← Volver al reporte principal

Letra T

Datos estructurados DELLA letra T
📖 → Lema, 🔤 → Morfología/Género, 🏗️ → Is reconstructed, ✍️ → Is from written tradition
Subreporte de: 🔤 Entradas Estructuradas DELLA2 - Reporte Completo.
Generado el 2025-09-21 16:51:47

2731

Total de entradas

2731

Con variantes de expresión

2381

Con información semántica

924

Con documentación

1708

Con etimología

0

Con documentación histórica adicional

Entradas de la Letra T

Display_Form Variantes_Expresión Información Semántica Documentación Etimología Documentación Histórica Adicional
t
📖: t
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. t
Lletra del abecedariu asturianu, “t”. Representa al fonema den- tal sordu /t/ y nel asturianu tradicional nun ufre presencia nel marxe posnuclear de la sílaba a nun ser en dellos cultismos.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Lletra del abecedariu asturianu, “t”. Representa al fonema den- tal sordu /t/ y nel asturianu tradicional nun ufre presencia nel marxe posnuclear de la sílaba a nun ser en dellos cultismos.
taba, la
📖: taba
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Güesu curtiu asitiáu na parte cimera y media del deu [Lln]. Cast. <i class="della">astrágalo </i>[Md. Tor]. //-<i class="della">as </i>‘güesos del xuegu de les pates traseres del corderu o de la oveya (con ello xueguen les neñes a <i class="della">las</i>(TEST)
  1. taba
  2. Güesu curtiu asitiáu na parte cimera y media del deu
    • Lln
  3. Cast
  4. <i class="della">astrágalo </i>
    • Md
    • Tor
  5. -<i class="della">as </i>‘güesos del xuegu de les pates traseres del corderu o de la oveya (con ello xueguen les neñes a <i class="della">las</i eonaviego
tabas)’ [VCid]. ‘xuegu infantil [Lln] nel que se tira al aire un güesu de carneru’ [Tor].
  1. 1. <i class="della">tabas</i>)’ [VCid]. ‘xuegu infantil [Lln] nel que se tira al aire un güesu de carneru’ [Tor].
Pallabra d’aniciu árabe común col cast., arag., cat. (da s.v. taba). La idea de que se trata d’un arabismu yá parte de Diez y cuenta con llarga tradición (cfr. deeh; adla 216) con un po- sicionamientu daqué inseguru en Corominas-Pascual (dcech s.v. taba).
tabacón, ona
📖: tabacón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Cast. <i class="della">tabacoso</i>(TEST)
  1. tabacón
  2. Cast
  3. <i class="della">tabacoso</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. tabacu.
tabacu, el
📖: tabacu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tabaco [Sr].>(TEST)
  1. tabacu
    • Lln
    • Cg
  2. tabaco
    • Sr
Cast. tabaco [Xral. Lln. Cg]. 2. “Adj.: Variedad de habichuela atabacada” [Cg].
  1. 1. Cast. <i class="della">tabaco </i>[Xral. Lln. Cg].
  2. 2. “Adj.: Variedad de habichuela atabacada” [Cg].
- ¡ó! si el golosu tavacu/que ensila tantu fungueru/para cu- chu de ñarices [Campumanes 1781/209] Del ár. ţabbāq con resultáu en toles llingües hispániques, port., gall., cast. tabaco, cat. tabac (da s.v. tabac), ast. taba- cu. Sol términu formóse l’ast. tabacón (
  1. - ¡ó! si el golosu tavacu/que ensila tantu fungueru/para cu- chu de ñarices
  2. Campumanes 1781/209
  3. Del ár. ţabbāq con resultáu en toles llingües hispániques, port., gall., cast. tabaco, cat. tabac (da s.v. tabac), ast. taba- cu. Sol términu formóse l’ast. tabacón (
cfr.), tabaqueru (cfr.), tabaquera (cfr.) asina como’l verbu ast. tabaquiar (cfr.) o *ta- bacar col participiu atabacáu (adla 216).
tabaculos, {el}
📖: tabaculos
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
<i class="della">Hypericum</i>(TEST)
  1. tabaculos
    • Ca
  2. i class="della">Hypericum</i
androsaemum [Ca (llaa 28)].
  1. 1. <i class="della">androsaemum </i>[Ca (llaa 28)].
Quiciabes sía una adautación del cast. tapaculos definíu nesa llingua como “escaramujo” (drae 21ª). ¿Sedrá un compuestu de verbu (tapa) y nome (culos)?
tabán, el
📖: tabán
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tabán/tabanes [Ay]. tabanu [Pa. y Tb. y Sm. Dg. Cn (M). Cv. Tox]. atabán [JH]. tabañu [Ac. JH]. /////tamañu [Ac]. /////tábanu [Lln. Ac. PSil. An. Pr. R. Bard]. //tábao [Bu (Eo)].>(TEST)
  1. tabán
    • Bi
    • Sb
    • Ca
    • Sd
    • Tb
    • Qu
    • Sm
    • Cn
    • Ri
    • Llv
  2. tabán/tabanes
    • Ay
  3. tabanu
    • Pa
    • y Tb
    • y Sm
    • Dg
    • Cn (M)
    • Cv
    • Tox
  4. atabán
    • JH
  5. tabañu
    • Ac
    • JH
  6. tamañu dudoso (certainty = baxa)
    • Ac
  7. tábanu dudoso (certainty = baxa)
    • Lln
    • Ac
    • PSil
    • An
    • Pr
    • R
    • Bard
  8. tábao eonaviego
    • Bu (Eo)
Inseutu del tipu Tabanus bovinus [PSil]. Cast. tábano [Lln. Pa. Cb. Ac. Bi. Sb. Ca. Ay. Sd. Tb. Qu. Sm. Dg. Cn (M). An. Pr. Cv. Tox. /Eo/. JH. R. Bard]. Inseutu dípteru de color escuro que molesta a les caballeríes [Ri]. Moscón que pica muncho [Ay]. Mosquitu qu’anda nel agua y que pica fuerte [JH]. 2. Persona molesta [Llv]. ///Per San Xuan marcha el cuquiel.lu y vien el tabán [LC].
  1. 1. Inseutu del tipu <i class="della">Tabanus</i> <i class="della">bovinus</i> [PSil]. Cast. <i class="della">tábano</i> [Lln. Pa. Cb. Ac. Bi. Sb. Ca. Ay. Sd. Tb. Qu. Sm. Dg. Cn (M). An. Pr. Cv. Tox. /Eo/. JH. R. Bard]. Inseutu dípteru de color escuro que molesta a les caballeríes [Ri]. Moscón que pica muncho [Ay]. Mosquitu qu’anda nel agua y que pica fuerte [JH].
  2. 2. Persona molesta [Llv]. ///<i class="della">Per</i> <i class="della">San</i> <i class="della">Xuan</i> <i class="della">marcha</i> <i class="della">el </i><i class="della">cuquiel.lu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">vien</i> <i class="della">el</i> <i class="della">tabán</i> [LC].
Miguel Tauano s. xiii(or.) [MCar-II/282] - tabanos que en los ojos afligen muchíssimo a los bueyes [Grangerías xviii: 1076]
  1. Miguel Tauano s. xiii(or.)
  2. MCar-II/282
  3. - tabanos que en los ojos afligen muchíssimo a los bueyes
  4. Grangerías xviii: 1076
Del llat. tabānus, -i ‘tabán’ (em), con continuadores románi- cos (rew) ya panhispánicu (deeh). Habría que xustificar, en tou casu, la tamién posible acentuación proparoxítona anque l’ast. lo que fai ye ufiertar les dos acentuaciones posibles que faen ver les llingües romániques (dcech s.v. tábano). Sobro tabán (pe2: 375) féxose’l verbu *tabanar (+ -idiare) → ta- banear d’u, camentamos, pudo siguir l’ast. *tabaniar (cfr.)
  1. → *tabañar con una palatal [] que, llueu, apaez en tabañu y en tamañu, con tracamundiu de llabiales anque tabañu pue tenese como alternante de tabanu lo mesmo qu’ast. fariña y farina (ghla §4.5.8). De tabán tamién se fexo atabanar (cfr.), cola variante altabanar por influxu de altu; tamién *entaba- nar que vive nel participiu débil entabanáu, ada, ao (cfr.). Semánticamente ha partise de la idea de que’l tabán produz picadures que resulten gafes y molestes pa persones y anima- les. Dende atabanar xustifícase la a- de atabán. La variante tabañu ta na base del verbu *atabañar conocíu gracies al so participiu atabañáu (cfr.).
tabanada, la
📖: tabanada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Montón grande [Lln]. 2. Bofetada [Lln]. Posible deverbal de <i class="della">atabanar</i>(TEST)
  1. tabanada
  2. ident class="della" level="1"></ident>Montón grande
    • Lln
  3. 2
  4. Bofetada
    • Lln
  5. Posible deverbal de <i class="della">atabanar</i
(cfr. tabán).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">tabán</i>).
tabaniar*
📖: tabaniar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><tabanear [Lln. Pa. Ca].>(TEST)
  1. tabaniar*
  2. ident class="della" level="1"></ident><tabanear
    • Lln
    • Pa
    • Ca
Traxinar per casa con curtiu aprovechamientu [Ca]. Movese muncho d’un sitiu pa otru pero ensin facer gran cosa de prove- chu [Ca]. Andar d’equí p’allá [Pa]. Trabayar ensin aparar [Lln]. Verbu iguáu sol ast. tabán (cfr.) ensin dulda pola semeyanza que col tabán ufierta quien se mueve de priesa y de contino (pe2: 376).
  1. Traxinar per casa con curtiu aprovechamientu [Ca]. Movese muncho d’un sitiu pa otru pero ensin facer gran cosa de prove- chu [Ca]. Andar d’equí p’allá [Pa]. Trabayar ensin aparar [Lln]. Verbu iguáu sol ast. tabán (cfr.) ensin dulda pola semeyanza que col tabán ufierta quien se mueve de priesa y de contino (pe2: 376).
  2. Lln
tabanquera, la
📖: tabanquera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><<i class="della">sic</i>>(TEST)
  1. tabanquera
    • Pa
  2. ident class="della" level="1"></ident><<i class="della">sic</i>
Borrachera [Pa].
  1. 1. Borrachera [Pa].
Cfr. tabaquera & talanquera.
  1. Cfr. tabaquera & talanquera.
tabaquera, la
📖: tabaquera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tabaqueira [Pzu. /Eo/].>(TEST)
  1. tabaquera
    • Sb
    • Xx
  2. ident class="della" level="1"></ident><tabaqueira
    • Pzu
    • /Eo/
Cast. tabaquera [Pzu]. Caxa pa guardar el tabacu en polvu que s’echaba na garapiña [/Eo/]. 2. Borrachera [Sb]. 3. Tipu de mazana [Xx].
  1. 1. Cast. <i class="della">tabaquera</i> [Pzu]. Caxa pa guardar el tabacu en polvu que s’echaba na garapiña [/Eo/].
  2. 2. Borrachera [Sb].
  3. 3. Tipu de mazana [Xx].
- Atira acá, Mingón, lla tabaquera,/a ver si me escuerre esta pereza,/que’l cuntar cuentos llargos a cualquiera/cría fa- rria y pesariellos de cabeza [BAúxa, Sueños (Poesíes 385- 388)] Formación sol ast. tabacu (cfr.) con un sufixu instrumental (aceición §1). Pero sobro ast. tabacu, faciendo referencia a una situación d’amorie o maréu debíu al fechu de fumar axun- tando a ello otres circunstancies como consumu de bebíes alcohóliques, etc., acabó por designar tamién la borrachera (aceición §2). Dende tabaquera pudieron dase otros influxos qu’empobinaríen al camudamientu fónicu como → tabanque- ra (cfr.) → talanquera (cfr. trabe). L’ast. tamién conoz un tipu de mazana llamada tabaquera (aceición §3).
  1. - Atira acá, Mingón, lla tabaquera,/a ver si me escuerre esta pereza,/que’l cuntar cuentos llargos a cualquiera/cría fa- rria y pesariellos de cabeza
  2. BAúxa, Sueños (Poesíes 385- 388)
  3. Formación sol ast. tabacu (cfr.) con un sufixu instrumental (aceición §1). Pero sobro ast. tabacu, faciendo referencia a una situación d’amorie o maréu debíu al fechu de fumar axun- tando a ello otres circunstancies como consumu de bebíes alcohóliques, etc., acabó por designar tamién la borrachera (aceición §2). Dende tabaquera pudieron dase otros influxos qu’empobinaríen al camudamientu fónicu como → tabanque- ra (cfr.) → talanquera (cfr. trabe). L’ast. tamién conoz un tipu de mazana llamada tabaquera (aceición §3).
tabaqueru, el
📖: tabaqueru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Caxa en que se guarda’l tabacu de polvu y de fueya [JH]. 2. Caracol, cascoxu de mar añegratáu y pequeñu [Cg]. <i class="della">Echa</i>(TEST)
  1. tabaqueru
  2. ident class="della" level="1"></ident>Caxa en que se guarda’l tabacu de polvu y de fueya
    • JH
  3. 2
  4. Caracol, cascoxu de mar añegratáu y pequeñu
    • Cg
  5. <i class="della">Echa</i
acá el to tabaqueru/para la nariz cuchar [ABalvida- res, Dos casinos (Poesíes 297-298)] Con so llicencia vo ver/si aquisti mio tabaqueru/tien acasu un polviquín/que en mio alma ganes y tengo [ABalvidares, Canción (Poesíes 176-179)] Dáca acá el to tabaqueru/echaré una fungarada [Corona- ción Carlos iv 172]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">acá</i> <i class="della">el</i> <i class="della">to</i> <i class="della">tabaqueru</i>/<i class="della">para</i> <i class="della">la</i> <i class="della">nariz</i> <i class="della">cuchar</i> [ABalvida- res, <i class="della">Dos</i> <i class="della">casinos</i> (Poesíes 297-298)] C<i class="della">on</i> <i class="della">so</i> <i class="della">llicencia</i> <i class="della">vo</i> <i class="della">ver</i>/<i class="della">si</i> <i class="della">aquisti</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">tabaqueru</i>/<i class="della">tien</i> <i class="della">acasu</i> <i class="della">un</i> <i class="della">polviquín</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">en</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">alma</i> <i class="della">ganes</i> <i class="della">y</i> <i class="della">tengo</i> [ABalvidares, <i class="della">Canción</i> (Poesíes 176-179)] <i class="della">Dáca acá el to </i><i class="della">tabaqueru</i>/<i class="della">echaré una fungarada </i>[Corona- ción Carlos iv 172]
Formación sol ast. tabacu + suf. abondativu, términu con un sufixu instrumental (aceición 1). La §2 xustifícase por cuenta
  1. Formación sol ast. tabacu + suf. abondativu, términu con un
  2. sufixu instrumental (aceición 1). La §2 xustifícase por cuenta
la comparanza cromática que se fai de la caxa-estoxu col co- lor del cascoxu.
tabaquiar
📖: tabaquiar
🏗️: NO
✍️: NO
<tabaquear [JH].>(TEST)
  1. tabaquiar
    • Cp
    • Sb
  2. tabaquear
    • JH
Facer cigarros, intercambialos nuna xuntanza [Cp]. 2. Ufrir tabacu [Ac. Sb] en polvu o rapé [JS]. Dar a otros polvu de tabacu y tomalos ún mesmu [V1830. JH].
  1. 1. Facer cigarros, intercambialos nuna xuntanza [Cp].
  2. 2. Ufrir tabacu [Ac. Sb] en polvu o rapé [JS]. Dar a otros polvu de tabacu y tomalos ún mesmu [V
  3. 1830. JH].
Tabaquiaben les vieyes á los vieyos [PyT 34] tabiquiaben les vieyes a los vieyos [BAúxa, PyT (Poesíes 13-16)] Verbu fechu sol ast. tabacu (
  1. Tabaquiaben les vieyes á los vieyos
  2. PyT 34
  3. tabiquiaben les vieyes a los vieyos
  4. BAúxa, PyT (Poesíes 13-16)
  5. Verbu fechu sol ast. tabacu (
cfr.).
tabardillu, el
📖: tabardillu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Granu, lluviesu [Tor]. //<i class="della">Comer</i>(TEST)
  1. tabardillu
    • Sb
  2. Granu, lluviesu
    • Tor
  3. <i class="della">Comer</i eonaviego
como un tabardillu ‘comer muncho’ [Sb].
  1. 1. <i class="della">como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tabardillu</i> ‘comer muncho’ [Sb].
Castellanismu (dcech s.v. tabardo) perclaru a xulgar pel re- sultáu -illu. De toes maneres JH conseña un participiu atabar- dielláu (cfr.) pero nun sabemos si ye voz patrimonial o, cen- ciellamente, una adautación del citáu autor dende’l castellán.
tabardu, el
📖: tabardu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tabardo [Ri]. +taberdu [Ay].>(TEST)
  1. tabardu
    • An
    • Sm
    • Llg
  2. tabardo
    • Ri
  3. taberdu metafonía
    • Ay
Cast. tabardo [An]. Prenda d’abrigu [PSil] principalmente si ye gorda y tosca [Sm]. Chaquetón, prenda d’abrigu [Llg. Ay] a mou de gran capa, fecha de pañu basto [Ri].
  1. 1. Cast. <i class="della">tabardo </i>[An]. Prenda d’abrigu [PSil] principalmente si ye gorda y tosca [Sm]. Chaquetón, prenda d’abrigu [Llg. Ay] a mou de gran capa, fecha de pañu basto [Ri].
mando a Ysidro Caluo el mio tabardo 1253 (s. xv) [ACL/207] el mio tabardo 1254(or.) [ACL/222] e ela mia peliza nueua e el mio tabardo vieyo 1283(or.) [ACL-VIII/210] a Alfonso Perez pariente de Pedro Rendol el mio tabardo de camellin 1297(or.) [ACL-VIII/493] el mio tabardo s. xiii(or.) [MCar-II/267] mando a Alffonso Yanez mio sobrino el mio tabardo bueno 1300(or.) [ACL-VIII/529] vn tabardo de cendal e otro tabardo de bruneta 1316(or.) [ACL-IX/237] mando a Guillelmo Perez el mio tabardo 1321(or.) [ACL- IX/279] el dicho Nicolas Ferrandiz con el alabe de un tabardo quel traya 1345(or.) [CLO/126] D’
  1. mando a Ysidro Caluo el mio tabardo
  2. 1253 (s. xv) ACL/207
  3. el mio tabardo
  4. 1254(or.) ACL/222
  5. e ela mia peliza nueua e el mio tabardo vieyo
  6. 1283(or.) ACL-VIII/210
  7. a Alfonso Perez pariente de Pedro Rendol el mio tabardo de camellin
  8. 1297(or.) ACL-VIII/493
  9. el mio tabardo s. xiii(or.)
  10. MCar-II/267
  11. mando a Alffonso Yanez mio sobrino el mio tabardo bueno
  12. 1300(or.) ACL-VIII/529
  13. vn tabardo de cendal e otro tabardo de bruneta
  14. 1316(or.) ACL-IX/237
  15. mando a Guillelmo Perez el mio tabardo
  16. 1321(or.) ACL- IX/279
  17. el dicho Nicolas Ferrandiz con el alabe de un tabardo quel traya
  18. 1345(or.) CLO/126
  19. D’
etimoloxía incierta anque podría ser términu aniciáu nel fr. a. tabart (dcech s.v. tabardo) talmente como yá diximos anque con más curtia documentación (cghla 325), opinión que yera yá de García de Diego anque camienta que llega al fr. dende l’italián (deeh s.v. tabanus; pe2: 376). Ye voz documentada dende Elena y María (dcech s.v. tabardo) y bien conseñada en testos medievales aragoneses (Tilander 1935: 149).
tabasa, la
📖: tabasa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tabaza [Vd].>(TEST)
  1. tabasa
    • Cd
    • Sm
    • Ce
    • Pr
  2. tabaza
    • Vd
Puerta de fierro con que se zarra’l fornu [Cd] llueu d’enfornar [Sm (= tabasoria = tapasadoria)]. Puerta del fornu [Ce] de cocer el pan [Pr (Cv)]. Tapa de fornu [Sm] forrada de llatón [Vd].
  1. 1. Puerta de fierro con que se zarra’l fornu [Cd] llueu d’enfornar [Sm (= tabasoria = tapasadoria)]. Puerta del fornu [Ce] de cocer el pan [Pr (Cv)]. Tapa de fornu [Sm] forrada de llatón [Vd].
2. Pedazu de madera fuerte con que se tapa la puerta del fornu de facer pan [VB]. 3. Culu gordu [Pr]: Tien el culu como una tabasa [Mn (i)]. Cfr. tapa.
tabasar
📖: tabasar
🏗️: NO
✍️: NO
<atabasar [y Cv. Sm].>(TEST)
  1. tabasar
    • Pr
  2. atabasar
    • y Cv
    • Sm
Zarrar la puerta del fornu cola tabasa [Pr (Cv)].
  1. 1. Zarrar la puerta del fornu cola tabasa [Pr (Cv)].
2. Tramar, altravesar los filos de la trama pente la urdime [Sm]. Cfr. tapa.
tabasnu, el
📖: tabasnu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Mediu de tresporte ensin ruedes fechu d’unes maderes ensam- blaes [Lln (S) = <i class="della">basnu</i>(TEST)
  1. tabasnu
  2. Mediu de tresporte ensin ruedes fechu d’unes maderes ensam- blaes [Lln (S) = <i class="della">basnu</i
= basniu = basnetu = corzu = basna].
  1. 1. <i class="della">=</i> <i class="della">basniu</i> <i class="della">=</i> <i class="della">basnetu</i> <i class="della">=</i> <i class="della">corzu</i> <i class="della">=</i> <i class="della">basna</i>].
Podría tratase d’un compuestu a xulgar pelo que paez el se- gundu elementu -basnu (cfr. abasón).
tabasoria, la
📖: tabasoria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tabasoria
    • Sm
Puerta de fierro cola que se zarra’l fornu llueu de metíos los panes dientro [Sm (= tapasadoria)].
  1. 1. Puerta de fierro cola que se zarra’l fornu llueu de metíos los panes dientro [Sm (= tapasadoria)].
Cfr. tabasa.
tabasu, el
📖: tabasu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Puerta de fierro cola que se zarra’l fornu llueu de metíos los panes dientro [Oc]. 2. Culu grande [Cd]. //<i class="della">Tar</i>(TEST)
  1. tabasu
    • Pr
  2. Puerta de fierro cola que se zarra’l fornu llueu de metíos los panes dientro
    • Oc
  3. 2
  4. Culu grande
    • Cd
  5. <i class="della">Tar</i eonaviego
igual qu’un tabasu ‘tar pergordu’ [Pr].
  1. 1. <i class="della">igual</i> <i class="della">qu’un </i><i class="della">tabasu</i> ‘tar pergordu’ [Pr].
Creación analóxica masc. del ast. tabasa (cfr.). L’aceición
  1. §2 de tabasu ‘culu grande’ ye frutu d’una comparanza tener el culu grande como un tabasu [o tabasa (cfr.)] → tener un tabasu.
  2. o tabasa (cfr.)
tabaxeru, el*
📖: tabaxeru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tabaxero [Cñ].>(TEST)
  1. tabaxeru
  2. tabaxero
Sitiu escondíu [Cñ]. Cast. vericueto [Cñ].
  1. 1. Sitiu escondíu [Cñ]. Cast. <i class="della">vericueto</i> [Cñ].
¿Formación sobro *tabaxa, variante de tabasa (cfr.)?
tabayal, el
📖: tabayal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Desbentíu, derribadoriu [Mi]. Quiciabes sía una formación dende *<i class="della">taba</i>(TEST)
  1. tabayal
  2. Desbentíu, derribadoriu
    • Mi
  3. Quiciabes sía una formación dende *<i class="della">taba</i
d’orixe prerromán,
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. d’orixe prerromán,
quiciabes preindoeuropéu según Hubschmid, que podría tar rellacionada con cast. tabón, ast. tapín ‘tipu de tarrón’, asitia- da tamién na nuesa toponimia de l’Asturies central (ta 539) dende un dim. *tabayu ( tabayón) tabayal.
tabayón, el
📖: tabayón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Pequeñu saltu d’agua [Ca]. 2. Trozu de madera pa suxetar les <i class="della">umbraliegas</i>(TEST)
  1. tabayón
  2. Pequeñu saltu d’agua
    • Ca
  3. 2
  4. Trozu de madera pa suxetar les <i class="della">umbraliegas</i
de la zurra, cruzaes sobro la espalda [Os].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">zurra</i>, cruzaes sobro la espalda [Os].
3. Planta de maíz yá seca [Pa]. Cfr. tabayal.
tabaza, la
📖: tabaza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Posible variante del ast. <i class="della">tabasa</i>(TEST)
  1. tabaza
  2. Posible variante del ast
  3. <i class="della">tabasa</i
(cfr.). Cfr. tapa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.). Cfr. <i class="della">tapa</i>.
“tabecer”
📖: “tabecer”
🏗️: NO
✍️: SI
Verbu que conocemos pela documentación del entamu del sieglu xviii d’un testu escritu en castellán pero llaráu d’asturianismos [Grangerías xviii]. Los editores del testu defi- nen el verbu como ‘aborrecer’, ‘temer’, anque podría resultar poco amañoso: <ident class="della" level="1"></ident>{xente} <i class="della">roñosa,</i>(TEST)
  1. “tabecer”
  2. {xente}
  3. Verbu que conocemos pela documentación del entamu del sieglu xviii d’un testu escritu en castellán pero llaráu d’asturianismos
    • Grangerías xviii
  4. Los editores del testu defi- nen el verbu como ‘aborrecer’, ‘temer’, anque podría resultar poco amañoso: <ident class="della" level="1"></ident> <i class="della">roñosa,</i
pállida, tabecida [Grangerías xviii: 275] Ni en las derrotas ya apuradas las traigas tabeciendo, {a les vaques}, porque en dichas veras de tus prados o lla- margas ellas solicas medrarán más [Grangerías xviii: 842] Quanto a los cabritos y corderos mamones, sepa el pastor que es calificada necedad andarlos cebando en corripios porque naturalmente se esmuelen y tabecen y es un engorro pessadísimo su asistencia [Grangerías xviii: 859]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">pállida,</i> <i class="della">tabecida</i> [Grangerías xviii: 275] <i class="della">Ni en las derrotas ya apuradas las traigas </i><i class="della">tabeciendo</i>, {a les vaques}, <i class="della">porque</i> <i class="della">en</i> <i class="della">dichas</i> <i class="della">veras</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tus</i> <i class="della">prados</i> <i class="della">o</i> <i class="della">lla-</i> <i class="della">margas ellas solicas medrarán más </i>[Grangerías xviii: 842] <i class="della">Quanto</i> <i class="della">a</i> <i class="della">los</i> <i class="della">cabritos</i> <i class="della">y</i> <i class="della">corderos</i> <i class="della">mamones,</i> <i class="della">sepa</i> <i class="della">el</i> <i class="della">pastor</i> <i class="della">que es calificada necedad andarlos cebando en corripios</i> <i class="della">porque naturalmente se esmuelen y</i> <i class="della">tabecen</i><i class="della"> y es un engorro</i><i class="della"> pessadísimo</i> <i class="della">su</i> <i class="della">asistencia</i> [Grangerías xviii: 859]
Podría ser un continuador del llat. tabescere ‘fundise’, ‘consu- mise’ ‘menguar’, desfallecer’ (em; abf), anque esti verbu paez averase al ast. tapecer (cfr.) con tracamundiu de llabiales.
“tabernador”
📖: “tabernador”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petrus</i>(TEST)
  1. “tabernador”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petrus</i
Tauernador 1185(or.) [MSAH-IV/405]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Tauernador</i> 1185(or.) [MSAH-IV/405]
Petro Tauernador conf. 1204(or.) [MSAH-V/43] qui a mas de un tauernador lo fiçier tauernar peche V soli- dos 1238 (c.) [MSAH-V/219] nengun tauernador non demande mas e torne el uino quan- tas ueçes 1238 (c.) [MSAH-V/219] el tauernador que lo pregonar 1238 (c.) [MSAH-V/219] todos los tauernadores e pregoneros iuren que este pleicto tengan de tauernar 1238 (c.) [MSAH-V/219]
  1. Petro Tauernador conf.
  2. 1204(or.) MSAH-V/43
  3. qui a mas de un tauernador lo fiçier tauernar peche V soli- dos
  4. 1238 (c.) MSAH-V/219
  5. nengun tauernador non demande mas e torne el uino quan- tas ueçes
  6. 1238 (c.) MSAH-V/219
  7. el tauernador que lo pregonar
  8. 1238 (c.) MSAH-V/219
  9. todos los tauernadores e pregoneros iuren que este pleicto tengan de tauernar
  10. 1238 (c.) MSAH-V/219
Del llat. taberna, -ae ‘chigre’, ‘tabierna’ (em) con una amesta- dura sufixal en -ārius pa facer un nome d’oficiu (cfr. taberne- ru). Sobro esti términu acaba xeneralizándose’l llat. *taber- nator, -oris pariente del llat. conseñáu de vieyo tabernāria, tabernārius ‘mercader’, ‘tenderu’ (em; abf), con continua- dores románicos ya hispánicos (rew; deeh). Sobro taberna o sol so siguidor féxose’l verbu tabernar (cfr.) col que guarda rellación el nome documentáu tabernadura (cfr.).
tabernadura, la*
📖: tabernadura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">dineros</i>(TEST)
  1. tabernadura
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">dineros</i
quantos ualire en la primera tauernadura 1238 (c.) [MSAH-V/219]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">quantos</i> <i class="della">ualire</i> <i class="della">en</i> <i class="della">la</i> <i class="della">primera</i> <i class="della">tauernadura</i> 1238 (c.) [MSAH-V/219]
Cfr. tabernador.
  1. Cfr. tabernador.
tabernar*
📖: tabernar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">todos los tauernadores e pregoneros iuren que este pleicto</i>(TEST)
  1. tabernar*
  2. ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">todos los tauernadores e pregoneros iuren que este pleicto</i
tengan de tauernar 1238 (c.) [MSAH-V/219]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tengan de </i><i class="della">tauernar</i> 1238 (c.) [MSAH-V/219]
nenguno non faga so uino tauernar fueras a un pregonador 1238 (c.) [MSAH-V/219] qui a mas de un tauernador lo fiçier tauernar peche V soli- dos 1238 (c.) [MSAH-V/219] qui quisier tauernar por aidorio o por plazer 1238 (c.) [MSAH-V/219] Cfr. tabernador.
  1. nenguno non faga so uino tauernar fueras a un pregonador
  2. 1238 (c.) MSAH-V/219
  3. qui a mas de un tauernador lo fiçier tauernar peche V soli- dos
  4. 1238 (c.) MSAH-V/219
  5. qui quisier tauernar por aidorio o por plazer
  6. 1238 (c.) MSAH-V/219
  7. Cfr. tabernador.
taberneru, a, el/la
📖: taberneru
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<ident class="della" level="1"></ident><tabernera [Sb]. +tabarniru [Ay]. +taberniru [Ay]. +tabiirniru/ tabiernera [Ri]. taberneiru/era [PSil]. taberneiru/eira [Pzu]. ta- bernieru (<i class="della">sic</i>) [Tox]. tabirneiru [Oc]. taberneiro [/Eo/].>(TEST)
  1. taberneru
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident><tabernera
    • Sb
  3. tabarniru metafonía
    • Ay
  4. taberniru metafonía
    • Ay
  5. tabiirniru/ tabiernera metafonía
    • Ri
  6. taberneiru/era
    • PSil
  7. taberneiru/eira
    • Pzu
  8. ta- bernieru (<i class="della">sic</i>)
    • Tox
  9. tabirneiru
    • Oc
  10. taberneiro
    • /Eo/
Cast. tabernero [Lln. Sb. Ay. Ri. Pzu. PSil. Tox. Oc. /Eo/]. Dueñu de la tabierna [Ay]. 2. Veceru d’una tabierna [PSil]. ///Neñu, el del taberneru, y gochu, el del molineru [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">tabernero</i> [Lln. Sb. Ay. Ri. Pzu. PSil. Tox. Oc. /Eo/]. Dueñu de la tabierna [Ay].
  2. 2. Veceru d’una tabierna [PSil]. ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Neñu,</i> <i class="della">el</i> <i class="della">del</i> <i class="della">taberneru,</i> <i class="della">y</i> <i class="della">gochu,</i> <i class="della">el</i> <i class="della">del</i> <i class="della">molineru</i> [LC].
todos los tauerneyros y panadeyros y carneceyros vendan assi 1192 [FRLeón/151] Rodericus tabernarius 1200(or.) [ACL/127]; 1204(or.) [ACL/151] Johan dominguiz tauernero 1250(or.) [DOSV-II/328] Pedro Martinez de Palaços tauernero 1276(or.) [MCar- II/122] Martin Yuanes tauerneyro 1284(or.) [MCar-II/197] mandaban que ningund tavernero non vendiese ningund vino el mejor que fuese 1492(or.) [VC-II/327]
  1. todos los tauerneyros y panadeyros y carneceyros vendan assi
  2. 1192 FRLeón/151
  3. Rodericus tabernarius 1200(or.) [ACL/127];
  4. 1204(or.) ACL/151
  5. Johan dominguiz tauernero
  6. 1250(or.) DOSV-II/328
  7. Pedro Martinez de Palaços tauernero
  8. 1276(or.) MCar- II/122
  9. Martin Yuanes tauerneyro
  10. 1284(or.) MCar-II/197
  11. mandaban que ningund tavernero non vendiese ningund vino el mejor que fuese
  12. 1492(or.) VC-II/327
Del llat. tabernārius, -a, ‘tenderu’ (old) xeneralizáu como nome d’oficiu frente al documentáu na nuesa Edá Media “ta- bernador” (cfr.). El fechu de que tamién un pexe lleve’l nome de tabernero atribúyelu Barriuso a una aplicación metonímica d’asociar el pexe a la tonalidá del vinu y al cromatismu de la cara de quien bebió (ppac 216).
taberneru, el*
📖: taberneru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tabernero [Av (ppac)].>(TEST)
  1. taberneru
    • Av
  2. ident class="della" level="1"></ident><tabernero
    • Av (ppac)
Labrus bimaculatus [Av (ppac)].
  1. 1. <i class="della">Labrus bimaculatus</i> [Av (ppac)].
Cfr. taberneru, a.
tabicar
📖: tabicar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Poner un tabique [Tb. Min]. Verbu fechu sol ast. <i class="della">tabique</i>(TEST)
  1. tabicar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Poner un tabique
    • Tb
    • Min
  3. Verbu fechu sol ast
  4. <i class="della">tabique</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
tabierna, la
📖: tabierna
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Chigre [Lln. Rs. Cb. Cg. Vv. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Bab. Pzu. PSil. As. Dg. Cd. Ce. Pr (Cv). Pr. Vd. Tox. /Eo/. Mar. JH]. ///<i class="della">La tabierna de güen vinu non ne- </i><i class="della">cesita bandera</i>(TEST)
  1. tabierna
  2. Chigre
    • Lln
    • Rs
    • Cb
    • Cg
    • Vv
    • Cp
    • Ac
    • Bi
    • Llg
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
    • As
    • Dg
    • Cd
    • Ce
    • Pr (Cv)
    • Pr
    • Vd
    • Tox
    • /Eo/
    • Mar
    • JH
  3. <i class="della">La tabierna de güen vinu non ne- </i><i class="della">cesita bandera</i infl. cast.
[Cg]. Pa quitame de dichos vo a la tabierna [Cg]. Tabierna sin xente poco viende [LC]. Tratos de tabier- na, tratos de mierda [LC].
  1. 1. [Cg]. <i class="della">Pa</i> <i class="della">quitame de</i> <i class="della">dichos</i> <i class="della">vo</i> <i class="della">a la</i> <i class="della">tabierna</i> [Cg]. <i class="della">Tabierna</i> <i class="della">sin</i> <i class="della">xente poco</i> <i class="della">viende</i> [LC]. <i class="della">Tratos</i> <i class="della">de tabier- </i><i class="della">na,</i> <i class="della">tratos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mierda</i> [LC].
a) per illa fonte de Tauerna per medio castanieto ab illa capan- na 921 (s. xii) [DCO-I/91] los penos que fueren echados a la tauerna 1238 (c.) [MSAH- V/219] b) tien Marianes dela tauierna 1248(or.) [DOSV-II/303] non uayan a las tauiernas nen tragan armas 1267 (s. xiii?) [ACL/462] enna tauierna entrar por hy beuer 1267 (s. xiii?) [ACL/462] entraua el portero de la yglesia enna tauierna 1269 (s. xiii) [ACL/507] a la puerta de la tauierna del clerigo 1269 (s. xiii) [ACL/507] de la parte de Trobano Heros que dizen de la Tauierna 1269 [AAU/61] que iaz entre Hero del Rey et de la tauierna1269 [AAU/61] los uezinos de la villa que non compren uino de otra tauierna 1270(or.) [ACL-VIII/29] otra suerte iaz en Auuli que dizen el controzio de la tauierna 1289 [PAUviéu/105] Taresa Rodriguez de Riberas de la Tavierna {Pravia} [LJu- risd 155] Metime en una tabierna [Ex Carlos iii 111] Echaréte una puchera/(…)/quiero pesllar la tabierna [TCónsul 1789: 16]
  1. a) per illa fonte de Tauerna per medio castanieto ab illa capan- na
  2. 921 (s. xii) DCO-I/91
  3. los penos que fueren echados a la tauerna
  4. 1238 (c.) MSAH- V/219
  5. b) tien Marianes dela tauierna
  6. 1248(or.) DOSV-II/303
  7. non uayan a las tauiernas nen tragan armas
  8. 1267 (s. xiii?) ACL/462
  9. enna tauierna entrar por hy beuer
  10. 1267 (s. xiii?) ACL/462
  11. entraua el portero de la yglesia enna tauierna
  12. 1269 (s. xiii) ACL/507
  13. a la puerta de la tauierna del clerigo
  14. 1269 (s. xiii) ACL/507
  15. de la parte de Trobano Heros que dizen de la Tauierna
  16. 1269 AAU/61
  17. que iaz entre Hero del Rey et de la tauierna
  18. 1269 AAU/61
  19. los uezinos de la villa que non compren uino de otra tauierna
  20. 1270(or.) ACL-VIII/29
  21. otra suerte iaz en Auuli que dizen el controzio de la tauierna
  22. 1289 PAUviéu/105
  23. Taresa Rodriguez de Riberas de la Tavierna {Pravia}
  24. LJu- risd 155
  25. Metime en una tabierna
  26. Ex Carlos iii 111
  27. Echaréte una puchera/(…)/quiero pesllar la tabierna
  28. TCónsul 1789: 16
Del llat. taberna, -ae ‘habitación’, ‘tienda’, ‘chigre’ (em; old), con continuadores románicos (rew s.v. taběrna) ya his- pánicos (deeh s.v. tabĕrna). La cantidá vocálica que conseñen Meyer-Lübke y García de Diego, ě tónica, xustifica perdafe- chu la diptongación asturiana de güei, la documentación más seronda y la mesma toponimia (ta 596; pe2: 376).
tabique, el
📖: tabique
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tabique </i>[Xral]. Zarramientu (de lladriyu, piedra) p’aisllar una llabor [Min]. 2. Palu pequeñu p’añudar el xube- gu a la hora de xoncer [An]: <i class="della">Sin</i>(TEST)
  1. tabique
    • An
  2. Cast
  3. <i class="della">tabique </i>
    • Xral
  4. Zarramientu (de lladriyu, piedra) p’aisllar una llabor
    • Min
  5. 2
  6. Palu pequeñu p’añudar el xube- gu a la hora de xoncer [An]: <i class="della">Sin</i
el tabique nun se puede xun- cer [An].
  1. 1. <i class="della">el</i> <i class="della">tabique</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">se</i> <i class="della">puede</i> <i class="della">xun- cer</i> [An].
3. Barrotinos de madera de faya emplegaos rellenos de barru pa facer tabique [Tb]. Maderes de faya pa facer ta- biques [Tox]. 4. Despensa asitiada nun requexu de la panera o del horru [An]. Del and. tašbík, que vien del ár. tašbīk, con continuadores hispánicos (da s.v. tabique). D’equí faise’l verbu tabicar (cfr.) asina como’l nome d’oficiu col suf. románicu deriváu del llat. -ārius, tabiqueru (cfr.).
tabiqueru, el*
📖: tabiqueru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tabiqueiru [Sm].>(TEST)
  1. tabiqueru
  2. tabiqueiru
    • Sm
Persona que facía los tabiques antiguos [Sm].
  1. 1. Persona que facía los tabiques antiguos [Sm].
Cfr. tabique.
tabiscar
📖: tabiscar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tabiscar
Cfr. trabiscar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">trabiscar</i>.
tabíu, ida, ío
📖: tabíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<tabidu/a [Lln].>(TEST)
  1. tabíu
    • Pb
  2. tabidu/a
    • Lln
(Madera) perpasao, podre [Pb]: Está tabíu [Pb. Lln]. 2. Mala (la castaña) [Pb].
  1. 1. (Madera) perpasao, podre [Pb]: <i class="della">Está</i> <i class="della">tabíu</i> [Pb. Lln].
  2. 2. Mala (la castaña) [Pb].
L’acentuación del términu oblíganos a tenelu por continua- dor de *tabītus, -a, -um, participiu débil del llat. tabēre ‘po- drecer’, ‘descomponese’ (em; old). El llat. conocía tamién l’axetivu tābidus ‘que podrez’ (em, old) ensin siguidor as- turianu pero calteníu como cultismu cast. tábido (dcech. s.v. tabes), cosa almitida por García de Diego anque partiendo de tabĭdus ‘podre’ d’u quier facer salir el santanderín tavío ‘po- dre’ anque, al decatase de la imposibilidá acentual, apunta que col acentu del participiu de tabēre (deeh). L’usu de tabere, ye claro, nun se reservaba a la poesía como paecen suxerir Ernout-Meillet. L’ast. tamién conoz continuador del incoativu de tabere, esto ye de tabĕscere ‘consumise’ (old) → *tabecertapecer ‘escurecer’, pero con otru influxu como facemos ver s.v. tapecer (pe3: 142-143).
tabla, la
📖: tabla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<traba [As. Parl.leiru (Cv). Tox. /Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. tabla
    • Tb
    • Sm
    • Ll
    • Lln
    • Pa
    • Llg
    • Sr
  2. traba
    • As
    • Parl
    • leiru (Cv)
    • Tox
    • /Eo
    • Mánt/
Plancha de madera serrada [Tb. Sm. As. Parl.leiru (Cv). Tox. /Eo. Mánt/. Xral] fasta un grosor de tres centímetros [Ll]. Caún de los dos varales de la carreña o ramu allugaos enriba de les calzadures [Tb (= l.lañuelu). Sm]. Caún de los tablones que, encaxaos nos trabes, formen les paredes llaterales del ho- rru o panera [Sm]. 2. Cuesta llarga y rectangular, llana y con inclinación uniforme [Or (S)]. Monte de lladera vertical y pa- redes llises [Or (i)]. 3. Pliegue doble que se fai como adornu nuna tela [Sm]. 4. Costáu del gochu vivu [Ac]. Parte llateral del gochu ente la pata delantera y la trasera [Lln]. 5. Sitiu fondu d’un ríu onde l’agua remansa sobre too al llegar la seca [VCid]. //Tables ‘entarimáu d’un pisu’ [Ac. VCid (tablas)]. //A tablas ‘adornáu con tables’ [Sm]. //Tabla d’entornar ‘tabla vertical que s’alluga de proa a popa nes lanches pa nivelar el pescáu’ [Cñ]. //Tabla de les moliendes ‘tabla asitiada a la entrada del molín onde se dexaben les moliendes pa que les llevara’l dueñu’ [Pa (Molín)]. //Tabla’l carru ‘tabla que za- rra la parte trasera del carru’ [PSil]. //Tabla l.lavar ‘tabla de madera enriba de la que llaven la ropa na fonte, nel ríu’ [Llg (tabla llavar). Tb. Sm]. //Tables d’apretar ‘parte del llagar de sidra’ [Sr]. //Lisu como una tabla ‘perlliso (un terrén)’ [Ll].
  1. 1. Plancha de madera serrada [Tb. Sm. As. Parl.leiru (Cv). Tox. /Eo. Mánt/. Xral] fasta un grosor de tres centímetros [Ll]. Caún de los dos varales de la carreña o ramu allugaos enriba de les calzadures [Tb (= l.lañuelu). Sm]. Caún de los tablones que, encaxaos nos trabes, formen les paredes llaterales del ho- rru o panera [Sm].
  2. 2. Cuesta llarga y rectangular, llana y con inclinación uniforme [Or (S)]. Monte de lladera vertical y pa- redes llises [Or (i)].
  3. 3. Pliegue doble que se fai como adornu nuna tela [Sm].
  4. 4. Costáu del gochu vivu [Ac]. Parte llateral del gochu ente la pata delantera y la trasera [Lln].
  5. 5. Sitiu fondu d’un ríu onde l’agua remansa sobre too al llegar la seca [VCid]. //<i class="della">Tables</i> ‘entarimáu d’un pisu’ [Ac. VCid (tablas)]. //<i class="della">A tablas </i>‘adornáu con tables’ [Sm]. //<i class="della">Tabla d’entornar </i>‘tabla vertical que s’alluga de proa a popa nes lanches pa nivelar el pescáu’ [Cñ]. //<i class="della">Tabla</i> <i class="della">de les</i> <i class="della">moliendes</i> ‘tabla asitiada a la entrada del molín onde se dexaben les moliendes pa que les llevara’l dueñu’ [Pa (Molín)]. //<i class="della">Tabla’l</i> <i class="della">carru</i> ‘tabla que za- rra la parte trasera del carru’ [PSil]. //<i class="della">Tabla l.lavar </i>‘tabla de madera enriba de la que llaven la ropa na fonte, nel ríu’ [Llg (<i class="della">tabla</i> <i class="della">llavar</i>). Tb. Sm]. //<i class="della">Tables</i> <i class="della">d’apretar</i> ‘parte del llagar de sidra’ [Sr]. //<i class="della">Lisu como una tabla </i>‘perlliso (un terrén)’ [Ll].

a) et per illa portella et per illa zerra (…) et inde conlana ad illa lonba de illo Uenario et uadit per illo quato de illa tabula scripta 929 (c. xii) [ SPE-I/71] corte conclusa cum tres casas tabula coopertas 940 (s. xii) [MSAH-I/106] damus uos in illa Portella tabula una per terminis suis 1104(or.) [SV/212] in locum predictum Tironna una tabula media 1155(or.) [SV/401] de IIIª tabula Dominico Resco de IIIIª tabula filiorum Iohan- ni Martini 1228(or.) [ACL/469] la nostra rocia de tabolas 1235(or.) [SV/62] b) et ad Taulas et ad illum Posadorium 1207 [LRCourias/125] nostra roza de tablas determinata de sus per illo fisos 1235(or.) [SV/60] pellas taulas de los herederos ¬ de la parte de ffondos 1273 [DCO-II/106] figura de un castiello en una tabla 1282 [MSAH-V/440] ajuntadas en cabildo por tavla tancha assi commo ye cos- tumme 1289(or.) [SP-I/281] iogar tablas o dadsos [FS-C (FFLL)] iogar tauras o dados [FS-A (FFLL)] juntadas en nostro cabildo por tavla tannida assi commo ye de costumme 1300(or.) [SP-I/315] que tenian en garda las taulas del nuestro seello 1306 [AAA/90] duas tablas de madera con imagines enleuadas que estan enquadernadas en vno 1332(or.) [ACL-IX/378] sendo aiuntadas en nuestro cabildo por taula tannyda 1362(or.) [SB/280] un libro de çinco estorias cubierto de tablas 1385 [Parro- quies/103] que costaran las tablas del ataud para el dicho Diego Gar- çia 1399(or.) [VC-II/28] siendo ayuntadas en el nuestro cabillo por tavla tannida 1403(or.) [MSMV/269] estando todas aiuntadas en nuestro cabillo por tabra (sic) tannida 1409(or.) [SB/314] aintadas en_la calostra del dicho monesterio por tabla tani- da a nuestro cabildo 1427(or.) [SB/330] estando iuntas en nuestro cabillo por tabla tannida 1451(or.) [SB/347] uso e de costunbre de se juntar a son de tabla tañida 1508(or.) [MSMV/521] Sabía muy bien de carpintería, segar yerba y hacer tabla y carros [Grangerías a. 1712] medieval “iogar tablas” empobínanos a almitir que se refier a un xuegu asemeyáu a les dames de güei (FSalamanca 97)]. Un dim. de tabla ye tableta (cfr.); un aumentativu llógrase cola amestanza del suf. continuador del llat. -āceus, tablazu (cfr.); tamién s’alvierte nel deriváu diminutivu y semicultu tabolaza (cfr.). Con un suf. -una féxose’l nome tabluna (cfr.) entendible orixinariamente como *‘construcción de tabla’ → ‘tribuna de la ilesia’. En rellación etimolóxica con tabla ta l’ast. retablu, voz asemeyada a la cast. retablo (dcech s.v. tabla). Pero analóxicamente sobro tabla llógrase ast. tablu (cfr.), un aum. tablón (cfr.), un dim. tablucu (cfr.) y tablicu (cfr.). Tamién tablizu (cfr.) con continuador del suf. -īceus, -a, -um, con usos ax. y nominales. Quiciabes con un influxu de la Galia podríamos tener l’ast. taula ‘mesa’ (cfr.).

  1. a) et per illa portella et per illa zerra (…) et inde conlana ad illa lonba de illo Uenario et uadit per illo quato de illa tabula scripta
  2. 929 (c. xii) SPE-I/71
  3. corte conclusa cum tres casas tabula coopertas
  4. 940 (s. xii) MSAH-I/106
  5. damus uos in illa Portella tabula una per terminis suis
  6. 1104(or.) SV/212
  7. in locum predictum Tironna una tabula media
  8. 1155(or.) SV/401
  9. de IIIª tabula Dominico Resco de IIIIª tabula filiorum Iohan- ni Martini
  10. 1228(or.) ACL/469
  11. la nostra rocia de tabolas
  12. 1235(or.) SV/62
  13. b) et ad Taulas et ad illum Posadorium
  14. 1207 LRCourias/125
  15. nostra roza de tablas determinata de sus per illo fisos
  16. 1235(or.) SV/60
  17. pellas taulas de los herederos ¬ de la parte de ffondos
  18. 1273 DCO-II/106
  19. figura de un castiello en una tabla
  20. 1282 MSAH-V/440
  21. ajuntadas en cabildo por tavla tancha assi commo ye cos- tumme
  22. 1289(or.) SP-I/281
  23. iogar tablas o dadsos
  24. FS-C (FFLL)
  25. iogar tauras o dados
  26. FS-A (FFLL)
  27. juntadas en nostro cabildo por tavla tannida assi commo ye de costumme
  28. 1300(or.) SP-I/315
  29. que tenian en garda las taulas del nuestro seello
  30. 1306 AAA/90
  31. duas tablas de madera con imagines enleuadas que estan enquadernadas en vno
  32. 1332(or.) ACL-IX/378
  33. sendo aiuntadas en nuestro cabildo por taula tannyda
  34. 1362(or.) SB/280
  35. un libro de çinco estorias cubierto de tablas
  36. 1385 Parro- quies/103
  37. que costaran las tablas del ataud para el dicho Diego Gar- çia
  38. 1399(or.) VC-II/28
  39. siendo ayuntadas en el nuestro cabillo por tavla tannida
  40. 1403(or.) MSMV/269
  41. estando todas aiuntadas en nuestro cabillo por tabra (sic) tannida
  42. 1409(or.) SB/314
  43. aintadas en_la calostra del dicho monesterio por tabla tani- da a nuestro cabildo
  44. 1427(or.) SB/330
  45. estando iuntas en nuestro cabillo por tabla tannida
  46. 1451(or.) SB/347
  47. uso e de costunbre de se juntar a son de tabla tañida
  48. 1508(or.) MSMV/521
  49. Sabía muy bien de carpintería, segar yerba y hacer tabla y carros
  50. Grangerías a. 1712
  51. medieval “iogar tablas” empobínanos a almitir que se refier a un xuegu asemeyáu a les dames de güei (FSalamanca 97)]. Un dim. de tabla ye tableta (cfr.); un aumentativu llógrase cola amestanza del suf. continuador del llat. -āceus, tablazu (cfr.); tamién s’alvierte nel deriváu diminutivu y semicultu tabolaza (cfr.). Con un suf. -una féxose’l nome tabluna (cfr.) entendible orixinariamente como *‘construcción de tabla’ → ‘tribuna de la ilesia’. En rellación etimolóxica con tabla ta l’ast. retablu, voz asemeyada a la cast. retablo (dcech s.v. tabla). Pero analóxicamente sobro tabla llógrase ast. tablu (cfr.), un aum. tablón (cfr.), un dim. tablucu (cfr.) y tablicu (cfr.). Tamién tablizu (cfr.) con continuador del suf. -īceus, -a,
  52. -um, con usos ax. y nominales. Quiciabes con un influxu de la
  53. Galia podríamos tener l’ast. taula ‘mesa’ (cfr.).
Del llat. tabula, -ae ‘tabla’, ‘tabla pa escribir’, ‘cuadru d’una viña’, ‘bancu de tables’ (em), per vía semiculta, con continua- dores románicos (rew) ya hispánicos (deeh) y asitiamientu toponímicu ente nós (ta 327 & 631; tt 266). Palladius yá emplegaba’l términu tabula nesti últimu sentíu refiriéndose, por exemplu, a tabulis uinearum, etc. (ii, 11, 1). La espresión
tablada, la
📖: tablada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tablaa [JH]. tablá [Ay. Ll. Ri].>(TEST)
  1. tablada
  2. ident class="della" level="1"></ident><tablaa
    • JH
  3. tablá
    • Ay
    • Ll
    • Ri
Superficie plana [PSil]. Estaya de terrén llana y patente nuna lladera [Tb. Md]. Estaya de tierra que se llabra, rectangu- lar, que se trabaya en sen allargáu [Oc]. Faza qu’en terrenos pindios tien la so dimensión menor nel sentíu del declive [Cv]. Porción de terrén rectangular dedicada a cultivu [An]: Semamos na tablada d’El Fuexu [An]. Porción d’una güer- ta dedicada al mesmu cultivu cuando esta porción ye más ancha que llarga [Cn (F)]: Na güerta chamos una tablada de berzas [Cn (F)]. Faza, porción de tierra llarga y estren- cha [Md. Cd. Pr. Ce]. Cualquier tierra pequeña [Sl]. Güerta o tierra de llabranza de forma más ancha que llarga (ye lo contrario de estaxu) [Cn (F)]. 2. Remanse del ríu [Tb. Bab. PSil. VCid], poco fondu [Tor]. 3. Lo que cabe o puede llevar d’una vez nuna tabla o tableru destináu a dalgún serviciu particular [JH]: Dos tablaes de barru [JH]. 4. Espaciu del gochu de la barriga al llombu [Ll. Ay]. Costáu del gochu [Ri]. 5. Conxuntu de llana que fai una carda (d’una tablada salen dos vetes) [Sm]. Porción de llana que se carda d’una vez enantes de formar d’ella la llueta [JH]. per alia petra_ficta qui stat in montem super Tabulata per ipsa strata 775 (s. x) [ACL/4] illa kassa tabulata 943(or.) [ACL/238] otra terra ut dizent taulada 1247(or.) [DOSV-II/265] pella taulada del prestamo de Viuian Perez que ye de Sant Saluador 1269 [DCO-II/97] la tablada de Juan Gonçales e la tablada de Taressa Gonça- les 1409 [MC-I/92] por en toda su vida la mi parte de las dichas tabladas 1409 [MC-I/92] otra tablada de tierra que nos avemos en el dicho logar 1425(or.) [SP-III/254] una tablada labradia para pan que jaze en el valle 1425(or.) [SP-III/257]
la tablada del Prestamo que jaz sobre tierra de herederos de Diego 1474(or.) [SP-IV/165] la tablada del camino de Çimadevilla que labraba Domingo Gonzalez 1474(or.) [SP-IV/166] el terçio del hero del Rio maes la tablada del Prestamo 1474(or.) [SP-IV/167] e de fondos la tabladina de la veyga 1492 [MC-I/126] con una tabladina que jaz camino de Santo Antolin 1409 [MC-I/94]
  1. Superficie plana [PSil]. Estaya de terrén llana y patente nuna lladera [Tb. Md]. Estaya de tierra que se llabra, rectangu- lar, que se trabaya en sen allargáu [Oc]. Faza qu’en terrenos pindios tien la so dimensión menor nel sentíu del declive [Cv]. Porción de terrén rectangular dedicada a cultivu [An]: Semamos na tablada d’El Fuexu [An]. Porción d’una güer- ta dedicada al mesmu cultivu cuando esta porción ye más ancha que llarga [Cn (F)]: Na güerta chamos una tablada de berzas [Cn (F)]. Faza, porción de tierra llarga y estren- cha [Md. Cd. Pr. Ce]. Cualquier tierra pequeña [Sl]. Güerta o tierra de llabranza de forma más ancha que llarga (ye lo contrario de estaxu) [Cn (F)]. 2. Remanse del ríu [Tb. Bab. PSil. VCid], poco fondu [Tor]. 3. Lo que cabe o puede llevar d’una vez nuna tabla o tableru destináu a dalgún serviciu particular [JH]: Dos tablaes de barru [JH]. 4. Espaciu del gochu de la barriga al llombu [Ll. Ay]. Costáu del gochu [Ri]. 5. Conxuntu de llana que fai una carda (d’una tablada salen dos vetes) [Sm]. Porción de llana que se carda d’una vez enantes de formar d’ella la llueta [JH]. per alia petra_ficta qui stat in montem super Tabulata per ipsa strata
  2. 775 (s. x) ACL/4
  3. illa kassa tabulata
  4. 943(or.) ACL/238
  5. otra terra ut dizent taulada
  6. 1247(or.) DOSV-II/265
  7. pella taulada del prestamo de Viuian Perez que ye de Sant Saluador
  8. 1269 DCO-II/97
  9. la tablada de Juan Gonçales e la tablada de Taressa Gonça- les
  10. 1409 MC-I/92
  11. por en toda su vida la mi parte de las dichas tabladas
  12. 1409 MC-I/92
  13. otra tablada de tierra que nos avemos en el dicho logar
  14. 1425(or.) SP-III/254
  15. una tablada labradia para pan que jaze en el valle
  16. 1425(or.) SP-III/257

  17. la tablada del Prestamo que jaz sobre tierra de herederos de Diego
  18. 1474(or.) SP-IV/165
  19. la tablada del camino de Çimadevilla que labraba Domingo Gonzalez
  20. 1474(or.) SP-IV/166
  21. el terçio del hero del Rio maes la tablada del Prestamo
  22. 1474(or.) SP-IV/167
  23. e de fondos la tabladina de la veyga
  24. 1492 MC-I/126
  25. con una tabladina que jaz camino de Santo Antolin
  26. 1409 MC-I/94
Del llat. tabulātum ‘fechu de tables’ (em), con continuadores románicos (rew), faise ast. tabláu (cfr.) con un diminutivu en -ĕllum como fai ver la documentación del términu; del co- rrespondiente plural sigue ast. tablada qu’entá alita con un sentíu reutu o figuráu aplicáu al terrén, con asitiamientu topo- nímicu (ta 327 & 631; tt 266).
tablal, el
📖: tablal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Suelu, pisu del carru [Mar]. Del llat. tabulāris, -e ‘fechu en forma de tabla’ (em), ensin si- guidor en rew nin en deeh. El cast. <i class="della">tabular</i>(TEST)
  1. tablal
  2. Suelu, pisu del carru
    • Mar
  3. Del llat
  4. tabulāris, -e ‘fechu en forma de tabla’ (em), ensin si- guidor en rew nin en deeh
  5. El cast
  6. <i class="della">tabular</i
‘de forma de tabla’ ye nidiamente, un cultismu (dcech s.v. tabla).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘de forma de tabla’ ye nidiamente, un cultismu (dcech s.v. tabla).
tablar
📖: tablar
🏗️: NO
✍️: NO
<atablar [y Mar].>(TEST)
  1. tablar
  2. atablar
    • y Mar
Entarimar, cubrir un pisu con tables [Mar].
  1. 1. Entarimar, cubrir un pisu con tables [Mar].
2. Nivelar la tierra col cañizu de madera una vez llabrao [Arm]. Pasar la tabla al terrén pa desfacer los terrones [Mar]. Quiciabes d’un verbu tabulāre ‘poner con tables’, ‘entablar’ (abf), verbu llatín col que guarda rellación un vieyu participiu llueu nominalizáu tabulātus ‘fechu de planches’ y tabulātum ‘pisu, ‘tilláu’ (em s.v. tabula). Un compuestu tamién s’asitia nel ast. entablar (cfr.) anque desendolca nueves posibilidaes semántiques como s’alvierte nel participiu. Compuestos son tamién entablicar (cfr.), entablillar (cfr.) fechos sobro los di- minutivos de tabla, tablica y *tabliella. Tamién se fexo un compuestu col continuador del llat. sub > so-, sotablar (cfr.).
tabláu, el
📖: tabláu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tabráu [SCiprián].>(TEST)
  1. tabláu
    • Tb
    • Sm
    • Pr
    • Xx
    • An
  2. tabráu
    • SCiprián
Tablada, estaya de terrén llana y llisa nuna lladera [Tb]. 2. Cast. tablado [Cl. Pzu. JH]. Superficie de tables [PSil]. 3.Ti- lláu, suelu de madera [Sm]. Suelu de los pisos de la casa [Cl]. Pisu de madera [Pr]. Conxuntu de tables que formen el suelu de delles embarcaciones [Xx]. Suelu, pisu del carru [Sm. An. Tor]. 4. Tabique de madera [Tb. Sm. Tox], de tables asitiaes dereches y xuntes [JH]. Conxuntu de tables asitiaes horizon- talmente sobre les vigues enriba de la llareira [SCiprián].
  1. 1. Tablada, estaya de terrén llana y llisa nuna lladera [Tb].
  2. 2. Cast. <i class="della">tablado </i>[Cl. Pzu. JH]. Superficie de tables [PSil].
  3. 3. Ti- lláu, suelu de madera [Sm]. Suelu de los pisos de la casa [Cl]. Pisu de madera [Pr]. Conxuntu de tables que formen el suelu de delles embarcaciones [Xx]. Suelu, pisu del carru [Sm. An. Tor].
  4. 4. Tabique de madera [Tb. Sm. Tox], de tables asitiaes dereches y xuntes [JH]. Conxuntu de tables asitiaes horizon- talmente sobre les vigues enriba de la <i class="della">llareira</i> [SCiprián].
a) a rio de Corniero ad illo molino tabulato 1006 (s. xii) [MSAH-II/35] b) Pelagio Tabuladielo 1178(or.) [SPE-I/318]
  1. a) a rio de Corniero ad illo molino tabulato
  2. 1006 (s. xii) MSAH-II/35
  3. b) Pelagio Tabuladielo
  4. 1178(or.) SPE-I/318
Cfr. tablada.
tablazu, el
📖: tablazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+tablezu [Ay].>(TEST)
  1. tablazu
    • Tb
  2. tablezu metafonía
    • Ay
Golpe con una tabla [Ay. Tb]. Cfr. tabla.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Golpe con una tabla [Ay. Tb]. Cfr. <i class="della">tabla</i>.
tablera, la
📖: tablera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tablera
Planta rastrera, de fueya perenne y forma aciculada, con frutu en baga de color qu’asemeya’l de la texera [Vg].
  1. 1. Planta rastrera, de fueya perenne y forma aciculada, con frutu en baga de color qu’asemeya’l de la texera [Vg].
Cfr. tableru.
tableru, el
📖: tableru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tableiru [Qu. Pzu. Tox]. +tabliru [Cp. Ay. Ll. Ri]. //tableiro [Eo]. ////atableros [Ar].>(TEST)
  1. tableru
    • An
    • Sm
    • Lln
  2. tableiru
    • Qu
    • Pzu
    • Tox
  3. tabliru metafonía
    • Cp
    • Ay
    • Ll
    • Ri
  4. tableiro eonaviego
    • Eo
  5. atableros variación de número
    • Ar
Cast. tablero [Ac. Ay. Qu. Pzu. Tox. /Eo/]. 2. Tablero que s’alluga en dos caballetes y empleguen de mesa pa escuartizar el gochu [Tox]. Conxuntu de tables que formen una superficie plana onde se descarga la ceba, los nabos, etc. [An]. Especie de tabláu fechu de tables paraleles, un poco separaes ente sí, asentaes sobro otres perpendiculares a les anteriores [Sm]. Armazones que se poníen nes cortes p’asitiar oxetos enriba [Lln]. Ensamble de tables o tablones con munchos usos [Ll. Ri]. Especie d’andamiu sobro mampostes [Min]. Tableru de retén nel taller d’esplotación o nos pozos [Min]. 3. Especie de tendeyón [Ri. Qu] qu’hai fuera de la casa onde guarden el segáu, la paya, el rozu [Cp]. 4. Pliegue doble, más anchu que la tabla que se fai como adornu nuna tela [Sm]. //Atableros ‘texíu de vares o blimes pa facer la caxa de la carreña’ [Ar]. //A tableros ‘adornáu con tableros’ [Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">tablero</i> [Ac. Ay. Qu. Pzu. Tox. /Eo/].
  2. 2. <i class="della">Tablero</i> que s’alluga en dos caballetes y empleguen de mesa pa escuartizar el gochu [Tox]. Conxuntu de tables que formen una superficie plana onde se descarga la ceba, los nabos, etc. [An]. Especie de tabláu fechu de tables paraleles, un poco separaes ente sí, asentaes sobro otres perpendiculares a les anteriores [Sm]. Armazones que se poníen nes cortes p’asitiar oxetos enriba [Lln]. Ensamble de tables o tablones con munchos usos [Ll. Ri]. Especie d’andamiu sobro mampostes [Min]. <i class="della">Tableru de </i><i class="della">retén</i> nel taller d’esplotación o nos pozos [Min].
  3. 3. Especie de tendeyón [Ri. Qu] qu’hai fuera de la casa onde guarden el segáu, la paya, el rozu [Cp].
  4. 4. Pliegue doble, más anchu que la tabla que se fai como adornu nuna tela [Sm]. //<i class="della">Atableros</i> ‘texíu de vares o blimes pa facer la caxa de la carreña’ [Ar]. //<i class="della">A</i> <i class="della">tableros</i> ‘adornáu con tableros’ [Sm].
Del neutru llat. tabulārium ‘archivos’ (em s.v. tabula) pero que tamién hebo referise a *‘conxuntu de tables’, *‘tableru’. Del continuador plural en -a asimiláu a la 1ª declinación si- guió ast. tablera (cfr.).
tableta, la
📖: tableta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tablete [Pa. Sb. Ay].>(TEST)
  1. tableta
    • Sm
  2. tablete
    • Pa
    • Sb
    • Ay
Semicírculu de madera que’l madreñeru emplega pa entalle- rar les madreñes (allúgase ente la madreña y la pina) [Sm].
  1. 1. Semicírculu de madera que’l madreñeru emplega pa entalle- rar les madreñes (allúgase ente la madreña y la pina) [Sm].
2. Xuegu infantil [Qu] dialogáu [Ay]. Xuegu de neños que se ponen ún contra l’otru, de llombu y, enllazaos los brazos, ún llevanta al otru encontándolu nel renaz mentanto tienen un diálogu [Pa. Sb. Tb {El diálogu en Tb yera en castellán: -¿En qué estás? -En tableta. -¿Qué comiste? -Manzaneta. -¿Qué bebiste? -Agua de mayo. -Tente sobre que yo me caigo (da- rréu camudaben les tornes y siguía’l xuegu}. Dim. de tabla (cfr.) cola amestadura del suf. -eta. Quiciabes la referencia a la tabla yera por cuenta l’asitiamientu de dambos xugadores encontándose ún n’otru como si los sos cuerpos formaren una tabla llisa.
tablicu, el
📖: tablicu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tablicu
    • Llg
Tabla pequeña del parqué, d’una pipa [Llg].
  1. 1. Tabla pequeña del parqué, d’una pipa [Llg].
Cfr. tabla.
tablilla, la*
📖: tablilla
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////tablilles [Xx].>(TEST)
  1. tablilla
  2. tablilles variación de número
    • Xx
Galletes dures que se vendíen nes romeríes (teníen forma d’aru, naspes) [Xx].
  1. 1. Galletes dures que se vendíen nes romeríes (teníen forma d’aru, naspes) [Xx].
Posible términu d’aniciu castellán a xulgar pela espresión fó- nica en -illa.
tablizu, a, o
📖: tablizu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Perflacu (un animal, una persona) [Sm]. 2. {(Doc.). De tabla}. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dos</i>(TEST)
  1. tablizu
  2. {(Doc.). De tabla}
  3. Perflacu (un animal, una persona)
    • Sm
  4. 2
  5. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dos</i
escanos tabliços e un uasso de plata e un manto
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">escanos</i> <i class="della">tabliços</i> <i class="della">e</i> <i class="della">un</i> <i class="della">uasso</i> <i class="della">de</i> <i class="della">plata</i> <i class="della">e</i> <i class="della">un</i> <i class="della">manto</i>
1270(or.) [ACL-VIII/10] dos lechos de sogas dos escanos tabliços e una messa 1270(or.) [ACL-VIII/10] duas casas bonas e un orrio tavlizo e tres pallizos 1280(or.) [CLO/95] hun hurro tavillzo que esta al adrio de San Yusto de Paramo 1404(or.) [VC-II/162]
  1. 1270(or.) ACL-VIII/10
  2. dos lechos de sogas dos escanos tabliços e una messa
  3. 1270(or.) ACL-VIII/10
  4. duas casas bonas e un orrio tavlizo e tres pallizos
  5. 1280(or.) CLO/95
  6. hun hurro tavillzo que esta al adrio de San Yusto de Paramo
  7. 1404(or.) VC-II/162
Cfr. tabla.
tablizu, el
📖: tablizu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tablizu
    • Tb
Caún de los dos varales del ramu o carreña asitiaos enriba de les calzadures [Tb (= l.lañuelu)].
  1. 1. Caún de los dos varales del ramu o carreña asitiaos enriba de les calzadures [Tb (= l.lañuelu)].
Cfr. tabla.
tablón, el
📖: tablón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Tabla grande y llarga [Ac. Tb. Sm. PSil. Vd]. Tabla ancha y gorda [Ay]. Tabla gorda de más de tres centímetros de gordo [Ll]. Caúna de les tables gordes (de dos metros de llargo y unos cinco cm de gordo) que, asitiaes verticalmente, faen les parés del banzáu [Oc]. 2. Tapa de madera nel fornu de lleña [Ac]. 3. Caúna de les tables que van d’una patina a otra y for- men la parte anterior del peselbe [Sm]. 4. Pliegue doble, más anchu que la <i class="della">tabla</i>, que se fai como adornu nuna tela [Sm]. 5. Borrachera [Llu. Vd]. //<i class="della">-ones </i>‘zarramientu de la parte delan- tera y trasera del carru’ [Mar]. ‘nomatu de los de Coballes, Casu’ [LBlanco]. //<i class="della">A tablones </i>‘adornáu con tablones’ [Sm]. Aum. de <i class="della">tablu</i>(TEST)
  1. tablón
  2. Tabla grande y llarga
    • Ac
    • Tb
    • Sm
    • PSil
    • Vd
  3. Tabla ancha y gorda
    • Ay
  4. Tabla gorda de más de tres centímetros de gordo
    • Ll
  5. Caúna de les tables gordes (de dos metros de llargo y unos cinco cm de gordo) que, asitiaes verticalmente, faen les parés del banzáu
    • Oc
  6. 2
  7. Tapa de madera nel fornu de lleña
    • Ac
  8. 3
  9. Caúna de les tables que van d’una patina a otra y for- men la parte anterior del peselbe
    • Sm
  10. 4
  11. Pliegue doble, más anchu que la <i class="della">tabla</i>, que se fai como adornu nuna tela
    • Sm
  12. 5
  13. Borrachera
    • Llu
    • Vd
  14. <i class="della">-ones </i>‘zarramientu de la parte delan- tera y trasera del carru’ eonaviego
    • Mar
  15. ‘nomatu de los de Coballes, Casu’
    • LBlanco
  16. <i class="della">A tablones </i>‘adornáu con tablones’ eonaviego
    • Sm
  17. Aum
  18. de <i class="della">tablu</i
(cfr. tabla).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">tabla</i>).
tablu, el
📖: tablu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tablu
Bastidor pequeñu [Min].
  1. 1. Bastidor pequeñu [Min].
Cfr. tabla.
tablucu, el
📖: tablucu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Tabla pequeña [Tb]. 2. Pieza del <i class="della">pisón</i>(TEST)
  1. tablucu
    • Sb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Tabla pequeña
    • Tb
  3. 2
  4. Pieza del <i class="della">pisón</i
[Sb].
  1. 1. [Sb].
Dim. de tablu.
tabluna, la
📖: tabluna
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Coru de la ilesia [PSil]: <i class="della">Güei</i>(TEST)
  1. tabluna
  2. ident class="della" level="1"></ident>Coru de la ilesia [PSil]: <i class="della">Güei</i
la tabluna chenóuse de mozos
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">tabluna</i> <i class="della">chenóuse</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mozos</i>
[PSil]. Cfr. tabla.
  1. [PSil].
  2. PSil
  3. Cfr. tabla.
tabolaza, la
📖: tabolaza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tabolaza
Paleta del pintor y del albañil [R]. Cfr. tabla.
  1. Paleta del pintor y del albañil [R]. Cfr. tabla.
  2. R
tabolu, el
📖: tabolu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Tar gordu</i>(TEST)
  1. tabolu
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Tar gordu</i eonaviego
como un tabolu ‘tar pergordu’ [San Esteban de les Cruces (Uv)].
  1. 1. <i class="della">como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tabolu</i> ‘tar pergordu’ [San Esteban de les Cruces (Uv)].
**
  1. **
taburete, el
📖: taburete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><taurete [Lln. Cg. Cp. Sl. Oc. VCid. JH]. taborete [Mar. /Eo/]. tamburete [Ac].>(TEST)
  1. taburete
    • Tb
    • Ca
  2. ident class="della" level="1"></ident><taurete
    • Lln
    • Cg
    • Cp
    • Sl
    • Oc
    • VCid
    • JH
  3. taborete
    • Mar
    • /Eo/
  4. tamburete
    • Ac
/Eo/. Mar. JH], tayuelu [Tb (Oc)]. 2. Siella de construcción tosca [Sl]. Siella con respaldu [Ca. VCid] de cuatro pates [Lln].///(Un neñu ta puestu a piernes cachetes o sentáu enriba d’otru; entruga’l que ta embaxo): -¿Ónde estás? -En taurete.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. /Eo/. Mar. JH], tayuelu [Tb (Oc)].
  3. 2. Siella de construcción tosca [Sl]. Siella con respaldu [Ca. VCid] de cuatro pates [Lln].///<ident class="della" level="1"></ident>(Un neñu ta puestu a piernes cachetes o sentáu enriba d’otru; entruga’l que ta embaxo): <i class="della">-¿Ónde</i> <i class="della">estás?</i> <i class="della">-En</i> <i class="della">taurete.</i>
Cualquier asientu de madera [Cp]. Cast. taburete [Cg. Ac. -¿Qué comisti? -Manzanete. -¿Dasme un pocu? -Comi mocu [Vigón (Folk)]. - Romper sielles y tauretes [La Enfermedad 138] Tomáu del fr. tabouret como’l cast. taburete nel sieglu xvii (dcech s.v. tambor).
  1. Cualquier asientu de madera [Cp]. Cast. taburete [Cg. Ac.
  2. Cp
  3. -¿Qué comisti? -Manzanete. -¿Dasme un pocu? -Comi mocu
  4. [Vigón (Folk)]. - Romper sielles y tauretes
  5. La Enfermedad 138
  6. Tomáu del fr. tabouret como’l cast. taburete nel sieglu xvii
  7. (dcech s.v. tambor).
taburriu, el
📖: taburriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><taburdiu [Llv].>(TEST)
  1. taburriu
    • Llg
  2. ident class="della" level="1"></ident><taburdiu
    • Llv
Tugurio [Llg].
  1. 1. Tugurio [Llg].
Quiciabes del neutru llat. tugurium, -ii, per vía cultizante como ha almitise pal cast. tugurio pallabra d’entrada en cast. nel sieglu xvii (dcech s.v. techo). Ye posible qu’en taburriu deba vese l’influxu de la familia de taba.
  1. Quiciabes del neutru llat. tugurium, -ii, per vía cultizante como ha almitise pal cast. tugurio pallabra d’entrada en cast. nel sieglu xvii (dcech s.v. techo). Ye posible qu’en taburriu deba vese l’influxu de la familia de taba.
taca
📖: taca
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">A</i>(TEST)
  1. taca
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">A</i eonaviego
taca retaca ‘abondo’ [JH. AGO].
  1. 1. <i class="della">taca</i> <i class="della">retaca</i> ‘abondo’ [JH. AGO].
- Hay pescades como borra/xardón á taca retaca [Glorias Ast 165] Posible creación analóxica femenina dende tacu (cfr.), pa- llabra que pertenez a una familia compartida poles llingües romances y xermániques (dcech s.v. taco) con un femenín yá inxertu nel Diccionario de Autoridades.
  1. - Hay pescades como borra/xardón á taca retaca
  2. Glorias Ast 165
  3. Posible creación analóxica femenina dende tacu (cfr.), pa- llabra que pertenez a una familia compartida poles llingües romances y xermániques (dcech s.v. taco) con un femenín yá inxertu nel Diccionario de Autoridades.
tacañu, a, o
📖: tacañu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+taqueñu [Ay]. +taqueñu/tacaña/tacaño [Ri].>(TEST)
  1. tacañu
    • Sm
  2. taqueñu metafonía
    • Ay
  3. taqueñu/tacaña/tacaño metafonía
    • Ri
Avarientu [Ay. Ri. Sm]. Mísere [Ri].
  1. 1. Avarientu [Ay. Ri. Sm]. Mísere [Ri].
- Cuidaré a Dios a quien pido,/con la más humilde estancia,/ te conserve la salú/tan perrinera y tacaña [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 285-288)] La 1ª documentación que conozo ye’l nomatu d’un asturia- nu conseñáu en documentu gallegu: Fernan Martinez dito Tacanno, de Santisso 1292 [CDMVO/340]. Trataríase d’un arabismu que la nuesa llingua comparte col cast., gall. ta- caño, port. tacanho, cat. tacany. Corriente prefier esplicalu dende l’ár. taqannú‛ ‘embozase’, ‘tapase la cara’ (da s.v. ta- canho; adla 216) a la escontra de la opinión de García de Diego (deeh) y Corominas-Pascual que ven un aniciu nel he- bréu taqanáh ‘ordenación’, ‘reglamentu’ (dcech s.v. tacaño). Corominas-Pascual refuguen, abúltame que con bon xuiciu, almitir na xénesis del términu un xermanismu windan según opinión de dellos (Reinhart (1946: 306; rew). Tampoco me paez acondao tener tacañu por italianismu, idea que ta presen- te en dellos autores según Dworkin (2012: 143). Sobro tacañu féxose’l verbu atacañar (
  1. - Cuidaré a Dios a quien pido,/con la más humilde estancia,/ te conserve la salú/tan perrinera y tacaña
  2. ABalvidares, Romanzón (Poesíes 285-288)
  3. La 1ª documentación que conozo ye’l nomatu d’un asturia- nu conseñáu en documentu gallegu: Fernan Martinez dito Tacanno, de Santisso 1292 [CDMVO/340]. Trataríase d’un arabismu que la nuesa llingua comparte col cast., gall. ta- caño, port. tacanho, cat. tacany. Corriente prefier esplicalu dende l’ár. taqannú‛ ‘embozase’, ‘tapase la cara’ (da s.v. ta- canho; adla 216) a la escontra de la opinión de García de Diego (deeh) y Corominas-Pascual que ven un aniciu nel he- bréu taqanáh ‘ordenación’, ‘reglamentu’ (dcech s.v. tacaño). Corominas-Pascual refuguen, abúltame que con bon xuiciu, almitir na xénesis del términu un xermanismu windan según opinión de dellos (Reinhart (1946: 306; rew). Tampoco me paez acondao tener tacañu por italianismu, idea que ta presen- te en dellos autores según Dworkin (2012: 143). Sobro tacañu féxose’l verbu atacañar (
  4. CDMVO/340
cfr.).
tacaxu, el
📖: tacaxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Barrenu curtiu onde se mete menos d’un cartuchu de dinamita [Min]. Diminutivo-despeutivu de <i class="della">tacu</i>(TEST)
  1. tacaxu
  2. Barrenu curtiu onde se mete menos d’un cartuchu de dinamita
    • Min
  3. Diminutivo-despeutivu de <i class="della">tacu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
tacha, la 1
📖: tacha
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Falta, defeutu [Llg. Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Cd. Tox]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
  1. tacha
    • Llg
    • Ay
    • Lln
  2. Falta, defeutu [Llg. Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Cd. Tox]: <i class="della">Nun</i
fai más que poner taches a tolo que compro [Llg]. //Dar (les) taches ‘criticar’ [Ay. Tb, Tox (dar las tachas = dar tachas)]. ‘llevar la contraria’ [Lln (dar tachas)]. ///Si fuera más sería tacha ‘sedría enforma’ [Lln]. Burru con taches non se viende na feria [LC].
  1. 1. <i class="della">fai más</i> <i class="della">que</i> <i class="della">poner</i> <i class="della">taches</i> <i class="della">a</i> <i class="della">tolo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">compro</i> [Llg]. //<i class="della">Dar</i> <i class="della">(les) </i><i class="della">taches</i> ‘criticar’ [Ay. Tb, Tox (<i class="della">dar</i> <i class="della">las</i> <i class="della">tachas</i> <i class="della">=</i> <i class="della">dar</i> <i class="della">tachas</i>)]. ‘llevar la contraria’ [Lln (<i class="della">dar tachas</i>)]. ///<i class="della">Si fuera más sería tacha</i> ‘sedría enforma’ [Lln]. <i class="della">Burru</i> <i class="della">con</i> <i class="della">taches</i> <i class="della">non</i> <i class="della">se</i> <i class="della">viende </i><i class="della">na feria </i>[LC].
con todas ssus tachas buenas et malas 1264(or.) [MCar- II/38] ove resçebido a prova de las tales oposeçiones e ojetos e tachas 1459 (t.) [SP-IV/81] - perecerín si lla tasa/mas bien tacha del goviernu/soste- nida de temosos/lletrados del fueru vieyu [Campumanes 1781/365] Del fr. tache ‘mancha’ (deeh s.v. taikka; dcech s.v. tacha). Dende ehí faise’l masc. aum. tachón 1, el verbu tachar (
  1. con todas ssus tachas buenas et malas
  2. 1264(or.) MCar- II/38
  3. ove resçebido a prova de las tales oposeçiones e ojetos e tachas
  4. 1459 (t.) SP-IV/81
  5. - perecerín si lla tasa/mas bien tacha del goviernu/soste- nida de temosos/lletrados del fueru vieyu
  6. Campumanes 1781/365
  7. Del fr. tache ‘mancha’ (deeh s.v. taikka; dcech s.v. tacha). Dende ehí faise’l masc. aum. tachón 1, el verbu tachar (
cfr.) y el nome tachadura (cfr.).
tacha, la 2
📖: tacha
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Ferramienta de madera con 4 ó 6 puntes aceraes nun cabu, emplegada pa pescar truches o anguiles baxo les piedres tor- gando qu’esbarien [Tor]. {La documentación arag. del sieglu xv emplega <i class="della">tacha</i>...’especie de clavu pequeñu de cabeza gor- da’ (Sesma & Líbano 1982: 337)}. Quiciabes sía un femenín tomáu del port. tacho ‘cacíu de metal pa destremaos usos’ (dcech s.v. tacho) que conocemos dende un aumentativu del masc. *<i class="della">tachu</i>(TEST)
  1. tacha
  2. {La documentación arag. del sieglu xv emplega <i class="della">tacha</i>...’especie de clavu pequeñu de cabeza gor- da’ (Sesma & Líbano 1982: 337)}
  3. Ferramienta de madera con 4 ó 6 puntes aceraes nun cabu, emplegada pa pescar truches o anguiles baxo les piedres tor- gando qu’esbarien
    • Tor
  4. Quiciabes sía un femenín tomáu del port
  5. tacho ‘cacíu de metal pa destremaos usos’ (dcech s.v
  6. tacho) que conocemos dende un aumentativu del masc
  7. <i class="della">tachu</i asterisco
tachón 2 (cfr.). Del fem. tacha 2 féxose’l dim. tachuela (cfr.) d’u se llogró’l nome d’oficiu tachueleru (cfr.). Una variante ye ast. trachuela (cfr.) y trachueleru (cfr.),
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">→</i> <i class="della">tachón</i> <i class="della">2</i> (cfr.). Del fem. <i class="della">tacha 2 </i>féxose’l dim. <i class="della">tachuela </i>(cfr.) d’u se llogró’l nome d’oficiu <i class="della">tachueleru </i>(cfr.). Una variante ye ast. <i class="della">trachuela</i> (cfr.) y <i class="della">trachueleru</i> (cfr.),
quiciabes con influxu de la familia de trechu.
tachadura, la
📖: tachadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tachaúra [Ay].>(TEST)
  1. tachadura
  2. tachaúra
    • Ay
Aición y efeutu de tachar [Ac]. Efeutu de tachar [Ay].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">tachar</i> [Ac]. Efeutu de <i class="della">tachar</i> [Ay].
Cfr. tacha 1.
tachar
📖: tachar
🏗️: NO
✍️: NO
Dar taches, asoleyar faltes [Ay. Cd]: <i class="della">¿Por</i>(TEST)
  1. tachar
    • Ay
  2. Dar taches, asoleyar faltes [Ay. Cd]: <i class="della">¿Por</i
qué lu taches tu? [Ay]. 2. Borrar [Ay]. 3. Anular (un escritu, un dibuxu) con rasgos, rayes [Xral].
  1. 1. <i class="della">qué</i> <i class="della">lu taches</i> <i class="della">tu?</i> [Ay].
  2. 2. Borrar [Ay].
  3. 3. Anular (un escritu, un dibuxu) con rasgos, rayes [Xral].
tachar e contradezir las que contra nos fueren dadas e pre- sentadas 1426 (t. 1497) [SP-III/266] non enpiesca que yo el dicho escrivano lo tache 1492(or.) [SP-IV/347]
  1. tachar e contradezir las que contra nos fueren dadas e pre- sentadas
  2. 1426 (t. 1497) SP-III/266
  3. non enpiesca que yo el dicho escrivano lo tache
  4. 1492(or.) SP-IV/347
Cfr. tacha 1.
tachón, el 1
📖: tachón
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
(TEST)
  1. tachón
Tachadura [Ac].
  1. 1. </b>Tachadura [Ac].
Cfr. tacha 1.
tachón, el 2
📖: tachón
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘clavu’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i>(TEST)
  1. tachón
  2. Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘clavu’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i
cobertura de panno de color con tachones de plata 1385 [Parroquies/104]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">cobertura</i> <i class="della">de</i> <i class="della">panno</i> <i class="della">de</i> <i class="della">color</i> <i class="della">con</i> <i class="della">tachones</i> <i class="della">de</i> <i class="della">plata</i> 1385 [Parroquies/104]
mantones de lino de color con trenas e tachones de plata 1385 [Parroquies/105] D’un aumentativu de *tachu (
  1. mantones de lino de color con trenas e tachones de plata
  2. 1385 Parroquies/105
  3. D’un aumentativu de *tachu (
cfr. tacha 2).
tachuela, la
📖: tachuela
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<//tachola [Mánt].>(TEST)
  1. tachuela
    • Cd
    • Tb
  2. tachola eonaviego
    • Mánt
Clavu curtiu y de cabeza grande usáu especialmente pa ta- pizaos [Cd]. Broca, clavu pequeñu [Tb]. Clavín de cabeza ancha y chata que s’asitia na suela de los zapatos [DA]. Ta- chuela [/Mánt/].
  1. 1. Clavu curtiu y de cabeza grande usáu especialmente pa ta- pizaos [Cd]. Broca, clavu pequeñu [Tb]. Clavín de cabeza ancha y chata que s’asitia na suela de los zapatos [DA]. <i class="della">Ta-</i><i class="della"> chuela</i> [/Mánt/].
Cfr. tacha 2.
tachueleru, el
📖: tachueleru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
El que viende y pon tachueles [DA]. Formación dende l’ast. <i class="della">tachuela</i>(TEST)
  1. tachueleru
  2. El que viende y pon tachueles
    • DA
  3. Formación dende l’ast
  4. <i class="della">tachuela</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
tacina, la
📖: tacina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tacina
    • Qu
    • Tb
Dim. de taza. 2. Capirucha de l’abiyota [Qu. Tb]. Dim. de taza (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Dim. de <i class="della">taza</i>.
  3. 2. Capirucha de l’abiyota [Qu. Tb]. Dim. de <i class="della">taza </i>(cfr.).
tacón, el 1
📖: tacón
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Tazu de goma que se pon a la madreña [Pr] y zapatos na par- te d’atrás [Ac]. Caún de los tazos que tien la madreña como aisllante del suelu na parte inferior [Cp. Pr]. Suela elevada del calzáu [/Mánt/]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Munio</i>(TEST)
  1. tacón
  2. Tazu de goma que se pon a la madreña
    • Pr] y zapatos na par- te d’atrás [Ac
  3. Caún de los tazos que tien la madreña como aisllante del suelu na parte inferior
    • Cp
    • Pr
  4. Suela elevada del calzáu
    • /Mánt/
  5. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Munio</i
Tacon 1132(or.) [VVS/42]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Tacon</i> 1132(or.) [VVS/42]
Aum. de tacu (cfr.) del que se fexo tacóntaconazu (cfr.) y el verbu en -idiare, taconiar (cfr.).
tacón, el 2
📖: tacón
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Güertu pequeñu [Pz]. 2. Remiendu [/Eo. Mánt/], pedazu de tela que se pon pa taconar [Tox]. Anque podría tenese por una aplicación metafórica al terrenu de <i class="della">tacón</i>(TEST)
  1. tacón
  2. Güertu pequeñu
    • Pz
  3. 2
  4. Remiendu
    • /Eo
    • Mánt/], pedazu de tela que se pon pa taconar [Tox
  5. Anque podría tenese por una aplicación metafórica al terrenu de <i class="della">tacón</i
1 (cfr.), abúltanos más afayadizo tener tacón 2 como un aum. de tecu (cfr.) *tecón tacón; dende equí féxose’l verbu taconar (cfr.) y destaconar (cfr.) asina como’l nome d’oficiu taconador (cfr.). Cfr. tecu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i> (cfr.), abúltanos más afayadizo tener <i class="della">tacón</i> <i class="della">2</i> como un aum. de <i class="della">tecu</i> (cfr.) <i class="della">→</i> <i class="della">*tecón</i> <i class="della">→</i> <i class="della">tacón</i>; dende equí féxose’l verbu <i class="della">taconar</i> (cfr.) y <i class="della">destaconar</i> (cfr.) asina como’l nome d’oficiu <i class="della">taconador</i> (cfr.). Cfr. <i class="della">tecu</i>.
“taconador”
📖: “taconador”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu como nomatu quiciabes orixináu nel nome d’oficiu ‘remendón’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petrus</i>(TEST)
  1. “taconador”
  2. Términu conocíu como nomatu quiciabes orixináu nel nome d’oficiu ‘remendón’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petrus</i
Pelagii taconador 1230(or.) [ACL/503] Martinus Pelagii taconador 1233(or.) [ACL/25] Gonçalo Martinez taconador 1265 (s. xv) [ACL/421]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Pelagii</i> <i class="della">taconador</i> 1230(or.) [ACL/503] <i class="della">Martinus</i> <i class="della">Pelagii</i> <i class="della">taconador</i> 1233(or.) [ACL/25] <i class="della">Gonçalo Martinez </i><i class="della">taconador</i> 1265 (s. xv) [ACL/421]
Gonzalo Martinez taconador en Leon merino 1267(or.) [ACL/446]
  1. Gonzalo Martinez taconador en Leon merino
  2. 1267(or.) ACL/446
Cfr. tacón 2.
taconar
📖: taconar
🏗️: NO
✍️: NO
<//tacuar [/Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. taconar
  2. tacuar eonaviego
    • /Eo
    • Mánt/
Remendar (la ropa) [Tox. /Eo. Mánt/]. Cfr. tacón 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Remendar (la ropa) [Tox. /Eo. Mánt/]. Cfr. <i class="della">tacón 2</i>.
taconazu, el
📖: taconazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+taconezu [Ay].>(TEST)
  1. taconazu
  2. taconezu metafonía
    • Ay
Golpe col tacón [Ac. Ay]. 2. Ruíu metíu col tacón [Ac. Ay]. Cfr. tacón 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Golpe col tacón [Ac. Ay].
  3. 2. Ruíu metíu col tacón [Ac. Ay]. Cfr. <i class="della">tacón 1</i>.
taconiar
📖: taconiar
🏗️: NO
✍️: NO
Meter ruíu colos tacones [Ac] al caminar (con zapatos, ma- dreñes) [Tb]. Cfr. <i class="della">tacón</i><i class="della">(TEST)
  1. taconiar
  2. Meter ruíu colos tacones
    • Ac] al caminar (con zapatos, ma- dreñes) [Tb
  3. Cfr
  4. <i class="della">tacón</i><i class="della"
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1</i>.
tacu, el
📖: tacu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+tocu [y Llg]. +tecu [Ay]. taco [VCid].>(TEST)
  1. tacu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+tocu
    • y Llg
  3. tecu metafonía
    • Ay
  4. taco
    • VCid
Tazu de madera [Ac. Ay. Tox]. Pedazu pequeñu y rectangular de madera [Vd]. Caún de los tazos de la madreña [Llg. Sm. PSil. Pr]. 2. Tacón [Tox]. 3. Goma con que se forra‘l tazu de la madreña [Pr]. 4. Pieza de madera que se pon enriba la pe- gollera o muela pa nivelar un horru [Ca]. 5. Frutu del umeru [Llg]. 6. Especie de proyeutil de cáñamu apertao que mete’l neñu nel xuguete llamáu tiratacos [Oc]. 7. Barrenu de poca carga [Min]. 8. Tapón de barru que s’alluga sobro la carga d’un barrenu pa torgar el bocazu [Min]. Cartuchu de polvu inerte que fai los efeutos del barru [Min]. 9. Pinchu sólidu qu’acompanga a la bébora [Vd]. Bocáu [Ac. Bard. VCid] que se toma a media mañana [As]. 10. Persona pequeña [Tox]. 11. Cast. taco, calendariu de la parede [Ay. Tox]. 12. Enguedeyu, tracamundiu [Tox]. 13. Vela del palu menor de proa [Tz (Ba- rriuso: barcos 223)]. per media fonte de tacos usque in Torio 931(or.) [ACL/148] la otra losa que dizen ela enparedada que foe de Iohan tacho 1289 [PAUviéu/104] Pallabra d’aniciu inciertu asitiada nes llingües romániques ya xermániques (dcech s.v. taco). Meier (NC s.v. taco) en- camienta nun escaecer una posible rellación con estaca. Se- mánticamente vemos na pallabra tacu una referencia a una cosa pequeña (de madera, de goma, de papel que fai bloque...) que val pa llanzar, pa forrar o nivelar, pa tapar, pa comer; ta- mién ye nome que se da a una persona pequeña, etc. Dende la idea de ‘cosa pequeña’ y de ‘cosa pequeña pa tapar, nivelar...’ pudo siguir ‘tapón’, ‘cosa que s’apierta’, ‘cola que s’ata’, ‘cosa cola que s’ataca’ aceiciones toes elles que d’una mane- ra o d’otra alvertimos nos verbos que paecen formaos dende tacu, esto ye, atacar ‘atar’ (cfr.), retacar (cfr.). Ye posible qu’etimolóxicamente tenga que se partir del and. tákka, pa- llabra que vien del ár. cl. tikkah, préstamu oriental col signifi- cáu de ‘cinta que suxeta una prenda’ (da s.v. atacar; adla 189) responsable del ast. taca (cfr.). Analóxicamente fadríase’l masc. tacu d’u siguen los diminutivos taquín (cfr.), tacaxu (cfr.), tacuxu (cfr.); tamién taquera (cfr.) [y ataqueras (cfr.)] taqueral (cfr.) y el verbu taquiar (cfr.); los compuestos retacu (cfr.) → retacar (cfr.). Un aum. ye ast. tacón 1 (cfr.).
  1. Tazu de madera [Ac. Ay. Tox]. Pedazu pequeñu y rectangular de madera [Vd]. Caún de los tazos de la madreña [Llg. Sm. PSil. Pr]. 2. Tacón [Tox]. 3. Goma con que se forra‘l tazu de la madreña [Pr]. 4. Pieza de madera que se pon enriba la pe- gollera o muela pa nivelar un horru [Ca]. 5. Frutu del umeru [Llg]. 6. Especie de proyeutil de cáñamu apertao que mete’l neñu nel xuguete llamáu tiratacos [Oc]. 7. Barrenu de poca carga [Min]. 8. Tapón de barru que s’alluga sobro la carga d’un barrenu pa torgar el bocazu [Min]. Cartuchu de polvu inerte que fai los efeutos del barru [Min]. 9. Pinchu sólidu qu’acompanga a la bébora [Vd]. Bocáu [Ac. Bard. VCid] que se toma a media mañana [As]. 10. Persona pequeña [Tox]. 11. Cast. taco, calendariu de la parede [Ay. Tox]. 12. Enguedeyu, tracamundiu [Tox]. 13. Vela del palu menor de proa [Tz (Ba- rriuso: barcos 223)]. per media fonte de tacos usque in Torio
  2. 931(or.) ACL/148
  3. la otra losa que dizen ela enparedada que foe de Iohan tacho
  4. 1289 PAUviéu/104
  5. Pallabra d’aniciu inciertu asitiada nes llingües romániques ya xermániques (dcech s.v. taco). Meier (NC s.v. taco) en- camienta nun escaecer una posible rellación con estaca. Se- mánticamente vemos na pallabra tacu una referencia a una cosa pequeña (de madera, de goma, de papel que fai bloque...) que val pa llanzar, pa forrar o nivelar, pa tapar, pa comer; ta- mién ye nome que se da a una persona pequeña, etc. Dende la idea de ‘cosa pequeña’ y de ‘cosa pequeña pa tapar, nivelar...’ pudo siguir ‘tapón’, ‘cosa que s’apierta’, ‘cola que s’ata’, ‘cosa cola que s’ataca’ aceiciones toes elles que d’una mane- ra o d’otra alvertimos nos verbos que paecen formaos dende tacu, esto ye, atacar ‘atar’ (cfr.), retacar (cfr.). Ye posible qu’etimolóxicamente tenga que se partir del and. tákka, pa- llabra que vien del ár. cl. tikkah, préstamu oriental col signifi- cáu de ‘cinta que suxeta una prenda’ (da s.v. atacar; adla 189) responsable del ast. taca (cfr.). Analóxicamente fadríase’l masc. tacu d’u siguen los diminutivos taquín (cfr.), tacaxu (cfr.), tacuxu (cfr.); tamién taquera (cfr.)
  6. y ataqueras (cfr.)
  7. taqueral (cfr.) y el verbu taquiar (cfr.); los compuestos
  8. retacu (cfr.) → retacar (cfr.). Un aum. ye ast. tacón 1 (cfr.).
tacuxu, el
📖: tacuxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tacuxu
Cosa pequeña, de poca estatura [Lln]. 2. Barrenu curtiu, d’escasa carga [Min]. Cfr. tacu.
  1. Cosa pequeña, de poca estatura [Lln]. 2. Barrenu curtiu, d’escasa carga [Min].
  2. Min
  3. Cfr. tacu.
tadonxazu, el
📖: tadonxazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Golpe con un <i class="della">tadonxu</i>(TEST)
  1. tadonxazu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Golpe con un <i class="della">tadonxu</i
[PSil].
  1. 1. [PSil].
Cfr. estandoyu.
tadonxera, la*
📖: tadonxera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///tadonjera [Vg. Llomb. Mar].>(TEST)
  1. tadonxera
  2. tadonjera infl. cast.
    • Vg
    • Llomb
    • Mar
Furacu de la piértiga del carru en que se mete l’estadoñu [Vil (Cruce)].
  1. 1. Furacu de la piértiga del carru en que se mete l’estadoñu [Vil (Cruce)].
Caún de los furacos en que se meten los estandoyos o estadoños [Vg. Llomb. Mar]. Cfr. estandoyu. Formación femenina fecha sobro tadonxu col continuador del suf. -āria llogrando’l términu un valor instrumental.
tadonxu, el
📖: tadonxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">tadonxu,</b>(TEST)
  1. tadonxu
  2. b class="della">tadonxu,</b
el Estandoyu [PSil].
  1. 1. <b class="della">el </b>Estandoyu [PSil].
Cfr. estandoyu.
tafanariu, el*
📖: tafanariu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tafanario [Mi. Ri].>(TEST)
  1. tafanariu
  2. tafanario
    • Mi
    • Ri
Muérganu reproductor femenín [Ri]. Clicu, fanagüeta [Mi]. Con documentación nel dominiu ástur de magar el sieglu ix faciendo referencia al llibru llitúrxicu (lelmal s.v. antiphona- rium). La pallabra, qu’ha entendese a la vera del cast. tafana- rio ‘culu’ y del cat. tafanari, gall. zafanario (Pensado 1973: 153), interprétenla como orixinada nel llat. antiphonarium ‘llibru de les antífones’ (dlfac; mllm; deeh), idea que nun refuguen Corominas-Pascual anque prefieren tener el cast. tafanario, cat. tafanari como un posible italianismu tafanario deriváu de tafano ‘tabán’ (dcech s.v. antífona). Pero hai quien quier partir
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Muérganu reproductor femenín [Ri]. Clicu, fanagüeta [Mi]. Con documentación nel dominiu ástur de magar el sieglu ix faciendo referencia al llibru llitúrxicu (lelmal s.v. antiphona- rium). La pallabra, qu’ha entendese a la vera del cast. <i class="della">tafana- rio </i>‘culu’ y del cat. <i class="della">tafanari, </i>gall. <i class="della">zafanario </i>(Pensado 1973: 153), interprétenla como orixinada nel llat. antiphonarium ‘llibru de les antífones’ (dlfac; mllm; deeh), idea que nun refuguen Corominas-Pascual anque prefieren tener el cast. <i class="della">tafanario</i>, cat. <i class="della">tafanari</i> como un posible italianismu <i class="della">tafanario </i>deriváu de <i class="della">tafano </i>‘tabán’ (dcech s.v. antífona). Pero hai quien quier partir
quiciabes del ár. and. ţah.h.án ‘alcagüete’, ‘mo- lineru’ (da s.v. tafanario; tafaner; adla 216). Semánticamente paez ufrise un desendolque humorísticu pues “era común en ár. y en rom. llamar al trasero con adjetivos alusivos a sus inoportunos y comprometedores sones” (da). En tou casu na posible evolución del ast. tafanariu nun ha escaecese l’influxu que pudo llograse dende la voz d’orixe xermánicu tafu ‘fedor’ (cfr.). Germán Colón, que dedica un estudiu eruditu al térmi- nu en destremaos romances (2002-ii: 454-467), acaba asina la so esposición: “ lo que creo bastante segura es su etimología, resultado de un juego clerical con el helenismo antiphona que en el mismo latín del siglo xv tiene el uso jocoso de ‘bracca- rum pars anterior’. No olvidemos que casi siempre se alude al carácter festivo o humorístico del vocablo, tanto en España como en Italia. Por eso lo considero un chiste de sacristía”. En tou casu nun paez imposible que l’ast. tafanariu guarde rellación col verbu atafañar traducíu pel cast. desasear [Pr] pero nun taría mal saber si ast. atafañar tien el mesmu aniciu qu’ast. atafanar ‘lliar’, ‘atar’, ‘zarrar’ (cfr.).
tafarada, la
📖: tafarada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tafaraa [JH]. taforá [Qu]. tufarada [Vd. Tox].>(TEST)
  1. tafarada
    • Tb
  2. tafaraa
    • JH
  3. taforá
    • Qu
  4. tufarada
    • Vd
    • Tox
Vafu, vafarada [Tb. JH]. Fumareda [Tox] que llega de sutrucu [Vd]. Aliendu, vafarada [Bard], xeneralmente poco prestosa [Mar]. Vafarada d’aliendu, xeneralmente con fumu [Llomb]. Tafu, fedor [Cñ. Qu. Tb. Tox]. Cfr. tafu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Vafu, vafarada [Tb. JH]. Fumareda [Tox] que llega de sutrucu [Vd]. Aliendu, vafarada [Bard], xeneralmente poco prestosa [Mar]. Vafarada d’aliendu, xeneralmente con fumu [Llomb]. Tafu, fedor [Cñ. Qu. Tb. Tox]. Cfr. <i class="della">tafu</i>.
tafareda, la
📖: tafareda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tafarea [Ll].>(TEST)
  1. tafareda
    • Tb
  2. tafarea
    • Ll
Vafu, vafarada [Tb (= tafarada)].
  1. 1. Vafu, vafarada [Tb (= tafarada)].
2. Persona de mal caráu- ter [Ll]. Cfr. tafu, cola amestanza del contiuador del suf. -ēta.
tafarida, la
📖: tafarida
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">tafarida,</b>(TEST)
  1. tafarida
    • Pr
  2. b class="della">tafarida,</b
la Fedor [Pr (Cv)].
  1. 1. <b class="della">la </b>Fedor [Pr (Cv)].
Cfr. tafu.
tafaríu, el
📖: tafaríu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tafaríu
    • Vd
    • Pr
Vafu non prestosu, arrecendor non prestosu [Vd]. Fedor [Pr (Cv)].
  1. 1. Vafu non prestosu, arrecendor non prestosu [Vd]. Fedor [Pr (Cv)].
Cfr. tafu.
tafarriellu, el
📖: tafarriellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tafarriellu
    • Mn
Peñerina (páxaru) [Mn].
  1. 1. Peñerina (páxaru) [Mn].
Cfr. taforru.
tafear
📖: tafear
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tafear
Goler les vaques sangre d’otru res [VCid (tafear/fatear ‘go- ler’, ‘sospechar’)]. //-se ‘mecese los corderos acabante nacer de manera tala que, intercambiando golores, les madres nun los conocen y lleguen a anoxalos’ [VCid].
  1. 1. Goler les vaques sangre d’otru res [VCid (<i class="della">tafear</i>/<i class="della">fatear </i>‘go- ler’, ‘sospechar’)]. //-<i class="della">se </i>‘mecese los corderos acabante nacer de manera tala que, intercambiando golores, les madres nun los conocen y lleguen a anoxalos’ [VCid].
Cfr. tafu.
tafetán, el
📖: tafetán
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Esparadrapu [Cñ]. //<i class="della">-anes </i>‘vaivenes, movimientos bruscos’ [Md]: <i class="della">Tou pa poucos tafetanes </i>[Md]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">dos</i>(TEST)
  1. tafetán
  2. Esparadrapu
  3. <i class="della">-anes </i>‘vaivenes, movimientos bruscos’ eonaviego
    • Tou pa poucos tafetanes [Md.">Md]: <i class="della">Tou pa poucos tafetanes </i>[Md
  4. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">dos</i
barras y media de fustan negro (...) de media barra de tafetan negro [Avilés 1602/294]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">barras</i> <i class="della">y</i> <i class="della">media</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fustan</i> <i class="della">negro</i> <i class="della">(...)</i> <i class="della">de</i> <i class="della">media</i> <i class="della">barra</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tafetan</i> <i class="della">negro</i> [Avilés 1602/294]
Del mesmu aniciu que’l cast. tafetán, port. tafetá, cat. tafetà quiciabes del persa taftah ‘tela de seda’ (dcech s.v. tafetán; declc) o del neopersa tāfte ‘texíu’, pente medies d’una forma non conseñada del neoárabe (da s.v. tafetá; adla 217).
tafilar*
📖: tafilar*
🏗️: SI
✍️: NO
<///tah.ilar [Ac]. atah.ilar [Ac].>(TEST)
  1. tafilar*
  2. tah.ilar infl. cast.
    • Ac
  3. atah.ilar
    • Ac
Correr, caminar de priesa [Ac]: Colo vieyu que ye habís ver cómo tah.ila [Ac].
  1. 1. Correr, caminar de priesa [Ac]: <i class="della">Colo</i> <i class="della">vieyu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">habís</i> <i class="della">ver</i> <i class="della">cómo</i> <i class="della">tah.ila</i> [Ac].
Ye verbu que paez averáu al andalusí tafilar, que guarda re- llación con tafiladera ‘ferramienta con filu pa dixebrar los atifles de les pieces na cocción ‘ (da s.v. tafiladera). L’usu semánticu del ast. paez sosiguiente al de *‘entainar nel tra- bayu de tafilar’.
tafonazu, el
📖: tafonazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tafonazu
    • Ri
Fedor [Ri]. Arrecendor de los alimentos [Ri] cuando entamen a podrecer [Ri].
  1. 1. Fedor [Ri]. Arrecendor de los alimentos [Ri] cuando entamen a podrecer [Ri].
Cfr. tafu.
tafor
📖: tafor
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tafor
    • Ay
Protestón, malhumoráu [Ay].
  1. 1. Protestón, malhumoráu [Ay].
Cfr. taforru.
taforru, el
📖: taforru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<i class="della">Accipiter</i>(TEST)
  1. taforru
    • Cv
    • Vd
  2. i class="della">Accipiter</i
gentilis, cast. azor [Noval]. Milanu, azor [Cv]. Mi- lanu [Vd] grande [Vd].
  1. 1. <i class="della">gentilis</i>, cast. <i class="della">azor</i> [Noval]. Milanu, <i class="della">azor</i> [Cv]. Mi- lanu [Vd] grande [Vd].
2. Rapaz baxu y gordu [Cv]. Quiciabes del neoár. takfūr ‘xugador empederníu (y trafu- lleru)’, pallabra d’aniciu armeniu con continuadores hispáni- cos (da s.v. taful/r) a lo meyor tamién nel aniciu del ast. tafor (cfr.) → taforru con una variante *tafarru que lleva un suf. diminutivu tafarriellu (cfr.).
tafoyu, el*
📖: tafoyu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tah.oyu [Lln].>(TEST)
  1. tafoyu
  2. tah.oyu
    • Lln
Parte del ballicu que queda na tierra llueu de cortar la espiga pa la sema [Lln]. Lo que dexen les vaques al pacer [Lln].
  1. 1. Parte del ballicu que queda na tierra llueu de cortar la espiga pa la sema [Lln]. Lo que dexen les vaques al pacer [Lln].
Quiciabes un compuestu con un segundu elementu continua- dor del llat. folium ‘fueya’ (em).
tafu, el
📖: tafu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tafu [y Ac. Llg. Qu. Tb. Pzu. y Pr. Alb. Bard. Arm. Mar. VCid. JH]. +tofu [Llg]. +tefu [Ay. y Ri]. tufu [Pa. y Ac. Ay. Ri. PSil. Cd. y Pr. Vd. Tox. Tor]. Fedor [Pa. Ac. Llg. Ay. Ri. Qu. Tb. Pzu. PSil. Cd. Pr. Tox. Alb. Bard. Arm. VCid. V1830. JH]. Arrecendor de los alimentos cuando entamen a podrecer [Ri]. Arrecendor molestu [Sm. Tor]. Arrecendor [Tb. Bard. Arm] de dellos alimentos [Ri]. Arrecendor del aliendu [Mar (tafu)]. Arrecendor del cuerpu de los animales [Mar (tafu)]. 2. Fumu molesto, qu’afuega [Vd]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">que</i>(TEST)
  1. tafu
  2. tafu
    • y Ac
    • Llg
    • Qu
    • Tb
    • Pzu
    • y Pr
    • Alb
    • Bard
    • Arm
    • Mar
    • VCid
    • JH
  3. tofu metafonía
    • Llg
  4. tefu metafonía
    • Ay
    • y Ri
  5. tufu
    • Pa
    • y Ac
    • Ay
    • Ri
    • PSil
    • Cd
    • y Pr
    • Vd
    • Tox
    • Tor
  6. Fedor
    • Pa
    • Ac
    • Llg
    • Ay
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Pzu
    • PSil
    • Cd
    • Pr
    • Tox
    • Alb
    • Bard
    • Arm
    • VCid
    • V1830
    • JH
  7. Arrecendor de los alimentos cuando entamen a podrecer
    • Ri
  8. Arrecendor molestu
    • Sm
    • Tor
  9. Arrecendor
    • Tb
    • Bard
    • Arm] de dellos alimentos [Ri
  10. Arrecendor del aliendu
    • Mar (tafu)
  11. Arrecendor del cuerpu de los animales
    • Mar (tafu)
  12. 2
  13. Fumu molesto, qu’afuega
    • Vd
  14. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">que</i
llo que ye mal gañado,/¡por Dios!, que tien mala cuenta,/y en la postrera xornada/tien mal tufu lla colmena [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 296-299)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">llo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">gañado,</i>/<i class="della">¡por</i> <i class="della">Dios!,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">mala </i><i class="della">cuenta,</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">en</i> <i class="della">la</i> <i class="della">postrera</i> <i class="della">xornada</i>/<i class="della">tien</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">tufu</i> <i class="della">lla</i> <i class="della">colmena</i> [ABalvidares, <i class="della">Callórigu </i>(Poesíes 296-299)]
mién dende *tafar pudo llograse una variante con disimilación vocálica tufar atufar (cfr.) [y entufar (cfr.)], responsable del deverbal tufu 1 (cfr.) qu’acabó sentíu como variante de tafu co- los derivaos atufadura (cfr.), atufamientu (cfr.). Dende tufu 1 algamóse un despeutivu *tufaina (como de tontu tontaina) responsable de la formación verbal entufainar (cfr.). La nuesa propuesta pa tafu y tufu 1 nagua por averar dambos términos y ufre una xustificación acoyible. Paez qu’ello esfrónase cola más tradicional que pa xustificar cast. tufo parte del grecismu en llat. typhus ‘humor’, ‘vapor’, ‘soberbia’ adautáu como tūfus, teníu tamién como aniciu del cat. tuf, lleo. tafu, etc. (deeh s.v. typhos; dcech s.v. tufo). En tou casu nun sedría imposible almitir esta propuesta pal cast. si s’almite’l so calter de cultismu o prés- tamu nesa llingua. Per otru llau Corominas-Pascual entienden cast. tafo (d’Álava, La Rioja, Zamora y Lleón) dende (ol)fato con metátesis ya influxu del cast. tufo (dcech s.v. oler) y fatear dende l’aféresis del cast. (ol)fatear.
  1. mién dende *tafar pudo llograse una variante con disimilación vocálica tufar atufar (cfr.) [y entufar (cfr.)], responsable del deverbal tufu 1 (cfr.) qu’acabó sentíu como variante de tafu co- los derivaos atufadura (cfr.), atufamientu (cfr.). Dende tufu 1 algamóse un despeutivu *tufaina (como de tontu tontaina) responsable de la formación verbal entufainar (cfr.). La nuesa propuesta pa tafu y tufu 1 nagua por averar dambos términos y ufre una xustificación acoyible. Paez qu’ello esfrónase cola más tradicional que pa xustificar cast. tufo parte del grecismu en llat. typhus ‘humor’, ‘vapor’, ‘soberbia’ adautáu como tūfus, teníu tamién como aniciu del cat. tuf, lleo. tafu, etc. (deeh s.v. typhos; dcech s.v. tufo). En tou casu nun sedría imposible almitir esta propuesta pal cast. si s’almite’l so calter de cultismu o prés- tamu nesa llingua. Per otru llau Corominas-Pascual entienden cast. tafo (d’Álava, La Rioja, Zamora y Lleón) dende (ol)fato con metátesis ya influxu del cast. tufo (dcech s.v. oler) y fatear dende l’aféresis del cast. (ol)fatear.
  2. y entufar (cfr.)
Pescanciamos que la pallabra ast. tafu ‘fedor’ ye un posible xermanismu emparentáu col llongobardu thampf ‘vapor’, responsable del it. tànfo ‘fedor’ (rew; dei s.v. tanfo; deli s.v. tànfo). L’ast. paez ufrir un tratamientu -nf- > -ff- > -f- para- lelu a lo que s’alvierte nel continuador de infans, -ntis > ast. ifanti [xunto a infante (cfr.)] lo mesmo que nos topónimos del tipu confīnium > Cofiñu (Asturies) y Cofiñal (Lleón) (ta 697). Dende tafu pudo facese l’aumentativu vivu *tafón → tafonazu (cfr.) asina como un verbu *tafar → *tafarar ~ *tafarir ‘feder’ d’u habría partise pa xustificar los deverbales: tafarada (cfr.), tafareda (cfr.), tafarida (cfr.) y tafaríu (cfr.); tamién foi posible dende tafu algamar un verbu tafear (cfr.). Pero, n’otru sen, ta-
tafuécanu, el*
📖: tafuécanu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tafuöcanu [As].>(TEST)
  1. tafuécanu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tafuöcanu
    • As
Pozu pequeñu y fondu nun ríu, metíu debaxo de cuetos, más fondu que veirón y pal.lón [As]. Paez que la voz ast. ye resultáu de l’amestanza d’un primer tér- minu desconocíu xunto a un segundu, ast. fuécanu (cfr. fueca).
  1. Pozu pequeñu y fondu nun ríu, metíu debaxo de cuetos, más fondu que veirón y pal.lón [As].
  2. As
  3. Paez que la voz ast. ye resultáu de l’amestanza d’un primer tér- minu desconocíu xunto a un segundu, ast. fuécanu (cfr. fueca).
tafuñar
📖: tafuñar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><atafuñar [Cn. Cd. Pr]. tah.uñar [Lln].>(TEST)
  1. tafuñar
  2. ident class="della" level="1"></ident><atafuñar
    • Cn
    • Cd
    • Pr
  3. tah.uñar
    • Lln
Aforrar permuncho [Tb. Cd]. Obrar con avaricia [Sr]. Ser un tacañu [Pr]. 2. Mirar muncho pol dineru [Cd]. 3. Aprovechar el dineru [Lln]. Guardar, atesorar [Lln]. 4. Tar trabayando ensin sacar provechu [Cn]: Tuvo atafuñando tola mañena ya nun-y rindióu nada [Cn]. Cfr. fuñu, a, o.
  1. Aforrar permuncho [Tb. Cd]. Obrar con avaricia [Sr]. Ser un tacañu [Pr]. 2. Mirar muncho pol dineru [Cd]. 3. Aprovechar el dineru [Lln]. Guardar, atesorar [Lln]. 4. Tar trabayando ensin sacar provechu [Cn]: Tuvo atafuñando tola mañena ya nun-y rindióu nada [Cn].
  2. Cn
  3. Cfr. fuñu, a, o.
tafuñu, a, o
📖: tafuñu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><tah.uñu [Lln].>(TEST)
  1. tafuñu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tah.uñu
    • Lln
Que tafuña. 2. Fuñicu [Ll]. Tacañu [Lln], mísere [Sr. Tb. Pr. Cv]: Yas más tafuñu qu’outru poucu [Tb]. Avarientu [Sr]. Cfr. fuñu, a, o.
  1. Que tafuña. 2. Fuñicu [Ll]. Tacañu [Lln], mísere [Sr. Tb. Pr. Cv]: Yas más tafuñu qu’outru poucu [Tb]. Avarientu [Sr].
  2. Sr
  3. Cfr. fuñu, a, o.
tafuñu, el*
📖: tafuñu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tah.uñu [Lln].>(TEST)
  1. tafuñu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tah.uñu
    • Lln
{Hucha [Lln]}: Perra que paña, perra que mete al tah.uñu [Lln (P)]}. Cfr. fuñu, a, o.
  1. {Hucha [Lln]}: Perra que paña, perra que mete al tah.uñu
  2. Lln
  3. [Lln (P)]}.
  4. Lln (P)
  5. Cfr. fuñu, a, o.
tafuril
📖: tafuril
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tafuril
Pallabra despeutiva emplegada n’esclamaciones, especial- mente polos pastores de xatos [Bab]. Cfr. tafuru.
  1. Pallabra despeutiva emplegada n’esclamaciones, especial- mente polos pastores de xatos [Bab].
  2. Bab
  3. Cfr. tafuru.
tafurriu, a, o
📖: tafurriu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tafurriu [Mi (i)].>(TEST)
  1. tafurriu
    • Tb
    • Mi
  2. tafurriu
    • Mi (i)
Cast. mohíno, foín, de mal caráuter (una persona) [Tb]. Foscu, de mala cara [Mi (i)]: Ési ye lo más tafurrio que parió madre [Mi (i)]. 2. Avarientu pal dineru, pa les posesiones (una per- sona) [Mi (i)]. Mas nunca des ochavo por baccas tafurrias que a pies jun- tos no puedan llevar volando en el rastro y sacar el carro de un llamargo [Grangerías xvii: 835]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">mohíno</i>, foín, de mal caráuter (una persona) [Tb]. Foscu, de mala cara [Mi (i)]: <i class="della">Ési</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">más</i> <i class="della">tafurrio</i> <i class="della">que</i> <i class="della">parió</i> <i class="della">madre </i>[Mi (i)].
  3. 2. Avarientu pal dineru, pa les posesiones (una per- sona) [Mi (i)]. <i class="della">Mas</i> <i class="della">nunca</i> <i class="della">des</i> <i class="della">ochavo</i> <i class="della">por</i> <i class="della">baccas</i> <i class="della">tafurrias</i> <i class="della">que</i> <i class="della">a</i> <i class="della">pies</i> <i class="della">jun-</i> <i class="della">tos no puedan llevar volando en el rastro y sacar el carro</i><i class="della"> de</i> <i class="della">un</i> <i class="della">llamargo</i> [Grangerías xvii: 835]
Más vale un novillo castizo que dos tafurrios merriyos [Grangerías xviii: 843] gato por liebre, bregones por novillos de hasta, viejos por nuevos, tafurrios por de gran casta [Grangerías xviii: 824]
  1. Más vale un novillo castizo que dos tafurrios merriyos
  2. Grangerías xviii: 843
  3. gato por liebre, bregones por novillos de hasta, viejos por nuevos, tafurrios por de gran casta
  4. Grangerías xviii: 824
Cfr. tafuru.
tafuru, el
📖: tafuru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tafuriu [Ll]. tah.uru [Cl]. //<i class="della">tafuro</i>(TEST)
  1. tafuru
  2. tafuriu
    • Ll
  3. tah.uru
    • Cl
  4. <i class="della">tafuro</i eonaviego
“de Valdés al Eo; en otros concejos tafuru” [/(Eo)/].> Cast. tahúr [/Eo/. R. AGO]. El que tolo quier y ambiciona [/Eo/]. El que ye avarientu [Cl]. 2. Persona de mal caráuter [Ll]. ///El dineru del tafuru/hoy míu mañana tuyu [CyN (Re- cuerdos)].
  1. 1. “de Valdés al Eo; en otros concejos <i class="della">tafuru</i>” [/(Eo)/].> Cast. <i class="della">tahúr</i> [/Eo/. R. AGO]. El que tolo quier y ambiciona [/Eo/]. El que ye avarientu [Cl].
  2. 2. Persona de mal caráuter [Ll]. ///<i class="della">El dineru del tafuru</i>/<i class="della">hoy míu mañana tuyu </i>[CyN (Re- cuerdos)].
Abril Tafur cnf. Rodericus prior de Villa Ceid 1222 [SPM/391] Rruy Taffur 1269 [SPE-I/489] de tafur se fur casado [FZ (FFLL)] La pallabra asturiana tafur o tafuru equival al cast. tahúr, “de origen incierto” (dcech) anque ye llambiono averala a un posible compuestu col segundu elementu rellacionáu col llat. fūr, -ris ‘lladrón’ (em). A Corriente paez-y (da s.v. taful/r) que port. taful o tafur, gall., cat., tafur, cast. tahúr vienen del neoárabe takfūr, voz d’aniciu armeñu que daben a los sobe- ranos pero, llueu, a los súbditos y que, ente los cruzaos, llogró valores negativos (adla 217). Ye posible qu’una variante de tafuru sía ast. tafurriu (
  1. Abril Tafur cnf. Rodericus prior de Villa Ceid
  2. 1222 SPM/391
  3. Rruy Taffur
  4. 1269 SPE-I/489
  5. de tafur se fur casado
  6. FZ (FFLL)
  7. La pallabra asturiana tafur o tafuru equival al cast. tahúr, “de origen incierto” (dcech) anque ye llambiono averala a un posible compuestu col segundu elementu rellacionáu col llat. fūr, -ris ‘lladrón’ (em). A Corriente paez-y (da s.v. taful/r) que port. taful o tafur, gall., cat., tafur, cast. tahúr vienen del neoárabe takfūr, voz d’aniciu armeñu que daben a los sobe- ranos pero, llueu, a los súbditos y que, ente los cruzaos, llogró valores negativos (adla 217). Ye posible qu’una variante de tafuru sía ast. tafurriu (
cfr.) con un encruz cola familia de aforrar (cfr.) d’u llogró facese’l verbu atafurriar (cfr.) y en- tafurriar ‘enfadase’ (cfr.). Más difícil sedría afitar que l’ast. tafur, tafurriuan parientes del ast. tafuchu (cfr. tafuyu) [continuador de -ūculus] y de tafuñu (cfr.) pero ello nun ye imposible darréu que los sufixos de los términos citaos paecen ser intercambiables ente sí pudiendo tenese por diminutivos. Dende tafuru féxose’l deriváu tafuril (cfr.).
tafuyu, a, o*
📖: tafuyu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tafuchu [Bab].>(TEST)
  1. tafuyu
  2. tafuchu
    • Bab
(Home) regordete [Bab].
  1. 1. (Home) regordete [Bab].
Cfr. tafuru.
“tagantes”
📖: “tagantes”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “tagantes”
Cfr. tanxente.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">tanxente</i>.
tagañir
📖: tagañir
🏗️: NO
✍️: NO
Armar ruíu o xaréu [Md]. Tañer [Md]. Podría tratase d’un encruz del verbu <i class="della">gañir</i>(TEST)
  1. tagañir
  2. Armar ruíu o xaréu
    • Md
  3. Tañer
    • Md
  4. Podría tratase d’un encruz del verbu <i class="della">gañir</i
(cfr.) y tañer (cfr.). D’ello féxose’l deverbal tagañíu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) y <i class="della">tañer</i> (cfr.). D’ello féxose’l deverbal <i class="della">tagañíu</i> (cfr.).
tagañíu, el
📖: tagañíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<taganíu [Pzu].>(TEST)
  1. tagañíu
    • Md
    • Oc
  2. taganíu
    • Pzu
Baturiciu [Md. Oc]. [Md]. Ruíu non prestosu como’l fechu por munchos neños xuntos que glayen, falen y lloren al empar [/Eo/]. Baturiciu d’animales cuando s’amarren [Oc]: ¡Vaya tagañío que amañan los perros! [Oc]. Baturiciu que faen los perros [Pzu]. 2. Tañíu [Md]. Cfr. tagañir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Baturiciu [Md. Oc]. [Md]. Ruíu non prestosu como’l fechu por munchos neños xuntos que glayen, falen y lloren al empar [/Eo/]. Baturiciu d’animales cuando s’amarren [Oc]: <i class="della">¡Vaya</i> <i class="della">tagañío que amañan los perros! </i>[Oc]. Baturiciu que faen los perros [Pzu].
  3. 2. Tañíu [Md]. Cfr. <i class="della">tagañir</i>.
“tágara”
📖: “tágara”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tagaras</i>(TEST)
  1. “tágara”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tagaras</i
duas sculfitas et deauratas vasos duos sculfidos et
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">duas</i> <i class="della">sculfitas</i> <i class="della">et</i> <i class="della">deauratas</i> <i class="della">vasos</i> <i class="della">duos</i> <i class="della">sculfidos</i> <i class="della">et</i>
deauratos 1038 (s. xii) [ACL/108] tagaras duas copos scolfitos duos copa argentea scolfita et deaurata 1038 (s. xii) [ACL/115] tagaram auream et cccc solidos ex argento 1073 (s. xii) [ACL/444] II tagaras II casullas greciscas una corona obtima 1083 (s. xii) [MSAH-III/100] medium panem de trigo et medium de centeno et singulas tagaras vini 1173 (c. xiii) [FRLeón/123] vna escutella et vna tagara et quinque coclearibus argenteys [1220-1225] (s. xv) [ACL/380] A xulgar pela documentación de Lleón podría tratase d’un térmi- nu del ár. hisp. tāgra o tācra ‘vasu’ (Oliver 279). Quiciabes sía un términu d’aniciu beréber pente medies del and. táqr ‘vasía’, que se caltién entá en gall. y port. tagra ‘antigua midida de dos llitros’ (da) y en dellos términos más (dcech s.v. tecla; Oliver 279). L’arabismu caltiénse nel dominiu ástur gracies al verbu for- máu sobro tācra → *atacrar *atecrarateclar ‘agasayar’, etc. (adla 160) con tracamundiu de líquides agrupaes.
  1. deauratos
  2. 1038 (s. xii) ACL/108
  3. tagaras duas copos scolfitos duos copa argentea scolfita et deaurata
  4. 1038 (s. xii) ACL/115
  5. tagaram auream et cccc solidos ex argento
  6. 1073 (s. xii) ACL/444
  7. II tagaras II casullas greciscas una corona obtima
  8. 1083 (s. xii) MSAH-III/100
  9. medium panem de trigo et medium de centeno et singulas tagaras vini
  10. 1173 (c. xiii) FRLeón/123
  11. vna escutella et vna tagara et quinque coclearibus argenteys [1220-1225] (s. xv)
  12. ACL/380
  13. A xulgar pela documentación de Lleón podría tratase d’un térmi- nu del ár. hisp. tāgra o tācra ‘vasu’ (Oliver 279). Quiciabes sía un términu d’aniciu beréber pente medies del and. táqr ‘vasía’, que se caltién entá en gall. y port. tagra ‘antigua midida de dos llitros’ (da) y en dellos términos más (dcech s.v. tecla; Oliver 279). L’arabismu caltiénse nel dominiu ástur gracies al verbu for- máu sobro tācra → *atacrar *atecrarateclar ‘agasayar’, etc. (adla 160) con tracamundiu de líquides agrupaes.
tagarnina, la
📖: tagarnina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cigarru de picar [Tabaco]. ///<i class="della">Ye manu santa nes ingines</i>/<i class="della">que puén</i>(TEST)
  1. tagarnina
  2. Cigarru de picar
    • Tabaco
  3. <i class="della">Ye manu santa nes ingines</i>/<i class="della">que puén</i infl. cast.
remanecer de resfriaos/y tamién de fumá les tagarnines/ que mos da’l Monopolio a los pelaos [AGO (Tabaco)].
  1. 1. <i class="della">remanecer</i> <i class="della">de</i> <i class="della">resfriaos</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">tamién</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fumá</i> <i class="della">les</i> <i class="della">tagarnines</i>/ <i class="della">que</i> <i class="della">mos</i> <i class="della">da’l</i> <i class="della">Monopolio</i> <i class="della">a</i> <i class="della">los</i> <i class="della">pelaos</i> [AGO (Tabaco)].
Del hisp. ár. taqarnîna ‘tipu de cardu’ responsable tamién del cast. tagarnina ‘cigarru puru permalu’ (dcech), étimu qu’acueye Corriente (da; adla 217).
tagayu, el
📖: tagayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+tagueyu [Ll].>(TEST)
  1. tagayu
  2. tagueyu metafonía
    • Ll
Panoya pequeña y de fueyes débiles [Ll (= taguyu)].
  1. 1. Panoya pequeña y de fueyes débiles [Ll (= taguyu)].
2. Grupu, rebañu, conxuntu [Mar]. 3. Tayada cortada col cuchiellu [Xx]. Trozu, tayada [Xx]: Comió un tagayu de quesu [Xx]. Cfr. tangañu.
taguyu, el
📖: taguyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. taguyu
    • Ay
    • Ll
    • Bi
Panoya pequeña y de fueyes débiles [Ay. Ll (= tagueyu)]. Pa- noya pequeña pal ganáu [Bi]. Cfr. tangañu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Panoya pequeña y de fueyes débiles [Ay. Ll (= tagueyu)]. Pa- noya pequeña pal ganáu [Bi]. Cfr. <i class="della">tangañu</i>.
taimáu, ada, ao*
📖: taimáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Ax. conocíu pela documentación na aceición de ‘zorrampliu’: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">¡Válate</i>(TEST)
  1. taimáu
  2. Ax
  3. conocíu pela documentación na aceición de ‘zorrampliu’: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">¡Válate</i
la barravera/y cómo yes taimadina! [Los Trataos 4]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">barravera</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">cómo</i> <i class="della">yes</i> <i class="della">taimadina</i><i class="della">!</i> [Los Trataos 4]
Podría tratase d’un portuguesismu curtiamente allugáu n’asturianu (dcech s.v. taimado) que quiciabes llega a nós pente medies del castellán.
taina
📖: taina
🏗️: NO
✍️: NO
Términu conocíu gracies al recitáu d’un xuegu de neños en qu’un rapaz montáu enriba d’otru entama un diálogu en que-y va diciendo una riestra de posibilidaes de figures que pue fa- cer cola mano o’l xestu; si acierta’l que fai de burru camuden les tornes; entama asina: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">A</i>(TEST)
  1. taina
  2. Términu conocíu gracies al recitáu d’un xuegu de neños en qu’un rapaz montáu enriba d’otru entama un diálogu en que-y va diciendo una riestra de posibilidaes de figures que pue fa- cer cola mano o’l xestu; si acierta’l que fai de burru camuden les tornes; entama asina: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">A</i
lu picu lu zorru/díxome taina/...chorru, morru,/gua, gua
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">lu</i> <i class="della">picu</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">zorru</i>/<i class="della">díxome</i> <i class="della">taina</i>/<i class="della">...chorru,</i> <i class="della">morru,</i>/<i class="della">gua,</i> <i class="della">gua</i>
¿qué será? [Tb] Podría tratase del arabismu taina que na aceición de ‘baturi- ciu’, ‘allegría’ caltiénse en Murcia y Valencia, quiciabes con aniciu nel and. tazyína < cl. tazyīna ‘engalanamientu pa una celebración’ (da) anque, de facer casu a García de Diego, cast. d. taina ‘tendeyón’ podría ser un deriváu del pl. de tĭgnum ‘viga’ (deeh; dcech s.v. tinada).
  1. ¿qué será?
  2. Tb
  3. Podría tratase del arabismu taina que na aceición de ‘baturi- ciu’, ‘allegría’ caltiénse en Murcia y Valencia, quiciabes con aniciu nel and. tazyína < cl. tazyīna ‘engalanamientu pa una celebración’ (da) anque, de facer casu a García de Diego, cast.
  4. d. taina ‘tendeyón’ podría ser un deriváu del pl. de tĭgnum
  5. ‘viga’ (deeh; dcech s.v. tinada).
tal, tala, talo*
📖: tal
🔤: , tala, talo*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 tala,, talo
<talu/a/o [Av. Ac. Llg. Sb. JH]. tal/tala [Tb]. talu/a [Cg. Tb. Sm. Pr]. tala [Pa].>(TEST)
  1. tal
  2. talu/a/o
    • Av
    • Ac
    • Llg
    • Sb
    • JH
  3. tal/tala
    • Tb
  4. talu/a
    • Cg
    • Tb
    • Sm
    • Pr
  5. tala
    • Pa
Tal [Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Tb. Sm. Pr. JH]: Pa tala fecha [Sb]: ¡Ai qué tala vien! [Tb]: Tal mieu tien que nun vien [Llg]: Quedemos a tala hora [Llg]: Talo ye lo que-y dixi que me pegó [Llg]: Nun vi cousa tala [Tb]. 2. Malu, traviesu [Cg]. 3. Desdexáu, malcuriosu [Av (i)]: Esa carta ta escrita mui tala [Av (i)]: El paisanu que viste diba mui talu [Av (i)]: Esi rapaz viste mui talo [Av]. ///Pa tal burru tala albarda [LC].
  1. 1. Tal [Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Tb. Sm. Pr. JH]: <i class="della">Pa</i> <i class="della">tala</i> <i class="della">fecha</i> [Sb]: <i class="della">¡Ai</i> <i class="della">qué</i> <i class="della">tala</i> <i class="della">vien!</i> [Tb]: <i class="della">Tal</i> <i class="della">mieu</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">vien</i> [Llg]: <i class="della">Quedemos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">tala</i> <i class="della">hora</i> [Llg]: <i class="della">Talo</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">que-y</i> <i class="della">dixi</i> <i class="della">que</i> <i class="della">me </i><i class="della">pegó</i> [Llg]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">vi</i> <i class="della">cousa</i> <i class="della">tala</i> [Tb].
  2. 2. Malu, traviesu [Cg].
  3. 3. Desdexáu, malcuriosu [Av (i)]: <i class="della">Esa carta ta escrita mui tala </i>[Av (i)]: <i class="della">El</i> <i class="della">paisanu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">viste</i> <i class="della">diba</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">talu</i> [Av (i)]: <i class="della">Esi</i> <i class="della">rapaz </i><i class="della">viste</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">talo</i> [Av]. ///<i class="della">Pa</i> <i class="della">tal</i> <i class="della">burru</i> <i class="della">tala</i> <i class="della">albarda</i> [LC].
qui per talis testjum scriturarum concessiones fecerunt 951 [DCO/59] qui talia uobis conmiserit pariat Ipso qui In karta resonat 971(or.) [SV/71] qui talja egerit post partem monasterii 974(or.) [SV/73] qui tali comiserit Ipso que In carta resonat duplatum 980(or.) [SV/84] in similem talem et talem locum 1095(or.) [SV/192] outra tanta heredat en tal logar o en mellor 1213(or.) [MB/242] ¿Mas q’importa si ye la xente tala? [HyL 21] y cuntaréye un casso, que ye talo,/que vea, ye verdá to que ye falo [Xuan García (1666 ó 1667: 158)] pero d¡aquisti mal tan conocido/los llibró un tal Daniel qu’era sabido [BAúxa, Sueños (Poesíes 87-88)] Desque s’asosegó esta pendencia/socedego otra tala, y ñon tan bona [BAúxa, Sueños (Poesíes 225-226)] Ya ven {‘van’} á reo/20 años que non falto al Jivaleo,/y ñunca otro tal vi [Loa 1789: 20] ¡Ay, que talu está! [El Niño enfermo 239] Enxamás naza de ti frutu dalgún. Y nel intre se secó la figal. Y viéndolo los descípulos decín: ¡Qué tala se ponxo en un verbu! [San Mateo 84] Isti tal allugóse á Pilatu [San Mateo 124]
  1. qui per talis testjum scriturarum concessiones fecerunt
  2. 951 DCO/59
  3. qui talia uobis conmiserit pariat Ipso qui In karta resonat
  4. 971(or.) SV/71
  5. qui talja egerit post partem monasterii
  6. 974(or.) SV/73
  7. qui tali comiserit Ipso que In carta resonat duplatum
  8. 980(or.) SV/84
  9. in similem talem et talem locum
  10. 1095(or.) SV/192
  11. outra tanta heredat en tal logar o en mellor
  12. 1213(or.) MB/242
  13. ¿Mas q’importa si ye la xente tala?
  14. HyL 21
  15. y cuntaréye un casso, que ye talo,/que vea, ye verdá to que ye falo
  16. Xuan García (1666 ó 1667: 158)
  17. pero d¡aquisti mal tan conocido/los llibró un tal Daniel qu’era sabido
  18. BAúxa, Sueños (Poesíes 87-88)
  19. Desque s’asosegó esta pendencia/socedego otra tala, y ñon tan bona
  20. BAúxa, Sueños (Poesíes 225-226)
  21. Ya ven {‘van’} á reo/20 años que non falto al Jivaleo,/y ñunca otro tal vi
  22. Loa 1789: 20
  23. ¡Ay, que talu está!
  24. El Niño enfermo 239
  25. Enxamás naza de ti frutu dalgún. Y nel intre se secó la figal. Y viéndolo los descípulos decín: ¡Qué tala se ponxo en un verbu!
  26. San Mateo 84
  27. Isti tal allugóse á Pilatu
  28. San Mateo 124
Del llat. tālis, -e ‘tal’, ‘de tal especie’, ‘de tal naturaleza’ (em). L’ast. percarauterizó la espresión del xéneru acordies coles sos pautes de formación y, lo mesmo que fexo siempre, adautó la variación de xéneru y númberu a los microsistemes qu’aliten nel dominiu.
tala, la
📖: tala
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Palu pequeñu del xuegu del <i class="della">paliyu</i>(TEST)
  1. tala
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident>Palu pequeñu del xuegu del <i class="della">paliyu</i
o pala-paliyu [Ay. As (Oc)]. 2. Xuegu de paliyu o de la palía [As (Oc)]. “Tala, jugar a la tala, los muchachos toman un palo peque- ño, como de media cuarta, al cual llaman tala, y le hacen saltar, volviéndole á dar en el aire para arrojarle mui lejos, y que desde allí no sea fácil meterle en un corro que hacen, pues quien mete la tala gana (….). En las Montañas de Bur- gos le llaman Calderón” [DC, Terreros].
  1. 1. o <i class="della">pala-paliyu</i> [Ay. As (Oc)].
  2. 2. Xuegu de <i class="della">paliyu</i> o de la <i class="della">palía</i> [As (Oc)]. “<i class="della">Tala</i><i class="della">,</i> <i class="della">jugar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tala</i>, los muchachos toman un palo peque- ño, como de media cuarta, al cual llaman <i class="della">tala</i>, y le hacen saltar, volviéndole á dar en el aire para arrojarle mui lejos, y que desde allí no sea fácil meterle en un corro que hacen, pues quien mete la tala gana (….). En las Montañas de Bur- gos le llaman Calderón” [DC, Terreros].
La pallabra tala tamién ye d’usu castellán con una aceición asemeyada a la primera asturiana. Corominas-Pascual (dcech s.v. tala) piensen si sedrá d’aniciu portugués, tala, anque nun s’afayen con denguna propuesta etimolóxica. Pescanciamos que sedría meyor asitianos nel célticu *tarare ‘golpear’ (tlg 142) → *talar, con un deverbal tala ‘golpeada’ faciendo refe- rencia a la pieza de madera a la que se solmena col palu gran- de nel citáu xuegu. Nidiamente la propuesta podría resultar afayadiza pa llingües como’l gall., port., castellán, asturianu (pe3: 142) onde dacuando atópase’l pasu -r- > -l-. Una crea- ción analóxica masc. podría ser ast. talu (cfr.) con una varian- te taru (cfr.) como tara (cfr.) podría ser variante de tala. Pero nun ha escaecese, de toes maneres, qu’ast. talu, tala tamién podríen entendese dende’l plural del neutru llat. tarum, -i ‘palu d’áloe’ (abf), pallabra estranxera (em). Al nuesu xulgar nun ye arabismu (frente a Corriente, da).
  1. La pallabra tala tamién ye d’usu castellán con una aceición asemeyada a la primera asturiana. Corominas-Pascual (dcech s.v. tala) piensen si sedrá d’aniciu portugués, tala, anque nun s’afayen con denguna propuesta etimolóxica. Pescanciamos que sedría meyor asitianos nel célticu *tarare ‘golpear’ (tlg 142) → *talar, con un deverbal tala ‘golpeada’ faciendo refe- rencia a la pieza de madera a la que se solmena col palu gran- de nel citáu xuegu. Nidiamente la propuesta podría resultar afayadiza pa llingües como’l gall., port., castellán, asturianu (pe3: 142) onde dacuando atópase’l pasu -r- > -l-. Una crea- ción analóxica masc. podría ser ast. talu (cfr.) con una varian- te taru (cfr.) como tara (cfr.) podría ser variante de tala. Pero nun ha escaecese, de toes maneres, qu’ast. talu, tala tamién podríen entendese dende’l plural del neutru llat. tarum, -i ‘palu d’áloe’ (abf), pallabra estranxera (em). Al nuesu xulgar nun ye arabismu (frente a Corriente, da).
talabardu, a, o*
📖: talabardu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><+talaberdu [Ay].>(TEST)
  1. talabardu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+talaberdu
    • Ay
Tolondru, fatu [Ay].
  1. 1. Tolondru, fatu [Ay].
Quiciabes del oc. talabard ‘venceyu p’atar los fexes de la siega’ posible variante del oc. a. talabart ‘id.’ (dcech s.v. talabarte).
  1. Quiciabes del oc. talabard ‘venceyu p’atar los fexes de la siega’ posible variante del oc. a. talabart ‘id.’ (dcech s.v. talabarte).
taladradera, la*
📖: taladradera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><taladraera [Sb].>(TEST)
  1. taladradera
  2. ident class="della" level="1"></ident><taladraera
    • Sb
Troncu con una fendedura central en forma de forca onde se suxeta la madreña pa trabayala [Sb]. Cfr. táladru.
taladradoria, la
📖: taladradoria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<taladraoria [Ay. Ll. Ri. Qu]. taladroira [As].>(TEST)
  1. taladradoria
    • Tb
  2. taladraoria
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Qu
  3. taladroira
    • As
Mesa de trabayu del madreñeru [Ay. Ll. Tb. As] onde se suxe- ta la madera p’afuracalo ensin movese [Ri]. Trozu de madera claváu en suelu con una mozqueta na parte d’arriba onde se mete la madreña pa trabayala cola barrena y cola llegra [Ay]. Ferramienta pa facer madreñes [Qu]. Sitiu onde se suxeta la madreña pa taladrar y llegrar [Ll].
  1. 1. Mesa de trabayu del madreñeru [Ay. Ll. Tb. As] onde se suxe- ta la madera p’afuracalo ensin movese [Ri]. Trozu de madera claváu en suelu con una mozqueta na parte d’arriba onde se mete la madreña pa trabayala cola barrena y cola llegra [Ay]. Ferramienta pa facer madreñes [Qu]. Sitiu onde se suxeta la madreña pa taladrar y llegrar [Ll].
Formación sol ast. táladru (cfr.) ye ast. taladroira. A la so vera vemos la variante sinónima pero fecha col suf. continua- dor de -tōria, taladradoira.
taladrar
📖: taladrar
🏗️: NO
✍️: NO
<ataladrar [Ac. Sb].>(TEST)
  1. taladrar
    • Tb
  2. ataladrar
    • Ac
    • Sb
Afuracar col táladru [Tb].
  1. 1. Afuracar col táladru [Tb].
Afuracar [Ac], facer la casa de la madreña col táladru [Sb. Tb. Sm]. 2. Molestar muncho un ruíu fuerte, un soníu agudu, música a munchu volume [Mi]: Tié- nenme taladrá con esa musicona al alto la lleva [Mi]. Cfr. táladru.
taladrera, la
📖: taladrera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. taladrera
    • Ca
Especie de troncu con pates con un furacu en mediu onde se suxeta la madreña con unes pines pa entamar a desbastala [Ac]: Esa taladrera ta coxa [Ac]. Tipu de bancu de madera de cuatro pates onde’l madreñeru trabaya la madera pa facer les madreñes [Ca].
  1. 1. Especie de troncu con pates con un furacu en mediu onde se suxeta la madreña con unes pines pa entamar a desbastala [Ac]: <i class="della">Esa taladrera ta coxa </i>[Ac]. Tipu de bancu de madera de cuatro pates onde’l madreñeru trabaya la madera pa facer les madreñes [Ca].
Maderu pa suxetar les madreñes al trabayales [Ca (VB). AGO]. Cfr. táladru.
taladroira, la
📖: taladroira
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. taladroira
Cfr. táladru.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">táladru</i>.
taladrón, el
📖: taladrón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Ratu, mure que vive en ríu [PSil]: <i class="della">Yera</i>(TEST)
  1. taladrón
  2. Ratu, mure que vive en ríu [PSil]: <i class="della">Yera</i
un taladrón [PSil].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">taladrón</i> [PSil].
Cfr. táladru.
táladru, el
📖: táladru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<táladro [Os. Ll]. +téladru [Ay. Ri]. +tólodru [y Sb]. /////tala- dru [y Pa. Cd. Pr. Tox]. +taledru [y Cp. Ay. Ll].>(TEST)
  1. táladru
    • Cn
    • Pa
    • Cp
    • Sb
    • Sm
    • Qu
    • Tb
  2. táladro
    • Os
    • Ll
  3. téladru metafonía
    • Ay
    • Ri
  4. tólodru metafonía
    • y Sb
  5. tala- dru dudoso (certainty = baxa)
    • y Pa
    • Cd
    • Pr
    • Tox
  6. taledru metafonía
    • y Cp
    • Ay
    • Ll
Barrena [Llib. Ay. Cn (V)], antigua [Pa]. Barrena del madre- ñeru [Cl. Cb. Cp. Ac. Sb. Ay. Ll. Ri. Sm]. Barrena de mano, grande [Qu. Tb]. Barrena pequeña [Sb. Cd. Pr]. Barrenu, fe- rramienta de carpintería [Os. Ri]. Máquina de taladrar [Tox]. 2. Furacu fechu pola barrena [Qu. Cd. Pr].
  1. 1. Barrena [Llib. Ay. Cn (V)], antigua [Pa]. Barrena del madre- ñeru [Cl. Cb. Cp. Ac. Sb. Ay. Ll. Ri. Sm]. Barrena de mano, grande [Qu. Tb]. Barrena pequeña [Sb. Cd. Pr]. Barrenu, fe- rramienta de carpintería [Os. Ri]. Máquina de taladrar [Tox].
  2. 2. Furacu fechu pola barrena [Qu. Cd. Pr].
hun taladro e una açuela de fierro 1448(or.) [SB/337] - es necessario otro taladreto [Grangerías xviii: 1061] El celtismu taratrum ‘táladru, barrena’ (tlg 142), docu- mentáu nel baxu llatín, con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; dcech), xustifica l’ast. táladru (que yá suxeren Corominas-Pascual [(dcech s.v. taladro)], términu qu’almite tamién l’acentuación paroxítona taladru gracies al influxu del correspondiente verbu taladrar. En tou casu, el procesu evolutivu de taratrum > taladru ye’l mesmu que’l que se conseña pal llat. aratrum > ast. aladru (ghla 165; 258; pe2: 59; pe3: 142). En rellación etimolóxica citamos: taladrón (
  1. hun taladro e una açuela de fierro
  2. 1448(or.) SB/337
  3. - es necessario otro taladreto
  4. Grangerías xviii: 1061
  5. El celtismu taratrum ‘táladru, barrena’ (tlg 142), docu- mentáu nel baxu llatín, con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; dcech), xustifica l’ast. táladru (que yá suxeren Corominas-Pascual [(dcech s.v. taladro)], términu qu’almite tamién l’acentuación paroxítona taladru gracies al influxu del correspondiente verbu taladrar. En tou casu, el procesu evolutivu de taratrum > taladru ye’l mesmu que’l que se conseña pal llat. aratrum > ast. aladru (ghla 165; 258; pe2: 59; pe3: 142). En rellación etimolóxica citamos: taladrón (
  6. (dcech s.v. taladro)
cfr.), taladroria (cfr.), taladradera (cfr.), taladradoria (cfr.), taladrera (cfr.), taladrar (cfr.).
taladrúa, la
📖: taladrúa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cfr. <i class="della">telera.</i>(TEST)
  1. taladrúa
  2. Cfr
  3. <i class="della">telera.</i
talaina, la
📖: talaina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. talaina
    • Qu
Borrachera [Qu].
  1. 1. Borrachera [Qu].
**
talaíru, el*
📖: talaíru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
“Cuando en la faena de <i class="della">galdiar</i>, el patrón que, en la chalana, algo alejado de la motora, está <i class="della">enguadando </i>y se pone de pie porque intuye que ya tiene el pescado en la calada. <i class="della">Tá al ta- </i><i class="della">laíro,</i>(TEST)
  1. talaíru
  2. “Cuando en la faena de <i class="della">galdiar</i>, el patrón que, en la chalana, algo alejado de la motora, está <i class="della">enguadando </i>y se pone de pie porque intuye que ya tiene el pescado en la calada
  3. <i class="della">Tá al ta- </i><i class="della">laíro,</i
¡va cubrir hoy!” [Cñ].
  1. 1. <i class="della">¡va</i> <i class="della">cubrir</i> <i class="della">hoy!”</i> [Cñ].
Quiciabes sía términu en rellación col xermanismu occidental *tālōn, b. llat. talare ‘robar’, ‘arrebatar’; el verbu caltiénse n’occitán, cat. y cast. (dcech s.v. talar). Esti verbu sedría res- ponsable d’un ast. a. *talar d’u se fexo *taladeru → *talaíru (con metafonía) llueu con -u o en fasteres del Cabu Peñes.
talambera, la
📖: talambera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tarambela [y Ll. Ri]. talambeira [Pzu].>(TEST)
  1. talambera
    • Ll
  2. tarambela
    • y Ll
    • Ri
  3. talambeira
    • Pzu
Talandoria [JH]. Gran tablón del horru pel que se xube [Ri] per una escalerina de piedra o pasera [Ll].
  1. 1. Talandoria [JH]. Gran tablón del horru pel que se xube [Ri] per una escalerina de piedra o pasera [Ll].
Tablón de xubida al horru [Ay. Pzu. Oc]. Tenobia o subidoria al horru [CAmieva]. Pue tenese por variante de talamera (cfr.) y de talanguera (cfr. talanquera) d’u surde’l verbu entalanguerar (cfr.) lo mesmo que dende talambera foi posible llograr entalambe- rar (cfr.); nun casu con tracamundiu de -m- y -mb- (como en sol.lomu y sol.lombu); n’otru con un cenciellu camudamientu de llabial y velar.
talamera, la
📖: talamera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<talameira [Bab. Pzu. As. /Eo/].>(TEST)
  1. talamera
    • Lln
    • Ay
    • Pa
  2. talameira
    • Bab
    • Pzu
    • As
    • /Eo/
Piedra saliente na corte p’allugar los cacíos de la lleche [Lln. Bab. Pzu]. Clas de vasar de la cocina [Ay]. Repisa p’allugar quesos y otros alimentos col envís de que curen [Pa]. Tabla en que s’alluguen los caxellos o truébanos [R]. 2. Tabla de refuerzu y defensa que s’asitia sobro la regala de les lanches pa fixar bien el tolete y pa que roce’l remu sobro ella [/Eo/].
  1. 1. Piedra saliente na corte p’allugar los cacíos de la lleche [Lln. Bab. Pzu]. Clas de vasar de la cocina [Ay]. Repisa p’allugar quesos y otros alimentos col envís de que curen [Pa]. Tabla en que s’alluguen los caxellos o truébanos [R].
  2. 2. Tabla de refuerzu y defensa que s’asitia sobro la regala de les lanches pa fixar bien el tolete y pa que roce’l remu sobro ella [/Eo/].
Montón de zamazos (sic) o cañes que s’asitien nun árbol sobro los gayos cortaos (asina llógrase que sequen ensin po- drecer) [Os]. 4. Munches coses apilaes unes sobro otres ensin solidez [Ay]: ¿Qué va durate esa talamera que portes? [Ay]. Pisu altu de la casa [Mar]. Pisu cimeru dientro l’horru [As]. Sitiu de les cabañes onde s’alluga la cama [Qu. Tb]. 7. Ca- mastru [Tb]. //-as ‘tables horizontales onde s’asitia’l quesu a secar’ [Cl]. ‘accesorios del carru consistentes en dos estando- rios axuntaos por dos o más tablines’ [Sm (= talangueras)]. Dende’l puntu de vista etimolóxicu paezme que se trata de dos pallabres dixebraes; la primera (aceiciones §1-2, 5-6-7) parte d’un deriváu del llat. thalamum ‘cuartu de dormir’, ‘cuartu’, de lo qu’hai niciu hispánicu (dcech s.v. tálamo); la segunda (aceiciones §3-4), en sen contrariu, abúltame que de- bemos entendela como un elementu d’aniciu célticu *talaue- na ‘montón’ (tlg 142), con tracamundiu de llabiales y sono- res y con continuadores na Galorromania (few xiii/1, 36; pe2).
talameru, el*
📖: talameru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<talameiru [Oc].>(TEST)
  1. talameru
  2. talameiru
    • Oc
Cortín antiguu que nun tien forma circular [Oc]. ///Home trui- teiro o perdigoteiro nun xunta meda nin talameiro [LC].
  1. 1. Cortín antiguu que nun tien forma circular [Oc]. ///<i class="della">Home</i> <i class="della">trui- </i><i class="della">teiro</i> <i class="della">o</i> <i class="della">perdigoteiro</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">xunta</i> <i class="della">meda</i> <i class="della">nin</i> <i class="della">talameiro</i> [LC].
Creación analóxica masc. del ast. talamera (cfr.).
talamingona, la
📖: talamingona
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Puta [Sb]. Posible variante de <i class="della">taramingona</i>(TEST)
  1. talamingona
  2. Puta
    • Sb
  3. Posible variante de <i class="della">taramingona</i
(cfr. taramingón, ona) en rellación col verbu taramingar ‘xiringar’, ‘cimblar’.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">taramingón,</i> <i class="della">ona</i>) en rellación col verbu <i class="della">taramingar</i> ‘xiringar’, ‘cimblar’.
tálamu, el
📖: tálamu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+télamu [Ll].>(TEST)
  1. tálamu
    • Sm
    • Md
  2. télamu metafonía
    • Ll
Fin [Sm. Md]: Nun soi pa da-l.ly tálamu [Sm]. //(No{n} lle- gar) a télamu ‘(nun llegar una cosa) a concluyir’ [Ll].
  1. 1. Fin [Sm. Md]: <i class="della">Nun soi pa da-l.ly tálamu </i>[Sm]. //(No{n} lle- gar) <i class="della">a</i> <i class="della">télamu</i> ‘(nun llegar una cosa) a concluyir’ [Ll].
Del llat. thalamus, -i ‘habitación dientro d’una habitación’, ‘cámara nupcial’ (em), con nicios románicos ya hispánicos (rew; deeh). Les espresiones asturianes habrán entendese en referencia al llugar alloñáu onde s’asitiaba’l tálamu o que yera de llegada difícil o al que se llega llueu de llarga xornada. Sedría un pariente del ast. talamera (pe3: 143) pelo menos en dalguna de les sos aceiciones. De toes maneres el g-ast. tála- mo pue entendese como variante de tarmu (cfr.). Compuestos de tálamu y talamera sedríen los verbos entalamar (cfr.) y entalamerar (cfr.) col términu averáu entalamadura (cfr.).
talamurniu, {a, o}
📖: talamurniu
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
(TEST)
  1. talamurniu
    • Sb
Bobu, afatáu, tontón [Sb (= azopiláu)].
  1. 1. Bobu, afatáu, tontón [Sb (= azopiláu)].
**
talanca, la
📖: talanca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. talanca
Cfr. tranca.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">tranca</i>.
talandoria, la
📖: talandoria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><talantoria [Gr (Cv). y R]. talandoira [Sm (= tranzadoira)]. ///<ident class="della" level="1"></ident>//tarantoira [An]. tarantoria [y R]. ///// taladoira [Cn (M. MG)].>(TEST)
  1. talandoria
    • Sd
    • Sm
    • Cn
    • Cd
    • Sl
    • Oc
    • Tb
    • Ll
    • Llu
    • Mn
  2. ident class="della" level="1"></ident><talantoria
    • Gr (Cv)
    • y R
  3. talandoira
    • Sm (= tranzadoira)
  4. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  5. tarantoira eonaviego
    • An
  6. tarantoria
    • y R
  7. taladoira dudoso (certainty = baxa)
    • Cn (M
    • MG)
Cast. cítola del molín de farina [Sd. Sm. Cn (M). Cd. Sl. Gr (Cv). Oc]. Pieza del molín [Tb (en Ll colgaera). Cn (MG)]. Llanzadoria, tracalexa, apelladoria del molín [Sm]. 2. Tabla del horru que forma un escalón pequeñu pa xubir [Llu. Mn. JH. R]. Peldañu altu llueu del descansu de la escalera de pie- dra que forma parte de la entrada al horru y a la panera [Cñ].
  1. 1. Cast. <i class="della">cítola </i>del molín de farina [Sd. Sm. Cn (M). Cd. Sl. Gr (Cv). Oc]. Pieza del molín [Tb (en Ll <i class="della">colgaera</i>). Cn (MG)]. Llanzadoria, tracalexa, apelladoria del molín [Sm].
  2. 2. Tabla del horru que forma un escalón pequeñu pa xubir [Llu. Mn. JH. R]. Peldañu altu llueu del descansu de la escalera de pie- dra que forma parte de la entrada al horru y a la panera [Cñ].
3. Tablón tendíu delantre del horru o de la panera [An]: La tarontoira cimbla [An]. 4. Tabla destinada a tener por delles coses [JH (= talandoria)]. //Dar la talandoria ‘falar muncho, más de lo que se debe’ [Sm. Oc]. //Como la talandoira’l molín ‘con poco pesu moral (una persona)’ [Sm (i)]. Abúltanos que’l términu que precede (y variantes) dende un puntu de vista fónicu ha xustificase como l’encruz de dellos términos destremaos: a) del llat. statorium ‘lo que ta o se tien de pie’, ‘columna’, ‘pilar’ (abf) que conocemos pel so siguidor ast. estadoriu, etc.; b) del so sinónimu llat. statun- culum responsable del ast. estandoyu, etc.; c) del llat. telum, -i ‘saeta’, ‘arma que se llanza’ → *telaria > ast. telera (cfr.). Fónicamente d’esti triple influxu pue xustificase: 1. perda de s- líquida; 2. alternancia de nasal/ausencia de nasal; 3. metátesis de la nasal y alternancia -nt-, -nd-; 4. alternancia de líquides -l-, -r-; 5. sufixu -oria y -oira (con metátesis de la yod); 6. perda de -r- que xustifica ast. tandoria (cfr.); 7. comportamientu asemeyáu en parte nel masculín (cfr. talan- doriu). Dende un puntu de vista semánticu alvertimos: a) caltenimientu de l’aceición llatina de statorium ‘lo que ta en pie’ (xunto a statunculum) y de telum ‘llanza’, ‘arma’ que pue alvertise na aceición §1 y §2 espardiéndose a §3 y §4 por contigüidá nel espaciu; b) pasu ‘pieza que se mueve’ (§1) → *‘llingua que se mueve’ → ‘quien fala muncho’ como quien da la talandoria [que tamién s’alvierte nel masc. analóxicu *tandoriutandorión, ona (cfr.)] → ‘que tien pocu pesu moral’ o vive o actúa ‘como un llocu’. La espresión taladoira podría entendese dende un deriváu del llat. telum, -i ‘saeta’ → *telatōria [paralelu a *telaria > ast. telera (cfr.)] ensin necesidá de facela coincidir cola familia de táladru, por más que s’atopen elementos averaos ente dambes como vien fa- ciéndose dende Munthe (dcech s.v. tarabilla).
  1. 3. Tablón tendíu delantre del horru o de la panera [An]: La tarontoira cimbla [An]. 4. Tabla destinada a tener por delles coses [JH (= talandoria)]. //Dar la talandoria ‘falar muncho, más de lo que se debe’ [Sm. Oc]. //Como la talandoira’l molín ‘con poco pesu moral (una persona)’ [Sm (i)].
  2. Sm (i)
  3. Abúltanos que’l términu que precede (y variantes) dende un puntu de vista fónicu ha xustificase como l’encruz de dellos términos destremaos: a) del llat. statorium ‘lo que ta o se tien de pie’, ‘columna’, ‘pilar’ (abf) que conocemos pel so siguidor ast. estadoriu, etc.; b) del so sinónimu llat. statun- culum responsable del ast. estandoyu, etc.; c) del llat. telum,
  4. -i ‘saeta’, ‘arma que se llanza’ → *telaria > ast. telera (cfr.). Fónicamente d’esti triple influxu pue xustificase: 1. perda de s- líquida; 2. alternancia de nasal/ausencia de nasal; 3. metátesis de la nasal y alternancia -nt-, -nd-; 4. alternancia de líquides -l-, -r-; 5. sufixu -oria y -oira (con metátesis de la yod); 6. perda de -r- que xustifica ast. tandoria (cfr.); 7. comportamientu asemeyáu en parte nel masculín (cfr. talan- doriu). Dende un puntu de vista semánticu alvertimos: a) caltenimientu de l’aceición llatina de statorium ‘lo que ta en pie’ (xunto a statunculum) y de telum ‘llanza’, ‘arma’ que pue alvertise na aceición §1 y §2 espardiéndose a §3 y §4 por contigüidá nel espaciu; b) pasu ‘pieza que se mueve’ (§1) →
  5. *‘llingua que se mueve’ → ‘quien fala muncho’ como quien da la talandoria [que tamién s’alvierte nel masc. analóxicu
  6. *tandoriutandorión, ona (cfr.)] → ‘que tien pocu pesu moral’ o vive o actúa ‘como un llocu’. La espresión taladoira podría entendese dende un deriváu del llat. telum, -i ‘saeta’
  7. → *telatōria [paralelu a *telaria > ast. telera (cfr.)] ensin necesidá de facela coincidir cola familia de táladru, por más que s’atopen elementos averaos ente dambes como vien fa- ciéndose dende Munthe (dcech s.v. tarabilla).
  8. paralelu a *telaria > ast. telera (cfr.)
talandoriu, a, el/la
📖: talandoriu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<ident class="della" level="1"></ident><talandoiru/a [Sm]. talandoiru [Cv. Tox]. talandoria [Cñ. Tb. Gr (Cv)]. taladoiru/a [Sm. Cn (F)].>(TEST)
  1. talandoriu
  2. ident class="della" level="1"></ident><talandoiru/a
    • Sm
  3. talandoiru
    • Cv
    • Tox
  4. talandoria
    • Tb
    • Gr (Cv)
  5. taladoiru/a
    • Sm
    • Cn (F)
Persona allocada, de pocu xuiciu [Cñ. Tb. Sm. Gr (Cv). Cd. Pr. Sl. Cv. Tox]: Tas feitu un bon talandoiro [Sm]. Persona llinguatera, que fala por falar [Cn (F)]: De toulo que diga esi taladoiru faigo yo bien poucu casu [Cn (F)]. Cfr. talandoria.
  1. Persona allocada, de pocu xuiciu [Cñ. Tb. Sm. Gr (Cv). Cd. Pr. Sl. Cv. Tox]: Tas feitu un bon talandoiro [Sm]. Persona llinguatera, que fala por falar [Cn (F)]: De toulo que diga esi taladoiru faigo yo bien poucu casu [Cn (F)].
  2. Cn (F)
  3. Cfr. talandoria.
talanquera, la
📖: talanquera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<talanqueira [Vg]. talanquiera [Tox]. /////talanguera [y Lln. Cl. Ca. Ay. y Sm. PSil. Vil (Cruce). Cn].>(TEST)
  1. talanquera
    • Sm
    • Lln
    • Llu
    • Xx
    • Bi
    • Llg
    • Sb
    • Ll
    • Ri
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Cd
    • Pr
    • Vd
  2. talanqueira
    • Vg
  3. talanquiera
    • Tox
  4. talanguera dudoso (certainty = baxa)
    • y Lln
    • Cl
    • Ca
    • Ay
    • y Sm
    • PSil
    • Vil (Cruce)
    • Cn
Accesoriu del carru que consiste en dos estandorios axuntaos por dos tablines o palos (úsense p’acarriar yerba, felechu, etc. y fíxense a la derecha o izquierda, na parte anterior del llechu del carru pa que la carga nun estorbe a la pareya) [Sm (Cv). Vil (Cruce)]. Suplementu que se pon nos lladrales del carru [Cn]: Mánga-y las talangueras al carru que vamos a la yerba [Cn]. Suplementu de madera que se pon al carru pa cargar más yerba [PSil]: Ponede las talangueras [PSil]. Llistón de madera que s’asitia horizontalmente, a cierta altura, na parte delantera del carru pa que la carga nun moleste a los bues [Vg]. 2. Columbiu [Ca]: ¿Por qué non vos vaes a toromingar ena talanguera? [Ca]. 3. Borrachera [Lln. Cl. Cñ. Llu. Xx. Bi. Llg. Sb (= tabaquera). Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Cd. Pr. Vd. Tox]: Traía una talanquera que nun yara a andar [Tb]. //-as ‘cuerdes d’u cuelga lo meyor del arca’ [Bard]. ‘suplementos delanteros de los carros cuando se carga yerba o paya’ [Lln (talangueras)].
  1. 1. Accesoriu del carru que consiste en dos estandorios axuntaos por dos tablines o palos (úsense p’acarriar yerba, felechu, etc. y fíxense a la derecha o izquierda, na parte anterior del llechu del carru pa que la carga nun estorbe a la pareya) [Sm (Cv). Vil (Cruce)]. Suplementu que se pon nos lladrales del carru [Cn]: <i class="della">Mánga-y</i> <i class="della">las</i> <i class="della">talangueras</i> <i class="della">al</i> <i class="della">carru</i> <i class="della">que</i> <i class="della">vamos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">yerba </i>[Cn]. Suplementu de madera que se pon al carru pa cargar más yerba [PSil]: <i class="della">Ponede las talangueras </i>[PSil]. Llistón de madera que s’asitia horizontalmente, a cierta altura, na parte delantera del carru pa que la carga nun moleste a los bues [Vg].
  2. 2. Columbiu [Ca]: <i class="della">¿Por</i> <i class="della">qué</i> <i class="della">non</i> <i class="della">vos</i> <i class="della">vaes</i> <i class="della">a</i> <i class="della">toromingar </i><i class="della">ena talanguera? </i>[Ca].
  3. 3. Borrachera [Lln. Cl. Cñ. Llu. Xx. Bi. Llg. Sb (= tabaquera). Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Cd. Pr. Vd. Tox]: <i class="della">Traía</i> <i class="della">una</i> <i class="della">talanquera</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">yara</i> <i class="della">a</i> <i class="della">andar</i> [Tb]. //<i class="della">-as </i>‘cuerdes d’u cuelga lo meyor del arca’ [Bard]. ‘suplementos delanteros de los carros cuando se carga yerba o paya’ [Lln (talangueras)].
- Y entrambos na talanquera/se ponxeron cara á cara [Coro- nación Carlos iv 175]
  1. - Y entrambos na talanquera/se ponxeron cara á cara
  2. Coro- nación Carlos iv 175
Cfr. trabe. Alvertimos, lo mesmo que nel masculín corres- pondiente, un pasu -nc- → -ng- como almiten otros términos asturianos (ghla §4.5.4.2).
talanqueru, el
📖: talanqueru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<talangueiru [Sm. Bab].>(TEST)
  1. talanqueru
  2. talangueiru
    • Sm
    • Bab
Palu de madera gruesu emplegáu principalmente pa trancar [Bab]. 2. Persona allocada, de pocu xuiciu [Sm].
  1. 1. Palu de madera gruesu emplegáu principalmente pa trancar [Bab].
  2. 2. Persona allocada, de pocu xuiciu [Sm].
- Vi allí puestu un talanqueru/y por derriba una tapa/que parecía cobertixu [Coronación Carlos iv 174]
  1. - Vi allí puestu un talanqueru/y por derriba una tapa/que parecía cobertixu
  2. Coronación Carlos iv 174
Cfr. trabe & talanquera.
talantar
📖: talantar
🏗️: NO
✍️: NO
<i class="della">Cfr.</i>(TEST)
  1. talantar
  2. i class="della">Cfr.</i
atalantar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">atalantar</i>.
talante, el
📖: talante
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<talantre [Vv. y Cd].>(TEST)
  1. talante
    • Pa
    • Sb
    • Cd
    • Ay
  2. talantre
    • Vv
    • y Cd
Cast. talante [Pa. Vv]. 2. Cabeza, mente, intelixencia [Sb]. 3. Venada [Cd]. 4. Humor, condición [Ay]. //Tener nel talante ‘pensar, cavilar, talantar’ [Sb]. //Tener talante ‘ser intelixen- te’ [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">talante</i> [Pa. Vv].
  2. 2. Cabeza, mente, intelixencia [Sb].
  3. 3. Venada [Cd].
  4. 4. Humor, condición [Ay]. //<i class="della">Tener</i> <i class="della">nel</i> <i class="della">talante</i> ‘pensar, cavilar, <i class="della">talantar’</i> [Sb]. //<i class="della">Tener</i> <i class="della">talante</i> ‘ser intelixen- te’ [Ay].
yera so talente que la veluntat del dicho Johan Suarez fose conplida 1351(or.) [SP-II/295] Deverbal de talantar (
  1. yera so talente que la veluntat del dicho Johan Suarez fose conplida
  2. 1351(or.) SP-II/295
  3. Deverbal de talantar (
cfr. talentu).
talavera, la
📖: talavera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. talavera
    • Oc
Lloza llamao asina por paecese a lo que fabriquen en Talavera [JH]. Cacía de lloza [Oc].
  1. 1. Lloza llamao asina por paecese a lo que fabriquen en Talavera [JH]. Cacía de lloza [Oc].
Del nome de la ciudá de talavera (Toledo).
talaxa, la
📖: talaxa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. talaxa
    • Oc
Telina del güevu [Oc].
  1. 1. Telina del güevu [Oc].
D’un diminutivu de tela (cfr.) → *telaxa → talaxa, acordies cola suxerencia de García de Diego (deeh s.v. tela).
talaya, la
📖: talaya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<telaya [Vd. y Tox]. atalaya [y R]. /////atallaya [JH].>(TEST)
  1. talaya
    • Cg
    • Rs
  2. telaya
    • Vd
    • y Tox
  3. atalaya
    • y R
  4. atallaya dudoso (certainty = baxa)
    • JH
Cast. atalaya [Cg. Vd. Tox. /Eo/]. Sitiu de mira y escucha [JH. R]. Sitiu altu sol mar con un llanu pequeñu [Rs (i)]. 2. Centinela de día [R]. 3. Rebollu, carbayu xoven [VCid]. //Dar la talaya ‘dar la llingua’ [Cb]. //Las telayas ‘fiestes que se celebren en El Campu la Telaya’ [Tox].
  1. 1. Cast. <i class="della">atalaya </i>[Cg. Vd. Tox. /Eo/]. Sitiu de mira y escucha [JH. R]. Sitiu altu sol mar con un llanu pequeñu [Rs (i)].
  2. 2. Centinela de día [R].
  3. 3. Rebollu, carbayu xoven [VCid]. //<i class="della">Dar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">talaya</i> ‘dar la llingua’ [Cb]. //<i class="della">Las</i> <i class="della">telayas</i> ‘fiestes que se celebren en El Campu la Telaya’ [Tox].
en logar pernombrado so la talaya de Uega 1260(or.) [MSAH-V/377] sea franquido e escusado e libre de fonssado, de pecho, de atalaya, delauor de castiello [FS (FFLL)] Pallabra con aniciu nel ár. aţ-ţalā‛i‛, plural de ţalī‛a ‘avanza- da p’atalayar el terrén’ (Oliver 222), tamién con asitiamientu andalusí (da s.v. atalaia), siguida na nuesa toponimia (ta 561). Conozse tamién el verbu talayar ‘acollumar’ ( Dominico Rubeo atalaero 1215(or.) [MSAH-V/97] Domingo el Atalayero 1236(or.) [MSAH-V/214] L’ast. tamién ufre un usu ax. fechu sobro talaya, esto ye, tala- yu, a, o *‘altu como una talaya’ (
  1. en logar pernombrado so la talaya de Uega
  2. 1260(or.) MSAH-V/377
  3. sea franquido e escusado e libre de fonssado, de pecho, de atalaya, delauor de castiello
  4. FS (FFLL)
  5. Pallabra con aniciu nel ár. aţ-ţalā‛i‛, plural de ţalī‛a ‘avanza- da p’atalayar el terrén’ (Oliver 222), tamién con asitiamientu andalusí (da s.v. atalaia), siguida na nuesa toponimia (ta 561). Conozse tamién el verbu talayar ‘acollumar’ (
  6. Dominico Rubeo atalaero
  7. 1215(or.) MSAH-V/97
  8. Domingo el Atalayero
  9. 1236(or.) MSAH-V/214
  10. L’ast. tamién ufre un usu ax. fechu sobro talaya, esto ye, tala- yu, a, o *‘altu como una talaya’ (
cfr.) y el nome d’oficiu (Oliver 223; adla 161): cfr.) conocíu tamién gracies al aumentativu talayón (cfr.); talayu, a, o desendolcó tamién el sentíu peyorativu de ‘(persona) irreflexiva, irresponsable’.
talayar
📖: talayar
🏗️: NO
✍️: NO
<taleyar [y Lln]. atalayar [Ay].>(TEST)
  1. talayar
    • Cg
  2. taleyar
    • y Lln
  3. atalayar
    • Ay
Cast. atalayar [Cg] dende la propia embarcación [Cñ].
  1. 1. Cast. <i class="della">atalayar </i>[Cg] dende la propia embarcación [Cñ].
Aco- llumar, ver de lloñe [Ay. Qu]. Tar d’escucha, de vixía [R]. 2. Falar [Lln]. Cfr. talaya.
talayeru, l’*
📖: talayeru
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
(TEST)
  1. talayeru
Cfr. talaya.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">talaya</i>.
talayón, {ona}
📖: talayón
🔤: , {ona}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {ona}
<b class="della">talayón,</b>(TEST)
  1. talayón
  2. b class="della">talayón,</b
{ona} (Persona) peralta [Vg].
  1. 1. <b class="della">{ona} </b>(Persona) peralta [Vg].
Aum. de talayu, a, o.
talayu, {a, o}
📖: talayu
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
(TEST)
  1. talayu
    • Ca
Irreflexivu, tolondru, poco responsable (el neñu) [Ca].
  1. 1. Irreflexivu, tolondru, poco responsable (el neñu) [Ca].
Cfr. talaya.
talega, la
📖: talega
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Sacu [PSil] pequeñu, fardela, cast. <i class="della">morral</i>(TEST)
  1. talega
  2. Sacu [PSil] pequeñu, fardela, cast
  3. <i class="della">morral</i
[As]: Marchóu cona talega chena [PSil]. Bolsa o zurrón en que los pastores y llabra- dores llevaben la comida al monte [Tor]. Cestu grande, ensin asa, de forma cónica [SCiprián]. //A trompa talega ‘abondo’ [PSil. LC]: Vieno con regalos a trompa talega [PSil].
  1. 1. [As]: <i class="della">Marchóu</i> <i class="della">cona</i> <i class="della">talega chena </i>[PSil]. Bolsa o zurrón en que los pastores y llabra- dores llevaben la comida al monte [Tor]. Cestu grande, ensin asa, de forma cónica [SCiprián]. //<i class="della">A</i> <i class="della">trompa</i> <i class="della">talega</i> ‘abondo’ [PSil. LC]: <i class="della">Vieno</i> <i class="della">con</i> <i class="della">regalos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">trompa</i> <i class="della">talega</i> [PSil].
a) una talega de trigo et una gallina 1251 [SPM/407] un lombo de porco et una gallina et una talega de trigo 1251 [SPM/408] otro barbecho en Cruinnana e faz V talegas semradura [s. f.] [SPM/556] una talega de cevada e un lombo [s. f.] [SPM/616] En Veiga de Espinareda: tres moyos de çevada por la teega de renta de Cacavellos 1319 [Espinareda/89]; tres moyos de çenteno por la teega de renta de Cacavellos 1319 [Espinareda/89]; dous moyos de çenteno e dose teegas de cevada e seys yminas 1348 [Espinareda/136]; tres teegas de çevada e quito a Gonça- lo Yañes o que 1348 [Espinareda/136]; huna tenega de centeno por mana e por desimo forcado 1375 [Espinare- da/162]; çinco capellas de trygo e duas tegas de çenteno 1394 [Espinareda/186]; deveme Nuno Gonçales frade duas taegas de trygo 1394 [Espinareda/186] En Vilanova d’Ozcos [CDMVO] con posterioridá a 1189 atopamos: talega [tamién talegua 1230 (CDMVO/96); tallega 1236 (CDMVO/111); talega 1239 (CDMVO/118); 1240 (CD- MVO/120); taleyga 1246 (CDMVO/138); 1247 (CDM- VO/144); talega (...) taega 1261 (CDMVO/194).] nel occidente ast. y oriente de Galicia (a vegaes con perda de -l- a la gallega) pues emplegóse como midida canónica en dellos llugares. Tamién nel oc. de Lleón atopamos: una taega de trigo de foro e duas gallinas 1255 [SPM/427] - y una talega de camuza de benado [1720 CPCVv: 38] Voz aniciada nel ár. ta‛līqa ‘bolsa que cuelga’ (Oliver 280) que caltién l’ast. de güei, talega ‘bolsa’, ‘zurrón’ y, col fenómenu gallegu de perda de la -l-, en testos de Veiga d’Espinareda (§b), dacuando, de Vilanova d’Ozcos (§c) asina como en port. onde se conseña taega, taeiga y teiga (delp). Con perda de -l- tamién se conseña na documentación de la parte occidental d’Allande’l galleguismu teiga “medida de áridos por la que se pagaban las rentas en la parroquial del Va- lledor (Allande)”. “Una teiga de lino tenía que dar seis cuartas y media; y la de trigo dos cuartas y media” [Archivo de la Feligresía d’El Valledor, 1653 [AGL (gea s.v. teyga)]. De toes maneres, nun ye imposible qu’esti teiga faiga falta entendelu como un encruz del gall. teiga y del autóctonu tega ( qu’entá alita (adla 161), y un aum. talegón (cfr.). Dende ta- lega siguió tamién talegada (cfr.), meyor que del deverbal de *talegar. Almitimos la posibilidá d’esti verbu darréu que se conoz el compuestu entalegar (cfr.).
  1. a) una talega de trigo et una gallina
  2. 1251 SPM/407
  3. un lombo de porco et una gallina et una talega de trigo
  4. 1251 SPM/408
  5. otro barbecho en Cruinnana e faz V talegas semradura [s. f.]
  6. SPM/556
  7. una talega de cevada e un lombo [s. f.]
  8. SPM/616
  9. En Veiga de Espinareda: tres moyos de çevada por la teega de renta de Cacavellos 1319 [Espinareda/89]; tres moyos de çenteno por la teega de renta de Cacavellos 1319 [Espinareda/89]; dous moyos de çenteno e dose teegas de cevada e seys yminas 1348 [Espinareda/136]; tres teegas de çevada e quito a Gonça- lo Yañes o que 1348 [Espinareda/136]; huna tenega de centeno por mana e por desimo forcado 1375 [Espinare- da/162]; çinco capellas de trygo e duas tegas de çenteno ; deveme Nuno Gonçales frade duas taegas de trygo
  10. 1394 Espinareda/186
  11. En Vilanova d’Ozcos [CDMVO] con posterioridá a 1189 atopamos:
  12. CDMVO
  13. talega [tamién talegua 1230 (CDMVO/96); tallega 1236 (CDMVO/111); talega 1239 (CDMVO/118); 1240 (CD
  14. MVO/120); taleyga 1246 (CDMVO/138); 1247 (CDM
  15. VO/144); talega (...) taega 1261 (CDMVO/194).] nel
  16. occidente ast. y oriente de Galicia (a vegaes con perda de
  17. -l- a la gallega) pues emplegóse como midida canónica en dellos llugares.
  18. Tamién nel oc. de Lleón atopamos: una taega de trigo de foro e duas gallinas
  19. 1255 SPM/427
  20. - y una talega de camuza de benado
  21. 1720 CPCVv: 38
  22. Voz aniciada nel ár. ta‛līqa ‘bolsa que cuelga’ (Oliver 280) que caltién l’ast. de güei, talega ‘bolsa’, ‘zurrón’ y, col fenómenu gallegu de perda de la -l-, en testos de Veiga d’Espinareda (§b), dacuando, de Vilanova d’Ozcos (§c) asina como en port. onde se conseña taega, taeiga y teiga (delp). Con perda de -l- tamién se conseña na documentación de la parte occidental d’Allande’l galleguismu teiga “medida de áridos por la que se pagaban las rentas en la parroquial del Va- lledor (Allande)”. “Una teiga de lino tenía que dar seis cuartas y media; y la de trigo dos cuartas y media” [Archivo de la Feligresía d’El Valledor, 1653 [AGL (gea s.v. teyga)]. De toes maneres, nun ye imposible qu’esti teiga faiga falta entendelu como un encruz del gall. teiga y del autóctonu tega (
  23. Archivo de la Feligresía d’El Valledor, 1653 [AGL (gea s.v. teyga)
  24. qu’entá alita (adla 161), y un aum. talegón (cfr.). Dende ta- lega siguió tamién talegada (cfr.), meyor que del deverbal de
  25. *talegar. Almitimos la posibilidá d’esti verbu darréu que se conoz el compuestu entalegar (cfr.).
cfr. tegu 2). L’ast. sobro talega iguó un masc. analóxicu talegu (cfr.)
talegada, la
📖: talegada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Lo que cabe nuna <i class="della">talega</i>. //<i class="della">Una</i>(TEST)
  1. talegada
  2. ident class="della" level="1"></ident>Lo que cabe nuna <i class="della">talega</i>
  3. <i class="della">Una</i eonaviego
talegada de cuartos ‘ munchu dineru’ [SCiprián].
  1. 1. <i class="della">talegada</i> <i class="della">de</i> <i class="della">cuartos</i> ‘ munchu dineru’ [SCiprián].
Cfr. talega.
  1. Cfr. talega.
talegón, el
📖: talegón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><talagón [Tb].>(TEST)
  1. talegón
  2. ident class="della" level="1"></ident><talagón
    • Tb
Talega grande [Ac]. Cestu grande y fuerte, fechu de blima y con dos ases nel borde superior [Mar]. //A boca talegón ‘de sutrucu y que salta a los güeyos’ [Ac]: Alcontréme con ella a boca talegón [Ac]: Esi cuartu ta a boca talegón, ¡vese tanto! [Ac]. //A boca talagón ‘nuna corriente d’aire’ [Ll. Tb (a la boca talagón)]. Aum. de talegu (cfr. talega).
  1. Talega grande [Ac]. Cestu grande y fuerte, fechu de blima y con dos ases nel borde superior [Mar]. //A boca talegón ‘de sutrucu y que salta a los güeyos’ [Ac]: Alcontréme con ella a boca talegón [Ac]: Esi cuartu ta a boca talegón, ¡vese tanto! [Ac]. //A boca talagón ‘nuna corriente d’aire’ [Ll. Tb (a la boca talagón)].
  2. Ll. Tb (a la boca talagón)
  3. Aum. de talegu (cfr. talega).
talegu, el
📖: talegu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<telegu [Cl].///<ident class="della" level="1"></ident>talejo [Sb].>(TEST)
  1. talegu
  2. telegu
    • Cl
  3. <ident class="della" level="1"></ident>talejo infl. cast.
    • Sb
Cast. morral [Cl]. Talega [Cl], bolsa de llin [Pzu]. 2. Saleru, arremangu [Sb]: ¡A ver si sacaes taleh.o pa facelo! [Sb]. ///Home cantariegu gasta’l fuelle y non fai talegu [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">morral </i>[Cl]. Talega [Cl], bolsa de llin [Pzu].
  2. 2. Saleru, arremangu [Sb]: <i class="della">¡A</i> <i class="della">ver</i> <i class="della">si</i> <i class="della">sacaes</i> <i class="della">taleh.o</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">facelo!</i> [Sb]. ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Home</i> <i class="della">cantariegu</i> <i class="della">gasta’l</i> <i class="della">fuelle y</i> <i class="della">non</i> <i class="della">fai</i> <i class="della">talegu</i> [LC].
- la saquetilla talegote (...) dichas saquetillas taleguetos [Grangerías xviii: 1004] Cfr. talega. L’aspiración en Sb abulta tracamundiu de velares.
  1. - la saquetilla talegote (...) dichas saquetillas taleguetos
  2. Grangerías xviii: 1004
  3. Cfr. talega. L’aspiración en Sb abulta tracamundiu de velares.
taleiruela, la
📖: taleiruela
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tareiruela [Dg].>(TEST)
  1. taleiruela
  2. ident class="della" level="1"></ident><tareiruela
    • Dg
Talerúa del llabiegu o aráu romanu [Sm (Cv). Dg]. Cfr. telera.
  1. Talerúa del llabiegu o aráu romanu [Sm (Cv). Dg]. Cfr. telera.
  2. Sm (Cv). Dg
taleiruelu, el*
📖: taleiruelu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><taleiruölu [As].>(TEST)
  1. taleiruelu
  2. ident class="della" level="1"></ident><taleiruölu
    • As
Talerúa del llabiegu o aráu romanu [As]. Cfr. telera.
  1. Talerúa del llabiegu o aráu romanu [As]. Cfr. telera.
  2. As
talentosu, a, o*
📖: talentosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><+talentusu [Ay].>(TEST)
  1. talentosu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+talentusu
    • Ay
Que ye intelixente, que ta capacitáu [Ay]. Cfr. talentu.
  1. Que ye intelixente, que ta capacitáu [Ay]. Cfr. talentu.
  2. Ay
talentu, el
📖: talentu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+talintu [Ay]. talento [Ac].>(TEST)
  1. talentu
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><+talintu
    • Ay
  3. talento
    • Ac
Cast. talento [Ac. Ay. Tb]. 2. Persona intelixente [Ac. Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">talento</i> [Ac. Ay. Tb].
  2. 2. Persona intelixente [Ac. Tb].
et In super pariet tibi ac partim uoci tue auri talentum unum 948(or.) [ DO ix-x/49]
ad parte uero regis parjet aurj talenta iio 990(or.) [DO ix- x/88] ad ac talento uno 1114(or.) [SV/241] auri duo talenta 1116 (s. xviii) [MB/69] diga lo que dixe dixelo cotra el co mal taliento 1145 (1295) [FU/31] uezio que por mal taliento echar piedra en casa de su uezio 1145 (1295) [FU/35] lo que dis dislo contra el con mal talento s. xii [FA/121] vezino qui per mal talento iectar’ petra in casa de suo vezino s. xii [FA/127] - ñon vía mas que detrimentu/conque se tornaría España/ añon ser vuestru talentu [Campumanes 1781/372] Del grecismu en llat. talentum, -i ‘unidá griega de pesu’ (old), ‘talentu’ (em), con continuadores románicos (rew s.v. talěntum) ya hispánicos (deeh s.v. talěntum), quiciabes con ĕ tónica como suxeren Meyer-Lübke, García de Diego, Veny (2012: 47) pa xustificar los exemplos con diptongación. Sobro esti términu iguóse l’ast. talantar (
  1. et In super pariet tibi ac partim uoci tue auri talentum unum
  2. 948(or.) DO ix-x/49

