Total de entradas
Con variantes de expresión
Con información semántica
Con documentación
Con etimología
Con documentación histórica adicional
| Display_Form | Variantes_Expresión | Información Semántica | Documentación | Etimología | Documentación Histórica Adicional |
|---|---|---|---|---|---|
u 1 📖: u 1🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Lletra del abecedariu asturianu. Representa’l fonema /u/ de la llingua asturiana. Especialmente nes fasteres occidentales, pero con exemplos per tol territoriu, ye perposible una insegu- ranza fónica ente les vocales [o] y [u] cuando van átones. Nes estayes occidentales en posición átona final de pallabra dase neutralización en /U/ de los fonemes /u/, /o/.
|
|||
u 2 📖: u 2🏗️: NO ✍️: NO |
<au = ou = u [Sm. Tb]. o [y Xo (Apuntamiento 319-20)].>(TEST)
|
Onde [LV. Cl. Ac. Llg. Sb. Tb. An. Cd. Xo (Instrucción; Apuntamiento 319-320)]: Vas u vas, taben u queríen, etc. Pue combinase cola preposición a d’u sigue au > ou > o (- u): Au diga you vendrán [Tb]: Ou diga you vendrán [Tb]: U diga you vendrán [Tb]; Tán au taban [Tb]: Tán ou taban [Tb]: Tán u taban [Tb]; Taban au dixi [Tb]: Taban ou dixi [Tb]: Taban u dixi [Tb]; Fou au quixo [Tb]: Foi ou quixo [Tb]: Foi u dixo [Tb]. //En frases interrogatives atópense usos como:
|
|||
¿ú? [Lln. 📖: ¿ú? [Lln.🏗️: NO ✍️: NO |
<b class="della">¿ú?</b>(TEST)
|
[Lln. Pa. Cg. Cp. Ay. Ll. Ri. Qu. Pr. Bard]: ¿Ú vas? [Bi.
|
que tome barro de la dicha tierra doquiera que lo fallar
|
Sr. Sb. Ay]: ¿Ú Manolo? [Llg]: ¿Ú lo que trixisti? [Llg]: ¿Ú’l ta? [V1830]. //¿Úllu/a/o? [JH]. //aú [Cd]. ¿aú? = ¿óu? [Cv. a) b) casa do om |
|
ubaniellu, l’* 📖: ubaniellu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ubaniel.lu [Pzu]. /////nubaniellu [Md]. nubiniellu [Lln].
/////dubaniel.lu [PSil]. ///dobanillo [Ay. Ar]. lobanillo [Ar].
///obanillo [Cñ. Ar]. obanillu [Ac]. ubanillo [Ac. VCid]. uba- nillu [Cv]. ///nobanillu [Sm. Tox Mar]. nubanillu [Cv].>(TEST)
|
Tumor, bultu nel cuerpu non mui dolorosu [Ac. Sm. Pzu. Tox. Cv. Mar. VCid]. Gangliu [Cñ]. Bultu que sal a les cabres en pescuezu [Lln]. Tumor superficial y que nun duel [Md]. Gra- nu que sal al ganáu en pescuezu [Ay]. Bultu que sal na piel, especialmente na muñaca [PSil]. 2. Cachín de madera pa ta- par el furacu per onde se saca la lleche desnatao de les vasíes de barru o botigas (sic).
|
Del llat. globulus ‘bola pequeña’ (abf) pudo siguir ast. *lló- banu (llaa 103), pallabra que s’incrementó otra vuelta col suf. continuador del llat. -ĕllus > -iellu, esto ye ast. *lloba- niellu que paez paralelu al cast. lobanillo anque pal términu castellán supúnxose qu’habría partise d’un deriváu del llat. lupus, -i > cast. lobo (dcech s.v. lobo) pente medies d’un pasu intermediu (nós camentamos que discutible), lóbado. Pero nel casu del ast. *llobaniellu los falantes quixeron fuxir del posible tracamundiu homofónicu con un deriváu de llo- bu, interpretando que de lo que se trataba de veres yera d’un compuestu d’art. palatalizáu (llo-) + nome (*obaniellu → ubaniellu); d’esi mou diose’l pasu *llobaniellu → l’ubaniellu como s’alvierte n’otres ocasiones, asina nel ast. *llorándanu → arándanu (cfr.) ente otros exemplos. Con too, el trunfu nun se xeneralizó dafechu darréu que nicios del vieyu artículu amuésenlos los resultaos con n-, d- que suponen o un traca- mundiu fónicu de ll- (o l.l-) o de l-, en tou casu siguío d’una palatal, güei despalatalizada en n-, d-. Per otru llau, a la so vera, les variantes ensin diptongu (obanillo, etc.) amuesen un influxu castellán. |
||
ubar 📖: ubar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Nublase [Cl]: Ubósi’l cielu, va yover [Cl].
|
Quiciabes dende una creación *nubāre, verbu que desanició al etimolóxicu nubere ‘velar’, ‘tapar’ quiciabes por sentise
*nubāre como formación popular fecha sobro nubes, -is’ ‘nube’ (abf). D’ehí siguió l’ast. *nubar, llueu con perda de n- por asociala con una variante fónica de la preposición (e)n-, como en enamoriscar → namoriscar, etc. |
||
ubedana, la 📖: ubedana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Rapona, batidera usada pa mecer cal con arena y otros usos [Paredes (Cv)].
|
Quiciabes sía un términu axetivu con aniciu toponímicu, a lo meyor dende’l nome de llugar Úbeda → ubedana. ** |
||
ubia, la 📖: ubia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
“Fastera de terrén elevada, polo xeneral asitiada ente dos va- lles, xeneralmente non rematada en picu sinón que la parte alta ye una cimera, cuasi siempre en direición perpendicular a una <i class="della">ubia</i>(TEST)
|
que ta a más altituz (sic)” [Dg].
|
Cfr. bobia. Con too, ente nós paecen atopase exemplos de ubia como hidrónimos (ta 177). |
||
ubre, l’ 📖: ubre🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ubri [Cl. Pzu]. el ubre [Lln. Os. On (R). Sb. Cp. Sr. Ay. Qu. Tb. Sm. Bab. Cv. Tox. Oc. Arm]. {Con posible yeísmu <i class="della">yubri </i>[Cl]}.>(TEST)
|
Cast. ubre [Lln. Cl. Os. On (= caldar). Cb. Sb. Cp. Ac. Sr. Llv. Ay. Qu. Tb (= caldar). Sm. Bab. Pzu. PSil. Gr. Cv. Tox (= re- muoyu). Oc. Arm (= retesu)]. //(Ubre) empañáu ‘con mastitis (la vaca)’ [On (R)].
|
Del neutru llat. ūber, -eris ‘tetos’, ‘oxetu en forma de teta’ (em), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). Ún de los resultaos cabraliegos (l’ubri > *llubri > yubri xunto a ubri) danos anuncia de la palatalización del ar- tículu anque calteniéndolu con yeísmu, fenómenu asitiáu en dalgunes fasteres de Cabrales: (e)l ubre > *llubri > yubri. Un deriváu de ubre ye l’ast. ubrera (cfr.) con un sufixu que dacuando surde pa referise a dellos males, asina en polmonera (cfr.), cagalera, etc. Pero de ubre féxose un diminutivu *ubri- cu d’u siguió: a) l’aumentativu ubricón (cfr.); b) un verbu *ubricar con un deverbal masculín ubricáu (cfr.). |
||
ubrera, la 📖: ubrera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Enfermedá del ubre de la vaca, que se pon duru llueu de parir [Ar].
|
Cfr. ubre. |
||
ubricáu, l’ 📖: ubricáu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Cantidá de lleche del ubre de les vaques cuando ta llenu [PSil. Cv]. Cfr. ubre.
|
|||
ubricón, l’ 📖: ubricón🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident>Gran ubre [Oc].
<ident class="della" level="1"></ident>Del dim. asturianu de <i class="della">ubre</i>(TEST)
|
+ -icu. llue cola amestadura del suf. aumentativu -ón.
|
|||
ucéu, l’* 📖: ucéu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">a</i>(TEST)
|
su el husedo de la llonba per terminos 1326 [SPM/503]
|
|
||
-uchu, -a, -o 📖: -uchu🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. -<i class="della">uxu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
-ucu, -a, -o 📖: -ucu🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
(TEST)
|
|
|||
udén 📖: udén🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Voz emplegada polos neños nel xuegu del escondite pa llamar al que tien que los buscar [Cg].
<ident class="della" level="1"></ident>Ye posible que se trate d’una voz de respuesta a una entruga fecha por quien tien que dir topalos. Asina a una entruga de la <i class="della">madre</i>(TEST)
|
(o del que se quedaba pa buscalos) del tipu -¿Ú tán?, la respuesta de los escondíos podría ser: -U de(a)n (‘onde dean’)
|
|
||
-udu, -a, -o 📖: -udu🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
<ident class="della" level="1"></ident><-uu, -úa, -úo [ast. c.].>(TEST)
|
|
|||
-uecu, -a, -o 📖: -uecu🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
<ident class="della" level="1"></ident><-uu, -úa, -úo [ast. c.].>(TEST)
|
|
|||
uelmu, l’ 📖: uelmu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">umeru</i>(TEST)
|
& güelmu, a, o.
|
|||
-uelu, -a, -o 📖: -uelu🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
(TEST)
|
|
|||
-ueñu, -a, -o 📖: -ueñu🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
(TEST)
|
|
|||
-uetu, -ueta, -ueto 📖: -uetu🔤: , -ueta, -ueto 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 -ueta,, -ueto |
Suf. aumentativu daqué despeutivu. Tien el so aniciu nun po- sible suf. -ŏttus qu’alvertimos en <i class="della">magüetu</i>, etc. Pero hebo dase tamién una variante en -ōttus responsable del suf. -<i class="della">outu</i>(TEST)
|
-otu, a, o (rapazote, etc.) ensin diptongación y paralelu nel comportamientu a los derivaos de -ŏccu > -uecu (cfr.) y ōccu
|
-ocu. N’ast. tamién conocemos un equivalente -ote, a, o (cfr.). Pharies camienta que’l resultáu cast. en -ote pue debese a una castellanización del suf. cat. -ot (dese s.v. -ote), de for- ma o tamañu desaxeráu (dese s.v. -udo). |
||
ufanar 📖: ufanar🏗️: NO ✍️: NO |
Allabanciase, echar ronques [R]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
|
‘cast. ufanarse’ [JH].
