← Volver al reporte principal

Letra Ñ

Datos estructurados DELLA letra Ñ
📖 → Lema, 🔤 → Morfología/Género, 🏗️ → Is reconstructed, ✍️ → Is from written tradition
Subreporte de: 🔤 Entradas Estructuradas DELLA2 - Reporte Completo.
Generado el 2025-09-21 16:51:47

58

Total de entradas

44

Con variantes de expresión

52

Con información semántica

16

Con documentación

30

Con etimología

0

Con documentación histórica adicional

Entradas de la Letra Ñ

Display_Form Variantes_Expresión Información Semántica Documentación Etimología Documentación Histórica Adicional
ñ
📖: ñ
🏗️: NO
✍️: NO
  1. ñ
Lletra del abecedariu asturianu [JH].
  1. 1. Lletra del abecedariu asturianu [JH].
Gráficamente (“ñ”) representa’l fonema // de la llingua asturiana que pue apae- cer na pallabra en posición fuerte ya débil; nel marxe posnu- clear de la sílaba neutralízase coles demás nasales. Al entamu de pallabra l’ast. tradicional de tipu norte-oriental xenerali- zaba [] y desconocía [n], en contraposición al ast. sureño- occidental (ghla §4.5.2) que nun ufría ñ-. Güei la presión castellanizante fai camudar, en parte, la vieya situación polo qu’amosamos preferencia por n-.
ña
📖: ña
🏗️: NO
✍️: NO
Tratamientu de mediu respetu, abreviatura de <i class="della">señora</i>
  1. ña
  2. Tratamientu de mediu respetu, abreviatura de <i class="della">señora</i
[R].
  1. 1. [R].
De xuru d’una interpelación ¡señora! > señá > ña.
ñácara, la
📖: ñácara
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ñacra [y Mar. Arm].>
  1. ñácara
  2. ñacra
    • y Mar
    • Arm
Fluxón nasal o mocu seco apegao nos tabiques internos de la nariz [Mar]. Porción de mucosidá seco que se saca de la nariz [Arm].
  1. 1. Fluxón nasal o mocu seco apegao nos tabiques internos de la nariz [Mar]. Porción de mucosidá seco que se saca de la nariz [Arm].
Cfr. nánaru.
ñafar
📖: ñafar
🏗️: NO
✍️: NO
<nah.ar [Lln].>
  1. ñafar
  2. nah.ar
    • Lln
Entainar, correr muncho [Lln].
  1. 1. Entainar, correr muncho [Lln].
2. Furtar [Cg]. Tomar daqué a escondidielles, como robao [/Eo/]. //Ñáfete que soi xastre fras con que s’acompanga l’aición d’arrampuñar una cosa rápido [Cv]. //Ñáfote coles tiseres dizse pa referise a la propensión atribuyida a los xastres de quedar colos sobrantes de les teles que corten [Cg]. //Ñáfote, que soi sastre dizse pa referise a la propensión atribuyida a los xastres de quedar colos sobrantes de les teles que corten [/Eo/]. //Ñáfute qu’afumen gatu ‘llarga qu’hai peligru’ [R]. Ast. or. nah.ar podría tratase d’un xitanismu llargamente espardíu per España y llegáu pente medies del cast. najarse ‘marchar’, ‘llargar’ (dcech s.v. najarse; da s.v. naja). Pero lo llamativo del casu ye qu’esti mesmu verbu paez que se con- seña nel restu del ast. (y g-ast.) con -f- en frases como: Ñáfute qu’afumen gatu, Ñáfote coles tiseres. Esti fechu lleva a que, a lo meyor, la espresión ast. oriental con [h] y ast. con [f] han entendese de mou dixebráu, quiciabes con un étimu común como aconseyaría tamién ast. ñafar ‘furtar’ (adla 211) d’u si- gue la consecuencia anotada na 1ª aceición de ‘correr’, ‘entai- nar’ dempués de robar. De xuru qu’ast. ñáfite ‘ardizosu’, ‘con inxeniu’ (cfr.) guarda tamién rellación etimolóxica, fónica y semántica, col verbu. En tou casu, el cast. najarse hebo aco- yese con [f] n’ast. nuna dómina en qu’entá se caltenía clara la conciencia de la so equivalencia (de [f]) cola aspiración castellana y asturiano-oriental.
ñáfite
📖: ñáfite
🏗️: NO
✍️: NO
  1. ñáfite
    • Lln
Ardizosu, inxeniosu [Lln].
  1. 1. Ardizosu, inxeniosu [Lln].
Cfr. ñafar.
ñagarru, el
📖: ñagarru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
  1. ñagarru
    • Cp
Fruta o cualquier otra cosa de comer que ta maduro, ensin madurar entá, o ensin cocer abondo [Cb]. Frutu qu’entá nun ta maduru [Cp]. Cualquier comida duro por nun cocer enforma [Cp].
  1. 1. Fruta o cualquier otra cosa de comer que ta maduro, ensin madurar entá, o ensin cocer abondo [Cb]. Frutu qu’entá nun ta maduru [Cp]. Cualquier comida duro por nun cocer enforma [Cp].
2. Verruga que se forma nel árbol [Cg]. **
ñagarrudu, a, o
📖: ñagarrudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Duru, verde, ensin maurecer [Cb]. Sobro <i class="della">nagarru</i>
  1. ñagarrudu
  2. Duru, verde, ensin maurecer
    • Cb
  3. Sobro <i class="della">nagarru</i
(cfr.) féxose l’ax. nagarrudu (cfr.) con un suf.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) féxose l’ax. <i class="della">nagarrudu</i> (cfr.) con un suf.
en -ūtus, el mesmu que vemos nel llat. cornūtus.
ñames, {los}
📖: ñames
🔤: , {los}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {los}
  1. ñames
    • Vd
Pies [Vd].
  1. 1. Pies [Vd].
**
ñaña, {la}
📖: ñaña
🔤: , {la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {la}
<i class="della">Pagellus</i>
  1. ñaña
  2. i class="della">Pagellus</i
centrodontus, besugu [Lls (ppac) = llaña].
  1. 1. <i class="della">centrodontus,</i> besugu [Lls (ppac) = llaña].
Cfr. llaña.
ñaque
📖: ñaque
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Voz que, repetida, empleguen pa tranquilizar les vaques y lla- males si vieron al llobu [Ay]. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes una voz espresiva d’aniciu onomatopéyicu como tantes de les emplegaes pa interpelar o llamar a los animales. A lo meyor con un aniciu alloñáu semánticamente del cast. <i class="della">ñaque</i>
  1. ñaque
  2. ident class="della" level="1"></ident>Voz que, repetida, empleguen pa tranquilizar les vaques y lla- males si vieron al llobu
    • Ay
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes una voz espresiva d’aniciu onomatopéyicu como tantes de les emplegaes pa interpelar o llamar a los animales
  4. A lo meyor con un aniciu alloñáu semánticamente del cast
  5. <i class="della">ñaque</i
‘montón de coses inútiles’ (dcech s.v. ñaque).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘montón de coses inútiles’ (dcech s.v. ñaque).
ñarbolar
📖: ñarbolar
🏗️: NO
✍️: NO
  1. ñarbolar
Cfr. enarboliar.
  1. Cfr. enarboliar.
ñariga, la*
📖: ñariga
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><{Paez qu’ha lleese con acentuación llana y non esdrúxula como escribe la fonte llanisca}.>
  1. ñariga
  2. {Paez qu’ha lleese con acentuación llana y non esdrúxula como escribe la fonte llanisca}
  3. ident class="della" level="1"></ident><
Ñariz [Lln].
  1. Ñariz [Lln].
  2. Lln
Del llat. narīca (em) habría aguardase ast. *ñariga y *nari- ga d’u podríen facese los derivaos narigada (cfr.); tamién un masculín analóxicu *ñarigu y *narigu responsables de nari- gón (cfr.), narigudu (cfr.), etc.
ñarres, les*
📖: ñarres
🔤: , les*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