  3. ad parte uero regis parjet aurj talenta iio
  4. 990(or.) DO ix- x/88
  5. ad ac talento uno
  6. 1114(or.) SV/241
  7. auri duo talenta
  8. 1116 (s. xviii) MB/69
  9. diga lo que dixe dixelo cotra el co mal taliento
  10. 1145 (1295) FU/31
  11. uezio que por mal taliento echar piedra en casa de su uezio
  12. 1145 (1295) FU/35
  13. lo que dis dislo contra el con mal talento s. xii
  14. FA/121
  15. vezino qui per mal talento iectar’ petra in casa de suo vezino s. xii
  16. FA/127
  17. - ñon vía mas que detrimentu/conque se tornaría España/ añon ser vuestru talentu
  18. Campumanes 1781/372
  19. Del grecismu en llat. talentum, -i ‘unidá griega de pesu’ (old), ‘talentu’ (em), con continuadores románicos (rew s.v. talěntum) ya hispánicos (deeh s.v. talěntum), quiciabes con ĕ tónica como suxeren Meyer-Lübke, García de Diego, Veny (2012: 47) pa xustificar los exemplos con diptongación. Sobro esti términu iguóse l’ast. talantar (
cfr. atalantar 1) quiciabes el verdaderu responsable de que llueu, desplazáu l’acentu de la sílaba orixinaria talentum talantar, se corrixere la forma primitiva y l’ast. xeneralizare ensin diptongu la espresión del nome. Nello tamién podría vese l’influxu cultizante (Sevilla 2007: 506; pe2: 377). Con too, l’ast. tamién ufre un términu averáu, talante (cfr.) qu’hemos entender como deverbal de talantar. De talentu féxose l’abondativu talentosu, a, o (cfr.).
talerúa, la
📖: talerúa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<taleirúa [Tb. Sm. As. An. Sl. Cv. Tox. y Oc. /Eo. Mánt/]. talairúa [Sd. Sm]. teleirúa [Tox]. talegúa [Ast Oc]. /////tala- drúa [Tb. La Cai (Oc). Gr (Cv)]. //taleiruga [/Eo/]. talourúa [/Berducedo (Oc)/]. telleirúa [/Eo/].>(TEST)
  1. talerúa
    • Oc
  2. taleirúa
    • Tb
    • Sm
    • As
    • An
    • Sl
    • Cv
    • Tox
    • y Oc
    • /Eo
    • Mánt/
  3. talairúa
    • Sd
    • Sm
  4. teleirúa
    • Tox
  5. talegúa
    • Ast Oc
  6. tala- drúa dudoso (certainty = baxa)
    • Tb
    • La Cai (Oc)
    • Gr (Cv)
  7. taleiruga eonaviego
    • /Eo/
  8. talourúa
    • /Berducedo (Oc)/
  9. telleirúa
    • /Eo/
Telera del aráu [Sd. Tb. Sm. As. Gr (Cv). Sl. Cv. Oc. Ast Oc. /Eo/] que va clavada nel ápagu fasta lo cabero de la reya [Tox. /Mánt (‘ente l’ápagu y el rastru’)/]. Pieza del aráu que xunce la llata y la cabezada [/Eo/]. Fierro que ta enriba de la rueda del llabiegu [An]. Cfr. telera.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Telera del aráu [Sd. Tb. Sm. As. Gr (Cv). Sl. Cv. Oc. Ast Oc. /Eo/] que va clavada nel ápagu fasta lo cabero de la reya [Tox. /Mánt (‘ente l’ápagu y el rastru’)/]. Pieza del aráu que xunce la llata y la cabezada [/Eo/]. Fierro que ta enriba de la rueda del llabiegu [An]. Cfr. <i class="della">telera</i>.
taliar
📖: taliar
🏗️: NO
✍️: NO
<talear [Sm. Vd. Vg].>(TEST)
  1. taliar
  2. talear
    • Sm
    • Vd
    • Vg
Frecuentar el monte [Vg].
  1. 1. Frecuentar el monte [Vg].
2. Observar con procuru, escucar [Tox. /Eo/]. Curiar, vixilar [Vd]: Tán taleándote [Vd]. 3. Ca- minar apriesa [Sm] y recorrer un gran espaciu [PSil]: Talióu Los Campiel.los ya nun alcontróu nin rastru de las nuesas vacas [PSil]. Correr muncho (especialmente los perros cuan- do van arrastrando la caza) [Sm (Cv)]. **
talla, la 1
📖: talla
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<tal.la [Tb]. {Con cheísmu, tacha [Md. Tox]}.>(TEST)
  1. talla
    • Md
  2. {Con cheísmu, tacha [Md. Tox]}
  3. tal.la
    • Tb
Fuérciga, grieta [Tox], fendedura nel terrén [Tb. Md]. //-es ‘piedres que s’asitien paraleles, como encontu o sofitu, pa xu- gar al paliyu o pa facer fueu o asemeyando les porteríes nos partíos de fútbol {de neños}’ [Cñ].
  1. 1. Fuérciga, grieta [Tox], fendedura nel terrén [Tb. Md]. //-<i class="della">es </i>‘piedres que s’asitien paraleles, como encontu o sofitu, pa xu- gar al paliyu o pa facer fueu o asemeyando les porteríes nos partíos de fútbol {de neños}’ [Cñ].
Del llat. talla, -ae ‘folículu de la cebolla’ (em; abf), términu asitiáu na nuesa toponimia anque partíamos del llat. thallum (tt 336). Pero tanto dende un sitiu como dende l’otru sedría almisible la creación del verbu compuestu entallar (cfr.).
talla, la 2
📖: talla
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<tal.la [Pzu].>(TEST)
  1. talla
  2. tal.la
    • Pzu
Cast. talla [Pzu. Xral.].
  1. 1. Cast. <i class="della">talla</i> [Pzu. Xral.].
Podría tratase d’un adautación del cast. talla o en rellación con tallar (cfr. tallu). Un argumentu d’interés p’almitir el so castellanismu ye que na fastera sureño-occidental d’Asturies úfrese un resultáu [] y non [ʈş] como sedría d’aguardar si fore autóctonu. El Pzu pue ufrir una adautación automática y non reflexiva del autor.
tallar
📖: tallar
🏗️: NO
✍️: NO
<tal.lar [Pzu].>(TEST)
  1. tallar
  2. tal.lar
    • Pzu
Cast. tallar [Pzu].
  1. 1. Cast. <i class="della">tallar</i> [Pzu].
//-se ‘tallase {pa dir al serviciu militar’} [Pzu. Xral]: Sí, el fíu tallóse pero él nun quería que lu tallasen [Sr]. ///{Ye discutible l’algame semánticu de la glosa que se pon al dichu: Fuego y agua plazo talla “El Asturiano. Talla dice corta excusa” HN (LC)]. Cfr. tallu.
talláu, ada, ao
📖: talláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Lisiáu [Cg]. Pp. de <i class="della">tallar</i>(TEST)
  1. talláu
  2. Lisiáu
    • Cg
  3. Pp
  4. de <i class="della">tallar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
talle, el*
📖: talle
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tal.le [Pzu].>(TEST)
  1. talle
  2. tal.le
    • Pzu
Cast. talle [Pzu]. Un jentilhome iba azaga/que de Christián tien más taye/y le yebaba il quilotre/per que non se llamorgase [Xuan Gar- cía (1665: 153)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">talle </i>[Pzu]. <i class="della">Un jentilhome iba azaga</i>/<i class="della">que de Christián tien más </i><i class="della">taye</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">le</i> <i class="della">yebaba</i> <i class="della">il</i> <i class="della">quilotre</i>/<i class="della">per</i> <i class="della">que</i> <i class="della">non</i> <i class="della">se</i> <i class="della">llamorgase</i> [Xuan Gar- cía (1665: 153)]
de molde de cera fechu/desde la rodía al talle/tápalo la fal- damienta/la que como una pedonza/traía a la xeringuera [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 361-365)] Podría tratase d’una adautación del cast. talle, como davezu s’alvierte nel autor de la monografía citada cola sigla Pzu, tér- minu entendíu por Corominas-Pascual dende’l fr. taille ‘id’ (dcech s.v. tajar). Ye verdá que, dende una perspeutiva fónica, podría entendese como un deverbal de tallar (
  1. de molde de cera fechu/desde la rodía al talle/tápalo la fal- damienta/la que como una pedonza/traía a la xeringuera
  2. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 361-365)
  3. Podría tratase d’una adautación del cast. talle, como davezu s’alvierte nel autor de la monografía citada cola sigla Pzu, tér- minu entendíu por Corominas-Pascual dende’l fr. taille ‘id’ (dcech s.v. tajar). Ye verdá que, dende una perspeutiva fónica, podría entendese como un deverbal de tallar (
cfr.). ¿La doc. “taye” de 1665 podrá tenese como términu influenciáu pol paralelu del cast. tajar, ast. tayar?
tallecer
📖: tallecer
🏗️: NO
✍️: NO
<atal.lecer [Ll. Ri].>(TEST)
  1. tallecer
  2. atal.lecer
    • Ll
    • Ri
Ponese talludo [Cp. Ll] dalgo que cuez, talludar [Cb]. 2. Salir una dureza onde quiera del cuerpu [Ri]: Tengo una mancaúra atal.licía [Ri]. Cfr. tallu.
taller, el
📖: taller
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<{Con yeísmu, tayer [Cl]}.>(TEST)
  1. taller
  2. {Con yeísmu, tayer [Cl]}
Cast. taller [Cl].
  1. 1. Cast. <i class="della">taller</i> [Cl].
Sitiu onde se trabaya [Cl. Tb]. 2. Ban- cu pa facer les madreñes [Os. Sm]. 3. Conxuntu de puntos d’arranque del carbón ente dos pisos de la mina [Min]. //Ta- ller de vacío ‘taller de fabricación de los envases metálicos pal pescáu’ [Llu]. Del fr. atelier ‘montón de madera’, ‘taller de carpinteru o albañil’ (dcech s.v. astillero). L’ast. taller nun s’adautó a la fonética sureño-occidental en [ʈş] lo que da anuncia del so forasterismu. Sobro taller féxose’l verbu ast. entallerar (cfr.). Una variante de taller pudo ser ast. estaller (cfr.).
tallera, la*
📖: tallera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tal.lera [Ay (N). Ll. Ri].>(TEST)
  1. tallera
    • Ay
  2. tal.lera
    • Ay (N)
    • Ll
    • Ri
Espaciu a la vera de la cuerria o corra de les castañes onde se saquen estes de los arizos [Ay (N). Ll (= esbil.laíru). Ri]. Podría ser percorreición de cheísta (cfr. tayera).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Espaciu a la vera de la cuerria o corra de les castañes onde se saquen estes de los arizos [Ay (N). Ll (= esbil.laíru). Ri]. Podría ser percorreición de cheísta (cfr. <i class="della">tayera</i>).
tallu, el
📖: tallu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tal.lu [Pzu]. +tel.lu [Ri]. ///tallo [VCid]. ///tal.los [Ay (VB)].>(TEST)
  1. tallu
    • Ay
  2. tal.lu
    • Pzu
  3. tel.lu metafonía
    • Ri
  4. tallo infl. cast.
    • VCid
  5. tal.los infl. cast.
    • Ay (VB)
Cast. tallo [Pzu], caña nueva d’un árbol [Ac. VCid]. 2. Bro- tu [Mar]. 3. Acedera (planta) [Vg. Llomb]. 4. Dureza de la piel [Ay (VB). Ri]: Tengo un tel.lu na dea [Ri]. //-os ‘plantes agries (que comen los rapazos)’ [Bard. VCid].
  1. 1. Cast. <i class="della">tallo </i>[Pzu], caña nueva d’un árbol [Ac. VCid].
  2. 2. Bro- tu [Mar].
  3. 3. Acedera (planta) [Vg. Llomb].
  4. 4. Dureza de la piel [Ay (VB). Ri]: <i class="della">Tengo</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tel.lu</i> <i class="della">na</i> <i class="della">dea</i> [Ri]. //-<i class="della">os</i> ‘plantes agries (que comen los rapazos)’ [Bard. VCid].
(cfr.) y el participiu tallucáu (cfr.) que paecen tener l’aniciu nun dim. en -ucu. Esa dualidá podría replantegar si tien un aniciu nel mesmu llatín darréu qu’autores como Ernout-Meillet pae- cen facer equivalentes los términos tālea y talla y, según ca- mentamos, podría afectar tamién a thallus.
  1. (cfr.) y el participiu tallucáu (cfr.) que paecen tener l’aniciu nun dim. en -ucu. Esa dualidá podría replantegar si tien un aniciu nel mesmu llatín darréu qu’autores como Ernout-Meillet pae- cen facer equivalentes los términos tālea y talla y, según ca- mentamos, podría afectar tamién a thallus.
Del llat. thallus, -i ‘tallu d’una planta coles sos fueyes’ (em), con continuación italiana ya hispánica (rew; deeh). D’equí féxose’l verbu ast. tallar (cfr.) [alloñáu etimolóxicamente del destremáu tayar (cfr.)], y el correspondiente compuestu ast. entallar (cfr.); tamién el contrariu desentallar (cfr.). A la so vera un incoativu tallecer (cfr.) col compuestu entallecer (cfr.). Una formación en -ūtus dio aniciu al ax. talludu, a, o (cfr.) [qu’almite la variante tayudu] en rellación col verbu talludar (cfr.). Con too, na familia de tallar podemos atopar influxos nidiamente forasteros. Semánticamente nos términos d’esta familia pervése que ye posible almitir el pasu ‘tallu’ → ‘duru (como’l tallu)’. L’averamientu semánticu que s’alvierte ente entallar (cfr.) y entayar (cfr.), tallecer (cfr.) y tayecer [(cfr.) → tayecimientu (cfr.)], entallecer (cfr.) y *entayecer → desenta- yecer (cfr.), etc. pue favorecer dalgunes inseguridaes o inter- cambios nesta familia y anque, en dellos casos, pue tar motivao pol yeísmu de dalgunos falantes, lo cierto ye qu’almiten étimos destremaos. Eses inseguridaes alviértense yá ente tallar que pue evolucionar de *‘cortar el tallu’ → ‘cortar la madera’ (cfr.) y tayar ‘cortar’ (cfr.). Volvemos a ver la grafía “y” en tallucar
tallucar*
📖: tallucar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><{Lo conseñao con “y” paez percorreición de yeísta}.>(TEST)
  1. tallucar*
  2. {Lo conseñao con “y” paez percorreición de yeísta}
  3. ident class="della" level="1"></ident><
Ponese dura daqué cosa [Ac]: Los garbanzos quedaron tayu- caos [Ac]. 2. Nun xerminar bien la tierra trabayao [Ac].
  1. 1. Ponese dura daqué cosa [Ac]: <i class="della">Los</i> <i class="della">garbanzos</i> <i class="della">quedaron</i> <i class="della">tayu- </i><i class="della">caos</i> [Ac].
  2. 2. Nun xerminar bien la tierra trabayao [Ac].
Cfr. tallu.
  1. Cfr. tallu.
talludar
📖: talludar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. talludar
Ponese talludo (daqué que cuez) [Cb. Cp]. Cfr. tallu.
  1. Ponese talludo (daqué que cuez) [Cb. Cp]. Cfr. tallu.
  2. Cb. Cp
talludu, a, o
📖: talludu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tal.ludu [Tb. Cv]. tal.lúu/tal.lúa/tall.úo [Ay (N). Ll]. tallúo/ tallúa [Sb]. {Con cheísmu, tachúo [Ay]. Con yeísmu, tayudu [Pr, Cv]}. talluda [Lln]. {lo conseñao con “y” [Tox] paez per- correición de yeísta y cheísta}.///<ident class="della" level="1"></ident>talludo [Os. Llu].>(TEST)
  1. talludu
  2. {Con cheísmu, tachúo [Ay]. Con yeísmu, tayudu [Pr, Cv]}
  3. tal.ludu
    • Tb
    • Cv
  4. tal.lúu/tal.lúa/tall.úo
    • Ay (N)
    • Ll
  5. tallúo/ tallúa
    • Sb
  6. talluda
    • Lln
  7. {lo conseñao con “y” [Tox] paez per- correición de yeísta y cheísta}
  8. <ident class="della" level="1"></ident>talludo infl. cast.
    • Os
    • Llu
Duru [Lln. Xx]. Endurecíu [Os (l’ubre de la vaca). Pa. Am (la verdura). 2. Con guíos (les pataques) [Tox]. 3. Que se cuez y al dexar de ferver ponse duro [Cb. Cp. Llu. Sb. Ay. Ll. Pr (les papes). JH]. Duru, mal cocíu [Ay (N). Tb. Tox]. Que nun ablanda llueu de cocer [Pa. Pr]. 4. Hincháu (el frutu que se pon a mueyu) [Cv]. 5. Pasada de sazón (la castaña) [Lln]. 6. Que nun ye moza [Pa. Pr. Tox]. Avieyada (una muyer) [Lln]. 7. Gordu, atocináu (individuu) [Cv]. Cfr. tallu.
  1. Duru [Lln. Xx]. Endurecíu [Os (l’ubre de la vaca). Pa. Am (la verdura). 2. Con guíos (les pataques) [Tox]. 3. Que se cuez y al dexar de ferver ponse duro [Cb. Cp. Llu. Sb. Ay. Ll. Pr (les papes). JH]. Duru, mal cocíu [Ay (N). Tb. Tox]. Que nun ablanda llueu de cocer [Pa. Pr]. 4. Hincháu (el frutu que se pon a mueyu) [Cv]. 5. Pasada de sazón (la castaña) [Lln]. 6. Que nun ye moza [Pa. Pr. Tox]. Avieyada (una muyer) [Lln].
  2. Lln
  3. 7. Gordu, atocináu (individuu) [Cv]. Cfr. tallu.
  4. Cv
talma, la
📖: talma
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">toquilla,</i>(TEST)
  1. talma
    • Lln
  2. Cast
  3. <i class="della">toquilla,</i
mantellina [Lln].
  1. 1. <i class="della">mantellina</i> [Lln].
Del fr. talma ‘mantu pequeñu que cubría espaldes y pechu’, llamáu asina del nome d’un tráxicu francés (dcech s.v. talma).
  1. Del fr. talma ‘mantu pequeñu que cubría espaldes y pechu’, llamáu asina del nome d’un tráxicu francés (dcech s.v. talma).
talmente
📖: talmente
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><talmentri [Cl].>(TEST)
  1. talmente
  2. ident class="della" level="1"></ident><talmentri
    • Cl
De tal manera, de tal mou [Cl. Ac. Tb]: Talmente paicía que taba malu [Tb]. Formación alverbial en -mente fecha del ax. ast. tal, tala, talo (cfr.).
  1. De tal manera, de tal mou [Cl. Ac. Tb]: Talmente paicía que
  2. Cl. Ac. Tb
  3. taba malu [Tb].
  4. Tb
  5. Formación alverbial en -mente fecha del ax. ast. tal, tala, talo
  6. (cfr.).
talón, ona*
📖: talón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<///<ident class="della" level="1"></ident>/talonas [Ce].>(TEST)
  1. talón
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/talonas infl. cast.
    • Ce
Guisaes (les pataques) [Ce]. Ax. que pudo dase a les pataques por tar iguaes nel talu (cfr.).
  1. Guisaes (les pataques) [Ce].
  2. Ce
  3. Ax. que pudo dase a les pataques por tar iguaes nel talu (cfr.).
talón, el 1
📖: talón
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident>Calcañu [Ac]. 2. Dental horizontal del llabiegu [Cp]. Fierro que facilita que l’aráu se suxete a la tierra [An]: <i class="della">Enganchá-</i>(TEST)
  1. talón
    • An
    • Cv
  2. ident class="della" level="1"></ident>Calcañu
    • Ac
  3. 2
  4. Dental horizontal del llabiegu
    • Cp
  5. Fierro que facilita que l’aráu se suxete a la tierra [An]: <i class="della">Enganchá-</i

nonse los talones naquel.la piedra [An]. 3. Caún de los resal- tos o salientes que tien la madreña na parte inferior pa llevan- tar el pie del suelu [Cv].
  1. 1. <br class="della"><i class="della">nonse</i> <i class="della">los</i> <i class="della">talones</i> <i class="della">naquel.la</i> <i class="della">piedra</i> [An].
  2. 3. Caún de los resal- tos o salientes que tien la madreña na parte inferior pa llevan- tar el pie del suelu [Cv].
- y al pasar, que pasó so los balcones/lle echó el güeyu mel- gar a la señora,/embaradu el piscuezu y los talones [HyL (F-O)/159]
  1. - y al pasar, que pasó so los balcones/lle echó el güeyu mel- gar a la señora,/embaradu el piscuezu y los talones
  2. HyL (F-O)/159
Del llat. tālo, -ōnis documentáu nes gloses y consideráu do- blete de tālus, -i ‘astrágalu’ → ‘tobiyu’, ‘talón’ (em); tamién n’Isidoro de Sevilla talo calcanei [Etimologías xi, 1-111). Tien continuadores románicos (rew s.v. *talo, -ōne) ya pan- hispánicu (deeh). Sobro ello foi posible algamar el verbu compuestu entalonar (cfr.).
talón, el 2
📖: talón
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Aum. de <i class="della">talu</i>(TEST)
  1. talón
  2. Aum
  3. de <i class="della">talu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
taloncha, la
📖: taloncha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. taloncha
    • Sr
Encontu que se pon a delles llegumes [Sr].
  1. 1. Encontu que se pon a delles llegumes [Sr].
Podría tratase d’una creación analóxica femenina del masc. llat. telo, -ōnis ‘lleñu llargu’ (em) con incrementación sufixal diminutiva, quiciabes de *telŭncula.
talu, el
📖: talu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<talo [y Lln (S)]. taru [Ci (i)].>(TEST)
  1. talu
    • Lln
  2. talo
    • y Lln (S)
  3. taru
    • Ci (i)
Paleta de fierro, llatón o d’otru metal pa cocer la torta de fa- rina de maíz [Lln].
  1. 1. Paleta de fierro, llatón o d’otru metal pa cocer la torta de fa- rina de maíz [Lln].
2. Tortu [Ci (i)]. Masa de farina de maíz llueu de cocer nel talu o en fornu (más delgao que la borona pero menos que’l tortu) [Lln]: Cueces talos [Lln]. Cfr. tala. L’aceición 2 ‘tortu’ débese a un camudamientu de significáu por ser el talu un cacíu onde se facía’l tortu iguando la fariña.
taluxa, la
📖: taluxa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Ligustrum</i>(TEST)
  1. taluxa
    • Llg
  2. i class="della">Ligustrum</i
vulgare, cast. aligustre [Llg (llaa 28)].
  1. 1. <i class="della">vulgare</i>, cast. <i class="della">aligustre</i> [Llg (llaa 28)].
¿Sedrá un diminutivu del llat. telo, -ōnis ‘lleñu llargu’ (em)?
tam
📖: tam
🏗️: NO
✍️: NO
<tan [Pzu]. tanu/tana [Sg].>(TEST)
  1. tam
    • Cg
    • Oc
  2. tan
    • Pzu
  3. tanu/tana
    • Sg
Voz que repetida empleguen pa llamar a los xatos [Cg (a les vaques). Sg. Pzu. Oc]: Tanina, ven, toma [Sg].
  1. 1. Voz que repetida empleguen pa llamar a los xatos [Cg (a les vaques). Sg. Pzu. Oc]: <i class="della">Tanina,</i> <i class="della">ven,</i> <i class="della">toma</i> [Sg].
D’una voz espresiva tan, tan que val pa formar un apellativu con variación de xéneru tanu/tana.
tamangu, {el}
📖: tamangu
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
{El} que ye pequeñu y gordete [Cl]. //<i class="della">Los tamangos </i>‘calzáu rústico o botes fuertes’ [Tor]. Ye posible que l’aceición de ‘pequeñu y regordete’ se deba a una comparanza primera de la persona cola forma de los zapatos (adla 217). Pero na referencia a los zapatos paez que l’ast. avérase al port. <i class="della">tamanco</i>, cast. <i class="della">tamango</i>, términu que pa Corominas-Pascual sedría d’aniciu inciertu quiciabes em- parentáu col mozárabe amînq ‘especie de zapatu’, o amânka ‘tipu de faba’, ésti acasu prerromán (dcech s.v. tamango). Co- rriente afita que les fontes del romand. (<i class="della">sic</i>) rexistren <i class="della">amínq</i>(TEST)
  1. tamangu
  2. {El}
  3. que ye pequeñu y gordete
    • Cl
  4. <i class="della">Los tamangos </i>‘calzáu rústico o botes fuertes’ eonaviego
    • Tor
  5. Ye posible que l’aceición de ‘pequeñu y regordete’ se deba a una comparanza primera de la persona cola forma de los zapatos (adla 217)
  6. Pero na referencia a los zapatos paez que l’ast
  7. avérase al port
  8. <i class="della">tamanco</i>, cast
  9. <i class="della">tamango</i>, términu que pa Corominas-Pascual sedría d’aniciu inciertu quiciabes em- parentáu col mozárabe amînq ‘especie de zapatu’, o amânka ‘tipu de faba’, ésti acasu prerromán (dcech s.v
  10. tamango)
  11. Co- rriente afita que les fontes del romand
  12. (<i class="della">sic</i>) rexistren <i class="della">amínq</i
y amānka ‘calzáu’, polo que parte de *ant + amánk(o) ‘pieza delantre del calzáu’ que vendría
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. y <i class="della">amānka</i> ‘calzáu’, polo que parte de *ant + amánk(o) ‘pieza delantre del calzáu’ que vendría
del llat. amǐcŭlum → b. llat. *amincum (da s.v. tamanco).
tamañu, el
📖: tamañu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tamaño</i>(TEST)
  1. tamañu
  2. Cast
  3. <i class="della">tamaño</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
a) uno solare similiter tamanio quomodo est ille de Sesguto 1071(or.) [MSAH-II/425] este quinon ye tamanu como el de Johan Fernandez yrmanu de Pedro 1258 [SPM/443] segunt que valan uno de_los otros quinonnes tamanno com- mo el_que yo y_he 1326(or.) [SP-II/23] b) ¬ ye a tamanna la una tierra commo la otra 1258 [DCO- II/53] ha de ser tanmanna por que caban duas ajuntas de bues 1289 [PAUviéu/106] uos viendo otra tammana parte de los aruoles meysmos que uos comprastes 1299 [DCO-V/207] fezier cerca arredor tamanna que non pode omne passar s. xiii(or.) [FX/272] aya tamanna racion como .I. alcalde [FA (FFLL s.v. taman- no)] vos do tamanna parte de todos quantos heredamientos e lan- tados 1302(or.) [SP-/332] con otra tamanna parte de sua casa e de suas muelas 1303(or.) [SP-I/334] lavredes en el dos casas tamanna la una commo la otra 1361(or.) [SP-II/368] En grandura tanta/que son como la cabeza/d’una ñeñina tamaña [Glorias Ast 161b] Yo vi un árbol tamaño y tan pompioso/que’l carbayo ma- yor con illi é faba,/polo grande que yera y anchuroso/todo el mundo de vista lu alcanzaba [BAúxa, Sueños (Poesíes 241-244)] Dominicus Martinez tamannion 1234(or.) [DOSV-i/132] mando a Pedruelo la bezerra fija de Tamannina 1316 [ACL- IX/241] Sol ast. tamañu foi posible facer un verbu atamañar (
  1. a)
  2. uno solare similiter tamanio quomodo est ille de Sesguto
  3. 1071(or.) MSAH-II/425
  4. este quinon ye tamanu como el de Johan Fernandez yrmanu de Pedro
  5. 1258 SPM/443
  6. segunt que valan uno de_los otros quinonnes tamanno com- mo el_que yo y_he
  7. 1326(or.) SP-II/23
  8. b) ¬ ye a tamanna la una tierra commo la otra
  9. 1258 DCO- II/53
  10. ha de ser tanmanna por que caban duas ajuntas de bues
  11. 1289 PAUviéu/106
  12. uos viendo otra tammana parte de los aruoles meysmos que uos comprastes
  13. 1299 DCO-V/207
  14. fezier cerca arredor tamanna que non pode omne passar s. xiii(or.)
  15. FX/272
  16. aya tamanna racion como .I. alcalde
  17. FA (FFLL s.v. taman- no)
  18. vos do tamanna parte de todos quantos heredamientos e lan- tados
  19. 1302(or.) SP-/332
  20. con otra tamanna parte de sua casa e de suas muelas
  21. 1303(or.) SP-I/334
  22. lavredes en el dos casas tamanna la una commo la otra
  23. 1361(or.) SP-II/368
  24. En grandura tanta/que son como la cabeza/d’una ñeñina tamaña
  25. Glorias Ast 161b
  26. Yo vi un árbol tamaño y tan pompioso/que’l carbayo ma- yor con illi é faba,/polo grande que yera y anchuroso/todo el mundo de vista lu alcanzaba
  27. BAúxa, Sueños (Poesíes 241-244)
  28. Dominicus Martinez tamannion
  29. 1234(or.) DOSV-i/132
  30. mando a Pedruelo la bezerra fija de Tamannina
  31. 1316 ACL- IX/241
  32. Sol ast. tamañu foi posible facer un verbu atamañar (
Del llat. tam n’amestanza col axetivu magnus, -a, -um ‘gran- de’ con un primitivu usu comparativu (deeh; pe4) y con varia- ción de xéneru (§a y §b), llueu con nominalización y xene- ralización del masculín compuestu tamañu (Väänänen 1985: 145). Con usos onomásticos conséñase lo que paez un nomatu en -īnus (tamannion) y un nome de vaca (Tamannina): cfr.) onde podría alvertise dalgún averamientu semánticu del ver- bu amañar (cfr.).
tamargu, el
📖: tamargu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Teyeru [Xíriga. Mansolea], emigrante temporal a la <i class="della">teyera</i>(TEST)
  1. tamargu
    • Lln
  2. Teyeru [Xíriga. Mansolea], emigrante temporal a la <i class="della">teyera</i
[Lln]. 2. Llinguax xergal (de los teyeros) [Xíriga. Mansolea]. 3. Nomatu dau a los teyeros de Llanes [JH].
  1. 1. [Lln].
  2. 2. Llinguax xergal (de los teyeros) [Xíriga. Mansolea].
  3. 3. Nomatu dau a los teyeros de Llanes [JH].
- Tamargos o tejeros de Llanes” [s. xix (Canella 256)] Quiciabes formación dende *tamarga ‘teya’, ‘teyera’ (
  1. - Tamargos o tejeros de Llanes”
  2. s. xix (Canella 256)
  3. Quiciabes formación dende *tamarga ‘teya’, ‘teyera’ (
cfr. tamarís). Paez voz xergal anque pudo debese a un usu espe- cializáu d’un términu de la llingua popular común. Quiciabes emparentáu sía’l nomatu tamaruxu: Pedro de Redondo Ta- maruxo 1666 [Sayambre/189-20]. Desconozo si emparentáu ye lo que paez la so metátesis: Declaró deberle el Taramujo 1666 [Sayambre/189-18].
tamarguera, la*
📖: tamarguera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
tamarguera, la<b class="della">*</b>(TEST)
  1. tamarguera
    • Cn
  2. tamarguera, la<b class="della">*</b
‘Tamarix gallica’, tamarís [Cn →(MG)].
  1. 1. <tamargueira [Cn (MG)].> <i class="della">‘Tamarix</i> <i class="della">gallica’</i>, tamarís [Cn →(MG)].
Cfr. tamarís.
tamarís, el
📖: tamarís
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<i class="della">Tamarix</i>, árbol perpreciáu pa curar la tiricia o hepatitis [Tb], quiciabes documentáu na Edá Media lleonesa (lph s.v. ta- marice). Del llat. tamarix, -īcis ‘tamarís’ (em), con continuadores ro- mánicos (rew) y documentáu nel oriente peninsular (lph s.v. tamariz). Quiciabes d’una variante *tamarica>(TEST)
  1. tamarís
  2. i class="della">Tamarix</i>, árbol perpreciáu pa curar la tiricia o hepatitis [Tb], quiciabes documentáu na Edá Media lleonesa (lph s.v
  3. ta- marice)
  4. Del llat
  5. tamarix, -īcis ‘tamarís’ (em), con continuadores ro- mánicos (rew) y documentáu nel oriente peninsular (lph s.v
  6. tamariz)
  7. Quiciabes d’una variante *tamarica
ast. *tamarga ‘de color del tamarís’ → ‘teya’ → ‘teyera’, ‘teyeru’ y d’ehí tamargueira (cfr. tamarguera). N’efeutu, ente les carauterís- tiques de la Tamarix gallica (cast. tamarisco), ta xustamente la de tener “ramas rojizas” asina como la so flor tien “pétalos rosados persistentes en el fruto” (Mayor & Díaz 559). Nun ha escaecese, de toes maneres, que nesi sen empobina tamién el datu recoyíu en Teberga onde se conseña que l’árbol ye perapreciáu pa curar la hepatitis, enfermedá que s’amuesa pel color mariello de la piel (pe3: 289).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ast. *<i class="della">tamarga </i>‘de color del tamarís’ → ‘teya’ → ‘teyera’, ‘teyeru’ y d’ehí <i class="della">tamargueira</i> (cfr. <i class="della">tamarguera</i>). N’efeutu, ente les carauterís- tiques de la <i class="della">Tamarix gallica </i>(cast. <i class="della">tamarisco</i>), ta xustamente la de tener “ramas rojizas” asina como la so flor tien “pétalos rosados persistentes en el fruto” (Mayor & Díaz 559). Nun ha escaecese, de toes maneres, que nesi sen empobina tamién el datu recoyíu en Teberga onde se conseña que l’árbol ye perapreciáu pa curar la hepatitis, enfermedá que s’amuesa pel color mariello de la piel (pe3: 289).
tamba, la
📖: tamba
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Tapa de la masera [Ar]. Esti nome y, en parte la so familia, pue tenese por variante del ast. <i class="della">tapa</i>(TEST)
  1. tamba
  2. Tapa de la masera
    • Ar
  3. Esti nome y, en parte la so familia, pue tenese por variante del ast
  4. <i class="della">tapa</i
(cfr.) onde se vería qu’un étimu con -pp- pue dar llu- gar a un resultáu con [-p-] y con [-mb-].
  1. 1. (cfr.) onde se vería qu’un étimu con -<i class="della">pp</i>- pue dar llu- gar a un resultáu con [-p-] y con [-mb-].
De la mesma manera, el masc. correspondiente deberíamos tenelu por variante de tambu (cfr.) → támbanu (cfr.).
támbanu, el
📖: támbanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<támpanu {nun conseña con tilde} [y JH].>(TEST)
  1. támbanu
  2. {nun conseña con tilde}
  3. támpanu
    • y JH
Tapa que cubre’l caxellu de les abeyes fecha de la corteza d’una castañal [JH].
  1. 1. Tapa que cubre’l caxellu de les abeyes fecha de la corteza d’una castañal [JH].
Posible diminutivu de tambu (cfr.) gracies al suf. átonu con- tinuador de -ŭlus (llaa 103) → támbaru (cfr.) támbanu.
tambar
📖: tambar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tambar
Allugar el tambu nel bocói o barrica [Cn (V)]. Cfr. tambu.
  1. Allugar el tambu nel bocói o barrica [Cn (V)]. Cfr. tambu.
  2. Cn (V)
tambarón, ona
📖: tambarón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. tambarón
Poco esmerada nel falar y nel vistir (una persona) [Vg]. Aum. de támbaru.
  1. Poco esmerada nel falar y nel vistir (una persona) [Vg]. Aum. de támbaru.
  2. Vg
tambarrascada, la
📖: tambarrascada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tarrambascada [y Tb]. tarambascada [Tox]. tarabascada [Tox].>(TEST)
  1. tambarrascada
  2. ident class="della" level="1"></ident><tarrambascada
    • y Tb
  3. tarambascada
    • Tox
  4. tarabascada
    • Tox
Xarabatu, bastiu qu’alterna con tiempu espeyáu [Tb]. Bastia- zu [Tox]. 2. Golpe, morrada [Tox]. Quiciabes d’un encruz del ast. tamba (cfr.) y del cast. borrasca (→ *borrascar), pallabra esta que resulta ser d’aniciu griegu en llatín (dcech s.v. borrasca). Pero quiciabes sía meyor partir de tambascar (cfr. atambascar) col influxu del cast. borrasca.
  1. Xarabatu, bastiu qu’alterna con tiempu espeyáu [Tb]. Bastia- zu [Tox]. 2. Golpe, morrada [Tox].
  2. Tox
  3. Quiciabes d’un encruz del ast. tamba (cfr.) y del cast. borrasca (→ *borrascar), pallabra esta que resulta ser d’aniciu griegu en llatín (dcech s.v. borrasca). Pero quiciabes sía meyor partir de tambascar (cfr. atambascar) col influxu del cast. borrasca.
támbaru, el
📖: támbaru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Númberu grande de reses que tien una persona [Ca]: <i class="della">Va</i>(TEST)
  1. támbaru
  2. ident class="della" level="1"></ident>Númberu grande de reses que tien una persona [Ca]: <i class="della">Va</i
pal
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">pal</i>
monte con un támbaru de ganáu que mete mieu [Ca]. Cfr. támbanu.
  1. monte con un támbaru de ganáu que mete mieu [Ca]. Cfr. támbanu.
  2. Ca
tambasca, la
📖: tambasca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Caña de la tala del arboláu [Cl]. Ramaxe, maleza [Ll (= xa- masca)]. 2. Acumulación brusca de gases nel circuitu de la ventilación [Min]. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Iohannes</i>(TEST)
  1. tambasca
  2. ident class="della" level="1"></ident>Caña de la tala del arboláu
    • Cl
  3. Ramaxe, maleza
    • Ll (= xa- masca)
  4. 2
  5. Acumulación brusca de gases nel circuitu de la ventilación
    • Min
  6. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Iohannes</i
Tabasquinas 1208(or.) [VVS/91]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Tabasquinas</i> 1208(or.) [VVS/91]
Quiciabes del ast. tamba (cfr.) col participiu fuerte de *vascar (cfr. vasqueru, a, o). Un paraleu axetiváu tenémoslu nel ast. tambascu, a, o (cfr.).
  1. Quiciabes del ast. tamba (cfr.) col participiu fuerte de *vascar (cfr. vasqueru, a, o). Un paraleu axetiváu tenémoslu nel ast. tambascu, a, o (cfr.).
tambascada, la
📖: tambascada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tambascá [Min].>(TEST)
  1. tambascada
  2. ident class="della" level="1"></ident><tambascá
    • Min
Tiempu d’agua qu’alterna con tiempu espeyao [Qu (Oc)]. Xarabatu fuerte que dura poco [Vd] xeneralmente con aire racheao, como xebatiando [Tb. Sm. Gr]. 2. Repentín, movi- mientu bruscu, incontroláu, reaición imprevista y fuera de tonu [Tb]: Díu-l.ly una tambascada como siempre [Tb]. Ai- ción irreflexiva, reaición imprevista [Sm], chifladura del mo- mentu [Tox]. 3. Acumulación brusca de gases nel circuitu de ventilación d’una llabor [Min]. //Andar a tambascadas ‘llover a xarabatos’ [Sm]. Quiciabes deverbal del verbu ast. *tambascar (cfr. atambascar) fechu del ast. tambu y tamba (cfr.) cola amestanza de *vascar (cfr. vasqueru, a, o) o bien llográu dende tambascu, a, o (cfr.).
  1. Tiempu d’agua qu’alterna con tiempu espeyao [Qu (Oc)]. Xarabatu fuerte que dura poco [Vd] xeneralmente con aire racheao, como xebatiando [Tb. Sm. Gr]. 2. Repentín, movi- mientu bruscu, incontroláu, reaición imprevista y fuera de tonu [Tb]: Díu-l.ly una tambascada como siempre [Tb]. Ai- ción irreflexiva, reaición imprevista [Sm], chifladura del mo- mentu [Tox]. 3. Acumulación brusca de gases nel circuitu de ventilación d’una llabor [Min]. //Andar a tambascadas ‘llover a xarabatos’ [Sm].
  2. Sm
  3. Quiciabes deverbal del verbu ast. *tambascar (cfr. atambascar) fechu del ast. tambu y tamba (cfr.) cola amestanza de *vascar (cfr. vasqueru, a, o) o bien llográu dende tambascu, a, o (cfr.).
tambascal, el
📖: tambascal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Conxuntu de cañes [Ll]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">tambu</i>(TEST)
  1. tambascal
  2. ident class="della" level="1"></ident>Conxuntu de cañes
    • Ll
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  4. <i class="della">tambu</i
(cfr.) + -ascu + -al (abondativu).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) + -<i class="della">ascu</i> <i class="della">+</i> <i class="della">-al</i> (abondativu).
tambascazu, el
📖: tambascazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Golpe dau con una <i class="della">tambasca</i>(TEST)
  1. tambascazu
  2. Golpe dau con una <i class="della">tambasca</i
[Cl].
  1. 1. [Cl].
Cfr. tambascu.
tambascón, ona
📖: tambascón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<tambascón/ona/ono [Ri].>(TEST)
  1. tambascón
  2. tambascón/ona/ono
    • Ri
Que-y dan venaes de llocura [Ri].
  1. 1. Que-y dan venaes de llocura [Ri].
Aum. de tambascu, a, o.
tambascu, a, o
📖: tambascu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+tambescu/tambasca/tambasco [Mi. Ay. Ri]. tambasca [Pa. Cp. Sb. Qu (Oc). Tox].>(TEST)
  1. tambascu
    • Qu
    • Tb
  2. tambescu/tambasca/tambasco metafonía
    • Mi
    • Ay
    • Ri
  3. tambasca
    • Pa
    • Cp
    • Sb
    • Qu (Oc)
    • Tox
Desastráu, poco curiosu [Pa. Cp. Ay]. Tolondru, de curtiu xuiciu [Sb. Ay]. Abandonáu nel vistir, d’andar torpe y or- dinariu [Qu (Oc). Tb]: Ya una tambasca ya entós nun hai nada que-l.ly faer [Tb]. 2. De reaiciones imprevisibles (una persona) [Tb. Tox]. Allocáu [Mi. Qu]. Que-y dan venaes de llocura [Ri].
  1. 1. Desastráu, poco curiosu [Pa. Cp. Ay]. Tolondru, de curtiu xuiciu [Sb. Ay]. Abandonáu nel vistir, d’andar torpe y or- dinariu [Qu (Oc). Tb]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">una</i> <i class="della">tambasca</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">entós</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">hai </i><i class="della">nada que-l.ly faer </i>[Tb].
  2. 2. De reaiciones imprevisibles (una persona) [Tb. Tox]. Allocáu [Mi. Qu]. Que-y dan venaes de llocura [Ri].
De tambu féxose’l deriváu en -ascu, que pudo xeneralizar usos axetivos, tambascu (→ tambascazu) → tambascón (cfr.) y nominales como’l fem. tambasca (cfr.). Un pariente paez l’ast. tarabascu, quiciabes col influxu del ast. taru (cfr.) y llueu con perda de -r-. Pal verbu *tambascar o atambascar (cfr.) véase tambascada (cfr.).
tambor, el
📖: tambor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tambor</i>(TEST)
  1. tambor
    • Lln
    • Pa
    • Ay
    • Tb
    • Sm
    • Ca
    • Oc
    • Sl
    • Ll
  2. Cast
  3. <i class="della">tambor</i
[Lln. Pa. Ay. Tb. Sm. PSil]. Instrumentu mu- sical de percusión tocáu con dos palíyos sobro un parche de piel allugáu tensu sobro una caxa de madera d’unos 35 cm de diámetru por 30 d’altura [Tor]. 2. Magostón, aparatu p’amagostar castañes [Lln. Pa. Ca. Ay. Pzu. PSil. Oc]. 3. Ar- mazón de madera que cubre les mueles del molín [Sm. Sl]. Tapa de madera que cubre la muela del molín [Ll]. Caxón de madera que cubre la muela y el frayón pa que nun escape la farina del molín [Pa (Molín)].
  1. 1. [Lln. Pa. Ay. Tb. Sm. PSil]. Instrumentu mu- sical de percusión tocáu con dos palíyos sobro un parche de piel allugáu tensu sobro una caxa de madera d’unos 35 cm de diámetru por 30 d’altura [Tor].
  2. 2. Magostón, aparatu p’amagostar castañes [Lln. Pa. Ca. Ay. Pzu. PSil. Oc].
  3. 3. Ar- mazón de madera que cubre les mueles del molín [Sm. Sl]. Tapa de madera que cubre la muela del molín [Ll]. Caxón de madera que cubre la muela y el frayón pa que nun escape la farina del molín [Pa (Molín)].
Sedría términu d’aniciu persa sabîr pasando pel ár. onde se confundiría con ţambūr ‘especie de bandurria con una pelleya enriba’l cuerpu güecu’ (dcech), esplicación que nun acueye Corriente al nun se dar n’ár. el términu persa citáu; prefier esti autor partir del ár. ţunbūr ‘guitarrucu’, términu sometíu a una evolución semántica que pudo esllizase fasta ţabl ‘tabal’ pente medies d’una voz hipocorística *ţabbūl (da). En tou casu l’ast. ufre semánticamente pa tambor una aceición de ‘instrumentu músicu’ d’u pasa a significar ‘aquello que tien forma de tambor’. N’ast. entá se caltién, n’occidente, el de- riváu tambureiru, -era que de significar ‘que toca’l tambor’ pasó a ser sinónimu de ‘allegre’, ‘xuguetón’ cosa que tamién s’alvierte n’otros sinónimos. Na primera aceición docu- méntase en Lleón rellativamente ceo: “Iohanne Tanborero1181(or.) [ACL/513]. Dende tambor, amás d’un dim. tambo- rete (cfr.) féxose un verbu tamboriar (cfr.) qu’hebo tener una variante *tamborar (cfr.) pa xustificar el deverbal tamboráu (cfr.); d’ehí féxose’l compuestu entamburiar (cfr.). Foi posi- ble tamién *tamborir pa xustificar el deverbal tamborida (cfr. tamboríu), con un participiu compuestu entambuníu (cfr.) con tracamundiu de sonores r-n. Nesti como en casos ante- riores ha vese una implicación semántica con tambor como ‘cosa abombada, hinchada’. L’ast. conoz el dim. tamborín (cfr.) responsable d’una variante en -il, tamboril (dcech s.v. tambor; adla 218) d’u se fexo tamborilar (cfr.), el deverbal tamborilada (cfr.) y l’aumentativu tamborilazu (cfr.); lo mes- mo tamborileru (cfr.) con un equivalente al citáu tamburei- ru, tamboriteru (cfr.) y tamboriqueru (cfr.) que presuponen el suf. -ārius (d’oficiu) y el dim. en -itu y en -icu respeu- tivamente. Quiciabes dende tambor pudo facese un deriváu *tamborizu aniciu del verbu estamburizar ‘plasmar, ‘asustar’ (cfr.) en posible referencia al fechu d’asustar cuando suena fuerte’l tambor.
tamboráu, el
📖: tamboráu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+tamboréu [Ay].>(TEST)
  1. tamboráu
    • Pa
    • Sb
  2. tamboréu metafonía
    • Ay
Cantidá de castañes amagostaes nun tambor [Pa. Sb. Ay]. Cfr. tambor.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cantidá de castañes amagostaes nun tambor [Pa. Sb. Ay]. Cfr. <i class="della">tambor</i>.
tamboreru, a, o*
📖: tamboreru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tambureiru/era [Md].>(TEST)
  1. tamboreru
  2. tambureiru/era
    • Md
Que toca’l tambor [Md]. 2. Allegre, xuguetón [Md].
  1. 1. Que toca’l tambor [Md].
  2. 2. Allegre, xuguetón [Md].
Iohanne Tanborero 1181(or.) [ACL/513]
  1. Iohanne Tanborero
  2. 1181(or.) ACL/513
Cfr. tambor.
tamborete, el
📖: tamborete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Pieza que xunta los masteleros [Llu]. //-<i class="della">es </i>‘atabales de gran- des dimensiones’ [Primer ensayo 223]. Dim. de <i class="della">tambor</i>(TEST)
  1. tamborete
  2. Pieza que xunta los masteleros
    • Llu
  3. -<i class="della">es </i>‘atabales de gran- des dimensiones’ eonaviego
    • Primer ensayo 223
  4. Dim
  5. de <i class="della">tambor</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
tamboriar
📖: tamboriar
🏗️: NO
✍️: NO
<tamborear [Lln].>(TEST)
  1. tamboriar
  2. tamborear
    • Lln
Cast. tamborilear [Mont].
  1. 1. Cast. <i class="della">tamborilear </i>[Mont].
2. Amagostar castañes nel tambor [Lln (= tamborilar)]. Cfr. tambor.
tamboriáu, ada, ao
📖: tamboriáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
//<i class="della">-aes</i>(TEST)
  1. tamboriáu
    • Pa
  2. <i class="della">-aes</i eonaviego
‘amagostaes nel tambor (les castañes)’ [Pa].
  1. 1. ‘amagostaes nel tambor (les castañes)’ [Pa].
Pp. de tamboriar (cfr. tambor).
tamboril, el
📖: tamboril
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tamburil [Md].>(TEST)
  1. tamboril
    • Tb
    • Qu
  2. tamburil
    • Md
Cast. tamboril [Tb. Md. Mar. JH]. 2. Xiblata pequeña [Qu].
  1. 1. Cast. <i class="della">tamboril</i> [Tb. Md. Mar. JH].
  2. 2. Xiblata pequeña [Qu].
Cfr. tambor. Llama l’atención l’aceición §2 que, de nun se tratar d’una bona referencia, podría debese a una espansión darréu que’l tambor acompanga dacuando a la xiblata.
tamborilada, la
📖: tamborilada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Guantada [Lln]. Deverbal de <i class="della">tamborilar</i>(TEST)
  1. tamborilada
  2. Guantada
    • Lln
  3. Deverbal de <i class="della">tamborilar</i
(cfr.), con emplegu figuráu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), con emplegu figuráu.
tamborilar
📖: tamborilar
🏗️: NO
✍️: NO
<tamburilar [Md].>(TEST)
  1. tamborilar
  2. tamburilar
    • Md
Tocar faciendo sonar el tamboril [Md].
  1. 1. Tocar faciendo sonar el tamboril [Md].
2. Mover les casta- ñes dientro del magostón [Cl (i)]. 3. Amagostar castañes en tambor [Lln]. Cfr. tambor.
tamborilazu, el
📖: tamborilazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">tamborilazu,</b>(TEST)
  1. tamborilazu
    • Lln
  2. b class="della">tamborilazu,</b
el Guantada [Lln].
  1. 1. <b class="della">el </b>Guantada [Lln].
Cfr. tambor.
tamborileru, a, o
📖: tamborileru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tamborileiru [Tb. PSil. n. Cd. Tox]. tamburileiru [Md. Pzu. Vd]. +tamboriliru [Ay]. //tamborileiro [/Eo/].>(TEST)
  1. tamborileru
    • Pa
    • An
  2. tamborileiru
    • Tb
    • PSil
    • n
    • Cd
    • Tox
  3. tamburileiru
    • Md
    • Pzu
    • Vd
  4. tamboriliru metafonía
    • Ay
  5. tamborileiro eonaviego
    • /Eo/
Que toca’l tamboril [Pa. Ay. Tb. Md. Pzu. PSil. An. Cd. Vd. Tox. /Eo/ R]. 2. (Persona) de poca entidá y pesu [Tb]. 3. Alle- gre, xuguetón [Md]. Cfr. tambor.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que toca’l tamboril [Pa. Ay. Tb. Md. Pzu. PSil. An. Cd. Vd. Tox. /Eo/ R].
  3. 2. (Persona) de poca entidá y pesu [Tb].
  4. 3. Alle- gre, xuguetón [Md]. Cfr. <i class="della">tambor</i>.
tamborín, el
📖: tamborín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tamboril</i>(TEST)
  1. tamborín
  2. Cast
  3. <i class="della">tamboril</i
[Mar. JH]. Cfr. tambor.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Mar. JH]. Cfr. <i class="della">tambor</i>.
tamboriqueru, a, o
📖: tamboriqueru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tamboriqueiru/era [PSil].>(TEST)
  1. tamboriqueru
  2. tamboriqueiru/era
    • PSil
Tamborileru [PSil].
  1. 1. Tamborileru [PSil].
Cfr. tambor.
tamboriteru, a, o
📖: tamboriteru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tambureteiru [Tb]. +tamboritiru [Ay]. +tamburitiru/tambori- tera [Ri]. tamboretera [Mi].>(TEST)
  1. tamboriteru
    • Lln
    • Sb
  2. tambureteiru
    • Tb
  3. tamboritiru metafonía
    • Ay
  4. tamburitiru/tambori- tera metafonía
    • Ri
  5. tamboretera
    • Mi
Tamborileru [Lln. Ac. Sb. Ri. JH. Tor. Mar]. 2. De curtiu xui- ciu [Ay]. (Persona) de ruin pesu moral [Tb]. 3. De mala vida (una muyer) [Mi]. ///Después de vieyu tamboriteru dizse de quien fai les coses fuera tiempu [Lln]. Cfr. tambor.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Tamborileru [Lln. Ac. Sb. Ri. JH. Tor. Mar].
  3. 2. De curtiu xui- ciu [Ay]. (Persona) de ruin pesu moral [Tb].
  4. 3. De mala vida (una muyer) [Mi]. ///<i class="della">Después de vieyu tamboriteru </i>dizse de quien fai les coses fuera tiempu [Lln]. Cfr. <i class="della">tambor</i>.
tamboríu, ida, ío*
📖: tamboríu
🔤: , ida, ío*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<tamborida [R].>(TEST)
  1. tamboríu
  2. tamborida
    • R
Cola barriga hinchada (la vaca) [R].
  1. 1. Cola barriga hinchada (la vaca) [R].
Cfr. tambor.
tamboyu, el*
📖: tamboyu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tambochu [Vg].>(TEST)
  1. tamboyu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tambochu
    • Vg
Animal o rapaz pequeñu y de muncha barriga [Vg]. Cfr. tambu.
  1. Animal o rapaz pequeñu y de muncha barriga [Vg]. Cfr. tambu.
  2. Vg
tambu, el
📖: tambu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Tapa llateral del bocói o barrica [Cn (V)]. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes l’ast. <i class="della">tambu </i>sía una creación analóxica masculina del ast. <i class="della">tamba</i>(TEST)
  1. tambu
    • c
  2. ident class="della" level="1"></ident>Tapa llateral del bocói o barrica
    • Cn (V)
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes l’ast
  4. <i class="della">tambu </i>sía una creación analóxica masculina del ast
  5. <i class="della">tamba</i
‘tapa de la masera’. Ésta, etimolóxicamente, podría tener l’aniciu nun xermanismu *tappa ‘tapón’ idea de la que Corominas-Pascual participen con otros autores (dcech s.v. tapa) anque non con García de Diego y otros que prefie- ren partir d’una onomatopeya *tap (deeh). La propuesta xer- mánica sedría defendible (ta 149) darréu que ye posible, nun intentu de caltener la xeminada, nasalizar el primer elementu como en trampa con rellación a trapa, etc. (ghla §4.1.1.1), asina como, dacuando, la sonorización tres de nasal. Del ast. tambu, tamba féxose’l verbu tambar (cfr.) y posiblemente atambar ‘ponese nun sotambiu’, ‘abellugase nun sotambiu’ (cfr.) y *estambar conocíu gracies al vieyu participiu nomi- nalizáu estambada (cfr.); tamién el diminutivu en -ŭlus (llaa 103: 12) con siguidores támbaru (cfr.) [→ támbanu (cfr.)] con un aumentativu tambarón (cfr.); de támbanu pudo llogra- se entambanar (cfr.), estambanar (cfr.) y estambanicar (cfr.) anque ye verdá que quiciabes sía meyor ver una rellación con entamanar (cfr.). Ye posible tamién un dim. en -ŭculus responsable del ast. tamboyu (cfr.) pero non el perdiscutible tambuchu (cfr.) pues el so suf. ha tener otru aniciu quiciabes d’influxu sureñu peninsular. Ye acoyible almitir que tambu, tamba tean na base del verbu atambar (cfr.) qu’apaez como nome d’un bustu en 863 [bustum quod dicunt Attambo (DCO 38, c. del s. xiii)], asina como aniciu de los posibles derivaos tambasca (→ tambascada), tambascal (cfr.), ax. tambascu, a, o (cfr.) → tambascón, ona (cfr.), tambascazu (cfr.). Semánti- camente de la idea de ‘tapa’ pudo llegase a ‘lo que se tapa’, ‘lo tapao’ → ‘dalgún tipu de construcción o cañizu’, ‘cabaña’ → ‘ganáu que cabe na cabaña’, etc. Lo mesmo tamién s’aplicó a lo que ye abombao o cueye formes corvaes o mal iguaes, malafechoriaes.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘tapa de la masera’. Ésta, etimolóxicamente, podría tener l’aniciu nun xermanismu *tappa ‘tapón’ idea de la que Corominas-Pascual participen con otros autores (dcech s.v. tapa) anque non con García de Diego y otros que prefie- ren partir d’una onomatopeya *tap (deeh). La propuesta xer- mánica sedría defendible (ta 149) darréu que ye posible, nun intentu de caltener la xeminada, nasalizar el primer elementu como en <i class="della">trampa</i> con rellación a <i class="della">trapa</i>, etc. (ghla §
  3. 2. 1), asina como, dacuando, la sonorización tres de nasal. Del ast. <i class="della">tambu,</i> <i class="della">tamba</i> féxose’l verbu <i class="della">tambar</i> (cfr.) y posiblemente <i class="della">atambar </i>‘ponese nun sotambiu’, ‘abellugase nun sotambiu’ (cfr.) y *<i class="della">estambar </i>conocíu gracies al vieyu participiu nomi- nalizáu <i class="della">estambada</i> (cfr.); tamién el diminutivu en -ŭlus (llaa 103: 12) con siguidores <i class="della">támbaru</i> (cfr.) [→ <i class="della">támbanu</i> (cfr.)] con un aumentativu <i class="della">tambarón</i> (cfr.); de <i class="della">támbanu</i> pudo llogra- se <i class="della">entambanar</i> (cfr.), <i class="della">estambanar</i> (cfr.) y <i class="della">estambanicar</i> (cfr.) anque ye verdá que quiciabes sía meyor ver una rellación con <i class="della">entamanar</i> (cfr.). Ye posible tamién un dim. en -ŭculus responsable del ast. <i class="della">tamboyu </i>(cfr.) pero non el perdiscutible <i class="della">tambuchu </i>(cfr.) pues el so suf. ha tener otru aniciu quiciabes d’influxu sureñu peninsular. Ye acoyible almitir que <i class="della">tambu, tamba </i>tean na base del verbu <i class="della">atambar </i>(cfr.) qu’apaez como nome d’un bustu en 863 [<i class="della">bustum</i> <i class="della">quod</i> <i class="della">dicunt</i> <i class="della">Attambo</i> (DCO 38, c. del s. xiii)], asina como aniciu de los posibles derivaos <i class="della">tambasca</i> (→ <i class="della">tambascada</i>), <i class="della">tambascal</i> (cfr.), ax. <i class="della">tambascu,</i> <i class="della">a, o</i> (cfr.) → <i class="della">tambascón,</i> <i class="della">ona</i> (cfr.), <i class="della">tambascazu</i> (cfr.). Semánti- camente de la idea de ‘tapa’ pudo llegase a ‘lo que se tapa’, ‘lo tapao’ → ‘dalgún tipu de construcción o cañizu’, ‘cabaña’ → ‘ganáu que cabe na cabaña’, etc. Lo mesmo tamién s’aplicó a lo que ye abombao o cueye formes corvaes o mal iguaes, malafechoriaes.
Ye posible que dende’l citáu támbanu (cfr.) se fexere’l tér- minu prefixáu col continuador de sub > so-, l’ast. sotámbanu ‘refuxu’ (cfr.) averáu al ast. *sotambu sotambiar (cfr.), tér- minos que, semánticamente, paecen referise a daqué que tapa o protexe y baxo lo qu’ún s’abelluga. Cosa más alloñada paez ast. suétanu (cfr.).
  1. Ye posible que dende’l citáu támbanu (cfr.) se fexere’l tér- minu prefixáu col continuador de sub > so-, l’ast. sotámbanu ‘refuxu’ (cfr.) averáu al ast. *sotambu sotambiar (cfr.), tér- minos que, semánticamente, paecen referise a daqué que tapa o protexe y baxo lo qu’ún s’abelluga. Cosa más alloñada paez ast. suétanu (cfr.).
tambuchu, el
📖: tambuchu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Entrada al ranchu d’una lancha [Lln]. <ident class="della" level="1"></ident>De nun se tratar d’un deriváu del ast. <i class="della">tambu</i>(TEST)
  1. tambuchu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Entrada al ranchu d’una lancha
    • Lln
  3. <ident class="della" level="1"></ident>De nun se tratar d’un deriváu del ast
  4. <i class="della">tambu</i
(cfr.) podría tratase d’una adautación del indixenismu quechua támpu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) podría tratase d’una adautación del indixenismu quechua támpu
que paez tar na base del cast. tambo (dcech s.v. tambo). A él amiéstase un suf. diminutivu.
tamburriar
📖: tamburriar
🏗️: NO
✍️: NO
<tramburriar [Mi].>(TEST)
  1. tamburriar
  2. tramburriar
    • Mi
Empuxar [Sr, Ar (= emburriar). Mi]. Emburriar, tarambicar [Alb].
  1. 1. Empuxar [Sr, Ar (= emburriar). Mi]. Emburriar, tarambicar [Alb].
D’un encruz del ast. tarambicar (cfr.) y emburriar (cfr.). Nel mesmu sen entiéndese’l deverbal y aum. ast. tamburrión (cfr.). Posible encruz de tambu y emburriar (cfr.). Nel mesmu sen entiéndese entamburriar cola anteposición de en-.
tamburrión, el
📖: tamburrión
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<temburión [y Ay]. /////tramburrión [Mi].>(TEST)
  1. tamburrión
    • Sr
    • Sb
    • Ay
  2. temburión
    • y Ay
  3. tramburrión dudoso (certainty = baxa)
    • Mi
Golpazu, empuxón [Sr (= emburrión). Sb. Ay. Ar (= embu- rrión). Mi].
  1. 1. Golpazu, empuxón [Sr (= emburrión). Sb. Ay. Ar (= embu- rrión). Mi].
Posible encruz de tambu y emburrión (cfr.).
tambute, el
📖: tambute
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Empuxón [Ca]. D’una amestadura de <i class="della">tambu</i>(TEST)
  1. tambute
  2. Empuxón
    • Ca
  3. D’una amestadura de <i class="della">tambu</i
(cfr.) y embutir (cfr.) o embutar
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) y <i class="della">embutir</i> (cfr.) o <i class="della">embutar</i>
(cfr.), d’u sigue’l deverbal del infinitivu tambute (cfr.).
tamién
📖: tamién
🏗️: NO
✍️: NO
<tamén [y Sb. As. Tox. /Eo/].>(TEST)
  1. tamién
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Cp
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Pr
    • Sl
    • Cv
    • Oc
  2. tamén
    • y Sb
    • As
    • Tox
    • /Eo/
Cast. también [Lln. Cl. Pa. Cg. Cp. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. An. Gr. Pr. Sl. Cv. Tox. PVeiga. Oc. /Eo/. Vg. Tor. Mar. JH. DA R]. ///La casada casa quier y la parida tamién [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">también</i> [Lln. Cl. Pa. Cg. Cp. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. An. Gr. Pr. Sl. Cv. Tox. PVeiga. Oc. /Eo/. Vg. Tor. Mar. JH. DA R]. ///<i class="della">La</i> <i class="della">casada</i> <i class="della">casa</i> <i class="della">quier</i> <i class="della">y</i> <i class="della">la</i> <i class="della">parida </i><i class="della">tamién</i> [LC].
Que tamien ye d’importancia [HyL 22] les mexilles tamién sin abenencia [HyL (F-O/158] Tu, Llocía, tamién estáme atenta,/vosotros dexá yá el xugar de manos,/cada cual ponga a un llado so mesoria/y oí, que vo cuntavos una hestoria [BAúxa, Sueños (Poesíes 45-48)] Tamién, también” [GP] los llenzos (...) se texsín (...)/y que sabín estampallos/ta- mién alguno chinescu/con figures de color [Campumanes 1781/461] Si te doy tamién el llosu [El Camberu 1] Y tamien catorce le’xeneraciones [San Mateo 3]
  1. Que tamien ye d’importancia
  2. HyL 22
  3. les mexilles tamién sin abenencia
  4. HyL (F-O/158
  5. Tu, Llocía, tamién estáme atenta,/vosotros dexá yá el xugar de manos,/cada cual ponga a un llado so mesoria/y oí, que vo cuntavos una hestoria
  6. BAúxa, Sueños (Poesíes 45-48)
  7. Tamién, también”
  8. GP
  9. los llenzos (...) se texsín (...)/y que sabín estampallos/ta- mién alguno chinescu/con figures de color
  10. Campumanes 1781/461
  11. Si te doy tamién el llosu
  12. El Camberu 1
  13. Y tamien catorce le’xeneraciones
  14. San Mateo 3
Del llat. tam bene pero con reducción a tamién por cuenta la ra- pidez elocutiva anque n’ast., como se persabe, caltiénse’l grupu -mb- davezu. La reducción pervése tamién en fasteres portu- gueses tamén, en gall. tamén (gvgh), nel cast. popular tamién frente a también, nel cat. tamé, tamén (deeh s.v. tam bĕne).
tamizu, el
📖: tamizu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Ronzal [Tb]. 2. Peñera [Md]. Del llat. tamisium ‘peñera’, pallabra de posible aniciu galu (tlg; rgc 238) con continuadores románicos (rew) anque lo mesmo García de Diego (deeh) que Corominas-Pascual (dcech s.v. tamiz) almitan un aniciu nel fr. tamis, idea que tamién acueye Machado pal port. <i class="della">tamis</i>(TEST)
  1. tamizu
  2. Ronzal
    • Tb
  3. 2
  4. Peñera
    • Md
  5. Del llat
  6. tamisium ‘peñera’, pallabra de posible aniciu galu (tlg; rgc 238) con continuadores románicos (rew) anque lo mesmo García de Diego (deeh) que Corominas-Pascual (dcech s.v
  7. tamiz) almitan un aniciu nel fr
  8. tamis, idea que tamién acueye Machado pal port
  9. <i class="della">tamis</i
(delp) y Corominas pal cat. tamis (declc). La
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (delp) y Corominas pal cat. <i class="della">tamis</i> (declc). La
etimoloxía propuesta, tamisium, ye aceutable pal ast. tanto no que cinca al vocalismu como al consonantismu (ghla 61). Semánticamente l’aceición de ‘ronzal’ ha debese al tipu de cuerdes del ronzal por compa- ranza arcaica coles que s’emplegaron na igua de les peñeres.
tamón, ona, el/la
📖: tamón
🔤: , ona, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona,
//<i class="della">Como</i>(TEST)
  1. tamón
    • Llu
  2. <i class="della">Como</i eonaviego
un tamón ‘sordu’ [Llu (= como una tamona)].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">tamón</i> ‘sordu’ [Llu (= como una tamona)].
Cfr. tamoniegu, a, o.
tamoniegu, a, o
📖: tamoniegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
De Tamón [JH]. Detoponímicu fechu dende tamón, pueblu del conceyu de Carreño, quiciabes d’orixe antroponímicu (ta 509). Nun se- dría imposible que l’emplegu de la espresión <i class="della">como</i>(TEST)
  1. tamoniegu
  2. De Tamón
    • JH
  3. Detoponímicu fechu dende tamón, pueblu del conceyu de Carreño, quiciabes d’orixe antroponímicu (ta 509)
  4. Nun se- dría imposible que l’emplegu de la espresión <i class="della">como</i
un tamón (cfr.) tenga un enfotu peyorativu al aplicar en Lluanco esa referencia a los naturales del vecín pueblu de Carreño.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">tamón </i>(cfr.) tenga un enfotu peyorativu al aplicar en Lluanco esa referencia a los naturales del vecín pueblu de Carreño.
tampanu, el 1
📖: tampanu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<témpanu [Tb].>(TEST)
  1. tampanu
    • An
    • Oc
  2. témpanu
    • Tb
Gran cuetu [Tb]. 2. Derribadoriu [An] de cuetos, desbentíu [Oc]: Caéu nel tampanu ya rumpéu una pata [An].
  1. 1. Gran cuetu [Tb].
  2. 2. Derribadoriu [An] de cuetos, desbentíu [Oc]: <i class="della">Caéu</i> <i class="della">nel</i> <i class="della">tampanu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">rumpéu</i> <i class="della">una</i> <i class="della">pata</i> [An].
desende a val de Miguel et desende a val de los tempanos [s. f.] [SPM/550] el val de los tempanos una tierra [s. f.] [SPM/564] ¿D’una variante de tambu (
  1. desende a val de Miguel et desende a val de los tempanos [s. f.]
  2. SPM/550
  3. el val de los tempanos una tierra [s. f.]
  4. SPM/564
  5. ¿D’una variante de tambu (
cfr.) → támbanu (cfr.) en que se caltién la sorda? ¿O quiciabes sía un términu que fai falta re- llacionar etimolóxicamente coles voces teníes por prerroma- nes *tempa o *timpa [ast. timpa ‘cuesta’; timbáu ‘desbentíu’ (rew; deeh)] con parientes en Rumanía, sur d’Italia, Gascuña, Cataluña (dcech s.v. atempa)? Llama l’atención el camuda- mientu d’acentu qu’alvertimos ente tampanu y témpanu que vuelve a apaecer s.v. tampanu 2.
tampanu, el 2
📖: tampanu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<témpanu 2 [Mar].>(TEST)
  1. tampanu
    • Cn
    • An
  2. témpanu 2
    • Mar
Tímpanu [Mar]. 2. Especie de fondu de la tinaxa suspendíu pelos bordes y con furacu central pa que’l vinu caiga na tinaxa [Cn (Eo)]. //Tar cumu un tampanu ‘tar atontáu’ [An].
  1. 1. Tímpanu [Mar].
  2. 2. Especie de fondu de la tinaxa suspendíu pelos bordes y con furacu central pa que’l vinu caiga na tinaxa [Cn (Eo)]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">cumu</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tampanu</i> ‘tar atontáu’ [An].
alium fatel de unna et duos tempanos de almuzalla 1143(or.) [ACL/212] unum tempanum de almuzalla et unas fazalellas letradas 1143(or.) [ACL/213] al lagarero XII soldos hen tempanos para las cubas s. xiii(or.) [MCar-II/279]
  1. alium fatel de unna et duos tempanos de almuzalla
  2. 1143(or.) ACL/212
  3. unum tempanum de almuzalla et unas fazalellas letradas
  4. 1143(or.) ACL/213
  5. al lagarero XII soldos hen tempanos para las cubas s. xiii(or.)
  6. MCar-II/279
Podría ser términu en rellación cola familia del xermanismu *tappa ‘tapón’ → ast. tambu (cfr.) a nun ser que sía una adau- tación del grecismu en llat. tympanum ‘panderu, tambor’ (old) → ‘cosa de gran dureza (por tar el panderu fechu de cueru duro)’ (ta 150), con continuadores románicos (rew) ya hispá- nicos (deeh; dcech s.v. témpano), per vía semiculta (tampanu) y con una acentuación popular destremada de la de témpanu frutu de la entrada nel idioma nuna dómina dixebrada y qu’ello influyere nuna destremación en tampanu 1 y témpanu 1.
tampoco
📖: tampoco
🏗️: NO
✍️: NO
<tampoucu [Tb. Sm. Pzu. PSil. As. An. Cd. y Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Tor]. +tampucu [Sb].>(TEST)
  1. tampoco
    • Lln
    • Rs
    • Pr
    • Sr
  2. tampoucu
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • PSil
    • As
    • An
    • Cd
    • y Pr
    • Sl
    • Cv
    • Vd
    • Tox
    • Oc
    • /Eo
    • Mánt/
    • Tor
  3. tampucu metafonía
    • Sb
Cast. tampoco [Lln. Rs. Cl. Sb. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. An. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Tor]: Tampoucu nun lo quixo [Tb]: Tampoco vien en tul día [Sr]. Ñon tardó en efeutuase el mandamiento,/mas tampoco dor- migo lla malicia,/un fato de caldeos malcontento/al rei en pico ponxo lla noticia [BAúxa, Sueños (Poesíes 161-164)] ñin el mar xunta Marruecos,/tampocu’l de Portugal,/ñin tampocu ye el Mar Ñegru,/siñon ún que vien a estar/entre Ñoruega y Moscovia [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 167-171)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tampoco</i> [Lln. Rs. Cl. Sb. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. An. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Tor]: <i class="della">Tampoucu</i> <i class="della">nun </i><i class="della">lo</i> <i class="della">quixo</i> [Tb]: <i class="della">Tampoco</i> <i class="della">vien</i> <i class="della">en</i> <i class="della">tul</i> <i class="della">día</i> [Sr]. <i class="della">Ñon</i> <i class="della">tardó</i> <i class="della">en</i> <i class="della">efeutuase</i> <i class="della">el</i> <i class="della">mandamiento,</i>/<i class="della">mas</i> <i class="della">tampoco</i> <i class="della">dor-</i> <i class="della">migo lla malicia,</i>/<i class="della">un fato de caldeos malcontento</i>/<i class="della">al rei en</i> <i class="della">pico</i> <i class="della">ponxo</i> <i class="della">lla</i> <i class="della">noticia</i> [BAúxa, <i class="della">Sueños</i> (Poesíes 161-164)] <i class="della">ñin</i> <i class="della">el</i> <i class="della">mar</i> <i class="della">xunta</i> <i class="della">Marruecos,</i>/<i class="della">tampocu</i><i class="della">’l</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Portugal,</i>/<i class="della">ñin</i> <i class="della">tampocu</i><i class="della"> ye el Mar Ñegru,</i>/<i class="della">siñon ún que vien a estar</i>/<i class="della">entre</i> <i class="della">Ñoruega y Moscovia </i>[ABalvidares, <i class="della">Dos casinos </i>(Poesíes 167-171)]
É verdá qu’ellí tampocu [El Camberu 6]
  1. É verdá qu’ellí tampocu
  2. El Camberu 6
Del llat. tam paucum, construcción paralela a tam magnum (cfr. tamañu) y a tam bene (cfr. tamién).
tampón, el
📖: tampón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Máquina que fai la pestaña de les lates (de conserva) [Llu]. Posible términu orixináu nel fr. tampon ‘tapón’, ‘tacu pa tapar un furacu’ qu’acabó dando nome a la máquina que facía tam- pones. Sobro <i class="della">tampón</i>(TEST)
  1. tampón
  2. Máquina que fai la pestaña de les lates (de conserva)
    • Llu
  3. Posible términu orixináu nel fr
  4. tampon ‘tapón’, ‘tacu pa tapar un furacu’ qu’acabó dando nome a la máquina que facía tam- pones
  5. Sobro <i class="della">tampón</i
féxose’l verbu tamponar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. féxose’l verbu <i class="della">tamponar</i> (cfr.).
tamponar
📖: tamponar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tamponar
    • Llu
Facer la pestaña a la lata (de conserva) [Llu].
  1. 1. Facer la pestaña a la lata (de conserva) [Llu].
Cfr. tampón.
tamungu, el
📖: tamungu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Papes de maíz entremecíes con potax [Vf (Cv)]. Quiciabes d’una amestanza de dos elementos, el primeru non identificáu; el segundu, a lo meyor, deverbal fuerte del verbu <i class="della">mongar</i>(TEST)
  1. tamungu
  2. Papes de maíz entremecíes con potax
    • Vf (Cv)
  3. Quiciabes d’una amestanza de dos elementos, el primeru non identificáu; el segundu, a lo meyor, deverbal fuerte del verbu <i class="della">mongar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
tan
📖: tan
🏗️: NO
✍️: NO
Partícula comparativa [Ac. Xral]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tam</i>(TEST)
  1. tan
  2. Partícula comparativa
    • Ac
    • Xral
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tam</i
In uillas quam etjam in b[u]sta 803(or.) [DCO/20]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">In</i> <i class="della">uillas</i> <i class="della">quam</i> <i class="della">etjam</i> <i class="della">in</i> <i class="della">b[u]sta</i> 803(or.) [DCO/20]
In monasterio abitatis tam uos quam eciam qui super uener[it] 803(or.) [DCO/20] Infra nostros eredes tam de auiis quam etjam et parentum nostrum 946(or.) [SV/47] omnia arbusta tam fructifera quam et Infructuosa 978(or.) [SV/80]
  1. In monasterio abitatis tam uos quam eciam qui super uener[it]
  2. 803(or.) DCO/20
  3. Infra nostros eredes tam de auiis quam etjam et parentum nostrum
  4. 946(or.) SV/47
  5. omnia arbusta tam fructifera quam et Infructuosa
  6. 978(or.) SV/80
Del llat. tam ‘tanto’ (em).
tana, la
📖: tana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">(Facer)</i>(TEST)
  1. tana
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">(Facer)</i eonaviego
la tana ‘causar molesties’ [Ac (VB). AGO]. Posible deverbal de *tanar variante de atanar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">tana</i> ‘causar molesties’ [Ac (VB). AGO]. Posible deverbal de *<i class="della">tanar </i>variante de <i class="della">atanar </i>(cfr.).
“tanamientre”
📖: “tanamientre”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos per una documentación del sur del Cordal: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">alcalles</i>(TEST)
  1. “tanamientre”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos per una documentación del sur del Cordal: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">alcalles</i
tanamientre (‘mientres’) en portiello [FA (FFLL)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tanamientre</i> (‘mientres’) <i class="della">en</i> <i class="della">portiello</i> [FA (FFLL)]
Quiciabes d’una amestanza de tan mientres.
  1. Quiciabes d’una amestanza de tan mientres.
tanca, la
📖: tanca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>“Latuela de hojalata” [Ay]. <ident class="della" level="1"></ident>Posible femenín analóxicu de <i class="della">tanque</i>(TEST)
  1. tanca
  2. ident class="della" level="1"></ident>“Latuela de hojalata”
    • Ay
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Posible femenín analóxicu de <i class="della">tanque</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
tancada, la
📖: tancada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tancaa [JH].>(TEST)
  1. tancada
  2. ident class="della" level="1"></ident><tancaa
    • JH
Lo que cabe d’una vez nun tanque [Tb. JH]. Cfr. tanque.
  1. Lo que cabe d’una vez nun tanque [Tb. JH]. Cfr. tanque.
  2. Tb. JH
tancáu, el
📖: tancáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+tancóu [y Sb]. +tanquéu [Ay]. //tancado [Eo].>(TEST)
  1. tancáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+tancóu
    • y Sb
  3. tanquéu metafonía
    • Ay
  4. tancado eonaviego
    • Eo
Lo que cabe nun tanque [Pa. Sb. Tb. PSil. Cd. Pr. Tox. /Eo/]. Tanque llenu [Ay. Tb. PSil. Tox]: Echaba tancaos de vinu [Tb]. Cfr. tanque.
  1. Lo que cabe nun tanque [Pa. Sb. Tb. PSil. Cd. Pr. Tox. /Eo/]. Tanque llenu [Ay. Tb. PSil. Tox]: Echaba tancaos de vinu [Tb].
  2. Tb
  3. Cfr. tanque.
tanchu, a, o
📖: tanchu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. tanchu
Cfr. tañer.
  1. Cfr. tañer.
tanciu, {el}
📖: tanciu
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
(TEST)
  1. tanciu
Respiración anormal del ganáu malo [Sb]. **
  1. Respiración anormal del ganáu malo [Sb].
  2. Sb
  3. **
tanda, la
📖: tanda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tanda </i>[Pa]: <i class="della">Menuda tanda de pochicones que-y dieren </i>[Pa]. Cantidá grande de dalguna cosa [Pa], persones o anima- les que van xuntos [Ri]: <i class="della">Hubo una tanda l.lobos </i>[Ri]. Núm- beru indetermináu de nases en fila, axuntaes per una cuerda y con dos boyes nos cabeceros [Xx]. Conxuntu [Sr]: <i class="della">Diéron-y una</i>(TEST)
  1. tanda
    • Sr
  2. Cast
  3. <i class="della">tanda </i>
    • Menuda tanda de pochicones que-y dieren [Pa.">Pa]: <i class="della">Menuda tanda de pochicones que-y dieren </i>[Pa
  4. Cantidá grande de dalguna cosa
    • Hubo una tanda l.">Pa], persones o anima- les que van xuntos [Ri]: <i class="della">Hubo una tanda l
    • lobos </i>[Ri
  5. Núm- beru indetermináu de nases en fila, axuntaes per una cuerda y con dos boyes nos cabeceros
    • Xx
  6. Conxuntu [Sr]: <i class="della">Diéron-y una</i
tanda hosties [Sr]. 2. Distancia ente dos pozos tomada na sobreguía [Min].
  1. 1. <i class="della">tanda</i> <i class="della">hosties</i> [Sr].
  2. 2. Distancia ente dos pozos tomada na sobreguía [Min].
Voz común al gall., cast., arag., y cat. que, n’opinión de Co- rriente (da s.v. tanda) contraria a la suxerencia árabe de Co- rominas-Pascual (dcech s.v. tanda), ye un posible continuador
  1. Voz común al gall., cast., arag., y cat. que, n’opinión de Co- rriente (da s.v. tanda) contraria a la suxerencia árabe de Co- rominas-Pascual (dcech s.v. tanda), ye un posible continuador
del ár. damdah ‘aición de vendar o golpear la cabeza una vez’ (adla 218).
tandarines
📖: tandarines
🏗️: NO
✍️: NO
Cfr. <i class="della">tarandines.</i>(TEST)
  1. tandarines
  2. Cfr
  3. <i class="della">tarandines.</i
tande el
📖: tande el
🏗️: NO
✍️: NO
<tandi [y Cl].>(TEST)
  1. tande el
  2. tandi
    • y Cl
Aplagoriu, baturiciu [Cl]: Ñu armin tandi [Cl].
  1. 1. Aplagoriu, baturiciu [Cl]: <i class="della">Ñu</i> <i class="della">armin</i> <i class="della">tandi</i> [Cl].
Posible adautación del llatinismu tándem un alverbiu que güei suel usase nominalizáu. El llatinismu caltiénlu güei el castellán (drae 21ª s.v. tándem) y ye voz de la terminoloxía actual del deporte.
tandoria, la
📖: tandoria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tanzoria [Ay. Oc].>(TEST)
  1. tandoria
    • Ri
    • Qu
    • Ll
  2. tanzoria
    • Ay
    • Oc
Talandoria [Ri. Qu]. Pieza del molín [Ll]. Palu delgáu encon- táu sobro la piedra voladora que, al andar el molín, mueve la canalexa y fai que caiga’l granu [Ay]. Palu claváu a la cana- leta que toca a la muela voladora col estremu inferior, pa que col movimientu d’ésta faiga cayer el granu pasu ente pasu [Oc]. //Dar la tandoria ‘falar muncho y de caxigalines’ [Ri]. Cfr. talandoria.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Talandoria [Ri. Qu]. Pieza del molín [Ll]. Palu delgáu encon- táu sobro la piedra voladora que, al andar el molín, mueve la canalexa y fai que caiga’l granu [Ay]. Palu claváu a la cana- leta que toca a la muela voladora col estremu inferior, pa que col movimientu d’ésta faiga cayer el granu pasu ente pasu [Oc]. //<i class="della">Dar la tandoria </i>‘falar muncho y de caxigalines’ [Ri]. Cfr. <i class="della">talandoria</i>.
tandorión, ona
📖: tandorión
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Charrán, falador [Sb]. Ax. aum. de *<i class="della">tandoriu</i>, creación analóxica masc. de <i class="della">tandoria</i>(TEST)
  1. tandorión
  2. Charrán, falador
    • Sb
  3. Ax
  4. aum
  5. de *<i class="della">tandoriu</i>, creación analóxica masc
  6. de <i class="della">tandoria</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
tandoscu, a, o
📖: tandoscu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. tandoscu
    • Tb
Tolondru, poco ardizosu [Tb (= pandoscu)].
  1. 1. Tolondru, poco ardizosu [Tb (= pandoscu)].
Cfr. andoscu.
taneru, el*
📖: taneru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Garci</i>(TEST)
  1. taneru
  2. Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Garci</i
tanero de Cea 1253 [Staaff 57]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tanero</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Cea</i> 1253 [Staaff 57]
¿Guardará rellación col ast. taneru? (cfr. tenería)?
tanfainu, {el}
📖: tanfainu
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
(TEST)
  1. tanfainu
    • Oc
Persona poco desarrollada y enteca, de mal aspeutu (dizse so- bre too del neñu) [Oc].
  1. 1. Persona poco desarrollada y enteca, de mal aspeutu (dizse so- bre too del neñu) [Oc].
Cfr. zanfoina.
tanfonía, la
📖: tanfonía
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tanfonía
Cfr. zanfonía.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">zanfonía</i>.
tanfonieru, a {el/la}
📖: tanfonieru
🔤: , a {el/la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a, {el/la}
Persona que toca por oficiu la <i class="della">tanfonía</i>(TEST)
  1. tanfonieru
  2. Persona que toca por oficiu la <i class="della">tanfonía</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. zanfoina.
tanga, la
📖: tanga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Tángana 1 [Cb]. Posible deverbal del participiu fuerte del verbu <i class="della">tanguir</i>(TEST)
  1. tanga
  2. Tángana 1
    • Cb
  3. Posible deverbal del participiu fuerte del verbu <i class="della">tanguir</i
(cfr.), lo mesmo que’l correspondiente masc. tangu (cfr.). Un dim. de tangu, tanga, cola amestadura del continuador
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), lo mesmo que’l correspondiente masc. <i class="della">tangu </i>(cfr.). Un dim. de <i class="della">tangu,</i> <i class="della">tanga,</i> cola amestadura del continuador
del llat. -ŭlus, -ŭla (llaa 103), ye ast. tánganu (cfr.), tángana 1 (cfr.). Sobro tangu tenemos tangueru (cfr.); tamién tanguillu (cfr.) anque equí talmente paez que con castellanización del sufixu -iyu en boca de falantes yeístes. La cuestión pue ser destre- mada nes tierres del Sur. Semánticamente los términos d’esta familia paecen averase, real o figuradamente, a les aceiciones rellacionaes con ‘palu’, ‘maderu’, ‘cosa que cuelga’, ‘cosa allargada como un maderu o que se paez al maderu’. Ye cierto que non siempre resulta fácil dixebrar esta familia de la de tángana 2 (cfr.).
tángana, la 1
📖: tángana
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
(TEST)
  1. tángana
Morciella de tripu gordu que, en vez de doblase, dexen col- gando perpendicularmente [Cb (= tanga)].
  1. 1. Morciella de tripu gordu que, en vez de doblase, dexen col- gando perpendicularmente [Cb (= tanga)].
2. Pequeña cantidá de daqué [Qu]. 3. Cosa de ruin valir [Qu]. Cfr. tanga.
tángana, la 2
📖: tángana
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<tángala [Cg]. tángara [Pa].>(TEST)
  1. tángana
    • Ll
    • Ay
    • Pb
  2. tángala
    • Cg
  3. tángara
    • Pa
Piedra achaplada y pequeña [Ll]. Piedrines apropiaes con que se tira nel xuegu llamáu de la petisa o pite (en cast. chito) [Ay]. Piedra del xuegu de la petisa o pite [Pb]. Teyu usáu polos rapazos pa xugar [Cg].
  1. 1. Piedra achaplada y pequeña [Ll]. Piedrines apropiaes con que se tira nel xuegu llamáu de la <i class="della">petisa</i> o <i class="della">pite</i> (en cast. <i class="della">chito</i>) [Ay]. Piedra del xuegu de la <i class="della">petisa</i> o <i class="della">pite</i> [Pb]. Teyu usáu polos rapazos pa xugar [Cg].
2. Xuegu de neños que consis- te en saltar con una piedra sobro unos cuadros dibuxaos en suelu [Pb] ¿cascayu? 3. Xaréu, aplagoriu [Pa]. //Andar a la tángana ‘folgar’ [LC]. “sin facer llavor q’ preste, xugando y enredando” [R]. //Dar la tángana ‘charrar’ [Ay]. Formación fecha sobro tanque (cfr.) o tanca (cfr.) → ast. tan- ga (cfr.) onde s’alvierte una sonorización de la velar -nc- -ng- que dacuando vemos n’asturianu (ghla §4.5.4.2). Así llogróse una formación derivada en -anu, ast. tánganu (cfr.); tamién foi posible otra en -añu, ast. tangañu (cfr.). Una incre- mentación col suf. dim. continuador del llat. -ŭla ye respon- sable del ast. tángala tángara tángana con una evo- lución conocida (llaa 103). Cuando’l falante dexa d’asociar tángana con tanque acaba garrando un puxu xeneralizador la idea de ‘cualquier cosa pequeña’, ‘de ruin valir’, ‘cola que se xuega’, etc. Dende equí féxose’l verbu *tanganar y atan- ganar (cfr.), ésti con un deverbal tanganada (cfr.). Una posi- ble variante de tanganada pue ser l’ast. tangarada (cfr.) con tracamundiu de sonores y referencia semántica consecutiva a l’aición de beber muncho. Interpreta Obaya (2017: 73) tán- gana dende l’astúricu *tangua ‘llingua’, pallabra de raigañu indoeuropéu. Lo cierto, de toes maneres, ye qu’ast. tángana (dar la tángana) pue ufrir un usu metafóricu ‘llingua’ frutu d’una comparanza de ‘llingua’ y ‘piedra achaplada’.
tanganada, la
📖: tanganada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tanganá [Cp. Sr. Ay. Ri]. tanganaa [JH].>(TEST)
  1. tanganada
  2. tanganá
    • Cp
    • Sr
    • Ay
    • Ri
  3. tanganaa
    • JH
Tanque grande llenu [Ay]. Capacidá d’un cacíu grande [Ac].
  1. 1. Tanque grande llenu [Ay]. Capacidá d’un cacíu grande [Ac].
2. Conteníu grande d’un tanque [Cñ]. Cantidá que fai una ca- cíu grande [Ri]. Lo que tien dientro un tanque [Cp]: Tanganá llechi [Cp]. Gran cantidá [Cp] d’un líquidu [Ri] pa beber [Sr]: Metió una tanganá de mieu [Sr]: Toma unes tanganaes…[Sr]. 3. Porción de comida que traga una persona d’una vez [JH]. Tarangañada {nun define pero paez facer referencia a taraga- ñu} [Tox]. 4. La persona que traga muncho de cada vez, ensin llevantase, d’una sentada [JH]. Cfr. tángana 2.
tánganu, el
📖: tánganu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cepu, raíz del berezu (ye perdura y arde faciendo munchu fumu) [Bard. Mar]. 2. Pieza sobro la que se pon el dineru nel xuegu de la <i class="della">patefa</i>(TEST)
  1. tánganu
  2. Cepu, raíz del berezu (ye perdura y arde faciendo munchu fumu)
    • Bard
    • Mar
  3. 2
  4. Pieza sobro la que se pon el dineru nel xuegu de la <i class="della">patefa</i
[/Eo/].
  1. 1. [/Eo/].
Cfr. tanga.
tanganu, el*
📖: tanganu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+tanguenu [Ay].>(TEST)
  1. tanganu
  2. tanguenu metafonía
    • Ay
Tanque grande [Ay].
  1. 1. Tanque grande [Ay].
Cfr. tángana 2.
tangañu, el
📖: tangañu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tangüeñu (<i class="della">sic</i>) [Saliencia (Cv). Sm. Bab. PSil].>(TEST)
  1. tangañu
    • Cn
    • Tb
  2. tangüeñu (<i class="della">sic</i>)
    • Saliencia (Cv)
    • Sm
    • Bab
    • PSil
Poca cosa, cantidá pequeña [Cn], cosa de ruin valor [Tb]: Ten- go namái un tangañu [Tb]: Nun dexas más que tangaños nel culu las potas [Cn].
  1. 1. Poca cosa, cantidá pequeña [Cn], cosa de ruin valor [Tb]: <i class="della">Ten-</i><i class="della"> go namái un tangañu </i>[Tb]: <i class="della">Nun dexas más que tangaños nel culu las potas </i>[Cn].
2. Pequeña cantidá de sal o yerba que se da a les vaques pa que baxen bien la lleche [Bab]. Comida escaso (especialmente pal ganáu) con un puñáu de sal [PSil]: vien La Mora al tangüeñu [PSil]. 3. Actu de salar al ganáu que ta avezao a ello [Saliencia (Cv). Sm]. Posible deriváu del ast. tanque (cfr.) como alvertimos más arriba (cfr. tángana 2). L’ast. tangañu podría ufrir previamen- te un suf. en -(u)añu con posible perda del [w] o alternancia del diptongu [wa] - [we]. Una variante de tangañu podría ser l’ast. tangayu ‘home altu, flacu, poco airosu’ (cfr.) con camun- damientu de palatales, anque tangayu podría entendese como deriváu de tangu (cfr. tanga). Al ast. tangañu ha averase’l mir. tagalho “porção; pequena quantidade (de ovelhas ou de ca- bras)” [Mirandés (Pires)]. A la so vera l’ast. tagayu ‘panoya pequeña y ruina’ (cfr.) y taguyu ‘id’ (cfr.) ufren la mesma raíz anque con suf. tamién diminutivu en -uculus y ensin nasal. Un equivalente a tangañu y taguyu hebo ser ast. *tanguñu sol que se fexo’l deriváu tanguñeru (cfr.) y tanguñera (cfr.).
tangarada, la
📖: tangarada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tangarada
Amarraza, engarradiella [Vv]. Cfr. tángana 2.
  1. Amarraza, engarradiella [Vv]. Cfr. tángana 2.
  2. Vv
tangartazu, el*
📖: tangartazu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tangartazo [Llu].>(TEST)
  1. tangartazu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tangartazo
    • Llu
Golpe de tangarte [Llu].
  1. 1. Golpe de <i class="della">tangarte</i> [Llu].
Cfr. tangarte.
tangarte, el
📖: tangarte
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tangarate [Cñ].>(TEST)
  1. tangarte
  2. ident class="della" level="1"></ident><tangarate
Balde de madera, llatón o d’otra materia, con una asa a un llau, usáu nes embarcaciones pa coyer l’agua o, ente los pes- cadores de la ribera, pa llevar la carnada o cebu, o los pintores la pintura [JH]. Pequeñu artefautu o vasía usada polos mari- neros p’achicar l’agua [Xx. Llu. Cñ. Vd. /PCastro/]. 2. Midida de líquidos, d’una capacidá de dos a dos llitros y mediu [Llu]. Cfr. gaxarte. Sobro tangarte féxose l’aumentativu tangar- tazu (cfr.).
  1. Balde de madera, llatón o d’otra materia, con una asa a un llau, usáu nes embarcaciones pa coyer l’agua o, ente los pes- cadores de la ribera, pa llevar la carnada o cebu, o los pintores la pintura [JH]. Pequeñu artefautu o vasía usada polos mari- neros p’achicar l’agua [Xx. Llu. Cñ. Vd. /PCastro/]. 2. Midida de líquidos, d’una capacidá de dos a dos llitros y mediu [Llu]. Cfr. gaxarte. Sobro tangarte féxose l’aumentativu tangar- tazu (cfr.).
  2. Llu
tangayu, el
📖: tangayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tangayu
Home (o muyer) altu, flacu y poco airosu [Lln (= tanlaro)]. Cfr. tangañu.
  1. Home (o muyer) altu, flacu y poco airosu [Lln (= tanlaro)].
  2. Lln (= tanlaro)
  3. Cfr. tangañu.
tángole-mángole
📖: tángole-mángole
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Rabu o daqué cosa que cuelga [Canellada (Cuentos)]. Términu espresivu llográu cola pernidia alliteración fecha con términos rellacionaos col verbu ast. <i class="della">tanguir</i>(TEST)
  1. tángole-mángole
  2. ident class="della" level="1"></ident>Rabu o daqué cosa que cuelga
    • Canellada (Cuentos)
  3. Términu espresivu llográu cola pernidia alliteración fecha con términos rellacionaos col verbu ast
  4. <i class="della">tanguir</i
y mangar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. y <i class="della">mangar</i>.
tangu, el
📖: tangu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Picadoriu, tueru de texu pa cortar lleña [Cl]. //-<i class="della">os</i>(TEST)
  1. tangu
    • Md
  2. ident class="della" level="1"></ident>Picadoriu, tueru de texu pa cortar lleña
    • Cl
  3. -<i class="della">os</i eonaviego
‘cuentos, hestories, enguedeyos’ [Md].
  1. 1. ‘cuentos, hestories, enguedeyos’ [Md].
Cfr. tanga.
  1. Cfr. tanga.
tangüeñu, el
📖: tangüeñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tangüeñu
Cfr. tangañu.
  1. Cfr. tangañu.
tangueru, el*
📖: tangueru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tangueiru [Pr (Cv)].>(TEST)
  1. tangueru
  2. ident class="della" level="1"></ident><tangueiru
    • Pr (Cv)
Res vieyu y flacu [Pr (Cv)]. Cfr. tanga.
  1. Res vieyu y flacu [Pr (Cv)].
  2. Pr (Cv)
  3. Cfr. tanga.
tanguillu, el
📖: tanguillu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><<i class="della">sic</i>>(TEST)
  1. tanguillu
  2. ident class="della" level="1"></ident><<i class="della">sic</i>
Trozu allargáu de madera qu’arrastra’l perru suxetu con una cadena al collar cuando hai veda [Ca (LBlanco)]. 2. Tánganu pequeñu [Mar]. 3. Trozu de madera sol que se pon dineru pa xugar [Mar]. 4. Xuegu que consiste en tirar el tanguillu llan- zando a cierta distancia con teyos [Mar]. Cfr. tanga.
  1. Trozu allargáu de madera qu’arrastra’l perru suxetu con una cadena al collar cuando hai veda [Ca (LBlanco)]. 2. Tánganu pequeñu [Mar]. 3. Trozu de madera sol que se pon dineru pa xugar [Mar]. 4. Xuegu que consiste en tirar el tanguillu llan- zando a cierta distancia con teyos [Mar].
  2. Mar
  3. Cfr. tanga.
tanguir
📖: tanguir
🏗️: NO
✍️: NO
Colgar, pingar [PVieya]: <i class="della">Tenes</i>(TEST)
  1. tanguir
    • PVieya
  2. Colgar, pingar [PVieya]: <i class="della">Tenes</i
el mandil tanguendo [PVieya].
  1. 1. <i class="della">el</i> <i class="della">mandil</i> <i class="della">tanguendo</i> [PVieya].
2. Tocar les campanes [/Villacondide (Eo)/]. Del llat. tangere ‘tocar’ (em), ‘palpar’, ‘coyer’, ‘quitar’, ‘moyar’, ‘llavar’ (abf). L’ast. ufre un silabéu destremáu pa esti verbu, per un llau l’aguardable dende l’infinitivu onde se produz la palatalización de -ng- qu’alvertimos en tañer (cfr.), tanxer (cfr.); d’otru, quiciabes por influxu fónicu del presente d’indicativu de verbos como tan-go y ten-eo, el caltenimientu de la nasal + velar que vemos en tanguir [taŋgír] a la vera de tengo [téŋgo], etc. (García Arias 2014b: 160).
tanguñera, la*
📖: tanguñera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tanguñeira [Bab]. tanguneira [Pzu].>(TEST)
  1. tanguñera
  2. tanguñeira
    • Bab
  3. tanguneira
    • Pzu
Fardel o cestu onde echen sal pa salar al ganáu [Bab. Pzu]. Cfr. tangañu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Fardel o cestu onde echen sal pa salar al ganáu [Bab. Pzu]. Cfr. <i class="della">tangañu</i>.
tanguñeru, el*
📖: tanguñeru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tanguñeiru [PSil].>(TEST)
  1. tanguñeru
  2. tanguñeiru
    • PSil
Cacíu onde se pon el tangüeñu [PSil]: Pon sal no tanguñeiru [PSil].
  1. 1. Cacíu onde se pon el tangüeñu [PSil]: <i class="della">Pon</i> <i class="della">sal</i> <i class="della">no</i> <i class="della">tanguñeiru</i> [PSil].
Cfr. tangañu.
taniga, la
📖: taniga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. taniga
Columbiu [Vil.laoril, Talarén (Ni). Cu /Eo/]. Cfr. atanar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Columbiu [Vil.laoril, Talarén (Ni). Cu /Eo/]. Cfr. <i class="della">atanar</i>.
tanina
📖: tanina
🏗️: NO
✍️: NO
Tan pronto, tan ceo, en tan curtiu tiempu [Llg]: <i class="della">Ésos</i>(TEST)
  1. tanina
    • Llg
  2. Tan pronto, tan ceo, en tan curtiu tiempu [Llg]: <i class="della">Ésos</i
nun lle- guen tanina [Llg]: Eso nun lo fais tanina [Llg]: Aquello nun se fai tanina como pensábimos [Llg].
  1. 1. <i class="della">nun</i> <i class="della">lle- </i><i class="della">guen</i> <i class="della">tanina</i> [Llg]: <i class="della">Eso</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">fais</i> <i class="della">tanina</i> [Llg]: <i class="della">Aquello</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">se</i> <i class="della">fai</i> <i class="della">tanina</i> <i class="della">como</i> <i class="della">pensábimos</i> [Llg].
Entá, tovía [Pr. Sm {emplé- gase siempre precedíu de negación: Nun vien tanina [Sm]}. 2. Enxamás [Sm]: Asina dublada, nun te seca tanina [Sm]. D’una xuntura del continuador del ponderativu llat. tam > ast. tan siguíu del alverbiu na (cfr.), esto ye tanaína → tanina (pe2: 378) con desaniciu de les vocales [aí] → [í] llográu nes elocuciones rápides.
tanlaru, el*
📖: tanlaru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tanlaro [Lln (S)].>(TEST)
  1. tanlaru
    • Lln
  2. tanlaro
    • Lln (S)
Home (o muyer) altu, flacu y poco airosu [Lln (= tangayu)].
  1. 1. Home (o muyer) altu, flacu y poco airosu [Lln (= tangayu)].
**
tanón, el*
📖: tanón
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////tanóis [Zardaín (i)].>(TEST)
  1. tanón
  2. tanóis variación de número
    • Zardaín (i)
Pataques [Zardaín (i)].
  1. 1. Pataques [Zardaín (i)].
¿En rellación con ast. talón, ona?
tanque, el
📖: tanque
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tanque</i>(TEST)
  1. tanque
    • Pa
    • Ay
    • Cp
    • Ri
    • Ca
    • Vd
    • Qu
    • Tb
    • Pr
    • Llu
    • Ll
    • Sm
    • Cd
    • Cg
    • Sb
    • Xx
    • Vv
  2. Cast
  3. <i class="della">tanque</i
[Pa. Ay]. Xarru pequeñu, con asa [Cb. Cp. PSil]. Cacíu d’aluminiu (enantes de llatón) de forma cilíndrica, con asa, pa sacar agua y beber [Ac]. Cacíu d’aluminiu, llatón, llo- za, de forma cilíndrica, con asa, pa sacar agua y beber [Ri]. Vasu cilíndricu de metal, con asa, pa beber [Ca]. Vasía peque- ña de metal [Vd]. Vasía pequeña de porcelana o llatón [Qu. Tb. Tox]. Xarru de llatón con asa [R]. Vasu o vasía de barru o llatón, con asa [JH]. Cacíu con una asa [Ar] llarga que se cuelga del calderu y val pa sacar agua y beber [Pr]. Vasía pe- queña (de metal), polo xeneral cilíndrica y con asa, pa sacar un líquidu d’otra vasía mayor [Llu. Ll. Tb. Sm. Cd. Tor]. Vasu de llatón, con asa, pa beber [Cg]. Cacíu de mediu llitru en forma de calderu con asa [Cñ]. “Cacillo de porcelana” [Sb]. Xarrín de porcelana [Ay]. Vasía pequeña, con asa, pa líquidos [Os]. Cacíu metálicu en que se conserva l’agua a bordu [Llu]. 2. Midida de capacidá de medio llitru o de llitru emplegada pa midir lleche [Pr]. Bote d’a la vera d’un terciu de llitru, cuasi siempre de llatón, emplegáu pa midir lleche, sacar agua, etc. [/Eo/]. 3. Bote de conserves [Xx]. 4. Cabeza (fam.) [Xx. Cñ. Tb]. //Tar como un tanque ‘tar pergordu’ [Ac]. //Tar mal del tanque ‘tar mal de la cabeza’ [Vv. Ac. Tb. Cd. Pr]. ‘tar dalgo desequilibráu’ [Sm. Tox (= tar del tanque)].
  1. 1. [Pa. Ay]. Xarru pequeñu, con asa [Cb. Cp. PSil]. Cacíu d’aluminiu (enantes de llatón) de forma cilíndrica, con asa, pa sacar agua y beber [Ac]. Cacíu d’aluminiu, llatón, llo- za, de forma cilíndrica, con asa, pa sacar agua y beber [Ri]. Vasu cilíndricu de metal, con asa, pa beber [Ca]. Vasía peque- ña de metal [Vd]. Vasía pequeña de porcelana o llatón [Qu. Tb. Tox]. Xarru de llatón con asa [R]. Vasu o vasía de barru o llatón, con asa [JH]. Cacíu con una asa [Ar] llarga que se cuelga del calderu y val pa sacar agua y beber [Pr]. Vasía pe- queña (de metal), polo xeneral cilíndrica y con asa, pa sacar un líquidu d’otra vasía mayor [Llu. Ll. Tb. Sm. Cd. Tor]. Vasu de llatón, con asa, pa beber [Cg]. Cacíu de mediu llitru en forma de calderu con asa [Cñ]. “Cacillo de porcelana” [Sb]. Xarrín de porcelana [Ay]. Vasía pequeña, con asa, pa líquidos [Os]. Cacíu metálicu en que se conserva l’agua a bordu [Llu].
  2. 2. Midida de capacidá de medio llitru o de llitru emplegada pa midir lleche [Pr]. Bote d’a la vera d’un terciu de llitru, cuasi siempre de llatón, emplegáu pa midir lleche, sacar agua, etc. [/Eo/].
  3. 3. Bote de conserves [Xx].
  4. 4. Cabeza (fam.) [Xx. Cñ. Tb]. //<i class="della">Tar como un tanque </i>‘tar pergordu’ [Ac]. //<i class="della">Tar mal del tanque</i> ‘tar mal de la cabeza’ [Vv. Ac. Tb. Cd. Pr]. ‘tar dalgo desequilibráu’ [Sm. Tox (= tar del tanque)].
Dellos autores (Coelho, Corominas-Pascual) almiten la posibilidá de que se trate d’un deriváu regresivu del ver- bu estancar (cfr.). Nel sentíu modernu tanque ‘depósitu d’agua’ → ‘carru de combate’ tien aniciu nel ingl. tank al que llamaben asina eufemísticamente pa furtalu a la co- nocencia de los alemanes al entamu’l sieglu xx (delp s.v. tanque). Una creación analóxica fem. de tanque ‘cacíu’ ye l’ast. tanca (cfr.). De dambos foi posible facer los derivaos en -áu, -ada, tancáu (cfr.), tancada (cfr.); quiciabes tamién un verbu *tanquear ‘meter (cebu de pesca) nun tanque’, conocíu pel deverbal tanquéu (cfr.). La forma del tanque pudo motivar delles de les comparances ufríes nes nueses espresiones más o menos lexicalizaes. De tanque féxose l’incrementáu *tanqueru d’u foi posible un verbu *tan- querar con un deverbal ast. tanqueráu (cfr.) anque pente medies d’un deriváu previu non documentáu paralelu al galleguismu chanqueiru (cfr. llanca). En rellación con tan- que pue vese l’ast. gaxarte (cfr.).
tanqueráu, el*
📖: tanqueráu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tanqueiráu [Tb. Tox].>(TEST)
  1. tanqueráu
  2. tanqueiráu
    • Tb
    • Tox
Lo que cabe nun tanque [Tb. Tox]. Tanque llenu [Tb. Tox]. Cfr. tanque.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Lo que cabe nun tanque [Tb. Tox]. Tanque llenu [Tb. Tox]. Cfr. <i class="della">tanque</i>.
tanquéu, el*
📖: tanquéu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tanqueo [Cñ].>(TEST)
  1. tanquéu
  2. tanqueo
Pesca de bonitu con cebu vivo [Cñ].
  1. 1. Pesca de bonitu con cebu vivo [Cñ].
Cfr. tanque.
tansiquiera
📖: tansiquiera
🏗️: NO
✍️: NO
Nin siquiera [Cñ. Ac. Tb. VCid]: <i class="della">Tansiquiera se despidió de mí</i>(TEST)
  1. tansiquiera
  2. Nin siquiera [Cñ. Ac. Tb. VCid]: <i class="della">Tansiquiera se despidió de mí</i
[Ac].
  1. 1. [Ac].
Siquiera [Mar], polo menos [Tb. Sm. Cv]: Nin tansi- quiera me lo dixo [Tb]. De l’amestadura del continuador del llat. tam > ast. tan (cfr.) y siquiera (cfr.).
tantarantaina, el/la
📖: tantarantaina
🔤: , el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
{Nome de}despreciu, burlla [ByM]. //<i class="della">Ser</i>(TEST)
  1. tantarantaina
    • Tb
  2. {Nome de}
  3. despreciu, burlla
    • ByM
  4. <i class="della">Ser</i eonaviego
un tatarantaina ‘ser un chancletu, persona ensin pesu moral’ [Tb (= ser una tarantaina) ///Tantarantaina, comiste merlotu/tantarantaina, non comerás otru [CyN (Recuerdos)]. Tantarantaina, moces, que la lluna crez [CyN (Recuerdos)].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">tatarantaina </i>‘ser un chancletu, persona ensin pesu moral’ [Tb (= ser una tarantaina) ///<i class="della">Tantarantaina, comiste merlotu</i>/<i class="della">tantarantaina, non</i> <i class="della">comerás</i> <i class="della">otru</i> [CyN (Recuerdos)]. <i class="della">Tantarantaina,</i> <i class="della">moces, </i><i class="della">que</i> <i class="della">la</i> <i class="della">lluna</i> <i class="della">crez</i> [CyN (Recuerdos)].
Cfr. tantarantana.
tantarantán, el
📖: tantarantán
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cítola, talandoria del molín [Ar]. 2. Tortazu, morrada, zurra [Ar]. Golpe o golpes que da’l que ta molestu al qu’incomoda y que suenen ensin mancar [R]. Golpe dau a otra persona des- pidiéndola bruscamente [ByM]. Emburrión [Ca]. Embestida [Ca]. Tropezón [Ca]. ///<i class="della">Tantarantán,</i>(TEST)
  1. tantarantán
  2. Cítola, talandoria del molín
    • Ar
  3. 2
  4. Tortazu, morrada, zurra
    • Ar
  5. Golpe o golpes que da’l que ta molestu al qu’incomoda y que suenen ensin mancar
    • R
  6. Golpe dau a otra persona des- pidiéndola bruscamente
    • ByM
  7. Emburrión
    • Ca
  8. Embestida
    • Ca
  9. Tropezón
    • Ca
  10. <i class="della">Tantarantán,</i infl. cast.
foyuelu, díxoi la vieya al vieyu [R].
  1. 1. <i class="della">foyuelu,</i> <i class="della">díxoi</i> <i class="della">la</i> <i class="della">vieya</i><i class="della"> al vieyu </i>[R].
Cfr. tantarantana.
tantarantana, la
📖: tantarantana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
//<i class="della">Dar</i>(TEST)
  1. tantarantana
    • Ri
  2. <i class="della">Dar</i eonaviego
la tantarantana ‘dar una venada de llocura’ [Ri].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">tantarantana</i> ‘dar una venada de llocura’ [Ri].
Del llat. tarantantara ‘onomatopeya emplegada por Ennius pa imitar el ruíu de la trompeta’ (em). D’ehí pudo pasar a re- ferise a la consecuencia del ruíu molestu, ‘arrebatu de llocu- ra’, y a otros significaos peyorativos qu’acompanguen a la variante tantarantaina (cfr.) aplicable tamién a les persones. El pretendíu masculín en -anus daría nacencia a tantarantán (cfr.) [en cast. tantarantán (drae)] que se diz a lo que fai un ruíu molestu (como la talandoria) y a la consecuencia de pro- ducilu (‘golpe’ → ‘emburrión’, ‘embestida’), etc.
tantéu, el*
📖: tantéu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tanteo [Xx. Llu. Ac].>(TEST)
  1. tantéu
  2. tanteo
    • Xx
    • Llu
    • Ac
Cast. tanteo [Ac]. //Al tanteo ‘(sistema de pesca) con cebu vivo’ [Xx]. ‘(pescar) con bocarte vivo y con una manguera regando pa cegar el bonitu; llueu cada pescador pesca con una caña [Llu].
  1. 1. Cast. <i class="della">tanteo</i> [Ac]. //<i class="della">Al</i> <i class="della">tanteo</i> ‘(sistema de pesca) con cebu vivo’ [Xx]. ‘(pescar) con bocarte vivo y con una manguera regando pa cegar el bonitu; llueu cada pescador pesca con una caña [Llu].
Deverbal de *tantear antecesor del ast. tantiar (cfr.).
tantiadura, la*
📖: tantiadura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tantiaúra [Min].>(TEST)
  1. tantiadura
  2. tantiaúra
    • Min
Reconocimientu retocando una llabor [Min].
  1. 1. Reconocimientu retocando una llabor [Min].
Cfr. tantiar.
tantiar
📖: tantiar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">tantear </i>]Tb. Ce. Vd]. 2. Golpear o retocar les bóvedes de la mina con una barrena pa ver el grau de consistencia de les piedres [Min]. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">para que viesen los dichos suelos y los mediesen y </i><i class="della">tantea-</i>(TEST)
  1. tantiar
  2. Cast. <i class="della">tantear </i>]Tb. Ce. Vd]
  3. 2
  4. Golpear o retocar les bóvedes de la mina con una barrena pa ver el grau de consistencia de les piedres
    • Min
  5. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">para que viesen los dichos suelos y los mediesen y </i><i class="della">tantea-</i
sen 1522(or.) [SP-IV/453]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">sen</i> 1522(or.) [SP-IV/453]
Verbu fechu sol ast. tantu, a, o (cfr.). Un deverbal de *tan- tear antecesor de tantiar, ye ast. tantéu (cfr.). En rellación etimolóxica ta l’ast. tantiadura (cfr.). Un paralelu de tantiar ye tantiguar (cfr.) qu’esixe partir de *tantificare, paralelu a sanctificare → santiguar.
  1. Verbu fechu sol ast. tantu, a, o (cfr.). Un deverbal de *tan- tear antecesor de tantiar, ye ast. tantéu (cfr.). En rellación etimolóxica ta l’ast. tantiadura (cfr.). Un paralelu de tantiar ye tantiguar (cfr.) qu’esixe partir de *tantificare, paralelu a sanctificare → santiguar.
tantiguar
📖: tantiguar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tantiguar
Tantiar, midir, facer comparanza d’una cosa con otra pa ver si vien bien [Cv]. Calcular por alzáu [Cv]. Cfr. tantiar.
  1. Tantiar, midir, facer comparanza d’una cosa con otra pa ver si vien bien [Cv]. Calcular por alzáu [Cv].
  2. Cv
  3. Cfr. tantiar.
tantu, a, o
📖: tantu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><+tentu/tanta/tanto [Ay]. tantu/tanta [Oc. Or]. {<i class="della">tan</i>: con apó- cope en dellos contestos}.>(TEST)
  1. tantu
    • Cv
    • Sm
    • Tb
    • Pr
  2. {<i class="della">tan</i>: con apó- cope en dellos contestos}
  3. ident class="della" level="1"></ident><+tentu/tanta/tanto
    • Ay
  4. tantu/tanta
    • Oc
    • Or
Cast. tanto [Xral]: Tentu secretiar paró neso [Ay]. //En tanto (cfr. entanto). //Haber tantu pan como quesu ‘les dos partes tienen parte de razón’ [LC]. //Tan y mientres ‘mientres’ [CCa- bal. AGO]. //Nin pur eso tanto (= tanta = tantos = tantas) ye oración usada por un interlocutor pa restrinxir una pondera- ción d’otru: -¡Muito trabaya esa xente! -Nin pur esu tanto [Cv]. //Nin tantu nin tan d’el.lu ‘nin tanto nin tan poco’ [Sm]. //Nin tanto nin del.lo ‘nin tanto nin tan poco’ [Tb]. //Tan pron- tu ‘darréu’, ‘llueu’ [Cl]. //Tantu ya más cuantu ‘muncho’ [Tb. Pr].///Muyeres en una casa tantes como obispos [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">tanto</i> [Xral]: <i class="della">Tentu</i> <i class="della">secretiar</i> <i class="della">paró</i> <i class="della">neso</i> [Ay]. //<i class="della">En</i> <i class="della">tanto </i>(cfr. <i class="della">entanto</i>). //<i class="della">Haber tantu pan como quesu </i>‘les dos partes tienen parte de razón’ [LC]. //<i class="della">Tan</i> <i class="della">y</i> <i class="della">mientres</i> ‘mientres’ [CCa- bal. AGO]. //<i class="della">Nin pur eso tanto </i>(= tanta = tantos = tantas) ye oración usada por un interlocutor pa restrinxir una pondera- ción d’otru: <i class="della">-¡Muito</i> <i class="della">trabaya</i> <i class="della">esa</i> <i class="della">xente!</i> <i class="della">-Nin</i> <i class="della">pur</i> <i class="della">esu</i> <i class="della">tanto </i>[Cv]. //<i class="della">Nin</i> <i class="della">tantu</i> <i class="della">nin</i> <i class="della">tan</i> <i class="della">d’el.lu</i> ‘nin tanto nin tan poco’ [Sm]. //<i class="della">Nin</i> <i class="della">tanto</i> <i class="della">nin</i> <i class="della">del.lo </i>‘nin tanto nin tan poco’ [Tb]. //<i class="della">Tan pron-</i><i class="della"> tu</i> ‘darréu’, ‘llueu’ [Cl]. //<i class="della">Tantu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">más</i> <i class="della">cuantu</i> ‘muncho’ [Tb. Pr].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Muyeres</i> <i class="della">en</i> <i class="della">una</i> <i class="della">casa</i> <i class="della">tantes</i> <i class="della">como</i> <i class="della">obispos</i> [LC].
tantum et aliut tantum quantum auferre conaberit 974(or.) [SV/73] accepimus de uobis ... boues octo ... et Xemena Uermudiz alios tantos 1131(or.) [SV/285] outra tanta heredat en tal logar o en mellor 1213(or.) [MB/242] quantos focos populaverint de tantos singulos solidos dent in foro 1216(or.) [SV/90] alios tantos al re 1225(or.) [SV/140] a la parte del Re otro tanto peche 1232(or.) [SV/193] quanto demandar tanto dubre en tal logar o melor 1233(or.) [MCar-I/210] quanto enquiadar (sic) tanto duble e peiche aquian (sic) 1240(or.) [MCar-I/247] la parte del rey otros tantos peyte e decaya de la demanda 1277(or.) [SP-I/252] e al re otro tantu peche en cotu 1304(or.) [SB/232] la deven veer fazer en dineros ho en tantas pennas que vala 1329(or.) [SP-II/53] - Cuando tanta de lla xente/per en d’arriba añublaba/que parecín les abeyes [Coronación Carlos iv 172]
  1. tantum et aliut tantum quantum auferre conaberit
  2. 974(or.) SV/73
  3. accepimus de uobis ... boues octo ... et Xemena Uermudiz alios tantos
  4. 1131(or.) SV/285
  5. outra tanta heredat en tal logar o en mellor
  6. 1213(or.) MB/242
  7. quantos focos populaverint de tantos singulos solidos dent in foro
  8. 1216(or.) SV/90
  9. alios tantos al re
  10. 1225(or.) SV/140
  11. a la parte del Re otro tanto peche
  12. 1232(or.) SV/193
  13. quanto demandar tanto dubre en tal logar o melor
  14. 1233(or.) MCar-I/210
  15. quanto enquiadar (sic) tanto duble e peiche aquian (sic)
  16. 1240(or.) MCar-I/247
  17. la parte del rey otros tantos peyte e decaya de la demanda
  18. 1277(or.) SP-I/252
  19. e al re otro tantu peche en cotu
  20. 1304(or.) SB/232
  21. la deven veer fazer en dineros ho en tantas pennas que vala
  22. 1329(or.) SP-II/53
  23. - Cuando tanta de lla xente/per en d’arriba añublaba/que parecín les abeyes
  24. Coronación Carlos iv 172
- mandó que ñon quedás dalgún lletrado/en Caldeya que ñon chas so medida/para sacallo de tantos cuidados,/o si ñon, morir todos enforcados [BAúxa, Sueños (Poesíes 77-80)] Del llat. tantus, -a, -um ‘tan grande’ (em). Cola combinación cola preposición en-, entanto (cfr.) paralela a mentanto, etc. Dende tantu, a, o pue llograse una nominalización (cfr. tantu) y el verbu tantiar (cfr.). Cfr. tantu.
tantu, el
📖: tantu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+tentu [Ay].>(TEST)
  1. tantu
    • Tb
    • Sm
  2. tentu metafonía
    • Ay
Puntu nel xuegu [Ay] de naipes [Ac. Tb]. Cifra que s’algama a lo cabero de cada xuegu sumando’l valor de caúna de les car- tes [Tb]: ¿Cuántos tantos tienes? [Tb]. //Un tantu ‘un pocu’ [Tb. Sm]: Ya un tantu l.largu [Sm]: Fálta-l.ly un tantu pa tar cucíu [Sm]. Cfr. tantu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Puntu nel xuegu [Ay] de naipes [Ac. Tb]. Cifra que s’algama a lo cabero de cada xuegu sumando’l valor de caúna de les car- tes [Tb]: <i class="della">¿Cuántos tantos tienes? </i>[Tb]. //<i class="della">Un tantu </i>‘un pocu’ [Tb. Sm]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tantu</i> <i class="della">l.largu</i> [Sm]: <i class="della">Fálta-l.ly</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tantu</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">tar </i><i class="della">cucíu</i> [Sm]. Cfr. <i class="della">tantu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tanxente, el/la
📖: tanxente
🔤: , el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
Cast. <i class="della">tangente</i>(TEST)
  1. tanxente
  2. Cast
  3. <i class="della">tangente</i
[JH].
  1. 1. [JH].
et solidos X per las tangantes al maiorino s. xii [FA/126] et X solidos a maiorino per suas tagantes s. xii [FA/126] auer co suas nouenas & diez sueldos al mayordomo por suas tagantes 1145 (1295) [FU/33] al don del auer & diez sueldos por los tagantes al mjno 1145 (1295) [FU/33] dono que lo demando & diez soldos al rey por suas ta- gantes 1145 (1295) [FU/39] Posible continuador d’un vieyu participiu de presente tan- gens, tangentis
  1. et solidos X per las tangantes al maiorino s. xii
  2. FA/126
  3. et X solidos a maiorino per suas tagantes s. xii
  4. FA/126
  5. auer co suas nouenas & diez sueldos al mayordomo por suas tagantes
  6. 1145 (1295) FU/33
  7. al don del auer & diez sueldos por los tagantes al mjno
  8. 1145 (1295) FU/33
  9. dono que lo demando & diez soldos al rey por suas ta- gantes
  10. 1145 (1295) FU/39
  11. Posible continuador d’un vieyu participiu de presente tan- gens, tangentis
del llat. tangere > ast. tanxer (cfr.), anque podría, tanxente, ser una adautación cultizante. Lo docu- mentao “tangante”, etc., de nun se tratar d’un tracamun- diu podría tenese como participiu de presente nominalizáu d’una variante verbal *tanxar. Ye almisible la so nomina- lización como paecen amosar los documentos. Fernández Guerra na so edición del FA (p. 181), entiende como “to- cantes: lo que á uno correspuende ó toca” que propiamente sedría ‘derechos’, ‘honorarios’.
tanxer
📖: tanxer
🏗️: NO
✍️: NO
<tanxir [JH].>(TEST)
  1. tanxer
    • Vd
  2. tanxir
    • JH
Tañer [Vd]. Tocar, palpar, pertenecer (por pariente d’otru) [JH].
  1. 1. Tañer [Vd]. Tocar, palpar, pertenecer (por pariente d’otru) [JH].
et si mentimus et nomen domini In falso tangimus 928(or.) [DCO] enbiar omnes de noche que tanxiessen el ganado que andaua desdel ssendero 1294(or.) [MSAH-V/545] estando todos juntados en nostro cabillo per campana tangi- da 1348 [Espinareda/137]
  1. et si mentimus et nomen domini In falso tangimus
  2. 928(or.) DCO
  3. enbiar omnes de noche que tanxiessen el ganado que andaua desdel ssendero
  4. 1294(or.) MSAH-V/545
  5. estando todos juntados en nostro cabillo per campana tangi- da
  6. 1348 Espinareda/137
Del llat. tangere ‘tocar’ (em s.v. tango), con continuadores románicos (rew), sigue ast. tanxer y tamién tañer (cfr.) y tanguir (cfr.), acordies coles dixebraes posibilidaes de sila- béu (ghla 354). Caltiénse tamién nominalizáu’l continua- dor del participiu débil tanxíu (cfr.) lo mesmo que’l doblete tañíu (cfr.). El participiu documentáu en -uda {la campana tanzuda [LK/206]} plantega duldes interpretatives sol calter de la palatalización. Del participiu de tangere, tactum féxose l’ast. tanchu, a, o (cfr.). D’un compuestu *retingere (como s’alvierte en attingo, obtingo, pertingo) siguió ast. retinxir (cfr.), propuesta valoratible si almitimos la so comparanza col llat. attingere responsable del gall. atinxir, atinguir (deeh).
tanxíu, el*
📖: tanxíu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tanxidu [Bab].>(TEST)
  1. tanxíu
  2. tanxidu
    • Bab
Respiración anormal del animal malu, enfermu [Bab]: Mal tanxidu tien este buei [Bab].
  1. 1. Respiración anormal del animal malu, enfermu [Bab]: <i class="della">Mal </i><i class="della">tanxidu</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">este</i> <i class="della">buei</i> [Bab].
Cfr. tanxer.
tanza, la
📖: tanza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<//tansa [/Mánt/].>(TEST)
  1. tanza
    • Bi
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Lln
    • Cn
    • Cp
  2. tansa eonaviego
    • /Mánt/
Filo de la caña de pescar [Bi. Sd. Qu. Tb. Sm]. Sedal pa pescar [Ac. /Mánt/. Tor. VCid]. Fibra de guxanos de seda emplegada na caña de pescar [Lln (S)]. Filo de nilón pa pescar [Cn]: Puso no carrete una tanza pa 5 quilos [Cn]. 2. Cebu [Cp].
  1. 1. Filo de la caña de pescar [Bi. Sd. Qu. Tb. Sm]. Sedal pa pescar [Ac. /Mánt/. Tor. VCid]. Fibra de guxanos de seda emplegada na caña de pescar [Lln (S)]. Filo de nilón pa pescar [Cn]: <i class="della">Puso</i> <i class="della">no</i> <i class="della">carrete</i> <i class="della">una</i> <i class="della">tanza</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">5</i> <i class="della">quilos</i> [Cn].
  2. 2. Cebu [Cp].
Voz común col gall. y cast. tanza y qu’almite n’ast. una crea- ción analóxica masculina tansu (cfr. tanzu).
tanzu, el*
📖: tanzu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tansu [Tox]. //tanso [/Mánt/].>(TEST)
  1. tanzu
  2. tansu
    • Tox
  3. tanso eonaviego
    • /Mánt/
Filo de pescar [Tox]. Trozu de sedal con anzuelu [/Mánt/].
  1. 1. Filo de pescar [Tox]. Trozu de sedal con anzuelu [/Mánt/].
Cfr. tanza.
tañadera, la
📖: tañadera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tañadera
Talandoria del molín [Os].
  1. 1. Talandoria del molín [Os].
Cfr. tañer.
tañedor, ora, el/la
📖: tañedor
🔤: , ora, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora,
<b class="della">tañedor,</b>(TEST)
  1. tañedor
  2. b class="della">tañedor,</b
ora, el/la El que tañe [JH].
  1. 1. <b class="della">ora,</b> <b class="della">el/la</b> El que tañe [JH].
Cfr. tañer.
tañer
📖: tañer
🏗️: NO
✍️: NO
<tiñir [Cg].>(TEST)
  1. tañer
    • Ll
    • Qu
    • Ay
  2. tiñir
    • Cg
Tocar dalgún instrumentu de cuerda [JH]. Tocar les campa- nes [Cg]. 2. Tocar, palpar, importar, pertenecer [JH]. 3. Dir delantre de les vaques xoncíes aguiyándoles [Ll]. Conducir la pareya de vaques [Qu (= acocher)]. //“Eso ye como dar cuernos a quien no los sabe tañer = las vacas saben bien ma- nejarlos” [Ay].
  1. 1. Tocar dalgún instrumentu de cuerda [JH]. Tocar les campa- nes [Cg].
  2. 2. Tocar, palpar, importar, pertenecer [JH].
  3. 3. Dir delantre de les vaques xoncíes aguiyándoles [Ll]. Conducir la pareya de vaques [Qu (= acocher)]. //<i class="della">“Eso</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">como</i> <i class="della">dar </i><i class="della">cuernos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">quien</i> <i class="della">no</i> <i class="della">los</i> <i class="della">sabe</i> <i class="della">tañer</i> = las vacas saben bien ma- nejarlos” [Ay].
1332(or.) [ACL-IX/378] sobre Santos Evangelios que tanni corporalmientre con mias manos 1335(or.) [SP-II/129] a este livro missal en que tanno con mis manos 1406(or.) [MC-II/341] la sennal de la cruz en que con sus manos derechamente tanieron 1478(or.) [SP-IV/187] - Tañenum dutru lladu unes trompetes/y en esto salen mun- chos cabayeros/faciendo llos caballos mil bailletes/y todos se quitaben llos sombreros [HyL 25] b) aiuntado en lo logar acostumbrado campana tannida com- mo es de costumbre 1264 (s. xiii?) [ACL/413] juntadas per campana tannida assi commo ye de costumme 1297 [DCO-II/192] estando ajuntado por cuerno tanido ssegundo que ye usso e costumbre 1284(or.) [ACL-VIII/240] el conçeyo aiuntado por pregonero e por cuerno tanido en Ssant Marçiel 1284(or.) [ACL-VIII/248] juntadas en nostro cabildo por tavla tannida assi commo ye de costumme 1300(or.) [SP-I/315] per canpana tannida assi commo ye de costumne 1302 [DCO-II/209] juntados per campana tanida segunt suel ser uso e costumre 1308 [ACL-IX/135] ayuntados en su cabildo per canpana tannida 1308(or.) [ACL-IX/137] sobre santos Evangielios corporalmiente tannidos con nos- tras manos 1316(or.) [SP-I/408] otorgo e prometo ... sobre santos Evangelios corporalmien- tre con mias manos tannidos 1326(or.) [SP-II/23] ajuntados en vuestro cabildo por tabla tannida assi commo ye de costume 1339(or.) [SP-II/170] en vuestro cabillo por tavla tanida asi commo avedes de cos- tume 1358(or.) [SP-II/334] siendo aiuntados en uno en nuestro cabildo per canpana tannida 1406(or.) [MC-II/340] siendo ayuntados en uno en nuestro cabildo por canpana tannida 1411(or.) [MC-II/342] c) la campana tancha assi commo ye custunme 1287(or.) [CLO/145] ajuntadas en cabildo por tavla tancha assi commo ye cos- tumme 1289(or.) [SP-I/281] campana tancha assi commo ye de custunme el cabildo as- signo a Martin 1293(or.) [CLO/145] por campana tannja 1314 (AAU: 1889 xcvi). El verbu tañer tien el mesmu aniciu que tanxer (cfr.). Na documentación qu’equí ufiertamos conséñase l’infinitivu o formes conxugaes (§a); el continuador del so participiu débil (§b); el continuador del participiu fuerte (§c), tāctum, -am, -um (em), como yá persabemos inxiriendo una nasal delan- tre de palatal como munchu, estrenchu, etc. (pe1: 225). En rellación etimolóxica, amás del participiu débil nominalizáu, tañíu (cfr.), inxerimos otros como’l deriváu tañimientu (cfr.) y lo que paez un restu d’un vieyu participiu en -ūtus, tañudu (cfr.). Ta tamién tañedor, ora (cfr.); lo mesmo tañadera (cfr.) definida por talandoria del molín pol ruíu que mete.
  1. 1332(or.) ACL-IX/378
  2. sobre Santos Evangelios que tanni corporalmientre con mias manos
  3. 1335(or.) SP-II/129
  4. a este livro missal en que tanno con mis manos
  5. 1406(or.) MC-II/341
  6. la sennal de la cruz en que con sus manos derechamente tanieron
  7. 1478(or.) SP-IV/187
  8. Tañenum dutru lladu unes trompetes/y en esto salen mun- chos cabayeros/faciendo llos caballos mil bailletes/y todos se quitaben llos sombreros
  9. HyL 25
  10. b) aiuntado en lo logar acostumbrado campana tannida com- mo es de costumbre
  11. 1264 (s. xiii?) ACL/413
  12. juntadas per campana tannida assi commo ye de costumme
  13. 1297 DCO-II/192
  14. estando ajuntado por cuerno tanido ssegundo que ye usso e costumbre
  15. 1284(or.) ACL-VIII/240
  16. el conçeyo aiuntado por pregonero e por cuerno tanido en Ssant Marçiel
  17. 1284(or.) ACL-VIII/248
  18. juntadas en nostro cabildo por tavla tannida assi commo ye de costumme
  19. 1300(or.) SP-I/315
  20. per canpana tannida assi commo ye de costumne
  21. 1302 DCO-II/209
  22. juntados per campana tanida segunt suel ser uso e costumre
  23. 1308 ACL-IX/135
  24. ayuntados en su cabildo per canpana tannida
  25. 1308(or.) ACL-IX/137
  26. sobre santos Evangielios corporalmiente tannidos con nos- tras manos
  27. 1316(or.) SP-I/408
  28. otorgo e prometo ... sobre santos Evangelios corporalmien- tre con mias manos tannidos
  29. 1326(or.) SP-II/23
  30. ajuntados en vuestro cabildo por tabla tannida assi commo ye de costume
  31. 1339(or.) SP-II/170
  32. en vuestro cabillo por tavla tanida asi commo avedes de cos- tume
  33. 1358(or.) SP-II/334
  34. siendo aiuntados en uno en nuestro cabildo per canpana tannida
  35. 1406(or.) MC-II/340
  36. siendo ayuntados en uno en nuestro cabildo por canpana tannida
  37. 1411(or.) MC-II/342
  38. c) la campana tancha assi commo ye custunme
  39. 1287(or.) CLO/145
  40. ajuntadas en cabildo por tavla tancha assi commo ye cos- tumme
  41. 1289(or.) SP-I/281
  42. campana tancha assi commo ye de custunme el cabildo as- signo a Martin
  43. 1293(or.) CLO/145
  44. por campana tannja 1314 (AAU: 1889 xcvi).
  45. El verbu tañer tien el mesmu aniciu que tanxer (cfr.). Na documentación qu’equí ufiertamos conséñase l’infinitivu o formes conxugaes (§a); el continuador del so participiu débil (§b); el continuador del participiu fuerte (§c), tāctum, -am,
  46. -um (em), como yá persabemos inxiriendo una nasal delan- tre de palatal como munchu, estrenchu, etc. (pe1: 225). En rellación etimolóxica, amás del participiu débil nominalizáu, tañíu (cfr.), inxerimos otros como’l deriváu tañimientu (cfr.) y lo que paez un restu d’un vieyu participiu en -ūtus, tañudu (cfr.). Ta tamién tañedor, ora (cfr.); lo mesmo tañadera (cfr.) definida por talandoria del molín pol ruíu que mete.

a) vna canpaninia de metal para taner al Corpus Christi
  1. a_los sacristanes ... diez morauedis que tangan bien las canpanas por mi 1297(or.) [ACL-VIII/489]
  2. 1297(or.) ACL-VIII/489
  3. que_me amienten e fagan tanner por mi el dia de mio fina- miento 1297(or.) [ACL-VIII/490]
  4. 1297(or.) ACL-VIII/490
  5. aquello que falle que tannia en ellos en razon de las malffe- trias 1300 [DCO-V/223]
  6. 1300 DCO-V/223
  7. mando a los sacristanes sendos marauedis si tanieren bien por bien 1303 [ACL-IX/58]
  8. 1303 ACL-IX/58
tañimientu, el
📖: tañimientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tañimientu
“Tacto, sentido corporal” [JH]. Cfr. tañer.
  1. “Tacto, sentido corporal” [JH]. Cfr. tañer.
  2. JH
tañíu, el
📖: tañíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tañido</i>(TEST)
  1. tañíu
  2. Cast
  3. <i class="della">tañido</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. tanxíu.
tañudu, a, o*
📖: tañudu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. tañudu
Tañíu, ida, ío: “Campana tañuda” [R]. Cfr. tañer.
  1. Tañíu, ida, ío: “Campana tañuda” [R]. Cfr. tañer.
  2. R
tapa, la
📖: tapa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tapa</i>(TEST)
  1. tapa
    • Lln
    • Tb
    • Sm
    • Cv
    • Llu
    • Sl
    • Vd
  2. Cast
  3. <i class="della">tapa</i
[Lln. PSil] pa zarrar cualquier cacíu o cavidá como’l fornu, etc. [Tb. Sm]. Tapa de madera [Ac]. Pieza de llatón con asa pa zarrar la puerta del fornu [Cv]. Parte superior de la llata [Llu]. 2. Caúna de les pieces de delantre y de de- trás de les esquirpies o de los lladrales del carru [Sl]. 3. Parte superior que recubre l’empeine, onde se dibuxen les madre- ñes [Ac]. 4. Pequeña ración de comida qu’ufren en chigres y restaurantes [Xral]. //Tapa’l fornu ‘pieza cuadrada con asa pa zarrar la boca del fornu’ [PSil]. //“Tapa regala borde de una embarcación. Carel. Regala” [Cñ]. “A modo de carel en las lanchas con cubierta” [Vd].
  1. 1. [Lln. PSil] pa zarrar cualquier cacíu o cavidá como’l fornu, etc. [Tb. Sm]. <i class="della">Tapa </i>de madera [Ac]. Pieza de llatón con asa pa zarrar la puerta del fornu [Cv]. Parte superior de la llata [Llu].
  2. 2. Caúna de les pieces de delantre y de de- trás de les esquirpies o de los lladrales del carru [Sl].
  3. 3. Parte superior que recubre l’empeine, onde se dibuxen les madre- ñes [Ac].
  4. 4. Pequeña ración de comida qu’ufren en chigres y restaurantes [Xral]. //<i class="della">Tapa’l</i> <i class="della">fornu</i> ‘pieza cuadrada con asa pa zarrar la boca del fornu’ [PSil]. //“<i class="della">Tapa regala </i>borde de una embarcación. Carel. Regala” [Cñ]. “A modo de carel en las lanchas con cubierta” [Vd].
una cupa de octo palmos in tapa 1101 (s. xii) [MSAH- III/417] Quiciabes d’una voz xermánica tresmitida pel gót. *tappa ‘tapón’, ‘espita’, con continuadores románicos [rew; Gamills- cheg (1932: 237); Windan Reinhart (1946: 306)] ya hispánicos (dcech s.v. tapa) anque Meier (NC s.v. tapa) nun tien por xus- tificada la etimoloxía xermánica. Sobro tapa fadríase’l verbu tapar (cfr.) y atapar d’u siguieren los compuestos destapar (cfr.), estapar (cfr.). Quiciabes nun sía imposible almitir una variante de *tappa → *tampa o tamba (cfr.). Una creación analóxica masculina de tapa ye ast. tapu (cfr.) con un aumen-
  1. una cupa de octo palmos in tapa
  2. 1101 (s. xii) MSAH- III/417
  3. Quiciabes d’una voz xermánica tresmitida pel gót. *tappa ‘tapón’, ‘espita’, con continuadores románicos [rew; Gamills- cheg (1932: 237); Windan Reinhart (1946: 306)] ya hispánicos (dcech s.v. tapa) anque Meier (NC s.v. tapa) nun tien por xus- tificada la etimoloxía xermánica. Sobro tapa fadríase’l verbu tapar (cfr.) y atapar d’u siguieren los compuestos destapar (cfr.), estapar (cfr.). Quiciabes nun sía imposible almitir una variante de *tappa → *tampa o tamba (cfr.). Una creación analóxica masculina de tapa ye ast. tapu (cfr.) con un aumen
  4. rew; Gamills- cheg (1932: 237); Windan Reinhart (1946: 306)
tativu tapón (cfr.) del que se desconocen dalgunes precisiones hestóriques, según afiten Corominas-Pascual. En tou casu la documentación ast. fai ver un usu nominal y otru axetivu; de tapón féxose’l verbu taponar (cfr.) y el contrariu destaponar (cfr.) asina como entaponar (cfr.) con posibles deverbales como ast. taponada (cfr.). Un diminutivu de tapu ye tapoxu (cfr.) → tapoxín (cfr.) d’u se fexo atapuxar (cfr.) cola posible variante *tapuxar d’u siguió’l deverbal fuerte tapuxu (cfr.). Un posible deverbal de tapar foi *tapadu (→ tapáu) d’u sigue’l dim. tapadiellu (cfr.), tapadiella (cfr.); un términu averáu ta- pador (cfr.), tapadoria (cfr.), tapadura (cfr.), tapaderu (cfr.), tapadera (cfr.). En rellación con tapa ta tamién el verbu ite- rativu tapear (cfr.), posiblemente xeneralizáu modernamente, dende l’aceición §4 de tapa motivada por una comparanza de lo que se sirve (o en qué se sirve) con una tapa ‘instrumentu pa tapar’. Otra cuestión destremada que planteguen los términos rellacionables con ast. tapa ye la posibilidá de la so alternancia o tracamundiu con una realización con [β] de lo que tamién nos da anuncia la etimoloxía del ast. tapecer (cfr.). Asina, lo que podría ser un deriváu de tapa (+ suf.) → *tapaza apaez como tabaza y tabasa (cfr.) [orixe del verbu tabasar (cfr.) y de los compuestos destabasar (cfr.) pero difícilmente de es- tabazar (cfr.)], xunto a l’alternancia tabasoria (cfr.) y tapa- sadoria (cfr.). Nun sedría imposible xustificar l’ast. tabasar xunto al port. atabafar ‘tapar’ por más que Corriente inxerte la voz portuguesa nun diccionariu d’arabismos (da s.v. atabafar). En tou casu asistimos equí nesti grupu d’exemplos con [-p-] y con [-β-] a un niciu de la posible llucha d’usos d’orixe xermá- nicu con otros quiciabes llatinos (anque non siempre) como s’alvierte en raposa - rabosa, etc.
tapaboques, el*
📖: tapaboques
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tapabocas [Tb. PSil. Mar. VCid].>(TEST)
  1. tapaboques
  2. tapabocas
    • Tb
    • PSil
    • Mar
    • VCid
Especie de bufanda [PSil. Mar]. Prenda d’abrigu estrencha y llarga que val pa protexer la cara y cabeza [Tb. VCid].
  1. 1. Especie de bufanda [PSil. Mar]. Prenda d’abrigu estrencha y llarga que val pa protexer la cara y cabeza [Tb. VCid].
Amestanza del verbu tapar (cfr.) col pl. de boca (cfr.).
tapacón, el
📖: tapacón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tapacona [[ppac 284].>(TEST)
  1. tapacón
  2. tapacona
    • [ppac 284
Zeugopterus punctatus, tapadera [Cñ (ppac)]. Compuestu debíu a l’amestadura del verbu tapar (cfr.) y el deriváu en plural
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Zeugopterus</i> <i class="della">punctatus</i>, tapadera [Cñ (ppac)]. Compuestu debíu a l’amestadura del verbu <i class="della">tapar</i> (cfr.) y el deriváu en plural
del llat. cunnus ‘coñu’. Un equivalente ye’l tamién compuestu tapaculos (cfr.) agora con un segundu tér- minu deriváu del llat. culus ‘culu’. La motivación paez tar non nuna significación lliteral sinón “porque esta especie, dada la disposición de sus aletas, puede adherirse con ellas a las rocas como si todo su cuerpo fuera una ventosa; de ahí el sentido general de tapadera que tiene el nombre castellano, al que se añaden las demás posibilidades imaginativas conjetu- radas por el metaforismo sexual o parasexual” [(ppac 284)].
tapaculos, el
📖: tapaculos
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<i class="della">Zeugopterus</i>(TEST)
  1. tapaculos
  2. i class="della">Zeugopterus</i
punctatus, tapadera [Tz (ppac)].
  1. 1. <i class="della">punctatus</i>, tapadera [Tz (ppac)].
Amestanza del verbu tapar (cfr.) col pl. de culu (cfr.). Cfr. tapacón.
tapacuniu, el
📖: tapacuniu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tapacuniu
Dique [Cl].
  1. 1. Dique [Cl].
Posible compuestu del verbu tapar (cfr.) con *cuniu ¿variante de cuñu (cfr.)?
tapadera, la
📖: tapadera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tapadeira [Pzu. y Cd. Vg. /Eo/. Tor]. tapadiera [Tox]. atapa- dera [JH]. tapaera [Ay].>(TEST)
  1. tapadera
    • Pa
    • Cd
    • Pr
    • Tb
    • Sm
  2. tapadeira
    • Pzu
    • y Cd
    • Vg
    • /Eo/
    • Tor
  3. tapadiera
    • Tox
  4. atapa- dera
    • JH
  5. tapaera
    • Ay
Cast. tapadera [Pa. Ay. Pzu. Cd. Pr. Tox. /Eo/. Vg. Tor. JH] de cualquier vasía [Ac. Cd]. Tapa [Tb. Sm. PSil]. 2. Persona qu’aúda a otros a tapar vicios o defeutos [Cd]. 3. Alcagüeta [Pa. Cd. Pr]. 4. Encubrimientu [Tor]. 5. Especie de cobertizu de cueru sol sobéu [Os]. //Tar de tapadera ‘ser encubridor’ [Ac. Tox (fer de tapadiera)]. Cfr. tapa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tapadera</i> [Pa. Ay. Pzu. Cd. Pr. Tox. /Eo/. Vg. Tor. JH] de cualquier vasía [Ac. Cd]. <i class="della">Tapa </i>[Tb. Sm. PSil].
  3. 2. Persona qu’aúda a otros a tapar vicios o defeutos [Cd].
  4. 3. Alcagüeta [Pa. Cd. Pr].
  5. 4. Encubrimientu [Tor].
  6. 5. Especie de cobertizu de cueru sol sobéu [Os]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tapadera</i> ‘ser encubridor’ [Ac. Tox (<i class="della">fer</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tapadiera</i>)]. Cfr. <i class="della">tapa</i>.
tapaderu, el*
📖: tapaderu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<atapaderu [Vv].>(TEST)
  1. tapaderu
  2. atapaderu
    • Vv
Cast. tapadero [Vv].
  1. 1. Cast. <i class="della">tapadero</i> [Vv].
Cfr. tapa.
tapadiella, la
📖: tapadiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tapadera</i>(TEST)
  1. tapadiella
    • Ca
  2. Cast
  3. <i class="della">tapadera</i
[JH]. Oxetu que tapa dalgo que nun se quier que se vea [Ca].
  1. 1. [JH]. Oxetu que tapa dalgo que nun se quier que se vea [Ca].
2. Persona qu’encubre lo qu’otra nagua por inorar [Ca]. Cfr. tapa.
tapadiellu, l’
📖: tapadiellu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
Cast. <i class="della">tapadero</i>(TEST)
  1. tapadiellu
  2. Cast
  3. <i class="della">tapadero</i
[JH (tapadiellu)]. Cast. tapadillo, cobertizu [JH (atapadiellu)]. //D’atapadiellu ‘cast. de tapadillo’ [JH].
  1. 1. [JH (tapadiellu)]. Cast. <i class="della">tapadillo</i>, cobertizu [JH (atapadiellu)]. //<i class="della">D’atapadiellu </i>‘cast. <i class="della">de tapadillo’ </i>[JH].
Cfr. tapa.
tapador, el*
📖: tapador
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
“<i class="della">Tapadores.</i>(TEST)
  1. tapador
  2. “<i class="della">Tapadores.</i
- Se colocan encima de las mullidas” [Mar].
  1. 1. - Se colocan encima de las mullidas” [Mar].
Cfr. tapa.
tapadoria, la*
📖: tapadoria
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tapadoira [Tox. PVieya]. tapaoria [Sb].>(TEST)
  1. tapadoria
  2. tapadoira
    • Tox
    • PVieya
  3. tapaoria
    • Sb
Tapa [Tox. PVieya]. Tapadera [Sb]. Cfr. tapa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Tapa [Tox. PVieya]. Tapadera [Sb]. Cfr. <i class="della">tapa</i>.
tapadura, la
📖: tapadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tapadura
    • Tb
    • Sm
Tolo que val pa defendese del agua al llover (paragües, abri- gu, gabardina...) [Tb. Sm. PSil]. Cfr. tapa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Tolo que val pa defendese del agua al llover (paragües, abri- gu, gabardina...) [Tb. Sm. PSil]. Cfr. <i class="della">tapa</i>.
tapafaltes, el*
📖: tapafaltes
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tapafaltas (<i class="della">sic</i>) [Llu].>(TEST)
  1. tapafaltes
  2. tapafaltas (<i class="della">sic</i>)
    • Llu
Pieza de madera que na proba superpónse al carel, como re- fuerzu [Llu (= falopio)].
  1. 1. Pieza de madera que na proba superpónse al carel, como re- fuerzu [Llu (= falopio)].
Amestadura de tapar (cfr.) col nome en plural faltes (cfr. falta).
tapafuracos, el
📖: tapafuracos
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tapa</i>(TEST)
  1. tapafuracos
  2. Cast
  3. <i class="della">tapa</i
agujeros [JH].
  1. 1. <i class="della">agujeros</i> [JH].
Compuestu del verbu tapar (cfr.) col nome furacu (cfr.) en plural.
tapagüeyos, el
📖: tapagüeyos
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Xida, engañu que se fai pa que nun vean daqué o a daquién, pa tener engañáu a dalguién [Llg]: <i class="della">Esa ley ye un tapagüe- </i><i class="della">yos </i>[Llg]. Amestadura de <i class="della">tapar </i>(cfr.) col nome en plural <i class="della">güeyos</i>(TEST)
  1. tapagüeyos
  2. Xida, engañu que se fai pa que nun vean daqué o a daquién, pa tener engañáu a dalguién
    • Esa ley ye un tapagüe- yos [Llg.">Llg]: <i class="della">Esa ley ye un tapagüe- </i><i class="della">yos </i>[Llg
  3. Amestadura de <i class="della">tapar </i>(cfr.) col nome en plural <i class="della">güeyos</i
(cfr.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.
güeyu).
tapar
📖: tapar
🏗️: NO
✍️: NO
<atapar [Lln. Cg. Sb. Ay. y Tb. y Sm. PSil. An. JH].>(TEST)
  1. tapar
    • Sr
    • Tb
    • Sm
    • Bi
  2. atapar
    • Lln
    • Cg
    • Sb
    • Ay
    • y Tb
    • y Sm
    • PSil
    • An
    • JH
Cubrir [Ac. Sr. Tb. R], cast. tapar [Lln. Sb. Cg. Ay. Tb. Sm. PSil. An. JH]: Atapar la calle, que nun pase naide {dizse nun xuegu de neños [Tb]}. 2. Abrigar [Ay. Tb. Sm]: Atapéme y toos me vieron [Canella]. 3. Protexer (del agua al llover, de la nieve) [Bi. Tb]: Tapéilu pa que nun se mochara [Tb]: Tápame pa nun me mochar [Tb]. 4. Ocultar, esconder [Ay. Tb]: Tapánonlu cuando la guerra [Tb]. ///Con un bon traxe atápase’l ruin linaxe [LC]. Piensen los enamoraos que toos tienen los güeyos tapaos [LC]. Una vida y una capa mucho tapa [Canella].
  1. 1. Cubrir [Ac. Sr. Tb. R], cast. <i class="della">tapar </i>[Lln. Sb. Cg. Ay. Tb. Sm. PSil. An. JH]: <i class="della">Atapar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">calle,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">pase</i> <i class="della">naide</i> {dizse nun xuegu de neños [Tb]}.
  2. 2. Abrigar [Ay. Tb. Sm]: <i class="della">Atapéme </i><i class="della">y toos me vieron </i>[Canella].
  3. 3. Protexer (del agua al llover, de la nieve) [Bi. Tb]: <i class="della">Tapéilu</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">se</i> <i class="della">mochara</i> [Tb]: <i class="della">Tápame</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">me</i> <i class="della">mochar</i> [Tb].
  4. 4. Ocultar, esconder [Ay. Tb]: <i class="della">Tapánonlu</i> <i class="della">cuando</i> <i class="della">la</i> <i class="della">guerra </i>[Tb]. ///<i class="della">Con</i> <i class="della">un</i> <i class="della">bon traxe</i> <i class="della">atápase’l ruin linaxe </i>[LC]. <i class="della">Piensen los enamoraos que toos </i><i class="della">tienen los</i> <i class="della">güeyos</i> <i class="della">tapaos</i> [LC]. <i class="della">Una</i> <i class="della">vida</i> <i class="della">y</i> <i class="della">una capa</i> <i class="della">mucho</i><i class="della"> tapa</i> [Canella].
- con lles fueyes d’isti árbol se tapano/ensin que lla comida- yos dies pena,/porque nilli encontraben, sin fatiga/cuanto- yos abarcaba lla barriga [BAúxa, Sueños (Poesíes 269- 272)]
  1. - con lles fueyes d’isti árbol se tapano/ensin que lla comida- yos dies pena,/porque nilli encontraben, sin fatiga/cuanto- yos abarcaba lla barriga
  2. BAúxa, Sueños (Poesíes 269- 272)
Cfr. tapa.
tapasadoria, la*
📖: tapasadoria
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tapasadoira [Sm].>(TEST)
  1. tapasadoria
  2. tapasadoira
    • Sm
Tabasa [Sm].
  1. 1. Tabasa [Sm].
Cfr. tapa.
tapear
📖: tapear
🏗️: NO
✍️: NO
Tomar una tapa (nun chigre, nun restaurán) [Ac]: <i class="della">Taben ta- </i><i class="della">peando</i>(TEST)
  1. tapear
  2. Tomar una tapa (nun chigre, nun restaurán) [Ac]: <i class="della">Taben ta- </i><i class="della">peando</i
a les tres de la tarde [Ac].
  1. 1. <i class="della">a</i> <i class="della">les</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tarde</i> [Ac].
Cfr. tapa.
tapecer
📖: tapecer
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><atapecer [Cl. y Pa. y Cg. GP. Sb. Ay. Qu. y Tb. V1830. DA]. ///<ident class="della" level="1"></ident>/topecer [Cñ. y R]. atupecer [Cl. Cn]. ////atrapecer [Ac. Ay. Ri. Qu. y Tb. PSil. Pr. y ByM]. trapecer [Ac. Sd].>(TEST)
  1. tapecer
    • Lln
    • Pa
    • Tb
    • Cg
    • Cp
    • Md
    • Llg
  2. ident class="della" level="1"></ident><atapecer
    • Cl
    • y Pa
    • y Cg
    • GP
    • Sb
    • Ay
    • Qu
    • y Tb
    • V1830
    • DA
  3. <ident class="della" level="1"></ident>/topecer infl. cast.
    • y R
  4. atupecer
    • Cl
    • Cn
  5. atrapecer variación de número
    • Ac
    • Ay
    • Ri
    • Qu
    • y Tb
    • PSil
    • Pr
    • y ByM
  6. trapecer
    • Ac
    • Sd
Escurecer [Lln. Cl. Pa (= entapecer). Ac. Sb. Ay. Ri. Tb. Pr. Qu. Tb. GP. V1830. DA. VBable] el cielu de sutrucu [PSil]. Escurecer dafechu [Cb]. Anochecer [Lln. Cg. Cñ. Cp. Sd. Qu. Tb. Pr. Md. Cn. JH. R. ByM], atardecer [Llg]. Facese nueche zarrao [Pa]: E de noche tapecíu [Pa]. 2. Facese escuro [Tb]. Ponese escuru (el día) [Tb], por nevar muncho [Ay]. 3. Cu- brir [Lln]. 4. Quedar sordu dafechu [Ay]. 5. Debilitase, perder fuerces [Cl].
  1. 1. Escurecer [Lln. Cl. Pa (= entapecer). Ac. Sb. Ay. Ri. Tb. Pr. Qu. Tb. GP. V
  2. 1830. DA. VBable] el cielu de sutrucu [PSil]. Escurecer dafechu [Cb]. Anochecer [Lln. Cg. Cñ. Cp. Sd. Qu. Tb. Pr. Md. Cn. JH. R. ByM], atardecer [Llg]. Facese nueche zarrao [Pa]: <i class="della">E de noche tapecíu </i>[Pa].
  3. 2. Facese escuro [Tb]. Ponese escuru (el día) [Tb], por nevar muncho [Ay].
  4. 3. Cu- brir [Lln].
  5. 4. Quedar sordu dafechu [Ay].
  6. 5. Debilitase, perder fuerces [Cl].
destruatur et tabescat 1180(or.) [SPE-I/325] d’a lluego que atapeció tanta de la rellumbranza -/X.Xove- llanos (Busto) 1790 [P. Carlos iv/167] ¿Aun ño atapeció y apigazamos? [DyE 3] De lluego qu’atapeció [Coronación Carlos iv 178] porque veo que atapez [Campumanes 1781/555] Vome q’atopez [Los Trataos 6] morrin sin da-yos enes vidayes si all atapecer non fosen 1843 [Chinticu/18] Subióse orar solu ‘n un monte, y’atapecío ya [San Mateo 57] Desque atapeció [San Mateo 79] escurriéndose les tiniebles q’atapecen el so entendimientu 1854 [DOGMA INMA/16] per atapeciendo estaba 1864 [SBernueces/12] apenes atapez oyer un cuentu [CUESTA(CyC)/294] El meyor averamientu que podemos facer al ast. tapecer en- tiendo qu’ha intentase dende’l llat. tabĕscere ‘consumise’ (old), ‘fundise’, ‘menguar’, ‘desfallecer’ (em; abf) que po- día aplicase yá na dómina clásica en construcciones como les de Lucreciu: Cresceret itemque dies licet et tabescere noc- tes ‘puen crecer los díes y menguar les nueches’. *Tabecer, quiciabes, aplicándose tamién al día, pudo asociase a la idea de ‘menguar, consumise’ d’u siguiría ‘escurecer’, ‘ponese es- curu’. Nesti contestu l’influxu del xermanismu tapar (dcech s.v. tapa), de gran proximidá fónica y semántica, favorecería la reinterpretación de la oclusiva xeneralizando realizaciones del tipu tapecer col so compuestu entapecer (cfr.). Daqué ase- meyao a lo que-yos pasaría a los términos d’aniciu llatín en rapum + suf. que, col influxu del xermánicu *hrapôn (dcech s.v. rapar), xeneralicen espresiones con -p- y non con -b- (ra- posa, rapiega). L’entrecruz col serondu y non llatín drappus xustificaría, per otru llau, la variante de tipu trapecer asina como estrapecer (pe3: 143). En rellación tenemos trapazón, ona 2 (cfr.). Un deverbal de tapecer ye ast. tapecida (cfr.). L’influxu de la familia de topu (cfr. atopinar) pudo favorecer l’emplegu de topecer como variante de tapecer na idea fonda y coincidente de ‘escurecer’.
  1. destruatur et tabescat
  2. 1180(or.) SPE-I/325
  3. d’a lluego que atapeció tanta de la rellumbranza -/X.Xove- llanos (Busto)
  4. 1790 P. Carlos iv/167
  5. ¿Aun ño atapeció y apigazamos?
  6. DyE 3
  7. De lluego qu’atapeció
  8. Coronación Carlos iv 178
  9. porque veo que atapez
  10. Campumanes 1781/555
  11. Vome q’atopez
  12. Los Trataos 6
  13. morrin sin da-yos enes vidayes si all atapecer non fosen
  14. 1843 Chinticu/18
  15. Subióse orar solu ‘n un monte, y’atapecío ya
  16. San Mateo 57
  17. Desque atapeció
  18. San Mateo 79
  19. escurriéndose les tiniebles q’atapecen el so entendimientu
  20. 1854 DOGMA INMA/16
  21. per atapeciendo estaba
  22. 1864 SBernueces/12
  23. apenes atapez oyer un cuentu
  24. CUESTA(CyC)/294
  25. El meyor averamientu que podemos facer al ast. tapecer en- tiendo qu’ha intentase dende’l llat. tabĕscere ‘consumise’ (old), ‘fundise’, ‘menguar’, ‘desfallecer’ (em; abf) que po- día aplicase yá na dómina clásica en construcciones como les de Lucreciu: Cresceret itemque dies licet et tabescere noc- tes ‘puen crecer los díes y menguar les nueches’. *Tabecer, quiciabes, aplicándose tamién al día, pudo asociase a la idea de ‘menguar, consumise’ d’u siguiría ‘escurecer’, ‘ponese es- curu’. Nesti contestu l’influxu del xermanismu tapar (dcech s.v. tapa), de gran proximidá fónica y semántica, favorecería la reinterpretación de la oclusiva xeneralizando realizaciones del tipu tapecer col so compuestu entapecer (cfr.). Daqué ase- meyao a lo que-yos pasaría a los términos d’aniciu llatín en rapum + suf. que, col influxu del xermánicu *hrapôn (dcech s.v. rapar), xeneralicen espresiones con -p- y non con -b- (ra- posa, rapiega). L’entrecruz col serondu y non llatín drappus xustificaría, per otru llau, la variante de tipu trapecer asina como estrapecer (pe3: 143). En rellación tenemos trapazón, ona 2 (cfr.). Un deverbal de tapecer ye ast. tapecida (cfr.). L’influxu de la familia de topu (cfr. atopinar) pudo favorecer l’emplegu de topecer como variante de tapecer na idea fonda y coincidente de ‘escurecer’.
tapecida, la*
📖: tapecida
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<atapecida [Tb]. atrapecida [Md].>(TEST)
  1. tapecida
  2. atapecida
    • Tb
  3. atrapecida
    • Md
L’atardecer, anochecer [Tb. Md]. Cfr. tapecer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. L’atardecer, anochecer [Tb. Md]. Cfr. <i class="della">tapecer</i>.
tapecíu, ida, ío
📖: tapecíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<atapecíu [Lln]. ////atopecíu [Cl].>(TEST)
  1. tapecíu
  2. atapecíu
    • Lln
  3. atopecíu variación de número
    • Cl
Escurecíu, anochecíu [Lln].
  1. 1. Escurecíu, anochecíu [Lln].
2. Zarrao (la nueche) [Lln]: E no- che tapecíu [Lln]: E noche atapecíu [Villah]. 2. Atontáu [Cl]. Pp. de tapecer.
tapete, el
📖: tapete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tapete </i>[Xral]. Ufiertamos sobre too la documentación del sieglu x alvirtiendo que la presencia de la pallabra resulta abondosa pelo menos nos dos sieglos que siguen darréu: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tapites</i><i class="della">(TEST)
  1. tapete
  2. Cast
  3. <i class="della">tapete </i>
    • Xral
  4. Ufiertamos sobre too la documentación del sieglu x alvirtiendo que la presencia de la pallabra resulta abondosa pelo menos nos dos sieglos que siguen darréu: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tapites</i><i class="della"
antemano dos manteles antemano sex sauanas ante- mano undecim 908 (s. xiii) [DCO-I/75]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. antemano dos manteles antemano sex sauanas ante-</i><i class="della"> mano</i> <i class="della">undecim</i> 908 (s. xiii) [DCO-I/75]
plumatos olosiricos polimatos tapite 908 (s. xiii) [DCO- I/78] una saia carmez et uno tapete 934 (s. xii) [MSAH-i/71] sericiis et polimatis genapis tapetis pulvillis et ex omni gene- re lineis 936 (s. xii) [ACL/177] kauallo kastaneo et tapete [937-954] (s. xii) [ACL/33] tapetes et saturca 945 [MSAH-I/128] galnepes palias iiii antemanissime tapetia antemano VIII pu- luinaria etiam antemanissima VIIII 950 (s. xii) [ACL/309] tapete obtimo et plumazo 952 (s. xii) [ACL/350] duas scalas argenteas tres lectos inter tapites et gainapes 957 [MSAH-I/192] galnape tapite et capitale 960 (f.?) [MSAH-I/228] tapete obtimo et plumazo palio 972(or.) [MSAH-II/13] tapete cruce 973 [MSAH-I/321] tapete polemdo in VIII solidos et XIII solidos arenzos 980(or.) [ACL/282] tappetes I plumacios palleos II scala argentea I sculfita 1012(or.) [DCO-I/138] b) plumazos XIIim. VI palleos et VIes. tramsirgos tapedes VI almelehas hatanis VI 927 (s. xii) [ACL/127] genabe ... et tapede in tres solidos et saia et zarama 937 (s. xii) [ACL/188] meo lecto genabe tramsirga tapede antemano et pluma- zo palio et genabe maurisca et saccos [952-961] (s. xii) [ACL/135] tapede allihafe genabes pollimatas III plumazos laneos II 956 (s. xii) [ACL/63] duas fialas argenteas et tapede 962 (s. xii) [ACL/143] scala argentea tapede et plumacio palljum 969(or.) [SV/69] xiii tapedes et iiii almucallas greciscas et II baceris [981- 994] [ODueñas/186] tapede I pulbillo de mensa mutas II ... cum binas fazalelias 1002 (s. xii) [ACL/164] de peculium meum tapede uno et uaso argento obtimo et plu- mazo pallio 1030 (s. xii) [ACL/468] c) una massera duobus moiales duabus mantis et uno tapeto 1181(or.) [MSAH-IV/382; MSAH-IV/383] metan en el lecho .I. tapet e una colcha e .ii. sauanas [FA (FFLL s.v. tapet)] mantos de çendal vermejo limonado e la otra el manto de tapeto 1385 [Parroquies/104] Del grecismu neutru llat. tapēte, -tis ‘alfombra’, ‘tapiz’, que podía tener -pp- (em), con continuadores románicos (rew s.v. tapētum) ya hispánicos (deeh s.v. tapes, -ētis). Los resultaos documentaos obliguen a almitir una variante arromanzada, “tapede” (§b), en llucha colo que sedrá’l llatinismu trunfante tapete (§a). Al so llau alviértese tamién un camín a la gueta d’un masculín percarauterizáu con vocal velar a lo cabero pa- llabra, “tapeto” (§c) sustituyendo a la vocal palatal que po- dría perdese (pe4: 403).
  1. plumatos olosiricos polimatos tapite
  2. 908 (s. xiii) DCO- I/78
  3. una saia carmez et uno tapete
  4. 934 (s. xii) MSAH-i/71
  5. sericiis et polimatis genapis tapetis pulvillis et ex omni gene- re lineis
  6. 936 (s. xii) ACL/177
  7. kauallo kastaneo et tapete [937-954] (s. xii)
  8. ACL/33
  9. tapetes et saturca
  10. 945 MSAH-I/128
  11. galnepes palias iiii antemanissime tapetia antemano VIII pu- luinaria etiam antemanissima VIIII
  12. 950 (s. xii) ACL/309
  13. tapete obtimo et plumazo
  14. 952 (s. xii) ACL/350
  15. duas scalas argenteas tres lectos inter tapites et gainapes
  16. 957 MSAH-I/192
  17. galnape tapite et capitale 960 (f.?) [MSAH-I/228] tapete obtimo et plumazo palio 972(or.) [MSAH-II/13] tapete cruce
  18. 973 MSAH-I/321
  19. tapete polemdo in VIII solidos et XIII solidos arenzos
  20. 980(or.) ACL/282
  21. tappetes I plumacios palleos II scala argentea I sculfita
  22. 1012(or.) DCO-I/138
  23. b)
  24. plumazos XIIim. VI palleos et VIes. tramsirgos tapedes VI almelehas hatanis VI
  25. 927 (s. xii) ACL/127
  26. genabe ... et tapede in tres solidos et saia et zarama
  27. 937 (s. xii) ACL/188
  28. meo lecto genabe tramsirga tapede antemano et pluma- zo palio et genabe maurisca et saccos [952-961] (s. xii)
  29. ACL/135
  30. tapede allihafe genabes pollimatas III plumazos laneos II
  31. 956 (s. xii) ACL/63
  32. duas fialas argenteas et tapede
  33. 962 (s. xii) ACL/143
  34. scala argentea tapede et plumacio palljum
  35. 969(or.) SV/69
  36. xiii tapedes et iiii almucallas greciscas et II baceris [981- 994]
  37. ODueñas/186
  38. tapede I pulbillo de mensa mutas II ... cum binas fazalelias
  39. 1002 (s. xii) ACL/164
  40. de peculium meum tapede uno et uaso argento obtimo et plu- mazo pallio
  41. 1030 (s. xii) ACL/468
  42. c)
  43. una massera duobus moiales duabus mantis et uno tapeto
  44. 1181(or.) MSAH-IV/382; MSAH-IV/383
  45. metan en el lecho .I. tapet e una colcha e .ii. sauanas
  46. FA (FFLL s.v. tapet)
  47. mantos de çendal vermejo limonado e la otra el manto de tapeto
  48. 1385 Parroquies/104
  49. Del grecismu neutru llat. tapēte, -tis ‘alfombra’, ‘tapiz’, que podía tener -pp- (em), con continuadores románicos (rew s.v. tapētum) ya hispánicos (deeh s.v. tapes, -ētis). Los resultaos documentaos obliguen a almitir una variante arromanzada, “tapede” (§b), en llucha colo que sedrá’l llatinismu trunfante tapete (§a). Al so llau alviértese tamién un camín a la gueta d’un masculín percarauterizáu con vocal velar a lo cabero pa- llabra, “tapeto” (§c) sustituyendo a la vocal palatal que po- dría perdese (pe4: 403).
tapia, la
📖: tapia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<trapia [Llg].>(TEST)
  1. tapia
    • Pa
    • Cd
    • Ay
    • Tb
    • Sm
  2. trapia
    • Llg
Cast. tapia [Pa], muru [Cd]. Bardial fechu con piedra y barru como llende del corral [Ay]. //Tar como una tapia ‘tar persor- du’ [Tb. Sm. Cd. Tox]. //Tar como una trapia ‘tar persordu’ [Llg]. //Surdu como una trapia ‘persordu’ [Llg].
  1. 1. Cast. <i class="della">tapia</i> [Pa], muru [Cd]. Bardial fechu con piedra y barru como llende del corral [Ay]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">como</i> <i class="della">una</i> <i class="della">tapia</i> ‘tar persor- du’ [Tb. Sm. Cd. Tox]. //<i class="della">Tar como una trapia </i>‘tar persordu’ [Llg]. //<i class="della">Surdu</i> <i class="della">como</i> <i class="della">una</i> <i class="della">trapia</i> ‘persordu’ [Llg].
posuerit vineam in hereditate aliena aut palomarem aut cir- cum a tapia leuet 1064 (f. s. xii?) [ACL/352] fecit ibi tapias et suo labore 1068 (s. xii) [MSAH-II/383] una uinea de Las Tapias 1104 (s. xii) [MSAH-III/475] alia subtus quomodo descendit illa tapia de illa uinea ipsa cortina 1207 [LRCourias/48] o son las tapias nouas 1222(or.) [MSAH-V/140] por toda la heredat que uos comprestes en tapia de Pe- lay Baruayon /Sta. María de Otero de las Dueñas 1246 [STAAFF/140] claudat uineam que dicitur del Quintanal partim de tapia partim de spinis 1275(or.) [ACL-VIII/116] estados del muro de la camara que se contien con la tapia 1279 [AAU/293] derecho a la tapia de las casas et de la orta 1279 [AAU/293] tengades las uertas de Nogal de tapia aquello que fuere de cercar 1284 [MSAH-V/445] del lado de çima iaz tierra de la tapia 1302(or.) [SP-I/331] la dicha casa con sos suelos e palla e tapia e madera 1362(or.) [SP-II/377] mando a pedro mio fillo ela tapia de bio con sso suelo 1371 [MB/186] vn suelo çercado de tapias que esta dentro en el corral 1396(or.) [SIL/472] casa que yo he (...) de tapias techada de tella 1426 [MB/261] Falé-y a la ciudadana,/con [illexible] y regalu/enrestré-y la zaramalla/de señores, mas ñon dio/más respuesta que una
tapia:/ñon fizo casu de aquello [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 61-66)] Probablemente d’una voz onomatopéyica *tap con asitia- mientu hispano-llatín como xustificaríen les llingües hispáni- ques y l’occitán (dcech s.v. tapia). En rellación etimolóxica ta tapiador (
  1. posuerit vineam in hereditate aliena aut palomarem aut cir- cum a tapia leuet
  2. 1064 (f. s. xii?) ACL/352
  3. fecit ibi tapias et suo labore
  4. 1068 (s. xii) MSAH-II/383
  5. una uinea de Las Tapias
  6. 1104 (s. xii) MSAH-III/475
  7. alia subtus quomodo descendit illa tapia de illa uinea ipsa cortina
  8. 1207 LRCourias/48
  9. o son las tapias nouas
  10. 1222(or.) MSAH-V/140
  11. por toda la heredat que uos comprestes en tapia de Pe- lay Baruayon /Sta. María de Otero de las Dueñas
  12. 1246 STAAFF/140
  13. claudat uineam que dicitur del Quintanal partim de tapia partim de spinis
  14. 1275(or.) ACL-VIII/116
  15. estados del muro de la camara que se contien con la tapia
  16. 1279 AAU/293
  17. derecho a la tapia de las casas et de la orta
  18. 1279 AAU/293
  19. tengades las uertas de Nogal de tapia aquello que fuere de cercar
  20. 1284 MSAH-V/445
  21. del lado de çima iaz tierra de la tapia
  22. 1302(or.) SP-I/331
  23. la dicha casa con sos suelos e palla e tapia e madera
  24. 1362(or.) SP-II/377
  25. mando a pedro mio fillo ela tapia de bio con sso suelo
  26. 1371 MB/186
  27. vn suelo çercado de tapias que esta dentro en el corral
  28. 1396(or.) SIL/472
  29. casa que yo he (...) de tapias techada de tella
  30. 1426 MB/261
  31. Falé-y a la ciudadana,/con [illexible] y regalu/enrestré-y la zaramalla/de señores, mas ñon dio/más respuesta que una
  32. illexible

  33. tapia:/ñon fizo casu de aquello
  34. ABalvidares, Romanzón (Poesíes 61-66)
  35. Probablemente d’una voz onomatopéyica *tap con asitia- mientu hispano-llatín como xustificaríen les llingües hispáni- ques y l’occitán (dcech s.v. tapia). En rellación etimolóxica ta tapiador (
cfr.), l’ax. tapial (cfr.) y el verbu tapiar (cfr.). Sobro tapia (allugáu na toponimia (ta 705), féxose *tapiu d’u siguió l’aumentativu tapión (cfr.). N’ast. trapia alvertimos l’influxu del ast. trapu.
“tapiador”
📖: “tapiador”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Juan</i>(TEST)
  1. “tapiador”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Juan</i
Lorenzo tapiador Juan Alfayate criado de Pedro Perez cast. tapiador (Martínez Meléndez 1995: 665). Cfr. tapia.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Lorenzo</i> <i class="della">tapiador</i> <i class="della">Juan</i> <i class="della">Alfayate</i> <i class="della">criado</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Pedro</i> <i class="della">Perez</i> cast. <i class="della">tapiador</i> (Martínez Meléndez 1995: 665). Cfr. <i class="della">tapia</i>.
1312(or.) [ACL-IX/198] Deriváu de tapia (
  1. 1312(or.) ACL-IX/198
  2. Deriváu de tapia (
cfr.) pa llograr un nome d’oficiu común col
tapial, el
📖: tapial
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Parede de tierra amasao y apisonao ente tables [Tor]. Caún de los tramos con que se va faciendo la parede de tierra amasao y apisonao ente tables [Tor]. 2. Caúna de les estaques que s’alluguen a los llaos del tableru del carru pa encontar la carga [Cu (VB). /Eo/]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">seiat</i>(TEST)
  1. tapial
  2. Parede de tierra amasao y apisonao ente tables
    • Tor
  3. Caún de los tramos con que se va faciendo la parede de tierra amasao y apisonao ente tables
    • Tor
  4. 2
  5. Caúna de les estaques que s’alluguen a los llaos del tableru del carru pa encontar la carga
    • Cu (VB)
    • /Eo/
  6. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">seiat</i
cercado de duos tapiales 1143 (s. xii) [ACL/220]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">cercado</i> <i class="della">de</i> <i class="della">duos</i> <i class="della">tapiales</i> 1143 (s. xii) [ACL/220]
que ssea de ocho tapiales de luengo 1298(or.) [MSAH- V/571] ffagades çercar el corral ... de dos tapiales en alto ssobre tierra 1298(or.) [MSAH-V/571] ffo ahun palaçio de tapial & de tella 1358 [MB/140] e la ceradura sea atal de I tapial en alto o ualladar [FA (FFLL)]
  1. que ssea de ocho tapiales de luengo
  2. 1298(or.) MSAH- V/571
  3. ffagades çercar el corral ... de dos tapiales en alto ssobre tierra
  4. 1298(or.) MSAH-V/571
  5. ffo ahun palaçio de tapial & de tella
  6. 1358 MB/140
  7. e la ceradura sea atal de I tapial en alto o ualladar
  8. FA (FFLL)
Cfr. tapia.
tapiar
📖: tapiar
🏗️: NO
✍️: NO
Rellenar o cubrir con piedra un güecu que yá nun va utilizase [Ay]. 2. Zarrar con una tapia [Ac]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">los mandedes lamar para caua nen para </i><i class="della">tapiar</i><i class="della">(TEST)
  1. tapiar
  2. Rellenar o cubrir con piedra un güecu que yá nun va utilizase
    • Ay
  3. 2
  4. Zarrar con una tapia
    • Ac
  5. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">los mandedes lamar para caua nen para </i><i class="della">tapiar</i><i class="della"
en nenguna cassa 1307(or.) [ACL-IX/119] Cfr. tapia.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. en nenguna</i> <i class="della">cassa</i> 1307(or.) [ACL-IX/119] Cfr. <i class="della">tapia</i>.
tapiáu, ada, ao
📖: tapiáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Zarráu por un muru [Cd]. //<i class="della">Tar</i>(TEST)
  1. tapiáu
  2. Zarráu por un muru
    • Cd
  3. <i class="della">Tar</i eonaviego
tapiáu ‘tar sordu’ [Cd].
  1. 1. <i class="della">tapiáu</i> ‘tar sordu’ [Cd].
I ferrenal tapiado e determenasse de el suelo de donna Theresa 1272(or.) [ACL-VIII/65] Pp. de tapiar (
  1. I ferrenal tapiado e determenasse de el suelo de donna Theresa
  2. 1272(or.) ACL-VIII/65
  3. Pp. de tapiar (
cfr.).
tapicar
📖: tapicar
🏗️: NO
✍️: NO
Mordiatar [Md]. Verbu fechu dende’l dim. de <i class="della">tapa</i>(TEST)
  1. tapicar
  2. Mordiatar
    • Md
  3. Verbu fechu dende’l dim
  4. de <i class="della">tapa</i
tapica tapicar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">→</i> <i class="della">tapica</i> <i class="della">→</i> <i class="della">tapicar</i>.
tapiegu, a, o
📖: tapiegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>De Tapia [JH]. <ident class="della" level="1"></ident>Deonomásticu del nome del pueblu y conceyu de <i class="della">Tapia</i>(TEST)
  1. tapiegu
  2. ident class="della" level="1"></ident>De Tapia
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Deonomásticu del nome del pueblu y conceyu de <i class="della">Tapia</i
(ta 705).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (ta 705).
tapín, el
📖: tapín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tapín/inos [Lln. Ay].>(TEST)
  1. tapín
    • Pb
    • Pa
    • Cg
    • Llg
    • Sb
    • Ca
    • Ll
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • Oc
    • Cv
    • Cp
    • Vd
  2. ident class="della" level="1"></ident><tapín/inos
    • Lln
    • Ay
Cast. tepe [LV. Pb. Lln. Os. Pa. Cg (= chapín). Cñ. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. Cd. Pr. Sl. Oc. V1830. JH. DA. R. Vg. Mar. Tor]: El prau ya de bon tapín [Tb]. Sue- lu de los praos [Cv]. Trozu de tierra con céspede [Lln. Cb. Cp. Bard. Arm]. Porción de céspede llevantáu de raíz [Arm]. Trozu pequeñu de céspede [Vd] llevantáu y usáu como mullíu [Alb]. Tarrón [Cl] cubiertu de yerba [DA]. Trozos de tierra con céspede, arrancáu pa tapiar y pa facer una borronada [Ac]. Un pedazu de superficie cualquiera que s’arranca [Cb. Cp]: Isti campu tien bon tapín [Cp]. Céspede [Tb. PSil]: Tien mui buen tapín [PSil]. “Tapín, césped o terrón” [GP a. 1788]. “Una gleba de tierra de la superficie de un campo verde que se saca cortado en forma de adobes o ladrillos para hacer las cár- cabas o paredes, o algún margen de tierras labrantías” [GP a. 1796]. 2. “Otras veces {tapín} se toma por toda la superficie del banco, especialmente de pradería, en escrituras de ventas, arriendos, foros, etc. v. g. tapín de tantos días de bueyes” [GP
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tepe </i>[LV. Pb. Lln. Os. Pa. Cg (= chapín). Cñ. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. Cd. Pr. Sl. Oc. V
  3. 1830. JH. DA. R. Vg. Mar. Tor]: <i class="della">El</i> <i class="della">prau</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">de</i> <i class="della">bon</i> <i class="della">tapín</i> [Tb]. Sue- lu de los praos [Cv]. Trozu de tierra con céspede [Lln. Cb. Cp. Bard. Arm]. Porción de céspede llevantáu de raíz [Arm]. Trozu pequeñu de céspede [Vd] llevantáu y usáu como mullíu [Alb]. Tarrón [Cl] cubiertu de yerba [DA]. Trozos de tierra con céspede, arrancáu pa tapiar y pa facer una borronada [Ac]. Un pedazu de superficie cualquiera que s’arranca [Cb. Cp]: <i class="della">Isti</i> <i class="della">campu</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">bon</i> <i class="della">tapín</i> [Cp]. Céspede [Tb. PSil]: <i class="della">Tien mui</i> <i class="della">buen</i> <i class="della">tapín</i> [PSil]. “<i class="della">Tapín</i>, césped o terrón” [GP a. 1788]. “Una gleba de tierra de la superficie de un campo verde que se saca cortado en forma de adobes o ladrillos para hacer las cár- cabas o paredes, o algún margen de tierras labrantías” [GP a. 1796].
  4. 2. “Otras veces {<i class="della">tapín</i>} se toma por toda la superficie del banco, especialmente de pradería, en escrituras de ventas, arriendos, foros, etc. v. g. <i class="della">tapín</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tantos</i> <i class="della">días</i> <i class="della">de</i> <i class="della">bueyes</i>” [GP
a. 1796]. “Con la expresión de tapín de uno o de más carros de hierba se significaba en lo antiguo la superficie de un pra- do” [Cg]. 3. Cubierta de techos (sic) [Alb]. 4. Persona poco instruída [Ac. Tb]: Ya burru como un tapín [Tb]. 5. Persona sorda [Ac. Sr]: Ta como un tapín [Sr]. //-inos ‘clas de terrones ensin bona tierra’ [Ay]. ‘trozos de tierra y yerba, de campera, que se corta cola fesoria pa torcar les preses y, antiguamente, pa los techos de les cases’ [Ar (tapines)]. //A los tapines ‘cier- to xuegu en que cortaben tapinos con una navaya y volvíen a colocase y había que los atopar [Lln (S)]. //Carbón de tapín ‘carbón que surde na superficie o ta cerca del terrén vexe- tal que, por causa tala, amuésase manchao o descompuesto’ [Min]. //Ser de buen tapín ‘ser de bona calidá’ [Sb]. //Ser como un tapín ‘ser dalgo fatu’ [Ll]. //Tar como un tapín ‘tar persordu’ [Pa. Tb. Cd. Pr]. ‘nun entender un res’ [Ay].///Con ayuda de vecinos faigo yo una casa de tapinos [LC]. Iulianus Tapinus presbiter et canonicus [LK/316] el prado de so el llagar, tapín de dos carros de yerba [1733 CPCVv: 238] Viniendo, pues, al primer rompimiento y cultivo de nuestro pidial, lo primero es apararle, si se puede sacar tapín y broza para hacer forniella [Grangerías xviii: 568] a fossoria y cabafonda se ha de dar el primer rompimiento a las tierras o pedazos de tierra que no caltienen ni tienen tiez para tapín ni materiales para hacer forniella [Grange- rías xviii: 776]
“Ciérrense las plantaciones con seves de tapín, arctos, espi- nos, felechos, etc.” [Pastor 1853: 65] Quiciás cansadu de cabar tapinos [Glorias Ast 270] García de Diego rellaciona l’ast. tapín cola voz onomatopéyi- ca *tap responsable tamién de tapia (
  1. a. 1796]. “Con la expresión de tapín de uno o de más carros
  2. de hierba se significaba en lo antiguo la superficie de un pra- do” [Cg]. 3. Cubierta de techos (sic) [Alb]. 4. Persona poco instruída [Ac. Tb]: Ya burru como un tapín [Tb]. 5. Persona sorda [Ac. Sr]: Ta como un tapín [Sr]. //-inos ‘clas de terrones ensin bona tierra’ [Ay]. ‘trozos de tierra y yerba, de campera, que se corta cola fesoria pa torcar les preses y, antiguamente, pa los techos de les cases’ [Ar (tapines)]. //A los tapines ‘cier- to xuegu en que cortaben tapinos con una navaya y volvíen a colocase y había que los atopar [Lln (S)]. //Carbón de tapín ‘carbón que surde na superficie o ta cerca del terrén vexe- tal que, por causa tala, amuésase manchao o descompuesto’ [Min]. //Ser de buen tapín ‘ser de bona calidá’ [Sb]. //Ser como un tapín ‘ser dalgo fatu’ [Ll]. //Tar como un tapín ‘tar persordu’ [Pa. Tb. Cd. Pr]. ‘nun entender un res’ [Ay].///Con ayuda de vecinos faigo yo una casa de tapinos [LC]. Iulianus Tapinus presbiter et canonicus
  3. LK/316
  4. el prado de so el llagar, tapín de dos carros de yerba
  5. 1733 CPCVv: 238
  6. Viniendo, pues, al primer rompimiento y cultivo de nuestro pidial, lo primero es apararle, si se puede sacar tapín y broza para hacer forniella
  7. Grangerías xviii: 568
  8. a fossoria y cabafonda se ha de dar el primer rompimiento a las tierras o pedazos de tierra que no caltienen ni tienen tiez para tapín ni materiales para hacer forniella
  9. Grange- rías xviii: 776

