← Volver al reporte principal

Letra Z

Datos estructurados DELLA letra Z
📖 → Lema, 🔤 → Morfología/Género, 🏗️ → Is reconstructed, ✍️ → Is from written tradition
Subreporte de: 🔤 Entradas Estructuradas DELLA2 - Reporte Completo.
Generado el 2025-09-21 16:51:47

625

Total de entradas

625

Con variantes de expresión

539

Con información semántica

184

Con documentación

365

Con etimología

0

Con documentación histórica adicional

Entradas de la Letra Z

Display_Form Variantes_Expresión Información Semántica Documentación Etimología Documentación Histórica Adicional
z
📖: z
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. z
Lletra del abecedariu asturianu, llamada ceta o ceda, emple- gada davezu delantre de a, o, u pa representar el fonema /θ/, lo mesmo que les grafíes “ce”, “ci”.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Lletra del abecedariu asturianu, llamada <i class="della">ceta </i>o <i class="della">ceda</i>, emple- gada davezu delantre de <i class="della">a, o, u </i>pa representar el fonema /θ/, lo mesmo que les grafíes “ce”, “ci”.
zabarceru, a, el/la
📖: zabarceru
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<+zabarciru [Ay]. zabarcera [Cg. Xx. Pr. JH]. zabardera [Sb]. zabarceira [Cd].>(TEST)
  1. zabarceru
  2. zabarciru metafonía
    • Ay
  3. zabarcera
    • Cg
    • Xx
    • Pr
    • JH
  4. zabardera
    • Sb
  5. zabarceira
    • Cd
Vendedor [Ay]. Muyer que viende por menudo frutos [Cg. Sb] y otros comestibles [JH]. Muyer que tien un puestu de venta fixu na plaza y ye revendedora de productos del cam- pu [Xx. Cd]. 2. Charrán [Ay]. Muyer que s’entromete y ye de curtiu xuiciu [Cd. Pr]: ¡Qué descarada ya! Paez una za- barceira [Cd].
  1. 1. Vendedor [Ay]. Muyer que viende por menudo frutos [Cg. Sb] y otros comestibles [JH]. Muyer que tien un puestu de venta fixu na plaza y ye revendedora de productos del cam- pu [Xx. Cd].
  2. 2. Charrán [Ay]. Muyer que s’entromete y ye de curtiu xuiciu [Cd. Pr]: <i class="della">¡Qué descarada ya! Paez una za- </i><i class="della">barceira </i>[Cd].
mjentre la una sabarcera estedier con aquel que trae la vjan- da 1274 [Ordenances/45] nenguna sabarcera nen recatera baron nen muller non com- pre figos lanpayales 1274 [Ordenances/45] nenguna sabarcera non compre maes vianda do aquella que pora si quisier 1274 [Ordenances/45] nenguna sabarcera non conpre escanda fuera de la villa 1274 [Ordenances/45] si alguna sabarcera quisier ir fuera de la villa algun manda- do 1274 [Ordenances/45] las sabarceras conpren desde la prima lexada & ata la pri- ma dexada 1274 [Ordenances/45] las sabarceras que compren la frucha de guisa que magar alguna 1274 [Ordenances/45] Mandaron pregon que las sabarçeras que venden queso asadero, que den tres onças a maravedi [Uviéu 1500/122] Y llega la maldad en algunas zabarceras revendedoras ha poner de más en la balanza [Grangerías xviii: 367] L’ast. zabarceru quixo esplicase con ruin tientu dende una curtiamente verosímil variante de “fabacero” considerán- dolu un deriváu
  1. mjentre la una sabarcera estedier con aquel que trae la vjan- da
  2. 1274 Ordenances/45
  3. nenguna sabarcera nen recatera baron nen muller non com- pre figos lanpayales
  4. 1274 Ordenances/45
  5. nenguna sabarcera non compre maes vianda do aquella que pora si quisier
  6. 1274 Ordenances/45
  7. nenguna sabarcera non conpre escanda fuera de la villa
  8. 1274 Ordenances/45
  9. si alguna sabarcera quisier ir fuera de la villa algun manda- do
  10. 1274 Ordenances/45
  11. las sabarceras conpren desde la prima lexada & ata la pri- ma dexada
  12. 1274 Ordenances/45
  13. las sabarceras que compren la frucha de guisa que magar alguna
  14. 1274 Ordenances/45
  15. Mandaron pregon que las sabarçeras que venden queso asadero, que den tres onças a maravedi
  16. Uviéu 1500/122
  17. Y llega la maldad en algunas zabarceras revendedoras ha poner de más en la balanza
  18. Grangerías xviii: 367
  19. L’ast. zabarceru quixo esplicase con ruin tientu dende una curtiamente verosímil variante de “fabacero” considerán- dolu un deriváu
del llat. faba → “fabacero” (cfr. alfabace- ru) con influxu de aparceru (dcech s.v. abacero) rellación que nun almite nin Corriente (da) nin Harri Meier (1984 s.v. abacero). Tamién se supunxo que taría aniciáu nun su- puestu *sub-bracchiariu ‘vendedor que lleva la mercancía baxo’l brazu’ (Alarcos 1980-II [1958]: 175), non citáu por Corominas-Pascual como critica Pensado (1980a: 302) y que surde na nuesa documentación medieval como Marti- no sobracero 1235 (or.) [SV/67]. Ello fai que nun sía fácil acoyer dafechu la opinión de Corriente, cola qu’amosamos dalgún alcuerdu (adla 224) cuando partía del and. *şah.b azzád ‘el de los víveres’ (da s.v. abacero) quien ufre la existencia de construcciones asemeyaes como les respon- sables de zabazoukes, zabascorta, etc. Na nuesa opinión la propuesta de Corriente nun sedría, de mano, refugable siempre que se partiere d’una pronunciación etimolóxica del artículu árabe *şāh.b al-zād → zabarcera, antecesor del and. *şah.b az-zád (con amestanza del sufixu románicu). Ye verdá que tamién sedría posible aguardar de la evolución de “zz” un primer elementu líquidu, como si d’un grupu romance se tratare si aceptamos lo mesmo pal ár. alh.úzza llorza. L’ast. + sabaciru (cfr. sabaceru, a, o) podría, qui- ciabes, averase al ast. zabarceru. En tou casu l’ast. zabarce- ru, zabarcera ye posible que podamos entendelos dende un ast. *zabarzu, *zabarza (y d’ehí los conocíos aumentativos zabarzón, -ona) d’u surdiría’l verbu zabarciar ‘vender per menudo fruta comestibles’, ‘entrometese’ (cfr.).
zabarciar
📖: zabarciar
🏗️: NO
✍️: NO
<zabarcear [Ca. JH].>(TEST)
  1. zabarciar
    • Cg
  2. zabarcear
    • Ca
    • JH
Revender [Cg]. Vender por menudo frutos y otros comesti- bles [JH].
  1. 1. Revender [Cg]. Vender por menudo frutos y otros comesti- bles [JH].
2. Trasegar, revolver [Cg]. Andar con priesa d’un sitiu pa otru pero faciendo poco de provechu [Ca]. Revolver, enredar, mover [Llu]. Revolver (ente l’agua, ente delles coses [Sg]: ¿Qué faes ahí zabarciando ente l’agua? [Sg]. 3. Entro- metese, falar con descaru [Pr]. Cfr. zabarceru, a, el/la.
zabarzón, ona
📖: zabarzón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Que fai les coses atraguilao y ensin procuru [Ca]. Cfr. <i class="della">zabarceru,</i>(TEST)
  1. zabarzón
  2. Que fai les coses atraguilao y ensin procuru
    • Ca
  3. Cfr
  4. <i class="della">zabarceru,</i
a, el/la.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">el</i>/<i class="della">la.</i>
“zabascorta”
📖: “zabascorta”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “zabascorta”
Términu que conocemos de magar lo cabero’l sieglu x en documentu de Sahagún (Oliver 285), “zabascorta” [-Sórta]. Tendría un aniciu nel ár. hisp. şahb-aššurţ ‘oficial de policía’ qu’ufre una construcción asemeyada a la que vemos nel ta- mién arabismu “zauazoukes” (cfr.).
  1. Términu que conocemos de magar lo cabero’l sieglu x en documentu de Sahagún (Oliver 285), “zabascorta” [-Sórta]. Tendría un aniciu nel ár. hisp. şahb-aššurţ ‘oficial de policía’ qu’ufre una construcción asemeyada a la que vemos nel ta- mién arabismu “zauazoukes” (cfr.).
  2. -Sórta
zabatada, la*
📖: zabatada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><zabatá [Ay].>(TEST)
  1. zabatada
  2. ident class="della" level="1"></ident><zabatá
    • Ay
Temporal de nieve y granizu [Ay]. Cfr. xebatu.
  1. Temporal de nieve y granizu [Ay]. Cfr. xebatu.
  2. Ay
zabayada, la
📖: zabayada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cosa desmañada y puerca [Tox]. 2. Disparate, fatada, engue- deyu [Tox]. <ident class="della" level="1"></ident>Posible deverbal de <i class="della">zabayar</i>(TEST)
  1. zabayada
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cosa desmañada y puerca
    • Tox
  3. 2
  4. Disparate, fatada, engue- deyu
    • Tox
  5. <ident class="della" level="1"></ident>Posible deverbal de <i class="della">zabayar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
zabayar
📖: zabayar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><azabayar [/“desde Valdés al Eo” (Eo) = axabayarse/].>(TEST)
  1. zabayar
  2. ident class="della" level="1"></ident><azabayar
    • /“desde Valdés al Eo” (Eo) = axabayarse/
Emporcase, sobre too cola grasa de la comida [Tox. /Eo (= axabayar)/]. 2. Desmañar, entafarrar, enguedeyar les coses y asuntos [Tox].
  1. 1. Emporcase, sobre too cola grasa de la comida [Tox. /Eo (= axabayar)/].
  2. 2. Desmañar, entafarrar, enguedeyar les coses y asuntos [Tox].
Verbu quiciabes en rellación col ast. zaxón. Otra cuestión sedría discutir si l’ast. zabayar podría remontase a un verbu *za(r)abayar nel aniciu d’una familia que tanto sigue la serie con [-r-] (cfr. zarabayada) como ensin [-r-] (cfr. zarabayu, a, o zabayu, a, o).
  1. Verbu quiciabes en rellación col ast. zaxón. Otra cuestión sedría discutir si l’ast. zabayar podría remontase a un verbu
  2. *za(r)abayar nel aniciu d’una familia que tanto sigue la serie con [-r-] (cfr. zarabayada) como ensin [-r-] (cfr. zarabayu, a, o zabayu, a, o).
  3. -r-
zabayón, ona
📖: zabayón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">zabayón,</b>(TEST)
  1. zabayón
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">zabayón,</b
ona Zabayu [Tox. /Eo/].
  1. 1. <b class="della">ona </b>Zabayu [Tox. /Eo/].
Aum. de zabayu, a, o.
zabayu, a, o
📖: zabayu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Que se <i class="della">zabaya</i>(TEST)
  1. zabayu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Que se <i class="della">zabaya</i
o ye poco llimpiu, poco curiosu, que desarregla y empuerca lo que toca [/Eo (= zabayón)]. Que s’empuerca (especialmente al comer) [Tox (= zabayón = zarabayón)].
  1. 1. o ye poco llimpiu, poco curiosu, que desarregla y empuerca lo que toca [/Eo (= zabayón)]. Que s’empuerca (especialmente al comer) [Tox (= <i class="della">zabayón</i> <i class="della">=</i> <i class="della">zarabayón</i>)].
Cfr. zaxón & zarabayu, a, o.
  1. Cfr. zaxón & zarabayu, a, o.
zabu, a, o
📖: zabu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. zabu
Suciu, bastu (individuu) [Cv]. Cfr. zaxón.
  1. Suciu, bastu (individuu) [Cv]. Cfr. zaxón.
  2. Cv
zabu, el*
📖: zabu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/zabos [Oc. Pzu].>(TEST)
  1. zabu
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/zabos infl. cast.
    • Oc
    • Pzu
Pieles enrollaes a les piernes, como polaines [Pzu], usaes d’antiguo p’andar ente nieve [Oc]. Cfr. zaxón.
  1. Pieles enrollaes a les piernes, como polaines [Pzu], usaes d’antiguo p’andar ente nieve [Oc].
  2. Oc
  3. Cfr. zaxón.
zaburda, la
📖: zaburda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Porquera [Ar]. <br class="della">Pallabra, <i class="della">zaburda</i>, que nos abulta qu’ha ser pariente del cast. <i class="della">zahurda</i>(TEST)
  1. zaburda
  2. ident class="della" level="1"></ident>Porquera
    • Ar
  3. <br class="della">Pallabra, <i class="della">zaburda</i>, que nos abulta qu’ha ser pariente del cast
  4. <i class="della">zahurda</i
‘porquera’, port. chafurda, que resulten d’aniciu inciertu pa Corominas-Pascual (dcech s.v. zahurda). En tou casu zaburda en comparanza col cast. zahurda paez qu’encamienta partir d’una -f- etimolóxica. Nel mesmu sen va l’ast. zaburdiu (cfr.), anque agora col influxu fónicu d’un posible verbu *zaburdiar. La variante de zaburdiu, esto ye l’ast. taburdiu, nun ufre un influxu claru
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘porquera’, port. <i class="della">chafurda</i>, que resulten d’aniciu inciertu pa Corominas-Pascual (dcech s.v. zahurda). En tou casu <i class="della">zaburda</i> en comparanza col cast. <i class="della">zahurda</i> paez qu’encamienta partir d’una -f- etimolóxica. Nel mesmu sen va l’ast. <i class="della">zaburdiu </i>(cfr.), anque agora col influxu fónicu d’un posible verbu *<i class="della">zaburdiar</i>. La variante de <i class="della">zaburdiu</i>, esto ye l’ast. <i class="della">taburdiu, </i>nun ufre un influxu claru
del cast. tugurio. En tou casu paez que l’ast. zaburda, zaburdiu podríen guar- dar daqué rellación cola familia de zaxón (cfr.) y abulta que s’averen al ast. burdiu (cfr.).
zaburdiu, el
📖: zaburdiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<taburdiu [Llv. Llg (i)].>(TEST)
  1. zaburdiu
    • Llg
    • Ay
    • Ll
  2. taburdiu
    • Llv
    • Llg (i)
Construcción destartalada [Llv. Llg (i). Ay. Ll (= chamizu)]. Cfr. zaburda.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Construcción destartalada [Llv. Llg (i). Ay. Ll (= chamizu)]. Cfr. <i class="della">zaburda</i>.
zabuyería, la
📖: zabuyería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cantidá grande de <i class="della">zabuyos</i>(TEST)
  1. zabuyería
  2. Cantidá grande de <i class="della">zabuyos</i
[Cb].
  1. 1. [Cb].
2. Tierra que tien más zabu- yos que panoyes [Cb]. D’una posible formación coleutiva de zabuyu (cfr.).
zabuyu, el
📖: zabuyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zaguyu [Cp]. ////zabuyos [Cb]. {Con posible percorreición de cheísta, zagul.los [Qu (LBlanco)]}.>(TEST)
  1. zabuyu
    • Ay
  2. zaguyu
    • Cp
  3. {Con posible percorreición de cheísta, zagul.los [Qu (LBlanco)]} variación de número
  4. zabuyos
    • Cb
Panoya de maíz mal granada o defeutuosa, que s’echa al ganáu y nun se muel [Cb (zabuyos). Cp]. Panoya ensin granar o mal granada [Ay (zabuyos)]. 2. De Ricáu, en Quirós [LBlanco]. Cfr. zaxón.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Panoya de maíz mal granada o defeutuosa, que s’echa al ganáu y nun se muel [Cb (zabuyos). Cp]. Panoya ensin granar o mal granada [Ay (<i class="della">zabuyos</i>)].
  3. 2. De Ricáu, en Quirós [LBlanco]. Cfr. <i class="della">zaxón</i>.
zacalexa, la
📖: zacalexa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pel dichu: <i class="della">Si andes con la </i><i class="della">zacalexa</i><i class="della">, saca y </i><i class="della">dexa</i>(TEST)
  1. zacalexa
  2. Términu conocíu pel dichu: <i class="della">Si andes con la </i><i class="della">zacalexa</i><i class="della">, saca y </i><i class="della">dexa</i
[LC].
  1. 1. [LC].
Cfr. zácara.
zacamanderu, a, o*
📖: zacamanderu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zacamandeiru/era [Cv].>(TEST)
  1. zacamanderu
  2. zacamandeiru/era
    • Cv
Qu’anda con cuentos [Cv].
  1. 1. Qu’anda con cuentos [Cv].
Quiciabes d’un compuestu de verbu (saca) + nome (*mandei- ru o *mendeiru).
zácara, la
📖: zácara
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Caúna de les estremidaes d’atrás d’un animal [Cn]: <i class="della">Chevan- </i><i class="della">tóu las zácaras ya mangó-y una patada qu’a poucu lu desgra-</i><i class="della">(TEST)
  1. zácara
    • Cn
    • Cv
  2. Caúna de les estremidaes d’atrás d’un animal [Cn]: <i class="della">Chevan- </i><i class="della">tóu las zácaras ya mangó-y una patada qu’a poucu lu desgra-</i><i class="della"
cia [Cn]. //Dar las zácaras ‘andar con priesa (especialmente los neños)’ [Cv].
  1. 1. cia </i>[Cn]. //<i class="della">Dar las zácaras </i>‘andar con priesa (especialmente los neños)’ [Cv].
Quiciabes del llat. zanca, -ae ‘botín ascendente’ (cfr. zanca) cola amestadura del suf. dim. -ŭla (llaa 103) > *záncala *záncara (→ *záncana) onde foi posible la perda d’una de les nasales (*zaca) como alvertimos nel verbu fechu sobro *za(ca) corta zacortu (cfr.). L’ast. chacota (cfr.) podría te- ner un mesmu aniciu anque con tracamundiu de xiblantes, pol influxu onomatopéyicu.
  1. *zá(n)canaazacanar (cfr.). Ye posible qu’a lo llargo d’una temporada convivieren nunos mesmos falantes l’usu de, pelo menos, dalgunes d’estes variantes *zá(n)cara y *zá(n)cana lo que xustificaría la formación d’un compuestu *eszaracanar conocíu pel so participiu eszaracanáu (cfr.). Un masc. analó- xicu y aum. de zácara ye ast. zacarazu (cfr.). Dende la varian- te *zá(n)cala → féxose’l dim. *zacoleta [quiciabes tamién zacalexa (cfr.), con nueva incrementación] d’u se llogró’l verbu zacoletiar (cfr.). Lo qu’antecede afítanos na idea de la posibilidá de que dende *zaca tamién se llograre un aumen- tativu *zacota (o *zacueta) → zacotiar (cfr.) y un compuestu
  2. quiciabes tamién zacalexa (cfr.), con nueva incrementación
zacarazu, el
📖: zacarazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Güelpe dau o recibíu cola <i class="della">zácara</i>(TEST)
  1. zacarazu
    • Cn
  2. Güelpe dau o recibíu cola <i class="della">zácara</i
[Cn].
  1. 1. [Cn].
Cfr. zácara.
zacear
📖: zacear
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. zacear
Cfr. zazar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">zazar</i>.
zacoletiar
📖: zacoletiar
🏗️: NO
✍️: NO
<zaculitiar [Ri].>(TEST)
  1. zacoletiar
    • Qu
  2. zaculitiar
    • Ri
Correr, escapar [Qu]. Correr, andar de priesa, fuxir [Ri].
  1. 1. Correr, escapar [Qu]. Correr, andar de priesa, fuxir [Ri].
Cfr. zácara.
zacortu, {el}
📖: zacortu
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
Trozu pequeñu de madera [Vg]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Miguel</i>(TEST)
  1. zacortu
  2. Trozu pequeñu de madera
    • Vg
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Miguel</i
Esteuaniz zacorta 1232(or.) [SV/195] Cfr. zácara.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Esteuaniz</i> <i class="della">zacorta</i> 1232(or.) [SV/195] Cfr. <i class="della">zácara</i>.
zacotiar
📖: zacotiar
🏗️: NO
✍️: NO
<zacutiar [Ri].>(TEST)
  1. zacotiar
    • Ay
  2. zacutiar
    • Ri
Correr, trotar, caminar con priesa [Ay]. Correr, andar de prie- sa, fuxir [Ri (= zacoletiar)].
  1. 1. Correr, trotar, caminar con priesa [Ay]. Correr, andar de prie- sa, fuxir [Ri (= <i class="della">zacoletiar</i>)].
Cfr. zácara.
zacuada, la
📖: zacuada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zacuaa [Sb].>(TEST)
  1. zacuada
  2. zacuaa
    • Sb
Sapada, bracada que se da al cayer a la llarga [Cb (= ma- zacuada). Sb]. Golpe fuerte que se da cayendo o sentándose violentamente en suelu [JH]. Cfr. mazacuada.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Sapada, bracada que se da al cayer a la llarga [Cb (= ma- zacuada). Sb]. Golpe fuerte que se da cayendo o sentándose violentamente en suelu [JH]. Cfr. <i class="della">mazacuada</i>.
zacuazu, el
📖: zacuazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cayida inesperada en suelu (d’una persona o animal) [Ca]: <i class="della">¡Vaya</i>(TEST)
  1. zacuazu
    • Ca
  2. Cayida inesperada en suelu (d’una persona o animal) [Ca]: <i class="della">¡Vaya</i
zacuazu que dio esa muyer encima d’aquella piedra! [Ca].
  1. 1. <i class="della">zacuazu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">dio</i> <i class="della">esa</i> <i class="della">muyer</i> <i class="della">encima</i> <i class="della">d’aquella</i> <i class="della">piedra!</i> [Ca].
2. Golpe dau con tol cuerpu al cayer [Pa]. Cfr. mazacuada.
zacurrión, el
📖: zacurrión
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zacurrión
Emburrión [Ar].
  1. 1. Emburrión [Ar].
**
zacurrir
📖: zacurrir
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. zacurrir
    • Sb
    • Lln
Golpear, zurrar [Sb]. Pegar como castigu (una cuelma non mui grande) [Lln].
  1. 1. Golpear, zurrar [Sb]. Pegar como castigu (una cuelma non mui grande) [Lln].
**
zacutir
📖: zacutir
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. zacutir
    • Lln
Pegar [Lln].
  1. 1. Pegar [Lln].
Sacudir [LV. R]. Del llat. succutere ‘sacudir perbaxo, golpear’ (abf) que se caltién como cultismu (cfr. cutir) anque almitiendo un primer momentu evolutivu con disimilación vocálica ya interdenta- lización de s-.
zafa, la
📖: zafa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zafa
Copa d’un árbol [R].
  1. 1. Copa d’un árbol [R].
Pallabra con aniciu nel and. şáh.fa, del ár. cl. şah.fah ‘cofaina’ (da s.v. safa) como yá propunximos (adla 226) camentando que se trata d’una comparanza.
zafalastrán
📖: zafalastrán
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. zafalastrán
Zalapastru [ByM].
  1. 1. </b>Zalapastru [ByM].
Cfr. zalapastru.
“zafalla”
📖: “zafalla”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “zafalla”
    • Ri
{(Doc.). Midida documentada nel sieglu xvi pela que se paga- ben les adres; del so usu hai constancia en Conceyu de Grau [Maroto Maestro 2013: 73-74 & 82]}. //Ser un zafalles (sic) ‘andar puercu, ensin llimpieza nin procuru’ [Ri]. ‘ser un cha- puceru’ [Ri]. Cfr. chafalles.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. {(Doc.). Midida documentada nel sieglu xvi pela que se paga- ben les adres; del so usu hai constancia en Conceyu de Grau [Maroto Maestro 2013: 73-74 & 82]}. //<i class="della">Ser un zafalles </i>(<i class="della">sic</i>) ‘andar puercu, ensin llimpieza nin procuru’ [Ri]. ‘ser un cha- puceru’ [Ri]. Cfr. <i class="della">chafalles</i>.
zafallón, ona
📖: zafallón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<{Recoyíu, quiciabes, con percorreición de cheísta zafachón [Pzu]}. zafal.lón/ona [Tb].>(TEST)
  1. zafallón
    • Ri
  2. {Recoyíu, quiciabes, con percorreición de cheísta zafachón [Pzu]}
  3. zafal.lón/ona
    • Tb
Puercu, ensin procuru [Ri]. Toscu, poco curiosu, poco maño- su [Tb].
  1. 1. Puercu, ensin procuru [Ri]. Toscu, poco curiosu, poco maño- su [Tb].
Chapuceru [Ri. Pzu]. Cfr. chafalles.
zafallón, el
📖: zafallón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zafal.lón [Tb. Oc].>(TEST)
  1. zafallón
  2. zafal.lón
    • Tb
    • Oc
Bofetada [Oc].
  1. 1. Bofetada [Oc].
2. Sofocón, respiración entrecortada [Mi. Tb]. 3. Crisis aguda de dalgunes enfermedaes, principalmente del corazón: Dan-y unos zafallones que cualquier día quédase- nos [Mi]. Cfr. chafalles.
zafar
📖: zafar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. zafar
Cfr. safar.
  1. Cfr. safar.
zafarnies, el/la*
📖: zafarnies
🔤: , el/la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><el zafarnias [An].>(TEST)
  1. zafarnies
  2. ident class="della" level="1"></ident><el zafarnias
    • An
Poco curiosu nel aspeutu, na conducta [An]. //Tar feitu un za- farnias ‘ser descuidáu’ [An]. **
  1. Poco curiosu nel aspeutu, na conducta [An]. //Tar feitu un za- farnias ‘ser descuidáu’ [An].
  2. An
  3. **
zafarranchu, el
📖: zafarranchu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><fanfarranchu [Lln].>(TEST)
  1. zafarranchu
  2. ident class="della" level="1"></ident><fanfarranchu
    • Lln
Tracamundiu de coses, coses revueltes [Tb. Tox]. 2. Cast. za- farrancho [Lln]. Reña, griesca [Tox]. Términu que guarda rellación col arabismu safar (cfr.) como almiten Corominas-Pascual (dcech s.v. zafar) y Corriente (da s.v. safar).
  1. Tracamundiu de coses, coses revueltes [Tb. Tox]. 2. Cast. za- farrancho [Lln]. Reña, griesca [Tox].
  2. Tox
  3. Términu que guarda rellación col arabismu safar (cfr.) como almiten Corominas-Pascual (dcech s.v. zafar) y Corriente (da s.v. safar).
zafarrón, el
📖: zafarrón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">zaharrón</i>, mamarrachu, personaxe vistíu ridículo, prin- cipal personaxe de la <i class="della">zafarronada</i>(TEST)
  1. zafarrón
  2. Cast
  3. <i class="della">zaharrón</i>, mamarrachu, personaxe vistíu ridículo, prin- cipal personaxe de la <i class="della">zafarronada</i
[Llomb].
  1. 1. [Llomb].
Cfr. xafarrón.
  1. Cfr. xafarrón.
zafarronada, la
📖: zafarronada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zafarronada
Comparsa d’antroxu qu’anda peles cais pa sacar elementos pa xuntase llueu nuna comilona [Llomb]. Cfr. xafarrón.
  1. Comparsa d’antroxu qu’anda peles cais pa sacar elementos pa xuntase llueu nuna comilona [Llomb].
  2. Llomb
  3. Cfr. xafarrón.
zafil, el*
📖: zafil
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">saphirum</i>(TEST)
  1. zafil
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">saphirum</i
unum iaspides duos ametistem unu alfagiaram unam 1153(or.) [MSMV/9]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">unum</i> <i class="della">iaspides</i> <i class="della">duos</i> <i class="della">ametistem</i> <i class="della">unu</i> <i class="della">alfagiaram</i><i class="della"> unam</i> 1153(or.) [MSMV/9]
Johanni Petri de Parres saphirum meum meliorem et alium saphirum magistro Sancio 1267(or.) [CLO/73] I balax et II zaphires de Oriente et I adamante 1268(or.) [ACL/483] duas sortellas ella una que se corre ela outra que dizen za- phyra 1269(or.) [MCar-II/68] II sortilles de oro ... la otra tien una piedra zaffil 1275(or.) [CLO/94] vn aniello pontifical con çaffil grande e con piedras aderre- dor 1290(or.) [ACL-VIII/380] una ssortilla de oro con un çaffil prieto et las otras ssortillas 1296(or.) [MCar-II/238] piedra de çafil [CLO h. 1300]. otra sortilla de un çafil gran que fora del obispo 1305(or.) [CLO/118] ocho sortillas doro las tres piedras robiles e quatro çafiles 1305(or.) [CLO/118] sortillas ennas quales avia dos çafiles uno gran e otro menor 1305(or.) [CLO/118] quatro çafiles 1305 [CLO]
el mio çoffil e el dingno dinero e la leytora 1321(or.) [SP-I/427] una sortilla de oro con hun çafil [med. s. xv] (c.) [SP-IV/92]
  1. Johanni Petri de Parres saphirum meum meliorem et alium saphirum magistro Sancio
  2. 1267(or.) CLO/73
  3. I balax et II zaphires de Oriente et I adamante
  4. 1268(or.) ACL/483
  5. duas sortellas ella una que se corre ela outra que dizen za- phyra
  6. 1269(or.) MCar-II/68
  7. II sortilles de oro ... la otra tien una piedra zaffil
  8. 1275(or.) CLO/94
  9. vn aniello pontifical con çaffil grande e con piedras aderre- dor
  10. 1290(or.) ACL-VIII/380
  11. una ssortilla de oro con un çaffil prieto et las otras ssortillas
  12. 1296(or.) MCar-II/238
  13. piedra de çafil [CLO h. 1300]. otra sortilla de un çafil gran que fora del obispo
  14. 1305(or.) CLO/118
  15. ocho sortillas doro las tres piedras robiles e quatro çafiles
  16. 1305(or.) CLO/118
  17. sortillas ennas quales avia dos çafiles uno gran e otro menor
  18. 1305(or.) CLO/118
  19. quatro çafiles
  20. 1305 CLO

  21. el mio çoffil e el dingno dinero e la leytora
  22. 1321(or.) SP-I/427
  23. una sortilla de oro con hun çafil [med. s. xv] (c.)
  24. SP-IV/92
Del llat. sapphīrus, una forma helenizada con que se conseña sappīrus, -i cast. zafiru’ (em) a lo qu’axunta Corriente partir del and. şafir aniciáu nel ár. cl. d’orixe gr. que, pela so parte, vien d’una llingua asiática pero non del hebréu (da s.v. zafiro; adla 226) frente a Corominas-Pascual (dcech s.v. zafiro).
zafiu, a, o*
📖: zafiu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+cefiu/zafia/zafio [Ay. Ri].>(TEST)
  1. zafiu
  2. cefiu/zafia/zafio metafonía
    • Ay
    • Ri
Toscu, incultu [Ri]. Groseru, toscu [Ay].
  1. 1. Toscu, incultu [Ri]. Groseru, toscu [Ay].
Quiciabes semitraducción y abreviación del and. falláh. şáfi ‘simple llabrador’ (da s.v. zafio) ensin necesidá d’almitir un encruz de pallabres arábigues que proponen Corominas-Pas- cual (dcech s.v. zafio).
zaforilu, a, o*
📖: zaforilu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
< zah.oril [Lln (P)]. zah.orilu/a [Lln].>(TEST)
  1. zaforilu
  2. zah.oril
    • Lln (P)
  3. zah.orilu/a
    • Lln
Saláu, vivu, espabiláu, graciosu (piropu) [Lln (zah.orilu)].
  1. 1. Saláu, vivu, espabiláu, graciosu (piropu) [Lln (zah.orilu)].
2. Raquíticu, ruin [Lln (P): zah.oril]. 3. Meticona (una persona) [Lln (zah.orilu)]: No seas tan zah.orila [Lln]. Quiciabes del ár. zuharī ‘xeománticu’ (dcech s.v. zahorí), de xuru voz seronda na llingua acordies coles observaciones de Corriente y la evolución semántica (da s.v. saurí) y fónica (ensin [f]).
zafra, la
📖: zafra
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Estropiciu mui grande [Cn]: <i class="della">Metiénonse ente las patacas ya </i><i class="della">vaya</i>(TEST)
  1. zafra
    • Cn
    • Ll
  2. Estropiciu mui grande [Cn]: <i class="della">Metiénonse ente las patacas ya </i><i class="della">vaya</i
zafra qu’amañanon [Cn]. //Por zafra ‘abondo’ [Ll].
  1. 1. <i class="della">zafra</i> <i class="della">qu’amañanon</i> [Cn]. //<i class="della">Por</i> <i class="della">zafra</i> ‘abondo’ [Ll].
Posible portuguesismu, zafra ‘collecha’, d’u siguió tamién cast. zafra (dcech s.v. zafra). Semánticamente alviértese na voz asturiana la fixación nun aspeutu (‘estropiciu grande’) que suel acompangar a la recoyida de la collecha.
zafurdir
📖: zafurdir
🏗️: NO
✍️: NO
{(Doc.). Afondar}. <i class="della">Pero</i>(TEST)
  1. zafurdir
  2. {(Doc.). Afondar}
  3. <i class="della">Pero</i
para espessar, zafurdir entre medias salgares y bri- males a palote, porque agarrarán fuertemente la tierra [Grangerías xviii: 737]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">para</i> <i class="della">espessar,</i> <i class="della">zafurdir</i> <i class="della">entre</i> <i class="della">medias</i> <i class="della">salgares</i> <i class="della">y</i> <i class="della">bri-</i> <i class="della">males a palote, porque agarrarán fuertemente la tierra</i> [Grangerías xviii: 737]
y alredor dellos, en lo más ensucho, zafurdir avellanos [Grangerías xviii: 764] Quiciabes
  1. y alredor dellos, en lo más ensucho, zafurdir avellanos
  2. Grangerías xviii: 764
  3. Quiciabes
del llat. suffundere ‘esparder’, ‘arramar’ (old; abf) qu’apaez (sofonder) n’Alexandre (deeh s.v. sŭffŭndere ‘fundir’).
zaga, la
📖: zaga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu que conocemos pela llingua escrita: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">en</i>(TEST)
  1. zaga
  2. Términu que conocemos pela llingua escrita: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">en</i
esta nostra casa un bon soberado de zaga atal commo
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">esta</i> <i class="della">nostra</i> <i class="della">casa</i> <i class="della">un</i> <i class="della">bon</i> <i class="della">soberado</i> <i class="della">de</i> <i class="della">zaga</i> <i class="della">atal</i> <i class="della">commo</i>
1248 [DCO-II/24] una casa ... con so salido de zaga commo so derecho ye 1253 [DCO-II/31] Un jentilhome iba azaga/que de Christián tien más taye/y le yebaba il quilotre/per que non se llamorgase [Xuan Gar- cía (1665: 153)] Á ó fo en so zaga una gran brañáa [San Mateo 75] Del árabe sāqah ‘retaguardia d’un exércitu’ > and. sáqa, voz que dexa tamién resultáu en gall., cast. zaga, port. azaga, cat. saga (dcech s.v. zaga; da s.v. zaga). Dende zaga llo- gróse tamién l’ax. zagueru, a, o (
  1. 1248 DCO-II/24
  2. una casa ... con so salido de zaga commo so derecho ye
  3. 1253 DCO-II/31
  4. Un jentilhome iba azaga/que de Christián tien más taye/y le yebaba il quilotre/per que non se llamorgase
  5. Xuan Gar- cía (1665: 153)
  6. Á ó fo en so zaga una gran brañáa
  7. San Mateo 75
  8. Del árabe sāqah ‘retaguardia d’un exércitu’ > and. sáqa, voz que dexa tamién resultáu en gall., cast. zaga, port. azaga, cat. saga (dcech s.v. zaga; da s.v. zaga). Dende zaga llo- gróse tamién l’ax. zagueru, a, o (
cfr.) asina como’l verbu arrezagar (cfr.).
zagal, el
📖: zagal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Rapaz avispáu y de bona fachenda [Ay]. Rapaz mozu [Llv]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">un</i>(TEST)
  1. zagal
  2. Rapaz avispáu y de bona fachenda
    • Ay
  3. Rapaz mozu
    • Llv
  4. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">un</i
agudo rapaz zagal [Grangerías xviii: 855]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">agudo</i> <i class="della">rapaz</i> <i class="della">zagal</i> [Grangerías xviii: 855]
Probablemente del ár. pente medies del and. zaġáll ‘valiente, fuerte’, llueu nominalizáu, con continuadores tamién en port., gall., cast., arag. zagal, cat. sagal, etc. (dcech s.v. zagal; da s.v. zagal). L’ast., amás de criar un femenín analóxicu zaga- la ‘neñera’, ‘sirvienta de doce a dieciocho años’ (cfr.), fexo dende esti términu’l verbu zagaliar ‘curiar neños’ (adla 227). Un dim. de zagal habría ufrir un ast. *zagaleyu polo que la voz conseñada zagalexu ‘pieza que lleven los neños en vez de refaxu’ (cfr.), paez una adautación del cast. zagalejo.
zagala, la
📖: zagala
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zagala
Neñera, sirvienta de doce a dieciocho años [Mar].
  1. 1. Neñera, sirvienta de doce a dieciocho años [Mar].
Cfr. zagal.
zagalexu, el
📖: zagalexu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zagalexu
    • Mi
Saya [Mi (i)].
  1. 1. Saya [Mi (i)].
2. Refaxu [Mi (i)]. 3. Fatu de ropa que llevaben los neños y neñes en vez de refaxu [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. 4. Vistimenta de probe [Tox]. Cfr. zagal.
zagaliar
📖: zagaliar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. zagaliar
    • Lln
Curiar neños [Lln].
  1. 1. Curiar neños [Lln].
Cfr. zagal.
zágaru, a, o
📖: zágaru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. zágaru
    • Qu
    • Tb
    • Cv
    • Oc
Que xunta los corveyones o rodíes al andar (animal, perso- na) [Qu. Tb. Cv]. Que tropieza cola punta del pie nel todiyu del otru [Oc]. Qu’anda xebrando los pies ún d’otru más peles puntes que pelos talones [Cv]. Cfr. zanca.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que xunta los corveyones o rodíes al andar (animal, perso- na) [Qu. Tb. Cv]. Que tropieza cola punta del pie nel todiyu del otru [Oc]. Qu’anda xebrando los pies ún d’otru más peles puntes que pelos talones [Cv]. Cfr. <i class="della">zanca</i>.
zagayada, la*
📖: zagayada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zagayá [Ay. Mi. Min].>(TEST)
  1. zagayada
  2. zagayá
    • Ay
    • Mi
    • Min
Mancadura, cortadura pergrande con instrumentu cortante [Ay. Mi. Min].
  1. 1. Mancadura, cortadura pergrande con instrumentu cortante [Ay. Mi. Min].
Quiciabes sía un deriváu de la voz non conseñada n’ast. *(a) zagaya pero sí nos arabismos hispánicos cast. azagaya ‘llanza o dardu pequeñu que se llanza’ (drae 21ª), gall. azagaia, port. zagaia, cat. atzagaia (da s.v. atzagaia). Sol términu primariu, non documentáu ente nós, llográronse los ast. zagayada (cfr.), zagayadura (cfr.), zagayazu (cfr.).
zagayadura, la*
📖: zagayadura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zagayaúra [Min].>(TEST)
  1. zagayadura
  2. zagayaúra
    • Min
Cortadura de gran importancia [Min].
  1. 1. Cortadura de gran importancia [Min].
Cfr. zagayada.
zagayazu, el
📖: zagayazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zagayazu
Mancadura cortante producida por una chapa, hachu, pizarra [Min].
  1. 1. Mancadura cortante producida por una chapa, hachu, pizarra [Min].
Cfr. zagayada.
zagayos, los
📖: zagayos
🔤: , los
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

Borra de la llana [Oc]. Del mesmu aniciu que cast. <i class="della">cegajo</i>(TEST)
  1. zagayos
  2. Borra de la llana
    • Oc
  3. Del mesmu aniciu que cast
  4. <i class="della">cegajo</i
‘corderu o cabritu que nun llega a primal’, arag. segallo y cegallo d’u siguió cat. segall que Corriente (da s.v. cegaja) supón d’aniciu ár. saxlah ‘cor- deru’, ‘cabritín’ → and. *saxál(a) llueu de refugar un aniciu de tipu euskéricu y el llat. que suxer el drae (21ª) dende’l llat. caeculus. Nós entendimos zagayos como arabismu (adla 227). Consideren Corominas-Pascual que la voz segallo ‘cabritu nel añu segundu de vida’ ye pallabra d’aniciu romance (dcech s.v. segallo). En tou casu’l términu que consideren propiu de la His- pania centro-oriental esfrónase col resultáu ast. en [y]. Nun se conseña par nin en gall. nin en portugués anque’l gall. caltién l’ax. cegallón ‘cegaratu’ (Estravís) que, ensin afitalo, convida a almitir un parentescu con un dim. llat. *caeculus, a lo que ta averao’l verbu ast. cegayar ‘ver poco’ (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘corderu o cabritu que nun llega a primal’, arag. <i class="della">segallo </i>y <i class="della">cegallo</i> d’u siguió cat. <i class="della">segall</i> que Corriente (da s.v. cegaja) supón d’aniciu ár. <i class="della">saxlah</i> ‘cor- deru’, ‘cabritín’ → and. *saxál(a) llueu de refugar un aniciu de tipu euskéricu y el llat. que suxer el drae (21ª) dende’l llat. caeculus. Nós entendimos <i class="della">zagayos</i> como arabismu (adla 227). Consideren Corominas-Pascual que la voz <i class="della">segallo </i>‘cabritu nel añu segundu de vida’ ye pallabra d’aniciu romance (dcech s.v. segallo). En tou casu’l términu que consideren propiu de la His- pania centro-oriental esfrónase col resultáu ast. en [y]. Nun se conseña par nin en gall. nin en portugués anque’l gall. caltién l’ax. <i class="della">cegallón</i> ‘cegaratu’ (Estravís) que, ensin afitalo, convida a almitir un parentescu con un dim. llat. *caeculus, a lo que ta averao’l verbu ast. <i class="della">cegayar </i>‘ver poco’ (cfr.).
zaguán, el
📖: zaguán
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Champán grande [Ri]. Ha rellacionase cola mesma voz conseñada en Salamanca, <i class="della">zaguán </i>‘llozaperu d’u saquen cuchu’, del mesmu aniciu que l’arabismu cast. <i class="della">zaguán</i>(TEST)
  1. zaguán
  2. Champán grande
    • Ri
  3. Ha rellacionase cola mesma voz conseñada en Salamanca, <i class="della">zaguán </i>‘llozaperu d’u saquen cuchu’, del mesmu aniciu que l’arabismu cast
  4. <i class="della">zaguán</i
(da s.v. zagão; adla 228). En tou casu paez qu’ha alimitise’l fondu parentescu col ast. zangual (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (da s.v. zagão; adla 228). En tou casu paez qu’ha alimitise’l fondu parentescu col ast. <i class="della">zangual</i> (cfr.).
zagueru, a, o
📖: zagueru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zaguero [R]. zangueru [y Lln].>(TEST)
  1. zagueru
    • Lln
  2. zaguero
    • R
  3. zangueru
    • y Lln
Últimu [R]. 2. Remolón, folganzán [Lln].
  1. 1. Últimu [R].
  2. 2. Remolón, folganzán [Lln].
- non entre en la carrera ne ena delantrera ne ena zaguera [FS (FFLL)]
  1. - non entre en la carrera ne ena delantrera ne ena zaguera
  2. FS (FFLL)
Cfr. zaga.
zaguín, ina, ino
📖: zaguín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<ceínu/zaína/zaíno [Ay]. ceinu/zaina/zaino [Ll]. zainu/a [Sm. SCiprián]. zaino [Ay].>(TEST)
  1. zaguín
    • Llg
  2. ceínu/zaína/zaíno
    • Ay
  3. ceinu/zaina/zaino
    • Ll
  4. zainu/a
    • Sm
    • SCiprián
  5. zaino
    • Ay
Cast. zaíno [Llg. Ll]: Ten curiáu con isi que ye mu zaguín [Llg]. Suave, que va a lo suyo, traidorucu si apuerta [AGO]. Hipócrita, musguín [SCiprián]. Astutu, pícaru [Ay]. Retorcíu, malváu [Ay]. Mal intencionáu [Ay]: Ceinu y melu a carta ca- bal [Ay]. 2. Folganzán [Sm]. 3. Torpe pa facer les coses [Sm]. Coles variantes ceínu, ceinu y zainu ufierta la doble acentua- ción ensin necesidá d’almitir dos pallabres destremaes na xé- nesis del términu asturianu. Ye xustificable dende l’ár. sahím ‘non prestosu’ (da s.v. zaino; adla 228) anque pa Corominas- Pascual
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">zaíno</i> [Llg. Ll]: <i class="della">Ten</i> <i class="della">curiáu</i> <i class="della">con</i> <i class="della">isi</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">mu</i> <i class="della">zaguín </i>[Llg]. Suave, que va a lo suyo, traidorucu si apuerta [AGO]. Hipócrita, musguín [SCiprián]. Astutu, pícaru [Ay]. Retorcíu, malváu [Ay]. Mal intencionáu [Ay]: <i class="della">Ceinu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">melu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">carta</i> <i class="della">ca- bal</i> [Ay].
  3. 2. Folganzán [Sm].
  4. 3. Torpe pa facer les coses [Sm]. Coles variantes <i class="della">ceínu</i>, <i class="della">ceinu </i>y <i class="della">zainu </i>ufierta la doble acentua- ción ensin necesidá d’almitir dos pallabres destremaes na xé- nesis del términu asturianu. Ye xustificable dende l’ár. sahím ‘non prestosu’ (da s.v. zaino; adla 228) anque pa Corominas- Pascual
quiciabes se trate del ár. şâ’in ‘el que guarda secretos’ (dcech s.v. zaíno). De la mesma opinión ye García de Diego que sigue a Dozy (deeh).
zagurrar
📖: zagurrar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Zurrar [AGO]. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes sía encruz del verbu <i class="della">zurrar </i>(cfr.) y <i class="della">(a)gurr(i)ar </i>(cfr.). Un deverbal del participiu fuerte sedría ast. <i class="della">zagurriu,</i><i class="della">(TEST)
  1. zagurrar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Zurrar
    • AGO
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes sía encruz del verbu <i class="della">zurrar </i>(cfr.) y <i class="della">(a)gurr(i)ar </i>(cfr.)
  4. Un deverbal del participiu fuerte sedría ast
  5. <i class="della">zagurriu,</i><i class="della"
a, o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. a, o </i>(cfr.).
zagurriu, a, o
📖: zagurriu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>(Persona o animal) ruina, flaca, de poco espíritu [Ay]. Ensin <ident class="della" level="1"></ident>valor dalgún [Mi]. <ident class="della" level="1"></ident>Posible deverbal fuerte de *<i class="della">zagurriar</i>, variante de <i class="della">zagurrar</i>(TEST)
  1. zagurriu
  2. ident class="della" level="1"></ident>(Persona o animal) ruina, flaca, de poco espíritu
    • Ay
  3. Ensin <ident class="della" level="1"></ident>valor dalgún
    • Mi
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Posible deverbal fuerte de *<i class="della">zagurriar</i>, variante de <i class="della">zagurrar</i
(cfr.).
  1. (cfr.).
zah.oril
📖: zah.oril
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. zah.oril
Cfr. zaforilu.
  1. Cfr. zaforilu.
zalabarderu, a, o*
📖: zalabarderu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><zalabardeiru/era [Sm]. zalabardera [Tb]. +zalabardiru/zala- bardera/zalabardero [Ri].>(TEST)
  1. zalabarderu
  2. ident class="della" level="1"></ident><zalabardeiru/era
    • Sm
  3. zalabardera
    • Tb
  4. zalabardiru/zala- bardera/zalabardero metafonía
    • Ri
Atolondráu, que fala enforma ensin saber lo que diz [Sm]. De curtiu xuiciu, tolondra (una muyer) [Tb]. Poco curiosu, que fai les coses ensin aparar nelles [Ri]. Cfr. xalabardu, a, o.
  1. Atolondráu, que fala enforma ensin saber lo que diz [Sm]. De curtiu xuiciu, tolondra (una muyer) [Tb]. Poco curiosu, que fai les coses ensin aparar nelles [Ri].
  2. Ri
  3. Cfr. xalabardu, a, o.
zalabardiar
📖: zalabardiar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><zalabardear [Lln. Llu]. zalabarcear [Ca].>(TEST)
  1. zalabardiar
  2. ident class="della" level="1"></ident><zalabardear
    • Lln
    • Llu
  3. zalabarcear
    • Ca
Echar el tiempu ensin necesidá [Lln]. 2. Traxinar [Lln]. Que- rer facer muncho en pocu tiempu pero faciéndolo mal [Ca]. Facer mal un trabayu [Lln]. 3. Coyer la pesca col zalabardu [Llu]. 4. Volver atrás d’una enfermedá [Lln]. Cfr. xalabardu.
  1. Echar el tiempu ensin necesidá [Lln]. 2. Traxinar [Lln]. Que- rer facer muncho en pocu tiempu pero faciéndolo mal [Ca]. Facer mal un trabayu [Lln]. 3. Coyer la pesca col zalabardu [Llu]. 4. Volver atrás d’una enfermedá [Lln].
  2. Lln
  3. Cfr. xalabardu.
zalabardu, el
📖: zalabardu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><zalabardo [Llu]. celabardu [y Lln. Ce].>(TEST)
  1. zalabardu
  2. ident class="della" level="1"></ident><zalabardo
    • Llu
  3. celabardu
    • y Lln
    • Ce
Truel grande pa xubir el pescáu de les redes grandes [Llu]. Aparatu pa pescar, usáu especialmente nos pedreros de la cos- ta y fechu de mangu, aru de fierro y alredor del aru una rede zarrada a mou de bolsa [Lln]. Media lluna con rede pa pescar
  1. Truel grande pa xubir el pescáu de les redes grandes [Llu]. Aparatu pa pescar, usáu especialmente nos pedreros de la cos- ta y fechu de mangu, aru de fierro y alredor del aru una rede zarrada a mou de bolsa [Lln]. Media lluna con rede pa pescar
  2. Lln
esguila [PVeiga]. Rede pa cangarexos [Ce]. 2. Persona torpe, poco amañosa pa facer un trabayu [Lln (P)]. Voz d’orixe inciertu según Corominas-Pascual (dcech s.v. salabardo) que la tienen como términu espardíu per Italia, Francia, España. La documentación más antigua ente nós ye la gall. salabardo o zalabardo apurrida por Sarmiento (1973: 183). Del ast. zalabardu (cfr.) féxose’l verbu zalabardiar (cfr.). Ast. zalabardu pue almitir cruces con xalabardu (cfr.).
zalaburdiar
📖: zalaburdiar
🏗️: NO
✍️: NO
Nevar suavino, nevuscar, zalampurniar [Sm]. 2. Embarrar [Sl (= enzalaburdiar)]. Cfr. <i class="della">falampurniar</i>. De <i class="della">zalaburdiar </i>creóse’l compuestu <i class="della">enza- </i><i class="della">laburdiar</i>(TEST)
  1. zalaburdiar
  2. Nevar suavino, nevuscar, zalampurniar
    • Sm
  3. 2
  4. Embarrar
    • Sl (= enzalaburdiar)
  5. Cfr
  6. <i class="della">falampurniar</i>
  7. De <i class="della">zalaburdiar </i>creóse’l compuestu <i class="della">enza- </i><i class="della">laburdiar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
zalaburdiu, el
📖: zalaburdiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Pequeña cantidá de nieve cuando nevarrusca suavino o za- lampurnia [Sm]: <i class="della">Un</i>(TEST)
  1. zalaburdiu
    • Sm
  2. Pequeña cantidá de nieve cuando nevarrusca suavino o za- lampurnia [Sm]: <i class="della">Un</i
zalaburdio nieve cayera pur setiembre [Sm].
  1. 1. <i class="della">zalaburdio</i> <i class="della">nieve cayera</i> <i class="della">pur</i> <i class="della">setiembre</i> [Sm].
2. Cualquier sitiu puercu y desiguáu [Cv]. Posible deverbal llográu dende’l participiu fuerte de zalabur- diar (cfr.).
zálagu, el
📖: zálagu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Odre [Cl]. Pallabra d’étimu desconocíu. Sobro <i class="della">zálagu</i>(TEST)
  1. zálagu
  2. Odre
    • Cl
  3. Pallabra d’étimu desconocíu
  4. Sobro <i class="della">zálagu</i
féxose’l verbu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. féxose’l verbu
*enzalagar conocíu gracies al so participiu enzalagáu (cfr.). ¿Pero ast. zálagu (non *zalagu) ha rellacionase con falapu (cfr. falampiu?
zalamatu, a, o
📖: zalamatu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Toscu, palurdu [Oc]. Puercu, de mala presencia [PSil]: <i class="della">El</i>(TEST)
  1. zalamatu
  2. Toscu, palurdu
    • Oc
  3. Puercu, de mala presencia [PSil]: <i class="della">El</i
sou xenru yía más zalamatu qu’él [PSil].
  1. 1. <i class="della">sou </i><i class="della">xenru</i> <i class="della">yía</i> <i class="della">más</i> <i class="della">zalamatu</i> <i class="della">qu’él</i> [PSil].
Cfr. zalamatu, el.
zalamatu, el
📖: zalamatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Trapu de nieve grande [Cn (M)]. 2. Trapos [Cn (M)]. ¿Quiciabes emparentáu col ast. <i class="della">farapu </i>‘trapu’ (cfr. <i class="della">farrapiu &</i><i class="della">(TEST)
  1. zalamatu
  2. Trapu de nieve grande
    • Cn (M)
  3. 2
  4. Trapos
    • Cn (M)
  5. ¿Quiciabes emparentáu col ast
  6. <i class="della">farapu </i>‘trapu’ (cfr
  7. <i class="della">farrapiu &</i><i class="della"
falapiu) cola amestadura del suf. diminutivo-despeutivu -atu? De zalamatu (cfr.) féxose’l verbu *enzalamatar conocíu gra- cies al so participiu enzalamatáu, ada, ao (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. falapiu</i>) cola amestadura del suf. diminutivo-despeutivu -<i class="della">atu</i>? De <i class="della">zalamatu</i> (cfr.) féxose’l verbu *<i class="della">enzalamatar</i> conocíu gra- cies al so participiu <i class="della">enzalamatáu,</i> <i class="della">ada,</i> <i class="della">ao</i> (cfr.).
zalamendru, el
📖: zalamendru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">zalamendru,</b>(TEST)
  1. zalamendru
    • Qu
  2. b class="della">zalamendru,</b
el Falamperniu, trapu [Qu].
  1. 1. <b class="della">el </b>Falamperniu, trapu [Qu].
Cfr. falamendru.
zalamería*
📖: zalamería*
🏗️: SI
✍️: NO
<////zalamerías [Arm].>(TEST)
  1. zalamería*
  2. zalamerías variación de número
    • Arm
Mimos, xestos d’afalagu [Arm].
  1. 1. Mimos, xestos d’afalagu [Arm].
Cfr. zalameru, a, o.
zalamerón, ona
📖: zalamerón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<zalameirón [Vg].>(TEST)
  1. zalamerón
  2. zalameirón
    • Vg
Aum. de zalameru. 2. Zalameru [Vg]. Cfr. zalameru, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aum. de <i class="della">zalameru</i>.
  3. 2. Zalameru [Vg]. Cfr. <i class="della">zalameru, a, o</i>.
zalameru, a, o
📖: zalameru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zalameiru/era [Tb. Sm. PSil]. zalameiru/iera [Tox]. zalamei- ru [Pzu. Tor]. +zalamiru [Ay]. //zalameiro/eira [Eo]. ///jala- meru/era [Cl].>(TEST)
  1. zalameru
  2. zalameiru/era
    • Tb
    • Sm
    • PSil
  3. zalameiru/iera
    • Tox
  4. zalamei- ru
    • Pzu
    • Tor
  5. zalamiru metafonía
    • Ay
  6. zalameiro/eira eonaviego
    • Eo
  7. jala- meru/era infl. cast.
    • Cl
Cast. zalamero [Ay. Pzu. Tox. /Eo/], combayón [Cl. Tb. Sm. PSil]. Cariñosu [Ac]. Qu’anda en zalameríes [Tor. Arm].
  1. 1. Cast. <i class="della">zalamero</i> [Ay. Pzu. Tox. /Eo/], combayón [Cl. Tb. Sm. PSil]. Cariñosu [Ac]. Qu’anda en <i class="della">zalameríes</i> [Tor. Arm].
Deriváu con usos nominales y axetivos de zalema, pala- bra que deriva del árabe salâm ‘paz’ (dcech s.v. zalema) o salām(ah) ‘saludu’ (da). Ye perposible que dientro d’esti epígrafe s’entienda’l cast. enzalamarse ‘pegase’, ‘engue- deyase’ verbu dau pola Academia Española pero que se caltién en llugares como Prioro, al oriente de Lleón y en Palencia (Gordaliza 2005). Tamién dalgún otru términu em- parentáu como zalameríes ‘mimos’ (adla 229); d’ehí pudo facese ast. enzalamerar (cfr.).
zalamín, el
📖: zalamín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zalamín
Cfr. celemín.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">celemín</i>.
zalamina
📖: zalamina
🏗️: NO
✍️: NO
Cfr. <i class="della">celemín,</i>(TEST)
  1. zalamina
  2. Cfr
  3. <i class="della">celemín,</i
ina, ino.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ina,</i><i class="della"> ino</i>.
zalapastrada, la*
📖: zalapastrada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zapalastrada [Lln. JH. DA]. /////zarrapastrada [Cv.].>(TEST)
  1. zalapastrada
  2. zapalastrada
    • Lln
    • JH
    • DA
  3. zarrapastrada dudoso (certainty = baxa)
    • Cv
Golpazu, cayida [Cv (= zapada)]. Cayida, esbarión [DA]. Ca- yida, costalada [Lln]. 2. Cast. zaparrada, golpe dau cola zarpa [JH]. 3. Porción considerable d’agua, nieve, folla que cai o llancen con puxu contra dalguna parte [Cv]. Cfr. zalapastru.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Golpazu, cayida [Cv (= zapada)]. Cayida, esbarión [DA]. Ca- yida, costalada [Lln].
  3. 2. Cast. <i class="della">zaparrada</i>, golpe dau cola zarpa [JH].
  4. 3. Porción considerable d’agua, nieve, folla que cai o llancen con puxu contra dalguna parte [Cv]. Cfr. <i class="della">zalapastru</i>.
- Y da una zapalastrada que se estremez el cuayu [La Paliza 264] Deverbal de zalapastrar (
  1. - Y da una zapalastrada que se estremez el cuayu
  2. La Paliza 264
  3. Deverbal de zalapastrar (
cfr.), col mesmu suf. que llombas- trada (cfr.)
zalapastrar*
📖: zalapastrar*
🏗️: SI
✍️: NO
<zapalastrar [JH].>(TEST)
  1. zalapastrar*
  2. zapalastrar
    • JH
Llevar arrastrando los vistíos de mou que s’empuerquen [JH].
  1. 1. Llevar arrastrando los vistíos de mou que s’empuerquen [JH].
Cfr. zalapastru, a, o.
zalapastrón, ona
📖: zalapastrón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<zalapastrón [Ce. JH]. zalapastrón/ona [Ca. Tb. Cd]. ////zapa- lastrón/ona [Tb]. zapalastrón [JS].>(TEST)
  1. zalapastrón
  2. zalapastrón
    • Ce
    • JH
  3. zalapastrón/ona
    • Ca
    • Tb
    • Cd
  4. zapa- lastrón/ona variación de número
    • Tb
  5. zapalastrón
    • JS
Malvistida (una persona) [Cd. Ce]. Esfarrapada [Tb] 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Malvistida (una persona) [Cd. Ce]. Esfarrapada [Tb]
Qu’anda con mucha dificultá por un defeutu físicu (una per- sona) [Ca]. Que s’empatona [JS]. ///Zapalastro, zapalastrón/ ñunca bailes a dengún son [CyN (Recuerdos)]. Aum. de zalapastru, a, o ax. en rellación col nome zalapastru (cfr.). Con metátesis zapalastrón, etc.
zalapastrosu, a, o*
📖: zalapastrosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zalapastrosu/a [Tb]. /////zarrapastrosu/a [Tb].>(TEST)
  1. zalapastrosu
  2. zalapastrosu/a
    • Tb
  3. zarrapastrosu/a dudoso (certainty = baxa)
    • Tb
Zapalastru, vistíu ensin procuru dalgún [Tb]: Ya un zalapas- trosu [Tb].
  1. 1. Zapalastru, vistíu ensin procuru dalgún [Tb]: <i class="della">Ya un zalapas- </i><i class="della">trosu</i> [Tb].
Cfr. zalapastru.
zalapastru, el
📖: zalapastru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zalapastru [Ca. Cd]. /////zapalastru, el [Lln. Tb]. zapalastro [ByM].>(TEST)
  1. zalapastru
  2. zalapastru
    • Ca
    • Cd
  3. zapalastru, el dudoso (certainty = baxa)
    • Lln
    • Tb
  4. zapalastro
    • ByM
Cosa desastrada, malcuriosa [Lln]: Vas h.echu un zapalastru [Lln].
  1. 1. Cosa desastrada, malcuriosa [Lln]: <i class="della">Vas h.echu un zapalastru </i>[Lln].
Personaxe desordenáu nel vistir y na llimpieza [Tb. Cd]. Suxetu de traza ridícula, raru nel vistir y modales [ByM (= zafalastrán)]. 2. Persona apocada, curtia, que nun se de- senvuelve con normalidá [Ca]. Del ast. *falapu, variante de farapu ‘trapu’ (cfr. farrapiu) cola amestadura d’un suf. despeutivu -astru, el mesmu que vemos en fichu fichastru. Dende *falapastru foi posible un traca- mundiu de f-θ (quiciabes con influxu de la familia de zapa), responsable de zalapastru. Un abondativu col continuador de -ōsus ye ast. zalapastrosu (cfr.) y lo que paez una variante zalapusostru ‘atontáu’ (cfr.). Una metátesis de zalapastru xustifica les variantes de tipu zapalastru. Dende zalapastru (o dende dalguna variante) llogróse’l verbu zalapastrar (cfr.) y el deverbal zalapastrada (cfr.). Un aum. de zapalastru pudo ser *zapalastrán y, con tracamundiu de llabiales (p-f), zafa- lastrán (cfr.). A la mesma familia pertenez l’ast. zaparrastru (cfr.) con toa una riestra de términos emparentaos. De zala- pastru *za(r)apastru siguió ast. zapastru (cfr.).
zalapusostru, a, o*
📖: zalapusostru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+zalapusustru [Sb].>(TEST)
  1. zalapusostru
  2. zalapusustru metafonía
    • Sb
Atontáu [Sb].
  1. 1. Atontáu [Sb].
Posible variante de zalapastrosu (cfr. zalapastru).
zalea, la
📖: zalea
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zalea
Cfr. zalegu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">zalegu</i>.
zalegu, el
📖: zalegu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+zaligu [Ll]. ////zaleos [Vg. Llomb].>(TEST)
  1. zalegu
    • Sm
  2. zaligu metafonía
    • Ll
  3. zaleos variación de número
    • Vg
    • Llomb
Falamperniu, trapu [Ll. PSil]. 2. Restos que queden en cual- quier sitiu d’un res comíu polos animales [Sm. Bab]. 3. Cosa espreciatible, espresión cola que s’insulta a una muyer [PSil]: La mía vecina yía un zalegu [PSil]. //-os ‘restos d’un res muertu polos llobos’ [Vg]. ‘restos d’animales comíos poles
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Falamperniu, trapu [Ll. PSil].
  3. 2. Restos que queden en cual- quier sitiu d’un res comíu polos animales [Sm. Bab].
  4. 3. Cosa espreciatible, espresión cola que s’insulta a una muyer [PSil]: <i class="della">La</i> <i class="della">mía</i> <i class="della">vecina</i> <i class="della">yía</i> <i class="della">un</i> <i class="della">zalegu</i> [PSil]. //<i class="della">-os</i> ‘restos d’un res muertu polos llobos’ [Vg]. ‘restos d’animales comíos poles
fieres’ [Llomb]. ‘ferramientes, tarecos portátiles emplegaos na era (cribes, bieldos, rastros, etc.)’ [Llomb]. Ye voz representada al norte y sur del cordal; nel NE de Lleón tamién zalea ‘piel con muncha llana que val de mullíu’ (lla) y d’ehí los verbos deszalear, eszalear. Podría tratase d’un tér- minu asemeyáu al cat. salefa, cast. zalea ‘cueru curtío cola so llana’, vocablu pal que se propunxo un étimu ár. vg. sálîh.a, deriváu de salah. ‘esfollar, sacar la piel’ (dcech s.v. zalea) o del ár. salīxah > and. salíxa (da s.v. salefa; adla 229).
  1. fieres’ [Llomb]. ‘ferramientes, tarecos portátiles emplegaos
  2. Llomb
  3. na era (cribes, bieldos, rastros, etc.)’ [Llomb].
  4. Llomb
  5. Ye voz representada al norte y sur del cordal; nel NE de Lleón tamién zalea ‘piel con muncha llana que val de mullíu’ (lla) y d’ehí los verbos deszalear, eszalear. Podría tratase d’un tér- minu asemeyáu al cat. salefa, cast. zalea ‘cueru curtío cola so llana’, vocablu pal que se propunxo un étimu ár. vg. sálîh.a, deriváu de salah. ‘esfollar, sacar la piel’ (dcech s.v. zalea) o del ár. salīxah > and. salíxa (da s.v. salefa; adla 229).
zaleos, los
📖: zaleos
🔤: , los
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

(TEST)
  1. zaleos
Cfr. zalegu.
  1. Cfr. zalegu.
zallar*
📖: zallar*
🏗️: SI
✍️: NO
(TEST)
  1. zallar*
Ceder, tornar, facer volver los bues [As]. Retroceder [Pzu]. Quiciabes sía, como diz Corriente (da s.v. zallar), un “verbo híbrido denominativo formado sobre el and. zálla < cl. zallah ‘resbalón”. Una variante ye ast. azallar (cfr.).
  1. Pzu
  2. Ceder, tornar, facer volver los bues [As]. Retroceder [Pzu]. Quiciabes sía, como diz Corriente (da s.v. zallar), un “verbo híbrido denominativo formado sobre el and. zálla < cl. zallah ‘resbalón”. Una variante ye ast. azallar (cfr.).
  3. Pzu
zaloira, la*
📖: zaloira
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Baxar</i>(TEST)
  1. zaloira
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Baxar</i eonaviego
as zaloiras ‘facer de cuerpu’ [As].
  1. 1. <i class="della">as</i> <i class="della">zaloiras</i> ‘facer de cuerpu’ [As].
Trátase d’una construcción asemeyada a baxar los calzones, tirar los calzones col mesmu significáu. Ello empobínanos a camentar que zaloiras alude primixeniamente a un tipu de prenda de vistir, un tipu de pantalones, quiciabes fechos de cueru o de la piel de dalgún animal. Nesi sen paez qu’habría rellacionase etimolóxicamente con un arabismu averáu al qu’esplica ast. zalegu (cfr.), anque ye aconseyable estudialu en rellación con un modelu arábigu presente en port. ceroula, gall. cirolas (cfr. zaragüelles; adla 230).
  1. Trátase d’una construcción asemeyada a baxar los calzones, tirar los calzones col mesmu significáu. Ello empobínanos a camentar que zaloiras alude primixeniamente a un tipu de prenda de vistir, un tipu de pantalones, quiciabes fechos de cueru o de la piel de dalgún animal. Nesi sen paez qu’habría rellacionase etimolóxicamente con un arabismu averáu al qu’esplica ast. zalegu (cfr.), anque ye aconseyable estudialu en rellación con un modelu arábigu presente en port. ceroula, gall. cirolas (cfr. zaragüelles; adla 230).
zalombu, el*
📖: zalombu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><zalombo [Cl (VB)].>(TEST)
  1. zalombu
  2. ident class="della" level="1"></ident><zalombo
    • Cl (VB)
Especie de xarra de madera d’una sola pieza, ensin picu, de boca redonda, usada pa recoyer lleche, vinu, sidra [Cl (VB)]. Podría ser un arabismu, quiciabes del and. zanúna posible aniciu tamién del cast. zalona ‘vasía grande de barru non vi- driao’ (da; adla 230).
  1. Especie de xarra de madera d’una sola pieza, ensin picu, de boca redonda, usada pa recoyer lleche, vinu, sidra [Cl (VB)]. Podría ser un arabismu, quiciabes del and. zanúna posible aniciu tamién del cast. zalona ‘vasía grande de barru non vi- driao’ (da; adla 230).
  2. Cl (VB)
zalón, ona
📖: zalón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. zalón
Traseru, que lleva la mayor parte de la carga na parte d’atrás (un mediu de tresporte) [Pzu]. Cfr. farona.
  1. Traseru, que lleva la mayor parte de la carga na parte d’atrás (un mediu de tresporte) [Pzu].
  2. Pzu
  3. Cfr. farona.
zalza, la
📖: zalza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Árbol que ye la “blima macho” [JH]. <ident class="della" level="1"></ident>Del fem. llat. salix, -icis ‘blima, salgueru’ (em; abf), con es- pardimientu panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh). Nel casu ast. han alvertise, amás del camudamientu de xiblantes, <br class="della">[s] → [θ], dos coses: <i class="della">a) </i>ufre una percarauterización del xéneru femenín <i class="della">salce</i>(TEST)
  1. zalza
  2. ident class="della" level="1"></ident>Árbol que ye la “blima macho”
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Del fem
  4. llat
  5. salix, -icis ‘blima, salgueru’ (em; abf), con es- pardimientu panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh)
  6. Nel casu ast
  7. han alvertise, amás del camudamientu de xiblantes, <br class="della">[s] → [θ], dos coses: <i class="della">a) </i>ufre una percarauterización del xéneru femenín <i class="della">salce</i
(cfr.) [tamién en toponimia Zalce (ta 290)] → zalza (ghla 120); b) ye más frecuente alvertir la so familia llingüística gracies a los derivaos sufixales, especialmente en
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) [tamién en toponimia <i class="della">Zalce</i> (ta 290)] → <i class="della">zalza</i> (ghla 120); <i class="della">b)</i> ye más frecuente alvertir la so familia llingüística gracies a los derivaos sufixales, especialmente en
-ārius (salgueru), -āria (salguera).
zamacarrión, ona
📖: zamacarrión
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Que nun diz les coses como les siente nin fala conscientemen- te con claridá [Ca]. Qu’anda dando vueltes al dicir una cosa pa sacar provechu d’ello [Ca]. Quiciabes sía un aum. de *<i class="della">zamacarr(i)u</i>(TEST)
  1. zamacarrión
  2. Que nun diz les coses como les siente nin fala conscientemen- te con claridá
    • Ca
  3. Qu’anda dando vueltes al dicir una cosa pa sacar provechu d’ello
    • Ca
  4. Quiciabes sía un aum
  5. de *<i class="della">zamacarr(i)u</i
términu fechu d’una metátesis de zamarracu, fechu dende zamarru, a, o (cfr.) → zamarracu, a, o [(con suf. despeutivu) cfr. zamarracos] → zamarracón (cfr. zamarra) → *zamacarrón (con metátesis) y zamacarrión (con una yod que fai suponer una variante ver- bal *zamacarriar llograda de *zamarraquiar (verbu llográu dende zamarracu).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. términu fechu d’una metátesis de <i class="della">zamarracu, </i>fechu dende <i class="della">zamarru, a, o </i>(cfr.) → <i class="della">zamarracu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> [(con suf. despeutivu) cfr. <i class="della">zamarracos</i>] → <i class="della">zamarracón</i> (cfr. <i class="della">zamarra</i>) → *<i class="della">zamacarrón</i> (con metátesis) y <i class="della">zamacarrión </i>(con una yod que fai suponer una variante ver- bal *<i class="della">zamacarriar </i>llograda de *<i class="della">zamarraquiar </i>(verbu llográu dende <i class="della">zamarracu</i>).
zamarra, la
📖: zamarra
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">zamarra </i>[Pa. Vv. Ay. Tb]. Chaqueta de cueru vuelto, col pelo pa dientro [Ri]. Pelliza [Sm. As]. Especie de pelliza de cueru [Ac]. Prenda rústica de vistir que solíen facer con pelle- yu d’oveya [Tor]. Cierta chaqueta vieya [Lln. Vv]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la aljuba e la </i><i class="della">çamarra</i><i class="della">(TEST)
  1. zamarra
  2. Cast
  3. <i class="della">zamarra </i>
    • Pa
    • Vv
    • Ay
    • Tb
  4. Chaqueta de cueru vuelto, col pelo pa dientro
    • Ri
  5. Pelliza
    • Sm
    • As
  6. Especie de pelliza de cueru
    • Ac
  7. Prenda rústica de vistir que solíen facer con pelle- yu d’oveya
    • Tor
  8. Cierta chaqueta vieya
    • Lln
    • Vv
  9. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la aljuba e la </i><i class="della">çamarra</i><i class="della"
e la porquera el cochiello 1390 [Es- pinareda/199]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. e la porquera el cochiello </i>1390 [Es- pinareda/199]
- cada qual su zamarra rodamontes de pellejos de carnero, lana adentro y tosquilados [Grangerías xviii: 857] {Fadría falta averiguar si se trata o non de documentación antigua del ast. zamarra lo qu’inxerimos s.v. zuramen en §c (cfr.)} Posible vasquismu zamarra ‘llana de les oveyes’, ‘zamarra’, cola variante chamarra [(
  1. - cada qual su zamarra rodamontes de pellejos de carnero, lana adentro y tosquilados
  2. Grangerías xviii: 857
  3. {Fadría falta averiguar si se trata o non de documentación antigua del ast. zamarra lo qu’inxerimos s.v. zuramen en
  4. §c (cfr.)}
  5. Posible vasquismu zamarra ‘llana de les oveyes’, ‘zamarra’, cola variante chamarra [(
cfr.) → chamarreta (cfr.)] según Corominas-Pascual que siguen a toa una riestra d’autores (dcech s.v. zamarra). Nel dominiu ástur documéntase’l tér- minu muncho enantes que nel cast. (en Juan Ruiz) según el citáu diccionariu (pe1: 116). Sobro zamarra (cfr. zamor) féxose un amasculín analóxicu zamarru (cfr.) [→ d’u sigue’l despeutivu zamarracu con plural nominalizáu zamarracos (cfr.), en posible rellación con farramacu (cfr.)] tamién con usos axetivos zamarru, a, o (cfr.) → zamarrón, ona (cfr.), tér- minu que s’aplica a les persones que se revisten pa celebrar l’antroxu y que, al mio paecer, llámense xustamente asina pola so vistimenta más o menos estrafalaria anque hai quien quixere rellacionar estos términos, lo mesmo que los de la fa- milia de zangarru (camiento que non acertadamente anque se dean influxos mutuos), col arabismu xafarrón (cfr.) asitiáu nel ast. zafarrón (cfr.). De zamarra llogróse l’aumentativu zama- rrazu (cfr.) asina como’l verbu azamarrar (cfr.) y zamarriar (cfr.) en referencia al ruíu del agua al cayer como si se tratare de golpes daos cola zamarra o que s’embeben na zamarra. Tamién los compuestos eszamarriar (cfr.) y, con metátesis, eszarramiar (cfr.).
zamarracos, los
📖: zamarracos
🔤: , los
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