|
Cfr. ufanu, a, o. |
||
ufaneru, a, o 📖: ufaneru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Que s’ufana [JH]. Cfr. <i class="della">ufanu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
ufaneza, la 📖: ufaneza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">ufaneza,</b>(TEST)
|
la Ufanía [JH].
|
Cfr. ufanu, a, o. |
||
ufanía, la 📖: ufanía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">ufanía,</b>(TEST)
|
la Soberbia [R. JH]. Cfr. ufanu, a, o.
|
|||
ufanu, a, o 📖: ufanu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+ufenu [Ay].>(TEST)
|
Cast. ufano [Ay. JH], allegre [SI]: Taba tou ufanu [SI]: Isi anda ufanu [JH].
|
|
cfr.), ufaneru (cfr.), ufaneza (cfr.), ufanía (cfr.). |
|
ufierta, la 📖: ufierta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. ofierta.
|
|||
ufrir 📖: ufrir🏗️: NO ✍️: NO |
<ufrer [Cv]. unfrir [JS]. //ofrer [Eo].>(TEST)
|
Ufiertar [DA. JS]. Ofrendar [/Eo/]. 2. Presentar la ufierta na ilesia [Cg]. Llevar ufiertes a les ánimes [Cb. Ca (VB)]. 3. Asistir la ma col fíu acabante nacer a la misa de parida [Cv]. Presentar la ma la so ufierta na ilesia [JS].
|
|
Del llat. offerre siguió ast. ofrer qu’hemos axuntar a otros resultaos románicos, dellos de los citaos por Meyer-Lübke (rew). A la vera fadrá falta almitir una variante llatina *offerīre pa xustificar los resultaos del tipu ast. ufrir, de mou asemeyáu a como se propón pal cast. y ast. sufrir, non direu- tamente de sufferre sinón dende *sŭffěrire (dcech s.v. sufrir). En sen contrariu l’ast., cast. ofrecer son continuadores d’una variante incoativa en -scere (pe4: 423). En rellación con ofre- cer ta l’ast. ofrecimientu, cast. ofrecimiento. |
|
-ugu, -a, -o 📖: -ugu🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
(TEST)
|
Suf. posiblemente diminutivu. Paez que se remonta a una
|
formación de la que conocemos el fem. ūca d’orixe célticu (llaa 105). |
||
ui 1 📖: ui 1🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Interxeición de quexa [Cg].
|
Interx. de sorpresa [Tb. Pr]. //Es- tar siempre ui, ai ‘tar malu de contino’ [Cg]. Voz de posible aniciu onomatopéyicu. |
||
ui 2 📖: ui 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. güei.
|
|||
uisa 📖: uisa🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
¡Achi!, voz pa facer fuxir a los gochos [Cg].
|
Voz de posible aniciu onomatopéyicu. |
||
ule, l’ 📖: ule🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Xuegu de neños asemeyáu al escondite (dicíase enantes d’escondese, al echar a suerte, a ver quién se quedaba: ¡Tris, tras, marinás, salta fuera, fuera estás!) [Lln].
|
Podría tratase de la entruga que se facía’l que tenía que dir buscar (¿ubi ille?) al que s’escondía nel xuegu: -¿úle? (‘¿ónde ta él?’). |
||
ulna* 📖: ulna*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu que conocemos pela documentación llatina de Lleón:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">pro</i>(TEST)
|
CXXX solidis et tribus ulnis et dimidia de stamfort
|
|
Del llat. ulna, -ae ‘brazu’, ‘coldu’ (em), ‘midida de llonxitú’ (abf) equí pelo menos aplicable a tela de Stamford (Martínez Meléndez 1989: 94) anque, dacuando, pudo aplicase a una midida de superficie (mllm). Nun tenemos conocencia del so afitamientu na llingua falada (pe4). |
|
últimu, a, o 📖: últimu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">último</i>(TEST)
|
[Or. Lln. Ac. Sr. Ay. Ri]. //Tar nes últimes ‘tar morriendo’ [Sr]. //Por último ‘pa lo cabero’ [Ac (i). Tb].
|
|
Del llat. ultimus, -a, -um ‘el más alloñáu’ (old), con un resul- táu cultizante. Caltiénse’l resultáu popular nel ax. inxertu nel nome de llugar asturianu Penaurme ‘la peña última’ (ta 331; García Arias 2013a: 188), con zarramientu de la tónica por influxu de la /l/ posnuclear que, pela so parte, camúdase con otra líquida /r/. |
|
“ultra” 📖: “ultra”🏗️: NO ✍️: SI |
Pallabra que conocemos pela documentación medieval del dominiu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Nullo</i>(TEST)
|
homine qui populator sea enna villa de Abilies si quier sea servo fiscal del rey de qual servicio quier que sea, tan franco sea como el qui venit de utra porz [FA (CDA/67-46)]
|
|
||
ultramarín, ina, ino 📖: ultramarín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">ultramarín,</b>(TEST)
|
ina, ino Cast. ultramarino [JH].
|
Cfr. ultra. |
||
ultramontanu, a, o 📖: ultramontanu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">ultramontano</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. ultra. |
||
ultraxe, l’ 📖: ultraxe🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Cast. <i class="della">ultraje</i>(TEST)
|
[Lln].
|
|
||
umbada, la 📖: umbada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><umbá [Qu].>(TEST)
|
|
|||
umbáu, ada, ao 📖: umbáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Escuru (el cielu) amagando agua, bastiu o nube [Tb]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
|
um- báu [Tb]: Vien umbáu [Tb].
|
|
cielu con nubes’ → ‘amenazar llover’, significáu fonderu que güei ufre’l participiu asturianu y el deverbal femenín umbada (cfr.; cghla 229). Del verbu *umbare siguió non sólo’l citáu participiu débil *ombáu → umbáu, ada, ao sinón el fuerte
*ombu y umbu, a, o ‘llenu de’ → ‘abultáu’ qu’alvertimos nel ax. compuestu gorrumbu, a, o (cfr.) y nel nome femenín go- rrumba (cfr.). A la so vera tortombu, a, o (cfr.), con un primer elementu continuador de tortus, -a, -um, con una nominaliza- ción tortomba (cfr.) d’u siguió una incrementación diminutiva
-ŭla (llaa 103), responsable del ast. tortómbana (cfr.). |
|
umbornal, {l’} 📖: umbornal🔤: , {l’} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {l’} |
Caún de los furacos llaterales per onde entraba y salía l’agua a la cubierta d’una lancha [Lln].
Quiciabes sía una pallabra d’aniciu nel cat. imbornal que ta- mién s’atopa nel cast. <i class="della">embornal</i>(TEST)
|
(drae), variante tamién con- señada n’asturianu.
|
|||
umbral 📖: umbral🏗️: NO ✍️: NO |
Avesíu [R].
D’un ax. *umbrālis fechu sol llat. <i class="della">umbra,</i>(TEST)
|
-ae ‘solombra’ (em), llueu nominalizáu, anque paez que’l términu namái conseñáu en Rato podría ser una
|
formación culta y lliteraria o préstamu. |
||
umbral, l’ 📖: umbral🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Dintel de la puerta o de la ventana [R].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Estaba</i>(TEST)
|
á sos umbrales afogado [HyL 33]
|
Podría tratase d’un préstau cast. umbral, orixináu nel llat. liminaris deriváu de līmen ‘umbral’ con influxu de lumen (dcech s.v. umbral). Al sur del dominiu atopamos espresiones plenes del tipu llumbral, llumbrel, etc. (lla). |
||
umbráu, ada, ao* 📖: umbráu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
//<i class="della">Tetas</i>(TEST)
|
umbradas ‘tetes inflamaes’ [As].
|
Cfr. umbáu, ada, ao. |
||
umbríu, ía, ío 📖: umbríu🔤: , ía, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ía,, ío |
(Terrén) avesío y lliento [Ca]: <i class="della">La parte del molín de la vega </i><i class="della">ye mu umbríu </i>[Ca].
Quiciabes d’una formación paralela al verbu <i class="della">umbrāre</i>(TEST)
|
(cfr. um- báu, ada, ao), esto ye,
|
del llat. *umbrīre > *umbrir con conti- nuadores románicos (rew) y conocíu n’ast. pel so participiu. |
||
-ume 📖: -ume🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Suf. col significáu ‘abondativu’,
|
del llat. -umen, -inis. |
||
umeral, l’ 📖: umeral🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<umeiral [PSil].>(TEST)
|
Sitiu d’umeros [PSil. JH]. Cfr. umeru.
|
|||
umerizu, a, o 📖: umerizu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Perteneciente al <i class="della">umeru</i>(TEST)
|
[Cg]. ///Lleñi umeriza nin fueu nin ceniza [Cg].
|
Cfr. umeru. |
||
umeru, l’ 📖: umeru🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<omeiru [Mn. An. y Mar]. omeru [Cñ (llaa 27). Llv. y Sb. Ay. Mn]. +omiru [Bi. y Mo (llaa 28). Ay]. omero [y Ac]. oumeiru [Cn]. umeiru [Ce (llaa 27). Tb. Sm. Pzu. PSil. As. Cn (F). Cd. Pr. Vd. Sl. Tox. Oc. /Eo/. Vg. Tor. y Mar]. +umiru [y Cp. y Llg. Ll. Ri].>(TEST)
|
‘Alnus glutinosa’, cast. aliso [Cñ, Ce (llaa 27). Llg, Mo (llaa 28). Ri. Sb. PSil. Cn (F). Cd. Oc]. Cast. aliso [Cg. Llib.
|
una uinea qui est in pago de Olmo 1146(or.) [MSAH-IV/194]
|
Cp. Bi. Llv. Sb. Ca. Ay. Ll. Sm. As. Cn. An. Mn. Pr. Sl. Vd. Tox. /Eo/. Vg. Tor. Mar. JH]. ‘Salix atrocinerea’ [Tb]. Cast. olmo [Cl. Ac. Pzu. Mar]. {Abulta abondo sospechoso: “jume- ru ‘aliso‘” [AGO (Melecina Casera)]; al nuesu entender trá- tase d’una percorreición con [h] interpretando asina la grafía “h” con qu’a vegaes escriben ast. humeru}. Del llat. ulmārium, -i ‘pebidal d’umeros’ (old) que n’ast. (ghla §3.1.3.2) asitióse nel espaciu que correspondía al del árbol arrequexando’l nome del fem. llat. ulmus, -i (em) si bien calteníu al sur del dominiu ástur como olmo y uelmo (lla s.v. olmo). Nun fai falta almitir un aniciu nel conxetural *amina- rius, d’orixe desconocíu, como proponen Corominas-Pascual (dcech s.v. álamo) y paez que sigue Pensado (1999: 265). El continuador de ulmus asítiase al sur del cordal na Edá Media, a vegaes yá cuayáu na toponimia: |
|
umiella, la* 📖: umiella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><umiel.la [Bab].>(TEST)
|
|
|||
-ún, -una, -uno 📖: -ún🔤: , -una, -uno 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 -una,, -uno |
(TEST)
|
|
|||
un, una, uno 📖: un🔤: , una, uno 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 una,, uno |
<ident class="della" level="1"></ident><unu/una [Lln. Tb. Sm. An]. un, unu [ V1830]. ún/úa [As.