<ident class="della" level="1"></ident><ñarras [Vg. Arm]. ñarres [Cg. Ac. JH].>
  1. ñarres
  2. ident class="della" level="1"></ident><ñarras
    • Vg
    • Arm
  3. ñarres
    • Cg
    • Ac
    • JH
Narices [Cg. Ac. JH]: En Llano de Xixón vive un home que llu llamen ñarres de mote [JH]. 2. Mocos [Vg]. Munchos mocos [Arm]. //Foi espurriendo les ñarres ‘fue enfadándose’ [V1830]. Quiciabes d’una variante del fem. nares, -ium ‘abertures de les narices’ (em), *narres, con reduplicación de la líquida como se pervé nel llat. nārītanarria (em s.v. narita), gnārusnarro (em s.v. narro), uarus → uarro (em), etc. Ye posible qu’en rellación etimolóxica s’atope narrio ‘mocu’ (cfr. na- rriu) a lo meyor frutu d’un participiu fuerte nominalizáu, del verbu *narriar, verbu llográu dende’l citáu llat. narria.
  1. Narices [Cg. Ac. JH]: En Llano de Xixón vive un home que llu llamen ñarres de mote [JH]. 2. Mocos [Vg]. Munchos mocos [Arm]. //Foi espurriendo les ñarres ‘fue enfadándose’ [V1830].
  2. V1830
  3. Quiciabes d’una variante del fem. nares, -ium ‘abertures de les narices’ (em), *narres, con reduplicación de la líquida como se pervé nel llat. nārītanarria (em s.v. narita), gnārusnarro (em s.v. narro), uarus → uarro (em), etc. Ye posible qu’en rellación etimolóxica s’atope narrio ‘mocu’ (cfr. na- rriu) a lo meyor frutu d’un participiu fuerte nominalizáu, del verbu *narriar, verbu llográu dende’l citáu llat. narria.
ñarru, a, o
📖: ñarru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><ñarro/a [Mi]. ñarro [Ll]. +ñorru [y Llg]. +ñerru [Ay].>
  1. ñarru
  2. ident class="della" level="1"></ident><ñarro/a
    • Mi
  3. ñarro
    • Ll
  4. ñorru metafonía
    • y Llg
  5. ñerru metafonía
    • Ay
De curtia estatura (una persona) [Cb. Cp. Llg]. Pequeñu, per- pequeñu [Ac. Mi. Ll]. Cuasimente nanu [Ay]. 2. De curtia edá (el neñu) [Llg]. Quiciabes d’un deriváu de pequeñu → (peque)ñarru con per- da de les dos primeres sílabes. Ye verdá que’l resultáu orixi- nariu de Mieres, L.lena y Ayer (na fastera sureño-occidental) ha ser préstamu dende esta perspeutiva darréu que’l resultáu autóctonu nesa estaya habría formase dende (peque)narru o dende la so variante metafonética. Pero dende narru sí se fexo un verbu *anarriar conocíu per un participiu anarriáu (cfr.). Lo mesmo pasó nel compuestu *esnarriar conocíu tamién pel participiu esnarriáu (cfr.). Pero a la vera quiciabes fexera falta almitir la existencia d’una variante nel so sinónimu esnarniáu
  1. De curtia estatura (una persona) [Cb. Cp. Llg]. Pequeñu, per- pequeñu [Ac. Mi. Ll]. Cuasimente nanu [Ay]. 2. De curtia edá (el neñu) [Llg].
  2. Llg
  3. Quiciabes d’un deriváu de pequeñu → (peque)ñarru con per- da de les dos primeres sílabes. Ye verdá que’l resultáu orixi- nariu de Mieres, L.lena y Ayer (na fastera sureño-occidental) ha ser préstamu dende esta perspeutiva darréu que’l resultáu autóctonu nesa estaya habría formase dende (peque)narru o dende la so variante metafonética. Pero dende narru sí se fexo un verbu *anarriar conocíu per un participiu anarriáu (cfr.). Lo mesmo pasó nel compuestu *esnarriar conocíu tamién pel participiu esnarriáu (cfr.). Pero a la vera quiciabes fexera falta almitir la existencia d’una variante nel so sinónimu esnarniáu
(cfr.) xustificable al persaber que, dacuando, vense trueques o equivalencies ente [rn] y [ŕ] n’exemplos como espernancar y esparrancar, etc. (ghla §64.6.1.8).
ñascar
📖: ñascar
🏗️: NO
✍️: NO
Comer [Lln]. Quiciabes del llat. *nasicāre ‘goler’, ‘golifar’ , verbu con de- llos continuadores románicos na fastera picardo-normanda y apulés y calabrés (rew), d’u pudo siguir ast. <i class="della">ñascar</i>
  1. ñascar
  2. Comer
    • Lln
  3. Quiciabes del llat
  4. nasicāre ‘goler’, ‘golifar’ , verbu con de- llos continuadores románicos na fastera picardo-normanda y apulés y calabrés (rew), d’u pudo siguir ast asterisco
  5. <i class="della">ñascar</i
con un deverbal del participiu fuerte ñascu ‘mordiatu’ como fechu inmediatu, que sigue darréu a ‘goler’. Tamién lo que paez la so vieya variante *ñezcar (de * ñazcar) pudo siguir el dever- bal fuerte ñezcu ‘garitu de pan’ (cfr.), esto ye ‘(el pan) que se muerde’
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. con un deverbal del participiu fuerte <i class="della">ñascu</i> ‘mordiatu’ como fechu inmediatu, que sigue darréu a ‘goler’. Tamién lo que paez la so vieya variante *<i class="della">ñezcar</i> (de * <i class="della">ñazcar</i>) pudo siguir el dever- bal fuerte <i class="della">ñezcu</i> ‘garitu de pan’ (cfr.), esto ye ‘(el pan) que se muerde’