Ropa vieyo, coses ensin valor [Vg]. Cfr. <i class="della">zamarra</i>(TEST)
  1. zamarracos
  2. Ropa vieyo, coses ensin valor
    • Vg
  3. Cfr
  4. <i class="della">zamarra</i
& zacamarrión.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">zacamarrión</i>.
zamarrazu, el
📖: zamarrazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zamarrazu
    • Pa
Golpe dau cola zamarra o cola chaqueta o bien con otra pren- da superior [Pa].
  1. 1. Golpe dau cola zamarra o cola chaqueta o bien con otra pren- da superior [Pa].
2. Golpe, cayida [Sb]. Cfr. zamarra.
zamarriar
📖: zamarriar
🏗️: NO
✍️: NO
<zamarrear [La Vecilla, Prioro (lla)].>(TEST)
  1. zamarriar
    • Ay
  2. zamarrear
    • La Vecilla, Prioro (lla)
Llover muncho [Ay] con aire [La Vecilla, Prioro (lla)]: Nun dexar de zamarriar en toa la nuiche [Ay].
  1. 1. Llover muncho [Ay] con aire [La Vecilla, Prioro (lla)]: <i class="della">Nun</i><i class="della"> dexar</i> <i class="della">de</i> <i class="della">zamarriar</i> <i class="della">en</i> <i class="della">toa</i> <i class="della">la</i> <i class="della">nuiche</i> [Ay].
Cfr. zamarra.
zamarrón, ona
📖: zamarrón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Poco de fiar (una persona) [Vv]. 2. Que nun ye claru nes sos pallabres y qu’emplega delles artes p’averiguar la conocencia de los demás [Ca]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">y</i>(TEST)
  1. zamarrón
  2. Poco de fiar (una persona)
    • Vv
  3. 2
  4. Que nun ye claru nes sos pallabres y qu’emplega delles artes p’averiguar la conocencia de los demás
    • Ca
  5. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">y</i
le trató de puerco çamarron 1667 [Sayambre/196-35]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">le</i> <i class="della">trató</i> <i class="della">de</i> <i class="della">puerco</i> <i class="della">çamarron</i> 1667 [Sayambre/196-35]
Aum. de zamarru, a, o (cfr.).
zamarrón, el
📖: zamarrón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////zamarrones [Ll. Mi. Ar].>(TEST)
  1. zamarrón
    • Tb
  2. zamarrones variación de número
    • Ll
    • Mi
    • Ar
Zamarru (prenda de vistir) grande [Tb].
  1. 1. Zamarru (prenda de vistir) grande [Tb].
2. Persona revistida pel antroxu [Ac]. //-ones ‘persones revistíes pel antroxu’ [Ll. Mi. Ar]. Aum. de zamarru (cfr.). Ye posible, entós, que los zamarrones acaben, per antonomaxa, refiriéndose a los personaxes carau- terizaos pela so vistimenta más o menos estrafalaria y tamién pela so conducta. Quiciabes nel aniciu, el so nome venga de ‘persona que va mal afatada llevando prendes tosques de vis- tir como zamarres o zamarros, y d’ehí que se dixera en pl. zamarrones. Pero etimolóxicamente paez tar emparentao too esto con un posible nome d’aniciu árabe xafarrón, términu conocíu pela documentación gracies al Libro de Alexandre, entendíu dende l’ár. saxrūn averáu a lo que nos abulta’l so equivalente cast. zaharrón “moharracho, botarga”. Corriente (da s.v. zaharrón) parte del andalusí *saxrun. Nel dominiu llingüísticu ástur conozse tamién la variante zafarrón (cfr.) d’u se fexo zafarronada (cfr.).
zamarru, a, o
📖: zamarru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zamarra [Sm]. zamarro/a/o [Llg. Mi]. zamarro/zamarra [Ri]. +zamerru/zamarra/{o} [Ay].>(TEST)
  1. zamarru
  2. {o}
  3. zamarra
    • Sm
  4. zamarro/a/o
    • Llg
    • Mi
  5. zamarro/zamarra
    • Ri
  6. zamerru/zamarra/ metafonía
    • Ay
Vieya, con farrapos (una persona) [Sm].
  1. 1. Vieya, con farrapos (una persona) [Sm].
2. Desobediente y zaín, que se fai’l sordu [Llg. Mi]. Raposu, arrapiegáu [Pa. Sb. Ay. Mi. Ri], que nunca se da por aludíu [Tb]: Ya un bon zama- rru ya nun sabes qué faer con él [Tb]. Que diz siempre lo que quier nel propiu beneficiu naguando por quedar siempre bien delantre de los demás [Ca]. Cfr. zamarra.
zamarru, el 1
📖: zamarru
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Prenda de vistir tosca [Lln. Vv. Sm]. “Trapajo” (<i class="della">sic</i>) [Lln (P)]. 2. Piel d’un animal [Lln (P)]: <i class="della">Un</i>(TEST)
  1. zamarru
  2. Prenda de vistir tosca
    • Lln
    • Vv
    • Sm
  3. “Trapajo” (<i class="della">sic</i>)
    • Lln (P)
  4. 2
  5. Piel d’un animal [Lln (P)]: <i class="della">Un</i
zamarru d’un animal [Lln].
  1. 1. <i class="della">zamarru</i> <i class="della">d’un</i> <i class="della">animal</i> [Lln].
Cfr. zamarra.
zamarru, el 2
📖: zamarru
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. zamarru
    • Pb
    • Sl
Trucha pequeña [Pb] pescada [Sl].
  1. 1. Trucha pequeña [Pb] pescada [Sl].
Cfr. sama.
zamazu, el
📖: zamazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Montón de cañes o fueyes [Am]. ¿En rellación col ast. <i class="della">xamasca</i>(TEST)
  1. zamazu
  2. Montón de cañes o fueyes
    • Am
  3. ¿En rellación col ast
  4. <i class="della">xamasca</i
(cfr.)?
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.)?
zambalear
📖: zambalear
🏗️: NO
✍️: NO
<se>(TEST)
  1. zambalear
  2. se
Columbiase [Lleón (Columpiu)].
  1. 1. Columbiase [Lleón (Columpiu)].
Posible formación verbal sobro zambu, a, o (cfr.) pero, a lo meyor, col encruz del cast. tambalearse.
zambanada, la
📖: zambanada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Actu d’inclinase al dar el pasu cola pierna curtia una persona coxa [Pa]. Cfr. <i class="della">zambu,</i>(TEST)
  1. zambanada
  2. Actu d’inclinase al dar el pasu cola pierna curtia una persona coxa
    • Pa
  3. Cfr
  4. <i class="della">zambu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o.</i>
zambarcu, el
📖: zambarcu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Coriza mui ordinaria [Cl (VB)]. Del mesmu aniciu que cast. <i class="della">zambarco</i>(TEST)
  1. zambarcu
  2. Coriza mui ordinaria
    • Cl (VB)
  3. Del mesmu aniciu que cast
  4. <i class="della">zambarco</i
‘correa’, ‘tirante de les mules pa que nun se manquen al tirar del coche’, con vieyes variantes como sambarca ‘tipu de faxa’, en rellación col ver- bu sobarcar, port. a. sambarcar con aniciu nel llat. *subbrac- cichare (dcech s.v. abarcar)
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘correa’, ‘tirante de les mules pa que nun se manquen al tirar del coche’, con vieyes variantes como <i class="della">sambarca</i> ‘tipu de faxa’, en rellación col ver- bu <i class="della">sobarcar</i>, port. a. <i class="della">sambarcar</i> con aniciu nel llat. *subbrac- cichare (dcech s.v. abarcar)
zambayu, el
📖: zambayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Panoya pequeña, pal ganáu [Na]. Posible dim. de <i class="della">zambu,</i>(TEST)
  1. zambayu
  2. Panoya pequeña, pal ganáu
    • Na
  3. Posible dim
  4. de <i class="della">zambu,</i
a, o (cfr.) pero con un encruz col ast.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.) pero con un encruz col ast.
cibayu (cfr.).
zámbigu, a, o
📖: zámbigu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zámbigo [Ll]. zámbigu/zámbega/zámbego [Ri]. {Nun se conseña tilde en <i class="della">zambigu</i>(TEST)
  1. zámbigu
    • Qu
    • Ca
  2. zámbigo
    • Ll
  3. zámbigu/zámbega/zámbego
    • Ri
  4. {Nun se conseña tilde en <i class="della">zambigu</i
[Qu]}.> ¡yá estó arregláu! [Ca].
  1. 1. [Qu]}.> <i class="della">¡yá</i> <i class="della">estó</i> <i class="della">arregláu!</i> [Ca].
Cfr. zambu, a, o. Tontu, tolondru [Ll. Ri]. Descuidáu [Qu]. 2. Con pocos recur- sos pal trabayu [Ca]: Si vo yo a estar enfotáu en esti zámbigu
zamblayu, {a, o}
📖: zamblayu
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
(TEST)
  1. zamblayu
Desdexáu, folganzán, medio fatu (un home) [DA]. Cfr. zambu, a, o.
  1. Desdexáu, folganzán, medio fatu (un home) [DA]. Cfr. zambu, a, o.
  2. DA
zambollu, a, o*
📖: zambollu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><zambol.lu/a [Cn (F)].>(TEST)
  1. zambollu
  2. ident class="della" level="1"></ident><zambol.lu/a
    • Cn (F)
Gorda (una persona) [Cn (F)]: Esi zambol.lu si marcha a rue- dos baxa al regueiru [Cn (F)]. Cfr. zambu, a, o.
  1. Gorda (una persona) [Cn (F)]: Esi zambol.lu si marcha a rue- dos baxa al regueiru [Cn (F)].
  2. Cn (F)
  3. Cfr. zambu, a, o.
zambomba, la
📖: zambomba
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Vexiga del gochu inflada [Ac]. Vexiga, especialmente la del <ident class="della" level="1"></ident>gochu [VCid]. Cfr. <i class="della">zambu,</i>(TEST)
  1. zambomba
  2. ident class="della" level="1"></ident>Vexiga del gochu inflada
    • Ac
  3. Vexiga, especialmente la del <ident class="della" level="1"></ident>gochu
    • VCid
  4. Cfr
  5. <i class="della">zambu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
zambombazu, el
📖: zambombazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+zambombezu [Ay].>(TEST)
  1. zambombazu
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><+zambombezu
    • Ay
Golpazu [Ay. Tb].
  1. 1. Golpazu [Ay. Tb].
Cfr. zambu, a, o.
  1. Cfr. zambu, a, o.
zambombu, a, o
📖: zambombu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. zambombu
    • Ca
Pequeñu y gordu [Ca].
  1. 1. </b>Pequeñu y gordu [Ca].
Cfr. zambu, a, o.
zambombu, el*
📖: zambombu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/zambombos [Ni].>(TEST)
  1. zambombu
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/zambombos infl. cast.
    • Ni
Estallón (planta, cast. digital) [Ni]. Cfr. zambu, a, o.
  1. Estallón (planta, cast. digital) [Ni]. Cfr. zambu, a, o.
  2. Ni
zamborcada, la*
📖: zamborcada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zamborcá [Ar].///<ident class="della" level="1"></ident>//zamborgá [Ar].>(TEST)
  1. zamborcada
  2. zamborcá
    • Ar
  3. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  4. zamborgá eonaviego
    • Ar
Cayida de focicu [Ar].
  1. 1. Cayida de focicu [Ar].
Deverbal de *zamborcar, posible variante asitiada no que paez un compuestu del ast. embrocar (cfr.) de la mesma fa- milia de abrucar (cfr.), debrucar (cfr.). ¿Ha inxerise nesti mesmu epígrafe ast. enxaburcar ‘enllordiase de trolla, folla, llodu’ (cfr.)?
  1. Deverbal de *zamborcar, posible variante asitiada no que paez un compuestu del ast. embrocar (cfr.) de la mesma fa- milia de abrucar (cfr.), debrucar (cfr.). ¿Ha inxerise nesti mesmu epígrafe ast. enxaburcar ‘enllordiase de trolla, folla, llodu’ (cfr.)?
zambu, a, o
📖: zambu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<///<ident class="della" level="1"></ident>//zambriu [Vg]. //zambro [Eo].>(TEST)
  1. zambu
  2. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  3. zambriu eonaviego
    • Vg
  4. zambro eonaviego
    • Eo
Cast. zambo [Vg. /Eo/]. Coxu, que tien mal un pie [PSil]: You conocílu siempres zambu [PSil].
  1. 1. Cast. <i class="della">zambo</i> [Vg. /Eo/]. Coxu, que tien mal un pie [PSil]: <i class="della">You </i><i class="della">conocílu</i> <i class="della">siempres</i> <i class="della">zambu</i> [PSil].
Pallabra non xeneral n’ast. definida pel cast. zambo y tamién como ‘coxu’; dase tamién n’eonaviegu onde, como en dellos puntos del dominiu ástur, pue almitir la variante zambro. A la escontra d’un aniciu llat. vg. strambus propuesta por Corominas-Pascual (dcech s.v. zambo ‘biliesgu’), Corriente parte del ár. jānib ‘que tien les piernes separaes’ (da; adla 230). Obaya (2017: 74) propón un aniciu protoindoeuropéu. L’ast. tamién conoz el deriváu zámbigu ‘atontáu’, ‘descuidáu’
  1. Pallabra non xeneral n’ast. definida pel cast. zambo y tamién como ‘coxu’; dase tamién n’eonaviegu onde, como en dellos puntos del dominiu ástur, pue almitir la variante zambro. A la escontra d’un aniciu llat. vg. strambus propuesta por Corominas-Pascual (dcech s.v. zambo ‘biliesgu’), Corriente parte del ár. jānib ‘que tien les piernes separaes’ (da; adla 230). Obaya (2017: 74) propón un aniciu protoindoeuropéu. L’ast. tamién conoz el deriváu zámbigu ‘atontáu’, ‘descuidáu’
(cfr.) y el diminutivu zambayu (cfr.) [y con un posible dim. en -ŭlus + -aculus → zamblayu ‘desdexáu’, ‘medio fatu’ onde se pervé un usu semánticu figuráu (cfr.)]. Una formación di- minutiva en -ŭlus (llaa 103) sedría *zámbalu → [zambriu (y zambro) y tamién *zámbanu d’u se fexo *zambanar con un deverbal ast. zambanada (cfr.)]. Hai toa una riestra de tér- minos qu’entamen per zamb- que paecen asociaos a esta fa- milia de zambu y que se carautericen por facer referencia a daqué ‘pequeño’ y ‘gordo’ o ‘abultao’, asina zambuyu (cfr.), zambollu (cfr.), zambullón (cfr.); quiciabes en rellación tamién deba citase zambomba (cfr.) y familia [zambombu (cfr.) y xam- bombu (cfr.), zambombu, a, o (cfr.), zambombazu (cfr.)] anque Corominas-Pascual rellaciónenlos con zampoña (dcech s.v. zampoña). Nesi contestu ha inxerise la voz zamburria ‘instru- mentu musical rústicu fechu cola zambomba del gochu y una gamonita o paya gorda del centén’ [Riaño (lla)]. A la so vera’l verbu zamburriar ‘beber munchu líquidu’, ‘llanzar lloñe un oxetu’, ‘empuxar’, ‘emburriar’ [Riaño (lla)] que, per un llau, paez qu’ha averase a zampar pero, per otru, a emburriar.
zambuchu, el*
📖: zambuchu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zambucho [Cñ. Llu].>(TEST)
  1. zambuchu
  2. zambucho
    • Llu
Entrada nos barcos al ranchu [Cñ]. Especie de caseta que so- bresal per onde s’entra al ranchu [Llu].
  1. 1. Entrada nos barcos al ranchu [Cñ]. Especie de caseta que so- bresal per onde s’entra al ranchu [Llu].
Quiciabes d’un dim. de *zamba, averada al cast. zambra, pallabra que na aceición de ‘barcu’ paez variante de zabra (da s.v. zambra 2) y tener l’aniciu nel ár. záuwraq (dcech s.v. zabra). La voz ast. ufre un suf. -uchu que podría suxerir la posibilidá d’un influxu mozárabe.
zambullida, la*
📖: zambullida
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zambul.lida [Pzu].>(TEST)
  1. zambullida
  2. zambul.lida
    • Pzu
Cast. zambullida [Pzu].
  1. 1. Cast. <i class="della">zambullida</i> [Pzu].
Deverbal de zambullir (cfr.).
zambullir*
📖: zambullir*
🏗️: SI
✍️: NO
<zambul.lir [Pzu].>(TEST)
  1. zambullir*
  2. zambul.lir
    • Pzu
Somorguiar, cast. zambullir [Pzu].
  1. 1. Somorguiar, cast. <i class="della">zambullir</i> [Pzu].
De nun se tratar d’una adautación más o menos seronda del cast. zambullir, quiciabes posible alteración del antecesor sobollir (y sebellir) ‘sepultar’, como’l cat. a. sebollir ‘id’, que resulten d’una alteración del llat. sepelire en *sepullire (dcech s.v. zambullir). A la vera Corominas-Pascual nun ven mal partir del llat. subbullire ‘bullir per baxo’, esplicación que parte de Covarrubias, acueye Diez y sigue almitiendo Meyer-Lübke (rew s.v. subbŭllīre). Deverbales sedríen los ast. zambullíu (cfr.) y zambullida (cfr.).
zambullíu, el*
📖: zambullíu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zambul.líu [Pzu].>(TEST)
  1. zambullíu
  2. zambul.líu
    • Pzu
Cast. zambullido [Pzu].
  1. 1. Cast. <i class="della">zambullido</i> [Pzu].
Cfr. zambullir.
zambullón, {ona}
📖: zambullón
🔤: , {ona}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {ona}
<zambul.lón [Pzu].>(TEST)
  1. zambullón
  2. zambul.lón
    • Pzu
Gordinflu [Pzu. AGO]. 2. Tragón [AGO]. Posible aum. d’un participiu fuerte de zambullir. Cfr. zambullir & zambuyu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Gordinflu [Pzu. AGO].
  3. 2. Tragón [AGO]. Posible aum. d’un participiu fuerte de <i class="della">zambullir</i>. Cfr. <i class="della">zambullir</i> & <i class="della">zambuyu</i>.
zamburiña, la
📖: zamburiña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Irocardia globulosa</i>, conchíferu de los monomiarios (<i class="della">sic</i>) [Cg]. Posible galleguismu pues nel dominiu gallegu ye términu per- bién asitiáu (gvgh; Estravís) y ufre un suf. diminutivu de nidiu calter. Sarmiento (1973: 453) conseña <i class="della">zamoriña</i>(TEST)
  1. zamburiña
  2. i class="della">Irocardia globulosa</i>, conchíferu de los monomiarios (<i class="della">sic</i>)
    • Cg
  3. Posible galleguismu pues nel dominiu gallegu ye términu per- bién asitiáu (gvgh; Estravís) y ufre un suf
  4. diminutivu de nidiu calter
  5. Sarmiento (1973: 453) conseña <i class="della">zamoriña</i
o zamboriña como gallegu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. o <i class="della">zamboriña </i>como gallegu.
zamburria, la
📖: zamburria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zamburrias [Cl (VB). ////zamurrias [Lln].>(TEST)
  1. zamburria
  2. zamburrias [Cl (VB)
  3. zamurrias variación de número
    • Lln
Instrumentu musical rústicu fechu cola zambomba del gochu y una gamonita o paya gorda del centén’ [Riaño (lla)].
  1. 1. Instrumentu musical rústicu fechu cola zambomba del gochu y una gamonita o paya gorda del centén’ [Riaño (lla)].
2. Lleche qu’al cuayar nun se dibura o nun estrema’l sueru al aballalo [Cl (VB)]. Trozos de cuayada que se formen al ferver el sueru [Lln]. Cfr. zambu, a, o.
zamburriar
📖: zamburriar
🏗️: NO
✍️: NO
Beber munchu líquidu [Riaño (lla)]. 2. Llanzar lloñe un oxe- tu [Riaño (lla)]. 3. Empuxar, emburriar [Riaño (lla)]. Cfr. <i class="della">zambu,</i>(TEST)
  1. zamburriar
  2. Beber munchu líquidu
    • Riaño (lla)
  3. 2
  4. Llanzar lloñe un oxe- tu
    • Riaño (lla)
  5. 3
  6. Empuxar, emburriar
    • Riaño (lla)
  7. Cfr
  8. <i class="della">zambu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
zambuyu, el
📖: zambuyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Tambor [Llg]: <i class="della">O</i>(TEST)
  1. zambuyu
    • Llg
  2. Tambor [Llg]: <i class="della">O</i
rompo’l zambuyu o mato al tocaor [Llg]. Quiciabes d’un encruz del arabismu tambor (cfr.) con un dim. en -ūculus > -uyu, n’amestanza con zambu, masculín de zam- bu, a, o (cfr.). Quiciabes pal so estudiu ha tenese presente’l so equivalente bercianu zambullo ‘cacíu pa contener mundicia’, ‘escrementu en gran cantidá’ [lla], agora con resultáu [] acordies col averamientu occidental del términu. En tou casu, l’ast. zambuyu ufre un sufixu destremáu del citáu más arriba zambullón (cfr.) onde s’alvierte un aumentativu del suf. dim. continuador
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">rompo’l</i> <i class="della">zambuyu</i> <i class="della">o</i> <i class="della">mato</i> <i class="della">al</i> <i class="della">tocaor</i> [Llg]. Quiciabes d’un encruz del arabismu <i class="della">tambor</i> (cfr.) con un dim. en -ūculus > -<i class="della">uyu</i>, n’amestanza con <i class="della">zambu</i>, masculín de <i class="della">zam-</i> <i class="della">bu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.). Quiciabes pal so estudiu ha tenese presente’l so equivalente bercianu <i class="della">zambullo</i> ‘cacíu pa contener mundicia’, ‘escrementu en gran cantidá’ [lla], agora con resultáu [] acordies col averamientu occidental del términu. En tou casu, l’ast. <i class="della">zambuyu </i>ufre un sufixu destremáu del citáu más arriba <i class="della">zambullón</i> (cfr.) onde s’alvierte un aumentativu del suf. dim. continuador
del llat. -ūllus.
zamiza, la
📖: zamiza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Paliza, cuelma [Os]. Reña o amarraza a palos [AGO]. Posible términu de la familia de <i class="della">xam</i><i class="della">asca </i>(cfr.). Interprétase como encruz de <i class="della">xama </i>‘rama’, ‘fexe de fueya’ col nuesu <i class="della">paliza</i>(TEST)
  1. zamiza
  2. Paliza, cuelma
    • Os
  3. Reña o amarraza a palos
    • AGO
  4. Posible términu de la familia de <i class="della">xam</i><i class="della">asca </i>(cfr.)
  5. Interprétase como encruz de <i class="della">xama </i>‘rama’, ‘fexe de fueya’ col nuesu <i class="della">paliza</i
(lla s.v. zamiza) o con una incrementación col
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (lla s.v. zamiza) o con una incrementación col
continuador popular de -īcia. Analóxicamente sobro zamiza féxose zamizu (cfr.) onde s’alvierte un tracamundiu de xiblantes [S] y [θ] como tamién vemos en xalabarderu y zalabarderu, etc.
zamizu, el*
📖: zamizu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dos</i>(TEST)
  1. zamizu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dos</i
trilos con sos camiços 1243(or.) [MSAH-V/232]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">trilos</i> <i class="della">con</i> <i class="della">sos</i> <i class="della">camiços</i> 1243(or.) [MSAH-V/232]
dos trillos con sos camizos VI palas de era 1245(or.) [MSAH-V/238]
  1. dos trillos con sos camizos VI palas de era
  2. 1245(or.) MSAH-V/238
Cfr. zamiza.
“zamor”
📖: “zamor”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i>(TEST)
  1. “zamor”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i
uermicula in una tela duobus fatiebus alia zamor uermi- cula 950 (s. xii) [ACL/309]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">uermicula</i> <i class="della">in</i> <i class="della">una</i> <i class="della">tela</i> <i class="della">duobus</i> <i class="della">fatiebus</i> <i class="della">alia</i> <i class="della">zamor</i> <i class="della">uermi-</i><i class="della"> cula </i>950 (s. xii) [ACL/309]
Posible términu d’aniciu nel ár. zammūr ‘marta’ (Oliver 286) lo qu’empobina a revisar delles de les opiniones de Corominas-Pascual (dcech s.v. zamarra) sobro la posibilidá de que s’aludiere a la prenda de vistir col nome del animal dador de la piel (cfr. zamarra) De toes maneres nun ye im- posible que deba considerase zamor como pallabra destre- mada de zamarra (cfr.) y de la documentada “zarama” [cfr. zuramen (§c)], como yá alvertimos (adla 164) siguiendo a Corriente (2004: 93).
zamoranu, a, o
📖: zamoranu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
De Zamora [Xral]. 2. (Personaxe) con quien ye difícil enten- dese pa iguar un problema, una cuestión, un conflictu [Ca]. 3. (Pucheru) de gran calidá [Os]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petrus</i>(TEST)
  1. zamoranu
  2. De Zamora
    • Xral
  3. 2
  4. (Personaxe) con quien ye difícil enten- dese pa iguar un problema, una cuestión, un conflictu
    • Ca
  5. 3
  6. (Pucheru) de gran calidá
    • Os
  7. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petrus</i
Zemozano 1195(or.) [ACL/61]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Zemozano</i> 1195(or.) [ACL/61]
- “Zamoranas. Llaman en el Bierzo a unas manzanas co- loradas y menores que las romanas pero no tan gustosas” [Sarmiento 1973: 352] Detoponomásticu cultizante del nome de la ciudá de zamo- ra. Ello contrapónse al nome de llugar lleonés Cembranos que fai ver un resultáu fónicamente popular continuador de zam(o)ranos.
  1. - “Zamoranas. Llaman en el Bierzo a unas manzanas co- loradas y menores que las romanas pero no tan gustosas”
  2. Sarmiento 1973: 352
  3. Detoponomásticu cultizante del nome de la ciudá de zamo- ra. Ello contrapónse al nome de llugar lleonés Cembranos que fai ver un resultáu fónicamente popular continuador de
  4. zam(o)ranos.
zampabollos, el
📖: zampabollos
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zampabol.los [Ay. Pzu. PSil. An. Cv. y Vd]. zampabol.los (el/la) [Ri. Tb]. {Con cheísmu, zampabochos} [Tox].>(TEST)
  1. zampabollos
    • Pa
    • Vd
    • Pr
    • Cg
  2. {Con cheísmu, zampabochos}
  3. zampabol.los
    • Ay
    • Pzu
    • PSil
    • An
    • Cv
    • y Vd
  4. zampabol.los (el/la)
    • Ri
    • Tb
  5. [Tox]
Cast. zampabollos [Pa. Pzu. An]. 2. Persona gordinflona [Tox] y que come abondo [PSil]. Persona de cara grande y apames- tada [Vd]. Persona gorda, de cara mofletuda [Pa. Tb]. Persona gorda y torpe de movimientos [Ri. Tb. Pr. Cv. Vd]: Esa ya una zampabol.los ya’l nenu un zampabol.los [Tb]. 2. Home que nun sabe facer nada al dereches [Ay. Vd]. Afatáu [PSil. Pr]. 3. Persona cuentera [Tox]. 4. Persona aprovechada [Ay]. 5. Deu índiz (nun xuegu de neños) [Cg]. Deu pulgar [Ri]. //Ser un zampabol.los ‘tropezar y cayer fácilmente’ [An].
  1. 1. Cast. <i class="della">zampabollos </i>[Pa. Pzu. An].
  2. 2. Persona gordinflona [Tox] y que come abondo [PSil]. Persona de cara grande y apames- tada [Vd]. Persona gorda, de cara mofletuda [Pa. Tb]. Persona gorda y torpe de movimientos [Ri. Tb. Pr. Cv. Vd]: <i class="della">Esa ya una</i><i class="della"> zampabol.los ya’l nenu un zampabol.los </i>[Tb].
  3. 3. Home que nun sabe facer nada al dereches [Ay. Vd]. Afatáu [PSil. Pr].
  4. 4. Persona cuentera [Tox].
  5. 5. Persona aprovechada [Ay].
  6. 6. Deu índiz (nun xuegu de neños) [Cg]. Deu pulgar [Ri]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">un zampabol.los</i> ‘tropezar y cayer fácilmente’ [An].
D’una amestanza del verbu zampar (cfr.) y bollos, pl. de bollu (cfr.).
  1. D’una amestanza del verbu zampar (cfr.) y bollos, pl. de bollu
  2. (cfr.).
zampada, la 1
📖: zampada
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">zapada</i><i class="della">(TEST)
  1. zampada
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">zapada</i><i class="della"
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1</i>.
zampada, la 2
📖: zampada
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident><zamplada [Lln].>(TEST)
  1. zampada
  2. ident class="della" level="1"></ident><zamplada
    • Lln
Aición y efeutu de zampar [Tb]. Fartura [Pa]. Posible variante de zapada 2 (cfr.), en rellación etimolóxica con zampar (cfr.).
  1. Aición y efeutu de zampar [Tb]. Fartura [Pa].
  2. Pa
  3. Posible variante de zapada 2 (cfr.), en rellación etimolóxica con zampar (cfr.).
zampallimosnes, el/la*
📖: zampallimosnes
🔤: , el/la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><zampalimosnas [Lln].>(TEST)
  1. zampallimosnes
  2. ident class="della" level="1"></ident><zampalimosnas
    • Lln
Combayón [Lln].
  1. 1. Combayón [Lln].
Amestanza del verbu zampar (cfr.) y llimosna (cfr.) nome recoyíu na so variante castellana. Ufre la mesma estructura qu’ast. zampabollos (cfr.), zampatortes (cfr.).
  1. Amestanza del verbu zampar (cfr.) y llimosna (cfr.) nome recoyíu na so variante castellana. Ufre la mesma estructura qu’ast. zampabollos (cfr.), zampatortes (cfr.).
zampar
📖: zampar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">zampar</i>(TEST)
  1. zampar
    • Pa
    • Ri
    • Cd
    • Pr
    • Ay
    • Tb
    • Sm
    • Vd
    • Cv
    • Sg
  2. Cast
  3. <i class="della">zampar</i
[Pa], comer permuncho [Pa. Ac. Ri. Cd. Pr] y con priesa [Ay. Tb. Sm]. Tragar d’una vez [Vd]. Comer con priesa [Tor. R]. Comer muncho a cuenta d’otru [Ay]. 2. Llan- zar, tirar dalguna cosa con puxu [Sm]. Tirar, dexar cayer una cosa con munchu ruíu [Cv]. Dexar cayer una cosa al suelu [Pa. Cd. Pr]. Llevar una sapada, una bracada [Pr]. 3. Echase, acostase [Cd. Pr]. 4. Tirar al suelu dalguna persona [JH]. 5. Quitar, arrampuñar [Tor]. //-se ‘cayer a la llarga, llevar una sapada, una bracada’ [Cv]. ‘tirase en suelu o nun asientu ensin procuru’ [Sg]: Zampóse allí y nun fizo nada en tola tarde [Sg]. ‘tirase, echase en dalgún sitiu de sutrucu’ [R].
  1. 1. [Pa], comer permuncho [Pa. Ac. Ri. Cd. Pr] y con priesa [Ay. Tb. Sm]. Tragar d’una vez [Vd]. Comer con priesa [Tor. R]. Comer muncho a cuenta d’otru [Ay].
  2. 2. Llan- zar, tirar dalguna cosa con puxu [Sm]. Tirar, dexar cayer una cosa con munchu ruíu [Cv]. Dexar cayer una cosa al suelu [Pa. Cd. Pr]. Llevar una sapada, una bracada [Pr].
  3. 3. Echase, acostase [Cd. Pr].
  4. 4. Tirar al suelu dalguna persona [JH].
  5. 5. Quitar, arrampuñar [Tor]. //-<i class="della">se</i> ‘cayer a la llarga, llevar una sapada, una bracada’ [Cv]. ‘tirase en suelu o nun asientu ensin procuru’ [Sg]: <i class="della">Zampóse allí y nun fizo nada en tola tarde </i>[Sg]. ‘tirase, echase en dalgún sitiu de sutrucu’ [R].
Y zampémelo ña panza [Coronación Carlos iv 177] Y otros diez d’un emburrión/dexa nel suelu zampados [La Paliza 253] Verbu fechu sol ast. panza (cfr.) → *panzar, con metátesis zampar (como en pa salir sapalir; zalapastru y zapalas- tru; zárata y zátara, etc.) frente a la opinión de García de Die- go que fala d’una onomatopeya zamp- (deeh) y de Corominas- Pascual que tienen a zampar como “d’orixe inciertu” (dcech s.v. zampar). Al nuesu entender ast. *panzar hebo asociase, de mano, a dos idees fondes qu’entá, más o menos desen- dolcaes, paecen pervese nel ast. zampar, esto ye *‘llenar la panza’, *‘tirar o tirase de panza’ que pue llegar, mesmamente a *‘caminar mal, torpono (por tener llena la panza o por tar gordu)’ como ye a vese en delles formaciones derivaes. Un deverbal de zampar ye ast. zampada (cfr.). Sol continuador nominalizáu d’un posible participiu fuerte *zampu llogróse ast. zampón (cfr.), zampurriazu (cfr.). Sobro zampa féxose un despeutivu y aumentativu (colos sufixos -arra + -ón) zampa- rrón (cfr.). Tamién cola amestanza con despeutivu (-ayu) +
  1. Y zampémelo ña panza
  2. Coronación Carlos iv 177
  3. Y otros diez d’un emburrión/dexa nel suelu zampados
  4. La Paliza 253
  5. Verbu fechu sol ast. panza (cfr.) → *panzar, con metátesis zampar (como en pa salir sapalir; zalapastru y zapalas- tru; zárata y zátara, etc.) frente a la opinión de García de Die- go que fala d’una onomatopeya zamp- (deeh) y de Corominas- Pascual que tienen a zampar como “d’orixe inciertu” (dcech s.v. zampar). Al nuesu entender ast. *panzar hebo asociase, de mano, a dos idees fondes qu’entá, más o menos desen- dolcaes, paecen pervese nel ast. zampar, esto ye *‘llenar la panza’, *‘tirar o tirase de panza’ que pue llegar, mesmamente a *‘caminar mal, torpono (por tener llena la panza o por tar gordu)’ como ye a vese en delles formaciones derivaes. Un deverbal de zampar ye ast. zampada (cfr.). Sol continuador nominalizáu d’un posible participiu fuerte *zampu llogróse ast. zampón (cfr.), zampurriazu (cfr.). Sobro zampa féxose un despeutivu y aumentativu (colos sufixos -arra + -ón) zampa- rrón (cfr.). Tamién cola amestanza con despeutivu (-ayu) +
aumentativu zampayón (cfr.). En referencia a la dificultá nel andar tenemos el g-ast. zampeiro ‘torpe’ (cfr.) con un aumen- tativu, que tamién hebo dase n’ast., zamp(e)rón → zamplón (cfr.). Compuestos son ast. zampabollos (cfr. bollu), zampalli- mosnes, zampatortes (cfr. torta). Amestanza de verbos ye ast. zamparrampla (de zampar y arramplar) con nominalización.
zamparrampla, la
📖: zamparrampla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Ser imaxinariu col que s’asusta a los neños [Cv]: <i class="della">Ahí vien la </i><i class="della">zamparrampla</i>(TEST)
  1. zamparrampla
    • Cv
  2. Ser imaxinariu col que s’asusta a los neños [Cv]: <i class="della">Ahí vien la </i><i class="della">zamparrampla</i
culas tripas na garganta [Cv].
  1. 1. <i class="della">culas</i> <i class="della">tripas</i> <i class="della">na</i> <i class="della">garganta</i> [Cv].
Ha entendese dende los verbos zampar (cfr.) y arramplar (cfr.). Fadrá falta entender esti ser imaxinariu como un perso- naxe que zampa y lleva tolo qu’atopa. Pertenez a un grupu de personaxes colos que se mete mieu a los rapacinos, portador del verbu zampar ‘tragar’. Ente ello ha citase’l zamparrón (cfr.). Fónicamente mui averáu al ast. zamparrampla ye zan- caparranca (cfr.) anque agora trátase del nome zanca y del ax. parranca, que da a entender que se trata d’un ser míticu de pates esparrancaes. Por tracamundiu fónicu a la zancaparran- ca tamién la conocemos col nome de zancabarranca (cfr.).
zamparrón, el
📖: zamparrón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zamparrón
Pantasma o xigante que traga a los neños que nun comen, nun duermen o son malos [Tor].
  1. 1. Pantasma o xigante que traga a los neños que nun comen, nun duermen o son malos [Tor].
Cfr. zampar.
zampatortes, el/la
📖: zampatortes
🔤: , el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
Zampón [Ay]. Amestanza del verbu <i class="della">zampar</i>(TEST)
  1. zampatortes
  2. Zampón
    • Ay
  3. Amestanza del verbu <i class="della">zampar</i
(cfr.) y tortes, pl. de torta (cfr.). Cfr. zampallimosnes.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) y <i class="della">tortes</i>, pl. de <i class="della">torta</i> (cfr.). Cfr. <i class="della">zampallimosnes</i>.
zampayón, ona
📖: zampayón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Que <i class="della">se</i>(TEST)
  1. zampayón
    • Sg
  2. Que <i class="della">se</i
zampa o se tira a menudo en suelu [Sg]: ¡Qué perru más zampayón, tol día coles pates abiertes y sin facer ná [Sg].
  1. 1. <i class="della">zampa</i> o se tira a menudo en suelu [Sg]: <i class="della">¡Qué</i> <i class="della">perru</i> <i class="della">más zampayón, tol día coles pates abiertes y sin facer ná </i>[Sg].
Cfr. zampar.
zampeñu, el
📖: zampeñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cangarexu de mar grande [Vd]. Paez qu’ha tenese por variante de <i class="della">zarampeñu</i>(TEST)
  1. zampeñu
  2. Cangarexu de mar grande
    • Vd
  3. Paez qu’ha tenese por variante de <i class="della">zarampeñu</i
que se conseña n’Ouviñana (Ce), con perda de -r-. Cfr. zampar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. que se conseña n’Ouviñana (Ce), con perda de -<i class="della">r-.</i> Cfr. <i class="della">zampar</i>.
zamplón, {ona}
📖: zamplón
🔤: , {ona}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {ona}
(TEST)
  1. zamplón
    • Lln
Torpe al andar (una persona) [Lln].
  1. 1. Torpe al andar (una persona) [Lln].
Cfr. zampar.
zamploña, la
📖: zamploña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zampoña [Sb]. zanfloña [Qu]. cimploña [Ay].>(TEST)
  1. zamploña
    • Pa
    • Ll
    • Vd
    • Ca
    • Ri
    • Cp
    • Cg
    • Pr
  2. zampoña
    • Sb
  3. zanfloña
    • Qu
  4. cimploña
    • Ay
Cast. zampoña [LV. Pa. Ll. Vd. DA] fecha cola corteza d’una caña verde [Ca]. Xiblata fecha con una paya verde [Ac]. Xi- blata grande [Ay]. Xiblata delgada [Ay] propia de pastores [Ri]. Instrumentu que faen los neños, como una xiblata de caña d’alcacer [Cb. Cp. Ac] o de cañavera [R]. “Pipiritaña, zampoña” [Cg]. Xiblata que faen los neños con una paya d’escanda [Ay]. Instrumentu musical [Qu] que los rapazos faen de la caña de cebada o trigu [JH]. Xiblatu fechu d’una caña afuracada [Pr]. 2. Xiringa fecha con un palu de castaño al que se-y quitó la miolla [Sb]. //Como una zamploña ‘del- gáu’ [Ay]. //Ser como una zamploña ‘ser perflacu’ [Pa. Ll]. //Ya ye vieyu el alcacer pa zamploñes [CyN (Recuerdos)]. //Non ta l’alcacer pa zamploñes ‘nun ta’l fornu pa bollos’ [Ac]. ///Toca zamploña y vamos á Roma/tú por pan y yo por boroña [CyN (Recuerdos)].
  1. 1. Cast. <i class="della">zampoña</i> [LV. Pa. Ll. Vd. DA] fecha cola corteza d’una caña verde [Ca]. Xiblata fecha con una paya verde [Ac]. Xi- blata grande [Ay]. Xiblata delgada [Ay] propia de pastores [Ri]. Instrumentu que faen los neños, como una xiblata de caña d’alcacer [Cb. Cp. Ac] o de cañavera [R]. “Pipiritaña, zampoña” [Cg]. Xiblata que faen los neños con una paya d’escanda [Ay]. Instrumentu musical [Qu] que los rapazos faen de la caña de cebada o trigu [JH]. Xiblatu fechu d’una caña afuracada [Pr].
  2. 2. Xiringa fecha con un palu de castaño al que se-y quitó la miolla [Sb]. //<i class="della">Como una zamploña </i>‘del- gáu’ [Ay]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">como</i> <i class="della">una</i> <i class="della">zamploña</i> ‘ser perflacu’ [Pa. Ll]. //<i class="della">Ya</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">vieyu</i> <i class="della">el</i> <i class="della">alcacer</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">zamploñes</i> [CyN (Recuerdos)]. //<i class="della">Non ta l’alcacer pa zamploñes </i>‘nun ta’l fornu pa bollos’ [Ac]. ///<i class="della">Toca zamploña y vamos á Roma</i>/<i class="della">tú por pan y yo por </i><i class="della">boroña</i> [CyN (Recuerdos)].
Del grecismu en llat. symphōnia, -ae ‘conciertu’, ‘sinfonía, ‘instrumentu músicu’ (em), del que Meyer-Lübke dan con- tinuadores románicos de les variantes *sumpōnia y sifonia (rew), estudiáu por Corominas-Pascual (dcech s.v. zampoña) y García de Diego (deeh s.v. symphonia) tamién con sigui- dor ast. zanfoina [(cfr.) ghla §3.1.3.1; §4.3.1.8). Ye posible que la [l] de los siguidores asturianos tenga que s’entender por cuenta l’influxu de la familia de xiblar, xiplar, xiflar. Una creación analóxica masculina de zamploña úfrela l’ast. zam- ploñu (cfr.), tamién con usos axetivos, y cola formación au- mentativa zamploñón (cfr.) y zamploñazu (cfr.).
zamploñazu, {el}
📖: zamploñazu
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
<b class="della">zamploñazu,</b>(TEST)
  1. zamploñazu
    • Lln
  2. b class="della">zamploñazu,</b
{el} Golpe, porrazu [Lln].
  1. 1. <b class="della">{el} </b>Golpe, porrazu [Lln].
Cfr. zamploña.
zamploñón, ona
📖: zamploñón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<cimploñón [Os].>(TEST)
  1. zamploñón
  2. cimploñón
    • Os
(Rapaz) pergordu [Os].
  1. 1. (Rapaz) pergordu [Os].
de la familia de zampar (cfr.). Cfr. zamploña. Aum. de zamploñu (cfr.). Semánticamente alviértese l’influxu
zamploñu, a, o
📖: zamploñu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Toscu, mal afechoriáu (un individuu) [Lln]. 2. Fatu, tontu [Lln. Cg. R]. Toscu, fatu, home de curties lluces [Lln. Ca]: <i class="della">Ési</i>(TEST)
  1. zamploñu
    • Ca
  2. Toscu, mal afechoriáu (un individuu)
    • Lln
  3. 2
  4. Fatu, tontu
    • Lln
    • Cg
    • R
  5. Toscu, fatu, home de curties lluces [Lln. Ca]: <i class="della">Ési</i
ye un zamploñu, que non se saca na d’elli [Ca].
  1. 1. <i class="della">ye</i> <i class="della">un</i> <i class="della">zamploñu,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">non</i> <i class="della">se</i> <i class="della">saca</i> <i class="della">na</i> <i class="della">d’elli</i> [Ca].
Cfr. zamploña.
zamploñu, el
📖: zamploñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zamploñu
    • Lln
Flauta que se fai con una caña de castañal [Lln].
  1. 1. Flauta que se fai con una caña de castañal [Lln].
Cfr. zamploña.
zampón, ona
📖: zampón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<zampón/ona/ono [Ri].>(TEST)
  1. zampón
    • Lln
    • Pa
    • Ay
    • Qu
    • Tb
    • Pr
  2. zampón/ona/ono
    • Ri
Tragón [Lln. Cl. Pa. Ay. Qu. Tor]. Que come muncho [Cl. Ac. Ay. Tb. Pr. Mar]. 2. Tardu en movimientos, qu’anda a tropezo-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Tragón [Lln. Cl. Pa. Ay. Qu. Tor]. Que come muncho [Cl. Ac. Ay. Tb. Pr. Mar].
  3. 2. Tardu en movimientos, qu’anda a tropezo-
nes, que cansa con facilidá [Cv]. 3. Folganzán [Ri. SCiprián. VCid]. 4. Qu’arrampla o quita daqué [Tor]. Cfr. zampar.
zampurriazu, el
📖: zampurriazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Sapada, bracada [Sg]. Quiciabes d’una amestadura de <i class="della">zampar</i>(TEST)
  1. zampurriazu
  2. Sapada, bracada
    • Sg
  3. Quiciabes d’una amestadura de <i class="della">zampar</i
(cfr.) y porrazu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) y <i class="della">porrazu</i> (cfr.).
zamuergu, a, o*
📖: zamuergu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+zamuirgu [Ay. Ll].>(TEST)
  1. zamuergu
  2. zamuirgu metafonía
    • Ay
    • Ll
De poca sustancia, dalgo fata (una persona) [Ll]. Pertontu [Ay].
  1. 1. De poca sustancia, dalgo fata (una persona) [Ll]. Pertontu [Ay].
**
zamurria, la
📖: zamurria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zamurria
Cfr. zamburria.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">zamburria</i>.
zanca, la
📖: zanca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Pata [Pa. Ay. Tb], pierna [PSil]. Pata llarga [Ay]. 2. Anca de los animales [Ac]. Pata de los animales [Pr]. Pata del pitu [An] o pita [Cd]. 3. Viga que sofita’l teyáu [Ca]. 4. Caúna de les tres pieces de madera onde se claven los peldaños de la escalera [Cg]. //-<i class="della">as</i>(TEST)
  1. zanca
  2. Pata
    • Pa
    • Ay
    • Tb], pierna [PSil
  3. Pata llarga
    • Ay
  4. 2
  5. Anca de los animales
    • Ac
  6. Pata de los animales
    • Pr
  7. Pata del pitu
    • An] o pita [Cd
  8. 3
  9. Viga que sofita’l teyáu
    • Ca
  10. 4
  11. Caúna de les tres pieces de madera onde se claven los peldaños de la escalera
    • Cg
  12. -<i class="della">as</i eonaviego
‘zancos’ [Vg].
  1. 1. ‘zancos’ [Vg].
-milana pasa a concordar con zanca como si se tratare d’un ax. primitivu; una amestanza de zanca con atrás ye zancatrás (cfr.) con un sentíu figuráu. Tamién d’un compuestu de zanca y (perna →) pernanca → parranca (como en espernacase → esparrancase) surde zancaparranca (cfr.) onde parranca fun- ciona como ax. que tamién pudo tener l’aniciu como deverbal d’un participiu fuerte parrancu, a, o (cfr. parru, a, el/la & pierna). Pero, al llau de zancu, zanca cola llarga riestra de tér- minos rellacionaos, quiciabes pudiere almitise otra serie más curtia onde se produxere una sonorización de la velar prece- dida de nasal, -nc- > -ng-, fenómenu non inusual n’asturianu (ghla §4.5.4.2) y que xustificaría, gracies al suf. átonu -ŭlus, -a, -um (llaa 103), l’ax. ast. zágaru, a, o [(cfr.) con perda de la nasal] y zánganu (cfr.) y familia. Per otru llau, tamién se- dría posible almitir un garapiellu de derivaos de zanca tamién con perda de la nasal por cuenta’l contestu fónicu (cfr. záca- ra). Dim. de zanca (+ -ŭla) pudo ser *zancla (cfr.) y *zanclu chancla (cfr.) y chanclu (cfr.).
  1. -milana pasa a concordar con zanca como si se tratare d’un ax. primitivu; una amestanza de zanca con atrás ye zancatrás (cfr.) con un sentíu figuráu. Tamién d’un compuestu de zanca y (perna →) pernanca → parranca (como en espernacase → esparrancase) surde zancaparranca (cfr.) onde parranca fun- ciona como ax. que tamién pudo tener l’aniciu como deverbal d’un participiu fuerte parrancu, a, o (cfr. parru, a, el/la & pierna). Pero, al llau de zancu, zanca cola llarga riestra de tér- minos rellacionaos, quiciabes pudiere almitise otra serie más curtia onde se produxere una sonorización de la velar prece- dida de nasal, -nc- > -ng-, fenómenu non inusual n’asturianu (ghla §4.5.4.2) y que xustificaría, gracies al suf. átonu -ŭlus,
  2. -a, -um (llaa 103), l’ax. ast. zágaru, a, o [(cfr.) con perda de la nasal] y zánganu (cfr.) y familia. Per otru llau, tamién se- dría posible almitir un garapiellu de derivaos de zanca tamién con perda de la nasal por cuenta’l contestu fónicu (cfr. záca- ra). Dim. de zanca (+ -ŭla) pudo ser *zancla (cfr.) y *zanclu
  3. (cfr.) con perda de la nasal
  4. chancla (cfr.) y chanclu (cfr.).
Del llat. zanca, -ae ‘botín ascendente’, préstamu d’aniciu oriental (partu) (em), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. zanca). Sobro esti términu féxo- se un masculín analóxicu zancu (cfr.). Derivaos de zancu o zanca (o de dambos) son otros munchos como zancada colos diminutivos en -īcula ya -ĕlla: zancadiya y zancadiella; del segundu, cola variante zancabiella d’u ha partise pa xustificar l’aumentativu zancabiellón y zancobiellada (cfr.), etc. D’un posible encruz de zanca con caniya pudo llograse l’ast. zan- canía (cfr.) de xuru tamién en rellación col dim. de zancada (+ continuador de -īcula) → zancadiya (pe2: 500). Tamién hemos axuntar a zancu (cfr.) y zanca la formación verbal zan- quiar (cfr.). Aumentativu de zancu ye zancón (cfr.), zancazu (cfr.) o zancuazu (cfr.); zancada (cfr.) y zancáu (cfr.). Dim. de zancu ye ast. zancayu (cfr.) d’u sigue zancayar (cfr.) con un deverbal zancayada (cfr.); tamién l’aumentativu zancayón (cfr.). Quiciabes variante de zancayu sía, por tracamundiu de palatales, l’ast. zancañu (cfr.) [→ zancañosu, a, o (cfr.), abon- dativu] d’u s’algamó’l verbu → azancañar (cfr.) y el dever- bal zancañada (cfr.). Un deriváu de zancu cola amestadura del suf. -arru ye ast. zancarru (cfr.) [→ zancarrear (cfr.) con usos figuraos peyorativos] con aumentativu zancarrón (cfr.), femenín zancarra (cfr.). Una formación col deriváu de -ūtus xustifica ast. zancudu (cfr.) tamién con usos axetivos. Al llau de toes estes formaciones alviértense delles amestaes del tipu zancamilana (cfr.), zancamilanu (cfr.) qu’esixen una vie- ya construcción *zanca (de) milanu zancamilana en que
zancabiella, la
📖: zancabiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Variante de <i class="della">zancadiella</i>(TEST)
  1. zancabiella
  2. ident class="della" level="1"></ident>Variante de <i class="della">zancadiella</i
(cfr. zanca).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">zanca</i>).
zancabiellón, ona
📖: zancabiellón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident><zancabellón [Sb].>(TEST)
  1. zancabiellón
  2. ident class="della" level="1"></ident><zancabellón
    • Sb
Que tien les piernes perllargues [Pa. Cb. Sb]. Cfr. zanca.
  1. Que tien les piernes perllargues [Pa. Cb. Sb]. Cfr. zanca.
  2. Pa. Cb. Sb
zancada, la
📖: zancada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><zancá [Sr. Ay].>(TEST)
  1. zancada
  2. ident class="della" level="1"></ident><zancá
    • Sr
    • Ay
Galmiada [Pa. Sr. Tox]. Pasu perllargu [Pa. Ac. Ay. Tb]. 2. Actu de pegase la nieve a les madreñes [Ce]. 3. Defensa, mu- ria de lleña y piedres pa que les enriaes nun estrocen les fin- ques [Vg]. 4. Salmón desováu [gea s.v. salmón]. e la quarta parte casas que fueron de Pero Perez Çancada 1334(or.) [ACL-IX/392] determina con don Lourenço de Redelga que dizen Çancada [s.f.] [SPM/572] Formación aumentativa en -ata sobro l’ast. zanca (cfr.).
  1. Galmiada [Pa. Sr. Tox]. Pasu perllargu [Pa. Ac. Ay. Tb]. 2. Actu de pegase la nieve a les madreñes [Ce]. 3. Defensa, mu- ria de lleña y piedres pa que les enriaes nun estrocen les fin- ques [Vg]. 4. Salmón desováu [gea s.v. salmón].
  2. gea s.v. salmón
  3. e la quarta parte casas que fueron de Pero Perez Çancada
  4. 1334(or.) ACL-IX/392
  5. determina con don Lourenço de Redelga que dizen Çancada [s.f.]
  6. SPM/572
  7. Formación aumentativa en -ata sobro l’ast. zanca (cfr.).
zancadiella, la
📖: zancadiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zancadiel.la [Ay. Pzu. PSil. Cn (VB)].///<ident class="della" level="1"></ident>//zancabiella [y Lln. Sb].>(TEST)
  1. zancadiella
  2. zancadiel.la
    • Ay
    • Pzu
    • PSil
    • Cn (VB)
  3. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  4. zancabiella eonaviego
    • y Lln
    • Sb
Zancadiya [Lln. Pa. Sr. Ca. Ay. Pzu. PSil. Cn (VB). JH. ByM]. Ardiz o engañu col que se quier perxudicar a daquién [Ca]. Vuelta’l gatu [Sb]. Petrus Zancadella 1215(or.) [ACL/267] Formación diminutiva en -ĕlla > -iella n’amestanza con zan- cada (cfr.) del mesmu tipu que lo que vemos en zancadiya (ghla 202). La variante zancadiella almite un tracamundiu
  1. Zancadiya [Lln. Pa. Sr. Ca. Ay. Pzu. PSil. Cn (VB). JH. ByM].
  2. Lln. Pa. Sr. Ca. Ay. Pzu. PSil. Cn (VB). JH. ByM
  3. Ardiz o engañu col que se quier perxudicar a daquién [Ca].
  4. Ca
  5. Vuelta’l gatu [Sb]. Petrus Zancadella
  6. 1215(or.) ACL/267
  7. Formación diminutiva en -ĕlla > -iella n’amestanza con zan- cada (cfr.) del mesmu tipu que lo que vemos en zancadiya (ghla 202). La variante zancadiella almite un tracamundiu
de sonores, asina zancabiella, a vegaes con realización de- bida a falantes o investigadores yeístes y que, por etimoloxía popular, identifiquen l’etimolóxicu -iella (de zancabiella) con -vieya, de uetula. Un aum. de zancabiella úfrela l’ast. zanco- biellada (cfr.), con dalgún camudamientu de la átona.
zancadiya, la
📖: zancadiya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zancadía [R]. /////zancaniya [Llg. y Mi]. zancanía [Tb. Tox]. zancanicha [Tb]. ///zancanilla [Ay]. zancarrilla [Vd]. zanca- villa [Lln].>(TEST)
  1. zancadiya
    • Mi
  2. zancadía
    • R
  3. zancaniya dudoso (certainty = baxa)
    • Llg
    • y Mi
  4. zancanía
    • Tb
    • Tox
  5. zancanicha
    • Tb
  6. zancanilla infl. cast.
    • Ay
  7. zancarrilla
    • Vd
  8. zanca- villa
    • Lln
Zancadiella [Lln. Llg. Ay. Mi. Tb. Vd. Tox. /Eo/. R]. 2. Ardiz pa perxudicar a daquién [Tb].
  1. 1. Zancadiella [Lln. Llg. Ay. Mi. Tb. Vd. Tox. /Eo/. R].
  2. 2. Ardiz pa perxudicar a daquién [Tb].
Formación diminutiva en -īcula → -iya -ía, amestada a zan- cada (cfr.) paralela a zancadiella (cfr.), acordies cola conducta que se pervé dacuando n’asturianu (ghla 202). Vense, de toes maneres, dellos cruces asina en zancaniya > zancanía [y zan- canicha (fastera B-D)] col ast. caniya (cfr.). Otres asociaciones acastellanaes tamién se conseñen fónicamente en [].
zancamilana, la*
📖: zancamilana
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zancamelana [Cn (LBlanco)]. Vuelta’l gatu [Cn (LBlanco)]. De <i class="della">zanca</i>(TEST)
  1. zancamilana
  2. zancamelana
    • Cn (LBlanco)
  3. Vuelta’l gatu
    • Cn (LBlanco)
  4. De <i class="della">zanca</i
(de) milana.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">(de)</i> <i class="della">milana</i>.
zancamilanu, el
📖: zancamilanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zancamilái {<i class="della">sic</i>} [y Cn].>(TEST)
  1. zancamilanu
    • Cn
  2. {<i class="della">sic</i>}
  3. zancamilái
    • y Cn
Vuelta’l gatu [Cn].
  1. 1. Vuelta’l gatu [Cn].
De zanca (de) milanu.
zancañada, la
📖: zancañada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">zancañada,</b>(TEST)
  1. zancañada
    • Vd
  2. b class="della">zancañada,</b
la Azote, patada [Vd].
  1. 1. <b class="della">la </b>Azote, patada [Vd].
Cfr. zanca.
zancañosu, a, o
📖: zancañosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">que</i>(TEST)
  1. zancañosu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">que</i
no se frieguen como el ganado zancañoso [Grangerías
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">no</i> <i class="della">se</i> <i class="della">frieguen</i> <i class="della">como</i> <i class="della">el</i> <i class="della">ganado</i> <i class="della">zancañoso</i> [Grangerías
xviii: 886]
  1. xviii: 886]
Cfr. zancañu.
zancañu, el
📖: zancañu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Pie d’una persona o de dellos animales [Cv]. 2. Pie del gadañu [Lln]. Cfr. <i class="della">zanca</i>. Con un suf. abondativu -<i class="della">osu</i>(TEST)
  1. zancañu
  2. Pie d’una persona o de dellos animales
    • Cv
  3. 2
  4. Pie del gadañu
    • Lln
  5. Cfr
  6. <i class="della">zanca</i>
  7. Con un suf
  8. abondativu -<i class="della">osu</i
féxose ast. zancaño- su, a, o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. féxose ast. <i class="della">zancaño- </i><i class="della">su, a, o </i>(cfr.).
zancaparranca, la
📖: zancaparranca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zancabarranca [Ay. y Tb. Dg (LBlanco)].>(TEST)
  1. zancaparranca
    • Tb
  2. zancabarranca
    • Ay
    • y Tb
    • Dg (LBlanco)
Ser mitolóxicu col que se mete mieu o apavoria a los neños [Tb]: Va venir la zancaparranca a polos nenos que nun duer- men [Tb]. Cocu con unes pates perllargues que lleva a los neños (va acompangada de la manol.lanosa y de la cucarra- bona) [Ay].
  1. 1. Ser mitolóxicu col que se mete mieu o apavoria a los neños [Tb]: <i class="della">Va</i> <i class="della">venir</i> <i class="della">la</i> <i class="della">zancaparranca</i> <i class="della">a</i> <i class="della">polos</i> <i class="della">nenos</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">duer- </i><i class="della">men</i> [Tb]. Cocu con unes pates perllargues que lleva a los neños (va acompangada de la <i class="della">manol.lanosa </i>y de la <i class="della">cucarra- </i><i class="della">bona</i>) [Ay].
2. Vuelta’l gatu [Dg]. Cfr. zanca & zamparrampla.
zancarra, la*
📖: zancarra
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<{Posible tracamundiu d’escritura como “zancarna”}.>(TEST)
  1. zancarra
  2. {Posible tracamundiu d’escritura como “zancarna”}
Zancadiya [ByM (= zancadiella)].
  1. 1. Zancadiya [ByM (= zancadiella)].
Cfr. zanca.
zancarrear
📖: zancarrear
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. zancarrear
    • Lln
Andar (los vieyos verdes) de muyeres [Lln].
  1. 1. Andar (los vieyos verdes) de muyeres [Lln].
Cfr. zanca.
zancarrón, {ona}
📖: zancarrón
🔤: , {ona}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {ona}
Vieyu verde [Lln]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">de</i>(TEST)
  1. zancarrón
  2. Vieyu verde
    • Lln
  3. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">de</i
fierro diz que yera la canía,/mayor que’l zancarrón del Dios del moro,/y si me preguntáis de qué tenía/los pies, vos lo diré, que non lo ñoro [BAúxa, Sueños (Poesíes 122-125)] Cfr. zanca. La espresión zancarrón del Dios del moro xus- tifícala l’editor del poema, X. Busto, asina: «Hasta 1869 los diccionarios académicos {de la llingua castellana} recueyen la espresión zancarrón de Mahoma, d’amplia difusión nel es- pañol aureu, que definen asina: “Llámanse así por burla de los huesos de este falso profeta que van á visitar los musulmanes á la mezquita de la Meca”».
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fierro diz que yera la canía,</i>/<i class="della">mayor que’l </i><i class="della">zancarrón</i><i class="della"> del</i> <i class="della">Dios</i> <i class="della">del</i> <i class="della">moro,</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">si</i> <i class="della">me</i> <i class="della">preguntáis</i> <i class="della">de</i> <i class="della">qué</i> <i class="della">tenía</i>/<i class="della">los</i> <i class="della">pies,</i> <i class="della">vos</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">diré,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">non</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">ñoro</i> [BAúxa, <i class="della">Sueños</i> (Poesíes 122-125)] Cfr. <i class="della">zanca</i>. La espresión <i class="della">zancarrón</i> <i class="della">del</i> <i class="della">Dios</i> <i class="della">del</i> <i class="della">moro</i> xus- tifícala l’editor del poema, X. Busto, asina: «Hasta 1869 los diccionarios académicos {de la llingua castellana} recueyen la espresión <i class="della">zancarrón</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Mahoma</i>, d’amplia difusión nel es- pañol aureu, que definen asina: “Llámanse así por burla de los huesos de este falso profeta que van á visitar los musulmanes á la mezquita de la Meca”».
zancarru, el
📖: zancarru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zancarro [Llu (ppac)].>(TEST)
  1. zancarru
    • Llu
    • Xx
  2. zancarro
    • Llu (ppac)
Scyllarus arctus, santiaguín [Tz, Xx, Llu (ppac)]. Cangarexu de ríu [Xx (= santiaguín)].
  1. 1. <i class="della">Scyllarus</i> <i class="della">arctus</i>, santiaguín [Tz, Xx, Llu (ppac)]. Cangarexu de ríu [Xx (= santiaguín)].
2. Home maduru [Lln (= zarru)]. 3. Talón del pie [PSil (= zancaxu)]. Cfr. zanca.
zancatrás, {el}
📖: zancatrás
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
(TEST)
  1. zancatrás
    • Ca
Ensin xixa nin puxu (una persona) [Ca].
  1. 1. Ensin xixa nin puxu (una persona) [Ca].
De la posible amestadura de nome ( zanca) + alverbiu (atrás) con que se describe l’actitú física qu’acueye la persona inde- cisa o cobarde.
zancáu, el
📖: zancáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cangarexu de ríu [Xx]. 2. Salmón fema [Cv]. //<i class="della">Zancaos</i>(TEST)
  1. zancáu
    • Sb
  2. Cangarexu de ríu
    • Xx
  3. 2
  4. Salmón fema
    • Cv
  5. <i class="della">Zancaos</i eonaviego
‘nie- ve que queda pegao a les madreñes’ [Sb].
  1. 1. ‘nie- ve que queda pegao a les madreñes’ [Sb].
- “Zancado llaman en Asturias a las truchas grandes, pero otros le dan con más propiedad este nombre al salmón, ó como algunos quieren, á la salmona que á su tiempo no vol- vió al agua salada, sino que se quedó en agua dulce contra lo regular que ejecutan; otros dicen que zancado, se llama el salmón viejo que por estregarse contra las peñas, pierde la virtud y buen sabor” [DC, Terreros] Cfr. zanca.
  1. - “Zancado llaman en Asturias a las truchas grandes, pero otros le dan con más propiedad este nombre al salmón, ó como algunos quieren, á la salmona que á su tiempo no vol- vió al agua salada, sino que se quedó en agua dulce contra lo regular que ejecutan; otros dicen que zancado, se llama el salmón viejo que por estregarse contra las peñas, pierde la virtud y buen sabor”
  2. DC, Terreros
  3. Cfr. zanca.
zancayada, la
📖: zancayada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Pasu llargu [Cd]. Deverbal débil de <i class="della">zancayar</i>(TEST)
  1. zancayada
  2. Pasu llargu
    • Cd
  3. Deverbal débil de <i class="della">zancayar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
zancayar
📖: zancayar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. zancayar
Dar zancayos [JH].
  1. 1. Dar zancayos [JH].
Cfr. zanca.
zancayón, ona
📖: zancayón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Que tien les piernes desaxeradamente llargues [Ay]. De pier- nes perllargues y figura malafechoriada (una persona) [Ca]. Cast. <i class="della">zancarrón </i>[JH]. Aum. de <i class="della">zancayu</i>(TEST)
  1. zancayón
  2. Que tien les piernes desaxeradamente llargues
    • Ay
  3. De pier- nes perllargues y figura malafechoriada (una persona)
    • Ca
  4. Cast
  5. <i class="della">zancarrón </i>
    • JH
  6. Aum
  7. de <i class="della">zancayu</i
cuando tien usu axetivu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. cuando tien usu axetivu.
zancayosu, a, o
📖: zancayosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
</b>Cast. <i class="della">zancajoso</i>(TEST)
  1. zancayosu
  2. /b>Cast
  3. <i class="della">zancajoso</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. zancayu.
zancayu, el
📖: zancayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zancachu [Tb]. +zanqueyu [Ay]. ///zancaxu [Bab. Pzu. PSil]. zancaju [Pb].>(TEST)
  1. zancayu
    • Pa
    • Ca
    • Ce
    • Cd
  2. zancachu
    • Tb
  3. zanqueyu metafonía
    • Ay
  4. zancaxu infl. cast.
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
  5. zancaju
    • Pb
Cast. zancajo [Pa. Ca. Ay. Bab. Pzu. JH. R]. Talón del pie [PSil]. Parte del pie onde sobresal el talón [Ca]. Pie de per- sona y especialmente de dellos animales [Ce]. Zanca [Cd]. Pierna [Tb] llarga [Ay]. 2. Pasu llargu, galmiada [Ay. Tb]. 3. Zanca comestible d’un pitu o d’otru animal [Ca]. 4. Parte d’atrás del corte del gadañu [Pb]. //Güesu de zancayu ‘güesu de pata (nes carniceríes)’ [Pa]. //Dar el zancayu ‘andar pasán- dolo bien’ [Cd].
  1. 1. Cast. <i class="della">zancajo</i> [Pa. Ca. Ay. Bab. Pzu. JH. R]. Talón del pie [PSil]. Parte del pie onde sobresal el talón [Ca]. Pie de per- sona y especialmente de dellos animales [Ce]. Zanca [Cd]. Pierna [Tb] llarga [Ay].
  2. 2. Pasu llargu, galmiada [Ay. Tb].
  3. 3. Zanca comestible d’un pitu o d’otru animal [Ca].
  4. 4. Parte d’atrás del corte del gadañu [Pb]. //<i class="della">Güesu de zancayu </i>‘güesu de pata (nes carniceríes)’ [Pa]. //<i class="della">Dar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">zancayu</i> ‘andar pasán- dolo bien’ [Cd].
Nome fechu dende zanca (cfr.) cola amestadura del suf. dim. -aculus > -ayu. Un aumentativu ye ast. zancayón, ona (cfr.). Un abondativu ye l’ax. zancayosu, a, o (cfr.).
zancazu, el
📖: zancazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Zancada [Tox (= zancada)]. //<i class="della">Dir</i>(TEST)
  1. zancazu
  2. Zancada
    • Tox (= zancada)
  3. <i class="della">Dir</i eonaviego
dando zancazos dizse del que {va dando zancaes por tener} los pies planos. Sincrónica- mente zancazu paez funcionar como una variante cenciella de zancuazu. Pero diacrónicamente ye posible que deba partise del aum. zanconazu zancuazu darréu qu’en Sobrescobiu pue desaniciase dacuando la -n-. Cfr. zanca.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">dando</i> <i class="della">zancazos</i> dizse del que {va dando zancaes por tener} los pies planos. Sincrónica- mente <i class="della">zancazu</i> paez funcionar como una variante cenciella de <i class="della">zancuazu</i>. Pero diacrónicamente ye posible que deba partise del aum. <i class="della">zanconazu </i>→ <i class="della">zancuazu </i>darréu qu’en Sobrescobiu pue desaniciase dacuando la -<i class="della">n</i>-. Cfr. <i class="della">zanca</i>.
zanclu, el*
📖: zanclu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zanclo [Riaño (lla)].>(TEST)
  1. zanclu
  2. zanclo
    • Riaño (lla)
Zancu [Riaño (lla)].
  1. 1. <i class="della">Zancu</i> [Riaño (lla)].
D’un continuador del ast. zancu (cfr.) cola amestanza del si- guidor del suf. dim. -ŭlus per vía semiculta. Una variante con indecisión de xiblantes iniciales paez ufrila l’ast. chanclu (cfr.).
zancobiellada, la
📖: zancobiellada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zancobiellada
Pasu perllargu [Cb]. 2. Zancadiya [Cb]. Cfr. zancadiella.
  1. Pasu perllargu [Cb]. 2. Zancadiya [Cb]. Cfr. zancadiella.
  2. Cb
zancón, el
📖: zancón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zancón
Zanca grande [Tb]. 2. Zanca d’escalera [Tox]. Encontu de los pasos nuna escalera [R]. 3. Viga o maderu gordu del teyáu, asitiáu ente les dos paredes [JH]. Pieza de la cadarma del te- yáu [Tb]. //-ones (= tijeras) ‘especie de zanca’ [Tox]. ‘pieza de l’armadura nel cumal del teyáu’ [Tox]. Del aum. de zancu zancón. Dende equí féxose l’aumentativu femenín *zanconada zancuada ‘rastru del zancu nel barru o na nieve’, na fastera eonaviega [/Eo/] onde se desanicia dafechu la -n-. Tamién hai nicios de perda de -n- en Sobrescobiu.