<ident class="della" level="1"></ident>/Eo/].>(TEST)
|
ego [Nome de persona] una cum uxore mea [Nome de per- sona] 991 [DCO/91]
|
Del llat. ūnus, -a, -um ‘un, un solu, únicu’ (em), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh; dcech s.v. uno; delp). |
||
uncia, la 📖: uncia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Antorcha d’abedul [Ca].
Podría tratase d’un deverbal fuerte de <i class="della">uncir</i>(TEST)
|
(cfr. xuncir), en referencia a la parte de la corteza del abedul que uncía o qu’emplegaben pa facer una antorcha. Ye claro que uncia, un- cir ufren fonética castellanizante darréu que l’ast. xeneralizó otros resultaos en [S-] amosando, especialmente al oriente, exemplos en [ø] (cfr. xuncir). ¿Podría entendese uncia como variante del ast. xuncia (cfr.)?
|
|||
unción, la 📖: unción🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">santa</i>(TEST)
|
unción [Lln. Bi]. 2. La más pequeña de les tres veles usaes nes lanches boniteres de dos palos (emplegábase con gran temporal, acordies col so nome) [Llu]. Vela del palu menor de proa [Tz, Xx, Cñ, Llu (Barriuso: barcos 223)] que s’amarra sola cuando arrecia’l temporal [Cñ].
|
|
Del llat. unctio, -onis ‘aición d’untar o unxir’ (abf), per vía semiculta favorecío pela tresmisión fecha pela llingua de la Ilesia en referencia al sacramentu con untura d’aceite que s’alministra a los moribundos como yá alvertimos enantes (cfr. estremaunción). La referencia a la vela del barcu cuan- do hai temporal talmente paez un xuegu semánticu ente vela (del barcu cuando hai peligru) y vela (que s’enciende cuando s’acerca la muerte). |
|
unda 📖: unda🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. aúnda.
|
|||
ungada, la 📖: ungada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Restu de yerba o de fueya que queda llueu de facer la carga [Lln]. //-<i class="della">aes</i>(TEST)
|
‘residuos d’escombriu que dexa’l ríu’ [Sb].
|
Deverbal de ungar (cfr.). |
||
ungar 📖: ungar🏗️: NO ✍️: NO |
<ongar [AGO].>(TEST)
|
Recoyer l’ungu [Lln]. Arrebañar, apurar el cacíu onde se fexo una comida [Lln].
|
2. Facer manoyos cola yerba o lleña [Sb]. 3. Angazar, garabatar, especialmente la fueya (del árbol) [AGO]. Cfr. unguir. |
||
ungaráu, ada, ao* 📖: ungaráu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<////ungaraes [Sb].>(TEST)
|
Mui tempranes (les pataques) [Sb].
|
Cfr. unguir. |
||
ungu, l’ 📖: ungu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Restu que queda nun cacíu onde s’iguaron l’afu o les polien- tes [Lln]. Restu d’alimentu que s’apega al fondu del sartén o de la tartera [Lln].
|
Cfr. unguir. |
||
ungüentu, l’ 📖: ungüentu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ingüentu [LV. Lln. Cg. y Ac. PSil. DA]. +ingüintu [Ay]. un- güento [VCid].>(TEST)
|
Cast. ungüento [LV. Lln. Cg. Ac. Ay. PSil. DA. VCid].
|
Del llat. ǔnguěntum como proponen Corominas-Pascual pal cast. ungüento (dcech s.v. untar). |
||
“unguir” 📖: “unguir”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quando ioguieren pora muerte que fagan </i><i class="della">unguirse</i><i class="della">(TEST)
|
por los clerigos 1267 (s. xiii?) [ACL/466]
|
|
del llat. ungere sedría ast. unxir (cfr.). |
|
únicu, a, o 📖: únicu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">único</i>(TEST)
|
[Sr. Ay. Tb].
|
|
Del llat. ūnicus, -a, -um ‘únicu’ → ‘ensin rival’ (em s.v. unus, -a, -um), per vía cultizante. |
|
unidá, la 📖: unidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<uniá [Sr. Ay].>(TEST)
|
Cast. unidad [Xral].
|
de hundade entre marido e mugier [FS (FFLL)]
|
Del llat. ūnitas, -atis ‘unidá (física o moral)’ (em; abf), per vía semiculta. La documentación medieval del sur del dominiu ufre una vía popular onde yera posible la perda de la pretónica (pe5). |
|
unión, la 📖: unión🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<aunión [y Tb]. uñón [JH].>(TEST)
|
Cast. unión, xuntanza [Tb. JH]: Nun hai aunión nos pueblos [Tb].
|
|
Cfr. unir. |
|
unir 📖: unir🏗️: NO ✍️: NO |
Aunir [Ac]. 2. Tar el cocíu homoxéneo [Ac]. 3. Xoncer [Ca]. L’ast. almite un continuador de unire ‘axuntar’ (aff)>(TEST)
|
unir, asitiáu n’otros dominios (rew s.v. ūnīre; deeh) y con un com- puestu ast. desunir (cfr.) y desuñir (cfr.). Del compuestu llat. adunīre (em), una amestadura de ad y unīre, siguió aunir (cfr.); otru compuestu verbal ye ast. reunir (cfr.) y, al empar, de unión, reunión (cfr.). La construcción compuesta favoreció la xeneralización del cultismu unio, -onis > unión (cfr.) → aunión (cfr.), per vía culta, anque ye posible’l deriváu uñón per vía popular (si nun ye asturianización de JH); tamién de la familia ye l’alverbiu aunadamientre (cfr.).
|
|||
universidá, la 📖: universidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<nuversidá [Ac].>(TEST)
|
Cast. universidad [Xral. Ac].
|
|
Del llat. universitas, -atis ‘totalidá’, ‘conxuntu’ (abf), llueu aplicáu a la xuntanza d’estudios xenerales, a los edificios y al conxuntu de persones rellacionaes col so gobiernu, organiza- ción y enseñanza. |
|
universu, l’ 📖: universu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Mundu [Xral].
<i class="della">que</i>(TEST)
|
oi en España se curte/con arte y meyoramientu/lla bacueta, el cordovan/lla badana y el bezerru/y unda el ante más preciosu/ que conoz el universu [Campumanes 1781/587]
|
Cultismu común al castellán (dcech s.v. verter). |
||
untadura, la 📖: untadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<untaúra [Ay].>(TEST)
|
Cast. untadura [Ay]. Sustancia colo que s’unta [Ay].
|
Cfr. untar. |
||
untar 📖: untar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">untar</i>(TEST)
|
[Lln. Pa. PSil. Cd], unxir [Ay]. Cubrir de grasa [Ri]. Engrasar [Lln. Pa. R]. l’exe del carru con grasa de gochu [Cd. Pr]. Engrasar la piel curtío [Tox]. 3. Pintar [R]. 4. Man- char, emporcar [Ac. Ri]. 5. Cast. sobornar [Pa. Ac. Sr. Ay. Ri. PSil. An. Cd. Pr]: Untáronlos bien [Sr]. 6. Dar una paliza [Tox] o tunda de golpes [Ca. Tb]: Vo untate’l culo [Ca]. 7. Combayar [An]. //-se ‘manchar’ [PSil]. //Untar la badana ‘pegar, dar una paliza’ [Tb. Cd]. //Untar el carru ‘engrasar con tocín l’exe del carru’l país pa torgar que cante’ [PSil]. ///Al gochu gordu únta-y el rabu dizse cuando se combaya col que tien poder [LC].
|
|
||
untáu, ada, ao 📖: untáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cast. <i class="della">untado</i>(TEST)
|
[Lln. Sm. Pzu]. 2. Sabrosu, sustanciosu [Lln].
