Total de entradas
Con variantes de expresión
Con información semántica
Con documentación
Con etimología
Con documentación histórica adicional
| Display_Form | Variantes_Expresión | Información Semántica | Documentación | Etimología | Documentación Histórica Adicional |
|---|---|---|---|---|---|
v 📖: v🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Lletra del abecedariu asturianu. Representa davezu al fonema /b/, lo mesmo que la grafía “b”.
|
|||
vaca, la 📖: vaca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">vaca</i>(TEST)
|
[Xral], fema que yá foi sirvida pol bue [Cl: Lc (Vaca)]. 2. Ziphius cavirostris [Tz, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac)]. Cetaceu de varies tonelaes, de color blanco y prieto, qu’atacaba a los llofinos [Lln]. 3. Cuernu emplegáu nel xue- gu de los cuornos las cabras [Cl]. 4. Muyer fuerte y polo xeneral d’ademanes ordinarios [Md]. Muyer dexada, apática [Ca (Metáfora)]. 5. Barcu de pesca, xeneralmente d’altura, dedicáu al arrastre [Xx]. Barcu que sal a pescar solu non en pareya [Xx]. 6. Fueya del acebu, xardón, carrascu o briscu (recibe esti nome cuando los rapazos empleguen estes fueyes nel xuegu empareyándoles a mou de pareyes de tiru) [Cg]. //-ques ‘el ganáu vacuno’ [Bi. Tb (vacas)]. ‘fueyes del briscu’ [Cb]. //Vaca barquina ‘vaca que respira con dificultá’ [Llg]. //Vaca casina ‘vaca de raza asturiana’ [Llg]. {Piensen que provién del Conceyu de Casu}//Vaca’l diablu ‘cast. libélula’ [Gr]. //Vaca manera ‘vaca que nun ta preñada y nun tien xatu’ [Llg]. //Vaca marina ‘Ziphius cavirostris’ [Tz, Xx, Cñ (ppac)]. //Vaca-guo ‘dizse de la vaca flaca y de marcha poco gracio- sa’ [Cl]. //Vaca pasiega ‘vaca frisona, blanca y parda’ [Llg]. //Vaca pinta ‘vaca frisona blanca y prieta’ [Llg]. //Vaca prieta ‘metáfora pa referise a la fame’ [Grangerías a. 1712]. //Vaca proacina ‘tipu de vaca que se piensa tien aniciu en Proaza’ [Tb]. //Vaca ratina ‘vaca de la raza pardoalpina’ [Llg]. //Vaca roxa ‘vaca de la raza asturiana, asturiana de los valles’ [Llg]. //Vaques del siglo ‘vaca cariñosa y casera qu’axunta toles bo- nes cualidaes, esto ye, que da lleche abondo y pare tolos años’ [Oc]. ///De les vaques a comuña lleva l’amu hasta la uña [Po (LC)]. Don sin din, corral sin vaques ‘val más tener riqueces que non tratamientu’ [LC].
|
pro una uacca parida 1207 [LRCourias/23]
|
Del llat. uacca, -ae ‘vaca’ (em), panrománica (rew) ya pan- hispánica (deeh). Un diminutivo-despeutivu *-ŏtta de uac(c) a tenémoslu nel ast. vacueta (cfr.) → magüeta (cfr.); daqué asemeyao alviértese na amestanza col masculín *-ŏceus res- ponsable del ast. vacuezu ‘vaca pequeña y flaca’. Dambes pa- llabres ufren los mesmos sufixos diminutivos que vemos nos continuadores del llat. anguis, ast. angüetu y angüezu. Con un sen peyorativu, tenemos un masc. aumentativu vacourión (cfr.) y vacurrión (cfr.). En magüeta obsérvase, dende uacca, un tracamundiu de llabiales b-/m- y un (non aguardable) re- sultáu de -cc- → -c- cola sonora -g- quiciabes favorecíu pola frecuencia con que [g-] s’antepón al diptongu [we] en dellos contestos. Con too, la confusión de llabiales b-/m- ye dalgo que vemos tamién nel ast. na pareya baga, maga (cfr. baga) continuadores del llat. baca ‘cápsula de dellos frutos’ que pudiere dar a entender dalguna influencia mutua ente dam- bos términos llueu de consumase la xuntanza fónica defini- tiva de los dos; ello mesmo vuelve a vese cuando alvertimos una inesperada [γ] en magüeta que sí, como diximos, pue ser d’influxu de la familia de vaga 2 (cfr.) pero que yá apaez na nuesa documentación de magar el sieglu x (§b); pero entá más porque, semánticamente, l’asociación de vaca con un fitónimu (aceición §6) nun resulta claro anque s’intente una rellación col xuegu de rapazos qu’empareyen les fueyes como si foren vaques; de la mesma manera que vacalloru ‘acebu’ da a entender non que se trata d’un masculín de vacalloria sinón d’un árbol que da un frutu (baga) de color negro o escuro (llo- ru), del color del lloréu. L’aplicación del nome d’un animal a un pexe, nesti casu la vaca, al Ziphius, ye daqué posible (ppac 449) anque sedría discutible si nello (cfr. vacha) ha contase col influxu del llat. bacchus, -i ‘un tipu de pexe de mar’ (old). Na aceición §5 vaca ‘barcu de pesca’ podríamos ver, quicia- bes, un procesu semánticu asemeyáu al que s’alvierte n’otres xeografíes onde s’aplica’l correspondiente masculín, bou, al nome del barcu. Dende ast. vaca féxose’l deriváu vacada (cfr.) y el verbu avacar 1 (cfr.) y, en rellación etimolóxica, xustifícase ast. avacón (cfr.) y avacador (cfr.). Un ax. de vaca tenémoslu en vacunu, a, o (cfr.), con vieya documentación nel dominiu anque güei sía términu sentíu como cultismu. Na fastera occidental, n’A Estierna, conséñase Marzo manaco que non crías buei nin vaco [LC] onde, a lo meyor, vaco re- presenta una formación analóxica masculina de vaca. Sedría un masc. como vacuezu (cfr.). |
|
vacación, la* 📖: vacación🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////vacaciones [Xral].>(TEST)
|
Descansu, tiempu en que nun se trabaya [Xral].
|
para apresentar clerigo ydonio quando acaesçer vacaçion o pronunçiaçion 1495 [MC-II/384]
Del llat. uacātio, -ōnis ‘la situación de tar llibre’ (old), per vía semiculta. |
||
vacada, la 📖: vacada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vacá [y Cl. Mi. Ay. Ll. Ri. Qu]. vacaa [Sb].>(TEST)
|
Conxuntu de vaques propiedá d’un vecín o cabaña d’un pue- blu [Cl]. Grupu grande o manada de vaques [Md. PSil]. Re- bañu de vaques [Mar] que va curiáu pol vaqueru [VCid]. 2. Unidá de pastu [Mi. Ll]. Unidá d’apreciación sobro un prau o pastu equivalente al terrén que se considera qu’una vaca pue pacer nun mes [Sb. Ri. Qu. Tb]. Unidá de midida de praos y vegues [Ay]. 3. Peonada, lo qu’un home siega ordinariamente nun día y el mesmu día de la siega [JH]. //La vacada de Pixán cítase irónicamente pa referise a quien teniendo una pequeña cantidá de vaques presume de ser dueñu d’un gran númberu [PSil]. ///Val más vaca que vacada, que vaca con fame ñon ti da nada ‘ye preferible tener pocu ganáu y bien atendío que muncho y ensin atender’ [LC].
|
|
Cfr. vaca. |
|
vacal* 📖: vacal*🏗️: SI ✍️: NO |
Ax. que conocemos pela documentación llatina de Lleón:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">bustum</i>(TEST)
|
uaccalem quod Deregenda nuncupatur 950 (s. xii)
|
|
||
vacallina, la* 📖: vacallina🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vacal.lina [Tb].>(TEST)
|
Inseutu escuru ensin identificar, con cuernos a mou d’abrazaderes, que mete un ruíu carauterísticu [Tb].
|
|
Paez afayadizo pescanciar qu’esti nome ye frutu d’una ames- tanza d’un primer elementu vaca (cfr.) con un axetivu -l.lina, como en vacalloca (cfr.), vacalloria (cfr.), vacamora (cfr.). Esti segundu elementu podría entendese como un participiu fuerte del verbu llat. līnīre variante de linere ‘untar’, ‘frotar’ (old). El resultáu ast. empobínanos a almitir la cantidá /ī/ na primera sílaba frente a la propuesta d’Ernout-Meillet que con- señen lĭnīre (em s.v. lĭnō). Quiciabes la idea de ‘frotar’ ye la que sofita l’axetivación que recibe vaca, nome tamién d’usu |
|
vacalloca, la 📖: vacalloca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Melolonta</i>(TEST)
|
vulgaris, moscón [AGO (= abetarru)].
|
|
||
vacalloria, la 📖: vacalloria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><vacal.loria [Ay]. vacallora [y Lln. Cl (i). Pa]. vacal.loura [An. Vil (Cruce). Forniel.las, An, Oneta (Cv)]. vacal.louria [Qu. Tb. Cn (F). Soutu (Oc). Vd. Moraos (Cv). Cv]. vacallouria [Sl.
<ident class="della" level="1"></ident>/Eo/]. vacal.loira [Bab]. {Con cheísmu, vacachouria [Tox]}.
///<ident class="della" level="1"></ident>//vacaloria [Cb. y Ac. Llg]. //vacaloira [Valdedo (Cv)].
///<ident class="della" level="1"></ident>/vacalluras [y Lln]. vacallueras [y Lln]. vacalluelas [y Lln].>(TEST)
|
Lucanus cervus [Lln. Cn (F)]. Cast. ciervu volante [Cl (i). Pa. Ci (VB). Cg. Cb. Llg. Sb. Cp. Ac. Ay. Qu. Tb. Pr. Sl. Soutu (Oc). Vd. Paredes, Rechanos, Vil.lapedre (Cv). Tox. Vil (Cru- ce). Oneta (Cv)]. Coleópteru con élitros, cuerpu ovaláu, prietu o arroxáu [Ca]: Pasóme una vacalloria rozándome los güeyos [Ca]. Inseutu que dispón d’un par d’élitros y otru d’ales [An]. Animal dañín asemeyáu a la cucaracha [Cd]. Cantárida [/Eo/]. Grillu común [Forniel.las, An (Cv)]. 2. Persona allocada [Tb. Cd]: Ésa ya una vacal.louria [Tb]. Persona poco seria, aven- tada [Ac]. 3. Xuegu de neños en que varios rapazos agárrense de la cintura colos brazos siguiendo un orden de mayor a me- nor; el que va a la cabeza allarga los sos, como si foren cuer- nos, pa defender a los otros que lleva detrás, de les embestíes o turniadures d’otru qu’acomete per toes partes; entama’l xuegu con unes pallabres rituales: -You soi la vacal.loira que te he de rumper la bandorga, diz el de los cuernos, -Ya you el l.lobu cerbal que te voi a cumer el mejor tenral [Bab]. 4. Acebu, xardón [Lln].
|
|
D’una amestanza de dos elementos, aparentemente’l primeru un continuador del llat. uacca, -ae ‘vaca’; el segundu del ax. llat. laureus, -a, -um ‘de lloréu’ (abf) que se caltién, pelo me- nos parcialmente en delles fasteres occidentales (cfr. lloriu, a, o 1) y equí apaez dando nome al acebu por cuenta’l so color escuro tamién. De ser les coses asina tendríamos que vacallo- ria ‘vaca del color del lloréu’, ‘vaca prieta o negra’ (talmente como apaez na vieya documentación del dominiu), sedría una cenciella tresllación del nome del cuadrúpedu al del inseutu (§1), una comparanza motivada polos cuernos y pol color de dambos y bien asitiada na aceición §3 en que’l xuegu infantil fai nidia referencia a los cuernos de la vaca. Si a ello axunta- mos que vacalloria tien un equivalente vacamora (orixinaria- mente ‘vaca de color prieto’ → ‘vacalloria’) paez que fadría falta perafitase na mesma idea y más entá al alvertir el mesmu usu nel masculín güei mourín ‘bichu más pequeñu que’l salta- praos, y que canta de nueche y fai furacos nun tipu de planta’ [Ti (i)]. De toes maneres un elementu nuevu fainos duldar de la seguranza con que podríamos almitir la propuesta fecha; referímonos a que n’ast. tamién s’atopa como sinónimu de vacalloria el términu vacalloca que nos empobina a almitir en vacalloria la sospecha d’una nueva xustificación etimolóxica non con lloria (de laureus, -a, -um) sinón con lloria ‘alloria- da’ (cfr. alloria), emparentáu col verbu alloriar como paez alvertise cola aceición §2 conseñada enriba. Abulta perclaro qu’en vacalloria ha almitise l’influxu del ast. lloria (cfr. allo- ria); lo que nun nos atreveríamos a afitar ye si nello pudo xu- gar dalgún papel la referencia al laurus ‘lloréu’ emplegáu na nuesa tradición popular p’aventar y esconxurar bruxes y otra mundicia qu’interfería na convivencia de tolos díes. Tamién podría suxerise que na motivación primaria nun s’asitia nece- sariamente na vaca (uacca) sinón nun diminutivu de apis, -is
→ *apĭcca laurea ‘abeyina de color escuro’ > *becalloria → vacalloria, con camudamientu debíu al influxu del nome del animal domésticu perespardíu (pe1: 21) y que podría recibir l’encontu d’otros términos que planteguen la mesma dulda de vacal.lina y vacalloca. Entá más, l’ast. *becalloria podría xustificar de mou afayadizu la creación del verbu *be(ca)llo- riar → *belloriar → billoriar (cfr.). Pero en tou casu, sía den- de vacalloria sía dende *becalloria l’ast. conoz un resultáu con haploloxía valloria (cfr.). |
|
vacallorina, la 📖: vacallorina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vacal.lorina [Ll]. vacal.lurina [Ri]. vacal.lourina [An. Cv].>(TEST)
|
Cast. ciervo volante [Xx. Llu. Ll. Cv. JH. Noval 93]. Inseutu que se cría abondo ente los álamos, tien color pardo, ye aláu y del tamañu de los grillos [JH]. Inseutu como cucaracha o escarabayu que se cría nos árboles [R]. Inseutu con un par d’élitros y otru d’ales [An]: Las vacasl.lourinas tamién se l.laman vacasl.louras [An]. Lucanus cervus, escarabayu [Ri]. Escarabayu [Cñ]. Moscón de primavera que cueyen los rapa-
|
zos [AGO]. Grillu común [Cv]. Coccinella septempunctatam [Xx (JS)]. 2. Persona de curtiu xuiciu [Cñ]. Dim. de vacalloria (cfr.). |
||
vacalloru, el 📖: vacalloru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Acebu, xardón [Lln (= acebu)]. Cfr. <i class="della">vaca</i>(TEST)
|
& vacalloria.
|
|||
vacamora, la 📖: vacamora🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">ciervo</i>(TEST)
|
volante {probablemente} [Cr].
|
Cfr. vacalloria. |
||
vacante 📖: vacante🏗️: NO ✍️: NO |
<vagante (Doc.).>(TEST)
|
Llibre (aplicáu xeneralmente a finques o cases que queden llibres llueu d’arrendaes) [Pr]: Quedóunus una casa vacanti [Pr]. Vacía, ensin ocupar [Sm]: Dalguna corte vacante habrá pa zarrar las vacas [Sm]. 2. {(Doc.). Ensin cubrir (un cargu}. //Las vacantes ‘les vacaciones’ [Villah].
|
|
del llat. uacare (cfr. va- gar 1), uacans, -ntis (§a). A la so vera alcuéntrase, tamién docu- mentáu, el correspondiente participiu pero per vía popular (§b): |
|
vacantín, el 📖: vacantín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tiempu llibre [Qu]: <i class="della">Cuando</i>(TEST)
|
tenía un vacantín siempre se po- nía a las madreñas [Qu].
|
Dim. nominalizáu de vacante (cfr. vagar). |
||
vacapinta, la 📖: vacapinta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Vaca con pintes [Xral]. 2. Nome que dan los neños a la <i class="della">ga-</i><i class="della">(TEST)
|
moniella [Ay].
|
|
||
vacar 📖: vacar🏗️: NO ✍️: NO |
Nun salir a la mar mentanto llimpien les calderes de la embar- cación [Llu (= <i class="della">vaciar</i>)].
Paez que la definición fai sinónimos los verbos <i class="della">vagar</i>(TEST)
|
1 y vaciar sofitándose: a) nel averamientu fónicu de dambos; b) na proximidá temporal y consecutiva de los significaos, el primeru ‘nun trabayar’ (vagar 2); el segundu, ‘mentanto les calderes tán vaciándose’ (vagar 1 & vaciar). Cfr. vagar 2.
|
|||
vacariza, la 📖: vacariza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vaqueiriza [Pzu]. vaquiriza [Mar].>(TEST)
|
Corral cubiertu onde meten el ganáu d’iviernu [Mar]. 2. Bra- ña de los vaqueiros [Pzu (= vaqueirada)].
|
|
cfr.) con una incrementación femenina del suf. -īcius, -a, -um (old), esto ye, *uaccarīcia, lo mesmo que se pervé dende l’acusativu bouem → boārium ‘de bue’ (em) + -īcia → *boarīcia > “boeriza” (ast. guariza, güeiriza), dambos pre- sentes ente los nomes de llugar (ta 396). Pero la presencia del axetivu “bacarica” apaez ceo na documentación de Sahagún (Pensado 1999: 205 y 287), ta bien representada como nome na toponimia gallega y menos na portuguesa (Pensado 1980b: 352), y “uacariços” tamién pue apaecer, lo mesmo que “ce- llariço”, más serondamente como nome d’oficiu (FZ-E 62/9) como yá alvertimos (pe2). |
|
vacarizu, el* 📖: vacarizu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación (‘el qu’atiende a les vaques’):
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">elos ouegeiros e los </i><i class="della">uacariços</i><i class="della">(TEST)
|
e todo pastor de ganado que a soldada estouier [FZ-E (FFLL): 62/9] Cfr. vacariza.
|
|||
vacha, la 📖: vacha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Pristiurus</i>(TEST)
|
melanostomus, golayu [Llu (ppac)].
|
|
||
vaciada, la 📖: vaciada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><vaciáa [JH].>(TEST)
|
|
|||
vaciador, ora 📖: vaciador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident>El que <i class="della">vacia</i>(TEST)
|
[Tb].
|
|
||
vaciadura, la 📖: vaciadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">vaciar</i>(TEST)
|
[Tb]. Cast. vaciamiento [JH].
|
Cfr. vacíu, ía, ío. |
||
vaciar 📖: vaciar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><avaciar [y Ll].>(TEST)
|
Cast. vaciar [Llg. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. PSil. Tox]. Dexar en- sin líquidu una vasía [R]. 2. Repartir la comida [Lln]. Echar la comida {de la pota} nos platos [Llv. Sb. Ay. Qu. Tb. Sm]: La que vacia sabe lo que fai [Tb]: Ta la comida vaciao [Sb]. Repartir la comida qu’hai en pote o pucheru dexándolu va- cíu [JH]. Poner la comida na mesa [Ri]: Viníi a comer que ta vaciao [Ri]. 3. Allisar la parte d’atrás de la madreña col picu de la zuela [Sb] o cola llegra na taladradoria [Ll]. Quitar madera del interior de la madreña cola zuela o eixuola [As].
|
|
Cfr. vacíu, ía, ío. De toes maneres paez alvertise un avera- mientu ente l’ast. vaciar y varciar (cfr.). |
|
vaciáu, el 📖: vaciáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">bacinilla</i>(TEST)
|
[Arm].
|
Deverbal de vaciar (cfr.) onde se pervé la nominalización del participiu débil masculín a la vera del femenín la vaciada (cfr. vacíu, ía, ío). |
||
vaciente 📖: vaciente🏗️: NO ✍️: NO |
Que ta baxando la marea o yá ta baxa [LC]: <i class="della">Lluna</i>(TEST)
|
entrante o saliente, media marea vaciente.
|
Del participiu de presente del verbu vaciar (cfr.), *vaciante → vaciente, por inseguridá de la combinación vocálica. Ye cierto que vaciente podría xustificase dende’l correspondiente particicipiu de *uacēre (cfr. vacíu). |
||
vacieru, el* 📖: vacieru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vaciero [VCid].>(TEST)
|
Pastor improvisáu que, de primavera, va col vacíu (ganáu) [VCid].
|
Formación sol nome vacíu (cfr.). |
||
vación, ona 📖: vación🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Comedor, tragón [Cv].
|
Aum. de vacíu, a, ‘que come muncho’, esto ye, ‘que vacia los cacíos de la comida’. |
||
vacíu, ía, ío 📖: vacíu🔤: , ía, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ía,, ío |
<vacidu [Cr. Ac. Qu. R]. /////vaciu/vacia [y Tb]. vacia [Lln. Ar].>(TEST)
|
Cast. vacío [Lln. Cr. Ac. Ay. Qu. Tb. Ar. R]. 2. Que nun foi semada (una tierra) [VCid].
|
|
Del llat. uacīuus, -a, -um ‘vacante’, ‘vacíu’ (old; abf), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. vagar). En realidá, al llau del intentu de caltener el [-w-] triunfa la so perda y, dacuando, ye posible alvertir la presencia de [-δ-] anque ésti pudiere ser un participiu de *uacēre, verbu supuestu por Ernout-Meillet (em s.v. uacō). Sobro vacíu, amás de la so posible nominalización (cfr. vacíu → vacieru), pudo xeneralizase’l verbu vaciar (cfr.) col so compuestu y sinó- nimu esvaciar (cfr.), como caleyar y escaleyar. Pero al llau de los resultaos etimolóxicos de uacīuus, con acentuación na mesma sílaba que los participios débiles de vaciar, atopamos lo qu’abulta continuador del participiu fuerte de vaciar, esto ye, vaciu, a, o (cfr.) a la vera de la nominalización del débil de vaciar, esto ye vaciáu (cfr.), vaciada (cfr.). En rellación eti- molóxica ta l’ast. vaciador (cfr.), vaciadura (cfr.). Semántica- mente los términos en rellación con vacíu ‘que nun tien nada dientro’ xustifiquen l’emplegu del nome vacíu (‘conxuntu de carneros y oveyes machorres que, de primavera, dixebra’l pastor del restu’l rebañu’) como ‘ganáu que nun preña’, esto ye, *‘ganáu que nun tien nada dientro’. |
|
vacíu, el 📖: vacíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vacidu [Bab. y R]. vacío [VCid].>(TEST)
|
Conxuntu de botelles vacíes [Tb].
|
2. Conxuntu de carneros y oveyes machorres que, de primavera, dixebren del restu’l rebañu [VCid]. 3. Cast. bazo [R]. Inyarga, especialmente de la vaca [Bab]. //-os ‘poces que tienen les vaques xunto a la paletiya trasera’ [VCid]. Cfr. vacíu, ía, ío. |
||
vacourión, el 📖: vacourión🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Vaca grande y fuerte [Md].
|
Cfr. vaca. |
||
vacu, a, o 📖: vacu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Vacíu [Si. JH]. 2. Ensin semar (un terrén) [Si.Tb]. Ensin cultivar [Qu. /Mánt/. Llomb] un tiempu (un terrén) [Cv]. Ermo (un terrén) [Tb], que dexó de cultivase [Sm (= ava- quecíu). Bab. Vg]: <i class="della">Aquel.la tierra quedóu vaca </i>[Sm]. 3. En- sin cubrir (una plaza), vacante [JH]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
curatu de Perllora está vacu agora [JH]. 4. Ensin ocupación [JH. /Eo. Mánt/]: Yo estó vacu [JH]. //De vaco ‘ensin cultivar’ [Llomb]. //Capellán vacu ‘capellán que nun tien asitiamientu fixu, que nun tien ilesia asignada’ [JH].
|
|
Del llat. uacuus, -ua, -uum ‘vacíu’, ‘llibre de’, ‘non asignáu’ (em; old), per vía cultizante frente a los resultaos con -c- so- norizada (cfr. vagua; pe2: 405). Dende vacu féxose’l verbu vaquear (cfr.) y avacar 2 (cfr.) y el verbu incoativu avaquecer (cfr.). De toes maneres, el verbu avacuar (cfr.) pudiere enten- dese tamién como siguidor cultu de evacuare (abf) lo mesmo que’l compuestu desavacuar (cfr.). |
|
vacueta, la 📖: vacueta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Vaca ruina [Tb]. 2. {(Doc.). Tipu de cueru iguao y curtío}. Posible dim. del ast. uac(c)a + ŏtta>(TEST)
|
ast. magüeta (cfr.), con tracamundiu de llabiales. Pero a la vera tenemos otru dim. del ast. uacca + ŏtta > *vac(u)eta → ast. vaqueta (güei poco usáu). Quiciabes ast. vaqueta [bakéta] ye paralela pero daqué dixebrada semánticamente del cast. vaqueta ‘cueru de xatu iguao y curtío’ (drae 21ª), qu’apaez na nuesa lliteratura:
|
|
||
vacuezu, el 📖: vacuezu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Vaca flaca y pequeña [Lln].
|
Cfr. vaca. |
||
vacunu, a, o 📖: vacunu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
De la vaca [Xral].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">omnes</i>(TEST)
|
carnicerii ... carnem porcinam ircinam arietinam uacunam per pensum uendant 1017 (s. xii) [DCO-I/145]
|
|
Cfr. vaca. |
|
vacurrión, el 📖: vacurrión🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Vaca vieya y grande [Ay].
|
Cfr. vaca. |
||
“vadarro” 📖: “vadarro”🏗️: NO ✍️: SI |
Nomatu namái conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Pero</i>(TEST)
|
Gonçalez de Linares Vadarro alverguero jurado
|
|
||
vade, el 📖: vade🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Caxa fecha de cartón y madera usada polos neños pa llevar el material escolar [Bab]. Cartera pa llevar llibros los escolinos [Mar]. Carpeta d’escritoriu [Mar]. Cartuchera pa llevar col- gando al hombru los neños el material escolar [R].
<ident class="della" level="1"></ident>D’un llatinismu uade (>(TEST)
|
cast. vade), imperativu
|
del llat. uadere ‘dir’, ‘avanzar’ (em), en referencia a la carpeta qu’acompangaba al estudiante nos sos desplazamientos, quiciabes dende la es- presión plena vademecum. Una construcción averada podría ser uadimōnium ‘obligación de presentase a xuiciu’, ‘promesa’ (em s.v. uas uadis; abf) creación paralela a patrimonium, y que tresmite un documentu de lo cabero’l sieglu xii: tam de patri- monio quam de uademonio 1175(or.) [MSAH-IV/357]. |
||
vadiar 📖: vadiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Dir les vaques d’un llau a otru pel prau, pisándolo too, ensin pacer [Cv]. 2. Andar d’un llau pa otru con llibertá, ensin tor- gues [Cv]. 3. Cast. <i class="della">ajetrearse</i>(TEST)
|
[Cv].
|
|
||
vaduga, la 📖: vaduga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Llugar con muncha agua [Lln].
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">carrale</i>(TEST)
|
qve discurrit de Naba pro ad illa uaduca de illa pre- sa 977(or.) [ACL/253]
|
|
||
vadugal, el 📖: vadugal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu en Llanes: <i class="della">Tenían mucho agua, eran como </i><i class="della">tipu</i>(TEST)
|
vadugales [Lln (S)].
|
|
||
vae 📖: vae🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>¡Vaya! [Ca]. //<i class="della">Vae-vae</i>(TEST)
|
‘bono, bono’ [Lln (P)].
|
Del imperativu llat. uade ‘vete’, del verbu uadere, inxertu n’otres pallabres (cfr. vade & ba). Ye posible que sobro vae se fexere vaivá (cfr.), váitela (cfr.) y la formación vaición (cfr.) con un suf. a vegaes d’usu asemeyáu a -mientu, con un valor astrautu. |
||
vafal, el* 📖: vafal🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i>(TEST)
|
faza qui iaz contra befeal 1247(or.) [DOSV-II/283] Porque es adagio viejo que el estiércol haze milagros en la tierra y que de las más males saca befales [Grangerías xviii: 532] todo terreno de bastante fondo en pulpa se puede sacar un befal para heredad [Grangerías xviii: 537] Aí hallarás en los befales, a beras de ríos, hasta grana para iniciar [Grangerías xviii: 1001] Cfr. vafu.
|
|||
vafaneru, el 📖: vafaneru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Pequeña rede al cabu d’un palu utilizada pa pescar esguila [Cg].
|
Cfr. vafu. |
||
vafar 📖: vafar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Echar vafu [JH] mui rápido [Ti (i)].
|
{Echar vafu o vapor fe- doriento [/Eo/]}. Cfr. vafu. |
||
vafarada, la 📖: vafarada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vufarada [Cv. R. La Cepeda (lla)].>(TEST)
|
Cast. vaharada [JH]. Golpe d’aire caliente y malsanu [PSil].
|
2. Golpe de fumu, vapor o gas que sal per dalgún sitiu con da- qué [Cv. La Cepeda (lla)]. 3. Golpe de fedor [PSil]. Bocarada fedorienta [/Eo/]. 4. Ciscu, peu ensin ruíu [R]. Cfr. vafu. Quiciabes deverbal de *vafarar verbu llográu sobro ast. vafu (cfr.). Ye posible que con esto guarde rellación abufarráu que pudo sentise como una variante de abufarado ‘el que recibió una vafarada’ (lla s.v. abufarrado) que se conseña al sur del Cordal. |
||
vafaríu, el* 📖: vafaríu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
Cfr. vafu. |
||
vafosu, a, o 📖: vafosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">vaporoso</i>(TEST)
|
[JH. /Eo/].
|
Cfr. vafu. |
||
vafu, a, o* 📖: vafu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<vafa [AGO].>(TEST)
|
Llibre, ensin dañu [AGO].
|
Cfr. vafu. |
||
vafu, el 📖: vafu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vah.u [Pa]. //vafo [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. vaho [Pa. Bab. Bard. /Eo. Mánt/. JH. R. AGO]. Aire caliente y malsano [PSil]. 2. Vapor [JH]. 3. Aliendu [AGO]. 4. Fedor [AGO].
|
D’una formación onomatopéyica baf (dcech s.v. vaho; deeh), o meyor *baffu pa xustificar dafechu non sólo la realización centro-occidental con [-f-], vafu, sinón la oriental con [-h- Pero al camudar l’acentuación de sílaba vafu → vafar diose nacencia a una segunda serie de variantes destremaes como s’alvierte en vafarada (cfr.) y vufarada; ello dexará xustificar les variantes qu’alvertimos ente *vafañu y *vufañu (cfr. bufa- ñu) → abuh.añar. Mesmamente gracies a esta posibilidá vese que, quiciabes, pudo ser posible l’alternancia *vafar (cfr.) y bufar (cfr.) magar bufar s’escriba con b- siguiendo’l modelu castellán. Otru camudamientu vocálicu pervése ente *vafal (cfr.) y vefal na documentación, con equivalente toponímicu Los Bazales y Veh.ar (ta 235). |
|
|
vaga, la 1 📖: vaga🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Fola [Cabal] tendida, temporal [R]. Marexada [Ce.Vd. [/Eo/].
///<i class="della">Sol</i>(TEST)
|
y vaga pal de Pravia, viento mareiro pal de Cudillero {la midición de sílabes esixiría, lóxicamente, Cuideiru}[LC]. Agua y vaga na mar, sardina de galdiar [LC].
|
Quiciabes del fr. vague ‘fola’, pallabra escandinava, asi- tiada, amás de n’asturianu, en port. (rew s.v. wage) y en gallegu y, quiciabes, en cast. a. vaga (dcech s.v. bogar; Ba- rriuso 1985). Un aumentativu caltiénlu l’ast. vagazu (cfr.). Tamién presenta incrementación l’ast. vaguesía (cfr.). Una amestanza con mar tenémosla n’ast. vagamar qu’almite’l masc. y el fem. (cfr.). |
||
vaga, la 2 📖: vaga🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cfr. <i class="della">vaca.</i>(TEST)
|
||||
vagamar, el/la 📖: vagamar🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<el vagamar [PVeiga]. la vagamar [Llu]. vaga de mar [y Llu. Tox. Vd. /Mánt/].>(TEST)
|
Marexada, folada [Vd (= vaga)].
|
Marexada fuerte [Llu. Vd. Tox. PVeiga. /Mánt/. R]: Arribaron pronto por culpa del va- gamar [PVeiga]. Mar alta [Cñ]. //Media vagamar ‘marexada suave’ [Llu]. Compuestu de vaga (cfr.) y mar (cfr.) con desaniciu de la pre- posición de, *vaga (de) mar → vagamar. |
||
vagamundiar 📖: vagamundiar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">vagabundear</i>(TEST)
|
[Ay].
|
Cfr. vagamundu, a, o. |
||
vagamundu, a, o 📖: vagamundu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<vagamundu [Pr]. vagamundiu [Ay].>(TEST)
|
Cast. vagabundo [Ay. PSil. Pr].
|
|
Del llat. uagābundus, -a, -um per vía culta (em s.v. uagus, -a, -um; abf) con tracamundiu de llabiales, quiciabes favorecíu pol influxu del ast. mundu o mundiu. Lo mesmo vese nel ver- bu iguáu dende equí vagamundiar (cfr.). |
|
vaganción, ona 📖: vaganción🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Perfolganzán, gandul [Md].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el non ha poder de presentar a ellos en esta </i><i class="della">uagacion</i>(TEST)
|
1294 [DCO-V/185]
|
Del llat. uagātio, -onis ‘vida errante’ (em s.v. vagus, -a, -um; abf), per vía semiculta, con propagación de la nasal, como en folgazán → folganzán. |
||
“vagante” 📖: “vagante”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. vacante.
|
|||
vagar 1 📖: vagar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<avagar [Lln. Llg. Sr. y Tb. y JH. DA. AGO].>(TEST)
|
Facese llargu’l tiempu [Lln] na espera [Ri. Tb]: Yá m’avaga [Tb]. Pasar muchu tiempu [Tb. Sm]: Va a vagar d’aquí á que xuba [Sm]: Ha vagate hasta que venga [Tb]. Entretener, tar- dar muncho [Md]: Nun me vaga faete la xebe ‘nun me da tiempu a facete la xebe’ [Md]. 2. Tener tiempu [Llg. Sr. Ay. JH. DA]: Non m’avaga facer eso [JH]: Si me vagara [Ay]. 3. Tener a bien, tar dispuestu [Tb. AGO]: Si m’avaga fairéilu [Tb]. Aguardar lo que ye improbable que pase [Cl]. 4. Tar bien emplegáu [Ri]: Vágate bien [Ri]. 5. Merecer la pena [Tb]: Vagábame faelo [Tb]. 6. Remachar [Cn (M)] un clavu a martillazos [Oc]. 7. Tapar el furacu d’una puerta [Cl (VB)]. //Bien-y avaga ‘podía tenelo a bien’ [Sr]. //Ha vagar ‘fai falta
|
|
El participiu de presente cultu documéntase, vacante (cfr.) → vacantín (cfr.) y, al so llau, el correspondiente popular vagan- te (cfr. vacante). Tamién son continuadores cultos del verbu vacar el participiu débil documentáu (vacada) y los corres- pondientes participios fuertes vacu, a, o (cfr.) y el popular vaga (cfr. vagáu, ada, ao 1). Un deverbal del participiu fuerte podría ser ast. avagu (cfr.). Tamién se documenta’l xerundiu de vagar: cfr.). Con too, a lo meyor nun taría de más entrugase si’l citáu revagar lo mesmo que vagar {na so aceición §6 ‘remachar [Cn (M)] un clavu a martillazos’ [Oc] y §7 ‘tapar el furacu d’una puerta’ [Cl (VB)]}, podríen entendese dende un verbu fechu sol ast. baga (cfr.). |
|
vagar 2 📖: vagar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Facer el vagu, el folganzán [Cl]. Tener vagancia [Ri].
Del llat. <i class="della">uagāri</i>(TEST)
|
o uagāre ‘andar d’equí p’allá’ (em; abf) col que guarda rellación l’ast. vagu, a, o (cfr.). Nun ha escaecese, de toes maneres, que munches vegaes los usos de vagar 1 y vagar 2, asina como de los términos emparentaos, puen ufrir construcciones averaes siendo enguedeyao dixebrar el verbu de que se trata tanto por razones fóniques como semántiques. L’exemplu qu’ufrimos amuesa una creación en -iar:
|
|
cfr.) asina como avagosamente (cfr.). Más discutible, pero non re- fugable de mano, sedría tener ast. abegosu (cfr.) por variante de avagosu. |
|
vagar, el 📖: vagar🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<magar [Pr (Cv). Resel.linas (Oc)].>(TEST)
|
Calma, tiempu [V1830]. Tiempu llibre [Pr (Cv)]: Nun tien magar pa nada [Pr (Cv)] pa facer dalguna cosa [Cp. Ac. Sb. Ca. Ay. Ri. Sm. Cd. Pr. Tox. Oc. /Mánt/. DA]: Nun tien vagar de coser [Cp]: Nun tengo vagar pa nada [Ac]: Nun tengu va- gar pa fer nada [Sm]: Fáimelo ahora que tienes vagar [Ay]: Cuando tengas vagar cóseme la chaqueta [Oc]: Nun tien va- gar a vinir [Cd]: No hai cosa meyor que facer que’l vagar [Sb]. //De vagar, en vagar (cfr. magar). ///El vagar fai cuya- res [LC]. Cuandu más priesa más vagar [LBlanco]. Mien- tras más priesa más vagar [Sm]. Si tienes priesa toma vagar [CyN (Recuerdos)]. Cuanta más priesa, más vagar, que se diz cuando hai retrasu al facer una cosa por complicaciones qu’apaecen nel últimu momentu [Cn].
|
|
Cfr. vagar 1. |
|
vagarientu, a, o 📖: vagarientu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<vagarienta [V1830].>(TEST)
|
Vagabundu [JH. ByM]. 2. Folganzán [JS]. 3. Calmosa [V1830
|
|
(= vagarosa)]. |
|
vagarosu, a, o 📖: vagarosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+vagarusu [Ay]. vagarosa [V1830].>(TEST)
|
Que tien tiempu llibre [Ay].
|
2. Folganzán, tardu [Ay], lentu [JH]. Cachazudu, calmosu [R]. Calmosa [V1830 (= vagarien- ta)]. Posible términu en rellación con vagar 1, o con vagar 1 (acei- ción 1) y vagar 2 (aceición 2). |
||
vagáu, ada, ao 1 📖: vagáu🔤: , ada, ao 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 1 |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">obispo</i>(TEST)
|
uagado ena sey de Sancta Maria de Leon 1252(or.)
|
|
Del llat. uacatus, -a, -um, part. del verbu vacare > ast. vagar 1 (cfr.). Na documentación ufrida caltién usos y significáu asemeyáu al participiu de presente vacante (cfr.). El conti- nuador del participiu fuerte de vagar tamién tien una realidá documental: |
|
vagáu, ada, ao 2 📖: vagáu🔤: , ada, ao 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 2 |
Faciendo’l folganzán [Pr]: <i class="della">A veces ta vagáu purí ensin facer </i><i class="della">nada</i>(TEST)
|
[Pr].
|
Participiu del verbu vagar 2. |
||
vagazu, el 📖: vagazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Marexada grande [Lln]: <i class="della">Había</i>(TEST)
|
un vagazu de mar de miedu [Lln].
|
Aum. fechu sol ast. vaga (cfr.) cola amestadura del suf. au- mentativu -azu, paralelu a vagazu sobro vaga (cfr.). |
||
vagón, el 1 📖: vagón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Defeutu de la vaca cuando coxea d’una pata calenturienta [Cl].
¿En rellación con <i class="della">vaga</i>(TEST)
|
2 (cfr. vaca)?
|
|||
vagón, el 2 📖: vagón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cast. <i class="della">vagón</i>(TEST)
|
del tren [Xral].
|
Tipu de vagoneta (de madera, que nun entorna la carga) [Llg. Mi]. //Vagón de chapa ‘vagón mo- dernu de fierro’ [Llg]. Del ingl. waggon ‘carru’ pente medies del fr. wagon (dcech s.v. vagón). Derivaos ast. sedríen vagoneru ‘encargáu de la carga, descarga y tracción de la vagoneta’; vagoniaúra ‘can- sanciu por trabayar muncho de vagoneru’; vagoniar ‘trabayar col vagón’; vagoneta ‘vagón pequeñu’. Tamién se conseña vagoneta ‘persona de poca chapeta’, ‘persona folganzana’ pero agora ha persabese que se trata d’un términu eufemísticu facilitáu pol averamientu fónicu al ast. vagu ‘folganzán’. |
||
vagoneru, el 📖: vagoneru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+vagoniru [Ay]. //vagonero [Min].>(TEST)
|
El que trabaya emburriando’l vagón [Ay. Min]. 2. Trabayador encargáu de la carga y descarga de los vagones [Min]. Cfr. vagón.
|
|||
vagoneta, el/la 📖: vagoneta🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
Persona folganzana [Sr]. //<i class="della">Ser</i>(TEST)
|
un vagoneta ‘ser un folganzán’ [Sr].
|
Cfr. vagoneta. |
||
vagoneta, la 📖: vagoneta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">vagoneta</i>(TEST)
|
que se descarga valtiando la carga [Llg].
|
Va- gón pequeñu, de fierro, emplegáu pa carretar carbón [Mi]. Femenín dim. fechu sol ast. vagón 2 (cfr.). L’usu que se pervé en el/la vagoneta (cfr.) ha entendese en rellación cola homo- fonía con vagu, a, o (cfr.). |
||
vagoniadura, la* 📖: vagoniadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vagoniaúra [Min].>(TEST)
|
|
|||
vagoniar 📖: vagoniar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
vagu, a, o 📖: vagu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+vegu/vaga/vago [Ay. Ri].>(TEST)
|
Folganzán [Ay. Ri. Md. JH].
|
|||
vagua, la 📖: vagua🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><vaugua [Cl].>(TEST)
|
|
|||
vaguada, la 📖: vaguada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><vaguá [Ca].>(TEST)
|
Parte más fonda d’un valle o d’una finca (casi siempre llienta o llamorgosa) [Cd]. Parte más fonda d’un valle [Ca]. Fondi- gonada coles sos lladeres [Ca]: Ena vaguá están les anoyes munchu más resguardaes [Ca]. 2. Aguada, sitiu onde bebe (el ganáu) [Bard].
|
|
Cfr. vagua. L’aceición §2 acueye l’influxu del ast. agua como alvertimos en vagüera (cfr.). |
|
vagüera, la 📖: vagüera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
“Apertura del terreno que suele hacerse con una azada, en un extremo de la finca, desde la <i class="della">regadera</i>(TEST)
|
o reguero has- ta los surcos con el fin de que entre el agua y se riegue” [Valdería (lla)]. Regueru pequeñu pal riegu [Pinilla de la Valdería (lla)].
|
Pescanciamos qu’ha tratase d’un encruz de vau (cfr.) y agüera (cfr.). |
||
vaguesía, la 📖: vaguesía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{Ensin tilde na fonte}.>(TEST)
|
Mar brava [Vd].
|
Cfr. vaga. |
||
vahíu, el 📖: vahíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vayíu [y Sm]. vaídu [Arm].>(TEST)
|
Cast. vahído [Am. Sm], amorie, desmayu [Pa. Tb. Md]: Dá- ban-l.ly vaíos [Tb]. Desmayu [Lln]. 2. Voltura [Sm]. //Dar un vaídu ‘sufrir un desmayu’ [Arm].
|
|
Del llat. uagītus, -us ‘glayíu de dolor’, ‘ximíu’ (old) con per- da de -g- delantre de palatal (ghla §4.4.4.3.c) y llueu posible presencia de -y- antihiática (vayíu). La espresión con “h” ha entendese como frutu de la tradición gráfica castellanizante; la espresión con -d- na Ribera lleonesa ufierta un conserva- tismu nidiu. Hebo ser posible un verbu *vaír y el so compues- tu *desvaír pues güei conséñase desvaíu, ida, ío (cfr.) xunto al nome desvaidura (cfr.). Tamién en rellación ta l’ast. esvayar (cfr.) y el términu averáu esvayador (cfr.), quiciabes con ani- ciu en *uagulare esixíu pol llatín (em s.v. uagio). |
|
vaición, el 📖: vaición🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Vaivén [Llomb]: <i class="della">El carro daba unos vaiciones que cuasi se </i><i class="della">balta</i>(TEST)
|
[Llomb].
|
Cfr. vae. |
||
vaída, la 📖: vaída🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cuesta con fondigonaes perllongues [Lln].
¿Deverbal de <i class="della">*vaír</i>(TEST)
|
(cfr. vahíu).
|
|||
vaina, el/la 📖: vaina🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
Persona ensin ganes de trabayar [Cn (F)]. //<i class="della">Un</i>(TEST)
|
vaina o una vaina ‘persona poco formal’ [Pr].
|
//Un vaina ‘persona poco seria’ [Ac. Tb. PSil. Vd]. ‘persona mala’ [Ay]. ‘sinvergüenza’ [Cñ]. Cfr. vaina. |
||
vaina, la 📖: vaina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Caxina de delles llegumes [Ac. Ay]. 2. Fréxol [Vd]. 3. {Mor- taya que se fai nes colondres a lo llargo pa encaxar el <i class="della">peñeo</i>(TEST)
|
o les peñes [JH]. Güecu o espaciu en que se mete o encaxa dalguna cosa [JH]. 4. Cast. foquilla (sic) [JH]. //-es ‘fréxoles’ [Cp. Ac. Sd, Qu, VCid (vainas)] verdes o marielles [Cd (vai- nas)]. ///Pa vainas Payares y p’arbeyos Llanos {paez referise a L.lanos de Somerón}[LC].
|
|
Del llat. uagīna, -ae ‘vaina’ (em), con continuadores románi- cos (rew) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. vaina) cola perda de la -g- delantre de vocal palatal (ghla §4.4.4.3.c). La posibili- dá conservadora cola sosiguiente palatalización úfrela’l g-ast. vaxinga (col masc. vaxingo) na aceición de ‘vaina de la faba vacía’ [/Eo/] como alvertimos (pe3). Dende vaina féxose una amestanza en -arius (cfr. vaineru) pa referise a nome d’oficiu común col castellán (Martínez Meléndez 1995:389); tamién foi posible llograr derivaos serondos en -ería (vainería). Ta- mién s’atopa güei na fala un diminutivu vainilla (cfr.) u habrá almitise que se trata d’un castellanismu pola presencia del suf. -illa. El resultáu aguardable n’ast., *vainiella, namás lu con- seña como vainiel.la una monografía que, a vegaes, tresllitera los términos castellanos. L’aplicación de vaina a un tipu de persona informal (cfr.) ha debese a una comparanza con vaina ‘caxina’ fixándose nel ruin valir d’una y otra. |
|
“vainería” 📖: “vainería”🏗️: NO ✍️: SI |
{(Doc.). ‘llugar onde se faen vaines’}.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">aliam</i>(TEST)
|
casam (...) et alteram in illa vayneria [LK/196]
|
|
Cfr. vaina, la. |
|
“vaineru” 📖: “vaineru”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación como nome d’oficiu:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Dominicus</i>(TEST)
|
Martini uaginarius 1233(or.) [ACL/25]
|
|
Cfr. vaina. |
|
vainilla, la 📖: vainilla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{Ye de duldosa tradición, <i class="della">vainiel.la</i>(TEST)
|
[Pzu]}.>
|
Cast. vainilla [Pa. Pzu]. 2. Variedá de fréxoles carauterizaos por ser pequeños y baxos, mariellos o verdes [Sb]. 3. Frutu del piornu [Vg]. //-es ‘fréxoles [Rs. Cb. Gr, Pr, Tb (vainillas)], verdes o marielles’ [Cd (= vainas = fréjulis [Cd])]. Posible castellanismu deriváu de vaina (cfr.) voz que tamién conseña l’asturianu. |
||
váitela 📖: váitela🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>“Exclamación” [Villah].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible formación debida a la espresión orixinada nel impe- rativu de uade [>(TEST)
|
vae (cfr.)] + pronome (te) + pronome (la).
|
|||
vaivá 📖: vaivá🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>¡Por supuesto!, ¡Claro que sí! [Md].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación d’asentimientu, quiciabes debida a la 3ª persona del sing. del imperativu uade [<i class="della">vae </i>(cfr.) <i class="della">+ va</i>] o bien de <i class="della">va </i>col continuador del alverbiu ibi <i class="della">></i>(TEST)
|
i, too ello siguío, otra vuelta, del mesmu verbu (va). Ye cierto que tamién podría entendese como un intensivu reforzáu pola repetición va y va con influ- xu castellanizante.
|
|||
vaivén, el 📖: vaivén🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
val, el 📖: val🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><vale [Sr. Mi].>(TEST)
|
|
|||
valagoria, la 📖: valagoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><valagloria [Qu]. valaglorias [Md].>(TEST)
|
|
nos abulta que deba rellacionase con bálagu y familia magar dalguna suxerencia nesi sen. |
||
valamé, el 📖: valamé🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Baille del <i class="della">pericote</i>(TEST)
|
[Lln]: Están bailando’l valamé [Lln]. y cuando diba a dicer/llo que a mi se me enxareya/vienen les dos señorines,/¡válgame aquí Santa Elena! [ABalvida- res, Callórigu (Poesíes 342-345)]
|
|
||
valanciana 📖: valanciana🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. valencina.
|
|||
valbal 📖: valbal🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Contrato</i>(TEST)
|
valbal ‘contratu de pallabra’ [Ll].
|
Del llat. serondu verbālis (em) ‘de pallabra’ (dlfac) con aber- tura de la deuterotónica y tracamundiu de la líquida agrupada, too ello de perfácil xustificación nel dominiu ástur (pe2: 438). |
||
valdrema, la* 📖: valdrema🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////valdremas [As].>(TEST)
|
Planta asemeyada a la yedra [As].
|
** |
||
valduernu, el 📖: valduernu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Adefexu [Sb]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
|
fecha un valduernu [Sb]. Persona basta, pesada y desproporcionada [Ca]: Cayóme en casa aquel val- duernu y non poía derfaceme d’elli [Ca].
|
Quiciabes del llat. ueternus, -i ‘torpeza’, ‘embotamientu’, ‘vieyera’, términu usáu sobre too como nome (em s.v. uetus) y qu’empobinaría a un resultáu primeru *vediernu → *va- duernu, como estrieldu → estrueldu (ghla §3.1.7.3) atrayíu fónicamente, llueu, polos derivaos de uallem > val-. L’ast. valduernu habrá axuntase, entós, a la llista reducida de si- guidores que pal étimu apuntáu da Meyer-Lübke (rew s.v. větěrnus). Paez nidio, per otru llau, qu’ello allóñase d’averalu a la familia de modorra (cfr.) y murnia magar la opinión de García de Diego (deeh s.v. veternus). ¿O valduernu pudo facer referencia al que procede de La Valduerna (Lleón) o acueye’l so influxu? |
||
valdunu, a, o 📖: valdunu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<valduna [Cb. Cp. Ac. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Pr. JH. AGO].>(TEST)
|
De Valdunu (Les Regueres) [JH]. 2. Perestimaes (ciertu tipu de castañes) [Cp. Tb. JH. AGO]: Son valdunas [Tb]. Per- sabrosa (una variedá de castañes) [Llu]. Grande y redonda (un tipu de castañes) [Qu. Tb]. De piel fino, rubia y forma achaplada (una variedá de castaña) [Ll]. Que madura ceo (una clas de castaña d’árbol abondo melíferu) [Ay]. De bon tamañu [Ac] y calidá (clas de castañes) [Ri]. ‘(Castañes) de la meyor clas’ [Cb (= coyapes)]. Grande y sabrosa (una variedá de cas- taña) [Llg]. Variedá de castañes [Pr].
|
|
cfr. sancloyu, a, o). |
|
vale, el 📖: vale🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. val.
|
|||
valederu, a, o 📖: valederu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<valedeiru [Md. Pzu. Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Que val [Md. Pzu. Tox. /Eo/. JH].
|
|
del llat. validus, -a, -um ‘fuerte’, ‘eficaz’, ‘poderosu’ (abf) cola amestanza de su- fixu siguidor de -arius, -a, -um. |
|
valencianu, a, o 📖: valencianu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<Pue vese na llingua escrita <i class="della">valencián</i>/<i class="della">ana</i>/<i class="della">ano</i>(TEST)
|
a imitación de rumán/ana/ano, etc. que permite’l paradigma asturianu/ ana/ano.> De Valencia [Xral].
|
Posiblemente un detoponímicu del nome de la ciudá de va- lencia (cola amestanza del suf. axetivador) anque ye verdá que puen dase tracamundios vieyos col so averáu fónicu va- lencina (cfr.). |
||
“valencina” 📖: “valencina”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vn</i>(TEST)
|
rocin enselado ¬ enfrenado e vnos pannos de ualenchina uiada /S. Pedro de Eslonza 1252 [STAAFF/134]
|
conpren vna valençina e que la den a mios criados para ves- tir 1309 (t.) [ACL-IX/153]
|
||
valentería, la 📖: valentería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Valentía [Lln. Vv]: <i class="della">Por</i>(TEST)
|
h.acer valentería [Lln].
|
Cfr. valiente. |
||
valentía, la 📖: valentía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cualidá de <i class="della">valiente</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Cfr. valiente. |
||
valentón, ona 📖: valentón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Valiente, que fai por amosar que ye mui valiente [Xral].
<i class="della">Pa bien poco fui entonces</i>/<i class="della">el</i>(TEST)
|
valentón Simon Pedru/que cortó la oreya a Malco/y-yos dexó los gargüelos [ABalvi- dares, Canción (Poesíes 194-197)] Cfr. valiente.
|
|||
valentonada, la 📖: valentonada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<valentoná [Ay].>(TEST)
|
Cast. valentonada [Ay. Tb]. Cfr. valiente.
|
|||
valerar* 📖: valerar*🏗️: SI ✍️: NO |
<valeirar [As. Rebol.lu (Cv). /Mánt/]. /////valleirar [/“de Na- via a Tapia” (Eo)/].>(TEST)
|
Vaciar [As. Rebollo (Cv). /Eo. Mánt/]. Cfr. valeru, a, o.
|
|||
valeriana, la 📖: valeriana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><valediana [y Sm].>(TEST)
|
|
|||
valerosu, a, o 📖: valerosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+valerusu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
valeru, a, o 📖: valeru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<valeira [As]. valeiru/valera [PSil. Cn (F)]. valeiru [Md. As. Cv. Pr (Cv). Oc]. valera [Si. Mar].///<ident class="della" level="1"></ident>//valleiru [Tox]. val.leira [Oneta (Cv)]. //valleiro [Valdedo. Eo]. valeiro [Mánt].>(TEST)
|
///
|
|
||
valía, la 📖: valía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<valida [y JH].>(TEST)
|
Preciu, estimación o valor d’una cosa [JH (= valía)]. Valor, importe [/Eo/].
|
|
cfr.). Apaez en plural na construcción alverbial a lles valíes [JH]. |
|
valiata, la 📖: valiata🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tributu que se pagaba en frutos [R. AGO].
Quiciabes pueda rellacionase esti términu con un deriváu del arabismu qu’ufre’l cast. <i class="della">valí</i>(TEST)
|
‘gobernador’ (dcech s.v. valí), que paez llegar a nós pel fr. y conoz tamién un deriváu mascu- lín en delles llingües como cast. valiato ‘gobiernu, territoriu d’un valí’ (da s.v. valí).
|
|||
valicuatru 📖: valicuatru🏗️: NO ✍️: NO |
Espresión del xuegu llamáu <i class="della">el</i>(TEST)
|
trucu [PSil].
|
D’una amestanza del verbu valir (vale) y un numberal (cuatru). |
||
validá, la 📖: validá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">validación</i>(TEST)
|
[JH].
|
Quiciabes d’una adautación del cast. validad (dcech s.v. va- ler) fecha por JH al iguar el so diccionariu asturianu. |
||
valideru, a, o* 📖: valideru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<valideiru/a [Sil].>(TEST)
|
Que val, que tien validez [PSil]: Estos papeles nun son vali- deiros [PSil].
|
Cfr. valíu. |
||
valideza, la* 📖: valideza🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<valieza [AGO].>(TEST)
|
Valor, preciu d’una cosa [AGO].
|
Cfr. valíu. |
||
“validoria” 📖: “validoria”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘válida’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
|
esta Carta sea creuda ⌐ ualidoria atodo tiempos
|
|
Cfr. valíu. |
|
válidu, a, o 📖: válidu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que val [Md].
|
Cfr. valíu. |
||
valiente 📖: valiente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">valiente</i>(TEST)
|
[Xral]. 2. {(Doc.). Que tien valor de}.
|
|
Del llat. ualens, -ntis ‘con puxu’, ‘fuerte’, ‘efeutivu’ (old), pallabra d’aniciu nel participiu de presente del verbu ualēre (em) anque daquién camentare que podría ser un italianismu (Terlinger apud dcech s.v. valer). Dende equí féxose valentía (cfr.) y con una nueva incrementación l’ast. valentería (cfr.). Dende’l responsable de valiente féxose l’aum. valentón (cfr.) y el deriváu valentonada (cfr.). |
|
valiosu, a, o 📖: valiosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+valiusu [Ay].>(TEST)
|
Adineráu [JH]. Que gusta muncho o que tien muncha estima- ción o poder [JH]. 2. Que ye caru [Ay]. {3. (Doc.). Que val}.
|
|
Cfr. valíu. |
|
valir 📖: valir🏗️: NO ✍️: NO |
<valer [y Cd].>(TEST)
|
Cast. valer [Lln. Cl. Pa. Cb. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. JH]. Ser útil [Tb. Sm]: Eso val pa en casa [Tb]. Costar [Pa. Tb. Sm. Md. An. Pr]. Equivalir [Md]. 2. Producir, dar de sí una cosa [Ri]. Tener calidá [PSil]. 3. Protexer, amparar [Tb. Sm. Md]. 4. Ser una cosa importante o útil [Md]. Ser útil pa daqué [Ca]: ¡Cuando empezarás a valir pa algo! [Ca]. 5. Pre- valecer una cosa a la escontra d’otra [Md]. 6. Tener lo nece- sario a un efeutu [Md]. 7. Ser aptu y capaz [Md]. Sirvir de defensa o xida [Tb. Sm. Cd]: Eso con él nun te val [Tb]. 8. Poder más a golpes [Xx]. //-se ‘valise (por sí mesmu)’ [Lln. Ac. Llg. Ay. Ri. Tb. Md. Pzu. PSil. JH]: Ella nun ye quien a valise [Ac]: La nena nun se val [Tb]: Nun se valen de sí mesmes [Llg]. ‘tar nuna bona situación económica’ [PSil. Pr]. ‘tar provistu de lo necesario’ [Cb]. ‘arreglase bien’ [Cb]. ‘dir al favor de quien meyor pueda dalu’ [Md]. //Válame ‘válgame Dios’ [Lln]. //Val Dios que ‘menos mal que’ [Pa. Ay. Tb. Sm]. //Valise bien ‘tar nuna bona situación económica’ [Tb. Cd]. //Valise de chata ‘ser un gorrón, abusar’ [Md]. ///El que vive a la sombra d’otru nunca pue valir [LC]. Llargo, llargo, mal- dito lo que valgo [LC].
|
|
||
valir, el 📖: valir🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Preciu que tien una cosa [Ri. Tb].
De la nominalización del inf. del verbu <i class="della">valir</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
valíu, el 📖: valíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
{(Doc.). Encontu, sofitu}.
//<i class="della">Valir</i>(TEST)
|
un valíu ‘valir muncho’ [Lln].
|
|
del llat. ualidus, -a, -um ‘fuerte’, ‘de bona fachenda’ (em s.v. ualeo; abf). Posibles derivaos sedríen: valideru, a, o (cfr.), valideza (cfr.), validoria (cfr.), valiosu, a, o (cfr.). Anque nun se conseña’l compues- tu *desvalir n’ast. sí se llogra desvalíu, ida, ío (cfr.) y la so nominalización desvalía (cfr.); a la vera desvalimientu (cfr.), desvalidor (cfr.). En Bual conséñase’l nome validor ‘valor, estimación’ (cfr.). |
|
valixa, la 📖: valixa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">valija</i>(TEST)
|
[Pzu. /Eo/. JH] del carteru [Tox]. Maleta, far- du [Md]. Envase pal viaxe [Md (= valicha)]. 2. Corchu de pescar [Tox].
|
|
cfr.) col que guarda rellación l’ast. desvalixamien- tu (cfr.). L’ast. tamién conoz el participiu (de *esvalixar → ) esvalixáu ‘de poca virtú’ {¡Qué esvalixao ta Xuaco, da duolo velo [Vd]} que, fónicamente, paez razonable poner en rella- ción con un pretendíu verbu *valixar (→ esvalixar) pero que, semánticamente, ha averase a la familia del verbu valir (cfr.). Pero l’ast., xunto al posible castellanismu valixa, conseña una variante valicha nel Conceyu de Miranda (fastera D); tamién valía (cfr. valiya) nel centru d’Asturies anque namás según una referencia aisllada de la Gramática de JH. De merecer dalguna consideranza estes dos notes habría almitise que se trata de dos vieyos y autóctonos continuadores d’un posible dim. en -īcula (ghla §4.4.10), *valiya (cfr.) → valía, valicha. |
|
valiya, la* 📖: valiya🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<valía [JH]. valicha [Md (= valixa).>(TEST)
|
Cast. valija. Cfr. valixa.
|
|||
vallada, la 1 📖: vallada🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<val.lada [Tb. Sm].>(TEST)
|
Valle grande [Tb] y con arboláu [Sm].
|
2. Llanada [JH]. Llanu- ra de tierra ente montes o altures [JH]. Del fem. llat. uallis, -is ‘valle’ cola amestadura del suf. -ata, *uallāta, asociáu delles vegaes a una idea aumentativa o co- leutiva. |
||
vallada, la 2 📖: vallada🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Estacada, remanse nel ríu pa sacar l’augua pal riegu de los praos [Cn]: <i class="della">Hai</i>(TEST)
|
qu’arreglar la vallada, escapa tol augua por baxu ya nun va nada pal prau [Cn]. “Campu arrodeau de car- coba (sic) y con les caves que queden al facese ista” [R].
|
Posible deverbal de vallar, como’l masc. valláu (cfr.). |
||
“valladar” 📖: “valladar”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
|
illo uallatare ... et per media illa ripa [914-924] (f.)
|
de IIIª parte uallatare [-1110] (s. xii) [MSAH-IV/25] b)
|
Cfr. valláu. |
|
“vallaquina” 📖: “vallaquina”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mandolle mays quatro varas de </i><i class="della">vallaquina</i>(TEST)
|
1395 [Espinare- da/189]
|
Posible adautación del femenín de baldaquín, nome d’una tela apreciao con aniciu en Bagdad (→ baldac na Edá Media hispánica según dcech), términu que, según dellos, llega a nós quiciabes pel italián baldacchino (rew; deeh), conocíu con destremaes variantes (Alfau de Solalinde 1969 s.v. balanquín; Martínez Meléndez 1989 s.v. baldaquín), ente elles baldoquín (cfr.) nel dominiu ástur (adla 193). L’adautación de “ld” como “ll” ye dalgo que conocemos bien na documentación n’exemplos del tipu alcalde → alcalle. |
||
vallar* 📖: vallar*🏗️: SI ✍️: NO |
vallar<b class="della">*</b>(TEST)
|
|
|
Del llat. uallāre ‘fortificar con un barganal’, ‘arrodiar con una cárcava’ (em; abf), con continuador cast. vallar, port. valar (rew; deeh). Un deverbal pue xustificar ast. vallada 2 |
|
valláu, el 📖: valláu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Con cheísmu, vacháu [Tox]}.///<ident class="della" level="1"></ident>//valáu [Cv. Vd (Ast. Oc)].