  1. Zanca grande [Tb]. 2. Zanca d’escalera [Tox]. Encontu de los pasos nuna escalera [R]. 3. Viga o maderu gordu del teyáu, asitiáu ente les dos paredes [JH]. Pieza de la cadarma del te- yáu [Tb]. //-ones (= tijeras) ‘especie de zanca’ [Tox]. ‘pieza de l’armadura nel cumal del teyáu’ [Tox].
  2. Tox
  3. Del aum. de zancu zancón. Dende equí féxose l’aumentativu femenín *zanconada zancuada ‘rastru del zancu nel barru o na nieve’, na fastera eonaviega [/Eo/] onde se desanicia dafechu la -n-. Tamién hai nicios de perda de
  4. /Eo/
  5. -n- en Sobrescobiu.
zanconazu, el
📖: zanconazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">zanconazu,</b>(TEST)
  1. zanconazu
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">zanconazu,</b
el Zancada [Tb].
  1. 1. <b class="della">el</b> Zancada [Tb].
Cfr. zancón.
zancu, el
📖: zancu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">zanco</i>(TEST)
  1. zancu
    • Lln
  2. Cast
  3. <i class="della">zanco</i
[Lln]. Palu sol que se camina ensin posar los pies en suelu [PSil]: Pasanon a zancos p’arriba ya p’abaxo [PSil].
  1. 1. [Lln]. Palu sol que se camina ensin posar los pies en suelu [PSil]: <i class="della">Pasanon</i> <i class="della">a</i> <i class="della">zancos</i> <i class="della">p’arriba</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">p’abaxo</i> [PSil].
2. Zuecu [Tox], zapatu con suela de madera [/Eo/]. 3. Pella de nieve o barru que se pega a les madreñes [Pr. Cv]. //-os ‘calzáu d’iviernu de piel y pisu de madera’ [Ac]. ‘nieve que se va pegando a les madreñes [Lln. Ac] nos tarucos’ [Lln]. ‘llargueros de madera so los qu’arrastren la corza’ [Ac]. Cfr. zanca.
  1. 2. Zuecu [Tox], zapatu con suela de madera [/Eo/]. 3. Pella de nieve o barru que se pega a les madreñes [Pr. Cv]. //-os ‘calzáu d’iviernu de piel y pisu de madera’ [Ac]. ‘nieve que se va pegando a les madreñes [Lln. Ac] nos tarucos’ [Lln]. ‘llargueros de madera so los qu’arrastren la corza’ [Ac].
  2. Ac
  3. Cfr. zanca.
zancuazu, el
📖: zancuazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">zancazu</i>(TEST)
  1. zancuazu
    • Sb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">zancazu</i
[Sb].
  1. 1. [Sb].
zancudu, a, o
📖: zancudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. zancudu
De pates o piernes llargues [Lln. Vv. Tb]. Cfr. zanca.
  1. De pates o piernes llargues [Lln. Vv. Tb]. Cfr. zanca.
  2. Lln. Vv. Tb
zancudu, el
📖: zancudu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zancudu
Inseutu de pates y ales perllargues qu’entra cola lluz y choca contra les paredes [Po]. Mosquitu [Lln]. Cfr. zanca.
  1. Inseutu de pates y ales perllargues qu’entra cola lluz y choca contra les paredes [Po]. Mosquitu [Lln].
  2. Lln
  3. Cfr. zanca.
zancueyu, el
📖: zancueyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Unión o xunta que formen dos <i class="della">zancones </i>no alto del cumal o llombu del teyáu [JH]. <ident class="della" level="1"></ident>D’una posible variante de *<i class="della">zancuayu</i>, dim. de <i class="della">zancu</i>(TEST)
  1. zancueyu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Unión o xunta que formen dos <i class="della">zancones </i>no alto del cumal o llombu del teyáu
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident>D’una posible variante de *<i class="della">zancuayu</i>, dim
  4. de <i class="della">zancu</i
+ -ayu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. + -<i class="della">ayu</i>.
zanfalandrán, ana
📖: zanfalandrán
🔤: , ana
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ana
<ident class="della" level="1"></ident>Puercu, de mala presencia [PSil]: <i class="della">Alcontréila zanfalandrana </i><i class="della">dafeitu</i>(TEST)
  1. zanfalandrán
  2. ident class="della" level="1"></ident>Puercu, de mala presencia [PSil]: <i class="della">Alcontréila zanfalandrana </i><i class="della">dafeitu</i
[PSil].
  1. 1. [PSil].
Posible compuestu de zanfa- (asitiáu na familia de zánfanu, a, o) y l’andrán (cfr.) arabismu que tamién s’inxer na amestanza trampalandrán (cfr. trampa).
zanfanear
📖: zanfanear
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. zanfanear
Cfr. fanfaniar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">fanfaniar</i>.
zánfanu, a, o
📖: zánfanu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cfr. <i class="della">fánfanu,</i>(TEST)
  1. zánfanu
  2. Cfr
  3. <i class="della">fánfanu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
zanfoina, la
📖: zanfoina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fanfoina [As]. zanfona [PSil]. zampona [PSil].>(TEST)
  1. zanfoina
  2. fanfoina
    • As
  3. zanfona
    • PSil
  4. zampona
    • PSil
Zanfonía, dulzaina [Pzu]. Zanfonía [/Eo/], viola de ruedes [Tox]. Instrumentu musical tradicional [PSil]. //{Un/una} fanfoina ‘desordenáu (nel vistir y en too)’ [As].
  1. 1. Zanfonía, dulzaina [Pzu]. Zanfonía [/Eo/], viola de ruedes [Tox]. Instrumentu musical tradicional [PSil]. //<i class="della">{Un</i>/<i class="della">una} fanfoina </i>‘desordenáu (nel vistir y en too)’ [As].
Del llat. symphōnia, -ae ‘conciertu’, ‘sinfonía’, ‘instrumentu músicu’, pallabra d’aniciu griegu (em) bien allugada n’ast. (ghla §3.1.3.1; §4.3.1.8) con metátesis de la yod (zanfoi- na) pero ensin palatalización de la nasal [frente a zampoña (cfr. zamploña) y zanfoña (cfr.)]. Foi posible tamién una destremada acentuación, asina zanfonía (cfr.), como sigue a l’adautación d’un cultismu. La comparanza de variantes como zamploña (cfr.), zanfoina, zanfonía, zanfoña, etc. pue facer pescanciar una destremación orixinaria na adauta- ción del grecismu, destremaes dómines d’adientramientu n’asturianu o dixebraes víes andaes pol préstamu. Sobro zan- foina foi posible un usu axetivu semánticamente peyorativu (cfr. zanfoinu, a, o). Un deriváu de zanfoña ye ast. zanfoñeru (cfr.) asina como tanfonieru (cfr.) con rellación a *tanfonia (o tanfonía) qu’almite un términu averáu como ast. tanfainu (cfr.). Sobro la variante zanfona féxose un verbu *zanfonar *zanfanar responsable d’un participiu fuerte zánfanu (cfr.) y d’una nueva creación en -idiare > -ear, ast. zanfanear (cfr.) verbu peraveráu al ast. afanfuñar (cfr.) y al so compuestu re- funfuñar (cfr.). Nun ha negase en tol procesu formativu d’esti garapiellu de términos l’influxu d’un grupu onomatopéyicu que remeda la música monótona y que se compara cola pro- nunciación gangosa, asitiáu nel ast. fanfanear (cfr.), fánfanu (cfr.) ensin escaecer la non imposible collaboración del it. fànfano ‘falador’.
zanfoinu, a, o
📖: zanfoinu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Gordu y baxu [PSil]: <i class="della">La ficha del nuesu amigu yía una zan- </i><i class="della">foina</i>(TEST)
  1. zanfoinu
  2. Gordu y baxu [PSil]: <i class="della">La ficha del nuesu amigu yía una zan- </i><i class="della">foina</i
[PSil].
  1. 1. [PSil].
2. Con poca capacidá d’actuación [PSil]: Con esti zanfoinu nun hai nada que faer [PSil]. 3. Que sobra, qu’estorba [Tox]: Quita d’ahí, zanfoino [Tox]. Cfr. zanfoina. Trátase d’una comparanza de la persona col instrumentu musical.
zanfona, la
📖: zanfona
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zanfona
Cfr. zanfoina.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">zanfoina</i>.
zanfonía, la
📖: zanfonía
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tanfonía [y JH*].>(TEST)
  1. zanfonía
    • Tb
  2. tanfonía
    • y JH*
Instrumentu músicu [Tb. JH] a mou d’un caxón más llargu qu’anchu con destremaos bordones o cuerdes (usáu por cie- gos y xente que diba pidiendo) [JH].
  1. 1. Instrumentu músicu [Tb. JH] a mou d’un caxón más llargu qu’anchu con destremaos bordones o cuerdes (usáu por cie- gos y xente que diba pidiendo) [JH].
- Todo al son de munchos chiflos/zanfoníes y corñetos [Ex Carlos iii 107]
  1. - Todo al son de munchos chiflos/zanfoníes y corñetos
  2. Ex Carlos iii 107
Cfr. zanfoina.
zanfoña, la
📖: zanfoña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zanfoña [Vd. zanfonia [(<i class="della">sic</i>) [R]. zanfueña [Oc].>(TEST)
  1. zanfoña
    • Vd
  2. zanfoña [Vd
  3. zanfonia
    • sic) [R.">(<i class="della">sic</i>) [R
  4. zanfueña
    • Oc
Cast. zampoña [Vd]. “Instrumento de teclas y a la vez de cigüeña de gran antigüedad, que tocan los ciegos” [R].
  1. 1. Cast. <i class="della">zampoña</i> [Vd]. “Instrumento de teclas y a la vez de cigüeña de gran antigüedad, que tocan los ciegos” [R].
2. Amorie, maréu, pelma [Vd]: Nun me des la zanfoña [Vd]. //Anueite vi un sapo como una zanfueña ‘ayer vi un sapu per- grande’ [Oc]. Cfr. zanfoina.
zanfoñeru, a, o*
📖: zanfoñeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zanfuñeiru/era [Cv].>(TEST)
  1. zanfoñeru
  2. zanfuñeiru/era
    • Cv
Que llorica de contino (el neñu) [Cv].
  1. 1. Que llorica de contino (el neñu) [Cv].
Cfr. zanfoina.
zangamanga, la
📖: zangamanga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
//(Facer) <i class="della">la</i>(TEST)
  1. zangamanga
  2. (Facer) <i class="della">la</i eonaviego
zangamanga ‘(andar) d’un llau pa otru ensin facer daqué provechoso’ [Mar (= zanganear)].
  1. 1. <i class="della">zangamanga</i> ‘(andar) d’un llau pa otru ensin facer daqué provechoso’ [Mar (= zanganear)].
Cfr. zánganu.
zanganear
📖: zanganear
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. zanganear
Andar d’un llau pa otru ensin facer daqué provechoso [Mar].
  1. 1. Andar d’un llau pa otru ensin facer daqué provechoso [Mar].
Cfr. zánganu.
zanganón, ona
📖: zanganón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. zanganón
Que nun camuda nin s’espreceta, tranquilu [Tox].
  1. 1. Que nun camuda nin s’espreceta, tranquilu [Tox].
Aum. de zánganu.
zánganu, a, o
📖: zánganu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zángano, a, o [Mi].>(TEST)
  1. zánganu
    • Tb
    • An
  2. zángano, a, o
    • Mi
Folganzán [Mi. Tb. An]. Cfr. zánganu, el.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Folganzán [Mi. Tb. An]. Cfr. <i class="della">zánganu</i>, <i class="della">el</i>.
zánganu, el
📖: zánganu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zángano [Ay. Mi]. zángonu [Cl].>(TEST)
  1. zánganu
    • Rs
    • Qu
    • Tb
  2. zángano
    • Ay
    • Mi
  3. zángonu
    • Cl
Cast. zángano (del truébanu) [Rs. Cl. Qu. Tb]. 2. Persona mui folganzana: Que lo faga’l zángano esi que tienes en casa [Mi]. //Zángano colmenero ‘el que come a cuenta de los de- más’ [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">zángano</i> (del truébanu) [Rs. Cl. Qu. Tb].
  2. 2. Persona mui folganzana: <i class="della">Que</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">faga’l</i> <i class="della">zángano</i> <i class="della">esi</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tienes</i> <i class="della">en</i> <i class="della">casa </i>[Mi]. //<i class="della">Zángano colmenero </i>‘el que come a cuenta de los de- más’ [Ay].
Esta pallabra entendióse como orixinada sobro zang, onoma- topeya del zumbíu del abeyón y del zánganu (deeh s.v. zang; dcech s.v. zángano). Tamién Meyer-Lübke almite un orixe onomatopéyicu (rew s.v. tsang). Obaya (2017: 74) suxer un aniciu protoindoeuropéu. De toes maneres a nós abúltanos que podría xustificase dende una realización sonorizada tres de nasal en rellación col llat. serondu zanca > ast. zanca (cfr.) → *zanga qu’acaba emplegando tamién el masculín corres- pondiente zancu *zangu, fenómenu conocíu pel asturia- nu (ghla §4.5.4.2). Nesi sen proponemos partir d’un dim. *zancǔlus > zángalu *zángaru zánganu nun procesu evolutivu bien conocíu (llaa 103) y en referencia a un animal zanquillargu. Al empar de zánganu emplegóse una variante axetiva zanguán ‘folganzán’ (cfr.), con cadarma asemeyada a la de manguán (cfr.). De zanguán pudo facese *zanguangu (onde s’alvierte un desendolque velar de la nasal velarizada y una percarauterización del masculín en -u), con doble me- tafonía → *zangüengu → zangüingu (cfr.). Dende zánganu, que tamién almite usos axetivos, pudo facese’l verbu *eszan- ganar conocíu pente medies del vieyu participiu eszanga- náu (cfr.). Tamién l’iterativu zanganear (cfr.). En tou casu, en tolos exemplos que citamos paez qu’ha vese dalgún tipu de referencia a les piernes o pates o zanques, a vegaes llar- gues, rellacionaes col andar cansáu, sele, abandonáu, arras- trando los pies, etc. Paez, nesi sen, que resulta aconseyable ver nello l’influxu del ast. zancu (cfr.), zanca (cfr.) con una sonorización de la velar pospuesta a la nasal (ghla §4.5.4.2). Podría aumentase la llista de parientes etimolóxicos de zang- col diminutivu zanguiellu (cfr.); otru dim. pudo ser *zangayu d’u vieno’l deriváu zangayón (cfr.); tamién cola amestanza en -arru tenemos ast. zangarru (cfr.) y zangorra (cfr.) que nun precisa considerase xergal d’aniciu eusquéricu (Jergas ii, s.v. zangorra); a la mesma familia pertenez zangarria (cfr.) → zangarriana (cfr.); de zángole siguió *zangolete *zan- goletiar d’u foi posible’l deverbal zangoletia (cfr. zangole- tiu, a, o). Una amestanza d’esti verbu con mangar (cfr.) ye responsable del nome zangamanga (cfr.) y zangomango (cfr.) con una alliteración buscada como na formación orixinaria- mente verbal zángome (cfr.) y na eufónica y averada zángole- mángole (esta última con referencia tamién al verbu mangar).
zangarria, la
📖: zangarria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zangarria
    • Pa
    • Sb
Fema flacucha y desgarbada [Pa. Sb]. 2. Gripe [Arm]. Cfr. zánganu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Fema flacucha y desgarbada [Pa. Sb].
  3. 2. Gripe [Arm]. Cfr. <i class="della">zánganu</i>.
zangarriana, la
📖: zangarriana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zangarriana
Cisticercosis cerebral que tienen les oveyes [ByM].
  1. 1. Cisticercosis cerebral que tienen les oveyes [ByM].
Cfr. zánganu.
zangarru, el*
📖: zangarru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////zangarros [VCid].>(TEST)
  1. zangarru
  2. zangarros variación de número
    • VCid
Pates del res peraltu d’alzada [VCid].
  1. 1. Pates del res peraltu d’alzada [VCid].
Cfr. zánganu.
zangayón, ona
📖: zangayón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. zangayón
Zánganu, folganzán [Sg]. Cfr. zánganu.
  1. Zánganu, folganzán [Sg]. Cfr. zánganu.
  2. Sg
zángole-mángole
📖: zángole-mángole
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>(Qu’anda) d’una manera lenta y descompasada [Ca]. Da-y que te pego [Llg]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">zánganu</i>. Ye claro que se trata d’una formación del mesmu <ident class="della" level="1"></ident>calter rítimicu que <i class="della">zángome-zángome</i>(TEST)
  1. zángole-mángole
  2. ident class="della" level="1"></ident>(Qu’anda) d’una manera lenta y descompasada
    • Ca
  3. Da-y que te pego
    • Llg
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  5. <i class="della">zánganu</i>
  6. Ye claro que se trata d’una formación del mesmu <ident class="della" level="1"></ident>calter rítimicu que <i class="della">zángome-zángome</i
y zápele-zápele.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. y <i class="della">zápele-</i><i class="della">zápele.</i>
zangoletiu, ia, io*
📖: zangoletiu
🔤: , ia, io*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ia,, io
<ident class="della" level="1"></ident><zangoletia [Sb].>(TEST)
  1. zangoletiu
  2. ident class="della" level="1"></ident><zangoletia
    • Sb
Traviesa, descarada, daqué afatada (una persona) [Sb]. Cfr. zánganu.
  1. Traviesa, descarada, daqué afatada (una persona) [Sb]. Cfr. zánganu.
  2. Sb
zangomango, el
📖: zangomango
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>(Que tolo va faciendo) despacio cuando anda y cuando tra- baya [Lln]: <i class="della">Todo</i>(TEST)
  1. zangomango
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident>(Que tolo va faciendo) despacio cuando anda y cuando tra- baya [Lln]: <i class="della">Todo</i
lo vas h.aciendo zangomango [Lln]: Eres un zangomango [Lln]: Va zangomango pero más zango que mango [Lln].
  1. 1. <i class="della">lo</i> <i class="della">vas</i> <i class="della">h.aciendo</i> <i class="della">zangomango</i> [Lln]: <i class="della">Eres</i> <i class="della">un zangomango </i>[Lln]: <i class="della">Va zangomango pero más zango que </i><i class="della">mango</i> [Lln].
Cfr. zánganu.
  1. Cfr. zánganu.
zángome
📖: zángome
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Zángome-zángome</i>(TEST)
  1. zángome
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Zángome-zángome</i eonaviego
‘pasu ente pasu’ [Lln].
  1. 1. ‘pasu ente pasu’ [Lln].
Cfr. zánganu.
zangoñu, el
📖: zangoñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><zangüeñu [JH. R]. zangüeyu [JH {nun conseña la diére- sis}].>(TEST)
  1. zangoñu
  2. {nun conseña la diére- sis}
  3. ident class="della" level="1"></ident><zangüeñu
    • JH
    • R
  4. zangüeyu
    • JH
Arbustu [Vd] de les sebes, de tinte anaranxáu [R]. Toxu [Mn]. Cast. sanguino, arbustu [JH]. Posible nominalización del continuador masculín del llat. *sangōnius, equivalente a sanguǐneus, -a, -um. Nidiamente, sanguǐneus nun xustifica l’ast. zangüeñu nin el cast. sangueño ‘escuernacabres’, magar delles suxerencies (dcech s.v. san- gre). L’ast. tamién conoz la variante femenina zangüeña (cfr.).
  1. Arbustu [Vd] de les sebes, de tinte anaranxáu [R]. Toxu [Mn]. Cast. sanguino, arbustu [JH].
  2. JH
  3. Posible nominalización del continuador masculín del llat.
  4. *sangōnius, equivalente a sanguǐneus, -a, -um. Nidiamente, sanguǐneus nun xustifica l’ast. zangüeñu nin el cast. sangueño ‘escuernacabres’, magar delles suxerencies (dcech s.v. san- gre). L’ast. tamién conoz la variante femenina zangüeña (cfr.).
zangorra, la*
📖: zangorra
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/zangorras [Lln (P)].>(TEST)
  1. zangorra
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/zangorras infl. cast.
    • Lln (P)
Pelleyes d’oveya peramplies pa defendese del agua y de la nieve (allugábenles los homes de la rodiya hacia abaxo) [Lln]. Especie de sobrecalza de cueru que cubre los pies y les pan- torríes [Lln (P)]. Cfr. zánganu.
  1. Pelleyes d’oveya peramplies pa defendese del agua y de la nieve (allugábenles los homes de la rodiya hacia abaxo) [Lln]. Especie de sobrecalza de cueru que cubre los pies y les pan- torríes [Lln (P)].
  2. Lln (P)
  3. Cfr. zánganu.
zangual, el
📖: zangual
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><zanguán [Am].>(TEST)
  1. zangual
  2. ident class="della" level="1"></ident><zanguán
    • Am
Champán [Am], folleru, trolleru [Sb]. Dulden Corominas-Pascual si considerar zangual ‘tollu, lla- morgueru’ (Cespedosa de Tormes) ente los términos rellacio-
  1. Champán [Am], folleru, trolleru [Sb].
  2. Sb
  3. Dulden Corominas-Pascual si considerar zangual ‘tollu, lla- morgueru’ (Cespedosa de Tormes) ente los términos rellacio
naos etimolóxicamente con zánganu (dcech s.v. zángano). Nós tenemos zangual [cola variante zaguán (cfr.)] como un posible abondativu del catalanismu en cast. fango (dcech s.v. fango) quiciabes con encruz con agua (cfr.). Tamién pudo dase l’encruz con vaguada (cfr.) lo que xustificaría l’ast. fan- guada (cfr.), voz esta de discutible asitiamientu autóctonu. Cosa dixebrada ye l’axetivu ast. zanguán ‘folganzán’ qu’ha tenese en rellación etimolóxica con zánganu (cfr.). Fai falta, entós, almitir n’ast. un préstamu *fangu (non conseñáu nos nuesos vocabularios tradicionales) pa xustificar el dim. fan- gueche (cfr.) y l’abondativu fangaderu (cfr.). Cfr. zánganu.
zanguán, {ana}
📖: zanguán
🔤: , {ana}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {ana}
<zanguano [ByM].>(TEST)
  1. zanguán
    • Lln
  2. zanguano
    • ByM
Folganzán [Lln]. “Amante del ocio”[ByM].
  1. 1. Folganzán [Lln]. “Amante del ocio”[ByM].
Cfr. zánganu.
zangüeña, la
📖: zangüeña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Frangula alnus </i>[Sb]. <i class="della">Rhamnus frangula</i>, árbol de frutos co- lloraos que nun se comen, de corteza anegratao y madera ma- riello [Sb]. Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
  1. zangüeña
  2. i class="della">Frangula alnus </i>
    • Sb
  3. <i class="della">Rhamnus frangula</i>, árbol de frutos co- lloraos que nun se comen, de corteza anegratao y madera ma- riello
    • Sb
  4. Cfr<i class="della">.</i
zangoñu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">zangoñu</i>.
zanguiellu, el*
📖: zanguiellu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<{Quiciabes con metafonía y cheísmu, “zanguichu” [Ll].>(TEST)
  1. zanguiellu
  2. {Quiciabes con metafonía y cheísmu, “zanguichu”
    • Ll
Muslu [Ll (Oc)]. Cfr. zánganu. Podría ufrir un
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Muslu [Ll (Oc)]. Cfr. <i class="della">zánganu</i>. Podría ufrir un
continuador de -ěllus con me- tafonía y cheísmu.
zangüingu, {¿?}
📖: zangüingu
🔤: , {¿?}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {¿?}
<{Paez espresión metafonética}.>(TEST)
  1. zangüingu
    • Ay
  2. {Paez espresión metafonética}
Zánganu, aprovecháu del trabayu d’otros [Ay].
  1. 1. Zánganu, aprovecháu del trabayu d’otros [Ay].
Cfr. zánganu.
zanquiar
📖: zanquiar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">zanquear</i>(TEST)
  1. zanquiar
    • Pa
  2. Cast
  3. <i class="della">zanquear</i
[Pa].
  1. 1. [Pa].
Cfr. zanca.
zanxa, la
📖: zanxa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<sanxa [Cb. y JH]. xanxa [An. Cv. Tox. PVieya. Oc]. /////fanxa [y Cv. Oc]. ///xanja [Sb]. sanja [Cg. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm]. //xanza [/Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. zanxa
    • Lln
  2. sanxa
    • Cb
    • y JH
  3. xanxa
    • An
    • Cv
    • Tox
    • PVieya
    • Oc
  4. fanxa dudoso (certainty = baxa)
    • y Cv
    • Oc
  5. xanja infl. cast.
    • Sb
  6. sanja
    • Cg
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • Sm
  7. xanza eonaviego
    • /Eo
    • Mánt/
Cast. zanja [Sb. Tb. An. Tox. PVieya. /Eo. Mánt/] que se fai arrodiando una finca pa zarrala [Cv. Oc]. Cárcova que val de zarru [Oc]. Cast. zanja [Lln. Cg. Cb. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. An. Cv.Vg. JH]: Fixemos una zanxa pa l.levar l’agua [An]. 2. Llaga [Sb].
  1. 1. Cast. <i class="della">zanja </i>[Sb. Tb. An. Tox. PVieya. /Eo. Mánt/] que se fai arrodiando una finca pa zarrala [Cv. Oc]. Cárcova que val de zarru [Oc]. Cast. <i class="della">zanja</i> [Lln. Cg. Cb. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. An. Cv.Vg. JH]: <i class="della">Fixemos</i> <i class="della">una</i> <i class="della">zanxa</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">l.levar</i> <i class="della">l’agua</i> [An].
  2. 2. Llaga [Sb].
Posible adautación del cast. zanja, pallabra de “origen incier- to” (dcech s.v. zanja) anque García de Diego tienla por ara-
  1. bismu (deeh s.v. zanqa ‘fuexa’) si bien nun la cita Corriente (da) ente los términos debíos a esa llingua. Sobro ello féxose’l cast. zanjar tamién con adautación nel ast. zanxar (cfr.) con un deverbal zanxonada (cfr.) y un contrapuestu *desanxar que conocemos pel participiu *desanxáu, ada, ao (cfr.), cas- tellanizáu. En tou casu nestos castellanismos vese una adau- tación vieya en [S] y, a la vera, un influxu d’esa llingua más modernu, en [x].
  2. x
zanxar
📖: zanxar
🏗️: NO
✍️: NO
<sanxar [y JH]. xanxar [Tox]. //xanciar [/Eo/].>(TEST)
  1. zanxar
  2. sanxar
    • y JH
  3. xanxar
    • Tox
  4. xanciar eonaviego
    • /Eo/
Facer zanxes [Tox. /Eo/. JH (zanxar)]. 2. Cast. zanjar [JH (sanxar)]. Cfr. zanxa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Facer zanxes [Tox. /Eo/. JH (zanxar)].
  3. 2. Cast. <i class="della">zanjar</i> [JH (sanxar)]. Cfr. <i class="della">zanxa</i>.
zanxonada, la*
📖: zanxonada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///sanjoná [Qu].>(TEST)
  1. zanxonada
  2. sanjoná infl. cast.
    • Qu
Cortadura [Qu].
  1. 1. Cortadura [Qu].
Cfr. zanxa.
zanzariexu, el
📖: zanzariexu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///cencerejos [Tb].>(TEST)
  1. zanzariexu
    • Cv
  2. cencerejos infl. cast.
    • Tb
Mata de pelo enguedeyao y ensortiao [Cv (= vedeyu = cer- neyu)].
  1. 1. Mata de pelo enguedeyao y ensortiao [Cv (= vedeyu = cer- neyu)].
///{Ponse en boca d’una mora esta quexa al esconder les sos prendes nuna ayalga enantes de fuxir de los sos persi- guidores asturianos: Ena Braña la Corra {en Somiedu} dixo una mora/aquí dexo los mious cencerejos que valen más que siete concejos [Tb]}. Talmente paez que se trata d’un castellanismu (¿en rellación con cast. zarandajas?) afitáu pelos sufixos que s’adauten obedeciendo a dos momentos evolutivos socesivos del con- tinuador del llat. -ĭculus. ¿Sedrá una variante de *zarandeyu variante de *zarandayu (cfr.) y *zarandeichu? De ser asina, la espresión tebergana ¿y somedana? habría ser *cencereichos (fastera B-D).
zapa, la 1
📖: zapa
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Midida de llonxitú llograda colo ancho del pie [Qu. Tb]. 2. Madreña basina, ensin tazos o colos tazos gastaos [Cb]. 3. Tapón de barril [Xx]. Tapón que tapa’l furacu que la pipa o tonel tien na parte cimera [JH]. Tapón de corchu o de madera del furacu superior del tonel per onde s’echa fuera la madre que se produz mentanto cuez la sidra [LS 299] y per onde se mete la sidra del duernu [Cñ]. 4. Tortazu {pescanciamos que nel sen de ‘golpazu’} [Ay]. Del llat. sappa, -ae ‘especie de xada plana’ (em) ferramien- ta con determinada forma aplanada que pudo motivar delles aplicaciones llingüístiques y en dalgún casu xustificar acei- ciones rellacionaes cola idea de golpiar. De toes maneres, Corominas-Pascual entienden cast. <i class="della">zapa,</i>(TEST)
  1. zapa
  2. {pescanciamos que nel sen de ‘golpazu’}
  3. Midida de llonxitú llograda colo ancho del pie
    • Qu
    • Tb
  4. 2
  5. Madreña basina, ensin tazos o colos tazos gastaos
    • Cb
  6. 3
  7. Tapón de barril
    • Xx
  8. Tapón que tapa’l furacu que la pipa o tonel tien na parte cimera
    • JH
  9. Tapón de corchu o de madera del furacu superior del tonel per onde s’echa fuera la madre que se produz mentanto cuez la sidra
    • LS 299] y per onde se mete la sidra del duernu [Cñ
  10. 4
  11. Tortazu
    • Ay
  12. Del llat
  13. sappa, -ae ‘especie de xada plana’ (em) ferramien- ta con determinada forma aplanada que pudo motivar delles aplicaciones llingüístiques y en dalgún casu xustificar acei- ciones rellacionaes cola idea de golpiar
  14. De toes maneres, Corominas-Pascual entienden cast
  15. <i class="della">zapa,</i
port. sapa, cat. xapa
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. port. <i class="della">sapa</i>, cat. <i class="della">xapa</i>
como un italianismu zappa ‘xada’ (dcech s.v. zapa i) lo mes- mo que García de Diego que ve nel it. l’antecedente de los re- sultaos hispánicos (deeh s.v. sappa). Dende ast. zapa, de xuru, hebo nueves formaciones como’l verbu zapar 1 (cfr.), con una posible variante → cepar (cfr.), cepador (cfr.), lo mesmo que de *zapón fadríase cepón (cfr.), cepona (cfr.).
zapa, la 2
📖: zapa
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Champán pequeñu con menos agua que’l llamorgueru o tro- lleru [As]. 2. Barru [As]. Posible variante del ast. <i class="della">llapa</i>(TEST)
  1. zapa
  2. Champán pequeñu con menos agua que’l llamorgueru o tro- lleru
    • As
  3. 2
  4. Barru
    • As
  5. Posible variante del ast
  6. <i class="della">llapa</i
2 (cfr.) que llega a nós dende una variante onomatopéyica chap- [(cfr. zapoletiar) → zapa) que se sintió como variante de llap- o de la realización cheísta de l.lap-. Dende zapa 2 pudo facese’l verbu zapar 2 (cfr.). Del so diminutivu zapina féxose’l verbu enzapinar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i> (cfr.) que llega a nós dende una variante onomatopéyica <i class="della">chap</i>- [(cfr. <i class="della">zapoletiar</i>) → <i class="della">zapa</i>) que se sintió como variante de <i class="della">llap</i>- o de la realización cheísta de <i class="della">l.lap-. </i>Dende <i class="della">zapa 2 </i>pudo facese’l verbu <i class="della">zapar 2 </i>(cfr.). Del so diminutivu <i class="della">zapina</i> féxose’l verbu <i class="della">enzapinar</i> (cfr.).
zapada, la 1
📖: zapada
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<zapaa [Sb]. zapá [Ay. Ll. Mi]. /////sapada [y Pa. y Cb. Ac. Ay. Ar. Tb. Sm. PSil. y Cv. Pr. y Tox. y Ar. Vg. Tor. Mar. VCid]. sapá [Ll. Mi. Ri. Qu]. /////zaplada [Pr]. /////zampada [Lln. y Pa. y Cb. Cñ. Llu. Pzu].>(TEST)
  1. zapada
    • Pa
    • An
    • Cv
    • Cn
    • Vd
  2. zapaa
    • Sb
  3. zapá
    • Ay
    • Ll
    • Mi
  4. sapada dudoso (certainty = baxa)
    • y Pa
    • y Cb
    • Ac
    • Ay
    • Ar
    • Tb
    • Sm
    • PSil
    • y Cv
    • Pr
    • y Tox
    • y Ar
    • Vg
    • Tor
    • Mar
    • VCid
  5. sapá
    • Ll
    • Mi
    • Ri
    • Qu
  6. zaplada dudoso (certainty = baxa)
    • Pr
  7. zampada dudoso (certainty = baxa)
    • Lln
    • y Pa
    • y Cb
    • Llu
    • Pzu
Cayida [Lln. Pa. Qu. Sm. Pzu. An. Pr. R] fuerte [Cv. DA]. Cayida, costalada [Ar]. Bracada, cayida a la llarga [Ac. Tox] fuerte [Cñ. Llu]. Cayida como de sapu [Cb (= sapada = za- cuada). Ay. Mi]. Cayida de focicu [Sb. Ay. Ll. Mi. Tb. PSil. Cn. Vd. Tox. Vg. Tor. Mar]. Cayida fuerte de barriga [Mi. VCid]. Trastazu {V1830]. 2. Tropezón [Vd]. 3. Golpe fuerte dau al cayer [Ri. Sm]. 4. Conxuntu de materia o pus, sangre, que se forma nun calcón [Pr]. //Tener allá la sapada ‘guar- dar rensía’ [Pr].
  1. 1. Cayida [Lln. Pa. Qu. Sm. Pzu. An. Pr. R] fuerte [Cv. DA]. Cayida, costalada [Ar]. Bracada, cayida a la llarga [Ac. Tox] fuerte [Cñ. Llu]. Cayida como de sapu [Cb (= sapada = za- cuada). Ay. Mi]. Cayida de focicu [Sb. Ay. Ll. Mi. Tb. PSil. Cn. Vd. Tox. Vg. Tor. Mar]. Cayida fuerte de barriga [Mi. VCid]. Trastazu {V1830].
  2. 2. Tropezón [Vd].
  3. 3. Golpe fuerte dau al cayer [Ri. Sm].
  4. 4. Conxuntu de materia o pus, sangre, que se forma nun <i class="della">calcón </i>[Pr]. //<i class="della">Tener allá la sapada </i>‘guar- dar rensía’ [Pr].
- ¡Qué zapades, qué barullu! [La Paliza 257] Posible deverbal de zapar 1 (
  1. - ¡Qué zapades, qué barullu!
  2. La Paliza 257
  3. Posible deverbal de zapar 1 (
cfr.), en rellación col ast. sapu & zapa 1. Dende zapa + -ŭla (llaa 103) siguió ast. *zap(u) la zaplada. Fónicamente alviértese l’influxu de zampar en zampada.
zapada, la 2
📖: zapada
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<zapaa [JH].>(TEST)
  1. zapada
  2. zapaa
    • JH
Poca cantidá de pación nun paxu [Cb (sapada)].
  1. 1. Poca cantidá de pación nun paxu [Cb (sapada)].
Cast. zapa- rrada [Cg. JH]. Posible deverbal de zapar 2 (cfr.) fechu sobro zapa 2 (cfr.).
zapallada, la
📖: zapallada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zapal.lada [Tb. PSil. Oc].>(TEST)
  1. zapallada
  2. zapal.lada
    • Tb
    • PSil
    • Oc
Sapada, bracada (d’una persona) [PSil. Oc]. Cayida, golpe [Tb]. 2. Azote, tortazu [Vg].
  1. 1. Sapada, bracada (d’una persona) [PSil. Oc]. Cayida, golpe [Tb].
  2. 2. Azote, tortazu [Vg].
Posible deverbal del ast, *zapallar, verbu que podría tar em- parentáu col ax. zapallón, ona (cfr.). Quiciabes *zapallar ta emparentáu tamién col ast. zaparada (cfr.) y zapada 1 (cfr.).
zapallón, ona
📖: zapallón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. zapallón
Poco curiosu, zalapastrón [Ac]. Cfr. zapallada.
  1. Poco curiosu, zalapastrón [Ac]. Cfr. zapallada.
  2. Ac
zapapu, el
📖: zapapu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zapapu
Goxapada (sic) [On]. **
  1. Goxapada (sic) [On].
  2. On
  3. **
zapar 1
📖: zapar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Tapar la zapa o furacu superior de los toneles [MS]. //<i class="della">Zapase’l</i><i class="della">(TEST)
  1. zapar 1
  2. ident class="della" level="1"></ident>Tapar la zapa o furacu superior de los toneles
    • MS
  3. <i class="della">Zapase’l</i><i class="della" eonaviego
brandal ‘llegar la farina del brandal arriba, a la muela’ [Ar].
  1. 1. brandal </i>‘llegar la farina del brandal arriba, a la muela’ [Ar].
Cfr. zapa 1.
zapar 2
📖: zapar 2
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Meter ruíu al comer (perros, gatos, gochos) [Ar]. Beber los perros [PSil]: <i class="della">¿Nun</i>(TEST)
  1. zapar 2
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident>Meter ruíu al comer (perros, gatos, gochos)
    • Ar
  3. Beber los perros [PSil]: <i class="della">¿Nun</i
sientes zapar los perros? [PSil]. 2. Llam- ber [Lln] especialmente’l ganáu [Os]. 3. Tomar alimentos dulces [Lln]. 4. Rebanar [Cl]. Comer con ansia, zampar [As].
  1. 1. <i class="della">sientes</i> <i class="della">zapar</i> <i class="della">los</i> <i class="della">perros?</i> [PSil].
  2. 2. Llam- ber [Lln] especialmente’l ganáu [Os].
  3. 3. Tomar alimentos dulces [Lln].
  4. 4. Rebanar [Cl]. Comer con ansia, zampar [As].
5. Tocar en tolos sitios y entrometese [An]: ¿Qué andas za- pando pur hí? [An]. Verbu fechu dende l’ast. zapa 2 (cfr. sapu), anque nun se niega la posibilidá de daqué influxu del verbu zampar (cfr.) con per- da de la nasal quiciabes como reaición contra la so epéntesis frecuente (ghla §4.5.6). Alternacies d’esi calter son posibles como tamién s’alvierte en zarampayu (cfr.) y zarapayu (cfr.), etc. En rellación con zapar quiciabes habría vese l’ast. zapa- tiesta (cfr.), voz que tamién se documenta nel cast. sureñu y que Corominas-Pascual rellacionen con ¡zape! voz que consideren de creación espresiva y onomatopéyica (dcech s.v. ¡zape!).
  1. 5. Tocar en tolos sitios y entrometese [An]: ¿Qué andas za- pando pur hí? [An].
  2. An
  3. Verbu fechu dende l’ast. zapa 2 (cfr. sapu), anque nun se niega la posibilidá de daqué influxu del verbu zampar (cfr.) con per- da de la nasal quiciabes como reaición contra la so epéntesis frecuente (ghla §4.5.6). Alternacies d’esi calter son posibles como tamién s’alvierte en zarampayu (cfr.) y zarapayu (cfr.), etc. En rellación con zapar quiciabes habría vese l’ast. zapa- tiesta (cfr.), voz que tamién se documenta nel cast. sureñu y que Corominas-Pascual rellacionen con ¡zape! voz que consideren de creación espresiva y onomatopéyica (dcech s.v. ¡zape!).
zaparada, la
📖: zaparada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zaparada
Golpazu, cayida [Pr (Cv)]. Cfr. zapada 1.
  1. Golpazu, cayida [Pr (Cv)]. Cfr. zapada 1.
  2. Pr (Cv)
zaparrastrazu, el
📖: zaparrastrazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zaparrastrazu
Sapada, cayida a la llarga [Pa]. Cfr. zaparrastru.
  1. Sapada, cayida a la llarga [Pa]. Cfr. zaparrastru.
  2. Pa
zaparrastreru, a, o*
📖: zaparrastreru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><zarrapastreiru [Tor].>(TEST)
  1. zaparrastreru
  2. ident class="della" level="1"></ident><zarrapastreiru
    • Tor
Zarrapastrosu, malvistíu, esfarrapáu [Tor]. Cfr. zaparrastru.
  1. Zarrapastrosu, malvistíu, esfarrapáu [Tor]. Cfr. zaparrastru.
  2. Tor
zaparrastrón, ona
📖: zaparrastrón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident><zarrapastrón/ona [Ay.Tb]. zaparrastrón/ona [JH.] zaparras- trón/ona/ón (<i class="della">sic</i>) [Ri]. zarrapastrona [Sb].>(TEST)
  1. zaparrastrón
  2. ident class="della" level="1"></ident><zarrapastrón/ona
    • Ay
    • Tb
  3. zaparrastrón/ona
    • JH
    • sic) [Ri.">] zaparras- trón/ona/ón (<i class="della">sic</i>) [Ri
  4. zarrapastrona
    • Sb
Zaparrastrosu [JH]. Esfarrapada (una persona) [Sb. Tb]: Yas un zaparrastrón, que nin sabes andar [Tb]. 2. (Persona) de mui pocu valir [Ri]. Estorbiciu (sic) [Ri]. 3. (Rapazón) grande [Ay]. Aum. de zaparrastru.
  1. Zaparrastrosu [JH]. Esfarrapada (una persona) [Sb. Tb]: Yas un zaparrastrón, que nin sabes andar [Tb]. 2. (Persona) de mui pocu valir [Ri]. Estorbiciu (sic) [Ri]. 3. (Rapazón) grande [Ay]. Aum. de zaparrastru.
  2. Ay
zaparrastrosu, a, o
📖: zaparrastrosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zarrapastrosu [Tb. PSil]. +zarrapastrusu/osa/oso [Ay].>(TEST)
  1. zaparrastrosu
    • Pa
  2. zarrapastrosu
    • Tb
    • PSil
  3. zarrapastrusu/osa/oso metafonía
    • Ay
Esfarrapáu [Pa]. Malvistíu, suciu, desordenáu [Ay].
  1. 1. Esfarrapáu [Pa]. Malvistíu, suciu, desordenáu [Ay].
Suciu y de mala presencia [Tb. PSil]. Cfr. zaparrastru.
zaparrastru, a, o
📖: zaparrastru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zaparrastru/a [Vv]. +zaparrestru [Ay. Ri]. zapalarrastru [Lln. y Pr].>(TEST)
  1. zaparrastru
    • Pr
    • Cv
    • Tb
    • Vd
    • Pa
  2. zaparrastru/a
    • Vv
  3. zaparrestru metafonía
    • Ay
    • Ri
  4. zapalarrastru
    • Lln
    • y Pr
Esfarrapada (una persona) [Vv. Ay. Pr. Cv]. Puercu, suciu [Tb. Vd] o mal vistíu [Lln]. 2. Que nun val namás que pa estorbar (una persona) [Pa]. (Persona) de ruin valir [Ri]. Estorbiciu (sic) [Ri]. 3. De clas social perbaxa [Pa]. 4. De baxa estatura (una persona) [Pa]. Cfr. zaparrastru, el.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Esfarrapada (una persona) [Vv. Ay. Pr. Cv]. Puercu, suciu [Tb. Vd] o mal vistíu [Lln].
  3. 2. Que nun val namás que pa estorbar (una persona) [Pa]. (Persona) de ruin valir [Ri]. Estorbiciu (<i class="della">sic</i>) [Ri].
  4. 3. De clas social perbaxa [Pa].
  5. 4. De baxa estatura (una persona) [Pa]. Cfr. <i class="della">zaparrastru,</i><i class="della"> el</i>.
zaparrastru, el
📖: zaparrastru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Calzáu vieyo y que yá nun val pal usu [Oc]. //<i class="della">Los zaparras- </i><i class="della">tros</i>(TEST)
  1. zaparrastru
    • Ay
  2. Calzáu vieyo y que yá nun val pal usu
    • Oc
  3. <i class="della">Los zaparras- </i><i class="della">tros</i eonaviego
‘individuos vistíos con farrapos y pelleyes, lleven cas- cabeles na ropa y faen sonar esquilones colgaos del cintu’ [Ay (CCabal 1951: 108). Según esti autor llámenlos sidros en Nava, guirrios en La Pola Siero, guirrias (sic) en Ponga, bardancos en Casu, aguilanderos (cfr.) en Tinéu, zamarrones en La Pola L.lena (p. 109)]. Cfr. zalapastru. A la vera del nome tenemos l’ax. zaparrastru, a, o (cfr.) [¿zapatu a rastru?] con un aumentativu (zaparras- trón, ona), abondativu zaparrastrosu, a, o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘individuos vistíos con farrapos y pelleyes, lleven cas- cabeles na ropa y faen sonar esquilones colgaos del cintu’ [Ay (CCabal 1951: 108). Según esti autor llámenlos <i class="della">sidros</i> en Nava, <i class="della">guirrios</i> en La Pola Siero, <i class="della">guirrias</i> (<i class="della">sic</i>) en Ponga, <i class="della">bardancos</i> en Casu, <i class="della">aguilanderos</i> (cfr.) en Tinéu, <i class="della">zamarrones </i>en La Pola L.lena (p. 109)]. Cfr. <i class="della">zalapastru</i>. A la vera del nome tenemos l’ax. <i class="della">zaparrastru,</i> <i class="della">a, o </i>(cfr.) [¿zapatu a rastru?] con un aumentativu (<i class="della">zaparras- </i><i class="della">trón,</i> <i class="della">ona</i>), abondativu <i class="della">zaparrastrosu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.).
zaparrillu, el
📖: zaparrillu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zaparrillu
Planta melecinable pal dolor de barriga, de flor blanca, ase- meyada a la mazanilla [Ac (= zalzaparrilla)].
  1. 1. Planta melecinable pal dolor de barriga, de flor blanca, ase- meyada a la mazanilla [Ac (= zalzaparrilla)].
Cfr. zarzaparrilla.
zaparru, el*
📖: zaparru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+zaporru [Sb].>(TEST)
  1. zaparru
  2. zaporru metafonía
    • Sb
Bastiu d’agua [Sb].
  1. 1. Bastiu d’agua [Sb].
Posible dim. de sapu (cfr.) y familia pero dientro de la re- ferencia semántica al golpe o ruíu que se mete o siente, por exemplu al chocar daquién contra dalgo. Talmente paez que sobro zaparru podría dase una nueva incrementación → za- parrastru (cfr.) gracies a l’amestadura del continuador del suf. llat. -aster, -astra, -astrum anque ye perposible qu’en zaparrastru faiga falta ver la rellación qu’almitimos *zara- pastruzalapastru (cfr.).
zapastru, {a, o}
📖: zapastru
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
(Persona) esfarrapada [Sb]. Posible variante de *<i class="della">za(r)apastru</i>(TEST)
  1. zapastru
  2. (Persona) esfarrapada
    • Sb
  3. Posible variante de *<i class="della">za(r)apastru</i
(cfr. zalapastru).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">zalapastru</i>).
zapata, la
📖: zapata
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Primera piedra esquinera o angular d’una construcción [Tb]. Primera piedra que s’alluga nuna construcción [Qu]. Piedra grande, plana y gruesa que s’asitia nel cimientu de la pa- rede [JH]. 2. Parede provisional fecha pa dixebrar dalguna cosa [Cp]. Parede pequeña y mal fecha [Oc]. 3. Raigón de los vexetales [Cv]. Parte del troncu d’un árbol o planta llan- tada na tierra y unida a les raíces [JH]. 4. Pezuña, caza de la vaca [Ar. Oc]. 5. Gomes que se ponen a les madreñes pa nun facer ruíu al andar [Cd]. Pieza de goma [PSil]. Caúna de les dos pieces de goma pa frenar la rueda de la bicicle- ta llueu de calcar el frenu [Ri. Tb]. 6. Trozu de tabla que se pon al llau del <i class="della">teinón </i>cuando pol munchu usu foi faciéndose más grande’l furacu onde encaxa’l mangu [Oc]. 7. Pieza de madera de tres a cuatro centímetros d’alto por unu y mediu a dos de grueso emplegada nel xuegu de la zapata [Vigón, Folk]. 8. Perinola [Cg]. 9. Forma na que’l zapateru encaxa’l zapatu pa igualu [Ac]. 10. Trozu de madera pa descansu de los pies, d’entibación en terrenos floxos [Min]. 11. Pieza del carru qu’axunta <i class="della">las</i>(TEST)
  1. zapata
  2. Primera piedra esquinera o angular d’una construcción
    • Tb
  3. Primera piedra que s’alluga nuna construcción
    • Qu
  4. Piedra grande, plana y gruesa que s’asitia nel cimientu de la pa- rede
    • JH
  5. 2
  6. Parede provisional fecha pa dixebrar dalguna cosa
    • Cp
  7. Parede pequeña y mal fecha
    • Oc
  8. 3
  9. Raigón de los vexetales
    • Cv
  10. Parte del troncu d’un árbol o planta llan- tada na tierra y unida a les raíces
    • JH
  11. 4
  12. Pezuña, caza de la vaca
    • Ar
    • Oc
  13. 5
  14. Gomes que se ponen a les madreñes pa nun facer ruíu al andar
    • Cd
  15. Pieza de goma
    • PSil
  16. Caúna de les dos pieces de goma pa frenar la rueda de la bicicle- ta llueu de calcar el frenu
    • Ri
    • Tb
  17. 6
  18. Trozu de tabla que se pon al llau del <i class="della">teinón </i>cuando pol munchu usu foi faciéndose más grande’l furacu onde encaxa’l mangu
    • Oc
  19. 7
  20. Pieza de madera de tres a cuatro centímetros d’alto por unu y mediu a dos de grueso emplegada nel xuegu de la zapata
    • Vigón, Folk
  21. 8
  22. Perinola
    • Cg
  23. 9
  24. Forma na que’l zapateru encaxa’l zapatu pa igualu
    • Ac
  25. 10
  26. Trozu de madera pa descansu de los pies, d’entibación en terrenos floxos
    • Min
  27. 11
  28. Pieza del carru qu’axunta <i class="della">las</i
tricheras [Mar]. Frenu de los carros [Ac].
  1. 1. <i class="della">tricheras</i> [Mar]. Frenu de los carros [Ac].
a) II paria caligarum et de zapatas 1093(or.) [MSAH-III/223] uno manto et una pelle conellina et una kappa et unas zapa- tas 1107(or.) [MSAH-III/524] tres estopos de ceuera et vnas capatas [1185-1186] (c.) [ACL/571] a_la mançeba de casa veynte morauedis e vna camisa e vnas çapatas 1291(or.) [ACL-VIII/399] dele un fustan dun mr. e una toca dun ss. e çapatas dun s. [FZ (FFLL)] b) unam pelliciam chonillinam de Portugalis panno uestitam et unas zabbatas 1125 [MSAH-IV/93] unas zabatas et una pelle agnina 1157(or.) [MSAH-IV/268]
  1. a) II paria caligarum et de zapatas
  2. 1093(or.) MSAH-III/223
  3. uno manto et una pelle conellina et una kappa et unas zapa- tas
  4. 1107(or.) MSAH-III/524
  5. tres estopos de ceuera et vnas capatas [1185-1186] (c.)
  6. ACL/571
  7. a_la mançeba de casa veynte morauedis e vna camisa e vnas çapatas
  8. 1291(or.) ACL-VIII/399
  9. dele un fustan dun mr. e una toca dun ss. e çapatas dun s.
  10. FZ (FFLL)
  11. b) unam pelliciam chonillinam de Portugalis panno uestitam et unas zabbatas
  12. 1125 MSAH-IV/93
  13. unas zabatas et una pelle agnina
  14. 1157(or.) MSAH-IV/268
12. “Pirueta, trincha, voltereta para encerrar el ganado en el campo” [Mar]. 13. Caún de los trozos de madera, con dos ta- ladros o caxes, que valen pa meter nellos los cabos inferiores de los llargueros o montantes de dos cancielles contigües que, axuntaes percima con bilortes, valen pa facer rediles [Mar]. 14. Pexe asemeyáu al cóngaru pero con una piel como si fora llisa [Lln]. {15. (Doc.). Tipu de calzáu}. Cfr. zapatu.
zapatada, la
📖: zapatada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zapatá [Ay. Ri].>(TEST)
  1. zapatada
    • Sm
  2. zapatá
    • Ay
    • Ri
Señal que dexen en suelu los zapatos [Ri. Sm]. Rastru de za- pataes o zapatos [Ay]. 2. Mala pisada (en persones o anima- les) [R]. 3. Puntapié [Cb]. Golpe dau colos zapatos [Ay]. Cfr. zapatu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Señal que dexen en suelu los zapatos [Ri. Sm]. Rastru de za- pataes o zapatos [Ay].
  3. 2. Mala pisada (en persones o anima- les) [R].
  4. 3. Puntapié [Cb]. Golpe dau colos zapatos [Ay]. Cfr. <i class="della">zapatu</i>.
zapatazu, el
📖: zapatazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+zapatezu [Ay].>(TEST)
  1. zapatazu
    • Lln
    • Tb
  2. zapatezu metafonía
    • Ay
Golpe dau col zapatu [Lln. Ay. Tb]. Cfr. zapatu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Golpe dau col zapatu [Lln. Ay. Tb]. Cfr. <i class="della">zapatu</i>.
zapatera, la
📖: zapatera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zapatera
Barrenu que se da cerca’l suelu, casi horizontal [Min].
  1. 1. Barrenu que se da cerca’l suelu, casi horizontal [Min].
Cfr. zapatu.
zapatería, la
📖: zapatería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Sitiu onde s’igüen o faen los zapatos [Xral]. 2. Sitiu onde se compren los zapatos [Ac]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">infronte</i>(TEST)
  1. zapatería
  2. Sitiu onde s’igüen o faen los zapatos
    • Xral
  3. 2
  4. Sitiu onde se compren los zapatos
    • Ac
  5. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">infronte</i
rua publica franciscana et albergueria de la zapate- ria 1235(or.) [SV/71]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">rua</i> <i class="della">publica</i> <i class="della">franciscana</i> <i class="della">et</i> <i class="della">albergueria</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">zapate-</i> <i class="della">ria</i> 1235(or.) [SV/71]
uia que descendit de Zapateria et uadit ad Carniceria 1238(or.) [MCar-I/229] corre del azogue porala zapatería 1256(or.) [DOLLA- I/171]:Asga ela calle de la Çapateria 1261(or.) [ACL/376] lugar nomnado enna Çapateria 1261(or.) [ACL/376] Johan Domenguez de la Zapateria de Leon 1266(or.) [ACL/433] la cal de la Zapateria 1266(or.) [ACL/435] yo he e deuo auer enna Zapateria 1271(or.) [ACL-VIII/43] elas tinas que yo he enna bodega de la Zapateria 1271(or.) [ACL-VIII/58] al monesterio de Caruayal ela tienda que yo he en la Çapa- teria 1274(or.) [ACL-VIII/104] primeramente axarun que en Villa franca a la çapateria auia una casa [s.f.] [SPM/618] a Alfonso Ferrandez morador aqui en Leon a la Çapateria vn almarez 1383(or.) [SIL/396]
  1. uia que descendit de Zapateria et uadit ad Carniceria
  2. 1238(or.) MCar-I/229
  3. corre del azogue porala zapatería 1256(or.) [DOLLA
  4. I/171]:Asga ela calle de la Çapateria
  5. 1261(or.) ACL/376
  6. lugar nomnado enna Çapateria
  7. 1261(or.) ACL/376
  8. Johan Domenguez de la Zapateria de Leon
  9. 1266(or.) ACL/433
  10. la cal de la Zapateria
  11. 1266(or.) ACL/435
  12. yo he e deuo auer enna Zapateria
  13. 1271(or.) ACL-VIII/43
  14. elas tinas que yo he enna bodega de la Zapateria
  15. 1271(or.) ACL-VIII/58
  16. al monesterio de Caruayal ela tienda que yo he en la Çapa- teria
  17. 1274(or.) ACL-VIII/104
  18. primeramente axarun que en Villa franca a la çapateria auia una casa [s.f.]
  19. SPM/618
  20. a Alfonso Ferrandez morador aqui en Leon a la Çapateria vn almarez
  21. 1383(or.) SIL/396
Cfr. zapatu.
zapaterina de Dios, {la}
📖: zapaterina de Dios
🔤: , {la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {la}
(TEST)
  1. zapaterina de Dios
    • Cg
Inseutu coleópteru d’élitros, mariellu, suciu y de diez a once milímetros de llargo [Cg (= coquín de Dios = marineru)].
  1. 1. Inseutu coleópteru d’élitros, mariellu, suciu y de diez a once milímetros de llargo [Cg (= coquín de Dios = marineru)].
Cfr. zapatu.
zapateru, a, o
📖: zapateru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zapatera [Cv]. zapateiru [Pr].>(TEST)
  1. zapateru
  2. zapatera
    • Cv
  3. zapateiru
    • Pr
Que nun tien más que corteza, xeneralmente aplastada (la cas- taña) [Cv].
  1. 1. Que nun tien más que corteza, xeneralmente aplastada (la cas- taña) [Cv].
2. Ensin ganar nenguna partida nel xuegu de cartes [Xx]. 3. (Nomatu de los) de Pimiango {por fabricar un tipu de zapatos} (= pejín)]. //Castaña zapatera ‘bayucu, castaña aplastada, namái corteya [Gr (Cv)]. //Quedar zapateru ‘nun puntuar nel xuegu’ [Lln]. ‘nun facer nenguna baza nel xuegu’ [Pr (quedar zapateiru)]. Cfr. zapatu.
zapateru, el
📖: zapateru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><zapateiru/era [Sd. Qu. Tb. Sm. PSil. Pr]. zapateiru [Pzu. Cd. Oc. PVeiga (lma)]. +zapatiru/zapatera [Ri]. //zapateiro [Eo].>(TEST)
  1. zapateru
    • Lln
    • Ay
    • Xx
  2. ident class="della" level="1"></ident><zapateiru/era
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • PSil
    • Pr
  3. zapateiru
    • Pzu
    • Cd
    • Oc
    • PVeiga (lma)
  4. zapatiru/zapatera metafonía
    • Ri
  5. zapateiro eonaviego
    • Eo
Cast. zapatero [Lln. Ac. Ay. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. Pr. Oc. /Eo/]. 2. Scyllarus arctus, santiaguín [Xx (ppac)].
  1. 1. Cast. <i class="della">zapatero</i> [Lln. Ac. Ay. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. Pr. Oc. /Eo/].
  2. 2. <i class="della">Scyllarus</i> <i class="della">arctus</i>, santiaguín [Xx (ppac)].
3. Spondyliosoma cantharus, chopa [PVeiga (lma). Lln (Ba- rriuso: espáridos 576)]. 4. Gerris lacustris [PSil]. Inseutu prietu de pates fines y altes que nalen contra corriente en ríos y regueros [Ac]. //-os ‘animalinos de pates llargues qu’anden percima l’agua nos ríos’ [Ay]. a) Stephani zapatarius 1196(or.) [ACL/79] Vincenth el zapatero 1199 [Sah (STAAFF/9)] Domnus Guillermus zapatarius affiliatus 1217(or.) [ACL/334] Martinus Fernandi zapatarius 1233(or.) [ACL/25] Domnus Iohannes zapatarius 1233(or.) [ACL/27] Michaele Martini zapatarius 1233(or.) [ACL/28] Domnus Sebastianus zapatarius 1238(or.) [MCar-I/230] Iohannes Margarite zapatarius 1238(or.) [MCar-I/230] b) sic determinamus illam de una parte per terminum de Villel- mo zapateyro 1134 [SPM/245] Don Nicholao Pillitero Diego Rubertez zapatero Pedro Jo- hannis zapateyro 1245 [SPM/404] Domingo Mantegueyro Pero Amargo Pero Çapateyro 1258 [SPM/443] c) Domingo Ferrandes capatero 1085 (s. xii) [MSAH-III/125] Martin zapatero 1125(or.) [MSAH-IV/95] Isidorus zapatero Sancti Sepulcri 1192(or.) [ACL/28] Uincencius Zapatero 1193(or.) [MSAH-IV/485] Robert Zapatero 1193(or.) [MSAH-IV/489] Dominicus zapatero 1193(or.) [ACL/44] Dominicus Petri zapatero 1194(or.) [ACL/48] Uillielmi zapatero 1205(or.) [ACL/155] Gonzaluo Negro Zapatero conf. 1207(or.) [MSAH-V/54] Domingo sapatero 1214(or.) [MCar-I/109] Martinit sapatero 1214(or.) [MCar-I/109] Domnus Egidius zapatero 1217(or.) [ACL/334] Petro Fernandiz zapatero 1219(or.) [SV/101] Martinus Iohannes zapatero Benaito Martiniz iermano de Alexander 1221(or.) [SP-I/117] Martinus Iohannis zapateru 1234(or.) [SV/84] Martin Miguelez çapatero 1261(or.) [ACL/376] Iohan Dominguiz dorrello Alfos Peliz zapatero ¬ alii 1262 [DCO-II/71] Martin Fernandes çapatero e Gonçalo de Santiago clerigo 1494 [MC-II/377] d) Iohannes zabatero 1203(or.) [ACL/147]
  1. 3. Spondyliosoma cantharus, chopa [PVeiga (lma). Lln (Ba- rriuso: espáridos 576)]. 4. Gerris lacustris [PSil]. Inseutu prietu de pates fines y altes que nalen contra corriente en ríos y regueros [Ac]. //-os ‘animalinos de pates llargues qu’anden percima l’agua nos ríos’ [Ay].
  2. Ay
  3. a) Stephani zapatarius
  4. 1196(or.) ACL/79
  5. Vincenth el zapatero
  6. 1199 Sah (STAAFF/9)
  7. Domnus Guillermus zapatarius affiliatus
  8. 1217(or.) ACL/334
  9. Martinus Fernandi zapatarius 1233(or.) [ACL/25] Domnus Iohannes zapatarius 1233(or.) [ACL/27] Michaele Martini zapatarius 1233(or.) [ACL/28] Domnus Sebastianus zapatarius Iohannes Margarite zapatarius
  10. 1238(or.) MCar-I/230
  11. b) sic determinamus illam de una parte per terminum de Villel- mo zapateyro
  12. 1134 SPM/245
  13. Don Nicholao Pillitero Diego Rubertez zapatero Pedro Jo- hannis zapateyro
  14. 1245 SPM/404
  15. Domingo Mantegueyro Pero Amargo Pero Çapateyro
  16. 1258 SPM/443
  17. c) Domingo Ferrandes capatero
  18. 1085 (s. xii) MSAH-III/125
  19. Martin zapatero
  20. 1125(or.) MSAH-IV/95
  21. Isidorus zapatero Sancti Sepulcri 1192(or.) [ACL/28] Uincencius Zapatero 1193(or.) [MSAH-IV/485] Robert Zapatero 1193(or.) [MSAH-IV/489] Dominicus zapatero
  22. 1193(or.) ACL/44
  23. Dominicus Petri zapatero
  24. 1194(or.) ACL/48
  25. Uillielmi zapatero
  26. 1205(or.) ACL/155
  27. Gonzaluo Negro Zapatero conf.
  28. 1207(or.) MSAH-V/54
  29. Domingo sapatero 1214(or.) [MCar-I/109] Martinit sapatero 1214(or.) [MCar-I/109] Domnus Egidius zapatero 1217(or.) [ACL/334] Petro Fernandiz zapatero
  30. 1219(or.) SV/101
  31. Martinus Iohannes zapatero Benaito Martiniz iermano de Alexander
  32. 1221(or.) SP-I/117
  33. Martinus Iohannis zapateru
  34. 1234(or.) SV/84
  35. Martin Miguelez çapatero
  36. 1261(or.) ACL/376
  37. Iohan Dominguiz dorrello Alfos Peliz zapatero ¬ alii
  38. 1262 DCO-II/71
  39. Martin Fernandes çapatero e Gonçalo de Santiago clerigo
  40. 1494 MC-II/377
  41. d) Iohannes zabatero
  42. 1203(or.) ACL/147
Nome d’oficiu en -ārius > -eiru > -eru fechu sol ast. zapa- tu (cfr.), coincidente col cast. zapatero (Martínez Meléndez 1995: 397). L’exemplu de 1203 (§d) fai ver un influxu de po- sible aniciu catalán (declc s.v. sabata) o ultrapirenaicu que tamién alvertimos en “zabata” (cfr. zapata).
zapateta, la
📖: zapateta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zapateta
Brincu lladiáu que se da al entamar y terminar el baille mara- gatu al tiempu que choquen los dos pies nel aire [Mar].
  1. 1. Brincu lladiáu que se da al entamar y terminar el baille mara- gatu al tiempu que choquen los dos pies nel aire [Mar].
Cfr. zapatu.
zapatéu, el
📖: zapatéu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zapatéu
Cimientu fechu de zapates [JH].
  1. 1. Cimientu fechu de zapates [JH].
Cfr. zapatu.
zapatiar
📖: zapatiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. zapatiar
    • Lln
    • Sb
    • Ay
Cast. zapatear [Lln. Sb]. Trotiar en zapatos [Ay]. 2. Allugar les zapates nel cimientu o cimentar con zapates [JH]. Cfr. zapatu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">zapatear </i>[Lln. Sb]. Trotiar en zapatos [Ay].
  3. 2. Allugar les zapates nel cimientu o cimentar con zapates [JH]. Cfr. <i class="della">zapatu</i>.
zapatiella, la
📖: zapatiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zapatiel.la [Ay. Sm. Pzu. PSil]. ///zapatilla [Lln. Ay. Tb].>(TEST)
  1. zapatiella
    • Llg
    • Ri
  2. zapatiel.la
    • Ay
    • Sm
    • Pzu
    • PSil
  3. zapatilla infl. cast.
    • Lln
    • Ay
    • Tb
Cast. zapatilla [Lln. Llg. Ay. Tb. PSil]. Zapatu llixeru y de suela ruina [Ri]. 2. Xuegu de neñes en que s’allugaba una za- patiella detrás d’una neña que debía garrala y siguir el xuegu fasta ponela detrás d’otra [Lln]. //-as ‘zapatielles’ [Sm. Pzu]. //Dar la zapatiella ‘marchar, colar’ [Llg]. //Dexar a ún zapa- tilla ‘dexar a ún a cero nel xuegu’ [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">zapatilla</i> [Lln. Llg. Ay. Tb. PSil]. Zapatu llixeru y de suela ruina [Ri].
  2. 2. Xuegu de neñes en que s’allugaba una za- patiella detrás d’una neña que debía garrala y siguir el xuegu fasta ponela detrás d’otra [Lln]. //<i class="della">-as</i> ‘zapatielles’ [Sm. Pzu]. //<i class="della">Dar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">zapatiella</i> ‘marchar, colar’ [Llg]. //<i class="della">Dexar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">ún</i> <i class="della">zapa- </i><i class="della">tilla</i> ‘dexar a ún a cero nel xuegu’ [Ay].
D’un continuador de -ělla amestáu al ast. zapata (cfr. zapa- tu).
zapatiesta, la
📖: zapatiesta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Baturiciu, estrueldu [Tb. Sm]<i class="della">:</i>(TEST)
  1. zapatiesta
    • Sm
    • Cd
  2. Baturiciu, estrueldu [Tb. Sm]<i class="della">:</i
Armóuse una zapatiesta nu purtal purque nun quería entrar [Sm]. Xolgoriu, baturiciu [Cd].
  1. 1. <i class="della">Armóuse</i> <i class="della">una</i> <i class="della">zapatiesta</i> <i class="della">nu purtal</i> <i class="della">purque</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">quería</i> <i class="della">entrar</i> [Sm]. Xolgoriu, baturiciu [Cd].
Cfr. zapar 2.
zapatillazu, el
📖: zapatillazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+zapatillozu [y Llg]. +zapatillezu [Ay].>(TEST)
  1. zapatillazu
    • Llg
  2. zapatillozu metafonía
    • y Llg
  3. zapatillezu metafonía
    • Ay
Golpe cola zapatiella [Llg. Ay]. Cfr. zapatu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Golpe cola <i class="della">zapatiella</i> [Llg. Ay]. Cfr. <i class="della">zapatu</i>.
zapatín, ina, el/la
📖: zapatín
🔤: , ina, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ina,
Dim. de <i class="della">zapatu,</i>(TEST)
  1. zapatín
    • Ay
    • Pr
    • Mi
    • Cd
  2. Dim
  3. de <i class="della">zapatu,</i
a (cfr.). //Zapatinos del Niño Jesús ‘florina mariella y graciosa de los praos’ [Ay]. ‘flores marielles y pe- queñes’ [Pr]. //Zapatinos del rei ‘herbácea de flores marielles, pequeñes’ [Ac]. //Zapatinos de la Virgen ‘Lotus corniculatus’ [Mi. Cd].
  1. 1. <i class="della">a</i> (cfr.). //<i class="della">Zapatinos</i> <i class="della">del</i> <i class="della">Niño</i> <i class="della">Jesús</i> ‘florina mariella y graciosa de los praos’ [Ay]. ‘flores marielles y pe- queñes’ [Pr]. //<i class="della">Zapatinos del rei </i>‘herbácea de flores marielles, pequeñes’ [Ac]. //<i class="della">Zapatinos de la Virgen ‘Lotus corniculatus’</i> [Mi. Cd].
tierra de la Zapatina 1260 [SPE-I/479] Dim. de zapatu (
  1. tierra de la Zapatina
  2. 1260 SPE-I/479
  3. Dim. de zapatu (
cfr.).
zapatiya, la
📖: zapatiya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Zapatiella [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. D’un continuador del dim. -īcula amestáu al ast. <i class="della">zapata</i>(TEST)
  1. zapatiya
  2. Zapatiella
    • /“de Valdés al Eo” (Eo)/
  3. D’un continuador del dim
  4. -īcula amestáu al ast
  5. <i class="della">zapata</i
(cfr.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.
zapatu).
zapatón, el
📖: zapatón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Figu non maduru [Cb (= azapatáu). Cp]. 2. Pieza que lliga’l codaste de la héliz cola quilla [Llu]. 3. Pedazu pequeñu de cueru que se pon nel cabu del rabil ente les púes d’ésti pa su- xetalu con una correa al palu llargu del mayal o <i class="della">maya</i>(TEST)
  1. zapatón
  2. Figu non maduru
    • Cb (= azapatáu)
    • Cp
  3. 2
  4. Pieza que lliga’l codaste de la héliz cola quilla
    • Llu
  5. 3
  6. Pedazu pequeñu de cueru que se pon nel cabu del rabil ente les púes d’ésti pa su- xetalu con una correa al palu llargu del mayal o <i class="della">maya</i
con que s’esgrana’l trigu [JH]. 4 Symphodus melops, porredana [Llu (ppac)]. //-ones ‘zapatos grandes’ [PSil]. ‘fréjoles pernuevos, entá ensin granar’ [PSil].
  1. 1. con que s’esgrana’l trigu [JH]. 4 <i class="della">Symphodus melops</i>, porredana [Llu (ppac)]. //-<i class="della">ones </i>‘zapatos grandes’ [PSil]. ‘<i class="della">fréjoles </i>pernuevos, entá ensin granar’ [PSil].
Aum. de zapatu.
zapatu, el
📖: zapatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+zapetu [Ay. Ll. Ri].>(TEST)
  1. zapatu
    • Cv
    • Lln
    • Mi
    • Tb
  2. zapetu metafonía
    • Ay
    • Ll
    • Ri
Cast. zapato [Xral]. 2. Uñu de gochu que protexe l’uñín [Cv]. 3. Xuegu de neños nel que s’escondía un zapatu [Lln]. //Zapa- tos d’oreya ‘tipu de zapatos del traxe masculín asturianu, con una pieza de cueru que diba unise, prollongándose a dambos llaos del tacón, sobro l’empeine pente medies d’un cordón tamién de cueru’ [Vigil 1924a: 48]. //Como tres nun zapatu ‘(tar) malagustu’ [Mi]. ‘(tar) indecisu, nun saber qué facer’ [Mi]. //Como tres con un zapetu ‘ensin saber, ensin entender un res (d’un asuntu)’ [Ll]. //Como nenu con zapatos nuevos ‘percontentu’ [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">zapato</i> [Xral].