|
Cariñosu [Lln]: E pocu untáu [Lln]. 4. Cast. untuoso [Sm]. Pp. de untar. |
||
untaza, la 📖: untaza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><untanza [Cn (F)].>(TEST)
|
|
|||
untosidá, la 📖: untosidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">untuosidad</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. untar. |
||
untosu, a, o 📖: untosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">untoso</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Con muncha o enforma grasa [Lln]. Cfr. untar. |
||
untu, l’ 📖: untu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<unto [Cp. Cñ. y Ac. Ay. Ll. Ri. Ar].>(TEST)
|
Cast. unto [An], grasa [Lln. Pzu]. Gordura interior del cuerpu del animal [Sm] especialmente del gochu [PSil]. Gordura de los animales non herbívoros [Ll]. Enxundia de la pita [Cñ. Ar]. Grasa del gochu y de la pita [Pa. Ay]. Grasa [Ay. Arm] del gochu [Lln. Sb. Ri. Qu. Tb. Gr. Cd. Pr] o del caballu [Ac]. Grasa del gochu, salao en rama, llueu enrollao y seco y afu- mao pa la comida [/Eo/]. Manteca del gochu enantes de dililo [Cp. Sm. Vd (= untaza). Oc]: Güei tenemus putaxe d’unto [Oc]. Grasa del gochu pal pote [Tox]. Pedazu d’untaza usao pa facer la comida [Mar]. Grasa de gochu sacao del animal acabante matar y salao cuando entá ta caliente, dándo-y forma de fogaza dientro d’un llienzu pa formar la untaza que cuel- guen llueu na cocina pa que cure y afume [Tor]. 2. Materia que val pa engrasar o pintar [R]. //Arder l’untu ‘tener calor, tar caliente’ [Ac]. ‘tener calor cuando nun lo fai’ [Pr]. ‘sudar por un esfuerzu ensin importancia’ [Pr]. //El del untu ‘personaxe col que se mete mieu a los neños’ [Tb]. //Mazanas del untu ‘mazanes pardes que s’echen a la caldera cuando ta diliéndo- se l’untu pa dar aroma a ésti’ [Lln]. //Sacar l’untu a alguién ‘facer trabayar a una persona más de lo que ta avezao’ [Sm]. //Sacaúntos ‘inseutu, mosquitu volador’ [Lln]. //Untu de pita ‘grasa de pita’ [Sb (untu e pita). Oc]. ///Non hai miyor espeyu que l’untu sol pelleyu [LC].
|
|
Del llat. unctus, -ūs ‘salsa’, ‘ungüentu’ (old), panrománicu (rew s.v. ŭnctum; DÉRom-1 s.v. */‘ʊnk-t-u/) ya panhispáni- cu (deeh s.v. ǔnctum). Nel Libro de los Caballos, testu del sieglu xiii estudiáu por Sachs (1936) y con trazos del do- miniu llingüísticu ástur, dizse: “[P]ara sanar las axuaguas cortenle los gouiernos, e despues ponganle este vnte: (...) hiel de vaca e cal uiua, e cardenillo e azogue (...) e echen allj este enguente, e cosganselo enderredor de las piernas .... (Libro de los Caballos 106) onde nidiamente ha entendese unte como un deverbal del infinitivu de untar (cfr.). Pero, al so llau, apaez delles de veces el términu más usual “vnto” (Libro de los Caballos 105). Dende untu pudo facese l’ast. untar (cfr.). |
|
untura, la 📖: untura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Grasa [Tb]. 2. Aición de dar grasa a una parte del cuerpu [Tb].
Paliza, tunda [Vd]: <i class="della">Voi</i>(TEST)
|
date una untura [Vd].
|
|
Del llat. unctūra, -ae ‘aición o procesu d’untar’ (old), de llargu espardimientu románicu (rew) y asitiáu en cast. untura (deeh). |
|
unviada, la* 📖: unviada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<unviaa [JH].>(TEST)
|
Aición y efeutu de unviar [JH].
|
Deverbal de unviar (cfr.). |
||
unviadura, la* 📖: unviadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<unviaura [JH].>(TEST)
|
Aición de unviar [JH].
|
Cfr. vía. |
||
unviar 📖: unviar🏗️: NO ✍️: NO |
<adunviar [Sm. y PV (Cv)]. dunviar [Sm. FCai]. /////enviar [y JH]. inviar [y Cg. y Ay. R].>(TEST)
|
Cast. enviar [LV. Cb. Cg. Ay. Ri. JH. R. FCai. DA], mandar [Sb. R]. 2. Dirixir, encaminar [JH]. 3. Relevar [Cñ], emponer nel puestu a la persona que ta curiando’l ganáu [Sm. PV (Cv). Oc]. Relevar a una persona nel trabayu [Cd]: Vei a unviar a María [Cd]: Vei a unviar las vacas [Cd]. 4. Esllarigar, estra- viar [JH]. 5. Avisar de daqué [Ay]. //Inviar a un’mandar llo- ver ‘mandar a ún noramala’ [Cg]. ‘nun facer casu a ún despi- diéndolu’ [LC]. //Unviar a tostar guiaes ‘nun facer casu a ún despidiéndolu’ [JH]. ‘despidir’ [LC]. ///El que cuervu unvia, cuervu espera [Sb]. Los truenos pela mañana d’unviar viento tienen gana [LC].
|
enbiar omnes de noche que tanxiessen el ganado que andaua desdel ssendero 1294(or.) [MSAH-V/545]
|
||
unviáu, l’ 📖: unviáu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Cast. <i class="della">enviado</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. vía. |
||
unvíu, l’ 📖: unvíu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Cfr. vía.
|
|||
unximientu, l’ 📖: unximientu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Cast. <i class="della">ungimiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
En rellación col ast. unxir (cfr.). |
||
unxir 📖: unxir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">ungir</i>(TEST)
|
[Pzu. JH].
|
|
Del llat. ungere, variante de unguere ‘unxir’ (old), de llargu espardimientu románicu (rew; dÉrom-1 s.v. */’Ung-e-re/) ya con asitiamientu asturianu unxir (pe4: 427), castellán ungir (dcech s.v. untar), port. ungir (delp), lo mesmo que s’alvierte nel deverbal cast. ungido, ast. unxíu → unximientu (cfr.). Del étimu propuestu podríen siguir resultaos destremaos como correspuende al procesu de palatalización de -ng- + vocal pa- latal (e, i) güei calteníu en [], [y], [S], [T] (ghla §4.5.9.1). |
|
unxíu, l’ 📖: unxíu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Cast. <i class="della">ungido</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
unzón, l’ 📖: unzón🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
|
|||
unzu, l’* 📖: unzu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
|
|||
uña, la 📖: uña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">uña</i>(TEST)
|
[Lln. Pa. Ac. Sb. Ri. Tb. PSil. /Mánt/. JH] de la persona [Llg]. 2. Pezuña [Sm], caza de la vaca [Ay], uñu del gochu [Ri]. 3. Cabu bifurcáu de la barra d’uña [Llg]. //A uña ‘(nel xuegu de los banzones o caniques disparar) asi- tiando la bola ente’l deu pulgar y la uña del corazón’ [Llg].
|
|
||
uñada, la 📖: uñada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<uñaa [JH].>(TEST)
|
Cast. uñarada [Cñ. JH]: Chóme les uñades [Cñ]. Golpe d’uña [R]. Roce fechu con una uña [Pr]. //Echar las uñadas (sic) ‘rabuñar’ [Llu]. //¡Uñada! dizse nel xuegu de la renra cuando se falla al tirar por cuenta la mala posición del deu, sin que la renra apenes se mueva [Vd]. Cfr. uñar.
|
|||
uñancu, l’ 📖: uñancu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Brazuelu del gochu [Tox (= uñu)].
|
{Uñu del gochu [/Mánt/]}. Cfr. uñu. |
||
uñar 📖: uñar🏗️: NO ✍️: NO |
<uñar [y Ac. Cv. Tox. Vd]. auñar [Lln. Ac. Bi. Sb. Tb. Oc. Mar. VCid]. aguñar [Lln].>(TEST)
|
Agarrar coles uñes [Lln (aguñar). Vv]. 2. Aición d’agarrase’l ganáu al terrén afitando les pates [Lln (auñar)]. Afitase coles uñes les vaques cuando tienen que tirar d’un carru percargáu [Ac. VCid] o cuando tienen que xubir una barga o cuesta [Oc]. Tirar faciendo fuerza y afitando bien les pates [Tb]. 3. Trabayar con puxu [Sb], poca maña y ruin rendimientu [Cv]. Enredar, revolver [Tox (= rabuñar)]. 5. Robar [Bi. Mar]. //Uñala por aquí ‘connivencia que se pide ente compañeros p’asitiar la renra’ [Vd].
|
Del verbu *ungulāre que pue postulase en viendo la con- señación del llat. ungulatus y del amestáu exungulare (em). Pero dende *ungulare siguió cenciellamente l’ast. uñar col so amestáu auñar (cfr.) → aguñar (con -g- epentética, y el privativu desuñar (cfr.). y, quiciabes, los verbos de la familia arrescuñar (cfr.). |
||
uñasu, l’ 📖: uñasu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<+uñosu [y Llg].>(TEST)
|
Golpe que se da cola punta de la peonza [Llg]. //A uñasos ‘dando golpes cola punta, non cola panza (nel xuegu de la peonza)’ [Llg].
|
Posible formación aumentativa de uñu (cfr.) cola amestadura d’un sufixu aumentativu, quiciabes orixinariamente variante en -azu, que vemos en uñazu (cfr.). |
||
uñatada, la 📖: uñatada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">uñatar</i>(TEST)
|
[Tb].
|
Deverbal del ast. uñatar. |
||
uñatar 📖: uñatar🏗️: NO ✍️: NO |
<uñatiar [y Tb].>(TEST)
|
Dar cola uña, especialmente cuando se llanza’l banzón a uña [Tb]: Ta uñatando ensin aparar [Tb].
|
Posible verbu fechu dende uña, uñu col suf. frecuente n’ast. -ata, -atu asitiáu en dellos nomes y verbos, colo que se con- trapón al etimolóxicu uñar (cfr.). Un deverbal continuador del infinitivu vémoslu nel masc. ast. uñate (cfr.); continuador nominal del participiu ye ast. uñatada (cfr.). |
||
uñate, l’ 📖: uñate🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Aición y efeutu de uñatar [Tb]. //Echar l’uñate ‘aprovecha- se quedando con daqué que pasa peles manes d’ún ensin ser l’amu ‘ [ByM].
|
Cfr. uñatar. |
||
uñazu, l’ 📖: uñazu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Rabuñazu o mancadura fecha cola uña [Ca]: <i class="della">¡Mira</i>(TEST)
|
qué uñazu me disti! [Ca].
|
Cfr. uñu. |
||
uñegu, l’ 📖: uñegu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Infestadura que se produz a la vera la uña [Lln].