<ident class="della" level="1"></ident>avaláu [Vd (Cv)]. //valado [Mánt].>(TEST)
|
Cast. vallado [Tox], sucu de tierra amontonao pa xebrar here- daes [Cv. Vd (Cv). Ni (Ast Oc)]. Caúna de les sanxes abiertes pa llantar llantones que, crecíos, darán el mesmu nome a cada llinia de cepes [Tor]. 2. Bardial, xebe [/Mánt/].
|
si cae en palos o en vallados pague el medio del danno s.
|
Del llat. uallatus, -us ‘valláu’, ‘defensa’ (abf) que yá funcio- na como nome en llatín pero que n’ast. va vese encontáu al dase’l participiu de uallare (cfr. vallar), uallātus, -a, -um (em s.v. uallum; abf) que favorecerá la xeneralización del masc. valláu (cfr.) y del femenín vallada 2 (cfr.). Los nuesos no- mes de llugar conseñen términos rellacionaos (ta 121). Cola amestanza del suf. -ālis o -āris (old) siguió ast. a. “valla- dal” o “valladar” (cfr.) que tamién perconocemos pela do- cumentación. Sol responsable del ast. valláu féxose’l verbu avalladar (cfr.) calteníu al sur del dominiu (lla) anque sedría discutible si na primera aceición ye variante del verbu aballar (cfr.). Con too, l’ast. ufre la espresión ensin palatalizar valáu que talmente paecería un galleguismu anque, según camen- tamos, podría xustificase tamién dende un influxu del verbu avalar (cfr.) y parientes. |
|
valle, el 📖: valle🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<val.le [Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Bab. PSil. Dg. As. An. Oc].>(TEST)
|
Cast. valle [Or (S). Lln. Rs. Bi. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Sm. Bab. PSil. As. An], fondigonada [Ll. Tb. Oc]. Valle pequeñu [Qu]. Fundil de terrén arrodiáu de dos llevantamientos o tesos [Dg].
|
|
sílaba, val (§c). El llat. uallis almitió una amestadura sufixal
en -ĕllus como paez dar a entender §d. Tamién en -īnus, -a,
-um (old) que, col tiempu, algama un valor diminutivu como güei ufren los apellativos vallín (cfr.) → vallinón, y tamién vallina (cfr.) → vallinona. La documentación danos conocen- cia d’un deriváu de vallina: todos los montes e vallinaçiones que a la dicha casa e sennorio de Norenna pertenesçen [LJu- risd 127]. Un diminutivu de valle + -īttus tenémoslu nel ast. vallitu (cfr.); en -ĭttus nel correspondiente valletu (cfr.). Den- de valle foi posible una amestadura col suf. -iegu que, nesti casu, indica procedencia, ast. *valliegu → vallegu (cfr.) d’u pudo facese’l verbu *envallegar con influxu de uallare (cfr. vallar) conocíu pel deverbal envallegáu (cfr.). Dende vallegu foi posible una formación col continuador del suf. a vegaes diminutivu -attu > -atu, vallegatu (cfr.). Un verbu compuestu de valle, o del so antecedente, ye ast. envallar (cfr.) con un deverbal envallada (cfr.). |
|
vallegatu, el* 📖: vallegatu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<val.legatu [Cn (F)]. val.ligatu [Oc].>(TEST)
|
Valle pequeñu, estrenchu y difícil [Oc]. Vallina pequeña [Cn (F)]: Metióuse’l xabaril nun val.legatu ya nun fuimos pa sa- calu [Cn (F)].
|
Cfr. valle. |
||
vallegu, a, o* 📖: vallegu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<val.liegu [Sm].>(TEST)
|
D’El Val.le, pueblu de Somiedu [Sm].
|
Detoponímicu d’el val.le (Somiedu). Cfr. valle. |
||
valletu, el 📖: valletu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<val.letu [Tb]. val.lete [Tb].>(TEST)
|
|
cfr.) cola amestadura del deriváu del suf. dim. -ete, -etu. |
||
valleya, la 📖: valleya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{Con yeísmu, vayeya [Cl]}. ///valleja [Os].>(TEST)
|
Valle pequeñu [Cl. Os]. Vertiente [Cl]. Fondigonada [Cl]. Te- rrén inclinao, herboso y rellativamente estrencho (anque me- nos qu’ una canal) [Lln]. Fastera vertical de pastu ente peñes [Am. Co].
|
Del llat. uallēcula, deriváu dim. de uallis, -is ‘valle’ (em), con dalgún continuador románicu (rew s.v. vallĭcŭla) y con dalgún niciu hispánicu (deeh). Nel dominiu entá vive, anque con curtiu puxu, el masculín analóxicu valleyu (cfr.), tamién conocíu pela documentación medieval y pela toponimia (ta 119; pe2: 408). Dende valleyu, valleya féxose l’ax. en -ūtus, valleyudu, a, o (cfr.). |
||
valleyu, el* 📖: valleyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><valleyo [La Cepeda (lla)] Valle pequeñu [La Cepeda (lla)]
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
|
dicunt Uallelio 945 [SPE-I/88]
|
|
||
valleyudu, a, o* 📖: valleyudu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Unos</i>(TEST)
|
praos valleyudos [Lln].
|
Cfr. valleya. |
||
vallín, el 📖: vallín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Valle pequeñu [JH]. Valle zarráu, a vegaes con matu y escuru [Ca].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
illo arrogio usque ad illum uallinum 863 (s. xiii) [DCO-
|
|
||
vallina, la 📖: vallina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><val.lina [Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. Sl. Ti (L’Acabón). Bab].>(TEST)
|
Valle pequeñu [Llg. Ca. Ay. Ri. Bab. Ti (L’Acabón). Mar. Alb]. Valle secundariu [Llomb] qu’acaba n’otru mayor [PSil]. Valle suave y pequeñu [Tor]. Valle estrenchu [Bard]. Estaya de terrén en sitiu difícil, emprunu, estrenchu y ensin árbo- les pel que pueden echase tueros d’árboles cortaos en monte [Sm]. Terrén acanalao que baxa cuesto del monte al ríu [Sl]. Faxa de terrén empozao [Ri] casi siempre, ente dos sierres o peñes [Tb].
|
per cerrum super illam uallinam ... et per illum oterum de Translamata 912 (s. xii) [DCO-I/81]
|
cfr.) nuna dómina en qu’entá caltenía’l femenín. Sobro vallina féxose analóxicamente tamién un masculín vallín (cfr.), anque nun sedría imposible que caltenga, dacuando, un dim. de vallu (cfr.), con bona representación toponímica (ta 119). Son au- mentativos vallinona (cfr.) y vallinón (cfr.). |
|
vallinón, el* 📖: vallinón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<val.linón [Qu. Tb. Sm].>(TEST)
|
Terrén de pastu, empruno, estrencho [Qu. Tb]. Vallina grande [Sm]. Cfr. vallina.
|
|||
vallinona, la 📖: vallinona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<val.linona [Ri].>(TEST)
|
Terrén de pastu percuesto y estrencho [Ri].
|
Aum. de vallina. |
||
vallitu, el* 📖: vallitu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<val.litu [Sm].>(TEST)
|
Valle pequeñu, difícil de llegar a él [Sm].
|
Cfr. valle. |
||
valloreda, la* 📖: valloreda🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<val.laureda [Oc]. val.loureda [Oc].>(TEST)
|
Retrañíu, resonancia [Oc].
|
Quiciabes d’una formación del llat. uallis, -is ‘valle’ (cfr.) cola amestadura del ax. aurita ‘de grandes oreyes’ (abf s.v. auritus, -a, -um), a lo meyor orixinariamente *‘valle onde re- suena la voz’. |
||
valloria, la* 📖: valloria🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<val.louria [Moraos (Cv)].>(TEST)
|
Grillu común [Moraos (Cv)]. 2. Soníu agudu y monótonu que produz el machu d’esti inseutu col roce de los élitros [Moraos (Cv)].
|
|
Cfr. vacalloria. |
|
vallu, el* 📖: vallu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">pomarium</i>(TEST)
|
amplissimum per giro uallo conclusum cum oliue-
|
|
Del llat. uallum, -i ‘empalizada, ‘barganaz’ (em), quiciabes d’aniciu célticu (tlg 151), con dalgún continuador románicu (rew) ya hispánicu, especialmente dende’l pl. ualla (dcech s.v. valla). Nel casu ast., amás de la documentación medieval, afítase’l vieyu usu apellativu gracies a los nomes de llugar anque foi fácil el so tracamundiu coles formaciones feches sobre uallis, -is ‘valle’ (ta 119; pe2: 409). |
|
valluera, la* 📖: valluera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<val.lueira [Pzu].>(TEST)
|
Amorie, desmayu [Pzu].
|
Cfr. vacalloria. |
||
valmorianu, a, o 📖: valmorianu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
De Valmori [Lln].
Detoponímicu fechu sol nome de valmori (ta 469), pueblu del Conceyu de Llanes. Desconozo si ye aplicable a <i class="della">valmu- </i><i class="della">riana</i>(TEST)
|
(cfr.) pero nun sedría imposible almitiendo’l siempre posible zarramientu de la átona velar. En Mieres conséñase’l nome de llugar Valmurián.
|
|||
valmuriana 📖: valmuriana🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">(Echase)</i>(TEST)
|
a la valmuriana ‘tirase a la bartola’ [Ll].
|
Cfr. valmorianu, a, o. |
||
valona, la 📖: valona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
//<i class="della">Valones </i>‘bragues del maragatu (con abultamientu na so parte superior)’ [Mar].
N’Asturies caltévose’l términu gracies a un poema del sieglu xix:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Valona</i>(TEST)
|
has llevar [El Niño Enfermo (CyN 237)]
|
Según Corominas-Pascual (dcech s.v. valones) esa especie de calzones curtios foron introducíos n’España polos acompañan- tes de Carlos v que veníen de Valonia. En tou casu la pronun- ciación de la rexón belga fadríase a la francesa como entá güei correspuende a la Wallonie [valoní] y al nome de quien ellí ha- bita, wallon [valón], aniciu del nuesu términu (pe3: 151). |
||
valor, el 📖: valor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Preciu, valir, grau d’utilidá [Md]. 2. Cast. <i class="della">valor</i>, <i class="della">osadía</i>(TEST)
|
[Md]. Valir, ánimu [Ri]. 3. Desvergüenza, atrevimientu [Md].
|
|
Del llat. serondu valor, -oris, conseñáu nes gloses (em s.v. ua- leo), con continuadores románicos ya hispánicos (rew; deeh; dcech s.v. valer), con un compuestu negativu desvalor (cfr.). Dende valor féxose’l verbu valorar (cfr.) y envalorar (cfr.). |
|
valorar 📖: valorar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Señalar el valor, poner preciu a una cosa [Md]. Estimar, apre- ciar [Md].
|
Cfr. valor. |
||
valsadera, la* 📖: valsadera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<valsaera [Sb].>(TEST)
|
Aición de valsiar [Sb].
|
Cfr. valse. |
||
valse, el 📖: valse🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">vals</i>(TEST)
|
[Pa].
|
Baille agarráu [Lln. Sb. Md. Oc]: No había valse [Lln]. Del nome d’un baille walzer, pallabra d’aniciu alemán na aceición de ‘dar vueltes’ (drae 21ª, s.v. vals). Sobro vals féxo- se valsiar (cfr.) y valsiadera (cfr.). Tanto valse como’l verbu valsiar contrapunxéronse llingüísticamente a danza y danzar ‘baillar la danza’; al xenéricu baille (cfr.) y baillar (cfr.); ta- mién a xota (cfr.) orixinariamente ‘baille a saltos’. |
||
valsiar 📖: valsiar🏗️: NO ✍️: NO |
<valsear [Lln. Ca]. valxar [y Sr].>(TEST)
|
Baillar un vals [Ay].
|
2. Baillar agarrada la pareya [Lln. Pa. Sr. Sb. Ri. Qu. Tb (= baillar a lo agarrao). Md. Cd. Pr. Ce. Tox]. 3. Baillar [Lln. Ca] cualquier baille a nun ser los sueltos [Cv]. Cfr. valse. |
||
valtada, la 📖: valtada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">valtar</i>(TEST)
|
[Md].
|
Deverbal del verbu valtar (pe2). |
||
valtaderu, el* 📖: valtaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><valtadeiru [Md].>(TEST)
|
|
|||
valtador, ora* 📖: valtador🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><valtaor [Ay].>(TEST)
|
|
|||
valtadoriu, el 📖: valtadoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Sitiu en que <i class="della">valta</i>(TEST)
|
o fai gran valtada [Md (= valtadeiru)].
|
Cfr. valtar. |
||
valtamientu, el 📖: valtamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición de <i class="della">valtar</i>(TEST)
|
o tirar, dar la vuelta [Md]. Tala [Md].
|
Cfr. valtar. |
||
valtar 📖: valtar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><valtear [Tb (Oc). y Bab. Vg. Llomb]. valtiar [y Mi].>(TEST)
|
Tirar (una parede, un frutu del árbol, una persona) [Ay. Mi. Ri. Sm]. Tirar, echar abaxo [Ay. Ll. Ll (MP). Md. PSil. Cn]: Entamaron a valtar árboles ya dexanon el monte peláu, que- dóu a matarrasa [Cn]. Cortar y tirar un árbol [Ay. Ri. Sm. Md. Oc]. 2. Lluchar ente sí dos persones a ver quién tira o val- ta al contrariu [PSil. Llomb]. Practicar los rapazos la llucha lleonesa [Vg]. 3. Variar o demer l’árbol pa que caiga’l frutu [Cd]. Sacudir, tirar en suelu [DA. AGO]. 4. Tirar, cayer pel derribadoriu [Md]. 5. Baldar {sic} [Md]. 6. Dar la vuelta a un oxetu (frecuentemente entornar un carru cargáu) [Bab (val- tar). PSil]: El nuesu carru valtóu [PSil]. Aición y efeutu de dar valtos [Bab (valtear)]. Entornar [Bard. CSil]. Entornase’l carru pol mal camín [Vg]. 7. Quitar los ñeros de los páxaros [Vg]. 8. Llatir (el corazón, un abscesu) [AGO]. 9. Voltiar, en febreru o marzu, el rastroyu de la escanda pa semar maíz o pa- taques [Tb (Oc)]. //-se ‘derribase, precipitase’ [Sm]. ‘volcar’ [Llomb]. //Caer valtáu ‘caer sin mover los pies del sitiu, a mou d’árbol cortáu’ [Md].///
|
(rew) > uolta ‘voûte’ (mllm) > *vualta (posible variante de vuelta) pudo formase analóxicamente un verbu *vualtar → valtar y, d’ehí, el correspondiente participiu fuerte, el dever- bal ast. valtu (cfr.) como almiten Corominas-Pascual (dcech s.v. volver). En tou casu ast. valtir sedría un exemplu más qu’axuntar a la llarga llista de verbos asturianos en -ar o -ir (algamar - algamir, gorgutar - gorgutir, etc.) que funcionen como equivalentes. Dende uol(u)tare pudo dase una forma- ción iterativa en -idiare responsable del ast. voltexar (cfr.) y voltiar ‘dar la vuelta’, ‘dar la primera reya a la tierra qu’ha se- mase’ (cfr.). Niciu de les posibilidaes evolutives ye que Gar- cía de Diego (deeh) inxer términos rellacionaos colos nuesos ente los derivaos del llat. volutāre, *vǒlvitāre y, al empar,
*aduallitāre ‘derribar’, ‘echar abaxo’. Esta última propuesta avéralu al llat. *uallĭtare que yá propunxere en 1920 (Me- néndez Pidal 1920: 36) y acoyeren dalgunos (Krüger & Ebe- ling 1952: 216). En tou casu (pe2: 409) nada nun tien que ver colo que suxiriere González de Posada: “Baltar ... ¿Si vendrá del griego ballo que significa lo mismo?” [GP 1788]. Dende’l deverbal valtu (cfr.) siguió → valteru (cfr.); tamién conseñamos el deverbal valtada (cfr.) [→ valtaderu (cfr.)]; en rellación atópense valtador (cfr.), valtadoriu (cfr.), valta- mientu (cfr.). |
||
valteru, a, o* 📖: valteru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<valteiru [Vg].>(TEST)
|
“Se llama así a los rodales que vuelcan con facilidad” [Vg].
|
Pescanciamos que’ha xustificase en rellación cola familia del ast. valtar, valtu. |
||
valtir 📖: valtir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Tirar al suelu (una persona, animal o cosa) [Ac (VB)].
|
2. Sa- cudir el corazón o un abscesu [AGO]. Cfr. valtar. |
||
valtu, el 📖: valtu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<valto [Ar].>(TEST)
|
Caúna de les vueltes de campana o rodón que da daqué o da- quién al derribase o cayer [Sm]. Caúna de les vueltes que da un oxetu o persona al rodar [Qu. Tb]. 2. Saltu [Oc]: Díu un valtu p’atrás [Oc]. Saltu grande dau dende una superficie alta a otra más baxa [Md]. 3. Movimientu fuerte del corazón [Tb. AGO]: Díume un valtu’l corazón [Tb]. 4. Llucha de rapazos o mozos [Llomb] que s’enllacen fasta cayer (el vencíu ye’l que da col llombu en suelu y nun ye a dar la vuelta sobre l’otru) [Bab. PSil]: Los nenos echanon un valtu [PSil]. Llu- cha lleonesa [Vg]. Llucha entre rapazos o mozos agarrándose pela cintura [Ar]. Llucha, asaltu [Pzu]. //A valtos ‘a tumbos’ [Tb. Sm]. ‘dando la vuelta al cayer’ [Tb]. ‘corriendo, a saltos’ [PVieya]. ‘retoza{ndo}’ (?) [Cv]. //Andar a valtos ‘amarrase’, ‘engarrase’’ [PSil].
|
|
cfr.) dende un participiu fuerte (pe2: 411). |
|
valumba, la 📖: valumba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
</////la valuma [Cñ, Llu (Barriuso: barcos 224). //vallumba
/y Eo/.>(TEST)
|
Cosa de munchu bultu y pocu pesu [Bard]. Bultu que faen va- ries coses xuntes [/Eo/]. Oxetu molestu y de gran valume [Tor (= valumbo)]. Gran montón de paya o cañes [R]. La relinga cayida de popa y el so refuerzu [Cñ, Llu (Barriuso: barcos 224)].
|
2. Carga que se carreta, de munchu valume y pocu pesu [Mar (= valumbo)]. 3. Movimientu oscilatoriu o cimblante del carru percargáu [R]: Fai valumba [R]. Cfr. valume. |
||
valumbe, el 📖: valumbe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">al</i>(TEST)
|
balumbe de sus cañas y altura [Grangerías xviii]
|
|
Cfr. valume. |
|
valumbu, a, o 📖: valumbu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<valumbu [Tox]. /////galumbo [VCid].>(TEST)
|
(Dizse d’un carru) con una carga de yerba o mies con mun- chu valume [VCid]. //Carru valumbu ‘carru cargáu, empicáu’ [Tox].
|
Cfr. valume. |
||
valumbu, el 📖: valumbu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<valumbiu [Ca]. valumbo [Ar]. vallumbiu [y Sr]. avalumbu [y PSil]. //vallumbo [/Eo/].>(TEST)
|
Valume pergrande [Ar. PSil] con rellación al pesu [Pr]: Tien tantu avalumbu que nun se mueve [PSil]. Bultu fechu por varies coses xuntes [/Eo/]. Oxetu molestu y de gran valume [Tor (= valumba)]. 2. Carga carretal de munchu bultu y pocu pesu [Mar (= valumba)]. 3. Cantidá considerable d’animales [Ca]: Iba pal monte con un güen valumbiu de ganáu [Ca]. 4. Movimientu cimblante de la copa d’un árbol [Cv]. Aición y efeutu de cim- blar [Sr]: Fai munchu valumbu [Sr]. //Facer valumbu dizse del agua cuando se carreta nuna vasía sobro la cabeza [Pr]. Cfr. valume.
|
|||
valume, el 📖: valume🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<valumen [y Xx (Barriuso: barcos 224). Sm]. //vallume [/“de Tapia al Navia” (Eo)/].>(TEST)
|
Cast. volumen [Sm. Cv. /Eo. Mánt/. JH], magnitú d’un cuerpu [Md]. Volumen o tamañu grande d’una carga [Oc]: Esa carga fai muitu valume [Oc]. 2. La relinga cayida de popa y el so refuerzu [Xx (Barriuso: barcos 224)].
Del neutru llat. volūmen, -inis ‘rollu de papiru que forma un llibru o parte d’él’, ‘pliegue, rollu que forma otra cosa’ (old), con continuadores románicos (rew) ya dellos hispánicos (deeh). Dende equí féxose’l verbu avalumar (cfr.) y envalu- mar (cfr.) qu’acabó xuntándose a realizaciones en -mb- qui- ciabes por percorreición frente a lo sentío como castellanismu en -m-. Con too, foi posible tamién que, nun intentu de cal- tener el grupu nasal caberu y serondu -m’n-, se xenerare una
[b] d’encontu d’u siguió la formación del verbu valumbar y avalumbar (cfr. avalumar) asina como’l deverbal valumbe y llueu, percarauterizando’l xéneru, valumbu (cfr.), valumba (cfr.) con posibilidá d’usos axetivos. Una b d’encontu tamién s’atopa en pallabres onde, de mano, nun ye etimolóxica como en *tramu/trambu, trimir/trimbir, *bimu/bimbu (pe2 s.v. bim- bu). Llama l’atención la realización vallume [como vallumbo (cfr. valumbu), vallumba (cfr. valumba)], con [] na fastera α eonaviega qu’habrá xustificase, a lo meyor, con dalgún tipu d’encruz, quiciabes cola familia de valle. |
|||
vamos 📖: vamos🏗️: NO ✍️: NO |
<amos [Xral].>(TEST)
|
¡Vamos! [Xral].
|
De la 1ª persona del pl. del imperativu del verbu dir, vamos, con perda de la billabial en contestos intervocálicos na se- cuencia. |
||
vanagloriar 📖: vanagloriar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Presumir, facer el fanfarrón [Lln].
|
Cfr. valagoria. |
||
vanagloriu, {a, o} 📖: vanagloriu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
(TEST)
|
Presumíu, alabanciosu, fanfarrón [Lln].
|
Cfr. valagoria. |
||
vándalu, a, o 📖: vándalu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Salvaxe [Xral].
|
Del nome d’un pueblu xermánicu, el vándalu, asitiáu en tie- rres de lo que güei ye sur d’España (cfr. xándalu). |
||
vanidá, la 📖: vanidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vaniá [JH].>(TEST)
|
Cast. vanidad [JH. Xral].
|
|
||
“vanidosamientre” 📖: “vanidosamientre”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
|
|||
vanidosu, a, o 📖: vanidosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+vaniúsu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
vanu, a, o 📖: vanu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><vana [Pb. VCid].>(TEST)
|
|
|||
vanu, el 1 📖: vanu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><+venu [Ay].>(TEST)
|
|
Podría tratase d’una nominalización del masc. del ast. vanu, a, o (cfr.). Con too, nun habría escaecese la existencia d’un célticu *uanno- ‘pendiente’ (tlg 151). |
||
vanu, el 2 📖: vanu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cfr. <i class="della">vañu,</i><i class="della">(TEST)
|
el.
|
|||
vañada, la 📖: vañada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vaná [Ay].>(TEST)
|
Lo que cabe de cada vez nel vañu pa remanalu y llimpialu bien [Ay].
|
2. Sacudida col vañu [AGO]. Cfr. vañar. |
||
vañador, ora, el/la 📖: vañador🔤: , ora, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
<vanador [Tb. Md].>(TEST)
|
El que vaña [Tb. Md. JH]. El que llimpia o criba’l pan o granu na era [Bard].
|
|
Del llat. *uannator, -ōris, pallabra de la familia del llat. uan- nus (cfr. vañar; pe2: 412) o bien d’una formación ast. sobro vañu. D’ehí créase’l femenín analóxicu que se caltién na va- riante del ast. vañadora (cfr.). |
|
vañadora, la* 📖: vañadora🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vanadora [Tb. Sm]. /////vanaoria [Sb].>(TEST)
|
Máquina emplegada pa vañar o quitar polvu y otres adheren- cies de la erga [Sb. Tb]. Máquina de vañar [Sm]. Cfr. vañador, ora.
|
|||
vañadura, la 📖: vañadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vanadura [Tb].>(TEST)
|
Cast. ahechadura [JH]. Aición y efeutu de vañar el granu [Tb].
|
Cfr. vañar. |
||
vañar 📖: vañar🏗️: NO ✍️: NO |
<vanar [y Sb. Ay. Ll. Mi. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Cv. Vd. VBable. Oc. /Eo/]. avanar [Cn (MG)]. esvanar [Cn (F)].>(TEST)
|
Avientar el granu [Rs. Bi. Llv], llimpiar el granu col vañu [Os. Pa. Cg. Cp. Ac. Ca. Sb. Ay. Ll. Mi. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Cv. Cd. Pr. Oc. JH. AGO]: Quería poneme a vañar esta escanda pa llevala mañana al molín [Ca]. Llimpiar el granu col cribu na era [Cd. JH]. Mover nel vañu o cribu (“Hacer este mismo movimiento aun en otra cosa, como bañá les fabes en pote, para que cambien las de arriba hacia abajo, y viceversa”) [Cb]. Airear [Cn (MG)]. Llimpiar, col vañu, el maíz [Cn (F)], les fabes, etc. [Lln]. 2. Voltiar dientro d’una fonte de madera la masa de maíz p’adensalo y dar forma a la fogaza [/Eo/. Cv (tamién se vana la mantega)]. 3. Aspirar el fornu de cal con fuerza l’aire esterior y, alternativamente, echar llaparaes [Cv]. //Vanar las fuazas ‘dar vuelta a les fogaces col vañu enantes de meteles en fornu’ [Vd].
|
|
Del llat. *uannare, formación verbal camentamos que llogra- da sobre uannus, -i ‘vañu’, ‘cribu’ > ast. vañu (ghla §4.5.2) en sustitución del clásicu uannere (em) como en dalgún sen- tíu suxiriere Xovellanos (Apuntamiento 348-349; pe2: 412). Ye claro que sedría fácil d’almitir pues había un compuestu llat. euannāre que convivía cola variante euannere (em) ‘llan- zar al aire’ (old) d’usu averáu a euallere ‘llimpiar de poxa llanzando’l granu al aire’ (old). Nel ast. modernu conséñase una variante de vañar, avaniar (cfr.) que fai suponer tamién una formación llatina en -idiare como yá se fexo ver nel citáu testu del sieglu xiv. Un deverbal de vañar sedrá ast. vañáu (cfr.), vañada (cfr.); a la so vera’l deriváu vañadura (cfr.) y el nome d’oficiu vañeru (cfr.). De la variante sureño-occidental vanar féxose’l verbu esvanazar (cfr. esvañazar). |
|
vañáu, ada, ao 📖: vañáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<vanáu [ast. s-occidental]. +vanéu [Mi].>(TEST)
|
Llimpiu, ensin impureces {el granu} [Mi]. //Vanao ‘cómoda- mente, ensin trabayar’ [Mi]. ‘abondosu’ [Ll].
|
Pp. de vañar. |
||
vañáu, el 📖: vañáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vanáu [Tb. Md]. +vanéu [Mi. Ay. Ll].>(TEST)
|
Aición de vañar [Md].
|
2. Granu sacudío col vañu [AGO]. Lo que se vaña d’una vez col vañu [Tb]. Vañu llenu de granu [Ay]. 3. Capacidá del vañu [Mi. Ll]. Deverbal de vañar (cfr.). |
||
vañeru, el 📖: vañeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
El que fai o viende vaños o cribes [JH].
|
Cfr. vañar. |
||
vañicar 📖: vañicar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Columbiase [Xx].
|
Posible variante de cañicar (cfr.) con tracamundiu de llabia- les, lo mesmo que nel dim. vañiqueta (cfr.). L’averamientu de vañicar y cañicar pue debese a la semeyanza del movimientu que se fai al vañar y al columbiar o cañicar. |
||
vañiqueta, la 📖: vañiqueta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">vañiqueta,</b>(TEST)
|
la Columbiu [Xx].
|
Cfr. vañicar. |
||
vañu, el 📖: vañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vanu [y Sb. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Cn (MG; F). Cv. Vd. VBable. Oc. /Eo/]. +venu [Ay. Ll. Mi. Ri]. vaño [Os].>(TEST)
|
Instrumentu p’avientar [Rs]. Tipu de peñera [Ll] p’avientar el granu [Sb. Bab]. Peñera grande con fondu de cueru p’avientar, llimpiar y xebrar los cereales y otros frutos pequeños de la poxa y otres impureces [Ca]. Peñera grande con fondu de cueru p’avientar el trigu na era [Vd]. Criba pa llimpiar el tri- gu [Ay]. Especie de criba con cueru de fondu, ensin furacos, onde s’avienta’l granu [Ay]. Cribu de pelleyu d’oveya pa es- vañar el maíz [Cn (F)]: Sacáime bien el pelleyu de la ovea pa faer un vanu que l’outru acabóuse [Cn]. Criba ensin furacos [Cv] fecha de pelleya [Os]. Peñera fecha col fondu de pelleya pa vañar la poxa y avientar el polvu [Lln. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Md]. Peñera, xeneralmente de cueru, ensin furacos [Oc] pa llimpiar el granu [/Eo/]. Cribu [Cn (MG)]. Criba grande ensin furacos [Pr. JH], con fondu de cueru p’avientar el granu [R]. Recipiente redondu col fondu de piel onde se criba la farina o se llimpia’l granu [Lln]. Especie de criba pa los gra- nos [AGO]. Especie de criba ensin furacos, fecha d’una piel tirante sobru un aru; val pa vañar el granu, esto ye, movelo y xebralo de la poxa echándolo al aire [Cb]. Especie de criba ensin furacos, col fondu de piel tirante (o lona fuerte) allugao sobro un arcu [Cp]. Especie de criba pa llimpiar el granu [Ar]. Criba ensin furacos [Cg], de piel tirante, p’avientar el trigu y xebralo de la poxa [Ac. Gr]. Zaranda [Mn]. Criba ensin fura- cos, redonda y de fondu de cueru con un aru de madera, que val pa llimpiar la escanda o’l maíz [Cd]. Bacitu onde se vaña el pan de maíz /Eo/. Instrumentu p’avientar [On. Bi]. Tipu de peñera de furacos más grandes que los de la peñera propia- mente dicha [Pa]. 3. Bieldu [VBable]. 4. Fonte de madera pa facer las fogaces [Vd]. Bacica de piedra o madera [/Berduce- do (Oc)/]. ///Mió madre pa casame/mandóme vañu y peñera/y agora que me casé/sacóme a la puerta fuera [Vigón, Folk].
|
|
||
vapor, el 📖: vapor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">vapor</i>(TEST)
|
[Lln].
|
|
||
vaporea, {la} 📖: vaporea🔤: , {la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {la} |
<ident class="della" level="1"></ident>“Arder la leña como si fuera pluma. Hacer las cosas en un Santiamén” [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes un deverbal de <i class="della">vaporear</i>(TEST)
|
[→ vaporiar (cfr.)].
|
|||
vaporiar 📖: vaporiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><vaporear [Ar].>(TEST)
|
|
|||
vaporina, la 📖: vaporina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
vapuliar 📖: vapuliar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
|
|||
vaquear* 📖: vaquear*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><vaqueare [La Cabreira (Mar)].>(TEST)
|
|
|||
vaqueirada, la 📖: vaqueirada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Mou d’actuación propiu de los <i class="della">vaqueiros </i>[Md]. 2. Baille es- pecial de los pueblos de Somiedu [Oc]. 3. Canción popular de los <i class="della">vaqueiros </i>[Sm. Md. PSil. Cv]: <i class="della">Terminanon cantando unas vaqueiradas</i>(TEST)
|
[PSil]. Canción de los vaqueiros [Pzu. Pr].
|
4. Braña de los vaqueiros [Pzu (= vaqueiriza)]. 5. Gran canti- dá de xente vaqueiro [Md].///
|
||
vaquera, la 📖: vaquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Llavandera (páxaru) [Qu]. 2. Tipu de mazanes grandes, blan- ques, perdures y serondes [Vv].
<br class="della">Ye posible que l’aplicación del nome a la llavandera se deba al so vezu d’andar ente les vaques. De l’aceición 2ª quiciabes sía responsable’l fechu de ser un tipu de mazana qu’acueyen bien les vaques cuando pacen nes pomaraes (pe3). L’ast. co- noz el dim. <i class="della">vaquerina </i>(cfr.); tamién <i class="della">vaqueruela </i>(cfr.) anque agora col suf. deriváu del llat. -ŏla<i class="della">.</i>(TEST)
|
Cfr. vaqueru, a.
|
|||
vaqueriar 📖: vaqueriar🏗️: NO ✍️: NO |
<vaqueirar [Tb]. avaqueirar [Vd]. avaqueriar [Ri].>(TEST)
|
Curiar les vaques nel pastu [Mi (Oc)]. Llevar a pastar un re- bañu de vaques [Ri].
|
Curiar el ganáu [Mi. Ll]. Atender les vaques [Ll (i). Qu. Tb]. 2. Vaquiar [Tb]. 3. Asemeyar a los vaqueiros na fala o na manera de ser [Vd]: Falas un falaxe bien avaqueiráu [Vd]. Del llat. uacca ‘vaca’ (em) féxose un verbu en -idiare res- ponsable del ast. vaquiar (cfr.). Lo mesmo pasa pa xustificar el verbu vaqueriar pero agora pente medies del so deriváu uacca → *uaccārius → vaqueiru (cfr. vaqueru, a). D’ehí ta- mién siguió vaqueirar → vaqueriar. Un deverbal tenémoslu na realización occidental vaqueirada (cfr.). |
||
vaquerina, la 📖: vaquerina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vaqueirina [y Tb].>(TEST)
|
Dim. de vaquera; el güei arcaicu vaqueira [fasteres occiden- tales] ye antecedente de vaqueirina. 2. Motacilla alba, llavan- dera blanca [Mo (llaa 27)].
|
Dim. de vaquera. |
||
vaqueru, a, o 📖: vaqueru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<////vaqueiras [/Eo/].>(TEST)
|
Cast. vaquero [Xral]. 2. (Tipu) de castaña [Sm. /Eo/].
|
Cfr. vaqueru, a. |
||
vaqueru, a, el/la 📖: vaqueru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<vaqueru [JS]. vaqueiru [Cn (/vaquera),Vil.lapedre (vaquei- ru/vaquiera) Oc]. vaqueiru/vaquera [Qu. Tb. Sm. PSil. Cv]. vaqueiru/vaquiera [Tox]. vaqueru [y JH]. +vaquiru/vaquera [Mi. Ay. Ll. Md. Pzu].>(TEST)
|
Cast. vaquero [Mi. Pzu. /Eo/. JH]. Persona que curia les va- ques [Ay. Tb]. 2. El qu’atiende’l ganáu nel puertu, na braña [Ll]. Pastor que queda na braña curiando’l ganáu [PSil]. Per- sona que va a catar o a atender el ganáu a la braña o al puertu [Tb]. 3. Habitante de los pueblos llamaos brañes [Pr. Cv. Tox. Oc]. Cast. vaquero (dizse d’un grupu de persones que viven nos conceyos de la llende con Valdés y Tinéu) [An]. Habi- tante de dellos pueblos que prautiquen la treshumancia por necesidaes del ganáu vacuno (cuando se dexa la treshuman- cia déxase de ser vaqueiru) [Sm]. 4. Persona mui de pueblu [Cd]. 5. Especie de pellicu, prenda que cai pelos hombros a los pies con abertura pa los brazos [JS]. //Vaqueiru d’alzada ‘vaqueiru’ [Pzu]. //Ser lo mesmu qu’un vaqueru ‘falar a vo- ces’ [Cg. AGO]. ///Los vaqueiros non son xente pero si los pican sienten, sienten [LC]. Si quies ser buen vaqueru, ten la mitá de la yerba a últimos de febreru [LC]. Les vaques del güen vaqueru en marzo tiren el pelu y les del ruin vaqueru entre San Juan y San Pedro [Ay (LC)]. El abedul floridu el vaqueiru ya puede pasar el ríu [Vd (LC)]. El somedanu y el vaqueiru, el primeiru [LC]. ///Los vaqueiros vanse vanse/ las vaqueiras l.loran l.loran/¡Ai de mi probe del alma!/¿Con quien van durmir agora? [Canción popular (Tb)]. ///Vaqueiri- na, vaqueirina/¡Quién te lo diría en Barriu!/que dibas perder la saya/en Munticiel.lu bail.landu [Tb].
|
numero de las vacas que fincaron de Mayor Ferrandez ba- quera [-1494](or.) [VC-II/344]
|
del llat. uacca, -ae ‘vaca’ (em), panrománicu (rew), de xuru *uaccarius, -a, -um > ast. vaqueru, a, o (cfr.), llueu nominalizáu tanto’l masculín como’l femenín. D’equí fórmase’l deriváu vaqueiriza (cfr.). Sobro vaqueiru féxose’l verbu vaqueirar y vaqueriar (cfr.). |
|
vaqueruela, la* 📖: vaqueruela🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vaquiruela [Ar. VCid]. /////macarigüela [Ar].>(TEST)
|
Sacavera [Ar. VCid]. Cfr. vaquera. La variante macarigüela ufre: a) un tracamun- diu fónicu vaca; b) un dim. -ŭla → -ara (llaa 103); c) un dim. -ŏla -uela.
|
|||
vaquía, la 📖: vaquía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Pristiurus</i>(TEST)
|
melanostomus, golayu [Tz, Xx, Cñ, Av (ppac)]. Va- cha, pexe con escames como la llixa y que tamién se come secu [Llu]: Que non te dé xera la baquía, déxala secar al aire unos díes, pélala dimpués y ponla con fabes que vas chupate los didos [Cñ].
|
Cfr. vacha. |
||
vaquiadura, la 📖: vaquiadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Golpe que da’l xatu cola cabeza nel ubre al mamar pa que la
vaca baxe bien la lleche [Tb].
Formación en -ūra>(TEST)
|
-ura dende’l participiu débil del verbu
|
vaquiar (cfr.). |
||
vaquianu, a, o 📖: vaquianu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Avezáu a cualquier tipu d’actividá [PSil]: <i class="della">Éstas</i>(TEST)
|
paécenme mui vaquianas [PSil].
|
** |
||
vaquiar 📖: vaquiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Sustrincar, sustrumar, dar golpes cola cabeza nel ubre (el xatu al mamar) [Tb].
|
Cfr. vaqueriar. |
||
“vakil” 📖: “vakil”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu qu’apaez na documentación del sur del dominiu de magar el sieglu x y qu’Oliver tien por voz orixinada nel ár. wakīl ‘notariu’ anque abulta que llega a los testos como antro-
<ident class="della" level="1"></ident>pónimu d’u se llogra, llueu, l’apellíu “Vaquiliz” (cfr. Oliver 283). Esti fechu empobina a alloñanos d’entendelu como un deriváu del llat. uacca>(TEST)
|
vaca → *vaquil que tendría paralelos en buíl (cfr.), pastoril (cfr.).
|
|||
vaquina, la 📖: vaquina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
//<i class="della">Vaquina de</i>(TEST)
|
Dios ‘Coccinella septempunctata’ [Ar. Sm (= paxarina de Dios) Oc].///
|
|||
vaquío, el 📖: vaquío🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>El ganáu, les vaques nel so conxuntu, términu deducible de la documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">¿Que</i>(TEST)
|
de huertas preciosas? ¿Qué baccadas y baquío?
|
|
||
vaquisa, la 📖: vaquisa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Vaca raquítica [Cl].
<ident class="della" level="1"></ident>D’una formación del llat. uacca>(TEST)
|
ast. vaca (cfr.) n’amestanza col suf. -ĭsia (ghla 61) que vemos en términos como camisa, ceniza.
|
|||
vaquizu, el 📖: vaquizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Arrecendor a vaca [Cl].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación dende l’ast. <i class="della">vaca</i>(TEST)
|
(cfr.) con un suf. continuador
|
del llat. -īcius. |
||
vara, la 📖: vara🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">vara</i>(TEST)
|
[Llg. An]. Tallu d’una planta [Ac]. Palu delgáu [PSil] y llargu [Xx. Ri. Qu. Tb. Sm. Cd. Tox] y que cimbla [Arm]. Tabla, troncu, palu delgáu (ensin fueyes nin bifurca- ciones) [Lln]. Rama delgada y ensin fueya [Ay]. 2. Vara sacu- dir [Tb.], varangolla pa demer les castañales [Oc]. Palu llargu pa colgar el mondongu [Tb. An]. El palu vertical de los dos que formen la palanca con que se llevanta la maza pa echar a andar el mazu [Oc]. Exe del rodenu [Sr, Vc (Cruce)]. Caña de pescar [Xx. Tox]. Palu llargu pa la pesca del bonitu [Xx]. //Vara (de) sacudir ‘vara perllarga pa variar o sacudir un ár- bol frutal’ [Tb (= varangol.la)]. //Varas de bonitu ‘dos cañes que lleven na proa a los dos llaos del barcu les lanches bo- niteres’ [Lln]. //Vara yerba ‘montón fechu alredor d’un palu estrenchu y altu’ [Lln (vara d’herba). Cñ. Bi. Llg. Sr. Tb. Cd. Pr]. //De vara ‘(tipu) de mazanes mui grandes, rayaes, tiran- do a marielles’ [Vv] {Yeren llamaes asina porque delles ma- zanes llográbense una vez que cayíen del árbol gracies a que lu batíen con una vara sacudir}. //De varaprieta ‘de color escuro (una clas de mazanes)’ [Sb]. //Meter en vares ‘meter en cintura’ [Sb]. ///Cordurera mala, filu d’a vara/cordurera güena, filu d’a media [LC]. Pescador de vara pescador de nada, y si la vara quiebra pescador de mierda [Ca (LC)]. Val más una cuarta d’uno qu’una vara de dos [LC].
|
|
Del llat. uara, -ae ‘cadarma llograda de delles cañes’, ‘arma- zón de maderos’, ‘palu aforcáu usáu como encontu o sofitu’ (em; old), con continuadores hispánicos y en dalgún otru do- miniu (rew; deeh; dcech s.v. vara). L’ast. vara ‘palu llargu’ ufierta un estadiu semánticu más elemental del qu’ufren los testos llatinos. Sedría discutible si l’aceición §12 vara ‘ba- rra d’un ríu’ y el grupu sintagmáticu vara d’agua ‘arbada’ [Ar] nun habríen entendese dende un términu prerromán in- doeuropéu rellacionable col sánscritu vara ‘agua’. El términu d’aniciu llat. vara entama toa una llarga riestra de voces em- parentaes como los diminutivos varina, varuca, varucha → varuchu etc. tamién bien representáu ente los nomes de llugar (ta 185 & 637; tt 295; pe2: 418; pe3). Esa bayura de derivaos quixéramos ufrilos según les posibilidaes esquemátiques que conseñamos: |
|
vara 📖: vara🏗️: NO ✍️: NO |
</b>(TEST)
|
|
|||
varada, la 📖: varada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Güelpe con una vara [Os. Ar. Tb. /Eo/]. Güelpe de caña del pescador nel ríu [Cn]: <i class="della">Voi</i>(TEST)
|
echar unas varadas nel embalse pa entreteneme un poucu [Cn].
|
2. Midida del terrén fecha con una vara d’ablanu [Po (Toponimia 111)]. 3. Terrén comunal del que pueden disfrutar namás que los vecinos casaos del pueblu; fáense faces, una pa caún de los vecinos que van tur- nándose nel disfrute cada añu pa que nun tengan unos más beneficiu qu’otros; si aumenta o mengua’l númberu de veci- nos fáense más grandes o más pequeñes les faces (la midida utilizada ye la varada); cuando hai un matrimoniu nuevu tien que pidir el drechu al adra, cosa que se fai’l primer domingu d’agostu [Po (Toponimia 111)]. 4. Filera de cases contigües, grupu de cases [Llomb]. 5. Filera de nases preparaes cola car- nada pa echales a la lancha [Llu].
Términu formáu sobre vara (cfr.) con incrementación sufixal
-ada y presencia toponímica (ta 312; tt 115; pe2). |
||
varaderu, el* 📖: varaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<varadero [Cñ. Llu]. //varadeiro [Eo].>(TEST)
|
Sitiu u vara la embarcación [Llu]. Cast. varadero [/Eo/].
|
2. Refuerzos o encontos que lleva’l barcu nel banzu pa nun tener perxuicios al varar [Cñ]. Cfr. vara. |
||
varafustar 📖: varafustar🏗️: NO ✍️: NO |
<varafustiar [Tox]. {A vegaes escríbese esti verbu y represen- tantes de la so familia con “b”}.>(TEST)
|
Cast. desbarajustar, desiguar, meter baturiciu o xaréu [Cg. /Eo/. R]. 2. Marafundiar la facienda [Cg]. 3. Facer axagüeiros [Tox]. {4. Reburdiar, retolicar [/Mánt/]}. Verbu llográu d’una amestanza de nome, vara (cfr.) y verbu fustar (cfr.); d’ello sigue’l deverbal varafuste (cfr.) → vara- fusteiro ‘que varafusta’ [“de Valdés al Eo” /Eo/].
|
|||
varafuste, el 📖: varafuste🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Baturiciu, xaréu [Mi]. Deverbal de <i class="della">varafustar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
varafusteru, a, o* 📖: varafusteru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<//barafusteiro [“de Valdés al Eo” /Eo/].>(TEST)
|
Que varafusta [/Eo/].
|
Cfr. varafustar. |
||
varagal, el 📖: varagal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Vara de yerba que nun se llevó al payar [Masenga].
D’un deriváu del llat. <i class="della">uara, -ae</i>, quiciabes el diminutivu *ua- rica (cfr. <i class="della">vara</i>) → ast. *<i class="della">váraga</i>(TEST)
|
con incrementación de su- fixu abondacial. Dende *váraga [+ -ŭla → ast. bárgana (→ bárganu)] foron posibles otres incrementaciones, asina en -al (ast. varagal); axetives, en -āneus, -a, -um (old) d’u surde ast. baragaña (cfr.), baragañu (cfr.), escritos a vegaes con “v” a vegaes con “b”, tamién con usos axetivos (castañales bara- gañes) y llueu con nominalización xeneralizada y presencia ente los nuesos nomes de llugar (ta 311). Nun nos abulta que pueda caltenese etimolóxicamente un aniciu árabe (cfr. adla 79; pe2: 418).
|
|||
varal, el 📖: varal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Vara llarga y gruesa [Pa. Tor] con que zarren les finques [Ay. Ri. Cv] o una rodera [PSil]. Palu llargu pa facer portie- lles o bien otres coses [An]. Palu llargu secu que nun cim- bla, más gordu que la vara [VCid]. Maderu llargu sol que se claven los bárganos pa facer la sebe [Mi]. Palu llargu (onde se cuelga l’embutíu a secar [Lln. Pa. Sb. Sm. Arm], pa facer encontos, etc.) [Ay]. Palu llargu que va del peselbe al suelu’l payar pa dixebrar l’espaciu que correspuende a cada animal que va atáu [Qu. Tb]. Palu llargu y duru pa mover les brases del fornu [Bab. Arm]. Lluria de madera p’arrastrar balaga- res en prau [Sm]. Caún de los dos palos que xunten el ramu al caballu de tiru [Sm]. Caúna de les dos pieces que formen la cama del carru [Sm]. Vara de sacudir, varangolla [Ay. PSil]. Caún de los dos palos del carru onde se lleven les redes y el pescao [Xx]. Caún de los dos mangos llargos que tien la carreta de mano [JH]. Vares llaterales del corredor pa tender la ropa [Lln]. Vara del mediu nel carru del país [Lln].
2. Llugar onde se producen les vares [Arm]. 3. Barra de fierro pa mover les piedres grandes [Ac]. 4. Palanca de ma- dera, instrumentu de xastre [R]. 5. Vara yerba [Qu. Andés (Ni). AGO] o de paya [Tox. /Eo/]. Vara yerba o paya fecha alredor d’un varal [/Eo/]. 6. Conxuntu de palos entretexíos que faen una sebe o estaquera [Ri]. Sebe d’una sola filera de bárganos [Llg]. 7. Fracción de presa (2’78 m) [Tor]. 8. Vau onde’l fondu de les barques toca nos regodones que cu- bren el llechu del ríu [gea s.v. Pravia]. 8. Andador pa neños [Lln]. //-<i class="della">es</i>(TEST)
|
‘palos llargos que van de la escalera del carru del país hasta el h.orcáu de delantre, onde se va allugando la yerba’ [Pa]. ‘palos o maderos de que se compón la corza’ [JH]. ‘palos llantaos verticalmente pa qu’esguilen tomates, fabes y arbeyos, etc.’ [Pr]. ‘palos suxetos a la vara paya na parte cimera y que cuelguen pa que la nieve o l’agua esba- rien fácilmente’ [Md]. ‘vares allugaes na parte d’atrás del carru p’allargar el pisu’ [Sm. Bab*]. ‘palos entretexíos pa facer sebe’ [Pr]. ‘palos llargos, asitiaos horizontalmente pa zarrar finques y otros usos’ [Oc]. ‘señales pa llabrar dere- cho’ [VBable]. ///Per San Simón cueye’l varal y el macón, echa la cabra al castrón, parirá por San José, que ye la miyor parición [LC].
|
|
Del llat. uāra, -ae (cfr. vara) con incrementación axetiva -alis, -e o -aris, -e (old) colos derivaos varaláu (cfr.) y va- ralada (cfr.), que paecen deverbales de *varalar (pe2: 420) verbu namái documentáu na fastera eonaviega (‘envaralar’). Sí se conseña, en sen destremáu, el correspondiente verbu compuestu envaralar (cfr.), col deverbal envaralada (cfr.) y el términu averáu envaraladura (cfr.). L’ast. vara, asina como dellos de los sos derivaos, son abondosos na nuesa toponimia (ta 312; tt 332 & 343). |
|
varalada, la* 📖: varalada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<varalá [Ay].>(TEST)
|
Conxuntu de palos o vares pal cierre de propiedaes rústiques [Ay].
|
2. Palos o vares con chorizos [Ay]. Cfr. varal. |
||
varaláu, el 📖: varaláu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Lo que cuelga d’un varal [Sb]: <i class="della">Coyi aquellos dos varalaos e </i><i class="della">llonganiza</i>(TEST)
|
[Sb].
|
Cfr. varal. |
||
varalloca, la 📖: varalloca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Scyllarus</i>(TEST)
|
arctus, santiaguín [Lls (ppac)]. Crustaceu del xéneru alféu [Cg].
|
2. Planta de xardín [Cg]. Podría tratase d’una metátesis del ast. vacallora ‘Lucanus cervus’, cast. ciervo volante, bien conocíu n’asturianu (pe1: 21) como ye fácil alvertir (cfr. vacalloria). La razón qu’acompanga a esta propuesta suxerla Barriuso (ppac 343) non sólo por ser acoyible fonéticamente sinón pola “semeyan- za estimable ente’l crustaceu y l’inseutu coleópteru citáu, de mou especial el machu, dotáu de vistoses mandíbules”. Otres posibles xustificaciones etimolóxiques tán, al mio entender, más alloñaes de la verosimilitú. |
||
varamento 📖: varamento🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">De varamento </i>‘velozmente en direición a, al encuentru de’ [Vf (Cv)].
Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
|
varamonte.
|
|||
varamonte 📖: varamonte🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">De</i>(TEST)
|
varamonte ‘de golpe, de sutrucu, de sópitu’ [Qu. Tb]. //(Ir un ríu) de varamonte ‘(dir el ríu) altu, crecíu’ [Cv]. //(Caer, baxar) de varamonte ‘(cayer, baxar) rodando per una cuesta, per un derribadoriu’ [Sm].
|
Quiciabes sía una formación alverbial cola preposición de + vara (cfr.) + (de) + nome monte. Ye posible qu’una metátesis vocálica sía responsable del ast. de varamento (cfr.). |
||
varánganu, el 📖: varánganu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Palu llargu emplegáu pa llabores del campu [Bierzo (lla)]. Cfr. <i class="della">baranda</i>. Nun ha escaecese un posible parentescu con <i class="della">bárganu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
varangolla, la* 📖: varangolla🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<varangol.la [Qu. Tb].>(TEST)
|
Vara perllarga emplegada pa variar, varexar o sacudir un árbol frutal [Qu. Tb (= vara sacudir)]. Del ast. baranda (cfr.) + -anga (< -anica) + -olla (< -ŭlla) [tt 115].
|
|||
varangollazu, el* 📖: varangollazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<marangul.lazu [As].>(TEST)
|
Golpe dau con un palu [As].
|
|
||
varangollu, el* 📖: varangollu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><varangol.lu [Tb. Sm].>(TEST)
|
|
|||
varanguera, la 📖: varanguera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Varal llargu pa zarrar praos o güertes [Sr]. //<i class="della">Cerrar</i>(TEST)
|
de va- ranguera ‘facer una sebe con varielles (‘vares horizonates’) y bárganos (‘estaques verticales’) [Sr].
|
|
||
varanzada* 📖: varanzada*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Midida agraria [FFLL]
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">a</i>(TEST)
|
VI uarancadas [FZ-Q (FFLL)]
|
|
||
varaña, la* 📖: varaña🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/varañas [Mar].>(TEST)
|
|
|||
varapalu, el 📖: varapalu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Como eche mano á un</i>/<i class="della">o revuelva un </i><i class="della">barapalu</i>/<i class="della">non queda</i><i class="della">(TEST)
|
un alma viva [Los Trataos 25]
|
|
||
varaprieta 📖: varaprieta🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
varar 📖: varar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><avarar [y Llu].>(TEST)
|
///
|
|
Quiciabes del llat. uarāre ‘encorvar’, ‘torcer’ (em s.v. uarus,
-a, -um), quiciabes pariente de avariar (cfr.); ‘midir un ríu o dalgo que nun se ye a midir direutamente, per un sistema de triángulos’ (old) anque ast. varar tamién podría debese a una formación dende ast. vara (cfr.) → varar. L’aceición 1ª podría entendese dende *‘quedar la barca (al embarrancar) sobro les vares de que ta fecha’ → ‘embarrancar’ o ‘parar (la barca)’. Dende la comparanza cola vara pue entendese tamién quedar como una vara → varar ‘quedar secu, asus- táu’ como vemos en envarar (cfr.). Pero la espresión pasar avarando abúltanos que tamién podría acoyer l’influxu del ast. vera → averar nel sentíu primixeniu de ‘pasar a la vera’, ‘pasar a la oriella’. Amestances llograes col verbu varar (o col so antecedente) sedríen ast. envarar (cfr.); tamién deva- rar (cfr.) quiciabes averáu a debalar (cfr.). Un argumentu favoratible p’almitir que ye l’ast. vara lo que paez tar na base de los verbos citaos (envarar, devarar) ye la forma- ción varexar → devarexar, esvarexar (cfr.) qu’esixen partir del diminutivu varexa (cfr.). El verbu envarar pudo tener un significáu primeru de ‘poner nuna vara’, ‘poner vares’
→ ‘quedar como una vara (secu, hieráticu)’ → ‘ponese dis-
gustáu’; un términu rellacionáu ye l’ast. envaramientu (cfr.). Asemeyada a la formación de envarar ye la que se fai sol deriváu de vara, varal → envaralar (cfr.). |
|
varatón, el 📖: varatón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Retueyu de la vide [Cn (V)]. Retueyu de la parra, de la cepa que miedra muncho [Cn (F)]: <i class="della">Cortánon-y los varatones a la </i><i class="della">parra</i>(TEST)
|
ya (a) pouco más sécanla [Cn (F)].
|
Cfr. vara. |
||
varáu, ada, ao 📖: varáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<avaráu [Tox]. +varéu [Ay]. //varado [Eo].>(TEST)
|
Patente, lliso (un terrén) [Tb]. 2. Cast. varado (el barcu) [Tox]. 3. Aturdíu, clisáu [Lln]. Clisáu, ensin reaicionar [Cg. Ay. Tb (= paráu). Tox. /Eo/. AGO]: Quedéi varáu, nin, en- sin saber qué faer [Tb]. Plasmáu, asustáu [DA]. 4. Engarabíu (por efeutu del fríu) [/Eo/].
|
|
||
varáu, el 📖: varáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Palu que se pon a la vara (de yerba, de paya) [Vv]. Nominalización del masc. de <i class="della">varáu,</i>(TEST)
|
ada, ao (cfr.).
|
|||
varaxu, el 📖: varaxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Varal delgáu, medián y regular [JH]. Palanca, palu [JH].
|
Cfr. vara. |
||
varaza, la 📖: varaza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<varanza [Ca. Mi. y Ay. y Pr. Cn. AGO].>(TEST)
|
Palu redondu y allargáu que val pa colgar l’embutíu [Mi. Ay. AGO]. Vara estrencha y allargada, poste [Sr]. 2. Cuerda [Pzu. PSil. As. /Mánt/]: Atóulu con una varaza [PSil]. Cuer- da pequeña p’atar l’odre [Oc. /Eo/]. Cuerda de llana que s’usa p’amarrar daqué [Cn]: Amarró-y las madreñas al nenu con una varaza pa que nun se-y salieran [Cn]. Lliga [Cn (M)]. 3. Barandiella d’una escalera o corredor [Ca]: Facía- me güena falta pone-y a la varanza de la panera dos o tres rexes [Ca]. //-es ‘tires o barrotes de madera que, allugaes horizontalmente, sirven pa formar portielles, embanzonaos, etc.’ [Sb]. ‘vares llargues que sirven pa zarrar los güertos’ [Pr]. //-as ‘varales pa zarrar terrenos’ [Ay]. //Soltar la varaza ‘foriase, tener diarrea’ [PSil].
|
L’ast. varaza podría tratase d’un aumentativu de vara (cfr.). L’ast. varanza paez una variante orixinariamente en -ntja, anque podría almitise l’influxu de baranda (cfr.), con traca- mundiu de dentales. Un deriváu ye varanzada (cfr.). Sobro ast. varaza pudo algamase un masc. analóxicu varazu (cfr.) anque pue tenese, cenciellamente, como una formación dende vara (cfr.). |
||
varazón, el 📖: varazón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aniella de fierro, rondiu, arcoxu de fierro que cuelga del xugu (al que va atada col sobéu) y per onde entra’l puntal del aráu [VCid]. //<i class="della">-es</i>(TEST)
|
‘especie de bilortes trenzaes pa suxetar les pier- nes del carru’ [Os].
|
Aum. de varazu (cfr. vara). Ye claro que varazón abulta l’antecedente de barzón (cfr.), pallabra común col cast. bar- zón anque Corominas-Pascual rellacionen el términu con bra- zu (dcech s.v. barzón). |
||
varazu, el 📖: varazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+varozu [y Llg]. +varezu [Ay]. variazu [Mar].>(TEST)
|
Golpe con una vara [Vv. Llg. Llv. Ay. Mar]. 2. Lligadura [Cn]. Cfr. vara & varaza.
|
|||
varbolear 📖: varbolear🏗️: NO ✍️: NO |
Dicir munches pallabres inconexes [Ca]: <i class="della">Está tou’l día var- </i><i class="della">boleando</i>(TEST)
|
[Ca].
|
Del llat. *uerbŭlāre, como l’a. it. bergolare (rew), col influxu de los verbos en -idiare, formáu sol llat. uerbulum ‘petit-mot’, dim. de verbum ‘pallabra’ (em; rew). Un deverbal de varbo- lear tenémoslu nel ast. varboleo (cfr. varboléu; pe2: 421). |
||
varboléu, el* 📖: varboléu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<varboleo [Ca].>(TEST)
|
Aición y efeutu de varbolear [Ca].
|
Cfr. varbolear. |
||
varciar 📖: varciar🏗️: NO ✍️: NO |
Sacupar, esparramar [VBable]. 2. {(Doc.). Arramar}.
<i class="della">Tría un vasu d’allabastru d’ungüentu mui ricu, y </i><i class="della">varciólu</i>(TEST)
|
so la cabeza de Xesús [San Mateo 109] Porq’ista ye la mió sangre..., la q’ha ser varciáa por morde munchos [San Mateo 111]
|
Variante del ast. vaciar (cfr.) quiciabes con influxu del verbu verter, como suponen Corominas-Pascual cuando xustifiquen la mesma pallabra conseñada en Cantabria y Burgos (dcech s.v. vagar). |
||
vardasca, la 📖: vardasca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. vardiasca.
|
|||
vardascayu, el 📖: vardascayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Desp. de <i class="della">vardascu</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. vardiasca. |
||
vardasconada, la 📖: vardasconada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//vardascuada [/Eo/].>(TEST)
|
Golpe de vardasca [Tb. /Eo/].
|
Cfr. vardiasca. |
||
vardascu, el 📖: vardascu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. vardiascu.
|
|||
vardasquera, la 📖: vardasquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<verdasquera [JS].>(TEST)
|
Sitiu infestáu de vardascos o la porción crecida de vardascos axuntaos nun llugar [JH].
|
2. Tundidora de llana {porque em- plega una vara pa variar la llana} [JS]. Cfr. vardiasca. |
||
vardiasca, la 📖: vardiasca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vardasca [PSil. y Pr. Ce. Vd. Tox. Oc. PVieya. /Eo. Mánt/.
R. Vg]. /////verdasca [Rs. Pa. Llib. Pi. Cg. Sb. CyN (Recuer- dos 52). V1830. DA. R]. verdiasca [y Lln. Cb. Cp. y Ac. Mi. Ay. Ll. Ri. Qu. y Tb. Md. Gr. Cd. Sl. Cv. AGO]. /////vardasga [Pzu]. vardiesca [Cn (MG)].>(TEST)
|
Cast. verdasca [Pa. Cb. Mi. Ll. Tb. Sm. Cv. Vg. Pr (utiliza- da pa enrestrar). /Eo/. AGO]. Vara curtia, caña d’árbol con fueyes [R]. Vara [Mi. Qu. PVieya] gorda y llarga [Ce]. Vara delgada, cimble [CyN (Recuerdos 52)], llixera [Lln. Ay] y verde [Md]. Caña delgada [PSil. V1830], verde y cimble [Cn (MG)]. Vara delgada y verde [Sr. Sl]. Vara delgada, xe- neralmente verde [Cd]. Vara llarga y baxa d’un árbol [Bard]. Palu llargu y delgáu [Gr]. Vara delgada que val pa castigar y afalar a los animales [Vd]. Vara cimble [Pa. Sb (= blima = vara = blimba)]. Vara verde con puntes ramoses [LV]. Verdas- cu [DA]. Vara d’ablanu verde [Pi]. Varina delgada y cimble
|
|
||
vardiascada, la 📖: vardiascada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><vardascada [y Tb. Tox. /Eo/. JH]. verdascá [Ac]. verdascada [LV. Cg. /Eo/. DA. R. AGO]. verdiascada [Md. Cv].>(TEST)
|
Vardiascazu [Cg. Tb. Sm. /Eo/]. Golpe dau cola vardiasca [Tox. JH]. Golpe dau con una vara [Si. Md. Cv]. Sacudida dada con una vardiasca [LV. DA. R. AGO].
|
|
||
vardiascal, el* 📖: vardiascal🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><verdiascal [Md].>(TEST)
|
|
|||
vardiascáu, ada, ao* 📖: vardiascáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><verdiascáu/verdiascá [Cl].>(TEST)
|
Ríxidu, mui vertical [Cl].
|
|
||
vardiascazu, el 📖: vardiascazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vardascazu [Lln. PSil. Pr. Vd]. verdascazu [LV. Pa. Pr. Vd]. verdiascazo [Ar]. +verdiasquezu [Ay. Ll]. +verdasquezu [Ay]. verdiascazu [Cb. Cp. Ac. Md. Cd. AGO].>(TEST)
|
Golpe con una vardiasca [Pa. Cb. Cp. Ac. Ay. Ll. Ar. Tb. Sm. PSil. Pr. Vd. AGO] o vardiascu [Lln]. Golpe con una vardias- ca, blima o palu finu d’ablanu [Cd]. Cfr. vardiasca.
|
|||
vardiascu, el* 📖: vardiascu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vardascu [Lln. Cp. JH]. verdascu [V1830. JH. DA. OLLA. AGO]. verdiascu [Lln. Cb. Cv. AGO]. +verdiescu [Ay].>(TEST)
|
Vardiasca [Cb (= verdiasca). AGO]. Vara [V1830] delgada y mui cimble [Lln] emplegada p’afalar al ganáu [Cp]. Vardiasca pequeña [Ay (N)]. Vareta llarga y fina emplegada como fusta [Lln]. Vara verde y llarga con puntes ramoses [DA]. 2. Garrote [DA]. Vara gorda [OLLA. AGO]. Vara gorda que nun ye llim- pia nin llisa [JH]. Garrote del manal [Cv]. 3. Palín [V1830].
|
|
cfr.). |
|
vardisca, la 📖: vardisca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Vara cimble, vardiasca [As].
|
Cfr. vardiasca. |
||
vardusca, la 📖: vardusca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Vara cimble, en xeneral de palera [VCid].
|
Cfr. vardiasca. |
||
varenga, la 📖: varenga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. brenga.
|
|||
vareta, la 📖: vareta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Varina [Pa] d’ablanu [LV] o d’otru árbol [AGO]. Vara cim- ble, ensin fueya [Lln]: <i class="della">Cestu</i>(TEST)
|
de vareta, paxu de varetas [Lln]. Vara seca [Cl (i)].
|
2. Xuncu, escoba, blima o bien otru palín delgáu y mui cimble que, untáu con lliga, val pa cazar páxaros [Tor]. Especie de xuncos pa facer cestes [Villah]. 3. Foria de los xatos [Lln. Os. Ar (anque tamién s’aplica a otros animales)]. Dim. de vara (cfr.) col continuador del suf. -ĭtta. Un masc. analóxicu ye ast. varetu (cfr.) d’u se fexo l’aumentativu va- retazu (cfr.). L’aceición §3 ufre una comparanza ente ‘vara’ y ‘chorru de la deyeición’ pues semeya una vara cuando se llanza. |
||
varetazu, el 📖: varetazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Golpe con una vareta [Lln].
|
Cfr. vareta. |
||
varetu, el 📖: varetu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Corzu o venáu d’un añu [Sb].
Quiciabes pue dase esti nome al corzu o venáu cuando-y salen dos cuernos (o <i class="della">vares</i>(TEST)
|
pequeñes según se pescancia). Cfr. vareta.
|
|||
varéu, el* 📖: varéu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vareo [Xx. Ri].>(TEST)
|
Aición de variar o demer les castañales [Ri].
|
2. Pesca al va- reo (sic) {pescanciamos que referente al fechu de ‘pescar con vara’ o caña} [Xx]. Deverbal de varear [→ variar (cfr.)]. |
||
varexa, la 📖: varexa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vareixa [Md. Oc].>(TEST)
|
Vara delgadina, xeneralmente de fresnu o ablanu [Md]. Va- rangolla delgada de sacudir les castañes del árbol [Md].
|
2. Aición de variar o sacudir les castañes [Oc]. Aición y efeutu de vareixar les castañes [Md]. 3. Dómina en que se pañen les castañes [Md. Oc]: Xa ta la vareixa encima [Oc]. Cfr. varar. D’una formación dende’l llat. uara, ae (cfr. vara) → *uarĭsia vareixa > varexa, como llagarta → llagartexa (pe2: 244) con un sufixu qu’almite’l zarramientu por cuenta la yod *va- rixa (→ varixar), como en camisia > camisa (ghla §3.1.2.1). Una formación analóxica masc. ye responsable del ast. varexu *‘vara pequeña’ (cfr.) cola variante *varixu. Dende varexu foi posible un aumentativu varexón o varixón (cfr.). Anque tamién esto podría xustificase dende un verbu en -idiare, dende vare(i)xa, varexu (o del so antecedente) foi posible un verbu ast. vareixar > varexar (cfr.) asina como’l compuestu esvarexar (cfr.). Una nominalización del participiu débil te- némosla en varexada (cfr.). Otru términu rellacionáu ye ast. varexador (cfr.). Pero dende ast. varexu *‘vara pequeña’ pue xustificase *v(a)rexu → ast. brexu y l’aumentativu varexón (cfr.) → brexón (cfr.), anque brexón podría entendese cencie- llamente como formación aumentativa dende brexu (cfr.). Al empar pudo llograse l’aumentativu *varixu → brixu (cfr.) → brixón (cfr.) y toa una riestra de derivaos. |
||
varexada, la* 📖: varexada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vareixada [Md].>(TEST)
|
Aición y efeutu de vareixar les castañes [Md].
|
Cfr. varexa. |
||
varexador, ora* 📖: varexador🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<vareixador [Md. An].>(TEST)
|
Que vareixa [Md. An]. Cfr. varexa.
|
|||
varexar 📖: varexar🏗️: NO ✍️: NO |
<vareixar [Md. As. Cn (F). An. Oc]. varixar [As. Cn (M. MG)].>(TEST)
|
Variar o sacudir castañes o nueces [As. An. Cv. S, Vc (Cruce). Variar los árboles frutales [/Eo/. R. AGO]. Demer les castañes [Md. Cn (M). Oc]. Variar, sacudir con una vara [Md. Pzu. Cn (MG, F)]: Ahí van los mozos a vareixar las castañas [Cn (F)]. Sacudir, castigar [Md]. “Espernexar. Barechar” [R].
|
|
Cfr. varar & varexa & variar. |
|
varexón, el 📖: varexón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vareixón [Md. Oc]. varixón [As].>(TEST)
|
Vara grande [Md (= vareixona)], emplegada pa varexar [/Eo/].
|
2. El que deme o varia les castañales [Md. Oc] o no- ceos [As]: Tengo que pagar muito al vareixón [Oc]. ///Ahí ven San Simón col so varexón aplícase al aire d’ochobre que tira les castañes de la castañal [LC]. Aum. de varexu (cfr. varexa). |
||
varexona, la 📖: varexona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vareixona [Md].>(TEST)
|
Aum. de varexa.
|
|||
varexu, el 📖: varexu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vareixu [An].>(TEST)
|
Aición de variar o varexar [Pzu. An]: Touvo cuatru días de vareixu [An]. Cfr. varexa.
|
|||
variable 📖: variable🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Que varia o pue variar [Md].
|
2. Inestable, mudable (el tiempu) [Md]. Del llat. uariābilis, e (em s.v. uarius, -a, -um), per vía culti- zante. |
||
variada, la 📖: variada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">variar</i>(TEST)
|
[PSil]. //A la variada ‘al galope’ [PSil].
|
Cfr. variar 1. |
||
variador, ora 📖: variador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<avareador [JH].>(TEST)
|
Que varia cola vara [Tb. JH]. Cfr. variar 1.
|
|||
variadura, la 📖: variadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<avareadura [JH].>(TEST)
|
Aición y efeutu de variar o sacudir cola vara [Tb. JH]: Nun ya bona la variadura del mazanal [Tb]. Cfr. variar 1.
|
|||
variar 1 📖: variar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><avarear [JH]. varear [Bulnes (Lln). Ca. Sl].>(TEST)
|
|
|||
variar 2 📖: variar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">variar</i>(TEST)
|
[Pa. Ac. Llg. Sm. Pr]: Eso nun varia anque lo xin- gues [Llg]: Nun vario de paecer [Llg]: Gústen-y les comíes va- riaes [Llg]. Cambiar [Lln] el caráuter [Md]. Camudar el tiempu [Ay. Md]. Camudar cualquier cosa de forma, propiedá o estáu [Md]. Destremase una cosa de como yera enantes [Md].
|
|
||
varicies, les 📖: varicies🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<ident class="della" level="1"></ident><varices [y Pr]. varicias [Cd].>(TEST)
|
Cast. varices [Pa. Ac. Cd. Pr].
|
|
||
variedá, la 📖: variedá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><varieá [JH].>(TEST)
|
Cast. variedad [Md. JH]. Cualidá de variu, variáu [Md]. Va- riación, camudamientu [Md].