  2. 2. Uñu de gochu que protexe l’uñín [Cv].
  3. 3. Xuegu de neños nel que s’escondía un zapatu [Lln]. //<i class="della">Zapa- tos</i> <i class="della">d’oreya</i> ‘tipu de zapatos del traxe masculín asturianu, con una pieza de cueru que diba unise, prollongándose a dambos llaos del tacón, sobro l’empeine pente medies d’un cordón tamién de cueru’ [Vigil 1924a: 48]. //<i class="della">Como</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">zapatu</i> ‘(tar) malagustu’ [Mi]. ‘(tar) indecisu, nun saber qué facer’ [Mi]. //<i class="della">Como tres con un zapetu </i>‘ensin saber, ensin entender un res (d’un asuntu)’ [Ll]. //<i class="della">Como</i> <i class="della">nenu</i> <i class="della">con</i> <i class="della">zapatos nuevos</i> ‘percontentu’ [Tb].
a los mançebos duos moropetinos et vnos çapatos 1199(or.) [ACL/114] essi lugar ia decto cenales por II quarteros descanla & I zapatos 1243 [MB-II/31] un feltro e unos çapatos e una manta 1263 [SPM/453] mando las calças ¬ los çapatos ¬ el braguero a los porteros 1289 [DCO-II/157] xviii dineros por zapatos s. xiii(or.) [MCar-II/284] los çapatos altos e acorreados so la pena contenjda en la decretal 1382 [MC-I/202] los çapatos altos ¬ acorreados ¬ los capirotes tajados ençi- ma de_los onbros 1382 [MC-I/202] camisas e pannetes e calçado de çapatos los que ovier me- nester 1387 [Espinareda/173] a_la Rua de los Canbiadores que dizen la casa de los Çapa- tos 1396(or.) [SP-III/105] qualquier çapatero que vendiese çapatos non fuese osado de lo vender 1492(or.) [VC-II/328] - Mariquina de la O/(“¡o!”, lo bono que ella yera)/fai lo pri- meru un zapatu/que (¡ensin pecadu yo muera!)/é curiosín y atropadu/cual ñeru de Filomena [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 352-356)] D’una pallabra d’orixe inciertu según afiten Corominas- Pascual (dcech s.v. zapato) común a lo ufiertao per toa una
  1. a los mançebos duos moropetinos et vnos çapatos
  2. 1199(or.) ACL/114
  3. essi lugar ia decto cenales por II quarteros descanla & I zapatos
  4. 1243 MB-II/31
  5. un feltro e unos çapatos e una manta
  6. 1263 SPM/453
  7. mando las calças ¬ los çapatos ¬ el braguero a los porteros
  8. 1289 DCO-II/157
  9. xviii dineros por zapatos s. xiii(or.)
  10. MCar-II/284
  11. los çapatos altos e acorreados so la pena contenjda en la decretal
  12. 1382 MC-I/202
  13. los çapatos altos ¬ acorreados ¬ los capirotes tajados ençi- ma de_los onbros
  14. 1382 MC-I/202
  15. camisas e pannetes e calçado de çapatos los que ovier me- nester
  16. 1387 Espinareda/173
  17. a_la Rua de los Canbiadores que dizen la casa de los Çapa- tos
  18. 1396(or.) SP-III/105
  19. qualquier çapatero que vendiese çapatos non fuese osado de lo vender
  20. 1492(or.) VC-II/328
  21. - Mariquina de la O/(“¡o!”, lo bono que ella yera)/fai lo pri- meru un zapatu/que (¡ensin pecadu yo muera!)/é curiosín y atropadu/cual ñeru de Filomena
  22. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 352-356)
  23. D’una pallabra d’orixe inciertu según afiten Corominas
  24. Pascual (dcech s.v. zapato) común a lo ufiertao per toa una
riestra de llingües romániques (y non romániques). En tou casu zapatu paez guardar una referencia al ‘suelu’ y a la manera de pisar, quiciabes averao a zapa 1 (cfr. sapu) cola amestadura del suf. -atu, -ata. Sobro zapatu [y zapata (cfr.), creación analóxica femenina], fexéronse los derivaos dim. zapatín (cfr.), zapatiya (cfr.), zapatiella (cfr.) → zapatillazu (cfr.); l’aum. zapatón (cfr.), zapatazu (cfr.) zapatada (cfr.); el deriváu en -ārius, -āria, zapateru (cfr.), zapatera (cfr.) → za- patería (cfr.), el dim. zapaterín (cfr.), zapaterina (cvfr.); l’ax. en -ūtus, zapatudu (cfr.); zapateta (cfr.); el verbu en -idiare *zapatearzapatiar (cfr.), col deverbal zapatéu (cfr.).
zapatudu, uda, udo*
📖: zapatudu
🔤: , uda, udo*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 uda,, udo
<zapatúo [Sb].>(TEST)
  1. zapatudu
  2. zapatúo
    • Sb
Qu’entá nun ta maduru (el figu) [Sb].
  1. 1. Qu’entá nun ta maduru (el figu) [Sb].
Cfr. zapatu.
zapatún
📖: zapatún
🏗️: NO
✍️: NO
Onomatomeya qu’asonsaña’l ruíu o choque {de daqué cosa} [Xx]. Del imp. del verbu <i class="della">zapar</i>(TEST)
  1. zapatún
  2. {de daqué cosa}
  3. Onomatomeya qu’asonsaña’l ruíu o choque
    • Xx
  4. Del imp
  5. del verbu <i class="della">zapar</i
1 cola amestadura de la voz onoma- topéyica ¡tun! Un dim. paez l’ast. zapatutín (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i> cola amestadura de la voz onoma- topéyica <i class="della">¡tun!</i> Un dim. paez l’ast. <i class="della">zapatutín</i> (cfr.).
zapatutín, el
📖: zapatutín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
//<i class="della">Andar al zapatutín </i>‘caminar sobro una pierna llevando la otra doblada {<i class="della">al</i>(TEST)
  1. zapatutín
    • Vd
  2. <i class="della">Andar al zapatutín </i>‘caminar sobro una pierna llevando la otra doblada {<i class="della">al</i eonaviego
picipín}’ [Vd].
  1. 1. <i class="della">picipín</i>}’ [Vd].
Cfr. zapatún.
zapáu, ada, ao
📖: zapáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Curtiu (por exemplu un vistíu) [Lln]. 2. Col pelo atusao y pe- ñao p’atrás [Lln]. Pp. de <i class="della">zapar</i>(TEST)
  1. zapáu
  2. Curtiu (por exemplu un vistíu)
    • Lln
  3. 2
  4. Col pelo atusao y pe- ñao p’atrás
    • Lln
  5. Pp
  6. de <i class="della">zapar</i
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i>.
zape
📖: zape
🏗️: NO
✍️: NO
<sape [Mar].>(TEST)
  1. zape
    • Ay
    • Tb
  2. sape
    • Mar
Voz pa espantar al gatu [Ay. Tb (= fute). Mar]. ///Zape gatu y vete á echar [CyN (Recuerdos)].
  1. 1. Voz pa espantar al gatu [Ay. Tb (= fute). Mar]. ///<i class="della">Zape</i> <i class="della">gatu</i> <i class="della">y </i><i class="della">vete</i> <i class="della">á</i> <i class="della">echar</i> [CyN (Recuerdos)].
- ... la mantega en la cuchar/zape, gato, veite al tsar [Munthe 1888-1889: 94-xiv] Quiciabes sía un deverbal del ast. zapar 1 (
  1. - ... la mantega en la cuchar/zape, gato, veite al tsar
  2. Munthe 1888-1889: 94-xiv
  3. Quiciabes sía un deverbal del ast. zapar 1 (
cfr.) y ye posi- ble que confluya colo que Corominas-Pascual llamen voz de creación espresiva o bien onomatopéyica (dcech s.v. zape). Al empar tenemos ast. chape (cfr.). Sobro ello lló- grase una formación compuesta cipizape (cfr.) qu’en cast. emplega yá Quevedo.
zape, el
📖: zape
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Trozu del rabu de la <i class="della">cabra </i>o de la <i class="della">xarda </i>usáu como cebu na pesca [Cñ]. 2. Filu colloráu que cuelga del anzuelu a mou de carnada pa pescar la <i class="della">xarda</i>(TEST)
  1. zape
  2. Trozu del rabu de la <i class="della">cabra </i>o de la <i class="della">xarda </i>usáu como cebu na pesca
  3. 2
  4. Filu colloráu que cuelga del anzuelu a mou de carnada pa pescar la <i class="della">xarda</i
[Cñ]. 3. Aparatu xenital femenín
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Cñ].
  3. 3. Aparatu xenital femenín
[Cñ (= fandango)]. //Ir al zape-zape ‘andar mui de priesa’ [Tox (= ir al zápele-zápele)]. Quiciabes en rellación con zapa 2 (cfr.), a lo meyor un dever- bal de zapar 2 (cfr.). Dende l’ast. zape pudo facese’l verbu *zaperar d’u conocemos el deverbal del participiu fuerte no- minalizáu zapera (cfr.) y zaperu (cfr.) → zaperín (cfr.) asina como zaperucu (cfr.); tamién l’aum. zaperón (cfr.). Del parti- cipiu débil féxose zaperáu (cfr.).
  1. [Cñ (= fandango)]. //Ir al zape-zape ‘andar mui de priesa’ [Tox (= ir al zápele-zápele)].
  2. Tox (= ir al zápele-zápele)
  3. Quiciabes en rellación con zapa 2 (cfr.), a lo meyor un dever- bal de zapar 2 (cfr.). Dende l’ast. zape pudo facese’l verbu
  4. *zaperar d’u conocemos el deverbal del participiu fuerte no- minalizáu zapera (cfr.) y zaperu (cfr.) → zaperín (cfr.) asina como zaperucu (cfr.); tamién l’aum. zaperón (cfr.). Del parti- cipiu débil féxose zaperáu (cfr.).
zapear
📖: zapear
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Coxicar llixeramente los solípedos [Bab]. Acoxar los anima- les [Bard]. <ident class="della" level="1"></ident>Verbu en -idiare quiciabes variante de <i class="della">sopiar</i>(TEST)
  1. zapear
  2. ident class="della" level="1"></ident>Coxicar llixeramente los solípedos
    • Bab
  3. Acoxar los anima- les
    • Bard
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Verbu en -idiare quiciabes variante de <i class="della">sopiar</i
1 (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i> (cfr.).
zapera, la
📖: zapera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><sapera [Ri].>(TEST)
  1. zapera
  2. ident class="della" level="1"></ident><sapera
    • Ri
Fame [Pa. Xx. Sb. Ri. Aliste] intensa [Llg]. Necesidá [Cñ]. 2. Gula, deséu pergrande de daqué de comer [Tb]: Tengo una gran zapera [Tb]. 3. Naguamientu pergrande por daqué cosa [JH]. 4. Envidia [Vg]. 5. Enfermedá de los gatos [Lln]. //Ma- tar zapera ‘comer muncho pa fartase’ [Pa]. ‘quitar la fame cuando se nagua muncho’ [Lln]. ‘quedar satisfechu’ [Lln]. //Matar la zapera ‘quitar la fame, sueñu, cansanciu’ [Cñ]. ‘quitar les ganes que se teníen d’una cosa’ [JH (matar lla za- pera)]. ‘satisfacer les ganes de dalguna cosa, n’especial de co- mer o beber’ [Cg. Tb]: Dame un purdicir pa matar la zapera [Tb]. //¡Mala zapera t’espurra! ‘maldición a los gatos’ [Lln]. - “Zapera, hambre” [GP] Podría tratase d’un deverbal fuerte de *zaperar (cfr. zape, el) propuesta qu’abulta meyor que defender que sía una nomina- lización del verbu sapere como dacuando se dixo.
  1. Fame [Pa. Xx. Sb. Ri. Aliste] intensa [Llg]. Necesidá [Cñ].
  2. 2. Gula, deséu pergrande de daqué de comer [Tb]: Tengo una gran zapera [Tb]. 3. Naguamientu pergrande por daqué cosa [JH]. 4. Envidia [Vg]. 5. Enfermedá de los gatos [Lln]. //Ma- tar zapera ‘comer muncho pa fartase’ [Pa]. ‘quitar la fame cuando se nagua muncho’ [Lln]. ‘quedar satisfechu’ [Lln].
  3. Lln
  4. //Matar la zapera ‘quitar la fame, sueñu, cansanciu’ [Cñ]. ‘quitar les ganes que se teníen d’una cosa’ [JH (matar lla za- pera)]. ‘satisfacer les ganes de dalguna cosa, n’especial de co- mer o beber’ [Cg. Tb]: Dame un purdicir pa matar la zapera [Tb]. //¡Mala zapera t’espurra! ‘maldición a los gatos’ [Lln]. - “Zapera, hambre”
  5. GP
  6. Podría tratase d’un deverbal fuerte de *zaperar (cfr. zape, el) propuesta qu’abulta meyor que defender que sía una nomina- lización del verbu sapere como dacuando se dixo.
zaperáu, el
📖: zaperáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Nome familiar del gatu (usáu especialmente pa espantalu) [Cg]: <i class="della">¡Fute,</i>(TEST)
  1. zaperáu
    • Cg
  2. ident class="della" level="1"></ident>Nome familiar del gatu (usáu especialmente pa espantalu) [Cg]: <i class="della">¡Fute,</i
zaperáu! [Cg].
  1. 1. <i class="della">zaperáu!</i> [Cg].
Cfr. zape, el.
  1. Cfr. zape, el.
zaperín, el
📖: zaperín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Ferre, peñerín, zaperu [Cb]. Dim. de <i class="della">zaperu</i>(TEST)
  1. zaperín
  2. ident class="della" level="1"></ident>Ferre, peñerín, zaperu
    • Cb
  3. Dim
  4. de <i class="della">zaperu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
zaperón, el
📖: zaperón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Ave de presa que lleva pites y otros animales [Cb]. Aum. de <i class="della">zaperu</i>(TEST)
  1. zaperón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Ave de presa que lleva pites y otros animales
    • Cb
  3. Aum
  4. de <i class="della">zaperu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
zaperu, el
📖: zaperu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Milanu [Cg. Cp. Sb]. Páxaru rapaz [Ca (metáfora)]. L’ast. tamién conoz el dim <i class="della">zaperín</i>(TEST)
  1. zaperu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Milanu
    • Cg
    • Cp
    • Sb
  3. Páxaru rapaz
    • Ca (metáfora)
  4. L’ast
  5. tamién conoz el dim <i class="della">zaperín</i
‘ave de presa que namái lleva pitos [Cb].
  1. 1. ‘ave de presa que namái lleva pitos [Cb].
Cfr. zape.
  1. Cfr. zape.
zaperucu, a, el/la
📖: zaperucu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<zaparucu/a [JS].>(TEST)
  1. zaperucu
  2. zaparucu/a
    • JS
Persona de poca estatura [JS].
  1. 1. Persona de poca estatura [JS].
Dim. de zaperu (cfr.).
zapica, la
📖: zapica
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Xarra de madera [Llg] o lata [Ay. lla]. Xarra de madera (xe- neralmente pa carretar lleche) [Cp]. Vasía pa mucir o catar [Llu. Oc], de madera [Ri]. Vasía de madera pa catar y pa tener vinu [JH]. Vasía d’una sola pieza, de madera, con asa [Llib]. Vasía de madera con asa y fecha d’una pieza (usábase pa lle- var lleche y otros líquidos) [Vv]. Vasía de madera, con asa, pa catar [Ac. Sb. Tb (= chica). Pr. Cd. Vd]. Barreñu de madera pa catar o mucir [Cñ. Ll]. Cacíu de lata o madera pa catar [Sl] en forma de xarra, con asa [Cv]. Vasía pa catar [Ar. Sm (= canada = chanqueiru = chica). Mn] emplegada polos pastores [Ay]. Xarra de barru o lata pa catar o echar lleche [Ac]. Vasía de cuernu [VBable]. Xarra más pequeña que’l zapicu [Ll]. 2. Vasía de madera de figura circular con asa de lo mesmo que val pa midir líquidos como la sidra [JH]. Cacíu de {madera} pa beber sidra nos llagares [R]. Xarra de madera, midida de sidra [Cb]. Vasía de madera con asa, d’una sola pieza (usada pa midir el vinu, la sidra, catar) [Cg]. Midida de líquidos [Cn]. 3. Midida menor d’áridos [Ca]. ///<i class="della">Zapica</i>(TEST)
  1. zapica
  2. {madera}
  3. Xarra de madera
    • Llg] o lata [Ay
    • lla
  4. Xarra de madera (xe- neralmente pa carretar lleche)
    • Cp
  5. Vasía pa mucir o catar
    • Llu
    • Oc], de madera [Ri
  6. Vasía de madera pa catar y pa tener vinu
    • JH
  7. Vasía d’una sola pieza, de madera, con asa
    • Llib
  8. Vasía de madera con asa y fecha d’una pieza (usábase pa lle- var lleche y otros líquidos)
    • Vv
  9. Vasía de madera, con asa, pa catar
    • Ac
    • Sb
    • Tb (= chica)
    • Pr
    • Cd
    • Vd
  10. Barreñu de madera pa catar o mucir
    • Ll
  11. Cacíu de lata o madera pa catar
    • Sl] en forma de xarra, con asa [Cv
  12. Vasía pa catar
    • Ar
    • Sm (= canada = chanqueiru = chica)
    • Mn] emplegada polos pastores [Ay
  13. Xarra de barru o lata pa catar o echar lleche
    • Ac
  14. Vasía de cuernu
    • VBable
  15. Xarra más pequeña que’l zapicu
    • Ll
  16. 2
  17. Vasía de madera de figura circular con asa de lo mesmo que val pa midir líquidos como la sidra
    • JH
  18. Cacíu de pa beber sidra nos llagares
    • R
  19. Xarra de madera, midida de sidra
    • Cb
  20. Vasía de madera con asa, d’una sola pieza (usada pa midir el vinu, la sidra, catar)
    • Cg
  21. Midida de líquidos
    • Cn
  22. 3
  23. Midida menor d’áridos
    • Ca
  24. <i class="della">Zapica</i infl. cast.
que non ta llena, non merez la pena [Canella]. Llagareru que da la zapica ye’l que sal o tien polilla [Fabriciano]. Zapica d’agua nin empeña nin emborracha [Vv].
  1. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">non</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">llena, </i><i class="della">non</i> <i class="della">merez</i> <i class="della">la</i> <i class="della">pena</i> [Canella]. <i class="della">Llagareru</i> <i class="della">que</i> <i class="della">da</i> <i class="della">la</i> <i class="della">zapica</i> <i class="della">ye’l que</i> <i class="della">sal</i> <i class="della">o</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">polilla</i> [Fabriciano]. <i class="della">Zapica</i> <i class="della">d’agua</i> <i class="della">nin</i> <i class="della">empeña </i><i class="della">nin emborracha </i>[Vv].
o con zapica o jarro [Grangerías xviii: 991] Ni a esta misma usanza escusas una gurbia, de las gangas bueltas adelante, para hacer zapicas y perficionar los cu- bos de las abejas [Grangerías xviii: 1063] Creación analóxica femenina dende zapicu (
  1. o con zapica o jarro
  2. Grangerías xviii: 991
  3. Ni a esta misma usanza escusas una gurbia, de las gangas bueltas adelante, para hacer zapicas y perficionar los cu- bos de las abejas
  4. Grangerías xviii: 1063
  5. Creación analóxica femenina dende zapicu (
cfr.).
zapicada, la
📖: zapicada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zapicaa [Sb. JH]. zapicá [Ay. Ll. Ri].>(TEST)
  1. zapicada
    • Sm
    • Cd
    • Cg
    • Tb
    • Pr
  2. zapicaa
    • Sb
    • JH
  3. zapicá
    • Ay
    • Ll
    • Ri
Lo que cabe nuna zapica [Sb. Sm. JH]. Cantidá de lleche que cabe nuna zapica [Ri. Cd]. Cantidá de sidra que cabe nuna zapica [Cb]. Zapica llena [Cg. Ay. Tb. Sm. Pr]: Traía una za- picada l.leichi [Tb]. Cantidá que lleva una zapica [Ll]. Xarra perllena [Ay]. 2. Golpe dau cola zapica [Sm. JH]. Pequeñu golpe [Tox]. 3. Cayida de ñarices, perda d’equilibriu hacia alantre anque nun se caiga [Tb]: Díu una bona zapicada p’alantre [Tb]. Tropezón [Pr]. 4. Golpe recibíu na cara por cayer nel suelu [JH]. 5. Chiscadura [Tox].
  1. 1. Lo que cabe nuna <i class="della">zapica</i> [Sb. Sm. JH]. Cantidá de lleche que cabe nuna <i class="della">zapica</i> [Ri. Cd]. Cantidá de sidra que cabe nuna <i class="della">zapica</i> [Cb]. <i class="della">Zapica</i> llena [Cg. Ay. Tb. Sm. Pr]: <i class="della">Traía</i> <i class="della">una</i> <i class="della">za- picada</i> <i class="della">l.leichi</i> [Tb]. Cantidá que lleva una <i class="della">zapica</i> [Ll]. Xarra perllena [Ay].
  2. 2. Golpe dau cola <i class="della">zapica</i> [Sm. JH]. Pequeñu golpe [Tox].
  3. 3. Cayida de ñarices, perda d’equilibriu hacia alantre anque nun se caiga [Tb]: <i class="della">Díu</i> <i class="della">una</i> <i class="della">bona</i> <i class="della">zapicada </i><i class="della">p’alantre</i> [Tb]. Tropezón [Pr].
  4. 4. Golpe recibíu na cara por cayer nel suelu [JH].
  5. 5. Chiscadura [Tox].
Deverbal de zapicar (cfr.). Con too na aceición §3-4 paez que podemos alvertir l’influxu del verbu picar (cfr.) aniciu del ast. picazar.
zapicadín, el
📖: zapicadín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<i class="della">Zapicada</i>(TEST)
  1. zapicadín
    • Sm
  2. i class="della">Zapicada</i
pequeña [Sm]: Dámus-l.ly algún zapicadín de l.leite [Sm].
  1. 1. pequeña [Sm]: <i class="della">Dámus-l.ly</i> <i class="della">algún</i> <i class="della">zapicadín</i> <i class="della">de </i><i class="della">l.leite</i> [Sm].
Dim. de zapicáu (cfr. zapicar).
zapicar
📖: zapicar
🏗️: NO
✍️: NO
Dar muncha lleche’l ganáu [Ay]. 2. Tomar muncha lleche [Ay]. 3. Chiscar [Vd. Tox]. Eschapuzar [Tox]. 4. Dar mano- taes, pegar [Tox]. Andar tocándolo too [/Eo/]. Dar golpinos a otros [/Eo/]. 5. Quedar n’equilibriu inestable [Cb. Tb]. 6. Dar cabezazos, tener amagos de cayer [Tb]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
  1. zapicar
  2. Dar muncha lleche’l ganáu
    • Ay
  3. 2
  4. Tomar muncha lleche
    • Ay
  5. 3
  6. Chiscar
    • Vd
    • Tox
  7. Eschapuzar
    • Tox
  8. 4
  9. Dar mano- taes, pegar
    • Tox
  10. Andar tocándolo too
    • /Eo/
  11. Dar golpinos a otros
    • /Eo/
  12. 5
  13. Quedar n’equilibriu inestable
    • Cb
    • Tb
  14. 6
  15. Dar cabezazos, tener amagos de cayer [Tb]: <i class="della">Ta</i
zapicando [Tb].
  1. 1. <i class="della">zapicando</i> [Tb].
Tropezar [Cr. Pr]. 7. Cayer dalgo por tar tarabicando [Cb]. Dar cola cara en suelu [JH]. Verbu fechu sol ast. zapicu, zapica. Como’l masc. zapicáu (→ zapicadín), l’ast. zapicada paez un deverbal de zapicar (cfr.) nuna posible primera aceición de *‘enllenar la zapica’ d’u pasa, llueu, a otres aceiciones derivaes o secundaries. En delles aceiciones de zapicar vese una nidia xuntanza col ast. zarapicar (cfr.), por cuenta la posible perda de -r-. Un dever- bal del inf. ye ast. zapique (cfr.), güei con usos alverbiales.
zapicáu, el
📖: zapicáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+zapiquéu [Ay].>(TEST)
  1. zapicáu
    • Tb
  2. zapiquéu metafonía
    • Ay
Zapica llena [Tb]. Zapicu llenu [Ay]. Cantidá que lleva una zapica llena [Tb].
  1. 1. <i class="della">Zapica</i> llena [Tb]. <i class="della">Zapicu</i> llenu [Ay]. Cantidá que lleva una <i class="della">zapica</i> llena [Tb].
Cfr. zapicar.
zapicu, a, o
📖: zapicu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. zapicu
(Nomatu de los) de Cabanaquinta, n’Ayer [LBlanco].
  1. 1. (Nomatu de los) de Cabanaquinta, n’Ayer [LBlanco].
Cfr. zapicar.
zapicu, el
📖: zapicu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zapico [Cñ. Cor. lla].>(TEST)
  1. zapicu
    • Cg
    • Ll
    • Llg
    • Sb
    • Ay
    • Cp
    • Cr
    • Uv
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Mn
    • Sl
    • Cv
    • Vd
    • Oc
    • Ca
  2. zapico
    • Cor
    • lla
Zapica [Cg. lla]. Xarra de madera [Ll]. Xarra grande de por- celana [Llg]. Vasía de madera con asa llateral y pitorru emple- gada pa tener agua nes cases [Sb]. Cacíu más pequeñu que la zapica [Ay. Ll]. 2. Cachapu (de cuernu o de madera o de lata) onde se lleva la piedra d’afilar el gadañu [Cl. Cb (= gachapa = gachapu). Cp. Cñ. Cr. Uv (= gaxapu). Ac. An. Cd. Pr. Mn. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. JH. R]. 3. Midida averada a mediu celemín [Ca]. 4. Picu pa cavar y mover la piedra [R].
  1. 1. <i class="della">Zapica </i>[Cg. lla]. Xarra de madera [Ll]. Xarra grande de por- celana [Llg]. Vasía de madera con asa llateral y pitorru emple- gada pa tener agua nes cases [Sb]. Cacíu más pequeñu que la <i class="della">zapica</i> [Ay. Ll].
  2. 2. Cachapu (de cuernu o de madera o de lata) onde se lleva la piedra d’afilar el gadañu [Cl. Cb (= gachapa = gachapu). Cp. Cñ. Cr. Uv (= gaxapu). Ac. An. Cd. Pr. Mn. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. JH. R].
  3. 3. Midida averada a mediu celemín [Ca].
  4. 4. Picu pa cavar y mover la piedra [R].
Juan Zapico e Alvar Cortello 1390 (c. s. xv) [ACL-X/117] “Zapico o çapico. Voz leonesa. Significa el cántaro o vasija de madera. Acaso de cippus y cepo de arriba, y será diminu- tivo cepico, çapico, zapico” (Sarmiento 1973: 415) zapicones buenos o cántaros grandes [Grangerías xviii: 698] “zapico vasija en la que se recoge la leche” [Giner Arivau 1886: 232]
  1. Juan Zapico e Alvar Cortello
  2. 1390 (c. s. xv) ACL-X/117
  3. Zapico o çapico. Voz leonesa. Significa el cántaro o vasija de madera. Acaso de cippus y cepo de arriba, y será diminu- tivo cepico, çapico, zapico” (Sarmiento 1973: 415) zapicones buenos o cántaros grandes
  4. Grangerías xviii: 698
  5. zapico vasija en la que se recoge la leche”
  6. Giner Arivau 1886: 232
Quiciabes, como amosaba Sarmiento, un dim. del ast. cepu (cfr.) → *cepicuzapicu. Sobro zapicu creóse un fem. zapi- ca (cfr.). Sobro zapicu, zapica llogróse’l verbu zapicar (cfr.). Con too, na aceición §4 l’ast. zapicu paez equivalir al cast. zapapico términu esti que Corominas-Pascual pescancien como compuestu documentáu pol drae en 1884 y debíu al italianismu en cast. zapa i (dcech s.v. zapa i). Dende zapicu llogróse l’ax. en -ārius zapiqueru, a, o (cfr.). La nominaliza- ción vémosla nel fem. zapiquera.
zapilera
📖: zapilera
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">La</i>(TEST)
  1. zapilera
    • Ca
  2. <i class="della">La</i eonaviego
vuelta la zapilera ‘la vuelta’l gatu’ [Ca (LBlanco)].
  1. 1. <i class="della">vuelta</i> <i class="della">la</i> <i class="della">zapilera</i> ‘la vuelta’l gatu’ [Ca (LBlanco)].
Cfr. zópilu, a, o.
zapiléu, el
📖: zapiléu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zapuléu [y Vd].>(TEST)
  1. zapiléu
    • Vd
  2. zapuléu
    • y Vd
Persona inquieta y que se mueve muncho (especialmente diz- se a los neños de mou cariñosu) [Vd]: Este zapileo nun para nada en casa [Vd].
  1. 1. Persona inquieta y que se mueve muncho (especialmente diz- se a los neños de mou cariñosu) [Vd]: <i class="della">Este zapileo nun para </i><i class="della">nada en casa </i>[Vd].
Cfr. zópilu, a, o.
zapique
📖: zapique
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">{De}</i>(TEST)
  1. zapique
    • Lln
  2. {De} eonaviego
  3. <i class="della"></i
zapique ‘(de) cabeza’ [Lln (P)].
  1. 1. <i class="della">zapique</i> ‘(de) cabeza’ [Lln (P)].
Quiciabes sía un deverbal del inf. de zapicar (cfr.).
zapiquera, la
📖: zapiquera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Furacu na parede de la corte p’allugar la zapica cola lleche [Ll]. 2. <i class="della">Neophron</i>(TEST)
  1. zapiquera
    • Mo
    • Tb
    • Sm
  2. Furacu na parede de la corte p’allugar la zapica cola lleche
    • Ll
  3. 2
  4. <i class="della">Neophron</i
percnopterus, cast. alimoche [Mo (llaa 27)]. Ciertu páxaru blancu [Tb. Sm]: L.levóula una zapiquera [Tb]. Un deriváu del ast. zapica (cfr.) cola amestadura del conti- nuador
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">percnopterus</i>, cast. <i class="della">alimoche</i> [Mo (llaa 27)]. Ciertu páxaru blancu [Tb. Sm]: <i class="della">L.levóula</i> <i class="della">una</i> <i class="della">zapiquera</i> [Tb]. Un deriváu del ast. <i class="della">zapica</i> (cfr.) cola amestadura del conti- nuador
del llat. -āria podría xustificar l’aceición §1. Con too, paez alvertise que’l nome del páxaru conocíu per zapiquera {sinónimu del ast. frangüesu (Noval 2000: 356 & 162)} vien carauterizáu pel so “picu fuerte y ganchudu”. Quiciabes por ello faiga falta rellacionar l’aceición §2 con un compuestu en -picu. Claro que tamién ye cierto que cría en furacos, resquie- bres y repises lo que podría facer que’l falante lu rellacionare col sitiu (zapiquera) onde s’alluga la zapica nel muriu de la corte.
zapiqueru, a, o*
📖: zapiqueru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zapiqueiru/iera [Tox]. //zapiqueiro [Eo].>(TEST)
  1. zapiqueru
  2. zapiqueiru/iera
    • Tox
  3. zapiqueiro eonaviego
    • Eo
Que zapica [Tox. /Eo/].
  1. 1. Que <i class="della">zapica</i> [Tox. /Eo/].
Cfr. zapicu.
zapoletiar
📖: zapoletiar
🏗️: NO
✍️: NO
Batir l’agua, azotalo, dar colos pies nos champanes [Sb (= charcoletiar). Ay]. Verbu que pertenez a una llarga familia en <i class="della">chap</i>- (quiciabes d’aniciu onomatopéyicu) y asociada al movimientu d’agua o <ident class="della" level="1"></ident>barru. Esa familia conoz, ente otro, un verbu <i class="della">chaplar </i>[(cfr.) → <i class="della">chaplón</i>(TEST)
  1. zapoletiar
  2. Batir l’agua, azotalo, dar colos pies nos champanes
    • Sb (= charcoletiar)
    • Ay
  3. Verbu que pertenez a una llarga familia en <i class="della">chap</i>- (quiciabes d’aniciu onomatopéyicu) y asociada al movimientu d’agua o <ident class="della" level="1"></ident>barru
  4. Esa familia conoz, ente otro, un verbu <i class="della">chaplar </i>[(cfr.) → <i class="della">chaplón</i
2 (cfr.)] → chaplatar → *chaplotar (→ chaplotada, chaplotazu) (cfr.); chaplaza y chapazal (cfr.), chaplicar (cfr. chapicar) y chaplicón (cfr.). etc. Paez perclaro qu’ast. zapole- tiar habrá entendese bien nesti contestu fónicu onde se da una notable inseguranza nel vocalismu átonu y un intercambiu de [tS] y [θ] frecuente ente nós como amuesa l’ast. chapodar - chapuzar - sapozar - zapozar - zapuzar - zapuchar, etc.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i> (cfr.)] → <i class="della">chaplatar</i> → *<i class="della">chaplotar</i> (→ <i class="della">chaplotada, chaplotazu</i>) (cfr.); <i class="della">chaplaza</i> y <i class="della">chapazal</i> (cfr.), <i class="della">chaplicar</i> (cfr. <i class="della">chapicar</i>) y <i class="della">chaplicón </i>(cfr.). etc. Paez perclaro qu’ast. <i class="della">zapole-</i><i class="della"> tiar</i> habrá entendese bien nesti contestu fónicu onde se da una notable inseguranza nel vocalismu átonu y un intercambiu de [tS] y [θ] frecuente ente nós como amuesa l’ast. <i class="della">chapodar</i> <i class="della">-</i><i class="della"> chapuzar</i> <i class="della">-</i> <i class="della">sapozar</i> <i class="della">-</i> <i class="della">zapozar</i> <i class="della">-</i> <i class="della">zapuzar</i> - <i class="della">zapuchar</i>, etc.
zápole-zápole
📖: zápole-zápole
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><zápele [Mont. Tox. /Eo/].>(TEST)
  1. zápole-zápole
  2. ident class="della" level="1"></ident><zápele
    • Mont
    • Tox
    • /Eo/
Onomatopeya del ruíu que fai un coxu al andar [Ri. Mont. /Eo/]. Onomatopeya del ruíu que fai’l calzáu cuando se ca- mina [Ri]. //Ir al zápele-zápele ‘andar mui de priesa’ [Tox]. Cfr. chape & zape.
  1. Onomatopeya del ruíu que fai un coxu al andar [Ri. Mont.
  2. /Eo/]. Onomatopeya del ruíu que fai’l calzáu cuando se ca- mina [Ri]. //Ir al zápele-zápele ‘andar mui de priesa’ [Tox]. Cfr. chape & zape.
  3. Tox
zapón, ona
📖: zapón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident>Que <i class="della">zapa</i>(TEST)
  1. zapón
    • Lln
    • An
  2. ident class="della" level="1"></ident>Que <i class="della">zapa</i
[Lln]. 2. Llambión [Lln]. 3. Qu’anda tocando en to- los sitios [An]: ¿Qué buscará ese zapón pur la cucina? [An]. ///Y una vez que lo llevé comiéronme los zapones de Llanes
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Lln].
  3. 2. Llambión [Lln].
  4. 3. Qu’anda tocando en to- los sitios [An]: ¿<i class="della">Qué</i> <i class="della">buscará</i> <i class="della">ese</i> <i class="della">zapón</i> <i class="della">pur</i> <i class="della">la</i> <i class="della">cucina?</i> [An]. ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Y</i> <i class="della">una</i> <i class="della">vez</i> <i class="della">que</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">llevé</i> <i class="della">comiéronme</i> <i class="della">los</i> <i class="della">zapones</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Llanes</i>
[LC]. En rellación col ast. zapa 2 (cfr.).
  1. [LC].
  2. LC
  3. En rellación col ast. zapa 2 (cfr.).
zaponada, la
📖: zaponada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><//zapuada [Eo].>(TEST)
  1. zaponada
  2. ident class="della" level="1"></ident><
  3. zapuada eonaviego
    • Eo
Bracada, sapada [Vd]. 2. Tropezón fuerte ensin cayer [Vd]: L.livéi una zaponada por mirar pa los páxaros [Vd]. Golpazu [/Eo/]. //Dar una zaponada ‘dar un golpe, dar una patada y mancase’ [Tox]. Cfr. zapada 1, con un primer elementu común al ast. zaporra- da (cfr.) y zaporrazu (cfr.).
  1. Bracada, sapada [Vd]. 2. Tropezón fuerte ensin cayer [Vd]: L.livéi una zaponada por mirar pa los páxaros [Vd]. Golpazu [/Eo/]. //Dar una zaponada ‘dar un golpe, dar una patada y mancase’ [Tox].
  2. Tox
  3. Cfr. zapada 1, con un primer elementu común al ast. zaporra- da (cfr.) y zaporrazu (cfr.).
zaporrada, la
📖: zaporrada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><zaporrá [Ay].>(TEST)
  1. zaporrada
  2. ident class="della" level="1"></ident><zaporrá
    • Ay
Costalada, cayida [Lln]. Cayida de focicu [Lln. Ay]. Cfr. zaponada.
  1. Costalada, cayida [Lln]. Cayida de focicu [Lln. Ay]. Cfr. zaponada.
  2. Lln. Ay
zaporrazu, el
📖: zaporrazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+zaporrezu [Ay].>(TEST)
  1. zaporrazu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+zaporrezu
    • Ay
Cayida de focicu [Sb (= zapaa). Ay]. 2. Golpe, porrazu [Lln (= zampoñazu)]. Cfr. zaponada.
  1. Cayida de focicu [Sb (= zapaa). Ay]. 2. Golpe, porrazu [Lln (= zampoñazu)].
  2. Lln (= zampoñazu)
  3. Cfr. zaponada.
zapota, la
📖: zapota
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Caña grande [AGO]. <ident class="della" level="1"></ident>Posible formación aumentativa dende una formación orixina- da sol ast. <i class="della">cepa</i>(TEST)
  1. zapota
  2. ident class="della" level="1"></ident>Caña grande
    • AGO
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Posible formación aumentativa dende una formación orixina- da sol ast
  4. <i class="della">cepa</i
(cfr.) → *cepota zapota.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) → *<i class="della">cepota</i> <i class="della">→</i> <i class="della">zapota</i>.
zapozar
📖: zapozar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">sapozar</i>(TEST)
  1. zapozar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">sapozar</i
& zapoletiar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">zapoletiar</i>.
zapuchar
📖: zapuchar
🏗️: NO
✍️: NO
Movese d’un llau pa otru (el líquidu que se lleva nuna vasía) [Oc]. 2. Chapuzar, llanzar agua a daquién [An]. Cfr. <i class="della">sapozar</i>(TEST)
  1. zapuchar
  2. Movese d’un llau pa otru (el líquidu que se lleva nuna vasía)
    • Oc
  3. 2
  4. Chapuzar, llanzar agua a daquién
    • An
  5. Cfr
  6. <i class="della">sapozar</i
& zapoletiar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">zapoletiar</i>.
zapurdir
📖: zapurdir
🏗️: NO
✍️: NO
<zapurrir [Lln].>(TEST)
  1. zapurdir
    • Ca
  2. zapurrir
    • Lln
Sacudir [Lln]. Pegar [Ca]. Castigar físicamente [Ca].
  1. 1. Sacudir [Lln]. Pegar [Ca]. Castigar físicamente [Ca].
2. Zurdir, llover con fuerza [Ca]: Diose en zapurdir agua sin parar [Ca]. ¿Posible encruz del ast. zurdir (cfr.) y apurrir (cfr.)? Cola al- ternancia [rd] con [ř] como zurdir (cfr.) - zurrir (cfr.), zurdiar - zurriar, etc.
zaque, el
📖: zaque
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
//<i class="della">Tar como un zaque </i>‘dir mal vistíu’ [Sr], ‘(ser) un xostrón’. Ye términu que vien del ár. <i class="della">ziqq</i>(TEST)
  1. zaque
  2. <i class="della">Tar como un zaque </i>‘dir mal vistíu’ [Sr], ‘(ser) un xostrón’ eonaviego
  3. Ye términu que vien del ár
  4. <i class="della">ziqq</i
> and. záqq ‘odre’, ‘fuelle’, pallabra que ta presente en dellos dominios hispánicos (da s.v. zaque; dcech s.v. zaque). Un vieyu diminutivu tenémoslu n’ast. zaquitu (cfr.) o ciquitu ‘trozu pequeñu de daqué’ [d’u foi posi- ble facer zoquete (cfr.)], d’u se fexo’l deriváu zaquitera (cfr.). Tamién dende un diminutivu posible en -ín, previstu na llin- gua viva zaquín (cfr.), debió iguase la variante *zaquil (como en xabaril y xabalín) que, cola variante azaquil (cfr.) amás de ser nomatu que se da al que ye de La Fomermeya (Llaviana) vive na fras fecha Marchar dando los azaquiles ‘marchar a toa priesa’. Esti términu (azaquiles) podría xustificase asina anque nós propunximos nel so día rellacionalu col cat. atzaque ‘ciertu impuestu’, cast. azaque, port. azaqui ‘llimosna llegal obligatoria pal musulmán’ que consideren orixináu nel ár. and. azzaká/i (da s.v. asequí). En tou casu nun sedría imposible venceyar los dos términos darréu que zaque ‘fuelle’ y azaque ‘impuestu’ podríen rellacionase sabiendo que delles de veces los impuestos pagábense n’especie y, suponemos, tresportá- bense en sacu o fuelle. La existencia xergal de zaquilu ‘bolsa del dineru’ podría entendese asina ensin necesidá de camentar nun aniciu nel euskara (Jergas ii, s.v. zakil). En tou casu sobro azaquil formóse’l verbu *(a)zaquilar qu’entá alita nel dever- bal nominalizáu ast. zaquiláu ‘carga de yerba que se carreta nun llenzu’ (cfr.) y zaquilada ‘sacu non llenu que se lleva al molín’, ‘bayura d’una cosa’ (cfr.) anque pal salmanquín zaqui- lada ‘collera’ camienta Corriente nun étimu andalusí qiláda ‘collera’ (da s.v. zaquilada). El verbu *zaquilar debió tener una variante farquilar ‘embolsar, guardar pa ún’, qu’apaez en Llanes en construcciones del tipu: ¡Cómo t’aprovechas, cómo farquilas pa ti! (cfr.) y, nesti casu, podría almitise l’influxu de la xeminada presente azzaká/i con tracamundiu de den- tales. Que se trata d’un tracamundiu rellativamente modernu encóntalu’l fechu de que tengamos [f-] en Llanes (llugar de la conseñación del arabismu) onde sedría d’aguardar una [h-] si se tratare d’un étimu equiparable a la f- llatina. A ello podría axuntase l’influxu que pudo exercer lo que tamién paez un ara- bismu bien conocíu n’asturianu, fardela ‘bolsa’.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. > and. záqq ‘odre’, ‘fuelle’, pallabra que ta presente en dellos dominios hispánicos (da s.v. zaque; dcech s.v. zaque). Un vieyu diminutivu tenémoslu n’ast. <i class="della">zaquitu </i>(cfr.) o <i class="della">ciquitu </i>‘trozu pequeñu de daqué’ [d’u foi posi- ble facer <i class="della">zoquete</i> (cfr.)], d’u se fexo’l deriváu <i class="della">zaquitera</i> (cfr.). Tamién dende un diminutivu posible en <i class="della">-ín</i>, previstu na llin- gua viva <i class="della">zaquín</i> (cfr.), debió iguase la variante *<i class="della">zaquil</i> (como en <i class="della">xabaril</i> y <i class="della">xabalín</i>) que, cola variante <i class="della">azaquil</i> (cfr.) amás de ser nomatu que se da al que ye de La Fomermeya (Llaviana) vive na fras fecha <i class="della">Marchar</i> <i class="della">dando</i> <i class="della">los</i> <i class="della">azaquiles</i> ‘marchar a toa priesa’. Esti términu (<i class="della">azaquiles</i>) podría xustificase asina anque nós propunximos nel so día rellacionalu col cat. <i class="della">atzaque</i> ‘ciertu impuestu’, cast. <i class="della">azaque</i>, port. <i class="della">azaqui </i>‘llimosna llegal obligatoria pal musulmán’ que consideren orixináu nel ár. and. azzaká/i (da s.v. asequí). En tou casu nun sedría imposible venceyar los dos términos darréu que <i class="della">zaque</i> ‘fuelle’ y <i class="della">azaque </i>‘impuestu’ podríen rellacionase sabiendo que delles de veces los impuestos pagábense n’especie y, suponemos, tresportá- bense en sacu o fuelle. La existencia xergal de <i class="della">zaquilu</i> ‘bolsa del dineru’ podría entendese asina ensin necesidá de camentar nun aniciu nel euskara (Jergas ii, s.v. zakil). En tou casu sobro <i class="della">azaquil</i> formóse’l verbu *<i class="della">(a)zaquilar</i> qu’entá alita nel dever- bal nominalizáu ast. <i class="della">zaquiláu </i>‘carga de yerba que se carreta nun llenzu’ (cfr.) y <i class="della">zaquilada </i>‘sacu non llenu que se lleva al molín’, ‘bayura d’una cosa’ (cfr.) anque pal salmanquín <i class="della">zaqui-</i> <i class="della">lada </i>‘collera’ camienta Corriente nun étimu andalusí qiláda ‘collera’ (da s.v. zaquilada). El verbu *<i class="della">zaquilar </i>debió tener una variante <i class="della">farquilar</i> ‘embolsar, guardar pa ún’, qu’apaez en Llanes en construcciones del tipu: <i class="della">¡Cómo t’aprovechas, cómo</i> <i class="della">farquilas</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">ti!</i> (cfr.) y, nesti casu, podría almitise l’influxu de la xeminada presente azzaká/i con tracamundiu de den- tales. Que se trata d’un tracamundiu rellativamente modernu encóntalu’l fechu de que tengamos [f-] en Llanes (llugar de la conseñación del arabismu) onde sedría d’aguardar una [h-] si se tratare d’un étimu equiparable a la f- llatina. A ello podría axuntase l’influxu que pudo exercer lo que tamién paez un ara- bismu bien conocíu n’asturianu, <i class="della">fardela</i> ‘bolsa’.
Continuador d’un posible participiu fuerte del verbu farquilar podría calte- nese güei nel ast. farquila ‘especie de bolsa cuadrada con una abertura nel centru hacia arriba emplegada poles muyeres pa guardar oxetos’ [(adla 230), cfr. zaquila].
zaquila, la*
📖: zaquila
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<farquila [Lln].>(TEST)
  1. zaquila
  2. farquila
    • Lln
Especie de bolsa cuadrada con una abertura nel centru hacia arriba, utilizada poles muyeres para guardar objetos [Lln]: ¿Qué llevas en la farquila? [Lln].
  1. 1. Especie de bolsa cuadrada con una abertura nel centru hacia arriba, utilizada poles muyeres para guardar objetos [Lln]: <i class="della">¿Qué</i> <i class="della">llevas</i> <i class="della">en</i> <i class="della">la</i> <i class="della">farquila?</i> [Lln].
Cfr. zaque.
zaquilada, la
📖: zaquilada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Sacu non llenu que lleven al molín {cola molienda} [VCid]. 2. Bayura d’una cosa [Vg]. Deverbal débil de *<i class="della">zaquilar</i>(TEST)
  1. zaquilada
  2. {cola molienda}
  3. Sacu non llenu que lleven al molín
    • VCid
  4. 2
  5. Bayura d’una cosa
    • Vg
  6. Deverbal débil de *<i class="della">zaquilar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
zaquilar*
📖: zaquilar*
🏗️: SI
✍️: NO
<farquilar [Lln].>(TEST)
  1. zaquilar*
  2. farquilar
    • Lln
Embolsar, guardar pa ún [Lln]: ¡Cómo t’aprovechas, cómo farquilas pa ti! [Lln].
  1. 1. Embolsar, guardar pa ún [Lln]: ¡<i class="della">Cómo</i> <i class="della">t’aprovechas,</i> <i class="della">cómo </i><i class="della">farquilas</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">ti!</i> [Lln].
Cfr. zaque.
zaquiláu, el
📖: zaquiláu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<farquiláu [Lln]. falquiláu [Lln].>(TEST)
  1. zaquiláu
  2. farquiláu
    • Lln
  3. falquiláu
    • Lln
Carga de yerba que se carreta envuelta nun llenzu [Cl].
  1. 1. Carga de yerba que se carreta envuelta nun llenzu [Cl].
2. Cantidá que se lleva en mandil o en senu (especialmente fru- ta) [Lln]: ¡Vaya falquiláu que llevas! [Lln]. Deverbal débil de *zaquilar (cfr.).
zaquín, el
📖: zaquín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cfr. <i class="della">zaque</i>(TEST)
  1. zaquín
  2. Cfr
  3. <i class="della">zaque</i
& azaquil.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">azaquil</i>.
zaquitera, {la}
📖: zaquitera
🔤: , {la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {la}
Cierta yerba que come’l ganáu (el llantén) [Lln]. Formación sol ast. <i class="della">zaquitu</i>(TEST)
  1. zaquitera
  2. Cierta yerba que come’l ganáu (el llantén)
    • Lln
  3. Formación sol ast
  4. <i class="della">zaquitu</i
(cfr.), con aniciu en zaque (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), con aniciu en <i class="della">zaque</i> (cfr.).
zaquitu, el
📖: zaquitu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ciquitu [y Tb].>(TEST)
  1. zaquitu
    • Qu
    • Tb
    • Ri
  2. ciquitu
    • y Tb
Trozu pequeñu de daqué [Qu. Tb (= cinicatu = mangaráu)]: Tinía un zaquitu namás [Tb]. Trozu pequeñu de pan [Ri]. Cfr. zaque.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Trozu pequeñu de daqué [Qu. Tb (= cinicatu = mangaráu)]: <i class="della">Tinía</i> <i class="della">un</i> <i class="della">zaquitu</i> <i class="della">namás</i> [Tb]. Trozu pequeñu de pan [Ri]. Cfr. <i class="della">zaque</i>.
zar, zarina, el/la
📖: zar
🔤: , zarina, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 zarina,
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">que</i>(TEST)
  1. zar
  2. ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">que</i
lu manda una muyer/que ñon se quixo casar,/que-y lla- men la zarina,/y al rei, si lu hai, llamen zar [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 188-192)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">lu</i> <i class="della">manda</i> <i class="della">una</i> <i class="della">muyer</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">ñon</i> <i class="della">se</i> <i class="della">quixo</i> <i class="della">casar,</i>/<i class="della">que-y</i> <i class="della">lla-</i> <i class="della">men la </i><i class="della">zarina</i><i class="della">,</i>/<i class="della">y al rei, si lu hai, llamen </i><i class="della">zar</i> [ABalvidares, <i class="della">Dos</i> <i class="della">casinos</i> (Poesíes 188-192)]
Del nome del títulu del emperador y emperatriz de l’antigua Rusia.
zarabanda, la
📖: zarabanda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Paliza, tunda de palos [Ca]. 2. Xuerga, fiesta, baturiciu [Ay]. Palabra d’aniciu desconocíu, ensin dulda de la mesma xénesis que’l cast. <i class="della">zarabanda</i>(TEST)
  1. zarabanda
  2. Paliza, tunda de palos
    • Ca
  3. 2
  4. Xuerga, fiesta, baturiciu
    • Ay
  5. Palabra d’aniciu desconocíu, ensin dulda de la mesma xénesis que’l cast
  6. <i class="della">zarabanda</i
(dcech s.v. zarabanda) aunque Corriente (da s.v. sarabanda) camienta que podría venir del neopersa sar- band ‘adornu de cabeza’. Con too, magar se trate de dos térmi- nos dixebraos, nun taría mal alvertir l’averamientu que zaraban- da guarda col ast. zaranda (cfr.), porque a la zaranda dánse-y golpes al peñerar,
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (dcech s.v. zarabanda) aunque Corriente (da s.v. sarabanda) camienta que podría venir del neopersa sar- band ‘adornu de cabeza’. Con too, magar se trate de dos térmi- nos dixebraos, nun taría mal alvertir l’averamientu que <i class="della">zaraban-</i><i class="della"> da</i> guarda col ast. <i class="della">zaranda</i> (cfr.), porque a la <i class="della">zaranda</i> dánse-y golpes al peñerar,
quiciabes con un encruz con banda 2 (cfr.).
zarabatada, la*
📖: zarabatada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zarabatada
    • Ay
Temporal de nieve y granizu [Ay (= xarabatá)].
  1. 1. Temporal de nieve y granizu [Ay (= <i class="della">xarabatá</i>)].
Cfr. xarabatada.
zarabayada, la
📖: zarabayada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición y efeutu de *<i class="della">zarabayar</i>(TEST)
  1. zarabayada
  2. Aición y efeutu de *<i class="della">zarabayar</i
o zabayar [Tox].
  1. 1. o <i class="della">zabayar</i> [Tox].
Cfr. zabayar.
zarabayeru, a, o*
📖: zarabayeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zarabayeiru/iera [Tox].>(TEST)
  1. zarabayeru
  2. zarabayeiru/iera
    • Tox
Zarabayón, zabayón [Tox].
  1. 1. Zarabayón, zabayón [Tox].
2. Que diz disparates, tonteríes [Tox]. Cfr. zarabayu, a, o.
zarabayón, ona
📖: zarabayón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<zarabachón [Sm]. zurabayón [Ca]. zarabachón/ona [Tb {en- derecho afitando esta grafía en Tb y non en [ʈş]}[Tb].>(TEST)
  1. zarabayón
    • Sb
    • Tb
    • Vd
  2. {en- derecho afitando esta grafía en Tb y non en [ʈş]}
  3. zarabachón
    • Sm
  4. zurabayón
    • Ca
  5. zarabachón/ona
    • Tb [Tb
Toscu, bastu [Sb (= eszarabayón). Ca. Oc)]: Ési nunca pasó de ser un zurabayón [Ca]. Poco ardizosu, torpe nos movimientos (l’individuu) [Tb. Sm]. Desastrosu [Vd]. 2. Qu’empuerca lo que toca, poco amañosu [Tox].
  1. 1. Toscu, bastu [Sb (= eszarabayón). Ca. Oc)]: <i class="della">Ési</i> <i class="della">nunca</i> <i class="della">pasó</i> <i class="della">de</i><i class="della"> ser</i> <i class="della">un</i> <i class="della">zurabayón</i> [Ca]. Poco ardizosu, torpe nos movimientos (l’individuu) [Tb. Sm]. Desastrosu [Vd].
  2. 2. Qu’empuerca lo que toca, poco amañosu [Tox].
Aum. de zarabayu, a, o.
zarabayu, a, o
📖: zarabayu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zarabachu [Tb]. zarabaya [Cn (MG)].>(TEST)
  1. zarabayu
    • Cn
    • Cv
  2. zarabachu
    • Tb
  3. zarabaya
    • Cn (MG)
Poco amañosu [Cn (MG)]. Poco ardizosu, torpe (una perso- na) [Tb]. 2. Puerca y ensin orden, que fai les coses de mala manera (una persona) [Cv]. //Un zarabayas ‘mal iguada, des- ordenada (una persona) [Cn (F)]: Arréglate que veis feito un zarabayas [Cn (F)].
  1. 1. Poco amañosu [Cn (MG)]. Poco ardizosu, torpe (una perso- na) [Tb].
  2. 2. Puerca y ensin orden, que fai les coses de mala manera (una persona) [Cv]. //<i class="della">Un</i> <i class="della">zarabayas</i> ‘mal iguada, des- ordenada (una persona) [Cn (F)]: <i class="della">Arréglate que veis feito un </i><i class="della">zarabayas </i>[Cn (F)].
persa” {nota de la edición que remanamos}. Daes le variantes con que se conseña’l términu ye posible que la terminoloxía asturiana favoreza que partamos d’una variante *sarabalium que xustificaría’l nome ast. zarabayu (cfr.), l’ax. zarabayu, a, o (cfr.), l’aum. zarabayón (cfr.), el verbu *za(r)abayar za- bayar (cfr.) asina como’l compuestu enzarabayar (cfr.) y *es- zarabayar (cfr.). El verbu *eszarabayar entra na formación de eszarabatiar (cfr.) y *eszarabatanar (cfr. eszarabatanáu). Esta familia ufre un gran averamientu fónicu y semánticu cola de farapu (cfr. farrapiu & esfarrapar). Tamién col ax. zarabayeru, a, o (cfr.); zarampayar (cfr.) col deverbal zaram- payada (cfr.); zarampayu (cfr.); en zarampeñu, a, o (cfr.) con destremáu sufixu. L’ast. zarapayar (cfr.) y familia (zarapayu, zarapaya. zarapayada) tamién ha considerase en rellación con zarabayu según se conseña nesta entrada.
  1. persa” {nota de la edición que remanamos}. Daes le variantes con que se conseña’l términu ye posible que la terminoloxía asturiana favoreza que partamos d’una variante *sarabalium que xustificaría’l nome ast. zarabayu (cfr.), l’ax. zarabayu, a, o (cfr.), l’aum. zarabayón (cfr.), el verbu *za(r)abayar za- bayar (cfr.) asina como’l compuestu enzarabayar (cfr.) y *es- zarabayar (cfr.). El verbu *eszarabayar entra na formación de eszarabatiar (cfr.) y *eszarabatanar (cfr. eszarabatanáu). Esta familia ufre un gran averamientu fónicu y semánticu cola de farapu (cfr. farrapiu & esfarrapar). Tamién col ax. zarabayeru, a, o (cfr.); zarampayar (cfr.) col deverbal zaram- payada (cfr.); zarampayu (cfr.); en zarampeñu, a, o (cfr.) con destremáu sufixu. L’ast. zarapayar (cfr.) y familia (zarapayu, zarapaya. zarapayada) tamién ha considerase en rellación con zarabayu según se conseña nesta entrada.
Posible ax. con un aniciu nel nome saraballum, pallabra qu’almite variantes como sarabarae, sarabala; defínela Isi- doro de Sevilla: “Sarabarae sunt fluxa ac sinuosa vestimenta” (Etimologías xix, 23-3); el significáu que se da al términu “va desde los capuchones de los magos, como indica Isidoro, y la cofia que llevan en algunas pinturas, los tres niños del horno de Babilonia, hasta una especie de pantalones anchos, vestido
zarabayu, el*
📖: zarabayu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/zarabayos [Cv. Oc].>(TEST)
  1. zarabayu
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/zarabayos infl. cast.
    • Cv
    • Oc
Restos de comida (de persones, del ganáu) [Cv]. Restos d’alimentu que’l ganáu dexa en peselbe [Oc]. Cfr. zarabayu, a, o & zarampayu.
  1. Restos de comida (de persones, del ganáu) [Cv]. Restos d’alimentu que’l ganáu dexa en peselbe [Oc].
  2. Oc
  3. Cfr. zarabayu, a, o & zarampayu.
zarabetiar*
📖: zarabetiar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><zarabetear [Mar].>(TEST)
  1. zarabetiar*
  2. ident class="della" level="1"></ident><zarabetear
    • Mar
Zazar [Mar].
  1. 1. Zazar [Mar].
Cfr. zarabetu.
  1. Cfr. zarabetu.
zarabetu, a, o
📖: zarabetu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><zarabeto [Ar. VCid].>(TEST)
  1. zarabetu
  2. ident class="della" level="1"></ident><zarabeto
    • Ar
    • VCid
Que zacea [Arm. Mar]. Tatexu [Ar. Bab. Pzu. PSil. Tor. Vg. Llomb. VCid]. Que fala con dificultá [Qu. Tb]. 2. Un poco cente, simplayu (una persona) [Tb]: Ésos son unos zarabetos [Tb]. - Zarabete (zarabetear). Significa en Pontevedra al zazo o que es balbuciente, y en especial el tato” [Sarmiento 1973: 410] Anque Corriente tien l’ax. asturianu (común al gall.) como arabismu (da s.v. zarabato) abúltame que nestos dos dominios pue entendese dende una amestanza del llat. serare y uittam, esto ye, *zarabetar ‘tener la veta zarrada’, ‘tener la veta ensin cortar’ (cfr. veta; adla 52). D’ehí siguió’l part. fuerte zara- betu, a, o.
  1. Que zacea [Arm. Mar]. Tatexu [Ar. Bab. Pzu. PSil. Tor. Vg. Llomb. VCid]. Que fala con dificultá [Qu. Tb]. 2. Un poco cente, simplayu (una persona) [Tb]: Ésos son unos zarabetos [Tb]. - Zarabete (zarabetear). Significa en Pontevedra al zazo o que es balbuciente, y en especial el tato
  2. Sarmiento 1973: 410
  3. Anque Corriente tien l’ax. asturianu (común al gall.) como arabismu (da s.v. zarabato) abúltame que nestos dos dominios pue entendese dende una amestanza del llat. serare y uittam, esto ye, *zarabetar ‘tener la veta zarrada’, ‘tener la veta ensin cortar’ (cfr. veta; adla 52). D’ehí siguió’l part. fuerte zara- betu, a, o.
zarabollín
📖: zarabollín
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>“Voz usada en una rima popular infantil” [Cg]. <ident class="della" level="1"></ident>¿De la familia del ast. <i class="della">zarabayu</i>(TEST)
  1. zarabollín
  2. ident class="della" level="1"></ident>“Voz usada en una rima popular infantil”
    • Cg
  3. <ident class="della" level="1"></ident>¿De la familia del ast
  4. <i class="della">zarabayu</i
pero con encruz de -bayu y
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. pero con encruz de -<i class="della">bayu</i> y
-bollín? ¿Lo mesmo nel fem. zarabollina (cfr.)?
  1. -bollín? ¿Lo mesmo nel fem. zarabollina (cfr.)?
zarabollina, la
📖: zarabollina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><zaramollina [y Llv (LBlanco)].>(TEST)
  1. zarabollina
  2. ident class="della" level="1"></ident><zaramollina
    • y Llv (LBlanco)
Vuelta’l gatu [LBlanco]. Cfr. zarabollín.
zaraces {?}
📖: zaraces {?}
🏗️: NO
✍️: NO
Momentu de llocura, ataque de nervios, cosa que se fai ensin pensar [Vd]: <i class="della">A</i>(TEST)
  1. zaraces {?}
    • Vd
  2. Momentu de llocura, ataque de nervios, cosa que se fai ensin pensar [Vd]: <i class="della">A</i
paez que te dan zaraces [Vd].
  1. 1. <i class="della">tí</i> <i class="della">paez</i> <i class="della">que</i> <i class="della">te</i> <i class="della">dan</i> <i class="della">zaraces</i> [Vd].
Ye voz qu’ha rellacionase col nuesu sarasa (cfr.) y col ant. saraça ‘filtros d’amor’ y col cast. zarazas ‘venenu pa perros’ que paez averáu al andalusí (da s.v. saraça).
zarafacu, {el}
📖: zarafacu
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
(TEST)
  1. zarafacu
    • Sm
Persona mal vistida [Sm].
  1. 1. Persona mal vistida [Sm].
Términu que podría ser frutu d’una amestanza con un segun- du elementu quiciabes continuador del participiu fuerte del ast. afacar (cfr.).
zarafuelle, el*
📖: zarafuelle
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zarafuel.le [Zardaín (Cv)].>(TEST)
  1. zarafuelle
  2. zarafuel.le
    • Zardaín (Cv)
Planta asemeyada al pensamientu y que s’atopa nes tierres semaes [Zardaín (Cv) (= calzón)].
  1. 1. Planta asemeyada al <i class="della">pensamientu</i> y que s’atopa nes tierres semaes [Zardaín (Cv) (= calzón)].
El nome de la planta pudo tar motiváu por una semeyanza con dalgún elementu conocíu pela cultura material; nesi sen podría tratase d’una referencia a daqué cosa portadora del continuador ast. del llat. follis, -is ‘odre’ > ast. fuelle, (cfr.), quiciabes en rellación col ast. zaragüelles (cfr.), un posible arabismu con nicios d’una vieya aspiración de -f- favoreci- da pola diptongación [we]. Nun resulta imposible d’almitir parentescu del ast. zarafuelle col verbu conseñáu en Lleón zarafullar “embrollar, enredar una cosa de modo que no se entiende” [lla], ast. azarafulláu, ada, ao (cfr.).
zarafullón, ona
📖: zarafullón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Desordenáu [Cd]. Cfr. <i class="della">azarafulláu,</i>(TEST)
  1. zarafullón
  2. Desordenáu
    • Cd
  3. Cfr
  4. <i class="della">azarafulláu,</i
ada, ao.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ada,</i> <i class="della">ao</i>.
zaragata, la
📖: zaragata
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">zarandaja </i>[Tox]. 2. Enguedeyu, xaréu, ruíu [R]. Enga- rradiella [PSil]: <i class="della">Formanon una zaragata </i>[PSil]. 3. Xuguete [Tox]. 4. Persona allocada, chancletu [Xx. Tox. /Eo/]. //<i class="della">Un zaragatas </i>‘persona que siempre anda gastando bromes’ [Cn (F)]: <i class="della">Sos</i>(TEST)
  1. zaragata
    • Cn
  2. Cast
  3. <i class="della">zarandaja </i>
    • Tox
  4. 2
  5. Enguedeyu, xaréu, ruíu
    • R
  6. Enga- rradiella
    • Formanon una zaragata [PSil.">PSil]: <i class="della">Formanon una zaragata </i>[PSil
  7. 3
  8. Xuguete
    • Tox
  9. 4
  10. Persona allocada, chancletu
    • Xx
    • Tox
    • /Eo/
  11. <i class="della">Un zaragatas </i>‘persona que siempre anda gastando bromes’ [Cn (F)]: <i class="della">Sos</i eonaviego
un zaragatas, tol día tas con payasadas [Cn (F)]. Podría tratase d’un arabismu (deeh s.v. bazr qatûnā) porta- dor de la raíz zġrd/ţ, xunto al cat. saragata ‘baturiciu’, y a los sos equivalentes hispánicos, anque ye difícil de probar según Corriente (da s.v. saragata; adla 231). Sedría posible una formación axetiva zaragateru, a, o (cfr.)
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">zaragatas,</i> <i class="della">tol</i> <i class="della">día</i> <i class="della">tas</i> <i class="della">con</i> <i class="della">payasadas</i> [Cn (F)]. Podría tratase d’un arabismu (deeh s.v. bazr qatûnā) porta- dor de la raíz zġrd/ţ, xunto al cat. <i class="della">saragata</i> ‘baturiciu’, y a los sos equivalentes hispánicos, anque ye difícil de probar según Corriente (da s.v. saragata; adla 231). Sedría posible una formación axetiva <i class="della">zaragateru,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.)
quiciabes meyor qu’averase al cast. zarabutero que Corominas-Pascual con- sideren siguidor de farabbutare con aniciu nel it. farabutto (dcech s.v. filibustero). De zaragata pudo facese’l deriváu *zaragatana ax. convertíu llueu en zaragozana (cfr. zarago- zanu, a, o) por atraición paranomástica. Etimolóxicamente l’ast. zaragaya (cfr.), zaragayu, a, o (cfr.) podríen rellacio- nase con zaragata.
zaragateru, a, o*
📖: zaragateru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<saragateiru/era [Pr]. +saragatiru [Ay. Ll]. zaragateiru [PSil. Tor]. //zaragateiro [Eo].>(TEST)
  1. zaragateru
  2. saragateiru/era
    • Pr
  3. saragatiru metafonía
    • Ay
    • Ll
  4. zaragateiru
    • PSil
    • Tor
  5. zaragateiro eonaviego
    • Eo
Bulliciosu [Tor. /Eo/].
  1. 1. Bulliciosu [Tor. /Eo/].
2. Zalameru [Tor. /Eo/]. Cast. lisonjero [Ll. Pr], que galantea, graciosu [Ll]. 3. Mentirosu, desaxeráu, que xenera enguedeyos [PSil]. 4. Revoltosu, alborotador [Ay]. Cfr. zaragata.
zaragaya, {la}
📖: zaragaya
🔤: , {la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {la}
<{Sustituyimos al orixinal escritu con “ll”, (cfr. zaragayu, a, o)}.>(TEST)
  1. zaragaya
  2. {Sustituyimos al orixinal escritu con “ll”, (cfr. zaragayu, a, o)}
Ruíu que faen delles persones axuntaes y falando al empar [Vg].
  1. 1. Ruíu que faen delles persones axuntaes y falando al empar [Vg].
Cfr. zaragayu, a, o.
zaragayu, a, {o}
📖: zaragayu
🔤: , a, {o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,, {o}
Alborotador [Cl]. Posible compuestu d’un primer elementu rellacionable col ast. <i class="della">zaragata</i>(TEST)
  1. zaragayu
  2. Alborotador
    • Cl
  3. Posible compuestu d’un primer elementu rellacionable col ast
  4. <i class="della">zaragata</i
(cfr.) cola amestanza d’un dim. -aculus. Del fem. nominalizáu siguió zaragaya ‘ruíu que faen delles per- sones axuntaes y falando al empar’ conseñáu en Vallegordo (Lleón) tierra onde, (de facer casu al Vocabulario Dialectal de F. Rubio 1956-1961) ufiértense pa los grupos lj, c’l, g’l resultaos destremaos, a vegaes con [] (muller, fillo), a vegaes con [y] (mayar), a vegaes [tS] (mucher, ficho, agucha, pacha, piocho), etc.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) cola amestanza d’un dim. -aculus. Del fem. nominalizáu siguió <i class="della">zaragaya </i>‘ruíu que faen delles per- sones axuntaes y falando al empar’ conseñáu en Vallegordo (Lleón) tierra onde, (de facer casu al <i class="della">Vocabulario</i> <i class="della">Dialectal</i> de F. Rubio 1956-1961) ufiértense pa los grupos lj, c’l, g’l resultaos destremaos, a vegaes con [] (<i class="della">muller, fillo</i>), a vegaes con [y] (<i class="della">mayar</i>), a vegaes [tS] (<i class="della">mucher,</i> <i class="della">ficho,</i> <i class="della">agucha,</i> <i class="della">pacha, </i><i class="della">piocho</i>), etc.
zaragozanu, a, o
📖: zaragozanu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
De Zaragoza [Xral]. 2. Allegre, zaragateru [AGO]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Cuantu</i>(TEST)
  1. zaragozanu
  2. De Zaragoza
    • Xral
  3. 2
  4. Allegre, zaragateru
    • AGO
  5. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Cuantu</i
más ñeña más zaragozana [DyE 4]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">más</i> <i class="della">ñeña</i> <i class="della">más</i> <i class="della">zaragozana</i> [DyE 4]
como me veis ansí zaragozana [HyL (F-O)/160] Yo me porné xentil, zaragozana/de perles, oro y seda bien guarnida [Judit 206] L’aceición §2 podría llograse dende zaragata (
  1. como me veis ansí zaragozana
  2. HyL (F-O)/160
  3. Yo me porné xentil, zaragozana/de perles, oro y seda bien guarnida
  4. Judit 206
  5. L’aceición §2 podría llograse dende zaragata (
cfr.), llueu ave- rada al primitivu deriváu de Zaragoza.
zaragüel
📖: zaragüel
🏗️: NO
✍️: NO
<{Ensin variación de xéneru}.>(TEST)
  1. zaragüel
    • Ay
  2. {Ensin variación de xéneru}
Rapaz descaráu [Ay]: ¡Curre, zaragüel, curre! [Ay].
  1. 1. Rapaz descaráu [Ay]: <i class="della">¡Curre, zaragüel, curre! </i>[Ay].
Cfr. zaragüelles.
zaragüelles, les
📖: zaragüelles
🔤: , les
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