  10. “Ciérrense las plantaciones con seves de tapín, arctos, espi- nos, felechos, etc.”
  11. Pastor 1853: 65
  12. Quiciás cansadu de cabar tapinos
  13. Glorias Ast 270
  14. García de Diego rellaciona l’ast. tapín cola voz onomatopéyi- ca *tap responsable tamién de tapia (
cfr.) y con una variante a. *tepe anque güei namái se caltenga’l correspondiente dimi- nutivu evolucionáu asina: *tepe *tepín tapín.
  1. *tep nel aniciu del cast. tepe (deeh s.v. tap). L’exemplu ast. esixe almitir una amestanza col continuador del suf. -īnus güei asociáu a la idea de ‘diminutivu’. L’ast. almite una realización chapín como variante de tapín (cfr. chapín 3). En sen daqué destremáu Corominas-Pascual (dcech s.v. tupido) parten de la voz onomatopéyica *tup (como *tap → tapia) pa entender el cast. tepe, ast. tapín axuntándose asina a la discusión llarga sobro estos términos que teníos por averaos o elementos ono- matopéyicos llamaron l’atención d’otros autores. Sobro tapín féxose’l verbu tapinar (cfr.) [col deverbal tapinada (cfr.)] y los compuestos entapinar (cfr.), estapinar (cfr.), destapinar (cfr.) → desatapinadura (cfr.). En rellación con tapín tán ta- mién tapinera (cfr.), tapineru (cfr.). Con too l’ast. conoz un verbu estepar (cfr.) que talmente paez tar fechu sobro un ast.
  2. col deverbal tapinada (cfr.)
tapinada, la
📖: tapinada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tapinaa [JH].>(TEST)
  1. tapinada
    • Tb
  2. tapinaa
    • JH
Conxuntu de tapinos [Tb. JH]. “Serie horizontal de tapinos que van poniendo nuna cárcova ó choza” [JH]: Una bona cár- cova tien que tener cuatro tapinaes [JH].
  1. 1. Conxuntu de tapinos [Tb. JH]. “Serie horizontal de tapinos que van poniendo nuna <i class="della">cárcova </i>ó choza” [JH]: <i class="della">Una bona cár-</i> <i class="della">cova tien que tener cuatro tapinaes </i>[JH].
Deverbal de tapinar (cfr. tapín).
tapinar
📖: tapinar
🏗️: NO
✍️: NO
<atapinar [Lln. y Ay].>(TEST)
  1. tapinar
    • Pa
    • Cp
    • Ay
    • Cv
  2. atapinar
    • Lln
    • y Ay
Nivelar un terrén con tapinos [Cl. Pa. Cb. Cp. Ay] o pa criar pación [Ac]. Poner tapinos nun terrén [Cb. Pzu]. Cubrir con tapinos [Ay] los fallos de los praos [Cv]. Asitiar tapinos [JH]. Tirar tapinos [Lln. Villah]. 2. Cubrir el techu [Ay]. 3. Dir asor- deciendo [Ay]. Ponese sordu [Ay]. 4. Ponese la nublina trupo o tupo nun dexando ver [Ay]. 5. Atacar (sic) [V1830].
  1. 1. Nivelar un terrén con tapinos [Cl. Pa. Cb. Cp. Ay] o pa criar pación [Ac]. Poner tapinos nun terrén [Cb. Pzu]. Cubrir con tapinos [Ay] los fallos de los praos [Cv]. Asitiar tapinos [JH]. Tirar tapinos [Lln. Villah].
  2. 2. Cubrir el techu [Ay].
  3. 3. Dir asor- deciendo [Ay]. Ponese sordu [Ay].
  4. 4. Ponese la nublina trupo o tupo nun dexando ver [Ay].
  5. 5. Atacar (<i class="della">sic</i>) [V1830].
- “Tapinar, quitar los terrones. Palucar significa lo mismo” [GP a. 1788].
  1. - “Tapinar, quitar los terrones. Palucar significa lo mismo”
  2. [GP a. 1788].
  3. GP a. 1788
Cfr. tapín.
tapinazu, el
📖: tapinazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tapinazu
    • Tb
    • Sm
    • Lln
Golpe dau con un tapín [Tb. Sm]. 2. Aición de tirar un tapín [Lln]. Cfr. tapia.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Golpe dau con un tapín [Tb. Sm].
  3. 2. Aición de tirar un tapín [Lln]. Cfr. <i class="della">tapia</i>.
tapinera, la
📖: tapinera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Conxuntu de <i class="della">tapinos </i>[Pa]. 2. Fesoria especial pa cavar tapinos [VCid]. Cast. <i class="della">cespedera</i>(TEST)
  1. tapinera
  2. Conxuntu de <i class="della">tapinos </i>
    • Pa
  3. 2
  4. Fesoria especial pa cavar tapinos
    • VCid
  5. Cast
  6. <i class="della">cespedera</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. tapia.
tapineru
📖: tapineru
🏗️: NO
✍️: NO
“Tapineru. Cespederas. Prado de donde se sacan céspedes” [JH]. //<i class="della">Comer</i>(TEST)
  1. tapineru
  2. “Tapineru
  3. Cespederas
  4. Prado de donde se sacan céspedes”
    • JH
  5. <i class="della">Comer</i eonaviego
como un tapineru ‘comer muncho’ [Cb].
  1. 1. <i class="della">como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tapineru</i> ‘comer muncho’ [Cb].
Cfr. tapia.
tapión, el
📖: tapión
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Terrén arcilloso [Cn (MG)]. La segunda capa de terrén nes tie- rres de llabor, que tien un color arroxao claro y ye de pergrán dureza [Oc]: <i class="della">Nesta</i>(TEST)
  1. tapión
    • Oc
  2. Terrén arcilloso
    • Cn (MG)
  3. La segunda capa de terrén nes tie- rres de llabor, que tien un color arroxao claro y ye de pergrán dureza [Oc]: <i class="della">Nesta</i
tierra insiguida s’atopa’l tapión [Oc].
  1. 1. <i class="della">tierra</i> <i class="della">insiguida</i> <i class="della">s’atopa’l</i> <i class="della">tapión</i> [Oc].
Cfr. tapia.
tapíu, el
📖: tapíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tapidu [Pr. JH]. tapío [Ac]. ///tapido [R].>(TEST)
  1. tapíu
    • Cg
  2. tapidu
    • Pr
    • JH
  3. tapío
    • Ac
  4. tapido infl. cast.
    • R
Llenzu de llin delgao y mui tupío [Cg]. Tela de filo fecho en casa [Pr]. Tela delgao que se texe (...) [JH]. Febra de llin llueu de restiellao, llarga y sana, que se destina al texíu [Ac]. Tela gordo [R].
  1. 1. Llenzu de llin delgao y mui tupío [Cg]. Tela de filo fecho en casa [Pr]. Tela delgao que se texe (...) [JH]. Febra de llin llueu de restiellao, llarga y sana, que se destina al texíu [Ac]. Tela gordo [R].
- “Como prenda interior usaban sólo la camisa de fuerte lien- zo casero, el cuerpo era de lo que llamaban tapido o cerro, y la falda, más basta, de mediana” [Traje regional] **
  1. - “Como prenda interior usaban sólo la camisa de fuerte lien- zo casero, el cuerpo era de lo que llamaban tapido o cerro, y la falda, más basta, de mediana
  2. Traje regional
  3. **
tapiyu, el*
📖: tapiyu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tapichu [PSil].>(TEST)
  1. tapiyu
  2. tapichu
    • PSil
Oxetu de curtiu valor que val p’abrigase del fríu y del agua [PSil]: L.levóu un tapichu pa la braña [PSil].
  1. 1. Oxetu de curtiu valor que val p’abrigase del fríu y del agua [PSil]: <i class="della">L.levóu</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tapichu</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">la</i> <i class="della">braña</i> [PSil].
En rellación col ast. tapar (cfr.) y cola presencia d’un sufixu continuador de -īculus.
tapizar
📖: tapizar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tapizar
    • Lln
Tapar rendexes, furacos [Lln].
  1. 1. Tapar rendexes, furacos [Lln].
2. Criar tapín (la tierra que pradia) [R]. Cfr. tapizu.
tapizu, el
📖: tapizu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tepiz [Cl].>(TEST)
  1. tapizu
  2. tepiz
    • Cl
Texíu de la peñera [Cl]. //Ponese tapizu ‘criar tapín la tierra que se fai prau [R].
  1. 1. Texíu de la peñera [Cl]. //<i class="della">Ponese tapizu </i>‘criar <i class="della">tapín </i>la tierra que se fai prau [R].
Del llat. *tapitium, variante de tapete, -is ‘alfombra’ (em) nel aniciu de dellos términos románicos ya hispánicos (rew s.v. tapetum; deeh s.v. *tapītium), anque pa Corominas-Pascual sedría un galicismu tapiz ‘alfombra’ (dcech s.v. tapiz) idea que tamién almite García de Diego (deeh s.v. *tapītium). Equí plantégase una discusión asemeyada a la que ye a vese nel ast. tamizu (cfr.) sobro si ha tenese por términu autócto- nu o por galicismu. L’ast. tapizu col influxu del tamién ast. tapín (cfr.) podría xustificar la espresión conseñada enriba de ponese tapizu. Sol ast. tapizu féxose’l verbu tapizar (cfr.) y el so compuestu entapizar (cfr.) onde s’alvierte l’influxu del ast. tapar (cfr.).
tapón, el
📖: tapón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tapón</i>(TEST)
  1. tapón
    • Ay
    • Tb
    • Sm
    • Cd
    • Ll
    • Cv
  2. Cast
  3. <i class="della">tapón</i
[Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Tox]. Tapa de madera que tapa la boca del fornu [Ll]. 2. Persona baxa y regordeta [Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Cv. Tox. /Eo/]: Yara un tapón namás [Tb]. ///Por San Antón quita la pita el tapón [LC]. Esto he al primer tapón el zurramientu [Fiestas Coronación 182] Cfr. tapa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Tox]. Tapa de madera que tapa la boca del fornu [Ll].
  3. 2. Persona baxa y regordeta [Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Cv. Tox. /Eo/]: <i class="della">Yara</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tapón</i> <i class="della">namás</i> [Tb]. ///<i class="della">Por</i> <i class="della">San</i> <i class="della">Antón</i> <i class="della">quita</i> <i class="della">la</i> <i class="della">pita</i> <i class="della">el</i> <i class="della">tapón </i>[LC]. <i class="della">Esto he al primer </i><i class="della">tapón</i><i class="della"> el zurramientu </i>[Fiestas Coronación 182] Cfr. <i class="della">tapa</i>.
L’usu axetivu de tapón ‘pequeñu’ vese nel testu del s. xviii:
  1. baccas tapones, por más que paran parirán ratones
  2. Gran- gerías xviii: 835
taponada, la
📖: taponada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<taponá [Ll].>(TEST)
  1. taponada
  2. taponá
    • Ll
Aición d’abrir la tapa o puerta del fornu cuando ta cociendo’l pan [Ll. Gr]: A los venti minutos das-y la taponada pa ver cúmu va’l pan [Gr].
  1. 1. Aición d’abrir la tapa o puerta del fornu cuando ta cociendo’l pan [Ll. Gr]: <i class="della">A</i> <i class="della">los</i> <i class="della">venti</i> <i class="della">minutos</i> <i class="della">das-y</i> <i class="della">la</i> <i class="della">taponada</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">ver </i><i class="della">cúmu va’l pan </i>[Gr].
Deverbal de taponar (cfr.).
taponar
📖: taponar
🏗️: NO
✍️: NO
Poner un tapón, mover la tapa, obstruír [Tb]: <i class="della">Tapona’l</i>(TEST)
  1. taponar
    • Tb
  2. Poner un tapón, mover la tapa, obstruír [Tb]: <i class="della">Tapona’l</i
furacu qu’entra agua abondo [Tb].
  1. 1. <i class="della">furacu </i><i class="della">qu’entra</i> <i class="della">agua</i> <i class="della">abondo</i> [Tb].
Cfr. tapa.
tapoxín, el
📖: tapoxín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tapoxín
Tapón [Tox].
  1. 1. Tapón [Tox].
2. Neñu que nun miedra [Tox]. Dim. de tapoxu.
tapoxu, a, o
📖: tapoxu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+tapuxu [Ay. Ll]. tapuxu/tapuxa [Sm].>(TEST)
  1. tapoxu
    • Tb
  2. tapuxu metafonía
    • Ay
    • Ll
  3. tapuxu/tapuxa
    • Sm
Pequeñu y gordu (un individuu) [Ay. Ll. Tb. Sm]. Pequeñu [/Mánt/]. Cfr. tapa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Pequeñu y gordu (un individuu) [Ay. Ll. Tb. Sm]. Pequeñu [/Mánt/]. Cfr. <i class="della">tapa</i>.
tapu, l’*
📖: tapu
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<atapu [PSil].>(TEST)
  1. tapu
  2. atapu
    • PSil
Sitiu d’una presa onde se tapa pa esviar l’agua de regar [PSil].
  1. 1. Sitiu d’una presa onde se tapa pa esviar l’agua de regar [PSil].
Cfr. tapa.
tapuxu, el
📖: tapuxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tapujo</i>(TEST)
  1. tapuxu
    • Ay
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">tapujo</i
[Ay. Tb. Pzu. Tox]. Cfr. tapa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Ay. Tb. Pzu. Tox]. Cfr. <i class="della">tapa</i>.
taquera, la
📖: taquera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. taquera
    • Ay
    • Cv
    • Vd
Instrumentu que faen los rapazos con un cañutu de sabugu y un émbolu pa llanzar tacos o proyeutiles [Ay. Cv. VCid]. 2. Xuegu infantil [Vd]. Cfr. tacu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Instrumentu que faen los rapazos con un cañutu de sabugu y un émbolu pa llanzar tacos o proyeutiles [Ay. Cv. VCid].
  3. 2. Xuegu infantil [Vd]. Cfr. <i class="della">tacu</i>.
taqueral, el*
📖: taqueral
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><taqueiral [Cv].>(TEST)
  1. taqueral
  2. ident class="della" level="1"></ident><taqueiral
    • Cv
Sabugu (nome dau polos rapazos) [Cv]. Pescanciamos que taqueral ye una creación de los rapazos porque del sabugu sáquense tacos (cfr. tacu) lo que xustifica’l suf. abondancial -al.
  1. Sabugu (nome dau polos rapazos) [Cv].
  2. Cv
  3. Pescanciamos que taqueral ye una creación de los rapazos porque del sabugu sáquense tacos (cfr. tacu) lo que xustifica’l suf. abondancial -al.
taquiar
📖: taquiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. taquiar
Furar tacos o barrenos poco llargos [Min]. Cfr. tacu.
  1. Furar tacos o barrenos poco llargos [Min]. Cfr. tacu.
  2. Min
taquiláu, el
📖: taquiláu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. taquiláu
Saquín pequeñu de dalguna cosa [Pr]. ¿Sedrá tracamundiu por faquiláu? **
  1. Saquín pequeñu de dalguna cosa [Pr].
  2. Pr
  3. ¿Sedrá tracamundiu por faquiláu?
  4. **
taquillón, el
📖: taquillón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. taquillón
Mueble pequeñu pa guardar calzáu [Llg]. Castellanismu qu’ha tenese como formación masculina de taquilla, pallabra d’aniciu árabe (dcech s.v. taca 1; da s.v. adague).
  1. Mueble pequeñu pa guardar calzáu [Llg].
  2. Llg
  3. Castellanismu qu’ha tenese como formación masculina de taquilla, pallabra d’aniciu árabe (dcech s.v. taca 1; da s.v. adague).
taquín, el
📖: taquín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. taquín
Trozu de cartuchu de dinamita pa un tiru pequeñu [Min]. 2. Pequeña cantidá de comida pa xintar l’obreru [Min]. Bocáu [Xx] que se toma nos chigres o bares [Cñ]. Merienda, bocáu [VBable]. Dim. de tacu.
  1. Trozu de cartuchu de dinamita pa un tiru pequeñu [Min]. 2. Pequeña cantidá de comida pa xintar l’obreru [Min]. Bocáu [Xx] que se toma nos chigres o bares [Cñ]. Merienda, bocáu [VBable].
  2. VBable
  3. Dim. de tacu.
tar
📖: tar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><estar [y Lln. y Ll. y PSil. y JH].>(TEST)
  1. tar
    • Lln
    • Cg
    • Cp
    • Bi
    • Llg
    • Sr
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Pr
    • Sl
    • Cv
    • Vd
  2. ident class="della" level="1"></ident><estar
    • y Lln
    • y Ll
    • y PSil
    • y JH
Cast. estar [Lln. Cl. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. JH]. 2. Ser [Sm]: La vida de los vaqueiros taba mui diferente [Sm]. //Tar tiráu al repuilgu ‘andar en busca de compañía sexual’ [Llg]. //Tar tres d’Uvieo ‘tar llocu, nun tar no que celebra (porque detrás de la capital, Uviéu, visto dende Llangréu, taba l’hospital siquiátricu o La Cadellada)’ [Llg]. //Nun tar no que se celebra ‘nun saber lo que diz’ [Ac. Tb]. ///Bien tabes en to ñeru, páxaru parlleru [LC]. Cuando l’home ta de males hasta la muyer tien fíos d’otros [LC]. Cuando ún ta solu sábe-y la boca a fierru [LC]. Detrás de la camada ta la fornada [LC]. Lo que ta a la vista non necesita candil [LC]. Non ta la carne en platu por falta gatu [LC]. Onde teas fai lo que veas [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">estar</i> [Lln. Cl. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. JH].
  2. 2. Ser [Sm]: <i class="della">La</i> <i class="della">vida</i> <i class="della">de</i> <i class="della">los</i> <i class="della">vaqueiros</i> <i class="della">taba</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">diferente</i> [Sm]. //<i class="della">Tar tiráu</i> <i class="della">al</i> <i class="della">repuilgu</i> ‘andar en busca de compañía sexual’ [Llg]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">d’Uvieo</i> ‘tar llocu, nun tar no que celebra (porque detrás de la capital, Uviéu, visto dende Llangréu, taba l’hospital siquiátricu o La Cadellada)’ [Llg]. //<i class="della">Nun</i> <i class="della">tar</i> <i class="della">no</i> <i class="della">que se</i> <i class="della">celebra </i>‘nun saber lo que diz’ [Ac. Tb]. ///<i class="della">Bien</i> <i class="della">tabes</i> <i class="della">en</i> <i class="della">to ñeru,</i> <i class="della">páxaru</i> <i class="della">parlleru</i> [LC]. <i class="della">Cuando</i> <i class="della">l’home</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">de</i> <i class="della">males</i> <i class="della">hasta la muyer tien fíos d’otros </i>[LC]. <i class="della">Cuando ún ta solu sábe-y la boca a fierru </i>[LC]. <i class="della">Detrás de la camada ta la fornada </i>[LC]. <i class="della">Lo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">vista</i> <i class="della">non</i> <i class="della">necesita</i> <i class="della">candil</i> [LC]. <i class="della">Non</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">la</i> <i class="della">carne en platu por falta gatu </i>[LC]. <i class="della">Onde teas fai lo que veas </i>[LC].
//Estase ‘entretenese, descuidase’ [Lln]. ‘tardar en volver (p.e. cuando se va a un recáu) [Lln]. //¡Tate! ‘eso ye, yá ta’ [Tox]. ‘aguarda, escucha’ [Tb. Sm]. //¡Tati! ‘quédate’ [Llg]: Tati ahí [Llg]; ‘ta ehí’ [Llg] //Tate ‘ta’ [Tb. An]; ‘¡eso ye! [Tb. An]: Tate quietu [An]. //Tar a ‘tar trabayando en’ [Xral]. //Tar a la estrella ‘pasar la nueche al aire llibre’ [Sm]. //Tar alerti ‘tar ocurrente, tener inxeniu’ [Cl]. //Tar a la capa ‘parar motores nel mar aguantando’l mal tiempu’ [PVeiga]. //Tar a camín ‘tar a tiempu de facer daqué’ [Llg]: Tovía tas a camín de dir velos [Llg]: Tais a camín de regala-yos algo [Llg]. //Tar a mostren- cu ‘tar abandonáu, vivir solu, vivir ensin rellacionase colos demás’ [Cl]. //Tar bien traída ‘venir a cuentu’ [Tb. Sm]. //Tar como’l ganao ‘ser perbrutu’ [Llg]. //Tar como una teya ‘tar persordu’ [Llg]. //Tar como una trapia ‘tar persordu’ [Llg]. //Tar casáu en ‘tar casáu con daquién natural de’ [Llg]. //Tar de ‘tar avezáu a’ [Llg]: Esi nun ta de guiar el coche [Llg]: Yo nun toi de madrugar [Llg]. //Tar de ‘desempeñar una fun- ción pasaxeramente, tar ocasionalmente en’ [Xral]. //Tar de más ‘sobrar’ [PSil. LC]. //Tar de Dios ‘ser la voluntá de Dios’ [LC]. //Tar de conceyu ‘tar de parola’ [Llg]. //Tar de dentinos ‘tar a puntu de sali-yos los dientes definitivos (a dellos mamí- feros)’ [An]. //Tar d’otru día ‘tener resaca’ [Llg]. //Tar d’ayer ‘tener resaca’ [Llg]. //Tar de vaciá ‘tar el marineru en tierra por llimpieza o reparación de la caldera del barcu’ [Cñ]. //Tar en ‘tar metíu de lleno en’ [Tb. Sm]. //Tar en que ‘creer que’ [Tb. Sm]. //Tar ensená ‘tener los pechos grandes (la muyer)’ [Llg]. //Tar fixu ‘tar seguru, tar convencíu de’ [Llg], ‘tener un trabayu estable’ [Ac. Tb]. //Tar na cuenta ‘creyer que, pen- sar que’ [Llg]. ‘tener la intención’ [Tb. Sm]. //Tar n’ayén ‘tar llocu’ [ByM]. //Tar d’otru ‘tar la muyer preñada d’otru que nun ye l’home’. //Tar pa ello ‘tar preñada (la muyer)’ [Ac]. ‘tar dispuestu a’ [Tb]. //Tar sobre ‘tar atentu a’ [Tb]. //Tar tal- mentri al tal ‘tar como aquel a quien se fala, tar como él’ [Cl]. estauerit firmiter 803(or.) [DCO/20] permanere concedimus stabimus anc decernimus 951(or.) [DCO/58] per certam diuisionem stantem et permanentem 974(or.) [SV/73] et per illum salice qui stat In fronte de illa sorte de [Nome de persona] 978(or.) [SV/78] et per illum salice qui stat Inter nos aquetto 978(or.) [SV/78] in illo tronzetano qui sta de Ayta Martinizu 1002(or.) [ACL/139] ila quintana et in ilo albario qui sta tras kasa 1002(or.) [ACL/139] duos pumiferos qui ibidem stan 1095(or.) [SV/192] illo pumare amarero qui sta in illa quintana 1115(or.) [SV/243] illos fructeros qui ibi estant illas perales et illos pumares 1119(or.) [SV/255] cantella et si issir’ cremada sea periurado e lais’ster l’altro s. xii [FA/128] catellj la & si exir quemada sea pjurado & lexe estar 1145 (1295) [FU/35] per illo rego qui sta en Espine cab illo monte 1157(or.) [SV/407] desde tras de Granda ata lo pelago de la_Febrale estese de re 1169(or.) [ACL/402] esta carta leer odiront et rourar uiron instantes ena claustra 1213(or.) [MB/243] lo de nostros fillos mientre connusco esteverent 1219(or.) [SV/101] estos moyones deven valer ye estar firmes e cotados por siempre 1242(or.) [VVS/120] con so ixido detras e con so orto assi commo sta finsado 1250(or.) [SP-I/177] Tomas Martiniz ¬ sua mullier estar per suas estantes en sua heredat 1256 [DCO-II/42] hie las casas estant a so la cerca de Sancto Isidro 1259 [DCO-V/58] que los faga estar a esta partizion 1260(or.) [MCar-I/378] que el muro estia dientro de los ses estados 1270 [DCO- V/91] tengan suas vigas con suas estantes assi commo ante solian estar 1271 [DCO-II/102] mjentre la una sabarcera estedier con aquel que trae la vjan- da 1274 [Ordenances/45] estos estodieron presentes 1275(or.) [MCar-II/97] estian a la taxacion de las procuraciones fecha por el arce- diano 1285 [DCO-IV/373] ca estos que an y estado fata agora quexansse 1294 (s. xv) [MSAH-V/532] elos principes ayan estado muy cobdiciosos de robar el po- blo s. xiii(or.) [FX/44] hu estavan muchos omnes aiuntados s. xiii(or.) [FX/226] por estar en sua maldat s. xiii(or.) [FX/355] estiedes en esi lano ata que las recuas sean passadas 1300 [AAU/128] los malatos (…) que estodieren en la Cassa de la Malateria 1307(or.) [ACL-IX/114] los Notarios que y enantes estauen por mj ssi las arrendaren 1309 [AAU/137] dela villa que ye estado de Gonçalo perez 1310 [MB/39] en termino de Naranquin donde avia estado una azeña 1527(or.) [MSMV/601]
  1. //Estase ‘entretenese, descuidase’ [Lln]. ‘tardar en volver (p.e. cuando se va a un recáu) [Lln]. //¡Tate! ‘eso ye, yá ta’ [Tox]. ‘aguarda, escucha’ [Tb. Sm]. //¡Tati! ‘quédate’ [Llg]: Tati ahí [Llg]; ‘ta ehí’ [Llg] //Tate ‘ta’ [Tb. An]; ‘¡eso ye! [Tb. An]: Tate quietu [An]. //Tar a ‘tar trabayando en’ [Xral]. //Tar a la estrella ‘pasar la nueche al aire llibre’ [Sm]. //Tar alerti ‘tar ocurrente, tener inxeniu’ [Cl]. //Tar a la capa ‘parar motores nel mar aguantando’l mal tiempu’ [PVeiga]. //Tar a camín ‘tar a tiempu de facer daqué’ [Llg]: Tovía tas a camín de dir velos [Llg]: Tais a camín de regala-yos algo [Llg]. //Tar a mostren- cu ‘tar abandonáu, vivir solu, vivir ensin rellacionase colos demás’ [Cl]. //Tar bien traída ‘venir a cuentu’ [Tb. Sm]. //Tar como’l ganao ‘ser perbrutu’ [Llg]. //Tar como una teya ‘tar persordu’ [Llg]. //Tar como una trapia ‘tar persordu’ [Llg].
  2. Llg
  3. //Tar casáu en ‘tar casáu con daquién natural de’ [Llg]. //Tar de ‘tar avezáu a’ [Llg]: Esi nun ta de guiar el coche [Llg]:
  4. Llg
  5. Yo nun toi de madrugar [Llg]. //Tar de ‘desempeñar una fun- ción pasaxeramente, tar ocasionalmente en’ [Xral]. //Tar de más ‘sobrar’ [PSil. LC]. //Tar de Dios ‘ser la voluntá de Dios’ [LC]. //Tar de conceyu ‘tar de parola’ [Llg]. //Tar de dentinos ‘tar a puntu de sali-yos los dientes definitivos (a dellos mamí- feros)’ [An]. //Tar d’otru día ‘tener resaca’ [Llg]. //Tar d’ayer ‘tener resaca’ [Llg]. //Tar de vaciá ‘tar el marineru en tierra por llimpieza o reparación de la caldera del barcu’ [Cñ]. //Tar en ‘tar metíu de lleno en’ [Tb. Sm]. //Tar en que ‘creer que’ [Tb. Sm]. //Tar ensená ‘tener los pechos grandes (la muyer)’ [Llg]. //Tar fixu ‘tar seguru, tar convencíu de’ [Llg], ‘tener un trabayu estable’ [Ac. Tb]. //Tar na cuenta ‘creyer que, pen- sar que’ [Llg]. ‘tener la intención’ [Tb. Sm]. //Tar n’ayén ‘tar llocu’ [ByM]. //Tar d’otru ‘tar la muyer preñada d’otru que nun ye l’home’. //Tar pa ello ‘tar preñada (la muyer)’ [Ac]. ‘tar dispuestu a’ [Tb]. //Tar sobre ‘tar atentu a’ [Tb]. //Tar tal- mentri al tal ‘tar como aquel a quien se fala, tar como él’ [Cl].
  6. Cl
  7. estauerit firmiter
  8. 803(or.) DCO/20
  9. permanere concedimus stabimus anc decernimus
  10. 951(or.) DCO/58
  11. per certam diuisionem stantem et permanentem
  12. 974(or.) SV/73
  13. et per illum salice qui stat In fronte de illa sorte de [Nome de persona]
  14. 978(or.) SV/78
  15. et per illum salice qui stat Inter nos aquetto
  16. 978(or.) SV/78
  17. in illo tronzetano qui sta de Ayta Martinizu
  18. 1002(or.) ACL/139
  19. ila quintana et in ilo albario qui sta tras kasa
  20. 1002(or.) ACL/139
  21. duos pumiferos qui ibidem stan
  22. 1095(or.) SV/192
  23. illo pumare amarero qui sta in illa quintana
  24. 1115(or.) SV/243
  25. illos fructeros qui ibi estant illas perales et illos pumares
  26. 1119(or.) SV/255
  27. cantella et si issir’ cremada sea periurado e lais’ster l’altro s. xii
  28. FA/128
  29. catellj la & si exir quemada sea pjurado & lexe estar
  30. 1145 (1295) FU/35
  31. per illo rego qui sta en Espine cab illo monte
  32. 1157(or.) SV/407
  33. desde tras de Granda ata lo pelago de la_Febrale estese de re
  34. 1169(or.) ACL/402
  35. esta carta leer odiront et rourar uiron instantes ena claustra
  36. 1213(or.) MB/243
  37. lo de nostros fillos mientre connusco esteverent
  38. 1219(or.) SV/101
  39. estos moyones deven valer ye estar firmes e cotados por siempre
  40. 1242(or.) VVS/120
  41. con so ixido detras e con so orto assi commo sta finsado
  42. 1250(or.) SP-I/177
  43. Tomas Martiniz ¬ sua mullier estar per suas estantes en sua heredat
  44. 1256 DCO-II/42
  45. hie las casas estant a so la cerca de Sancto Isidro
  46. 1259 DCO-V/58
  47. que los faga estar a esta partizion
  48. 1260(or.) MCar-I/378
  49. que el muro estia dientro de los ses estados
  50. 1270 DCO- V/91
  51. tengan suas vigas con suas estantes assi commo ante solian estar
  52. 1271 DCO-II/102
  53. mjentre la una sabarcera estedier con aquel que trae la vjan- da
  54. 1274 Ordenances/45
  55. estos estodieron presentes
  56. 1275(or.) MCar-II/97
  57. estian a la taxacion de las procuraciones fecha por el arce- diano
  58. 1285 DCO-IV/373
  59. ca estos que an y estado fata agora quexansse
  60. 1294 (s. xv) MSAH-V/532
  61. elos principes ayan estado muy cobdiciosos de robar el po- blo s. xiii(or.)
  62. FX/44
  63. hu estavan muchos omnes aiuntados s. xiii(or.)
  64. FX/226
  65. por estar en sua maldat s. xiii(or.)
  66. FX/355
  67. estiedes en esi lano ata que las recuas sean passadas
  68. 1300 AAU/128
  69. los malatos (…) que estodieren en la Cassa de la Malateria
  70. 1307(or.) ACL-IX/114
  71. los Notarios que y enantes estauen por mj ssi las arrendaren
  72. 1309 AAU/137
  73. dela villa que ye estado de Gonçalo perez
  74. 1310 MB/39
  75. en termino de Naranquin donde avia estado una azeña
  76. 1527(or.) MSMV/601
Del llat. stāre ‘tar de pie’, ‘tar inmóvil’ (em), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh).
tara, la
📖: tara
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tara
Blima de salgueru (cola que se faen cestos) [Vg].
  1. 1. Blima de salgueru (cola que se faen cestos) [Vg].
Cfr. tala.
tarabascu, {a, o}
📖: tarabascu
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
(TEST)
  1. tarabascu
Estrafalariu, toscu [Ar].
  1. 1. Estrafalariu, toscu [Ar].
Paez que ye términu que tien daqué parentescu col ast. tam- bascu, a, o (cfr.).
tarabayón, el*
📖: tarabayón
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tarabachón [Sm].>(TEST)
  1. tarabayón
  2. tarabachón
    • Sm
Animal asemeyáu al topu pero más grande qu’él [Sm]. ///Fé- rite l.leichi, tarabachón,/saca manteiga ya l.leichi non [ALl (Esfoyaza)]. Aum. de tarabayu (cfr.).
tarabayu, el*
📖: tarabayu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<{Abúltanos que lo conseñao (“tarabal.lu” [Tb]. “turabal.lu” [Sm]) pue ser niciu de percorreición de cheísmu}.>(TEST)
  1. tarabayu
    • Tb
    • Sm
  2. {Abúltanos que lo conseñao (“tarabal.lu” [Tb]. “turabal.lu” [Sm]) pue ser niciu de percorreición de cheísmu}
Restroxu [Tb]. //-os ‘restroxu, sobres que dexa’l ganáu en pe- selbe por ser yerbes males, gordes, dures o por tar farto’ [Sm].
  1. 1. Restroxu [Tb]. //<i class="della">-os</i> ‘restroxu, sobres que dexa’l ganáu en pe- selbe por ser yerbes males, gordes, dures o por tar farto’ [Sm].
Camentamos que la realización tebergana y somedana ha ser *tarabachu (fastera B-D) qu’esixe un estándar *tarabayu ¿que xustificaría, quiciabes, l’ast. estarayar (cfr.), con perda de -b-? Encontu a la nuesa propuesta fónica vese nel aumenta- tivu ufríu na fastera D asturiana onde se conseña tarabachón (cfr. tarabayón).
tarabazar
📖: tarabazar
🏗️: NO
✍️: NO
<atarabazar [y Cp. y Ll. y Md. y Qu. y Tb. y Tox]. /////atara- batar [y Ll]. tarabatar [y Ll].>(TEST)
  1. tarabazar
    • Lln
  2. atarabazar
    • y Cp
    • y Ll
    • y Md
    • y Qu
    • y Tb
    • y Tox
  3. atara- batar dudoso (certainty = baxa)
    • y Ll
  4. tarabatar
    • y Ll
Espedazar [Lln].
  1. 1. Espedazar [Lln].
2. Cuayar la lleche [Tb. Md (o sangre)]. Entiestar la lleche [Tox]. //-se ‘cortase la lleche’ [Cp. Ll. Qu (Oc). Cd]. Quiciabes d’ una formación dende’l llat. trabs, trabis [o dende’l siguidor ast. trabe (cfr.) → traba] féxose’l verbu ast.trabar y los aumentativos *trabazu tarabazón, y *tra- baza d’u tendríamos *trabazar tarabazar (con vocal anap- títica). Dende t(a)ra(b)azar pudo llograse’l verbu trazar (?) y tarazar (cfr.) → trazar; de ta(r)azartazar (con perda de -r-), aniciu d’un deverbal tazu (cfr.), taza 2 (cfr.) y del térmi- nu rellacionáu tazadura (cfr.); de la mesma manera tamién s’entendería’l compuestu retazar (cfr.) col so deverbal fuerte retazu (cfr.). Ye posible que dende tarabazar s’almitiere una variante compuesta estarabazar (cfr.). Dende esta(r)a(b)azar siguió ast. estarazar (cfr.) y estazar (cfr.) asina como’l como’l so contrariu destazar (cfr.). Tamién ye compuestu dende ast. tazarentazar (cfr.) col que tien rellación ast. entazadoriu (cfr.). Un deverbal de tarabazar pudo ser *tarabazu, conocíu gracies al aumentativu tarabazón (cfr.), cola perda de -b- siguió tarazu (cfr. tarazar). Semánticamente ha partise de la idea de ‘romper’, ‘desfacer’ que tamién se ve figuradamente na so apli- cación a ‘cortar’ qu’alvertimos en ‘lleche cortao’, etc.
tarabazón, el
📖: tarabazón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Coágulu de sangre [Md]. Aum. de *<i class="della">tarabazu</i>(TEST)
  1. tarabazón
  2. Coágulu de sangre
    • Md
  3. Aum
  4. de *<i class="della">tarabazu</i
(cfr. tarabazar).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">tarabazar</i>).
tarabellar*
📖: tarabellar*
🏗️: SI
✍️: NO
<tarabel.lar [Vd]. tarabiel.lar [Vd]. entarabiel.lar [Vd]. ///ta- rabillar [Vg].>(TEST)
  1. tarabellar*
  2. tarabel.lar
    • Vd
  3. tarabiel.lar
    • Vd
  4. entarabiel.lar
    • Vd
  5. ta- rabillar infl. cast.
    • Vg
Tropezar, empatonase [Vd]: Vou que tarabiel.lu [Vd]: Paez que tas enfiláu, vas entarabiel.lando [Vd]. //-se ‘empatonase al andar’ [Vg]. Cfr. tarabiellu 2.
  1. Tropezar, empatonase [Vd]: Vou que tarabiel.lu [Vd]: Paez que tas enfiláu, vas entarabiel.lando [Vd]. //-se ‘empatonase al andar’ [Vg].
  2. Vg
  3. Cfr. tarabiellu 2.
tarabellón, el*
📖: tarabellón
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tarabal.lón [Vd].>(TEST)
  1. tarabellón
  2. ident class="della" level="1"></ident><tarabal.lón
    • Vd
Ferramienta de carpinteru pa facer furacos [Vd]. Aum. de tarabiellu 1 (cfr.).
  1. Ferramienta de carpinteru pa facer furacos [Vd]. Aum. de tarabiellu 1 (cfr.).
  2. Vd
tarabica, la
📖: tarabica
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>//tarambica [y Oc].>(TEST)
  1. tarabica
  2. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  3. tarambica eonaviego
    • y Oc
///Los mociquinos de agora/son como la tarabica/en cuandu ven una nena/ya pregunten si ye rica [ALl (Esfoyaza)].
  1. 1. ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Los mociquinos de agora</i>/<i class="della">son como la tarabica</i>/<i class="della">en cuandu </i><i class="della">ven</i> <i class="della">una</i> <i class="della">nena</i>/<i class="della">ya</i> <i class="della">pregunten</i> <i class="della">si</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">rica</i> [ALl (Esfoyaza)].
Trozu de madera con un clavu en mediu y que val pa zarrar (y abrir) [Lln. Ay. PSil. Cn (F). R]: Has de poneme una tarabica na puerta’l curriel.lu pa que nun s’abra sola [Cn (F)]. Pieza pequeña de madera [Xx. Ca. Cn (MG). DA. Oc] pa zarrar les puertes [Cb. Ac. Llg. Sb. Ll. An] per dientro [Pa]. Llistón de madera que val pa zarrar la puerta y que se llevanta dende fuera pente medies d’una correa qu’altraviesa la madera [Os]. Pieza pequeña de madera o calavía [Tor]. Calavía de madera [Pzu. Vd]. Pieza de madera pa zarrar puertes (y ventanes) [Ay. Tb. Sm. Bab. Cd. Pr. JH]. Pasador de madera de les puertes [Cp. Sr]. “Aldaba de madera” [V1830]. Picaporte de madera que xira a la vera d’un clavu [Cn (M)]. Tarabicu grande [Pr (Cv)]. 2. Talandoria del molín [Cg. Llib. Ar. Sm. Bab. PSil. Cn (M). Cv] (val pa mover la cebera y facer que caiga del cuernu al güeyu del mesmu) [Cb]. Cruceta de fierro que va encaxada na parte interna de la muela y enganchada al ár- bol [Pa (Molín)]. Varina de madera o fierro que se fixa a la tremolia y col estremu inferior arrastráu pola rotación de la muela [Pa (Molín)]. Cierta pieza del molín [Lln]. 3. Pieza de madera del telar [Ll]. 4. Pajarita, llazu que se pon,a mou de corbata, d’adornu nel cuellu de la camisa (fam.) [Xx. Ac. Llg. Sr. Tb]. 5. Muyer poco refinada [Lln]. Persona sinsustancia [Tb. V1830]. 6. Llingua (con ironía) [Tb. PSil]. //Cerrar con tarabica ‘terminar la comida’ [LC]. //Dar la tarabica ‘falu- car’ [Cb. Ar]. //Dar la tarabica ‘ser cafiante, falar muncho’ [An]. //Golvese tarabica ‘volvese atontáu’ [Llg]. //Tar tol día dándo-y a la tarabica ‘tar fala que falarás’ [Vv. Cn (F)]. Que chanon tarabica [DyE 13] Cerrándolo con fuertes tarabiques [PyT 37] una tarabica de la dicha puerta 1698 [Sayambre/216-77] y sacarse andadizas de su torno de los costaneros, como se anda una larga tarabicona de puerta de cabaña [Gran- gerías xviii: 710] la tapia que divide, cada qual con su tarabica [Grangerías xviii: 934] Pues suelto la tarabica/y allá va mió cuyarada [Glorias Ast 152]
  1. Trozu de madera con un clavu en mediu y que val pa zarrar (y abrir) [Lln. Ay. PSil. Cn (F). R]: Has de poneme una tarabica na puerta’l curriel.lu pa que nun s’abra sola [Cn (F)]. Pieza pequeña de madera [Xx. Ca. Cn (MG). DA. Oc] pa zarrar les puertes [Cb. Ac. Llg. Sb. Ll. An] per dientro [Pa]. Llistón de madera que val pa zarrar la puerta y que se llevanta dende fuera pente medies d’una correa qu’altraviesa la madera [Os]. Pieza pequeña de madera o calavía [Tor]. Calavía de madera [Pzu. Vd]. Pieza de madera pa zarrar puertes (y ventanes) [Ay. Tb. Sm. Bab. Cd. Pr. JH]. Pasador de madera de les puertes [Cp. Sr]. “Aldaba de madera” [V1830]. Picaporte de madera que xira a la vera d’un clavu [Cn (M)]. Tarabicu grande [Pr (Cv)]. 2. Talandoria del molín [Cg. Llib. Ar. Sm. Bab. PSil. Cn (M). Cv] (val pa mover la cebera y facer que caiga del cuernu al güeyu del mesmu) [Cb]. Cruceta de fierro que va encaxada na parte interna de la muela y enganchada al ár- bol [Pa (Molín)]. Varina de madera o fierro que se fixa a la tremolia y col estremu inferior arrastráu pola rotación de la muela [Pa (Molín)]. Cierta pieza del molín [Lln]. 3. Pieza de madera del telar [Ll]. 4. Pajarita, llazu que se pon,a mou de corbata, d’adornu nel cuellu de la camisa (fam.) [Xx. Ac. Llg. Sr. Tb]. 5. Muyer poco refinada [Lln]. Persona sinsustancia [Tb. V1830]. 6. Llingua (con ironía) [Tb. PSil]. //Cerrar con tarabica ‘terminar la comida’ [LC]. //Dar la tarabica ‘falu- car’ [Cb. Ar]. //Dar la tarabica ‘ser cafiante, falar muncho’ [An]. //Golvese tarabica ‘volvese atontáu’ [Llg]. //Tar tol día dándo-y a la tarabica ‘tar fala que falarás’ [Vv. Cn (F)].
  2. Vv. Cn (F)
  3. Que chanon tarabica
  4. DyE 13
  5. Cerrándolo con fuertes tarabiques
  6. PyT 37
  7. una tarabica de la dicha puerta
  8. 1698 Sayambre/216-77
  9. y sacarse andadizas de su torno de los costaneros, como se anda una larga tarabicona de puerta de cabaña
  10. Gran- gerías xviii: 710
  11. la tapia que divide, cada qual con su tarabica
  12. Grangerías xviii: 934
  13. Pues suelto la tarabica/y allá va mió cuyarada
  14. Glorias Ast 152
Dim. del ast. trabe (cfr.) → *trabicatarabica con vocal anaptítica, con variación de xéneru.
tarabicar
📖: tarabicar
🏗️: NO
✍️: NO
<atarabicar [Md. GP]. /////atarambicar [Md].>(TEST)
  1. tarabicar
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Llu
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • An
    • Pr
    • Tb
    • Mi
  2. atarabicar
    • Md
    • GP
  3. atarambicar dudoso (certainty = baxa)
    • Md
Zarrar con tarabica [Lln. Pa. Cg. Llu. Sb. Ay. Ll. Md. An. Pr]: Tarabicóu la puerta [An]. 2. Nun asentar bien en suelu (un mueble, una siella) [Tb]: Esta mesa nun fai más que tarabi- car [Tb]. Movese y meter ruíu daqué que ta mal asentao o mal fixao nel sitiu que-y correspuende [Tb]: ¿Nun ves cómo tarabica’l tachuelu? [Tb]. 3. Acabar pronto una cosa [Lln]. Acabar la comida, la facienda [Cg]. Zampar [Cñ]. Acabar una comida [Mi] pronto [Min]: Lo que te gusta ensiguía lo ta- rabiques [Mi]. 4. Cortar o llanzar dalgo de cuayu [Min]. 5. Murmurar falando abondo y ensin sustancia [GP 1788].
  1. 1. Zarrar con tarabica [Lln. Pa. Cg. Llu. Sb. Ay. Ll. Md. An. Pr]: <i class="della">Tarabicóu</i> <i class="della">la</i> <i class="della">puerta</i> [An].
  2. 2. Nun asentar bien en suelu (un mueble, una siella) [Tb]: <i class="della">Esta mesa nun fai más que tarabi- </i><i class="della">car</i> [Tb]. Movese y meter ruíu daqué que ta mal asentao o mal fixao nel sitiu que-y correspuende [Tb]: <i class="della">¿Nun ves cómo tarabica’l tachuelu? </i>[Tb].
  3. 3. Acabar pronto una cosa [Lln]. Acabar la comida, la facienda [Cg]. Zampar [Cñ]. Acabar una comida [Mi] pronto [Min]: <i class="della">Lo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">te</i> <i class="della">gusta</i> <i class="della">ensiguía</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">ta- rabiques</i> [Mi].
  4. 4. Cortar o llanzar dalgo de cuayu [Min].
  5. 5. Murmurar falando abondo y ensin sustancia [GP 1788].
Verbu fechu sol ast. tarabica (cfr.). Una variante con traca- mundiu de dentales y llabiales pue ser ast. zarapicar (cfr.) qu’almitiría otra xustificación.
tarabicáu, ada, ao
📖: tarabicáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Consumáu (un fechu) [Min]. 2. Cortáu (un miembru) [Min]. Pp. de <i class="della">tarabicar</i>(TEST)
  1. tarabicáu
  2. Consumáu (un fechu)
    • Min
  3. 2
  4. Cortáu (un miembru)
    • Min
  5. Pp
  6. de <i class="della">tarabicar</i
[Min].
  1. 1. [Min].
tarabicu, a, o
📖: tarabicu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tarabicu [Cp. Ac. Ll. Oc]. tarabica [Pa. Sb. Ay. JH]. /////ta- rambica [Tox].>(TEST)
  1. tarabicu
    • Tb
    • Pr
    • Cv
    • Lln
    • Sm
    • Cg
  2. tarabicu
    • Cp
    • Ac
    • Ll
    • Oc
  3. tarabica
    • Pa
    • Sb
    • Ay
    • JH
  4. ta- rambica dudoso (certainty = baxa)
    • Tox
Llixera, de poca formalidá (una persona) [Cb. Tb. PSil. Pr. Cv]: El nenu ya muchu más tarabicu que la nena [Tb]. De poco sesu (una persona ) [Lln]. Inquieta, informal (una perso- na) [Ay. Ll. Tb]. Inestable, variable, de poca formalidá [Tox]. De ruin xuiciu [Cp. Ac. Sm]. Inquietu, tolondru (un neñu) [Cg]. Inquieta (una persona) [PSil]. 2. Charrán, de poca se- riedá [Oc]. Charrana (una persona) [Pa. Sb. PSil]. Que fala muncho y con priesa [JH]. Cfr. tarabica.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Llixera, de poca formalidá (una persona) [Cb. Tb. PSil. Pr. Cv]: <i class="della">El</i> <i class="della">nenu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">muchu</i> <i class="della">más</i> <i class="della">tarabicu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">la</i> <i class="della">nena</i> [Tb]. De poco sesu (una persona ) [Lln]. Inquieta, informal (una perso- na) [Ay. Ll. Tb]. Inestable, variable, de poca formalidá [Tox]. De ruin xuiciu [Cp. Ac. Sm]. Inquietu, tolondru (un neñu) [Cg]. Inquieta (una persona) [PSil].
  3. 2. Charrán, de poca se- riedá [Oc]. Charrana (una persona) [Pa. Sb. PSil]. Que fala muncho y con priesa [JH]. Cfr. <i class="della">tarabica</i>.
tarabicu, el
📖: tarabicu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tarambicu [Vd. Oc].>(TEST)
  1. tarabicu
    • Cv
  2. tarambicu
    • Vd
    • Oc
Tarabica [Vd]. Pieza de madera [Oc] pa zarrar puertes y ventanes [Cv]. Cast. pestillo [As]. Tipu de picaporte antiguu de madera [Oc]. Calaviya de madera [Vd] que se mete nos furacos del timón del llabiegu [Cb. JH]. 2. Pieza del molín [As]. Talandoria [Vil (Cruce). Vg]. 3. Palín col que se suxeta la melena [JH]. Palín col que se suxeten los tirantes al calzón
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Tarabica [Vd]. Pieza de madera [Oc] pa zarrar puertes y ventanes [Cv]. Cast. <i class="della">pestillo </i>[As]. Tipu de picaporte antiguu de madera [Oc]. Calaviya de madera [Vd] que se mete nos furacos del timón del llabiegu [Cb. JH].
  3. 2. Pieza del molín [As]. Talandoria [Vil (Cruce). Vg].
  4. 3. Palín col que se suxeta la melena [JH]. Palín col que se suxeten los tirantes al calzón
- “Tarabicu, s. tarabilla” [GP]
  1. - “Tarabicu, s. tarabilla”
  2. GP
o la bragueta, o s’abrochen les vistidures a falta de botones Cfr. tarabica.
  1. o broches [JH]. Palu pequeñu p’anodiar el sobéu al xuncir [An]. //-os ‘botones fechos en casa con filo y unos palinos de madera’ [ALl (Folk)].
  2. ALl (Folk)
tarabiella, la 1
📖: tarabiella
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<tarabiel.la [PSil. Cv. As (Oc)]. tarambiel.la [PSil].>(TEST)
  1. tarabiella
  2. tarabiel.la
    • PSil
    • Cv
    • As (Oc)
  3. tarambiel.la
    • PSil
Barrena grande usada polos madreñeros [PSil].
  1. 1. Barrena grande usada polos madreñeros [PSil].
Taladru más pequeñu que’l tarabiellu [Sl. Cv]. 2. Taleirúa del aráu [As (Oc)]. 3. Remolín de nieve [Cv]. 4. “Geófilo longicornio que ataca el maíz” [Cg]. //Comer a ún la tarabiella ‘perder la salú, desmeyorar ensin causa conocida’ [Cg]. //D’una cosa que men- gua y nun se sabe por qué dizse que lo comió la tarabiella [Cb]. ///Lla tarabiella ye endemás cuando ell moliñeru ye sordu [JH]. Cfr. tarabiellu 1.
tarabiella, la 2
📖: tarabiella
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<//tarabella [Eo].>(TEST)
  1. tarabiella
    • Pa
    • Lln
  2. tarabella eonaviego
    • Eo
Tranca fecha d’ablanu verde, usada pa zarrar les portielles nos praos [Pa]. Tranca de madera pa zarrar puertes [Lln] y ven- tanes [Vg].
  1. 1. Tranca fecha d’ablanu verde, usada pa zarrar les portielles nos praos [Pa]. Tranca de madera pa zarrar puertes [Lln] y ven- tanes [Vg].
2. Llanzadera del molín [/Eo/. Mar. JH]. 3. Cast. tarabilla [Munthe 1888-1889: 92-iv]. 4. Muyer charlatana, alborotadora [Sb]. Muyer que fala muncho (ye una metáfora pol ruíu constante y molestu de la llanzadera) [Mar]. Chuevi ya nieva ya fai taraviela/probe la viecha que ta na purtietsa/cun sieti nininus ya media mantietsa [Munthe 1888-1889: 92-iv] D’un posible deriváu de trabs, -bis ‘viga de madera’ (em), qui- ciabes del diminutivu *trabella, -ae, equivalente a trabēcula (em), pero con una vocal anaptítica *tarabĕlla, anque Coromi- nas-Pascual parten de la voz yá románica traba (dcech s.v. ta- rabilla). Dende tarabiella 2 y tarabiellu 2, o dende’l so antece- dente, partiríase pa llograr l’ast. tarabellar (cfr.) → taramellar (cfr.) → taramiellar con propagación analóxica del diptongu. La rellación con trabs, -bis yá la fexere ver González de Posada (pe1: 98) y Xovellanos (Apuntamiento 317) y paez tar presente en dellos términos averaos. Ye posible qu’en delles aceiciones debamos ver l’influxu de tarabiella 1 (cfr.). Pero dende tara- biellu iguóse’l femenín correspondiente ast. tarabiella 1 (pe2) y de dambos el verbu tarabellar. Semánticamente vese cómo dende l’aceición primera de ‘tranca’ aplícase a ‘llanzadera del molín’ (por ser una tranca) y, como ésta se mueve permuncho y mete ruíu, aplícase a la ‘muyer charrana’ y a ‘quien se mueve abondo’ como vemos nel correspondiente masculín tarabiellu 2 creáu analóxicamente. Nun paez acondao partir del ár. cl. ţarab ‘música’ → and. ţaráb como propunxere Corriente (da). Dende tarabiella 2 siguió, al sur del cordal, la variante tara- muella (cfr.) onde s’alvierte: a) tracamundiu de llabiales so- nores b-m; b) pasu [je] → [we] como en estrieldu estrueldu (ghla §3.1.7.3). Dende taramuella féxose’l verbu taramullar (cfr.) d’u siguió’l deverbal taramullu, a, o (cfr.).
tarabiellu, el 1
📖: tarabiellu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<tarabiel.lu [Pzu. PSil. Cn (V). Cv]. //tarabello [Eo].>(TEST)
  1. tarabiellu
    • Sl
    • Cn
  2. tarabiel.lu
    • Pzu
    • PSil
    • Cn (V)
    • Cv
  3. tarabello eonaviego
    • Eo
Barrena de boca grande pa facer el furacu de la madreña (y otros usos) [Sl. Cv]. Barrena pequeña [Pzu. PSil. Cn (V)]. Barrena [/Eo/].
  1. 1. Barrena de boca grande pa facer el furacu de la madreña (y otros usos) [Sl. Cv]. Barrena pequeña [Pzu. PSil. Cn (V)]. Barrena [/Eo/].
Del llat. terebellus, ensin dulda diminutivu de terebrum va- riante seronda de terebra ‘ferramienta p’afuracar’, ‘taladru’, ‘barrena’ (em s.v. tero), con continuadores románicos (rew s.v. terebĕllus) ya hispánicos (deeh s.v. terebĕllus). Un aum. sedría ast. tarabellón (cfr.). En dalgún casu pue duldase si ha partise del étimu propuestu o si ye preferible una asocia- ción col ast. tarabiella 2 (cfr.); pero dende terebellus pudo llograse’l verbu ast. → trebellar (cfr.) d’u se corrixere’l pri- mitivu *trebiellu y *trebiella xeneralizando l’analóxicu ver- bal ast. trebellu (cfr.) → trebella (cfr.).
tarabiellu, el* 2
📖: tarabiellu
🔤: , el* 2
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 el*, 2
<tarabiel.lu [PSil. //tarabello [Eo].>(TEST)
  1. tarabiellu
  2. tarabiel.lu [PSil
  3. tarabello eonaviego
    • Eo
Pieza del molín [PSil].
  1. 1. Pieza del molín [PSil].
2. Neñu inquietu o poco xuiciosu, home poco firme nes sos pallabres [/Eo/]. Cfr. tarabiella 2.
tarabina, la
📖: tarabina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tarabina
    • Xx
Ñudu marineru [Xx].
  1. 1. Ñudu marineru [Xx].
Cfr. trabe.
tarabira, la
📖: tarabira
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cuerda emplegada pa sacar daqué cosa del mar, como un ba- rril [Llu]. Podría tratase d’una variante del ast. <i class="della">tarabina</i>(TEST)
  1. tarabira
  2. Cuerda emplegada pa sacar daqué cosa del mar, como un ba- rril
    • Llu
  3. Podría tratase d’una variante del ast
  4. <i class="della">tarabina</i
(cfr.) con traca- mundiu de sonores
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) con traca- mundiu de sonores
quiciabes con influxu fónicu de tarabiru, a, o (cfr.).
tarabiru, {a, o}
📖: tarabiru
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
<taraliru [Lln (P)].>(TEST)
  1. tarabiru
    • Lln
  2. taraliru
    • Lln (P)
Ensin chapeta [V1830]. De poca formalidá [Lln (P)].
  1. 1. Ensin chapeta [V1830]. De poca formalidá [Lln (P)].
Quiciabes, lo mesmo que tarariru, tararira (cfr.), sía un ax. qu’ha rellacionase cola repetición onomatopéyica ta-ra-rí, ta-ra-rá que tamién ta na base del verbu tarariar (cfr.), cast. tararear (dcech s.v. tararear) que recuerda l’actuación del despreocupáu o del que ye chancletu. Na espresión ast. al- viértese tamién l’influxu de tarabina y un encruz posible col verbu virar (cfr.). Hai quien tien l’ast. taraviru [V1830] por tracamundiu con tarabicu [Sánchez Vicente 2014: 50].
tarabón, el
📖: tarabón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Ñudu que se fai con una tablina o palu a los brazos del zurrón p’acurtialos [Ca]. Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
  1. tarabón
  2. Ñudu que se fai con una tablina o palu a los brazos del zurrón p’acurtialos
    • Ca
  3. Cfr<i class="della">.</i
tarabina & trabe.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tarabina</i> & <i class="della">trabe</i>.
tarabucu, el
📖: tarabucu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Tucu de la panoya onde va’l granu de maíz [Sm, Pr (= taru- cu)], llueu de quita-y los granos [Ce. Cd (= tarucu)]. 2. Dalgo que ye pequeño, curtio y gordo [Tb. Tox]. Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
  1. tarabucu
  2. Tucu de la panoya onde va’l granu de maíz
    • Sm, Pr (= taru- cu)], llueu de quita-y los granos [Ce
    • Cd (= tarucu)
  3. 2
  4. Dalgo que ye pequeño, curtio y gordo
    • Tb
    • Tox
  5. Cfr<i class="della">.</i
tarucu & trabe & taru 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tarucu </i>& <i class="della">trabe </i>& <i class="della">taru </i><i class="della">1</i>.
tarabullu, el*
📖: tarabullu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><taragullu [Pa].>(TEST)
  1. tarabullu
  2. ident class="della" level="1"></ident><taragullu
    • Pa
//“Taragullu.- Se llama a una panoya de engaño, a la que se le ha sacado con cuidado todo el interior. En les esbilles se ponía delante de alguno en plan de broma, y se le decía burlándose, cuando aquel la cogía: Echéte al molín” [Pa]. Del mesmu aniciu que tarabuyu (cfr.) pero, de nun se tra- tar d’una mesma pallabra con tracamundiu d’escritura, con dos posibles diferencies con yeísmu y ensin yeísmu: a) con suf. dim. continuador del llat. -ūllus; b) con continuación de -ūculus y camudamientu de sonores b-g. Cfr. trabe.
  1. //“Taragullu.- Se llama a una panoya de engaño, a la que se le ha sacado con cuidado todo el interior. En les esbilles se ponía delante de alguno en plan de broma, y se le decía burlándose, cuando aquel la cogía: Echéte al molín” [Pa].
  2. Pa
  3. Del mesmu aniciu que tarabuyu (cfr.) pero, de nun se tra- tar d’una mesma pallabra con tracamundiu d’escritura, con dos posibles diferencies con yeísmu y ensin yeísmu: a) con suf. dim. continuador del llat. -ūllus; b) con continuación de
  4. -ūculus y camudamientu de sonores b-g.
  5. Cfr. trabe.
tarabuyu, el*
📖: tarabuyu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><taraguyu [Cg. Ri].>(TEST)
  1. tarabuyu
  2. ident class="della" level="1"></ident><taraguyu
    • Cg
    • Ri
Cast. tocón del maíz [Cg]. Tarucu del maíz [Ri].
  1. 1. Cast. <i class="della">tocón</i> del maíz [Cg]. Tarucu del maíz [Ri].
con palo o con fuste o con tarauullo [FL (FFLL)] Cfr. tarucu & trabe & tarabullu.
  1. con palo o con fuste o con tarauullo
  2. FL (FFLL)
  3. Cfr. tarucu & trabe & tarabullu.
taracal, el
📖: taracal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Terrén poblao de taraguyos [Cg]. Abondativu de <i class="della">taracu</i>(TEST)
  1. taracal
  2. ident class="della" level="1"></ident>Terrén poblao de taraguyos
    • Cg
  3. Abondativu de <i class="della">taracu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
taracón, el
📖: taracón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aum. de <i class="della">taracu</i>. 2. Parte que queda de cortar el narbasu del maíz [Ay]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">taru</i>(TEST)
  1. taracón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aum
  3. de <i class="della">taracu</i>
  4. 2
  5. Parte que queda de cortar el narbasu del maíz
    • Ay
  6. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  7. <i class="della">taru</i
1, col suf. -acu y aum. -ón.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1,</i> col suf. <i class="della">-acu</i> y aum. <i class="della">-</i><i class="della">ón</i>.
taraconazu, el*
📖: taraconazu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+taraconezu [Ay]. <ident class="della" level="1"></ident>Golpe lleváu con un <i class="della">taracón</i>(TEST)
  1. taraconazu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+taraconezu
    • Ay
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Golpe lleváu con un <i class="della">taracón</i
[Ay].
  1. 1. [Ay].
Formación fecha sol ast. taracón (cfr.) col suf. -azu.
  1. Formación fecha sol ast. taracón (cfr.) col suf. -azu.
taracu, el
📖: taracu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Tallu de maíz [Cg]. Tallu de la panoya [Lln]. 2. Raíz completa d’un árbol [Lln]. 3. Palitroque [Lln]. <i class="della">luego cabar la tierra muy al fondo arrancando dichos </i><i class="della">tara-</i>(TEST)
  1. taracu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Tallu de maíz
    • Cg
  3. Tallu de la panoya
    • Lln
  4. 2
  5. Raíz completa d’un árbol
    • Lln
  6. 3
  7. Palitroque
    • Lln
  8. <i class="della">luego cabar la tierra muy al fondo arrancando dichos </i><i class="della">tara-</i
cos [Grangerías xviii: 989]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">cos</i> [Grangerías xviii: 989]
Diminutivo-despeutivu del ast. taru 1 (cfr.) + -acu. Sobre ello féxose ast. taracal (cfr.).
  1. Diminutivo-despeutivu del ast. taru 1 (cfr.) + -acu. Sobre ello féxose ast. taracal (cfr.).
taragañada, la
📖: taragañada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><taragañaa [JH]. taragañá [Ri. Qu].>(TEST)
  1. taragañada
  2. ident class="della" level="1"></ident><taragañaa
    • JH
  3. taragañá
    • Ri
    • Qu
Bocáu grande [Ri. Tb], mordedura [Tox]. Mordiatu [Qu. Tb]. 2. Cantidá que s’arranca d’un mordiscu [Ri]. 3. Tarascada [JH]. Deverbal de taragañar (cfr.).
  1. Bocáu grande [Ri. Tb], mordedura [Tox]. Mordiatu [Qu. Tb].
  2. Qu. Tb
  3. 2. Cantidá que s’arranca d’un mordiscu [Ri]. 3. Tarascada [JH]. Deverbal de taragañar (cfr.).
  4. JH
taragañar
📖: taragañar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><ataragañar [Ri. Ar]. taragumiar [yAy].>(TEST)
  1. taragañar
  2. ident class="della" level="1"></ident><ataragañar
    • Ri
    • Ar
  3. taragumiar
    • yAy
Comer afamiao [Qu], a grandes mordiatos [Tb]. Morder a gran- des bocaos [Ac. Ay. Ri. Pr]. Arrancar taragaños [Cb]. 2. Dar un mordiscu, comer a mordiatos dexando la marca de los dientes [Ar]. Morder [Lln. Llg. DA], mordiscar [Ay. Ll]. 3. Rapar, rasar [Cn (MG)]. Atarascar [JH]. ///Agarréla pela mano/pa mio casa la llevara/sentéla en una tayuela/a filar como una dama./De un llau era percoxa/de otru descericada/de un costáu se retorcía/ del otru taragañaba [ALl (Esfoyaza)]. Verbu fechu sol ast. taragañu.
taragañatu, el
📖: taragañatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Mordiscu, mordiatu [Lln]. Formación sol ast. <i class="della">taragañu</i>(TEST)
  1. taragañatu
  2. Mordiscu, mordiatu
    • Lln
  3. Formación sol ast
  4. <i class="della">taragañu</i
(cfr.) → ast. taragañatu, gracies a l’amestadura del suf. -atu (cfr.). Tamién l’aum. de táragi continuador
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) → ast. <i class="della">taragañatu</i>, gracies a l’amestadura del suf. -<i class="della">atu</i> (cfr.). Tamién l’aum. de <i class="della">táragi </i>continuador
del llat. -aceus → taragazu.
taragañazu, el
📖: taragañazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. taragañazu
    • Ri
    • Tb
    • Pr
    • Lln
Bocáu grande [Ri]. Mordiscazu [Tb]. Mordiatu [Pr] d’un ani- mal [Lln].
  1. 1. Bocáu grande [Ri]. Mordiscazu [Tb]. Mordiatu [Pr] d’un ani- mal [Lln].
2. Lo que s’arranca d’un mordiscazu [Ac. Ri]. 3. Corte fechu na piel [Lln]. Cfr. tragu.
taragañón, ona
📖: taragañón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<taragañón/ona/ono [Ri].>(TEST)
  1. taragañón
  2. taragañón/ona/ono
    • Ri
Que come a grandes bocados [JH]. Mordedor [JH]. Qu’arranca munchos taragaños [Cb].
  1. 1. Que come a grandes bocados [JH]. Mordedor [JH]. Qu’arranca munchos <i class="della">taragaños </i>[Cb].
Tragón [R. AGO]. 2. Grande y ro- busta (una persona) [Ri]. //Taragañona ‘mocetona’ [Pa]. Aum. de taragañu & tragu).
taragañu, el
📖: taragañu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+taragueñu [Ay. Ll. Ri]. taragaño [Cñ. R]. +taragoñu [y Llg].>(TEST)
  1. taragañu
    • Bi
    • Llg
    • Sr
    • Sd
    • Tb
    • Cn
    • Pr
    • Cg
  2. taragueñu metafonía
    • Ay
    • Ll
    • Ri
  3. taragaño
    • R
  4. taragoñu metafonía
    • y Llg
Mordiatu [Bi. Llg. Sr. Ay. Ll. Sd. Tb. Cn (MG). Pr. V1830. JH. DA. R]. Mordiscu, lo que se muerde y arranca d’una vez [Cb. Cg. Ay. Ll. JH]. Bocáu grande [Ri]. Cantidá que s’arrinca d’un mordiatu [Ri]. 2. Mazcayu de la mazana [Cb. Pi]. 3. Ta- rascada [Cñ]. Cfr. tragu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Mordiatu [Bi. Llg. Sr. Ay. Ll. Sd. Tb. Cn (MG). Pr. V
  3. 1830. JH. DA. R]. Mordiscu, lo que se muerde y arranca d’una vez [Cb. Cg. Ay. Ll. JH]. Bocáu grande [Ri]. Cantidá que s’arrinca d’un mordiatu [Ri].
  4. 2. Mazcayu de la mazana [Cb. Pi].
  5. 3. Ta- rascada [Cñ]. Cfr. <i class="della">tragu</i>.
taragazu, el
📖: taragazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Lo que s’arranca d’un mordiatu (a una fruta, al pan) [Cp]. Del ast. <i class="della">tragu</i>(TEST)
  1. taragazu
  2. Lo que s’arranca d’un mordiatu (a una fruta, al pan)
    • Cp
  3. Del ast
  4. <i class="della">tragu</i
(cfr.) col suf. -azu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) col suf. <i class="della">-azu.</i>
taragüela, la
📖: taragüela
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tarabuela [y Sb. Ay (Oc)]. tarigüela [Cp. y Ll. y Ar. Sm. Bab. PSil. Arm]. targüela [Bab (Cv)]. tarairuela [Sm]. tareirue- la [Sm]. tirigüela [Vg]. tariruela [PSil. Tor]. tariyuela [Mar. Bard]. tiriyuela [Mar]. triyuela [Mar]. triuera [Mar]. tarañuela [Sm]. taranguöla [Cl].>(TEST)
  1. taragüela
    • Sb
    • Llv
    • Ay
    • Ll
    • Oc
    • Llg
    • Cg
    • Cn
    • Ca
    • Lln
  2. tarabuela
    • y Sb
    • Ay (Oc)
  3. tarigüela
    • Cp
    • y Ll
    • y Ar
    • Sm
    • Bab
    • PSil
    • Arm
  4. targüela
    • Bab (Cv)
  5. tarairuela
    • Sm
  6. tareirue- la
    • Sm
  7. tirigüela
    • Vg
  8. tariruela
    • PSil
    • Tor
  9. tariyuela
    • Mar
    • Bard
  10. tiriyuela
    • Mar
  11. triyuela
    • Mar
  12. triuera
    • Mar
  13. tarañuela
    • Sm
  14. taranguöla
    • Cl
Telera o taleirúa del llabiegu [Cl. Cñ (Cv). Cp. Sb. Llv. Ay. Ll. Ar. Sm (= talairúa = taleirúa). Bab. Bab (Cv). PSil. Oc. Vg. Tor. Arm. Mar. Bard]. Pieza de la lixega [Llg]. Parte del llabiegu o rastru [Cb]. Pieza de madera d’unos ochenta centímetros de llargo qu’encaxa nel dental del aráu, altravesando’l timón, onde encaxa con una pina que val pa regular la fondura del riegu [Cg]. Pieza de madera derecha como de media vara de llargo y tres deos d’ancho que per un cabu ta fixa na ponte del aráu y andeza y nun llancín del rastru y pel otru cabu entra nuna esco- pladura que tien el timón onde s’afita con una pina [JH]. Trozu de madera que xunta la calabaza col timón del llabiegu [Ac]. 2. Instrumentu de madera que val pa facer reyos [Os]. 3. Pie- za de la peñera [Cn (MG)]. 4. Trozu de madera torniao al que s’axunta la tira de cueru que forma’l sobéu [Ca]. 5. Pedazu de madera xiratoriu p’afitar el cierre de puertes y ventanes [Ay]. 6. Vuelta’l gatu [Ay (LBlanco)]. //Tocar la taragüela ‘falar mun- cho’ [Ar]. //Ponese en taragüelas ‘ponese allegre’ [Lln].
  1. 1. <i class="della">Telera</i> o taleirúa del llabiegu [Cl. Cñ (Cv). Cp. Sb. Llv. Ay. Ll. Ar. Sm (= talairúa = taleirúa). Bab. Bab (Cv). PSil. Oc. Vg. Tor. Arm. Mar. Bard]. Pieza de la <i class="della">lixega</i> [Llg]. Parte del llabiegu o rastru [Cb]. Pieza de madera d’unos ochenta centímetros de llargo qu’encaxa nel dental del aráu, altravesando’l timón, onde encaxa con una pina que val pa regular la fondura del riegu [Cg]. Pieza de madera derecha como de media vara de llargo y tres deos d’ancho que per un cabu ta fixa na ponte del aráu y andeza y nun <i class="della">llancín del rastru </i>y pel otru cabu entra nuna esco- pladura que tien el timón onde s’afita con una pina [JH]. Trozu de madera que xunta la <i class="della">calabaza </i>col timón del llabiegu [Ac].
  2. 2. Instrumentu de madera que val pa facer reyos [Os].
  3. 3. Pie- za de la peñera [Cn (MG)].
  4. 4. Trozu de madera torniao al que s’axunta la tira de cueru que forma’l sobéu [Ca].
  5. 5. Pedazu de madera xiratoriu p’afitar el cierre de puertes y ventanes [Ay].
  6. 6. Vuelta’l gatu [Ay (LBlanco)]. //<i class="della">Tocar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">taragüela</i> ‘falar mun- cho’ [Ar]. //<i class="della">Ponese</i> <i class="della">en</i> <i class="della">taragüelas</i> ‘ponese allegre’ [Lln].
- como a tarabuela [Grangerías xviii: 707]
  1. - como a tarabuela
  2. Grangerías xviii: 707
Cfr. telera. Dende taragüela féxose’l deriváu aumentativu taragüelazu (cfr.).
taragüelazu, el
📖: taragüelazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Golpe [Am]. Cfr. <i class="della">taragüela</i>(TEST)
  1. taragüelazu
  2. Golpe
    • Am
  3. Cfr
  4. <i class="della">taragüela</i
cola amestanza del suf. -azu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. cola amestanza del suf. <i class="della">-</i><i class="della">azu.</i>
taragüelu, a, el/la
📖: taragüelu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<b class="della">taragüelu,</b>(TEST)
  1. taragüelu
  2. b class="della">taragüelu,</b
a, el/la Tartaragüelu [Ac].
  1. 1. <b class="della">a,</b> <b class="della">el/la </b>Tartaragüelu [Ac].
Cfr. tartaragüelu.
taragüezu, el
📖: taragüezu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<taraguözu [As].>(TEST)
  1. taragüezu
    • Lln
    • Pa
  2. taraguözu
    • As
Rabu de la panoya [Lln]. Rabu de la fueya de berza [Pa].
  1. 1. Rabu de la panoya [Lln]. Rabu de la fueya de berza [Pa].
Ta- rucu de la panoya de maíz [Cl (VB). On]. 2. Mazcayu o gaspia de la mazana [Cl (i). As (Cruce)]. 3. Trozu, pedazu (Llv (i). Pedazu daqué grande de cualquier cosa [As]. Cfr. taru 1.
taragumiar
📖: taragumiar
🏗️: NO
✍️: NO
Comer fruta metiendo ruíu [Ay]. 2. Comer afamiao [Ay]. Posible variante del ast. <i class="della">taragañar</i>(TEST)
  1. taragumiar
  2. Comer fruta metiendo ruíu
    • Ay
  3. 2
  4. Comer afamiao
    • Ay
  5. Posible variante del ast
  6. <i class="della">taragañar</i
(cfr. tragu).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">tragu</i>).
taraguyu, el
📖: taraguyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. taraguyu
Cfr. tarabuyu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">tarabuyu</i>.
taraliru
📖: taraliru
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. taraliru
    • Lln
De poca formalidá [Lln (P)].
  1. 1. De poca formalidá [Lln (P)].
Cfr. tarabiru.
taramacu, el
📖: taramacu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. taramacu
Tallu del maíz que queda en tierra llueu de cortáu [Ac].
  1. 1. Tallu del maíz que queda en tierra llueu de cortáu [Ac].
Cfr. tarmu.
taramascu, el
📖: taramascu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. taramascu
    • Pr
Tallu de la planta de maíz llueu de quita-y la panoya [Pr]. Nar- basu de maíz [Pr (Cv)].
  1. 1. Tallu de la planta de maíz llueu de quita-y la panoya [Pr]. Nar- basu de maíz [Pr (Cv)].
2. Tocón que, al segar, queda auníu a la raíz [Cv]. Cfr. tarmu.
taramayu, el
📖: taramayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. taramayu
Narbasu del maíz [Gr].
  1. 1. Narbasu del maíz [Gr].
Cfr. tarmu.
tarambaina, {el/la}
📖: tarambaina
🔤: , {el/la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el/la}
<tarambaina (el/la) [Tb. Cd]. /////tarambana [Pa. Ri. y Tor. R]. tarambana (el/la) [Tb. PSil].>(TEST)
  1. tarambaina
    • Xx
    • Llg
    • Ay
    • Qu
    • Sm
    • Pr
  2. tarambaina (el/la)
    • Tb
    • Cd
  3. tarambana dudoso (certainty = baxa)
    • Pa
    • Ri
    • y Tor
    • R
  4. tarambana (el/la)
    • Tb
    • PSil
Cast. tarambana [Pa. Xx. Llg. Ay. PSil. Cd. Tox (= taram- bán)]. Zascandil [Cd]. Individuu de curtiu xuiciu [Ri. Qu. Tor]. Persona atolondrada, atropellada [R]. Persona allocada [Tb. Sm. Cd. Pr. Arm]: Ya un tarambaina isi mozu [Tb]: Esa moza ya mui tarambaina [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">tarambana</i> [Pa. Xx. Llg. Ay. PSil. Cd. Tox (= taram- bán)]. Zascandil [Cd]. Individuu de curtiu xuiciu [Ri. Qu. Tor]. Persona atolondrada, atropellada [R]. Persona allocada [Tb. Sm. Cd. Pr. Arm]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tarambaina</i> <i class="della">isi</i> <i class="della">mozu</i> [Tb]: <i class="della">Esa </i><i class="della">moza</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">tarambaina</i> [Tb].
Del mesmu aniciu que cast., cat. y gall. tarambana, pallabra que podría asociase a la familia de tarabilla (dcech s,v, tara- billa). N’ast. ye posible un usu alternante col suf. -aina. En rellación ha almitise l’ast. tarambán, ana (cfr.).
tarambán, ana, el/la
📖: tarambán
🔤: , ana, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ana,
<tarambanu [Ca]. tarambán/ana [Lln. Ay. y Tb].>(TEST)
  1. tarambán
    • Tb
    • Sm
    • Pr
    • Cv
  2. tarambanu
    • Ca
  3. tarambán/ana
    • Lln
    • Ay
    • y Tb
Persona poco reflexiva y de curtia responsabilidá [Ca. Ay]. Persona tarambana [Lln. Tb. Sm. Pr. Cv. Tox. /Eo/]: Ya un tarambán, el nenu [Tb]: Yara un tarambana’l güelu ya yara tarambana la güela [Tb]. 2. Charrán [Ay]. Cfr. tarambaina.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Persona poco reflexiva y de curtia responsabilidá [Ca. Ay]. Persona <i class="della">tarambana</i> [Lln. Tb. Sm. Pr. Cv. Tox. /Eo/]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tarambán, el nenu </i>[Tb]: <i class="della">Yara un tarambana’l güelu ya yara </i><i class="della">tarambana</i> <i class="della">la</i> <i class="della">güela</i> [Tb].
  3. 2. Charrán [Ay]. Cfr. <i class="della">tarambaina</i>.
tarambáu, {ada, ao}
📖: tarambáu
🔤: , {ada, ao}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {ada,, ao}
Que fai les coses de cualquier manera (una persona) [Vg]. Ax. que paez responder a un vieyu participiu de *<i class="della">tarambar</i>(TEST)
  1. tarambáu
  2. Que fai les coses de cualquier manera (una persona)
    • Vg
  3. Ax
  4. que paez responder a un vieyu participiu de *<i class="della">tarambar</i
o
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. o
*taramba(n)ar, etimolóxicamente en rellación con tarambán, ana (cfr.).
tarambeca, la
📖: tarambeca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<talombeca [y Na (Columpio)]. torombeca [Sb. Ay]. turum- beca [Bi. Sb]. torumbeca [Os]. tolumbeca [y Na]. tarumbeca (Lleón) [Os].>(TEST)
  1. tarambeca
    • Na
  2. talombeca
    • y Na (Columpio)
  3. torombeca
    • Sb
    • Ay
  4. turum- beca
    • Bi
    • Sb
  5. torumbeca
    • Os
  6. tolumbeca
    • y Na
  7. tarumbeca (Lleón)
    • Os
Columbiu [Os. Bi. Sb. Ay. Na (Columpio)]. //Andar a la to- rumbeca ‘columbiase’ [Os]. Cfr. trabe.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Columbiu [Os. Bi. Sb. Ay. Na (Columpio)]. //<i class="della">Andar a la to- </i><i class="della">rumbeca</i> ‘columbiase’ [Os]. Cfr. <i class="della">trabe</i>.
tarambecar
📖: tarambecar
🏗️: NO
✍️: NO
<tarambicar [Pa. Tb. Ri. Tox. /Eo. Mánt/]. atarambicar [Cn (F)]. /////torombicar [Sb]. talombecar [yNa (Columpio)].>(TEST)
  1. tarambecar
    • Cn
  2. tarambicar
    • Pa
    • Tb
    • Ri
    • Tox
    • /Eo
    • Mánt/
  3. atarambicar
    • Cn (F)
  4. torombicar dudoso (certainty = baxa)
    • Sb
  5. talombecar
    • yNa (Columpio)
Tropezar [Pa] al andar y trompicar [Sb. Tb]: Anda torombi- cando es pates [Sb. Cn (F)]: Calzóu las madreñas ya ataram-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Tropezar [Pa] al andar y trompicar [Sb. Tb]: <i class="della">Anda torombi- cando</i> <i class="della">es</i> <i class="della">pates</i> [Sb. Cn (F)]: <i class="della">Calzóu</i> <i class="della">las</i> <i class="della">madreñas</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">ataram-</i>
bicóu con el.las [Cn (F)]. Zarapicar al andar [Ri. Tox. /Eo. Mánt/]. Mover les coses zarapicando [Tox]. 2. Golpear una cosa martillando [Tox]. //-se ‘columbiase’ [Na (Columpio)]. Cfr. trabe.
  1. bicóu con el.las [Cn (F)]. Zarapicar al andar [Ri. Tox. /Eo. Mánt/]. Mover les coses zarapicando [Tox]. 2. Golpear una cosa martillando [Tox]. //-se ‘columbiase’ [Na (Columpio)]. Cfr. trabe.
  2. Na (Columpio)
tarambicón, el
📖: tarambicón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tarambicón
Columbiu [Oc], xuegu [Vd]. Cfr. trabe.
  1. Columbiu [Oc], xuegu [Vd]. Cfr. trabe.
  2. Vd
tarambicu, a, o
📖: tarambicu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Que siempre fala de broma y nun sabe ún a qué s’atener nel tratu [Lln]: <i class="della">E</i>(TEST)
  1. tarambicu
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident>Que siempre fala de broma y nun sabe ún a qué s’atener nel tratu [Lln]: <i class="della">E</i
un tarambicu [Lln].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">tarambicu</i> [Lln].
Cfr. trabe.
  1. Cfr. trabe.
tarambiellu, a, o*
📖: tarambiellu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><{Con cheísmu, tarambiechu [Tox]}.>(TEST)
  1. tarambiellu
  2. {Con cheísmu, tarambiechu [Tox]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><
Que descuida la so pallabra (una persona) [Tox]. Posible ax. que guarda parentescu col ast. tarabiellu 2 (cfr.).
  1. Que descuida la so pallabra (una persona) [Tox].
  2. Tox
  3. Posible ax. que guarda parentescu col ast. tarabiellu 2 (cfr.).
tarambucu, a, o
📖: tarambucu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Atontáu, ensin cabeza [Tb]: <i class="della">Púnxulu</i>(TEST)
  1. tarambucu
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Atontáu, ensin cabeza [Tb]: <i class="della">Púnxulu</i
tarambucu [Tb].
  1. 1. <i class="della">tarambucu</i> [Tb].
Cfr. tarambucu, el.
tarambucu, el
📖: tarambucu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Vuelta’l gatu, valtu [Tb]: <i class="della">Él</i>(TEST)
  1. tarambucu
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Vuelta’l gatu, valtu [Tb]: <i class="della">Él</i
díu’l tarambucu [Tb].
  1. 1. <i class="della">díu’l</i> <i class="della">tarambucu</i> [Tb].
Posible variante de tarabucu (cfr.). Ye almisible un usu axeti- vu (cfr. tarambucu, a, o).
  1. Posible variante de tarabucu (cfr.). Ye almisible un usu axeti- vu (cfr. tarambucu, a, o).
tarambullu, el
📖: tarambullu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tarambul.lu [Ll. Md]. <ident class="della" level="1"></ident>Tarucu de la panoya de maíz llueu d’esbillada [Llg. Sr]. 2. Les fueyes qu’envuelven la panoya de maíz [Bi]. Cuerpu de la panoya del maíz [Md (= tarucu = taroucu)]. 3. Saliente o rabu del tarucu de la panoya de maíz per onde s’axuntaba al narbasu [Ll (= turul.lu)]. <ident class="della" level="1"></ident>Variante de <i class="della">tarabullu</i>(TEST)
  1. tarambullu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tarambul.lu
    • Ll
    • Md
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Tarucu de la panoya de maíz llueu d’esbillada
    • Llg
    • Sr
  4. 2
  5. Les fueyes qu’envuelven la panoya de maíz
    • Bi
  6. Cuerpu de la panoya del maíz
    • Md (= tarucu = taroucu)
  7. 3
  8. Saliente o rabu del tarucu de la panoya de maíz per onde s’axuntaba al narbasu
    • Ll (= turul
    • lu)
  9. <ident class="della" level="1"></ident>Variante de <i class="della">tarabullu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
taramellar
📖: taramellar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><taramiellar [Cb. Ac. V1830]. ataramiellar [Cb. Pr. JH. R]. ataramellar [y Pr. Sl]. ataramel.lar [Ay. Ll].>(TEST)
  1. taramellar
  2. ident class="della" level="1"></ident><taramiellar
    • Cb
    • Ac
    • V1830
  3. ataramiellar
    • Cb
    • Pr
    • JH
    • R
  4. ataramellar
    • y Pr
    • Sl
  5. ataramel.lar
    • Ay
    • Ll
Empatonase [V1830]. Zarapicar [Mn], dir pa un llau y otru, tar colgando [Cb (= taramingar)]. Zarapicar, dir pa un llau y otru [Cb. Ll. Pr. Sl. JH. R. DA]. 2. Tatexar [Or. Ac]. 3. Atolondrar o atolondrase [Ay]. Atlondrar, aturdir [Ll]. 4. Temblar [GP]. Taramiellar, temblar” [GP] Ya felpuda la llengua i taramiella [Judit 210] Non taramielles, fálame claru [Los Trataos 27] Cfr. tarabiella 2.
  1. Empatonase [V1830]. Zarapicar [Mn], dir pa un llau y otru, tar colgando [Cb (= taramingar)]. Zarapicar, dir pa un llau y otru [Cb. Ll. Pr. Sl. JH. R. DA]. 2. Tatexar [Or. Ac]. 3. Atolondrar o atolondrase [Ay]. Atlondrar, aturdir [Ll]. 4. Temblar . Taramiellar, temblar”
  2. GP
  3. Ya felpuda la llengua i taramiella
  4. Judit 210
  5. Non taramielles, fálame claru
  6. Los Trataos 27
  7. Cfr. tarabiella 2.
taramelláu, ada, ao
📖: taramelláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ataramelláu [Llg]. +ataramellóu [Llg]. ataramielláu [Llg. JH]. +ataramiellóu [Llg].>(TEST)
  1. taramelláu
  2. ataramelláu
    • Llg
  3. ataramellóu metafonía
    • Llg
  4. ataramielláu
    • Llg
    • JH
  5. ataramiellóu metafonía
    • Llg
Tocáu, mal de la cabeza (una persona) [Llg]. Aturdíu, amoriáu [JH].
  1. 1. Tocáu, mal de la cabeza (una persona) [Llg]. Aturdíu, amoriáu [JH].
Pp. de taramellar.
taramiellu, el
📖: taramiellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ataramiellu [yCb. y JH].>(TEST)
  1. taramiellu
  2. ataramiellu
    • yCb
    • y JH
Columbiu [Cb (= taramingu)].
  1. 1. Columbiu [Cb (= taramingu)].
2. Cualquier cosa mal pren- dida, mal segura, como una caña esgayada que nun acaba de cayer [Cb]. 3. Aición y efeutu de zarapicar [Cb. JH]. Vaivén [Cb. JH]. Cast. tumbo, tambaleo [Cb. Sl]: ¿Qué te pasa, date taramiellu? [Sl]. 4. Atolondramientu [JH]. Con- fusionismu, atontamientu [ByM]. Amorie [JH]: Diome ell ataramiellu [JH]. Deverbal del participiu fuerte de taramellar (cfr.), posible va- riante de tarabiellu 2 (cfr.).
taramillu, el
📖: taramillu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<<i class="della">sic</i>>(TEST)
  1. taramillu
    • Sm
  2. i class="della">sic</i>
Cast. tomillu [Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">tomillu</i> [Sm].
Posible adautación, con tracamundiu del informante, del cast. tomillo (cfr. tomillu) col influxu de la familia de términos ast. en taru-, tara-.
taraminga, la
📖: taraminga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. taraminga
Columbiu [Cl (Columpio)].
  1. 1. Columbiu [Cl (Columpio)].
Cfr. taramingu.
taramingadoriu, el
📖: taramingadoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. taramingadoriu
    • Lln
Columbiu [Lln].
  1. 1. Columbiu [Lln].
Cfr. taramingu.
taramingar
📖: taramingar
🏗️: NO
✍️: NO
<toromingar [Ca].>(TEST)
  1. taramingar
    • Pa
    • Sb
    • Lln
    • Cg
    • Sl
    • Cp
    • Vv
  2. toromingar
    • Ca
Movese d’un llau a otru, tar colgando [Pa. Cb. Sb]. Xiringar el cuerpu cuando ta colgáu de dalgún artiluxu [Ca]: ¿Por qué non vos vaes a toromingar ena talanguera? [Ca]. Mover les piernes cuando ta ún nun columbiu [Ca]. Cimblar [V1830] o xiringase [Cb]. Columbiar [Lln. Cg]. Mover dalguna cosa d’un llau pa otru [Cl (i). Cg]. 2. Arreglar [Sl (= entaramin- gar)]. 3. Engullir, zampar [Lln]. //-se ‘columbiase’ [Lln. Cb. Cp. VBable. Lln (= estaramingase), Pi, Po, Co, Cl, Rs, Vv (Columpiu)]. ///Taramíngate, Domingo,/que yo ya me tara- mingo [CyN (Recuerdos)]. toda una mañana taramingando en cassa, borbogando y haciendo cómputos si lloverá [Grangerías xviii: 550].
  1. 1. Movese d’un llau a otru, tar colgando [Pa. Cb. Sb]. Xiringar el cuerpu cuando ta colgáu de dalgún artiluxu [Ca]: <i class="della">¿Por</i> <i class="della">qué</i><i class="della"> non vos vaes a toromingar ena talanguera? </i>[Ca]. Mover les piernes cuando ta ún nun columbiu [Ca]. Cimblar [V1830] o xiringase [Cb]. Columbiar [Lln. Cg]. Mover dalguna cosa d’un llau pa otru [Cl (i). Cg].
  2. 2. Arreglar [Sl (= entaramin- gar)].
  3. 3. Engullir, zampar [Lln]. //-<i class="della">se </i>‘columbiase’ [Lln. Cb. Cp. VBable. Lln (= estaramingase), Pi, Po, Co, Cl, Rs, Vv (Columpiu)]. ///<i class="della">Taramíngate, Domingo,</i>/<i class="della">que yo ya me tara- </i><i class="della">mingo</i> [CyN (Recuerdos)]. <i class="della">toda</i> <i class="della">una</i> <i class="della">mañana</i> <i class="della">taramingando</i> <i class="della">en</i> <i class="della">cassa,</i> <i class="della">borbogando</i> <i class="della">y</i><i class="della"> haciendo</i> <i class="della">cómputos</i> <i class="della">si</i> <i class="della">lloverá</i> [Grangerías xviii: 550].
Taramingar, verb. menear” [GP] Y que desvergüenza es, y que traza de medrar, estarse un grangero padre de familia, toda una mañana taramingan- do en casa, borbogando y haciendo computos [Grangerías a. 1712] Taramingai la llana [Glorias Ast 164]
  1. Taramingar, verb. menear”
  2. GP
  3. Y que desvergüenza es, y que traza de medrar, estarse un grangero padre de familia, toda una mañana taramingan- do en casa, borbogando y haciendo computos
  4. Grangerías a. 1712
  5. Taramingai la llana
  6. Glorias Ast 164
Cfr. entaramingar.
taramingón, ona
📖: taramingón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Que <i class="della">taraminga</i>. 2. Alta y flaca (una persona) [Sb]. Flaca y desgarbada (una persona) [Pa]. Aum. de <i class="della">taramingu</i>(TEST)
  1. taramingón
  2. Que <i class="della">taraminga</i>
  3. 2
  4. Alta y flaca (una persona)
    • Sb
  5. Flaca y desgarbada (una persona)
    • Pa
  6. Aum
  7. de <i class="della">taramingu</i
(cfr. entaramingar).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">entaramingar</i>).
taramingu, el
📖: taramingu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Columbiu [Cb. Cp]. 2. Cualquier cosa que ta prendida, mal segura, como una caña esgayada que nun acaba de cayer [Cb]. Posible deriváu de <i class="della">táramu </i>(cfr.). Sobro <i class="della">taramingu </i>[→ <i class="della">tara- </i><i class="della">mingadoriu</i>(TEST)
  1. taramingu
  2. Columbiu
    • Cb
    • Cp
  3. 2
  4. Cualquier cosa que ta prendida, mal segura, como una caña esgayada que nun acaba de cayer
    • Cb
  5. Posible deriváu de <i class="della">táramu </i>(cfr.)
  6. Sobro <i class="della">taramingu </i>[→ <i class="della">tara- </i><i class="della">mingadoriu</i
(cfr.)], con un fem. taraminga (cfr.), féxose ta- ramingar (cfr.) y taraminguera (cfr.); d’ehí los compuestos estaramingu (cfr.) → estaramingar (cfr.), entaramingu → [taramingueru (cfr.)] → entaramingar (cfr.) y lo que paez la so variante entaranganar (cfr.). Un dim. de taramingu ye ast. taraminguín con una variante zaraminguín (cfr.) onde s’alvierte un tracamundiu de dentales. Cfr. entaramingar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.)], con un fem. <i class="della">taraminga</i> (cfr.), féxose <i class="della">ta-</i> <i class="della">ramingar </i>(cfr.) y <i class="della">taraminguera </i>(cfr.); d’ehí los compuestos <i class="della">estaramingu</i> (cfr.) → <i class="della">estaramingar</i> (cfr.), <i class="della">entaramingu</i> → [<i class="della">taramingueru</i> (cfr.)] → <i class="della">entaramingar</i> (cfr.) y lo que paez la so variante <i class="della">entaranganar </i>(cfr.). Un dim. de <i class="della">taramingu </i>ye ast. <i class="della">taraminguín</i> con una variante <i class="della">zaraminguín</i> (cfr.) onde s’alvierte un tracamundiu de dentales. Cfr. <i class="della">entaramingar</i>.
taraminguera, la
📖: taraminguera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<torominguera [Ca].>(TEST)
  1. taraminguera
    • Po
  2. torominguera
    • Ca
Columbiu [Rs, Po (Columpiu). Ca]. Balancín [Ca]. Cfr. entaramingar & taraminga.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Columbiu [Rs, Po (Columpiu). Ca]. Balancín [Ca]. Cfr. <i class="della">entaramingar</i> & <i class="della">taraminga</i>.
taramingueru, el
📖: taramingueru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Columbiu [Lln, Co (Columpiu). VBable. Ca]. Cfr. <i class="della">entaramingar</i>(TEST)
  1. taramingueru
  2. Columbiu
    • Lln, Co (Columpiu)
    • VBable
    • Ca
  3. Cfr
  4. <i class="della">entaramingar</i
& taraminga.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">taraminga</i>.
taraminguexu, el
📖: taraminguexu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">taraminguexu,</b>(TEST)
  1. taraminguexu
    • Lln
  2. b class="della">taraminguexu,</b
el Columbiu [Lln].
  1. 1. <b class="della">el </b>Columbiu [Lln].
Cfr. entaramingar.
táramu, el
📖: táramu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. táramu
Cfr. tarmu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">tarmu</i>.
taramuella
📖: taramuella
🏗️: NO
✍️: NO
Tarabiella<i class="della">,</i>(TEST)
  1. taramuella
  2. Tarabiella<i class="della">,</i
pieza del molín que fai mover la calanexa [Mar (= carambiellu)].
  1. 1. pieza del molín que fai mover la calanexa [Mar (= carambiellu)].
Cfr. tarabiella 2.
taramuezu, el*
📖: taramuezu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<taramuezo [Ar].>(TEST)
  1. taramuezu
  2. taramuezo
    • Ar
Pedazu, cachu [Ar].
  1. 1. Pedazu, cachu [Ar].
Cfr. tarmu.
taramullar*
📖: taramullar*
🏗️: SI
✍️: NO
(TEST)
  1. taramullar*
    • Ri
  1. 1. <ataramul.lar [Ri]. Tener pocu sentíu común [Ri].
Cfr. tarabiella 2.
taramullu, a, o*
📖: taramullu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<taramul.lu/a/o [Ri].>(TEST)
  1. taramullu
  2. taramul.lu/a/o
    • Ri
De pocu xuiciu, de pocu pesu (una persona) [Ri].
  1. 1. De pocu xuiciu, de pocu pesu (una persona) [Ri].
Cfr. tarabiella 2.
taramullu, el
📖: taramullu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<taramullu [Cb. Cp. Ac. Sr]. tramullu [Cp].>(TEST)
  1. taramullu
  2. taramullu
    • Cb
    • Cp
    • Ac
    • Sr
  3. tramullu
    • Cp
Tarucu de la panoya de maíz llueu d’esbillada [Sr].
  1. 1. Tarucu de la panoya de maíz llueu d’esbillada [Sr].
2. Les fueyes qu’envuelven la panoya de maíz [Cb. Ac. Bi. Sr]. 3. Saliente o rabu del tarucu de la panoya de maíz per onde s’axuntaba al narbasu [Cp]. Variante de tarambullu (cfr.) pero que tamién podría enten- dese como un diminutivu de tarmu (cfr.) col continuador del suf. -ūllus. Dende tramullu féxose’l verbu estramullar (cfr.).
taranciu, a, o*
📖: taranciu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tarancia [Oc].>(TEST)
  1. taranciu
  2. tarancia
    • Oc
Allocada, chiflada, zuniega (una persona) [Oc].
  1. 1. Allocada, chiflada, zuniega (una persona) [Oc].
**
tarancu, el
📖: tarancu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Faza, estaya grande nun cortinal [Oc]. Trozu de tierra de cual- quier clas [Cn (F)]: <i class="della">¡Vaya</i>(TEST)
  1. tarancu
    • Cn
  2. Faza, estaya grande nun cortinal
    • Oc
  3. Trozu de tierra de cual- quier clas [Cn (F)]: <i class="della">¡Vaya</i
tarancu de nabos que tienen semáu na veiga los del Roxu! [Cn (F)].
  1. 1. <i class="della">tarancu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">nabos</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tienen</i> <i class="della">semáu </i><i class="della">na</i> <i class="della">veiga</i> <i class="della">los</i> <i class="della">del</i> <i class="della">Roxu!</i> [Cn (F)].
Podía tenese por un términu deriváu de trabancu (cfr. tra- be) con perda de -b- (trancu) y epéntesis de vocal anaptítica anque (fónica y) semánticamente paez más afayadizo tener el términu como un deriváu del ast. taru 1 (cfr.) y familia. En rellación con tarancu podría entendese’l fem. taranga (cfr.). Del nomatu tarangu [→ taranga (cfr.)] col suf. dim. -ullu] féxose tarangullu (cfr.), cola variante estaragollu (cfr.); tamién cola variante estara(n)gullu (cfr.)]; d’ estaragollu llogróse’l verbu estaragollar (cfr.). Col continuador del suf. -ūculus llogróse l’ast. taranguyu (cfr.).
tarandangu, el
📖: tarandangu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Llinia de palos y bárganos nos zarros o xetos [Vg]. ¿En posible rellación col ast. <i class="della">taru</i>(TEST)
  1. tarandangu
  2. Llinia de palos y bárganos nos zarros o xetos
    • Vg
  3. ¿En posible rellación col ast
  4. <i class="della">taru</i
(cfr.) y familia?
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) y familia?
tarandines
📖: tarandines
🏗️: NO
✍️: NO
<tarandinas [Lln]. tarantinas [Cn. Cv. Oc]. tandarines [JH].>(TEST)
  1. tarandines
    • Pa
  2. tarandinas
    • Lln
  3. tarantinas
    • Cn
    • Cv
    • Oc
  4. tandarines
    • JH
//(Llevar) en tarandines ‘(llevar una persona) entre dos, sin que dé colos pies en suelu’ [Lln. Pa]. //A tarantinas ‘(llevar a ún) ente dos persones, como si tuviera muertu, sosteniéndolu una per cada brazu’ [Cv (= alingor). //En tarantinas ‘(llevar)
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. //(<i class="della">Llevar)</i> <i class="della">en</i> <i class="della">tarandines</i> ‘(llevar una persona) entre dos, sin que dé colos pies en suelu’ [Lln. Pa]. //<i class="della">A</i> <i class="della">tarantinas</i> ‘(llevar a ún) ente dos persones, como si tuviera muertu, sosteniéndolu una per cada brazu’ [Cv (= alingor). //<i class="della">En</i> <i class="della">tarantinas</i> ‘(llevar)
nel aire’ [Cn], ‘en vilo, nel aire, cast. en volandas’ [Oc]: You nun quería ir ya entrambos chevánonme en tarantinas [Cn]. Entre lus dous l.livárunlo in tarantinas [Oc]. //Tarantina, mo- ces, que la lluna crez ye fras espreciatible pa dar a entender qu’a ún nun-y importa un res daqué cosa [JS]. //En tandarines ‘cast. en volandas’ [JH]. **
  1. nel aire’ [Cn], ‘en vilo, nel aire, cast. en volandas’ [Oc]: You nun quería ir ya entrambos chevánonme en tarantinas [Cn]. Entre lus dous l.livárunlo in tarantinas [Oc]. //Tarantina, mo- ces, que la lluna crez ye fras espreciatible pa dar a entender qu’a ún nun-y importa un res daqué cosa [JS]. //En tandarines ‘cast. en volandas’ [JH].
  2. JH
  3. **
taranga, la
📖: taranga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. taranga
Tipu de morciella [Mo (i)]. Morciella ordinaria [JH] fecha en tripa de vaca onde s’entremez calabazón [R]. 2. Criada de la casa, sirvienta [Llu. Xx]. Cfr. tarancu. Semánticamente alviértese un usu metafóricu (y quiciabes peyorativu) nel significáu que conseñamos, espe- cialmente nel §2.
  1. Tipu de morciella [Mo (i)]. Morciella ordinaria [JH] fecha en tripa de vaca onde s’entremez calabazón [R]. 2. Criada de la casa, sirvienta [Llu. Xx].
  2. Llu. Xx
  3. Cfr. tarancu. Semánticamente alviértese un usu metafóricu (y quiciabes peyorativu) nel significáu que conseñamos, espe- cialmente nel §2.
tarangada, la
📖: tarangada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tarangada
Muncha cantidá d’una cosa [Vg]. Cfr. tarancu.
  1. Muncha cantidá d’una cosa [Vg]. Cfr. tarancu.
  2. Vg
tarangullu, el
📖: tarangullu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tarangullu [Cb. Sb]. tarangullo [Os].>(TEST)
  1. tarangullu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tarangullu
    • Cb
    • Sb
  3. tarangullo
    • Os
Narbasu del maíz [Os] que queda en tierra llueu de cortáu [Am]. 2. Tarucu de la panoya de maíz [Cb (= tarucu)]. 3. Cabu ensin retorcer del podrellu o cibiella que se pon na pata de la vaca pa que nun dea pataes al catala [Sb]. 4. Bocáu grande [Cb]. 5. Pedazu duru de pan [Cb]. Cfr. tarancu.
  1. Narbasu del maíz [Os] que queda en tierra llueu de cortáu [Am]. 2. Tarucu de la panoya de maíz [Cb (= tarucu)]. 3. Cabu ensin retorcer del podrellu o cibiella que se pon na pata de la vaca pa que nun dea pataes al catala [Sb]. 4. Bocáu grande [Cb]. 5. Pedazu duru de pan [Cb].
  2. Cb
  3. Cfr. tarancu.
taranguyu, el
📖: taranguyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. taranguyu
Corazón de la mazana {pescanciamos que ‘mazcayu’ o ‘moxicu’} [Cb]. Cfr. tarancu.
  1. Corazón de la mazana {pescanciamos que ‘mazcayu’ o ‘moxicu’} [Cb].
  2. Cb
  3. Cfr. tarancu.
taranta, la*
📖: taranta
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/tarantes [Cd]. tarantas [Cd].>(TEST)
  1. taranta
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/tarantes infl. cast.
    • Cd
  3. tarantas
    • Cd
Altibaxos nel caráuter [Cd].
  1. 1. Altibaxos nel caráuter [Cd].
Cfr. tarantu, a, o.
  1. Cfr. tarantu, a, o.
tarantada, la
📖: tarantada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Golpe que se da a los neños pa castigalos [Sm (= <i class="della">tarantán</i>)]: <i class="della">Diou-l.ly</i>(TEST)
  1. tarantada
    • Sm
    • Cd
  2. ident class="della" level="1"></ident>Golpe que se da a los neños pa castigalos [Sm (= <i class="della">tarantán</i>)]: <i class="della">Diou-l.ly</i
una tarantada ya fíxulu [Sm]. 2. Idea ensin xacíu, fuera d’orde o razón [Sm]. //-as ‘altibaxos nel caráuter’ [Cd (= tarantas = tarantes)].
  1. 1. <i class="della">una</i> <i class="della">tarantada</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">fíxulu</i> [Sm].
  2. 2. Idea ensin xacíu, fuera d’orde o razón [Sm]. //-<i class="della">as </i>‘altibaxos nel caráuter’ [Cd (= tarantas = tarantes)].
Cfr. tarantu, a, o.Ye perclaro que tamién podría rellacionase cola familia de atalantar o talantar.
  1. Cfr. tarantu, a, o.Ye perclaro que tamién podría rellacionase cola familia de atalantar o talantar.
tarantán, ana
📖: tarantán
🔤: , ana
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ana
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Ser</i>(TEST)
  1. tarantán
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Ser</i eonaviego
un tarántán ‘ser un sin chapeta, un trampalandán’ [Tb].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">tarántán</i> ‘ser un sin chapeta, un trampalandán’ [Tb].
Cfr. tarantu, a, o.
tarantán, el
📖: tarantán
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Ataque del baille de San Vito [Lln]. 2. Golpe que se da princi- palmente a los neños pa castigalos [Sm]: <i class="della">Díu-l.ly</i>(TEST)
  1. tarantán
    • Sm
  2. Ataque del baille de San Vito
    • Lln
  3. 2
  4. Golpe que se da princi- palmente a los neños pa castigalos [Sm]: <i class="della">Díu-l.ly</i
un tarantán [Sm].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">tarantán </i>[Sm].
3. Emburrión, sacudida, golpe [Ca]: Como t’acerques t’apurro {sic} un tarantán que vas al lliñeru [Ca]. Cfr. tarantu, a, o.
tarantana, la
📖: tarantana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
//<i class="della">Perder</i>(TEST)
  1. tarantana
  2. <i class="della">Perder</i eonaviego
la tarantana ‘perder la cabeza’ [Ar].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">tarantana</i> ‘perder la cabeza’ [Ar].
Cfr. tarantu, a, o.
tarantanada, la
📖: tarantanada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Ocurrencia ensin pensar [Tb]: <i class="della">Tien</i>(TEST)
  1. tarantanada
    • Tb
  2. Ocurrencia ensin pensar [Tb]: <i class="della">Tien</i
unas tarantanadas que nun sabes qué dicir [Tb]. Repentín de llocura [Tox].
  1. 1. <i class="della">unas</i> <i class="della">tarantanadas</i> <i class="della">que </i><i class="della">nun</i> <i class="della">sabes</i> <i class="della">qué</i> <i class="della">dicir</i> [Tb]. Repentín de llocura [Tox].
Cfr. tarantu, a, o.
tarantela, la
📖: tarantela
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
//<i class="della">Tomó</i>(TEST)
  1. tarantela
  2. <i class="della">Tomó</i eonaviego
(dio) la tarantela ‘adoptó una actitú pesada y fadia’ [ByM].
  1. 1. <i class="della">(dio)</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tarantela</i> ‘adoptó una actitú pesada y fadia’ [ByM].
Cfr. tarantu, a, o.
tarantiellu, el*
📖: tarantiellu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tarantiel.lu [Md. Cn. Cv. Oc]. ///// tarrantiel.lu [An].>(TEST)
  1. tarantiellu
  2. tarantiel.lu
    • Md
    • Cn
    • Cv
    • Oc
  3. tarrantiel.lu dudoso (certainty = baxa)
    • An
Terrén elevao, pequeñu altu del terrén [Cv], polo xeneral in- culto y ruino [Oc]. Terrén perinclinao nuna finca [An]: Nun hai quien siegue ese tarrantiel.lu [An].
  1. 1. Terrén elevao, pequeñu altu del terrén [Cv], polo xeneral in- culto y ruino [Oc]. Terrén perinclinao nuna finca [An]: <i class="della">Nun hai quien siegue ese tarrantiel.lu </i>[An].
2. Debentíu, derriba- doriu [Md]. Tesu pedregosu [Cn]. Podría tratase d’un dim. rellacionáu cola familia del ast. taru (cfr.), tamién asitiada na nuesa toponimia (ta 745). Na espresión tarrantiel.lu alviértese l’influxu fónicu de la familia de tarrén.
tarantu, a, o
📖: tarantu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Retrasáu, de perpoques lluces (una persona) [Tb]. 2. Nomatu que dan a los de los pueblos de Valdecarzana (darréu que los naturales d’estos pueblos taben, en bona midida, aquexaos del bociu que s’amosaba pela presencia de papu y creyíen que se debía, pelo menos en tiempos modernos, a l’ausencia de yodu nes agües de la lladera más soleyera del valle) [Tb]; asina di- cía la copla popular: <i class="della">La</i>(TEST)
  1. tarantu
  2. Retrasáu, de perpoques lluces (una persona)
    • Tb
  3. 2
  4. Nomatu que dan a los de los pueblos de Valdecarzana (darréu que los naturales d’estos pueblos taben, en bona midida, aquexaos del bociu que s’amosaba pela presencia de papu y creyíen que se debía, pelo menos en tiempos modernos, a l’ausencia de yodu nes agües de la lladera más soleyera del valle) [Tb]; asina di- cía la copla popular: <i class="della">La</i
Torre, Vil.lanueva, Quintanal, Vil.lar ya Campos/ ésos son los cincu pueblos/ unde viven los taran- tos [Tb].
  1. 1. <i class="della">Torre,</i> <i class="della">Vil.lanueva,</i> <i class="della">Quintanal,</i> <i class="della">Vil.lar ya</i> <i class="della">Campos</i>/ <i class="della">ésos</i> <i class="della">son</i> <i class="della">los</i> <i class="della">cincu</i> <i class="della">pueblos</i>/ <i class="della">unde</i> <i class="della">viven</i> <i class="della">los</i> <i class="della">taran-</i> <i class="della">tos</i> [Tb].
//Danza de los tarantos ‘danza que se fai’l día de Los Apostolaos en Vil.lanueva (Tb)’ [“Después de una misa solemne y de una nutrida procesión de imágenes, en la que no faltan varios ramos y ofrendas de devotos, tiene lugar el banquete tradicional. A media tarde, junto a la iglesia parro- quial, se congregan ancianos de ambos sexos. Va a comenzar la Danza de los Tarantos. El cura párroco, auxiliado por el mayordomo de la fiesta y por dos robustos mozos, saca un gran pellejo de vino, que coloca a la sombra de un tejo. Dada la señal se cogen por las manos viejos y viejas y empieza la danza tradicional; el acto dura dos o tres horas y, durante el mismo, el cura va convidando a los danzantes que, al final, le dan las gracias diciendo: Aquí se acaba la danza/hasta el añu venide(i)ru./ Dios le de salud al cura/pa convida(r)nus de nuevu...” [J.M.L.D en gea s.v. Teverga]. Al nuesu entender esti axetivu tarantu, a, enllaza col nome de la ciudá suditálica tarentum d’u surde’l nome d’una araña, la tarántula (rew s.v. *Tarantum), responsable de la denomación d’un tipu d’actuaciones rellacionaes con dellos aspeutos rituales de la fiesta de la tarántula, conocida n’Italia y n’España (“los atarantados”), onde los picaos pola tarántu- la namái podríen restablecese gracies a la música y al baille (Tausiet 2009: 63-89). L’aplicación terminolóxica asturia- na apunta non necesariamente al influxu de la picadura de l’araña sinón a otru axente desencadenante d’una enfermedá popularmente funesta y que podría asemeyase a la primera en dellos aspeutos. L’ast. tarantu podría ser continuador d’un participiu fuerte del verbu *tarantar ‘tener la enfermedá de la
  1. *taranta’ (regresivu de tarántula), verbu fechu dende taren- tum, ciudá del sur d’Italia que dio nome a esa araña (tarántu- la) y al préstamu en cast. tarantela ‘danza tradicional del sur d’Italia’ (brae) y que n’ast. caltiénse na espresión tomar (o dar) la tarantela (cfr. tarantela). Al nuesu entender, l’ast. *ta- rantar [→ entarantanar (cfr.)] sí pudo almitir una variante, con tracamundiu de líquides, *atarantar atalantar ‘allo- riar’ (cfr. atalantar 2), verbu del mesmu calter y aniciu que’l cast. atarantar ‘alloriar’ (deeh s.v. tarentum), pero que podría almitir l’influxu del ast. atalantar 1 ‘pensar’ orixináu dende’l llat. talentum (cfr. atalantar 1). Pues bien, l’ast. *tarantar, amás del participiu fuerte citáu, tarantu, a tevo un participiu débil, tarantada (cfr.), y güei caltiénense dambos como de- verbales. Al so llau féxose l’ax. en -anus, -a, -um *tarantanu, a tarantán, ana (cfr.) que pudieron nominalizase tamién, asina tarantán (cfr.), tarantana (cfr.); sobro ello llogróse un aum. tarantanada (cfr.).
  2. entarantanar (cfr.)
tarañón, el
📖: tarañón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Araña [Soto (Oc)]. Quiciabes resultáu d’una amestanza o encruz ente l’ast. *<i class="della">ta- </i><i class="della">rántula</i>(TEST)
  1. tarañón
  2. Araña
    • Soto (Oc)
  3. Quiciabes resultáu d’una amestanza o encruz ente l’ast
  4. <i class="della">ta- </i><i class="della">rántula</i asterisco
(cfr. tarantu, a, o) y l’ast. arañón (cfr.). Ye posible que lo mesmo faiga falta dicir del ast. telarañón (cfr.) anque agora col influxu de telaraña (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">tarantu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>) y l’ast. <i class="della">arañón</i> (cfr.). Ye posible que lo mesmo faiga falta dicir del ast. <i class="della">telarañón </i>(cfr.) anque agora col influxu de <i class="della">telaraña</i> (cfr.).
tarañuelu, el
📖: tarañuelu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
//<i class="della">Al</i>(TEST)
  1. tarañuelu
    • Md
  2. <i class="della">Al</i eonaviego
tarañuelu ‘al retorteru’ [Md].
  1. 1. <i class="della">tarañuelu</i> ‘al retorteru’ [Md].
**
tarapiella, la
📖: tarapiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aparatu pa espantar páxaros, movíu por agua o aire, consis- tente nunos mazos y una lata [Os]. <br class="della">Corriente interpreta lleon. <i class="della">tarapiella</i>(TEST)
  1. tarapiella
  2. Aparatu pa espantar páxaros, movíu por agua o aire, consis- tente nunos mazos y una lata
    • Os
  3. <br class="della">Corriente interpreta lleon
  4. <i class="della">tarapiella</i
‘espantapáxaros sonoru’ dende l’ár. and. ţaráb < cl. ţarab ‘música’ (da) cola ames- tanza sufixal romance. Una
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘espantapáxaros sonoru’ dende l’ár. and. ţaráb < cl. <i class="della">ţarab</i> ‘música’ (da) cola ames- tanza sufixal romance. Una
formación axetival úfrela l’ast. tarapiellu, a, o (cfr.). Duldo, de toes maneres, de que sía un arabismu darréu que sedría xustificable dafechu como un dim. de trapa (cfr.) → trapiella 1 (cfr.), con una vocal anaptítica.
tarapiellu, a, o
📖: tarapiellu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. tarapiellu
Llixeru, informal [AGO].
  1. 1. Llixeru, informal [AGO].
Cfr. tarapiella.
tarariar
📖: tarariar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tarariar
Cast. tararear, canturriar [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">tararear</i>, canturriar [Xral].
Formación onomatopéyica llograda cola repetición o imita- ción de les sílabes ta-ra-ra “que suelen constituír el tarareo” (dcech s.v. tararear).
tararira, el/la
📖: tararira
🔤: , el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
<////{los} tararires [As (Oc)].>(TEST)
  1. tararira
  2. {los} variación de número
  3. tararires
    • As (Oc)
Persona simple, que’anda siempre despistada y tarariando [Tor]. //-es ‘palos d’unos 40 cms. de llargo que lleven los ho- mes qu’executen una danza (al danzar los homes choquen los sos palos)’ [As (Oc)].
  1. 1. Persona simple, que’anda siempre despistada y tarariando [Tor]. //-<i class="della">es</i> ‘palos d’unos 40 cms. de llargo que lleven los ho- mes qu’executen una danza (al danzar los homes choquen los sos palos)’ [As (Oc)].
¿Acasu ye xigomencia/tararira o moxiganga(...)? [Glorias Ast 152]
  1. ¿Acasu ye xigomencia/tararira o moxiganga(...)?
  2. Glorias Ast 152
Cfr. tarabiru, a, o.
tarasca, la
📖: tarasca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Carraca [Oc]. 2. Figura que salía delantre de la procesión [PSil]. //<i class="della">Nun</i>(TEST)
  1. tarasca
  2. Carraca
    • Oc
  3. 2
  4. Figura que salía delantre de la procesión
    • PSil
  5. <i class="della">Nun</i eonaviego
hai Corpus sin tarasca dizse irónicamente al ver a una persona vistida con gustu permalu [PSil].
  1. 1. <i class="della">hai</i> <i class="della">Corpus</i> <i class="della">sin</i> <i class="della">tarasca</i> dizse irónicamente al ver a una persona vistida con gustu permalu [PSil].
Cfr. taru 1.
tarascada, la
📖: tarascada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Salida de tonu [Tb]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
  1. tarascada
    • Tb
  2. Salida de tonu [Tb]: <i class="della">Ya</i
salíu-l.ly con una tarascada [Tb]. Respuesta, dichu o aición descortés, molesta, inxuriosa [Tor].
  1. 1. <i class="della">salíu-l.ly</i> <i class="della">con</i> <i class="della">una</i> <i class="della">tarascada</i> [Tb]. Respuesta, dichu o aición descortés, molesta, inxuriosa [Tor].
2. Gran bayura d’una cosa [Vg (= tarangada)]. Cfr. taru 1.
tarascal, el
📖: tarascal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tarascal
    • Lln
Troncu suxetu a la tierra [Lln (= tarascu)].
  1. 1. Troncu suxetu a la tierra [Lln (= tarascu)].
Cfr. taru 1.
tarascón, ona
📖: tarascón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Poco xuiciosu, de modales bruscos [Cd. Pr]. Non delicáu nel trabayu [Cd]. Aum. de <i class="della">tarascu,</i>(TEST)
  1. tarascón
  2. Poco xuiciosu, de modales bruscos
    • Cd
    • Pr
  3. Non delicáu nel trabayu
    • Cd
  4. Aum
  5. de <i class="della">tarascu,</i
a, o. Dende equí féxose’l verbu atarasconar Cfr. taru 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>. Dende equí féxose’l verbu <i class="della">atarasconar</i> Cfr. <i class="della">taru</i><i class="della"> 1</i>.
(cfr.).
tarascu, a, o
📖: tarascu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><+tarescu/tarasca/tarasco [Ay. Ll. Ri]. tarascu [Cb. Pzu. Tox]. tarasco [Os]. tarasca [Pa. Cp. Sb. Tor].>(TEST)
  1. tarascu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+tarescu/tarasca/tarasco
    • Ay
    • Ll
    • Ri
  3. tarascu
    • Cb
    • Pzu
    • Tox
  4. tarasco
    • Os
  5. tarasca
    • Pa
    • Cp
    • Sb
    • Tor
Allocada (una persona) [Os. Cb. Sb. Ay. Ll. Pzu], tosca mal amañada [Tb]: Esa nena ya la más tarasca de todas [Tb]. Que falta al respetu al falar [Qu]. Retrasada mental (una persona) [Sb]. Atolondráu [Cd]. 2. Desastráu, poco curiosu [Ri. PSil. Pr]. Desastrada (una muyer) [Pa]. 3. Que-y presta facer trave- sures (una persona) [Ri]. Traviesa, enredadora, que fai dañu (una persona) [Tor]. 4. Inocente, inxenua (una persona) [Pr]. Ensin caráuter, simple (una persona) [Tox]. Que nun val pa nada (una persona) [Cp]. 5. Que tien dalguna carauterística deforme o monstruosa [PSil].///A romeríes y bodes van les tarasques todes [Fabriciano]. Dende tarascu, a, o féxose’l verbu atarascar (cfr.). Dende l’aum. tarascón, ona (cfr.) algamóse’l verbu *atarasconar*tarascanar, que conocemos pel participiu zarascanáu (cfr.). Cfr. taru 1.
  1. Allocada (una persona) [Os. Cb. Sb. Ay. Ll. Pzu], tosca mal amañada [Tb]: Esa nena ya la más tarasca de todas [Tb]. Que falta al respetu al falar [Qu]. Retrasada mental (una persona) [Sb]. Atolondráu [Cd]. 2. Desastráu, poco curiosu [Ri. PSil. Pr]. Desastrada (una muyer) [Pa]. 3. Que-y presta facer trave- sures (una persona) [Ri]. Traviesa, enredadora, que fai dañu (una persona) [Tor]. 4. Inocente, inxenua (una persona) [Pr]. Ensin caráuter, simple (una persona) [Tox]. Que nun val pa nada (una persona) [Cp]. 5. Que tien dalguna carauterística deforme o monstruosa [PSil].///A romeríes y bodes van les tarasques todes [Fabriciano].
  2. Fabriciano
  3. Dende tarascu, a, o féxose’l verbu atarascar (cfr.). Dende l’aum. tarascón, ona (cfr.) algamóse’l verbu *atarasconar
  4. *tarascanar, que conocemos pel participiu zarascanáu (cfr.). Cfr. taru 1.
tarascu, el
📖: tarascu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tarascu
Tueru, troncu suxetu a la tierra [Lln (= tarascal)]. Cfr. taru 1.
  1. Tueru, troncu suxetu a la tierra [Lln (= tarascal)]. Cfr. taru 1.
  2. Lln (= tarascal)
taraxingar
📖: taraxingar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. taraxingar
Columbiar [Columpio]. Taramingar [AGO]. Cfr. xingar.
  1. Columbiar [Columpio]. Taramingar [AGO]. Cfr. xingar.
  2. AGO
taraza, la
📖: taraza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. taraza
Cachu de pan con aguyes dientro (pa matar perros) [Ti (i)]. Cfr. tarazar.
  1. Cachu de pan con aguyes dientro (pa matar perros) [Ti (i)]. Cfr. tarazar.
  2. Ti (i)
tarazada, la
📖: tarazada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cortadura [Villah]. Deverbal de <i class="della">tarazar</i>(TEST)
  1. tarazada
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cortadura
    • Villah
  3. Deverbal de <i class="della">tarazar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
tarazal, el
📖: tarazal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Dar</i>(TEST)
  1. tarazal
    • Sb
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Dar</i eonaviego
al tarazal ‘dar a daquién muncho menos dineru de lo que pedía pola venta de dalgún productu’ [Sb].
  1. 1. <i class="della">al</i> <i class="della">tarazal</i> ‘dar a daquién muncho menos dineru de lo que pedía pola venta de dalgún productu’ [Sb].
Podría tratase d’una nominalización del inf. tarazar (cfr.), ¿acasu dende *dar a tarazar, ‘dar a cortar’?
  1. Podría tratase d’una nominalización del inf. tarazar (cfr.),
  2. ¿acasu dende *dar a tarazar, ‘dar a cortar’?
tarazamientu, el
📖: tarazamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
</b>(TEST)
  1. tarazamientu
  2. /b
Coagulación [JH].
  1. 1. Coagulación [JH].
Cfr. tarazar.
tarazar
📖: tarazar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><atarazar [y Cb. y Ay. Llomb. GP. Bard]. trazar [Cd].>(TEST)
  1. tarazar
    • Pa
    • Ay
    • Pr
    • Lln
    • Cp
    • Sr
    • Ll
    • Cg
    • Ri
    • Ca
    • Sb
    • Tb
    • Llg
  2. ident class="della" level="1"></ident><atarazar
    • y Cb
    • y Ay
    • Llomb
    • GP
    • Bard
  3. trazar
    • Cd
Cast. tarazar, desfacer a mordiatos [Pa. Ay]. Cortar en cachos (a mordiatos, cola mano) [Pr]. Cortar colos dientes [Cb]. Es- trozar a mordiatos [Ac]. Cortar, principalmente colos dientes
[DA]. Morder el perru [Ay]. 2. Cortar [Lln. Os. Cp. Sr. Ay. Ll. PSil], dividir, xebrar dalguna cosa estrozándola o facien- do dañu [Cg]. Cortar en dos pedazos [Ay. Llomb] de golpe [VCid]. Facer pedazos [GP a. 1788]. Cortar, tronchar [Cb]. Cortar, espedazar [Ri]. Cortase faciendo una mancadura fonda [Cg]. Facer una mancadura fonda nun miembru [Ri]: Taracé’l díu [Ri]. Cortase ún al cabecear la madera [Min]. Cortar en cachos un tueru yá cortáu [Lln]. Partir pel mediu una cosa [Ca]. Facer estielles [Ri]. Romper, desfacer [Sb. Tb]. 3. Cor- tar mal l’hachu [Min]. Cortar, segar mal y alto [Ar]: Tarazó el prau [Ar]. Segar la yerba a muncha altura del suelu [Ca]. Dexar mal cortáu, cortar ensin procuru [Ay. Tb]: Deixóulu ta- razáu [Tb] 4. Espedazar [Lln (= tarabazar)]. Estrozar [Ay]. Tronchar [JH]: Diome un mordigañu que me tarazó ell ca- dril [JH]. Tronzar [V1830]. 5. Moler el granu de forma tala que sal una farina mui gordo [Ca]. Partise en cachos el granu (en vez de molese) [Pa (Molín)]. 6. Penetrar, mancar [GP]. Trespasar de parte a parte [Bard]. 7. Tener muncha fame [Sr. Sb. Tb]: Vienen tarazaes de fame [Sb]. 8. Comer con muncha gana [Ll]. Comer ardizoso [Ri]. Comer groseramente [Cb]. 9. Vender a preciu baxu una cosa [Ca]. 10. Llastimar muncho [Llg]: Tarazóme cola fesoria [Llg]. //-se ‘cortase la lleche’ [Cb. Cg. Ac. PSil. Cd]: Trazóusi toda la llechi [Cd]. ‘cuayar (la lleche, la sangre)’ [JH]. //Tarazar estiel.las ‘facer estielles’ [Ay]. //Tarazar la herba ‘segar mal, estrozar la yerba al segar mal’ [Pi]. ///Mentres que la gorda endelgaza la que ta flaca taraza [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">tarazar</i>, desfacer a mordiatos [Pa. Ay]. Cortar en cachos (a mordiatos, cola mano) [Pr]. Cortar colos dientes [Cb]. Es- trozar a mordiatos [Ac]. Cortar, principalmente colos dientes <br class="della">[DA]. Morder el perru [Ay].
  2. 2. Cortar [Lln. Os. Cp. Sr. Ay. Ll. PSil], dividir, xebrar dalguna cosa estrozándola o facien- do dañu [Cg]. Cortar en dos pedazos [Ay. Llomb] de golpe [VCid]. Facer pedazos [GP a. 1788]. Cortar, tronchar [Cb]. Cortar, espedazar [Ri]. Cortase faciendo una mancadura fonda [Cg]. Facer una mancadura fonda nun miembru [Ri]: <i class="della">Taracé’l </i><i class="della">díu</i> [Ri]. Cortase ún al <i class="della">cabecear</i> la madera [Min]. Cortar en cachos un tueru yá cortáu [Lln]. Partir pel mediu una cosa [Ca]. Facer estielles [Ri]. Romper, desfacer [Sb. Tb].
  3. 3. Cor- tar mal l’hachu [Min]. Cortar, segar mal y alto [Ar]: <i class="della">Tarazó</i> <i class="della">el</i> <i class="della">prau</i> [Ar]. Segar la yerba a muncha altura del suelu [Ca]. Dexar mal cortáu, cortar ensin procuru [Ay. Tb]: <i class="della">Deixóulu</i> <i class="della">ta- </i><i class="della">razáu</i> [Tb]
  4. 4. Espedazar [Lln (= tarabazar)]. Estrozar [Ay]. Tronchar [JH]: <i class="della">Diome</i> <i class="della">un</i> <i class="della">mordigañu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">me</i> <i class="della">tarazó</i> <i class="della">ell</i> <i class="della">ca- </i><i class="della">dril</i> [JH]. Tronzar [V1830].
  5. 5. Moler el granu de forma tala que sal una farina mui gordo [Ca]. Partise en cachos el granu (en vez de molese) [Pa (Molín)].
  6. 6. Penetrar, mancar [GP]. Trespasar de parte a parte [Bard].
  7. 7. Tener muncha fame [Sr. Sb. Tb]: <i class="della">Vienen</i> <i class="della">tarazaes</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fame</i> [Sb].
  8. 8. Comer con muncha gana [Ll]. Comer ardizoso [Ri]. Comer groseramente [Cb].
  9. 9. Vender a preciu baxu una cosa [Ca].
  10. 10. Llastimar muncho [Llg]: <i class="della">Tarazóme</i> <i class="della">cola</i> <i class="della">fesoria</i> [Llg]. //-<i class="della">se</i> ‘cortase la lleche’ [Cb. Cg. Ac. PSil. Cd]: <i class="della">Trazóusi toda la llechi </i>[Cd]. ‘cuayar (la lleche, la sangre)’ [JH]. //<i class="della">Tarazar estiel.las </i>‘facer estielles’ [Ay]. //<i class="della">Tarazar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">herba</i> ‘segar mal, estrozar la yerba al segar mal’ [Pi]. ///<i class="della">Mentres</i> <i class="della">que</i> <i class="della">la gorda</i> <i class="della">endelgaza</i> <i class="della">la</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">flaca</i><i class="della"> taraza</i> [LC].
que otro no te las lleve o taraze {las maderas} [Grangerías xviii: 671] se les tarazan las costillas [Grangerías xviii: 930] Con emplastos me taracen [La Enfermedad 141] Anque el cascu i ataracen [El Caballo 88] Y sufriendo los guixones/ya d’esta que lu taraza/en focicu [Glorias Ast 163b] Mas per adientro son llobos que taracen [San Mateo 23] Variante con aniciu nel ast. tarabazar (
  1. que otro no te las lleve o taraze {las maderas}
  2. Grangerías xviii: 671
  3. se les tarazan las costillas
  4. Grangerías xviii: 930
  5. Con emplastos me taracen
  6. La Enfermedad 141
  7. Anque el cascu i ataracen
  8. El Caballo 88
  9. Y sufriendo los guixones/ya d’esta que lu taraza/en focicu
  10. Glorias Ast 163b
  11. Mas per adientro son llobos que taracen
  12. San Mateo 23
  13. Variante con aniciu nel ast. tarabazar (
cfr.), con perda de -b-. Podría tratase d’una formación variante del ast. trazar (cfr.) como paez deducise de la propuesta que faen Coromi- nas-Pascual pal cast. atarazar (dcech s.v. atarazar). Dende tarazar ye posible la perda de la -r- d’u siguió ast. tazar (cfr.). Un compuestu de tarazar sedrá ast. estarazar (cfr.). Un deverbal del participiu fuerte de tarazar podría ser ast. taraza (cfr.) y tarazu (cfr.) con un aum. tarazón 1 (cfr.) d’u siguió’l verbu tarazonar (cfr.) y el deverbal tarazonada (cfr.). Sobro tarazu féxose tamién l’ax. tarazudu, a, o (cfr.) y el nome tarazamientu (cfr.).
tarazáu, ada, ao
📖: tarazáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+taracéu [Ll].>(TEST)
  1. tarazáu
    • Pr
  2. taracéu metafonía
    • Ll
Mal cortáu, estrozáu [Pr].
  1. 1. Mal cortáu, estrozáu [Pr].
2. Col espinazu rotu [Ca]. 3. Altravesáu de parte a parte [AGO]. 4. A medies de comer [Tb] (la comida de los animales cuando lo dexen en comederu) [Pa]: Taba tarazáu de nun comer en tol día [Tb]. 5. Mísere, mezquín [Os]. //L.lichi tarazao ‘lleche qu’entama a cortase’ [Cp. Oc (l.leite tarazao)]. //Tarazáu de fame ‘con muncha fame’ [Ll (taracéu de fame). Tb]. Pp. de tarazar (cfr.).
tarazón, el 1
📖: tarazón
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Cast. <i class="della">tarazón</i>(TEST)
  1. tarazón
    • Pa
  2. Cast
  3. <i class="della">tarazón</i
[Pa]. Pedazu de daqué que se taraza [Cb]. Corte grande en daqué [Pa].
  1. 1. [Pa]. Pedazu de daqué que se taraza [Cb]. Corte grande en daqué [Pa].
2. Cuayarón [Lln. Pa. Cb. Ac. JH]: Lla mio fía echa pe lla boca tarazones de sangre que plasma ún [JH]. Cfr. tarazar.
tarazón, el 2
📖: tarazón
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. tarazón
Cfr. torzón.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">torzón</i>.
tarazonada, la*
📖: tarazonada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tarazoná [Ay. Ll. Ri].>(TEST)
  1. tarazonada
  2. tarazoná
    • Ay
    • Ll
    • Ri
Cortadura [Ay. Ri] fecha na piel [Ll]. Deverbal de tarazonar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cortadura [Ay. Ri] fecha na piel [Ll]. Deverbal de <i class="della">tarazonar</i>.
tarazonar
📖: tarazonar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tarazonar
    • Ri
Cortar, espedazar [Ri].
  1. 1. Cortar, espedazar [Ri].
2. Facer estielles [Ri]. 3. Facer una fen- dedura fonda nun miembru [Ri]. 4. Comer ardicioso (sic) [Ri]. Cfr. tarazar.
tarazu, el
📖: tarazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Coágulu [JH]. Pelotina de materia o lleche endurecío que se saca de los tetos de la vaca cuando <i class="della">tien</i>(TEST)
  1. tarazu
    • Cv
    • Vd
  2. Coágulu
    • JH
  3. Pelotina de materia o lleche endurecío que se saca de los tetos de la vaca cuando <i class="della">tien</i
humor al ubre (sic) [Cv]: Esta vaca tien recayu, sálen-y tarazos pol ubre [Vd].
  1. 1. <i class="della">humor</i> <i class="della">al</i> <i class="della">ubre</i> (<i class="della">sic</i>) [Cv]: <i class="della">Esta</i> <i class="della">vaca</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">recayu,</i> <i class="della">sálen-y</i> <i class="della">tarazos</i> <i class="della">pol</i> <i class="della">ubre</i> [Vd].
Cfr. tarazar.
tarazudu, a, o
📖: tarazudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<b class="della">tarazudu,</b>(TEST)
  1. tarazudu
  2. b class="della">tarazudu,</b
a, o Grumosu [JH].
  1. 1. <b class="della">a,</b> <b class="della">o </b>Grumosu [JH].
Cfr. tarazar.
tarcuatu, el
📖: tarcuatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tarcuatu
Persona que siendo bona, val poco física y espiritualmente [Tañes (Ca)].
  1. 1. Persona que siendo bona, val poco física y espiritualmente [Tañes (Ca)].
Cfr. torcaz.
tarda, la
📖: tarda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Tiempu llibre [Md]: <i class="della">Agora</i>(TEST)
  1. tarda
    • Md
  2. Tiempu llibre [Md]: <i class="della">Agora</i
nun teu tarda [Md].
  1. 1. <i class="della">nun</i> <i class="della">teu</i> <i class="della">tarda</i> [Md].
Posible deverbal fuerte de tardar (cfr.).
tardada, la
📖: tardada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Espaciu de tiempu ente les cinco de la tarde y l’anochecer [Ce]. Posible deverbal débil de <i class="della">tardar</i>(TEST)
  1. tardada
  2. Espaciu de tiempu ente les cinco de la tarde y l’anochecer
    • Ce
  3. Posible deverbal débil de <i class="della">tardar</i
(cfr.), o
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), o
formación dende tarde (cfr.).
tardanza, la
📖: tardanza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tardancia [V1830. JH].>(TEST)
  1. tardanza
    • Tb
  2. tardancia
    • V1830
    • JH
Cast. tardanza [Tb. V1830. JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">tardanza</i> [Tb. V
  2. 1830. JH].
ssin otra aluenga njn tardança alguna la cumplan et lieuen 1408 [AAU/249] syn otra aluenga njn tardança alguna et syn uos njn alguno 1408 [AAU/251] el dicho Fernan Periz e Alfonso lle lo desenbargarian sin tardança alguna 1412(or.) [SB/317] Cfr. tardar.
  1. ssin otra aluenga njn tardança alguna la cumplan et lieuen
  2. 1408 AAU/249
  3. syn otra aluenga njn tardança alguna et syn uos njn alguno
  4. 1408 AAU/251
  5. el dicho Fernan Periz e Alfonso lle lo desenbargarian sin tardança alguna
  6. 1412(or.) SB/317
  7. Cfr. tardar.
tardar
📖: tardar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">tardar,</i>(TEST)
  1. tardar
    • Ay
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">tardar,</i
provecer [Ac. Ay. Tb].
  1. 1. provecer [Ac. Ay. Tb].
si los hermanos tardan el casamento de la hermana s. xiii(or.) [FX/111] tardan el casamento por tal que la podan mellor casar s. xiii(or.) [FX/111] si aquellos non lo quisieren acusar o tardaren pollo fazer s. xiii(or.) [FX/232] si el sennor tarda de fazer emenda dialu el juiz s. xiii(or.) [FX/242] si lo tardar de pagar en algun tiempo lo que prometeo s. xiii(or.) [FX/328] nengun non tarde de descobrir aquel que los encubre s. xiii(or.) [FX/345] tan ayna los non podiere auer de las rentas porque se tarde 1309(or.) [ACL-IX/148] Ñon tardó en efeutuase el mandamiento,/mas tampoco dor- migo lla malicia,/un fato de caldeos malcontento/al rei en pico ponxo lla noticia [BAúxa, Sueños (Poesíes 161-164)] Mirá el sol, qué carreres va tirando/a decir a so Cronis cuatro fiestes;/lluigu irá a otros antípodes llumando,/ñon tardará en tapase con lles cuestes [BAúxa, Sueños (Poesíes 379-382)]
  1. si los hermanos tardan el casamento de la hermana s. xiii(or.)
  2. FX/111
  3. tardan el casamento por tal que la podan mellor casar s. xiii(or.)
  4. FX/111
  5. si aquellos non lo quisieren acusar o tardaren pollo fazer s. xiii(or.)
  6. FX/232
  7. si el sennor tarda de fazer emenda dialu el juiz s. xiii(or.)
  8. FX/242
  9. si lo tardar de pagar en algun tiempo lo que prometeo s. xiii(or.)
  10. FX/328
  11. nengun non tarde de descobrir aquel que los encubre s. xiii(or.)
  12. FX/345
  13. tan ayna los non podiere auer de las rentas porque se tarde
  14. 1309(or.) ACL-IX/148
  15. Ñon tardó en efeutuase el mandamiento,/mas tampoco dor- migo lla malicia,/un fato de caldeos malcontento/al rei en pico ponxo lla noticia
  16. BAúxa, Sueños (Poesíes 161-164)
  17. Mirá el sol, qué carreres va tirando/a decir a so Cronis cuatro fiestes;/lluigu irá a otros antípodes llumando,/ñon tardará en tapase con lles cuestes
  18. BAúxa, Sueños (Poesíes 379-382)
Del llat. tardāre ‘retardar’ (em), con asitiamientu románicu (rew) ya hispánicu (deeh). Son compuestos entardar (cfr.), detardar (cfr.). En rellación etimolóxica ta l’ast. tardanza (cfr.), col sufixu siguidor de -antia, per vía popular.
tardasoma, el/la
📖: tardasoma
🔤: , el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
(TEST)
  1. tardasoma
    • Llg
Persona impuntual, que siempre llega tarde [Llg].
  1. 1. Persona impuntual, que siempre llega tarde [Llg].
2. Persona lenta, que nun entaína [Llg]: Yes igual que tardasoma [Llg]. Amestanza del alverbiu tarde (cfr.) col verbu asomar (cfr.).
tarde
📖: tarde
🏗️: NO
✍️: NO
Cfr. <i class="della">tarde,</i>(TEST)
  1. tarde
  2. Cfr
  3. <i class="della">tarde,</i
la.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">la</i>.
tarde, la
📖: tarde
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tardi [Lln. Cl. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Bi. Sb. JH]. +terdi [Cp. y Ay. Ri]. +terde [Cp. Ay. Ll].>(TEST)
  1. tarde
  2. tardi
    • Lln
    • Cl
    • Rs
    • Pa
    • Cb
    • Cg
    • Cp
    • Bi
    • Sb
    • JH
  3. terdi metafonía
    • Cp
    • y Ay
    • Ri
  4. terde metafonía
    • Cp
    • Ay
    • Ll
Cast. tarde [Lln. Cl. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. PSil. JH]. || Alv. cast. tarde [Pa. Cp. Ac. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. PSil]. //De parte i tarde ‘a última hora’ [Oc]. //Bones tardes [JH]. //Tardi, mal y ñunca [JH]. //Tardi piachi ‘abondo tarde’ [Lln]. ‘la cosa yá nun tien igua’ [Lln].///En marzu a la maña- na mata la oveya y a la tardi ensúga-y la pelleya [LC]. Llon- ganiza que lleva’l gatu tardi o nunca güelve al platu [LC]. a) enplaze anbas las partes que fuessen ante mi a la tarde 1263(or.) [MCar-II/31] fue en es dia mismo a la tarde 1263(or.) [MCar-II/32] - Mas, quixo Dios, que la tardi/se punxo algo más templada,/ conque lleguéme a Sariegu/donde ño hubo garibaya/que merecia el escribese:/pos fome al amor del agua. [ABalvi- dares, Romanzón (Poesíes 39-44)] b) sean fechas al mas tarde fata el dia de Sant Migael 1231 (s. xiii) [MSAH-V/180] mostrava la carta tardi en guisa que non podia enviar al plazo 1269(or.) [SP-I/231] dicho logar de Mansiella noche tarde las estrellas en el çielo 1349(or.) [ACL-IX/489] y a algún suco o ribanco ños rimemos,/para dormir ago- ra ye tarde,/que bon calor que fai, ¡el cuirpo m’arde! [BAúxa, Sueños (Poesíes 38-40] Fasta más tardi estoviera,/pero fáltame estruyar [ABalvi- dares, Dos casinos (Poesíes 268-269)] Del alv. llat. tardē ‘despacio’, ‘con dificultá’, ‘con retrasu’ (old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh) que pue funcionar como alverbiu y como nome. El zarramientu de -e > -i fexo posible, llueu, la inflexón de la tónica, terdi. Dim. de tarde ye tardica (cfr.), tardina (cfr.) → tardineru (cfr.), tarduca (cfr.), tardusca (cfr.); dende equí un nuevu diminutivu ye responsable del ast. tardiquina (cfr.). Ye posible tamién la incrementación tardiegu, a, o (cfr.).
  1. Cast. tarde [Lln. Cl. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. PSil. JH]. || Alv. cast. tarde [Pa. Cp. Ac. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. PSil]. //De parte i tarde ‘a última hora’ [Oc]. //Bones tardes [JH]. //Tardi, mal y ñunca [JH]. //Tardi piachi ‘abondo tarde’ [Lln]. ‘la cosa yá nun tien igua’ [Lln].///En marzu a la maña- na mata la oveya y a la tardi ensúga-y la pelleya [LC]. Llon- ganiza que lleva’l gatu tardi o nunca güelve al platu [LC].
  2. LC
  3. a)
  4. enplaze anbas las partes que fuessen ante mi a la tarde
  5. 1263(or.) MCar-II/31
  6. fue en es dia mismo a la tarde
  7. 1263(or.) MCar-II/32
  8. - Mas, quixo Dios, que la tardi/se punxo algo más templada,/ conque lleguéme a Sariegu/donde ño hubo garibaya/que merecia el escribese:/pos fome al amor del agua.
  9. ABalvi- dares, Romanzón (Poesíes 39-44)
  10. b)
  11. sean fechas al mas tarde fata el dia de Sant Migael
  12. 1231 (s. xiii) MSAH-V/180
  13. mostrava la carta tardi en guisa que non podia enviar al plazo
  14. 1269(or.) SP-I/231
  15. dicho logar de Mansiella noche tarde las estrellas en el çielo
  16. 1349(or.) ACL-IX/489
  17. y a algún suco o ribanco ños rimemos,/para dormir ago- ra ye tarde,/que bon calor que fai, ¡el cuirpo m’arde!
  18. BAúxa, Sueños (Poesíes 38-40
  19. Fasta más tardi estoviera,/pero fáltame estruyar
  20. ABalvi- dares, Dos casinos (Poesíes 268-269)
  21. Del alv. llat. tardē ‘despacio’, ‘con dificultá’, ‘con retrasu’ (old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh) que pue funcionar como alverbiu y como nome. El zarramientu de -e > -i fexo posible, llueu, la inflexón de la tónica, terdi. Dim. de tarde ye tardica (cfr.), tardina (cfr.) → tardineru (cfr.), tarduca (cfr.), tardusca (cfr.); dende equí un nuevu diminutivu ye responsable del ast. tardiquina (cfr.). Ye posible tamién la incrementación tardiegu, a, o (cfr.).
tardecida, la
📖: tardecida
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Atardecer [Tb. Md]. <ident class="della" level="1"></ident>Nominalización del participiu de <i class="della">(a)tardecer</i>(TEST)
  1. tardecida
  2. ident class="della" level="1"></ident>Atardecer
    • Tb
    • Md
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Nominalización del participiu de <i class="della">(a)tardecer</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
tardecina, la
📖: tardecina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tardecina
Pertarde, al escurecer [Tb. PSil. Vg]. Cfr. atardecer.
  1. Pertarde, al escurecer [Tb. PSil. Vg]. Cfr. atardecer.
  2. Tb. PSil. Vg
tardiada, la
📖: tardiada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tardiaa [JH].>(TEST)
  1. tardiada
  2. ident class="della" level="1"></ident><tardiaa
    • JH
L’atardecer [Cñ]. Lo que va del meudía fasta l’anochecer [JH]: Llamóme pa trabayar de tardiaa y vosotros fuistes de mañana [JH].
  1. L’atardecer [Cñ]. Lo que va del meudía fasta l’anochecer [JH]: Llamóme pa trabayar de tardiaa y vosotros fuistes de mañana [JH].
  2. JH
Posible deverbal de *tardiar verbu fechu dende tarde (cfr.) y que conocemos pel intensivu retardiar (cfr.).
tardica, la
📖: tardica
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Tardina [Cg]. Media tarde [JH]. Cayida de la tarde [JH. R. VCid]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Allá</i>(TEST)
  1. tardica
  2. Tardina
    • Cg
  3. Media tarde
    • JH
  4. Cayida de la tarde
    • JH
    • R
    • VCid
  5. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Allá</i
á la tardica [San Mateo 27]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">á</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tardica</i> [San Mateo 27]
Dim. de tarde, la (cfr.).
tardiegu, a, o
📖: tardiegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+tardiigu [y Llg].>(TEST)
  1. tardiegu
    • Llg
  2. tardiigu metafonía
    • y Llg
Tardíu [PSil. As. Llomb. Tor. JH. AGO]: Son lentichas tardie- gas [PSil]. 2. Que siempre llega tarde (una persona) [Llg]. 3. Folganzán [AGO]. Cfr. tarde, la.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Tardíu [PSil. As. Llomb. Tor. JH. AGO]: <i class="della">Son lentichas tardie-</i><i class="della"> gas </i>[PSil].
  3. 2. Que siempre llega tarde (una persona) [Llg].
  4. 3. Folganzán [AGO]. Cfr. <i class="della">tarde,</i> <i class="della">la</i>.
tardién
📖: tardién
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tardién
    • Sd
Nacíu tarde (un fíu) [Sd].
  1. 1. Nacíu tarde (un fíu) [Sd].
Cfr. tardíu, ía, ío.
tardina, la
📖: tardina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<//tardía [Mánt].>(TEST)
  1. tardina
    • Lln
    • Rs
    • Sb
    • Tb
    • Pa
  2. tardía eonaviego
    • Mánt
Atardecer [Lln. Rs. /Mánt/]. Tardecina [Sb (= tardiquina). Tb. JH]: Vieno a la tardina [Tb]. //Pela tardina ‘al escurecer’ [Pa]. Dim. de tarde, la (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Atardecer [Lln. Rs. /Mánt/]. Tardecina [Sb (= tardiquina). Tb. JH]: <i class="della">Vieno a la tardina </i>[Tb]. //<i class="della">Pela tardina </i>‘al escurecer’ [Pa]. Dim. de <i class="della">tarde,</i> <i class="della">la</i> (cfr.).
tardineru, a, o*
📖: tardineru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Ax. conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">cobdiciosa</i>(TEST)
  1. tardineru
  2. Ax
  3. conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">cobdiciosa</i
non quieren esperar los barones que son tardine- ros s. xiii(or.) [FX/107] Cfr. tarde, la.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">non</i> <i class="della">quieren</i> <i class="della">esperar</i> <i class="della">los</i> <i class="della">barones</i> <i class="della">que</i> <i class="della">son</i> <i class="della">tardine-</i> <i class="della">ros</i> s. xiii(or.) [FX/107] Cfr. <i class="della">tarde,</i> <i class="della">la</i>.
tardiquina, la
📖: tardiquina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<terdiquina [y Ay]. //tardiquía [Eo].>(TEST)
  1. tardiquina
    • Cg
    • Cd
    • Ay
    • Tb
    • Lln
    • Cp
    • Bi
    • Sb
    • Sm
    • An
    • Pr
    • Cv
  2. terdiquina
    • y Ay
  3. tardiquía eonaviego
    • Eo
Tardina [Cg. Cd. /Eo/]. 2. L’escurecer, la tarde mui avanzada [Ay. Tb. PSil]: Vieno a la tardiquina [Tb]. Última hora de la tarde [Lln. Cp. Ac. Bi. Sb. Cd]. Atardecer [Lln. Tor]. Hora del crepúsculu [/Eo/]. //A la tardiquina ‘peravanzada la tarde, cuasimente al anochecer’ [Sm. An]. ‘al escurecer’ [Pr. Cv]. //Pela tardiquina ‘a última hora de la tarde’ [Cb]. Cfr. tarde, la.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Tardina [Cg. Cd. /Eo/].
  3. 2. L’escurecer, la tarde mui avanzada [Ay. Tb. PSil]: <i class="della">Vieno</i> <i class="della">a la tardiquina </i>[Tb]. Última hora de la tarde [Lln. Cp. Ac. Bi. Sb. Cd]. Atardecer [Lln. Tor]. Hora del crepúsculu [/Eo/]. //<i class="della">A</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tardiquina</i> ‘peravanzada la tarde, cuasimente al anochecer’ [Sm. An]. ‘al escurecer’ [Pr. Cv]. //<i class="della">Pela</i> <i class="della">tardiquina</i> ‘a última hora de la tarde’ [Cb]. Cfr. <i class="della">tarde, la</i>.
tardíu, ía, ío
📖: tardíu
🔤: , ía, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ía,, ío
<tardidu [Lln].>(TEST)
  1. tardíu
    • Pa
  2. tardidu
    • Lln
Serondu, retrasáu, que tarda [Lln. Cl. Pa]. //Ser tardíu ‘ser da- qué fatu (un individuu) [Ar]. ///Val más añu tardíu que vacíu [Fabriciano]. El cura de mio llugar/ye prontu pa recibir/y mui tardíu pa dar [R].
  1. 1. Serondu, retrasáu, que tarda [Lln. Cl. Pa]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">tardíu</i> ‘ser da- qué fatu (un individuu) [Ar]. ///<i class="della">Val</i> <i class="della">más</i> <i class="della">añu</i> <i class="della">tardíu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">vacíu </i>[Fabriciano]. <i class="della">El</i> <i class="della">cura</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">llugar</i>/<i class="della">ye</i> <i class="della">prontu</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">recibir</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">mui </i><i class="della">tardíu pa dar </i>[R].
Del ax. llat. *tardiuus, panrománicu (em, rew), con usos axetivos, llueu con nominalización asturiana del masculín, el tardíu ‘la seronda’ (cfr.), gall. tardío (gvgh), nun procesu semánticu asemeyáu al que vemos nel continuador del llat. serōtinus (cfr. serondu) onde, lo mesmo que nel cat. tardor, la idea de ‘tardíu’ acaba aplicándose a la estación que sigue al branu (Colón 1953 & 1954; Colón 2014: 230). García de Diego parte de tardīuus, según elli acordies coles Notas Ti- ronianas (deeh s.v. tardivus). La espresión tardidu supón un arcaísmu del participiu en -itus que caltién [-δ-] en dellos puntos aisllaos d’Asturies (pe4: 404). Nun sedría imposible que dende tardíu se fexere un ax. col continuador de -anus d’u pudo siguir ast. *tardián tardién (cfr.) darréu de la in- seguranza de la realización [ja] - [je]. De toes maneres tamién sedría posible almitir na xénesis un suf. -ēnus, -a, -um.
tardíu, el
📖: tardíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Seronda [Lln. Cl (i)]. Cfr. <i class="della">tardíu,</i>(TEST)
  1. tardíu
  2. Seronda
    • Lln
    • Cl (i)
  3. Cfr
  4. <i class="della">tardíu,</i
-ía, -ío.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">-ía,</i> <i class="della">-</i><i class="della">ío</i>.
tardón, ona
📖: tardón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<tardón/ona/ono [Llg].>(TEST)
  1. tardón
    • Sd
  2. tardón/ona/ono
    • Llg
Nacíu tarde (un fíu) [Sd].
  1. 1. Nacíu tarde (un fíu) [Sd].
2. Que tarda muncho [Ac (i). Tb]. Aum. de tardu, a, o (cfr.).
tardu, a, o
📖: tardu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Que llega siempre tarde (una persona) [Llg]. 2. Que fai les coses ensin priesa dalguna (persona) [Qu]. Del llat. tardus, -a, -um ‘lentu’ (em), con continuadores romá- nicos (rew). Un aum. ye l’ax. ast. <i class="della">tardón</i>(TEST)
  1. tardu
  2. Que llega siempre tarde (una persona)
    • Llg
  3. 2
  4. Que fai les coses ensin priesa dalguna (persona)
    • Qu
  5. Del llat
  6. tardus, -a, -um ‘lentu’ (em), con continuadores romá- nicos (rew)
  7. Un aum
  8. ye l’ax
  9. ast
  10. <i class="della">tardón</i
(cfr.). Paez aconse- yable entender la referencia de tarde al caballu de Valdeburón “que sal bien pero ye tarde” como una variante del masculín tardu acordies cola opinión de Sánchez Vicente (Bernaldo de Quirós 2016: 29)].
  1. 1. (cfr.). Paez aconse- yable entender la referencia de <i class="della">tarde </i>al caballu de Valdeburón “que sal bien pero ye <i class="della">tarde</i>” como una variante del masculín <i class="della">tardu</i> acordies cola opinión de Sánchez Vicente (Bernaldo de Quirós 2016: 29)].
tarduca, la
📖: tarduca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Atardecer, tardina [Lln]. Dim. de <i class="della">tarde,</i>(TEST)
  1. tarduca
  2. Atardecer, tardina
    • Lln
  3. Dim
  4. de <i class="della">tarde,</i
la (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">la</i> (cfr.).
tardusca, la
📖: tardusca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">tardusca,</b>(TEST)
  1. tardusca
    • Sb
  2. b class="della">tardusca,</b
la Tardiquina [Sb].
  1. 1. <b class="della">la </b>Tardiquina [Sb].
Cfr. tarde, la (cfr.).
tarecu, el
📖: tarecu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Ferramienta pequeña de llabranza [Ca]. Oxetu d’usu corriente que se lleva d’un sitiu a otru na mano o al llombu [Ca]: <i class="della">Vo </i><i class="della">llevar estos tarecos a la casería </i>[Ca]. 2. Trastu [Sb. Tb]: <i class="della">La </i><i class="della">casa ta tremada de tarecos </i>[Tb]. 3. Tueru de madera en forma de cilindru macizu, ensin pates; val pa xubise a él, sentase o poner daqué enriba [Lln]. //-<i class="della">os</i>(TEST)
  1. tarecu
  2. Ferramienta pequeña de llabranza
    • Ca
  3. Oxetu d’usu corriente que se lleva d’un sitiu a otru na mano o al llombu
    • Vo llevar estos tarecos a la casería [Ca.">Ca]: <i class="della">Vo </i><i class="della">llevar estos tarecos a la casería </i>[Ca
  4. 2
  5. Trastu
    • Sb
    • La casa ta tremada de tarecos [Tb.">Tb]: <i class="della">La </i><i class="della">casa ta tremada de tarecos </i>[Tb
  6. 3
  7. Tueru de madera en forma de cilindru macizu, ensin pates; val pa xubise a él, sentase o poner daqué enriba
    • Lln
  8. -<i class="della">os</i eonaviego
‘trastos, coses’ [Vd. Tox.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘trastos, coses’ [Vd. Tox.
Oc]. ‘coses de la casa’ [Cp]. ‘bártulos, trastos, trebeyos’ [Cd. Cv]. ‘ferramientes, avíos’ [/Mánt/]. ‘tarucos’ [Cñ]. ‘deos de les manes’ [Cñ]. ‘ferramientes de la corte’ [Qu]. //Alante colos tarecos ‘alantre colos asuntos’ [LC]. Cfr. tariegu.
taresa, la
📖: taresa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Especie de fruta de sartén, pequeña, arredondiada, fecha cola mesma pastia que los frisuelos [Sm]. //<i class="della">Taresa</i>(TEST)
  1. taresa
    • Tb
  2. Especie de fruta de sartén, pequeña, arredondiada, fecha cola mesma pastia que los frisuelos
    • Sm
  3. <i class="della">Taresa</i eonaviego
‘nome de la lla- gartesa qu’encarna a un personaxe animal nuna rima que se canta a la llagartesa: L.lagartesa, pon la mesa, qu’ehí vien tua tía taresa con un palu de sabugu a pegate tres el culu [Tb].
  1. 1. ‘nome de la lla- gartesa qu’encarna a un personaxe animal nuna rima que se canta a la llagartesa: <i class="della">L.lagartesa,</i> <i class="della">pon</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mesa,</i> <i class="della">qu’ehí</i> <i class="della">vien</i> <i class="della">tua </i><i class="della">tía</i> <i class="della">taresa</i> <i class="della">con</i> <i class="della">un</i> <i class="della">palu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">sabugu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">pegate</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">el</i> <i class="della">culu</i> [Tb].
Trátase d’un deonomásticu del nome de muyer Taresa. Ello podría enllazar cola referencia a taresa n’otres fasteres hispá- niques (Rohlfs 1979: 114).
taresta, la
📖: taresta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Collar de madera col que se suxeten les cabres cuando tán na corte [Cl]. Quiciabes del ax. llat. <i class="della">teres,</i>(TEST)
  1. taresta
  2. Collar de madera col que se suxeten les cabres cuando tán na corte
    • Cl
  3. Quiciabes del ax
  4. llat
  5. <i class="della">teres,</i
-etis ‘redondu’, ‘cilíndricu’ (em; abf). La espresión asturiana, de ser nominalización del ax. citáu, paez esixir partir d’una variante fónica acusativa
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">-etis</i> ‘redondu’, ‘cilíndricu’ (em; abf). La espresión asturiana, de ser nominalización del ax. citáu, paez esixir partir d’una variante fónica acusativa
*terestem, con [s] analóxica y, llueu, con percarauterización xenérica gracies al pasu -e → -a.
tari
📖: tari
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tari
Voz que, repetida, usen pa llamar al corderu [Ar (= tico-tico)].
  1. 1. Voz que, repetida, usen pa llamar al corderu [Ar (= tico-tico)].
Voz de posible xénesis onomatopéyica.
tariega, la
📖: tariega
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Vasía de barru, con poca barriga, cuellu curtiu, boca ancha, perasemeyada al <i class="della">tariegu</i>(TEST)
  1. tariega
  2. Vasía de barru, con poca barriga, cuellu curtiu, boca ancha, perasemeyada al <i class="della">tariegu</i
del que se destrema en tener un picu pa echar per él el líquidu que contién [JH].
  1. 1. del que se destrema en tener un picu pa echar per él el líquidu que contién [JH].
Cfr. tariegu.
tariegada, la*
📖: tariegada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tariegaa [JH].>(TEST)
  1. tariegada
  2. tariegaa
    • JH
Lo que lleva d’una vez una tariega [JH].
  1. 1. Lo que lleva d’una vez una tariega [JH].
Cfr. tariegu.
tariegáu, el
📖: tariegáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tariegáu
Lo que lleva d’una vez un tariegu [JH].
  1. 1. Lo que lleva d’una vez un tariegu [JH].
Cfr. tariegu.
tariegu, el
📖: tariegu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Pucheru pequeñu [GP]. Pota, pucheru, cacíu de barru [JH]. Pucheru de barru [Cn (MG)] con asa, pa usos domésticos [R]. ///<i class="della">¿Comiste los muñuelos? Por si te van los tariegos </i>(el martes d’antroxu tírense les cazueles contra les puertes de los vecinos y dizse la citada frase) [R]. <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">uaso</i>(TEST)
  1. tariegu
  2. Pucheru pequeñu
    • GP
  3. Pota, pucheru, cacíu de barru
    • JH
  4. Pucheru de barru
    • Cn (MG)] con asa, pa usos domésticos [R
  5. <i class="della">¿Comiste los muñuelos? Por si te van los tariegos </i>(el martes d’antroxu tírense les cazueles contra les puertes de los vecinos y dizse la citada frase) infl. cast.
    • R
  6. <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">uaso</i
tarego exorato et plumazo palio et una kasa cum suo
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tarego</i> <i class="della">exorato</i> <i class="della">et</i> <i class="della">plumazo</i> <i class="della">palio</i> <i class="della">et</i> <i class="della">una</i> <i class="della">kasa</i> <i class="della">cum</i> <i class="della">suo</i>
solare 1046 (s. xii) [ACL/213] una uasculo tarego argenteo et una casulla grecisca 1049 (s. xii) [MSAH-II/211] unum taregum argenteum et concam argenteam cum suo ur- ceolo 1073 (s. xii) [ACL/444] unum taregum aureum et mantum auro fresum 1073 (s. xii) [ACL/444] suo salare uno pigmentario et uno tarego 1083 (s. xii) [MSAH-III/100] b) Pedro Periz de Recasto presbitero que brito el tariego 1259(or.) [SP-I/206] Quitáime de delante isti tariegu [HyL (F-O)/155] y al autor miyor-y fora/sacar fabes d’un tariego/que ñon metese a poeta/sobre tan grandes misterios [Pérez del Río, Misterio (Poesíes 159-170)] Arabismu que s’inxer nel ast. de magar la nuesa documen- tación medieval pero que, al empar, tien emplegu na llingua falada. El términu asturianu de 1259 (SP), onde hai un testigu, “Pedro Périz”, del que se diz que “britó el tariego, fai una alusión nidia a un vezu de roboración, según el cual tolos que conroblaben bebíen vinu nun cacíu que llueu rompíen. Asina, britar el tariegu yera, ensin dulda, lo mesmo que “britar la paniella” que se conseña otres vegaes, asina en 1243, 1245, 1251, 1258 (Pensado 1960: 97). Nesi sen paez que’l signifi- cáu precisu que tien nel documentu de 1259 axústase más al asturianu de güei ‘cacíu de barru’ qu’al que se cita pa otros documentos del reinu (Gómez Moreno 1919: 340) onde “ta- regos” defínense como “pequeñas vasijas de oro y de plata donde se presentaban conservas en salazón”. Xunto al astu- rianu tariegu surde nel nuesu dominiu llingüísticu lo que paez una variante tarecu ‘trastu, cachivache, estorbu’ que dcech (s.v. tareco) tien por una variante asturiana del arabismu port. tareco. Camentamos qu’esta espresión asturiana, tarecu, se- dría fácilmente interpretada nun sen peyorativu, dao qu’apaez con un sufixu con ciertu puxu negativu como: bol.lecu... De toes maneres atopamos alternancies con espresiones tamién asturianes (faniega ~ fanega y faneca ‘pexe’; meigu ~ mecu ‘poco entreabiertu’, ‘zorramplu’; manteiga ~ manteca), que podríen representar dos estadios evolutivos de un mesmu étimu (adla 37 & 218). Según Corriente la voz tarecu ‘trastu’ ye un posible lusismu tareco con aniciu nel ár. and. taráyik ‘coses abandonaes’ (da s.v. tareco y p. 587). En nengún casu abulta que pueda defendese pal ast. tariegu un aniciu nel llat. terricus como propunxere Xovellanos (Apuntamiento 316). Dende tariegu féxose un femenín analóxicu tariega (cfr.) co- los abondativos tariegáu (cfr.), tariegada (cfr.). Términos de- rivaos sedríen tamién los conseñaos en JH: tarieguera (cfr.), tariegueru (cfr.), tarieguería (cfr.).
  1. solare
  2. 1046 (s. xii) ACL/213
  3. una uasculo tarego argenteo et una casulla grecisca
  4. 1049 (s. xii) MSAH-II/211
  5. unum taregum argenteum et concam argenteam cum suo ur- ceolo
  6. 1073 (s. xii) ACL/444
  7. unum taregum aureum et mantum auro fresum
  8. 1073 (s. xii) ACL/444
  9. suo salare uno pigmentario et uno tarego
  10. 1083 (s. xii) MSAH-III/100
  11. b)
  12. Pedro Periz de Recasto presbitero que brito el tariego
  13. 1259(or.) SP-I/206
  14. Quitáime de delante isti tariegu
  15. HyL (F-O)/155
  16. y al autor miyor-y fora/sacar fabes d’un tariego/que ñon metese a poeta/sobre tan grandes misterios
  17. Pérez del Río, Misterio (Poesíes 159-170)
  18. Arabismu que s’inxer nel ast. de magar la nuesa documen- tación medieval pero que, al empar, tien emplegu na llingua falada. El términu asturianu de 1259 (SP), onde hai un testigu, “Pedro Périz”, del que se diz que “britó el tariego, fai una alusión nidia a un vezu de roboración, según el cual tolos que conroblaben bebíen vinu nun cacíu que llueu rompíen. Asina, britar el tariegu yera, ensin dulda, lo mesmo que “britar la paniella” que se conseña otres vegaes, asina en 1243, 1245, 1251, 1258 (Pensado 1960: 97). Nesi sen paez que’l signifi- cáu precisu que tien nel documentu de 1259 axústase más al asturianu de güei ‘cacíu de barru’ qu’al que se cita pa otros documentos del reinu (Gómez Moreno 1919: 340) onde “ta- regos” defínense como “pequeñas vasijas de oro y de plata donde se presentaban conservas en salazón”. Xunto al astu- rianu tariegu surde nel nuesu dominiu llingüísticu lo que paez una variante tarecu ‘trastu, cachivache, estorbu’ que dcech (s.v. tareco) tien por una variante asturiana del arabismu port. tareco. Camentamos qu’esta espresión asturiana, tarecu, se- dría fácilmente interpretada nun sen peyorativu, dao qu’apaez con un sufixu con ciertu puxu negativu como: bol.lecu... De toes maneres atopamos alternancies con espresiones tamién asturianes (faniega ~ fanega y faneca ‘pexe’; meigu ~ mecu ‘poco entreabiertu’, ‘zorramplu’; manteiga ~ manteca), que podríen representar dos estadios evolutivos de un mesmu étimu (adla 37 & 218). Según Corriente la voz tarecu ‘trastu’ ye un posible lusismu tareco con aniciu nel ár. and. taráyik ‘coses abandonaes’ (da s.v. tareco y p. 587). En nengún casu abulta que pueda defendese pal ast. tariegu un aniciu nel llat. terricus como propunxere Xovellanos (Apuntamiento 316). Dende tariegu féxose un femenín analóxicu tariega (cfr.) co- los abondativos tariegáu (cfr.), tariegada (cfr.). Términos de- rivaos sedríen tamién los conseñaos en JH: tarieguera (cfr.), tariegueru (cfr.), tarieguería (cfr.).
tarieguera, la
📖: tarieguera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tarieguera
Sitiu onde s’alluguen los tariegos nes cases [JH].
  1. 1. Sitiu onde s’alluguen los tariegos nes cases [JH].
Cfr. tariegu.
tarieguería, la
📖: tarieguería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tarieguería
Alfarería, arte d’enseñar a fabricar cacíos de barru [JH].
  1. 1. Alfarería, arte d’enseñar a fabricar cacíos de barru [JH].
2. Tienda o puestu onde se vienden tariegos [JH]. 3. Conxuntu de tariegues y tariegos y demás cacíos de barru [JH]. Cfr. tariegu.
tariegueru, el
📖: tariegueru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">tariegueru,</b>(TEST)
  1. tariegueru
  2. b class="della">tariegueru,</b
el Alfareru [JH].
  1. 1. <b class="della">el </b>Alfareru [JH].
Cfr. tariegu.
tarifar
📖: tarifar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">tarifar</i>(TEST)
  1. tarifar
    • Pa
    • Mi
    • Lln
  2. Cast
  3. <i class="della">tarifar</i
[Pa]. Calcular muncho (el dineru, la comida) [Mi (i)]: Tengo que tarifar bien el samartín pa que me dure tol añu [Mi (i)]. Echar cuentes pa qu’algame o llegue’l dineru [Pa]: E mui ah.orrativa, tarifa munchu [Pa]. Economizar [Lln].
  1. 1. [Pa]. Calcular muncho (el dineru, la comida) [Mi (i)]: <i class="della">Tengo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tarifar</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">el</i> <i class="della">samartín</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">que</i> <i class="della">me</i> <i class="della">dure</i> <i class="della">tol</i> <i class="della">añu</i> [Mi (i)]. Echar cuentes pa qu’algame o llegue’l dineru [Pa]: <i class="della">E mui ah.orrativa, tarifa munchu </i>[Pa]. Economizar [Lln].
2. Reñer, disputar [Md]. Verbu iguáu dende *tarifa, d’aniciu árabe (da s.v. tarifa; adla 219) anque esta voz *tarifa llega del it. o del catalán (hle1: 47).
tarín, el
📖: tarín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
“Realillo de plata de ocho cuartos y medio” [JH]. “Moneda de plata de un real” [Cg]. //<i class="della">-inos</i>(TEST)
  1. tarín
  2. “Realillo de plata de ocho cuartos y medio”
    • JH
  3. “Moneda de plata de un real”
    • Cg
  4. <i class="della">-inos</i eonaviego
‘monedes d’oru o plata’ [OLLA]. ‘monedes d’oru d’a pesu o de plata, d’a real’ [R (ta- rín/ines)]. //Ser como un tarín ‘ser (persona o cosa) pequeña y de muncha pulidez (sic)’ [Cg]. ///Non se te meta en ma- xín/casate co la mió fía/pos tien moruxa y ropía/y tú ni un solu tarín [CyN (Recuerdos)]. Son los amigos más finos los amariellos tarinos [LC]. En tarinos y en saber, delgunu cortu quier ser [LC].
  1. 1. ‘monedes d’oru o plata’ [OLLA]. ‘monedes d’oru d’a pesu o de plata, d’a real’ [R (ta- rín/ines)]. //<i class="della">Ser como un tarín </i>‘ser (persona o cosa) pequeña y de muncha <i class="della">pulidez</i> (<i class="della">sic</i>)’ [Cg]. ///<i class="della">Non</i> <i class="della">se</i> <i class="della">te</i> <i class="della">meta</i> <i class="della">en</i> <i class="della">ma- </i><i class="della">xín</i>/<i class="della">casate co la mió fía</i>/<i class="della">pos tien moruxa y ropía</i>/<i class="della">y tú ni un </i><i class="della">solu </i><i class="della">tarín</i> [CyN (Recuerdos)]. <i class="della">Son los</i> <i class="della">amigos</i> <i class="della">más</i> <i class="della">finos los</i> <i class="della">amariellos</i> <i class="della">tarinos</i> [LC]. <i class="della">En</i> <i class="della">tarinos</i> <i class="della">y</i> <i class="della">en</i> <i class="della">saber,</i> <i class="della">delgunu</i> <i class="della">cortu </i><i class="della">quier ser </i>[LC].
- “tarines” [Grangerías xviii: 84] Arabismu del mesmu aniciu que’l port. tarim, cast. tarín, cat. tarí, (da s.v. tarí; adla 62), conseñáu en dellos documentos medievales (mllm s.v. tarenus, -anus, -inus). En Sicilia acu- ñaben tarinos a lo cabero’l sieglu xi baxo Rogerio i (Mateu y Llopis 1951: 599).
  1. - “tarines”
  2. Grangerías xviii: 84
  3. Arabismu del mesmu aniciu que’l port. tarim, cast. tarín, cat. tarí, (da s.v. tarí; adla 62), conseñáu en dellos documentos medievales (mllm s.v. tarenus, -anus, -inus). En Sicilia acu- ñaben tarinos a lo cabero’l sieglu xi baxo Rogerio i (Mateu y Llopis 1951: 599).
tariosu, a, o
📖: tariosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Que fadia, qu’estorba, qu’aburre cola so presencia [Llomb]. Quiciabes sía una formación ax. dende l’arabismu del cast. <i class="della">tara</i>(TEST)
  1. tariosu
  2. Que fadia, qu’estorba, qu’aburre cola so presencia
    • Llomb
  3. Quiciabes sía una formación ax
  4. dende l’arabismu del cast
  5. <i class="della">tara</i
‘parte de pesu que se rebaxa’ (dcech s.v. tara i).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘parte de pesu que se rebaxa’ (dcech s.v. tara i).
tariscu
📖: tariscu
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tariscu
Cfr. triscu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">triscu</i>.
tarlatana, la
📖: tarlatana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Tela barato y vistoso, ruino, mui tieso (usao p’adornar los ra- mos) [Lln]. Quiciabes del fr. tarlatane posible alteración del fr. <i class="della">tiretaine</i>(TEST)
  1. tarlatana
  2. Tela barato y vistoso, ruino, mui tieso (usao p’adornar los ra- mos)
    • Lln
  3. Quiciabes del fr
  4. tarlatane posible alteración del fr
  5. <i class="della">tiretaine</i
‘tela rico’ > cast. tiritaña (dcech s.v. tirlatana).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘tela rico’ > cast. <i class="della">tiritaña</i> (dcech s.v. tirlatana).
tarma, la
📖: tarma
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tarma
Vara coles sos fueyes verdes [AGO].
  1. 1. Vara coles sos fueyes verdes [AGO].
Cfr. tarmu.
tarmada, la
📖: tarmada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tarmada
    • Cg
Conxuntu de les cañes del árbol [Cg].
  1. 1. Conxuntu de les cañes del árbol [Cg].
Cfr. tarmu.
tarmar
📖: tarmar
🏗️: NO
✍️: NO
<tarmiar [Lln. Ca. Ll]. tarmear [Os. AGO].>(TEST)
  1. tarmar
  2. tarmiar
    • Lln
    • Ca
    • Ll
  3. tarmear
    • Os
    • AGO
Podar [Lln. Os. AGO]. 2. Iguar o arreglar una cosa [Ca]. 3. Idear o pensar sobro daqué cosa pa llevala llueu alantre [Ca]. 4. Comer atraguilao, tragar [Ll].
  1. 1. Podar [Lln. Os. AGO].
  2. 2. Iguar o arreglar una cosa [Ca].
  3. 3. Idear o pensar sobro daqué cosa pa llevala llueu alantre [Ca].
  4. 4. Comer atraguilao, tragar [Ll].
- porque tarmaba los robles para la [be]llota. Ajustó con Pedro Alonso tarmar la abellota 1677 [Sayambre/173-55]
  1. - porque tarmaba los robles para la [be]llota. Ajustó con Pedro Alonso tarmar la abellota
  2. 1677 Sayambre/173-55
Cfr. tarmu.
tarmascu, {el}
📖: tarmascu
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
(TEST)
  1. tarmascu
    • Lln
Rama del árbol, xeneralmente d’ocalitu [Lln]. Caña sola em- plegada pa facer los candanales [Lln].
  1. 1. Rama del árbol, xeneralmente d’ocalitu [Lln]. Caña sola em- plegada pa facer los candanales [Lln].
Cfr. tarmu.
tarmáu, el*
📖: tarmáu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////tarmaos [Lln].>(TEST)
  1. tarmáu
  2. tarmaos variación de número
    • Lln
Conxuntu de cañes delgaes pa facer candanales [Lln].
  1. 1. Conxuntu de cañes delgaes pa facer candanales [Lln].
Cfr. tarmu.
tarmeru, el*
📖: tarmeru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tarmero [Os].>(TEST)
  1. tarmeru
  2. tarmero
    • Os
Poda d’árboles [Os]. //Ir al tarmero ‘dir a podar’ [Os].
  1. 1. Poda d’árboles [Os]. //<i class="della">Ir</i> <i class="della">al</i> <i class="della">tarmero</i> ‘dir a podar’ [Os].
Cfr. tarmu.
tarmu, el
📖: tarmu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<táramu [y Cb. Cr. Cn (Oc). V1830. JH]. táramo [Llu]. tálamu [Cn (F)].>(TEST)
  1. tarmu
    • Lln
    • Bi
    • Cp
    • Sr
    • Cn
  2. táramu
    • y Cb
    • Cr
    • Cn (Oc)
    • V1830
    • JH
  3. táramo
    • Llu
  4. tálamu
    • Cn (F)
Caña pequeña con fueya [Lln]. Rama del árbol, xeneralmente d’ocalitu [Lln (= tarmascu)]. 2. Tallu, tronchu [V1830. JH]. Tallu de la planta del maíz [Bi] que queda na tierra llueu de corta-y la parte superior [Cb. Cp. Llu. Cr. Sr]: El guah.e man- cóse con un tarmu [Sr]. 3. Tarucu [DA]. 4. Piñu d’uves ensin el frutu [Cn (Oc)]. Cañuelu de delles frutes (uves, zreces...) [Cn]: Trúxo-y de la güerta unos talaminos de grosellas pal nenu [Cn]. ///Por San Bartolomé echa el tarmu al güe [LC]. Tomaréis nueve táramos de verza/tres granos de cebada, tres de trigo [El Ensalmador 74] tomaréis tres táramos de berza,/tres granos de cebada y tres de trigo [Romance (Torano): 63-64]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Caña pequeña con fueya [Lln]. Rama del árbol, xeneralmente d’ocalitu [Lln (= tarmascu)].
  3. 2. Tallu, tronchu [V
  4. 1830. JH]. Tallu de la planta del maíz [Bi] que queda na tierra llueu de corta-y la parte superior [Cb. Cp. Llu. Cr. Sr]: <i class="della">El</i> <i class="della">guah.e</i> <i class="della">man- cóse</i> <i class="della">con</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tarmu</i> [Sr].
  5. 3. Tarucu [DA].
  6. 4. Piñu d’uves ensin el frutu [Cn (Oc)]. Cañuelu de delles frutes (uves, zreces...) [Cn]: <i class="della">Trúxo-y</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">güerta</i> <i class="della">unos</i> <i class="della">talaminos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">grosellas</i> <i class="della">pal</i> <i class="della">nenu </i>[Cn]. ///<i class="della">Por San Bartolomé echa el tarmu al güe </i>[LC]. <i class="della">Tomaréis</i> <i class="della">nueve</i> <i class="della">táramos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">verza</i>/<i class="della">tres</i> <i class="della">granos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">cebada,</i><i class="della"> tres</i> <i class="della">de</i> <i class="della">trigo</i> [El Ensalmador 74] <i class="della">tomaréis</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">táramos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">berza,</i>/<i class="della">tres</i> <i class="della">granos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">cebada</i> <i class="della">y</i> <i class="della">tres de trigo </i>[Romance (Torano): 63-64]

Donde dormieron los gochos/que los táramos rincaren [Batalla Cuadonga 229]

  1. Donde dormieron los gochos/que los táramos rincaren
  2. Batalla Cuadonga 229
Del llat. termes, -itis ‘rama d’árbol’ (old), ‘rama cortada del árbol’ (em) que paez qu’en delles llingües romániques hebo confundise, pescanciamos que fónicamente, col neutru ter- men, -inis ‘llende, moyón’ y por semeyanza ‘pene’ (em s.v. termes; rew). D’ello siguió *terme d’u foi posible llograr un verbu *termar tarmar (cfr.) estaramar (cfr.) y atarmar (cfr.) con un participiu débil nominalizáu tarmáu (cfr.) y tar- mada (cfr.); tamién fuerte tarma (cfr.) y tarmutáramu con vocal anaptítica favorecida pol calter de la líquida agrupada. Una variante con tracamundiu de líquides vémoslu en tálamo ‘piñu de poques uves o nenguna’ [/Eilao (Eo)/]. L’ast. táramu tevo incrementaciones sufixales diminutives (o diminutivo- despeutives) que vemos en taramacu (cfr.), taramayu (cfr.), taramascu (cfr.), taramuezu (cfr.), taramullu (cfr.) d’u se fexo’l verbu taramullar (cfr.). Dende táramu féxose’l com- puestu estaramacu (cfr.) y, tamién, con tracamundiu de lla- biales, → *tárabu que se caltién nel incrementáu con sufixu diminutivo-despeutivu estarabacu (cfr.). En rellación con ast. tarmu habrán xustificase’l dim. despeutivu tarmascu (cfr.), el coleutivu en -ārius tarmeru (cfr.) y l’axetivu tarmudu (cfr.). Sobro tarmu, tarma (y variantes) féxose’l verbu en -idiare, tarmiar; cola amestadura de dellos prefixos féxose ast. en- tarmar (cfr.), estarmiar (cfr.), destarmar (cfr.) y destaramar (cfr.), destaramador (cfr.), estaramar (cfr.) → estaramáu (cfr.), ésti en rellación con estaramacu (cfr.). L’ast. tamién conoz otru verbu emparentáu y compuestu escontarmar (cfr.). Cuestión destremada sedría averiguar si dende l’apellativu tá- ramu puen xustificase los topónimos del tipu Táranu o bien si éstos almiten una etimoloxía céltica (ta 744; tt 433).
tarmudu, a, o
📖: tarmudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Perfrondosa (una planta) [Cb. AGO]. 2. Llozanu [ALl (Folk). AGO]. 3. Talludu, tronchudu [JH]. {Pescanciamos qu’ha tra- tase d’una interpretación non correuta definir como nome <i class="della">tar- mudo</i>(TEST)
  1. tarmudu
    • Po
  2. Perfrondosa (una planta)
    • Cb
    • AGO
  3. 2
  4. Llozanu
    • ALl (Folk)
    • AGO
  5. 3
  6. Talludu, tronchudu
    • JH
  7. {Pescanciamos qu’ha tra- tase d’una interpretación non correuta definir como nome <i class="della">tar- mudo</i
(sic) “verdor y frondosidad en las plantas” [Po (VB)]}. Cfr. tarmu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (<i class="della">sic</i>) “verdor y frondosidad en las plantas” [Po (VB)]}. Cfr. <i class="della">tarmu</i>.
tarniegu, a, o*
📖: tarniegu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tarniega [Ar].>(TEST)
  1. tarniegu
  2. tarniega
    • Ar
(Madreña) de Tarna [Ar].
  1. 1. (<i class="della">Madreña</i>) de Tarna [Ar].
Cfr. tarnín, ina, ino.
tarnín, ina, ino
📖: tarnín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
De Tarna, en Casu [Sr]. //<i class="della">Tarnina</i>(TEST)
  1. tarnín
  2. De Tarna, en Casu
    • Sr
  3. <i class="della">Tarnina</i eonaviego
‘abondo zarrada de casa (la madreña)’ [Os].
  1. 1. ‘abondo zarrada de <i class="della">casa</i> (la madreña)’ [Os].
Formación deonomástica del nome del pueblu de tarna (ta 520) en Conceyu de Casu. Lo mesmo ha dicise de tarniegu, a, o (cfr.).
tarocu, el
📖: tarocu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><taroucu [Md]. estarocu [y Sr]. <ident class="della" level="1"></ident>Parte lleñosa de la panoya [Sr]. Tarucu, tarambullu [Md]. 2. Parte del narbasu que queda soterráu llueu de cortar el maízu [Sr]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">taru</i><i class="della">(TEST)
  1. tarocu
  2. ident class="della" level="1"></ident><taroucu
    • Md
  3. estarocu
    • y Sr
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Parte lleñosa de la panoya
    • Sr
  5. Tarucu, tarambullu
    • Md
  6. 2
  7. Parte del narbasu que queda soterráu llueu de cortar el maízu
    • Sr
  8. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  9. <i class="della">taru</i><i class="della"
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1</i>.
tarolada, la
📖: tarolada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Fatada [Cepeda (lla)]. Cfr. <i class="della">tarolu, a, o.</i>(TEST)
  1. tarolada
  2. ident class="della" level="1"></ident>Fatada
    • Cepeda (lla)
  3. Cfr
  4. <i class="della">tarolu, a, o.</i
tarolete, a, o
📖: tarolete
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. tarolete
Baxa y regordeta (una persona) [Pr (Cv)]. Dim. de tarolu [Tb].
  1. Baxa y regordeta (una persona) [Pr (Cv)]. Dim. de tarolu [Tb].
  2. Tb
tarolu, a, o
📖: tarolu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><tarolu [Tb. Sm. PSil. Cv. Tor]. torolu [Mar].>(TEST)
  1. tarolu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tarolu
    • Tb
    • Sm
    • PSil
    • Cv
    • Tor
  3. torolu
    • Mar
Baxa y regordeta (una persona) [Cv. Pr (Cv) (= taroleti)]. Gor- da (una persona) [PSil]. 2. Allocáu [Tb. Sm], de curtiu xuiciu [Mar]. 3. Fata (una persona) [PSil]. Abobáu, despistáu [Tb. Tor (= tolu)]: Nun sías tarola, nina [Tb]. Martino Tarula 1207 [LRCourias/181] Quiciabes del llat. taurulus, -i ‘torete’, ‘nuviellu’ (em; old; abf) términu qu’hebo aplicase figuradamente a la persona tanto pel so aspeutu físicu como pel tipu de reaiciones. Ello ye daqué qu’entá güei s’observa nel usu de becerru, xatu, magüetu. La perda del [w] ye d’aguardar al siguir una velar tónica na sílaba siguiente (ghla 56). El mesmu términu entró, perposiblemente, en formaciones tautolóxiques o reforzadores, asina con tontu dando llugar a tontorolu. Tamién pudo influyir semánticamente n’ast. torollu, torolla por cuenta’l so averamientu fónicu. En tou casu paez que llat. taurulus esixiría una acentuación pro- paroxítona lo qu’empobinaría a tener ast. tarolu, gall. taroulo como semicultismos (pe4: 405). Sobro ast. tarolu foi posible facer un verbu *atarolar que güei conocemos gracies al so par- ticipiu ataruláu, ada, ao (cfr.); o la variante *tarolar con un de- verbal tarolada ‘aición propia d’un tarolu’ (cfr.). De tarolu por asimilación vocálica féxose ast. *torolu, a, o (que pue surdir en tontorolu) → tolu, a, o (cfr.) con perda de -r- como dacuando s’alvierte n’asturianu (ghla §4.6.1.4).
  1. Baxa y regordeta (una persona) [Cv. Pr (Cv) (= taroleti)]. Gor- da (una persona) [PSil]. 2. Allocáu [Tb. Sm], de curtiu xuiciu [Mar]. 3. Fata (una persona) [PSil]. Abobáu, despistáu [Tb. Tor (= tolu)]: Nun sías tarola, nina [Tb]. Martino Tarula
  2. 1207 LRCourias/181
  3. Quiciabes del llat. taurulus, -i ‘torete’, ‘nuviellu’ (em; old; abf) términu qu’hebo aplicase figuradamente a la persona tanto pel so aspeutu físicu como pel tipu de reaiciones. Ello ye daqué qu’entá güei s’observa nel usu de becerru, xatu, magüetu. La perda del [w] ye d’aguardar al siguir una velar tónica na sílaba siguiente (ghla 56). El mesmu términu entró, perposiblemente, en formaciones tautolóxiques o reforzadores, asina con tontu dando llugar a tontorolu. Tamién pudo influyir semánticamente n’ast. torollu, torolla por cuenta’l so averamientu fónicu. En tou casu paez que llat. taurulus esixiría una acentuación pro- paroxítona lo qu’empobinaría a tener ast. tarolu, gall. taroulo como semicultismos (pe4: 405). Sobro ast. tarolu foi posible facer un verbu *atarolar que güei conocemos gracies al so par- ticipiu ataruláu, ada, ao (cfr.); o la variante *tarolar con un de- verbal tarolada ‘aición propia d’un tarolu’ (cfr.). De tarolu por asimilación vocálica féxose ast. *torolu, a, o (que pue surdir en tontorolu) → tolu, a, o (cfr.) con perda de -r- como dacuando s’alvierte n’asturianu (ghla §4.6.1.4).
  4. w
tarquina, la
📖: tarquina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">brizna,</i>(TEST)
  1. tarquina
  2. Cast
  3. <i class="della">brizna,</i
pella [Tor].
  1. 1. <i class="della">pella</i> [Tor].
Términu conseñáu al sur del dominiu con posible aniciu nel ár. cl. tarkīn ‘amontonamientu’ > and. tarkím, continuáu nel cast. tarquín, arag. tarquín o tarquil, val. tarquim (da); nel nuesu dominiu conséñase nun femenín analóxicu (adla 219).
  1. Términu conseñáu al sur del dominiu con posible aniciu nel ár. cl. tarkīn ‘amontonamientu’ > and. tarkím, continuáu nel cast. tarquín, arag. tarquín o tarquil, val. tarquim (da); nel nuesu dominiu conséñase nun femenín analóxicu (adla 219).
tarra, la 1
📖: tarra
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident>Tipu de <i class="della">tarru</i>(TEST)
  1. tarra
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Tipu de <i class="della">tarru</i
[Tb].
  1. 1. [Tb].
Cfr. tarru.
tarra, la 2
📖: tarra
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
  1. tarra
  2. Cfr<i class="della">.</i
altafarra.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">altafarra</i>.
tarrafa, la
📖: tarrafa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tarraza [y JH]. //terrafa [/Eo/].>(TEST)
  1. tarrafa
    • Llu
    • Cg
    • Xx
  2. tarraza
    • y JH
  3. terrafa eonaviego
    • /Eo/
Contramaya o rede pa pescar mirlotos (de figura circular, abondo grande y colgando d’una vara llarga y fuerte unida a unos tirantes suxetos al aru de fierro que forma la circunfe- rencia de la contramaya) [JH]. Rede que se tira abierta al agua [JH]. Rede redonda y zarrada con un arcu na boca [JH]. Arte de pesca asemeyada al truel pero más grande y con una cuerda en vez de mangu (a vegaes tamién tien forma cúbica) [Llu]. Rede adaptada a un arcu, con un fondu de mediu metru [Llu]. Rede de figura de sacu [Cg. Xx. /Eo/]. Aru de fierro al que s’axunta un sacu de rede que val pa pescar esguila, andarica, cámbaros [Xx]. //Tarrafa gallega ‘rede de cercu de 35 a 40 braces d’altura por 140 a 150 de llargu’ [Cñ].
  1. 1. Contramaya o rede pa pescar mirlotos (de figura circular, abondo grande y colgando d’una vara llarga y fuerte unida a unos tirantes suxetos al aru de fierro que forma la circunfe- rencia de la contramaya) [JH]. Rede que se tira abierta al agua [JH]. Rede redonda y zarrada con un arcu na boca [JH]. Arte de pesca asemeyada al truel pero más grande y con una cuerda en vez de mangu (a vegaes tamién tien forma cúbica) [Llu]. Rede adaptada a un arcu, con un fondu de mediu metru [Llu]. Rede de figura de sacu [Cg. Xx. /Eo/]. Aru de fierro al que s’axunta un sacu de rede que val pa pescar esguila, andarica, cámbaros [Xx]. //<i class="della">Tarrafa</i> <i class="della">gallega</i> ‘rede de cercu de 35 a 40 braces d’altura por 140 a 150 de llargu’ [Cñ].
- Para pescar con caña/con traina ó con tarrafa [Glorias Ast 166] Del mesmu aniciu que’l port., gall., cat. tarrafa, cast. atarra- ya ‘especie de rede de pesca’ con aniciu nel and. aţţarráh.a ‘la llanzable’ (da s.v. atarraya), o ár. hisp. y magrebí ţarrâh.a cola raíz ţrh. ‘llanzar’ (dcech s.v. atarraya). Conozse’l so di- minutivu tarrafina (
  1. - Para pescar con caña/con traina ó con tarrafa
  2. Glorias Ast 166
  3. Del mesmu aniciu que’l port., gall., cat. tarrafa, cast. atarra- ya ‘especie de rede de pesca’ con aniciu nel and. aţţarráh.a ‘la llanzable’ (da s.v. atarraya), o ár. hisp. y magrebí ţarrâh.a cola raíz ţrh. ‘llanzar’ (dcech s.v. atarraya). Conozse’l so di- minutivu tarrafina (
cfr.) y el correspondiente masc. tarrafín (cfr.). Pero n’ast. tamién s’inxer atarraya (cfr.) qu’al conse- ñase namái en JH pescanciamos qu’ha ser un castellanismu lo mesmo que’l verbu correspondiente atarrayar (cfr.) según se dixo (adla 219).
tarrafín, el
📖: tarrafín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">retel</i>(TEST)
  1. tarrafín
    • Vd
    • Ce
  2. Cast
  3. <i class="della">retel</i
[Cñ]. Apareyu de maya redondu, pequeñu, aseme- yáu a la zalabarda pa pescar quisquilla, etc. [Vd]. Bolsa de rede pa la pesca de cangarexos [Ce].
  1. 1. [Cñ]. Apareyu de maya redondu, pequeñu, aseme- yáu a la zalabarda pa pescar quisquilla, etc. [Vd]. Bolsa de rede pa la pesca de cangarexos [Ce].
2. Especie d’albaniega (salabre ensin mangu) [Cñ]. Cfr. tarrafina.
tarrafina, la
📖: tarrafina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Rede redonda asemeyada al truel pero muncho mayor [Xx]. Dim. de <i class="della">tarrafa</i>(TEST)
  1. tarrafina
  2. Rede redonda asemeyada al truel pero muncho mayor
    • Xx
  3. Dim
  4. de <i class="della">tarrafa</i
(cfr.) sol que se llogra un masculín analóxicu tarrafín (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) sol que se llogra un masculín analóxicu <i class="della">tarrafín</i> (cfr.).
tarragu, el
📖: tarragu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tarragu
    • Cv
Clavu, texíu muerto desprendío d’un lluviesu [Cv].
  1. 1. Clavu, texíu muerto desprendío d’un lluviesu [Cv].
2. Grumu que sal de los tetos de la vaca [Cv]. **
tarranca, la
📖: tarranca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Pieza de madera que val pa suxetar a otres (suel dir allugada en sen tresversal) [Tb]. Llistón de madera p’afitar el zarra- mientu d’una puerta o pa sostener otra tabla [An]: <i class="della">Puxe</i>(TEST)
  1. tarranca
    • An
  2. Pieza de madera que val pa suxetar a otres (suel dir allugada en sen tresversal)
    • Tb
  3. Llistón de madera p’afitar el zarra- mientu d’una puerta o pa sostener otra tabla [An]: <i class="della">Puxe</i
la tarranca na purtiel.la [An]. Palu gordu altravesáu [Bard].
  1. 1. <i class="della">la tarranca</i> <i class="della">na</i> <i class="della">purtiel.la</i> [An]. Palu gordu altravesáu [Bard].
Paez qu’ha entendese col influxu del galicismu tarrancha (cfr.) o como una variante del ast. tra(b)anca tranca (cfr. trabe), con una a anaptítica y realización [ř] de la líquida.
tarrancha, la
📖: tarrancha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zarrancha [y Cv]. charrancha [Os. As].>(TEST)
  1. tarrancha
    • Pa
    • Sb
    • An
    • Sm
    • Cd
    • Qu
    • Ri
    • Xx
    • Cv
    • Oc
    • Vd
    • Cn
  2. zarrancha
    • y Cv
  3. charrancha
    • Os
    • As
Tranca [Pa. Sb]. Tarranca [An]. Caún de los travesaños que xunten los lladrales de la carriella (enriba d’ello va’l pisu) [Sm. Cd]. Pieza de madera que nel armazón del teitu va clava- da dende’l cabriu a la palma [Sm]. Madera que val d’encontu a otres [Qu]. Tabla propia pa echar un mal remiendu [Cñ]. Travesañu [Os], pieza que s’altraviesa d’una parte a otra de daqué [Ri]. Palu gordu p’altravesar en dalguna parte [Bab]. Tabla delgada [Xx]. Tablina [Pzu] que se clava ente dos vi- gues pa facer suxeción [Ar]. Tabla estrencha de madera [Ri]. Pieza delgada de madera p’axuntar un cuadru al siguiente [Min]. Tablina delgada que se pon na parte inferior del tilláu o tabláu de pontón a pontón pa cubrir la xuntura de les tables y evitar que caiga’l polvu per elles nos pisos inferiores de la casa [JH]. Pieza de madera o fierro p’asegurar dalguna cosa como los tazos del duernu, los varales de la carreta [JH]. Llis- tón de madera, travesañu pa reforzar caxes d’embalaxe y pa otres obres de carpintería llixera [Cd. Cv. Mar]. Especie de grapa de madera p’afitar dos pieces d’un mueble [Vg]. Pieza de madera que clava’l carpinteru n’otres maderes pa da-yos mayor consistencia y suxeción [Cd. Oc]. Tabla, tablón [Tor]. Pieza p’asegurar un asientu [Vd]. Llistón de madera y corchu onde se pinten los anzuelos d’un palangre, en filera, per orden [Xx]. Llistón de madera pa sostén de les tables que zarren el caxón o tarima del pozu [Min]. Pina de madera [Bard] que suxeta y da consistencia a otres maderes [Sb PSil]. “Piezas de hierro o madera con que se sujetan puertas y ventanas, como las bisagras” [R]. 2. Borrachera [Ri. Cn (Chichapán)]. 3. Pa- jarita que ponen los homes al querer resaltar la so elegancia. //Tarranches ‘pieces de madera en forma de pina que suxeten y dan consistencia a otres pieces del carru del país’ [Pa].
  1. 1. Tranca [Pa. Sb]. Tarranca [An]. Caún de los travesaños que xunten los lladrales de la carriella (enriba d’ello va’l pisu) [Sm. Cd]. Pieza de madera que nel armazón del <i class="della">teitu </i>va clava- da dende’l <i class="della">cabriu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">palma</i> [Sm]. Madera que val d’encontu a otres [Qu]. Tabla propia pa echar un mal remiendu [Cñ]. Travesañu [Os], pieza que s’altraviesa d’una parte a otra de daqué [Ri]. Palu gordu p’altravesar en dalguna parte [Bab]. Tabla delgada [Xx]. Tablina [Pzu] que se clava ente dos vi- gues pa facer suxeción [Ar]. Tabla estrencha de madera [Ri]. Pieza delgada de madera p’axuntar un cuadru al siguiente [Min]. Tablina delgada que se pon na parte inferior del tilláu o tabláu de <i class="della">pontón</i> a <i class="della">pontón</i> pa cubrir la xuntura de les tables y evitar que caiga’l polvu per elles nos pisos inferiores de la casa [JH]. Pieza de madera o fierro p’asegurar dalguna cosa como los tazos del duernu, los varales de la carreta [JH]. Llis- tón de madera, travesañu pa reforzar caxes d’embalaxe y pa otres obres de carpintería llixera [Cd. Cv. Mar]. Especie de grapa de madera p’afitar dos pieces d’un mueble [Vg]. Pieza de madera que clava’l carpinteru n’otres maderes pa da-yos mayor consistencia y suxeción [Cd. Oc]. Tabla, tablón [Tor]. Pieza p’asegurar un asientu [Vd]. Llistón de madera y corchu onde se pinten los anzuelos d’un palangre, en filera, per orden [Xx]. Llistón de madera pa sostén de les tables que zarren el caxón o tarima del pozu [Min]. Pina de madera [Bard] que suxeta y da consistencia a otres maderes [Sb PSil]. “Piezas de hierro o madera con que se sujetan puertas y ventanas, como las bisagras” [R].
  2. 2. Borrachera [Ri. Cn (Chichapán)].
  3. 3. <i class="della">Pa- jarita</i> que ponen los homes al querer resaltar la so elegancia. //<i class="della">Tarranches</i> ‘pieces de madera en forma de pina que suxeten y dan consistencia a otres pieces del carru del país’ [Pa].
Del fr. taranche, dende’l galu tarinca ‘grand clou’ (tlg 143), términu esti teníu por Meyer-Lübke (rew s.v. *tarinca) y Gar- cía de Diego (deeh) como aniciu del ast. tarrancha anque Corominas-Pascual paecen almitir un tracamundiu col árabe (dcech s.v. terraja). Dende tarrancha féxose’l verbu tarran- char (cfr.) col que guarda rellación l’ast. tarranchadura (cfr.).
tarranchadura, la*
📖: tarranchadura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tarranchaúra [Min]. atarranchaúra [Min].>(TEST)
  1. tarranchadura
  2. tarranchaúra
    • Min
  3. atarranchaúra
    • Min
Suxeción d’unos cuadros a otros per tarranches [Min].
  1. 1. Suxeción d’unos cuadros a otros per tarranches [Min].
2. Llonxitú de lo atarranchao [Min]. Cfr. tarrancha.
tarranchar
📖: tarranchar
🏗️: NO
✍️: NO
<atarranchar [Sb. Ri. y JH. Tor. y Min].>(TEST)
  1. tarranchar
  2. atarranchar
    • Sb
    • Ri
    • y JH
    • Tor
    • y Min
Poner tarranches [Sb] a dalguna cosa p’asegurala [JH]. Con- tener o suxetar con tarranches o tablones [Tor]. Afitar per travesaños les maderes d’entibación [Min]. Poner o asitiar la tarrancha [Min]. Zarrar con tables estrenches de madera o travesones [Ri].
  1. 1. Poner <i class="della">tarranches</i> [Sb] a dalguna cosa p’asegurala [JH]. Con- tener o suxetar con tarranches o tablones [Tor]. Afitar per travesaños les maderes d’entibación [Min]. Poner o asitiar la tarrancha [Min]. Zarrar con tables estrenches de madera o travesones [Ri].
Cfr. tarrancha.
tarrancháu, ada, ao
📖: tarrancháu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<atarrancháu [Mi].>(TEST)
  1. tarrancháu
  2. atarrancháu
    • Mi
Mui arregláu, mui preparáu (un individuu) [Mi]: Taba tou atarrancháu, con tarabica y too [Mi].
  1. 1. Mui arregláu, mui preparáu (un individuu) [Mi]: <i class="della">Taba</i> <i class="della">tou</i><i class="della"> atarrancháu,</i> <i class="della">con</i> <i class="della">tarabica</i> <i class="della">y</i> <i class="della">too</i> [Mi].
Pp. de tarranchar. L’aceición de ‘mui arregláu’ aplícase, de mano, al que lleva tarrancha o pajarita.
tarrañuela, la
📖: tarrañuela
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////tarrañueles [Pa]. tarrañuelas [Lln. Os]. terrañuölas [Cl]. /////tarañuelas [Lln].>(TEST)
  1. tarrañuela
    • Rs
    • Am
    • Cg
  2. tarrañueles variación de número
    • Pa
  3. tarrañuelas
    • Lln
    • Os
  4. terrañuölas
    • Cl
  5. tarañuelas dudoso (certainty = baxa)
    • Lln
Castañuela [LV. Lln. Rs. Cl. Os. Pa. Am. Cg. R]. 2. Scillarus arctus, santiaguín [lma]. 3. Xenital femenín [Lln].
  1. 1. Castañuela [LV. Lln. Rs. Cl. Os. Pa. Am. Cg. R].
  2. 2. <i class="della">Scillarus </i><i class="della">arctus</i>, santiaguín [lma].
  3. 3. Xenital femenín [Lln].
nese que tamién taba presente en construcciones simples (em s.v. terra; rew). Un exemplu tenémoslu n’asturianu en vocablos como tarre- ñu, tarreña (cfr. tarru), que d’un significáu axetivu ‘fechu de tierra’, ‘de barru (cocío)’ pasa a tarreña ‘cacharru’, ‘vasía’. Un diminutivu tenémoslu en tarrañuela que fai que nos alcor- demos del citáu castañuela (cfr.). Agora bien, nun resulta tan fácil d’almitir que les tarrañueles emplegaes p’acompangar na danza tuvieren feches de tierra o barru darréu que podríen frayase con muncha facilidá. Quiciabes el nome se debiere a que les tarrañueles que se poníen nos deos d’una mano asemeyábense a dellos cacíos d’emplegu familiar que se co- nocíen col mesmu nome de tarrañueles y que, éstes sí, nun primer momentu taben fabricaes con barru cocío anque llueu pudieren sustituise por otros materiales. N’efeutu, munches tarreñes o tarreños como platos, vasos, zapiques, concos, etc. entá güei puen tar fechos en madera anque deben el nome a que, nun primer momentu, taben fabricaos de barru cocío. Dalgo asemeyao pudo pasar perdayuri y güei mesmo fáinoslo ver un términu como cast. tarreñas que Nebrija definía como “tejuelas que se emplean como castañuelas”. Un deriváu próximu al ast. atópase n’Arriaga (Bilbao) onde empleguen el términu tarrañuelas según Corominas-Pascual (dcech s.v. tarro). De nun ser asturianismu, podría tener el mesmu aniciu que la voz asturiana. Pero n’asturianu tarrañuela tamién ye’l nome que lleva’l Scyllarus arctus mentanto qu’en dellos llu- gares del país a esta especie marina llámenla d’otra traza, una d’elles santiagués (As Figueiras) o santiaguín (Tapia, Navia, Sotu’l Barcu) motivao pola posible adautación del gall. san- tiaguiño pues talmente paez que los trazos dorsales del crusta- ceu porten la cruz de Santiagu, según nos diz Emilio Barriuso (ppac 342). ¿A qué pue debese que lu llamen tamién tarra- ñuela? Al nuesu entender podría tratase d’una motivación sofítada na forma estrencha y allargada na que s’asemeyen el crustaceu y les tarrañueles. De toes maneres abúltanos que’l términu, agora, vien direutamente del llat. pues nesa llingua terrāneola ‘aradora’, ‘calandria’ (em s.v. terra), refierse a un páxaru carauterizáu pol so llombu terrosu y barriga blanca y sucia, y ye términu que vive en dalgunos dominios llingüís- ticos (rew). Nun tien un res de raro qu’esa referencia terrosa la caltuviera un crustaceu de color pardo o castaño, con man- ches colloraes especialmente na barriga onde, según Barriuso, apaecen unes llinies ramificaes tamién encarnaes. Hai tamién un usu conseñáu en Llanes onde tarrañuela, al empar, entiéndese como ‘xenital femenín’. Nesti casu abúl- tame que se trata d’una aplicación metafórica sexual para- lela a lo que tamién pasa col so sinónimu yá citáu castaña y con otros munchos con referencia sexual que tamién se sofiten na terminoloxía ictionímica y fitonímica como ori- ciu, etc. (pe2: 379).
  1. nese que tamién taba presente en construcciones simples (em
  2. s.v. terra; rew).
  3. Un exemplu tenémoslu n’asturianu en vocablos como tarre- ñu, tarreña (cfr. tarru), que d’un significáu axetivu ‘fechu de tierra’, ‘de barru (cocío)’ pasa a tarreña ‘cacharru’, ‘vasía’. Un diminutivu tenémoslu en tarrañuela que fai que nos alcor- demos del citáu castañuela (cfr.). Agora bien, nun resulta tan fácil d’almitir que les tarrañueles emplegaes p’acompangar na danza tuvieren feches de tierra o barru darréu que podríen frayase con muncha facilidá. Quiciabes el nome se debiere a que les tarrañueles que se poníen nos deos d’una mano asemeyábense a dellos cacíos d’emplegu familiar que se co- nocíen col mesmu nome de tarrañueles y que, éstes sí, nun primer momentu taben fabricaes con barru cocío anque llueu pudieren sustituise por otros materiales. N’efeutu, munches tarreñes o tarreños como platos, vasos, zapiques, concos, etc. entá güei puen tar fechos en madera anque deben el nome a que, nun primer momentu, taben fabricaos de barru cocío. Dalgo asemeyao pudo pasar perdayuri y güei mesmo fáinoslo ver un términu como cast. tarreñas que Nebrija definía como “tejuelas que se emplean como castañuelas”. Un deriváu próximu al ast. atópase n’Arriaga (Bilbao) onde empleguen el términu tarrañuelas según Corominas-Pascual (dcech s.v. tarro). De nun ser asturianismu, podría tener el mesmu aniciu que la voz asturiana. Pero n’asturianu tarrañuela tamién ye’l nome que lleva’l Scyllarus arctus mentanto qu’en dellos llu- gares del país a esta especie marina llámenla d’otra traza, una d’elles santiagués (As Figueiras) o santiaguín (Tapia, Navia, Sotu’l Barcu) motivao pola posible adautación del gall. san- tiaguiño pues talmente paez que los trazos dorsales del crusta- ceu porten la cruz de Santiagu, según nos diz Emilio Barriuso (ppac 342). ¿A qué pue debese que lu llamen tamién tarra- ñuela? Al nuesu entender podría tratase d’una motivación sofítada na forma estrencha y allargada na que s’asemeyen el crustaceu y les tarrañueles. De toes maneres abúltanos que’l términu, agora, vien direutamente del llat. pues nesa llingua terrāneola ‘aradora’, ‘calandria’ (em s.v. terra), refierse a un páxaru carauterizáu pol so llombu terrosu y barriga blanca y sucia, y ye términu que vive en dalgunos dominios llingüís- ticos (rew). Nun tien un res de raro qu’esa referencia terrosa la caltuviera un crustaceu de color pardo o castaño, con man- ches colloraes especialmente na barriga onde, según Barriuso, apaecen unes llinies ramificaes tamién encarnaes.
  4. Hai tamién un usu conseñáu en Llanes onde tarrañuela, al empar, entiéndese como ‘xenital femenín’. Nesti casu abúl- tame que se trata d’una aplicación metafórica sexual para- lela a lo que tamién pasa col so sinónimu yá citáu castaña y con otros munchos con referencia sexual que tamién se sofiten na terminoloxía ictionímica y fitonímica como ori- ciu, etc. (pe2: 379).
La presencia nel folklor asturianu de les tarrañueles ye tema conocíu de los destremaos grupos que güei fan de la nuesa cultura un elementu d’interés y conocencia estimable. Les definiciones que dacuando se dan en delles monografíes con- téntense, en xeneral, con facer una cenciella equiparación con castañueles. De toes maneres ello nun s’axusta siempre a la realidá de la nuesa xente pues, ellí onde s’empleguen tarra- ñueles y castañueles hai quien dixebra perbién lo que son les castañueles (instrumentu de dos pieces de madera, arredon- diaes, portaes nes dos manes) de les tarrañueles (instrumentu de dos pieces de madera, estrenches y allargaes, portaes na- mái nuna de les dos manes). Si quixéramos averanos específicamente al nome de caúna de les dos pallabres talmente paez que la primera, castañuela, sedría un diminutivu de castaña, y tendría’l so aniciu nel lla- tín castanea, -ae ‘castaña’, siguida del sufixu -ŏla > -uela. Trataríase, de xuru, d’una comparanza que s’establecía ente l’instrumentu músicu que marca’l compás de la danza y una castaña pequeña, quiciabes sofitándose nel paecíu de les for- mes de dambes. Nada d’esto paez que deba traese a cuentu pa xustificar l’ast. tarrañuela, pallabra emplegada nuna fastera al oriente de la llinia qu’empobina de Colunga al sur pasando per Parres y diendo a Amieva y a Oseya de Sayambre. Al mio entender podría tratase d’una voz derivada del llatín terra ‘tierra’, qui- ciabes l’axetivu nominalizáu terrāneus, -a, -um, qu’en llatín namái se documenta en compuestos, asina vive nel ast. sote- rrañu, presente na nuesa toponimia como La Soterraña (ta 817). Pel testimoniu de delles llingües romániques ha supo-
tarrata, la
📖: tarrata
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Sentíu común, chapeta, seriedá, formalidá [Llg. Sr. Sb. Ca. AGO]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
  1. tarrata
    • Sb
  2. Sentíu común, chapeta, seriedá, formalidá [Llg. Sr. Sb. Ca. AGO]: <i class="della">Nun</i
tenés tarrata [Sb].
  1. 1. <i class="della">tenés</i> <i class="della">tarrata</i> [Sb].
**
tarraxíu, ida, ío
📖: tarraxíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<//tarrexido [Eo].>(TEST)
  1. tarraxíu
  2. tarrexido eonaviego
    • Eo
Con munchu fríu [Tox (= aterecíu)].
  1. 1. Con munchu fríu [Tox (= aterecíu)].
{2. Aterráu [/Eo/]}. El términu asturianu tien el so correllatu eonaviegu ‘aterráu’ y gallegu, llingua esta onde terrexido ‘grima’ podría ser un parti- cipiu nominalizáu del verbu terrexir ‘dar grima’. Pero terrexir (verbu que debieron compartir nel so día l’ast. y el gall.) supón un étimu dende’l verbu incoativu *terrescere ‘entamar a apa- voriar’, continuáu güei n’ast. tarrecer ‘aborrecer’, ‘apavoriar’ formáu dende terrēre (old). Pescanciamos, entós, que gall. (y *ast.) terrexir debieron lluchar contra la variante africada, ante- cesora de la interdental de güei tarrecer. En realidá ye un casu más del doble tratamientu qu’ufierta l’ast. (y el gall.) pa los grupos -skj-, -ske, i- (ghla §4.4.2; pe3: 144).
tarraxíu, el
📖: tarraxíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<//tarrexido [Eo].>(TEST)
  1. tarraxíu
    • Cv
  2. tarrexido eonaviego
    • Eo
Dentera que producen dellos ruíos non prestosos, al contautu con dellos cuerpos, etc. [Cv]. Terror [/Eo/].
  1. 1. Dentera que producen dellos ruíos non prestosos, al contautu con dellos cuerpos, etc. [Cv]. Terror [/Eo/].
Nominalización del masc. del participiu tarraxíu, ida, ío (cfr.).
tarraza, la
📖: tarraza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tarraza
Cacíu de barru de base ancha usáu como pota, especialmente pa lleche [PSil].
  1. 1. Cacíu de barru de base ancha usáu como pota, especialmente pa lleche [PSil].
Cfr. tarru.
tarrazu, a, o
📖: tarrazu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Baxu y anchu (un individuu) [PSil]: <i class="della">Aquel</i>(TEST)
  1. tarrazu
  2. Baxu y anchu (un individuu) [PSil]: <i class="della">Aquel</i
tarrazu nun yía de Palacios [PSil]. 2. (Nomatu de los) de Susane [PSil].
  1. 1. <i class="della">tarrazu</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">yía</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Palacios</i> [PSil].
  2. 2. (Nomatu de los) de Susane [PSil].
& herencia de juan tarraço 1483 [MB/336] L’ast. tarrazu, ufre una formación ax. dende un deriváu de tarru (
  1. & herencia de juan tarraço
  2. 1483 MB/336
  3. L’ast. tarrazu, ufre una formación ax. dende un deriváu de tarru (
cfr.) y semánticamente paez aconseyable almitir que se trata d’una aplicación a la persona de la forma del cacíu citáu.
tarrecederu, a, o
📖: tarrecederu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
</b>Cast. <i class="della">temedero</i>(TEST)
  1. tarrecederu
  2. /b>Cast
  3. <i class="della">temedero</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. atarrecer.
tarrecer
📖: tarrecer
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tarrecer
Cfr. atarrecer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">atarrecer</i>.
tarrencha, la
📖: tarrencha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tarrencha
    • Llg
Cazuela de barru pa comer [Llg (= tarreña)].
  1. 1. Cazuela de barru pa comer [Llg (= tarreña)].
Cfr. tarru.
tarreña, la
📖: tarreña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tarreña
    • Cp
    • Qu
    • Ca
    • Ri
    • Oc
Vasía de barru (más aplastada que’l tarreñu) [Cp]. Vasía de barru más pequeña que’l tarreñu, ancha, baxa [Ac]. Vasía de barru con dos ases [Qu]. Tariega [JH]. Vasía de barru pan- zuda, con asa pequeña [Ca]. Cacíu de barru, anchu y baxu [Ri]. Vasía de barru pa echar lleche y que forma nata [Oc].
  1. 1. Vasía de barru (más aplastada que’l tarreñu) [Cp]. Vasía de barru más pequeña que’l <i class="della">tarreñu</i>, ancha, baxa [Ac]. Vasía de barru con dos ases [Qu]. Tariega [JH]. Vasía de barru pan- zuda, con asa pequeña [Ca]. Cacíu de barru, anchu y baxu [Ri]. Vasía de barru pa echar lleche y que forma nata [Oc].
Vasía de barru con dos ases [Ay. Tb]. Xarra, vasía pa beber sidra [Ri]. Vasía de barru negro, de barriga poco ancha y alta, xeneralmente con dos ases (utilizada pa escurrir el sueru del cuayáu) [Cd]. Cazuela de barru pa comer [Llg]. Vasía de barru (encarnao), de barriga alta y boca ancha, con una o dos ases [Sm. Cv]. Pucheru con dos ases horizontales, pa cocinar [Vv]. Vasía de barru mayor que’l pucheru [Oc]. Vasía pequeña, de barru, con asa llateral pa beber per ella (si ye grande lleva dos ases, úsase pa guardar líquidos) [Sb (= tarreñu)]. Cazuela de barru [Sr]. Cacíu pa facer mantega [Vd]. Vasía de barru de más d’un llitru [Ay]. 2. Mollera [Ca]. Cfr. tarru. Semánticamente l’aceición §2 ha tenese por una aplicación metafórica a la forma de la cabeza, equiparada a un cacíu, fenómenu yá conocíu de vieyo.
tarreñada, la
📖: tarreñada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tarreñá [Ay].>(TEST)
  1. tarreñada
    • Oc
  2. tarreñá
    • Ay
Lo que cabe nuna tarreña [Oc]. Tarreña llena [Ay].
  1. 1. Lo que cabe nuna <i class="della">tarreña</i> [Oc]. Tarreña llena [Ay].
Cfr. tarru.
tarreñeru, el
📖: tarreñeru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tarriñeiru [Cv].>(TEST)
  1. tarreñeru
  2. tarriñeiru
    • Cv
El que fai tarreños o trafica con ellos [JH]. El que fai o viende tarreñes y otres vasíes de barru [Cv].
  1. 1. El que fai tarreños o trafica con ellos [JH]. El que fai o viende tarreñes y otres vasíes de barru [Cv].
2. Palu altu y gordu onde tán fixos varios palos delgaos y curtios destinaos a asitiar ne- llos los tarreños [JH]. Deriváu de tarreñu (cfr. tarru).
tarreñín, el
📖: tarreñín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Xarra, vasía pa beber sidra [Ri]. Dim. de <i class="della">tarreñu</i>(TEST)
  1. tarreñín
  2. Xarra, vasía pa beber sidra
    • Ri
  3. Dim
  4. de <i class="della">tarreñu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
tarreñón, el
📖: tarreñón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Tarreña grande [Oc]. Aum. de <i class="della">tarreñu</i>(TEST)
  1. tarreñón
  2. Tarreña grande
    • Oc
  3. Aum
  4. de <i class="della">tarreñu</i
(cfr. tarru).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">tarru</i>).
tarreñu, el
📖: tarreñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+tarriñu [Ay. Ll]. terreño [Ri].>(TEST)
  1. tarreñu
    • Lln
    • Sb
    • Tb
    • Ca
    • Cp
    • Pr
    • Pa
    • Sl
    • Sm
    • Cv
    • Cd
  2. tarriñu metafonía
    • Ay
    • Ll
  3. terreño
    • Ri
Tarreña [Lln. Sb. Tb. Tox]. Vasía de barru de mediu llitru o de menos (usada pa beber) [Ay]. Vasu de barru ordinario [Cb]. Vasía como la tarreña pero de mayor capacidá [Ca]. Cacíu de barru más grande, altu y estrenchu que la tarreña, con una agarradera vertical, usáu pa facer el café o’l chocolate [Ri]. Pucheru de barru [Cp. Pr]. Vasía pequeña de barru, emplegada
na cocina [Pa]. Vasu de barru toscu, asemeyáu a un tanque [LV. R. DA]. Xarru más anchu per baxo y con un picu y asa [Sl]. Vasía de barru más grande, alta y estrencha que la tarreña [Ac]. Vasía de barru encarnao, con barriga menos pronuncia- da que la de la tarreña (d’una o dos ases) [Sm]. Pucheru de ba- rru pa beber [Ca]. Vasía de barru más pequeña que la tarreña, barriga menos abultada y con una anchura igual na base que na boca [Cv]. Pucheru panzudu con igual diámetru na boca que na base [Pr (Cv)]. Pucheru más pequeñu que la tarreña [Ll. Cd]. Xarru, xeneralmente de porcelana, más anchu per baxo y con un picu y asa [Sl]. Tariegu [JH].
  1. 1. Tarreña [Lln. Sb. Tb. Tox]. Vasía de barru de mediu llitru o de menos (usada pa beber) [Ay]. Vasu de barru ordinario [Cb]. Vasía como la tarreña pero de mayor capacidá [Ca]. Cacíu de barru más grande, altu y estrenchu que la tarreña, con una agarradera vertical, usáu pa facer el café o’l chocolate [Ri]. Pucheru de barru [Cp. Pr]. Vasía pequeña de barru, emplegada <br class="della">na cocina [Pa]. Vasu de barru toscu, asemeyáu a un tanque [LV. R. DA]. Xarru más anchu per baxo y con un picu y asa [Sl]. Vasía de barru más grande, alta y estrencha que la tarreña [Ac]. Vasía de barru encarnao, con barriga menos pronuncia- da que la de la tarreña (d’una o dos ases) [Sm]. Pucheru de ba- rru pa beber [Ca]. Vasía de barru más pequeña que la tarreña, barriga menos abultada y con una anchura igual na base que na boca [Cv]. Pucheru panzudu con igual diámetru na boca que na base [Pr (Cv)]. Pucheru más pequeñu que la tarreña [Ll. Cd]. Xarru, xeneralmente de porcelana, más anchu per baxo y con un picu y asa [Sl]. Tariegu [JH].
Tarreñu, lo mismo que puchero” [GP a. 1788] Y vi un tarreñu d’estañu {= ‘incensariu’}/echando fumu non más,/isti fumu arrecendía/a yerbes de per San Xuan,/a grana de cebollín/y a raíces de azafrán [Relación (Porléi): 292-297]
  1. Tarreñu, lo mismo que puchero”
  2. GP a. 1788
  3. Y vi un tarreñu d’estañu {= ‘incensariu’}/echando fumu non más,/isti fumu arrecendía/a yerbes de per San Xuan,/a grana de cebollín/y a raíces de azafrán
  4. Relación (Porléi): 292-297
Cfr. tarru.
tarrera, la
📖: tarrera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tarrera
Cfr. terrera.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">terrera</i>.
tarrescimientu, el*
📖: tarrescimientu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tarrescimientu
Cfr. atarrecimientu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">atarrecimientu</i>.
tarrezosu, a, o
📖: tarrezosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<b class="della">tarrezosu,</b>(TEST)
  1. tarrezosu
  2. b class="della">tarrezosu,</b
a, o Con mieu [JH].
  1. 1. <b class="della">a,</b> <b class="della">o </b>Con mieu [JH].
Cfr. atarrecer.
tarricón, el
📖: tarricón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<atarricón [y Cv].>(TEST)
  1. tarricón
    • Cv
  2. atarricón
    • y Cv
Trote, tute, reventón [Cv].
  1. 1. Trote, tute, reventón [Cv].
{2. Accesu de tus [/Mánt/]}. **
tarriellu, el 1
📖: tarriellu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<tarriel.lu [Pzu. PSil. Cn (F). An. Cv. Oc]. {Con cheísmu, tarriechu [Tox]. Con yeísmu, tarrieyu [Pr]}. //tarrello [/Eo/]. tarrelo [/de Tapia al Eo (Eo)/].>(TEST)
  1. tarriellu
    • Ce
    • Pr
    • Sl
    • Cn
  2. {Con cheísmu, tarriechu [Tox]. Con yeísmu, tarrieyu [Pr]}
  3. tarriel.lu
    • Pzu
    • PSil
    • Cn (F)
    • An
    • Cv
    • Oc
  4. tarrello eonaviego
    • /Eo/
  5. tarrelo
    • /de Tapia al Eo (Eo)/
Sonchus oleraceus, cenraya, cast. cerraja [Ce (llaa 27)]. Ta- raxacum officinale, cast. diente de león [Ce (llaa 27)]. Planta del xéneru Taraxacum [PSil]. Cast. diente de león [Pzu. Pr. Sl. Cv]. Planta asemeyada al diente de león, de tallos más duros y fueyes más estrenches [Moraos (Cv)]. Planta montés herbácea que suel dase nes veres de les tierres de llabranza, de fueya llanceolada y raíz grande, que comen los gochos ([Cn (F)]: Voi buscar un cestu tarriel.los pa chalos a los gochos [Cn (F)]), pégase muncho a la tierra y miedra bien a la oriella de los caminos [An]: Los tarriel.los córtanse a rayente [An]. Planta herbácea, percorriente de fueyes alabeaes y cayíes pel suelu, como’l llantén, quiciabes el diente de león [Oc]. Planta
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Sonchus</i> <i class="della">oleraceus</i>, cenraya, cast. <i class="della">cerraja</i> [Ce (llaa 27)]. <i class="della">Ta-</i> <i class="della">raxacum officinale</i>, cast. <i class="della">diente de león </i>[Ce (llaa 27)]. Planta del xéneru <i class="della">Taraxacum</i> [PSil]. Cast. <i class="della">diente</i> <i class="della">de</i> <i class="della">león</i> [Pzu. Pr. Sl. Cv]. Planta asemeyada al <i class="della">diente</i> <i class="della">de</i> <i class="della">león</i>, de tallos más duros y fueyes más estrenches [Moraos (Cv)]. Planta montés herbácea que suel dase nes veres de les tierres de llabranza, de fueya llanceolada y raíz grande, que comen los gochos ([Cn (F)]: <i class="della">Voi</i> <i class="della">buscar</i> <i class="della">un</i> <i class="della">cestu</i> <i class="della">tarriel.los</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">chalos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">los</i> <i class="della">gochos</i> [Cn (F)]), pégase muncho a la tierra y miedra bien a la oriella de los caminos [An]: <i class="della">Los</i> <i class="della">tarriel.los</i> <i class="della">córtanse</i> <i class="della">a</i> <i class="della">rayente</i> [An]. Planta herbácea, percorriente de fueyes alabeaes y cayíes pel suelu, como’l llantén, quiciabes el <i class="della">diente</i> <i class="della">de</i> <i class="della">león</i> [Oc]. Planta
pegada al terrén [Tox. /Eo/]. Planta silvestre que comen los animales [Cn (MG)]. “Tarriello. En Asturias hacia Corias, no es el tarrelo sino la lechuga montés de los puercos” “Tarriello en Asturias, según oí a un asturiano inteligente, es la chicoria silvestre” [Sarmiento (Catálogo)] Nun resulta fácil alcontrar una esplicación amañosa dende una perspeutiva etimolóxica. Quiciabes sía afayadizo suxe- rir la posibilidá de partir del grecismu en llatín ptĕris, -dis ‘especie de felechu’ (old) con una incrementación del sufixu -ĕllum, acasu *pteridĕllum. L’influxu de terra, per otru llau, tamién pudo asitiase nel nivel fónicu (pe3: 144).
  1. pegada al terrén [Tox. /Eo/]. Planta silvestre que comen los animales [Cn (MG)].
  2. Cn (MG)
  3. Tarriello. En Asturias hacia Corias, no es el tarrelo sino la lechuga montés de los puercos” “Tarriello en Asturias, según oí a un asturiano inteligente, es la chicoria silvestre
  4. Sarmiento (Catálogo)
  5. Nun resulta fácil alcontrar una esplicación amañosa dende una perspeutiva etimolóxica. Quiciabes sía afayadizo suxe- rir la posibilidá de partir del grecismu en llatín ptĕris, -dis ‘especie de felechu’ (old) con una incrementación del sufixu
  6. -ĕllum, acasu *pteridĕllum. L’influxu de terra, per otru llau, tamién pudo asitiase nel nivel fónicu (pe3: 144).
tarriellu, el 2
📖: tarriellu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident><tarriel.lu [Pz]. Cast. <i class="della">tarrillo</i>(TEST)
  1. tarriellu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tarriel.lu
    • Pz
  3. Cast
  4. <i class="della">tarrillo</i
[Pzu].
  1. 1. [Pzu].
Posible dim. de tarru (cfr.) col continuador del suf. -ĕllus, camentando que sía voz autóctona y non frutu de l’adautación moderna.
  1. Posible dim. de tarru (cfr.) col continuador del suf. -ĕllus, camentando que sía voz autóctona y non frutu de l’adautación moderna.
tarrina, la
📖: tarrina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cazuela de barru usada pa comer [Llg]. Dim. de <i class="della">tarra</i>(TEST)
  1. tarrina
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cazuela de barru usada pa comer
    • Llg
  3. Dim
  4. de <i class="della">tarra</i
(cfr. tarru).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">tarru</i>).
tarrizu, a, o
📖: tarrizu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. tarrizu
De tierra, que se fai con tierra o de tierra (suelos, paredes, cacharros) [Mar]. Cfr. tarru.
  1. De tierra, que se fai con tierra o de tierra (suelos, paredes, cacharros) [Mar].
  2. Mar
  3. Cfr. tarru.
tarrón, el
📖: tarrón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><terrón [Pa. Sb. Llomb]. turrón [Sm. PSil. As. Cn. y Cv. Vd. Oc].>(TEST)
  1. tarrón
    • Lln
    • Bi
    • Llg
    • Sr
    • Ay
    • Ll
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Cd
    • Pr
    • Cv
    • Cg
    • Cp
  2. ident class="della" level="1"></ident><terrón
    • Pa
    • Sb
    • Llomb
  3. turrón
    • Sm
    • PSil
    • As
    • Cn
    • y Cv
    • Vd
    • Oc
Cast. terrón [LV. Lln. Cl. Pa. Cb. Pi. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Sd. Qu. Tb. Sm. PSil. As. Cn. Cd. Pr. Cv. Vd. Vil.laoril (Oc). VCid. DA. R]. Pedazu de tierra duro [Cg. Ay. Tox]. Ta- pín de tierra y yerba arrancáu nun prau, nuna tierra [Cn. Vd. Llomb. /Mánt]: Voi pal prau a sacar los turrones de las presas [Cn]. Yerba que naz nun tarrón anque nun tenga tierra [/Eo/]. Montón de yerba prensao [Sb]. 2. Trozu grande (de tierra, de zucre) [Ac. Ay. Tb. Tox]. 3. Persona pequeña [Tox]. //-ones ‘id’ [Lln. Cp. Mar]. //Dir a terrones ‘dir mayar terrones’ [Sb]. //Tarrón d’azúcar ‘terrón de zucre’ [Llg].///Añu de terrones, añu de borones [Pa]. La raya y el tarrón en mayu tán en sazón [LC]. {Resulta llamativo en Lln: tarrón ‘terrón’ que paecen contraponer a terrón ‘trozu, preferentemente de carne’}.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">terrón</i> [LV. Lln. Cl. Pa. Cb. Pi. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Sd. Qu. Tb. Sm. PSil. As. Cn. Cd. Pr. Cv. Vd. Vil.laoril (Oc). VCid. DA. R]. Pedazu de tierra duro [Cg. Ay. Tox]. Ta- pín de tierra y yerba arrancáu nun prau, nuna tierra [Cn. Vd. Llomb. /Mánt]: <i class="della">Voi pal prau a sacar los turrones de las presas</i> [Cn]. Yerba que naz nun tarrón anque nun tenga tierra [/Eo/]. Montón de yerba prensao [Sb].
  3. 2. Trozu grande (de tierra, de zucre) [Ac. Ay. Tb. Tox].
  4. 3. Persona pequeña [Tox]. //-<i class="della">ones </i>‘id’ [Lln. Cp. Mar]. //<i class="della">Dir</i> <i class="della">a</i> <i class="della">terrones</i> ‘dir mayar terrones’ [Sb]. //<i class="della">Tarrón</i> <i class="della">d’azúcar</i> ‘terrón de zucre’ [Llg].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Añu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">terrones, </i><i class="della">añu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">borones</i> [Pa]. <i class="della">La</i> <i class="della">raya</i> <i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">tarrón</i> <i class="della">en</i> <i class="della">mayu</i> <i class="della">tán</i> <i class="della">en</i> <i class="della">sazón</i> [LC]. {Resulta llamativo en Lln: <i class="della">tarrón </i>‘terrón’ que paecen contraponer a <i class="della">terrón</i> ‘trozu, preferentemente de carne’}.
in Terrones pausadas VII 954 (s. xii) [ACL/29] Fernandus Terron 1187(or.) [ACL/595] Fernando Terron 1191 [SPE-I/353] dicha tierra para el dicho monesterio et tomo de los terrones della 1338(or.) [SIL/227]
por llos dichos terrones tomo et reçebio la dicha posession 1338(or.) [SIL/227] el un hero que dizen de Bonterron 1364(or.) [SP-II/396] tomo hun terron de una de las dichas vinnas 1441(or.) [SP- III/402] la posision del dicho lagar e terron e sarmiento de vinna 1441(or.) [SP-III/403] Y esmielgádome pol chiste/a tarrón les faltriqueres [La Enfermedad 142] ¿Qué democos ha prestayos á la to fía y al miuyu tener dalgunos tarrones y el horru…? [El Camberu 39] Una vez riñenun el trigu ya la l.linaza, ya díxu-l.ly el.la {con grafía iguada}:/-Quita d’ahí trigu gurrión,/que tas sieti mesis tras d’un turrón/Ya cuntistoi-l.ly {con grafía iguada} il trigu:/-¡Ya tú, perra salida,/güei siemada ya ma- ñana nacida [Munthe 1888-1889: 98-xxvi] D’una formación analóxica masc. y aumentativa del con- tinuador de terra, -ae ‘tierra’ (em), común al cast. terrón, port. torrão (rew s.v. terra). La inseguranza de l’átona vese favorecida pol calter de la líquida vibrante (pe2: 382). Sobro terrón, tarrón fexéronse los derivaos tarronazu (
  1. in Terrones pausadas VII 954 (s. xii) [ACL/29] Fernandus Terron 1187(or.) [ACL/595] Fernando Terron
  2. 1191 SPE-I/353
  3. dicha tierra para el dicho monesterio et tomo de los terrones della
  4. 1338(or.) SIL/227