Del llat. uarietas, -atis ‘diversidá’, ‘variedá’ (abf), per vía semiculta yá asitiáu nel cat. y cast. del sieglu xiv (Lleal Gal- cerán 2016: 880). |
|||
variella, la 📖: variella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<variel.la [Ay. Tb]. ///varilla [Ri. y Mar. Min].>(TEST)
|
Cast. varilla [JH]. Vara de madera allargada, de grosor como’l bárganu asitiada paralelamente al suelu y clavada a los bárga- nos (verticales), pa facer un barganaz o zarru [Tb]. Palu gordu del que cuelguen les madreñes pa llevales al mercáu [Ay (N)]. 2. Barra delgada de metal pa facer l’armazón superior de la llámpara onde va asitiáu un manguitu de cristal [Min]. 3. Ar- madía de pesca [Tor]. 4. Caúna de les vares de metal que for- men l’ armazón del paragües [Ri]. //-es ‘alambres allargaes, barres’ [Cb]. ‘vares d’una cesta’ [Cb. Ay (N). AGO]. //-as ‘dos palos fuertes y non mui gruesos onde asitien les madreñes pa llevales al mercáu (les madreñes suxétense a estes varielles con bronxes ‘vares delgaes d’ablanu o blima’) [Ay]. ‘armazón que s’allarga nel carru pa llevar carga qu’abulta permuncho ‘ [Mar]. //Tar varilla ‘tar medio chifláu’ [Ri].
|
|
del llat. uara, -ae (cfr. vara) ensin dubia *uarĕlla, responsable del ast. variella ‘llata, palu allargáu que se pon horizontalmente nos barganaces, sebes, peselbes’. Castellanizóse nel apellíu “Varillas” anque ésti podría ser una castellanización tamién dende ast. *variya < *uarīcula. Pela so parte l’apellíu “Varela” ye del mesmu aniciu que l’ast. va- riella pero viniente del gallegu, etc. (pe2: 422). |
|
variellaxe, el 📖: variellaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///varillaje [Min].>(TEST)
|
Cast. varillaje [JH]. Conxuntu de varielles que formen la ca- darma o xaula de la llámpara [Min].
|
Pallabra adautada dende’l castellán varillaje (drae 21ª), por- tadora d’un suf. ultrapirenaicu. |
||
varillina, la 📖: varillina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Vuelta’l gatu [Llv (LBlanco)].
Diminutivu de <i class="della">variella</i>(TEST)
|
(cfr. vara) n’amestadura col suf. dim.
|
-ina y con perda vocálica al desplazase l’acentu de sílaba (va- riellina → varillina). |
||
varillu, el* 📖: varillu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////varillos [Cb. AGO].>(TEST)
|
Güesos [Cb (= cabicornios). AGO]: Non tien más que varillos [Cb. AGO].
|
Quiciabes del ast. variella (cfr. vara) → *variellu, con adau- tación fónica del suf. al castellán. Semánticamente alviértese un usu figuráu. |
||
variquina, la 📖: variquina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Varina que fai de llanzadoria nel molín [Ll]. 2. Vuelta’l gatu [Llv (LBlanco)]. //<i class="della">Variquina</i>(TEST)
|
del rei “hacer el pino” (sic) [Sb].
|
{Camiento qu’ha entendese como el xuegu’l carbachu (cfr. carbayu)}. Del dim. ast. de vara (cfr.) → varica cola amestadura d’un nuevu suf. diminutivu -ina (cfr. vara). |
||
variscazu, el 📖: variscazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Golpe dau con una vara [Arm].
Del ast. <i class="della">vara </i>(cfr.) cola amestadura del suf. -<i class="della">isca </i>al que, llueu, vuelve a amestase otru sufixu, agora l’aumentativu continua- dor de -āceus>(TEST)
|
-azu.
|
|||
varlleta, la* 📖: varlleta🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{Con yeísmu <i class="della">baryeta</i>(TEST)
|
[Cl]}.> Parte del ramu, col que se carreta, que tien forma d’aru y que retién el nodiu caberu de la cuerda nún de los bilortos de la última reya o apretón [Cl].
|
|
del llat. uara, -ata (cuspiatu, tusiatu, etc.) > *varllata → *verllata ‘vara’ (con disimilación vocálica) d’u siguiría un masculín analó- xicu verllatu (“verllato”) perbién documentáu nel so plural a xulgar pelos datos daos per Pumarada, escritor colungués del sieglu xviii: del llat. uirga ‘caña’, ‘barra pequeña’ (em; old) [> ast. verga ‘pene’ (pe2: 442 y 429) ] → uirgula ‘barra pequeña’, ‘ca- ñina’ (em; old) pero non imposible darréu qu’hai nicios de continuadores románicos, anque non hispánicos, conocíos por Meyer-Lübke (rew s.v. vĭrgula). ¿Pero de uirgula, -ae pudo siguir ast. *verlla → verllata? Sedría difícil almitir pal gru- pu -rg’l- > [], pues supondría destremase del resultáu que vemos pa -rc’l- > ast. [y] como ufre torculum > ast. truyu 2 (cfr.). Pero de ser posible -rg’l- > [] ¿entós podría acoyese tamién llat. *uĭrgulāre (almisible al documentase’l participiu uirgulātus) > ast. birllar dende’l llat. o bien dende l’ast. *ver- lla → *verllar → birllar, acordies col comportamientu del vo- calismu átonu asturianu d’inseguranza perclara? La respuesta ye que nos abultaría raro tener qu’almitir pal llat. -rg’l- un re- sultáu ast. con [] darréu que lo normal pa -g’l- ye ast. [y] {o [tS] nes fasteres B-D (ghla §4.4.10)}. En tou casu ast. birllar almite un deverbal birlla (cfr.) lo mesmo que’l correspondien- te masculín birllu ‘bolu’ → ‘cosa pequeña’. A la so vera ast. birlle (o birle) sedrá un deverbal llográu dende l’infinitivu. De toes maneres, l’ast. birlla (y birllu, birlle) podríen almitir po- sibles influxos de términos rellacionaos col cast. billa ‘bola’, quiciabes alloñaos de lo que proponen pal cast. birlo, birla Corominas-Pascual que desconocen el so aniciu teniéndolu “quizá idéntico al fr. bille” (dcech s.v. birlo). Tampoco nun nos paez afayadizo acompangar a un pocu acertáu García de Diego pa quien ast. birllar ‘tirar bolos’ guardaría rellación col llat. *pĭrŭla ‘perina’ (deeh). Dende’l dim. del ast. birllu → *birllicu hebo facese’l verbu ast. birllicar (cfr.) según apunta- mos (García Arias 2012b: 225). |
|
varón, el 📖: varón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
///<i class="della">A</i>(TEST)
|
bon varón tierres ayenes so patria i son [JH].
|
|
Posiblemente d’una voz xermánica *baron ‘home llibre, acondáu pa la llucha’ del que dan cuenta Corominas-Pascual (dcech s.v. barón). Pero l’ast. barón, como otres llingües del entornu, acueye non sólo l’aceición antedicha sinón los mes- mos valores del llat. uir, uiri ‘home’ (opuestu a muyer) como amuesa la documentación. |
|
varota, la 📖: varota🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">“</i><i class="della">barota</i><i class="della">”</i>, <i class="della">“</i><i class="della">baroteta</i><i class="della">”</i>(TEST)
|
[Grangerías xviii: 1127]
|
Aum. de vara (cfr.). |
||
varucha, la 📖: varucha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cfr. <i class="della">vara</i>(TEST)
|
& varuchu.
|
|||
varuchu, el 📖: varuchu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Rabiza o última pieza de la caña o vara de pescar [Cg. AGO]. Vara de pescar pequeña d’ una sola pieza [Cg]. Vara pequeña [AGO].
D’una creación analóxica masculina fecha dende’l diminuti- vo-despeutivu <i class="della">varucha</i>(TEST)
|
(cfr. vara), con un suf. vivu nel ast. de güei,
|
quiciabes d’aniciu peninsular sureñu. |
||
varudu, a, o 📖: varudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Poco cimble (una tela, una cuerda) [Cv].
|
Cfr. vara. |
||
varvarica, la 📖: varvarica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vara-varica [y Sr].>(TEST)
|
Vuelta’l gatu [Sr].
|
De l’abreviación del nome espresivu del xuegu infantil vara varica (cfr. vara). Resulta asemeyada esta construcción a la del so sinónimu *varavareta → vavareta (cfr.). |
||
várvula, la 📖: várvula🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<várvola [y Tb].>(TEST)
|
Cast. válvula [Tb] de la chimenea de la cocina, del fornu del pan, etc. [Sm].
|
|
Del llat. valvula, -ae ‘caxina (de fabes, arbeyos…)’ (abf) con aplicación seronda a un rexistru de la cocina de carbón y a otres realidaes modernes. La mesma espresión emplégase tamién como adautación nel antropónimu Bárbara → Bár- bola col so equivalente masculín Bárbolo, qu’entá caltién el mirandés. L’exemplu documentáu ufre un zarramientu de la tónica várvora → várvula → *vérvula posible por allugase nel contestu á + vocal zarrada + -a (ghla §3.1.1.4) y que, dacuando, tamién alvertimos en toponimia. |
|
vasa, la 1 📖: vasa🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Barru, llodu [Xx. Cñ. Vd]. Folla que se forma en dársenes [JS] o arenales a la vera’l mar al retirase l’agua [/Eo/. R. JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Entre</i>(TEST)
|
la vasa muchos peces a distancia del río [Xo (Apun-
|
|
||
vasa, la 2 📖: vasa🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cacía de la cocina [Pb. Villah. Pa. Cg. JH. AGO]: <i class="della">Fregué</i>(TEST)
|
la vasa [Pb]. Cacía, conxuntu de cacíos d’una cocina [Lln]. 2. Es- pecie de xarra de madera usada principalmente pa la lleche [Ay]. 3. Cacíu fechu de cuernu (pa tomar la lleche’l vaqueru) [Ay].
|
|
Del llat. uāsa, -orum ‘utensilios’, plural de uasum, -i (em), col caltenimientu de la idea semántica de pluralidá. Sobre uasa formaríase’l términu responsable del dim. ast. *vasiya vasía (cfr. vasía; pe1: 231), la mesma evolución sedría a vese ente ast. caza o cazu → cacía ‘conxuntu de cacharros’ (cfr.), cacíu ‘un cacharru’ (pe2: 423). Dende l’ast. vasa pudo llograse’l deriváu vaseru (cfr.) si bien ye posible que’l deriváu ast. pueda xustificase, pelo menos fónicamente, dende’l llat. uasārium (cfr. vasera). |
|
vasadoriu, el 📖: vasadoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vasadoiru [PVieya. Cn (MG). Cv. Oc. Vd. /Mánt. Eo/]. vi- sadoiru [Tox. PVeiga (Oc). Vigu, Bustu, La Mata (Ast Oc). Queirúas (Cv). Vd.]. /////fisadoiru [Vd. La Mata (Oc). Fonto- ria, Setienes (Ast Oc)].>(TEST)
|
Aráu [PVieya. Vil.lapedre, Mouguías (Ast Oc). La Mata (Oc)]. Fontoria, Setienes (Ast. Oc). Tox]. Aráu antiguu, mui asemeyáu al romanu o llabiegu más antiguu entá, con una sola rabera o esteva emplegáu pa sacar les pataques [Vd]. Aráu de madera con reya de fierro [/Mánt/]. Aráu de madera con rue-
|
des [Paredes (Cv)]. Aráu de madera con una rueda delantera y dos asideres na parte d’atrás pa guialu, usáu pa sacar pataques [Queirúas (Cv)]. Aráu {de vertedera} qu’abría pa dos llaos [Vd]. Aráu antiguu de dos raberes col ápagu sofitáu sol exe que xunta dos ruedes de madera [Oc]. Aráu de ruedes [/Eo/].
2. Piedra u s’alluga’l peyu (sic) de la lleche [Lln]. 3. Aire del
sur, aire caliente [Cn (= vasoiru].
D’un deriváu del llat. uersātus (em s.v. uerto) → *uersatōrius ‘el que da la vuelta’ → ‘aráu que da vuelta a la tierra que llabra’, étimu asitiáu en García de Diego (deeh) anque yá Meyer-Lübke rellacionare col llat. uersare la voz asturiana y la so equivalente gallega y portuguesa (rew) como Coromi- nas-Pascual faen cola gallega vesadoiro (dcech s.v. verter). La vocal deuterotónica ufre una notable inseguranza como amuesen los resultaos conseñaos. Una variante occidental va- soiru (o vasoriu) paez ufrir l’influxu fónicu de la familia del ast. basoriu 1 (cfr.). La variante con f- (fisadoiru) podría traer a la memoria una vieya dómina con [v] continuadora del llat. serondu [w]. Semánticamente vasoiru ‘aire del sur’ (§3) pue xustificase dende l’étimu propuestu n’alusión al cambiu de tiempu que pue aguardase llueu d’apaecer. |
||
vasal, el 📖: vasal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vasar [Lln (S). Cl. Ca. y Cp. Pzu. y Pr. Tor. VCid].>(TEST)
|
Cast. vasar [Os. Rs. Pa. Mi. Ll. Ar. Bab. Vg. Mar. Arm. AGO] o espetera [Oc]. Anaquel de madera allugáu na parede onde se guarden vasos, platos y taces [Ca]. Vasar, especie d’armariu de les cocines p’asitiar la cacía [Lln. Cg. Ay. Ri. Tb. Pr. Cp. Sd. Qu. Tor]. Especie d’armariu, ensin puertes, pa colgar les escudielles [Sm]. Mueble onde se guarda la cacía [Cl]. Es- pecie d’aparador de cocina con estantes arriba y zarráu na parte d’abaxo [Ac]. Armariu de cocina [Ca], antiguu [Qu]. Armariu de cocina usáu como despensa [Ca]. Estante [Pzu] onde s’asitien vasos, escudielles [Md]. Sitiu de la cocina u meten vasos [PSil]. Estante pequeñu [Md]. Estantería o alace- na pequeña de la cocina [VCid]. 2. Parede escalonada [Lln]: Unos vasares en los corredores de L’Ablanosa [Lln]. 3. Pie- dra que sobresal de la parede de la cabaña onde s’alluguen oxetos [Lln]. Cfr. cuyaral.
|
|||
vasallaxe, el 📖: vasallaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">vasallaje</i>(TEST)
|
[D’Ábego].
|
Posible adautación del cast. vasallaje, con suf. d’aniciu ul- trapirenaicu. |
||
vasallón, el 📖: vasallón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Pan prieto [AGO].
|
Quiciabes un aum. de vasallu (cfr.) ¿pa referise, n’otres dómi- nes, al pan propio de los vasallos? |
||
vasallu, el 📖: vasallu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu bien conocíu na documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">ego</i>(TEST)
|
Ocrouelito uestra uasala 1090(or.) [MSAH-III/180]
|
c)
|
cfr.), esto ye, con [y], lo qu’empobinaría a almitir una variante con [j], *uassallius. En rellación etimolóxica con avasayar citamos avasayador (cfr.), avasayamientu (cfr.). |
|
vasáu, el 📖: vasáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+vasóu [y Llg]. +vaséu [Ay]. //vasado [/Eo/].>(TEST)
|
Vasu llenu [Rs. Sb. Ca. Ay. Tb. Pzu. PSil. An. /Eo/] de líquidu fasta el borde [Cg. AGO]. 2. Capacidá d’un vasu [Ac]. Lo que cabe nun vasu enllenu [Pa. Llg. PSil]. Porción de líquidu que cabe nun vasu [JH]. Cfr. vasu.
|
|||
vascu, a, o 📖: vascu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Del País Vascu [Xral]. 2. De los vascos [Xral].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">galindo</i>(TEST)
|
uasco 948b(or.) [SV]
|
El documentáu “uasco” podría tratase d’un nomatu pospuestu al antropónimu d’aniciu xermánicu Galindo (hgn 115) pero lo que nun sabemos ye si esi nomatu amuesa un continuador del llat. uascus, -a, -um ‘tresversal’ (abf) o un etnónimu más modernu que’l que les Cróniques Asturianes conseñen como “uascones”, que la nuesa toponimia recuerda en Báscones, pueblu de Grau documentáu yá nel nuesu sieglu x (ta 545), como la nuesa documentación entá recuerda nel xiii [“Vasco- nes” 1259 (SP)]. Con rellación a ello apaez tamién el xentili- ciu Pelagio Uascone 1151(or.) [SV/384] que nun sabemos si se refier a un procedente de les tierres vasques peninsulares o, como paez acondao, de la Uasconia ultrapirenaica. En 1186 apaez Fernando Gascon 1186(or.) [VVS/69] que podría refe- rise a esti segundu supuestu, lo mesmo que’l topónimu uvieín “La Gascona” que da nome a una cai documentada pelo me- nos nel sieglu xiii (ta 545). |
||
vascuence, el 📖: vascuence🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vascuencio [Sb]. vascuenciu [y Sm. y Mansolea]. /////es- cuenciu [Md]. /////mascuenzu [FCoronas].>(TEST)
|
Cast. vascuence [Sb]. 2. Xerigonza [Mansolea]. Cualquier llingua que nun s’entiende [Pb]. Manera de falar inintelixi- ble [Md]. 3. Fala autóctona de los somedanos (desp.) [Sm]. //Vascuenzos ‘los vascos’ [Sb]. //Falar escuenciu ‘falar de mou que nun s’entiende’ [Md].
|
|
Del llat. *uascŏnice ‘al mou vascu’ > vascuence acordies co- les formaciones (loqui) romanice > ast. romance (cfr.), (loqui) barbarē > ast. bable (cfr.). El términu aplicóse, de mano, a la llingua vasca pero, llueu, xeneralizóse a tou mou de falar non comprensible, daqué asemeyao a lo que vemos en xíriga (cfr. sarga). Sobro vascuence féxose’l verbu *(v)ascuenciar con una yod que, llueu, xustifica les variantes de tipu vascuenciu, escuenciu. Con too nun sedría refugable almitir un influxu del verbu mazcar (cfr. escuenciar) en dalgún casu. |
|
vasellín, el 📖: vasellín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Fondigonada ente dos terrenos en forma de garganta onde suel surdir una fonte [Ca].
Quiciabes del dim. de <i class="della">uasum,</i>(TEST)
|
-i ‘vasu’ → uascellum ‘vasu pequeñu’ (em; abf), con una nueva incrementación en
|
-īnum qu’acabará teniendo valor diminutivu, a lo meyor *uascellīnum cola aplicación del nome de la vasía al terrén onde surde l’agua. De fechu na toponimia asturiana atópense nomes de llugar que faen referencia al vasu, asina La Fonte’l Vasu (tt 268), anque pue tener otra motivación concreta. |
||
“vasera” 📖: “vasera”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">con</i>(TEST)
|
sua vasera de cueyro que sagro el obispo don Miguel
|
|
||
vaseru, el 📖: vaseru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
El que viende cacía [Villah].
Cfr. <i class="della">vasa</i><i class="della">(TEST)
|
2.
|
|||
vasía, la 📖: vasía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cacíu [Oc]. {2. (Doc.). Cacía, conxuntu de cacíos}.
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della">a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Ibidem</i>(TEST)
|
terras pomiferis, uineas, kasas, cupas, orreos, res, uestitum argentum, scalas II as, uasilia ferrum, uel omnem ediuicium, quantum In Ipsa kasa est 951(or.) [DCO/58]
|
|
etimoloxía; na mio opinión la “uasilia” de los documentos ye namái un mou afa- yadizu d’escribir el resultáu medieval *vasiya antecesor del actual vasía. En tou casu faise necesario afitase nun étimu con cfr. vaxe- lla; pe2: 424). Dende *vasicha foi posible facer un compuestu envasichar variante de envasiyar (cfr.) d’u sigue’l deverbal envasiya (cfr.). Nel dominiu ástur entá ha almitise un nuevu étimu *uasĭcula pa xustificar l’ast. *(va)seya → seya ‘vasía asemeyada al calderu’ (cfr.). |
|
vasíu, el* 📖: vasíu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><vasichu [PSil].>(TEST)
|
|
|||
vasoriu, el * 📖: vasoriu🔤: , el * 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: |
<ident class="della" level="1"></ident><vasoiru [Cn (F.V)].>(TEST)
|
|
|||
vasqueru, a, o* 📖: vasqueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">De</i>(TEST)
|
vasquera ‘oblicuamente, con inclinación (cuando hai
|
|
||
vástagu, el 📖: vástagu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+véstagu [Ay].>(TEST)
|
|
→ vástagu (con tracamundiu d’intertóniques) y del fem, vás- tiga (cfr.), quiciabes llográu analóxicamente o dende plural en
-a. Ello paez más aconseyable que partir d’otres suxerencies como la xermánica [Gamillscheg apud Reinhart (1946: 306)]. Semánticamente bastu (o derivaos) pudo pasar de ‘bastu’ a ‘retueyu’, ‘añal’, d’aplicación fitonímica y, llueu, zoonímica (‘trucha’, ‘culiebra’). Dende *basticum pudo llograse tamién
*vást(i)cu con un femenín analóxicu vástica (cfr.). |
||
vástiga, la 📖: vástiga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{Conséñase <i class="della">vastica</i>(TEST)
|
‘rama de la pataca’ [Os s.v. bastica] que podría entendese como un cultismu ensin tilde}.> Rama del calabazón [Sb].
|
2. Vara llarga y delgada de cualquier árbol, de pie o de la copa, ensin cortar [VCid]. El términu espár- dese per tierres sureñes, Lleón, y per Cantabria (lla s.v. vástiga). Cfr. vástagu. |
||
vasu, el 📖: vasu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">vaso</i>(TEST)
|
[Xral].{En Ay (N) paez que dixebren vaso ‘vasu (de cristal, madera, barru, cuernu)’ de vesu ‘cacíu pa beber’}. 2. Vasu con vinu [Tb]: Ponme un vasu [Tb]. Lo que tien un vasu [Xral]. 3. Manguitu de vidriu na llámpara de seguridá [Min]. 4. Caúna de les naspes o paletes de la rueda del mazu [Oc]. Caúna de les paletes de la rueda del batán (son llixe- ramente cóncaves pel llau en que reciben l’aición del agua) [Cv]. 5. Celda del panal [Oc]. //-os ‘vasos’ [Xral], ‘munches unidaes de fierro nes que pega con puxu l’agua qu’emburria’l rodete del molín del que son parte’ [Lln]. //Facer buen vasu ‘quedar les parees del vasu de sidra con aspeutu grasosu al escanciar’ [LS 301]. //Echar un vasu ‘tomar un vasu de sidra’ [Cg]. //(Tener) un vasu ‘tar bebíu’ [Cg]. //Vasu rasu ‘vasu lle- nu’ [Sb]. //Vasu mediáu ‘vasu a la mitada’ [Sb].
|
|
Términu bien documentáu de magar el sieglu x, de lo qu’equí ufiertamos un niciu. Cuasi siempre documentáu con “s” n’Asturies fasta’l sieglu xv. En Lleón hai muestres con “ss” a lo cabero’l sieglu xiii: Del llat. uasum, -i ‘vasu’, ‘cacíu’, variante de uas, uasis (em), con continuación románica (rew) ya panhispánica (deeh s.v. vas). Un aumentativu en -atum ye responsable del ast. vasáu (cfr.). La idea de ‘colmena’ qu’apaez n’autores como Colu- mella (abf) documéntase tamién más serondamente [“si quis de apeculare vas cum apes furaverit unum aut plures, compo- nat solidos duodecim” (Edictus Rothari, apud Rohlfs 1969: 50)]. N’ast. pervése una restricción o amenorgamientu del campu semánticu como fai ver l’aceición §5. Un continua- dor del pl. uasa sigue nel ast. vasa 2 (cfr.). Dende vasu foi posible iguar un compuestu envasar (cfr.) con un deverbal del infinitivu envase (cfr.) y del participiu fuerte envasu [(cfr.) → envasamientu] y envasa (cfr.) xunto al débil envasáu (cfr.). Dende envasar llogróse’l contrariu desenvasar (cfr.). |
|
vau, el 📖: vau🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vao [/Eo/. y lma]. vayu [JH].>(TEST)
|
Llugar de poca agua del ríu per onde pue pasase [Or (S). Bulnes (Lln). Cl. Sb. Pzu. Ti (L’Acabón). /Eo/. Mar. JH]. Pasu percima l’agua [Pi]. 2. Pantanu, balsa [JH]. 3. Llugar llamargosu, xeneralmente na nacencia de ríos o fontes [Sl]. Champán [Gr]. 4. Caún de los travesaños en que s’asienta la cubierta de la embarcación [lma]. ///Aunque dé cien güeltes, l’agua golvi al vau [LC].
|
|
||
vaudite 📖: vaudite🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">(Andar,</i>(TEST)
|
ir) al vaudite ‘ensin saber ú, ensin rumbu, ensin sa- ber ú empobina’ [Tb].
|
|
||
vavareta, la 📖: vavareta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><vara vareta [Sr]. vavereta [Sr].>(TEST)
|
Vuelta’l gatu, cast. voltereta [Llg. Sr].
|
De l’abreviación del nome de xuegu infantil va(r)a vareta (cfr. vara). Resulta asemeyada la so construcción llingüística a la del so sinónimu varvarica (cfr.). |
||
“vaxel, el” 📖: “vaxel🔤: , el” 🏗️: NO ✍️: SI Interpretación: 🧱 el” |
Términu conocíu pela documentación como nomatu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petrus</i>(TEST)
|
Vaxel 1217(or.) [SV/93]
|
|
cfr. vaxella). Metafóricamente, pela so forma, pudo aplicase’l términu a dalgún tipu de barcu como en dellos contestos paez perclaro: del llat. uascellum (dcech s.v. bajel). Pero, ensin negar que baxel ‘barcu’ pueda debese a un prés- tamu, nin una razón nin otra son abondo pa negar al asturianu medieval autoctonía darréu que’l resultáu [S] testifícase na nuesa documentación; tamién se documenta gráficamente una yod [j] que pudo embebese llueu na palatal precedente (baxiel → baxel) como pasa en xielu > xelu, etc. (ghla 73; pe2: 428). |
|
vaxella, la* 📖: vaxella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
que per el mueble que agora avemos en pan e en vino e en la nuestra baxiella e en algunas otras cosas, se la y ha, fagan pagar todas nuestras deudas 1288(or.) [ACL- IX/348]
|
Quiciabes d’un diminutivu en -ĕlla amestáu al llat. uasa (cfr. vasía) o, meyor, del correspondiente diminutivu plural de uascellum, -i ‘urna pequeña’ (old), uascella (cfr. vaxel; pe2). |
||
vaxinga, la 📖: vaxinga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cfr. <i class="della">vaina,</i><i class="della">(TEST)
|
la.
|
|||
vayada, la 📖: vayada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Vau del ríu [As]. Tabla de ríu con unes orielles poco fondes ande salen les truches (Cv)]. Tabla de ríu poco fonda y agües tranquiles [Sm].
|
2. Remanse d’un ríu [Tb] Cfr. vau. |
||
vayón, el 📖: vayón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Pixapu</i>, pexe pequeñu y perféu que vive nes poces de los arenales o sableres, entre peñes [Lln (i) = <i class="della">moyones</i>(TEST)
|
en Na- ves (Lln)].
|
Cfr. vau. |
||
vayosu, a, o 📖: vayosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">pantanoso</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. vau. |
||
vecera, la 📖: vecera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<veceira [Bab. Pzu. Vg]. viceira [As]. vercera [y An].>(TEST)
|
Cast. vecera [Bab], rebañu [Sd. PSil. As. Gr]. Rebañu d’oveyes [Qu (Oc). Tb] d’un pueblu que curiaben los veci- nos propietarios un día caún [Ri] mentanto pacía en terrenos comunales [Qu]: La vecera va pa la granda [Tb]. Rebañu de cabres o d’oveyes que los vecinos curiaben per turnu [Ay]. Rebañu de vaques que curiaba per turnu caún de los vecinos [Tor. Arm]. Conxuntu de vaques d’un llugar que paz en te- rrenos comunales [Mar]. 2. Vez pa curiar el ganáu [Os. Tb. Sm. Vg]: Mañana tócanos la vecera [Tb]. Turnu (nel riegu, nel pastu) [Cn (MG)]. Vez, turnu [Md. Pzu. Cn] pa curiar el ganáu, pa regar los praos, etc. [PSil. Oc]: Hai qu’ir echar l’augua al prau que güei ía nuesa la vecera [Cn]. Turnu (p’agospiar a los probes, pa regar, pa curiar el ganáu, etc.) [Cv] (pa moler, etc.) [Sm]. Vez concedida a cada vecín pa regar un prau, una finca [An]: Güei tócanos la vecera en La Grueba [An]. 3. Clientela [Pr]. 4. Tierra a la qu’empobinen los animales de pastu [R]. //Veceira de cuchinos ‘vecera de gochos’ [SCiprián]. ///La más ruin{a} oveya, la que más berra ena vecera [LC]. De la nominalización del femenín d’un axetivu fechu sol ast. vez (cfr. vez & *veceru, a, o). La referencia al so calter coleu- tivu encóntase entá más con un nuevu sufixu -ata > vecerada (cfr.). Tamién coleutivu en -ría ye ast. vecería (cfr.). Los usos rellacionaos cola vecera tán bien afitaos nel nuesu derechu consuetudinariu [Tuero 1976: 135].
|
|||
vecerada, la* 📖: vecerada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<veceirada [Bab]. vecerá [Ay. Ll]. viceirada [As].>(TEST)
|
Vecera, rebañu [As (= viceira)]. Conxuntu grande d’animales de cualquier clas [Bab]. Turnu de curiar el rebañu en réximen de vecería [Ay]. //(Andar) de vecerá ‘andar en grupos, en re- unión’ [Ll].
Cfr. vecera. |
|||
vecerayu, el* 📖: vecerayu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación :
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Martinez</i>(TEST)
|
bezerayo /San Esteban de Nogales 1247 [STAAFF/148] Cfr. veceru, a, el/la.
|
|||
vecería, la 📖: vecería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Ganáu de los vecinos [Sb]. 2. Conxuntu d’oveyes d’un llu- gar [Cl] que los vecinos propietarios curien per turnu [Ay].
3. Ganáu caballar y asnal que tienen dellos horarios y sitios de pastu comunes coles vaques [VCid]. 4. Turnu pa curiar el ganáu [Os (= vecera). Am]. 5. Los que tienen ganáu en común [Ay]. 6. Clientela [Lln. Cb. Cg. Ac. AGO. JH]: <i class="della">Pepa </i><i class="della">tien</i>(TEST)
|
muncha vecería [JH].
|
7. Lo común, perteneciente a un vecindariu [JH]: Iso ye de vecería [JH]. 8. Vecindá [JH]: Fa- cer mala vecería [JH]. Cfr. vecera. |
||
vecerina, la 📖: vecerina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<veceirina [PSil].>(TEST)
|
Pastora que curia ganáu en monte [PSil (= pregueirina)].
|
Dim. de vecera (cfr. veceru, a, el/la). |
||
veceru, a, o* 📖: veceru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
//<i class="della">La</i>(TEST)
|
vuelta vecea ‘la vuelta’l gatu’ [LBlanco].
|
¿Podrá entendese vecea como un continuador del ax. *vece- (r)a con perda de la -r-? Nesi casu la vuelta’l gatu sedría equi- valente a ‘la vuelta avezada’. |
||
veceru, a, el/la 📖: veceru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<vecera [Pa. Llg. Ca. Cp. Cr. Cd. Pr. Vd. R]. veceiru [Md.
/Eo/]. +viciru [Mi]. vecero [VCid].>(TEST)
|
Cliente [Lln. Rs. Pa. Cg. Cp. Cr. Ac. Bi. Mi. Cd. JH. R. AGO]. Muyer que compra davezu la lleche [Llg]. Cast. vecero [/Eo/]. 2. El que guarda la vez [Md]. 3. Persona que per turnu guar- da la vecería [VCid]. 4. La persona que viende davezu [Lln] lleche [Vd]. Muyer que {compra} cuayáu, quesu, mantega y güevos a un {vendedor} determináu pero siempre al mesmu [Ca]: Tengo munchu miramientu coles mios veceres [Ca]. 5. Tratante de ganáu [Cl]. 6. Oveya que guía [Cl]. {7. “el q’por vezu dai la preferencia á un mercader” [R]}. ///Todos los años no son veceros ‘cada estación al so tiempu’ [Lln].
|
|
||
vechar 📖: vechar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><<i class="della">sic</i>>(TEST)
|
|
|||
vecía, la 📖: vecía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">A</i>(TEST)
|
la vecía ‘a la vez’ [Sb]: Hablaben toos a la vecía [Sb].
|
Cfr. vez. |
||
veciella, la* 📖: veciella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><viciel.la [PSil].>(TEST)
|
|
|||
vecín, ina, ino 📖: vecín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident><vicín [y Md].>(TEST)
|
|
|||
vecín, ina, el/la 📖: vecín🔤: , ina, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ina, |
<ident class="della" level="1"></ident><vicín [y Cl. Ri. y Qu. y Tb. y Sm. y Md. Cn (MG). y Cd. Pr. Sl. y Tox. Oc]. vicín/vicía [As. /Eo. Mánt/]. vecinu/a [PSil]. vicinu [y Si (Meres). Bab].>(TEST)
|
Cast. vecino [Lln. Cl. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. As. Cn (MG). An. Cd. Pr. Sl. PVieya. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH. R. AGO]. 2. Repre- sentante d’una casa na xunta del pueblu [Tb. PSil]. 3. Caúna de les cases habitaes nun pueblu [Tb]: Nel pueblu Carrea hai dos vicinos ya ente tola xente nun l.legan a media docena per- sonas [Tb]. //Vecín d’ente puertes ‘cast. circunvecino’ [JH]. //Vecín d’ente medies ‘vecín de parede per medio’ [JH]. ///Dime quién e to hermanu, el vecín más cercanu [Lln]. La gallina de mio vecina pon más güevos que la mía [Fabricia- no]. Non dure más la mala vecina que la nieve marzalina [LC]. Llabre por ensucho o por moyao, ñon besarás all to vecín en rabu [JH]. Quien tien fabes y tocín ¿qué quier plei- tos col vecín? [Cg]. El que de so vecín se quería ver vengáu que de fíos lu vea cargáu [Cg]. Amoca al vecín y cásate con él [LC]. Faluca despaciquín que non l’oya’l to vecín [LC]. Cuando vaigas de camín non fales mal del vecín [Fabricia- no]. Fui a casa del vecín y avergoncéme, y vine a la mía y remediéme [Lln].
|
|
Del llat. uīcīnus, -a, -um ‘que vive na vecindá’ (old), ‘que ye del mesmu sitiu’, ‘vecín’ (em), panrománicu (rew) ya panhis- pánicu (deeh), términu qu’entá se caltién como axetivu (cfr. vecín, ina, ino) anque foi posible la so nominalización. Nel ast. vecín anótase la oposición ‘persona que vive nun vecin- dariu’ frente a vecín ‘caúna de les cases habitaes del pueblu’; ello ye posible n’Asturies y Lleón (lla s.v. vecino) pero son perpoco esplícites les monografíes na so conseñación. L’ast. emplega tamién el compuestu convecín (cfr.); a la so vera empleguen en Riaño (Lleón) medio vecino pa denomar a la persona a la que correspuenden la mitá de les obligaciones y derechos d’un vecín por cuenta la so viudedá o por otra razón (lla s.v. vecino). Un compuestu de uicinare foi aduici- nare (em) responsable del ast. avecinar (cfr.); al empar hebo facese’l compuestu envecinar (cfr.). |
|
vecindá, la 📖: vecindá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vicindá [Cl].>(TEST)
|
Cast. vecindad [Cl. Pa. Tb. Cd]. Conxuntu de vecinos [Ac. Md] d’un pueblu [Sm]. 2. Calidá de vecín [Md]. //(Ir) de ve- cindá ‘dir a un trabayu común los vecinos d’un pueblu’ [Qu]. //Na vecindá ‘a la vera’ [Tb. Md].
|
|
Del llat. uicinitas, -ātis ‘averamientu, vecindá’ (old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. vecino) siguió ast. vecindá d’u pudo llograse’l verbu *avecindar y el contrariu desavecindase (cfr.). Cola amesta- dura del suf. -arius siguió’l términu popular vecinderu (cfr.) y el semicultu vecindariu (cfr.). |
|
vecindariu, el 📖: vecindariu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">vecindario</i>(TEST)
|
[JH]. Conxuntu de vecinos [Tb].
|
Cfr. vecindá. |
||
vecinderu, el 📖: vecinderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vecindeiru [Sm].>(TEST)
|
Vecín que pel iviernu queda n’El Puertu (un pueblu de So- miedu) pa curiar del pueblu y auxiliar a caminantes, princi- palmente cuando nieva muncho (pa ello toca varies veces al día la campana de la ilesia; el cargu púyase tolos años enantes de que los que viven davezu nel pueblu baxen a ivernar a la marina) [Sm]. Vecín que queda d’iviernu curiando’l pueblu en dellos puertos onde viven vaqueiros [Pzu].
|
“Durante el invierno se queda al cuidado del pueblo un vecinderu pagado por todos los vecinos, encargándose de este servicio el que menos cobre” [ALl (Bellezas)] Cfr. vecindá. |
||
veda, la 📖: veda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
vedamientu, el* 📖: vedamientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación del sur del dominiu:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">quien</i>(TEST)
|
alende passar sobre este uedamiento [FS (FFLL)]
|
|
||
“vedar” 📖: “vedar”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">entrel</i>(TEST)
|
m
|
|
||
vedegame, {¿?} 📖: vedegame🔤: , {¿?} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {¿?} |
<///<ident class="della" level="1"></ident>vedagambre [Os. y Tb]. vedegambre [Tb. Sm]. vegadam- bre [yTb].>(TEST)
|
|
(old), pallabra con continuador tamién en cast. y arag. (rew; deeh; dcech s.v. vedegambre). La espresión autóctona ast. ye vedegame mentanto que los resultaos en -mbr- han tenese por d’influxu castellán. |
||
vedeyu, el 📖: vedeyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cfr. <i class="della">guedeyu</i>(TEST)
|
& vediyu.
|
|||
vediya, la 📖: vediya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///vedixa [Bab].>(TEST)
|
Guedeya, un conxuntu de pelos de la cabeza [Os. Bab].
|
|
del llat. uitis, -is, esto ye, *uītīcula ‘viña pequeña’, ‘guiyos de les plantes trepadores’ (em), con dalgún continuador románicu (rew) ya hispánicu (deeh s.v. vītĭcŭla), y que según nos abul- ta pudo aplicase metafóricamente a una mata de pelo. L’ast. vediya paez qu’esixe partir d’un sufixu en -īcula anque hebo dase alternancia col sufixu -ĭcula lo que xustifica la variante guedeya (cfr.) y vedeyu (cfr. guedeyu). El resultáu [b-] y [g-] faen ver dos tipos de tratu del w- qu’ufre tamién el continua- dor del llat. uĭttam > veta y guita (cfr. veta). Nun paez nece- sario almitir un cruz col xermánicu *wathils como critiquen a Corominas-Pascual (NC 129). La mesma alternancia nel vo- calismu tónicu vémosla nel correspondiente masculín vidiyu y vedeyu o guedeyu (cfr.). Los resultaos con [S] tanto vedixa como guedexa (cfr. guedeya), guedexu (cfr. guedeyu), amue- sen l’asturianización del sufixu castellán -eja, -ija (pe2: 430). La castellanización tenémosla nel correspondiente verbu del sieglu xviii, güei non constatáu nin n’ast. nin en cast. modernu: cfr.) darréu que ye posible l’intercambiu ente c- y g- (ghla 159). A la vera de cadexu hebo dase una formación femenina darréu que se conseña nel nuesu sieglu xviii nuna referencia de González de Posada: Cadesxes son las madejas (GP a. 1788). Sobro cadexu, cadexa féxose’l verbu encadexar (cfr.). Sobro guedeya (cfr.), guedeyu (cfr.) formáronse guedeyera (cfr.), guedeyosu, a, o (cfr.), guedeyu- du, a, o (cfr.) asina como los verbos enguedeyar (cfr.), es- guedeyar (cfr.) y desenguedeyar (cfr.) con una llarga familia. |
|
vediyu, el 📖: vediyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pelo apelmazao [Lln]. Porción de llana apelmazao, apeloto- nao [Lln]. 2. Persona desdexada na llimpieza personal [Lln]. Anque l’ast. <i class="della">vediyu</i>(TEST)
|
pue entendese como
|
formación analóxica masculina de vediya (cfr.) lo cierto ye que tamién podría xus- tificase como variante de vedeyu (cfr.), con metafonía antigua. Nesti casu tien como variante l’ast. guedeyu (cfr.) [→ +guedi- yu → +guidíu] con un fem. guedeya (cfr.). |
||
vedor, el 📖: vedor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Encargáu d’avisar pa sacar el ganáu y determinar el sitiu del pastu [Os]. Cast. <i class="della">veedor </i>[/Eo/]. //<i class="della">Veedor de caminos </i>(<i class="della">sic</i>) ‘ins- peutor de caminos’ [/Bu (Eo)/].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Conceio</i>(TEST)
|
de Cestielos ueedores et oidores 1211(or.) [MSAH- V/71]
|
|
cfr.). |
|
vedriar 📖: vedriar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. vidrar.
|
|||
“vedricu” 📖: “vedricu”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. vedriyu.
|
|||
vedriellu, el* 📖: vedriellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+vedriillu [Sb].>(TEST)
|
Llargueru de dimensiones pequeñes [Sb].
|
D’un deriváu del llat. uitrum ‘vasu’, ‘vidriu’ (em), col suf. dim. -ĕllum, esto ye, *uitrĕllum, con metafonía centro-as- turiana por -u. Dende’l so paralelu diminutivu *uitrīculum continuó l’ast. vedriyu (cfr.). Nel casu del continuador del llat. uitreolus (em) > ast. vitriolu trátase d’un cultismu modernu. Xovellanos (Apuntamiento 317) conseña vedriu (ensin tilde) que rellaciona col llat. vitrum anque, camentamos, que si se fexere una llectura [beδríu] habría considerase como un con- tinuador del ast. vedriyu (cfr.) con perda de -y-. |
||
vedriyu, el 📖: vedriyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vedríu [JH. DA. R. y AGO]. vedrío [Vv. y Ay. Mar]. vidriyu
[Mi. Ll]. vedrichu [Sm].>(TEST)
|
Barreñu, vasía de barru ordinario vidriao [Cb. AGO. DA]. Especie de palancana o fonte pa varios usos [Vv]. Fonte de barru pa usu na cocina [Ay]. Cazuela de barru poco fonda, pa guisar [Sm]. “Barreño, lebrillo, albornia” [JH]. Concu de madera [Mi]. Barreñu grande [Ll]. Barreñu de cocina o alcoba [R. AGO]. Fonte de barru [Ay]. 2. Vidriáu de los alfareros, bañu brillante llográu cola galena o sulfuru de plomu [Mar]. Cfr. vedriellu.
|
|||
vedura, la 📖: vedura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Regalu que se lleva (pitos, güevos, mantega) al que llega de fuera y a quien se va a ver a casa, en visita de bienvenida [Cb]. Formación nominal dende’l participiu analóxicu y fuerte del verbu <i class="della">uidere</i>(TEST)
|
‘ver’, *vidu, a, o, cola amestanza del suf.
|
-ūra > -ura. |
||
vega, la 📖: vega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<veiga [Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. As. An. Pr. Sl. Cv. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. Arm].>(TEST)
|
Cast. vega [Sm. Bab. Pzu. As. Pr. Sl. An. Cv. /Eo. Mánt/. Vg], tierra baxa, llana y granible[Md. Tor]. Llanada dedicada a pastu [Arm], pradera pa yerba o a tierra de llabranza (casi siempre llana y productiva) [Ll]. Terrén ensin zarrar y de tapín fino [LV]. Campu verde, llanu y les más de les veces abiertu [Lln (S)]. Terrén de pastu, lliso y amplio, abondo llano (pue tar asitiao en tierres baxes averaes al ríu o en puertos altos, brañes, con agua o ensin agua anque d’aniciu glacial) [Tb]. Terrén de llabranza, xebrao n’estayes de destremaos llabra- dores [Sb]. Llanada fluvial dedicada a llabranza xeneralmente [Lr]. Vega, campu llanu de cultivos destremaos [Ay]. Tierra llana, fácil de trabayar nel fondu de los valles y veres de los ríos [R]. Terrén grande pa semar [PSil]. 3. Tierres o praos compartíos en propiedá y usu por dellos vecinos [Ay (N)]. 4. Propiedá, heredá [Md]. 5. Mayada [Co]. //Eso ya veigal.lana ‘eso ye estupendo, perfácil, ensin problemes’ [Tb].
|
medietatem in illa margine cum sua ueiga qui est comune cum Pillote [952-961] (s. xii) [ACL/134]
|
del llat. *uadĭca ‘tierra de pasu transitable’ (deeh), términu en rellación col llat. uadum (cfr. vau). La nuesa documentación “uagica” (§a) podría encontar esta se- gunda propuesta anque ye cierto qu’un únicu niciu nun lo so- fita muncho. La citada “g” podría amosar un tracamundiu de sonores o, cosa enforma discutible, dar cuenta d’un elementu antihiáticu naquel entós. Lo que sí se pervé na documenta- ción del dominiu ástur, pártase de *baika, pártase de *ua(d) ica, ye una posible doble tendencia evolutiva: 1) non sonori- zación de la velar: “uaica” > “ueica” > “ueca” (§b-c’-c’’); 2) sonorización de la velar: “uaiga” > “ueiga” > “uega” (§d’-d’’-d’’’). En realidá trátase, aparentemente pelo menos, d’una dualidá que nun trunfa dafechu pero que podría alver- tise en dellos exemplos como mantega y manteca, pĕdica > pielga (ghla §4.9) y peica (pe2: 309), etc. Un diminutivu |
|
vegada, la 📖: vegada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vegaa [Sb. JH].>(TEST)
|
Vez [Lln. Cg. JH. R. AGO], tiempu, ocasión [Sb]: D’aquella vegaa nun mos queó naa tierra [Sb]. Lapsus de tiempu en- forma llargu [Cl]. //Allá una vegada ‘una vez, cuando seya, dientro de munchu tiempu’ [Cb (= allá una vezona)]. //Pa otra vegada ‘pa otra vez, en dalgún momentu non precisu, dientro de munchu tiempu’ [Cp]. //Hai vegaes ‘hai ocasiones’ [JH]. ///D’una vegaa dos mandaos [JH].
|
|
||
vegón, el* 📖: vegón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><veigón [Md].>(TEST)
|
|
|||
vegueru, el* 📖: vegueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><vegueiru [Pzu].>(TEST)
|
Cast. veguero [Pzu].
|
el dicho vicario cato e enjamino la dicha carta 1398(or.) [SP-III/110]
|
Del llat. uicārius ‘quien suple’, ‘quien s’asitia nel llugar de’ (em), con dellos continuadores románicos (rew s.v. uĭcārius) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. vez), sigue’l resultáu popular occidental ast. vegueiru. La documentación del dominiu con- seña a la vera’l llatinismu (uicarius → ast. vicariu y vicaria) lo que sedría’l términu popular (uigueros) xunto a los semi- cultismos (vigario), como yá dixéremos (pe2: 430). De dar por bona la equivalencia ente’l términu ástur vegueiru y el cast. veguero ‘de la vega’, como paez concluyise de los datos daos pal Pzu, habría deducise qu’ast. vegueiru ye un deriváu de veiga (cfr. vega) lo que va a la escontra de la documen- tación ufiertada. El cultismu “vicaria” (cfr.) nun se conseña, lóxicamente, con acentu na Edá Media; d’ehí que non siempre podamos afitar cuándo se trata del cultismu modernu vicaria y cuándo de vicaría (cfr.). |
|
veigal, {el} 📖: veigal🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
Zona de <i class="della">veigas</i>(TEST)
|
[Md].
|
Cfr. vega. |
||
veigamisáu, ada, ao* 📖: veigamisáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
//<i class="della">De</i>(TEST)
|
veigamisada ‘(tipu de castañal) que da castañes asina llamaes’ [Oc]. 2. (Castaña) insípida y un poco fariñona, de tamañu más bien grande [Oc].
|
Quiciabes del nome de llugar onde se da esti tipu de castaña (cfr. mesáu, ada, ao; pe3: 189). |
||
veigu, a, {o} 📖: veigu🔤: , a, {o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, {o} |
De <i class="della">Las</i>(TEST)
|
Veigas, nodiu de población de Teberga: Eso féixolo’l veigu isi [Tb].
|
La formación del xentiliciu llógrase direutamente dende’l nome del llugar ensin necesidá d’una incrementación sufixal, anque esti recursu tamién sedría posible. |
||
veizuela, la 📖: veizuela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Prau de regadíu allugáu a la vera’l ríu [Md].
|
Cfr. vega. |
||
vela, la 1 📖: vela🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Aición de <i class="della">velar</i>(TEST)
|
[JH]. 2. Guardia que se fai de nueche [Ri]. 3. Veloriu [Bi. JH]. 4. Vela de cera [Lln. Ac. Bi. Ri. Sd. Qu. Tb. PSil]. //Vela (de) (las) tinieblas ‘vela encesa’l día de vienres santu que guarden pa determinaos efeutos’ [Tb. Cv]. //(Pasar) la nueite en vela ‘pasar la nueche ensin dormir’ [Sm]. //Tar en vela ‘nun poder dormir’ [Ri].
|
|
Cfr. velar 1. |
|
vela, la 2 📖: vela🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Vela del barcu [Xral. Barriuso: barcos 221]: <i class="della">Venían</i>(TEST)
|
a vela {en barcu de vela}[Lln]. //-es ‘velame del barcu’ [Barriuso: barcos 221].
|
‘mocos que cuelguen de les narices’ [Pa. Tb, Mánt (velas)]. //Dar vela ‘izar les veles de la lanchona’ [Llu (Barriuso: barcos 226)]. //Dar la vela ‘izar les veles de la lan- chona’ [Tz, Lls, Xx (Barriuso: barcos 226)]. //Dar les veles ‘izar les veles de la lanchona’ [Cñ (Barriuso: barcos 226)]. //Quitar veles ‘arriar’ [Llu (Barriuso: barcos 226)]. ///A buen viento mucha vela pero poca tela [LC]. Del llat. uēla, -orum, neutru pl. de uelum, -i ‘vela del barcu’ (em), con continuadores románicos, pero non rumanu (rew), ya hispánicos (deeh s.v. vēlum). Sobro vela féxose velaxe (cfr.) con un sufixu d’aniciu ultrapirenaicu -age > -axe (cghla 285). Dende velaxe foi posible un intensivu revelaxe (cfr.). |
||
velaciones, les 📖: velaciones🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
Amonestaciones prematrimoniales [Ac. VCid (<i class="della">las</i>(TEST)
|
velacio- nes)].
|
Del fem. llat. uelatio, -onis ‘aición de cubrir col velu’ (dla- fac), per vía semiculta como en cast. (dcech s.v. velar). |
||
velada, la 📖: velada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Velaciones [JH]. 2. Veloriu [Llu]. ///<i class="della">El</i>(TEST)
|
abusu de velaes trai al día cabezaes [Fabriciano].
|
Deverbal de velar 1 (cfr.). |
||
velador, el 📖: velador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><velaor/ora [Cl].>(TEST)
|
|
|||
velaí 📖: velaí🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">hela</i>(TEST)
|
ahí [Mar]. Yá ves [Arm]: Y ahora velaí lo que pasa [Arm]. //Velai que ‘tal vez, acaso’ [SCiprián]. //Velaiestá ‘ehí ta’ [VCid].
|
|
||
velame, el 📖: velame🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">velamen</i>(TEST)
|
[JH]. //-es ‘velaciones’ [JH].
|
|
||
velanda, la 📖: velanda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
velaquistá 📖: velaquistá🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Equí ta [VCid].
<ident class="della" level="1"></ident>De l’amestanza secuencial <i class="della">ve</i>(TEST)
|
(imp. de ver) + la (referente pronominal de fem.) + aquí (alverbiu) + está (pres. del verbu estar), construcción averada a velaí (cfr.), dambes conseñaes al sur del dominiu ástur.
|
|
||
velar 1 📖: velar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Vixilar [Tb. Pzu. PSil. Tox. /Mánt/]. Escucar [Cv]. Atisbar [/Eo/]. Curiar, vixilar los animales [Sm]. Curiar a la fema de partu [Ac. VCid]. Curiar les pites pa saber u ponen los güevos [Sm. Oc]. Curiar el gatu a los mures [Oc]. 2. Tar de vela [Ac. Ay. PSil. VCid]. 3. Tar de veloriu a los muertos [Ac. Ay. PSil].
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">e</i>(TEST)
|
uelenlo foras del sagrado [FS (FFLL)]
|
|
Del llat. uigilāre ‘tar espiertu’, ‘tar curiando’ (em s.v. uigeo), panrománicu (rew s.v. vĭgĭlāre) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. velar), con perda de -g- ya fusión de les dos vocales pa- latales. Un deverbal tenémoslu nel continuador del participiu débil (velada) y fuerte (vela 1) pues vela 1 (cfr.) nun se xusti- fica direutamente dende’l llat. uigilia (em s.v. uigeo) por nun ser afayadizu’l tratu de lj. Semánticamente sí s’alvierte’l pasu ‘vixilia’ → ‘lluz qu’acompanga na vela’ → ‘oxetu que produz lluz’. L’ast. velanda ye continuador del ac. del xerundiu, el fe- menín nominalizáu. Un compuestu de velar ye desvelar (cfr.) col que guarda rellación el semicultismu desvelación (cfr.); una variante de desvelar ye ast. esvelar; al empar ha citase’l continuador compuestu de trans-, ast. tresvelar (cfr.) col que guarda parentescu, dende un dim. de vela 1 → *velatu, tres- velatu (cfr.); dende vela 1 → *veluchu entiéndese la forma- ción tresveluchar (cfr.). Una creación analóxica masculina y aumentativa de vela 1 ye ast. velón (cfr.). L’ast. vixilar (cfr.) ha tenese por verbu semicultu. |
|
velar 2 📖: velar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
//-se ‘recibir les bendiciones nupciales los que se casaren’ [JH].
|
Del llat. uelare ‘cubrir’, ‘disimular’, ‘poner el velu’ (dlfac) como s’alvierte en delles llingües romániques (rew) asina como en cast. y portugués (deeh). |
||
velarda, la 📖: velarda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Oreya [Villah].
Podría tratase d’un términu d’aniciu xergal (cosa rellativa- mente frecuente en dellos usos populares de Llanes) rellacio- náu cola familia románica de vigilare>(TEST)
|
ast. velar 1 (cfr.), con aplicación eufemística a la oreya; nesi sen la velarda sedría
|
*‘la que vela o vixila’. |
||
velate 📖: velate🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
velate ‘en balde, inútilmente’ [LC].
|
** |
||
velatoriu, el 📖: velatoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<velatorio [VCid].>(TEST)
|
Veloriu d’un muertu [Ay. /Eo (= velorio)/. VCid]. Cfr. veloriu.
|
|||
veláu, ada, ao 📖: veláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<velada [V1830].>(TEST)
|
Guardada [V1830].
|
Pp. de velar 2. |
||
velaxe 📖: velaxe🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
velaxe ‘a toda vela’ [Pa]. ‘en balde, inútilmente’ [AGO]. //Velaxe a velaxe “en vano” [Cabal].
|
Cfr. vela 2. |
||
velayu, el 📖: velayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. vilaxu.
|
|||
velea, la 📖: velea🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">pesadilla</i>(TEST)
|
[Pr], mal sueñu [Cñ. Qu. Tb. JH. AGO] por un esmolimientu [Cd]: Paséi una velea tola nueche que nun fui a dormir gota [Tb]. Desasosiegu [JH]. 2. Trabayu duru [Pr]: ¡Tienin una velea cun tantu ganáu...! [Pr]. {3. “Desvelo, per- sona que vigila” (sic) [R]}. //Tener velea ‘tar desveláu’ [Tox]. //En velea ‘en vela’ [JH]. ///La velea del mozu y la soñera del vieyu pal Campusantu van de apareyu [Fabriciano].
|
|
cfr.) un nome más qu’ha axuntase a los románicos del pesadiellu que mereció l’atención de los estu- diosos (Rohlfs 1979: 69). |
|
velear 📖: velear🏗️: NO ✍️: NO |
“Vigilar, desvelar” (<i class="della">sic</i>) [R].
Formación sobro <i class="della">velar</i>(TEST)
|
1 cola amestadura del continuador d’una
|
formación en -idiare > -ear (> -iar) anque pue tratase d’un llogru románicu dende vela 1 (cfr.). Un deverbal de ve- lear sedría ast. velea (cfr.). |
||
velenosu, a, o 📖: velenosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">venenosu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
velenu, el 📖: velenu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. venenu.
|
|||
veleru, el 1* 📖: veleru🔤: , el 1* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<veleiru [Sm. Pzu].>(TEST)
|
Palmatoria [Sm]. Candelabru de les ilesies pa poner veles [Sm]. Cast. velero (sic) [Pzu].
|
Formación sobro ast. vela 1 n’amestanza col continuador del suf. instrumental -arius. |
||
veleru, el 2* 📖: veleru🔤: , el 2* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<velero [Cñ (ppac)].
<i class="della">Physalia</i>(TEST)
|
physalis, carabela [Cñ (ppac)]. Medusa [Cñ].
|
Del llat. uelārium, -i ‘toldu del teatru’ (em s.v. uelum; abf), camentamos que con aplicación a les veles del barcu veleru y, d’ehí, al barcu mesmu. |
||
veleta, la 📖: veleta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bleta [Md].>(TEST)
|
Cast. veleta [Md].
|
2. Persona informal, inestable, poco seria [Ay. Md]. //Ser como la veleta’l campanariu aplícase a la per- sona ensin caráuter [Lln]. D’un mesmu aniciu que cast. veleta, términu que se rellacio- na col it. vedetta, y col romance vela ‘tela de navegar’ pero de lo que nun hai seguranza (dcech s.v. veleta). Colón quier partir del pl. del llat. uelum, vela cola amestanza del suf. -eta qu’en cast. considera de posible aniciu francés asitiáu en dellos préstamos del sieglu xv (hle1: 107-108). Estos auto- res tamién rellacionen el términu col ár. beléţa ‘movediza’, ‘traviesa’ pero nada alvierte d’ello Corriente nel so da. Sobro veleta féxose l’ax. en -arius, veleteru, a, o (cfr.). |
||
veleteru, a, o 📖: veleteru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que camuda, inconstante, voluble [Ca].
|
Cfr. veleta. |
||
velexu, el 📖: velexu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Filu, chorrín d’un líquidu [Cn (F)]: <i class="della">Échame</i>(TEST)
|
un vilexín d’aceite no cazu [Cn (F)].
|
¿Guardará rellación col ast. vilaxu (cfr.), con bira? ** |
||
velía, la 📖: velía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Turnu de riegu o de la vecera [Mar].
Al nuesu entender el nome fai referencia a una situación en que’l riegu nun se facía per turnu sinón que caún de los ve- cinos <i class="della">echaba</i>(TEST)
|
l’agua a les sos propiedaes velando que’l ve- cín nun prestare atención nun momentu dau como entá pasa güei en dellos puntos d’Asturies. Por eso, camentamos que velía ha debese a un diminutivu de vela ‘vixilancia’, al que s’amestó’l
|
continuador del suf. dim. -īcula > -iya > -ía. |
||
vellar, el 📖: vellar🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vellal [AGO]. vel.lar [Ri. Qu]. {Con cheísmu, vechar [Mi. Ll (i)]}. /////veyar [Ll]. veyal [Os]. {Podría debese a yeísmu, <i class="della">veyar</i>(TEST)
|
[Cl]. Con cheísmu, vechar}.>
|
pal ganáu o pal vaqueru o pastor [Ll]. Pequeña construcción redonda con techu de tapinos onde guarden los xatos pa que nun mamen [Lln] a destiempu [Cl (VB)]. Sitiu onde se guar- den los xatos en puertu [AGO] con teyáu del tapinos [Ll (i)]. Cabañes onde se guarda’l ganáu [Mi]. Sitiu pa xebrar a los xatos de la vaca [AGO].///
|
Sitiu zarráu de les brañes pa guardar xatos [Pb. Or (S). Os. ALl (Bellezas)] acabante nacer [Qu]. Sitiu pa xatos [Cl. Ri] con techu de vares y cañes onde mosca’l ganáu a la sombra, en Cuera [Lln]. Cabaña de planta circular y techu cónicu |
|
velláu, ada, ao* 📖: velláu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><vel.láu/vel.lá/vel.lao [Ri]. vel.lada [Tb. Sm. Md]. vel.lá [Ri. Qu]. vellaa [Pb. Sb]. vellada [Lln]. mellada [Gr (Cv)].