<zaragüel.les [Pzu]. zarabuelles [Cg]. /////zaragüeles [Ay]. /////los zaragüelos [Ay].>(TEST)
  1. zaragüelles
  2. zaragüel.les
    • Pzu
  3. zarabuelles
    • Cg
  4. zaragüeles dudoso (certainty = baxa)
    • Ay
  5. los zaragüelos dudoso (certainty = baxa)
    • Ay
Cast. zaragüelles [Cg (ensin usu). Pzu]. Calzón ordinariu, abondo anchu [Ay]. Calzón ordinariu, mal fechu y enforma
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">zaragüelles</i> [Cg (ensin usu). Pzu]. Calzón ordinariu, abondo anchu [Ay]. Calzón ordinariu, mal fechu y enforma
Aquel galán va allí/ya parez que lleva botes/poco aya que yo lu vi/coles zaragueles (sic) rotes [GP a. 1788] L’ast. zaragüel (→ zaragüeles, con un masc. zaragüelos) asina como’l pl. zaragüelles podría tenese por voz d’aniciu nel árabe sarāwīl, plural de sirwāl ‘pantalón peranchu’, como propo- níen Corominas-Pascual (dcech s.v. zaragüelles) y Corriente pal arag. y cast. zaragüelles, cat. saragüells, etc. Pero entiendo que, ensin necesidá de partir del and. sirwála → *ciráwla (da s.v. ceroula), dende l’ár. cl. sarāwil debió formase yá en boca de falantes románicos, *saráwil(a), verdaderu responsable de los resultaos nor-occidentales de la península, esto ye gall. ci- rolas, port. ceroula ‘calzoncíos’ (da), ast. oc. zaloiras (cfr.) que dexa ver, amás d’un camudamientu de líquides, l’influxu del sufixu llatinu -oria > ast. oc. -oira (ghla 67 & 95; adla 232). Con too, en zaragüelles podría alvertise un posible influxu del ast. zarafuelle (cfr.) onde sedría acoyible almitir, pelo menos, l’averamientu a un siguidor
  1. Aquel galán va allí/ya parez que lleva botes/poco aya que yo lu vi/coles zaragueles (sic) rotes
  2. GP a. 1788
  3. L’ast. zaragüel (→ zaragüeles, con un masc. zaragüelos) asina como’l pl. zaragüelles podría tenese por voz d’aniciu nel árabe sarāwīl, plural de sirwāl ‘pantalón peranchu’, como propo- níen Corominas-Pascual (dcech s.v. zaragüelles) y Corriente pal arag. y cast. zaragüelles, cat. saragüells, etc. Pero entiendo que, ensin necesidá de partir del and. sirwála → *ciráwla (da s.v. ceroula), dende l’ár. cl. sarāwil debió formase yá en boca de falantes románicos, *saráwil(a), verdaderu responsable de los resultaos nor-occidentales de la península, esto ye gall. ci- rolas, port. ceroula ‘calzoncíos’ (da), ast. oc. zaloiras (cfr.) que dexa ver, amás d’un camudamientu de líquides, l’influxu del sufixu llatinu -oria > ast. oc. -oira (ghla 67 & 95; adla 232). Con too, en zaragüelles podría alvertise un posible influxu del ast. zarafuelle (cfr.) onde sedría acoyible almitir, pelo menos, l’averamientu a un siguidor