ñascu, el
📖: ñascu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Mordiscu, mordiatu [JH]. Deverbal de <i class="della">ñascar</i>
  1. ñascu
  2. Mordiscu, mordiatu
    • JH
  3. Deverbal de <i class="della">ñascar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
ñatal
📖: ñatal
🏗️: NO
✍️: NO
  1. ñatal
Natal [JH].
  1. 1. </b>Natal [JH].
Cfr. nadal.
ñatear
📖: ñatear
🏗️: NO
✍️: NO
Emplegar munchu tiempu y trabayu aparente pa llograr un re- sultáu de curtiu provechu [Ca]: <i class="della">Anda</i>
  1. ñatear
    • Ca
  2. Emplegar munchu tiempu y trabayu aparente pa llograr un re- sultáu de curtiu provechu [Ca]: <i class="della">Anda</i
ñateando toa la mañana y acabó non feciendo [Ca].
  1. 1. <i class="della">ñateando</i> <i class="della">toa</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mañana </i><i class="della">y</i> <i class="della">acabó</i> <i class="della">non</i> <i class="della">feciendo</i> <i class="della">ná</i> [Ca].
Cfr. nata 1.
ñatible
📖: ñatible
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">nativo</i>
  1. ñatible
  2. Cast
  3. <i class="della">nativo</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Posible formación medio cultizante debida a Junquera Huer- go fecha del llat. natus cola amestadura del suf. -ibilis.
ñatu, a, o
📖: ñatu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cfr. <i class="della">nachu,</i>
  1. ñatu
  2. Cfr
  3. <i class="della">nachu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o.</i>
ñavetu, a, o
📖: ñavetu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(Nomatu de los) de Ñau o Niau, en Cabranes [LBlanco]. Etimolóxicamente podría entendese: <i class="della">a) </i>‘orixinariu de <i class="della">Ñau’</i>; ‘orixinariu de <i class="della">Nava </i>(conceyu a la vera de Cabranes) cola amestanza del suf. dim. -<i class="della">etu,</i>
  1. ñavetu
  2. (Nomatu de los) de Ñau o Niau, en Cabranes
    • LBlanco
  3. Etimolóxicamente podría entendese: <i class="della">a) </i>‘orixinariu de <i class="della">Ñau’</i>; ‘orixinariu de <i class="della">Nava </i>(conceyu a la vera de Cabranes) cola amestanza del suf
  4. dim
  5. -<i class="della">etu,</i
a, o (ta 125).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (ta 125).
ñavíu, el
📖: ñavíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
  1. ñavíu
Cfr. navíu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">navíu</i>.
ñazu, el
📖: ñazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<neazu [Ca]. ñeazu [Ca].>
  1. ñazu
  2. neazu
    • Ca
  3. ñeazu
    • Ca
Ñeru de les pites [Ca]: Dexéi’l ventán abiertu a la gallina pa que ponxera nel ñeazu [Ca].
  1. 1. Ñeru de les pites [Ca]: <i class="della">Dexéi’l</i> <i class="della">ventán</i> <i class="della">abiertu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">gallina</i> <i class="della">pa que</i> <i class="della">ponxera</i> <i class="della">nel</i> <i class="della">ñeazu</i> [Ca].
2. Borbutu, burraxu pequeñu de yerba segao [Sb]: Fecio nun sé cuántos ñazos d’herba [Sb]. Cfr. níu. Semánticamente ha almitise un pasu *‘nial (fe- chu con yerba)’ → *‘lo qu’asemeya a un nial fechu de yerba’ (pe5).
ñerada, la
📖: ñerada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ñerada [LV. Lln. Pa. Cb. Cg. DA]. ñerá [Si. JH]. ñeirada [Cd]. nierada [Cg. Ac]. niarada [Sm. Md. JH]. /////llerada [Pa].>
  1. ñerada
  2. ñerada
    • LV
    • Lln
    • Pa
    • Cb
    • Cg
    • DA
  3. ñerá
    • Si
    • JH
  4. ñeirada
    • Cd
  5. nierada
    • Cg
    • Ac
  6. niarada
    • Sm
    • Md
    • JH
  7. llerada dudoso (certainty = baxa)
    • Pa
Conxuntu de güevos, cast. nidada [LV. Pa (= llerada). Cb (= ñeráu). Cg. Ac. Md. JH. DA]. 2. Conxuntu de güevos fuera del sitiu onde s’alluguen davezu [Ac. Sm]. 3. Conxuntu de güevos que pon la pita fuera de tiempu [Lln]. 4. Conxuntu de güevos (llueu páxaros) que pon una páxara o una pita pa gua- riar [Cd]. 5. Conxuntu de pitos que nacen xuntos [Ac]. Nial enllenu de páxaros [Md]. Conxuntu de paxarinos nun nial [Si]. 6. Cantidá grande de daqué [Si. Md]. 7. Montón pequeñu de daqué (güevos, frutos, etc.) [Pa]: Alcontré una llerada de güevos [Pa (= ñerada)]. Dende l’ast. ñeru (y variantes) cola amestadura del continua- dor de -ata llográronse los abondativos del tipu ñerada. L’ast. niarada pue tenese por variante de nierada (esto ye ñerada) o de nialada (cfr.). L’ast. ñerada pue almitir como variante llerada 2 (cfr.) como s’alvierte nel mesmu conceyu de Parres porque, nel fondu, ta favorecío pol tracamundiu frecuente de les palatales d’aniciu (ghla § 4.5.10), [-] y [-].