///<ident class="della" level="1"></ident>//+veyéu/ada/ao [Ll]. +veyéu/veyá/veyao [Ay].>(TEST)
|
Con xatu (una vaca) [Ay. Qu. Tb. AGO]: Tien dos vacas vel.ladas na corte d’ente casa [Tb]. Acabante parir (la vaca, entós ‘con cría’) [Pb. Lln. Pa. Sb. On (i). Ri. Gr (Cv). Sm. Md]. Acabante parir (la muyer) [Lln. Sm]. 2. Que da lleche (la vaca) [Ay. (/escosa ‘que nun da lleche’)]. Con munchu ubre (la vaca) [Ay]. 3. Mimosa (una persona) [Ll]. Cariñosu con daquién [Ay]. 4. Turbio, revuelto (l’agua) [Ri]. //Agua veyao ‘agua turbio [Ay], sin posar’ [Ll].///
|
Del llat. *(uacca) uitulata ‘con cría’ lo mesmo que viemos aplicao a la oveya, obicula aniada (cfr. añáu, ada, ao). Trá- tase d’una formación axetiva que, como s’alvierte na docu- mentación ufrida, aplicóse al animal con uitulus anque llueu se xeneralice como ‘con xatu’ emparentada col actual vellu (pe1 119; pe2: 78 & 431). Pa l’alternancia de resultaos con [] y [y] ha pertenese presente lo dicho s.v. vellu, a (cfr.). Nes- ta familia tamién ye posible’l tracamundiu de llabiales [b-] y [m-]. Semánticamente alviértese un pasu socesivu de ‘con cría’ → ‘que da lleche’ (consecuencia que sigue a la fema que pare) → ‘cariñosa, afaladora’ (como pasa a la fema que cría); tamién dende ‘lleche de la fema acabante parir’ → ‘turbio’ (por pescanciar que la primera lleche tien un color percarau- terizao al nun ser blanco dafechu. L’ast. non sólo conoz el femenín vellada pues el correspondiente masculín conséñase nominalizáu xeneralmente en plural vel.laos (cfr. velláu), da- cuando con -g- antihiática mel.lagos. Lo curioso ye qu’esa preferencia pol plural alviértese tamién nel so sinónimu ast. culiestros (cfr. culiestru). |
||
velláu, el* 📖: velláu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Con cheísmu, vechao [Mi]}. ////vel.laos [Sm. Md. Cn (F)]. mel.laos [Sm (Cv). Navia (Oc)]. vil.laos [Cn (M). Cv]. villaos [Cd. Cn (MG)]. mel.lagos [Oc]. mil.lagos [Busm, Soutu, Tb (Oc)].>(TEST)
|
Culiestros, primera lleche de la vaca acabante parir [Mi. Sm (= culiestros). Md. Cn (M. MG. F). Cd. Cv. Oc (= culies- tros)]: Hai que dexar al xatín mamar poucu qu’esos primeiros vel.laos pueden fe-y mal [Cn]. 2. Primera lleche de la muyer llueu del partu [Sm]. Cfr. velláu, ada, ao.
|
|||
veller, el 📖: veller🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vel.ler [Qu (Oc)].>(TEST)
|
Zarru de piedra onde se meten los xatos [Cp]. Cabaña con teyáu de tierra pa zarrar ellí los xatos cuando tán na braña [Qu (Oc)].
|
Cfr. vellu, a. |
||
vellín, ina, el/la 📖: vellín🔤: , ina, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ina, |
<vellín [AGO].>(TEST)
|
Dim. de vellu. 2. Xatu fasta los dos meses d’edá [Cl (VB). AGO]. Cfr. vellu, a.
|
|||
vellón, el* 📖: vellón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vil.lón [Bab]. vel.lón [PSil]. ////vellones [Mar].>(TEST)
|
Aum. de vellu. 2. Cast. vellón [Bab]. Capa de llana que sal al tosquilar les oveyes [PSil]. //-ones ‘cielu avillonao, nubes con forma de vellón’ [Mar].
|
|
cfr.), en- vellonáu (cfr.). |
|
vellosu, a, o 📖: vellosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Axetivu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">pedro.</i>(TEST)
|
couo. pedro. uelloso 1243(or.) [DOSV-II/163]
|
|
Del llat. uillōsus, -a, -um ‘peludu’ (em) con continuadores hispánicos (deeh). |
|
vellu, a, el/la 📖: vellu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
Xatu [AGO (= xatu)]. //<i class="della">Vellín</i>(TEST)
|
‘xatu d’ún a sesenta díes’ [AGO].
|
|
Del llat. uitulus, -i ‘xatu’, ‘pollín’ (em), con dalgún niciu italianu (rew; Rohlfs 1979: 194), sigue ast. vellu curtiamen- te representáu güei anque con daqué presencia nel oriente y en Cantabria (Fernández Ordóñez 2016: 797) pero que sí apruz na documentación del dominiu ástur. La so presen- cia n’asturianu (pe1: 118) tien el paralelu, col sufixu -ellus (delp), nel gall. y port. vitelo ‘nuviellu’, cat. vedell, arag. ve- tiello, etc. La presencia de -t- en gall. y portugués, de mano, paez un resultáu cultizante, non popular; Corominas-Pascual camienten que vitela ye un italianismu lo que nun refuga Fer- nández Ordóñez (2016: 797). Dende vellu féxose’l dim. vellín (cfr.) asina como un coleutivu o abondativu en -ālis, -e (old), ast. vellar (cfr.); ye posible que deba entendese como una va- riante en -er l’ast. veller (cfr.), de la mesma manera qu’ast. cordal y cordel, pues nun sedría a xustificase ast. veller (cfr.) dende *uitularius darréu que, anque se conseña uitulāria uia (em s.v. uitulus), fadría falta aguardar un resultáu *velleiru → *velleiru → *velleru. Pero dende vellu cola amestanza del continuador de -ūra pudo siguir ast. *vellura → ballura (cfr.). Paralelamente l’ast. tien un resultáu beyura → bayura (cfr.) que, pa la so xustificación, ha partise d’una variante de vellu, l’ast. *veyu o *beyu aguardable dafechu dao que se conse- ñen los sos derivaos veyáu (cfr.), veyal y veyar (cfr. vellar). ¿Ye posible dende uitulus un doble resultáu [] y [y]? abulta que sí como s’alvierte na nuesa Gramática Histórica (ghla
§4.4.6. 6c; ghla §4.8.1) anque camentamos que pa xustificar los resultaos d’esta familia sedría meyor partir de -t’l- > [] y de -tt’l > [y], *uĭtt(u)lus > veyu, agora con una -tt- xemi- nada y espresiva que fadría entender el paralelu gall. y port. en -ĕllus, -ĕlla, vitelo, vitela ensin apellar a un poco aguar- dable cultismu. El mesmu razonar valnos pal ast. ballura y bayura (cfr.). Semánticamente beyura sedría orixinariamente
*‘lleche pal vellu’ → ‘gran cantidá de lleche’ → ‘gran cantidá de daqué’ → ‘riqueza’ talmente como vemos na definición de la so variante bayura [(cfr.); pe1: 118]. |
|
vellu, el* 📖: vellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vel.lu [Pzu].>(TEST)
|
Cast. vello [Pzu]. //Vello del ojo ‘pestaña’ [Mar].
|
Del neutru llat. uillus, -i ‘pelo’, ‘crecimientu pilosu’ (em s.v. ue- llo, uillus; old), con continuadores románicos (rew s.v. vĕllus, vĭllus) ya castellán (deeh). ¿Ye posible que nel dominiu ástur teamos delantre d’un castellanismu? Nun abulta necesario. |
||
velludu, a, o* 📖: velludu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<vel.ludu [Pzu].>(TEST)
|
Cast. velludo [Pzu].
|
Del llat. uillūtus, -a, -um, de la familia del llat. uillus (em) anque la única fonte d’información ufrida podía suxerir que se trate d’una adautación moderna dende’l castellán. |
||
velocidá, la 📖: velocidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<volocidá [Ac].>(TEST)
|
Cast. velocidad [Xral].
|
Del fem. llat. uelōcitas, -atis ‘velocidá’, ‘llixereza’ (em; abf). |
||
velón, el 📖: velón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Candeleru con recipientes y cuatro meches d’aceite que se
pon nel cuartu onde s’asitia’l muertu [Ar].
Formación analóxica masc. y aumentativa del ast. <i class="della">vela</i>(TEST)
|
(qu’alluma).
|
|||
veloriu, el 📖: veloriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<velorio [Cñ. y Ac. /Eo/]. +veluriu [Ay. Ri].>(TEST)
|
Cast. velatorio [Lln. Rs. Cñ. Ac. Ac. Ca. Ay. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Gr. Pr. Tox. /Eo/]. Xunta que se fai de nueche velando al difuntu [Ri. Qu]. 2. Instrumentu usáu como candeleru, de dos cilindros metálicos y güecos dispuestos concéntricamen- te; dientro del más pequeñu hai papel o cartón enrollao onde s’alluga la vela [Md]. //Ser un veloriu ‘resultar ensin gracia, aburrío (daqué que se celebra) [Tox].
|
|
Formación sol deverbal ast. vela 1 (cfr.) n’amestanza col suf. -ōrius > -oriu, quiciabes siguiendo’l modelu que s’alvierte na |
|
velu, el 📖: velu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><velo [Ay].>(TEST)
|
|
|||
velume, el/la 📖: velume🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<el velume [Ll. y AGO]. velumen [y AGO].///<ident class="della" level="1"></ident>//la blume [Cv].>(TEST)
|
|
|||
vena, la 📖: vena🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Capa de carbón na mina [Min]. Filón [Mi]. 2. Mineral de fie- rro que se fundía nes ferreríes [Oc]. 3. Vena, vasu sanguineu [Ay. Md]. //<i class="della">Vena</i>(TEST)
|
d’agua [Ay].
|
|
Del llat. uēna, -ae ‘toa especie de conductu, vena o filu d’agua, filón de metal’ → ‘vena (vasu sanguineu)’, ‘arteria’ (em), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh), con conti- nuador toponímicu (ta 615). Un diminutivu en -ĕlla vémoslu nel ast. veniella ‘caleya estrencha y mala’ (cfr.) con delles va- riantes. L’amestanza vena col continuador del suf. -aria dio nacencia al ast. venera (cfr.). |
|
venablu, el 📖: venablu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">venablo</i>(TEST)
|
[Cl]. 2. Punta afilada [Cl].
|
|
Del llat. uēnābulum, -i ‘llanza de caza’ (old), con continuado- res hispánicos (rew; deeh), per vía semiculta. |
|
vénaca 📖: vénaca🏗️: NO ✍️: NO |
Voz pa llamar a la vaca [PSil]: <i class="della">Vénaca,</i>(TEST)
|
ven [PSil].
|
De l’amestanza secuencial ven (imp. de veni) + acá (alver- biu), construcción averada a velaquistá (cfr.), velaí (cfr.), dacuando con acentuación insegura acordies col análisis que faiga’l falante de la secuencia. |
||
venación, la 📖: venación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">cum</i>(TEST)
|
montibus cum aztoreras uenationibus fontibus pratis
|
|
Del llat. uenātio, -ōnis ‘caza’, ‘animales cazaos’ (old), con continuadores románicos (rew) y en port. veação (deeh); nel dominiu ástur ha almitise venación como semicultismu. Inxe- rimos la documentación ast. del sieglu x anque siguen amo- sándose nicios a lo llargo’l sieglu xi y daqué nel xii. |
|
venada, la 📖: venada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vená [Pb].>(TEST)
|
Cast. venada [Pa]. Impulsu repentín del ánimu [Pb]. Pensa- mientu irreflexivu, resolución ilóxica [Sm].
|
2. Ataque de llo- cura [Sm (= venetada)]. Deverbal del ast. venar 1 (cfr.). |
||
venar 1 📖: venar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Desquiciase, apartase d’un comportamientu normal, esprece- tase fasta cuasimente perder el xuiciu [Md].
|
Del llat. uēna, -ae ‘toa especie de conductu, vena o filu d’agua, filón de metal’ → ‘vena (vasu sanguineu)’, ‘arteria’ (em) siguió ast. vena (cfr.) y d’ehí ‘vena poética’ (dlfac) y el verbu ast. venar ‘apartase del comportamientu normal’, ‘esprecetase cuasimente hasta perder el xuiciu’. Del partici- piu d’esti verbu, nominalizáu, siguió ast. venada ‘ataque de llocura’, términu común col castellán (cfr.). Un compuestu de venar col continuador del llat. trans- ye ast. *tresvenar con un participiu *tresvenáu → tresvanáu, ada, ao (cfr.). Ye po- sible que l’ast. almitiere tamién un compuestu *devenar que conoceríamos gracies a la espresión venir devenáu (escrito de venáu) ‘venir ciegu, a lo lloco’ [Ca (Metáfora)]; l’ast. des- venar (cfr.) paez una creación popular. Pero dende ast. vena hebo facese un diminutivu veneta d’u foi posible llograr el verbu *(a)venetar que güei conocemos pel so vieyu partici- piu avenetáu (cfr.). Tamién pela nominalización del deverbal femenín venetada (cfr.). Esti términu acabó por cruzase col galicismu ast. bonete ‘prenda de la cabeza’, [asitiáu de ma- gar el s. xiv en testos aragoneses (Pottier 1948-1949: 113)], d’u surdió ast. bonetada *‘movimientu de bonete’ → ‘salu- du’, ‘acatamientu’ (cghla 291): ¿Y pa qué desear /.../ muncha xente que me faga al pasar la bonetada /.../? [Vida Aldea 268] (pe2: 435). L’ast. venetada (cfr.) almite la variante veletada, quiciabes con influxu fónicu del cast. veleta. |
||
venar 2* 📖: venar 2*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación llatina del dominiu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">piscari</i>(TEST)
|
uenari pascere ligna 1168 (s. xii-xiii) [MSAH-
|
|
Del llat. uenāri ‘cazar’ (em; old), de llargu espardimientu ro- mánicu (rew; deeh) y curtiamiente asitiáu n’Hispania (deeh). |
|
venáu, el 📖: venáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<venáu/vená [y Llg].+venóu/vená [y Llg].>(TEST)
|
Cervus elaphus, ciervu [Llg, Mo (llaa 27)]. Ciervu [Po (i)]. ///Unta bien el carru, correrá más que un venadu [Fabriciano].
|
meos montes quos conburastis et abscidistis et extinguistis uenatu 1127 (s. xii) [MSAH-IV/112]
Del llat. uenātus, -us ‘animal cazáu’, ‘gamu’ (old), con con- tinuadores na Romania llateral (rew) ya panhispánicu (deeh). |
||
vencedor, ora 📖: vencedor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Términu conseñáu na documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Lª</i>(TEST)
|
s
|
|
del llat. victor, -oris. |
|
vencedura, la 📖: vencedura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">vencer</i>(TEST)
|
[Tb].
|
|
Cfr. vencer (García Arias 2012d: 47). |
|
vencer 📖: vencer🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">vencer</i>(TEST)
|
[Pa. Ac. Ay. Md]. Aventayar, superar [Md]. Sal- var dificultaes [Md]. Dominar les pasiones y afeutos [Md]. Salir ún col propiu intentu [Md]. Prevalecer una cosa sobro otra [Md]. 2. Doblase daqué por cuenta’l pesu [Pa. Ay. Tb. Pr]. Fundise los cimientos y argayar la parede [Pr]. Lladiar, torcer, inclinar una cosa [Md]. 3. Sobrecargar [Md]. //-se ‘do- blase una caña pol pesu la fruta’ [Ac (= pisar)].
|
|
||
venceya, la 📖: venceya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<venceicha [Sm].///<ident class="della" level="1"></ident>venceja [Ar].>(TEST)
|
|
|||
venceyal, el 📖: venceyal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
venceyu, el 📖: venceyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><venceyo [Sb. Ay. /Eo. Mánt/]. venceiyo [Mar]. vanceyu [Cn
(F). Oc]. vancéu [Oc]. venceichu [Sm. Md]. vinceichu [Md]. vincechu [As]. vancechu [Pzu]. vencechu [Dg]. menceyu [y Cv].///<ident class="della" level="1"></ident>vencexu [Pzu].>(TEST)
|
Cast. vencejo [Ay. AGO]. Atadura de la mies [Soutu (Oc)]. Payes xuntes coles que s’aten los fexes de les mieses [Sm (= venceicha). Dg. Cn (F). Cv (= blingayu). /Eo. Mánt/. Mar]: Vei fiendo los vanceyos [Cn (F)]. Payes xuntes p’atar la paya del teitu [As]. Cibiella d’escoba o xiniesta [Md]. Rondiu de yerba que se pon nel picu la vara yerba pa que nun se mueye la yerba [Md]. Rondiu de xiniesta p’atar los escobones [Pzu]. Yerba mecío d’una parte verde y d’otra curao [Sb]. 2. Tea de madera machacao o de paya [Oc (= culmiel.lu)]. 3. Apus apus, [Llg (llaa 27)]. Cast. vencejo (páxaru) [Pa. Ca. Md].
|
b)
|
Del llat. *uincĭc(u)lum ‘atadura’, quiciabes diminutivu de |
|
vencida, la 📖: vencida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vencía [Ay].>(TEST)
|
//A la de tres va la vencía ‘quien gane la tercera (partida) ye’l vencedor’ [Ay. Tb (vencida)]. ‘esta ye la última vez que s’intenta’ [Ay; Tb]. Cfr. vencíu, ida, ío.
|
|||
“vencimientu”* 📖: “vencimientu”*🏗️: SI ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
la bona concordia naz el vencimiento de los enemigos s.
|
|
cfr.). |
|
vencíu, ida, ío 📖: vencíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Cast. <i class="della">vencido</i>. 2. Percansáu [Cn]: <i class="della">Dexóume</i>(TEST)
|
vencíu la camina- ta pol monte; nun soi a dar un pasu [Cn].
|
|
cfr.). Foi posible la nominalización del femenín vencida (cfr.). En §b alviértese la formación en -ūtus, -a, -um. |
|
venda, la 1 📖: venda🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
Cfr. venta.
|
|||
venda, la 2 📖: venda🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cast. <i class="della">venda</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Quiciabes del llat. *uittŭla (cfr. vitola) por más que suel tenese por pallabra d’aniciu xermánicu común col castellán (deeh s.v. binda; dcech s.v. venda) d’u se fexo’l verbu vendar (cfr.). Nin venda nin vendar vienen recoyíes nos vocabularios asturianos, quiciabes non inxertes por coincidir col castellán y, darréu, por teneles por castellanismos. Ye verdá que l’ast. emplega encañu (cfr.) y encañar (cfr.) pero nun xustifica’l desanicie citáu darréu que nun son sinónimos dafechu. |
||
vendar 📖: vendar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">vendar</i>. Cfr. <i class="della">venda</i><i class="della">(TEST)
|
2.
|
|||
vendaval, el 📖: vendaval🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vandaval [PSil. Cv]. vendoval [Llu. JH]. /////vendanal [Lln].>(TEST)
|
Airón [Ri. PSil. Cv. JH]. Aire del oeste [Rs. Llu. PVeiga]. Aire de poniente (más suave que’l nordés) [Lln]: Hai venda- nal [Lln]: El vendanal lo llamaban al gallegu [Lln]. Aire del sur [/Mánt/]. {2. (Doc.). Puntu d’orientación na llende d’una posesión}. ///Vendoval, sardines a rial [Xx (LC)]. Brisa lloca vendaval en popa [Fabriciano]. El vendaval saca los peces de la mar; el nordeste nin los saca nin los mete [LC]. Sol con barbes, vendoval con agües [Llu]. que esta haçia abajo al nordes heredad de Pedro Martinez Pumarino y haçia el Bendabal heredad de Pedro Moniz de Balbonyel [Avilés 1602/228]
|
|
cfr.) y el carauterizador en -ūtus, -a, -um (old), ast. vendovaludu (cfr.). |
|
vendavalada, la 📖: vendavalada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">vendavalada,</b>(TEST)
|
la Airón [Llu. Ce]. Cfr. vendaval.
|
|||
vendaxe, el 📖: vendaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">vendaje</i>(TEST)
|
[Md. JH]. Venda [Md].
|
Posible adautación moderna del cast. vendaje o bien de venda (cfr.), cola amestadura del suf. ultrapirenaicu -age > ast. -axe (cghla 285). |
||
“vendecha” 📖: “vendecha”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘ven- ganza’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
so decaymiento delos non semellava se non que era por vendicta s. xiii(or.) [FX/14]
|
|
Del llat. uindicta, -ae ‘reivindicación’ (em), con dalgún niciu románicu (rew) ya hispánicu (deeh) → ‘venganza’, términu que nun se caltién nel nuesu vocabulariu de güei (ghla 224; pe2: 434). |
|
vendederu, el* 📖: vendederu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vendedeiru [Md].>(TEST)
|
|
|||
vendedor, ora 📖: vendedor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident>Comerciante [Md].
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">sumus </i><i class="della">uenditores</i><i class="della">(TEST)
|
et fiadores et aredratores illius uinee se- cumdum forum Zemore 1218(or.) [MCar-I/120]
|
Diego Ferrandiz correyero et Alvar Garcia herno de los so- bredichos vendedores 1424(or.) [SP-III/244]
|
Del llat. uenditor, -ōris ‘vendedor’ (old), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh). La formación del fem. vendedora lló- grase gracies al influxu analóxicu. |
|
vender 📖: vender🏗️: NO ✍️: NO |
<viender [Villah].>(TEST)
|
Cast. vender [Xral]. 2. Traicionar [Md]. //-se ‘vendese’ [Xral]. ‘dexase sobornar’ [Sr. Tb. Md]. //Vender las verrugas ‘facer que desapaezan les verrugues (pa ello echen un puñáu de sal en fueu y salse con priesa porque nun se puen sentir estallar, y dizse: Verruguinas traigo, verruguinas vendo, ya a fulanu na cara-l.ly las entrego)’ [Sm]. //A vendeles dizse si nun se pescó un res na mar, si se pierde una partida a les cartes, si sal mal un choyu, etc. [Xx]. ///Quien da bien viende, si non ye ruin el que priende [LC]. Burru con taches non se viende na feria [LC]. Si viendes la nuviella non t’ah.umes, poeque volvias pa cas en sin les plumes [LC].
|
|
Del llat. uendere ‘poner en venta’, ‘vender’ (em), panrománi- cu (rew; dÉrom-1 s.v. */‘βend-e-/) ya panhispánicu (deeh). En rellación etimolóxica ha citase l’ast. vendimientu (cfr.), vendederu (cfr.). |
|
vendida, la 📖: vendida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">vendida,</b>(TEST)
|
la Venta [JH].
|
Cfr. venta. |
||
vendimia, la 📖: vendimia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">vendimia</i>(TEST)
|
[Cn].
|
mesigas nin vendimias nin ferias nin otro plazo de allonga- miento alguno 1389(or.) [SP-III/56]
|
Del llat. uindēmia, -ae ‘vendimia’ (em), panrománicu pero non rumán (rew), panhispánicu (deeh), col trunfu de la inflexón de la yod (§b; ghla 60). |
|
vendimiar 📖: vendimiar🏗️: NO ✍️: NO |
<mendimiar [Mar].>(TEST)
|
Cast. vendimiar [Cn]. 2. Perder o estraviar una cosa [Ca. Mar]: Polo que m’estás cuntando, vendimiasti la navaya [Ca].
|
|
||
vendimientu* 📖: vendimientu*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">façemos</i>(TEST)
|
carta de uendemento e de rouramento a uos don Marciel 1272(or.) [ACL-VIII/80]
|
|
||
vendíu, ida, ío 📖: vendíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">damosyelo por tal plecto que sea suyo comprado e nuestro</i>(TEST)
|
uendido 1252(or.) [MSAH-V/258]
|
|
||
vendovaludu, a, o 📖: vendovaludu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Con munchu aire. ///<i class="della">Cielo</i>(TEST)
|
escamudo, vendovaludo [LC].
|
Cfr. vendaval. |
||
vendules 📖: vendules🏗️: NO ✍️: NO |
<verdules [y Lln].>(TEST)
|
//A vendules ‘ensin facer nada’ [Lln]. ///Echar el día a vendu- les ‘pasar el día ensin trabayar’ [Lln].
|
** |
||
venenosu, a, o 📖: venenosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<venenosu [Ll. Ac]. +venenusu [Ay]. velenosu [Md]. //vele- noso [/Mánt/].>(TEST)
|
Cast. venenoso [Lln. Ac. Ay. /Mánt/].
|
Del llat. uenenōsus, -a, -um ‘venenosu’, ‘envenenáu’ (em s.v. uenenum; abf). El masc. pue nominalizase y apaecer como sinónimu del nome del pexe tiñosu (cfr.). Dáse-y el nome de venenosu pol gran poder tóxicu de les sos espines (ppac 170). |
||
venenosu, el 📖: venenosu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Scorpaena porcus</i>, cast. <i class="della">rascacio </i>[Tz (ppac)]. Cfr. <i class="della">venenosu, a, o.</i>(TEST)
|
||||
venenu, el 📖: venenu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<venenu [Lln. JH]. veneno [Ac. Ay]. /////velenu [Md. As. Sl. Tox. Andés (Ni). JH. AGO. ByM (= velendio)]. vilenu [As. Cv]. blenu [Md. Sl]. //veleno [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. veneno [Lln. Ac. Ay. Md. As. Cv. Sl. Tox. Andés (Ni). /Eo. Mánt/. JH. AGO. ByM (= velendio)]. 2. Enguedeyu, be- lén [Pzu]. 3. Cosa mala o dañina [Md]. 4. (fam.) Neñu mui revolvín [Md]. 5. Persona altravesada [Ac]. ///Pocu venenu ñon mata [JH].
|
|
Del llat. uenēnum, -i ‘cocedura de plantes máxiques’, ‘vene- nu’ (em), de llargu espardimientu románicu (rew) con dal- gún asitiamientu hispánicu (deeh), con usu claru n’autores medievales como Gregorio de Tours qu’escribe “infectis vinino” [(apud Rohlfs 1969: 44)]. De mano paez que ve- nenu (y familia de variantes) podríen xustificase como un camudamientu de sonores n-l anque nun habrá escaecese’l posible influxu de beleñu (cfr.) qu’en dellos falantes pudo alternar con velendio (na fastera eonaviega /Eo/); de fecho n’ast. dase l’alternacia n’exemplos como cueña y cuendia (cfr. concha), etc. Nel dominiu ástur pue apaecer con me- tafonía por -u (“venino”) anque los exemplos nun son es- clusivos de nueso. En tou casu sobro ast. venenu féxose’l verbu avenenar (cfr.). |
|
venera, la 📖: venera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Caleya, caleyón estrenchu [Ti (i)]. 2. Postre típicu fechu con
almendres, güevos y zucre [Andés (Ni)].
Posible deriváu de <i class="della">vena</i>(TEST)
|
(cfr.) cola amestadura del suf. con- tinuador de -aria, anque desconocemos si l’amestanza yá se daba na dómina romana *uenaria. En tou casu l’aplicación de vena a un ‘conductu’ → ‘camín’ yá apaez nidio na nuesa acei- ción §1 (cfr. vieira). Esti datu del dominiu ástur podría em- pobinar a replantegar si cast. a. venera ‘concha del pelegrín’, conseñada en dellos autores de magar Berceo, debe entendese nel mesmu sen más que como un deriváu
|
del llat. ueneria ‘es- pecie de concha’ que proponen tamién pal gall. vieira ‘concha del pelegrín’ (dcech s.v. viernes) y que Sarmiento (1973: 206) diz que “hacia Ferrol se llama concha de veñeira”. Descono- cemos l’aniciu de l’aceición §2 anque, de nun guardar una re- llación con §1, fadría falta un nuevu epígrafe (*venera 2) pues podría tener daqué parentescu con un posible deverbal de ve- nerar (cfr.) en referencia a una fiesta onde se festexare con dulces fechos al efeutu y llamaos *venera, esto ye, *‘propios de la fiesta de la veneración’; o quiciabes meyor, ‘n’honor de Venus’ si almitimos un étimu ueneria *‘(fechu n’honor) de Venus’, paralelu a Ueneria pira con que se denomaben unes peres percolloraes (abf s.v. venerius, -a, -um). |
||
“venerable” 📖: “venerable”🏗️: NO ✍️: SI |
Ax. conocíu pela documentación seronda:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">obispado</i>(TEST)
|
de Oviedo por los benerables sennores dean e ca- billo se vacante 1487(or.) [SP-IV/260]
|
|
Del llat. uenerabilis, -e ‘venerable’ (dlfac), per vía cultizante. |
|
venerar 📖: venerar🏗️: NO ✍️: NO |
<avenarar [Md].>(TEST)
|
Cast. venerar, adorar [Ay. Md]. Respetar, honrar [Md]. 2. Fa- cer la rosca a daquién [Md].
|
Del llat. uenerare ‘dirixir una petición a los dioses’, ‘pidir un favor o una gracia’ (em), per vía culta. |
||
veneru, el* 📖: veneru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación con una posible acei- ción de ‘vena’, ‘mina’:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ad</i>(TEST)
|
limitem de Uanario 929(or.) [SPE-I/68]
|
que ue de grandora (sic) pora veneros 1274(or.) [DOLLA-
|
cfr.), de xuru del abondancial *uena- rius, con continuadores toponímicos (ta 616; pe2: 434), asi- tiáu tamién nel cast. venero (dcech s.v. vena). |
|
venetada, la 📖: venetada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vinetada [Vf (Cv)]. venatada [Pr. /Eo. Mánt/]. veletada [Lln. Pa. y Cv].>(TEST)
|
Pensamientu o determinación o aición irreflexiva [Sm. Cv. Pr /Eo. Mánt/]. Veleidá [Pa], alloriamientu, arranque de llixereza [Cv]. Venada, ataque de llocura [Lln. Sm (= venada). /Eo/. Arm]. //Da-y a unu la venetada ‘cambiar repentinamente de decisión’ [Pr]. Cfr. venar 1.
|
|||
vengación, la 📖: vengación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Venganza [Sb. Md. Cv].
Del llat. uindicātio, -onis ‘venganza’ (em s.v. uindex; abf), per vía semiculta, como s’alvierte tamién nel cast. a. (deeh). Trátase d’un sinónimu d’ast. <i class="della">venganza</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
vengador, ora 📖: vengador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
(TEST)
|
Que venga o que se venga [Md].
|
Del llat. uindicātor, -oris tresmitíu pela llingua de la Ilesia (em s.v. uindex). |
||
venganza, la 📖: venganza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu d’usu xeneral güei y asitiáu na documentación me- dieval:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">pro amore et karitate et </i><i class="della">uendicantia</i><i class="della">(TEST)
|
bona que ad nobis fecis- tis 1119(or.) [MCar-I/19]
|
|
cfr. vengar), uindicans, -ntis, cola amestadura del suf. -an- tia, con tratamientu semicultu na documentación. Paez que tamos delantre d’un sinónimu de vengación (cfr.). |
|
vengar 📖: vengar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Tomar venganza [Ay. Md]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
|
‘vengase’ [Md. Pzu. PSil]. ///
|
|
||
vengatible 📖: vengatible🏗️: NO ✍️: NO |
<vingatible [y Md. Oc].>(TEST)
|
Vengativu [Lln. Cg. Ac. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. PSil. Cv. Cd. Pr. Tox. Oc. /Eo/. Arm]. Rensiosu [Ac]. 2. Traicioneru [Oc]. Cfr. vengar.
|
|||
vengativu, a, o 📖: vengativu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<vengativo/a [Ac].>(TEST)
|
Cast. vengativo, rensiosu [Ac. Ay]. 2. Traicioneru [Oc]. Cfr. vengar.
|
|||
vengu, el 📖: vengu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Inflamación dolorosa que se produz nel ubre o nel embeligru
de les vaques [Lln].
D’un participiu fuerte nominalizáu del verbu llat. <i class="della">uindicare </i>‘castigar’, ‘vengar’ (em s.v. uindex; abf). La nuesa propuesta encóntase col resultáu asemeyáu qu’ufre’l fem. gall. <i class="della">vinga </i>‘venganza’ que tenemos agora por deverbal de <i class="della">vingar</i>(TEST)
|
cola xeneralización de í debida al influxu analóxicu del infiniti- vu. Semánticamente paez alvertise un usu figuráu en que se considera’l dolor como axente de la venganza por un fechu o situación anterior.
|
|||
venida, la 📖: venida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">venida</i>, llegada [Tb].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ata</i>(TEST)
|
sua uenida 1264 (s. xiii?) [ACL/415]
|
|
cfr.). |
|
venideru, a, o 📖: venideru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<venideiru [Md. PSil]. vinideiru [Pzu].>(TEST)
|
Cast. venidero, que vien [Lln. Md. Pzu. PSil]. ///Les xelaes de febreru páguense al mes venideiru [LC].
|
|
cfr.) cola amestadura del conti- nuador del suf. -arius, -a, -um. |
|
veniella, la* 📖: veniella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<viniella (<i class="della">sic</i>) [Vd]. viniel.la [Oc]. /////viliel.la [Oc]. {Con yeísmu <i class="della">vinieya</i>(TEST)
|
[Cn]}.> Caleya estrencha y mala [Cn (MG). Vd. Oc]. Caleya estren- cha, polo xeneral ente dos cases o edificios [Cn]: Andaba de- trás de los gatos ya metiénonse pola vinieya [Cn].
|
Quiciabes d’un diminutivu del llat. uēna, -ae ‘cualquier tipu de conductu, vena o filu d’agua, filón de metal’ (em)’, con continuadores apellativos y toponímicos (ta 615; pe2: 103), ensin dulda *uenĕlla (cfr. vena), equivalente a la documen- tada uēnulam (em s.v. uena), étimu que yá apuntare García de Diego (deeh s.v. vena) siguíu por Martínez Álvarez (1971: 382). Al nuesu pescanciar una variante de veniella pudo ser ast. beliella (cfr.) con tracamundiu de sonores intervocáliques n-l. Al empar una creación analóxica masculina sedría *venie- llu cola variante ast. beliellu (cfr.). A la vera piniellu 2 (cfr.) con tracamundiu de llabiales b-p. |
||
veniencia, la 📖: veniencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Procedencia, orixe [Md].
|
2. Avenencia (cfr.) Cfr. veniente. |
||
veniente 📖: veniente🏗️: NO ✍️: NO |
Que vien, posterior, que vieno darréu [Sm]: <i class="della">Vendiémusla al </i><i class="della">añu veniente </i>[Sm].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">super </i><i class="della">ueniente</i><i class="della">(TEST)
|
hora mortis non auiaui illa karta roborare
|
|
Del llat. veniens, -ntis, participiu de presente del verbu uenīre ‘venir’ (cfr.) col mesmu modelu ufiertáu por siguiente. Cola amestanza del suf. -antia siguió ast. veniencia (cfr.), per vía semiculta qu’hemos tener por variante de avenencia (cfr.). |
|
venir 📖: venir🏗️: NO ✍️: NO |
<vinir [Lln. Cl. Cg. Sb. Ll. Tb. Sm. Md. PSil. Pr. Tox. Tor. JH.
R. Xral]. //vir [/Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. venir, llegar [Xral]. 2. Ocurrir, soceder [Tb. PSil]: Si vien a cuentu [Tb]. //-se ‘lleldar la masa (de farina, del pan)’ [PSil. Mar]. //Venise abaxo ‘cayer’ [Tb. JH]. ‘desanimase’, ‘esmoronase moralmente’ [Tb]. //Venise a lles bones ‘cast. ve- nirse a buenas’ [JH]. //Vinir dase cuenta ‘llegar a dase cuenta’ [Pr. Cv]. //Vinir a dar ‘llegar’ [Pr]. //Venir el diezmu ‘dismi- nuir’ [LC]. //Venir la nube ‘haber tormenta’ [Llg. Tb]. ///Si el cuquiellu canta antes d’abril, ta l’iviernu por venir [LC]. Dir y vinir llamen acarriar [LC]. Cuandu tu dibes yo yá venía [LBlanco]. Pascua venida, la cena de día [LC].
|
per illo rego qui uene de Sancto Iacob et afligi 1034 [ODue- ñas/166]
|
Del llat. uenīre ‘llegar’ (em), panrománicu (rew) ya panhispá- nicu (deeh). L’ast. xeneralizó un participiu débil veníu, ida, ío que supón un tratamientu analóxicu darréu que s’allugó nesos usos u s’asitiaba l’etimolóxicu uentum. |
|
venta, la 📖: venta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">venta</i>, aición y efeutu de <i class="della">vender</i>(TEST)
|
[Xral]. 2. Venta nel ca- mín, casa d’agospiamientu nel camín [Lln. Tb. PSil]. //Facer bona venta ‘cast. hacer buena venta’ [JH].///
|
El doble participiu de vender (colos resultaos vendida y ven- da) quiciabes tornamos a velu nel verbu caer (caída → “cae- da”) y en exir (exíu y Sedu). Formación sobro venta ye ast. venteru (cfr.). |
||
ventada, la 📖: ventada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Golpe d’aire [Llu. Md]. Cfr. aventar.
|
|||
ventán, el 📖: ventán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ventanu [Lln. Rs. y Cb. Cg . Ac. y Sb. Ca. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Pr. JH]. ventano [Ar. VCid]. vintanu [As. Cn (M)]. +ventenu [Ay. Ll. Ri]. +ventonu [Bi].>(TEST)
|
Ventana pequeña [Lln. Cl. Rs. Pa. Cb. Cg. Ac. Bi. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Pr. Tox. Tor. Mar. VCid. JH]. Tragalluz [As]. 2. Güecu na parede pa la xarra o candil [Ay]. Cfr. ventana.
|
|||
ventana, la 📖: ventana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vintana [Cn (M)]. //ventá [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. ventana [Lln (S). Ac. Tb. PSil. Cn (M). /Eo. Mánt/]. 2. Furacu na parede pa dar lluz y ventilación [Ri]. Furacu de la pegolla per onde entra la reya [Ca]. //Ventana al sur ‘abertura mui azul ente nubes ovalaes (indica aire del sur)’ [Lln]. //Son mui altos corredores pa tan vaxes ventanes [RCarta 140].
|
|
del llat. uentus, -i ‘aire’ (em) con incre- mentación sufixal -anus, -ana, siguió ast. ventanu > ven- tán (cfr.), ventana, documentáu de vieyo ente nós. La razón que suel dase pa xustificar el trunfu del cast. ventana sol concurrente continuador del llat. fenestra [pa torgar la con- fluencia de los derivaos de fenestra y de genista (dcech s.v. viento)], nun ye afayadiza pa entender el trunfu del ast. ven- tana darréu que nesta llingua fenestra y genista nun diben empobinaos a un mesmu resultáu fónicu (cfr. feniestra & xinesta). N’ast. esi trunfu pue debese al influxu del adstratu castellán (pe2: 435). Tán en rellación con ventanu o ventana términos como los que siguen darréu: ventanada (cfr.), ven- tanal (cfr.), ventanera (cfr.); tamién ventaniella (cfr.) con asitiamientu toponímicu (ta 143); tamién ventaneru, a, o (cfr.) con usos axetivos. Sobro ventanu, ventana foi posible llograr el verbu aventanar (cfr.). |
|
ventanada, la 📖: ventanada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">ventanazo</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Conxuntu de ventanes [Tb]. Cfr. ventana. |
||
ventanal, el* 📖: ventanal🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ventanar [Cl].>(TEST)
|
Cast. ventanal [Cl].
|
Cfr. ventana. |
||
ventanaxe, el 📖: ventanaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">ventanaje</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible adautación del cast. ventanaje, col asitiamientu d’un sufixu d’aniciu ultrapirenaicu. |
||
ventanera, la 📖: ventanera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Boquerón, ventana grande na tenada per onde meten la yerba [Cl. Pi]. Cfr. ventana.
|
|||
ventaneru, a, o* 📖: ventaneru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ventanera [R].>(TEST)
|
Amiga d’enseñase (una moza) [R]. ///Quítate de esa ventana/ no seas tan ventanera/que la cuba de buen vino/no necesita bandera [R]. Moza ventanera, puta o pedera [LC].
|
Cfr. ventana. |
||
ventaniella, la 📖: ventaniella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ventaniel.la [Pzu].>(TEST)
|
Ventana pequeña [JH]. Ventanina [Pzu].
|
Cfr. ventana. |
||
ventarrón, el 📖: ventarrón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ventarrión [Ay].>(TEST)
|
Airón [Cl. Bi. Ay. An. Cd]. 2. Nerviosismu [Cl]. Ataque de nervios [Cl]. Cfr. vientu.
|
|||
ventasca, la 📖: ventasca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Tormenta d’agua o nieve o rabaseres d’aire [Ri].
|
Cfr. vientu. |
||
ventasil, el 📖: ventasil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Términu conocíu de Sarmiento que se refier a él asina:
|
|
dentabruño, dentabron, y en Caldelas dentagron. Acaso ventasil será corrupción de dentexil” [Sarmiento (Catá- logo)]
Camentamos que la propuesta de Sarmiento resulta afaya- diza almitiendo un tracamundiu de sonores al tiempu que s’alvierte daqué problemática na adautación de la primera sílaba del términu en comparanza coles variantes más averaes (cfr. llantosil). |
|
ventaya, la 📖: ventaya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<aventaya [y JH]. ventacha [Sm]. ///ventaxa [Md. Pzu].>(TEST)
|
Cast. ventaja [Lln. Sm. Md. Pzu. PSil. /Eo/. JH]. //Vara de ventaya ‘midida de superficie que se daba al que nel repartu de tierres salía perxudicáu’ {lliteralmente ‘una vara de venta- ya’} [Oc (= vara i vantaya)].
|
|
del llat. uentum ‘aire’, quiciabes *uen- talia, -ae > ast. ventaya *‘fuerza del aire’ > *‘resultáu fa- vorecíu pola fuerza del aire’ > ‘ventaya’. El resultáu ast. ventaya y ventacha xustifícase dafechu dende un étimu con lj (o c’l, etc.) y fai que síamos a entender nel mesmu sen l’arg., gall. ventalla, cast. ventaja ensin necesidá de postular un galicismu (pe1: 97). Lo mesmo podría dicise si partiéremos del participiu de uendere ‘vender’ → uend(i)tam → *uend(i) tālia ‘les coses que se vienden’ anque resulta más difícil de probar. En tou casu nun sedría imposible que dende un re- sultáu autóctonu ventaya s’asumieren los valores semánticos del galicismu ventage (pe1: 237; García Arias 2016a: 819). Los resultaos ast. y gallegos del tipu ventaxa obliguen a con- sideralos aclimatación del cast. ventaja. Sobro ast. ventaya féxose desventaya (cfr.), col continuador del prefixu xebrie- gu dis-, lo mesmo que vemos nel participiu de *desventayar, desaventayáu (cfr.), desventayosu, a, o (cfr.). Tamién el verbu aventayar (cfr.). En rellación etimolóxica ha citase aventaya- damente (cfr.), aventayamientu (cfr.), ventayosamente (cfr.), ventayosu (cfr.). |
|
ventayosamente 📖: ventayosamente🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Con ventaya [JH].
|
Cfr. ventaya. |
||
ventayosu, a, o 📖: ventayosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<///ventaxosu [Md]}.>(TEST)
|
Que tien muncha ventaya [Md. JH]. Cfr. ventaya.
|
|||
ventena, la 📖: ventena🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">veintena</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. venti. |
||
ventenu, a, o 📖: ventenu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Vixésimu, cast. <i class="della">veinteno</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. venti. |
||
venteru, el 📖: venteru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><venteiru/eira [Pzu]. venteiru/era [PSil].>(TEST)
|
Cast. ventero, posaderu, [Pzu. PSil]. 2. Home que fai puyar el pexe na rula [Lln].
|
|
||
ventésimu, a, o 📖: ventésimu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">vigésimo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. venti. |
||
venti 📖: venti🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><vente [y Cp. Arbodas, Cn, Tb (Oc). Md. Mar]. vinti [y Cp. As, Espiniel.la, Qu (Oc)].>(TEST)
|
Cast. veinte [Lln. Cl. Rs. Pa. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Sd. Qu. Tb. Md. Cd. Pr. As, Espiniel.la, Arbodas, Cn, (Oc). JH. Mar]./// mando que dian a_los frayres priugadores de Leon vinti ma- ravedis pora pitancia 1274(or.) [CLO/82]
|
cfr.) col femenín nominalizáu ventena (cfr.)], ven- tésimu, a, o (cfr.). Dende venti fórmase tola serie de la decena; de mou particular llamamos l’atención sobro la nominaliza- ción del femenín ventiuna nome d’un xuegu de naipes o daos que gana quien fai 21 tantos o s’avera ensin pasase (drae) que quiciabes llegue a nós dende’l castellán: |
|
|
venticu, el 📖: venticu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<i class="della">Pero,</i>(TEST)
|
¡o! ¡Qué gran milagro y maravía!,/maldita la mi- gaya se quemano/y’l fuibu que aburara hasta un xigante/ par ellos fo ventico de Llevante [BAúxa, Sueños (Poesíes 197-200)]
|
Dim. de vientu (cfr.) o del so antecedente, col suf. dim. -icu. |
||
ventiladora, la 📖: ventiladora🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Ventilador, máquina ventiladora [Xral]. Cfr. <i class="della">ventilar</i>.
<ident class="della" level="2"></ident>c)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">vinte</i>(TEST)
|
morabedis 1259(or.) [ACL/360]
|
|
||
ventilar 📖: ventilar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">ventilar</i>, abrir un llugar zarráu {pa facer colar l’aire} [Tb. PSil]. 2. Iguar un asuntu [Tb. PSil]: <i class="della">Hai</i>(TEST)
|
que ventilalu darréu [PSil].
|
Del llat. uentilare ‘poner el granu al aire’, ‘poner al aire’ (em), con dalgún continuador románicu (rew), per vía culta como dellos de los verbos daos por García de Diego (deeh), a la escontra d’otros populares, asina ast. beldar (cfr.), con metátesis. L’ast. ventilar conoz un compuestu cultu esventi- lar (cfr.). El llat. uentilare pente medies d’una variante uen- tulare (col influxu del dim. uentulus) ye responsable del it. ventolare y del ast. *ventolar, ésti conocíu gracies al deverbal ventolada (cfr.), al compuestu esventolar (cfr.) col so deriváu en -idiare > esventolexar (cfr.). Un compuestu llat. foi exuen- tulare (em s.v. uentus) que xustificaría per vía cultizante ast. esventolar (cfr.), paralelu a esventilar (cfr.). En rellación con ventilar tenemos ventiladora (cfr.). |
||
ventisquera, la 📖: ventisquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sitiu azotáu pol aire [Cl].
Posible deriváu de *<i class="della">ventisca </i>non conseñáu nos vocabularios asturianos, lo que podría empobinanos a almitir que <i class="della">ventis-</i>(TEST)
|
quera sía castellanismu modernu dende ventrisca 2 (cfr.). De manera asemeyada ha xustificase’l masculín correspondiente ventisqueru (cfr.).
|
|||
ventisqueru, el 📖: ventisqueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sitiu azotáu pol aire [Bulnes (Lln)].
|
Cfr. ventisquera. |
||
ventiuna, les 📖: ventiuna🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
(TEST)
|
Cfr. venti.
|
|||
ventolada, la 📖: ventolada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ventolá [Ay].>(TEST)
|
Airón [Ay]. Rabasera d’aire [Lln].
|
2. Llocada [Ay]. Cfr. ventolón & ventilar. |
||
ventolera, la 📖: ventolera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ventulera [Md]. vientulera [Cl]. ventuleira [Pzu]. ventulira [Ri].>(TEST)
|
Cast. ventolera [Cl. Cd. Pzu]. Airón [Cb. Ay. Md. R] y de cur- tia duración [Ri]. 2. Remolín [Md]. 3. Llocura, impetuosidá [Md]. Llocada [Ay. Ri]. Idea rápida y allocada [Cb]. 4. Va- nidá, presunción [Md]. 5. Veleta [R]. //Ser un ventolera ‘ser allocáu, de caráuter variable’ [Cd]. ///Añu de nevada, añu de vientulera [LC]. Cfr. ventolón.
|
|||
ventolerón, ona 📖: ventolerón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Aum. de <i class="della">ventoleru</i>. 2. (Sitiu) onde sopla fuerte y frecuente l’aire [Ca]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
corral ye mu ventolerón [Ca].
|
Cfr. ventolón. |
||
ventoleru, a, o 📖: ventoleru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<//ventoleiro [Mánt].>(TEST)
|
Ventosu [JH. /Mánt/].
|
Cfr. ventolón. |
||
ventoleru, el 📖: ventoleru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Ventolera [Cl]. Airón [AGO].
|
2. Idea rápida y allocada [AGO]. {La definición “ventorrero” [JH] podría tenese por una asociación col cast. ventorro}. Cfr. ventolón. |
||
ventolín, el 📖: ventolín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Instante [Cl]. 2. Remolín d’aire [Ac (VB). AGO]. Movi- mientu d’aire [Lln]: <i class="della">Un</i>(TEST)
|
ventolín que no hai quien pare [Lln]. //Ventolines (sic) “Duendes fantásticos de la mitología astu- riana” [JS]. “Se parecen a los espumeros en la figura; porta- dores del rocío nocturno y de las lluvias, vuelan sobre olas y traen a los hogares el adiós de la persona que muere lejos y a través del espacio llevan al afortunado galán los suspiros de su dama enamorada... Digo de los Ventolines lo mismo que de los Espumeros. En Asturias llaman ventolines a los remolinos de aire” [ALl (Folk)]. {
|
Quiciabes faiga falta alvertir que’l nome tradicional astu- rianu habría ser *ventolinos acordies coles pautes asturianes xeneralizaes pal plural masculín de -ín → -inos} ///La añada d’un añu ruin máyase nun ventolín [LC]. Cfr. ventolón. |
||
ventolón, el 📖: ventolón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Airón [Bi].
Del dim. llat. uentulus ‘airín’ (em s.v. uentus), per vía se- miculta siguieron abondos derivaos como l’aumentativu en -<i class="della">ón,</i>(TEST)
|
ventolón (cfr.), el diminutivu en -ín, ventolín (cfr.), l’abondativu en -arius, ventolera (cfr.), ventoleru (cfr.) → ventolerón (cfr.). Sobro uentulus féxose *ventolar (cfr. venti- lar). L’ast. ventolada pue tenese como deverbal de *ventolar (cfr.). Con tracamundiu de líquides pero col mesmu tipu de
|
formación siguió ast. ventorada (cfr.) y ventoral (cfr.). |
||
ventorada, la 📖: ventorada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">ventorada,</b>(TEST)
|
la Rabasera d’aire [Ce].
|
Cfr. ventolón. |
||
ventoral, el 📖: ventoral🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Rabasera [Rs. Pi (i). Cñ. Mn (i)]. Furacán [Rs]. Cfr. ventolón.
|
|||
ventosidá, la 📖: ventosidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela lliteratura:
<i class="della">Pos como la homedad entró de vuelu</i>/<i class="della">diovos </i><i class="della">ventosidá</i><i class="della">(TEST)
|
pel entresuelo [El Ensalmador 70] y como la humedanza entró de vuelu/diovos ventosidá por entre suelu [Romance (Torano): 11-12] Cfr. ventosu, a, o.
|
|||
ventosu, a, o 📖: ventosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">ventoso </i>[Cl. Pr]. 2. En celu [JH. Pr, Cb, Ac, Cn, An, Gr, Cv, Pr, AGO (la burra). Sr (la burra y la yegua). Sb, Ll (la yegua). Cl (la gocha). Ce (la vaca)]: <i class="della">Anda</i>(TEST)
|
la borrica ven- tosa, hai qu’echala al burru [Cn]. //Febreru llocu y marzu ventosu [LC].
|
|
||
ventrada, la 📖: ventrada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><verentada [Cv]. brentada [Cv]. vintrada [Flórez].>(TEST)
|
|
|||
ventráu, el 📖: ventráu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><vientráu [Lln]. +ventregu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
ventregada, la 📖: ventregada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
ventregu, el 📖: ventregu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Dos</i>(TEST)
|
d’un ventregu ‘dos ximielgos’ [Ay].
|
Posible nominalización d’un vieyu participiu fuerte ventregu, a, o de *ventregar (cfr. ventregada). |
||
ventril, el 📖: ventril🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vintril [Ri. Qu. Tb. Oc].>(TEST)
|
Barriga, interior del vientre [Cl].
|
2. Cinchu pa suxetar la carga {que lleva l’animal} [An. Ar]. Pieza de la sobrecarga que s’adosa a la barriga de la caballería [Qu. Oc]. Parte de la riata o sobrecarga que pasa perbaxo la barriga de la caballe- ría [Tb. Sm. As]. Tira de cueru que s’alluga nel cabu d’una soga, con un ganchu de fierro o madera p’atar la carga a la caballería [Llg]. 3. Ganchu al cabu de la sobrecarga de la caballería [Ay. Ri]. Cfr. vientre. |
||
ventrisca, la 1 📖: ventrisca🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<vintrisca [Ri. y Qu. y Tb].>(TEST)
|
Panza, vientre [Ay. Sd]. Parte de la barriga cercana a los xeni- tales [Ri]. Barriga del gochu [Qu. Tb. Tox]. Parte del pescáu que va ente les aletes pectorales y ventrales [Cg. Pr]. Barriga del pescáu [Cñ. Ay. JH]. Parte más apreciable de la barriga del bonitu [Sr]. Bandes de carne que forren la barriga del bonitu [/Eo/]. Parte del bonitu [Pr]. 2. Bragueta [Pr]. 3. Muérganu xenital femenín [Pr].
|
Del llat. *uentrisca d’u sigue it., cat., cast. ventresca, fr. a. ventresche (rew s.v. *ventrĭsca; deeh). En dellos documentos del oc. de Lleón conséñase lo que paez el so siguidor “uen- tresca” en 1202 y 1221 (lelmal s.v. uentrescas). El resultáu ast. obliga a almitir una realización con ī tónica. |
||
ventrisca, la 2 📖: ventrisca🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cast. <i class="della">ventisca</i>(TEST)
|
[Pa. Sm. Cv. Mar], aguanieve [Lln].
|
D’un términu en rellación con uentus ‘aire’ cola amestadura del suf. -īsca (cfr. ventisquera) y col influxu fónicu de ven- trisca 1 (cfr.) lo que podría sofitar el calter xenéticamente fo- rasteru d’esta familia (cfr. ventisquera). |
||
ventrón, el 📖: ventrón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Panza de los rumiantes [Ll]. Vientre [Sb].
|
Aum. de vientre. |
||
ventrudu, a, o 📖: ventrudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Barrigudu [Pa]. De barriga abultada [Cl].
Del llat. uenter, uentris (em), ast. <i class="della">vientre</i>(TEST)
|
(cfr.), cola amesta- dura del suf. -ūtus, -a, -um (old).
|
|||
ventrullenzu, el* 📖: ventrullenzu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////ventrulenzos [Tox].>(TEST)
|
Texíu adiposo del gochu que fiede si nun se dile llueu [Tox
|
(= intrulencios)]. D’una amestadura del llat. uenter, uentris (em), ast. vientre con una variante del ast. intrulenzos (cfr. entrellienzu), quicia- bes nuna formación de xenitivu + acusativu, ‘los entrellenzos del vientre’. |
||
ventu, el* 📖: ventu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vento [Ac. VCid].>(TEST)
|
Olfatu del perru [Ac. VCid].
|
Deverbal del part. fuerte de ventar o aventar (cfr.) darréu qu’una de les sos aceiciones ye ‘goler’. |
||
ventura, la 📖: ventura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cfr. <i class="della">aventura</i>.
<br class="della"><i class="della">ego</i>(TEST)
|
don Arias Pedriz canonigo de Oviedo fago karta de ven- dicion 1250(or.) [SP-I/177] esta carta de nuestra uendecion que nos acomendemos a fa- zer 1255(or.) [ACL/266] esta mia uendicion 1255(or.) [ACL/269] ye por esta heredat seia esta uendicion a todo tiempo alluga- da 1256 [MB-II/58] nos deuemos uos a alugar esta uendicion a todo tiempo por nos 1258 [MB-II/65] si dalquien esta vendicion & esti nuestro fecho quisies que- brantar 1273 [DCO-V/101] ela vendicion que ye fecha per escripto sea firme s. xiii(or.) [FX/179]
|
|
fago carta de vendiçion de mia heredad a uos donna Sancha |
|
ventureru, a, o 📖: ventureru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<aventureru [JH]. ventureiru [Tor]. vintureiru [As]. //ventu- reiro [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. aventurero [JH. /Eo/].
|
Qu’anda a la ventura [/Mánt/. Tor]. 2. Casual [R. /Eo/]. 3. “Vecero (de árboles)” [As]. Cfr. aventura. |
||
venturiega, la 📖: venturiega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Aventura, riesgu que depende de dalgún fechu casual [Sm].
|
Cfr. aventura. |
||
venturiegu, a, o 📖: venturiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Ventureru [Sm]. 2. Aventuráu, inseguru [Sm]. Inseguru, que depende de dalguna circunstancia casual [PSil (pa persones o coses). Cv]: <i class="della">Esa</i>(TEST)
|
fuente yía venturiega [PSil].
|
3. Delicáu, que non siempre miedra (un frutu) [PSil]: Las lentichas son mui venturiegas [PSil]. Cfr. aventura. |
||
venzón, la 📖: venzón🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Golpe de fortuna [Lln]. {(Doc.). 2. Vendición: <i class="della">Quien pan de</i><i class="della">(TEST)
|
venzón atiende, a la panadera mantiene “el asturiano llama pan de venzón, al pan que se vende en la plaza” [LC]}.
|
|
||
ver 📖: ver🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">ver</i>(TEST)
|
[Xral]: Nun ves un res [Tb]: Nun ves rispiu nin gota [Tb]: ¿Nun vedes lo que faen? [Tb]. 2. Intuir, presentir [Tb. PSil]. //Nun ver día que ‘naguar por’ [Pa]. //Nun ver el día que ‘nun tener tiempu, nun tener ocasión’ [Tb]. //Todos me ven dizse cuando daquién s’acuerda d’ún y ésti siéntese aban- donáu por toos [Lln (Meré)]. //Velu allí ‘ehí ta’ [Ac]. //Ver a Dios por una pata ‘presentase de sópitu una ocasión afa- yadiza’ [LC]. //Ver de falta ‘echar de menos’ [Llg]. //Ver el clis ‘pasales permal’ [LC]. //Ver el sol pol culo d’otru ‘llevase bien mutuamente’ [LC]. //Ver les oreyes al llobu ‘ver el peli- gru’ [Llg]. //Ver las yerbas crecer ‘ser perintelixente’ [PSil]. //Vese nigru ‘pasalo mal pa facer algo’ [Llg].///
|
domingo pelaiz cacho & outros muytos que uiron & oyron
|
Del llat. uidēre ‘ver’ (em), panrománicu (rew) ya panhispáni- cu (deeh), perbién documentáu. La documentación ast. amue- sa que dende uidēre siguió veer → ver. L’infinitivu ver pue nominalizase (cfr. el ver). |
|
ver, el 📖: ver🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Apariencia de les coses materiales o inmateriales [Sm]. //<i class="della">Tar </i><i class="della">de</i>(TEST)
|
bon ver ‘tener bon aspeutu’ [Tb. Cd (tar de buen ver)]. Cfr. ver.
|
|||
vera, la 1 📖: vera🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<veira [Pzu. As. Tox. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Oriella [Pa. Cg. Ac. Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. An. Cd. Pr. Tox. /Mánt/. Arm. V1830. JH. DA. R] d’un camín [Villah], d’un ríu, d’un prau [Ri]. Oriella d’una tierra, d’un ríu [GP a. 1788]. Oriella, cabu d’una superficie cualquiera [/Eo/]. Borde, oriella [Ay]. Sebe, oriella d’un camín [Cd]. 2. Trozu de tierra que señalen pa trabayar nun día [Cb (la vera ye horizontal; la es- taya ye vertical). Cp]: Una vera maíz [Cp]. Parte de tierra que señalen pa xebrar los praos y que se dexa con maleza [Cr]. Aleru [As] de los teyaos [Vg]. Reborde del teitu o teyáu que sobresal daqué de les parees [Bab. Arm]. //-as ‘biliguera, güecu que queda ente’l muru y el teyáu’ {d’una casa} [Os]. ‘borde del teyáu y el teitu’ [PSil]: Nun te pongas debaxo las veras [PSil]. ‘gotes d’agua qu’esbarien pel teyáu al llover’ [Pzu. PSil]: Mochóuse conas veras [PSil]. ‘pingues o gotes’ [Ar]. ‘piedres que coronen una parede’ [/Eo (veiras)/]. //A la vera ‘cerca’ [Ay. Tb. Pr. Cd]. ‘al llau’ [Ac. Ay. Ri. Tb. Sm. Pr. R]. //Cavar veres ‘cavar les orielles de les finques’ [Cg]. //Chase pa la vera ‘separase’ [Ri]. //Sacar veres ‘facer una cárcava como de mediu metru na parte d’abaxo d’una tierra con oxetu de que la qu’arrastre l’aráu nun caiga sobro la tierra que ta na llende’ [Ac]. ///Ñadar, ñadar y á lla vera afogar [JH]. ///Mosca febrera, la nieve a la vera [Sm (LC)].
|
|
del llat. -idiare féxose’l verbu ast. veriar (cfr.). Un compuestu verbal de averar ye desaverar (cfr.) del que paez variante deverar (cfr.) → devera (cfr.); d’ellos surdiríen los emparentaos de- saveradura (cfr.), desaveramientu (cfr.), devera (cfr.). Tamién el compuestu esverar (cfr.) col que guarda rellación ast. esve- radura (cfr.). Foi posible tamién una formación col prefixu sub- ‘debaxo’ (o col so continuador) d’u se fexo l’ast. soveru (cfr.), sovera (cfr.) aniciu del verbu soverar (cfr.). |
|
vera, la 2 📖: vera🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Inseutu perpequeñu que bulle nel quesu [Lln].
¿Sedrá un tracamundiu gráficu de <i class="della">vesa</i>(TEST)
|
(cfr.)?
|
|||
veral, el 📖: veral🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aleru del teyáu [Ar]. //<i class="della">-es </i>‘güecos que queden ente la última teya de cada fila y les tables en que se sofita, esto ye, l’aleru del teyáu’ [VCid].