anchu [ByM {paez que toma’l datu d’Arias de Miranda, autor qu’escribe nel sieglu xix}. del llat. follis, -is ‘odre’.
  1. Les muyeres de mió tierra/están en pecau mortal/co les za- ragüelles anches
  2. JyT 64
zaramallar
📖: zaramallar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. zaramallar
Cfr. azaramallar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">azaramallar</i>.
zarambicu, {el}
📖: zarambicu
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
//<i class="della">Caer</i>(TEST)
  1. zarambicu
    • Lln
  2. <i class="della">Caer</i eonaviego
de picu zarambicu ‘cayer de cabeza’ [Lln].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">picu</i> <i class="della">zarambicu</i> ‘cayer de cabeza’ [Lln].
**
zaraméu, el*
📖: zaraméu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Zaramedo</i>(TEST)
  1. zaraméu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Zaramedo</i
1186 [Gradefes: 331]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1186 [Gradefes: 331]
de la parte de baxo la cuesta de Çuramedo 1474(or.) [SP-IV/163] Talmente paez que se trata d’un términu toponímicu en -ētum -edu > -éu, coleutivu de *sárama, variante de samara, un posible celtismu (tlg 130) que tamién xustificaría los topóni- mos abondativos en -al de tipu Zaramal (ta 320).
  1. de la parte de baxo la cuesta de Çuramedo
  2. 1474(or.) SP-IV/163
  3. Talmente paez que se trata d’un términu toponímicu en -ētum
  4. edu > -éu, coleutivu de *sárama, variante de samara, un posible celtismu (tlg 130) que tamién xustificaría los topóni- mos abondativos en -al de tipu Zaramal (ta 320).
zaramiellar
📖: zaramiellar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. zaramiellar
Cfr. azaramallar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">azaramallar</i>.
zaraminguín, el
📖: zaraminguín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zaraminguín
Columbiu [Lillo (Columpio)].
  1. 1. Columbiu [Lillo (Columpio)].
Cfr. taramingu.
zaramocu, a, o*
📖: zaramocu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zaramoco [Cñ]. zaramoucu/a [Md]. saramoucu/a [Md].>(TEST)
  1. zaramocu
  2. zaramoco
  3. zaramoucu/a
    • Md
  4. saramoucu/a
    • Md
Ensin sustancia (persona) [Cñ].
  1. 1. Ensin sustancia (persona) [Cñ].
2. Nanu [Md]. ¿Guardará daqué rellación col ast. xaramocu (cfr.)?
zarámpanu, el
📖: zarámpanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zarámpanu
Pedazu grande de pan o de borona [Lln]. Podría tratase d’una pallabra [¿del mesmu aniciu que farám- panu ‘gramófonu’ (cfr.)?] quiciabes fechu sobro falampu ‘trapu’ (cfr.) aplicáu figuradamente a dalgo grande quiciabes tapao con daqué que ye o semeya un trapu grande.
  1. Pedazu grande de pan o de borona [Lln].
  2. Lln
  3. Podría tratase d’una pallabra [¿del mesmu aniciu que farám- panu ‘gramófonu’ (cfr.)?] quiciabes fechu sobro falampu ‘trapu’ (cfr.) aplicáu figuradamente a dalgo grande quiciabes tapao con daqué que ye o semeya un trapu grande.
  4. ¿del mesmu aniciu que farám- panu ‘gramófonu’ (cfr.)?
zarampayada
📖: zarampayada
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Zarangayada</i>(TEST)
  1. zarampayada
  2. ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Zarangayada</i
{pallabra que nun define pero que quiciabes pudiere entendese como ‘aición y efeutu de *zarabayar o za- rampayar’} [Tox].
  1. 1. {pallabra que nun define pero que quiciabes pudiere entendese como ‘aición y efeutu de *<i class="della">zarabayar</i> <i class="della">o</i> <i class="della">za- </i><i class="della">rampayar’</i>} [Tox].
Deverbal del ast. zarampayar (cfr.).
  1. Deverbal del ast. zarampayar (cfr.).
zarampayar
📖: zarampayar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Zarabayar</i>(TEST)
  1. zarampayar
  2. ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Zarabayar</i
{verbu que nun define [Tox}.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. {verbu que nun define [Tox}.
Quiciabes variante de zarabayar (cfr.), de la familia de zara- pu (cfr. farrapiu).
  1. Quiciabes variante de zarabayar (cfr.), de la familia de zara- pu (cfr. farrapiu).
zarampayáu, ada, ao
📖: zarampayáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">zarampayáu, ada,</b>(TEST)
  1. zarampayáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">zarampayáu, ada,</b
ao Puercu, revueltu [Tox].
  1. 1. <b class="della">ao</b> Puercu, revueltu [Tox].
Pp. de zarampayar.
zarampayeru, a, o*
📖: zarampayeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><zarampayeiru/eira [Tox].>(TEST)
  1. zarampayeru
  2. ident class="della" level="1"></ident><zarampayeiru/eira
    • Tox
Zarabayeiru, qu’empuerca lo que toca, poco amañosu [Tox]. En posible rellación col ast. zarabayu, a, o (cfr.).
  1. Zarabayeiru, qu’empuerca lo que toca, poco amañosu [Tox]. En posible rellación col ast. zarabayu, a, o (cfr.).
  2. Tox
zarampayu, {el}
📖: zarampayu
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
<ident class="della" level="1"></ident><zarapayu [y Tox]. //zarampayo/a [Eo].>(TEST)
  1. zarampayu
  2. ident class="della" level="1"></ident><zarapayu
    • y Tox
  3. zarampayo/a eonaviego
    • Eo
Trapu, falamperniu [Tox. /Mánt. Eo/].
  1. 1. Trapu, falamperniu [Tox. /Mánt. Eo/].
Posible variante de zarabayu, a, o (cfr.) fondamente emparen- táu con farapu (+ -ayu), variante de farrapiu (cfr.).
  1. Posible variante de zarabayu, a, o (cfr.) fondamente emparen- táu con farapu (+ -ayu), variante de farrapiu (cfr.).
zarampeñu, a, o
📖: zarampeñu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Que tien los güeyos medio zarraos [Oc]. <ident class="della" level="1"></ident>¿Posible variante de <i class="della">zarabayu,</i>(TEST)
  1. zarampeñu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Que tien los güeyos medio zarraos
    • Oc
  3. <ident class="della" level="1"></ident>¿Posible variante de <i class="della">zarabayu,</i
a, o (cfr.), con tracamundiu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.), con tracamundiu
de [θ] y [f]?
  1. de [θ] y [f]?
  2. f
zaramuetu, a, o
📖: zaramuetu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. zaramuetu
Poco ardizosa, torpe (una persona) [Tb]. Torpe y cansín pa too [Oc]. Cfr. azaramotáu.
  1. Poco ardizosa, torpe (una persona) [Tb]. Torpe y cansín pa too [Oc].
  2. Oc
  3. Cfr. azaramotáu.
zaramullar
📖: zaramullar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Engullir, zampar [Lln]. <ident class="della" level="1"></ident>¿En rellación cola familia de <i class="della">faramalla</i>(TEST)
  1. zaramullar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Engullir, zampar
    • Lln
  3. <ident class="della" level="1"></ident>¿En rellación cola familia de <i class="della">faramalla</i
(cfr.) y azaramallar
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) y <i class="della">azaramallar</i>
(cfr.)?
  1. (cfr.)?
zaramullu, a, o*
📖: zaramullu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<“zaramuchzxu” [Pzu {que camiento que sedría interpretable como *zaramul.lu}].>(TEST)
  1. zaramullu
  2. {que camiento que sedría interpretable como *zaramul.lu}
  3. “zaramuchzxu”
    • Pzu
Meticón, cuntaperu [Pzu].
  1. 1. Meticón, cuntaperu [Pzu].
¿Guardaría rellación col ast. zaramullar (cfr.)? Corominas- Pascual interpreten cast. zaramullo ‘zascandil’ como un americanismu de Venezuela, Perú, con aniciu en *zamurullo (dcech s.v. zamuro).
zaranda, la
📖: zaranda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ceranda [Ar. PSil. Vg. Tor. Bard. Llomb. Mar. Alb. VCid].>(TEST)
  1. zaranda
    • Sm
  2. ceranda
    • Ar
    • PSil
    • Vg
    • Tor
    • Bard
    • Llomb
    • Mar
    • Alb
    • VCid
Peñera pa zarandar (el fondu pue ser de cueru, con furacos arredondiaos, o tar fechu con un texíu d’alambre, más ralo que lo de la criba) [Sm]. Especie de criba, anque más peque- ña, pa llimpiar los cereales [Ar. Vg. Mar]. Criba de furacos más pequeños que la criba emplegada pa llimpiar el granu [PSil]. Criba [Llomb] de piel ensin curtir [Bard]. Peñera o criba [Alb] pa llimpiar el granu [Tor]. Criba de cueru con fu- racos arredondiaos emplegada pa cereales y llegumes [VCid]. 2. Persona que lo enguedeya too [Ar].
  1. 1. Peñera pa <i class="della">zarandar</i> (el fondu pue ser de cueru, con furacos arredondiaos, o tar fechu con un texíu d’alambre, más ralo que lo de la criba) [Sm]. Especie de criba, anque más peque- ña, pa llimpiar los cereales [Ar. Vg. Mar]. Criba de furacos más pequeños que la <i class="della">criba</i> emplegada pa llimpiar el granu [PSil]. Criba [Llomb] de piel ensin curtir [Bard]. Peñera o criba [Alb] pa llimpiar el granu [Tor]. Criba de cueru con fu- racos arredondiaos emplegada pa cereales y llegumes [VCid].
  2. 2. Persona que lo enguedeya too [Ar].
- Una baca que se dize Zeranda 1567 [(Comuña): 106] D’aniciu inciertu (dcech s.v. zaranda) anque yá Meyer- Lübke considera qu’ha rellacionase col llat. cernĕre (rew). Pela so parte Corriente defende un orixe árabe (da s.v. zaran- da). La voz hebo espardese al sur del dominiu ástur (lla s.v. ceranda) onde se conseña especialmente na documentación de Zamora pero tamién en Lleón, Palencia, y Cáceres (Mo- rala 2012: 313). De zaranda féxose’l ’l dim. continuador de -acula, zarandaya (
  1. - Una baca que se dize Zeranda
  2. 1567 (Comuña): 106
  3. D’aniciu inciertu (dcech s.v. zaranda) anque yá Meyer- Lübke considera qu’ha rellacionase col llat. cernĕre (rew). Pela so parte Corriente defende un orixe árabe (da s.v. zaran- da). La voz hebo espardese al sur del dominiu ástur (lla s.v. ceranda) onde se conseña especialmente na documentación de Zamora pero tamién en Lleón, Palencia, y Cáceres (Mo- rala 2012: 313). De zaranda féxose’l ’l dim. continuador de
  4. acula, zarandaya (
cfr.) que nós entendemos orixinariamen- te como *‘desperdicios de zarandar’ anque Corominas-Pas- cual xustifiquen serondayas “granos o frutos tardíos” (sic), documentáu en Lleón en 1251, como un dim. de serondo (sic) (dcech s.v. serondo). Tamién de zaranda féxose’l verbu zarandar (cfr.) → zarandiar, col deverbal zarandada (cfr.). En Lleón conséñense tamién términos analóxicos como: ce- rando, cerandón y zarandón (cfr.); a la so vera los térmi- nos rellacionaos: cerandar, cerandear, cerandiar, zarandeo, zarandillo (lla). De mano podría camentase que’l castella- nismu fónicu zarandajo (cfr. zarandayu) podría tenese como despeutivu aplicable a cosa espreciatible como los trapos vieyos (y pescanciamos que los restos de zarandar). Lo que se conseña como zarandallo (lla) na vera más occidental de Lleón y en gall. paez un equivalente autóctonu continuador de -aculus > -allo con [] neses fasteres. De zaranda féxose asina como l’ax. zaranderu, a, o ‘aficionáu a la xuerga, que se mueve muncho d’un sitiu a otru’ (cfr.) quiciabes motivao pol movimientu continuu de quien ta de xuerga o xarana y de quien mueve la zaranda como si se tratare d’una pande- reta o daqué asemeyao. Con too, abúltame qu’en xaranderu lo que se produxo foi un tracamundiu o encruz con xaraneru ‘amigu de la xarana’, deriváu de xarana (cfr.).
zarandada, la*
📖: zarandada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<cerandada [VCid. lla].>(TEST)
  1. zarandada
  2. cerandada
    • VCid
    • lla
Zaranda llena de granu [VCid. lla].
  1. 1. Zaranda llena de granu [VCid. lla].
Deverbal de zarandar (cfr. zaranda).
zarandar
📖: zarandar
🏗️: NO
✍️: NO
<cerandar [Ar. Mar. lla]. acerandar [Ar. Mar. Tor. VCid. Vg]. /////zarandear [Tox]. zarandiar [Lln. Av (Columpio)].>(TEST)
  1. zarandar
    • Sm
  2. cerandar
    • Ar
    • Mar
    • lla
  3. acerandar
    • Ar
    • Mar
    • Tor
    • VCid
    • Vg
  4. zarandear dudoso (certainty = baxa)
    • Tox
  5. zarandiar
    • Lln
    • Av (Columpio)
Llimpiar el granu, principalmente la cebada, cola zaranda (xe- neralmente llueu d’aventar) [Sm]. Pasar pela zaranda [Mar].
  1. 1. Llimpiar el granu, principalmente la cebada, cola zaranda (xe- neralmente llueu d’<i class="della">aventar</i>) [Sm]. Pasar pela zaranda [Mar].
Llimpiar los cereales cola zaranda, vañar [Ar. Tor. VCid. Vg]. 2. Mover, sacudir [Tox], menear [Lln]. //-se ‘columbiase’ [Av (Columpio)]. Cfr. zaranda. Semánticamente dende zarandar ‘mover la za- randa’ xustifícase ‘sacudir (a un individuu)’.
zarandaya, la
📖: zarandaya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">zarandaja</i>(TEST)
  1. zarandaya
  2. Cast
  3. <i class="della">zarandaja</i
[Tox]. 2. Xuguete [Tox].
  1. 1. [Tox].
  2. 2. Xuguete [Tox].
e de toda serandalla assi como fauas e eruellas e eruanços legume e fructas 1274 [Espinareda (Jiménez)/n. 33]
  1. e de toda serandalla assi como fauas e eruellas e eruanços legume e fructas
  2. 1274 Espinareda (Jiménez)/n. 33
Cfr. zaranda.
zarandayu, el*
📖: zarandayu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
</// zarandajo [lla]. zarandajos [Vg. Llomb].>(TEST)
  1. zarandayu
  2. zarandajo infl. cast.
    • lla
  3. zarandajos
    • Vg
    • Llomb
Trapos vieyos [Vg. lla]. Ropa pergastao, fecho xirones [Llomb].
  1. 1. Trapos vieyos [Vg. lla]. Ropa pergastao, fecho xirones [Llomb].
Cfr. zaranda.
zaranderu, a, o*
📖: zaranderu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zarandeiru/a [An].>(TEST)
  1. zaranderu
  2. zarandeiru/a
    • An
Aficionáu a la xuerga, que se mueve muncho d’un sitiu a otru [An]: Él ya un zarandeiru [An].
  1. 1. Aficionáu a la xuerga, que se mueve muncho d’un sitiu a otru [An]: <i class="della">Él</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">un</i> <i class="della">zarandeiru</i> [An].
Cfr. zaranda.
zarandón, el*
📖: zarandón
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<cerandón [Mar. VCid].>(TEST)
  1. zarandón
  2. cerandón
    • Mar
    • VCid
Zaranda grande [Mar]. Zaranda de furacos grandes [VCid].
  1. 1. Zaranda grande [Mar]. Zaranda de furacos grandes [VCid].
Cfr. zaranda.
zarangayada, la
📖: zarangayada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zarangayada
Zarabayada [Tox].
  1. 1. Zarabayada [Tox].
**
zarangüenganal, {la}
📖: zarangüenganal
🔤: , {la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {la}
Arbustu espinosu, que da <i class="della">zarangüénganos</i>, esto ye, groselles [VCid]. <br class="della">Formación abondativa en -<i class="della">al</i>, perfrecuente nel nome de fruta- les, amestada a <i class="della">zarangüénganu</i>(TEST)
  1. zarangüenganal
  2. Arbustu espinosu, que da <i class="della">zarangüénganos</i>, esto ye, groselles
    • VCid
  3. <br class="della">Formación abondativa en -<i class="della">al</i>, perfrecuente nel nome de fruta- les, amestada a <i class="della">zarangüénganu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
zarangüénganu, el*
📖: zarangüénganu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////zarangüénganos [VCid].>(TEST)
  1. zarangüénganu
  2. zarangüénganos variación de número
    • VCid
Groselles [VCid].
  1. 1. Groselles [VCid].
Términu qu’ha estudiase en relación a los fenómenos al- vertíos na perllarga familia fitonímica de miruéndanu (cfr.) y tamién con averamientu a dellos aspeutos ufríos nel ast. alagüezu (cfr.) qu’alvertimos en dalguna variante como, por exemplu, nel continuador del artículu ipse, -a, -um > s- (adla 253-254), cosa que tamién vemos en zarangüetu (cfr.) y za- rangüezu (cfr.).
zarangüetu, el
📖: zarangüetu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zaraguötu [Cl].>(TEST)
  1. zarangüetu
  2. zaraguötu
    • Cl
Escolanciu, cast. lución [VB]. Pequeñu reptil inofensivu [Cl]. Culiebra vidriosa [AGO (= esculibiertu)].
  1. 1. Escolanciu, cast. <i class="della">lución</i> [VB]. Pequeñu reptil inofensivu [Cl]. Culiebra vidriosa [AGO (= esculibiertu)].
D’una amestadura de ille + anguis + -ŏttus cola anteposición tautolóxica del, a vegaes, antiguu art. continuador de ipse (cfr. zarangüénganu).
zarangüezu, el
📖: zarangüezu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zarangüezu
    • Sm
Escolanciu [Sm (LBlanco)].
  1. 1. Escolanciu [Sm (LBlanco)].
D’una amestadura de ille + anguis + -ŏttius cola anteposi- ción tautolóxica del, a vegaes, antiguu art. continuador de ipse (cfr. zarangüénganu).
zarapaya, la*
📖: zarapaya
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zarapacha [Sm].>(TEST)
  1. zarapaya
  2. zarapacha
    • Sm
Lleche cuayao cuando entama a deburar [Sm].
  1. 1. Lleche cuayao cuando entama a deburar [Sm].
Cfr. zarapayar.
zarapayada, la
📖: zarapayada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Deverbal de <i class="della">zarapayar</i>(TEST)
  1. zarapayada
  2. Deverbal de <i class="della">zarapayar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
zarapayar
📖: zarapayar
🏗️: NO
✍️: NO
<azarapayar [/y “de Valdés al Eo” (Eo)/]. ///Podría ser autóc- tonu “zarapallar” [Vg] pero ha facese comparanza con <i class="della">zara- pachu</i>(TEST)
  1. zarapayar
  2. azarapayar
    • /y “de Valdés al Eo” (Eo)/
  3. Podría ser autóc- tonu “zarapallar” [Vg] pero ha facese comparanza con <i class="della">zara- pachu</i infl. cast.
[Vg] (cfr. zarapayu [Vg], acordies colo que diximos
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Vg] (cfr. <i class="della">zarapayu</i> [Vg], acordies colo que diximos
s.v. zaragayu [Vg]}.> Desordenar [Vg. /“de Valdés al Eo” (Eo)/]. Enredar les coses y los asuntos [/Eo/].
  1. Verbu qu’ha tenese como fechu dende zarapayu y zarapaya (cfr.) en rellación con zarabayu, a, o (cfr.). Un deverbal de zarapayar ye zarapayada que namái conocemos la so calte- nencia en Valdés y na fastera eonaviega onde definen como ‘cosa sucia, revuelta y ensin orden, asquerosa’ [/Eo/].
  2. /Eo/
zarapayu, el
📖: zarapayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><zarapachu [Vg].>(TEST)
  1. zarapayu
  2. ident class="della" level="1"></ident><zarapachu
    • Vg
Zarampayu, trapu, falamperniu [Tox]. 2. Lleche agrio [Vg]. 3. Individuu desordenáu [Vg] ensin llimpieza [/Eo (= zaram- payeiro)/]. Variante en [θ-] del ast. farapu (cfr. farrapiu) cola amestadu- ra del suf. diminutivu continuador de -aculus, *farapayu → zarapayu (cfr.). Semánticamente la idea de ‘lleche cortao o agrio’ débese a la so asociación con ‘trapu’; y dende ‘trapu’ foi posible l’averamientu a ‘daqué sucio o refugable’, ‘daqué que corta’. A la so vera un fem. analóxicu zarapaya (cfr.). Dende zarapayu, zarapaya féxose’l verbu zarapayar (cfr.) y el com- puestu *eszarapayar conocíu pel so participiu eszarapayáu, ada, ao (cfr.). Pero al llau de zarapayu foi posible la familia con nasal zarampayu (cfr.) d’u se fexo’l verbu zarampayar [(cfr.) quiciabes equivalente a *zarabayar (cfr. zabayar)], col que guarden fonda rellación ast. zarabayu, a, o (cfr.). Un po- sible deverbal de zarampayar ye zarampayada (cfr.); dende zarampayu féxose un posible deriváu zarampayeru, a, o (cfr.). Cfr. zarabayu, a, o.
  1. Zarampayu, trapu, falamperniu [Tox]. 2. Lleche agrio [Vg].
  2. Vg
  3. 3. Individuu desordenáu [Vg] ensin llimpieza [/Eo (= zaram- payeiro)/].
  4. /Eo (= zaram- payeiro)/
  5. Variante en [θ-] del ast. farapu (cfr. farrapiu) cola amestadu- ra del suf. diminutivu continuador de -aculus, *farapayu → zarapayu (cfr.). Semánticamente la idea de ‘lleche cortao o agrio’ débese a la so asociación con ‘trapu’; y dende ‘trapu’ foi posible l’averamientu a ‘daqué sucio o refugable’, ‘daqué que corta’. A la so vera un fem. analóxicu zarapaya (cfr.). Dende zarapayu, zarapaya féxose’l verbu zarapayar (cfr.) y el com- puestu *eszarapayar conocíu pel so participiu eszarapayáu, ada, ao (cfr.). Pero al llau de zarapayu foi posible la familia con nasal zarampayu (cfr.) d’u se fexo’l verbu zarampayar [(cfr.) quiciabes equivalente a *zarabayar (cfr. zabayar)], col que guarden fonda rellación ast. zarabayu, a, o (cfr.). Un po- sible deverbal de zarampayar ye zarampayada (cfr.); dende zarampayu féxose un posible deriváu zarampayeru, a, o (cfr.). Cfr. zarabayu, a, o.
  6. (cfr.) quiciabes equivalente a *zarabayar (cfr. zabayar)
zarapellosu, a, o
📖: zarapellosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">zarapullosu,</i>(TEST)
  1. zarapellosu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">zarapullosu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
zarapelludu, a, o
📖: zarapelludu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><zarapel.ludu/a [Tb].>(TEST)
  1. zarapelludu
  2. ident class="della" level="1"></ident><zarapel.ludu/a
    • Tb
Que tien munchu zarapullu [JH]. Ásperu (especialmente la piel, les piedres) [Tb]: Las manos téngolas zarapel.ludas [Tb]. Cfr. serpoyu.
  1. Que tien munchu zarapullu [JH]. Ásperu (especialmente la piel, les piedres) [Tb]: Las manos téngolas zarapel.ludas [Tb].
  2. Tb
  3. Cfr. serpoyu.
zarapica, la 1
📖: zarapica
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident>Actu de <i class="della">zarapicar</i>(TEST)
  1. zarapica
  2. ident class="della" level="1"></ident>Actu de <i class="della">zarapicar</i
[PSil]: Díu una zarapica que cuasi se mata
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [PSil]: <i class="della">Díu</i> <i class="della">una</i> <i class="della">zarapica</i> <i class="della">que</i> <i class="della">cuasi</i> <i class="della">se</i> <i class="della">mata</i>
[PSil]. Deverbal fuerte de zarapicar (cfr.).
  1. [PSil].
  2. PSil
  3. Deverbal fuerte de zarapicar (cfr.).
zarapica, la 2
📖: zarapica
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Anthus</i>(TEST)
  1. zarapica
    • Ib
  2. ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Anthus</i
spinoletta, cast. bisbita alpina [Noval]. 2. Vuelta’l gatu [Ll, Cn, Ib (LBlanco). PSil].
  1. 1. <i class="della">spinoletta</i>, cast. <i class="della">bisbita</i> <i class="della">alpina</i> [Noval].
  2. 2. Vuelta’l gatu [Ll, Cn, Ib (LBlanco). PSil].
Diego Siluestrez e Juan cerapiquero anbos de Ardon [s. xiii] [ACL-VIII/538] Creación analóxica femenina del ast. zarapicu 2 (cfr.). La do- cumentación ufre “cerapiquero”, ax. descriptivu, como nome d’oficiu.
  1. Diego Siluestrez e Juan cerapiquero anbos de Ardon [s. xiii]
  2. ACL-VIII/538
  3. Creación analóxica femenina del ast. zarapicu 2 (cfr.). La do- cumentación ufre “cerapiquero”, ax. descriptivu, como nome d’oficiu.
zarapicada, la
📖: zarapicada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cayida, tropezón [Pzu]. Cayida de focicu, perda d’equilibriu hacia alantre ensin necesidá de cayer [Tb]: <i class="della">Díume una bona </i><i class="della">zarapicada</i>(TEST)
  1. zarapicada
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cayida, tropezón
    • Pzu
  3. Cayida de focicu, perda d’equilibriu hacia alantre ensin necesidá de cayer [Tb]: <i class="della">Díume una bona </i><i class="della">zarapicada</i
[Tb].
  1. 1. [Tb].
Deverbal de zarapicar (cfr.).
  1. Deverbal de zarapicar (cfr.).
zarapicar
📖: zarapicar
🏗️: NO
✍️: NO
<azarapicar [An]. /////zapicar [y Cb. y Tb].>(TEST)
  1. zarapicar
    • Tb
    • Ca
    • Pa
    • Cg
    • Sb
    • Sm
    • Ay
    • Lln
    • Cn
    • Sr
    • Llg
  2. azarapicar
    • An
  3. zapicar dudoso (certainty = baxa)
    • y Cb
    • y Tb
Quedar n’equilibriu inestable [Cb. Tb]. Dar cabezazos, tener amagos de cayer [Tb]. Dar un trespiés [VBable] y cayer dan- do la vuelta’l gatu [PSil]: Zarapicóu ya mancóuse [PSil]. Tro- pezar con dalgo en suelu [Ca]. Trompicar [Pzu]. 2. Tropezar y cayer [Pa. Cg. Sb. Sm. An. R] de cabeza [Ay]. Cayer de cabeza [Lln]. Cayer daqué cosa por tar tarabicando [Cb]. Ca- yer de focicu [An (azarapicar)]: Tantu curría qu’azarapicóu [An]. 3. Cayer, volcar [Cn]. Dar la vuelta de llombu [Cn]: Tropecéi colas madreñas ya zarapiquéi con tou [Cn]. 4. Fa- cer el pasu’l borrachu [R]. 5. Tragar, zampar [Sr]. Comer con muncha priesa [Llg]: Zarapicaron los fayuelos na más pone- los enriba la mesa [Llg]. ///El corderín que reblinca, si non cae zarapica [LC].
  1. 1. Quedar n’equilibriu inestable [Cb. Tb]. Dar cabezazos, tener amagos de cayer [Tb]. Dar un trespiés [VBable] y cayer dan- do la vuelta’l gatu [PSil]: <i class="della">Zarapicóu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">mancóuse</i> [PSil]. Tro- pezar con dalgo en suelu [Ca]. Trompicar [Pzu].
  2. 2. Tropezar y cayer [Pa. Cg. Sb. Sm. An. R] de cabeza [Ay]. Cayer de cabeza [Lln]. Cayer daqué cosa por tar tarabicando [Cb]. Ca- yer de focicu [An (<i class="della">azarapicar</i>)]: <i class="della">Tantu</i> <i class="della">curría</i> <i class="della">qu’azarapicóu </i>[An].
  3. 3. Cayer, volcar [Cn]. Dar la vuelta de llombu [Cn]: <i class="della">Tropecéi colas madreñas ya zarapiquéi con tou </i>[Cn].
  4. 4. Fa- cer el pasu’l borrachu [R].
  5. 5. Tragar, zampar [Sr]. Comer con muncha priesa [Llg]: <i class="della">Zarapicaron</i> <i class="della">los</i> <i class="della">fayuelos</i> <i class="della">na</i> <i class="della">más</i> <i class="della">pone- </i><i class="della">los</i> <i class="della">enriba</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mesa</i> [Llg]. ///<i class="della">El</i> <i class="della">corderín</i> <i class="della">que</i> <i class="della">reblinca,</i> <i class="della">si</i> <i class="della">non</i><i class="della"> cae zarapica </i>[LC].
Verbu llográu, posiblemente, dende l’ast. zarapicu 2. Con too, da la impresión, en delles de les aceiciones, que se produz un averamientu col ast. tarabicar (cfr.) quiciabes pola proximidá fónica que s’alvierte ente dambos. En delles aceiciones ta- mién s’atopa un averamientu al verbu zampar (cfr.). Tamién con zarapicu 1 (cfr.).
zarapicón, el
📖: zarapicón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zarapicón
    • Ca
Tropezón dau colos pies contra un obstáculu del suelu [Ca].
  1. 1. Tropezón dau colos pies contra un obstáculu del suelu [Ca].
Aum. de zarapicu 1.
zarapicu, el 1
📖: zarapicu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Zalegu que dexen los llobos o bien otros animales llueu de comer a les víctimes [Tb = zarapiel.lu)]. 2. Porción pequeña [Bard] d’una cosa [Bab]: <i class="della">Nun deixóu nin zarapicu </i>[Bab]. 3. Valtu, tropiezu [Pzu]. //<i class="della">-os</i>(TEST)
  1. zarapicu
    • Qu
  2. Zalegu que dexen los llobos o bien otros animales llueu de comer a les víctimes
    • Tb = zarapiel
    • lu)
  3. 2
  4. Porción pequeña
    • Nun deixóu nin zarapicu [Bab.">Bard] d’una cosa [Bab]: <i class="della">Nun deixóu nin zarapicu </i>[Bab
  5. 3
  6. Valtu, tropiezu
    • Pzu
  7. <i class="della">-os</i eonaviego
‘trozos de dalguna cosa’ [Qu].
  1. 1. ‘trozos de dalguna cosa’ [Qu].
‘za- rapiellos que dexen les fieres al comer la víctima’ [Ri. Qu]. Dim. en -icu del ast. farapu (cfr. farrapiu) con tracamundiu de [f-θ], paralelu al ast. zarapiellu (cfr. farapiellu) y al con- tinuador del dim. īculus → zarapiyu (cfr.). En tou casu en delles aceiciones alviértese un camudamientu semánticu pol usu figuráu de ‘trapu’ → ‘trozu de carne’ → ‘cachu’.
zarapicu, el 2
📖: zarapicu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<zarapico [Os. Cñ. Ar].>(TEST)
  1. zarapicu
  2. zarapico
    • Os
    • Ar
Cast. zarapito [Cñ]. Cast. cerceta, coríu de menor tamañu que’l común [Mar (= zarapitu)]. 2. Tazu de madera pequeñu usáu como traba nel cabu’l sobéu [Os]. Palu curtiu y duru usáu pa trabar la soga de les treches [Ar].
  1. 1. Cast. <i class="della">zarapito</i> [Cñ]. Cast. <i class="della">cerceta</i>, coríu de menor tamañu que’l común [Mar (= zarapitu)].
  2. 2. Tazu de madera pequeñu usáu como traba nel cabu’l sobéu [Os]. Palu curtiu y duru usáu pa trabar la soga de les treches [Ar].
- Sin zaramicar los güeyos/non puede en tientes mirase [El Caballo 84] Dende zarapicu féxose’l verbu zarapicar (
  1. - Sin zaramicar los güeyos/non puede en tientes mirase
  2. El Caballo 84
  3. Dende zarapicu féxose’l verbu zarapicar (
Podría tratase, como proponen Corominas-Pascual (dcech s.v. zarapito), d’un compuestu del verbu (zarrar) + nome (picu). A la so vera taría’l fem. analóxicu zarapica 2 (cfr.). Fai falta almitir que nel casu ast. encaxa perbién darréu que conoce- mos el verbu iterativu continuador del llat. serare ‘zarrar’ → ast. acericar (pe1; 87) y *ceramicarzaramicar (cfr. za- rramicar): cfr.) → zapicar, con perda de -r-.
zarapicu, el 3
📖: zarapicu
🔤: , el 3
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 3
<b class="della">zarapicu,</b>(TEST)
  1. zarapicu
  2. b class="della">zarapicu,</b
el 3 Sarampión. Cfr. sarapicu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <b class="della">el</b> <b class="della">3 </b>Sarampión. Cfr. <i class="della">sarapicu</i>.
zarapiellu, el
📖: zarapiellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zarapiellu
Cfr. farapiellu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">farapiellu</i>.
zarapiyu, el
📖: zarapiyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zarapiyu
    • Ri
Ropa ruino que nun val un res [Ri].
  1. 1. Ropa ruino que nun val un res [Ri].
Cfr. zarapicu 1.
zarapón, ona
📖: zarapón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Qu’actúa ensin que naide lo note [ByM]. ¿Guardará rellación con <i class="della">farrapón</i>(TEST)
  1. zarapón
  2. Qu’actúa ensin que naide lo note
    • ByM
  3. ¿Guardará rellación con <i class="della">farrapón</i
(cfr.)?
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.)?
zarapullosu, a, o
📖: zarapullosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cfr. <i class="della">sarapullosu,</i>(TEST)
  1. zarapullosu
  2. Cfr
  3. <i class="della">sarapullosu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
zarapullu, el
📖: zarapullu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zarapullu
Cfr. serpollu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">serpollu</i>.
zarascanáu, a, o
📖: zarascanáu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<b class="della">zarascanáu,</b>(TEST)
  1. zarascanáu
    • Sm
  2. b class="della">zarascanáu,</b
a, o Tolondru [Sm].
  1. 1. <b class="della">a,</b> <b class="della">o </b>Tolondru [Sm].
Cfr. tarascu, a, o.
zaratán, ana
📖: zaratán
🔤: , ana
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ana
Cobarde, poco aliella y ruina (una persona) [Ca]. 2. Tolondru [Ay]: <i class="della">¡Qué</i>(TEST)
  1. zaratán
    • Ay
    • Ri
  2. Cobarde, poco aliella y ruina (una persona)
    • Ca
  3. 2
  4. Tolondru [Ay]: <i class="della">¡Qué</i
zaratán y atropabarro ye! [Ay]. 3. (Persona) que tarda en deprender les coses [Ri].
  1. 1. <i class="della">zaratán</i> <i class="della">y</i> <i class="della">atropabarro</i> <i class="della">ye!</i> [Ay].
  2. 3. (Persona) que tarda en deprender les coses [Ri].
Cfr. zaratán.
zaratán, el
📖: zaratán
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Enfermedá cancerosa [Ay]. Del ár. saraţân ‘cangarexu’, ‘cáncer’ igual que la voz cast. de la mesma espresión (dcech s.v. zaratán; adla 232) anque con dalguna suxerencia semántica en Corriente (da s.v. za- ratán). N’ast. alviértese tamién un usu axetivu (cfr. <i class="della">saratán, ana</i>) asina como un primitivu refechu que vemos en <i class="della">zaratu, a,</i>(TEST)
  1. zaratán
  2. Enfermedá cancerosa
    • Ay
  3. Del ár
  4. saraţân ‘cangarexu’, ‘cáncer’ igual que la voz cast
  5. de la mesma espresión (dcech s.v
  6. zaratán; adla 232) anque con dalguna suxerencia semántica en Corriente (da s.v
  7. za- ratán)
  8. N’ast
  9. alviértese tamién un usu axetivu (cfr
  10. <i class="della">saratán, ana</i>) asina como un primitivu refechu que vemos en <i class="della">zaratu, a,</i
o (cfr.) col femenín nominalizáu zarata (cfr.) y cola forma- ción abondativa zaratosu, a, o (cfr.). Al empar, gracies a una metátesis silábica, tenemos la serie correspondiente zátaru, a, o (cfr.), cola nominalización zátaru (cfr.) y zátara (cfr.), xunto al abondativu zatarosu, a, o (cfr. zaratosu, a, o). En dalgún
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">o</i> (cfr.) col femenín nominalizáu <i class="della">zarata</i> (cfr.) y cola forma- ción abondativa <i class="della">zaratosu, a, o </i>(cfr.). Al empar, gracies a una metátesis silábica, tenemos la serie correspondiente <i class="della">zátaru,</i> <i class="della">a, </i><i class="della">o </i>(cfr.), cola nominalización <i class="della">zátaru </i>(cfr.) y <i class="della">zátara </i>(cfr.), xunto al abondativu <i class="della">zatarosu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr. <i class="della">zaratosu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>). En dalgún
casu ye posible que pallabres aparentemente emparentaes con zaratán ufran parentescu cola familia llatina de ceratu (cfr.); lo mesmo ha dicise en sen contrariu.
zaratosu, a, o
📖: zaratosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zatarosu [Vg].>(TEST)
  1. zaratosu
    • Cn
  2. zatarosu
    • Vg
De ruin valor y mal atendío (el ganáu) [Cn (F)]: Aparta p’al.lá, zaratosa [Cn (F)].
  1. 1. De ruin valor y mal atendío (el ganáu) [Cn (F)]: <i class="della">Aparta </i><i class="della">p’al.lá, zaratosa </i>[Cn (F)].
2. Con cazcarries pegaes a la piel (l’animal) [Vg]. Cfr. zaratán.
zaratu, a, o
📖: zaratu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<{Con camudamientu d’acentu y metátesis de -<i class="della">t</i>-: <i class="della">zátaru</i>(TEST)
  1. zaratu
    • Cv
  2. {Con camudamientu d’acentu y metátesis de -<i class="della">t</i>-: <i class="della">zátaru</i
[PSil. Cv]}.> Cfr. zaratán.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [PSil. Cv]}.> Cfr. <i class="della">zaratán</i>.
Puerca y ensin sofitancia (una persona) [PSil]. 2. Mocosu, (neñu) revolvín y fadiu [Cv]. 2. Indiscretu, charrán [Vg].
zaratu, el*
📖: zaratu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<{Con camudamientu d’acentu y metátesis de -<i class="della">t</i>-: <i class="della">zátaru </i>[Pzu. PSil. Cn. Pr. Cv. Vd /Eo/]. ////zátarros [Mn]. záratos [Tox]}.>(TEST)
  1. zaratu
    • Vd
  2. {Con camudamientu d’acentu y metátesis de -<i class="della">t</i>-: <i class="della">zátaru </i>
    • Pzu
    • PSil
    • Cn
    • Pr
    • Cv
    • Vd /Eo/
  3. zátarros variación de número
    • Mn
  4. záratos [Tox]}
Deyeición que dexen les rates na berza [Vd].
  1. 1. Deyeición que dexen les rates na berza [Vd].
2. Cazcarries del ganáu [PSil. Cn]. Pella que se forma col pelo o llana d’un animal y los escrementos por falta de llimpieza [Pr. Cv]. Pe- gote de basura incrustáu na piel del animal [Pzu]. 3. Chis- cadura (de cementu, barru) que queda pegao a la ropa [Vd]. Chiscadura de barru que pega y seca na ropa [Vd]. 4. Pedazu de llana enredao [/Cu (Eo)/]. 5. Cáncer [/Eo/]. //-os ‘grumos, colgaxos, farapos’ [Mn]. Cazcarries pegaes na piel del animal [Tox]. Cfr. zaratán.
zaraza, la 1
📖: zaraza
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Cfr. <i class="della">xaraza,</i><i class="della">(TEST)
  1. zaraza
  2. Cfr
  3. <i class="della">xaraza,</i><i class="della"
la.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. la</i>.
zaraza, la 2
📖: zaraza
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Cfr. <i class="della">sarasa,</i><i class="della">(TEST)
  1. zaraza
  2. Cfr
  3. <i class="della">sarasa,</i><i class="della"
la.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. la</i>.
zarcellada, la*
📖: zarcellada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zarcel.lada [Cv].>(TEST)
  1. zarcellada
  2. zarcel.lada
    • Cv
Golpe dau col zarciellu o con otra ferramienta asemeyada [Cv].
  1. 1. Golpe dau col zarciellu o con otra ferramienta asemeyada [Cv].
Deverbal de zarcellar (cfr.).
zarcellar*
📖: zarcellar*
🏗️: SI
✍️: NO
<zarcel.lar [An]. azarcel.lar [An. Cv].>(TEST)
  1. zarcellar*
  2. zarcel.lar
    • An
  3. azarcel.lar
    • An
    • Cv
Trabayar cola zarciel.la [An]: Fomos a zarcel.lar [An]. Cavar
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Trabayar cola <i class="della">zarciel.la</i> [An]: <i class="della">Fomos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">zarcel.lar</i> [An]. Cavar
asemeyada [Cv].///En marzu azarciel.la, azarciel.la anque sea debaxu la mantiel.la [An]. Verbu fechu dende *sarcellum o dende’l so continuador (cfr. zarciellu 1, zarciella).
  1. asemeyada [Cv].///En marzu azarciel.la, azarciel.la anque sea debaxu la mantiel.la [An].
  2. An
  3. Verbu fechu dende *sarcellum o dende’l so continuador (cfr.
  4. zarciellu 1, zarciella).
superficialmente la tierra col zarciellu o con otra ferramienta
zarciella, la*
📖: zarciella
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><zarciel.la [An].>(TEST)
  1. zarciella
  2. ident class="della" level="1"></ident><zarciel.la
    • An
Zarciellu [An (= zarciel.lu)]. Cfr. zarciellu 1.
  1. Zarciellu [An (= zarciel.lu)]. Cfr. zarciellu 1.
  2. An (= zarciel.lu)
zarciellu, el 1
📖: zarciellu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident><zarciel.lu [Ay. Sm. Pzu. An. Vil (Cruce). Cv. Vd. Oc]. <ident class="della" level="1"></ident>+zarciil.lu [Ay]. zaciel.lu [Pzu]. cerciellu [y JH].>(TEST)
  1. zarciellu
  2. ident class="della" level="1"></ident><zarciel.lu
    • Ay
    • Sm
    • Pzu
    • An
    • Vil (Cruce)
    • Cv
    • Vd
    • Oc
  3. <ident class="della" level="1"></ident>+zarciil.lu
    • Ay
  4. zaciel.lu
    • Pzu
  5. cerciellu
    • y JH
Cast. zarcillo [Ay. An (= zarciel.la). Vd]. “Escardillo”, “al- mocafre” [Oc]. Fesorina [Lln. Pzu] pa sallar [LV. R]. Fesoria mui ancha [Lln]. Tipu de ferramienta pa sallar el trigu, fecha de plancha de fierro curtia y xebrada pel mediu formando dos dientes con un mangu que s’encaxa nun aniellu que tien na parte d’atrás [JH]. Fesoria pequeña con pala qu’acaba en pun- ta [Vil (Cruce)]. Ferramienta de dos dientes [Ay]. Ferramienta como doble xada (una d’elles termina en punta) emplegada pa sallar, sacar patates [Cv]. Especie de fesoria qu’en vez de pala tien tres o cuatro dientes fuertes de fierro (usada pa sallar trigu o centén) [Cv]. 2. Rodabiellu de fierro [Sm]. 3. Instrumentu de la fragua p’arreglar, calzar o templar [Lln].///Por santa Marina cuelga el zarciel.lu na viga; al que nun lo colgóu nun- ca fame-ye faltóu [Navia (LGarcía)]. un açado e dos fesorias e dos sarçiellos1387 [AAA/169] zarciello [Grangerías xviii] Zarziello, lo mismo que hazadillo” [GP a. 1788]
  1. Cast. zarcillo [Ay. An (= zarciel.la). Vd]. “Escardillo”, “al- mocafre” [Oc]. Fesorina [Lln. Pzu] pa sallar [LV. R]. Fesoria mui ancha [Lln]. Tipu de ferramienta pa sallar el trigu, fecha de plancha de fierro curtia y xebrada pel mediu formando dos dientes con un mangu que s’encaxa nun aniellu que tien na parte d’atrás [JH]. Fesoria pequeña con pala qu’acaba en pun- ta [Vil (Cruce)]. Ferramienta de dos dientes [Ay]. Ferramienta como doble xada (una d’elles termina en punta) emplegada pa sallar, sacar patates [Cv]. Especie de fesoria qu’en vez de pala tien tres o cuatro dientes fuertes de fierro (usada pa sallar trigu o centén) [Cv]. 2. Rodabiellu de fierro [Sm]. 3. Instrumentu de la fragua p’arreglar, calzar o templar [Lln].///Por santa Marina cuelga el zarciel.lu na viga; al que nun lo colgóu nun- ca fame-ye faltóu [Navia (LGarcía)]. un açado e dos fesorias e dos sarçiellos
  2. 1387 AAA/169
  3. zarciello
  4. Grangerías xviii
  5. Zarziello, lo mismo que hazadillo”
  6. GP a. 1788
Del llat. *sarcěllum ‘xada’, ‘fesoria’, sinónimu de sarcu- lum (rew) y con continuador cast. zarcillo (deeh). Sobre zar- ciellu, zarciella (cfr.) o sol so antecedente llogróse’l verbu zarcellar (cfr.).
zarciellu, el 2
📖: zarciellu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident><zarciel.lu [Ay].>(TEST)
  1. zarciellu
  2. ident class="della" level="1"></ident><zarciel.lu
    • Ay
Pendiente (normalmente d’azabache) col arete y dos piedres, una d’elles fixa y redonda (una llamada maquila, por paecese al cestu redondu d’esi nome) y la otra (celemín) móvil, gran- de, oblonga y más baxa [Lln]: ¡Vaya zarciellos más guapos que llevas! [Lln]. Pendiente(s) de les moces [Ay]. V annoscas de auro et unos cercellos de auro 981-994 [Fer- nández Corral 2002: 559 (ODueñas)] veynte borlas de plata e mas unos sarçellos de plata 1471(or.) [VC-II/237]
  1. Pendiente (normalmente d’azabache) col arete y dos piedres, una d’elles fixa y redonda (una llamada maquila, por paecese al cestu redondu d’esi nome) y la otra (celemín) móvil, gran- de, oblonga y más baxa [Lln]: ¡Vaya zarciellos más guapos que llevas! [Lln]. Pendiente(s) de les moces [Ay]. V annoscas de auro et unos cercellos de auro 981
  2. 994 Fer- nández Corral 2002: 559 (ODueñas)
  3. veynte borlas de plata e mas unos sarçellos de plata
  4. 1471(or.) VC-II/237
Del llat. circellus ‘aru’ (rew, deeh s.v. cĭrcĕllus; dcech s.v. zarcillo), destremáu de zarciellu 1 magar lo dicho en pe2 s.v. zarciellu.
zarcinera, la
📖: zarcinera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zarcinera
Especie de boquerón de forma triangular, en tenaes y payares, que se tapa d’iviernu con cuelmos de paya o felechu [Vg].
  1. 1. Especie de boquerón de forma triangular, en tenaes y payares, que se tapa d’iviernu con cuelmos de paya o felechu [Vg].
Cfr. zarza 1.
zardial, el
📖: zardial
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">zardial,</b>(TEST)
  1. zardial
    • Mn
  2. b class="della">zardial,</b
el Sebe [Mn].
  1. 1. <b class="della">el </b>Sebe [Mn].
Cfr. zarza 1.
zardón, ona*
📖: zardón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<zardona [Lln].>(TEST)
  1. zardón
  2. zardona
    • Lln
Vieyona [Lln].
  1. 1. Vieyona [Lln].
**
zarllamicar
📖: zarllamicar
🏗️: NO
✍️: NO
<zarlamicar [y Sb].>(TEST)
  1. zarllamicar
    • Sb
  2. zarlamicar
    • y Sb
Andar maricando per casa (l’home) [Sb]. Maricar, revolver no que nun ta al so esfotu [Sb].
  1. 1. Andar maricando per casa (l’home) [Sb]. Maricar, revolver no que nun ta al so esfotu [Sb].
Cfr. cerneyu 2.
zarllamicón, ona
📖: zarllamicón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Que <i class="della">zarllarmica</i>(TEST)
  1. zarllamicón
    • Sb
  2. Que <i class="della">zarllarmica</i
[Sb]. Revolvín [Sb].
  1. 1. [Sb]. Revolvín [Sb].
Cfr. cerneyu 2.
zarnícalu, el
📖: zarnícalu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zarnícalu
Cfr. cernícalu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">cernícalu</i>.
zarpa, la
📖: zarpa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Garra [R]. //-<i class="della">as</i>(TEST)
  1. zarpa
    • Qu
  2. Garra
    • R
  3. -<i class="della">as</i eonaviego
fig.‘manes’ [Qu. Tox].
  1. 1. fig.‘manes’ [Qu. Tox].
Pallabra que l’ast. conoz y que paez equivalente al cast. zarpa que Corominas-Pascual rellacionen col cast. zarpa cola fami- lia del cast. harapo (dcech s.v. zarpa), ast. farrapu. En rella- ción etimolóxica tará l’ast. zarpazu (cfr.), zarpón (cfr.) asina como’l verbu zarpiar (cfr.).
zarpazu, {el}
📖: zarpazu
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
<+zarpezu [Ay]. +farpezu [Ay. Ll]. farpazu [y Tb].>(TEST)
  1. zarpazu
    • Tb
  2. zarpezu metafonía
    • Ay
  3. farpezu metafonía
    • Ay
    • Ll
  4. farpazu
    • y Tb
Golpazu [Ay]. Manotada [Tb].
  1. 1. Golpazu [Ay]. Manotada [Tb].
Cast. zarpazo [Ll. Tb]. 2. Ar- gayu pequeñu, traponada del cielu rasu [Tb]: Cayóu un bon farpazu del teichu [Tb]. Cfr. zarpa.
zarpiar
📖: zarpiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. zarpiar
    • Sb
Zarpar, marchar [Sb].
  1. 1. Zarpar, marchar [Sb].
Cfr. zarpa.
zarpón, el
📖: zarpón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zarpón
    • Sb
Xirón na ropa [Sb].
  1. 1. Xirón na ropa [Sb].
Cfr. zarpa.
zarracina, la
📖: zarracina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">sarracina</i>, matanza de ganáu [Llomb]. Mortandá [ByM]. 2. Amarraza, engarradiella, quimera [Tb]: <i class="della">¡Menuda </i><i class="della">zarracina</i>(TEST)
  1. zarracina
    • Tb
    • Lln
  2. Cast
  3. <i class="della">sarracina</i>, matanza de ganáu
    • Llomb
  4. Mortandá
    • ByM
  5. 2
  6. Amarraza, engarradiella, quimera [Tb]: <i class="della">¡Menuda </i><i class="della">zarracina</i
s’armóu! [Tb]. Bulla guerrera [ByM]. Quimera sangrienta [R]. Riña [Lln].
  1. 1. <i class="della">s’armóu!</i> [Tb]. Bulla guerrera [ByM]. Quimera sangrienta [R]. Riña [Lln].
Del nome d’una tribu árabe llegáu a nós pel llat. sarracēni, con continuadores hispánicos en -enus y tamién -inus (da s.v. sarraceno), mesmamente con dalgún niciu toponímicu (ta).
zarradura, la
📖: zarradura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<cerradura [Cl. Tor]. cerraúra [Ay]. zarraúra [Ay].>(TEST)
  1. zarradura
    • Lln
  2. cerradura
    • Cl
    • Tor
  3. cerraúra
    • Ay
  4. zarraúra
    • Ay
Zarru de sebe, de xetu [Cl. Tor]. 2. Pesllera [Ay. Llomb]. Za- rramientu metálicu d’una puerta [Tor]. 3. Sitiu onde se zarra un pasu [Lln]. //-as ‘peslleres’ [Mar].
  1. 1. Zarru de sebe, de xetu [Cl. Tor].
  2. 2. Pesllera [Ay. Llomb]. Za- rramientu metálicu d’una puerta [Tor].
  3. 3. Sitiu onde se zarra un pasu [Lln]. //-<i class="della">as</i> ‘peslleres’ [Mar].
a) foe pregada la otra çarradura assi commo estava enante 1305(or.) [CLO/117] çerro luego aquella çarradura con la lave que tenia 1305(or.) [CLO/117] b) e la ceradura sea atal de I tapial en alto o ualladar [FA (FFLL)] cerradura que quebrantar [FL (FFLL)] estava por cerradura e la puso en la mano del dicho 1495 (t. 1496) [MSMV/494] que le bricara el ferroyo e la cerradura de la puerta [s.f.] [SPM/637] Formación nominal dende’l deverbal femenín cerrada col suf. -ura.
  1. a)
  2. foe pregada la otra çarradura assi commo estava enante
  3. 1305(or.) CLO/117
  4. çerro luego aquella çarradura con la lave que tenia
  5. 1305(or.) CLO/117
  6. b) e la ceradura sea atal de I tapial en alto o ualladar
  7. FA (FFLL)
  8. cerradura que quebrantar
  9. FL (FFLL)
  10. estava por cerradura e la puso en la mano del dicho
  11. 1495 (t. 1496) MSMV/494
  12. que le bricara el ferroyo e la cerradura de la puerta [s.f.]
  13. SPM/637
  14. Formación nominal dende’l deverbal femenín cerrada col suf. -ura.
zarragayeru, el*
📖: zarragayeru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zarragayeiru [Cv].>(TEST)
  1. zarragayeru
  2. zarragayeiru
    • Cv
El que tien d’oficiu iguar paragües, cazos y otros cacíos de cocina [Cv].
  1. 1. El que tien d’oficiu iguar paragües, cazos y otros cacíos de cocina [Cv].
D’una amestanza del verbu zarrar (cfr.) o ferrar (cfr.) col ast. gayeru (cfr.).
zarramicar
📖: zarramicar
🏗️: NO
✍️: NO
<azarramicar [Cv. y GP]. zurramicar [Bab]. zarramiquiar [y Ri]. cerramicar [y Ac. y Vd]. xarramicar [Oc].>(TEST)
  1. zarramicar
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Qu
    • Cd
    • Vd
    • Tb
    • Sm
    • Sl
    • Pr
  2. azarramicar
    • Cv
    • y GP
  3. zurramicar
    • Bab
  4. zarramiquiar
    • y Ri
  5. cerramicar
    • y Ac
    • y Vd
  6. xarramicar
    • Oc
Ceguñar [Ac. Ay. Ll. Ri. Qu. Cd. Tox. Vd JH] con della fre- cuencia [Tb. Sm. Bab. PSil. Oc]: Paséi la tarde zarramican- do [PSil]. Ceguñar ensin aparar [Sl. DA]. Ceguñar apriesa [GP a. 1788]. Ceguñar colos güeyos llarimosos [Pr]. Zarrar con mimu los güeyos [Vd]. Ceguñar y entrezarrar los güe- yos [Pzu. /Eo/] d’un mou especial, como cuando fadia la lluz enforma intenso [Cv. Pv (Cv)]. Entornar los güeyos de mou especial como cuando molesta una lluz enforma intenso [Sl. Cv]. Zarrar muncho los güeyos (tener esi tic) [Ac].
  1. 1. Ceguñar [Ac. Ay. Ll. Ri. Qu. Cd. Tox. Vd JH] con della fre- cuencia [Tb. Sm. Bab. PSil. Oc]: <i class="della">Paséi la tarde zarramican- </i><i class="della">do</i> [PSil]. Ceguñar ensin aparar [Sl. DA]. Ceguñar apriesa [GP a. 1788]. Ceguñar colos güeyos llarimosos [Pr]. Zarrar con mimu los güeyos [Vd]. Ceguñar y entrezarrar los güe- yos [Pzu. /Eo/] d’un mou especial, como cuando fadia la lluz enforma intenso [Cv. Pv (Cv)]. Entornar los güeyos de mou especial como cuando molesta una lluz enforma intenso [Sl. Cv]. Zarrar muncho los güeyos (tener esi tic) [Ac].
Zarramicar, apestañar con presteza” [GP a. 1788]
  1. Zarramicar, apestañar con presteza”
  2. GP a. 1788
Sin zaramicar los güeyos/non puede en tientes mirase [El Caballo 84] Cfr. zarrar.
zarramicáu, ada, ao
📖: zarramicáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+zarramiquéu [Ll].>(TEST)
  1. zarramicáu
  2. zarramiquéu metafonía
    • Ll
Que tien la vista reparada [As]. //Güeyos zarramicaos ‘güe- yos murnios, débiles, medio zarraos’ [Ll].
  1. 1. Que tien la vista reparada [As]. //<i class="della">Güeyos zarramicaos </i>‘güe- yos murnios, débiles, medio zarraos’ [Ll].
Pp. de zarramicar.
zarramicón, ona*
📖: zarramicón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
//<i class="della">Güeyos</i>(TEST)
  1. zarramicón
  2. <i class="della">Güeyos</i eonaviego
zaramicones ‘güeyos incitantes’ [R].
  1. 1. <i class="della">zaramicones</i> ‘güeyos incitantes’ [R].
Aum. de zarramicu, a, o.
zarramicu, a, o
📖: zarramicu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zaramicu [As. Tox].>(TEST)
  1. zarramicu
    • Pr
    • Tb
    • Sm
    • Sl
    • Oc
    • Vd
  2. zaramicu
    • As
    • Tox
Que ceguña [Pr] con frecuencia [Tb. Sm. As. Sl. Tox. Oc]: Nun sías tan zarramicu [Tb]. Que tiende a zarrase’l güeyu [Vd]: Tien lus güeyos zarramicus que nun puede col sueñu [Vd]. 2. De güeyos pequeños y llagañosos [Ac]. 3. Colos güe- yos pequeños y fundíos [Oc]. Cfr. zarrar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que ceguña [Pr] con frecuencia [Tb. Sm. As. Sl. Tox. Oc]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">sías</i> <i class="della">tan</i> <i class="della">zarramicu</i> [Tb]. Que tiende a zarrase’l güeyu [Vd]: <i class="della">Tien</i> <i class="della">lus</i> <i class="della">güeyos</i> <i class="della">zarramicus</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">puede</i> <i class="della">col</i> <i class="della">sueñu</i> [Vd].
  3. 2. De güeyos pequeños y llagañosos [Ac].
  4. 3. Colos güe- yos pequeños y fundíos [Oc]. Cfr. <i class="della">zarrar</i>.
zarramicu, el
📖: zarramicu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">zarramicu,</b>(TEST)
  1. zarramicu
  2. b class="della">zarramicu,</b
el Ceguñu [JH].
  1. 1. <b class="della">el </b>Ceguñu [JH].
Cfr. zarrar.
zarramientu, el*
📖: zarramientu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<cerramientu [JH]. cierramientu [JH].>(TEST)
  1. zarramientu
  2. cerramientu
    • JH
  3. cierramientu
    • JH
Cast. cerramiento [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">cerramiento</i> [JH].
costo a mi otros quatro morauedis de çerramiento de essa misma paliçia 1270(or.) [ACL-VIII/20] çerramiento de la paliçia que meti en las casas de Viana 1270(or.) [ACL-VIII/20] mantenerla de çerramiento en quanto la teviermos vinna por mia costa 1363(or.) [SP-II/390]
  1. costo a mi otros quatro morauedis de çerramiento de essa misma paliçia
  2. 1270(or.) ACL-VIII/20
  3. çerramiento de la paliçia que meti en las casas de Viana
  4. 1270(or.) ACL-VIII/20
  5. mantenerla de çerramiento en quanto la teviermos vinna por mia costa
  6. 1363(or.) SP-II/390
Cfr. zarrar.
zarramiu, el*
📖: zarramiu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘zarru’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mandaren</i>(TEST)
  1. zarramiu
  2. Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘zarru’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mandaren</i
en razon de las paredes et del çarramio 1324(or.) [SIL/130]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">en</i> <i class="della">razon</i> <i class="della">de</i> <i class="della">las</i> <i class="della">paredes</i> <i class="della">et</i> <i class="della">del</i> <i class="della">çarramio</i> 1324(or.) [SIL/130]
de paredes et del çarramio de las casas de Casasola 1324(or.) [SIL/130] las quales paredes et çarramio dezian los dichos Pero Fe- rrandez 1324(or.) [SIL/130]
  1. de paredes et del çarramio de las casas de Casasola
  2. 1324(or.) SIL/130
  3. las quales paredes et çarramio dezian los dichos Pero Fe- rrandez
  4. 1324(or.) SIL/130
Cfr. zarrar.
zarrapacastrocuyonzón, ona
📖: zarrapacastrocuyonzón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. zarrapacastrocuyonzón
    • Ay
Impresentable, desastrosa (una persona) [Ay].
  1. 1. Impresentable, desastrosa (una persona) [Ay].
Xuntura de términos [*zarrapacastro (o zaparrastro) + cu- yonzón] averaos con un sen espresivu y peyorativu y con usos axetivos.
  1. Xuntura de términos [*zarrapacastro (o zaparrastro) + cu- yonzón] averaos con un sen espresivu y peyorativu y con usos axetivos.
  2. *zarrapacastro (o zaparrastro) + cu- yonzón
zarrapastrada, la
📖: zarrapastrada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zarrapastrada
Cfr. zalapastrada.
  1. Cfr. zalapastrada.
zarrapicar
📖: zarrapicar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Mover muncho los güeyos [Cp]. <ident class="della" level="1"></ident>Amestanza de los verbos <i class="della">zarrar </i>(cfr.) y <i class="della">picar </i>(cfr.) colo que se fai referencia a l’aición continuada de <i class="della">zarrar</i>(TEST)
  1. zarrapicar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Mover muncho los güeyos
    • Cp
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Amestanza de los verbos <i class="della">zarrar </i>(cfr.) y <i class="della">picar </i>(cfr.) colo que se fai referencia a l’aición continuada de <i class="della">zarrar</i
y abrir los güeyos. El verbu zarrapicar tamién podría tenese como una
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. y abrir los güeyos. El verbu <i class="della">zarrapicar </i>tamién podría tenese como una
formación averada al ast. zarramicar (cfr. zarrar), con traca- mundiu de llabiales. Un posible participiu fuerte sedría ast. zarrapicu, a, o (cfr.).
zarrapicu, a, o
📖: zarrapicu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. zarrapicu
Que tien los güeyos pequeños, fundíos y llagañosos [Cp]. Cfr. zarrapicar.
  1. Que tien los güeyos pequeños, fundíos y llagañosos [Cp]. Cfr. zarrapicar.
  2. Cp
zarraplina, la
📖: zarraplina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Nieve [Llg]. <ident class="della" level="1"></ident>Posible dim. de *<i class="della">zarrapla</i>(TEST)
  1. zarraplina
  2. ident class="della" level="1"></ident>Nieve
    • Llg
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Posible dim
  4. de *<i class="della">zarrapla</i
que, pela so parte, paez qu’hebo ser variante de farrapla (cfr.) con tracamundiu de [f] - [θ].
  1. 1. que, pela so parte, paez qu’hebo ser variante de <i class="della">farrapla</i> (cfr.) con tracamundiu de [f] - [θ].
Semánticamente dáse-y esi nome a la ‘nieve’ pola cualidá de ‘blando’ que s’alvierte na farrapla.
zarrapollera, la
📖: zarrapollera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zarrapol.lera [Ay. Tb]. zarrapullera (<i class="della">sic</i>) [Sm].///<ident class="della" level="1"></ident>//cerrapo- llera [Ac]. cerrapullera [Cd]. /////cierrapollera [Llg. Sr. Pa. Cñ. Cp. y Ac. Ca. Ll. Pr]. cierrapullera (<i class="della">sic</i>) [Sm]. /////zarapol.lera [Ri]. ////zarrapolleras [Ar]. cierrapolleras [Ar].>(TEST)
  1. zarrapollera
  2. zarrapol.lera
    • Ay
    • Tb
  3. zarrapullera (<i class="della">sic</i>)
    • Sm
  4. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  5. cerrapo- llera eonaviego
    • Ac
  6. cerrapullera
    • Cd
  7. cierrapollera dudoso (certainty = baxa)
    • Llg
    • Sr
    • Pa
    • Cp
    • y Ac
    • Ca
    • Ll
    • Pr
  8. cierrapullera (<i class="della">sic</i>)
    • Sm
  9. zarapol.lera dudoso (certainty = baxa)
    • Ri
  10. zarrapolleras variación de número
    • Ar
  11. cierrapolleras
    • Ar
Automáticu [Cd] de los vistíos [Pa. Cp. Cñ. Ac. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Sm. Cd. Pr]: Búscame unes cierrapo- lleres [Ca]. Amestanza del ast. zarrar (cfr.) y pollera (cfr.) pallabra esta qu’entendemos como castellanismu pollera ‘falda’ (drae 21ª). Una creación analóxica masculina ye ast. zarrapolleru (cfr.).
  1. Automáticu [Cd] de los vistíos [Pa. Cp. Cñ. Ac. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Sm. Cd. Pr]: Búscame unes cierrapo- lleres [Ca].
  2. Ca
  3. Amestanza del ast. zarrar (cfr.) y pollera (cfr.) pallabra esta qu’entendemos como castellanismu pollera ‘falda’ (drae 21ª). Una creación analóxica masculina ye ast. zarrapolleru (cfr.).
zarrapolleru, el*
📖: zarrapolleru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><cierrapolleru [Cb].>(TEST)
  1. zarrapolleru
  2. ident class="della" level="1"></ident><cierrapolleru
    • Cb
Automáticu de los vistíos [Cb].
  1. 1. Automáticu de los vistíos [Cb].
Cfr. zarrapollera.
zarraportiellu, el*
📖: zarraportiellu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><zarraportiel.lu [PSil].>(TEST)
  1. zarraportiellu
  2. ident class="della" level="1"></ident><zarraportiel.lu
    • PSil
L’últimu nacíu (fíu, fía) [PSil]: Foi’l zarraportiel.lu [PSil]. Amestadura de zarrar (cfr.) y portiellu (cfr.), lliteralmente ‘el que zarra la puerta’, esto ye, ‘el qu’entra últimu pela portiella (y llueu zarra)’, con aplicación metafórica al últimu que naz na familia.
  1. L’últimu nacíu (fíu, fía) [PSil]: Foi’l zarraportiel.lu [PSil]. Amestadura de zarrar (cfr.) y portiellu (cfr.), lliteralmente ‘el que zarra la puerta’, esto ye, ‘el qu’entra últimu pela portiella (y llueu zarra)’, con aplicación metafórica al últimu que naz na familia.
  2. PSil
zarrar
📖: zarrar
🏗️: NO
✍️: NO
<zarrar [Cg. Cp. Ac. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. PSil. Cv. Vd. Oc: VCid]. cierrar [Lln. Cl. Pa. Cg. Cp. Ac. Cd. Pr. Cv. JH. /Eo/]. ciarrar [Cl. Ac. Tb. Sm. Vd. Cv. JH. R]. cerrar [Lln. Ac. PSil].>(TEST)
  1. zarrar
    • Ri
    • Oc
    • Xx
  2. zarrar
    • Cg
    • Cp
    • Ac
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • PSil
    • Cv
    • Vd
    • Oc: VCid
  3. cierrar
    • Lln
    • Cl
    • Pa
    • Cg
    • Cp
    • Ac
    • Cd
    • Pr
    • Cv
    • JH
    • /Eo/
  4. ciarrar
    • Cl
    • Ac
    • Tb
    • Sm
    • Vd
    • Cv
    • JH
    • R
  5. cerrar
    • Lln
    • Ac
    • PSil
Cast. cerrar [Xral]. 2. Poner un zarru [Cg] a un prau, tierra, etc. [Ac. Ri. Tb. PSil. R] con sebe [VCid]. Iguar una sebe [Tb]: A ver si zarras el prau que pasóu una vaca ya deixóu güelga [Tb]. 3. Tar ciegu (un camín [Lln] pol monte o arbo- láu) [Tb]: El camín zarróu por cuenta’l monte [Tb]. 4. Tar zarráu n’agua, en niebla (el tiempu) [Lln. Tb]: Ta zarráu’l día, nun se vei gota [Tb]. 5. Tar escuru [Tb]: Ya una nue- che zarrada [Tb]. 6. Completar los molares (el res) [Oc]. 7. Acabar (un xuegu, una partida) [Lln]. //Cerrar el tratu ‘con- cluír un acuerdu’ [Xral]. //Cerrase a la banda ‘nun camudar d’opinión’ [Xx]. //Cierrar una finca sobre ‘poner zarru a una finca’ [Cg]. //Ciarrar la parva ‘cercar la parva’ [Ac]. //Cerrapulgues ‘arrapiegáu, hipócrita, avarientu’ [Ay] {qui- ciabes tracamundiu por *cenapulgues (cfr. cenar 1)}. //Ce- rrar una casa ‘morrer l’últimu d’una familia’ [Lln]. //Zarrar un prau ‘dar una gran caminata en sentíu circular’ [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">cerrar</i> [Xral].
  2. 2. Poner un zarru [Cg] a un prau, tierra, etc. [Ac. Ri. Tb. PSil. R] con sebe [VCid]. Iguar una sebe [Tb]: <i class="della">A ver</i> <i class="della">si</i> <i class="della">zarras</i> <i class="della">el</i> <i class="della">prau</i> <i class="della">que</i> <i class="della">pasóu</i> <i class="della">una</i> <i class="della">vaca</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">deixóu</i> <i class="della">güelga </i>[Tb].
  3. 3. Tar ciegu (un camín [Lln] pol monte o arbo- láu) [Tb]: <i class="della">El</i> <i class="della">camín</i> <i class="della">zarróu</i> <i class="della">por</i> <i class="della">cuenta’l</i> <i class="della">monte</i> [Tb].
  4. 4. Tar zarráu n’agua, en niebla (el tiempu) [Lln. Tb]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">zarráu’l </i><i class="della">día,</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">se</i> <i class="della">vei</i> <i class="della">gota</i> [Tb].
  5. 5. Tar escuru [Tb]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">una</i> <i class="della">nue- </i><i class="della">che</i> <i class="della">zarrada</i> [Tb].
  6. 6. Completar los molares (el res) [Oc].
  7. 7. Acabar (un xuegu, una partida) [Lln]. //<i class="della">Cerrar el tratu </i>‘con- cluír un acuerdu’ [Xral]. //<i class="della">Cerrase a la banda </i>‘nun camudar d’opinión’ [Xx]. //<i class="della">Cierrar</i> <i class="della">una</i> <i class="della">finca</i> <i class="della">sobre</i> <i class="della">sí</i> ‘poner zarru a una finca’ [Cg]. //<i class="della">Ciarrar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">parva</i> ‘cercar la parva’ [Ac]. //<i class="della">Cerrapulgues </i>‘arrapiegáu, hipócrita, avarientu’ [Ay] {qui- ciabes tracamundiu por *<i class="della">cenapulgues</i> (cfr. <i class="della">cenar</i> <i class="della">1</i>)}. //<i class="della">Ce-</i> <i class="della">rrar</i> <i class="della">una casa </i>‘morrer l’últimu d’una familia’ [Lln]. //<i class="della">Zarrar </i><i class="della">un</i> <i class="della">prau</i> ‘dar una gran caminata en sentíu circular’ [Tb].
a) duos homnes cum armas derrumpent kasa et de rotura de orta serrada s. xii [FA/132] esta decha heredat assi commola tenemus sarrada tam bien el dondo commo el brauo 1240(or.) [DOSV-II/44] conuen a saber quanto agora tienen sarrado de la orta 1263 [MB-II/88] peche LX solidos de los prietos & sierre lo que abrio 1274 [Ordenances/46] mandamos que nenguno non sierre las portas del barro so pena 1274 [Ordenances/47] II olles de cobre e III arques e I escriptorio serrado 1275(or.) [CLO/94] ella aiudar uos asarrar ¬ acoller el prea ¬ appannar elas fruchas 1278 [DCO-II/124] deuedes laurar & sarrar & anparar & gardar 1278(or.) [DOLLA-I/104]:Uv hun ero serrado en por ssi sobre el canpo del castiello 1289 [PAUviéu/102] tien cabo sua casa serrado el camino del rey que mando abrir 1289 [PAUviéu/103] deuemos lexar el logar serrado et auaruechado 1295(or.) [MCar-II/236] deuo lexar en logar serrado et aueruechado 1297(or.) [MCar-II/243] algun omne sierra ela carrera publiga de sieto o de valladal s. xiii (or.) [FX/285] el que sierra ela carrera si ye servo prendalo el juiz s. xiii (or.) [FX/285] b) el dueno de la casa cerrar la puerta 1238 (c.) [MSAH-V/221] capas sin mangas e garnachas cerradas 1267 (s. xiii?) [ACL/462] enna Rua que ye allende la puerta de la cerca que cerraron 1274(or.) [SP-I/245] nen de lo poblar nen de lo cerrar nen de lo cobrir 1274 [Or- denances/46] si for logar de frucheros o prado cerrado s. xiii (or.) [FX/271] otrossi dizemos de los ortos que son cerrados de sietos s. xiii (or.) [FX/271] nengun omne no las cierre mas dexe la meatat descubierta s. xiii (or.) [FX/285] ennos logares de pacer pellos campos que non son cerrados s. xiii (or.) [FX/286] los prados que non son cerrados non sean defendudos s. xiii (or.) [FX/286] lu cierren ambos que podan las barcas passar ¬ las redes s. xiii (or.) [FX/287] poden pacer en el campo cerrado s. xiii (or.) [FX/291] el sayon deve cerrar la porta e seellala con sello s. xiii (or.) [FX/330] heredamientos (...) de los dexar auaruechados & bien çera- dos 1357 [MB/134] Al cerrar de la nuiche [HyL 32] ¡Xuanín!, cierra esa puerta, que fai vientu [BAúxa, PyT (Poesíes 53)] Hora bien, atendé, ¡cuenta me llamo!,/naide me diga chit, ¡cierra Candamo! [BAúxa, Sueños (Poesíes 63-64)] c) nen vino nen otra uianda e zarraronles las portas de la villa 1270(or.) [ACL-VIII/27] finco el dean dentro en ellas e çarro las puertas 1288(or.) [ACL-VIII/339] fazer et çarrar los confrades de la dicha confreria de San Martino 1324(or.) [SIL/130] tomolle la laue e çarro las puertas e dixo 1334(or.) [ACL-IX/392] ella asy llana e desbrabada que la podades çarrar e carca- bar 1461(or.) [VC-I/258] que la atesedes e çarredes e fagades della e en ella prado 1470(or.) [VC-II/202] para que la atesedes e aranquedes e allanedes e la çarredes 1470(or.) [VC-II/203] çarrar el dicho soto e de lo desmatar e atesar e pradear 1471(or.) [VC-II/225] en el e alinde e çarrarlo todo al 1471(or.) [VC-II/224] para que la aranquedes e desmatedes e atesedes e çarredes e carcabedes 1471(or.) [VC-II/234] la pode e çarre e cave e vine segund uso e costunbre 1471(or.) [VC-II/247] d) e que lo dauan por ençierrado 1367 [AAA/109] fecho e ençiarrado 1387 [AAA/166] non podades abrirlas nin çierrarlas nin arrancar las tales estacas 1497 [MC-I/157] si quixeren ciarrar/una paré como aquesta/según los tiem- pos están/aunque fora de berrienzu/non la habín poder ciarrar [Pachu de la Candonga 1837: 13] Ciarró sos oíos y atapó sos güeyos [San Mateo 50]
  1. a) duos homnes cum armas derrumpent kasa et de rotura de orta serrada s. xii
  2. FA/132
  3. esta decha heredat assi commola tenemus sarrada tam bien el dondo commo el brauo
  4. 1240(or.) DOSV-II/44
  5. conuen a saber quanto agora tienen sarrado de la orta
  6. 1263 MB-II/88
  7. peche LX solidos de los prietos & sierre lo que abrio
  8. 1274 Ordenances/46
  9. mandamos que nenguno non sierre las portas del barro so pena
  10. 1274 Ordenances/47
  11. II olles de cobre e III arques e I escriptorio serrado
  12. 1275(or.) CLO/94
  13. ella aiudar uos asarrar ¬ acoller el prea ¬ appannar elas fruchas
  14. 1278 DCO-II/124
  15. deuedes laurar & sarrar & anparar & gardar 1278(or.) [DOLLA-I/104]:Uv hun ero serrado en por ssi sobre el canpo del castiello
  16. 1289 PAUviéu/102
  17. tien cabo sua casa serrado el camino del rey que mando abrir
  18. 1289 PAUviéu/103
  19. deuemos lexar el logar serrado et auaruechado
  20. 1295(or.) MCar-II/236
  21. deuo lexar en logar serrado et aueruechado
  22. 1297(or.) MCar-II/243
  23. algun omne sierra ela carrera publiga de sieto o de valladal s. xiii (or.)
  24. FX/285
  25. el que sierra ela carrera si ye servo prendalo el juiz s. xiii (or.)
  26. FX/285
  27. b) el dueno de la casa cerrar la puerta
  28. 1238 (c.) MSAH-V/221
  29. capas sin mangas e garnachas cerradas
  30. 1267 (s. xiii?) ACL/462
  31. enna Rua que ye allende la puerta de la cerca que cerraron
  32. 1274(or.) SP-I/245
  33. nen de lo poblar nen de lo cerrar nen de lo cobrir
  34. 1274 Or- denances/46
  35. si for logar de frucheros o prado cerrado s. xiii (or.)
  36. FX/271
  37. otrossi dizemos de los ortos que son cerrados de sietos s. xiii (or.)
  38. FX/271
  39. nengun omne no las cierre mas dexe la meatat descubierta s. xiii (or.)
  40. FX/285
  41. ennos logares de pacer pellos campos que non son cerrados s. xiii (or.)
  42. FX/286
  43. los prados que non son cerrados non sean defendudos s. xiii (or.)
  44. FX/286
  45. lu cierren ambos que podan las barcas passar ¬ las redes s. xiii (or.)
  46. FX/287
  47. poden pacer en el campo cerrado s. xiii (or.)
  48. FX/291
  49. el sayon deve cerrar la porta e seellala con sello s. xiii (or.)
  50. FX/330
  51. heredamientos (...) de los dexar auaruechados & bien çera- dos
  52. 1357 MB/134
  53. Al cerrar de la nuiche
  54. HyL 32
  55. ¡Xuanín!, cierra esa puerta, que fai vientu
  56. BAúxa, PyT (Poesíes 53)
  57. Hora bien, atendé, ¡cuenta me llamo!,/naide me diga chit, ¡cierra Candamo!
  58. BAúxa, Sueños (Poesíes 63-64)
  59. c)
  60. nen vino nen otra uianda e zarraronles las portas de la villa
  61. 1270(or.) ACL-VIII/27
  62. finco el dean dentro en ellas e çarro las puertas
  63. 1288(or.) ACL-VIII/339
  64. fazer et çarrar los confrades de la dicha confreria de San Martino
  65. 1324(or.) SIL/130
  66. tomolle la laue e çarro las puertas e dixo
  67. 1334(or.) ACL-IX/392
  68. ella asy llana e desbrabada que la podades çarrar e carca- bar
  69. 1461(or.) VC-I/258
  70. que la atesedes e çarredes e fagades della e en ella prado
  71. 1470(or.) VC-II/202
  72. para que la atesedes e aranquedes e allanedes e la çarredes
  73. 1470(or.) VC-II/203
  74. çarrar el dicho soto e de lo desmatar e atesar e pradear
  75. 1471(or.) VC-II/225
  76. en el e alinde e çarrarlo todo al
  77. 1471(or.) VC-II/224
  78. para que la aranquedes e desmatedes e atesedes e çarredes e carcabedes
  79. 1471(or.) VC-II/234
  80. la pode e çarre e cave e vine segund uso e costunbre
  81. 1471(or.) VC-II/247
  82. d) e que lo dauan por ençierrado
  83. 1367 AAA/109
  84. fecho e ençiarrado
  85. 1387 AAA/166
  86. non podades abrirlas nin çierrarlas nin arrancar las tales estacas
  87. 1497 MC-I/157
  88. si quixeren ciarrar/una paré como aquesta/según los tiem- pos están/aunque fora de berrienzu/non la habín poder ciarrar
  89. Pachu de la Candonga 1837: 13
  90. Ciarró sos oíos y atapó sos güeyos
  91. San Mateo 50
Del llat. serāre ‘zarrar’ (old), ensin dulda pente medies d’una variante *serrāre esixida poles llingües romániques (em, rew) debida al influxu de ferrum, quiciabes por ser de fierro abondes vegaes l’elementu col que se zarraba. De fechu nes gloses de Monte Cassino yá se llee “claustrum: serraculum ostii” (Rohl- fs 1969: 61). Dende cerrar → zarrar pol puxu abridor de [ŕ] sobro la vocal átona. La variante cierrarciarrar débese al influxu del presente d’indicativu de cerrar (yo cierro...) que se propaga, llueu, al paradigma verbal. Deverbal del infinitivu cierrar ye ast. cierre (cfr.). Deverbal del participiu fuerte de zarrar tenémoslu en zarru 1 (pe2: 505) y, al empar que pasa con cierrarel cierru, tenemos ciarrar el ciarru. Una formación col deriváu de -amen, -inis ye ast. *zarrame [y con percarauterización del masc. zarramiu (cfr.) y col dim. -icu zarramicu, a,o zarramicar (cfr.) [como en zarrapicar] ente ellos el deverbal. Cola incrementación col siguidor de -umen, -inis féxose ast. zarrume [(cfr.) y con percarauterización del fem. una formación en -umia, quiciabes con una variante za- rrimia (cfr.), quiciabes nun procesu que parte de zarrume
  1. *zarrumiar → zarrumia (cfr.)]. De la familia de zarrar ye l’ast. zarradura (cfr.), zarramientu (cfr.), zarrispe 2 (cfr.). Un re- cuerdu del llat. serāre, con [r], caltiénlu l’iterativu ast. acericar (pe1: 87) y el primer elementu de l’amestanza zarapollera (cfr. zarrapollera); tamién zarabetu, a, o (cfr.) y el verbu corres- pondiente zarabetiar (cfr.), y familia de zarapicu 2 (cfr.). Un compuestu de zarrar ye l’ast. enzarrar (cfr.), col contrariu des- enzarrar (cfr.), con un términu rellacionáu enzerramientu (cfr.) (pe2). El verbu zarrar da pie a formaciones diminutivas como zarrucar (cfr.) y delles más.
  2. r
zarráu, ada, ao
📖: zarráu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+zarréu/zarrá/zarrao [Ri]. cerráu [Pa. LLu. y Tb. y PSil. Pr. An. Mar. VCid]. ciarráu [Tb. y Sm]. +cerréu [Ay].>(TEST)
  1. zarráu
    • Sm
    • Sr
    • Llu
  2. zarréu/zarrá/zarrao metafonía
    • Ri
  3. cerráu
    • Pa
    • LLu
    • y Tb
    • y PSil
    • Pr
    • An
    • Mar
    • VCid
  4. ciarráu
    • Tb
    • y Sm
  5. cerréu metafonía
    • Ay
Pp. de zarrar. 2. Cubiertu de nubes perdafechu (el cielu) [Tb. Sm]: A cielu zarráu [Sm]. 3. Perescura (la nueche) [Tb]: Yara nueche zarrada [Tb]. 4. Con tolos dientes nacíos (especial- mente l’animal) [Tb. An] (la oveya y otros animales) [Mar]: El xatu ta cerráu [An]. 5. (Bola) que pasa trazando un arcu per delantre los bolos ensin entrar nel castru [VCid]. 6. Duru de mollera, poco avispáu, poco intelixente [Pa. Ay. Ri. Tb. Pr]: El nenu ya mui zarráu pa entendelo [Tb]. 7. Col pañu percerca del estil (la gadaña) [Ri]. 8. Tapáu [Sr. Tb. PSil]. 9. Llenu de daqué [Tb]: Ta tan zarrau de xente que nun hai quien entre [Tb]. //Vaca cerrada ‘vaca que yá mudó les ocho pales o dientes’ [An]. //Cerraoniebla ‘que (la borrina) nun dexa ver’ [Llu]. //Casa ciarrada ‘casa deshabitada’ [Tb. Sm]. ///Al amigu que non ye ciertu, con un güeyu ciarráu y el utru abiertu [LC].
  1. 1. Pp. de <i class="della">zarrar</i>.
  2. 2. Cubiertu de nubes perdafechu (el cielu) [Tb. Sm]: <i class="della">A</i> <i class="della">cielu</i> <i class="della">zarráu</i> [Sm].
  3. 3. Perescura (la nueche) [Tb]: <i class="della">Yara </i><i class="della">nueche</i> <i class="della">zarrada</i> [Tb].
  4. 4. Con tolos dientes nacíos (especial- mente l’animal) [Tb. An] (la oveya y otros animales) [Mar]: <i class="della">El</i> <i class="della">xatu</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">cerráu</i> [An].
  5. 5. (Bola) que pasa trazando un arcu per delantre los bolos ensin entrar nel castru [VCid].
  6. 6. Duru de mollera, poco avispáu, poco intelixente [Pa. Ay. Ri. Tb. Pr]: <i class="della">El</i> <i class="della">nenu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">zarráu</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">entendelo</i> [Tb].
  7. 7. Col <i class="della">pañu </i>percerca del <i class="della">estil</i> (la gadaña) [Ri].
  8. 8. Tapáu [Sr. Tb. PSil].
  9. 9. Llenu de daqué [Tb]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">tan</i> <i class="della">zarrau</i> <i class="della">de xente</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">quien</i> <i class="della">entre</i> [Tb]. //<i class="della">Vaca</i> <i class="della">cerrada</i> ‘vaca que yá mudó les ocho pales o dientes’ [An]. //<i class="della">Cerraoniebla</i> ‘que (la borrina) nun dexa ver’ [Llu]. //<i class="della">Casa</i> <i class="della">ciarrada</i> ‘casa deshabitada’ [Tb. Sm]. ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Al</i> <i class="della">amigu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">non</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">ciertu,</i> <i class="della">con</i> <i class="della">un</i> <i class="della">güeyu</i> <i class="della">ciarráu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">utru </i><i class="della">abiertu</i> [LC].
la porta zarrada con laue 1270(or.) [ACL-VIII/26] con las portas zarradas con forcia de homnes e de armas 1270(or.) [ACL-VIII/26] ella asy llana e çarrada e carcabada e desbrabada 1461(or.) [VC-I/258] avedes lo a dar çarrado e regado commo sobredicho es 1471(or.) [VC-II/225] - Y ciarráa la porta [San Mateo 18] Pp. de zarrar (cfr.).
  1. la porta zarrada con laue
  2. 1270(or.) ACL-VIII/26
  3. con las portas zarradas con forcia de homnes e de armas
  4. 1270(or.) ACL-VIII/26
  5. ella asy llana e çarrada e carcabada e desbrabada
  6. 1461(or.) VC-I/258
  7. avedes lo a dar çarrado e regado commo sobredicho es
  8. 1471(or.) VC-II/225
  9. - Y ciarráa la porta
  10. San Mateo 18
  11. Pp. de zarrar (cfr.).
zarráu, el
📖: zarráu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><cerráu [y PSil. An. /Eo/]. //zarrado [Eo].>(TEST)
  1. zarráu
  2. ident class="della" level="1"></ident><cerráu
    • y PSil
    • An
    • /Eo/
  3. zarrado eonaviego
    • Eo
Parte del gochu, llueu de matáu y escuartizáu, formada pel espinazu y el tocín correspondiente [Sm. Oc. An]: Cun el cerráu faise un gran putaxe [An]. Espinazu del gochu [Pzu. PSil. As] cola carne pegao [Bab]. Espinazu del gochu llueu d’escuartizáu [Cv]. {2. Terrén inculto xeneralmente zarrao o vallao [/Eo/]. Zarru pa producir lleña, maleza [/Eo/]}. non den mediduras los moradores de Ledesma de su laurado nin de su cerado [FL (FFLL)] Nominalización del masculín del participiu débil de zarrar (cfr.).
  1. Parte del gochu, llueu de matáu y escuartizáu, formada pel espinazu y el tocín correspondiente [Sm. Oc. An]: Cun el cerráu faise un gran putaxe [An]. Espinazu del gochu [Pzu. PSil. As] cola carne pegao [Bab]. Espinazu del gochu llueu d’escuartizáu [Cv]. {2. Terrén inculto xeneralmente zarrao o vallao [/Eo/]. Zarru pa producir lleña, maleza [/Eo/]}. non den mediduras los moradores de Ledesma de su laurado nin de su cerado
  2. FL (FFLL)
  3. Nominalización del masculín del participiu débil de zarrar
  4. (cfr.).
zarraya, la 1
📖: zarraya
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<xarraya [Cb. Cp]. cenraya [Cg. Cñ. Llg (llaa 27, 28)]. sorra- ya [Ac, Mo (llaa 28)].///<ident class="della" level="1"></ident>cerraxa [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. cinraya/cienrayes [Cñ]. ////{Quiciabes percorreición de yeís- ta, zarrallas [Cd]}. /////enrayes [R].>(TEST)
  1. zarraya
  2. xarraya
    • Cb
    • Cp
  3. cenraya
    • Cg
    • Llg (llaa 27, 28)
  4. sorra- ya
    • Ac, Mo (llaa 28)
  5. <ident class="della" level="1"></ident>cerraxa infl. cast.
    • /“de Valdés al Eo” (Eo)/
  6. cinraya/cienrayes
  7. {Quiciabes percorreición de yeís- ta, zarrallas [Cd]} variación de número
  8. enrayes dudoso (certainty = baxa)
    • R
Sonchus oleraceus [Ac, Llg, Mo, Md (llaa 28). Vd]. Sonchus asper [Cñ, Ac, Llg, Mo, Md (llaa 27, 28)]. Plantes dulces, tienres y llechoses [Cv] que comen perbién los coneyos [Cñ]. Cast. cerraja, yerba de la familia de les compuestes [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. “Especie de cerraja de tallo ramoso y hueco, hojas hendidas y flor amarilla” [Cg]. Planta que naz ente’l maíz (cómenla los gochos) [Cb. Cp]. Plantes monteses del xéneru Sonchus, que nacen y miedren nes tierres (usaes como alimentu de coneyos) [Cd]. Taraxaccum officinale, con efeutos diuréticos y hepáticos [Mayor & Díaz 385]. //Enrayes ‘yerba que naz nes tierres de barbechu, especialmente nes que foron quemaes’ [R] {¿tracamundiu por (c)enrayes?}.
  1. Sonchus oleraceus [Ac, Llg, Mo, Md (llaa 28). Vd]. Sonchus asper [Cñ, Ac, Llg, Mo, Md (llaa 27, 28)]. Plantes dulces, tienres y llechoses [Cv] que comen perbién los coneyos [Cñ]. Cast. cerraja, yerba de la familia de les compuestes [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. “Especie de cerraja de tallo ramoso y hueco, hojas hendidas y flor amarilla” [Cg]. Planta que naz ente’l maíz (cómenla los gochos) [Cb. Cp]. Plantes monteses del xéneru Sonchus, que nacen y miedren nes tierres (usaes como alimentu de coneyos) [Cd]. Taraxaccum officinale, con efeutos diuréticos y hepáticos [Mayor & Díaz 385]. //Enrayes ‘yerba que naz nes tierres de barbechu, especialmente nes que foron quemaes’ [R] {¿tracamundiu por (c)enrayes?}.
  2. R
Del llat. sarralia o serrālia ‘escarola’ (em), ‘llechuga’, tér- minu documentáu n’Isidoro de Sevilla: Lactuca agrestis est quam serraliam nominamus, quod dorsum eius in modum serrae est (Etimologías xvii 10-11), con continuadores hispá- nicos (rew; deeh s.v. serralia; pe2: 504), con documentación mozárabe del sieglu x (lph s.v. xarralia). Ye posible qu’un dim. de zarraya sía ast. *zarrayina farrayina (cfr.) con tracamundiu de fricatives sordes.
zarraya, la 2*
📖: zarraya
🔤: , la 2*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘zarra- dura’, ‘pesllera’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">duas</i>(TEST)
  1. zarraya
  2. Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘zarra- dura’, ‘pesllera’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">duas</i
uaseras grandes redondas de cueyro prieto con suas cerrallas 1294 [DCO-V/191]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">uaseras</i> <i class="della">grandes</i> <i class="della">redondas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">cueyro</i> <i class="della">prieto</i> <i class="della">con</i> <i class="della">suas</i> <i class="della">cerrallas</i> 1294 [DCO-V/191]
que brotassen (sic) aquella çarralla de aquella lave que Fer- nan Diez dizia 1305(or.) [CLO/117] Del términu en rellación col llat. serare ‘zarrar’, el llat. de les gloses serracula, pl. del neutru serrāculum ‘timón’ (em s.v. sera) que se caltién en dominios de Francia ya Italia ya apaez en Berceo cerraja, etc. (rew s.v. sěrracŭlum; dcech s.v. cerrar); el términu surde tamién na Edá Media nos aranceles santaderinos (Castro 1921b: 335) y nos aragoneses del xiv (Pottier 1948-1949: 128).
  1. que brotassen (sic) aquella çarralla de aquella lave que Fer- nan Diez dizia
  2. 1305(or.) CLO/117
  3. Del términu en rellación col llat. serare ‘zarrar’, el llat. de les gloses serracula, pl. del neutru serrāculum ‘timón’ (em s.v. sera) que se caltién en dominios de Francia ya Italia ya apaez en Berceo cerraja, etc. (rew s.v. sěrracŭlum; dcech s.v. cerrar); el términu surde tamién na Edá Media nos aranceles santaderinos (Castro 1921b: 335) y nos aragoneses del xiv (Pottier 1948-1949: 128).
zarrazón, la
📖: zarrazón
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Nubláu, cielu cubiertu de nubes o borrina [R]. Cast. <i class="della">cerradón</i>(TEST)
  1. zarrazón
  2. Nubláu, cielu cubiertu de nubes o borrina
    • R
  3. Cast
  4. <i class="della">cerradón</i
[/Eo/].
  1. 1. [/Eo/].
Términu en rellación col ast. zarrar (cfr.).
zarreta, la
📖: zarreta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zarreta
    • Vd
Abadexu pequeñu [Vd].
  1. 1. Abadexu pequeñu [Vd].
Quiciabes d’una formación diminutiva en -ĭtta, amestada al nome del pexe documentáu en Pliniu, serra (cfr. sierra), an- que Isidoro de Sevilla da sar como nome de pexe que tamién podría tar nel aniciu de la voz asturiana.
zarria
📖: zarria
🏗️: NO
✍️: NO
Ganáu ruino [Ar]. Quiciabes sía un términu emparentáu col ast. <i class="della">charru,</i>(TEST)
  1. zarria
  2. Ganáu ruino
    • Ar
  3. Quiciabes sía un términu emparentáu col ast
  4. <i class="della">charru,</i
a, o (cfr.), cast. charro y, como ello, con un orixe nel vascu txar ‘malu’, ‘defeutuosu’ (dcech s.v. charro). Un abondativu en
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o </i>(cfr.), cast. <i class="della">charro</i> y, como ello, con un orixe nel vascu txar ‘malu’, ‘defeutuosu’ (dcech s.v. charro). Un abondativu en
-osu sedrá ast. zarriosu, a, o (cfr.).
zarrica, la
📖: zarrica
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zarrica
Cfr. cerrica.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">cerrica</i>.
zarrimia, la
📖: zarrimia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zarrimia
    • Ri
    • Qu
Madera preparao pa zarrar un prau [Ri. Qu]. Cfr. zarrar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Madera preparao pa zarrar un prau [Ri. Qu]. Cfr. <i class="della">zarrar</i>.
zarriosu, a, o*
📖: zarriosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zarrioso [Ar].>(TEST)
  1. zarriosu
  2. zarrioso
    • Ar
Ruin, flacu, suciu [Ar].
  1. 1. Ruin, flacu, suciu [Ar].
Cfr. zarria.
zarrispi, el 1
📖: zarrispi
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Farrapu, porción pequeña y ensin valor d’una cosa [Tb]: <i class="della">Nun </i><i class="della">tien</i>(TEST)
  1. zarrispi
    • Tb
  2. Farrapu, porción pequeña y ensin valor d’una cosa [Tb]: <i class="della">Nun </i><i class="della">tien</i
nin un zarrispi [Tb].
  1. 1. <i class="della">nin</i> <i class="della">un</i> <i class="della">zarrispi</i> [Tb].
Posible formación de farrapu o farrapiu (cfr.), dende una va- riante en -isp- *farraspiar *farrispe zarrispe.
zarrispi, el 2
📖: zarrispi
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Zarru d’una finca fecha de sebe o de medios artificiales [Tb]. Posible deverbal del verbu fechu dende’l dim. de <i class="della">zarru</i>(TEST)
  1. zarrispi
  2. Zarru d’una finca fecha de sebe o de medios artificiales
    • Tb
  3. Posible deverbal del verbu fechu dende’l dim
  4. de <i class="della">zarru</i
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">→</i>
*zarrispu d’u se llogró → *zarrispar zarrispi (deverbal del infinitivu).
zarru, el 1
📖: zarru
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
</////ciarru [Ac. y Tb]. cierru [LV. Lln. Pb. Cg. Sb. Ca. Qu. y Tb. Mn. y Sm. Pzu. PSil. Cv. Vd. y Oc. Bard. Vg. Arm. JH. Tor. R. DA]. /////+cerru [Ay. Ri]. ++ciirru [Ri]. ++cirru [Cp]. /////cierre [Ac].>(TEST)
  1. zarru
    • Oc
    • Tb
    • Sm
  2. ciarru dudoso (certainty = baxa)
    • Ac
    • y Tb
  3. cierru
    • LV
    • Lln
    • Pb
    • Cg
    • Sb
    • Ca
    • Qu
    • y Tb
    • Mn
    • y Sm
    • Pzu
    • PSil
    • Cv
    • Vd
    • y Oc
    • Bard
    • Vg
    • Arm
    • JH
    • Tor
    • R
    • DA
  4. cerru dudoso (certainty = baxa) metafonía
    • Ay
    • Ri
  5. ciirru doble metafonía
    • Ri
  6. cirru doble metafonía
    • Cp
  7. cierre dudoso (certainty = baxa)
    • Ac
Zarru xeneralmente de madera [Oc]. Zarru d’una finca [Lln. Cg. Cp. Ac. Ca. Ay. Tb. PSil. Pzu. JH. Tor], principalmente cuando ta fechu de varielles y várganos [Sm. Arm]. Zarru, cerca [Sb. Cv]. Zarru de sebe [Ar. Qu. Bard]. Xetu o sebe que val pa zarrar un prau [Ri (cerru)]. 2. Terrén zarrao sobre sí [JH]. Terrén inculto zarrao [Pb. Ac. Sb. Sm. Cv] comúnmente con cárcava [LV. R. DA]: Hai ua ribaya de cierru ente os praos [Sb]. Terrén zarrao con murios [Lln]. 3. Monte propio pa rozar [Mn]. Monte de pinos y matu [Vd]. 4. Fila de pie- dres asitiaes a los dos llaos de la nasa pa qu’entren les truches [Vg]. 5. Corral de les pites [Ri (+ciirru)]. //-os ‘finques inscri- tes y zarraes con murios o parede (frente a les suertes que tán separtaes con moyones) [Vd (Toponimia 112)]. //Cerrar un buen cierru ‘volver al mesmu sitiu de partida llueu d’un paséu llargu’{a la redonda} [Lln].
  1. 1. Zarru xeneralmente de madera [Oc]. Zarru d’una finca [Lln. Cg. Cp. Ac. Ca. Ay. Tb. PSil. Pzu. JH. Tor], principalmente cuando ta fechu de varielles y várganos [Sm. Arm]. Zarru, cerca [Sb. Cv]. Zarru de sebe [Ar. Qu. Bard]. Xetu o sebe que val pa zarrar un prau [Ri (cerru)].
  2. 2. Terrén zarrao sobre sí [JH]. Terrén inculto zarrao [Pb. Ac. Sb. Sm. Cv] comúnmente con cárcava [LV. R. DA]: <i class="della">Hai</i> <i class="della">ua</i> <i class="della">ribaya</i> <i class="della">de</i> <i class="della">cierru</i> <i class="della">ente</i> <i class="della">os </i><i class="della">praos </i>[Sb]. Terrén zarrao con murios [Lln].
  3. 3. Monte propio pa rozar [Mn]. Monte de pinos y matu [Vd].
  4. 4. Fila de pie- dres asitiaes a los dos llaos de la nasa pa qu’entren les truches [Vg].
  5. 5. Corral de les pites [Ri (+<i class="della">ciirru</i>)]. //-<i class="della">os</i> ‘finques inscri- tes y zarraes con murios o parede (frente a les <i class="della">suertes</i> que tán separtaes con moyones) [Vd (Toponimia 112)]. //<i class="della">Cerrar un </i><i class="della">buen cierru </i>‘volver al mesmu sitiu de partida llueu d’un paséu llargu’{a la redonda} [Lln].
a) por la puente de Vegadali e por el ciero de la Sierra 1351(or.) [SB/269] de çima la dicha vinna el çierro de las vinnas 1402(or.) [VC-II/56] esta tierra asi determinada vos viendo hermun e sin fuero de çierro 1403(or.) [VC-II/141] estos huertos asi determinados con carga de su çierro e por preçio 1403(or.) [VC-II/159] de çima el çierro de las vinnas e de fondos vinna 1404(or.) [VC-II/163] la camara que esta sobre la calostra segund el çierro debaxo 1417 [AAU/257] derecho por la pared segund va la bodega et los çierros 1417 [AAU/257] los çierros de por medio que cada vno faga so metad 1417 [AAU/257] el muro del çierro de la dicha huerta 1471(or.) [VC-II/235] que determina de çima el çierro de vaxo tierra 1490(or.) [VC-II/299] de çima el çierro de vaxo tierra de Juan del Lago 1490(or.) [VC-II/298]
de çima el çierro item otro huerto que dysen de Filpete 1490(or.) [VC-II/299] de la otra el çierro de la dicha vega 1490(or.) [VC-II/307] de la una torna la lonba de contra las Pandiellas e çierro 1492(or.) [VC-II/323] çierro e per un cueto grande que esta so la dicha penna 1495(or.) [VC-II/357] de la otra torna contra Montesiello asymismo el çierro viejo 1495(or.) [VC-II/367] el çierro viejo segund que estaban çierrado en tienpo que fueron vinnas 1495(or.) [VC-II/367] e de las tornas el çierro de las vinnas 14[...] (or.) [VC-II/194] de la una parte la regera que vien per tras el çierro [s.f.] (or.)] [VC-II/173] b) e de la una torna el çarro de las cortinas 1470(or.) [VC-II/200] de la una torna el çarro antigo del pueblo 1471(or.) [VC-I/274] Del participiu fuerte del ast. zarrar (
  1. a) por la puente de Vegadali e por el ciero de la Sierra
  2. 1351(or.) SB/269
  3. de çima la dicha vinna el çierro de las vinnas
  4. 1402(or.) VC-II/56
  5. esta tierra asi determinada vos viendo hermun e sin fuero de çierro
  6. 1403(or.) VC-II/141
  7. estos huertos asi determinados con carga de su çierro e por preçio
  8. 1403(or.) VC-II/159
  9. de çima el çierro de las vinnas e de fondos vinna
  10. 1404(or.) VC-II/163
  11. la camara que esta sobre la calostra segund el çierro debaxo
  12. 1417 AAU/257
  13. derecho por la pared segund va la bodega et los çierros
  14. 1417 AAU/257
  15. los çierros de por medio que cada vno faga so metad
  16. 1417 AAU/257
  17. el muro del çierro de la dicha huerta
  18. 1471(or.) VC-II/235
  19. que determina de çima el çierro de vaxo tierra
  20. 1490(or.) VC-II/299
  21. de çima el çierro de vaxo tierra de Juan del Lago
  22. 1490(or.) VC-II/298