  1. 1. Conxuntu de güevos, cast. <i class="della">nidada </i>[LV. Pa (= llerada). Cb (= ñeráu). Cg. Ac. Md. JH. DA].
  2. 2. Conxuntu de güevos fuera del sitiu onde s’alluguen davezu [Ac. Sm].
  3. 3. Conxuntu de güevos que pon la pita fuera de tiempu [Lln].
  4. 4. Conxuntu de güevos (llueu páxaros) que pon una páxara o una pita pa gua- riar [Cd].
  5. 5. Conxuntu de pitos que nacen xuntos [Ac]. Nial enllenu de páxaros [Md]. Conxuntu de paxarinos nun nial [Si].
  6. 6. Cantidá grande de daqué [Si. Md].
  7. 7. Montón pequeñu de daqué (güevos, frutos, etc.) [Pa]: <i class="della">Alcontré una llerada de </i><i class="della">güevos</i> [Pa (= ñerada)]. Dende l’ast. <i class="della">ñeru</i> (y variantes) cola amestadura del continua- dor de -ata llográronse los abondativos del tipu <i class="della">ñerada</i>. L’ast. <i class="della">niarada </i>pue tenese por variante de <i class="della">nierada </i>(esto ye <i class="della">ñerada</i>) o de <i class="della">nialada</i> (cfr.). L’ast. <i class="della">ñerada</i> pue almitir como variante <i class="della">llerada</i> <i class="della">2</i> (cfr.) como s’alvierte nel mesmu conceyu de Parres porque, nel fondu, ta favorecío pol tracamundiu frecuente de les palatales d’aniciu (ghla §
  8. 8. 10), [-] y [-].
ñeral, el
📖: ñeral
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<nieral [y Lln].>
  1. ñeral
    • Lln
  2. nieral
    • y Lln
Güevu que se dexa en nial pa que la pita vuelva a poner [LV. Cb]. 2. Ñeru de pita cuando va a ponese llueza o llueca [Lln]. 3. Ponederu de les pites [Lln]. //Dexar el ñeral ‘dexar un güe- vu como señal nel ponederu de les pites’ [Lln]. Cfr. nial.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Güevu que se dexa en nial pa que la pita vuelva a poner [LV. Cb].
  3. 2. Ñeru de pita cuando va a ponese <i class="della">llueza</i> o <i class="della">llueca</i> [Lln].
  4. 3. Ponederu de les pites [Lln]. //<i class="della">Dexar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">ñeral</i> ‘dexar un güe- vu como señal nel ponederu de les pites’ [Lln]. Cfr. <i class="della">nial.</i>
ñerarzu, el
📖: ñerarzu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cfr. <i class="della">mundu</i>
  1. ñerarzu
  2. Cfr
  3. <i class="della">mundu</i
& nial.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">nial</i>.
ñeráu, el
📖: ñeráu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ñeiráu [Cd]. /////lleráu [y Pa].>
  1. ñeráu
    • Pa
  2. ñeiráu
    • Cd
  3. lleráu dudoso (certainty = baxa)
    • y Pa
Nidada [Pa. Cb (= ñerada)]. 2. Conxuntu de güevos que s’atopen nun ñeru [Pa]. 3. Conxuntu de piedres pequeñes o de frutes [Pa]: Lleráu de castañes [Pa].
  1. 1. Nidada [Pa. Cb (= ñerada)].
  2. 2. Conxuntu de güevos que s’atopen nun ñeru [Pa].
  3. 3. Conxuntu de piedres pequeñes o de frutes [Pa]: <i class="della">Lleráu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">castañes</i> [Pa].
Del llat. *nidarius + suf. -atus (cfr. nial); de toes maneres ye posible que se dieren influencies mutues (especialmente na aceición 3) ente’l deriváu de *nidarius + suf. y una va- riante masculina del deriváu del llat. glārea, -ae ‘montón de piedres’ (em) + suf. que vemos nel ast. lleráu (cfr. llera); en realidá sedría un cenciellu tracamundiu de palatales (ghla 255) que tamién s’alvierte n’otres voces d’esta familia como ñerada (cfr.) y llerada (cfr.; pe5).
ñerigonzu, el
📖: ñerigonzu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
  1. ñerigonzu
Cfr. xerigonciu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">xerigonciu</i>.
ñerosu, a, o
📖: ñerosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Medrosu, con llercia [AGO]. Deriváu del ast. <i class="della">ñeru</i>
  1. ñerosu
  2. Medrosu, con llercia
    • AGO
  3. Deriváu del ast
  4. <i class="della">ñeru</i
(cfr. nieru) cola amestadura del conti- nuador del suf. abondativu -ōsus, -a, -um. Llamar a ún ñerosu ye lo mesmo que dici-y que tien mieu por nun saber, metafó- ricamente falando, salir del ñeru.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">nieru</i>) cola amestadura del conti- nuador del suf. abondativu -ōsus, -a, -um. Llamar a ún <i class="della">ñerosu </i>ye lo mesmo que dici-y que tien mieu por nun saber, metafó- ricamente falando, salir del ñeru.
ñes, los
📖: ñes
🔤: , los
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