|
Cfr. uñu. |
||
uñeru, l’ 📖: uñeru🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<uñeiru [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. Cn. Pr. Cv. Tox. Oc. /Eo/. Vg. Tor].+uñiru [Ay. Ri].>(TEST)
|
Cast. panadizo [Ac. Ay. Ri. Sm. Bab. Pzu. PSil. Cn. Pr. Cv. Tox. Oc. /Eo/. Arm. Vg. V1830] producíu na uña [Lln. Tb. JH]: Tuve sal.lando la güerta ya cuí l’uñeiru nun didu [Cn]. Pequeña mancadura con espelleyamientu producida na uña [Tor]. 2. Enfermedá de la vista de la que cadecen les vaques (consiste nuna película que recubre’l globu del güeyu) [Sm]. //-os ‘nubes que salen a los animales nos güe- yos’ [Ar]. Cfr. uñu.
|
|||
uñín, l’ 📖: uñín🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Uñu del gochu [Cp. Cn. An. Gr. Sl. Oc]. Pie o mano del gochu llueu de xebraos del restu’l cuerpu [Cv]: <i class="della">Préstan-y muitu los uñinos</i>(TEST)
|
[An].
|
2. Abultamientos como espolones que tienen les pates de les vaques [Sm]. 3. Persona que trabaya con puxu pero ensin maña y ruin aprovechamientu [Cv]. //-inos ‘uños del gochu [Pr], de les oveyes’ [Cn (M)]. Dim. de uñu (cfr.). |
||
uñir 📖: uñir🏗️: NO ✍️: NO |
Xoncer, xunir [Ay. Ar. Tor. Vg. VCid. SCiprián]. 2. Cast. <i class="della">unir</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del llat. unīre ‘unir’ (em) ensin dulda con un resultáu palatal [] gracies a la yod del pres. d’indic. unio siguió ast. uñir an- que tamién pue debese al continuador de jungere (juñir [SCi- prián]). D’un encruz de unīre ‘unir’ y jungere ‘xoncer’ (old) xustifícase ast. xunir o xuñir (cfr.) asina como los correspon- dientes compuestos dexunir (cfr.), desuñir (cfr.) y desunir (cfr.); esti últimu verbu desunir tamién pue entendese como compuestu del continuador de dis- y unir, ésti con aniciu nel llat. unīre ‘unir’ (cfr. aunir). |
||
uñosu, a, o 📖: uñosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">uñoso</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. uñu. |
||
uñu, l’ 📖: uñu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Uña [Tb, Sm, Busm (Oc)]. 2. Pezuña del gochu [Cn (F)], de la vaca [Tb]. Pata d’atrás del gochu [As]. 3. Brazuelu del gochu [Tox (= uñancu)]. //<i class="della">-os</i>(TEST)
|
‘manes del gochu’ [Ac]. ‘caces de les vaques’ [Sm]. ‘pates del gochu’ [Vd].
|
Del llat. ungulus, -i ‘uña de los pies’, términu emplegáu por Plautu (abf). Caltiénse tamién na amestanza pedis ungulu(s) pezuñu, de mou asemeyáu a lo que pasa col femenín pedis ungula ‘uña del pie’ > pezuña (mghe §74-4; deeh s.v. pedis ungula; dcech s.v. pie). Derivaos de uñu (a vegaes tamién pue ser de uña) sedríen uñazu (cfr.) y lo que paez la so variante fónica uñasu (cfr.); tamién los abondativos uñegu (cfr.), uñeru (cfr.), uñosu (cfr.); l’ast. uñancu (cfr.) paez que ye portador d’una vieya formación dim. en -anicu. |
||
upar 📖: upar🏗️: NO ✍️: NO |
<aupar [Lln (Meré). Ri. y Tb. PSil].>(TEST)
|
Cast. aupar [Pa. Ac. Sb. Tox. Mar]. Llevantar [Tox], poner de pie a una persona [Ri]. Llevantar n’alto [Pa. PSil. R]. Lle- vantar y garrar en cuellu a un neñu [Cp. Sm. Cd. Pr] que llora [Oc]. Xubir, llevantar [Tb. /Eo/]: Upóulu hasta bien arriba [Tb]: ¡Aúpalu, nin, aúpalu! [Tb]. Llevantar del suelu (al neñu) [Cd]. //¡Upa! ‘¡arriba!’ [Pa. Cp. GP. Ay. Mar. V1830. DA]. //¡Úpala! ‘¡arriba!’ [Tb. JH]. //-se ‘ponese lliento, ran- ciar (la farina y otres coses)’ [Lln (Meré)]. //¡Aúpa! ‘voz fa- miliar cola que s’anima a los neños a llevantase’ [Ri]. ///¡Upa rapaz, que la barba te naz! [CyN (Recuerdos)].
|
Verbu fechu dende la voz de creación espresiva ¡upa! (dcech s.v. upa) precedíu de la preposición a. Foi posible tamién la creación verbal col continuador de la preposición in, *enau- par → anaupar (cfr.). Una nominalización del masc. del par- ticipiu de aupar ye ast. aupáu (cfr.). |
||
upáu, ada, ao 📖: upáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Estrozáu, ranciu por cuenta la humedá (un alimentu) [Lln].
|
Pp. de upar (cfr.). |
||
uquier 📖: uquier🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
|
ú 2.
|
|||
uquiera 📖: uquiera🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><auquier [Vd]. auquiera [Cp. Sm. Pr. y Vd. JH. GP]. ouquiera [Sm]. uquiera [Sm].>(TEST)
|
|
|||
-ura 📖: -ura🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Suf. col significáu de ‘aición’, ‘cualidá, dimensión’ [glla
<ident class="della" level="1"></ident>294] orixináu nel llat. -ūra, una de les variantes de -<i class="della">tūra </i>y
<ident class="della" level="1"></ident>-<i class="della">sūra</i>(TEST)
|
(cfr. -dese s.v. -ura).
|
|||
urbezar 📖: urbezar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Gastase la fusa del molín [Cl].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes d’un iterativu *uruati(t)āre ‘dar vueltes’, verbu fechu sol llat. <i class="della">uruāre </i>‘circundar’, ‘arrodiar’ (em) del que nun conocemos siguidor románicu. L’ast. <i class="della">urbezar </i>fadría referen- cia a la pieza del molín que se gasta por dar munches vuel- tes. Una variante atopámosla en <i class="della">orbezar </i>‘marmurar’, ‘falar pelo baxo’ (cfr.) que ye una aplicación metafórica del fechu d’insistir burbusando al empar que se da vueltes una vegada y otra sobro una cosa (equí <i class="della">murmurar</i>); lo mesmo vese na acei- ción de ‘aponderase’ pues incide na idea de repitir les alla- bancies. La variante <i class="della">orbiezar </i>da cuenta d’una diptongación del presente d’indicativu llueu treslladada analóxicamente al infinitivu frente a lo aguardable etimolóxicamente, como al- vertimos en <i class="della">pesllar</i>(TEST)
|
(cfr.) cuando lu sustituye piesllar, nesti casu entá más favorecío al tener el continuador de pessulus
|
|
||
urcical, l’ 📖: urcical🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
|
|||
urdidera, la* 📖: urdidera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><urdiera [Ay. Ar].>(TEST)
|
|
|||
urdideru, l’ 📖: urdideru🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident><urdideiru [Bab. Vg]. urdidero [Os]. +urdiíru [Sb. Ll].>(TEST)
|
Urdidera [Sb. Ll. Bab], artefautu col que se preparen los filos de la urdidura [Vg]. Pieza del telar [Os]. 2. Urdidura [Mar]. Cfr. urdir.
|
|||
urdidor, ora 📖: urdidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
(TEST)
|
|
|||
urdidor, l’ 📖: urdidor🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Instrumentu pa urdir [R].
|
Cfr. urdir. |
||
urdidoria, la 📖: urdidoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<urdidoira [Oc].>(TEST)
|
Urdidera, instrumentu onde se preparen los filos pa la urdi- dura [Cv. Oc]. Cfr. urdir.
|
|||
urdidoriu, l’* 📖: urdidoriu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<urdidoiru [Sm. PSil].>(TEST)
|
Urdidera, instrumentu onde se preparen los filos pa la urdidu- ra [Sm]. Pieza del telar [PSil].
|
Cfr. urdir. |
||
urdidura, la 📖: urdidura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ordedura [Mar]. urdiúra [Ll].>(TEST)
|
Cast. urdimbre [Ll. Tb. Sm. Mar].
|
Del llat. serondu orditūra ‘estructura’ (em), pallabra con toles carauterístiques populares, a la escontra de “urdieme” (defi- níu pel cast. urdimbre) que conseña Junquera Huergo y que paez una adautación d’una variante como la salamanquina urdiembre (pe4: 428). |
||
urdir 📖: urdir🏗️: NO ✍️: NO |
<undir [y Qu].>(TEST)
|
Cast. urdir [Pa. PSil]. Asitiar la urdidura nel telar [Lln]. Fa- cer la urdidura pa texer [Sm]. 2. Formar, iguar [Qu. Tb. Tox]. Maquinar [Sm]. Tramar [Ri. Cd. Pr]. Preparar un llíu [Pa]. 3. Burllar [Cñ]. Engañar [Pa. Sb]: Urdiómila bien urdida [Pa]. 4. Facer una trastada [Cd. Pr]: ¿Qué urdis ahí? [Pr].
|
|
Del llat. ordīri ‘urdir’, ‘entamar a texer’ (em), panrománicu (rew) y con continuación hispánica (deeh). L’ast. tamién co- noz el verbu compuestu col continuador de dis-, desurdir (cfr.; pe4: 427 ). Tamién col continuador de sub (cfr. suburdiar). En rellación con urdir fexéronse términos como urdidera (cfr.), urdideru (cfr.), urdidor, ora (cfr.), urdidoria (cfr.), urdidoriu (cfr.), urdoriu (cfr.). |
|
urdoriu, l’ 📖: urdoriu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<b class="della">urdoriu,</b>(TEST)
|
l’ Telar [Cl].
|
Cfr. urdir. |
||
urga, la 📖: urga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Mierda [Lln].
Desconozo datos que faigan razonable asitiar l’estudiu del ast.