Cfr. <i class="della">vera</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
veraneru, a, o* 📖: veraneru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<braneiru [Md].>(TEST)
|
Cast. veraneante [Md].
|
Cfr. veraniar. |
||
veranéu, el* 📖: veranéu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<branéu [Md]. Cast. <i class="della">veraneo</i>(TEST)
|
[Md].
|
Cfr. veraniar. |
||
verangar 📖: verangar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Pasar el ganáu dellos meses {de branu} nes mayaes [Os (= veraniar)].
|
Cfr. veranu. |
||
verangu, a, o* 📖: verangu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<veranga [Ll].>(TEST)
|
(Nuviella) qu’enxamás parió (polo que la xuben de les prime- res al puertu) [Ll].
|
Cfr. veranu & verangar. |
||
veraniante 📖: veraniante🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Que ta veraniando [Ay. Tb. Mar]. Cfr. veraniar.
|
|||
veraniar 📖: veraniar🏗️: NO ✍️: NO |
<braniar [Sm. Md. Oc]. averanar [JH].>(TEST)
|
Pasar el ganáu dellos meses nes mayaes o brañes [Os (= ve- rangar)]. 2. Cast. veranear [Tb. Sm. Md. Oc. JH]. Y porque, todas {las vacas} bien embernadas, será más fácil enveranarlas y tenerlas lucidas todo el verano [Gran- gerías xviii: 840]
|
|
||
veraniegu, a, o 📖: veraniegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+veraniigu [Ay]. //veranego [Eo].>(TEST)
|
Cast. veraniego [Ay. Tb. /Eo/]. 2. Caliente (el tiempu) [Ay].
|
|
||
veranín, el 📖: veranín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><verañín [Ca].>(TEST)
|
///
|
|
||
veranina, la 📖: veranina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
veranizu* 📖: veranizu*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu, anque curtiamente, pela documentación medieval na aceición posible de ‘un tipu de mies’:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">endelantre</i>(TEST)
|
mientre lo teuierdes deuedes descuntar quanto ualir ocho celemines de ueranizo 1296 [DCO-II/187]
|
|
e al coller de la escanda davamoslli una muller e al coller del veranizo otra, e davamoslli un omne para cavar nabal a edavamoslli otrossi un carro de cucho 1343 [Ruiz de la Peña 1982: 312]
D’una formación fecha sol continuador del llat. uerānum
(cfr. veranu) cola amestadura del suf. -īcium (old), de xuru
*ueranīcium ‘planta que fructifica de branu’, daqué asemeyao a lo que vemos nel llat. panīcium ‘tipu de miyu’ (old) respon- sable del ast. panizu (cfr.). |
|
veranu, el 📖: veranu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<verañu [Pi. Ca. Ce]. +veronu [Sb]. verano [Ay. Mi]. branu [Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. Pr. Ce. Vd. Tox. Oc. Llomb. Tor. Mar]. //verao [Eo]. veráu [Mánt]. brau [Mán].>(TEST)
|
Cast. verano [Cl. Pa. Cb. Pi. Sb. Ca. Ay. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. Ce. Pr. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Llomb. Tor. Mar]. 2. Veraniegu [Cl]. 3. Veranín (páxaru) [Sd]. //Fal- tar (a unu) un veranu ‘ser inmaduru’ [Or (S)]. ‘ser fatu’ [Sr]. ///El veranu e la capa de los probes [Lln]. A buen mayu mal verañu [Nava (LC)].
|
|
Del llat. conseñáu nes gloses uerānum (tempus) (em), con con- tinuadores en sardu y nes llingües hispániques (rew; deeh) y con una variante en [] que respuende a les posibilidaes evolutives del ast. talmente como se pervé nos continuadores de farina > farina y fariña (ghla §4.5.8). Arriendes del di- minutivu en -ín (cfr. veranín), sobro ueranum (o sol so sigui- dor) llogróse l’ast. abranar (cfr. brañar), l’iterativu veraniar (cfr.), y l’amestanza col encontu de la preposición in-, esto ye, |
|
verba, la 📖: verba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Facilidá de pallabra [LV. /Eo. Mánt/. DA. R]. Bon falar {faci- lidá d’espresión} [DA].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Martinus</i>(TEST)
|
Francus cnf. Fernandus Molarius cnf. Petrus Ver- ba cnf. Pelagius Monazino cnf. 1181 [SPM/326]
|
Del neutru pl. del llat. uerbum, -i, verba (cfr. vierbu) per vía cultizante (cghla 339) frente al popular diptongáu, güei masculín vierbu (cfr.). Na fastera eonaviega nun hai criteriu fónicu pa saber si verba ye resultáu popular al nun se dar dip- tongación espontánea (cghla 339; pe2: 438). |
||
verbariu, el 📖: verbariu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Charla, cantu o piar de los páxaros [JS 117]: <i class="della">Oyer d’aquella </i><i class="della">páxara</i>(TEST)
|
el berbariu [Acebal (JS 117)].
|
D’un posible encruz d’un cultismu formáu sobro verbum ‘pa- llabra’ (cfr. vierbu) + suf. -ārium, col llat. breuiarium ‘llibru de los oficios relixosos’ (dlfc), en referencia al fechu de can- tar o recitar el breviariu la xente d’ilesia (pe2: 438); en tou casu nun sedría imposible forzar una interpretación en rella- ción con verbayu (cfr.). |
||
verbaya, la* 📖: verbaya🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//virballa [AGO].>(TEST)
|
Cuentu, chisme, faladuría [AGO].
|
Cfr. verbayu. |
||
verbayu, el* 📖: verbayu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////vilbachos [Qu]. virbachos [Qu]. {Con percorreición de
yeísta sedría <i class="della">birballos</i>(TEST)
|
[JH].>
|
Cuentos, chismes [Qu]: Ésa siempre andaba a virbachos |
|
|
verbear* 📖: verbear*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación na aceición de ‘falar’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">asi</i>(TEST)
|
commo es uerueado en esta carta 1251 [Sandoval (STAAFF/146]
|
|
del llat. uerbum, -i ‘pa- llabra’ (em), desconocíu pa rew y pa deeh pero non inoráu nel documentu citáu de 1256 como apuntamos enriba, nin nel gall. a. vervejar, bravejar (Piel 1983: 534). Esti verbu, asitiáu na nuesa tradición medieval y con parientes d’usu popular güei, paez que desaconseya que lu tengamos por eusquerismu nes nueses xírigues (Jergas i, s.v. berba). |
|
verbena, la 1 📖: verbena🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<verbana [Ll (Flora Astur)].>(TEST)
|
Verbena officinalis [Sb. Ll (Flora Astur). Tb (emplegada pa que les vaques salgan tuexes o tores)]. Planta [Mo (llaa 28)], la verbena [Lln]: Un ramu de verbena [Lln]. Planta d’adornu [Ay]. 2. Cast. verbena, baille de fiesta llueu de cenar [Ac], el día enantes de la fiesta principal [Tb]. Fiesta [Ay] de baille con orquesta [PSil]. //Como una verbena ‘carrapelláu de frutu (una planta, un árbol)’ [PSil]. ///La flor de la verbena se colle la mañanita de San Juan (sic) si quieres que no te pique la culiebre ni cosa que te h.aga mal [Lln]. “Ganciana, valeriana, niebada, consolda, berbena, grama” [Carvallo 1695: 11]
|
Del llat. uerbēna, -ae ‘verbena’, ‘nome de delles plantes máxiques o melecinables’ (em), de llargu espardimientu ro- mánicu (rew) y con asitiamientu en cast. y en cat. (deeh) asi- na como na toponimia asturiana (ta 281; tt 88) anque almite delles puntualizaciones (cfr. verbenosu, a, o). Ha tenese la variante verbana, si nun se trata d’un posible lapsus calami, por un averamientu al suf. continuador de -ana asitiáu n’otros nomes de plantes o yerbes como argana. L’aceición 2 paez qu’aconseya almitir que la fiesta recibió’l nome de verbena por engalanase colos ramos d’esta planta qu’acompangaben en delles celebraciones relixoses (dcech s. v verbena). |
||
verbena, la 2 📖: verbena🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<////verbenes [R. CyN (Recuerdos)].>(TEST)
|
Cocu del tocín, quesu, mantega, etc. [JH]. Llombriz, guxán en xeneral [R].
|
Anque Caveda y Nava (Recuerdos) yá intuyere qu’habría xus- tificase dende’l llat. uermis, lo cierto ye que fadría falta puntua- lizar que dende’l llat. uermina, -um ‘cocos’, ‘guxanos’ (em s.v. uermis), siempre que sía almisible una acentuación paroxítona. En tou casu tamos delantre de la mesma familia llingüística que s’alvierte nel ast. vierbe. Sobro verbena féxose l’abondancial verbeneru (cfr.), verbenera (cfr.) too ello averao al verbu ver- benar (cfr.) lo mesmo que verbenaderu (cfr.). |
||
verbenaderu, el 📖: verbenaderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
verbenar 📖: verbenar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><averbenar [Cb. Cv. Vd. JS]. avernar [Cl].>(TEST)
|
|
|||
verbéndanu, el 📖: verbéndanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><verbéndenu [y Ay]. +verbíndanu [y Ay].>(TEST)
|
Fresa silvestre, biruéganu, miruéndanu [Ay].
|
|||
verbendenal, el 📖: verbendenal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
verbenera, la 📖: verbenera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Furacu nos xamones salaos o nos tueros de los árboles, onde se críen cocos [Cv (PV) (= cuquera)].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">verbena</i><i class="della">(TEST)
|
2.
|
|||
verbeneru, a, o* 📖: verbeneru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+verbeniru [Ay]. verbeneiru/era [Tb. PSil].>(TEST)
|
Amigu de verbenes o fiestes [Ay. Tb. PSil].
|
Del llat. *uerbenarius, -a, -um anque documentáu namái como nome uerbenārius, -i ‘miembru d’una organización que tresportaba rames sagraes’ (old). |
||
verbeneru, el 📖: verbeneru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<verbeneiru [PSil. Cv. Pr]. virbineiru [Md. Oc]. +virbiniru [y Llg].>(TEST)
|
Xuntanza de munchos viérbenes [Cg. Pr]. 2. Dalgo carrape- llao (de frutos, de bichos) [PSil]. Abondancia de cualquier cosa [Md]. Xuntanza de munches coses [Cb]. Multitú [DA]. Sitiu mui llenu de xente [Llg]: La casa yera un verbeneru [Llg]. //Cumo un virbineiru ‘en gran abondancia’ [Md. Oc]. //Paecer (tar feitu) un verbeneiru ‘enllén de viérbenes’ [Cv].
|
|
Cfr. vebena 2. |
|
verbenosu, a, o* 📖: verbenosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<verbenosu [Cv (deeh)]. //vermioso [/Eo/].>(TEST)
|
Enllenu de cocos, de guxanos [Cv. /Eo/].
|
Del llat. uerminōsus, -a, -um ‘infestao de viérbenes’ (old), voz que se rexistra tamién en gall. vermioso y que García de Diego interpreta d’esta miente (deeh s.v. verminosus). La voz ta curtiamente allugada n’ast. pues amosó preferencia non pol abondativu en -ōsus sinón pol so sinónimu en -ārius, d’u sigue l’apellativu verbeneiru → verbeneru ‘conxuntu de viérbenes’ (cfr.). Na toponimia tebergana documentamos no- mes de llugar como La Verbenosa pero daquella abultónos qu’había entendese como un sitiu onde se da bien la verbena ‘Verbena officinalis’ (tt 88; pe3: 151) pero que fónicamente, stricto sensu, tanto puen entendese en rellación con verbena 1 (cfr.) como con verbena 2 (cfr.) . |
||
verbéu, el 📖: verbéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Fala [Tejeros]. //<i class="della">De</i>(TEST)
|
verbéu ‘de mentira’ [Villah].
|
Anque lu consideren términu xergal por ser emplegáu polos teyeros de Llanes podría nun lo ser atendiendo a los resultaos populares del llat. verbum (cfr. vierbu) y verba (cfr. verba). Lo mesmo ha afitase del verbu verbear conseñáu na xíriga mansolea (pe2: 439). |
||
verbu, el 📖: verbu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. vierbu.
|
|||
verdá, la 📖: verdá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///verdaz [y Cl].>(TEST)
|
Cast. verdad [Lln (S). Cl. Pa. Cg. Ac. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. PSil. Pr. Tox. /Eo/. JH]. //A mala verdá ‘con engañu’ [JH]. //La verdá de Dios ye fórmula emplegada polos neños pa xu- rar [Ay. Tb]. ///Lla verdá ye fía de Dios [JH]. ///Verdá desnuda del todo cad’ún vístela al so modo [LC].
|
el rey deve aver duas vertudes en si mayormente justicia
|
Del llat. ueritas, -ātis ‘la verdadera naturaleza d’una cosa’, ‘l’estáu de ser real’ (old), pallabra de llargu espardimientu románicu (rew) ya hispánicu (deeh) ya con bon asitiamientu documental n’asturianu. Un deriváu de verdá ye l’ax. verda- deru, a, o (cfr.). |
|
verdaderu, a, o 📖: verdaderu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<verdaeru [Cl. Sr. Ca. JH]. +verdaíru [Ay]. verdadeiru [Tb. Md. Pzu].>(TEST)
|
Cast. verdadero [Lln. Cl. Sr. Ca. Ay. Tb. Md. Pzu. JH]: Ye un verdaeru supliciu [Ca].
|
|
||
verde 📖: verde🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">verde </i>[Lln (S). Cl. Pa. Ac. Llg. Ay. Ri. Tb. Sm. Pzu. PSil. Pr. Tox. /Mánt/. Arm]. 2. Non maduru [Ac. Ri. Tb]. Non secu (un productu) [Ri. PSil]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
chorizu ta verde [Tb]. 3. Ensin desarrollar dafechu (una cosa, una aición) [Ri]. 4. Porcaz (un chiste, una narración) [Tb. Sm]. //De la verde doncella ‘tipu de mazana verde, dulce, seca, ensin ninguna mancha colora- da’ [Lln]. //Vas dir cagar verde ‘vas sentilo, vas llamentalo’ [Pr]. //En verde ‘ensin madurar’ [Lln. Tb]. //Verde berrando ‘perverde (la fruta, especialmente)’ [Llg (= verde berriando). Ay. Tb]: Esa mazana ta verde berrando [Tb]. //Verde berrío ‘perverde’ [Ay]./// sal a la carrera que vien de Vila Verde 1242(or.) [VVS/120]
|
Del llat. uiridis, -e ‘verde’ (em), panrománicu (rew) ya pan- hispánicu (deeh s.v. vĭrĭdis). Con aplicación al pastu yá se conseñen en dellos escritores llatinos usos averaos a los de güei; asina Varrón diz: Cum creuerunt uituli, leuandae matres pabulo uiridi obiciendo in praesepiis [Res Rusti- cae ii, 5-16]; tamién Palladius afita: nullus melior cibus est quam uiride pabulum (4, 10, 3). Na fastera más occidental d’Asturies documéntase tamién na Edá Media: cum pane viride et sicco [CDMSVO/105] y et cum medietate panis viridi 1242 [CDMSVO/123]. L’axetivu verde pue tener, en- tós, amás d’un valor cromáticu, otru que fai referencia a un productu natural xoven d’ehí que n’ast. se fale de chorizu verde, etc. como en port. vinho verde. Ye posible la nomi- nalización (el verde, la verde); tamién l’abondativu en -osu, verdosu, a, o (cfr.) d’u siguió’l verbu averdosar (cfr.). Den- *verdureru → verduleru, a, o (cfr.) y verdorientu (cfr.), ésti col mesmu suf. qu’alvertimos en famientu ‘que tien fame’, maurientu (cfr.), etc. Una nominalización cola amestanza de dos suf. dim. ye ast. verdecín (cfr.). Ye posible que dende’l responsable llat. del ast. verde se fexere un ax. en -ŏnicus + -ŭlus lo que xustificaría l’ast. verduénganu, a, o (cfr.) que llueu pudo nominalizase como alvierte l’ast. verduénganu (cfr.) y verdóngana (cfr.), coles dos posibilidaes evolutives de ŏ tónica + nasal (ghla § 3.1.7.4); la presencia de la nasal sedría responsable de la posibilidá del doble tratamientu con diptongación/ensin diptongación como tamién faen ver los exemplos ast. del tipu fuente/fonte, etc. (ghla §3.1.7.4). Una formación en -umen, -inis foi *verdume qu’alvertimos nos abondativos verdumada (cfr.) y verdumal (cfr.). |
|
|
verde, el 📖: verde🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Yerba que se siega y el ganáu come en verde [Lln. Ac. Ri. Tb. PSil. /Mánt/]. Pación pal ganáu [Ay]. Segáu [PSil] qu’empleguen pa la ceba [Ca. Sm. Arm]: <i class="della">Vengo</i>(TEST)
|
con una car- ga de verde pa les vaques de llechi [Ca]. Primer corte de la yerba (en primavera) [Lln]. Pación acabante segar [VCid]. Ceba pa los animales [Pr. Oc. Mar]. Alcacer que se siega en verde pa cebar enantes de que seque [Tor]. Pación pal ganáu [Cn]: Foi al verde pa da-ys daqué a las vacas de nueite [Cn]. 2. Tapín, cast. césped [Ac. Pr]. 3. Verderón (páxaru) [JH]. //Ir al verde ‘dir a segar yerba’ [Tox]. //Tender al verde poner la ropa sobro la yerba pa blanquealo’ [Tb. Sm. Tox. Arm]. //Char la ropa al verde ‘tender la ropa en prau empapao n’agua y xabón dexándolo tendío de nueche pa blanquiar’ [Pr]. //Poner la ropa al verde ‘allugar la ropa llavao y húmedo nel {tapín del} prau pa qu’ensugue’ [Ri].
|
|
¡Tantu verde y aballoriu!,/ésta gran carrada trai,/si ye cosa de maíz/al mio parecer ha d’echar/algunes veinte fanegues [Relación (Porléi): 55-59]
Cfr. verde. |
|
verde, la 📖: verde🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Lladera ensin praos, non peñascosa, más ancha qu’alta [Lln]:
<i class="della">La</i>(TEST)
|
verde esa, toa esta verde e La Cacabiella [Lln].
|
Cfr. verde. |
||
verdecer 📖: verdecer🏗️: NO ✍️: NO |
Ponese verde [Md].
Del incoativu llat. uiridescere ‘ponese verde’ (em; pe2: 439) que tamién conocemos pel compuestu <i class="della">enverdecer</i>(TEST)
|
(cfr.) y re- verdecer (cfr.).
|
|||
verdecín, el 📖: verdecín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Yerbes comestibles [Ar (= verderines = verderones). Cfr. verde.
|
|||
verdegar 📖: verdegar🏗️: NO ✍️: NO |
<verdeguear [Mar].>(TEST)
|
Verdecer les plantes, coyer el color verde [JH. /Mánt/] brillan- te de primavera [Mar].
|
|
Del verbu llat. uiridicare ‘verdecer’, verbu que se xustifica pela so documentación en gloses (abf) y pela existencia del so posible participiu llat. uiridicatus, -a, -um ‘verdosu’ (em). García de Diego parte del mesmu verbu uiridicare (deeh) que, pescanciamos, tamién tará na base del compuestu *en- verdegar → enverdugar (cfr.). Una variante de verdegar, con camudamientu de la intertónica nun contestu velar, pudo ser → ‘verdugu’ etc. nuna evolución semántica averada a la que Corominas-Pascual conseñen pal cast. (dcech s.v. verdugo) y que tiempu enantes asoleyare Krüger (1950a: 107). Les demás aceiciones del ast. verdugu son frutu de la evolución de ‘vara’ → ‘maderu’ → ‘pieza de madera’ → ‘pieza (de lo que sía)’, etc. L’ast. tamién conoció un verbu esverdugar (cfr.) namái conocíu pela documentación. El términu *verdugu, a, o pa llograr una meyor destremación semántica almitió una incrementación en -arius, -a, -um > -eru, a, o como fai ver el nome verduguera (cfr.) y verdugueru (cfr.), nome d’oficiu que debió alternar con verdugu (pe2: 439). Pero dende uiri- dicare ‘verdecer’, amás del resultáu verdegar foi posible la perda de -g-, surdiendo’l verbu verdear → verdiar (cfr.) an- que persabemos que verbu talu almite otra xustificación como formación en -idiare. Pero del encruz de verdegar con verdiar |
|
verdel, el 📖: verdel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Scomber</i>(TEST)
|
colias, cast. estornino [Ce (lma). L’Arena]. Scomber scombrus, caballa [Llu (ppac)]. Pexe asemeyáu a la xarda, de colores más apagaos y tires verdes en llombu [Vd]. Pexe aseme- yáu a la caballa, coles rayes verde-azulaes más intenses [Tox]. Cfr. verderón.
|
|||
verdeña, la 📖: verdeña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Tipu serondu de mazana [Cv]. 2. Matu de toxos verdes y xó- venes (cuando ye de toxos vieyos llámase <i class="della">bouza</i>) [/Eo/].
<ident class="della" level="1"></ident>Del llat. <i class="della">uiridis, -e </i>‘verde’ (em) d’u se fexo un ax. en *-<i class="della">ĭneus</i>, esto ye *uirĭdĭneus, -a, -um ‘que tira a verde’. Un encontu pa postular axetivu talu úfrenoslu un doc. medieval <i class="della">illo p</i><i class="della">umar</i>(TEST)
|
uerdigno 1207 [LRCourias/144].
|
Un ax. deriváu ye verdiñal (cfr.), variedá de pera que conocen n’otros llaos como barga- mota (cfr.). La nominalización del femenín, verdeña, ye ase- meyada a la que vemos n’apellativos como ferreña, cardeña (pe3: 167& 207). |
||
verderillu, el 📖: verderillu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Serinus</i>(TEST)
|
serinus, páxaru pequeñu de color verde [PSil].
|
Posible castellanismu pel suf. -illu a la escontra del que paez autóctonu verderín (cfr.). |
||
verderín, el 📖: verderín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><verdeirín [PSil. Vd].>(TEST)
|
|
|||
verderina, la 📖: verderina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Carduelis</i>(TEST)
|
chloris, verderón común [Cd].
|
Cfr. verderón. |
||
verderón, el 📖: verderón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><verdeirón [Md. Pzu. PSil. Paredes (Cv). Vd. Almuña (Oc)]. vordorón [Tox]. //verderolo [Eo].>(TEST)
|
Cast. verderón [Tb. Pzu. Paredes (Cv). /Eo/]. Chloris chlo- ris [Noval]. Carduelis chloris [Llg, Mo (llaa 27). Ri. Cd (= verderina)]. Páxaru pequeñu, de plumes vistoses, de color
|
verde, mariellu y negru, que fa’l nial nun árbol o en matu altu y pon güevos azulaos [Lln]. Páxaru buxu tirando a par- du, más escuru na parte d’arriba, de tamañu como’l de les patines, más grande que’l verderín [Lln]. Páxaru que canta bien, de la familia de los frinxílidos [Qu]. Páxaru pequeñu [Tb. Tox], verde-mariello, cantarín [Ay. Vd (= verdeirín)]. Pá- xaru grande de color verde [PSil]. Cast. verderol [JH]. Páxaru frinxílidu asemeyáu al gorrión pero de plumes de color ver- de [Md]. Páxaru pequeñu, verde percima y mariellu perbaxo [Almuña (Oc)]. Páxaru mayor que’l verderín [Ac]. //Verderón de monte ‘Carduelis citrinella’ [Noval]. //Como un verderón ‘al máximu’ [Cd]. //Gozar como un verderón ‘pasalo perbién’ [Villah]. //Tar como un verderón ‘tar contentu’ [Ay].
Quiciabes d’una formación sobro viridis (em s.v. uireo) →
*uirido, -ōnis > *veredón > verderón (con metátesis) fechu siguiendo’l modelu ufríu pol masc. llat. uireo -ōnis ‘verderón’ (em s.v. uireo). Un tracamundiu de -n y -l (como n’ast. llan- tén y llantel) pudo xustificar l’alternancia verderón - verderol que nun se conseña n’ast. pero sí en dominios averaos y que podríen, dacuando, asociase a diminutivos. Dende ast. *ver- derol pudo llograse un pretendíu primitivu ast. verdel, onde la referencia a la coloración paez importante (dcech s.v. verde; ppac 62). Dos posibles diminutivos dende verde sedríen ast. verderín (cfr.), verderina (cfr.), col so compuestu reverderín (cfr.). Hai otru páxaru de nome compuestu (verderríos) con un primer elementu que paez debese a la nominalización de verde siguíu d’una axetivación de ríos, *‘verde (de los) ríos’. |
||
verderríos, el 📖: verderríos🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Alcedo</i>(TEST)
|
atthis, martín pescador [Noval].
|
Martín pescador [Ay. Md]. Cfr. verderón. |
||
verdetu, a, o* 📖: verdetu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<verdeta [Tb].>(TEST)
|
Tirando a verde [Tb].
|
2. Variedá de castaña [Tb]. Del llat. uiridis, -e ‘verde’ (em) cola amestadura d’un suf. hes- tóricamente diminutivu -ĭttus. |
||
verdéu 📖: verdéu🏗️: NO ✍️: NO |
Tipu d’uva negro, de daqué color verde mesmamente llueu de madurar [Cn (V)].
Podría tratase d’una formación dende un deriváu del ax. llat. <i class="della">uiridis,</i>(TEST)
|
-e ‘verde’ (em s.v. uireo), *uiridĭculus > *verdeyu > verdéu. Nesi sen esti tipu d’uva abúltanos asitiáu al sur del do- miniu y en cast. con espresión verdejo (lla s.v. verdejo, a), gall. verdello (Estravís). Con too apruznos la dulda de si les posibles construcciones de tipu ast. uva (de) verdéu, cast. uva (de) ver- dejo nun tarán motivaes por una denomación llograda sobro un deonomásticu adautáu a los vieyos diminutivos de verde.
|
|||
verdiagazu, el 📖: verdiagazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+verdiaguezu [Ay].>(TEST)
|
Golpe dau con un palu o verdiagu [Cb. Ay]. Cfr. verdegar.
|
|||
verdiagu, el 📖: verdiagu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+verdiegu [Ay].>(TEST)
|
Palu como un cayáu [Cb].
|
2. Tires de cueru ataes [Ay (N)]. Cfr. verdegar. |
||
verdial 📖: verdial🏗️: NO ✍️: NO |
Axetivu conocíu per un contestu u se dexa interpretar como ‘de color verde (tipu de mazana)’:
<i class="della">Peros</i>(TEST)
|
pardos y fidalgos, Pibierda, Berdiales, de Vara, Palmazas, Duronas, Blanquinas, de Nuera, Bermeyinas [Grangerías xviii: 600]
|
Del llat. uiridis, -e ‘verde’ (em) cola amestadura del suf. -alis, -e siguió ast. verdial. Ye posible que d’esti tipu de mazana sía d’u faen la sidra que llamen en Sariegu col aumentativu verdialona (cfr. verdialón, ona), tamién conseñada asina por Dapena (Dapena 465) y quiciabes con una motivación nomi- nal nel cromatismu del mazanal o de la mazana como pasa a la verdosa o siempreverde (pe3: 205). Cola amestadura del suf. -ana féxose ast. verdiana (cfr.). Col continuador del suf. dim. -āculus siguió ast. verdiayu (cfr.). |
||
verdialón, ona 📖: verdialón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Cfr. verdial.
|
|||
verdiana, la 📖: verdiana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Terrén de color verde [Caín, Camaleñu, Cordiñanes, Or (S)].
|
2. Fueya de tabacu [La Nisal (Tabaco)]. Cfr. verdial. |
||
verdiar 📖: verdiar🏗️: NO ✍️: NO |
<verdear [Ay]. verdeyar [Vd]. verdexar [Ay. Pzu. /Eo/. R].>(TEST)
|
Cast. verdear [Ay. Vd. /Eo/. R], florecer [Pzu]. Tar perverde la fruta [Pr].
|
Del llat. uiridare ‘facer o tar verde’ (em s.v. uireo) habría si- guir ast. *verdar pero foi suplantáu pol trunfu d’una variante en -idiare > -eyar > -ear > -iar (ghla §3.2.8.c), esto ye ver- diar, si bien ye almisible, estrictamente pa verdear → verdiar, otra xustificación etimolóxica (cfr. verdegar). Nun ye fácil xebrar ast. verdiar [y familia como desverdiar (cfr.)] del ast. bardiar (y bardar) que podría tar iguáu dende ast. barda (cfr.) pues sedría fácil el tracamundiu de [a], [e] cuando son átones y más entá en contautu con [r]. Un posible participiu fuerte de desverdiar (cfr.) ye desverdiu (cfr.); lo mesmo en esverdiar (cfr.) y esverdiu (cfr.). Semánticamente en tola citada familia verdiar y bardiar alviértese una referencia continuada al color verde o a lo que tien o tuvo cualidá de verde o a lo que s’aplica metafóricamente la rellación con verde, lo que xustifica la eti- moloxía propuesta magar quede tapecío por cuenta la praxis gráfica hestórica. Un compuestu de verdeyar y verdexar po- dríen ser reverdeyar (cfr.) y reverdexar (cfr.). |
||
verdiascal, el 📖: verdiascal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. vardiascal.
|
|||
verdiascáu, ada, ao* 📖: verdiascáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Cfr. vardiascáu.
|
|||
verdiayu, el 📖: verdiayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<verdiayo [Cñ]. +verdieyu [Mi].>(TEST)
|
Fruta verde [Pr]. Cosa verde, ensin maurecer [Ac]: ¡Qué quie- ro yo esti verdiayu! [Ac].
|
2. Panoya de maíz verde que nun llega a granar [Cñ. JH]. Panoya verde y pequeña, con pocos granos [Mi]. Panoya de maíz, mazana o d’otra fruta que nun miedra dafechu [Cv]. Cfr. verdial. |
||
verdín, ina, ino 📖: verdín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
Dim. de <i class="della">verde</i>. 2. Verde claro [Llg]: <i class="della">Compró</i>(TEST)
|
una camisa ver- dina [Llg].
|
3. Que da castañes tempranes (la castañal) [Ay]. //Castañas verdinas ‘castañes grandes, de sabor prestosu, an- que non de bona clas (son les que maurecen primero)’ [Oc]. //H.abas verdinas ‘tipu de fabes pequeñes y verdes’ [Lln] [nel centru d’Asturies siéntese güei fabes verdines}. Dim. de verde (cfr.). |
||
verdín, el 📖: verdín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<virdín [y Pr. Oc].>(TEST)
|
Dim. de verde. 2. Pación que puya de primavera [Sm] fácilmen- te identificable pel so arrecendor [Qu. Tb]: Hai abondo verdín pa las vacas nel prau [Tb]. Yerba verde pertienro [Cd] propio de la primavera [Ri]. Pastu tienro [Pr]. Céspede [Cp]. 3. Mofu [Ac] verde que suel tar pegao a les piedres [Xx]. Mofu perfino, esbarioso que naz nes superficies moyaes [Lln]. 4. Humedá de los pastos, tierres [Tb]: Hai muchu verdín nesta tierra [Tb]. 5. Xugu, zusmiu de la yerba verde [Cñ]. 6. Verdor que suelta la verdura al cocer [Llg]. Tinte que da el verde [Ac. Tb]: Vas man- chate de verdín [Ac]. 7. Mancha que dexa la yerba [Pr. /Mánt/] verde [Ac] na ropa [Llg. Ay. Ri. Tb]: Vieno cola culera enllena verdín [Llg]. 8. Páxaru [Cd] más pequeñu que’l verderón y que canta munchu meyor [Lln]. 9. Castañal que da castañes pertem- pranes o verdines [Oc]. 10. Sabor ácido de la sidra [MS]. //De verdín ‘variedá de castaña, la más temprana [An]: Subí una mu- zada de castañas de verdín [An]. //Sidra con verdín ‘sidra con un tastu a verde por tar fecho de mazanes ensin sazón’ [ls 299]. Cfr. verde.
|
|||
verdina, la 📖: verdina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Verdín,</i>(TEST)
|
pación tienro de primavera [Sm. Tb]. 2. Humedá de pastos, tierres [Tb]: Hai mucha verdina nesta tierra que puei faete mal [Tb].
|
|
||
verdinazu, el 📖: verdinazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Efeutu enfermizu del verdín [Tb]: <i class="della">L.levóu un bon verdinazu </i>[Tb]. 2. Mal del ganáu que se produz al cocer <i class="della">el</i>(TEST)
|
verde nel butiellu del animal [Ri].
|
|
||
“verdiñal” 📖: “verdiñal”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
|
|||
verdiprietu 📖: verdiprietu🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verdinegro [Pzu].
<ident class="della" level="1"></ident>Compuestu de <i class="della">verde</i>(TEST)
|
(cfr.) + prietu (cfr.).
|
|||
verdirroxu, {a, o} 📖: verdirroxu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
<ident class="della" level="1"></ident>De color verde-roxo [Pzu].
<ident class="della" level="1"></ident>Compuestu de <i class="della">verde</i>(TEST)
|
(cfr.) + roxu (cfr.).
|
|||
“verdoliaga” 📖: “verdoliaga”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Tipu de planta*.
- <i class="della">Ay</i>(TEST)
|
verenxenes, verdoliaga/perexil, ayos [Glorias Ast 160]
|
|
Posible adautación del cast. verdolaga ‘planta herbácea...’ |
|
verdón, ona 📖: verdón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><verdón/ona/ono [Llg].>(TEST)
|
|
|||
verdóngana, la 📖: verdóngana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
verdor, el 📖: verdor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">verdor</i>(TEST)
|
[Pa]. //Tener verdor ‘tener color verde intenso la yerba al tar mui nieto’ [Tox].
|
|
||
verdorientu, a, o 📖: verdorientu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><verdurientu [PSil].>(TEST)
|
De color asemeyao al verde [Tb]. Que tien color tirando a verde [PSil]: Venía con roupa verdurienta [PSil].
Cfr. verde. |
|||
verdosu, a, o 📖: verdosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<verdousu (<i class="della">sic</i>) [Pzu].>(TEST)
|
Que tira a verde [Lln. Pa. Pzu]. //Verdoses ‘tipu de mazanes llamaes asina por cuenta’l so color’ [Sb]. ‘tipu de mazana qu’enxamás se pon mariella’ [Si (= siempreverde)]. Cfr. verde.
|
|||
verduciu, a, o* 📖: verduciu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<verduciu [Lln].>(TEST)
|
Cast. verdusco [Lln].
|
Cfr. verde. |
||
verduénganu, a, o 📖: verduénganu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
De color tirando a verde [PSil]: <i class="della">Veise</i>(TEST)
|
mui verduénganu’l monte [PSil].
|
Cfr. verde. |
||
verduénganu, el 📖: verduénganu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Arbustu arrancáu cuando entá nun ta secu [Bab].
|
Cfr. verde. |
||
verdugada, la* 📖: verdugada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<verdugá [Ay].>(TEST)
|
Golpe dau a una persona con una vara [Ay].
|
Posible deverbal del ast. *verdugar (cfr. verdegar). |
||
verdugáu, el* 📖: verdugáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
verdugáu, el<b class="della">*</b>(TEST)
|
Términu conocíu pela lliteratura:
|
“A lo largo del siglo XVI el verdugado pasó de ser cual- quier falda con verdugos -aros fabricados con una materia rígida- a, exclusivamente, una falda interior empleada para ahuecar las exteriores” (Sánchez Orense 2008: 70). Posible deverbal del ast. *verdugar (cfr. verdegar). |
|
|
verdugu, a, o 📖: verdugu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
De color escuro con rayes prietes (les vaques) [Cg].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i>(TEST)
|
la uerduga {¿un nomatu?} IIII soldos s. xiii(or.) [MCar- II/284] Cfr. verdegar.
|
|||
verdugu, el 📖: verdugu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vurdugu [y Cn (M)]. virdugu [As]. verdugo [Os. Ac. Ay. Mi. Ar].>(TEST)
|
Cast. verdugo [Pa. Ac]. 2. Persona torpe y bruta [Oc]. 3. Pie- za de fierro que va del corte del gadañu fasta l’estil [PSil. Cn (M). As]. Pieza de fierro que lleva abaxo’l fusu del llagar de sidra pa que nun se meta pela madera [Pa]. Pieza de ma- dera onde encaxa l’exe’l carru [Lln. Os. Ar. Ar. Bab. PSil]. Pieza de madera que va ente’l concichón y l’exe nel rodal [Vg]. Pieza móvil que va enriba y a cada estremu del exe, ente ésti y el llargueru del tableru con oxetu de que nun se desfaiga por cuenta’l roce prollongáu del exe [Mar]. 4. Caún de los maderos que se ponen sobre les cabeces de los tablo- ninos que sirven de cubierta a la masera del llagar [Cg]. Viga qu’empuxada polos fusos nel llagar actúa sobro la mazana [Cp. Ac]. 5. Maderu gruesu y grande que se pon en ríu pa qu’ésti sorene y puedan asina pasar los carros [Sb]. 6. Instru- mentu fechu con verdiasques pa cazar páxaros [Cb]. 7. Gorru que tapa tola cabeza y pue tapar la boca y les narices dexando al aire namás los güeyos [Mi].
|
|
Cfr. verdegar. |
|
verduguera, la 📖: verduguera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Pieza de madera que sofita’l carru del país sol exe [Pa].
|
Cfr. verdegar. |
||
verduguillu, el 📖: verduguillu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Navaya estrencha d’afeitar [Qu. Tb]. 2. Puntiella emplegada
pa dar muerte a la vaca (en mataderu) [Qu. Tb].
Posible adautación del cast. <i class="della">verduguillo</i>(TEST)
|
(dcech s.v. verdugo).
|
|||
verduleru, a, o 📖: verduleru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<verduleiru [y Cd. Md. Pzu].>(TEST)
|
Cast. verdulero [Md. Pzu]. 2. Descaráu, amigu de criticar [Cd]. Cfr. verde.
|
|||
verdumada, la* 📖: verdumada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<verdumá [Ll].>(TEST)
|
Ambiente de la verdumal [Ll]. Cfr. verdumal. |
|||
verdumal, la 📖: verdumal🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Porción de tierra verde y lliento [Ll].
Quiciabes una formación abondancial en -<i class="della">al</i>(TEST)
|
amestada al ast. *verdume, términu tamién na base del ast. verdumada (cfr.). Cfr. verde.
|
|||
verdura, la 📖: verdura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Berces [Ac] convertíes en cocíu [Ay. Tb]: <i class="della">Hai</i>(TEST)
|
verdura pa las doce [Tb].
|
2. Productu de güerta [Ay]. Cfr. verde. |
||
verdurón, el* 📖: verdurón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////verdurones [Os].>(TEST)
|
Yerbes que nacen ente’l maíz [Os].
|
Cfr. verde. |
||
verduscu, a, o 📖: verduscu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que tira a verde [Lln. Sr]. Cfr. verde.
|
|||
verea 📖: verea🏗️: NO ✍️: NO |
Imbécil, fatu [AGO].
¿Sedrá una formación de <i class="della">velea</i>(TEST)
|
(cfr.)?
|
|||
vereda, la 📖: vereda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<verea [Ca. Ay]. breda [Sm. Bard. Cv]. breya [SCiprián]. breiya [SCiprián].>(TEST)
|
Camín, senderu [Ca]. Camín estrenchu [Sm] pa dir a pie [Lln]. Senda [Bard. SCiprián]. Lladera, senderín [Ay]. 2. Paraxe ande lleven el ganáu pa enveredalo [Lln]. Contorna [JH]: Ell llabra- dor más ricu de toa lla vereda ye illi: Pachu Mingón d’Ambás [JH]. 3. Vez, turnu [Cv]: Vien la breda na casa del cabo [Cv]. 4. Cantidá de tabacu qu’un arrieru tresportaba nun viaxe [/Eo/]. //Quitar una vereda ‘quitar una oportunidá’ [Lln].
|
|
||
veredictu, el 📖: veredictu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><vereditu [Lln.>(TEST)
|
Cast. veredicto [Ac (i). Lln].
|
|
||
verencial, el* 📖: verencial🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">al</i>(TEST)
|
cuello un verençial de oro e una cruzeta de plata dorada
|
|
||
verenxel, el 📖: verenxel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
vereña, la 📖: vereña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
veres, de 📖: veres🔤: , de 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 de |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">De</i>(TEST)
|
veres ‘de verdá’ [Cg. JH]. //Daveres ‘de verdá’ [FCai. [Llg. Ay]. //De veras ‘de verdá’ [Tb]. //En veras ‘de verdá’ [Tb. PSil]. ¿Pero aqueso ye de veres?/-¡Qué había ser!, ¡por mala pascua! [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 142-145)]
|
|
||
verga, la 📖: verga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
“Verga o vara” [R]. 2. Cast<i class="della">. verga</i>, miembru masculín de los animales {y del home} [Ac]. Miembru xenital de los caballos, burros y machos [VCid]. 3. Toa percha que, cruzada o apli- cada al palu, sostién estendida la vela [Barriuso: barcos 220). Llu]. Palu de la vela mayor [Vd]. 4. “Vara de hierro plana, larga y graduada con que se catan y calan las cubas y se mide la cantidad de líquido que tienen” [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">un</i>(TEST)
|
obispo con una virga enna mano 1253(or.) [MCar-I/320]
|
|
Del llat. uirga, -ae ‘vara cenciella ya flexible’, ‘verga’ (em), voz panrománica ya panhispánica (rew s.v. vĭrga; deeh; dcech s.v. verga). Nes tres primeres documentaciones (§a) amósase’l resultáu cultu (virga ‘vara’→ ‘blagu’, ‘báculu’) quiciabes emplegáu nun intentu eufemísticu fuxendo de la espresión popular (verga) que traería connotaciones sexuales socialmente refugables nos citaos contestos. Les dos caberes documentaciones (§b), quiciabes [wérga], [wélga], abúlten- nos una llicencia almisible de llectura (cfr. güelga). De toes maneres, atópense frecuentes lapsus de llectura na coleición de San Pedro de Montes por nós emplegada qu’aconseyen nun s’enfotar siempre n’exemplos d’esti calter (pe2: 442). |
|
vergador, ora 📖: vergador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Que <i class="della">verga</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del llat. uirgator, -oris ‘quien azota’ (em s.v. uirga; abf) pero llueu calteníu en referencia al verbu vergar (cfr.). |
||
vergadura, la 📖: vergadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Actu de <i class="della">vergar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. vergar. |
||
vergal, el 📖: vergal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">vergal,</b>(TEST)
|
el Vergayu [R].
|
Cfr. verga. |
||
verganazu, el 📖: verganazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Golpe de vergayu [AGO].
Podría tratase d’un <i class="della">lapsus</i>(TEST)
|
gráficu de García Oliveros (verga- nazu por *vergayazu) o bien d’un encruz d’un deriváu de uir- ga > verga → ¿vergonazu? fechu col influxu del ast. bárganu
|
→ barganazu (cfr.). |
||
vergar 📖: vergar🏗️: NO ✍️: NO |
Calar, catar coles vergues les cubes, tinaxes, etc. pa saber la cantidá de líquidu que contienen [JH].
Del llat. *uirgare verbu fechu sol llat. <i class="della">uirga,</i>(TEST)
|
-ae ‘vara’ (cfr.), con dellos continuadores románicos (rew s.v. uirga). Ta- mién se caltién nun compuestu envergar (dcech s.v. verga). Dende’l participiu débil cola amestanza del suf. -ūra tenemos ast. vergadura (cfr.). Foi posible la igua d’un verbu compues- tu envergar (cfr.), col deverbal fuerte *enverga del que se conseña’l plural envergues (cfr.); a la vera’l tamién rellacio- náu envergadura (cfr.),
|
|||
vergayazu, el* 📖: vergayazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Conséñase <i class="della">“bergallazo” </i>[Pr] pero camiento qu’ha enten- dese como percorreición debida al yeísmu}.>(TEST)
|
Trallazu [Pr].
|
Cfr. vergayu. |
||
vergayón, ona 📖: vergayón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
(Rapazón) altu y fuerte [AGO].
|
Cfr. vergayu. |
||
vergayón, el 📖: vergayón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Aum. de vergayu. 2. Trozu de fierro cuadráu de cuatro a cinco centímetros de grueso [Cg. AGO]. Cfr. vergayu.
|
|||
vergayu, el 📖: vergayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<virgayu [Oc. JH]. virigayo [Cñ]. +virigueyu [Ll]. virgachu [Qu. Tb. PSil. As]. brigachu [Sm. PSil. As]. ++viriguiyu [Ri].
///vergaxu [Cb. Md. ].>(TEST)
|
Verga (del gochu) [Ri. Sm. Tox], (del bue, gochu) [Ll. Tb], (del bue) [Md. Oc], (de los animales) [PSil]. 2. Embeligru [Qu]. Cordón umbilical [Ri. Qu]. Embeligru de los anima- les acabante nacer [Cñ]. 3. Piel alredor de la verga del gochu (córtase y guárdase pa untar los zapatos) [As (brigachu)]. 4. Cast. vergajo [Cb. PSil. As (virgachu). JH. /Eo/]. Fusta que se fai cola verga del bue [Md]. 5. Persona alta y flaca [Tox (= estantigua). JH]. ¡Ay, Virxen, mios cadriles!... Ya toy viendu/que fuxí d’estodoños y virgayos 1891 [Pinín 83-b]
|
D’una formación analóxica masculina y diminutiva de uir- ga (cfr. verga), quiciabes *uĭrgāculus responsable non sólo del ast. vergayu (cast. vergajo, gall. vergallo) sinón de de- llos derivaos aumentativos como vergayón (tamién con usos axetivos), vergayazu (cfr.). Dende la variante sur-occidental virgachu féxose’l verbu esvirgachar (cfr. esvergayar). |
||
vergonciu, a, o* 📖: vergonciu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<{Quiciabes vergonciu [Tox].>(TEST)
|
Desvergonzáu, traviesu [Tox]. Cfr. vergoña. |
|||
vergonzosu, a, o 📖: vergonzosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+vergonzusu [Ay. Tb].>(TEST)
|
Cast. vergonzoso [JH]. Tímidu, cobarde [Sr. Ay. Tb]: La nena ya mui vergonzosa [Tb].
|
|
del llat. -ōsus, -a, -um (old) n’amestanza col antecedente del ast. vergüenza o vergoña (cfr.). |
|
vergoña, la 📖: vergoña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vergüeña [y JH]. /////vergüenza [Tb. Pr. y JH]. virgüenza [Pr]. //vergonza [/Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. vergüenza [Cg. Ay. Tb. Pr. /Eo. Mánt/. JH]. //Catase vergüenza ‘tenese respetu o miramientu una persona a otra tando presentes’ [JH]. ///Quien ñon tien vergüenza en cada casa almuerza [JH].
|
|
Del llat. uerēcundia ‘respetu’, ‘modestia’, ‘reserva’, ‘senti- mientu de vergüenza o pudor’ (em s.v. uereor), panrománi- cu menos rumán (rew) ya con asitiamientu hispánicu (deeh) como amuesen les espresiones asturianes vergüenza y vergüe- ña y tamién vergoña [tamién asitiada en mir. bergonha (Leite de Vasconcellos 1901: 169)] con una casuística onde desta- camos: a) alternacia de resultaos diptongaos/non-diptongaos según el comportamientu de la [j] (ghla §3.1.3.1); b) resultáu en [θ] o en [] según el silabéu de -ndj- (ghla §4.5.9.3). Fo- néticamente son almisibles les variantes asturianes conseñaes sobro les que foi posible facer los verbos correspondientes avergonzar, avergoñar (cfr.) y tamién desvergonzar (cfr.) y el deverbal desvergüenza (cfr.). Tamién el compuestu envergon- zar (cfr.) y desenvergonzar (cfr.) colos términos rellacionaos envergonzador (cfr.), envergonzamientu (cfr.), envergonzante (cfr.). Tamién los derivaos vergonzosu, a, o (cfr.) y vergoño- su, a, o (cfr.). L’ast. hebo almitir un semicultu *vergonciar p’asina xustificar lo que paez un participiu fuerte vergonciu, a, o (cfr.). La vieya documentación del dominiu ástur ufre |
|
vergoñosu, a, o 📖: vergoñosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">vergonzosu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
veriar 📖: veriar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Segar la yerba que ta a la vera’l zarru, a la vera la xebe [Mi].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación verbal fecha sol ast. <i class="della">veru</i>(TEST)
|
(cfr.), vera (cfr.).
|
|||
vericu, el* 📖: vericu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><veiricu [Cv].>(TEST)
|
|
|||
vericuetu, el 📖: vericuetu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
veriegu, el* 📖: veriegu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><veiriegu [As].>(TEST)
|
Tendeyón [As].
|
|
||
veril, el 1 📖: veril🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><veiril [PSil].>(TEST)
|
|
|||
veril, el 2 📖: veril🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">viril.</i>(TEST)
|
||||
verina, la 📖: verina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><veirina [Tox]. virina [Tb].>(TEST)
|
|
|||
veriquina, la 📖: veriquina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><viriquina [y Sm]. verisquina [Vd].>(TEST)
|
|
cfr. vericu) cola amestanza del suf. dim. -ina. |
||
verixu, a, o 📖: verixu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
De dellos colores (la pelleya de la cabra) [Sb].
Formación sol ast. <i class="della">veru,</i>(TEST)
|
a, o 1 (cfr.) cola amestadura d’un
|
sufixu quiciabes diminutivu. |
||
veriya, la 📖: veriya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vericha [Tuiza (Oc). Qu]. vería [Cg. Ay. Ll. Mi. Ri. Sd. Gr. JH. R]. bría [Cn (F). An. Cv. Cn (Oc)]. viricha [Qu. Tb]. bri- cha [Sm. Dg. As]. ////veríes [Ac. V1830]. virías [Mn]. //brilles [SCiprián]}.>(TEST)
|
Énguane, cast. ingle [Ac. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Dg. Tui- za, Cn (Oc, F). Gr. Mn. JH. SCiprián] del ganáu [Cv. Oc]. 2. Muslu [Cg]: Sáca-y la bría al gochu [Cn (F)]. Parte de la ingle a la rodiella [R]. 3. Cartílagu que cuelga del pescuezu de les vaques [An]: La bría ya casi todu piel [An]. 4. Grasa que tien el gochu ente piel y carne [As]. 5. Fuerza, puxu de los rapaci- nos [Cb (= brenga)]. //-es ‘énguanes’ [V1830]. ///La moza pa saber comu ía, hai que cuyela pula bría [An (LC)]. //(Andar) a media bría ‘a media ración’ [Villah].
|
|
del llat. uirīle, -is, uirīlia ‘partes pudendes del home’, ‘fechos viriles’ (abf), con un aguardable desplaza- mientu semánticu por contigüidá nel espaciu, étimu que se vien proponiendo dende C. Michaëlis (dcech s.v. viril). L’ast. tendría un equivalente nel cast. verija, gall. virilla, port. veri- lha (deeh). De toes maneres, dende una perspeutiva semántica non too encaxa a la primera darréu que la propuesta fai una referencia esplícita al machu (uir) y non a la fema; anque ello pudo almitir, llueu, una espansión del significáu al escaecese de la primera alusión etimolóxica; con too nun taría mal que xurgáramos a la gueta d’otra posibilidá interpretativa. Nesi sen alvertimos qu’ast. veriya (y familia) podría tener l’aniciu nun compuestu con un segundu elementu continuador del neutru pl. īlia ‘partes llaterales del vientre que van dende la parte baxa de les costielles fasta la nacencia del muslu’ (em). N’efeutu, podría tratase del resultáu d’una amestanza del tipu per illia, esto ye, *perīlia ‘les partes baxes del vientre’, un compuestu al estilu de lo que vemos en interīlia y en subīlia daos por Ernout-Meillet. La propuesta *perīlia → veriya favorez el desendolque semánticu qu’apaez nes destremaes definiciones de veriya y de los sos parientes hispánicos por- que éstos non siempre resulten fácilmente rellacionables con uirilia darréu que, anque sía verdá qu’en dalgún casu podríen selo (asina les aceiciones 1 y 2 y tamién la aceición 5 ‘fechos viriles’ → ‘fuerza, puxu de los neños pequeños’), n’otros nun lo paez, como fadría ver l’aceición 3 y 4 que talmente abulta qu’empobinen a un diminutivu de vera (cfr.). |
|
verllatu, el* 📖: verllatu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. varlleta.
|
|||
verna, la 📖: verna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cfr. <i class="della">virxe</i>(TEST)
|
& berina 2.
|
|||
verón, el* 📖: verón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<veirón [Qu. Tb. As. Tox]. aveirón [Qu]. averón [Sb].>(TEST)
|
Requexu escuru del ríu, debaxo de raíces y mates, onde s’escuenden les truches [As].
|
2. Saliente d’una piedra que val de techu o abellugu [Sb. Qu. Tb]. 3. Oriella d’una finca [Tb]. 4. Socavón [Qu]. 5. Tablón de madera que forma’l peselbe [Tox]. Aum. de veru. |
||
verónica, la 📖: verónica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Veronica</i>(TEST)
|
officinalis [Sb].
|
Cultismu tomáu del nome científicu de delles plantes como la Veronica officinalis, la Veronica persica, etc. |
||
verracu, a, o* 📖: verracu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<verraca [VCid].>(TEST)
|
Caliente, en celu (la gocha) [VCid].
|
Cfr. verracu, el. Semánticamente alúdese a la fema en celu con una referencia al machu pero con una axetivación feme- nina como se diz, por exemplu, de la vaca tora, por rellación al toru, etc. |
||
verracu, el 📖: verracu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<verracu [Pa. Cp. Cd. Pr]. verraco [Cñ. Ay]. varracu [As. Mar]. verriacu [Lln. Md. Pr. JH]. /////bracu/a [Ac. Ll. Qu. Tb. Sm. Md. Cn. Sd. Gr. Cd. Oc. JH. R]. bracu [V1830]. +brecu [Ll. Ri].>(TEST)
|
Cast. verraco [Pa. Ay. As. Pr. Mar. JH]. Gochu enteru, semen- tal [Cñ]. 2. Gochu tienru o de cría [Ll. Qu. Sm. Sd. Oc. R]. Gochu non adultu [Gr. Tb], d’ente dos y tres meses [Ri. Qu]: Hai bracos na feria [Tb]. “Verraco, lechón pequeño, cerdo” [DA]. Gochu [Ac. Cn (F). Cd. Md (= guru). Cv. V1830] pa criar [JH]: ¡Vaya rebañu de bracos que truxo esa gocha! [Cn (F)]. Gochu [Md (= guru)] pequeñu qu’entá mama [Cp]. 3. Xabaril [Cd]. 4. Toru ruin [Lln].
|
Pe de Verraco conf. 1222(or.) [SV/118]
|
cfr.), con continuadores romá- nicos (rew) ya exemplos nes demás llingües hispániques (deeh; dcech s.v. verraco). Tamién son posibles los usos axetivales (cfr. verracu, a, o) lo mesmo qu’alvertimos en bracu, a, o (cfr.) y en verru, a, o 2 (cfr.) onde ye posible daqué dixebra semántica. Nun somos sabedores si nello tevo influxu’l posible xermanismu brakku que tresmite l’oc. ant. brac, asitiáu nel cast. braco y perro braco ‘perru de caza’, con aplicación a persones de nariz corva y daqué llevantada (dcech s.v. braco; drae s.v. braco, ca). L’ast. tamién conoz el continuador de uerres con una amestanza en -ón (cfr. ve- rrón) pero reserváu pal gochu enteru pa recriar o padriar (pe3: 36 & 152). Sol ast. bracu (cfr.), o sol so antecedente, féxose’l nome d’oficiu braqueru (cfr.). |
|
verrar* 1 📖: verrar* 1🏗️: SI ✍️: NO |
{*Ponese en celu la gocha}.
Formación verbal dende’l llat. <i class="della">uerres</i>(TEST)
|
‘gochu ensin capar’ →
|
|
*uerrāre > *verrar qu’hebo tener l’aceición principal y pri- mera de *‘ponese en celu la gocha’ como s’alvierte nel corres- pondiente continuador del participiu débil verrá (cfr. verráu, ada, ao) y fuerte verra (cfr. verru, a, o). Pero ¿fadrá falta postular dos verbos verrar (*verrar 1 ‘po- nese en celu’/*verrar 2 ‘ponese verde’) que llueu tán asitiaos en dos series de posibles derivaos? Ello sedría posible si se pudiere amosar con fuerza que dende la idea de ‘tar verde’ o ‘nun tar en sazón’ hai xuntanza cola de ‘entrar en celu’. De fechu hai espresiones que podríen aconseyalo como cuando se fala d’un vieyu verde. ¿Esa mesma idea podría alvertise nos correspondientes incoativos *uerrescere > ast. verre- cer ‘cubrir el gochu a la fema’ (cfr.) y uir(i)descere ‘ponese verde’ (em s.v. uireo) > ast. verdecer (cfr.) → verrecer como zurdir → zurrir (ghla §4.6.1.5)? Too sedría posible y que se diere una confluencia de *uerrāre > *verrar 2 con uir(i)dāre ‘poner verde’ (em s.v. uireo; abf) > *uer’dar → *verrar 2. Semánticamente la referencia a la ‘cópula’ (que se suxer na aceición de verrar 1 y verrecer) y ‘lo verde’, xunto al hume- decimientu de la fruta, tamién s’asociaríen a les manifestacio- nes corporales que va amosando l’animal en celu, lo que nun |
|
verrar* 2 📖: verrar* 2🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><avirriar [AGO].>(TEST)
|
|
|||
verráu, ada, ao* 📖: verráu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><verrá [Ay].>(TEST)
|
|
|||
verrecer 📖: verrecer🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Cubrir el gochu a la fema [VCid]. 2. Quedar preñada la gocha
<ident class="della" level="1"></ident>[VCid].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">verrar</i>(TEST)
|
1.
|
|||
verrión, ona, ono 📖: verrión🔤: , ona, ono 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona,, ono |
<ident class="della" level="1"></ident>Verde (la fruta) [Ay. Mi]. Aum. de <i class="della">verru,</i>(TEST)
|
a, o 2 (cfr.).
|
|||
verriondu, a, o 1 📖: verriondu🔤: , a, o 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, o, 1 |
<verriondu [Sr. R]. +verriundu/verrionda/verriondo [Ri]. ve- rronda [Qu]. verrondiu/a [Lln].>(TEST)
|
En celu (un animal) [Ri. R], (la gocha) [Sr], (la oveya) [Qu].
|
Formación axetival en rellación con verrar 1 (cfr.), quicia- bes dende un deriváu del participiu verriu, a, o al que se-y amiesta’l continuador del suf. -bundus, -undicus (pe1: 65). Podríen entendese asina, a lo meyor, verróndigu, a, o (cfr.); verrondiera (cfr.); verroneru (cfr.). Dende verriondu, a, o féxose’l compuestu averriondar (cfr.) y enverrondiar (cfr.) y enverrodiar (cfr.). Ye verdá que, semánticamente, pue dase un espardimientu de xuru que por cuenta l’influxu d’otros térmi- nos rellacionaos fónicamente y toos ellos faciendo referencia al ‘mal sabor’ como ye’l casu de la carne de la fema verruela, de lo que ta verde o de lo que sabe a berrios. |
||
verriondu, a, o 2 📖: verriondu🔤: , a, o 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, o, 2 |
< +verriundu/verrionda/verriondo [Mi. Ri].>(TEST)
|
Verde, ensin principios de madurez [Lln. Cg. Pr]. Verde (la fruta) [Cp. Cr. Ac. Ac. Ar]: Esta manzana ta verde verrrion- da [Ac]. 2. Ácidu [Vd]: L.leite verriondu [Vd]. (Sabor) que tomen los frutos o semilles yá xerminaes [Cb. Cp]. Verde y amargo (la fruta) [Mi. Ri]. 3. Mal asáu, mal cocíu, reveníu (un frutu) [Lln]. Mal cocío (pataques y llegumes) [Bab]. Mal cocío, medio crudo (un alimentu) [Lln. Llomb. Vg. Bard]. 4. Mostio, mal cocío, duro (la yerba) [Pa]. 5. Con nublina (el tiempu) [Lln]. 6. Que nun acaba d’ensugar dafechu por cuenta’l mal tiempu (la ropa) [Lln]. 7. Enterizu, tiesu [Bard]. //Perverriondu ‘mui verde’ [Cg].
|
Axetivu que podría tener la mesma xénesis que verriondu, a, o 1 anque agora en rellación con verrar 2 (cfr.). |
||
verriu, a, o 📖: verriu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">verru,</i>(TEST)
|
a, o 2.
|
|||
verriu, el 📖: verriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cfr. <i class="della">verru,</i><i class="della">(TEST)
|
el.
|
|||
verríu, ida, ío 1 📖: verríu🔤: , ida, ío 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío, 1 |
<verría [Cb. Bi. Cg. Sr. Llv. Ca. Ay. Ll. Ar. Oc]. verríu/verría/ verrío [Ri]. verríu/verría/verríu [Vv].>(TEST)
|
En celu [Pa. Ri] (la gocha) [Os. Rs. Bi. Llg. Sr. Llv. Ca. Ay. Ll Ar. Oc. VCid], (la oveya) [Cb]. 2. Aventáu, alteráu [Vv]. Pp. de *verrir 1 (cfr. verrar 1).
|
|||
verríu, ida, ío 2 📖: verríu🔤: , ida, ío 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío, 2 |
Abondo verde y amargo (la fruta) [Cp. Ri]. Pp. de *<i class="della">verrir</i>(TEST)
|
2 (cfr. verrar 2).
|
|||
verrón, el 1 📖: verrón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<vorrón [Dg. Vd. Tox. Busmente (Oc). /Eo/]. vurrón [Sm. Md. Pzu. PSil. As. Cn (Oc). An. Cv].>(TEST)
|
Gochu semental [Lln. Os. Rs. Pa. Cg. GP a. 1788. Ac. Bi. Llg. Sr. Llv. Sb. Ca. Ay. Ri. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. PSil. As. Dg. Pzu. Cn (MG). An. Gr. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/. VCid]. //Vurrón de puestu ‘gochu semental que, anque perteneza a un vecín, atiende a les necesidaes del pueblu’ [An].
|
|
cfr.) xunto a la so variante antecesora verracu (cfr.); a la so vera tenemos los ax. verracu, a, o (cfr.) asina como verrón, ona (cfr.). Dende verrón tamién se fexo un deriváu col continua- dor de -ārius como amuesa verroneru (cfr.); tamién un verbu *enverronar conocíu gracies al usu güei de enverronáu (cfr.). En tou casu ha llamase l’atención sobro toos aquellos exem- plos en que los signos asturianos con verr- o berr- puen ufrir una situación semántica non siempre fácil de desenguedeyar por debese a cruces destremaos. |
|
verrón, el 2 📖: verrón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Rancuayu [Rs. Cb]. 2. {(Doc.). Cualidá de verde [Grangerías
xviii]}.
{la yerba} <i class="della">se</i>(TEST)
|
debe dexar reposar quatro días primero de llevarla a la tenada para que devabuxie y pierda el berrón [Grangerías xviii: 786]
|
|
Cfr. verru, el. |
|
verrón, ona* 📖: verrón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<verrona [Lln]. verriona [Ay].>(TEST)
|
En celu (la gocha) [Lln. Ay]. {2. Parida (la gocha) [Lln]}. Cfr. verru, a, o 1 & verrón.
|
|||
verrona, la 📖: verrona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Rancuayu [Lln]. 2. Planta verde abundante en <i class="della">rianas </i>o para- xes con agua, ríos [Lln].
Cfr. <i class="della">verru,</i><i class="della">(TEST)
|
el.
|
|||
verrondiera, la 📖: verrondiera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sensualidá, erotismu [Lln].
Formación sobro una variante de <i class="della">verrondiu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr. verrion- du, a, o).
|
|||
verróndigu, a, o 📖: verróndigu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que nun ta maduru [Cl].
En rellación con <i class="della">verriondu,</i>(TEST)
|
a, o 1 (cfr.) cola amestanza del suf. -igu, a, o.
|
|||
verroneru, a, el/la* 📖: verroneru🔤: , a, el/la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<vurruneiru [Sm].>(TEST)
|
Propietariu del verrón o gochu semental [Sm].
|
Cfr. verrón. |
||
verru, a, o* 1 📖: verru🔤: , a, o* 1 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, o*, 1 |
<verra [Sr. Sb. Ri].>(TEST)
|
Caliente, en celu, (la cabra, oveya) [Sr], (la muyer, la gocha) [Sb], (la gocha) [Ri]: Ta verra la oveya [Sr].
|
Del participiu fuerte de *verrir o *verrar 1 (cfr.). Dende’l femenín ast. verra féxose’l diminutivu col continuador de -ŏla → verruela (cfr. verruelu, a, o 1). Tamién la formación verrona (cfr. verrón, ona), d’emplegu asemeyáu y que, una vegada más, amuesa la equivalencia de sufixos -ŏl > -uel y -onus > -ón. Pero xunto al ast. verra pudo dase una variante *virria darréu que foi posible un verbu *avirriar variante de *verrar (cfr.) con yod epentética y zarramientu vocálicu; ello fadría xustificable l’ast. birria (cfr.) anque la grafía que xene- ralizamos sía con “b-” y nos alloñe daqué del plantegamientu de Corominas-Pascual (dcech s.v. birria). Con ast. verru, a, o 1 guarda rellación la serie rellacionada direutamente con ast. verriondu y familia (pe1: 66). |
||
verru, a, o* 2 📖: verru🔤: , a, o* 2 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, o*, 2 |
<verriu, a [Sm. Pr].>(TEST)
|
Perverde, ensin maurecer (la fruta) [Sm. Pr].
|
Del participiu fuerte del verbu *verrar 2 (cfr.). La posibilidá de nominalización vémosla nel ast. el verru (cfr.), etc. y nel so aumentativu verrón 2 (cfr.) y verrona (cfr.). Dende *verru, a, o foi posible ast. verrión, ona (cfr.) y les incrementaciones diminutives responsables de verruecu, a, o (cfr.), verruelu, a, o 2 (cfr.). |
||
verru, el 📖: verru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<verriu [y Lln. Cp].>(TEST)
|
|
|||
verruecu, a, o* 📖: verruecu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><verrueca [Pb. Lln].>(TEST)
|
|
|||
verruelu, a, o* 1 📖: verruelu🔤: , a, o* 1 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, o*, 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><verruela [Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Gr. Pr. Oc. VB]. verruola [Vd]. virruola [Vd]. vorruela [Dg]. vurruela [Sm. Cv. Oc]. vurruola [Cn]. //verruelo [Eo].>(TEST)
|
|
|||
verruelu, a, o* 2 📖: verruelu🔤: , a, o* 2 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, o*, 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Llienta, por tar munchu tiempu amontonada (l’ablana) [Cv].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">verru,</i>(TEST)
|
a, o 2.
|
|||
verruga, la 📖: verruga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><vurruga [y Sm. PSil. As]. virruga [Ri].>(TEST)
|
Cast. verruga [Lln. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. As. Cd]. 2. Enferme- dá grave pola que les vaques nun preñen [An]: La Roxa tien la verruga ya nun empreña [An]. 3. Persona de mal xeniu o caráuter [Cd].
|
|
||
verrugón, el 📖: verrugón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////vorrugones [ByM].>(TEST)
|
Verruga grande [Tb]. //Vorrugones ‘urticaria’ [ByM]. ‘ampo- lla o verdugón’ [ByM].
|
Aum. de verrugu (cfr. verruga). |
||
verrugosu, a, o 📖: verrugosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Con munches verrugues, con munchos nuedos (un árbol).
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">descendunt</i>(TEST)
|
ad illo carualio uerrugoso qui stat super illo peuidale de Geira 1207 [LRCourias/80] Cfr. verruga.
|
|||
verrugu, a, o 📖: verrugu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Con verrugues [JH]. //-<i class="della">os </i>‘nomatu de los de Rufabar, en Pi- loña’ [LBlanco].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Tanta</i>(TEST)
|
so fuerza ye que fisgaría, si quicías se i ponxés é na mollera, un carbayu berrugu co la mano, como si fos verdascu d’abellano [Judit 193] Cfr. verruga.
|
|||
verrugu, el 📖: verrugu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<verrugo [Os].>(TEST)
|
Maderu, tueru con munchos noyos [Lln]. Tueru gordu del car- bayu, con munchos noyos [Os].
|
2. Home brutu y neciu [Tor]. Cfr. verruga. |
||
verruguentu, a, o 📖: verruguentu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Verrugosu [Md]. Ásperu [Md].
|
Cfr. verruga. |
||
verrugueta, la 📖: verrugueta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{Ensin conseñar xéneru en <i class="della">verruguete</i>(TEST)
|
[Cñ, Xx (ppac)]}.> Umbrina cirrosa, Sciaena cirrosa, [Xx, Cñ, Av (ppac). L’Arena]. Sciaena ronchus, [Xx, Cñ, Av (ppac)]. Oblada me- lanura [L’Arena (Barriuso: espáridos 582)].
|
Dim. de verruga (+ -eta). |
||
verrunchu, el 📖: verrunchu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Embeligru [Sr].
|
Del llat. fūrunculus ‘botón de la vide’, ‘granu’, pallabra con resultaos paralelos n’asturianu (cfr. fronyar). Ye posible que l’actual “v” sía recuerdu d’un vieyu resultáu en [v], frutu del calter de la [f] llatina (ghla §4.3.1.5). |
||
versu, el 📖: versu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Composición en versu rimada [Lln]. 2. Cast. <i class="della">verso</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Del llat. uersus, -us ‘aición de dar vuelta al aráu a lo cabero’l riegu’ → ‘riegu’ y, analóxicamente, ‘llinia d’un escritu’ → ‘versu’ (em), per vía culta a la escontra del resultáu popular documentáu: ante Santa María et dixieren el vieso antella [LCodo/165-142]. Bien dende uersus, -us, bien dende’l par- ticipiu nominalizáu del llat. uertere ‘xirar’, ‘dar la vuelta’ siguió ast. viesu ‘nomatu’ (pe2: 457) u se caltién una proba- ble referencia a daqué oculto, a dalgo que ta ‘detrás de’ (cfr. viesgu, a, o). |
||
vertedera, la 📖: vertedera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aráu pa voltiar el terrén o dar la mano primera [Arm] y esten- der [Mar]. 2. Pieza del aráu pa voltiar la tierra [An]: <i class="della">Rumpéu la vertedera yá nun pudiemos l.labrar </i>[An]. //<i class="della">Aráu de verte- </i><i class="della">dera</i>(TEST)
|
‘tipu d’aráu pa voltiar’ [Tb].
|
Cfr. vertir. |
||
vertedura, la 📖: vertedura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">verter</i>(TEST)
|
[JH]. //-es ‘coses vertíes’ [JH].
|
Cfr. vertir. |
||
vertenciu, el 📖: vertenciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Vertiente [Cl].
|
2. Parte del molín [Cl]. 3. Bastiazu [Cl]. Cfr. vertir. |
||
verter 📖: verter🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. vertir.
|
|||
vertiagua, el 📖: vertiagua🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. aguaverciu.
|
|||
vertiente 📖: vertiente🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Aguas vertientes </i>‘llinia cimera d’un cordal que manda les agües per lladeres destremaes’(esi cumal emplégase abon- do como llinia de dixebra) [Tb]: <i class="della">Esas veigas son aguas ver- tientes, tán a aguas vertientes </i>[Tb]: <i class="della">Eso ta aguas vertientes </i><i class="della">p’acá </i>[Tb].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">esta</i>(TEST)
|
bodega ... con suas aguas vertentes e con sou cabildo
|
|
del llat. aqua > agua. Esta espresión aguas vertientes ha entendese dientro de la familia que dio nacencia al términu medieval *aguaverciu (cfr.). A vegaes al cumal que dixebra agües dáse-y el nome de *vértiz en dalgún documentu en llatín: usque in uerticem moncium 1207 [LRCourias/135]. |
|
vertir 📖: vertir🏗️: NO ✍️: NO |
<virtir [Sb]. verter [y Ri. Tb].>(TEST)
|
Cast. verter [Sb. Tb]. Arramar líquidos [Ri]. Salir un líquidu del cacíu onde s’alluga [Ri (vertir)]. 2. Inclinase [Ri (vertir)]: Les canes del ablenu vierten p’aquel.la vera [Ri]. 3. Echar la vaca una sustancia pela natura llueu de sirvila’l xatu [Ri (verter/vertir ‘arramar un líquidu’)].
|
|
Del llat. uertere ‘dar la vuelta’, ‘xirar’ (em) sigue ast. verter y vertir, dambos asitiaos na Romania (rew) y en delles llingües hispániques (deeh). La posibilidá d’atopar les dos variantes n’asturianu empobinó en dalgún sitiu a un repartu del campu semánticu verter/vertir como s’amuesa en Riosa. Guarden rellación etimolóxica con verter, l’ast. vertedera (cfr.), ver- tedura (cfr.); tamién vertiente (cfr.) dende un participiu de presente, lo mesmo que’l nome vertenciu (cfr.) anque con una |
|
vertíu, el 📖: vertíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Lo que se vierte o tira [Ac. Sr].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">con</i>(TEST)
|
sou vertido e con sous preseas que nos hy avemos 1275
|
|
||
veru, a, o 1 📖: veru🔤: , a, o 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, o, 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
|
colorem uarius uermiculas et cardinus et amarellas et albas 1042(or.) [ACL/154]
|
|
||
veru, a, o 2 📖: veru🔤: , a, o 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, o, 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Verdaderu [JH]. //<i class="della">Enteru y veru </i>‘cabal, completu, de verdá’ [Tb].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">en</i>(TEST)
|
la santa vera curz (sic) por el su santo sangre prezioso
|
|
||
veru, el 📖: veru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<veiru [Tb. Md. Bab. PSil. Cn (M, F). Cv. Oc]. vero [Ar. VCid].