(Nomatu de los) d’Ouviñana (Cuideiru) [LBlanco]. Pescanciamos que ye nomatu dau polos sos vecinos occiden- tales faciendo burlla de la frecuencia con que realizaben na fala [], pues, nun ha escaecese qu’en Cuideiru, como tol as- turianu norte-oriental (inxiriendo la fastera A), esi soníu ye si- guidor del llat. n-, -nn-. Equí pasa lo mesmo que n’El Valledor (An) fastera de dixebra ente l’ast. occidental y el g-ast. na so variante sureña (cfr. <i class="della">llatu,</i>
  1. ñes
  2. (Nomatu de los) d’Ouviñana (Cuideiru)
    • LBlanco
  3. Pescanciamos que ye nomatu dau polos sos vecinos occiden- tales faciendo burlla de la frecuencia con que realizaben na fala [], pues, nun ha escaecese qu’en Cuideiru, como tol as- turianu norte-oriental (inxiriendo la fastera A), esi soníu ye si- guidor del llat
  4. n-, -nn-
  5. Equí pasa lo mesmo que n’El Valledor (An) fastera de dixebra ente l’ast
  6. occidental y el g-ast
  7. na so variante sureña (cfr
  8. <i class="della">llatu,</i
a, o & latu, a, o).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> & <i class="della">latu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>).
ñésperu, el
📖: ñésperu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ñésperu [Cl]. ///ñísperu [Lln. Pa. Pr. Llomb]. ñísparu [Bard]. nísperu [Lln].>
  1. ñésperu
  2. ñésperu
    • Cl
  3. ñísperu infl. cast.
    • Lln
    • Pa
    • Pr
    • Llomb
  4. ñísparu
    • Bard
  5. nísperu
    • Lln
Cast. níspero, cadápanu [Lln. Cl. Pa. Pr. Llomb]. Frutu [Bard]. 2. Cachete na cabeza [Bard].
  1. 1. Cast. <i class="della">níspero,</i> cadápanu [Lln. Cl. Pa. Pr. Llomb]. Frutu [Bard].
  2. 2. Cachete na cabeza [Bard].
Del neutru llat. mespilum, -i ‘cadápanu’ (em), con continua- dores románicos masculinos o femeninos (rew) ya hispáni- cos (deeh; dcech s.v. níspero; delp s.v. nêspera) y con cal- tenimientu de la vocal postónica (llaa 103: 10). Dende esi étimu habría xustificase, amás del aguardable tracamundiu de líquides, común a delles llingües como cast., y en parte cat., fenómenos d’esti calter: a) vieyu tracamundiu de m- → n- que lleva a la palatalización de n- en tol asturianu norteoriental y en parte de Lleón (ghla 45); b) presencia d’una posible ĕ tónica (rew s.v. měspĭlus) que fadría entender la reducción del l’ast. ñésperu darréu que “ñe-” n’ast. pue tar tapeciendo un diptongu en [je] precedíu de nasal palatalizada “ñie-”, “nie-”; *ñesperalñisperal (cfr.) o nisperal, acordies coles posibi- lidaes del vocalismu átonu ástur, de lo que tenemos anuncia pela onomástica Nespral (ta 278) y documentación medieval (cfr. ñisperal). A la so vera tenemos la variante *nespereranesprera (cfr.), tamién con sufixu abondativu que s’emplegó pa dar nome a dellos árboles (pe4: 319 & 321).
  1. asitiamientu nel dominiu ástur de castellanismos como nís- peru [Lln]; d) asitiamientu tamién d’hibridismos llingüísticos como ñísperu que, per un llau, ufren el resultáu de tipu ástur con palatalización de n- > [] y, d’otru, el castellanismu vo- cálicu en [í]. Dende un deriváu abondantivu en -al iguaríase’l nome del árbol que da cadápanos o ñésperos, esto ye, ast.
  2. í
¡ñeve!
📖: ¡ñeve!
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Onomatopeya del gritu de la cigoreya (cast. <i class="della">pega</i>
  1. ¡ñeve!
    • Cg
  2. ident class="della" level="1"></ident>Onomatopeya del gritu de la cigoreya (cast
  3. <i class="della">pega</i
cornu- da) [Cg].
  1. 1. <i class="della">cornu- </i><i class="della">da</i>) [Cg].
De la reproducción de les voces, ¡ñe-ve! que semeyen el gritu producíu pol páxaru.
  1. De la reproducción de les voces, ¡ñe-ve! que semeyen el gritu producíu pol páxaru.
ñeveriu, el
📖: ñeveriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
  1. ñeveriu
Ádene, trabe de nieve anunciáu pel gran estrueldu de les pe- ñes y cuetos al rodar [Cl]. Cfr. neveru.
  1. Ádene, trabe de nieve anunciáu pel gran estrueldu de les pe- ñes y cuetos al rodar [Cl].
  2. Cl
  3. Cfr. neveru.
ñezcu, el
📖: ñezcu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
  1. ñezcu
Garitu, cachu de pan duro [Mar]. Cfr. ñascar.
  1. Garitu, cachu de pan duro [Mar].
  2. Mar
  3. Cfr. ñascar.
ñícaru, el
📖: ñícaru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
  1. ñícaru
    • Vd
    • Cv
Cast. añico [Vd (Cv)]. //Parecer un ñícaru aplícase a daqué (fruta, güevu, etc.) perpequeño [Cv].
  1. 1. Cast. <i class="della">añico </i>[Vd (Cv)]. //<i class="della">Parecer un ñícaru </i>aplícase a daqué (fruta, güevu, etc.) perpequeño [Cv].
Cfr. ñicu.
  1. Cfr. ñicu.
ñicle, el
📖: ñicle
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Filín, cualquier trunfu pequeñu (nel xuegu de la brisca o del tute) [An]: <i class="della">Ganéi’l</i>
  1. ñicle
    • An
  2. ident class="della" level="1"></ident>Filín, cualquier trunfu pequeñu (nel xuegu de la brisca o del tute) [An]: <i class="della">Ganéi’l</i
xuegu cun un ñicle [An].
  1. 1. <i class="della">xuegu</i> <i class="della">cun</i> <i class="della">un</i> <i class="della">ñicle</i> [An].
Cfr. ñicu.
  1. Cfr. ñicu.
ñicu, el*
📖: ñicu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/ñicos [Lln. Sb. Sl].>
  1. ñicu
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/ñicos infl. cast.
    • Lln
    • Sb
    • Sl
Cast. añico [Lln. Sb. Sl].
  1. 1. Cast. <i class="della">añico</i> [Lln. Sb. Sl].
Quiciabes d’una aféresis de (pe)ñicu, diminutivu del mascu- lín analóxicu de peña y sinónimu hestóricamente de piñellu o piniellu; una nueva formación diminutiva en -ǔlus sedría responsable del ast. ñícaru (cfr.). A esto namái dos observa- ciones: a) de ser asina ñícaru nun sedría voz patrimonial en Valdés pues ellí aguardaríase un resultáu del tipu *nicu, de *penicu; al empar empobinaría a revisar la etimoloxía curtia- mente convincente del cast. añicos (dcech) si bien ye verdá que l’influxu d’esta pallabra n’ast. pudo favorecer realiza- ciones con [-] onde esta unidá nun ye patrimonial; b) a la so vera *(pe)ñiscu sedría responsable d’una formación dimi- nutiva en -ǔlus → *ñíscalu → ñíscaru (cfr.) d’u foi posible formar l’aumentativu ñiscarazu (cfr.) onde nun habría por qué se negar a acoyer daqué influxu del cast. níscalo, d’aniciu des- conocíu (dcech s.v. mízcalo). Nesti contestu nun sedría impo- sible almitir qu’otra variante masculina de peña → (pe)ñizu fora tamién responsable del ast. ñizu (cfr. ñizos) d’u surdiere’l verbu esñizar (cfr.), el so deverbal esñizu (cfr.) asina como otros términos rellacionaos esñizador (cfr.), esñizadura (cfr.). Volviendo atrás, el diminutivu semicultu de ñicu [col suf. -(ǔ) lus] → ñícaru → *ñiclu llegaría a facer el verbu añiclar (cfr.) y *esniclar conocíu pel participiu esnicláu (cfr.). L’ast. ñicle (cfr.) pue tenese por variante de *ñiclu o, meyor, como dever- bal del infinitivu ñiclar(se) (cfr. añiclar).