  5. por llos dichos terrones tomo et reçebio la dicha posession
  6. 1338(or.) SIL/227
  7. el un hero que dizen de Bonterron
  8. 1364(or.) SP-II/396
  9. tomo hun terron de una de las dichas vinnas
  10. 1441(or.) SP- III/402
  11. la posision del dicho lagar e terron e sarmiento de vinna
  12. 1441(or.) SP-III/403
  13. Y esmielgádome pol chiste/a tarrón les faltriqueres
  14. La Enfermedad 142
  15. ¿Qué democos ha prestayos á la to fía y al miuyu tener dalgunos tarrones y el horru…?
  16. El Camberu 39
  17. Una vez riñenun el trigu ya la l.linaza, ya díxu-l.ly el.la {con grafía iguada}:/-Quita d’ahí trigu gurrión,/que tas sieti mesis tras d’un turrón/Ya cuntistoi-l.ly {con grafía iguada} il trigu:/-¡Ya tú, perra salida,/güei siemada ya ma- ñana nacida
  18. Munthe 1888-1889: 98-xxvi
  19. D’una formación analóxica masc. y aumentativa del con- tinuador de terra, -ae ‘tierra’ (em), común al cast. terrón, port. torrão (rew s.v. terra). La inseguranza de l’átona vese favorecida pol calter de la líquida vibrante (pe2: 382). Sobro terrón, tarrón fexéronse los derivaos tarronazu (
cfr.) el feme- nín tarronaza (cfr.); tamién tarroneru, a, o (cfr.); los verbos estarronar (cfr.) y desterronar (cfr.), ésti pariente de deste- rronamientu (cfr.).
tarronaza, la*
📖: tarronaza
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<turronaza [Vd].>(TEST)
  1. tarronaza
  2. turronaza
    • Vd
Golpe dau con un tarrón [Vd].
  1. 1. Golpe dau con un tarrón [Vd].
Cfr. tarrón.
tarronazu, el
📖: tarronazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+tarronezu [Ay].>(TEST)
  1. tarronazu
    • Tb
  2. tarronezu metafonía
    • Ay
Tarrón grande [Tb].
  1. 1. Tarrón grande [Tb].
2. Aición de tirar un tarrón a dalgún sitiu [Cg]. 3. Golpe dau con un tarrón [Lln. Cg. Ay. Tb]. Cfr. tarrón.
tarroneru, a, o
📖: tarroneru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+tarroniru [Ay].>(TEST)
  1. tarroneru
  2. tarroniru metafonía
    • Ay
Que ye abondosu en tarrones [Ay].
  1. 1. Que ye abondosu en tarrones [Ay].
2. Mineru y llabrador al mesmu tiempu [Min]. Cfr. tarrón. “lo uno porque las {tierras} del fumo siempre están ma{s} calcadas y estropeadas que las del monte. Lo otro porque en las del fumo ay muchíssimas cayoncas desabridas, perras barredas, grebas tarroneras que nunca se pueden laborear a gusto” [Grangerías xviii: 531] {Nel exemplu documental ye enguedeyoso destremar si se trata d’una no- minalización o d’un axetivu}
tarronudu, a, o
📖: tarronudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tarronuu/úa/úo [Ay. Ll]. terronuu/terronúa/terronúo [Ri].>(TEST)
  1. tarronudu
  2. tarronuu/úa/úo
    • Ay
    • Ll
  3. terronuu/terronúa/terronúo
    • Ri
Cast. terregoso [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">terregoso</i> [JH].
Llenu de tarrones [Ay. Ll. Ri. Tb. Pr. Tox]. Que ta fechu tarrones [Cb] duros [Lln]. 2. Poco roto, molío grebo (la farina) [Ri]. Cfr. tarrón.
tarru, el
📖: tarru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+terru [Ay]. ++tirru [Ay].>(TEST)
  1. tarru
    • Tb
    • An
    • Sr
  2. terru metafonía
    • Ay
  3. tirru doble metafonía
    • Ay
Cast. tarro [Tb. An]. Vasía de barru [Ay]. 2. Cabeza (fig.) [Sr]. Hai quien pescancia que’l términu ye arabismu del mesmu aniciu qu’ast. a. tágara, con aniciu nel and. táqra ‘vasía’ (da s.v. tagra; Oliver, tācra). Un orixe árabe almítenlu Coromi- nas-Pascual partiendo de tarr ‘aru’, ‘redondel’ anque dulden, y con razón, de si nun sedrá (el cast. tarro) un regresivu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tarro </i>[Tb. An]. Vasía de barru [Ay].
  3. 2. Cabeza (fig.) [Sr]. Hai quien pescancia que’l términu ye arabismu del mesmu aniciu qu’ast. a. <i class="della">tágara</i>, con aniciu nel and. táqra ‘vasía’ (da s.v. tagra; Oliver, tācra). Un orixe árabe almítenlu Coromi- nas-Pascual partiendo de tarr ‘aru’, ‘redondel’ anque dulden, y con razón, de si nun sedrá (el cast. <i class="della">tarro</i>) un regresivu
del cast. tarrazo, variante de terrazo {< llat. *terracěum ‘fechu de tierra’}. En tou casu una creación analóxica femenina se- drá ast. tarra 1 (cfr.) col so dim. tarrina (cfr.) y tarrencha (cfr.). La discusión etimolóxica podría espardese a los deri- vaos del tipu, tarreñu (cfr.), tarreña (cfr.), tarreñada (cfr.), tarreñeru (cfr.), tarrañuela (cfr.); tarraza (cfr.), tarrazu, a, o (cfr.). Un dim. de tarru ye tarreñín (cfr.), tarruñu (cfr.); un aum. tarreñón (cfr.). Tamién conocemos una formación ax. en -īcius, ast. tarrizu, a, o (cfr.).
tarrucar
📖: tarrucar
🏗️: NO
✍️: NO
<tarruscar [Cv].>(TEST)
  1. tarrucar
    • Ll
  2. tarruscar
    • Cv
Rucar [Ll].
  1. 1. Rucar [Ll].
Masticar dalgo denso y duro [Ay. Cv]. 2. Cruxir una comida cuando se mazca por nun tar en sazón [Cv]. Posible encruz del ast. rucar (cfr.) cola familia derivada del llat. terra > ast. tierra (cfr.).
tarruñu, el
📖: tarruñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">tarruñu,</b>(TEST)
  1. tarruñu
  2. b class="della">tarruñu,</b
el Tarreña [JH].
  1. 1. <b class="della">el </b>Tarreña [JH].
Cfr. tarru.
tarruscar
📖: tarruscar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tarruscar
Cfr. tarrucar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">tarrucar</i>.
tarsia, la
📖: tarsia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tarsia
    • Cn
Pan pequeñu [Cn (MG)].
  1. 1. Pan pequeñu [Cn (MG)].
**
tarta, la
📖: tarta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tarta</i>(TEST)
  1. tarta
  2. Cast
  3. <i class="della">tarta</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
Posiblemente del fr. tarte ‘torta rellena’ como proponen Corominas-Pascual pal cast. tarta (dcech s.v. tártaro). Dende equí féxose’l deriváu tartera (cfr.) d’u sigue tarterada (cfr.).
tartabeiru
📖: tartabeiru
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tartabeiru
Cfr. tartagueru.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">tartagueru</i>.
tartagada, la
📖: tartagada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Rastru de los animales en suelu al pisar en terrén blando [Lln]. Podría ser un deverbal de *<i class="della">tartigar </i>quiciabes verbu que po- dría tar fechu dende l’ast. <i class="della">tartir</i>(TEST)
  1. tartagada
  2. Rastru de los animales en suelu al pisar en terrén blando
    • Lln
  3. Podría ser un deverbal de *<i class="della">tartigar </i>quiciabes verbu que po- dría tar fechu dende l’ast
  4. <i class="della">tartir</i
‘andar con dificultá’ (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘andar con dificultá’ (cfr.).
tártagu, el
📖: tártagu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tártigu [Llg (llaa 28)]. tártamu [Mo (llaa 28). Tb]. tártabu [Tb. PSil]. tártaru [y Tox].>(TEST)
  1. tártagu
    • Mo
  2. tártigu
    • Llg (llaa 28)
  3. tártamu
    • Mo (llaa 28)
    • Tb
  4. tártabu
    • Tb
    • PSil
  5. tártaru
    • y Tox
Euphorbia lathyris [Llg, Mo (llaa 28]. Euphorbia silvatica [Tb (= planta la cagalera)]. Euphorbia hyberna [Tb (= plan- ta la cagalera)]. Planta que produz dolores de cabeza [Tox].
  1. 1. <i class="della">Euphorbia</i> <i class="della">lathyris</i> [Llg, Mo (llaa 28]. <i class="della">Euphorbia</i> <i class="della">silvatica </i>[Tb (= planta la cagalera)]. <i class="della">Euphorbia hyberna </i>[Tb (= plan- ta la cagalera)]. Planta que produz dolores de cabeza [Tox].
2. Inseutu asemeyáu a l’aviéspora [PSil] pero muncho ma- yor (de picadures perdoloroses) [Cv]. Aviéspora mui grande [/Eo/]. Abeyón [As (i)]. Aviéspora grande que s’atopa davezu nos furacos o tonyos de los árboles, de los carbayos [An]. Clas de moscón asemeyáu al “abejorro himenóptero” o qui- ciabes el mesmu abeyón (qu’añera en suelu) [Oc]. //Yerba’l tártagu ‘planta melecinable de pie gordu, d’unos 50 cm de llargo, coronada de fueyes redondes partíes en lacinies’ [An]: Bebéu la yerba’l tártagu ya entróu-y cagalera [An]. Del grecismu en llat. tartarus, -i ‘infiernu’ (dlfac) aplicáu a delles plantes pol so efeutu aburiador y laxante (dcech s.v. tár- taro), como se pervé nel nome col que tamién se conoz (plan- ta la cagalera), y a dalgunos inseutos poles sos picadures per- molestes. “Como productos sustitutivos del alumbre fueron empleados el tártaro o tartal y la galla o agalla que terminó prohibiéndose” (Martínez Meléndez 1995: 134). Ye términu asitiáu en delles llingües romániques (rew) y en delles de les muestres hispániques citaes por García de Diego (deeh). Los exemplos asturianos ufren un niciu claru de la inseguranza de la terminación átona en -aru asemeyándose a la del continua- dor del sufixu átonu -ŭlus (llaa 103). Nesi sen ye posible que dende una variante tártaru*tártanu se xustificare, amás de tártabu, tártagu → tártigu, la variante tártamu; ello hebo ser tracamundiu de *tártanu, términu esti d’u siguió’l verbu *atartanar güei namái conseñáu ente nós nel participiu atar- tanáu, ada, ao (cfr.) y estartanáu, ada, ao (cfr.).
tartagueru, a, o*
📖: tartagueru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tartagueiru [Cn. Cv]. tartagueiru/era [An]. tartabeiru/era [PSil].>(TEST)
  1. tartagueru
  2. tartagueiru
    • Cn
    • Cv
  3. tartagueiru/era
    • An
  4. tartabeiru/era
    • PSil
Charrán, falador [PSil. An. Cv]: Outru tartagueiru igual nun lu víu, cheva falando tola tarde sin saber nada lu que diz. [Cn]: Ya un tartagueiru, nun para de falar [An]. Cfr. tatu, a, o. Sobro tartagueiru féxose’l verbu estartaguei- rar (cfr. estartaguerar).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Charrán, falador [PSil. An. Cv]: <i class="della">Outru tartagueiru igual nun </i><i class="della">lu</i> <i class="della">víu,</i> <i class="della">cheva</i> <i class="della">falando</i> <i class="della">tola</i> <i class="della">tarde</i> <i class="della">sin</i> <i class="della">saber</i> <i class="della">nada</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">diz</i>. [Cn]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tartagueiru,</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">para</i> <i class="della">de</i> <i class="della">falar</i> [An]. Cfr. <i class="della">tatu, a, o</i>. Sobro <i class="della">tartagueiru </i>féxose’l verbu <i class="della">estartaguei- </i><i class="della">rar</i> (cfr. <i class="della">estartaguerar</i>).
tartalayu, a, el/la*
📖: tartalayu
🔤: , a, el/la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<tartalachu/a [Qu].>(TEST)
  1. tartalayu
  2. tartalachu/a
    • Qu
Casa vieya casi en ruines [Qu]. Podría ser términu que guarde rellación col and. ţarţar o col b. llat. tartarum que Corriente tien por posible aniciu de cast., gall., port. tártaro 1 ‘depósitu onde cuez el mostu’ (da s.v. tártaro 1). En tou casu l’exemplu ast. paez ufrir un continuador del dim. d’aniciu llat. -aculus, -i. Semántica y fónicamente ye verdá que’l términu ast. paez guardar rellación col cast. destartalado, quiciabes tamién col port. estatelado ‘tiráu pel mediu’ que, de tener un aniciu nel árabe, Corriente prefier nun siguir la propuesta de Corominas- Pascual (dcech s.v. destartalado) sinón partir del ánd. ţárţala ‘amontonamientu’ o ţarţáli ‘cimera’ (da s.v. destartalado).
  1. Casa vieya casi en ruines [Qu]. Podría ser términu que guarde rellación col and. ţarţar o col b. llat. tartarum que Corriente tien por posible aniciu de cast., gall., port. tártaro 1 ‘depósitu onde cuez el mostu’ (da s.v. tártaro 1). En tou casu l’exemplu ast. paez ufrir un continuador del dim. d’aniciu llat. -aculus,
  2. Qu
  3. -i. Semántica y fónicamente ye verdá que’l términu ast. paez guardar rellación col cast. destartalado, quiciabes tamién col port. estatelado ‘tiráu pel mediu’ que, de tener un aniciu nel árabe, Corriente prefier nun siguir la propuesta de Corominas- Pascual (dcech s.v. destartalado) sinón partir del ánd. ţárţala ‘amontonamientu’ o ţarţáli ‘cimera’ (da s.v. destartalado).
tartaleru, el*
📖: tartaleru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tartaleiru [Vg].>(TEST)
  1. tartaleru
  2. ident class="della" level="1"></ident><tartaleiru
    • Vg
Cestu mal fechu [Vg].
  1. 1. Cestu mal fechu [Vg].
¿Quiciabes en rellación con tartalayu (cfr.) y familia? **
  1. ¿Quiciabes en rellación con tartalayu (cfr.) y familia?
  2. **
tartalexar
📖: tartalexar
🏗️: NO
✍️: NO
</b>Tatexar [Cd]. Cfr. <i class="della">tatu,</i>(TEST)
  1. tartalexar
  2. /b>Tatexar
    • Cd
  3. Cfr
  4. <i class="della">tatu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tartalexu, a, o
📖: tartalexu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">tartalexu,</b>(TEST)
  1. tartalexu
    • Cd
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">tartalexu,</b
a, o Tatexu [Cd].
  1. 1. <b class="della">a,</b> <b class="della">o </b>Tatexu [Cd].
Cfr. tatu, a, o.
tartalicu, a, o
📖: tartalicu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. tartalicu
Ruina, insegura (una persona) [Lln]. Cfr. tatu, a, o.
  1. Ruina, insegura (una persona) [Lln]. Cfr. tatu, a, o.
  2. Lln
tartamiellar
📖: tartamiellar
🏗️: NO
✍️: NO
</b>Tatexar [Lln]. Cfr. <i class="della">tatu,</i>(TEST)
  1. tartamiellar
  2. /b>Tatexar
    • Lln
  3. Cfr
  4. <i class="della">tatu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
Podría plantegase si’l verbu atamellar ‘tirar a chocar entre sí les renres nel xuegu del mesmu nome’ (cfr.) ye rellacionable con tartamiellar sofitaos en que’l ruíu que se fai al tirar les renres recuerde’l tartamiellar d’un tatexu.
  1. Podría plantegase si’l verbu atamellar ‘tirar a chocar entre sí les renres nel xuegu del mesmu nome’ (cfr.) ye rellacionable con tartamiellar sofitaos en que’l ruíu que se fai al tirar les renres recuerde’l tartamiellar d’un tatexu.
tartamiellu, a, o
📖: tartamiellu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><tartamiel.lu/a [Sm].>(TEST)
  1. tartamiellu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tartamiel.lu/a
    • Sm
Tatexu [Lln]. 2. De pies engarabíos, entorpecíos, qu’anda con dificultá (una persona) [Sm]. Cfr. tatu, a, o.
  1. Tatexu [Lln]. 2. De pies engarabíos, entorpecíos, qu’anda con
  2. Lln
  3. dificultá (una persona) [Sm].
  4. Sm
  5. Cfr. tatu, a, o.
tartamudar
📖: tartamudar
🏗️: NO
✍️: NO
</b>Tatexar [Cd]. Cfr. <i class="della">tatu,</i>(TEST)
  1. tartamudar
  2. /b>Tatexar
    • Cd
  3. Cfr
  4. <i class="della">tatu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tartamudu, a, o
📖: tartamudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><tartamuu [Ay].>(TEST)
  1. tartamudu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tartamuu
    • Ay
Tatexu [Ac. Ay]. Cfr. tatu, a, o.
tartaragüelu, a, el/la
📖: tartaragüelu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<+tartaragüilu [y Llg]. +tataragüilu/tataragüela [Ay. Ri]. tata- rabuolu [Tox]. tataragüelu*/a [Lln]. taragüelu [Ac] //tatarabo- lo [Eo].>(TEST)
  1. tartaragüelu
    • Uv
    • Llg
    • Tb
  2. tartaragüilu metafonía
    • y Llg
  3. tataragüilu/tataragüela metafonía
    • Ay
    • Ri
  4. tata- rabuolu
    • Tox
  5. tataragüelu*/a
    • Lln
  6. taragüelu
    • Ac
  7. tatarabo- lo eonaviego
    • Eo
Cast. tatarabuelo [Lln. Ac. Uv (= taragüelu). Llg. Ay. Ri. Tb. Tox. /Eo/. JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">tatarabuelo</i> [Lln. Ac. Uv (= taragüelu). Llg. Ay. Ri. Tb. Tox. /Eo/. JH].
Variante del ast. tresagüelu (cfr.), onde s’alvierte un compues- tu de trans- > tres- y güelu (cfr.). Anque Corominas-Pascual parten d’esta premisa pa xustificar lo que diacrónicamente paecen ser variantes de tartaragüelu (dcech s.v. atrás), quixé- ramos llamar l’atención sol primer elementu del compuestu darréu que nos paez alvertir un términu que, quiciabes, pu- diere averase al célticu tarto- *‘terceru’ (tlg), non esprecia- tible semánticamente. Lo mesmo sedría aplicable al paralelu tartarañetu, a (cfr.), con un segundu componente nietu (cfr.). ¿Pero estos tartar- podríen guardar rellación colo que se diz s.v. tatu, a, o?
tartaranietu, a, el/la
📖: tartaranietu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<tartaranietu/ a [Llg. Tb]. +tartaraniitu [Llg. Ay]. tartarañetu [JH]. //tataraneto [Eo].>(TEST)
  1. tartaranietu
  2. tartaranietu/ a
    • Llg
    • Tb
  3. tartaraniitu metafonía
    • Llg
    • Ay
  4. tartarañetu
    • JH
  5. tataraneto eonaviego
    • Eo
Cast. tataranieto [Llg. Ay. Tb. /Eo/. JH]. Cfr. tartaragüelu, a (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tataranieto</i> [Llg. Ay. Tb. /Eo/. JH]. Cfr. <i class="della">tartaragüelu,</i> <i class="della">a</i> (cfr.).
“tartarí”
📖: “tartarí”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela la documentación de Lleón: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">fincasse</i>(TEST)
  1. “tartarí”
  2. Términu conocíu pela la documentación de Lleón: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">fincasse</i
vno de los pannos de tartari para onrrar a los cano- nigos 1327 [ACL-IX/325]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">vno</i> <i class="della">de</i> <i class="della">los</i> <i class="della">pannos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tartari</i> <i class="della">para</i> <i class="della">onrrar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">los</i> <i class="della">cano-</i><i class="della"> nigos</i> 1327 [ACL-IX/325]
Quiciabes del ár. tatar con incrementación en de xentiliciu; nesti casu taríamos delantre d’un pañu que provién de Tartaria o Turquía pero, en tou casu, l’antigüedá de la documentación nel dominiu ástur aconseya refugar la opinión de Corriente pa quien cast. tartarí sedría una variante “pedantemente adobada con el sufijo orientalizante de gentilicios” (da s.v. tártaro 2; adla 219).
tartaxar
📖: tartaxar
🏗️: NO
✍️: NO
<tarteixar [An]. tartaxear [Pa].>(TEST)
  1. tartaxar
    • Pr
  2. tarteixar
    • An
  3. tartaxear
    • Pa
Tatexar [Pa. An. Pr]. Cfr. tatu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Tatexar [Pa. An. Pr]. Cfr. <i class="della">tatu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tartaxeru, a, o*
📖: tartaxeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tartaxeiru/era [An].>(TEST)
  1. tartaxeru
  2. tartaxeiru/era
    • An
Tatexu [An]. Ya tartaxeiru [An].
  1. 1. Tatexu [An]. <i class="della">Ya tartaxeiru </i>[An].
Cfr. tatu, a, o.
tartayar
📖: tartayar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tartayar
Cfr. atartayar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">atartayar</i>.
tartayu, a, o*
📖: tartayu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tartayo [Os]. {Camentamos que se nos tresmite con perco- rreición de yeísta “tartalla” [Xx]}.>(TEST)
  1. tartayu
    • Xx
  2. {Camentamos que se nos tresmite con perco- rreición de yeísta “tartalla” [Xx]}
  3. tartayo
    • Os
Tatexu [Os]. 2. (Tipu) de mazana [Xx].
  1. 1. Tatexu [Os].
  2. 2. (Tipu) de mazana [Xx].
Cfr. tatu, a, o. Ye posible que la mazana llamada tartaya deba’l nome a qu’empapiza.
tartera, la
📖: tartera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tarteira [Pzu. Tox. y Oc. /Eo/. SCiprián]. tartiera [Tox].>(TEST)
  1. tartera
    • Sr
    • Tb
    • Llg
    • Ay
    • Cd
    • Sm
    • Cp
    • Oc
  2. tarteira
    • Pzu
    • Tox
    • y Oc
    • /Eo/
    • SCiprián
  3. tartiera
    • Tox
Tipu de vasía redonda y metálica pa facer la comida [Ac. Sr. Tb]. Especie de pota pero baxa [Llg] y ancha [Ac]. Vasía pa cocer alimentos [PSil]. Cazuela, fiambrera [Ay]. Vasía de me- tal más ancha qu’alta, con dos ases [Cd], una enfrente d’otra, redonda, que val pa cocer la comida [Tb. Sm]. Vasía de fierro asemeyada a un sartén ensin mangu [Cp] de pocu fondu, usa- da xeneralmente pa cocer empanaes en fornu [Oc]. Cazuela grande de barru prieto o mariello [SCiprián]. Vasía redonda más baxa qu’ancha, con tapa y dos ases, utilizada pa iguar comíes [Tor]. 2. Guisu con carne o pesca, con pataques, arroz, etc. [Llomb]. Comida que se prepara o contién nuna vasía lla- mada tartera [Tb]: Díume una tartera carne [Tb]. //¡Tarteres! ye esclamación de despreciu [Cñ]. Cfr. tarta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Tipu de vasía redonda y metálica pa facer la comida [Ac. Sr. Tb]. Especie de pota pero baxa [Llg] y ancha [Ac]. Vasía pa cocer alimentos [PSil]. Cazuela, fiambrera [Ay]. Vasía de me- tal más ancha qu’alta, con dos ases [Cd], una enfrente d’otra, redonda, que val pa cocer la comida [Tb. Sm]. Vasía de fierro asemeyada a un sartén ensin mangu [Cp] de pocu fondu, usa- da xeneralmente pa cocer empanaes en fornu [Oc]. Cazuela grande de barru prieto o mariello [SCiprián]. Vasía redonda más baxa qu’ancha, con tapa y dos ases, utilizada pa iguar comíes [Tor].
  3. 2. Guisu con carne o pesca, con pataques, arroz, etc. [Llomb]. Comida que se prepara o contién nuna vasía lla- mada tartera [Tb]: <i class="della">Díume</i> <i class="della">una</i> <i class="della">tartera</i> <i class="della">carne</i> [Tb]. //<i class="della">¡Tarteres! </i>ye esclamación de despreciu [Cñ]. Cfr. <i class="della">tarta</i>.
tarterada, la
📖: tarterada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tarteirada [y Tb. Pzu].>(TEST)
  1. tarterada
    • Tb
  2. tarteirada
    • y Tb
    • Pzu
Tartera llena [Tb].
  1. 1. Tartera llena [Tb].
Lo que cabe nuna tartera [Lln. Tb. Pzu]. Muncha cantidá [Lln]: Una tarterada de patatas [Lln]. Cfr. tarta.
tartexu, a, o
📖: tartexu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<b class="della">tartexu,</b>(TEST)
  1. tartexu
    • Pr
  2. b class="della">tartexu,</b
a, o Tatexu [Pr].
  1. 1. <b class="della">a,</b> <b class="della">o </b>Tatexu [Pr].
Cfr. tatu, a, o.
tartir
📖: tartir
🏗️: NO
✍️: NO
Andar con dificultá [Tb]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
  1. tartir
    • Tb
  2. Andar con dificultá [Tb]: <i class="della">Ta</i
tarte que tarte [Tb].
  1. 1. <i class="della">tarte</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tarte</i> [Tb].
2. Sufrir, tar intranquilu [Ll. Tb]. 3. Facer qu’otru trabaye, obre con inquietú [Ay]: Tengo facete tartir [Ll (LC)]. 4. Movese, di- cir, falar, opinar decidir [Vd (i)]: Tien al consumíu, nun lu deixa tartir [Vd (i)]. //Tar que nun se tarte ‘movese con dificultá’, ‘nun ser a movese’ [Tb]. Quiciabes d’una variante del verbu ast. tortar (cfr. torta) con camudamientu de la deuterotónica. Ast. tortar al llau de tartir supón un exemplu más de l’alternancia verbal que tamién alver- timos n’exemplos como algamar ~ algamir, bastiar ~ bastir, val- tar ~ valtir, gorgutar ~ gorgutir, frañar ~ frañir, etc. A la familia del ast. tartir habría axuntase tartulla, tartullu (cghla 225).
tartulla, la*
📖: tartulla
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tartul.la [Tb. Sm. Cv. Oc].>(TEST)
  1. tartulla
  2. tartul.la
    • Tb
    • Sm
    • Cv
    • Oc
Fuérciga, estrechura ente peñes [Tb]. 2. Camín mui estrenchu ente montes [Sm]. 3. Rodada fonda [Cv]. Sanxa o caleyón es- trenchos [Cv]. Camín estrenchu y cuestu, ente paredes [Oc]. 3. Tollu, fondigonada [Tb]. Cfr. tartullu.
tartullu, el*
📖: tartullu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tartul.lu [Tb. Sm].>(TEST)
  1. tartullu
  2. tartul.lu
    • Tb
    • Sm
Tartulla pequeña [Tb. Sm].
  1. 1. Tartulla pequeña [Tb. Sm].
Dende un posible diminutivu nominalizáu del llat. tortus, -a, -um ‘torcíu’ (em s.v. torqueo), *tortūllus, *tortūlla féxose’l verbu *tortullar*(a)tortullar y atartallar (cfr.); dende ehí foi posible un deverbal fuerte tartullu y tartulla (cfr.), l’aum. atartallón (cfr.), y el continuador del participiu débil atarta- lláu (cfr.) y, al mesmu tiempu, el verbu compuestu entartallar (cfr.), too ello con una alternancia de la vocal deuterotóni- ca qu’alvertimos en tartir (cfr.) con rellación a tortar (cfr.). Dende tartulla, tartullu féxose’l verbu entartullar (cfr.) asina como’l contrariu desentartallar (cfr.) y el términu emparentáu entartalladeru (cfr.), too ello cola inseguranza propia del vo- calismu átonu ástur. Ye posible qu’a ello tenga que s’axuntar el verbu estartallar (cfr.). La nuesa toponimia da anuncia del asitiamientu de tartul.lu, tartul.la (tt 339).
taru, el 1
📖: taru
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Promontoriu d’arena qu’axunta la mar [PVeiga]: <i class="della">Formóuse un</i>(TEST)
  1. taru
    • Vd
  2. Promontoriu d’arena qu’axunta la mar [PVeiga]: <i class="della">Formóuse un</i
taru cola última marea [PVeiga]. 2. Canal fonda que fai la mar al arrastrar el sable y dexar el suelu escarcavonáu [Vd]. Quiciabes d’un deverbal de *tarare ‘golpear’ (cfr. tala), posible verbu d’aniciu célticu (tlg 142), dende un términu, de mano, ayenu al llatín, tresmitíu pela voz tarum, -i ‘palu d’áloe’ (em; abf) [> ast. taru (cfr.)] del que nun conseñen si- guidores nin Meyer-Lübke nin García de Diego nin Coromi- nas-Pascual. L’aplicación primera que somos a alvertir nes aceiciones qu’anteceden na pallabra asturiana taru habría en- tendese, entós, como ‘palu’ y ‘palu col que se golpea’; d’ello surdiría una aceición consecuencia de ‘golpear nel sable pola fuerza’l mar’ d’u foi posible lo yá citao como consecuencia ‘promontoriu d’arena’ y ‘canal’; tamién dalguna motivación semántica podría asitiase nel fechu de que’l tueru del áloe re- mata nuna espiga de flores d’u ye posible algamar l’aceición de ‘panoya’. Ye posible que sobro taru se fexeren una riestra de signos derivaos como l’ast. tarocu (cfr.) y taragüezu (cfr.); tamién taracu (cfr.) → taracón (cfr.) [y al empar con nasal → tarancu (cfr.) → *tarancón (ta 329)] → taraconazu (cfr.); a la so vera l’abondativu taracal (cfr.). La variante tarancu (cfr.), tamién con asitiamientu toponímicu (ta 329), lleva una nasal que podría debese a una formación en -ānicus, y xustificar la variante tarangu qu’apaez como nomatu en Conceyu d’Uviéu. De taru siguió tamién el dim. tarucu (cfr.) [→ tarucazu (cfr.),
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">taru</i> <i class="della">cola</i> <i class="della">última</i> <i class="della">marea</i> [PVeiga].
  3. 2. Canal fonda que fai la mar al arrastrar el sable y dexar el suelu escarcavonáu [Vd]. Quiciabes d’un deverbal de *tarare ‘golpear’ (cfr. <i class="della">tala</i>), posible verbu d’aniciu célticu (tlg 142), dende un términu, de mano, ayenu al llatín, tresmitíu pela voz tarum, -i ‘palu d’áloe’ (em; abf) [> ast. <i class="della">taru</i> (cfr.)] del que nun conseñen si- guidores nin Meyer-Lübke nin García de Diego nin Coromi- nas-Pascual. L’aplicación primera que somos a alvertir nes aceiciones qu’anteceden na pallabra asturiana <i class="della">taru</i> habría en- tendese, entós, como ‘palu’ y ‘palu col que se golpea’; d’ello surdiría una aceición consecuencia de ‘golpear nel sable pola fuerza’l mar’ d’u foi posible lo yá citao como consecuencia ‘promontoriu d’arena’ y ‘canal’; tamién dalguna motivación semántica podría asitiase nel fechu de que’l tueru del áloe re- mata nuna espiga de flores d’u ye posible algamar l’aceición de ‘panoya’. Ye posible que sobro <i class="della">taru</i> se fexeren una riestra de signos derivaos como l’ast. <i class="della">tarocu</i> (cfr.) y <i class="della">taragüezu</i> (cfr.); tamién <i class="della">taracu</i> (cfr.) → <i class="della">taracón</i> (cfr.) [y al empar con nasal → <i class="della">tarancu</i> (cfr.) → *<i class="della">tarancón</i> (ta 329)] → <i class="della">taraconazu</i> (cfr.); a la so vera l’abondativu <i class="della">taracal</i> (cfr.). La variante <i class="della">tarancu</i> (cfr.), tamién con asitiamientu toponímicu (ta 329), lleva una nasal que podría debese a una formación en -ānicus, y xustificar la variante <i class="della">tarangu </i>qu’apaez como nomatu en Conceyu d’Uviéu. De <i class="della">taru</i> siguió tamién el dim. <i class="della">tarucu</i> (cfr.) [→ <i class="della">tarucazu</i> (cfr.),
taruqueru, a, o (cfr.)], taruca (cfr.), etc.; dende ehí foi posible’l llogru d’un verbu *tarucar [→ tarucada (cfr.)] d’u siguieren los compuestos destarucar (cfr.) y estarucar (cfr.); col sufixu despeutivu -acu, a, o féxose *estaracar, ésti col deverbal fuer- te estaracu (cfr.) [→ estaracón (cfr.) → estaraconazu (cfr.)] y débil estaracada (cfr.). Pero si en tarucu (cfr.) ha almitise una incrementación diminutiva en -ūcc tamién ye posible xus- tificar una nueva incrementación en -ūculus responsable del ast. taruyu (cfr.) d’u foi posible facer l’ast. ataruyar (cfr.). Un dim. tamién se fexo sol suf. -ūcus (llaa 105) que xustificaría ast. tarugu (cfr.) → entarugar (cfr.). De tarugu tamién llogró facese’l deriváu taragüezu (cfr.) con destremáu sufixu que paez resultáu d’un encruz de tarugu y taruezu. Otru diminu- tivu, agora col continuador del suf. -ūculus ye l’ast. tarabu- yu (cfr.). Lo mesmo ha dicise del ast. tarabucu (cfr.) anque sedría a entendese tamién como variante de tarucu (cfr.). De taru paecen derivar tarascu (cfr.), tarasca (cfr.) y → tarascón (cfr.); tamién tarascal (cfr.) y *tarascar variante de atarascar (cfr.) col so deverbal tarascada (cfr.).
  1. taruqueru, a, o (cfr.)], taruca (cfr.), etc.; dende ehí foi posible’l llogru d’un verbu *tarucar [→ tarucada (cfr.)] d’u siguieren los compuestos destarucar (cfr.) y estarucar (cfr.); col sufixu despeutivu -acu, a, o féxose *estaracar, ésti col deverbal fuer- te estaracu (cfr.) [→ estaracón (cfr.) → estaraconazu (cfr.)] y débil estaracada (cfr.). Pero si en tarucu (cfr.) ha almitise una incrementación diminutiva en -ūcc tamién ye posible xus- tificar una nueva incrementación en -ūculus responsable del ast. taruyu (cfr.) d’u foi posible facer l’ast. ataruyar (cfr.). Un dim. tamién se fexo sol suf. -ūcus (llaa 105) que xustificaría ast. tarugu (cfr.) → entarugar (cfr.). De tarugu tamién llogró facese’l deriváu taragüezu (cfr.) con destremáu sufixu que paez resultáu d’un encruz de tarugu y taruezu. Otru diminu- tivu, agora col continuador del suf. -ūculus ye l’ast. tarabu- yu (cfr.). Lo mesmo ha dicise del ast. tarabucu (cfr.) anque sedría a entendese tamién como variante de tarucu (cfr.). De taru paecen derivar tarascu (cfr.), tarasca (cfr.) y → tarascón (cfr.); tamién tarascal (cfr.) y *tarascar variante de atarascar (cfr.) col so deverbal tarascada (cfr.).
  2. estaracón (cfr.) → estaraconazu (cfr.)
taru, el 2
📖: taru
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. taru
Cfr. talu.
  1. Cfr. talu.
taruca, la
📖: taruca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Tipu de panoyina de maíz que dan al ganáu [Cv]. Panoya de maíz a la que-y quitaren les fueyes [Cv]. Tarabucu [Sm]. 2. Nome que se da a la vaca pequeña, que ye {metafóricamente} como un <i class="della">tarucu </i>[Ll]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">taru</i><i class="della">(TEST)
  1. taruca
  2. {metafóricamente}
  3. ident class="della" level="1"></ident>Tipu de panoyina de maíz que dan al ganáu
    • Cv
  4. Panoya de maíz a la que-y quitaren les fueyes
    • Cv
  5. Tarabucu
    • Sm
  6. 2
  7. Nome que se da a la vaca pequeña, que ye como un <i class="della">tarucu </i>
    • Ll
  8. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  9. <i class="della">taru</i><i class="della"
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1</i>.
tarucada, la
📖: tarucada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Rastru de la madreña al pisar [Ca (VB). AGO]. Deverbal de *<i class="della">tarucar</i>(TEST)
  1. tarucada
  2. ident class="della" level="1"></ident>Rastru de la madreña al pisar
    • Ca (VB)
    • AGO
  3. Deverbal de *<i class="della">tarucar</i
(cfr. taru 1).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">taru</i> <i class="della">1</i>).
tarucazu, el
📖: tarucazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+taruquezu [Ay].>(TEST)
  1. tarucazu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+taruquezu
    • Ay
Golpe con un tarucu [Ay. Tb]. Cfr. taru 1.
  1. Golpe con un tarucu [Ay. Tb]. Cfr. taru 1.
  2. Ay. Tb
tarucu, el
📖: tarucu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<taruco [Llu].///<ident class="della" level="1"></ident>//taruh.u [Pb]. ////tarucos [VCid. Ar].>(TEST)
  1. tarucu
  2. taruco
    • Llu
  3. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  4. taruh.u eonaviego
    • Pb
  5. tarucos variación de número
    • VCid
    • Ar
Tucu de la panoya onde va’l granu de maíz [Cl. Cb. Pi. Ca. Sb. Ay. Cr. Llg. Ll. Qu. Tb. Sm (= tarabucu). Md. PSil. Pr (= tarabucu). Ce. Cv. GP. V1830. JH] llueu d’esgranalu [Pb. Pa. Cg. Cp. Llu. Ac. Ay. Ri. Gr. Cd (= tarabucu). An. DA]. 2. Pedúnculu de la panoya de maíz [Cv]. 3. Trozu gordu y pequeñu d’un maderu [Tb. PSil]. Cast. tarugo [Pa]. 4. Tazu de la madreña que s’axunta postizu a los normales pa que resulte más alta [Cb]. Tazu de madera que se pon a la madreña en vez de clavos [Ar. VCid. AGO]. 5. Cachu de pan duro [Cd]. 6. Persona pequeña [Llu. Ll. Tb]: El nenu ya un tarucu, como un tarucu [Tb]. //Ser como un tarucu ‘ser mui ásperu’ [Cg]. mismalmente como tarucos de abarcas [Grangerías xviii: 1013] Y tizaben el fuevo con tarucos [PyT 34]
  1. Tucu de la panoya onde va’l granu de maíz [Cl. Cb. Pi. Ca. Sb. Ay. Cr. Llg. Ll. Qu. Tb. Sm (= tarabucu). Md. PSil. Pr (= tarabucu). Ce. Cv. GP. V1830. JH] llueu d’esgranalu [Pb. Pa. Cg. Cp. Llu. Ac. Ay. Ri. Gr. Cd (= tarabucu). An. DA].
  2. Pb. Pa. Cg. Cp. Llu. Ac. Ay. Ri. Gr. Cd (= tarabucu). An. DA
  3. 2. Pedúnculu de la panoya de maíz [Cv]. 3. Trozu gordu y pequeñu d’un maderu [Tb. PSil]. Cast. tarugo [Pa]. 4. Tazu de la madreña que s’axunta postizu a los normales pa que resulte más alta [Cb]. Tazu de madera que se pon a la madreña en vez de clavos [Ar. VCid. AGO]. 5. Cachu de pan duro [Cd]. 6.
  4. Cd
  5. Persona pequeña [Llu. Ll. Tb]: El nenu ya un tarucu, como
  6. Llu. Ll. Tb
  7. un tarucu [Tb]. //Ser como un tarucu ‘ser mui ásperu’ [Cg]. mismalmente como tarucos de abarcas
  8. Grangerías xviii: 1013
  9. Y tizaben el fuevo con tarucos
  10. PyT 34
Cfr. taru 1.
taruezu, el*
📖: taruezu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tarouzu [Sm. Cv]. trouzu [Sm].>(TEST)
  1. taruezu
  2. tarouzu
    • Sm
    • Cv
  3. trouzu
    • Sm
Parte del narbasu que queda cola raíz llueu de cortáu’l maízu [Sm (= touzu). Cv]. 2. Pedúnculu de la panoya de maíz [Cv]. 3. Tronchu de la berza [La Reigada (Cv)]. 4. Persona torpona, atontada [Sm (i)]: Ser ya un bon tarouzu [Sm (i)].
  1. 1. Parte del narbasu que queda cola raíz llueu de cortáu’l maízu [Sm (= touzu). Cv].
  2. 2. Pedúnculu de la panoya de maíz [Cv].
  3. 3. Tronchu de la berza [La Reigada (Cv)].
  4. 4. Persona torpona, atontada [Sm (i)]: <i class="della">Ser</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">un</i> <i class="della">bon</i> <i class="della">tarouzu</i> [Sm (i)].
Trátase d’un deriváu del nome taru 1 (cfr.) o d’un deverbal de *tararare ‘golpear’ (cfr. tala). En tou casu ha alvertise l’amestanza del suf. -uezu testificáu nel mir. taruôço “pau ro- liço; pau grosso; tarolo” [Mirandés (Pires) que n’ast. ufre la variante -ouzu (García Arias 2016b: 87), con una alternancia ue/ou que s’alvierte dacuando nes fasteres averaes a les zo- nes non diptondaores (ghla §3.1.7.7). Dende tarouzu féxose’l verbu estaruzar (cfr.); quiciabes tamién un ax. en -anus, -a,
  1. -um del que daría cuenta la documentación: a la peral toroça- na tras casa de Mayor Nunez [s. f.] [SPM/517].
  2. SPM/517
tarugu, el
📖: tarugu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tarugo </i>[Lln]. Trozu de pan [Lln] duro [Pr]. Corteza de pan [Cd]. 2. Zoquete de madera pa usos destremaos [Ay]. Caún de los tres tazos o pedazos de madera [Lln. DA] que lleven perbaxo les madreñes pa qu’éstes nun rocen el suelu al caminar [LV]. //-<i class="della">os </i>‘tazos de madera torneao, clavaos nos tacones de les madreñes (más modernos que los clavos y más antiguos que les gomes)’ [Lln]. Cfr. <i class="della">taru</i><i class="della">(TEST)
  1. tarugu
  2. Cast
  3. <i class="della">tarugo </i>
    • Lln
  4. Trozu de pan
    • Lln] duro [Pr
  5. Corteza de pan
    • Cd
  6. 2
  7. Zoquete de madera pa usos destremaos
    • Ay
  8. Caún de los tres tazos o pedazos de madera
    • Lln
    • DA] que lleven perbaxo les madreñes pa qu’éstes nun rocen el suelu al caminar [LV
  9. -<i class="della">os </i>‘tazos de madera torneao, clavaos nos tacones de les madreñes (más modernos que los clavos y más antiguos que les gomes)’ eonaviego
    • Lln
  10. Cfr
  11. <i class="della">taru</i><i class="della"
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1</i>.
tarumbu, a, o*
📖: tarumbu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tarumba [Tor. JH]. torumba [Sb].>(TEST)
  1. tarumbu
  2. tarumba
    • Tor
    • JH
  3. torumba
    • Sb
Cast. tarumba [Sb]. Confundíu, ensin saber qué facer o pensar [Tor]. //Volver a ún tarumba ‘volver a ún llocu’ [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">tarumba </i>[Sb]. Confundíu, ensin saber qué facer o pensar [Tor]. //<i class="della">Volver</i> <i class="della">a</i> <i class="della">ún</i> <i class="della">tarumba</i> ‘volver a ún llocu’ [JH].
Corominas-Pascual xustifiquen etimolóxicamente’l cast. turula- to como “voz de creación expresiva: lo mismo que el hispanoa- mericano tuturuto, el gall. turuleque, el cat. taral.lirot, los cast. tarumba (o turumba), lelo, etc. pertenece a un grupo de nombres del hombre falto de juicio que evocan las voces sin significado con que se tararea una canción sugiriendo así la frivolidad y la falta de sentido” (dcech s.v. turulato). Sobro tarumbu, a, axun- táu a esta familia citada, féxose’l verbu enturumbiar (cfr.).
tarunu, a, o
📖: tarunu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Tacañu, mísere [Cv]. ¿En rellación a <i class="della">tarín</i>(TEST)
  1. tarunu
  2. Tacañu, mísere
    • Cv
  3. ¿En rellación a <i class="della">tarín</i
‘nome d’una moneda’ (cfr.)?
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘nome d’una moneda’ (cfr.)?
taruqueru, a, o*
📖: taruqueru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<taruquera [Cg]. ////taruqueres [Cb].>(TEST)
  1. taruqueru
  2. taruquera
    • Cg
  3. taruqueres variación de número
    • Cb
Variedá de pataca que se cultivaba enantes nel país [Cg]. Pe- queña y dura (la pataca) [Cb].
  1. 1. Variedá de pataca que se cultivaba enantes nel país [Cg]. Pe- queña y dura (la pataca) [Cb].
2. Que lleva tarucos en vez de clavos (la madreña) [Ar]. Cfr. taru 1.
tarusa, la
📖: tarusa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">chito</i>(TEST)
  1. tarusa
    • Ll
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">chito</i
1 [Os. Ll]. Nome d’un xuegu tradicional [PSil] de neños nel que s’alluga dineru o bien otra cosa enriba d’una piedra irregular (pitisu) y con otra piedra tiren los xugado- res (el que más s’avere en puntería lleva lo asitiao nel piti- su) [Tb]. Xuegu nel que ponen derecha una piedra (tarusa) y llancen otra dende distancia determinada p’acertar (el que la tira cuenta los tantos según los pasos qu’hai dende’l sitiu u ta la tarusa fasta’l sitiu d’u fexo el llance) [Bab]. Xuegu de rapazos (en que llancen una piedra contra otra más pequeña y cuenten llueu los pies de distancia) [Bard].
  1. 1. <i class="della">1</i> [Os. Ll]. Nome d’un xuegu tradicional [PSil] de neños nel que s’alluga dineru o bien otra cosa enriba d’una piedra irregular (<i class="della">pitisu</i>) y con otra piedra tiren los xugado- res (el que más s’avere en puntería lleva lo asitiao nel piti- su) [Tb]. Xuegu nel que ponen derecha una piedra (<i class="della">tarusa</i>) y llancen otra dende distancia determinada p’acertar (el que la tira cuenta los tantos según los pasos qu’hai dende’l sitiu u ta la <i class="della">tarusa</i> fasta’l sitiu d’u fexo el llance) [Bab]. Xuegu de rapazos (en que llancen una piedra contra otra más pequeña y cuenten llueu los pies de distancia) [Bard].
Podría tratase d’una formación femenina sol ast. taru (cfr.) con una incrementación sufixal -uxa → -usa. Posiblemente *taruxa → tarusa nel xuegu descritu fora’l nome d’un palu (taru) que se llanzaba al pitisu y que llueu foi sustituyíu por una piedra.
taruyu, el
📖: taruyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Grumu de farina, de pastia [Pr (Cv)]. 2. Panoya mal granada [Lln]. Cfr. <i class="della">taru</i><i class="della">(TEST)
  1. taruyu
  2. Grumu de farina, de pastia
    • Pr (Cv)
  3. 2
  4. Panoya mal granada
    • Lln
  5. Cfr
  6. <i class="della">taru</i><i class="della"
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1</i>.
tarxeta, la
📖: tarxeta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tarjeta</i>(TEST)
  1. tarxeta
  2. Cast
  3. <i class="della">tarjeta</i
[Pzu].
  1. 1. [Pzu].
Posible adautación del fr. targette ‘escudu pequeñu’ (dcech s.v. tarja) que pudo llegar a nós pente medies del cast. Sobro tarxeta féxose tarxeteru (cfr.).
tarxeteru, el*
📖: tarxeteru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tarxeteiru [Pzu].>(TEST)
  1. tarxeteru
  2. tarxeteiru
    • Pzu
Cast. tarjetero [Pzu].
  1. 1. Cast. <i class="della">tarjetero</i> [Pzu].
Cfr. tarxeta.
tasa, la
📖: tasa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Impuestu [Tox]. Preciu [Tox]. 2. Comedimientu, moderación [Tb. Tox]: <i class="della">Come ensin tasa </i>[Tb]. //<i class="della">Non tener tasa </i>‘ser poco comedíu o moderáu’ [Tox]. ///<i class="della">El que</i>(TEST)
  1. tasa
  2. Impuestu
    • Tox
  3. Preciu
    • Tox
  4. 2
  5. Comedimientu, moderación
    • Tb
    • Come ensin tasa [Tb.">Tox]: <i class="della">Come ensin tasa </i>[Tb
  6. <i class="della">Non tener tasa </i>‘ser poco comedíu o moderáu’ eonaviego
    • Tox
  7. <i class="della">El que</i infl. cast.
nun come grasa come pan sin tasa [LC]. La moza pa la fiesta ya la burra pa casa, andar sin tasa porque dambes nagüen por llegar [Tox].
  1. 1. <i class="della">nun</i> <i class="della">come</i> <i class="della">grasa come</i> <i class="della">pan sin tasa </i>[LC]. <i class="della">La moza pa la fiesta ya la burra pa casa, </i><i class="della">andar</i> <i class="della">sin</i> <i class="della">tasa</i> porque dambes nagüen por llegar [Tox].
mando a mia hermana Maria Periz ela tasa de la vinna 1280(or.) [CLO/99] pero aquellos cantanon, ensin tasa,/ensalmos al Señor, que-yos unviaba/el so ánxel que del fuibu los llibraba [BAúxa, Sueños (Poesíes 206-208)] perecerín si lla tasa/mas bien tacha del goviernu/soste- nida de temosos/lletrados del fueru vieyu [Campumanes 1781/365] Sesudu, honradu, con vertú sin tasa [Judit 194] Deverbal de tasar (
  1. mando a mia hermana Maria Periz ela tasa de la vinna
  2. 1280(or.) CLO/99
  3. pero aquellos cantanon, ensin tasa,/ensalmos al Señor, que-yos unviaba/el so ánxel que del fuibu los llibraba
  4. BAúxa, Sueños (Poesíes 206-208)
  5. perecerín si lla tasa/mas bien tacha del goviernu/soste- nida de temosos/lletrados del fueru vieyu
  6. Campumanes 1781/365
  7. Sesudu, honradu, con vertú sin tasa
  8. Judit 194
  9. Deverbal de tasar (
cfr.).
tasación, la*
📖: tasación
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">estian</i>(TEST)
  1. tasación
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">estian</i
a la taxacion de las procuraciones fecha por el arce- diano1285 [DCO-IV/373]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a la</i> <i class="della">taxacion</i><i class="della"> de las</i> <i class="della">procuraciones fecha</i> <i class="della">por el</i> <i class="della">arce-</i><i class="della"> diano</i>1285 [DCO-IV/373]
reseruaron la taxacion dellas en si e mandaronla enplazar para las viespras 1318 [ACL-IX/253] e reservo en mi la taxaçion dellas 1344(or.) [SP-II/202] Formación nominal en rellación etimolóxica col llat. taxare (
  1. reseruaron la taxacion dellas en si e mandaronla enplazar para las viespras
  2. 1318 ACL-IX/253
  3. e reservo en mi la taxaçion dellas
  4. 1344(or.) SP-II/202
  5. Formación nominal en rellación etimolóxica col llat. taxare
  6. (
cfr. tasar).
tasador, el*
📖: tasador
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">taxadores</i>(TEST)
  1. tasador
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">taxadores</i
e ordenadores de quanto deuessen a dar cada uno de_los arrendadores 1271(or.) [ACL-VIII/56]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">e</i> <i class="della">ordenadores</i> <i class="della">de</i> <i class="della">quanto</i> <i class="della">deuessen</i> <i class="della">a</i> <i class="della">dar</i> <i class="della">cada</i> <i class="della">uno</i> <i class="della">de_los</i> <i class="della">arrendadores</i> 1271(or.) [ACL-VIII/56]
Del llat. taxator, -oris ‘el que fala d’otru’ (abf) pescanciamos que por tratase de los que, per oficiu, falen de too cuando actúen de tasadores (pe2: 384).
tasar
📖: tasar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tasar
Cfr. taxar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">taxar</i>.
tasca, la
📖: tasca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Espadiella pa espadar [JH]. De tasca ‘clavu’, ‘clavía’, ‘estaca’, pallabra que Meyer- Lübke y otros tienen por céltica (rew; rgc 239 s.v. *taskos/ tasca; tlg 143 s.v. τασκός ‘clavía’, ‘punta’; deeh). Sobro <i class="della">tas- </i><i class="della">ca</i>(TEST)
  1. tasca
  2. Espadiella pa espadar
    • JH
  3. De tasca ‘clavu’, ‘clavía’, ‘estaca’, pallabra que Meyer- Lübke y otros tienen por céltica (rew; rgc 239 s.v
  4. taskos/ tasca; tlg 143 s.v asterisco
  5. τασκός ‘clavía’, ‘punta’; deeh)
  6. Sobro <i class="della">tas- </i><i class="della">ca</i
pudo facese’l verbu ast. tascar 1 (cfr.), tamién calteníu en gallegu (dcech s.v. tascar), asina como la creación analóxica masculina o deverbal tascu (cfr.) → tascamientu (cfr.), en re- llación cola terminoloxía de la producción del llin. Tamién sobro tasca iguóse’l verbu atascar (cfr.), el deverbal atascu (cfr.) y el compuestu destascar (cfr.) y desatascar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. pudo facese’l verbu ast. <i class="della">tascar</i> <i class="della">1</i> (cfr.), tamién calteníu en gallegu (dcech s.v. tascar), asina como la creación analóxica masculina o deverbal <i class="della">tascu</i> (cfr.) → <i class="della">tascamientu</i> (cfr.), en re- llación cola terminoloxía de la producción del llin. Tamién sobro <i class="della">tasca </i>iguóse’l verbu <i class="della">atascar </i>(cfr.), el deverbal <i class="della">atascu </i>(cfr.) y el compuestu <i class="della">destascar</i> (cfr.) y <i class="della">desatascar</i>.
tascamientu, el
📖: tascamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tascamientu
Concomiu, reconcomiu [JH].
  1. 1. Concomiu, reconcomiu [JH].
Cfr. tasca.
tascar 1
📖: tascar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<atascar [Ar].>(TEST)
  1. tascar 1
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Cp
    • Ri
    • Tb
    • Sm
    • Sb
  2. atascar
    • Ar
Llimpiar el llin quitándo-y el tascu [R]. Facer cierta operación nel procesu del llogru del llin [Lln]. Cast. tascar [Pa]. 2. Rom- //-se ‘rascase contra un árbol (l’animal)’ [Lln. Os] contra una puerta [Ar]. ‘rascase contra daqué fixo’ [Cb. Cg. Cp. Ri. Ar (les vaques)]. ‘rascase [Pa. Ac. Tb. Sm] la cabeza’ [Cb]. ‘rascase ‘movese’ [Ac]. ‘tar inquietu’ [Ac. Tb]. ‘concomese, reconcomese’ [JH]: ¡Bien te tasques! ¿Tienes pioyos? [JH]. ‘reburdiar, movese asoleyando daqué desacuerdu’ [Tb]: Nun te tasques ya dímelo d’una vez [Tb]. ‘facer movimientos col cuerpu pa producir dalgún roce contra la ropa interior’ [Cg]. ‘arimase a los ricos’ [Pa]. ‘tatexar’ [Cñ]. ‘rompese’ [Cñ]. ‘estillase’ [Cñ]. ‘atascase’ [Sb]. //Tascar la cabeza ‘mover muncho la cabeza un animal’ [Sb]. //Tar que nun se tasca ‘tar perinquietu, pernerviosu’ [Ac. Tb]. //Tascáu y mayáu ‘too fe- cho’ [Lln]. //Vas tascalas ‘vas llevar unos golpes’ [Sm].///En Niembru con saya o con sayu tascan el culo con un ayu [LC].
  1. 1. Llimpiar el llin quitándo-y el tascu [R]. Facer cierta operación nel procesu del llogru del llin [Lln]. Cast. <i class="della">tascar</i> [Pa].
  2. 2. Rom- //-<i class="della">se</i> ‘rascase contra un árbol (l’animal)’ [Lln. Os] contra una puerta [Ar]. ‘rascase contra daqué fixo’ [Cb. Cg. Cp. Ri. Ar (les vaques)]. ‘rascase [Pa. Ac. Tb. Sm] la cabeza’ [Cb]. ‘rascase ‘movese’ [Ac]. ‘tar inquietu’ [Ac. Tb]. ‘concomese, reconcomese’ [JH]: <i class="della">¡Bien te tasques! ¿Tienes pioyos? </i>[JH]. ‘reburdiar, movese asoleyando daqué desacuerdu’ [Tb]: <i class="della">Nun te tasques ya dímelo d’una vez </i>[Tb]. ‘facer movimientos col cuerpu pa producir dalgún roce contra la ropa interior’ [Cg]. ‘arimase a los ricos’ [Pa]. ‘tatexar’ [Cñ]. ‘rompese’ [Cñ]. ‘estillase’ [Cñ]. ‘atascase’ [Sb]. //<i class="della">Tascar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">cabeza</i> ‘mover muncho la cabeza un animal’ [Sb]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">se</i> <i class="della">tasca</i> ‘tar perinquietu, pernerviosu’ [Ac. Tb]. //<i class="della">Tascáu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">mayáu</i> ‘too fe- cho’ [Lln]. //<i class="della">Vas</i> <i class="della">tascalas</i> ‘vas llevar unos golpes’ [Sm].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">En Niembru</i> <i class="della">con</i> <i class="della">saya</i> <i class="della">o</i> <i class="della">con</i> <i class="della">sayu</i> <i class="della">tascan</i> <i class="della">el</i> <i class="della">culo</i> <i class="della">con</i> <i class="della">un</i> <i class="della">ayu</i> [LC].
per con ruíu secu, cascar [Tb]: Tascóulu namás garralu [Tb]. Romper [Cd] una cosa ensin dividila y con ruíu [Cr. R]. Que- brar, romper, cascar [Tox (= triscar)]. Cruxir una cosa al rom- per [Pr]. 3. Rascar [Lln. Pa. Sb. Ll], movese [Ac. Sr. Tb]: El nenu ta tol día tasca que tasca [Tb]. Rozar contra daqué duro [Pa. Cb. Ay. Ll. Tb] y fuertemente dalguna parte del cuerpu [Ca. Ay]. 4. Meter ruíu los caballos al tener ente los dientes el frenu [Ay. R]. 5. Esforzase en llograr daqué [Pa]: Tasquesti y mayesti hasta que lo consiguisti [Pa]. 6. Rumiar enfados [Ay]. nen tasquen nen macen lino en casa dentro la cerca 1274 [Ordenances/47] non tasquen nen maçen lino dientro la çerca de la villa 1287 [Ordenances/49] tres libras de buen lino mallado e tascado e linpio 1490(or.) [SP-IV/305] Aviso más, que primero es abrigar todos tus arbolillos que hacerles carel ni plazuela; porque más prissa corre el que los animales, tascándose, no te los aballiquen o quiebren, que esso otro de ponerles careles o plazuelas. [Grangerías xviii: 649] porque, amigu, el so marido/tan sólu vien a prestar/lo que fai cualquier borricu,/que ye echar fiyos acá,/y para tascar les calzes… [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 203-207)] ¡Voi morrer, probín de mi!/Tou toi que nun me tasco./Voi dir tirame al Vasco (‘estación de ferrocarril’)/llueu digo que cayí [d’un composición popular] Verbu fechu sol celtismu tasca (cfr.), tascu (cfr.). Semánti- camente hai d’aniciu una referencia a la ferramienta cola que s’espada’l llin; la referencia al fechu de romper el llin d’otres adherencies alviértese en §3 y §4; el ruíu particular que s’emite nesa xera xustifica, llueu, un nuevu desendolque semánticu conseñáu nes aceiciones §2, §3 y (figuradamente) en §5. L’averamientu fónicu y semánticu pue facilitar dalgún influxu mutuu colos verbos cascar y chascar. Una formación sobro un dim. de tasca *tascuxa ye ast. tascuxar (cfr.). Cfr. tasca.
  1. per con ruíu secu, cascar [Tb]: Tascóulu namás garralu [Tb]. Romper [Cd] una cosa ensin dividila y con ruíu [Cr. R]. Que- brar, romper, cascar [Tox (= triscar)]. Cruxir una cosa al rom- per [Pr]. 3. Rascar [Lln. Pa. Sb. Ll], movese [Ac. Sr. Tb]: El nenu ta tol día tasca que tasca [Tb]. Rozar contra daqué duro [Pa. Cb. Ay. Ll. Tb] y fuertemente dalguna parte del cuerpu [Ca. Ay]. 4. Meter ruíu los caballos al tener ente los dientes el frenu [Ay. R]. 5. Esforzase en llograr daqué [Pa]: Tasquesti y mayesti hasta que lo consiguisti [Pa]. 6. Rumiar enfados [Ay].
  2. Ay
  3. nen tasquen nen macen lino en casa dentro la cerca
  4. 1274 Ordenances/47
  5. non tasquen nen maçen lino dientro la çerca de la villa
  6. 1287 Ordenances/49
  7. tres libras de buen lino mallado e tascado e linpio
  8. 1490(or.) SP-IV/305
  9. Aviso más, que primero es abrigar todos tus arbolillos que hacerles carel ni plazuela; porque más prissa corre el que los animales, tascándose, no te los aballiquen o quiebren, que esso otro de ponerles careles o plazuelas.
  10. Grangerías xviii: 649
  11. porque, amigu, el so marido/tan sólu vien a prestar/lo que fai cualquier borricu,/que ye echar fiyos acá,/y para tascar les calzes…
  12. ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 203-207)
  13. ¡Voi morrer, probín de mi!/Tou toi que nun me tasco./Voi dir tirame al Vasco (‘estación de ferrocarril’)/llueu digo que cayí
  14. d’un composición popular
  15. Verbu fechu sol celtismu tasca (cfr.), tascu (cfr.). Semánti- camente hai d’aniciu una referencia a la ferramienta cola que s’espada’l llin; la referencia al fechu de romper el llin d’otres adherencies alviértese en §3 y §4; el ruíu particular que s’emite nesa xera xustifica, llueu, un nuevu desendolque semánticu conseñáu nes aceiciones §2, §3 y (figuradamente) en §5. L’averamientu fónicu y semánticu pue facilitar dalgún influxu mutuu colos verbos cascar y chascar. Una formación sobro un dim. de tasca *tascuxa ye ast. tascuxar (cfr.).
  16. Cfr. tasca.
tascar 2
📖: tascar 2
🏗️: NO
✍️: NO
Coyer daqué del vecín, del próximu [Sb]: <i class="della">Tascóme</i>(TEST)
  1. tascar 2
    • Sb
  2. Coyer daqué del vecín, del próximu [Sb]: <i class="della">Tascóme</i
un prou e pación [Sb].
  1. 1. <i class="della">un prou</i><i class="della"> e pación </i>[Sb].
Quiciabes una formación verbal *tascare fecha sol términu fráncicu tasca bien documentáu en testos medievales como ‘censu, tributu sobro una parte del frutu’ (mllm s.v. tasca) y asitiáu nel fr.a. tasche, oc. tasca, cat. tasca ‘prestación forzosa de calter feudal’, it. tàsca, etc. Anque mayoritariamente dal- gunos faen esta propuesta xermánica (rew s.v. taska; deli s.v. tàsca), otros amuesen duldes ya incertidume (declc s.v. tasca) o quixeren rellacionalo con *taxicare frecuentativu del llat. taxare. El verbu asturianu paez amosar semánticamente la idea de que’l tributu esixíu supón un robu fechu al individuu.
tascu, el
📖: tascu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tasco [Os. Ac].>(TEST)
  1. tascu
    • Pa
    • Lln
  2. tasco
    • Os
    • Ac
Cast. tasco [Pa. JH]. Desperdiciu del llin [Lln. Ac. Gr. Mar. DA. R]. Lo que queda del cáñamu una vez xebrada la febra al mayalo [Os. PSil]. Payina [V1830]. 2. Talante [Cl]. //-os ‘restos del cáñamu’ [Lln]. ‘payes pequeñes que suelta la esto- pa cuando lo filen’ [/Eo/]. ‘lleña menudo’ [Bard]. ‘restos del llin’ [VCid]. //No pasar tascos ‘nun mimar nin ceder a los fíos’ [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">tasco </i>[Pa. JH]. Desperdiciu del llin [Lln. Ac. Gr. Mar. DA. R]. Lo que queda del cáñamu una vez xebrada la febra al mayalo [Os. PSil]. Payina [V1830].
  2. 2. Talante [Cl]. //-<i class="della">os</i> ‘restos del cáñamu’ [Lln]. ‘payes pequeñes que suelta la esto- pa cuando lo filen’ [/Eo/]. ‘lleña menudo’ [Bard]. ‘restos del llin’ [VCid]. //<i class="della">No</i> <i class="della">pasar</i> <i class="della">tascos </i>‘nun mimar nin ceder a los fíos’ [Lln].
los tascos de cada manada de lino que tome [Grangerías xviii: 820] Porque todas essas hebras {de lino} después se deben co- ger y escarmenarlas de los tascos lo que se pudiere [Gran- gerías xviii: 820] Tascu podía arder en sos mexelles [Judit 209] Al restallar en el aire/como cuando quema el tascu [La Paliza 256] ¡Que estocinase los llombos/y que solmenase el tascu [La Paliza 257] mio güelu cabruñaba la guadaña mio güela filaba el tascu 1906-1914 [J. Arango/98]
  1. los tascos de cada manada de lino que tome
  2. Grangerías xviii: 820
  3. Porque todas essas hebras {de lino} después se deben co- ger y escarmenarlas de los tascos lo que se pudiere
  4. Gran- gerías xviii: 820
  5. Tascu podía arder en sos mexelles
  6. Judit 209
  7. Al restallar en el aire/como cuando quema el tascu
  8. La Paliza 256
  9. ¡Que estocinase los llombos/y que solmenase el tascu
  10. La Paliza 257
  11. mio güelu cabruñaba la guadaña mio güela filaba el tascu 1906
  12. 1914 J. Arango/98
Cfr. tasca.
tascuxar
📖: tascuxar
🏗️: NO
✍️: NO
<tascuxir [y Sr].>(TEST)
  1. tascuxar
    • Sr
  2. tascuxir
    • y Sr
Atristayar [Sr].
  1. 1. Atristayar [Sr].
Cfr. tascar 1.
tasmiar
📖: tasmiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tasmiar
Cfr. tazmiar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">tazmiar</i>.
tastabegar
📖: tastabegar
🏗️: NO
✍️: NO
Tar a puntu de cayer pa los llaos al andar [Ri]. Quiciabes d’una variante del ast. <i class="della">tetubiar</i>(TEST)
  1. tastabegar
  2. Tar a puntu de cayer pa los llaos al andar
    • Ri
  3. Quiciabes d’una variante del ast
  4. <i class="della">tetubiar</i
(cfr.) anque paez meyor almitir una rellación con tatabeyar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) anque paez meyor almitir una rellación con <i class="della">tatabeyar</i> (cfr.).
tastagüezu, el
📖: tastagüezu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tastagüezu
    • Lln
Pedazu de pan, borona [Lln].
  1. 1. Pedazu de pan, borona [Lln].
**
taste, el
📖: taste
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cfr. <i class="della">tastu,</i><i class="della">(TEST)
  1. taste
  2. Cfr
  3. <i class="della">tastu,</i><i class="della"
el.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. el.</i>
tasteador, ora
📖: tasteador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<b class="della">tasteador,</b>(TEST)
  1. tasteador
  2. b class="della">tasteador,</b
ora Catador [JH].
  1. 1. <b class="della">ora</b> Catador [JH].
Cfr. tastiar.
tasteadura, la
📖: tasteadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición y efeutu de <i class="della">tastiar</i>(TEST)
  1. tasteadura
  2. Aición y efeutu de <i class="della">tastiar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. tastiar.
tasteón, el
📖: tasteón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">tasteón,</b>(TEST)
  1. tasteón
  2. b class="della">tasteón,</b
el Catavinos [JH].
  1. 1. <b class="della">el </b>Catavinos [JH].
Cfr. tastiar.
tastiar
📖: tastiar
🏗️: NO
✍️: NO
<tastear [Os. JH. R]. atastiar [Cl]. /////tastar [R]. /////trastiar [y Cp. Oc].>(TEST)
  1. tastiar
  2. tastear
    • Os
    • JH
    • R
  3. atastiar
    • Cl
  4. tastar dudoso (certainty = baxa)
    • R
  5. trastiar dudoso (certainty = baxa)
    • y Cp
    • Oc
Saborgar [Cl].
  1. 1. Saborgar [Cl].
Probar la comida o la bebida pa desaminalo [JH. R]. 2. Tener tastu dalgún alimentu [Cb. Sb]. Despedir fedor los alimentos [Cp. Oc]. 3. Dar remate o última forma (a la madera) [Os]. D’un posible verbu *tastare ‘dar golpes’ d’aniciu onoma- topéyicu yá asitiáu en llat. vg. como suxeren Corominas- Pascual al ver el so llargu espardimientu peles llingües romá- niques como oc., cat., cast. tastar, fr. tâter, it. tastare, llueu con presencia nes llingües xermániques occidentales (dcech s.v. tastar). De la mesma espresión partíen Bloomfield y Sal- vioni, lo mesmo que Meyer-Lübke (rew) pero almitiendo un encruz de tangere ‘tocar’ y gustare ‘probar’, cosa refugada por Corominas-Pascual. En rellación con tastar, tastear tastiar tenemos ast. tastu, tasteador (cfr.), tasteadura (cfr.), tasteón (cfr.) con caltenimientu de vocales [ea] qu’amuesen l’arcaísmu fónicu de -idiare tresmitíu pel autor del sieglu xix Junquera Huergo; trastiar supón l’influxu fónicu de la familia del ast. trastu (cfr.).
tastu, el
📖: tastu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<taste [Lln. Rs. Pa]. tasti [Cl]. tasto [Os. Ar. VCid]. +testu [y Cl. y Ay]. /////trastu [Cv. Oc].>(TEST)
  1. tastu
  2. taste
    • Lln
    • Rs
    • Pa
  3. tasti
    • Cl
  4. tasto
    • Os
    • Ar
    • VCid
  5. testu metafonía
    • y Cl
    • y Ay
  6. trastu dudoso (certainty = baxa)
    • Cv
    • Oc
Cast. tasto [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">tasto</i> [JH].
Sabor [Cl. Os]: Esta sidra tien munchu tasti [Cl]. Sabor y arrecendor especial de delles vasíes [Pa]. Sabor peculiar (debío a los barriles d’almacenamientu) [Rs]. {Cl paez contraponer, tastu ‘sabor’/testu ‘olor, aroma’}. Sabor non prestoso de delles bebíes [Cg. Cp. Xx] o alimentos [Lln]. Sabor non prestoso pola mor del almacenamientu y envasáu [R]. Mal sabor [Sb. Tor]. Mal gustu de la sidra por tar mal lla- vada la pipa, por ser ésta de mala madera [Lln. Llib]. 2. Fedor de la carne pasao [Ay] o de la sidra [Ac]. Fedor non prestoso de dellos alimentos por tar entamando a podrecer [Oc]. Fedor de la carne (cuando ta pasao) [Ay. Pzu. VCid (cuando la carne entama a podrecer)]. Fedor a rancio de dellos alimentos [DA]. Fedor de la carne o de dellos alimentos [Ar]. Fedor [Pr] de delles bebíes por tar mal envasaes [Ay]. 3. Fedor del aliendu [Ay]. 4. Temperamentu, caráuter [Lln]. {Reminiscencies de la vida anterior d’una persona [Pa]: Anda mui elegante pero no soltó tovía’l taste de los ponguetos [Pa]}. 5. Trozu grande de pan o de borona [Pa]. //Da testu ‘da voltura’ [Ay]. //Dar trastu {alviértese l’influxu de la [r] interna que, a vegaes, almite’l verbu tastiar o tastar} ‘tener daqué sabor agrio, como de cosa atrasada (especialmente la lleche)’ [Cv]. //Taste al secu ‘de sabor un daqué ácidu (la sidra)’ [Lln]. //Un cuartu quita’l tas- tu ‘les coses, aunque sían males viéndese si son barates’ [Cg]. Cuartu quita tastu [RCarta 140]. ///Pa beber la sidra el probe, non ha de dar tastu al cobre [Fabriciano]. Sidra con tastu, muyer sin cascu [LC]. Posible deverbal de tastar (cfr.); la terminación en -e, -i pue dar cuenta de que ye, propiamente, un deverbal dende l’infinitivu, como algame, brinde, alcance; continúa’l part. fuerte. Otros términos emparentaos col ast. tastu sedríen it. tasta, friul. taste, salm. tasto (rew), etc. La coincidencia del ast. taste (y tastu) col ingl. taste ‘gustu’, qu’empobinó a que Xovellanos camentare que se trataba d’un anglicismu n’asturianu (Apun- tamiento 320), obsérvase per dos víes destremaes y alloñaes ente sí. La primera, ast. taste, (gall. taste) talmente como di- ximos, llógrase dende un deverbal del ast. tastar; la segunda, ingl. taste parte d’un vieyu galicismu onde’l continuador de *tastare non sólo significaba ‘tentar’, ‘palpar’ sinón ‘probar’ (dcech s.v. tastar). Ye verdá qu’esi verbu fr. tamién influyó sol ast. modernu pero agora dende la espresión evolucionada tâter responsable de que n’asturianu s’iguare la espresión a tatás ‘a palpu’ (cfr.). A nós nun nos paez afayadizo rellacionar l’ast. tastu col ingl. tast como yá fexemos ver, a la escontra de la opinión de Xovellanos (García Arias 2014c: 20), pues l’ast. tastar entiéndese xunto a les demás llingües romániques que remonten al llat. *tastare (dcech s.v. tastar). La variante trastu ufre l’influxu fónicu de la familia de trastu (cfr.).
tasugu, a, o*
📖: tasugu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tasuga [Lln].>(TEST)
  1. tasugu
  2. tasuga
    • Lln
Pinta, de blanco y negro (la vaca) [Lln].
  1. 1. Pinta, de blanco y negro (la vaca) [Lln].
Cfr. tasugu.
tasugu, el
📖: tasugu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tesugu [Llomb]. taxugu [Cl (i)].>(TEST)
  1. tasugu
    • Lln
  2. tesugu
    • Llomb
  3. taxugu
    • Cl (i)
Melandru [Lln. Cl (i). Llomb]. 2. Persona poco tratable [Lln]. D’un posible diminutivu en -ūcus del llat. taxus, -i (cfr. texón) común col gall. teixugo (gvgh). A la vera, l’ast. ufre usos axe-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Melandru [Lln. Cl (i). Llomb].
  3. 2. Persona poco tratable [Lln]. D’un posible diminutivu en -ūcus del llat. taxus, -i (cfr. <i class="della">texón</i>) común col gall. <i class="della">teixugo</i> (gvgh). A la vera, l’ast. ufre usos axe-
tivos (cfr. tasugu, -a, -o & texón) que puen facer referencia al cromatismu del animal.
  1. tivos (cfr. tasugu, -a, -o & texón) que puen facer referencia al cromatismu del animal.
tatabeyar
📖: tatabeyar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><tartabeyar [Cp]. //atatabeyar [Mánt]. tatabexar [“de Valdés al Eo” /(y Eo)/].>(TEST)
  1. tatabeyar
  2. ident class="della" level="1"></ident><tartabeyar
    • Cp
  3. atatabeyar eonaviego
    • Mánt
  4. tatabexar
    • “de Valdés al Eo” /(y Eo)/
Tatexar [Cp. /Berducedo (Oc). Eo. Mánt/]. Verbu fechu sol ast. tatu, a, o (cfr.) cola amestanza d’un suf. átonu y d’una incrementación iterativa continuadora de -idiare (ghla §3.2.8.c). Un deverbal ye l’eo-naviegu tata- beyo como tatexu con relación a tatexar (cfr.). Como se ve l’ast. tatabeyar almite tamién la variante tartabeyar que pue debese a l’adautación de -tt- etimolóxica (cfr. tatu, a, o) y al influxu onomatopéyicu o de la familia de tarta (cfr.). De tar- tabeyar pudo siguir ast. *tastabeyar (por cuenta’l rotacismu) → *tastabear → tastabegar con -g- epentética (ghla 174). Ye posible que dende ast. tatabeyar *tatabear *tatabiar y, por asociación con trastu, se faga trestabiar (cfr.) dacuando escritu con “v”. Quiciabes con influxu de torta pudo llograse *tortabeyar *tortabear conocíu, a lo meyor, pente me- dies del deverbal tortabea (cfr.) con que se fai referencia a la *‘muyer tatexa’ → ‘muyer de poca categoría’.
  1. Tatexar [Cp. /Berducedo (Oc). Eo. Mánt/].
  2. Cp. /Berducedo (Oc). Eo. Mánt/
  3. Verbu fechu sol ast. tatu, a, o (cfr.) cola amestanza d’un suf. átonu y d’una incrementación iterativa continuadora de
  4. -idiare (ghla §3.2.8.c). Un deverbal ye l’eo-naviegu tata- beyo como tatexu con relación a tatexar (cfr.). Como se ve l’ast. tatabeyar almite tamién la variante tartabeyar que pue debese a l’adautación de -tt- etimolóxica (cfr. tatu, a, o) y al influxu onomatopéyicu o de la familia de tarta (cfr.). De tar- tabeyar pudo siguir ast. *tastabeyar (por cuenta’l rotacismu)
  5. → *tastabear → tastabegar con -g- epentética (ghla 174). Ye posible que dende ast. tatabeyar *tatabear *tatabiar y, por asociación con trastu, se faga trestabiar (cfr.) dacuando escritu con “v”. Quiciabes con influxu de torta pudo llograse
  6. *tortabeyar *tortabear conocíu, a lo meyor, pente me- dies del deverbal tortabea (cfr.) con que se fai referencia a la
  7. *‘muyer tatexa’ → ‘muyer de poca categoría’.
tatarexar
📖: tatarexar
🏗️: NO
✍️: NO
</b>Tatexar [Tox]. Cfr. <i class="della">tatu,</i>(TEST)
  1. tatarexar
  2. /b>Tatexar
    • Tox
  3. Cfr
  4. <i class="della">tatu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tatarexu, a, o
📖: tatarexu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Tatexu [Tox]. <ident class="della" level="1"></ident>Posible deverbal fuerte de <i class="della">tatarexar</i>(TEST)
  1. tatarexu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Tatexu
    • Tox
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Posible deverbal fuerte de <i class="della">tatarexar</i
(cfr.) lo mesmo que con
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) lo mesmo que con
tatexu en rellación a tatexar (cfr. tatu, a, o). Cfr. tatarexar.
  1. tatexu en rellación a tatexar (cfr. tatu, a, o). Cfr. tatarexar.
tatarrete, el
📖: tatarrete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Afición a la bebida [Cn]: <i class="della">Nesa</i>(TEST)
  1. tatarrete
    • Cn
  2. ident class="della" level="1"></ident>Afición a la bebida [Cn]: <i class="della">Nesa</i
casa gústa-ys a toos bien el tatarrete. Nun-ys dura nada el garrafu’l vinu [Cn].
  1. 1. <i class="della">casa</i> <i class="della">gústa-ys</i> <i class="della">a</i> <i class="della">toos</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">el</i><i class="della"> tatarrete.</i> <i class="della">Nun-ys</i> <i class="della">dura</i> <i class="della">nada</i> <i class="della">el</i> <i class="della">garrafu’l</i> <i class="della">vinu</i> [Cn].
Del mesmu aniciu que’l so equivalente castellán que Coro- minas-Pascual inxeren ente los derivaos de tarru (dcech s.v. tarro). De fechu, de tratase d’un primitivu compuestu, l’ast. podría entender la segunda parte como un dim. de tarru tarrete.
  1. Del mesmu aniciu que’l so equivalente castellán que Coro- minas-Pascual inxeren ente los derivaos de tarru (dcech s.v. tarro). De fechu, de tratase d’un primitivu compuestu, l’ast. podría entender la segunda parte como un dim. de tarru tarrete.
tátaru, el*
📖: tátaru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tátaro [Lln]. tátaro/a (<i class="della">sic</i>) [Ri].>(TEST)
  1. tátaru
  2. ident class="della" level="1"></ident><tátaro
    • Lln
  3. tátaro/a (<i class="della">sic</i>)
    • Ri
Xenital femenín [Lln]. //Ser un tátaro ‘ser de curtiu espíritu (una persona)’ [Ri].
  1. Xenital femenín [Lln]. //Ser un tátaro ‘ser de curtiu espíritu (una persona)’ [Ri].
  2. Ri
Cfr. tatu, a, o. Semánticamente paez que l’aceición ‘xenital femenín’ podría responder a una manera figurada de referise eufemísticamente al sexu.
tatás
📖: tatás
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">A</i>(TEST)
  1. tatás
    • Cg
    • Sr
    • Ca
    • Pa
    • Ll
  2. <i class="della">A</i eonaviego
tatás ‘especie d’interxeición emplegada pa dirixir al neñu de la qu’entama a andar’ [Cg]. //(Andar) a tatás ‘andar el neñu cuando lu lleven garráu pelos brazos’ [Cg]. ‘pasín a pasu’ [Sr. Ca]. ‘andar tanteando’ [Ca]. ‘entamar a dar pasos el neñu’ [Pa]. ‘andar a gates, los primeros pasos que dan los neños’ [R]. ‘dir (los neños) coyíos por otra persona al dar los prime- ros pasos’ [Pa. R]. ‘dir pasu ente pasu, con dificultá’ [Ac. Sr]. //Andar de tas en tas ‘andar perdespacio, pasín a pasu’ [Ll].
  1. 1. <i class="della">tatás</i> ‘especie d’interxeición emplegada pa dirixir al neñu de la qu’entama a andar’ [Cg]. //<i class="della">(Andar) a tatás </i>‘andar el neñu cuando lu lleven garráu pelos brazos’ [Cg]. ‘pasín a pasu’ [Sr. Ca]. ‘andar tanteando’ [Ca]. ‘entamar a dar pasos el neñu’ [Pa]. ‘andar a gates, los primeros pasos que dan los neños’ [R]. ‘dir (los neños) coyíos por otra persona al dar los prime- ros pasos’ [Pa. R]. ‘dir pasu ente pasu, con dificultá’ [Ac. Sr]. //<i class="della">Andar de tas en tas </i>‘andar perdespacio, pasín a pasu’ [Ll].
Quiciabes de la repetición ta-tás, 3ª y 2ª persona del sing. del presente d’ind. del verbu tar pa indicar la indecisión del qu’entama a andar y, al empar, remedando’l llinguax infantil. De toes maneres ye posible que la espresión ast. a tatás deba rellacionase col fr. tâter verbu que, como l’ast. tastar, remon- ta al llat. *tastare (García Arias 2014c: 20).
tatear
📖: tatear
🏗️: NO
✍️: NO
</b>Tatexar [JH]. Cfr. <i class="della">tatu,</i>(TEST)
  1. tatear
  2. /b>Tatexar
    • JH
  3. Cfr
  4. <i class="della">tatu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tatexar
📖: tatexar
🏗️: NO
✍️: NO
<tateixar [y Tb]. atateixar [y Tb. Md. Cv. y Gr. y Oc]. atatexar [y Gr]. atatixar [Sm (Cv)]. tatareixar [Pr (Cv)].>(TEST)
  1. tatexar
    • Tb
    • Pr
    • Vd
    • Oc
    • Cn
  2. tateixar
    • y Tb
  3. atateixar
    • y Tb
    • Md
    • Cv
    • y Gr
    • y Oc
  4. atatexar
    • y Gr
  5. atatixar
    • Sm (Cv)
  6. tatareixar
    • Pr (Cv)
Cast. tartamudear [Tb. PSil (= tartel.lar). Sm, Pr (Cv). Md. Gr. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/]. Balbucir [/Eo/]. Trabase, trabucase al falar [Cn (F)]: Rinse d’él porque tatexa [Cn (F)]. Cfr. tatu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tartamudear</i> [Tb. PSil (= tartel.lar). Sm, Pr (Cv). Md. Gr. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/]. Balbucir [/Eo/]. Trabase, trabucase al falar [Cn (F)]: <i class="della">Rinse</i> <i class="della">d’él</i> <i class="della">porque</i> <i class="della">tatexa</i> [Cn (F)]. Cfr. <i class="della">tatu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tatexu, a, o
📖: tatexu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tateixu/a [y Tb].>(TEST)
  1. tatexu
    • Sd
    • Tb
    • Sm
    • Mn
    • Cv
    • Vd
    • Oc
  2. tateixu/a
    • y Tb
Cast. tartamudo [Sd. Tb. Sm. PSil. Mn. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/].
  1. 1. Cast. <i class="della">tartamudo</i> [Sd. Tb. Sm. PSil. Mn. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/].
Posible deverbal de tatexar (cfr.).
tatín, el
📖: tatín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tatín
Cfr. teatín.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">teatín</i>.
tatón, ona
📖: tatón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. tatón
Tatexu [JH] mui pronunciáu [R].
  1. 1. Tatexu [JH] mui pronunciáu [R].
Aum. de tatu (cfr.).
tatu, a, o
📖: tatu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tato [Llu].>(TEST)
  1. tatu
    • Tb
    • Cn
    • Cv
    • Vd
    • Oc
  2. tato
    • Llu
Tatexu, que tropieza al falar [Tb. PSil. Cn (MG). Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/]. 2. Nachu, chatu [Cv]. 3. Tontu, abobáu [Llu]. 4. (Persona) que nun val pa nada [Tb].
  1. 1. Tatexu, que tropieza al falar [Tb. PSil. Cn (MG). Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/].
  2. 2. Nachu, chatu [Cv].
  3. 3. Tontu, abobáu [Llu].
  4. 4. (Persona) que nun val pa nada [Tb].
- na tierra de lus mudus fay el tatu falancies de duru Refra- neru [FCoronas/185]
  1. - na tierra de lus mudus fay el tatu falancies de duru Refra- neru
  2. FCoronas/185
Del llat. *tattu, variante popular de tat, tatae, onomatopeya qu’amuesa estrañeza (em s.v. tat), quiciabes del mesmu tipu que’l masc. tata, -ae ‘padre’, voz infantil con asitiamientu nes llingües romániques (rew), que podría almitir una variante xe- minada como fai ver l’antropónimu Tatta xunto a Tata (em s.v. tata) y como amuesen los términos llatinos tamién espresivos mamma, pappa, atta. A lo meyor, entós, *tattu, *tatta hebo aplicase al neñu que dicía les primeres pallabres o al que far- fullaba al falar y d’ehí que se llograren toa una riestra de tér- minos que porten esti elementu, asina como’l so aumentativu tantón (cfr.); el verbu correspondiente *tattāre > ast. *tatar, conocíu gracies al participiu atatáu (cfr.); *tattāre + -idiāre d’u siguió ast. tatexar (cfr.) y *tateyartatear (cfr.), con un posible deverbal tatexu (cfr.), etc. Sedría bono almitir un dim. de *tattu → *tattŭlus porque, asina, xustifícase un ast. tátaru (cfr.) d’u siguió un verbu en -idiare responsable del ast. tata- rexar (cfr.) asina como’l so deverbal tatarexu (cfr.) Quiciabes pariente de tetubiar (cfr.), pelo menos en delles aceiciones, y averada al ast. atetuyar (cfr.). Semánticamente vese nes acei- ciones §2-3-4 la xeneralización d’una referencia peyorativa qu’entama en §1. Esi mesmu calter peyorativu alcuéntrase na espresión ser más tontu que’l Tato ‘ser fatu’ onde llogra vese una antroponimización qu’entá güei caltienen falantes pa los que tatu ye axetivu desusáu. Pero dende *tattu foi posible criar un diminutivu en -āculus > -ayu, responsable del ast. *tatayu que ta na base de la formación verbal, con disimila-
  1. ción, atetuyar (cfr.), quiciabes pariente de tetubiar (cfr.), pelo menos en delles aceiciones, y averada al ast. atetuyar (cfr.). Agora bien, la familia de tatexar pue almitir como variante una serie qu’ufierta la epéntesis d’una [r] qu’apaez en verbos como tartaxar y tartexu; tatarexar tartalexar y tartalexu, tartalicu (cfr.); tartamiellar y tartamiellu; tartellar, tartayu (→ atartayar, cfr.) y quiciabes *tartagar que taría na base del ax. tartagueru, a, o (cfr.); a la so vera tamién tartamudar y tartamudu que talmente paecen castellanismos de curtiu afita- mientu tradicional. Ye posible qu’esa [r] apaeza na citada serie por influxu de los abondosos términos qu’entamen por tart- ente lo que podría citase l’ast. tartir (cfr.) qu’ufierta una refe- rencia nidia a la inseguranza del que camina; la [r] posnuclear tamién podría xustificase como niciu de dexeminación de la primera consonante -tt-, fenómenu que podría vese en tartara-.
  2. r
taula, la
📖: taula
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Mesa [Llastres (i)]. Del llat. tabula, -ae ‘tabla’, ‘pieza de madera plana’ que co- nocemos pel ast. <i class="della">tabla</i>(TEST)
  1. taula
  2. Mesa
    • Llastres (i)
  3. Del llat
  4. tabula, -ae ‘tabla’, ‘pieza de madera plana’ que co- nocemos pel ast
  5. <i class="della">tabla</i
(cfr.) tamién con bona documentación medieval. La particularidá de traer el términu equí ye por cuenta’l so significáu de ‘mesa’ que paez venceyase a les llin- gües romániques del cat. al centru de la Galorromania como si d’un préstamu se tratare (cghla 325). Nello paez insistir el
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) tamién con bona documentación medieval. La particularidá de traer el términu equí ye por cuenta’l so significáu de ‘mesa’ que paez venceyase a les llin- gües romániques del cat. al centru de la Galorromania como si d’un préstamu se tratare (cghla 325). Nello paez insistir el
fechu de que n’ast. tamién se conseñe lo qu’abultaría un deri- váu taulón, ona (cfr.) que, d’una primera idea de *‘comedor’, ‘que ta a la mesa (pa comer)’ pasa a significar ‘avarientu’, ‘el que lo quier too pa sí’.
taulón, ona
📖: taulón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Avarientu, mala persona que tolo lo quier pa sí [Tb]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
  1. taulón
    • Tb
  2. Avarientu, mala persona que tolo lo quier pa sí [Tb]: <i class="della">Ya</i
un bon taulón [Tb].
  1. 1. <i class="della">un</i><i class="della"> bon taulón </i>[Tb].
Cfr. taula.
“taxar”
📖: “taxar”
🏗️: NO
✍️: SI
<tasar [Ay. Tox].>(TEST)
  1. “taxar”
  2. tasar
    • Ay
    • Tox
Poner preciu a una cosa [Tox]. 2. Regular, midir, comprobar, verificar [Ay. Tox]. Dar lo xusto, reducir lo necesario [Tox].
  1. 1. Poner preciu a una cosa [Tox].
  2. 2. Regular, midir, comprobar, verificar [Ay. Tox]. Dar lo xusto, reducir lo necesario [Tox].
hec omnia taxata mea propria extra eredibus 966 [MSAH- I/287] Facimus nos ego Iam super hoc taxatis [Nome de persona] 971 (or) [SV/71] per anc scriptura taxatum est 971 (or) [SV/71] ista omnia super taxata 1060(or.) [MSAH-II/309] omnes as uilla super taxatas 1060(or.) [MSAH-II/316] de pretio pretaxato 1225(or.) [MCar-I/157] pagasse IIII soldos de costas que taxei por lo primero plazo 1263(or.) [MCar-II/31] condepnnamos la en XV marauedis por costas taxadas & iuradas 1270 [DCO-V/94] paguemos a Iohan perez de las costas que nos taxamos 1270 [DCO-V/95] ennas costas derechas que foron taxadas et iuradas 1281(or.) [MCar-II/160] los clerigos dian elas procuraciones commo las taxar el ar- cediano 1285 [DCO-IV/373] taxe las procuraciones en las iglesias de la villa de Benaven- te 1285 [DCO-IV/373] commo las taxar el arcediano Martin Lopez 1285 [DCO- V/139] por despesas taixadas per nos e iuradas per la parte 1293(or.) [ACL-VIII/434] las quales costas sson taxadas por mi e iuradas por la parte 1295 (s. xiii) [MSAH-V/552] cada selmana una vegada en lo mercado pora taxar el valor 1305(or.) [ACL-IX/96] presente ante mi por escripto et yo verlas he e tajarlas he 1403(or.) [SP-III/145] - avian tasado los unos suelos en treynta y quatro mill mara- vedis 1522(or.) [SP-IV/453] (cfr.) (pe2: 382-384). De toes maneres, niciu del usu autócto- nu consonánticu de taxar vémoslu nel verbu compuestu des- taxar (cfr.) asina como’l deverbal destaxu (cfr.).
  1. hec omnia taxata mea propria extra eredibus
  2. 966 MSAH- I/287
  3. Facimus nos ego Iam super hoc taxatis [Nome de persona]
  4. 971 (or) SV/71
  5. per anc scriptura taxatum est
  6. 971 (or) SV/71
  7. ista omnia super taxata 1060(or.) [MSAH-II/309] omnes as uilla super taxatas 1060(or.) [MSAH-II/316] de pretio pretaxato
  8. 1225(or.) MCar-I/157
  9. pagasse IIII soldos de costas que taxei por lo primero plazo
  10. 1263(or.) MCar-II/31
  11. condepnnamos la en XV marauedis por costas taxadas & iuradas
  12. 1270 DCO-V/94
  13. paguemos a Iohan perez de las costas que nos taxamos
  14. 1270 DCO-V/95
  15. ennas costas derechas que foron taxadas et iuradas
  16. 1281(or.) MCar-II/160
  17. los clerigos dian elas procuraciones commo las taxar el ar- cediano
  18. 1285 DCO-IV/373
  19. taxe las procuraciones en las iglesias de la villa de Benaven- te
  20. 1285 DCO-IV/373
  21. commo las taxar el arcediano Martin Lopez
  22. 1285 DCO- V/139
  23. por despesas taixadas per nos e iuradas per la parte
  24. 1293(or.) ACL-VIII/434
  25. las quales costas sson taxadas por mi e iuradas por la parte
  26. 1295 (s. xiii) MSAH-V/552
  27. cada selmana una vegada en lo mercado pora taxar el valor
  28. 1305(or.) ACL-IX/96
  29. presente ante mi por escripto et yo verlas he e tajarlas he
  30. 1403(or.) SP-III/145
  31. - avian tasado los unos suelos en treynta y quatro mill mara- vedis
  32. 1522(or.) SP-IV/453
  33. (cfr.) (pe2: 382-384). De toes maneres, niciu del usu autócto- nu consonánticu de taxar vémoslu nel verbu compuestu des- taxar (cfr.) asina como’l deverbal destaxu (cfr.).
Del llat. taxāre ‘tasar’, ‘valorar’ (em) pallabra qu’ufierta un comportamientu vocálicu cultizante asemeyáu a capsa > ast. caxa a la escontra de laxare → deixar > dexar. La documen- tación medieval aconseya una interpretación con [S] mentan- to que l’actual con [s] podría debese a un influxu popular o desfonoloxizador que tamién vemos en tasa (cfr.), tasación
taxi, el*
📖: taxi
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tasis [Ac]. tasi/tasis [Llg].>(TEST)
  1. taxi
  2. ident class="della" level="1"></ident><tasis
    • Ac
  3. tasi/tasis
    • Llg
Cast. taxi [Ac. Llg].
  1. 1. Cast. <i class="della">taxi </i>[Ac. Llg].
Quiciabes préstamu modernu que llega a nós pel castellán. Pero, a la escontra de los que camienten que pue tratase d’una reducción del grecismu taxímetrotaxi [tási], ta la opi- nión de los qu’almiten que se trata d’un deantroponímicu. Según éstos, les espresiones populares tasis (y tasi) provie- nen de l’alemanización d’un apellíu italianu portáu por Ru- giano de Tassis que vivió na segunda metada del sieglu xv y tuvo un descendiente, Janetto von Taxis, qu’exercería gran influxu como xefe, na ciudá austriaca d’Innsbruck, de los ser- vicios postales del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu. Los sos descendientes tendríen una pergrán importancia dientro del serviciu postal alemán de magar el sieglu xviii (cfr. Vi- kipedia s.v. Turn und Taxis, en consulta de 11 de xineru de 2016 según suxerencia del prof. Luis Valdés). Ye posible que l’apellíu s’emplegare pa referise a dalgún de los servicios de tresporte prestaos pola compañía de Taxis. D’ehí qu’entá güei se caltenga direutamente un aparente plural tasis que, llueu, foi iguáu percorreutamente polo que s’entendió como’l so singular tasi.
  1. Quiciabes préstamu modernu que llega a nós pel castellán. Pero, a la escontra de los que camienten que pue tratase d’una reducción del grecismu taxímetrotaxi [tási], ta la opi- nión de los qu’almiten que se trata d’un deantroponímicu. Según éstos, les espresiones populares tasis (y tasi) provie- nen de l’alemanización d’un apellíu italianu portáu por Ru- giano de Tassis que vivió na segunda metada del sieglu xv y tuvo un descendiente, Janetto von Taxis, qu’exercería gran influxu como xefe, na ciudá austriaca d’Innsbruck, de los ser- vicios postales del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu. Los sos descendientes tendríen una pergrán importancia dientro del serviciu postal alemán de magar el sieglu xviii (cfr. Vi- kipedia s.v. Turn und Taxis, en consulta de 11 de xineru de 2016 según suxerencia del prof. Luis Valdés). Ye posible que l’apellíu s’emplegare pa referise a dalgún de los servicios de tresporte prestaos pola compañía de Taxis. D’ehí qu’entá güei se caltenga direutamente un aparente plural tasis que, llueu, foi iguáu percorreutamente polo que s’entendió como’l so singular tasi.
  2. tási
taya, la
📖: taya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tacha [Tb. Sm. As].>(TEST)
  1. taya
  2. ident class="della" level="1"></ident><tacha
    • Tb
    • Sm
    • As
///Pescói el rabu tras la taya [CyN (Recuerdos)]. Cfr. tayar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Pescói</i> <i class="della">el</i> <i class="della">rabu</i> <i class="della">tras</i> <i class="della">la</i> <i class="della">taya</i> [CyN (Recuerdos)]. Cfr. <i class="della">tayar</i>.
Tayu, tayada [Cb, Ay]. Fendedura, ranura [Tb]. Corte, entalla- dura [As]. Fendedura, dixebra ente los dos tacones anteriores de les madreñes [Sm]. Corte (por exemplu’l corte llateral que se fai nel árbol que se va valtar) [Sb]. 2. Muezca, señal (na madera, en troncu, na mantega) [Ay]. Corte fechu nun maderu [Cv]. Muezca que se fai pa marcar nun paliyu [Cg]. Taya, cor- tadura, xebradura fecha nun cuerpu continuu [JH]. 3. Muezca o mortaya [JH]. 4. Vasía onde se caltién el miel [/Serandías (Eo)/]. 5. Sacapuntes [Llg (= tayalápiz = tayaor)]. 6. Cuota, porción que se pagaba enantes en conceutu de feudu [Cg]. a) nengunas justicias non fagan tallas nengunas sen mandado del concello pregonado 1262 [Ordenances/38] non enancen las tallas sobrelos ommes de commo las talla- ren los talladores 1262 [Ordenances/38] que per esti foro uso damos por quitos de toda talla & tudo pedido 1266(or.) [DOLLA-I/19]:Av quando echaren talla ho pecho enna villa que lo cunten y 1274 [Ordenances/47] los que foren talladores que tallaren la talla que se non ta- llen 1274 [Ordenances/47]
por razon de tallas ho de monedas ho de otra cosa 1274 [Ordenances/40] non paguedes connusco en nengunas tallas nen pedidos nen en fueros 1282 [AAA/40] sacar las tallas que foren estradas ennas perssonas e ennos canonigos 1288 [DCO-V/159] deue coller en sua cunta las tallas que getaren en perssona 1288 [DCO-V/159] en ningunas tallas nin pedidos nin fueros nin fosaderas 1302 [AAA/68] que paguedes connusco enas tallas e enos otros pechos del conçello 1307 [AAA/91] de que se deue adescuntar las tallas e las demandas 1316 [ACL-IX/242] Menen Ferandes de Godan cuntador e sacador del salario e talla 1362 (t.1395) [MC-I/68] Alvar Menendez por la dicha talla que dixo en que fora en- tallado 1402(or.) [VC-II/94] vuestra parte e talla que vos cobier a pagar de la dezma 14[...](or.) [VC-II/175] b) en ninguna taia e en ningun pedido e en ninguna renda 1270(or.) [ACL-VIII/24] la taya que el conceyo de Mansiella echo por razon de_los balesteros 1270 (or.) [ACL-VIII/31] pago Iohan Perez de la taya de la iudia pora el arcediano [s. xiii] [ACL-VIII/536] por XII moravedis que montaron una taya [s. f.] [SPM/634] el conceyo de Villanova yeitaron sua taya a los de Fonçaba- don [s. f.] [SPM/634] jeitaronle sua taya de la yantar del rey [s. f.] [SPM/634] per duas veces jetaronlles suas tayas a quantos moravan [s. f.] [SPM/634] - manal de la taya del jugo [Grangerías xviii: 1072]
  1. Tayu, tayada [Cb, Ay]. Fendedura, ranura [Tb]. Corte, entalla- dura [As]. Fendedura, dixebra ente los dos tacones anteriores de les madreñes [Sm]. Corte (por exemplu’l corte llateral que se fai nel árbol que se va valtar) [Sb]. 2. Muezca, señal (na madera, en troncu, na mantega) [Ay]. Corte fechu nun maderu [Cv]. Muezca que se fai pa marcar nun paliyu [Cg]. Taya, cor- tadura, xebradura fecha nun cuerpu continuu [JH]. 3. Muezca o mortaya [JH]. 4. Vasía onde se caltién el miel [/Serandías (Eo)/]. 5. Sacapuntes [Llg (= tayalápiz = tayaor)]. 6. Cuota, porción que se pagaba enantes en conceutu de feudu [Cg].
  2. Cg
  3. a) nengunas justicias non fagan tallas nengunas sen mandado del concello pregonado
  4. 1262 Ordenances/38
  5. non enancen las tallas sobrelos ommes de commo las talla- ren los talladores
  6. 1262 Ordenances/38
  7. que per esti foro uso damos por quitos de toda talla & tudo pedido 1266(or.) [DOLLA-I/19]:Av
  8. DOLLA-I/19
  9. quando echaren talla ho pecho enna villa que lo cunten y
  10. 1274 Ordenances/47
  11. los que foren talladores que tallaren la talla que se non ta- llen
  12. 1274 Ordenances/47

  13. por razon de tallas ho de monedas ho de otra cosa
  14. 1274 Ordenances/40
  15. non paguedes connusco en nengunas tallas nen pedidos nen en fueros
  16. 1282 AAA/40
  17. sacar las tallas que foren estradas ennas perssonas e ennos canonigos
  18. 1288 DCO-V/159
  19. deue coller en sua cunta las tallas que getaren en perssona
  20. 1288 DCO-V/159
  21. en ningunas tallas nin pedidos nin fueros nin fosaderas
  22. 1302 AAA/68
  23. que paguedes connusco enas tallas e enos otros pechos del conçello
  24. 1307 AAA/91
  25. de que se deue adescuntar las tallas e las demandas
  26. 1316 ACL-IX/242
  27. Menen Ferandes de Godan cuntador e sacador del salario e talla
  28. 1362 (t.1395) MC-I/68
  29. Alvar Menendez por la dicha talla que dixo en que fora en- tallado
  30. 1402(or.) VC-II/94
  31. vuestra parte e talla que vos cobier a pagar de la dezma 14[...](or.)
  32. VC-II/175
  33. b)
  34. en ninguna taia e en ningun pedido e en ninguna renda
  35. 1270(or.) ACL-VIII/24
  36. la taya que el conceyo de Mansiella echo por razon de_los balesteros
  37. 1270 (or.) ACL-VIII/31
  38. pago Iohan Perez de la taya de la iudia pora el arcediano [s. xiii]
  39. ACL-VIII/536
  40. por XII moravedis que montaron una taya [s. f.]
  41. SPM/634
  42. el conceyo de Villanova yeitaron sua taya a los de Fonçaba- don [s. f.]
  43. SPM/634
  44. jeitaronle sua taya de la yantar del rey [s. f.]
  45. SPM/634
  46. per duas veces jetaronlles suas tayas a quantos moravan [s. f.]
  47. SPM/634
  48. - manal de la taya del jugo
  49. Grangerías xviii: 1072
Del llat. tālea, -ae ‘estaca’, ‘renuevu’ (em) ‘pieza llarga y fina de madera o metal’ (old), con continuadores románicos (rew); tamién en dalgún casu podría tratase d’un deverbal del partici- piu fuerte femenín de taliare ‘cortar’ (em s.v. tālea) > tayar. Na aceición §6 de ‘cuota’ podría caltener la referencia al corte que se producía nun aniciu pa cobrar un impuestu. La documenta- ción medieval con “ll” (§a) ha entendese como una grafía pa- latal que pue representar tanto [] como [y] (según represente los siguidores de siguidores de l-, -ll-, pl-, cl-, fl- o los conti- nuadores de lj y grupos averaos); llueu (de magar el sieglu xiii en Lleón y más serondamente n’Asturies) “ll” representará // mentanto que “y” /y/. Del dim. taleola (em) ‘estiella’, ‘llantón’ (old), con dalguna muestra románica (rew; dcech s.v. tajar), sigue ast. tayuela (cfr.) con una creación analóxica masculina tayuelu (cfr.), de la mesma manera que tayu paez ser creación analóxica masculina de taya d’u siguiría tayuezu (cfr.). Frente a Xovellanos nun ha partise de tabella (Apuntamiento 317). Un deriváu de taya ye tayera (cfr.), con sufixu locativu y, a vegaes, instrumental, d’u siguió l’abondativu tayerada (cfr.). En So- brescobiu conséñase Ratón de a talla ‘llirón’ que nun sabemos si ha rellacionase col ast. talla (cfr.) o con taya si s’almite que sía un casu de yeísmu.
tayada, la
📖: tayada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tachada [Tb. Bab. PSil]. tachá [Qu]. tayaa [Sb. JH]. tayá [Cp. Ac. Llg. Sr. Ca. Ay. Ll. Ri].>(TEST)
  1. tayada
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Vd
    • Oc
    • Cv
    • Sm
  2. tachada
    • Tb
    • Bab
    • PSil
  3. tachá
    • Qu
  4. tayaa
    • Sb
    • JH
  5. tayá
    • Cp
    • Ac
    • Llg
    • Sr
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Ri
Cast. tajada [Lln. Pa. Cg. Cp. Ac. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Qu. Tb. Bab. PSil. An. Cd. Pr. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH]. Tayu [Ll]. Trozu cortáu d’un cuerpu nel que se da una tayada [Ri. PSil]. Corte [Llg] del texíu d’un cuerpu fechu con un instru- mentu con filu [Ri]: Dio una tayá nun deu [Llg]. 2. Cortadura [Tox]. Mancadura por un instrumentu de corte [Oc]: Féixuse una gran tayada na manu [Oc]. Tayu, corte [Pr. /Mánt/], cu- chillada [Cv]. 3. Trozu de carne o de pataca [Oc]. Tayu de carne [Llg. Cd. R]: Cumi les tayaes [Llg]. 4. Ganancia [Cd]: Nun se pierde pur nada la tayada [Cd]. Provechu [Llg. PSil]: Siempre quier sacar tayá [Llg]. 5. Borrachera [Sr. Ri]. //-aes ‘trozos de carne o tocín fechos con hachu o con cuchielles nel tayu’ [R]. //Patacas tayadas ‘pataques cortaes, iguaes pa se- mar’ [Cd]. //Sacar tayada ‘sacar provechu’ [Lln]. ‘participar en dalgún repartu o beneficiu’ [Pa]. //Tayada fonda ‘la cava fonda que se fai al llabrar una tierra’ [Cg]. //Tayá de la vieya ‘pedazu, pela parte más delgada de la fueya del tocín’ [Ay]. ///Na boda de Pero Aguado les tayaes vólvense caldo [Fa- briciano]. El que comíu las tachadas que beba’l caldu [Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">tajada</i> [Lln. Pa. Cg. Cp. Ac. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Qu. Tb. Bab. PSil. An. Cd. Pr. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH]. Tayu [Ll]. Trozu cortáu d’un cuerpu nel que se da una tayada [Ri. PSil]. Corte [Llg] del texíu d’un cuerpu fechu con un instru- mentu con filu [Ri]: <i class="della">Dio</i> <i class="della">una</i> <i class="della">tayá</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">deu</i> [Llg].
  2. 2. Cortadura [Tox]. Mancadura por un instrumentu de corte [Oc]: <i class="della">Féixuse</i><i class="della"> una gran tayada na manu </i>[Oc]. Tayu, corte [Pr. /Mánt/], cu- chillada [Cv].
  3. 3. Trozu de carne o de pataca [Oc]. Tayu de carne [Llg. Cd. R]: <i class="della">Cumi les tayaes </i>[Llg].
  4. 4. Ganancia [Cd]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">se</i> <i class="della">pierde</i> <i class="della">pur</i> <i class="della">nada</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tayada</i> [Cd]. Provechu [Llg. PSil]: <i class="della">Siempre</i> <i class="della">quier</i> <i class="della">sacar</i> <i class="della">tayá </i>[Llg].
  5. 5. Borrachera [Sr. Ri]. //<i class="della">-aes </i>‘trozos de carne o tocín fechos con hachu o con cuchielles nel tayu’ [R]. //<i class="della">Patacas tayadas </i>‘pataques cortaes, iguaes pa se- mar’ [Cd]. //<i class="della">Sacar tayada </i>‘sacar provechu’ [Lln]. ‘participar en dalgún repartu o beneficiu’ [Pa]. //<i class="della">Tayada fonda </i>‘la cava fonda que se fai al llabrar una tierra’ [Cg]. //<i class="della">Tayá de la vieya </i>‘pedazu, pela parte más delgada de la fueya del tocín’ [Ay]. ///<i class="della">Na</i> <i class="della">boda</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Pero</i> <i class="della">Aguado</i> <i class="della">les</i> <i class="della">tayaes</i> <i class="della">vólvense</i> <i class="della">caldo</i> [Fa- briciano]. <i class="della">El que comíu las tachadas que beba’l caldu </i>[Sm].
a) se_avian entremetido e entremetian de fazer otras talladas e cannales e boqueros 1459 (t.) [SP-IV/80] la tallada et brocales e cannales que fazian en el rio 1459 (t.) [SP-IV/80] quarta parte del coto e tallada et pescarias del dicho rio 1459 (t.) [SP-IV/80] porque sobiese el pescado a la dicha tallada de Pronga 1459 (t.) [SP-IV/81] tienen baxo de la dicha tallada de Quinçanas en los dichos rios 1459 (t.) [SP-IV/82] el pescado pueda sobir a la dicha tallada e apostales de Quinçanas 1459 (t.) [SP-IV/82] abran las dichas talladas e apostales que fechas tienen 1459 (t.) [SP-IV/82] maes la tallada del camino de Çimadevilla 1474(or.) [SP- IV/167] b) unna terra a la tayada que faz I sestero semradura [s. f.] [SPM/617] a la tayada una sorte que faz una ymina e una nogal [s. f.] [SPM/564] - Que, después que a puru azote/ponxo a aquel tan llindu cuerpu/fechu tayades, lu ponxo/con una caña por cetru,/y
  1. a) se_avian entremetido e entremetian de fazer otras talladas e cannales e boqueros
  2. 1459 (t.) SP-IV/80
  3. la tallada et brocales e cannales que fazian en el rio
  4. 1459 (t.) SP-IV/80
  5. quarta parte del coto e tallada et pescarias del dicho rio
  6. 1459 (t.) SP-IV/80
  7. porque sobiese el pescado a la dicha tallada de Pronga
  8. 1459 (t.) SP-IV/81
  9. tienen baxo de la dicha tallada de Quinçanas en los dichos rios
  10. 1459 (t.) SP-IV/82
  11. el pescado pueda sobir a la dicha tallada e apostales de Quinçanas
  12. 1459 (t.) SP-IV/82
  13. abran las dichas talladas e apostales que fechas tienen
  14. 1459 (t.) SP-IV/82
  15. maes la tallada del camino de Çimadevilla
  16. 1474(or.) SP- IV/167
  17. b) unna terra a la tayada que faz I sestero semradura [s. f.]
  18. SPM/617
  19. a la tayada una sorte que faz una ymina e una nogal [s. f.]
  20. SPM/564
  21. - Que, después que a puru azote/ponxo a aquel tan llindu cuerpu/fechu tayades, lu ponxo/con una caña por cetru,/y
lluego al balcón sacólu/pa que lu viera el pueblu [ABalvi- dares, Canción (Poesíes 212-217)] Cfr. tayar.
tayadera, la
📖: tayadera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tayadiera [Tox]. //tayadeira [Eo].>(TEST)
  1. tayadera
    • Oc
  2. tayadiera
    • Tox
  3. tayadeira eonaviego
    • Eo
Cast. tajadera (ferramienta del ferreru) [Tox. Oc. /Eo/ JH] pa cortar el fierro [Ac]. Cfr. tayar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tajadera</i> (ferramienta del ferreru) [Tox. Oc. /Eo/ JH] pa cortar el fierro [Ac]. Cfr. <i class="della">tayar</i>.
tayaderu, el
📖: tayaderu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tachadeiru [As].>(TEST)
  1. tayaderu
  2. tachadeiru
    • As
Cast. tajadero [JH]. 2. Vasía emplegada pa picar carne [As].
  1. 1. Cast. <i class="della">tajadero</i> [JH].
  2. 2. Vasía emplegada pa picar carne [As].
otro linar al lugar que disen el Taiadero 1326 [SPM/503]
  1. otro linar al lugar que disen el Taiadero
  2. 1326 SPM/503
Cfr. tayar.
tayadiar
📖: tayadiar
🏗️: NO
✍️: NO
Facer tayaes [Lln]. Dende ast. <i class="della">tayada</i>(TEST)
  1. tayadiar
  2. Facer tayaes
    • Lln
  3. Dende ast
  4. <i class="della">tayada</i
(cfr.) féxose’l verbu tayadiar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) féxose’l verbu <i class="della">tayadiar</i>.
tayadiella, la
📖: tayadiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu que conocemos pela documentación toponímica del sur del dominiu llingüísticu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i>(TEST)
  1. tayadiella
  2. Términu que conocemos pela documentación toponímica del sur del dominiu llingüísticu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i
tierra que jas hu disen la tayadiella 1326 [SPM/503] Cfr. tayar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tierra</i> <i class="della">que</i> <i class="della">jas</i> <i class="della">hu</i> <i class="della">disen</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tayadiella</i> 1326 [SPM/503] Cfr. <i class="della">tayar</i>.
tayador, ora, el/la
📖: tayador
🔤: , ora, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora,
<tayador [R].{Con posible cheísmu, tal.laor [Ay (N)]}.>(TEST)
  1. tayador
    • Llg
    • Ay
  2. {Con posible cheísmu, tal.laor [Ay (N)]}
  3. tayador
    • R
El que taya [JH]. Carniceru, cortador [R]. //el tayaor ‘saca- puntes de los llapiceros’ [Llg. Ay].
  1. 1. El que taya [JH]. Carniceru, cortador [R]. //<i class="della">el tayaor </i>‘saca- puntes de los llapiceros’ [Llg. Ay].
a) non enancen las tallas sobrelos ommes de commo las talla- ren los talladores 1262 [Ordenances/38] nengun enna alfoz non sea en los pechos njn tallador dellos 1274 [Ordenances/40] los talladores foren prindar a dalquien de Nora a Nora 1274 [Ordenances/40] los que foren talladores que tallaren la talla que se non ta- llen 1274 [Ordenances/47] don Marcos tallador de la moneda 1279(or.) [ACL-VIII/173] dos talladores e dos escudiellas e unos manteles d’estopa 1387 [CDA/378] b) elos otros tayadores de Mansiella 1257(or.) [ACL/298] Ioham Perez tayador 1305 [Espinareda (Jiménez) /n. 84] c) tome de_las escodillas e tajadores de casa todo lo que ella quisiere 1442(c.) [ACL-X/281]
  1. a) non enancen las tallas sobrelos ommes de commo las talla- ren los talladores
  2. 1262 Ordenances/38
  3. nengun enna alfoz non sea en los pechos njn tallador dellos
  4. 1274 Ordenances/40
  5. los talladores foren prindar a dalquien de Nora a Nora
  6. 1274 Ordenances/40
  7. los que foren talladores que tallaren la talla que se non ta- llen
  8. 1274 Ordenances/47
  9. don Marcos tallador de la moneda
  10. 1279(or.) ACL-VIII/173
  11. dos talladores e dos escudiellas e unos manteles d’estopa
  12. 1387 CDA/378
  13. b) elos otros tayadores de Mansiella
  14. 1257(or.) ACL/298
  15. Ioham Perez tayador
  16. 1305 Espinareda (Jiménez) /n. 84
  17. c) tome de_las escodillas e tajadores de casa todo lo que ella quisiere
  18. 1442(c.) ACL-X/281
Cfr. tayar.
tayadura, la
📖: tayadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tachadura [Tb].>(TEST)
  1. tayadura
  2. ident class="della" level="1"></ident><tachadura
    • Tb
Cast. tajadura [JH]. Cortadura [Tb]. Corte [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">tajadura</i> [JH]. Cortadura [Tb]. Corte [Tb].
Del llat. taliatūra términu llatín deriváu de talea ‘estaca’, ‘re- nuevu’ (em s.v. tālea). En rellación habrá citase tayamientu (cfr.).
tayamientu, el
📖: tayamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Tayu, corte [JH]. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">otras</i>(TEST)
  1. tayamientu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Tayu, corte
    • JH
  3. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">otras</i
calupmias que non sean de muerte o de tayamiento de menbro 1288 (t. 1335) [ACL-VIII/323]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">calupmias</i> <i class="della">que</i> <i class="della">non</i> <i class="della">sean</i> <i class="della">de</i> <i class="della">muerte</i> <i class="della">o</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tayamiento</i> <i class="della">de</i> <i class="della">menbro</i> 1288 (t. 1335) [ACL-VIII/323]
quien faz tayamiento por mastar [FS-C (FFLL)] Cfr. tayadura.
  1. quien faz tayamiento por mastar
  2. FS-C (FFLL)
  3. Cfr. tayadura.
tayar
📖: tayar
🏗️: NO
✍️: NO
<tachar [Tb. Sm. Bab. PSil. As].///<ident class="della" level="1"></ident>taxar [Pzu]. {Posible per- correición de cheísta, <i class="della">tal.lar </i>[Ay (N)]}.>(TEST)
  1. tayar
    • Lln
    • Pa
    • Sr
    • Sb
    • Llg
    • Ay
    • Ll
    • An
    • Vd
    • Ri
    • Cg
    • Pr
    • Oc
    • Cd
  2. tachar
    • Tb
    • Sm
    • Bab
    • PSil
    • As
  3. {Posible per- correición de cheísta, <i class="della">tal.lar </i>[Ay (N)]} infl. cast.
  4. <ident class="della" level="1"></ident>taxar
    • Pzu
Cast. tajar [Lln. Pa. Sr. Sb. Llg. Ay. Ll. Tb. Bab. Pzu. PSil. An. Vd. /Eo. Mánt/. JH], dar un tisoriazu al bies [Tb]. Xebrar un oxetu en dos faciendo usu d’un instrumentu aguzáu [Ri]. Cortar [Cg. Llg. Ri. Tb. As. Tox]: Tayó un deu [Llg]: Tachaba las patacas con una navacha [Tb]. Cortar en tayaes [Lln. Sr. Pr. R]. Cortar alimentos cola navaya o cuchiellu [Oc]. Cor- tar pataques [Sm] pa semales [Ac. Sm]. Cortar pataques con navaya o cuchiellu [Cd]. Cortar (en raxes, en rebanaes, en rodayes) [Ay]. Escuartizar, xebrar en pedazos el cuerpu del gochu pa ponelu a salar [Sm (= escuartizar)]. 2. Sacar la punta a un llapiceru [Llg. Ay. Ri].
  1. 1. Cast. <i class="della">tajar</i> [Lln. Pa. Sr. Sb. Llg. Ay. Ll. Tb. Bab. Pzu. PSil. An. Vd. /Eo. Mánt/. JH], dar un tisoriazu al bies [Tb]. Xebrar un oxetu en dos faciendo usu d’un instrumentu aguzáu [Ri]. Cortar [Cg. Llg. Ri. Tb. As. Tox]: <i class="della">Tayó un deu </i>[Llg]: <i class="della">Tachaba</i><i class="della"> las patacas con una navacha </i>[Tb]. Cortar en tayaes [Lln. Sr. Pr. R]. Cortar alimentos cola navaya o cuchiellu [Oc]. Cor- tar pataques [Sm] pa semales [Ac. Sm]. Cortar pataques con navaya o cuchiellu [Cd]. Cortar (en raxes, en rebanaes, en rodayes) [Ay]. Escuartizar, xebrar en pedazos el cuerpu del gochu pa ponelu a salar [Sm (= escuartizar)].
  2. 2. Sacar la punta a un llapiceru [Llg. Ay. Ri].
a) reperiuimus nostrum testamentum et reddiderunt nobis illum et fregimus ac taliauimus eum 941 (s. xii) [ACL/221] quando la taliaron [¿974-975?] [DS/68] ipsas arbores que taliarunt 999 (s. xii) [ACL/111] taliaront et dekaluaront et proro illas arcas petrinias que conmouerunt in_ipso monte 1022 [ODueñas/132] non abuerunt ibi uezato taliare 1055(or.) [MSAH-II/270] sessicam salinas medietatem et in illos montes usum taliandi tertiam 1070(or.) [SV/131] b) saca la pnda de to uezino & talle plazo co el pndado 1145 (1295) [FU/31] et si el uezino amezanedo for al plazo que tallare 1145 (1295) [FU/31] talle plazo ata nueue dias & aduga el auctor que gete fiador 1145 (1295) [FU/39] tallen p montes assi como al tienpo del re don alffonsso 1145 (1295) [FU/39] et se sic el actor se clama & plazo talla & 1145 (1295) [FU/39] per alia parte per ubi talla illa hereditate de Uidrero 1154(or.) [SV/395] non enancen las tallas sobrelos ommes de commo las talla- ren los talladores 1262 [Ordenances/38]
nen lli nengun carnicero non sea osado de tallar njn de uen- der la carne 1274 [Ordenances/42] no la ujendan ne la tallen si non enna zogue 1274 [Orde- nances/42] non viendan nen tallen puerco nen puerca cruellado nen ouella 1274 [Ordenances/43] los que foren talladores que tallaren la talla que se non ta- llen 1274 [Ordenances/47] los que foren talladores que tallaren la talla que se non ta- llen 1274 [Ordenances/47] de las que entregaron tallaron mas que la meatat 1294 [DCO-V/191] qual omne ye tan sandio que talle sua cabeza con so mano s. xiii(or.) [FX/18] lo tallar en algun logar o lu ligar per forcia s. xiii(or.) [FX/217] quin talla mano o per ferida fazen que non poda della fazer s. xiii(or.) [FX/218] a quin tallaren el polgar deve aver C soldos s. xiii(or.) [FX/218] si el omne livre talla al servo algunu de sos membros s. xiii(or.) [FX/219] el servo que deslaida otro servo o lli tallar membro s. xiii(or.) [FX/219] saque ollo nen lli talle nengun de sos membros s. xiii(or.) [FX/231] si algun omne talla arvol sen mandado de so sennor s. xiii(or.) [FX/268] si algun omne talla arvore s. xiii(or.) [FX/269] si lu tallar per forcia o per sovervia s. xiii(or.) [FX/269] si algun omne talla sieto alleno en algun logar s. xiii(or.) [FX/270] quien talla vinna allena o desrraiga o destrue s. xiii(or.) [FX/270] de la vinna tallada o arrincada s. xiii(or.) [FX/270] el arvore que ye tallado de la una parte o quemado s. xiii(or.) [FX/270] quien talla palos de sieto alleno s. xiii(or.) [FX/271] si algun omne prende a otro que lli tallava so monte s. xiii(or.) [FX/271] omne alla ganado en sua mies si lli talla labros o orellas s. xiii(or.) [FX/276] algun omne talla vestidos allenos o los rompe o los ensuzia s. xiii(or.) [FX/284] el vestido ante que fosse tallado o roto o ensuziado s. xiii(or.) [FX/284] non deve tallar los arvores per la raiz nen quemar s. xiii(or.) [FX/286] deven catar los arvoles que foron tallados por departir las tierras s. xiii(or.) [FX/333] que ningund que non pesque nen talle madera de for el pie- lago 1336(or.) [FRLeón/325] ny feçiemos poblos nyn lauramos nin tallamos ny paçiemos en lo de 1381(or.) [SB/303] laurauan e pasçian e tallauan connusco non siendo nuestros veçinos 1381(or.) [SB/303] puede escusar de tallar e cortar la una de las didas 1403(or.) [VC-II/139] aprovechar la dicha renta et de non tallar arvole por el pie 1430(or.) [SP-III/303] tallavan todo el rio e non dexavan madre ninguna en_el di- cho rio 1459 (t.) [SP-IV/81] c) in illo pinedo qui pino taio sengrado et illo acalcaron peto 1169(or.) [ACL/402] illam uineam quam emi de Taiamanos 1181(or.) [ACL/513] todo omne que taiar aruol que non faz frucho de comer 1238 (c.) [MSAH-V/218] mandar taiar sin plazer de so duenno 1238 (c.) [MSAH- V/218] qui tayar aruol o arrancar por leuar frucho de comer 1238 (c.) [MSAH-V/218] los dineros que les tayar de dar 1238 (c.) [MSAH-V/219] en tayar e en ichar elas canamas 1257(or.) [ACL/298] matar omne o tayarle menbro o fazerle tormento en su cuer- po 1288 (t. 1335) [ACL-VIII/322] fazer hun buen portal de canto tayado con so portal 1300(or.) [ACL-VIII/514] d) s’ il vezino a meianedo for al plazo que taillaren s. xii [FA/122] vaia ala el vezino per que pendraro ad aquel plazo que tai- llaren s. xii [FA/122] et taillent per montes asi como al tempo del rei dompno Al- fonso s. xii [FA/131] si auctor se clamar’ e plazo tailar el al plazo non adusser’ s. xii [FA/132] si autor se clamar’taile plazo ata VIIII dies s. xii [FA/132] e) loco predicto vinna taglada 1225 [SP-I/122] Petrus Tayaferro 1206(or.) [ACL/164] Yuan Tayafin 1260 [SPE-I/480] Elias taya el fierro 1271(or.) [MCar-II/76]
  1. a) reperiuimus nostrum testamentum et reddiderunt nobis illum et fregimus ac taliauimus eum
  2. 941 (s. xii) ACL/221
  3. quando la taliaron [¿974-975?]
  4. DS/68
  5. ipsas arbores que taliarunt
  6. 999 (s. xii) ACL/111
  7. taliaront et dekaluaront et proro illas arcas petrinias que conmouerunt in_ipso monte
  8. 1022 ODueñas/132
  9. non abuerunt ibi uezato taliare
  10. 1055(or.) MSAH-II/270
  11. sessicam salinas medietatem et in illos montes usum taliandi tertiam
  12. 1070(or.) SV/131
  13. b) saca la pnda de to uezino & talle plazo co el pndado
  14. 1145 (1295) FU/31
  15. et si el uezino amezanedo for al plazo que tallare
  16. 1145 (1295) FU/31
  17. talle plazo ata nueue dias & aduga el auctor que gete fiador
  18. 1145 (1295) FU/39
  19. tallen p montes assi como al tienpo del re don alffonsso
  20. 1145 (1295) FU/39
  21. et se sic el actor se clama & plazo talla &
  22. 1145 (1295) FU/39
  23. per alia parte per ubi talla illa hereditate de Uidrero
  24. 1154(or.) SV/395
  25. non enancen las tallas sobrelos ommes de commo las talla- ren los talladores
  26. 1262 Ordenances/38

  27. nen lli nengun carnicero non sea osado de tallar njn de uen- der la carne
  28. 1274 Ordenances/42
  29. no la ujendan ne la tallen si non enna zogue
  30. 1274 Orde- nances/42
  31. non viendan nen tallen puerco nen puerca cruellado nen ouella
  32. 1274 Ordenances/43
  33. los que foren talladores que tallaren la talla que se non ta- llen
  34. 1274 Ordenances/47
  35. los que foren talladores que tallaren la talla que se non ta- llen
  36. 1274 Ordenances/47
  37. de las que entregaron tallaron mas que la meatat
  38. 1294 DCO-V/191
  39. qual omne ye tan sandio que talle sua cabeza con so mano s. xiii(or.)
  40. FX/18
  41. lo tallar en algun logar o lu ligar per forcia s. xiii(or.)
  42. FX/217
  43. quin talla mano o per ferida fazen que non poda della fazer s. xiii(or.)
  44. FX/218
  45. a quin tallaren el polgar deve aver C soldos s. xiii(or.)
  46. FX/218
  47. si el omne livre talla al servo algunu de sos membros s. xiii(or.)
  48. FX/219
  49. el servo que deslaida otro servo o lli tallar membro s. xiii(or.)
  50. FX/219
  51. saque ollo nen lli talle nengun de sos membros s. xiii(or.)
  52. FX/231
  53. si algun omne talla arvol sen mandado de so sennor s. xiii(or.)
  54. FX/268
  55. si algun omne talla arvore s. xiii(or.)
  56. FX/269
  57. si lu tallar per forcia o per sovervia s. xiii(or.)
  58. FX/269
  59. si algun omne talla sieto alleno en algun logar s. xiii(or.)
  60. FX/270
  61. quien talla vinna allena o desrraiga o destrue s. xiii(or.)
  62. FX/270
  63. de la vinna tallada o arrincada s. xiii(or.)
  64. FX/270
  65. el arvore que ye tallado de la una parte o quemado s. xiii(or.)
  66. FX/270
  67. quien talla palos de sieto alleno s. xiii(or.)
  68. FX/271
  69. si algun omne prende a otro que lli tallava so monte s. xiii(or.)
  70. FX/271
  71. omne alla ganado en sua mies si lli talla labros o orellas s. xiii(or.)
  72. FX/276
  73. algun omne talla vestidos allenos o los rompe o los ensuzia s. xiii(or.)
  74. FX/284
  75. el vestido ante que fosse tallado o roto o ensuziado s. xiii(or.)
  76. FX/284
  77. non deve tallar los arvores per la raiz nen quemar s. xiii(or.)
  78. FX/286
  79. deven catar los arvoles que foron tallados por departir las tierras s. xiii(or.)
  80. FX/333
  81. que ningund que non pesque nen talle madera de for el pie- lago
  82. 1336(or.) FRLeón/325
  83. ny feçiemos poblos nyn lauramos nin tallamos ny paçiemos en lo de
  84. 1381(or.) SB/303
  85. laurauan e pasçian e tallauan connusco non siendo nuestros veçinos
  86. 1381(or.) SB/303
  87. puede escusar de tallar e cortar la una de las didas
  88. 1403(or.) VC-II/139
  89. aprovechar la dicha renta et de non tallar arvole por el pie
  90. 1430(or.) SP-III/303
  91. tallavan todo el rio e non dexavan madre ninguna en_el di- cho rio
  92. 1459 (t.) SP-IV/81
  93. c)
  94. in illo pinedo qui pino taio sengrado et illo acalcaron peto
  95. 1169(or.) ACL/402
  96. illam uineam quam emi de Taiamanos
  97. 1181(or.) ACL/513
  98. todo omne que taiar aruol que non faz frucho de comer
  99. 1238 (c.) MSAH-V/218
  100. mandar taiar sin plazer de so duenno
  101. 1238 (c.) MSAH- V/218
  102. qui tayar aruol o arrancar por leuar frucho de comer
  103. 1238 (c.) MSAH-V/218
  104. los dineros que les tayar de dar 1238 (c.) [MSAH-V/219] en tayar e en ichar elas canamas 1257(or.) [ACL/298] matar omne o tayarle menbro o fazerle tormento en su cuer- po
  105. 1288 (t. 1335) ACL-VIII/322
  106. fazer hun buen portal de canto tayado con so portal
  107. 1300(or.) ACL-VIII/514
  108. d)
  109. s’ il vezino a meianedo for al plazo que taillaren s. xii
  110. FA/122
  111. vaia ala el vezino per que pendraro ad aquel plazo que tai- llaren s. xii
  112. FA/122
  113. et taillent per montes asi como al tempo del rei dompno Al- fonso s. xii
  114. FA/131
  115. si auctor se clamar’ e plazo tailar el al plazo non adusser’ s. xii
  116. FA/132
  117. si autor se clamar’taile plazo ata VIIII dies s. xii
  118. FA/132
  119. e) loco predicto vinna taglada
  120. 1225 SP-I/122
  121. Petrus Tayaferro
  122. 1206(or.) ACL/164
  123. Yuan Tayafin
  124. 1260 SPE-I/480
  125. Elias taya el fierro
  126. 1271(or.) MCar-II/76
Del llat. taliāre ‘tayar’, ‘cortar’ (em s.v. tālea), panrománi- cu (rew) ya panhispánicu (deeh). La documentación ufierta una grafía averada al llat. nos testos más vieyos (§a); llueu emplega la grafía medieval “ll” (§b) que, como se persabe, representa [], [y] fasta qu’a la vera’l sieglu xiii (§c) entamen a dixebrase en Lleón (más serondamente n’Asturies), pa facer ver que se trata de dos unidaes fonolóxiques //, /y/. La grafía (§d) ufre influxu occitán; a lo cabero un exemplu “taglada” (§e) podría entendese como niciu medieval antecesor del actual [ky] → [tS] que se caltién en B-D y en delles brañes aisllaes del occidente como tamién alvertimos en “Caruag- lledo” (ghla 37n), “conceglo” (ghla 233n). Güei tamién fun- ciona l’adautación d’un vieyu castellanismu taxar como con- seña un vocabulariu pal.luezu. La grafía moderna “tal.lar” o equivalente, que podría emplegar dalgún autor ayerán, abúltanos una percorreición de cheísta. En rellación con tayar han anotase los términos que siguen darréu d’un deverbal del infinitivu, taye (cfr.); del participiu débil tayada (cfr.) → dim. tayadiella (cfr.) con términos rellacionaos tayadera (cfr.), ta-
yaderu (cfr.), tayador (cfr.), tayamientu (cfr.), tayazu (cfr.). Foi posible la creación de compuestos destayar (cfr.) y deta- yar (cfr.) con términos rellacionaos como destayu (cfr.), des- tayamientu (cfr.), destayeru (cfr.), detayu (cfr.) anque fai falta alvertir que dacuando puede dase dalgún encruz cola familia del ast. estaya (cfr.); n’otros casos, asina en destayista (cfr.), paez un sufixu cultu modernu. Tamién hebo dase’l compuestu
  1. *entretayar que conocemos gracies a un participiu de la do- cumentación medieval (cfr. entretayáu). Conséñase tamién el compuestu retayar (cfr.) col deverbal retayu (cfr.). La llingua de güei ufre compuestos del verbu tayar + nome: tayamar ‘cast. tajamar’ [JH]; tayaplumes ‘cast. cortaplumas’ [JH]; tachasmeriendas ‘espantapastores (planta)’ [Sm]; tayalápiz ‘tayador’ [Llg]; tayavientos ‘vela que se ponía nes lanchones pa correr un temporal como últimu recursu’ [Llu (Barriuso 223)]. El nome actual el taja [táxa] supón un castellanismu, apócope de tajalápiz [Cn]. Tamién na documentación medie- val atopamos nomatos onde surde’l verbu tayar:
  2. Cn
tayazu, el
📖: tayazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tachazu [Sm].>(TEST)
  1. tayazu
    • Ri
  2. tachazu
    • Sm
Tayu grande [Ac]. Cortadura [Ri]. Corte grande [Ri]. Manca- dura, corte de cierta importancia producida por un instrumen- tu cortante [Sm].
  1. 1. Tayu grande [Ac]. Cortadura [Ri]. Corte grande [Ri]. Manca- dura, corte de cierta importancia producida por un instrumen- tu cortante [Sm].
Aumentativu de tayu (cfr.).
taye, el*
📖: taye
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tache [PSil].>(TEST)
  1. taye
  2. tache
    • PSil
Corte que queda na yerba del payar al dir sacándolo col gara- bitu [PSil]: El garabitu quedóu no tache [PSil].
  1. 1. Corte que queda na yerba del payar al dir sacándolo col <i class="della">gara- </i><i class="della">bitu </i>[PSil]: <i class="della">El garabitu quedóu no tache </i>[PSil].
Deverbal fechu dende l’infinitivu tachar o tayar (cfr.).
tayea, la
📖: tayea
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///tajea [Tb].>(TEST)
  1. tayea
  2. tajea infl. cast.
    • Tb
Cast. tajea [JH]. Cast. alcantarilla [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">tajea </i>[JH]. Cast. <i class="della">alcantarilla</i> [Tb].
Términu d’aniciu árabe común col cast. (a)tajea o ata(r)jea (dcech s.v. atarjea; da s.v. ata(r)jea) que pudiere llegar a nós pel cast. como da a entender la variante tajea [taxéa], quicia- bes tayea per una adautación de JH.
tayecer
📖: tayecer
🏗️: NO
✍️: NO
Endurecer les llegumes y berces nel pote [JH]: <i class="della">Lles faces ta- yecienon </i>[JH]. 2. Arrecir de fríu {pescanciamos que nel sen de ‘endurecer’, ‘ponese tiesu’} [JH]: <i class="della">Tayezco</i>(TEST)
  1. tayecer
  2. {pescanciamos que nel sen de ‘endurecer’, ‘ponese tiesu’}
  3. Endurecer les llegumes y berces nel pote
    • Lles faces ta- yecienon [JH.">JH]: <i class="della">Lles faces ta- yecienon </i>[JH
  4. 2
  5. Arrecir de fríu [JH]: <i class="della">Tayezco</i
de frío [JH].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">frío</i> [JH].
- Tráelu pe los caminos/a pique de tayecélu [Misterio Tr 128] - traelu pelos caminos/a pique de atayezelu [ABalvidares, Canción (Poesíes 146-147)] Cfr. tallu.
  1. - Tráelu pe los caminos/a pique de tayecélu
  2. Misterio Tr 128
  3. - traelu pelos caminos/a pique de atayezelu
  4. ABalvidares, Canción (Poesíes 146-147)
  5. Cfr. tallu.
tayecimientu, el
📖: tayecimientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tayecimientu
“Aterecimiento” [JH]. Cfr. tallu. {Quiciabes l’aparente mala definición dada en vez de lo que nos abulta afayadizo, *‘endurecimientu’ pue- da entendese alvirtiendo les consecuencies que lleva darréu tou tayecimientu, endurecimientu, como-y pasa a quien ta aterecíu}.
  1. “Aterecimiento” [JH].
  2. JH
  3. Cfr. tallu. {Quiciabes l’aparente mala definición dada en vez de lo que nos abulta afayadizo, *‘endurecimientu’ pue- da entendese alvirtiendo les consecuencies que lleva darréu tou tayecimientu, endurecimientu, como-y pasa a quien ta aterecíu}.
tayella, la*
📖: tayella
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tayel.la [Cerecéu (Oc)].>(TEST)
  1. tayella
  2. ident class="della" level="1"></ident><tayel.la
    • Cerecéu (Oc)
Sartén [Cerecéu (Oc)].
  1. 1. Sartén [Cerecéu (Oc)].
¿Podría tratase d’un tracamundiu d’escritura por payel.la (cfr.)?
  1. ¿Podría tratase d’un tracamundiu d’escritura por payel.la
  2. (cfr.)?
tayera, la
📖: tayera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tachera [Qu].>(TEST)
  1. tayera
  2. ident class="della" level="1"></ident><tachera
    • Qu
Sitiu onde s’escueyen les castañes [Qu]. 2. Castañes que que- den a la vera la cuerria llueu de mayar y abrir los oricios [Sb]. 3. Fusties, morgaces, instrumentu pa esbillar l’oriciu de les castañes [Qu]. Cfr. taya.
  1. Sitiu onde s’escueyen les castañes [Qu]. 2. Castañes que que- den a la vera la cuerria llueu de mayar y abrir los oricios [Sb].
  2. Sb
  3. 3. Fusties, morgaces, instrumentu pa esbillar l’oriciu de les castañes [Qu].
  4. Qu
  5. Cfr. taya.
tayerada, la*
📖: tayerada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tayerá [Llv].///<ident class="della" level="1"></ident>//tal.lerá [Ay (N)].>(TEST)
  1. tayerada
  2. tayerá
    • Llv
  3. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  4. tal.lerá eonaviego
    • Ay (N)
Cantidá grande de castañes que se saquen de la corra [Llv. Ay]. 2. Cantidá grande de daqué [Llv]: Hai una tayerá ropa que llavar [Llv]. Cfr. taya.
  1. Cantidá grande de castañes que se saquen de la corra [Llv. Ay]. 2. Cantidá grande de daqué [Llv]: Hai una tayerá ropa que llavar [Llv].
  2. Llv
  3. Cfr. taya.
tayón, el
📖: tayón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tachón [Bab. Vg].>(TEST)
  1. tayón
  2. ident class="della" level="1"></ident><tachón
    • Bab
    • Vg
Tayu grande, cortadura [Ll]. 2. Bancu baxu, de forma allarga- da fechu con un tueru y cuatro pates onde tabaya’l madreñeru sentáu al cabu’l mesmu [Ay]. Rollu de madera nel que tán en- tamaes a desbastar tres o cuatro pares de madreñes [Ca (VB)]. 3. Caúna de les pieces de madera fuertes y grueses que xunten les pernielles pela parte inferior (allúguense na delantera del carru) [Bab]. Trozu gruesu de madera que s’asitia tresversal- mente na parte delantera del carru [Vg]. Tabla gruesa de ma- dera que cruza tresversalmente’l carru y sobresal d’él, tenien- do los estremos dos furacos onde se meten los estandorios [Ca]. “Cada uno de los dos troncos o maderos colocados so- bre el alero del carro, perpendicularmente a su longitud, uno atrás y otro adelante, con las cabezuelas, que sobresalen por ambos lados, perforadas, para afirmar en esas perforaciones las perniellas” [Llomb]. //-ones ‘armones del carru, los dos
  1. Tayu grande, cortadura [Ll]. 2. Bancu baxu, de forma allarga- da fechu con un tueru y cuatro pates onde tabaya’l madreñeru sentáu al cabu’l mesmu [Ay]. Rollu de madera nel que tán en- tamaes a desbastar tres o cuatro pares de madreñes [Ca (VB)].
  2. Ca (VB)
  3. 3. Caúna de les pieces de madera fuertes y grueses que xunten les pernielles pela parte inferior (allúguense na delantera del carru) [Bab]. Trozu gruesu de madera que s’asitia tresversal- mente na parte delantera del carru [Vg]. Tabla gruesa de ma- dera que cruza tresversalmente’l carru y sobresal d’él, tenien- do los estremos dos furacos onde se meten los estandorios [Ca]. “Cada uno de los dos troncos o maderos colocados so- bre el alero del carro, perpendicularmente a su longitud, uno atrás y otro adelante, con las cabezuelas, que sobresalen por ambos lados, perforadas, para afirmar en esas perforaciones las perniellas” [Llomb]. //-ones ‘armones del carru, los dos
  4. Llomb
travesaños so los qu’encaxen les pernielles o tableros’ [Ar]. ‘furacos onde entren les pernielles (en carru)’ [Mar]. Aum. de tayu.
tayonada, la*
📖: tayonada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tayoná [Ay. Ll].>(TEST)
  1. tayonada
  2. tayoná
    • Ay
    • Ll
Tayu, puñalada [Ll]. Cortadura [Ay].
  1. 1. Tayu, puñalada [Ll]. Cortadura [Ay].
Aum. de tayón.
tayu, el
📖: tayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tachu [Tb. Sm. Bab. PSil. As]. +toyu [y Llg]. +teyu/tayos [Ay. Ll]. ///tajo [y Min].>(TEST)
  1. tayu
    • Pa
    • An
    • Pr
    • Cg
    • Cp
    • Sb
    • Lln
    • Vv
    • Rs
  2. tachu
    • Tb
    • Sm
    • Bab
    • PSil
    • As
  3. toyu metafonía
    • y Llg
  4. teyu/tayos metafonía
    • Ay
    • Ll
  5. tajo infl. cast.
    • y Min
Cast. tajo [Pa. Ay. Bab. An. Pr. JH. Min. V1830. DA. VBable]. Corte, trozu [Pa]. 2. Muezca [Ll]. Cortadura, marca d’un corte [Ay. PSil]: Tien un tachu na cara [PSil]. 3. Troncu d’árbol usáu pa trabayar enriba d’él [Pa]. Tueru d’árbol pa cortar lleña [Cb. Cg. Cp. Ac. Sb. Ay. Sm. R]. Sitiu onde s’alluga la madera que se va a partir [Lln]. Troncu de madera pa picar carne [Cg. Ay. Ll]. Troncu onde se trabaya la madera cola zuela [Lln]. Tajo pa facer madreñes [Lln]. Maderu onde se picaba la paya [Lln]. 4. Cepu onde s’asitia la xunca o incla [Ay]. Sitiu sol que s’asitia’l truébanu o caxellu [Cl]. 5. Pedazu de madera que val de puerta al fornu [Cg. Vv (= tazu). Cp]. 6. Asientu rústicu pa sentase [Ay. R]: Sentáu nel tayu de la puerta [Ac (i)]. Madera pa sentase [Lln]. Asientu de tres pates, baxu, de madera [Lln]. Asientu de tres pates [Lln (= bancu de mecer)], de fabricación casera [Pa]. Taburete de tres pates [Rs (= tayuelu = tayuela)].
  1. 1. Cast. <i class="della">tajo </i>[Pa. Ay. Bab. An. Pr. JH. Min. V
  2. 1830. DA. VBable]. Corte, trozu [Pa].
  3. 2. Muezca [Ll]. Cortadura, marca d’un corte [Ay. PSil]: <i class="della">Tien</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tachu</i> <i class="della">na</i> <i class="della">cara</i> [PSil].
  4. 3. Troncu d’árbol usáu pa trabayar enriba d’él [Pa]. Tueru d’árbol pa cortar lleña [Cb. Cg. Cp. Ac. Sb. Ay. Sm. R]. Sitiu onde s’alluga la madera que se va a partir [Lln]. Troncu de madera pa picar carne [Cg. Ay. Ll]. Troncu onde se trabaya la madera cola zuela [Lln]. <i class="della">Tajo</i> pa facer madreñes [Lln]. Maderu onde se picaba la paya [Lln].
  5. 4. Cepu onde s’asitia la xunca o incla [Ay]. Sitiu sol que s’asitia’l truébanu o caxellu [Cl].
  6. 5. Pedazu de madera que val de puerta al fornu [Cg. Vv (= tazu). Cp].
  7. 6. Asientu rústicu pa sentase [Ay. R]: <i class="della">Sentáu</i> <i class="della">nel</i> <i class="della">tayu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">puerta</i> [Ac (i)]. Madera pa sentase [Lln]. Asientu de tres pates, baxu, de madera [Lln]. Asientu de tres pates [Lln (= bancu de mecer)], de fabricación casera [Pa]. Taburete de tres pates [Rs (= tayuelu = tayuela)].
a) la otra dizenlle el Tallo de Fernant Bon determinase de çima 1450(or.) [SP-IV/28] dizen de Orraca Alfonso con la metat del tallo de La Piedra 1450(or.) [SP-IV/29] maes para con esto el tallo de Sovallinos que labraba Pedro Martinez 1474(or.) [SP-IV/166] maes para con esto la metad del tallo de Taoali 1474(or.) [SP-IV/166] el tallo de la Yegua que parte con los de la Reguera 1474(or.) [SP-IV/166] el tallo de sobre la casa de Pedro Gonzalez el Rubio 1474(or.) [SP-IV/166] b) el dueno de la casa o del uuerto el tayo ol arranco 1238 (c.) [MSAH-V/218] mandaron que lo ychassen preso en el taio de suso dicho 1270(or.) [ACL-VIII/26] en el taio del concejo u suelen tener presos los ladrones 1270(or.) [ACL-VIII/25] metironlo entonde por los pies en el taio e touieronlo assi preso 1270(or.) [ACL-VIII/26] un tayo de heredad en el manso y otro tayo en el Cardal (...) y dos tayos de heredad en Ballina [Avilés 1602/197] “Tayu, es un tajo o banquito de dos pies, de madera sobre el qual suelen sentarse las mugeres en torno de la lumbre. Hay un adagio que para ponderar lo porfiado que es el mes de Mayo quando empieza por frío dice: por maiu quemó la vieia el tayu” [GP a. 1788] Tayos reflundie y llanzades/que ye cosa de plasmar [El Ca- ballo 231] Tuxa col cuyarón cabo el mió tayu/reparte á cada cual la so platada [Vida Aldea 269]
  1. a)
  2. la otra dizenlle el Tallo de Fernant Bon determinase de çima
  3. 1450(or.) SP-IV/28
  4. dizen de Orraca Alfonso con la metat del tallo de La Piedra
  5. 1450(or.) SP-IV/29
  6. maes para con esto el tallo de Sovallinos que labraba Pedro Martinez
  7. 1474(or.) SP-IV/166
  8. maes para con esto la metad del tallo de Taoali
  9. 1474(or.) SP-IV/166
  10. el tallo de la Yegua que parte con los de la Reguera
  11. 1474(or.) SP-IV/166
  12. el tallo de sobre la casa de Pedro Gonzalez el Rubio
  13. 1474(or.) SP-IV/166
  14. b) el dueno de la casa o del uuerto el tayo ol arranco
  15. 1238 (c.) MSAH-V/218
  16. mandaron que lo ychassen preso en el taio de suso dicho
  17. 1270(or.) ACL-VIII/26
  18. en el taio del concejo u suelen tener presos los ladrones
  19. 1270(or.) ACL-VIII/25
  20. metironlo entonde por los pies en el taio e touieronlo assi preso
  21. 1270(or.) ACL-VIII/26
  22. un tayo de heredad en el manso y otro tayo en el Cardal (...) y dos tayos de heredad en Ballina
  23. Avilés 1602/197
  24. Tayu, es un tajo o banquito de dos pies, de madera sobre el qual suelen sentarse las mugeres en torno de la lumbre. Hay un adagio que para ponderar lo porfiado que es el mes de Mayo quando empieza por frío dice: por maiu quemó la vieia el tayu
  25. GP a. 1788
  26. Tayos reflundie y llanzades/que ye cosa de plasmar
  27. El Ca- ballo 231
  28. Tuxa col cuyarón cabo el mió tayu/reparte á cada cual la so platada
  29. Vida Aldea 269
7. Pozu natural d’agua ente peñes onde bebe’l ganáu [Sb (= tayuezu)]. 8. Planu inclináu [An]. 9. Corte de la yerba mesao na tenada [Cb. Tb]. Cantidá de yerba que queda en payar una vez que s’entama a gastar d’ello [Sm]: Pa tar n’abril tienes un tachu bien grande [Sm]. Montón de yerba perapertao del payar [Pi]. Cota d’alto de la yerba o de daqué que se corta [Ay]. 10. Suciedá [Pa]: ¡Esti calderu tien un tayu! [Pa]. 11. Estaya de terrén con una dimensión más llarga d’arriba abaxo y non horizontalmente como una l.leira [As]. Trozu pequeñu de tierra cultivable que destinen a un productu determináu [Sm]. 12. Marca que dexen les caballeríes o’l ganáu al andar per terrén llamargoso y blando [Llg]. 13. Sitiu onde se trabaya [Llg]: Voi al tayu [Lln. Llg. Sr. Ay. Min]: Hai que dir al tayu tolos dís [Sr]. 14. Trabayu que se tien entamáu [Lln]: Estás al tayu hasta que lo acabes [Lln]. Ún de los destremaos frentes escalonados de la rampla o taller d’esplotación onde’l picador arranca carbón [Min]. {Tajo.- Punto de arranque del carbón por el procedimiento más general en Asturias, de testeros. Tajo a pozo es el que se lleva, a veces, por debajo del piso de la guía” [Min]}. 15. Llinia que formen los trabayadores na xera del campu [Oc]. 16. Xera [Pr]. 17. Parte d’una finca que, al travesala un camín o carretera, queda dixebrada [Viodo (Toponimia)]. //-os ‘especie de picaxu o barredoriu de madera Cfr. taya.
  1. de la cama de les vaques’ [Lln]. //Andar de tachu en machu ‘andar d’equí p’allá’ [Tb]. //Tayu la yerba ‘declive de la yerba que va faciéndose en payar según se saca o esmesa la yerba’ [An]. ///El galán y la galana falen del tayu a la cama [LC]. En mayu quema la vieya el tayu [Canella]. En mayo quemó la vieya’l tayu, en xunio’l xugu y en xulio’l mayu [LC].
  2. LC
tayuela, la
📖: tayuela
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tayuola [y Cd. y Pr]. tachuela [Tb].>(TEST)
  1. tayuela
    • Pa
    • Ll
    • Cg
    • Bi
    • Llg
    • Rs
    • Llv
    • Sb
    • Ri
    • Cn
    • Pr
    • Ay
    • Lln
    • Ca
    • Cd
    • Vv
    • Cp
    • Cv
  2. tayuola
    • y Cd
    • y Pr
  3. tachuela
    • Tb
Cast. tajuela [Pa. Ll], banqueta de tabla [Cg]. Tajuela de tres pates [Bi. Llg. Rs. Llv. Sb. Ri. Cn (Fuchasqueiru). Pr. Bard. JH], ensin respaldu [Ay]. Asientu de tres pates [GP] más baxa que’l tayu [Lln]. Banqueta pequeña [Ca], baxa, de tres pates [Cb]. Banqueta [Ac] de madera ensin respaldu, pa sentase una sola persona [Ca]. Banqueta pequeña y rústica, ensin respaldu [Tb (= tachuelu)]. Banqueta de tres pates pa catar o mucir [Cñ. Ac. Cd]. Asientu baxu [V1830] de tabla, ensin respaldu, pa una sola persona [LV. DA. R]. Asientu pa una sola per-
sona, xeneralmente de tres pates y con un furacu en medio del asientu [Vv]. Asientu de madera, ensin respaldu, de tres pates [JH]. Asientu baxu de tres o cuatro pates [La Cabreira (Mar)]. Asientu de madera, cualquier tipu de banqueta [Cp (= tayuilu)]. 2. Pieza del batán que consiste nun maderu allugáu horizontalmente, del que cuelga’l mazu [Cv]. ///Baya que es- tás bon mazcayu/pos pa ti lo mesmo ye/una tayuela que un tayu [CyN (Recuerdos)].
  1. 1. Cast. <i class="della">tajuela</i> [Pa. Ll], banqueta de tabla [Cg]. <i class="della">Tajuela</i> de tres pates [Bi. Llg. Rs. Llv. Sb. Ri. Cn (Fuchasqueiru). Pr. Bard. JH], ensin respaldu [Ay]. Asientu de tres pates [GP] más baxa que’l <i class="della">tayu </i>[Lln]. Banqueta pequeña [Ca], baxa, de tres pates [Cb]. Banqueta [Ac] de madera ensin respaldu, pa sentase una sola persona [Ca]. Banqueta pequeña y rústica, ensin respaldu [Tb (= tachuelu)]. Banqueta de tres pates pa catar o mucir [Cñ. Ac. Cd]. Asientu baxu [V1830] de tabla, ensin respaldu, pa una sola persona [LV. DA. R]. Asientu pa una sola per- <br class="della">sona, xeneralmente de tres pates y con un furacu en medio del asientu [Vv]. Asientu de madera, ensin respaldu, de tres pates [JH]. Asientu baxu de tres o cuatro pates [La Cabreira (Mar)]. Asientu de madera, cualquier tipu de banqueta [Cp (= tayuilu)].
  2. 2. Pieza del batán que consiste nun maderu allugáu horizontalmente, del que cuelga’l mazu [Cv]. ///<i class="della">Baya</i> <i class="della">que</i> <i class="della">es- </i><i class="della">tás</i> <i class="della">bon</i> <i class="della">mazcayu</i>/<i class="della">pos</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">ti</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">mesmo</i> <i class="della">ye</i>/<i class="della">una</i> <i class="della">tayuela</i> <i class="della">que</i> <i class="della">un</i><i class="della"> tayu</i> [CyN (Recuerdos)].
mensam in qua uenditur uinum et tayolas maiores 1258(or.) [ACL/326] la mia arca con la mia hucha qua sie so la tallola 1289 [DCO-II/157] la tallola que sie antel lecho ¬ que lli ualan las cartas 1289 [DCO-II/157] tayuela [Grangerías xviii] Si non apigazáis, d’esta tayuela,/un cuentu vos diré [DyE 3] Vi tayueles y un escañu [Felicitación 147]
  1. mensam in qua uenditur uinum et tayolas maiores
  2. 1258(or.) ACL/326
  3. la mia arca con la mia hucha qua sie so la tallola
  4. 1289 DCO-II/157
  5. la tallola que sie antel lecho ¬ que lli ualan las cartas
  6. 1289 DCO-II/157
  7. tayuela
  8. Grangerías xviii
  9. Si non apigazáis, d’esta tayuela,/un cuentu vos diré
  10. DyE 3
  11. Vi tayueles y un escañu
  12. Felicitación 147
Cfr. taya.
tayuelín, el
📖: tayuelín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tayulín [Cv. Zardaín (Cv)]. tachulín [Tb]. /////tayul.lín [Zar- daín (Cv)].>(TEST)
  1. tayuelín
  2. tayulín
    • Cv
    • Zardaín (Cv)
  3. tachulín
    • Tb
  4. tayul.lín dudoso (certainty = baxa)
    • Zar- daín (Cv)
//L.levar a unu al tayulín ‘llevar sentáu sobro les manes de dos persones, coyendo cada cual una muñeca propia y otra del compañeru’ [Cv].
  1. 1. //<i class="della">L.levar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">unu</i> <i class="della">al</i> <i class="della">tayulín</i> ‘llevar sentáu sobro les manes de dos persones, coyendo cada cual una muñeca propia y otra del compañeru’ [Cv].
Dim. de tayuelu.
tayuelu, el
📖: tayuelu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tachuelu [Cp. Qu. Tb. Sm. Bab. PSil. Vil.laoril, Sm, Tb (Oc). Cd. Vg]. +tayuilu [Cp. y Llg. Ay. Ll. Ri]. tayuolu [Gr. y Pr. Tox]. tayuelo [Os]. tayyuelu [Val.le (Oc)]. /////tayuel.lu [y Zardaín (Cv)]. tayolu [y Cd]. //tayolo [/Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. tayuelu
    • Pa
    • An
    • Cn
    • Llg
    • Rs
    • Pr
    • Lln
    • Ca
    • Vd
  2. tachuelu
    • Cp
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Bab
    • PSil
    • Vil
    • laoril, Sm, Tb (Oc)
    • Cd
    • Vg
  3. tayuilu metafonía
    • Cp
    • y Llg
    • Ay
    • Ll
    • Ri
  4. tayuolu
    • Gr
    • y Pr
    • Tox
  5. tayuelo
    • Os
  6. tayyuelu
    • Val
    • le (Oc)
  7. tayuel.lu dudoso (certainty = baxa)
    • y Zardaín (Cv)
  8. tayolu
    • y Cd
  9. tayolo eonaviego
    • /Eo
    • Mánt/
Cast. tajuelo [Pa. Ll. An. Zardaín (Cv). Val.le, Vil.laoril, Sm, Tb (Oc). /Eo. Mánt/. Vg. Llomb] de pates o cenciellamente fechu d’un trozu de madera serrada peles cabeces [Cn (Oc)]. Tayuela pequeña [Llg. Ay. Ri]. Bancu, asientu [JH]. Banquín [Os] pa una sola persona [Tox] ensin respaldu nin brazos [Cn (F)]. Asientu de tres pates [Rs. Pr] más baxu que’l tayu [Lln]. Banqueta [Ca] pequeña y rústica, ensin respaldu [Tb (= tachue- la)]. Banqueta pa sentase a catar [Gr]. Taburete pequeñu, xene- ralmente de tres pates [Lln. Qu. Sm. PSil]. Banquín de madera pa sentase, especialmente a la vera’l fueu [Bab]. Banquín de tres pates [Cb. Cn (MG)]. Asientu baxu, de madera, de tres o cuatro pates [Vd]. Asientu baxu, de madera, de tres pates [Lln]. Tayuela de mayor tamañu [Ac]. 2. Pedazu de madera [Lln]. ///Pa quien ya miou buelu bonu ya un tachuelu [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">tajuelo</i> [Pa. Ll. An. Zardaín (Cv). Val.le, Vil.laoril, Sm, Tb (Oc). /Eo. Mánt/. Vg. Llomb] de pates o cenciellamente fechu d’un trozu de madera serrada peles cabeces [Cn (Oc)]. Tayuela pequeña [Llg. Ay. Ri]. Bancu, asientu [JH]. Banquín [Os] pa una sola persona [Tox] ensin respaldu nin brazos [Cn (F)]. Asientu de tres pates [Rs. Pr] más baxu que’l tayu [Lln]. Banqueta [Ca] pequeña y rústica, ensin respaldu [Tb (= tachue- la)]. Banqueta pa sentase a catar [Gr]. Taburete pequeñu, xene- ralmente de tres pates [Lln. Qu. Sm. PSil]. Banquín de madera pa sentase, especialmente a la vera’l fueu [Bab]. Banquín de tres pates [Cb. Cn (MG)]. Asientu baxu, de madera, de tres o cuatro pates [Vd]. Asientu baxu, de madera, de tres pates [Lln]. Tayuela de mayor tamañu [Ac].
  2. 2. Pedazu de madera [Lln]. ///<i class="della">Pa</i> <i class="della">quien</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">miou</i> <i class="della">buelu</i> <i class="della">bonu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tachuelu</i> [Tb].
Y asentados en tayuelos [Ex Carlos iii 103] tongu decreciente asturianu. El dim. en -uel.lu [Zardaín (Cv)], equivalente a -uelu, paez ufrir una adautación dende’l dim. del llat. -ĕllus > -iel.lu, con tracamundiu [je] → [we] como dacuando alvertimos n’asturianu (ghla §3.1.7.3).
  1. Y asentados en tayuelos
  2. Ex Carlos iii 103
  3. tongu decreciente asturianu. El dim. en -uel.lu [Zardaín (Cv)], equivalente a -uelu, paez ufrir una adautación dende’l dim. del llat. -ĕllus > -iel.lu, con tracamundiu [je] → [we] como dacuando alvertimos n’asturianu (ghla §3.1.7.3).
  4. we
Cfr. taya. En tayolu [Cd] nun ha alvertise una adiptongación eonaviega nin gallego-portuguesa sinón una alternancia con tay(u)olu debida a la inseguranza que dacuando amuesa’l dip-
tayuezu, el
📖: tayuezu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tayuezu
Pozu natural d’agua ente peñes u bebe’l ganáu [Sb (= tayu)]. Cfr. taya.
  1. Pozu natural d’agua ente peñes u bebe’l ganáu [Sb (= tayu)]. Cfr. taya.
  2. Sb (= tayu)
taza, la 1
📖: taza
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident>Trozu cuadráu de madera [PSil]. Caúna de les pieces de ma- dera que nel armazón del <i class="della">teitu</i>(TEST)
  1. taza
    • Sm
  2. ident class="della" level="1"></ident>Trozu cuadráu de madera
    • PSil
  3. Caúna de les pieces de ma- dera que nel armazón del <i class="della">teitu</i
val pa reforzar el cabriu [Sm].
  1. 1. val pa reforzar el <i class="della">cabriu</i> [Sm].
2. Tipu d’aráu qu’en vez de reya lleva una cuchiella llamada sechuru (emplegada pa cortar la tierra cuando ta mui duro) [Ay]. 3. Conxuntu de cañes d’un árbol ensin aprovechamientu [Sm]. 4. Blima de salgueru pa facer cestos [Vg]. 5. Sitiu onde s’asitien los friolonos al calor de la máquina [Cñ]. Cfr. tazar.
  1. 2. Tipu d’aráu qu’en vez de reya lleva una cuchiella llamada sechuru (emplegada pa cortar la tierra cuando ta mui duro) [Ay]. 3. Conxuntu de cañes d’un árbol ensin aprovechamientu [Sm]. 4. Blima de salgueru pa facer cestos [Vg]. 5. Sitiu onde s’asitien los friolonos al calor de la máquina [Cñ].
  2. Cfr. tazar.
taza, la 2
📖: taza
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Cast. <i class="della">taza</i>(TEST)
  1. taza
  2. Cast
  3. <i class="della">taza</i
[Lln. Ay. PSil]. Tazón de barru, sin asa [Sl]. Escu- diella de lloza o porcelana [Oc]. Cacíu pa líquidos [Sm].///Al que non quier taza, taza y media [LC]. ela mia taça de plata e ellos mios librus 1244 (s. xiv) [ACL/119] vn vaso una taza 1254(or.) [ACL/222] per vnam taciam et per octo cloclari argentea 1261 (s. xv) [ACL/385] e vna taça de plata 1274(or.) [ACL-VIII/115] dos pellones e vna garnacha e vn vaso e vna taça 1291(or.) [ACL-VIII/398] el mio uaso e la mia taça de plata 1300(or.) [ACL-VIII/529] vna taça de plata e vn terraço de plata 1316(or.) [ACL- IX/238] çinquenta marauedis sobre vna taça de plata que me tomo Fernand Aluarez 1316 [ACL-IX/242] maravedis de una taça de plata que me enpresto 1397(or.) [VC-II/20] çiento e sesenta maravedis per_una taça que tien de mio de plata 1397(or.) [VC-II/20] - Taça de Juan de Oviedo [Uviéu 1500/33] Del ár. ţassa ‘palancana’ (Oliver 280). Ye términu bien docu- mentáu. Tamién se formó d’equí un diminutivu “tazola” con- señáu en Sahagún nel sieglu x (Oliver 281; adla 162): salare I tazola erea I aredoma erea I espanesca I 996 [MSAH-I/425]. Ye posible qu’una formación analóxica masculina sía l’ast. tazuelu ‘bacín’ anque, stricto sensu, nun sedría imposible de xustificar como diminutivu del ast. tazu (cfr.).
  1. [Lln. Ay. PSil]. Tazón de barru, sin asa [Sl]. Escu- diella de lloza o porcelana [Oc]. Cacíu pa líquidos [Sm].///Al que non quier taza, taza y media [LC]. ela mia taça de plata e ellos mios librus
  2. 1244 (s. xiv) ACL/119
  3. vn vaso una taza
  4. 1254(or.) ACL/222
  5. per vnam taciam et per octo cloclari argentea
  6. 1261 (s. xv) ACL/385
  7. e vna taça de plata
  8. 1274(or.) ACL-VIII/115
  9. dos pellones e vna garnacha e vn vaso e vna taça
  10. 1291(or.) ACL-VIII/398
  11. el mio uaso e la mia taça de plata
  12. 1300(or.) ACL-VIII/529
  13. vna taça de plata e vn terraço de plata
  14. 1316(or.) ACL- IX/238
  15. çinquenta marauedis sobre vna taça de plata que me tomo Fernand Aluarez
  16. 1316 ACL-IX/242
  17. maravedis de una taça de plata que me enpresto
  18. 1397(or.) VC-II/20
  19. çiento e sesenta maravedis per_una taça que tien de mio de plata
  20. 1397(or.) VC-II/20
  21. - Taça de Juan de Oviedo
  22. Uviéu 1500/33
  23. Del ár. ţassa ‘palancana’ (Oliver 280). Ye términu bien docu- mentáu. Tamién se formó d’equí un diminutivu “tazola” con- señáu en Sahagún nel sieglu x (Oliver 281; adla 162): salare I tazola erea I aredoma erea I espanesca I 996 [MSAH-I/425]. Ye posible qu’una formación analóxica masculina sía l’ast. tazuelu ‘bacín’ anque, stricto sensu, nun sedría imposible de xustificar como diminutivu del ast. tazu (cfr.).
  24. MSAH-I/425
tazada, la 1
📖: tazada
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident>Restu de <i class="della">tazar</i>(TEST)
  1. tazada
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident>Restu de <i class="della">tazar</i
[Ay].
  1. 1. [Ay].
Deverbal del ast. tazar (cfr.). En rellación etimolóxica ta la formación en -ūra, ast. tazadura (cfr.).
tazada, la 2
📖: tazada
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<tazaa [Sb]. tazá [Ay].>(TEST)
  1. tazada
    • Tb
    • Sm
    • Pa
  2. tazaa
    • Sb
  3. tazá
    • Ay
Taza llena [Ay. Tb. Sm. PSil]. 2. Conteníu d’una taza [Sb. Tb. Sm. PSil]. Lo que cabe nuna taza que ta llena [Pa]. 3. Golpe con una taza [Ay. PSil].
  1. 1. Taza llena [Ay. Tb. Sm. PSil].
  2. 2. Conteníu d’una taza [Sb. Tb. Sm. PSil]. Lo que cabe nuna taza que ta llena [Pa].
  3. 3. Golpe con una <i class="della">taza</i> [Ay. PSil].
Formación aumentativa de taza 2 (cfr.) col continuador del suf. -ata en referencia al conteníu.
tazadura, la
📖: tazadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación: <i class="della">no se puede escusar la dicha </i><i class="della">tazadura</i><i class="della">(TEST)
  1. tazadura
  2. Términu conocíu pela documentación: <i class="della">no se puede escusar la dicha </i><i class="della">tazadura</i><i class="della"
a sechorio quadra- do para que desabroche la tierra y lacie [Grangerías xviii: 772]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. a sechorio quadra-</i> <i class="della">do para que desabroche la tierra y lacie </i>[Grangerías xviii: 772]
darás una bien fonda tazadura [Grangerías xviii: 777]
  1. darás una bien fonda tazadura
  2. Grangerías xviii: 777
Cfr. tazada 1.
tazar
📖: tazar
🏗️: NO
✍️: NO
Voltiar la tierra, enantes de semar, cola <i class="della">vara</i>(TEST)
  1. tazar
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Mi
    • Cp
    • Lln
    • Sm
    • Oc
  2. Voltiar la tierra, enantes de semar, cola <i class="della">vara</i
de tazar (o ta- zón, o cambiel.la) [Cb. Sb. Ay. Ll. Mi (Oc)]. Romper la tierra con un tazón [Cp]. Llabrar cola vara [Ay]. 2. Esmenuzar la tierra llueu de semalo [Lln]. 3. Gastar, rayer, rozar (aplícase especialmente a la ropa que se gasta pol roce frecuente) [Sm]. Rozar fasta romper [Pzu]. 4. Facer la forma de la madreña en bruto [As]. Convertir un troncu en tarucos [/Eo/]. //-se ‘ro- zase’ [Pzu]. ‘estrozase la ropa pol munchu roce’ [Oc]: Los calzones tázanse enseguida pur abaixo [Oc]. ‘rompese una tela na parte del doblez por cuenta l’usu’ [PSil]: Tazóuse por aiquí [PSil]. //Baxar tazando ‘baxar a rastres’ [Ay]. //Vara de tazar ‘aráu qu’en vez de reya tien un sechuriu’ [Ay]. Cfr. tarabazar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">tazar</i> (o <i class="della">ta-</i> <i class="della">zón,</i> o <i class="della">cambiel.la</i>) [Cb. Sb. Ay. Ll. Mi (Oc)]. Romper la tierra con un <i class="della">tazón</i> [Cp]. Llabrar cola <i class="della">vara</i> [Ay].
  3. 2. Esmenuzar la tierra llueu de semalo [Lln].
  4. 3. Gastar, rayer, rozar (aplícase especialmente a la ropa que se gasta pol roce frecuente) [Sm]. Rozar fasta romper [Pzu].
  5. 4. Facer la forma de la madreña en bruto [As]. Convertir un troncu en tarucos [/Eo/]. //-<i class="della">se</i> ‘ro- zase’ [Pzu]. ‘estrozase la ropa pol munchu roce’ [Oc]: <i class="della">Los </i><i class="della">calzones</i> <i class="della">tázanse</i> <i class="della">enseguida</i> <i class="della">pur</i> <i class="della">abaixo</i> [Oc]. ‘rompese una tela na parte del doblez por cuenta l’usu’ [PSil]: <i class="della">Tazóuse por aiquí</i> [PSil]. //<i class="della">Baxar</i> <i class="della">tazando</i> ‘baxar a rastres’ [Ay]. //<i class="della">Vara</i> <i class="della">de </i><i class="della">tazar</i> ‘aráu qu’en vez de reya tien un <i class="della">sechuriu’</i> [Ay]. Cfr. <i class="della">tarabazar</i>.
esparder el cucho y tazar de travesía todo el fondo posible al poco a poco de los bueyes [Grangerías xviii: 772] Variante del ast. tarazar, con perda de la -r- (
  1. esparder el cucho y tazar de travesía todo el fondo posible al poco a poco de los bueyes
  2. Grangerías xviii: 772
  3. Variante del ast. tarazar, con perda de la -r- (
cfr. tarazar). La idea fonda que se ye a ver nel verbu tazar ye la de ‘rom- per’, ‘rozar’ → ‘desfacer’, ‘facer tazos’. Deverbales fuertes de tazar son ast. tazu (cfr.) y taza 1 (cfr.); el débil ye ast. tazada 1 (cfr.).
tazmiar
📖: tazmiar
🏗️: NO
✍️: NO
<tasmiar [y Lln].>(TEST)
  1. tazmiar
    • Lln
  2. tasmiar
    • y Lln
Aforrar, economizar pa que dure fasta nueva collecha [Lln].
  1. 1. Aforrar, economizar pa que dure fasta nueva collecha [Lln].
2. Proyeutar calculando [Lln]: Hai que tazmiar esta tela a ver Ye una formación verbal llograda perposiblemente dende’l continuador del ár. tasmiyah (da s.v. tasmea) o tasmiya ‘de- signación’, ‘denomación’ d’u siguiría ast. a. *tazmia, cast. a. tazmía (Oliver 281) como propunxéramos (adla 162).
  1. si sal un vistíu [Lln].
  2. Lln
tazón, el
📖: tazón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Punta del raigón del maíz (o d’un arbustu) que, cortao, que- da sobresaliendo na tierra [LV. Pb. Lln. R]. 2. Vara o rama que cimbla, cola que se texen los bárganos na sebe [As. Vil (Cruce)]. 3. Lo que queda del ballicu llueu de quita-y la gra- na [Lln]. 4. Endocarpiu de la fruta [Cl]. Mazcayu o moxicu de la mazana llueu de comela [Lln. On]. 5. Yerba mal segao [Lln]. Yerba que queda ensin pacer nun prau de regadíu o de yerba [Tb]. 6. Montón de yerba apisonao en payar [Lln]: <i class="della">Un </i><i class="della">tazón d’herba</i>(TEST)
  1. tazón
  2. Punta del raigón del maíz (o d’un arbustu) que, cortao, que- da sobresaliendo na tierra
    • LV
    • Pb
    • Lln
    • R
  3. 2
  4. Vara o rama que cimbla, cola que se texen los bárganos na sebe
    • As
    • Vil (Cruce)
  5. 3
  6. Lo que queda del ballicu llueu de quita-y la gra- na
    • Lln
  7. 4
  8. Endocarpiu de la fruta
    • Cl
  9. Mazcayu o moxicu de la mazana llueu de comela
    • Lln
    • On
  10. 5
  11. Yerba mal segao
    • Lln
  12. Yerba que queda ensin pacer nun prau de regadíu o de yerba
    • Tb
  13. 6
  14. Montón de yerba apisonao en payar [Lln]: <i class="della">Un </i><i class="della">tazón d’herba</i
[Lln].
  1. 1. [Lln].
7. Instrumentu pa tazar la tierra [Cb (= vara de tazar)]. Aráu más cenciellu que’l llabiegu, emplegáu pa tazar (lleva vara o timón enllazáu col dental; nel puntu de contautu va’l sechoriu o reya) [Cp]. 8. Cuyar pa sacar miel de los panales [Cl]. Aum. de tazu (cfr.) anque na aceición §1 siempre podríamos duldar de si nun sedrá una variante del ast. tizón (cfr.). D’equí féxose’l verbu atazonar (cfr.) y estazonar (cfr.).
tazoneru, a, o
📖: tazoneru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
De <i class="della">Tazones</i>(TEST)
  1. tazoneru
  2. De <i class="della">Tazones</i
[JH], pueblu del Conceyu de Villaviciosa. Cfr. estazona.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [JH], pueblu del Conceyu de Villaviciosa. Cfr. <i class="della">estazona</i>.
tazu, el
📖: tazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Pieza, recorte cuadráu de madera [Tb. PSil]. Trozu de madera [As. V1830] más o menos cúbicu [Lln. Cb. Cp. Ac]. Trozu de madera curtiu y gruesu [Pa. Sm. Cv. JH] pa facer la madreña o bien otros oxetos [Cl. Cg. /Eo/]. Tacu de madera [Cn (V)]. 2. Tarucu de madera que val d’almohadina o de calzu [Sm. Oc]. Pina, cuña [/Eo/]. 3. Tacón de la madreña [Lln. Pa. Cb. Llib. Sb. Qu. Tb]. 4. Pieza de madera con una mozqueta que val de bancu de madreñeru [Tb]. 5. Pedazu de madera que val de puerta del fornu [Vv]. 6. Troncu d’árbol cortáu a la llarga sol que se corta la tabla [Sb]. Cabriu [Bab {camiéntome que <i class="della">cabrío</i>(TEST)
  1. tazu
  2. Pieza, recorte cuadráu de madera
    • Tb
    • PSil
  3. Trozu de madera
    • As
    • V1830] más o menos cúbicu [Lln
    • Cb
    • Cp
    • Ac
  4. Trozu de madera curtiu y gruesu
    • Pa
    • Sm
    • Cv
    • JH] pa facer la madreña o bien otros oxetos [Cl
    • Cg
    • /Eo/
  5. Tacu de madera
    • Cn (V)
  6. 2
  7. Tarucu de madera que val d’almohadina o de calzu
    • Sm
    • Oc
  8. Pina, cuña
    • /Eo/
  9. 3
  10. Tacón de la madreña
    • Lln
    • Pa
    • Cb
    • Llib
    • Sb
    • Qu
    • Tb
  11. 4
  12. Pieza de madera con una mozqueta que val de bancu de madreñeru
    • Tb
  13. 5
  14. Pedazu de madera que val de puerta del fornu
    • Vv
  15. 6
  16. Troncu d’árbol cortáu a la llarga sol que se corta la tabla
    • Sb
  17. Cabriu [Bab {camiéntome que <i class="della">cabrío</i
ye enquivocu}]. 7. Retal de tela [Cv]. 8. Cuadru de tierra [Cv]. //-os ‘pieces del vasadoiru’ [/Vigo (Ast Oc)/]. //Tazu e goma ‘goma con que se forra caún de los tres pies de la madreña’ [Sb].
  1. 1. ye enquivocu}].
  2. 7. Retal de tela [Cv].
  3. 8. Cuadru de tierra [Cv]. //<i class="della">-os</i> ‘pieces del vasadoiru’ [/Vigo (Ast Oc)/]. //<i class="della">Tazu</i> <i class="della">e</i> <i class="della">goma</i> ‘goma con que se forra caún de los tres pies de la madreña’ [Sb].
Otrossi vos do el taço de Bustello e que diades al monesterio el terçio del vinno que y ovier 1303 [DMO 170] no perder tazo ni palo [Grangerías xviii: 549] ¿Para qué podrá servir este tronco o este tazo? [Grangerías xviii: 670] que mereces te mayen en morteru/con el tazu, con el mazu, con el picu de azadon,/y que te metan en mediu de la yun- que, y el porron [Romance (Torano): 112-114]
  1. Otrossi vos do el taço de Bustello e que diades al monesterio el terçio del vinno que y ovier
  2. 1303 DMO 170
  3. no perder tazo ni palo
  4. Grangerías xviii: 549
  5. ¿Para qué podrá servir este tronco o este tazo?
  6. Grangerías xviii: 670
  7. que mereces te mayen en morteru/con el tazu, con el mazu, con el picu de azadon,/y que te metan en mediu de la yun- que, y el porron
  8. Romance (Torano): 112-114
Deverbal fuerte de tazar (cfr.). En tou casu la comparanza de tazu y retazu asoleya parentescu tamién semánticu ente los dos términos. Un aum. de tazu ye tazón (cfr.).
tazuelu, el
📖: tazuelu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">tazuelu,</b>(TEST)
  1. tazuelu
    • Sb
  2. b class="della">tazuelu,</b
el Bacín [Sb].
  1. 1. <b class="della">el </b>Bacín [Sb].
Cfr. taza 2.
te
📖: te
🏗️: NO
✍️: NO
Pronome de 2ª persona singular, complementu direutu [Xral]. {A dambes orielles d’El Seya l’acusativu <i class="della">te </i>opónse al dativu <i class="della">ti </i>‘pronombre de 2ª persona singular’, complementu indireu- tu: <i class="della">dio</i><i class="della">te</i>(TEST)
  1. te
  2. Pronome de 2ª persona singular, complementu direutu
    • Xral
  3. {A dambes orielles d’El Seya l’acusativu <i class="della">te </i>opónse al dativu <i class="della">ti </i>‘pronombre de 2ª persona singular’, complementu indireu- tu: <i class="della">dio</i><i class="della">te</i
na cabeza/dioti pan; tien un comportamientu aseme- yáu al de la 1ª persona me/mi [ghla §6-2]}.
  1. 1. <i class="della">na</i> <i class="della">cabeza</i>/<i class="della">dio</i><i class="della">ti</i> <i class="della">pan</i>; tien un comportamientu aseme- yáu al de la 1ª persona <i class="della">me</i>/<i class="della">mi</i> [ghla §6-2]}.
📖:
🏗️: NO
✍️: NO
Interxeición <i class="della">¡ta!</i>(TEST)
  1. Interxeición <i class="della">¡ta!</i
[JH]: ¡Té güe! [JH].
  1. 1. [JH]: <i class="della">¡Té</i> <i class="della">güe!</i> [JH].
té, el
📖:
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Te (bebida) [Xral]. //<i class="della">Te burrero </i>‘<i class="della">Chenopodium ambrosioides</i>, cast. <i class="della">te español’ </i>[Mo (llaa 28)]. //<i class="della">Te casero ‘Chenopodium </i><i class="della">ambrosioides’ </i>[Llg (llaa 28)]. //<i class="della">Te montés </i>‘<i class="della">Sideritis hypsopi- </i><i class="della">folia</i>, cast. <i class="della">hisopillo’</i>(TEST)
    • Mo
    • Sm
    • Llg
    • Lln
    • Ca
    • Sb
  1. Te (bebida)
    • Xral
  2. <i class="della">Te burrero </i>‘<i class="della">Chenopodium ambrosioides</i>, cast eonaviego
  3. <i class="della">te español’ </i>
    • Mo (llaa 28)
  4. <i class="della">Te casero ‘Chenopodium </i><i class="della">ambrosioides’ </i> eonaviego
    • Llg (llaa 28)
  5. <i class="della">Te montés </i>‘<i class="della">Sideritis hypsopi- </i><i class="della">folia</i>, cast eonaviego
  6. <i class="della">hisopillo’</i
[Llg, Mo, (llaa 28)]. //Te moruno ‘Bi- dens aurea’ [Ac, Llg, Mo (llaa 28)]. ‘Sideritis hypssopifolia’ [Sm (te murunu)]. ‘Mentha suaveolens’ [Llg (llaa 28)]. //Te morunu ‘cast. té moruno’ [Lln]. //Te villandiegu ‘Chenopo- dium ambrosioides’ [Ca (llaa 28)]. //Te de a pena ‘Jasiones montana’ [Sb (= te de a tierra)].
  1. 1. [Llg, Mo, (llaa 28)]. //<i class="della">Te</i> <i class="della">moruno</i> <i class="della">‘Bi- </i><i class="della">dens</i> <i class="della">aurea’</i> [Ac, Llg, Mo (llaa 28)]. <i class="della">‘Sideritis</i> <i class="della">hypssopifolia’</i> [Sm (<i class="della">te</i> <i class="della">murunu</i>)]. <i class="della">‘Mentha</i> <i class="della">suaveolens’</i> [Llg (llaa 28)]. //<i class="della">Te </i><i class="della">morunu </i>‘cast. <i class="della">té moruno’ </i>[Lln]. //<i class="della">Te villandiegu ‘Chenopo- </i><i class="della">dium</i> <i class="della">ambrosioides’</i> [Ca (llaa 28)]. //<i class="della">Te</i> <i class="della">de</i> <i class="della">a</i> <i class="della">pena</i> <i class="della">‘Jasiones </i><i class="della">montana’</i> [Sb (= <i class="della">te</i> <i class="della">de</i> <i class="della">a</i> <i class="della">tierra</i>)].
Pallabra d’aniciu chinu llegada a Europa pelos holandeses (dcech s.v. té).
te, la
📖: te
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. te
Nome de la lletra “t” del alfabetu asturianu. Cfr. t.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Nome de la lletra “t” del alfabetu asturianu. Cfr. <i class="della">t</i>.
tea, la 1
📖: tea
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Cast. <i class="della">tea</i>, corteza enrollada d’abedul colo que se fai llume p’allumar [Ay]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quantos</i>(TEST)
  1. tea
  2. Cast
  3. <i class="della">tea</i>, corteza enrollada d’abedul colo que se fai llume p’allumar
    • Ay
  4. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quantos</i
uenden ita (?) en mercado daran tea a la casa del forno [fin s. xiii] (s. xiii) [MSAH-V/593]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">uenden</i> <i class="della">ita</i> <i class="della">(?)</i> <i class="della">en</i> <i class="della">mercado</i> <i class="della">daran</i> <i class="della">tea</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">casa</i> <i class="della">del</i><i class="della"> forno</i> [fin s. xiii] (s. xiii) [MSAH-V/593]
que con teyes ardiendo y gran fatiga/buscó a una fiya suya… [Baúxa, Sueños (Poesíes 23-24)] Podría tratase d’un siguidor Frente a esto surde -y- antihiática na documentación, llueu de la perda de -d-.
  1. que con teyes ardiendo y gran fatiga/buscó a una fiya suya…
  2. Baúxa, Sueños (Poesíes 23-24)
  3. Podría tratase d’un siguidor
  4. Frente a esto surde -y- antihiática na documentación, llueu de la perda de -d-.
del llat. taeda, -ae ‘especie de pinu resinoso’ → ‘caña de pinu’, ‘antorcha’ (em), de llargu espardimientu (rew). La documentación arag. del sieglu xv tieda y l’arag. de güei (Sesma & Líbano 1982: 346) ufre un testimoniu interesante del vocalismu tónicu non reconocíu nel resultáu asturianu lo que podría empobinar a almitir, xunto a otros resultaos daos por Corominas-Pascual, un aniciu nun étimu con [ē] y non con [ě] (dcech s.v. tea; deeh s.v. taeda).
tea, la 2
📖: tea
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">teya</i><i class="della">(TEST)
  1. tea
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">teya</i><i class="della"
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1</i>.
teatín, el
📖: teatín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tatín [(Doc.)].>(TEST)
  1. teatín
  2. ident class="della" level="1"></ident><tatín
    • (Doc
    • )
a) Fixeno{n} los mocicos teatinos/quando a isti llugar vieno a perhonrayo/noso obispo [Xuan García (1666 ó 1667: 158)] ni es theatín de Lastres [Grangerías xviii: 531] b) Crey{ó}lo con os Tatinos/esde pequenín so padre/e con essu sali{ó} en todu/a un Tatín semeyante [Xuan García (1665: 152)] Dablos son estos Tatinos/vota diez sen periurame/que fayn m{á}s frutu ñel mundu/que juntos todos llos frales [Xuan García (1665: 152)] c) Comieno hasta pusllar los tatinicos [Xuan García (1666 ó 1667: 159)] Del nome d’una orden relixosa nacida n’Italia en 1524; el so primer superior foi arzobispu de teati d’u-y vien el nome. Nel casu d’Uviéu, onde hai una cai que lleva’l nome de Teati- nos, paez que se dio un tracamundiu denomando asina, dave- zu, a los xesuites por delles semeyances ente dambes órdenes (Tolivar Faes 1985: 473). La documentación de §b ye un niciu perclaru del usu nel nuesu sieglu xvii.
  1. a) Fixeno{n} los mocicos teatinos/quando a isti llugar vieno a perhonrayo/noso obispo
  2. Xuan García (1666 ó 1667: 158)
  3. ni es theatín de Lastres
  4. Grangerías xviii: 531
  5. b) Crey{ó}lo con os Tatinos/esde pequenín so padre/e con essu sali{ó} en todu/a un Tatín semeyante
  6. Xuan García (1665: 152)
  7. Dablos son estos Tatinos/vota diez sen periurame/que fayn m{á}s frutu ñel mundu/que juntos todos llos frales
  8. Xuan García (1665: 152)
  9. c) Comieno hasta pusllar los tatinicos
  10. Xuan García (1666 ó 1667: 159)
  11. Del nome d’una orden relixosa nacida n’Italia en 1524; el so primer superior foi arzobispu de teati d’u-y vien el nome. Nel casu d’Uviéu, onde hai una cai que lleva’l nome de Teati- nos, paez que se dio un tracamundiu denomando asina, dave- zu, a los xesuites por delles semeyances ente dambes órdenes (Tolivar Faes 1985: 473). La documentación de §b ye un niciu perclaru del usu nel nuesu sieglu xvii.
teatru, el
📖: teatru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tiatru [Pzu. Vd]. treatu [AGO].>(TEST)
  1. teatru
  2. ident class="della" level="1"></ident><tiatru
    • Pzu
    • Vd
  3. treatu
    • AGO
Cast. teatro [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">teatro </i>[Xral].
Del grecismu en llat. theatrum, -i ‘teatru’ (abf), per vía culta.
  1. Del grecismu en llat. theatrum, -i ‘teatru’ (abf), per vía culta.
teberganu, a, o
📖: teberganu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>De Teberga [JH], conceyu asturianu (tt 11). <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Fernan</i>(TEST)
  1. teberganu
  2. ident class="della" level="1"></ident>De Teberga [JH], conceyu asturianu (tt 11)
  3. <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Fernan</i
teuergario 1236(or.) [DOSV-I/189] {Quiciabes con
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">teuergario</i> 1236(or.) [DOSV-I/189] {Quiciabes con
tracamundiu gráficu} b) pedro teuergana 1243(or.) [DOSV-II/178] Martion gonzaluiz pedro teuerganu 1244(or.) [DOSV- II/197] Alffonso Yanes teuergano ¬ Esteuan Nicolas alffayates 1283 [DCO-II/134] de la otra parte suelo de herederos de Marinna Perez la te- vergana 1354(or.) [SP-II/313] vna tierra (...)que dizen la tauergana 1381 [MB/203]
  1. tracamundiu gráficu}
  2. b) pedro teuergana
  3. 1243(or.) DOSV-II/178
  4. Martion gonzaluiz pedro teuerganu
  5. 1244(or.) DOSV- II/197
  6. Alffonso Yanes teuergano ¬ Esteuan Nicolas alffayates
  7. 1283 DCO-II/134
  8. de la otra parte suelo de herederos de Marinna Perez la te- vergana
  9. 1354(or.) SP-II/313
  10. vna tierra (...)que dizen la tauergana
  11. 1381 MB/203
Formación ax. en -ānus n’amestanza col nome de Teberga (tt 11; ta 554 & 825).
tebiquiar*
📖: tebiquiar*
🏗️: SI
✍️: NO
<tibiquiar [Lln].>(TEST)
  1. tebiquiar*
  2. tibiquiar
    • Lln
Cocer a modo, adulces [Lln].
  1. 1. Cocer a modo, adulces [Lln].
Cfr. tebiu.
tebiquín, ina, ino*
📖: tebiquín
🔤: , ina, ino*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<tibiquín [Lln].>(TEST)
  1. tebiquín
  2. tibiquín
    • Lln
Templáu [Lln].
  1. 1. Templáu [Lln].
Cfr. tebiu.
tebiu, a, o
📖: tebiu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<c-oc. de Lleón [lla]. /////tibiu [Cl]. tibio [y Ay].>(TEST)
  1. tebiu
    • Lln
    • Md
    • Ay
  2. c-oc
  3. de Lleón
    • lla
  4. tibiu dudoso (certainty = baxa)
    • Cl
  5. tibio
    • y Ay
Cast. tibio [Lln. Cl. Md. JH]. Ensin mayor calor o interés [Ay]. //(Llechi*) tibiu ‘lleche acabante catar o mucir’ [Cl]. d’ alontre airinus tebius pal edén me tan llamandu 1929 [FCoronas/85] na sólida casona que ya niyeiru de golmura tébia 1931 [FCoronas/117]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tibio</i> [Lln. Cl. Md. JH]. Ensin mayor calor o interés [Ay]. //<i class="della">(Llechi*)</i> <i class="della">tibiu</i> ‘lleche acabante catar o mucir’ [Cl]. <i class="della">d’</i> <i class="della">alontre</i> <i class="della">airinus</i> <i class="della">tebius</i> <i class="della">pal</i> <i class="della">edén</i> <i class="della">me</i> <i class="della">tan</i> <i class="della">llamandu</i> 1929 [FCoronas/85] <i class="della">na</i> <i class="della">sólida</i> <i class="della">casona</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">niyeiru</i> <i class="della">de</i> <i class="della">golmura</i> <i class="della">tébia</i> 1931 [FCoronas/117]
Del llat. tepidus, -a, -um ‘nin frío nin caliente (la temperatura)’ (old), con continuadores románicos (rew s.v. tĕpĭdus) ya pan- hispánicos (deeh). Apocayá Gulsoy (2014: 27-30) repasa les propuestes etimolóxiques emitíes sol términu [especialmente Menéndez Pidal (mghe), Malkiel (1952), Corominas-Pascual (dcech s.v. tibio), Dworkin]. Ente ello quixéremos amosar la nuesa posición: a) Coincidimos colos autores que parten del llat. těpidus base común pa xustificar los resultaos hispánicos; b) Dende těpidus xustifícase’l resultáu ast. actual tebiu (ghla §3.1.6.3), asitiáu yá n’Alexandre y tamién na toponimia onde, amás de Fuente Tebia en Villaviciosa, conséñase’l pl. Tebias, en Teberga (ta 232). Nun fai falta suponer un *tēpidus (mghe §41.2) pues trátase etimolóxicamente d’un zarramientu ę > [e] debíu al influxu de la yod de tebiu darréu qu’esa yod hebo apaecer ceo si almitimos el desanicie de la -d-; c) De toes maneres l’ast. ufre un segundu zarramientu de la tónica, tebiu A lo meyor dende tebiu féxose’l verbu atebiar (cfr.); tamién el dim. en -icc > -ic (*tebicu) que, con nueva incrementación diminutiva en -inus, ye responsable del ast. tebiquín (cfr.). Dende *tebicu llogróse’l verbu tebiquiar (cfr.) ensin necesidá de partir de tepere ‘tar templáu, dalgo caliente’ (abf). En rella- ción con tebiu ta l’ast. atebiaderu (cfr.), entebiaderu (cfr.). Un cultismu de curtiu emplegu sedría l’ast. tépidu (cfr.).
  1. tibiu, debíu al caltenimientu de la yod; a ello ha xuntase la observación de que’l resultáu tibiu nes fasteres metafoné- tiques (pero namái nes metafonétiques) tamién pudo favore- cese pol influxu de -u; d) Que pue debese cenciellamente al influxu zarrador de la [j] pervése por tener el mesmu tratu que recibe’l continuador del llat. těrreus, -a, -um onde al llau de terriu, a, o (cfr.) atópase un segundu momentu zarrador col masc. ast. tirriu y col femenín tirria (cfr.) onde nun ye posi- ble falar de metafonía por -u (ghla §3.1.6.3b; García Arias 2014b; 2016a: 815) pero, en tou casu, bien alloñáu d’almitir un aniciu onomatopéyicu como Corominas-Pascual proponen pal cast. tirria (dcech s.v. tirria); e) Nun paez que tengamos que buscar otra xustificación pal cast. tibio ensin necesidá
  2. j
  3. d’almitir těpidus > *tiébiutibio pues podría siguir los mes- mos pasos que l’asturianu. Lo mesmo podría afitase pal port. tibio tibo, con metátesis de [j] como yá apuntamos (García Arias 2016a: 813). La llectura aqua tepia, que diximos ufier- taba Varrón (Res Rusticae II, 1-23), ha refugase como nos fai ver Dworkin.
  4. j
teca, la
📖: teca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. teca
    • Llg
Oveya [Llg (i)].
  1. 1. Oveya [Llg (i)].
Cfr. tequín.
“techador”
📖: “techador”
🏗️: NO
✍️: SI
<teitador [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. Cn (Oc)].>(TEST)
  1. “techador”
    • Cn
  2. teitador
    • Tb
    • Sm
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
    • Cn (Oc)
El que fai o remienda’l techu o teitu [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil]. Obreru que se dedica a poner techos de paya a les cases [Cn (Oc)].
  1. 1. El que fai o remienda’l techu o <i class="della">teitu</i> [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil]. Obreru que se dedica a poner techos de paya a les cases [Cn (Oc)].
Pele pelaiz techador 1242(or.) [DOSV-II/112] Iohan pelaiz techador 1246(or.) [DOSV-II/262] Diego Alffonso de Socastiello techador Alffonso Perez escri- vano 1327(or.) [SP-II/30]
  1. Pele pelaiz techador
  2. 1242(or.) DOSV-II/112
  3. Iohan pelaiz techador
  4. 1246(or.) DOSV-II/262
  5. Diego Alffonso de Socastiello techador Alffonso Perez escri- vano
  6. 1327(or.) SP-II/30
Cfr. techu.
techar
📖: techar
🏗️: NO
✍️: NO
<teichar [y Tb]. teitar [Tb. Sm. Pzu. PSil. Cv. Cn (Oc)].>(TEST)
  1. techar
    • Lln
    • Cd
    • Pr
    • Oc
    • Po
  2. teichar
    • y Tb
  3. teitar
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • PSil
    • Cv
    • Cn (Oc)
Poner techu a un edificiu [Tb (teichar). Pzu. Cv]. Poner el teyáu [Lln (= atechar). Cd. Pr]. 2. Cubrir una casa con paya [Vg] en vez de con teya [Oc]. Poner el teitu {‘teyáu vexetal’} a una casa o corte [Tb (teitar). Sm]. Poner o arreglar teitos [PSil]. 3. Dar una paliza [PSil]. ///Si el borrín sube del mar, métite lluego a techar [Po (LC)].
  1. 1. Poner techu a un edificiu [Tb (teichar). Pzu. Cv]. Poner el teyáu [Lln (= atechar). Cd. Pr].
  2. 2. Cubrir una casa con paya [Vg] en vez de con teya [Oc]. Poner el <i class="della">teitu</i> {‘teyáu vexetal’} a una casa o corte [Tb (teitar). Sm]. Poner o arreglar <i class="della">teitos </i>[PSil].
  3. 3. Dar una paliza [PSil]. ///<i class="della">Si</i> <i class="della">el</i> <i class="della">borrín</i> <i class="della">sube</i> <i class="della">del</i> <i class="della">mar,</i><i class="della"> métite</i> <i class="della">lluego</i> <i class="della">a</i> <i class="della">techar</i> [Po (LC)].
in loco predicto ubi dicent Fontectada 964 (s. xii) [ACL/156] nostra deuesa propria ... in loco predicto ubi dicent Fontec- tada 964 (s. xii) [ACL/157] mantengades bien las casas e las techedes e las enderecedes 1261(or.) [ACL/387] hun orro de madera techado de palla que esta al çimenterio 1300(or.) [SP-I/319] techado de palla que devo mantener de techo 1329(or.) [SP- II/56] la meatat de mi orrio techado de palla que esta y 1332(or.) [SP-II/100] un orrio techado de palla que devemos mantener de techo 1334(or.) [SP-II/111] con dos orrios techados de tella que estan en ellos 1341(or.) [MSMV/172]
techar la dicha casa por nuestra costa e uos Diego Alfonso adobarla 1344(or.) [MSMV/179] una casa de tapia con so suelo techada de tella 1348(or.) [SP-II/251] una casa de madera techada de palla con so suelo 1353(or.) [SP-II/312] dientro este tienpo he de techar la dicha casa 1389(or.) [SP- III/60] avedes de adobar e reparar e techar la dicha casa 1397(or.) [SP-III/108] que techen e mantegan la dicha mia meatat 1402(or.) [VC- II/75] hun hurro techado de palla que esta en San Martino 1402(or.) [VC-II/64] casa que yo he (...) de tapias techada de tella 1426 [MB/261] juguero sobre casa en que morar de paya e fagala techar [FL (FFLL)] para techar (...) son un prodigio [Grangerías xviii: 806] arte de techar [Grangerías xviii: 959] D’un verbu fechu sol llat. tēctum ‘teyáu’ (em), ensin dulda tectāre ‘cubrir dafechu’, verbu documentáu nes gloses (abf) que quiciabes almitiera una formación con ad- pa xustificar ast. atechar (cfr.). Nes fasteres B-D les variantes techar [Tb] y tichar [Sm] han tenese, de mano, como continuadores
  1. in loco predicto ubi dicent Fontectada
  2. 964 (s. xii) ACL/156
  3. nostra deuesa propria ... in loco predicto ubi dicent Fontec- tada
  4. 964 (s. xii) ACL/157
  5. mantengades bien las casas e las techedes e las enderecedes
  6. 1261(or.) ACL/387
  7. hun orro de madera techado de palla que esta al çimenterio
  8. 1300(or.) SP-I/319
  9. techado de palla que devo mantener de techo
  10. 1329(or.) SP- II/56
  11. la meatat de mi orrio techado de palla que esta y
  12. 1332(or.) SP-II/100
  13. un orrio techado de palla que devemos mantener de techo
  14. 1334(or.) SP-II/111
  15. con dos orrios techados de tella que estan en ellos
  16. 1341(or.) MSMV/172

  17. techar la dicha casa por nuestra costa e uos Diego Alfonso adobarla
  18. 1344(or.) MSMV/179
  19. una casa de tapia con so suelo techada de tella
  20. 1348(or.) SP-II/251
  21. una casa de madera techada de palla con so suelo
  22. 1353(or.) SP-II/312
  23. dientro este tienpo he de techar la dicha casa
  24. 1389(or.) SP- III/60
  25. avedes de adobar e reparar e techar la dicha casa
  26. 1397(or.) SP-III/108
  27. que techen e mantegan la dicha mia meatat
  28. 1402(or.) VC- II/75
  29. hun hurro techado de palla que esta en San Martino
  30. 1402(or.) VC-II/64
  31. casa que yo he (...) de tapias techada de tella
  32. 1426 MB/261
  33. juguero sobre casa en que morar de paya e fagala techar
  34. FL (FFLL)
  35. para techar (...) son un prodigio
  36. Grangerías xviii: 806
  37. arte de techar
  38. Grangerías xviii: 959
  39. D’un verbu fechu sol llat. tēctum ‘teyáu’ (em), ensin dulda tectāre ‘cubrir dafechu’, verbu documentáu nes gloses (abf) que quiciabes almitiera una formación con ad- pa xustificar ast. atechar (cfr.). Nes fasteres B-D les variantes techar [Tb] y tichar [Sm] han tenese, de mano, como continuadores
  40. Sm
del llat. *tegulare (cfr. teyar). Nes fasteres C-D del asturianu la variante teitar ye l’autóctona dende tectare; en Tb dende tectare siguiría *teitsar techar pues teitar nun ye voz del país (fastera B), y resérvase namái pa ‘teyar los cabanones de teitu’ polo que ye términu debíu al influxu somedanu; so- bro teitar féxose’l compuestu reteitar (cfr.) con un deverbal reteitu (cfr.). Tamién ye posible una formación n’amestanza col prefixu sub- → sotechar (cfr.) con un deverbal que cono- cemos pela documentación: si las non touiere so techado [FA (FFLL)]. Na nuesa documentación y toponimia pue caltenese en continuadores del correspondiente participiu débil, techáu, ada, ao, y fuerte, de xuru equivalente al documentáu como axetivu tectus, -a, -um ‘cubiertu’, ‘con teyáu’ (old) > techu, a, o (cfr. techu, el). Un compuestu de techar col continuador del llat. dis- ye ast. destechar (cfr.) col so pariente destecha- dura (cfr.). Tamién esteitar (cfr. estechar).
techu, el
📖: techu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<teichu [y Tb]. teitu [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cv. Vd. Oc. Tor]. +tichu [Ay. Ll]. techo [Ri].>(TEST)
  1. techu
    • Lln
    • Cd
    • Pr
    • Cn
    • Qu
  2. teichu
    • y Tb
  3. teitu
    • Tb
    • Sm
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
    • As
    • Cv
    • Vd
    • Oc
    • Tor
  4. tichu metafonía
    • Ay
    • Ll
  5. techo
    • Ri
Cast. techo [Lln. Ay. Ll. Pzu. Vd], teyáu [Tb (teichu). Cd]. Teyáu [Pr] fechu d’escoba [Tb (teitu). Sm]. Teyáu vexetal [PSil]. Teyáu de paya [Bab (si nun ye de paya nun se lla- ma asina). Pzu. As. Cn (Oc)]. Teyáu de cuelmu (al de pizarra llámenlu losáu) [Tor]. Cubierta de paya nes cases [Vg] (por oposición a teyáu o enlosáu) [Llomb]. Teyáu de paya o de piornu que cubre’l teyáu de la cabaña [Qu]. Cubierta de paya que se pon a la vara yerba [Cv]. 2. Casa, corral, cualquier pro- piedá con techu [Cb]. Construcción con techu vexetal [PSil].
  1. 1. Cast. <i class="della">techo</i> [Lln. Ay. Ll. Pzu. Vd], teyáu [Tb (<i class="della">teichu</i>). Cd]. Teyáu [Pr] fechu d’escoba [Tb (teitu). Sm]. Teyáu vexetal [PSil]. Teyáu de paya [Bab (si nun ye de paya nun se lla- ma asina). Pzu. As. Cn (Oc)]. Teyáu de cuelmu (al de pizarra llámenlu <i class="della">losáu</i>) [Tor]. Cubierta de paya nes cases [Vg] (por oposición a teyáu o enlosáu) [Llomb]. Teyáu de paya o de piornu que cubre’l teyáu de la cabaña [Qu]. Cubierta de paya que se pon a la vara yerba [Cv].
  2. 2. Casa, corral, cualquier pro- piedá con techu [Cb]. Construcción con techu vexetal [PSil].
3. Cast. cobijo [Pr]. 4. Parede llisa de piedra al quedar sin el carbón que taba a la vera [Llg (Toponimia 110)]. 5. Fastial superior que col inferior forma la caxa onde va la capa de carbón [Min]. Fastial de la mina [Ri]. 6. Contribución que se paga pola propiedá [Cb]. //A techu ‘baxo techu’ [Lln. Cv]. ‘(tar) guardáu’ [Tb (a teichu). Cd. Pr]. ‘(tar) abellugáu (del agua, d’un peligru)’ [JH]. //Cabanón de teitu ‘cabaña o corte col teyáu vexetal o d’escoba)’ [Tb]. //Ponese a techu ‘abellu- gase’ [Cd]. //Tar a su teitu ‘tar abellugáu cuando llueve’ [Cn (Oc)]. //Tiñazas de los teitos ‘cierta clas de tenaces emplegaes nel mazu pa coyer fierros gordos’ [Oc]. a) suas casas et suos solares cum tectis et postes 984 (s. xii) [MSAH-I/390] cum obtimo edifitio superatos cum tetulis III 950 (s. xii) [ACL/308] iacebat erema sine tectos et sine homines et erat in disquali- do 1025 (s. xii) [ACL/419] ipsa quintana cum suos pumares et cum suos tectos 1041(or.) [SV/79] pro illo meo plantato et pro meos tectos 1131(or.) [SV/285] tectos controzios terras abrutas et pro abrumpere 1215(or.) [SP-I/101] iacet sub uno tecto 1222(or.) [SV/118] tectos controzios terras abrutas et pro abrumpere domitas et pro domare 1222(or.) [SV/113] quanto de ipsa barqueria sine partida alzaramos et quantos tectos fezieramos 1226(or.) [SV/150] istos tectos et isto poblo et tenere illam populatam 1230(or.) [SV/202] ambas sunt sub uno tecto et so una canale 1232(or.) [SP- I/147] cum controzos et cum tectos et cum aramos 1236(or.) [SV/78] hereditatem suam (...) cum tectis que ibi fecit [LCo- do/151-140]
todos los heredamientos e techos e llantados que eran e per- tenesçian 1427 [DCO-IV/380] tengades las casas e orrios e otros techos cubiertos 1469(or.) [SP-IV/127]
  1. 3. Cast. cobijo [Pr]. 4. Parede llisa de piedra al quedar sin el carbón que taba a la vera [Llg (Toponimia 110)]. 5. Fastial superior que col inferior forma la caxa onde va la capa de carbón [Min]. Fastial de la mina [Ri]. 6. Contribución que se paga pola propiedá [Cb]. //A techu ‘baxo techu’ [Lln. Cv]. ‘(tar) guardáu’ [Tb (a teichu). Cd. Pr]. ‘(tar) abellugáu (del agua, d’un peligru)’ [JH]. //Cabanón de teitu ‘cabaña o corte col teyáu vexetal o d’escoba)’ [Tb]. //Ponese a techu ‘abellu- gase’ [Cd]. //Tar a su teitu ‘tar abellugáu cuando llueve’ [Cn (Oc)]. //Tiñazas de los teitos ‘cierta clas de tenaces emplegaes nel mazu pa coyer fierros gordos’ [Oc].
  2. Oc
  3. a) suas casas et suos solares cum tectis et postes
  4. 984 (s. xii) MSAH-I/390
  5. cum obtimo edifitio superatos cum tetulis III
  6. 950 (s. xii) ACL/308
  7. iacebat erema sine tectos et sine homines et erat in disquali- do
  8. 1025 (s. xii) ACL/419
  9. ipsa quintana cum suos pumares et cum suos tectos
  10. 1041(or.) SV/79
  11. pro illo meo plantato et pro meos tectos
  12. 1131(or.) SV/285
  13. tectos controzios terras abrutas et pro abrumpere
  14. 1215(or.) SP-I/101
  15. iacet sub uno tecto
  16. 1222(or.) SV/118
  17. tectos controzios terras abrutas et pro abrumpere domitas et pro domare
  18. 1222(or.) SV/113
  19. quanto de ipsa barqueria sine partida alzaramos et quantos tectos fezieramos
  20. 1226(or.) SV/150
  21. istos tectos et isto poblo et tenere illam populatam
  22. 1230(or.) SV/202
  23. ambas sunt sub uno tecto et so una canale
  24. 1232(or.) SP- I/147
  25. cum controzos et cum tectos et cum aramos
  26. 1236(or.) SV/78
  27. hereditatem suam (...) cum tectis que ibi fecit
  28. LCo- do/151-140

  29. todos los heredamientos e techos e llantados que eran e per- tenesçian
  30. 1427 DCO-IV/380
  31. tengades las casas e orrios e otros techos cubiertos
  32. 1469(or.) SP-IV/127
Del llat. tēctum, -i ‘techu’, de llargu espardimientu románicu (em, rew), panhispánicu (deeh). En dellos sitios la variante oc- cidental (C-D) teitu lexicalizóse pa referise a un tipu de teyáu vexetal y a les cabañes que lu porten y son llamaes cabano- nes de teitu. Na fastera B habría aguardase un resultáu *tetsu non conseñada. Daqué asemeyao, techu, hebo dase na fastera centro-oriental d’Asturies darréu que, dacuando, puen lleese na documentación espresiones como techos de techo referíes a teyaos fechos de techu o de materia vexetal. Ye posible que techu, pelo menos en dellos usos, se xustifique meyor como una nominalización del participiu fuerte masculín de tegere, tēctus, -a, -um (cfr. techar) quiciabes n’aquellos casos en que sedría equivalente al participiu débil nominalizáu techáu (cfr.) que nun ha tracamundiase col deriváu de tegulātus > ast. te- yáu (techáu en B-D). De techu hebo facese’l nome d’oficiu techador (cfr.) lo mesmo que dende la so variante (C-D) teituteitador. Un compuestu de teitu ye ast. entreteitu (cfr.).
techume, el*
📖: techume
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">uendat</i>(TEST)
  1. techume
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">uendat</i
techumne de domo et si dominus uellet emere
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">techumne</i> <i class="della">de</i> <i class="della">domo</i> <i class="della">et</i> <i class="della">si</i> <i class="della">dominus</i> <i class="della">uellet</i> <i class="della">emere</i>
1198(or.) [FRLeón/171] so mueble e las puertas e la meetat de la techumbre 1262 (s. xiii) [MSAH-V/382] - el techumbre [Grangerías xviii: 957] Formación sol continuador b) dentro los teytos de la myglesia [CC/78] c) contener esta casa de canales ye de paredes ye de techos 1248 [DCO-II/24] deuemos soffrir las uostras aguas que carrant soblo nostro techo 1249 [DCO-II/26] deuo mantener los techos de techo et los orrios de pies 1297(or.) [MCar-II/243] poblar e de mantener las dichas casas de techo e de gotera 1325(or.) [ACL-IX/294] un orrio que avemos de mantener de techo e de caeda 1333(or.) [SP-II/107] devemos mantener de techo e el orrio de pies 1336(or.) [SP- II/143]; 1339(or.) [SP-II/173] hun orrio pallizo que devo mantener de techo 1359(or.) [SP- II/356]
  1. 1198(or.) FRLeón/171
  2. so mueble e las puertas e la meetat de la techumbre
  3. 1262 (s. xiii) MSAH-V/382
  4. - el techumbre
  5. Grangerías xviii: 957
  6. Formación sol continuador
  7. b) dentro los teytos de la myglesia
  8. CC/78
  9. c)
  10. contener esta casa de canales ye de paredes ye de techos
  11. 1248 DCO-II/24
  12. deuemos soffrir las uostras aguas que carrant soblo nostro techo
  13. 1249 DCO-II/26
  14. deuo mantener los techos de techo et los orrios de pies
  15. 1297(or.) MCar-II/243
  16. poblar e de mantener las dichas casas de techo e de gotera
  17. 1325(or.) ACL-IX/294
  18. un orrio que avemos de mantener de techo e de caeda
  19. 1333(or.) SP-II/107
  20. devemos mantener de techo e el orrio de pies 1336(or.) [SP- II/143];
  21. 1339(or.) SP-II/173
  22. hun orrio pallizo que devo mantener de techo
  23. 1359(or.) SP- II/356
del llat. tectum, -i ‘techu’ (em s.v. tego) con un suf. -ūmen qu’apaez castellanizáu nel sieglu xiii en documentu de Sahagún.
tecíu, ida, ío*
📖: tecíu
🔤: , ida, ío*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
Participiu conocíu pela documentación al sur del dominiu ástur: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">seello</i>(TEST)
  1. tecíu
  2. Participiu conocíu pela documentación al sur del dominiu ástur: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">seello</i
de çera colgado por cuerda teçida de filos de lino mez- clados 1331(or.) [ACL-IX/360]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">çera</i> <i class="della">colgado</i> <i class="della">por</i> <i class="della">cuerda</i> <i class="della">teçida</i> <i class="della">de</i> <i class="della">filos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">lino</i> <i class="della">mez-</i><i class="della"> clados</i> 1331(or.) [ACL-IX/360]
vna vestimienta acabada la casulla teçida de terliz de lino 1332(or.) [ACL-IX/378] cuerda de_filos de llino teçida tinta a colores prieto jalde blanco cardano 1340(or.) [ACL-IX/435] seello de çera colgado per vna cuerda de filos de llino teçida 1340(or.) [ACL-IX/435] del panno de lyno que ora y fica teçudo que dian del 1395 [Espinareda/189] D’una variante del continuador verbal
  1. vna vestimienta acabada la casulla teçida de terliz de lino
  2. 1332(or.) ACL-IX/378
  3. cuerda de_filos de llino teçida tinta a colores prieto jalde blanco cardano
  4. 1340(or.) ACL-IX/435
  5. seello de çera colgado per vna cuerda de filos de llino teçida
  6. 1340(or.) ACL-IX/435
  7. del panno de lyno que ora y fica teçudo que dian del
  8. 1395 Espinareda/189
  9. D’una variante del continuador verbal
del llat. texere > texer (cfr.), *tecer, acordies colo afitao s.v. texedor (pe2: 391).
teclar
📖: teclar
🏗️: NO
✍️: NO
<ateclar [Sm].>(TEST)
  1. teclar
  2. ateclar
    • Sm
Atender al ganáu (el neñu) [Sm]: Ta ateclando’l ganáu [Sm].
  1. 1. Atender al ganáu (el neñu) [Sm]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">ateclando’l</i> <i class="della">ganáu</i> [Sm].
2. Mimar, afalagar [Ll]. Agasayar [dhl]. Cfr. tágara.
“tecre”
📖: “tecre”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu bien ceo en Lleón: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">linteo</i>(TEST)
  1. “tecre”
  2. Términu conocíu bien ceo en Lleón: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">linteo</i
de lino et secure et tecre de lardo 942(or.) [ACL/234]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">lino</i> <i class="della">et</i> <i class="della">secure</i> <i class="della">et</i> <i class="della">tecre</i> <i class="della">de</i> <i class="della">lardo</i> 942(or.) [ACL/234]
lardo tecre et VII argenzos in ziuaria 942(or.) [ACL/234] Aparentemente paez qu’habría tener el términu como una variante del arabismu tágara (cfr.). De toes maneres el con- testu en que surde aconseya consideralu como una formación continuadora
  1. lardo tecre et VII argenzos in ziuaria
  2. 942(or.) ACL/234
  3. Aparentemente paez qu’habría tener el términu como una variante del arabismu tágara (cfr.). De toes maneres el con- testu en que surde aconseya consideralu como una formación continuadora
del llat. tergum, -i ‘piel que cubre la espalda’ → ‘espalda’ (em s.v. tergum; abf) anque nun se conseñen con- tinuadores románicos.
tecu, el
📖: tecu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<teicu [An. Cv].>(TEST)
  1. tecu
    • Xx
  2. teicu
    • An
    • Cv
Piedra regular que pue llanzase cola mano [Xx]. 2. Cuadru, trozu pequeñu de tierra, xeneralmente cuadráu, que nuna fin- ca resérvase pa un cultivu especial [Cv]. Cuadru d’una tie- rra dedicáu a cultivu [An]: A esa tierra cumu ya cuadrada l.lamámos-y El Teicu [An].
  1. 1. Piedra regular que pue llanzase cola mano [Xx].
  2. 2. Cuadru, trozu pequeñu de tierra, xeneralmente cuadráu, que nuna fin- ca resérvase pa un cultivu especial [Cv]. Cuadru d’una tie- rra dedicáu a cultivu [An]: <i class="della">A</i> <i class="della">esa</i> <i class="della">tierra</i> <i class="della">cumu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">cuadrada </i><i class="della">l.lamámos-y</i> <i class="della">El</i> <i class="della">Teicu</i> [An].
a) per illum tegum a sursum que discurrit de illo faio 998 (s. xii) [MSAH-I/432] iaz cabe la carrera que_ua pora Sancta Cecilia e axega al tiego 1272(or.) [ACL-VIII/60] de la una parte afronta en tego de Maria Dorez de Castan- nedo 1304(or.) [SP-I/348] & la uuestra parte del teygo de sola villa 1353 [MB/129] el tego de la Pedrera 1370 [SP-II/435] otro tego que yaz a la castannar de Deva 1370 [SP-II/435] quelle mandaua uender el tego 1372 [MB/189] el medio del tego que el avia lantado de vinna 1381 [SP- III/30] jaz un teygo a la passada de las vinnas en que ha 1409 [MC- I/93] otra tierra onde disen el Teygo de la puerta 1465(or.) [VC- I/271] b) una vinna e tierra (...) que dizen El Tego 1429 [SP-III/294] La lantoria del Teygon de so la villa 1441 [SP-III/408] Quiciabes d’un diminutivu de teges, -etis ‘estera’, esto ye, del ac. *tegicum ‘estera pequeña’, ‘alfombrina’, pallabra acoyible darréu qu’atopamos el so dim. tegiculum (em s.v. tego; abf s.v. tegiculum). Son dos les posibilidaes d’evolución que vemos más axeitaes: a) con perda temprana de -g- *te(g)icum > ast. teicu > tecu, como alvertimos en *mantaica > manteca (ghla §3.1.1.1.1); tamién en pě(d)ica (rew) > peica (
  1. a)
  2. per illum tegum a sursum que discurrit de illo faio
  3. 998 (s. xii) MSAH-I/432
  4. iaz cabe la carrera que_ua pora Sancta Cecilia e axega al tiego
  5. 1272(or.) ACL-VIII/60
  6. de la una parte afronta en tego de Maria Dorez de Castan- nedo
  7. 1304(or.) SP-I/348
  8. & la uuestra parte del teygo de sola villa
  9. 1353 MB/129
  10. el tego de la Pedrera
  11. 1370 SP-II/435
  12. otro tego que yaz a la castannar de Deva
  13. 1370 SP-II/435
  14. quelle mandaua uender el tego
  15. 1372 MB/189
  16. el medio del tego que el avia lantado de vinna
  17. 1381 SP- III/30
  18. jaz un teygo a la passada de las vinnas en que ha
  19. 1409 MC- I/93
  20. otra tierra onde disen el Teygo de la puerta
  21. 1465(or.) VC- I/271
  22. b) una vinna e tierra (...) que dizen El Tego
  23. 1429 SP-III/294
  24. La lantoria del Teygon de so la villa
  25. 1441 SP-III/408
  26. Quiciabes d’un diminutivu de teges, -etis ‘estera’, esto ye, del ac. *tegicum ‘estera pequeña’, ‘alfombrina’, pallabra acoyible darréu qu’atopamos el so dim. tegiculum (em s.v. tego; abf s.v. tegiculum). Son dos les posibilidaes d’evolución que vemos más axeitaes: a) con perda temprana de -g- *te(g)icum > ast. teicu > tecu, como alvertimos en *mantaica > manteca (ghla
  27. §3.1.1.1.1); tamién en pě(d)ica (rew) > peica (
cfr.); b) con perda más seronda de la -g- lo que dio pie a la sonorización de -c-, siendo acoyible un resultáu *te(g)icum > *teicum > teigu tegu como nos fai ver la documentación conseñada enriba y la mesma toponimia asturiana (ta 690) siguiendo la mesma posibilidá apuntada pa *mantaica > manteiga > mantega (ghla §3.1.1.1.1); pědica (rew) > pielga. Sobro teicu féxose’l verbu enteicar (cfr. entecar) ‘atascase, tropezar el rastru nel camín’ → ‘tropezar l’aráu al llabrar la tierra’ → ‘asegurar la reya nel dental del aráu’. Una variante de teicu como diximos foi ast. teigu, con un femenín analóxicu *teiga que vive nel compuestu enteiga (cfr.). Dende tecu féxose un aumentativu *tecóntacón 2 (cfr.) por acabar averándose fónicamente al aum. de tacu 1tacón 1 (cfr.). Pero dende *teicum llogróse una formación dim. en -ěllum que caltién, nidiamente ensin diptongar, l’eonaviegu teiquello ‘pedazu de tela de forma cuadrada emplegada pa enanchar la camisa na manga, baxo’l sobacu o a los calzoncíos en cruz’ [/Eo/]. Tamién sobro teicu se fexo un deriváu con continuador de -arium nel femenín te- queras ‘piedres a ras de tierra’ [Cn] quiciabes por atopase nun teicu o por facer la dixebra d’un teicu con otru. ¿Pero semán- ticamente ye posible afitar el pasu ‘estera pequeña’ → ‘trozu cuadráu de tierra’? Nidiamente sí por tratase d’una aplicación metafórica de la forma de la tela al terrén. Ye lo mesmo que s’alvierte nel entá usual continuador del llat. quadrum ‘cosa cuadrada’ qu’acaba aplicándose a un “quadrum de terra” en 978 [SV/55] o lo que ye lo mesmo a un cuadru de tierra güei, un güertu pequeñu (pe1: 84).
tefo
📖: tefo
🏗️: NO
✍️: NO
“Mandar a la m.” (<i class="della">sic</i>) [Xx]. Los curtios datos de que disponemos nun dexen algamar un estudiu acondáu. En tou casu nun paez desaconseyable na- guar por averar el términu a la familia del verbu <i class="della">tufar</i>(TEST)
  1. tefo
  2. “Mandar a la m.” (<i class="della">sic</i>)
    • Xx
  3. Los curtios datos de que disponemos nun dexen algamar un estudiu acondáu
  4. En tou casu nun paez desaconseyable na- guar por averar el términu a la familia del verbu <i class="della">tufar</i
1 (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i> (cfr.).
tegu 1
📖: tegu 1
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tegu 1
Cfr. tecu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">tecu</i>.
tegu, el 2
📖: tegu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Midida d’áridos qu’equival a la metada d’un cuartal<i class="della">,</i>(TEST)
  1. tegu
  2. Midida d’áridos qu’equival a la metada d’un cuartal<i class="della">,</i
esto ye, la ochava parte de la fanega [Vc (Cruce)]. Midida d’áridos qu’equival a la metada d’un ferráu [/Cuantas (Oc)/].
  1. 1. esto ye, la ochava parte de la fanega [Vc (Cruce)]. Midida d’áridos qu’equival a la metada d’un ferráu [/Cuantas (Oc)/].
Voz más afitada na fastera eonaviega, d’una formación ana- lóxica masculina fecha sol grecismu en llat. thēca, -ae ‘estu- che’, ‘caxa’ (em), lo mesmo que s’esixe pal gall. tego ‘midida d’áridos’ (gvgh). Dende thēca xustifíquense dellos continua- dores románicos ente ello’l gall. tega ‘midida d’áridos’ (rew; deeh s.v. theca; gvgh; pe1: 86) que dacuando pudo cruzase col arabismu teiga ‘talega’ (cfr. talega).
teífanu, {a, o}
📖: teífanu
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
<ident class="della" level="1"></ident>Enfadáu, de cara perseria [Sl]: <i class="della">¿Cúmu</i>(TEST)
  1. teífanu
    • Sl
  2. ident class="della" level="1"></ident>Enfadáu, de cara perseria [Sl]: <i class="della">¿Cúmu</i
tas tan teífanu? [Sl].
  1. 1. <i class="della">tas</i> <i class="della">tan</i> <i class="della">teífanu?</i> [Sl].
¿En rellación con tefo (cfr.)?
  1. ¿En rellación con tefo (cfr.)?
teinón, el
📖: teinón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Pina grande qu’apierta’l mangu y el rabu del mazu [Oc]. 2. Travesañu central que va sol exe (na escalera del carru) [Oc]. Cadena central del llechu del carru [Cv (= mozu)]. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes d’un aumentativu del llat. tignum, -i ‘materiales de construcción’, ‘viga’, ‘tirante o viga que se pon d’un llau a otru del edificiu posándose sobro les vigues o trabes que formen los arquitrabes que, pela so parte, tiénense sobro les columnes o pilastres’ (em). Ye pallabra con daqué represen- tación románica (rew s.v. tĭgnum) ya hispánica (deeh). De toes maneres nun se produxo la palatalización de la nasal pero eso pasa dacuando n’asturianu como se pervé nel con- tinuador de pĕctine (rew)>(TEST)
  1. teinón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Pina grande qu’apierta’l mangu y el rabu del mazu
    • Oc
  3. 2
  4. Travesañu central que va sol exe (na escalera del carru)
    • Oc
  5. Cadena central del llechu del carru
    • Cv (= mozu)
  6. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes d’un aumentativu del llat
  7. tignum, -i ‘materiales de construcción’, ‘viga’, ‘tirante o viga que se pon d’un llau a otru del edificiu posándose sobro les vigues o trabes que formen los arquitrabes que, pela so parte, tiénense sobro les columnes o pilastres’ (em)
  8. Ye pallabra con daqué represen- tación románica (rew s.v
  9. tĭgnum) ya hispánica (deeh)
  10. De toes maneres nun se produxo la palatalización de la nasal pero eso pasa dacuando n’asturianu como se pervé nel con- tinuador de pĕctine (rew)
ast. peine al llau de peñe (ghla 252) quiciabes por establecese una dixebra silábica *teg’nu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ast. <i class="della">peine </i>al llau de <i class="della">peñe </i>(ghla 252) quiciabes por establecese una dixebra silábica *<i class="della">teg’nu</i>
-ata que vemos en tenáu (cfr.), tenada (cfr.).
  1. -ata que vemos en tenáu (cfr.), tenada (cfr.).
*teinu aum. teinón col caltenimientu del diptongu de- creciente al conseñase’l términu nel occidente asturianu (pe2: 384). El fenómenu palatalizador tampoco nun ye visible nel diminutivo-despeutivu tenoxu (cfr.) y nos derivaos en -atus,
teitador, el
📖: teitador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. teitador
Cfr. techador.
  1. Cfr. techador.
teitar 1
📖: teitar 1
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. teitar 1
Cfr. techar.
  1. Cfr. techar.
teitar 2
📖: teitar 2
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. teitar 2
Cfr. tetar.
  1. Cfr. tetar.
teitu, el 1
📖: teitu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
(TEST)
  1. teitu
Cfr. techu.
  1. Cfr. techu.
teitu, el 2
📖: teitu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. teitu
Pisu del carru (carru ensin ruedes nin exe) [Balbona, La Rei- gada, Alienes (y Cv)]. Pisu del carru [Vd]. Escalera del carru [Oc]. Cfr. llechu.
  1. Pisu del carru (carru ensin ruedes nin exe) [Balbona, La Rei- gada, Alienes (y Cv)]. Pisu del carru [Vd]. Escalera del carru [Oc].
  2. Oc
  3. Cfr. llechu.
teixar, el
📖: teixar
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Telar [An]: <i class="della">Yá</i>(TEST)
  1. teixar
    • An
  2. ident class="della" level="1"></ident>Telar [An]: <i class="della">Yá</i
nun quedan teixares [An].
  1. 1. <i class="della">nun</i> <i class="della">quedan</i> <i class="della">teixares</i> [An].
Quiciabes d’un encruz del autóctonu telar (cfr.) col ast. teixer (cfr. texer).
  1. Quiciabes d’un encruz del autóctonu telar (cfr.) col ast. teixer
  2. (cfr. texer).
tela, la
📖: tela
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tela</i>(TEST)
  1. tela
  2. Cast
  3. <i class="della">tela</i
[Xral]. 2. Parte interior del animal llamada tela [JH
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Xral].
  3. 2. Parte interior del animal llamada <i class="della">tela</i> [JH
{afeutada quiciabes por meteorismu}. //Tela de llin y llana ‘la tela que se fabrica de llin y llana y val pa facer mandiles’ [JH]. //Tela d’araña ‘telaraña’. //Tela metálica ‘tela metáli- ca’ [Xral]. ‘somier’ [Sm]. ‘texíu metálico pa somieres con armazón de madera’ [Cd]. ///Quien bon ñeñu cría/bona tela fía [RCarta 140]. una uermicula in una tela duobus fatiebus alia zamor uermi- cula 950 (s. xii) [ACL/309] una tella tota integra de fustan 1120 (s. xii) [ACL/95] palium meum de estanforte et meum sobrepellicium de tela [1226-1229] (s. xv) [ACL/483] unam pallam de obtima tela cum bono orfres de Londres 1230(or.) [ACL/497] un pedaço de tela ... en que auia trelze o catorze varas 1294 [DCO-V/191] un pedaço de tela de rens muy sotil 1294 [DCO-V/191] anque yo ñon sé, Toribu,/per qué tela encomenzar,/porque hay, ciertu, munchu vieyu/y pocu particular [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 89-92)] de teles fasta de espartu/de ortigues y de felechu/que fa- cín bayetes riques/de dura y de llucimientu [Campumanes 1781/453]
  1. {afeutada quiciabes por meteorismu}. //Tela de llin y llana
  2. ‘la tela que se fabrica de llin y llana y val pa facer mandiles’ [JH]. //Tela d’araña ‘telaraña’. //Tela metálica ‘tela metáli- ca’ [Xral]. ‘somier’ [Sm]. ‘texíu metálico pa somieres con armazón de madera’ [Cd]. ///Quien bon ñeñu cría/bona tela fía [RCarta 140]. una uermicula in una tela duobus fatiebus alia zamor uermi- cula
  3. 950 (s. xii) ACL/309
  4. una tella tota integra de fustan
  5. 1120 (s. xii) ACL/95
  6. palium meum de estanforte et meum sobrepellicium de tela [1226-1229] (s. xv)
  7. ACL/483
  8. unam pallam de obtima tela cum bono orfres de Londres
  9. 1230(or.) ACL/497
  10. un pedaço de tela ... en que auia trelze o catorze varas
  11. 1294 DCO-V/191
  12. un pedaço de tela de rens muy sotil
  13. 1294 DCO-V/191
  14. anque yo ñon sé, Toribu,/per qué tela encomenzar,/porque hay, ciertu, munchu vieyu/y pocu particular
  15. ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 89-92)
  16. de teles fasta de espartu/de ortigues y de felechu/que fa- cín bayetes riques/de dura y de llucimientu
  17. Campumanes 1781/453
Del llat. tēla, -ae ‘tela’ (em), con resultáu panrománicu (rew) ya panhispáncu (deeh). Un deriváu ye’l masc. ast. telar (cfr.). Tamién se fexo’l verbu *telar que conocemos gracies al compuestu g-ast. destelar ‘salir la castaña del oriciu’ onde s’alvierte que’l salir la castaña del oriciu compárase a des- prendese d’una tela. Un compuestu de tela caltiénse nel ast. entreteles, sing. entretela (cfr.).
telandar, el
📖: telandar
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Esposición o presentación de varies coses, fechos o sucesos afines [Ca]: <i class="della">¡Sí</i>(TEST)
  1. telandar
    • Ca
  2. Esposición o presentación de varies coses, fechos o sucesos afines [Ca]: <i class="della">¡Sí</i
que traes güen telandar! [Ca].
  1. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">traes</i> <i class="della">tú</i> <i class="della">güen</i> <i class="della">telandar!</i> [Ca].
D’un posible encruz de tela (cfr.) o telar (cfr.) y andar (cfr.).
telar, el
📖: telar
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">telar</i>, máquina de texer [Lln. Sm. PSil] especialmente’l llin [Cd]. Máquina pa facer la tela del llin [Gr]. 2. Llíu de coses [Lln. Ac]. Enredu, enguedeyu [Cd. Pr] cosa mal fecha [Sm. Arm] y con muncha complicación, maraña [Cv]. Des- orden, tracamundiu [Llomb]. Conxuntu, llíu [Ll]. Asuntos, problemes [Cd. /Mánt/]. 3. Telaraña [Sm]. //<i class="della">-es</i>(TEST)
  1. telar
  2. Cast
  3. <i class="della">telar</i>, máquina de texer
    • Lln
    • Sm
    • PSil] especialmente’l llin [Cd
  4. Máquina pa facer la tela del llin
    • Gr
  5. 2
  6. Llíu de coses
    • Lln
    • Ac
  7. Enredu, enguedeyu
    • Cd
    • Pr] cosa mal fecha [Sm
    • Arm] y con muncha complicación, maraña [Cv
  8. Des- orden, tracamundiu
    • Llomb
  9. Conxuntu, llíu
    • Ll
  10. Asuntos, problemes
    • Cd
    • /Mánt/
  11. 3
  12. Telaraña
    • Sm
  13. <i class="della">-es</i eonaviego
‘tarecos, oxe- tos diversos’ [Mar. VCid]. ‘llíos, enguedeyos’ [Ar. PSil. Mar]. ///Tres coses pido a Dios que me les dexe: la tela, el telar y la que texe [Fabriciano]. Cfr. tela.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘tarecos, oxe- tos diversos’ [Mar. VCid]. ‘llíos, enguedeyos’ [Ar. PSil. Mar]. ///<i class="della">Tres</i> <i class="della">coses</i> <i class="della">pido</i> <i class="della">a</i> <i class="della">Dios</i> <i class="della">que</i> <i class="della">me</i> <i class="della">les</i> <i class="della">dexe:</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tela,</i> <i class="della">el</i> <i class="della">telar</i> <i class="della">y</i> <i class="della">la</i> <i class="della">que</i> <i class="della">texe</i> [Fabriciano]. Cfr. <i class="della">tela</i>.
telaraña, la
📖: telaraña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<talaraña [Cp. PSil. Cv].>(TEST)
  1. telaraña
    • Sm
  2. talaraña
    • Cp
    • PSil
    • Cv
Cast. telaraña [Ac. PSil. Cv. R]. 2. Araña [Cp]. //Quitar las telarañas ‘tomar la parva, esto ye, una copa d’aguardiente (u otra cosa en Cv) enantes d’almorzar’ [Sm. Cv]. //Tener tela- rañes enos güeyos [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">telaraña </i>[Ac. PSil. Cv. R].
  2. 2. Araña [Cp]. //<i class="della">Quitar las</i><i class="della"> telarañas</i> ‘tomar la parva, esto ye, una copa d’aguardiente (u otra cosa en Cv) enantes d’almorzar’ [Sm. Cv]. //<i class="della">Tener tela- </i><i class="della">rañes</i> <i class="della">enos</i> <i class="della">güeyos</i> [JH].
Cfr. araña. Ye claro que les espresiones precedíes de // tienen usos figuraos.
telarañón, el*
📖: telarañón
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<talarañón [Oc].>(TEST)
  1. telarañón
  2. talarañón
    • Oc
Araña [Nav (Oc)].
  1. 1. Araña [Nav (Oc)].
Quiciabes variante de tarañón (cfr.) con influxu de telaraña (cfr.).
teléfonu, el
📖: teléfonu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<teléfanu [Lln. Ac. Llg. Ay. Tb. An. Cd. Pr]. taléfanu [Cl].>(TEST)
  1. teléfonu
  2. teléfanu
    • Lln
    • Ac
    • Llg
    • Ay
    • Tb
    • An
    • Cd
    • Pr
  3. taléfanu
    • Cl
Cast. teléfono [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">teléfono </i>[Xral].
De l’amestanza moderna de dos términos d’aniciu griegu (tele y phonos).
telégrafu, el
📖: telégrafu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">telégrafo</i>(TEST)
  1. telégrafu
  2. Cast
  3. <i class="della">telégrafo</i
[JH. Xral].
  1. 1. [JH. Xral].
De l’amestanza moderna de dos términos d’aniciu griegu (tele y graphos).
telegrama, el*
📖: telegrama
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<telégrama {<i class="della">sic</i>} [Sb].>(TEST)
  1. telegrama
  2. {<i class="della">sic</i>}
  3. telégrama
    • Sb
Cast. telegrama [Sb].
  1. 1. Cast. <i class="della">telegrama</i> [Sb].
De l’amestanza moderna de dos términos d’aniciu griegu (tele y gramma).
telera, la*
📖: telera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////teleras [Lln].>(TEST)
  1. telera
  2. teleras variación de número
    • Lln
Estaques corves de los carros [Lln (S)].
  1. 1. Estaques corves de los carros [Lln (S)].
Quiciabes d’un deriváu de telum, -i ‘saeta’, ‘arma que se llan- za’ → ‘arma ofensiva’, ‘espada’ (em; abf), *telaria, opinión caltenida por Corominas-Pascual (dcech s.v. telera), Meyer- Lübke (rew s.v. telum) y García de Diego (deeh s.v. *tela- rium). Un diminutivu en -ŏla sedría responsable del ast. talei- ruela (cfr.) con tracamundiu de la deuterotónica; d’ehí féxose una creación analóxica masculina taleiruelu (cfr.). Dende taleiruela (cfr.) → *taregüela, taragüela con tracamundiu de líquides y un reforzamientu velar de [we] como en cirigüeña, parigüela, etc. Col posible suf. diminutivu en -ūca (García Arias 2011a: 17), asitiáu nel galu carruca (tlg), féxose l’ast. taleiruga taleirúatalerúa (cfr.); a la so vera taladrúa (cfr. talerúa) supón l’encruz col apellativu taladru (cfr.). Den- de telera foi posible facer el verbu compuestu *entelerar entalarar (cfr.).
telesna, la
📖: telesna
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Telina del güevu [Oc]. <br class="della">Del acusativu del fem. llat. terēdo, -inis ‘carcoma’, ‘cocu de la fariña’ (old; abf), esto ye, <i class="della">terēdine</i>(TEST)
  1. telesna
  2. Telina del güevu
    • Oc
  3. <br class="della">Del acusativu del fem
  4. llat
  5. terēdo, -inis ‘carcoma’, ‘cocu de la fariña’ (old; abf), esto ye, <i class="della">terēdine</i
> *teled’netelesna, como de *cum lagenas > cal.láxinas > cal.lasnas (pe1: 108). El términu ast. nun atopa elementos populares comparables n’otros dominios románicos si bien conséñase en port. un posible cultismu teredem (delp); nesi sen l’ast. ufriría semánticamente un usu figuráu frente al port. ‘carco- ma’. A la escontra del nuesu asitiamientu García de Diego defende ast. telesna dende’l llat. tēla (deeh) anque ensin dicir un res pa xustificar -sna.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. > <i class="della">*teled’ne</i> → <i class="della">telesna</i>, como de *cum lagenas > <i class="della">cal.láxinas</i> <i class="della">></i> <i class="della">cal.lasnas </i>(pe1: 108). El términu ast. nun atopa elementos populares comparables n’otros dominios románicos si bien conséñase en port. un posible cultismu <i class="della">teredem</i> (delp); nesi sen l’ast. ufriría semánticamente un usu figuráu frente al port. ‘carco- ma’. A la escontra del nuesu asitiamientu García de Diego defende ast. <i class="della">telesna</i> dende’l llat. tēla (deeh) anque ensin dicir un res pa xustificar -<i class="della">sna</i>.
televisión, la
📖: televisión
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tilivisión [Pa. Ac. Pr]. tilvisión [Ac]. tlivisión [Ac].>(TEST)
  1. televisión
  2. tilivisión
    • Pa
    • Ac
    • Pr
  3. tilvisión
    • Ac
  4. tlivisión
    • Ac
Cast. televisión [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">televisión</i> [Xral].
De l’amestanza moderna de dos términos, el primeru d’aniciu griegu (tele), el segundu d’aniciu llatín (visión).
telgu, a, o*
📖: telgu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<telga [Pb. Lln. Cl].>(TEST)
  1. telgu
  2. telga
    • Pb
    • Lln
    • Cl
(Vaca) que paró de dar lleche [Pb]. 2. (Vaca) a la que se quitó la cría [Lln]. (Vaca) que, xebrada de la cría, da lleche [Cl]. (Vaca) que ta dando lleche [Lln (P)]. 3. (Vaca) que se dexa mucir a mano ensin necesidá de xatu [Or (i)].
  1. 1. (Vaca) que paró de dar lleche [Pb].
  2. 2. (Vaca) a la que se quitó la cría [Lln]. (Vaca) que, xebrada de la cría, da lleche [Cl]. (Vaca) que ta dando lleche [Lln (P)].
  3. 3. (Vaca) que se dexa mucir a mano ensin necesidá de xatu [Or (i)].
Quiciabes deverbal del participiu fuerte del llat. *taedicare, a lo meyor con continuación en friulán (rew), verbu fechu den- de taedēre ‘tar ensin gana’ (em; old s.v. taedet), ‘tar cansáu’ (abf). Semánticamente ye posible almitir el pasu ‘tar ensin gana’ → ‘dexar de’, anque s’alvierte la posibilidá de referen- cia a estadios averaos al procesu. En tou casu ast. telga paez ser un elementu cuasimente aislláu nel mundu románicu y abúltanos más xustificable dende la propuesta fecha que den- de l’ax. llat. taedulus, -a, -um ‘con repunancia’, ‘con noxu’, ‘fadiu’, ‘cafiante’ (old; García Arias 2012b: 218). Con too, si s’almite como cosa destremada ast. tielda ‘(vaca) que da la lleche gordo por parir hai pocu tiempu’ [Cl (i)], a lo meyor habría partise de taedula > *tied’laast. tielda (cfr. tieldu, a, o) y almitir, quiciabes, un encruz de *taedica o taedula pa entender meyor ast. telga.
telina, la
📖: telina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Nata, cima de la lleche [Tb]. Dim. de <i class="della">tela</i>(TEST)
  1. telina
  2. Nata, cima de la lleche
    • Tb
  3. Dim
  4. de <i class="della">tela</i
(cfr.)gracies al suf. d’aniciu llat. -ina, güei di- minutivu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.)gracies al suf. d’aniciu llat. -<i class="della">ina</i>, güei di- minutivu.
telu, el
📖: telu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
L’ast. <i class="della">telu </i>descríbelu Menéndez García como ‘enfermedá de los bues frayaos pol trabayu y el calor; pa curar el mal ponse la guiada ente’l pescuezu del animal y el suelu, onde se clava; tresmítese asina’l mal a la tierra ‘ (<i class="della">apud</i>(TEST)
  1. telu
  2. L’ast
  3. <i class="della">telu </i>descríbelu Menéndez García como ‘enfermedá de los bues frayaos pol trabayu y el calor; pa curar el mal ponse la guiada ente’l pescuezu del animal y el suelu, onde se clava; tresmítese asina’l mal a la tierra ‘ (<i class="della">apud</i
MP 306).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. MP 306).
Pero la referencia d’Isidoro de Sevilla dexa llugar a enllazar los datos: Telum lateris dolor est. Dictum autem ita a medicis quos dolore corpus transverberet, quasi gladius [“Telum ye un dolor del costáu. Llámenlu asina los mélicos porque, al cadecelu, altraviesa’l cuerpu como una espada” (Etimologías iv, 6-13)]. Pero si l’ast. caltién telu cuasimente de mou testi- monial, nel so llugar, sustituyéndolu, surde glaída, un dever- bal de *glayir verbu quiciabes iguáu dende’l sinónimu llatín de telum, esto ye, gladium ‘espada’ (cghla 311; pe3: 308). Ye posible que dende’l llat. tēlum pudiere iguase’l verbu te- lar ‘tirar p’atrás, echar p’atrás cualquier vehículu tiráu por animales’ que se caltién na fastera eonaviega [/Eo. Mánt/]. Un compuestu foi tamién posible, asina l’ast. entelar (‘cast. meteorizar’) y [→ entetelar (cfr.)] qu’ha entendese como un verbu en referencia a un dolor o, lo que paez meyor, a una inflamación del cuerpu animal (cfr.) como paecen pescan- ciar Corominas-Pascual (dcech s.v. tejer). Tamién se conse- ña n’ast. el contrariu desentelar (cfr.). En rellación atopamos desentelador (cfr.), entelamientu (cfr.), enteladura (cfr.). Compuestu ye tamién el verbu estelar 2 ‘dir p’atrás’ (cfr.) conseñáu na fastera eonaviega.
  1. Pero la referencia d’Isidoro de Sevilla dexa llugar a enllazar los datos: Telum lateris dolor est. Dictum autem ita a medicis quos dolore corpus transverberet, quasi gladius [“Telum ye un dolor del costáu. Llámenlu asina los mélicos porque, al cadecelu, altraviesa’l cuerpu como una espada” (Etimologías iv, 6-13)]. Pero si l’ast. caltién telu cuasimente de mou testi- monial, nel so llugar, sustituyéndolu, surde glaída, un dever- bal de *glayir verbu quiciabes iguáu dende’l sinónimu llatín de telum, esto ye, gladium ‘espada’ (cghla 311; pe3: 308). Ye posible que dende’l llat. tēlum pudiere iguase’l verbu te- lar ‘tirar p’atrás, echar p’atrás cualquier vehículu tiráu por animales’ que se caltién na fastera eonaviega [/Eo. Mánt/]. Un compuestu foi tamién posible, asina l’ast. entelar (‘cast. meteorizar’) y [→ entetelar (cfr.)] qu’ha entendese como un verbu en referencia a un dolor o, lo que paez meyor, a una inflamación del cuerpu animal (cfr.) como paecen pescan- ciar Corominas-Pascual (dcech s.v. tejer). Tamién se conse- ña n’ast. el contrariu desentelar (cfr.). En rellación atopamos desentelador (cfr.), entelamientu (cfr.), enteladura (cfr.). Compuestu ye tamién el verbu estelar 2 ‘dir p’atrás’ (cfr.) conseñáu na fastera eonaviega.
  2. entetelar (cfr.)
tema, la
📖: tema
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tema</i>(TEST)
  1. tema
    • Sm
    • Cd
    • Pa
    • Uv
    • Ay
    • Tb
    • Pr
  2. Cast
  3. <i class="della">tema</i
[Ac. Bab]. Asuntu [PSil]. 2. Testonería nun propó- situ o idea [Sm]. Oposición caprichosa a una persona o cosa [Sm]. 3. Celos [Cd]. Envidia [Cd]: Siempre tien una tema cula hermana [Cd]. //Andar a la tema ‘rivalizar’ [Pa. Uv (andar a la tema unu d’otru). Ay. Tb. Sm. Cd. Pr. Tox]. //Tener una tema ‘tener una idea fixa’ [Ac]. En quanto a Lucas Gutierrez siempre estoi en natema con el por quanto di dos yeguas y el no me entrego más de la una y la potra la llebó y pagó catorze ducados 1668 [Sayambre/103-3-i] fincar bien a barra y bien de thema afuera, palotes altos, espessos [Grangerías xviii: 731] inclinados de thema unos contra otros [Grangerías xviii: 743]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Ac. Bab]. Asuntu [PSil].
  3. 2. Testonería nun propó- situ o idea [Sm]. Oposición caprichosa a una persona o cosa [Sm].
  4. 3. Celos [Cd]. Envidia [Cd]: <i class="della">Siempre tien una tema cula</i> <i class="della">hermana</i> [Cd]. //<i class="della">Andar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tema</i> ‘rivalizar’ [Pa. Uv (andar a la tema unu d’otru). Ay. Tb. Sm. Cd. Pr. Tox]. //<i class="della">Tener una </i><i class="della">tema</i> ‘tener una idea fixa’ [Ac]. <i class="della">En quanto a Lucas Gutierrez siempre estoi </i><i class="della">en natema</i><i class="della"> con</i><i class="della"> el</i> <i class="della">por</i> <i class="della">quanto</i> <i class="della">di</i> <i class="della">dos</i> <i class="della">yeguas</i> <i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">no</i> <i class="della">me</i> <i class="della">entrego</i> <i class="della">más</i> <i class="della">de </i><i class="della">la</i> <i class="della">una</i> <i class="della">y</i> <i class="della">la</i> <i class="della">potra</i> <i class="della">la</i> <i class="della">llebó</i> <i class="della">y</i> <i class="della">pagó</i> <i class="della">catorze</i> <i class="della">ducados</i> 1668 [Sayambre/103-3-i] <i class="della">fincar bien a barra y bien de </i><i class="della">thema</i><i class="della"> afuera, palotes altos,</i><i class="della"> espessos</i> [Grangerías xviii: 731] <i class="della">inclinados de </i><i class="della">thema</i><i class="della"> unos contra otros </i>[Grangerías xviii: 743]
Más allá ios les hábia con sos temes [Fiestas Coronación 185] Del neutru llat. d’aniciu griegu thema, -atis ‘situación o casu propuestu pal discutiniu nuna escuela de retórica’ (old), tér- minu con asitiamientu hispánicu (rew; deeh). Nel momentu presente la castellanización lleva a camudar el xéneru feme- nín pol masculín a nun ser nes frases feches. Un posible deri- váu sedría temosu, a, o (cfr.).
  1. Más allá ios les hábia con sos temes
  2. Fiestas Coronación 185
  3. Del neutru llat. d’aniciu griegu thema, -atis ‘situación o casu propuestu pal discutiniu nuna escuela de retórica’ (old), tér- minu con asitiamientu hispánicu (rew; deeh). Nel momentu presente la castellanización lleva a camudar el xéneru feme- nín pol masculín a nun ser nes frases feches. Un posible deri- váu sedría temosu, a, o (cfr.).
tembladera, la
📖: tembladera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tembladera
Perlesía [Ac]. 2. Pexe planu asemeyáu a la raya (si se pisaba producía un especie de descarga llétrica) [Lln]. //-as ‘aición de temblar (por cuenta’l fríu, mieu)’ [Tor]. Cfr. temblar.
  1. Perlesía [Ac]. 2. Pexe planu asemeyáu a la raya (si se pisaba producía un especie de descarga llétrica) [Lln]. //-as ‘aición de temblar (por cuenta’l fríu, mieu)’ [Tor].
  2. Tor
  3. Cfr. temblar.
temblador, ora*
📖: temblador
🔤: , ora*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<tiemblador [JH].>(TEST)
  1. temblador
  2. tiemblador
    • JH
Que tiembla [JH].
  1. 1. Que tiembla [JH].
Cfr. temblar.
temblar
📖: temblar
🏗️: NO
✍️: NO
<tembrar [Tox. /Eo/. Mar]. trembar [/Eo/]. tremblar [Tor]. tiemblar [JH]. trembir [As].>(TEST)
  1. temblar
    • Lln
    • Llg
    • Ay
    • Ri
    • Cd
    • Pr
  2. tembrar
    • Tox
    • /Eo/
    • Mar
  3. trembar
    • /Eo/
  4. tremblar
    • Tor
  5. tiemblar
    • JH
  6. trembir
    • As
Cast. temblar [Lln. Cl. Llg. Ay. Ri. PSil. As. Cd. Pr. Tox. /Eo/. Tor. Mar. JH]: ¿Por qué tembles? [Llg].
  1. 1. Cast. <i class="della">temblar</i> [Lln. Cl. Llg. Ay. Ri. PSil. As. Cd. Pr. Tox. /Eo/. Tor. Mar. JH]: <i class="della">¿Por</i> <i class="della">qué</i> <i class="della">tembles?</i> [Llg].
y cuando iba a La Pola/tiemblaba como una bara/y el pe- lleyu de les manes/era pelleya de abarca [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 35-38)]
  1. y cuando iba a La Pola/tiemblaba como una bara/y el pe- lleyu de les manes/era pelleya de abarca
  2. ABalvidares, Romanzón (Poesíes 35-38)
Del llat. tremulare, documentáu nes gloses y con resultaos panrománicos (em, rew) ya hispánicos (deeh), pudo siguir *trem’lare que, con una -b- epentética (como simulare > ast. cimblar) y perda de la primera líquida como pasa davezu al confluyir dos d’estes unidaes nun mesmu términu (ghla §4.6.1.4), xustifica l’ast. temblar y variantes y les formacio- nes tembladera (cfr.) y temblador (cfr.). Nesti verbu hemos almitir una variante en -ir como pide la existencia de trem- bir y del deverbal temblíu (cfr.). Ello ye tanto más afayadizo cuanto que conocemos l’alternancia sutrumar (cfr.) y sutru- mir (cfr.). L’influxu de tremulare (y derivaos) frente a tremere (y derivaos) fexo posible la esistencia de dos series, una en -mbl-, otra en -m-. Pero’l mayor puxu de tremulare sobro tremere llevó a que prevaleciere’l resultáu temblor (cfr.) sol más etimolóxicu deriváu de tremor, -oris (em s.v. tremō) > *tremor. Lo mesmo alvertimos nos derivaos temblorín (cfr.), tembloricu (cfr.), tembleque (cfr.), temblura (cfr.), temblera (cfr.), temblesina (cfr.). Cosa destremada ye la existencia d’un deriváu del llat. tremulus llueu nominalizáu en tiemblu (cfr.) con un abondativu temblosu (cfr.) y aumentativu temblón (cfr.) con usos axetivos y nominales. Un compuestu de tem- blar y rabu (cfr.) tenémoslu nel ast. tiemblarrabu (paralelu a xinga’l rau) onde ye posible una alternancia ensin diptongu por cuenta la dualidá de resultaos nel paradigma verbal.
tembleque, el
📖: tembleque
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tembleque
Temblor [ByM].
  1. 1. Temblor [ByM].
Cfr. temblar. Posible deverbal del verbu fechu sobro temblar → *temble- car.
temblera, la
📖: temblera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Sitiu llamargosu [On]. En rellación col ast. <i class="della">temblar</i>(TEST)
  1. temblera
  2. Sitiu llamargosu
    • On
  3. En rellación col ast
  4. <i class="della">temblar</i
(cfr.), como tamién s’alvierte nel cast. tremedal (dcech s.v. temblar), darréu que’l terrén lla- margoso cimbla (esto ye, tiembla) baxo los pies al ser fofo o muelle cuando cría tapín sobro la humedá.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), como tamién s’alvierte nel cast. <i class="della">tremedal</i> (dcech s.v. temblar), darréu que’l terrén lla- margoso cimbla (esto ye, <i class="della">tiembla</i>) baxo los pies al ser fofo o muelle cuando cría tapín sobro la humedá.
temblesina, la
📖: temblesina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tremesina [y Md].>(TEST)
  1. temblesina
    • Md
  2. tremesina
    • y Md
Temblor axitáu, nerviosu y constante [Md].
  1. 1. Temblor axitáu, nerviosu y constante [Md].
Cfr. temblar.
temblíu, el
📖: temblíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trembíu [Tox]. //trembido [Eo].>(TEST)
  1. temblíu
    • Tb
  2. trembíu
    • Tox
  3. trembido eonaviego
    • Eo
Temblor [Tb. Tox. /Eo/]. Cfr. temblar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Temblor [Tb. Tox. /Eo/]. Cfr. <i class="della">temblar</i>.
temblón, ona
📖: temblón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<tiemblón/a [JH]. //trembón/úa [Eo].>(TEST)
  1. temblón
    • Tb
  2. tiemblón/a
    • JH
  3. trembón/úa eonaviego
    • Eo
Que tiembla muncho [Tb. /Eo/. JH]. Cfr. temblar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que tiembla muncho [Tb. /Eo/. JH]. Cfr. <i class="della">temblar</i>.
temblón, el
📖: temblón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<i class="della">Torpedo marmorata</i>, tembladera [Cñ (ppac)]. <i class="della">Torpedo torpe- </i><i class="della">do</i>(TEST)
  1. temblón
  2. i class="della">Torpedo marmorata</i>, tembladera
    • Cñ (ppac)
  3. <i class="della">Torpedo torpe- </i><i class="della">do</i
[L’Arena].
  1. 1. [L’Arena].
Aum. de tiemblu (cfr. temblar).
temblor, el
📖: temblor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tiemblor [D’Ábego].>(TEST)
  1. temblor
  2. tiemblor
    • D’Ábego
Cast. temblor [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">temblor</i> [Xral].
- El xueves llegué a Ceceda:/cada pelu se enrizaba/col tem- blor de lo que yo/para hacia min maxinaba [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 45-48)]
  1. - El xueves llegué a Ceceda:/cada pelu se enrizaba/col tem- blor de lo que yo/para hacia min maxinaba
  2. ABalvidares, Romanzón (Poesíes 45-48)
Cfr. temblar.
tembloricu, el
📖: tembloricu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Persona que tiembla por vieya [Lln]: <i class="della">Está</i>(TEST)
  1. tembloricu
    • Lln
  2. Persona que tiembla por vieya [Lln]: <i class="della">Está</i
mui tembloricu [Lln].
  1. 1. <i class="della">yá</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">tembloricu</i> [Lln].
Dim. de temblor (cfr. temblar).
temblorín, el
📖: temblorín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Persona que tiembla por vieya [Lln]. Dim. de <i class="della">temblor</i>(TEST)
  1. temblorín
  2. Persona que tiembla por vieya
    • Lln
  3. Dim
  4. de <i class="della">temblor</i
(cfr. temblar).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">temblar</i>).
temblosu, a, o*
📖: temblosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tiemblosu/a/o [JH].>(TEST)
  1. temblosu
  2. tiemblosu/a/o
    • JH
Que tiembla muncho [JH].
  1. 1. Que tiembla muncho [JH].
Cfr. temblar.
temblura, la
📖: temblura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Temblor [JH]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Qué</i>(TEST)
  1. temblura
  2. Temblor
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Qué</i
llercia, qué temblura/vos encueye [Judit 200] Cfr. temblar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">llercia,</i> <i class="della">qué</i> <i class="della">temblura</i>/<i class="della">vos</i> <i class="della">encueye</i> [Judit 200] Cfr. <i class="della">temblar</i>.
tembote, el
📖: tembote
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Emburrión [Ay]: <i class="della">Andáemos</i>(TEST)
  1. tembote
    • Ay
  2. Emburrión [Ay]: <i class="della">Andáemos</i
toos a tembotes [Ay].
  1. 1. <i class="della">toos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">tembotes</i> [Ay].
Cfr. botar.
temer
📖: temer
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">temer</i>(TEST)
  1. temer
  2. Cast
  3. <i class="della">temer</i
[Xral]. 2. Creyer, camentar, sospechar [Cl].
  1. 1. [Xral].
  2. 2. Creyer, camentar, sospechar [Cl].
non sit uobis temido pro usura nec pro male 1232(or.) [SV/189] temendose que el obispo de Leon 1263(or.) [ACL/409] los prestes se temieren de sua muerte dellos 1267 (s. xiii?) [ACL/469] todo omme que dixier a la justicia que sse teme de otri 1274 [Ordenances/40] Pedro Perez dixo que se temia de las perder en alguna ma- nera 1298(or.) [SP-I/306] nos devemos atemer nuestra morte que non perescamos por deslealtat s. xiii(or.) [FX/19] non temen de jurar nen de periurar nen de matar so re s. xiii(or.) [FX/19] aquel que non teme sua morte s. xiii(or.) [FX/26] assi lo amen los grandes ¬ lo teman los menores s. xiii(or.) [FX/36] non temen de fazer a otre torto s xiii(or.) [FX/66] teme de perder sua fama o si dalguna otra forcia s. xiii(or.) [FX/95] que los hermanos teman esta pena s. xiii(or.) [FX/119] el Nuestro Sennor a piedat daquellos que lo temen s. xiii(or.) [FX/149] cada unu teme de seer penado por lo que fezier s. xiii(or.) [FX/217] yera escripta en papel & se temia que sse romperia ho mo- llara 1301 [MB-II/151] temian que se rronperia ho mollaria ho se derramaria en alguna manera 1302 [DCO-II/210] se comia de pelosa e que se temia que se derramarian maes 1305(or.) [SP-I/359] temjan que sse rronperia ho sse mellaria en alguna manera ho_sse derramaria 1309 [AAU/136] temian que se llos romperia ho la perderian ho se llos derra- maria 1317(or.) [MSMV/106] temia perder la dicha carta original o que se le dannaria 1497(or.) [SP-IV/374] Non temió pasar dos puertos/a Guadarrame y Payares;/ non ubo miedo allos jelus/non fugi{ó} llos burrianes [Xuan García (1665: 151)] Sábelo Tisbe, mas ñon teme ñada [PyT 39]; [BAúxa, PyT (Poesíes 135)]
  1. non sit uobis temido pro usura nec pro male
  2. 1232(or.) SV/189
  3. temendose que el obispo de Leon
  4. 1263(or.) ACL/409
  5. los prestes se temieren de sua muerte dellos
  6. 1267 (s. xiii?) ACL/469
  7. todo omme que dixier a la justicia que sse teme de otri
  8. 1274 Ordenances/40
  9. Pedro Perez dixo que se temia de las perder en alguna ma- nera
  10. 1298(or.) SP-I/306
  11. nos devemos atemer nuestra morte que non perescamos por deslealtat s. xiii(or.)
  12. FX/19
  13. non temen de jurar nen de periurar nen de matar so re s. xiii(or.)
  14. FX/19
  15. aquel que non teme sua morte s. xiii(or.)
  16. FX/26
  17. assi lo amen los grandes ¬ lo teman los menores s. xiii(or.)
  18. FX/36
  19. non temen de fazer a otre torto s xiii(or.)
  20. FX/66
  21. teme de perder sua fama o si dalguna otra forcia s. xiii(or.)
  22. FX/95
  23. que los hermanos teman esta pena s. xiii(or.)
  24. FX/119
  25. el Nuestro Sennor a piedat daquellos que lo temen s. xiii(or.)
  26. FX/149
  27. cada unu teme de seer penado por lo que fezier s. xiii(or.)
  28. FX/217
  29. yera escripta en papel & se temia que sse romperia ho mo- llara
  30. 1301 MB-II/151
  31. temian que se rronperia ho mollaria ho se derramaria en alguna manera
  32. 1302 DCO-II/210
  33. se comia de pelosa e que se temia que se derramarian maes
  34. 1305(or.) SP-I/359
  35. temjan que sse rronperia ho sse mellaria en alguna manera ho_sse derramaria
  36. 1309 AAU/136
  37. temian que se llos romperia ho la perderian ho se llos derra- maria
  38. 1317(or.) MSMV/106
  39. temia perder la dicha carta original o que se le dannaria
  40. 1497(or.) SP-IV/374
  41. Non temió pasar dos puertos/a Guadarrame y Payares;/ non ubo miedo allos jelus/non fugi{ó} llos burrianes
  42. Xuan García (1665: 151)
  43. Sábelo Tisbe, mas ñon teme ñada [PyT 39];
  44. BAúxa, PyT (Poesíes 135)
Del llat. timēre ‘temer’ (em), de llargu espardimientu románi- cu (rew) ya hispánicu (deeh).
temerariu, a, o*
📖: temerariu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+temereriu [Ay].>(TEST)
  1. temerariu
  2. temereriu metafonía
    • Ay
Que fai coses arriesgaes [Ay].
  1. 1. Que fai coses arriesgaes [Ay].
Posible adautación del cultismu cast. temerario.
temimientu, el*
📖: temimientu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">en</i>(TEST)
  1. temimientu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">en</i
mio seso complido seendo & in temimento de mios peca- dos 1247 [MB-II/40]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">mio</i> <i class="della">seso</i> <i class="della">complido</i> <i class="della">seendo</i> <i class="della">&</i> <i class="della">in</i> <i class="della">temimento</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mios</i> <i class="della">peca-</i><i class="della"> dos </i>1247 [MB-II/40]
Cfr. temor.
  1. Cfr. temor.
“temor”
📖: “temor”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación frente al usual <i class="della">mieu,</i>(TEST)
  1. “temor”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación frente al usual <i class="della">mieu,</i
medrana, llercia: devemos onrrallo ¬ aver temor del ¬ gardar los comenda- mientos s. xiii(or.) [FX/19] diz depois por amor o por temor o por rogo s. xiii(or.) [FX/87] syn miedo nin premia nin temor nin induzimiento alguno que nos fuese 1495 [MC-II/384] fixo traer a Daniel a so presencia/y entró allá sin temor de so malicia [BAúxa, Sueños (Poesíes 99-100)] Del masc. llat. timor, -ōris ‘temor’ (old), de llargu espardi- mientu románicu (rew) ya hispánicu (deeh) anque ente nós talmente paez que tien un usu cultizante güei; quiciabes niciu del curtiu usu de temor sía la presencia, tamién curtia, de la voz documentada temimiento (cfr.). En rellación etimolóxica conséñase ast. atemoración (cfr.), atemoriar (cfr.).
  1. medrana, llercia: devemos onrrallo ¬ aver temor del ¬ gardar los comenda- mientos s. xiii(or.)
  2. FX/19
  3. diz depois por amor o por temor o por rogo s. xiii(or.)
  4. FX/87
  5. syn miedo nin premia nin temor nin induzimiento alguno que nos fuese
  6. 1495 MC-II/384
  7. fixo traer a Daniel a so presencia/y entró allá sin temor de so malicia
  8. BAúxa, Sueños (Poesíes 99-100)
  9. Del masc. llat. timor, -ōris ‘temor’ (old), de llargu espardi- mientu románicu (rew) ya hispánicu (deeh) anque ente nós talmente paez que tien un usu cultizante güei; quiciabes niciu del curtiu usu de temor sía la presencia, tamién curtia, de la voz documentada temimiento (cfr.). En rellación etimolóxica conséñase ast. atemoración (cfr.), atemoriar (cfr.).
temosu, a, o
📖: temosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Ax. conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">perecerín</i>(TEST)
  1. temosu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Ax
  3. conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">perecerín</i
si lla tasa/mas bien tacha del goviernu/soste- nida de temosos/lletrados del fueru vieyu [Campumanes 1781/365]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">si</i> <i class="della">lla tasa</i>/<i class="della">mas bien tacha del goviernu</i>/<i class="della">soste-</i> <i class="della">nida</i> <i class="della">de</i> <i class="della">temosos</i>/<i class="della">lletrados</i> <i class="della">del</i> <i class="della">fueru</i> <i class="della">vieyu</i> [Campumanes 1781/365]
Podría tratase d’un castellanismu pues ye términu recoyíu nel drae (21ª). Con too, dende l’ast. paez un deriváu abondativu de tema (cfr.).
  1. Podría tratase d’un castellanismu pues ye términu recoyíu nel drae (21ª). Con too, dende l’ast. paez un deriváu abondativu de tema (cfr.).
tempa, la
📖: tempa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tempa
Cfr. atempa.
  1. Cfr. atempa.
témpanu, el
📖: témpanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">tampanu</i>(TEST)
  1. témpanu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">tampanu</i
1, 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1,</i> <i class="della">2</i>.
temperamentu, el
📖: temperamentu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><temperamientu [Sb]. tempeamientu [Mar]. +temperamintu [Ay].>(TEST)
  1. temperamentu
  2. ident class="della" level="1"></ident><temperamientu
    • Sb
  3. tempeamientu
    • Mar
  4. temperamintu metafonía
    • Ay
Cast. temperamento [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">temperamento</i> [Xral].
2. Temperatura ambiente [Sb]. 3. Personalidá [Ay. Tb]. 4. Capacidá pa facer les coses [Ay]. Del llat. temperamentum, -i ‘amestanza’, ‘entremez’, ‘mode- ración’, ‘mou’, ‘constitución física’, ‘manera de ser’, ‘tempe- ratura’ (abf), per vía semiculta que s’amuesa especialmente per dos trazos meyor o peor representaos: a) ausencia de dip- tongación; b) ausencia de perda de vocales pretóniques.
temperu, el
📖: temperu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><temperiu [Llomb]. tempero [VCid].>(TEST)
  1. temperu
  2. ident class="della" level="1"></ident><temperiu
    • Llomb
  3. tempero
    • VCid
Cast. tempero [Pa. Llomb]. Sazón d’una cosa [Pa]. 2. Grau afayadizu d’humedá (d’una tierra) [VCid]. //Tener temperu ‘tar en sazón la tierra pa semar’ [Arm]. Quiciabes del llat. *temperium, -i, un términu rellacionáu col verbu temperare ‘mecer’, ‘combinar’, ‘moderase’, ‘astenese’ (em), con dalgún continuador románicu ya hispánicu (rew s.v. *tĕmpĕrium; deeh s.v. temperies; dcech s.v. templar).
tempestá, la
📖: tempestá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tempestad </i>[Pa. JH]. ///<i class="della">¿Bon tiempu y ruxe la mar? -Tem-</i>(TEST)
  1. tempestá
  2. Cast
  3. <i class="della">tempestad </i>
    • Pa
    • JH
  4. <i class="della">¿Bon tiempu y ruxe la mar? -Tem-</i infl. cast.
pestá [LC].
  1. 1. <i class="della">pestá</i> [LC].
dexo de venir por grant enfermedat o por grant tempestat s. xiii(or.) [FX/67] et se per uentura tempestat de piedra ferir en villa Rabines /S. Pedro de Eslonza 1241 [STAAFF/125] tempestad ... que tuelga pan o uino la metad o mas 1257(or.) [MSAH-V/345] tempestad uiniere en la tierra de piedra o de nieula 1257(or.) [MSAH-V/345] arfia o tempestat aguna uiniere que tuelga la meatat de los fruytos 1289(or.) [MSAH-V/471] tenpestad de piedra 1294(or.) [MCar-II/231] dicha carta se perderia o danpnnaria ... de fuego o tenpestad de_aguas 1499(or.) [SP-IV/384]
  1. dexo de venir por grant enfermedat o por grant tempestat s. xiii(or.)
  2. FX/67
  3. et se per uentura tempestat de piedra ferir en villa Rabines /S. Pedro de Eslonza
  4. 1241 STAAFF/125
  5. tempestad ... que tuelga pan o uino la metad o mas
  6. 1257(or.) MSAH-V/345
  7. tempestad uiniere en la tierra de piedra o de nieula
  8. 1257(or.) MSAH-V/345
  9. arfia o tempestat aguna uiniere que tuelga la meatat de los fruytos
  10. 1289(or.) MSAH-V/471
  11. tenpestad de piedra
  12. 1294(or.) MCar-II/231
  13. dicha carta se perderia o danpnnaria ... de fuego o tenpestad de_aguas
  14. 1499(or.) SP-IV/384
Del llat. tempestas, -ātis ‘truena’ (old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh).
tempestate, al
📖: tempestate
🔤: , al
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 al
//<i class="della">Al</i>(TEST)
  1. tempestate
    • Cv
  2. <i class="della">Al</i eonaviego
tempestate ‘a la intemperie’ [Cv (= albentestate)]. Espresión debida a un encruz del llatinismu tempestate col
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tempestate</i> ‘a la intemperie’ [Cv (= albentestate)]. Espresión debida a un encruz del llatinismu tempestate col
continuador de ab intestato ‘ensin testamentu’ → albentesta- te (cfr.) porque, n’efeutu, quien queda ensin la proteición del testamentu queda, figuradamente, ensin abellugu.
tempestosu, a, o
📖: tempestosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">tempestuoso</i>(TEST)
  1. tempestosu
  2. Cast
  3. <i class="della">tempestuoso</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Del llat. tempestuosus, -a, -um ‘revueltu’, ‘axitáu’ (abf), per vía semiculta.
templa, la
📖: templa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Temple, puntu de fineza que se da a los metales [Oc. JH]: <i class="della">Lu </i><i class="della">principal</i>(TEST)
  1. templa
    • Oc
  2. Temple, puntu de fineza que se da a los metales [Oc. JH]: <i class="della">Lu </i><i class="della">principal</i
yia la templa [Oc].
  1. 1. <i class="della">yia</i> <i class="della">la</i> <i class="della">templa</i> [Oc].
Cfr. temple.
templamientu, el
📖: templamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Templanza [JH]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la</i>(TEST)
  1. templamientu
  2. Templanza
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la</i
mesura del principe ye tempramiento de la lee s. xiii(or.) [FX/39] Cfr. templar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">mesura</i> <i class="della">del</i> <i class="della">principe</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">tempramiento</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">lee</i> s. xiii(or.) [FX/39] Cfr. <i class="della">templar</i>.
templanza, la*
📖: templanza
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tempranza [Tox. /Eo/].>(TEST)
  1. templanza
  2. tempranza
    • Tox
    • /Eo/
Cast. templanza [Tox. /Eo/].
  1. 1. Cast. <i class="della">templanza</i> [Tox. /Eo/].
con mesura ¬ con temprancia s. xiii(or.) [FX/10] deve aver temprancia en dar la pena s. xiii(or.) [FX/35]
  1. con mesura ¬ con temprancia s. xiii(or.)
  2. FX/10
  3. deve aver temprancia en dar la pena s. xiii(or.)
  4. FX/35
Del llat. temp(e)rantia, -ae ‘moderación, ‘mesura’ (abf), per vía semiculta, con tracamundiu de la líquida agrupada.
templar
📖: templar
🏗️: NO
✍️: NO
<temprar [Tox. /Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. templar
    • Tb
    • Sm
    • Cd
    • Ay
  2. temprar
    • Tox
    • /Eo
    • Mánt/
Calentar llixeramente [Tb. Sm. Cd]. Suavizar les temperatu- res [Ay. Tb. Sm. Cd. /Mánt/]. 2. Cast. templar, calmar, mode- rar, apaciguar [Tox. /Eo/]. 3. Intentar meter un pexe grande a bordu recoyendo l’apareyu, cordel, etc. en forma de madexa pa que si’l pexe da una sacudida s’acurtie la madexa ensin mancar al pescador [Cñ (= xarear)]. //-se ‘templase’ [Pzu]. ‘calmase l’ansiedá’ [/Mánt/].
  1. 1. Calentar llixeramente [Tb. Sm. Cd]. Suavizar les temperatu- res [Ay. Tb. Sm. Cd. /Mánt/].
  2. 2. Cast. <i class="della">templar</i>, calmar, mode- rar, apaciguar [Tox. /Eo/].
  3. 3. Intentar meter un pexe grande a bordu recoyendo l’apareyu, cordel, etc. en forma de madexa pa que si’l pexe da una sacudida s’acurtie la madexa ensin mancar al pescador [Cñ (= xarear)]. //-<i class="della">se</i> ‘templase’ [Pzu]. ‘calmase l’ansiedá’ [/Mánt/].
las justicias que lo atenpren commo teuieren por bien 1274 [Ordenances/48] de atemprar el juizio de las les s. xiii(or.) [FX/5] como devan ser mansos ¬temprados contra sos sometidos s. xiii(or.) [FX/10] mientre que estas cosas foren tempradas avera folgancia s. xiii(or.) [FX/39] que la malicia del vendedor ¬ el danno del comprador sean atemprados s. xiii(or.) [FX/186] el juiz que non sobo darli tormenta temprada s. xiii(or.) [FX/207] contra los omnes viles que son pobres que atempren las pe- nas s. xiii(or.) [FX/339] que tempren todos los pleitos assi del rico como del pobre s. xiii(or.) [FX/339] Ñon m’atreví a replicai/anque me asistía deseu/de que vies lla mio familia/mas templome el sentimientu [Campuma- nes 1781/335]
  1. las justicias que lo atenpren commo teuieren por bien
  2. 1274 Ordenances/48
  3. de atemprar el juizio de las les s. xiii(or.)
  4. FX/5
  5. como devan ser mansos ¬temprados contra sos sometidos s. xiii(or.)
  6. FX/10
  7. mientre que estas cosas foren tempradas avera folgancia s. xiii(or.)
  8. FX/39
  9. que la malicia del vendedor ¬ el danno del comprador sean atemprados s. xiii(or.)
  10. FX/186
  11. el juiz que non sobo darli tormenta temprada s. xiii(or.)
  12. FX/207
  13. contra los omnes viles que son pobres que atempren las pe- nas s. xiii(or.)
  14. FX/339
  15. que tempren todos los pleitos assi del rico como del pobre s. xiii(or.)
  16. FX/339
  17. Ñon m’atreví a replicai/anque me asistía deseu/de que vies lla mio familia/mas templome el sentimientu
  18. Campuma- nes 1781/335
Del llat. temperāre ‘entremecer’, ‘amestar’, ‘moderar’, ‘dul- cificar’ (em), con continuadores románicos (rew) ya hispáni- cos (deeh), per una vía semiculta, siguió ast. templar [d’u se fexo templeru (cfr.)] más popular que la qu’ufre’l cultismu temporar (cfr.). Col prefixu xebriegu dis- féxose’l verbu des- templar (cfr.). Una variante de temporar hebo ser *atemperar [que conoz l’ast. pel participiu atemperáu (cfr.)] y atemprar que xustifica ast. atempramientu (cfr.) [→ *tempramientutemplamientu (cfr.)], variante del más conservador atempe- ramientu (cfr.). Un verbu compuestu ye ast. destemplar (cfr.) col so deverbal destemplu (cfr.), destemplamientu (cfr.). En rellación con un deriváu de temperāre ta tamién l’ast. tem- pleru (cfr.).
templáu, ada, ao
📖: templáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<tempráu [Mar]. trimpáu [As]. +templéu [Ay].>(TEST)
  1. templáu
  2. tempráu
    • Mar
  3. trimpáu
    • As
  4. templéu metafonía
    • Ay