+viru [Ll]. +aviru [Mi. Ay. Ri]. aveiru [Cn]. //aveiro [Eo].>(TEST)
|
Vera, oriella [Ll. Tb]. Borde [Ar. Bard]. Borde, oriella, espe- cialmente de los oxetos manuales (asina el vero de un plato) [Mar]. Borde, oriellu d’una prenda de vistir [Llomb]. Faxa de- corativa na parte alta o baxa del rodapié, na pintura de les ha- bitaciones [Mar]. 2. Sitiu p’averase, p’abellugase [Mi. Ay. Tb. PSil. Cn (F)]: Metímosnos nun veiru a esperar qu’estenara [Cn (F)]. Güecu de les peñes p’abellugase si llueve [Mi. Ri]. Sitiu p’abellugase si fai aire o llueve [/Eo/]. 3. Corte de les cabres [Cl]. Sitiu zarráu onde se guarden cabritos y corderos [Lln]. Apartaderu na corte pa corderos y cabritos [Lln]. 4. Es- pecie de resguardu de los corrales de les cases pa meter coses pequeñes, xeneralmente erbíes [Md]. Tendeyón a la vera casa pa meter el carru y ferramientes de llabranza [Oc]. 5. Sitiu fechu peles raizones de los árboles plantaos a la vera’l ríu o cualquier otru furacu onde se meten les truches [Cv. VCid]. 6. Montón de nieve (especialmente formáu delantre de puertes y ventanes) [Bab]. //-os ‘flancos llaterales del llombu del riegu de semar’ [VCid]. //Ponese a veiru ‘abellugase’ [Oc] cuando llueve’ [PSil. Cn (M)]. Cfr. vera 1.
|
|||
verxel, el 📖: verxel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<verenxel [Ay].>(TEST)
|
Cast. vergel, güertín [Ay]. 2. “Quarto o aposento chico” [GP
|
|
a. 1788]. |
|
vesa, la 📖: vesa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Conxuntu de cocos que se críen ente la carne salao [Cn. Cv] por picalo la mosca [Oc]: <i class="della">Esti</i>(TEST)
|
toucín tien muita vesa [Oc]: Esti xamón ta chenu vesa [Cn (F)]. Biba, cocu [ByM]. “Ma- lura de los quesos por tener sal asgaya” [Cl (i)].
|
2. Especie de polvu que críen los cereales cuando lleven munchu tiempu n’horru [Md]. Especie de poliya que convierte en polvu la parte de fuera de la carne salao [/Eo/]. 3. Ruíu sordu como d’abeyes que nun se sabe bien d’u llega y siéntese especial- mente a la siesta [Cb]: Ye la vesa [Cb]. Al mio entender ast. vesa (meyor que “besa”) ye xeneralización como femenín de lo que yera un neutru plural uĭtia, de uĭtium, *veza (→ ast. vesa y, con posible tracamundiu de sonores |
|
|
vescón, el 📖: vescón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">bosque</i>(TEST)
|
[Llv] pequeñu nun prau [Mi. Ay]. 2. Terrén que se zarra nun monte [Mi. Ay] pa meter los xatos [Ll. Ri]. 3. Prau grande comunal aprovecháu por un particular [Ri].
|
|
Aum. del responsable del ast. viescu (cfr.). La documentación “Bezcon” podría tresmitinos un nomatu referente a un vescón, un viescu grande, pero nada nun torga que pudiera entendese como un aumentativu rellacionable cola familia de vizcu (cfr. viesgu, a, o). |
|
vesperigu, a, o 📖: vesperigu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">asperiegu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
“vesprada” 📖: “vesprada”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Debent</i>(TEST)
|
cantare in choro in vesperis et matutinis, ymnos quos... 1283 [CLO/142]
|
|
Del llat. uesperātus, -a, -um ‘llegáu a la tarde’ (em; abf) con nominalización del femenín. Llógrase asina un nome que fai referencia a un momentu del día como alvertimos n’otros tér- minos como matinada (cfr.), tardada (cfr.), primada (cfr.). En tou casu vesprada ye tamién la hora de les víspores (castella- nización del continuador de uesperas) les hores canóniques rezaes al cayer de la tarde. |
|
“veste” 📖: “veste”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petro</i>(TEST)
|
Fernandi sex vestes et unum modium descanda
|
|
Del llat. uestis, -is ‘vistíu en xeneral’ (em), con dalgún conti- nuador románicu (rew) tamién conseñáu nel cast. por Nebrija y Quevedo y teníu por cultismu por Corominas-Pascual que parten del llat. vĕstis (dcech s.v. vestir). |
|
vestideru, a, o* 📖: vestideru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Ax. conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">fazen</i>(TEST)
|
de foro a la yglisia VI varas de panno que_sea vestide- ro [s.f.] [SPM/534]
|
|
Cfr. vistíu. |
|
vestuariu* 📖: vestuariu*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
si ha dalguna maioria auenyer auerlo para el vestiario
|
|
||
veta, la 📖: veta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Filón de mineral [Min. Tox. /Eo/]. 2. Vena de maderes [Tox].
3. Faxa estrencha de llana cardao [Bab]. Caún de los dos copos de llana que formen una tablada [Sm]. 4. Nome que se da a les vaques que tienen tires de color gris nel cuerpu [Tb. Arm]. 5. Cast. <i class="della">frenillo </i>[JH] de la llingua [Ll. Tb. Sm. PSil. Cn. Cv]: <i class="della">Tu-</i>(TEST)
|
vienon que quita-y la veta de la l.lingua porque falaba que nun se-y entendía [Cn]. Defeutu de la llingua [Llomb]. 6. “Aparejo de una red; especie de volanta que se deja pescando de noche en la mar. Red central del tresmayo” [Cñ]. {7. Cabu non mui gruesu de los que s’empleguen nos barcos [/Eo/]}. //Nun tener veta ‘falar muncho’ [Tb]. //Tener la veta ‘falar con dificultá’ [Tb. PSil (tener veta)]. //Tirar de veta ‘beber, fumar, etc.’ [Lln].
|
Del llat. uitta, -ae ‘cinta que val pa tener pel pelo’ (em), pan- románicu (rew s.v. uĭtta) y asitiada en cast. veta o beta, port. beta ‘faixa’ (deeh; delp), cat. veta ‘cinta’ (dcech s.v. veta; de- clc s.v. veta). Una formación axetiva sobro veta ye ast. vetu, a, o (cfr.) que llueu vemos aprucir nel ast. zarabetu, a, o (cfr.) quiciabes un compuestu col verbu serāre ‘zarrar’, con un sig- nificáu primitivu de *‘que tien la veta zarrada, ensin cortar’ → ‘que fala tatexando’ (adla 52). Nun paez aconseyable, frente a Corominas-Pascual (dcech), tener veta por catalanismu na Península Ibérica y menos almitiendo d’antiguo l’usu de uitta en testu gallegu de 1206 en llatín, partem meam de lino, de linceolis, de uittis, preter manutergia de serico, scrinia et alia superlectilia que ad me spectant (Varela Sieiro 2003: 356); tamién del so deriváu uitteus (abf) continuáu, con sufixu, → “uicione” (cfr.) nel sieglu x en documentu del dominiu ástur (pe2: 449) y nel port. a. (Wright 2010: 413). Otru deriváu vé- moslu nel ast. vetánganu (cfr.) y vetañu (cfr.). El llat. uitta, acoyíu como xermanismu *witta, introduzse de nuevo en dellos dominios románicos (dcech) y caltiénse nel ast. guita (cfr.; cghla 317; ghla 115). |
||
vetánganu, el 📖: vetánganu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Persona mui alta y flaca [PSil]: <i class="della">Yía</i>(TEST)
|
un vetánganu de cuidáu [PSil].
|
Del llat. uitta, -ae ‘cinta que val pa tener pol pelo’ (em) > ast. veta (cfr.), cola amestadura del suf. -anĭcu (el mesmu que ve- mos en manus → manicae), esto ye, *vetangu, términu al que se-y axunta un sufixu átonu y dim. -ŭlus (llaa 103)→ vetán- ganu, nuna formación que nos fai alcordanza de la del ast. re- bénganu (cfr.). Nel fondu paez qu’ha almitise una comparanza ente la cinta, estrencha y allargada, y la persona, alta y delgada. |
||
vetañu, a, o 📖: vetañu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Mal tomada (una persona) [Gr].
Quiciabes del llat. <i class="della">uitta, -ae </i>‘cinta’, ‘venda’ (abf) con una in- crementación -<i class="della">āneus, -a, -um </i>(old), *uittāneus, motivao pol mal aspeutu dau por una persona vendada, llueu trespasáu al planu anímicu. Ast. <i class="della">vetañu</i>(TEST)
|
ha entendese nel contestu de los siguidores
|
del llat. uitta (cfr. veta). Lo mesmo podría dicise pal ast. vetuñu (cfr.) anque agora con sufixu destremáu. |
||
veteranu, a, o 📖: veteranu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+veterenu/veterana/veterano [Ay. Ri].>(TEST)
|
Cast. veterano, con esperiencia [Sr. Ay. Ri].
|
Del llat. ueterānus, -a, -um ‘maduru’, ‘con esperiencia’ (old), con asitiamientu románicu (rew) y con resultáu cultu n’ast. y n’otres llingües hispániques, frente al gall. vedraio ‘vieyu’ (deeh) como resultáu popular. |
||
veterinariu, el 📖: veterinariu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vitrinariu [Pa. Sm. Ce. Masenga]. vetrinariu [Lln. Llg. An]. vitrinario [Mi]. /////metrinariu [Cb]. /////alvetrinariu [Lln].>(TEST)
|
Cast. veterinario [Lln. Pa. Cb. Llg. Mi. Tb. Sm. An. Cd. Ce. Masenga].>
|
De ueterīnārius ‘rellativu a les besties de carga’ (em s.v. ue- terinus), fechu del llat. ueterīna ‘besties de carga’ (dcech s.v. viejo). L’ast. veterinariu, llegáu a nós per vía culta, desanició cuasimente dafechu al arabismu albeite (cfr.). Pero en Llanes caltiénse un resultáu alvetrinariu que paez una amestanza de la voz llatina y de la d’orixe arábigu. |
||
vetu, a, o 📖: vetu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Tatexu, que tropieza al falar [Bard]. Formación axetiva sol ast. <i class="della">veta</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
vetuñu, a, o 📖: vetuñu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Morenu [Cn (MG)].
|
Cfr. vetañu, a, o. |
||
vexa, la 📖: vexa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<la vexe [Lr (i)].>(TEST)
|
Llinia o riegu curvu que faen los llabradores al arar tierra pa torgar que siendo derecha la llinia entre l’aráu y la pareya na tierra de la vera, o bien p’arar con más facilidá la parte o tierra que pega cola parede que la dixebra d’otra [Lr (i). JH].
|
Quiciabes un deverbal del infinitivu del llat. *uersāre fechu sobro uersus, -us ‘riegu’, ‘secha’, ‘aición de xirar l’aráu a lo cabero’l riegu’ (em s.v. uerto). Ye una propuesta necesaria pa xustificar l’ausencia de diptongación. Tamos, de xuru, delantre d’un casu asemeyáu a torna, que tamién entendemos como un deverbal de tornar ‘xirar’, ‘facer dar la vuelta’, ‘dar la vuelta’. |
||
vexar 📖: vexar🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
|
vesa.
|
|||
vexeriga, la 📖: vexeriga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Galium</i>(TEST)
|
sp, planta de les rubiácees (“Ye apaecío a los arbeyos pero mui pequerrestín. Al salir esparrama”) [Sb]. Cfr. vexiga.
|
¿En rellación col ast. vexiga → vixiga → vixiriga (cfr.) por referencia a la cápsula o caxina qu’envuelve’l frutu? |
||
vexetal 📖: vexetal🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">vegetal</i>(TEST)
|
[Pzu].
|
Posible adautación moderna dende’l cast. vegetal, pallabra d’aniciu cultu (dcech s.v. vegetal). |
||
vexiga, la 📖: vexiga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vixiga [Cl. Cñ. Llg. Llv. Ri. Sd. y Tb. y Md. Bab. PSil. As. Cn (MG). Pr. Sl. Ce. PVieya, y Tox. y Vd. Oc]. vesiga [y Tb. Sm. Cv]. visiga [y Tb. Sm. Cv]. veixiga [y Mar].>.
Cast. <i class="della">vejiga</i>(TEST)
|
[Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Llg. Llv. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. An. Cv. Sd. As. Cd. Pr. Ce. Sl. PVieya. Oc. /Eo/. Vg. Mar. JH]. Ampolla [Pa. Ac. Ay. Sd. Qu. Tb. Bab. Cn (MG). Pr. Sl. Vd. Tox (= bochiga)]. Ampolla na epidermis [Ri. Md]. Viruela [Cb. Sb]. 2. Vexiga del gochu [Rs. Bi. Qu. Tb. Tox]. Bolsa de la orina [Ri. Tb. Md (= vichiriga). Bab. PSil]. 3. Burbuya na farina que s’amasa [Ll]. //-es ‘vexigues o virueles’ [R. JH. Cn (MG: vexigas)]. ‘ampolles na piel (Lln (vexigas)]. ‘fase inicial del callu o quemadures llixeres na piel, xeneralmente en manes y pies, onde se formen bolses pequeñes d’agua’ [Vd (vexigas = vixigas)]. //Pintu de vexi- gues ‘con marnies o cicatrices de viruela’ [JH. Tox (pintu de vexigas)]. //Vexiga amarzada ‘vexiga de sangre’ [Sd]. //Vexi- gas pasantes ‘defeutu na parte trasera de les caballeríes’ [Tb (/la sobremanu ‘defeutu na pata delantera de la caballería’)]. para colgar los ballicos y cuernas y bexiga del quaxo y otros títeres [Grangerías xviii: 852]
|
|
Del llat. uesīca, -ae, variante de uessīca ‘vexiga’, ‘ampolla’ (em), panrománica (rew) con continuadores hispánicos (deeh) ya asturianos (ghla §3.2.9.2; §4.3.2), ente ellos el diminu- tivu vexigueta (cfr.). Analóxicamente féxose un masculín que se caltién nel ast. vexigu (cfr.) qu’ufre un aumentativu en -ón (vexigón) y pue tener usos en -āceus (vexigazu) y un abondativu en -ōsus (vexigosu). Na fala d’Entrambasauguas tamién se conseña un axetivu vexiguento ‘con vexigues’ [/ Eo/]. Sobro ast. vexiga (o sol so antecedente) féxose’l verbu avexigar (cfr.), vexigar (cfr.) y envexigar (cfr.) anque sedría meyor xustificalo dende’l llat. *uessicāre ‘hinchase’, ensin |
|
vexigada, la 📖: vexigada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Vexigazu [Cg. AGO]. Deverbal de <i class="della">vexigar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
vexigar 📖: vexigar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Brotar la viruela [AGO]. Tener virueles [Cb], padecer la vi- ruela [JH]. Enfermar de la viruela [Cg]. Enfermar de <i class="della">les</i>(TEST)
|
vexi- gues [R].
|
|
||
vexigazu, el 📖: vexigazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">vejigazo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. vexiga. |
||
vexigón, ona 📖: vexigón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
|
|||
vexigón, el 📖: vexigón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
vexigosu, a, o 📖: vexigosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
vexigu, el 📖: vexigu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><vixigu [y Cl. Cn (MG)]. vaxigu [y Cl].>(TEST)
|
|
|||
vexigueta, la 📖: vexigueta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
veyadura, la* 📖: veyadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<veyaúra [Sb].>(TEST)
|
Vieyera [Sb (= veyera)].
|
Cfr. vieyu. |
||
veyarrada, la* 📖: veyarrada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<veyarrá [Ca]. ////veyerraes [Cb. Ac]. vieyarraes [Ay].>(TEST)
|
Fatada, incongruencia, cosa grosera, basta, caxigalina [Ca]: La tele non pon más que veyarraes [Ca].
|
//Veyarraes ‘coses de vieyos’ [Cb. Ac. Ay]. Cfr. vieyu. |
||
veyáu, ada, ao* 📖: veyáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cfr. <i class="della">melláu,</i>(TEST)
|
ada, ao.
|
|||
veyecón, ona* 📖: veyecón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<vechicón/ona [PSil].>(TEST)
|
Pervieyu, vieyu prematuru [PSil].
|
Términu qu’ha citase en rellación col ast. vieyu (cfr.) con do- ble sufixu -acu + -ón. |
||
veyez, la 📖: veyez🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vechez [PSil]. viecheza [Md].>(TEST)
|
Cast. vejez [Md. PSil. /Eo/. JH]. ///Aforrar pa lla veyez, ganar un maravedí y beber tres [JH].
|
|
cfr.) pa referise a la edá yá entrada n’años, cenciellamente dende vieyu (cfr.) con incrementación abondativa. La documentación medie- val, con too, fai ver una sufixación más antigua en -ez ue- tulus (em). L’exemplu serondu qu’ufierta “vegedad” supón el mesmu encontu pero castellanizáu na palatal y con doble incrementación (pe2: 457). |
|
veyura, la 📖: veyura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<viyura [y Lln. y Ll]. vichura [Qu. Tb]. vieyura [Sr]. ////veyu- res [Pa. V1830]. viyuras [Pr]. viuras [Pr. Ar].>(TEST)
|
Visaxe propiu de vieyos particularmente cuando lu faen los neños [LV. Lln. DA]. Xestu, ademán o aición graciosa de los neños [Cg]. Monada [Lln. Cb] de neñu [Llu]. Monada, visaxe [DA]. Afalagu, monada [Sr. R]. “Arrumaco” [JH]. Cosa per- pequeña, monada, xestu mui afeutáu [Ll]. Pantomima [JH]. Tontería, caxigalina o actu insustancial [Ll]. 2. Tontería [Tb], idiotez [Qu]. Caprichu [Cb]. 3. Xuguete [Cb], cosa graciosa, caprichu [Ac]: ¡Qué guapa ye esta neña, ye una veyura! [Ac]. Entretenimientu o placer pal descansu o pasatiempu [JH]. //-es ‘xestos, mueques’ [Pa]. ‘monaes’ [V1830]. ‘monada, ca- prichu, guiñu, carantueña’ [Cp]. ‘xestos, monaes’ [Pr (viyuras, viuras)]. ‘figures, monaes’ [Ar (viuras)]. ‘simpleces, asuntos triviales’ [Ca]. ‘tonteríes’ [Os (veyuras)]. ‘carantoñes, gracies, monaes, mimos’ [Ac]: ¡Cuántes veyures faz esi rapaz [Ca]. //En veyures ‘en broma, en chanza, en burlla’ [Cosiquines 230]. //Facer veyures ‘facer guiños, carantoñes’ [Cb]. ‘facer mueques, mimos’ [Sb]. //Ser un veyuras ‘ser un torpe’ [Os].
|
|
Cfr. vieyu. |
|
veyurdería, la 📖: veyurdería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">veyurdería,</b>(TEST)
|
la Veyura [Cb].
|
Cfr. vieyu. |
||
veyurería, la 📖: veyurería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">veyurería,</b>(TEST)
|
la “Figurería” [JH].
|
Cfr. vieyu. |
||
veyureru, a, o 📖: veyureru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que fai veyures (una persona) [Cb].
|
Cfr. vieyu. |
||
veyuriar* 📖: veyuriar*🏗️: SI ✍️: NO |
<vichuriar [Qu. Tb].>(TEST)
|
Dicir tonteríes [Qu. Tb]. 2. Movese muncho con frecuentes cambios de posición [Tb]. Cfr. vieyu.
|
|||
veyuscu, a, o 📖: veyuscu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">veyuscu,</b>(TEST)
|
a, o Avieyáu [Lln].
|
Cfr. vieyu. |
||
vez, la 📖: vez🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">vez</i>(TEST)
|
[Xral]. 2. Turnu [Llg. Ay. Sd. Tb. /Mánt/]: Tengo vez depués que tu [Llg]: El méricu diome vez pal xueves [Llg]. 3. Ocasión [Sb] o tiempu pa facer una cosa [Md]: A lles veces aú piescar pensamos pescaos quedamos [JH]: Una vez que m’arremangué toda enlluxé [JH]. //En ve de ‘en vez de’ [Llg]. //En ver de ‘en vez de’ [Llg]. //No me pasa por vez ‘nun puedo dexar de facer’ [Lln]: Iba de camín y no me pasaba por vez no vete [Lln].
|
|
||
veza, la 📖: veza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Yerba perxudicial de les tierres que naz ente trigu o cebera y esguila pelos tallos a los que s’enrosca [An. Oc]: <i class="della">Hai</i>(TEST)
|
que sal.lar el trigu que ta ciegu de veza [Cn (F)]. 2. Planta llegu- minosa y mala de fueyes y tallu perfinos que crez ente cerea- les, con semilles asemeyaes a les del nabu [Cv].
|
|
||
vezamientu, el 📖: vezamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
vezona, la 📖: vezona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Vez [AGO]. //<i class="della">Allá</i>(TEST)
|
una vezona ‘una vez cuando seya, dientro
|
|
||
vezu, el 📖: vezu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">avezu</i>(TEST)
|
& avezar.
|
|||
vía, la 📖: vía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Vía</i>(TEST)
|
del tren, del tranvía [Lln. Tb]. 2. Ciscu, peu ensin ruíu [JH]. {3. (Doc.). Camín}. //Correr a la vía ‘correr un tempo- ral con vientu a la popa’ [Llu].
|
uia qui discure ad illas airas 939(or.) [ACL/200]
|
Del llat. uia, -ae ‘camín’ (em), con continuadores románicos (rew) ya panhispánica (deeh). Sobro uia féxose’l verbu uiāre ‘viaxar’ (em) > ast. *viar que conocemos pel ax. viáu, ada, ao (cfr.) tamién asitiáu na toponimia (ta 734; tt 216) y col fe- menín nominalizáu viada (cfr.) → viadura (cfr.). Son verbos compuestos ad uiare (deeh) > ast. aviar (cfr.); deuiāre > ast. deviar (cfr.); a lo meyor *disuiare, variante de deuiare ‘salir del camín’ (abf), quiciabes responsable del ast. desviar (cfr.) pero esviar (cfr.) podría tar aniciáu nel supuestu *exuiare ‘sa- lir de la vía o camín’; tamién inuiāre ‘marchar sobro’, ‘enviar’ (em s.v. uia) > ast. enviar (cfr.) coles variantes → inviar → unviar con velarización vocálica pol influxu de la llabio-velar. De enviar salió envíu (cfr.) con un aumentativu envión (cfr.); a la so vera unviadura (cfr.), unviáu (cfr.), unviada (cfr.), unvíu (cfr.). Averáu a unviar ye’l compuestu ast. regunviar (cfr.) → regunviu (sic) (cfr.) con una -g- antihiática. Un deverbal de aviar podría ser ast. avíu anque ye almisible dalguna otra pro- puesta (cfr. avíu). Un niciu de la inseguranza de prefixos dis-, ex- podría ser que, al llau de esviar y esvíu (cfr.), conseñe JH desvíu (cfr.), desviación (cfr.), desviamientu (cfr.). Paralelu a esviar, esvíu ye la posible pareya de cultismos estraviar (cfr.) y estravíu (cfr.). Un deverbal del part. fuerte de dunviar tené- moslu nel ast. dunviu (cfr.). |
|
viacrucis, el 📖: viacrucis🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">calvario</i>(TEST)
|
[Ac].
|
Llatinismu inxeríu per vía eclesiástica. |
||
viada, la 📖: viada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
{(Doc.). Viaxe, camín}.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">si</i>(TEST)
|
‘l príncipe nuesu d’ Asturies fixese hasta aquí la viada
|
|
Cfr. vía & viáu, a, ao. |
|
viadura, la* 📖: viadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////viaúres [Ri].>(TEST)
|
Rayes de color destremao nun animal, planta o daqué cosa [Ri].
|
Cfr. vía. |
||
vial, el* 📖: vial🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. viar.
|
|||
vianda, la 📖: vianda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Comida en xeneral [Ac. Ay. V1830]: <i class="della">Llevo</i>(TEST)
|
yo la vianda [Ac]. 2. Comida que lleven los pastores al monte al dir col ganáu [Cv]. 3. Comida que se lleva de viaxe [Ay]. 4. Compangu del cocíu de garbanzos [VCid]. 5. El pan y la borona [Sb. Ll]. Conxuntu de panes de varies clases [Ay]. 6. Yerba que come’l ganáu en verde [Md (= ceba). Cd. Pr]. Pastu verde [Oc]. Ceba [Villavaler (Oc)]. Pastu, cualquier cosa que sirve pal animal [JH]. Pación [VBable].
|
prindar los ommes ne las bestias ne las viandas que uenjeren
|
Del llat. uiuenda ‘medios de vivir’, ‘alimentu’ (em), con con- tinuadores románicos (rew) ya panhispánicos (deeh; dcech s.v. vivo), ensin necesidá d’almitir un aniciu ultrapirenaicu (García-Sabell 1991: 346) con orixe nel fr. vianda ‘carne’. El resultáu ye autóctonu n’ast. gracies a una de les variantes del diptongu secundariu producíu al desaniciase’l [w] llatín (ghla 78; pe2: 446), *vienda → vianda. Con too, nes aceicio- nes §2-3 paez dase l’influxu del ast. vía ‘camín’. |
|
viar, el 📖: viar🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Barbechu [An (i)]. {2. (Doc.). Prenda de vistir rayada, llis- tada}. //<i class="della">Trigu</i>(TEST)
|
de viar ‘clas de trigu que se sema en terrenos cavaos y semaos l’añu enantes, esto ye, dempués del trigu de burrón’ [Oc].
|
|
cfr.). Del so usu ax. tenemos nicios na nuesa toponimia (tt 216). |
|
“viarce” 📖: “viarce”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que namái conocemos per testu de Lleón:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">alia cocina I sella argentea I </i><i class="della">viarce</i><i class="della">(TEST)
|
argentea cum suas an- noscas 967 (s. xiii) [ACL/192]
|
|
||
viátigu, el 📖: viátigu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//veáticu [Sb]. viáticu [Lln].>(TEST)
|
Cast. viático [Lln. Cl. Sb]. //Quear en veáticu ‘quedar ensin nada’ [Sb].
|
|||
viáu, ada, ao* 📖: viáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">recepi</i>(TEST)
|
a uobis VI uaras de panno uiado 1200(or.) [MSAH-
|
|
||
viaxador, ora 📖: viaxador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Cast. <i class="della">viajador</i>(TEST)
|
[JH]. Que viaxa muncho [Md].
|
Cfr. viaxe. |
||
viaxante 📖: viaxante🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">viajante</i>(TEST)
|
[Ay. Md. Pzu]. Que viaxa muncho [Md. JH]. //El viaxante ‘representante d’una casa comercial’ [Tb].
|
|
Cfr. viaxe. |
|
viaxar 📖: viaxar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">viajar</i>(TEST)
|
[Pa.Ta. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Tox. JH]: El to fiyu toos los díis anda viaxando [Ca]. vus dieu nalas ya vuelu pa que podades viaxare [FCoro- nas/157] acasu en ninyuri pues a un caballeru que viaxó munchu oílu 1915? [J.Blanco/30] Cfr. viaxe.
|
|||
viaxata, la 📖: viaxata🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">viajata</i>(TEST)
|
[Sm].
|
como ye carreteru y anda siempre de viaxata 1906 [Car- bayos/15] Cfr. viaxe. |
||
viaxe, el 📖: viaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<viaixe [y Md]. viáis [y Sm]. viax [y Sm. y PSil. As].>(TEST)
|
Cast. viaje [Lln. Pa. Cg. Ca. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. As. An. Pr. Sl. Tox. Oc. /Eo/. Vg. JH]. Ida a cualquier parte [Md]. 2. Carga que se lleva d’un sitiu a otru [Tb. Md. PSil]: Pa outru viaxe yá vien todu [Tb]. 3. Treslláu d’una carga [Tb]: Va d’un viaxe [Tb]. 4. Acometimientu, puñetazu, golpe [Md]. 5. Aición con oxetu cortante [Ri]: La gadañá ye la cantidá de yerba que se siega d’un viaxe del gadeñu [Ri]. //Bon viaxe ‘cast. buen viaje’ [V1830JH]. ///Pa este viaxe nun precisabas alforxas [Sm].
|
|
cfr.), viaxeru (cfr.), viaxador (cfr.), viaxata (cfr.), cola amestanza del suf. -ata; tamién el continuador del participiu de presente viaxante (cfr.). |
|
viaxeru, a, o 📖: viaxeru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<viaxeiru/era [Md]. viaxeiru/eira [Pzu]. +viaxiru [Ay].>(TEST)
|
Cast. viajero [Ca. Ay. Md. Pzu. JH]: Diba “El Carbonero” atestáu de viaxeros [Ca].
|
|
cfr.) n’amestanza con con- tinuador del suf. -ārius, -a, -um. Lo llamativo ye la fecha temprana de la documentación nel dominiu ástur si facemos comparanza col cast. viaje, conseñáu primero en J. Ruiz, y col port. viagem nel sieglu xiii. |
|
víbora, la 📖: víbora🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<víbura [Md]. vibra [Llg (llaa 27)].>(TEST)
|
Cast. víbora [Lln. Llg, Mo (llaa 27). Bi. Ri. Qu. Tb. Md. PSil. Xral]. 2. Persona mala y dañible [Md]. 3. Peonza, xuegu de neños [/Eo. PCastro/]. //Víbora de collar ‘culiebra de co- llar’ [Noval 389].
|
Del llat. uīpera, -ae ‘víbora’, ‘culiebra’ (em), con espardi- mientu románicu centro-occidental ya hispánicu (rew; deeh; dcech s.v. víbora), con camudamientu del sufixu como ye po- sible ente los derivaos del suf. dim. átonu llat. -ŭlus (llaa 103) por razón de frecuencia (*víbola → víbula → víbura) onde tamién ye posible la perda de la postónica (vibra). |
||
vicá 📖: vicá🏗️: NO ✍️: NO |
Ven acá [Cb. Cg].
De la fusión secuencia <i class="della">ve(n</i>(TEST)
|
a)cá.
|
|||
“vicaría” 📖: “vicaría”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu cultizante conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">escrivano del rey et otrosi escrivano de_la abdiençia de la</i>(TEST)
|
dicha vicaria 1432(or.) [SP-III/324]
|
|
lli lu diera por vigaria que lli lo meties a mano 1287(or.) [SP-I/274]
Términu cultizante (cfr. vegueru) anque con nicios populares en §b. |
|
vicariu, el 📖: vicariu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Rexidor [Sm].
|
2. Persona que tien el mandu na estaferia [Sm (= rexidor)]. 3.{(Doc.). Representante d’otra persona}. 4. Mozu del conceyu que nel s. xvii elexíen tolos años, xunto a la ilesia, coles demás autoridaes de Toreno [Tor]}. Cfr. vegueru. |
||
vicesa, la 📖: vicesa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{En dalla conseñóse con “b”, lo mesmo que’l masc.}.>(TEST)
|
Ventanina o furacu abiertu nel techu, per onde entra la lluz y sal el fumu de la cocina [Sm (= vicesu). Md. Sl].
|
Del llat. uicēssim, acusativu de uicessis, -is, amestanza d’un múltiplu o submúltiplu de uiginti y d’una variante de as, asis, unidá d’un sistema duodecimal (em s.v. as; old s,v. uicessis). La denomación de vicesa (y la del masculín vicesu) quiciabes fai referencia a un tipu de ventana que guardaba orixinaria- mente daqué proporcionalidá col restu’l teyáu. El pasu -e (eti- molóxica) → -a, lo mesmo que base → basa (cfr.), débese al intentu de percarauterizar la espresión del xéneru (ghla 120). Una creación analóxica masculina tenémosla nel ast. vicesu (cfr.; pe2: 100). |
||
“vicésima” 📖: “vicésima”🏗️: NO ✍️: SI |
Vixésimu.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">deven</i>(TEST)
|
aver ela vicesima parte de los dineros del muerto s.
|
|
del llat. uicesimus, -a, -um ‘vixésimu’ (abf). |
|
vicesu, el 📖: vicesu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Ventanina o furacu abiertu nel teyáu, per onde entra la lluz y sal el fumu de la cocina y entra la claridá [Sm. Cn (F)]: <i class="della">Súbete </i><i class="della">al</i>(TEST)
|
l.lousáu a arreglar el vicesu qu’entra l’augua [Cn (F)].
|
Cfr. vicesa. |
||
viciar 📖: viciar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Echar muncha fueya (una planta) [Ay].
|
2. Mimar [Ay]. 3. Afi- cionase a los vicios [Ay]. Del llat. uitiare ‘viciar’, ‘alterar’, ‘corromper’ (em), anque quiciabes sía meyor partir dende’l tamién semicultu viciu (cfr.). En rellación etimolóxica tenemos los posibles com- puestos aviciar (cfr.) y enviciar (cfr.). |
||
viciáu, ada, ao 📖: viciáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Que miedra muncho (una planta) [Ac]: <i class="della">Plantes</i>(TEST)
|
viciaes [Ac].
|
2. Cast. viciado [Ac]. Participiu de viciar (cfr.). |
||
viciayáu, ada, ao* 📖: viciayáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
|
|||
viciayosu, a, o 📖: viciayosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><viciayosa [V1830].>(TEST)
|
|
|||
viciayu, a, o 📖: viciayu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><viciayu/a [Ac].>(TEST)
|
Cast. vicioso (con sentíu despeutivu) [Cb]. 2. Consentíu (el neñu) [Ac. R]. Criáu con muncha llicencia (el neñu) [JH]. En- forma mimáu (el neñu) [Cb].
|
|
||
viciayu, el 📖: viciayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Viciu de los neños por tratalos con muncha condescendencia
<ident class="della" level="1"></ident>[Cg]. //<i class="della">-os</i>(TEST)
|
‘mimos’ [R. OLLA]. Cfr. viciu.
|
|||
viciegu, a, o 📖: viciegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Viciosu [JH]. 2. Qu’aveza a movese muncho al pacer (la vaca,
<ident class="della" level="1"></ident>la oveya) [Tb]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
|
una uveicha mui viciega [Tb].
|
Cfr. viciu. |
||
vición, ona 📖: vición🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
|
|||
“vicione” 📖: “vicione”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">I</i>(TEST)
|
cocedra baceri et alia uicione et XIIII sabanas literatas
|
|
I manto uero et uno pellicione uero 1134(or.) [ACL/171]} que
paez averase a la familia de pellizu (cfr.). |
|
viciosu, a, o 📖: viciosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+viciusu [Sb]. +viciusu/viciosa/vicioso [Ay. Oc].>(TEST)
|
De perbona clas (la tierra) [Oc]. 2. Que crez muncho (una planta, un llugar semáu) [Pa. Ay. Pr]. Que crez muncho en fueya [Ay]. 3. Fuerte, trabáu, bien alimentáu [Sb. Ay]. 4. Lla- nu, llisu, ensin defeutu (un material) [Sb]. 5. Folganzán, mal avezáu [Ay]. 6. Xuguetón [Ac (i)]. 7. Cast. vicioso [Pa. Ay]. //Carne viciosa ‘carne fofo, de resultes d’un golpe o manca- dura’ [Tb].
|
|
del llat. vitium > ast. viciu (semicultismu) y vezu (pallabra popular) → avezar. Semánticamente l’ast. fai ver que namái les espresiones semicultes tán marcaes pe- yorativamente mentanto que les populares vezu, avezar nun van acompangaes necesariamente d’una marca negativa (pe2: 448). Sol semicultismu viciosu, a, o, asitiáu na nuesa toponi- mia (ta 34), féxose’l verbu enviciosar (cfr.). |
|
viciu, el 📖: viciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vicio [VCid].>(TEST)
|
Gran fuerza de la tierra semao [Oc]: Las tuas patacas chevan muitu vicio [Oc]. Fuerza pa medrar [Ay]. Puxu pa medrar los vexetales [VCid]. Crecimientu desaxeráu de les plantes [Ri] o frutos [PSil]: El pan tien muitu viciu [PSil]. 2. Deformación [Na (i)]: Si dexes ehí la tabla va garrar viciu [Na (i)]. 3. Cast. vicio [Cl. Ac. Ay. Ri. Pr]: Tien munchu viciu de fumar [Ac. Ay]. Folganzanería [Ay]. 4. Mimu, cariñu, afalagu [JH]. 5. Moscardu que se pon a los xatos en focicu pa que nun mamen cuando tán pastiando coles vaques [Cl (= moscardu). Bab. Vg]. Palu que se pon a los cabritos dende los cuernos a la boca (detrás de los dientes) pa que puedan comer pero non mamar [Lln]. Palu que s’atraviesa so la llingua de los cabritos, atáu a los cuernos, pa que nun mamen [AGO]. 6. Flexe de fierro [Cl]. 7. Direición non amañosa que cueye un oxetu o parte d’él [Ri]. 8. Amosamientu pergrande de fuerza del ganáu bien alimentáu [PSil]: Las vacas… veise bien que tienen muitu viciu [PSil]. //-os ‘mimos, antoxos, caprichos, llicencies de neñu’ [JH]: Ell to rapaz ta llen de vicios, ye un viciayu, un vición, un viciayón [JH]. //Dise en viciu ‘medrar una planta abondo en fueyes’ [Lln]. //Dise to(o) en viciu ‘echar muncha fueya y rames y nun dar frutu (una planta)’ [Ay]. //Estar en vi- ciu ‘atopase ensin facer nada nesi momentu’ [Lln]. //Parir de viciu ‘quedar preñada enantes de tiempu, cuando entá ye mui nueva (una fema)’ [Sb]. //Tener viciu ‘tener gana de xugar y andar en bromes’ [Pr]. ‘tener fertilidá’ [Pr]. ‘medrar o engor- dar muncho [Sb], rápido (particularmente dizse de les plantes perllozanes, de les tierres semaes onde les plantes miedren con puxu)’ [Md]. //Parir d’anteviciu ‘parir la vaca enantes de los dos años d’edá’ [Ll (= parir d’entreviciu)].
|
|
Del llat. uitium, -i ‘defeutu físicu’, ‘falta’, ‘viciu’ (em), per vía semiculta como fai ver el vocalismu tónicu y la non fusión de la yod cola consonante precedente, a la escontra de los re- sultaos populares vezu (cfr.) y avezar (cfr.). Pero dende viciu féxose’l verbu aviciar (cfr.) y reviciar (cfr.); tamién, col con- tinuador del suf. diminutivu -aculum, l’ast. viciayu (cfr.), con usos axetivos dende onde foi posible la formación abondati- va viciayosu (cfr.) y los verbos aviciayar (cfr.) y enviciayar (cfr.). Dende viciu féxose l’ax. vición, ona (cfr.), viciegu, a, o (cfr.) y el nome viciura (cfr.). |
|
viciura, la 📖: viciura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">viciura,</b>(TEST)
|
la Viciu [Sb].
|
Cfr. viciu. |
||
víctima, la* 📖: víctima🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vítima [Md].>(TEST)
|
Persona que cadez por culpa ayena [Md].
|
2. Persona o animal sacrificáu, destináu al sacrificiu [Md]. Del llat. uictima, -ae ‘bestia ufrida a los dioses en sacrificiu’ (em), per vía semiculta, lo mesmo que’l correspondiente ver- bu uictimare > ast. victimar (cfr.). |
||
victimar* 📖: victimar*🏗️: SI ✍️: NO |
<vitimar [Md].>(TEST)
|
Sacrificar, facer víctimes [Md].
|
Cfr. víctima. |
||
vicula, la 📖: vicula🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<<i class="della">sic</i>>(TEST)
|
Cast. vesícula biliar [Llg].
|
¿Posible adautación del cultismu tresmitíu pel castellán ve- sícula? |
||
vida, la 📖: vida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vía [Ay. y JH].>(TEST)
|
Cast. vida [Xral]. 2. Ocupación [Ll]. 3. Fuerza, puxu [Tb. PSil]: El rapaz tien muita vida [PSil]. //Andar a so vía ‘cum- plir les obligaciones ensin cuidar de naide’ [Ay]. //Comer ye pena la vía ‘ensin comer nun pue vivise’ [Ay]. //Dar la vida ‘ayudar a daquién apuráu’ [PSil]. //En vida (de) ‘cuando vi- vía (fulanu)’ [Lln. Ac. Tb]. //Facese bona vida ‘dase bona vida’ [JH]. //Faer pola vida ‘comer, cuidase a sí mesmu’ [PSil]. //La vida vuelta ‘la vuelta’l gatu’ [LBlanco]. //Llevar la vida ‘resignase’ [Pr]. //Llevar vida ‘comprendese’ [Pr]. //Metese en vides ayenes [JH]. //Nun l.levar vida ‘nun ser a vivir xuntes dos o más persones’ [Tb]. ‘vivir de mala manera’ [Tb]. //Nun l.levar vida con ‘nun s’entender con’, ‘nun ser a vivir xuntos’ [Tb]. //Saber lles vides ayenes [JH]. //Ser pa vida ‘ser pa criar y non pa vender pal mataderu (un animal, un res)’ [Tb]. //Tener mucha vida ‘tener munches ocupacio- nes, tar con munchu trabayu’ [Ll]. ///Bona vida arrugues tira [JH]. Bona vida pá y ma olvida [JH]. Quien lles coses mun- cho apura ñon tien vida segura [JH].
|
|
||
vidable 📖: vidable🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Sanu, saludable [Md]. 2. Que va reponiéndose, alitando [Tb. Md. Oc]: <i class="della">Yá ta bien vidable </i>[Oc]: <i class="della">Ésa ya vidable </i>[Tb]. 3. Pa vivir y recriar, non pa vender pa carne (un res) [Tb]: <i class="della">La xata ya vidable </i>[Tb]. 4. Vivu, espabiláu [Tb]. Con bon aspeutu y fuerza pa vivir [PSil]: <i class="della">Alcontréi</i>(TEST)
|
al nenín mui vidable [PSil].
|
|
||
vidacu, a, o* 📖: vidacu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><viaca [Oc].>(TEST)
|
|
|||
vidacu, el* 📖: vidacu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><vidaco [Os].>(TEST)
|
|
epítetos a plantes destremaes (em s.v. uitis). N’ast. conséñase perbién documentáu “vide” anque güei nun sía de gran usu sinón pente medies de les formaciones derivaes; asina col suf. diminutivo-despeutivu -accus, -acca como fai ver d’un llau vidacu (cfr.) y, d’otru, *vidaca que conocemos gracies a l’amestanza con -aria, vidaquera (cfr.) y, con perda de la
-d-, nel ast. viaca (cfr. vidacu, a, o). Nesti casu vese un ca- mudamientu semánticu ‘cañutu de la pipa’ → *‘muérganu sexual del machu’ → ‘en celu (la perra)’. Dende’l citáu vide foi posible tamién la formación del verbu *vidar → *viar → viyar (cfr.) con -y- antihiática. Dende uītis, -is iguóse tamién, cola collaboración del sufixu llat. -āceus, -a, -um (old), l’ast. vidiazu (cfr.; pe4: 430) cola so variante viriazu (cfr.), con tra- camundiu serondu de -dj- y -rj- pudiendo, nesti casu, vese favorecíu pol influxu de la familia de uireo ‘tar verde’ → ‘te- ner puxu’ (em). Dende viriazu féxose’l verbu enviriazar (cfr.). |
||
vidaquera, la 📖: vidaquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Tipu d’enredadera montesa [Os].
|
Cfr. vidacu (pe4: 430). |
||
vidaya, la 📖: vidaya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<viaya [Ca]. vidacha [Qu. Tb. Cn (M)]. /////midacha [PSil]. mi- racha [As]. ////vidachas [Sm. Md]. vidayes [Rs. Ca]. viayes [Sb]. vidayas [Ay. Ar. Oc]. /////virayas [Ay]. midachas [Pzu. As (Oc)].>(TEST)
|
Sien [Rs. Cb. Cg. Cp. GP. Cñ. Llu. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri.
|
|
Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. As. As (Oc). Cn (M. MG). Gr. Cd. Pr. Ce. Sl. Cv. Vd. Tox. VBable. Oc. /Eo. Mánt/. Llomb. JH. Del llat. uitālia, neutru plural de uitalis, ‘les partes vitales’, asitiada en construcciones como uitalia (capitis) ‘vidayes’ (em s.v. uiuo), étimu que xustifica l’ast. vidaya [Xo (Apun- tamiento) 317], gall. vidalla, y que llueu propunxere pal ast. y dialeutos franceses Meyer-Lübke (rew) y almitieren otros (Rohlfs 1979: 228; deeh s.v. vitalis; dcech s.v. vivo). Isidoro de Sevilla da cuenta del términu: Item, viscera vitalia, id est, circumfusa cordis loca, quasi viscora, eo quod ibi vita, id est, anima, contineretur [Etimologías xi, 1-116]. |
|
“vide” 📖: “vide”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">arvores</i>(TEST)
|
perares et macanares cum sua vites 957 [MSAH- I/192]
|
|
||
“vidente” 📖: “vidente”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación del dominiu ástur:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">conceio</i>(TEST)
|
de Uillada audiente et uidente 1251(or.) [MCar-
|
|
cfr.), quiciabes dende una fórmula xeneralizada del tipu audiente et uidente talmente como se conseña. |
|
vidiagués, esa 📖: vidiagués🔤: , esa 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 esa |
De Vidiago, en Llanes.
Formación axetiva dende’l nome del pueblu (ta 441) cola amestadura del suf. -ense>(TEST)
|
-és emplegáu dacuando pa indicar procedencia.
|
|||
vidiazu, el 📖: vidiazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<viriazu [y Lln (Meré)].>(TEST)
|
Enredaderes gordes usaes pa enrestrar [Lln].
|
Cfr. vidacu. |
||
vidina, la 📖: vidina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Vida curtia [Psil]. 2. Vida digna pero metódica (mui regla- mentada, llevada con munchu procuru por cuenta la mala salú que se tien) [Ac. Sr]: <i class="della">Podía</i>(TEST)
|
llevar una vidina [Ac].
|
Dim. de vida (cfr.). |
||
vidorra, la 📖: vidorra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vidorria [y Ac].>(TEST)
|
Bona vida [Xx. Ac]. Cfr. vida.
|
|||
vidrar 📖: vidrar🏗️: NO ✍️: NO |
<vedriar [Mar]. alvidriar [JH].>(TEST)
|
Poner cristales o vidros [Md].
|
2. Cast. vidriar [JH] los alfare- ros les pieces de cerámica [Mar]. Del verbu *uitrāre ‘poner vidros’ o dende l’ast. vidru, vidriu. Un deverbal aniciáu nel participiu débil podemos tenelu nel ast. vidráu (cfr.). Al llau de vidrar vivió una variante vedriar quiciabes formada sol axetivu uitreus ‘de cristal’ (em), res- ponsable de la yod [j] qu’apaez n’ast. vidriu (cfr.) y términos d’esta familia (pe2: 450); na documentación medieval ye po- sible atopar el verbu uitreare (mllm). |
||
vidráu, el 📖: vidráu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Conxuntu de <i class="della">vidros</i>(TEST)
|
[Md].
|
Deverbal de vidrar (cfr.) o abondativu del ast. vidru (cfr.; pe2: 450). |
||
vidrera, la 📖: vidrera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//vidreira [Mánt].>(TEST)
|
Cast. vidriera [/Eo/. JH], cristalera [Md]. Conxuntu de vidros [dalla]. 2. Caúna de les partes de la ventana [/Mánt/].
|
|
Del llat. uitrāria, -ae ‘fábrica de vidru’ (em), con continua- dores románicos (rew) y n’ast. anque con destremación se- mántica (pe2: 450). La variante vidriera ufre [j] por influxu de vidriu (cfr.). |
|
vidrería, la 📖: vidrería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">vidriería</i>(TEST)
|
[JH].
|
Coleutivu modernu fechu sol ast. vidriu (pe2: 451) o vidru (cfr.). |
||
vidreru, a, el/la 📖: vidreru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<ident class="della" level="1"></ident><vidreiru [Pzu]. //vidreiro [Eo].>(TEST)
|
|
|||
vidriáu, ada, ao 📖: vidriáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><+vidriéu [Ay]. //vidrado [Mánt].>(TEST)
|
|
|||
vidriazos, los 📖: vidriazos🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<ident class="della" level="1"></ident>Bilortu (<i class="della">sic</i>) [On].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación sobre <i class="della">vidriu</i>(TEST)
|
(cfr. vidru) al que se-y amiesta un sufixu aumentativu. Semánticamente ye posible la referencia fitonímica por cuenta’l color (cfr. vidrón; pe2: 451).
|
|||
vidrión, ona 📖: vidrión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><vidrón [y Cn (Oc)].>(TEST)
|
|
|||
vidriosu, a, o 📖: vidriosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+vidriusu [Ay]. vidrosu [JH]. +vidrusu/vidrosa/vidroso [Ri].>(TEST)
|
Cast. vidrioso [JH].
|
2. Fráxil, que ruempe fácil [Ri. Tb]. 3. De caráuter voluble (una persona) [Tox]. 4. Susceptible, repunan- te (una persona) [Sr (/setosu ‘rencorosu’). Sn. Ay]: Vidriusu… too lo toma a mal [Ay]. Formación abondativa en -ōsus, -a, -um sol llat. uitreus ‘de cristal’ (cfr. vidru). Al so llau documéntase nes gloses la variante uitrōsus (em) ‘de vidriu’ (abf) responsable de los resultaos ensin [j]. Semánticamente conséñense aceiciones propies del vidru (que ruempe fácil) y, al so llau, hai des- tremación xustificable como desendolque de les cualidaes del calter con un usu metafóricu que va de lo ‘físico’ → a lo ‘figurao’ (pe2: 452). |
||
vidrón, el 📖: vidrón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aum. de <i class="della">vidru</i>. 2. Ciertu arbustu, quiciabes la frambuesa [Oc]. Aum. de <i class="della">vidru</i>. El valor semánticu fitonímicu que se conseña güei n’ast. yá vien del llat. onde uitrum non sólo se refería al <i class="della">vidriu</i>(TEST)
|
sinón a una planta carauterizada pel color verdoso (em) como yá viemos (pe2: 452).
|
|||
vidru, el 📖: vidru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vidriu [y Lln. Cl].>(TEST)
|
Cristal [Lln. Cl. Cg. /Eo/. JH. R], vasu [Cn (M)]. //-os ‘cris- tales, llunes’ [Md].
|
|
Del llat. uitrum, -i ‘vidriu’ (em) sigue ast. vidru. Pero ast. vi- driu ha entendese como nominalización del ax. uitreus ‘de vidriu’ (em), talmente como funciona n’Alexandre según Co- rominas-Pascual: “mas claras son que vidrio”, “fizo arca de vidrio” (p. 667). Llueu pudieron confundise dando llugar a una doble serie de términos namái destremaos pela presencia o ausencia de la [j]. Recuerdu d’esi usu axetivu tenémoslu na vieya documentación en llatín (pe2: 452): |
|
vieira, la 📖: vieira🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Pectem</i>(TEST)
|
maximus, gall. vieira [Av (ppac)].
|
Galleguismu recoyíu según datos de Barriuso, n’Avilés. La opinión xeneralizada sobro la so etimoloxía parte del llat. ueneria, ae ‘concha del pelegrín’ (dcech s.v. viernes) anque la existencia del ast. venera ‘caleya’ (cfr.) podría aconseyar otra xustificación al referise a la concha del caminante, o bien debío a que se trata de dos términos dixebraos. Pal gall. vieira nós suxerimos tamién (García Arias 2015a: 65) partir del fem. nominalizáu del llat. uiarius, -a, -um ‘rellativu al camín’ (em; abf). A ello xúntase que continuadores del citáu ax. como La Viera (Lluanco) y otros (ta 735) podríen esplicar el nominali- záu gall. vieiro ‘camín’. |
||
“viella” 📖: “viella”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación medieval onde apaez como apellativu y nome de llugar:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i>(TEST)
|
uilla uilella 905 (s. xiii) [DCO]
|
|
del llat. uilla (cfr. villa), güei ensin emplegu apellativu frente a lo que faen ver dellos documentos medie- vales. Etimolóxicamente ha partise de *uillĕlla > *uilliella Viyella (Cabranes) > Viella (Siero) asitiáu güei na nuesa toponimia (ta 582). |
|
vienres, el 📖: vienres🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<venres [Tox. /y Eo. Mánt/]. viernes [y Tb].>(TEST)
|
Cast. viernes [Cp. Ac. Llg. yTb. Sm. Md. PSil. As. Sl. Cv. Vd. Oc. Tox. /Eo. Mánt]. ///En viernes y en martes ni te mudes ni la h.iya cases [Lln]. Nin en viernes nin en martes cases les fíes ni múes les vaques [Giner Arivau 1886: 273].
|
viernes tres dias por andar del mes de dezembrio 1262(or.)
|
cfr.), pa quitar el tastu paganu de la denomación,. De toes maneres, anque esti nome (estaferia) nun trunfó na aceición de ‘vienres’, sí acabó por lexicalizase como ‘llabor comunitariu que se facía los vienres’ → ‘llabor comunitariu’ (pe2: 453). L’ast. medieval ufre testimoniu del usu compuestu con dies [et celebravitur aniversarium prima die veneris quadragesime (LCodo/114-140) como alvertimos en dellos otros nomes de la selmana (cfr. selmana)]. |
|
vientón, el 📖: vientón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Airón, furacán [Lln (= airón)].
|
Aum. de vientu. |
||
vientre, el 📖: vientre🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vientru [Cl]. ventre [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. vientre [Cl. Ac. Tox. /Eo/]. Panza, barriga [Rs. Tb]. 2. Par- te central de la vara del aráu, corvada llixeramente hacia arriba [VCid]. //Facer de vientre ‘defecar’ [Ac. Tb (faer de vientre)]. ///Pan caliente mucho en casa y poco en vientre [LC].
|
|
||
vientu, el 📖: vientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><viento [Ay. Min]. vento [Tox. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
//Vientu xelón ‘aire del norte’ [JH].///
|
|
||
viérbene, el 📖: viérbene🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vierbe [Pr]. /////viérbene [Ci. Cv. Vd. Tox. AGO]. vierben [/Ef (Eo)/]. /////verme [/Bu (Eo/]. vérbene [/Cu (Eo)/. AGO]. verben [Arbón (Cv)]. /////viermo [/Ef, Tp, Bu (Eo). Mánt/]. viérmino [/Viavélez (Oc)/]. ////viérbenes [Pr]. vervenes (<i class="della">sic</i>) [CyN (Recuerdos) 52]. //vermes [/Serandías (Eo)/]}.>(TEST)
|
Guxán [Ce. Pr. Arbón (Cv). Vd. Tox. /Eo. Mánt. PCastro/] especialmente de los alimentos [Ci. Vd]. Cocu de lluz [Gr]. 2. Briezu, cuna pa neños pequeños [Cv]. //Vérbenes ‘cocos’ [Ar- bón (Cv)]. //Viérbene de farol ‘cocu de lluz’ [Vd]. //Viérbene de luz ‘cocu de lluz’ [Vd (Oc). Tox]. //Ser como un vierbe ‘ser mui revolvín’ [Pr]. //Vérbene carpinteiro ‘cocu de lluz’ [/Cu (Eo)/].
|
En rellación col masc. llat. uermis, -is ‘cocu, guxán’ (em), bien afitáu nes llingües romániques (rew s.v. věrmis) y ente nós. De magar Caveda y Nava [CyN (Recuerdos) 52], xustifíquense les espresiones asturianes diptongaes del tipu vierbe, vierben, viérbene, con tracamundiu de llabiales b por m; les espresiones diptongaes del g-ast. [vierben, viérmino, viermo (con -o per- carauterizadora del masculín)] habrán tenese por préstamos o bien como niciu d’un diptongación pervieya na fastera; les espresiones g-ast. ensin diptongar (verme, vérbene) podríen ser resultáu autóctonu. Ha almitise l’influxu mutuu ente les fales estrictamente asturianes y les eonaviegues que s’alvierte na presencia de resultaos diptongaos tamién a la izquierda del Na- via y, al empar, non-diptongaos, a la derecha; un niciu más d’esi influxu ye’l caltenimientu de -n- na tierra d’Entrambasauguas. Pero, al empar, ha alvertise tamién l’influxu de la familia del llat. uerminare > verbenar pa xustificar la nasal de la sílaba cabera, especialmente dende *uermen, -inis. |
||
vierbu, el 📖: vierbu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<verbu [Oc]. verbiu [JH]. //verbo [Eo].>(TEST)
|
Pallabra [Sm. Pzu. /Eo/]. 2. Verbu [JH]. 3. Plizca, ápiz [Sm. Oc]: Tábamos na cama sin revulver un vierbu [Sm]. //Nun vierbu ‘nun instante, nun santiamén’ [Tb].
|
|
Términu bien documentáu nel sieglu xiii (presente n’Alexandre, “bieruo”: 96; “verbo”: 661; “uierbo”: 668; ta- mién n’Otas de Roma “vervo”, “bervo”: 216) y, pelo menos, nos dos sieglos que siguen darréu de lo qu’equí s’ufierta na- mái un niciu: Del llat. uerbum, -i ‘pallabra’ (em; old), con continuadores ro- mánicos (rew) y tamién hispánicos (deeh). L’ast. vierbu acon- seya partir d’una vocal tónica curtia ĕ (como cast. a. y nav. a.) anque, dacuando, l’influxu cultizante lo torgue como pasa nel femenín verba (cfr.) y na mesma documentación asturiana seronda qu’enllaza, a vegaes, col llatinismu prelliterariu (§b) como yá alvertimos (pe2: 454). La espresión medieval “vierbo a vierbo” tien un valor referente al procuru que dicen tener los responsables del treslláu documental (Prieto Entrialgo 2010). |
|
viesca, la 📖: viesca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Terrén d’árboles y matu [Pa]. Arboláu nun monte [Cg]. Arbo- leda de monte baxu [AGO]. Arboleda pequeña nun prau [Ay]. Matu [Lln]. Mata espesa d’árboles [ALl (Folk)]. 2. Espinar, espinera [Flora Astur].
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
|
per termino de Vesca Maiore illas lampas 930 [MSAH-
|
in alio loco illa vesica mediana de termino de Envolato 934
|
del llat. *uěrsica, -ae (cfr. viesgu, a, o) en refe- rencia a una plantación d’arboláu, términu bien conseñáu na toponimia (ta 308; pe2). Un verbu compuestu alvertímoslu en enviescar (cfr.) y nos contrarios desviescar (cfr.) y desen- viescar (cfr.). Sobro viesca féxose’l coleutivu viesquera (cfr.) y viescal (cfr.). |
|
viescal, el 📖: viescal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Paraxe de monte baxo y perespeso [Lln]. Cfr. <i class="della">viesgu,</i>(TEST)
|
a, o & viesca.
|
|||
viescu, el 📖: viescu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<viesco [Cñ]. +viiscu [Ri].>(TEST)
|
Terrén pequeñu con árboles y matu [Pa]. Prau perpequeñu con arboleda y matu [Ri]. 2. Arboláu nun monte (más pequeñu que la viesca) [Cg]. Arboleda de monte baxo [AGO]. Matu [Cb. Ac]. 3. Arboleda [JH] llantada con semilles [R]. 4. Pe- bidal de castañales, carbayos y ablanos [R]. 5. Habitante del monte [Cñ]. //-os ‘conxuntu d’espineres y matu pa zarrar los portiellos [Lln]. ‘plantación d’arbolucos pa zarrar una finca’
|
|
||
viesgu, a, o 📖: viesgu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<vesgu [Cv. Cn. Cabanín (Oc). Vd].///<ident class="della" level="1"></ident>visgu [Ar. Sm. Arm. Bard. VCid]. viscu [Vg. Mar. Alb]. vizcu [Lln. Ac. Ay. Qu. y Bard. y VCid].>(TEST)
|
Cast. bizco [Lln. Ay. Qu. Tb. Cv. Cn. Cabanín (Oc). Vd]. De vista torcida [Ac. Qu. Ar. Sm (= biliesgu). Bard. Vg. Arm. Mar. Alb. VCid].
|
Pelagius Bezcon 1161 (s. xiii) [MB/165]
|
cfr.), anque ésta foi entendida como préstamu foranu (dcech s.v. viaje). Sobre adversus, -a, -um ‘asitiáu en frente o contra’, participiu de aduerto (em), pudieron dase otres incrementaciones, asina en -ītum, -ētum, -aecum, etc. d’u siguiría ast. avesíu, aveséu, vi- siegu, etc. a vegaes con usos nominales. Un abondativu de viescu, viesca tenémoslu n’ast. viescal (cfr.) gracies al con- tinuador del sufixu -alis, -e (pe2); tamién en viesquera (cfr.). |
|
viéspera, la 📖: viéspera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. víspora.
|
|||
viésporu, el 📖: viésporu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. aviésparu.
|
|||
viesquera, la 📖: viesquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">viesquera,</b>(TEST)
|
la Cast. boscaje [JH].
|
Cfr. viesca. |
||
viesu, el 📖: viesu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<viezu [Cb]. aviesu [JH. AGO].>(TEST)
|
Nomatu [Pa.Cb. AGO]: Nesi pueblu ponen unos viesos mui raros [Pa]. 2. Maldá, delitu, estravíu [JH]. //A viesu ‘al revés’ [AGO. LC]. ‘del revés, boca arriba’ [Cn]. ‘al revés, puesto al contrariu’ [ALl].
|
|
Cfr. versu & viezu & viesgu, a, o. |
|
vieya, la 📖: vieya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<viecha [Sm. Md]. vieyya [Busindre (Cv)]. //veyas [/Eo/].>(TEST)
|
Blennius pholis, llimiagu [Av (ppac)]. Blennius sanguino- lentus, cast. lagartina [Av ppac)]. Pexe, especie de salmón [/Eo/].
|
2. Lluciérnaga [Ay. Sm. MD (= viecha la nueite)]. 3. ‘Buteo buteo, cast. ratonero común’ [Noval (pardón = milán calcabalagares = vieya)]. 4. Espantayu que paez asonsañar a una muyer sallando (ponse ente’l maíz p’avergonzar al que nun terminó de sallar pal día de San Xuan) [Busindre (Cv)]. Espantayu con una fesoria que se ponía nes tierres que taben ensin sallar (como marcando al amu de la finca por nun la tra- bayar a tiempu) [Cp (B)]. 5. Tayada dada a la llarga na barriga del gochu [Mi]. 6. Povisa, cast. pavesa [Llv]. //-as ‘chispes pequeñes que s’apaguen elles soles al tocar con daqué’ [Ay]. ‘grances’[/Eo/]. //Partir la vieya ‘llegar a la metada de la cua- resma’ [LC]. //Arcu la vieya ‘arcu iris’ [Cn]. //Arcu as viechas ‘arcu iris [As]. {El mir. ufre un equivalente cinta de la biêlha “arco iris” [Mirandés (Pires)]}. //Arco da veya ‘arco iris’ [/Eo. Mánt/]. ///Fose la vieya a la miel y sépo-y bien [Fabriciano]. Dichos de vieyes rinquen les piedres [LC]. //Quemar la vieja ‘quemar un monigote que semeya una vieya, la más vieya del pueblu, el miércoles na metada de cuaresma’ [Llomb]. ‘fa- cer los rapazos una foguera al tapecer, nun monte a la vera’l pueblu, el miércoles na metada de cuaresma dedicándola a la muyer más vieya’ [Vg]. Del nome llat. uetula ‘vieya’ (em) pero qu’enllaza con una llarga riestra mitolóxica (Rohlfs 1979: 79, especialmente 89; CCabal 1958: 40), anque, de mano, pue tenese por nominali- zación del fem. del ax. vieyu, a, o (cfr. vieyu, el). |
||
vieyada, la* 📖: vieyada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<viechada [Md].>(TEST)
|
Grupu o reunión de vieyos [Md].
|
Cfr. vieyu, a, o. |
||
vieyancón, ona 📖: vieyancón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Aum. de <i class="della">vieyancu</i>. 2. Cast. <i class="della">vejancón</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. vieyu, a, o. |
||
vieyancu, a, o 📖: vieyancu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Achacosu [Cl]. Vieyu (desp.) [Lln].
Cfr. <i class="della">vieyu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
vieyarrón, ona 📖: vieyarrón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<veyarrón [y JH].>(TEST)
|
Cast. vejarrón [JH].
|
Cfr. vieyu, a, o. |
||
vieyastru, a, o 📖: vieyastru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Vieyu (desp.) [Lln]. Cfr. <i class="della">vieyu, a, o.</i>(TEST)
|
||||
vieyazu, a, o 📖: vieyazu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<veyazu [y JH].>(TEST)
|
Cast. viejazo [JH].
|
Cfr. vieyu, a, o. |
||
vieyera, la 📖: vieyera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<veyera [y Lln. Pa. y Cb. Cg. y Ac. Sb. Ca. JH]. vechera [Qu. Tb]. viechera [Tb. Sm. PSil]. veera [Gr].>(TEST)
|
Edá, munchos años [Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Ac. Llg. Sr. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. PSil. Gr. Pr. Tox. JH]. ///A la veyera vixigues [LC].
|
L’ast. vieyera supón, fónicamente, un deriváu del antecesor del llat. vieyu, a, o (cfr.). Pero suxer Rainer (2016: 421) p’ast. veyera una posibilidá evolutiva dende (aetatem) *uetulariam xunto al it. estándar vecchiaia anque refugando que sía va- loratible pal port. brasileiru modernu velheira. A esti autor, afondando nel estudiu de los nomes de cualidá asociaos al su- fixu -aria > -eira > -era, paez-y afayadizo axuntar esti térmi- nu a un garapiellu d’una llarga estaya románica, y nidiamente hispánica, onde se sigue’l modelu evolutivu que s’alvierte en ceguera dende l’ax. caecus + suf. -aria responsable de posi- ble étimu protorromance *caecaria. El suf. -ārius, -āria yá nel llatín apaecía asociáu a la terminoloxía de les enferme- daes (morbus hepatar(i)us ‘enfermedá del fégadu’; aegritu- do ocularia ‘enfermedá de los güeyos’, etc.), mesmamente en construcciones cola elipsis del nome que sedría bon en- contu pa xustificar abondos de los nuesos términos onde ve- mos el nome de delles enfermedaes y males, llueu espardíu a campos semánticos averaos, como d’ello apurre exemplos convincentes Rainer. |
||
vieyetu, a, o 📖: vieyetu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<veyete [Pa].>(TEST)
|
Cast. vejete [Pa].
|
2. Impertinente, meticón (el vieyu) [Cl]. Dim. de vieyu, a, o (cfr.). |
||
vieyín, ina, ino 📖: vieyín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<viechín/ina [Tb. PSil].>(TEST)
|
Dim. de vieyu, a, o.
|
|||
vieyón, ona 📖: vieyón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<veyón [y Ac. GP]. viechón [Tb].>(TEST)
|
Vieyu [Ac. GP]. Aum. de vieyu, a, o.
|
|||
vieyu, a, o 📖: vieyu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<viechu {persona, animal y cosa} [Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. Vg]. +viiyu [Cp. y Llg]. +viyu/vieya [Ll]. +vii- yu/vieya/vieyo [Ay. Ri]. vieyyu/a [Vd (i)]. vieyu/a [Villah]. viea [Cn, Soutu (Oc)]. //veyo [/Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. viejo [Lln. Villah. Rs. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (MG). An. Cd. Pr. Sl. Vd (i). Tox. PVieya. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Mar. JH]: Ye vieyu y pelleyu [Llg]: Gasta ropa vieyo [Llg]. Antiguu [Llg]: Tuviemos viendo semeyes vieyes [Llg]. 2. D’una añada anterior a la última (la sidra) [MS]. //Los vieyos ‘los pas, los güelos’ [Llg]. //La cuenta la vieya ‘cuenta fecha ensin cálculu mental, asitiando’l dineru en destremaes porcio- nes’ [Ll]. //Más viiyu que los caminos [Ay]. //Por esu la vieya non quería morrer dizse al ver una cosa nueva o al oyer una idea con dalguna enseñanza nueva [Cg]. //Ser más vieyu que
|
l’andar a pie [Cg]. //Ser más vieyu que Santasarria ‘ser per- vieyu’ [Sr]. //Vieyu potente/vieya potente ‘persona pervieya’ [Vv]. //Viiyu como Matusalén [Ay]./// d)
|
Del llat. uetulus, -a diminutivu de uetus, -eris ‘vieyu’, ‘an- cianu’ (em), panrománicu (rew); tamién asitiáu de vieyo na nuesa antroponimia (Cano González 2012a: 37) y conocíu, con un criteriu cronolóxicu, ente los nomes de llugar (ta 565 & 583; tt 146). La documentación nun nos dexa afitar si un determináu “bello” o “uello” (§a) ye un deriváu de ue- tulus na dómina medieval más antigua o d’un antropónimu bellus, etc. Ente los derivaos atópense dellos diptongaos y otros adiptongaos; unos faen ver l’influxu que parte de la es- presión d’aniciu llatín: veyera, veyadura, veyarrada, veyecón, veyez, veyuscu, a, o, etc.; otros amuesen la influencia ana- lóxica diptongada yá romance, asina vieyetu, vieyín, vieyón, vieyera (pe2: 457), vieyancu, vieyancón, vieyarrón, vieyastru, vieyazu, vieyada, vieyera, avieyar (cfr.) y envieyar (cfr.). Ente los primeros fai falta citar tamién el deriváu veyura (cfr.) que ye l’aniciu del ax. veyureru, a, o (cfr.), el verbu occidental (B-D) vichuriar (cfr. veyuriar) que nun ha tracamundiase con bil.luriar (cfr. billoriar) a nun ser qu’almitamos cheísmu. Ta- mién de la formación veyurería (cfr.) qu’almite una variante veyurdería (cfr.) quiciabes por un encruz asemeyáu al que ve- mos en lluria y llurdia. |
|
vieyu, el 📖: vieyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Trucha perpequeña, qu’entá nun tien aprovechamientu [Cv].