<i class="della">urga</i>. Con too, de nun se tratar d’una voz de dalguna de les
xírigues orientales, podría facese un intentu d’averala al cast. <i class="della">usgo</i>(TEST)
|
‘ascu’, port. osga ‘aversión’, ‘tirria’ (dcech s.v. asco). Tampoco nun sedría imposible camentar que sobro urga se fexere’l verbu urgar (cfr.).
|
|||
urgar 📖: urgar🏗️: NO ✍️: NO |
Fadiar, fastidiar, sobar [Cv].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Esta</i>(TEST)
|
criada/q’á tos pies llega urgada de la pena [Judit 205] Cfr. urga.
|
|||
urna, la 📖: urna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<urnia [Lln. Cg. Ll. Pzu. /Eo/. Llomb. Mar].>(TEST)
|
Cast. urna [Lln. Cg. Ll. Pzu. /Eo/. Llomb. Mar]. 2. Caxa del muertu [Tox].
|
Del llat. urna, -ae ‘urna’, ‘vasía de cuellu estrenchu y cuerpu anchu, pa destremaos usos’ (em), pallabra con continuadores románicos (rew s.v. ŭrna) ya hispánicos (deeh s.v. ǔrna). Si, como abulta siguiendo la opinión de Meyer-Lübke, tenemos una ǔ tónica curtia, quier dicir que n’ast. tamos delantre d’un cultismu o, como da a entender la variante con [j], delantre d’un deverbal de urniar, verbu fechu sol primitivu resultáu popular de urna > *orna → orniar → urniar (cfr.). En rella- ción con urniar (cfr.) tenemos el deverbal urniu (cfr.) col dim. urneyu (cfr.) cola variante d’aniciu cast. urnexu; cola forma- ción en -atu, urniatu (cfr.), l’ax. urnión (cfr.); tamién urniador (cfr.), urniadura (cfr.), urniamientu (cfr.). |
||
urneyu, l’ 📖: urneyu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<urnexu [y Md].>(TEST)
|
Soníu fechu al urniar [Md].
|
Cfr. urna. |
||
urniador, ora 📖: urniador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<gurniador [y JH].>(TEST)
|
Qu’urnia [Tb]. Que gruñe [JH].
|
Cfr. urna. |
||
urniadura, la 📖: urniadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<gurniadura [JH].>(TEST)
|
Aición y efeutu de urniar [Tb]. gruñíu [JH].
|
Cfr. urna. |
||
urniamientu, l’ 📖: urniamientu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Gruñíu [JH].
|
Cfr. urna. |
||
urniar 📖: urniar🏗️: NO ✍️: NO |
<aurnar [Ar]. aurniar [Ar]. orniar [Lln. Pa. Cg. y Md]. urriar [Cñ. y Cv]. gurniar [Vv (Cg). Cp. Cor. Ac. Sr. Ay. y Tb. JH. AGO]. /////h.orniar [Lln (P)].>(TEST)
|
Gruñir el gochu [Lln. Lln (P). Cl. Pa. Cg. Vv (Cg). Ac. Sb. Ca. Ll. Ri. Qu. Sm. PSil. Cd. Pr. Cv (= urracar)], de mou particu- lar, de mou entrecortáu [Tb (gruñir/urniar/corcol.lar)]: Está’l gochu urniando que paez que lu van a matar [Ca]. Gruñir [Ac. Sr. VBable. JH. AGO] el gochu especialmente cuando quier comer [Cp. Cor. Ay]. 2. Rebuznar el burru [Ar]. 3. Bra- mar el buei [Ar]. 4. Gruñir les persones [Ac. Ri]. Roñar [Tb. AGO]: Ta urnia qu’urnia tol día [Tb]. 5. Abuchear [Cñ]. 6. Naguar muncho por una cosa [Cn (F)]: Dá-ylu al nenu que ta urniando acuantagüéi [Cn (F)].
|
|
Cfr. urna. La idea fondera de ‘gruñir el gochu’ sácase, al mio entender, de la imaxe que proyeuta’l gochu al dir gruñendo y corriendo a la vasía que-y lleven cola comida (pe1: 72). Den- de la variante verbal aurniar pudo siguir una realización con |
|
urniatu, l’* 📖: urniatu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<orniatu [Lln].>(TEST)
|
Gruñíu del gochu [Lln].
|
Cfr. urna. |
||
urnión, ona 📖: urnión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<<i class="della">sic</i>>(TEST)
|
Que urnia [Ri. Tb]: ¡Ai que nenu tan urnión! [Tb]. Cfr. urna.
|
|||
urníu, l’ 📖: urníu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<gurníu [Cñ. AGO].>(TEST)
|
Gruñíu [Cñ. Ri. VBable. AGO] del gochu [Ca. Ri. Tb]. Cfr. urniar.
|
|||
urogallu, l’* 📖: urogallu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<urogal.lu [Pzu. PSil]. /////uruguayu [Tb]. {Debe de ser voz d’apocayá y poco espardida; en Tb (tierra d’<i class="della">urogallos</i>) tra- dicionalmente al animal denomáu en cast. <i class="della">urogallo </i>llámenlu col galicismu <i class="della">faisán</i>; la conseñación <i class="della">urugal.lu </i>en Pzu y PSil quiciabes sía adautación moderna dende’l castellán}. Tamién
<ident class="della" level="1"></ident>paez adautación moderna (y con yeísmu) <i class="della">uruguayu </i>y +<i class="della">uru- </i><i class="della">gueyu</i>(TEST)
|
[Ay (N)] y más entá al nun se conseñar información semántica}.>
|
|
Cast. urogallo [Tb. Pzu. PSil]. Un páxaru grande {ensin iden- |
|
urraca, la 📖: urraca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
urracar 📖: urracar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><uracar [y Cv].>(TEST)
|
|
|||
urria 📖: urria🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
urrieta, la 📖: urrieta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Valle pequeñu, fondigonada [Aliste].
<ident class="della" level="1"></ident>Apellativu que namái conocemos pela fala del sur del domi- niu col significáu de ‘valle’ pero tamién, asina en mirandés, na aceición de ‘agua’, ‘fonte’. Según l’<i class="della">Elucidario</i>(TEST)
|
de Viterbo en Tras-os-Montes: “Orreta, valle profundo entre montes, e com mui estreita margem, que apenas admitte poucas fiadas de oliveiras, ou outras arvores” (apud Leite de Vasconcellos 1901: 20). Nun sedría imposible que sía términu rellacionable con *ur ‘agua’, pallabra con posible xénesis prerromana (ta 612) y que vemos documentada como nome del ríu Nalón (en Trubia) en documentu de 863 (s. xiii): Uarcina quem dicunt ad Ruburi (dco/36; García Arias 2012d: 47).
|
|||
urriu 📖: urriu🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
-urru, -a, -o 📖: -urru🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
Cfr. -<i class="della">arru,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
urxente 📖: urxente🏗️: NO ✍️: NO |
<urxenti [Pzu].<
Cast. <i class="della">urgente</i>(TEST)
|
[Lln. Pzu].
|
Del llat. urgens, -ntis, participiu de presente del lat. urgēre ‘presionar’ (em) per vía semiculta posiblemente. |
||
úrzula, la 📖: úrzula🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<úrcela [Cp]. úrcera [Pa. y Ac. Llg. Sb. Pr]. úrzora [Llg]. úr- zura [y Sm].>(TEST)
|
Cast. úlcera [Pa. Cñ. Cp. Ac. Sb. Sm. Pr. ByM] d’estómagu [Llg].
|
Del llat. ulcera, neutru pl. del llat. ulcus, -eris ‘mancadura en vivo’, ‘úlcera’, ‘llaga’ (em), per vía semiculta frente al con- tinuador del neutru sing. malum ulcus > ast. malucu (cfr.). |
||
usa, la 📖: usa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Usu [Md. Mar. VCid]: <i class="della">Tien</i>(TEST)
|
las madreñas a media usa [Md].
|
Posible creación analóxica femenina del ast. usu (cfr.). |
||
usanza, la 📖: usanza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<usancia [JH].>(TEST)
|
Cast. usanza [JH]. Moda [R].
|
|
cfr.). |
|
usar 📖: usar🏗️: NO ✍️: NO |
<ousar [R].>(TEST)
|
Cast. usar [Lln. Ay. Tb. JH. R]. ///Llo que s’usa non s’escusa [JH].
|
|
||
“usarería” 📖: “usarería”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela llingua escrita:
<i class="della">Cochellada q’él reflundia,</i>/<i class="della">no hay alma que se i ampare;</i>/ <i class="della">nin</i>(TEST)
|
da más na usarería/la xente y los animales/resalviando á vuesasté/que lo había dicer antes [El Caballo 81]
|
Pescanciamos que podría tratase d’una formación fecha so l’adautación del fr. housard > cast. húsar ‘soldáu de caballe- ría vistíu a la húngara’ (drae); la voz húsar ye términu d’orixe húngaru que llega a la Península na Edá Moderna pel alemán y francés (dcech s.v. húsar). |
||
uscar* 📖: uscar*🏗️: SI ✍️: NO |
//<i class="della">Ta</i>(TEST)
|
usca (una cosa) ‘quema al tocala’ [Cp]. //¡Usca, usca! espresión emplegada p’alvertir a los neños pequeños que nun s’acerquen a cualquier fonte de calor [Llg].
|
Espresión p’alvertir que dalgo aburia [Ri] Quizá de una formación llograda sol participiu fuerte de ūrere ‘quemar’, ustum (em) → *usticare > *uscar. Otra posibilidá de rellación empobinaría a averar *uscar a la familia del ast. áscuara (cfr.) con un verbu *asc(u)arar, con un deverbal as- cuada (cfr.). |
||
-uscu, -a, -o 📖: -uscu🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
Suf. con valir de diminutivu: <i class="della">palu</i>(TEST)
|
→ paluscu. El suf. tiénenlu dellos por d’aniciu preindoeuropéu (dese s.v. -usco, -uzco).