Cast. templado [As]. 2. Con bon temple [Ay]. (…) El cielo quiera/que siempre la tengáis é na memoria,/ para vivir templados de rabera [PyT 42] Mas, quixo Dios, que la tardi/se punxo algo más templa- da,/conque lleguéme a Sariegu/donde ño hubo garibaya [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 39-42)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <br class="della">Cast. <i class="della">templado</i> [As].
  3. 2. Con bon temple [Ay]. <i class="della">(…)</i> <i class="della">El</i> <i class="della">cielo</i> <i class="della">quiera</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">siempre</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tengáis</i> <i class="della">é</i> <i class="della">na</i> <i class="della">memoria,</i>/ <i class="della">para</i> <i class="della">vivir</i> <i class="della">templados</i> <i class="della">de</i> <i class="della">rabera</i> [PyT 42] <i class="della">Mas,</i> <i class="della">quixo</i> <i class="della">Dios,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tardi</i>/<i class="della">se</i> <i class="della">punxo</i> <i class="della">algo</i> <i class="della">más</i> <i class="della">templa-</i> <i class="della">da</i><i class="della">,</i>/<i class="della">conque</i> <i class="della">lleguéme</i> <i class="della">a</i> <i class="della">Sariegu</i>/<i class="della">donde</i> <i class="della">ño</i> <i class="della">hubo</i> <i class="della">garibaya</i> [ABalvidares, <i class="della">Romanzón </i>(Poesíes 39-42)]
Cuando pel mayu suave y templadino [Judit 197] Pp. de templar (
  1. Cuando pel mayu suave y templadino
  2. Judit 197
  3. Pp. de templar (
cfr.).
temple, el
📖: temple
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Consistencia d’una ferramienta [Ay]. 2. Serenidá [Ay]. Caráu- ter, manera de ser d’una persona [Ri]. Posible deverbal del infinitivu <i class="della">templar</i>(TEST)
  1. temple
  2. Consistencia d’una ferramienta
    • Ay
  3. 2
  4. Serenidá
    • Ay
  5. Caráu- ter, manera de ser d’una persona
    • Ri
  6. Posible deverbal del infinitivu <i class="della">templar</i
(cfr.) qu’almite un pasu -e > -a, ast. templa (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) qu’almite un pasu <i class="della">-e</i> > <i class="della">-a</i>, ast. <i class="della">templa</i> (cfr.).
templeru, el
📖: templeru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<templeiru [Sm. Mar].>(TEST)
  1. templeru
    • Ay
    • Sb
    • Ll
  2. templeiru
    • Sm
    • Mar
Pina de madera que val pa graduar la dixebra ente les dos mue- les del molín [Sm]. Pieza del molín que regula la cayida del granu [Mar]. //-os ‘pieces del telar que valen pa dar la midida del anchu de la tela.’ [Ay]. ‘vares del telar pa tensar la tela’ [Sb]. ‘instrumentu de dos palinos pa estirar la tela al texer’ [JH]. ‘va- res que s’alluguen detrás de los peñes del telar’ [Ll].
  1. 1. Pina de madera que val pa graduar la dixebra ente les dos mue- les del molín [Sm]. Pieza del molín que regula la cayida del granu [Mar]. //-<i class="della">os</i> ‘pieces del telar que valen pa dar la midida del anchu de la tela.’ [Ay]. ‘vares del telar pa tensar la tela’ [Sb]. ‘instrumentu de dos palinos pa estirar la tela al texer’ [JH]. ‘va- res que s’alluguen detrás de los peñes del telar’ [Ll].
Cfr. templar.
templiente
📖: templiente
🏗️: NO
✍️: NO
Templáu [An]: <i class="della">L’agua</i>(TEST)
  1. templiente
    • An
  2. Templáu [An]: <i class="della">L’agua</i
inda ta templiente [An].
  1. 1. <i class="della">inda</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">templiente</i> [An].
Posible continuador d’un vieyu participiu de presente de *templiar, variante de templar (cfr.).
templu, el*
📖: templu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">alhagara</i>(TEST)
  1. templu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">alhagara</i
de templo I bacri casullas duas una ciclatone alia airage 1038 (s. xii) [ACL/115]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">templo</i> <i class="della">I</i> <i class="della">bacri</i> <i class="della">casullas</i> <i class="della">duas</i> <i class="della">una</i> <i class="della">ciclatone</i> <i class="della">alia</i><i class="della"> airage</i> 1038 (s. xii) [ACL/115]
de uelos de templo alhagara I greziska 1042 (s. xii) [ACL/160] frontales de templo III greciscos et alios III de sirgo 1050 (s. xii) [ACL/262] alhagaras de templo duas de sirgo kasullas III de sirgo de lino 1052 (s. xii) [ACL/276] de IIª part tiera del Templo 1227(or.) [MSAH-V/155] teniendo Ponfferrada los freyres del tenplo comendador Ruy Ffernandez /S. Andrés de Espinareda 1264 [STAAFF/155] ffrey Pedro Garcia ffreyre del tenple /S. Andrés de Espinare- da 1264 [STAAFF/155] Pero bien-yos lo pagó,/y esto foi cuando nel templu/-yos fixo que padecieren/tres díes de desconsuelu [ABalvidares, Canción (Poesíes 148-151)] bera documentación de 1264 en -e (dcech s.v. templo) que llueu caltendráse na denomación de la conocida Orde del Temple.
  1. de uelos de templo alhagara I greziska
  2. 1042 (s. xii) ACL/160
  3. frontales de templo III greciscos et alios III de sirgo
  4. 1050 (s. xii) ACL/262
  5. alhagaras de templo duas de sirgo kasullas III de sirgo de lino
  6. 1052 (s. xii) ACL/276
  7. de IIª part tiera del Templo
  8. 1227(or.) MSAH-V/155
  9. teniendo Ponfferrada los freyres del tenplo comendador Ruy Ffernandez /S. Andrés de Espinareda ffrey Pedro Garcia ffreyre del tenple /S. Andrés de Espinare- da
  10. 1264 STAAFF/155
  11. Pero bien-yos lo pagó,/y esto foi cuando nel templu/-yos fixo que padecieren/tres díes de desconsuelu
  12. ABalvidares, Canción (Poesíes 148-151)
  13. bera documentación de 1264 en -e (dcech s.v. templo) que llueu caltendráse na denomación de la conocida Orde del Temple.
Del llat. templum, -i ‘llugar consagráu’ (em), con continuadores románicos (rew), per vía culta y con niciu de galicismu na ca-
temporada, la
📖: temporada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tempurada [Sm]. temporá [Ay. Ri].>(TEST)
  1. temporada
  2. ident class="della" level="1"></ident><tempurada
    • Sm
  3. temporá
    • Ay
    • Ri
Cast. temporada [Xral]: Esta temporá fexo malo [Ri].
  1. 1. Cast. <i class="della">temporada</i> [Xral]: <i class="della">Esta</i> <i class="della">temporá</i> <i class="della">fexo</i> <i class="della">malo</i> [Ri].
’N aquella temporáa dexóse ver Xuan Bautista [San Mateo 7] Deverbal fechu dende’l participiu débil del verbu *temporāre ‘quedar, permanecer daqué tiempu’ (rew), con un diminutivu temporadina (cfr.). La existencia d’esti verbu alviértese ta- mién nel caltenimientu del participiu cultizante atemporáu, ada, ao (cfr.).
  1. ’N aquella temporáa dexóse ver Xuan Bautista
  2. San Mateo 7
  3. Deverbal fechu dende’l participiu débil del verbu *temporāre ‘quedar, permanecer daqué tiempu’ (rew), con un diminutivu temporadina (cfr.). La existencia d’esti verbu alviértese ta- mién nel caltenimientu del participiu cultizante atemporáu, ada, ao (cfr.).
“temporal”
📖: “temporal”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Ax. conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">pol</i>(TEST)
  1. “temporal”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Ax
  3. conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">pol</i
temporal damno peche a uos ho al qui uestra uoz teuier
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">temporal</i> <i class="della">damno</i> <i class="della">peche</i> <i class="della">a</i> <i class="della">uos</i> <i class="della">ho</i> <i class="della">al</i> <i class="della">qui</i> <i class="della">uestra</i> <i class="della">uoz</i> <i class="della">teuier</i>
1232(or.) [SV/193] temporal como en spirital & si ordene quiserdes fillar o con- nusco uiuer 1256 [MB-II/61] en manera de reconuention sobre aquellas cosas que son temporales 1269 (s. xiii) [ACL/500] sea maldicto de Dios ¬ con Judas condennado ¬ pol tenpo- ral danno 1289 [DCO-II/167] que vos fagamos derecho por quales justicias vos quisierdes esperitales ho tenporales 1289(or.) [SP-I/278] por el tenporal dannu peche a uos o a quien 1297(or.) [SB/222]; 1304(or.) [SB/232] nos non valla ante ningunas iusticias espiritalles nen tenpo- ralles 1299(or.) [SB/228] avera depois destas cosas temporales elas cosas celestiales s. xiii(or.) [FX/39] por el tenporal danno peche a vos o a quien 1310(or.) [SP- I/379] por quales justiçias vos maes quisierdes espiritales ho ten- porales 1321(or.) [SP-I/424] otorgo que se julgue tanbien por el espirital commo por el tenporal 1326(or.) [SP-II/17] toda nuestra ventura del tenporal e de los omnes syn descun- to algunno 1399(or.) [SP-III/121] a toda mi ventura del tenporal e de_los omnes sin descunto alguno 1399(or.) [SP-III/111]
  1. 1232(or.) SV/193
  2. temporal como en spirital & si ordene quiserdes fillar o con- nusco uiuer
  3. 1256 MB-II/61
  4. en manera de reconuention sobre aquellas cosas que son temporales
  5. 1269 (s. xiii) ACL/500
  6. sea maldicto de Dios ¬ con Judas condennado ¬ pol tenpo- ral danno
  7. 1289 DCO-II/167
  8. que vos fagamos derecho por quales justicias vos quisierdes esperitales ho tenporales
  9. 1289(or.) SP-I/278
  10. por el tenporal dannu peche a uos o a quien 1297(or.) [SB/222];
  11. 1304(or.) SB/232
  12. nos non valla ante ningunas iusticias espiritalles nen tenpo- ralles
  13. 1299(or.) SB/228
  14. avera depois destas cosas temporales elas cosas celestiales s. xiii(or.)
  15. FX/39
  16. por el tenporal danno peche a vos o a quien
  17. 1310(or.) SP- I/379
  18. por quales justiçias vos maes quisierdes espiritales ho ten- porales
  19. 1321(or.) SP-I/424
  20. otorgo que se julgue tanbien por el espirital commo por el tenporal
  21. 1326(or.) SP-II/17
  22. toda nuestra ventura del tenporal e de los omnes syn descun- to algunno
  23. 1399(or.) SP-III/121
  24. a toda mi ventura del tenporal e de_los omnes sin descunto alguno
  25. 1399(or.) SP-III/111
Del llat. temporālis, -e ‘temporal, rellativu a un espaciu de tiempu’ (em s.v. tempus; old), con continuadores románicos, pero que pudo nominalizase y acabar faciendo referencia a un períodu de mal tiempu atmosférico, a una tormenta como ufren dellos dominios románicos (rew). N’ast. tamién se conseñen estes posibilidaes semántiques como ye a vese non sólo nos usos axetivos qu’anteceden sinón na referen- cia atmosférica temporal (cfr. temporal, el). Sobro temporal féxose’l verbu *atemporalar que conocemos pel so partici- piu atemporaláu (cfr.).
temporal, el
📖: temporal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">temporal</i>(TEST)
  1. temporal
    • Lln
  2. Cast
  3. <i class="della">temporal</i
[Xral]. //Libróla Dios de malos temporales pero no la libró de malas manos dizse de la borona mal cocío [Lln]. ///Este claro y sur oscuro, temporal seguro [LC].
  1. 1. [Xral]. //<i class="della">Libróla</i> <i class="della">Dios</i> <i class="della">de</i> <i class="della">malos</i> <i class="della">temporales </i><i class="della">pero</i> <i class="della">no</i> <i class="della">la</i> <i class="della">libró</i> <i class="della">de</i> <i class="della">malas</i> <i class="della">manos</i> dizse de la borona mal cocío [Lln]. ///<i class="della">Este</i> <i class="della">claro</i> <i class="della">y</i> <i class="della">sur</i> <i class="della">oscuro,</i> <i class="della">temporal</i> <i class="della">seguro</i> [LC].
y tamién pol temporal/que ciertu estevo mui ñeciu,/si lu estevo tiempu ha,/que isti bien lu barruntaba/esta mio po- tra en rinchar [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 14-18)] Y yá, pienso, está axustao/si ño hai otra ñovedá,/que en quantu a bodes ñon fío,/que son como el temporal/que an- que un día faga sol,/utru día suele ñevar [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 151-158)] Cfr. temporal.
temporar
📖: temporar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. temporar
    • Lln
Sazonar, madurar [Lln]: Temporaron las mazanas [Lln]: Es- tas castañas yá están temporadas [Lln].
  1. 1. Sazonar, madurar [Lln]: <i class="della">Temporaron las mazanas </i>[Lln]: <i class="della">Es- </i><i class="della">tas castañas yá están temporadas </i>[Lln].
Del llat. temperāre ‘temperar’, ‘dulcificar’ (em) per vía cul- ta; a la escontra ast. templar (cfr.) que ufierta una evolución más popular. Sobro temporar féxose’l verbu en -idiare tem- porizar (cfr.).
temporeru, a, o
📖: temporeru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<//temporeiro [Eo].>(TEST)
  1. temporeru
  2. temporeiro eonaviego
    • Eo
Cast. temporáneo [JH]. Cast. temporero [/Eo/].
  1. 1. Cast. <i class="della">temporáneo </i>[JH]. Cast. <i class="della">temporero </i>[/Eo/].
2. Dependien- te del bon o mal tiempu (la producción d’una tierra) [JH]. Del llat. temporarius, -a, -um ‘que dura un tiempu’ (abf), per vía semiculta, como en tola fastera centro-occidental penin- sular (deeh).
témpores, les
📖: témpores
🔤: , les
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

<témporas [Lln].>(TEST)
  1. témpores
    • Ri
  2. témporas
    • Lln
Estaciones del añu [Ri]. //Años témporas ‘hai munchos años’, ‘dientro de munchos años’ [Lln]: Eso sucedió años témporas [Lln]: Eso tardará años témporas en pasar [Lln]. ///¡Qué tien que ver el culo coles témpores! [LC].
  1. 1. Estaciones del añu [Ri]. //<i class="della">Años</i> <i class="della">témporas</i> ‘hai munchos años’, ‘dientro de munchos años’ [Lln]: <i class="della">Eso</i> <i class="della">sucedió</i> <i class="della">años</i> <i class="della">témporas </i>[Lln]: <i class="della">Eso</i> <i class="della">tardará</i> <i class="della">años</i> <i class="della">témporas</i> <i class="della">en</i> <i class="della">pasar</i> [Lln]. ///<i class="della">¡Qué</i> <i class="della">tien </i><i class="della">que</i> <i class="della">ver</i> <i class="della">el</i> <i class="della">culo</i> <i class="della">coles</i> <i class="della">témpores!</i> [LC].
Por las IIIIor. temporas establecidas [CC/46] Del neutru plural
  1. Por las IIIIor. temporas establecidas
  2. CC/46
  3. Del neutru plural
del llat. tempus, -oris, esto ye, tempora ‘por- ciones de tiempu’, ‘dómines’ (em), inxeríu n’ast., ensin dulda, per vía eclesiástica (dcech s.v. tiempo). Con too la espresión años témporas, caltién un vieyu usu conseñáu en Lucrecio, anni tempora ‘estaciones’, époques del añu’, ‘dómines’ (em).
temporizar
📖: temporizar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. temporizar
Secar al aire [Cl].
  1. 1. </b>Secar al aire [Cl].
Cfr. temporar.
tempraneru, a, o
📖: tempraneru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+tempraniru [Ay].>(TEST)
  1. tempraneru
  2. tempraniru metafonía
    • Ay
Cast. tempranero [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">tempranero</i> [JH].
2. Que madruga muncho [Ay]. 3. An- ticipáu (el branu) [Ay]. 4. De fruta que madura temprano (el árbol) [Ay]. Cfr. tempranu, a, o.
tempraniar
📖: tempraniar
🏗️: NO
✍️: NO
</b>Madrugar [Lln]. Cfr. <i class="della">tempranu,</i>(TEST)
  1. tempraniar
  2. /b>Madrugar
    • Lln
  3. Cfr
  4. <i class="della">tempranu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tempranicu
📖: tempranicu
🏗️: NO
✍️: NO
Más ceo [DA]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Vieno</i>(TEST)
  1. tempranicu
    • Tr
  2. Más ceo
    • DA
  3. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Vieno</i
i/tempranicu el sentidu [Misterio Tr 128] Cfr. tempranu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">i</i>/<i class="della">tempranicu</i> <i class="della">el</i> <i class="della">sentidu</i> [Misterio Tr 128] Cfr. <i class="della">tempranu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tempraniegu, a, o
📖: tempraniegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. tempraniegu
    • Lln
Aficionáu a madrugar [Lln].
  1. 1. Aficionáu a madrugar [Lln].
2. Aficionáu a acabar un llabor enantes que los demás por entamalu primero [Lln]. Cfr. tempranu, a, o.
tempranín, ina, ino
📖: tempranín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<tempranín [DA].>(TEST)
  1. tempranín
  2. tempranín
    • DA
Dim. de tempranu. 2. Mui ceu [TC (Protomártir). DA. AGO]. ///La mocina y la gallina, tempranín pa casina [LC]. Cfr. tempranu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Dim. de <i class="della">tempranu</i>.
  3. 2. Mui ceu [TC (Protomártir). DA. AGO]. ///<i class="della">La</i> <i class="della">mocina</i> <i class="della">y</i> <i class="della">la</i> <i class="della">gallina,</i> <i class="della">tempranín</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">casina</i> [LC]. Cfr. <i class="della">tempranu, a, o</i>.
tempranina, la
📖: tempranina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Primula</i>(TEST)
  1. tempranina
    • Mo
  2. i class="della">Primula</i
vulgaris [Ac, Llg, Mo (llaa 28)].
  1. 1. <i class="della">vulgaris</i> [Ac, Llg, Mo (llaa 28)].
Cfr. tempranu, a, o.
tempranu, a, o
📖: tempranu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<temprana [Pa. Sb. Mar]. templanu [Bab. PSil. Tor. Mar. Llomb]. +temprenu/ana/ano [Ay].>(TEST)
  1. tempranu
    • Lln
    • Tb
    • Cd
    • Pr
    • Cv
    • Mi
  2. temprana
    • Pa
    • Sb
    • Mar
  3. templanu
    • Bab
    • PSil
    • Tor
    • Mar
    • Llomb
  4. temprenu/ana/ano metafonía
    • Ay
Cast. temprano [JH]. 2. Adelantáu [Ay]. Que madura enan- tes de lo normal (un frutu) [Lln. Pa. Ac. Tb. PSil. Cd. Pr]. Que se sema enantes que’l llamáu payarín (el maíz) [Cv]. Que fai ver llueu que nagua por averase a los homes [Pa. Sb. Tb]: Ya mui temprana esa nena [Tb]. 5. Xoven (especial- mente la muyer) [Mi. Tb]: Ye una nena temprana [Mi]. 6. Que se cuez enantes y se come mentanto cuez el restu (la torta) [Mar]. //Agua temprano ‘agua que se cueye de prima- vera (piénsase que ye meyor de sabor que lo del restu l’añu)’ [Sb]. //Tempranu mayu ‘entá queda muncho pa facer una cosa determinada’[Lln]. //Alv. ceo [Ac. Tb. Bab. Cd. Pr. Tor. Mar. Llomb]: Ven temprano [Ac]. ‘mui pela mañana’ [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">temprano </i>[JH].
  2. 2. Adelantáu [Ay]. Que madura enan- tes de lo normal (un frutu) [Lln. Pa. Ac. Tb. PSil. Cd. Pr]. Que se sema enantes que’l llamáu <i class="della">payarín</i> (el maíz) [Cv]. Que fai ver llueu que nagua por averase a los homes [Pa. Sb. Tb]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">temprana</i> <i class="della">esa</i> <i class="della">nena</i> [Tb].
  3. 5. Xoven (especial- mente la muyer) [Mi. Tb]: <i class="della">Ye una nena temprana </i>[Mi].
  4. 6. Que se cuez enantes y se come mentanto cuez el restu (la torta) [Mar]. //<i class="della">Agua temprano </i>‘agua que se cueye de prima- vera (piénsase que ye meyor de sabor que lo del restu l’añu)’ [Sb]. //<i class="della">Tempranu</i> <i class="della">mayu</i> ‘entá queda muncho pa facer una cosa determinada’[Lln]. //Alv. ceo [Ac. Tb. Bab. Cd. Pr. Tor. Mar. Llomb]: <i class="della">Ven</i> <i class="della">temprano</i> [Ac]. ‘mui pela mañana’ [Lln].
onçe coyetas de pan templano asi de pan commo de vino 1286(or.) [VVS/136] Una figar mui guapa y mui temprana [El Ensalmador 73] La postrer nuiche ya d’Octubre yera/y acabóse temprano la esfoyaza [PyT 34]
  1. onçe coyetas de pan templano asi de pan commo de vino
  2. 1286(or.) VVS/136
  3. Una figar mui guapa y mui temprana
  4. El Ensalmador 73
  5. La postrer nuiche ya d’Octubre yera/y acabóse temprano la esfoyaza
  6. PyT 34
Era de octubre la noche postrera/y acabóse tempranu la esfoyaza [BAúxa, PyT (Poesíes 1-4)] D’una variante del llat. temporāneus, -a, -um ‘tempranu’, esto ye *temporānus, -a, -um (deeh; dcech s.v. tiempo). Úsase güei un dim. tempranín, ina, ino (cfr.) y la nominalización del femenín tempranina (cfr.). Sobro tempranu féxose otru dim. tempranicu (cfr.); tamién tempraniegu (cfr.) y tempraneru, a, o (cfr.). Foi posible al empar el verbu tempraniar (cfr.).
ten
📖: ten
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">Ser</i>(TEST)
  1. ten
    • Ll
  2. <i class="della">Ser</i eonaviego
de la tribu de ten ‘ser un avarientu, un tafuñu’ [Ll]. Nominalización de la 2ª p. del sing. del imp. del verbu te- ner (cfr.). Pescanciamos que se trata d’una
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tribu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">ten</i> ‘ser un avarientu, un tafuñu’ [Ll]. Nominalización de la 2ª p. del sing. del imp. del verbu <i class="della">te- </i><i class="della">ner </i>(cfr.). Pescanciamos que se trata d’una
formación hu- morística.
tena, la
📖: tena
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
‘<i class="della">Spondyliosoma</i>(TEST)
  1. tena
    • Av
  2. ‘<i class="della">Spondyliosoma</i
cantharus, chopa’ [Tz, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac)].
  1. 1. <i class="della">cantharus</i>, chopa’ [Tz, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac)].
Sarpa salpa, salema’ [Tz (ppac). Rs (Barriuso: espá- ridos 583)]. ‘Diplodus annularis’ [Xx, , Llu (ppac)]. ‘Di- plodus vulgaris, cast. mojarra’ [Xx (ppac)]. Del llat. *taena, que proponemos pa xustificar la nasal astu- riana, quiciabes variante de taenia, -ae ‘banda’, ‘tou oxetu allargáu y achapláu que tien forma d’una banda’ (em; old; abf), de xuru que por ello aplicáu al nome d’un pexe citáu por Plinio. Pa Barriuso l’ast. tena xustifícase poles manches altravesaes que lleva la especie nel llombu asemeyando una banda o franxa (ppac 155).
tenaces, les
📖: tenaces
🔤: , les
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

<tiñaces [Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. An. Mar]. teñaces [JH]. ti- ñazas [Lln. Sm. PSil. Cn. An. Sl. Cv. Oc]. teñazas [Lln]. ti- nazas [Cd. /Mánt/]. tenazas [Qu. Tb. Pr. Tor]. teinazas [Vg]. ////tenaza [Sb]. tinaza [Cl]. teñaza [Lln. JH].>(TEST)
  1. tenaces
    • Bi
    • Llg
    • Ay
  2. tiñaces
    • Rs
    • Pa
    • Cb
    • Cg
    • Cp
    • Ac
    • An
    • Mar
  3. teñaces
    • JH
  4. ti- ñazas
    • Lln
    • Sm
    • PSil
    • Cn
    • An
    • Sl
    • Cv
    • Oc
  5. teñazas
    • Lln
  6. ti- nazas
    • Cd
    • /Mánt/
  7. tenazas
    • Qu
    • Tb
    • Pr
    • Tor
  8. teinazas
    • Vg
  9. tenaza variación de número
    • Sb
  10. tinaza
    • Cl
  11. teñaza
    • Lln
    • JH
Cast. tenazas [Lln (= tenaza). Cl. Rs. Pa. Cg. Cp. Bi. Ac. Llg. Ay. Qu. Tb. Sm. PSil. Cn. Cd. An. Pr. Cv. Oc. /Mánt/. Tor. Mar. Vg. JH]. Fusties, morgaces pa sacar les castañes de los oricios [Lln. Cb. Cg. Cp. Sm. Sl. Cv. JH]. Ferramienta de fie- rro, a mou de tixera, pa pescar anguiles [Sb]. //Teñaza ‘dientes con que dalgunos animales agarren’ [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">tenazas</i> [Lln (= tenaza). Cl. Rs. Pa. Cg. Cp. Bi. Ac. Llg. Ay. Qu. Tb. Sm. PSil. Cn. Cd. An. Pr. Cv. Oc. /Mánt/. Tor. Mar. Vg. JH]. Fusties, morgaces pa sacar les castañes de los oricios [Lln. Cb. Cg. Cp. Sm. Sl. Cv. JH]. Ferramienta de fie- rro, a mou de tixera, pa pescar anguiles [Sb]. //<i class="della">Teñaza </i>‘dientes con que dalgunos animales agarren’ [JH].
I offertoria et unas tenaces et II messorios et I frisorio [981- 994] [ODueñas/186] alia dorna ad usus balnearum cum tenaciis ferreis duas mas- sarias 1090 (s. xii) [ACL/536] una dorna de banno cum suas tenaces de ferro 1091(or.) [ACL/551] dos poçales dos ferradas vnas tenazas tres tinedos sartagine 1227 (s. xv) [ACL/458] luego tiñaza que le saque al cesto [Grangerías xviii: 786] Del plural záu tenaces que, pel so llau, ye responsable d’una formación singular tenaza que yá yera d’usu llatín, tenacia, anque en referencia a la tenacidá (em). Tien que s’entender nes faste- res occidentales y orientales del dominiu llingüísticu ástur un resultáu non etimolóxicu en -as lo mesmo que pasa cola percorreición que se pervé nos continuadores del llat. amites andes (presente yá n’Alexandre 54) → andas. Les variantes con [] podríen amosar un influxu de les vieyes variantes de tener, esto ye, *teñer, debío a la yod del presente d’indicativu teneo, verbu col que guarda rellación el nome que comen- tamos (dcech s.v. tener). Sobre ello [tiñaza (→ teñaceru)] íguase’l verbu atiñazar, estiñazar (
  1. I offertoria et unas tenaces et II messorios et I frisorio [981- 994]
  2. ODueñas/186
  3. alia dorna ad usus balnearum cum tenaciis ferreis duas mas- sarias
  4. 1090 (s. xii) ACL/536
  5. una dorna de banno cum suas tenaces de ferro
  6. 1091(or.) ACL/551
  7. dos poçales dos ferradas vnas tenazas tres tinedos sartagine
  8. 1227 (s. xv) ACL/458
  9. luego tiñaza que le saque al cesto
  10. Grangerías xviii: 786
  11. Del plural
  12. záu tenaces que, pel so llau, ye responsable d’una formación singular tenaza que yá yera d’usu llatín, tenacia, anque en referencia a la tenacidá (em). Tien que s’entender nes faste- res occidentales y orientales del dominiu llingüísticu ástur un resultáu non etimolóxicu en -as lo mesmo que pasa cola percorreición que se pervé nos continuadores del llat. amites
  13. andes (presente yá n’Alexandre 54) → andas. Les variantes con [] podríen amosar un influxu de les vieyes variantes de tener, esto ye, *teñer, debío a la yod del presente d’indicativu teneo, verbu col que guarda rellación el nome que comen- tamos (dcech s.v. tener). Sobre ello [tiñaza (→ teñaceru)] íguase’l verbu atiñazar, estiñazar (
  14. tiñaza (→ teñaceru)
del llat. tenax, -acis ‘que ye a caltener o retener’ (old; rew; deeh), esto ye, de tenāces, sigue l’ast. nominali- cfr.), teñaciar (cfr.), etc.; ésti, o meyor la so variante *tiñazar, ufre un deverbal tiña- zada (cfr.). Paralelamente, el resultáu autóctonu tenaz pudo vese infestáu de palatalidá como vemos en teñaz (cfr.), teñaci- (cfr.) dambes conseñaes namás nel siempre discutible JH. Si teñaza se sintió como un deriváu de *teña (como carbaza de carba) xustificaríase dende esti pretendíu primitivu la for- mación del verbu ateñar (pe2: 384). L’ast. conoz tamién la variante estenazas que podría entendese como fusión d’art. + nome *(l)es tenaces(cfr.) estenazas.
tenada, la
📖: tenada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tená [Cp. Ac. Bi. Llg. Sr. Llv. Ay. Ar. Alb]. tenaa [Sb. JH]. tinada [y Mar]. teinada [Vg. SCiprián].>(TEST)
  1. tenada
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Ca
    • Sd
    • Cd
    • Pr
  2. ident class="della" level="1"></ident><tená
    • Cp
    • Ac
    • Bi
    • Llg
    • Sr
    • Llv
    • Ay
    • Ar
    • Alb
  3. tenaa
    • Sb
    • JH
  4. tinada
    • y Mar
  5. teinada
    • Vg
    • SCiprián
Cast. tenada, payar [Lln. Pa. Cg. Cb. Cp. Cñ. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Llv. Ca. Ay. Ar. Sd. Bab. Bard. Cd. Pr. V1830. JH]. 2. Parte superior de la corte de la reciella onde guarden les cañes con fueya que sirven de comida pa los animales pel iviernu [Vg]. 3. Parte alta nuna cocina [Alb]. 4. Sitiu onde guarden la lleña [Mar. Alb. VCid]. 5. Conxuntu de lleña y rames [SCi- prián]. //Fíu de tená ‘fíu de madre soltera’ [Ca]. //Tar como’l rei nuna tená ‘tar despreocupáu, contentu’ [Sr]. //Tenada de ciegos ‘conxuntu de xente en que falen toos a un tiempu y naide s’entiende’ [Cg]. //Tener más yerba que tená ‘nun poder atender toles posibilidaes’ [Sr]. //Tener más tenada que yerba ‘ser un fanfarrón’ [Cñ]}.
  1. 1. Cast. <i class="della">tenada</i>, payar [Lln. Pa. Cg. Cb. Cp. Cñ. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Llv. Ca. Ay. Ar. Sd. Bab. Bard. Cd. Pr. V
  2. 1830. JH].
  3. 2. Parte superior de la corte de la reciella onde guarden les cañes con fueya que sirven de comida pa los animales pel iviernu [Vg].
  4. 3. Parte alta nuna cocina [Alb].
  5. 4. Sitiu onde guarden la lleña [Mar. Alb. VCid].
  6. 5. Conxuntu de lleña y rames [SCi- prián]. //<i class="della">Fíu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tená</i> ‘fíu de madre soltera’ [Ca]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">como’l rei nuna tená </i>‘tar despreocupáu, contentu’ [Sr]. //<i class="della">Tenada de </i><i class="della">ciegos</i> ‘conxuntu de xente en que falen toos a un tiempu y naide s’entiende’ [Cg]. //<i class="della">Tener más yerba que tená </i>‘nun poder atender toles posibilidaes’ [Sr]. //<i class="della">Tener</i> <i class="della">más</i> <i class="della">tenada</i> <i class="della">que</i> <i class="della">yerba </i>‘ser un fanfarrón’ [Cñ]}.
dos azadas II payares xenos de paya menuda bona tenada de sarmientos 1245(or.) [MSAH-V/238]. corral, tenada [1730 CPCVv: 179] las cubiles, tendayos, tenadas [Grangerías xviii: 670] Asimismo en desbanes, y corneyales desocupados de tena- das, es buen sitio para todo género de cestería [Grangerías a. 1712] Que tengo na mió tenada [Coronación Carlos iv 174] Cfr. teinón.
  1. dos azadas II payares xenos de paya menuda bona tenada de sarmientos 1245(or.) [MSAH-V/238]. corral, tenada
  2. 1730 CPCVv: 179
  3. las cubiles, tendayos, tenadas
  4. Grangerías xviii: 670
  5. Asimismo en desbanes, y corneyales desocupados de tena- das, es buen sitio para todo género de cestería
  6. Grangerías a. 1712
  7. Que tengo na mió tenada
  8. Coronación Carlos iv 174
  9. Cfr. teinón.
tenáu, el
📖: tenáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+tenéu [Ay].>(TEST)
  1. tenáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+tenéu
    • Ay
Tendeyón, desván sol portal de la casa [Sb. Ay]. Tendeyón pa recoyer yerba, paya, etc. [JH]. Payar pequeñu y, xeneralmen- te, abiertu per ún de los llaos [Ca]. Cfr. teinón.
tenaxu, a, o
📖: tenaxu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. tenaxu
    • Qu
De Tene, en Quirós [Qu].
  1. 1. De Tene, en Quirós [Qu].
Deonomásticu del nome del pueblu de tene (ta 476).
tencar
📖: tencar
🏗️: NO
✍️: NO
<tincar [y Md. As]. atencar [Cv]. atancar [JH].>(TEST)
  1. tencar
    • Md
  2. tincar
    • y Md
    • As
  3. atencar
    • Cv
  4. atancar
    • JH
Facer fuerza con una palanca pa mover un pesu [Md (= in- tsar). As]. 2. Encontar, sofitar, poner un encontu [Cv]. 3. Apertar [JH].
  1. 1. Facer fuerza con una palanca pa mover un pesu [Md (= in- tsar). As].
  2. 2. Encontar, sofitar, poner un encontu [Cv].
  3. 3. Apertar [JH].
Verbu en posible rellación col llatín tenděre ‘tender, estirar, resistir’ (cfr. tienda). Desconozo si ye meyor entamar dende un conxetural *těndica ‘tienda’ [→ tendiculam (em)], con dal- gún continuador hispánicu (deeh), d’u surdiría’l verbu *ten- dicare ‘llevantar la tienda’ ast. tencar (pe3 s.v. atencar) con un deverbal del infinitivu, ast. tenque (cfr.).
tencontén, el
📖: tencontén
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Equilibriu [Tb]. //<i class="della">Dir tencontén </i>‘dir guardando un equilibriu difícil’ [Tb]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y</i>(TEST)
  1. tencontén
  2. Equilibriu
    • Tb
  3. <i class="della">Dir tencontén </i>‘dir guardando un equilibriu difícil’ eonaviego
    • Tb
  4. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y</i
por más que lu conxuro/está siempre ten con tienes [La Enfermedad 138]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">por</i> <i class="della">más</i> <i class="della">que</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">conxuro</i>/<i class="della">está</i> <i class="della">siempre</i> <i class="della">ten</i> <i class="della">con</i> <i class="della">tienes</i> [La Enfermedad 138]
Nominalización de la 2ª p. del sing. del imperativu de tener y contener o bien de tener + con + tener.
tencu, el
📖: tencu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tencu
Pexe d’agua dulce [Tox].
  1. 1. Pexe d’agua dulce [Tox].
Del llat. serondu tĭnca ‘pexe d’agua dulce’, pallabra que consideren d’aniciu célticu (tlg 144) y que xustificaría port., cast., cat. tenca (deeh; dcech s.v. tenca) xunto a términos comunes al sardu y llingües romániques occidentales (rew). D’ehí fadríase analóxicamente’l masculín ast. tencu.
tendal, el 1
📖: tendal
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<tendar [y An. Cv].>(TEST)
  1. tendal
    • Lln
    • Tb
    • Sm
    • Cd
    • Pr
    • Llg
    • Ri
  2. tendar
    • y An
    • Cv
Tendederu [Lln. Tb. Sm. Cd. Pr. Tox. /Eo. Mánt/. Tor. Mar. JH] de la ropa [Llg]. Artefautu con alambres onde se pon la ropa a secar [Ri]. 2. Sitiu onde dexaben el cáñamu albentes- tate [Cl]. 3. Ropa que se tiende a secar [Sm. Bab. Cd. Bard].
  1. 1. Tendederu [Lln. Tb. Sm. Cd. Pr. Tox. /Eo. Mánt/. Tor. Mar. JH] de la ropa [Llg]. Artefautu con alambres onde se pon la ropa a secar [Ri].
  2. 2. Sitiu onde dexaben el cáñamu albentes- tate [Cl].
  3. 3. Ropa que se tiende a secar [Sm. Bab. Cd. Bard].
ela tienda denna a Iohan Nunez con sous tendales 1269(or.) [MCar-II/69] conque todo el tendal salga fortíssimo [Grangerías xviii: 971] sacar fuera su gente a comer y esgargachar todo el día debaxo del tendal emparrado [Grangerías xviii: 975] D’un deriváu
  1. ela tienda denna a Iohan Nunez con sous tendales
  2. 1269(or.) MCar-II/69
  3. conque todo el tendal salga fortíssimo
  4. Grangerías xviii: 971
  5. sacar fuera su gente a comer y esgargachar todo el día debaxo del tendal emparrado
  6. Grangerías xviii: 975
  7. D’un deriváu
4. Conxuntu de coses tendíes o espreganciaes ensin orden nin conciertu [Cv]. Coses espreganciaes, desordenaes [Cd. Pr]. 4. Mesa onde se van poniendo ente paños de llin y cubiertes con manta les fogaces enantes de meteles en fornu [/Eo/]. 5. Parte de la corza [Qu]. 6. Era onde esbillaben les castañes acabante del llat. serondu tenda (cfr. tienda). Dende ast. tendal féxose atendalar ‘culatiar’ (cfr.) y quiciabes tamién *‘colgar la ropa en tendal’ darréu que se caltién lo que paez un deverbal tendaláu (cfr.), tendalada (cfr.). De tendal siguió ast. tendalera (cfr.) con un suf. a vegaes instrumental en -aria -era. Un diminutivo-despeutivu de tendal ye ast. tendaluxu (cfr.). Alternante con tendal hebo facese, con influxu de ten- der, ast. tendederu (cfr.), tendedera (cfr.).
  1. sacar de la corra o xoxa [An]: Fixemos el tendar debaxu la xoxa [An]. //-es ‘varales de la carriella’ [Pz (Oc)].
  2. Pz (Oc)
tendal, el 2
📖: tendal
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. tendal
    • Oc
Piedra gorda achaplada en suelu, xusto debaxo de la parte tra- sera del mangu del martiellu o porru [Oc (Mazu)].
  1. 1. Piedra gorda achaplada en suelu, xusto debaxo de la parte tra- sera del mangu del martiellu o porru [Oc (Mazu)].
Propúnxose partir del vascu dendal ‘encontu del mazu nes ferreríes’ (Alarcos 1980-ii: 114).
tendalada, la*
📖: tendalada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tendalá [Ay].>(TEST)
  1. tendalada
  2. tendalá
    • Ay
Ropa tendío [Ay].
  1. 1. Ropa tendío [Ay].
2. Muncha yerba en tienda [Ay]. Cfr. tendal 1.
tendaláu, el
📖: tendaláu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cantidá de ropa que lleva un tendal llenu [Llg]. Muncha ropa puesto a secar [Cd]. Cfr. <i class="della">tendal</i><i class="della">(TEST)
  1. tendaláu
  2. Cantidá de ropa que lleva un tendal llenu
    • Llg
  3. Muncha ropa puesto a secar
    • Cd
  4. Cfr
  5. <i class="della">tendal</i><i class="della"
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1</i>.
tendalera, la
📖: tendalera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tendalera
Coses estendíes y desordenaes [VCid].
  1. 1. Coses estendíes y desordenaes [VCid].
Cfr. tendal 1.
tendaluxu, {el}
📖: tendaluxu
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
<b class="della">tendaluxu,</b>(TEST)
  1. tendaluxu
    • Lln
  2. b class="della">tendaluxu,</b
{el} Tendal ruin [Lln].
  1. 1. <b class="della">{el} </b>Tendal ruin [Lln].
Cfr. tendal 1.
tendaxu, el
📖: tendaxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tendaxu
    • Lln
Tendeyón [Lln (= penduz)].
  1. 1. Tendeyón [Lln (= penduz)].
Cfr. tienda.
tendayu, el
📖: tendayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Tendeyón, cobertizu [Cg] d’una aguada [Am]. Construcción ganadera zarrada, de madera y con una puerta, llevantada por exemplu nuna cueva (tamién pue facese con unos arbustos <br class="della">llamaos escobes) [Bulnes (Lln)]. //-<i class="della">os </i>‘teyes llargues feches con pieces de madera’ [Bulnes (Lln)]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">las</i>(TEST)
  1. tendayu
  2. Tendeyón, cobertizu
    • Cg] d’una aguada [Am
  3. Construcción ganadera zarrada, de madera y con una puerta, llevantada por exemplu nuna cueva (tamién pue facese con unos arbustos <br class="della">llamaos escobes)
    • Bulnes (Lln)
  4. -<i class="della">os </i>‘teyes llargues feches con pieces de madera’ eonaviego
    • Bulnes (Lln)
  5. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">las</i
cubiles, tendayos, tenadas [Grangerías xviii: 670] Cfr. tienda.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">cubiles,</i> <i class="della">tendayos</i><i class="della">,</i> <i class="della">tenadas</i> [Grangerías xviii: 670] Cfr. <i class="della">tienda</i>.
tendecoz
📖: tendecoz
🏗️: NO
✍️: NO
“<i class="della">Tendecoz</i>.-Aguantar la lancha con el remo pero favoreciendo un pequeño retroceso” [Vd]}. D’una amestadura del imp. de <i class="della">tener</i>(TEST)
  1. tendecoz
  2. “<i class="della">Tendecoz</i>.-Aguantar la lancha con el remo pero favoreciendo un pequeño retroceso” [Vd]}
  3. D’una amestadura del imp
  4. de <i class="della">tener</i
+ de + coz.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">+</i> <i class="della">de</i> <i class="della">+</i> <i class="della">coz</i>.
tendedera, la
📖: tendedera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Alambre pa tender la ropa [Ac]. Tendal pa la ropa [Sm]. 2. Cantidá de ropa tendío [Ac]. Cfr. <i class="della">tendal</i><i class="della">(TEST)
  1. tendedera
  2. Alambre pa tender la ropa
    • Ac
  3. Tendal pa la ropa
    • Sm
  4. 2
  5. Cantidá de ropa tendío
    • Ac
  6. Cfr
  7. <i class="della">tendal</i><i class="della"
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1</i>.
tendederu, el
📖: tendederu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tendedeiru [y Cd]. +tendeíru [Ay]. /////tendereru [Pr].>(TEST)
  1. tendederu
    • Cd
  2. tendedeiru
    • y Cd
  3. tendeíru metafonía
    • Ay
  4. tendereru dudoso (certainty = baxa)
    • Pr
Sitiu onde cuelguen a secar [Ay. Cd. Pr]. Cfr. tendal 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Sitiu onde cuelguen a secar [Ay. Cd. Pr]. Cfr. <i class="della">tendal</i><i class="della"> 1</i>.
tender
📖: tender
🏗️: NO
✍️: NO
<tendir [Mar].>(TEST)
  1. tender
    • Pa
    • Oc
    • Ay
    • Sm
    • Cd
    • Ll
    • Ri
    • Pr
    • Sr
    • Tb
    • Lln
  2. tendir
    • Mar
Cast. tender [Pa. PSil. Oc]. Estender [Ay. Pzu] la parva na era pa mayalo [Oc]. Espurrir daqué pel suelu, espardiéndolo [Sm. Cd]. Esparder la yerba a curar [Pa. Ll. Ri. Pr]. 2. Poner la ropa llavao colgando a secar [Cd] nel tendal [Pr] pa que seque [Sr. Ay. Ri. Tb. Sm]. 3. Facer cierta operación na teyera [Lln]. // Tender la ropa ‘estender la ropa pa secalo’ [Ac]. ‘colgar la ropa a secar’ [Ac]. //Tender la yerba ‘poner la yerba en tien- da pa que cure’ [Ac]. //Tender la trilla ‘estender la mies pa trillalo’ [Mar (= tendir la trilla)]. //(Haber) ropa tendío ‘nun poder falar de dellos temes pol tipu de persones presentes’ [Pa (ropa tendíu). Sr]. //Tender l’eiráu ‘poner el cereal na era pa mayalo’ [PSil].
  1. 1. Cast. <i class="della">tender</i> [Pa. PSil. Oc]. Estender [Ay. Pzu] la parva na era pa mayalo [Oc]. Espurrir daqué pel suelu, espardiéndolo [Sm. Cd]. Esparder la yerba a curar [Pa. Ll. Ri. Pr].
  2. 2. Poner la ropa llavao colgando a secar [Cd] nel tendal [Pr] pa que seque [Sr. Ay. Ri. Tb. Sm].
  3. 3. Facer cierta operación na teyera [Lln]. // <i class="della">Tender</i> <i class="della">la</i> <i class="della">ropa</i> ‘estender la ropa pa secalo’ [Ac]. ‘colgar la ropa a secar’ [Ac]. //<i class="della">Tender la yerba </i>‘poner la yerba en tien- da pa que cure’ [Ac]. //<i class="della">Tender</i> <i class="della">la</i> <i class="della">trilla</i> ‘estender la mies pa trillalo’ [Mar (= tendir la trilla)]. //(<i class="della">Haber</i>) <i class="della">ropa tendío </i>‘nun poder falar de dellos temes pol tipu de persones presentes’ [Pa (ropa tendíu). Sr]. //<i class="della">Tender l’eiráu </i>‘poner el cereal na era pa mayalo’ [PSil].
a todas partes que esta heredat se tiende o tender se deue 1249(or.) [MSVO-IV(3)/99] tiendese contra el mercado e munden la carcaua en derecho dellas 1288 (t. 1335) [ACL-VIII/324] salidas hie entradas a_todas partes que_esta heredat se tien- de o tender se_deue 1249(or.) [MSMV/55] tendier arcos o otros lazos o balestas en logar ascondudo s. xiii(or.) [FX/284] - ya la yerba tendida por el prado (...) y la yerba tendido (...) y la yerba tendida 1673 [Sayambre/202-47] ‘intentar’ (em) > entender, praetendere ‘estender per delan- tre’ → pretender (cfr.).
  1. a todas partes que esta heredat se tiende o tender se deue
  2. 1249(or.) MSVO-IV(3)/99
  3. tiendese contra el mercado e munden la carcaua en derecho dellas
  4. 1288 (t. 1335) ACL-VIII/324
  5. salidas hie entradas a_todas partes que_esta heredat se tien- de o tender se_deue
  6. 1249(or.) MSMV/55
  7. tendier arcos o otros lazos o balestas en logar ascondudo s. xiii(or.)
  8. FX/284
  9. - ya la yerba tendida por el prado (...) y la yerba tendido (...) y la yerba tendida
  10. 1673 Sayambre/202-47
  11. ‘intentar’ (em) > entender, praetendere ‘estender per delan
  12. tre’ → pretender (cfr.).
Del llat. tendere ‘tender’, ‘tender a’ (em), de llargu espardi- mientu románicu (rew) y asitiamientu nel centro-occidente peninsular (deeh). Sobro esti verbu fexéronse compuestos del tipu attendere ‘tender hacia’ (em) > atender, extendere (rew) estender (cfr.), intendere ‘tender hacia’, ‘dirixise hacia’,
tenderete, el
📖: tenderete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tendareti [Cl].>(TEST)
  1. tenderete
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident><tendareti
    • Cl
Cast. tenderete [Cl. Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">tenderete</i> [Cl. Ay].
- Bien someya a so en ser devertido,/(que lu conocí yo, por mio fortuna),/era home mui xovial y entretenido,/xu- gaba al tenderete y a veintiuna [BAúxa, Sueños (Poesíes 8-12)] Ye un ‘xuegu nel que ponen cartes cubiertes y descubiertes, que se traten d’empareyar ente sí’ (drae s.v.) según fai ver X. Busto, editor del poema. Etimolóxicamente ye posible que se rellacione con tender (dcech).
  1. - Bien someya a so en ser devertido,/(que lu conocí yo, por mio fortuna),/era home mui xovial y entretenido,/xu- gaba al tenderete y a veintiuna
  2. BAúxa, Sueños (Poesíes 8-12)
  3. Ye un ‘xuegu nel que ponen cartes cubiertes y descubiertes, que se traten d’empareyar ente sí’ (drae s.v.) según fai ver X. Busto, editor del poema. Etimolóxicamente ye posible que se rellacione con tender (dcech).
tenderu, a, o*
📖: tenderu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><tendera [Os]. //tendeira [Eo].>(TEST)
  1. tenderu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tendera
    • Os
  3. tendeira eonaviego
    • Eo
Colos cuernos perabiertos (la vaca) [Os]. {2. Ovaláu [/Eo/: cesta tendeira]}. Cfr. tienda.
  1. Colos cuernos perabiertos (la vaca) [Os]. {2. Ovaláu [/Eo/:
  2. Os
  3. cesta tendeira]}. Cfr. tienda.
tenderu, a, el/la
📖: tenderu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<ident class="della" level="1"></ident><tendeiru [Tb. Sm. Pzu. y Cd. An. Tox. Vg]. //tendeiro [Eo].>(TEST)
  1. tenderu
    • Cd
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident><tendeiru
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • y Cd
    • An
    • Tox
    • Vg
  3. tendeiro eonaviego
    • Eo
Cast. tendero [Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. Tox. /Eo/]. Quien tien y atiende una tienda [Lln]. 2. Vendedor ambulante de teles [Tox. PSil. Vg]. 3. Tendal [An].
  1. 1. Cast. <i class="della">tendero </i>[Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. Tox. /Eo/]. Quien tien y atiende una tienda [Lln].
  2. 2. Vendedor ambulante de teles [Tox. PSil. Vg].
  3. 3. Tendal [An].
de suso casa de Ruy Gonzalviz tendero 1250(or.) [SP-I/178] don Alfonsso tendero 1252 [SPE-I/468] Pedro Fernandez tendero 1254(or.) [MCar-I/327] Iohan Bartolome carnicero Pedro Peliz tenderu marido de Catelyna Giralliz 1256 [DCO-II/41] ... edrez tendero 1257(or.) [ACL/318] Domingo Pelaz tendero 1257(or.) [ACL/318] Sancho Perez tendero 1258(or.) [MCar-I/349] Alfonso Yannes tendero Steuan galter Iohan cacho Pedro Iohanniz alfayate 1259 [DCO-II/62] Alffonso Perez tendero de Oviedo 1260(or.) [MCar-II/11] Guillen Pere tendero 1261(or.) [ACL/376] Pedro Pelaiz tenderos Johan Fenan oriz Pedro Sarcenado Pedro Martinez carreero 1263(or.) [MSVO-IV(2)/55] don Miguiel tendero 1263(or.) [ACL/398] Domingo Perez tendero 1263(or.) [ACL/398] Pedro Martinez tendero 1267(or.) [ACL/448] Rodrigo Esidriz Domingo Perez tenderos Alfonso Menendiz mercador Pedro Suariz canbiador 1274 [Ordenances/41] Alffonso Yannes Gonzalo Guion tenderos don Pedro Sanchiz Alffonso Ferrandiz alfayates 1274 [Ordenances/41] Iohan de Pereyxe Iohan de Marneyxa don Gulelme tendeyro 1274 [Espinareda/36] Iohan nariz clerigo del coro ¬ Domingo Perez tendero 1275 [DCO-II/114]
Pedro Martiniz uaynero Domingo Perez tendero 1276 [DCO-II/118] Fernan Iohanes tendero 1277(or.) [MCar-II/132] Martin Marcos de Fuentes de Rropel Pedro Sanchez tendero 1283(or.) [ACL-VIII/218] don Nicholao et don Lorenzo tenderos de Astorga 1284(or.) [MCar-II/194] Ruy Ferrand tendeyro Alffonso Perez fillo de Garcia Iohan- nes 1290 [Espinareda/53] los quales morabedis oui mester pora pagar a don Pedro Peliz tendero 1291 [DCO-II/169] don Pedro Peliz tendero Iohan Iohanniz clerigo 1291 [DCO- II/170] Don Remon tendero 1294 (s. xv) [MSAH-V/519] don Remon tendero 1294 (s. xv) [MSAH-V/526] Appariçio Perez tendero de Leon 1297(or.) [MSAH-V/569] Pedro Iohanniz tendero genrro de don Pedro Peliz 1302 [DCO-II/210] de çima casas de Johan Alfonso de Oviedo tendero 1379(or.) [SP-III/11] yo Alfonso Pelaiz tendero morador en Oviedo claramientre 1401(or.) [SP-III/128] herederos de Iohan Ferrandez tendero que Dios perdone 1420(or.) [SP-III/229] llieva la otra metad herederos de Pedro Iohan tendero 1424(or.) [SP-III/241] - Per Encimavilla arriba/me encaminó una tendera/que aquello ye una escayada/(lluego para mi se encuentra!) [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 224-227)]
  1. de suso casa de Ruy Gonzalviz tendero
  2. 1250(or.) SP-I/178
  3. don Alfonsso tendero
  4. 1252 SPE-I/468
  5. Pedro Fernandez tendero
  6. 1254(or.) MCar-I/327
  7. Iohan Bartolome carnicero Pedro Peliz tenderu marido de Catelyna Giralliz
  8. 1256 DCO-II/41
  9. ... edrez tendero 1257(or.) [ACL/318] Domingo Pelaz tendero 1257(or.) [ACL/318] Sancho Perez tendero
  10. 1258(or.) MCar-I/349
  11. Alfonso Yannes tendero Steuan galter Iohan cacho Pedro Iohanniz alfayate
  12. 1259 DCO-II/62
  13. Alffonso Perez tendero de Oviedo
  14. 1260(or.) MCar-II/11
  15. Guillen Pere tendero
  16. 1261(or.) ACL/376
  17. Pedro Pelaiz tenderos Johan Fenan oriz Pedro Sarcenado Pedro Martinez carreero
  18. 1263(or.) MSVO-IV(2)/55
  19. don Miguiel tendero 1263(or.) [ACL/398] Domingo Perez tendero 1263(or.) [ACL/398] Pedro Martinez tendero
  20. 1267(or.) ACL/448
  21. Rodrigo Esidriz Domingo Perez tenderos Alfonso Menendiz mercador Pedro Suariz canbiador Alffonso Yannes Gonzalo Guion tenderos don Pedro Sanchiz Alffonso Ferrandiz alfayates
  22. 1274 Ordenances/41
  23. Iohan de Pereyxe Iohan de Marneyxa don Gulelme tendeyro
  24. 1274 Espinareda/36
  25. Iohan nariz clerigo del coro ¬ Domingo Perez tendero
  26. 1275 DCO-II/114

  27. Pedro Martiniz uaynero Domingo Perez tendero
  28. 1276 DCO-II/118
  29. Fernan Iohanes tendero
  30. 1277(or.) MCar-II/132
  31. Martin Marcos de Fuentes de Rropel Pedro Sanchez tendero
  32. 1283(or.) ACL-VIII/218
  33. don Nicholao et don Lorenzo tenderos de Astorga
  34. 1284(or.) MCar-II/194
  35. Ruy Ferrand tendeyro Alffonso Perez fillo de Garcia Iohan- nes
  36. 1290 Espinareda/53
  37. los quales morabedis oui mester pora pagar a don Pedro Peliz tendero
  38. 1291 DCO-II/169
  39. don Pedro Peliz tendero Iohan Iohanniz clerigo
  40. 1291 DCO- II/170
  41. Don Remon tendero
  42. 1294 (s. xv) MSAH-V/519
  43. don Remon tendero
  44. 1294 (s. xv) MSAH-V/526
  45. Appariçio Perez tendero de Leon
  46. 1297(or.) MSAH-V/569
  47. Pedro Iohanniz tendero genrro de don Pedro Peliz
  48. 1302 DCO-II/210
  49. de çima casas de Johan Alfonso de Oviedo tendero
  50. 1379(or.) SP-III/11
  51. yo Alfonso Pelaiz tendero morador en Oviedo claramientre
  52. 1401(or.) SP-III/128
  53. herederos de Iohan Ferrandez tendero que Dios perdone
  54. 1420(or.) SP-III/229
  55. llieva la otra metad herederos de Pedro Iohan tendero
  56. 1424(or.) SP-III/241
  57. - Per Encimavilla arriba/me encaminó una tendera/que aquello ye una escayada/(lluego para mi se encuentra!)
  58. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 224-227)
Cfr. tienda.
tendeyón, el
📖: tendeyón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tendiyón [Sr (i). y Llg. Sb. JH].>(TEST)
  1. tendeyón
    • Sr
    • Llg
    • Llv
  2. tendiyón
    • Sr (i)
    • y Llg
    • Sb
    • JH
Cast. tendejón, cobertizu [Sr. Llg. Llv. Sb. VBable. JH]. Cfr. tienda.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tendejón</i>, cobertizu [Sr. Llg. Llv. Sb. VBable. JH]. Cfr. <i class="della">tienda</i>.
tendi
📖: tendi
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tendi
    • Lln
//De tendi ‘(clas de mazanes) monteses, pequeñes, perdures [Lln].
  1. 1. //<i class="della">De tendi </i>‘(clas de mazanes) monteses, pequeñes, perdures [Lln].
Deonomásticu, del nome de tendi, pueblu de Piloña.
tendití
📖: tendití
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tendití
    • Vd
Ten-di-tí.-Aguantar o contener la lancha con el remo en el agua” [Vd].
  1. 1. “<i class="della">Ten-di-tí</i>.-Aguantar o contener la lancha con el remo en el agua” [Vd].
De la espresión col encamientu de mantenese firme, ensin ca- yer: ¡ten de ti!
tendíu, el
📖: tendíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Pendiente o inclinación d’una capa o estratu y, por analoxía, d’un taller o esplotación na mina [Min]. 2. Tendíu de la lluz lléctrico [Vv. Tb. Sm]. Cfr. <i class="della">tendíu,</i>(TEST)
  1. tendíu
  2. Pendiente o inclinación d’una capa o estratu y, por analoxía, d’un taller o esplotación na mina
    • Min
  3. 2
  4. Tendíu de la lluz lléctrico
    • Vv
    • Tb
    • Sm
  5. Cfr
  6. <i class="della">tendíu,</i
ida, ío.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ida,</i> <i class="della">ío</i>.
tendíu, ida, ío
📖: tendíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<tendíu, ía, ío [Sr].>(TEST)
  1. tendíu
    • Cg
    • Sm
    • Tb
  2. tendíu, ía, ío
    • Sr
Cuestu, pindiu [Cg (i)]: Prau dalgu tendíu [Cg (i)]. 2. Violen- tu (un galope, una carrera) [Sm]. //A carrera tendida ‘a tou correr’ [Sr (a carrera tendía). Tb].
  1. 1. Cuestu, pindiu [Cg (i)]: <i class="della">Prau</i> <i class="della">dalgu</i> <i class="della">tendíu</i> [Cg (i)].
  2. 2. Violen- tu (un galope, una carrera) [Sm]. //<i class="della">A</i> <i class="della">carrera</i> <i class="della">tendida</i> ‘a tou correr’ [Sr (<i class="della">a</i> <i class="della">carrera</i> <i class="della">tendía</i>). Tb].
e de pueblo nuevo e a mesa cargada e tendida 1470(or.) [VC-II/211] Pp. de tender. Féxose la nominalización del masculín (
  1. e de pueblo nuevo e a mesa cargada e tendida
  2. 1470(or.) VC-II/211
  3. Pp. de tender. Féxose la nominalización del masculín (
cfr. tendíu, el).
tenebrariu, a, o*
📖: tenebrariu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tenebraria [Lln].>(TEST)
  1. tenebrariu
  2. tenebraria
    • Lln
(Vela) qu’ardió dalgún tiempu nel tenebrariu [Lln].
  1. 1. (Vela) qu’ardió dalgún tiempu nel tenebrariu [Lln].
Del llat. tenebrārius, -a, -um ‘escuru’, ‘desconocíu’ (em; abf), per vía culta, con posibilidá de nominalización (el tenebra- riu). Un resultáu popular úfrelu l’ast. tenebreru (cfr.).
tenebrariu, el
📖: tenebrariu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Candeleru pergrande de madera, en forma de triángulu equi- láteru, con un pie (nel so vértiz superior y a los dos llaos d’arriba van allugaes les veles) [Lln]. Cfr. <i class="della">tenebrariu,</i>(TEST)
  1. tenebrariu
  2. Candeleru pergrande de madera, en forma de triángulu equi- láteru, con un pie (nel so vértiz superior y a los dos llaos d’arriba van allugaes les veles)
    • Lln
  3. Cfr
  4. <i class="della">tenebrariu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tenebreru, el*
📖: tenebreru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+tinibriru [Ay. Ll]. +tenebriru [Ay].>(TEST)
  1. tenebreru
  2. tinibriru metafonía
    • Ay
    • Ll
  3. tenebriru metafonía
    • Ay
Sitiu perescuru [Ay. Ll]. Cfr. tenebrariu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Sitiu perescuru [Ay. Ll]. Cfr. <i class="della">tenebrariu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tenebréu, el
📖: tenebréu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tinibríu [Tox].>(TEST)
  1. tenebréu
    • Tb
  2. tinibríu
    • Tox
Sitiu perescuru [Tb. Tox]: Eso ya un tenebréu, nina [Tb].
  1. 1. Sitiu perescuru [Tb. Tox]: <i class="della">Eso</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tenebréu,</i> <i class="della">nina</i> [Tb].
Formación abondativa en -ētum n’amestanza col llat. tene- brae -arum ‘escuridá’ (abf), con asitiamientu toponímicu (ta 837).
tenedor, el
📖: tenedor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<teneor [Bi. Llg. Sr. Ay. Ll. Ri.>(TEST)
  1. tenedor
  2. teneor [Bi
  3. Llg
  4. Sr
  5. Ay
  6. Ll
  7. Ri
Cast. tenedor (utensiliu de comer) [Xral]. {2. (Doc.). Nome
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tenedor</i> (utensiliu de comer) [Xral]. {
  3. 2. (Doc.). Nome
Iohan Petri capellan et tenedor del mense 1233(or.) [SV/173] Garcia Dominguiz tenedor de lo de San Vicenti 1236(or.) [SV/79] Iohan Petriz capellan et tenedor de mense 1236(or.) [SV/84] almosnero de Iohan Garcia e tenedor de sos fiios 1259(or.) [MSAH-V/355] que seades tenedor que sfruchedes ye leuedes sin todo pec- cado 1260(or.) [MSAH-V/363] somos principales debdores e tenendores 1263(or.) [ACL/397] Ruy gonzaliz de uoues que yera tenedor del terçio de santo tisso 1281 [DCO-V/128] preguntado se quando alguna suerte jazia ascondida o me- noscabada se el tenedor 1291 (t. 1291) [ACL-VIII/403] metien el heredamiento a palaçio e lo amoionauan el tene- dor del cabildo 1291 (t. 1291) [ACL-VIII/405] el tenedor del penno non lli quisier dar so penno s. xiii(or.) [FX/192] Martin Alffonso cavallero morador en Aguera tenedor del dicho coto 1318(or.) [SP-I/416] al tenedor del mes de abril un mayo de sal cada anno 1385 [Parroquies/119] la metad lieva el tenedor del castiello de Sobre Escovio 1385 [Parroquies/138] tenedor que soe de la yugueria quel monesterio de Santa Maria 1403(or.) [VC-II/117] avedes de llo fazer pago en el tenedor del çellero que fuer 1404(or.) [VC-II/163] al tenedor o mayordomo que por nos fore 1425(or.) [SP- III/248] autora que salio por los sobredichos labradores e tenedores 1491 (t.) [SP-IV/328] Formación nominal en rellación col verbu tener (
  1. Iohan Petri capellan et tenedor del mense
  2. 1233(or.) SV/173
  3. Garcia Dominguiz tenedor de lo de San Vicenti
  4. 1236(or.) SV/79
  5. Iohan Petriz capellan et tenedor de mense
  6. 1236(or.) SV/84
  7. almosnero de Iohan Garcia e tenedor de sos fiios
  8. 1259(or.) MSAH-V/355
  9. que seades tenedor que sfruchedes ye leuedes sin todo pec- cado
  10. 1260(or.) MSAH-V/363
  11. somos principales debdores e tenendores
  12. 1263(or.) ACL/397
  13. Ruy gonzaliz de uoues que yera tenedor del terçio de santo tisso
  14. 1281 DCO-V/128
  15. preguntado se quando alguna suerte jazia ascondida o me- noscabada se el tenedor 1291 (t. 1291) [ACL-VIII/403] metien el heredamiento a palaçio e lo amoionauan el tene- dor del cabildo
  16. 1291 (t. 1291) ACL-VIII/405
  17. el tenedor del penno non lli quisier dar so penno s. xiii(or.)
  18. FX/192
  19. Martin Alffonso cavallero morador en Aguera tenedor del dicho coto
  20. 1318(or.) SP-I/416
  21. al tenedor del mes de abril un mayo de sal cada anno
  22. 1385 Parroquies/119
  23. la metad lieva el tenedor del castiello de Sobre Escovio
  24. 1385 Parroquies/138
  25. tenedor que soe de la yugueria quel monesterio de Santa Maria
  26. 1403(or.) VC-II/117
  27. avedes de llo fazer pago en el tenedor del çellero que fuer
  28. 1404(or.) VC-II/163
  29. al tenedor o mayordomo que por nos fore
  30. 1425(or.) SP- III/248
  31. autora que salio por los sobredichos labradores e tenedores
  32. 1491 (t.) SP-IV/328
  33. Formación nominal en rellación col verbu tener (
d’oficiu}. cfr.).
tenembru, el*
📖: tenembru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tenembru
Tenembro. Llaman así en Corias a una planta que en los prados come el ganado. Es pequeña, con hojas como de siempreviva con picos. Echa una espiguita de granos como de mijo menudo. Acaso será especie de grana” [Sarmiento (Catálogo)].
  1. 1. “<i class="della">Tenembro</i>. Llaman así en Corias a una planta que en los prados come el ganado. Es pequeña, con hojas como de <i class="della">siempreviva </i>con picos. Echa una espiguita de granos como de mijo menudo. Acaso será especie de grana” [Sarmiento (Catálogo)].
**
tenencia, la
📖: tenencia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Posesión. //<i class="della">En</i>(TEST)
  1. tenencia
    • Lln
  2. Posesión
  3. <i class="della">En</i eonaviego
tenencia ‘según cai’ [Lln].
  1. 1. <i class="della">tenencia</i> ‘según cai’ [Lln].
neguno non ye demande ne migaya por razon destas tenen- cias 1271(or.) [ACL-VIII/58] en tenençia e en posesion del e entregolles las llaues del 1347(or.) [ACL-IX/480] que pagaran a los castelleros de Miranda de su tenençia 1399(or.) [VC-II/27] apodere en la tenençia ... por rramo et por çespede 1412 [AAU/253] la tenençia et posesion de la dicha losa et murios 1412 [AAU/254] entrego el jur e a tenençia e propiada e posesion 1443(or.) [SP-III/417] que pongan asienten defendan anparen en la dicha tenençia 1490(or.) [SP-IV/326] En rellación col llat. tenere (
  1. neguno non ye demande ne migaya por razon destas tenen- cias
  2. 1271(or.) ACL-VIII/58
  3. en tenençia e en posesion del e entregolles las llaues del
  4. 1347(or.) ACL-IX/480
  5. que pagaran a los castelleros de Miranda de su tenençia
  6. 1399(or.) VC-II/27
  7. apodere en la tenençia ... por rramo et por çespede
  8. 1412 AAU/253
  9. la tenençia et posesion de la dicha losa et murios
  10. 1412 AAU/254
  11. entrego el jur e a tenençia e propiada e posesion
  12. 1443(or.) SP-III/417
  13. que pongan asienten defendan anparen en la dicha tenençia
  14. 1490(or.) SP-IV/326
  15. En rellación col llat. tenere (
cfr. tener), tenentia, que se con- seña nel llat. medieval (mllm) y llega a nós como semicul- tismu. Un compuestu úfrelu detenencia (cfr.).
tener
📖: tener
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><ter [Cl. /Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. tener
    • Pa
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Cd
    • Llg
    • Oc
    • Lln
    • Sb
    • Po
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident><ter
    • Cl
    • /Eo
    • Mánt/
Cast. tener [Xral]. Poseer [Pa. Tb. Sm. An. Cd]. 2. Sostener [Pa. Llg. Tb. Sm. An. Cd]: Tenme’l rapacín un poucu [Tb]: Tenme pol rapacín [Tb]: El bárganu nun tien pola parede [Tb]: Esa parede nun tien [Tb]: L’home nun tien polos pan- talones [Tb]: Tenlu firme pa que nun escape [Tb]. Contener, frenar el carru al baxar una cuesta [Oc]: Las tuas vacas mui pouco tienen [Oc]. //-se ‘id’ [Xral]. ‘mantenese’ [Tb. Tox]. ‘sostenese de pie’ [Lln. PSil.]. ‘sostener, aguantar’ [Llg]: Nun se tien de lo débil que ta [Llg]. ‘mantenese, aguantar, durar’ [Sb]: Estes manzanes tiénense bien [Pa. Po. Sb. Tb]. ‘consi- derase’ [PSil]. //Nun tener día con día ‘nun responder a una norma’ [Tb]. //Ñon ter coyía la candela ‘entender mal’ [Cl]. //Ter garrazón ‘tar roncu’ [Cl]. //Ter la boca ih.iernu ‘comer tarazando’ [Cl]. //Ter la calentura las toribias ‘tar en celu’ [Cl]. //To + Inf. ‘he de’ [Cb. Ay. R].///El llocu y el borrachu
dicen lo que tienen en papu [LC]. Pa con Dios hai que tener pol carru [LC]. Onde falta cabeza tien que haber pates [LC]. Quien non tien casa nun casa [LC]. Quien tuviera nunca bien comió [LC]. El que muncho trabayó nunca bona vida tevo [LC]. To fartate de boroña/si quiés tú co la to sidre/poneme una bona moña [CyN (Recuerdos)]. Ñunca’l vagar ñon tevo priesa [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">tener </i>[Xral]. Poseer [Pa. Tb. Sm. An. Cd].
  2. 2. Sostener [Pa. Llg. Tb. Sm. An. Cd]: <i class="della">Tenme’l</i> <i class="della">rapacín</i> <i class="della">un poucu</i> [Tb]: <i class="della">Tenme</i> <i class="della">pol</i> <i class="della">rapacín</i> [Tb]: <i class="della">El</i> <i class="della">bárganu</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">pola</i> <i class="della">parede </i>[Tb]: <i class="della">Esa parede nun tien </i>[Tb]: <i class="della">L’home nun tien polos pan- talones </i>[Tb]: <i class="della">Tenlu firme pa que nun escape </i>[Tb]. Contener, frenar el carru al baxar una cuesta [Oc]: <i class="della">Las</i> <i class="della">tuas</i> <i class="della">vacas</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">pouco</i> <i class="della">tienen</i> [Oc]. //-<i class="della">se</i> ‘id’ [Xral]. ‘mantenese’ [Tb. Tox]. ‘sostenese de pie’ [Lln. PSil.]. ‘sostener, aguantar’ [Llg]: <i class="della">Nun se tien de lo débil que ta </i>[Llg]. ‘mantenese, aguantar, durar’ [Sb]: <i class="della">Estes manzanes tiénense bien </i>[Pa. Po. Sb. Tb]. ‘consi- derase’ [PSil]. //<i class="della">Nun tener día con día </i>‘nun responder a una norma’ [Tb]. //<i class="della">Ñon</i> <i class="della">ter</i> <i class="della">coyía</i> <i class="della">la</i> <i class="della">candela</i> ‘entender mal’ [Cl]. //<i class="della">Ter</i> <i class="della">garrazón </i>‘tar roncu’ [Cl]. //<i class="della">Ter la boca ih.iernu </i>‘comer tarazando’ [Cl]. //<i class="della">Ter</i> <i class="della">la</i> <i class="della">calentura</i> <i class="della">las</i> <i class="della">toribias</i> ‘tar en celu’ [Cl]. //<i class="della">To</i> <i class="della">+</i> <i class="della">Inf</i>. ‘he de’ [Cb. Ay. R].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">El</i> <i class="della">llocu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">borrachu</i> <br class="della"><i class="della">dicen lo que tienen en papu </i>[LC]. <i class="della">Pa con Dios hai que tener pol</i> <i class="della">carru</i> [LC]. <i class="della">Onde</i> <i class="della">falta</i> <i class="della">cabeza</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">que</i> <i class="della">haber</i> <i class="della">pates</i> [LC]. <i class="della">Quien</i> <i class="della">non</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">casa</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">casa</i> [LC]. <i class="della">Quien</i> <i class="della">tuviera</i> <i class="della">nunca</i> <i class="della">bien </i><i class="della">comió</i> [LC]. <i class="della">El</i> <i class="della">que</i> <i class="della">muncho</i> <i class="della">trabayó</i> <i class="della">nunca</i> <i class="della">bona</i> <i class="della">vida</i> <i class="della">tevo </i>[LC]. <i class="della">To fartate de boroña</i>/<i class="della">si quiés tú co la to sidre</i>/<i class="della">poneme una bona moña </i>[CyN (Recuerdos)]. <i class="della">Ñunca’l vagar ñon tevo </i><i class="della">priesa</i> [LC].
//Ñon ter ñin tientu ‘tener munchu fríu’ [Cl]. //Tener bon cantar ‘ser caru’ [LC]. //Tener coyones ‘ser valiente’ [Cñ]. ‘ser cosa difícil’ [Sr]. //Tener cargu ‘sentise responsable de daqué’ [Llg]. //Tener cuenta ‘merecer la pena’ [Llg]: Nun te tien cuenta dir pa nun facer [Llg]. //Tener cuenta con ‘po- ner atención en’ [Tb]. //Tener dañu ‘tar dañao (la fruta)’ [Ac]. //Tener de ‘tener que’ [Lln. Tb]: Tengo dir velu [Tb]: Tengo de coyer la flor. //Tener del carru ‘controlar una situación difícil’ [PSil]. //Tener en cantu la memoria ‘tener na punta la llingua’ [Cñ]. //Tener en casa ‘tener a una persona viviendo habitual- mente en casa’ [Tb. Sm]. //Tener ganes ‘querer vengase’ [Cñ]. ‘naguar por’ [Xral]. //Tener la sangre blanco ‘ser un cobar- de’ [LC]. //Tener manu ‘asir bien’ [PSil]. ‘ser bon cocineru’ [Sr (tener mano)]. ‘ser mui diplomáticu’ [Tb]. ‘tener tientu’ [Sr]. //Tener más güeyu que butiellu ‘comer colos güeyos, non según les posibilidaes físiques’ [Ac]. //Tener mieu que ‘sos- pechar’ [Llg]. //Tener muchu en L.louriana ‘nun tener nada magar lo qu’ún anda diciendo’ [Tb]. //Tener por ‘sostener’ [Lln]. //Tener por muchu ‘considerar, tener en muncha esti- ma (a ún)’ [Tb]. //Tenese por muitu ‘ser mui arguyosu’ [Sm]. //Tener praos detrás de San Pedro ‘nun tener nada’ [Lln]. //Tener que ver ‘guardar dalguna rellación’ [Tb. PSil]. //Te- ner tiempu ‘tar entráu n’años’ [Ac. Tb]. //Tener un buen arre- glu ‘tener munchu qu’atender, tener munchu trabayu’ [Sm]. //Tener pasu ‘tener derechu de pasu’ [An (= tener la carril)]. //Téngolo pa contra mi ‘pensélo’ [Lln]. //Ten par y compón ‘tener tientu, miramientu’ [Llomb]: Hai qu’andar con mucho ten par y compón [Llomb]. //Tener per ‘sostener, aguantar’ [Llg]: Ten per eso entres que paso per debaxo [Llg]: Nun tien per de la cogorza que trai [Llg]. //Tener por ‘sostener’ [Lln. Cd]. ‘considerar’ [Tb]. //Ter allegría {con yeísmu} ‘tener bona collecha’ [Cl]. //Ter asientu d’augua ‘tener abondu lí- quidu nel estómagu’ [Cl]. //Ter azói ‘movese de contino’ [Cl]. In Ipsa uayga ex integra aueatjs teneatjs In perpetuo 931(or.) [SV/42] manus nostras tenemus 953(or.) [DO/63] que mandedes ad miue Floridio firmare super Fernando todo isto ganato tene de meo pater 1018(or.) [DS/77] quos tuberunt in suo iuro per sulicum antiqum 1033(or.) [ACL/33] quantum illum comite in suo iure tenia et auia 1114(or.) [SV/241] tenella per foro de terra V annos et des aqui quando quesie- rimus 1183(or.) [ACL/539] partiansse concilio d’ ele et tenganse cum altro s. xii [FA/119] si ferir’ subra questo una vez cum illo que tever en mano s. xii [FA/121] partasse el coçello del &tengasse co altro 1145 (1295) [FU/29] tengala fata su plazo & dia llj su alluguero 1145 (1295) [FU/35] super hoc uenerunt ante Petrum Adefonsi qui tenebat Corias in comanda 1207 [LRCourias/121] assi como la mio padre ouo et teuo con todas suas pertenen- cias 1213(or.) [MB/242] el uendedor tiengalos asta cabo de nueue dias 1221 [MSAH- V/132] istos tectos et isto poblo et tenere illam populatam 1230(or.) [SV/202] pol temporal damno peche a uos ho al qui uestra uoz teuier 1232(or.) [SV/193] de alia tiense cum illa terra de omes de Pinnera 1233(or.) [SV/172] hie deuedes a tener esta renda ata ses annos 1235(or.) [SV/74] los qui fiarent tengant esti plecto he si esti plecto non cum- plissides 1235(or.) [SV/74] Roderico martiniz desalze teuo prestamos 1239(or.) [DOSV- II/9] la tenga in toda sua vida in prestamo et no lo inallonet 1245(or.) [MC-II/310] de la otra parte tiensse con heredat de San Vicenti 1254(or.) [SP-I/183] X morabetinos a Suero mio nieto e tengalos deli aialos 1254(or.) [MSVO-IV(1)/80] por quanto la mia madre teuies en sua uida 1256(or.) [MS- VO-IV(2)/55] de la una parte sorte que tien Bartholome 1258(or.) [SP- I/199] commo la yo tiengo 1269 [SPE-I/488] nen los vienda nen los tenga apartados 1274 [Ordenan- ces/42] las justicias que lo atenpren commo teuieren por bien 1274 [Ordenances/48] pora corrogir & ennantar & menguar commo teujermos por bien 1274 [Ordenances/48] ueno e tiuo sso plaço 1286(or.) [SPE-I/507] ganalas de sos enemigos mientre que tien elos sos a paz s. xiii(or.) [FX/11] avedesnos a dar tres bues e nos avemos a tener hy uno 1333(or.) [SP-II/107] yo tengo la mietad de unas casas 1352(or.) [SP-II/302] por el cartel que tengo del dicho conçello do por merindado 1362(or.) [SP-II/374] oblidamos a nos e a nuestros bienes de tener e gardar 1363(or.) [SP-II/393] la tenia dellas alquilada en la qual casa ellas estavan 1370(or.) [SP-II/437] De la quintana/yo solu to ser el gallu [Los Trataos 11] Tien cuenta/non sías bobu ponlo en planta [Los Trataos 14]
  1. //Ñon ter ñin tientu ‘tener munchu fríu’ [Cl]. //Tener bon cantar ‘ser caru’ [LC]. //Tener coyones ‘ser valiente’ [Cñ]. ‘ser cosa difícil’ [Sr]. //Tener cargu ‘sentise responsable de daqué’ [Llg]. //Tener cuenta ‘merecer la pena’ [Llg]: Nun te tien cuenta dir pa nun facer [Llg]. //Tener cuenta con ‘po- ner atención en’ [Tb]. //Tener dañu ‘tar dañao (la fruta)’ [Ac].
  2. Ac
  3. //Tener de ‘tener que’ [Lln. Tb]: Tengo dir velu [Tb]: Tengo de coyer la flor. //Tener del carru ‘controlar una situación difícil’ [PSil]. //Tener en cantu la memoria ‘tener na punta la llingua’ [Cñ]. //Tener en casa ‘tener a una persona viviendo habitual- mente en casa’ [Tb. Sm]. //Tener ganes ‘querer vengase’ [Cñ]. ‘naguar por’ [Xral]. //Tener la sangre blanco ‘ser un cobar- de’ [LC]. //Tener manu ‘asir bien’ [PSil]. ‘ser bon cocineru’ [Sr (tener mano)]. ‘ser mui diplomáticu’ [Tb]. ‘tener tientu’ [Sr]. //Tener más güeyu que butiellu ‘comer colos güeyos, non según les posibilidaes físiques’ [Ac]. //Tener mieu que ‘sos- pechar’ [Llg]. //Tener muchu en L.louriana ‘nun tener nada magar lo qu’ún anda diciendo’ [Tb]. //Tener por ‘sostener’ [Lln]. //Tener por muchu ‘considerar, tener en muncha esti- ma (a ún)’ [Tb]. //Tenese por muitu ‘ser mui arguyosu’ [Sm].
  4. Sm
  5. //Tener praos detrás de San Pedro ‘nun tener nada’ [Lln].
  6. Lln
  7. //Tener que ver ‘guardar dalguna rellación’ [Tb. PSil]. //Te- ner tiempu ‘tar entráu n’años’ [Ac. Tb]. //Tener un buen arre- glu ‘tener munchu qu’atender, tener munchu trabayu’ [Sm].
  8. Sm
  9. //Tener pasu ‘tener derechu de pasu’ [An (= tener la carril)].
  10. An (= tener la carril)
  11. //Téngolo pa contra mi ‘pensélo’ [Lln]. //Ten par y compón ‘tener tientu, miramientu’ [Llomb]: Hai qu’andar con mucho ten par y compón [Llomb]. //Tener per ‘sostener, aguantar’ [Llg]: Ten per eso entres que paso per debaxo [Llg]: Nun tien per de la cogorza que trai [Llg]. //Tener por ‘sostener’ [Lln. Cd]. ‘considerar’ [Tb]. //Ter allegría {con yeísmu} ‘tener bona collecha’ [Cl]. //Ter asientu d’augua ‘tener abondu lí- quidu nel estómagu’ [Cl]. //Ter azói ‘movese de contino’ [Cl].
  12. Cl
  13. In Ipsa uayga ex integra aueatjs teneatjs In perpetuo
  14. 931(or.) SV/42
  15. manus nostras tenemus
  16. 953(or.) DO/63
  17. que mandedes ad miue Floridio firmare super Fernando todo isto ganato tene de meo pater
  18. 1018(or.) DS/77
  19. quos tuberunt in suo iuro per sulicum antiqum
  20. 1033(or.) ACL/33
  21. quantum illum comite in suo iure tenia et auia
  22. 1114(or.) SV/241
  23. tenella per foro de terra V annos et des aqui quando quesie- rimus
  24. 1183(or.) ACL/539
  25. partiansse concilio d’ ele et tenganse cum altro s. xii
  26. FA/119
  27. si ferir’ subra questo una vez cum illo que tever en mano s. xii
  28. FA/121
  29. partasse el coçello del &tengasse co altro
  30. 1145 (1295) FU/29
  31. tengala fata su plazo & dia llj su alluguero
  32. 1145 (1295) FU/35
  33. super hoc uenerunt ante Petrum Adefonsi qui tenebat Corias in comanda
  34. 1207 LRCourias/121
  35. assi como la mio padre ouo et teuo con todas suas pertenen- cias
  36. 1213(or.) MB/242
  37. el uendedor tiengalos asta cabo de nueue dias
  38. 1221 MSAH- V/132
  39. istos tectos et isto poblo et tenere illam populatam
  40. 1230(or.) SV/202
  41. pol temporal damno peche a uos ho al qui uestra uoz teuier
  42. 1232(or.) SV/193
  43. de alia tiense cum illa terra de omes de Pinnera
  44. 1233(or.) SV/172
  45. hie deuedes a tener esta renda ata ses annos
  46. 1235(or.) SV/74
  47. los qui fiarent tengant esti plecto he si esti plecto non cum- plissides
  48. 1235(or.) SV/74
  49. Roderico martiniz desalze teuo prestamos
  50. 1239(or.) DOSV- II/9
  51. la tenga in toda sua vida in prestamo et no lo inallonet
  52. 1245(or.) MC-II/310
  53. de la otra parte tiensse con heredat de San Vicenti
  54. 1254(or.) SP-I/183
  55. X morabetinos a Suero mio nieto e tengalos deli aialos
  56. 1254(or.) MSVO-IV(1)/80
  57. por quanto la mia madre teuies en sua uida
  58. 1256(or.) MS- VO-IV(2)/55
  59. de la una parte sorte que tien Bartholome
  60. 1258(or.) SP- I/199
  61. commo la yo tiengo
  62. 1269 SPE-I/488
  63. nen los vienda nen los tenga apartados
  64. 1274 Ordenan- ces/42
  65. las justicias que lo atenpren commo teuieren por bien
  66. 1274 Ordenances/48
  67. pora corrogir & ennantar & menguar commo teujermos por bien
  68. 1274 Ordenances/48
  69. ueno e tiuo sso plaço
  70. 1286(or.) SPE-I/507
  71. ganalas de sos enemigos mientre que tien elos sos a paz s. xiii(or.)
  72. FX/11
  73. avedesnos a dar tres bues e nos avemos a tener hy uno
  74. 1333(or.) SP-II/107
  75. yo tengo la mietad de unas casas
  76. 1352(or.) SP-II/302
  77. por el cartel que tengo del dicho conçello do por merindado
  78. 1362(or.) SP-II/374
  79. oblidamos a nos e a nuestros bienes de tener e gardar
  80. 1363(or.) SP-II/393
  81. la tenia dellas alquilada en la qual casa ellas estavan
  82. 1370(or.) SP-II/437
  83. De la quintana/yo solu to ser el gallu
  84. Los Trataos 11
  85. Tien cuenta/non sías bobu ponlo en planta
  86. Los Trataos 14
Del llat. tenēre ‘tener, asir’, ‘tener, poseer’ (em), panromá- nicu (rew) ya panhispánicu (deeh). Llama l’atención la per- da de -n- nel infinitivu ter (Cabrales) fenómenu que nun ye d’aguardar nel dominiu ástur (ghla §4.5.7). Si ello se con- seña curtiamente pue debese a esta posibilidá: perda de la -n Son posibles formaciones compuestes verbales como atti- nere ‘asir’, ‘retener’ (em) > atener, anque nel exemplu citáu enriba de 1333 trátase, cenciellamente, de l’amestanza de la preposición col infinitivu por razones sintáutiques; continere
‘contener’ (em) > contener (cfr.); de-tinere ‘detener’ (em) > detener (cfr.); appertinere (em) → *appertinescere > perte- necer (cfr.); de retinere ‘nun soltar’ (abf) → retener, anque paez per vía de composición románica, como los deverbales retén (cfr.), retenida (cfr.) y el términu emparentáu reteni- mientu (cfr.). Tamién l’ast. conoz deriváu autóctonu del llat. caput tenere > caltener (cfr.). Otru compuestu ye ast. entrete- ner (cfr.) d’una amestanza de inter + tenere.
  1. [ø] na 3ª persona del sing. del pr. d’ind. tenet > él tien él tie que llueu pue espardese a la 2ª tu ties (frente a tienes) y quiciabes, analóxicamente, al inf. ter. Pero dase tamién la perda motivada analóxicamente pola 1ª pers. del presente d’ind. tĕneo > teño [Cl. Mar] qu’hebo almitir una variante
  2. Cl. Mar
  3. *teyo (ghla §4.5.10b) y, darréu, con perda frecuente de -y-, teo [Cñ. Tb. Md]; la rapidez elocutiva fadría posible un nue- vu pasu teo → to [Lln], rellativamente frecuente nel centro- oriente en construcciones del tipu teo (de) facer to facer, etc. Semánticamente paez alvertise en tenēre una semeyanza al llat. habēre (em). Eso mesmo anótase na documentación llatina del dominiu ástur, asina nos citaos documentos de 931 y 1114 reforzaos mutuamente. El verbu tener caltevo’l valor primordial de ‘tener’, ‘poseer’ y foi usáu en delles construc- ciones que dieron entamu a un principiu de tiempos verbales compuestos (como tamién s’alvierte en gall. y acaba trunfan- do en parte tamién n’asturianu) y a usos qu’indiquen obligato- riedá (tengo subir; tenemos llevalu al cine); en sen destremáu haber (cfr.) emplegaráse en construcciones d’obligación (has facelo, habíais venir veme) y temporales (hai díes que nun te veo) y namái en dellos usos estereotipaos y arcaizantes ufrirá l’aceición de ‘tener’ (ellos habíin muncha xente en casa).
  4. Lln
“tenería”
📖: “tenería”
🏗️: NO
✍️: SI
Nome que conocemos pela documentación medieval del do- miniu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Et</i>(TEST)
  1. “tenería”
  2. Nome que conocemos pela documentación medieval del do- miniu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Et</i
est ipsa casa in illas Tanarias 1181 [MSAH-IV/1404]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">est</i> <i class="della">ipsa</i> <i class="della">casa</i> <i class="della">in</i> <i class="della">illas</i> <i class="della">Tanarias</i> 1181 [MSAH-IV/1404]
casas de dona Maria enas Tenerias 1236(or.) [MSAH- V/214] la calle que ua de San Pedro pora Las Tenerias 1245(or.) [MSAH-V/234] en Las Tenerias sobre la presa et alledanios 1245(or.) [MSAH-V/234] - las tynerias de los çapateros y oficiales fuesen fuera de la çidat [Uviéu 1500/46] Pallabra d’aniciu ultrapirenaicu tomáu del fr. tannerie, un de- riváu quiciabes en rellación con un términu célticu tan ‘cor- teza de carbayu y dellos árboles emplegao pa curtir’ (dcech s.v. tenería). Como tamién alvierten Corominas-Pascual con esto guarda rellación el nome d’oficiu “tanero” documentáu en 1253 (
  1. casas de dona Maria enas Tenerias
  2. 1236(or.) MSAH- V/214
  3. la calle que ua de San Pedro pora Las Tenerias
  4. 1245(or.) MSAH-V/234
  5. en Las Tenerias sobre la presa et alledanios
  6. 1245(or.) MSAH-V/234
  7. - las tynerias de los çapateros y oficiales fuesen fuera de la çidat
  8. Uviéu 1500/46
  9. Pallabra d’aniciu ultrapirenaicu tomáu del fr. tannerie, un de- riváu quiciabes en rellación con un términu célticu tan ‘cor- teza de carbayu y dellos árboles emplegao pa curtir’ (dcech s.v. tenería). Como tamién alvierten Corominas-Pascual con esto guarda rellación el nome d’oficiu “tanero” documentáu en 1253 (
cfr. taneru).
teneru, el*
📖: teneru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<teneiru [Tox]. //teneiro [Eo]. tineiro [Mánt].>(TEST)
  1. teneru
  2. teneiru
    • Tox
  3. teneiro eonaviego
    • Eo
  4. tineiro
    • Mánt
Llerón, montón de grava [Tox].
  1. 1. Llerón, montón de grava [Tox].
2. Remanse de mar na costa onde va asitiándose l’ocle [Tox (= chera)]. {Sitiu de la playa onde s’asitia l’ocle pa que nun lo lleven les foles [/Eo/]. 3. Sitiu onde suel dexase dalguna cosa [/Mánt/]}. Podría ser términu variante de “tanero”, rellacionáu col ast. a. tenería (cfr.).
teniente, el
📖: teniente
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tiniente [Cg. Ll].>(TEST)
  1. teniente
    • Cn
  2. tiniente
    • Cg
    • Ll
Cast. teniente [Cg. L]. 2. Arpón pa pescar el zancáu [Cn (Cv)]. {3. (Doc.). Quien representa a otru o a la so autoridá}.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">teniente</i> [Cg. L].
  3. 2. Arpón pa pescar el zancáu [Cn (Cv)]. {
  4. 3. (Doc.). Quien representa a otru o a la so autoridá}.
Gundissaluo Menendi tenente Miranda 1013 (f.) [MB/60] debimus pro illa nuncio ... et tenente illa in nostro iure quieta 1115(or.) [SV/246] Puncio de Minerua turres Legionis tenente 1160(or.) [MB/157] Didacus Auregon tenente opido Siero 1161 (s. xiv) [DCO- I/432] comite domno Petro Castellano tenente Asturias 1185(or.) [SV/536] villicus regis et tenens turres 1195(or.) [VVS/74] Petro Fernandiz tenente Asturias 1196(or.) [SV/567] tenente Astoricam et Cepedam 1196 (s. xv) [ACL/76] tenente dominium Ulveri Petro Cannata 1198 [SPM/355] Fernando Roderici alcacer tenente 1205 (c.) [ACL/162] Didacus Avas tenens motam Valentie 1212(or.) [VVS/99] tenentes motam Valentie 1212(or.) [VVS/100] tenente Asturias de manu rey el infante don Sancho 1213(or.) [MB/242] Petro Petri tenente cancellariam 1215(or.) [ACL/257] Petro Petri archidiacono Salamantino tenente cancellariam 1215(or.) [ACL/263] Tenente Ordas (...) Tinnosus 1221(or.) [MCar-I/129] Fernando Roderici alkazar tenente 1225(or.) [ACL/437] Domno Fernando Guterriz tenente perticam Sancti Iacobi 1229(or.) [ACL/491] Ramirus Froles et Diago Frolez tenentes Oueto 1231(or.) [SV/186] don Alfonso fillu del re teniente 1262 [DCO-V/64] rogamos a Iohan perez tenjente la notaria por Adan giraldiz notario publico del rey en Ouiedo 1289(or.) [DOLLA- I/125]:Uv tenjente las nozes de Martin Lupiz 1289(or.) [DOLLA- I/127]:Uv hyo Suer Perez tenente la noteria de la pobla de Grado 1302(or.) [SP-I/331] Del vieyu participiu de presente del verbu tener (cfr.) o del so antecesor. La documentación amuesa’l so usu nominal como nome d’oficiu. Ye perclaro que, dacuando, hai pruyimientu por facer equivalente del xerundiu romance al vieyu partici- piu de presente: don Alfonso tenie{n}do a Leon 1246 [ODue- ñas (Staaff/141)].
  1. Gundissaluo Menendi tenente Miranda
  2. 1013 (f.) MB/60
  3. debimus pro illa nuncio ... et tenente illa in nostro iure quieta
  4. 1115(or.) SV/246
  5. Puncio de Minerua turres Legionis tenente
  6. 1160(or.) MB/157
  7. Didacus Auregon tenente opido Siero
  8. 1161 (s. xiv) DCO- I/432
  9. comite domno Petro Castellano tenente Asturias
  10. 1185(or.) SV/536
  11. villicus regis et tenens turres
  12. 1195(or.) VVS/74
  13. Petro Fernandiz tenente Asturias 1196(or.) [SV/567] tenente Astoricam et Cepedam 1196 (s. xv) [ACL/76] tenente dominium Ulveri Petro Cannata 1198 [SPM/355] Fernando Roderici alcacer tenente 1205 (c.) [ACL/162] Didacus Avas tenens motam Valentie 1212(or.) [VVS/99] tenentes motam Valentie
  14. 1212(or.) VVS/100
  15. tenente Asturias de manu rey el infante don Sancho
  16. 1213(or.) MB/242
  17. Petro Petri tenente cancellariam
  18. 1215(or.) ACL/257
  19. Petro Petri archidiacono Salamantino tenente cancellariam
  20. 1215(or.) ACL/263
  21. Tenente Ordas (...) Tinnosus 1221(or.) [MCar-I/129] Fernando Roderici alkazar tenente 1225(or.) [ACL/437] Domno Fernando Guterriz tenente perticam Sancti Iacobi
  22. 1229(or.) ACL/491
  23. Ramirus Froles et Diago Frolez tenentes Oueto
  24. 1231(or.) SV/186
  25. don Alfonso fillu del re teniente
  26. 1262 DCO-V/64
  27. rogamos a Iohan perez tenjente la notaria por Adan giraldiz notario publico del rey en Ouiedo 1289(or.) [DOLLA
  28. I/125]:Uv
  29. tenjente las nozes de Martin Lupiz 1289(or.) [DOLLA
  30. I/127]:Uv
  31. hyo Suer Perez tenente la noteria de la pobla de Grado
  32. 1302(or.) SP-I/331
  33. Del vieyu participiu de presente del verbu tener (cfr.) o del so antecesor. La documentación amuesa’l so usu nominal como nome d’oficiu. Ye perclaro que, dacuando, hai pruyimientu por facer equivalente del xerundiu romance al vieyu partici- piu de presente: don Alfonso tenie{n}do a Leon 1246 [ODue- ñas (Staaff/141)].
  34. ODue- ñas (Staaff/141)
tenimientu, el*
📖: tenimientu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">por</i>(TEST)
  1. tenimientu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">por</i
aquel tenimiento daquellos IX dias non aia nenguna ca- lonna s. xiii(or.) [FX/330]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">aquel</i> <i class="della">tenimiento</i> <i class="della">daquellos</i> <i class="della">IX</i> <i class="della">dias</i> <i class="della">non</i> <i class="della">aia</i> <i class="della">nenguna</i> <i class="della">ca-</i><i class="della"> lonna </i>s. xiii(or.) [FX/330]
Formación nominal en rellación col ast. tener (cfr.).
  1. Formación nominal en rellación col ast. tener (cfr.).
teníu, ida, io
📖: teníu
🔤: , ida, io
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, io
<ident class="della" level="1"></ident><tenudo (Doc.).>(TEST)
  1. teníu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tenudo (Doc.)
los dias de Pascua otrosi defendemos que nengun pleyto non sea tenudo s. xiii(or.) [FX/51] nego la verdat sea tenudo por falso ¬ difamado por malo s. xiii(or.) [FX/83] seran tenudos por falsos s. xiii(or.) [FX/97] sabiendolo el sennor ye tenudo de fazer toda emenda por ellos s. xiii(or.) [FX/120] si nos somos tenudos de galardonar a los que nos serviren s. xiii(or.) [FX/171] los privados de la corte que son tenudos de dar cavallos s. xiii(or.) [FX/185] aquel que los dio si los furto ye tenudo por ladron s. xiii(or.) [FX/192]
sea tenudo de emendar de sua bona todo el furto s. xiii(or.) [FX/237] falso mandado del re no_lo sabiendo non deve seer tenudo por falsario s. xiii(or.) [FX/254] per otras paravlas engannosas mostra que ye tenudo de otras muchas debdas s. xiii(or.) [FX/255] el padron e el sennor sean tenudos de la emenda s. xiii(or.) [FX/260] si fezier algun danno non sea tenudo de lo mellorar s. xiii(or.) [FX/272] segondo como ovieren pegullal sean tenudos de dar alguna cosa s. xiii(or.) [FX/350] Pp. de tener pero con una formación hestórica paralela colos continuadores del suf. -ūtus, -a, -um como s’alvierte na docu- mentación medieval.
  1. los dias de Pascua otrosi defendemos que nengun pleyto non sea tenudo s. xiii(or.)
  2. FX/51
  3. nego la verdat sea tenudo por falso ¬ difamado por malo s. xiii(or.)
  4. FX/83
  5. seran tenudos por falsos s. xiii(or.)
  6. FX/97
  7. sabiendolo el sennor ye tenudo de fazer toda emenda por ellos s. xiii(or.)
  8. FX/120
  9. si nos somos tenudos de galardonar a los que nos serviren s. xiii(or.)
  10. FX/171
  11. los privados de la corte que son tenudos de dar cavallos s. xiii(or.)
  12. FX/185
  13. aquel que los dio si los furto ye tenudo por ladron s. xiii(or.)
  14. FX/192

  15. sea tenudo de emendar de sua bona todo el furto s. xiii(or.)
  16. FX/237
  17. falso mandado del re no_lo sabiendo non deve seer tenudo por falsario s. xiii(or.)
  18. FX/254
  19. per otras paravlas engannosas mostra que ye tenudo de otras muchas debdas s. xiii(or.)
  20. FX/255
  21. el padron e el sennor sean tenudos de la emenda s. xiii(or.)
  22. FX/260
  23. si fezier algun danno non sea tenudo de lo mellorar s. xiii(or.)
  24. FX/272
  25. segondo como ovieren pegullal sean tenudos de dar alguna cosa s. xiii(or.)
  26. FX/350
  27. Pp. de tener pero con una formación hestórica paralela colos continuadores del suf. -ūtus, -a, -um como s’alvierte na docu- mentación medieval.
tenllar
📖: tenllar
🏗️: NO
✍️: NO
<atenllar [Cb. y AGO]. /////atenyar [AGO].>(TEST)
  1. tenllar
    • Ci
  2. atenllar
    • Cb
    • y AGO
  3. atenyar dudoso (certainty = baxa)
    • AGO
Lladiar [Ci (VB)], por cuenta un golpe [Cb. AGO]. 2. Inclinar la cabeza a la derecha o a la izquierda [AGO].
  1. 1. Lladiar [Ci (VB)], por cuenta un golpe [Cb. AGO].
  2. 2. Inclinar la cabeza a la derecha o a la izquierda [AGO].
todos vnos con outros a paçer e a pescar e tennar 1336 [Es- pinareda/110] Verbu fechu dende’l llat. tempus, -oris ‘vidaya’ y ‘tiempu’ (em), quiciabes meyor dende’l plural, de más usu, tempora → *temp(o)la d’u llogró facese’l verbu *temp(o)lare, acordies coles idees asoleyaes por Corominas-Pascual pa términos d’esta familia (dcech s.v. temporal; Rohlfs 1979: 227; deeh s.v. tempora). N’ast., frente a otres llingües romániques, nun se conseñen los continuadores direutos de *těmp(o)la anque sí de formaciones averaes que tamién podríen xustificase dende los correspondientes derivaos de deverbales de tenllar, como *tenllu (
  1. todos vnos con outros a paçer e a pescar e tennar
  2. 1336 Es- pinareda/110
  3. Verbu fechu dende’l llat. tempus, -oris ‘vidaya’ y ‘tiempu’ (em), quiciabes meyor dende’l plural, de más usu, tempora
  4. *temp(o)la d’u llogró facese’l verbu *temp(o)lare, acordies coles idees asoleyaes por Corominas-Pascual pa términos d’esta familia (dcech s.v. temporal; Rohlfs 1979: 227; deeh s.v. tempora). N’ast., frente a otres llingües romániques, nun se conseñen los continuadores direutos de *těmp(o)la anque sí de formaciones averaes que tamién podríen xustificase dende los correspondientes derivaos de deverbales de tenllar, como *tenllu (
cfr.) y *tenllatenllera (cfr.) → tenllerada (cfr.); tamién coles correspondientes formes analóxiques mas- culines tenllerón (cfr.), tenllerazu (cfr.). Pue pervése tamién nesta llingua un doble comportamientu evolutivu del grupu
  1. -mp’l-, con [] o [y], bien averao a lo que s’observa nel co- rrespondiente grupu llatín consonante + pl- (ghla §4.4.8.3.). Asina, al llau de los resultaos de tipu tenllar, conséñase un masculín tenyo (cfr. tenyu) quiciabes nel aniciu de nueves for- maciones, como atenyar (cfr.), y quiciabes tamién *teñar; de tenyera féxose atenyerar (cfr.), etc. En tola familia de tenllar- atenyar alviértese daqué contradicción nos datos apurríos pe- les monografíes dialeutales no que se refier al emplegu de les palatales “ll”, “y” que pue suponer una doble posibilidá evo- lutiva en [] y [y] o tracamundiu d’informantes yeístes. Se- mánticamente en dellos de los términos citaos alviértese una doble referencia, la primera a la vidaya acordies col mesmu significáu llatín de tempus; la segunda a daqué que s’asitia a un llau. La razón paez fácil d’alcontrar darréu que les vidayes allúguense llateralmente con rellación a la cabeza.
  2. y
tenlláu, ada ao
📖: tenlláu
🔤: , ada ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada, ao
<telláu {<i class="della">sic</i>} [Pa]. ///tenllado/a [Rs, Ci (VB)].>(TEST)
  1. tenlláu
    • Ci
  2. {<i class="della">sic</i>}
  3. telláu
    • Pa
  4. tenllado/a infl. cast.
    • Rs, Ci (VB)
Lladiáu [Rs, Ci (VB)].
  1. 1. Lladiáu [Rs, Ci (VB)].
2. Cola cabeza daqué torcida y que mira de llau (la persona) [Pa]. ///Enderieza la montera/non la traigas tan tenllada/que eso es cosa de traidores/y lo tienes a gala [VB]. Pp. de tenllar (cfr.).
tenllera, la
📖: tenllera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tellera{<i class="della">sic</i>} [Lln. Pa. Cb]. /////tenyera [Cl. Ay. Ll].>(TEST)
  1. tenllera
    • Sb
  2. {<i class="della">sic</i>}
  3. tellera
    • Lln
    • Pa
    • Cb
  4. tenyera dudoso (certainty = baxa)
    • Cl
    • Ay
    • Ll
Lladera [JH]. Terrén empruno o cuesto que recibe bien el sol del meudía [Ay]. 2. Rexón témporo-parietal [Ll]. Mollera, ca- beza [Lln]. Parte de la cabeza que coincide col temporal [Pa]. Tocín del gochu de la parte averada a la quixada [Os. Cb]. Bofetada, guantada [Sb]. 5. Desgracia, infortuniu [Cl].
  1. 1. Lladera [JH]. Terrén empruno o cuesto que recibe bien el sol del meudía [Ay].
  2. 2. Rexón témporo-parietal [Ll]. Mollera, ca- beza [Lln]. Parte de la cabeza que coincide col temporal [Pa]. Tocín del gochu de la parte averada a la quixada [Os. Cb]. Bofetada, guantada [Sb].
  3. 5. Desgracia, infortuniu [Cl].
- acuéstat’ aquí en sumantu pon la tenllera de facha 1900 [Niembro(B)/39]
  1. - acuéstat’ aquí en sumantu pon la tenllera de facha
  2. 1900 Niembro(B)/39
Cfr. tenllar. Sobro ast. tellera féxose’l verbu compuestu ente- llerar (cfr.) polo que, orixinariamente, hebo significar *‘asi- tiar bien nuna lladera, nun terrén empruno’.
tenllerada, la
📖: tenllerada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tellerada {<i class="della">sic</i>} [Cb. R]. telleraa [JH]. /////teyerada [Ac]. ten- yerá [Ca. Ay. Ll].>(TEST)
  1. tenllerada
    • Cg
  2. {<i class="della">sic</i>}
  3. tellerada
    • Cb
    • R
  4. telleraa
    • JH
  5. teyerada dudoso (certainty = baxa)
    • Ac
  6. ten- yerá
    • Ca
    • Ay
    • Ll
Bofetada, guantada [Cb. Cg. Ac. Ay. JH. R. y AGO]. Golpe dau na tenllera [Ll]. Golpe dau na cara cola mano abierta [Ca]: Apúrrote una tenyerá que te pongo la cara como un tomate [Ca]. Cfr. tenllar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Bofetada, guantada [Cb. Cg. Ac. Ay. JH. R. y AGO]. Golpe dau na tenllera [Ll]. Golpe dau na cara cola mano abierta [Ca]: <i class="della">Apúrrote</i> <i class="della">una</i> <i class="della">tenyerá</i> <i class="della">que</i> <i class="della">te</i> <i class="della">pongo</i> <i class="della">la</i> <i class="della">cara</i> <i class="della">como</i> <i class="della">un </i><i class="della">tomate</i> [Ca]. Cfr. <i class="della">tenllar</i>.
tenllerazu, el
📖: tenllerazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tellerazu {<i class="della">sic</i>} [Pa]. /////teyerazu [Ac].>(TEST)
  1. tenllerazu
    • Lln
    • Sb
  2. {<i class="della">sic</i>}
  3. tellerazu
    • Pa
  4. teyerazu dudoso (certainty = baxa)
    • Ac
Bofetada, guantada [Lln. Pa. Ac. Sb]. Cfr. tenllar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Bofetada, guantada [Lln. Pa. Ac. Sb]. Cfr. <i class="della">tenllar</i>.
tenllerón, el
📖: tenllerón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tellerón {<i class="della">sic</i>}[Cb. Ay. V1830. JH. DA. AGO].>(TEST)
  1. tenllerón
    • Sb
  2. {<i class="della">sic</i>}
  3. tellerón
    • Cb
    • Ay
    • V1830
    • JH
    • DA
    • AGO
Bofetada, guantada [Cb. Sb. Ay. JH. AGO]. Golpazu [V1830]. 2. Emburrión que se da en costáu [DA].
  1. 1. Bofetada, guantada [Cb. Sb. Ay. JH. AGO]. Golpazu [V1830].
  2. 2. Emburrión que se da en costáu [DA].
- Tellerones que ye un plasmu/se reparten como peres [La Paliza 258]
  1. - Tellerones que ye un plasmu/se reparten como peres
  2. La Paliza 258
Cfr. tenllar.
tenobia, la
📖: tenobia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tanobia [LV. Lln. Os]. tenoria [Ac. JH].>(TEST)
  1. tenobia
    • Ca
    • Cg
    • Cp
    • Sr
    • Ay
    • Llg
    • Pa
    • Sb
  2. tanobia
    • LV
    • Lln
    • Os
  3. tenoria
    • Ac
    • JH
Escalera del horru [Ac]. Tabla que va de la escalera de piedra a la entrada del horru [Ca]. 2. Tablón que val de peldañu pa entrar nel horru [LV. Lln. Os. Cg. Cp. Sr. Ay. DA. R (= ta- rantoria)]. Maderu llargu asitiáu ente la escalera y la puerta
o pasillu del horru y que fai les veces d’escalón [Llg]. Tabla grande que se sostién ente dos pegollos del horru, ponte [Cb (= tenobiera)]. Especie de pasera de madera na parte delantera del horru p’allugase col fin d’abrir la puerta, al echar el pie dende’l patín o pasera [Pa]. 3. Pasera qu’arrodia la caxa del horru [Sb. VBable]. Corredor del horru [Ac]. 4. Tabla desti- nada a tener por dalgunes coses [JH (= talandoria)]. 5. Fig. Cabeza [Llg]. {6. Pequeña llábana redonda y horizontal que va allugada ente’l pegollu y les vigues del horru [Lln (S)]}. //Tar mal de la tenobia ‘tar mal de la cabeza, tar llocu’ [Llg].
  1. 1. Escalera del horru [Ac]. Tabla que va de la escalera de piedra a la entrada del horru [Ca].
  2. 2. Tablón que val de peldañu pa entrar nel horru [LV. Lln. Os. Cg. Cp. Sr. Ay. DA. R (= ta- rantoria)]. Maderu llargu asitiáu ente la escalera y la puerta <br class="della">o pasillu del horru y que fai les veces d’escalón [Llg]. Tabla grande que se sostién ente dos pegollos del horru, ponte [Cb (= tenobiera)]. Especie de pasera de madera na parte delantera del horru p’allugase col fin d’abrir la puerta, al echar el pie dende’l patín o pasera [Pa].
  3. 3. Pasera qu’arrodia la caxa del horru [Sb. VBable]. Corredor del horru [Ac].
  4. 4. Tabla desti- nada a tener por dalgunes coses [JH (= talandoria)].
  5. 5. Fig. Cabeza [Llg]. {
  6. 6. Pequeña llábana redonda y horizontal que va allugada ente’l pegollu y les vigues del horru [Lln (S)]}. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tenobia</i> ‘tar mal de la cabeza, tar llocu’ [Llg].
- Tenovia, es el paso a la panera o orrio; suele ser una tabla puesta sobre dos poios de piedra [GP a. 1788] A lo meyor d’un diminutivu *taenŭcula, variante del tamién diminutivu taeniola
  1. - Tenovia, es el paso a la panera o orrio; suele ser una tabla puesta sobre dos poios de piedra
  2. GP a. 1788
  3. A lo meyor d’un diminutivu *taenŭcula, variante del tamién diminutivu taeniola
del llat. taenia, -ae ‘tou oxetu achapláu y allargáu que recuerda pela forma una banda, franxa’ (em). El resultáu que yera d’aguardar sedría *tenoya pero foi posible la sustitución sufixal por cuenta l’averamientu fónicu como alvertimos en escoyu - escubiu (cfr. escobiu). Un deriváu abondativu en -alis ye ast. tenobial (cfr.) equivalente al iguáu en -aria, tenobiera (cfr.). Una creación analóxica masculina tenémosla nel aumentativu *tenobión tanobión, con disi- milación de la vocal deuterotónica.
tenobial, el
📖: tenobial
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tenobial
    • Ca
Conxuntu de les cuatro tenobies d’un horru o panera [Ca].
  1. 1. Conxuntu de les cuatro tenobies d’un horru o panera [Ca].
Cfr. tenobia.
tenobiera, la
📖: tenobiera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tenobiera
Tabla grande que se sostién ente dos pegollos del horru [Cb]. Tabla que forma parte de la construcción del horru [Cl].
  1. 1. Tabla grande que se sostién ente dos pegollos del horru [Cb]. Tabla que forma parte de la construcción del horru [Cl].
Cfr. tenobia.
tenobión, ona*
📖: tenobión
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Términu namái conocíu pela documentación del sieglu xviii: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">ni</i>(TEST)
  1. tenobión
  2. Términu namái conocíu pela documentación del sieglu xviii: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">ni</i
vendas a embustero tanobión (sic) de la tierra sino a Cfr. tenobia.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">vendas</i> <i class="della">a</i> <i class="della">embustero</i> <i class="della">tanobión</i> (<i class="della">sic</i>) <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tierra</i> <i class="della">sino</i> <i class="della">a</i> Cfr. <i class="della">tenobia</i>.
puro vizcaín que venga de allá baxo [Grangerías xviii: 906] Aplicación metafórica a una persona del nome de la ponte l’urru o tenobia (
  1. puro vizcaín que venga de allá baxo
  2. Grangerías xviii: 906
  3. Aplicación metafórica a una persona del nome de la ponte l’urru o tenobia (
cfr.), de xuru por tratase de persona grande ya mal amañosa.
tenor, el
📖: tenor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Caráuter [Lln]. 2. Cast. <i class="della">tenor</i>(TEST)
  1. tenor
    • Cd
    • Pr
  2. Caráuter
    • Lln
  3. 2
  4. Cast
  5. <i class="della">tenor</i
(mús. ) //A tenor de ‘según’ [Cd]. //Al tenor de ‘según’ [Ac. Pr]. //En tenores ‘en trámites’ [Ac]: Ta en tenores tovía ‘entá falta muncho’ [Ac]. //En bonos tenores me dejes esto ‘¡en bon estáu me dexes esto!’ [Ac]. ///La carguina del pastor pequeñina y al tenor, y un pocu mal apretada pa que parezca mayor [LC].
  1. 1. (mús. ) //<i class="della">A</i> <i class="della">tenor</i> <i class="della">de</i> ‘según’ [Cd]. //<i class="della">Al</i> <i class="della">tenor</i> <i class="della">de</i> ‘según’ [Ac. Pr]. //<i class="della">En</i> <i class="della">tenores</i> ‘en trámites’ [Ac]: <i class="della">Ta en tenores tovía </i>‘entá falta muncho’ [Ac]. //<i class="della">En bonos</i> <i class="della">tenores</i> <i class="della">me dejes</i> <i class="della">esto</i> ‘¡en bon estáu me dexes esto!’ [Ac]. ///<i class="della">La</i> <i class="della">carguina</i> <i class="della">del</i> <i class="della">pastor</i> <i class="della">pequeñina</i> <i class="della">y</i> <i class="della">al</i> <i class="della">tenor,</i> <i class="della">y</i> <i class="della">un</i> <i class="della">pocu</i> <i class="della">mal </i><i class="della">apretada pa que parezca mayor </i>[LC].
desto mandemos fazer duas cartas fechas enna tenor ela vna para nos & la otra para los menesteriales sobredichos 1295(or.) [DOLLA-I/156]:Lleón en que sse contenga el tenor desti vieruo a vieruo 1300 [DCO-V/213] el tenor de la carta era feyto en esta manera 1312 [Espi- nareda/78] fecha en el dicho tenor 1326 [CDA/307] este es trasllado de una carta de testamento el tenor del es 1397(or.) [VC-II/19] escriui desto dos cartas en pergamino de coiro en hun tenor 1432 [MC-I/106] Del masc. llat. tenor, -ōris ‘postura’, ‘continuidá’, ‘disposi- ción esencial’ (em), con continuadores románicos (rew). Na aceición §2 ha tenese por italianismu (dcech s.v. tener). En rellación con tenor taría l’ast. destenoráu, ada, ao (cfr.) y es- tenoráu, ada, ao (cfr.).
  1. desto mandemos fazer duas cartas fechas enna tenor ela vna para nos & la otra para los menesteriales sobredichos 1295(or.) [DOLLA-I/156]:Lleón en que sse contenga el tenor desti vieruo a vieruo
  2. 1300 DCO-V/213
  3. el tenor de la carta era feyto en esta manera
  4. 1312 Espi- nareda/78
  5. fecha en el dicho tenor
  6. 1326 CDA/307
  7. este es trasllado de una carta de testamento el tenor del es
  8. 1397(or.) VC-II/19
  9. escriui desto dos cartas en pergamino de coiro en hun tenor
  10. 1432 MC-I/106
  11. Del masc. llat. tenor, -ōris ‘postura’, ‘continuidá’, ‘disposi- ción esencial’ (em), con continuadores románicos (rew). Na aceición §2 ha tenese por italianismu (dcech s.v. tener). En rellación con tenor taría l’ast. destenoráu, ada, ao (cfr.) y es- tenoráu, ada, ao (cfr.).
tenoxu, el
📖: tenoxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tanoxu [Rs].>(TEST)
  1. tenoxu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tanoxu
    • Rs
Edificiu pequeñu [Cg]. Cast. tinada del corral [Rs]. Cfr. teinón.
  1. Edificiu pequeñu [Cg]. Cast. tinada del corral [Rs]. Cfr. teinón.
  2. Rs
tenque, el
📖: tenque
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Tentemozu que s’alluga na parte trasera del carru pa qu’ésti nun baxe al pone-y la carga [Oc]. 2. Encontu [Cv] que se pon pa que daqué nun caiga [Cn (F)]: <i class="della">Hai</i>(TEST)
  1. tenque
    • Cn
    • An
  2. ident class="della" level="1"></ident>Tentemozu que s’alluga na parte trasera del carru pa qu’ésti nun baxe al pone-y la carga
    • Oc
  3. 2
  4. Encontu [Cv] que se pon pa que daqué nun caiga [Cn (F)]: <i class="della">Hai</i
que pone-y un tenque ya ta [Cn (F)]. Palu con dos puntes [An]: Rumpéu’l tenque ya caéu la ceba [An].
  1. 1. <i class="della">que pone-y</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tenque</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">yá</i> <i class="della">ta</i> [Cn (F)]. Palu con dos puntes [An]: <i class="della">Rumpéu’l</i> <i class="della">tenque </i><i class="della">ya caéu la ceba </i>[An].
Deverbal del inf. de tencar (cfr.).
  1. Deverbal del inf. de tencar (cfr.).
tenral, a, el/la
📖: tenral
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<ident class="della" level="1"></ident><terral [Po: Lc (Vaca). Sl. Sb. Ca. Ay (VB)]. tarral/ala [Ll (MP). y Tb]. tarral [Ay. Ri. Sd. y JH]. ternal [Os. Ar].>(TEST)
  1. tenral
    • Cg
    • Sm
    • Oc
  2. ident class="della" level="1"></ident><terral
    • Po: Lc (Vaca)
    • Sl
    • Sb
    • Ca
    • Ay (VB)
  3. tarral/ala
    • Ll (MP)
    • y Tb
  4. tarral
    • Ay
    • Ri
    • Sd
    • y JH
  5. ternal
    • Os
    • Ar
//Terral de reyu ‘xatu que foi emplegáu pa facer que la vaca dea más lleche’ [Cl]. //(Lleche) tenral ‘(lleche) de la vaca aca- bante parir’ [Cg]. //(Ser) un tenral ‘(ser) un floxu, amuyeráu’ [Sm]. //Tarralina de Dios ‘mariposina de Dios’ [Ar]. //Xatu tenral ‘xatu de menos d’un añu’ [Cg].///Las vaqueiras de Braniego/dan el l.leite a los galanes/van diciendo pa Buseco/ que lo maman los tenrales [Oc]. //Las crías agostinas son dos años tenralinas [LC].
  1. 1. //<i class="della">Terral de reyu </i>‘xatu que foi emplegáu pa facer que la vaca dea más lleche’ [Cl]. //<i class="della">(Lleche)</i> <i class="della">tenral</i> ‘(lleche) de la vaca aca- bante parir’ [Cg]. //<i class="della">(Ser)</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tenral</i> ‘(ser) un floxu, amuyeráu’ [Sm]. //<i class="della">Tarralina de Dios </i>‘mariposina de Dios’ [Ar]. //<i class="della">Xatu </i><i class="della">tenral</i> ‘xatu de menos d’un añu’ [Cg].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Las vaqueiras de </i><i class="della">Braniego</i>/<i class="della">dan</i> <i class="della">el</i> <i class="della">l.leite</i> <i class="della">a</i> <i class="della">los</i> <i class="della">galanes</i>/<i class="della">van</i> <i class="della">diciendo</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">Buseco</i>/ <i class="della">que</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">maman</i> <i class="della">los</i> <i class="della">tenrales</i> [Oc]. //<i class="della">Las</i> <i class="della">crías</i> <i class="della">agostinas</i> <i class="della">son</i> <i class="della">dos </i><i class="della">años</i> <i class="della">tenralinas</i> [LC].
Xatu [Ca. Ay. Ll (MP). Ri. Ar. Sd. Qu. Bab. Pzu. PSil. JH. DA] fasta de dos meses [Po: Lc (Vaca)]. Xatu de menos d’un añu [Oc. Vg]. Xatu acabante nacer [Cl. Os. Sb. Ay. Ay (VB)]. Xatu qu’entá mama [Tb. Llomb]. {“En Teverga: tarral por ternero ó xato de seis meses” [Canella 252]}. Xatu de pocos díes [Sm. Cv]. //Vaca de tenral ‘vaca acabante parir’ [Cv]. una femna tenrala et VIII porcas et VIIII marranos pora ceuar 1268(or.) [MCar-II/61]
IIII uacas e III bues e III ternales que tien don Bortolme 1270(or.) [ACL-IX/11] seys vacas e dos tentales {de xuru tracamundiu por tenrales} cinco bestias asnales 1293(or.) [ACL-IX/427] otra xata mamona e una tenral henbra e otra tenral macho 1544 [(Comuña):100] Una baca que se dize Fenolla del cuerno baxo ques de primo fillo y tiene un tenral y un anollo dosen (…) y la baca es hermuna mia 1564 [(Comuña): 103] Q’una vaca y un tenral [JyT 48] Uncida com’un tenral [Batalla Cuadonga 218] Donde se guarden los xatos/les oveyes y el tenral [Batalla Cuadonga 228]. Ast. tenral y terral documéntase en testos ast. en cast. yá nel sieglu xvii, como ax. y nome (PToral 2016: 21) D’una formación axetiva *teneralis, -e, llueu nominalizada, fecha sol llat. tener, -a, -um ‘tienru’, ‘suave’ (old) > ast. tienru (
  1. Xatu [Ca. Ay. Ll (MP). Ri. Ar. Sd. Qu. Bab. Pzu. PSil. JH. DA] fasta de dos meses [Po: Lc (Vaca)]. Xatu de menos d’un añu [Oc. Vg]. Xatu acabante nacer [Cl. Os. Sb. Ay. Ay (VB)]. Xatu qu’entá mama [Tb. Llomb]. {“En Teverga: tarral por ternero ó xato de seis meses” [Canella 252]}. Xatu de pocos díes [Sm. Cv]. //Vaca de tenral ‘vaca acabante parir’ [Cv].
  2. Cv
  3. una femna tenrala et VIII porcas et VIIII marranos pora ceuar
  4. 1268(or.) MCar-II/61

  5. IIII uacas e III bues e III ternales que tien don Bortolme
  6. 1270(or.) ACL-IX/11
  7. seys vacas e dos tentales {de xuru tracamundiu por tenrales} cinco bestias asnales
  8. 1293(or.) ACL-IX/427
  9. otra xata mamona e una tenral henbra e otra tenral macho
  10. 1544 (Comuña):100
  11. Una baca que se dize Fenolla del cuerno baxo ques de primo fillo y tiene un tenral y un anollo dosen (…) y la baca es hermuna mia
  12. 1564 (Comuña): 103
  13. Q’una vaca y un tenral
  14. JyT 48
  15. Uncida com’un tenral
  16. Batalla Cuadonga 218
  17. Donde se guarden los xatos/les oveyes y el tenral [Batalla Cuadonga 228].
  18. Batalla Cuadonga 228
  19. Ast. tenral y terral documéntase en testos ast. en cast. yá nel sieglu xvii, como ax. y nome (PToral 2016: 21)
  20. D’una formación axetiva *teneralis, -e, llueu nominalizada, fecha sol llat. tener, -a, -um ‘tienru’, ‘suave’ (old) > ast. tienru (
cfr.). L’usu axetivu y nominal caltiénse güei lo mesmo que na documentación. Les posibilidaes fonétiques pal grupu -n’r- son aguardables dafechu n’asturianu (ghla 261). Esa alter- nancia fónica pue vese en too o en parte na riestra d’exemplos rellacionaos col llat. tener, -a,- um (pe2: 385).
tenreru, a, o
📖: tenreru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tinrera [Oc].>(TEST)
  1. tenreru
  2. tinrera
    • Oc
Tienru [JH]. 2. Acabante parir (la vaca) [Oc]: Las vacas tinre- ras nun se deben xuncer [Oc].
  1. 1. Tienru [JH].
  2. 2. Acabante parir (la vaca) [Oc]: <i class="della">Las</i> <i class="della">vacas</i> <i class="della">tinre- </i><i class="della">ras</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">se</i> <i class="della">deben</i> <i class="della">xuncer</i> [Oc].
a) una vaca tenrreira cum suo fillo 1263 [CDMVO/196] b) Boñiga de tenrero [El Ensalmador 70] viendo que do cupesse ya non faya/dixo: ténganse ay{á} los tenrericos [Xuan García (1666 ó 1667: 159)]
  1. a) una vaca tenrreira cum suo fillo
  2. 1263 CDMVO/196
  3. b) Boñiga de tenrero
  4. El Ensalmador 70
  5. viendo que do cupesse ya non faya/dixo: ténganse ay{á} los tenrericos
  6. Xuan García (1666 ó 1667: 159)
Del llat. tener, -a, -um ‘tienru’ (em) cola amestadura del suf. -arius, *tenerārius con datu documental (§a) de Vilanova d’Ozcos. L’exemplu §b paez emplegar el términu nominalizáu, daqué que se ve davezu na variante con metátesis terneru (cfr.) d’u se fexo’l deriváu ax. ternerizu (cfr.) equivalente a *tenriz.
tenreza, la
📖: tenreza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tenrez [JH].>(TEST)
  1. tenreza
  2. tenrez
    • JH
Tenrura [JH. AGO]. //-es ‘tenrures’ [TC (Protomártir)].
  1. 1. Tenrura [JH. AGO]. //<i class="della">-es</i> ‘tenrures’ [TC (Protomártir)].
Del llat. *tenerĭtia, supuestu poles llingües romániques (rew; deeh s.v. *tenerities) anque n’ast. podría almitise l’influxu de tienru, a, o pa xustificar [ř].
tenrín, ina, ino
📖: tenrín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<ternín [Vg].>(TEST)
  1. tenrín
  2. ternín
    • Vg
Pertienru [Vg]. Dim. de tienru [JH].
  1. 1. Pertienru [Vg]. Dim. de <i class="della">tienru</i> [JH].
tenriz, iza, izo*
📖: tenriz
🔤: , iza, izo*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 iza,, izo
<tenriz [Cl]. terniz [Os]. tenrizu [Cv]. terneriza [Pr (Cv)].>(TEST)
  1. tenriz
    • Pr
  2. tenriz
    • Cl
  3. terniz
    • Os
  4. tenrizu
    • Cv
  5. terneriza
    • Pr (Cv)
Lleche gordo, lo primero llueu de parir la vaca [Os. Cl. Pr (Cv). Cv].
  1. 1. Lleche gordo, lo primero llueu de parir la vaca [Os. Cl. Pr (Cv). Cv].
Del llat. tener, -a, -um ‘tienru’ (em) cola amestadura del suf. -īcius (old), *tenerīcius, -a, -um, como tamién s’alvierte en ternerizu, a, o (cfr.).
tenrura, la
📖: tenrura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">ternura </i>[JH. R. DA. CCabal. AGO]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Sospiros,</i>(TEST)
  1. tenrura
  2. Cast
  3. <i class="della">ternura </i>
    • JH
    • R
    • DA
    • CCabal
    • AGO
  4. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Sospiros,</i
empapiellos y tenrures [DyE 11]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">empapiellos</i> <i class="della">y</i> <i class="della">tenrures</i> [DyE 11]
Grita, llora, desfecha de tenrura [PyT 41] Cuantu más quiero calallu/más de tenrura empapiello [Misterio Tr 133]
  1. Grita, llora, desfecha de tenrura
  2. PyT 41
  3. Cuantu más quiero calallu/más de tenrura empapiello
  4. Misterio Tr 133
Del llat. tener, -a, -um ‘tienru’ (em) cola amestadura del suf. -ūra (old), *tenerūra.
tensar
📖: tensar
🏗️: NO
✍️: NO
Ciñir al aire les veles pa ganar barloventu [Llu]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">otrosi</i>(TEST)
  1. tensar
  2. Ciñir al aire les veles pa ganar barloventu
    • Llu
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">otrosi</i
que podades atensar e partir por mi se conplir 14[...] (or.) [VC-II/185]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">podades</i> <i class="della">atensar</i> <i class="della">e</i> <i class="della">partir</i> <i class="della">por</i> <i class="della">mi</i> <i class="della">se</i> <i class="della">conplir</i> 14[...] (or.) [VC-II/185]
D’una formación verbal fecha sol part. de tendere, esto ye, de tensus llat. *tensāre (rew), per vía culta (cfr. tesu). Al so llau entá alita lo que paez un resultáu popular dafechu, ast. tesar (cfr.).
tensor, el
📖: tensor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tensor
    • Llu
Instrumentu p’atirantar los cables de l’arboladura [Lls, Xx, Cñ, Llu (Barriuso: barcos 230)].
  1. 1. Instrumentu p’atirantar los cables de l’arboladura [Lls, Xx, Cñ, Llu (Barriuso: barcos 230)].
Del llat. tensor, -oris ‘el qu’estira’ (abf), per vía cultizante al caltener -ns-.
tenta, la
📖: tenta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Actu de <i class="della">tentar</i>(TEST)
  1. tenta
  2. Actu de <i class="della">tentar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Deverbal fuerte de tentar (cfr.).
tentación, la
📖: tentación
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tentación</i>. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Y</i>(TEST)
  1. tentación
  2. Cast
  3. <i class="della">tentación</i>
  4. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Y</i
no mos dexes cayer na tientación [San Mateo 19]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">no</i> <i class="della">mos</i> <i class="della">dexes</i> <i class="della">cayer</i> <i class="della">na</i> <i class="della">tientación</i> [San Mateo 19]
Del fem. llat. temptātio, -onis ‘tentación’ (em), de xuru per vía eclesial semiculta.
tentador, ora*
📖: tentador
🔤: , ora*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
Que tenta*. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Entós</i>(TEST)
  1. tentador
  2. Que tenta*
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Entós</i
arrimándose á elli’l tientador, díxoi... [San Mateo 9]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">arrimándose</i> <i class="della">á</i> <i class="della">elli’l</i> <i class="della">tientador</i><i class="della">,</i> <i class="della">díxoi...</i> [San Mateo 9]
Del llat. temptātor, -oris ‘tentador’, ‘diablu’ (em s.v. tempto; abf), de xuru con influxu analóxicu de *tientu, a, o.
tentamientu, el
📖: tentamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tentamientu
Tentación [JH].
  1. 1. Tentación [JH].
Del llat. temptāmentum ‘intentu’, ‘tentación’ (em s.v. temp- to; abf).
tentar
📖: tentar
🏗️: NO
✍️: NO
<tentiar [y Ay. Ri]. tientar [Pa]. atientar [Pa. R].>(TEST)
  1. tentar
    • Ay
    • Lln
    • Cd
    • An
    • Ca
  2. tentiar
    • y Ay
    • Ri
  3. tientar
    • Pa
  4. atientar
    • Pa
    • R
Cast. tentar [Pa. Ac]. Provocar, enfadar [Ay]. Provocar [Lln. Cd]. Molestar [Ac. Cd]. 2. Tocar [Ac], palpar [Pa. Ay. An]: A la moza deu-y pur tentar la vaca [An]. Intentar [/Mánt/. R], palpar [Ay. /Mánt/]. Insistir [Ac]: Non me tentes l’alma que te doi un piscozón [Ac]. 3. Carear el caballu a la yegua pa inci- tala o conocer si ta en celu o alta [JH]. 4. Averiguar l’ánimu o la intención d’ún sobro un asuntu [Ri]: Tentiélu a ver si me la daba en quinientes y nun hubo manera [Ri]. 5. Dir buscando’l camín na escuridá [Tox]. //-se ‘dase cuenta’ [/Mánt/]. //Tentar de ‘intentar’ [Ca]: Cuando tenta de parar volvemos a salir [Ca]. //Tentar la polaina ‘provocar’ [Lln. Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">tentar </i>[Pa. Ac]. Provocar, enfadar [Ay]. Provocar [Lln. Cd]. Molestar [Ac. Cd].
  2. 2. Tocar [Ac], palpar [Pa. Ay. An]: <i class="della">A </i><i class="della">la</i> <i class="della">moza</i> <i class="della">deu-y</i> <i class="della">pur</i> <i class="della">tentar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">vaca</i> [An]. Intentar [/Mánt/. R], palpar [Ay. /Mánt/]. Insistir [Ac]: <i class="della">Non</i> <i class="della">me</i> <i class="della">tentes</i> <i class="della">l’alma</i> <i class="della">que</i> <i class="della">te</i><i class="della"> doi un piscozón </i>[Ac].
  3. 3. Carear el caballu a la yegua pa inci- tala o conocer si ta en celu o alta [JH].
  4. 4. Averiguar l’ánimu o la intención d’ún sobro un asuntu [Ri]: <i class="della">Tentiélu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">ver</i> <i class="della">si</i> <i class="della">me</i> <i class="della">la daba</i> <i class="della">en</i> <i class="della">quinientes</i> <i class="della">y</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">hubo</i> <i class="della">manera</i> [Ri].
  5. 5. Dir buscando’l camín na escuridá [Tox]. //-<i class="della">se </i>‘dase cuenta’ [/Mánt/]. //<i class="della">Tentar</i> <i class="della">de</i> ‘intentar’ [Ca]: <i class="della">Cuando</i> <i class="della">tenta</i> <i class="della">de</i> <i class="della">parar</i> <i class="della">volvemos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">salir </i>[Ca]. //<i class="della">Tentar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">polaina</i> ‘provocar’ [Lln. Ay].
uenerie temtauerit uel uenero 803(or.) [DCO/20] ad disrumpendum uenerit sibe uenire temtabero 917(or.) [SV/39] ad disrumpendum uenerit uel uenire temtauerit 929(or.) [SV/41] Et se tentar (…) alguna cosa por robu peche [FLl (BN) 23] po la corromper o po la tentar por dalguna manera 1261(or.) [SP-I/214] en non la tenptar por prinda [FZ (FFLL)]
  1. uenerie temtauerit uel uenero
  2. 803(or.) DCO/20
  3. ad disrumpendum uenerit sibe uenire temtabero
  4. 917(or.) SV/39
  5. ad disrumpendum uenerit uel uenire temtauerit
  6. 929(or.) SV/41
  7. Et se tentar (…) alguna cosa por robu peche
  8. FLl (BN) 23
  9. po la corromper o po la tentar por dalguna manera
  10. 1261(or.) SP-I/214
  11. en non la tenptar por prinda
  12. FZ (FFLL)
Del llat. temptāre ‘tocar’, ‘amasuñar’, ‘tratar de’, ‘atacar’, ‘axitar’, ‘inquietar’ (em), con continuadores románicos (rew) ya panhispánicu (deeh). L’infinitivu con [je] ye analóxicu co- les formes diptongaes del paradigma verbal. La variante ten- tiar débese a una formación en -idiare. Un participiu fuerte de tentar foi *tentu, a, o (cfr. tenta) n’alternancia con *tientu, a, o y llueu nominalizáu y que güei conocemos gracies al ast. tientu (cfr.) y a les espresiones alverbiales a tientes, en tientes (cfr. tientes) Un compuestu ye ast. retentar, per vía de com- posición, con un deverbal retientu (cfr.) col so aumentativu retentón (cfr.).
tentedivu, el
📖: tentedivu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
//<i class="della">Tar al tentedibu </i>‘tar colo puesto, tener namái lo imprescin- dible pa vivir’ [Sb]. Compuestu de la 2ª p. del sing. del imp. del verbu <i class="della">tener</i>(TEST)
  1. tentedivu
  2. <i class="della">Tar al tentedibu </i>‘tar colo puesto, tener namái lo imprescin- dible pa vivir’ eonaviego
    • Sb
  3. Compuestu de la 2ª p
  4. del sing
  5. del imp
  6. del verbu <i class="della">tener</i
+ te, col ax. vivu, con tracamundiu de [β] y [δ]. L’imperativu tente apaez en dellos compuestos más como tentemozu (tente
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">+ </i><i class="della">te</i>, col ax. <i class="della">vivu</i>, con tracamundiu de [β] y [δ]. L’imperativu <i class="della">tente</i> apaez en dellos compuestos más como <i class="della">tentemozu</i> (<i class="della">tente</i>
Tente firme y fala reciu [El Camberu 27] Meros a tente bonete [Glorias Ast 165]
  1. Tente firme y fala reciu
  2. El Camberu 27
  3. Meros a tente bonete
  4. Glorias Ast 165
+ nome mozu), tentetiesu (tente + ax. tiesu), tentexil (tente + antropónimu Xil), tentenixar (tente + verbu (e)nexar). La documentación amuesa tamién el mesmu comportamientu:
tentemozu, el
📖: tentemozu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tentemofu [y Tb]. tentimozu [As]. tentemozo [Villah]. tente- mofo [Bi]. +tentemuzu [Sb. Ay. Ri].>(TEST)
  1. tentemozu
  2. tentemofu
    • y Tb
  3. tentimozu
    • As
  4. tentemozo
    • Villah
  5. tente- mofo
    • Bi
  6. tentemuzu metafonía
    • Sb
    • Ay
    • Ri
Encontu del carru pa que nun se llevante o caiga {al cargalu} [Pa. Llib. Ac. Bi. Sb. Ay. Tb. Sm. Gr. Pr. Tox]. Palu delanteru del carru que tien polos piértigos [Lln]. Caún de los palos del carru pa tener por él horizontalmente cuando nun tien la pareya xuncida [Ri. Cd. Pr]. Palu pa encontar el carru [Vi- llah]. Sofitu [Lln. Qu. Tb]. 2. Aparatu que suxeta’l gabuzu p’allumar [As]. Instrumentu de delles cocines pa suspender les pregancies o calamiyeres [Dg (= burru). Cfr. tentedibu.
  1. Encontu del carru pa que nun se llevante o caiga {al cargalu} [Pa. Llib. Ac. Bi. Sb. Ay. Tb. Sm. Gr. Pr. Tox]. Palu delanteru del carru que tien polos piértigos [Lln]. Caún de los palos del carru pa tener por él horizontalmente cuando nun tien la pareya xuncida [Ri. Cd. Pr]. Palu pa encontar el carru [Vi- llah]. Sofitu [Lln. Qu. Tb]. 2. Aparatu que suxeta’l gabuzu p’allumar [As]. Instrumentu de delles cocines pa suspender les pregancies o calamiyeres [Dg (= burru).
  2. As
  3. Cfr. tentedibu.
tentenixar
📖: tentenixar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">tambalear</i>(TEST)
  1. tentenixar
    • Md
  2. Cast
  3. <i class="della">tambalear</i
[Md (i)]. Temblar [Md (i)]. Mover daqué [Md (i)].
  1. 1. [Md (i)]. Temblar [Md (i)]. Mover daqué [Md (i)].
Cfr. tentedibu.
  1. Cfr. tentedibu.
tentetiesu, {el}
📖: tentetiesu
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">tentetiesu,</b>(TEST)
  1. tentetiesu
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">tentetiesu,</b
{el} “Tentempiés” [Lln].
  1. 1. <b class="della">{el} </b>“Tentempiés” [Lln].
Cfr. tentedibu.
tentexil, el
📖: tentexil
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">tentexil,</b>(TEST)
  1. tentexil
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">tentexil,</b
el Tentemozu [Ay].
  1. 1. <b class="della">el </b>Tentemozu [Ay].
Cfr. tentedibu.
tenyu, a, o*
📖: tenyu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<///<ident class="della" level="1"></ident>//tenyo [Os].>(TEST)
  1. tenyu
  2. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  3. tenyo eonaviego
    • Os
Que tien un hombru más altu qu’otru [Os]. Cfr. tenllar.
  1. Que tien un hombru más altu qu’otru [Os]. Cfr. tenllar.
  2. Os
teñaceru, el
📖: teñaceru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tenacero</i>(TEST)
  1. teñaceru
  2. Cast
  3. <i class="della">tenacero</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. tenaces.
teñaciar*
📖: teñaciar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><teñacear [JH].>(TEST)
  1. teñaciar*
  2. ident class="della" level="1"></ident><teñacear
    • JH
Cast. tenacear [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">tenacear</i> [JH].
Cfr. tenaces.
teñacidá, la
📖: teñacidá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tenacidad</i>(TEST)
  1. teñacidá
  2. Cast
  3. <i class="della">tenacidad</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. tenaces.
teñaz
📖: teñaz
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">tenaz</i>(TEST)
  1. teñaz
  2. Cast
  3. <i class="della">tenaz</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. tenaces.
teñeru, a, o*
📖: teñeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><teñero [Ar].>(TEST)
  1. teñeru
  2. ident class="della" level="1"></ident><teñero
    • Ar
Tiesu [Ar]: Andar teñero [Ar].
  1. Tiesu [Ar]: Andar teñero [Ar].
  2. Ar
Podría tratase d’una formación axetiva en -arius fecha dende’l llat. taenia, -ae ‘banda de llana con que ciñíen la ca- beza a mou de corona’ (abf).
teóricu, a, o
📖: teóricu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<teórica [MS].>(TEST)
  1. teóricu
  2. teórica
    • MS
Cast. teórico [Xral]. 2. (Variedá de mazana) grande, redonda, mariella con puntiáu [MS].
  1. 1. Cast. <i class="della">teórico</i> [Xral].
  2. 2. (Variedá de mazana) grande, redonda, mariella con puntiáu [MS].
Axetivu fechu sol cultismu d’aniciu griegu teoría (dcech s.v. teatro).
tépidu, {a, o}
📖: tépidu
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
Cfr. <i class="della">tebiu,</i>(TEST)
  1. tépidu
  2. Cfr
  3. <i class="della">tebiu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tepiz, el
📖: tepiz
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tepiz
Cfr. tapizu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">tapizu</i>.
tequera, la*
📖: tequera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////teiqueras [Cn (MG)].>(TEST)
  1. tequera
    • Cn
  2. teiqueras variación de número
    • Cn (MG)
Piedres a flor de tierra coles que s’atopa l’aráu [Cn (MG)].
  1. 1. Piedres a flor de tierra coles que s’atopa l’aráu [Cn (MG)].
Cfr. tecu.
tequín
📖: tequín
🏗️: NO
✍️: NO
Voz que repetida empleguen pa llamar a la oveya [Ay]. Posible voz d’aniciu onomatopéyicu d’u se fexo non sólo ast. *<i class="della">tecu</i>(TEST)
  1. tequín
  2. Voz que repetida empleguen pa llamar a la oveya
    • Ay
  3. Posible voz d’aniciu onomatopéyicu d’u se fexo non sólo ast
  4. <i class="della">tecu</i asterisco
→ dim. tequín sinón el femenín analóxicu teca (cfr.). Lo mesmo paez ser ast. tica (cfr.) y ti 1 (cfr.) y tico-taco (cfr.). Tamién pue entendese que dende teca féxose’l dim. tequina
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. → dim. <i class="della">tequín</i> sinón el femenín analóxicu <i class="della">teca</i> (cfr.). Lo mesmo paez ser ast. <i class="della">tica </i>(cfr.) y <i class="della">ti 1 </i>(cfr.) y <i class="della">tico-taco </i>(cfr.). Tamién pue entendese que dende <i class="della">teca</i> féxose’l dim. <i class="della">tequina</i>
tiquina colos pretendíos primitivos teca, tica (cfr.).
terbera, la
📖: terbera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Sitiu onde se toma’l sol ensin nada que lo torgue [Ay]: <i class="della">¡Estar</i>(TEST)
  1. terbera
    • Ay
  2. Sitiu onde se toma’l sol ensin nada que lo torgue [Ay]: <i class="della">¡Estar</i
tul día a la terbera del sol! [Ay].
  1. 1. <i class="della">tul</i> <i class="della">día</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">terbera</i> <i class="della">del</i> <i class="della">sol!</i> [Ay].
¿Podría tratase d’un deriváu de torba (cfr.) equivalente del ast. testera (cfr.)? En realidá semánticamente son coinciden- tes dafechu.
terbolina, la
📖: terbolina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<trebulina [Ri. y Tb]. tribulina [y Tb]. terbulina [Qu. y Tb]. tremolina [y Tb]. ////torbollinas [Ar].>(TEST)
  1. terbolina
    • Tb
  2. trebulina
    • Ri
    • y Tb
  3. tribulina
    • y Tb
  4. terbulina
    • Qu
    • y Tb
  5. tremolina
    • y Tb
  6. torbollinas variación de número
    • Ar
Tormenta de nieve menudo y xelu [Qu]. Tormenta de nieve menudo y aire [Tb]. Aire con nieve [Ar]. Tormenta de nieve y aire [Ri].
  1. 1. Tormenta de nieve menudo y xelu [Qu]. Tormenta de nieve menudo y aire [Tb]. Aire con nieve [Ar]. Tormenta de nieve y aire [Ri].
3. Llíu, baturiciu, disputa [Tb]: Armanon una gran terbulina [Tb]. Cfr. torbolín.
tercerilla, la
📖: tercerilla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<<i class="della">sic</i>>(TEST)
  1. tercerilla
    • Tb
    • Sm
  2. i class="della">sic</i>
Especie de salváu de bona calidá, emplegao p’alimentar a de- llos animales [Tb. Sm].
  1. 1. Especie de salváu de bona calidá, emplegao p’alimentar a de- llos animales [Tb. Sm].
Del castellanismu tercerilla ‘salváu’ (drae), un dim. de tercera.
tercerola, la
📖: tercerola
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cacíu de la sidra, de tamañu ente barril y pipa [Lln]. 2. Medi- da de sidra qu’equival a un terciu de la <i class="della">pipa</i>(TEST)
  1. tercerola
    • Tb
  2. Cacíu de la sidra, de tamañu ente barril y pipa
    • Lln
  3. 2
  4. Medi- da de sidra qu’equival a un terciu de la <i class="della">pipa</i
[Tb].
  1. 1. [Tb].
3. Carabina usada polos guardies de montes y mines [Tor]. Posible catalanismu que llega pel cast., (dcech s.v. tres), deriváu d’un dim. del femenín del llat. tertius, -a, -um cola amestadura del suf. -ŏla. El mesmu esquema úfrelu’l términu d’aniciu forasteru formáu sobro quartius, -a, -um + ŏla, ast. cuarcerola (cfr.).
terceru, a, o
📖: terceru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<terceiru [Pzu. PSil. Tox]. terceiro [/Eo/]. terceiru/terceira [An]. +terciru [y Llg. Ay]. tercer/tercera/tercero [y Llg].>(TEST)
  1. terceru
  2. terceiru
    • Pzu
    • PSil
    • Tox
  3. terceiro
    • /Eo/
  4. terceiru/terceira
    • An
  5. terciru metafonía
    • y Llg
    • Ay
  6. tercer/tercera/tercero
    • y Llg
Cast. tercero [Cl. Xral]. //El tercero ‘el tercer cuartu d’hora’ [Mar].
  1. 1. Cast. <i class="della">tercero </i>[Cl. Xral]. //<i class="della">El tercero </i>‘el tercer cuartu d’hora’ [Mar].
a) si no abastar al terçero dia & si el sse for 1145 (1295) [FU/37] quando el otro finar ayalo el tercero en todos sos dias /S. Pedro de Eslonza 1241 [STAAFF/126] de la otra parte tierra de Domingo moro e po lo tercero /S. Pedro de Eslonza 1243 [STAAFF/128] para misas al terçero dia e a las ses selmanas 1270(or.) [ACL-VIII/7] al terçero dia e a las seys selmanas e al cabo_del_anno 1270(or.) [ACL-VIII/18] mando cantar missas al terçero dia e a las seys selmanas 1272(or.) [ACL-VIII/68] mandome ofrendar todo el anno e cantar missas al terçero dia 1275(or.) [ACL-VIII/119] asi el dia de mio sepultamiento como al tercero dia 1275(or.) [ACL-VIII/119] al tercero dia vn stopo de trigo e tres cantaras de vino 1277(or.) [ACL-VIII/149] e de la terçera parte la plaça de Ssant Marçiel 1278(or.) [ACL-VIII/162] de la terçera parte el muro de la çiudat 1279(or.) [ACL- VIII/174] la terçera tierra iaz ... en logar hu dizen pumar de mera 1289 [PAUviéu/108] de la terçera casa de la enfermeria de Sant Esydro 1290(or.) [ACL-VIII/383] canten missas por mi alma al terçero dia e_a las seys selma- nas 1291(or.) [ACL-VIII/397] tomaron por arbidro terceyro a Ruy Perez prior del so- bredito monesterio /S. Andrés de Espinareda 1294 [STAAFF/168] de terçera parte el çimiterio de Sancta Maria Madelena 1297(or.) [MSAH-V/568] en el tercero livro de la nacencia de los casamientos s. xiii(or.) [FX/3] si non ovier erederos ata tercero grado s. xiii(or.) [FX/113]
en el tercero grado vien de suso el bisavolo ¬ la bisavola s. xiii(or.) [FX/141] tengalo tercero dia encerrado e por aquellos III dias s. xiii(or.) [FX/275] de la terçera casas de los tinnosos e del monesterio de Cor- nellana 1300(or.) [ACL-VIII/506] b) quen sic llj julgare dia el fiador sua jura a tercer dia 1145 (1295) [FU/31] qando uinier el tercer dia dessegille la mano & los ui- garios 1145 (1295) [FU/35] qando el fierro ouier leuado sea ela mano sigillada fata terçer dia 1145 (1295) [FU/35] quant li iutgaren det el fidiador de sua iura a tercer dia s. xii [FA/123] cantar missas al tercer dia a las VI selmanas e a cabo_del_ anno 1271(or.) [ACL-VIII/57] mandome offerendar el dia de la soteraçion e al terçer dia 1307(or.) [ACL-IX/114]
  1. a) si no abastar al terçero dia & si el sse for
  2. 1145 (1295) FU/37
  3. quando el otro finar ayalo el tercero en todos sos dias /S. Pedro de Eslonza
  4. 1241 STAAFF/126
  5. de la otra parte tierra de Domingo moro e po lo tercero /S. Pedro de Eslonza
  6. 1243 STAAFF/128
  7. para misas al terçero dia e a las ses selmanas
  8. 1270(or.) ACL-VIII/7
  9. al terçero dia e a las seys selmanas e al cabo_del_anno
  10. 1270(or.) ACL-VIII/18
  11. mando cantar missas al terçero dia e a las seys selmanas
  12. 1272(or.) ACL-VIII/68
  13. mandome ofrendar todo el anno e cantar missas al terçero dia
  14. 1275(or.) ACL-VIII/119
  15. asi el dia de mio sepultamiento como al tercero dia
  16. 1275(or.) ACL-VIII/119
  17. al tercero dia vn stopo de trigo e tres cantaras de vino
  18. 1277(or.) ACL-VIII/149
  19. e de la terçera parte la plaça de Ssant Marçiel
  20. 1278(or.) ACL-VIII/162
  21. de la terçera parte el muro de la çiudat
  22. 1279(or.) ACL- VIII/174
  23. la terçera tierra iaz ... en logar hu dizen pumar de mera
  24. 1289 PAUviéu/108
  25. de la terçera casa de la enfermeria de Sant Esydro
  26. 1290(or.) ACL-VIII/383
  27. canten missas por mi alma al terçero dia e_a las seys selma- nas
  28. 1291(or.) ACL-VIII/397
  29. tomaron por arbidro terceyro a Ruy Perez prior del so- bredito monesterio /S. Andrés de Espinareda
  30. 1294 STAAFF/168
  31. de terçera parte el çimiterio de Sancta Maria Madelena
  32. 1297(or.) MSAH-V/568
  33. en el tercero livro de la nacencia de los casamientos s. xiii(or.)
  34. FX/3
  35. si non ovier erederos ata tercero grado s. xiii(or.)
  36. FX/113

  37. en el tercero grado vien de suso el bisavolo ¬ la bisavola s. xiii(or.)
  38. FX/141
  39. tengalo tercero dia encerrado e por aquellos III dias s. xiii(or.)
  40. FX/275
  41. de la terçera casas de los tinnosos e del monesterio de Cor- nellana
  42. 1300(or.) ACL-VIII/506
  43. b)
  44. quen sic llj julgare dia el fiador sua jura a tercer dia
  45. 1145 (1295) FU/31
  46. qando uinier el tercer dia dessegille la mano & los ui- garios
  47. 1145 (1295) FU/35
  48. qando el fierro ouier leuado sea ela mano sigillada fata terçer dia
  49. 1145 (1295) FU/35
  50. quant li iutgaren det el fidiador de sua iura a tercer dia s. xii
  51. FA/123
  52. cantar missas al tercer dia a las VI selmanas e a cabo_del_ anno
  53. 1271(or.) ACL-VIII/57
  54. mandome offerendar el dia de la soteraçion e al terçer dia
  55. 1307(or.) ACL-IX/114
Del llat. tertiārius, -a, -um ‘que contién un terciu (de daqué)’, ‘terciu (de daqué, d’un sextarius)’ (em s.v. tres; old), con con- tinuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. tres), anque trunfa col valor de ‘terceru (nun orden)’. Sobro terceru féxose’l verbu atercerar (cfr.).
tercia, la
📖: tercia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Viga de la casa [Cl]. Viga del teyáu sobro la que van los ca- brios [Lln. Tb] del horru [Ri]. Caúna de les vigues horizon- tales que s’alluguen a la metada de les aguyes de les cases [Bab]. Viga que sostién na metada los cabrios del techu de les cases y que xunten les tixeres que sostienen la viga del cume [Vg]. Maderu regular que tercia con otros más gordos y más delgaos [JH]. Maderu allugáu horizontalmente y fixu nun aguilón per caún de los cabos, que val d’encontu a los cangos [Cv]. Maderu paralelu a la viga cumbrial dende la pa- rede posterior a l’anterior [Ll]. Caún de los maderos asitiaos paralelos al cumal del teyáu sol que van los cabrios [Sm]. En- contu pa la viga d’armar nel teyáu [Qu]. Cast. <i class="della">jabalcón</i>(TEST)
  1. tercia
    • Cg
    • Llu
    • Tb
    • Ri
    • Mi
  2. Viga de la casa
    • Cl
  3. Viga del teyáu sobro la que van los ca- brios
    • Lln
    • Tb] del horru [Ri
  4. Caúna de les vigues horizon- tales que s’alluguen a la metada de les aguyes de les cases
    • Bab
  5. Viga que sostién na metada los cabrios del techu de les cases y que xunten les tixeres que sostienen la viga del cume
    • Vg
  6. Maderu regular que tercia con otros más gordos y más delgaos
    • JH
  7. Maderu allugáu horizontalmente y fixu nun aguilón per caún de los cabos, que val d’encontu a los cangos
    • Cv
  8. Maderu paralelu a la viga cumbrial dende la pa- rede posterior a l’anterior
    • Ll
  9. Caún de los maderos asitiaos paralelos al cumal del teyáu sol que van los cabrios
    • Sm
  10. En- contu pa la viga d’armar nel teyáu
    • Qu
  11. Cast
  12. <i class="della">jabalcón</i
[Cg]. 2. Barril de tamañu grande [Llu]. 3. Midida de capacidá [Tb (= la maniega de Ll). Tox] de dos copinos [Ll. Ri]. Zalamín [Mi (Oc)]. Antigua midida de capacidá [Qu]. 4. Tercera parte de la vara, equivalente a un pie [R]. Midida de llonxitú [Tox].
  1. 1. [Cg].
  2. 2. Barril de tamañu grande [Llu].
  3. 3. Midida de capacidá [Tb (= la <i class="della">maniega </i>de Ll). Tox] de dos copinos [Ll. Ri]. Zalamín [Mi (Oc)]. Antigua midida de capacidá [Qu].
  4. 4. Tercera parte de la vara, equivalente a un pie [R]. Midida de llonxitú [Tox].
y delgaes que s’asitien horizontales pa facer l’armazón de la casa’ [Oc]. ad monasterio [Nome de llugar] similiter tertja In Ipsa uilla 974(or.) [SV/73] - Tenía de llargo una tercia [Entierro CR 96] Cfr. terciu, a, o.
  1. y delgaes que s’asitien horizontales pa facer l’armazón de la casa’ [Oc].
  2. Oc
  3. ad monasterio [Nome de llugar] similiter tertja In Ipsa uilla
  4. 974(or.) SV/73
  5. - Tenía de llargo una tercia
  6. Entierro CR 96
  7. Cfr. terciu, a, o.
Piértiga de variar o dimir les castañes, más llarga que’l picu y más curtia que la pienda [Cv]. 6. Tercera arada o llabor que se da a les tierres [Tor. Mar]. //-es ‘maderes que formen parte del armazón del teyáu’ [Pa]. ‘vigues allargaes de madera que valen d’encontu al teyáu y s’asitien na posición horizontal [Cp]. ‘vigues paraleles a la combrial nel techu’ [Ac]. ‘made- ros paralelos a la combrial que faen l’armazón del teyáu’ [Sb]. ‘vigues fuertes del armazón de la casa’ [As]. ‘vigues llargues
terciada, la
📖: terciada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Tabla na estructura del teyáu so la que van poniendo los <i class="della">can- </i><i class="della">gos</i>(TEST)
  1. terciada
  2. ident class="della" level="1"></ident>Tabla na estructura del teyáu so la que van poniendo los <i class="della">can- </i><i class="della">gos</i
verticalmente [Tox].
  1. 1. verticalmente [Tox].
ella da el cabildo e menguaria la terciada despoes de sua muerte [s. f.] [CLO/159] Deverbal de terciar (cfr.).
  1. ella da el cabildo e menguaria la terciada despoes de sua muerte [s. f.]
  2. CLO/159
  3. Deverbal de terciar (cfr.).
“tercial”
📖: “tercial”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Nome conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">diez</i>(TEST)
  1. “tercial”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Nome conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">diez</i
et siete ffaniegas descanda et un tercial 1297(or.) [MCar-II/244]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">et</i> <i class="della">siete</i> <i class="della">ffaniegas</i> <i class="della">descanda</i> <i class="della">et</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tercial</i> 1297(or.) [MCar-II/244]
siete faniegas de segondo et dos terciales 1297(or.) [MCar- II/244] Cfr. terciu, a, o.
  1. siete faniegas de segondo et dos terciales
  2. 1297(or.) MCar- II/244
  3. Cfr. terciu, a, o.
tercianes, les
📖: tercianes
🔤: , les
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