2. Paya mui triturao que sal de la mayadora [Cn]: <i class="della">Baxa</i>(TEST)
|
un vieyu del parreriru pa mezclalu cola yerba [Cn].
|
Del llat. vetulus ‘un vieyu’ (em) o d’una nominalización del continuador de uetulus, -a, -um ‘vieyu’ (cfr. vieyu, a, o) como s’alvierte en vieya (cfr.). |
||
vieyura, la 📖: vieyura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Vieyera [Pr].
|
Podría tratase d’una variante de veyura (cfr. vieyu, a, o) anque con semantización destremada pa dixebrar los dos términos. |
||
viezu, el 📖: viezu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Borde d’un cacíu [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">por</i>(TEST)
|
los biezos de su corteza [Grangerías xviii: 592]
|
Del mesmu aniciu qu’ast. viesu (cfr.) anque con lexicalización pa dixebrase de la variante fónica viesu. |
||
viga, la 📖: viga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">viga</i>(TEST)
|
[Lln. Pa. Ac. Ri. Tb. Md. PSil]. 2. Maderu horizon- tal que xunta les berenes del llagar [Cp. Llib]. 3. Troncu per- gordu, trasversal y mui allargáu del llagar [Cn (V)]. 4. Midida de yerba comprendío ente dos vigues del payar [Tb]: Tengo tres vigas de yerba [Tb (= vigada)]. //Andar de viga derecha ‘tar ensin facer nada, folganzaniar’ [Mar]. //Viga alcarcelera ‘viga de la base del horru que cuerre d’un llau a otru perba- xo de les pontes en sentíu perpendicular a elles’ [Llu]. //Viga d’armar ‘viga maestra del payar’ [Ll]. ‘caúna de les vigues que van de la parede anterior a la posterior d’un edificiu, sofi- taes nos sobremuros o palmas’ [Sm]. //Viga del treme ‘caúna de les cuatro o seis vigues que van encontaes en dos palmas paraleles y so les que s’alluga’l pisu o treme del payar’ [Sm]. //Vigas dil pisu ‘vigues fuertes de carbayu’ [As]. //Viga del quesu ‘viga interior del horru, que va d’un llau a otru sobro les cureñes, a l’altura d’una persona poco más o menos, utili- zada pa poner a secar quesos frescos [Pa]. //Viga’l quesu ‘viga del horru a media altura pa colgar d’ella destremaos oxetos (erbíes, enseres, frutos) [Ca]. ///Viga quesera ‘viga dientro l’horru onde s’alluguen quesos a ensugar’ [Sb]. //Los de la viga travesá ‘nomatu de los d’Ayer’ [Sr]. ‘nomatu de los de Porrúa’ [Lln (S): Los de la viga atravesada)].
|
|
Del llat. bīga, -ae, singular xeneralizáu na dómina imperial dende bigae ‘carru de dos caballos’ (em s.v. iugum) con una evolución semántica conocida ‘carru’, → ‘armazón’ → ‘ma- deru gruesu del armazón’ (deeh s.v. biga). Sobro biga > viga féxose un masculín analóxicu aumentativu vigón (cfr.), el despeutivu en -aneus vigañu (→ *subbigāneus → sovigañu (cfr.)] y el coleutivu en -amen, vigamen; iguóse tamién el verbu vigar (cfr.) [→ envigar (cfr.)], col so participiu nomi- nalizáu vigáu (cfr.) y vigada, a vegaes con valor coleutivu, abondancial o cenciellamente d’emplegu p’aludir a una deter- minada cantidá (pe2: 458). |
|
vigada, la 📖: vigada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vigá [Ay. Ll. Ri. Qu].>(TEST)
|
Caún de los dos espacios del payar xebraos pola viga d’armar [Ll]. Cada parte del payar que queda ente la viga central y la parede [Ay]. Espaciu ente dos vigues (nel payar) [Ay. Oc].
|
|
2. Cantidá de yerba que se supón que cabe en caún de los espacios xebraos pola viga d’armar [Ll. Oc]. Midida de yerba comprendío ente dos vigues del payar [Ri. Qu. Tb. Sm]. Cfr. viga. |
|
vigamen, el 📖: vigamen🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">viguería</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. viga. |
||
viganaria, la 📖: viganaria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
“Viga delgada y recta, de unos ocho metros de largo, que lleva en cada extremo sendos hierros, a modo de espigones, y que forma parte del mecanismo que sirve para elevar los fuelles” del <i class="della">mazu </i>[Oc].
Quiciabes d’un encruz del ast. <i class="della">viga</i>(TEST)
|
col vascu igun ‘llanza’
|
(Alarcos 1980-II: 108). |
||
vigañu, el 📖: vigañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Viga ruina [JH].
|
Cfr. viga. |
||
vigapieses, les 📖: vigapieses🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
(TEST)
|
Vigues perpendiculares a las vigues madres y sofitaes nelles, sobro les que van les tables que son el pisu de verdá [VCid]. D’una
|
formación sobro *vigapiés ‘la viga (de) pies’, ‘la viga que va de pie’, esto ye, vigapieses, en plural. |
||
vigar 📖: vigar🏗️: NO ✍️: NO |
Poner vigues [Tb]: <i class="della">Vou</i>(TEST)
|
vigar la casa [Tb].
|
|
cfr. viga). |
|
vigardá* 📖: vigardá*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">hie con Consello del Obispo don Rodrigo. ⌐ del Dean don</i>(TEST)
|
Ordonno que ficaront en sua vigardat 1249(or.) [DOSV- II/320]
|
|
||
“vigaría” 📖: “vigaría”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
|
|||
vigáu, el* 📖: vigáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+viguéu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
vigón, el* 📖: vigón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">pongan</i>(TEST)
|
y vnas puertas nueuas de vigones con so pregadura
|
|
||
vigüela, la 📖: vigüela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">vihuela</i>(TEST)
|
[Lln. Cg].///
|
asina’l dim. *vigolina hebo alternar con *vigüelina (como
hortina - güertina) que s’alvierte en vigüela y viyuela. |
||
viguín, el 📖: viguín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Viga perpendicular a les berines y paralela a la marrana (nel llagar d’apertón) [MS].
Dim. de *<i class="della">vigu</i>, términu sol que se fexo ast. <i class="della">vigón</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
vil 📖: vil🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. avil.
|
|||
viladera, la* 📖: viladera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vilaera [Ar].>(TEST)
|
Foria del ganáu, especialmente de los xatos [Ar].
|
Cfr. vilar. |
||
vilán, el 📖: vilán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. milán.
|
|||
vilana, la 📖: vilana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. milana.
|
|||
vilar 📖: vilar🏗️: NO ✍️: NO |
<-se [Bard].>(TEST)
|
Tener foria [Bard].
|
Quiciabes d’una formación verbal fecha sol neutru llat. uīrus, -i ‘xugu o zusmiu de les plantes’, ‘humor o venenu de los ani- males’ (em); ‘xugu venenoso’, ‘fedor’, etc. (abf), a lo meyor |
|
|
vilaxa, la 📖: vilaxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<velaxa [PSil]. miloxa [Oc].>(TEST)
|
Trucha pequeña [Bab. PSil. As. Oc].
|
Cfr. avil. ¿O guardará rellación col ast. filar (cfr.)? |
||
vilaxu, el 📖: vilaxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<velaxu [Cv. PSil. Pzu]. velaxe [y Cv]. melaxu [Cn (F)].
/////miloxu [Oc].>(TEST)
|
Trucha perpequeña [PSil. Cn (F)] qu’entá nun tien aprove- chamientu [Sm. Pzu. Cv]: Nesta chada nun salen más que vilaxos [Cn (F)]. 2. Persona floxa y poco amañosa pal trabayu [Sm. Cv]. Cfr. avil & vilaxa.
|
|||
vilayu, a, el/la 📖: vilayu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
(TEST)
|
Persona alta [JH. Xx. JH. R]. Rapazón [Xx. JH]. Persona de figura llarga y estrencha [R]. 2. Paya llarga [JH].
|
Posible variante de vilaxu (cfr.), vilaxa (cfr.). Les realizacio- nes en [S] conséñense na fastera C-D del dominiu mentanto que les en [y] vémosles perposiblemente nel ast. de tipu cen- tral anque son curtios los exemplos pa resultar significativos. |
||
vilba, la 📖: vilba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vilda [JH. R]. vilta [R].>(TEST)
|
Viuda [V1830. DA. JH. R. JS. AGO]. Cfr. viudu, a, o.
|
|||
vildá, la 📖: vildá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">vileza</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del fem. llat. uīlitas, -atis ‘cast. vileza’ (em s.v. uilis) con dalgún continuador románicu ya hispánicu, cat. viltat, cast. vildad, port. vildade (rew; deeh). |
||
“vildade” 📖: “vildade”🏗️: NO ✍️: SI |
Documéntase al sur del dominiu ástur xunto a <i class="della">uildidade,</i>(TEST)
|
uil-
|
|
duidade uiudade, ujudade en FFLL: Del llat. uiduitas, -ātis ‘privación’, ‘viudedá’(em s.v. uiduus), xunto a dalgún continuador románicu hispánicu (rew; deeh). |
|
vildu 📖: vildu🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">En vildu</i>(TEST)
|
‘nel aire, a distancia del suelu’ [PSil]: L.levantóu al nenu en vildu [PSil]. ‘en peligru, con inseguridá’ [PSil]: Tiennos en vildu [PSil].
|
Cfr. viluvilu. |
||
vilecíu, ida, ío 📖: vilecíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Convertíu en vil [JH].
Del serondu vilescere (em)>(TEST)
|
ast. *vilecer verbu que nun se caltuvo n’ast. namás que nel participiu (pe2: 462).
|
|||
vilgar* 📖: vilgar*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación del sur del dominiu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dixier </i><i class="della">viguando</i>(TEST)
|
{¿?} arvidrando ou mandando ou compo- niendo 1272 [SPM/465]
|
|
Del llat. uilicāre ‘facer les funciones del uilicus o caseru’ (em) o de la so variante villicāre ‘alministrar la casería’ (abf). Un continuador del participiu de presente tamién se conseña an- que con un enanchamientu del significáu en testos en llatín: del llat. uilicus ‘caseru’ (em) o villicus (abf) qu’apaez tamién en llatín fuera (lph) y dientro del dominiu ástur (pe2: 463): |
|
“vilico” 📖: “vilico”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. vilgar.
|
|||
villá 📖: villá🏗️: NO ✍️: NO |
Ve allá [Cg].
De la combinación secuencial del verbu <i class="della">ver </i>(cfr.), <i class="della">ve, </i>col al- verbiu <i class="della">(a)llá </i>(cfr.). Ye posible que la citada espresión pueda referise a un xuegu, quiciabes el mesmu que llamen <i class="della">vilivái</i>(TEST)
|
na fastera d’Entrambasauguas y describen asina: “Juego de ni- ños en que se coloca el lirio sobre una piedra, dejando al aire la mitad. –Vilivái, dice uno hiriéndole con un palo para lanzar- lo al espacio. –Xuan cai, contesta otro, corriendo a buscar el lirio” [/Serandías (Eo)/].
|
Llingüísticamente podría entendese, el nome d’esti xuegu, como ‘ve ellí, ve’. |
||
villa, la 📖: villa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vil.la [Ay. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An].>(TEST)
|
Cast. villa [Ay. Sm. Bab. Pzu. An], población, pueblu [Md].
|
nostra plaza que nos auemos enna uilla de Astorga 1251(or.)
|
2. Cabeza del conceyu [Lln. PSil. Oc]: Si una o dos veces al mes/baxo a la villa al mercáu/toos me miren de llau/y dicen Ente la peramplia documentación medieval y moderna escue- yo namái un manoyu d’exemplos: Del llat. uīlla, -ae ‘casería, casa de campu’, ‘pueblu’ (em), con continuadores románicos centro-occidentales (rew) ya panhis- pánicu (deeh). Llargamente documentáu de magar los primeros testos del dominiu ástur, en llatín y en romance; bien asitiáu ente los nomes de llugar (ta 551; tt 305). Semánticamente non siempre ye fácil precisar el conteníu que correspuende na documentación a esi términu pero ye nidio que nos datos que nos apurren los nomes de llugar ún de los usos más anti- guos pa villa correspuéndese col que se da güei al ast. casería ‘casa d’esplotación agrícola y ganadera’[como en uilla Sauce- ta cum edificiis ornatus ecclesie libros uineas pomipherares terras 860(or.) (ACL/6); uilla mea propria quam ego Manni populaui 977 (s. xii) [ACL/254], d’u pudieron siguir los demás conseñaos, ‘pueblu’ [asina: in ipsa villa una caseria 1225(or.) (SV/144)] → ‘población de cierta entidá’ → ‘cabeza de con- ceyu’. Sol dim. de uilla → *uilĕlla féxose ast. viella (cfr.). Dende’l tamién diminutivu y proparoxítonu uillula (old; abf), con documentación nos testos foranos (mllm) y nos nuesos de magar el sieglu x (lelmal s.v. uillula), siguió ast. víllara (cfr.), acordies colos pasos evolutivos que s’alvierten nel suf. -ŭlus (llaa 103: 11). L’ast. villina (cfr.) ye dim. de villa. |
|
villacera, la 📖: villacera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cierta zarza o enredadera [Bulnes (Lln)].
|
** |
||
villah.ormigu, a, o* 📖: villah.ormigu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<villah.ormigu [Villah].>(TEST)
|
De Villah.ormes, en Llanes [Villah].
|
Formación dende Villah.ormes (ta 467) cola amestadura del suf. -igu que, nesti casu, indica procedencia. |
||
villanaxe, el 📖: villanaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">villanaje</i>(TEST)
|
[JH].
|
Adautación del cast. villanaje según práutica de Junquera Huergo. |
||
villandiegu, a, o 📖: villandiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+vil.landiigu/iega [Ll]. vil.landiega [Qu. Tb]. villandiega [Am]. villadiegu [Pa]. {Con cheísmu, vichandiega [Ay]. Con yeísmu, viyandriegu/a [Cl]}.>(TEST)
|
Aficionáu a vivir en la villa [Ll].
|
2. Cultiváu, non montés (un árbol, una planta) [AGO]. 3. Que se cría en zones baxes (l’ablana) [Qu]. De bona calidá y fácil de romper (l’ablana) [Am]. 4. De mala calidá (l’ablanu) [Pa]. De cascu perduro (l’ablana) [Tb]. 5. Pertemprana (l’ablana) [Ay]. 6. Domésticu (l’animal) [Cl]. 7. Llixera de cascos (una rapaza) [Ay]. Formación continuadora de villa (cfr.) quiciabes cola ames- tanza d’un deriváu de andar → andaniegu (andiegu) → *an- dadiegu ‘qu’anda muncho (na villa)’ → *‘propiu de la villa’. |
||
villanía, la 📖: villanía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Maldá [Llg]: <i class="della">¡Tien</i>(TEST)
|
una villanía! [Llg].
|
2. Mal humor, rabia [Tb]: Con esa villanía (sic) nun vas a ningún sitiu [Tb]. Cfr. villanu, a, o. |
||
villanu, a, o 📖: villanu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<vil.lanu [Qu. y Tb. Md]. vil.lana [Qu (Oc)]. +villonu [y Llg].
+vil.lenu/vil.lana/vil.lano [Ri]. {Con yeísmu, viyanu [Cl]}. villán [y Lln].>(TEST)
|
Cast. villano [Cl. Pa. Pr]. De la villa [Md]. 2. Que da poco (un terrén) [Pr]. De mala calidá [Pb. Cl. Pr], (un árbol, la fruta) [Ri] (un pitón) [Lln]: Esti prau da una herba mui vi- yanu [Cl]. 3. Montés (l’ablana) [Md]. Montés (un árbol) [Ri. Pr]. Montés (una fruta, un árbol frutal) [Lln. Si. Qu. Tb]. Ruin (un árbol) [Tb]. De mala calidá (castaña) [Qu (Oc)]. Perduro (la madera) [Lln]. 4. De mal xeniu [Ri. Qu. Tb]: El nenu ya mui villanu [Tb]. 5. Malu, retorcíu [Pa]. Malváu, permalu (un home) [Llg. Sm]. De mala entraña (un home) [Ca]. De mala casta (un animal) [Cg]. ///Al villanu cola vara dell ablanu [JH].
|
domna Urraka leuabat illos uillanos cum sua hereditate
|
Del llat. uillānus, -a, -um ‘de la casería’ (em; abf), con conti- nuadores románicos centro-occidentales (rew), panhispánicu (deeh). Semánticamente villanu llogra dacuando sentíu pe- yorativu, de xuru por funcionar nel falante la contraposición ente lo negativo [los que viven na villa (‘casería’)] y lo posi- tivo [los que son de clas pudiente que viven en palacios, etc.]. Sobro villanu féxose ast. avillanar (cfr.) y envillanar (cfr.), villanía (cfr.). Tamién un alverbiu: |
|
villar, el* 📖: villar🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vil.lar [Md. Bab. Pzu]. //vilar [Pe].>(TEST)
|
Pueblu pequeñu [Bab. Pzu]. Cast. caserío [Md]. 2. Conxuntu de faces llabrantíes [/Pe/].
|
|
||
víllara, la* 📖: víllara🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><víl.lara [Becil (Oc)].>(TEST)
|
|
|||
villarín, ina, ino* 📖: villarín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident><vil.larín [Sm].>(TEST)
|
|
|||
villaviciosa, de 📖: villaviciosa🔤: , de 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 de |
(TEST)
|
|
|||
“villicu” 📖: “villicu”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
|
|||
“villigante” 📖: “villigante”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. vilgar.
|
|||
villina, la 📖: villina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Villaxe [Cñ].
Dim. de <i class="della">villa</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
villoriu, el 📖: villoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pueblu pequeñu [Ac].
Paez una creación analóxica masculina fecha sol llat. <i class="della">uilla </i>(cfr.) o sol so continuador <i class="della">villa</i>. En tou casu ufre un suf. -<i class="della">oriu </i>que nos dexa postular un aniciu en *uillōrius sentíu, a ve- gaes, como variante de -arius nel dominiu ástur, esto ye de <i class="della">uillārius</i>(TEST)
|
testimoniáu nel baxo llatín (em s.v. uilla) pero non inxertu por rew nin por deeh.
|
|||
vilorta, la 📖: vilorta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. bilorta.
|
|||
vilosu, a, o 📖: vilosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+vilusu [y Ay].>(TEST)
|
Mentirosu [Ay (i)].
|
Podría tener l’aniciu nel ax. ast. vil (cfr. avil) o bien nel llat. uirōsus, -a, -um ‘que fiede’, ‘ponzoñosu’ (em s.v. uīrus; abf) d’u pudo siguir, figuradamente, una aplicación al ‘mentirosu’. |
||
vilote 📖: vilote🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
De mal comportamientu colos demás (una persona) [Ca].
|
Del ast. vil con un suf. despeutivu en -ote. (cfr. avil). Con un aumentativu en -ón faise l’ast. vilotón (cfr.). |
||
vilotón, ona 📖: vilotón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Persona de mala conducta [Ca]: <i class="della">Elli</i>(TEST)
|
ye un vilotón [Ca].
|
Cfr. vilote. |
||
viltar 📖: viltar🏗️: NO ✍️: NO |
<virtar [JS 234]. {<i class="della">biltar</i>(TEST)
|
[dalla]}.> Xerminar, retueyar [Cp. JS] delles plantes como la cebolla y la pataca [JH]. Echar guaños los tubérculos, especialmente les pataques [Cd].
|
Quiciabes del llat. *uirg(u)ltāre ‘retueyar’, ‘guañar’, verbu que ye posible almitir al conseñase lo que paez un vieyu par- ticipiu llat. uirgultus, -a, -um ‘cubiertu de matu’, ‘enllenu de broza’ (em s.v. uirga) asina col nome uirgultum, -i ‘guañu’ (em s.v. uirga; abf). D’esti uirgultum o d’un deverbal del ast. vil- tar surde ast. viltu (cfr.; pe1: 115). |
||
viltu, el 📖: viltu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vilto [Cñ]. {<i class="della">biltu</i>(TEST)
|
[dalla].}. ////virtuos [R].> Tallu tienru, grillu que cría la cebolla y la pataca llueu de re- coyida [JH]. Brotu [Cñ] o raicina que naz nes llegumes [Llu]. Guañu d’una planta [Lr (i)]. //-os ‘guaños de la pataca’ [Cp]. ‘cualquier brotu [Cp]. ‘semienta’ [Cp]. ‘añales de les plantes, principalmente de los árboles’ [R]. ‘brotos tienros nel tueru de los árboles’ [Cd]. ‘guaños de les pataques’ [Cd].
|
|
Cfr. viltar. ¿El citáu “britos” podrá xustificase en rellación col ast. britu (cfr.)? |
|
vilu 📖: vilu🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. viluvilu.
|
|||
viluvilu, el 📖: viluvilu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<avilu.>(TEST)
|
Xuegu que consiste en llevantar a un neñu percima la cabe- za ya soltalu daqué pa garralu al baxar [Cn]: Tuvo xugando col nenu tirándolu al viluvilu ya prestó-y pola vida [Cn]. //Tirar al vilu ‘llanzar al aire, hacia arriba, dalgo que ye poco pesao [Pa]. //Tirar al vilu vilu ‘llanzar al aire hacia arriba una cosa llixera, una prenda de vistir, pa qu’asemeye’l vuelu d’un páxaru’ [Cv]. ‘tirar al aire daqué con vida pa recoyelo llueu’ [Tb]. //Tirase al abilu ‘remontase, enfadase permuncho’ [Lln]. //Al vilu vilu ‘Alingole gole’ [Tox]. //Vilu vilu ‘a lo alto’ [Cn (MG)]. //(Vinir) al vilu vilu ‘(venir) allocadamente’ [Tb]. //En vilu ‘cast. en vilo’ [Pa]. ‘con zozobra’ [Ay]. “exacto, en punto” [Pzu]. “en punto de nivel, de caramelo, de hora” [R].
|
Anque a Corominas-Pascual el cast. en vilo ‘llevantáu del suelu y nel aire’ paez-yos una locución alverbial con aniciu nel ax. vil (dcech s.v. vil), a nós abúltanos que la espresión paralela asturiana ha entendese dende una espresión oracio- nal compuesta d’un imperativu del verbu ver (vi) + referen- te pronominal de 3ª persona singular, masculín (lu). D’ehí siguió la repetición vilu - vilu (‘velu, velu’) bien entendible en tirar al viluvilu, esto ye, tirar daqué vivo al aire llamando l’atención de la xente diciéndo-y ¡vilu!, ¡vilu!, llueu nomina- lizáu y con usos rellacionaos. Tener en vilu, entós, sedrá tener aguardando’l resultáu de llanzar a daquién al aire. Lo mesmo val pa vildu (cfr.) pero agora ha partise de la mesma espresión pero nun estadiu evolutivu previu ¡vídilu! → *vidlu → vildu, con metátesis. |
||
vinaderu, el* 📖: vinaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
|
vinateru.
|
|||
vinagre, la 📖: vinagre🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<avinagre [Cl. Ac]. /////el vinagre [Tb].>(TEST)
|
Cast. vinagre [Cl. Rs. Pa. Bi. Vv. Ac. Llg. Llv. Sb. Sd. Qu. Gr]. //Vinagre ‘persona de mal xeniu, home de caráuter agriu, insoportable’ [Ca]. //Vinagres ‘persona de caráuter agriu, aguafiestes’ [Md]. //Ser un vinagre ‘ser vidriosu’ [Llg (= ser como la vinagre). ///Los nenos con la madre, aunque sea vi- nagre [LC].
|
|
del llat. uīnum, -i ‘vinu’ (old) y ācre ‘amar- gu’, ‘ácidu’ (old s.v. acer, acris, acre), talmente como pervé García de Diego (deeh) ensin necesidá de camentar nun ani- ciu nel cat. vinagre ‘vinu agrio’ (dcech s.v. vino). De vinagre fexéronse axetivos como vinagreru (cfr.) y vinagrientu (cfr.). Sobro vinagre algamóse’l verbu avinagrar (cfr.) y envinagrar (cfr.) como yá viemos (pe2: 463). |
|
vinagrera, la 📖: vinagrera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cacíu onde se pon l’aceite y la vinagre pa sirvir na mesa [Mi (= les vinagreres)].
Cfr. <i class="della">vinagreru,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
vinagreru, a, o* 📖: vinagreru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<vinagreiru [Md].>(TEST)
|
De caráuter agriu, aguafiestes (la persona) [Md].
|
Cfr. vinagre. La nominalización del fem. ye vinagrera (cfr.), xeneralmente en plural darréu que ye portadora de dos pe- queñes vasíes. |
||
vinagrientu, a, o 📖: vinagrientu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Vinagrosu [JH]. De semblante agriáu, enfadáu [ByM].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Iba</i>(TEST)
|
seguir el rapaz/vinagrientu y afumadu [La Paliza 256]
|
Del ast. vinagre (cfr.) cola amestadura del suf. -ientu, el mesmu que vemos en famientu, maurientu. |
||
vinal, el/la 📖: vinal🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
Cacíu que val pa contener vinu [Llomb].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">vineas</i>(TEST)
|
et vinales 1224 (s. xv) [ACL/412]
|
|
||
vinatería, la 📖: vinatería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><vinotería [Sr. Tb].>(TEST)
|
Almacén de vinos [Sr. Tb].
|
|
||
vinateru, a, el/la 📖: vinateru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<ident class="della" level="1"></ident><vinateiru [Pzu. PSil]. vinoteru [Sr. Sb]. vinoteiru [Tb]. vinoteru/a [Llg]. +vinatiru/vinatera [Llg. Ay].>(TEST)
|
Cast. vinatero [Pa. Llg. Sr. Sb. Ay. Tb. Pzu]. Vendedor de vinu, que va de casa en casa [PSil].
|
el conceio den carniceros et panaderas et uinaderos 1221
|
cfr.) y “vinadería”. Güei caltiénse ast. vinotería y vinoteru con un vocalismu onde se pervé l’influxu analóxicu de vinu (pe2: 465). El problema de la interpretación de les grafíes, davezu confundidores de les nasales, nun dexa destremar con procuru cuándo se trata d’un |
|
vináticu, a, o 📖: vináticu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que pertenez al vinu [JH].
|
Paez una adautación del cast. modernu y cultu debida a Jun- quera Huergo (pe2: 466). |
||
vináu, ada, ao 📖: vináu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Llenu, fartu de vinu [PSil]: <i class="della">Notéilu</i>(TEST)
|
bien vináu [PSil]. Quiciabes d’un participiu
|
del llat. *uināre > *vinar ‘beber vinu’ (pe2: 466). |
||
vinaxeru, el 📖: vinaxeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+vinaxiru [y Llg].>(TEST)
|
Bota de vinu [Llg]. Cacíu que contién el vinu [Llg].
|
Quiciabes d’una formación masculina sol galicismu vinage [+-eru], d’u siguió vinagière (dcech s.v. vino), nun sabemos si pente medies del castellán que conoz la espresión femenina. |
||
vinazu, el 📖: vinazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Vinu perfuerte y espeso [Xral]. 2. Gran vinu, bon vinu [Xral]. De mano podría entendese como una formación fecha den- de ast. <i class="della">vinu</i>(TEST)
|
+ suf. -azu pero lo cierto ye que’l mesmu llat. emplegaba’l términu uīnāceum, -i ‘granu de la uva’, ‘oruxu’ (em s.v. uīnum; old; abf) que podría xustificar el términu ast. como fai Meyer-Lübke pal port. vinhaço’ (rew s.v. vīnāceus).
|
|||
víncalu, el 📖: víncalu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Niciu, señal [Mn].
|
Cfr. vincu. |
||
vincu, el 📖: vincu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aniellu d’alambre que s’engancha nel borde superior del fo- cicu del gochu pa que nun foce [Mar].
Términu que s’esparde al sur del dominiu ástur (lla s.v. vin- co). Del llat. *uĭncus, que supón Meyer-Lübke nel aniciu de dellos términos románicos (rew), quiciabes un primitivu en rellación col llat. <i class="della">uincīre </i>‘atar’ (em s.v. uinciō) anque autores como García de Diego tiénenlu por regresión de <i class="della">uinculum </i>(deeh s.v. vĭncŭlum). En tou casu, de ser nome con raigañu popular habría considerase con una tónica ī pa xustificar el vocalismu, pelo menos hispánicu con /í/ pues en sen contra- riu habríen tenese los resultaos como cultismos; esplicación asemeyada tamién se postula pal continuador del diminutivu uinculum ‘atadura’ (em)>(TEST)
|
ast. blincu 2 (cfr.); y víncalu (cfr.) con un sufixu xustificable dende -ŭlus (llaa 103). Tanto nun casu como nel otru, semánticamente faise referencia al ele- mentu qu’amuesa dalgún tipu d’atadura física (aru) o moral (compromisu) (pe2: 466). Dende vincu féxose’l compuestu envincar (cfr.) y el deverbal envincu (cfr.).
|
|||
vineru, a, o 📖: vineru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Cast. vinolento, vinosu [JH].
|
Del llat. uīnārius, -a, -um ‘rellativu al vinu’ (em s.v. uīnum; old) como propunximos (pe2: 467). |
||
viniella, la 📖: viniella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. veniella.
|
|||
vinosu, a, o 📖: vinosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Aficionáu al vinu [ByM].
|
Del llat. uinōsus, -a, -um ‘que sabe o güel a vinu’ (old), con dellos siguidores románicos (rew) ya panhispánicos (deeh), ente ellos l’asturianu (pe2: 467). |
||
vinu, el 📖: vinu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vino [Ac. Mi. Llg. Sb]. //{Ha tenese perpresente que la es- presión <i class="della">viño </i>nun abulta autóctona “de Valdés al Eo” /Eo/}.>(TEST)
|
Cast. vino [Lln. Cl. Cg. Ac. Mi. Llg. Sb. Tb. Md. PSil. Cn (V). An. /Eo/. JH]. 2. Añada, collecha de vinu [Cn (V)]: Hai muito vino nacíu [Cn (V)]. //Vinu d’aguyes [JH]. //Vinu de dos oreyes [JH]. //Vinu de dos, tres o más fuelles [nel orixinal fue- yes, claru tracamundiu} [JH]. //Vin roxu ‘vinu tinto’ [ByM]. //Vin de pasa’l monte ‘vinu de Castiella y Lleón’ [ByM]. //L.levantar el vinu ‘asitiar encontos pa que los racimos nun toquen el suelu torgando que podrezan y favoreciendo que maurezan’ [Cn (V)]. ///Con pan y vin s’anda el camín [Cane- lla]. Vinu puru y ayu cruu facen andar all mozu aguu [JH]. Ell vinu como Re y ell agua como güe [JH]. Pan y vinu un añu tuyu y utru dell to vecín [JH].
|
|
||
viña, la 1 📖: viña🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu n’Asturies y de llarga y vieya documenta- ción:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">in</i>(TEST)
|
uillas quam etiam in busta siue in uineas et pomifera
|
una uina que ey en tiermeno de Uilayuane 1263(or.) [ACL/399]
|
Del llat. uīnea, -ae ‘plantación de viña’ (em), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh), con documentación ininte- rrumpida ya perllarga ya con asitiamientu toponímicu (ta 382; pe2: 468). El calter y entremez de grafíes medievales nun dexa saber con xusteza cuándo entama’l procuru por afi- tar la espresión romance anque ye nidio que bien ceo surden grafíes que s’alloñen del llatín. Xovellanos (OC-i 314) conoz la existencia medieval de les viñes teberganes pero en 1800 infier “que por todos los términos de Teberga, donde hoy no hay ninguna, había en lo antiguo muchas viñas”. |
|
viña, la 2 📖: viña🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Cfr. biñón.
|
|||
viñal, el/la 📖: viñal🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
Viñéu [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">uinea</i>(TEST)
|
una et uno medio uineale et uno ero 1023 (s. xii)
|
|
del llat. uinālis ‘de vinu’ (em) con resultáu vinal (cfr.). Al so llau lo que paez una formación debida al llat. uīneālis, -e (em; old), con con- tinuadores románicos (rew), que xustificaría ast. viñal, sentíu tamién como coleutivu de viña. Posiblemente tamién piñal (cfr.) anque agora col influxu de la familia de piña (cfr.). Les grafíes medievales en dellos casos apunten al primer resultáu con [n], n’otros al segundu con [] escritos con “ne + a”, “nn”, “gn”. De toes maneres les tresmisiones gráfiques puen tar tor- gaes y nun garantizar siempre con procuru’l resultáu fonéticu (pe2: 469). Sobro viñal féxose’l nome d’oficiu viñaleru (cfr.), esto ye, ‘el que mira pola viña’. En tou casu ast. viñal desa- níciase cuasimente dafechu a favor del trunfu de viñéu (cfr.). |
|
viñaleru, el 📖: viñaleru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Guardia de la viña [JH].
|
Cfr. viñal. |
||
viñar 📖: viñar🏗️: NO ✍️: NO |
Ser fecundu [Sb]: <i class="della">Viña bien esa muyer </i>[Sb]. Agarrar bien [Cb]. 2. Prosperar [Sb] les plantes [Cb]. 3. Propaga(se), espe- cialmente les plantes [Cg. R].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">si</i>(TEST)
|
vees que viñan bien en tus pastos [Grangerías xviii: 900]
|
D’un verbu *uineāre formáu sol llat. uīnea (em s.v. uinum) o ast. viña. D’un significáu primeru de *‘producir la viña’ sigue un allargamientu semánticu a ‘ser fecundu’, ‘producir cual- quier frutu’ → ‘prosperar’ (pe2: 470). |
||
viñazuela, la 📖: viñazuela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
“Venezuela (sic) d’un animal” [Vv].
|
Cfr. menazuela. |
||
viñéu, el 📖: viñéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">viñedo</i>(TEST)
|
[Cn (V)].
|
|
Del llat. uīnētum, -i ‘plantación de viñes’ (em s.v. uīnum; old),
con influxu fónicu de la palatal de uīnea > viña (pe2: 470). |
|
viñeru, el* 📖: viñeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a los sobredechos abbades & </i><i class="della">coninneros</i>(TEST)
|
(camentamos que lapsus por *couinneros) empero que yera custume de nuestra jglesia dar la meatad de mortuoros 1281(or.) [DOLLA-I/108]:Uv
|
¿Posible compuestu de cum + uinearius (rew) en plural, en referencia a los posesores de viñes comunes? |
||
viñón, ona* 📖: viñón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<viñona [An].>(TEST)
|
Tipu de castaña perprieta, d’oriciu fuerte y bon [An]: Nese castañéu hai muitas viñonas [An].
|
Quiciabes d’una comparanza de la castaña con dalgún tipu d’uva prieto (pe2: 470) o, quiciabes meyor, que viña bien. |
||
viñón, el* 📖: viñón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. biñón.
|
|||
viñuela, la* 📖: viñuela🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">sernas</i>(TEST)
|
et uinoas integras 906 (s. xiv) [DCO-I/71]
|
|
Del llat. uīneola, -ae, diminutivu de uīnea ‘viña’ (old), con continuadores románicos (rew) ya col cast. viñuela (deeh), términu tamién asitiáu como apellíu. La perda de la -l- nel primer exemplu documentáu pue debese a un tracamundiu d’escritura o llectura, fácil al tratase d’una copia abondo seronda; en casu contrariu habría vese influxu gallegu (pe2: 471). L’apellíu “Viñuela” conséñase güei nel dominiu ástur. |
|
viola, la 📖: viola🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Viola</i>(TEST)
|
bouvani [Tb]. Cast. violeta [Qu]. Cierta planta con flo- res violes (utilizada pa catarros) [Sm]. 2. El color viola [Tb]. El tou vistíu ya viola [Tb] (tamién ax.).
|
|
Del llat. uiola, -ae ‘violeta (planta, flor)’, ‘color viola’ (em), de llargu espardimientu románicu (rew s.v. viŏla), quiciabes per vía culta, y con presencia toponímica (ta 299). Al so llau apaez tamién n’ast. l’etimolóxicamente diminutivu en -ĭtta, violeta (cfr.). El caltenimientu de [jo] ensin elementu antihiá- ticu podría aconseyar tenelu por cultismu (pe2: 471). |
|
violar* 📖: violar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu güei conocíu pol influxu castellán darréu que nel so llugar l’ast. prefirió <i class="della">forciar</i>... (cfr. <i class="della">aforzar</i>). Con too, <i class="della">violar </i>(dcech s.v. violento) nun hebo ser verbu desconocíu dafechu nel dominiu ástur darréu de que lleemos coses como: <i class="della">se ela eglesia ... fur </i><i class="della">violada</i><i class="della">(TEST)
|
reduga a sou estado 1128 [SPM/238]. Lo mesmo ha dicese de los términos rellacionaos col parti- cipiu de presente y l’ax. violentu y col nome violentis (abf) y “uiolencia”:
|
|
||
violeru, a, el/la 📖: violeru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
Cast. <i class="della">guitarrero</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
violeta, la 📖: violeta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Viola alba</i>, subsp. <i class="della">scotophila</i>, viola [Llg, Mo (llaa 28)]. <i class="della">Viola silvatica </i>[Tb]. Viola [Lln. Tox]. Planta de raíz rastrera de la que salen flores moraes cola base blanca; miedra a la solom- bra y tien arume delicáu [R].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Iohannes</i>(TEST)
|
Uioleta conf. 1210(or.) [MSAH-V/68]
|
|
||
violín, el 📖: violín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><vigulín [R].>(TEST)
|
Cast. violín [R]. Instrumentu musical [Lln].
|
|
||
violineru, a, el/la 📖: violineru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<ident class="della" level="1"></ident>Violinista [Cb. JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible formación sol ast. <i class="della">violín</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
vira, la 📖: vira🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tira de cueru alredor de la planta de cáñamu en dalgún tipu d’alpargates [VCid]. //<i class="della">La</i>(TEST)
|
vira’l gatu ‘vuelta’l gatu’ [Ce].
|
Posible deverbal fuerte del ast. virar (cfr.). |
||
viradel, el 📖: viradel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Ganchu pa meter a bordu’l cóngaru o bien otru pexe grande y de poder, con unes mozquetes nel cabu p’asegurar meyor lo pescao [Vd].
|
Cfr. virar. |
||
viradera, la 📖: viradera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//viradeira [Eo].>(TEST)
|
Especie d’esplumadera de fierro [Vd] (ye un mangu acabáu en paleta con forma de circunferencia o de trapeciu) [/Eo/].
|
Cfr. virar. |
||
virador, el 📖: virador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Berbiquí [R].
|
2. Cierta pieza de la collera [Lln]. Cfr. virar. |
||
viralluellu, el* 📖: viralluellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<viral.luel.lu [Vd. Queirúas (Cv)]. vil.lal.luel.lu [Cv].>(TEST)
|
Espantapáxaros [Cv. Queirúas (Cv)] formáu por una rueda que xira no cimero d’un poste afitáu en tierra [Cv]. 2. Xugue- te, molín de vientu de papel [Vd]. 3. Persona que da munches vueltes [Vd].
|
Compuestu del verbu virar (cfr.) y de l.luel.lu (cfr.); ello favoreció’l tracamundiu vil.lal.luel.lu. |
||
virar 📖: virar🏗️: NO ✍️: NO |
Mover la tierra col aráu [Tox]. Dar la vuelta, mover daqué [Ce. /Mánt/]. Voltiar, camudar [/Eo/]. Cambiar de sitiu [Tox]. Cambiar, xirar [Ay. Vd (Can)]. Facer un viraxe [Lln]. 2. Sa- car la rede del agua, sacar del agua la bolsa de la rede, enxa- guar [Llu]. Llevantar l’apareyu nos barcos d’arrastre o facer cualquier maniobra izando o recoyendo [Cñ]. 3. Camudar d’opinión [Tox. /Eo. Mánt/]. //<i class="della">Virar</i>(TEST)
|
por avante ‘dar vuelta contra l’aire’ [Llu]. //Virar por la redonda ‘virar a favor del aire’ [Llu].
|
Del llat. uirare ‘virar’, de posible aniciu célticu (tlg 159; rgc 260) con presencia en castellán anque Corominas-Pas- cual consideren que ye verbu serondu y frutu del influxu fr. y portugués (dcech s.v. virar). De toes maneres virar apaez reforzáu col prefixu re- nel ast. revirar (cfr.) asina como en compuestos de verbu y nome como viralluellu (cfr.), viravuel- ta (cfr.). L’ast. tamién ufre un nome en rellación con virar, virador (cfr.), viradera (cfr.), virazón (cfr.); tamién viradel (cfr.), pero talmente abulta un préstamu ultrapirenaicu ensin diptongación o una variante de *virader(u). Un posible de- verbal de virar ye vira (cfr.) pues hebo conocese un partici- piu fuerte *viru, a, o que se caltién na combinación aumen- tativa güeyu virón, orixinariamente ‘güeyu torcíu, que vira’. Nominalizáu tamién se caltién virón ‘reborde’ (cfr.), esto ye, porque un reborde ye resultáu de virar, de retorcer, de dar la vuelta. Quiciabes una variante del ast. revirar, con perda de |
|
|
viráu, ada, ao* 📖: viráu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
//<i class="della">Castrón</i>(TEST)
|
viráu ‘castrón, cabrón’ [Aliste 100].
|
Del llat. uirātus, -a, -um (em s.v. uir, uiri), participiu del ver- bu uirare documentáu nes gloses na aceición de ‘tener la edá viril’ (abf), esto ye, ‘tener la posibilidá de procrear’. Desco- nozo si les llingües hispániques conocen continuador del citáu participiu pero nun atopo niciu nos diccionarios etimolóxicos peninsulares nin en rew. |
||
viravuelta, la 📖: viravuelta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<miravuelta [y Pi]. //viravolta [Eo].>(TEST)
|
Vuelta’l gatu [Pi. Pi (LBlanco). /Eo/].
|
Compuestu del verbu virar (cfr.) y del nome vuelta (cfr.). |
||
viraxe, el 📖: viraxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">viraje</i>(TEST)
|
[Lln].
|
Posible adautación del castellán viraje anque, estrictamente falando, podría ser creación asturiana con sufixu d’aniciu ul- trapirenaicu. |
||
virazón, la 📖: virazón🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cambios nel aire, na pesca, na mar [R]. Aire traidor y fuerte que sopla del norte al oeste [Llu].
|
Cfr. virar. |
||
vircha, la 📖: vircha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">¡La</i>(TEST)
|
vircha! ye esclamación fecha cuando se cuenta daqué que llama l’atención [Xx].
|
Podría tratase d’un eufemismu asitiáu na fala pa torgar dicir ¡Virxe! L’eufemismu deforma la pallabra como se pervé en ¡rediola! con rellación a ¡re-dios!, etc. |
||
“virgo” 📖: “virgo”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ye</i>(TEST)
|
la muller si e vidua o virgo s. xiii(or.) [FX/113]
|
|
Del nome llat. de uirgo, -inis ‘virxen’, ‘rapaza que nun co- noció home’ (em). El términu nun se caltevo por xeneralizase nel so llugar el continuador semicultu del acusativu virxe o virxen (cfr.). Con too sí quedaron nicios del emplegu de uirgo na aceición de ‘himen’ como da cuenta la formación derivada compuesta *desvirgadura → “desvilgadura” (cfr.). |
|
viri 📖: viri🏗️: NO ✍️: NO |
Nomatu que dan a los biliesgos o xente con otru defeutu vi- sual [Xx].
Regresivu familiar del ast. <i class="della">virolu </i>‘biliesgu’ (cfr.), quiciabes en rellación etimolóxica con <i class="della">virar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
viricuenciu, el* 📖: viricuenciu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///viricuencios [Lln].>(TEST)
|
Adornos, figures [Lln].
|
¿En rellación col ast. vera 1 ‘oriella’? |
||
virigüetu, el* 📖: virigüetu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<virigüeto [Cñ, Llu, Av (ppac)].>(TEST)
|
Mytilus edulis, muxón, cast. mejillón [Cñ (ppac)]. Pholas dac- tylus, folada, dátil de mar [Cñ (ppac)]. Cerastoderma edule, berberechu [Llu, Av (ppac)].
|
** |
||
virigüeyos, los 📖: virigüeyos🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
(TEST)
|
Mueques, visaxes [Lln].
|
D’una amestanza de verbu (virar) y nome (güeyos). |
||
viril, el 📖: viril🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<veril [Lln. Vv. Llg. Mi. PSil. JH].>(TEST)
|
Cristal perclaro y tresparente que se pon delantre de delles coses pa reservales o defendeles [JH]. 2. Custodia, cast. viril [Lln. Cg. Pa. PSil. VCid. JH]. Custodia pequeña que se pon dientro d’otra grande [JH]. 3. Lo más llimpio posible [Vv. Llg]: Aquello ye’l veril [Vv]: Ye un veril pa la casa [Llg]. //(Como) un viril ‘perllimpiu [Pa. Tox] y ordenáu’ [Llg]. ‘con munchu procuru, con munchu tientu’ [Md. Pr. Oc]. ‘perdelicáu, impertinente’ [Pr]. ‘irascible, quisquillosu’ [Tb]. //Como’l veril ‘de munchu valor, de muncha estima (dalgo)’ [PSil]. //Como un veril ‘(dexar) perllimpiu, percuriosu, per- guapu’ [Mi].
|
|
Del llat. beryllus (con delles variantes como berullus, etc.) ‘aguamarina, una piedra preciosa’ (em) con siguidores ro- mánicos (rew; deeh) que quiciabes llegue a nós con influxu foranu o cultizante a xulgar pel tratu del vocalismu y de la xeminada -ll-, ello en contraposición a brillu (cfr.) si ye que ye términu autóctonu. Con too nun sedría imposible almitir |
|
viriví, el 📖: viriví🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Nun</i>(TEST)
|
viriví ‘perlluéu, nun santiamén’ [Sb].
|
|
||
virixaxe, el 📖: virixaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Mueca [An].
<ident class="della" level="1"></ident>D’un encruz del verbu <i class="della">virar</i>(TEST)
|
(cfr.) col nome visaxe (cfr.).
|
|||
virocu, a, o 📖: virocu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><viroco [Ll]. viroque [Cb].>(TEST)
|
Biliesgu [Cb. Ll].
|
|
||
virola, la 📖: virola🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Abrazadera de metal, cuadrada, que suxeta’l pañu del gadañu al estil [VCid].
<ident class="della" level="1"></ident>D’un diminutivu de <i class="della">uiria, -ae</i>(TEST)
|
(cfr. bera), uiriola ‘brazaletín’ (em s.v. uiriae) per vía culta y con continuadores románicos (rew) ya dellos hispánicos (deeh; dcech s.v.virar).
|
|||
virolete, el 📖: virolete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><virulete [y Lln].>(TEST)
|
///
|
|
||
virón, ona 📖: virón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
//<i class="della">Güeyu</i>(TEST)
|
virón ‘güeyu biliesgu, viesgu’ [Oc].
|
Cfr. virar. |
||
virón, el 📖: virón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Reborde que se fai en dalgunes madreñes, imitando’l cosíu de la suela d’un zapatu, p’adornales y destacar la tapa [Cv].
|
Cfr. virar. |
||
virote, el 📖: virote🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Muyer caleyera [Lln]. 2. Persona mala [Ay]. //<i class="della">Yote</i>(TEST)
|
yote virote
|
dicíen les muyeres cuando persiguíen al so fíu [Ay]. Quiciabes d’una formación que parte del masc. llat. uir, uiri ‘home’ (em) con incrementación sufixal *-ōttus y sentíu pe- yorativu tresmitíu pel sufixu y pel fechu de llamar a una mu- yer con un términu que significa ‘home’. De toes maneres nun ha escaecese como contrapuntu esti vieyu testu tresmitíu per Isidoro de Sevilla [Etimologías xi, 2, 23 (apud em s.v. uir)]: feminas antiqui... uiras appellabant, unde adhuc permanent uirgines et uiragines. |
||
virtú, la 📖: virtú🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vertú [Cñ. Pzu. y JH. R].>(TEST)
|
Cast. virtud [Lln. Cg. Cñ. Md. Pzu. PSil. JH. R]. Poder, fa- cultá [Lln]. //Facer de la necesiá vertú [Ay]. ///Si val mun- cho la salú, non val menos la vertú [LC]. El trabayu y la vertú son padres de la salú [LC]. Lo que non ye trabayu non ye vertú [LC].
|
|
||
virolosu, a, o 📖: virolosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Con virueles [Ar].
|
Cfr. viruela. |
||
virolu, a, o 📖: virolu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><virolo [Os. Cb. Xx. Cñ]. +viruilu [y Cp. Oc]. +virulu/virola/ virolo [y Llg. Mi]. viruelu [y Oc].>(TEST)
|
Cast. bizco, biliesgu, viesgu [Os. Pa. Cb. Xx. Cp. Cñ. Ac. Llg. Mi. Ca. Ar. Tb. Vd. Vd. Tox. Oc. JH]: Tien un güechu viro- lu [Tb]: Yaran virolos de nacencia [Tb]. Tuertu d’un güeyu [Qu]. 2. Apocáu, tontu [An]: Ya un bon virolu [An].
|
b)
|
Del llat. uirtus, -ūtis ‘fuerza pura y simple’ → ‘virtú’ (em), de llargu espardimientu románicu (rew) ya hispánicu (deeh). Fónicamente pudo dase al llau del documentáu “uertud” un variante *vertúe que xustificaría la igua *vertúa → *virtuar d’u saldría’l compuestu desvirtuar (cfr.), evolución asemeya- da a la que s’alvierte nel continuador del llat. grus, gruis > grúe → grúa → *gru(d)ar (pe2: 240). |
|
virtuosidá, la* 📖: virtuosidá🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu suxeríu pola documentación:
<i class="della">Voi a contate otra cosa</i>/<i class="della">que, en verdad, pa dicella</i>/<i class="della">tembla</i>(TEST)
|
la vertusidad/porque concurre indurxencia [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 311-314)] Cfr. virtuosu, a, o.
|
|||
virtuosu, a, o 📖: virtuosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que tien virtú [Md].
Del llat. uirtuōsus, -a, -um, d’emplegu en San Agustín (em s.v. uir) per vía culta al caltener [w]. Dende <i class="della">virtuosu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.) féxose ast. virtuosidá (cfr.).
|
|||
viruela, la 📖: viruela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<veruöla [Cl].>(TEST)
|
Cast. viruela [Cl. Bi. Ri. Sd. Qu. Tb]. Viruela caprina (qu’ataca a los machos xóvenes de les cabres y oveyes) [On (R)]. //-as ‘enfermedá permala’ [Lln].
|
Del llat. serondu uariŏla, -ae ‘virueles’ (dlfac), con conti- nuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). L’ast. tamién conoz un abondativu fechu col continuador del suf. -ōsus, -a, -um, virolosu (cfr.). |
||
viruelu, el 📖: viruelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Vara fina [Qu].
¿D’un diminutivu del llat. <i class="della">uara,</i>(TEST)
|
-ae (em) > ast. vara (cfr.),
|
quiciabes *uarŏla ‘varina’, o creación analóxica masculina del ast. viruela (cfr.)? |
||
viruga, la 📖: viruga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Poliya de la madera [Tb (Oc)].
|
Cfr. virugu. |
||
virugu, el 📖: virugu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vurgu [PSil. Oc. Tor]. brugu [Mar. Bard].>(TEST)
|
Poliya de la madera [Qu. Tb]: Tien virugu la madera [Tb]. Carcoma [Qu]. 2. Cierta plaga de guxanos qu’acaba colos ár- boles, matos, tierres semaes [Oc]. Cocu especialmente de la fruta [Tor]. Cocu de los vexetales especialmente [PSil]. Pul- gón [Mar. Bard (= orugu)].
|
Del llat. serondu bruchus ‘especie de saltapraos’ (dlfac) tér- minu que tamién xustifica l’it. bruco, ‘oruga’, cast., port. a. brugo ‘pulgón’ (dcech s.v. brugo); con metátesis l’ast. vurgu, port. a. burgo, xunto a dalgún otru elementu hispánicu (deeh) y románicu (rew). L’ast. virugu ufre una vocal /i/ anaptítica pa favorecer la realización del grupu br- (cghla 230). Una creación analóxica femenina ye ast. viruga (cfr.). Sobro ast. virugu, viruga féxose’l verbu avirugar (cfr.). |
||
virulé 📖: virulé🏗️: NO ✍️: NO |
<{<i class="della">virolé</i>(TEST)
|
[dalla]}.> De cualquier manera [Lln]. //A la virulé ‘golpeáu (el güeyu)’ [Tb].
|
Del fr. bas roulé aplicáu orixinariamente a la manera de lle- var les medies (drae s.v. virulé). De toes maneres, na so refe- rencia al güeyu ye posible que s’alvierta l’influxu de (güeyu) virolu. |
||
viruta, la 📖: viruta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Forgaxa pequeña [Am (/<i class="della">h.orgaza </i>‘forga’). Tb (/<i class="della">forga </i>‘viruta grande’)]: <i class="della">Eso son virutas nun son forgas </i>[Tb]. Rizu de ma- dera que sal de la madera al cepillar [Tox]. //<i class="della">-as </i>‘virutes’ [Ar]. Quiciabes d’un deriváu del occ. <i class="della">viróutà</i>(TEST)
|
‘enrollar’ d’u vien tamién cast. viruta (dcech s.v. viruta).
|
|||
viruxu, a, o 📖: viruxu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que tien los güeyos torcíos (una persona) [Cn]: <i class="della">Dame muitu </i><i class="della">reparu</i>(TEST)
|
falar con él porque ya viruxu ya nun sabes pa ónde mira [Cn].
|
Quiciabes en rellación con virar (cfr.). Nun debe confundise con viruju ‘aire fríu’ [Tb. Cn (viruje)] que paez un crudu cas- tellanismu biruje o biruji ‘aire perfrío’ (drae) nin con birusu, a, o (cfr.). |
||
virxe, la 📖: virxe🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<virxen [Lln. Cl. Pa. y Tb. Md. Pzu. JH]. vírxene [Md].
///vírgenes [Oc]. virgen [/Eilao (Eo)/].>(TEST)
|
Cast. virgen [Lln. Cl. Pa. Tb. Md. Pzu. JH. /Eo/]. 2. La Vir- xe María [Xral. Tb. Md]. //vírxenes ‘árboles del llagar de si- //Pendientes de la Virgen ‘una planta’ [Tb].///
|
|
un crudu llatinismu dende’l nominativu, quiciabes eufemís- ticu o de respetu, que fux d’una rellación fónica col resultáu popular virga > verga (cfr.). Afitamos esto porque ye posible que’l vocalismu de uirginem portare una ĭ tónica, opinión que caltién García de Diego (deeh s.v. vĭrgo, -ĭnis), como fai ver el cat. verge y el resultáu popular ast. *uĭrgines > *vernes → vernas (cfr. berina 2) frente al semicultismu vírxines ‘árboles de llagar de sidra’ que vemos enriba (pe2: 471). |
|
virxinal 📖: virxinal🏗️: NO ✍️: NO |
<verxinal [JH].>(TEST)
|
Cast. virginal [Pzu]. Que pertenez a la virxe [JH].
|
Posible semicultismu lo mesmo que’l so deriváu virxinaleru y que virxinidá (cfr.) como yá apuntáremos (pe2: 473). |
||
virxinaleru, a, o 📖: virxinaleru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Virxinal [JH].
Posible semicultismu lo mesmo que <i class="della">virxinidá</i>(TEST)
|
y virxinal (cfr.) d’u sigue’l deriváu en -eru, a, o.
|
|||
virxinidá, la 📖: virxinidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cualidá de virxe [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">magar</i>(TEST)
|
perda la virginidat el forciador non deve casar con ela s. xiii(or.) [FX/117]
|
|
Del llat. uirginitas, -ātis (old), per vía semiculta al caltener el vocalismu átonu (pe2: 473). |
|
visantiar* 📖: visantiar*🏗️: SI ✍️: NO |
<visantear [Lln].>(TEST)
|
Ver con dificultá [Lln].
|
Quiciabes d’una formación en rellación col verbu *visar, un galicismu en cast. (dcech s.v. ver) con un participiu *visante → visantear. |
||
visaxe, el 📖: visaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////vixaxes [Oc]. ///visaje [Tb].>(TEST)
|
Xestu, mueca, espresión de la cara, xeneralmente non presto- sa [Ca. Tb]. Mueca, chisgu [Oc. /Mánt/].
|
|
||
visera, la 📖: visera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<viseira [As].>(TEST)
|
Vicesa, claraboya, tragalluz [JH].
|
2. Parte interior de la Cfr. viseru. veira, onde se mete la paya [As]. 3. Cast. gorra, visera |
|
|
viseru, el* 📖: viseru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<viseiru [Zardaín (Cv)].>(TEST)
|
Vicesa, ventana pequeña o furacu qu’abren en teyáu pa dar salida al fumu de la cocina [Zardaín (Cv)].
|
Posible formación dende’l verbu *visar ‘ver’ (cfr. visantiar) con suf. continuador de -ārius. Lo mesmo ha dicise del ast. visera (cfr.) con espardimientu semánticu. |
||
visiegu, a, o 📖: visiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<visiegu [Bi. Llg. Md. Pzu. JH. R. AGO]. +visigu/visiega/
visiego [Llg]. avisiego [V1830].>(TEST)
|
Mui fúnebre (un terrén) [Bi. Llg. JH. R]. Escuru, sombríu [Md. V1830]. 2. Que da al aire dominante (un terrén) [AGO]. 3. Serondu [Pzu. R]. Cfr. viesgu, a, o.
|
|||
visión, la 📖: visión🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">visión</i>(TEST)
|
[Ac. Tb]. 2. Pantasma, representación de dalgo que se ve o camienta ún que ve [Xral]: Ves visiones [Tb]. 3. Insignificancia, menudencia (en sentíu material o físicu) [Pr].
|
|
Del llat. uisio, -ōnis ‘actu de ver’, ‘facultá de ver’, ‘lo que se ve’ (old), per vía culta (deeh). Un compuestu podría ser la envisión (cfr.). |
|
visita, la 📖: visita🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vesita [Ac. Sb. y Tb. Mar].>(TEST)
|
Cast. visita [Ac. Sb. Tb. Mar] que se fai a la muyer acabante parir [Ar]. Cfr. visitar.
|
|||
visitación* 📖: visitación*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ouiesse</i>(TEST)
|
siempre en so monesterio uisitacion et correction [s.
|
|
Del llat. visitatio, -onis ‘actu de dexase ver’ (abf), per vía semiculta. |
|
visitar 📖: visitar🏗️: NO ✍️: NO |
<vesitar [Cg. Ac. Sb. Ll. y Tb. Sm. Tor].>(TEST)
|
Cast. visitar [Cg. Ac. Sb. Ll. Tb. Sm. Tor].
|
|
Del llat. visitāre ‘ver frecuente o davezu’, ‘visitar’ (old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh), per vía culta como tamién s’alvierte n’Alexandre: fuelos a vesitar (Alexandre 663). Per vía popular tenemos ast. vistar (pe2: 475) con un deverbal vista (cfr.). Un deverbal de visitar ye ast. visita (cfr.). |
|
“visllumbre” 📖: “visllumbre”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<i class="della">Acodigo al remedio que solía</i>/<i class="della">entrugando a Daniel, (…)</i>/ <i class="della">aquel</i>(TEST)
|
visllumbre, que la fantasía/-y traía yá dos dis emba- ranzada [BAúxa, Sueños (Poesíes 233-238)]
|
Posible encruz del ast. *visllume col cast. vislumbre (dcech s.v. lumbre) anque sedría discutible’l raigañu l’autoctonía de -mbr- nel oriente del dominiu (ghla §4.5.4.5). |
||
“visor” 📖: “visor”🏗️: NO ✍️: SI |
Nome d’oficiu conocíu pela documentación del dominiu en
llatín:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">concilium Sancti Iuliani sunt </i><i class="della">uisores</i><i class="della">(TEST)
|
auditores et confirma- tores 1151(or.) [ACL/265]; 1157(or.) [ACL/297]
|
Términu rellacionable col verbu *visar (cfr. visantiar) de la familia de formaciones feches sobro uisus, -us ‘aición de ver’ (dcech s.v. ver). L’ast. a. visor foi sustituyíu pol concurrente ast. a. veedor > ast. vedor (cfr.). |
||
víspora, {el/la} 📖: víspora🔤: , {el/la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el/la} |
<viéspera [Cn (MG). Tor. JH]. ///víspere [y Cg. Ca]. víspura [Tb. Sm. Md. As. Gr. Sl. Pr. Cv. Oc. Tor]. víspara [Lln]. vís- pere [Cb. y Cg. Sb]. vísper [Pa. Cb]. /////el víspora [Qu. Tb]. el
<ident class="della" level="1"></ident>víspara [Lln]. el víspera [Lln]. la víspere [Po]. la víspora [Lln. Pa. Cb. Cg. Sb. Tb. Gr. Pr. Sl. Tor].>(TEST)
|
Cast. víspera [Lln. Pa. Po. Cb. Cg. Ac. Sb. Ca. Ay. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. Md. PSil. As. Cn (MG). Sl. Ce. Cv. PVieya. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Tor. Mar. JH. R]. //Vísperes ‘cast. víspe- ras’ [Pa. Meré (vísparas). JH]./// reseruaron la taxacion dellas en si e mandaronla enplazar para las viespras 1318 [ACL-IX/253]
|
Del llat. uespera, -ae ‘l’atapecer’, ‘l’atardecer’, ‘la estrella del atardecer’ (em), con continuadores románicos (rew s.v. ves- per) que, por averamientu nel tiempu, pasa a referise al ‘día enantes’. Los nuesos datos actuales ufren dos tipos de resul- taos; a) diptongaos; b) con reducción del diptongu. Lo mesmo alviértese na documentación §a-b-c frente a §d-e con reduc- ción seronda y castellanizante daqué que tamién s’alvierte nel deriváu del llat. vespa y uespula (cfr. aviespa). El suf. átonu -era alterna fónicamente con otres soluciones lo mesmo que si se tratare del suf. átonu -ŭla (llaa 103). Semánticamente vese que la hora d’un determináu rezu acaba dando nome al rezu mesmu, güei castellanizáu vísperes, vísparas. Tamién el fechu de ser la viéspera lo anterior a la nueche xustifica que s’adelante na so referencia a la de ‘el día enantes’, ‘el tiempu enantes del día viniente’. |
||
vista, la 📖: vista🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sentíu de la vista [Xral]: <i class="della">Tovía</i>(TEST)
|
taba yo cola vista míu {sic} [Bi]. 2. Panorama, paisaxe [Xral]. 3. Regalu que se lleva a la muyer acabante parir [Ar (= visita)]. //Vista y presea ‘axuar o dote al casase’ [JH]. //-es ‘regalu de boda, consistente en maíz y otros frutos, que se fai a la casada y ésta va recoyendo de casa en casa’ [Cg. AGO]. //-as ‘ropes de la novia’ [Ar]. ‘oxetos que formen l’axuar de la novia’ [Mar] y s’asoleyen díes enantes de la boda pa que los vean les amistaes de los que se casen [Mar]. //Comprar las vistas ‘comprar la ropa que los novios llevarán puesta’l día de la boda’ [VCid]. //Dar vista a ‘avistar’ [Lln]. //Dir a vistas ‘dir a casa del futuru maríu a ver la so facienda enantes de casase’ [/Mánt/].
|
|
del llat. uisitāre ‘ver frecuentemente’, ‘visitar’ (old) con perda de la pretónica. Los exemplos docu- mentales que se conseñen enriba ufierten el procesu evolutivu del mesmu: nel grupu §a danse aquéllos qu’entá na llingua medieval apaez l’usu participial; nos exemplos de tipu §b per- vése la nominalización qu’entá se ye a ver na llingua de güei anque con destremaes lexicalizaciones; nel testu de tipu §c amuésase una situación intermedia en que se da neutraliza- ción en -o tanto pal femenín como pal masculín. Un diminu- tivu en -acula del nome tenémoslu n’ast. vistayas, vistachas (cfr. vistayes); dende vista tamién se fexo’l deriváu vistera (cfr.). Pero del citáu llat. uisitāre ‘ver frecuentemente’, ‘visi- tar’ (old) siguió’l verbu ast. vistar (cfr.) y avistar (cfr.) que fai referencia non sólo a ‘ver’ sinón a ‘visitar’ (pe2: 473). Semán- ticamente alviértese en vista, en derivaos, el pasu ‘visita’ → ‘regalu’ por ser el regalu un compañeru cuasimente obligáu en determinaes visites. |
|
vistada, la 📖: vistada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Vistazu, güeyada [Tb]. Deverbal de <i class="della">vistar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
vistar 📖: vistar🏗️: NO ✍️: NO |
Pidir y recoyer les vistes [Cg].