  1. Quiciabes d’una aféresis de (pe)ñicu, diminutivu del mascu- lín analóxicu de peña y sinónimu hestóricamente de piñellu o piniellu; una nueva formación diminutiva en -ǔlus sedría responsable del ast. ñícaru (cfr.). A esto namái dos observa- ciones: a) de ser asina ñícaru nun sedría voz patrimonial en Valdés pues ellí aguardaríase un resultáu del tipu *nicu, de
  2. *penicu; al empar empobinaría a revisar la etimoloxía curtia- mente convincente del cast. añicos (dcech) si bien ye verdá que l’influxu d’esta pallabra n’ast. pudo favorecer realiza- ciones con [-] onde esta unidá nun ye patrimonial; b) a la so vera *(pe)ñiscu sedría responsable d’una formación dimi- nutiva en -ǔlus → *ñíscalu → ñíscaru (cfr.) d’u foi posible formar l’aumentativu ñiscarazu (cfr.) onde nun habría por qué se negar a acoyer daqué influxu del cast. níscalo, d’aniciu des- conocíu (dcech s.v. mízcalo). Nesti contestu nun sedría impo- sible almitir qu’otra variante masculina de peña → (pe)ñizu fora tamién responsable del ast. ñizu (cfr. ñizos) d’u surdiere’l verbu esñizar (cfr.), el so deverbal esñizu (cfr.) asina como otros términos rellacionaos esñizador (cfr.), esñizadura (cfr.). Volviendo atrás, el diminutivu semicultu de ñicu [col suf. -(ǔ) lus] → ñícaru → *ñiclu llegaría a facer el verbu añiclar (cfr.) y *esniclar conocíu pel participiu esnicláu (cfr.). L’ast. ñicle (cfr.) pue tenese por variante de *ñiclu o, meyor, como dever- bal del infinitivu ñiclar(se) (cfr. añiclar).
  3. col suf. -(ǔ) lus
ñiflosu, a, o*
📖: ñiflosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Términu conocíu pela documentación, quiciabes na aceición de ‘caprichosu’: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y</i>
  1. ñiflosu
  2. Términu conocíu pela documentación, quiciabes na aceición de ‘caprichosu’: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y</i
sobre ñiflosas {les muyeres} son poco sufridas [Grange- rías xviii: 215]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">sobre</i> <i class="della">ñiflosas</i> {les muyeres} <i class="della">son</i> <i class="della">poco</i> <i class="della">sufridas</i> [Grange- rías xviii: 215]
**
ñiflu, el
📖: ñiflu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación, quiciabes na aceición de ‘caprichu’: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">para</i>
  1. ñiflu
  2. Términu conocíu pela documentación, quiciabes na aceición de ‘caprichu’: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">para</i
salir {les muyeres} con sus ñiflos y gustos estragados
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">salir</i> {les muyeres} <i class="della">con</i> <i class="della">sus</i> <i class="della">ñiflos</i> <i class="della">y</i> <i class="della">gustos</i> <i class="della">estragados</i>
[Grangerías xviii: 214] **
  1. Grangerías xviii: 214
  2. **
ñiqui-ñiqui
📖: ñiqui-ñiqui
🏗️: NO
✍️: NO
  1. ñiqui-ñiqui
    • Pr
Voz onomatopéyica cola que s’amuesa qu’una persona nun sabe callar nel momentu afayadizu y sigue tirguiendo [Pr].
  1. 1. Voz onomatopéyica cola que s’amuesa qu’una persona nun sabe callar nel momentu afayadizu y sigue tirguiendo [Pr].
**
ñirucar
📖: ñirucar
🏗️: NO
✍️: NO
<se>
  1. ñirucar
  2. se
Añerase, añerase a medies [JH].
  1. 1. Añerase, añerase a medies [JH].
Verbu fechu, quiciabes, dende’l diminutivo-despeutivu del ast. ñeru (cfr. nieru) → ñerucu, con zarramientu de la vocal deuterotónica.
ñiscarazu, el
📖: ñiscarazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
</b>
  1. ñiscarazu
  2. /b
Pedrada [Vg].
  1. 1. Pedrada [Vg].
Cfr. ñicu.
ñíscaru, el
📖: ñíscaru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
  1. ñíscaru
Piedra redonda [Vg].
  1. 1. Piedra redonda [Vg].
Cfr. ñicu.
ñisperal, la
📖: ñisperal
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<nisperal [Lln].>
  1. ñisperal
    • Pa
    • Pr
  2. nisperal
    • Lln
Árbol que da ñesperos [Lln. Pa. Pr].
  1. 1. Árbol que da ñesperos [Lln. Pa. Pr].
per illa uallina de illa nesperale et per lutu 921 (s. xii) [DCO-I/87] los pumares e nocares e nesprares 1003(or.) [DS/75)] in ila nesprale medietate in ila cerolare 1014(or.) [ACL/284] in pumares in ceresales in nisplares in perales in nocales 1015 [ODueñas/98] loco predicto in illa Nesprar 1152(or.) [MB/123] fontem de Nesprale iuxta senera de Frexno 1163(or.) [SV/451] per illa nesprale et per illo plano de illa petra 1207 [LR- Courias/166] in illa Nespral ipsa hereditate integra [s. xii-xiii](or.) [SV/205] ela meytad de la ssesma de todo el suelo de nesprale 1302 [MB-II/152]
  1. per illa uallina de illa nesperale et per lutu
  2. 921 (s. xii) DCO-I/87
  3. los pumares e nocares e nesprares
  4. 1003(or.) DS/75)
  5. in ila nesprale medietate in ila cerolare
  6. 1014(or.) ACL/284
  7. in pumares in ceresales in nisplares in perales in nocales
  8. 1015 ODueñas/98
  9. loco predicto in illa Nesprar
  10. 1152(or.) MB/123
  11. fontem de Nesprale iuxta senera de Frexno
  12. 1163(or.) SV/451
  13. per illa nesprale et per illo plano de illa petra
  14. 1207 LR- Courias/166
  15. in illa Nespral ipsa hereditate integra [s. xii-xiii](or.)
  16. SV/205
  17. ela meytad de la ssesma de todo el suelo de nesprale 1302
  18. MB-II/152
Cfr. ñésperu.
ñizu, el*
📖: ñizu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////ñizos [Cb. Ay].>
  1. ñizu
  2. ñizos variación de número
    • Cb
    • Ay
Cast. añicos [Cb (= trizos). Ay]. Cfr. ñicu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">añicos</i> [Cb (= trizos). Ay]. Cfr. <i class="della">ñicu</i>.