<ident class="della" level="1"></ident><tercianas [PSil].>(TEST)
  1. tercianes
  2. ident class="della" level="1"></ident><tercianas
    • PSil
Cast. tercianas, paludismu [Ac]. Fiebres intermitentes que salen cada tres díes [PSil].
  1. 1. Cast. <i class="della">tercianas</i>, paludismu [Ac]. Fiebres intermitentes que salen cada tres díes [PSil].
- Quixera saber qué cosa cura meyor les tercianes [El Cam- beru 19]
  1. - Quixera saber qué cosa cura meyor les tercianes
  2. El Cam- beru 19
Del llat. tertiāna febris (em s.v. tres tria), per vía semiculta, construcción paralela a quartāna febris ‘fiebre cuarta’ (em s.v. quattuor). D’equí féxose’l verbu *atercianar que conocemos pelo que foi’l so participiu atercianáu (cfr.).
tercianteri
📖: tercianteri
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><{Camiéntome qu’apaez en construcción alverbial}.>(TEST)
  1. tercianteri
    • Ca
  2. {Camiéntome qu’apaez en construcción alverbial}
  3. ident class="della" level="1"></ident><
Enantes d’antes d’ayeri [Ca (LBlanco)].
  1. 1. Enantes d’antes d’ayeri [Ca (LBlanco)].
D’una amestanza del ax. terciu (cfr. terciu, a, o) col conti- nuador del alverbiu llat. hěrī, con posible metafonía. Trátase d’una contruccción asemeyada a a tercianueche (cfr.). Etimo- lóxicamente ha partise de *tertius ante hĕri.
  1. D’una amestanza del ax. terciu (cfr. terciu, a, o) col conti- nuador del alverbiu llat. hěrī, con posible metafonía. Trátase d’una contruccción asemeyada a a tercianueche (cfr.). Etimo- lóxicamente ha partise de *tertius ante hĕri.
tercianueche, a
📖: tercianueche
🔤: , a
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a
<ident class="della" level="1"></ident><tercianuetse [Qu].>(TEST)
  1. tercianueche
  2. ident class="della" level="1"></ident><tercianuetse
    • Qu
//A tercianueche ‘enantes d’antes d’ayeri’ [Qu. Tb]: Eso foi a tercianueche [Tb]. D’una amestanza del ax. tercia (cfr. terciu, a, o) col continua- dor del llat. nŏctem > ast. nueche. Cfr. antanueche.
  1. //A tercianueche ‘enantes d’antes d’ayeri’ [Qu. Tb]: Eso foi a tercianueche [Tb].
  2. Tb
  3. D’una amestanza del ax. tercia (cfr. terciu, a, o) col continua- dor del llat. nŏctem > ast. nueche.
  4. Cfr. antanueche.
terciar
📖: terciar
🏗️: NO
✍️: NO
<aterciar [Vg].>(TEST)
  1. terciar
    • Pa
  2. aterciar
    • Vg
Cast. terciar [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">terciar</i> [Pa].
Intervenir nun tratu pa iguar les diferencies ente comprador y vendedor [Pa. Cg. Ac. Tb. Sm. Cd. Pr. Tox. R], pa mediar nuna discusión [Ri. PSil]. Mediar ente dos ene- migos [Tox]. 2. Inclinar [Cg]. 3. Equilibrar una carga [Lln. Cd. Pr]. 4. Cortar la madera en trozos pa trabayalo meyor [Ac]. 5. Presumir [Ac]. 6. Poner los tercios [Sb]. 7. Echar dalgo al llombu de forma que quede una parte per detrás y per delantre otra, viniendo a quedar les dos a la mesma altura [Lln]. Poner una carga o cosa, altravesada o al sesgu [Ay. PSil. Tor]. 8. Arar per tercera vez les tierres [Vg]. Facer la tercia nuna finca [Tor. Mar]. 9. Soceder de mou afayadizu o bien oportunu [Lln]. Ocu- rrir, soceder [Ay. Ri. Tb. PSil]: Aquí lo tienes pa lo que tercie [Tb]: Tercióu que fexo falta contar con él [Tb]: Si tercia vamos, si nun tercia non [Tb]. 10. Machacar piedres [Bulnes (Lln)]: Zutrón pa terciar piedras [Bulnes (Lln)]. //Si se tercia si ocu- rre, si puedo, si ye bonablemente posible’ [Tb. Cd]. //Cuandu tercie ‘cuando se presente una ocasión’ [Tb. Pr]. Del llat. tertiāre ‘facer por tercera vez’ (em), con dalgún con- tinuador románicu (rew) ya asitiamientu hispánicu (deeh), per vía semiculta.
terciáu, ada, ao
📖: terciáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<terciá [Ll]. //terciadu/ada [Llomb].>(TEST)
  1. terciáu
    • Cd
    • Mi
    • Pr
    • Lln
    • Cg
  2. terciá
    • Ll
  3. terciadu/ada eonaviego
    • Llomb
Equilibrada (una carga) [Cd]. Bien asitiada, dexada con esme- ru (una prenda) [Mi]: Pon eso ahí terciao na cama [Mi]. 2. Bien repartíu [Pr]. Proporcionáu [Lln]. 3. Medianu, interme- diu [Lln], bien colocáu [Mi]. Nin grande nin pequeñu, me- dianu [Cd. Pr. /Mánt/. JH. Llomb]: To mercate un gochicu terciáu na Pola [JH]. 4. Altravesáu (dalgo colocao) [PSil]. Inclináu [Cg], torcíu a un llau [ALl (Folk)]. 5. Mitá blanca, mitá prieta (la gocha).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Equilibrada (una carga) [Cd]. Bien asitiada, dexada con esme- ru (una prenda) [Mi]: <i class="della">Pon</i> <i class="della">eso</i> <i class="della">ahí</i> <i class="della">terciao</i> <i class="della">na</i> <i class="della">cama</i> [Mi].
  3. 2. Bien repartíu [Pr]. Proporcionáu [Lln].
  4. 3. Medianu, interme- diu [Lln], bien colocáu [Mi]. Nin grande nin pequeñu, me- dianu [Cd. Pr. /Mánt/. JH. Llomb]: <i class="della">To</i> <i class="della">mercate</i> <i class="della">un</i> <i class="della">gochicu terciáu</i> <i class="della">na</i> <i class="della">Pola</i> [JH].
  5. 4. Altravesáu (dalgo colocao) [PSil]. Inclináu [Cg], torcíu a un llau [ALl (Folk)].
  6. 5. Mitá blanca, mitá prieta (la gocha).
cargas de pan terciado de trigo de centeno ¬ de ordio /S. Pedro de Eslonza 1241 [STAAFF/125] VIII moyos de pan terciados 1257(or.) [MCar-I/341] dos cargas de pan cada anno terçiado 1275(or.) [MCar- II/98] diez cargas de pan terçiadas, terçia de trigo, terçia de cen- teno, terçia de çeuada 1276 [Espinareda (Jiménez)/n. 37] catorze cargas de pan terçiado terçia de trigo e terçia de centeno 1284(or.) [ACL-VIII/246] faga con elos bonos baruechos reluados e bimados e tercia- dos e quartados [FZ-Q (FFLL)]. enno heredamiento de la Vega de Canedo que dizien las tres terçiadas 1316(or.) [SP-I/410] tres terçiadas dientro estos terminos sobredichos 1316(or.) [SP-I/410] por çinco moyos de pan terçiado la terçia parte trigo 1360(or.) [MC-II/337] de Santa Maria Alva XXX moyos terciados [s. f.] [SPM/513] - Con el palancón terciadu [La Paliza 255] Pp. de terciar (
  1. cargas de pan terciado de trigo de centeno ¬ de ordio /S. Pedro de Eslonza
  2. 1241 STAAFF/125
  3. VIII moyos de pan terciados
  4. 1257(or.) MCar-I/341
  5. dos cargas de pan cada anno terçiado
  6. 1275(or.) MCar- II/98
  7. diez cargas de pan terçiadas, terçia de trigo, terçia de cen- teno, terçia de çeuada 1276 [Espinareda (Jiménez)/n. 37] catorze cargas de pan terçiado terçia de trigo e terçia de centeno
  8. 1284(or.) ACL-VIII/246
  9. faga con elos bonos baruechos reluados e bimados e tercia- dos e quartados [FZ-Q (FFLL)]. enno heredamiento de la Vega de Canedo que dizien las tres terçiadas
  10. 1316(or.) SP-I/410
  11. tres terçiadas dientro estos terminos sobredichos
  12. 1316(or.) SP-I/410
  13. por çinco moyos de pan terçiado la terçia parte trigo
  14. 1360(or.) MC-II/337
  15. de Santa Maria Alva XXX moyos terciados [s. f.]
  16. SPM/513
  17. - Con el palancón terciadu
  18. La Paliza 255
  19. Pp. de terciar (
cfr.).
tercieru, el*
📖: tercieru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación como posible nome d’oficiu ‘el que tercia (nun tratu)’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
  1. tercieru
  2. Términu conocíu pela documentación como posible nome d’oficiu ‘el que tercia (nun tratu)’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i
Iohanne Terciero 1231(or.) [SPE-I/444] Cfr. terciu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Iohanne</i> <i class="della">Terciero</i> 1231(or.) [SPE-I/444] Cfr. <i class="della">terciu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
terciu, a, o
📖: terciu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tercia [Cl].>(TEST)
  1. terciu
    • Tb
  2. tercia
    • Cl
Cast. tercio [Cl. Tb. PSil. JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">tercio</i> [Cl. Tb. PSil. JH].
tertjam portjonem 905(or.) [SV/36] de tercia parte de Zaayti Manzor de sua tenda 950 (s. xii) [ACL/321] nomine [Nome de persona] qui In tercio die limpidus appa- ruit 953(or.) [DCO/63] uilla que uocitant Erizi cum brauos et busto tercia portione 967 (s. xiii) [ACL/192] tertjam portionem In terras pomares exitos 974(or.) [SV/73] terciam partem de meis uaccis brauis [1164-1185](or.) [ACL/362] terciam partem fructuum panis et lini et cannami 1217(or.) [MSAH-V/107] terciam partem tritici terciam centeni terciam ordei 1232(or.) [ACL/18] diez cargas de pan terçiadas, terçia de trigo, terçia de cen- teno, terçia de çeuada 1276 [Espinareda (Jiménez)/n. 37] la terçia parte del portaldo & de las endiçias 1294 [DCO- V/180] ela tercia parte de la demanda del pleyto s. xiii(or.) [FX/62] la tercia parte de suas cosas de melloria s. xiii(or.) [FX/162] aquel que lu amostro deve aver la tercia parte de quanto valia s. xiii(or.) [FX/238] por cada cabeza de animalla que deslaido peche la tercia parte s. xiii(or.) [FX/278] porque fallemos en buena verdat que las terçias pontificales del arçidianalgo 1303(or.) [ACL-IX/64] terçio de_la frucha ... collecho e apannado al pie de los aruoles 1321(or.) [MSMV/115]
  1. tertjam portjonem
  2. 905(or.) SV/36
  3. de tercia parte de Zaayti Manzor de sua tenda
  4. 950 (s. xii) ACL/321
  5. nomine [Nome de persona] qui In tercio die limpidus appa- ruit
  6. 953(or.) DCO/63
  7. uilla que uocitant Erizi cum brauos et busto tercia portione
  8. 967 (s. xiii) ACL/192
  9. tertjam portionem In terras pomares exitos
  10. 974(or.) SV/73
  11. terciam partem de meis uaccis brauis [1164-1185](or.)
  12. ACL/362
  13. terciam partem fructuum panis et lini et cannami
  14. 1217(or.) MSAH-V/107
  15. terciam partem tritici terciam centeni terciam ordei
  16. 1232(or.) ACL/18
  17. diez cargas de pan terçiadas, terçia de trigo, terçia de cen- teno, terçia de çeuada
  18. 1276 Espinareda (Jiménez)/n. 37
  19. la terçia parte del portaldo & de las endiçias
  20. 1294 DCO- V/180
  21. ela tercia parte de la demanda del pleyto s. xiii(or.) [FX/62] la tercia parte de suas cosas de melloria s. xiii(or.) [FX/162] aquel que lu amostro deve aver la tercia parte de quanto valia s. xiii(or.)
  22. FX/238
  23. por cada cabeza de animalla que deslaido peche la tercia parte s. xiii(or.)
  24. FX/278
  25. porque fallemos en buena verdat que las terçias pontificales del arçidianalgo
  26. 1303(or.) ACL-IX/64
  27. terçio de_la frucha ... collecho e apannado al pie de los aruoles
  28. 1321(or.) MSMV/115
Del llat. tertius, -a, -um ‘terceru en orden’, ‘terciu (de daqué, d’un tou)’ (old), con continuadores románicos (rew) ya his- pánicos (deeh; dcech s.v. tres), per vía semiculta y con posible nominalización (cfr. tercia, la & terciu, el). Son derivaos ast. tercial (cfr.). De tertius féxose’l deriváu tercieru (cfr.) que co- nocemos pela documentación.
terciu, el
📖: terciu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Plazu [Lln] trimestral pal pagu d’impuestos qu’antiguamente señalaben per tercios [Cg]. 2. Acomodu, arreglu [PSil]: <i class="della">Si</i>(TEST)
  1. terciu
    • Sb
    • Oc
    • Sm
    • Lln
  2. Plazu
    • Lln] trimestral pal pagu d’impuestos qu’antiguamente señalaben per tercios [Cg
  3. 2
  4. Acomodu, arreglu [PSil]: <i class="della">Si</i
hai terciu bien [PSil]. //-os ‘dos sogues que suxeten llixeramente la carga que se pon a les caballeríes’ [Sb. Oc]. ‘les dos partes en que se dixebra la carga d’una caballería’ [Sm]. ‘les dos par- tes d’una carga’ [As]. //Daterciu (dizse cuando ta) distribuida la carga de les caballeríes en dos partes de mou que queden
equilibraes [Sm]. //En terciu ‘a puntu pa vender (un animal)’ [Lln]. //Faer mal terciu ‘cuadrar mal’, ‘nun venir bien’ [PSil]. //Nun me fai buen terciu marchar agora ‘nun me vien bien marchar agora’ [PSil].
  1. 1. <i class="della">hai terciu</i> <i class="della">bien</i> [PSil]. //<i class="della">-os</i> ‘dos sogues que suxeten llixeramente la carga que se pon a les caballeríes’ [Sb. Oc]. ‘les dos partes en que se dixebra la carga d’una caballería’ [Sm]. ‘les dos par- tes d’una carga’ [As]. //<i class="della">Daterciu</i> (dizse cuando ta) distribuida la carga de les caballeríes en dos partes de mou que queden <br class="della">equilibraes [Sm]. //<i class="della">En terciu </i>‘a puntu pa vender (un animal)’ [Lln]. //<i class="della">Faer</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">terciu</i> ‘cuadrar mal’, ‘nun venir bien’ [PSil]. //<i class="della">Nun</i> <i class="della">me</i> <i class="della">fai</i> <i class="della">buen</i> <i class="della">terciu</i> <i class="della">marchar</i> <i class="della">agora</i> ‘nun me vien bien marchar agora’ [PSil].
IIII tercios in pane et sale ... et una pixota 1162(or.) [SV/441] Ruy gonzaliz de uoues que yera tenedor del terçio de santo tisso 1281 [DCO-V/128] en los palaçios de Rio Tuerto ... el terçio 1283(or.) [MSAH- V/442] dos ruedas et el terçio de vna rueda 1283(or.) [MSAH- V/442] diedes cada un anno el terçio del uino a la duerna 1287 [DCO-V/148] se descunten del terçio que uos yo die de meyoria 1288(or.) [MCar-II/217] por ençiensso del terçio de la eglesia 1294(or.) [MSAH- V/538] que ayades el terçio de los puercos e resçiellos 1403(or.) [VC-II/104]
  1. IIII tercios in pane et sale ... et una pixota
  2. 1162(or.) SV/441
  3. Ruy gonzaliz de uoues que yera tenedor del terçio de santo tisso
  4. 1281 DCO-V/128
  5. en los palaçios de Rio Tuerto ... el terçio
  6. 1283(or.) MSAH- V/442
  7. dos ruedas et el terçio de vna rueda
  8. 1283(or.) MSAH- V/442
  9. diedes cada un anno el terçio del uino a la duerna
  10. 1287 DCO-V/148
  11. se descunten del terçio que uos yo die de meyoria
  12. 1288(or.) MCar-II/217
  13. por ençiensso del terçio de la eglesia
  14. 1294(or.) MSAH- V/538
  15. que ayades el terçio de los puercos e resçiellos
  16. 1403(or.) VC-II/104
Cfr. terciu, a, o.
terciupelu, el
📖: terciupelu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">terciopelo</i>. <i class="della">Emponxeron al difuntu</i>/<i class="della">mitanes sobre una mesa,</i>/<i class="della">cubierta</i>(TEST)
  1. terciupelu
  2. Cast
  3. <i class="della">terciopelo</i>
  4. <i class="della">Emponxeron al difuntu</i>/<i class="della">mitanes sobre una mesa,</i>/<i class="della">cubierta</i
de terciupelu/d’oro y fleque lla presea [ABalvidares, Ca- llórigu (Poesíes 125-128)] Me mandaron asentame/en un bancu o lo que yera,/afo- rradu en terciopelu/al lladu de la Rexenta [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 338-341)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de </i><i class="della">terciupelu/</i><i class="della">d’oro y fleque lla presea </i>[ABalvidares, <i class="della">Ca-</i><i class="della"> llórigu</i> (Poesíes 125-128)] <i class="della">Me</i> <i class="della">mandaron</i> <i class="della">asentame</i>/<i class="della">en</i> <i class="della">un</i> <i class="della">bancu</i> <i class="della">o</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">yera,</i>/<i class="della">afo-</i> <i class="della">rradu</i> <i class="della">en</i> <i class="della">terciopelu</i>/<i class="della">al</i> <i class="della">lladu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">Rexenta</i> [ABalvidares, <i class="della">Callórigu </i>(Poesíes 338-341)]
D’una amestadura del ax. terciu (cfr.) y pelu (cfr.), paralelu al cast. (dcech s.v. tres).
tercu, a, o
📖: tercu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+tircu [y Ay].>(TEST)
  1. tercu
    • Ay
    • Tb
  2. tircu metafonía
    • y Ay
Cast. terco, testón [Ay. Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">terco</i>, testón [Ay. Tb].
Quiciabes en rellación etimolóxica col llat. altercari ‘dispu- tar’ (old), ‘contender nel foru con entrugues y respuestes’ (abf) d’u siguió l’ast. *altercar altricar (cfr.), que pudo entendese como compuestu nel so participiu fuerte *altercu, a, o tercu, a, o, d’asitiamientu asturianu. García de Diego pon cast. terco en rellación col llat. *integricāre ’integrar’ (deeh). Pela so parte Dworkin (2008: 115) resume otres opiniones: la de Corominas- Pascual que dulden del so orixe anque rellaciónenlu col célt. *tercos (dcech s.v. terco). La de Meier que partía del llat. *tri- culare dende *tricare fechu dende’l llat. tricae ‘obstáculos’. La de Malkiel que pescanciaba que cast. entercar, un doblete de enternegar, tendría un orixe nel llat. internecare ‘matar’.
terenal, el
📖: terenal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. terenal
    • Lln
Sitiu pobláu de terenos [Lln].
  1. 1. Sitiu pobláu de terenos [Lln].
Cfr. terenu.
terenu, el
📖: terenu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><teleñu [AGO].>(TEST)
  1. terenu
  2. ident class="della" level="1"></ident><teleñu
    • AGO
Berezu [AGO] de color entre naranxa y barroso y flor ente malva y rosa [Lln (= berezu)]. 2. Mata de berezu [Lln]. //-os ‘berezos de flor viola (llueu de secos empléguense pa barrer la corra, facer escobes, la cama del monte, etc.)’ [Lln]. //Terenu blancu ‘berezu rosa y granate, de bona calidá’ [Bulnes (Lln)]. //Terenu machu ‘berezu gordu, zarráu, ensin flor, rubiu’ [Lln]. //Terenu negru ‘berezu blancu escuru’ [Bulnes (Lln)]. Quiciabes d’un axetivu terenus, -a, -um d’orixe sabín tres- mitíu pel llat.: …dicunt quae sunt terentinae {oues} a te- reno, quod est Sabinorum lingua molle (em s.v. tarentina; old), con continuadores toponímicos nel oriente asturianu (ta 339). Un femenín analóxicu foi posible y, mesmamente, col asitiamientu de [] como vemos en fariña con rellación a farina (ghla §4.5.8). Lo mesmo pasa nel femenín nomi- nalizáu tereña (cfr.). Un abondancial en -ālis xustifica ast. terenal (cfr.). La nuesa toponimia da cuenta de nomes de llugar del tipu Tereñes (ta 339).
  1. Berezu [AGO] de color entre naranxa y barroso y flor ente malva y rosa [Lln (= berezu)]. 2. Mata de berezu [Lln]. //-os ‘berezos de flor viola (llueu de secos empléguense pa barrer la corra, facer escobes, la cama del monte, etc.)’ [Lln]. //Terenu blancu ‘berezu rosa y granate, de bona calidá’ [Bulnes (Lln)].
  2. Bulnes (Lln)
  3. //Terenu machu ‘berezu gordu, zarráu, ensin flor, rubiu’ [Lln].
  4. Lln
  5. //Terenu negru ‘berezu blancu escuru’ [Bulnes (Lln)]. Quiciabes d’un axetivu terenus, -a, -um d’orixe sabín tres- mitíu pel llat.: …dicunt quae sunt terentinae {oues} a te- reno, quod est Sabinorum lingua molle (em s.v. tarentina; old), con continuadores toponímicos nel oriente asturianu (ta 339). Un femenín analóxicu foi posible y, mesmamente, col asitiamientu de [] como vemos en fariña con rellación a farina (ghla §4.5.8). Lo mesmo pasa nel femenín nomi- nalizáu tereña (cfr.). Un abondancial en -ālis xustifica ast. terenal (cfr.). La nuesa toponimia da cuenta de nomes de llugar del tipu Tereñes (ta 339).
tereña, la
📖: tereña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tereña
Berezu pequeñu y achapláu propiu de los terrenos onde rocen davezu [LV. R]. Cfr. terenu.
  1. Berezu pequeñu y achapláu propiu de los terrenos onde rocen davezu [LV. R].
  2. LV. R
  3. Cfr. terenu.
teresilla, la
📖: teresilla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. teresilla
“Bartolillo, emparedado de crema o borraja, muy delicado” [R]. Perposible deantroponímicu quiciabes por cuenta’l nome de la responsable ideadora del dulce, un dim. de teresa, lo mes- mo que s’alvierte en teresita (cfr.). En dambos casos trátase de castellanismos pernidios (frente al antropónimu ast. Tare- sa) y por cuenta la sufixación.
  1. “Bartolillo, emparedado de crema o borraja, muy delicado” [R]. Perposible deantroponímicu quiciabes por cuenta’l nome de la responsable ideadora del dulce, un dim. de teresa, lo mes- mo que s’alvierte en teresita (cfr.). En dambos casos trátase de castellanismos pernidios (frente al antropónimu ast. Tare- sa) y por cuenta la sufixación.
  2. R
teresita, la
📖: teresita
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. teresita
Tipu de páxaru perpequeñu [Xx]. 2. Tipu de dulce [Uv]. Cfr. teresilla.
  1. Tipu de páxaru perpequeñu [Xx]. 2. Tipu de dulce [Uv]. Cfr. teresilla.
  2. Uv
terézanu, el
📖: terézanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Páxaru llamáu cuquiellu [Ll]. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes de <i class="della">tetrao,</i>(TEST)
  1. terézanu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Páxaru llamáu cuquiellu
    • Ll
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes de <i class="della">tetrao,</i
-ōnis ‘nome que lleven dellos tipos de páxaros’ (old), variante del masc. llat. d’aniciu griegu tetrax,
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">-ōnis</i> ‘nome que lleven dellos tipos de páxaros’ (old), variante del masc. llat. d’aniciu griegu tetrax,
-acis (abf) d’u pudo siguir l’ast. *teraz (ghla 166) que con incrementación diminutiva en -ǔlus (llaa 103) dio llugar a una formación *terázanu terézanu, col zarramientu de la tónica por influxu metafonéticu como correspuende na fala de L.lena onde se conseñó’l términu (pe2: 386).
  1. -acis (abf) d’u pudo siguir l’ast. *teraz (ghla 166) que con incrementación diminutiva en -ǔlus (llaa 103) dio llugar a una formación *terázanu terézanu, col zarramientu de la tónica por influxu metafonéticu como correspuende na fala de L.lena onde se conseñó’l términu (pe2: 386).
tericia, la
📖: tericia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tiricia [y Lln. y Ac. Sb. y Ay. Ll. y Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Cv. y Tox. Mar]. /////tiriz [Cñ]. teriz [y Ac. Llg. Sr. Ri]. telicia [Ar]. //tiriza [/y Eo/].>(TEST)
  1. tericia
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Ay
    • Qu
    • Tb
  2. tiricia
    • y Lln
    • y Ac
    • Sb
    • y Ay
    • Ll
    • y Tb
    • Sm
    • PSil
    • Cd
    • Pr
    • Cv
    • y Tox
    • Mar
  3. tiriz dudoso (certainty = baxa)
  4. teriz
    • y Ac
    • Llg
    • Sr
    • Ri
  5. telicia
    • Ar
  6. tiriza eonaviego
    • /y Eo/
Cast. ictericia [Lln. Pa. Cg. Cñ. Ac. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Cv. Tox. /Eo/. Llomb. Mar. JH]: Tien la teriz [Llg]. //Aquí me tienes marrubiu/ aquí me tienes al sol:/que me quites la tiricia/que me des outra color [Tb]. Posible cultismu d’aniciu cultu, el grecismu (ic)tericia, acor- dies con Isidoro de Sevilla: “los griegos criaron el términu te- ricia del nome d’un animal que tien el color de la felén” [Hic- Teris Graeci appellant a cuiusdam animalis nomine, quod sit coloris fellei (Etimologías iv, 8-213)], si bien hai otres propuestes na antigüedá (cfr. Etimologías, nota de p. 496). Paez que se trata d’una pallabra xeneralizada dende l’axetivu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">ictericia</i> [Lln. Pa. Cg. Cñ. Ac. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Cv. Tox. /Eo/. Llomb. Mar. JH]: <i class="della">Tien</i> <i class="della">la</i> <i class="della">teriz</i> [Llg]. //<i class="della">Aquí</i> <i class="della">me</i> <i class="della">tienes</i> <i class="della">marrubiu</i>/ <i class="della">aquí</i> <i class="della">me</i> <i class="della">tienes </i><i class="della">al</i> <i class="della">sol:</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">me</i> <i class="della">quites</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tiricia</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">me</i> <i class="della">des</i> <i class="della">outra</i> <i class="della">color</i> [Tb]. Posible cultismu d’aniciu cultu, el grecismu (ic)tericia, acor- dies con Isidoro de Sevilla: “los griegos criaron el términu <i class="della">te- ricia</i> del nome d’un animal que tien el color de la felén” [<i class="della">H</i><i class="della">ic</i><i class="della">- </i><i class="della">Teris</i> <i class="della">Graeci</i> <i class="della">appellant</i> <i class="della">a</i> <i class="della">cuiusdam</i> <i class="della">animalis</i> <i class="della">nomine,</i> <i class="della">quod sit</i> <i class="della">coloris</i> <i class="della">fellei</i> (<i class="della">Etimologías</i> iv, 8-213)], si bien hai otres propuestes na antigüedá (cfr. <i class="della">Etimologías</i>, nota de p. 496). Paez que se trata d’una pallabra xeneralizada dende l’axetivu
*hicterīcea, llueu nominalizáu y que, al llau d’una espresión semiculta, tiricia (ghla §3.3.3; pe3: 303), ufre otra que paez popular (teriz). Dende’l nome féxose’l verbu *tericiar (cfr.) que conocemos pel so participiu tericiáu (cfr.). La variante ateliciar supón el mesmu aniciu fónicu pero’l so conteníu em- pobina a almitir un encruz col cast. aterir.
tericiar*
📖: tericiar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ateliciar [Ar].>(TEST)
  1. tericiar*
  2. ateliciar
    • Ar
Tar ateríu, arruináu de salú [Ar].
  1. 1. Tar ateríu, arruináu de salú [Ar].
Cfr. tericia.
tericiáu, ada, ao
📖: tericiáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
</b>Con tericia [JH]. Pp. de <i class="della">tericiar</i>(TEST)
  1. tericiáu
  2. /b>Con tericia
    • JH
  3. Pp
  4. de <i class="della">tericiar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
terliz, la
📖: terliz
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Tela tosca de llin o espartu [R]. 2. Bisagra, gonciu de les puer- tes [Ce. R]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vna</i>(TEST)
  1. terliz
  2. Tela tosca de llin o espartu
    • R
  3. 2
  4. Bisagra, gonciu de les puer- tes
    • Ce
    • R
  5. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vna</i
vestimienta acabada la casulla teçida de terliz de lino
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">vestimienta</i> <i class="della">acabada</i> <i class="della">la</i> <i class="della">casulla</i> <i class="della">teçida</i> <i class="della">de</i> <i class="della">terliz</i> <i class="della">de</i> <i class="della">lino</i>
1332(or.) [ACL-IX/378]
  1. 1332(or.) ACL-IX/378
Del llat. trilix, -īcis ‘de triple filu’ (old), con continuadores románicos centro-occidentales (rew) ya hispánicos (deeh s.v. trīlix, -īcis). Hai documentación n’Alexandre; tamién ye abondosa la documentación castellana medieval (Martí- nez Meléndez 1989: 513); tamién l’ aragonesa del sieglu xv (Sesma & Líbano 1982: 345). Hai quien entiende terliz como ‘texíu de seda’ tomáu del fr. treillis, tresliz, con una referen- cia primera a la disposición de les fibres (lizos) coles que se forma un dibuxu particular (Alfáu de Solalinde 1969: 171). La disposición de les pieces pudo ser responsable de que’l mesmu nome terliz llograre l’aceición 2.
terma, la
📖: terma
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
//<i class="della">Cambiar</i>(TEST)
  1. terma
    • Llg
  2. <i class="della">Cambiar</i eonaviego
la terma ‘camudar el tiempu’ [Llg].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">terma</i> ‘camudar el tiempu’ [Llg].
ternas kadedras cubas uascula id est terras uineas pumiferis 972(or.) [MSAH-II/12] cubas lagares ternas bannos archis alfaas grandes e peque- nas 1253 [SPM/417] Del grecismu fem. en llat. thermae, -arum ‘termes’ (em), pero xeneralizáu dende una espresión singular. Da la impresión de que los dos documentos citaos ufierten un tracamundiu (¿de llectura?) no que se refier a la nasal (pe2: 387).
  1. ternas kadedras cubas uascula id est terras uineas pumiferis
  2. 972(or.) MSAH-II/12
  3. cubas lagares ternas bannos archis alfaas grandes e peque- nas
  4. 1253 SPM/417
  5. Del grecismu fem. en llat. thermae, -arum ‘termes’ (em), pero xeneralizáu dende una espresión singular. Da la impresión de que los dos documentos citaos ufierten un tracamundiu (¿de llectura?) no que se refier a la nasal (pe2: 387).
termeneru, el
📖: termeneru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////termeneros [Mar]. termaneros [Mar].>(TEST)
  1. termeneru
  2. termeneros variación de número
    • Mar
  3. termaneros
    • Mar
Muñón, oxetu que marca la llende ente dos finques [Arm.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Muñón, oxetu que marca la llende ente dos finques [Arm.
otra enna liende termenera que faz III eminas [s. f.] [SPM/566] otro mayuelo eno castro non se qui son termineros [s. f.] [SPM/605] D’un deriváu
  1. otra enna liende termenera que faz III eminas [s. f.]
  2. SPM/566
  3. otro mayuelo eno castro non se qui son termineros [s. f.]
  4. SPM/605
  5. D’un deriváu
Mar]. del llat. terminus, -i ‘llende’, ‘términu’ (em), quiciabes *terminarius, -a, -um, d’u siguió’l semicultismu termeneru (cfr. términu) al sur del Cordal, llueu nominalizáu.
terminación, la
📖: terminación
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. terminación
    • Lln
    • Sr
    • Tb
Parte final [Lln. Sr. Tb].
  1. 1. Parte final [Lln. Sr. Tb].
Del llat. terminātio, -onis ‘llende’, ‘terminación’ (em; abf), per vía semiculta.
terminar
📖: terminar
🏗️: NO
✍️: NO
Acabar [Xral]. 2. Determinar [Ay]: <i class="della">Terminoren</i>(TEST)
  1. terminar
    • Ay
  2. Acabar
    • Xral
  3. 2
  4. Determinar [Ay]: <i class="della">Terminoren</i
en nun dir [Ay]. {3. (Doc.). Finxar, amoyonar, llendar}. //-se ‘decidise, atrevese’ [Ac (= determinase = eterminase)].
  1. 1. <i class="della">en</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">dir </i>[Ay]. {
  2. 3. (Doc.). Finxar, amoyonar, llendar}. //<i class="della">-se </i>‘decidise, atrevese’ [Ac (= determinase = eterminase)].
et duas vineas per cunctis terminis terminatas 962 [MSAH- I/253] ita est terminata suis terminis antiquis 1153(or.) [SV/390] in uilla nominada in Uidrero ... damus nobis ipsa terminada terra 1154(or.) [SV/395] si antequam treuge iste terminentur 1217(or.) [ACL/338] esta uina assi termenada uendemos 1259 [MCar-I/357] mandamos que sean terminados s. xiii(or.) [FX/53] deven terminar el pleyto sen el obispo s xiii(or.) [FX/66] termina de un cabo quadriella de domna Orraca 1332(or.) [SP-II/97] e qual coral de tierra se departe e termina en esta manera 1408(or.) [SB/312] elos quales dichos dos quadros se departen e terminan en esta maniera 1423(or.) [SB/326] termina eredat de fiyos de Pero Oueya [s. f.] [SPM/563] otra lleyra a las Selgueras {sic} termina con Johan Ferran- dez [s. f.] [SPM/599]
  1. et duas vineas per cunctis terminis terminatas
  2. 962 MSAH- I/253
  3. ita est terminata suis terminis antiquis
  4. 1153(or.) SV/390
  5. in uilla nominada in Uidrero ... damus nobis ipsa terminada terra
  6. 1154(or.) SV/395
  7. si antequam treuge iste terminentur 1217(or.) [ACL/338] esta uina assi termenada uendemos 1259 [MCar-I/357] mandamos que sean terminados s. xiii(or.) [FX/53] deven terminar el pleyto sen el obispo s xiii(or.)
  8. FX/66
  9. termina de un cabo quadriella de domna Orraca
  10. 1332(or.) SP-II/97
  11. e qual coral de tierra se departe e termina en esta manera
  12. 1408(or.) SB/312
  13. elos quales dichos dos quadros se departen e terminan en esta maniera
  14. 1423(or.) SB/326
  15. termina eredat de fiyos de Pero Oueya [s. f.]
  16. SPM/563
  17. otra lleyra a las Selgueras {sic} termina con Johan Ferran- dez [s. f.]
  18. SPM/599
Del llat. termināre ‘marcar la llende d’una tierra, d’una pro- piedá’, ‘fixar’, ‘llevar a una conclusión’ (old), per vía culta, pero con un compuestu de creación romance como’l com- puestu desterminar ‘desaniciar’ (cfr.). Tamién ye d’aniciu cultu l’ast. determinar (cfr.), del llat. determinare ‘marcar les llendes’ (abf); nesta aceición tamién coincide l’ast. destermi- nar ‘determinar’ de formación romance.
terminaxu, el
📖: terminaxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">terminajo</i>(TEST)
  1. terminaxu
  2. Cast
  3. <i class="della">terminajo</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Posible adautación del cast. terminajo (drae).
“terminiega”
📖: “terminiega”
🏗️: NO
✍️: SI
Voz conocida pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">nuestros vassallos solariegos de Sant Felizes e nuestra </i><i class="della">ter-</i>(TEST)
  1. “terminiega”
  2. Voz conocida pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">nuestros vassallos solariegos de Sant Felizes e nuestra </i><i class="della">ter-</i
miniega 1257(or.) [MSAH-V/343] Cfr. términu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">miniega</i> 1257(or.) [MSAH-V/343] Cfr. <i class="della">términu</i>.
términu, el
📖: términu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///términos [Mar]. térmenes [Mar].>(TEST)
  1. términu
    • Cv
  2. términos infl. cast.
    • Mar
  3. térmenes
    • Mar
Piedra que fai de moyón ente dos finques [PSil. Vg. Mar]. //Chegóu hasta’l términu [PSil]. //Como un términu ‘firme, fuerte’ [PSil]: Vas a encontrala como un términu [PSil]. //L.levar mal ternu ‘pasalo mal (persona, animal, cosa) pol munchu trabayu, pol mal tratu’ [Cv].
  1. 1. Piedra que fai de moyón ente dos finques [PSil. Vg. Mar]. //<i class="della">Chegóu</i> <i class="della">hasta’l</i> <i class="della">términu</i> [PSil]. //<i class="della">Como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">términu</i> ‘firme, fuerte’ [PSil]: <i class="della">Vas</i> <i class="della">a</i> <i class="della">encontrala</i> <i class="della">como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">términu</i> [PSil]. //<i class="della">L.levar mal ternu </i>‘pasalo mal (persona, animal, cosa) pol munchu trabayu, pol mal tratu’ [Cv].
a) bustos ... per suos terminos de scobio et per pandu de Coba 863 (s. xiii) [DCO-I/36] usque in termino de Pereta 875(or.) [ACL/15] uillas nostras et familias per terminis suis antiquas 891 (s. xiv) [DCO-I/49] de termino de Paulo usque in areas cum suo exitu 899 (s. xii) [ACL/25] cuius termini sunt per stratam publicam 905 (s. xii) [DCO- I/67] de alia parte de rego usque in termino de Theodilde 911 (s. xii) [ACL/42] cum suis deganeis pernominatis infra suos terminos et foris 912 (s. xii) [DCO-I/82] usque in riuo cum sua orga et usque in terminu de Felix 912 (s. xii) [ACL/46] per illa presa figet in termino flumine Turio [914-924] (f.) [ACL/104] de parte aquilonis termino de Piccone 915 (s. xii) [MSAH- I/41] de aquilone termino de Tudiscli 916 [MSAH-I/44] de termino de margine de aqua 919 (s. xii) [MSAH-I/45] per termino quam nuncupantur ad illa Spina 920(or.) [ACL/86] per illam monecam usque in termino de Arenza 920 (f.) [ACL/84] aliam uillam nomine Gandram per suos terminos per rego de Pratos 921 (s. xii) [DCO-I/86] per termino de Cardoso et per illo platanare 921 (s. xii) [DCO-I/91] de teremino de treganellj usque In illa fonte 929(or.) [SV/41] de illa carale usque a terminu de Uistremiro et Gogino 936 [ODueñas/181] una de ipsas sortes de termino de uestra clausa 944(or.) [ACL/265] est ipso porto de termino de Valle Ratario 961 (s. xii) [MSAH-I/233] terras in illas linares ubi est terminos de filios Abbatini 976 [ODueñas/46] per termino de sorte de Recula ... per illo arrogio ad sursum 994(or.) [SV/64] in ipsa cortina infra ipsos terminos mea ratione que me qua- tra 999 [ODueñas/62] b) ponemos moyones ye partimos tierminos entre la heredat 1242(or.) [VVS/120] una uina que yo ey en tiermeno de Antonanes 1259 [MCar- I/357] una uina que ey en tiermeno de Uilayuane 1263(or.) [ACL/399] traer paya et lena de los tiermenos 1274(or.) [MCar-II/90] enos tiermenos de Matança 1274(or.) [MCar-II/90] enno tiermeno de Matelina 1278(or.) [MCar-II/141] c) in primo termo de parte de Anagia (…) et de alia parte per termino de domna Gello 1071 [SPE-I/131] II parte ficase no termu 1258(or.) [MCar-I/352] d) de dermino de aquauerzo et per illo laco usque in illa foce 999(or.) [ACL/107] §d pervése una sonorización de t-, fenómenu raru pero non imposible aislladamente n’asturianu (ghla 158; pe2: 386). La documentación del dominiu ufre en testu del sieglu x lo que pue ser un continuador del ax. llat. terminālis, -e ‘qu’amuesa una llende’ (old): per terminum de terminales de Eruante et per illos kalelios 921 (s. xii) [DCO-I/86]. Tamién se conseña nel sieglu xvi “terminamiento” en testu en castellán: con la
  1. a)
  2. bustos ... per suos terminos de scobio et per pandu de Coba
  3. 863 (s. xiii) DCO-I/36
  4. usque in termino de Pereta
  5. 875(or.) ACL/15
  6. uillas nostras et familias per terminis suis antiquas
  7. 891 (s. xiv) DCO-I/49
  8. de termino de Paulo usque in areas cum suo exitu
  9. 899 (s. xii) ACL/25
  10. cuius termini sunt per stratam publicam
  11. 905 (s. xii) DCO- I/67
  12. de alia parte de rego usque in termino de Theodilde
  13. 911 (s. xii) ACL/42
  14. cum suis deganeis pernominatis infra suos terminos et foris
  15. 912 (s. xii) DCO-I/82
  16. usque in riuo cum sua orga et usque in terminu de Felix
  17. 912 (s. xii) ACL/46
  18. per illa presa figet in termino flumine Turio [914-924] (f.)
  19. ACL/104
  20. de parte aquilonis termino de Piccone
  21. 915 (s. xii) MSAH- I/41
  22. de aquilone termino de Tudiscli
  23. 916 MSAH-I/44
  24. de termino de margine de aqua
  25. 919 (s. xii) MSAH-I/45
  26. per termino quam nuncupantur ad illa Spina
  27. 920(or.) ACL/86
  28. per illam monecam usque in termino de Arenza
  29. 920 (f.) ACL/84
  30. aliam uillam nomine Gandram per suos terminos per rego de Pratos
  31. 921 (s. xii) DCO-I/86
  32. per termino de Cardoso et per illo platanare
  33. 921 (s. xii) DCO-I/91
  34. de teremino de treganellj usque In illa fonte
  35. 929(or.) SV/41
  36. de illa carale usque a terminu de Uistremiro et Gogino
  37. 936 ODueñas/181
  38. una de ipsas sortes de termino de uestra clausa
  39. 944(or.) ACL/265
  40. est ipso porto de termino de Valle Ratario
  41. 961 (s. xii) MSAH-I/233
  42. terras in illas linares ubi est terminos de filios Abbatini
  43. 976 ODueñas/46
  44. per termino de sorte de Recula ... per illo arrogio ad sursum
  45. 994(or.) SV/64
  46. in ipsa cortina infra ipsos terminos mea ratione que me qua- tra
  47. 999 ODueñas/62
  48. b)
  49. ponemos moyones ye partimos tierminos entre la heredat
  50. 1242(or.) VVS/120
  51. una uina que yo ey en tiermeno de Antonanes
  52. 1259 MCar- I/357
  53. una uina que ey en tiermeno de Uilayuane
  54. 1263(or.) ACL/399
  55. traer paya et lena de los tiermenos
  56. 1274(or.) MCar-II/90
  57. enos tiermenos de Matança
  58. 1274(or.) MCar-II/90
  59. enno tiermeno de Matelina
  60. 1278(or.) MCar-II/141
  61. c) in primo termo de parte de Anagia (…) et de alia parte per termino de domna Gello
  62. 1071 SPE-I/131
  63. II parte ficase no termu
  64. 1258(or.) MCar-I/352
  65. d)
  66. de dermino de aquauerzo et per illo laco usque in illa foce
  67. 999(or.) ACL/107
  68. §d pervése una sonorización de t-, fenómenu raru pero non imposible aislladamente n’asturianu (ghla 158; pe2: 386). La documentación del dominiu ufre en testu del sieglu x lo que pue ser un continuador del ax. llat. terminālis, -e ‘qu’amuesa una llende’ (old): per terminum de terminales de Eruante et per illos kalelios 921 (s. xii) [DCO-I/86]. Tamién se conseña nel sieglu xvi “terminamiento” en testu en castellán: con la
  69. DCO-I/86
Del llat. terminus, -i ‘llende’, ‘términu’ (em; old), con con- tinuadores románicos (rew s.v. tĕrmen) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. término). La pallabra ta documentada al norte y al sur del cordal perfrecuente en toles dómines y en testos en llat. y n’ast. anque namái conseñemos enriba los rellati- vos a los sieglos ix y x (§a). En too ello namái alcontramos seis exemplos con diptongación (§b) de lo que podría ser el continuador de la ĕ curtia ufrida pel llat. termen (em, rew) an- que nun sé si la llectura de les correspondientes abreviatures medievales tapez el fenómenu (cghla 218). En §c amuésase una espresión nidiamente autóctona pal grupu -m’n- > -m- a la escontra del caltenimientu de la postónica qu’ufre §b; esa mesma espresión caltiénse güei como mal ternu (pe3: 145) y resulta discutible si tien daqué que ver con ternu (cfr.) como si se tratare d’un tracamundiu de nasales agrupaes. Tamién en maxada de Foios como terminamiento de la dicha quinteria 1558 [SPM/638]. Enantes documéntase terminiega (cfr.).
ternerizu, a, o*
📖: ternerizu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<terneriza [Cd. Pr].>(TEST)
  1. ternerizu
  2. terneriza
    • Cd
    • Pr
(Lleche) que da la vaca acabante parir [Cd. Pr]. Cfr. tenriz, iza, izo.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (Lleche) que da la vaca acabante parir [Cd. Pr]. Cfr. <i class="della">tenriz, iza, izo</i>.
terneru, a, el/la
📖: terneru
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<terneiru [Qu. Cn (Oc)]. +terniru [Ay].>(TEST)
  1. terneru
    • Cn
  2. terneiru
    • Qu
    • Cn (Oc)
  3. terniru metafonía
    • Ay
Xatu [Ay. Qu. Cn (Oc). Mar]. Cfr. tenreru, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Xatu [Ay. Qu. Cn (Oc). Mar]. Cfr. <i class="della">tenreru,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
terniella, la*
📖: terniella
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<terniel.la [Pzu].>(TEST)
  1. terniella
  2. terniel.la
    • Pzu
Cast. ternilla [Pzu].
  1. 1. Cast. <i class="della">ternilla</i> [Pzu].
Cfr. destornillar. Posible adautación del castellanismu fecha automáticamente pol autor del léxicu del Pzu.
ternu, el
📖: ternu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<terno [Sr]. termo [Ll].>(TEST)
  1. ternu
  2. terno
    • Sr
  3. termo
    • Ll
//A terno y ambo ‘per tolos llaos’ [Sr]. //Robar a eterno y ambo ‘robar a diestra y siniestra’ [Ll].
  1. 1. //<i class="della">A</i> <i class="della">terno</i> <i class="della">y</i> <i class="della">ambo</i> ‘per tolos llaos’ [Sr]. //<i class="della">Robar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">eterno</i> <i class="della">y ambo</i> ‘robar a diestra y siniestra’ [Ll].
La espresión de L.lena entendíla como un llatinismu tresmitíu per vía eclesial na aceición de ‘dende siempre y a un llau y otru’, emplegada pa dar munchu realce a una aición na que s’incide de contino (cghla 336). Con too, plantégome si po- dría tratase d’una espresión en rellación col ast. términu (cfr.). Pero nun ha escaecese que’l llat. disponía d’un distributivu terni, -ae, -a ‘triple’ (em), ‘tres a la vez’ (old) coordináu con ambo, -ae, -o ‘dos d’un par’, ‘dambos’ (old) quiciabes pente medies d’una espresión xeneralizada en singular *a terno et ambo cola que se fadría referencia a daqué que cinca a tres y dos partes, per un llau y per otru. El distributivu quiciabes xustifique tamién la espresión l.levar mal ternu anque paez rellacionable col ast. términu.
terolero {?}
📖: terolero {?}
🏗️: NO
✍️: NO
Muyer fata [Lln]. Voz que se da a una muyer quiciabes remedando la so afición a cantar o a falar ensin xacíu, igual, en bona midida, que <i class="della">ti-</i><i class="della">(TEST)
  1. terolero {?}
  2. Muyer fata
    • Lln
  3. Voz que se da a una muyer quiciabes remedando la so afición a cantar o a falar ensin xacíu, igual, en bona midida, que <i class="della">ti-</i><i class="della"
ruliru (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ruliru</i> (cfr.).
terón, el*
📖: terón
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<teirón [Pr. Oc].>(TEST)
  1. terón
  2. teirón
    • Pr
    • Oc
Baille que se fai llueu d’una boda nos pueblos [Pr. Oc]. Baille de boda [Oc].
  1. 1. Baille que se fai llueu d’una boda nos pueblos [Pr. Oc]. Baille de boda [Oc].
**
terradura, la*
📖: terradura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<terraúra [Ca].>(TEST)
  1. terradura
  2. terraúra
    • Ca
Tierra que se xubió d’una tierra de llabranza dende la parte d’abaxo a lo más alto [Ca].
  1. 1. Tierra que se xubió d’una tierra de llabranza dende la parte d’abaxo a lo más alto [Ca].
Cfr. tierra.
terral, el
📖: terral
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aire que sopla de tierra, xelao, pela mañana [Llu]. Aire o bri- sa que vien de tierra [Xx]. Aire del sur [Xx]. Aire fresco que sopla de tierra o ríu [Cñ]. Brisa mañanera de tierra [Vd]. Brisa que va de la tierra a la mar al escurecer [Lln]. Del llat. terrālis, -e qu’apaecía como axetivu de <i class="della">herba</i>(TEST)
  1. terral
  2. Aire que sopla de tierra, xelao, pela mañana
    • Llu
  3. Aire o bri- sa que vien de tierra
    • Xx
  4. Aire del sur
    • Xx
  5. Aire fresco que sopla de tierra o ríu
  6. Brisa mañanera de tierra
    • Vd
  7. Brisa que va de la tierra a la mar al escurecer
    • Lln
  8. Del llat
  9. terrālis, -e qu’apaecía como axetivu de <i class="della">herba</i
(em; abf) y que nel nuesu casu ha entendese como ‘de la tierra’ lo que da pie pa considerar que se trata ente nós d’un términu d’aniciu marineru. El términu nun lu conseñen nin rew nin deeh; sí dcech como deriváu de tierra (dcech s.v. tierra).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (em; abf) y que nel nuesu casu ha entendese como ‘de la tierra’ lo que da pie pa considerar que se trata ente nós d’un términu d’aniciu marineru. El términu nun lu conseñen nin rew nin deeh; sí dcech como deriváu de <i class="della">tierra</i> (dcech s.v. tierra).
terralgu, el*
📖: terralgu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación medieval como ‘conxuntu de tierres’: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">iantares</i>(TEST)
  1. terralgu
  2. Términu conocíu pela documentación medieval como ‘conxuntu de tierres’: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">iantares</i
façenderas foros monpostorias &terradgos aruoles con frucho & sen 1282 [MB-II/118]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">façenderas</i> <i class="della">foros</i> <i class="della">monpostorias</i> <i class="della">&</i><i class="della">terradgos</i> <i class="della">aruoles</i> <i class="della">con</i> <i class="della">frucho</i> <i class="della">&</i> <i class="della">sen</i> 1282 [MB-II/118]
b) quel dicho Alvar Ferrandez de el terralgo en quanto los ende tovieren 1461(or.) [SP-IV/99] sea deste dicho monesterio por el terralgo 1496(or.) [MC- II/393]
  1. b) quel dicho Alvar Ferrandez de el terralgo en quanto los ende tovieren
  2. 1461(or.) SP-IV/99
  3. sea deste dicho monesterio por el terralgo
  4. 1496(or.) MC- II/393
Cfr. tierra, col continuador del suf. -aticus (ghla §4.9).
terramplén, el
📖: terramplén
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<terremplén [Cñ. Ac. Llg. Sb. y Cd. Pr]. terraplén [Mar].>(TEST)
  1. terramplén
    • Pa
    • Cd
  2. terremplén
    • Ac
    • Llg
    • Sb
    • y Cd
    • Pr
  3. terraplén
    • Mar
Cast. terraplén [Pa. Cñ. Ac. Llg. Sb. Cd. Pr]. 2. Ádene o trabe de nieve [Mar].
  1. 1. Cast. <i class="della">terraplén</i> [Pa. Cñ. Ac. Llg. Sb. Cd. Pr].
  2. 2. Ádene o trabe de nieve [Mar].
Posible galicismu terre-plein, formación asemeyada a mam- plén (cfr.), común al cast. (dcech s.v. tierra) con una propa- gación de la nasal final al cuerpu mediu de la pallabra como folgazán → folganzán. Con una metátesis tenemos l’ast. re- teplén (cfr.).
terrar
📖: terrar
🏗️: NO
✍️: NO
<tierrar [y Cb]. aterrar [y Ay. Pr (Cv)]. atierrar [Cl].>(TEST)
  1. terrar
  2. tierrar
    • y Cb
  3. aterrar
    • y Ay
    • Pr (Cv)
  4. atierrar
    • Cl
Entamar a vese la tierra cuando va esneviando [Cl].
  1. 1. Entamar a vese la tierra cuando va esneviando [Cl].
2. Xubir tierra dende la parte d’abaxo a la d’arriba nun terrén cues- to [Pa. Sr. Bi. Sb. Llg. Ca. Ay. Ll (= entarrentar)]. Sacar la tierra de les orielles d’una finca y llevalo ande fai más falta, al centru de la mesma [R]. Acarriar la secha última que taba abaxo, hacia arriba [Cb]. Llevar en cestos la tierra arrastrao al llover, dende la parte baxa a l’alta del prau [Cestería]. 3. Asitiar tierra nos baches o pozos pa poner raso’l terrén [Cl]. Terraplenar [Ay]. Llenar de tierra un pisu, un terrén [Cb. Cp], una fuexa [Cv. JH]. Llenar de tierra la fuexa onde se llanta un árbol o un poste [Pr (Cv)]. 4. Arimar tierra al pie de les plan- tes, recalzales [Pr (Cv)]. 5. Echar tierra a lo llargo del cairel pa que nun se pierda l’agua ente les piedres sinón pa que vaya pela presa [Oc]. Cfr. tierra.
terráu, el
📖: terráu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Casa baxa, xeneralmente xebrada del sitiu u se vive, destinada a despensa o bodega, con pisu de tierra [Tor]. 2. Cuartu o habitación del pisu baxu que val de comedor y de despachu [Mar]. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">uno</i>(TEST)
  1. terráu
  2. Casa baxa, xeneralmente xebrada del sitiu u se vive, destinada a despensa o bodega, con pisu de tierra
    • Tor
  3. 2
  4. Cuartu o habitación del pisu baxu que val de comedor y de despachu
    • Mar
  5. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">uno</i
superato et II terratos et I ferragine 979 (s. xii) [MSAH- I/359]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">superato</i> <i class="della">et</i> <i class="della">II</i> <i class="della">terratos</i> <i class="della">et</i> <i class="della">I</i> <i class="della">ferragine</i> 979 (s. xii) [MSAH- I/359]
uno teliato et alio terrato et alia pro cocina 1007(or.) [ACL/209] casa terrata cum suo ortale et suo pozo que aueo in Legione 1020 [ODueñas/118] kasa duas terrato uno et aliam coopertam de palea 1030 (s. xii) [ACL/468] de alia parte parete de mio terrato 1065 (s. xii) [MSAH- II/352] b) una casa pachiza ye terrada en torna tan luenga como la bodega 1260(or.) [MSAH-V/363]
  1. uno teliato et alio terrato et alia pro cocina
  2. 1007(or.) ACL/209
  3. casa terrata cum suo ortale et suo pozo que aueo in Legione
  4. 1020 ODueñas/118
  5. kasa duas terrato uno et aliam coopertam de palea
  6. 1030 (s. xii) ACL/468
  7. de alia parte parete de mio terrato
  8. 1065 (s. xii) MSAH- II/352
  9. b) una casa pachiza ye terrada en torna tan luenga como la bodega
  10. 1260(or.) MSAH-V/363
Cfr. tierra. El nome terráu tien, nidiamente, un aniciu axe- tival.
“terraza”, “terrazo”
📖: “terraza”
🔤: , “terrazo”
🏗️: NO
✍️: SI

Interpretación:

🧱 “terrazo”
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘cacíu de líquidos (orixinariamente de barru)’: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">duos</i>(TEST)
  1. “terraza”
  2. Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘cacíu de líquidos (orixinariamente de barru)’: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">duos</i
lombos singulas gallinas singulos panes media terraza uino uel sicera 1042 (f. s. xii) [ACL/152]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">lombos</i> <i class="della">singulas</i> <i class="della">gallinas</i> <i class="della">singulos</i> <i class="della">panes</i> <i class="della">media</i> <i class="della">terraza</i><i class="della"> uino</i> <i class="della">uel</i> <i class="della">sicera</i> 1042 (f. s. xii) [ACL/152]
uendimus tibi II uineas XIII solidos et Iª terraza de uino [c. 1090](or.) [ACL/542] in aluaroc IIas. focazas de pane et terraza de uino 1100(or.) [ACL/628] terraciam de oleo 1120(or.) [ACL/92] et demus una terraza de uino et unus lombos et unus anser 1144 [SPE-I/247] unam terracam de uino 1145(or.) [ACL/234] VI panes et mediam terrazam vini et unum lumbum aut unam gallinam 1173 (c. xiii) [FRLeón/123] singulas terrazas vini et singulos lumbos qui porcum occide- rit 1173 (c. xiii) [FRLeón/123] per singulos annos IIII et media terraza de uino s. xiii(or.) [FRLeón/271] IIII panes e sennas medias tarraças de vino [1313-1324] [FRLeón/279] deven dar IIII panes dinerales e sennas tarracas de vino [1313-1324] [FRLeón/283] sennas reguesas e sennas medias terraças de sidra [1313- 1324] [FRLeón/301] b) del asno cargado de ollas II ollas o II terraços [fin s. xiii] (s. xiii) [MSAH-V/593] vna taça de plata e vn terraço de plata 1316(or.) [ACL- IX/238] Cfr. tarru.
  1. uendimus tibi II uineas XIII solidos et Iª terraza de uino [c. 1090](or.)
  2. ACL/542
  3. in aluaroc IIas. focazas de pane et terraza de uino
  4. 1100(or.) ACL/628
  5. terraciam de oleo
  6. 1120(or.) ACL/92
  7. et demus una terraza de uino et unus lombos et unus anser
  8. 1144 SPE-I/247
  9. unam terracam de uino
  10. 1145(or.) ACL/234
  11. VI panes et mediam terrazam vini et unum lumbum aut unam gallinam
  12. 1173 (c. xiii) FRLeón/123
  13. singulas terrazas vini et singulos lumbos qui porcum occide- rit
  14. 1173 (c. xiii) FRLeón/123
  15. per singulos annos IIII et media terraza de uino s. xiii(or.)
  16. FRLeón/271
  17. IIII panes e sennas medias tarraças de vino [1313-1324]
  18. FRLeón/279
  19. deven dar IIII panes dinerales e sennas tarracas de vino [1313-1324]
  20. FRLeón/283
  21. sennas reguesas e sennas medias terraças de sidra [1313- 1324]
  22. FRLeón/301
  23. b)
  24. del asno cargado de ollas II ollas o II terraços [fin s. xiii] (s. xiii)
  25. MSAH-V/593
  26. vna taça de plata e vn terraço de plata
  27. 1316(or.) ACL- IX/238
  28. Cfr. tarru.
terremotu, el
📖: terremotu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">terremoto</i>, temblor de tierra [Cñ. Ac. Tb]. <ident class="della" level="1"></ident>Del llat. terrae mōtus (em s.v. terra; rew), pente medies del it. (dcech s.v. tierra). L’ast. <i class="della">terremoto </i>‘remotu’ (cfr. <i class="della">remotu, a, o</i>) como ax. (‘remotu’ [Cñ. Uv]) paez un tracamundiu por cuenta l’averamientu fónicu ente <i class="della">terremotu</i>(TEST)
  1. terremotu
  2. Cast
  3. <i class="della">terremoto</i>, temblor de tierra
    • Ac
    • Tb
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Del llat
  5. terrae mōtus (em s.v
  6. terra; rew), pente medies del it
  7. (dcech s.v
  8. tierra)
  9. L’ast
  10. <i class="della">terremoto </i>‘remotu’ (cfr
  11. <i class="della">remotu, a, o</i>) como ax
  12. (‘remotu’ [Cñ. Uv]) paez un tracamundiu por cuenta l’averamientu fónicu ente <i class="della">terremotu</i
y remotu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. y <i class="della">remotu</i> (cfr.).
terremuesu, el
📖: terremuesu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. terremuesu
Trozos de tocín crudo [Vg]. 2. Tarrón grande [Vg]. **
  1. Trozos de tocín crudo [Vg]. 2. Tarrón grande [Vg].
  2. Vg
  3. **
terrén, el
📖: terrén
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tarrén [Cl. Cb. y Tb. y Sm. An. y Cd. Tox. PVieya. Oc. <ident class="della" level="1"></ident>/Valdedo (Eo). Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. terrén
    • Llg
    • Pr
  2. ident class="della" level="1"></ident><tarrén
    • Cl
    • Cb
    • y Tb
    • y Sm
    • An
    • y Cd
    • Tox
    • PVieya
    • Oc
    • /Valdedo (Eo)."><ident class="della" level="1"></ident>/Valdedo (Eo)
    • Eo
    • Mánt/
Cast. terreno [Cl. Llg. An. Pr. PVieya. Oc]: Ese tarrén da bonas patacas [An]: Ta pol tarrén [PVieya]. Tierra, suelu [/Eo/], campu [Tox]. 2. Suelu de tierra [Tb. Sm. Gr. Cd. Pr.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">terreno</i> [Cl. Llg. An. Pr. PVieya. Oc]: <i class="della">Ese</i> <i class="della">tarrén</i> <i class="della">da bonas</i> <i class="della">patacas</i> [An]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">pol</i> <i class="della">tarrén</i> [PVieya]. Tierra, suelu [/Eo/], campu [Tox].
  3. 2. Suelu de tierra [Tb. Sm. Gr. Cd. Pr.
/Valdedo (Eo). Mánt/]: Las cuadras eran de terrén [Gr]. Pisu fechu sobro la tierra, ensin que quede sitiu ente dambos [Sm]. //Arrimar a terrén ‘aprovechar la lladera d’un monte pa facer una parede de la casa’ [Llg]: Esa casa arrima a terrén [Llg]. //De tarrén ‘de suelu de tierra o barru, ensin cubrir’ [Tox]. //Tarrén pisáu ‘suelu de la cocina’ [Cb]. cum suo terreno ubi plantati sunt et sua clusura 864(or.) [ACL/8] alio terreno sub illa vinea de Didago Pelayz 1143 [SPM/260] vn terreno e otra cantara poco menos de media 1274(or.) [ACL-VIII/115] logar de terreno que non sea dannado como aquello que yera dannado s. xiii(or.) [FX/273] quanto de terreno deve omne lexar cerca el camion s. xiii(or.) [FX/285] ena deuesa I terreno con sous castanales que faz II eminas [s. f.] [SPM/536] en Pena de Souto I terreno con suas castanales [s. f.] [SPM/536] tereno de la veyga de fueyos [s. f.] [SPM/562] otro terreno ... fas hun almudi de trigo [s. f.] [SPM/562] otro terreno que esta en la veyga ... fas hun almudi [s. f.] [SPM/562]
hun terreno que ias en la cortina de la barriada [s. f.] [SPM/562] una vinna ... determina ... con Pelayo Longo e tereno iernu- riu [s. f.] [SPM/580] haciendo sangraderas en el terreno para evitar la mucha humedad 1748 [AAU/428] señale a Pedro Biñuela tintorero terreno para plantar Ru- bia y Gualda 1781 [AAU/442] la roza o argoma que se encontraba en terrenos abertales baldios 1788 [AAU/453] fúrame un cloyu/fende’l terrén 1891 [Pinín 80-a]
  1. /Valdedo (Eo). Mánt/]: Las cuadras eran de terrén [Gr]. Pisu fechu sobro la tierra, ensin que quede sitiu ente dambos [Sm].
  2. Sm
  3. //Arrimar a terrén ‘aprovechar la lladera d’un monte pa facer una parede de la casa’ [Llg]: Esa casa arrima a terrén [Llg].
  4. Llg
  5. //De tarrén ‘de suelu de tierra o barru, ensin cubrir’ [Tox].
  6. Tox
  7. //Tarrén pisáu ‘suelu de la cocina’ [Cb]. cum suo terreno ubi plantati sunt et sua clusura
  8. 864(or.) ACL/8
  9. alio terreno sub illa vinea de Didago Pelayz
  10. 1143 SPM/260
  11. vn terreno e otra cantara poco menos de media
  12. 1274(or.) ACL-VIII/115
  13. logar de terreno que non sea dannado como aquello que yera dannado s. xiii(or.)
  14. FX/273
  15. quanto de terreno deve omne lexar cerca el camion s. xiii(or.)
  16. FX/285
  17. ena deuesa I terreno con sous castanales que faz II eminas [s. f.]
  18. SPM/536
  19. en Pena de Souto I terreno con suas castanales [s. f.]
  20. SPM/536
  21. tereno de la veyga de fueyos [s. f.]
  22. SPM/562
  23. otro terreno ... fas hun almudi de trigo [s. f.]
  24. SPM/562
  25. otro terreno que esta en la veyga ... fas hun almudi [s. f.]
  26. SPM/562

  27. hun terreno que ias en la cortina de la barriada [s. f.]
  28. SPM/562
  29. una vinna ... determina ... con Pelayo Longo e tereno iernu- riu [s. f.]
  30. SPM/580
  31. haciendo sangraderas en el terreno para evitar la mucha humedad
  32. 1748 AAU/428
  33. señale a Pedro Biñuela tintorero terreno para plantar Ru- bia y Gualda
  34. 1781 AAU/442
  35. la roza o argoma que se encontraba en terrenos abertales baldios
  36. 1788 AAU/453
  37. fúrame un cloyu/fende’l terrén
  38. 1891 Pinín 80-a
Del llat. terrenus, -i (em) o terrenum, -i ‘terrén’ (em). Da la impresión qu’en delles partes güei conozse la oposición te- rrenu ‘un terrenu’/terrén ‘de tierra’, asina tien un terrenu/ ye terrén ‘de tierra’ (paez terrén; paez de terrén). Nesti casu talmente paez que terrén ye continuador del ax. terrenus ‘de tierra’ (em), que llueu podrá nominalizase. Pero’l llat. terrēnus, -a, -um (em; abf) pudo emplegase como ax. terrenu, a, o (cfr.) d’u surdiría la variante terreñu (cfr.), como farina y fariña (ghla §4.5.8) anque sedría posible almitir *terrēneus,
  1. -a, -um [fechu siguiendo’l modelu de terrāneus, -a, -um (em s.v. terra)]. Cola amestadura del suf. abondativu -ōsus, -a, -um (old) siguió ast. terreñosu, a, o (cfr.). De terrenu féxose ast. terrenal (cfr.) asina como’l verbu terrenar (cfr.), lo mesmo ha dicise de la variante aterrenar (cfr.). De la correspondien- te variante terreñu xustifícase terreñar (cfr.) y el compuestu desterreñar (cfr.). Col influxu de la familia de torrente (cfr.) pue xustificase *terrentar (→ aterrentar) que se caltién nel deverbal femenín terrentada (cfr.); a la so vera asítiase’l ver- bu entarrentar (cfr.).
  2. fechu siguiendo’l modelu de terrāneus, -a, -um (em s.v. terra)
“terrenal”
📖: “terrenal”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘de la tierra’, ‘d’esti mundiu’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">nin</i>(TEST)
  1. “terrenal”
  2. Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘de la tierra’, ‘d’esti mundiu’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">nin</i
uerguenza de los omes terrenales et desprecian 1299 [MSAH-V/583]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">uerguenza</i> <i class="della">de</i> <i class="della">los</i> <i class="della">omes</i> <i class="della">terrenales</i> <i class="della">et</i> <i class="della">desprecian</i> 1299 [MSAH-V/583]
dexando el regno terrenal ¬ ganando el regno celestial s. xiii(or.) [FX/11] el rey celestial elos terrenales an acustumbrado de galardo- nar a sos fieles s. xiii(or.) [FX/32] las lees terrenales s. xiii(or.) [FX/136] el morto non podeo usar las cosas terrenales s. xiii(or.) [FX/154] devemos dar las cosas terrenales por remeimiento de nues- tras almas s. xiii(or.) [FX/171]
  1. dexando el regno terrenal ¬ ganando el regno celestial s. xiii(or.)
  2. FX/11
  3. el rey celestial elos terrenales an acustumbrado de galardo- nar a sos fieles s. xiii(or.)
  4. FX/32
  5. las lees terrenales s. xiii(or.)
  6. FX/136
  7. el morto non podeo usar las cosas terrenales s. xiii(or.)
  8. FX/154
  9. devemos dar las cosas terrenales por remeimiento de nues- tras almas s. xiii(or.)
  10. FX/171
Cfr. terrén.
terrenar
📖: terrenar
🏗️: NO
✍️: NO
<aterrenar [yAr]. terreñar [y Cl (VB). Os].>(TEST)
  1. terrenar
    • Ay
    • Sb
  2. aterrenar
    • yAr
  3. terreñar
    • y Cl (VB)
    • Os
Entamar a vese la tierra al desfacese la nieve [Cl (= terrar). Ay. Ar]. Quitar la nieve de la superficie de la tierra [Sb]. //-se ‘dexelase la nieve’ [Os]. Cfr. terrén.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Entamar a vese la tierra al desfacese la nieve [Cl (= terrar). Ay. Ar]. Quitar la nieve de la superficie de la tierra [Sb]. //-<i class="della">se </i>‘dexelase la nieve’ [Os]. Cfr. <i class="della">terrén</i>.
terrentada, la
📖: terrentada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tarrentada [Lln. y Cl (S)].>(TEST)
  1. terrentada
  2. tarrentada
    • Lln
    • y Cl (S)
Sitiu abondosu en tierra (porque lo hai o por tar llueu de ca- yer) [Cl (S)]. Terrén sin céspede y polvoriento [Lln]. Aflora- mientu natural de tierra [Lln].
  1. 1. Sitiu abondosu en tierra (porque lo hai o por tar llueu de ca- yer) [Cl (S)]. Terrén sin céspede y polvoriento [Lln]. Aflora- mientu natural de tierra [Lln].
Deverbal de *terrentar (cfr. terrén).
terrenu, a, o*
📖: terrenu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<terreno [Sb].>(TEST)
  1. terrenu
  2. terreno
    • Sb
// ta terreno ‘yá esnevió’ [Sb].
  1. 1. //<i class="della">Yá</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">terreno</i> ‘yá esnevió’ [Sb].
Cfr. terrén.
terrenu, el
📖: terrenu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. terrenu
    • Tb
Cast. terreno, tierra [Tb. Mar]. 2. Tierra que se sema o pue semase [SCiprián]. //Terreno común ‘terrén esin amu per onde pasa tol mundiu’ [Ac]. ‘tierres de propiedá comunal’ [Tb (= terrenu del común)]. //Terrenu en poula ‘sitiu que nun produz’ [As (i)]. Cfr. terrén.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">terreno</i>, tierra [Tb. Mar].
  3. 2. Tierra que se sema o pue semase [SCiprián]. //<i class="della">Terreno común </i>‘terrén esin amu per onde pasa tol mundiu’ [Ac]. ‘tierres de propiedá comunal’ [Tb (= terrenu del común)]. //<i class="della">Terrenu en poula </i>‘sitiu que nun produz’ [As (i)]. Cfr. <i class="della">terrén</i>.
terreñosu, a, o*
📖: terreñosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<terreñoso [Ar].>(TEST)
  1. terreñosu
  2. terreñoso
    • Ar
Ferruñosu [Ar (= terroso)].
  1. 1. Ferruñosu [Ar (= terroso)].
Cfr. terrén. Semánticamente ha almitise un tracamundiu col ast. ferruñosu como se pervé tamién en terrosu, a, o (cfr.).
terreñu, a, o*
📖: terreñu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<terreñu [Lln].>(TEST)
  1. terreñu
  2. terreñu
    • Lln
(Tierra) que se descubre al dir esneviando o perdiendo la nie- ve [Lln]: Queda terreñu [Lln]: hai terreñu [Lln].
  1. 1. (Tierra) que se descubre al dir esneviando o perdiendo la nie- ve [Lln]: <i class="della">Queda</i> <i class="della">terreñu</i> [Lln]: <i class="della">Yá</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">terreñu</i> [Lln].
Cfr. terrén.
“terrequina”
📖: “terrequina”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación como ‘tierra (de llabor) pequeña’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
  1. “terrequina”
  2. Términu conocíu pela documentación como ‘tierra (de llabor) pequeña’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per</i
la penna que iaz entre la heredat dela costa hie la terre- quina del Re 1244(or.) [DOSV-II/194]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">penna</i> <i class="della">que</i> <i class="della">iaz</i> <i class="della">entre</i> <i class="della">la</i> <i class="della">heredat</i> <i class="della">dela</i> <i class="della">costa</i> <i class="della">hie</i> <i class="della">la</i> <i class="della">terre-</i> <i class="della">quina</i><i class="della"> del Re </i>1244(or.) [DOSV-II/194]
Del llat. terra (cfr. tierra) cola amestadura d’una doble su- fixación diminutiva en -ic + -ina.
terrera, la
📖: terrera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tarrera [Po (i)].>(TEST)
  1. terrera
  2. tarrera
    • Po (i)
Sitiu onde hai o cai la tierra [Cl (S)].
  1. 1. Sitiu onde hai o cai la tierra [Cl (S)].
2. Páxaru qu’añera en suelu [Ar]. Páxaru como’l raitán pero más allargáu [Po (i)]. Cfr. terreru, a, o.
terrerada, la
📖: terrerada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. terrerada
    • Llu
Brisa de tierra, del sur [Llu].
  1. 1. Brisa de tierra, del sur [Llu].
Cfr. tierra.
terreru, a, o*
📖: terreru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tarréu/tarrera (<i class="della">sic</i>) [Cl].>(TEST)
  1. terreru
  2. tarréu/tarrera (<i class="della">sic</i>)
    • Cl
Fechu con tierra o de tierra [Cl].
  1. 1. Fechu con tierra o de tierra [Cl].
Del llat. terrarius, -a, -um ‘que s’alimenta nel campu’, ‘que vive en llibertá’ (abf) pero que, de xuru, pudo llograr usos semánticos averaos a los de güei anque terreru pue ser un deriváu vieyu en rellación a tierra (cfr.). La nominalización afecta al femenín terrera (cfr.) y al masc. terreru (cfr.) anque ésti pue ser frutu, pelo menos en dalguna de les sos aceicio- nes, del deriváu del llat. terrarium.
terreru, el
📖: terreru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<terrero [Llu. Cñ. Ay]. tarreru [Lln. Cg]. +tirriru [y Llg. Ri].>(TEST)
  1. terreru
    • Llg
  2. terrero
    • Llu
    • Ay
  3. tarreru
    • Lln
    • Cg
  4. tirriru metafonía
    • y Llg
    • Ri
Casa o habitación col suelu de tierra [Cb]. “Casa terrera. Casa sin tillar, sin entablado” [Ay]. 2. Escombrera [Min] de la mina [Llg (Toponimia 110). 3. Aire caliente del sur [Cñ. Llu]. 4. Ribazu [Lln. Cg] grande [Lln]: Esti prau de la cuesta tien un terreru [Lln]. Sitiu terrosu y pindiu [Llg]: Cayó per isi terriru pa baxo [Llg]. 5. Gadaña cola punta del pañu baxa y que se clava abondo na tierra [Ri].
  1. 1. Casa o habitación col suelu de tierra [Cb]. “Casa terrera. Casa sin tillar, sin entablado” [Ay].
  2. 2. Escombrera [Min] de la mina [Llg (Toponimia 110).
  3. 3. Aire caliente del sur [Cñ. Llu].
  4. 4. Ribazu [Lln. Cg] grande [Lln]: <i class="della">Esti</i> <i class="della">prau</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">cuesta</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">un terreru</i> [Lln]. Sitiu terrosu y pindiu [Llg]: <i class="della">Cayó</i> <i class="della">per</i> <i class="della">isi</i> <i class="della">terriru </i><i class="della">pa baxo</i> [Llg].
  5. 5. Gadaña cola punta del pañu baxa y que se clava abondo na tierra [Ri].
in fonte uel puteo uel terrero uel sub pariete uel in lacuna 1187 (s. xii) [MSAH-IV/424] sea suyo el terrero et con esta metad la orta mayor 1417 [AAU/257] - allanar los terreros [Grangerías xviii: 778]
  1. in fonte uel puteo uel terrero uel sub pariete uel in lacuna
  2. 1187 (s. xii) MSAH-IV/424
  3. sea suyo el terrero et con esta metad la orta mayor
  4. 1417 AAU/257
  5. - allanar los terreros
  6. Grangerías xviii: 778
Cfr. terreru, a, o.
terrestre
📖: terrestre
🏗️: NO
✍️: NO
Que nun ye marineru (l’home) [Cg]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">aut</i>(TEST)
  1. terrestre
  2. Que nun ye marineru (l’home)
    • Cg
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">aut</i
infanzones aut omnes terrestres 1025 (s. xii) [ACL/423]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">infanzones</i> <i class="della">aut</i> <i class="della">omnes</i> <i class="della">terrestres</i> 1025 (s. xii) [ACL/423]
Del llat. terrestris, -e ‘que vive, qu’actúa na tierra’ (old), con dalgún continuador románicu (rew) y en castellán (dcech s.v. tierra).
terréu, el
📖: terréu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Ribazu [Cg]. Podría tratase d’una formación *terrētum>(TEST)
  1. terréu
  2. Ribazu
    • Cg
  3. Podría tratase d’una formación *terrētum
*terredu > terréu como si se tratare d’un abondativu de terra (cfr. tierra), averáu al ast. terrarium, -i ‘oteru’ > ast. terreru (cfr.). Tamién ye cierto que dende terrarium > terreiru > terreru pudo dase la perda de la -r- d’u podría siguir ast. terréu, como s’alvierte nel masc. tarréu/tarrera variante del ax. supuestu terreru, a, o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. *<i class="della">terredu</i> <i class="della">></i> <i class="della">terréu </i>como si se tratare d’un abondativu de <i class="della">terra</i> (cfr. <i class="della">tierra</i>), averáu al ast. terrarium, -i ‘oteru’ > ast. <i class="della">terreru</i> (cfr.). Tamién ye cierto que dende terrarium > <i class="della">terreiru</i> <i class="della">></i> <i class="della">terreru</i> pudo dase la perda de la -<i class="della">r</i>- d’u podría siguir ast. <i class="della">terréu</i>, como s’alvierte nel masc. <i class="della">tarréu</i>/<i class="della">tarrera</i> variante del ax. supuestu <i class="della">terreru,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.).
terrexida, la*
📖: terrexida
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<terrixida [An].>(TEST)
  1. terrexida
  2. terrixida
    • An
Mieu, llercia pola mor d’una impresión perviva [An]: La tona da-y terrixidas [An]. Cfr. terrexíu, ida, ío.
  1. Mieu, llercia pola mor d’una impresión perviva [An]: La tona da-y terrixidas [An].
  2. An
  3. Cfr. terrexíu, ida, ío.
terrexíu, el
📖: terrexíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tirrixíu [Oc].>(TEST)
  1. terrexíu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tirrixíu
    • Oc
Grima [Oc]. 2. Temor [An]. //Meter terrexíu ‘dar mieu’ [An]. Cfr. terrexíu, ida, ío.
  1. Grima [Oc]. 2. Temor [An]. //Meter terrexíu ‘dar mieu’ [An]. Cfr. terrexíu, ida, ío.
  2. An
terrexíu, ida, ío*
📖: terrexíu
🔤: , ida, ío*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<ident class="della" level="1"></ident><tirrixíu [Cv].>(TEST)
  1. terrexíu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tirrixíu
    • Cv
Allerciáu, con mieu [Cv].
  1. 1. Allerciáu, con mieu [Cv].
Del participiu del llat. *terrescere, incoativu de terrēre (old), que, arriendes de continuar nel ast. tarrecer ‘temer’ hebo tener una variante *terrexer almisible fónicamente (ghla §4.4.2.b). Güei entá se caltién nominalizáu (cfr. terrexi- da, terrexíu) ensin desaniciar los usos axetivos.
  1. Del participiu del llat. *terrescere, incoativu de terrēre (old), que, arriendes de continuar nel ast. tarrecer ‘temer’ hebo tener una variante *terrexer almisible fónicamente (ghla §4.4.2.b). Güei entá se caltién nominalizáu (cfr. terrexi- da, terrexíu) ensin desaniciar los usos axetivos.
terrible
📖: terrible
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">terrible</i>(TEST)
  1. terrible
  2. Cast
  3. <i class="della">terrible</i
[Xral]. 2. Grande, dignu d’almiración [Tb.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Xral].
  3. 2. Grande, dignu d’almiración [Tb.
/Mánt/]: Tien un coche terrible [Tb]. determiname ye cosa mui terrible/no me determinar ye mala paga/a quien me ruega ansí tan abenible [HyL (F- O)/161] tanto regalo ye cossa terrible [Xuan García (1666 ó 1667: 159)]
  1. /Mánt/]: Tien un coche terrible [Tb]. determiname ye cosa mui terrible/no me determinar ye mala paga/a quien me ruega ansí tan abenible
  2. HyL (F- O)/161
  3. tanto regalo ye cossa terrible
  4. Xuan García (1666 ó 1667: 159)
Del llat. terribilis (em s.v. terror), per vía culta. Cola amesta- dura del suf. -ĭtia iguóse l’ast. terribleza (cfr.).
terribleza, la
📖: terribleza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Pela</i>(TEST)
  1. terribleza
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Pela</i eonaviego
terribleza ‘pelo horrible, peles males’ [Lln].
  1. 1. <i class="della">terribleza</i> ‘pelo horrible, peles males’ [Lln].
Cfr. terrible.
territoriu*
📖: territoriu*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="2"></ident>a-1) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">in</i>(TEST)
  1. territoriu*
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="2"></ident>a-1) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">in</i
territorio Uallio terras et senras 857 (s. xii) [DCO-I/23]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">territorio</i> <i class="della">Uallio</i> <i class="della">terras</i> <i class="della">et</i> <i class="della">senras</i> 857 (s. xii) [DCO-I/23]
in territorio Transmera in uilla que dicitur Mengos unum puteum in salinis 857 (s. xii) [DCO-I/24] ecclesie uestre busta pernominata in territorio Asturiensi 891 (s. xiv) [DCO-I/52] cuius baselicam sub aula Christi recondita est in territorio Noantica 895(or.) [ACL/20] in territorio Boinas ecclesiam Sancte Marie 896 (s. xii) [DCO-I/56] terra mea propria in territorio legionensi in aquaducto de Curonio 952 (s. xii) [MSAH-I/176] in territorio Legionense 961 (s. xii) [ACL/122] in territorio Gandras uilla que dicitur Pesoze 976(or.) [DCO-I/116]
duos pratos et terra calva qui sunt in territorio legionensi 984 (s. xii) [MSAH-I/388] in territorio asturiense uillas meas proprias 1071(or.) [SV/134] illam hereditate propria quos habuimus intus territorio astu- riense 1072 (s. xiii) [MSV/136] in territorio Aliandi 1086 (s. xii) [DCO-I/260] secus flumen Esue territorio Alua 1086 (s. xii) [DCO-I/261] aueo ego Dona de auios et parentes mei in territorio Astu- riense 1090 [MSVO-III/102] territorio Colunga secus flumen Gordon 1090 (s. xii) [DCO- I/271] in territorio kastelle sub alpe Kastro Karango 1106(or.) [DCO-I/338] in teritorio asturiense probe sedis Ouedao in uilla que uo- cant Faro 1115(or.) [SV/244] uno prato quos auimus in territorio Uilla mori 1118(or.) [MCar-I/16 in territorio Asturiense in valle que vocitant Sarego 1129(or.) [SP-I/33] mallolo qui est in territorio Sancti Facundi ad Barriales 1138(or.) [MSAH-IV/164] in territorio Abstoricense subtus alpe Teleno 1145(or.) [MCar-I/33] de nostro comparado in territorio de Muros 1152(or.) [MB/124] jacet ipsa terra cum suo mato in territorio 1194 [SPM/344] una cauada quam abemus in teritorio Hordas 1226(or.) [MCar-I/165] in teretorio Sancti Andres 1227(or.) [MCar-I/174] duas linares que habemus in territorio Luna 1259(or.) [MCar-I/367] facimus carta uendicionis de una derancada que habemus in territorio Luna 1260(or.) [MCar-I/393] II linares que habemus in territorio Omana 1260(or.) [MCar-I/394] territorio en que esta con suas entradas e con suas salidas 1302(or.) [SP-I/332] a-2) por que dizemos que eran terrentorio de la nuestra iglesia 1279 [DCO-V/120] en terrentorio e so la canpana de la dicha iglesia 1327 (t.1327) [SP-II/27] uos la otra meatat e maes el terrentorio que sea vuestro 1338(or.) [MSMV/169] medio del çimiento que esta anna Cuesta en Vila con so te- rentorio 1346(or.) [SB/254] esti çimiento asi determynado con so terentorio vos viendo por preçio 1346(or.) [SB/254] todas estas partidas van con sos terrentorios las quales par- tidas 1370(or.) [SP-II/436] dicho quarto de castannales con sus suelos e de terrantorio amanposturado 1469(or.) [SB/360] el nuestro terrantorio a canpo brabo que dizen El Ranedo 1495(or.) [SB/369] el sobredicho aforamiento e cabillamiento que del dicho terentorio e viesco 1509(or.) [SB/372] el nuestro terentorio viesco e ablanos e rebolos 1509(or.) [SB/371] b-1) In terredorio Noantjga 992 [DS/69] in terredorio Uernisca 1001(or.) [ACL/125] uineas nostras probrias qui sunt in terridorio Cisterna 1001(or.) [ACL/132] terridorio Asturiense 1001(or.) [ACL/133] terridorio Couianka 1003(or.) [ACL/171] alia terra infra limide in teridorio de Golpeliones 1005(or.) [ACL/191] in logo predizto in territorio de Gulpeliones 1009(or.) [ACL/231] territurio Legionense 1010(or.) [ACL/232] solare que abemus in terredorio Legonesum 1015(or.) [ACL/307] territurio Legionensis 1024(or.) [ACL/398] teritorio Leonesis 1024(or.) [ACL/401] terridorio Leiiones 1024](or.) [ACL/405] mea uinea quem aueo in territorio Leonense 1030(or.) [ACL/476] terridorio Leonense 1030(or.) [ACL/478] terridorium Leione 1030(or.) [ACL/494] in terridorio de illa senra 1047(or.) [ACL/234] in teridorio Leonensis 1069(or.) [ACL/398] b-2) teras et casas in teridurio Leionesis 953(or.) [ACL/8] uinea nostra propria in terredurio Elisonsa 979(or.) [ACL/270] in teridurio Leonense 989(or.) [ACL/29] abemus in teridurio Pedracos locum predictum in Eiro Traueso 999 [ODueñas/63] terreturio in Ferarias 1009(or.) [ACL/227] terras in terreturio in Ferarias in uilla que uocitant Campe- llo 1011(or.) [ACL/250] in terredurio Legionensis 1050 [SPE-I/122]
  1. in territorio Transmera in uilla que dicitur Mengos unum puteum in salinis
  2. 857 (s. xii) DCO-I/24
  3. ecclesie uestre busta pernominata in territorio Asturiensi
  4. 891 (s. xiv) DCO-I/52
  5. cuius baselicam sub aula Christi recondita est in territorio Noantica
  6. 895(or.) ACL/20
  7. in territorio Boinas ecclesiam Sancte Marie
  8. 896 (s. xii) DCO-I/56
  9. terra mea propria in territorio legionensi in aquaducto de Curonio
  10. 952 (s. xii) MSAH-I/176
  11. in territorio Legionense
  12. 961 (s. xii) ACL/122
  13. in territorio Gandras uilla que dicitur Pesoze
  14. 976(or.) DCO-I/116

  15. duos pratos et terra calva qui sunt in territorio legionensi
  16. 984 (s. xii) MSAH-I/388
  17. in territorio asturiense uillas meas proprias
  18. 1071(or.) SV/134
  19. illam hereditate propria quos habuimus intus territorio astu- riense
  20. 1072 (s. xiii) MSV/136
  21. in territorio Aliandi
  22. 1086 (s. xii) DCO-I/260
  23. secus flumen Esue territorio Alua
  24. 1086 (s. xii) DCO-I/261
  25. aueo ego Dona de auios et parentes mei in territorio Astu- riense
  26. 1090 MSVO-III/102
  27. territorio Colunga secus flumen Gordon
  28. 1090 (s. xii) DCO- I/271
  29. in territorio kastelle sub alpe Kastro Karango
  30. 1106(or.) DCO-I/338
  31. in teritorio asturiense probe sedis Ouedao in uilla que uo- cant Faro
  32. 1115(or.) SV/244
  33. uno prato quos auimus in territorio Uilla mori
  34. 1118(or.) MCar-I/16 in territorio Asturiense in valle que vocitant Sarego 1129(or.) [SP-I/33
  35. mallolo qui est in territorio Sancti Facundi ad Barriales
  36. 1138(or.) MSAH-IV/164
  37. in territorio Abstoricense subtus alpe Teleno
  38. 1145(or.) MCar-I/33
  39. de nostro comparado in territorio de Muros
  40. 1152(or.) MB/124
  41. jacet ipsa terra cum suo mato in territorio
  42. 1194 SPM/344
  43. una cauada quam abemus in teritorio Hordas
  44. 1226(or.) MCar-I/165
  45. in teretorio Sancti Andres
  46. 1227(or.) MCar-I/174
  47. duas linares que habemus in territorio Luna
  48. 1259(or.) MCar-I/367
  49. facimus carta uendicionis de una derancada que habemus in territorio Luna
  50. 1260(or.) MCar-I/393
  51. II linares que habemus in territorio Omana
  52. 1260(or.) MCar-I/394
  53. territorio en que esta con suas entradas e con suas salidas
  54. 1302(or.) SP-I/332
  55. a-2)
  56. por que dizemos que eran terrentorio de la nuestra iglesia
  57. 1279 DCO-V/120
  58. en terrentorio e so la canpana de la dicha iglesia
  59. 1327 (t.1327) SP-II/27
  60. uos la otra meatat e maes el terrentorio que sea vuestro
  61. 1338(or.) MSMV/169
  62. medio del çimiento que esta anna Cuesta en Vila con so te- rentorio
  63. 1346(or.) SB/254
  64. esti çimiento asi determynado con so terentorio vos viendo por preçio
  65. 1346(or.) SB/254
  66. todas estas partidas van con sos terrentorios las quales par- tidas
  67. 1370(or.) SP-II/436
  68. dicho quarto de castannales con sus suelos e de terrantorio amanposturado
  69. 1469(or.) SB/360
  70. el nuestro terrantorio a canpo brabo que dizen El Ranedo
  71. 1495(or.) SB/369
  72. el sobredicho aforamiento e cabillamiento que del dicho terentorio e viesco
  73. 1509(or.) SB/372
  74. el nuestro terentorio viesco e ablanos e rebolos
  75. 1509(or.) SB/371
  76. b-1) In terredorio Noantjga
  77. 992 DS/69
  78. in terredorio Uernisca
  79. 1001(or.) ACL/125
  80. uineas nostras probrias qui sunt in terridorio Cisterna
  81. 1001(or.) ACL/132
  82. terridorio Asturiense
  83. 1001(or.) ACL/133
  84. terridorio Couianka
  85. 1003(or.) ACL/171
  86. alia terra infra limide in teridorio de Golpeliones
  87. 1005(or.) ACL/191
  88. in logo predizto in territorio de Gulpeliones
  89. 1009(or.) ACL/231
  90. territurio Legionense
  91. 1010(or.) ACL/232
  92. solare que abemus in terredorio Legonesum
  93. 1015(or.) ACL/307
  94. territurio Legionensis 1024(or.) [ACL/398] teritorio Leonesis 1024(or.) [ACL/401] terridorio Leiiones 1024](or.)
  95. ACL/405
  96. mea uinea quem aueo in territorio Leonense
  97. 1030(or.) ACL/476
  98. terridorio Leonense
  99. 1030(or.) ACL/478
  100. terridorium Leione
  101. 1030(or.) ACL/494
  102. in terridorio de illa senra
  103. 1047(or.) ACL/234
  104. in teridorio Leonensis
  105. 1069(or.) ACL/398
  106. b-2) teras et casas in teridurio Leionesis
  107. 953(or.) ACL/8
  108. uinea nostra propria in terredurio Elisonsa
  109. 979(or.) ACL/270
  110. in teridurio Leonense
  111. 989(or.) ACL/29
  112. abemus in teridurio Pedracos locum predictum in Eiro Traueso
  113. 999 ODueñas/63
  114. terreturio in Ferarias
  115. 1009(or.) ACL/227
  116. terras in terreturio in Ferarias in uilla que uocitant Campe- llo
  117. 1011(or.) ACL/250
  118. in terredurio Legionensis
  119. 1050 SPE-I/122
Del llat. territōrium, -i ‘territoriu’, ‘espaciu de tierra zarrada nes llendes d’una ciudá’ (em s.v. terra; old), con continua- dores románicos (rew), per vía culta (§a-1) frente al intentu romanizador que s’alvierte cola sonorización de -t- (§b). Los exemplos de tipu §a-2 podríen ufrir l’influxu de terrēnum, por cuenta la nasal. Los exemplos con “u” tónica pueden ser, cen- ciellamente, una grafía con valor [ó] por cuenta que les lletres llatines respectives representaben una ŭ, ō qu’abocaben al mesmu resultáu pero nun ye refugable almitir que se pueda tratar d’un resultáu [ú] niciu del zarramientu metafonéticu de la tónica por influxu de -u o de la [j], como vemos en “padre- munno” (cfr.). con rellación a patrimoniu.
terriu, a, o
📖: terriu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<++tirriu/{terria}/terrio [Ay]. ++tirriu/a/{o} [Sb]. tirriu/a [Vg]. tirriu [Pa. Cb].>(TEST)
  1. terriu
    • Tb
    • Sm
  2. {terria}
  3. tirriu//terrio doble metafonía
    • Ay
  4. tirriu/a/{o} doble metafonía
    • Sb
  5. tirriu/a
    • Vg
  6. tirriu
    • Pa
    • Cb
Duru, que nun se mueve con facilidá [PSil]: El piechu anda terriu [PSil]. 2. Duru, infláu, tiesu [Tb]. Tirante [Sb], tiesu, es- tiráu [Cb]. Duru (l’ubre de les vaques) [Tb. Sm]: Tien los tetos terrios [Tb]. Dura por cuenta’l fríu (una cosa) [Ay]. Ríxidu [Sm. Bab. Vg]. 3. Arrogante, llevantáu [Tb]: Púnxose terriu ya nun había quien lu faer cal.lar [Tb]. 4. Con cara de mal humor [Cb]. De caráuter avinagráu [Pa].
  1. 1. Duru, que nun se mueve con facilidá [PSil]: <i class="della">El piechu anda </i><i class="della">terriu </i>[PSil].
  2. 2. Duru, infláu, tiesu [Tb]. Tirante [Sb], tiesu, es- tiráu [Cb]. Duru (l’ubre de les vaques) [Tb. Sm]: <i class="della">Tien</i> <i class="della">los</i> <i class="della">tetos</i> <i class="della">terrios</i> [Tb]. Dura por cuenta’l fríu (una cosa) [Ay]. Ríxidu [Sm. Bab. Vg].
  3. 3. Arrogante, llevantáu [Tb]: <i class="della">Púnxose terriu </i><i class="della">ya</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">había</i> <i class="della">quien</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">faer</i> <i class="della">cal.lar</i> [Tb].
  4. 4. Con cara de mal humor [Cb]. De caráuter avinagráu [Pa].
entallarlos recio a macete, que queden tirrios [Grangerías xviii: 713] que todos los tiros queden muy tirrios al mayor apretar [Grangerías xviii: 1089] viva la rancia Vasconia que térria mascuenzu fala 1884- 1939 [FCoronas/103]
  1. entallarlos recio a macete, que queden tirrios
  2. Grangerías xviii: 713
  3. que todos los tiros queden muy tirrios al mayor apretar
  4. Grangerías xviii: 1089
  5. viva la rancia Vasconia que térria mascuenzu fala 1884
  6. 1939 FCoronas/103
Del llat. terreus, -a, -um ‘fechu de tierra’ (old), con curtiu asitiamientu románicu (rew s.v. těrreus), ensin diptongación por influxu de la yod en terriu si acoyemos la cantidá dada por Corominas-Pascual těrrěus > cast. térreo (dcech s.v. tie- rra). Nos casos de tirriu, tirria (llueu con nominalización del femenín) ha almitise l’influxu persistente de la yod responsa- ble d’un segundu zarramientu (ghla §3.1.6.3b; García Arias 2016a: 814) anque nes fasteres con metafonía por -u podría entendese como una fuerza qu’actúa nel mesmu sen tal y como s’alvierte en tibiu (cfr. tebiu). Veríase tamién influxu de la [j] al dase nun contestu con -rrj- (ghla 96) como veríamos en horreum > horriuhurriu. Semánticamente paez que’l sema ‘duru’ ye’l que xustifica l’aplicación a los usos figuraos que vemos en §3-4; tamién nel nome tirria (cfr.) que s’alloña enforma de la propuesta onomatopéyica debida a Corominas- Pascual (dcech s.v. tirria). Sobro terriu pudo facese’l verbu compuestu enterriar (cfr.) y, quiciabes, per terriar → *per- terriar peterriar (cfr.) col so compuestu empitirriar (cfr.). Nun sedría imposible dende terreu l’asitiamientu d’una -g- antihiática que favoreciere l’apaición de *térregu → *aterre- gar atarragar (cfr.) verbu asociáu non sólo a tierres seques sinón a la dureza del ubre y caldar de les femes. Ye verdá que l’arabismu atarragar (dcech s.v. atarraga; da s.v. atarracar) anque nun se conseña n’ast. (la so conseñación namái por JH torga’l posible argumentu favoratible al so usu) pudo favore- cer l’emplegu del ast. tarragar. Paralelamente dende *térreu pudo facese’l compuestu *enterregar conocíu gracies al parti- cipiu enterregáu, ada, ao (cfr.). Dende l’ast. terriu foi posible un aumentativu nominalizáu enterrión (cfr.).
terronáu, ada, ao*
📖: terronáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<terronaa [Sb].>(TEST)
  1. terronáu
  2. terronaa
    • Sb
(Persona) vieya y gastada [Sb].
  1. 1. (Persona) vieya y gastada [Sb].
Cfr. tarrón.
terror, el
📖: terror
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">terror</i>. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">sine</i>(TEST)
  1. terror
  2. Cast
  3. <i class="della">terror</i>
  4. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">sine</i
metu et terrore 1072(or.) [MSAH-II/436]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">metu</i> <i class="della">et</i> <i class="della">terrore</i> 1072(or.) [MSAH-II/436]
Pallabra conocida de los falantes asturianos. Paez un cultismu asitiáu nel sieglu xiv catalán y castellán que llega a nós pel castellán onde se documenta, como en cat., nel sieglu xiv (Lleal Galcerán 2016: 880).
  1. Pallabra conocida de los falantes asturianos. Paez un cultismu asitiáu nel sieglu xiv catalán y castellán que llega a nós pel castellán onde se documenta, como en cat., nel sieglu xiv (Lleal Galcerán 2016: 880).
terrosu, a, o*
📖: terrosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><terroso [Ar].>(TEST)
  1. terrosu
  2. ident class="della" level="1"></ident><terroso
    • Ar
Ferruñosu [Ar].
  1. 1. Ferruñosu [Ar].
deeh).
  1. deeh).
Del llat. terrōsus, -a, -um ‘enllenu de tierra’ (em; abf) → ‘fe- rruñosu’ por cuenta’l color de la tierra y del ferruñu. El llat. terrosus tien continuadores románicos ya panhispánicos (rew;
terruñu, a, o*
📖: terruñu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><terruñu [Ay].>(TEST)
  1. terruñu
  2. ident class="della" level="1"></ident><terruñu
    • Ay
Terrén malo de llabrar [Ay]. D’un continuador del llat. terra n’amestanza col suf. -ōnius, voz común al cast. y port. (dcech s.v. tierra), el mesmu que vemos en patrimōnium (old) > ast. a. padremuñu.
  1. Terrén malo de llabrar [Ay].
  2. Ay
  3. D’un continuador del llat. terra n’amestanza col suf. -ōnius, voz común al cast. y port. (dcech s.v. tierra), el mesmu que vemos en patrimōnium (old) > ast. a. padremuñu.
tesar
📖: tesar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><atesar [JH. R. /Mánt/].>(TEST)
  1. tesar
  2. ident class="della" level="1"></ident><atesar
    • JH
    • R
    • /Mánt/
Estirar [Tox], tensar [AGO]. Estirar la cuerda fasta ponela tirante [R]. Atiesar [JH]. Poner tirante una cosa [R]. Tirar, estirar [/Eo/]. Apertar, asegurar, tensar [/Mánt/]. 2. Mantener una idea [/Mánt/]. Cfr. tesu.
  1. Estirar [Tox], tensar [AGO]. Estirar la cuerda fasta ponela tirante [R]. Atiesar [JH]. Poner tirante una cosa [R]. Tirar, estirar [/Eo/]. Apertar, asegurar, tensar [/Mánt/]. 2. Mantener una idea [/Mánt/].
  2. /Mánt/
  3. Cfr. tesu.
tesca, la
📖: tesca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Caspa [JH] que cai de la cabeza [Cb. GP. R]. 2. Sarna [GP <ident class="della" level="1"></ident>a. 1788]. <ident class="della" level="2"></ident>- “<i class="della">Tesca</i>, es la caspa de la cabeza; también se llama así la sarna” [GP a. 1788] <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes del neutru llat. tesca, -orum ‘llugares inhóspitos’ (abf) qu’apaez nuna glosa como <i class="della">“loca</i>(TEST)
  1. tesca
    • Pa
  2. ident class="della" level="1"></ident>Caspa
    • JH] que cai de la cabeza [Cb
    • GP
    • R
  3. 2
  4. Sarna
    • a.">GP <ident class="della" level="1"></ident>a
    • 1788
  5. <ident class="della" level="2"></ident>- “<i class="della">Tesca</i>, es la caspa de la cabeza; también se llama así la sarna” [GP a. 1788] <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes del neutru llat
  6. tesca, -orum ‘llugares inhóspitos’ (abf) qu’apaez nuna glosa como <i class="della">“loca</i
augurio designata. Cicero aspera ait esse et difficilia” y tamién “loca deserta et difficilia lingua Sabinorum” (em). L’exemplu ast. podría ser un niciu de l’aplicación figurada del terrén a la realidá del cuerpu humanu (pe2: 387). Ye posible que l’ast. caltenga’l correspondiente pl. tesques ‘vexetación que naz espontánea- mente ente’l maíz (aprovéchalo’l ganáu)’ [Pa].
  1. 1. <i class="della">augurio</i> <i class="della">designata. </i><i class="della">Cicero</i> <i class="della">aspera</i> <i class="della">ait</i> <i class="della">esse</i> <i class="della">et</i> <i class="della">difficilia”</i> y tamién <i class="della">“loca</i> <i class="della">deserta et</i> <i class="della">difficilia</i> <i class="della">lingua</i> <i class="della">Sabinorum”</i> (em). L’exemplu ast. podría ser un niciu de l’aplicación figurada del terrén a la realidá del cuerpu humanu (pe2: 387). Ye posible que l’ast. caltenga’l correspondiente pl. <i class="della">tesques </i>‘vexetación que naz espontánea- mente ente’l maíz (aprovéchalo’l ganáu)’ [Pa].
tésicu, el
📖: tésicu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Pozu d’agua poco fondu, como un champán o charcu [Sr]. <ident class="della" level="1"></ident>El términu paez guardar fónicamente parentescu col ast. <i class="della">tísi- </i><i class="della">cu,</i>(TEST)
  1. tésicu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Pozu d’agua poco fondu, como un champán o charcu
    • Sr
  3. <ident class="della" level="1"></ident>El términu paez guardar fónicamente parentescu col ast
  4. <i class="della">tísi- </i><i class="della">cu,</i
a, o (cfr.) y asina lu acoyimos (pe2: 387). De toes mane-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.) y asina lu acoyimos (pe2: 387). De toes mane-
res abúltanos que’l significáu paez que nun s’avién col étimu propuestu. ¿Sedría ast. tésicu una adautación del cultismu (geo)-désicu?
tesón, el 1
📖: tesón
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
(TEST)
  1. tesón
Aum. de tesu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aum. de <i class="della">tesu</i>.
tesón, el 2
📖: tesón
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Palu en forma de forca emplegáu como tentemozu o encon- tu mentanto carguen el carru [Sm. Pzu]. 2. Firmeza, tenacidá [PSil]. Constancia nel trabayu [Cd]. Del fem. llat. tensio, -ōnis ‘cuerdes pa tensar’ (abf), ‘estre- chamientu’, ‘procesu d’estrechar apertando’ (old), con con- tinuadores románicos (rew). Un cultismu tenémoslu nel ast. <i class="della">tensión </i>común col castellanu (deeh). Sobro ast. <i class="della">tesón </i>féxose’l verbu <i class="della">atesonar</i>(TEST)
  1. tesón
  2. Palu en forma de forca emplegáu como tentemozu o encon- tu mentanto carguen el carru
    • Sm
    • Pzu
  3. 2
  4. Firmeza, tenacidá
    • PSil
  5. Constancia nel trabayu
    • Cd
  6. Del fem
  7. llat
  8. tensio, -ōnis ‘cuerdes pa tensar’ (abf), ‘estre- chamientu’, ‘procesu d’estrechar apertando’ (old), con con- tinuadores románicos (rew)
  9. Un cultismu tenémoslu nel ast
  10. <i class="della">tensión </i>común col castellanu (deeh)
  11. Sobro ast
  12. <i class="della">tesón </i>féxose’l verbu <i class="della">atesonar</i
(cfr.). Cola amestadura en -ūtus (old) féxose l’ast. tesonudu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.). Cola amestadura en -ūtus (old) féxose l’ast. <i class="della">tesonudu</i> (cfr.).
tesonudu, a, o
📖: tesonudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tesonúo/a [Sb].>(TEST)
  1. tesonudu
  2. tesonúo/a
    • Sb
Con tesón [Sb]. Testón [Sb]. Que nun camuda, que se caltién con firmeza [PSil].
  1. 1. Con tesón [Sb]. Testón [Sb]. Que nun camuda, que se caltién con firmeza [PSil].
Cfr. tesón 2.
tesoreru, el*
📖: tesoreru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación del dominiu, ‘el que curia’l tesoru’, ‘alministrador’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Agilani</i>(TEST)
  1. tesoreru
  2. Términu conocíu pela documentación del dominiu, ‘el que curia’l tesoru’, ‘alministrador’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Agilani</i
tesorario 1022 (s. xii) [ACL/373]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tesorario</i> 1022 (s. xii) [ACL/373]
Ciprianus abbas thesaurarius cf. Iohannes primiclerus cf. Martinus capellanus cf. 1149(or.) [SV/380] Ciprianus abbas thesaurarius cf.Martinus capellanus cf. 1151(or.) [SV/387] Isidoro Pelaiz criado del thesorero et alii 1232(or.) [SP- I/148] Dominicus Roderici de tesorero 1236(or.) [SV/86] Rodrigo Yuanes tesorero 1242(or.) [ACL/100] el thesoreru don Pedro peliz 1245 [DCO-V/34] don Fernan Gonzaluiz archidiacono mestro Garcia don Pe- dro Peliz thesorero 1249 [DCO-II/27] una que iaz en el tesorero 1260(or.) [ACL/366] capellan del tessorero 1261(or.) [ACL/386] Guillen Perez vaynero Iohan Esteuaniz criado del tesorero 1266 [DCO-II/88] morabedis que lexo don Pedro Pelaiz tesorero de Sant Sa- luador 1267 [DCO-II/89] estuencia non yera thesorero 1267(or.) [ACL/456] a tres estados en derecho del pozo que fizo el tesorero 1270 [DCO-V/90] aquella casa que don Pedro Peliz tesorero lexo pora cantar suas missas 1271 [DCO-II/102] el mio lecho que conpre del tesorero mestre Gonçalo con so almadraque 1275(or.) [ACL-VIII/118] de quarenta capas ssanas de proçession tomo el thesorero 1275(or.) [ACL-VIII/139] del pozo que fizo el tesorero don Johan steuaniz contra las ortas 1279 [AAU/293] Miguel Yanes tesurero de Sant Esidro 1290(or.) [MCar- II/224] la feziera hy leer el tesorero ¬ la publicara per antellos 1297 [DCO-II/192] Ruy Diaz tesorero dessa misma yglesia mostro y una sua carta 1297 [DCO-II/192] Roy Diez tesorero Fernan Periz abbat de Fontes 1298(or.) [SB/226] por mayor firmedunbre rogue al chantre don Iohan Guille- mez e al tesorero 1303 [ACL-IX/59] Fernan Rodriguiz fillo del thessorero don Rodrigo Alvariz 1334(or.) [SP-II/117] nos abbadessa priora e conviento sobredichas otorgamos a vos el dicho tesorero 1339(or.) [SP-II/169] Rodrigo Alvarez thesorero de la eglesia de Oviedo 1339(or.) [SP-II/169] don Luy Alfonso maestrescuela e don Alfonso Garcia theso- rero 1421 (t. 1507) [SP-III/232] thesorero de la iglesia de Oviedo bachiller en decretos 1426 (t. 1497) [SP-III/271] connas vinnas que furon del tesoreyro de Astorga [s. f.] [SPM/515] don Rodrigo Alvariz thesorero procurador e recaldador por mandado del cabildo [s.f.] [CLO/161]
  1. Ciprianus abbas thesaurarius cf. Iohannes primiclerus cf. Martinus capellanus cf.
  2. 1149(or.) SV/380
  3. Ciprianus abbas thesaurarius cf.Martinus capellanus cf.
  4. 1151(or.) SV/387
  5. Isidoro Pelaiz criado del thesorero et alii
  6. 1232(or.) SP- I/148
  7. Dominicus Roderici de tesorero
  8. 1236(or.) SV/86
  9. Rodrigo Yuanes tesorero
  10. 1242(or.) ACL/100
  11. el thesoreru don Pedro peliz
  12. 1245 DCO-V/34
  13. don Fernan Gonzaluiz archidiacono mestro Garcia don Pe- dro Peliz thesorero
  14. 1249 DCO-II/27
  15. una que iaz en el tesorero
  16. 1260(or.) ACL/366
  17. capellan del tessorero
  18. 1261(or.) ACL/386
  19. Guillen Perez vaynero Iohan Esteuaniz criado del tesorero
  20. 1266 DCO-II/88
  21. morabedis que lexo don Pedro Pelaiz tesorero de Sant Sa- luador
  22. 1267 DCO-II/89
  23. estuencia non yera thesorero
  24. 1267(or.) ACL/456
  25. a tres estados en derecho del pozo que fizo el tesorero
  26. 1270 DCO-V/90
  27. aquella casa que don Pedro Peliz tesorero lexo pora cantar suas missas
  28. 1271 DCO-II/102
  29. el mio lecho que conpre del tesorero mestre Gonçalo con so almadraque
  30. 1275(or.) ACL-VIII/118
  31. de quarenta capas ssanas de proçession tomo el thesorero
  32. 1275(or.) ACL-VIII/139
  33. del pozo que fizo el tesorero don Johan steuaniz contra las ortas
  34. 1279 AAU/293
  35. Miguel Yanes tesurero de Sant Esidro
  36. 1290(or.) MCar- II/224
  37. la feziera hy leer el tesorero ¬ la publicara per antellos
  38. 1297 DCO-II/192
  39. Ruy Diaz tesorero dessa misma yglesia mostro y una sua carta
  40. 1297 DCO-II/192
  41. Roy Diez tesorero Fernan Periz abbat de Fontes
  42. 1298(or.) SB/226
  43. por mayor firmedunbre rogue al chantre don Iohan Guille- mez e al tesorero
  44. 1303 ACL-IX/59
  45. Fernan Rodriguiz fillo del thessorero don Rodrigo Alvariz
  46. 1334(or.) SP-II/117
  47. nos abbadessa priora e conviento sobredichas otorgamos a vos el dicho tesorero
  48. 1339(or.) SP-II/169
  49. Rodrigo Alvarez thesorero de la eglesia de Oviedo
  50. 1339(or.) SP-II/169
  51. don Luy Alfonso maestrescuela e don Alfonso Garcia theso- rero
  52. 1421 (t. 1507) SP-III/232
  53. thesorero de la iglesia de Oviedo bachiller en decretos
  54. 1426 (t. 1497) SP-III/271
  55. connas vinnas que furon del tesoreyro de Astorga [s. f.]
  56. SPM/515
  57. don Rodrigo Alvariz thesorero procurador e recaldador por mandado del cabildo [s.f.]
  58. CLO/161
Cfr. tesoru.
tesoru, el
📖: tesoru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tesouru [PSil. Tox. /Eo/]. +tesuru [Ay]. tresoru [AGO].>(TEST)
  1. tesoru
    • Lln
    • Cg
  2. tesouru
    • PSil
    • Tox
    • /Eo/
  3. tesuru metafonía
    • Ay
  4. tresoru
    • AGO
Cast. tesoro [Lln. Cl. Cg. PSil. Tox. /Eo/. AGO]. Ayalga [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">tesoro </i>[Lln. Cl. Cg. PSil. Tox. /Eo/. AGO]. Ayalga [Ay].
et de tesaurum eclesie concedimus 951(or.) [DCO/58] con ecclesias e con todo so thesoro 1254(or.) [MSAH- V/285] ffuero & los priuilegios & las otras cartas que tenemos en thesoro 1262 [Ordenances/38] carta del rrey seellada enno tesoro 1267(or.) [ACL/455] guarden el tesoro et alumbren la iglesia 1284 [MSAH- V/445] yo entregue todos los liuros sobredichos en el thesoro 1292 [DCO-V/175] acrescentar el so tesoro s. xiii(or.) [FX/44] quin furta thesoro del re s. xiii(or.) [FX/242] una arca de duas laves que estava en el thesoro 1305(or.) [CLO/116] entraron en el thesoro de la sobredicha eglesia 1305(or.) [CLO/116] foe al thesoro de la yglesia de Sant Salvador 1305(or.) [CLO/118] per bonos estrumientos que sien guardados en el thesoro 1318(or.) [CLO/150]
conmo se astragan los otros que estan en el thesoro enpres- tandolos 1327 [ACL-IX/325] catemos la archa del tesoro et falemos las indulgencias et los perdones 1331(or.) [SIL/179] saco del thesoro del dicho monesterio pieça de muchos preuillegios e graçias [fines s. xiv] [SIL/494] commo cataron el arca del thesoro del dicho monsterio e fallaran [fines s. xiv] [SIL/496] una arca en casa de_los descalços ho enno thesoro hu maes seguro [s.f.] [CLO/157]
  1. et de tesaurum eclesie concedimus
  2. 951(or.) DCO/58
  3. con ecclesias e con todo so thesoro
  4. 1254(or.) MSAH- V/285
  5. ffuero & los priuilegios & las otras cartas que tenemos en thesoro
  6. 1262 Ordenances/38
  7. carta del rrey seellada enno tesoro
  8. 1267(or.) ACL/455
  9. guarden el tesoro et alumbren la iglesia
  10. 1284 MSAH- V/445
  11. yo entregue todos los liuros sobredichos en el thesoro
  12. 1292 DCO-V/175
  13. acrescentar el so tesoro s. xiii(or.)
  14. FX/44
  15. quin furta thesoro del re s. xiii(or.)
  16. FX/242
  17. una arca de duas laves que estava en el thesoro
  18. 1305(or.) CLO/116
  19. entraron en el thesoro de la sobredicha eglesia
  20. 1305(or.) CLO/116
  21. foe al thesoro de la yglesia de Sant Salvador
  22. 1305(or.) CLO/118
  23. per bonos estrumientos que sien guardados en el thesoro
  24. 1318(or.) CLO/150

  25. conmo se astragan los otros que estan en el thesoro enpres- tandolos
  26. 1327 ACL-IX/325
  27. catemos la archa del tesoro et falemos las indulgencias et los perdones
  28. 1331(or.) SIL/179
  29. saco del thesoro del dicho monesterio pieça de muchos preuillegios e graçias [fines s. xiv]
  30. SIL/494
  31. commo cataron el arca del thesoro del dicho monsterio e fallaran [fines s. xiv]
  32. SIL/496
  33. una arca en casa de_los descalços ho enno thesoro hu maes seguro [s.f.]
  34. CLO/157
2. Hucha [Cg]. {3. (Doc.). Sitiu onde s’alluga’l tesoru}. Del llat. thesaurus, -i ‘tesoru’, préstamu d’aniciu griegu (em), con continuadores románicos (rew). Sobro tesoru féxose te- soreru (cfr.) asina como’l verbu atesorar (cfr.).
“testación”
📖: “testación”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">no<n>(TEST)
  1. “testación”
  2. Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">no<n
colla testaçion de nullo ome si del mayor- domo o del sagione 1145 (1295) [FU/39]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. colla<n></i> <i class="della">testaçion</i><i class="della"> de nullo om<m>e si del mayor-</i> <i class="della">domo</i> <i class="della">o</i> <i class="della">del</i> <i class="della">sagione</i> 1145 (1295) [FU/39]
sobre la testacion de la elglesia [FS (FFLL)]
  1. sobre la testacion de la elglesia
  2. FS (FFLL)
Del llat. testatio, -onis ‘testimoniu’, ‘declaración’ (abf), per vía semiculta.
testada, la
📖: testada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Golpe cola cabeza [Tb. Tox]: <i class="della">Daba</i>(TEST)
  1. testada
    • Tb
  2. Golpe cola cabeza [Tb. Tox]: <i class="della">Daba</i
testadas ensin aparar [Tb].
  1. 1. <i class="della">testadas</i> <i class="della">ensin</i> <i class="della">aparar</i> [Tb].
Deverbal débil del ast. testar (cfr. atestar) en nidia rellación col ast. tiesta (cfr.).
“testador”
📖: “testador”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">llamados</i>(TEST)
  1. “testador”
  2. Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">llamados</i
e rogados por el dicho Alfonso Periz testador
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">e</i> <i class="della">rogados</i> <i class="della">por</i> <i class="della">el</i> <i class="della">dicho</i> <i class="della">Alfonso</i> <i class="della">Periz</i> <i class="della">testador</i>
1448(or.) [SB/339]
  1. 1448(or.) SB/339
Del llat. testator, -oris ‘el que fai testamentu’, ‘testigu’ (abf).
testaferriu, el
📖: testaferriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. testaferriu
Insultu pa referise a una persona folganzana ya inútil [PSil].
  1. 1. Insultu pa referise a una persona folganzana ya inútil [PSil].
Adautación del italianismu modernu tresmitíu pel castellán (dcech s.v. tiesto) pero interpretáu fónicamente acordies col arabismu inxertu nel dominiu ástur ferriu (cfr.).
testamellón, el*
📖: testamellón
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<{Posiblemente recoyíu con cheísmu, “testamechón” [Ll], por <i class="della">*testamel.lón</i>}.>(TEST)
  1. testamellón
    • Ll
  2. {Posiblemente recoyíu con cheísmu, “testamechón” [Ll], por <i class="della">*testamel.lón</i>}
Testerada, morrada [Ll].
  1. 1. Testerada, morrada [Ll].
Quiciabes sía una amestanza de dos términos conocíos n’asturianu, testa- variante de tiesta ‘cabeza’ (con camu- damientu acentual al desplazase l’acentu cola amestanza de pallabres), y mellón, pallabra en rellación con mella (cfr.), un posible aumentativu del hipotéticu masculín co- rrespondiente.
testamentariu, a, el/la
📖: testamentariu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<ident class="della" level="1"></ident>Términos conocíos pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">meto</i>(TEST)
  1. testamentariu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términos conocíos pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">meto</i
mia ultima ueluntad en aluidrio destos mios testamen- tarios 1254(or.) [ACL/222]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">mia</i> <i class="della">ultima</i> <i class="della">ueluntad</i> <i class="della">en</i> <i class="della">aluidrio</i> <i class="della">destos</i> <i class="della">mios</i> <i class="della">testamen-</i> <i class="della">tarios</i> 1254(or.) [ACL/222]
rrogue a estos mios testamentarios 1264 (s. xv) [ACL/412] meto mia vltima voluntad en aluedrio destos mios testamen- tarios 1269 (s. xv) [ACL/487] sotierrenme en essa misma claustra hu touieren por bien mios testamentarios 1270(or.) [ACL-VIII/17] mio testamentario una mula de las meyores que yo he 1271(or.) [ACL-VIII/51] estos mios testamentarios que aconseyedes a estas tres orfa- nas de suso dichas 1274(or.) [ACL-VIII/110] dilo en garda a Ffernan Perez canbiador que dexaua por mio testamentario 1289 [DCO-II/156] que me offerenden ssegundo mios testamentarios touieren por bien 1296(or.) [MCar-II/237] quello retalieren mios testamentarios 1296(or.) [MCar- II/238] yeran testamentarios del dicho ffernan njcolas & tutores de sos ffillos 1299 [DCO-V/208] con testamentarios del deffunto & con tutores de sos fillos 1299 [DCO-V/209] que recuda a mios testamentarios por las despenssas que lle menester fueren 1300(or.) [ACL-VIII/508] onde mios testamentarios touieren por bien que sea lugar bueno e onesto 1301 [ACL-IX/26] dexo por mios testamentarios a don Iohan Guillelmez chan- tre 1301 [ACL-IX/27] Johan Ferrnandez mio cunnado que sea con estos mios tes- tamentarios 1303 [ACL-IX/58] que lo non podieren aver de sos herederos nin de sus testa- mentarios 1310 (t.1310) [SP-I/370] fagades a herederos e testamentarios de don Andreo Marti- nez que nos dien 1310 (t.1310) [SP-I/371] Martin Ferrandiz de la pobla de Grado testamentarios de Garçia Garçias 1310(or.) [SP-I/378] de mi Pedro Garçia abbat sobredicho e de vos Diego Suariz testamentarios 1310(or.) [SP-I/378] quando lo matavan enna pobla de Salas feçiera sos testa- mentarios 1312(or.) [MC-II/333] si mios testamentarios vieren que quiere aprender 1316 [ACL-IX/241] mando e ordeno que mios testamentarios tomen rendas de las mias casas 1318 (t. 1318) [CLO/120] Lorienço Iohannis e Pedro Bono testamentarios del dicho Per Alffonsso mio padre 1319(or.) [SP-I/420] lexo e ordeno por mios testamentarios e por mios cabeçale- ros 1324 (t. 1336) [SB/241] hu viren mios testamentarios que sera bien 1324 (t. 1336) [SB/242] de la qual Maria Alffonso ficara testamentario el dicho Apa- riçio Perez 1341(or.) [SP-II/184]
Iohan Guillemiz ... fillo e testamentario de Maria Iohan mia madre 1341(or.) [MSMV/174] do poder ha estos mios testamentarios sobredichos 1346 (t.1374) [SP-II/221] a herederos e testamentarios de Mayor Perez muller que foe de Garçia 1349(or.) [SP-II/267] conplir e pagar todo esto que dicho ye dexamos por nuestros testamentarios 1362(or.) [SP-II/379] testamentarios que fincaron de Diego Garçia de Viescas el Viello 1399(or.) [VC-II/23] que sean mis testamentarios e cabeçeros e dolles poder con- plido 1412 (t. 1417) [SP-III/189] testamentario e cabeçero que quede de Mayor Rodriguez muller que foe 1471(or.) [VC-II/244] commo testamentario e levador que soy de Elvira Garçia mi muller1499 [MC-II/398] b) lexo por mia testamentaria que cunpla e pague esto que yo mando 1348(or.) [SP-II/262] muller que foe de Iohan Suarez que Dios perdone e so testa- mentaria 1351(or.) [SP-II/295] yo la dicha donna Maria testamentaria del dicho Fernan Al- variz 1363 (t. 1375) [SB/285] travallo que havia de aver en_el dicho oficio de la dicha testamentaria 1381 (t.) [SP-III/33] mando a mis testamentarias o a qualquier dellas que deste mio testamento 1448(or.) [SB/337] c) al dicho Pedro Ferrandez mi hermano por afan de su testa- mentaria 1426(or.) [SP-III/264] al dicho Juan Rodriguez por afan de su testamentaria el ses- mo 1426(or.) [SP-III/264]
  1. rrogue a estos mios testamentarios
  2. 1264 (s. xv) ACL/412
  3. meto mia vltima voluntad en aluedrio destos mios testamen- tarios
  4. 1269 (s. xv) ACL/487
  5. sotierrenme en essa misma claustra hu touieren por bien mios testamentarios
  6. 1270(or.) ACL-VIII/17
  7. mio testamentario una mula de las meyores que yo he
  8. 1271(or.) ACL-VIII/51
  9. estos mios testamentarios que aconseyedes a estas tres orfa- nas de suso dichas
  10. 1274(or.) ACL-VIII/110
  11. dilo en garda a Ffernan Perez canbiador que dexaua por mio testamentario
  12. 1289 DCO-II/156
  13. que me offerenden ssegundo mios testamentarios touieren por bien
  14. 1296(or.) MCar-II/237
  15. quello retalieren mios testamentarios
  16. 1296(or.) MCar- II/238
  17. yeran testamentarios del dicho ffernan njcolas & tutores de sos ffillos
  18. 1299 DCO-V/208
  19. con testamentarios del deffunto & con tutores de sos fillos
  20. 1299 DCO-V/209
  21. que recuda a mios testamentarios por las despenssas que lle menester fueren
  22. 1300(or.) ACL-VIII/508
  23. onde mios testamentarios touieren por bien que sea lugar bueno e onesto
  24. 1301 ACL-IX/26
  25. dexo por mios testamentarios a don Iohan Guillelmez chan- tre
  26. 1301 ACL-IX/27
  27. Johan Ferrnandez mio cunnado que sea con estos mios tes- tamentarios
  28. 1303 ACL-IX/58
  29. que lo non podieren aver de sos herederos nin de sus testa- mentarios
  30. 1310 (t.1310) SP-I/370
  31. fagades a herederos e testamentarios de don Andreo Marti- nez que nos dien
  32. 1310 (t.1310) SP-I/371
  33. Martin Ferrandiz de la pobla de Grado testamentarios de Garçia Garçias
  34. 1310(or.) SP-I/378
  35. de mi Pedro Garçia abbat sobredicho e de vos Diego Suariz testamentarios
  36. 1310(or.) SP-I/378
  37. quando lo matavan enna pobla de Salas feçiera sos testa- mentarios
  38. 1312(or.) MC-II/333
  39. si mios testamentarios vieren que quiere aprender
  40. 1316 ACL-IX/241
  41. mando e ordeno que mios testamentarios tomen rendas de las mias casas
  42. 1318 (t. 1318) CLO/120
  43. Lorienço Iohannis e Pedro Bono testamentarios del dicho Per Alffonsso mio padre
  44. 1319(or.) SP-I/420
  45. lexo e ordeno por mios testamentarios e por mios cabeçale- ros
  46. 1324 (t. 1336) SB/241
  47. hu viren mios testamentarios que sera bien
  48. 1324 (t. 1336) SB/242
  49. de la qual Maria Alffonso ficara testamentario el dicho Apa- riçio Perez
  50. 1341(or.) SP-II/184

  51. Iohan Guillemiz ... fillo e testamentario de Maria Iohan mia madre
  52. 1341(or.) MSMV/174
  53. do poder ha estos mios testamentarios sobredichos
  54. 1346 (t.1374) SP-II/221
  55. a herederos e testamentarios de Mayor Perez muller que foe de Garçia
  56. 1349(or.) SP-II/267
  57. conplir e pagar todo esto que dicho ye dexamos por nuestros testamentarios
  58. 1362(or.) SP-II/379
  59. testamentarios que fincaron de Diego Garçia de Viescas el Viello
  60. 1399(or.) VC-II/23
  61. que sean mis testamentarios e cabeçeros e dolles poder con- plido
  62. 1412 (t. 1417) SP-III/189
  63. testamentario e cabeçero que quede de Mayor Rodriguez muller que foe
  64. 1471(or.) VC-II/244
  65. commo testamentario e levador que soy de Elvira Garçia mi muller
  66. 1499 MC-II/398
  67. b) lexo por mia testamentaria que cunpla e pague esto que yo mando
  68. 1348(or.) SP-II/262
  69. muller que foe de Iohan Suarez que Dios perdone e so testa- mentaria
  70. 1351(or.) SP-II/295
  71. yo la dicha donna Maria testamentaria del dicho Fernan Al- variz
  72. 1363 (t. 1375) SB/285
  73. travallo que havia de aver en_el dicho oficio de la dicha testamentaria
  74. 1381 (t.) SP-III/33
  75. mando a mis testamentarias o a qualquier dellas que deste mio testamento
  76. 1448(or.) SB/337
  77. c) al dicho Pedro Ferrandez mi hermano por afan de su testa- mentaria
  78. 1426(or.) SP-III/264
  79. al dicho Juan Rodriguez por afan de su testamentaria el ses- mo
  80. 1426(or.) SP-III/264
Del llat. testamentarius, -a, -um ‘del testamentu’ (abf) no- minalizáu lo mesmo’l masc. (§a) que’l femenín (§b) na acei- ción fondera de ‘el que ye responsable del cumplimientu del testamentu’. Ye posible, pero non seguro, que §c tenga que s’entender como un deriváu equivalente al actual cast. tes- tamentaría ‘execución de lo dispuestu nel testamentu’. Lo mesmo uno qu’otro ha tenese por cultismu.
testamentu, el
📖: testamentu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">testamento</i>(TEST)
  1. testamentu
  2. Cast
  3. <i class="della">testamento</i
[Xral]. ///Bona olla, mal testamentu [LC].
  1. 1. [Xral]. ///<i class="della">Bona</i> <i class="della">olla,</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">testamentu </i>[LC].
a) anc scripturam uel testamentum 803(or.) [DCO/20] testamenta eclesie uel omnem ornatum 889(or.) [DCO/34] reperiuimus nostrum testamentum et reddiderunt nobis illum et fregimus ac taliauimus eum 941 (s. xii) [ACL/221] facta series testamenti 948(or.) [SV/49]. quid in testamento ressonat 951(or.) [DCO/59] ad istu testamentu confirmante 971 [MSAH-I/313] lexo en so testamento a nos cabillo de Sancta Maria 1237(or.) [ACL/56] ela manda del testamento 1240(or.) [ACL/75] non sean desjurados dellas fasta que cunplan mio testamen- to 1251 (s. xv) [ACL/189] per conselo de meus amigos fago manda e testamento 1252(or.) [MCar-I/307] esta karta commo si fosse testamento por grant concello de omnes bonos 1256(or.) [MSVO-IV(2)/55] este mio coldicidio que fago ora en esta era deste mio testa- mento 1272(or.) [ACL-VIII/79] si non valier conmo testamento mando que vala conmo co- deçildo 1300(or.) [ACL-VIII/507] terresçia que se alla fosse el dicho testamento que lo perde- ria 1362(or.) [SP-II/381] el registro en que sia la nota del dicho testamento 1374(or.) [SP-II/451] segund maes largamente se contiene en una clausola del tes- tamento 1428(or.) [SP-III/283] b) esta carta de mio testamiento 1255(or.) [ACL/233] ffago mio testamiento 1259(or.) [ACL/346] reuoco todos los otros testamientos o testamiento que mande fazer 1300(or.) [ACL-VIII/528] si non valir commo testamiento que vala commo codeçildo 1310 (t.1312) [SP-I/380] mando que este mio testamiento vala assi commo testamien- to 1310 (t.1312) [SP-I/380] revoco todos los otros testamientos que he fechos ata este dia 1310 (t.1312) [SP-I/380] testamiento aparesçia que fora fecho martes vinti e dos dias de ochobre 1310 (t.1312) [SP-I/380] fago e ordeno mio testamiento firme e ualioso para sienpre 1324 (t. 1336) [SB/241] la qual carta aparesçia que yera el trasllado del testamiento 1336(or.) [SP-II/135] testamiento codeçildos o codeçilo se les yo fizi 1348(or.) [SP-II/263] dicho notario que sacase del dicho testamiento el trasllado 1360(or.) [CLO/128] commo testamiento e commo codeçillo e commo la hultima e pustremera veluntat 1362(or.) [SP-II/379] el dicho so testamiento 1362-3 [MB/149] non fagan las dichas mandas en sus testamientos o que mue- rran abintestu [1377-1389] [DCO-III/571] nin por escripto nin por testamiento nin por codesçildo 1392(or.) [SP-III/79] ella entendia enbiar la dicha carta original del dicho testa- miento 1417(or.) [SP-III/213] este traslado del dicho testamiento conçertado con el dicho original 1417(or.) [SP-III/214] nin por testamiento nin por codeçildo nin por voto nin rome- ria 1442(or.) [SP-III/414] testamiento de Mayor Ferrandez baquera 1494(or.) [VC- II/342]
  1. a)
  2. anc scripturam uel testamentum 803(or.) [DCO/20] testamenta eclesie uel omnem ornatum 889(or.) [DCO/34] reperiuimus nostrum testamentum et reddiderunt nobis illum et fregimus ac taliauimus eum
  3. 941 (s. xii) ACL/221
  4. facta series testamenti 948(or.) [SV/49]. quid in testamento ressonat
  5. 951(or.) DCO/59
  6. ad istu testamentu confirmante
  7. 971 MSAH-I/313
  8. lexo en so testamento a nos cabillo de Sancta Maria
  9. 1237(or.) ACL/56
  10. ela manda del testamento
  11. 1240(or.) ACL/75
  12. non sean desjurados dellas fasta que cunplan mio testamen- to
  13. 1251 (s. xv) ACL/189
  14. per conselo de meus amigos fago manda e testamento
  15. 1252(or.) MCar-I/307
  16. esta karta commo si fosse testamento por grant concello de omnes bonos
  17. 1256(or.) MSVO-IV(2)/55
  18. este mio coldicidio que fago ora en esta era deste mio testa- mento
  19. 1272(or.) ACL-VIII/79
  20. si non valier conmo testamento mando que vala conmo co- deçildo
  21. 1300(or.) ACL-VIII/507
  22. terresçia que se alla fosse el dicho testamento que lo perde- ria
  23. 1362(or.) SP-II/381
  24. el registro en que sia la nota del dicho testamento
  25. 1374(or.) SP-II/451
  26. segund maes largamente se contiene en una clausola del tes- tamento
  27. 1428(or.) SP-III/283
  28. b) esta carta de mio testamiento
  29. 1255(or.) ACL/233
  30. ffago mio testamiento
  31. 1259(or.) ACL/346
  32. reuoco todos los otros testamientos o testamiento que mande fazer
  33. 1300(or.) ACL-VIII/528
  34. si non valir commo testamiento que vala commo codeçildo
  35. 1310 (t.1312) SP-I/380
  36. mando que este mio testamiento vala assi commo testamien- to
  37. 1310 (t.1312) SP-I/380
  38. revoco todos los otros testamientos que he fechos ata este dia
  39. 1310 (t.1312) SP-I/380
  40. testamiento aparesçia que fora fecho martes vinti e dos dias de ochobre
  41. 1310 (t.1312) SP-I/380
  42. fago e ordeno mio testamiento firme e ualioso para sienpre
  43. 1324 (t. 1336) SB/241
  44. la qual carta aparesçia que yera el trasllado del testamiento
  45. 1336(or.) SP-II/135
  46. testamiento codeçildos o codeçilo se les yo fizi
  47. 1348(or.) SP-II/263
  48. dicho notario que sacase del dicho testamiento el trasllado
  49. 1360(or.) CLO/128
  50. commo testamiento e commo codeçillo e commo la hultima e pustremera veluntat
  51. 1362(or.) SP-II/379
  52. el dicho so testamiento 1362
  53. 3 MB/149
  54. non fagan las dichas mandas en sus testamientos o que mue- rran abintestu [1377-1389]
  55. DCO-III/571
  56. nin por escripto nin por testamiento nin por codesçildo
  57. 1392(or.) SP-III/79
  58. ella entendia enbiar la dicha carta original del dicho testa- miento
  59. 1417(or.) SP-III/213
  60. este traslado del dicho testamiento conçertado con el dicho original
  61. 1417(or.) SP-III/214
  62. nin por testamiento nin por codeçildo nin por voto nin rome- ria
  63. 1442(or.) SP-III/414
  64. testamiento de Mayor Ferrandez baquera
  65. 1494(or.) VC- II/342
Del llat. testāmentum ‘declaración d’un testigu’, ‘testamentu’ y na llingua de la Ilesia ‘allianza’ (em). Trátase d’un términu conseñáu de magar l’aniciu de les nueses escritures y docu- mentáu a lo llargo’l tiempu, al norte y sur del cordal; mediáu’l sieglu xiii apaez con diptongación pero, a la vera, conséñase la variante ensin diptongu qu’acabará triunfando quiciabes como castellanismu y niciu del puxu cultizante de xueces, abogaos y eclesiásticos.
testamón, el*
📖: testamón
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
{(Doc.). Testigu} //<i class="della">No quedó ni testamón </i>‘nun quedó naide’ [Lln]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">testimones</i>(TEST)
  1. testamón
  2. {(Doc.). Testigu}
  3. <i class="della">No quedó ni testamón </i>‘nun quedó naide’ eonaviego
    • Lln
  4. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">testimones</i
Pedro Garçia e Garcia Johanes e Pedro Cornot
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Pedro</i> <i class="della">Garçia</i> <i class="della">e</i> <i class="della">Garcia</i> <i class="della">Johanes</i> <i class="della">e</i> <i class="della">Pedro</i> <i class="della">Cornot</i>
de Illabio cavalleros 1299(or.) [SP-I/312]
  1. de Illabio cavalleros
  2. 1299(or.) SP-I/312
Cfr. testimoñu.
testanera, la
📖: testanera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. testanera
    • Sb
    • Ca
Sitiu de munchu calor, recalentáu por da-y munchu tiempu’l sol [Sb]. Sitiu y tiempu en que da’l sol dafechu na cabeza [Ca].
  1. 1. Sitiu de munchu calor, recalentáu por da-y munchu tiempu’l sol [Sb]. Sitiu y tiempu en que da’l sol dafechu na cabeza [Ca].
Cfr. tiesta.
testar 1
📖: testar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<atiestar [Os].>(TEST)
  1. testar 1
    • Tb
  2. atiestar
    • Os
Facer testamentu [Ac. Tb]. 2. Atestiguar [Os].
  1. 1. Facer testamentu [Ac. Tb].
  2. 2. Atestiguar [Os].
alia terra ... que testavit Lucito in Sancto Iacobo pro sua anima 958 (s. xii) [MSAH-I/196] ceperunt ipsos puerulos ad munire et ad testare omnes homi- nes 1015 (s. xii) [ACL/304] testamus illo ad ipso domo sancto 1048 (s. xii) [MSAH- II/203] quomodo eam testauit Rodrico 1057 (s. xii) [MSAH-II/282] quia testauerat eam Albaro Uelaz 1063 (s. xii) [MSAH- II/337] por equa con testa domnica que cabalgaui super testatus 1069(or.) [ACL/402] illo mallio qui mandauit illa comidissa domina Ildonza tes- tare 1092(or.) [MSAH-III/209] Diaco Osoriz testauit omnem suam hereditatem 1102 (s. xii) [MSAH-III/424] si miedo habuerit qsse uaya tiestelo el mayordomo que no se uaya 1145 (1295) [FU/27] si no testar co dos omes leales & si lo testar 1145 (1295) [FU/37] responda al maiorino o saio si non testar cum dos omnes leiales s. xii [FA/130] si lo testar et el don de la casa li amparar’ s. xii [FA/130] por equa con testa domnica que cabalgaui super testatus 1069(or.) [ACL/402] e estan testadas aderredor e non deuen seer en el testamento 1289(or.) [MSAH-V/481] et tieste et enbargue et contradiga algunas cartas o carta 1334 [AAU/187]
  1. alia terra ... que testavit Lucito in Sancto Iacobo pro sua anima
  2. 958 (s. xii) MSAH-I/196
  3. ceperunt ipsos puerulos ad munire et ad testare omnes homi- nes
  4. 1015 (s. xii) ACL/304
  5. testamus illo ad ipso domo sancto
  6. 1048 (s. xii) MSAH- II/203
  7. quomodo eam testauit Rodrico
  8. 1057 (s. xii) MSAH-II/282
  9. quia testauerat eam Albaro Uelaz
  10. 1063 (s. xii) MSAH- II/337
  11. por equa con testa domnica que cabalgaui super testatus
  12. 1069(or.) ACL/402
  13. illo mallio qui mandauit illa comidissa domina Ildonza tes- tare
  14. 1092(or.) MSAH-III/209
  15. Diaco Osoriz testauit omnem suam hereditatem
  16. 1102 (s. xii) MSAH-III/424
  17. si miedo habuerit qsse uaya tiestelo el mayordomo que no se uaya
  18. 1145 (1295) FU/27
  19. si no testar co dos omes leales & si lo testar
  20. 1145 (1295) FU/37
  21. responda al maiorino o saio si non testar cum dos omnes leiales s. xii
  22. FA/130
  23. si lo testar et el don de la casa li amparar’ s. xii
  24. FA/130
  25. por equa con testa domnica que cabalgaui super testatus
  26. 1069(or.) ACL/402
  27. e estan testadas aderredor e non deuen seer en el testamento
  28. 1289(or.) MSAH-V/481
  29. et tieste et enbargue et contradiga algunas cartas o carta
  30. 1334 AAU/187
Del llat. testāri ‘testificar’, ‘ser testigu’, ‘atestar’, ‘tomar testimoniu’, ‘facer un testamentu’ (em), con continuador cast. (deeh s.v. tĕstāri; pe2: 387). Un verbu fechu col continuador del prefixu xebriegu dis- ye ast. destestar (cfr.).
testar 2
📖: testar 2
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. testar 2
Cfr. atestar.
  1. Cfr. atestar.
testazu, el
📖: testazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tustiazu [SCiprián].>(TEST)
  1. testazu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tustiazu
    • SCiprián
Golpe cola cabeza [Tb]. 2. Golpe [SCiprián]. Cfr. tiesta.
  1. Golpe cola cabeza [Tb]. 2. Golpe [SCiprián]. Cfr. tiesta.
  2. SCiprián
testellada, la*
📖: testellada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><testel.lada [Cv]. tistil.lada [Oc].>(TEST)
  1. testellada
  2. ident class="della" level="1"></ident><testel.lada
    • Cv
  3. tistil.lada
    • Oc
Golpe dau cola cabeza [Cv. Oc]. Deverbal de testellar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Golpe dau cola cabeza [Cv. Oc]. Deverbal de <i class="della">testellar</i> (cfr.).
testellar*
📖: testellar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><tistil.lar [Oc].>(TEST)
  1. testellar*
  2. ident class="della" level="1"></ident><tistil.lar
    • Oc
Testeriar el ganáu (vaques, oveyes, cabres) [Oc]: Vilas you tistil.lar [Oc]. Cfr. tiesta.
  1. Testeriar el ganáu (vaques, oveyes, cabres) [Oc]: Vilas you
  2. Oc
  3. tistil.lar [Oc]. Cfr. tiesta.
  4. Oc
testellera, la*
📖: testellera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><{Con posible yeísmu testeyera [Lln (P)]}>(TEST)
  1. testellera
  2. {Con posible yeísmu testeyera [Lln (P)]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><
“Dícese del sol a las horas que más calienta” [Lln (P)]. Cfr. tiesta.
  1. “Dícese del sol a las horas que más calienta” [Lln (P)]. Cfr. tiesta.
  2. Lln (P)
testellón, ona*
📖: testellón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident><testel.lón/ona [An]. tistil.lón [Oc].>(TEST)
  1. testellón
  2. ident class="della" level="1"></ident><testel.lón/ona
    • An
  3. tistil.lón
    • Oc
Testón, cabezón [An. Oc]: Pepe ya mui testel.lón [An]. Cfr. tiesta.
  1. Testón, cabezón [An. Oc]: Pepe ya mui testel.lón [An]. Cfr. tiesta.
  2. An
testellu, el*
📖: testellu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><testel.lu [Cn (F). Cv].>(TEST)
  1. testellu
  2. ident class="della" level="1"></ident><testel.lu
    • Cn (F)
    • Cv
Llomba poco pronunciada nel terrén [Cv]. Parte alta, tesu nel te- rrén [Cn (F)]: Cayóu del testel.lu ya mancóuse nun pía [Cn (F)]. Cfr. tiesta.
  1. Llomba poco pronunciada nel terrén [Cv]. Parte alta, tesu nel te- rrén [Cn (F)]: Cayóu del testel.lu ya mancóuse nun pía [Cn (F)]. Cfr. tiesta.
  2. Cn (F)
testera, la
📖: testera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><testeira [y Cd. /Eo/]. testiera [Tox].>(TEST)
  1. testera
    • Pa
  2. ident class="della" level="1"></ident><testeira
    • y Cd
    • /Eo/
  3. testiera
    • Tox
Cast. testera [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">testera</i> [Pa].
Cabeza [Pa. Llv. Ay. Ri. Cd. Tox]. 2. Parte delantera de la cama [Pa. Sb. Tb. Sm. Tox]: Nun te pongas na testera la cama [Tb]. Parte frontal del fornu [Mar]. Frente o parte frontal d’una cosa [Ay]. 3. Cabecera, llende [/Eo/]. 4. “Dícese del sol a las horas que más calienta” [Lln]. Puntu más altu qu’algama’l sol en cielu, cuando más calienta [Ri]: Tar a la testera’l sol [Ri]. “Parte donde da el sol de plano” [Lln]: Está a la testera del sol [Lln]. 5. Testonería [Cl]. //A la testera’l sol ‘cola cabeza al sol (ensin nada na cabeza)’ [Lln. Tb]. //Andar cola testera al sol ‘andar al sol ensin sombreru’ [Ay]. //Tar a la testera’l sol ‘tar al sol ensin proteición’ [Tb (= andar a la testera’l sol)]. Cfr. tiesta.
testerada, la
📖: testerada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<testarada [Tb. Tor]. testeirada [Tb]. tisteirada [As]. testará [Ay]. testerá [Ay. R]. testeriada [Mont].>(TEST)
  1. testerada
    • Pa
    • Pr
  2. testarada
    • Tb
    • Tor
  3. testeirada
    • Tb
  4. tisteirada
    • As
  5. testará
    • Ay
  6. testerá
    • Ay
    • R
  7. testeriada
    • Mont
Cast. testerada [Pa]. Golpe cola cabeza [Mont. Ay. Tox. Tor. R]. Golpe dau na cabeza [Tor] o recibíu [Ay. Tb]: Díu una testeirada ya nun dixo más nada porque caíu redondu [Tb]. Golpe cola frente [As]. //Andar a testeradas ‘llevase mal, tar siempre encerrizáu por testonería’ [Pr].
  1. 1. Cast. <i class="della">testerada</i> [Pa]. Golpe cola cabeza [Mont. Ay. Tox. Tor. R]. Golpe dau na cabeza [Tor] o recibíu [Ay. Tb]: <i class="della">Díu</i> <i class="della">una </i><i class="della">testeirada ya nun dixo más nada porque caíu redondu </i>[Tb]. Golpe cola frente [As]. //<i class="della">Andar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">testeradas</i> ‘llevase mal, tar siempre encerrizáu por testonería’ [Pr].
- Vi venir un xatu prietu,/coyudu ya por capar,/pegóme una testoriada/y atiróme nun portal {sedría meyor: ya tiróme nun portal} [Relación (Porléi): 337-339]
  1. - Vi venir un xatu prietu,/coyudu ya por capar,/pegóme una testoriada/y atiróme nun portal {sedría meyor: ya tiróme nun portal}
  2. Relación (Porléi): 337-339
Cfr. tiesta.
testerazón, el
📖: testerazón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Dolor de cabeza [Cl]. Aum. de <i class="della">testerazu</i>(TEST)
  1. testerazón
  2. Dolor de cabeza
    • Cl
  3. Aum
  4. de <i class="della">testerazu</i
(cfr.). Cfr. tiesta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.). Cfr. <i class="della">tiesta</i>.
testerazu, el
📖: testerazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<testeirazu [Tb]. +testerezu [Ay. Ri]. testarazu [Cd. Tor].>(TEST)
  1. testerazu
    • Pa
  2. testeirazu
    • Tb
  3. testerezu metafonía
    • Ay
    • Ri
  4. testarazu
    • Cd
    • Tor
Cast. testerazo [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">testerazo</i> [Pa].
Cabezazu [Lln. Ac (= carnerazu). Sb. Ay]. Golpe cola frente [Ri]. Golpe cola cabeza [Tb. Tox]: Anda tol día a testeirazos [Tb]. Golpe dau o recibíu na cabeza [Ay. Cd]. Golpe dau na cabeza cola mano [Tor]. Cfr. tiesta.
testeriar
📖: testeriar
🏗️: NO
✍️: NO
<testeirar [y Tb]. atesteirar [y Tb].>(TEST)
  1. testeriar
    • Ri
    • Tb
  2. testeirar
    • y Tb
  3. atesteirar
    • y Tb
Golpear cola cabeza contra daqué [Min]. Dase cabezaes mu- tuamente [Ri] especialmente los carneros [Tb].
  1. 1. Golpear cola cabeza contra daqué [Min]. Dase cabezaes mu- tuamente [Ri] especialmente los carneros [Tb].
2. Porfiar [Cb. Cp. Ll. Ri. Tb. Pr]. Testoniar [Ac (= testeroniar). Tb]. //Andar a testeradas [Pr]. Cfr. tiesta.
testerón, ona
📖: testerón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<testeirón [Tb]. testarón [Ay]. testerón/ona/ono [Llg. Ri].>(TEST)
  1. testerón
    • Cp
    • Pa
    • Xx
    • Sb
    • Ll
    • Lln
  2. testeirón
    • Tb
  3. testarón
    • Ay
  4. testerón/ona/ono
    • Llg
    • Ri
Duru de cabeza [Cb. Cp. Ar]. 2. Testón [Cl. Pa. Xx. Cñ. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. JH. Min]. Porfiáu [Lln]. 3. Que se xube muncho a la cabeza (la bébora) [Ri]. Cfr. tiesta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Duru de cabeza [Cb. Cp. Ar].
  3. 2. Testón [Cl. Pa. Xx. Cñ. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. JH. Min]. Porfiáu [Lln].
  4. 3. Que se xube muncho a la cabeza (la bébora) [Ri]. Cfr. <i class="della">tiesta</i>.
testeronada, la
📖: testeronada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. testeronada
    • Tb
Aición propia del testón [Tb].
  1. 1. Aición propia del testón [Tb].
2. Testonería [Lln]. Cfr. tiesta.
testeroniar
📖: testeroniar
🏗️: NO
✍️: NO
<testeronar [y Tb]. atesteronar [Sb. yTb].>(TEST)
  1. testeroniar
    • Tb
  2. testeronar
    • y Tb
  3. atesteronar
    • Sb
    • yTb
Testoniar [Ac (= cabezoniar). Sb. Tb]: Nun fai más que teste- roniar con unu [Tb]. Cfr. tiesta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Testoniar [Ac (= cabezoniar). Sb. Tb]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">fai</i> <i class="della">más</i> <i class="della">que</i> <i class="della">teste- </i><i class="della">roniar</i> <i class="della">con</i> <i class="della">unu</i> [Tb]. Cfr. <i class="della">tiesta</i>.
testeru, a, o*
📖: testeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<testera [Sb].>(TEST)
  1. testeru
  2. testera
    • Sb
Testona [Sb].
  1. 1. Testona [Sb].
Cfr. tiesta.
testeru, el
📖: testeru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<testeiru [Bab. Pzu. PSil. Cd. Pr. Mar]. +tistiru [y Llg. Ri].>(TEST)
  1. testeru
    • Llg
    • Ay
  2. testeiru
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
    • Cd
    • Pr
    • Mar
  3. tistiru metafonía
    • y Llg
    • Ri
Cast. testero [Pzu]. Parte anterior de la cama o cuna [Bab]. Cabeceru de la cama [Llg. PSil]. Parte de la cabecera y de los pies na cama que suel ser de tablines torniaes [Ay]. 2. Res- paldu [V1830]. 3. Frente d’una llabor de la mina [Ri. Min]. 4. Cabeza [Llg]. 5. Cumal d’un monte [La Cabreira (Mar)]. //(Tar) al testeru’l sol ‘tar onde más da’l sol’ [Ac. Cd. Pr].
  1. 1. Cast. <i class="della">testero</i> [Pzu]. Parte anterior de la cama o cuna [Bab]. Cabeceru de la cama [Llg. PSil]. Parte de la cabecera y de los pies na cama que suel ser de tablines torniaes [Ay].
  2. 2. Res- paldu [V1830].
  3. 3. Frente d’una llabor de la mina [Ri. Min].
  4. 4. Cabeza [Llg].
  5. 5. Cumal d’un monte [La Cabreira (Mar)]. //<i class="della">(Tar)</i> <i class="della">al</i> <i class="della">testeru’l</i> <i class="della">sol</i> ‘tar onde más da’l sol’ [Ac. Cd. Pr].
Pero Testero 1306 [Espinareda (Jiménez) /n. 86] Al testeru del lechu [Judit 212] con el testeru del sol [Relación de Festeyos 1857/407]
  1. Pero Testero
  2. 1306 Espinareda (Jiménez) /n. 86
  3. Al testeru del lechu
  4. Judit 212
  5. con el testeru del sol
  6. Relación de Festeyos 1857/407
Cfr. tiesta.
testerudu, a, o
📖: testerudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<testeruu/úa/úo [Ay. Ll]. testarú [Ay]. testerú [Ay]. tisteirudu [As].>(TEST)
  1. testerudu
    • Pa
    • Cp
    • Pr
  2. testeruu/úa/úo
    • Ay
    • Ll
  3. testarú
    • Ay
  4. testerú
    • Ay
  5. tisteirudu
    • As
Testón [Pa. Cp. Ac. Ay. Ll. As. Pr]. 2. Duru de mollera [Ay]. ///Non les hay más testarudes que les cabres, les oveyes, les muyeres y les burres [LC]. Cfr. tiesta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Testón [Pa. Cp. Ac. Ay. Ll. As. Pr].
  3. 2. Duru de mollera [Ay]. ///<i class="della">Non les</i> <i class="della">hay</i> <i class="della">más</i> <i class="della">testarudes que</i> <i class="della">les</i> <i class="della">cabres,</i> <i class="della">les oveyes,</i> <i class="della">les</i><i class="della"> muyeres</i> <i class="della">y</i> <i class="della">les</i> <i class="della">burres</i> [LC]. Cfr. <i class="della">tiesta</i>.
testiar
📖: testiar
🏗️: NO
✍️: NO
<tustiar [Ar].>(TEST)
  1. testiar
  2. tustiar
    • Ar
Dase colos cuernos los carneros [Ar].
  1. 1. Dase colos cuernos los carneros [Ar].
2. Apigazar, tar adormi- láu [La Cabreira (Mar)]. Verbu formáu dende’l llat. testa, -ae ‘concha’ → ‘barreñu’ → ‘cabeza’ (em) lo mesmo que atestar (cfr.). En tou casu trátase d’una variante del ast. testar 2 (pe2: 388) anque testiar se re- serve pa una referencia física (pe4: 406) como’l so correspon- diente compuestu retestar (cfr.) col deverbal retiesta (cfr.). Cfr. tiesta.
testiga, la
📖: testiga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. testiga
Caúna de les dos piedres que se poníen nel moyón que xebra- ba les tierres [PSil]. Caúna de les dos o tres piedres pequeñes tapaes que se ponen a la vera d’otra principal y visible llanca- da na llende de les finques como muñón o finxu, qu’indiquen el sen de la llende y garanticen el valir d’aquella, destremán- dola d’una piedra fitada por casualidá [Tor].
  1. 1. Caúna de les dos piedres que se poníen nel moyón que xebra- ba les tierres [PSil]. Caúna de les dos o tres piedres pequeñes tapaes que se ponen a la vera d’otra principal y visible llanca- da na llende de les finques como muñón o finxu, qu’indiquen el sen de la llende y garanticen el valir d’aquella, destremán- dola d’una piedra fitada por casualidá [Tor].
testigar*
📖: testigar*
🏗️: SI
✍️: NO
<tistigar [As]. atistigar [As]. atestigar [PSil]. ///atestiguar [JH].>(TEST)
  1. testigar*
  2. tistigar
    • As
  3. atistigar
    • As
  4. atestigar
    • PSil
  5. atestiguar infl. cast.
    • JH
Ser testigu de daqué [PSil]. 2. Cast. atestiguar [JH]. Porfiar [As].
  1. 1. Ser testigu de daqué [PSil].
  2. 2. Cast. <i class="della">atestiguar</i> [JH]. Porfiar [As].
a) Ueruum testium que testifigaberunt testimonias 953(or.) [DCO/62] et que testifigamus et Iurare deuemus [Nomes de persona y signos] 953(or.) [DCO/63] qui sumus de parte de frater [Nome de persona] testifigantes contra [Nome de persona] 953(or.) [DCO/63] b) si trobado fuer e testiguado en alguna cosa o en uuerto 1238 (c.) [MSAH-V/218] non desecha a los dichos testigos de testiguar 1403(or.) [SP- III/143]
  1. a) Ueruum testium que testifigaberunt testimonias
  2. 953(or.) DCO/62
  3. et que testifigamus et Iurare deuemus [Nomes de persona y signos]
  4. 953(or.) DCO/63
  5. qui sumus de parte de frater [Nome de persona] testifigantes contra [Nome de persona]
  6. 953(or.) DCO/63
  7. b) si trobado fuer e testiguado en alguna cosa o en uuerto
  8. 1238 (c.) MSAH-V/218
  9. non desecha a los dichos testigos de testiguar
  10. 1403(or.) SP- III/143
Del llat. testificāri ‘testificar’ (old), equivalente al cast. ates- tiguar (rew s.v. testificāre). La variante con [w], atestiguar, ufre un influxu analóxicu que se da n’otros verbos como ave- riguar (cfr.).
testigu, el
📖: testigu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">testigo</i>(TEST)
  1. testigu
    • Cg
    • Ay
    • Tb
    • Ll
  2. Cast
  3. <i class="della">testigo</i
[Cg. Ay. Tb]. 2. Caún de los tres teyos {resultáu de frañer una teya} que se ponen baxo los muñones o moyones [Ll (i)] pa comprobar, en casu de dulda, si coinciden ente sí; si resulta afirmativo entenderáse como niciu de ser la verdadera marca de la dixebra de la tierra [Cg. Tb]. 3. Muñón, finxu [Tor]. 4. Trozu de mecha más curtiu que los emplegaos nuna pega o conxuntu de barrenos d’un frente cualquiera [Min].
  1. 1. [Cg. Ay. Tb].
  2. 2. Caún de los tres teyos {resultáu de frañer una teya} que se ponen baxo los muñones o moyones [Ll (i)] pa comprobar, en casu de dulda, si coinciden ente sí; si resulta afirmativo entenderáse como niciu de ser la verdadera marca de la dixebra de la tierra [Cg. Tb].
  3. 3. Muñón, finxu [Tor].
  4. 4. Trozu de mecha más curtiu que los emplegaos nuna pega o conxuntu de barrenos d’un frente cualquiera [Min].
a) et testibus roboranda tradidi 803(or.) [DCO/20] ubi presens fui pre teste 889(or.) [DCO/34] uos uero testes 905(or.) [SV/37] [Nome de persona] qui hanc carta scrjpsit testis 905(or.) [SV/37] Ueruum testium que testifigaberunt testimonias 953(or.) [DCO/62] Iuraturi sumus nos testes prolati 953(or.) [DCO/63] et si medo aver qu’ al si vaia teste o al maiorino s. xii [FA/117] conçeiu de Los Couos testes conceiu de Piasca testes 1229(or.) [MSAH-V/163] Iohan Pedriz alffayat Domingo Uillar Fernan Periz mercado ¬ alii testes 1254 [DCO-II/36] testes lamados ¬ rogados pora ueer esto 1279 [DCO-II/127] testes Iohan Perez dicho porres Diego Iohanniz uaynero 1291 [DCO-II/173] connoscemos en ella esta sinnales testes 1303(or.) [SP- I/335] testes que viron las cartas sobredichas 1305(or.) [SP-I/359] b) faga testigos & ysca fora pndar sin calona & dialo enfiado 1145 (1295) [FU/27] ome que auer conprare de romio qual quier & auer onde testigos 1145 (1295) [FU/37] el a que de romeo lo comparo de los testigos s. xii [FA/131] nul omne qui de furto lo demandar’ cum los testigos s. xii [FA/131] testigos Pedro Breton Bartolome Perez Diego Iohannis alca- lles 1280 (t.1310) [SP-I/261] del testigo del siervo que non deve seer creido s. xiii(or.) [FX/84] que el testigo pode seer desdicho ata VI meses s. xiii(or.) [FX/87] testigos hu otorgo la muller Johan Yannez fillo de Fernan Alffonso pellitero 1332(or.) [SP-II/89] resçebi en dineros cuntados delantre de notario et testigos 1450(or.) [SP-IV/19] que echen cabo ella tres pedaços de tella cosida por testigos 1471(or.) [VC-II/241] que estonçias que echaran ende un fienso con testigos de fed 1480 [APEUSARIEG/133] estonçias que los jueses conlos dichos testigos que echaran ende otro fienso 1480 [APEUSARIEG/133] desde controço que lieva Juan Ferrandez testigo fasta otro 1492(or.) [SP-IV/343] D’un deriváu del masc. llat. testis, -is ‘el que ta nun xuiciu’, ‘quien diz ser testigu d’un actu’ (old), ‘testigu’ (em) ensin dulda per una formación en -īcus, *testīcus, como de pons, -ntis → *pontīcus > ast. pontigu, y de postis, -is → postīcum (em s.v. postes) > ast. postigu, etc. La documentación ufre dos posibilidaes, la primera una curtia conseñación ensin sufixu (§a), la segunda, más abondosa, cola incrementación sufixal (§b). El porqué de la sustitución de testis pol so diminutivu pudo debese al peligru de confluencia fónica al que diben em- pobinaos testis ‘testigu’ y testum ‘vasía de barru’. L’aceición §2 del ast. testigu ufre interés de tipu etnolóxicu y llanca los sos antecedentes na nuesa hestoria como se fai ver per docu- mentos del terciu caberu del sieglu xv.
  1. a) et testibus roboranda tradidi
  2. 803(or.) DCO/20
  3. ubi presens fui pre teste
  4. 889(or.) DCO/34
  5. uos uero testes
  6. 905(or.) SV/37
  7. [Nome de persona] qui hanc carta scrjpsit testis
  8. 905(or.) SV/37
  9. Ueruum testium que testifigaberunt testimonias
  10. 953(or.) DCO/62
  11. Iuraturi sumus nos testes prolati
  12. 953(or.) DCO/63
  13. et si medo aver qu’ al si vaia teste o al maiorino s. xii
  14. FA/117
  15. conçeiu de Los Couos testes conceiu de Piasca testes
  16. 1229(or.) MSAH-V/163
  17. Iohan Pedriz alffayat Domingo Uillar Fernan Periz mercado ¬ alii testes
  18. 1254 DCO-II/36
  19. testes lamados ¬ rogados pora ueer esto
  20. 1279 DCO-II/127
  21. testes Iohan Perez dicho porres Diego Iohanniz uaynero
  22. 1291 DCO-II/173
  23. connoscemos en ella esta sinnales testes
  24. 1303(or.) SP- I/335
  25. testes que viron las cartas sobredichas
  26. 1305(or.) SP-I/359
  27. b)
  28. faga testigos & ysca fora pndar sin calona & dialo enfiado
  29. 1145 (1295) FU/27
  30. ome que auer conprare de romio qual quier & auer onde testigos
  31. 1145 (1295) FU/37
  32. el a que de romeo lo comparo de los testigos s. xii
  33. FA/131
  34. nul omne qui de furto lo demandar’ cum los testigos s. xii
  35. FA/131
  36. testigos Pedro Breton Bartolome Perez Diego Iohannis alca- lles
  37. 1280 (t.1310) SP-I/261
  38. del testigo del siervo que non deve seer creido s. xiii(or.)
  39. FX/84
  40. que el testigo pode seer desdicho ata VI meses s. xiii(or.)
  41. FX/87
  42. testigos hu otorgo la muller Johan Yannez fillo de Fernan Alffonso pellitero
  43. 1332(or.) SP-II/89
  44. resçebi en dineros cuntados delantre de notario et testigos
  45. 1450(or.) SP-IV/19
  46. que echen cabo ella tres pedaços de tella cosida por testigos
  47. 1471(or.) VC-II/241
  48. que estonçias que echaran ende un fienso con testigos de fed
  49. 1480 APEUSARIEG/133
  50. estonçias que los jueses conlos dichos testigos que echaran ende otro fienso
  51. 1480 APEUSARIEG/133
  52. desde controço que lieva Juan Ferrandez testigo fasta otro
  53. 1492(or.) SP-IV/343
  54. D’un deriváu del masc. llat. testis, -is ‘el que ta nun xuiciu’, ‘quien diz ser testigu d’un actu’ (old), ‘testigu’ (em) ensin dulda per una formación en -īcus, *testīcus, como de pons,
  55. -ntis → *pontīcus > ast. pontigu, y de postis, -is → postīcum (em s.v. postes) > ast. postigu, etc. La documentación ufre dos posibilidaes, la primera una curtia conseñación ensin sufixu (§a), la segunda, más abondosa, cola incrementación sufixal (§b). El porqué de la sustitución de testis pol so diminutivu pudo debese al peligru de confluencia fónica al que diben em- pobinaos testis ‘testigu’ y testum ‘vasía de barru’. L’aceición
  56. §2 del ast. testigu ufre interés de tipu etnolóxicu y llanca los sos antecedentes na nuesa hestoria como se fai ver per docu- mentos del terciu caberu del sieglu xv.
testimoñancia*
📖: testimoñancia*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
  1. testimoñancia*
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">de</i
los testigos ¬ de las testemunnancias s. xiii(or.) [FX/3]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">los</i> <i class="della">testigos</i> <i class="della">¬</i> <i class="della">de</i> <i class="della">las</i> <i class="della">testemunnancias</i> s. xiii(or.) [FX/3]
Deriváu del llat. testimonium o del so continuador asturianu (cfr. testimoñu) cola amestadura del suf. -antia, per vía se- miculta.
  1. Deriváu del llat. testimonium o del so continuador asturianu (cfr. testimoñu) cola amestadura del suf. -antia, per vía se- miculta.
testimoñar*
📖: testimoñar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación medieval na aceición de ‘dar testimoniu’: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">que</i>(TEST)
  1. testimoñar*
  2. ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación medieval na aceición de ‘dar testimoniu’: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">que</i
el testigo non pode testemunnar per letras mas per si meismo s. xiii(or.) [FX/84]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">el</i> <i class="della">testigo</i> <i class="della">non</i> <i class="della">pode</i> <i class="della">testemunnar</i> <i class="della">per</i> <i class="della">letras</i> <i class="della">mas</i> <i class="della">per</i> <i class="della">si</i><i class="della"> meismo </i>s. xiii(or.) [FX/84]
nengun omne non pode testemunnar per el morto s. xiii(or.) [FX/87] mas el furto con que lo presieren o atestimoniaren [FZ (FFLL)] Verbu fechu dende’l llat. testimonium o dende’l so continua- dor ástur (
  1. nengun omne non pode testemunnar per el morto s. xiii(or.)
  2. FX/87
  3. mas el furto con que lo presieren o atestimoniaren
  4. FZ (FFLL)
  5. Verbu fechu dende’l llat. testimonium o dende’l so continua- dor ástur (
cfr. testimoñu).
testimoñu, el
📖: testimoñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">testimonio </i>[JH]. {2. (Doc.). Testigu. 3. Prueba testifi- cal}. <ident class="della" level="1"></ident>a-1) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">trociuit</i>(TEST)
  1. testimoñu
  2. {2. (Doc.). Testigu. 3. Prueba testifi- cal}
  3. Cast
  4. <i class="della">testimonio </i>
    • JH
  5. <ident class="della" level="1"></ident>a-1) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">trociuit</i
ille abbas in testimonium 1207 [LRCourias/39]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ille</i> <i class="della">abbas</i> <i class="della">in</i> <i class="della">testimonium</i> 1207 [LRCourias/39]
iudicauit quod parassent testimonio super illa roza tales por tales trocissent 1207 [LRCourias/133] iuraren falso testimonio o quebrantaron eglesias 1267 (s. xiii?) [ACL/469] testimonias rogadas pora testimonio 1275(or.) [MCar- II/109] todos aquellos clerigos et leygos que iuraren falso testimo- nio 1288(or.) [ACL-VIII/334] pusi en ellas mio signo en testemonnio de verdat 1333(or.) [SP-II/108] este mio signno en nomne acostummado en testimonio de verdad 1423(or.) [SP-III/241] del concejo que los fiso jueses e pediolo por testemonyo 1480 [APEUSARIEG/129] a-2) misissent testimonias super ipsa hereditate 1104 (s. xii) [MSAH-III/461] Liuro de las falsas testimonias [CC/64] testimonjas dara de omes bonos & leales & de bonas mullieres p 1145 (1295) [FU/37] Martin Carozal estos omes son testimonias 1243 [SPM/403] sus testemonas elas testemunnas dadas 1281(or.) [MCar- II/159] las testimonias ... rogadas ¬ chamadas auenieron se en esta manera -S. Andrés de Espinareda 1294 [STAAFF/168] en las cuerdas en que cordava el seello allamos atada una testemonia 1310(or.) [SP-I/373] una testemonia escripta en papel e fecha por mano de Bene- dicto 1310(or.) [SP-I/373] testimonias Iohan Garcia frade de Carraçedo Fernando Garcia 1336 [Espinareda/115] testimonias que a esto foron presentes Gonçalo Bersiano Diego Fernandes1348 [Espinareda/137] pedio a mi notario testemonias para guarda de las dichas abadesa 1373 (t.1398) [SP-II/450] por otra cosa si aquel quereloso podier mostrar con testimo- nias s. xiii(or.) [FX/58] que el parente o el propinco non deve seer testimonna con- tral estranno s. xiii(or.) [FX/91] a-3) qui testimonios ai de bonos omnes leiales et de bonas mulie- res s. xii [FA/128] enna subcription de los testimonios 1266(or.) [ACL/437] deuante los testimonios de yuso escriptos 1263 (s. xv) [ACL/407] rogue estos omnes de yuso scriptos que ffussen testimonios 1272(or.) [MCar-II/80] en presençia de mi ... e de los testemonnos de iuso escriptos 1375(or.) [SB/297] Vígose el testimonio n’esta fiera/que de sangre y destrozos deseosa,/al bardal apechuga de carrera [PyT 40] Vígose el testimoniu en esta fiera/que de sangre inocente, aún ansiosa,/al bardal apechuga de carrera [BAúxa, PyT (Poesíes 169-171] b-1) posies el seello del concello de Ouiedo en esta carta en tes- temunno 1258 [DCO-II/50] posi el seello del concello de Ouiedo en esta carta en teste- munno 1258 [DCO-II/51] concello et Juyzes et alcaydes sobredichos damos en teste- munno que non foront 1258 [AAU/46] seello del concello de Ouiedo en esta carta en testamunno desta venzon 1259 [DCO-V/60] en esta carta por testemunno de uerdat rourada enna pobla 1262 [MB-II/84] estas kartas partidas per abc en testemunno de uerdat 1269 [DCO-II/97] pus en ella meu sinal acustomado en testemunnio de verdade /S. Andrés de Espinareda 1280 [STAAFF/163] fizi en esta carta mio signo en testemunno de verdat 1291 [AAU/35] pussi mio signno en testemunio de verdat 1318(or.) [SP- I/416] de los que aduzen otros omnes que digan falso testemunno s. xiii(or.) [FX/82] por lo que diz depois quier quebrantar lo que testemunno primeramientre s. xiii(or.) [FX/87] aquel que lo dio por testemunno non sabia nada daquella falsidade s. xiii(or.) [FX/89] pusy en ella mio signno en testemunio de verdat 1358 (t.1358) [SP-II/338] b-2) presentem ego [Nome de persona] mea persona et mea testi- monia 953(or.) [DCO/62] mea persona pro Ipsas testimonias accipere 953(or.) [DCO/62] Ueruum testium que testifigaberunt testimonias 953(or.) [DCO/62] et ego [Nome de persona] mea persona per Ipsas testimonias 953(or.) [DCO/64] Iuraberunt Istas testimonias 953(or.) [DCO/64] Ipsa testimonia pro ad Iuramentum 953(or.) [DCO/64]
esta karta seelar del siello de so concello en testemunna de uerdat 1256(or.) [MSVO-IV(2)/56] seellamos esta karta con el seello del concello de Abilles en testemunna 1261 [DCO-II/70] de auenencia o de testemunna que la seelen sen nenguna pena 1262 [Ordenances/38] elos presentes lamados et rogados pora testemunna deste fecho 1273(or.) [MC-II/325] quellos dise desto testemuña 1281 [AAA/38] la testimunna que dixo falsidat deve fazer emenda s. xiii(or.) [FX/89] non sea mas recebido en testemunna e sea difamado por malu s. xiii(or.) [FX/236] fizo leer vna testemunna escripta en pargamjon de coyro 1309 [AAU/135] vista vna testemunna fecha por notario que por parte 1340(or.) [SB/248] fiz escrivir esta testemunnia e posi en ella mio signno 1370(or.) [SP-II/438] b-3) testemuñas 1269 [AAA/30] testemuñes que foron presentes 1280 [AAA/35] sus testemonas elas testemunnas dadas 1281(or.) [MCar- II/159] la rouro & signno fago delantre las testemunnas 1284 [MB- II/121] Iohan Ferrandiz notario publicu del rey e de las testemun- nias 1297(or.) [SB/221] el sennor del servo mostrelo tres vezes ante tres testemunnas s. xiii(or.) [FX/114] el omne franqueado o la muller franqueada non poden seer testemunnas s. xiii(or.) [FX/198] de las testemunnias de iuso escriptas 1306(or.) [SB/236] desto ssobredicho los dichos procuradores pediron me ssen- nas testemunnas 1315 [AAU/159] neutros en -a llueu asociaos al femenín sing. en -a / pl. en -as. En realidá nes más vieyes manifestaciones del dominiu vese bien que la variación romace -a/-as yá ta asitiada (b-2).
  1. iudicauit quod parassent testimonio super illa roza tales por tales trocissent
  2. 1207 LRCourias/133
  3. iuraren falso testimonio o quebrantaron eglesias
  4. 1267 (s. xiii?) ACL/469
  5. testimonias rogadas pora testimonio
  6. 1275(or.) MCar- II/109
  7. todos aquellos clerigos et leygos que iuraren falso testimo- nio
  8. 1288(or.) ACL-VIII/334
  9. pusi en ellas mio signo en testemonnio de verdat
  10. 1333(or.) SP-II/108
  11. este mio signno en nomne acostummado en testimonio de verdad
  12. 1423(or.) SP-III/241
  13. del concejo que los fiso jueses e pediolo por testemonyo
  14. 1480 APEUSARIEG/129
  15. a-2) misissent testimonias super ipsa hereditate
  16. 1104 (s. xii) MSAH-III/461
  17. Liuro de las falsas testimonias
  18. CC/64
  19. testimonjas dara de omes bonos & leales & de bonas mullieres p
  20. 1145 (1295) FU/37
  21. Martin Carozal estos omes son testimonias
  22. 1243 SPM/403
  23. sus testemonas elas testemunnas dadas
  24. 1281(or.) MCar- II/159
  25. las testimonias ... rogadas ¬ chamadas auenieron se en esta manera -S. Andrés de Espinareda
  26. 1294 STAAFF/168
  27. en las cuerdas en que cordava el seello allamos atada una testemonia
  28. 1310(or.) SP-I/373
  29. una testemonia escripta en papel e fecha por mano de Bene- dicto
  30. 1310(or.) SP-I/373
  31. testimonias Iohan Garcia frade de Carraçedo Fernando Garcia
  32. 1336 Espinareda/115
  33. testimonias que a esto foron presentes Gonçalo Bersiano Diego Fernandes
  34. 1348 Espinareda/137
  35. pedio a mi notario testemonias para guarda de las dichas abadesa
  36. 1373 (t.1398) SP-II/450
  37. por otra cosa si aquel quereloso podier mostrar con testimo- nias s. xiii(or.)
  38. FX/58
  39. que el parente o el propinco non deve seer testimonna con- tral estranno s. xiii(or.)
  40. FX/91
  41. a-3) qui testimonios ai de bonos omnes leiales et de bonas mulie- res s. xii
  42. FA/128
  43. enna subcription de los testimonios
  44. 1266(or.) ACL/437
  45. deuante los testimonios de yuso escriptos
  46. 1263 (s. xv) ACL/407
  47. rogue estos omnes de yuso scriptos que ffussen testimonios
  48. 1272(or.) MCar-II/80
  49. en presençia de mi ... e de los testemonnos de iuso escriptos
  50. 1375(or.) SB/297
  51. Vígose el testimonio n’esta fiera/que de sangre y destrozos deseosa,/al bardal apechuga de carrera
  52. PyT 40
  53. Vígose el testimoniu en esta fiera/que de sangre inocente, aún ansiosa,/al bardal apechuga de carrera
  54. BAúxa, PyT (Poesíes 169-171
  55. b-1) posies el seello del concello de Ouiedo en esta carta en tes- temunno
  56. 1258 DCO-II/50
  57. posi el seello del concello de Ouiedo en esta carta en teste- munno
  58. 1258 DCO-II/51
  59. concello et Juyzes et alcaydes sobredichos damos en teste- munno que non foront
  60. 1258 AAU/46
  61. seello del concello de Ouiedo en esta carta en testamunno desta venzon
  62. 1259 DCO-V/60
  63. en esta carta por testemunno de uerdat rourada enna pobla
  64. 1262 MB-II/84
  65. estas kartas partidas per abc en testemunno de uerdat
  66. 1269 DCO-II/97
  67. pus en ella meu sinal acustomado en testemunnio de verdade /S. Andrés de Espinareda
  68. 1280 STAAFF/163
  69. fizi en esta carta mio signo en testemunno de verdat
  70. 1291 AAU/35
  71. pussi mio signno en testemunio de verdat
  72. 1318(or.) SP- I/416
  73. de los que aduzen otros omnes que digan falso testemunno s. xiii(or.)
  74. FX/82
  75. por lo que diz depois quier quebrantar lo que testemunno primeramientre s. xiii(or.)
  76. FX/87
  77. aquel que lo dio por testemunno non sabia nada daquella falsidade s. xiii(or.)
  78. FX/89
  79. pusy en ella mio signno en testemunio de verdat
  80. 1358 (t.1358) SP-II/338
  81. b-2) presentem ego [Nome de persona] mea persona et mea testi- monia
  82. 953(or.) DCO/62
  83. mea persona pro Ipsas testimonias accipere
  84. 953(or.) DCO/62
  85. Ueruum testium que testifigaberunt testimonias
  86. 953(or.) DCO/62
  87. et ego [Nome de persona] mea persona per Ipsas testimonias
  88. 953(or.) DCO/64
  89. Iuraberunt Istas testimonias
  90. 953(or.) DCO/64
  91. Ipsa testimonia pro ad Iuramentum
  92. 953(or.) DCO/64

  93. esta karta seelar del siello de so concello en testemunna de uerdat
  94. 1256(or.) MSVO-IV(2)/56
  95. seellamos esta karta con el seello del concello de Abilles en testemunna
  96. 1261 DCO-II/70
  97. de auenencia o de testemunna que la seelen sen nenguna pena
  98. 1262 Ordenances/38
  99. elos presentes lamados et rogados pora testemunna deste fecho
  100. 1273(or.) MC-II/325
  101. quellos dise desto testemuña
  102. 1281 AAA/38
  103. la testimunna que dixo falsidat deve fazer emenda s. xiii(or.)
  104. FX/89
  105. non sea mas recebido en testemunna e sea difamado por malu s. xiii(or.)
  106. FX/236
  107. fizo leer vna testemunna escripta en pargamjon de coyro
  108. 1309 AAU/135
  109. vista vna testemunna fecha por notario que por parte
  110. 1340(or.) SB/248
  111. fiz escrivir esta testemunnia e posi en ella mio signno
  112. 1370(or.) SP-II/438
  113. b-3) testemuñas
  114. 1269 AAA/30
  115. testemuñes que foron presentes
  116. 1280 AAA/35
  117. sus testemonas elas testemunnas dadas
  118. 1281(or.) MCar- II/159
  119. la rouro & signno fago delantre las testemunnas
  120. 1284 MB- II/121
  121. Iohan Ferrandiz notario publicu del rey e de las testemun- nias
  122. 1297(or.) SB/221
  123. el sennor del servo mostrelo tres vezes ante tres testemunnas s. xiii(or.)
  124. FX/114
  125. el omne franqueado o la muller franqueada non poden seer testemunnas s. xiii(or.)
  126. FX/198
  127. de las testemunnias de iuso escriptas
  128. 1306(or.) SB/236
  129. desto ssobredicho los dichos procuradores pediron me ssen- nas testemunnas
  130. 1315 AAU/159
  131. neutros en -a llueu asociaos al femenín sing. en -a / pl. en -as. En realidá nes más vieyes manifestaciones del dominiu vese bien que la variación romace -a/-as yá ta asitiada (b-2).
Del llat. testimōnium, -i ‘testimoniu’, con continuadores nes llingües romániques col significáu de ‘testimoniu’ y de ‘testigu’ (em; rew; Martínez Álvarez 1971: 387). Al llau del resultáu popular testimoñu n’ast. caltiénse aislladamente tes- tamón (cfr.) que tamién podría ser un resultáu popular pero, cola perda de la vocal velar cabera en dellos contestos, nun foi posible caltener la palatal final -[]. La documentación abondosa del términu paez qu’aconseya almitir que se dio una inseguranza na seleición de posibilidaes del vocalismu tónicu, too ello acordies colo que persabemos del comportamientu del asturianu (ghla §3.1.3.1.b): a) vocalismu /o/ ensin influxu de la yod qu’afeuta a masculinos (a-1), a femeninos (a-2) y a plurales masculinos (a-3); b) vocalismu inflexonáu en /u/ por cuenta’l puxu de la yod qu’afeuta a masculinos singulares (§b-1), a femeninos singulares (§b-2) y a femeninos plurales (§b-c). Pa pescanciar l’algame del datu fónicu rellativu a la tó- nica ha pertenese en cuenta que la escritura asoleya l’influxu grande del llatinismu quiciabes más manifiestu nos oríxenes
testón, ona
📖: testón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident><testón/ona/ono [Llg].>(TEST)
  1. testón
  2. ident class="della" level="1"></ident><testón/ona/ono
    • Llg
Tercu [Llg. Qu. Tb]: Antón ya mui testón, nun hai outru igual [Tb]. Cfr. tiestu 1.
  1. Tercu [Llg. Qu. Tb]: Antón ya mui testón, nun hai outru igual
  2. Llg. Qu. Tb
  3. [Tb].
  4. Tb
  5. Cfr. tiestu 1.
testoniar
📖: testoniar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><atestonar [y Tb]. atestoniar [y Tb].>(TEST)
  1. testoniar
  2. ident class="della" level="1"></ident><atestonar
    • y Tb
  3. atestoniar
    • y Tb
Comportase como un testón [Tb]: Nun hai quien atestone más [Tb]. Cfr. tiestu 1.
  1. Comportase como un testón [Tb]: Nun hai quien atestone más
  2. Tb
  3. [Tb].
  4. Tb
  5. Cfr. tiestu 1.
testoriada, la
📖: testoriada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. testoriada
Cfr. testerada.
  1. Cfr. testerada.
testu, el
📖: testu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Pallabra o xiru propiu del país que la xente natural d’elli siente estrañándose al oyelo na boca d’una persona estudiada [Llomb]. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
  1. testu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Pallabra o xiru propiu del país que la xente natural d’elli siente estrañándose al oyelo na boca d’una persona estudiada
    • Llomb
  3. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">per</i
textum scripturie Iuri sui de uita 948(or.) [SV]/48]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">textum</i> <i class="della">scripturie</i> <i class="della">Iuri</i> <i class="della">sui</i> <i class="della">de</i> <i class="della">uita</i> 948(or.) [SV]/48]
Del masc. llat. textus, -us ‘texíu’; ‘testu’, na dómina imperial (em s.v. texo), llegáu a nós per vía semiculta. L’usu axetivu documéntase en llat. entá en referencia a daqué texío: I pelle arminia in panno grecisco pannelata de auro texte [981-994] [ODueñas/186].
  1. Del masc. llat. textus, -us ‘texíu’; ‘testu’, na dómina imperial (em s.v. texo), llegáu a nós per vía semiculta. L’usu axetivu documéntase en llat. entá en referencia a daqué texío: I pelle arminia in panno grecisco pannelata de auro texte [981-994] [ODueñas/186].
  2. ODueñas/186
testuz, el
📖: testuz
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">testuz</i>. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Metaniques</i>(TEST)
  1. testuz
  2. Cast
  3. <i class="della">testuz</i>
  4. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Metaniques</i
del testuz/dos pintes [El Caballo 86]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">del</i> <i class="della">testuz</i>/<i class="della">dos</i> <i class="della">pintes</i> [El Caballo 86]
Posible castellanismu, quiciabes d’aniciu mozárabe (dcech s.v. tiesto), conocíu pela lliteratura nel dominiu ástur.
  1. Posible castellanismu, quiciabes d’aniciu mozárabe (dcech s.v. tiesto), conocíu pela lliteratura nel dominiu ástur.
tesu, el
📖: tesu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Especie de collada o cumal [On (S)], llomba abondo alta [Oc]. Altu d’un cuetu [An]. Sucu [R]. Llanada nun altu [Sl]. Par- te arredondiada d’un terrenu, de cierta altura sobre lo que lo arrodia [Sl]. Llugar altu [R]. Prau ensin curiar [Bulnes (Lln)]. Celembru [Ca]. Llombu pequeñu [Pzu]. Cima d’una llomba o cuetu [Tor (= teisu)]. Cerru, altura, montín [Mar]. Elevación del terrén [Cn. Vd (Toponimia 112)]. Elevación malapenes perceutible nuna finca pero a la que nun llega l’agua de los riegos [VCid]: <i class="della">¿Nun</i>(TEST)
  1. tesu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Especie de collada o cumal
    • On (S)], llomba abondo alta [Oc
  3. Altu d’un cuetu
    • An
  4. Sucu
    • R
  5. Llanada nun altu
    • Sl
  6. Par- te arredondiada d’un terrenu, de cierta altura sobre lo que lo arrodia
    • Sl
  7. Llugar altu
    • R
  8. Prau ensin curiar
    • Bulnes (Lln)
  9. Celembru
    • Ca
  10. Llombu pequeñu
    • Pzu
  11. Cima d’una llomba o cuetu
    • Tor (= teisu)
  12. Cerru, altura, montín
    • Mar
  13. Elevación del terrén
    • Cn
    • Vd (Toponimia 112)
  14. Elevación malapenes perceutible nuna finca pero a la que nun llega l’agua de los riegos [VCid]: <i class="della">¿Nun</i
la endilgas desde aiquí? ¿Nun la ves al.lí arriba no tesu? [Cn]. Parte alta de monte pero con un sitiu planu [PSil]. Fastera de terrén, elevada, polo xeneral asi- tiada ente dos valles, xeneralmente non rematada en picu la
parte alta sinón que va cuasi siempre en perpendicular a una ubia que ta a más altura [Dg].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">endilgas</i> <i class="della">desde</i> <i class="della">aiquí?</i> <i class="della">¿Nun</i> <i class="della">la</i> <i class="della">ves al.lí</i> <i class="della">arriba</i> <i class="della">no</i> <i class="della">tesu?</i> [Cn]. Parte alta de monte pero con un sitiu planu [PSil]. Fastera de terrén, elevada, polo xeneral asi- tiada ente dos valles, xeneralmente non rematada en picu la <br class="della">parte alta sinón que va cuasi siempre en perpendicular a una ubia que ta a más altura [Dg].
a) et tesos lamios emina de biuere 913(or.) [ACL/47] {va} derecho topar al teso de Barreruelos e va a la mollada 1398 (t.1446) [SIL/488] al teso de Valdelavinna a sobre la eglesia de Santo Andres 1398 (t.1446) [SIL/489] va topar al teso de la arca de Valliar de Leon 1398 (t.1446) [SIL/488] del teso de Memolin al casar de guarda [s. f.] [SPM/551] del teso del faual a la enzina calar [s. f.] [SPM/585] do solian desir el teso del faval [s. f.] [SPM/551] determina con Domingo Feurero e del otro cabo el tesso [s. f.] [SPM/525] Del participiu b) que la atesedes e çarredes e fagades della e en ella prado 1470(or.) [VC-II/202] para que la atesedes e aranquedes e allanedes e la çarredes 1470(or.) [VC-II/203] desmatar e arancar e despedrar e atesar e labrar e faser prado 1471(or.) [VC-II/224] çarrar el dicho soto e de lo desmatar e atesar e pradear 1471(or.) [VC-II/225] para que la aranquedes e desmatedes e atesedes e çarredes e carcabedes 1471(or.) [VC-II/234] la aranquedes e desmatedes e atesedes e fagades della e en ella 1472(or.) [VC-II/263] para que fagan en ella cortina e la çierren e atyesen 1489(or.) [VC-II/277] prado e pasco e lindero e lo desmate e atiese 1489(or.) [VC- II/278] çierredes e desmatedes e atesedes e fagades en el pasco e lindero 1492(or.) [VC-II/319] que las atiese e desmate e faga en ellas cortinas e labrança 1493(or.) [VC-II/339] que la çierre e desmate e atyese e faga en ella prado 1494(or.) [VC-II/354] - mas anguaño/cueyen granu enqualquier tesu [Campuma- nes 1781/193] Un deverbal del imaxináu ast. *tesar [variante de atesar ‘llimpiar’, ‘iguar’] sedría’l compuestu ast. *retesar, ast. re- tesu (
  1. a) et tesos lamios emina de biuere
  2. 913(or.) ACL/47
  3. {va} derecho topar al teso de Barreruelos e va a la mollada
  4. 1398 (t.1446) SIL/488
  5. al teso de Valdelavinna a sobre la eglesia de Santo Andres
  6. 1398 (t.1446) SIL/489
  7. va topar al teso de la arca de Valliar de Leon
  8. 1398 (t.1446) SIL/488
  9. del teso de Memolin al casar de guarda [s. f.]
  10. SPM/551
  11. del teso del faual a la enzina calar [s. f.]
  12. SPM/585
  13. do solian desir el teso del faval [s. f.]
  14. SPM/551
  15. determina con Domingo Feurero e del otro cabo el tesso [s. f.]
  16. SPM/525
  17. Del participiu
  18. b)
  19. que la atesedes e çarredes e fagades della e en ella prado
  20. 1470(or.) VC-II/202
  21. para que la atesedes e aranquedes e allanedes e la çarredes
  22. 1470(or.) VC-II/203
  23. desmatar e arancar e despedrar e atesar e labrar e faser prado
  24. 1471(or.) VC-II/224
  25. çarrar el dicho soto e de lo desmatar e atesar e pradear
  26. 1471(or.) VC-II/225
  27. para que la aranquedes e desmatedes e atesedes e çarredes e carcabedes
  28. 1471(or.) VC-II/234
  29. la aranquedes e desmatedes e atesedes e fagades della e en ella
  30. 1472(or.) VC-II/263
  31. para que fagan en ella cortina e la çierren e atyesen
  32. 1489(or.) VC-II/277
  33. prado e pasco e lindero e lo desmate e atiese
  34. 1489(or.) VC- II/278
  35. çierredes e desmatedes e atesedes e fagades en el pasco e lindero
  36. 1492(or.) VC-II/319
  37. que las atiese e desmate e faga en ellas cortinas e labrança
  38. 1493(or.) VC-II/339
  39. que la çierre e desmate e atyese e faga en ella prado
  40. 1494(or.) VC-II/354
  41. - mas anguaño/cueyen granu enqualquier tesu
  42. Campuma- nes 1781/193
  43. Un deverbal del imaxináu ast. *tesar [variante de atesar ‘llimpiar’, ‘iguar’] sedría’l compuestu ast. *retesar, ast. re- tesu (
  44. variante de atesar ‘llimpiar’, ‘iguar’
del llat. tendere ‘tender’ → ‘llevantar la tienda’ (em), ‘estender’, estirar’ (abf) esto ye, de tēnsus, -a, -um (em), llueu nominalizáu, sigue l’ast. tesu que conseña Meyer-Lübke (rew), tamién asitiáu como nome de llugar (ta 55), quicia- bes con una referencia a un sitiu daqué altu o emprunu, ensin dubia llisu. Al nuesu pescanciar ast. tesu güei ha tenese por signu destremáu de tiesu, a, o (cfr.), anque, hestóricamente, paez qu’hebo dase un compromisu ente tēnsus y tersus, -a, -um ‘claru’, ‘puru’, ‘llimpiu’, ‘políu’, ‘finu’, ‘tersu’ (em; abf) como vemos más alantre (cfr. tiesu, a, o). Pela nuesa parte camentamos que dende tēnsus, -a, -um foi posible un verbu *tensāre (rew) d’u siguió cast. tesar ‘poner tensu’, ast. tesar (y atesar) ‘allisar’, ‘tensar’ (deeh) asina como’l semicultismu tensar (cfr.). Al empar, dende tersus, -a, -um féxose *tersare orixe del cast. tezar o atezar ‘poner llustrosu’ (deeh) y del ast. a. atesar ‘llimpiar’, ‘iguar’ (cfr.) como s’alvierte nos exem- plos que siguen darréu: cfr.) semánticamente bien cerca del ast. allexu (cfr.) con referencia a los tetos endurecíos de la fema. Tamién dende tēnsus, -a, -um algamóse’l verbu compuestu *intensāre (rew)
  1. ast. entesar (cfr.) cola idea primera de ‘poner o ponese tie- su’, d’u se xenera un deverbal aumentativu entesón ‘maderu corvu que s’afita sol llombu d’una caballería’. A la par pode- mos alcontrar la serie culta correspondiente onde se caltién la nasal como n’ast. tensar, etc. con aniciu en *tensare > ast. tensar (cfr.) col caltenimientu de la nasal (pe2 s.v. tesu). El g-ast. ufre otru resultáu popular nel compuestu con ex- nel verbu estixar ‘tesar, tirar hacia atrás, echar atrás cualquier ve- hículu arrastráu por animales’ [/Eo (= telar)].
  2. /Eo (= telar)
teta, la
📖: teta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">teta</i>(TEST)
  1. teta
    • Tb
    • Sm
    • Cd
    • Oc
  2. Cast
  3. <i class="della">teta</i
[Xral]. Caún de los pechos de la muyer [Tb. Sm. Cd]. Glándula mamaria d’una fema cualaquiera [Tb. Sm]. 2. Caúna de les tetines de los machos [Tb. Sm. PSil]. 3. Caún de los cabos de la boga [Oc]. //-es ‘pechos de les muyeres’ [Ac]. //La punta’l cañu la teta ‘pezón’ [Cl].
  1. 1. [Xral]. Caún de los pechos de la muyer [Tb. Sm. Cd]. Glándula mamaria d’una fema cualaquiera [Tb. Sm].
  2. 2. Caúna de les tetines de los machos [Tb. Sm. PSil].
  3. 3. Caún de los cabos de la boga [Oc]. //-<i class="della">es</i> ‘pechos de les muyeres’ [Ac]. //<i class="della">La</i> <i class="della">punta’l</i> <i class="della">cañu</i> <i class="della">la</i> <i class="della">teta</i> ‘pezón’ [Cl].
- la viuda o otra muger que sea de teta e casar [1313-1324] [FRLeón/281]
  1. - la viuda o otra muger que sea de teta e casar [1313-1324]
  2. FRLeón/281
Del llat. tĭtta ‘cabu del senu’ (em), de llargu espardimientu románicu (rew) ya hispánicu (deeh). L’ast. ufre una creación analóxica masculina tetu (cfr.). Sobre teta y tetu féxose’l verbu tetar (cfr.) col compuestu desatetar (cfr.); tamién l’ax. en -ūtus (old) > -udu, tetudu, a, o (cfr.). Sobro teta iguóse l’abondativu continuador de -amen -aminis, tetame (cfr.). Col suf. -aria formóse ast. tetera (cfr.) en referencia a una planta cola que se curen los tetos; tamién el masculín teteru (cfr.) pero agora en referencia instrumental. Dende tetera tamién foi posible una nueva amestanza col continuador de -īcia res- ponsable del ast. teteriza (cfr.) y teterizu (cfr.).
tetame, el
📖: tetame
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tetamen [y PSil].>(TEST)
  1. tetame
  2. tetamen
    • y PSil
Pechos femeninos [PSil]: Tien muitu tetamen [PSil].
  1. 1. Pechos femeninos [PSil]: <i class="della">Tien</i> <i class="della">muitu</i> <i class="della">tetamen</i> [PSil].
Cfr. teta.
tetar
📖: tetar
🏗️: NO
✍️: NO
<teitar [Tb]. atetar [JH].>(TEST)
  1. tetar
  2. teitar
    • Tb
  3. atetar
    • JH
Dar de mamar [Tb. JH. ByM]: La gocha taba teitando a los gochinos; teitábalos acabante comer [Tb]. Cfr. teta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Dar de mamar [Tb. JH. ByM]: <i class="della">La</i> <i class="della">gocha</i> <i class="della">taba</i> <i class="della">teitando</i> <i class="della">a</i> <i class="della">los</i> <i class="della">gochinos;</i> <i class="della">teitábalos</i> <i class="della">acabante</i> <i class="della">comer</i> [Tb]. Cfr. <i class="della">teta</i>.
tetera, la
📖: tetera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Saxifraga</i>(TEST)
  1. tetera
    • Tb
  2. i class="della">Saxifraga</i
hirsuta (con esta planta cúrense los tetos de les va- ques) [Tb].
  1. 1. <i class="della">hirsuta</i> (con esta planta cúrense los tetos de les va- ques) [Tb].
Cfr. teta.
teteriza, la
📖: teteriza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. teteriza
Enfermedá de les cabres [Cl].
  1. 1. Enfermedá de les cabres [Cl].
Cfr. teta.
teterizu, el
📖: teterizu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. teterizu
    • On
Mastitis de la cabra [On (R)].
  1. 1. Mastitis de la cabra [On (R)].
Cfr. teta.
teteru, el
📖: teteru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. teteru
    • Lln
Sostén, suxetador (de les tetes) [Lln].
  1. 1. Sostén, suxetador (de les tetes) [Lln].
Cfr. teta.
tetín, el
📖: tetín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Dim. de <i class="della">tetu</i>(TEST)
  1. tetín
    • An
  2. Dim
  3. de <i class="della">tetu</i
(cfr.). 2. Madre (fig.) [An]: El nenu ta siempre cun el tetín [An]. //Mamar del tetu ‘vivir ensin trabayar gra- cies a otres persones’ [Ac].
  1. 1. (cfr.).
  2. 2. Madre (<i class="della">fig</i>.) [An]: <i class="della">El</i> <i class="della">nenu</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">siempre</i> <i class="della">cun el tetín </i>[An]. //<i class="della">Mamar del tetu </i>‘vivir ensin trabayar gra- cies a otres persones’ [Ac].
Dim. de tetu.
tetina, la
📖: tetina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">tetina,</b>(TEST)
  1. tetina
    • Sr
  2. b class="della">tetina,</b
la Mamona [Sr].
  1. 1. <b class="della">la </b>Mamona [Sr].
Dim. de teta.
tetu, el
📖: tetu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<teto [Cñ. Ar. /Eo/]. +titu [Cl. Ay. Ll. Ri].>(TEST)
  1. tetu
    • Cg
    • Qu
    • Pa
    • Cp
    • Sr
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Cv
    • Vd
    • Oc
    • Cn
    • Lln
    • Xx
  2. teto
    • Ar
    • /Eo/
  3. titu metafonía
    • Cl
    • Ay
    • Ll
    • Ri
Pezón [Cl. Cg. Ll. Bab. PSil. JH] de la teta [Ri]. Parte de la teta [Qu]. 2. Pezón de la vaca [Pa. Cp. Ac. Sr. Ay. Ar. Tb. Sm. Pzu. An. Cd. Pr. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/. R], de la cabra [Tor]. Teta del ganáu [Cn (MG). Llomb]. 3. Teta pequeña cuando hai más de cuatro (en dellos animales) [Lln]. 4. Cualquier protuberancia d’una superficie llisa [Cp. Ll], especialmente nel cuerpu del animal [JH]. Pequeñu bultu macizu, de goma, que suel tener la pelota, per onde se mete una aguya pa hin- chala [Xx]. Especie de tetina blanda, repulsiva al tactu, que s’atopa nel pedreru, más bien debaxo les piedres [Cñ]. Hin- chón, bultu nel cuerpu debíu a un golpe [Lln]. 5. Especie de verruga que sal na piel [Pa. Cv]. Pedazu de carne que sobra pola mor d’una mancadura [/Eo/. R]. 6. Golpe que, nel xuegu del saltu, da’l que salta al cepu [Xx]. 7. Actinia equina [Cñ (ppac)]. //-os ‘ubre’ [Ac. Tb]. //Tetu vaca ‘tipu d’uva blanco y allargao, con granos gruesos y llargos’ [Cn (V)]. ‘variedá de bona zreza’ [Cn (F)]: Trúxome unas zreizas de tetu vaca pa l.lámbese [Cn (F)].
  1. 1. Pezón [Cl. Cg. Ll. Bab. PSil. JH] de la teta [Ri]. Parte de la teta [Qu].
  2. 2. Pezón de la vaca [Pa. Cp. Ac. Sr. Ay. Ar. Tb. Sm. Pzu. An. Cd. Pr. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/. R], de la cabra [Tor]. Teta del ganáu [Cn (MG). Llomb].
  3. 3. Teta pequeña cuando hai más de cuatro (en dellos animales) [Lln].
  4. 4. Cualquier protuberancia d’una superficie llisa [Cp. Ll], especialmente nel cuerpu del animal [JH]. Pequeñu bultu macizu, de goma, que suel tener la pelota, per onde se mete una aguya pa hin- chala [Xx]. Especie de tetina blanda, repulsiva al tactu, que s’atopa nel pedreru, más bien debaxo les piedres [Cñ]. Hin- chón, bultu nel cuerpu debíu a un golpe [Lln].
  5. 5. Especie de verruga que sal na piel [Pa. Cv]. Pedazu de carne que sobra pola mor d’una mancadura [/Eo/. R].
  6. 6. Golpe que, nel xuegu del saltu, da’l que salta al cepu [Xx].
  7. 7. <i class="della">Actinia</i> <i class="della">equina</i> [Cñ (ppac)]. //-<i class="della">os </i>‘ubre’ [Ac. Tb]. //<i class="della">Tetu vaca </i>‘tipu d’uva blanco y allargao, con granos gruesos y llargos’ [Cn (V)]. ‘variedá de bona zreza’ [Cn (F)]: <i class="della">Trúxome unas</i> <i class="della">zreizas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tetu vaca</i> <i class="della">pa</i><i class="della"> l.lámbese </i>[Cn (F)].
Non pudiendo, ñacévos isi teto [El Ensalmador 70] nunca plantes de una {viña} que llaman teto de baca [Grangerías xviii] tetos cortos y delgados [Grangerías xviii: 835] teto [Autoridades] Cfr. teta.
  1. Non pudiendo, ñacévos isi teto
  2. El Ensalmador 70
  3. nunca plantes de una {viña} que llaman teto de baca
  4. Grangerías xviii
  5. tetos cortos y delgados
  6. Grangerías xviii: 835
  7. teto
  8. Autoridades
  9. Cfr. teta.
tetubiar
📖: tetubiar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><titubiar [Ri]. tutubiar [Am]. tutubear [Sl].>(TEST)
  1. tetubiar
  2. ident class="della" level="1"></ident><titubiar
    • Ri
  3. tutubiar
    • Am
  4. tutubear
    • Sl
Urdir, texer, enmarañar, enturbiar, emporcar col pensamientu dalgo que ye llimpio [Md]. 2. Trabucase al falar [Am. Ri]. 3. Duldar, tar perplexu [Ri]. Duldar en decidise [Sl].
  1. Urdir, texer, enmarañar, enturbiar, emporcar col pensamientu dalgo que ye llimpio [Md]. 2. Trabucase al falar [Am. Ri]. 3. Duldar, tar perplexu [Ri]. Duldar en decidise [Sl].
  2. Sl
Del llat. titubāre ‘duldar’ (em), pero con influxu de los verbos en -ear > -iar y de los nomes tetu, teta que caltienen la segun- da -t-. Una variante con asimilación velar de la deuterotónica tenémosla en tutubiar ‘tatexar’, ‘tropezar al falar’ (pe2: 390) quiciabes pariente del ast. atetuyar (cfr.).
tetudu, a, o*
📖: tetudu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><tetuda [Tb. Sm. PSil].>(TEST)
  1. tetudu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tetuda
    • Tb
    • Sm
    • PSil
De tetes grandes (la fema) [Tb. Sm. PSil]. Cfr. teta.
  1. De tetes grandes (la fema) [Tb. Sm. PSil]. Cfr. teta.
  2. Tb. Sm. PSil
teví, el
📖: teví
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Xuegu del escondite nel que se diz <i class="della">yá te ví </i>[Lln]. Xuegu del <i class="della">corru</i>(TEST)
  1. teví
  2. ident class="della" level="1"></ident>Xuegu del escondite nel que se diz <i class="della">yá te ví </i>
    • Lln
  3. Xuegu del <i class="della">corru</i
pero ensin tocar al que se pesca; basta velu y dicir (a la castellana), te [Lln].
  1. 1. pero ensin tocar al que se pesca; basta velu y dicir (a la castellana), <i class="della">te</i> <i class="della">ví</i> [Lln].
Formación d’aniciu castellán alvertida por cuenta la so sinta- xis, tresmitío pela escuela.
  1. Formación d’aniciu castellán alvertida por cuenta la so sinta- xis, tresmitío pela escuela.
texa, la 1
📖: texa
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident>Texu [Cg]. Texu nuevu o delgáu [Bulnes (Lln)]. Texu gran- dón y vieyu [Lln]. Árbol del xéneru <i class="della">Tilia</i>(TEST)
  1. texa
    • Qu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Texu
    • Cg
  3. Texu nuevu o delgáu
    • Bulnes (Lln)
  4. Texu gran- dón y vieyu
    • Lln
  5. Árbol del xéneru <i class="della">Tilia</i
[Qu (Flora Astur)]. Árbol, que da unos frutos que los cabraliegos llamen mocos coloraos [Lln].
  1. 1. [Qu (Flora Astur)]. Árbol, que da unos frutos que los cabraliegos llamen <i class="della">mocos </i><i class="della">coloraos</i> [Lln].
Cfr. texu 1.
  1. Cfr. texu 1.
texa, la 2
📖: texa
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident><teixa [Bab].>(TEST)
  1. texa
  2. ident class="della" level="1"></ident><teixa
    • Bab
Teya [Bab. Pzu. Tox]. Adautación del términu castellán teja [x] como se pervé pel resultáu [S] frente al que sedría d’aguardar pa -g’l- > [y] o [tS]. Lo mesmo pasa con texu 2 (cfr.), texar (cfr.) ya con texáu (cfr.). En tou casu ye llamativu esti castellanismu que quier suplantar a un términu, teya, bien afitáu de magar l’entamu del idioma. Quiciabes lo mesmo que pa texa 2 valga pa texu 2 (→ texón 2).
  1. Teya [Bab. Pzu. Tox].
  2. Bab. Pzu. Tox
  3. Adautación del términu castellán teja [x] como se pervé pel resultáu [S] frente al que sedría d’aguardar pa -g’l- > [y] o [tS]. Lo mesmo pasa con texu 2 (cfr.), texar (cfr.) ya con texáu (cfr.). En tou casu ye llamativu esti castellanismu que quier suplantar a un términu, teya, bien afitáu de magar l’entamu del idioma. Quiciabes lo mesmo que pa texa 2 valga pa texu 2 (→ texón 2).
  4. tS
texar, el
📖: texar
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. texar
Taller de lladriyeru, onde se faen teyes [Cl. Pzu]. Cfr. texa 2.
  1. Taller de lladriyeru, onde se faen teyes [Cl. Pzu]. Cfr. texa 2.
  2. Cl. Pzu
texáu, el
📖: texáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">texáu,</b>(TEST)
  1. texáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">texáu,</b
el Teyáu [Tox].
  1. 1. <b class="della">el </b>Teyáu [Tox].
Cfr. texa 2.
“texedera”
📖: “texedera”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación seronda: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">qualquier</i>(TEST)
  1. “texedera”
  2. Términu conocíu pela documentación seronda: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">qualquier</i
texedera tenga bara derecha e ferrada en su casa
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">texedera</i> <i class="della">tenga</i> <i class="della">bara</i> <i class="della">derecha</i> <i class="della">e</i> <i class="della">ferrada</i> <i class="della">en</i> <i class="della">su</i> <i class="della">casa</i>
1492(or.) [VC-II/327] por cada bara de sayal por la vara de las texederas 1492(or.) [VC-II/327] Femenín del ast. texederu (
  1. 1492(or.) VC-II/327
  2. por cada bara de sayal por la vara de las texederas
  3. 1492(or.) VC-II/327
  4. Femenín del ast. texederu (
cfr.).
texederu, el*
📖: texederu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<texedeiru [Pzu].>(TEST)
  1. texederu
  2. texedeiru
    • Pzu
Telar [Pzu].
  1. 1. Telar [Pzu].
Cfr. texedor.
texedor, ora
📖: texedor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<texeor/ora [Ay. Ll]. teixedor/oa [Tb]. texedora [Lln. Pa. Pzu. PSil. Cd]. texidora [Pa]. tixidora [Sm. An. Cv. Oc]. texeora [Llg. Sb].>(TEST)
  1. texedor
    • Cg
  2. texeor/ora
    • Ay
    • Ll
  3. teixedor/oa
    • Tb
  4. texedora
    • Lln
    • Pa
    • Pzu
    • PSil
    • Cd
  5. texidora
    • Pa
  6. tixidora
    • Sm
    • An
    • Cv
    • Oc
  7. texeora
    • Llg
    • Sb
Persona que tex [Lln. Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Cd. Cv. Oc. /Eo/. JH. R]. 2. (Persona) pertrabayado- ra [Ac]. ///Cien xastres, cien molineros y cien texedores, son trescientos lladrones [LC].
  1. 1. Persona que tex [Lln. Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Cd. Cv. Oc. /Eo/. JH. R].
  2. 2. (Persona) pertrabayado- ra [Ac]. ///<i class="della">Cien xastres, cien molineros y cien texedores, son </i><i class="della">trescientos</i> <i class="della">lladrones</i> [LC].
a) Anserico texetore 963 (s. xii) [MSAH-I/257] Sendino texedore 1015(fal.) [SV/70] Domnus Uidal el texedor 1196(or.) [MSAH-IV/539] Forcellanas fuit comitis Pinioli de texedores et de ansareras de seruicio 1207 [LRCourias/67] Martinus Iohannis texedor 1215(or.) [MSAH-V/97] Bartolomeus filius de Petro ferrero cf. Petro Giraldiz texedor cf. 1225(or.) [SP-I/124] Dominicus Bernaldi texedor 1231(or.) [MSAH-V/184] Migael Çaroa texedor 1239(or.) [MSAH-V/224] Guillelmus de Garroxella texedor 1231(or.) [MSAH-V/184] Marina Iohannes la texedor 1250(or.) [ACL/180] Yuan Laçareno Capuçon Fernant Castiello Pero texedor 1271(or.) [ACL-VIII/55] don Assenssio texedor de Palençia don Lorent ffijo de Yuan molnero 1271(or.) [ACL-VIII/55] Domingo Iuan de Gusendos texedor morador en Leon a la colaçion 1398(or.) [SIL/479] b) de mançebos de soldada et de teçedores 1292(or.) [MCar- II/230] Domingo Perez de Villiella de la Reyna teçedor et Fernand 1360(or.) [SIL/331]
  1. a) Anserico texetore
  2. 963 (s. xii) MSAH-I/257
  3. Sendino texedore
  4. 1015(fal.) SV/70
  5. Domnus Uidal el texedor
  6. 1196(or.) MSAH-IV/539
  7. Forcellanas fuit comitis Pinioli de texedores et de ansareras de seruicio
  8. 1207 LRCourias/67
  9. Martinus Iohannis texedor
  10. 1215(or.) MSAH-V/97
  11. Bartolomeus filius de Petro ferrero cf. Petro Giraldiz texedor cf.
  12. 1225(or.) SP-I/124
  13. Dominicus Bernaldi texedor
  14. 1231(or.) MSAH-V/184
  15. Migael Çaroa texedor
  16. 1239(or.) MSAH-V/224
  17. Guillelmus de Garroxella texedor
  18. 1231(or.) MSAH-V/184
  19. Marina Iohannes la texedor
  20. 1250(or.) ACL/180
  21. Yuan Laçareno Capuçon Fernant Castiello Pero texedor
  22. 1271(or.) ACL-VIII/55
  23. don Assenssio texedor de Palençia don Lorent ffijo de Yuan molnero
  24. 1271(or.) ACL-VIII/55
  25. Domingo Iuan de Gusendos texedor morador en Leon a la colaçion
  26. 1398(or.) SIL/479
  27. b) de mançebos de soldada et de teçedores
  28. 1292(or.) MCar- II/230
  29. Domingo Perez de Villiella de la Reyna teçedor et Fernand
  30. 1360(or.) SIL/331
Del llat. textor, -oris ‘texedor’ quiciabes influyíu pol verbu texere ‘texer’ (em) → *texator, -ōris, con una documenta- ción conseñada bien ceo nel dominiu (Pensado 1999: 234). Los dos últimos exemplos documentaos ufierten la variante [tś] que, siguiendo a Corominas-Pascual (dcech s.v. tejer), entendemos como niciu de la llucha d’usos ente los con- tinuadores del llat. texere. Esti verbu, del que de mano ha aguardase un resultáu en [S] (ghla 191), pudo confundise nos dominios occidentales de la Península colos continuadores de
  1. -scere, davezu xeneralizaos ente nós como [tś] > [θ], como s’alvierte nel compuestu entecer (cfr.), y d’ehí que quedaren nicios de les dos tendencies evolutives n’exemplos como texedor/“teçedor” (deeh s.v. texere; pe2: 391). El mesmu Alexandre (apud dcech) escribe nel so manuscritu O: bien teçida, como era teçido ygualmente pareio (p. 614); en do- cumentación de Lleón vuelve a conseñase nel sieglu xiv: vna vestimienta acabada la casulla teçida de terliz de lino 1332(or.) [ACL-IX/378]. Cola amestanza del suf. -ārius, -a conséñasenos tamién na documentación “texedera” (cfr.) como verdaderu nome d’oficiu. En sen contrariu caltúvose’l masculín correspondiente texedeiru (cfr. texederu), xunto al fem. documentáu “texedera” (cfr.).
  2. ACL-IX/378
texedura, la
📖: texedura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tejedura</i>(TEST)
  1. texedura
  2. Cast
  3. <i class="della">tejedura</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. texer.
texemanexe, el
📖: texemanexe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tejemaneje</i>, enguedeyu [Lln]. Riestra d’enguedeyos pa dalgún asuntu turbiu [Ca. PSil]: <i class="della">Esi</i>(TEST)
  1. texemanexe
    • Ca
  2. Cast
  3. <i class="della">tejemaneje</i>, enguedeyu
    • Lln
  4. Riestra d’enguedeyos pa dalgún asuntu turbiu [Ca. PSil]: <i class="della">Esi</i
texemanexe qu’estaes sacando non me gusta ná [Ca].
  1. 1. <i class="della">texemanexe</i> <i class="della">qu’estaes </i><i class="della">sacando non me gusta ná </i>[Ca].
2. Movimientu, actividá per- grande [PSil]. Cfr. manexar.
texer
📖: texer
🏗️: NO
✍️: NO
<teixer [y Tb. Vg]. tixer [ Sm. Pzu. As. Cv. Oc].>(TEST)
  1. texer
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Cp
    • Llg
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • Sr
  2. teixer
    • y Tb
    • Vg
  3. tixer
    • Sm
    • Pzu
    • As
    • Cv
    • Oc
Cast. tejer [Lln. Cl. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cd. Pr (Cv). Cv. Sl. Oc. /Eo/. Vg. JH. R] les vares o blimes pa facer cestos [Cestería]. 2. Calcetar [Cd]. 3. Trabayar [Ac]: ¡Tanto como yo texí en esti mundo! [Ac]. 4. Reñer, discutir de contino [Sr]: Tán tul día texendo [Sr]. 5. Reñer dientro del matrimoniu, separase [Lln]. //A te- xer ‘gritu que se daba nel pericote y anunciaba el triscoléu final’ [Lln]. //Texer a romu y a día ‘texer pelo menos seis va- res de llin’ [Sb]. //Poner un sapu a texer ‘colgar un sapu d’un palu’ [Lln]. ///Texendo y destexendo vaise aprendiendo [LC]. se texsín/en varies partes del reinu [Campumanes 1781/463]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tejer </i>[Lln. Cl. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cd. Pr (Cv). Cv. Sl. Oc. /Eo/. Vg. JH. R] les vares o blimes pa facer cestos [Cestería].
  3. 2. Calcetar [Cd].
  4. 3. Trabayar [Ac]: <i class="della">¡Tanto</i> <i class="della">como</i> <i class="della">yo</i> <i class="della">texí</i> <i class="della">en</i> <i class="della">esti</i> <i class="della">mundo!</i> [Ac].
  5. 4. Reñer, discutir de contino [Sr]: <i class="della">Tán</i> <i class="della">tul</i> <i class="della">día</i> <i class="della">texendo</i> [Sr].
  6. 5. Reñer dientro del matrimoniu, separase [Lln]. //<i class="della">A te- </i><i class="della">xer</i> ‘gritu que se daba nel <i class="della">pericote</i> y anunciaba el <i class="della">triscoléu </i>final’ [Lln]. //<i class="della">Texer</i> <i class="della">a</i> <i class="della">romu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">a</i> <i class="della">día</i> ‘texer pelo menos seis va- res de llin’ [Sb]. //<i class="della">Poner</i> <i class="della">un</i> <i class="della">sapu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">texer</i> ‘colgar un sapu d’un palu’ [Lln]. ///<i class="della">Texendo</i> <i class="della">y</i> <i class="della">destexendo</i> <i class="della">vaise</i> <i class="della">aprendiendo</i> [LC]. <i class="della">se texsín</i>/<i class="della">en varies partes del reinu </i>[Campumanes 1781/463]
Del llat. texere ‘texer’ (em), panrománicu (rew) ya panhis- pánicu (deeh). L’ast. tamién conoz un compuestu destexer que nun vien direutamente del llat. detexere (em) sinón de l’amestanza del prefixu dis- con texere; lo mesmo habrá di- cise del tamién compuestu retexer (cfr.). Dende’l participiu débil femenín de texer cola amestanza del suf. -ūra féxose ast. texedura (cfr.). Tamién se conseña teximientu (cfr.). L’ast. hebo conocer un participiu fuerte de texer, quiciabes *texu, que pudo amestase col suf. -ārius, a vegaes emplegáu pa facer nome d’oficiu o una referencia a un conxuntu, texeru (cfr.).
texera, la
📖: texera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<teixera [y Tb].>(TEST)
  1. texera
    • Tb
  2. teixera
    • y Tb
Junniperus communis, ssp. nana [Tb].
  1. 1. <i class="della">Junniperus</i> <i class="della">communis</i>, ssp. <i class="della">nana</i> [Tb].
usque ad illa texera et per Lampaza et per illa foce 891 (s. xiv) [DCO-I/50] per texera ... et per posata 926 (s. xii) [DCO-I/96] descende al collado de Iuncedo ... et per cima de illa texera 1158 (¿copia?) [SV/413] Micael de la Texera de Corias 1207 [LRCourias/187] Petro pelaiz dela texeira confirmat 1246(or.) [DOSV-II/242] Diego mançebo morador en la Teyxera Nicolao Ferrandez de Prauia çapateyro 1362 (t.1395) [MC-I/68] Rodrigo dela texera confirmat 1242(or.) [DOSV-II/140] e de la una torna e la agua de las texeras 1472(or.) [VC- II/263] dio el dicho Alfonso Texera por otro fosario de_los mejores de_la iglesia [s. xvi?] (c.) [SP-IV/485]
  1. usque ad illa texera et per Lampaza et per illa foce
  2. 891 (s. xiv) DCO-I/50
  3. per texera ... et per posata
  4. 926 (s. xii) DCO-I/96
  5. descende al collado de Iuncedo ... et per cima de illa texera
  6. 1158 (¿copia?) SV/413
  7. Micael de la Texera de Corias
  8. 1207 LRCourias/187
  9. Petro pelaiz dela texeira confirmat
  10. 1246(or.) DOSV-II/242
  11. Diego mançebo morador en la Teyxera Nicolao Ferrandez de Prauia çapateyro
  12. 1362 (t.1395) MC-I/68
  13. Rodrigo dela texera confirmat
  14. 1242(or.) DOSV-II/140
  15. e de la una torna e la agua de las texeras
  16. 1472(or.) VC- II/263
  17. dio el dicho Alfonso Texera por otro fosario de_los mejores de_la iglesia [s. xvi?] (c.)
  18. SP-IV/485
Cfr. texu 1.
texeru, el
📖: texeru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Vara o caña que se tex nes reyes de les portielles pa da-yos más seguranza [LC]. {2. (Doc.). Texedor}: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
  1. texeru
  2. {2. (Doc.). Texedor}
  3. Vara o caña que se tex nes reyes de les portielles pa da-yos más seguranza
    • LC
  4. : <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i
dio la muger de Alfonso Texero por su fosario [s. xvi?] (c.) [SP-IV/485] Cfr. texer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">dio</i> <i class="della">la</i> <i class="della">muger</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Alfonso</i> <i class="della">Texero</i> <i class="della">por</i> <i class="della">su</i> <i class="della">fosario</i> [s. xvi?] (c.) [SP-IV/485] Cfr. <i class="della">texer</i>.
texéu, el
📖: texéu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+texíu [y Llg].>(TEST)
  1. texéu
    • Lln
    • Llg
  2. texíu metafonía
    • y Llg
Sitiu pobláu de texos [Lln. Llg].
  1. 1. Sitiu pobláu de texos [Lln. Llg].
per illa forka de Laviata et per illo texeto 912 (s. xii) [DCO- I/84] per illo taiseto 1005(or.) [ACL/194] Sancti Pelagii de Texedo 1176(or.) [ACL/462] Del taxus (
  1. per illa forka de Laviata et per illo texeto
  2. 912 (s. xii) DCO- I/84
  3. per illo taiseto
  4. 1005(or.) ACL/194
  5. Sancti Pelagii de Texedo
  6. 1176(or.) ACL/462
  7. Del taxus (
cfr. texu) al que se-y amiesta’l suf. coleutivu -ētum, con asitiamientu toponímicu (ta 363; tt 100).
teximientu, el
📖: teximientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">teximientu,</b>(TEST)
  1. teximientu
  2. b class="della">teximientu,</b
el Texíu, tela [JH].
  1. 1. <b class="della">el </b>Texíu, tela [JH].
Cfr. texer.
texíu, el
📖: texíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tixíu [Tb. Sm]. tixidu [Bab]. {Nun categoriza, tixíu [Sm. Bab]}.>(TEST)
  1. texíu
    • Cg
    • Ay
  2. {Nun categoriza, tixíu [Sm. Bab]}
  3. tixíu
    • Tb
    • Sm
  4. tixidu
    • Bab
Cast. tejido [Cg. Tb. Sm. Bab. JH], tela [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">tejido </i>[Cg. Tb. Sm. Bab. JH], tela [Ay].
Posible deverbal del continuador del participiu débil del ver- bu texere (em) > ast. texer (cfr.). En rellación etimolóxica ta l’ast. teximientu (cfr.).
texón, el 1
📖: texón
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident>Melón, melandru [Ay (= melandru)]. <ident class="della" level="1"></ident>Na documentación medieval consultada conséñase’l términu n’Ayer, esto ye, onde güei se caltién el términu <i class="della">texón</i>(TEST)
  1. texón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Melón, melandru
    • Ay (= melandru)
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Na documentación medieval consultada conséñase’l términu n’Ayer, esto ye, onde güei se caltién el términu <i class="della">texón</i
‘melandru’:
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘melandru’:
yo Diego Texon escudero morador en Felechosa 1363 (t. 1363) [SB/283] yo Diego Texon morador en Felechosa 1375 (t. 1375) [SB/296] Eluyra Arias muller de Diego Texon de Aller mostro e fiço lleer 1375(or.) [SB/297] -i siguió’l responsable del ast. *teixu *texu que namái se caltién castellanizáu fónicamente al sur del dominiu como teijotejo ‘melandru’ [Mar] y na fastera eonaviega nel doblete porcoteixo (cfr. puercu,a). Pero’l llat. taxus almitió l’amestanza d’un sufixu diminutivu -ūcus, variante mascu- lina de lo que paez un celtismu -uca; asina continuador de *taxūcus sedría ast. *taxugu (o *texugu) → tasugu (cfr.), ave- ráu al cast. tasugo (deeh s.v. *taxūcus), port. texugo (delp). N’ast. documéntase tamién l’analóxicu femenín tasuga d’usu axetivu con aplicación al color de la vaca pues el melandru ye un animal de pelame pinto, percarauterizao y llamativo, darréu que tien pates y partes inferiores prietes y la cabeza blanca (Noval 35; pe4: 406).
  1. yo Diego Texon escudero morador en Felechosa
  2. 1363 (t. 1363) SB/283
  3. yo Diego Texon morador en Felechosa
  4. 1375 (t. 1375) SB/296
  5. Eluyra Arias muller de Diego Texon de Aller mostro e fiço lleer
  6. 1375(or.) SB/297
  7. -i siguió’l responsable del ast. *teixu *texu que namái se caltién castellanizáu fónicamente al sur del dominiu como teijotejo ‘melandru’ [Mar] y na fastera eonaviega nel doblete porcoteixo (cfr. puercu,a). Pero’l llat. taxus almitió l’amestanza d’un sufixu diminutivu -ūcus, variante mascu- lina de lo que paez un celtismu -uca; asina continuador de
  8. Mar
  9. *taxūcus sedría ast. *taxugu (o *texugu) → tasugu (cfr.), ave- ráu al cast. tasugo (deeh s.v. *taxūcus), port. texugo (delp). N’ast. documéntase tamién l’analóxicu femenín tasuga d’usu axetivu con aplicación al color de la vaca pues el melandru ye un animal de pelame pinto, percarauterizao y llamativo, darréu que tien pates y partes inferiores prietes y la cabeza blanca (Noval 35; pe4: 406).
Del llat. taxo, -ōnis ‘melón, melandru’, pallabra de posible aniciu célticu dau’l so espardimientu (dlg s.v. tasgos) a la escontra de los que la tienen por xermanismu [Gamillscheg apud Reinhart (1946: 299)] afitada nes gloses (em), con dellos continuadores románicos (rew), cast. tejón, cat. toixó (deeh; dcech s.v. tejón), gall. teixón (gvgh). De toes maneres l’ast. amosó una pergrán preferencia polos continuadores d’orixe llatín melón, melandru (cfr.) anque nel oriente d’Asturies tamién se conseña una pallabra, tasugu, que talmente paez partir d’una reconstrucción de lo que debió sentise como au- mentativu taxo, -onistaxus, -i ‘melón’ (abf); dende taxus,
texón, el 2
📖: texón
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident><teixón [Vc (Cruce)].>(TEST)
  1. texón
  2. ident class="della" level="1"></ident><teixón
    • Vc (Cruce)
Caúna de les llavíes de madera que lleven de trechu en trechu les piértigues del carru p’afitar nelles la cuerda con que s’ata la carga [Vc (Cruce)]. Posible aumentativu de texu 2 (cfr.) que fadría referencia al trenzáu necesariu pa tresportar la carga nel carru onde van les citaes llavíes. Aum. de texu 2 (cfr.). Taxus baccata [Llg, Mo (llaa 28). Pa. Llg. Sb. Ri. Tb. PSil. Cn (Fuchasqueiru). Cd. Oc]. Cast. tejo [Lln. Cl. Os. On. Cg. Ac. Ay. Ll. Sm. Pzu. As. An. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo/. JH. R]. Árbol de la familia de les taxácees, de fueya perenne [Ca]. 2. Neñu fuerte [Tox]. miscetse ad illam regueram del Texo ad aquam de illo pebi- dale 1163(or.) [SV/451] de la casa de domingo texo 1270(or.) [DOLLA-I/87]:Uv el orro çimero de cabo el texo con los peredos 1489(or.) [VC-II/285] arendaron el orro de cabo el texo para en todos los dias 1490(or.) [VC-II/303] viene al tejo y amata en los mojones arriua dichos 1551(c. xviii) [MSPV/144] uiene al tejo y amata en los mojones arriua dichos 1563(c. xviii) [MSPV/123] sin llo que a país estrañu/va de Pládanu, y Ñocedu/Fuste- ya, Texsu y Castañu/Faya, Zerezal y Fresnu/con otros mil maderaxes [Campumanes 1781/225] Del fem. llat. taxus, -i ‘texu’ (em; old), con continuadores en Italia (rew) ya panhispánicu (deeh). L’ast. conoz tamién una formación analóxica femenina texa 1 (
  1. Caúna de les llavíes de madera que lleven de trechu en trechu les piértigues del carru p’afitar nelles la cuerda con que s’ata la carga [Vc (Cruce)].
  2. Vc (Cruce)
  3. Posible aumentativu de texu 2 (cfr.) que fadría referencia al trenzáu necesariu pa tresportar la carga nel carru onde van les citaes llavíes.
  4. Aum. de texu 2 (cfr.).
  5. Taxus baccata [Llg, Mo (llaa 28). Pa. Llg. Sb. Ri. Tb. PSil. Cn (Fuchasqueiru). Cd. Oc]. Cast. tejo [Lln. Cl. Os. On. Cg. Ac. Ay. Ll. Sm. Pzu. As. An. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo/. JH. R]. Árbol de la familia de les taxácees, de fueya perenne [Ca]. 2. Neñu fuerte [Tox]. miscetse ad illam regueram del Texo ad aquam de illo pebi- dale
  6. 1163(or.) SV/451
  7. de la casa de domingo texo 1270(or.) [DOLLA-I/87]:Uv el orro çimero de cabo el texo con los peredos
  8. 1489(or.) VC-II/285
  9. arendaron el orro de cabo el texo para en todos los dias
  10. 1490(or.) VC-II/303
  11. viene al tejo y amata en los mojones arriua dichos
  12. 1551(c. xviii) MSPV/144
  13. uiene al tejo y amata en los mojones arriua dichos
  14. 1563(c. xviii) MSPV/123
  15. sin llo que a país estrañu/va de Pládanu, y Ñocedu/Fuste- ya, Texsu y Castañu/Faya, Zerezal y Fresnu/con otros mil maderaxes
  16. Campumanes 1781/225
  17. Del fem. llat. taxus, -i ‘texu’ (em; old), con continuadores en Italia (rew) ya panhispánicu (deeh). L’ast. conoz tamién una formación analóxica femenina texa 1 (
cfr.). Una formación en -āria dio nacencia al ast. teixera > texera (cfr.), con asitia- mientu toponímicu (tt 100).
texu, el 2
📖: texu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. texu
Teyáu, techu [Tox].
  1. 1. Teyáu, techu [Tox].
Cfr. texa 2.
teya, la 1
📖: teya
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<tea [An. Gr. y Cd. y Pr. Sl. Vd. Oc]. teicha [Tb. Sm. Oc]. techa [Qu. Pzu. PSil. As. Cn (M). Oc].>(TEST)
  1. teya
    • Lln
    • Rs
    • Pa
    • Cg
    • Cp
    • Llg
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Cd
    • Pr
    • Sr
  2. tea
    • An
    • Gr
    • y Cd
    • y Pr
    • Sl
    • Vd
    • Oc
  3. teicha
    • Tb
    • Sm
    • Oc
  4. techa
    • Qu
    • Pzu
    • PSil
    • As
    • Cn (M)
    • Oc
Cast. teja [Lln. Rs. Os. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. An. Gr. Cd. Pr. Sl. Vd. Oc. JH. DA. R]. 2. Piedra o tarrón que cubre’l caxellu o truébanu [Cl]. 3. Sombreru [Ay]. //A la teya ‘xuegu del teyete’ [Lln]. //Dar teya ‘dar agospiu’ [Lln]. //Tar como una teya ‘tar torpe’ [Sr]. ‘tar chifláu’ [Pa. Ri. Cd]. ‘nun saber lo que diz’ [Ac]. ‘tar persordu’ [Llg]. ///Non compres cosa vieya non siendo teya [LC]. En casa’l llabrador cuantes más teyes meyor [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">teja </i>[Lln. Rs. Os. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. An. Gr. Cd. Pr. Sl. Vd. Oc. JH. DA. R].
  2. 2. Piedra o tarrón que cubre’l caxellu o truébanu [Cl].
  3. 3. Sombreru [Ay]. //<i class="della">A la teya </i>‘xuegu del teyete’ [Lln]. //<i class="della">Dar teya </i>‘dar agospiu’ [Lln]. //<i class="della">Tar como una teya </i>‘tar torpe’ [Sr]. ‘tar chifláu’ [Pa. Ri. Cd]. ‘nun saber lo que diz’ [Ac]. ‘tar persordu’ [Llg]. ///<i class="della">Non </i><i class="della">compres cosa vieya non siendo teya </i>[LC]. <i class="della">En casa’l llabrador</i><i class="della"> cuantes</i> <i class="della">más</i> <i class="della">teyes</i> <i class="della">meyor</i> [LC].
a) vinea jacet in loco qui dicitur forno de tegulas 1203 [SPM/375] b) Villa Escura incotada cum suo celero fora inde (s)egnos cu- lonios de tega por seias medaias ad illo montanera de foro 1169(or.) [DS/89]; 1169(or.) [ACL/402]
  1. a) vinea jacet in loco qui dicitur forno de tegulas
  2. 1203 SPM/375
  3. b) Villa Escura incotada cum suo celero fora inde (s)egnos cu- lonios de tega por seias medaias ad illo montanera de foro 1169(or.) [DS/89];
  4. 1169(or.) ACL/402
texu, el 1
📖: texu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident><teixu [Tb. Sm. PSil. Cn (Fuchasqueiru). As. An. y Cd. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/]. tesio [Os]. +tixu [y Llg. y Mo (llaa 28). Ay. Ll. Ri]. tuexu [JH].>(TEST)
  1. texu
  2. ident class="della" level="1"></ident><teixu
    • Tb
    • Sm
    • PSil
    • Cn (Fuchasqueiru)
    • As
    • An
    • y Cd
    • Sl
    • Cv
    • Vd
    • Tox
    • Oc
    • /Eo/
  3. tesio
    • Os
  4. tixu metafonía
    • y Llg
    • y Mo (llaa 28)
    • Ay
    • Ll
    • Ri
  5. tuexu
    • JH

c) doblauit illas tellas ubi cae laqua 1233(or.) [SV/164] techo de tella ¬ de canales ¬ de todo complimiento 1250 [DCO-II/27] dos orrios delantre el huno de tella e el otro de palla 1289 [PAUviéu/109] deuedes renouar e mantener el palaçio de tella que y esta 1319(or.) [MSMV/109] con dos orrios techados de tella que estan en ellos 1341(or.) [MSMV/172] dos orrios techados de tella que estan açerca del Fresno 1341(or.) [SP-II/184] la meetat de un orrio tellado de tella 1346(or.) [SP-II/227] una casa tellada de tella que deuemos mantener de techo 1346(or.) [MSMV/183] una casa de tapia con so suelo techada de tella 1348(or.) [SP-II/251] con el mio palaçio e orrio tellado de teella 1356(or.) [VC- I/248] las dichas casas que son techadas de tella 1367(or.) [SP- II/417] dos casas de madera e techadas de tella 1379(or.) [SP- II/473] casa que yo he (...) de tapias techada de tella 1426 [MB/261] que echen cabo ella tres pedaços de tella cosida por testigos 1471(or.) [VC-II/241] un orrio de madera e cobierto de tella que esta tras 1472(or.) [MSMV/421] una casa de tella de siete braças en largo 1490(or.) [VC- II/291] un orro de tella que esta çerca de la iglesia 1489(or.) [VC- II/289] d) de bona madera et de bona teya 1251(or.) [MCar-I/303] si non fallare puerta tome la teia e la madera 1255(or.) [MSAH-V/322] den çient e XX teias que tome de la eglesia 1289(or.) [MSAH-V/480] XX soldos por teia s. xiii(or.) [MCar-II/284] adobar la cobertura de_la capiella et retegarla de madera et de teya 1334(or.) [SIL/203] por quanto yo soy maestre de fazer teia que tome barro 1360(or.) [SIL/332] quinientas teias de barro bonas et bien echas tales que sean 1360(or.) [SIL/332] repare de nueuo asy de paredes commo de teia e de madera 1390(or.) [SIL/416] estan fechas de piedra e de madera e cobiertas de teia 1495(or.) [MSMV/490] Ñon vigo aquella diosa dormiolenta,/que con teyes ardien- do y gran fatiga/buscó a una fiya suya, tal añada,/por más tierra qu’en mundo ves sembrada [BAúxa, Sueños (Poesíes 21-24] e) madera e teja que tengo conprada 1291(or.) [ACL-VIII/398] mando para ajutorio de abodar estas casas esta teja e made- ra 1291(or.) [ACL-VIII/398]
casa e orrio de madera e piedra e cobiertos de texa 1495(or.) [MSMV/487] una teja del tejado del dicho molino 1509((or.) [MSMV/541]

  1. c) doblauit illas tellas ubi cae laqua
  2. 1233(or.) SV/164
  3. techo de tella ¬ de canales ¬ de todo complimiento
  4. 1250 DCO-II/27
  5. dos orrios delantre el huno de tella e el otro de palla
  6. 1289 PAUviéu/109
  7. deuedes renouar e mantener el palaçio de tella que y esta
  8. 1319(or.) MSMV/109
  9. con dos orrios techados de tella que estan en ellos
  10. 1341(or.) MSMV/172
  11. dos orrios techados de tella que estan açerca del Fresno
  12. 1341(or.) SP-II/184
  13. la meetat de un orrio tellado de tella
  14. 1346(or.) SP-II/227
  15. una casa tellada de tella que deuemos mantener de techo
  16. 1346(or.) MSMV/183
  17. una casa de tapia con so suelo techada de tella
  18. 1348(or.) SP-II/251
  19. con el mio palaçio e orrio tellado de teella
  20. 1356(or.) VC- I/248
  21. las dichas casas que son techadas de tella
  22. 1367(or.) SP- II/417
  23. dos casas de madera e techadas de tella
  24. 1379(or.) SP- II/473
  25. casa que yo he (...) de tapias techada de tella
  26. 1426 MB/261
  27. que echen cabo ella tres pedaços de tella cosida por testigos
  28. 1471(or.) VC-II/241
  29. un orrio de madera e cobierto de tella que esta tras
  30. 1472(or.) MSMV/421
  31. una casa de tella de siete braças en largo
  32. 1490(or.) VC- II/291
  33. un orro de tella que esta çerca de la iglesia
  34. 1489(or.) VC- II/289
  35. d) de bona madera et de bona teya
  36. 1251(or.) MCar-I/303
  37. si non fallare puerta tome la teia e la madera
  38. 1255(or.) MSAH-V/322
  39. den çient e XX teias que tome de la eglesia
  40. 1289(or.) MSAH-V/480
  41. XX soldos por teia s. xiii(or.)
  42. MCar-II/284
  43. adobar la cobertura de_la capiella et retegarla de madera et de teya
  44. 1334(or.) SIL/203
  45. por quanto yo soy maestre de fazer teia que tome barro
  46. 1360(or.) SIL/332
  47. quinientas teias de barro bonas et bien echas tales que sean
  48. 1360(or.) SIL/332
  49. repare de nueuo asy de paredes commo de teia e de madera
  50. 1390(or.) SIL/416
  51. estan fechas de piedra e de madera e cobiertas de teia
  52. 1495(or.) MSMV/490
  53. Ñon vigo aquella diosa dormiolenta,/que con teyes ardien- do y gran fatiga/buscó a una fiya suya, tal añada,/por más tierra qu’en mundo ves sembrada
  54. BAúxa, Sueños (Poesíes 21-24
  55. e) madera e teja que tengo conprada
  56. 1291(or.) ACL-VIII/398
  57. mando para ajutorio de abodar estas casas esta teja e made- ra
  58. 1291(or.) ACL-VIII/398

  59. casa e orrio de madera e piedra e cobiertos de texa
  60. 1495(or.) MSMV/487
  61. una teja del tejado del dicho molino
  62. 1509((or.) MSMV/541
Del llat. tēgula, -ae ‘teya’ (em; old), de llargu espardimientu románicu (rew) ya hispánicu (deeh). La documentación medie- val fai ver destremaes etapes hestóriques de la nuesa escritura, primero en llatín (§a), llueu con enfotu romanizador; con too nun ye fácil averiguar en caún de los casos el resultáu fonéticu anque sí ye nidio qu’en §c-d trátase de grafíes que representen l’ast. [y]; el casu §b pue ser lo mesmo anque nun habrá dexase a un llau la posibilidá d’amosar un resultáu medieval sonoru oclu- sivu propiu de les fasteres B-D occidentales [dZ] > [tS]; les gra- fíes con “j” y “x” (§e) paecen apuntar una castellanización. Una adautación discutible del cast. teja ye ast. texa 2 (cfr.). D’una formación analóxica masculina sobro teya pudo siguir ast. teyu (cfr.) y l’aumentativu teyazu (cfr.). Dende ast. teya féxose’l ver- bu ateyar (cfr.). Un compuestu ye ast. teyavana (cfr.).
teya, la 2
📖: teya
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<teicha [Sm]. techa [Pzu. Cn (MG). Oc]. //teya [Vc (Cruce)].>(TEST)
  1. teya
    • Am
    • Po
    • Ay
    • Ll
    • Cn
    • Lln
  2. teicha
    • Sm
  3. techa
    • Pzu
    • Cn (MG)
    • Oc
  4. teya eonaviego
    • Vc (Cruce)
Tilia cordata [PSil]. Tilu (árbol) [Bulnes (Lln). Os. Am. Po. Ay. Ll (= tilar). Sm. Pzu. As. Cn (M). Oc. /Vc (Cruce)]. Ciertu árbol [Lln]. Árbol fema del tilu [Lln]. 2. Madera del tilu [Sm].
  1. 1. <i class="della">Tilia cordata </i>[PSil]. Tilu (árbol) [Bulnes (Lln). Os. Am. Po. Ay. Ll (= tilar). Sm. Pzu. As. Cn (M). Oc. /Vc (Cruce)]. Ciertu árbol [Lln]. Árbol fema del tilu [Lln].
  2. 2. Madera del tilu [Sm].
Tilias, que en idioma asturiano se pronuncia Teyas, y en castellano Tejas” 1762 [Casal 60] Teya. Llaman en Asturias a la tilia, y la hay silvestre en los montes” [Sarmiento (Catálogo)]
  1. Tilias, que en idioma asturiano se pronuncia Teyas, y en castellano Tejas”
  2. 1762 Casal 60
  3. Teya. Llaman en Asturias a la tilia, y la hay silvestre en los montes”
  4. Sarmiento (Catálogo)
Del llat. tilia, -ae ‘el tilo’ (em), de llargu espardimientu ro- mánicu (rew s.v. tĭlia) y asitiamientu hispánicu (deeh). So- bro ast. teya féxose un masculín analóxicu *teyu d’u siguió l’aumentativu teyón 2 (cfr.). Un coleutivu de teya ‘tilia’ pudo ser *teyera pero resulta difícil destremala na toponimia y na documentación medieval del so posible concurrente fóni- cu continuador del llat. *tegularia > teyera (cfr.) como yá s’apuntare (ta 365-366).
teya, la 3
📖: teya
🔤: , la 3
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 3
(TEST)
  1. teya
Cfr. tea.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">tea</i>.
teyadín, el
📖: teyadín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<teadín [An].>(TEST)
  1. teyadín
  2. teadín
    • An
Teyáu pequeñu que suel cubrir los portones d’entrada a les cases [An].
  1. 1. Teyáu pequeñu que suel cubrir los portones d’entrada a les cases [An].
Dim. de teyáu (cfr.).
teyador*
📖: teyador*
🏗️: SI
✍️: NO
Términu que conocemos pela documentación medieval y paez equivalente al ast. modernu <i class="della">(re)teyador</i>: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Domnus</i>(TEST)
  1. teyador*
  2. Términu que conocemos pela documentación medieval y paez equivalente al ast
  3. modernu <i class="della">(re)teyador</i>: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Domnus</i
Petrus teilador 1222(or.) [ACL/399]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Petrus</i> <i class="della">teilador</i> 1222(or.) [ACL/399]
Quiciabes del llat. *tegulātor, -ōris ‘reteyón’, con un posible compuestu reteyador (cfr.).
  1. Quiciabes del llat. *tegulātor, -ōris ‘reteyón’, con un posible compuestu reteyador (cfr.).
teyar
📖: teyar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><techar [Tb]. tichar [Sm].>(TEST)
  1. teyar
  2. ident class="della" level="1"></ident><techar
    • Tb
  3. tichar
    • Sm
Allugar teya en teyáu [Lln]: Teyó la cabaña [Lln]. Cubrir el teyáu con teyes [Ac. Tb. Sm. R. JH]. a) medietate in establo et in superato et alios tres domus casas teliatas 980(or.) [ACL/282] uendimus uno domvm palatio teliato et alio sottalo cum su- perato teliatu 980(or.) [ACL/282] uno teliato et alio terrato et alia pro cocina 1007(or.) [ACL/209] cum sua kasa teliata et con suo fundamento et suo exito 1028 [ODueñas/203] dexo y techos b) duas kasas telliadas [989-1013] (s. xii) [ACL/283] suas kasas teliatas 1035? (s. xii) [ACL/55] un palacio tellado con so lagar 1280(or.) [CLO/95] ante el so orrio tellado e mostro hun heredamiento 1287(or.) [SP-I/274] hu don Pedro Breton tien ela casa tellada en Trobano 1289 [PAUviéu/103] esta lantada de aruoles alençe la casa tellada que fizo Iohan Periz 1289 [PAUviéu/104] palacio tellado e con el so orrio de embuelgos techado de tella 1324(or.) [CLO/153] del orrio tellado con so suelo 1326(or.) [SP-II/24] con el terçio de hun orrio tellado que esta antella 1342(or.) [SP-II/193] vendi el terçio de una casa tellada que esta en Santianes 1342(or.) [SP-II/193] una casa tellada de tella que deuemos mantener de techo 1346(or.) [MSMV/183] la meetat de un orrio tellado de tella 1346(or.) [SP-II/227] ela mia casa tellada de la pobla de Naua 1354(or.) [SB/270] con el mio palaçio e orrio tellado de teella 1356(or.) [VC- I/248] la sua casa cellada con el horro tellado que esta antella et con el otro orrio de tabla que esta en la huerta cabo la dicha casa [LCodo/106-139, a. 1390] ante la casa tellada que fizo Gonçalo Perez mio fillo 1403(or.) [VC-II/114] la mio casa tellada en que muera el dicho mio padre 1413(or.) [SB/318] ela mia parte del orrio tellado e çerrado de madera 1448(or.) [SB/337] una casa tellada con su sesiga que fasia fuero a la dicha 1470(or.) [VC-II/218] una casa tellada con su sesiga que yo he en Varsana 1470? (or.) [VC-II/269] la nuestra casa tellada en que nos oy dia vebemos 1471(or.) [VC-II/236]
c) quanta semiente e quantas casas touieren teyadas ho paxyças e palombares 1308 [ACL-IX/135] otra terra en Cibriano con suas casas teyadas [s. f.] [SPM/536] d) una casa tejada con su sesiga que esta en Varsana 1470? (or.) [VC-II/269] una casa ... de piedra e madera e tejada con teja 1482(or.) [SP-IV/224]
  1. Allugar teya en teyáu [Lln]: Teyó la cabaña [Lln]. Cubrir el teyáu con teyes [Ac. Tb. Sm. R. JH].
  2. Ac. Tb. Sm. R. JH
  3. a) medietate in establo et in superato et alios tres domus casas teliatas
  4. 980(or.) ACL/282
  5. uendimus uno domvm palatio teliato et alio sottalo cum su- perato teliatu
  6. 980(or.) ACL/282
  7. uno teliato et alio terrato et alia pro cocina
  8. 1007(or.) ACL/209
  9. cum sua kasa teliata et con suo fundamento et suo exito 1028 [ODueñas/203] dexo y techos
  10. ODueñas/203
  11. b) duas kasas telliadas [989-1013] (s. xii)
  12. ACL/283
  13. suas kasas teliatas 1035? (s. xii)
  14. ACL/55
  15. un palacio tellado con so lagar
  16. 1280(or.) CLO/95
  17. ante el so orrio tellado e mostro hun heredamiento
  18. 1287(or.) SP-I/274
  19. hu don Pedro Breton tien ela casa tellada en Trobano
  20. 1289 PAUviéu/103
  21. esta lantada de aruoles alençe la casa tellada que fizo Iohan Periz
  22. 1289 PAUviéu/104
  23. palacio tellado e con el so orrio de embuelgos techado de tella
  24. 1324(or.) CLO/153
  25. del orrio tellado con so suelo
  26. 1326(or.) SP-II/24
  27. con el terçio de hun orrio tellado que esta antella
  28. 1342(or.) SP-II/193
  29. vendi el terçio de una casa tellada que esta en Santianes
  30. 1342(or.) SP-II/193
  31. una casa tellada de tella que deuemos mantener de techo
  32. 1346(or.) MSMV/183
  33. la meetat de un orrio tellado de tella 1346(or.) [SP-II/227] ela mia casa tellada de la pobla de Naua 1354(or.) [SB/270] con el mio palaçio e orrio tellado de teella
  34. 1356(or.) VC- I/248
  35. la sua casa cellada con el horro tellado que esta antella et con el otro orrio de tabla que esta en la huerta cabo la dicha casa
  36. LCodo/106-139, a. 1390
  37. ante la casa tellada que fizo Gonçalo Perez mio fillo
  38. 1403(or.) VC-II/114
  39. la mio casa tellada en que muera el dicho mio padre
  40. 1413(or.) SB/318
  41. ela mia parte del orrio tellado e çerrado de madera
  42. 1448(or.) SB/337
  43. una casa tellada con su sesiga que fasia fuero a la dicha
  44. 1470(or.) VC-II/218
  45. una casa tellada con su sesiga que yo he en Varsana 1470? (or.)
  46. VC-II/269
  47. la nuestra casa tellada en que nos oy dia vebemos
  48. 1471(or.) VC-II/236

  49. c)
  50. quanta semiente e quantas casas touieren teyadas ho paxyças e palombares
  51. 1308 ACL-IX/135
  52. otra terra en Cibriano con suas casas teyadas [s. f.]
  53. SPM/536
  54. d) una casa tejada con su sesiga que esta en Varsana 1470? (or.)
  55. VC-II/269
  56. una casa ... de piedra e madera e tejada con teja
  57. 1482(or.) SP-IV/224
Del llat. *tegulāre ‘poner teya en teyáu’, verbu que pue al- mitise al conseñase lo que paecen los sos participios débiles tegulātus, tegulāta (em s.v. tego) responsables del ax. ast. te- yáu, ada, ao (§a), llueu nominalizaos nes llingües romániques y n’asturianu col sentíu de ‘techu’, ‘(sitiu) techáu’ (cfr. teyáu, el). El verbu ast. teyar (cfr.) ufre’l compuestu reteyar (cfr.) y el so deverbal reteyu (cfr.); tamién desteyar (cfr.) colos térmi- nos emparentaos desteyador (cfr.), desteyadura (cfr.).
teyar, el
📖: teyar
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tejar</i>(TEST)
  1. teyar
  2. Cast
  3. <i class="della">tejar</i
(sic) [JH].
  1. 1. (<i class="della">sic</i>) [JH].
otras duas sortes a los linares contra el teyar [s. f.] [SPM/610]
  1. otras duas sortes a los linares contra el teyar [s. f.]
  2. SPM/610
Del llat. serondu tiliāris, -e, ‘de tilu’ (em: abf), con continua- dores románicos (rew s.v. tĭlia).
teyaroz, el
📖: teyaroz
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tejaroz</i>(TEST)
  1. teyaroz
  2. Cast
  3. <i class="della">tejaroz</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Pallabra de discutible autoctonía asturiana; la so ausencia de los vocabularios d’esti idioma y la única conseñación en Jun- quera Huergo paez qu’aconseyen tenela por adautación del cast. tejaroz ‘aleru’ (drae; deeh s.v. tēgŭla ‘teja’).
teyáu, el
📖: teyáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<teicháu [Tb. Sm]. techáu [PSil]. ticháu [Sm]. tiyáu [y Sb. Vd]. +teyóu [y Bi. y Llg. y Sr. y Sb]. +teyéu [Ay]. teáu [An. y Pr]. tiáu [An. Vd]. teyao [Ac. Ay. Ll. Mi]. teyadu [y Lln].>(TEST)
  1. teyáu
    • Lln
    • Rs
    • Pa
    • Cg
    • Bi
    • Llg
    • Sr
    • Sb
    • Cd
    • Pr
  2. teicháu
    • Tb
    • Sm
  3. techáu
    • PSil
  4. ticháu
    • Sm
  5. tiyáu
    • y Sb
    • Vd
  6. teyóu metafonía
    • y Bi
    • y Llg
    • y Sr
    • y Sb
  7. teyéu metafonía
    • Ay
  8. teáu
    • An
    • y Pr
  9. tiáu
    • An
    • Vd
  10. teyao
    • Ac
    • Ay
    • Ll
    • Mi
  11. teyadu
    • y Lln
Cast. tejado [Lln. Rs. Pa. Cg. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Mi. Tb. Sm. PSil. An. Cd. Pr. Vd. JH. DA. R] de teya [Ay]. //Tar mal del teyáu ‘tar mal de la cabeza, tar llocu’ [Llg]. //Tirar piedres al teyéu d’utru [Ay]. ///Ten cuidao co la pelleya/que en el teyau de to casa/cantó anoche la corneya [CyN (Re- cuerdos)]. Cielu arbeyáu, agua nel teyáu [LC]. Agostu secu, castañes en cestu, agostu moyáu maíz pel teyáu [LC]. Quien tien teyáu de vidriu ñon tire piedres all del so vecín [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">tejado</i> [Lln. Rs. Pa. Cg. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Mi. Tb. Sm. PSil. An. Cd. Pr. Vd. JH. DA. R] de teya [Ay]. //<i class="della">Tar </i><i class="della">mal</i> <i class="della">del</i> <i class="della">teyáu</i> ‘tar mal de la cabeza, tar llocu’ [Llg]. //<i class="della">Tirar </i><i class="della">piedres al teyéu d’utru </i>[Ay]. ///<i class="della">Ten cuidao co la pelleya</i>/<i class="della">que </i><i class="della">en</i> <i class="della">el</i> <i class="della">teyau</i> <i class="della">de</i> <i class="della">to</i> <i class="della">casa</i>/<i class="della">cantó</i> <i class="della">anoche</i> <i class="della">la</i> <i class="della">corneya</i> [CyN (Re- cuerdos)]. <i class="della">Cielu arbeyáu, agua nel teyáu </i>[LC]. <i class="della">Agostu secu, castañes en cestu, agostu moyáu maíz pel teyáu </i>[LC]. <i class="della">Quien </i><i class="della">tien</i> <i class="della">teyáu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">vidriu</i> <i class="della">ñon</i> <i class="della">tire</i> <i class="della">piedres</i> <i class="della">all</i> <i class="della">del</i> <i class="della">so</i> <i class="della">vecín</i> [JH].
a) corte clausa cum suos teliados terras uineas cubas torcular oues 962 (s. xii) [ACL/139] corte conclusa cum teliato uno et kasas III pallizas 1023 (s. xii) [ACL/395] b) illos prados pernominatos. que nos auemos in tellado circa illo prado de illa abadessa 1242(or.) [DOSV-II/142] c) Ffernant Rodriguez teyado 1280 [Eslonza (Staaff/138)] Yera so casa á maravía estraña/sin teyadu, ventanes nin esquines [Judit 204] Unes veces a mi, otres en xira,otres, caídu el rabu, arre- miella los gueyos en teyadu/mirando el sabanu con que fue cubierta/el ataú que llevo a mio madre muerta [Romance (Torano): 50-53] d) asentados en el dicho tejado buenos bigones e pandiella 1474(or.) [ACL-X/504] un orrio en ella de madera et tejado con teja 1482(or.) [SP- IV/225] una teja del tejado del dicho molino 1509(or.) [MSMV/541] desde el superfiz de la tierra hasta el tejado 1660 [AAU/404]
  1. a) corte clausa cum suos teliados terras uineas cubas torcular oues
  2. 962 (s. xii) ACL/139
  3. corte conclusa cum teliato uno et kasas III pallizas
  4. 1023 (s. xii) ACL/395
  5. b) illos prados pernominatos. que nos auemos in tellado circa illo prado de illa abadessa
  6. 1242(or.) DOSV-II/142
  7. c) Ffernant Rodriguez teyado
  8. 1280 Eslonza (Staaff/138)
  9. Yera so casa á maravía estraña/sin teyadu, ventanes nin esquines
  10. Judit 204
  11. Unes veces a mi, otres en xira,otres, caídu el rabu, arre- miella los gueyos en teyadu/mirando el sabanu con que fue cubierta/el ataú que llevo a mio madre muerta
  12. Romance (Torano): 50-53
  13. d)
  14. asentados en el dicho tejado buenos bigones e pandiella
  15. 1474(or.) ACL-X/504
  16. un orrio en ella de madera et tejado con teja
  17. 1482(or.) SP- IV/225
  18. una teja del tejado del dicho molino
  19. 1509(or.) MSMV/541
  20. desde el superfiz de la tierra hasta el tejado
  21. 1660 AAU/404
Del llat. tegulātus (em), con continuadores románicos (rew) ya panhispánicos (deeh s.v. tegulātum) que se caltién nomina- lizáu a la vera del continuador del participiu (cfr. teyáu, ada, ao). En §d paez alvetise la castellanización.
teyavana, la
📖: teyavana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Teya que ta sobro la estancia ensin otra cubrición [Llg]. Te- chu ensin revistimientu interior de forma que se ven les teyes dende dientro [Ri]. 2. Tendeyón [Lln]. //<i class="della">A teya vana </i>‘cast. <i class="della">a tejavana’</i>(TEST)
  1. teyavana
    • Sb
    • Pa
  2. Teya que ta sobro la estancia ensin otra cubrición
    • Llg
  3. Te- chu ensin revistimientu interior de forma que se ven les teyes dende dientro
    • Ri
  4. 2
  5. Tendeyón
    • Lln
  6. <i class="della">A teya vana </i>‘cast eonaviego
  7. <i class="della">a tejavana’</i
[Lln. Sb. JH]. ‘ensin desván (un edificiu)’ [Os, Pa]. ‘ensin ropa interior [Lln] (una muyer)’ [Pa]. //Tar a teyavana ‘tar ensin proteición’ [Ri]. Cfr. teya 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Lln. Sb. JH]. ‘ensin desván (un edificiu)’ [Os, Pa]. ‘ensin ropa interior [Lln] (una muyer)’ [Pa]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">teyavana </i>‘tar ensin proteición’ [Ri]. Cfr. <i class="della">teya</i><i class="della"> 1</i>.
teyazu, el
📖: teyazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<techazu [Tb].>(TEST)
  1. teyazu
  2. techazu
    • Tb
Golpe con una teya [Tb. JH]. Cfr. teya 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Golpe con una teya [Tb. JH]. Cfr. <i class="della">teya 1</i>.
teyera, la
📖: teyera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<teichera [Tb]. tichera [Tb]. tiyera [y Lln. y Llg. Vd]. tiera [An. Vd]. ///teixera [Tox].>(TEST)
  1. teyera
    • Lln
    • Llg
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Cd
    • Cg
    • Pr
    • Cp
    • Xx
  2. teichera
    • Tb
  3. tichera
    • Tb
  4. tiyera
    • y Lln
    • y Llg
    • Vd
  5. tiera
    • An
    • Vd
  6. teixera infl. cast.
    • Tox
Cast. tejera [Lln. Cñ. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Tb. An. Cd. Vd. Tox. JH]. Cast. tejar [Cg. Pr]. 2. Teyáu de la casa cuando ta fechu de teya [Cp]. 3. Permunchu trabayu [Pr]. 4. Enguedeyu, griesca [Pr]. Baturiciu [Ll], enguedeyu [Xx], xaréu, tingláu, llocura [Sb]. Desorden [Cñ]. //Arder como una teyera dizse cuando sal mal daqué cosa [LC]. //Como una teyera ‘per- suciu y ensin procuru (un sitiu)’ [Llg]. //Dir a la tiyera ‘dir d’emigración temporal a les teyeres asitiaes fuera del Con- ceyu de Llanes’ [Lln]. //Tar mal de la teyera ‘tar mal de la cabeza’ [Cd].
  1. 1. Cast. <i class="della">tejera</i> [Lln. Cñ. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Tb. An. Cd. Vd. Tox. JH]. Cast. <i class="della">tejar</i> [Cg. Pr].
  2. 2. Teyáu de la casa cuando ta fechu de teya [Cp].
  3. 3. Permunchu trabayu [Pr].
  4. 4. Enguedeyu, griesca [Pr]. Baturiciu [Ll], enguedeyu [Xx], xaréu, tingláu, llocura [Sb]. Desorden [Cñ]. //<i class="della">Arder como una teyera </i>dizse cuando sal mal daqué cosa [LC]. //<i class="della">Como una teyera </i>‘per- suciu y ensin procuru (un sitiu)’ [Llg]. //<i class="della">Dir</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tiyera</i> ‘dir d’emigración temporal a les teyeres asitiaes fuera del Con- ceyu de Llanes’ [Lln]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">teyera</i> ‘tar mal de la cabeza’ [Cd].