|
|||
usía 📖: usía🏗️: NO ✍️: NO |
Términu de tratamientu y respetu conocíu pela documenta- ción:
<i class="della">que</i>(TEST)
|
ñon ye la vez primera/que, en permediando les faldes,/ d’alguna osía o condesa,/lleva lla capellanía/el que merez una andeza [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 50-54)]
|
me llevó pa fer fiesta/(siendo yo un xudíu encapaz)/a la señora Rexenta,/y ante todos los usíes/hobi cocer de ver- güenza [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 322-326)]
De la contraición de la espresión vuestra señoría (dcech s.v. vos). |
||
usllada, la* 📖: usllada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<usl.lada [Cv].>(TEST)
|
Foguera, llapada de grandes proporciones que sal d’un monte con fueu [Cv (= queimada = queima)].
|
Del llat. ustulata ‘endurecida al fueu’ (abf), participiu no- minalizáu del verbu ustulāre ‘arder’, ‘quemar’ (em s.v. ūrō), tamién con continuación ente los nomes de llugar (ta 655; ghla §4.4.4.6; §4.8.1.1; pe4: 428; tt 141). El términu ast. usllada vendría tamién encontáu pelos nicios toponímicos portugueses (Uchada), gallegos (Vilouchada) y castellanos (Villoslada). El verbu ustulāre (em s.v. uro) nun se caltién ente nós pero sí en Castiya darréu qu’alita en Palencia como uslar (Lapesa 1992: 25). |
||
uspa 📖: uspa🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
¡Ánimu! [Sb].
|
Posible variante de ¡upa! (cfr.), voz onomatopéyica. |
||
usté 📖: usté🏗️: NO ✍️: NO |
<vusté [y Md. Pzu. Cv. /Eo/. JH. R]. vosté [Pzu]. ////vustedes [Cv. /Eo/]. vustéis [Cv]}.>(TEST)
|
Cast. usted [Xral].
|
|
||
ústela 📖: ústela🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
“¡Tus ni mus!” [Vg].
|
** |
||
usu, l’ 📖: usu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<uso [Ac. y Ay].>(TEST)
|
Cast. uso [Xral].///
|
|||
“usual” 📖: “usual”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Ax. conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">seys</i>(TEST)
|
morabetinos desta moneda husual por ella 1346(or.) [SP-II/218]
|
|
||
usufructu, l’ 📖: usufructu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident><usofrutu [Sr]. usufrutu [Lln]. //usofruto [Eo].>(TEST)
|
Cast. usofructo [Lln. Sr. /Eo/].
|
a)
|
Del llat. ūsus frūctus espresión asindética que designa’l de- rechu d’usu y disfrute d’un bien del que nun se ye propietariu (em). El términu caltiénse como teunicismu llegal necesariu y la identificación con dos términos de la llingua fai posible qu’apaezan dambos con incrementación cuando van en plural na documentación (§b). La consciencia de l’amestanza de los dos términos fexo posible tamién la traducción de la fórmula llatina (§c). Con too, el calter del términu fexo acoyible un usu popular (frucho) con -ct- > [tS] a la vera del semicultismu implantáu por xente familiarizao col derechu (fruto). |
|
“usura” 📖: “usura”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">non</i>(TEST)
|
sit uobis temido pro usura nec pro male 1232(or.) [SV/189]
|
|
Del llat. usūra ‘usu’ → ‘interés’, ‘usura’ (em), con conti- nuadores románicos (rew) ya panhispánicos (deeh). D’equí féxose’l verbu perpoco conseñáu usurar (cfr.) y per una fonte daqué duldosa como siempre ye Apolinar Rato. |
|
usurar 📖: usurar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Ganar prestando con usura [R].
|
Cfr. usura. |
||
usureru, a, o 📖: usureru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<usureiru/era [Tb. PSil]. usureiru/iera [Tox]. ausureru/a (<i class="della">sic</i>) [Sm]. osureiru/iera [Tox]. +usuriru [Ay]. //usureiro/eira [Eo]. osurero [Eo].>(TEST)
|
Cast. usurero [Sr. Ay. Tb. Sm. PSil. Tox. /Eo/].
|
|
cfr.). De toes maneres sedría meyor ver nello (tamién nel vascu) un términu en rellación con uncia, ast. onza (cfr.) d’u siguió un aumentativu masculín ast. *onzón → unzón (cfr.) responsable del nome *onzoneru (“onzonero”). Nesi sen *onzoneru (cfr.) sedría orixinariamen- te *‘el que trafica con onces (esto ye con pesos)’ → ‘aprove- cháu’, ‘lladrón’, ‘usureru’. |
|
utensiliu, l’* 📖: utensiliu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Términu documentáu de vieyo ente nós pero con un usu ac- tual cultizante:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">lagares</i>(TEST)
|
et cupas et omnia utensilia 950? (s. xii) [MSAH- I/158]
|
boues et uakas et pecora promiscua ... torcularia et omnia utensilia 1103(or.) [SV/209]
|
||
“utente” 📖: “utente”🏗️: NO ✍️: SI |
Téminu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">con</i>(TEST)
|
suas salidas e con suas aguas utentes e con suos derra- ygamientos 1276 [SPM/477]
|
Del participiu de presente utens, -entis ‘que posee’ (abf), per vía culta. |
||
útil 📖: útil🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">útil</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
Del llat. ūtilis, -e (em), ensin dulda pallabra d’introducción culta lo mesmo que’l so compuestu inútil (cfr.). |
|
utilidá, la 📖: utilidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<utiliá [Sb].>(TEST)
|
Cast. utilidad, provechu, [Xral].
|
|
Del llat. utilitas, -ātis ‘utilidá’ (em), pallabra d’introducción semiculta anque xeneralice’l resultáu popular na terminación. |
|
utra, la 📖: utra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<la butre [y Ay]. la uitre [Sm]. la utre [y Ca, y Mo (llaa 27). Os. Cl (i). Ay. Ll (MP). Qu. Tb. Gr. Noval]. la utra/l’utre [Cb. Sb. Ay]. utra/utru [Pa]. utria [Bi]. /////el butre [y PSil].
/////abutre [y Lln]. butre [y Lln. y Pa. Md]. la bruite [Sm. Oc]. la brúite [Cv]. butrie [Ay]. butre [On. Ar. Md. VCid]. butri [Cl]. buitri [Ac]. bruíta [Tox]. güitre [Bi]. utre [Cp. Ay (N)]. brúite [Oc]. //brúita [Bu (Eo)].>(TEST)
|
Gyps fulvus [Ca, MO (llaa 27). Ri. Po (i). Noval]. Cast. bui- tre [Lln. Rs. Os. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llv. Sb. Ay. Ll.
|
fisgona que-y presta sabelo too’ [Ac (= utrona)].///
|
Ar. Qu. Tb. Sm. PSil. Gr. Cv. Tox. Oc. /Bu (Eo)/]. JH. VCid] carauterizáu pel so pescuezu grande [Noval 158]. 2. Coruxa [Cl]. 3. Buche, tripa [Md]. Panza, buche [Llg]. //Utre ‘muyer |
|
utreru, l’* 📖: utreru🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">montes</i>(TEST)
|
de Utrero 1169(or.) [ACL/402]
|
|
||
utriar 📖: utriar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><utrear [Cl].>(TEST)
|
|
|||
utrona, la 📖: utrona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
uva, la 📖: uva🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">uva </i>[Xral]. //<i class="della">Uva de perru ‘Sedum acre’ </i>[Mar]. ‘{qui- ciabes} grosella negra’ [VCid]. //<i class="della">Uva de San Juan </i>‘grosella’ [Mar]. //<i class="della">Uva de sapu </i>‘nueza’ [Vg]. //<i class="della">Uves del diantre </i>‘frutu del <i class="della">belortu’ </i>[Cb].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">unam carratam bonam de </i><i class="della">uuis</i>(TEST)
|
1181(or.) [MSAH-IV/382]; [MSAH-IV/383]
|
|
Del llat. ūua, -ae ‘uva’, ‘racimu’ (em), de llargu espardimientu románicu (rew) ya hispánicu (deeh). Una formación abonda- tiva en -ālis ye responsable del ast. uval (cfr.). |
|
uvaduz, la 📖: uvaduz🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Arctostaphylos</i>(TEST)
|
uva ursi [Flora astur].
|
Podría tratase d’una adautación o torna antigua al ast. uua ursi ‘uva del osu’ > *uva de usu (con metafonía por -u) > *uva d’uzu (con tracamundiu de xiblantes) → uvaduz (con perda de -u). Ello paez más afayadizo, por razones semántiques, qu’almitir otra posibilidá uuam dulcem > uvaduz. |
||
uval, la 📖: uval🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<uvar [y Pi].>(TEST)
|
Vide, planta que da uves [Pi. Po (i)]. en cada ubal [Grangerías xviii: 699] todas las ubales que tengas [Grangerías xviii: 700] Cfr. uva.
|
|||
uvaspín, la 📖: uvaspín🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cfr. <i class="della">aguaspín</i>(TEST)
|
& uva.
|
|||
uví 📖: uví🏗️: NO ✍️: NO |
Contracción de <i class="della">¡Oh Virgen! </i>(<i class="della">sic</i>), emplegada pa indicar sor- presa [Vd]: <i class="della">¡Uví</i>(TEST)
|
cula muyer esta! [Vd].
|
|||
uvieín, ina, ino 📖: uvieín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
(TEST)
|
D’Uviéu [Ac (i). Ri].
|
Ax. fechu del nome de la ciudá d’Uviéu. |
||
uviéu 📖: uviéu🏗️: NO ✍️: NO |
<oviedo [Mar]. oviéu [Sb]. Uvieo [y Mi].>(TEST)
|
“Oviedo.- Camino de Santiago, Vía Láctea” [Mar]. //¡Tengo mieo! ¡Al can d’Uvieo! [Mi]. //Tar detrás d’Oviéu ‘ser daqué tontu’ [Sb].