  23. de çima el çierro item otro huerto que dysen de Filpete
  24. 1490(or.) VC-II/299
  25. de la otra el çierro de la dicha vega
  26. 1490(or.) VC-II/307
  27. de la una torna la lonba de contra las Pandiellas e çierro
  28. 1492(or.) VC-II/323
  29. çierro e per un cueto grande que esta so la dicha penna
  30. 1495(or.) VC-II/357
  31. de la otra torna contra Montesiello asymismo el çierro viejo
  32. 1495(or.) VC-II/367
  33. el çierro viejo segund que estaban çierrado en tienpo que fueron vinnas
  34. 1495(or.) VC-II/367
  35. e de las tornas el çierro de las vinnas 14[...] (or.)
  36. VC-II/194
  37. de la una parte la regera que vien per tras el çierro [s.f.] (or.)]
  38. VC-II/173
  39. b) e de la una torna el çarro de las cortinas
  40. 1470(or.) VC-II/200
  41. de la una torna el çarro antigo del pueblo
  42. 1471(or.) VC-I/274
  43. Del participiu fuerte del ast. zarrar (
cfr.), variante de cerrar, féxose’l nome zarru que pue almitir metafonía (+cerru). Den- de cerrar llográronse, con influxu del paradigma de tiempos diptongaos, los participios fuertes ciarru, cierru (con metafo- nía ciirru cirru); l’ast. cierre ye un deverbal del inf. cerrar.
zarru, el 2
📖: zarru
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Home maduru [Lln]. Posible vasquismu zahar ‘vieyu’, asitiáu tamién na xíriga de Peñamellera, el <i class="della">cascón</i>(TEST)
  1. zarru
  2. Home maduru
    • Lln
  3. Posible vasquismu zahar ‘vieyu’, asitiáu tamién na xíriga de Peñamellera, el <i class="della">cascón</i
(pe2: 505; Jergas ii, s.v. zahar).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (pe2: 505; Jergas ii, s.v. zahar).
zarruca, la
📖: zarruca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">zarruca,</b>(TEST)
  1. zarruca
  2. b class="della">zarruca,</b
la Chochín (ave) [Cñ].
  1. 1. <b class="della">la </b>Chochín (ave) [Cñ].
Cfr. cerricu.
zarrucar 1
📖: zarrucar 1
🏗️: NO
✍️: NO
Arreglar el xetu d’una finca daqué [Tb]: <i class="della">Nin, eso nun ya za- </i><i class="della">rrar,</i>(TEST)
  1. zarrucar 1
    • Tb
  2. Arreglar el xetu d’una finca daqué [Tb]: <i class="della">Nin, eso nun ya za- </i><i class="della">rrar,</i
ya zarrucar [Tb].
  1. 1. <i class="della">ya</i> <i class="della">zarrucar</i> [Tb].
Verbu fechu dende’l dim. de zarruzarrucu (cfr. zarrar).
zarrucar 2
📖: zarrucar 2
🏗️: NO
✍️: NO
Acosar [Vd]: <i class="della">L.legóu la garrapiña ya touvo al.lí zarrucando </i><i class="della">un</i>(TEST)
  1. zarrucar 2
    • Vd
  2. Acosar [Vd]: <i class="della">L.legóu la garrapiña ya touvo al.lí zarrucando </i><i class="della">un</i
pitín, hasta que lu l.levóu [Vd].
  1. 1. <i class="della">pitín,</i> <i class="della">hasta</i> <i class="della">que</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">l.levóu</i> [Vd].
Verbu fechu sol dim. ast. de ferre (cfr.) → ferrucu →*farru- car zarrucar 2.
zarrume, la
📖: zarrume
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<la zarrumia [y Tb]. /////el cerrumen [JH]. /////cerrume [Cv].>(TEST)
  1. zarrume
  2. la zarrumia
    • y Tb
  3. el cerrumen dudoso (certainty = baxa)
    • JH
  4. cerrume dudoso (certainty = baxa)
    • Cv
Conxuntu de bardia o xiniesta (non varielles, nin bárganos, nin elementos de madera) que s’emplega pa zarrar una finca
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Conxuntu de bardia o xiniesta (non varielles, nin bárganos, nin elementos de madera) que s’emplega pa zarrar una finca
[Tb]: Punxe un poucu de zarrumia [Tb]. 2. Zarru [Cv. JH]: Lla to llosa tien bon cerrumen [JH]. Cfr. zarrar.
  1. [Tb]: Punxe un poucu de zarrumia [Tb]. 2. Zarru [Cv. JH]:
  2. Cv. JH
  3. Lla to llosa tien bon cerrumen [JH]. Cfr. zarrar.
  4. JH
zarza, la
📖: zarza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">sarda</i>(TEST)
  1. zarza
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">sarda</i
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i>.
zarzada, la
📖: zarzada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zarzada
Entremez d’agua y nieve peles cais [Vg]. Cfr. cierzu.
  1. Entremez d’agua y nieve peles cais [Vg]. Cfr. cierzu.
  2. Vg
zarzadal, el*
📖: zarzadal
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><zarzaal [Ay]. <ident class="della" level="1"></ident>Matu d’artos, d’espinera ensin rozar [Ay]. Sitiu abondosu n’artos [PSil]. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes sía un coleutivu fechu abondativu de <i class="della">zarza</i>(TEST)
  1. zarzadal
  2. ident class="della" level="1"></ident><zarzaal
    • Ay
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Matu d’artos, d’espinera ensin rozar
    • Ay
  4. Sitiu abondosu n’artos
    • PSil
  5. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes sía un coleutivu fechu abondativu de <i class="della">zarza</i
zarza(d)a zarza(d)al → zarzaal acordies evolutivamen- te cola fastera asturiana centro-sureña frente a zarzal (cfr.) que sedría un abondativu de zarza que dellos puen inter- pretar daqué torcíamente si nun se repara nel consonan- tismu citáu (pe5).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. → <i class="della">zarza(d)a </i>→ <i class="della">zarza(d)al → zarzaal </i>acordies evolutivamen- te cola fastera asturiana centro-sureña frente a <i class="della">zarzal </i>(cfr.) que sedría un abondativu de <i class="della">zarza</i> que dellos puen inter- pretar daqué torcíamente si nun se repara nel consonan- tismu citáu (pe5).
Cfr. sarda.
  1. Cfr. sarda.
zarzal, el
📖: zarzal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">in</i>(TEST)
  1. zarzal
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">in</i
loco ad Sarzales nominato 1156(or.) [ACL/285]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">loco</i> <i class="della">ad</i> <i class="della">Sarzales</i> <i class="della">nominato</i> 1156(or.) [ACL/285]
Cfr. sarda.
  1. Cfr. sarda.
zarzalén
📖: zarzalén
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Ensin xuiciu (una persona) [Cn (F)]: <i class="della">¡Anda,</i>(TEST)
  1. zarzalén
    • Cn
  2. ident class="della" level="1"></ident>Ensin xuiciu (una persona) [Cn (F)]: <i class="della">¡Anda,</i
zarzalén, tas aventada! [Cn (F)].
  1. 1. <i class="della">zarzalén,</i> <i class="della">tas </i><i class="della">aventada! </i>[Cn (F)].
**
  1. **
zarzaleru, a, o*
📖: zarzaleru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><zarzaleiru/-era [Cn].>(TEST)
  1. zarzaleru
  2. ident class="della" level="1"></ident><zarzaleiru/-era
    • Cn
Con munchu mimu, enforma mimosu [Cn]: Esi nenu bien zar- zaleiru ía, ta tol día colgáu de la madre [Cn]. **
  1. Con munchu mimu, enforma mimosu [Cn]: Esi nenu bien zar- zaleiru ía, ta tol día colgáu de la madre [Cn].
  2. Cn
  3. **
zarzamellar*
📖: zarzamellar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><{Con cheísmu, zarzamechar [Tox}.>(TEST)
  1. zarzamellar*
  2. {Con cheísmu, zarzamechar [Tox}
  3. ident class="della" level="1"></ident><
Tatexar zazando, tartamiellar [Tox].
  1. 1. Tatexar zazando, tartamiellar [Tox].
Cfr. zazamellar.
zárzanamente
📖: zárzanamente
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. zárzanamente
De mou almirable, estupendu [Ay]. Cfr. zárzanu, a, o.
  1. De mou almirable, estupendu [Ay]. Cfr. zárzanu, a, o.
  2. Ay
zarzaneru, el*
📖: zarzaneru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><zarzaneiru [Sm].>(TEST)
  1. zarzaneru
  2. ident class="della" level="1"></ident><zarzaneiru
    • Sm
Caúna de les dos vertientes más estrenches del edificiu de tei- tu con planta rectangular [Sm]. Cfr. zárzanu, a, o.
zárzanu, a, o
📖: zárzanu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<{+cérzanu}/zárcena/zárzano [Ay].>(TEST)
  1. zárzanu
    • Qu
  2. {+cérzanu}
  3. /zárcena/zárzano
    • Ay
Llargu, de gran tamañu [Qu (Oc)]: Días zárzanos [Qu (Oc)].
  1. 1. Llargu, de gran tamañu [Qu (Oc)]: <i class="della">Días</i> <i class="della">zárzanos</i> [Qu (Oc)].
2. Bonu, de bona calidá [Ay. Qu. Tb]: ¡Vaya cuchaúra zárce- na que-y metiste! [Ay]. Del participiu fuerte de *zarzanar variante de azarzanar (cfr.). D’ehí sigue’l deriváu en -ārius: zarzaneru, a, o (cfr.) y l’alverbiu zárzanamente (cfr.).
zarzaparrilla, la
📖: zarzaparrilla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zalzaparrilla [Ac]. /////zaparrilla [Tb]. alzaparrilla [Ac]. /////alfafarrilla [Ac].>(TEST)
  1. zarzaparrilla
    • Sb
    • Mo
    • Pa
  2. zalzaparrilla
    • Ac
  3. zaparrilla dudoso (certainty = baxa)
    • Tb
  4. alzaparrilla
    • Ac
  5. alfafarrilla dudoso (certainty = baxa)
    • Ac
Smilax aspera, cast. zarzaparrila [Sb. Mo (llaa 28)]. Zar- zaparrilla [Pa] emplegada pa purificar la sangre [Tb]. Planta melecinable pal dolor de barriga, de flor blanca, asemeyada a la mazaniella [Ac (= alfafarra)].
  1. 1. <i class="della">Smilax</i> <i class="della">aspera</i>, cast. <i class="della">zarzaparrila</i> [Sb. Mo (llaa 28)]. <i class="della">Zar- </i><i class="della">zaparrilla </i>[Pa] emplegada pa purificar la sangre [Tb]. Planta melecinable pal dolor de barriga, de flor blanca, asemeyada a la mazaniella [Ac (= <i class="della">alfafarra</i>)].
Del cast. zarzaparrilla (dcech s.v. zarza); foi posible la per- da de la primera sílaba quiciabes por tenela por redundante; tamién se dieron otros posibles camudamientos fónicos nel cuerpu de la pallabra. Una creación analóxica masculina se- dría *zarzaparrillu zaparrillu (cfr.).
zarzar, el
📖: zarzar
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zarzal [As].>(TEST)
  1. zarzar
    • Llg
  2. zarzal
    • As
Saxiola torquata, cast. tarabilla común [Llg (llaa 27)]. Mal- vís [As].
  1. 1. <i class="della">Saxiola</i> <i class="della">torquata</i>, cast. <i class="della">tarabilla</i> <i class="della">común</i> [Llg (llaa 27)]. Mal- vís [As].
¿Sedrá variante del cast. zorzal, arabismu que conocen Coro- minas-Pascual (dcech. s.v. zorzal) y Corriente, asitiáu tamién en port. y en castellán (da s.v. zorzal)?
zascandil
📖: zascandil
🏗️: NO
✍️: NO
<ciscandil [Cn (F)].>(TEST)
  1. zascandil
    • Ay
    • Cn
  2. ciscandil
    • Cn (F)
De poca chapeta [Ay]. Piyu, enredador [Tor]. //Tar tol día de cis- candil ‘tar a toes hores caleyando, ensin facer un res’ [Cn (F)].
  1. 1. De poca chapeta [Ay]. Piyu, enredador [Tor]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">tol</i> <i class="della">día</i> <i class="della">de</i> <i class="della">cis-</i> <i class="della">candil </i>‘tar a toes hores caleyando, ensin facer un res’ [Cn (F)].
Quiciabes sía una formación de la voz espresiva ¡zas! con candil que pudo llegar a nós pel castellán zascandil (dcech s.v. zape). Pero, a lo meyor, resulta afayadaizo partir popular- mente del verbu ast. ciscar (‘que cisca’l candil’) que fexere referencia a lo fata que ye una persona qu’actúa contra los propios intereses. Un verbu fechu sobro zascandil ye zascan- dilar (cfr.).
zascandilar
📖: zascandilar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. zascandilar
Andar d’un llau pa otru como con dilixencia pero en realidá ensin facer cosa valoratible [Tox].
  1. 1. Andar d’un llau pa otru como con dilixencia pero en realidá ensin facer cosa valoratible [Tox].
Cfr. zascandil.
zasme, {el}
📖: zasme
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
(TEST)
  1. zasme
    • Lln
Cachu grande [Lln].
  1. 1. Cachu grande [Lln].
**
zaspiada, la
📖: zaspiada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zaspiada
    • Cv
Zaspiazu, porción considerable de nieve, agua, trolla que cai o se llanza con puxu contra dalguna parte [Cv (= zaspiazu = zaparrastrada)].
  1. 1. Zaspiazu<i class="della">, </i>porción considerable de nieve, agua, trolla que cai o se llanza con puxu contra dalguna parte [Cv (= zaspiazu = zaparrastrada)].
Cfr. llaspiu.
zaspiar
📖: zaspiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. zaspiar
Dar [Villah]: ¡Zaspia! ‘dame’ [Villah].
  1. 1. Dar [Villah]: <i class="della">¡Zaspia! </i>‘dame’ [Villah].
Cfr. llaspiu.
zaspiazu, el
📖: zaspiazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zaspiazu
    • Cv
Porción considerable de nieve, agua, trolla que cai o se llanza con puxu contra dalguna parte [Cv (= zaparrastrada)].
  1. 1. Porción considerable de nieve, agua, trolla que cai o se llanza con puxu contra dalguna parte [Cv (= zaparrastrada)].
2. Gol- pe dau con un zaspiu [Vd]. Cfr. llaspiu.
zaspiu, el
📖: zaspiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zaspiu
    • Vd
Trozu de tapín [Vd].
  1. 1. Trozu de tapín [Vd].
Conxuntu de raíces y yerbes dañibles que se saquen d’una tierra al esterronar y llimpiar (y que llueu pue facese d’ello un borrón) [Pr. Cv. Vd]. Cfr. llaspiu.
zátara, la
📖: zátara
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zárata [y Vd]. zarata [Cn (F)]. /////zápara [Tox]. ////zátares [Cñ].>(TEST)
  1. zátara
    • Cn
    • Vd
  2. zárata
    • y Vd
  3. zarata
    • Cn (F)
  4. zápara dudoso (certainty = baxa)
    • Tox
  5. zátares variación de número
Cazcarries, restos de moñica que se pega al ganáu nos cuartos traseros [Cn (F). Tox (de les oveyes). Vg]: Esa vaca duerme bien mal mul.lida, ¡mira qué zaratas tien! [Cn (F)]. Cazca- rries pegaes a la piel del ganáu [Vg]. Cazcarries de les oveyes [Tox]. 2. Costra de suciedá [Bab]. Chiscadura de trolla nes partes baxes del vistíu [Vd]. 3. Parrusa, muérganu sexual fe- menín [Tox]. //-es ‘roña’ [Cñ].
  1. 1. Cazcarries, restos de moñica que se pega al ganáu nos cuartos traseros [Cn (F). Tox (de les oveyes). Vg]: <i class="della">Esa vaca duerme </i><i class="della">bien</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">mul.lida,</i> <i class="della">¡mira</i> <i class="della">qué</i> <i class="della">zaratas</i> <i class="della">tien!</i> [Cn (F)]. Cazca- rries pegaes a la piel del ganáu [Vg]. Cazcarries de les oveyes [Tox].
  2. 2. Costra de suciedá [Bab]. Chiscadura de trolla nes partes baxes del vistíu [Vd].
  3. 3. Parrusa, muérganu sexual fe- menín [Tox]. //<i class="della">-es</i> ‘roña’ [Cñ].
Quiciabes del llat. ceratum, -i ‘amestanza de cera y aceite en- sin resina’ (abf) que, per vía culta, siguió nel ast. ceratu ‘sus- tancia con que les abeyes entafarren les pates de los zánganos pa echalos fácil del caxellu’(cfr.), tamién aniciu al cast. cerato (dcech s.v. cera). Dende cerata siguió, asimiláu al femenín, zarata, pasando a referise a *‘deyeiciones asemeyaes al ce- ratu’ → ‘deyeiciones de les que son muestra les cazcarries’. Ye verdá que l’ast. zarata podría averase etimolóxicamente tamién a zaratán *‘que se caga (de mieu)’ → ‘que tien cazca- rries’ → ‘cobarde’ (cfr. zaratán). La posibilidá de que se trate d’un cultismu quiciabes favoreciere’l camudamientu d’acentu ente zátara y zarata (cfr.) llegáu pela llectura y propagáu, llueu, a los correspondientes axetivos. Tamién s’alvierte me- tátesis de r- y -t-.
zatarosu, a, o
📖: zatarosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. zatarosu
Con cazcarries pegaes a la piel (el animal) [Vg].
  1. 1. Con cazcarries pegaes a la piel (el animal) [Vg].
Cfr. zaratosu, a, o.
zátaru, a, o
📖: zátaru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. zátaru
Puerca y ensin sofitancia (una persona) [PSil].
  1. 1. Puerca y ensin sofitancia (una persona) [PSil].
2. Mocosu, neñu revolvín y fadiu [Cv]. Cfr. zaratu, a, o.
zátaru, el
📖: zátaru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////zátarros [Mn]. záratos [Tox].>(TEST)
  1. zátaru
    • Vd
  2. zátarros variación de número
    • Mn
  3. záratos
    • Tox
Deyeición que dexen les rates na berza [Vd].
  1. 1. Deyeición que dexen les rates na berza [Vd].
2. Cazcarries del ganáu [PSil. Cn]. Pella que se forma col pelo o llana d’un ani- mal y los escrementos por falta de llimpieza [Pr. Cv]. Pegote de basura incrustáu na piel del animal [Pzu]. 3. Chiscadura (de cementu, barru) que queda pegao a la ropa [Vd]. Chiscadura de barru que pega y seca na ropa [Vd]. {4. Pedazu de llana enredao [/Cu (Eo)/]. 5. Cáncer [/Eo/]}. //-os ‘grumos, colgaxos, farapos’ [Mn]. Cazcarries pegaes na piel del animal [Tox]. Cfr. zaratu, el.
“zatiporra”
📖: “zatiporra”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación, quiciabes como no- matu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Dominico</i>(TEST)
  1. “zatiporra”
  2. Términu conocíu pela documentación, quiciabes como no- matu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Dominico</i
Pelaiz zatiporra 1233(or.) [SV/168] Cfr. zatiqueru.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Pelaiz</i> <i class="della">zatiporra</i> 1233(or.) [SV/168] Cfr. <i class="della">zatiqueru</i>.
zatiqueru*
📖: zatiqueru*
🏗️: SI
✍️: NO
Términu conocíu pela documentación, quiciabes un nomatu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i>(TEST)
  1. zatiqueru*
  2. Términu conocíu pela documentación, quiciabes un nomatu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i
Johan Perez çatiquero de donna Maria treynta morauedis
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Johan</i> <i class="della">Perez</i> <i class="della">çatiquero</i> <i class="della">de</i> <i class="della">donna</i> <i class="della">Maria</i> <i class="della">treynta</i> <i class="della">morauedis</i>
1309 (t.) [ACL-IX/154] Formación sol ast. zaquitu (
  1. 1309 (t.) ACL-IX/154
  2. Formación sol ast. zaquitu (
cfr.), dim. de zaque (cfr.), con me- tátesis. De toes maneres Corominas-Pascual entienden cast. zatiquero como “oficial palatino que cuidaba del pan y de alzar las mesas” pescanciando que ye un deriváu del eusque- rismu zatico ‘porción’, ‘pedazu’, de zati ‘porción’, ‘pedazu’ (dcech s.v. zatico). Habría que s’entrugar si’l nomatu medie- val zatiporra (cfr.) sedría a xustificase nel mesmu sen, como una amestadura de zati y porra entendíu como *‘cachiporra’ o *‘gran porra’. Ye posible que con zaquitu, con metátesis, guarde rellación el verbu ast. cicactiar (cfr.)
zatuniar
📖: zatuniar
🏗️: NO
✍️: NO
Zascandilar [Vg]. Verbu del que nun conozo aniciu. Llamamos l’atención sobro esti datu de Terreros cuando diz: <ident class="della" level="1"></ident>- “<i class="della">Zatas</i>(TEST)
  1. zatuniar
  2. Zascandilar
    • Vg
  3. Verbu del que nun conozo aniciu
  4. Llamamos l’atención sobro esti datu de Terreros cuando diz: <ident class="della" level="1"></ident>- “<i class="della">Zatas</i
llaman en las costas de Cantabria á las abarcas he- chas de cuero crudo con alguna semejanza á las alpargatas, y forma una especie de punta” [DC, Terreros]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. llaman en las costas de Cantabria á las abarcas he- chas de cuero crudo con alguna semejanza á las alpargatas, y forma una especie de punta” [DC, Terreros]
De guardar dalguna rellación dambos términos l’ast. zatuniar sedría una formación verbal fecha sol aumentativu *zatona zatuniar *‘dar a les zates o coricies’ → ‘dir d’un sitiu pa otru’.
  1. De guardar dalguna rellación dambos términos l’ast. zatuniar sedría una formación verbal fecha sol aumentativu *zatona zatuniar *‘dar a les zates o coricies’ → ‘dir d’un sitiu pa otru’.
zauguayu, el*
📖: zauguayu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><zauguachu [Sm].>(TEST)
  1. zauguayu
  2. ident class="della" level="1"></ident><zauguachu
    • Sm
Maíz ensin granar, ensin panoya o con panoya mal formada [Sm]. **
  1. Maíz ensin granar, ensin panoya o con panoya mal formada [Sm].
  2. Sm
  3. **
“zavazogado”
📖: “zavazogado”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">omni</i>(TEST)
  1. “zavazogado”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">omni</i
Legionensi cauazogato atque portazgo de mensuris quibus annona metitur 1113(or.) [ACL/29]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Legionensi</i> <i class="della">cauazogato</i> <i class="della">atque</i> <i class="della">portazgo</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mensuris</i> <i class="della">quibus</i> <i class="della">annona</i> <i class="della">metitur</i> 1113(or.) [ACL/29]
de portatico et de zauacogato et de omni regali calumpnia 1135(or.) [ACL/173] b) illo zavazogado 1148 [SIL/107] totum ab integro inde accipiatis et omne zouazogado ab in- tegro habeatis 1170 [FRLeón/119] seys dineros de cada bestia por zeuazogado auiendo el dicho monesterio 1338(or.) [SIL/220] recabdador del portalgo et del zeuazogado et de la vinateria 1338(or.) [SIL/220] Ha tenese por una formación derivada del arabismu zabazou- kes ‘inspector de mercaos’ citao nel 1017 nel Forum Legio- nense (adla 26 & 59 & 225) qu’ufre una construcción ase- meyada a “zabascorta” (cfr.) y a otros foráneos como cast. a. zabalmedina (dcech s.v. zabalmedina; da s.v. zalmedina). Cfr. azogue.
  1. de portatico et de zauacogato et de omni regali calumpnia
  2. 1135(or.) ACL/173
  3. b) illo zavazogado
  4. 1148 SIL/107
  5. totum ab integro inde accipiatis et omne zouazogado ab in- tegro habeatis
  6. 1170 FRLeón/119
  7. seys dineros de cada bestia por zeuazogado auiendo el dicho monesterio
  8. 1338(or.) SIL/220
  9. recabdador del portalgo et del zeuazogado et de la vinateria
  10. 1338(or.) SIL/220
  11. Ha tenese por una formación derivada del arabismu zabazou- kes ‘inspector de mercaos’ citao nel 1017 nel Forum Legio- nense (adla 26 & 59 & 225) qu’ufre una construcción ase- meyada a “zabascorta” (cfr.) y a otros foráneos como cast.
  12. a. zabalmedina (dcech s.v. zabalmedina; da s.v. zalmedina). Cfr. azogue.
“zavazoukes”
📖: “zavazoukes”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “zavazoukes”
Cfr. azogue.
  1. Cfr. azogue.
zaxón, el
📖: zaxón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zabón [y Cl].///<ident class="della" level="1"></ident>zah.ón [Sm]. ////zaones [Ac]. ////zagones [Mar]. zah.ones [Lln. Llomb. Mar. VCid]. //zah.óis [As]. ///<ident class="della" level="1"></ident>/tah.ones [Vg. Llomb. Mar. Bard]}.>(TEST)
  1. zaxón
  2. zabón
    • y Cl
  3. <ident class="della" level="1"></ident>zah.ón infl. cast.
    • Sm
  4. zaones variación de número
    • Ac
  5. zagones variación de número
    • Mar
  6. zah.ones
    • Lln
    • Llomb
    • Mar
    • VCid
  7. zah.óis eonaviego
    • As
  8. <ident class="della" level="1"></ident>/tah.ones [Vg. Llomb. Mar. Bard]} infl. cast.
Cast. zahón, zahones [Lln. Cl (zaxón). Ac. Sm. As. Vg. Llomb. Mar. Bard. VCid]. 2. Polaina fecha con piel d’oveya [Cl (zaxón)]. Charnelo (sic) de piel d’oveya [Cl (zabón)].
  1. 1. Cast. <i class="della">zahón</i>, <i class="della">zahones</i> [Lln. Cl (zaxón). Ac. Sm. As. Vg. Llomb. Mar. Bard. VCid].
  2. 2. Polaina fecha con piel d’oveya [Cl (zaxón)]. <i class="della">Charnelo</i> (<i class="della">sic</i>) de piel d’oveya [Cl (zabón)].
Términu equivalente al cast. zahón pal que Corominas-Pas- cual suponíen un aniciu inciertu y alcontraben parentescu nel vascu zagon, moz. siqán (dcech s.v. zahón). Pezzi, apocayá, quixo defender la etimoloxía árabe (onde şafn ‘mantel de cueru’) en rellación con la terminoloxía de los curtidores de cueru (Pezzi 1981: 171). Nesi sen paez dir Corriente pero parte del and. *saqún iguáu dende’l ár. cl. sāq ‘pierna’ (da s.v. zahón). Abúltanos que l’arabismu llega a nós en dos
  1. Términu equivalente al cast. zahón pal que Corominas-Pas- cual suponíen un aniciu inciertu y alcontraben parentescu nel vascu zagon, moz. siqán (dcech s.v. zahón). Pezzi, apocayá, quixo defender la etimoloxía árabe (onde şafn ‘mantel de cueru’) en rellación con la terminoloxía de los curtidores de cueru (Pezzi 1981: 171). Nesi sen paez dir Corriente pero parte del and. *saqún iguáu dende’l ár. cl. sāq ‘pierna’ (da s.v. zahón). Abúltanos que l’arabismu llega a nós en dos
etapes destremaes, la primera nuna dómina con aspiración de la velar [h] o [x] que pue caltener l’ast. o bien adautar en [S]; otra más moderna, perdida yá l’aspirada intervocá- lica cast. [θaóŋ], términu desendolcáu n’asturianu con una consonante antihiática, nesti casu una velar [-γ-] zagones; o bien billabial [-β-] (ghla 173) d’u surdiría *zabones que, al pescanciala como aumentativu, xeneró un pretendíu primiti- vu zabu (cfr.), pl. zabos ‘pieles enrollaes nes piernes como si foren polaines’. D’ehí siguiéronse tamién usos axetivos zabu, -a, -o ‘puercu’, ‘toscu’ (cfr.); el dim. zabayu ‘que ye poco llimpiu o curiosu’, ‘qu’empuerca’, términu qu’almite l’aumentativu zabayón (con una variante zarabayón). For- móse tamién el verbu zabayar ‘emporcase con grasa de la comida’, ‘enguedeyar coses y asuntos’ (cfr.) y el deverbal zabayada ‘cosa tosca y puerca’, ‘enguedeyu’ (cfr.); tamién el compuestu enzabayar (cfr.). Quiciabes el mesmu elementu zabu apaez nel dim. zabuyu (cfr.) → zabuyería (cfr.) y no que semeya una amestanza, zaburda ‘porquera’, ‘cubil’, zaburdiu ‘tuguriu’ (dgla). Ignoramos si se dio dalguna influencia del tamién ár. and. zábl ‘escrementu’ que paez xustificar el gall. azabal ‘cagarita’ (da s.v. azabal; adla 39). Ye abondo más difícil proponer que l’ast. zafal.les ‘persona mal axeitada’ [y los sos posibles parientes zafal.lón ‘sofocón, respiración entrecortada’ (Tb), ‘bofetada’ (Qu); zafal.lada ‘bofetada’] re- presenten soluciones autóctones pal arabismu; más bien pae- cen términos qu’han tenese por variantes de chafalles (cfr.), chafallada (cfr.), chafallón (cfr.).
zaya, la
📖: zaya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Caz del molín [Mar]. Podría tratase d’un continuador del ár. siqāyah ‘fonte pública’ pel que quier xustificar Corriente un cast. <i class="della">azacaya</i>(TEST)
  1. zaya
  2. Caz del molín
    • Mar
  3. Podría tratase d’un continuador del ár
  4. siqāyah ‘fonte pública’ pel que quier xustificar Corriente un cast
  5. <i class="della">azacaya</i
(da s.v. aza- caya ‘noria grande’; ‘conductu d’agües’; dcech s.v. azacaya).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (da s.v. aza- caya ‘noria grande’; ‘conductu d’agües’; dcech s.v. azacaya).
zazamellar
📖: zazamellar
🏗️: NO
✍️: NO
<{Con cheísmu, zarzamechar [Tox]}.>(TEST)
  1. zazamellar
  2. {Con cheísmu, zarzamechar [Tox]}
Tartamiellar [/“de Valdés (sic) al Eo” (Eo)/]. Tatexar cecean- do [Tox].
  1. 1. Tartamiellar [/“de Valdés (<i class="della">sic</i>) al Eo” (Eo)/]. Tatexar cecean- do [Tox].
Amestadura de *zazar (cfr. zacear) y mellar (cfr.) con un par- ticipiu fuerte que se conseña en g-asturianu zazamello ‘que za- zamiella’ [/Eo/]. Ye posible una variante *zarzamellar (cfr.) del mesmu aniciu pero con influxu del verbu tartamiellar (cfr.).
zazar*
📖: zazar*
🏗️: SI
✍️: NO
<zacear [Ac].>(TEST)
  1. zazar*
  2. zacear
    • Ac
Tatexar [Ac].
  1. 1. Tatexar [Ac].
Posible formación verbal dende la repetición del nome de la lletra ce [θe], paralelu al cast. cecear. Ye almisible un verbu *zazar (con un participiu fuerte zazu, a, o) d’u se fexo una amestadura col continuador de -idiare > -ear.
zazu, a, o
📖: zazu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Tatexu, que cecea [Lln]. Deverbal fuerte de *<i class="della">zazar</i>(TEST)
  1. zazu
  2. Tatexu, que cecea
    • Lln
  3. Deverbal fuerte de *<i class="della">zazar</i
qu’ha tenese por variante de zacear
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. qu’ha tenese por variante de <i class="della">zacear</i>
(cfr.).
“zo”
📖: “zo”
🏗️: NO
✍️: SI
<“azo” [y FA], “ço”, “aço” [FU].>(TEST)
  1. “zo”
  2. “azo”
    • y FA], “ço”, “aço” [FU
Demostrativu d’aniciu occitán: ço que fizier, ço que Dios lles dier (Lapesa 1967: 350-351).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Demostrativu d’aniciu occitán: <i class="della">ço</i> <i class="della">que</i> <i class="della">fizier,</i> <i class="della">ço</i> <i class="della">que</i> <i class="della">Dios</i> <i class="della">lles </i><i class="della">dier</i> (Lapesa 1967: 350-351).
qui emprimar postea pecte ço que fizier & logrelas aquellas 1145 (1295) [FU/31] qui emprimar poi’ssas pecte zo que fezer’ et logres’ aquel a s. xii [FA/121]
  1. qui emprimar postea pecte ço que fizier & logrelas aquellas
  2. 1145 (1295) FU/31
  3. qui emprimar poi’ssas pecte zo que fezer’ et logres’ aquel a s. xii
  4. FA/121
Cfr.ho” 2.
zoca, la
📖: zoca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zoca
Cfr. foca.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">foca</i>.
zocán, ana*
📖: zocán
🔤: , ana*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ana
<zoucán [Pzu. Cn (Oc. F)].>(TEST)
  1. zocán
    • Cn
  2. zoucán
    • Pzu
    • Cn (Oc
    • F)
Zoquete, torpe [Pzu], fatu [Cn (Oc)].
  1. 1. Zoquete, torpe [Pzu], fatu [Cn (Oc)].
2. Testona (una persona) [Cn (F)]: Sos un zoucán que nun se saca nada de tí [Cn (F)]. Cfr. zoquete, a, o.
zodíacu, el
📖: zodíacu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">zodíaco</i>(TEST)
  1. zodíacu
  2. Cast
  3. <i class="della">zodíaco</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Del grecismu en llat. zodiacus llegáu a nós pel cast. zodíaco.
zofil*
📖: zofil*
🏗️: SI
✍️: NO
(TEST)
  1. zofil*
Cfr. zafil.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">zafil</i>.
zoila, {el/la}
📖: zoila
🔤: , {el/la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el/la}
<b class="della">zoila,</b>(TEST)
  1. zoila
    • Lln
  2. b class="della">zoila,</b
{el/la} Zoquete, fatu [Lln].
  1. 1. <b class="della">{el/la} </b>Zoquete, fatu [Lln].
Cfr. zoilu, a, o.
zoilón, ona
📖: zoilón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<zoilón/ona/ono [Llg].>(TEST)
  1. zoilón
  2. zoilón/ona/ono
    • Llg
Fatu, bobón (una persona) [Llg].
  1. 1. Fatu, bobón (una persona) [Llg].
Cfr. zoilu, a, o.
zoilu, a, o
📖: zoilu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zoilo, a, o [Mi].>(TEST)
  1. zoilu
    • Lln
  2. zoilo, a, o
    • Mi
Fatu, tontu [Lln. Mi]: Esti guah.e ye medio zoilo’l probe [Mi]: ¿Pa ónde dirá’l zoilo esi? [Mi].
  1. 1. Fatu, tontu [Lln. Mi]: <i class="della">Esti</i> <i class="della">guah.e</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">medio</i> <i class="della">zoilo’l</i> <i class="della">probe</i> [Mi]: <i class="della">¿Pa</i> <i class="della">ónde dirá’l</i> <i class="della">zoilo esi?</i> [Mi].
Podría tratase d’un términu rellacionable col port. zoina ‘indi- viduu aturdíu’ y tamién ‘puta’ que Corriente (da s.v. zoina), a la escontra de la opinión de Steiger y Machado, almite como arabismu anque ensin dexar zarrada la cuestión (adla 232). d’ehí iguóse l’aumentativu con zoilón, ona, ono ‘faltosa’, ‘fata (una persona)’. Tamién almite l’ast. l’axetivu azoiláu, ada, ao ‘atontáu’, ‘medio bobu’ (cfr.). De toes maneres ta- mién ye verdá que Zoilo ye nome de persona y de santu; poro, nun sedría imposible qu’un antropónimu xeneralizáu pudiere llegar a apellativu d’emplegu perampliu y, davezu, peyora- tivu. Sedría un casu como Xuan, primitivu antropónimu de gran amplitú semántica.
zolomada, la
📖: zolomada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zolanada [y Xx].>(TEST)
  1. zolomada
    • Xx
  2. zolanada
    • y Xx
Bayura de pesca [Xx (= cimblotada)].
  1. 1. Bayura de pesca [Xx (= cimblotada)].
Cfr. plomada.
zoñu, a, o*
📖: zoñu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zoño/a [JS].>(TEST)
  1. zoñu
  2. zoño/a
    • JS
Cast. tunante, con malicia (un suxetu) [JS].
  1. 1. Cast. <i class="della">tunante</i>, con malicia (un suxetu) [JS].
Cfr. fuñu, a, o.
zopencón, ona
📖: zopencón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Toscu, bastu y curtiu d’intelixencia [Ca. Tb]. Aum. de <i class="della">zopencu</i>(TEST)
  1. zopencón
  2. Toscu, bastu y curtiu d’intelixencia
    • Ca
    • Tb
  3. Aum
  4. de <i class="della">zopencu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
zopencu, a, o
📖: zopencu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Torpe, poco intelixente [Tb]. Torpe, pesáu, mal fechu [Vd]. De ¡so, pencu! espresión pa facer parar al burru (ast. <i class="della">pencu</i>). Esta suxerencia úfrenla Corominas-Pascual pal cast. <i class="della">zopenco </i>llueu d’alvertir les dificultaes de tenelu por un deriváu de <i class="della">zopo</i>(TEST)
  1. zopencu
  2. Torpe, poco intelixente
    • Tb
  3. Torpe, pesáu, mal fechu
    • Vd
  4. De ¡so, pencu! espresión pa facer parar al burru (ast
  5. <i class="della">pencu</i>)
  6. Esta suxerencia úfrenla Corominas-Pascual pal cast
  7. <i class="della">zopenco </i>llueu d’alvertir les dificultaes de tenelu por un deriváu de <i class="della">zopo</i
(dcech s.v. zopo).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (dcech s.v. zopo).
zopilón, ona
📖: zopilón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<zopillón [y Sb].>(TEST)
  1. zopilón
    • Sb
  2. zopillón
    • y Sb
Bobu, atontáu [Sb (= azopiláu)].
  1. 1. Bobu, atontáu [Sb (= azopiláu)].
Cfr. zopu, a, o.
zopilostrón, ona
📖: zopilostrón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<zopilostón [Sb].>(TEST)
  1. zopilostrón
    • Ay
  2. zopilostón
    • Sb
Perfata (una persona) [Ay]. Azopiláu, bobu, atontáu [Sb].
  1. 1. Perfata (una persona) [Ay]. Azopiláu<i class="della">,</i> bobu, atontáu [Sb].
Cfr. zopu, a, o.
zópilu, a, o
📖: zópilu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Simple, cente [Sg. Ca]. Cfr. <i class="della">zopu,</i>(TEST)
  1. zópilu
  2. Simple, cente
    • Sg
    • Ca
  3. Cfr
  4. <i class="della">zopu,</i
a, o. Dende zópilu féxose ast. *azopilar (cfr.) cono- cíu pel participiu azopiláu, ada, ao (cfr.) y pel deverbal zapi- léu (cfr.), pariente de zapilera (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>. Dende <i class="della">zópilu</i> féxose ast. *<i class="della">azopilar</i> (cfr.) cono- cíu pel participiu <i class="della">azopiláu,</i> <i class="della">ada,</i> <i class="della">ao</i> (cfr.) y pel deverbal <i class="della">zapi- </i><i class="della">léu</i> (cfr.), pariente de <i class="della">zapilera</i> (cfr.).
zopón, ona*
📖: zopón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<zoupón/ona [Tox].>(TEST)
  1. zopón
  2. zoupón/ona
    • Tox
Cast. zambo [Tox].
  1. 1. Cast. <i class="della">zambo</i> [Tox].
2. Patán [Tox]. Aum. de zopu.
zopu, a, o*
📖: zopu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><zoupu [Tox]. çopo [Mirandés (Pires)]. //zopo [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. zopu
  2. ident class="della" level="1"></ident><zoupu
    • Tox
  3. çopo
    • Mirandés (Pires)
  4. zopo eonaviego
    • Eo
    • Mánt
Cast. zambo [Tox. /Eo. Mánt/]. Patán [Tox]. Que cai o tropie- za con facilidá [Tox]. Que coxea (persona, animal) [Mirandés (Pires)].
  1. 1. Cast. <i class="della">zambo</i> [Tox. /Eo. Mánt/]. Patán [Tox]. Que cai o tropie- za con facilidá [Tox]. Que coxea (persona, animal) [Mirandés (Pires)].
Del mesmu orixe inciertu que’l cast. zopo ‘baldáu, especial- mente de los pies’, port. zopo (~ zoupo), it. zòppo ‘coxu’ que guardaríen parentescu col fr. chopper o achopper ‘tropezar’, quiciabes d’una voz onomatopéyica asociada al ruíu fechu polos pies al chocar col suelu al dir arrastrando (dcech s.v. zopo). Nun se nieguen Corominas-Pascual al almitir como posible un aniciu nel llat. sŭppus ‘qu’anda a gátines’, llueu influyíu pola onomatopeya. Pa Meyer-Lübke trátase d’un continuador de *tsŏppus ‘que coxea’ (rew). Nós plantegamos la posibilidá de que se trate d’un continuador del llat. cloppus, -a, -um ‘coxu’ (em) pero, nesi casu, anque sedría posible xusti- ficar les variantes occidentales zoupu y zuepu (cfr.), resultaría difícil xeneralizar la esplicación a los términos citaos n’otros dominios. L’ast. conoz un aumentativu zopón (cfr.); tamién un dim. zopín d’u se llogró’l verbu azopinar (cfr.). Otru deriváu de zopu cola amestanza del continuador del suf. dim. -ŭlus (llaa 103) ye l’ast. zópilu (cfr.) aniciu de zopilón (cfr.), zopi- lostón (cfr.) y zopilostrón (cfr.), con un suf. que vemos n’ax. como ast. xixilistrón (cfr.). L’ax. zopu apaez nel compuestu col nome buizuöpu ‘bue pequeñu y ruin’ [Cl].
  1. Del mesmu orixe inciertu que’l cast. zopo ‘baldáu, especial- mente de los pies’, port. zopo (~ zoupo), it. zòppo ‘coxu’ que guardaríen parentescu col fr. chopper o achopper ‘tropezar’, quiciabes d’una voz onomatopéyica asociada al ruíu fechu polos pies al chocar col suelu al dir arrastrando (dcech s.v. zopo). Nun se nieguen Corominas-Pascual al almitir como posible un aniciu nel llat. sŭppus ‘qu’anda a gátines’, llueu influyíu pola onomatopeya. Pa Meyer-Lübke trátase d’un continuador de *tsŏppus ‘que coxea’ (rew). Nós plantegamos la posibilidá de que se trate d’un continuador del llat. cloppus,
  2. -a, -um ‘coxu’ (em) pero, nesi casu, anque sedría posible xusti- ficar les variantes occidentales zoupu y zuepu (cfr.), resultaría difícil xeneralizar la esplicación a los términos citaos n’otros dominios. L’ast. conoz un aumentativu zopón (cfr.); tamién un dim. zopín d’u se llogró’l verbu azopinar (cfr.). Otru deriváu de zopu cola amestanza del continuador del suf. dim. -ŭlus (llaa 103) ye l’ast. zópilu (cfr.) aniciu de zopilón (cfr.), zopi- lostón (cfr.) y zopilostrón (cfr.), con un suf. que vemos n’ax. como ast. xixilistrón (cfr.). L’ax. zopu apaez nel compuestu col nome buizuöpu ‘bue pequeñu y ruin’ [Cl].
  3. Cl
zoquetada, la
📖: zoquetada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><zoquetá [Ll].>(TEST)
  1. zoquetada
  2. ident class="della" level="1"></ident><zoquetá
    • Ll
Bobada, cabezonería [Tb. Pr]. Patochada [Ll]. Cfr. zoquete, a, o.
  1. Bobada, cabezonería [Tb. Pr]. Patochada [Ll]. Cfr. zoquete, a, o.
  2. Ll
zoquete, a, {o}
📖: zoquete
🔤: , a, {o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,, {o}
<ident class="della" level="1"></ident>(Persona) zarrada de mollera [Tb. Tox]: <i class="della">Más zoqueta qu’outra</i>(TEST)
  1. zoquete
    • Tb
    • Ri
    • Qu
    • Pa
    • Ay
    • Pr
  2. ident class="della" level="1"></ident>(Persona) zarrada de mollera [Tb. Tox]: <i class="della">Más zoqueta qu’outra</i
nun hai [Tb]. (Persona) fata [Ri. Qu], bruta, torpe [Pa. Ac. Ay. Pr. R]. (Persona) torpe y tonta a la vez [Ay].
  1. 1. <i class="della">nun</i> <i class="della">hai</i> [Tb]. (Persona) fata [Ri. Qu], bruta, torpe [Pa. Ac. Ay. Pr. R]. (Persona) torpe y tonta a la vez [Ay].
Pallabra güei con usos axetivos anque nun tengo datos sobro *zoqueto. Ello empobina a almitir que l’emplegu ax. tien el ni- ciu nel usu como nome zoquete (cfr.). Nel usu ax. ast. zoquete/ zoqueta aseméyase a lo que paez una variante averada fónica y semánticamente al incrementáu ast. zocán/zocana (cfr.). Un deri- váu abondativu de zoquete ye ast. zoquetada (cfr.).
  1. Pallabra güei con usos axetivos anque nun tengo datos sobro
  2. *zoqueto. Ello empobina a almitir que l’emplegu ax. tien el ni- ciu nel usu como nome zoquete (cfr.). Nel usu ax. ast. zoquete/ zoqueta aseméyase a lo que paez una variante averada fónica y semánticamente al incrementáu ast. zocán/zocana (cfr.). Un deri- váu abondativu de zoquete ye ast. zoquetada (cfr.).
zoquete, el
📖: zoquete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><zoqueti [Pr].>(TEST)
  1. zoquete
  2. ident class="della" level="1"></ident><zoqueti
    • Pr
Tazu de madera [Tox]. 2. Trozu de pan [Pa. Ac. Llg. Sb. Ay. Gr. Pr. Tox. Mar. R] de bon tamañu [Ri. Qu. Tb]: D’esti pan de mi compadre un buen zoquete a mio h.iyáu [Lln]. Probable voz d’aniciu nel árabe suqât ‘oxetu ensin valor’, lo mesmo que’l cast. zoquete ‘tazu de madera o pan que queda sobrante’ (dcech s.v. zoquete), llueu, ente nós, con aplicación metafórica a la persona torpe y de perpoques lluces (adla
  1. Tazu de madera [Tox]. 2. Trozu de pan [Pa. Ac. Llg. Sb. Ay. Gr. Pr. Tox. Mar. R] de bon tamañu [Ri. Qu. Tb]: D’esti pan de mi compadre un buen zoquete a mio h.iyáu [Lln].
  2. Lln
  3. Probable voz d’aniciu nel árabe suqât ‘oxetu ensin valor’, lo mesmo que’l cast. zoquete ‘tazu de madera o pan que queda sobrante’ (dcech s.v. zoquete), llueu, ente nós, con aplicación metafórica a la persona torpe y de perpoques lluces (adla
233) como alvertimos nel axetivu. Nun ye fácil amosar si ast. zoquete guarda daqué rellación con otros arabismos como ci- catiar (cfr.).
zoquiar*
📖: zoquiar*
🏗️: SI
✍️: NO
<///h.oquiar [Lln].>(TEST)
  1. zoquiar*
  2. h.oquiar infl. cast.
    • Lln
Correr, dir, escapar [Lln].
  1. 1. Correr, dir, escapar [Lln].
Cfr. zuecu. La espresión popular h.oquiar [xokjár] empobína- nos a almitir una realización primera *soquiar → *[Sokjár], llueu con velarización castellanizante [xokjár], como sastre
  1. xastre [Sástre] → [xástre], al sur del dominiu. En h.oquiar [xokjár] resulta visible l’averamientu al ast. sopiar [xo- pjár] (cfr. sopiar 1).
  2. xo- pjár
“zora”
📖: “zora”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">accepit</i>(TEST)
  1. “zora”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">accepit</i
Ueremudus Fafilaz illam zoram nomine Godinam
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Ueremudus</i> <i class="della">Fafilaz</i> <i class="della">illam</i> <i class="della">zoram</i> <i class="della">nomine</i> <i class="della">Godinam</i>
1090 (s. xii) [DCO-I/277] Podría aniciase nel ár. ‘zarrā‛a ‘campesina’, ‘llabradora’, aso- ciáu col pl. masc. zurrā‛, conseñáu na documentación asturia- na en 1090, tornáu por ‘campesina’ (Oliver 288; adla 165).
  1. 1090 (s. xii) DCO-I/277
  2. Podría aniciase nel ár. ‘zarrā‛a ‘campesina’, ‘llabradora’, aso- ciáu col pl. masc. zurrā‛, conseñáu na documentación asturia- na en 1090, tornáu por ‘campesina’ (Oliver 288; adla 165).
zorita, la
📖: zorita
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zurita [Mar].>(TEST)
  1. zorita
  2. zurita
    • Mar
Palomba [Ar. Mar] que llamen zurita, montesa [R]. 2. Voz pa llamar a la palomba [Mar].
  1. 1. Palomba [Ar. Mar] que llamen <i class="della">zurita</i>, montesa [R].
  2. 2. Voz pa llamar a la palomba [Mar].
Pa Corominas-Pascual sedría un nome zur o zuric col que se llama a la palomba asonsañando la so voz natural (dcech s.v. zurita). De fechu l’ast. caltién zura como ‘voz pa llamar a la palomba’ (cfr.). Con too nun sedría desaxerao facer por xustificar zurita, y zuritu (cfr.), como la nominalización d’un primitivu axetivu [güei entá vivu (cfr. zoritu, a, o)] nel sen primeru de ‘que s’asemeya al azor’, páxaru [azor (cfr.) azorar (cfr.)] que se conoz tamién colos diminutivos azuricu, azuritu, zoritu. Quiciabes dende equí foi posible’l verbu en- zoritar (cfr.). En tou casu ye posible que zorita, lo mesmo que zoritu (cfr.) y el verbu enzoritar (cfr.), sían términos que den- de una perspeutiva etimolóxica puedan ser castellanismos.
zoritu, a, o*
📖: zoritu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zorito [Cñ]. zorita [VCid].>(TEST)
  1. zoritu
  2. zorito
  3. zorita
    • VCid
Pequeñu [Cñ].
  1. 1. Pequeñu [Cñ].
2. Que fai les coses con cierta precipitación por ser curtiu, tímidu [VCid]. Cfr. zorita. Na aceición 2 alviértese’l so parentesu col verbu azorar (cfr.).
zoritu, el
📖: zoritu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zuritu [Sl]. zorito [ByM].>(TEST)
  1. zoritu
  2. zuritu
    • Sl
  3. zorito
    • ByM
Milán [Sl].
  1. 1. Milán [Sl].
2. Palombu bravu [ByM]. Cfr. zorita.
zorollón, ona
📖: zorollón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<zorollón/ona/ono [Llg].>(TEST)
  1. zorollón
    • Ca
  2. zorollón/ona/ono
    • Llg
Que fai les coses ensin gustu, ensin delicadeza, ensin procuru [Ca]. Manaces, torpe (una persona) [Llg (= torollón)].
  1. 1. Que fai les coses ensin gustu, ensin delicadeza, ensin procuru [Ca]. Manaces, torpe (una persona) [Llg (= torollón)].
Aum. de zorollu, a, o (cfr.).
zorollu, a, o
📖: zorollu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+zorullu [Sb].>(TEST)
  1. zorollu
  2. zorullu metafonía
    • Sb
Fechu un desastre (una persona), que fai too mal (un indivi- duu) [Sb].
  1. 1. Fechu un desastre (una persona), que fai too mal (un indivi- duu) [Sb].
//(un/una) zorolla ‘torpe, manaces’ [Lln. Llg, Sr (= torolla)]: Ési ye un zorolla [Sr]. Participiu fuerte del verbu (a)zorollar (cfr.) ¿Rellacionable con atorollar? Un compuestu foi *eszorollar que güei cono- cemos pel deverbal eszorulláu (cfr.).
zorolu, a, o
📖: zorolu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zololo [y Xx].>(TEST)
  1. zorolu
    • Xx
  2. zololo
    • y Xx
Atontáu, ciruelu [Xx].
  1. 1. Atontáu, ciruelu [Xx].
Cfr. acerolar.
zorra, la
📖: zorra
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zurra [Lln. Cl (i)].>(TEST)
  1. zorra
    • Ll
  2. zurra
    • Lln
    • Cl (i)
Cast. zorra (animal) [Lln. Cl (i)]. 2. Llabáncanu, trozu de tie- rra que queda ensin llabrar por nun entrar nella l’aráu [PSil]: Quedóunos aiquí una buena zorra [PSil]. 3. Fola más impe- tuosa de lo normal de la que se piensa que se forma cada nue- ve foles [Vigón (Folk)]. //Una zorra con dos rabos ‘una razón con dos sentíos’ [Ll]. //Cargar a uno como la zorra pecheyos [(sic) con cheísmu] ‘poner a ún como un trapu’ [Ll]. Cfr. zorru, a, o & forru, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">zorra</i> (animal) [Lln. Cl (i)].
  3. 2. Llabáncanu, trozu de tie- rra que queda ensin llabrar por nun entrar nella l’aráu [PSil]: <i class="della">Quedóunos aiquí una buena zorra </i>[PSil].
  4. 3. Fola más impe- tuosa de lo normal de la que se piensa que se forma cada nue- ve foles [Vigón (Folk)]. //<i class="della">Una</i> <i class="della">zorra</i> <i class="della">con</i> <i class="della">dos</i> <i class="della">rabos</i> ‘una razón con dos sentíos’ [Ll]. //<i class="della">Cargar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">uno</i> <i class="della">como</i> <i class="della">la</i> <i class="della">zorra</i> <i class="della">pecheyos </i>[(<i class="della">sic</i>) con cheísmu] ‘poner a ún como un trapu’ [Ll]. Cfr. <i class="della">zorru,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> & <i class="della">forru,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
zorramplín, ina, ino
📖: zorramplín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<zarramplín [y Ay].>(TEST)
  1. zorramplín
    • Ll
  2. zarramplín
    • y Ay
Non sinceru, calláu [Cb], zamarru, daqué cente (una persona) [Ll].
  1. 1. Non sinceru, calláu [Cb], zamarru, daqué cente (una persona) [Ll].
2. Traviesu, picarón (el neñu) [Ay]. Dim. de zorramplu.
zorramplón, ona
📖: zorramplón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<zarramplón [Ay].>(TEST)
  1. zorramplón
    • Lln
    • Sb
    • Cd
    • Ca
  2. zarramplón
    • Ay
Zamarru, falsu [Lln. Cñ. Ac Sb. Cd], astutu [Ay], que nin fala nin actúa con claridá [Ca].
  1. 1. Zamarru, falsu [Lln. Cñ. Ac Sb. Cd], astutu [Ay], que nin fala nin actúa con claridá [Ca].
Aum. de zorramplu, a, o.
zorramplu, a, o
📖: zorramplu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zorrampliu [Cv]. +zorromplu [y Llg]. +zorremplu [Ay]. /////zarramplu [Cv].>(TEST)
  1. zorramplu
    • Cp
    • Llg
  2. zorrampliu
    • Cv
  3. zorromplu metafonía
    • y Llg
  4. zorremplu metafonía
    • Ay
  5. zarramplu dudoso (certainty = baxa)
    • Cv
Astutu, calláu, zamarru [Cp]. Arraposáu, poco abiertu [Llg].
  1. 1. Astutu, calláu, zamarru [Cp]. Arraposáu, poco abiertu [Llg].
Ay. Pr]. Solapáu, reserváu [Pa. Tb. Pr. Cv]: Antón ya’l más zorramplu’l pueblu [Tb]. Cfr. zorru, a, o.
zorregada, la
📖: zorregada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Golpe con una correa, azote [Tox]. Paliza [Tox]. Aición y efeutu de <i class="della">zorregar</i>(TEST)
  1. zorregada
  2. Golpe con una correa, azote
    • Tox
  3. Paliza
    • Tox
  4. Aición y efeutu de <i class="della">zorregar</i
[/Eo/].
  1. 1. [/Eo/].
Deverbal de zorregar (cfr.).
zorregar
📖: zorregar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. zorregar
Castigar con correes [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. Pegar con una petrina [/Mánt/]. Pegar, castigar [Tox].
  1. 1. Castigar con correes [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. Pegar con una petrina [/Mánt/]. Pegar, castigar [Tox].
Cfr. zurrar.
zorrera, la
📖: zorrera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zorrera
Fumareda dientro d’una casa [Ar. Vg]. Cfr. zorru, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Fumareda dientro d’una casa [Ar. Vg]. Cfr. <i class="della">zorru, a, o</i>.
zorrería, la*
📖: zorrería
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zorreiría [Tox. /Eo/].>(TEST)
  1. zorrería
  2. zorreiría
    • Tox
    • /Eo/
Cast. zorrería [Tox. /Eo/].
  1. 1. Cast. <i class="della">zorrería </i>[Tox. /Eo/].
Cfr. zorru, a, o.
zorreru, a, o*
📖: zorreru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zurreru [Lln].>(TEST)
  1. zorreru
  2. zurreru
    • Lln
Dedicáu a cazar raposos (una persona) [Lln].
  1. 1. Dedicáu a cazar raposos (una persona) [Lln].
Cfr. zorru, a, o.
zorriáu, ada, ao
📖: zorriáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<zurriáu [y Mar].>(TEST)
  1. zorriáu
  2. zurriáu
    • y Mar
Con foria (un animal) [Mar].
  1. 1. Con foria (un animal) [Mar].
D’un encruz del ast. foria (cfr.) cola familia de zorru, a, o (cfr.).
zorrón, ona
📖: zorrón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<zorrona [PSil].>(TEST)
  1. zorrón
  2. zorrona
    • PSil
De mala vida (la muyer) [PSil].
  1. 1. De mala vida (la muyer) [PSil].
Aum. de zorru, a, o (cfr.). Quiciabes sía un castellanismu se- mánticu.
zorru, a, o
📖: zorru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zorra [Lln (Sordo)]. zorro/a [Mi. Ac]. Arraposáu, poco abiertu [Lln (S). Ay. Mi. Tb. PSil. Tor]: <i class="della">Ya lo</i>(TEST)
  1. zorru
    • Tb
    • Lln
    • Pa
    • Ca
    • Pr
    • Sr
    • Sm
  2. zorra
    • Lln (Sordo)
  3. zorro/a
    • Mi
    • Ac
  4. Arraposáu, poco abiertu [Lln (S). Ay. Mi. Tb. PSil. Tor]: <i class="della">Ya lo</i
más zorru que pueis atopar [Tb]. 2. Reserváu [Lln. Pa. Ac. Ca. Pr]. Hipócrita [Mi. Ac. Pr]. //A lo zorro ‘a escondíes, pelo baxo, ensin amosar lo que se fai’ [Sr. Tb. Sm]. //Ser como’l zorro Baíña ‘ser mui rapusu, perpoco francu’ [Mi].
  1. 1. <i class="della">más</i> <i class="della">zorru</i> <i class="della">que</i> <i class="della">pueis</i> <i class="della">atopar</i> [Tb].
  2. 2. Reserváu [Lln. Pa. Ac. Ca. Pr]. Hipócrita [Mi. Ac. Pr]. //<i class="della">A</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">zorro</i> ‘a escondíes, pelo baxo, ensin amosar lo que se fai’ [Sr. Tb. Sm]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">como’l</i><i class="della"> zorro</i> <i class="della">Baíña</i> ‘ser mui <i class="della">rapusu</i>, perpoco francu’ [Mi].
zorramplu (cfr.) y derivaos zorramplón (cfr.), zorramplín (cfr.). Dende zorru algamóse’l verbu azorrar (cfr.) y azorre- gar (cfr.) con un valor diminutivu nuna referencia al tiempu zorru, que nun acaba d’espeyar. Dende zorruzorramplu llogróse’l verbu azorramplar (cfr.); dende zorreteazorre- tar (cfr.) lo mesmo que dende zorrón azorronar (cfr.) y enzurronar 2 (cfr.).
  1. zorramplu (cfr.) y derivaos zorramplón (cfr.), zorramplín (cfr.). Dende zorru algamóse’l verbu azorrar (cfr.) y azorre- gar (cfr.) con un valor diminutivu nuna referencia al tiempu zorru, que nun acaba d’espeyar. Dende zorruzorramplu llogróse’l verbu azorramplar (cfr.); dende zorreteazorre- tar (cfr.) lo mesmo que dende zorrón azorronar (cfr.) y enzurronar 2 (cfr.).
Trátase d’una variante del ast. forru, a, o (cfr.), con tracamun- diu de fricatives sordes, con aniciu arábigu pero poco afitáu n’ast. como zoonímicu dao que l’ast. prefier raposu, a y ra- piegu, a. Son derivaos, amás de zorrón, ona (cfr.), otros como zorrupiu (cfr.), zorreru (cfr.), zorrera (cfr.), zorrería (cfr.). Con una incrementación de los continuadores de -appu + con- tinuador de -ǔlus + -īnus, (-ōnus), fexéronse pallabres como
zorru, el
📖: zorru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><zurru/zurra/zurros/zurras [Lln. On]. zorru/a [PSil].>(TEST)
  1. zorru
    • Qu
  2. ident class="della" level="1"></ident><zurru/zurra/zurros/zurras
    • Lln
    • On
  3. zorru/a
    • PSil
Raposu [Lln. On. PSil]. de cría [Lln]. 2. Xuegu de neños [Qu].
  1. 1. Raposu [Lln. On. PSil]. de cría [Lln].
  2. 2. Xuegu de neños [Qu].
//-os ‘especie de ciruela de color, asemeyada a los ñisos pero de mayor tamañu’ [Cp]. //A lu picu lu zorru ‘xuegu de neños’ [Tb]. //A tou zurru ya burru ‘a tou tipu de xente (con sen des- peutivu)’ [PSil]. //Mala zorra te mate úsase como maldición pero tamién irónicamente [PSil]. Cfr. forru, a, o & zorru, a, o.
  1. //-os ‘especie de ciruela de color, asemeyada a los ñisos pero de mayor tamañu’ [Cp]. //A lu picu lu zorru ‘xuegu de neños’ [Tb]. //A tou zurru ya burru ‘a tou tipu de xente (con sen des- peutivu)’ [PSil]. //Mala zorra te mate úsase como maldición pero tamién irónicamente [PSil].
  2. PSil
  3. Cfr. forru, a, o & zorru, a, o.
zorrupiu, a, o*
📖: zorrupiu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><zorrupia [PSil]. zorrupi [Lln].>(TEST)
  1. zorrupiu
  2. ident class="della" level="1"></ident><zorrupia
    • PSil
  3. zorrupi
    • Lln
Que nun ye sinceru [Lln]. 2. De mala vida (la muyer) [PSil]. Cfr. zorru, a, o (cfr.).
  1. Que nun ye sinceru [Lln]. 2. De mala vida (la muyer) [PSil]. Cfr. zorru, a, o (cfr.).
  2. PSil
zorza, la
📖: zorza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Picadiyu del adobu [Pzu]. Adobu iguao pa facer chorizu [/Eo/]. Picadiyu pa embutir [ByM]. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes del llat. sōrex, -ĭcis ‘mure’, ‘ratu’ con continuado- res hispánicos (deeh) anque Corominas-Pascual nun conse- ñen el términu asturianu (dcech s.v. sorce). Ye posible que na motivación etimolóxica faiga falta ver l’influxu o averamien- tu cromáticu ente’l color del animal y el de la carne. D’ello podría tenese un niciu nun documentu del entamu del sieglu xi [<i class="della">ipso</i>(TEST)
  1. zorza
  2. ident class="della" level="1"></ident>Picadiyu del adobu
    • Pzu
  3. Adobu iguao pa facer chorizu
    • /Eo/
  4. Picadiyu pa embutir
    • ByM
  5. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes del llat
  6. sōrex, -ĭcis ‘mure’, ‘ratu’ con continuado- res hispánicos (deeh) anque Corominas-Pascual nun conse- ñen el términu asturianu (dcech s.v
  7. sorce)
  8. Ye posible que na motivación etimolóxica faiga falta ver l’influxu o averamien- tu cromáticu ente’l color del animal y el de la carne
  9. D’ello podría tenese un niciu nun documentu del entamu del sieglu xi [<i class="della">ipso</i
boue per zolore forzo ualente su uno solidos XV 1008 (ODueñas/80)] onde la llectura “forzo”
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">boue</i> <i class="della">per</i> <i class="della">zolore</i> <i class="della">forzo</i> <i class="della">ualente</i> <i class="della">su</i> <i class="della">uno</i> <i class="della">solidos</i> <i class="della">XV</i> 1008 (ODueñas/80)] onde la llectura “forzo”
quiciabes ufra un tra- camundiu de “f” por “s” llarga. En tou casu ast. zorza paez enllazar col gall. zorza ‘picadiyu del chorizu’.
zorzobeláu, ada, ao
📖: zorzobeláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident>Atontáu, despistáu [Sb]: <i class="della">No-y digues naa, ta medio zorzobe- </i><i class="della">láu</i>(TEST)
  1. zorzobeláu
    • Sb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Atontáu, despistáu [Sb]: <i class="della">No-y digues naa, ta medio zorzobe- </i><i class="della">láu</i
[Sb].
  1. 1. [Sb].
- “Zuerzo llaman en algunas partes, con especialidad en las Montañas, á la hinchazón que se hace sobre algún ojo (…). También (…) a la motica de paja que cae en los ojos” [DC, Terreros] **
  1. - “Zuerzo llaman en algunas partes, con especialidad en las Montañas, á la hinchazón que se hace sobre algún ojo (…). También (…) a la motica de paja que cae en los ojos”
  2. DC, Terreros
  3. **
zote, {el/la}
📖: zote
🔤: , {el/la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el/la}
<ident class="della" level="1"></ident><zoti [Pr].>(TEST)
  1. zote
    • Pa
    • Tb
    • Ri
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident><zoti
    • Pr
Cast. zote [Pa. Tb]. Persona testona, torpona [Ri. Pr]. Inorante [Ay]: La nena ya tan zote como’l nenu [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">zote</i> [Pa. Tb]. Persona testona, torpona [Ri. Pr]. Inorante [Ay]: <i class="della">La</i> <i class="della">nena</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">tan</i> <i class="della">zote</i> <i class="della">como’l</i> <i class="della">nenu</i> [Tb].
Pallabra qu’habrá estudiase a la vera del port. y cast. zote, fr. sot y, si bien pudiere entendese n’ast. y cast. como gali- cismu, paez interponese’l port. al tener un resultáu sonoru con z- (dcech s.v. zote); de toes maneres el port. pudo vese forzáu a xeneralizar la sonora zote ‘testón’, ‘torpón’ pa caltenela di- xebrada del arabismu açoute.
zozal, el
📖: zozal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Nocéu [Ll (Oc)]. <{Ye posible tracamundiu gráficu por <i class="della">nozal</i>. Podría selo aten- diendo al averamientu fónicu, a la coincidencia semántica y a l’ausencia del términu n’otres fontes d’información sobro L.lena y otros conceyos}.>(TEST)
  1. zozal
  2. {Ye posible tracamundiu gráficu por <i class="della">nozal</i>. Podría selo aten- diendo al averamientu fónicu, a la coincidencia semántica y a l’ausencia del términu n’otres fontes d’información sobro L.lena y otros conceyos}
  3. Nocéu
    • Ll (Oc)
  4. <
“zozobra”
📖: “zozobra”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">cáteye il reguilencia mu humildadu;</i>/<i class="della">e yo non far{é} menos,</i>(TEST)
  1. “zozobra”
  2. {é}
  3. ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">cáteye il reguilencia mu humildadu;</i>/<i class="della">e yo non far menos,</i
que nenguno:/mas con una zozobra esto atordadu [Xuan García (1666 ó 1667: 160)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">nenguno:</i>/<i class="della">mas</i> <i class="della">con</i> <i class="della">una</i> <i class="della">zozobra</i> <i class="della">esto</i> <i class="della">atordadu</i> [Xuan García (1666 ó 1667: 160)]
¿Del cast. zozobra (dcech s.v. so)?
zubar 1
📖: zubar 1
🏗️: NO
✍️: NO
Cocer adulces (la torta) [Ll]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
  1. zubar 1
  2. Cocer adulces (la torta)
    • Ll
  3. -<i class="della">se</i eonaviego
‘ablandar, formentar, cocer dalguna cosa dura’ [Cb (= morcar)].
  1. 1. ‘ablandar, formentar, cocer dalguna cosa dura’ [Cb (= morcar)].
Quiciabes del llat. subāre ‘tar en calor’, ‘tar en celu, espe- cialmente la gocha’ (em, old), con continuadores románicos orientales (rew).
zubar 2
📖: zubar 2
🏗️: NO
✍️: NO
Llamber [Tb] dalguna cosa dulce [Qu]: <i class="della">L’osu zuba las uñas, </i><i class="della">d’iviernu</i>(TEST)
  1. zubar 2
    • Tb
  2. Llamber [Tb] dalguna cosa dulce [Qu]: <i class="della">L’osu zuba las uñas, </i><i class="della">d’iviernu</i
[Tb].
  1. 1. [Tb].
Pedro çuba el hueso 1465 [MSMV/262] el dicho Pedro Çuba el Hueso dixo que en el dicho nonbre 1465 (or.) [VC-I/262] paresçeo ende presente Pedro Çuba el Hueso e dixo 1465 (or.) [VC-I/262] D’una formación verbal fecha sol llat. sūcus ‘xugu’, ‘zusmiu’ (em s.v. sucum) → *sucāre → *zugar con tracamundiu de xiblantes (ghla §4.3.2.2) y con perda de velar y reposición antihiática per -b- (ghla §4.2.7 ) *zu(g)ar *zuar zubar (pe1: 167). En tou esti procesu l’ast. paecía fuxir de la converxencia fónica colos continuadores
  1. Pedro çuba el hueso
  2. 1465 MSMV/262
  3. el dicho Pedro Çuba el Hueso dixo que en el dicho nonbre
  4. 1465 (or.) VC-I/262
  5. paresçeo ende presente Pedro Çuba el Hueso e dixo
  6. 1465 (or.) VC-I/262
  7. D’una formación verbal fecha sol llat. sūcus ‘xugu’, ‘zusmiu’ (em s.v. sucum) → *sucāre → *zugar con tracamundiu de xiblantes (ghla §4.3.2.2) y con perda de velar y reposición antihiática per -b- (ghla §4.2.7 ) *zu(g)ar *zuar zubar (pe1: 167). En tou esti procesu l’ast. paecía fuxir de la converxencia fónica colos continuadores
del llat. sudare > su(d)ar y jocare > xu(g)ar. Nel mesmu sen habría entendese la posibilidá de facer otra derivación verbal dende la variante de sucu (em) succus, aniciu d’un posible verbu *succāre ast. zucar (cghla 236; García Arias 2016a: 817; cfr. xugu 2) y non dende *sucare como propón García de Diego [deeh s.v. sūcāre (sic)]. Un deverbal de zucar ye ast. zucada (cfr.). El verbu zubar ufre un participiu zubáu, ada, ao (cfr.) cola posibilidá de nominalización del masculín *zubáu xenerali- záu con -y- antihiática zubayu (cfr.). Habría entrugase si ye posible almitir eszoubayar (cfr. eszobayar) como formación en rellación col ast. zubayu.
zubáu, ada, ao
📖: zubáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
//<i class="della">Borona</i>(TEST)
  1. zubáu
  2. <i class="della">Borona</i eonaviego
zubao (sic) ‘pan de borona amasao’ [(Llinares (Rs)] Pp. de zubar 2. A la escontra de Corominas-Pascual l’ast. bo- rona zubáu nun ha tenese en rellación con sobar (dcech s.v. sobar) sinón con zubar 2 (cfr.) cola concordancia que propo- nemos (borona zubáu) en Ribeseya.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">zubao</i> (<i class="della">sic</i>) ‘pan de borona amasao’ [(Llinares (Rs)] Pp. de <i class="della">zubar</i> <i class="della">2</i>. A la escontra de Corominas-Pascual l’ast. <i class="della">bo- </i><i class="della">rona</i> <i class="della">zubáu</i> nun ha tenese en rellación con <i class="della">sobar</i> (dcech s.v. sobar) sinón con <i class="della">zubar 2 </i>(cfr.) cola concordancia que propo- nemos (<i class="della">borona</i> <i class="della">zubáu</i>) en Ribeseya.
zubayu, el
📖: zubayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+zubeyu [Ay. Ll]. ////zuayos [Ay].>(TEST)
  1. zubayu
  2. zubeyu metafonía
    • Ay
    • Ll
  3. zuayos variación de número
    • Ay
Panoya que nun granó [Cb. Ll]. Panoya cuasimente ensin gra- nu [Ay]. //Zuayos ‘panoya ensin granu’ [Ay]. Cfr. zubar 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Panoya que nun granó [Cb. Ll]. Panoya cuasimente ensin gra- nu [Ay]. //<i class="della">Zuayos</i> ‘panoya ensin granu’ [Ay]. Cfr. <i class="della">zubar</i> <i class="della">2</i>.
zubón, el
📖: zubón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zugón [Cl (VB). AGO]. alcebón [y Ar].>(TEST)
  1. zubón
    • Cg
    • Lln
  2. zugón
    • Cl (VB)
    • AGO
  3. alcebón
    • y Ar
Cast. zuzón [Cg]. Planta melecinable pa curar mancadures [Lln] {
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">zuzón</i> [Cg]. Planta melecinable pa curar mancadures [Lln] {
quiciabes n’ast. muergu}. Planta de fueyes grandes emplegada pa melecinar sobro los granos pa desfacelos [Cb. Cp]. Fueyes grandes que se críen al llau de les fontes y re- sulten bones pa les mancadures [Ar]. Cast. beleño [Cl (VB). AGO]. “Zebón en Asturias, zubón, zebón y xabón do río en Gali- cia. (...). Es la scrophularia aquatica. En Asturias atolon- dran y cojen la pesca echando en el agua esa planta, pero no la mata” [Sarmiento, Catálogo] En Asturias se llama también cebón o zebón, y zebonal al prado que abunda de eso. Es sin duda jabonera, y sin duda es la scrofularia aquatica maior fibrosa, a distinción de la otra nodosa, que llaman herba de San Pedro. Las dos en flor, fruto y hojas y tallo muy parecidas; pero es muy vicio- sa la aquatica [Sarmiento (Catálogo)] Formación debida a un deverbal del participiu fuerte del verbu zubar cola amestadura d’un suf. aumentativu. Ye po- sible que se trate del verbu zubar 2 y nesi casu ha entendese semánticamente como que’l zubón ye la planta que zuba o llambe la maldá qu’añera na inflamación del granu. Tamién podría entendese como deverbal de zubar 1 (cfr.) y, nesi casu, la imaxe que tresmite ye’l de la planta qu’ablanda la parte abultada ya infestada del cuerpu. Na variante cebón (cfr.) ha entendese que se trata d’un averamientu a la planta a la que se considera que ta cebándose o alimentándose cola materia del granu. En tou casu, fónicamente nun ye fácil identificar l’ast. zubón col cast. zuzón anque semánticamente vayen averaos. Corominas-Pascual dicen del cast. zuzón que “quizá resulte del lat. senecio, -ōnis id. pasando por *senzón y *solzón con disimilación de las consonantes y asimilación de las vocales” (dcech s.v. zuzón); daqué asemeyao amosaba García de Die- go (deeh) enllazando cola propuesta etimolóxica que figura en rew (s.v. sěněcio, -ōne) pa xustificar toa una riestra de re- sultaos de la Galia. L’ast. zubón entá enguedeya más les coses al almitir les variantes zugón (Cabrales) y alcebón (al sur del Cordal, en Los Argüeyos). Lo mesmo pasa col documentáu ast. cebón pues agora podría considerase en rellación col llat. cibum que tamién significaba ‘zusmiu de los alimentos’, ‘sa- via’ (abf) y que cuadra perbién equí dao que ye’l zusmiu del cebón l’elementu activu qu’envenena les agües pues como citamos a Sarmiento, “en Asturias atolondran y cojen la pesca echando en el agua esa planta, pero no la mata”. Un abon- dativu ye’l términu documentáu cebonal [(cfr.); García Arias 2016a: 817].
zucada, la
📖: zucada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cabezada que da’l xatu nel ubre al mamar [Cñ]. Deverbal del ast. <i class="della">zucar</i>(TEST)
  1. zucada
  2. Cabezada que da’l xatu nel ubre al mamar
  3. Deverbal del ast
  4. <i class="della">zucar</i
(cfr. zubar 2).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">zubar</i> <i class="della">2</i>).
zucar
📖: zucar
🏗️: NO
✍️: NO
Mamar [Cg. ByM]. 2. Dar golpes que nun faen sangre nin chinchones anque duelen [Cv]. 3. “Refocilarse con ayunta- miento” [R]. Cfr. <i class="della">zubar</i>(TEST)
  1. zucar
  2. Mamar
    • Cg
    • ByM
  3. 2
  4. Dar golpes que nun faen sangre nin chinchones anque duelen
    • Cv
  5. 3
  6. “Refocilarse con ayunta- miento”
    • R
  7. Cfr
  8. <i class="della">zubar</i
2 & xugu 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i> <i class="della">&</i> <i class="della">xugu</i> <i class="della">2</i>.
zucia, la
📖: zucia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zucia
Cfr. sucia.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">sucia</i>.
zucir
📖: zucir
🏗️: NO
✍️: NO
Cfr. <i class="della">xuxir</i>(TEST)
  1. zucir
  2. Cfr
  3. <i class="della">xuxir</i
2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i>.
zucón, ona
📖: zucón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. zucón
    • Cg
Que zuca. 2. Mamón [ByM]. Que mama entainando (el neñu) [Cg]. Cfr. zucar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que <i class="della">zuca</i>.
  3. 2. Mamón [ByM]. Que mama entainando (el neñu) [Cg]. Cfr. <i class="della">zucar</i>.
zuconazu, el
📖: zuconazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Golpe que da’l xatu nel ubre o caldar de la fema al mamar [Sg]. Aum. de <i class="della">zucón</i>(TEST)
  1. zuconazu
  2. Golpe que da’l xatu nel ubre o caldar de la fema al mamar
    • Sg
  3. Aum
  4. de <i class="della">zucón</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
zucu, a, o
📖: zucu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Enfadáu [Vg]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Iohanno</i>(TEST)
  1. zucu
  2. Enfadáu
    • Vg
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Iohanno</i
çuco & Garcia curugio & Pedro ciuiella 1290 [MB-II/140]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">çuco</i> <i class="della">&</i> <i class="della">Garcia</i> <i class="della">curugio</i> <i class="della">&</i> <i class="della">Pedro</i> <i class="della">ciuiella</i> 1290 [MB-II/140]
Posible participiu fuerte de zucar (cfr.).
zucu, el*
📖: zucu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zuco [Cñ].>(TEST)
  1. zucu
  2. zuco
Palu curtiu del que se val el que cata o muz [Cñ].
  1. 1. Palu curtiu del que se val el que cata o muz [Cñ].
Nominalización del masc. de zucu, a, o (cfr. xugu 2).
zuécalu, el
📖: zuécalu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><zruecu [Mar].>(TEST)
  1. zuécalu
  2. ident class="della" level="1"></ident><zruecu
    • Mar
Madreña [Ce]. 2. Zuecu [Arm]. D’un diminutivu del llat. soccus, -i > ast. zuecu (cfr.), ensin dubia del llat. socculus (em s.v. soccus). La variante maragata supón un tracamundiu de líquides, zuécalu → *zuéc(a)ru, y con metátesis zruecu (pe2: 505; llaa 103: 9). Una variante de zuécalu ye ast. xuécalu (cfr.) onde s’alvierte la palatalización de s- (ghla §4.3.2). Dende xuécalu pue xustificase’l corres- pondiente femenín analóxicu *xuécalaxuécana (cfr.) cola evolución posible del suf. átonu -ŭlus (llaa 103). Una varian- te femenina tenémosla nel ast. chuecla (cfr.) con un posible resultáu palatal alternante [tS-] (ghla §4.3.2.2).
  1. Madreña [Ce]. 2. Zuecu [Arm].
  2. Arm
  3. D’un diminutivu del llat. soccus, -i > ast. zuecu (cfr.), ensin dubia del llat. socculus (em s.v. soccus). La variante maragata supón un tracamundiu de líquides, zuécalu → *zuéc(a)ru, y con metátesis zruecu (pe2: 505; llaa 103: 9). Una variante de zuécalu ye ast. xuécalu (cfr.) onde s’alvierte la palatalización de s- (ghla §4.3.2). Dende xuécalu pue xustificase’l corres- pondiente femenín analóxicu *xuécalaxuécana (cfr.) cola evolución posible del suf. átonu -ŭlus (llaa 103). Una varian- te femenina tenémosla nel ast. chuecla (cfr.) con un posible resultáu palatal alternante [tS-] (ghla §4.3.2.2).
  4. tS-
zuecu, el
📖: zuecu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><zuocu [Tox]. +zuicu [Ri]. //zocu [As. Mar]. zoco [Eo].>(TEST)
  1. zuecu
    • Qu
    • Llg
  2. ident class="della" level="1"></ident><zuocu
    • Tox
  3. zuicu metafonía
    • Ri
  4. zocu eonaviego
    • As
    • Mar
  5. zoco
    • Eo
Cast. zueco [As. Tox. /Eo/. Tor. Mar]. Calzáu de madera [Qu] fechu d’una pieza [Ri]. Zapatu altu con suela de madera [Llg].
  1. 1. Cast. <i class="della">zueco</i> [As. Tox. /Eo/. Tor. Mar]. Calzáu de madera [Qu] fechu d’una pieza [Ri]. Zapatu altu con suela de madera [Llg].
a) parelio de soccos 955 [MSAH-I/188] una pelle agnina et I saiale et unos soccos 961 (s. xii) [MSAH-I/231] pelle agnina zuramine et socos scala argentea 974 (s. xii) [ACL/231] soccos zumages pare uno 976 (s. xii) [ACL/249] componat se con maiorino usque ad unos socos s. xiii(or.) [FRLeón/273] Pero Ferrandes dicho Pero Socho e Fernan Peres 1363 (t. 1395) [MC-I/71] b) la viuda que se casar deve dar X sueldos por çuecos [1313-1324] [FRLeón/285] la viuda que casar peche diez sueldos por çuecos [1313-1324] [FRLeón/291] la biuda que se casar ha a dar X sueldos por çuecos [1313-1324] [FRLeón/293] sy se fur con ella dar los çuecos [1313-1324] [FRLeón/293]
  1. a) parelio de soccos
  2. 955 MSAH-I/188
  3. una pelle agnina et I saiale et unos soccos
  4. 961 (s. xii) MSAH-I/231
  5. pelle agnina zuramine et socos scala argentea
  6. 974 (s. xii) ACL/231
  7. soccos zumages pare uno
  8. 976 (s. xii) ACL/249
  9. componat se con maiorino usque ad unos socos s. xiii(or.)
  10. FRLeón/273
  11. Pero Ferrandes dicho Pero Socho e Fernan Peres
  12. 1363 (t. 1395) MC-I/71
  13. b)
  14. la viuda que se casar deve dar X sueldos por çuecos [1313-1324]
  15. FRLeón/285
  16. la viuda que casar peche diez sueldos por çuecos [1313-1324]
  17. FRLeón/291
  18. la biuda que se casar ha a dar X sueldos por çuecos [1313-1324]
  19. FRLeón/293
  20. sy se fur con ella dar los çuecos [1313-1324]
  21. FRLeón/293
Del llat. soccus, -i ‘especie de zapatu llixeru de los grie- gos, carauterísticu de la comedia’ (em), ‘especie de pantufla qu’emplegaben les muyeres y los comediantes’ (dcech s.v. zueco), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). La documentación del dominiu ástur ye enforma an- terior a la castellana qu’entamaría, según Corominas-Pascual, en 1475. Nel añu 1227 conséñase como nome d’oficiu “soce- ller” (cfr.), pallabra d’aniciu occitán (pe1: 177) que ta fecha col diminutivu soccellus (em s.v. soccus) + sufixu -ārius (pe2: 506). Conséñase na fastera eonaviega zoqueiro [/Eo/], nome d’oficiu del que fai zuecos equivalente del cast. a. zoquero (Martínez Meléndez 1995: 427). Dende zuecu, o dende’l so antecedente, pudo facese’l verbu zoquiar (cfr.) con continua- dor de -idiare; dende zuecu *zubecu (con -b- antihiática) algamóse’l verbu *enzubecar responsable del güei documen- táu enzobecar (cfr.). Dende’l responsable de zuecu féxose azocar (cfr.).
zuela, la
📖: zuela
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zuöla [Cl]. zuola [Tox].>(TEST)
  1. zuela
    • Lln
    • Pa
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Cd
    • Pr
  2. zuöla
    • Cl
  3. zuola
    • Tox
Cast. azuela [Lln. Pa. Sb. Ca. Ay. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Cd. Pr. Cv.Vd. Tox. Vg]. Ferramienta del madreñeru [Cl]. 2. Fe- soria pequeña [Tox].
  1. 1. Cast. <i class="della">azuela</i> [Lln. Pa. Sb. Ca. Ay. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Cd. Pr. Cv.Vd. Tox. Vg]. Ferramienta del madreñeru [Cl].
  2. 2. Fe- soria pequeña [Tox].
a) tres mosteles vna ferrada vn asegur vna acola vna podadera 1189(or.) [ACL/11] una azuela et un escopro et I ferrada et I machado 1268(or.) [MCar-II/61] I emina et I azola et I escopro s. xiii(or.) [MCar-II/277] vna sierra e vna açuela e vn machado e vn foçil 1316(or.) [ACL-IX/238] hun taladro e una açuela de fierro 1448(or.) [SB/337] b) raer con la zuela [Grangerías xviii: 903] zuela”, zuelicas [Grangerías xviii]
  1. a)
  2. tres mosteles vna ferrada vn asegur vna acola vna podadera
  3. 1189(or.) ACL/11
  4. una azuela et un escopro et I ferrada et I machado
  5. 1268(or.) MCar-II/61
  6. I emina et I azola et I escopro s. xiii(or.)
  7. MCar-II/277
  8. vna sierra e vna açuela e vn machado e vn foçil
  9. 1316(or.) ACL-IX/238
  10. hun taladro e una açuela de fierro
  11. 1448(or.) SB/337
  12. b) raer con la zuela
  13. Grangerías xviii: 903
  14. zuela”, zuelicas
  15. Grangerías xviii
Del llat. asciatus, -a, -um, participiu del verbu asciare ‘apla- nar’ (em), ‘cortar col hachu’ (dlfac), siguió’l deverbal feme- nín, axada (o azada) y masculín o femenín (cfr. azáu). D’un diminutivu asciola (abf; rew; dcech s.v. azuela) vien l’ast. zuela, eixuela, etc. (cfr. axuela), acordies coles posibilidaes evolutives del llat. skj n’ast. (ghla 191; pe2: 506). Un dimi- nutivu de zuela → *zulica ye responsable de que se fexere’l verbu azolicar (cfr.), azulicar (cfr.).
zuepu, a, o*
📖: zuepu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
“<i class="della">Zuopu</i>: Se aplica a la embarcación poco vistosa, pesada y de formas redondas. Es muy común entre niños cuando juegan a las lanchas” [Vd]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i>(TEST)
  1. zuepu
  2. “<i class="della">Zuopu</i>: Se aplica a la embarcación poco vistosa, pesada y de formas redondas
  3. Es muy común entre niños cuando juegan a las lanchas”
    • Vd
  4. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i
donna Domenga la Çuepa vn morauedi a Domingo Perez
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">donna</i> <i class="della">Domenga</i> <i class="della">la</i> <i class="della">Çuepa</i> <i class="della">vn</i> <i class="della">morauedi</i> <i class="della">a</i> <i class="della">Domingo</i> <i class="della">Perez</i>
1274(or.) [ACL-VIII/105] Maria Perez ela çuepa 1285(or.) [MCar-II/206] mene tuerto fillo de aluar çuepo 1322 [MB/74] mene tuerto fillo de aluar çapo 1322 [MB/77] Podría tratase d’una variante del ast. zopu, a, o (
  1. 1274(or.) ACL-VIII/105
  2. Maria Perez ela çuepa 1285(or.) [MCar-II/206] mene tuerto fillo de aluar çuepo 1322 [MB/74] mene tuerto fillo de aluar çapo
  3. 1322 MB/77
  4. Podría tratase d’una variante del ast. zopu, a, o (
cfr.) con que se refieren al torpe de los pies aplicao, llueu, a la embarcación.
zuetra, la*
📖: zuetra
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zuötra [As].>(TEST)
  1. zuetra
  2. zuötra
    • As
Borrachera [As].
  1. 1. Borrachera [As].
¿Variante de zutra (cfr.)?
zufra, la
📖: zufra
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Correa que cruza’l sillín y recueye nos sos estremos les vares del carru del caballu [Lln]. Ye términu qu’ha rellacionase pal so estudiu etimolóxicu col cast. <i class="della">sufra</i>(TEST)
  1. zufra
  2. Correa que cruza’l sillín y recueye nos sos estremos les vares del carru del caballu
    • Lln
  3. Ye términu qu’ha rellacionase pal so estudiu etimolóxicu col cast
  4. <i class="della">sufra</i
‘correa de les vares del carru’, cat. sufra ‘correa que pasa sobro’l bastu’, cast., arag. (a)zofra que quier rella- cionar Corriente col and. *záfra del ár. cl. zāfirah ‘encontu’ (da s.v. azofra ii; adla 233).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘correa de les vares del carru’, cat. <i class="della">sufra</i> ‘correa que pasa sobro’l bastu’, cast., arag. <i class="della">(a)zofra </i>que quier rella- cionar Corriente col and. *záfra del ár. cl. <i class="della">zāfirah</i> ‘encontu’ (da s.v. azofra ii; adla 233).
zulema, la
📖: zulema
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Sarpa</i>(TEST)
  1. zulema
    • Lln
  2. i class="della">Sarpa</i
salpa, cast. salema [Lln (Barriuso: espáridos 583)]. Voz que
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">salpa</i>, cast. <i class="della">salema</i> [Lln (Barriuso: espáridos 583)]. Voz que
quiciabes debamos güeyar, como’l cast. salema, dende’l port. salema Sparus o Boops salpa’, voz orixinada nel ár. oc. h.allāma (da s.v. salema; adla 233).
zulisma, la
📖: zulisma
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Naguamientu por dalgún oxetu difícil de llograr [PSil]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
  1. zulisma
  2. Naguamientu por dalgún oxetu difícil de llograr [PSil]: <i class="della">Nun</i
marchóu pola zulisma de garrar los l.libros pa él [PSil].
  1. 1. <i class="della">marchóu</i> <i class="della">pola</i> <i class="della">zulisma</i> <i class="della">de</i> <i class="della">garrar</i> <i class="della">los</i> <i class="della">l.libros</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">él</i> [PSil].
Cfr. golisma.
zumagre, el
📖: zumagre
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Comida fecho con muncha grasa [Lln (P)]. 2. Tierra percu- chao [Lln (P)]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i>(TEST)
  1. zumagre
  2. Comida fecho con muncha grasa
    • Lln (P)
  3. 2
  4. Tierra percu- chao
    • Lln (P)
  5. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i
pelle agnina et III folles zumakes 934 (s. xii) [MSAH-I/71]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">pelle</i> <i class="della">agnina</i> <i class="della">et</i> <i class="della">III</i> <i class="della">folles</i> <i class="della">zumakes</i> 934 (s. xii) [MSAH-I/71]