Cibrian Yuanes de Nauateyera 1249(or.) [ACL/164] se va a los monnones de la castannar de la tellera 1390(or.) [SP-III/62] donde dizen la Tellera so el forno que ias dentro estos termi- nos 1491 [MC-II/364] en la huerta de la Tasada donde disen la Tellera 1493 [MC- II/368] de la otra carril vieio que venia de la Tellera vieia 1493 [MC-II/368] un prado e tierra que ias en la Tellera 1493 [MC-II/371] asymesmo de la iglesia que dio Diego Gonçalez de La Telle- ra 1493(or.) [VC-II/340] ¿Xamás pasaste pel Llano del Monte/cuando cuecen el ba- rro ña teyera? [BAúxa, Sueños (Poesíes 185-186)] Quiciabes

  1. Cibrian Yuanes de Nauateyera
  2. 1249(or.) ACL/164
  3. se va a los monnones de la castannar de la tellera
  4. 1390(or.) SP-III/62
  5. donde dizen la Tellera so el forno que ias dentro estos termi- nos
  6. 1491 MC-II/364
  7. en la huerta de la Tasada donde disen la Tellera
  8. 1493 MC- II/368
  9. de la otra carril vieio que venia de la Tellera vieia
  10. 1493 MC-II/368
  11. un prado e tierra que ias en la Tellera
  12. 1493 MC-II/371
  13. asymesmo de la iglesia que dio Diego Gonçalez de La Telle- ra
  14. 1493(or.) VC-II/340
  15. ¿Xamás pasaste pel Llano del Monte/cuando cuecen el ba- rro ña teyera?
  16. BAúxa, Sueños (Poesíes 185-186)
  17. Quiciabes
del llat. *tegulāria ‘llugar onde se fai teya’, ‘llugar onde hai teya’, términu fechu de tēgula (em s.v. tego) + suf. abondativu o instrumental -aria. La documentación medieval resulta curtiamente esplícita p’afitar si testimonia un deriváu de tegula (→ *tegularia) o de tilia (→ *tiliaria), inseguranza que tamién amuesa la toponimia qu’ufre dambes posibilidaes interpretatives en dellos de casos (ta 364). Tamién se conseña lo que podría ser un masculín de teyera güei non calteníu na fala: la cuba que esta eno telleyro con su aseeda por en 1348 [Espinareda/136]. Semánticamente abúltanos fácil almitir el procesu evolutivu que va de ‘teyera’ → ‘teyáu’ nel sen de qu’en dambos casos trátase de llugares onde hai teyes. El pasu ‘teyera’ (sitiu onde se faen teyes) → ‘trabayu abondu’ ye comprensible por ser les teyeres llugares de trabayu per- fuerte. Tamién s’entiende ‘teyera’ → ‘xaréu’ por tratase d’una consecuencia natural onde al ruíu del trabayu axúntase’l de les voces, riñes, etc. propies d’un llugar de xuntanza de per- sones. Esta aceición pervése nel deriváu plural y abondativu teyeraes (cfr. teyerada).
teyerada, la*
📖: teyerada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////teyeraes [Cp].>(TEST)
  1. teyerada
  2. teyeraes variación de número
    • Cp
Xaréu, xuerga [Cp].
  1. 1. Xaréu, xuerga [Cp].
Cfr. teyera.
teyería, la
📖: teyería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tejería</i>(TEST)
  1. teyería
  2. Cast
  3. <i class="della">tejería</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Paez una adautación del cast. tejería; el términu namái lu conseña JH.
teyerín, el
📖: teyerín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Un páxaru [AGO], quiciabes lo que llamen el <i class="della">carbonero co- </i><i class="della">mún</i>(TEST)
  1. teyerín
    • Lln
  2. Un páxaru [AGO], quiciabes lo que llamen el <i class="della">carbonero co- </i><i class="della">mún</i
[Lln].
  1. 1. [Lln].
Cfr. teyeru. Dim. de teyeru (cfr.). L’aplicación al páxaru pue debese a que les sos partes baxes son de color mariello-azufre (Noval 325). Un formación femenina ye teyerina (cfr.).
teyerina, la
📖: teyerina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. teyerina
Páxaru de color buxu claro, con dalguna pluma negra y el rabu perllargu, amigu d’andar pelos riegos cuando llabren la tierra [Lln]. Cfr. teyerín.
  1. Páxaru de color buxu claro, con dalguna pluma negra y el rabu perllargu, amigu d’andar pelos riegos cuando llabren la tierra [Lln].
  2. Lln
  3. Cfr. teyerín.
teyeru, el
📖: teyeru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+teyiru [Ay. Ll]. +teyiru/teyera [Ri]. teyero [Ar]. tieiru [Vd]. teyeru/a [Llg]. tiyeru [y Lln].>(TEST)
  1. teyeru
    • Lln
    • Cg
  2. ident class="della" level="1"></ident><+teyiru
    • Ay
    • Ll
  3. teyiru/teyera metafonía
    • Ri
  4. teyero
    • Ar
  5. tieiru
    • Vd
  6. teyeru/a
    • Llg
  7. tiyeru
    • y Lln
Cast. tejero [Lln. Cg. Ay. Ll. Vd. JH. AGO]. El que fai teyes [Llg] o viende teyes [Ri]. 2. Teyáu de la casa cuando ye de teya [Ay. Ar]. 3. Emigrante temporal a la teyera [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">tejero</i> [Lln. Cg. Ay. Ll. Vd. JH. AGO]. El que fai teyes [Llg] o viende teyes [Ri].
  2. 2. Teyáu de la casa cuando ye de teya [Ay. Ar].
  3. 3. Emigrante temporal a la teyera [Lln].
a) Artemio teliario 954 (s. xii) [ACL/26] b) Iohan Periz telleru Iohan Dominguiz cappellan de Reondie- lla 1258 [DCO-II/54] a Fernan tellero quinze maravedis 1289(or.) [SB/219] alffonso perez & fferran tellero alfayat & otros 1294 [DCO- V/187] Guillelme mio affillado fillo de Guillen Perez tellero e de Ta- ressa Martinez 1309(or.) [SP-I/369] Menen Perez de San Christovalo Alfonso Perez tellero e otros 1360(or.) [SP-II/360] Fernan Alfonso tellero morador en Roçes de Pando 1403(or.) [VC-II/141] c) Iohannes Teiero 1193(or.) [MSAH-IV/480]; [MSAH- IV/485]; [MSAH-IV/491] Iohannes Teiero 1215(or.) [MSAH-V/96] don Migael Merchan que fue teyero 1247(or.) [MSAH- V/248] d) Saluator Tagero 1097(or.) [ACL/611] Dominico Manga et Iuan Tegero 1202(or.) [MSAH-V/37] Iohanne Tegero sagionibus 1212(or.) [MSAH-V/78] -ārius, dacuando emplegáu pa facer nomes d’oficiu (Martínez Meléndez 1995: 699). Les caberes conseñaciones medieva- les (§d) ufren nicios gráficos de lo que paez ser un influxu castellanizante, más nidiu en Sahagún, nel cabu oriental del dominiu onde ye fácil ver (n’exemplos como “tagero”) una escritura a la castellana del continuador del llat. lj, c’l, g’l.
  1. a) Artemio teliario
  2. 954 (s. xii) ACL/26
  3. b) Iohan Periz telleru Iohan Dominguiz cappellan de Reondie- lla
  4. 1258 DCO-II/54
  5. a Fernan tellero quinze maravedis
  6. 1289(or.) SB/219
  7. alffonso perez & fferran tellero alfayat & otros
  8. 1294 DCO- V/187
  9. Guillelme mio affillado fillo de Guillen Perez tellero e de Ta- ressa Martinez
  10. 1309(or.) SP-I/369
  11. Menen Perez de San Christovalo Alfonso Perez tellero e otros
  12. 1360(or.) SP-II/360
  13. Fernan Alfonso tellero morador en Roçes de Pando
  14. 1403(or.) VC-II/141
  15. c) Iohannes Teiero 1193(or.) [MSAH-IV/480]; [MSAH- IV/485];
  16. MSAH-IV/491
  17. Iohannes Teiero
  18. 1215(or.) MSAH-V/96
  19. don Migael Merchan que fue teyero
  20. 1247(or.) MSAH- V/248
  21. d) Saluator Tagero
  22. 1097(or.) ACL/611
  23. Dominico Manga et Iuan Tegero
  24. 1202(or.) MSAH-V/37
  25. Iohanne Tegero sagionibus
  26. 1212(or.) MSAH-V/78
  27. -ārius, dacuando emplegáu pa facer nomes d’oficiu (Martínez Meléndez 1995: 699). Les caberes conseñaciones medieva- les (§d) ufren nicios gráficos de lo que paez ser un influxu castellanizante, más nidiu en Sahagún, nel cabu oriental del dominiu onde ye fácil ver (n’exemplos como “tagero”) una escritura a la castellana del continuador del llat. lj, c’l, g’l.
Del llat. *tegulārius, -i ‘teyeru’, posible nome d’oficiu fe- chu dende tegula (em s.v. tego) y cola amestadura del suf.
teyete, el
📖: teyete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>texete [y Lln].>(TEST)
  1. teyete
  2. <ident class="della" level="1"></ident>texete infl. cast.
    • y Lln
Pedazu de teya planu y pequeñu, cuadráu col que se xuega al xuegu del mesmu nome [Lln]. Pedazu de piedra plana em- plegáu nel xuegu del teyete [Lln]. 2. Xuegu namái de neños
  1. Pedazu de teya planu y pequeñu, cuadráu col que se xuega al xuegu del mesmu nome [Lln]. Pedazu de piedra plana em- plegáu nel xuegu del teyete [Lln]. 2. Xuegu namái de neños
  2. Lln
[Lln]. Tipu de xuegu en que se llanza una piedra fasta un finxu concretu de mou que’l que más s’avere gana [Lln]. Cfr. teyu. La espresión texete paez una adautación con [S] d’una voz castellana o castellanizada en [x], cola amestanza del suf. dim. -ete.
teyón, el 1
📖: teyón
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<techón [Qu. Tb]. teichón [Tb]. tichón [Tb].>(TEST)
  1. teyón
    • Lln
  2. techón
    • Qu
    • Tb
  3. teichón
    • Tb
  4. tichón
    • Tb
Pedazu de lladriyu o de teya [Lln].
  1. 1. Pedazu de lladriyu o de teya [Lln].
Trozu de teya [Pa. Cb. Sb. Ay. Ri. Qu. Tb]. Lladriyu [JH]. Aum. de teyu (cfr.).
teyón, el 2
📖: teyón
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<tichón [Tb]. techón [Tb].>(TEST)
  1. teyón
    • Po
    • Am
    • Pa
    • Cg
  2. tichón
    • Tb
  3. techón
    • Tb
El tilu [Po (Toponimia 111)]. Tb], más fuerte que la teya [Am]. Árbol [Pa]. Árbol de fueyes ablancazaes, con un frutu que ye una especie de mazana pequeña y ensin sabor (miedra n’El Sueve) [Cg].
  1. 1. El tilu [Po (Toponimia 111)]. Tb], más fuerte que la teya [Am]. Árbol [Pa]. Árbol de fueyes ablancazaes, con un frutu que ye una especie de mazana pequeña y ensin sabor (miedra n’El Sueve) [Cg].
Aumentativu del masc. analóxicu de teya 2 (cfr.).
teyu, el
📖: teyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<teichu [Tb]. +tiyu [Ay]. //teyo [Eo]. ///tejo [Ll. Pr].>(TEST)
  1. teyu
  2. teichu
    • Tb
  3. tiyu metafonía
    • Ay
  4. teyo eonaviego
    • Eo
  5. tejo infl. cast.
    • Ll
    • Pr
Trozu de teya [Ay. Tb]. Caún de los trozos d’una mesma teya que se meten baxo tierra col moyón pa que valgan de testigos del muñón o finxu [Tb]. 2. Piedra plana ensin aristes [Cl]. Teyu pa xugar [/Eo/] o cosa asemeyada en figura redonda pa xugar los rapazos [JH]. 3. “Juego de hitos con tejos” [JH]. Xuegu nel que se llanca un fierru o un palu d’un palmu, en mediu d’un cuadru al que se tira a dar con rases o pataques [R]. 4. Plancha gruesa de figura circular [JH]. 5. Pedazu d’oru en pastia [JH]. //No dar el tejo para ello ‘nun dar el peculiu pa los gastos’ [Ll. Pr].
  1. 1. Trozu de teya [Ay. Tb]. Caún de los trozos d’una mesma teya que se meten baxo tierra col moyón pa que valgan de <i class="della">testigos </i>del muñón o finxu [Tb].
  2. 2. Piedra plana ensin aristes [Cl]. Teyu pa xugar [/Eo/] o cosa asemeyada en figura redonda pa xugar los rapazos [JH].
  3. 3. “Juego de hitos con tejos” [JH]. Xuegu nel que se llanca un fierru o un palu d’un palmu, en mediu d’un cuadru al que se tira a dar con rases o pataques [R].
  4. 4. Plancha gruesa de figura circular [JH].
  5. 5. Pedazu d’oru en pastia [JH]. //<i class="della">No</i> <i class="della">dar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">tejo</i> <i class="della">para</i> <i class="della">ello</i> ‘nun dar el peculiu pa los gastos’ [Ll. Pr].
Nin falten corredores q’á porfía/al llegar sudorientos á los teyos/ganen é na carrera la cuayada [Vida Aldea 273] Allega más forzudu y más arteru/a tocar é nos teyos el pri- meru [Vida Aldea 274] Podría tratase d’una creación analóxica masculina sol feme- nín teya 1 (
  1. Nin falten corredores q’á porfía/al llegar sudorientos á los teyos/ganen é na carrera la cuayada
  2. Vida Aldea 273
  3. Allega más forzudu y más arteru/a tocar é nos teyos el pri- meru
  4. Vida Aldea 274
  5. Podría tratase d’una creación analóxica masculina sol feme- nín teya 1 (
cfr.). Con too nun ha escaecese que’l llat. contaba con una formación neutra tēgulum ‘techu’, ‘cubierta, teya’ (abf) que sedría a xustificar dafechu’l términu asturianu an- que semánticamente abulta que s’alloña. Conocemos tamién un deriváu diminutivu en -ĭtt, teyete (cfr.), y otru aumentati- vu, teyón 1 (cfr.).
ti 1
📖: ti 1
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. ti 1
    • Lln
Voz que, repetida, usen pa llamar a la cabra [Lln].
  1. 1. Voz que, repetida, usen pa llamar a la cabra [Lln].
Cfr. tica.
ti 2
📖: ti 2
🏗️: NO
✍️: NO
<tin dativu [C].>(TEST)
  1. ti 2
    • Lln
    • Rs
    • Am
    • Pa
    • Tb
  2. tin dativu
    • C
{Pronome personal, dativu de 2ª persona singular, xeneral- mente precedíu de preposición) [Xral]. Nos conceyos de les dos orielles del Seya ti (dativu) opónse a te (acusativu) como mi/me [LV. Lln. Rs. Am. Pa]. Dativu de 2ª persona sing. (ti) frente al ac. de 2ª pers. sing. (te) [Lln. Rs. Am]: Tiróti pan/Ti- róte a los perros [Am]. Pronombre personal de 2ª persona de singular, precedíu de preposición [Xral]: A ti te lo digo, h.iya; entiéndilo tu, nuera [LC]: Eso vien de tí [Ac]. 2. Variante de te [Occidente]: Nun te da más [Tb] = Nun ti da más [Tb]. //Ente ti ya mi tou ta bien ‘ente tu y yo too va bien’ [en Faidiel, Eirrondu [Cn], Rodríguez Castellano (1952: 121)].
  1. 1. {Pronome personal, dativu de 2ª persona singular, xeneral- mente precedíu de preposición) [Xral]. Nos conceyos de les dos orielles del Seya <i class="della">ti</i> (dativu) opónse a <i class="della">te</i> (acusativu) como <i class="della">mi</i>/<i class="della">me </i>[LV. Lln. Rs. Am. Pa]. Dativu de 2ª persona sing. (<i class="della">ti</i>) frente al ac. de 2ª pers. sing. (<i class="della">te</i>) [Lln. Rs. Am]: <i class="della">Tiróti</i> <i class="della">pan</i>/<i class="della">Ti-</i><i class="della"> róte</i> <i class="della">a</i> <i class="della">los</i> <i class="della">perros</i> [Am]. Pronombre personal de 2ª persona de singular, precedíu de preposición [Xral]: <i class="della">A</i> <i class="della">ti</i> <i class="della">te</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">digo,</i> <i class="della">h.iya; entiéndilo tu, nuera </i>[LC]: <i class="della">Eso vien de tí </i>[Ac].
  2. 2. Variante de <i class="della">te</i> [Occidente]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">te</i> <i class="della">da</i> <i class="della">más</i> [Tb] = <i class="della">Nun</i> <i class="della">ti</i> <i class="della">da</i> <i class="della">más</i> [Tb]. //<i class="della">Ente</i> <i class="della">ti ya mi</i><i class="della"> tou ta bien </i>‘ente tu y yo too va bien’ [en Faidiel, Eirrondu [Cn], Rodríguez Castellano (1952: 121)].
tu fula da directo a est’ omne qui s’ ranculo de ti s. xii [FA/121] Ama a to próximu como á te (sic) mesmu [San Mateo 77]
  1. tu fula da directo a est’ omne qui s’ ranculo de ti s. xii
  2. FA/121
  3. Ama a to próximu como á te (sic) mesmu
  4. San Mateo 77
Cfr. te.
ti 3
📖: ti 3
🏗️: NO
✍️: NO
Apócope de <i class="della">tíu,</i>(TEST)
  1. ti 3
  2. Apócope de <i class="della">tíu,</i
tía [Tor. Arm. Mar]: El ti Antonio.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tía</i> [Tor. Arm. Mar]: <i class="della">El</i> <i class="della">ti</i> <i class="della">Antonio</i>.
“tiara”
📖: “tiara”
🏗️: NO
✍️: SI
Cast. <i class="della">tiara</i>. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">V</i>(TEST)
  1. “tiara”
  2. Cast
  3. <i class="della">tiara</i>
  4. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">V</i
tiaras por dos marabetenos s. xiii(or.) [MCar-II/278]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tiaras</i> <i class="della">por</i> <i class="della">dos</i> <i class="della">marabetenos</i> s. xiii(or.) [MCar-II/278]
Del grecismu en llat. llegáu per vía culta (dcech s.v. tiara).
tiberiu, el
📖: tiberiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tiberio [Lln. Ay. Mi].>(TEST)
  1. tiberiu
    • Sm
    • Ca
  2. tiberio
    • Lln
    • Ay
    • Mi
Xaréu, movimientu [Lln. Ay. Mi. Sm. Arm. Tor]. Baturiciu, xaréu, aplagoriu [Ca]: Entamóse ellí un tiberiu que naide s’entendía con naide [Ca]. //Sufrir un tiberiu ‘pasar per mun- ches calamidaes’ [Lln].
  1. 1. Xaréu, movimientu [Lln. Ay. Mi. Sm. Arm. Tor]. Baturiciu, xaréu, aplagoriu [Ca]: <i class="della">Entamóse</i> <i class="della">ellí</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tiberiu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">naide </i><i class="della">s’entendía</i> <i class="della">con</i> <i class="della">naide</i> [Ca]. //<i class="della">Sufrir</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tiberiu</i> ‘pasar per mun- ches calamidaes’ [Lln].
Quiciabes del nome del emperador tiberiu, per vía culta, n’alusión a les orxíes del emperador, (dcech s.v. tiberio). Gar- cía de Diego quier rellacionar el términu col cultismu uitupe- rium (deeh). Nun paez más afayadiza la propuesta de Coromi- nas-Pascual cuando suxeren la posibilidá de que cast. tiberio ‘ruíu’, etc. sía un deriváu del cat. tibar ‘poner tensu’ (op. cit.).
tiburón, el
📖: tiburón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tiburón</i>(TEST)
  1. tiburón
    • Lln
  2. Cast
  3. <i class="della">tiburón</i
[Lln].
  1. 1. [Lln].
Pallabra conocida n’Asturies, onde paez ser préstamu, nun sabemos si d’aniciu port. tubarão como suxeren Corominas- Pascual pal cast. (dcech s.v. tiburón).
tica
📖: tica
🏗️: NO
✍️: NO
Voz que, repetida, empleguen pa dirixise a la cabra [PSil] o a la oveya [Bard. Llomb]: <i class="della">Tica,</i>(TEST)
  1. tica
  2. Voz que, repetida, empleguen pa dirixise a la cabra [PSil] o a la oveya [Bard. Llomb]: <i class="della">Tica,</i
tiquilina, tica, xica [PSil].
  1. 1. <i class="della">tiquilina,</i> <i class="della">tica,</i> <i class="della">xica</i> [PSil].
Voz que, repetida, empleguen pa llamar a la oveya [Ar (= choca)], como tamién vemos en teca. Cfr. tequín.
tico-taco 1
📖: tico-taco 1
🏗️: NO
✍️: NO
<tico-tico [Ar].>(TEST)
  1. tico-taco 1
    • Llg
  2. tico-tico
    • Ar
Onomatopeya del ruíu que se fai al andar lladiándose [Llg].
  1. 1. Onomatopeya del ruíu que se fai al andar lladiándose [Llg].
tico-taco 2
📖: tico-taco 2
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tico-taco 2
Voz usada pa llamar al corderu [Ar].
  1. 1. Voz usada pa llamar al corderu [Ar].
Cfr. tequín.
tieldu, a, o*
📖: tieldu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tielda [Cl (i)].>(TEST)
  1. tieldu
  2. tielda
    • Cl (i)
(Vaca) que da la lleche gordo porque yá parió hai un tiempu [Cl (i)].
  1. 1. (Vaca) que da la lleche gordo porque yá parió hai un tiempu [Cl (i)].
Cfr. telgu, a, o.
tiemblarrabu, el
📖: tiemblarrabu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tiembla’l rabu [y Lln]. ////temblarrabos [Noval].>(TEST)
  1. tiemblarrabu
    • Lln
  2. tiembla’l rabu
    • y Lln
  3. temblarrabos variación de número
    • Noval
Phoenicurus phoenicurus [Noval]. Cast. colirrojo o pisadera, páxaru que mueve’l rabu de contino [Lln].
  1. 1. <i class="della">Phoenicurus</i> <i class="della">phoenicurus</i> [Noval]. Cast. <i class="della">colirrojo</i> o <i class="della">pisadera</i>, páxaru que mueve’l rabu de contino [Lln].
Amestanza de verbu (tiembla) y nome (rabu), composición asemeyada na so cadarma a xingalráu.
tiemblu, el
📖: tiemblu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Temblor [JH]: <i class="della">Tiemblu</i>(TEST)
  1. tiemblu
  2. Temblor [JH]: <i class="della">Tiemblu</i
de tierra [JH].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">tierra</i> [JH].
Cfr. temblar. Del llat. tremulus, -a, -um ‘que tiembla’ (old), llueu con no- minalización, con continuadores románicos (rew).
tiempazu, el
📖: tiempazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tiempazo [Cñ].>(TEST)
  1. tiempazu
    • Tb
  2. tiempazo
Bon tiempu, tiempu bonu, fuera de lo normal [Tb]: Fai un tiempazu que presta [Tb].
  1. 1. Bon tiempu, tiempu bonu, fuera de lo normal [Tb]: <i class="della">Fai</i> <i class="della">un tiempazu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">presta</i> [Tb].
2. Cast. borrasca [Cñ]. Aum. de tiempu (cfr.).
tiempu, el
📖: tiempu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+tiimpu [y Llg. y Sb. Ay]. +timpu [Ll]. /////tempu [y Sm. PVieya. Tox]. //tempo [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. tiempu
    • Lln
    • Pa
    • Llg
    • Sb
    • Tb
    • Sm
    • Cd
    • Pr
    • Vv
    • Sr
  2. tiimpu metafonía
    • y Llg
    • y Sb
    • Ay
  3. timpu metafonía
    • Ll
  4. tempu dudoso (certainty = baxa)
    • y Sm
    • PVieya
    • Tox
  5. tempo eonaviego
    • Eo
    • Mánt
Cast. tiempo [Lln. Cl. Pa. Llg. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. PSil. Cd. PVieya. Tox. /Eo. Mánt/. JH]. 2. Edá [Lln. Llg. Tb. Sm. Cd. Pr]: ¿Qué tiempu tien isi? [Llg]: Somos d’un tiempu [Tb]: Esos rapacinos son toos d’un tiempu [Llg]. 3. Clima [Lln. Llg. Ay]: ¿Qué tiempu tenéis p’ahí? [Llg]. Tiempu atmosfé- rico [Xral]. //A un tiempu ‘al mesmu tiempu’ [Llg. Tb]: Van a un tiempu [Tb]. //Char tiempu ‘tardar, perder el tiempu’ [Llg]: Nun eches tiempu peinándote que llegamos tarde [Llg]. //De los tiempos ‘dende hai munchu tiempu, dende cuantayá’ [Vv (= de los tiempos que llegó). Llg. Sr]: Tien esi abrigu de los tiempos [Llg]: De los tiempos que toi aquí ‘hai ya muncho que to equí’ [Vv]. //De mal tiempu ‘de cuando llueve’ [Lln. Tb]: Son de mal tiempu esas h.uentes [Lln]. //En tiempos ‘na dómina (de)’ [Lln. Tb. Sm]. ‘daquella’ [Sm]. ‘acuantayá’ [Tb.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tiempo</i> [Lln. Cl. Pa. Llg. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. PSil. Cd. PVieya. Tox. /Eo. Mánt/. JH].
  3. 2. Edá [Lln. Llg. Tb. Sm. Cd. Pr]: <i class="della">¿Qué</i> <i class="della">tiempu</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">isi? </i>[Llg]: <i class="della">Somos</i> <i class="della">d’un</i> <i class="della">tiempu </i>[Tb]: <i class="della">Esos</i> <i class="della">rapacinos</i> <i class="della">son</i> <i class="della">toos</i> <i class="della">d’un</i> <i class="della">tiempu</i> [Llg].
  4. 3. Clima [Lln. Llg. Ay]: <i class="della">¿Qué tiempu tenéis p’ahí? </i>[Llg]. Tiempu atmosfé- rico [Xral]. //<i class="della">A</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tiempu</i> ‘al mesmu tiempu’ [Llg. Tb]: <i class="della">Van</i> <i class="della">a </i><i class="della">un</i> <i class="della">tiempu </i>[Tb]. //<i class="della">Char tiempu </i>‘tardar, perder el tiempu’ [Llg]: <i class="della">Nun eches tiempu peinándote que llegamos tarde </i>[Llg]. //<i class="della">De los</i> <i class="della">tiempos </i>‘dende hai munchu tiempu, dende cuantayá’ [Vv (= de los tiempos que llegó). Llg. Sr]: <i class="della">Tien esi abrigu de los </i><i class="della">tiempos</i> [Llg]: <i class="della">De</i> <i class="della">los</i> <i class="della">tiempos</i> <i class="della">que</i> <i class="della">toi</i> <i class="della">aquí</i> ‘hai ya muncho que to equí’ [Vv]. //<i class="della">De mal</i> <i class="della">tiempu</i> ‘de cuando llueve’ [Lln. Tb]: <i class="della">Son de mal tiempu esas h.uentes </i>[Lln]. //<i class="della">En tiempos </i>‘na dómina (de)’ [Lln. Tb. Sm]. ‘daquella’ [Sm]. ‘acuantayá’ [Tb.
Sm]: Eso fíxose en tiempos [Tb]. //D’un tiempu acá ‘dende hai un tiempu’ [Tb]. //Fuente de mal tiempu ‘fonte que namái tien agua cuando llueve’ [PSil]. //Nun ser de per tiempu ‘nun ser normal (una persona)’ [Sr]. //Por tiempos ‘nel tiempu pre- vistu’ [Tb].///A so tiempu maurecen llos figos [JH]. A un tiem- pu otru lu apierta [LC]. Cuando non vien el tiempu non hai tiempu [LC]. A buen tiempu non te agaches, y a malu non te mates [LC]. Val más llegar a tiempu que rondar un añu [Llg]. et tempore de meo Iure 887(or.) [SV/32]; 916(or.) [SV/38] Ita ut spresenti die et tempore 929(or.) [SV/41] in tempo de alfetena 1026 (s. xii) [ACL/430] tallen p montes assi como al tienpo del re don alffonsso 1145 (1295) [FU/39] et taillent per montes asi como al tempo del rei dompno Al- fonso s. xii [FA/131] guarecer a todu tiempo istam hereditatem 1225(or.) [SV/144] a todos tiempos 1233(or.) [SV/168]; 1234(or.) [SV/81]; 1235(or.) [SV/67] per todos tiempos 1235(or.) [SV/62] he por gran tiempo por muchas uegadas le furan demanda- das 1253(or.) [ACL/204] yo uos sanar esta mia uendicion de todo demandante a todo tiempo 1255(or.) [ACL/269] ambas las partes mantener hy canales per medio pora todos tiempos 1256 [DCO-II/42] sanar esta uinna pora todo tiempo de todo ome que la de- mandar 1259(or.) [ACL/351] al tiempo de sua morte 1263(or.) [ACL/409] aya acustumnado de longo tiempo que cada que muerre el clerigo 1263(or.) [ACL/408] el se acorda bien del tiempo del bispo 1266(or.) [ACL/430] dixo que adolecio este Ffernan de Moriella e iogo grant tiempo 1266(or.) [ACL/424] en qual tiempo yo finar e las otras V por mia alma 1268(or.) [MSVO-IV(2)/58] del tiempo que omne non se podia acordar 1269 (s. xiii) [ACL/497] fueras se lo cotassen en tiempo de gran necessidat 1269 (s. xiii) [ACL/498] elos omnes que morian estauan por soterrar por gran tiempo 1269 (s. xiii) [ACL/503] commo acostumnaran en tiempo del rrey don Alffonsso 1269 (s. xiii) [ACL/506] los dineros enblanquidos que furon fechos enno tiempo della guerra 1274(or.) [MCar-II/92] el malato que en otro tjempo y entrara enna villa 1274 [Or- denances/47] el tienpo era muy caro 1275(or.) [MCar-II/97] en tienpo que non ouies mas que una collecha 1289 [DCO- II/158] ssi acaetier que yo ffinas en tienpo que ouies duas collechas 1289 [DCO-II/158] douos por guaridor que uos la guaresca a todo tienpo con derecho 1293 [DCO-II/177]
la rrienda del tienpo passado que lo de mi teuiestes arrenda- do 1296 [DCO-II/187] muestran que algun tempo tragan pannos dorden s. xiii(or.) [FX/135] ganala otro por la tener longo tiempo s. xiii(or.) [FX/329] el tempo qual dixo el apostolo Paulo s. xiii(or.) [FX/343] Llevantóse á isti tiempo Xuan García [PyT 34] A nosotros el tiempo nos apierta/qu’hemos dir güe dormir a lla Machina [BAúxa, Sueños (Poesíes 373-374)] El propiu sitiu conocidu yera/que tenín al aguardu siñaladu/y, tiempos ha, servía de mortera/al rei Niño, que muertu y abrasadu,/fechos ceniza güesu y calavera,/ allí está nuna tumba sepultadu [BAúxa, PyT (Poesíes 129-134)] Matanza y manía de los del so tiempu [Los Trataos 18] Pescudó d’illos con cuidáu’l tiempu’n que se yos apareció la’strella [San Mateo 4] Del neutru llat. tempus, -oris ‘tiempu’ (em), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh), términu que tamién se conseña na aceición de ‘vidaya’ y del que se fala nel llugar afayadizu (
  1. Sm]: Eso fíxose en tiempos [Tb]. //D’un tiempu acá ‘dende hai un tiempu’ [Tb]. //Fuente de mal tiempu ‘fonte que namái tien agua cuando llueve’ [PSil]. //Nun ser de per tiempu ‘nun ser normal (una persona)’ [Sr]. //Por tiempos ‘nel tiempu pre- vistu’ [Tb].///A so tiempu maurecen llos figos [JH]. A un tiem- pu otru lu apierta [LC]. Cuando non vien el tiempu non hai tiempu [LC]. A buen tiempu non te agaches, y a malu non te mates [LC]. Val más llegar a tiempu que rondar un añu [Llg]. et tempore de meo Iure 887(or.) [SV/32];
  2. 916(or.) SV/38
  3. Ita ut spresenti die et tempore
  4. 929(or.) SV/41
  5. in tempo de alfetena
  6. 1026 (s. xii) ACL/430
  7. tallen p montes assi como al tienpo del re don alffonsso
  8. 1145 (1295) FU/39
  9. et taillent per montes asi como al tempo del rei dompno Al- fonso s. xii
  10. FA/131
  11. guarecer a todu tiempo istam hereditatem
  12. 1225(or.) SV/144
  13. a todos tiempos 1233(or.) [SV/168]; 1234(or.) [SV/81];
  14. 1235(or.) SV/67
  15. per todos tiempos
  16. 1235(or.) SV/62
  17. he por gran tiempo por muchas uegadas le furan demanda- das
  18. 1253(or.) ACL/204
  19. yo uos sanar esta mia uendicion de todo demandante a todo tiempo
  20. 1255(or.) ACL/269
  21. ambas las partes mantener hy canales per medio pora todos tiempos
  22. 1256 DCO-II/42
  23. sanar esta uinna pora todo tiempo de todo ome que la de- mandar
  24. 1259(or.) ACL/351
  25. al tiempo de sua morte
  26. 1263(or.) ACL/409
  27. aya acustumnado de longo tiempo que cada que muerre el clerigo
  28. 1263(or.) ACL/408
  29. el se acorda bien del tiempo del bispo
  30. 1266(or.) ACL/430
  31. dixo que adolecio este Ffernan de Moriella e iogo grant tiempo
  32. 1266(or.) ACL/424
  33. en qual tiempo yo finar e las otras V por mia alma
  34. 1268(or.) MSVO-IV(2)/58
  35. del tiempo que omne non se podia acordar
  36. 1269 (s. xiii) ACL/497
  37. fueras se lo cotassen en tiempo de gran necessidat
  38. 1269 (s. xiii) ACL/498
  39. elos omnes que morian estauan por soterrar por gran tiempo
  40. 1269 (s. xiii) ACL/503
  41. commo acostumnaran en tiempo del rrey don Alffonsso
  42. 1269 (s. xiii) ACL/506
  43. los dineros enblanquidos que furon fechos enno tiempo della guerra
  44. 1274(or.) MCar-II/92
  45. el malato que en otro tjempo y entrara enna villa
  46. 1274 Or- denances/47
  47. el tienpo era muy caro
  48. 1275(or.) MCar-II/97
  49. en tienpo que non ouies mas que una collecha
  50. 1289 DCO- II/158
  51. ssi acaetier que yo ffinas en tienpo que ouies duas collechas
  52. 1289 DCO-II/158
  53. douos por guaridor que uos la guaresca a todo tienpo con derecho
  54. 1293 DCO-II/177

  55. la rrienda del tienpo passado que lo de mi teuiestes arrenda- do
  56. 1296 DCO-II/187
  57. muestran que algun tempo tragan pannos dorden s. xiii(or.)
  58. FX/135
  59. ganala otro por la tener longo tiempo s. xiii(or.)
  60. FX/329
  61. el tempo qual dixo el apostolo Paulo s. xiii(or.)
  62. FX/343
  63. Llevantóse á isti tiempo Xuan García
  64. PyT 34
  65. A nosotros el tiempo nos apierta/qu’hemos dir güe dormir a lla Machina
  66. BAúxa, Sueños (Poesíes 373-374)
  67. El propiu sitiu conocidu yera/que tenín al aguardu siñaladu/y, tiempos ha, servía de mortera/al rei Niño, que muertu y abrasadu,/fechos ceniza güesu y calavera,/ allí está nuna tumba sepultadu
  68. BAúxa, PyT (Poesíes 129-134)
  69. Matanza y manía de los del so tiempu
  70. Los Trataos 18
  71. Pescudó d’illos con cuidáu’l tiempu’n que se yos apareció la’strella
  72. San Mateo 4
  73. Del neutru llat. tempus, -oris ‘tiempu’ (em), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh), términu que tamién se conseña na aceición de ‘vidaya’ y del que se fala nel llugar afayadizu (
cfr. tenllar). Dellos usos alverbiales en -s xustifíquense tanto pel plural actual (tiempu/tiempos) como per construcciones col vieyu neutru singular en -us, asina in tempus (em) > en tiempos, per tempus (em) → por tiempos; dende ad tempus (em) sigue non sólo a tiempu (y el contrariu a destiempu) si- nón a tiempos y, de xuru, dio aniciu a una formación verbal *ad tempāre > atempar (cfr.), anque dichu verbu xustifícase cenciellamente como de formación asturiana onde l’ausencia de diptongu débese al desplazamientu de la tónica, lo mesmo que nel correspondiente deverbal atempa (cfr.). Ye frutu d’un compuestu l’ast. entretiempu (cfr.).
tienda, la
📖: tienda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tenda [Tox. /Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. tienda
    • Lln
    • Tb
    • Md
    • Ay
    • Sm
  2. tenda
    • Tox
    • /Eo
    • Mánt/
Aición y efeutu de tender [JH]. 2. Cast. tienda [Lln. Ac. Tb. Tox. /Eo. Mánt/]: Tán na tienda Antón [Tb]. 3. Añada de ce- reales espardíos pela era pa mayar [Llomb]: está la tienda bien soleada [Llomb]. //Dexar en tienda ‘dexar desordenao’ [Md]. //En tienda ‘cola yerba o la ropa espardío pa que seque’ [Lln. Ac. Ay. Tb. Sm. R]: El prau ta en tienda [Tb]: La yerba tuvo en tienda un mes [Tb]. ‘espardío o tendío pa secar (la ropa)’ [Tb]: Tenían la ropa en tienda [Tb]. //Tienda del aire ‘tienda que s’asitia debaxo d’un toldu, públicamente’ [R].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">tender </i>[JH].
  2. 2. Cast. <i class="della">tienda </i>[Lln. Ac. Tb. Tox. /Eo. Mánt/]: <i class="della">Tán na tienda</i> <i class="della">Antón </i>[Tb].
  3. 3. Añada de ce- reales espardíos pela era pa mayar [Llomb]: <i class="della">Yá</i> <i class="della">está</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tienda bien soleada </i>[Llomb]. //<i class="della">Dexar en tienda </i>‘dexar desordenao’ [Md]. //<i class="della">En</i> <i class="della">tienda</i> ‘cola yerba o la ropa espardío pa que seque’ [Lln. Ac. Ay. Tb. Sm. R]: <i class="della">El</i> <i class="della">prau</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">en</i> <i class="della">tienda</i> [Tb]: <i class="della">La</i> <i class="della">yerba </i><i class="della">tuvo</i> <i class="della">en</i> <i class="della">tienda</i> <i class="della">un</i> <i class="della">mes</i> [Tb]. ‘espardío o tendío pa secar (la ropa)’ [Tb]: <i class="della">Tenían la ropa en tienda </i>[Tb]. //<i class="della">Tienda del aire </i>‘tienda que s’asitia debaxo d’un toldu, públicamente’ [R].
de tercia parte de Zaayti Manzor de sua tenda 950 (s. xii) [ACL/321] cum suo solo et suprado tendas et edificio 950 (s. xii) [ACL/321] tenda de Pelaio Sauariquizi 1029(or.) [ACL/454] tenda mea propria 1039 (s. xii) [ACL/129] I tenda in solare de Petro Nuniz cum totos suos exidos 1097(or.) [ACL/611] I tenda que fuit de illos azeoaratores 1097(or.) [ACL/611] I tenda quam teneo ad necessitates meas 1117(or.) [MSAH- IV/55] Guillelme de la tienda cales didacus cidj 1145 (1295) [FU/41] pandum de Ihain ad tendas de monte abro ad archas de ma- gistro 1154 (s. xiv) [DCO-I/413] Pelagius Galleco cf. Petrus de la Tenda cf. 1154(or.) [SV/399] illas tendas de Porta de Arco 1167(or.) [ACL/384] Michael de las Tiendas 1189(or.) [MSAH-IV/446]; [MSAH- IV/450] domus et tenda 1216(or.) [ACL/317] tienda que fuit de Sancia saluadoriz 1235(or.) [DOSV-I/160] Mart Iuanes de las Tiendas 1249(or.) [ACL/164] ela tienda de los correeros 1252(or.) [ACL/198] Ioan Pelaiz alfaate de las tiendas 1258(or.) [MCar-I/349] ela tienda denna a Iohan Nunez con sous tendales 1269(or.) [MCar-II/69] que entre vino en las tiendas en odres e en bestias 1315(or.) [ACL-IX/230] Diego Alfonso de Sandiche clerigo e Juan Ferrandez de la Tienda mercador 1450(or.) [SP-IV/23] - basteçida su tyenda e botica [Uviéu 1500/48] D’un términu rellacionáu col llat. tendere ‘tender’ → ‘lle- vantar la tienda’, ‘desplegar’, ‘tender’ (em; abf), de xuru tĕnda del que Corominas-Pascual dicen que se documenta n’escritores bizantinos de magar el sieglu vii (dcech s.v. ten- der), quiciabes un participiu fuerte de tendere. Dende tenda pudo facese’l verbu *ad tendare > ast. atendar (
  1. de tercia parte de Zaayti Manzor de sua tenda
  2. 950 (s. xii) ACL/321
  3. cum suo solo et suprado tendas et edificio
  4. 950 (s. xii) ACL/321
  5. tenda de Pelaio Sauariquizi
  6. 1029(or.) ACL/454
  7. tenda mea propria
  8. 1039 (s. xii) ACL/129
  9. I tenda in solare de Petro Nuniz cum totos suos exidos
  10. 1097(or.) ACL/611
  11. I tenda que fuit de illos azeoaratores
  12. 1097(or.) ACL/611
  13. I tenda quam teneo ad necessitates meas
  14. 1117(or.) MSAH- IV/55
  15. Guillelme de la tienda cales didacus cidj
  16. 1145 (1295) FU/41
  17. pandum de Ihain ad tendas de monte abro ad archas de ma- gistro
  18. 1154 (s. xiv) DCO-I/413
  19. Pelagius Galleco cf. Petrus de la Tenda cf.
  20. 1154(or.) SV/399
  21. illas tendas de Porta de Arco
  22. 1167(or.) ACL/384
  23. Michael de las Tiendas 1189(or.) [MSAH-IV/446];
  24. MSAH- IV/450
  25. domus et tenda
  26. 1216(or.) ACL/317
  27. tienda que fuit de Sancia saluadoriz
  28. 1235(or.) DOSV-I/160
  29. Mart Iuanes de las Tiendas
  30. 1249(or.) ACL/164
  31. ela tienda de los correeros
  32. 1252(or.) ACL/198
  33. Ioan Pelaiz alfaate de las tiendas
  34. 1258(or.) MCar-I/349
  35. ela tienda denna a Iohan Nunez con sous tendales
  36. 1269(or.) MCar-II/69
  37. que entre vino en las tiendas en odres e en bestias
  38. 1315(or.) ACL-IX/230
  39. Diego Alfonso de Sandiche clerigo e Juan Ferrandez de la Tienda mercador
  40. 1450(or.) SP-IV/23
  41. - basteçida su tyenda e botica
  42. Uviéu 1500/48
  43. D’un términu rellacionáu col llat. tendere ‘tender’ → ‘lle- vantar la tienda’, ‘desplegar’, ‘tender’ (em; abf), de xuru tĕnda del que Corominas-Pascual dicen que se documenta n’escritores bizantinos de magar el sieglu vii (dcech s.v. ten- der), quiciabes un participiu fuerte de tendere. Dende tenda pudo facese’l verbu *ad tendare > ast. atendar (
cfr.). De lo que paez que ye un diminutivu *tĕndica féxose’l verbu *tendicāre > ast. tencar (cfr.). Del so diminutivu tendicula ‘percha para colgar la ropa’, ‘llazu, especie de trampa pa ca- zar’ (em), nun conocemos continuador direutu ast. *tendeya pero del neutru correspondiente tendiculum (dlfac) > *ten- deyu iguóse l’aumentativu tendeyón (cfr.). Sí foi posible ta- mién un diminutivu en -aculus d’u se fexo ast. tendayu (cfr.) d’usos asemeyaos al ast. tendaxu (cfr.) anque esti términu pudiere representar una adautación del cast. tendajo. El cas- tellanismu pue tar asitiáu na pallabra compuesta col deriváu de cum conseñada en Oseya contindah.e (cfr. contendaxe). De tenda foi posible un ax. en -ālis (old) d’u siguió ast. tendal (cfr.). Con un suf. -ārius foi posible tendeiru, orixinariamente con un valor axetivu en referencia a daqué tendío o espardío, asina ast. tenderu, a, o (cfr.) llueu con posibilidaes de nomina- lizase, tenderu (cfr.). Tamién conoz l’ast. estenderexar (cfr.) que tará fechu dende un compuestu iguáu dende *tenderexu, un deriváu de tenderu.
tienramente
📖: tienramente
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">tiernamente</i>(TEST)
  1. tienramente
  2. Cast
  3. <i class="della">tiernamente</i
[JH. CCabal. ByM]. Cfr. tienru, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [JH. CCabal. ByM]. Cfr. <i class="della">tienru, a, o</i>.
tienru, a, o
📖: tienru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tiernu [Lln]. +tiinru [y Llg]. /////tenru/a [Tox]. ternu/a [VBa- ble]. //tenro [/Eo/]. /////tiernu [y Ac. MS]. +tiirnu [Ay].>(TEST)
  1. tienru
    • Cg
    • Llg
    • Ca
    • Qu
    • Tb
    • Sl
    • Cv
  2. tiernu
    • Lln
  3. tiinru metafonía
    • y Llg
  4. tenru/a dudoso (certainty = baxa)
    • Tox
  5. ternu/a
    • VBa- ble
  6. tenro eonaviego
    • /Eo/
  7. tiernu dudoso (certainty = baxa)
    • y Ac
    • MS
  8. tiirnu metafonía
    • Ay
Cast. tierno [LV. Cl. Cb. Cg. Cñ. Ac. Llg. Ca. Ay. Qu. Tb. As. Sl. Cv. Tox. /Eo/. V1830. JH. DA. R. VBable. MS]. 2. Blandu, suave [PSil]. Maduru, blandu [Lln]. Blandu (de comer) [Ca]. De tastu suave (la sidra) [MS]. 3. Que nun llogró maurecer [PSil]. //Sidra tierna ‘sidra suave al tastu por nun cocer da- fechu’ [LS 299].
  1. 1. Cast. <i class="della">tierno </i>[LV. Cl. Cb. Cg. Cñ. Ac. Llg. Ca. Ay. Qu. Tb. As. Sl. Cv. Tox. /Eo/. V
  2. 1830. JH. DA. R. VBable. MS].
  3. 2. Blandu, suave [PSil]. Maduru, blandu [Lln]. Blandu (de comer) [Ca]. De tastu suave (la sidra) [MS].
  4. 3. Que nun llogró maurecer [PSil]. //<i class="della">Sidra</i> <i class="della">tierna</i> ‘sidra suave al tastu por nun cocer da- fechu’ [LS 299].
Blanca, gayarda, tienra [DyE 3] El chibicu más tienro que mantega [Xuan García (1666 ó 1667: 160)] Siendo pequeñín y tienru [Misterio Tr 127] Entoncia tienru me dixo [Felicitación 148] Mas candial que les tienres florequines [Judit 199] Míralu tienra y sospira [El Niño enfermo 235] Cuando tien ya tenres les rames y retueyen les fueyes [San Mateo 101] Con pan tienru e na masera/y sidre añeya en llagar/bona llacuada te espera/y bon sabrosu pasar [CyN (Recuerdos)]
  1. Blanca, gayarda, tienra
  2. DyE 3
  3. El chibicu más tienro que mantega
  4. Xuan García (1666 ó 1667: 160)
  5. Siendo pequeñín y tienru
  6. Misterio Tr 127
  7. Entoncia tienru me dixo
  8. Felicitación 148
  9. Mas candial que les tienres florequines
  10. Judit 199
  11. Míralu tienra y sospira
  12. El Niño enfermo 235
  13. Cuando tien ya tenres les rames y retueyen les fueyes
  14. San Mateo 101
  15. Con pan tienru e na masera/y sidre añeya en llagar/bona llacuada te espera/y bon sabrosu pasar
  16. CyN (Recuerdos)
Del llat. tener, -a, -um ‘tienru’ (em; old), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh; dcech s.v. tierno) onde se pervé una alternancia de resultaos ensin metátesis y con metátesis de -n’r- (ghla 261; pe2: 392). La nasal pudo favorecer la non dip- tongación. Dende tienru siguió l’alverbiu tienramente (cfr.).
tientes
📖: tientes
🏗️: NO
✍️: NO
<tientas [Lln]. /////tentes [Cg]. tentas [Cv. Tox].>(TEST)
  1. tientes
    • Pa
    • Ay
    • Tb
  2. tientas
    • Lln
  3. tentes dudoso (certainty = baxa)
    • Cg
  4. tentas
    • Cv
    • Tox
//A tientes ‘a palpu’ [Pa. Cg. Tox (a tentas). JH]. ‘con procu- ru’ [Ay]. //A tientas ‘(a palpu) colos güeyos zarraos’ [Lln]. //Entientes ‘con atención’ [DA]. “a hitos” (sic) [JH]. //Enten- tes ‘fixamente’ [Tb]: Taba mirando ententas, ententas [Tb]. //Ententes ‘fixamente’ [GP. Ac]: Mirar ententes [GP a. 1788]. ‘de frente, cara a cara’ [AGO]. //Mirar atientes ‘mirar de arri- ba abaxo’ [AGO (= mirar entientes)]. ‘mirar fixamente, mirar con muncha atención’ [Cb. JH]. //(Mirar) en tientes “cast. de hito en hito” [Cg. Cv. JH. AGO]. ///Mírala en tientes y guár- dala en sacu [CyN (Recuerdos)].
  1. 1. //<i class="della">A</i> <i class="della">tientes </i>‘a palpu’ [Pa. Cg. Tox (a tentas). JH]. ‘con procu- ru’ [Ay]. //<i class="della">A</i> <i class="della">tientas</i> ‘(a palpu) colos güeyos zarraos’ [Lln]. //<i class="della">Entientes</i> ‘con atención’ [DA]. <i class="della">“a</i> <i class="della">hitos”</i> (<i class="della">sic</i>) [JH]. //<i class="della">Enten- tes</i> ‘fixamente’ [Tb]: <i class="della">Taba</i> <i class="della">mirando</i> <i class="della">ententas,</i> <i class="della">ententas</i> [Tb]. //<i class="della">Ententes</i> ‘fixamente’ [GP. Ac]: <i class="della">Mirar ententes</i> [GP a. 1788]. ‘de frente, cara a cara’ [AGO]. //<i class="della">Mirar</i> <i class="della">atientes</i> ‘mirar de arri- ba abaxo’ [AGO (= mirar entientes)]. ‘mirar fixamente, mirar con muncha atención’ [Cb. JH]. //(Mirar) <i class="della">en tientes </i>“cast. <i class="della">de hito</i> <i class="della">en</i> <i class="della">hito</i>” [Cg. Cv. JH. AGO]. ///<i class="della">Mírala</i> <i class="della">en</i> <i class="della">tientes</i> <i class="della">y</i> <i class="della">guár- </i><i class="della">dala</i> <i class="della">en</i> <i class="della">sacu</i> [CyN (Recuerdos)].
Sin zaramicar los güeyos/non puede en tientes mirase [El Caballo 84] Que lo que puede ye solo/mirar á todos en tientes [La En- fermedad 141] Mirándome todu en tientes [Felicitación 149] Que mire en tientes mió cara [La Paliza 254] sonó después una esquila/y mandaron despexar./Mas, cuando los vi salir,/conocí que “despexar”/yera que todos se fosen,/y salimos a la cai. [Relación (Porléi 229-235)] viénose a mi un capellán/todu vestíu de negro/con espetu al so dellau;/mirándome muy entientes [Pachu de la Can- donga 1837: 18]
  1. Sin zaramicar los güeyos/non puede en tientes mirase
  2. El Caballo 84
  3. Que lo que puede ye solo/mirar á todos en tientes
  4. La En- fermedad 141
  5. Mirándome todu en tientes
  6. Felicitación 149
  7. Que mire en tientes mió cara
  8. La Paliza 254
  9. sonó después una esquila/y mandaron despexar./Mas, cuando los vi salir,/conocí que “despexar”/yera que todos se fosen,/y salimos a la cai.
  10. Relación (Porléi 229-235)
  11. viénose a mi un capellán/todu vestíu de negro/con espetu al so dellau;/mirándome muy entientes
  12. Pachu de la Can- donga 1837: 18
Cfr. tentar. La nasal pudo favorecer la non diptongación.
tientu, el
📖: tientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tentu [Lln. y Pa. Cg. Pr. Tox. y JH]. tento [Os. Cñ. Llu. /Eo/]. <ident class="della" level="1"></ident>+tiintu [Ay].>(TEST)
  1. tientu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tentu
    • Lln
    • y Pa
    • Cg
    • Pr
    • Tox
    • y JH
  3. tento
    • Os
    • Llu
    • /Eo/
  4. <ident class="della" level="1"></ident>+tiintu
    • Ay
Cast. tiento, tactu, tinu [Lln. Cl. Os. Pa. Cg. Cñ. Llu. Ay. Tb. Cd. Pr. Tox. /Eo/. JH]. Pulsu [Cd]. Tinu, sensibilidá de los deos [R]: Non tengo tientu [R]. 2. Procuru pa facer un llabor [Cd]: Perdí’l tientu nas manos [Cd]. //Non tener tentu ‘nun tener sensibilidá nes manes pola mor del fríu’ [Cb]. //No tener tentu ‘nun tener tactu nes manes’ [Lln]. //Ñon ter ñin tientu ‘tener munchu fríu’ [Cl].///Piéscales al tientu y mátales ca- llando [LC]. Cual el tiempu tal el tientu [LC]. Cfr. tentar. La nasal pudo favorecer la non diptongación.
  1. Cast. tiento, tactu, tinu [Lln. Cl. Os. Pa. Cg. Cñ. Llu. Ay. Tb. Cd. Pr. Tox. /Eo/. JH]. Pulsu [Cd]. Tinu, sensibilidá de los deos [R]: Non tengo tientu [R]. 2. Procuru pa facer un llabor [Cd]: Perdí’l tientu nas manos [Cd]. //Non tener tentu ‘nun tener sensibilidá nes manes pola mor del fríu’ [Cb]. //No tener tentu ‘nun tener tactu nes manes’ [Lln]. //Ñon ter ñin tientu ‘tener munchu fríu’ [Cl].///Piéscales al tientu y mátales ca- llando [LC]. Cual el tiempu tal el tientu [LC].
  2. LC
  3. Cfr. tentar. La nasal pudo favorecer la non diptongación.
tierra, la
📖: tierra
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><//terra [Eo].>(TEST)
  1. tierra
    • Xx
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><
  3. terra eonaviego
    • Eo
///El que tien tierra na Habana nin tien tierra nin tien nada [LC]. Enes tierres, sombra la del amu [LC]. En tierra ayena la vaca turnia al güe [JH]. Lla tierra ñegra bon pan lleva [JH]. //De tierra ‘(tipu) de mazana’ [Xx] (pe3: 204). ‘(tipu) de vinu’ {en referencia a vinu de Lleón}[Tb].
  1. 1. ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">El</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">tierra</i> <i class="della">na</i> <i class="della">Habana</i> <i class="della">nin</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">tierra</i> <i class="della">nin</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">nada</i> [LC]. <i class="della">Enes tierres, sombra la del amu </i>[LC]. <i class="della">En tierra ayena </i><i class="della">la</i> <i class="della">vaca</i> <i class="della">turnia</i> <i class="della">al</i> <i class="della">güe</i> [JH]. <i class="della">Lla</i> <i class="della">tierra</i> <i class="della">ñegra</i> <i class="della">bon</i> <i class="della">pan</i> <i class="della">lleva </i>[JH]. //<i class="della">De</i> <i class="della">tierra</i> ‘(tipu) de mazana’ [Xx] (pe3: 204). ‘(tipu) de vinu’ {en referencia a vinu de Lleón}[Tb].
Esti mundu [Xral]. 2. Cast. tierra [Lln. Pa. Ay. Tb. Sm. Oc. /Eo/. Min]: Hai tierra en camín [Tb]. 3. Terrén que se llabra o dedica a cultivu [Cp. Ac. Sb. Sr. Ay. Ll. Tb. Sm. Cd. Pr. Oc]: Tien una tierra de narbasu; los praos son outra cousa porque la tierra l.lábrase [Tb]. Faza [Lln. Tb. Cd]: Hai abondas tie- rras en curtinal [Tb]. Espaciu que se trabaya col aráu (/güerta que ye abondo más pequeña) [Cp. Tb]: Tenemos una tierra ente casa [Tb]. 4. Residuu de cera, cerón de la colmena [Ll]. //-es ‘propiedaes’ [Ac. Sb. Tb, Cd, Pr (tierras)]: Tien muchas tierras ya praos [Tb]. ‘propiedaes del campu’ [Pa]. //Tierra ñueva ‘terrén roto pa cultivar’ [Pa]. //Tierra escaldaízo ‘tierra al sol, perbona pa semar’ [Sr]. //Dar tierra ‘soterrar’ [Ac]. a) alia terra ad illas quintanellas 853 (s. xii) [DCO-I/20] in territorio Uallio terras et senras 857 (s. xii) [DCO-I/23] illa terra ubi stat illa figaria et per illa lumba 863 (s. xiii) [DCO-I/37] et In eadem uillas terrjs pomiferis 887 (or) [SV/32] terras pomares uineas kasas orea cupas 889(or.) [DCO-I/46] terras deforales (...) alia terra (...) et alia terra 916(or.) [SV/38] I corte cum III casas et sua terra conclusa et una ferragine 934 (s. xii) [MSAH-I/71] ipsa terra et ipsa defesa 949 (s. xii) [MSAH-I/146] terra donada et assinada super placito 953(or.) [DCO-I/103] terras pratis uineas cortes cassas ortos liniares quintanales 992(or.) [ACL/60] et quando sacarunt illo regem de ista terra 993(or.) [ACL/70] alia terra a boca de illos ualles 1091(or.) [MSAH-III/191] desqua les pregoneros fuissent per illa terra s. xii [FA/114]
qanta hereditate potuerit comprare de for de trras de villas sedea franca 1145 (1295) [FU/25] de fronte per termino de illam terram qui fuit de Marin 1152(or.) [MB/124] terra cum pumares 1156(or.) [DCO-I/415] unam terram de tres dies de aradura 1207 [LRCourias/105] controzios terras abrutas et pro abrumpere 1208(or.) [SV/55] terras et rotelas et uineas et molnariam 1215(or.) [ACL/262] terra laboratoria in Cellagut ennas lamas de una parte est 1233(or.) [SV/153] illo muro del cellero uno palmo de terra 1233(or.) [SV/164] terra cum suo lantado 1236(or.) [SV/81] de terra ata cielo 1236(or.) [SV/87] solares populatos et dispopulatos terras pratos ortos sotos 1240(or.) [VVS/116] b) I tierra que hauemos cabe el prado de los monges 1213(or.) [MSAH-V/82] ricohomne que touier la tierra [1223?](or.) [ACL/408] de IIª part tiera de Hospital 1227(or.) [MSAH-V/155] tierra de Iohan Roderici 1240(or.) [MCar-I/239] de la otra parte tierra de Domingo moro e po lo tercero /S. Pedro de Eslonza 1243 [STAAFF/128] robso hie homizio pechallo per foro de tierra 1247 [DCO- II/19] estaulecemos que nengun omme que morar en nuestra tierra de Nora 1274 [Ordenances/40] nen lle llaure las tierras nen lle faga sseruicio 1274 [Orde- nances/41] deve prindar qual quier cosa que trobe cabo si en la tierra s xiii(or.) [FX/73] non se quisieron mostrar por bonos barraganes en defender la tierra s. xiii(or.) [FX/317] avemos nos nuestra forcia e somos enxaltados enna tierra s. xiii(or.) [FX/341] tierras, es la común intelligencia entender heredades y pra- dos [Grangerías xviii: 769] ¿Non viestes de la tierra pel verano/desque cayen dalgunes goteriques,/salir al calentalla el sol temprano (…)? [PyT 37] ¿Ñon visteis de la tierra pel veranu/desque cayen algu- nes goteriques/salir, al calentalla el sol tempranu, (…)? [BAúxa, PyT (Poesíes 89-92)]
  1. Esti mundu [Xral]. 2. Cast. tierra [Lln. Pa. Ay. Tb. Sm. Oc.
  2. Xral
  3. /Eo/. Min]: Hai tierra en camín [Tb]. 3. Terrén que se llabra o dedica a cultivu [Cp. Ac. Sb. Sr. Ay. Ll. Tb. Sm. Cd. Pr. Oc]: Tien una tierra de narbasu; los praos son outra cousa porque la tierra l.lábrase [Tb]. Faza [Lln. Tb. Cd]: Hai abondas tie- rras en curtinal [Tb]. Espaciu que se trabaya col aráu (/güerta que ye abondo más pequeña) [Cp. Tb]: Tenemos una tierra ente casa [Tb]. 4. Residuu de cera, cerón de la colmena [Ll].
  4. Ll
  5. //-es ‘propiedaes’ [Ac. Sb. Tb, Cd, Pr (tierras)]: Tien muchas tierras ya praos [Tb]. ‘propiedaes del campu’ [Pa]. //Tierra ñueva ‘terrén roto pa cultivar’ [Pa]. //Tierra escaldaízo ‘tierra al sol, perbona pa semar’ [Sr]. //Dar tierra ‘soterrar’ [Ac].
  6. Ac
  7. a) alia terra ad illas quintanellas
  8. 853 (s. xii) DCO-I/20
  9. in territorio Uallio terras et senras
  10. 857 (s. xii) DCO-I/23
  11. illa terra ubi stat illa figaria et per illa lumba
  12. 863 (s. xiii) DCO-I/37
  13. et In eadem uillas terrjs pomiferis
  14. 887 (or) SV/32
  15. terras pomares uineas kasas orea cupas
  16. 889(or.) DCO-I/46
  17. terras deforales (...) alia terra (...) et alia terra
  18. 916(or.) SV/38
  19. I corte cum III casas et sua terra conclusa et una ferragine
  20. 934 (s. xii) MSAH-I/71
  21. ipsa terra et ipsa defesa
  22. 949 (s. xii) MSAH-I/146
  23. terra donada et assinada super placito
  24. 953(or.) DCO-I/103
  25. terras pratis uineas cortes cassas ortos liniares quintanales
  26. 992(or.) ACL/60
  27. et quando sacarunt illo regem de ista terra 993(or.) [ACL/70] alia terra a boca de illos ualles 1091(or.) [MSAH-III/191] desqua les pregoneros fuissent per illa terra s. xii
  28. FA/114

  29. qanta hereditate potuerit comprare de for de trras de villas sedea franca
  30. 1145 (1295) FU/25
  31. de fronte per termino de illam terram qui fuit de Marin
  32. 1152(or.) MB/124
  33. terra cum pumares
  34. 1156(or.) DCO-I/415
  35. unam terram de tres dies de aradura
  36. 1207 LRCourias/105
  37. controzios terras abrutas et pro abrumpere
  38. 1208(or.) SV/55
  39. terras et rotelas et uineas et molnariam
  40. 1215(or.) ACL/262
  41. terra laboratoria in Cellagut ennas lamas de una parte est
  42. 1233(or.) SV/153
  43. illo muro del cellero uno palmo de terra
  44. 1233(or.) SV/164
  45. terra cum suo lantado
  46. 1236(or.) SV/81
  47. de terra ata cielo
  48. 1236(or.) SV/87
  49. solares populatos et dispopulatos terras pratos ortos sotos
  50. 1240(or.) VVS/116
  51. b) I tierra que hauemos cabe el prado de los monges
  52. 1213(or.) MSAH-V/82
  53. ricohomne que touier la tierra [1223?](or.) [ACL/408] de IIª part tiera de Hospital 1227(or.) [MSAH-V/155] tierra de Iohan Roderici
  54. 1240(or.) MCar-I/239
  55. de la otra parte tierra de Domingo moro e po lo tercero /S. Pedro de Eslonza
  56. 1243 STAAFF/128
  57. robso hie homizio pechallo per foro de tierra
  58. 1247 DCO- II/19
  59. estaulecemos que nengun omme que morar en nuestra tierra de Nora
  60. 1274 Ordenances/40
  61. nen lle llaure las tierras nen lle faga sseruicio
  62. 1274 Orde- nances/41
  63. deve prindar qual quier cosa que trobe cabo si en la tierra s xiii(or.)
  64. FX/73
  65. non se quisieron mostrar por bonos barraganes en defender la tierra s. xiii(or.)
  66. FX/317
  67. avemos nos nuestra forcia e somos enxaltados enna tierra s. xiii(or.)
  68. FX/341
  69. tierras, es la común intelligencia entender heredades y pra- dos
  70. Grangerías xviii: 769
  71. ¿Non viestes de la tierra pel verano/desque cayen dalgunes goteriques,/salir al calentalla el sol temprano (…)?
  72. PyT 37
  73. ¿Ñon visteis de la tierra pel veranu/desque cayen algu- nes goteriques/salir, al calentalla el sol tempranu, (…)?
  74. BAúxa, PyT (Poesíes 89-92)
Del llat. terra, -ae ‘tierra (frente a mar)’, la superficie de la tierra’, ‘el campu’, ‘planeta’, ‘país’ (em; old; abf), panrománi- cu (rew s.v. tĕrra) ya panhispánicu (deeh). Son derivaos ana- lóxicos dende la espresión ast. tierra tierraca y tierranca (cfr.) y el diminutivu tierrina (cfr.), tierruca (cfr.), etc. Dende la espresión ensin diptongar xeneralizóse una amestadura en -aticu, terralgu (cfr.), en -ācea, terraza (cfr.), en -arius, -a, -um, terreru (cfr.), terrera (cfr.) → terrerada (cfr.). Sobro te- rra tamién se fexo un verbu terrar (cfr.) con un participiu te- rrada, terráu (cfr.) que pue llograr nominalizase y formar un deriváu en terradura (cfr.). L’ast. tamién conoz el verbu ate- rrar (cfr.) como variante de terrar (cfr.) pero na so aceición de ‘aterrar, meter mieu’ ha almitise l’influxu serondu de terror (y familia) como fexo ver Cuervo pal castellán (dcech s.v. tierra); d’equí siguió’l deverbal atierru (cfr.). Col continuador d’un prefixu sub- o col so siguidor so- hebo facese’l verbu soterrar (cfr.) con un deverbal sotierru (cfr.), soterramientu (cfr.), soterración (cfr.) asina como’l tamién compuestu deso- terrar (cfr.) xunto al pariente desoterramientu (cfr.). Un com- puestu ye tamién el verbu desterrar (cfr.) d’u surde’l deverbal destierru (cfr.) en rellación con desterramientu (cfr.) y des- terraderu (cfr.). Tamién emplega l’ast. dende la Edá Media otru verbu compuestu enterrar (cfr.) d’u sigue entierru (cfr.), enterrador (cfr.), xunto al compuestu desenterrar (cfr.) y de- sentierru (cfr.), desenterrador (cfr.), desenterramientu (cfr.).
tierranca, la
📖: tierranca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tierranca
Tierra que nun produz por estéril o llabrao en terrén percuesto [Cl].
  1. 1. Tierra que nun produz por estéril o llabrao en terrén percuesto [Cl].
Cfr. tierra.
tierrina, la
📖: tierrina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<terrina [y Tb. Sm. Cd].>(TEST)
  1. tierrina
    • Ay
  2. terrina
    • y Tb
    • Sm
    • Cd
Tierra pequeña [Xral]. //La tierrina ‘Asturies’ [Ay. Xral].
  1. 1. Tierra pequeña [Xral]. //<i class="della">La</i> <i class="della">tierrina</i> ‘Asturies’ [Ay. Xral].
- llibrade a las infantinas/que cuandu ellas llibres tean/llibre ha quedá la tierrina/pa viví la estoira nueva [FCoronas 99]
  1. - llibrade a las infantinas/que cuandu ellas llibres tean/llibre ha quedá la tierrina/pa viví la estoira nueva
  2. FCoronas 99
Cfr. tierra.
tierruca, la
📖: tierruca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Dim. de <i class="della">tierra </i>[Tb]: <i class="della">Tien una tierruca a la vera’l castañéu</i>(TEST)
  1. tierruca
    • Tb
  2. Dim
  3. de <i class="della">tierra </i>[Tb]: <i class="della">Tien una tierruca a la vera’l castañéu</i
[Tb].
  1. 1. [Tb].
Cfr. tierra.
tiesta, la
📖: tiesta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<testa [Tor. /Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. tiesta
    • Cp
    • Ay
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Sl
    • Ce
    • Cv
    • Eo
    • Cn
  2. testa
    • Tor
    • /Eo
    • Mánt/
Cabeza [Cb. Cp. Ac. Ay. Qu. Tb. Sm. PSil. Sl. Ce. Cv. Tox. / Eo. Mánt/. Tor. JH]: Ta mal de la tiesta [Ac]. 2. Frente [Qu. Tb. As. Cv. Tox. SCiprián. V1830]. //Tiesta a tiesta ‘frente a frente’ [JH]. //Tar a la tiesta’l sol ‘tar daquién a plenu sol’ [Cn (F)].
  1. 1. Cabeza [Cb. Cp. Ac. Ay. Qu. Tb. Sm. PSil. Sl. Ce. Cv. Tox. / Eo. Mánt/. Tor. JH]: <i class="della">Ta mal</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tiesta </i>[Ac].
  2. 2. Frente [Qu. Tb. As. Cv. Tox. SCiprián. V1830]. //<i class="della">Tiesta</i> <i class="della">a</i> <i class="della">tiesta</i> ‘frente a frente’ [JH]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">a la</i> <i class="della">tiesta’l</i> <i class="della">sol</i> ‘tar daquién a plenu sol’ [Cn (F)].
por equa con testa domnica que cabalgaui super testatus 1069(or.) [ACL/402] Y con Xudith quedóse tiesta a tiesta/allí los dos solicos y pesllados [Judit 209] Y al velu sobre la testa/pa fuxir el descalabru [La Paliza 262]
  1. por equa con testa domnica que cabalgaui super testatus
  2. 1069(or.) ACL/402
  3. Y con Xudith quedóse tiesta a tiesta/allí los dos solicos y pesllados
  4. Judit 209
  5. Y al velu sobre la testa/pa fuxir el descalabru
  6. La Paliza 262
Del llat. testa, -ae ‘concha’, ‘cascu, caparazón (de la tortu- ga)’, ‘barreñu’, y serondamente ‘celebru’, ‘cabeza’ (em) sigue ast. tiesta y, d’ello, un masculín analóxicu tiestu (cfr. tiestu 1), pallabra que, nel llat. faláu, en parte asítiase nel llugar de caput (Väänänen 1985: 145). Tien continuadores románicos (rew; Rohlfs 1979: 202) ya panhispánicos (deeh). Del respon- sable del nome tiestu o tiesta siguió una llarga riestra de deri- vaos como’l verbu testar (pe2) [col so deverbal testada (cfr.)] y la formación en -iar testiar (cfr.). Un verbu compuestu ye ast. atiestar (cfr.); col influxu de les formes adiptongaes féxose posible l’usu esporádicu y reconstruyíu de la espre- sión adiptongada ast. testa ‘cabeza’. De testa llogróse’l verbu testiar (cfr.) pero creáronse tamién los aumentativos testón y testona (cfr.) que tienen usu axetivu y formen el verbu testo- niar (cfr.). Un dim. de testa foi *testělla > ast. *testiella colo qu’ha rellacionase tola serie qu’entama cola formación verbal testellar (cfr.) colos deverbales testellu (cfr.) → aum. testellón (cfr.) y testellada (cfr.) y testellera (cfr.). Dende un diminutivu de testa → *testacula féxose’l verbu atestayar (cfr.). Iguóse tamién col sufixu aumentativu l’ast. testazu (cfr.); tamién el continuador en -ata, el sustantivu testada, y con -arius → testeru, -a (cfr.) d’u se fai’l verbu atesterar (cfr.) o testeriar (cfr.) col deverbal testerada (cfr.); ast. testanera (cfr.) ye un deriváu de (testa →) *testana, términu paralelu a solana; de testeru ye aum. testerazu (cfr.) → testerazón (cfr.). Sobro tes- teru, testera llogróse, amás de testerudu (cfr.), l’aumentativu testerón y testerona (cfr.) d’u se fai’l verbu testeroniar (cfr.) o testeronar col deverbal testeronada (pe4). De la mesma ma- nera conséñase tamién n’ast. un compuestu retestera (cfr.) y retesteru (cfr.), trapatiesta (cfr.) , zapatiesta (cfr.).
tiestu, a, o
📖: tiestu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+tiistu [Ay]. //testo [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. tiestu
    • Sm
    • Vd
    • Cv
  2. tiistu metafonía
    • Ay
  3. testo eonaviego
    • Eo
    • Mánt
Denso, espeso (un líquidu, la lleche) [Sm. PSil. Tox. /Eo. Mánt/]. Cuayao [Vd. Tox], espeso [Cv]: L.leite tiestu [Vd].
  1. 1. Denso, espeso (un líquidu, la lleche) [Sm. PSil. Tox. /Eo. Mánt/]. Cuayao [Vd. Tox], espeso [Cv]: <i class="della">L.leite</i> <i class="della">tiestu</i> [Vd].
2. Agrio (la lleche) [Ti (i)]. 3. Fechu, completu, acabáu [Tox]: Moza tiesta [Tox]. 4. Altiva, arguyosa (una persona) [Ay]. Del llat. textus, -a, -um, participiu del verbu texere ‘texer’, ‘tramar’, ‘entrellazar’, verbu que s’aplica a toa obra onde s’entretexen o entrecrucen los materiales (em; abf) y que s’alvierte, ente otro, nel gall. testo, testa (Pensado 1985: 134- 136). La nominalización del masculín caltiénse güei (tiestu 1) anque pue dase dalgún influxu o encruz de tiestu 2 (cfr.) y con tiesu (cfr.; pe2: 389). D’otru llau nun han entremecese los términos de la familia de testum colos de testis magar el so averamientu que fai que, dacuando, sían tamién perdifíci- les de destremar (pe4: 407). Dende tiestu, a, o féxose’l verbu compuestu entestar 1 (cfr.) col so deverbal entiestu (cfr.) y col que guarda rellación ast. entestador (cfr.) y entiestadura (cfr.). Tamién foi posible’l verbu desentiestar (cfr.).
tiestu, el 1
📖: tiestu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<testu [La Reigada (Cv)]. +tiistu [Ay].>(TEST)
  1. tiestu
  2. testu
    • La Reigada (Cv)
  3. tiistu metafonía
    • Ay
Maceta [Ac. Ay. PSil. An]. 2. Sentíu común, prudencia, for- malidá [La Reigada (Cv)]. //Tiestu la cabeza ‘craneu’ [Cb]. Del llat. testum, -i ‘vasía de barru’ (em), de llargu espardi- mientu románicu (rew s.v. testu; deeh). L’exemplu ast. amue- sa que’l masculín tamién s’aplicó metafóricamente lo mesmo que’l femenín testam > tiesta ‘cabeza’ → ‘sentíu común’, etc. (pe4: 408). Dende testum, amás del citáu tiestu (y de pl. tes- tam > ast. tiesta), fexéronse los aumentativos testón y testona (cfr.) que tienen usu axetival y son l’aniciu de la formación verbal testoniar (cfr.). Sol responsable de tiestu y tiesta iguó- se tamién el verbu testiar (cfr.) y testar (cfr. testar 2). Tamién se conoz un posible deverbal testada; cola amestanza del suf. -arius → testeru, a (cfr.) que pue tener usu axetivu o nomi- nal. Sobro ellos féxose’l verbu testeriar (cfr.) y l’aumentativu testerón y testerona (cfr.), d’u sigue’l verbu testeroniar (cfr.). Fai falta fixase bien, de toes maneres, pa nun tracamundiar los términos de la familia de testum colos de testis magar el so averamientu fónicu y, a vegaes, semánticu.
  1. Maceta [Ac. Ay. PSil. An]. 2. Sentíu común, prudencia, for- malidá [La Reigada (Cv)]. //Tiestu la cabeza ‘craneu’ [Cb]. Del llat. testum, -i ‘vasía de barru’ (em), de llargu espardi- mientu románicu (rew s.v. testu; deeh). L’exemplu ast. amue- sa que’l masculín tamién s’aplicó metafóricamente lo mesmo que’l femenín testam > tiesta ‘cabeza’ → ‘sentíu común’, etc. (pe4: 408). Dende testum, amás del citáu tiestu (y de pl. tes- tam > ast. tiesta), fexéronse los aumentativos testón y testona (cfr.) que tienen usu axetival y son l’aniciu de la formación verbal testoniar (cfr.). Sol responsable de tiestu y tiesta iguó- se tamién el verbu testiar (cfr.) y testar (cfr. testar 2). Tamién se conoz un posible deverbal testada; cola amestanza del suf.
  2. Cb
  3. -arius → testeru, a (cfr.) que pue tener usu axetivu o nomi- nal. Sobro ellos féxose’l verbu testeriar (cfr.) y l’aumentativu testerón y testerona (cfr.), d’u sigue’l verbu testeroniar (cfr.). Fai falta fixase bien, de toes maneres, pa nun tracamundiar los términos de la familia de testum colos de testis magar el so averamientu fónicu y, a vegaes, semánticu.
tiestu, el 2
📖: tiestu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident>Corteza que se forma nuna masa blando [Cb. Cp]. <ident class="della" level="1"></ident>Podría entendese como continuador del llat. testum, -i ‘vasía de barru’ (em) talmente como fexo ver en <i class="della">tiestu</i>(TEST)
  1. tiestu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Corteza que se forma nuna masa blando
    • Cb
    • Cp
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Podría entendese como continuador del llat
  4. testum, -i ‘vasía de barru’ (em) talmente como fexo ver en <i class="della">tiestu</i
1 (cfr.) pero lo cierto ye que, semánticamente, paez aconseyable pescan- ciar que se trata d’un continuador del masculín de textus, -a,
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i> (cfr.) pero lo cierto ye que, semánticamente, paez aconseyable pescan- ciar que se trata d’un continuador del masculín de textus, -a,
-um, participiu de texere ‘texer’, ‘tramar’, ‘entrellazar’ (cfr. tiestu, -a, -o) con nominalización (pe4: 408) y con referencia semántica a lo duro por texío, entrellazao que nos resulta más afayadizo que partir d’un antiguu participiu del verbu tender que suxeren Corominas-Pascual (dcech s.v. atestar).
  1. -um, participiu de texere ‘texer’, ‘tramar’, ‘entrellazar’ (cfr. tiestu, -a, -o) con nominalización (pe4: 408) y con referencia semántica a lo duro por texío, entrellazao que nos resulta más afayadizo que partir d’un antiguu participiu del verbu tender que suxeren Corominas-Pascual (dcech s.v. atestar).
tiesu, a, o
📖: tiesu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><+tiisu [Ay]. //teso [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. tiesu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+tiisu
    • Ay
  3. teso eonaviego
    • Eo
    • Mánt
Erguíu [Pr], tiesu [Pa. Cd]. Derechu, firme [Tb. Pzu. /Mánt/]: Taba tiesu que nun había outru [Tb]. Oriscu [Ac]. 2. Que nun cede [Pa. Pr], testón [Cd]. Duru, firme (material y mo- ralmente) [/Eo/]. 3. Ríxidu, inerte [Tb. Pzu]: Taba tiesu como un calámbranu [Tb]. Ríxidu, duru (un cuerpu) [Ay]. 4. Que se mantién bien (la persona vieya o enferma) [Ac]. 5. Muertu [Cd].///Ena mesa barba tiesa, comer y beber apriesa [LC]. cuchada que caliente de tiesso la tierra [Grangerías xviii: 568] pero entonces regar de tiesso a mano [Grangerías xviii: 572] Tan endromáticu y tiesu [Coronación Carlos iv 176] Nada importa, si te mantienes tiesu [El Camberu 27] D’un posible encruz del llat. tersus, -a, -um ‘claru’, ‘puru’, ‘llimpiu’, ‘políu’, ‘finu’, ‘tiesu’ [(em; abf), participiu de těrgere (verbu con ě tónica según rew) que daría pie a un re- sultáu con diptongación tiesu, a, o] y de tēnsus participiu de
  1. Erguíu [Pr], tiesu [Pa. Cd]. Derechu, firme [Tb. Pzu. /Mánt/]: Taba tiesu que nun había outru [Tb]. Oriscu [Ac]. 2. Que nun cede [Pa. Pr], testón [Cd]. Duru, firme (material y mo- ralmente) [/Eo/]. 3. Ríxidu, inerte [Tb. Pzu]: Taba tiesu como un calámbranu [Tb]. Ríxidu, duru (un cuerpu) [Ay]. 4. Que se mantién bien (la persona vieya o enferma) [Ac]. 5. Muertu [Cd].///Ena mesa barba tiesa, comer y beber apriesa [LC]. cuchada que caliente de tiesso la tierra
  2. Grangerías xviii: 568
  3. pero entonces regar de tiesso a mano
  4. Grangerías xviii: 572
  5. Tan endromáticu y tiesu
  6. Coronación Carlos iv 176
  7. Nada importa, si te mantienes tiesu
  8. El Camberu 27
  9. D’un posible encruz del llat. tersus, -a, -um ‘claru’, ‘puru’, ‘llimpiu’, ‘políu’, ‘finu’, ‘tiesu’ [(em; abf), participiu de těrgere (verbu con ě tónica según rew) que daría pie a un re- sultáu con diptongación tiesu, a, o] y de tēnsus participiu de
  10. (em; abf), participiu de těrgere (verbu con ě tónica según rew) que daría pie a un re- sultáu con diptongación tiesu, a, o
tendere, tesus, -a, -um [→ tesu (cfr.)] que xustificaríen per- dafechu semánticamente al ast. tiesu. La nuesa opinión faise más esplícita que la de García de Diego qu’entendería tiesu como continuador de tēnsus (deeh); tamién de la de Coromi- nas-Pascual que consideraría tiesu como una alteración se- ronda de tesu por influxu del presente d’indicativu de tendere tender, esto ye, yo tiendo (dcech s.v. tender). Sobro tersus féxose’l verbu *tersare > ast. a. atesar (cfr. tesu) qu’hebo almitir un compuestu *retesar güei conocíu gracies al part. fuerte retesu (cfr.). Pero xunto a atesar foi posible una varian- te ast. *tezar (en cast. atezar) con un deverbal del participiu fuerte ast. tiez (cfr.), cast. tez [ensin diptongar quiciabes pol influxu de tezar (cfr. tesu)].
tiez, la
📖: tiez
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Corteza dura de les papes o fariñes [Tb]. Capa delgada de la nata que se forma al ferver la lleche [Qu (Oc). PSil]. 2. Teles, tripes que nun arrebaten, especialmente la tela carnoso qu’al esfollar atópase ente la piel y la carne del res y que na so ma- yor parte queda pegao al pelleyu [Ar]. 3. Capa d’arriba d’una tierra de llabor [Oc]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
  1. tiez
    • Oc
    • Cv
    • Pb
    • Ay
    • Ri
    • Qu
    • Lln
    • Cg
    • Sb
    • Pa
    • Ll
  2. Corteza dura de les papes o fariñes
    • Tb
  3. Capa delgada de la nata que se forma al ferver la lleche
    • Qu (Oc)
    • PSil
  4. 2
  5. Teles, tripes que nun arrebaten, especialmente la tela carnoso qu’al esfollar atópase ente la piel y la carne del res y que na so ma- yor parte queda pegao al pelleyu
    • Ar
  6. 3
  7. Capa d’arriba d’una tierra de llabor [Oc]: <i class="della">Nun</i
ta blando más que la tiez [Oc]. Se- dimentu fértil, elementu abonáu de les tierres [Cv (= netez)]. 4. Frondosidá, viciu de les plantes [Cv (= netez)]. 5. Con- sistencia, xuntanza, coherencia, solidez [Pb]. Consistencia o solidez de les coses, del caráuter de les persones [Ay. Ri. Qu]: Ìsi ye un fríngoles, nun tien tiez [Ri]. Aición de fraguar, con- sistencia [Lln]. Consistencia (d’una cosa) [Os. Cg. Ay. Ar]. Resistencia [Sb], fuerza, arranque [Pa]. //-ces ‘aponeurosis’ [Bab]. //Tener mucha tiez ‘ser perduru, tener una constitución mui fuerte’ [Ll]. ///Crez la nuez y mengua la tez [LC].
  1. 1. <i class="della">ta</i> <i class="della">blando</i> <i class="della">más</i> <i class="della">que</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tiez</i> [Oc]. Se- dimentu fértil, elementu abonáu de les tierres [Cv (= netez)].
  2. 4. Frondosidá, viciu de les plantes [Cv (= netez)].
  3. 5. Con- sistencia, xuntanza, coherencia, solidez [Pb]. Consistencia o solidez de les coses, del caráuter de les persones [Ay. Ri. Qu]: <i class="della">Ìsi ye un fríngoles, nun tien tiez </i>[Ri]. Aición de fraguar, con- sistencia [Lln]. Consistencia (d’una cosa) [Os. Cg. Ay. Ar]. Resistencia [Sb], fuerza, arranque [Pa]. //<i class="della">-ces </i>‘aponeurosis’ [Bab]. //<i class="della">Tener</i> <i class="della">mucha</i> <i class="della">tiez</i> ‘ser perduru, tener una constitución mui fuerte’ [Ll]. ///<i class="della">Crez</i> <i class="della">la</i> <i class="della">nuez</i> <i class="della">y</i> <i class="della">mengua</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tez</i> [LC].
según la tiez del terreno [Grangerías xviii: 770] a fossoria y cabafonda se ha de dar el primer rompimiento a las tierras o pedazos de tierra que no caltienen ni tienen tiez para tapín ni materiales para hacer forniella [Grange- rías xviii: 776]
  1. según la tiez del terreno
  2. Grangerías xviii: 770
  3. a fossoria y cabafonda se ha de dar el primer rompimiento a las tierras o pedazos de tierra que no caltienen ni tienen tiez para tapín ni materiales para hacer forniella
  4. Grange- rías xviii: 776
Cfr. tiesu, a, o.
tifurriu, el
📖: tifurriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Corte, cubil [Vv]. Posible formación dende l’ast. <i class="della">tafu </i>‘fedor’ (cfr.) cola ames- tadura d’un suf. diminutivo-despeutivu -<i class="della">urriu</i>, siguiendo’l modelu del ast. <i class="della">tafurriu</i>(TEST)
  1. tifurriu
  2. Corte, cubil
    • Vv
  3. Posible formación dende l’ast
  4. <i class="della">tafu </i>‘fedor’ (cfr.) cola ames- tadura d’un suf
  5. diminutivo-despeutivu -<i class="della">urriu</i>, siguiendo’l modelu del ast
  6. <i class="della">tafurriu</i
(cfr. tafurru, a, o). Nesti sen llamar tifurriu a una corte o a una cubil podría ser lo mesmo que dicir ‘sitiu que fiede’. La [i] deuterotónica débese a un zarramientu favorecíu por una asimilación exercida pola [ú] tónica.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">tafurru,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>). Nesti sen llamar <i class="della">tifurriu</i> a una corte o a una cubil podría ser lo mesmo que dicir ‘sitiu que fiede’. La [i] deuterotónica débese a un zarramientu favorecíu por una asimilación exercida pola [ú] tónica.
tigo
📖: tigo
🏗️: NO
✍️: NO
<tigu [Cl ].>(TEST)
  1. tigo
    • Ay
  2. tigu
    • Cl
Tu [Cl. Ac. Ay. Mar. R]: Tigo y migo pasémoslo más bien... [Ac]: Vamos a comeles yo y tigo [R]. //Contigo ‘contigo’ [Xral]. Cfr. migo.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Tu [Cl. Ac. Ay. Mar. R]: <i class="della">Tigo</i> <i class="della">y</i> <i class="della">migo</i> <i class="della">pasémoslo</i> <i class="della">más</i> <i class="della">bien...</i> [Ac]: <i class="della">Vamos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">comeles</i> <i class="della">yo</i> <i class="della">y</i> <i class="della">tigo</i> [R]. //<i class="della">Contigo</i> ‘contigo’ [Xral]. Cfr. <i class="della">migo</i>.
tigre, el
📖: tigre
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tígare [TC (Protomártir)].>(TEST)
  1. tigre
  2. tígare
    • TC (Protomártir)
Cast. tigre.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tigre</i>.
Del grecismu en llat. tigris, -is ‘tigre’ (abf) d’u se fexo analóxicamente’l fem. tigra, conseñáu n’Alexandre (dcech s.v. tigre). La variante tígare respuende a un intentu igualador de los préstamos en -re y en -are, como ye pernidio especial- mente nos arabismos almibre y almíbare; alcazre y alcázare, etc. (adla 239).
til, el
📖: til
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Onomatopeya del cantu del pinzón [Cg]. Un dim. de <i class="della">til</i>(TEST)
  1. til
  2. Onomatopeya del cantu del pinzón
    • Cg
  3. Un dim
  4. de <i class="della">til</i
sedrá tilín 2 (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. sedrá <i class="della">tilín</i> <i class="della">2</i> (cfr.).
tila, la
📖: tila
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tila</i>(TEST)
  1. tila
    • Lln
    • Tb
    • Sm
    • Cd
    • Lr
  2. Cast
  3. <i class="della">tila</i
[Lln. Tb. Sm. PSil. Cd]. //Flor de tila ‘flor del tilu’ [Lr]. Cfr. tilu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Lln. Tb. Sm. PSil. Cd]. //<i class="della">Flor</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tila</i> ‘flor del tilu’ [Lr]. Cfr. <i class="della">tilu</i>.
tilal, el/la
📖: tilal
🔤: , el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
<la [Lln. Cg. Ll. Cn (Fuchasqueiru)]. /////el [Lln. Tb]. /////tilar [Lln. Pa. Lr. Sb. Ca. Ay. Llg, Mo (llaa 28). Ll. y Tb. Cn (Fu- chasqueiru). Cv].>(TEST)
  1. tilal
    • Mo
  2. la
    • Lln
    • Cg
    • Ll
    • Cn (Fuchasqueiru)
  3. el dudoso (certainty = baxa)
    • Lln
    • Tb
  4. tilar dudoso (certainty = baxa)
    • Lln
    • Pa
    • Lr
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Llg, Mo (llaa 28)
    • Ll
    • y Tb
    • Cn (Fu- chasqueiru)
    • Cv
Tilia platyphylos, tilu [Llg, Mo (llaa 28)].
  1. 1. <i class="della">Tilia</i> <i class="della">platyphylos</i>, tilu [Llg, Mo (llaa 28)].
Tilu [Lln. Pa. Cg. Lr. Ac. Ca. Ay. Ll (= teya). Tb. Cv]. Tilia sp [Sb. Cn (Fuchas- queiru)]. Formación en -al, abondativu a vegaes emplegáu na forma- ción de los nomes d’árbol, n’amestanza col nome ast. tila (cfr. tilu). Tamién hai nicios toponímicos (ta 365; tt 68).
tilanu, el
📖: tilanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">tilanu,</b>(TEST)
  1. tilanu
    • Oc
  2. b class="della">tilanu,</b
el Tilu [Oc].
  1. 1. <b class="della">el </b>Tilu [Oc].
Cfr. tilu.
tilde, el
📖: tilde
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aspeutu [Cb]. Sellu [Cb]: <i class="della">Dar</i>(TEST)
  1. tilde
  2. Aspeutu
    • Cb
  3. Sellu [Cb]: <i class="della">Dar</i
el tilde de modista [Cb].
  1. 1. <i class="della">el</i> <i class="della">tilde</i> <i class="della">de</i> <i class="della">modista</i> [Cb].
Del llat. titulus, -i ‘cartel’ → ‘inscripción’, ‘epitafiu’, ‘títu- lu’ (em) siguió per vía culta l’ast. títulu (cfr.) anque yá con nicios populares; otru resultáu posible foi ast. tilde. Ye verdá qu’ast. tilde (y cast.) ufren una desinencia inusual dende la etimoloxía propuesta; ye polo que Corominas-Pascual afi- ten que “tilde no puede venir directamente del latín; debió de tomarse, en calidad de préstamo gramatical, del cat. o del oc. ant.” (dcech s.v. título). Préstamu, quiciabes catalán, ye tamién pa Corominas-Pascual el continuador común al ast. y castellán del llat. modulus (em s.v. modus) > molde (→ ast. moldera: ghla §4.8.1.c). Pero esta apellación al influxu fo- rasteru choca nos nuesos citaos autores con otros exemplos como pue ser la existencia (ast. y cast.) de doble, port. dobre, polo qu’acaben suxiriendo la posibilidá d’almitir una “lei di- similatoria especial que cambiaría doblo en doble” (dcech s.v. dos). Ye posible qu’a esi exemplu tuviéremos qu’axuntar el continuador del llat. botulus, -i (old; abf) > ast. boldre (ghla §4.8.1.c; pe2: 207). Lo que nun sabemos ye si ello ha aunise a los exemplos axetivales en -e, -a, -o (alternantes n’abondos casos con -u, -a, -o) y qu’obligaríen a almitir qu’esos térmi- nos en -e puen tener una políxénesis (ghla §3.3.10.4) asina: a) en deverbales d’infinitivu (algame, brinde sobro algamar, brindar, etc.); b) n’étimos en -e llueu alternantes en -u por percauterización del xéneru (mísere míseru, probe pro- bu/proba, un riguilete riguiletu/riguileta, etc.); c) na ten- dencia a reponer la vocal cabera de pallabra que, desaniciada, sustituyíase non necesariamente cola vocal etimolóxica si- nón, delles de veces en qu’había velar, con una -e. Entá pode- mos dicir más, los exemplos citaos enriba, los continuadores de tit(u)lus, mod(u)lus, bot(u)lus, duplus ufren en común l’allugamientu d’una oclusiva llatina (sorda o sonora) com- binada con una líquida siguida d’una vocal velar a lo cabero pallabra. Nesos contestos xeneralízase n’ast. una -e y non la -u que yera d’aguardar quiciabes almitiendo un procesu d’esti calter: titulum > “tidul(l)um” > *tíd(o)l(u) > *tíd(e)l > tilde (llaa 103: 13). Al so llau l’ast. de güei ufre un resultáu cultu títulu (cfr.).
tilera, la
📖: tilera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Tilia</i>(TEST)
  1. tilera
    • Cn
  2. i class="della">Tilia</i
sp. [Cn (Fuchasqueiru (= tilar)].
  1. 1. <i class="della">sp.</i> [Cn (Fuchasqueiru (= tilar)].
Cfr. tilu.
tileru, el*
📖: tileru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tileiru [An. Oc].>(TEST)
  1. tileru
  2. tileiru
    • An
    • Oc
Tilia cordata, tilu [Oc]. Tilu [An].
  1. 1. <i class="della">Tilia</i> <i class="della">cordata</i>, tilu [Oc]. Tilu [An].
Cfr. tilu.
tilexu, el
📖: tilexu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tilexu
    • Lln
Café poco cargao [Lln].
  1. 1. Café poco cargao [Lln].
Cfr. tilu.
tilín, el 1
📖: tilín
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Dim. de <i class="della">tilu</i>(TEST)
  1. tilín
  2. Dim
  3. de <i class="della">tilu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
tilín, el 2
📖: tilín
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<tintilín [Sb (llaa 27)].>(TEST)
  1. tilín
    • Sb
  2. tintilín
    • Sb (llaa 27)
Carduelis spinus, cast. lúgano [Llg, Sb (llaa 27)].
  1. 1. <i class="della">Carduelis</i> <i class="della">spinus</i>, cast. <i class="della">lúgano</i> [Llg, Sb (llaa 27)].
Cfr. til.
tilín, el 3
📖: tilín
🔤: , el 3
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 3
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Facer</i>(TEST)
  1. tilín
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Facer</i eonaviego
tilín ‘resultar (una persona a otra) interesante física o emotivamente’ [Ac (i)].
  1. 1. <i class="della">tilín</i> ‘resultar (una persona a otra) interesante física o emotivamente’ [Ac (i)].
Posible castellanismu, d’aniciu onomatopéyicu (dcech s.v. tilín), güei cuasimente desaniciáu.
  1. Posible castellanismu, d’aniciu onomatopéyicu (dcech s.v. tilín), güei cuasimente desaniciáu.
tilindru, el
📖: tilindru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tilindru
Moñín que dexa’l pelo tieso na parte superior [Llg]. ¿Sedrá adautación de cilindru?
  1. Moñín que dexa’l pelo tieso na parte superior [Llg].
  2. Llg
  3. ¿Sedrá adautación de cilindru?
tilingar
📖: tilingar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><atilingar [y Sm].>(TEST)
  1. tilingar
  2. ident class="della" level="1"></ident><atilingar
    • y Sm
Columbiar [Vd, Sm (Columpiu)]. ¿Posible variante del verbu ast. colingar (cfr.) con tracamun- diu d’oclusives sordes?
  1. Columbiar [Vd, Sm (Columpiu)].
  2. Vd, Sm (Columpiu)
  3. ¿Posible variante del verbu ast. colingar (cfr.) con tracamun- diu d’oclusives sordes?
tilladura, la
📖: tilladura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">tilladura,</b>(TEST)
  1. tilladura
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">tilladura,</b
la Entabladura [JH].
  1. 1. <b class="della">la </b>Entabladura [JH].
Cfr. tillu.
tillar
📖: tillar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><{Quiciabes con percorreición de yeísta y tracamundiu col ast. <i class="della">trillar</i>(TEST)
  1. tillar
  2. ident class="della" level="1"></ident><{Quiciabes con percorreición de yeísta y tracamundiu col ast
  3. <i class="della">trillar</i
sía “triyar” [Cl]}.>
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. sía “triyar” [Cl]}.>
Poner pisu de madera [Ay. Cd. Pr. JH. R] a una casa [Ac. Ay]. Asitiar un suelu de tables clavaes o ensamblaes [Lln]. Poner tilláu (a una habitación) [LV. DA]. Cubrir con madera dal- guna parte de la construcción [Cl]. 2. Reponer les tables que sostienen les teyes [Cd. Pr]. son yerbos, babayos, abena de todos trebes y de toda buena yerba recogida de tenadas tilladas [Grangerías xviii: 780] con recios clavetos de tillar [Grangerías xviii: 1012] con clavo de tillar [Grangerías xviii: 1071] Cfr. tillu.
  1. Poner pisu de madera [Ay. Cd. Pr. JH. R] a una casa [Ac. Ay]. Asitiar un suelu de tables clavaes o ensamblaes [Lln]. Poner tilláu (a una habitación) [LV. DA]. Cubrir con madera dal- guna parte de la construcción [Cl]. 2. Reponer les tables que sostienen les teyes [Cd. Pr]. son yerbos, babayos, abena de todos trebes y de toda buena yerba recogida de tenadas tilladas
  2. Grangerías xviii: 780
  3. con recios clavetos de tillar
  4. Grangerías xviii: 1012
  5. con clavo de tillar
  6. Grangerías xviii: 1071
  7. Cfr. tillu.
tillar, el*
📖: tillar
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><{Quiciabes conseñáu con yeísmu <i class="della">tiyar</i>(TEST)
  1. tillar
  2. ident class="della" level="1"></ident><{Quiciabes conseñáu con yeísmu <i class="della">tiyar</i
y el so compuestu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. y el so compuestu
contratiyar [Sb]}.> “Tablones que, cruzados por los pontones, constituyen el blo- que o esqueleto del suelo de la casa” [Sb]. Cfr. tillu.
  1. contratiyar [Sb]}.>
  2. Sb
  3. “Tablones que, cruzados por los pontones, constituyen el blo- que o esqueleto del suelo de la casa” [Sb].
  4. Sb
  5. Cfr. tillu.
tilláu, el
📖: tilláu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tilladu [y Lln]. tillao [Ac. Ay. Ri]. {Quiciabes con percorrei- ción de yeísta, triyáu [Cl]}.>(TEST)
  1. tilláu
  2. {Quiciabes con percorrei- ción de yeísta, triyáu [Cl]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><tilladu
    • y Lln
  4. tillao
    • Ac
    • Ay
    • Ri
Pisu de tables clavaes o ensamblaes [Pb. LV. R] afitaes sobro les vigues [Lln]. Pisu de madera [Ac. Pr]. Suelu de tables de madera [Ay. Ri]. Suelu o pavimentu fechu de tables [JH]. Te- chu o suelu cubiertu con madera [Cl]. 2. Suelu de la carreta [Cl]. Cfr. tillu.
  1. Pisu de tables clavaes o ensamblaes [Pb. LV. R] afitaes sobro les vigues [Lln]. Pisu de madera [Ac. Pr]. Suelu de tables de madera [Ay. Ri]. Suelu o pavimentu fechu de tables [JH]. Te- chu o suelu cubiertu con madera [Cl]. 2. Suelu de la carreta [Cl].
  2. Cl
  3. Cfr. tillu.
tillu, el
📖: tillu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tillo [Cñ]. /////{Con posible yeísmu <i class="della">tiyu</i>(TEST)
  1. tillu
    • Cp
    • Cd
  2. tillo
  3. {Con posible yeísmu <i class="della">tiyu</i dudoso (certainty = baxa)
[Cp]}.> Tables estrenches emplegaes pa poner el pisu de la vivienda [Cd]. Suelu de madera [Cñ].
  1. 1. [Cp]}.> Tables estrenches emplegaes pa poner el pisu de la vivienda [Cd]. Suelu de madera [Cñ].
2. Conxuntu de maderes del te- chu [Cp]. Del llat. ti(g)illum, -i ‘materiales de construcción’ (em s.v. tig- num), ‘maderu pequeñu’, ‘tabláu pequeñu’ (abf) con parien- tes en calabrés (rew) y en delles fasteres hispániques amás de les asturianes señalaes por García de Diego (deeh) con []. Como yá dixéremos (pe5: 390) nun nos abulta lo más acondao partir d’un galicismu tilla como proponen Corominas-Pas- cual pal cast. tilla “entablado que cubre una parte de las em- barcaciones menores” (dcech s.v. tilla). Ye posible que dende ast. tillu se fexere’l verbu tillar (cfr.) qu’almite nominalizase (cfr. tillar, el) y un participiu débil nominalizáu tilláu (cfr.) que, cola amestanza en -ūra, ye responsable d’ast. tilladura (cfr.). Son compuestos con contra (cfr.) contratillar (cfr.) y contratilláu (cfr.). Sol verbu tillar féxose l’amestáu destillar (cfr.) y *entillar necesariu pa xustificar desentillar (cfr.).
tilón, el
📖: tilón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Tilu [Tb]. Aum. de <i class="della">tilu</i>(TEST)
  1. tilón
  2. Tilu
    • Tb
  3. Aum
  4. de <i class="della">tilu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
tilu, el
📖: tilu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<i class="della">Tilia</i>(TEST)
  1. tilu
    • Cd
  2. i class="della">Tilia</i
platyphylos, cast. tilo [Cd].
  1. 1. <i class="della">platyphylos</i>, cast. <i class="della">tilo</i> [Cd].
Árbol que da tila, teya 2 [Tb (= tilón = techón = tichón). An]. Quiciabes del llat. *tilus, -i ‘tilu’, un posible regresivu a xulgar pela documentación nes gloses de lo que paez una formación axetival tilinus (em s.v. tilia) ensin necesidá de postular un galicismu nel so aniciu (dcech s.v. tilo). A la so vera foi posible un femenín tila (cfr.) y un abondancial como nome del árbol, tilal (cfr.). Lo mesmo tilu que tila foron in- crementaos pol continuador del suf. -ārius, -āria dando vida a ast. tileru (cfr.), tilera (cfr.). Pero ast. tilu pudo ser tamién un masculín con valor diminutivo-despeutivu de tila (como gotu frente gota, bicicletu con rellación a bicicleta, etc.). Tamién conocemos un deriváu *tilānus responsable del ast. tilanu (cfr.). Una incrementación col suf. -exu da aniciu al ast. tilexu (cfr.) con que se fai referencia a un café con una bebida ruino, como la tila.
timador, ora
📖: timador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
Que tima [Tb. Sm. Cd]. //<i class="della">Timador</i>(TEST)
  1. timador
  2. Que tima
    • Tb
    • Sm
    • Cd
  3. <i class="della">Timador</i eonaviego
‘(persona) fecha una llace- ria, mal iguada’ [Sm].
  1. 1. ‘(persona) fecha una llace- ria, mal iguada’ [Sm].
Cfr. timar.
timar
📖: timar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">timar </i>[Ay]. //<i class="della">Timase con </i>‘entendese con, tontear con’ [Tb]: <i class="della">La</i>(TEST)
  1. timar
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">timar </i>
    • Ay
  4. <i class="della">Timase con </i>‘entendese con, tontear con’ [Tb]: <i class="della">La</i eonaviego
rapaza tímase col tou fichu [Tb].
  1. 1. <i class="della">rapaza</i> <i class="della">tímase</i> <i class="della">col</i> <i class="della">tou</i> <i class="della">fichu</i> [Tb].
Pallabra de non fácil xustificación anque paez qu’ha averase al cast. timar ‘quitar’, port. atemar, atimar ‘acabar’, voz de posible aniciu árabe tamm ‘acabar’ (dcech s.v. timar; da s.v. atamar). La doble aceición del verbu ast. tamién apaez en cas- tellán. En rellación etimolóxica ta l’ast. timador (cfr.).
timbal, el
📖: timbal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Xaréu, baturiciu [Lln]. Términu de posible aniciu nel ár. <i class="della">ţabl </i>pente medies del and. aţţabál con continuador ast., gall., port. cast. <i class="della">atabal</i>, cast. y cat. <i class="della">tabal</i>(TEST)
  1. timbal
  2. Xaréu, baturiciu
    • Lln
  3. Términu de posible aniciu nel ár
  4. <i class="della">ţabl </i>pente medies del and
  5. aţţabál con continuador ast., gall., port
  6. cast
  7. <i class="della">atabal</i>, cast
  8. y cat
  9. <i class="della">tabal</i
(cfr.), cast., cat. timbal (da s.v. atabal i).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), cast., cat. <i class="della">timbal</i> (da s.v. atabal i).
timbrar
📖: timbrar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. timbrar
Tocar el timbre [Xral].
  1. 1. Tocar el timbre [Xral].
Cfr. timbre.
timbre, el
📖: timbre
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">timbre</i>(TEST)
  1. timbre
  2. Cast
  3. <i class="della">timbre</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
Del fr. timbre ‘especie de tambor’ (dcech s.v. témpano) d’u se fexo timbrar (cfr.) y, quiciabes, *timbrir, con un deverbal timbríu (cfr.).
timbríu, el
📖: timbríu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///timbridu [Tox].>(TEST)
  1. timbríu
    • Tb
  2. timbridu infl. cast.
    • Tox
Cast. timbrazo [Tb. Tox].
  1. 1. Cast. <i class="della">timbrazo</i> [Tb. Tox].
Posible formación nominal dende’l galicismu timbre (dcech s.v. témpano) o bien del participiu de *timbrir, quiciabes alternante con timbrar (cfr.) aniciu del ast. timbráu, de cur- tiu usu.
timón, el
📖: timón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">timón</i>(TEST)
  1. timón
    • Pa
    • Qu
  2. Cast
  3. <i class="della">timón</i
[Pa] del ramu [Qu (= caidón)]. Parte del ramu [Cl].
  1. 1. [Pa] del ramu [Qu (= caidón)]. Parte del ramu [Cl].
Vara llarga del carru o del aráu [Ac. Ri]. Parte delantera del aráu que se suxeta al xugu de la pareya [Ay. Tb. Bab. PSil. Tor]. Parte del aráu [Cd. Pr]. 2. Cast. timón de la embarcación [Xral]. 3. Gobiernu de la casa [Lln. Pa. Cd. Pr]: Ésa tien güen timón [Lln]. D’una variante del masc. llat. tēmo, -ōnis ‘timón’, ‘llanza d’un vehículu’, ensin dulda con ī como postulen las formes romances (em, rew) y yá plantegare Xovellanos (Apuntamien- to 301); conséñase nel sieglu xv aragonés (Sesma & Líbano 1982: 347). D’equí pudo facese una variante femenina ana- lóxica, timona (cfr.) asina como los derivaos timonazu (cfr.), timoneru (cfr.). L’aceición §3 ‘gobiernu de la casa’ ye una aplicación figurada fecha sol significáu material d’elementu guía de la barca o del aráu, etc.
timona, la
📖: timona
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Timón [Ay]. Timón del aráu [Llg]. Palu gordu y llargu per onde la pareya tira de la grade o del aráu [LV]. Pieza del lla- <br class="della">biegu [Rs. Pa. Sr. Sb]. Timón de la <i class="della">vara</i>(TEST)
  1. timona
  2. Timón
    • Ay
  3. Timón del aráu
    • Llg
  4. Palu gordu y llargu per onde la pareya tira de la grade o del aráu
    • LV
  5. Pieza del lla- <br class="della">biegu
    • Rs
    • Pa
    • Sr
    • Sb
  6. Timón de la <i class="della">vara</i
tazar [Sb]. Timón de l’andeza [JH]. Parte de la grade [Cl].
  1. 1. <i class="della">tazar</i> [Sb]. Timón de l’<i class="della">andeza</i> [JH]. Parte de la grade [Cl].
Cfr. timón.
timonazu, el*
📖: timonazu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<timonazo [Os].>(TEST)
  1. timonazu
  2. timonazo
    • Os
Xuiciu, prudencia [Os].
  1. 1. Xuiciu, prudencia [Os].
Cfr. timón.
timoneru, el*
📖: timoneru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<timuneiru [Pzu].>(TEST)
  1. timoneru
  2. timuneiru
    • Pzu
El que lleva’l timón [Pzu].
  1. 1. El que lleva’l timón [Pzu].
Cfr. timón.
tina
📖: tina
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">Tina,</i>(TEST)
  1. tina
  2. <i class="della">Tina,</i eonaviego
chis ‘voz pa llamar a la vaca’ [Os].
  1. 1. <i class="della">chis</i> ‘voz pa llamar a la vaca’ [Os].
Posible voz d’aniciu onomatopéyicu.
tina, la
📖: tina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tina </i>[Cl. Llu]. Vasía onde se pon la ropa a colar [Lln. Pa. Cp. Ac. Ay. Ri. Qu (= arna). Tb. Sm. Cd. Oc]. Especie de cal- deru [Cl] anchu, con dos ases [/Mánt/]. Gran vasía de madera, cilíndrica, emplegada pa cocer el vinu de fasta 20.000 llitros de capacidá [Cn (v)]. Barril cortáu pela metada usáu como duernu pa recoyer la sidra del llagar [Lln. Pa. Cp]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">II</i>(TEST)
  1. tina
  2. Cast
  3. <i class="della">tina </i>
    • Cl
    • Llu
  4. Vasía onde se pon la ropa a colar
    • Lln
    • Pa
    • Cp
    • Ac
    • Ay
    • Ri
    • Qu (= arna)
    • Tb
    • Sm
    • Cd
    • Oc
  5. Especie de cal- deru
    • Cl] anchu, con dos ases [/Mánt/
  6. Gran vasía de madera, cilíndrica, emplegada pa cocer el vinu de fasta 20.000 llitros de capacidá
    • Cn (v)
  7. Barril cortáu pela metada usáu como duernu pa recoyer la sidra del llagar
    • Lln
    • Pa
    • Cp
  8. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">II</i
scannos II sellas I mensa una tina I lagar 1101 (s. xii) [MSAH-III/416]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">scannos</i> <i class="della">II</i> <i class="della">sellas</i> <i class="della">I</i> <i class="della">mensa</i> <i class="della">una</i> <i class="della">tina</i> <i class="della">I</i> <i class="della">lagar</i> 1101 (s. xii) [MSAH-III/416]
cubas carrales tinas madera 1195(or.) [MSAH-IV/528] I cortina III selltis de calualgar I caldera II tinas s. xii (or.) [ACL/119] uno pozal et medietate de una tina 1233(or.) [ACL/24] cupis bonis octoginta eminarum et cum VI tinis 1249(or.) [ACL/161] la bodega con suas cubas e con suas tinas 1250(or.) [ACL/167] bodega e con X cubas uazias e II carrales e IIII tinas 1260(or.) [ACL/373] el mio bannal e duas tinas et vna carral 1261 (s. xv) [ACL/382] elas tinas que yo he enna bodega de la Zapateria 1271(or.) [ACL-VIII/58] vna tina de banno que es mia 1274(or.) [ACL-VIII/115] con seys tinas e con su poçal e con suas canales 1275(or.) [ACL-VIII/118] cubas e con tinas e con lagar e con todo so apareyamiento 1278(or.) [ACL-VIII/161] dexo y duas cubas e duas tinas pora tinner el vino 1280(or.) [CLO/95] la tina e los dos escannos mellores 1280(or.) [CLO/97] con duas tinas que fazen tres eminas 1299(or.) [ACL- VIII/502] duas tinas que fazen duas eminas 1300(or.) [ACL-VIII/514] por la mia vinna de foyo e por la mia tina grandem 1375 [Espinareda/162] todas las cubas et tinos et llienas et arcas que los dichos 1329(or.) [SIL/154] un cubeto el que ella quesiere e un tino 1442 (c.) [ACL- x/281] Ye posible qu’apaeza la variante cola amestanza del conti- nuador en -ētum: dos poçales dos ferradas vnas tenazas tres tinedos sartagine 1227 (s. xv) [ACL/458] De la mesma manera la llingua medieval ufre un continuador del diminutivu *tinācula > “tinaya”, común a otros domi- nios (deeh): VIII uelas et I mantielo duas carrales redondas vna tinaya 1268(or.) [MCar-II/61] Pero güei nun alita l’ast. medieval tinaya sinón el castella- nismu más serondu tinaja adautáu como tinaxa (cfr.). Al em- par, apaez lo que podría ser el correspondiente masculín como nomatu “Tinayo”: Diego Perez Burro hermano de Juan Tinayo era casado [s. f.] [SPM/635] De toes maneres, habrá duldase d’esa interpretación darréu que “Tinayo” talmente abulta que podría tar faciendo referen- cia al llugar d’u podría ser orixinariu’l citáu Xuan, quiciabes un personaxe de Tinéu nel occidente d’Asturies o cenciella- mente un continuador del vieyu antropónimu tinaius del que quedó niciu toponímicu ente nós (ta 526; pe4: 408).
  1. cubas carrales tinas madera
  2. 1195(or.) MSAH-IV/528
  3. I cortina III selltis de calualgar I caldera II tinas s. xii (or.)
  4. ACL/119
  5. uno pozal et medietate de una tina
  6. 1233(or.) ACL/24
  7. cupis bonis octoginta eminarum et cum VI tinis
  8. 1249(or.) ACL/161
  9. la bodega con suas cubas e con suas tinas
  10. 1250(or.) ACL/167
  11. bodega e con X cubas uazias e II carrales e IIII tinas
  12. 1260(or.) ACL/373
  13. el mio bannal e duas tinas et vna carral
  14. 1261 (s. xv) ACL/382
  15. elas tinas que yo he enna bodega de la Zapateria
  16. 1271(or.) ACL-VIII/58
  17. vna tina de banno que es mia
  18. 1274(or.) ACL-VIII/115
  19. con seys tinas e con su poçal e con suas canales
  20. 1275(or.) ACL-VIII/118
  21. cubas e con tinas e con lagar e con todo so apareyamiento
  22. 1278(or.) ACL-VIII/161
  23. dexo y duas cubas e duas tinas pora tinner el vino
  24. 1280(or.) CLO/95
  25. la tina e los dos escannos mellores
  26. 1280(or.) CLO/97
  27. con duas tinas que fazen tres eminas
  28. 1299(or.) ACL- VIII/502
  29. duas tinas que fazen duas eminas
  30. 1300(or.) ACL-VIII/514
  31. por la mia vinna de foyo e por la mia tina grandem
  32. 1375 Espinareda/162
  33. todas las cubas et tinos et llienas et arcas que los dichos
  34. 1329(or.) SIL/154
  35. un cubeto el que ella quesiere e un tino
  36. 1442 (c.) ACL- x/281
  37. Ye posible qu’apaeza la variante cola amestanza del conti- nuador en -ētum:
  38. dos poçales dos ferradas vnas tenazas tres tinedos sartagine
  39. 1227 (s. xv) ACL/458
  40. De la mesma manera la llingua medieval ufre un continuador del diminutivu *tinācula > “tinaya”, común a otros domi- nios (deeh):
  41. VIII uelas et I mantielo duas carrales redondas vna tinaya
  42. 1268(or.) MCar-II/61
  43. Pero güei nun alita l’ast. medieval tinaya sinón el castella- nismu más serondu tinaja adautáu como tinaxa (cfr.). Al em- par, apaez lo que podría ser el correspondiente masculín como nomatu “Tinayo”: Diego Perez Burro hermano de Juan Tinayo era casado [s. f.]
  44. SPM/635
  45. De toes maneres, habrá duldase d’esa interpretación darréu que “Tinayo” talmente abulta que podría tar faciendo referen- cia al llugar d’u podría ser orixinariu’l citáu Xuan, quiciabes un personaxe de Tinéu nel occidente d’Asturies o cenciella- mente un continuador del vieyu antropónimu tinaius del que quedó niciu toponímicu ente nós (ta 526; pe4: 408).
Del llat. tīna, -ae ‘especie de botella de vinu’, con represen- tación románica (em, rew) ya hispánica (deeh; dcech s.v. tina) asina como con nicios toponímicos claros (ta 123). Tamién se conseña’l correspondiente masculín, tinu (cfr.), orixináu nel llat. tinum (em s.v. tina; abf), (quiciabes un vieyu neutru con plural tina), con caltenimientu nes llingües romániques (rew), tamién en castellán (deeh s.v. tina; dcech s.v. tina), y de lo qu’hai amuesa documental nel dominiu ástur:
tinaxa, la
📖: tinaxa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tinaja</i>(TEST)
  1. tinaxa
  2. Cast
  3. <i class="della">tinaja</i
[Pzu].
  1. 1. [Pzu].
Cfr. tina.
tinés*
📖: tinés*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación del dominiu en llatín: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">prefatum</i>(TEST)
  1. tinés*
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación del dominiu en llatín: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">prefatum</i
uero concilium tiniense 1207 [LRCourias/134]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">uero</i> <i class="della">concilium</i> <i class="della">tiniense</i> 1207 [LRCourias/134]
Detoponímicu del nome de tinéu, conceyu del occidente as- turianu, con una ax. en -ense que s’alvierte en torés (cfr.), lleonés (cfr.), etc. anque sedría posible alvertir un estadiu llin- güísticu popular en -iés, como *asturiés (cfr.).
  1. Detoponímicu del nome de tinéu, conceyu del occidente as- turianu, con una ax. en -ense que s’alvierte en torés (cfr.), lleonés (cfr.), etc. anque sedría posible alvertir un estadiu llin- güísticu popular en -iés, como *asturiés (cfr.).
tínfanu, el
📖: tínfanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cfr. <i class="della">chínfanu</i>(TEST)
  1. tínfanu
  2. Cfr
  3. <i class="della">chínfanu</i
& pínfanu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">pínfanu</i>.
tingaldiar
📖: tingaldiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tingaldiar
    • Sb
Columbiar, movese con poca estabilidá [Sb].
  1. 1. Columbiar, movese con poca estabilidá [Sb].
Cfr. tinglar.
tingalexar
📖: tingalexar
🏗️: NO
✍️: NO
Movese inseguros los <i class="della">tingalexos</i>(TEST)
  1. tingalexar
    • Pa
  2. Movese inseguros los <i class="della">tingalexos</i
[Pa].
  1. 1. [Pa].
Cfr. tinglar.
tingalexu, el*
📖: tingalexu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+tinguelixu [Ay]. ////tingalexos [Pa].>(TEST)
  1. tingalexu
  2. tinguelixu metafonía
    • Ay
  3. tingalexos variación de número
    • Pa
Lo que cuelga (borles, flecos, pingaxos) [Pa. Ay]. Cfr. tinglar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Lo que cuelga (borles, flecos, pingaxos) [Pa. Ay]. Cfr. <i class="della">tinglar</i>.
tingaliar
📖: tingaliar
🏗️: NO
✍️: NO
Colgar, xingar, cast. <i class="della">tambalearse</i>(TEST)
  1. tingaliar
    • Pa
  2. Colgar, xingar, cast
  3. <i class="della">tambalearse</i
[Pa]. Columbiase [Pa].
  1. 1. [Pa]. Columbiase [Pa].
Cfr. tinglar.
tingar
📖: tingar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tingar
    • Mi
Columbiar [Mi (Columpiu)].
  1. 1. Columbiar [Mi (Columpiu)].
Cfr. tinglar.
tinglar
📖: tinglar
🏗️: NO
✍️: NO
<tlingar [y Cl].>(TEST)
  1. tinglar
  2. tlingar
    • y Cl
Tañer [Cl].
  1. 1. Tañer [Cl].
2. Poner les primeres tables del forru d’una embar- cación [Llu]. 3. Remachar dalguna pieza de fierro pa que tea más firme, como’l clavu [JH]. Del fr. ant. tingler ‘tapiar con pieces de madera los fura- cos del maderame’. El galicismu, d’orixe escandinavu, entá s’afita en Chile y hebo ser d’usu n’España n’otres dómines (dcech s.v. tinglado; pe3: 145). De tinglar féxose’l deverbal tingláu (cfr.) asina como l’ax. tingleru (cfr.). Una variante de tinglar ye tinglir (cfr.) dualidá fónica que s’alvierte n’otros munchos verbos asturianos. Pero l’ast. tingar (cfr.) tamién paez una variante de tinglar. De tinglar féxose una nueva for- mación col continuador de -idiare d’u siguió tingalexar [(cfr.) → tingalexu (cfr.) → tingalexín y tinguilixín (cfr.)] y tamién tingaliar (cfr.) asina como tingaldiar (cfr.) con un posible en- cruz con galdiar. Un pretendíu primitivu de tingalexu pudo ser tíngolo (cfr.) formación cuasimente onomatopéyica.
tingláu, el
📖: tingláu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tinglao [Cñ. Llu. Ay. Mi].>(TEST)
  1. tingláu
  2. tinglao
    • Llu
    • Ay
    • Mi
Tabláu armáu a la llixera [Llu].
  1. 1. Tabláu armáu a la llixera [Llu].
2. Baturiciu [. Ay. Mi], en- guedeyu [Lln. Sm. PSil. Pzu. Cd. Tor]. 3. Negociu, asuntu poco claru [Ac (i)]. 4. Persona repunante [Lln]. Posible deverbal nominalizáu de tinglar (cfr.).
tingleru, {a, o}
📖: tingleru
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
//<i class="della">Un</i>(TEST)
  1. tingleru
    • Lln
  2. <i class="della">Un</i eonaviego
lloqueru tingleru ‘llueca de son agudu y retumbante’ [Lln (P)].
  1. 1. <i class="della">lloqueru</i> <i class="della">tingleru</i> ‘llueca de son agudu y retumbante’ [Lln (P)].
Cfr. tinglar.
tinglir
📖: tinglir
🏗️: NO
✍️: NO
Retumbar, resonar [Lln (P)]. Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
  1. tinglir
  2. Retumbar, resonar
    • Lln (P)
  3. Cfr<i class="della">.</i
tinglar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tinglar</i>.
tíngolo
📖: tíngolo
🏗️: NO
✍️: NO
Voz conocida per esti rimáu popular: <i class="della">Tíngolo</i><i class="della">(TEST)
  1. tíngolo
  2. Voz conocida per esti rimáu popular: <i class="della">Tíngolo</i><i class="della"
tango/ta col- gando/ya Meregildo/debaxo mirando [LC].
  1. 1. tango</i>/<i class="della">ta col- </i><i class="della">gando</i>/<i class="della">ya</i> <i class="della">Meregildo</i>/<i class="della">debaxo</i> <i class="della">mirando</i> [LC].
Formación espresiva quiciabes d’aniciu onomatopéyicu en rellación con tinglir (cfr.) y tinglar (cfr.).
tinguilixín, el
📖: tinguilixín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
“Borda, fleco, cairel o cosa colgante”. {Camiéntome qu’ha tratase d’una interpretación de JS del datu dau pela cosadiella del oriente del dominiu ástur: <i class="della">Mete</i>(TEST)
  1. tinguilixín
  2. “Borda, fleco, cairel o cosa colgante”
  3. {Camiéntome qu’ha tratase d’una interpretación de JS del datu dau pela cosadiella del oriente del dominiu ástur: <i class="della">Mete</i
lo duru por entre lo blan- do y quedan los tonguilixines colgando onde traduz púdica- mente tinguilixines por ‘pendientes’} [JS].
  1. 1. <i class="della">lo</i> <i class="della">duru</i> <i class="della">por</i> <i class="della">entre</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">blan- do y quedan los tonguilixines colgando </i>onde traduz púdica- mente <i class="della">tinguilixines </i>por ‘pendientes’} [JS].
Dim. de tingalexu (cfr.).
tiniebla, la
📖: tiniebla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////tiniebles [Ay].>(TEST)
  1. tiniebla
    • Ca
    • Lln
    • Vd
    • Cp
    • Tb
    • Oc
    • Cn
  2. tiniebles variación de número
    • Ay
Escuridá [Ac. Ay]. 2. Casa ensin curiar, ensin habitar, en des- orden [Ac]: Aquello yera una tiniebla [Ac]. //-es ‘actu piado- su dientro de los oficios llitúrxicos del Vienres Santu’ [Ca]. //-as ‘función relixosa de Selmana Santa (a cada salmu cantáu diba apagándose una vela nel tenebrariu; al matales toes y cola ilesia a escures tocábense les carraques y ronquielles) [Lln]. ‘momentu en que s’apaga la última vela del tenebrariu nos oficios relixosos de la Selmana Santa’ [Vd]. ‘ritual relixo- su del Xueves Santu’ [PSil]. //(Dar) las tinieblas ‘golpear con palos el día de Xueves Santu, al apagase la última vela del tenebrariu, sobro una viga o tabla allugada na ilesia pa esi fin; los que nun golpeen toquen les carraques tolo fuerte que son a ello faciendo un aplagoriu pergrande’ [Cp (andar a tiniebles). Tb. Oc]. //Dir a tiniebles ‘dir a les tiniebles el Xueves Santu’ [Ac]. //Fer las tinieblas ‘actu relixosu del Xueves Santu onde s’arma un gran estrueldu dientro la ilesia, faciendo sonar ca- rraques ya dando güelpes nel suelu con paraces de castañal’ [Cn]: Tamos preparando las parazas pa baxar a la ilesia a fer las tinieblas [Cn].
  1. 1. Escuridá [Ac. Ay].
  2. 2. Casa ensin curiar, ensin habitar, en des- orden [Ac]: <i class="della">Aquello</i> <i class="della">yera</i> <i class="della">una</i> <i class="della">tiniebla</i> [Ac]. //<i class="della">-es</i> ‘actu piado- su dientro de los oficios llitúrxicos del Vienres Santu’ [Ca]. //-<i class="della">as</i> ‘función relixosa de Selmana Santa (a cada salmu cantáu diba apagándose una vela nel tenebrariu; al matales toes y cola ilesia a escures tocábense les carraques y ronquielles) [Lln]. ‘momentu en que s’apaga la última vela del tenebrariu nos oficios relixosos de la Selmana Santa’ [Vd]. ‘ritual relixo- su del Xueves Santu’ [PSil]. //<i class="della">(Dar)</i> <i class="della">las</i> <i class="della">tinieblas</i> ‘golpear con palos el día de Xueves Santu, al apagase la última vela del tenebrariu, sobro una viga o tabla allugada na ilesia pa esi fin; los que nun golpeen toquen les carraques tolo fuerte que son a ello faciendo un aplagoriu pergrande’ [Cp (andar a tiniebles). Tb. Oc]. //<i class="della">Dir</i> <i class="della">a</i> <i class="della">tiniebles</i> ‘dir a les tiniebles el Xueves Santu’ [Ac]. <b class="della">//</b><i class="della">Fer</i> <i class="della">las</i> <i class="della">tinieblas</i> ‘actu relixosu del Xueves Santu onde s’arma un gran estrueldu dientro la ilesia, faciendo sonar ca- rraques ya dando güelpes nel suelu con paraces de castañal’ [Cn]: <i class="della">Tamos</i> <i class="della">preparando</i> <i class="della">las</i> <i class="della">parazas</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">baxar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">ilesia</i> <i class="della">a</i> <i class="della">fer </i><i class="della">las tinieblas </i>[Cn].
ante si mismo que ye fecho de tenebras s. xiii(or.) [FX/153] ye luego muerto ¬ entrado en las tenebras s. xiii(or.) [FX/153] las defendamos per nuestras lees de las tenebras s. xiii(or.) [FX/343]
un quadernio del ofiçio de las teniebras 1385 [Parro- quies/103] Santa Maria de Aviento e de Natal e de las Teniebras 1385 [Parroquies/104]
  1. ante si mismo que ye fecho de tenebras s. xiii(or.)
  2. FX/153
  3. ye luego muerto ¬ entrado en las tenebras s. xiii(or.)
  4. FX/153
  5. las defendamos per nuestras lees de las tenebras s. xiii(or.)
  6. FX/343

  7. un quadernio del ofiçio de las teniebras
  8. 1385 Parro- quies/103
  9. Santa Maria de Aviento e de Natal e de las Teniebras
  10. 1385 Parroquies/104
Del llat. tenebrae, -arum ‘escuridá’, ‘tiniebles’ (em), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). L’ast. fai ver la caltenencia d’un singular que tamién se documenta serondamente en llatín. Dende’l llat. tenebrae ‘escuridá’, o dende’l continuador ast., féxose’l verbu ast. atenebrar (cfr.) asina como’l compuestu desintenebrar (cfr.).
tinta, la
📖: tinta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tinta</i>(TEST)
  1. tinta
  2. Cast
  3. <i class="della">tinta</i
[Xral]. 2. Tinta del calamar [Xral].
  1. 1. [Xral].
  2. 2. Tinta del calamar [Xral].
Poner nuestro sello en estas tintas partidas 1269(or.) [DO- LLA-I/84]:Uv por domadas e por saco e tinta e pergamino 1272(or.) [ACL- VIII/83] desto iure sobre santos auangelios e sea creydo quanto de la tinta 1275(or.) [ACL-VIII/129] vendio duas eminas de tinta a los prigadores 1275(or.) [ACL-VIII/129] scripto en pergamino et signnado de tres signos de tinta prieta 1327(or.) [SIL/148] auia en el otro signo de tinta prieta en que auia 1332(or.) [SIL/185] un signo quadrado de tinta prieta et en medio una cruz 1332(or.) [SIL/185] van ençima de cada plana quatro riscos de tinta 1436 [DCO- III/584] va hun raso de tinta en el altero devaxo 1446(or.) [MSMV/375] de çima çerradas con rizos de tynta 1448(or.) [SB/339] ençima de cada plana de las dicha fojas una raya de tinta 1452 (t. 1479) [SP-IV/45] van ençima de cada plana seys riscos de tinta prieta 1465(or.) [VC-I/273] va ençima de cada una dellas seys rasgos de de (sic) tynta 1477 (t.) [SP-IV/175] va ençima de cada plana seys rasgos de tynta 1477 (t.) [SP- IV/178] en otro logar sobrerraydo un punto de tinta con dos riscos 1482(or.) [SP-IV/227] va ençima de cada plana tres riscos de tynta 1483(or.) [SP- IV/241] escripvi con tres rayas de tinta prieta ençima de cada plana 1487(or.) [SP-IV/265] va ençima de cada foxa tres riscos de tynta 1490(or.) [SP- IV/316] çerradas en la cabeça con tres raxas de tinta negra 1491 (t.1490) [SP-IV/333] tres rasgos de tynta negra e_en baxo dos linas desta tynta negra 1492(or.) [SP-IV/347] en fondos dos linneas de la dicha tynta negras 1493(or.) [SP- IV/355] va ençima de cada plana tres rascos de tynta negra 1493(or.) [SP-IV/355] segun van riscadas por encima de cada tres riscas de tinta negra 1496(or.) [SP-IV/371] I tina que sedia y que jeytara y Pero Simon sua tinta [s. f.] [SPM/637] - as de mi nonbre e por ençima seys rayas de tinta 1508(or.) [MSMV/531]
  1. Poner nuestro sello en estas tintas partidas 1269(or.) [DO
  2. LLA-I/84]:Uv por domadas e por saco e tinta e pergamino
  3. 1272(or.) ACL- VIII/83
  4. desto iure sobre santos auangelios e sea creydo quanto de la tinta
  5. 1275(or.) ACL-VIII/129
  6. vendio duas eminas de tinta a los prigadores
  7. 1275(or.) ACL-VIII/129
  8. scripto en pergamino et signnado de tres signos de tinta prieta
  9. 1327(or.) SIL/148
  10. auia en el otro signo de tinta prieta en que auia
  11. 1332(or.) SIL/185
  12. un signo quadrado de tinta prieta et en medio una cruz
  13. 1332(or.) SIL/185
  14. van ençima de cada plana quatro riscos de tinta
  15. 1436 DCO- III/584
  16. va hun raso de tinta en el altero devaxo
  17. 1446(or.) MSMV/375
  18. de çima çerradas con rizos de tynta
  19. 1448(or.) SB/339
  20. ençima de cada plana de las dicha fojas una raya de tinta
  21. 1452 (t. 1479) SP-IV/45
  22. van ençima de cada plana seys riscos de tinta prieta
  23. 1465(or.) VC-I/273
  24. va ençima de cada una dellas seys rasgos de de (sic) tynta
  25. 1477 (t.) SP-IV/175
  26. va ençima de cada plana seys rasgos de tynta
  27. 1477 (t.) SP- IV/178
  28. en otro logar sobrerraydo un punto de tinta con dos riscos
  29. 1482(or.) SP-IV/227
  30. va ençima de cada plana tres riscos de tynta
  31. 1483(or.) SP- IV/241
  32. escripvi con tres rayas de tinta prieta ençima de cada plana
  33. 1487(or.) SP-IV/265
  34. va ençima de cada foxa tres riscos de tynta
  35. 1490(or.) SP- IV/316
  36. çerradas en la cabeça con tres raxas de tinta negra
  37. 1491 (t.1490) SP-IV/333
  38. tres rasgos de tynta negra e_en baxo dos linas desta tynta negra
  39. 1492(or.) SP-IV/347
  40. en fondos dos linneas de la dicha tynta negras
  41. 1493(or.) SP- IV/355
  42. va ençima de cada plana tres rascos de tynta negra
  43. 1493(or.) SP-IV/355
  44. segun van riscadas por encima de cada tres riscas de tinta negra
  45. 1496(or.) SP-IV/371
  46. I tina que sedia y que jeytara y Pero Simon sua tinta [s. f.]
  47. SPM/637
  48. - as de mi nonbre e por ençima seys rayas de tinta
  49. 1508(or.) MSMV/531
Del llat. tincta, -ae ‘tintura’ (em), ensin dubia nominalización del femenín de tinctus, -a, -um (cfr. tintu, -a, -o). Sobro esti axetivu o sol nome tinta pudo facese’l verbu entintar (cfr.), asina como’l despeutivu *entintarriar conocíu gracies al so participiu entintarriáu, ada, ao (cfr.) (pe4: 410). Sobro tinta féxose’l despeutivu *tintarraxa (cfr.) tintaxarra (cfr.), con metátesis.
tintanear
📖: tintanear
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">tintiniar</i>(TEST)
  1. tintanear
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">tintiniar</i
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i>.
tintaxarra, la
📖: tintaxarra
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Líquidu viscoso y apegadizo qu’echen les zreizales [Lln]. Cfr. <i class="della">tinta</i>, cola amestadura de los sufixos -<i class="della">axa</i>(TEST)
  1. tintaxarra
  2. ident class="della" level="1"></ident>Líquidu viscoso y apegadizo qu’echen les zreizales
    • Lln
  3. Cfr
  4. <i class="della">tinta</i>, cola amestadura de los sufixos -<i class="della">axa</i
+ -arra.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. + -<i class="della">arra</i>.
tinteru, el
📖: tinteru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tinteiru [Tb. Pzu. PSil. Tox]. +tintiru [Ay]. //tinteiro [Eo].>(TEST)
  1. tinteru
  2. ident class="della" level="1"></ident><tinteiru
    • Tb
    • Pzu
    • PSil
    • Tox
  3. tintiru metafonía
    • Ay
  4. tinteiro eonaviego
    • Eo
Cast. tintero [Xral]. 2. Güecu de forma cuadrangulada que lleva en mediu la carrelinga [Lls (Barriuso: barcos 219)].
  1. 1. Cast. <i class="della">tintero</i> [Xral].
  2. 2. Güecu de forma cuadrangulada que lleva en mediu la carrelinga [Lls (Barriuso: barcos 219)].
Cfr. tintu, a, o.
  1. Cfr. tintu, a, o.
tintiniar 1
📖: tintiniar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><tintanear [Ca].>(TEST)
  1. tintiniar 1
    • Pa
  2. ident class="della" level="1"></ident><tintanear
    • Ca
Cast. tintinear [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">tintinear </i>[Pa].
2. Sentir, sufrir o pasar los efeutos de la fame [Ca]. Del llat. tĭntĭnnare ‘emitir un soníu’ (old), con continua- dores románicos (rew) y tamién cast. tintinar (deeh) amás d’asturianu. El resultáu asturianu ufre una [j] que pue enten- dese como despalatalización de la nasal (ghla 253) previsi- ble [] o bien como formación en -idiare dende la espresión onomatopéyica tin, tin. Esto mesmo paez lo más afayadizo pal cast. tintinar darréu que dende -nn- tamién habría aguar- dase []. Na nuesa documentación en llat. conséñase’l nome correspondiente pero ensin siguidor n’asturianu: quingeneos solidis purissimi argenti labora[...]mpanas suis tinctinabulis 976(or.) [DCO/74].
tintiniar 2
📖: tintiniar 2
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Andar a tientes, con pasu inseguru [Ll]. <ident class="della" level="1"></ident>Formación que paez ufrir un encruz del verbu <i class="della">tintiniar</i>(TEST)
  1. tintiniar 2
  2. ident class="della" level="1"></ident>Andar a tientes, con pasu inseguru
    • Ll
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Formación que paez ufrir un encruz del verbu <i class="della">tintiniar</i
1 (cfr.) col ast. tentar ‘andar a tientes’ (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i> (cfr.) col ast. <i class="della">tentar</i> ‘andar a tientes’ (cfr.).
tintón, el
📖: tintón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Muyer sola, que nun lleva compañía [Lln]: <i class="della">Vas como un tin- tón </i>[Lln]. //(<i class="della">D)ir de tintón </i>‘dir sola (una muyer) pela cai o a una fiesta o a dalgún actu [Lln]: <i class="della">No</i>(TEST)
  1. tintón
    • Lln
  2. Muyer sola, que nun lleva compañía
    • Vas como un tin- tón [Lln.">Lln]: <i class="della">Vas como un tin- tón </i>[Lln
  3. (<i class="della">D)ir de tintón </i>‘dir sola (una muyer) pela cai o a una fiesta o a dalgún actu [Lln]: <i class="della">No</i eonaviego
vas a ir a la fiesta sola, de tintón [Lln].
  1. 1. <i class="della">vas</i> <i class="della">a</i> <i class="della">ir</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fiesta</i> <i class="della">sola,</i><i class="della"> de tintón </i>[Lln].
Quiciabes d’un aumentativu nominalizáu de tintu, a, o (cfr.). Nun sedría imposible que tintón tenga nel so aniciu una refe- rencia al vistíu negru (tintu) que llevaba quien taba de llutu. Dende tintón féxose’l verbu *tintoneartintoniar (cfr.).
tintonéu, el
📖: tintonéu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tintineo</i>(TEST)
  1. tintonéu
    • Lln
  2. Cast
  3. <i class="della">tintineo</i
[Lln].
  1. 1. [Lln].
Deverbal de *tintonear orixe del ast. tintoniar (cfr.).
tintoniar
📖: tintoniar
🏗️: NO
✍️: NO
Facer el tintón (una muyer) [Lln]. 2. Mover, ximielgar [Lln]. Verbu fechu sol ast. <i class="della">tintón</i>(TEST)
  1. tintoniar
  2. Facer el tintón (una muyer)
    • Lln
  3. 2
  4. Mover, ximielgar
    • Lln
  5. Verbu fechu sol ast
  6. <i class="della">tintón</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
tintorera, la
📖: tintorera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tintorera
    • Xx
‘Prionace glauca’, cast. tintorera [Xx (ppac)].
  1. 1. <i class="della">‘Prionace glauca’</i>, cast. <i class="della">tintorera </i>[Xx (ppac)].
Cfr. tintura.
tintorru, el
📖: tintorru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Vinu tinto perprieto (fam.) [Tor. Xral]. Formación fecha sol ast. <i class="della">tintu</i>(TEST)
  1. tintorru
  2. Vinu tinto perprieto (fam.)
    • Tor
    • Xral
  3. Formación fecha sol ast
  4. <i class="della">tintu</i
(cfr.) cola amestadura del suf.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) cola amestadura del suf.
-orru.
tintu, a, o
📖: tintu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
De color escuro, especialmente un líquidu. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">lenteo</i>(TEST)
  1. tintu
  2. De color escuro, especialmente un líquidu
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">lenteo</i
de lana tinto amarello 919 [MSAH-I/46]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">lana</i> <i class="della">tinto</i> <i class="della">amarello</i> 919 [MSAH-I/46]
item panno de lino tinto en vermello que mando el obispo dar 1305(or.) [CLO/119] manto e saya e pellote de bon pano tinto para vestir 1336(or.) [SP-II/145] cuerda de_filos de llino teçida tinta a colores prieto jalde blanco cardano 1340(or.) [ACL-IX/435] colgado per filos de seda tinta a colores uerde e uermeyo 1340(or.) [ACL-IX/435] cuerda ... tinta a colores uermeyo e blanco e jalde 1340(or.) [ACL-IX/435] filos de seda tinta a colores blanco uerde indio amariello 1340(or.) [ACL-IX/436]
  1. item panno de lino tinto en vermello que mando el obispo dar
  2. 1305(or.) CLO/119
  3. manto e saya e pellote de bon pano tinto para vestir
  4. 1336(or.) SP-II/145
  5. cuerda de_filos de llino teçida tinta a colores prieto jalde blanco cardano
  6. 1340(or.) ACL-IX/435
  7. colgado per filos de seda tinta a colores uerde e uermeyo
  8. 1340(or.) ACL-IX/435
  9. cuerda ... tinta a colores uermeyo e blanco e jalde
  10. 1340(or.) ACL-IX/435
  11. filos de seda tinta a colores blanco uerde indio amariello
  12. 1340(or.) ACL-IX/436
Del llat. tinctum, -a, -um, part. fuerte del verbu tingere ‘tiñir’ (em), nominalizáu como tintu o tinto ‘vinu tinto’, al empar que’l correspondiente femenín que se caltién n’ast. tinta (cfr.) (pe2: 392), ensin palatalización (ghla 226), dacuando con no- minalización (cfr. tintu tintorru y tintón) lo mesmo que’l so correspondiente femenín anque ésti yá se conseñaba en llatín (cfr. tinta). Con un suf. en -ārius pudo facese un nome d’oficiu tinteru (ast. a. ‘facedor de tinta’) y güei ‘vasía que contién tinta’ (cfr.).
tintu, el
📖: tintu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tintu
    • Ay
Vinu tinto [Ay].
  1. 1. Vinu tinto [Ay].
Nominalización del axetivu tintu (cfr. tintu, -a, -o) anque yá en llat. tinctum yera’l vinu al que se-y daba color artificial- mente (abf; pe4: 410).
tintura, la
📖: tintura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tintura</i>. Del llat. tinctūra (em), con dellos continuadores románicos (rew) ya panhispánicu (deeh). D’ello pudo facese’l corres- pondiente axetivu *tincturārius, -a, -um (cfr. <i class="della">tintureru,</i>(TEST)
  1. tintura
  2. Cast
  3. <i class="della">tintura</i>
  4. Del llat
  5. tinctūra (em), con dellos continuadores románicos (rew) ya panhispánicu (deeh)
  6. D’ello pudo facese’l corres- pondiente axetivu *tincturārius, -a, -um (cfr
  7. <i class="della">tintureru,</i
a, o).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>).
tintureru, a, o*
📖: tintureru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tintorera [Cn (v)]. tintureiru [Pzu].>(TEST)
  1. tintureru
    • Cn
  2. tintorera
    • Cn (v)
  3. tintureiru
    • Pzu
De color sangre (la uva) [Cn (V)]. 2. Que fai tinta [Pzu].
  1. 1. De color sangre (la uva) [Cn (V)].
  2. 2. Que fai tinta [Pzu].
Remont tinturer 1227(or.) [SV/163] Reimundus cinturer {posible tracamundiu por tinturer} 1229(or.) [ACL/488] De toes maneres na documentación seronda d’Asturies yá se conseña la variante castellana “tinturero” (Martínez Melén- dez 1995: 134; pe4: 411): señale a Pedro Biñuela tintorero terreno para plantar Rubia y Gualda 1781 [AAU/442]
  1. Remont tinturer
  2. 1227(or.) SV/163
  3. Reimundus cinturer {posible tracamundiu por tinturer}
  4. 1229(or.) ACL/488
  5. De toes maneres na documentación seronda d’Asturies yá se conseña la variante castellana “tinturero” (Martínez Melén- dez 1995: 134; pe4: 411):
  6. señale a Pedro Biñuela tintorero terreno para plantar Rubia y Gualda
  7. 1781 AAU/442
Del llat. *tincturārius, -a, -um (cfr. tintura) siguió nomina- lizáu un femenín tintorera (ppac 90) y nel nome d’oficiu tin- tureiru (cfr. tintureru). La documentación del dominiu ástur amuesa, por cuenta’l sufixu, un préstamu d’aniciu occitán o catalán (pe 178):
tinu, el
📖: tinu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tino [Ac. Ri].>(TEST)
  1. tinu
  2. tino
    • Ac
    • Ri
Pipa [Bab]. Tina, cubeta, barril pal envase [Mar].
  1. 1. Pipa [Bab]. Tina, cubeta, barril pal envase [Mar].
2. Tientu, pulsu, seguridá nes manes [Pa. Ac. Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Cd. Pr. Tox]. Sensibilidá nos deos [Ri]: Tengo los manos tan fríos que perdí’l tino [Ri]. 3. Comedimientu [Pr]. Xuiciu [Ri. Pr]. //Tener tinu ‘atinar’ [Tb. Tox]. ‘tener sentíu de la midida, del comedimientu’ [Tb. Tox]. //Con bon tinu ‘con munchu procu- ru’ [Tb. Tox]. //Nun tener tino ‘perder el tactu pol fríu’ [Ac]. ‘nun ser a xuntar los deos por cuenta’l fríu’ [Ll]. que non davan carnero e vaca con tino, como estavan obli- gados [Uviéu 1500/91] Tien sos pelames y tinos/en que beneficia el cueru [Cam- pumanes 1781/567] Del neutru llat. tinum (cfr. tina), pelo menos na so acei- ción §1. Pa les otres aceiciones García de Diego (deeh s.v. dēstināre) y Corominas-Pascual (dcech s.v. tino i) rellacio- nen el términu col verbu atinar (cfr.) al que consideren, con más llargu o más curtiu enfotu, en rellación col llat. destināre ‘fixar’, ‘lligar’, ‘suxetar’ (em s.v. *-stano); ‘apuntar a un blan- cu’ (según Corominas-Pascual). De toes maneres, con toles prudencies, podría tamién proponese qu’ast. atinar (común col cast.) taría formáu sobro ast. tina y tinu, como de corra y corruacorrar ‘meter nuna corra’. Nesi sen, ast. atinar tendría, de mano, un sentíu de *‘meter nuna tina o nun tinu’, *‘llanzar daqué pa qu’entre ensin cayer nuna tina o tinu’ → ‘acertar a meter nun sitiu’ → ‘acertar’, ensin necesidá de pro- poner que se trate d’un continuador del llat. destinare (deeh; dcech s.v. tino i). Ta claro que nesti contestu nun se xustifica la -n- del port. tino nin la del verbu atinar pero eses pallabres en port. ufren una 1ª documentación seronda, sieglu xvi (delp s.v. tino y atinar), lo que quiciabes empobine a duldar del so raigañu nesa llingua. Nel casu gall. conséñase tamién tina y tino ‘recipiente’ (gvgh) que planteguen el mesmu problema y qu’aconseyen duldar de l’autoctonía de los términos. Quicia- bes sía bono almitir que se trata de préstamos o cultismos ne- ses dos llingües darréu que’l mesmu port. conoz lo que podría ser resultáu cultu tina (s. xv) y, a la so vera, lo que nos abulta popular tía (s. xiii) y tinha (s. xiv) (delp s.v. tina); el porqué del desaniciu de los resultaos populares en gall. y en port. quiciabes deba vese pol problema de la so confluencia fónica cola familia de tía y tío asina como cola de tiña y tiñir (pe4: 411). Sobro ast. atinar féxose’l compuestu desatinar (cfr.) col so deverbal desatín (cfr.).
“tinxa”
📖: “tinxa”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petro</i>(TEST)
  1. “tinxa”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petro</i
Tinxa 1203(or.) [MCar-I/75]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Tinxa</i> 1203(or.) [MCar-I/75]
Ye un nomatu o alcuñu que pue debese a un participiu fuerte del verbu tingere ‘moyar’, ‘regar’, ‘tiñir’ (abf) dende’l parti- cipiu femenín nominalizáu tincta col influxu del perfectum llat. tinxi.
tiña, la
📖: tiña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tiña</i>(TEST)
  1. tiña
    • Ay
    • Tb
    • Cd
    • Sd
    • Sm
  2. Cast
  3. <i class="della">tiña</i
[Ay. Tb. Cd]. Sarna de los animales [Sd]. 2. Cayida del pelo [Cd]. 3. Tafuñería [Ay. Cd]: Ya comu la tiña [Cd]. //Como la tiña ‘tacañu’, ‘tafuñu’ [Tb]. ///Si la envidia fora tiña cuántos tiñosos habría [Sm].
  1. 1. [Ay. Tb. Cd]. Sarna de los animales [Sd].
  2. 2. Cayida del pelo [Cd].
  3. 3. Tafuñería [Ay. Cd]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">comu</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tiña</i> [Cd]. //<i class="della">Como</i> <i class="della">la tiña </i>‘tacañu’, ‘tafuñu’ [Tb]. ///<i class="della">Si la envidia fora </i><i class="della">tiña</i> <i class="della">cuántos</i> <i class="della">tiñosos</i> <i class="della">habría</i> [Sm].
Gonzaluo Tinna 1176(or.) [DCO-I/461] Martinus Tinea 1182(or.) [ACL/529] Urraca Gonzalviz filia de Gundisalvo Tinna 1216(or.) [SP- I/103] filios de Gundisalvo Tinna 1216(or.) [SP-I/103] Rodericus Gonzaliz presbiter et suos iermanos filios de Gon- zalvo Tinna 1216(or.) [SP-I/105] Gonsalvo Tinna fuit manero de xx morabetinos 1220(or.) [SP-IV/489] Rodericus Tinna 1223(or.) [SV/122] sanar ... de grande male de tinna que ha en sua cabeza 1235(or.) [MSMV/45] Jam tinna Pedro Andres Cibrano Alffonso caluo /S. Pedro de Eslonza1248 [STAAFF/133] pedro tinna & ffernan bonizal 1296 [DCO-V/197] Suer Tinna Pedro Garcia Pedro Ferrandiz de Alvandy 1329 (t.1334) [SP-II/44] onde apaez un Rui Tinna que, nidiamente, xustifica l’apellíu ast. “Ruitiña”. Dende tiña foi posible facer el verbu destiñar (cfr.) d’u sigue’l deverbal destiñu (cfr.).
  1. Gonzaluo Tinna
  2. 1176(or.) DCO-I/461
  3. Martinus Tinea
  4. 1182(or.) ACL/529
  5. Urraca Gonzalviz filia de Gundisalvo Tinna
  6. 1216(or.) SP- I/103
  7. filios de Gundisalvo Tinna
  8. 1216(or.) SP-I/103
  9. Rodericus Gonzaliz presbiter et suos iermanos filios de Gon- zalvo Tinna
  10. 1216(or.) SP-I/105
  11. Gonsalvo Tinna fuit manero de xx morabetinos
  12. 1220(or.) SP-IV/489
  13. Rodericus Tinna
  14. 1223(or.) SV/122
  15. sanar ... de grande male de tinna que ha en sua cabeza
  16. 1235(or.) MSMV/45
  17. Jam tinna Pedro Andres Cibrano Alffonso caluo /S. Pedro de Eslonza
  18. 1248 STAAFF/133
  19. pedro tinna & ffernan bonizal
  20. 1296 DCO-V/197
  21. Suer Tinna Pedro Garcia Pedro Ferrandiz de Alvandy
  22. 1329 (t.1334) SP-II/44
  23. onde apaez un Rui Tinna que, nidiamente, xustifica l’apellíu ast. “Ruitiña”. Dende tiña foi posible facer el verbu destiñar (cfr.) d’u sigue’l deverbal destiñu (cfr.).
Del llat. tinea, -ae ‘tou tipu de guxán o polía, en particular la tiña’ (em), con continuadores románicos (rew s.v. tĭnea) ya panhispánicu (deeh s.v. tĭnea; dcech s.v. tiña), con zarra- mientu de la tónica por influxu de la yod (ghla §3.1.2.1). La documentación del dominiu ástur ufre l’usu apellativu del términu en documentu de 1235 pero yá dende dende 1150 apaez “Gonzalvo Tinna” en Zamora (PatRom ii/2: 910). La documentación de los nuesos testos ye abondosa (pe4: 412); güei paez caltenese nel apellíu asturianu Ruitiña (< rode + ti- nea) con referencia en documentu de Balmonte del sieglu xiv
tiñada, la
📖: tiñada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">tiñada,</b>(TEST)
  1. tiñada
    • Rs
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">tiñada,</b
la Tizne [Rs].
  1. 1. <b class="della">la </b>Tizne [Rs].
Cfr. tiñe.
tiñalgu, el
📖: tiñalgu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Porción perpequeña d’una cosa cualquiera [Cg. Sr]. Quiciabes d’una formación de teneo>(TEST)
  1. tiñalgu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Porción perpequeña d’una cosa cualquiera
    • Cg
    • Sr
  3. Quiciabes d’una formación de teneo
ast. teño (ghla 72) amestada col indefiníu algo. Sedría un compuestu pa referise a una porción perpequeña igual que, n’otres ocasiones, pue llograse con otros recursos asina na combinación preposición
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ast. <i class="della">teño</i> (ghla 72) amestada col indefiníu <i class="della">algo.</i> Sedría un compuestu pa referise a una porción perpequeña igual que, n’otres ocasiones, pue llograse con otros recursos asina na combinación <i class="della">preposición</i>
+ verbu (por dicirun pordicir ‘daqué cosa’, ‘dalgo pe- queño’). Ye claro que algo apaez n’amestadures medievales como Don Johanes fit algo (Staaff a. 1233, p. 19), por mucho algo (Staaff p. 139), por este algo (Staaff p. 160), etc. De toes maneres nun sedría imposible entender ast. tiñalgu como una creación analóxica masculina dende’l llat. tiniātica deriváu de tinea, ae con que s’aludía en llatín a tou tipu de bichos, árboles, frutos pequeños (em s.v. tinea). Dende tiñalgu foi posible facer un verbu *entiñalgarenteñalgar (cfr.), del que siguió un deverbal enteñalgu ‘enguedeyu’ (cfr.) y l’ax. abondativu enteñalgosu, a, o (cfr.).
  1. + verbu (por dicirun pordicir ‘daqué cosa’, ‘dalgo pe- queño’). Ye claro que algo apaez n’amestadures medievales como Don Johanes fit algo (Staaff a. 1233, p. 19), por mucho algo (Staaff p. 139), por este algo (Staaff p. 160), etc. De toes maneres nun sedría imposible entender ast. tiñalgu como una creación analóxica masculina dende’l llat. tiniātica deriváu de tinea, ae con que s’aludía en llatín a tou tipu de bichos, árboles, frutos pequeños (em s.v. tinea). Dende tiñalgu foi posible facer un verbu *entiñalgarenteñalgar (cfr.), del que siguió un deverbal enteñalgu ‘enguedeyu’ (cfr.) y l’ax. abondativu enteñalgosu, a, o (cfr.).
tiñazada, la
📖: tiñazada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">tiñazada,</b>(TEST)
  1. tiñazada
    • Cg
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">tiñazada,</b
la Tenazada [Cg].
  1. 1. <b class="della">la </b>Tenazada [Cg].
Cfr. tenaces.
tiñazu, a, o
📖: tiñazu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Qu’entá nun ta maduro o seco [JH]: <i class="della">Lla</i>(TEST)
  1. tiñazu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Qu’entá nun ta maduro o seco [JH]: <i class="della">Lla</i
yerba está un poco
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">yerba</i> <i class="della">está</i> <i class="della">un</i> <i class="della">poco</i>
tiñaza [JH]: Isti pontón está tiñazu [JH]. Cfr. tiñir.
  1. tiñaza [JH]: Isti pontón está tiñazu [JH]. Cfr. tiñir.
  2. JH
tiñe, el
📖: tiñe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Tinte [Os]. Deverbal del inf. de <i class="della">tiñir</i>(TEST)
  1. tiñe
  2. Tinte
    • Os
  3. Deverbal del inf
  4. de <i class="della">tiñir</i
(cfr.). Cola amestadura del abonda- tivu de -ata > -ada féxose ast. tiñada (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.). Cola amestadura del abonda- tivu de -ata > -<i class="della">ada</i> féxose ast. <i class="della">tiñada</i> (cfr.).
tiñidura, la
📖: tiñidura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tiñiúra [Llg. Sr].>(TEST)
  1. tiñidura
    • Tb
  2. tiñiúra
    • Llg
    • Sr
Aición y efeutu de tiñir [Llg. Sr. Tb]. Cfr. tiñir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición y efeutu de <i class="della">tiñir</i> [Llg. Sr. Tb]. Cfr. <i class="della">tiñir</i>.
tiñir
📖: tiñir
🏗️: NO
✍️: NO
<teñir [y Ac. R].>(TEST)
  1. tiñir
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Llg
    • Ca
    • Tb
    • Sm
    • Cd
    • Pr
    • Cv
  2. teñir
    • y Ac
    • R
Cast. teñir [Lln. Pa. Cg. Ac. Llg. Ca. Tb. Sm. Cd. Pr. Cv]. Pintar [R].
  1. 1. Cast. <i class="della">teñir</i> [Lln. Pa. Cg. Ac. Llg. Ca. Tb. Sm. Cd. Pr. Cv]. Pintar [R].
dexo y duas cubas e duas tinas pora tinner el vino 1280(or.) [CLO/95]
  1. dexo y duas cubas e duas tinas pora tinner el vino
  2. 1280(or.) CLO/95
Del llat. tingere ‘moyar’, ‘remoyar’, especializáu llueu como ‘tiñir’ (em), con espardimientu románicu centro-occidental (rew) ya panhispánicu (deeh; dcech s.v. teñir). Paez perdiscu- tible ufiertar como documentación medieval de tiñir el testu citáu enriba. N’efeutu, anque verter y vertir, bater y batir, ferver (frente a cast. hervir), morrer (frente a cast. morir) po- dríen xustificar ast. *tiñer xunto a tiñir, dúldase si “tinner” ye meyor entendelo como ‘tiñir’ o como ‘tener’, ‘contener’ (pe4: 413). Compuestu de tiñir sedrá ast. destiñir (cfr.). Un dever- bal de tiñir ye ast. tiñe (cfr.) con un aumentativu tiñazu (cfr.). En rellación etimolóxica ta l’ast. tiñidura (cfr.).
tiñíu, ida, ío
📖: tiñíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<teñíu [Cn (V)].>(TEST)
  1. tiñíu
    • Cn
  2. teñíu
    • Cn (V)
Cárdenu [Cn (V)].
  1. 1. Cárdenu [Cn (V)].
Pp. de tiñir.
tiñosu, a, o
📖: tiñosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+tiñusu [Ay].>(TEST)
  1. tiñosu
    • Cd
  2. tiñusu metafonía
    • Ay
Con tiña [Ac. Ay. Cd. Tox]. 2. Siempre puerca (una persona) [Cd]. 3. Avarientu, tafuñu, mísere [Ay. Tox].
  1. 1. Con tiña [Ac. Ay. Cd. Tox].
  2. 2. Siempre puerca (una persona) [Cd].
  3. 3. Avarientu, tafuñu, mísere [Ay. Tox].
Pelagio Isidori, Nicholao Tineosos 1192(or.) [ACL/28] Nicholao Tineoso 1197(or.) [ACL/80] Nicolao Tinnoso 1197(or.) [ACL/81] Tenente Ordas ...Tinnosus 1221(or.) [MCar-I/129] Fernan Tinioso 1222(or.) [MCar-I/143] Fernandus Tinosus 1227(or.) [MCar-I/175] Iohannes Tinnoso 1228(or.) [ACL/460] Roi Tinnoso mulnero 1247(or.) [MSAH-V/248] Rruy Ffernandez Tinnoso 1257(or.) [ACL/316] Gonzalo Rodriguez Tinoso Ruy Fernandez Martin Gil 1286(or.) [ACL-VIII/269] si algun omne diz a otro podrido o tinnoso o gotroso s. xiii(or.) [FX/358] aquel que diz a otro tinnoso o gotroso s. xiii(or.) [FX/359] de la terçera casas de los tinnosos e del monesterio de Cor- nellana 1300(or.) [ACL-VIII/506] Alfonso Gonzalez Tinnoso e Menen Perez de Entrago 1402(or.) [VC-II/65] Alfonso Gonzalez dicho Tinnoso morador en Lamas 1403(or.) [VC-II/105] otra hy que faz V eminas determina connos aprestamos de los Tinnosos [s. f.] [SPM/554] determinan connos freyres Dalcaantara e conos Tinnosos [s. f.] [SPM/553]
  1. Pelagio Isidori, Nicholao Tineosos
  2. 1192(or.) ACL/28
  3. Nicholao Tineoso
  4. 1197(or.) ACL/80
  5. Nicolao Tinnoso
  6. 1197(or.) ACL/81
  7. Tenente Ordas ...Tinnosus 1221(or.) [MCar-I/129] Fernan Tinioso 1222(or.) [MCar-I/143] Fernandus Tinosus 1227(or.) [MCar-I/175] Iohannes Tinnoso
  8. 1228(or.) ACL/460
  9. Roi Tinnoso mulnero
  10. 1247(or.) MSAH-V/248
  11. Rruy Ffernandez Tinnoso
  12. 1257(or.) ACL/316
  13. Gonzalo Rodriguez Tinoso Ruy Fernandez Martin Gil
  14. 1286(or.) ACL-VIII/269
  15. si algun omne diz a otro podrido o tinnoso o gotroso s. xiii(or.)
  16. FX/358
  17. aquel que diz a otro tinnoso o gotroso s. xiii(or.)
  18. FX/359
  19. de la terçera casas de los tinnosos e del monesterio de Cor- nellana
  20. 1300(or.) ACL-VIII/506
  21. Alfonso Gonzalez Tinnoso e Menen Perez de Entrago
  22. 1402(or.) VC-II/65
  23. Alfonso Gonzalez dicho Tinnoso morador en Lamas
  24. 1403(or.) VC-II/105
  25. otra hy que faz V eminas determina connos aprestamos de los Tinnosos [s. f.]
  26. SPM/554
  27. determinan connos freyres Dalcaantara e conos Tinnosos [s. f.]
  28. SPM/553
Del llat. tineōsus, -a, -um ‘cocosu, aguxanáu’ (old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. tiña), y posible nominalización, tiñosu, na termino- loxía zoonímica (cfr. tiñosu). La motivación llingüística de la denomación ye clara tanto nos usos axetivos como nel nome del páxaru (por cuenta la semeyanza que trai a la mente popular) o de los pexes, por razón del coloríu de les sos manches y poles espines (ppac 167). Aplicáu l’axetivu a persones, de mano podría facer referencia a ‘que tien la tiña o poliya o daqué enfermedá de la piel’ → ‘con manches (como les de la tiña)’ acabando cenciellamente como noma- tu y, llueu, apellíu (pe4: 413).
tiñosu, el
📖: tiñosu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tiñoso [Llu, Av (ppac)]. +tiñuso [Cñ (ppac)]. teñoso [Cñ (ppac)].>(TEST)
  1. tiñosu
    • Sm
  2. tiñoso
    • Llu, Av (ppac)
  3. tiñuso metafonía
    • Cñ (ppac)
  4. teñoso
    • Cñ (ppac)
Páxaru que se tien nel aire ensin mover les ales (cuando lo fai dizse que ta sacudiendo la tiña) [Sm].
  1. 1. Páxaru que se tien nel aire ensin mover les ales (cuando lo fai dizse que ta sacudiendo la tiña) [Sm].
2. ‘Scorpaena scro- fa’, cabrachu [Lls, Tz, Xx, Llu, , Av (ppac). Ce, Rs (lma). L’Arena]. ‘Scorpaena ustulata’ [Tz, Llu, , Av, Lls, Xx, Llu (ppac)]. Scorpaena porcus [Llu (ppac). (ppac = tiñuso vene- noso)]. Pexe blancu d’altura, con pintes marrones [Tox]. Cría del cabrachu con munches espines [Lln]. //Tiñosu venenosu Cottus bubalis, cabrachu venenosu’ [Tz (ppac). (ppac): tiñuso venenoso]. ‘Scorpaena porcus’ [Lls, Tz (ppac). Av, (ppac): tiñuso venenoso] (pe4: 414). Cfr. tiñosu, -a, -o.
tiquelar
📖: tiquelar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tiquelar
    • Qu
Facer l’amor, copular [Qu].
  1. 1. Facer l’amor, copular [Qu].
Cfr. tiquitiqui.
tiquismiquis
📖: tiquismiquis
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tiquismiquis
Cfr. ciquismiquis.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">ciquismiquis</i>.
tiquitiqui
📖: tiquitiqui
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tiquitiqui
Dizse de quien va de priesa con pasos curtios [Llomb]. D’una posible espresión onomatopéyica repetida, tiqui-tiqui. Dende ello féxose,
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Dizse de quien va de priesa con pasos curtios [Llomb]. D’una posible espresión onomatopéyica repetida, tiqui-tiqui. Dende ello féxose,
quiciabes, el verbu tiquelar (cfr.) con da- qué referencia al movimientu acompasáu.
tira, la
📖: tira
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cuerda fina [Xx]. Cuerda xeneralmente atada a una boya [Xx]. Cuerda, correa pa que’l res tire del carru faciendo de guía o gabita [JH]. 2. Filera de persones que se van pasando un material [Ri]. 3. Gran cantidá [Ri]: <i class="della">Tardó</i>(TEST)
  1. tira
    • Sr
    • Lln
  2. Cuerda fina
    • Xx
  3. Cuerda xeneralmente atada a una boya
    • Xx
  4. Cuerda, correa pa que’l res tire del carru faciendo de guía o gabita
    • JH
  5. 2
  6. Filera de persones que se van pasando un material
    • Ri
  7. 3
  8. Gran cantidá [Ri]: <i class="della">Tardó</i
la tira [Ri]. 4. Franxa [Xral]. //Dar tira ‘tresportar de mano en mano la ma- dera d’entibación de la galería de la mina a los tayos’ [Sr. Min (dar la tira o tirada)]: Dame tira [Sr]: Compañeru, dame tira [Sr (Canción de Ñuberu)]. //En tira ‘ensin aparar (nel traba- yu)’ [Lln]. //Estar en tira ‘trabayar de la mañana a la nueche’ [Lln]. //La tira la maera ‘filera de personas que se van pasan- do la madera pa postiar (na mina)’ [Ri].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">tira</i> [Ri].
  2. 4. Franxa [Xral]. //<i class="della">Dar tira </i>‘tresportar de mano en mano la ma- dera d’entibación de la galería de la mina a los tayos’ [Sr. Min (dar la tira o tirada)]: <i class="della">Dame tira </i>[Sr]: <i class="della">Compañeru, dame tira </i>[Sr (Canción de <i class="della">Ñuberu</i>)]. //<i class="della">En tira </i>‘ensin aparar (nel traba- yu)’ [Lln]. //<i class="della">Estar</i> <i class="della">en</i> <i class="della">tira</i> ‘trabayar de la mañana a la nueche’ [Lln]. //<i class="della">La</i> <i class="della">tira</i> <i class="della">la</i> <i class="della">maera</i> ‘filera de personas que se van pasan- do la madera pa postiar (na mina)’ [Ri].
hun escripto de razones escripto en tiras de papel 1487(or.) [SP-IV/261] Deverbal de tirar (
  1. hun escripto de razones escripto en tiras de papel
  2. 1487(or.) SP-IV/261
  3. Deverbal de tirar (
cfr.).
tirabales, el
📖: tirabales
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tirabales
Tiratacos [Cb].
  1. 1. Tiratacos [Cb].
Formación amestada del verbu tirar (cfr.) + nome bala (cfr.) en plural.
tirabeques, les
📖: tirabeques
🔤: , les
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

Vaxingos tienros d’arbeyos de pocu granu y muncha vaina [Ay]. Formación amestada del verbu <i class="della">tirar</i>(TEST)
  1. tirabeques
  2. Vaxingos tienros d’arbeyos de pocu granu y muncha vaina
    • Ay
  3. Formación amestada del verbu <i class="della">tirar</i
(cfr.) + ¿el nome beca
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) + ¿el nome <i class="della">beca</i>
(cfr.) en plural?
tirabolanos, los
📖: tirabolanos
🔤: , los
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

(TEST)
  1. tirabolanos
    • Lln
Frutos monteses [Lln (S)].
  1. 1. Frutos monteses [Lln (S)].
Cfr. tirabolar.
tirabolar, la
📖: tirabolar
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Árbol que da prunos colloraos perpequeños y tempranos [Lln]: <i class="della">Una tirabolar que da prunos </i>[Lln]. Ciruelu montés (árbol) [Lln]. 2. Frutu del árbol llamáu tirabolar [Lln]: <i class="della">Yá ha </i><i class="della">d’haber</i>(TEST)
  1. tirabolar
  2. Árbol que da prunos colloraos perpequeños y tempranos
    • Una tirabolar que da prunos [Lln.">Lln]: <i class="della">Una tirabolar que da prunos </i>[Lln
  3. Ciruelu montés (árbol)
    • Lln
  4. 2
  5. Frutu del árbol llamáu tirabolar [Lln]: <i class="della">Yá ha </i><i class="della">d’haber</i
tirabolares [Lln].
  1. 1. <i class="della">tirabolares</i> [Lln].
Posible variante del ast. mirabolán (cfr.) pero agora col verbu popularmente entendióse como amestanza del verbu tirar + l’abondativu de bola (cfr.) + -al sufixu asociáu, munches ve- gaes, al nome d’árboles, especialmente si son frutales, *bolar. Sobro bola, con incerementación del suf. -anu, foi posible llo- grar el compuestu *tirabolán, pl. tirabolanos (cfr.).
tirabragueru, el*
📖: tirabragueru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+tirabraguiru [Ri].>(TEST)
  1. tirabragueru
  2. tirabraguiru metafonía
    • Ri
Prenda que sirve pa protexer la hernia o potra de los quebraos [Ri].
  1. 1. Prenda que sirve pa protexer la hernia o potra de los quebraos [Ri].
Compuestu del verbu tirar (cfr.) col nome bragueru (cfr.).
tirabuxón, el
📖: tirabuxón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tirabuzón</i>(TEST)
  1. tirabuxón
  2. Cast
  3. <i class="della">tirabuzón</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Términu tomáu direutamente del fr. tire-bouchon ‘sacacor- chos’, ‘tirabuzón’ según s’afita cola adautación del soníu pre- palatal sordu [S], a la escontra de l’adautación destremada qu’ufierta’l cast. tirabuzón (dcech s.v. tirar). Trátase d’una aplicación metafórica al tipu de rizos del peináu que semeyen la barra central d’un sacacorchos (pe3: 145).
  1. Términu tomáu direutamente del fr. tire-bouchon ‘sacacor- chos’, ‘tirabuzón’ según s’afita cola adautación del soníu pre- palatal sordu [S], a la escontra de l’adautación destremada qu’ufierta’l cast. tirabuzón (dcech s.v. tirar). Trátase d’una aplicación metafórica al tipu de rizos del peináu que semeyen la barra central d’un sacacorchos (pe3: 145).
  2. S
tiracantos, el
📖: tiracantos
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Tirador [PSil]. Flonda [As] pa tirar piedres [Cv]. <ident class="della" level="1"></ident>Compuestu del verbu <i class="della">tirar</i>(TEST)
  1. tiracantos
  2. ident class="della" level="1"></ident>Tirador
    • PSil
  3. Flonda
    • As] pa tirar piedres [Cv
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Compuestu del verbu <i class="della">tirar</i
(cfr.) col nome cantu ‘piedra’ (cfr.), en plural.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) col nome <i class="della">cantu</i> ‘piedra’ (cfr.), en plural.
tiraceru, el*
📖: tiraceru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tiraceru
Cfr. tiraz.
  1. Cfr. tiraz.
tirada, la
📖: tirada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tirá [Llg. Ay. Min]. tiraa [JH].>(TEST)
  1. tirada
  2. ident class="della" level="1"></ident><tirá
    • Llg
    • Ay
    • Min
  3. tiraa
    • JH
Llanzadura [Tb]: Con esa tirada nun l.legas a ninguna par- te [Tb]. 2. Trechu llargu [Tb]: Hai una tirada hasta’l pueblu [Tb]. 3. Vagón o vagones que d’una sola vez (a un tiempu y enganchaos) métense na xaula o ascensor d’un pozu mineru, nuna balanza o planu inclináu [Min]. //Dar una tiraa ‘allar- gar el texíu dando al enxullu una vuelta (dizse ente texedores)’ [JH]. //D’una tirada ‘d’una vez [Ay (tirá)], ensin aparar, ensin detenese’ [Llg (tirá). Tb]. //¡Qué tirá! ‘¡qué mala suerte!’ [Ay]. Deverbal de tirar (cfr.).
  1. Llanzadura [Tb]: Con esa tirada nun l.legas a ninguna par- te [Tb]. 2. Trechu llargu [Tb]: Hai una tirada hasta’l pueblu [Tb]. 3. Vagón o vagones que d’una sola vez (a un tiempu y enganchaos) métense na xaula o ascensor d’un pozu mineru, nuna balanza o planu inclináu [Min]. //Dar una tiraa ‘allar- gar el texíu dando al enxullu una vuelta (dizse ente texedores)’ [JH]. //D’una tirada ‘d’una vez [Ay (tirá)], ensin aparar, ensin detenese’ [Llg (tirá). Tb]. //¡Qué tirá! ‘¡qué mala suerte!’ [Ay]. Deverbal de tirar (cfr.).
  2. Ay
tiradera, la
📖: tiradera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tirandera [Cl].>(TEST)
  1. tiradera
  2. ident class="della" level="1"></ident><tirandera
    • Cl
Parte del batán [Cl]. Pieza del molín (puede ser un alambre gordu de fierro) paralela al árbol y axuntada pel so cabu infe- rior a la ponticiella que llega fasta la parte cimera del mesmu y val pa graduar la dixebra ente les dos mueles [Sm. Cv]. 2. Soga o cibiellu que lleva na mano el gradiador pa mover la gradia, que va suxeta al primer llancín [JH]. 3. Rede que, estendida, tien forma de conu y, na base, plomos pa fundise nel agua (coyida de mou afayadizu pol pescador, ésti llánzala de forma que caiga nel agua faciendo un círculu ampliu; los pexes comprendíos nél queden presos) [Llomb]. Cfr. tirar.
  1. Parte del batán [Cl]. Pieza del molín (puede ser un alambre gordu de fierro) paralela al árbol y axuntada pel so cabu infe- rior a la ponticiella que llega fasta la parte cimera del mesmu y val pa graduar la dixebra ente les dos mueles [Sm. Cv].
  2. Sm. Cv
  3. 2. Soga o cibiellu que lleva na mano el gradiador pa mover la gradia, que va suxeta al primer llancín [JH]. 3. Rede que, estendida, tien forma de conu y, na base, plomos pa fundise nel agua (coyida de mou afayadizu pol pescador, ésti llánzala de forma que caiga nel agua faciendo un círculu ampliu; los pexes comprendíos nél queden presos) [Llomb].
  4. Llomb
  5. Cfr. tirar.
tirador, ora
📖: tirador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<ident class="della" level="1"></ident><tiraor [Sr. Ay].>(TEST)
  1. tirador
  2. ident class="della" level="1"></ident><tiraor
    • Sr
    • Ay
Que tira [Xral].
  1. 1. Que tira [Xral].
Cfr. tirar.
tirador, el
📖: tirador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tiraor [Sb. Ay. Ri. Qu].>(TEST)
  1. tirador
  2. ident class="della" level="1"></ident><tiraor
    • Sb
    • Ay
    • Ri
    • Qu
Caxón d’un mueble [Cb. Cp. Sb. Ay. Qu. Tb]. 2. Asideru de los caxones de los armarios [Ac]. Asa de los caxones de los muebles [Ri]. 3. Tiragomes [PSil. Tor. Mar]. 4. Persona con- tratada pa llevar la caxa’l muertu al cementeriu [Ri]. Cfr. tirar.
tiradora, la*
📖: tiradora
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tiraora [Cp]. tiraoria [Sb].>(TEST)
  1. tiradora
  2. tiraora
    • Cp
  3. tiraoria
    • Sb
Barra de fierro que mueve un sistema de tirantes que baxen fasta l’encontu del rodenu pa regular la distancia ente les mueles y con ello’l grosor de la farina resultante [Cp. Sb]. Cfr. tirar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Barra de fierro que mueve un sistema de tirantes que baxen fasta l’encontu del rodenu pa regular la distancia ente les mueles y con ello’l grosor de la farina resultante [Cp. Sb]. Cfr. <i class="della">tirar</i>.
tiradura, la*
📖: tiradura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tiraúra [Min].>(TEST)
  1. tiradura
  2. tiraúra
    • Min
Inclinación anormal de la madera d’entibación [Min].
  1. 1. Inclinación anormal de la madera d’entibación [Min].
2. Bu- zamientu d’una capa de carbón [Min]. Cfr. tirar.
tiraespalda, la
📖: tiraespalda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cuerda más delgada que la xareta del chombu a la que ta xun- cida en sen contrariu a la bragada [Cñ]. Formación compuesta de dos nomes, <i class="della">tira</i>(TEST)
  1. tiraespalda
  2. Cuerda más delgada que la xareta del chombu a la que ta xun- cida en sen contrariu a la bragada
  3. Formación compuesta de dos nomes, <i class="della">tira</i
(cfr.) y espalda
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) y <i class="della">espalda</i>
(cfr.), lo mesmo que s’alvierte en tiraproa (cfr.).
tiragarrote, el
📖: tiragarrote
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Xuegu masculín nel que se tiraba d’un palu naguando por lle- vantar al contrariu del suelu [PSil]. D’una amestanza del verbu <i class="della">tirar</i>(TEST)
  1. tiragarrote
  2. Xuegu masculín nel que se tiraba d’un palu naguando por lle- vantar al contrariu del suelu
    • PSil
  3. D’una amestanza del verbu <i class="della">tirar</i
(cfr.) col nome garrote (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) col nome <i class="della">garrote</i> (cfr.).
tiragomes, el
📖: tiragomes
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tiragomas [Pr. Vd].>(TEST)
  1. tiragomes
    • Pa
    • Ca
    • Ay
  2. tiragomas
    • Pr
    • Vd
Gomeru [Pa (= gomeru). Ca. Ay (= tiratacos = tirapiedres). Pr. Vd].
  1. 1. Gomeru [Pa (= gomeru). Ca. Ay (= tiratacos = tirapiedres). Pr. Vd].
D’una amestanza del verbu tirar (cfr.) col nome goma (cfr.), en plural. Hai quien pa facer más claru’l sen del apellativu dicen estiragomes, rellacionando’l verbu, nidiamente, con estirar (cfr.).
tiragüé, el
📖: tiragüé
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">gatuña</i>(TEST)
  1. tiragüé
    • Cg
  2. Cast
  3. <i class="della">gatuña</i
(planta) [Cg].
  1. 1. (planta) [Cg].
Posible compuestu del verbu tirar (cfr.) + el nome güe (cfr.).
tiraigues, el
📖: tiraigues
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<“tira aigues” [Ay].>(TEST)
  1. tiraigues
  2. “tira aigues”
    • Ay
Xeringa de xabugu cola que los neños anden tirándose agua [Ay].
  1. 1. Xeringa de xabugu cola que los neños anden tirándose agua [Ay].
D’una amestanza del verbu tirar (cfr.) col nome aigues, pl. de aiga, variante de agua (cfr.).
tirante
📖: tirante
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">tirante</i>, tensu [Cd], tiesu [Tb]: <i class="della">Punxénonlu mui tirante </i>[Tb]. 2. Enfadáu [Pa. Tb. Cd. Pr]: <i class="della">Taban</i>(TEST)
  1. tirante
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">tirante</i>, tensu
    • Punxénonlu mui tirante [Tb.">Cd], tiesu [Tb]: <i class="della">Punxénonlu mui tirante </i>[Tb
  4. 2
  5. Enfadáu [Pa. Tb. Cd. Pr]: <i class="della">Taban</i
tirantes nel entierru [Tb].
  1. 1. <i class="della">tirantes</i> <i class="della">nel</i> <i class="della">entierru </i>[Tb].
Del participiu de presente del verbu tirar (cfr.) d’u sigue una posible nominalización (tirante, el).
tirante, el
📖: tirante
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Viga que va d’una parte a otra y descansa na base del techu [Ac]. Maderu de los que suxeten el machu y la marrana [Llib]. 2. Cibiella qu’axunta’l llañuelu al cairón del ramu [Tb]. Ci- biella qu’axunta la parte delantera de la caxa de la carriella o carreña al timón [Ll]. Caúna de les dos cibielles o cade- nes qu’axunten el <i class="della">xamoucu</i>(TEST)
  1. tirante
    • Sm
  2. Viga que va d’una parte a otra y descansa na base del techu
    • Ac
  3. Maderu de los que suxeten el machu y la marrana
    • Llib
  4. 2
  5. Cibiella qu’axunta’l llañuelu al cairón del ramu
    • Tb
  6. Ci- biella qu’axunta la parte delantera de la caxa de la carriella o carreña al timón
    • Ll
  7. Caúna de les dos cibielles o cade- nes qu’axunten el <i class="della">xamoucu</i
a les tables (nel ramu o carrie- lla) [Sm]. Cadena o correa que va del xugu a la cuarta [Sm]. Cadena suxeta al collarón de les caballeríes p’arrastrar los vagones [Min].
  1. 1. a les tables (nel ramu o carrie- lla) [Sm]. Cadena o correa que va del xugu a la <i class="della">cuarta </i>[Sm]. Cadena suxeta al collarón de les caballeríes p’arrastrar los vagones [Min].
3. Pieza del molín (en Cv tiradera) [Sl]. //-es ‘tirantes pa tener polos pantalones’ [Tb. Cd]. Dos ataderos de cañes retorcíes que valen pa suxetar la llanza {del carru} [Tb (Oc) = remos]. ‘cordeles que tán suxetos al fierro de la tarrafa y al cabu de la vara o caña que’l pescador tien na mano pel otru cabu’ [JH]. Cfr. tirar.
tiranu, a, o
📖: tiranu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+tirenu [Ay].>(TEST)
  1. tiranu
    • Tb
  2. tirenu metafonía
    • Ay
Cast. tirano, ensin corazón [Ac. Ay. Tb]. 2. {(Doc.). Canción antigua}. por un tris el coléricu se ensaña,/los güeyos enfurez, los llabios muerde,/exercitando con furor tiranu/la rabia no que encuentra más a mano [BAúxa, PyT (Poesíes 165- 168)] Empeñéme mui de seriu/aprende-yos la tirana/que yo sabía mui nueva/mas ñon fo cosa bien rara/que ñin mio suegru, mio suegra,/la rapazuca y el ama/ño aprendieron otra cosa [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 237-243)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tirano</i>, ensin corazón [Ac. Ay. Tb].
  3. 2. {(Doc.). Canción antigua}. <i class="della">por</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tris</i> <i class="della">el</i> <i class="della">coléricu</i> <i class="della">se</i> <i class="della">ensaña,</i>/<i class="della">los</i> <i class="della">güeyos</i> <i class="della">enfurez,</i> <i class="della">los</i> <i class="della">llabios</i> <i class="della">muerde,</i>/<i class="della">exercitando</i> <i class="della">con</i> <i class="della">furor</i> <i class="della">tiranu</i>/<i class="della">la</i> <i class="della">rabia</i> <i class="della">no</i><i class="della"> que</i> <i class="della">encuentra</i> <i class="della">más</i> <i class="della">a</i> <i class="della">mano</i> [BAúxa, <i class="della">PyT</i> (Poesíes 165- 168)] <i class="della">Empeñéme mui de seriu</i>/<i class="della">aprende-yos la </i><i class="della">tirana</i>/<i class="della">que yo sabía</i> <i class="della">mui nueva</i>/<i class="della">mas ñon fo cosa bien rara</i>/<i class="della">que ñin mio suegru,</i> <i class="della">mio suegra,</i>/<i class="della">la rapazuca y el ama</i>/<i class="della">ño aprendieron otra cosa</i> [ABalvidares, <i class="della">Romanzón </i>(Poesíes 237-243)]
Del grecismu en llat. tyrannus, -i ‘déspota’, lo mesmo que s’alvierte en castellán (dcech s.v. tirano). La nominalización qu’alvertimos nel segundu poema, la tirana, fai referencia a una vieya canción española qu’entamaba ¡Ay tirana, tirana! según aclara X. Busto, editor de Balvidares.
tiraña, la
📖: tiraña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tiraina [Ll (MP)]. tirigaña [y Lln].>(TEST)
  1. tiraña
    • Sb
  2. tiraina
    • Ll (MP)
  3. tirigaña
    • y Lln
Pinguicula vulgaris [Ca, Sb (llaa 28)]. Pinguicula lusitani- ca [Ca, Sb (llaa 28)].
  1. 1. <i class="della">Pinguicula vulgaris </i>[Ca, Sb (llaa 28)]. <i class="della">Pinguicula lusitani- ca</i> [Ca, Sb (llaa 28)].
Planta melecinable d’efeutos laxantes [Am. Ca], de fueyes marielles, que miedra en sitios llientos [Lln]. Planta que miedra en sitios llientos (danla los pastores al ganáu cuando tien bregón) [Ll (MP)]. Planta que se da en llamuergos y empleguen pa purgar a los gochos [Pa]. Cast. jalapa [Ca]. “En el concejo de Llanes (...) es común y se llama tiraña y tirigaña. Es la montia de Michaeli. Los pastores dan chas- cos echando el zumo en leche o agua. Al punto ocurre el despeño, y dura mucho tiempo según la dosis. En el mismo país, bebida esa agua, ocasiona una tempestad de vientos o pedos” [Sarmiento (Catálogo)] Quiciabes d’un términu rellacionáu col responsable del ver- bu tirar (cfr.), *tira(g)ine, con un comportamientu asemeyáu al siguidor del llat. farragine (ghla §4.4.4.3) > ferraina ferraña, etc. En rellación etimolóxica ta l’ast. tiriñón (cfr.). Dende tiraña → tirigaña por influxu de tirguir. Semántica- mente paez nidio que caltién una referencia al fechu de tirar (peos) darréu de la purgación.
tirapeñes, el*
📖: tirapeñes
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tirapeñas [Lln].>(TEST)
  1. tirapeñes
  2. tirapeñas
    • Lln
Gomeru [Lln].
  1. 1. Gomeru [Lln].
Amestanza del verbu tirar (cfr.) y el pl. de peña (cfr.), daqué asemeyao al so equivalente tirapiedres (cfr.).
tirapeos, el*
📖: tirapeos
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tirapedos [PSil].>(TEST)
  1. tirapeos
  2. tirapedos
    • PSil
Xiblatu que se fai con un palín y con una corteza verde [PSil].
  1. 1. Xiblatu que se fai con un palín y con una corteza verde [PSil].
Formación compuesta del verbu tirar (cfr.) y peu (cfr.), pl. peos, pol ruíu emitíu col xiblatu.
tirapiedres, el
📖: tirapiedres
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tirapiedras [Oc].>(TEST)
  1. tirapiedres
    • Ay
  2. tirapiedras
    • Oc
Gomeru [Ay. Oc].
  1. 1. Gomeru [Ay. Oc].
Amestanza del verbu tirar (cfr.) y el pl. de piedra (cfr.), daqué asemeyao al so equivalente tirapeñes (cfr.), tiracantos (cfr.), tiratacos (cfr.), etc.
tiraproa, la
📖: tiraproa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cuerda más fina que la <i class="della">tiraespalda</i>(TEST)
  1. tiraproa
  2. Cuerda más fina que la <i class="della">tiraespalda</i
que ye la que lleva la llexa cola que se zarra’l cabeceru [Cñ].
  1. 1. que ye la que lleva la llexa cola que se zarra’l cabeceru [Cñ].
Amestanza del ast. tira (cfr.) col nome proa (cfr.) como se ye a ver en tiraespalda (cfr.).
tirar
📖: tirar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">tirar </i>[Xral], llanzar [Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. R]: <i class="della">Tiróulu </i><i class="della">a los</i>(TEST)
  1. tirar
    • Tb
    • Pa
    • Sb
    • Ri
    • Sm
  2. Cast
  3. <i class="della">tirar </i>[Xral], llanzar [Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. R]: <i class="della">Tiróulu </i><i class="della">a los</i
gochos [Tb]. Echar, soltar [Pa. Sb]: Tiró úa serie e ca- gatos [Sb]: Tiró úa risaa [Sb]. Echar al suelu [Ri. Tb. Sm. PSil]: Tiróu la casa, tiróu al suelu [Tb]. 2. Dir, andar, siguir
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">gochos</i> [Tb]. Echar, soltar [Pa. Sb]: <i class="della">Tiró úa</i> <i class="della">serie</i> <i class="della">e</i> <i class="della">ca-</i><i class="della"> gatos</i> [Sb]: <i class="della">Tiró</i> <i class="della">úa</i> <i class="della">risaa</i> [Sb]. Echar al suelu [Ri. Tb. Sm. PSil]: <i class="della">Tiróu</i> <i class="della">la</i> <i class="della">casa,</i> <i class="della">tiróu</i> <i class="della">al</i> <i class="della">suelu</i> [Tb].
  3. 2. Dir, andar, siguir
[Cb. Llu]. 6. Semar a voléu, al aire [Ay. Tb (Oc)]. 7. Torcer, dirixise a [Tb. PSil. Cd] un sitiu o a otru [Sm]. 8. Retorcese la madera [R]. 9. Soplar l’aire [Tb. Sm. Cd]: Tira un airín fríu [Tb]. 10. Llover, nevar especialmente cuando lo fai suavino [Sm]: -¿Chueve? -Tira algo [Sm]. 11. Quitar [Sm]: Voi tirar l’albarda al machu [Sm]. 12. Pasar de mano en mano la ma- dera d’entibación na mina [Sr. Min]. 13. Romper la madera na mina pola presión del terrén [Min]. Dar un tirón, una sacudida [Tb]. 14. Marafundiar [Cd]. 15. Asemeyase físicamente [Ri. Tb. Cd]: Tiró más al pá qu’a la ma [Ri]. 16. Llevar ente varios daqué [Tb]. Llevar ente cuatro la caxa’l muertu, una imaxen [Vd]: Pul muertu tiraban los de casa [Tb]. 17. Carretar [Tb]: Tiraban del carru como podían [Tb]. 18. Tener rellación se- xual, copular [Ac. Sr. Ri]: Taba tirándola [Ac]: A ver si la tires [Sr]. 19. Arder bien, facer amburar [Sr. Tb. PSil]: La cocina tira bien [Tb]. 20. {(Doc.). Sacar (un sitiu o llugar)}. //-se ‘echase’ [Tb. Sm. PSil. Cd]: Vamos tiranos un poucu [Sm]. //(D)ir tirando ‘vivir con dificultaes’ [Pa. Cd. Pr]. ‘vivir al día, dir resistiendo’ [Ri]. //Tirar a ‘asemeyase’ [Tb. Sm]: El nenu tira a la tía [Tb]. ‘llograr les carauterístiques de’ [Tb]: Tira a fatu [Tb]. //Tirar aire ‘facer munchu aire’ [Llg (= tirar un aire)]. //Tirar a la pañuca ‘tirar a voléu’ [Pa]. //Tirar a mal ‘infestase una mancadura’ [As]. //Tirar cocu ‘presumir’ [Xx]. //Tirar de ‘utilizar, emplegar’ [Sm. Cd]: Tira de nava- cha [Sm]. ‘facer usu de dalgo, de daquién’ [Llg]: Ta casáu y ta tira de los padres [Llg]. ‘ayudar’ [Tb]: Tiraba d’él la familia [Tb]. //Tirar del tetu ‘aprovechase del sacrificiu d’otros’ [Sr]. //Tirar el pelo ‘prosperar, meyorar les condiciones de vida’ [Mi]. //Tirar el picao ‘intentar cortexar a una moza’ [Pa. Llg. Tb]. //Tirar la casa pela ventana [R]. //Tirar la pata ‘divertise fuera de casa’ [Xx]. //Tirar los cuartos ‘marafundiar el dineru’ [Sm]. //Tirar pel pábilu ‘espabilar el candil’ [Rs]. //Tirar los pantalones [R] ‘quitar los pantalones pa defecar’ [Ac. Tb]. //Tirar por ‘ayudar’ [Tb]: Tiraban por él los de casa [Tb]. //Tirar tras d’el.lo ‘dir en busca de dalgo’ [Ay. Tb]. //Tirase al monte ‘enfadase muncho’ [Tb]. //Tirase a la capital ‘dir vivir a la capital’ [Sm]. //Tirase al pino ‘poner el gritu en cielu’ [Llg]. //La cabra tira al monte ‘ún ye víctima de la propia hestoria y repite los mesmos errores’ [Tb]. //Tar pa tirar nue- ces ‘tar ruin’ [LC]. yessi perauenturia herede hy ouier entre nos que non se quiera allegar ala partida conuusco. todos de lano alle- garlo uos pernos; ye per nostras costas. yessi dalgun de nos se quisier tyrar a fora de allegar aquel erede ho ermanu. peche alos otros que fezierent ela demanda .xx. solidos 1248(or.) [DOSV-II/307] mas tirado el peligro de morte et la dessondra del corpo [CC/79] fasta que aquel cuerpo sea ende tirado 1267 (s. xiii?) [ACL/473] non los quisieren ende tirar 1267 (s. xiii?) [ACL/473]
cotauan nueuamientre que non tirassen el pan fuera de la villa 1269 (s. xiii) [ACL/498] con homnes armados tiraron por forcia de casa de don Jaco- me 1270(or.) [ACL-VIII/25] non les auonde con el derecho ata que tiren ela sentencia 1274 [Ordenances/41] non traue en el nen en sua bestia nen se tire 1274 [Orde- nances/46] el concejo de Rouoredo quisiere tirar aquella barqueria de la ueyga 1282 [DCO-V/130] los reys sobredichos fazian hueste sobre moros o tirauan fonssadera comunalmientre 1288 (c. 1291) [ACL- VIII/347] agora ffezieronme entender que uos que lo tirarades de aquel mismo logar 1294 [DCO-V/188] touieronlo por bien del tirar del officio porque era flaco 1294 (s. xv) [MSAH-V/520] el eleyto querie tirar algun escriuano del officio 1294 (s. xv) [MSAH-V/521] tiraron a Martin Yuannes de la escriuania e quel tornaron en_la escriuania 1294 (s. xv) [MSAH-V/521] despues que los auie puestos sy los podie tirar el abbad 1294 (s. xv) [MSAH-V/522] ogano a este abbad que tirara a Martin Yuannes 1294 (s. xv) [MSAH-V/523] preguntado sy creye que los podie tirar 1294 (s. xv) [MSAH- V/530] la qual nos tiro del diablo s. xiii(or.) [FX/19] tiramos ende los que saliron ende por enganno de otri s. xiii(or.) [FX/133] tiramos ende que tomaren la orden por dolor o por enferme- dat s. xiii(or.) [FX/133] tirandolu villanamientre per forcia o ensuziandolu en lodo s. xiii(or.) [FX/217] tirar a otro pellos cabellos o lu sinnalar en rostro s. xiii(or.) [FX/217] el omne que tira arma contra otro per sanna s. xiii(or.) [FX/222] el omne que lu quier prender non lu deve ende tirar s. xiii(or.) [FX/233] non lu deve ende tirar sen mandalu [FX/233] el sacerdote tirelu del altar ¬ echelo fora de la iglesa s. xiii(or.) [FX/233] tira mal a aquel que va camion o lli furta alguna cosa s. xiii(or.) [FX/244] si algun omne tira ... pellos cabellos s. xiii(or.) [FX/359] si algun omne tira per el pie a otro omne livre s. xiii(or.) [FX/359] fezieron tirar la pesladura a aquella arca de aquella lave 1305(or.) [CLO/117] et logo por esta carta tiro & rayo ami del jur & de la possis- sion de las dichas cosas 1309 [MB/35] lle mandase que tirase aquella puerta e çerrase el postigo della 1312(or.) [ACL-IX/208] de la posession que lles tirava e tomava por forçia 1370(or.) [SP-II/437] nos queriendo tirar aqueste abuso ¬ maldiçion mandamos al abbad 1382 [MC-I/197] tirar a los monges ocasion de toda disoliçion 1382 [MC- I/198] de vos la non tirar nin toller por maes nin por minos 1396(or.) [SP-III/106] tanto deue atirar del moyo que se pague [s. f.] [SPM/535] quanto ya el covierno tirarlo del moyo de consuno [s. f.] [SPM/535] porque tirava avena en val de Sant Pedro [s. f.] [SPM/634] cortedes e tiredes la dicha dida a la dicha Sancha Alvarez 1403(or.) [VC-II/139] De la segunda vez que la lluz mira/Arróxase á la mar sin facer cuenta/que fola sobre fola allí satira (sic) [HyL 32] Mas también succede tirar {‘asemeyase’} las crías a las madres [Grangerías xviii: 845] Pe la cuerda que tira al espinazo [El Ensalmador 71] Tal s’alegró con llo de la cabeza/que s’atiró a llos pies del desllindante,/repetía, a voz en grito, lla grandeza/del verdadiro Dios a cada instante [BAúxa, Sueños (Poesíes 137-140)] Atira acá, Mingón, lla tabaquera,/a ver si me escuerre esta pereza,/que’l cuntar cuentos llargos a cualquiera/cría fa- rria y pesariellos de cabeza [BAúxa, Sueños (Poesíes 385- 388)] Y, sólo a necesidá,/salí a tirar les calces,/que ñon se puede pasar/sin aquesta delixencia,/y tamién pol temporal/que ciertu estevo mui ñeciu [ABalvidares, Dos casinos (Poe- síes 10-15)] A los q’atiren les llaves [El Caballo 84]. Y la escretura ¿pa cuándo? -Tirarémosla mañana [El Cam- beru 3] Yo fuime a derrodillar/y atiró el mio Xuan per mí,/ diciéndome:/-¡Rocinal! [Relación (Porléi): 132-135] Verbu d’aniciu desconocíu que dalgunos camienten con ori- xe en *tirāre ‘tirar’, ‘arrastrar’ con continuadores románicos de tipu centro-occidentales (rew). Corominas-Pascual suxe- ren que podría venir del nome de la flecha, tir, nos dialeutos iranios tresmitíu pelos partos y acoyíu pol exércitu romanu (dcech s.v. tirar). Del participiu de presente siguió ast. tirante (
  1. [Cb. Llu]. 6. Semar a voléu, al aire [Ay. Tb (Oc)]. 7. Torcer, dirixise a [Tb. PSil. Cd] un sitiu o a otru [Sm]. 8. Retorcese la madera [R]. 9. Soplar l’aire [Tb. Sm. Cd]: Tira un airín fríu [Tb]. 10. Llover, nevar especialmente cuando lo fai suavino [Sm]: -¿Chueve? -Tira algo [Sm]. 11. Quitar [Sm]: Voi tirar l’albarda al machu [Sm]. 12. Pasar de mano en mano la ma- dera d’entibación na mina [Sr. Min]. 13. Romper la madera na mina pola presión del terrén [Min]. Dar un tirón, una sacudida [Tb]. 14. Marafundiar [Cd]. 15. Asemeyase físicamente [Ri. Tb. Cd]: Tiró más al pá qu’a la ma [Ri]. 16. Llevar ente varios daqué [Tb]. Llevar ente cuatro la caxa’l muertu, una imaxen [Vd]: Pul muertu tiraban los de casa [Tb]. 17. Carretar [Tb]: Tiraban del carru como podían [Tb]. 18. Tener rellación se- xual, copular [Ac. Sr. Ri]: Taba tirándola [Ac]: A ver si la tires [Sr]. 19. Arder bien, facer amburar [Sr. Tb. PSil]: La cocina tira bien [Tb]. 20. {(Doc.). Sacar (un sitiu o llugar)}.
  2. Tb
  3. //-se ‘echase’ [Tb. Sm. PSil. Cd]: Vamos tiranos un poucu
  4. Tb. Sm. PSil. Cd
  5. [Sm]. //(D)ir tirando ‘vivir con dificultaes’ [Pa. Cd. Pr]. ‘vivir al día, dir resistiendo’ [Ri]. //Tirar a ‘asemeyase’ [Tb. Sm]: El nenu tira a la tía [Tb]. ‘llograr les carauterístiques de’ [Tb]: Tira a fatu [Tb]. //Tirar aire ‘facer munchu aire’ [Llg (= tirar un aire)]. //Tirar a la pañuca ‘tirar a voléu’ [Pa]. //Tirar a mal ‘infestase una mancadura’ [As]. //Tirar cocu ‘presumir’ [Xx]. //Tirar de ‘utilizar, emplegar’ [Sm. Cd]: Tira de nava- cha [Sm]. ‘facer usu de dalgo, de daquién’ [Llg]: Ta casáu y ta tira de los padres [Llg]. ‘ayudar’ [Tb]: Tiraba d’él la familia [Tb]. //Tirar del tetu ‘aprovechase del sacrificiu d’otros’ [Sr].
  6. Sr
  7. //Tirar el pelo ‘prosperar, meyorar les condiciones de vida’ [Mi]. //Tirar el picao ‘intentar cortexar a una moza’ [Pa. Llg. Tb]. //Tirar la casa pela ventana [R]. //Tirar la pata ‘divertise fuera de casa’ [Xx]. //Tirar los cuartos ‘marafundiar el dineru’ [Sm]. //Tirar pel pábilu ‘espabilar el candil’ [Rs]. //Tirar los pantalones [R] ‘quitar los pantalones pa defecar’ [Ac. Tb].
  8. Ac. Tb
  9. //Tirar por ‘ayudar’ [Tb]: Tiraban por él los de casa [Tb].
  10. Tb
  11. //Tirar tras d’el.lo ‘dir en busca de dalgo’ [Ay. Tb]. //Tirase al monte ‘enfadase muncho’ [Tb]. //Tirase a la capital ‘dir vivir a la capital’ [Sm]. //Tirase al pino ‘poner el gritu en cielu’ [Llg]. //La cabra tira al monte ‘ún ye víctima de la propia hestoria y repite los mesmos errores’ [Tb]. //Tar pa tirar nue- ces ‘tar ruin’ [LC]. yessi perauenturia herede hy ouier entre nos que non se quiera allegar ala partida conuusco. todos de lano alle- garlo uos pernos; ye per nostras costas. yessi dalgun de nos se quisier tyrar a fora de allegar aquel erede ho ermanu. peche alos otros que fezierent ela demanda .xx. solidos
  12. 1248(or.) DOSV-II/307
  13. mas tirado el peligro de morte et la dessondra del corpo
  14. CC/79
  15. fasta que aquel cuerpo sea ende tirado
  16. 1267 (s. xiii?) ACL/473
  17. non los quisieren ende tirar
  18. 1267 (s. xiii?) ACL/473