|
{El nome de la ciudá, Uviéu, pue sentise en lluga- res como Cb. Ac. Bi. Tb. R. etc.]}. Nome que surde por referencia a la ciudá d’Uviéu cabeza del Principáu d’Asturies [ta 28]. |
||
ux 📖: ux🏗️: NO ✍️: NO |
<ox [Bab. PSil. Tor]. oxi [Ca]. uix [y Ay]. aux [y Ay].>(TEST)
|
Voz pa espantar les pites [Pa. Cp. Ac. Ay. Sm. Bab. PSil. Tor], los páxaros [Ri. Ay. Qu. Tb]. Voz pa espantar animales (es- pecialmente pites) [Sb]. Voz pa espantar los gochos [Ll. Oc]. Voz pa espantar los animales dañibles [Ca]. //¡Ux, x...ito! ‘voz pa facer fuxir al gatu’ [Sm]. Cfr. uxa.
|
Podría ser rellacionable col masc. o fem. llat. oscen, -inis ‘tér- minu de la llingua augural aplicáu a los páxaros con canciu proféticu’ (em). |
||
uxa 📖: uxa🏗️: NO ✍️: NO |
Esclamación de contentu al abrigase cuando se tien fríu [Cp. Ay (<i class="della">¡Uxa!,</i>(TEST)
|
¡uxa!)].’esclamación pa espantar xente’ [Ay]. ‘es- clamación p’arrebuyar a los neños na cama, al esfregar les manes pa qu’entren en calor, o cuando un neñu s’ambura o se manca’ [Llg (= ¡uxarinos, uxarinos!].
|
Posible variante del ast. ux (cfr.). Un dim. fechu col suf. átonu -ŭla (llaa 103) podría dar orixe al ast. úxara (cfr.), con usu espresivu y nominal. |
||
úxara 📖: úxara🏗️: NO ✍️: NO |
<úchara [Qu. y Tb].>(TEST)
|
Voz que se repite al meter al neñu na cama pa quita-y el fríu [Qu. Tb]. Cfr. uxa.
|
|||
úxara, la 📖: úxara🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{Nun pon acentu Sb}.>(TEST)
|
Pantasma imaxinaria cola que se mete mieu a los neños (pre- séntenla cubierta d’una gran sábana y con una careta) [Sb].
|
Búscase un aniciu dende un dim. de la voz espresiva ¡ux! (cfr.). Pero ello nun paez torga p’averase al masc. y fem. llat. oscen, -inis ‘páxaru con cantu augural o proféticu’ (em; old) que de- llos identificaben cola corneya (abf), que yera términu raru y téunicu en llatín, del que nun conseñen continuadores románi- cos (em) nin hispánicos (deeh; dcech). En tou casu l’acusativu oscene(m), de ser proparoxítonu, pue dar encontu a otra inter- pretación dixebrada si s’almiten estos pasos: ast. *óxene → *ójxere → *úxere (con zarramientu por cuenta la yod de la palatal y, llueu, -e → -a con percorreición perdocumentada) → úxa(r)a → uxa, como uiscera → *víxera → *víxa(r)a (pe2 s.v. vixota). Dende uxa, amás del dim. uxica (cfr.), pudo facese’l verbu uxar (cola variante oxar, uxear, auixar) d’u siguiríen los deverbales uxa, ux, etc. colos que se llamaría al páxaru invo- cándolu pa que, al ser de mal agüeru, fuxere. Una creación analóxica masculina sobro ast. úxa(r)a → uxa tendríamoslo nel ast. uxu (cfr.) que caltuvo’l nome del páxaru y fexo posi- ble un masculín *uxarín → uxarinos (cfr.). Esta esplicación replantearía la cuestión: a) de si ye posible dalgún siguidor ro- mánicu de oscen -inis; b) de si ye posible almitir que les voces hispániques del tipu ¡ox!, asina como los verbos emparentaos col cast. ojear ‘espantar la caza’ (dcech. s.v. ojear), merecen dalguna otra consideranza etimolóxica (ast. uxear). |
||
uxarinos 📖: uxarinos🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Esclamación p’arrebuyase o arrebuyar a los neños na cama, al esfregar les manes pa qu’entren en calor, cuando s’ambura un neñu o se manca [Llg (= ¡uxa! ¡uxa!].
|
Cfr. úxara. |
||
uxear 📖: uxear🏗️: NO ✍️: NO |
<oxar [/“de Valdés al Eo”/ (Eo). Mánt]. auixar [Ay].>(TEST)
|
Espantar [/Mánt/] los páxaros [Ay. /“de Valdés al Eo”/ (Eo)] o bien otros animales dañibles de les tierres semaes [Ca]: Estó uxeando los páxaros que me tienen arricáu esti cuadru d’arbeyos [Ca].
|
Cfr. úxara. |
||
uxera, la 📖: uxera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<auxera [Vg]. ///ujeras [Ar].>(TEST)
|
Portiella de finca con quiciu [Ay (= fuxera). Ar]. Puerta d’una finca rústica llograda de travesaños móviles dientro de les ranures verticales que tienen las xambes del güecu de ma- dera [Ay (VB)]. Abertura en tapies o sebes de les finques pa qu’entren los carros [Vg].
|
Del llat. ostiārius, -a, -um ‘de puerta’ [un deriváu de ōstium -i ‘entrada’, ‘abertura’ (em)], paecen provenir con nominaliza- ción ast. uxera, uxeru (cfr.) y dalgún otru representante romá- nicu (rew). La espresión fuxera ‘portiella pa entrar nuna finca’ (cfr.) abulta un intentu perasturianizador de quien piensa que uxera presentaba una f- etimolóxica o, cenciellamente, ufría l’influxu del ast. fuxir. |
||
uxeru, l’ 📖: uxeru🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Portiellu pequeñu d’una finca [Pi].
|
Cfr. uxera. |
||
uxi {?} 📖: uxi {?}🏗️: NO ✍️: NO |
Persona que pel mou raru de vistir o pela so figura malamaña- da produz sospresa non prestosa y mesmamente espantu [Ca]. Posible variante del ast. <i class="della">uxu</i>(TEST)
|
1 (cfr.) o uxa.
|
|||
úxica 📖: úxica🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><{Nun se conseña tilde na fonte [Cg]}.>(TEST)
|
|
|||
-uxu, -a, -o 📖: -uxu🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
<ident class="della" level="1"></ident>Sufixu diminutivu o diminutivo-despeutivu. Al mio entender
<ident class="della" level="1"></ident>podría tener l’aniciu nel suf. llat. -usculus>(TEST)
|
-uxu, frente a
|
|
||
uxu, l’ 1 📖: uxu🔤: , l’ 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’, 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Páxaru rapaz y nocherniegu de la familia de les estríxides, de plumes suaves, lleonáu, de picu corvu y güeyos redon- dos [Ri]. Cast. <i class="della">búho</i>(TEST)
|
[Sr. Sb. Bab. Vg]. 2. Páxaru col que se mete mieu o da mieu [Tb]: Paez que visti l’uxu [Tb]: En Banduxu canta l’uxu; en Trespena la rapiega [Tb]. 3. Pantasma, cocu [Sd].
|
|
||
uxu, l’* 2 📖: uxu🔤: , l’* 2 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’*, 2 |
(TEST)
|
|
|||
-uyu, -a, -o 📖: -uyu🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
<ident class="della" level="1"></ident><-uchu/a nes fasteres B-D del dominiu ástur.>(TEST)
|
|
|||
uz, la 📖: uz🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<uza [Ca (llaa 28)]. ucia [Sb. Ca. JH].///<ident class="della" level="1"></ident>//urcia [Llg, Mo (llaa 28). Ll. Cp. Ac. Mi (Oc). Ay. JH]. urz [Ar. PSil. Vg. Llomb. Tor. Mar].>(TEST)
|
|
Del llat. ūlex, -icis ‘especie de romeru’ (em), con continuado- res románicos (rew) ya hispánicos (deeh). El comportamientu fónicu dende l’acusativu ūl(i)cem amuesa una inseguranza ente la velarización y fusión de la [l] cola vocal precedente (ghla 65) y la confusión cola líquida [r] (ghla 257), fenóme- nos los dos aguardables n’asturianu. Per otru llau la tendencia a percarauterizar el xéneru femenín pente medies d’una -a, uz → uza, *uce → uza ye daqué de lo que tamién hai abondes muestres (ghla 120; pe2: 404). |
||
uzadal, l’ 📖: uzadal🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Sitiu de muncha uz [Tb].
D’una formación sobro’l responsable d’ast. <i class="della">uz </i>(cfr.) siguida del sufixu coleutivu -ētum → ast. *<i class="della">ucedu</i>(TEST)
|
> ucéu (cfr.) y, de nuevu incrementáu con otru abundativu en -alis, -e > *ucedal (→ ucial) → uzadal, como faya → fa(y)é(d)u → fa(y)edal. Nos llugares onde la -t- > -d- presente gran debilidá, esto ye, especialmente nel centro-sur asturianu (ghla 161) pudo dase un pasu evolutivu más: uza(d)al → uzal (cfr.) anque, fuera d’estos sitios concretos, lo normal sedrá qu’ast. uzal repre- sente un abondativu de uz (cfr. uzal). Dende la variante urz formóse un diminutivu *urcica y d’ehí un coleutivu o abon- dativu urcical (cfr.; pe2: 405).
|
|||
uzal, l’ 📖: uzal🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ucial [Ca]. /////urcial [Mi (Oc). Ay. Ll (i)]. urzal [Ar].
Sitiu de muncha uz [Ca. Mi (Oc). Ay. Ll (i). Ar. Tb]: <i class="della">Per esi </i><i class="della">vallín</i>(TEST)
|
arriba hai unos uciales tremendos [Ca].
|
D’una formación sobro’l responsable d’ast. uz al que se-y amiesta un sufixu abondativu -ālis (cfr. uzadal). |
||
úzara, la* 📖: úzara🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////úzaras [Cn].>(TEST)
|
Verrugues [Cn].
|
¿En rellación con úlcera (cfr.)? |
||
uzón, l’ 📖: uzón🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Arador de la sarna [AGO].
Podría tratase d’un cast. hozón (drae 21ª) adautáu al ast. col zarramientu de la vocal átona. En tou casu l’ast. nun ufre un paralelu aguardable <i class="della">*fozón.</i>(TEST)
|
||||
uzu, l’* 📖: uzu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Cfr. antoxanu.
|