dedimus illud folle zumake 937 (s. xii) [ACL/193] uno folle zumac 937 (s. xii) [MSAH-I/97] acebit de uos in meo onore folle zumag et dono uobis 947 [ODueñas/34] IIII folles zumakes argenzos II 947(or.) [ACL/282] boue et arienzos et folles zumakes 950(or.) [ACL/311] uno folle zumake 965 (s. xii) [MSAH-I/283] soccos zumages pare uno 976 (s. xii) [ACL/249] equa baia ualente XV solidos et folle zumach 1002 (s. xi) [MSAH-II/19] bestia cargada de zumague [fin s.xiii] (s. xiii) [MSAH-V/594] Tomareis la salmoria y el torbisco/zumaque, pulepule y malbarisco [El Ensalmador 68-69] La voz del nuesu dominiu ha inxerise ente les hispániques cat. sumac, cast. zumaque, port. sumagre que l’árabe tresmite del araméu summāq ‘colloráu’ (da s.v. sumac; dcech s.v. zuma- que), quiciabes del nome d’una planta emplegada polos curti- dores. L’ast. zumaque entiéndelu l’editor de Torano, X. Busto, como arbustu, ‘de la familia de les Anacardiácees’; afita esti autor: “Na Farmacopea universal (Madrid, 1829) de J. L. Jourdan, emplégase l’estractu de zumaque velenosu (mixtura extracti rhois radicantis) pa la fabricación d’una poción esci- tante na curación de les parálisis”. Según esto la construcción “folle zumach” de la documentación medieval, ha entendese como *folle (de) sumach ‘sacu de o fuelle de zumaque’. Na opinión de nueso, la motivación cromática y la referencia a la grasa ye, de xuru, lo que xustifica l’aplicación semántica que se ye a ver na llingua de güei zumagre con una terminación en -agre que tamién s’alvierte nel port. y nel ast. almagre (
  1. dedimus illud folle zumake
  2. 937 (s. xii) ACL/193
  3. uno folle zumac
  4. 937 (s. xii) MSAH-I/97
  5. acebit de uos in meo onore folle zumag et dono uobis
  6. 947 ODueñas/34
  7. IIII folles zumakes argenzos II 947(or.) [ACL/282] boue et arienzos et folles zumakes 950(or.) [ACL/311] uno folle zumake
  8. 965 (s. xii) MSAH-I/283
  9. soccos zumages pare uno
  10. 976 (s. xii) ACL/249
  11. equa baia ualente XV solidos et folle zumach
  12. 1002 (s. xi) MSAH-II/19
  13. bestia cargada de zumague [fin s.xiii] (s. xiii)
  14. MSAH-V/594
  15. Tomareis la salmoria y el torbisco/zumaque, pulepule y malbarisco
  16. El Ensalmador 68-69
  17. La voz del nuesu dominiu ha inxerise ente les hispániques cat. sumac, cast. zumaque, port. sumagre que l’árabe tresmite del araméu summāq ‘colloráu’ (da s.v. sumac; dcech s.v. zuma- que), quiciabes del nome d’una planta emplegada polos curti- dores. L’ast. zumaque entiéndelu l’editor de Torano, X. Busto, como arbustu, ‘de la familia de les Anacardiácees’; afita esti autor: “Na Farmacopea universal (Madrid, 1829) de J. L. Jourdan, emplégase l’estractu de zumaque velenosu (mixtura extracti rhois radicantis) pa la fabricación d’una poción esci- tante na curación de les parálisis”. Según esto la construcción “folle zumach” de la documentación medieval, ha entendese como *folle (de) sumach ‘sacu de o fuelle de zumaque’. Na opinión de nueso, la motivación cromática y la referencia a la grasa ye, de xuru, lo que xustifica l’aplicación semántica que se ye a ver na llingua de güei zumagre con una terminación en
  18. agre que tamién s’alvierte nel port. y nel ast. almagre (
cfr.) tamién rellacionable cola color. Na documentación medieval del sieglu xiii, anque non del dominiu, conséñase un deriváu llográu con procedimientu románicu, “çumaqueras” (Oliver 290) del que nun tenemos anuncia que se caltenga darréu que fumaquera ‘gran cantidá de fumu’ (VCid) obliga a una in- terpretación, de mano, llatina y en rellación con un deriváu de fumu. Dende zumaque, camentamos, hebo facese’l verbu *azumacar ‘meter en zumaque (un cueru)’ güei conocíu gra- cies al vieyu participiu ast. azumacáu ‘amazacotáu’, ‘enllenu d’humedá’ (cfr.) y que s’alloña de la interpretación dada pola citada Oliver pa zumaque pues nada tien que ver con un texíu de Persia sinón con un posible líquidu emplegao nel curtíu de dellos cueros [adla 59 & 85-86 & 165)]. Con influxu de fumu cítase nestos díes fumaque “broma típica del carnaval que consiste en meter algo que dé mal olor en un puchero puesto en la lumbre y sin que lo advierta el ama de casa” [VCid].
zumar
📖: zumar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. zumar
    • Md
Rezumir [Md].
  1. 1. </b>Rezumir [Md].
Cfr. rezumir.
zumba, la 1
📖: zumba
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Llueca grande [Lln. Cn (F)], ancha percima y estrencha pela boca [Lln]: <i class="della">La zumba pón-yla a La Molinera </i>[Cn (F)]. //<i class="della">Ma- yar a la zumba </i>‘esgranar el centén mayando fexes pequeños contra una tabla, una parede’ [Cv]. Deverbal fuerte de <i class="della">zumbar</i>(TEST)
  1. zumba
  2. Llueca grande
    • Lln
    • La zumba pón-yla a La Molinera [Cn (F).">Cn (F)], ancha percima y estrencha pela boca [Lln]: <i class="della">La zumba pón-yla a La Molinera </i>[Cn (F)
  3. <i class="della">Ma- yar a la zumba </i>‘esgranar el centén mayando fexes pequeños contra una tabla, una parede’ eonaviego
    • Cv
  4. Deverbal fuerte de <i class="della">zumbar</i
1 (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i> (cfr.).
zumba, la 2
📖: zumba
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Llomba del terrén [Llv]. ¿Posible variante del ast. <i class="della">cemba</i>(TEST)
  1. zumba
  2. Llomba del terrén
    • Llv
  3. ¿Posible variante del ast
  4. <i class="della">cemba</i
(cfr.)?
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.)?
zumbar 1
📖: zumbar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<azumbar [Sb. Ay. y Tb].>(TEST)
  1. zumbar 1
    • Tb
  2. azumbar
    • Sb
    • Ay
    • y Tb
Sonar, bufar [Ay]. Meter ruíu, sonar un zumbu [Tb].
  1. 1. Sonar, bufar [Ay]. Meter ruíu, sonar un zumbu [Tb].
2. Mar- murar, falar ente dientes, burllase [R]. 3. Cast. zumbar [Sb], pegar [Tb]. 4. Correr [An]. //Salir zumbando ‘escapar corrien- do atropelláu’ [Tb. An]. //-se ‘andar inclináu hacia alantre’ [Ac]: Azúmbeste muncho [Ac]. ‘encoyese, doblar de vieyo’ [Ay]. //Zúmba-y la calavía dizse p’aponderar la condición xe- nerosa, el bon calter del animal, lo gallardo, resuelto, valiente d’una persona [JS]. Posible verbu d’aniciu onomatopéyicu que recuerda’l zumbíu de dalgún animal (dcech s.v. zumbar). Esti verbu pue caltener dalgún términu rellacionáu col participiu fuerte y débil, llueu con nominalización.
zumbar 2
📖: zumbar 2
🏗️: NO
✍️: NO
<azumbar [Ac. y Llv. Ay. Ll. y Tb].>(TEST)
  1. zumbar 2
  2. azumbar
    • Ac
    • y Llv
    • Ay
    • Ll
    • y Tb
Criar zumba o xepa [Llv]: Al llegar a la carretera zumba un poco’l prau [Llv]. Encorvase’l cuerpu por enfermedá [Llg] o pola edá [Ay]: ¡Colo güen mozu que yera y zumbó y zumbó hasta que quedó tou encuyíu! [Llg]. 2. Encoyese d’hombros, de llombu [Tb]. Agachar [Ll]. Cfr. cemba.
  1. Criar zumba o xepa [Llv]: Al llegar a la carretera zumba un poco’l prau [Llv]. Encorvase’l cuerpu por enfermedá [Llg] o pola edá [Ay]: ¡Colo güen mozu que yera y zumbó y zumbó hasta que quedó tou encuyíu! [Llg]. 2. Encoyese d’hombros, de llombu [Tb]. Agachar [Ll].
  2. Ll
  3. Cfr. cemba.
zumbarrada, la
📖: zumbarrada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Sapada, bracada [Vd]. <ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de *<i class="della">zumbarrar</i>, verbu fechu sol ast. <i class="della">zumbar</i>(TEST)
  1. zumbarrada
  2. ident class="della" level="1"></ident>Sapada, bracada
    • Vd
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de *<i class="della">zumbarrar</i>, verbu fechu sol ast
  4. <i class="della">zumbar</i
1 (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i> (cfr.).
zumbáu, ada, ao
📖: zumbáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><azumbáu [Ps. Sb]. zumbada [Cn (MG)].>(TEST)
  1. zumbáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><azumbáu
    • Ps
    • Sb
  3. zumbada
    • Cn (MG)
Encoyíu [Pa. Sb]. 2. Fuerte (la moza) [Cn]. 3. Pertrabayáu, percansáu (un individuu) [Tox]. 4. Un pocu llocu [Tox], allo- riáu [Sr]: Anda zumbáu [Sr]. Pp. de zumbar 1.
  1. Encoyíu [Pa. Sb]. 2. Fuerte (la moza) [Cn]. 3. Pertrabayáu, percansáu (un individuu) [Tox]. 4. Un pocu llocu [Tox], allo- riáu [Sr]: Anda zumbáu [Sr].
  2. Sr
  3. Pp. de zumbar 1.
zumbáu, el
📖: zumbáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Parte pindia d’una finca llana y cuesta [PSil]: <i class="della">Nun sememos </i><i class="della">el zumbáu </i>[PSil]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">zumbar</i>(TEST)
  1. zumbáu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Parte pindia d’una finca llana y cuesta
    • Nun sememos el zumbáu [PSil.">PSil]: <i class="della">Nun sememos </i><i class="della">el zumbáu </i>[PSil
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  4. <i class="della">zumbar</i
2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i>.
zumbíu, el
📖: zumbíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">zumbido</i>(TEST)
  1. zumbíu
    • Ca
    • Ay
  2. Cast
  3. <i class="della">zumbido</i
[Ca]. 2. Ruíu como de bufíu [Ay]. 3. Salvia [As].
  1. 1. [Ca].
  2. 2. Ruíu como de bufíu [Ay].
  3. 3. Salvia [As].
Deverbal de *zumbir, variante de zumbar 1.
  1. Deverbal de *zumbir, variante de zumbar 1.
zumbu, a, o
📖: zumbu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. zumbu
Encoyíu, gorrumbu [Ca]. Cfr. zumbar 2.
  1. Encoyíu, gorrumbu [Ca]. Cfr. zumbar 2.
  2. Ca
zumbu, el
📖: zumbu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><zumbo [Ar].>(TEST)
  1. zumbu
  2. ident class="della" level="1"></ident><zumbo
    • Ar
Llueca grande [Ar. Sd.Tb. Sm. PSil. Vg. Llomb]: El zumbu sí que suena [Tb]. Llueca más pequeña que la zumba [Lln]. Llueca estrencha na boca y ancha a la vera l’asa [Lln]. Llue- ca grande que lleven los machos de la recua de los arrieros [Pzu (= campanu)]. Llueca apucherada que lleva tou tipu d’animales [Lln]. 2. Persona ensin movilidá [PSil]: La tua harmana yía un zumbu [PSil]. 3. Persona fata, tonta [PSil]: El zumbu que pasóu yera la sua ficha [PSil]. Deverbal fuerte de zumbar 1 (cfr.), como’l fem. zumba (cfr.).
  1. Llueca grande [Ar. Sd.Tb. Sm. PSil. Vg. Llomb]: El zumbu sí que suena [Tb]. Llueca más pequeña que la zumba [Lln]. Llueca estrencha na boca y ancha a la vera l’asa [Lln]. Llue- ca grande que lleven los machos de la recua de los arrieros [Pzu (= campanu)]. Llueca apucherada que lleva tou tipu d’animales [Lln]. 2. Persona ensin movilidá [PSil]: La tua harmana yía un zumbu [PSil]. 3. Persona fata, tonta [PSil]: El zumbu que pasóu yera la sua ficha [PSil].
  2. PSil
  3. Deverbal fuerte de zumbar 1 (cfr.), como’l fem. zumba (cfr.).
zume, el
📖: zume
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zume
Líquidu que rezuma, zumu [Tb]. Cfr. zumu.
  1. Líquidu que rezuma, zumu [Tb]. Cfr. zumu.
  2. Tb
zumiegu, a, o
📖: zumiegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Con munchu zumu [Lln]: <i class="della">Estos</i>(TEST)
  1. zumiegu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Con munchu zumu [Lln]: <i class="della">Estos</i
piescos son mui zumiegos
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">piescos</i> <i class="della">son</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">zumiegos</i>
[Lln]. Cfr. zumu.
  1. [Lln].
  2. Lln
  3. Cfr. zumu.
zumu, el
📖: zumu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zume [Tb (Oc). /“de Valdés al Eo” (Eo). Valdedo (Cv)/. AGO]. zumen [JS. AGO]. /////chumu [y SCiprián]. /////zum- biu [PSil].>(TEST)
  1. zumu
    • Rs
    • Tb
  2. zume
    • Tb (Oc)
    • /“de Valdés al Eo” (Eo)
    • Valdedo (Cv)/
    • AGO
  3. zumen
    • JS
    • AGO
  4. chumu dudoso (certainty = baxa)
    • y SCiprián
  5. zum- biu dudoso (certainty = baxa)
    • PSil
Zusmiu [Rs. PSil. /“de Valdés al Eo” (Eo)/. SCiprián. JS. AGO] d’apiu machacao [Tb (Oc)]. 2. Salvia, zusmiu de los árboles [/Valdedo (Cv)/].
  1. 1. Zusmiu [Rs. PSil. /“de Valdés al Eo” (Eo)/. SCiprián. JS. AGO] d’apiu machacao [Tb (Oc)].
  2. 2. Salvia, zusmiu de los árboles [/Valdedo (Cv)/].
unum zumum de bono vino taurensi [LK/360] Del grecismu ζωμός ‘zusmiu’ quiciabes con un resultáu onde se dio l’influxu del sinónimu llat. sūcus (dcech s.v. zumo) si bien con posible influencia del neoár. zūm > and. *zúm como suxer Corriente (da s.v. zumo) enllazando con una vieya propuesta d’otros autores a la que facíen referencia Coromi- nas-Pascual. La variante ast. zume (→ zumen con analoxía colos términos d’aniciu llat. en -umen, -inis) xustificaría la vocal cabera perbién dende l’árabe, orixe necesariu de la formación verbal ast. *zumirrezumir (
  1. unum zumum de bono vino taurensi
  2. LK/360
  3. Del grecismu ζωμός ‘zusmiu’ quiciabes con un resultáu onde se dio l’influxu del sinónimu llat. sūcus (dcech s.v. zumo) si bien con posible influencia del neoár. zūm > and. *zúm como suxer Corriente (da s.v. zumo) enllazando con una vieya propuesta d’otros autores a la que facíen referencia Coromi- nas-Pascual. La variante ast. zume (→ zumen con analoxía colos términos d’aniciu llat. en -umen, -inis) xustificaría la vocal cabera perbién dende l’árabe, orixe necesariu de la formación verbal ast. *zumirrezumir (
cfr.). Sobro zumu féxose’l verbu zumar (cfr.) d’u pudo algamase tamién el de- verbal d’infinitivu zume (cfr.) y l’abondativu zumiegu, a, o (cfr.). Una variante de zume foi *zumbe qu’acoyó l’influxu de la familia de zumbar (cfr.) y chumbar (cfr.). Otra variante de zumu ye chumu necesariu pa xustificar el verbu chumar ‘beber alcohol’ (cfr.) y rechumar (cfr.) que, en tou casu, pue tar dando anuncia de les víes destremaes que pudo siguir el fonema inicial griegu p’adautase nel mundu románicu. Dende zumu pudo facese un verbu zusmiar (cfr.) responsable de la [j] qu’alvertimos tamién nel compuestu rezusmiar (cfr.) y nel deverbal zusmiu (cfr.) anque con una xiblante a lo meyor asi- tiada pol influxu de verbos como chusmiar (cfr.).
zuna, la
📖: zuna
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Costume [Lln], vezu [Ca]. Costume, maña [Sb]. 2. Mala cos- tume [Llg. Ay. Cd. Pr (= maña)], resabiu [Cg. Cñ. Pzu. DA], (nel home, na bestia) [JH]: <i class="della">Tien</i>(TEST)
  1. zuna
    • Llg
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Pa
    • Cp
    • Llu
    • Ll
    • Oc
    • Sm
    • Cv
    • Ca
    • Cg
  2. Costume
    • Lln], vezu [Ca
  3. Costume, maña
    • Sb
  4. 2
  5. Mala cos- tume [Llg. Ay. Cd. Pr (= maña)], resabiu [Cg. Cñ. Pzu. DA], (nel home, na bestia) [JH]: <i class="della">Tien</i
la zuna de comer les uñes [Llg]. Cast. manía [Ri. Qu. Tb. PSil. An. Gr. Cd. Pr. Tox. /Mánt. PCastro/. lla], viciu [Pa. Cb. Cp. Llu. Ac. Ll. Ar], mala condición [Os] nes vaques, nos caballos [LV. R] espe- cialmente nos mulos [Oc] o n’otros animales [Sm. Cv]. Ma- ñes en persones o animales [Ac]. Manía temporal [Bab]. 3. Comportamientu de ruina sinceridá, malicia [PSil]. 4. Mo- vimientu infundáu d’enfadu o rensía nuna persona [Cv]. 5. Ganes pergrandes de facer una cosa [Ca]. 6. Ironía [Cg (i)]. //-as ‘males costumes’ [Villah]. ///Tien más zuna que burra de arrieru [Canella 268]. ///Muyer e mula todo e zuna [LC].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">zuna</i> <i class="della">de</i> <i class="della">comer</i> <i class="della">les</i> <i class="della">uñes </i>[Llg]. Cast. <i class="della">manía</i> [Ri. Qu. Tb. PSil. An. Gr. Cd. Pr. Tox. /Mánt. PCastro/. lla], viciu [Pa. Cb. Cp. Llu. Ac. Ll. Ar], mala condición [Os] nes vaques, nos caballos [LV. R] espe- cialmente nos mulos [Oc] o n’otros animales [Sm. Cv]. Ma- ñes en persones o animales [Ac]. <i class="della">Manía</i> temporal [Bab].
  2. 3. Comportamientu de ruina sinceridá, malicia [PSil].
  3. 4. Mo- vimientu infundáu d’enfadu o rensía nuna persona [Cv].
  4. 5. Ganes pergrandes de facer una cosa [Ca].
  5. 6. Ironía [Cg (i)]. //-<i class="della">as </i>‘males costumes’ [Villah]. ///<i class="della">Tien</i> <i class="della">más</i> <i class="della">zuna</i> <i class="della">que</i> <i class="della">burra</i> <i class="della">de arrieru </i>[Canella 268]. ///<i class="della">Muyer e mula todo e zuna </i>[LC].
Con sos zunes y sos trampes [JyT 63] camentábase si la alba vecina,/pos de llaramicar la vieya zuna/lo da a entender nes flores que va irguiendo/hinche- nes de orbayada, arrecendiendu [BAúxa, PyT (Poesíes 125-128)] El del Mayuelo con zunes/si non quies que i lo llame [El Caballo 79] Zuna, n. s. mala costumbre” [GP] Eso á los caballos/con zuna [El Camberu 31] Pallabra llargamente espardida per Asturies de lo qu’hai anuncia de magar el sieglu xvii. El términu tamién s’esparde per Lleón y Cantabria (lla). Ye un posible arabismu, sunna, propuestu por Steiger (1956: 139; da s.v. çuna) como étimu del esp. a. a(l)zuna ‘llei’, çunna ‘llei eclesiástica’ y llueu cola posibilidá d’un desendolque peyorativu. En nengún casu paez acoyible rellacionar ast. zuna con cast. zuño, zuñir, port. zunir (
  1. Con sos zunes y sos trampes
  2. JyT 63
  3. camentábase si la alba vecina,/pos de llaramicar la vieya zuna/lo da a entender nes flores que va irguiendo/hinche- nes de orbayada, arrecendiendu
  4. BAúxa, PyT (Poesíes 125-128)
  5. El del Mayuelo con zunes/si non quies que i lo llame
  6. El Caballo 79
  7. Zuna, n. s. mala costumbre”
  8. GP
  9. Eso á los caballos/con zuna
  10. El Camberu 31
  11. Pallabra llargamente espardida per Asturies de lo qu’hai anuncia de magar el sieglu xvii. El términu tamién s’esparde per Lleón y Cantabria (lla). Ye un posible arabismu, sunna, propuestu por Steiger (1956: 139; da s.v. çuna) como étimu del esp. a. a(l)zuna ‘llei’, çunna ‘llei eclesiástica’ y llueu cola posibilidá d’un desendolque peyorativu. En nengún casu paez acoyible rellacionar ast. zuna con cast. zuño, zuñir, port. zunir (
cfr. dcech s.v. ceño ii), y ello por cuenta una perclara razón fónica como ye la conseñación con [-n-] en tol dominiu (adla 39); el fechu d’atopar una variante zuña n’El Bierzu (lla) da cuenta del influxu gallegu. Sobro zuna féxose l’ax. zuniegu, a, o (cfr.).
zunchar
📖: zunchar
🏗️: NO
✍️: NO
Poner <i class="della">zunchos</i>(TEST)
  1. zunchar
    • Cg
  2. Poner <i class="della">zunchos</i
[Cg].
  1. 1. [Cg].
Cfr. zunchu.
zunchu, el
📖: zunchu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zuncho [Xx. Llu (Barriuso: barcos 218)].>(TEST)
  1. zunchu
    • Oc
    • Cg
    • Llu
  2. zuncho
    • Xx
    • Llu (Barriuso: barcos 218)
Cast. zuncho [JH], abrazadera de fierro que refuerza la parte central de la rueda del carru [R. /Ast Oc. Mánt/]. Abrazade- ra de fierro con que s’igüen les fendedures de delles pieces [Cg]. Abrazadera del mástil [Xx, Llu (Barriuso: barcos 218)]. //-os ‘argolles de fierro que refuercen el miollu del carru’ [Vil.lapedre (Oc)].
  1. 1. Cast. <i class="della">zuncho </i>[JH], abrazadera de fierro que refuerza la parte central de la rueda del carru [R. /Ast Oc. Mánt/]. Abrazade- ra de fierro con que s’igüen les fendedures de delles pieces [Cg]. Abrazadera del mástil [Xx, Llu (Barriuso: barcos 218)]. //-<i class="della">os</i> ‘argolles de fierro que refuercen el miollu del carru’ [Vil.lapedre (Oc)].
Podría tener un orixe nel port. zoncho ‘émbolu de la bomba’ d’u pasaría, con metafonía portuguesa, al ast. y cast. zuncho anque Corominas-Pascual afiten que se trata d’un términu d’aniciu inciertu (dcech s.v. zuncho) y Machado fale d’un orixe escuru (delp s.v. zoncho). Sobro zunchu féxose’l verbu zunchar (cfr.).
zunda, la
📖: zunda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Correa que lleva’l burru enriba’l sillín onde se meten les vares del carru [Cp]. Cfr. <i class="della">zufra</i>. ¿Con encruz con <i class="della">tunda</i>(TEST)
  1. zunda
  2. Correa que lleva’l burru enriba’l sillín onde se meten les vares del carru
    • Cp
  3. Cfr
  4. <i class="della">zufra</i>
  5. ¿Con encruz con <i class="della">tunda</i
(cfr.)?
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.)?
zuniegu, a, o
📖: zuniegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zuniego [Os. Ar]. zuniega [Qu]. +zuniigu/zuniega/zuniego [Ri].>(TEST)
  1. zuniegu
    • Sb
    • Tb
    • Sm
    • Pr
    • Cv
    • Oc
    • An
  2. zuniego
    • Os
    • Ar
  3. zuniega
    • Qu
  4. zuniigu/zuniega/zuniego metafonía
    • Ri
Con zunes [Sb. Ri. Tb. Sm. PSil. Pr. Cv. Oc]. Mal avezáu, arraposáu [Os]. Con zunes (la persona) [An]. Con males ma- ñes (la caballería) [Pzu]. 2. Que se cría con munchu mimu [Ar]. 3. Que nun trabaya bien (l’animal) [Ar]. 4. Que nun que- da preñada (la vaca) [Qu]. 5. Que nun se pon en celu, que nun sal tuexa (la vaca) [Masenga (= manía)].
  1. 1. Con zunes [Sb. Ri. Tb. Sm. PSil. Pr. Cv. Oc]. Mal avezáu, arraposáu [Os]. Con zunes (la persona) [An]. Con males ma- ñes (la caballería) [Pzu].
  2. 2. Que se cría con munchu mimu [Ar].
  3. 3. Que nun trabaya bien (l’animal) [Ar].
  4. 4. Que nun que- da preñada (la vaca) [Qu].
  5. 5. Que nun se pon en celu, que nun sal tuexa (la vaca) [Masenga (= manía)].
Formación axetiva dende l’ast. zuna (cfr.). Con too, na acei- ción §4-5 paez que s’atribúi el fechu de que la fema nun quede preñada o nun salga tuexa a dalguna zuna (→ zunie- ga) ¿o a dalgún mal vezu debíu al influxu de la lluna (cfr. lluniegu, a, o)?
zuñu, a, o
📖: zuñu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Tacañu, aforrón [Sd]. 2. Torpe [An]: <i class="della">Ya un truiteiru zuñu </i>[An]. Ta en posible rellación col ast. <i class="della">atuñar</i>(TEST)
  1. zuñu
  2. Tacañu, aforrón
    • Sd
  3. 2
  4. Torpe
    • Ya un truiteiru zuñu [An.">An]: <i class="della">Ya un truiteiru zuñu </i>[An
  5. Ta en posible rellación col ast
  6. <i class="della">atuñar</i
‘aforrar’ (cfr.) o quicia- bes con un vieyu participiu fuerte d’una posible variante del ast. fuñu, a, o (cfr.) con tracamundiu de [θ]- [f].
  1. 1. ‘aforrar’ (cfr.) o quicia- bes con un vieyu participiu fuerte d’una posible variante del ast. <i class="della">fuñu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.) con tracamundiu de [θ]- [f].
zupín, ina, ino*
📖: zupín
🔤: , ina, ino*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<zumpín, ina, ino [JH].>(TEST)
  1. zupín
  2. zumpín, ina, ino
    • JH
Que fixa la uña del pie contra’l cantu (lo contrario del palme- su) [JH]. //Tán como zupinos ‘son incultos’ [Ac].
  1. 1. Que fixa la uña del pie contra’l <i class="della">cantu</i> (lo contrario del <i class="della">palme- </i><i class="della">su</i>) [JH]. //<i class="della">Tán</i> <i class="della">como</i> <i class="della">zupinos</i> ‘son incultos’ [Ac].
Dim. de zoupu, a, o (cfr. zopu, a, o).
zura
📖: zura
🏗️: NO
✍️: NO
Voz pa llamar a la palomba [Mar]. {2. (Doc.). Voz pa llamar a l’abeya}. <i class="della">“llamándolas </i>{a les abeyes} <i class="della">amorosamente </i><i class="della">zuras</i><i class="della">, </i><i class="della">zurinas</i><i class="della">,</i><i class="della">(TEST)
  1. zura
  2. {2. (Doc.). Voz pa llamar a l’abeya}
  3. Voz pa llamar a la palomba
    • Mar
  4. <i class="della">“llamándolas </i>{a les abeyes} <i class="della">amorosamente </i><i class="della">zuras</i><i class="della">, </i><i class="della">zurinas</i><i class="della">,</i><i class="della"
galanas y hermositas” [Grangerías xviii: 979] Cfr. zorita & zurru, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. galanas</i> <i class="della">y</i> <i class="della">hermositas”</i> [Grangerías xviii: 979] Cfr. <i class="della">zorita</i> & <i class="della">zurru,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
zurabayar
📖: zurabayar
🏗️: NO
✍️: NO
<zurabayear [y Ca].>(TEST)
  1. zurabayar
    • Ca
  2. zurabayear
    • y Ca
Pintarraxar [Ca].
  1. 1. Pintarraxar [Ca].
Podría tratase d’una variante del verbu *za(r)abayar → za- bayar (cfr.).
“zuramen”
📖: “zuramen”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación medieval, variante de <i class="della">zarama, </i>quiciabes con daqué influxu de <i class="della">ceramen </i>(cfr.) pelo menos no que se refier a la documentación de §c: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">bouem</i>(TEST)
  1. “zuramen”
  2. Términu conocíu pela documentación medieval, variante de <i class="della">zarama, </i>quiciabes con daqué influxu de <i class="della">ceramen </i>(cfr.) pelo menos no que se refier a la documentación de §c: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">bouem</i
uacca equa zurahamen atorra linea linteos lineos duos 887(or.) [SV]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">uacca</i> <i class="della">equa</i> <i class="della">zurahamen</i> <i class="della">atorra</i> <i class="della">linea</i> <i class="della">linteos</i> <i class="della">lineos</i><i class="della"> duos </i>887(or.) [SV]
in pretio zuramen kabrone ciuaria et sicera sub quartarios X 949(or.) [SV] in pretio id est zuramen linteo manta porca ziuaria sicera et conpane 950 (or.) [SV] pelle agnina zuramine et socos scala argentea 974 (s. xii) [ACL/231] saiale in modios v et recelos II curemne noua 978 [ODue- ñas/47] in pretio curamen kardena et panal medio de cera 980 (or.) [SV] pro que furtauit in meo paccato illa curamne de Uelasco 1021 [ODueñas/121] un zurame sogoviano e una saya de stan_forte 1263 [SPM/453] mando a Dominga Periz el mio çurame ye la mia garnacha 1274 (or.) [CLO/82] b) un çulame de picote 1244 (s. xiv) [ACL/120] una pielle ffalyffa ¬ uno zulamne destanfor de Arraz 1256 [DCO-II/40] e a sua muger el mio çulame de estanforte 1272 (or.) [ACL- VIII/69] ela mia piel e el mio zulame de estanforte yngnes 1275 (or.) [ACL-VIII/129] viestan elos mios omnes de casa de fungafel de zulamines e_de garnagias 1280 (or.) [CLO/96] un zulamine e una garnagia de fungafel e otro tanto a Suer 1280 (or.) [CLO/96] a Matias Pelaiz ... un çulamine e una garnagia de fungafel 1280 (or.) [CLO/97] mando que den a diez pobres uergonosos sennos zulames 1283 (or.) [ACL-VIII/214] zulames bien conplidos de picote blanco e sennas garnachas dese mismo panno 1283 (or.) [ACL-VIII/214] me deue veynte e çinco marauedis sobre vn çulame de bisa verde 1316 [ACL-IX/242] treze marauedis que le preste sobre vn çulame para lino 1316 [ACL-IX/242] mando a Johan Fernandez clerigo de la Mata el mio çulame 1321 (or.) [ACL-IX/279] tomo hun çespede de tierra e meteolo en la alabe del çulame 1336 (or.) [SP-II/138] c) genabe ... et tapede in tres solidos et saia et zarama 937 (s. xii) [ACL/188] et saia et zarama et solido in argenteo 947 [Ardón (lhp s.v. zorame)] una vacca amarella et una kenepe et una zeramne 960 (s. xii) [MSAH-I/216] Del ár. salhab ‘llargu’ > and. silháma (da) quiciabes meyor que dende la propuesta de Corominas-Pascual que parten del ár. sulhām ‘capa con capuchu abierta per delantre’ (dcech s.v. zurame; Oliver 288; adla 39 & 165). La documenta- ción del términu surde abondo ceo n’Asturies, daqué más serondamente en Lleón, pero siempre con variación gráfica: “zurahamen” [SV a. 887], “zuramen” [SV a. 949, a. 950], “curamen” [SV a. 980]. Llueu anotemos: “çurame” [CLO a. 1274], “zulamines” [CLO a. 1280], “zulamine” [CLO a. 1280], “un çulamine” [CLO a. 1280]. Un testu, quiciabes de la primera mitada del sieglu xiv (SP II/138), entá emplega’l términu: “tomo un çéspede de tierra e meteolo en la alabe del çulame a Johan abbat.... Per razones fóniques ye nidio que nada nun tien que ver col ast. colambre (en rellación eti- molóxica col llat. corium ‘cuero’), como quería Conde [CLO
  1. in pretio zuramen kabrone ciuaria et sicera sub quartarios X
  2. 949(or.) SV
  3. in pretio id est zuramen linteo manta porca ziuaria sicera et conpane
  4. 950 (or.) SV
  5. pelle agnina zuramine et socos scala argentea
  6. 974 (s. xii) ACL/231
  7. saiale in modios v et recelos II curemne noua
  8. 978 ODue- ñas/47
  9. in pretio curamen kardena et panal medio de cera
  10. 980 (or.) SV
  11. pro que furtauit in meo paccato illa curamne de Uelasco
  12. 1021 ODueñas/121
  13. un zurame sogoviano e una saya de stan_forte
  14. 1263 SPM/453
  15. mando a Dominga Periz el mio çurame ye la mia garnacha
  16. 1274 (or.) CLO/82
  17. b) un çulame de picote
  18. 1244 (s. xiv) ACL/120
  19. una pielle ffalyffa ¬ uno zulamne destanfor de Arraz
  20. 1256 DCO-II/40
  21. e a sua muger el mio çulame de estanforte
  22. 1272 (or.) ACL- VIII/69
  23. ela mia piel e el mio zulame de estanforte yngnes
  24. 1275 (or.) ACL-VIII/129
  25. viestan elos mios omnes de casa de fungafel de zulamines e_de garnagias
  26. 1280 (or.) CLO/96
  27. un zulamine e una garnagia de fungafel e otro tanto a Suer
  28. 1280 (or.) CLO/96
  29. a Matias Pelaiz ... un çulamine e una garnagia de fungafel
  30. 1280 (or.) CLO/97
  31. mando que den a diez pobres uergonosos sennos zulames
  32. 1283 (or.) ACL-VIII/214
  33. zulames bien conplidos de picote blanco e sennas garnachas dese mismo panno
  34. 1283 (or.) ACL-VIII/214
  35. me deue veynte e çinco marauedis sobre vn çulame de bisa verde
  36. 1316 ACL-IX/242
  37. treze marauedis que le preste sobre vn çulame para lino
  38. 1316 ACL-IX/242
  39. mando a Johan Fernandez clerigo de la Mata el mio çulame
  40. 1321 (or.) ACL-IX/279
  41. tomo hun çespede de tierra e meteolo en la alabe del çulame
  42. 1336 (or.) SP-II/138
  43. c)
  44. genabe ... et tapede in tres solidos et saia et zarama
  45. 937 (s. xii) ACL/188
  46. et saia et zarama et solido in argenteo
  47. 947 Ardón (lhp s.v. zorame)
  48. una vacca amarella et una kenepe et una zeramne
  49. 960 (s. xii) MSAH-I/216
  50. Del ár. salhab ‘llargu’ > and. silháma (da) quiciabes meyor que dende la propuesta de Corominas-Pascual que parten del ár. sulhām ‘capa con capuchu abierta per delantre’ (dcech s.v. zurame; Oliver 288; adla 39 & 165). La documenta- ción del términu surde abondo ceo n’Asturies, daqué más serondamente en Lleón, pero siempre con variación gráfica: “zurahamen” [SV a. 887], “zuramen” [SV a. 949, a. 950], “curamen” [SV a. 980]. Llueu anotemos: “çurame” [CLO
  51. SV a. 980
  52. a. 1274], “zulamines” [CLO a. 1280], “zulamine” [CLO a. 1280], “un çulamine” [CLO a. 1280]. Un testu, quiciabes de la primera mitada del sieglu xiv (SP II/138), entá emplega’l términu: “tomo un çéspede de tierra e meteolo en la alabe del çulame a Johan abbat.... Per razones fóniques ye nidio que nada nun tien que ver col ast. colambre (en rellación eti- molóxica col llat. corium ‘cuero’), como quería Conde [CLO
  53. CLO a. 1280
p. 41], sinón que ye un claru arabismu (Steiger 1956: 138; Maíllo Salgado 1983: 103) col posible significáu de ‘mantu’ (adla 39; 165). Quedaría por averiguar si la documentación qu’alvertimos en §c) ha entendese como variante gráfica de §a-b o bien como amosamientu d’una variante d’un antecesor del actual zamarra (cfr.).
zurbeyu, el
📖: zurbeyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zurbeyu
Cfr. cirigüeyu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">cirigüeyu</i>.
zurcidura, la*
📖: zurcidura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zurdiúra [Ca].>(TEST)
  1. zurcidura
  2. zurdiúra
    • Ca
Cosedura mal fecha nun texíu [Ca].
  1. 1. Cosedura mal fecha nun texíu [Ca].
Cfr. zurcir 1.
zurcir 1
📖: zurcir 1
🏗️: NO
✍️: NO
<surcir [Tox. /Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. zurcir 1
    • Ay
    • Tb
  2. surcir
    • Tox
    • /Eo
    • Mánt/
Cast. zurcir, coser, repasar la ropa [Ay. Tb. Tox. /Eo. Mánt/]. 2. Texer [Bulnes (Lln)].
  1. 1. Cast. <i class="della">zurcir</i>, coser, repasar la ropa [Ay. Tb. Tox. /Eo. Mánt/].
  2. 2. Texer [Bulnes (Lln)].
Del llat. sarcīre ‘zurcir’, ‘remendar’ (old), con continuadores románicos ya hispánicos (rew; deeh; dcech). Dende’l partici- piu de zurcir féxose *zurcidura (cfr.) → zurdiúra, con traca- mundiu de dentales.
zurcir 2
📖: zurcir 2
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. zurcir 2
Cfr. zurdir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">zurdir</i>.
zurdada, la
📖: zurdada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zurdaa [JH]. zurdá [Ay]. xurdada [Lln].>(TEST)
  1. zurdada
    • Llu
  2. zurdaa
    • JH
  3. zurdá
    • Ay
  4. xurdada
    • Lln
Aición fecha con mala intención [Os. Cb. Llu. JH]. Cabrona- da [Cñ]. Mala aición [Lln] que nun s’aguardaba [Ay]. Cfr. manzorda.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición fecha con mala intención [Os. Cb. Llu. JH]. Cabrona- da [Cñ]. Mala aición [Lln] que nun s’aguardaba [Ay]. Cfr. <i class="della">manzorda</i>.
zurdiagazu, el
📖: zurdiagazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Bastiazu d’agua [Ca]. Tormenta [Ca]: <i class="della">¡Vaya zurdiagazu que </i><i class="della">mos</i>(TEST)
  1. zurdiagazu
  2. Bastiazu d’agua
    • Ca
  3. Tormenta [Ca]: <i class="della">¡Vaya zurdiagazu que </i><i class="della">mos</i
cayó baxando del monte! [Ca].
  1. 1. <i class="della">cayó</i> <i class="della">baxando</i> <i class="della">del</i> <i class="della">monte!</i> [Ca].
Cfr. zurriaga.
zurdiar
📖: zurdiar
🏗️: NO
✍️: NO
Variante de <i class="della">zurdir</i>(TEST)
  1. zurdiar
  2. Variante de <i class="della">zurdir</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
zurdiella, la
📖: zurdiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">zurdiella,</b>(TEST)
  1. zurdiella
  2. b class="della">zurdiella,</b
la Zurriagu [Cb].
  1. 1. <b class="della">la </b>Zurriagu [Cb].
Cfr. zurdir.
zurdiellada, la
📖: zurdiellada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zurdiellada
Golpe dau con un zurdiellu [Cb].
  1. 1. Golpe dau con un zurdiellu [Cb].
Cfr. zurdir.
zurdiellazu, el
📖: zurdiellazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zurdiellazu
    • Cp
Golpe dau con un zurdiellu [Cb. Cp]. Cfr. zurdir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Golpe dau con un zurdiellu [Cb. Cp]. Cfr. <i class="della">zurdir</i>.
zurdiellu, a, o
📖: zurdiellu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Zurdu [JH]. //<i class="della">A</i>(TEST)
  1. zurdiellu
  2. Zurdu
    • JH
  3. <i class="della">A</i eonaviego
zurdielles ‘a zurdes’ [JH].
  1. 1. <i class="della">zurdielles</i> ‘a zurdes’ [JH].
- Da’ca la mano zurdiella [El Camberu 20]
  1. - Da’ca la mano zurdiella
  2. El Camberu 20
Cfr. manzorda.
zurdiellu, el*
📖: zurdiellu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">zurdiellu,</b>(TEST)
  1. zurdiellu
    • Cp
  2. b class="della">zurdiellu,</b
el* Zurriagu [Cb. Cp]. Cfr. zurdir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <b class="della">el* </b>Zurriagu [Cb. Cp]. Cfr. <i class="della">zurdir</i>.
zurdiñón, el
📖: zurdiñón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Mordiatu [ByM]. ¿En rellación con <i class="della">zurdir</i>(TEST)
  1. zurdiñón
  2. Mordiatu
    • ByM
  3. ¿En rellación con <i class="della">zurdir</i
(cfr.)?
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.)?
zurdir
📖: zurdir
🏗️: NO
✍️: NO
<zurcir [Os]. zurtir [Qu]. /////zurdiar [Ll]. /////zurnir [Pb].>(TEST)
  1. zurdir
    • Ay
  2. zurcir
    • Os
  3. zurtir
    • Qu
  4. zurdiar dudoso (certainty = baxa)
    • Ll
  5. zurnir dudoso (certainty = baxa)
    • Pb
Salir l’agua (d’un cacíu) [Ay]: Cho a zurdir [Ay].
  1. 1. Salir l’agua (d’un cacíu) [Ay]: <i class="della">Cho</i> <i class="della">a</i> <i class="della">zurdir</i> [Ay].
2. Llover fuerte [Sb. Ca. Tb]: Tuvo zurdiendo tola nueche [Tb]: Zurdíu agua tola primavera [Tb]. Golpear con fuerza l’agua (al llo- ver), la nieve, l’aire [PSil]. 3. Castigar a ún con golpes [Bab]. Golpear, zurrar [Sb. Tb] ensin aparar [Ca]. Golpear [Pa. Cg] con palu o verdiasca [PSil]. Pegar [Qu] a un rapaz [Vg]. Pe- gar, sacudir [Pb]. 4. Golpear el xatu a la vaca nel ubre pa ma- mar [Ll]. 5. Sacudir el polvu [Rs]. //Zurdir la badana ‘dar una paliza’ [Cb. Tb]. ‘golpear’ [Pa. PSil]. //Zurcir el ballico ‘dir arrollando’l ballicu pa saca-y la lleche desnatao’ [Os]. Del llat. surgere ‘llevantase’, ‘alzase’, ‘salir a la superficie’, ‘bufar l’aire con fuerza’ (old; abf) siguieron toa una riestra de resultaos acordies cola evolución del grupu -rg + vocal pala- tal (ghla §4.4.5.b); asina entiéndese ast. zurdir, con un trata- mientu aguardable en [rd]. Tamién foi posible un pasu evolu- tivu más -rd- > [-ř-], esto ye, zapurdirzapurrir, cogorda *zurdiagu y *zurdiaga colos continuadores → ast. zurdia- gazu ‘bastiazu d’agua’ (cfr.) d’u siguieren zurriagu (cfr.) → zurriagazu (cfr.), zurriaga (cfr.), zurriagatu (cfr.). Ello per- mítennoslo les siguientes equivalencies anotaes: zurdir-zurrir, zurdiar-zurriar (o zurrar) colos correspondientes deverbales, dacuando nominalizaos, xunto a los sos parientes. Pero ello embúrrianos a planteganos un nuevu problema darréu que zu- rriagu (cfr.), zurriaga (cfr.), d’u sigue’l verbu zurriagar (cfr.), paez que nos empobinen a almitir un étimu destremáu por cuenta la presencia del sufixu -agu, -aga (cfr. zurriaga).
  1. cogorra (pe5: 64) ast. zurdirzurrir (ghla §4.6.1.5); a lo meyor ye almisible zurrir zurnir, una actuación en sen contrariu a espernancar → esparrancar, a nun ser que se trate d’un tracamundiu gráficu. Pero a la vera de los verbos en -ir ha acoyese otra serie paralela en -iar, fenómenu non aislláu n’asturianu; asina zurdir y zurdiar [esti con variante zurriar (y zurrar), como adolorir y adoloriar, adolorar, etc.]. Una variante del ast. zurdir ye surdir (cfr.). Un participiu fuerte de zurdir (variante de zurdiar) pudo ser ast. *zurdu, *zurda (*zurdiu, *zurdia) responsables de los diminutivos con con- tinuador de -ĕllus, -ĕlla, ast. zurdiellu (cfr.), zurdiella (cfr.) d’u se fexo’l verbu azurdiellar 1 (cfr.) asina como los derivaos zurdiellada (cfr.), zurdiellazu (cfr.). Semánticamente vese un desendolque dende ‘alzase’, ‘llevantase’, ‘bufar’ que pasa a la idea de ‘golpear’ (como golpea l’aire o l’agua al llover), etc. Dende *zurdiu, *zurdia podríen xustificase los derivaos
  2. esti con variante zurriar (y zurrar), como adolorir y adoloriar, adolorar, etc.
zurdíu, ida, ío
📖: zurdíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<zurríu [Lln]. zurridu [Lln].>(TEST)
  1. zurdíu
  2. zurríu
    • Lln
  3. zurridu
    • Lln
Curtíu pola intemperie [Lln].
  1. 1. Curtíu pola intemperie [Lln].
2. Curtíu pola vida [Lln]. Gol- peáu [Lln] pola vida [Pa]: El probe ta bien zurdíu, h.artóse andar per tol mundiu [Pa]. 3. Bien avezáu a daqué [Lln]: Está mui zurridu [Lln]. Pp. de zurdir.
zurdu, a, o
📖: zurdu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zurdiu/a [y Tb. AGO].>(TEST)
  1. zurdu
    • Ca
  2. zurdiu/a
    • y Tb
    • AGO
Retorcíu, altravesáu [Ca].
  1. 1. Retorcíu, altravesáu [Ca].
2. Cast. zurdo [Lln. Pa. Bi. Ca. Ri. Tb. PSil. Pr. Tox. R. AGO]: Metíu un gol cona pata zurda [PSil]. 3. Partidariu de la izquierda política [Lln]. Podría tratase d’un participiu fuerte del ast. zurdir (cfr.) que llueu veremos nun compuestu como l’ast. manzorda (cfr.) si ye que nun supón una contradicción al amosar un vocalismu tónicu en [ó]. Dicimos esto por si nel vocalismu del deverbal de zurdir (cfr.) pudo influyir la familia del forasterismu zorra, zurra ‘raposa’ (cfr.).
zurdu, el*
📖: zurdu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zurdo [Llu (ppac)].>(TEST)
  1. zurdu
    • Llu
  2. zurdo
    • Llu (ppac)
Thunnus thynnus, atún [Llu (ppac)].
  1. 1. <i class="della">Thunnus thynnus</i>, atún [Llu (ppac)].
Cfr. manzorda.
zurnir
📖: zurnir
🏗️: NO
✍️: NO
Pegar, sacudir [Pb]: <i class="della">Hai</i>(TEST)
  1. zurnir
    • Pb
  2. Pegar, sacudir [Pb]: <i class="della">Hai</i
que zurnilos bien pa qu’anden listos [Pb].
  1. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">zurnilos</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">qu’anden </i><i class="della">listos</i> [Pb].
Cfr. zurdir.
zurón, ona*
📖: zurón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Ax. que namái conocemos pela documentación en castellán: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">y</i>(TEST)
  1. zurón
  2. Ax
  3. que namái conocemos pela documentación en castellán: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">y</i
trataron a la hixa de puta çurona de todos quantos la querían 1668 [Sayambre/105-9]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">trataron</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">hixa</i> <i class="della">de</i> <i class="della">puta</i> <i class="della">çurona</i> <i class="della">de</i> <i class="della">todos</i> <i class="della">quantos</i> <i class="della">la querían</i> 1668 [Sayambre/105-9]
paez el so deriváu zurutera (cfr.) tamién conocíu pela docu- mentación: - ¿qué pocellas avía perdido una moza honrada casamente- ra? Y las trataron de çuruteras 1668 [Sayambre/106-10]
  1. paez el so deriváu zurutera (cfr.) tamién conocíu pela docu- mentación: - ¿qué pocellas avía perdido una moza honrada casamente- ra? Y las trataron de çuruteras
  2. 1668 Sayambre/106-10
¿Aum. del ast. azor (cfr.? A nun ser que sía un aum. de zurra ‘raposa’ (cfr. zurru, zurra), con un sentíu figuráu que vemos en zurra ‘raposa’ → (‘que nun preña’) → ‘puta’. pero qui- ciabes dende ehí (*zura → *zuruta) pueda xustificase lo que
zurpiar
📖: zurpiar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Mamar con gustu [Qu]. <ident class="della" level="1"></ident>¿Sedrá un <i class="della">lapsus</i>(TEST)
  1. zurpiar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Mamar con gustu
    • Qu
  3. <ident class="della" level="1"></ident>¿Sedrá un <i class="della">lapsus</i
gráficu por zurdiar (cfr.)?
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. gráficu por <i class="della">zurdiar</i> (cfr.)?
zurra, la 1
📖: zurra
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident><zurria [SCiprián].>(TEST)
  1. zurra
  2. ident class="della" level="1"></ident><zurria
    • SCiprián
Raposa fema [Lln]: La zurra anda per Mañanga [Lln]: Es- pantayos pel monte pa la zurra y pal llobu [Lln]: Ahí criaba la zurra [Lln]. 2. Muyer casquivana [Lln]: Menuda zurra está h.echa [Lln]. 3. Bolsa daqué más grande que’l zurrón fecha de piel d’animal [Os]. Del mesmu aniciu que cast. zorra, del ár. h.urr [da s.v. (al) forre/o]. La realización zurra débese a una propagación ana- lóxica dende’l masculín zorru zurru (cfr.), con metafo- nía; la xeneralización del femenín hebo triunfar llueu que la metafonía nel oriente dexa de ser fenómenu con puxu ente los falantes (ghla §3.3.10.5.1). Nun sedría imposible que l’aceición §3 zurra ‘bolsa’ se deba a una tresllación del tipu zurra ‘raposa’ → *‘piel de la raposa’ → *‘bolsa fecha cola piel de la raposa’ → ‘bolsa’ o bien continuador nominalizáu del participiu fuerte de zurrar ‘golpear’, esto ye una bolsa curtida (¿a golpes?) de pelleya de raposa. Ente los derivaos de zurru, zurra podría citase l’ast. zurrón (cfr.), zurrona (cfr.).
  1. Raposa fema [Lln]: La zurra anda per Mañanga [Lln]: Es- pantayos pel monte pa la zurra y pal llobu [Lln]: Ahí criaba la zurra [Lln]. 2. Muyer casquivana [Lln]: Menuda zurra está h.echa [Lln]. 3. Bolsa daqué más grande que’l zurrón fecha de piel d’animal [Os].
  2. Os
  3. Del mesmu aniciu que cast. zorra, del ár. h.urr [da s.v. (al) forre/o]. La realización zurra débese a una propagación ana- lóxica dende’l masculín zorru zurru (cfr.), con metafo- nía; la xeneralización del femenín hebo triunfar llueu que la metafonía nel oriente dexa de ser fenómenu con puxu ente los falantes (ghla §3.3.10.5.1). Nun sedría imposible que l’aceición §3 zurra ‘bolsa’ se deba a una tresllación del tipu zurra ‘raposa’ → *‘piel de la raposa’ → *‘bolsa fecha cola piel de la raposa’ → ‘bolsa’ o bien continuador nominalizáu del participiu fuerte de zurrar ‘golpear’, esto ye una bolsa curtida (¿a golpes?) de pelleya de raposa. Ente los derivaos de zurru, zurra podría citase l’ast. zurrón (cfr.), zurrona (cfr.).
  4. da s.v. (al) forre/o
zurra, la 2
📖: zurra
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. zurra
Paliza [Ay. Ri. Tb. Cd]. Podría ser un deverbal fuerte del verbu zurrar (cfr.). Una posi- ble variante *zurriar sedría responsable del deverbal *zurria 2 d’u se llogró l’ast. zurriasca (cfr.) → zurriascu y zurrascu (cfr.); d’ehí siguió ast. zurriascón zurriascazu (cfr.) y zu- rrascazu (cfr.) → zurriasconazu (cfr.).
  1. Paliza [Ay. Ri. Tb. Cd].
  2. Ay. Ri. Tb. Cd
  3. Podría ser un deverbal fuerte del verbu zurrar (cfr.). Una posi- ble variante *zurriar sedría responsable del deverbal *zurria 2 d’u se llogró l’ast. zurriasca (cfr.) → zurriascu y zurrascu (cfr.); d’ehí siguió ast. zurriascón zurriascazu (cfr.) y zu- rrascazu (cfr.) → zurriasconazu (cfr.).
zurrabamba, la
📖: zurrabamba
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><zurriabanda [Ay].>(TEST)
  1. zurrabamba
    • Oc
  2. ident class="della" level="1"></ident><zurriabanda
    • Ay
Paliza grande [Ay. Oc].
  1. 1. Paliza grande [Ay. Oc].
Posible compuestu de verbu (zurrar) + *bamba.
  1. Posible compuestu de verbu (zurrar) + *bamba.
zurracar
📖: zurracar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. zurracar
Cfr. azurracar.
  1. Cfr. azurracar.
zurracheru, el*
📖: zurracheru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><zurracheiru [As].>(TEST)
  1. zurracheru
  2. ident class="della" level="1"></ident><zurracheiru
    • As
Ambulante que se dedica a iguar cacharros [As]. Quiciabes en rellación con un deriváu del llat. ferrum ‘fierru’ + -aculum → *ferrachu {(fastera D), con tracamundiu de lla-
  1. Ambulante que se dedica a iguar cacharros [As].
  2. As
  3. Quiciabes en rellación con un deriváu del llat. ferrum ‘fierru’
  4. + -aculum → *ferrachu {(fastera D), con tracamundiu de lla
biales} + -eiru, suf. col que se faen nomes d’oficiu. Na nuesa opinión zurracheiru sedría un equivalente del castellanismu cerraxeru (cfr.).
zurramientu, el
📖: zurramientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Actu de <i class="della">zurrar</i>(TEST)
  1. zurramientu
  2. Actu de <i class="della">zurrar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
- Esto he al primer tapón el zurramientu [Fiestas Coronación 182] Términu en rellación con zurrar (
  1. - Esto he al primer tapón el zurramientu
  2. Fiestas Coronación 182
  3. Términu en rellación con zurrar (
cfr.).
zurrangar
📖: zurrangar
🏗️: NO
✍️: NO
Zurrar [R. AGO]. Verbu fechu dende <i class="della">zurrar</i>(TEST)
  1. zurrangar
  2. Zurrar
    • R
    • AGO
  3. Verbu fechu dende <i class="della">zurrar</i
(cfr.) cola amestadura del suf. con- tinuador
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) cola amestadura del suf. con- tinuador
del llat. -anicare.
zurrapear
📖: zurrapear
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. zurrapear
    • Ca
Llover a ratos con muncha fuerza [Ca]: Lleva zurrapeando toa la mañana [Ca].
  1. 1. Llover a ratos con muncha fuerza [Ca]: <i class="della">Lleva zurrapeando </i><i class="della">toa la mañana </i>[Ca].
Verbu fechu dende zurrar (cfr.) cola amestadura del continua- dor del suf. -app- + -idiare.
zurraquera, la
📖: zurraquera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Procedimientu de pesca de truches [Lr]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">copole</i>(TEST)
  1. zurraquera
  2. Procedimientu de pesca de truches
    • Lr
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">copole</i
mas en la çurraquera la parte que lles pertenesçe
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">mas</i> <i class="della">en</i> <i class="della">la</i> <i class="della">çurraquera</i> <i class="della">la</i> <i class="della">parte</i> <i class="della">que</i> <i class="della">lles</i> <i class="della">pertenesçe</i>
1461(or.) [SP-IV/99]
  1. 1461(or.) SP-IV/99
Cfr. zurraquiar.
zurraquiador, ora*
📖: zurraquiador
🔤: , ora*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<zurraquiaor [Min].>(TEST)
  1. zurraquiador
  2. zurraquiaor
    • Min
Que pon mala postura pa trabayar, apocáu, lentu [Min].
  1. 1. Que pon mala postura pa trabayar, apocáu, lentu [Min].
Cfr. zurraquiar.
zurraquiadura, la*
📖: zurraquiadura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zurraquiaúra [Min]. zurrasquiaúra [Min].>(TEST)
  1. zurraquiadura
  2. zurraquiaúra
    • Min
  3. zurrasquiaúra
    • Min
Serie de tacos pa perfilar un fastial o frente d’una labor cua- laquiera [Min].
  1. 1. Serie de tacos pa perfilar un fastial o frente d’una <i class="della">labor </i>cua- laquiera [Min].
Cfr. zurraquiar.
zurraquiar
📖: zurraquiar
🏗️: NO
✍️: NO
<zurrasquiar [y Min].>(TEST)
  1. zurraquiar
  2. zurrasquiar
    • y Min
Perforar barrenos [Min].
  1. 1. Perforar barrenos [Min].
2. Volar con esplosivos [Min]. 3. Trabayar con galbana [Min]. Variante del verbu azurracar (cfr.) + continuador del llat. -idiare. Con esti verbu guarden rellación zurraquera (cfr.), zurraquiador (cfr.), zurraquiadura (cfr.).
zurrar
📖: zurrar
🏗️: NO
✍️: NO
<zurriar [Lln. Sb. y Ay. Vd].>(TEST)
  1. zurrar
    • Ay
    • Tb
    • Cd
    • Pr
    • Ri
    • Pa
  2. zurriar
    • Lln
    • Sb
    • y Ay
    • Vd
Pegar [Ay (zurrar). Tb. Pzu. Cd. Pr]. Castigar con golpes [Ri]: Voi zurrate la badana [Ri]. 2. Vaquiar, golpear el xatu l’ubre de la vaca pa mamar [Sb. Ay (zurriar)]. 3. Orbayar, llo- ver menudo [Vd]. //-se ‘pegase’ [Pa]. ///Mió madre diome y zurróme/y estiróme les oreyes/porque me diba a les moces/ como el perru a les oveyes [Esfoyaza].
  1. 1. Pegar [Ay (<i class="della">zurrar</i>). Tb. Pzu. Cd. Pr]. Castigar con golpes [Ri]: <i class="della">Voi</i> <i class="della">zurrate</i> <i class="della">la</i> <i class="della">badana </i>[Ri].
  2. 2. Vaquiar, golpear el xatu l’ubre de la vaca pa mamar [Sb. Ay (zurriar)].
  3. 3. Orbayar, llo- ver menudo [Vd]. //-<i class="della">se</i> ‘pegase’ [Pa]. ///<i class="della">Mió</i> <i class="della">madre</i> <i class="della">diome y</i> <i class="della">zurróme</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">estiróme</i> <i class="della">les</i> <i class="della">oreyes</i>/<i class="della">porque</i> <i class="della">me</i> <i class="della">diba</i> <i class="della">a</i> <i class="della">les</i> <i class="della">moces</i>/ <i class="della">como</i> <i class="della">el</i> <i class="della">perru</i> <i class="della">a</i> <i class="della">les</i> <i class="della">oveyes</i> [Esfoyaza].
- encima de toda esta xarcia se ha de echar y zurrar de recio una capa de tierra de un palmo de alto [Grangerías xviii: 737] L’ast. zurrar pente medies de la variante zurriar ye variante tamién del ast. zurdiar (
  1. - encima de toda esta xarcia se ha de echar y zurrar de recio una capa de tierra de un palmo de alto
  2. Grangerías xviii: 737
  3. L’ast. zurrar pente medies de la variante zurriar ye variante tamién del ast. zurdiar (
cfr.), zurdir (cfr.) y zurrir (cfr.). Un deverbal de zurriar ye ast. zurriada (cfr.). En rellación con esti verbu, zurrar o zurriar, citamos, amás del deverbal fuerte zurria 1 (cfr.), la formación sobro zurra 2 + abondativu -ieguzurriegu (cfr.) y zurriega (cfr.) responsables del verbu ast. zorregar (cfr.). Pero les variantes zurriaga (cfr.) y zurriagu (cfr.) abulten discutiblemente asturianes nel so orixe si nun son debíes a una xénesis en rellación al ast. zorregar. En tou casu paecen sofitase ente nós por cuenta’l puxu del castellán (¿vasquismos?) que favorecería un ast. zurriagu, zurriaga, llueu responsables del ast. zurriagar (cfr.), con un deverbal zurriagada (cfr.) y con parientes como zurriagazu (cfr.), zu- rriagatu (cfr.), zurriagüeta (cfr.) non bien afitaos ente nós. Un deverbal del ast. zurriar ye zurriáu (cfr.). Pertenez a la mesma familia zurrangar (cfr.), zurramientu (cfr.). Tamién el verbu zurrapear (cfr.) onde’l primer elementu pue rellacionase col ast. zarrapiar variante de falampiar (cfr.).
zurráu, ada, ao
📖: zurráu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. zurráu
Trabayada (una persona) [Tox].
  1. 1. Trabayada (una persona) [Tox].
Pp. de zurrar (cfr.).
zurria, la 1
📖: zurria
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Orbayu contino y ciego [Ce]: <i class="della">¡Zurra</i>(TEST)
  1. zurria
    • Ay
  2. Orbayu contino y ciego [Ce]: <i class="della">¡Zurra</i
d’agua que se mamó! [Ay].
  1. 1. <i class="della">d’agua</i> <i class="della">que</i> <i class="della">se</i> <i class="della">mamó!</i> [Ay].
Deverbal fuerte de zurrir (cfr.) o zurriar (cfr. zurrar) con no- minalización del femenín, paralelu al masc. zurriu.
zurria, la 2
📖: zurria
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. zurria
Cfr. zurra.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">zurra</i>.
zurriada, la
📖: zurriada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Bastiu d’agua [Sl]: <i class="della">Vienu</i>(TEST)
  1. zurriada
    • Sl
  2. Bastiu d’agua [Sl]: <i class="della">Vienu</i
una zurriada ya tuve qu’abellugame [Sl].
  1. 1. <i class="della">una</i> <i class="della">zurriada</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">tuve</i> <i class="della">qu’abellugame</i> [Sl].
Deverbal de zurriar (cfr. zurrar).
zurriaga, la
📖: zurriaga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Vara delgada y llarga (usada pa coses como variar la llana, afalar el ganáu, facer caxones de carros, cestes) [Lln]. Palu [On]. <br class="della">Términu qu’habrá entendese, lo mesmo que’l so correspon- diente masculín <i class="della">zurriagu </i>(cfr.) y abondosos parientes, en re- llación col verbu ast. <i class="della">zurrar</i>(TEST)
  1. zurriaga
  2. Vara delgada y llarga (usada pa coses como variar la llana, afalar el ganáu, facer caxones de carros, cestes)
    • Lln
  3. Palu
    • On
  4. <br class="della">Términu qu’habrá entendese, lo mesmo que’l so correspon- diente masculín <i class="della">zurriagu </i>(cfr.) y abondosos parientes, en re- llación col verbu ast
  5. <i class="della">zurrar</i
(cfr. zurdir & zurrar) cosa que refuguen dafechu Corominas-Pascual, ente otro por cuenta la formación en -iaga del nome (dcech s.v. zurrar & zurriaga). A la escontra, Corriente camienta que l’and. xurriyáqa ye tér- minu d’aniciu prerromán, con orixe nel vasc. zurra ‘paliza’ y aga ‘palu’ (da s.v. zurriaga). Pa Corominas-Pascual el cast. zurriaga, cat. xurriaca, port. azorrague, asina como’l vascu azorri ‘azote’, son d’orixe inciertu y, si bien l’ár. conseña surriyāqa, ello ha tenese como hispanismu (dcech s.v. zurria- ga). En tou casu l’ast. zurriaga, zurriagu paez que xunto a un fondu que paez autóctonu del dominiu ástur, acueye un claru aniciu foranu pente medies
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">zurdir</i> & <i class="della">zurrar</i>) cosa que refuguen dafechu Corominas-Pascual, ente otro por cuenta la formación en -<i class="della">iaga</i> del nome (dcech s.v. zurrar & zurriaga). A la escontra, Corriente camienta que l’and. <i class="della">xurriyáqa</i> ye tér- minu d’aniciu prerromán, con orixe nel vasc. zurra ‘paliza’ y aga ‘palu’ (da s.v. zurriaga). Pa Corominas-Pascual el cast. <i class="della">zurriaga</i>, cat. <i class="della">xurriaca</i>, port. <i class="della">azorrague</i>, asina como’l vascu <i class="della">azorri</i> ‘azote’, son d’orixe inciertu y, si bien l’ár. conseña <i class="della">surriyāqa,</i> ello ha tenese como hispanismu (dcech s.v. zurria- ga). En tou casu l’ast. <i class="della">zurriaga,</i> <i class="della">zurriagu</i> paez que xunto a un fondu que paez autóctonu del dominiu ástur, acueye un claru aniciu foranu pente medies
del castellán, y que taría nel aniciu de zurriagar (cfr.), del so deverbal zurriagada (cfr.); tamién de los nidiamente emparentaos zurriagatu (cfr.), zurriagazu (cfr.), zurriagüeta (cfr.).
zurriagada, la
📖: zurriagada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zurriagada
Paliza [Os].
  1. 1. Paliza [Os].
Cfr. zurriaga.
zurriagar
📖: zurriagar
🏗️: NO
✍️: NO
Golpear con un <i class="della">zurriagu</i>(TEST)
  1. zurriagar
    • Lln
    • Mi
  2. Golpear con un <i class="della">zurriagu</i
[Lln]. //{Xugar} a zurriágamela ‘(xugar) a un tipu de xuegu’ [Mi].
  1. 1. [Lln]. //<i class="della">{Xugar}</i> <i class="della">a</i> <i class="della">zurriágamela</i> ‘(xugar) a un tipu de xuegu’ [Mi].
Cfr. zurriaga.
zurriagatu, el
📖: zurriagatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Golpe dau con un <i class="della">zurriagu</i>(TEST)
  1. zurriagatu
    • Lln
  2. Golpe dau con un <i class="della">zurriagu</i
[Lln].
  1. 1. [Lln].
Cfr. zurriaga.
zurriagazu, el
📖: zurriagazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+zurriaguezu [Ay]. //zorregazo [Mánt].>(TEST)
  1. zurriagazu
    • Lln
    • Pa
  2. zurriaguezu metafonía
    • Ay
  3. zorregazo eonaviego
    • Mánt
Golpe fuerte de zurriagu [Lln. Pa. Ay]. Correazu [/Mánt/]. Cfr. zurriaga.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Golpe fuerte de zurriagu [Lln. Pa. Ay]. Correazu [/Mánt/]. Cfr. <i class="della">zurriaga</i>.
zurriagu, el
📖: zurriagu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zurriago [Os. Ay].>(TEST)
  1. zurriagu
    • Lln
  2. zurriago
    • Os
    • Ay
Caña verde [Os]. Vareta más pequeña y delgada que la zu- rriaga [Lln]. Vara d’ablanu fina y que cimbla, usada pa pegar [Lln].
  1. 1. Caña verde [Os]. Vareta más pequeña y delgada que la <i class="della">zu- </i><i class="della">rriaga</i> [Lln]. Vara d’ablanu fina y que cimbla, usada pa pegar [Lln].
Cast. zurriago [Pa. R]. 2. Cuerda doblada o bien otru oxetu emplegáu pa pegar [Lln]. Cfr. zurriaga.
zurriagueta, la*
📖: zurriagueta
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<{El documentáu “zurriaguöta” ¿nun sedrá un <i class="della">lapsus</i>(TEST)
  1. zurriagueta
  2. {El documentáu “zurriaguöta” ¿nun sedrá un <i class="della">lapsus</i
gráficu por zurriagueta, un dim. de zurriaga? [Cl].> Fusta [Cl].
  1. 1. gráficu por <i class="della">zurriagueta</i>, un dim. de <i class="della">zurriaga</i>? [Cl].> Fusta [Cl].
Cfr. zurriaga.
zurriánguememenuda
📖: zurriánguememenuda
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><zurriángamelamelunga [Xx]. zurriagámela [Mi].>(TEST)
  1. zurriánguememenuda
    • Uv
  2. ident class="della" level="1"></ident><zurriángamelamelunga
    • Xx
  3. zurriagámela
    • Mi
Xuegu de neños asemeyáu al del zurriegu [Xx. Uv. Mi].
  1. 1. Xuegu de neños asemeyáu al del <i class="della">zurriegu</i> [Xx. Uv. Mi].
Formación sol verbu zurriagar (cfr. zurriaga) con una allite- ración espresiva que quiciás s’enunciare en dalgún momentu del xuegu (cfr. zurriburri).
  1. Formación sol verbu zurriagar (cfr. zurriaga) con una allite- ración espresiva que quiciás s’enunciare en dalgún momentu del xuegu (cfr. zurriburri).
zurriasca, la
📖: zurriasca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. zurriasca
Vara verde y que cimbla [Ay]. Cfr. zurra 2.
  1. Vara verde y que cimbla [Ay]. Cfr. zurra 2.
  2. Ay
zurriascazu, el
📖: zurriascazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><zurriascazo [Ar]. +zurriasquezu [Ay].>(TEST)
  1. zurriascazu
  2. ident class="della" level="1"></ident><zurriascazo
    • Ar
  3. zurriasquezu metafonía
    • Ay
Zurriagazu [Cb. Ar], golpe con una zurriasca [Ay (= xorras- quezu = xurrasquezu)]. Cfr. zurra 2.
  1. Zurriagazu [Cb. Ar], golpe con una zurriasca [Ay (= xorras- quezu = xurrasquezu)].
  2. Ay (= xorras- quezu = xurrasquezu)
  3. Cfr. zurra 2.
zurriasconazu, el*
📖: zurriasconazu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+zurriasconezu [Ay].>(TEST)
  1. zurriasconazu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+zurriasconezu
    • Ay
Golpe dau con un trastu cualquiera [Ay (= xorrasconezu)]. Cfr. zurra 2.
  1. Golpe dau con un trastu cualquiera [Ay (= xorrasconezu)]. Cfr. zurra 2.
  2. Ay (= xorrasconezu)
zurriáu, el
📖: zurriáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Varetes o zurriagues texíes, xebatu que se pon na zarza de la cocina [Lln (= zardu)]. <ident class="della" level="1"></ident>Posible deverbal de <i class="della">zurriar</i>(TEST)
  1. zurriáu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Varetes o zurriagues texíes, xebatu que se pon na zarza de la cocina
    • Lln (= zardu)
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Posible deverbal de <i class="della">zurriar</i
(cfr. zurrar).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">zurrar</i>).
zurriburri
📖: zurriburri
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Tola xente, grande y pequeño [Vd]. //<i class="della">A zurriburri</i>(TEST)
  1. zurriburri
    • Cn
  2. ident class="della" level="1"></ident>Tola xente, grande y pequeño
    • Vd
  3. <i class="della">A zurriburri</i eonaviego
‘abondo’ [JS 115]. //Zurru ya burru ‘que ye de dominiu públicu’ [Cn (F)]. //A tou zurru ya burru ‘a tou tipu de xente (con sen es- preciatible)’ [PSil].
  1. 1. ‘abondo’ [JS 115]. //<i class="della">Zurru</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">burru </i>‘que ye de dominiu públicu’ [Cn (F)]. //<i class="della">A</i> <i class="della">tou</i> <i class="della">zurru</i> <i class="della">ya burru</i> ‘a tou tipu de xente (con sen es- preciatible)’ [PSil].
- Hay pescades como borra/morenes a zurriburri [Glorias Ast 165] Formación compuesta (común col cast. zurriburri) col impe- rativu del verbu zurrir ‘pegar’ (cfr.) con un segundu elementu burru → burri pa llograr un efeutu espresivu cola alliteración. Daqué asemeyao pervése en zurrubandurru (cfr.) que nun sa- bemos si ufre los mesmos elementos (zurrir + burru) o bien otros como zorru zurru + bandurru (‘raposu con bandorra o barrigón’). Tou un enunciáu col verbu zurriar vese nel citáu más arriba zurriánguememenuda (cfr.), etc.
  1. - Hay pescades como borra/morenes a zurriburri
  2. Glorias Ast 165
  3. Formación compuesta (común col cast. zurriburri) col impe- rativu del verbu zurrir ‘pegar’ (cfr.) con un segundu elementu burru → burri pa llograr un efeutu espresivu cola alliteración. Daqué asemeyao pervése en zurrubandurru (cfr.) que nun sa- bemos si ufre los mesmos elementos (zurrir + burru) o bien otros como zorru zurru + bandurru (‘raposu con bandorra o barrigón’). Tou un enunciáu col verbu zurriar vese nel citáu más arriba zurriánguememenuda (cfr.), etc.
zurriega, la
📖: zurriega
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><//zorregas [Eo].>(TEST)
  1. zurriega
  2. ident class="della" level="1"></ident><
  3. zorregas eonaviego
    • Eo
Especie de blima emplegada nel xuegu de A zurriagámela [Mi]. //-as ‘correes pa zurrar’ [/Eo/]. Cfr. zurrar.
  1. Especie de blima emplegada nel xuegu de A zurriagámela
  2. [Mi]. //-as ‘correes pa zurrar’ [/Eo/]. Cfr. zurrar.
  3. /Eo/
zurriegu, el
📖: zurriegu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Xuegu de neños en que dellos tán en círculu y ún, pela parte de fuera, entama a correr detrás d’otru; ún que lleva’l <i class="della">zurriegu</i>(TEST)
  1. zurriegu
    • Vd
  2. Xuegu de neños en que dellos tán en círculu y ún, pela parte de fuera, entama a correr detrás d’otru; ún que lleva’l <i class="della">zurriegu</i
intenta da-y con él [Vd].
  1. 1. intenta da-y con él [Vd].
2. Pañuelu de mano con dellos no- dios emplegáu nel xuegu del zurriegu [Vd]. Cfr. zurrar.
zurriosu, a, o
📖: zurriosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Con orbayu [Vd]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
  1. zurriosu
    • Vd
  2. Con orbayu [Vd]: <i class="della">Ta</i
zurriosu [Vd].
  1. 1. <i class="della">zurriosu</i> [Vd].
Cfr. zurrir.
zurrir
📖: zurrir
🏗️: NO
✍️: NO
Llover fuerte [Lln]. 2. Golpear, pegar, propinar una paliza [Lln]. 3. Causar sufrimientos la vida [Lln]: <i class="della">Zurrióme muchu </i><i class="della">la vida </i>[Lln]. Cfr. <i class="della">zurdir</i>. Un participiu débil ye ast. <i class="della">zurríu</i>(TEST)
  1. zurrir
  2. Llover fuerte
    • Lln
  3. 2
  4. Golpear, pegar, propinar una paliza
    • Lln
  5. 3
  6. Causar sufrimientos la vida
    • Zurrióme muchu la vida [Lln.">Lln]: <i class="della">Zurrióme muchu </i><i class="della">la vida </i>[Lln
  7. Cfr
  8. <i class="della">zurdir</i>
  9. Un participiu débil ye ast
  10. <i class="della">zurríu</i
(cfr. zurdíu) con posible nominalización zurríu (cfr.). El participiu fuerte masc. nominalizáu ye ast. zurriu (cfr.); el fem. zurria (cfr.). Un abondativu ye ast. zurriosu, a, o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">zurdíu</i>) con posible nominalización <i class="della">zurríu </i>(cfr.). El participiu fuerte masc. nominalizáu ye ast. <i class="della">zurriu</i> (cfr.); el fem. <i class="della">zurria</i> (cfr.). Un abondativu ye ast. <i class="della">zurriosu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.).
zurriu, el
📖: zurriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. zurriu
    • Vd
Orbayu, orpín [Vd].
  1. 1. Orbayu, orpín [Vd].
Cfr. zurria 1.
zurríu, ida, ío
📖: zurríu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
Cfr. <i class="della">zurrir</i>(TEST)
  1. zurríu
  2. Cfr
  3. <i class="della">zurrir</i
& zurdir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">zurdir</i>.
zurríu, el*
📖: zurríu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////zurríos [Ar].>(TEST)
  1. zurríu
  2. zurríos variación de número
    • Ar
Zurriagazos [Ar].
  1. 1. Zurriagazos [Ar].
Cfr. zurrir.
zurrizu, el
📖: zurrizu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Panoya de maíz perpequeña, con pocos granos y éstos estre- maos y malos [Pa]: <i class="della">Los zurrizos son comida pal ganáu </i>[Pa]. ¿Sedrá términu en rellación etimolóxica col cast. <i class="della">zuro</i>(TEST)
  1. zurrizu
  2. Panoya de maíz perpequeña, con pocos granos y éstos estre- maos y malos
    • Los zurrizos son comida pal ganáu [Pa.">Pa]: <i class="della">Los zurrizos son comida pal ganáu </i>[Pa
  3. ¿Sedrá términu en rellación etimolóxica col cast
  4. <i class="della">zuro</i
1 ‘taru- cu de la panoya de maíz, llueu d’esfregalu’ (drae 21ª)? Cfr. zurruciu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i> ‘taru- cu de la panoya de maíz, llueu d’esfregalu’ (drae 21ª)? Cfr. <i class="della">zurruciu</i>.
zurrón, ona*
📖: zurrón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<zurrona [Oc].>(TEST)
  1. zurrón
  2. zurrona
    • Oc
Xostrona {la muyer} [Oc].
  1. 1. Xostrona {la muyer} [Oc].
Cfr. zurrón.
zurrón, el
📖: zurrón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">zurrón </i>[Ri. Tox]. Fardel, mochila de pastor [Bard]. Pe- lleyu que se lleva al llombu pa carretar la vasía en que se muez o cata na braña [Qu. Tb. JH]. Bolsa de cueru pa llevar la comida’l pastor [Lln] que curia les vaques [Sm]. Especie de mochila de pelleyu de xatu [Ay]. Especie de sacu de pelleya de corderu usada polos pastores [R]. Talegu de piel curtida, de corderu o cabritu [Lln]. 2. Vasía de lata o de latón que se lleva al llombu pa tresportar lleche [Sm]. //<i class="della">En</i>(TEST)
  1. zurrón
  2. Cast
  3. <i class="della">zurrón </i>
    • Ri
    • Tox
  4. Fardel, mochila de pastor
    • Bard
  5. Pe- lleyu que se lleva al llombu pa carretar la vasía en que se muez o cata na braña
    • Qu
    • Tb
    • JH
  6. Bolsa de cueru pa llevar la comida’l pastor
    • Lln] que curia les vaques [Sm
  7. Especie de mochila de pelleyu de xatu
    • Ay
  8. Especie de sacu de pelleya de corderu usada polos pastores
    • R
  9. Talegu de piel curtida, de corderu o cabritu
    • Lln
  10. 2
  11. Vasía de lata o de latón que se lleva al llombu pa tresportar lleche
    • Sm
  12. <i class="della">En</i eonaviego
zurrón ‘que tien entá la grana (la yerba)’ [Lln]. //Tocar un bon zurrón ‘heredar’ [Tox]. ///Petiguñón, petiguñón/too lo quies pa el to zurrón [CyN (Recuerdos)].
  1. 1. <i class="della">zurrón</i> ‘que tien entá la grana (la yerba)’ [Lln]. //<i class="della">Tocar</i> <i class="della">un</i> <i class="della">bon</i> <i class="della">zurrón </i>‘heredar’ [Tox]. ///<i class="della">Petiguñón, petiguñón</i>/<i class="della">too lo quies pa el to </i><i class="della">zurrón</i> [CyN (Recuerdos)].
- y echó mano al currón de Pedro Díaz diciendo era aquel el ballico que le faltava 1664 [Sayambre/183-9] D’orixe inciertu como port. surrão, cat. sarró, gasc. sarroû como afiten Corominas-Pascual del cast. zurrón voz que paez tener equivalentes nel vascu zorro y nel ár. súrra. (dcech s.v. zurrón). Sí almitiríen un aniciu ár. autores como G. B. Pelle- grini (citáu por Garulo Muñoz 1983: 291) basáu na más vieya documentación de la Liguria pero Corriente (da s.v. surrão) dulda, un poco na llinia de Corominas-Pascual. Al mio enten- der ast. zurrón, lo mesmo que’l so femenín zurrona (
  1. - y echó mano al currón de Pedro Díaz diciendo era aquel el ballico que le faltava
  2. 1664 Sayambre/183-9
  3. D’orixe inciertu como port. surrão, cat. sarró, gasc. sarroû como afiten Corominas-Pascual del cast. zurrón voz que paez tener equivalentes nel vascu zorro y nel ár. súrra. (dcech s.v. zurrón). Sí almitiríen un aniciu ár. autores como G. B. Pelle- grini (citáu por Garulo Muñoz 1983: 291) basáu na más vieya documentación de la Liguria pero Corriente (da s.v. surrão) dulda, un poco na llinia de Corominas-Pascual. Al mio enten- der ast. zurrón, lo mesmo que’l so femenín zurrona (
cfr.), po- dríen entendese como aum. del ast. zorru, zorra [o meyor, de zurru, zurra (cfr.)]. En tol procesu foi posible que surdieren usos axetivos peyorativos (cfr. zurrón, ona) y la formación del verbu azorronar (cfr.) o *azurronar que conocemos pel par- ticipiu azurronáu, ada, ao (cfr.) y pelos deverbales zurronáu (cfr.) y zurronada (cfr.). Tamién el verbu enzurronar (cfr.).
zurrona, la
📖: zurrona
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Zurrón pequeñu [Bulnes (Lln)]. Bolsa grande de piel d’oveya onde los pastores guarden la comida [VCid]. 2. Vasía de latón usada como mochila sol llombu, emplegada pa carretar lleche (especialmente dende la <i class="della">braña)</i>(TEST)
  1. zurrona
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Sm
  2. Zurrón pequeñu
    • Bulnes (Lln)
  3. Bolsa grande de piel d’oveya onde los pastores guarden la comida
    • VCid
  4. 2
  5. Vasía de latón usada como mochila sol llombu, emplegada pa carretar lleche (especialmente dende la <i class="della">braña)</i
[Ri. Qu. Tb. Sm]: Tiróu la zurrona pol serraspal abaxu [Tb]. Cfr. zurrón.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Ri. Qu. Tb. Sm]: <i class="della">Tiróu</i> <i class="della">la </i><i class="della">zurrona</i> <i class="della">pol</i> <i class="della">serraspal</i> <i class="della">abaxu</i> [Tb]. Cfr<i class="della">.</i> <i class="della">zurrón.</i>
zurronada, la
📖: zurronada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Lo que cabe nun <i class="della">zurrón</i>(TEST)
  1. zurronada
    • Tb
  2. Lo que cabe nun <i class="della">zurrón</i
o zurrona [Tb].
  1. 1. o <i class="della">zurrona</i> [Tb].
Zurrón o zurrona enllenos [Tb. Sm]. Cfr. zurrón.
zurronáu, el
📖: zurronáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+zurronóu [y Sb]. +zurronéu [Ay].>(TEST)
  1. zurronáu
    • Sb
    • Tb
    • Sm
  2. zurronóu metafonía
    • y Sb
  3. zurronéu metafonía
    • Ay
Lo que cabe nun zurrón [Sb] o zurrona [Tb]. Zurrón o zurro- na enllenos [Sm]. Zurrón enllenu [Ay].
  1. 1. Lo que cabe nun <i class="della">zurrón</i> [Sb] o <i class="della">zurrona</i> [Tb]. <i class="della">Zurrón</i> o <i class="della">zurro- na</i> enllenos [Sm]. <i class="della">Zurrón</i> enllenu [Ay].
2. Muncha cantidá de daqué [Lln]: Un zurronáu de ropa [Lln]. Cfr. zurrón.
zurru, a, o
📖: zurru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. zurru
    • Lln
De color blanco con manches prietes (la oveya) [Cl]. De color pardusco (la llana y la cara del corderu) [Lln].
  1. 1. De color blanco con manches prietes (la oveya) [Cl]. De color pardusco (la llana y la cara del corderu) [Lln].
Posiblemente de la voz onomatopéyica zur (cfr. zura) con que se llama a la palomba asonsañando la so voz natural (cfr. zorita), como proponen Corominas-Pascual pal cast. zurita, zura, zurana (dcech).
zurru, a, el/la
📖: zurru
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
Cfr. <i class="della">zorru,</i><i class="della">(TEST)
  1. zurru
  2. Cfr
  3. <i class="della">zorru,</i><i class="della"
a.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. a</i>.
zurrubandurru, el
📖: zurrubandurru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">zurrubandurru,</b>(TEST)
  1. zurrubandurru
  2. b class="della">zurrubandurru,</b
el Xuegu de neños [AGO].
  1. 1. <b class="della">el </b>Xuegu de neños [AGO].
Cfr. zurriburri.
zurruciu, {el}
📖: zurruciu
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
Cosa ruín [Lln]. ¿Del mesmu aniciu que <i class="della">zurrizu</i>(TEST)
  1. zurruciu
  2. Cosa ruín
    • Lln
  3. ¿Del mesmu aniciu que <i class="della">zurrizu</i
(cfr.)?
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.)?
zurrupiu, a, o*
📖: zurrupiu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zurrupia [Tor].>(TEST)
  1. zurrupiu
  2. zurrupia
    • Tor
Ramera, de vida llicenciosa (la muyer) [Tor].
  1. 1. Ramera, de vida llicenciosa (la muyer) [Tor].
Posible despeutivu de zurra ‘raposa’ (cfr.) → zurrupia cola amestadura del suf. -up(i)a.
“zurutera”
📖: “zurutera”
🏗️: NO
✍️: SI
Cfr. <i class="della">zurón,</i>(TEST)
  1. “zurutera”
  2. Cfr
  3. <i class="della">zurón,</i
ona.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ona</i>.
zurzulique, {el}
📖: zurzulique
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
(TEST)
  1. zurzulique
Persona peractiva, qu’actúa ensin reflexón (= cernique) [Bab].
  1. 1. Persona peractiva, qu’actúa ensin reflexón (= cernique) [Bab].
Cfr. cerneyu.
zusmiar
📖: zusmiar
🏗️: NO
✍️: NO
<zusmar [y Md].>(TEST)
  1. zusmiar
    • Pr
    • Md
  2. zusmar
    • y Md
Rezumir [Pr]. Manar, brotar, salir agua, remexar [Md (= zu- mar)].
  1. 1. Rezumir [Pr]. Manar, brotar, salir agua, remexar [Md (= <i class="della">zu- </i><i class="della">mar</i>)].
2. Lloramingar [Oc]. Verbu fechu sol ast. zusmiu (cfr. zumu). Un intensivu de zus- miar ye ast. rezusmiar (cfr.).
zusmiu, el
📖: zusmiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zusme [y Cv].>(TEST)
  1. zusmiu
    • Pr
    • Vd
    • Oc
  2. zusme
    • y Cv
Zumu [Pr] de les frutes [Vd]. Zumu d’un alimentu cualquiera [Oc].
  1. 1. Zumu [Pr] de les frutes [Vd]. Zumu d’un alimentu cualquiera [Oc].
2. Zumu, salvia de los vexetales [Cv]. 3. Líquidu que remexa [Pr]. Posible variante del ast. zumu. Pero l’ast. zusme pue ser un deverbal del inf. de zusmiar o *zusmir.
zutanu, a
📖: zutanu
🔤: , a
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a
<+zutenu [Ay].>(TEST)
  1. zutanu
    • Tb
  2. zutenu metafonía
    • Ay
Cualquiera [Ay. Tb].
  1. 1. Cualquiera [Ay. Tb].
Del mesmu aniciu inciertu que’l cast. zutano (cfr. fulanu).
zutra, la
📖: zutra
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zuta [Lln. Cl. Sm]. zutre [Tox].>(TEST)
  1. zutra
  2. zuta
    • Lln
    • Cl
    • Sm
  3. zutre
    • Tox
Cueta d’una ferramienta [Lln. Tb, Sm (= cueta)]: La zuta d’una zuela [Lln]. Culata de la bruesa [Tox]. 2. Boca del mar- tiellu col que trabayen los canteros [JH]. 3. Gubia [Cl]. Cfr. zutrón.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cueta d’una ferramienta [Lln. Tb, Sm (= cueta)]: <i class="della">La</i> <i class="della">zuta </i><i class="della">d’una</i> <i class="della">zuela</i> [Lln]. Culata de la bruesa [Tox].
  3. 2. Boca del mar- tiellu col que trabayen los canteros [JH].
  4. 3. Gubia [Cl]. Cfr. <i class="della">zutrón</i>.
zutrón, el
📖: zutrón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>//futrión [y Sb]. futrón [Ca]. citrón [Tox].>(TEST)
  1. zutrón
  2. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  3. futrión eonaviego
    • y Sb
  4. futrón
    • Ca
  5. citrón
    • Tox
Maza pa romper piedra [Lln (= martillón). Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Sb. Ri. Ar. Tb. Sm. Md. Cn (F). Tox. R. AGO]: Cayóume’l zutrón na dida ya estrapal.lóumela dafeitu [Cn (F)]. Maza grande y pesada pa partir piedres grandes [Qu]. Ferramienta pesada, terminada en picu nún de los cabos y en martiellu pel llau contrariu, con un furacu en medio pa meter el mangu (emplegada pa partir grandes piedres o pa esbastales tosca- mente) [Cv]. Maza de machacar [Xx]. Barra pesada de fierro que termina nuna seición plana y cortante cola que se faen mozquetes nes piedres grandes pa cuartiales [Ca]. Escoda con dos boques [JH]. Machu de la ferrería [Oc]. {2. Cepu pa pescar [Lln], podría ser un tracamundiu por butrón (cfr.)}. //Quedar en un zutrón ‘quedar ensin vista’ [Lln]. - da ‘n campu co la fesoria o na piedra col zutrón 1903 [PPría(SNP)/19]
  1. Maza pa romper piedra [Lln (= martillón). Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Sb. Ri. Ar. Tb. Sm. Md. Cn (F). Tox. R. AGO]: Cayóume’l zutrón na dida ya estrapal.lóumela dafeitu [Cn (F)]. Maza grande y pesada pa partir piedres grandes [Qu]. Ferramienta pesada, terminada en picu nún de los cabos y en martiellu pel llau contrariu, con un furacu en medio pa meter el mangu (emplegada pa partir grandes piedres o pa esbastales tosca- mente) [Cv]. Maza de machacar [Xx]. Barra pesada de fierro que termina nuna seición plana y cortante cola que se faen mozquetes nes piedres grandes pa cuartiales [Ca]. Escoda con dos boques [JH]. Machu de la ferrería [Oc]. {2. Cepu pa pescar [Lln], podría ser un tracamundiu por butrón (cfr.)}.
  2. Lln
  3. //Quedar en un zutrón ‘quedar ensin vista’ [Lln]. - da ‘n campu co la fesoria o na piedra col zutrón
  4. 1903 PPría(SNP)/19
De la mesma familia paez l’ast. zutra (cfr.). Variante del ast. futrón (cfr.), voz que paez rellacionase col ast. futir ‘fastidia- se’ (cfr.), futise ‘burllase’, afutar ‘emburriar’, ‘facer fuerza’ (cfr. futro, afutar), too ello averao etimolóxicamente al llat. FŬTŬERE ‘foder’ y *FUTTUERE (DCECH s.v. futre). Semántica- mente alviértese una nidia referencia al fechu de ‘facer fuer- cia’ y, mesmamente, a ‘golpear’, función ésta que ye cometíu de zutrón. Dende zutrón féxose’l verbu azutronar (cfr.).
zuzaina, la
📖: zuzaina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Especie de flauta o chirimía que xunto col bombu y el tambor formaben la orquesta tradicional [VCid]. Cfr. <i class="della">donzaina 1</i>. <ident class="della" level="3"></ident>Acabó d’imprentase esti <i class="della">Diccionariu</i>(TEST)
  1. zuzaina
  2. Especie de flauta o chirimía que xunto col bombu y el tambor formaben la orquesta tradicional
    • VCid
  3. Cfr
  4. <i class="della">donzaina 1</i>
  5. <ident class="della" level="3"></ident>Acabó d’imprentase esti <i class="della">Diccionariu</i
Etimolóxicu de la Llingua Asturiana a 25 díes andaos del mes de mayu del añu 2021
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Etimolóxicu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">Llingua</i> <i class="della">Asturiana </i>a 25 díes andaos del mes de mayu del añu 2021