ñocla, la
📖: ñocla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ñocle [AGO].>
  1. ñocla
    • Xx
    • Av
  2. ñocle
    • AGO
Pelosa, cangarexu [Cñ (= boroñón = burón)]. Cangarexu de mar [Xx. AGO]. Cancer pagurus, cast. buey [Lls, Tz, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac)].
  1. 1. Pelosa, cangarexu [Cñ (= boroñón = burón)]. Cangarexu de mar [Xx. AGO]. <i class="della">Cancer</i> <i class="della">pagurus</i>, cast. <i class="della">buey</i> [Lls, Tz, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac)].
- Centollos y ñocles [Glorias Ast 165]
  1. - Centollos y ñocles
  2. Glorias Ast 165
Cfr. noca.
ñoclada, la*
📖: ñoclada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ñoclá [Ri. Qu].>
  1. ñoclada
  2. ñoclá
    • Ri
    • Qu
Tortazu [Ri. Qu].
  1. 1. Tortazu [Ri. Qu].
Posible variante del ast. moclada (cfr.). Nun paez aconseya- ble una rellación col ast. ñocla darréu qu’ésta ye voz d’usu hestóricamente na costa y más al persaber qu’un resultáu con ñ- nun ye d’aguardar na fastera sureño-occidental onde s’alluguen los conceyos de Riosa y Quirós.
ñoñu, a, o 1
📖: ñoñu
🔤: , a, o 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,, o, 1
<+ñuñu [Ay].>
  1. ñoñu
  2. ñuñu metafonía
    • Ay
Caducu, ensin fuerza, ensin puxu [Ay. R]. 2. Fatu, insulsu [Ay. R]. //Ñoñón del todo ‘ensin chispa, ensin gracia’ [Ay]. ///Non t’añeres, non t’añeres/si quies que braguetín ñoñu/non te lla- men les muyeres [CyN (Recuerdos)]. Cfr. ñuños.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Caducu, ensin fuerza, ensin puxu [Ay. R].
  3. 2. Fatu, insulsu [Ay. R]. //<i class="della">Ñoñón</i> <i class="della">del</i> <i class="della">todo</i> ‘ensin chispa, ensin gracia’ [Ay]. ///<i class="della">Non t’añeres,</i> <i class="della">non</i> <i class="della">t’añeres/si</i> <i class="della">quies</i> <i class="della">que</i> <i class="della">braguetín</i> <i class="della">ñoñu</i><i class="della">/non</i> <i class="della">te</i> <i class="della">lla- </i><i class="della">men</i> <i class="della">les</i> <i class="della">muyeres</i> [CyN (Recuerdos)]. Cfr. <i class="della">ñuños</i>.
ñoñu, a, o* 2
📖: ñoñu
🔤: , a, o* 2
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,, o*, 2
Novenu [JH]. Posible adautación del cast. <i class="della">nono, nona </i>fecha, <i class="della">sui generis</i>, por JH, siguiendo la pauta evolutiva norteño-oriental de n->
  1. ñoñu
  2. Novenu
    • JH
  3. Posible adautación del cast
  4. <i class="della">nono, nona </i>fecha, <i class="della">sui generis</i>, por JH, siguiendo la pauta evolutiva norteño-oriental de n-
[-], con propagación analóxica a la segunda nasal. La variante nonu, a, o pue alvertise en delles secuencies arcaizantes. Un pastel lleva’l nome de pionono, de xuru n’honor al Papa Pío ix y que mereció un comentariu antropolóxicu de James Fer- nández McClintock.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [-], con propagación analóxica a la segunda nasal. La variante <i class="della">nonu, a, o </i>pue alvertise en delles secuencies arcaizantes. Un pastel lleva’l nome de <i class="della">pionono</i>, de xuru n’honor al Papa <i class="della">Pío </i><i class="della">ix</i> y que mereció un comentariu antropolóxicu de James Fer- nández McClintock.
ñoque, {el}
📖: ñoque
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
Trozu de pan [Vg]. Podría tratase d’una variante de <i class="della">ñuco, ñuca </i>‘persona inútil’ que como masc. definen como ‘piedra’, ‘morriyu’ en tierres d’El Bierzo (lla). De ser asina<i class="della">,</i>
  1. ñoque
  2. Trozu de pan
    • Vg
  3. Podría tratase d’una variante de <i class="della">ñuco, ñuca </i>‘persona inútil’ que como masc
  4. definen como ‘piedra’, ‘morriyu’ en tierres d’El Bierzo (lla)
  5. De ser asina<i class="della">,</i
ñuco, ñuca podría tenese como una
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ñuco</i>, <i class="della">ñuca</i> podría tenese como una
aféresis de (peque)ñuco y, llueu, con una aplicación metafórica a quien como un trozu de pan pue asemeyase a un pedruscu.
ñora, la
📖: ñora
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Regueru, riega [Llu]. 2. Presa onde fai remanse l’agua’l mo- lín [Cp. Cr. Uv (R)]. Embalse o presa con desnivel suave qu’alimenta la canal del molín [Cñ]. 3. Cast. <i class="della">noria</i>
  1. ñora
  2. Regueru, riega
    • Llu
  3. 2
  4. Presa onde fai remanse l’agua’l mo- lín
    • Cp
    • Cr
    • Uv (R)
  5. Embalse o presa con desnivel suave qu’alimenta la canal del molín
  6. 3
  7. Cast
  8. <i class="della">noria</i
[JH. R]. Cfr. noria.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [JH. R]. Cfr. <i class="della">noria</i>.
ñorta, la
📖: ñorta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Llíu de ñudos, de coses, de situaciones o de desorde [Cp (i)]: ¡<i class="della">Menuda</i>
  1. ñorta
    • Cp
  2. Llíu de ñudos, de coses, de situaciones o de desorde [Cp (i)]: ¡<i class="della">Menuda</i
ñorta!... Lolo armó una ñorta [Cp (i)].
  1. 1. <i class="della">ñorta!...</i> <i class="della">Lolo</i> <i class="della">armó</i> <i class="della">una</i> <i class="della">ñorta</i> [Cp (i)].
Podría tratase d’un deverbal de *enñortar verbu que conoce- mos pel so pariticipiu enñortáu, variante de enllortáu, partici- piu de enllortar (cfr.).
ñote
📖: ñote
🏗️: NO
✍️: NO
Por civilizar [R. AGO]. Paez lo mesmo que <i class="della">note</i>
  1. ñote
  2. Por civilizar
    • R
    • AGO
  3. Paez lo mesmo que <i class="della">note</i
(cfr.) y la definición dada ufre una cortedá notable como si se tratare d’una esplicación en refe- rencia a la persona que nun da’l brazu a torcer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) y la definición dada ufre una cortedá notable como si se tratare d’una esplicación en refe- rencia a la persona que nun da’l brazu a torcer.
ñucil, el*
📖: ñucil
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
  1. ñucil
Cfr. nocil.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">nocil</i>.
ñudrir
📖: ñudrir
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">nutrir</i>