Del llat. uisitāre ‘ver frecuentemente’, ‘visitar’ (old), con perda de la pretónica frente al ast. <i class="della">visitar </i>(cfr.) que ye un ni- diu cultismu al caltener la intertónica y la -t- (pe2: 475). Un compuestu ye ast. <i class="della">envistar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
vistayes, les* 📖: vistayes🔤: , les* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: |
<vistayas [Cv]. vistachas [Cn (Flórez)].>(TEST)
|
//Ir a vistayas ‘dir los padres o familiares d’un mozu a averi- guar los bienes que la moza que vive lloñe pue aportar como dote al matrimoniu, enantes de formalizar compromisos (pela parte de so, los parientes de la moza faen otro tanto) [Cv]:
|
|
cfr.) al que se-y amiesta el con- tinuador diminutivu del suf. -acula > ast. -aya [o -acha na fastera B-D del asturianu (pe2: 475)]. |
|
vistera, la 📖: vistera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Vicesa, claraboya [AGO]. Llucera [AGO].
|
Cfr. vista. |
||
vistidura, la 📖: vistidura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vistiúra [Ay]. vestiúra [Ay].>(TEST)
|
Cast. vestidura [“de Valdés al Eo” /Eo/]. Atuendu, traxe [Lln].
|
|
Vistíos llargos y solemnes [Ay]. 3. Vistimenta estrafalaria [Ay]. |
|
vistimenta, la 📖: vistimenta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vestimienta [Cg. Ay. JH]. vistimienta [Llg. Ay].///<ident class="della" level="1"></ident>//vesti- menta [y Tb].>(TEST)
|
Cast. vestimenta [Llg. Tb], atuendu [Cg. Tb]. 2. Vistíos llar- gos y raros [Ay]. 3. Vistíos d’ilesia [Ay]. //Vestimientes ‘ves- timenta’ [JH].
|
para ayuda a una vestimenta la media nata a mi perte- nesçiente 1442 (c.) [ACL-X/280]
|
Cfr. vistimentu. |
|
vistimentu, el 📖: vistimentu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vestimentu [JH]. /////vestimentos [Pa. Sb].>(TEST)
|
Cast. vestimenta [JH]. //-os ‘vistimenta, vistíos’ [Sb]. ‘vistíos estrafalarios’ [Pa].
|
|
Del llat. uestimentum ‘vistíu’ (em), con continuadores d’esta familia en llingües romániques (rew s.v. vestimĕntum) ya hispániques (deeh s.v. vestimentum; dcech s.v. vestir; delp s.v. vestimenta; gvga s.v. bestimentos; declc s.v. vestir). Nel casu ast. apaecen resultaos de tipu cultu (ensin diptonga- ción) cuando se trata del masculín. Pero nes nueses llingües tamién se dan continuadores del pl. uestimenta > ast. visti- menta (cfr.) anque agora la documentación y la fala moderna amuesen resultaos tamién diptongaos (vestimienta) que son niciu del calter popular de la evolución. Con too fai falta al- mitir dos observaciones: a) la documentación medieval, por cuenta la so tradición escrituraria, munches vegaes ye reti- cente a ufiertar la diptongación y les muestres de que nós disponemos non siempre ufren el testimoniu d’unes llectures paleográfiques esixentes; b) entá güei n’ast. ye posible atopar dalgún restu de la vieya non diptongación de ĕ tónica delan- tre de nasal que podría ser niciu d’un fenómenu más espardíu como se pervé nel casu de ŏ tónica + nasal (ghla §3.1.7.4). Semánticamente vistimentu paez aludir a un conxuntu o xe- néricu ‘los vistíos’, ‘el conxuntu de vistíos’; daqué asemeyao ha afitase de vestimienta (o vistimenta), como correspuende a un primitivu neutru plural llueu asociáu al femenín de la 1ª declinación. De toes maneres, tamién la documentación medieval (cfr. vistimenta §b) da anuncia de que ye posible almitir una referencia a lo contable. |
|
vistir 📖: vistir🏗️: NO ✍️: NO |
<vistir [Lln. Pa. Cb. Cg. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. Cd. Pr. Tox. /Eo. Mánt/. R]. vestir [y Ay. y Tb. y Md. PSil].>(TEST)
|
Cast. vestir [Lln. Pa. Cb. Cg. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. Cd. Pr. Tox. /Eo. Mánt/. R]. Dar a otru vistíos pa que se cubra [Md]. Cubrir, guarecer [Md]. 2. Adornar [Md]. Adornase con ropa [PSil]. 3. Vistir con gustu, fachendosa- mente [Sr. Tb]: Esa nun viste nada [Tb]. 4. Paecer, aparentar [Tb]: Eso nun visti pero lo del outru visti muchu [Tb]. //Vistise de ‘disfrazase de’ [Tb]: Vístite de mucher, nin [Tb]. //Vistise de mariniega ‘vistise d’asturiana’ [Pa]. ///Comer al mio gustu y vistir al del vecín [LC]. Non te mando vistite pero ahí te pongo la ropa [LC].
|
con candela encendida ¬vestidos ¬ cennjdos por gardar me- jor rreligion 1382 [MC-I/198]
|
Del llat. uestire ‘vistir’ (em), panrománicu (rew) ya panhis- pánicu (deeh s.v. uestīre). Son posibles compuestos del tipu revistir (cfr.), desvestir (cfr.), esvistir y desenvistir (cfr.). |
|
vistíu, el 📖: vistíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vestíu [Ac. Sr. Ay. y Tb. y Md. y Cd. JH]. vistidu [Ac]. ves- tidu [Xx. Sr].>(TEST)
|
Cast. vestido [Lln. Pa. Cg. Xx. Ac. Llg. Sb. Ca. Ri. Tb. Md. Cd. Pr. JH] de muyer [Lln. Vv. Ac. Sr. Ay. Tb. Xral]. ///El vestíu dell criáu diz quian ye so amu [JH].
|
|
||
vistor, el 📖: vistor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Alcalde rural [Pzu]. Alcalde de barriu [Cn (M, F). An]: <i class="della">Tóca- </i><i class="della">me ser el vistor </i>[An]. 2. Representante nos pueblos del alcalde de barriu [As (Cruce)]. 2. Ayudante del alcalde de barriu cola función fondera de buscar agospiamientu a los probes que vi- siten el pueblu [Md. Oc]. Celador, persona invistida de cierta autoridá en cada <i class="della">braña</i>(TEST)
|
o pueblu pa llamar a xunta a los veci- nos, señalar la casa d’agospiamientu de los probes, etc. [Cv]. Emplegáu del Ayuntamientu que tien por misión dalgún tipu de vixilancia [Tb. Sm]. Home d’orde [Cn (M)].
|
|
||
visu, el 📖: visu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><viso [Cñ]. vixu [y Vv].>(TEST)
|
Cast. viso [Pa]. Rellumu de la lluz [Cl. Vv] nuna superficie [Vv (i)] nuna tela [Pa. Sr]: Esti vistíu h.az munchos visos [Pa]. “Representación, personalidad, chillón (de los colores)” [Lln]. 2. Tira d’una tela que brilla por tar más gastada [Sr].
|
|
||
visualidá, la 📖: visualidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Visión, vista [Md]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
nublina quitóume la visualidá [Md].
|
Cfr. visu. |
||
visvás, {¿?} 📖: visvás🔤: , {¿?} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {¿?} |
(TEST)
|
Muyer ensin gracia [Lln].
|
** |
||
visveo, el 📖: visveo🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">veo-veo</i>, xuegu de neños pa qu’ún acierte lo qu’otru ta viendo; entama ún diciendo: -<i class="della">Vis</i>(TEST)
|
veo, a lo que respuende l’otru:-¿Qué ves? (y sigue’l diálogu a ver si se da cola contes- tación afayadiza [Tb]).
|
Etimolóxicamente’l nome del xuegu llógrase coles pallabres con que s’entama. |
||
vitalidá, la 📖: vitalidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Viveza, puxu, actividá, eficacia de les facultaes físiques o mentales [Md].
|
Posible adautación del cast. vitalidad (dcech s.v. vivo). |
||
vitola, la 📖: vitola🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Holcus</i>(TEST)
|
lanatus [Tb]. Cierta planta [Qu]. 2. Traza, aspeutu, facha d’una persona, cosa, asuntu, etc. [Sr. Sm. Tox]. 3. Mal aspeutu, mala facha [Pr]. 4. Ensambladura, mozqueta de la trabanca pa encaxar nella un poste o patu [Min]. 5. Basa (sic) p’acoplar una mamposta na mina [Ri]. 6. Plantiya en que se señalen los mididores de los ferraxes necesarios pa facer un barcu [Llu]. 7. Palu claváu como moyón [Lln]. 8. Aniellu de papel qu’arrodia’l puru cola marca del mesmu [Xral]. //Facer vitola ‘compaxinar’ [Ay]. //Tener vitola ‘compaxinar’ [Ay]. D’un diminutivu
|
del llat. uitta, -ae ‘cinta o banda que val pa encontar el pelo’. Ente los derivaos de uitta almitiríamos: a) llat. *uĭttŏla (em) que per vía semiculta sedría responsable del actual *[bitóla]; b) *uĭttula que pasare a la llingua fala- da nuna dómina seronda con llectura arromanzada *[bitúla] (cfr. vitula); c) *uĭt(t)ula > *[bédola] semicultu antecedente de → *bél’da → benda que xustificaríen los continuadores hispánicos de tipu venda (deeh) anque ast. venda 2 (cfr.) suel tenese por goticismu como Corominas-Pascual proponen des- autorizando los datos de García de Diego (dcech s.v. venda). |
||
vitrola, la 📖: vitrola🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Gramófonu, fonógrafu [Ca].
|
Del nome d’una marca comercial fundada a principios del s. xx (“Victrola”) que fabricaba reproductores musicales. |
||
vitrueya, la 📖: vitrueya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Molva, pexe de mar [Cñ].
|
Cfr. molva. |
||
vitula, la 📖: vitula🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{Documentáu ensin acentu, <i class="della">vitula</i>(TEST)
|
[JH]}.> otra cosa igual [JH].
|
Cfr. vitola. Plancha o tabla p’aplantiyar [JH]. Midida que val pa sacar |
||
viudar 📖: viudar🏗️: NO ✍️: NO |
</b>Enviudar [Cl]. Cfr. <i class="della">viudu,</i>(TEST)
|
a.
|
|||
viudedá, la* 📖: viudedá🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. vildade.
|
|||
viudu, a, el/la 📖: viudu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<viúo/a (<i class="della">sic</i>) [Sb]. viúu/viúa [Ay]. /////vieuda [Llomb].
/////vilba [V1830. DA. JS]. vilda [JH. R]. vilta [R].>(TEST)
|
Cast. viudo, a [Lln. Sr. Tb. Sb. Ay. Llomb. V1830. DA. JH. R. JS. AGO]. {Hai tamién usos axetivos de viudu, a, o}. ///Fíu de viuda mal criáu o mal acostumbráu [Fabriciano].
|
la viuda que casar peche diez sueldos por çuecos [1313- 1324] [FRLeón/291]
|
Del llat. viduus, -a, -um ‘priváu de’, ‘viudu’ (em), panrománi- cu (rew) ya con resultaos hispánicos (deeh); nel dominiu ástur vense resultaos axetivos de tres (-u/-a/-o) o dos terminaciones (-u/-a) y nominales: a) de tipu llatín (§a); b) de tipu viuda, |
|
viva, la 📖: viva🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><vida [Lln].>(TEST)
|
//-es ‘llendres’ [Cñ. Ar, As (bibas)]. ‘embrión y cría del pioyu’ [Ca]: Tien los pelos llenos de vives [Ca].///
|
|
||
vivales, el/la 📖: vivales🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Espabiláu [Ay. Tb]: <i class="della">Ye</i>(TEST)
|
un vivales [Tb]: Ye una vivales [Tb].
|
Cfr. vivu, a, o. |
||
vivecer 📖: vivecer🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><avivecer [Ay].>(TEST)
|
Alitar [Lln]. Reanimase, espabilar [Ay].///
|
|||
vivera, la 📖: vivera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
viveru, el 📖: viveru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><viveiru [Pzu. Tox. /Eo/]. vivero [Lln (S). Llu].>(TEST)
|
Cast. vivero [Pzu. Tox. /Eo/]. Pindal [Lln (S)]. 2. Sitiu onde hai vives o llendres [JH]. 3. Dispositivu de madera, asemeyáu a una chalana pequeña con una tapadera (pa guardar el mariscu vivo a la vera’l mar esperando una bona venta o pa tener el bocarte preparao como cebu) [Llu]. 4. Criaderu de mariscu [Lln].
|
|
Del llat. uiuārius ‘llugar u guarden vivo’l mariscu’ (em) o del neutru uiuārium ‘viveru’ (em) ‘sitiu onde viven guardaos de- llos animales’ (old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). Quiciabes del neutru plural uiuaria siguiría ast. vivera ‘guarida de coneyos’ (pe2: 477). |
|
vivez, la 📖: vivez🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<viveza [Ac].>(TEST)
|
Cast. viveza [JH].
|
Cfr. vivu, a, o. |
||
vividor, ora 📖: vividor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<vivior/viviora/vivioro [Llg].>(TEST)
|
Que vive [Md]. Que-y presta vivir bien [Md].
|
2. Mui trabayador [Llg]. Que se fexo a sí mesma trabayando (una persona) [Llg]. Cfr. vivu, a, o. |
||
viviegu, a, o 📖: viviegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que vive muncho [V1830]. 2. Vivu, revolvín [AGO].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Los</i>(TEST)
|
grandes de Castía/comen y beben bien, y son viviegos
|
|
Cfr. vivu, a, o (pa l’aceición §1). Cfr. chiflar (pa l’aceición §2). |
|
vivienda, la 📖: vivienda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Xéneru de vida, mou de vivir [JH].
|
2. Casa, edificiu onde se vive [Ac]. Cfr. vianda. D’un xerundiu de uiuere, *uiuenda ‘con que o en qu’ha vivi- se’ con dellos resultaos románicos (dcech s.v. vivo). |
||
viviente 📖: viviente🏗️: NO ✍️: NO |
Habitante, poblador [Md]. //<i class="della">Nun</i>(TEST)
|
había cosa viviente [Ay].
|
|
cfr.) con usu axetivu anque podría nominalizase, como pasa con nacida na amestanza cosa nacida. |
|
vivir 📖: vivir🏗️: NO ✍️: NO |
Tener vida, vivir [Xral]. 2. Vivir nun sitiu [Cg. Bi. Sd. Qu. Tb.
Md. PSil]. 3. Durar les coses [Md]. 4. Pasar la vida [Md]. 5.
Vivir bien, a lo grande [Md]. 6. Afayase a les circunstancies pa llograr conveniencies [Md]. ///<i class="della">Si</i>(TEST)
|
quies vivir sanu faite vie- yu pronto [LC].
|
|
Del llat. uīuere ‘vivir’ (em), panrománicu (rew), a diferencia de avivar (cfr.) qu’esixe partir de vivu, a, o (cfr.). L’ast. vi- vir, qu’almite nominalización (cfr. el vivir), opónse a morrer pero tamién, en dellos sitios, al ast. morar darréu qu’ésti tien un usu más curtiu, restrinxíu a ‘vivir nuna casa, nun sitiu’. Un compuestu ye ast. esvivir (cfr.). Tamién ye compuestu col siguidor de trans-, ast. tresvivir (cfr.). L’ast. envivecer (cfr.) esixe partir d’un incoativu compuestu de uiuescere (em s.v. uiuo) o vivecer (cfr.) con anteposición de en-. |
|
vivir, el 📖: vivir🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
El vivir, la vida [Xral]. //<i class="della">Pol</i>(TEST)
|
vivir ‘con gran intensidá y positi- vamente’ [Tb. PSil]: Prestóume pol vivire [PSil]. Cfr. vivir.
|
|||
vivu, a, o 📖: vivu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">vivo</i>(TEST)
|
[Xral. Ac. Ay. Ri. Tb. PSil]. 2. Astutu, miráu [Sm]. Hábil, activu, vital (daquién) [Llg]. Espabiláu [Ri. Tb. PSil]: Ésa ya mui viva [Tb]. //Eso pasa a los vivos dizse cuando daquién se quexa d’una contrariedá [Lln].
|
|
Del llat. uīuus, -a, -um ‘vivo’ (old), panrománicu (rew) que se caltién como axetivu y como nome, con continuador nel ast. vivu (cfr.), viva (cfr.) anque ye verdá qu’en llat. yá conocíen el nome uiuum, -i ‘lo vivo’ col correspondiente pl. uiua ‘les co- ses vives’ (em s.v. uiuō) que podríen xustificar dafechu l’ast. el vivu (cfr.), la viva (cfr.) cola variante vida. Dende ast. vivu féxose viviegu, a, o (cfr.) lo mesmo que’l dacuando sinónimu vividor (cfr.) como tamién paez entender Sánchez Vicente (2014: 60); tamién l’ax. nominalizáu vivales (cfr.) invariable |
|
vivu, el 📖: vivu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><vivo [Llu].>(TEST)
|
|
|||
vixar 📖: vixar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Facer pucheros al ximir [AGO].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes del llat. uexare ‘axitar’, ‘inquietar’, ‘atormentar’, ‘atacar’ (em); ‘usurpar’ (old), con dalgún continuador romá- nicu (rew) y, ente ello, el cast. <i class="della">vejar</i>(TEST)
|
del mesmu aniciu (deeh; dcech s.v. vejar; pe2: 477).
|
|||
vixilancia, la 📖: vixilancia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
vixilante, el 📖: vixilante🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><el vixilante [Ri].>(TEST)
|
|
|||
vixilar 📖: vixilar🏗️: NO ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>vegilar [Sm].>(TEST)
|
|
|||
vixilia, la 📖: vixilia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vexilia [Ca].///<ident class="della" level="1"></ident>vegilia [Ay. Sm]. vigilia [Sb].>(TEST)
|
Cast. vigilia [Lln. Cb, Ay. Md. Pzu. As. /“de Valdés al Eo” /Eo/. JH]. Viéspera de festividá en que s’ayuna [Ay. JH]. 2. Ayunu [Md]. 3. Día de nun comer carne [Tb. Sm] en cuares- ma [Ca]: Güei cómese de vixilia ya mañana ya tamién vixilia [Tb]. //De vigilia ‘redondos y grandes (fréjoles)’ [Sb].
|
|
Del llat. uigilia, -ae ‘aición de velar’ (em s.v. uigeo; abf), per vía semiculta frente al popular vela (cfr.). |
|
vixilón, ona 📖: vixilón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Mirón, que siempre vixila [Md].
|
2. Qu’ayuna en casa pa far- tucase llueu na ayena [Md]. Cfr. vixilar. |
||
vixiriga, la 📖: vixiriga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vixiriga [Cn. An]. /////vichiriga [Tb. Sm. Bab. Cv. Oc]. ve- cheriga [Pzu]. vuchariga [Gr].>(TEST)
|
Vexiga [Sm. Md. Cv. Pzu. Oc] del gochu [Tb. An. Gr]. Vexiga o bolsa de la orina [Md. Cn]. 2. Vexiga que se pon a curar pa guardar nella l’untu, la manteca (del gochu) [Bab].
|
L’ast. vixiriga (y variantes) paez que fai falta entendelo como resultáu d’una riestra d’influencies y compromisos ente tér- minos destremaos del ast. vexiga (cfr.). Sobro vixiriga foron posibles usos axetivos (cfr. vixirigu) asina como’l deriváu vi- xirigueiru (cfr. vixirigueru). |
||
vixirigu, a, o* 📖: vixirigu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<vichirigu [Sm].>(TEST)
|
De curtiu xuiciu o sentíu (una persona) [Sm].
|
Cfr. vixiriga. |
||
vixirigueru, el* 📖: vixirigueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vixirigueiru [An].>(TEST)
|
Aguilanderu que per antroxu llevaba la vixiriga {colos rega- los} [An].
|
Cfr. vixiriga. |
||
vixorderu, a, o 📖: vixorderu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<vixordera [Lln]. {<i class="della">bixorderu,</i>(TEST)
|
a, o [dalla]}.> Nomatu que se da, reprendiéndolu, al rapaz revolvín y ensin xacíu [Cg. AGO]. 2. Afalagador, combayón [AGO]. 3. Ciertu piropu afalagador [Lln (= vixorduela)]. Si A’questa vixordera y otres tales les pasaren al riu de la plata, quicias foren menores ñuestros males [Coronación Carlos iv 183]
|
Ye pallabra que paez pertenecer a la familia del ast. vixar (cfr.), del llat. uexare ‘axitar’, ‘inquietar’, ‘atormentar’, ‘ata- car’ (em); ‘usurpar’ (old), con continuadores románicos (rew s.v. věxāre) ya hispánicos (deeh s.v. vexare; dcech s.v. vejar). Ye posible que debamos averar a esti verbu l’ax. vixorduelu, a, o (cfr.) y el nominalizáu vixorduela (cfr.) onde paez alver- tise un encruz cola familia de bilordiu (cfr.) cola amestadura d’un suf. continuador del llat. -ŏlus, -a, -um. |
||
vixorduela, la 📖: vixorduela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Ciertu piropu afalagador [Lln (= vixordera)]. Cfr. <i class="della">vixorderu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
vixorduelu, a, o 📖: vixorduelu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Xuguetón [AGO]. 2. Temprana [AGO]. Cfr. <i class="della">vixorderu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
vixota, la 📖: vixota🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sexu de la muyer [Ca (LBlanco)].
Quiciabes del neutru plural llat. <i class="della">uiscus,</i>(TEST)
|
-eris, esto ye, uīscera ‘partes internes del cuerpu’, ‘entrañes’ (em), ‘senu de la madre’, ‘carne d’una muyer’ (dlfac) → *víxera → *víxa- (r)a (como “camera non cammara” del Appendix Probi) →
|
*vixa al que se-y amiesta un sufixu despeutivu o aumentativu *-ōtta > -ota (pe2: 477). |
||
vixu, el 1 📖: vixu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cfr. <i class="della">bixu</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
vixu, el 2 📖: vixu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<//vixín [/Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Peu [Lln] que güel mal [Vv].
|
Peu ensin ruíu, ciscu [Lln. /Eo. Mánt/]. Del llat. uĭssium, -i ‘peu ensin ruíu, ciscu’(em) del que nun conseñen siguidores nin rew, nin deeh; Corominas-Pascual parten del llat. vg. *uissinum ‘peu’ pa xustificar cast. bejín (dcech). L’exemplu asturianu podría aconseyar almitir un za- rramientu de la ĭ tónica pol influxu a la yod de -ssj-. L’ast. conoz un compuestu *revixín (cfr.). |
||
viyar 📖: viyar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Retozar (sic) el perru, el gatu [AGO].
|
Cfr. vidacu, el. |
||
viyuela, la 📖: viyuela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Páxaru imaxinariu de cantu prestosu [Sb]: <i class="della">Cantar como una </i><i class="della">viyuela</i>(TEST)
|
[Sb].
|
Cfr. vigüela. El nome del páxaru, d’acoyelu, ha entendese como *‘páxaru que cantando asemeya a la viyuela o vigüela’. |
||
viz* 📖: viz*🏗️: SI ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">avés.</i>(TEST)
|
||||
vizcaín, ina, ino 📖: vizcaín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<vizcaína [Cl]. vezcaín [Tb].>(TEST)
|
De Vizcaya [Xral]. Vascu [Lln]. 2. Tipu de castaña [Cl]. { 3.
|
|
(Doc.). Tipu de mazana}. |
|
vizcondáu, el 📖: vizcondáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">vizcondado</i>(TEST)
|
[JH].
|
In uilla uocabulo [Nome de llugar] 931(or.) [SV/42 (DO ix- x)]
|
||
vizcondesu, a, el/la 📖: vizcondesu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
Cast. <i class="della">vizconde </i>[JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible castellanismu (dcech s.v. conde) anque con un suf. que fai ver una creación analóxica dende’l femenín (cfr. <i class="della">con- </i><i class="della">desu</i>(TEST)
|
& conde & “bizconde/biscomdessa”).
|
|||
vizcortu, el 📖: vizcortu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Quiebra qu’inutiliza’l llargor d’una pieza de madera o de pie- dra [R].
<ident class="della" level="1"></ident>¿En posible rellación con <i class="della">biscortar</i>(TEST)
|
(cfr.)?
|
|||
vizneru, el* 📖: vizneru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">XII</i>(TEST)
|
uicinarios de lino et VI relias 917(or.) [ACL/71]
|
|
||
vizosu, a, o* 📖: vizosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Pelagius</i>(TEST)
|
Uizoso 1164 (s. xiii) [MB/195]
|
|
||
vocable, el 📖: vocable🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Pallabra, voz gramatical [Ri]: <i class="della">Acuérdome del.les veces que </i><i class="della">me</i>(TEST)
|
sal cualquier vocable y después nun m’acuerdo [Ri].
|
b)
|
||
vocencia 📖: vocencia🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Vuecencia [JH].
|
Reducción fónica de la fórmula de tratamientu vuestra exce- lencia (dcech s.v. vos). |
||
voceres, el/la 📖: voceres🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<voceras (<i class="della">sic</i>) [Xx]. vuceras [Sm. PSil. Cd. Cv. Vd.>(TEST)
|
Cast. voceras [Ac].
|
Individuu alborotador [Sm. Cd. Cv], cha- rrán [Xx. Ay. PSil. Vd]. Cfr. voceru, a, o. |
||
vocería, la 📖: vocería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//voceiría [Eo].>(TEST)
|
Cargu de llevar la voz d’otru o de defender los sos intereses [JH]. {2. (Doc.). Cast. vocería, gran número de voces [/Eo/]}.
|
|
Cfr. voceru, a, o. |
|
voceriar 📖: voceriar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Dar voces o gritos [Ce].
|
Cfr. voceru, a, o. |
||
vocerón, ona 📖: vocerón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<b class="della">vocerón,</b>(TEST)
|
ona Vocingleru [Pa].
|
Cfr. voceru, a, o. |
||
voceru, a, o 📖: voceru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<voceiro [“De Valdés al Eo” /Eo/]. +vociru [Ay].>(TEST)
|
Que da munches voces [JH].
|
2. Que fala muncho [/Eo/]. 3. Que lleva la voz cantante [Ay]. D’una formación iguada sol fem. llat. uox, uōcis ‘voz’ (em), quiciabes *uociārius ‘que tien la voz (d’otru)’ → ‘que fala en nome d’otru’, llueu nominalizáu en voceru ‘abogáu’ (cfr.). El términu (pe2: 478) documéntase llargamente dientro y fuera del dominiu (FSalamanca 103: Alexandre 100). Sobro voceru (→ voceres) féxose l’aumentativu vocerón (cfr.) asina como’l verbu voceriar (cfr.); en rellación etimolóxica ta tamién vo- cería (cfr.). |
||
voceru, el 📖: voceru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Abogáu [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dallos</i>(TEST)
|
uozeru quien razone so pleyto per so costo dellos
|
|
Cfr. voceru, a, o. |
|
vociar 📖: vociar🏗️: NO ✍️: NO |
<vuciar [Ri. Cd]. vuceixar [Md].>(TEST)
|
Dar voces [Lln. Pa. Cg. Llg. Ca. Ll. Ri. Md. Cd. R. VCid]. 2. Emitir soníos los animales [Cl].
|
|
cfr. vocin- glar), o iguáu sol ast. voz. Sol deverbal fuerte fórmase tamién el nome vociatu ‘aición de vociar’ (cfr.) con un sufixu -atu frecuente n’asturianu como de cuspiu → cuspiatu, tus → tu- siatu, etc. (pe2: 478). L’ast. emplega tamién el verbu com- puestu de ex- → esvocexar ‘vociar’ sobro vocexar (cfr.). |
|
vociatu, el 📖: vociatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición de <i class="della">vociar</i>(TEST)
|
[Lln].
|
Cfr. vociar. |
||
vociella, la 📖: vociella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Voz, glayíu [JH]: <i class="della">Ell to cura tien gran vociella </i>[JH]. //<i class="della">A vo- </i><i class="della">cielles</i>(TEST)
|
‘a voces’ [JH].
|
Quiciabes d’un diminutivu del fem. llat. uox, uōcis ‘voz’ (em) → *uocĕlla a lo meyor con aniciu paralelu al diminutivu uōcula ‘voz débil’ (em). Sobro vociella hebo facese’l verbu vociellar (cfr.). A la mesma familia pertenez ast. vocielladura (pe2: 479). La voz vociella ta averada a la so homófona bocie- lla (cfr.) polo que, dacuando, podríen dase interferencies ente dambes, especialmente tratándose de los verbos vociellar y bociellar (cfr.). Ente los términos en rellación con vociella, JH conseña dellos que podríen tenese por duldosos como vo- ces asturianes: vociellador/ora ‘voceador’, vociellería ‘voce- ría, vocinglería’, vocielleru/a ‘que da munches voces’. |
||
vocielladura, la 📖: vocielladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">vocielladura,</b>(TEST)
|
la Aición de vociar [JH].
|
Cfr. vociella. |
||
vociellar 📖: vociellar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Vociar [JH]. Dar voces [JH].
|
Cfr. vociella. |
||
vocinglar 📖: vocinglar🏗️: NO ✍️: NO |
<vucinglar [Ri. Qu. y Tb. Sm].>(TEST)
|
Dar voces, glayar [Ri. Qu. Tb. Sm].
|
D’un posible entecruz serondu del llat. uocitāre ‘tener el vezu de llamar’ (em) > *vocidar → vociar (cfr.) y del resul- táu semicultu dende uōcula ‘tonu de voz’ (em s.v. vox) → *uoculāre > *vog’lar, esti verbu con continuadores sudita- lianos (rew). Con un deverbal vocingle (dende l’infinitivu) y vocinglu (cfr.) fexéronse formaciones axetives con sufixu vocinglón, vocingleru. L’ast. vocingleru nun paez que deba entendese dende’l llat. uociferarius (deeh; dcech s.v. voz) como diximos (pe2: 479). |
||
vocingle, el* 📖: vocingle🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vucingle [Qu].>(TEST)
|
Vocería, baturiciu [Qu].
|
Deverbal de vocinglar (cfr.). |
||
vocingleru, a, o 📖: vocingleru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><vucingleiru [y Tb]. +vocingliru [y Llg. Ay]. +vucingliru/vu- cinglera/vucinglero [Ri].>(TEST)
|
|
|||
vocinglón, ona 📖: vocinglón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><vucinglón [y Tb. Sm. y Pr. y Cv]. vocinglón/ona/ono [Llg]. vucinglón/ona/ono [Ri].>(TEST)
|
|
|||
vocinglu, a, o 📖: vocinglu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Que vocingla [Tb]: <i class="della">¡Qué</i>(TEST)
|
voncinglu yas, nin [Tb].
|
|
||
vogamientu* 📖: vogamientu*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación col significáu de ‘lla- mada’, ‘convocatoria’:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">hio</i>(TEST)
|
devo a ir a so vogamento o al vostro e complirvos
|
|
||
“vogar” 📖: “vogar”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">uilla</i>(TEST)
|
que nucupant uogare Ripasecca 1032(or.) [ACL/4]
|
|
||
voitu, a, o 📖: voitu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Vacíu, ensin carga (un barcu) [JH]. //<i class="della">Barcu</i>(TEST)
|
voito ‘barcu ensin carga’ [R. AGO].
|
|
Del llat. *uǒ(c)itus ‘vacíu’ con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh s.v. *vŏcitus) que yá propunxere Menéndez Pidal en 1920 (rfe 7: 22; deeh). L’ast. conoz un deverbal masculín voitio (cfr. voitu) anque la definición paez poco precisa. |
|
voitu, {el}* 📖: voitu🔤: , {el}* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<voitio [Cñ].>(TEST)
|
Llastre [Cñ].
|
Cfr. voitu, a, o. |
||
volada, la 📖: volada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<volaa [Sb]. vulada [Md].>(TEST)
|
Vuelu [JH]. Aición de volar [Cb]. Vuelu curtiu de los páxaros [Md].
|
2. Vuelta [Sb]. //Dar una volada ‘dar una vuelta pel pueblu pa distraese daqué y ver lo que pasa’ [Oc]. //De volada ‘al instante, apriesa’ [Xx]. Cfr. voláu. |
||
voladiella, la 📖: voladiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
la voladiella dizse de los páxaros volantones [Mar].
|
D’un dim.de volada (cfr.) al que se-y amiesta’l continuador del suf. diminutivu -ělla > -iella. |
||
voladizu, el 📖: voladizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">voladizo</i>(TEST)
|
[Pa. Cd].
|
Formación llograda dende’l precedente del ast. voláu (cfr.) cola amestadura del continuador del suf. -īcius (old), lo mes- mo que sobro pan → panizu, paya → payizu, etc. |
||
volador, el 📖: volador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vulador [Md. Pzu. An. Cd]. volaor [Llg. Ay. Ri].>(TEST)
|
Cast. cohete [Llg. Ay. Ri. Tb. Md. Pzu. An. Cd]. 2. Cypselu- rus heterurus, cast. juriola [Lls, Tz, Xx, Llu, Av (ppac)]. //-es ‘cohetes, fuegos artificiales’ [Lln]. //De volador ‘con munchu gas, que llanza lloñe’l corchu (la sidra)’ [MS]. //Pez volador ‘melva’ (cfr. melva). //Ta volador dizse de la sidra cuando nun espalma [ls 301].
|
Del llat. uolator, -oris ‘el que vuela’ (abf), tamién con usos axetivos. |
||
voladru, el 📖: voladru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<voladro [Mi. Ll. Ri]. +voledru [Ay]. +volodru [y Sb]. {<i class="della">bo- </i><i class="della">ladru</i>(TEST)
|
[dalla]}.> Tabique [Sb] de madera o entretexíu de vares dientro de la casa [Ll. Ri]. Tabique de tables [Ay]. Tabique de madera que dixe- bra la cocina de los cuartos [Mi]. Parede de tabla que separta’l cuartu de la cocina (nes cases d’enantes): Ye una paré de vole- dru [Ay (i)]. //Unas caxás como un voledru dizse de les quixaes d’una persona que son grandes y allargaes [Ay (i)]. Cfr. voláu.
|
|||
volandera, la 📖: volandera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Paxarín de la nieve [Ar (= rabilonguera = pájara araora)]. 2. Caúna de les arandeles de la chapa de la cocina [Ri]. 3. Muela superior de les dos del molín [Ri]. //<i class="della">En</i>(TEST)
|
volanderes ‘a escape’ [OLLA. R (= al rinquín)]. ‘rápido’ [LC]. ‘al galope’ [R]. Cfr. volar.
|
|||
volanderu, a, o* 📖: volanderu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<volandeiru [Pzu].>(TEST)
|
Cast. volandero [Pzu].
|
Cfr. volar. |
||
volanta, la 📖: volanta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<volante [Cg. y Xx].>(TEST)
|
Rede de maya grande usada na pesca de la merluza [Xx].
|
Rede pa la pesca de la merluza [Cg. Xx. Cñ. PVeiga]. //-as ‘arte de pesca’ [Lln]. Cfr. volar. |
||
volante, el 📖: volante🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Palanca de madera qu’altraviesa’l fusu y fai xubir o baxar la viga al xirala en redondel un home [Cn (V)]. 2. Adornu de tela fruncío que lleven dellos vistíos [Lln. Tb. Cd]: <i class="della">Mercóu un</i><i class="della">(TEST)
|
vistíu con volantes [Tb].
|
3. Guía d’un coche, camión [Xral]. Cfr. volar. |
||
volantín, ina, el/la 📖: volantín🔤: , ina, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ina, |
Términu que conocemos per un poema del sieglu xvii y un testu del xviii:
<i class="della">Aquí yaz un amador</i>/<i class="della">y una neña simpliquina:</i>/<i class="della">Él morrió por</i>(TEST)
|
ñadador/y ella por ser volantina./Espera otra migaína,/ pasaxeru y llo verás:/Enseñólus Barrabás/que ñada y he volantín [HyL 163 (F-O)] se acordo que los Bolatines solo puedan trabajar en las fiestas 1786 [AAU/415]
|
Del dim. del ast. volanta ‘rede pa pescar merluza’(cfr.) nome rellacionáu etimolóxicamente col verbu volar. Con too, nos nuesos versos volantina paez tener un usu metafóricu apli- cáu a una persona darréu que la volantina yera una rapaza, Hero, enamorada que quería pescar al amáu, Lleandro. So- bro ello créase un masculín diminutivu analóxicu volantín. Pero los nuesos datos quiciabes se completen y cueyan otru sen si almitimos como valoratible la observación d’Apolinar Rato y Hevia qu’escribe: “Llamen volatines a los que bai- len en la cuerda floxa” [R] que, al nuesu entender, suxeren que Rato lo que tien presente ye’l cast. volatín (dacuando cola variante volantín), del it. burattino ‘fantoccio di legno e di cenci, che per mezzo di fili può muovere le braccia, le gambe, la testa” adautáu y aplicáu a los que revistíos bai- llaben na cuerda, col influxu fónicu de volar (Castro 1935: 55; dcech s.v. volatín). De toes maneres, per otru llau, nun dexa d’ufrir interés la posibilidá de rellación del ast. volan- tín col ast. ambolantín (cfr.), un diminutivu de ambulante (pe4: 430). Quiciabes xustificaría esto que tuviéramos l’ast. balanchín (cfr.) como variante de volantín con destremáu sufixu anque coincidente na semántica. |
||
volar 📖: volar🏗️: NO ✍️: NO |
<vular [Sm. Md. As. Cd. Cv].>(TEST)
|
Cast. volar [Xral. Ay. Tb. Sm. Md. PSil. Cd]: Va usté que vola [Lln]. 2. Movese rápido [Ay. PSil]. Dase priesa, entainar na execución d’una cosa [Tb. Sm. Cd]: Foi volando [Tb]. 3. Tar una persona o un animal nuna situación determinada [Sm]: Este nenu desque lu turrióu’l carneiru vuela agitáu [Sm]. “Hallarse una persona o cosa por algún tiempo y casualmente de la manera que expresa el complemento que acompaña al verbo” [Cv]: Vular a gusto; entreteníu [Cv]. “Encontrarse, estar situada una cosa, colocarse casualmente una persona en el lugar que indica el adverbio o complemento locativo que acompaña al verbo” [Cv]: La casa’l cura vuela l.lonxe de la iglesia [Cv]. 4. Atopar, dar con [Tox. /Eo. Mánt/]. 5. Rodar [As]. Xirar [Sm]: El rudédanu vuela nel agua [Sm]. 6. Ro- bar [Ay]: Lo to voloren con el.lo [Ay]. //Volemos toos malos ‘punxímonos toos enfermos’ [Ay].
|
|
||
volateru, a, o 📖: volateru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
voláu, ada, ao 📖: voláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Que va con priesa a dalgún sitiu [Ca]. Que fai con priesa les coses [Ca]. //<i class="della">Volao </i>‘rápido’ [Ay. Ll. Ri. Qu. Tb, Sm, Pr, Cd, Pzu, PSil (voláu)]: <i class="della">Estas</i>(TEST)
|
rapacinas criárunse voláu [Pr]: Eso fáigolo yo volao [Ri]. //Quedar voláu ‘quedar sorpren- díu’ [Cd].
|
|
||
voláu, el 📖: voláu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><vuláu [Sm. Cv].>(TEST)
|
per flumine Onna per bolatum per illa coua 926 (s. xii) [DCO-I/95]
|
del llat. uolatus, -a, -um, participiu de uolāre ‘volar’, ‘dir o venir con priesa’ (abf) ensin dulda da- qué que s’aplica a lo que se considera que vuela o sobresal con rellación a la superficie a la que va axunto; d’esa miente xustifícase non sólo’l masculín voláu sinón el femenín volada (cfr.). En llat. yá funcionaba uolatus, -us como nome anque nun se conseña namás que’l sentíu reutu ‘aición de volar’, ‘vuelu’, ‘carrera rápida’ (abf). Un diminutivu *uolātŭlus pudo ser responsable del ast. voladru (cfr.), como n’otros exemplos (llaa 103), d’u foi fechu’l verbu esvoladrar (cfr.) col que guarda rellación l’ast. esvoladrura (cfr.) que quiciabes remonte a una espresión *esvoladraúra < *esvoladradura. |
||
volconazu, el* 📖: volconazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+volconezu [Ay].>(TEST)
|
Aición y efeutu de volquiar [Ay].
|
Cfr. volquiar. |
||
volea, la 📖: volea🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Patada de voléu al balón [Tox] llevantándolu muncho nel aire
[Tb]: <i class="della">Tiróu</i>(TEST)
|
una volea [Tb].
|
2. Balancín (na mina) [Ri]. Cfr. voliar. |
||
voléu, el 📖: voléu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<voleo [y Lln].>(TEST)
|
Cast. voleo [Pa].
|
2. Vuelta [Vd]. Paséu curtiu [Lln (voleo)]. 3. Guantada, bofetón [Bard]. 4. Anchura inferior d’una falda [Lln (voléu)]. //A voleo ‘(semar) llanzando al aire la simien- te’ [Lln. Qu. PSil. Bard. Sd]. //A botavoléu ‘a lo que salga’ [LC]. //Nun voleo ‘de priesa, ensiguida’ [Xx]. //Sacar a voleo ‘llevantar un lluchador a otru (nel aluche) dándo-y vueltes rápides nel aire’ [VCid]. Deverbal de volear (cfr. voliar). Pa Corominas-Pascual cast. botivoleo, términu qu’entendemos en rellación col ast. botavo- lén (cfr.), ye una contraición de bote y voleo (dcech s.v. botar). |
||
voliada, la 📖: voliada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cosa de gran tamañu [Tb].
|
Cfr. voliar. |
||
voliar* 📖: voliar*🏗️: SI ✍️: NO |
<volear [VCid].>(TEST)
|
Voltiar les campanes [VCid].
|
D’una formación iterativa en -idiare del verbu uolāre (em s.v. uolo), *uolĭdiāre > volear > *voliar. Pero si *voliar hebo te- ner viabilidá fónica darréu que se caltién el participiu (voliáu, ada, ao), col femenín nominalizáu (cfr. voliada), volear ta- mién ufre nicios del so vieyu puxu nos deverbales voléu (cfr.), volea (cfr.). Entá más, al llau de volar (cfr.) y *voliar l’ast. hebo tener tamién una variante verbal *volir por cuenta’l de- verbal (del participiu débil) y minoritariu *volíu (cfr.) conocíu como nome al sur del dominiu. L’ast. vuelu (cfr.) débese al participiu fuerte. |
||
voliáu, ada, ao 📖: voliáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Pp. de <i class="della">voliar</i>. 2. Con munchu vuelu (un vistíu) [Cd]: <i class="della">Esi vistíu</i>(TEST)
|
ta mui voliáu [Cd]. Con munchu vuelu (la falda) [Ay]: Toa voliá [Ay].
|
Cfr. voliar. |
||
volíu, el* 📖: volíu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///volido [Mar].>(TEST)
|
Vuelu de los páxaros, especialmente cuando ye curtiu [Mar].
|
Deverbal del participiu débil de *volir (cfr. voliar). |
||
volobru, el* 📖: volobru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<valoubru [Cn (F)]. valobru [Cn (MG)].>(TEST)
|
Mortaya, hábitu de tipu relixosu usáu polos seglares [Cn]: Quita’l valobru [Cn].
|
2. Casulla que se pon p’asistir a una misa como ofrienda [Cn (F)]: Ofrecíme a l.levar un valoubru’l día’l Cristu [Cn (F)]. Del llat. uoluulus, -i confirmáu peles llingües romániques (em s.v. uoluo; rew) y xustificáu pela familia del verbu ast. en- volubrar (cfr.). Dende *volobru foi posible una disimilación vocálica responsable del actual valobru. La variante valoubru ufre un vocalismu tónicu inesperáu y namái aguardable si se dio l’influxu analóxicu del verbu *envolubrar. |
||
volován, el 📖: volován🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Pieza de repostería fecha de pastia de farina, formientu y agua (a lo que pue axuntase o non zucre), que s’amasa en pieces cilíndriques pa rellenar llueu colo que se quiera, dul- ce o salao [Uv].
|
Ha entendese dende’l fr. vol au vent, lliteralmente ‘vuelu al aire’, ensin dubia emplegu metafóricu aplicáu a un tipu de dulce fechu con una pastia mui llixero y esponxao (pe3: 153). |
||
volquete, el 📖: volquete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vulquete [An].>(TEST)
|
Cast. volquete [An]. Carru que bascula [VCid]. Vagoneta con
volquete [Ac]. Vagón con caxa abatible [Min]. Cfr. volquiar. |
|||
volqueteru, el 📖: volqueteru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Encargáu del tresporte y remanamientu del volquete [Min].
|
Cfr. volquiar. |
||
volquiar 📖: volquiar🏗️: NO ✍️: NO |
<volcar [y Ay].>(TEST)
|
Cast. volcar [Lln. Tb. Tox], dar vuelta [Ll].
|
Quiciabes de *uoluicare, con continuador en rumán asina como en cat. y cast. {y ast.} volcar (rew s.v. *uoluicāre rew) y volquiar. Trataríase d’una pallabra qu’ha rellacionase col ast. embrocar (cfr.) y abrucar (cfr.). Sobro un deverbal fuerte del ast. volcar, *uolcum [> ast. vuelcu (cfr.) paralelu a vogar → vuegu (cfr.) y a volar → vuelu (cfr.)] féxose l’aumentativu volcón → volconazu (cfr.); tamién un diminutivu volquete (cfr.) d’u sigue’l nome d’oficiu volqueteru (cfr.). Un com- puestu verbal ye responsable del ast. tresvolcar (cfr.); tamién de revolcar (cfr.) y, lo mesmo que nes variantes simples, del ast. revolcón (cfr.). L’ast. tamién conoz el compuestu envol- car (cfr.) col deverbal envolcada (cfr.). Podría almitise, de toes maneres, que pue dase un influxu semánticu ente l’ast. revolcar y rebocar (cfr.) darréu del so averamientu fónicu. |
||
voltedera, la 📖: voltedera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Vertedera del aráu llamáu <i class="della">braván</i>(TEST)
|
[Pi].
|
Formación fecha dende ast. *voltar (cfr. valtar) → voltedera, asemeyada al ast. verter → vertedera (cfr.), y al ast. volver → volvedera (cfr.). |
||
voltéu* 📖: voltéu*🏗️: SI ✍️: NO |
//<i class="della">Tocar</i>(TEST)
|
a volteo ‘repicar les campanes’ [Ac].
|
Quiciabes deverbal de *voltear [> voltiar (cfr.)]. |
||
voltexador, ora, el/la 📖: voltexador🔤: , ora, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
Cast. <i class="della">volteador</i>(TEST)
|
[JH].
|
Formación rellacionada col ast. voltexar (cfr.), col suf. activu -ator, -atoris. |
||
voltexadura, la 📖: voltexadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">voltexar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Formación rellacionada col part. del verbu voltexar (cfr.) cola amestanza del suf. -ūra > -ura al participiu débil. |
||
voltexar 📖: voltexar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Voltiar [JH. /Eo/].
|
Cfr. valtar. |
||
voltiar 📖: voltiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><vultiar [Sm. Md. y Cd. y Tor].>(TEST)
|
Cast. voltear [Pa. Cg. Ac. Sb. Ay. Tb. Sm. Pr. /Eo/], dar la vuelta [Cñ. Llg. Md. Pr. Tor.V1830] a una cosa [R]. 2. Virar la tierra [Tox]. Mover la tierra col aráu por vez primera enantes de semar [Ri. Qu (= avaniar). Tb]: Tán voltiando pa semar patacas [Tb]. Mover la tierra col aráu de vertedera [Sm]. 3. Aballar un líquidu [Tb (= abal.lar)]. 4. Pasar al otru llau d’un cantu, d’una llomba [Ay. Qu (i). Tb]: Eso ta en voltiando la pena [Qu (i)]. 5. Amarrase de broma los rapazos [Ri. Qu]. 6. Volvese [Ay]. 7. Camudar d’opinión [R]. //Voltiar la tierra ‘dar vueltes a la tierra col aráu’ [Ac]. ¡Meyor dixera, la pela/la tollera el probe reu/hastia voltia- y lla pelleya/a abogaos, a ministros,/procuradores y esa/ xente (…)! [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 279-284)] Q’á mio ver col xubileu/voltiávasei la portada [Coronación Carlos iv 178]
|
|
||
voltiu, el 📖: voltiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Dar</i>(TEST)
|
un voltiu ‘dar una vuelta, dar un paséu’ {fam.} [Tb].
|
D’un participiu fuerte del verbu voltiar (cfr. valtar). |
||
voltor, ora* 📖: voltor🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident>Alborotador, rebelde [FFLL s.v. boltor].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">aquel</i>(TEST)
|
omne que fur boltor o uida mala uiuir [FZ (FFLL)].
|
|
||
voltoriar 📖: voltoriar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><avoltoriar [y Cb]. vulturiar [Ac]. avulturiar [Ac]. avoltoriar [yCb. Ac. Ll].>(TEST)
|
|
|||
voltura, la 📖: voltura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><vultura [Bi. Sb. Mi. Qu. Cñ. Cp. Tb]. goltura [Pa].>(TEST)
|
|
Cfr. volver. Sobro voltura (pe2) féxose un masculín analóxicu y aumentativu vulturión (cfr.). |
||
volubre 📖: volubre🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">voluble</i>(TEST)
|
[Sb].
|
Del llat. uolūbilis ‘que xira’, ‘que da vueltes apriesa’, ‘que camuda’ (em s.v. uoluo). |
||
voluntá, la 📖: voluntá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vuluntá [y Md].>(TEST)
|
Cast. voluntad [Cl. Pa. Ay. Ri. Tb. Md. JH]. 2. Deséu, inten- ción [Md]. 3. Afeutu, cariñu [Cl]: Tenía-y muncha voluntá [Cl].
|
|
Del llat. uoluntas, -ātis ‘voluntá’ (old), con continuadores románicos (rew) ya panhispánicos (deeh). |
|
voluntariegu, a, o* 📖: voluntariegu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<vuluntariegu [Md].>(TEST)
|
Cast. voluntarioso, que tien voluntá [Md].
|
Cfr. voluntariu, a, o. |
||
voluntariosu, a, o* 📖: voluntariosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+voluntariusu [Ay].>(TEST)
|
Cast. voluntarioso [Ay].
|
Cfr. voluntariu, a, o. |
||
voluntariu, a, o 📖: voluntariu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+volunteriu [Ay]. vuluntariu [Pr]. vuluntaria [Sm (Cv)].>(TEST)
|
Cast. voluntario [Ay. Tb. Pr]. Dispuestu [Pr]. 2. Que lleva la llueca pa guiar al ganáu del rebañu (la oveya) [Sm (Cv)].
|
Del llat. voluntarius, -a, -um (cfr. uolo) per vía culta; d’ehí siguió voluntariegu (cfr.), voluntariosu (cfr.). |
||
volvedera, la* 📖: volvedera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vulvedera [Sm. Cv].>(TEST)
|
Vertedera del aráu de vertedera [Sm].
|
2. Paleta cuadrada y plana de fierro, llena de furacos, a mou d’esplumadera, pa dar vuelta nel sartén a les figüeles y otros fritos [Cv]. //-es ‘partes del llabiegu’ [Ac]. ‘dos pieces de madera rectangulares y bien trabayaes qu’altraviesen l’árbol; los sos cabos sobresalen un pocu d’ésti, de mou qu’al xirar la rueda enganchen la parte inferior del rabu y llevanten el mazu’ [Oc (volvideras)]. Formación fecha dende ast. volver → volvedera como dende *voltar (cfr. valtar) → voltedera, y dende verter → vertedera (cfr.). Términos asturianos averaos fechos en rellación a vol- ver pero con destremáu sufixu sedríen en -orius (volvedoriu, volvedoria), en -ora (volvedora), en -arius (volvederu). |
||
volvederu, el* 📖: volvederu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vulvedeiru [Md].>(TEST)
|
Sitiu onde accidentalmente da la vuelta daqué [Md (= vul- vedoriu)].
|
Cfr. volvedera. |
||
volvedora, la* 📖: volvedora🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<vulvedora [Cv]. vulvidora [Oc]. vulvedoira [Cv].>(TEST)
|
Muyer que da la vuelta a la paya na era, cuando se maya con manar [Cv (= vulvedoira)]. Muyer que na era da la vuelta a la parva [Oc (= godoira)].
|
2. Caúna de les pieces del batán que llevanten alternativamente un mazu [Cv (= vulvedoira)]. Cfr. volvedera. |
||
volvedoriu, el* 📖: volvedoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<vulvedoriu [Md].>(TEST)
|
Sitiu onde accidentalmente da la vuelta daqué [Md].
|
Cfr. volvedera. |
||
volver 📖: volver🏗️: NO ✍️: NO |
<vulver [y Tb. Sm. Md. Pzu. An]. golver [LV. Lln. Cl. Rs. Pa. Cg. y Ac. y Llg. Sb. Ca. y Ay. Ll. y Tb. y Pr. Tox. Vg. JH. R]. golguer [Cñ].>(TEST)
|
Cast. volver [LV. Lln. Rs. Cl. Pa. Cg. Cñ. Ac. Llg. Sb. Ca. Ll. Ay. Tb. Sm. PSil. An. Pr. Tox. Vg. JH]. Regresar [Md. Sl]. Facer dar la vuelta [Pr] a daquién [Tb]: Vulvíulu a casa [Tb]. Dar la vuelta [Ri] a daqué [Ri. Tb. Sm. Md. Pr. Sl. R]. 2. Cast. volver, devolver [Ri. Tb. Pzu]: Vulvíu las perras al nenu [Tb]. Refusar una cosa [Md]. Despedir, refugar [Md]. Devolver, restituir [Tb. Sm. Md. Vd]: Has volvémelu l.lueu [Vd]. 3. Es- pantar [Md]. 4. Defendese, devolver los golpes que dan a ún [Tb. Sm]: Él volver volvíulas al outru [Tb]. 5. Agomitar [Md]. 6. Camudar, tresformar [Md]. //-se ‘dar la vuelta, revolvese’ [Ay]. ‘enfrentase a daquién’ [Ri. Tb. Sm. Md. Pr]: Vulvíuse a él [Tb]. ‘rebelase’ [Llg. Tb. PSil. Pr]: Volvióse al padre y llevóles [Llg]. ‘convertise en’ [Llg. Ay. PSil]: Volvióse más tuntu de lo que yera [Llg]. //De gulvi allá ‘que tien perbón sabor y apetez repetir’ [Llg]: Isi bizcochón ta de gulvi allá [Llg]. //Golvese caldo ‘cambiar a peor daqué que, de mano, presentaba mui bien, aguase la fiesta’ [Llg]. //Golvese tou po- tra ‘ser perfolganzán’ [Cl]. //Golver la espalda ‘nun ayudar a una persona amiga nun apuru’ [Pa]. //Volver en sí ‘recobrar el conocimientu llueu d’un desmayu’ [Tb. Sm]. //Golver la herba ‘revolver, dar la vuelta a la yerba pa que seque’ [Pa. Pi. Ac (yerba). Sr. Sb (la herba, el herba). Sm, Pr (volver la yerba)]. //Volver la tierra ‘dar vuelta a la tierra col aráu’ [Pr]. ///
|
|
||
vos 📖: vos🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><vus [Oc].>(TEST)
|
Cast. os [Xral]: Que Dios vos ayude [An]: ¿Qué vos dixi?
|
|
||
vós 📖: vós🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Vosotros, vosotres [Lln. Rs. Cl. Cp. Tb. Sm. Md. PSil. As. Cv. Oc].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">tam</i>(TEST)
|
uos quam eciam 803(or.) [DCO/20 (DO ix-x)]
|
|
Del llat. uōs, pronome de 2ª pers. del plural (em). Destrémase vós como nominativu, siempre tónicu, frente a vos, l’acusativu átonu: Vós nun vos marchar d’a la vera: A vós nun hai quien vos diga la verdá. Güei n’ast. convive cola forma compues- ta vosotros, vosotres (cfr.) anque con menos puxu na llingua falada. L’usu del ast. vós ye equiparable en too al del ast. nós (cfr.); tamién en contraposición a nosotros, nosotres (cfr.). |
|
vosotros, vosotres 📖: vosotros🔤: , vosotres 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 vosotres |
<vosotros/vosotres [xeneral nel centru]. vosotros/vosotras [xeneral n’oriente]. vosoutros/vosoutras [Tb. /Eo. Mánt/]. vusoutros/vusoutras [Tb. Sm. Md. Bab. Pr. y Tox. Oc. Vg]. vusotros/vusotres [Llg].>(TEST)
|
Cast. vosotros, vosotras [Xral]. //De vosotros ‘vuestru’ [Pa].
|
|
||
votar 📖: votar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">votar</i>(TEST)
|
[Xral]. {2. (Doc.). Xurar}. //Voto en brios ‘voto á Dios’ [JH]. Votambríos ‘voto a tal’ [V1830]. Voto va ‘voto a tal’ [JH]. con una guadaña lebantada y botando a Christo [1659- 1679] [Sayambre/211-69]
|
|
||
votifuera, el 📖: votifuera🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
“El <i class="della">votifuera</i>(TEST)
|
era el nombre de la propina que entonces se daba á guisa de despedida” [Cosiquines 257].
|
Quiciabes de la voz emitida (voto afuera) pa salir al tiempu que se daba la propina. |
||
votová, el 📖: votová🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Salida con arguyu (pues la vuelta ye siempre más humilde)
[Ay]: <i class="della">Salién</i>(TEST)
|
fechos un votová [Ay].
|
Quiciabes d’una formación secuencial voto va espresión llan- zada por quien va seguru de sí mesmu. |
||
votu, el 📖: votu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+vutu [Ay].
Cast. <i class="della">voto</i>(TEST)
|
[Ay. JH].
|
|
Del llat. uōtum, -i ‘votu’, ‘ufrienda’, ‘enfotu’ (old), con conti- nuadores románicos (rew), per vía culta (§b); per vía popular |
|
voz, la 📖: voz🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
</////el voz [Lln (S)].>(TEST)
|
Cast. voz [Xral. Lln (S: la voz)]. 2. Gritu [Lln (S: el voz). Llg. Tb]. 3. Poder, facultá o derechu pa facer, en nome pro- piu o d’otru, lo que se xulgue afayadizo [Tor]. //A voces ‘a gritos’ [Tb. Sm]. //Dar una voz ‘llamar’ [Tb. Sm]. //Dalo a voces ‘llorar una pena, un dolor’, ‘glayar’ [Llg (= chalo a voces)]. //Dar voces ‘glayar’ [Llg]. //Dase a las voces ‘enta- mar a llorar perfuerte, a glayar p’asoleyar dolor’ [Tb. Sm]. //Dase a voces ‘glayar, llorar con muncha pena, gritando con desesperu’ [Vv].
|
|
||
“vozal” 📖: “vozal”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Posible ax. conocíu pela documentación lliteraria:
<i class="della">respondí</i>(TEST)
|
vozal y mui alguera [L’Alcalde 155/127; cola va- riante de CA: arrespondíy vozal y placentera] {La llectura “alguera” (sic) paez contraponese a lo dicho por nós s. v. alxeru, a, o}.
|
|
||
vozona, la 📖: vozona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">vozona,</b>(TEST)
|
la Vozarrón [Llg. Tb]. Aum. de voz (cfr.).
|
|||
vuegu* 📖: vuegu*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">vayan</i>(TEST)
|
a so uogo e a so juizio 1299 [Polas]
|
e todos los uuegos hanse a partir segun el fuero 1338 [Polas]
|
cfr.). |
|
vuelcu, el* 📖: vuelcu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+vuilcu [Ay].>(TEST)
|
Cast. vuelco, valtu [Ay].
|
Deverbal del participiu fuerte de volcar (cfr.volquiar). |
||
vuelta, la 📖: vuelta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<güelta [Lln. y Pa. Cg. Llg. Sb. Ca. Ay. y Tb. JH. R]. vuolta [Tox. PVieya]. guölta [Cl]. voltia [Cñ]. //volta [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. vuelta [Lln. Cl. Pa. Cg. Cñ. Llg. Sb. Ca. Ay. Ri. Tb. PSil. Tox. PVieya. /Eo. Mánt/. JH. R]. Valtu, rodón [Tb]: Baxóu dando vueltas [Tb]. 2. Curva [Ac. Sr. Tb. PSil]. 3. Regresu [Ca. PSil]. 4. Vez [Ri. Tb. PSil. /Mánt/]: Vieno outra vuel- ta prehí p’acá [Tb]. 5. Repetición [PSil]. 6. Dineru sobrante d’un pagu [Pa. Llg. Sr. Tb]: Toma la vuelta [Sr]. 7. Llucha [JH]. 8. Perda de tiempu [Ay]. 9. Paséu [Ri. Tb]. 10. Dolcu, caúna de les tires en que se embute’l chorizu [Ri]. //-as ‘dis- tintos trabayos qu’hai que facer nuna casa’ [Sm]. ‘rodeos, ai- ciones qu’han facese pa llograr daqué’ //Andar a vueltas ‘an- dar enllazando los cuerpos dos rapazos a ver quién apuedra o vence al otru’ [Tb]. //A vueltas ‘rodando, dando valtos per una cuesta’ [Cv]. //A vueltes furtaes ‘a ratos perdíos’ [JH]. //Dar las vueltas ‘atender a ún na última enfermedá’ [Lln]. //Dar vueltas ‘resolver asuntos burocráticos, alministrativos’ [Tb]. //Dar la vuelta ‘volver’ [Tb. An]. ‘facer retroceder, tornar’ [Tb]. //Dar vuelta ‘entamar la meyoría d’un enfermu’ [Sm]. //Dar vuelta la enfermedá ‘entamar la meyoría d’un enfermu’ [Cd]. //Dar la vuelta a los bueis ‘xirar la pareya’ [An]. //Dar una vuelta ‘dar un paséu’ [LC]. //Echar una vuelta ‘midise les fuerces dos persones entrellazándose los cuerpos fasta qu’una tire a la otra’ [Tb. JH]. //La vuelta’l gatu ‘cast. voltereta so- bre sí mesmu, encontando les manes en suelu’ [Tb]. //Vuelta redonda ‘mou d’atar la embarcación al norái del muelle, con una vuelta completa’ [Llu]. //Non dar güelta al son ‘facese’l llocu, facese que nun s’entera’ [LC]. ///Aunque dé cien güeltes l’agua golvi al vau [LC]. A la güelta’l funeral hai de todo menos penes [LC].
|
|
cfr.). |
|
vueltu, a, o 📖: vueltu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">vuelto</i>.
Del participiu fuerte de uoluere>(TEST)
|
ast. volver → vueltu, a, o lo mesmo qu’alvertimos n`otros exemplos como nos compues- tos, asina de devolver → ast. devueltu, a, o. (cfr.) de envolver
|
→ envueltu, a, o (cfr.), de revolver → revueltu, a, o (cfr.); o d’otros verbos como de poner → puestu, a, o (cfr.), etc. So- bro estos participios fuertes pudo facese una nominalización como vueltu (cfr.), vuelta (cfr.) colos sos compuestos. |
||
vueltu, el 📖: vueltu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<güeltu [Lln. Ca]. +vueiltu [Ay].>(TEST)
|
Vuelta, dineru sobrante que se devuelve al que fexo un pagu [Lln. Ca. Sb. Ay.Tb]: Díume’l vueltu [Tb].
|
Nominalización del masc. del participiu fuerte vueltu, a, o (cfr.). |
||
vuelu, el 📖: vuelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<güelo [Cp]. +güilu [AGO]. +vuilu [Ay].>(TEST)
|
Cast. vuelo [Pa. Cp. Sb. Ay. Tb. Pr. JH]. 2. Vuelo de la falda o capa [AGO. Pr] o prenda amplia de vistir [Lln. Ac. Ca]: Faldón con güelo [Cp {paez que contrapón güelo ‘vuelu’ a güilu ‘güelu, cast. abuelo’}]. 3. Caún de los golpes que se da a la criba pa llimpiar el granu [Sm]. //A vuelu ‘(semar) a voléu’ [Qu]. //Tucar a vuelu ‘tocar les campanes a rebatu’ [Md].
|
Deverbal del participiu fuerte de volar (cfr. voliar). |
||
vueludu, a, o* 📖: vueludu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<güeludu [JH].>(TEST)
|
Con munchu vuelu (un vistíu) [JH].
|
Cfr. volar. |
||
vuelvu, {el} 📖: vuelvu🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
“Grandes cardúmenes de <i class="della">chicharrón</i>(TEST)
|
que se puede calcular en decenas de toneladas y en su desplazamiento forman remoli- nos en la superficie de la mar” [Lln].
|
Deverbal del participiu fuerte de volver (cfr.). |
||
vuestru, a, o 📖: vuestru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<vuestru/a/o/os/es [Ac. Sr]. vuestru/a/u/os/es [Pa]. güestru/ a/u/os/es [Pa]. vuestru/a/u/os/as [Lln]. +vuistru/vuestra/vues- tro/vuestros/vuestres [Cp. Sb. Ay. Ll. Ri]. vuostru/a/{u} [Cl]. vuostru/a/os/as [Cd]. vuestru/a/os/as [Cd]. /////vuesu/a/os/as [Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. Pzu. An. Vd. Oc. Bard. Mar]. vuösu/a/os/as [As]. vuosu/a [Cl. Tox. PVieya]. //voso/a/os/as [Eo. Mánt]. /////vostru/a/o [JH]. vosu [JH].>(TEST)
|
Cast. vuestro [Xral]. ////Ir de vuesu ‘dir a trabayar pa vós’ [Tb. Sm]. //Tar de vuesu ‘tar trabayando pa vós’ [Tb. Sm]. ///Dice la carne al güeso: Dios nos día daquién de nueso [LC].
|
|
||
vulgar 📖: vulgar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
vulgu, el 1 📖: vulgu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cast. <i class="della">vulgo</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
vulgu, el 2 📖: vulgu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
|
|||
vulpeya, la 📖: vulpeya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Raposa, rapiega.///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">El llobu y la vulpeya todos son de una con-</i>(TEST)
|
seya [Fabriciano].
|
|||
vulturión, ona 📖: vulturión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<b class="della">vulturión,</b>(TEST)
|
ona Desordenáu [Ac].
|
Cfr. voltura. |
||
vurgu, el 1 📖: vurgu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<{<i class="della">burgu</i>(TEST)
|
[dalla]}.>
|
Especie de mofu que se forma na yerba de los praos cuando se regaron muncho [Vg]. Podría tratase d’una adautación del cast. musgo (dcech s.v. musgo), con tracamundiu de llabiales y rotacismu de /s/ pos- nuclear, anque nun ye imposible daqué rellación col ast. mur- gazu (cfr. morgazu). |
||
vurgu, el 2 📖: vurgu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Cfr. virugu.
|
|||
vurrular 📖: vurrular🏗️: NO ✍️: NO |
Ponese verruela la gocha [Md].
Verbu fechu dende un posible diminutivu del llat. <i class="della">uerres,</i>(TEST)
|
-is ‘gochu enteru’,
|
quiciabes *uerrulus → *uerrulāre, per vía semiculta, con velarización de la vocal deuterotó- nica por cuenta’l contestu llabio-velar onde s’alluga (ghla §1.2.2). |