  1. ñudrir
  2. Cast
  3. <i class="della">nutrir</i
[JH].
  1. 1. [JH].
unum porcellum ad nutriendum et unam pellem 1181(or.) [MSAH-IV/383]; [MSAH-IV/382] - Vi unos rapaces tan gordos,/más que dengún del llugar,/ non los vi meyor nutríos/desque nací, per acá [Relación (Porléi): 248-251]
  1. unum porcellum ad nutriendum et unam pellem 1181(or.) [MSAH-IV/383];
  2. MSAH-IV/382
  3. - Vi unos rapaces tan gordos,/más que dengún del llugar,/ non los vi meyor nutríos/desque nací, per acá
  4. Relación (Porléi): 248-251
Del llat. nūtrīre ‘alimentar con lleche, alimentar’ (em s.v. nūtriō), verbu con continuadores románicos (rew s.v. nǔtrīre), con resultáu popular asturianu, según JH, paralelu al qu’ufre’l cast. a. nodrir (deeh s.v. nǔtrire). L’ast. almite partir d’una ū, cantidá conseñada por em.
ñudríu, ida, ido
📖: ñudríu
🔤: , ida, ido
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ido
<{L’acentuación nun la conseña’l testu darréu qu’escribe en- sin tilde [Cñ]}.>
  1. ñudríu
  2. {L’acentuación nun la conseña’l testu darréu qu’escribe en- sin tilde [Cñ]}
Gordu [Cñ].
  1. 1. Gordu [Cñ].
Del participiu del verbu ñudrir (cfr.).
ñuera, de
📖: ñuera
🔤: , de
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 de
Tipu de mazana que conocemos per dos testos del sieglu xviii que faen referencia a la mazana: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Peros</i>
  1. ñuera
  2. Tipu de mazana que conocemos per dos testos del sieglu xviii que faen referencia a la mazana: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Peros</i
pardos y fidalgos, Pibierda, Berdiales, de Vara, Palmazas, Duronas, Blanquinas, de Nuera, Bermeyinas [Grangerías xviii: 600]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">pardos</i> <i class="della">y</i> <i class="della">fidalgos,</i> <i class="della">Pibierda,</i> <i class="della">Berdiales,</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Vara, </i><i class="della">Palmazas,</i> <i class="della">Duronas,</i> <i class="della">Blanquinas,</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Nuera</i><i class="della">,</i> <i class="della">Bermeyinas</i> [Grangerías xviii: 600]
- Tenemos de la manzana/ (...)/peros de invierno y de alba: de ñuera, panera, Infiestu/balvonis, prieta mesada/(...) /pi- cones y castellanes/ramones y ñuera blanca;/de Pardona, de Bilvao/de San Xuan y de monsaca/de Ana Menendi, de Aldonza [xviii: CyN 162] Sedría discutible si ha lleese como se conseña nel testu o bien destremando ñuera, blanca en referencia a dos tipos dixebraos de mazana. Quiciabes ñuera pueda entendese en referencia a un nome de llugar de procedencia del frutu, a lo meyor Lluera (Avilés), etc. con tracamundiu de palatales (ghla 255). Ye verdá que n’ast. *ñuera, cola so variante nuo- ra ‘morciella grande’, podría empobinar n’otru sen interpre- tativu (pe3: 191).
  1. - Tenemos de la manzana/ (...)/peros de invierno y de alba: de ñuera, panera, Infiestu/balvonis, prieta mesada/(...) /pi- cones y castellanes/ramones y ñuera blanca;/de Pardona, de Bilvao/de San Xuan y de monsaca/de Ana Menendi, de Aldonza
  2. xviii: CyN 162
  3. Sedría discutible si ha lleese como se conseña nel testu o bien destremando ñuera, blanca en referencia a dos tipos dixebraos de mazana. Quiciabes ñuera pueda entendese en referencia a un nome de llugar de procedencia del frutu, a lo meyor Lluera (Avilés), etc. con tracamundiu de palatales (ghla 255). Ye verdá que n’ast. *ñuera, cola so variante nuo- ra ‘morciella grande’, podría empobinar n’otru sen interpre- tativu (pe3: 191).
ñuños
📖: ñuños
🏗️: NO
✍️: NO
Interx. de despreciu [Cg]. //<i class="della">Comer ñuños </i>‘nun comer nada’ [Cb. Cg. Ay]: <i class="della">¡Mañana</i>
  1. ñuños
    • Ay
  2. Interx
  3. de despreciu
    • Cg
  4. <i class="della">Comer ñuños </i>‘nun comer nada’ [Cb. Cg. Ay]: <i class="della">¡Mañana</i eonaviego
comerás ñuños! [Ay].
  1. 1. <i class="della">comerás</i> <i class="della">ñuños!</i> [Ay].
omni supelletili usque ad unum nummum 1103(or.) [MSAH- III/441] argentum et aurum et iumenta oues et boues usque ad unum numum 1103(or.) [MSAH-III/444] usque ad precium de uno nummo et suo lecto percoperto 1108 (s. xii) [MSAH-III/536] qui arietem non habuerint dent XIIII nummos 1173 (c. xiii) [FRLeón/123] XX marabotinos en auro uel in nunmos 1190(or.) [MSAH- IV/451]
  1. omni supelletili usque ad unum nummum
  2. 1103(or.) MSAH- III/441
  3. argentum et aurum et iumenta oues et boues usque ad unum numum
  4. 1103(or.) MSAH-III/444
  5. usque ad precium de uno nummo et suo lecto percoperto
  6. 1108 (s. xii) MSAH-III/536
  7. qui arietem non habuerint dent XIIII nummos
  8. 1173 (c. xiii) FRLeón/123
  9. XX marabotinos en auro uel in nunmos
  10. 1190(or.) MSAH- IV/451
Iohan Gonzaliz cuchellero Pedro Periz ¬ Alfonso Periz nun- nos Pedro olla 1264 [DCO-II/81] Quiciabes del llat. nummus, -i ‘moneda’ (em; old), con un comportamientu de -mm- como si se tratare de -nn-. Pero con esta propuesta nun se xustifica la realización con nasal pa- latal nel Conceyu d’Ayer (u podría ser préstamu) polo que, quiciabes, sedría meyor partir del diminutivu nummulus, -i ‘una moneda de la que, davezu, fálase espreciatiblemente (en pl.)’ (old), ‘moneda pequeña’ (abf), ‘una mala yerba’ (em), con una palatalización non sólo de n- sinón de -mm’l- y, a lo meyor, con una vieya metafonía por -u nel singular ñoñu *ñuñu ñuños. Semánticamente la idea de despreciu que güei ufierta’l términu asturianu nun desaconseya l’étimu pro- puestu darréu que nel mesmu llatín yá se conseñen esos usos en plural como recueye la definición. La documentación amo- saría lo mesmo nel nomatu del últimu exemplu, a la escontra del sentíu reutu de ‘moneda’ qu’apaez nos demás contestos. Cosa destremada sedría saber si ñuños ha rellacionase col ast. ñoñu 1 anque talmente paez que sedría meyor entender esti términu (ñoñu 1) acordies cola suxerencia de Corominas-Pas- cual que consideren qu’ha partise del llat. vg. nonnus ‘vieyu que curia neños’ → ‘güelu’ → ‘pervieyu’ (cfr. ñoñu). Sobro ast. ñoñu 1 féxose’l verbu añoñar (cfr.) quiciabes con una idea primixenia de *‘comportase como los vieyos’.