  19. cotauan nueuamientre que non tirassen el pan fuera de la villa
  20. 1269 (s. xiii) ACL/498
  21. con homnes armados tiraron por forcia de casa de don Jaco- me
  22. 1270(or.) ACL-VIII/25
  23. non les auonde con el derecho ata que tiren ela sentencia
  24. 1274 Ordenances/41
  25. non traue en el nen en sua bestia nen se tire
  26. 1274 Orde- nances/46
  27. el concejo de Rouoredo quisiere tirar aquella barqueria de la ueyga
  28. 1282 DCO-V/130
  29. los reys sobredichos fazian hueste sobre moros o tirauan fonssadera comunalmientre
  30. 1288 (c. 1291) ACL- VIII/347
  31. agora ffezieronme entender que uos que lo tirarades de aquel mismo logar
  32. 1294 DCO-V/188
  33. touieronlo por bien del tirar del officio porque era flaco
  34. 1294 (s. xv) MSAH-V/520
  35. el eleyto querie tirar algun escriuano del officio
  36. 1294 (s. xv) MSAH-V/521
  37. tiraron a Martin Yuannes de la escriuania e quel tornaron en_la escriuania
  38. 1294 (s. xv) MSAH-V/521
  39. despues que los auie puestos sy los podie tirar el abbad
  40. 1294 (s. xv) MSAH-V/522
  41. ogano a este abbad que tirara a Martin Yuannes
  42. 1294 (s. xv) MSAH-V/523
  43. preguntado sy creye que los podie tirar
  44. 1294 (s. xv) MSAH- V/530
  45. la qual nos tiro del diablo s. xiii(or.)
  46. FX/19
  47. tiramos ende los que saliron ende por enganno de otri s. xiii(or.)
  48. FX/133
  49. tiramos ende que tomaren la orden por dolor o por enferme- dat s. xiii(or.)
  50. FX/133
  51. tirandolu villanamientre per forcia o ensuziandolu en lodo s. xiii(or.)
  52. FX/217
  53. tirar a otro pellos cabellos o lu sinnalar en rostro s. xiii(or.)
  54. FX/217
  55. el omne que tira arma contra otro per sanna s. xiii(or.)
  56. FX/222
  57. el omne que lu quier prender non lu deve ende tirar s. xiii(or.)
  58. FX/233
  59. non lu deve ende tirar sen mandalu
  60. FX/233
  61. el sacerdote tirelu del altar ¬ echelo fora de la iglesa s. xiii(or.)
  62. FX/233
  63. tira mal a aquel que va camion o lli furta alguna cosa s. xiii(or.)
  64. FX/244
  65. si algun omne tira ... pellos cabellos s. xiii(or.)
  66. FX/359
  67. si algun omne tira per el pie a otro omne livre s. xiii(or.)
  68. FX/359
  69. fezieron tirar la pesladura a aquella arca de aquella lave
  70. 1305(or.) CLO/117
  71. et logo por esta carta tiro & rayo ami del jur & de la possis- sion de las dichas cosas
  72. 1309 MB/35
  73. lle mandase que tirase aquella puerta e çerrase el postigo della
  74. 1312(or.) ACL-IX/208
  75. de la posession que lles tirava e tomava por forçia
  76. 1370(or.) SP-II/437
  77. nos queriendo tirar aqueste abuso ¬ maldiçion mandamos al abbad
  78. 1382 MC-I/197
  79. tirar a los monges ocasion de toda disoliçion
  80. 1382 MC- I/198
  81. de vos la non tirar nin toller por maes nin por minos
  82. 1396(or.) SP-III/106
  83. tanto deue atirar del moyo que se pague [s. f.]
  84. SPM/535
  85. quanto ya el covierno tirarlo del moyo de consuno [s. f.]
  86. SPM/535
  87. porque tirava avena en val de Sant Pedro [s. f.]
  88. SPM/634
  89. cortedes e tiredes la dicha dida a la dicha Sancha Alvarez
  90. 1403(or.) VC-II/139
  91. De la segunda vez que la lluz mira/Arróxase á la mar sin facer cuenta/que fola sobre fola allí satira (sic)
  92. HyL 32
  93. Mas también succede tirar {‘asemeyase’} las crías a las madres
  94. Grangerías xviii: 845
  95. Pe la cuerda que tira al espinazo
  96. El Ensalmador 71
  97. Tal s’alegró con llo de la cabeza/que s’atiró a llos pies del desllindante,/repetía, a voz en grito, lla grandeza/del verdadiro Dios a cada instante
  98. BAúxa, Sueños (Poesíes 137-140)
  99. Atira acá, Mingón, lla tabaquera,/a ver si me escuerre esta pereza,/que’l cuntar cuentos llargos a cualquiera/cría fa- rria y pesariellos de cabeza
  100. BAúxa, Sueños (Poesíes 385- 388)
  101. Y, sólo a necesidá,/salí a tirar les calces,/que ñon se puede pasar/sin aquesta delixencia,/y tamién pol temporal/que ciertu estevo mui ñeciu
  102. ABalvidares, Dos casinos (Poe- síes 10-15)
  103. A los q’atiren les llaves [El Caballo 84]. Y la escretura ¿pa cuándo? -Tirarémosla mañana
  104. El Cam- beru 3
  105. Yo fuime a derrodillar/y atiró el mio Xuan per mí,/ diciéndome:/-¡Rocinal!
  106. Relación (Porléi): 132-135
  107. Verbu d’aniciu desconocíu que dalgunos camienten con ori- xe en *tirāre ‘tirar’, ‘arrastrar’ con continuadores románicos de tipu centro-occidentales (rew). Corominas-Pascual suxe- ren que podría venir del nome de la flecha, tir, nos dialeutos iranios tresmitíu pelos partos y acoyíu pol exércitu romanu (dcech s.v. tirar). Del participiu de presente siguió ast. tirante (
{normalmente} [Ay. Tb]: Vamos tirando [Ay]. 3. Facer fuerza pa daqué [Tb. Sm]: Esas vacas nun tiran [Tb]. Facer fuerza una cosa contra sí [Ri]. 4. Disparar un arma [Sr. Tb. Sm. PSil. Cd]: Tiraba tiros [Sr]. 5. Molestar, llatir una formación de pus cfr.). Un posible deverbal dende’l participiu fuerte ye ast. tira (cfr.), tiru (cfr.); dende’l débil tirada (cfr.) col que guarden re- llación tirador, ora (cfr.) con posible nominalización; tamién tiradera (cfr.), tiradura (cfr.). Un compuestu de tirar sedría ast. estirar (cfr.), retirar (cfr.) col so deverbal retiru (cfr.) y retirada (cfr.), retiráu (cfr.). El verbu tirar entra na formación d’abondos compuestos asturianos.
tirarramal
📖: tirarramal
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">A</i>(TEST)
  1. tirarramal
  2. <i class="della">A</i eonaviego
tirarramal (vender a, comprar a) ‘dando por consabío que l’animal del tratu tien dalgún alifaz (por ello nun lu rexistren
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tirarramal</i> (vender a, comprar a) ‘dando por consabío que l’animal del tratu tien dalgún alifaz (por ello nun lu rexistren
cuando lu merquen nin llueu podrá nadie facer reclamación dalguna)’ [Tb]. D’una amestadura de tira (cfr. tirar) y nome (cfr. ramal).
tiratacos, el
📖: tiratacos
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cañutu emplegáu polos neños pa disparar semilles per él so- plando, taquera [Cb]. Especie de xeringa de xabugu y baqueta de palu emplegada polos rapazos pa disparar tacos [Cg. Lr. Sb. Pr]. Cañutu de xabugu con una varina o émbolu col que se dispara’l balín de cáñamu [Oc]. Cañutu de los neños, de xabu- gu o madera, pa disparar tacos, boles d’estopa, cáñamu, papel, etc. [Ac. Ll. Ar. Tb. Vd. JH. Tor. Mar]. Xuguete de neños [An. Pr] fechu con una caña de xabugu vaciada per dientro y en- ganchada a otra más estrencha mediante una goma (los frutos del umeru empléguense como bales) [Llg]. 2. Gomeru [Ay]. pl. de <i class="della">tacu</i>(TEST)
  1. tiratacos
  2. Cañutu emplegáu polos neños pa disparar semilles per él so- plando, taquera
    • Cb
  3. Especie de xeringa de xabugu y baqueta de palu emplegada polos rapazos pa disparar tacos
    • Cg
    • Lr
    • Sb
    • Pr
  4. Cañutu de xabugu con una varina o émbolu col que se dispara’l balín de cáñamu
    • Oc
  5. Cañutu de los neños, de xabu- gu o madera, pa disparar tacos, boles d’estopa, cáñamu, papel, etc
  6. [Ac. Ll. Ar. Tb. Vd. JH. Tor. Mar]
  7. Xuguete de neños
    • An
    • Pr] fechu con una caña de xabugu vaciada per dientro y en- ganchada a otra más estrencha mediante una goma (los frutos del umeru empléguense como bales) [Llg
  8. 2
  9. Gomeru
    • Ay
  10. pl
  11. de <i class="della">tacu</i
(cfr. tacu).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">tacu</i>).
Amestanza de verbu (tira) y nome (tacos).
tiráu, ada, ao
📖: tiráu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+tiróu [y Llg]. +tiréu [Ay].>(TEST)
  1. tiráu
    • Llg
    • Co
    • Xx
    • Sr
  2. tiróu metafonía
    • y Llg
  3. tiréu metafonía
    • Ay
Abatíu, deprimíu [Llg]. 2. Fácil, regaláu [Ay]. 3. Llano, lliso (un terrén) [Co]: Prau a herba, bien tiráu [Co]. //(Tar, ser, paecer) tirao ‘fácil’ [Xx. Sr]: Eso pa ye tirao [Sr].
  1. 1. Abatíu, deprimíu [Llg].
  2. 2. Fácil, regaláu [Ay].
  3. 3. Llano, lliso (un terrén) [Co]: <i class="della">Prau</i> <i class="della">a</i> <i class="della">herba,</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">tiráu</i> [Co]. //<i class="della">(Tar,</i> <i class="della">ser, paecer)</i> <i class="della">tirao</i> ‘fácil’ [Xx. Sr]: <i class="della">Eso</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">mí</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">tirao</i> [Sr].
Iuan Tirado 1253(or.) [MCar-I/314] Pelay Tirado 1253(or.) [MCar-I/314] Martin Tirado 1190(or.) [MSAH-IV/452] Iohannes Tyrado 1211(or.) [MSAH-V/72] DoIuanes fiyo de Pedro uasalo Domingo Pedrez fiyo de Juan tirado /S. Pedro de Eslonza 1243 [STAAFF/129] Pp. de tirar. La nominalización del masc. alviértese en tiráu (cfr.). Un dim. col suf. continuador
  1. Iuan Tirado 1253(or.) [MCar-I/314] Pelay Tirado 1253(or.) [MCar-I/314] Martin Tirado 1190(or.) [MSAH-IV/452] Iohannes Tyrado
  2. 1211(or.) MSAH-V/72
  3. DoIuanes fiyo de Pedro uasalo Domingo Pedrez fiyo de Juan tirado /S. Pedro de Eslonza
  4. 1243 STAAFF/129
  5. Pp. de tirar. La nominalización del masc. alviértese en tiráu (cfr.). Un dim. col suf. continuador
del llat. -aculus dio na- cencia al nome ast. tirayu (cfr.) anque más bien abulta una adautación simple del cast. tirajo fecha por JH al iguar el so diccionariu asturianu siguiendo los calces del de la rae.
tiráu, el
📖: tiráu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Conxuntu d’espigues d’escanda que se metíen d’una vez en fornu pa encrespales enantes de llevales al pisón [Sm]. Cfr. <i class="della">tiráu,</i>(TEST)
  1. tiráu
  2. Conxuntu d’espigues d’escanda que se metíen d’una vez en fornu pa encrespales enantes de llevales al pisón
    • Sm
  3. Cfr
  4. <i class="della">tiráu,</i
ada, ao.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ada,</i> <i class="della">ao</i>.
tirayu, el
📖: tirayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tirapié </i>[JH]. Cfr. <i class="della">tiráu,</i>(TEST)
  1. tirayu
  2. Cast
  3. <i class="della">tirapié </i>
    • JH
  4. Cfr
  5. <i class="della">tiráu,</i
ada, ao.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ada,</i> <i class="della">ao</i>.
“tiraz”
📖: “tiraz”
🏗️: NO
✍️: SI
Conocemos el términu gracies a los documentos medievales del dominiu ástur de magar el sieglu x. Al norte del cordal la documentación ye más seronda: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">kasullas</i>(TEST)
  1. “tiraz”
  2. Conocemos el términu gracies a los documentos medievales del dominiu ástur de magar el sieglu x
  3. Al norte del cordal la documentación ye más seronda: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">kasullas</i
duas vna pallea et alia tiraz alhagara una 917 (s.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">duas</i> <i class="della">vna</i> <i class="della">pallea</i> <i class="della">et</i> <i class="della">alia</i> <i class="della">tiraz</i> <i class="della">alhagara</i> <i class="della">una</i> 917 (s.
xii) [ACL/69] adorras eraques IIII picunia una tiraçes III lectalos palleos IIII 967 (s. xiii) [ACL/192] kasullas duas una pallea et alia tiraz alhagara I 970 (s. xii) [ACL/202] delgata mullerili in panno tiraz 1037 (s. xii) [MSAH-II/108] damadigas duas una deaurada et alia tiraz codices uno 1042 (s. xii) [ACL/160] dalmadigas duas una deaurata et alia tiraze 1042 (s. xii) [ACL/164] uno panno tiraze amarello 1046 (s. xii) [MSAH-II/160] frontales III uno grecisco et alio erake et tercio tiraz 1052 (s. xii) [ACL/276] tunicam de carchexi et dalmaticam de tiraz 1073 (s. xii) [ACL/444] duobus pannis tiracis et una strectura mutebag 1103(or.) [MSAH-III/442] duobus pannis tiraciis et una strectura mudebage 1103 (c.) [MSAH-III/452] singulos tirazes et quando dedero tibi tuos uestidos 1134(or.) [ACL/171] cum manto de tirazes daranges ... et calzas descarlata et sporas deauratas 1207 [LRCourias/109] pelle manto i. luberno saia i. mufarrax panno tiraze i. vaso i. argenteo 1207 [LRCourias/132] Esta voz tiense por aniciada nel ár. ţirāz’ que, según Eguí- laz, ye ‘preciada estofa de seda’ (apud Martínez Meléndez 1989: 373) en rellación con un determináu tipu de bordaos de paños (Pellegrini 1972: 88), conocíos na Península Ibé- rica pelos talleres de ţirāz allugaos en Córdoba por ‛Abd al- Rah.mān ii (Oliver 282). El términu caltendríalu’l port. tiraz ‘texíu bordáu pa reis’ (da). Un deriváu “tiracero” conséñase nos nuesos documentos (Oliver 281) como nome d’oficiu na aceición de ‘texedor de tiraz’ (Martínez Meléndez 1995: 153; adla 162): muzaraues de rex tiraceros nominatis Uincente et Abiahia et Ioannes 1024(or.) [ACL/399].
  1. xii)
  2. ACL/69
  3. adorras eraques IIII picunia una tiraçes III lectalos palleos IIII
  4. 967 (s. xiii) ACL/192
  5. kasullas duas una pallea et alia tiraz alhagara I
  6. 970 (s. xii) ACL/202
  7. delgata mullerili in panno tiraz
  8. 1037 (s. xii) MSAH-II/108
  9. damadigas duas una deaurada et alia tiraz codices uno
  10. 1042 (s. xii) ACL/160
  11. dalmadigas duas una deaurata et alia tiraze
  12. 1042 (s. xii) ACL/164
  13. uno panno tiraze amarello
  14. 1046 (s. xii) MSAH-II/160
  15. frontales III uno grecisco et alio erake et tercio tiraz
  16. 1052 (s. xii) ACL/276
  17. tunicam de carchexi et dalmaticam de tiraz
  18. 1073 (s. xii) ACL/444
  19. duobus pannis tiracis et una strectura mutebag
  20. 1103(or.) MSAH-III/442
  21. duobus pannis tiraciis et una strectura mudebage
  22. 1103 (c.) MSAH-III/452
  23. singulos tirazes et quando dedero tibi tuos uestidos
  24. 1134(or.) ACL/171
  25. cum manto de tirazes daranges ... et calzas descarlata et sporas deauratas
  26. 1207 LRCourias/109
  27. pelle manto i. luberno saia i. mufarrax panno tiraze i. vaso i. argenteo
  28. 1207 LRCourias/132
  29. Esta voz tiense por aniciada nel ár. ţirāz’ que, según Eguí- laz, ye ‘preciada estofa de seda’ (apud Martínez Meléndez 1989: 373) en rellación con un determináu tipu de bordaos de paños (Pellegrini 1972: 88), conocíos na Península Ibé- rica pelos talleres de ţirāz allugaos en Córdoba por ‛Abd al- Rah.mān ii (Oliver 282). El términu caltendríalu’l port. tiraz ‘texíu bordáu pa reis’ (da). Un deriváu “tiracero” conséñase nos nuesos documentos (Oliver 281) como nome d’oficiu na aceición de ‘texedor de tiraz’ (Martínez Meléndez 1995: 153; adla 162): muzaraues de rex tiraceros nominatis Uincente et Abiahia et Ioannes 1024(or.) [ACL/399].
  30. ACL/399
tirguir
📖: tirguir
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><triguir [y Tb].>(TEST)
  1. tirguir
  2. ident class="della" level="1"></ident><triguir
    • y Tb
Estorbar, movese ensin aparar, entremecer [Tb]: La nena nun fai más que tirguir tola mañana [Tb]. Quiciabes dende’l verbu tricari ‘entretener con vueltes’, ‘andar con enredos’ (em; abf), con continuadores románico- occidentales, ente ello’l cat. trigar ‘entretenese en caxigali- nes’ (rew s.v. trīcāre; declc s.v. trigar) y el port. a. trigarse ‘entainar’ en que van acordies Malkiel y García de Diego (deeh s.v. tricāri). Dende’l verbu *trigar féxose, con metáte- sis, *tirgar pero, por razones desconocíes [quiciabes pa torgar la confluencia con otros como (re)trigar] xeneralizó l’ast. una variante en -ir posible como nos dobletes güei n’usu del tipu gurgutar - gurgutir, algamar - algamir, etc.
  1. Estorbar, movese ensin aparar, entremecer [Tb]: La nena nun
  2. Tb
  3. fai más que tirguir tola mañana [Tb].
  4. Tb
  5. Quiciabes dende’l verbu tricari ‘entretener con vueltes’, ‘andar con enredos’ (em; abf), con continuadores románico- occidentales, ente ello’l cat. trigar ‘entretenese en caxigali- nes’ (rew s.v. trīcāre; declc s.v. trigar) y el port. a. trigarse ‘entainar’ en que van acordies Malkiel y García de Diego (deeh s.v. tricāri). Dende’l verbu *trigar féxose, con metáte- sis, *tirgar pero, por razones desconocíes [quiciabes pa torgar la confluencia con otros como (re)trigar] xeneralizó l’ast. una variante en -ir posible como nos dobletes güei n’usu del tipu gurgutar - gurgutir, algamar - algamir, etc.
  6. quiciabes pa torgar la confluencia con otros como (re)trigar
tiriella, la*
📖: tiriella
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tiriel.la [Pzu].>(TEST)
  1. tiriella
  2. tiriel.la
    • Pzu
Tirina [Pzu].
  1. 1. Tirina [Pzu].
Dim. de tira (cfr.) cola amestanza del dim. -iella.
tirigaña, la
📖: tirigaña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">tirigaña,</b>(TEST)
  1. tirigaña
    • Lln
  2. b class="della">tirigaña,</b
la Tiraña [Lln].
  1. 1. <b class="della">la </b>Tiraña [Lln].
Cfr. tiraña.
tiriñón, ona
📖: tiriñón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<//tiriñón/tiriñúa [/Ef (i)/].>(TEST)
  1. tiriñón
  2. tiriñón/tiriñúa eonaviego
    • /Ef (i)/
Tafuñu, avarientu [Tox. /Ef (i)].
  1. 1. Tafuñu, avarientu [Tox. /Ef (i)].
2. Cobardón [/Eo/]. Cast. irresoluto [/Eo. Mánt/]. Cfr. tiraña.
tiriquín, el
📖: tiriquín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Tiru con perpoca carga [Min (= tacaxu)]. Dim. de <i class="della">tiru</i>(TEST)
  1. tiriquín
  2. Tiru con perpoca carga
    • Min (= tacaxu)
  3. Dim
  4. de <i class="della">tiru</i
(cfr.) con doble incrementación sufixal -ic + -ín.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) con doble incrementación sufixal -<i class="della">ic</i> <i class="della">+</i> <i class="della">-</i><i class="della">ín</i>.
tiristoflu, {el}
📖: tiristoflu
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
Persona que va d’un sitiu a otru ensin facer nada útil [Ca]. Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
  1. tiristoflu
  2. Persona que va d’un sitiu a otru ensin facer nada útil
    • Ca
  3. Cfr<i class="della">.</i
tiritar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tiritar</i>.
tiritaina, el/la
📖: tiritaina
🔤: , el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
//<i class="della">Un</i>(TEST)
  1. tiritaina
    • Tb
  2. <i class="della">Un</i eonaviego
tiritaina ‘cast. títere, persona con curtiu pesu moral’ [Tb]. //Ser un tiritaina ‘ser medrosu, tener mieu’ [Tox]. //Un tiritai- nas ‘persona que tiembla de fríu más de la cuenta’ [PSil].
  1. 1. <i class="della">tiritaina</i> ‘cast. <i class="della">títere</i>, persona con curtiu pesu moral’ [Tb]. //<i class="della">Ser un tiritaina </i>‘ser medrosu, tener mieu’ [Tox]. //<i class="della">Un tiritai-</i> <i class="della">nas</i> ‘persona que tiembla de fríu más de la cuenta’ [PSil].
Cfr. tiritar.
tiritaina, la
📖: tiritaina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Tembladera producida pola fiebre, pol mieu, pol fríu [Tor. Llomb]. //<i class="della">Dar</i>(TEST)
  1. tiritaina
    • Oc
  2. Tembladera producida pola fiebre, pol mieu, pol fríu
    • Tor
    • Llomb
  3. <i class="della">Dar</i eonaviego
las tiritainas ‘temblar de fríu’ [Oc]. //Tener tiritaina ‘tiritar’ [Tox].
  1. 1. <i class="della">las</i> <i class="della">tiritainas</i> ‘temblar de fríu’ [Oc]. //<i class="della">Tener </i><i class="della">tiritaina</i> ‘tiritar’ [Tox].
Cfr. tiritar.
tiritar
📖: tiritar
🏗️: NO
✍️: NO
<tiritiar [Mar]. teritar [Vg]. tilitrar [Gr].>(TEST)
  1. tiritar
    • Ay
    • Sd
  2. tiritiar
    • Mar
  3. teritar
    • Vg
  4. tilitrar
    • Gr
Temblar de fríu [Ay. Sd. Gr. Vg. Mar].
  1. 1. Temblar de fríu [Ay. Sd. Gr. Vg. Mar].
Posible formación d’aniciu onomatopéyicu por cuenta la tembladera, acordies colo propuesto pal cast. tiritar (dcech s.v. tiritar). En rellación etimolóxica tenemos tiritaina (cfr.), tiritona (cfr.); quiciabes tiristoflu (cfr.). El verbu titiritar (cfr.) abúltanos una variante de tiritar con reduplicación espresiva de la 1ª sílaba, como tamién alvertimos n’otres pallabres de la mesma serie.
tiritona, la
📖: tiritona
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Tiritera [Sm. Cd]. //<i class="della">Faer</i>(TEST)
  1. tiritona
    • Tb
  2. Tiritera
    • Sm
    • Cd
  3. <i class="della">Faer</i eonaviego
la tiritona ‘finxir ser inútil o inservi- ble (una persona)’ [Tb].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">tiritona</i> ‘finxir ser inútil o inservi- ble (una persona)’ [Tb].
Cfr. tiritar.
tirnidera, la*
📖: tirnidera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tirnidera
Cfr. cernedera.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">cernedera</i>.
tírole, el
📖: tírole
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<{Nun se conseña tilde pero nós interpretamos la voz como esdrúxula}>(TEST)
  1. tírole
  2. {Nun se conseña tilde pero nós interpretamos la voz como esdrúxula}
Xuegu nel que los xugadores ponen sendes nueces asitiaes en fila, llueu van tirándoles pel orde que tuvieron en suerte y ganen les que llogren tirar [Vigón (Folk)].
  1. 1. Xuegu nel que los xugadores ponen sendes nueces asitiaes en fila, llueu van tirándoles pel orde que tuvieron en suerte y ganen les que llogren tirar [Vigón (Folk)].
Posible formación de verbu tirar cola amestanza del pronome cast. le, amestanza llingüística non inusual nel nome de dellos xuegos escolares, lo mesmo que pa llograr más énfasis dizse sile y nole.
tirón, ona
📖: tirón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<tirón/ona/ono [Llg].>(TEST)
  1. tirón
  2. tirón/ona/ono
    • Llg
Que tira [Xral].
  1. 1. Que <i class="della">tira </i>[Xral].
2. Emprunu (un camín, terrén, cuesta) [Tb]: Ya un prau mui tirón [Tb]. 3. Que nun ta bien cocío (la co- mida) [Llg]. 4. Que nun ta del too seco (la ropa) [Llg]: Esta ropa ta too tirono [Llg]. 5. Tirante, correosu [Llg. Sr]: Tien la carne tirono [Llg]. //Oyer tirono ‘oyer mal’ [Llg]. Cfr. tiru.
tirón, el
📖: tirón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aición y efeutu de tirar con violencia, de golpe [Tb. Sm. Cd]. 2. Aición y efeutu d’estirar o aumentar de tamañu de golpe [Tb. Sm]. 3. Esfuerzu pergrande [Tb. Sm]. 4. Movimientu d’una llabor poles fuertes presiones del terrén [Min]. 5. Parte del gadañu que xunta <i class="della">l’armella</i>(TEST)
  1. tirón
    • Pb
    • Lln
    • Ca
    • Cv
    • Sb
    • Sr
    • Sd
  2. Aición y efeutu de tirar con violencia, de golpe
    • Tb
    • Sm
    • Cd
  3. 2
  4. Aición y efeutu d’estirar o aumentar de tamañu de golpe
    • Tb
    • Sm
  5. 3
  6. Esfuerzu pergrande
    • Tb
    • Sm
  7. 4
  8. Movimientu d’una llabor poles fuertes presiones del terrén
    • Min
  9. 5
  10. Parte del gadañu que xunta <i class="della">l’armella</i
cola parte metálica [Pb]. Ma- niya del gadañu onde se posa la mano derecha [Lln. Os]. 6. Cadena de fierro que val p’atar el ganáu al peselbe [Os. Ca]. 7. Parte de la collera [Cl]. 8. Maderu resistente de l’armadura del teyáu que val d’encontu a la tercia asitiándose a mou de bisectriz del ángulu fechu polos dos aguilones d’una vertiente [Cv]. 9. Genista sp., anabiu que nun pincha [Sb]. 10. Distan- cia abondo llarga [Sr. Tb. Sm. Tox]: Hai un tirón pa l.legar [Tb]. //Dar un tirón ‘sacar el güesu del xuegu [Sd. Tb]. //D’un tirón ‘(facer daqué) ensin parar’ [Tb. Cd]. ‘d’una vez’ [Tox]: Fíxelu todu d’un tirón [Cd].
  1. 1. cola parte metálica [Pb]. Ma- niya del gadañu onde se posa la mano derecha [Lln. Os].
  2. 6. Cadena de fierro que val p’atar el ganáu al peselbe [Os. Ca].
  3. 7. Parte de la collera [Cl].
  4. 8. Maderu resistente de l’armadura del teyáu que val d’encontu a la tercia asitiándose a mou de bisectriz del ángulu fechu polos dos aguilones d’una vertiente [Cv].
  5. 9. <i class="della">Genista</i> sp., <i class="della">anabiu</i> que nun pincha [Sb].
  6. 10. Distan- cia abondo llarga [Sr. Tb. Sm. Tox]: <i class="della">Hai</i> <i class="della">un tirón</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">l.legar</i> [Tb]. //<i class="della">Dar un tirón </i>‘sacar el güesu del xuegu [Sd. Tb]. //<i class="della">D’un</i><i class="della"> tirón</i> ‘(facer daqué) ensin parar’ [Tb. Cd]. ‘d’una vez’ [Tox]: <i class="della">Fíxelu</i> <i class="della">todu</i> <i class="della">d’un</i> <i class="della">tirón</i> [Cd].
Garcia Tirón 1304 [MB/23] Aum. de tiru.
  1. Garcia Tirón
  2. 1304 MB/23
  3. Aum. de tiru.
tirona, la
📖: tirona
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tirona
    • Lln
Bola cola que se tiraba [Lln].
  1. 1. Bola cola que se tiraba [Lln].
Cfr. tiru.
tirria, la
📖: tirria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Tirantez (del panderu que tien un pelleyu que se calienta pa qu’estire) [Ar]. 2. Cast. <i class="della">tirria </i>[Pa. Ay. Ar]. Malquerencia, odiu [Qu]. Zuna [Ac]: <i class="della">Tienme tirria</i>(TEST)
  1. tirria
    • Lln
    • Ri
    • Sm
    • Pr
    • Cd
    • Tb
  2. Tirantez (del panderu que tien un pelleyu que se calienta pa qu’estire)
    • Ar
  3. 2
  4. Cast
  5. <i class="della">tirria </i>
    • Pa
    • Ay
    • Ar
  6. Malquerencia, odiu
    • Qu
  7. Zuna [Ac]: <i class="della">Tienme tirria</i
[Ac]. Mala idea, mala
intención pa dalgún [Lln. Ri. Sm]. Odiu, rabia, ira hacia una persona [JH]. Cast. ojeriza [Pr. V1830], odiu [GP], envidia, zuna [Cd. Tor]. Antipatía, noxu [Ay. Tb]. Mala voluntá, inqui- na [R]. Odiu, rensía, antipatía [DA]. //Estar a la tirria del sol ‘tar a la fuerza del sol’ [Lln].
  1. 1. [Ac]. Mala idea, mala <br class="della">intención pa dalgún [Lln. Ri. Sm]. Odiu, rabia, ira hacia una persona [JH]. Cast. <i class="della">ojeriza </i>[Pr. V1830], odiu [GP], envidia, zuna [Cd. Tor]. Antipatía, noxu [Ay. Tb]. Mala voluntá, inqui- na [R]. Odiu, rensía, antipatía [DA]. //<i class="della">Estar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tirria</i> <i class="della">del</i> <i class="della">sol </i>‘tar a la fuerza del sol’ [Lln].
Quienquiera que tome tirria á so hermana [San Mateo 14] de aínde l so tirria y la so saña 1891 [Pinín 81-b]
  1. Quienquiera que tome tirria á so hermana
  2. San Mateo 14
  3. de aínde l so tirria y la so saña
  4. 1891 Pinín 81-b
Cfr. terriu, a, o.
tiru, el
📖: tiru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tiro</i>, disparu [Xral. Lln]. 2. Barrenu [Min]. 3. Esplosión del barrenu [Ri]. Esplosión de dinamita [Lln]. 4. Corriente d’aire [Min]. 5. Presión d’un fastial [Min]. 6. Tirante de la caballería [Ay. Tb. Min]. Cibiella que xunta la <i class="della">col.lera</i>(TEST)
  1. tiru
  2. Cast
  3. <i class="della">tiro</i>, disparu
    • Xral
    • Lln
  4. 2
  5. Barrenu
    • Min
  6. 3
  7. Esplosión del barrenu
    • Ri
  8. Esplosión de dinamita
    • Lln
  9. 4
  10. Corriente d’aire
    • Min
  11. 5
  12. Presión d’un fastial
    • Min
  13. 6
  14. Tirante de la caballería
    • Ay
    • Tb
    • Min
  15. Cibiella que xunta la <i class="della">col.lera</i
al balancín (nel apareyu de la caballería) [Tb].
  1. 1. al balancín (nel apareyu de la caballería) [Tb].
7. Cayida de la barra llanzada (nel tiru de barra) allancándose na tierra ensin que diere vueltes nel aire (la barra) [Bab]. 8. Parte de la coci- na que comunica cola chimenea [An]. Respiraderu d’un fueu, d’una cocina, d’una chimenea [Ri. Tb]: Esa chiminea nun fai tiru [Tb]. 9. Sitiu de la bolera dende onde se tira [Lln. Ay]. 10. Sitiu onde los cazadores esperaben apostaos a los robecos, a los llobos [Lln]. //Andar como un tiru ‘dir facer les coses mui de priesa’ [Ri]. //Tiru de barra ‘llanzamientu de barra’ [Bab]. //Poner a tiru ‘dar facilidades pa daqué cosa’ [Sr]. //Ponese de tiros l.largos [Ay] {‘vistise con ropa curioso’}. Posible deverbal fuerte de tirar (cfr.), lo mesmo que’l feme- nín tira (cfr.). Aum. ye tirón, con usos axetivos y nominales.
tiruliru, el
📖: tiruliru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Onomatopeya del son de la gaita [Tb. Sm. Cd]. 2. Espresión usada como burlla hacia otra persona [Cd]. 3. Páxaru que tira a mariellu, que fai los ñeros nes cañes de los carbayos y canta <i class="della">tururú</i>, <i class="della">tiruliru</i>(TEST)
  1. tiruliru
    • Lln
  2. Onomatopeya del son de la gaita
    • Tb
    • Sm
    • Cd
  3. 2
  4. Espresión usada como burlla hacia otra persona
    • Cd
  5. 3
  6. Páxaru que tira a mariellu, que fai los ñeros nes cañes de los carbayos y canta <i class="della">tururú</i>, <i class="della">tiruliru</i
[Lln].
  1. 1. [Lln].
4. Nome usáu nuna rima popular in- fantil [Cg]: Tiruliru tenía un fíu/y metiólu a caldereru/y a la muyer tejedora/tiruliru cantimplora [Pr]: Tirulirulino/mató la muyer/con siete cuchillos/y una anfiler;/metióla en un sacu/ llevóla a vender/y el que la compró/creyó que era tocino/y era la muyer de Tirulirulino [Vigón (gea s.v. tirulirolino)]. Formación onomatopéyica que recuerda determinaos soníos, de mou asemeyáu a teroleru (cfr.).
tisana, la
📖: tisana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tisana
    • Llg
Texíu asemeyao a la felpa colo que se facíen calzones, cha- quetines y faldes [Llg].
  1. 1. Texíu asemeyao a la felpa colo que se facíen calzones, cha- quetines y faldes [Llg].
Podría ser una formación fecha sol galicismu tissu ‘texíu’ [asi- tiáu en castellán (dcech s.v. tejer)] cola amestadura del suf. -ana.
tísicu, a, o
📖: tísicu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. tísicu
    • Ri
    • Lln
Que tien la tisis [Ri]. Con tuberculosis pulmonar [Lln]. //Tísi- cu pasáu ‘cola tisis en fase peravanzada’ [Lln].
  1. 1. Que tien la tisis [Ri]. Con tuberculosis pulmonar [Lln]. //<i class="della">Tísi- </i><i class="della">cu pasáu </i>‘cola tisis en fase peravanzada’ [Lln].
Del llat. ptisicus ‘con tisis’ (em), con dalgún continuador románicu (rew s.v. ptĭsĭcus), de xuru semicultismu darréu qu’ufierta’l trazu popular nel vocalismu tónicu frente a la non sonorización de la -c-.
tisis, la
📖: tisis
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Tipu de tuberculosis [Ri]. Tuberculosis pulmonar [Lln]. <ident class="della" level="1"></ident>Del grecismu en llat. pthisis, per vía cultizante: “la <i class="della">tisis</i>(TEST)
  1. tisis
  2. ident class="della" level="1"></ident>Tipu de tuberculosis
    • Ri
  3. Tuberculosis pulmonar
    • Lln
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Del grecismu en llat
  5. pthisis, per vía cultizante: “la <i class="della">tisis</i
ye una úlcera y tumor nos pulmones, enfermedá que cueye fácil la xente mozo. En griegu llamen tisis al agotamientu de tol cuerpu” [Pthisis est ulceratio et tumor in pulmonibus, qui in iuvenibus facilius venire solet. Pthisis autem apud Graecos dicta, quod sit consumptio totius corporis (Etimologías iv, 7-17)]. L’ast. tisis representa güei un tipu d’enfermedá a la que tamién se refier Isidoro (cfr. catarru). Un deriváu ye l’ax. tísicu, a, o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ye una úlcera y tumor nos pulmones, enfermedá que cueye fácil la xente mozo. En griegu llamen <i class="della">tisis</i> al agotamientu de tol cuerpu” [<i class="della">P</i><i class="della">thisis</i> <i class="della">est</i> <i class="della">ulceratio</i> <i class="della">et</i> <i class="della">tumor</i> <i class="della">in</i> <i class="della">pulmonibus,</i> <i class="della">qui</i> <i class="della">in </i><i class="della">iuvenibus</i> <i class="della">facilius</i> <i class="della">venire</i> <i class="della">solet.</i> <i class="della">Pthisis</i> <i class="della">autem</i> <i class="della">apud</i> <i class="della">Graecos</i><i class="della"> dicta, quod sit consumptio totius corporis </i>(<i class="della">Etimologías </i>iv, 7-17)]. L’ast. <i class="della">tisis</i> representa güei un tipu d’enfermedá a la que tamién se refier Isidoro (cfr. <i class="della">catarru</i>). Un deriváu ye l’ax. <i class="della">tísicu, a, o </i>(cfr.).
tisoretada, la
📖: tisoretada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tisoretá [Ay].>(TEST)
  1. tisoretada
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><tisoretá
    • Ay
Tixeretazu [Ay. Tb].
  1. 1. Tixeretazu [Ay. Tb].
Deverbal del verbu tisoretar (cfr.) qu’hebo iguase dende’l dim. en -ĭtta del ast. tisoria tisoretatisoretar (cfr.) o tisorietar con una variante compuesta estixoretiar (cfr.).
  1. Deverbal del verbu tisoretar (cfr.) qu’hebo iguase dende’l dim. en -ĭtta del ast. tisoria tisoretatisoretar (cfr.) o tisorietar con una variante compuesta estixoretiar (cfr.).
tisoretar
📖: tisoretar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><tisoretiar [y Tb].>(TEST)
  1. tisoretar
  2. ident class="della" level="1"></ident><tisoretiar
    • y Tb
Dar tixeretazos o tisoriazos [Tb]. Cfr. tisoria.
  1. Dar tixeretazos o tisoriazos [Tb]. Cfr. tisoria.
  2. Tb
tisoria, la
📖: tisoria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/tisories [Cp. Ri]. tisorias [Tb].>(TEST)
  1. tisoria
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/tisories infl. cast.
    • Cp
    • Ri
  3. tisorias
    • Tb
Tixeres [Cl. Pa. Cp. Ri. Tb]. 2. Refuerzu que s’alluga al horru [Cl]. 3. Inseutu más pequeñu que la mosca, ensin ales y con tenaces [Ca]. una naualla & unas tisorias de Tolosa que mando Alffonso nicolas leuar 1294 [DCO-V/192] [i] deuterotónica que, más qu’entendelo como d’influxu fran- cés (dcech s.v. tundir i), habrá ser resultáu del puxu del llat. cisorium, dau por Isidoro de Sevilla. Sobro ast. tisoria pudo facese’l verbu tisoriar ~ atisoriar (cfr. atixerar) de la mesma manera que se fexo sol ast. tixera un verbu atixerar (cfr.); un
  1. Tixeres [Cl. Pa. Cp. Ri. Tb]. 2. Refuerzu que s’alluga al horru [Cl]. 3. Inseutu más pequeñu que la mosca, ensin ales y con tenaces [Ca]. una naualla & unas tisorias de Tolosa que mando Alffonso nicolas leuar
  2. 1294 DCO-V/192
  3. [i] deuterotónica que, más qu’entendelo como d’influxu fran- cés (dcech s.v. tundir i), habrá ser resultáu del puxu del llat. cisorium, dau por Isidoro de Sevilla. Sobro ast. tisoria pudo facese’l verbu tisoriar ~ atisoriar (cfr. atixerar) de la mesma manera que se fexo sol ast. tixera un verbu atixerar (cfr.); un
  4. i
Del llat. tonsōrius, -a, -um ‘que pertenez al barberu’ (old), ensin dulda con nominalización, tonsōria, fem. salíu del neu- tru pl. tonsōria (em s.v. tondeo), llueu con disimilación de la deuterotónica, términu tamién asitiáu n’otros dominios romá- nicos (rew s.v. tonsoria). Del mesmu aniciu ye la variante ast. tixera (cfr.) o tixeres anque agora ufriendo lo que paez un su- fixu destremáu en -aria, de valor munches vegaes instrumen- tal equivalente dacuando a -oria, ensin necesidá d’almitir una diptongación secundaria -oria > -era; tamién se destrema na deverbal de (a)tixerar ye ast. tixerada (cfr.) pariente del ast. tixeretazu (cfr.). De tisoriar siguió’l deverbal tisoriada (cfr.); tamién conocemos un aumentativu en -āceus, tisoriazu (cfr.). L’ast. tixeres almite un compuestu estiseras (cfr. estiseres) quiciabes debíu a la secuencia fónica les tiseres → *(l’) esti- seres. Ye posible qu’un dim. de tisoria tisorieta tea nel ani- ciu del verbu tisoretar (cfr.) con un deverbal tisoretada (cfr.).
tisoriada, la
📖: tisoriada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tesoriá [Llg]. tixoriada [y Lln].>(TEST)
  1. tisoriada
    • Lln
    • Pa
    • Tb
    • Ca
  2. tesoriá
    • Llg
  3. tixoriada
    • y Lln
Tixeretazu [Lln. Pa. Tb. VBable] que se da al pelo dexándolo mal cortao [Lln. Llg]: ¡Menuda tisoriada que metíu a la ca- misa! [Tb]. //-aes ‘tixeretazos’ [Ca].
  1. 1. Tixeretazu [Lln. Pa. Tb. VBable] que se da al pelo dexándolo mal cortao [Lln. Llg]: <i class="della">¡Menuda tisoriada que metíu a la ca- </i><i class="della">misa!</i> [Tb]. //<i class="della">-aes</i> ‘tixeretazos’ [Ca].
Deverbal de (a)tisoriar (cfr. tisoria).
tisoriazu, el
📖: tisoriazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tesoriazu [Llg]. +tesoriozu [Llg].>(TEST)
  1. tisoriazu
    • Tb
  2. tesoriazu
    • Llg
  3. tesoriozu metafonía
    • Llg
Tixeretazu [Tb] que se da al pelo dexándolo mal cortao [Llg].
  1. 1. Tixeretazu [Tb] que se da al pelo dexándolo mal cortao [Llg].
Cfr. tisoria.
titirimundi, {el}
📖: titirimundi
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
(TEST)
  1. titirimundi
    • Vd
Ún cualquiera ente munchos [Vd].
  1. 1. Ún cualquiera ente munchos [Vd].
Posible castellanismu tomáu del it. tutti li mundi ‘tol mundu’ (dcech s.v. títere).
titiritaña, la
📖: titiritaña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Tela floxo, mal texío [R]. Quiciabes d’una variante de <i class="della">tiritaña </i>‘tela ralo’, asitiada en cast., términu que se tien por orixináu nel fr. tiretaine, del fr. a. <i class="della">tiret</i>(TEST)
  1. titiritaña
  2. Tela floxo, mal texío
    • R
  3. Quiciabes d’una variante de <i class="della">tiritaña </i>‘tela ralo’, asitiada en cast., términu que se tien por orixináu nel fr
  4. tiretaine, del fr
  5. a
  6. <i class="della">tiret</i
‘tela de Tiro’ (deeh s.v. tyrus). L’ast. obliga a almitir un influxu del verbu titiritar (cfr.). En tou casu la terminación en -aña ha debese a una adautación del suf. d’aniciu fr. -aine acordies con ún de los resultaos que se pervé nos continuado- res
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘tela de Tiro’ (deeh s.v. tyrus). L’ast. obliga a almitir un influxu del verbu <i class="della">titiritar</i> (cfr.). En tou casu la terminación en -<i class="della">aña</i> ha debese a una adautación del suf. d’aniciu fr. -aine acordies con ún de los resultaos que se pervé nos continuado- res
del llat. -a(g)ine > -aina aña (ghla 252). El fechu de que sía la titiritaña un texíu importao de Francia xustifica la propuesta etimolóxica onde se fai referencia a un términu con un inmediatu antecesor nel francés anque nun esclarie tolos estremos (Alfau de Solalinde 1969: 173; Martínez Meléndez 1989: 466) nin dexe dir más lloñe. La propuesta de García de Diego, nel mesmu sen que la de Corominas-Pascual (dcech s.v. tarlatana) d’entender el nome de la tela en rellación col de la ciudá de Tiro, paez que podría collaborar nuna interpreta- ción menos inmediata.
titiritar
📖: titiritar
🏗️: NO
✍️: NO
<titiritiar [Mar].>(TEST)
  1. titiritar
    • Lln
    • Bi
    • Vd
  2. titiritiar
    • Mar
Tiritar [Lln. Bi. Vd. Mar].
  1. 1. Tiritar [Lln. Bi. Vd. Mar].
Podría tenese por una variante de tiritar (cfr.), con reduplica- ción espresiva.
titiriteña, la*
📖: titiriteña
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////titiriteñas [Ar].>(TEST)
  1. titiriteña
  2. titiriteñas variación de número
    • Ar
Especie de yerbes [Ar (= merendinas)].
  1. 1. Especie de yerbes [Ar (= merendinas)].
Podría tratase d’una formación rellacionable col verbu tiritar (cfr.) y col nome tiraña (cfr.). Semánticamente nun ha escae- cese la posibilidá de que’l nome d’estes yerbes tea motiváu pol so movimientu temblón.
titiriteru, el*
📖: titiriteru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<titiriteiru [Pzu]. titiriteiru/era [Tb].>(TEST)
  1. titiriteru
  2. titiriteiru
    • Pzu
  3. titiriteiru/era
    • Tb
Cast. titiritero [Pzu].
  1. 1. Cast. <i class="della">titiritero </i>[Pzu].
2. Persona de curtiu xuiciu [Tb]: Ya un titiriteiru [Tb]. Quiciabes sía un deriváu del cast. títere (dcech s.v.títere) an- que nun sedría imposible almitir una rellación cola familia de titiritar (cfr.), verbu espresivu, con reduplicación popular de la primera sílaba y que recuerda xunto al mir. triteiro (Leite de Vasconcellos 1901: 15)], la idea de movese como quien tiembla.
titu, el
📖: titu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tito [Bard].>(TEST)
  1. titu
  2. tito
    • Bard
Palu amburáu [Bard (= rachón)].
  1. 1. Palu amburáu [Bard (= rachón)].
2. Cuezcu (de la zreza, pe- bida de la pera, de la mazana) [Tor]. 3. Mancha, suciedá de color negro [Tor]. //-os ‘arbeyos redondos’ [VCid]. //Como un titu ‘negru’, ‘mui morenu’ [Mi]. //Negru como un titu ‘per- prietu’ [Sr]. ‘permorenu’ [Sr]. //Más negru que un titu [Mar]. Cfr. tizón.
titulación, la
📖: titulación
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu que yá se conseña en documentu del sieglu xv: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">todo dolo enganno e error ynorançia e </i><i class="della">titulaçion</i>(TEST)
  1. titulación
  2. Términu que yá se conseña en documentu del sieglu xv: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">todo dolo enganno e error ynorançia e </i><i class="della">titulaçion</i
1490(or.) [SP-IV/326]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1490(or.) [SP-IV/326]
Del llat. titulatio, -onis ‘aición de poner títulu’, ‘títulu’ (abf), per vía semiculta (pe4: 415).
títulu, el
📖: títulu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">título</i>(TEST)
  1. títulu
  2. Cast
  3. <i class="della">título</i
[JH], documentu qu’acreíta daqué [Xral].
  1. 1. [JH], documentu qu’acreíta daqué [Xral].
macnum est enim tidullum donacionis uel consecione 977(or.) [ACL/250]
el primero titolo de la eleccion de los principes s. xiii(or.) [FX/5] en el primero titolo del era segonda hu departen las leys s. xiii(or.) [FX/78] ye posta enna lei pustremera del titol s. xiii(or.) [FX/119] renunçio todos elos derechos que fabla en el titulo de las donaçiones 1363(or.) [SB/286] e que uiuamos so titolo de so fuero 1386 [AAA/162] por sy e por su çierto mandado por titolo del dicho dote 1365(or.) [SP-II/408] levo los frutos dellos los dichos tienpos sin justos titolos 1403(or.) [SP-III/144]
  1. macnum est enim tidullum donacionis uel consecione
  2. 977(or.) ACL/250

  3. el primero titolo de la eleccion de los principes s. xiii(or.)
  4. FX/5
  5. en el primero titolo del era segonda hu departen las leys s. xiii(or.)
  6. FX/78
  7. ye posta enna lei pustremera del titol s. xiii(or.)
  8. FX/119
  9. renunçio todos elos derechos que fabla en el titulo de las donaçiones
  10. 1363(or.) SB/286
  11. e que uiuamos so titolo de so fuero
  12. 1386 AAA/162
  13. por sy e por su çierto mandado por titolo del dicho dote
  14. 1365(or.) SP-II/408
  15. levo los frutos dellos los dichos tienpos sin justos titolos
  16. 1403(or.) SP-III/144
Del llat. titulus, -i ‘títulu’, ‘escritu’ (em; abf) que vive, asi- na nos FFLL (s.v. titulo), como cultismu (títulu), frente a lo qu’ufre’l citáu documentu del sieglu x que fai ver un primer pasu evolutivu de lo que quiciabes foi un niciu popular cola sonorización de -t- y qu’acabaría empobinando a un resultáu tilde (cfr.). Llueu, de magar el Fueru Xulgu, veremos escri- tu un modelu semicultu del que da anuncia la caltenencia de -t-, con resultáu [o] na postónica y perda posible de la vocal cabera; na segunda metada del sieglu xiv yá se llee’l resultáu cultu (pe4: 415):
tíu, tía, el/la
📖: tíu
🔤: , tía, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 tía,
<tío/tía [Cp]. tíu/tíe [Ay]. tiéu/tía [Vg]. tieu [y Mar. Llomb]. tiyu/a [y Mar].>(TEST)
  1. tíu
    • Lln
    • Cg
    • Llg
    • Ll
    • Tb
    • Sm
    • Cd
    • Pa
    • Ci
    • Llu
    • Pb
    • Mo
  2. tío/tía
    • Cp
  3. tíu/tíe
    • Ay
  4. tiéu/tía
    • Vg
  5. tieu
    • y Mar
    • Llomb
  6. tiyu/a
    • y Mar
Cast. tío [LV. Lln. Cl. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. Tox. Vg. Llomb. Mar. JH]. 2. Suegru [LV. Lln. Pa. Ci. Cb. Cg. Cp. Llu. Ac. Ay. Tb. Sm. Cd. Tox. JH (“rara vez se usa porque es entre nosotros malsonante”)]: Miou tíu nun vive en casa, mia tía sí [Tb]. Nome de respetu a los sue- gros [R]. 3. Home o muyer de cierta edá [Cp]. Títulu de respe- tu a les persones mayores [Pb. Lln. Pa. Llg. Ay. Tox. PSil. Vg. Llomb. VCid]. 4. Padrastu [Pi (i). Ac. Mo (i)]. 5. Individuu, fulanu, señor [Cl]. Aldeanu, paisanu [Mar]. //El tíu del untu ‘personaxe col que s’asusta a los neños’ [PSil]. //Tíu carnal ‘hermanu de madre o de padre’ [Tb]. //Tía carnal ‘hermana de padre o de madre’ [Tb]. //Nun hai tíu pásame’l ríu ‘nun hai disculpa nin broma que valga’ [PSil].
  1. 1. Cast. <i class="della">tío</i> [LV. Lln. Cl. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. Tox. Vg. Llomb. Mar. JH].
  2. 2. Suegru [LV. Lln. Pa. Ci. Cb. Cg. Cp. Llu. Ac. Ay. Tb. Sm. Cd. Tox. JH (“rara vez se usa porque es entre nosotros malsonante”)]: <i class="della">Miou tíu nun vive en casa, mia tía sí </i>[Tb]. Nome de respetu a los sue- gros [R].
  3. 3. Home o muyer de cierta edá [Cp]. Títulu de respe- tu a les persones mayores [Pb. Lln. Pa. Llg. Ay. Tox. PSil. Vg. Llomb. VCid].
  4. 4. Padrastu [Pi (i). Ac. Mo (i)].
  5. 5. Individuu, fulanu, señor [Cl]. Aldeanu, paisanu [Mar]. //<i class="della">El tíu del untu </i>‘personaxe col que s’asusta a los neños’ [PSil]. //<i class="della">Tíu carnal </i>‘hermanu de madre o de padre’ [Tb]. //<i class="della">Tía carnal </i>‘hermana de padre o de madre’ [Tb]. //<i class="della">Nun</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">tíu</i> <i class="della">pásame’l</i> <i class="della">ríu</i> ‘nun hai disculpa nin broma que valga’ [PSil].
iuxta illa de tio meo Gutesindo sorte mea in Perlauia 863 (s. xiii) [DCO-I/36] terra ubi dicunt Cerasiare ... quod ipsa thia mea Fredenanda concessit 863 (s. xiii) [DCO-I/38] Inter tjos meos 887(or.) [SV/32] tius noster domnus Nunnus 912 [SPE-I/50] tuo tio Siseguto 939 (s. xii) [ACL/206] IIII porcione vobis concedo que me quadrat de parte de tia mea 952 (s. xii) [MSAH-I/177] alia soma in illa clusa qui fuit de tio meo 966 [MSAH-I/287] illa hereditate de tiu nostro 969 [MSAH-I/299] ego Don Tiu 1006 (s. xii) [MSAH-II/34] una cum tia mea domna Urracca regina Garseani regis filia 1031 [ODueñas/158] illo de sculare que dedi ad meo tiu sacco isto inde 1091(or.) [DCO-I/282] cum tias nostras 1096(or.) [SV/196] illa ratione de mea tia domina Gelvira integra 1097(or.) [SP-I/28] de sua auola et de sua tia 1156(or.) [DCO-I/415] XV boes de ke me foe manero ipse meo tio 1200(or.) [SV/576] ego Loba Gonzaluiz facio cartam uendicionis uobis mio tio 1225(or.) [MSMV/37] Maria Micaeliz mea tia et marito uestro Nicolao Petriz meo tio 1235(or.) [SV/71] ganancia que fizi de mio guarmano Alfonso fillo de mio tyo Pele 1248(or.) [MSMV/53] vendemos a uos Mateos Pedrez nuastro tio 1249(or.) [MCar- I/277] la abbadessa domna Maria Gonzalviz mia tya 1266(or.) [SP- I/221] la una por mia alma e de mio tio don Nicolao 1268(or.) [MSVO-IV(2)/58] los tios o las tias del padre o de la madre s. xiii(or.) [FX/91] el fillo e la filla del tio ¬ de la tia s. xiii(or.) [FX/142] de traviesso el bisneto e la bisneta del tio s. xiii(or.) [FX/142] aquel que morre dexa tio de parte del padre s. xiii(or.) [FX/145] que vos dexo Alffonso Loriençiz vuestro tion 1336(or.) [SP- II/145]
  1. iuxta illa de tio meo Gutesindo sorte mea in Perlauia
  2. 863 (s. xiii) DCO-I/36
  3. terra ubi dicunt Cerasiare ... quod ipsa thia mea Fredenanda concessit
  4. 863 (s. xiii) DCO-I/38
  5. Inter tjos meos
  6. 887(or.) SV/32
  7. tius noster domnus Nunnus
  8. 912 SPE-I/50
  9. tuo tio Siseguto
  10. 939 (s. xii) ACL/206
  11. IIII porcione vobis concedo que me quadrat de parte de tia mea
  12. 952 (s. xii) MSAH-I/177
  13. alia soma in illa clusa qui fuit de tio meo
  14. 966 MSAH-I/287
  15. illa hereditate de tiu nostro
  16. 969 MSAH-I/299
  17. ego Don Tiu
  18. 1006 (s. xii) MSAH-II/34
  19. una cum tia mea domna Urracca regina Garseani regis filia
  20. 1031 ODueñas/158
  21. illo de sculare que dedi ad meo tiu sacco isto inde
  22. 1091(or.) DCO-I/282
  23. cum tias nostras
  24. 1096(or.) SV/196
  25. illa ratione de mea tia domina Gelvira integra
  26. 1097(or.) SP-I/28
  27. de sua auola et de sua tia 1156(or.) [DCO-I/415] XV boes de ke me foe manero ipse meo tio 1200(or.) [SV/576] ego Loba Gonzaluiz facio cartam uendicionis uobis mio tio
  28. 1225(or.) MSMV/37
  29. Maria Micaeliz mea tia et marito uestro Nicolao Petriz meo tio
  30. 1235(or.) SV/71
  31. ganancia que fizi de mio guarmano Alfonso fillo de mio tyo Pele
  32. 1248(or.) MSMV/53
  33. vendemos a uos Mateos Pedrez nuastro tio
  34. 1249(or.) MCar- I/277
  35. la abbadessa domna Maria Gonzalviz mia tya
  36. 1266(or.) SP- I/221
  37. la una por mia alma e de mio tio don Nicolao
  38. 1268(or.) MSVO-IV(2)/58
  39. los tios o las tias del padre o de la madre s. xiii(or.)
  40. FX/91
  41. el fillo e la filla del tio ¬ de la tia s. xiii(or.)
  42. FX/142
  43. de traviesso el bisneto e la bisneta del tio s. xiii(or.)
  44. FX/142
  45. aquel que morre dexa tio de parte del padre s. xiii(or.)
  46. FX/145
  47. que vos dexo Alffonso Loriençiz vuestro tion
  48. 1336(or.) SP- II/145
Del llat. t(h)ius y t(h)ia ‘tíu’ préstamu serondu del griegu (em), con continuación románica centro-occidental (rew) ya hispánica (deeh).
“tiufadum”
📖: “tiufadum”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos pela documentación asturiana en llatín: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Petro</i>(TEST)
  1. “tiufadum”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos pela documentación asturiana en llatín: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Petro</i
Maurelliz tiufadum regis 1075 (s. xii) [DCO-I/225]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Maurelliz</i> <i class="della">tiufadum</i> <i class="della">regis</i> 1075 (s. xii) [DCO-I/225]
Petro Maureliz tiufatus regis 1076(or.) [DCO-I/233] D’un xermanismu tuifadus o thiufadus ‘oficial que manda mil soldaos’ → ‘gobernador d’una provincia’ (mllm) pero del que nun tenemos anuncia de que se caltenga na llingua de güei (pe4: 415; García Arias 2016a: 807). El términu foi em- plegáu na documentación visigótica (Gil 2004: 171).
  1. Petro Maureliz tiufatus regis
  2. 1076(or.) DCO-I/233
  3. D’un xermanismu tuifadus o thiufadus ‘oficial que manda mil soldaos’ → ‘gobernador d’una provincia’ (mllm) pero del que nun tenemos anuncia de que se caltenga na llingua de güei (pe4: 415; García Arias 2016a: 807). El términu foi em- plegáu na documentación visigótica (Gil 2004: 171).
tixella, la
📖: tixella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><{Con posible yeísmu, tiseya [Vd. Muñás (Ast Oc)]}. //tixe- lla [“del Navia a Tapia” [/Eo/]. tixela [As. /Berducedo (Oc). Mánt/].>(TEST)
  1. tixella
  2. {Con posible yeísmu, tiseya [Vd. Muñás (Ast Oc)]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><
  4. tixe- lla eonaviego
    • “del Navia a Tapia” [/Eo/
  5. tixela
    • As
    • /Berducedo (Oc)
    • Mánt/
Sartén [Vd (= payel.la). Muñás (Ast Oc). /Berducedo (Oc). Eo. Mánt/]. 2. Cacíu de madera [As]. cogina una ganza una cum pregantiis tegella una 1090 (s. xii) [ACL/536] I teyela et II xumazos et I fazerolo et I bregancias s. xiii(or.) [MCar-II/277] Quiciabes d’un diminutivu *těgělla, -ae ‘cazuela’, pallabra qu’ufría continuadores en delles fasteres italianes ya hispáni- ques (rew; deeh) anque nós desconocemos les espresiones que García de Diego da como asturianes tichela, tixeya (García Arias 2013a: 184). El términu port. tigela, con palatal sonora lo mesmo qu’ufre la nuesa documentación medieval, aconse- yen esta propuesta a la escontra del llat. tessella, -ae (em s.v. tessera). L’ausencia de diptongu n’ast. xustifícase pela fusión de la [j] cola palatal precedente [S]. A Corriente paez-y que
  1. Sartén [Vd (= payel.la). Muñás (Ast Oc). /Berducedo (Oc). Eo. Mánt/]. 2. Cacíu de madera [As].
  2. As
  3. cogina una ganza una cum pregantiis tegella una
  4. 1090 (s. xii) ACL/536
  5. I teyela et II xumazos et I fazerolo et I bregancias s. xiii(or.)
  6. MCar-II/277
  7. Quiciabes d’un diminutivu *těgělla, -ae ‘cazuela’, pallabra qu’ufría continuadores en delles fasteres italianes ya hispáni- ques (rew; deeh) anque nós desconocemos les espresiones que García de Diego da como asturianes tichela, tixeya (García Arias 2013a: 184). El términu port. tigela, con palatal sonora lo mesmo qu’ufre la nuesa documentación medieval, aconse- yen esta propuesta a la escontra del llat. tessella, -ae (em s.v. tessera). L’ausencia de diptongu n’ast. xustifícase pela fusión de la [j] cola palatal precedente [S]. A Corriente paez-y que
  8. S
semánticamente esplicaríase perbién dende l’andalusí ţájin o ţáyjan ‘cazuela de barru’ cola amestanza d’un sufixu románi- cu (da s.v. tixe/ola) pero nun m’abulta afayadizo fónicamente (pe2: 393). Un deriváu de tixella atópase nel g-ast. tixellada ‘lo que tien dientro la tixella’. La variante eonaviega de la fastera sureña o γ del g-ast. ye tixela (con reducción -ll- > -l- como en gall.) ye responsable del actual chela (cfr.) y de la voz tixileiru (cfr.), col suf. -arius > -eiru.
tixellada, la
📖: tixellada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tixellada
Cfr. tixella.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">tixella</i>.
tixera, la
📖: tixera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tisera [Cb. Ay. Ll. An. JH]. ////tixeras [Lln. Sd. Tb. Sm. Bab. PSil. Cd. y Pr. Sl. Vd. Tox]. tixeres [y Pa. Ac. Ca. R]. tiseres [Rs. y Pa. Cb. Cg. Ac. Ca. Ay. JH]. tiseras [Lln. Tb. Sm. PSil. Cn (V). Cv. Oc]. tixeiras [As. Pzu. /Eo. Mánt/]. //tiseiras [Eo. Mánt]. ///tijeras [Sm].>(TEST)
  1. tixera
    • Pa
    • Cp
    • Sb
    • Cn
    • Pr
    • Bi
  2. tisera
    • Cb
    • Ay
    • Ll
    • An
    • JH
  3. tixeras variación de número
    • Lln
    • Sd
    • Tb
    • Sm
    • Bab
    • PSil
    • Cd
    • y Pr
    • Sl
    • Vd
    • Tox
  4. tixeres
    • y Pa
    • Ac
    • Ca
    • R
  5. tiseres
    • Rs
    • y Pa
    • Cb
    • Cg
    • Ac
    • Ca
    • Ay
    • JH
  6. tiseras
    • Lln
    • Tb
    • Sm
    • PSil
    • Cn (V)
    • Cv
    • Oc
  7. tixeiras
    • As
    • Pzu
    • /Eo
    • Mánt/
  8. tiseiras eonaviego
    • Eo
    • Mánt
  9. tijeras infl. cast.
    • Sm
Cast. tijeras [Lln. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Sd. Tb. Sm (tixeras). Bab. Pzu. PSil. As. Cn (V). An. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/. Vg. JH. R]. Cast. tijeretas [Oc] grandes del ferreru pa cortar chapes [Oc]. 2. Par de vigues del armazón del teyáu que s’axunten na parte alta del mesmu d’una forma determinada [Sm (tixeras = tijeras)]. Vigues que sostienen el teyáu y van perpendiculares al cume [/Mánt (/tixeiras ‘tixeres’)/]. Dos maderos altravesaos nel so estremu en forma de tixeres abiertes o de cruz de San Andrés fixos pel otru en dalguna viga principal so los que s’alluguen destre- maes pieces que formen el techu d’un edificiu [JH]. Caballete del teyáu [Bi]. Armadura d’un tipu de teyáu [Tb]. Armadu- ra de teyáu [PSil. Tox]. 3. Catre fechu de dos tijeras y dos llargueros y el llechu de llenzu [JH]. 4. Tipu d’inseutu [Tb]. Inseutu de dos pinces [Ay]. 5. Loxia curvirostra, cast. piqui- tuerto común [Noval].
  1. 1. Cast. <i class="della">tijeras</i> [Lln. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Sd. Tb. Sm (tixeras). Bab. Pzu. PSil. As. Cn (V). An. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/. Vg. JH. R]. Cast. <i class="della">tijeretas </i>[Oc] grandes del ferreru pa cortar chapes [Oc].
  2. 2. Par de vigues del armazón del teyáu que s’axunten na parte alta del mesmu d’una forma determinada [Sm (tixeras = tijeras)]. Vigues que sostienen el teyáu y van perpendiculares al cume [/Mánt (/<i class="della">tixeiras</i> ‘tixeres’)/]. Dos maderos altravesaos nel so estremu en forma de tixeres abiertes o de cruz de San Andrés fixos pel otru en dalguna viga principal so los que s’alluguen destre- maes pieces que formen el techu d’un edificiu [JH]. Caballete del teyáu [Bi]. Armadura d’un tipu de teyáu [Tb]. Armadu- ra de teyáu [PSil. Tox].
  3. 3. Catre fechu de dos <i class="della">tijeras</i> y dos llargueros y el llechu de llenzu [JH].
  4. 4. Tipu d’inseutu [Tb]. Inseutu de dos pinces [Ay].
  5. 5. <i class="della">Loxia curvirostra</i>, cast. <i class="della">piqui- </i><i class="della">tuerto</i> <i class="della">común</i> [Noval].
de la prima parte tierra de nietos de Miguiel tisera /S. Pedro de Eslonza 1243 [STAAFF/128]
  1. de la prima parte tierra de nietos de Miguiel tisera /S. Pedro de Eslonza
  2. 1243 STAAFF/128
Cfr. tisoria.
tixerada, la
📖: tixerada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tixeirada [Sm. PSil. y Cd. y Pr]. tiseirada [Sm. Cv]. tiseraa [JH]. tiserá [Ay. Ll].>. Cast. <i class="della">tijerada</i>(TEST)
  1. tixerada
    • Ll
  2. tixeirada
    • Sm
    • PSil
    • y Cd
    • y Pr
  3. tiseirada
    • Sm
    • Cv
  4. tiseraa
    • JH
  5. tiserá [Ay. Ll].>
  6. Cast
  7. <i class="della">tijerada</i
[Ll].
  1. 1. [Ll].
Tixeretazu [Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Cv.Tox. JH]. Cfr. tisoria.
tixeretazu, el
📖: tixeretazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tiseretazu [Lln]. +tiseretezu [Ay].>(TEST)
  1. tixeretazu
    • Tb
  2. tiseretazu
    • Lln
  3. tiseretezu metafonía
    • Ay
Cast. tijerada [Lln. Ay. Tb]. Cfr. tisoria.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tijerada</i> [Lln. Ay. Tb]. Cfr. <i class="della">tisoria</i>.
tixerín, ina, ino
📖: tixerín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
(TEST)
  1. tixerín
    • Ri
De Les Tixeres [Ri].
  1. 1. De Les Tixeres [Ri].
Detoponímicu de les tixeres (ta 364).
tixileiru, a, {o}
📖: tixileiru
🔤: , a, {o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,, {o}
Conqueiru o d’A Estierna [Ib]. 2. Que fala la xíriga de los conqueiros [As]. El términu pue nominalizase, d’ehí que se fale d’<i class="della">el</i>(TEST)
  1. tixileiru
  2. Conqueiru o d’A Estierna
    • Ib
  3. 2
  4. Que fala la xíriga de los conqueiros
    • As
  5. El términu pue nominalizase, d’ehí que se fale d’<i class="della">el</i
tixileiru y de la tixileira como nome la xerga de los conqueiros [As 11 & 141].
  1. 1. <i class="della">tixileiru</i> y de <i class="della">la</i> <i class="della">tixileira</i> como nome la xerga de los conqueiros [As 11 & 141].
Formación debida orixinariamente pa falantes ayenos a A Es- tierna darréu que se sofita nun deriváu del apellativu tixela ‘es- cudiella’ [As 12], variante (no que se refier al sufixu) de la fas- tera γ del eonaviegu, de la mesma xénesis qu’ast. tixella (cfr.).
tixileiru, el
📖: tixileiru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tixileiru
Xíriga de los conqueiros d’A Estierna, na fastera oriental del Con- ceyu d’Ibias [As = tixileira].
  1. 1. Xíriga de los conqueiros d’A Estierna, na fastera oriental del Con- ceyu d’Ibias [As = <i class="della">tixileira</i>].
2. Conqueiru (d’A Estierna) [As]. Cfr. tixileiru, a, o.
tiyera, la
📖: tiyera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///tijeras [Ac. Ca. Tor].>(TEST)
  1. tiyera
    • Llg
  2. tijeras infl. cast.
    • Ac
    • Ca
    • Tor
Tixeres [Llg (= les tiyeres)].
  1. 1. Tixeres [Llg (= les tiyeres)].
2. Inclinación de los pies d’un cuadru [Min]. 3. Vigues del teyáu [Ac. Ca. Tor]. Paez una asturianización del cast. tijera. Sobro tiyera féxose’l verbu atiyerar (cfr.).
tiza, la
📖: tiza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<la tiz [Mi. R].>(TEST)
  1. tiza
  2. la tiz
    • Mi
    • R
Cast. tiza [Xral]. Pieza fecha a base de sílice que s’emplega pa pintar y escribir en superficies dures como puen ser los enceraos [Mi]. Xiz [R].
  1. 1. Cast. <i class="della">tiza</i> [Xral]. Pieza fecha a base de sílice que s’emplega pa pintar y escribir en superficies dures como puen ser los enceraos [Mi]. Xiz [R].
2. Especie de tea fecha con un palu machacáu con un martiellu bien estilláu [Oc]. Posible castellanismu orixináu nuna llingua amerindia (dcech s.v. tiza) que perpasa percima del tradicional xiz (cfr.) y cla- rión (cfr.).
tizar
📖: tizar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tizar
Cfr. atizar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">atizar</i>.
tiznar
📖: tiznar
🏗️: NO
✍️: NO
<tisnar [Tb. Sm. PSil].>(TEST)
  1. tiznar
  2. tisnar
    • Tb
    • Sm
    • PSil
Cast. tiznar [Ac. PSil], manchar con tizne, sarriu [Tb. Sm]. //-se ‘enllordiase de negro’ [Ac]. Cfr. tizón.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tiznar</i> [Ac. PSil], manchar con tizne, sarriu [Tb. Sm]. //<i class="della">-se</i> ‘enllordiase de negro’ [Ac]. Cfr. <i class="della">tizón</i>.
tizne, el
📖: tizne
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tisne [y Tb]. Cast. <i class="della">tizne</i>(TEST)
  1. tizne
    • Tb
  2. tisne
    • y Tb
  3. Cast
  4. <i class="della">tizne</i
[Tb].
  1. 1. [Tb].
Deverbal del inf. de tiznar (cfr.).
tiznón, el
📖: tiznón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tisnón [y Tb].>(TEST)
  1. tiznón
    • Tb
  2. tisnón
    • y Tb
Aum. de tizne 2. Cast. tiznón [Ac. Tb]. Cfr. tizón.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aum. de <i class="della">tizne</i> <i class="della">2</i>. Cast. <i class="della">tiznón</i> [Ac. Tb]. Cfr. <i class="della">tizón</i>.
tizón, el
📖: tizón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tizón</i>(TEST)
  1. tizón
    • Pr
    • An
    • Ay
    • Sm
    • Cd
    • Tb
    • Oc
    • Lln
    • Llu
    • Cv
    • Vd
  2. Cast
  3. <i class="della">tizón</i
[Pr]. Maderu quemáu o encesu [Ac]. Estiella gran- de medio amburada [An]. Palu medio quemáu [Ay. Sm. Cd]. Pedazu de caña d’árbol seca, medio consumida [R]. Troncu ñudosu que se pon en llar pa encontar la lleña, a la vez que da calor al amburar [Tb. Oc (= natariegu)]. Lleña ensin aca- bar de quemar [Tb. Tox]. Maderu asitiáu horizontal nel fueu p’alimentalu [Lln]. 2. Sitiu onde s’ambura la lleña [Tox]. 3. Parte gorda del árbol sol que se faen estielles [Bulnes (Lln). Ay] o se pon enteru al fueu [Ay]. Troncu grande iguáu pa echalu al fueu [Os]. 4. Clavu que sal al abrir una mano [Ac]. Materia sólido de los tumores [Cñ]. Clavu d’un lluviesu [Llu]. 5. Enfermedá de los cereales [Pr]. Espiga de trigu comida pola sarna que produz la borrina [R]. Espiga de los panes ensin granu nin aresta y de color prieto [Cv]. 6. Arcu la vieya [Vd. Ast Oc]. ///Añu de tizón añu de montón [LC]. Navidades al sol pascuas al tizón [Ay (LGarcía)].
  1. 1. [Pr]. Maderu quemáu o encesu [Ac]. Estiella gran- de medio amburada [An]. Palu medio quemáu [Ay. Sm. Cd]. Pedazu de caña d’árbol seca, medio consumida [R]. Troncu ñudosu que se pon en llar pa encontar la lleña, a la vez que da calor al amburar [Tb. Oc (= natariegu)]. Lleña ensin aca- bar de quemar [Tb. Tox]. Maderu asitiáu horizontal nel fueu p’alimentalu [Lln].
  2. 2. Sitiu onde s’ambura la lleña [Tox].
  3. 3. Parte gorda del árbol sol que se faen estielles [Bulnes (Lln). Ay] o se pon enteru al fueu [Ay]. Troncu grande iguáu pa echalu al fueu [Os].
  4. 4. Clavu que sal al abrir una mano [Ac]. Materia sólido de los tumores [Cñ]. Clavu d’un lluviesu [Llu].
  5. 5. Enfermedá de los cereales [Pr]. Espiga de trigu comida pola sarna que produz la borrina [R]. Espiga de los panes ensin granu nin aresta y de color prieto [Cv].
  6. 6. Arcu la vieya [Vd. Ast Oc]. ///<i class="della">Añu de tizón añu de montón </i>[LC]. <i class="della">Navidades al sol</i><i class="della"> pascuas</i> <i class="della">al</i> <i class="della">tizón</i> [Ay (LGarcía)].
Fernan Tizon 1165(or.) [SPE-I/293] Martinus Tizon 1193(or.) [MSAH-IV/485] Rodericus Tizon 1211(or.) [MSAH-V/72] - Esclará ñoramala esos tizones [DyE 3] atizonador (cfr.). Pero tizonar [d’u se fexo tizonazu (cfr.)], cola perda de la pretónica, ye responsable del ast. tiznar (cfr.) cola variante tisnar (cfr.) → entisnar (cfr.), con un deverbal de participiu entisna (cfr.) y aumentativu entisnón (cfr.). Un deverbal del inf. tiznar ye ast. tizne (cfr.) qu’ufre un aumen- tativu tiznón (cfr.).
  1. Fernan Tizon 1165(or.) [SPE-I/293] Martinus Tizon 1193(or.) [MSAH-IV/485] Rodericus Tizon
  2. 1211(or.) MSAH-V/72
  3. - Esclará ñoramala esos tizones
  4. DyE 3
  5. atizonador (cfr.). Pero tizonar [d’u se fexo tizonazu (cfr.)], cola perda de la pretónica, ye responsable del ast. tiznar (cfr.) cola variante tisnar (cfr.) → entisnar (cfr.), con un deverbal de participiu entisna (cfr.) y aumentativu entisnón (cfr.). Un deverbal del inf. tiznar ye ast. tizne (cfr.) qu’ufre un aumen- tativu tiznón (cfr.).
  6. d’u se fexo tizonazu (cfr.)
Del llat. tītio, -ōnis ‘tizón’ (em), panrománicu (rew; dérom-1 s.v. */ti‘tio-e/) y con asitiamientu hispánicu (deeh; dcech s.v. tizón). L’ast. tufón (cfr.) ha tenese por una variante de tizón, con asimilación de la velar deuterotónica y tracamundiu de fricatives. En nidia rellación atópase *attītiāre (rew; deeh) ast. tizar o atizar (cfr.), con un posible deverbal atizu (cfr.); a la so vera un compuestu entizar (cfr.) y estizar (cfr.) anque ésti lexicalizáu na aceición secundaria y figurada de *‘atizar rencores’ → ‘enfadar’. Ye posible que tītio, -ōnis se sintiere como un aumentativu (→ atizonar) y d’ehí que se quixere reducir a una espresión ensin marcar; dende’l posible recriáu de tipu *tittus, -i xustificaríase l’ast. titu (cfr.). Semántica- mente la idea primera qu’ha alvertise nel ast. parte de ‘tizón’, ‘cachu de madera quemao’ (abf) que xustifica too aquello que ye negro, como la madera quemao, ente ello l’aceición §5 que se refier al color qu’algamen los cereales aquexaos de la enfermedá del tizón; tamién como tolo que s’asemeya al maderu o trozu de maderu que se quema y, mesmamente, al sitiu onde se quema. Más difícil sedrá esclariar a qué se debe l’aceición §6 ‘arcu la vieya’. Sol ast. tizón pudo facese un aumentativu col continuador del llat. -ācius, tizonazu (cfr.). Sol ast. tizón féxose’l verbu tizonar (cfr. atizonar), con un deverbal tizonada (cfr.), y el compuestu entizonar (cfr.). Den- de equí tamién foi dao llograr una formación en -tor, -toris,
tizonada, la
📖: tizonada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tizoná [Bi. Sb]. //tizuada [Eo].>(TEST)
  1. tizonada
  2. ident class="della" level="1"></ident><tizoná
    • Bi
    • Sb
  3. tizuada eonaviego
    • Eo
Tizne [Bi]. 2. Efeutu de tiznar o tiznase [Tb]. Tizonazu [/Eo/]. Golpe dau con un tizón o palu cualquiera [Sb].
  1. Tizne [Bi]. 2. Efeutu de tiznar o tiznase [Tb]. Tizonazu [/Eo/].
  2. /Eo/
  3. Golpe dau con un tizón o palu cualquiera [Sb].
  4. Sb
Cfr. tizón.
tizonazu, el
📖: tizonazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+tizonezu [Ay].>(TEST)
  1. tizonazu
    • Pa
    • Pr
    • Cd
  2. ident class="della" level="1"></ident><+tizonezu
    • Ay
Cast. tizonazo [Pa]. Quemadura o golpe dau con un tizón [Pr]. Quemadura con un tizón [Cd]. Golpe con un tizón [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">tizonazo</i> [Pa]. Quemadura o golpe dau con un tizón [Pr]. Quemadura con un tizón [Cd]. Golpe con un tizón [Ay].
Cfr. tizón.
  1. Cfr. tizón.
to
📖: to
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><tou [Bab].>(TEST)
  1. to
  2. ident class="della" level="1"></ident><tou
    • Bab
Apócope de toma, pa llamar a les vaques [Tb. Bab. /Eo/]. 2. Interxeición [Cl] pa tornar a les vaques [Tb. Cv]. 3. Pallabra emplegada pa llamar al perru [JH]. Posible apócope de to(ma), imperativu del verbu tomar.
  1. Apócope de toma, pa llamar a les vaques [Tb. Bab. /Eo/]. 2. Interxeición [Cl] pa tornar a les vaques [Tb. Cv]. 3. Pallabra emplegada pa llamar al perru [JH].
  2. JH
  3. Posible apócope de to(ma), imperativu del verbu tomar.
to, el/la/lo
📖: to
🔤: , el/la/lo
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 el/la/lo
<<i class="della">to</i>//<i class="della">tos </i>[posible y tradicional nel centru y oriente asturia- nu, en función adyacente y nominal].///<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">tou</i>/<i class="della">túa</i>//<i class="della">tous</i>/<i class="della">túas</i>(TEST)
  1. to
    • Sb
    • Ay
    • Tb
    • Sm
    • Cn
    • An
    • Cv
  2. i class="della">to</i>
  3. <i class="della">tos </i> eonaviego
    • posible y tradicional nel centru y oriente asturia- nu, en función adyacente y nominal
  4. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  5. <i class="della">tou</i>/<i class="della">túa</i> eonaviego
  6. <i class="della">tous</i>/<i class="della">túas</i eonaviego
[frecuente nel occidente asturianu con variación de xéneru y númberu; na fastera occidental pue atopase tamién: tou/túa ///Los tos ‘los tuyos, tos parientes’ [JH]. //De to ‘tuyu’ [Sb (= de tuyo). Ay]. //De tou ‘tuyu’ [Tb. Sm. Cn (Oc). An. Cv]: El
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [frecuente nel occidente asturianu con variación de xéneru y númberu; na fastera occidental pue atopase tamién: <i class="della">tou</i>/<i class="della">túa</i> ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Los</i> <i class="della">tos</i> ‘los tuyos, tos parientes’ [JH]. //<i class="della">De</i> <i class="della">to</i> ‘tuyu’ [Sb (= de tuyo). Ay]. //<i class="della">De</i> <i class="della">tou</i> ‘tuyu’ [Tb. Sm. Cn (Oc). An. Cv]: <i class="della">El</i>
// tous/túas [Sm (en función nominal)]. tou/tua // tous/tuas [Sm (en función adyacente)]. tou/túa // tous/túas [As Cv, Oc /Eo. Mánt/ (en función adyacente y nominal)]. etc. tou/túa (nominal) [Bab]. tou/tue (adyacente) [Bab]; etc. Los posesi- vos asturianos son siempre tónicos. Según el grau de caste- llanización estos sosistemes puen amosar interferencies coles formes castellanes qu’afeuta de mou particular a la tendencia a desaniciar l’artículu antepuestu, a xeneralizar espresiones reducíes con artículu (mi, tu, su, mis, tus, sus), a almitir espre- siones plenes del tipu tuyu/tuya // tuyos /tuyes (o tuyos/tuyas). Amosamos dellos exemplos del usu del posesivu de 2ª per- sona, siempre con anteposición d’artículu: El tou nenu/la tua nena/el nenu tou/la nena tua [Tb]: Ya’l tou nenu/Ya’l tou // Ya la tua nena/Ya la tua [Tb]: Los tous nenos/las tuas nenas // el tou/la tua/lo tou [Tb]: El to neñu/la to neña/lo to // los tos neños/les tos neñes // el to/la to/lo to // los tos/les tos [Ac].
  1. // tous/túas [Sm (en función nominal)]. tou/tua // tous/tuas
  2. Sm (en función nominal)
  3. [Sm (en función adyacente)]. tou/túa // tous/túas [As Cv, Oc
  4. Sm (en función adyacente)
  5. /Eo. Mánt/ (en función adyacente y nominal)]. etc. tou/túa (nominal) [Bab]. tou/tue (adyacente) [Bab]; etc. Los posesi- vos asturianos son siempre tónicos. Según el grau de caste- llanización estos sosistemes puen amosar interferencies coles formes castellanes qu’afeuta de mou particular a la tendencia a desaniciar l’artículu antepuestu, a xeneralizar espresiones reducíes con artículu (mi, tu, su, mis, tus, sus), a almitir espre- siones plenes del tipu tuyu/tuya // tuyos /tuyes (o tuyos/tuyas). Amosamos dellos exemplos del usu del posesivu de 2ª per- sona, siempre con anteposición d’artículu: El tou nenu/la tua nena/el nenu tou/la nena tua [Tb]: Ya’l tou nenu/Ya’l tou
  6. Tb
  7. // Ya la tua nena/Ya la tua [Tb]: Los tous nenos/las tuas nenas
  8. Tb
  9. // el tou/la tua/lo tou [Tb]: El to neñu/la to neña/lo to // los tos neños/les tos neñes // el to/la to/lo to // los tos/les tos [Ac].
  10. Ac
nenu de tou, la nena de tou, los nenos de tou, las nenas de tou [Tb]. //Dir (tar) de to ‘dir (tar) a trabayar pa ti’. Na documentación medieval alviértese la presencia del po- sesivu n’exemplos como: de meo Iure habrasum in tuo Iure 887 (or.) [SV/32]; pro tuo seruitjo quod tu mici fecistj 916 (or.) [SV/738], etc. Pero na Edá Media pervése que’l sis- tema suel caltener una complexidá que nos recuerda l’ast. occidental de güei. Na fastera centro-oriental va reducién- dose, de magar la mesma dómina, averándose a los resultaos actuales en que la variación de xéneru úfrela especialmen- te l’artículu. Una referencia más amplia podemos lleela en ghla §5.5; §6.6.1 & §6.6.1.1 (páxs. 355-357). Paralelamente al ast. el to, etc. ha estudiase el mio (cfr.), el so (cfr.) coles sos correspondientes variaciones.
toba, la 1
📖: toba
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Cuernu usáu polos pastores como turullu pa que los vecinos axunten el rebañu y lu saquen {pa llevalu al pastu} [Bard (= turullu)]. 2. Palu güecu qu’al soplar per ún de los sos estremos produz soníos [Mar]. Del llat. tuba, -ae ‘trompeta reuta’, en rellación con <i class="della">tubus </i>(em), con dellos continuadores románicos (rew s.v. tŭba/*tŭfa) ya hispánicos (deeh s.v. tŭba; pe2: 393). El correspondiente masculín tubus ‘tubu’ (em) sigue güei nel ast. <i class="della">tubu</i>(TEST)
  1. toba
  2. {pa llevalu al pastu}
  3. Cuernu usáu polos pastores como turullu pa que los vecinos axunten el rebañu y lu saquen
    • Bard (= turullu)
  4. 2
  5. Palu güecu qu’al soplar per ún de los sos estremos produz soníos
    • Mar
  6. Del llat
  7. tuba, -ae ‘trompeta reuta’, en rellación con <i class="della">tubus </i>(em), con dellos continuadores románicos (rew s.v
  8. tŭba/*tŭfa) ya hispánicos (deeh s.v
  9. tŭba; pe2: 393)
  10. El correspondiente masculín tubus ‘tubu’ (em) sigue güei nel ast
  11. <i class="della">tubu</i
(cfr.) d’u foi posible facer el verbu tubar (cfr.) con dellos compuestos como entubar (cfr.). Bien de toba, bien en rellación con tu- beru (cfr.) y, en tou casu, familiar de tubu (cfr.) ye ast. tobera (cfr.) y tubera (cfr.) asina como lo que paez un ax. aumen- tativu toberón, ona (cfr.) cola aceición de ‘glayíu’ como si fora l’aplicación consecuencia d’usu d’una gran toba. Dende ast. toba pudo facese’l verbu atobar (cfr.) o bien dende’l llat.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) d’u foi posible facer el verbu <i class="della">tubar </i>(cfr.) con dellos compuestos como <i class="della">entubar</i> (cfr.). Bien de <i class="della">toba</i>, bien en rellación con <i class="della">tu-</i> <i class="della">beru</i> (cfr.) y, en tou casu, familiar de <i class="della">tubu</i> (cfr.) ye ast. <i class="della">tobera </i>(cfr.) y <i class="della">tubera</i> (cfr.) asina como lo que paez un ax. aumen- tativu <i class="della">toberón,</i> <i class="della">ona</i> (cfr.) cola aceición de ‘glayíu’ como si fora l’aplicación consecuencia d’usu d’una gran <i class="della">toba</i>. Dende ast. <i class="della">toba</i> pudo facese’l verbu <i class="della">atobar</i> (cfr.) o bien dende’l llat.
*attŭbare ‘tocar la toba’ (rew; deeh). Abulta que lo mesmo habría dicise del cast. atobar ‘aturdir’ onde esa idea vien xe- nerada como consecuencia de meter ruíu cola toba o col ins- trumentu musical.
toba, la 2
📖: toba
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Piedra esponxoso y perllixero [R] asemeyao a la piedra pó- mez [Tb]: <i class="della">Hai</i>(TEST)
  1. toba
    • Tb
    • Sm
    • Am
  2. Piedra esponxoso y perllixero [R] asemeyao a la piedra pó- mez [Tb]: <i class="della">Hai</i
mucha toba [Tb] {con usos tamién axetivos (o axetivaos: piedra (de) toba): Ya’l prau que tien más piedra toba [Tb]}. 2. Cualquier piedra sobro la que miedra’l mofu [Cl]. 3. Piedra emplegada pa facer fornos, resistente al calor [Sm]. 4. Sustancia asemeyao a la tiza [Am].
  1. 1. <i class="della">mucha</i> <i class="della">toba</i> [Tb] {con usos tamién axetivos (o axetivaos: <i class="della">piedra</i> <i class="della">(de)</i> <i class="della">toba</i>): <i class="della">Ya’l</i> <i class="della">prau</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">más</i> <i class="della">piedra</i> <i class="della">toba</i> [Tb]}.
  2. 2. Cualquier piedra sobro la que miedra’l mofu [Cl].
  3. 3. Piedra emplegada pa facer fornos, resistente al calor [Sm].
  4. 4. Sustancia asemeyao a la tiza [Am].
outra enna toua que faz I quartero [s. f.] [SPM/517] outra a pena toua que faz I quarta e determina cona irman- dade [s. f.] [SPM/589] D’una variante femenina,
  1. outra enna toua que faz I quartero [s. f.]
  2. SPM/517
  3. outra a pena toua que faz I quarta e determina cona irman- dade [s. f.]
  4. SPM/589
  5. D’una variante femenina,
del llat. tōfus, -i ‘toba’, ‘piedra esponxoso’ [tōphus/tufus], pallabra con alternacia ō/u nes gloses que daría anuncia dialeutal de Campania (em), con continuadores suditálicos ya hispánicos (rew s.v. tōfus; deeh s.v. tŏfus). Pero n’ast. paez qu’habría almitise tamién una va- riante *tōffus (+ -ētum) pa xustificar el resultáu toponímicu Touféu, en Teberga (tt 237). Dende tofus féxose un deriváu en -īcius responsable del ast. tobizu ‘mofu que naz sobro una piedra llienta’ (cfr.). La toponimia da cuenta d’un resultáu del femenín correspondiente nel l.lenense Tuíza (ta 108) y nel teberganu Situíza ‘debaxo de Tuíza’ (tt 188, 410).
toballa, la
📖: toballa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tuballa [Cv. Vd. Mar]. tualla [Ac. Pr. Tor. Mar]. {Con [y], tuaya [Cl]. /////tuaya [Lr (i). Sg (i)]}.>(TEST)
  1. toballa
    • Lln
    • Rs
    • Lr
    • Ay
    • Qu
    • Tb
  2. tuballa
    • Cv
    • Vd
    • Mar
  3. tualla
    • Ac
    • Pr
    • Tor
    • Mar
  4. {Con
    • y], tuaya [Cl
  5. tuaya [Lr (i). Sg (i)]} dudoso (certainty = baxa)
Cast. toalla [Lln. Rs. Cl. Os. Lr (i). Ac. Ay. Qu (sic). Tb. PSil. Pr. Cv. Vd. Tox. Tor. Mar].
  1. 1. Cast. <i class="della">toalla</i> [Lln. Rs. Cl. Os. Lr (i). Ac. Ay. Qu (<i class="della">sic</i>). Tb. PSil. Pr. Cv. Vd. Tox. Tor. Mar].
a) vnum estouum et vnas toualias et vnos golfatos et librum ru- berum 1213 (s. xv) [ACL/234] b) garnachiam meam de brunera et cortinam meam et touallas bonas [1226-1229] (s. xv) [ACL/483] vnas touallas obtimas [1226-1229] (s. xv) [ACL/483] I vaso de plata de I marcho e las mellores toalles 1274(or.) [CLO/86] VII tavalles con llas II grandes que compre del dean 1275(or.) [CLO/93] leven mays la mias arça de prata e las myas toallas grandes 1375 [Espinareda/162] todo el lino que y esstava e savanas e tavallas e filado 1381 (t.) [SP-III/32] sin la ropa pluma e plata e savanas e tavallas e dineros 1399(or.) [VC-II/25] (ghla 206). Nos casos en que la fala güei ufierta un resultáu [] taríamos delantre bien d’un galicismu direutu del fr., bien d’un galicismu pente medies del castellán onde tampoco toa- lla nun ye resultáu autóctonu (pe2: 393; García Arias 2016a: 819). La mesma conducta documental vese nel aumentativu masculín: tres pares de touayas un almadraque II receles unos touayo- nes 1271(or.) [ACL-VIII/59] item dos pares de tavallones sirgados 1305(or.) [CLO/119] Ye posible qu’ast. tuallu (
  1. a) vnum estouum et vnas toualias et vnos golfatos et librum ru- berum
  2. 1213 (s. xv) ACL/234
  3. b) garnachiam meam de brunera et cortinam meam et touallas bonas [1226-1229] (s. xv)
  4. ACL/483
  5. vnas touallas obtimas [1226-1229] (s. xv)
  6. ACL/483
  7. I vaso de plata de I marcho e las mellores toalles
  8. 1274(or.) CLO/86
  9. VII tavalles con llas II grandes que compre del dean
  10. 1275(or.) CLO/93
  11. leven mays la mias arça de prata e las myas toallas grandes
  12. 1375 Espinareda/162
  13. todo el lino que y esstava e savanas e tavallas e filado
  14. 1381 (t.) SP-III/32
  15. sin la ropa pluma e plata e savanas e tavallas e dineros
  16. 1399(or.) VC-II/25
  17. (ghla 206). Nos casos en que la fala güei ufierta un resultáu [] taríamos delantre bien d’un galicismu direutu del fr., bien d’un galicismu pente medies del castellán onde tampoco toa- lla nun ye resultáu autóctonu (pe2: 393; García Arias 2016a: 819). La mesma conducta documental vese nel aumentativu masculín: tres pares de touayas un almadraque II receles unos touayo- nes
  18. 1271(or.) ACL-VIII/59
  19. item dos pares de tavallones sirgados
  20. 1305(or.) CLO/119
  21. Ye posible qu’ast. tuallu (
cfr.) sía un masculín analóxicu de toalla [twáa] anque con usos axetivos. L’ast. tuaxe ‘toballa’ (cfr.) ye otru posible castellanismu medieval en [Z] con ensor- decimientu n’ast. [S].
toballada, la
📖: toballada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. toballada
Golpe de carru al cayer nuna rodada o al topar con una piedra [Os (= traballada)].
  1. 1. Golpe de carru al cayer nuna rodada o al topar con una piedra [Os (= <i class="della">traballada</i>)].
Cfr. traballada.
tobera, la
📖: tobera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
{(Doc.). Aldadoriu del truébanu o caxellu}. 2. Sentíu común, prudencia [Ay]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
  1. tobera
    • Ay
  2. {(Doc.). Aldadoriu del truébanu o caxellu}
  3. 2
  4. Sentíu común, prudencia [Ay]: <i class="della">Nun</i
tien tobera [Ay]. //¡Qué toberes tien! ‘¡qué irreflexivu ye!’ [Ay].
  1. 1. <i class="della">tien</i> <i class="della">tobera</i> [Ay]. //<i class="della">¡Qué</i> <i class="della">toberes</i> <i class="della">tien! </i>‘¡qué irreflexivu ye!’ [Ay].
- pol barbuxu de les mosques/que ensambren ena tobera,/ unes entren, otres salen,/caduna per so vereda/sin parase unes con otres [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 230-234)] c) calderas clamayeras escodiellas touayas de rraçon 1269 (s. xv) [ACL/486] tres pares de touayas un almadraque II receles unos touayo- nes 1271(or.) [ACL-VIII/59] diez pares de muy bonas touayas e los dos pares mando 1274(or.) [ACL-VIII/115] el mio vasso de plata e touayas e sauanas 1283(or.) [ACL- VIII/213] las touayas e_las calderas e_los espetos e_las preseas de la cozina 1291(or.) [ACL-VIII/398] nueue pares de tauayas e desta ropa mando a mia madre 1316 [ACL-IX/241] Del xermánicu thwahljô (dcech s.v. toalla), pa Meyer-Lübke del fráncicu thwahlja ‘pañu de mano’, con continuadores na Galia, Italia ya Hispania (rew; deeh). Dende l’étimu propues- tu con -lj- habría aguardase un resultáu mayoritariu ast. con [y] como curtiamente faen ver dellos datos de güei y, en par- te pelo menos, la documentación medieval (§c), asina como Alexandre (dcech s.v. toalla) qu’escribe “toaia” (manuscritu O), “tovauias” (manuscritu P); cuando la documentación me- dieval ast. conseña “ll” puede entendese tanto [y] como []
  1. - pol barbuxu de les mosques/que ensambren ena tobera,/ unes entren, otres salen,/caduna per so vereda/sin parase unes con otres
  2. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 230-234)
  3. c)
  4. calderas clamayeras escodiellas touayas de rraçon
  5. 1269 (s. xv) ACL/486
  6. tres pares de touayas un almadraque II receles unos touayo- nes
  7. 1271(or.) ACL-VIII/59
  8. diez pares de muy bonas touayas e los dos pares mando
  9. 1274(or.) ACL-VIII/115
  10. el mio vasso de plata e touayas e sauanas
  11. 1283(or.) ACL- VIII/213
  12. las touayas e_las calderas e_los espetos e_las preseas de la cozina
  13. 1291(or.) ACL-VIII/398
  14. nueue pares de tauayas e desta ropa mando a mia madre
  15. 1316 ACL-IX/241
  16. Del xermánicu thwahljô (dcech s.v. toalla), pa Meyer-Lübke del fráncicu thwahlja ‘pañu de mano’, con continuadores na Galia, Italia ya Hispania (rew; deeh). Dende l’étimu propues- tu con -lj- habría aguardase un resultáu mayoritariu ast. con [y] como curtiamente faen ver dellos datos de güei y, en par- te pelo menos, la documentación medieval (§c), asina como Alexandre (dcech s.v. toalla) qu’escribe “toaia” (manuscritu O), “tovauias” (manuscritu P); cuando la documentación me- dieval ast. conseña “ll” puede entendese tanto [y] como
Cfr. toba 1.
toberón, ona
📖: toberón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. toberón
Que glaya muncho al falar [Cb].
  1. 1. Que glaya muncho al falar [Cb].
Cfr. toba 1.
tobillera, la*
📖: tobillera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////tobilleras [Bard].>(TEST)
  1. tobillera
  2. tobilleras variación de número
    • Bard
“Calciquines de lana” [Bard].
  1. 1. “Calciquines de lana” [Bard].
Formación sol posible castellanismu tobillu variante de tubi- llu (cfr. todiellu).
tobillín, el*
📖: tobillín
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////tobillines [Ar].>(TEST)
  1. tobillín
  2. tobillines variación de número
    • Ar
“Fruto silvestre, de color encarnado, como los finambres” [Ar].
  1. 1. “Fruto silvestre, de color encarnado, como los <i class="della">finambres</i>” [Ar].
Podría tratase d’un dim. de tubillu (cfr. todiellu).
tobizu, el
📖: tobizu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tobizu
Mofu que naz sobro una piedra llienta [Cl].
  1. 1. Mofu que naz sobro una piedra llienta [Cl].
Cfr. toba 2.
toca, la
📖: toca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><touca [Cv. Oc. /Eo/]. toica [Qu].>(TEST)
  1. toca
  2. ident class="della" level="1"></ident><touca
    • Cv
    • Oc
    • /Eo/
  3. toica
    • Qu
Llistón o maderu que nes armadures de los teyaos asítiase en- riba y a lo llargo del lliñu o sobrelliñu pa recibir los cabrios [Cv]. Caúna de les cuatro vigues más delgaes que los lliños que van sobro éstes na cubierta [Llu]. Trozu cuadráu de piedra o madera allugáu ente la presa y los pegollos [JS]. 2. Conxun- tu de clavos de cabeza gorda y redonda con que se guarnecen les pines de los carros pela parte de fuera o que toca’l suelu [JH]. 3. Piel que cuelga del pescuezu de delles vaques [VCid]. Prenda de llencería de forma triangular con qu’envolvíen la cabeza del neñu acabante nacer, perbaxo’l gorru, apertándola sele pa que nun creciere muncho [Cv]. Tela a mou de pañuelu na cabeza usáu poles muyeres [Tor]. 5. Penachu de la cabeza de dellos páxaros [Oc]. 6. Pañuelu de la cabeza [V1830]. 7. Borrina qu’apaez detrás d’un picu o peña [Qu]. //-as ‘palos allugaos enriba de los sobrelliños, n’horros y paneres, con mortayes pa recibir los cargos’ [/Eo/]. II taucas de scarue et_III de algotone et III algilalas de fiber- la [981-994] [ODueñas/186] Uida Petriz poso toca nigra s. xii, 1ª m. [ACL/257] I lana sogouiana I camisa I nastalo I toca s. xii(or.) [ACL/119] II biales II nastalos I toca s. xii(or.) [ACL/119] si percusserit uinum ad mulierem de toca pectet II arietes s. xiii(or.) [FRLeón/271] dele un fustan dun mr. e una toca dun ss. e çapatas dun s. [FZ (FFLL)] ese la fodio a forcia quier con toca quier en cabelos peche elas feridas como manda el libro e ela desuilgadura [FZ (FFLL)] non trayan tocas de seda non listadas con seda nin acafra- nadas 1379(or.) [MSMV/228] pueda traer albanega ni rodete sino toca o rebozo 1576 [AAU/447] Colaréislo dempués por una toca [El Ensalmador 72] y al foxir d’improviso como un rayo,/dexó la toca presa d’un escayo [PyT 40] y entendiendo q’el llenzo ye otra cosa,/a engullir empezó la toca entera [PyT 40] Baxu la blanca toca [Judit 201] Quiciabes del llat. tucca, términu documentáu nes gloses y que taría nel aniciu d’una riestra de términos averaos, xunto a otres variantes (cfr. tocín). Pa García de Diego trataríase d’una voz “d’aniciu escuru” que Meyer-Lübke rellaciona col vascu y Gamillsheg col llongobardu *toh (deeh s.v. tauca). Pa Corominas-Pascual el port. touca, cast. toca, vascu taika sedría voz hispánica, tauca, espardida llueu per Francia, Isles Britániques, quiciabes Italia, anque nun podría descartase que tenga’l so aniciu en persa (dcech s.v. toca). Nel dominiu ástur trátase d’una pallabra que pertenez al fondu del idioma como fai ver la documentación citada enriba, asina como’l so cal-
  1. Llistón o maderu que nes armadures de los teyaos asítiase en- riba y a lo llargo del lliñu o sobrelliñu pa recibir los cabrios [Cv]. Caúna de les cuatro vigues más delgaes que los lliños que van sobro éstes na cubierta [Llu]. Trozu cuadráu de piedra o madera allugáu ente la presa y los pegollos [JS]. 2. Conxun- tu de clavos de cabeza gorda y redonda con que se guarnecen les pines de los carros pela parte de fuera o que toca’l suelu [JH]. 3. Piel que cuelga del pescuezu de delles vaques [VCid].
  2. VCid
  3. Prenda de llencería de forma triangular con qu’envolvíen la cabeza del neñu acabante nacer, perbaxo’l gorru, apertándola sele pa que nun creciere muncho [Cv]. Tela a mou de pañuelu na cabeza usáu poles muyeres [Tor]. 5. Penachu de la cabeza de dellos páxaros [Oc]. 6. Pañuelu de la cabeza [V1830]. 7. Borrina qu’apaez detrás d’un picu o peña [Qu]. //-as ‘palos allugaos enriba de los sobrelliños, n’horros y paneres, con mortayes pa recibir los cargos’ [/Eo/]. II taucas de scarue et_III de algotone et III algilalas de fiber- la [981-994]
  4. ODueñas/186
  5. Uida Petriz poso toca nigra s. xii, 1ª m.
  6. ACL/257
  7. I lana sogouiana I camisa I nastalo I toca s. xii(or.)
  8. ACL/119
  9. II biales II nastalos I toca s. xii(or.)
  10. ACL/119
  11. si percusserit uinum ad mulierem de toca pectet II arietes s. xiii(or.)
  12. FRLeón/271
  13. dele un fustan dun mr. e una toca dun ss. e çapatas dun s.
  14. FZ (FFLL)
  15. ese la fodio a forcia quier con toca quier en cabelos peche elas feridas como manda el libro e ela desuilgadura
  16. FZ (FFLL)
  17. non trayan tocas de seda non listadas con seda nin acafra- nadas
  18. 1379(or.) MSMV/228
  19. pueda traer albanega ni rodete sino toca o rebozo
  20. 1576 AAU/447
  21. Colaréislo dempués por una toca
  22. El Ensalmador 72
  23. y al foxir d’improviso como un rayo,/dexó la toca presa d’un escayo
  24. PyT 40
  25. y entendiendo q’el llenzo ye otra cosa,/a engullir empezó la toca entera
  26. PyT 40
  27. Baxu la blanca toca
  28. Judit 201
  29. Quiciabes del llat. tucca, términu documentáu nes gloses y que taría nel aniciu d’una riestra de términos averaos, xunto a otres variantes (cfr. tocín). Pa García de Diego trataríase d’una voz “d’aniciu escuru” que Meyer-Lübke rellaciona col vascu y Gamillsheg col llongobardu *toh (deeh s.v. tauca). Pa Corominas-Pascual el port. touca, cast. toca, vascu taika sedría voz hispánica, tauca, espardida llueu per Francia, Isles Britániques, quiciabes Italia, anque nun podría descartase que tenga’l so aniciu en persa (dcech s.v. toca). Nel dominiu ástur trátase d’una pallabra que pertenez al fondu del idioma como fai ver la documentación citada enriba, asina como’l so cal
tenimientu toponímicu que pa dalgunos sedría preindoeropéu *dŭk(k)- ‘altura’ o *tŭkka (few xiii; tt 234). Si dende toca foi posible’l verbu *tocar ‘poner la toca’ [d’u se xustifica ast. to- cador (cfr.) y quiciabes el deverbal tocáu (cfr.), si nun ye cas- tellanismu] tamién d’ehí podría surdir el contrariu destocar (cfr.) que conocemos pente medies de la documentación del sur del cordal: todo omne que mugier destocar [FL (FFLL)].
tocada, la
📖: tocada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tocaa [JH].>(TEST)
  1. tocada
  2. tocaa
    • JH
Cast. sonata [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">sonata</i> [JH].
- Gaites... tambores/sonaben al empar y sos tocades/tan sa- broses facín allí les hores [Judit 208] Deverbal del participiu débil de tocar (
  1. - Gaites... tambores/sonaben al empar y sos tocades/tan sa- broses facín allí les hores
  2. Judit 208
  3. Deverbal del participiu débil de tocar (
cfr.).
tocadiella, la
📖: tocadiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Actu de <i class="della">tocar</i>(TEST)
  1. tocadiella
  2. Actu de <i class="della">tocar</i
una cosa tentándola o masuñándola [JH].
  1. 1. una cosa tentándola o masuñándola [JH].
2. Actu de tocar (les campanes, un instrumentu de música) [JH]: ¿Qué tocadiella ye lla qu’agora toca ell gaiteru? [JH]. Dim. de tocada (cfr.).
tocador, el
📖: tocador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tocaor [Llg].>(TEST)
  1. tocador
  2. tocaor
    • Llg
Pañuelu pa enrollar na cabeza [R].
  1. 1. Pañuelu pa enrollar na cabeza [R].
Cfr. toca.
tocador, ora, el/la*
📖: tocador
🔤: , ora, el/la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora,
<tocaor/tocaora [Llg].>(TEST)
  1. tocador
  2. tocaor/tocaora
    • Llg
Músicu [Llg]. //O rompo’l zambuyu o mato al tocaor emplé- gase como ultimatum [Llg].
  1. 1. Músicu [Llg]. //<i class="della">O rompo’l zambuyu o mato al tocaor</i> emplé- gase como ultimatum [Llg].
Cfr. tocar.
tócamerroque
📖: tócamerroque
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">La</i>(TEST)
  1. tócamerroque
    • Lln
    • Tb
  2. <i class="della">La</i eonaviego
hora de tócamerroque ‘pertarde’ [Lln]. //La casa del tó- camerroque ‘casa onde nun hai orde’ [Tb].
  1. 1. <i class="della">hora de tócamerroque </i>‘pertarde’ [Lln]. //<i class="della">La casa del tó- </i><i class="della">camerroque </i>‘casa onde nun hai orde’ [Tb].
Cfr. tocar.
tocante
📖: tocante
🏗️: NO
✍️: NO
Con rellación [Ac]: <i class="della">Tocante</i>(TEST)
  1. tocante
  2. Con rellación [Ac]: <i class="della">Tocante</i
a eso nun tien ni una tacha [Ac].
  1. 1. <i class="della">a</i> <i class="della">eso</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">ni</i> <i class="della">una</i> <i class="della">tacha</i> [Ac].
los bienes del dicho monesterio tocantes a mi mesa_vaçyal 1505 (t.) [SP-IV/396]
  1. los bienes del dicho monesterio tocantes a mi mesa_vaçyal
  2. 1505 (t.) SP-IV/396
Cfr. tocar.
tocántenes
📖: tocántenes
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">Tocántanes</i>(TEST)
  1. tocántenes
  2. <i class="della">Tocántanes</i eonaviego
a ‘en rellación a’ [AGO]. //Tocántenes de ‘en rellación de’ [AGO].
  1. 1. <i class="della">a</i> ‘en rellación a’ [AGO]. //<i class="della">Tocántenes</i> <i class="della">de</i> ‘en rellación de’ [AGO].
Cfr. tocar.
tocar
📖: tocar
🏗️: NO
✍️: NO
<tucar [Sm. Pzu. SCiprián].>(TEST)
  1. tocar
    • Lln
    • Tb
    • Cd
    • Sr
    • Pr
    • Cv
  2. tucar
    • Sm
    • Pzu
    • SCiprián
Cast. tocar, {cincar} [Lln. Cl. Ac. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd]. 2. Corresponder, cayer en suerte [Lln. Cl. Tb. PSil]: Esa casa tocó-y [Lln]. 3. Tropezar [SCiprián]. 4. Facer qu’un oxetu o instrumentu faiga un ruíu musical [Xral]: Toquen na plaza les bandes [Sr]: El neñu toca la campana [Sr]: Toquen el piano tolos díis [Sr]. 5. Tener dalgún parentescu [Lln]: Tovía nos toca algo contigo [Lln]. //Andar tocando la gaita ‘nun tra- bayar un res’ [Cd]. //Bailar al son que toquen ‘amoldase a les circunstancies’ [LC]. //Sin tocar a la primera ‘xuegu de neños en qu’ún agáchase y los otros brinquen percima’ [Lln]. //Tocar (les narices. ..) ‘molestar’ [Xral]. //Tocar las mozas ‘nun respetar a les moces’ [Cd]. //Tocar la diana ‘fadiar’ [Pr]. //Tocar a fuou ‘llamar a toque de campanes cuando hai que- ma’ [Pr]. //Tucar a xunta ‘tocar les campanes pa que los ve- cinos s’axunten en conceyu [Sm]. //Tucar la saya ‘metese la muyer onde nun la llamen’ [Sm]. //¡Tócate l’alma! ‘¡fastídia- te!’ [Cl]. //Tucar la l.lueca ‘caleyar’ [Cv].
  1. 1. Cast. <i class="della">tocar</i>, {cincar} [Lln. Cl. Ac. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd].
  2. 2. Corresponder, cayer en suerte [Lln. Cl. Tb. PSil]: <i class="della">Esa</i> <i class="della">casa</i> <i class="della">tocó-y </i>[Lln].
  3. 3. Tropezar [SCiprián].
  4. 4. Facer qu’un oxetu o instrumentu faiga un ruíu musical [Xral]: <i class="della">Toquen</i> <i class="della">na</i> <i class="della">plaza</i> <i class="della">les bandes </i>[Sr]: <i class="della">El neñu toca la campana </i>[Sr]: <i class="della">Toquen el piano </i><i class="della">tolos</i> <i class="della">díis</i> [Sr].
  5. 5. Tener dalgún parentescu [Lln]: <i class="della">Tovía</i> <i class="della">nos</i><i class="della"> toca</i> <i class="della">algo</i> <i class="della">contigo</i> [Lln]. //<i class="della">Andar</i> <i class="della">tocando</i> <i class="della">la</i> <i class="della">gaita</i> ‘nun tra- bayar un res’ [Cd]. //<i class="della">Bailar</i> <i class="della">al</i> <i class="della">son</i> <i class="della">que</i> <i class="della">toquen</i> ‘amoldase a les circunstancies’ [LC]. //<i class="della">Sin</i> <i class="della">tocar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">primera</i> ‘xuegu de neños en qu’ún agáchase y los otros brinquen percima’ [Lln]. //<i class="della">Tocar</i> (<i class="della">les</i> <i class="della">narices.</i> ..) ‘molestar’ [Xral]. //<i class="della">Tocar</i> <i class="della">las</i> <i class="della">mozas</i> ‘nun respetar a les moces’ [Cd]. //<i class="della">Tocar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">diana</i> ‘fadiar’ [Pr]. //<i class="della">Tocar a fuou </i>‘llamar a toque de campanes cuando hai que- ma’ [Pr]. //<i class="della">Tucar a xunta </i>‘tocar les campanes pa que los ve- cinos s’axunten en conceyu<i class="della">’</i> [Sm]. //<i class="della">Tucar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">saya</i> ‘metese la muyer onde nun la llamen’ [Sm]. //<i class="della">¡Tócate</i> <i class="della">l’alma!</i> ‘¡fastídia- te!’ [Cl]. //<i class="della">Tucar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">l</i>.<i class="della">lueca</i> ‘caleyar’ [Cv].
Aymar Tocauaca 1222(or.) [ACL/402] y díxo-y después, de cruz a fecha,/cuanto por ella el ciélo-y añunciara,/que par illi yera aquella andecha/que lla cabe- za d’óro-y tocara [BAúxa, Sueños (Poesíes 131-134)] Amanez y toquen na capilla:/si acasu á misa ye, podéis oílla. [PyT 43] D’una formación onomatopéyica *tok- responsable del it. toccare, fr. toucher, etc. (rew) que s’alluga onde’l llat. tange- re (em). Según Corominas-Pascual “es onomatopeya común a todos los romances y al parecer ya heredada
  1. Aymar Tocauaca
  2. 1222(or.) ACL/402
  3. y díxo-y después, de cruz a fecha,/cuanto por ella el ciélo-y añunciara,/que par illi yera aquella andecha/que lla cabe- za d’óro-y tocara
  4. BAúxa, Sueños (Poesíes 131-134)
  5. Amanez y toquen na capilla:/si acasu á misa ye, podéis oílla.
  6. PyT 43
  7. D’una formación onomatopéyica *tok- responsable del it. toccare, fr. toucher, etc. (rew) que s’alluga onde’l llat. tange- re (em). Según Corominas-Pascual “es onomatopeya común a todos los romances y al parecer ya heredada
del latín vulgar” (dcech s.v. tocar), llat. *toccāre (deeh). Un deverbal ye ast. tocada (cfr.) col so diminutivu tocadiella (cfr.). Continúa nun vieyu participiu de presente ast. tocante (cfr.) d’u se fexo cola amestanza de -anestocántenes con una vocal d’encontu y xeneralización de -s como enantes, siempres, etc.; tocantetocántenes aseméyase a lo que pasa con entonce(s)entón- cenes, etc. nel allargamientu del cuerpu fónicu ensin come- tíu léxicu. En rellación ta tamién ast. tocador, ora (cfr.). Una secuencia fónica analizable como tócame roque funciona como tocamerroque (cfr.).
tocata, la
📖: tocata
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Tocata </i>(<i class="della">sic</i>) [Pa]. Guantada [Tox], morrada [Tb]: <i class="della">Un par de tocatas</i>(TEST)
  1. tocata
    • Tb
  2. i class="della">Tocata </i>(<i class="della">sic</i>)
    • Pa
  3. Guantada [Tox], morrada [Tb]: <i class="della">Un par de tocatas</i
arréglalo todu [Tb].
  1. 1. <i class="della">arréglalo</i> <i class="della">todu</i> [Tb].
2. Paliza [Pa. Ca. Ay. Sm. Tox]. Azotaina [Ca]. Podría entendese en rellación col verbu tocar (cfr.) cola pre- sencia del suf. -ata. De toes maneres nun sedría imposible xustificar la voz como italianismu (dcech s.v. tocar). En tou casu l’ast. tocata ufre un usu popular dafechu anque pudo ser tresllaticiu del tresmitíu pela terminoloxía musical.
tocáu, ada, ao
📖: tocáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Chaláu, un pocu llocu [Pr]. {2. (Doc.). ‘con contautu sexual’} //<i class="della">Estar</i>(TEST)
  1. tocáu
    • Cg
  2. {2. (Doc.). ‘con contautu sexual’}
  3. Chaláu, un pocu llocu
    • Pr
  4. <i class="della">Estar</i eonaviego
tocáu de la mano de Dios ‘tar baldáu’ [Cg]. ‘tener muncha suerte’ [Xral]. //Nun tar tocada ‘nun tar manipulao con productos químicos (la sidra)’ [MS].
  1. 1. <i class="della">tocáu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mano</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Dios</i> ‘tar baldáu’ [Cg]. ‘tener muncha suerte’ [Xral]. //<i class="della">Nun tar tocada </i>‘nun tar manipulao con productos químicos (la sidra)’ [MS].
Y sin habéla conocío ó tocáo [San Mateo 4] Pp. de tocar (
  1. Y sin habéla conocío ó tocáo
  2. San Mateo 4
  3. Pp. de tocar (
cfr.). El participiu tocáu, ada, ao (cfr.) amás de los usos reutos ufre l’emplegu figuráu *‘tocáu na cabeza → ‘afeutáu nel razonamientu’, ‘llocu’; *tocada físicamente (la muyer)’ → ‘que tuvo contautu sexual’. La nominalización de tocáu equival a peináu, en referencia orixinal a la familia de la toca (cfr.).
tocáu, el*
📖: tocáu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Compuxo</i>(TEST)
  1. tocáu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Compuxo</i
el fatu, fíxose el tocado,/espera el alba [PyT 38]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">el</i> <i class="della">fatu,</i> <i class="della">fíxose el</i> <i class="della">tocado</i><i class="della">,</i>/<i class="della">espera</i> <i class="della">el</i> <i class="della">alba </i>[PyT 38]
Compuxo el fato, fíxose el tocadu,/aspera el alba [BAúxa, PyT (Poesíes 108-109)]
  1. Compuxo el fato, fíxose el tocadu,/aspera el alba
  2. BAúxa, PyT (Poesíes 108-109)
Cfr. toca & tocáu, ada, ao.
tocayu, a, o
📖: tocayu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+toqueyu [Ay].>(TEST)
  1. tocayu
    • Lln
  2. toqueyu metafonía
    • Ay
Del mesmu nome [Lln. Ac. Ay]. //La vuelta la tocaya ‘vuelta’l gatu’ [Lln (LBlanco)].
  1. 1. Del mesmu nome [Lln. Ac. Ay]. //<i class="della">La vuelta la tocaya </i>‘vuelta’l gatu’ [Lln (LBlanco)].
Espresión que, como la correspondiente castellana, ye d’orixe inciertu (dcech s.v. tocayo).
tochada, la 1
📖: tochada
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<tochá [Ay. Ll]. /////truchada [As].>(TEST)
  1. tochada
  2. tochá
    • Ay
    • Ll
  3. truchada dudoso (certainty = baxa)
    • As
Garrotazu [JH].
  1. 1. Garrotazu [JH].
Golpe dau con un tochu [Ay. Ll. Ri. Tb]. 2. Golpe dau a un maderu secu [As]. Cfr. tochu, el.
tochada, la 2
📖: tochada
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<tochá [Ay. Ri].>(TEST)
  1. tochada
    • Pa
  2. tochá
    • Ay
    • Ri
Tontada [Ay]. Burrada, fatada [Ri]. Cosa de llocos [Tox]. //-aes ‘dichos o fechos con poca seriedá’ [Pa].
  1. 1. Tontada [Ay]. Burrada, fatada [Ri]. Cosa de llocos [Tox]. //<i class="della">-aes</i> ‘dichos o fechos con poca seriedá’ [Pa].
Cfr. tochu, a, o.
tochar
📖: tochar
🏗️: NO
✍️: NO
<tuchar [Ri].>(TEST)
  1. tochar
  2. tuchar
    • Ri
Dar palos col tochu, con un garrote [JH].
  1. 1. Dar palos col <i class="della">tochu</i>, con un garrote [JH].
2. Cortar el tronchu de les berces, de les llechugues [Ri]. Verbu fechu dende l’ast. tochu (cfr.) lo mesmo que la so va- riante atochar (cfr.) y que l’intensivu retochar (cfr.). Semán- ticamente tuchar paez recoyer l’influxu del ast. tronchu+trunchu.
tochazu, el
📖: tochazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tuchazu [Sm]. +tochozu [y Llg. y Sb]. +tochezu [Ay. Ll].>(TEST)
  1. tochazu
    • Sb
    • Ri
    • Llg
    • Tb
    • Pr
  2. ident class="della" level="1"></ident><tuchazu
    • Sm
  3. tochozu metafonía
    • y Llg
    • y Sb
  4. tochezu metafonía
    • Ay
    • Ll
Golpe dau con un tochu [Ac. Sb. Ay. Ri] o palu [Ac. Llg. Ll. Tb. Sm. Pr].
  1. 1. Golpe dau con un tochu [Ac. Sb. Ay. Ri] o palu [Ac. Llg. Ll. Tb. Sm. Pr].
Cfr. tochu.
  1. Cfr. tochu.
tochear
📖: tochear
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Chochear [Lln]: <i class="della">Yá tochea </i>[Lln]: <i class="della">El que tochea en mayu to- </i><i class="della">chea tou el añu </i>[Lln]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">chochu,</i>(TEST)
  1. tochear
  2. ident class="della" level="1"></ident>Chochear
    • Yá tochea [Lln]: El que tochea en mayu to- chea tou el añu [Lln.">Lln]: <i class="della">Yá tochea </i>[Lln]: <i class="della">El que tochea en mayu to- </i><i class="della">chea tou el añu </i>[Lln
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  4. <i class="della">chochu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tochera, la
📖: tochera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Chochera [Lln]. //<i class="della">Un</i>/<i class="della">una</i>(TEST)
  1. tochera
  2. ident class="della" level="1"></ident>Chochera
    • Lln
  3. <i class="della">Un</i>/<i class="della">una</i eonaviego
tocheras ‘el que ta tochu o fai to- chures’ [Lln].
  1. 1. <i class="della">tocheras</i> ‘el que ta tochu o fai to- chures’ [Lln].
Cfr. chochu, a, o.
  1. Cfr. chochu, a, o.
tochorilo, {el}
📖: tochorilo
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
<ident class="della" level="1"></ident>Muyer fatona [Lln]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">chochu,</i>(TEST)
  1. tochorilo
  2. ident class="della" level="1"></ident>Muyer fatona
    • Lln
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  4. <i class="della">chochu,</i
a, o & tochu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> & <i class="della">tochu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tochu, a, o
📖: tochu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><tocho [Os. VCid]. +tuchu/tocha/tocho [Ri].>(TEST)
  1. tochu
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident><tocho
    • Os
    • VCid
  3. tuchu/tocha/tocho metafonía
    • Ri
///Tochu, pertochu dafechu [CyN (Recuerdos)]. El tochu y el borrachu dicen lo que tienen en papu [Lln].
  1. 1. ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Tochu,</i> <i class="della">pertochu</i> <i class="della">dafechu</i> [CyN (Recuerdos)]. <i class="della">El tochu</i> <i class="della">y el </i><i class="della">borrachu</i> <i class="della">dicen</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tienen</i> <i class="della">en</i> <i class="della">papu</i> [Lln].
Deficiente mental [Lln]. Llocu [Villah. Pa], chochu [LV. Cg. R]. Tontu [Lln. Villah. Os. Am. Cb. Cp. Sr. Ri. Ar. JH]. 2. Tes- tón [Vg]. 3. Groseru, rústicu [R]. 4. Zurdu [VCid]. 5. Presu- míu [Ri]. //Bollu tochu ‘pan redondu, grande y allargáu’ [Cg]. Iohannes Tocto 1168 (s. xii) [ACL/388] Iohannes Tocho 1192(or.) [MSAH-IV/476]; 1193(or.) [MSAH-IV/484] Dominico Tocho 1221(or.) [MCar-I/133] Dominico Tocho 1227(or.) [ACL/455] Ioan Rodriguez Tocho 1275(or.) [MCar-II/97] vineas quas comparavit de Pedro Tocho et del Corto et de filiis Petri dicti la guima [LCodo/129-140] Domingo Cibrianez bracero don Miguel su hermano Juan Yañez y Alfonso Tocho 1301 [ACL-IX/14] Vusté estaba tochu [Misterio Tr 132] Pertochu y alloriáu con sos amores [Judit 209] Quiciabes del llat. stultus, -a, -um ‘tontu’, ‘fatu’ (em), con dellos continuadores románicos (rew s.v. stŭltus) anque nun sedría imposible partir de *tusculus (cfr. tochu, el). Sobro ello fórmase un deriváu en -ūra responsable del ast. tochura (cfr.). Paez que guarden rellación l’ast. tochada 2 (cfr.), toche- ra (cfr.) y la formación espresiva tochorilo (cfr.) too ello ave- rao al ast. chochu, a, o (cfr.). Dende tochu, a, o féxose’l verbu atochar 2 (cfr.); tamién la formación en -idiare → tochear (cfr.). Pelo mesmo foi posible iguar un verbu en -scere, ast. atochecer (cfr.); a la so vera los elementos rellacionaos según JH, atochecimientu (cfr.), atochecidamente (cfr.).
  1. Deficiente mental [Lln]. Llocu [Villah. Pa], chochu [LV. Cg. R]. Tontu [Lln. Villah. Os. Am. Cb. Cp. Sr. Ri. Ar. JH]. 2. Tes- tón [Vg]. 3. Groseru, rústicu [R]. 4. Zurdu [VCid]. 5. Presu- míu [Ri]. //Bollu tochu ‘pan redondu, grande y allargáu’ [Cg].
  2. Cg
  3. Iohannes Tocto
  4. 1168 (s. xii) ACL/388
  5. Iohannes Tocho 1192(or.) [MSAH-IV/476];
  6. 1193(or.) MSAH-IV/484
  7. Dominico Tocho
  8. 1221(or.) MCar-I/133
  9. Dominico Tocho
  10. 1227(or.) ACL/455
  11. Ioan Rodriguez Tocho
  12. 1275(or.) MCar-II/97
  13. vineas quas comparavit de Pedro Tocho et del Corto et de filiis Petri dicti la guima
  14. LCodo/129-140
  15. Domingo Cibrianez bracero don Miguel su hermano Juan Yañez y Alfonso Tocho
  16. 1301 ACL-IX/14
  17. Vusté estaba tochu
  18. Misterio Tr 132
  19. Pertochu y alloriáu con sos amores
  20. Judit 209
  21. Quiciabes del llat. stultus, -a, -um ‘tontu’, ‘fatu’ (em), con dellos continuadores románicos (rew s.v. stŭltus) anque nun sedría imposible partir de *tusculus (cfr. tochu, el). Sobro ello fórmase un deriváu en -ūra responsable del ast. tochura (cfr.). Paez que guarden rellación l’ast. tochada 2 (cfr.), toche- ra (cfr.) y la formación espresiva tochorilo (cfr.) too ello ave- rao al ast. chochu, a, o (cfr.). Dende tochu, a, o féxose’l verbu atochar 2 (cfr.); tamién la formación en -idiare → tochear (cfr.). Pelo mesmo foi posible iguar un verbu en -scere, ast. atochecer (cfr.); a la so vera los elementos rellacionaos según JH, atochecimientu (cfr.), atochecidamente (cfr.).
tochu, el
📖: tochu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tocho [y Ac. Ar]. +tuchu [Ac. y Llg. Sb. Ay. Ll. Mi. Ri]. totsu [y Qu. y Tb].>(TEST)
  1. tochu
    • Tb
    • Sm
    • Sl
    • Cv
    • Qu
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Oc
    • Llg
  2. tocho
    • y Ac
    • Ar
  3. tuchu metafonía
    • Ac
    • y Llg
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Mi
    • Ri
  4. totsu
    • y Qu
    • y Tb
Palu, trozu de palu [Tb. Gr. V1830]: Nun me deas col tochu [Tb]. Palu, garrote [JH] fuerte [Ay]. Caña seca pal fueu [Sm. Sl]. Palu gordu [Ay. Mi. Ri]. Palu curtiu pa lleña [Cv]. Tro- zu pequeñu de madera [Qu]. Estiella quemada que caltién les áscuares o que val p’atizar el fueu [An]. Troncu pequeñu y gordu [Ll]. Palu gordu de lleña [Cd. Pr]. Pedazu de lleña seco, gordo [Ac]. Lleñu [Ri]. Troncu o palu pequeñu y gordu que se quema en fueu [Sb]. Trozu toscu de madera [Ar]. Trozu de madera [Ac. Ri]. Caún de los palos pequeños que valen de lleña [Oc]. Tizón pequeñu [Oc]. Trozu curtiu de madera [Vg]. Troncu d’un árbol [Llg]. Cepa d’un árbol [Llg]. 2. Utensiliu pa retirar la ceniza, badil [Qu]. 3. Pelo trupo, especialmente en bigote o nes piernes de les muyeres [Cd]. //Dormir como un tochu ‘dormir fondo, como un troncu’ [Mi].
  1. 1. Palu, trozu de palu [Tb. Gr. V1830]: <i class="della">Nun me deas col tochu </i>[Tb]. Palu, garrote [JH] fuerte [Ay]. Caña seca pal fueu [Sm. Sl]. Palu gordu [Ay. Mi. Ri]. Palu curtiu pa lleña [Cv]. Tro- zu pequeñu de madera [Qu]. Estiella quemada que caltién les áscuares o que val p’atizar el fueu [An]. Troncu pequeñu y gordu [Ll]. Palu gordu de lleña [Cd. Pr]. Pedazu de lleña seco, gordo [Ac]. Lleñu [Ri]. Troncu o palu pequeñu y gordu que se quema en fueu [Sb]. Trozu toscu de madera [Ar]. Trozu de madera [Ac. Ri]. Caún de los palos pequeños que valen de lleña [Oc]. Tizón pequeñu [Oc]. Trozu curtiu de madera [Vg]. Troncu d’un árbol [Llg]. Cepa d’un árbol [Llg].
  2. 2. Utensiliu pa retirar la ceniza, badil [Qu].
  3. 3. Pelo trupo, especialmente en bigote o nes piernes de les muyeres [Cd]. //<i class="della">Dormir como </i><i class="della">un</i> <i class="della">tochu</i> ‘dormir fondo, como un troncu’ [Mi].
- Sal como un tochu d’ablanu [/Campumanes 1781/87] La documentación medieval del términu nun ye fácil de des- tremar nos datos qu’inxerimos s.v. tochu, a, o (
  1. - Sal como un tochu d’ablanu
  2. /Campumanes 1781/87
  3. La documentación medieval del términu nun ye fácil de des- tremar nos datos qu’inxerimos s.v. tochu, a, o (
cfr.). De toes maneres, nós camentamos qu’han dixebrase etimolóxicamen- te tochu, a, o (cfr.) de tochu ‘palu’ anque hai autores que nun planteguen esa doble posibilidá. Ésta paez ser la idea de Co- rominas-Pascual que dicen que ye d’orixe inciertu (dcech s.v. tocho ‘toscu’, ‘fatu’ y ‘bastón’). Al nuesu entender l’ast. tochu ‘palu’ paez rellacionable col arag. tocho ‘bâton’ [qu’apaez na documentación arag. del sieglu xv enantes que nel dicciona- riu d’Autoridades (Sesma & Líbano 1982: 349)], términu que s’adientra nel dominiu cat., y nel gascón totchon ‘bâton des bergers’ (Rohlfs 1935: 65). La voz ast. tochu ‘palu’ podría entendese dende’l participiu tuitus (sum) del verbu deponente tueor ‘yo defendo’, ‘yo curio’ (em; abf) con que quiciabes se refirieren los falantes a un arma defensiva elemental y cencie- lla que pudiere ser de madera (tt 111), que s’axustaría per- bién na so variante [tót’su] a la propuesta fónica na fastera B asturiano-occidental (ghla §4.4.9.b). De toes maneres dulda- mos d’esta posibilidá teniendo en cuenta’l resultáu aragonés en [tS] y nun dexamos de considerar la suxerencia de Coro- minas-Pascual qu’apunten que tocho pue tener un aniciu nel dim. llat. de tuscus, esto ye, de *tusculus anque reconocen que ye “muy hipotética”, si bien fónicamente nun sedría im- posible por coincidir na so evolución col llat. masculus > ast. machu (ghla §4.8.3) que tamién almite la realización matsu (cfr. machu) na mesma xeografía de totsu. Lo que nun dexa de ser llamativo ye que l’ast. tochu espárdese pela fastera cen- tro-occidental d’Asturies mentanto que tochu, a, o (cfr.) pela centro-oriental. Ello, a lo meyor, aconseya considerar dambes como niciu del procesu evolutivu con dos cortes evolutivos dixebraos, el primeru con referencia a una realidá primaria ‘palu’, el segundu con un usu figuráu aplicable a la persona ‘fata’. ¿Empobinaría esto a almitir que se trata orixinariamen- te d’un mesmu términu? En tou casu, a lo meyor, xustificaría los posibles intercambios si se tratare de dos voces dixebraes. Sobro tochu féxose’l verbu atochar (cfr.) y tochar (cfr.) d’u sigue’l deverbal tochada 1 (cfr.) en rellación con un aumenta- tivu de tochu ye tochazu (cfr.).
tochura, la
📖: tochura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Chochera, llocura [Lln. Cg. R]. Chochez [LV. DA]. Fatura, llocura [Lln. Cb. Ay. Ri]. 2. Dichu o fechu neciu y tontu [JH]. Actu o dichu propiu de persona tocha [Pa]. <i class="della">¡</i><i class="della">Tochures</i><i class="della">!</i>(TEST)
  1. tochura
  2. Chochera, llocura
    • Lln
    • Cg
    • R
  3. Chochez
    • LV
    • DA
  4. Fatura, llocura
    • Lln
    • Cb
    • Ay
    • Ri
  5. 2
  6. Dichu o fechu neciu y tontu
    • JH
  7. Actu o dichu propiu de persona tocha
    • Pa
  8. <i class="della">¡</i><i class="della">Tochures</i><i class="della">!</i
siempre hemos ser probes [González Rubín (1875: 3)] Tochura, truhanería. V. Es voz de las Montañas de Bur- gos” [DC, Terreros] Cfr. tochu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">siempre</i> <i class="della">hemos</i> <i class="della">ser</i> <i class="della">probes </i>[González Rubín (1875: 3)] <i class="della">“</i><i class="della">Tochura</i><i class="della">,</i> truhanería. V. Es voz de las Montañas de Bur- gos” [DC, Terreros] Cfr. <i class="della">tochu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tocín, el
📖: tocín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<toucín [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (F. M. Chichapán). An. Cd. Pr. Cv. Sl. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/]. toicín [Qu (Oc)]. tucín [y Lln. y Ay. Ri. Tb. Gr. Pr]. toucinu [PSil].>(TEST)
  1. tocín
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Cp
    • Llg
    • Sr
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Qu
    • Cn
  2. toucín
    • Tb
    • Sm
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
    • As
    • Cn (F
    • M
    • Chichapán)
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Cv
    • Sl
    • Vd
    • Tox
    • Oc
    • /Eo
    • Mánt/
  3. toicín
    • Qu (Oc)
  4. tucín
    • y Lln
    • y Ay
    • Ri
    • Tb
    • Gr
    • Pr
  5. toucinu
    • PSil
Cast. tocino [Lln. Cl. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (M, Chichapán). An. Gr. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH]: Pola señal de la santa canal, comí toucín ya fíxome mal, vieno’l ratín ya eché-y un cachín, vieno’l gatu ya chevóume un pedazu [Cn]. //¡Tocín! ‘voz usada polos rapazos nel xuegu de la comba pa encamentar que dean a ésta más priesa’ [Cg]. //Tocín llardero ‘tocín con llardu’ [JH]. //Ser tocín de toles olles ‘ser com- bayón con toos’ [Pa. Cg (ser tocín de munches olles)]. //Se- riu como un tocín ‘perseriu’ [Cg]. ///En fin, carne fresca non ye tocín [LC]. Con llatín, tocín y pollín andarás el mundo hasta’l fin [LC]. Au pensáis afayar tocinos non topáis gabitos [JH]. Cuanto más tocín meyores verces [CyN (Recuerdos). Quien tien fabes y tocín ¿qué quier pleitos col vecín? [CyN (Recuerdos)]. Estaba bonu el tocín y llevábenlu gatos al re- molín [Fabriciano].
  1. 1. Cast. <i class="della">tocino</i> [Lln. Cl. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (M, Chichapán). An. Gr. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH]: <i class="della">Pola señal de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">santa</i> <i class="della">canal,</i> <i class="della">comí</i> <i class="della">toucín</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">fíxome</i> <i class="della">mal,</i> <i class="della">vieno’l</i> <i class="della">ratín</i> <i class="della">ya eché-y</i> <i class="della">un</i> <i class="della">cachín,</i> <i class="della">vieno’l</i> <i class="della">gatu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">chevóume</i> <i class="della">un</i> <i class="della">pedazu</i> [Cn]. //<i class="della">¡Tocín! </i>‘voz usada polos rapazos nel xuegu de la comba pa encamentar que dean a ésta más priesa’ [Cg]. //<i class="della">Tocín</i> <i class="della">llardero </i>‘tocín con llardu’ [JH]. //<i class="della">Ser tocín de toles olles </i>‘ser com- bayón con toos’ [Pa. Cg (<i class="della">ser</i> <i class="della">tocín</i> <i class="della">de</i> <i class="della">munches</i> <i class="della">olles</i>)]. //<i class="della">Se-</i> <i class="della">riu</i> <i class="della">como un tocín </i>‘perseriu’ [Cg]. ///<i class="della">En fin, carne fresca non </i><i class="della">ye tocín </i>[LC]. <i class="della">Con llatín, tocín y pollín andarás el mundo </i><i class="della">hasta’l</i> <i class="della">fin</i> [LC]. <i class="della">Au</i> <i class="della">pensáis</i> <i class="della">afayar</i> <i class="della">tocinos</i> <i class="della">non</i> <i class="della">topáis</i> <i class="della">gabitos </i>[JH]. <i class="della">Cuanto</i> <i class="della">más</i> <i class="della">tocín</i> <i class="della">meyores</i> <i class="della">verces</i> [CyN (Recuerdos). <i class="della">Quien tien</i> <i class="della">fabes</i> <i class="della">y</i> <i class="della">tocín ¿qué</i> <i class="della">quier</i> <i class="della">pleitos</i> <i class="della">col vecín?</i> [CyN (Recuerdos)]. <i class="della">Estaba bonu el tocín y llevábenlu gatos al re- </i><i class="della">molín</i> [Fabriciano].
tocçino de presalso et recelo et sextario I de ciuaria 1002(or.) [ACL/139] media emina de sale et uno tocino de porco 1009(or.) [ACL/227] kabras VI et II tuzinos de presalso et sesteros VII de uino1026 [ODueñas/146] detur una uice comedere scilicet singulos panes uno tocino duos carneros 1042 (f. s. xii) [ACL/152] uno tozino in melorantia 1087 (s. xii) [MSAH-III/140] IIII tocinos et IIas. pelles et duas mantas et duos mantos s. xii 2ª m.(or.) [ACL/600] XX panes et unum tocinum et una cannadella de uino 1152 (s. xiii) MSAH-IV/247]
XX panes et IIII pozales de uino et unum tocinum 1190(or.) [MSAH-IV/456] unum tocinum et unum porcum vivum 1197 [SPM/349] dent unum tocinum de medio morabitino et singuli eorum 1208 [FRLeón/185] uno tocino 1209(or.) [MSAH-V/60] Petro Tocino 1222(or.) [MCar-I/145] Petro Tocino 1230(or.) [SV/193] Petrus Tocino 1230(or.) [SV/194 SV/198] dardes nos I tocino de V soldos e un quarteyro de trigo 1256 [SPM/429] V mueos de pan et III tozinos 1262(or.) [MCar-II/21] I toucino pola festa de Sant Andres e darvos de II 1272 [Es- pinareda/31] dos tocinos et quatro cabritos et ses galinas et cient panes 1272(or.) [MCar-II/81] dardes cada anno por meyntega un touçino que vala V sol- dos 1272 [SPM/470] dos toçinos mesurados et seis galinas 1275(or.) [MCar-II/96] tres quartas e media de zeuada e un tozino 1283(or.) [ACL- VIII/211] qui comprar tocino [fin s. xiii] (s. xiii) [MSAH-V/593] del puerco I dinero del tocino I dinero [fin s. xiii] (s. xiii) [MSAH-V/591] I sesteyro de trigo e un medio toucino [s. f.] [SPM/509] un tozino ou un moravidi por el [s. f.] [SPM/511] tres canados de vino e duas docenas de pixotas e um touzino [s. f.] [SPM/511] una docena de pixotas e un touzino [s. f.] [SPM/512] vn boy e vnna vaca e dous carneros e hun touçino1319 [Es- pinareda/89] hun touçino de los que estoviren eno mio celeyro e dos car- neros 1348 [Espinareda/136] el medio del porco e la meitat del toçino1348 [Espinare- da/136] dos quarteros de trygo e pan cosido e dos touçynos e dos1394 [Espinareda/185] cabo de anno çinco vacas e siete carneros e catorze tocinos 1399(or.) [VC-II/29] castañas y nuezes y abellanas y tocinos y pernadas 1567 (c. xviii) [MSPV/64] de los tocinos y pernadas y cera y lienzo 1567 (c. xviii) [MSPV/64] en las pernadas y tocinos y recilla y compango y lienzo 1567 (c. xviii) [MSPV/65] otros derechos de la iglesia y tocinos y perniles 1606 (c. xviii) [MSPV/89] una cabeza y tripas de sardina,/dos pucheres de sidre y dos de vino,/y un pocu de pelleyu de tocino [Romance (Tora- no): 78-80] lleven les fabes/el tocín [Campumanes 1781/48] Con cevera y con tocín [La Paliza 251] D’un conxetural *tŭccīnus, -i, formación almisible al conseñase’l posible celtismu tuccetum ‘conserva de bue o de gochu’ y tucca, -ae nes gloses (em). La existencia del fem. tucca (em) > ast. tuca (cfr.), suxer tamién la posibilidá d’una creación analóxica masculina *tuccus responsable del ast. tucu (cfr.). Los resultaos asturianos tuca, tucu, postularíen la exis- tencia d’una ū tónica llarga, pero términos como ast. toucín > tocín (cfr.) → tucín, ast. tocón (cfr.) → tucón, lo mesmo que toca (cfr.) frente a tuca (cfr.), si ye que guarden dalguna rella- ción etimolóxica, empobinen a almitir un étimu con ŭ tónica curtia onde ye posible la vocalización del primer elementu de la xeminada tres la velar (ghla §4.1.1.1.b). Otra cuestión ye la de si han almitise al llau de *tūccus y tūcca les correspondientes variantes *tŭcceus y *tŭccea, paralelu a trŭncus y *trŭnceus (rew). De ser asina *tŭcceus y *tŭccea xustificaríen perbién los términos ast. tozu (cfr.) y toza (cfr.) asina como les sos correspondientes variantes touzu, touza. Formaciones sol ast. tocín + continuador del suf. -ārius, -a sedríen tocinera (cfr.), tocineru (cfr.). Tamién l’abondativu en -ōsus (old), tocinosu (cfr.) y el dim. femenín tocinina (cfr.). Tamién atocináu (cfr.) que fai que podamos almitir un verbu *atocinar. Otru verbu po- sible ye ast. destocinar y estocinar (cfr.). Tamién convién dexar anotao que, dacuando, alviértese tracamundiu de tuca (cfr.) y cuca (cfr.) pero ello ye cosa que se ve nel mesmu llatín acordies coles gloses, tuchus est cuculus (em s.v. *tucus).
  1. tocçino de presalso et recelo et sextario I de ciuaria
  2. 1002(or.) ACL/139
  3. media emina de sale et uno tocino de porco
  4. 1009(or.) ACL/227
  5. kabras VI et II tuzinos de presalso et sesteros VII de uino
  6. 1026 ODueñas/146
  7. detur una uice comedere scilicet singulos panes uno tocino duos carneros
  8. 1042 (f. s. xii) ACL/152
  9. uno tozino in melorantia
  10. 1087 (s. xii) MSAH-III/140
  11. IIII tocinos et IIas. pelles et duas mantas et duos mantos s. xii 2ª m.(or.)
  12. ACL/600
  13. XX panes et unum tocinum et una cannadella de uino 1152 (s. xiii) MSAH-IV/247]

  14. XX panes et IIII pozales de uino et unum tocinum
  15. 1190(or.) MSAH-IV/456
  16. unum tocinum et unum porcum vivum
  17. 1197 SPM/349
  18. dent unum tocinum de medio morabitino et singuli eorum
  19. 1208 FRLeón/185
  20. uno tocino 1209(or.) [MSAH-V/60] Petro Tocino 1222(or.) [MCar-I/145] Petro Tocino
  21. 1230(or.) SV/193
  22. Petrus Tocino
  23. 1230(or.) SV/194 SV/198
  24. dardes nos I tocino de V soldos e un quarteyro de trigo
  25. 1256 SPM/429
  26. V mueos de pan et III tozinos
  27. 1262(or.) MCar-II/21
  28. I toucino pola festa de Sant Andres e darvos de II
  29. 1272 Es- pinareda/31
  30. dos tocinos et quatro cabritos et ses galinas et cient panes
  31. 1272(or.) MCar-II/81
  32. dardes cada anno por meyntega un touçino que vala V sol- dos
  33. 1272 SPM/470
  34. dos toçinos mesurados et seis galinas
  35. 1275(or.) MCar-II/96
  36. tres quartas e media de zeuada e un tozino
  37. 1283(or.) ACL- VIII/211
  38. qui comprar tocino [fin s. xiii] (s. xiii)
  39. MSAH-V/593
  40. del puerco I dinero del tocino I dinero [fin s. xiii] (s. xiii)
  41. MSAH-V/591
  42. I sesteyro de trigo e un medio toucino [s. f.]
  43. SPM/509
  44. un tozino ou un moravidi por el [s. f.]
  45. SPM/511
  46. tres canados de vino e duas docenas de pixotas e um touzino [s. f.]
  47. SPM/511
  48. una docena de pixotas e un touzino [s. f.]
  49. SPM/512
  50. vn boy e vnna vaca e dous carneros e hun touçino
  51. 1319 Es- pinareda/89
  52. hun touçino de los que estoviren eno mio celeyro e dos car- neros
  53. 1348 Espinareda/136
  54. el medio del porco e la meitat del toçino
  55. 1348 Espinare- da/136
  56. dos quarteros de trygo e pan cosido e dos touçynos e dos
  57. 1394 Espinareda/185
  58. cabo de anno çinco vacas e siete carneros e catorze tocinos
  59. 1399(or.) VC-II/29
  60. castañas y nuezes y abellanas y tocinos y pernadas
  61. 1567 (c. xviii) MSPV/64
  62. de los tocinos y pernadas y cera y lienzo
  63. 1567 (c. xviii) MSPV/64
  64. en las pernadas y tocinos y recilla y compango y lienzo
  65. 1567 (c. xviii) MSPV/65
  66. otros derechos de la iglesia y tocinos y perniles
  67. 1606 (c. xviii) MSPV/89
  68. una cabeza y tripas de sardina,/dos pucheres de sidre y dos de vino,/y un pocu de pelleyu de tocino
  69. Romance (Tora- no): 78-80
  70. lleven les fabes/el tocín
  71. Campumanes 1781/48
  72. Con cevera y con tocín
  73. La Paliza 251
  74. D’un conxetural *tŭccīnus, -i, formación almisible al conseñase’l posible celtismu tuccetum ‘conserva de bue o de
  75. gochu’ y tucca, -ae nes gloses (em). La existencia del fem. tucca (em) > ast. tuca (cfr.), suxer tamién la posibilidá d’una creación analóxica masculina *tuccus responsable del ast. tucu (cfr.). Los resultaos asturianos tuca, tucu, postularíen la exis- tencia d’una ū tónica llarga, pero términos como ast. toucín > tocín (cfr.) → tucín, ast. tocón (cfr.) → tucón, lo mesmo que toca (cfr.) frente a tuca (cfr.), si ye que guarden dalguna rella- ción etimolóxica, empobinen a almitir un étimu con ŭ tónica curtia onde ye posible la vocalización del primer elementu de la xeminada tres la velar (ghla §4.1.1.1.b). Otra cuestión ye la de si han almitise al llau de *tūccus y tūcca les correspondientes variantes *tŭcceus y *tŭccea, paralelu a trŭncus y *trŭnceus (rew). De ser asina *tŭcceus y *tŭccea xustificaríen perbién los términos ast. tozu (cfr.) y toza (cfr.) asina como les sos correspondientes variantes touzu, touza. Formaciones sol ast. tocín + continuador del suf. -ārius, -a sedríen tocinera (cfr.), tocineru (cfr.). Tamién l’abondativu en -ōsus (old), tocinosu (cfr.) y el dim. femenín tocinina (cfr.). Tamién atocináu (cfr.) que fai que podamos almitir un verbu *atocinar. Otru verbu po- sible ye ast. destocinar y estocinar (cfr.). Tamién convién dexar anotao que, dacuando, alviértese tracamundiu de tuca (cfr.) y cuca (cfr.) pero ello ye cosa que se ve nel mesmu llatín acordies coles gloses, tuchus est cuculus (em s.v. *tucus).
tocinera, la
📖: tocinera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><toucinera [Cv]. touciniera [Tox]. //toucieira [Eo].>(TEST)
  1. tocinera
  2. ident class="della" level="1"></ident><toucinera
    • Cv
  3. touciniera
    • Tox
  4. toucieira eonaviego
    • Eo
Gabitu de madera del que se cuelga’l tocín [Cv. Tox]. Si- tiu destináu a colgar el tocín [/Eo/]. Sitiu de la casa onde se guarda’l tocín [JH]. Cfr. tocín.
  1. Gabitu de madera del que se cuelga’l tocín [Cv. Tox]. Si- tiu destináu a colgar el tocín [/Eo/]. Sitiu de la casa onde se guarda’l tocín [JH].
  2. JH
  3. Cfr. tocín.
tocineru, a, o
📖: tocineru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><toucineiru/-era [Tb]. //toucieiro [Eo].>(TEST)
  1. tocineru
  2. ident class="della" level="1"></ident><toucineiru/-era
    • Tb
  3. toucieiro eonaviego
    • Eo
Que-y presta muncho’l tocín [Tb. /Eo/]. 2. Falsa, que da la razón a toos (una persona) [Lln]. Cfr. tocín. L’aceición 2 vien motivada pola suavidá que ye cualidá del tocín.
  1. Que-y presta muncho’l tocín [Tb. /Eo/]. 2. Falsa, que da la razón a toos (una persona) [Lln].
  2. Lln
  3. Cfr. tocín. L’aceición 2 vien motivada pola suavidá que ye cualidá del tocín.
tocinina, la*
📖: tocinina
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/tocininas [Os].>(TEST)
  1. tocinina
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/tocininas infl. cast.
    • Os
El tocín que queda xunto a les quixaes del gochu [Os]. Cfr. tocín.
  1. El tocín que queda xunto a les quixaes del gochu [Os]. Cfr. tocín.
  2. Os
tocinosu, a, o*
📖: tocinosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<///<ident class="della" level="1"></ident>/tocinosas [Lln].>(TEST)
  1. tocinosu
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/tocinosas infl. cast.
    • Lln
Variedá de mazanes [Lln].
  1. 1. Variedá de mazanes [Lln].
Cfr. tocín.
tocón, el
📖: tocón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tucón [Sb].>(TEST)
  1. tocón
  2. ident class="della" level="1"></ident><tucón
    • Sb
Tueru del árbol que queda prendíu na tierra llueu de cortáu l’árbol [Lln. Sb]. Raíces gordes de los árboles [VCid (= rai- gones)]. 2. Lo que queda llueu de cortar el narbasu [Ay]. 3. Güesu del llacón [Sb]. Cfr. tocín. Desconozo si ye posible tener como diminutivu d’un pretendíu primitivu *toucu*tocu, lo que paez un no- matu medieval: outra a sobresta que faz I quarta e determina con Maria Tocuyo [s. f.] [SPM/517]. Ye verdá qu’en docu- mentos americanos en cast. tocuyo apaez de magar el sieglu xviii como nome d’una tela (dcech s.v. tocuyo).
todiellu, el
📖: todiellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tudiel.lu [Sm. Bab. PSil]. /////tubiel.lu [Tb]. tubiellu [Llomb]. /////toldiel.lu [Pzu]. {Con cheísmu, todiechu [Tox]. Con yeísmu, tidieyu [Cl]}. ///tudillu [Lln. Rs. Pa. y Cp. y Ac. Cd. Cv. y Tor. Arm]. tudillo [/Eo/]. todillu [y Ac. Sm. Tox. y Tor]. tudillo [Ar]. todillo [Os]. toíllo [Sb]. ///tubillu [Pa. Cd].>(TEST)
  1. todiellu
    • Cp
    • Pr
  2. tudiel.lu
    • Sm
    • Bab
    • PSil
  3. tubiel.lu dudoso (certainty = baxa)
    • Tb
  4. tubiellu
    • Llomb
  5. {Con cheísmu, todiechu [Tox]. Con yeísmu, tidieyu [Cl]} dudoso (certainty = baxa)
  6. toldiel.lu
    • Pzu
  7. tudillu infl. cast.
    • Lln
    • Rs
    • Pa
    • y Cp
    • y Ac
    • Cd
    • Cv
    • y Tor
    • Arm
  8. tudillo
    • /Eo/
  9. todillu
    • y Ac
    • Sm
    • Tox
    • y Tor
  10. tudillo
    • Ar
  11. todillo
    • Os
  12. toíllo
    • Sb
  13. tubillu infl. cast.
    • Pa
    • Cd
Cast. tobillo, todiyu [Lln. Rs. Cl. Os. Pa. Cp. Ac. Sb. Ar. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. Cd. Pr. Cv. Tox. /Eo/. Tor. Llomb. Arm].
  1. 1. Cast. <i class="della">tobillo, </i>todiyu [Lln. Rs. Cl. Os. Pa. Cp. Ac. Sb. Ar. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. Cd. Pr. Cv. Tox. /Eo/. Tor. Llomb. Arm].
Del llat. *tubĕllus, -i, equivalente de tubulus (old), dimi- nutivu de tubus ‘tubu’ (em), con continuadores románicos ya hispánicos (rew s.v. tŭbĕllum; deeh s.v. tuĕllus), siguió ast. tobiellu. Pero na llista d’espresiones pervése tracamun- diu de sonores b-d siendo posibles los resultaos del tipu to- diellu y variantes. Al nuesu pescanciar más que falar de tra- camundiu podría almitise una perda de la -b- siguida llueu d’un intentu de reposición de la consonante algamándose namái l’asitiamientu d’una epentética -d- (ghla §4.2.7). Una formación paralela a *tubĕllus atopámosla nel tamién diminutivu *tubīculus > ast. tobiyu que, pela parte de so, tamién ufre confusión de sonores al almitir la variante todi- yu (ghla §4.4.6.1). De toes maneres, otra manera de ver les coses no que se refier a todiyu quiciabes empobine a valo- rar la posibilidá de lo que podría paecer frutu d’una vieya etimoloxía popular de la que da cuenta Isidoro de Sevilla cuando afita: Tibiae vocatae quasi tubae (Etimologías xi, 1-110). Esta vieya comparanza fai que nos averemos a otra posible motivada nel llat. tudicula ‘cuyarón col que s’aballa daqué’ (abf) → *tudīculus ( > todiyu) y que pudo funcionar como equivalente del citáu *tubĕllus y, entós, almitir una variante *tudĕllus (> todiellu). De les variantes del tipu tudillu, tubillu [→ tobillín (cfr.) y tobillera (cfr.)] ha dicise que paecen clares adautaciones del cast. tobillo y familia anque siempre pue camentase que se trata de resultaos au- tóctonos en -iyu interpretaos por falantes o encuestadores yeístes como castellanismos en -illo asturianizados en -illu (pe1: 213). La variante toldiellu fai almitir un tracamundiu del dim. de toldu (cfr.) con todiellu.
todiyu, el
📖: todiyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tudiyu [Cn (Oc)]. todichu [Qu]. tudichu [Tb]. tudíu [Ac. Ri. Tox]. todíu [Ac. Ll. Sd. Tox. V1830. JH. DA]. /////tobiyu [Lr (i). y Ay]. toíyu [Llv. Ca]. tuiyu [Ay].>(TEST)
  1. todiyu
    • Cg
    • Lr
    • Bi
    • Llg
    • Oc
  2. tudiyu
    • Cn (Oc)
  3. todichu
    • Qu
  4. tudichu
    • Tb
  5. tudíu
    • Ac
    • Ri
    • Tox
  6. todíu
    • Ac
    • Ll
    • Sd
    • Tox
    • V1830
    • JH
    • DA
  7. tobiyu dudoso (certainty = baxa)
    • Lr (i)
    • y Ay
  8. toíyu
    • Llv
    • Ca
  9. tuiyu
    • Ay
Cast. tobillo [Cb. Cg. Lr (i). Ac. Bi. Llg. Llv. Ca. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Gr. Tox. Oc. V1830. JH. DA].
  1. 1. Cast. <i class="della">tobillo </i>[Cb. Cg. Lr (i). Ac. Bi. Llg. Llv. Ca. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Gr. Tox. Oc. V
  2. 1830. JH. DA].
- Mariquina de la O/(“¡o!”, lo bono que ella yera)/fai lo primeru un zapatu/que (¡ensin pecadu yo muera!)/é curio- sín y atropadu/cual ñeru de Filomena/del todíu a la rodía/ puede afirmallo cualquiera [ABalvidares, Callórigu (Poe- síes 352-365)]
  1. - Mariquina de la O/(“¡o!”, lo bono que ella yera)/fai lo primeru un zapatu/que (¡ensin pecadu yo muera!)/é curio- sín y atropadu/cual ñeru de Filomena/del todíu a la rodía/ puede afirmallo cualquiera
  2. ABalvidares, Callórigu (Poe- síes 352-365)
Cfr. todiellu.
tofeñu, el
📖: tofeñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tofiñu [Cb].>(TEST)
  1. tofeñu
    • Ca
  2. tofiñu
    • Cb
El que s’entofiña, el que ta enfadáu [Cb]: Ta fechu un tofiñu [Cb]. El que ye fadiu, revolvín, revoltosu, (el neñu, l’animal pequeñu) [Ca]: Non hai manera de que s’esté quietu esti to- feñu [Ca].
  1. 1. El que s’entofiña, el que ta enfadáu [Cb]: <i class="della">Ta fechu un tofiñu </i>[Cb]. El que ye fadiu, revolvín, revoltosu, (el neñu, l’animal pequeñu) [Ca]: <i class="della">Non hai manera de que s’esté quietu esti </i><i class="della">to-</i> <i class="della">feñu</i> [Ca].
Desconozo l’aniciu del ast. tofeñu anque llama l’atención l’averamientu fónicu y semánticu que paez axuntalu al ast. rinfeñu (cfr.). Con too, ye posible que dende’l llat. tofīneus (em s.v. tofa), meyor dende la so variante *toffīneus [variante con -ff- que tamién podría esixise dacuando como alvertimos
  1. s.v. toba 2], se llograre ast. tofiñu y, quiciabes dende una va- riante *toffĭneus, l’ast. tofeñu. Emparentáu podría ser el ver- bu estofellar ‘trabayar’, ‘sobar’, ‘remover’, con tracamudiu de palatales (que tamién s’alvierte en esl.lufel.lar, eszufel.lar), entofiñar ‘enfadase’ (cfr.) y estofiñar ‘sobar’, ‘remover’ (cfr.). Quiciabes tamién estafellar (cfr.) y estafayar (cfr.), anque dis- cutible pela presencia de [] y [y].
  2. y
“toga”
📖: “toga”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación del dominiu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">hordinabit</i>(TEST)
  1. “toga”
  2. Términu conocíu pela documentación del dominiu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">hordinabit</i
ipse iudex iam supra memoratus uel togam pala- tii 1008(or.) [ACL/213]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ipse</i> <i class="della">iudex</i> <i class="della">iam</i> <i class="della">supra</i> <i class="della">memoratus</i> <i class="della">uel</i> <i class="della">togam</i> <i class="della">pala-</i><i class="della"> tii</i> 1008(or.) [ACL/213]
omnem togam palatii 1012(or.) [ACL/266] cum omnium nostrum concilium toga palatii 1016(or.) [ACL/310] presit illi manus con omnium toga palatio et precaron pro refuga Fromarico 1016(or.) [ACL/310] omnem togam palacii sicut et dimisit nobis alias calumnias 1020(or.) [ACL/353] estan muchos omes y mugeres tanidos en_la toga del señor San Lazaro 1396(or.) [ACL-X/130]
  1. omnem togam palatii
  2. 1012(or.) ACL/266
  3. cum omnium nostrum concilium toga palatii
  4. 1016(or.) ACL/310
  5. presit illi manus con omnium toga palatio et precaron pro refuga Fromarico
  6. 1016(or.) ACL/310
  7. omnem togam palacii sicut et dimisit nobis alias calumnias
  8. 1020(or.) ACL/353
  9. estan muchos omes y mugeres tanidos en_la toga del señor San Lazaro
  10. 1396(or.) ACL-X/130
Del llat. toga, -ae ‘lo que cubre’, ‘vistimenta principal del romanu’, ‘techu’ (em s.v. rego; abf) quiciabes con un usu apli- cable a les personalidaes qu’empleguen la toga y son princi- pales, o que tienen influencia o protexen (dcech s.v. techo).
toín, el
📖: toín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<{Acentuación supuesta}.>(TEST)
  1. toín
    • Vd
  2. {Acentuación supuesta}
Potaxe o cocíu daqué avinagrao por descomposición [Vd].
  1. 1. Potaxe o cocíu daqué avinagrao por descomposición [Vd].
Cfr. toínu.
toína, la
📖: toína
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<{Acentuación supuesta}.>(TEST)
  1. toína
    • Md
  2. {Acentuación supuesta}
Pequeña cosa, cabu de filu, punta de daqué [Md].
  1. 1. Pequeña cosa, cabu de filu, punta de daqué [Md].
2. Esfuerzu [Md]: Metese una bona toína [Md]. Cfr. toínu.
toínu, el
📖: toínu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<{Acentuación supuesta}.>(TEST)
  1. toínu
  2. {Acentuación supuesta}
Duviellu pequeñu [PSil]: Cayíume’l toínu pa debaxo la mesa [PSil].
  1. 1. Duviellu pequeñu [PSil]: <i class="della">Cayíume’l</i> <i class="della">toínu</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">debaxo</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mesa</i> [PSil].
Quiciabes podamos entender el términu dende’l llat. todinus, -a, -um (alternante con todillus), dim. de todus, -i ‘nome de páxaru perpequeñu’ (abf). En toína y toínu caltiénse la idea de ‘mui pequeñu’; en toín paez que se xeneró un sentíu peyo- rativu aplicáu a un tipu de potaxe.
tolada, la
📖: tolada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Fatada [PSil]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
  1. tolada
  2. Fatada [PSil]: <i class="della">Ya</i
nun faigas toladas [PSil]. //A tolaes ‘con interrupción, a retazos’ [JH].
  1. 1. <i class="della">nun</i> <i class="della">faigas</i> <i class="della">toladas</i> [PSil]. //<i class="della">A</i> <i class="della">tolaes</i> ‘con interrupción, a retazos’ [JH].
Podría tratase d’un términu en rellación col ast. tolu, a, o (cfr.). De toes maneres nun ha escaecese la posibilidá de re- llación con tarolada (cfr.) → *taoladatolada.
tolaina, la
📖: tolaina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tolaina
Azotaina [Tor].
  1. 1. Azotaina [Tor].
Podría tratase d’una formación dende tolu (cfr.) cola ames- tadura del suf. despeutivu -aina, como de tontu tontaina.
tolán, el
📖: tolán
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tolán/tolanes [Llg]. tolanu/tolanos [Llg]. +tolonu/tolanos [Llg].>(TEST)
  1. tolán
    • Mi
    • Ri
  2. tolán/tolanes
    • Llg
  3. tolanu/tolanos
    • Llg
  4. tolonu/tolanos metafonía
    • Llg
Coyón [Llg]. //-os ‘pieza grande o llárima o mazu engarzada a la bola de los pendientes d’acebache o coral de les moces sol- teres (les casaes lleven arrecaes) [Mi]. ‘coyones’ [Cñ. Ac. Ri. Bron. Castrocalbón (Lleón)]. ‘tumor que sal a les besties’ [R].
  1. 1. Coyón [Llg]. //-<i class="della">os</i> ‘pieza grande o llárima o <i class="della">mazu</i> engarzada a la <i class="della">bola</i> de los pendientes d’acebache o coral de les moces sol- teres (les casaes lleven <i class="della">arrecaes</i>) [Mi]. ‘coyones’ [Cñ. Ac. Ri. Bron. Castrocalbón (Lleón)]. ‘tumor que sal a les besties’ [R].
Quiciabes d’una formación fecha sol masc. pl. llat. tōles, -ium ‘hinchón de les amígdales’, ‘paperes’ (em), continuáu en sardu y nel sur d’Italia (rew), tamién en cast. y port. (deeh; dcech; Wagner 1934: 231), con una incrementación sufixal en -anus. Semánticamente nel ast. ‘coyón’ vese una aplicación dende ‘hinchón’ → ‘cosa abultada’ → ‘coyón’ (pe2: 395). Me- tafóricamente aplícase tamién al pendiente que lleva una bola onde s’engarza’l mazu.
toldanar
📖: toldanar
🏗️: NO
✍️: NO
Malgastar [Cl].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Quien</i>(TEST)
  1. toldanar
  2. Malgastar
    • Cl
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Quien</i infl. cast.
toldana lu que Dios da, Dios ñu lu perdonará [LC].
  1. 1. <i class="della">toldana</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">Dios</i> <i class="della">da,</i> <i class="della">Dios</i> <i class="della">ñu</i> <i class="della">lu</i><i class="della"> perdonará</i> [LC].
Cfr. toledanu, a, o.
  1. Cfr. toledanu, a, o.
toldanón, ona
📖: toldanón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. toldanón
Poco curiosa nel vistir (una persona) [VCid]. Cfr. toledanu, a, o.
  1. Poco curiosa nel vistir (una persona) [VCid]. Cfr. toledanu, a, o.
  2. VCid
toldar
📖: toldar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Enturbiar l’agua aballando la folla [Lleón (lla)]. Empañar [/Mánt/]. //-<i class="della">se </i>‘cubrise dafechu’l cielu de nubes peraltes y poco trupes que tapecen el sol [Lln]: <i class="della">Agora</i>(TEST)
  1. toldar
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident>Enturbiar l’agua aballando la folla
    • Lleón (lla)
  3. Empañar
    • /Mánt/
  4. -<i class="della">se </i>‘cubrise dafechu’l cielu de nubes peraltes y poco trupes que tapecen el sol [Lln]: <i class="della">Agora</i eonaviego
se toldó [Lln]. ‘cubrise los cristales pol vafu’ [Lln].
  1. 1. <i class="della">yá</i> <i class="della">se</i> <i class="della">toldó</i> [Lln]. ‘cubrise los cristales pol vafu’ [Lln].
Cfr. toldu.
  1. Cfr. toldu.
toldáu, ada, ao
📖: toldáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><atoldáu [Pa. Pr] +atoldéu [Ll]. //toldao [/Mánt/].>(TEST)
  1. toldáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><atoldáu
    • Pa
    • Pr] +atoldéu [Ll
  3. toldao eonaviego
    • /Mánt/
Con brumes delgaes (el cielu) [Lln]. Con nubes, amagando truena [Ll]. Nubláu [Lln]. 2. Escurecíu, empañáu (la voz, el cielu, la vista, un cristal) [/Mánt/]. “Dizse de la vista cuando nun se ve [Lln]. 3. Cayíu, tiráu [Pr]: Aquel ventón dexó tol maíz atoldáu [Pa]. 4. Baldáu [Pr]. //Sol toldáu ‘sol cubiertu de nubes’ [La Vecilla (lla)]. - Entre ñublados de polvu/q’el día toldadu fan [Batalla Cua- donga 228] Pp. de toldar.
  1. Con brumes delgaes (el cielu) [Lln]. Con nubes, amagando truena [Ll]. Nubláu [Lln]. 2. Escurecíu, empañáu (la voz, el cielu, la vista, un cristal) [/Mánt/]. “Dizse de la vista cuando nun se ve [Lln]. 3. Cayíu, tiráu [Pr]: Aquel ventón dexó tol maíz atoldáu [Pa]. 4. Baldáu [Pr]. //Sol toldáu ‘sol cubiertu de nubes’ [La Vecilla (lla)]. - Entre ñublados de polvu/q’el día toldadu fan
  2. Batalla Cua- donga 228
  3. Pp. de toldar.
tolderu, el
📖: tolderu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tolderu
Tenderu que viende sal al por menor [JH]. Cfr. toldu.
  1. Tenderu que viende sal al por menor [JH]. Cfr. toldu.
  2. JH
toldiella, la
📖: toldiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>toldilla [Lln].>(TEST)
  1. toldiella
  2. <ident class="della" level="1"></ident>toldilla infl. cast.
    • Lln
Parte de los barcos veleros que, nos vapores, ye’l puente [Lln]. - suben a él y á la toldiella {del barcu de vapor} [Relación de Festeyos 1857/420] Cfr. toldu.
  1. Parte de los barcos veleros que, nos vapores, ye’l puente [Lln]. - suben a él y á la toldiella {del barcu de vapor}
  2. Relación de Festeyos 1857/420
  3. Cfr. toldu.
toldu, el
📖: toldu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">toldo</i>(TEST)
  1. toldu
  2. Cast
  3. <i class="della">toldo</i
[Xral]. 2. Tienda en que se viende sal al por menor [JH].
  1. 1. [Xral].
  2. 2. Tienda en que se viende sal al por menor [JH].
- con estos toldes no se sentirá tanto el ayre en las estancias baxas de la cassa [Grangerías xviii: 971] Posible xermanismu tomáu del fr., quiciabes tresmitíu dende la terminoloxía marina [Gamillscheg apud Reinhart (1946: 299); (dcech s.v. toldo]. De toes maneres podría entendese averándose a la familia del llat. tutus, -a, -um ‘seguru’, ‘pro- texíu’ (abf), quiciabes ’l llat. tutulus, -i ‘gorru (cónicu), en punta, usáu polos flámines’, ‘tocáu cónicu y peraltu, usáu po- les muyeres nobles’ (abf). Semánticamente dende *‘(prenda) pa protexer’ pudo especializase en ‘prenda de la cabeza’ y en ‘pieza pa protexer (de les inclemencies)’. En tou casu dende toldu pudo facese’l verbu toldar ( - debaxu los pies tenía/una manta de xuncal/y, enriba de la cabeza,/per mayor autoridá,/un tol{d}ón como el que po- nen/al molimentu en Candás [Relación (Porléi): 196-201]
  1. - con estos toldes no se sentirá tanto el ayre en las estancias baxas de la cassa
  2. Grangerías xviii: 971
  3. Posible xermanismu tomáu del fr., quiciabes tresmitíu dende la terminoloxía marina [Gamillscheg apud Reinhart (1946: 299); (dcech s.v. toldo]. De toes maneres podría entendese averándose a la familia del llat. tutus, -a, -um ‘seguru’, ‘pro- texíu’ (abf), quiciabes ’l llat. tutulus, -i ‘gorru (cónicu), en
  4. Gamillscheg apud Reinhart (1946: 299); (dcech s.v. toldo
  5. punta, usáu polos flámines’, ‘tocáu cónicu y peraltu, usáu po- les muyeres nobles’ (abf). Semánticamente dende *‘(prenda) pa protexer’ pudo especializase en ‘prenda de la cabeza’ y en ‘pieza pa protexer (de les inclemencies)’. En tou casu dende toldu pudo facese’l verbu toldar (
  6. - debaxu los pies tenía/una manta de xuncal/y, enriba de la cabeza,/per mayor autoridá,/un tol{d}ón como el que po- nen/al molimentu en Candás
  7. Relación (Porléi): 196-201
cfr.) y atoldar (cfr.) asina como’l compuestu entoldar (cfr.) colos términos rellacionaos entoldadura (cfr.), entoldamientu (cfr.). De toldu tamién se fexo’l deriváu tolderu (cfr.). Per otru llau toldilla (cfr.) abulta un castellanismu por razón de la espresión diminutiva del su- fixu -illa. Ye posible que l’aum. de toldu toldón apaeza nun tracamundiu de llectura:
tole, el
📖: tole
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
//<i class="della">Tomar</i>(TEST)
  1. tole
    • Sb
    • Pa
  2. <i class="della">Tomar</i eonaviego
el tole ‘marchar’ [Sb]. ‘tomar el tole’ [Pa].
  1. 1. <i class="della">el</i> <i class="della">tole</i> ‘marchar’ [Sb]. ‘tomar el tole’ [Pa].
Quiciabes sía una nominalización de la espresión llat. tolle (imp. de tollere) con una pronunciación seronda; nesi sen tolle → [tóle] sedría equivalente a ‘quita d’ehí’ (dcech s.v. tullido).
tolear
📖: tolear
🏗️: NO
✍️: NO
<tulear [y Tor].>(TEST)
  1. tolear
  2. tulear
    • y Tor
Facer el bobu o’l tolu [Tor].
  1. 1. Facer el bobu o’l tolu [Tor].
Posible formación popular sobro tolu, a, o ‘tontu’ (cfr.).
toledana, la
📖: toledana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Paliza [Ar (= tolena)]. De mano esti nome podría ser una nominalización del fem. de <i class="della">toledanu,</i>(TEST)
  1. toledana
  2. Paliza
    • Ar (= tolena)
  3. De mano esti nome podría ser una nominalización del fem
  4. de <i class="della">toledanu,</i
a, o (cfr.). Pero tamién podría tratase d’un tra- camundiu de toledana col so sinónimu ast. tolena (cfr.) por cuenta l’averamientu fónicu. Esi tracamundiu ye’l responsa- ble de la definición.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.). Pero tamién podría tratase d’un tra- camundiu de <i class="della">toledana</i> col so sinónimu ast. <i class="della">tolena</i> (cfr.) por cuenta l’averamientu fónicu. Esi tracamundiu ye’l responsa- ble de la definición.
toledanu, a, o
📖: toledanu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
De Toledo. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">II</i>(TEST)
  1. toledanu
  2. De Toledo
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">II</i
morabetinos toledanos 1246(or.) [MSAH-V/240]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">morabetinos</i> <i class="della">toledanos</i> 1246(or.) [MSAH-V/240]
don Garcie Martinez corredor Domingo Toledano portero don Iohan Ortolano 1260(or.) [MSAH-V/375] duas colchas bonas ela vna ye toledana e a otra cardena 1269 (s. xv) [ACL/485] una colcha toledana et la caldera que rennove en Leon 1274(or.) [CLO/87] un livro Ysidoro Ethimologiarum que_el saco de letra tole- dana enna nuestra letra 1298(or.) [CLO/147] el çelemin derecho de Oviedo que solia andar en_ante que entrase_el toledano 1349(or.) [SP-II/264] çelemin derecho de Oviedo que solia andar en_ante que en- trase el toledano 1350(or.) [SP-II/282] hun moyo de çenteno pe la imina derecha toledana 1382 [Espinareda/169] Del nome de la ciudá de toledo, en Castiya la Nueva. L’axetivu pue apaecer tamién n’usos nominales (
  1. don Garcie Martinez corredor Domingo Toledano portero don Iohan Ortolano
  2. 1260(or.) MSAH-V/375
  3. duas colchas bonas ela vna ye toledana e a otra cardena
  4. 1269 (s. xv) ACL/485
  5. una colcha toledana et la caldera que rennove en Leon
  6. 1274(or.) CLO/87
  7. un livro Ysidoro Ethimologiarum que_el saco de letra tole- dana enna nuestra letra
  8. 1298(or.) CLO/147
  9. el çelemin derecho de Oviedo que solia andar en_ante que entrase_el toledano
  10. 1349(or.) SP-II/264
  11. çelemin derecho de Oviedo que solia andar en_ante que en- trase el toledano
  12. 1350(or.) SP-II/282
  13. hun moyo de çenteno pe la imina derecha toledana
  14. 1382 Espinareda/169
  15. Del nome de la ciudá de toledo, en Castiya la Nueva. L’axetivu pue apaecer tamién n’usos nominales (
cfr. tole- danu). Dende tol(e)danu siguió l’aum. toldanón, ona (cfr.) con un sentíu peyorativu bien por aplicase a xente que lle- gare de Toledo pues de fechu en fasteres lleoneses consé- ñase l’asitiamientu toponímicu de xente d’esa procedencia (Toldanos), bien a xente que, davezu, toldanare, esto ye, ‘marafundiare’o ‘malgastare’(cfr. toldanar). Nun ha arrenun- ciase, semánticamente, a ver en toldanar una referencia ori- xinal al toledanu o toledana ‘midida canónica d’áridos’ bien documentada.
toledanu, el
📖: toledanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. toledanu
    • Cg
Midida de sal equivalente a 1/16 de la fanega [Cg].
  1. 1. Midida de sal equivalente a 1/16 de la fanega [Cg].
Cfr. toledanu, a, o.
tolena, la
📖: tolena
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tulena [Pzu. Oc]. tolera [Pr]. //torena [Eo. Mánt]. ////talenas [y Ar].>(TEST)
  1. tolena
    • Md
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Cp
    • Sb
    • Ca
    • Tb
    • Cd
    • Ay
    • Cn
  2. tulena
    • Pzu
    • Oc
  3. tolera
    • Pr
  4. torena eonaviego
    • Eo
    • Mánt
  5. talenas variación de número
    • y Ar
Gran montón de yerba [Md] apisonao alredor d’un palu o d’una vara [Lln]. 2. Paliza, zurra [Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Sb. Ca. Ar (tolena = toledana). Tb. Pzu. Cd. Pr. Tox (= carena). Oc. /Eo. Mánt/]: Posó-y una tolena que non lo güelve a facer más [Ca]. //Talenas ‘montones de mieses nes tierres’ [Ar]. {Camentamos qu’ha lleese *tolenas}.Tamién ye posible l’usu de tolena (el/la) definíu como ‘persona irreflexiva’ [Ay (= toliscu)]. //Ser un tolena ‘ser fatu, abobáu’ [Sb]. ‘ser un bo- rrachu’ [Sb]. ‘ser de poca seriedá (una persona)’: A esi tolena nun se-y puede creer muitu [Cn]. Cfr. tolenu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Gran montón de yerba [Md] apisonao alredor d’un palu o d’una vara [Lln].
  3. 2. Paliza, zurra [Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Sb. Ca. Ar (tolena = toledana). Tb. Pzu. Cd. Pr. Tox (= carena). Oc. /Eo. Mánt/]: <i class="della">Posó-y</i> <i class="della">una</i> <i class="della">tolena</i> <i class="della">que</i> <i class="della">yá</i> <i class="della">non</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">güelve</i> <i class="della">a facer</i> <i class="della">más</i> [Ca]. //<i class="della">Talenas</i> ‘montones de mieses nes tierres’ [Ar]. {Camentamos qu’ha lleese <i class="della">*tolenas</i>}.Tamién ye posible l’usu de <i class="della">tolena</i> (<i class="della">el</i>/<i class="della">la</i>) definíu como ‘persona irreflexiva’ [Ay (= toliscu)]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tolena</i> ‘ser fatu, abobáu’ [Sb]. ‘ser un bo- rrachu’ [Sb]. ‘ser de poca seriedá (una persona)’: <i class="della">A</i> <i class="della">esi</i> <i class="della">tolena </i><i class="della">nun</i> <i class="della">se-y</i> <i class="della">puede</i> <i class="della">creer</i> <i class="della">muitu</i> [Cn]. Cfr. <i class="della">tolenu</i>.
- “Tolena, lo mismo que bálago; también significa una zurra
  1. - “Tolena, lo mismo que bálago; también significa una zurra
v. g. de palos” [GP a. 1788]
tolendu, a, o*
📖: tolendu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tolendo/a [VCid].>(TEST)
  1. tolendu
  2. tolendo/a
    • VCid
De pocu xuiciu, que fala abondo y nel que nun pue ún enfota- se por ser atrevíu y cuntaperu [VCid]. Pallabra qu’ha entendese en rellación con tolu, a, o (cfr. ) an- que col influxu fónicu del llatinismu (carnes) tollendas con pronunciación popularizada serondamente [toléndas].
  1. 1. De pocu xuiciu, que fala abondo y nel que nun pue ún enfota- se por ser atrevíu y cuntaperu [VCid]. Pallabra qu’ha entendese en rellación con <i class="della">tolu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr. ) an- que col influxu fónicu del llatinismu (carnes) tollendas con pronunciación popularizada serondamente [<i class="della">toléndas</i>].
tolenu, el
📖: tolenu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Tolena, montón grande de yerba [Lln. Gr]. {De más pequeñu a más grande, los montones de yerba que se faen talmente como se caltién la so terminoloxía en Llanes son éstos: <i class="della">gorgo-</i>(TEST)
  1. tolenu
  2. Tolena, montón grande de yerba
    • Lln
    • Gr
  3. {De más pequeñu a más grande, los montones de yerba que se faen talmente como se caltién la so terminoloxía en Llanes son éstos: <i class="della">gorgo-</i
yu/montón/tolenu/tolena/vara o palanca [Lln]}.
  1. 1. <i class="della">yu</i>/<i class="della">montón</i>/<i class="della">tolenu</i>/<i class="della">tolena</i>/<i class="della">vara</i> o <i class="della">palanca</i> [Lln]}.
uilla quem dicunt Tolines h 1100 [CDCO/315] in Tolines in loco nominato Corrus 1219 [MB/252]
  1. uilla quem dicunt Tolines h
  2. 1100 CDCO/315
  3. in Tolines in loco nominato Corrus
  4. 1219 MB/252
Del grecismu en llat., el masc. tholus, -i ‘edificiu circular con cúpula’, ‘edificiu redondu’, ‘corru’ (old) cola ames- tanza del suf. -enus, como de terraterrenus. Ye claro que, nesti contestu, el citáu ‘montón de yerba’ sedría ase- meyáu a un balagar y, quiciabes, valdría a los romanos pa denomar les construcciones circulares y con cúpula vexetal que debíen atopar pel país de los ástures. Una construcción analóxica femenina ye la responsable del actual ast. tolena (cfr.). Pero un ‘montón de yerba’ pudo ser responsable de l’aceición 2 que vemos en tolena ‘paliza’ que nos fadría ver que lo realmente significativo nel términu llatín yera la forma, el montón circular y con cúpula, fora de yerba o de palos; poro, nun tien un res de raro que tamién tolena diere nome a un montón de palos (daqué asemeyao a un mon- tón de yerba) y de ‘montón de palos’ se pasare a ‘cuelma’, ‘paliza’, ‘zurra’. N’efeutu, ast. paliza nun ye sinón, nel so aniciu, un montón de palos y, llueu, los munchos golpes que se dan colos palos. Ye normal, entós, que sobro ast. tolenu (cfr.) y tolena se fexere’l verbu atolenar (cfr.), entolenar (cfr.) y *estolenar conocíu pel so participiu estolenáu (cfr.). Col influxu del ax. tolu, a, o ‘tontu, fatu’ (cfr.) podríen xus- tificase dalgunes aceiciones del verbu atolenar y términos emparentaos. Pero tholus hebo almitir tamién la variante sufixal -īnus, -a, -um que xustifica la creación del ast. tolina 1 ‘casa’ (cfr.), de xuru motivao pola forma qu’algamaben delles construcciones. Dende equí xustifícase ast. Tolinas, pueblu del Conceyu de Grau (ta 596; pe4: 416).
toletar
📖: toletar
🏗️: NO
✍️: NO
Cargar con una persona [Lln]. Facese cargu de daqué [Lln]: <i class="della">Toletar</i>(TEST)
  1. toletar
  2. Cargar con una persona
    • Lln
  3. Facese cargu de daqué [Lln]: <i class="della">Toletar</i
con muchos críos [Lln]. Llevar dalgo ensin ganes [Lln]. Aguantar, soportar [Villah].
  1. 1. <i class="della">con</i> <i class="della">muchos</i> <i class="della">críos</i> [Lln]. Llevar dalgo ensin ganes [Lln]. Aguantar, soportar [Villah].
Cfr. tolete, el.
tolete
📖: tolete
🏗️: NO
✍️: NO
Ax. Inútil, tontu [Xx]. Dim. de <i class="della">tolu,</i>(TEST)
  1. tolete
  2. Ax
  3. Inútil, tontu
    • Xx
  4. Dim
  5. de <i class="della">tolu,</i
a, o (cfr.). ¿Ello empobina a qu’ente nós pueda ser un portuguesismu como se propón pal canarismu en cast. tolete ‘de poca intelixencia o xuiciu’? (Corbella 2016).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.). ¿Ello empobina a qu’ente nós pueda ser un portuguesismu como se propón pal canarismu en cast. <i class="della">tolete</i> ‘de poca intelixencia o xuiciu’? (Corbella 2016).
tolete, el
📖: tolete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Maderina onde s’enconta’l remu [lma. Xx. Ce. Vd]. Cast. <i class="della">es- </i><i class="della">cálamo</i>(TEST)
  1. tolete
    • Llu
  2. Maderina onde s’enconta’l remu
    • lma
    • Xx
    • Ce
    • Vd
  3. Cast
  4. <i class="della">es- </i><i class="della">cálamo</i
[Llu].
  1. 1. [Llu].
2. Porra del guardia [Xx. Tb]. Del fr. tolet, pallabra d’aniciu xermánicu (dcech s.v. tolete). L’aceición segunda ye un allargamientu semánticu por com- paranza del arma defensiva col tolete del barcu (pe3: 145). Un deriváu de tolete ye ast. toletera (cfr.). Nun sedría imposible que sobro tolete se fexere’l verbu totelar (cfr.) y *entoletar conocíu pel so participiu entoletáu (cfr.).
toletera, la
📖: toletera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Pieza de madera con un furacu axuntada al carel onde encaxa’l tolete [Xx]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">tolete,</i><i class="della">(TEST)
  1. toletera
  2. ident class="della" level="1"></ident>Pieza de madera con un furacu axuntada al carel onde encaxa’l tolete
    • Xx
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  4. <i class="della">tolete,</i><i class="della"
el.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. el</i>.
tolexu, a, o*
📖: tolexu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><tolexa [Pa. Sb].>(TEST)
  1. tolexu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tolexa
    • Pa
    • Sb
Que ta mal de la cabeza (una persona) [Pa]. Un poco mal de la cabeza, atontada (una persona) [Sb]. Cfr. tolu, a, o.
  1. Que ta mal de la cabeza (una persona) [Pa]. Un poco mal de la cabeza, atontada (una persona) [Sb].
  2. Sb
  3. Cfr. tolu, a, o.
tolín, el
📖: tolín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tonín [y Lln]. tolinu (<i class="della">sic</i>) [Lls (Oc)]. //toliñu [y Lln].>(TEST)
  1. tolín
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident><tonín
    • y Lln
  3. tolinu (<i class="della">sic</i>)
    • Lls (Oc)
  4. toliñu eonaviego
    • y Lln
Cast. delfín [Lln. Lls (Oc)].
  1. 1. Cast. <i class="della">delfín</i> [Lln. Lls (Oc)].
Del grecismu en llat. thunnus, -i ‘atún, bonitu’ (em), con con- tinuadores románicos (rew s.v. thynnus) ya hispánicos (deeh; Pensado 1973: 199 s.v. toñina). En realidá’l términu ast. xe- neróse nuna variante del citáu grecismu, ensin dulda con su- fixación *tŭnīnus > toníntolín, etc. siempre con fenóme- nos fonéticos fácilmente xustificables nel dominiu ástur. Del mesmu mou crearíase analóxicamente un femenín que vemos nos términos rellacionaos col ast. tonina tolina 2 (cfr.), etc. Cosa daqué destremada ye atún (cfr.).
  1. Del grecismu en llat. thunnus, -i ‘atún, bonitu’ (em), con con- tinuadores románicos (rew s.v. thynnus) ya hispánicos (deeh; Pensado 1973: 199 s.v. toñina). En realidá’l términu ast. xe- neróse nuna variante del citáu grecismu, ensin dulda con su- fixación *tŭnīnus > toníntolín, etc. siempre con fenóme- nos fonéticos fácilmente xustificables nel dominiu ástur. Del mesmu mou crearíase analóxicamente un femenín que vemos nos términos rellacionaos col ast. tonina tolina 2 (cfr.), etc. Cosa daqué destremada ye atún (cfr.).
tolina, la 1
📖: tolina
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
(TEST)
  1. tolina
    • Cg
Casa [Cg (i)].
  1. 1. </b>Casa [Cg (i)].
Cfr. tolenu.
tolina, la 2
📖: tolina
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident><toliña [y Tz, y Lls, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac). Llu]. tonina [Xx (ppac)]. touliña [Tox]. //toulía [Eo].>(TEST)
  1. tolina
  2. ident class="della" level="1"></ident><toliña
    • y Tz, y Lls, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac)
    • Llu
  3. tonina
    • Xx (ppac)
  4. touliña
    • Tox
  5. toulía eonaviego
    • Eo
Delphinus delphis, cast. delfín [Lls, Tz, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac)]. Cast. delfín [Lln. Cg. Llu. Ce, Xx (Oc)]. Mamíferu perasemeyáu al delfín [Tox (= choufín)]. Delfín fema [/Eo (= golfín)/]. 2. Furia, cólera [Lln].///Toliñes que muncho salten, vientu traen qu’espanten [Cp]. Cfr. tolín. Les variantes femenines en [] xustifíquense acor- dies colos frecuentes exemplos nominales en -ina qu’alternen na fastera centro-oriental ast. con -iña, asina en farina - fariña (ghla §4.5.8). Cosa destremada podría ser touliña. Un abon- dativu fechu en -ata ye ast. tolinada (cfr.). La toliña apaez na nuesa tradición popular en rellatos como el llamáu Célebre Pleito de la Toliña (Cñ s.v.).
  1. Delphinus delphis, cast. delfín [Lls, Tz, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac)]. Cast. delfín [Lln. Cg. Llu. Ce, Xx (Oc)]. Mamíferu perasemeyáu al delfín [Tox (= choufín)]. Delfín fema [/Eo (= golfín)/]. 2. Furia, cólera [Lln].///Toliñes que muncho salten, vientu traen qu’espanten [Cp].
  2. Cp
  3. Cfr. tolín. Les variantes femenines en [] xustifíquense acor- dies colos frecuentes exemplos nominales en -ina qu’alternen na fastera centro-oriental ast. con -iña, asina en farina - fariña (ghla §4.5.8). Cosa destremada podría ser touliña. Un abon- dativu fechu en -ata ye ast. tolinada (cfr.). La toliña apaez na nuesa tradición popular en rellatos como el llamáu Célebre Pleito de la Toliña (Cñ s.v.).
tolinada, la
📖: tolinada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><toliñada [Llu. Cñ].>(TEST)
  1. tolinada
  2. ident class="della" level="1"></ident><toliñada
    • Llu
Pesca que se fai echando el boliche nel espaciu en que les tolines tienen cercada la sardina [Cg]. 2. Manada de tolines [Llu. Cñ]. Cfr. tolina 2.
  1. Pesca que se fai echando el boliche nel espaciu en que les tolines tienen cercada la sardina [Cg]. 2. Manada de tolines [Llu. Cñ].
  2. Llu. Cñ
  3. Cfr. tolina 2.
toliscu, a, o
📖: toliscu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Irreflexivu [Ay (= tolena)]. Cfr. <i class="della">tolu,</i>(TEST)
  1. toliscu
  2. Irreflexivu
    • Ay (= tolena)
  3. Cfr
  4. <i class="della">tolu,</i
a, o. Sobro tolu féxose’l verbu atoliscar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>. Sobro <i class="della">tolu</i> féxose’l verbu <i class="della">atoliscar</i> (cfr.).
tolla, la
📖: tolla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Mustelus canis</i>, cazón [Llu (ppac)]. <i class="della">Mustelus mustelus</i>, cazón, aludu [Llu (ppac)]. <i class="della">Galeus</i>(TEST)
  1. tolla
    • Llu
  2. i class="della">Mustelus canis</i>, cazón
    • Llu (ppac)
  3. <i class="della">Mustelus mustelus</i>, cazón, aludu
    • Llu (ppac)
  4. <i class="della">Galeus</i
galeus, cazón [Llu (ppac)].
  1. 1. <i class="della">galeus,</i> cazón [Llu (ppac)].
Cfr. tollu.
tollaceru, el*
📖: tollaceru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tollaceiru [Mar].>(TEST)
  1. tollaceru
  2. tollaceiru
    • Mar
Barrizal [Mar].
  1. 1. Barrizal [Mar].
Cfr. tollu, el.
tolladal, el
📖: tolladal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tulladal [Mar]. tollazal [y Llomb].>(TEST)
  1. tolladal
  2. tulladal
    • Mar
  3. tollazal
    • y Llomb
Llamorgueru, aglomeración de trolla, llamaza [Llomb. Mar]. Cfr. tollu, el.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Llamorgueru, aglomeración de trolla, llamaza [Llomb. Mar]. Cfr. <i class="della">tollu, el</i>.
tollapón, ona
📖: tollapón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<{Con cheísmu, tochapón [Tox]}.>(TEST)
  1. tollapón
  2. {Con cheísmu, tochapón [Tox]}
Allocáu [Tox. /Eo/].
  1. 1. Allocáu [Tox. /Eo/].
Cfr. tuellu, a, o.
tollazal, el
📖: tollazal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cfr. <i class="della">tollu,</i><i class="della">(TEST)
  1. tollazal
  2. Cfr
  3. <i class="della">tollu,</i><i class="della"
el.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. el</i>.
tolle, el
📖: tolle
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tolle
    • Lln
Pexe grande con dalguna semeyanza col tiburón [Lln].
  1. 1. Pexe grande con dalguna semeyanza col tiburón [Lln].
Podría tenese como variante masculina de tolla (cfr.).
“toller”
📖: “toller”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “toller”
Cfr. toyer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">toyer</i>.
tolleru, el*
📖: tolleru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tulleiru [Mar].>(TEST)
  1. tolleru
  2. tulleiru
    • Mar
Barru, llamarga [Mar (= tollu)].
  1. 1. Barru, llamarga [Mar (= tollu)].
Cfr. tollu, el.
tollina, la
📖: tollina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tullina [Llomb. Vg].>(TEST)
  1. tollina
    • Sr
    • Llv
  2. tullina
    • Llomb
    • Vg
Paliza, castigu de golpes [Sr. Llv. R]. Paliza dada [Llomb] a una persona [Vg].
  1. 1. Paliza, castigu de golpes [Sr. Llv. R]. Paliza dada [Llomb] a una persona [Vg].
D’una variante de tolena (cfr.) → *tolina gracies al emplegu del suf. equivalente -ina; dende *tolina hebo dase l’influxu de la familia de tollu pues na familia de tollu, a, o (cfr.) almítese la variante tolu, a, o.
tollu, a, o*
📖: tollu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cfr. <i class="della">tuellu,</i>(TEST)
  1. tollu
  2. Cfr
  3. <i class="della">tuellu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tollu, el
📖: tollu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tol.lu [Tb].>(TEST)
  1. tollu
  2. tol.lu
    • Tb
Llodu, trolla, folla [Vg. Tor]. Llamorgueru, champán [Mar]. 2. Poza llienta en terrén accidentao [Tb]. 3. Mustellus muste- llus [L’Arena]. Squalus acanthias [L’Arena].
  1. 1. Llodu, trolla, folla [Vg. Tor]. Llamorgueru, champán [Mar].
  2. 2. Poza llienta en terrén accidentao [Tb].
  3. 3. <i class="della">Mustellus</i> <i class="della">muste- </i><i class="della">llus</i> [L’Arena]. <i class="della">Squalus</i> <i class="della">acanthias</i> [L’Arena].
rego que dicunt Tollos 1022 (s. xii) [ACL/377] Quiciabes del célt. *tullo- ‘poza’ (tlg 149) que sedría res- ponsable del ast. tollu xunto al port. atoleiro ‘llamorgal’, cast. atolladero, arag. tollo ‘champán’, cat. toll ‘pozu fondu d’un ríu’ (Hubschmid 1960b: 127-149). Quiciabes el nome del tollu (§3) pueda enfocase averándolu a esta perspeutiva por tratase d’un pexe que, según dellos, vive en sitios enllamor- gaos (dcech s.v. tollo ii; Alvar apud ppac 91). Sobro tollu hebo formase analóxicamente un femenín, tolla (
  1. rego que dicunt Tollos
  2. 1022 (s. xii) ACL/377
  3. Quiciabes del célt. *tullo- ‘poza’ (tlg 149) que sedría res- ponsable del ast. tollu xunto al port. atoleiro ‘llamorgal’, cast. atolladero, arag. tollo ‘champán’, cat. toll ‘pozu fondu d’un ríu’ (Hubschmid 1960b: 127-149). Quiciabes el nome del tollu (§3) pueda enfocase averándolu a esta perspeutiva por tratase d’un pexe que, según dellos, vive en sitios enllamor- gaos (dcech s.v. tollo ii; Alvar apud ppac 91). Sobro tollu hebo formase analóxicamente un femenín, tolla (
cfr.). Sobro ast. tollu féxose’l verbu atollar (cfr.) y entollar (cfr.) asina como’l contrariu desentollar (cfr.) y el deverbal desentollu (cfr.). En rellación etimolóxica ta atolladeru (cfr.), atolladal (cfr.) y tolladal (cfr.). Una formación sobro tollu ye tolluezu (cfr.), tolleru (cfr.) y *tollaza d’u se fexo l’abondativu en -arius, tollaceru (cfr.), lo mesmo que aguaaguazaaguace- ru. Dende *tollaza foi posible una amestanza nueva col suf. abondativu -al d’u surdió l’ast. tollazal (cfr.). Dende tollu pudo facese’l deriváu *tollancu d’u se fexere atollancar (cfr.) y el compuestu desatollancar (cfr.) anque llama l’atención un notable esviamientu semánticu.
tolluezu, el
📖: tolluezu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<{Con posible yeísmu, toyuozu [Cl]}.>(TEST)
  1. tolluezu
    • Lln
  2. {Con posible yeísmu, toyuozu [Cl]}
Poza onde se cuez el cal [Cl]. 2. Persona poco agraciada y mal fecha [Lln]: Esa moza e un tolluezu [Lln]. Persona fea, malafechoriada [Lln]. Persona de baxa estatura y gorda [Lln]. Del responsable del nome ast. tollu (cfr.) cola amestanza col siguidor del suf. -ŏttius > -uezu (cfr. toyer) anque na segunda aceición podría tenese como
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Poza onde se cuez el cal [Cl].
  3. 2. Persona poco agraciada y mal fecha [Lln]: <i class="della">Esa</i> <i class="della">moza</i> <i class="della">e</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tolluezu</i> [Lln]. Persona fea, malafechoriada [Lln]. Persona de baxa estatura y gorda [Lln]. Del responsable del nome ast. <i class="della">tollu </i>(cfr.) cola amestanza col siguidor del suf. -ŏttius > -<i class="della">uezu</i> (cfr. <i class="della">toyer</i>) anque na segunda aceición podría tenese como
formación dende tollu, a, o (cfr.), en tou casu con un sen peyorativu.
tollura, la
📖: tollura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<{Con cheísmu, tochura [Tox]}. //tulura [Mánt. PCastro].>(TEST)
  1. tollura
  2. {Con cheísmu, tochura [Tox]}
  3. tulura eonaviego
    • Mánt
    • PCastro
Llocura [Tox. /Eo/].
  1. 1. Llocura [Tox. /Eo/].
Cfr. tollu, a, o. La realización tulura paez, nidiamente, un lo- calismu de les fasteres eonaviegues β, γ.
toloberu, a, o*
📖: toloberu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tolobero [Ca].>(TEST)
  1. toloberu
  2. tolobero
    • Ca
Que fai les coses con priesa y ensin daqué reflexón [Ca].
  1. 1. Que fai les coses con priesa y ensin daqué reflexón [Ca].
**
tolobre, el
📖: tolobre
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
//<i class="della">Negru</i>(TEST)
  1. tolobre
    • Lln
  2. <i class="della">Negru</i eonaviego
como’l tolobre ‘perescura (daqué cosa)’ [Lln].
  1. 1. <i class="della">como’l</i> <i class="della">tolobre</i> ‘perescura (daqué cosa)’ [Lln].
**
tolondría, {la}
📖: tolondría
🔤: , {la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {la}
“<i class="della">Tolondría,</i>(TEST)
  1. tolondría
    • Ay
  2. “<i class="della">Tolondría,</i
-es, -íu, -íos. Aullido estridente del lobo” [Ay].
  1. 1. <i class="della">-es,</i> <i class="della">-íu,</i> <i class="della">-íos.</i> Aullido estridente del lobo” [Ay].
Cfr. tolondru, el.
tolondrín, ina, ino
📖: tolondrín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<tolondrina [Ar].>(TEST)
  1. tolondrín
  2. tolondrina
    • Ar
De curtiu xuiciu [Ar], atontáu, atolondráu [AGO].
  1. 1. De curtiu xuiciu [Ar], atontáu, atolondráu [AGO].
Dim. de tolondru, el (cfr.).
tolondríu, el
📖: tolondríu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
“<i class="della">Tolondría,</i>(TEST)
  1. tolondríu
    • Ay
  2. “<i class="della">Tolondría,</i
-es, -íu, -íos. Aullido estridente del lobo” [Ay].
  1. 1. <i class="della">-es,</i> <i class="della">-íu,</i> <i class="della">-íos.</i> Aullido estridente del lobo” [Ay].
Cfr. tolondru, el.
tolondrón, el
📖: tolondrón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tulundrón [Cl].>(TEST)
  1. tolondrón
    • Ay
    • Ll
    • Sb
  2. tulundrón
    • Cl
Hinchón [Cl. Ay. Ll], abollón [Sb]. Aum. de tolondru, el.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Hinchón [Cl. Ay. Ll], abollón [Sb]. Aum. de <i class="della">tolondru, el</i>.
tolondru, a, o
📖: tolondru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tulondru [PSil. As]. tolondriu/ia [y Tb]. +tolundru [Ay].>(TEST)
  1. tolondru
    • Tb
  2. tulondru
    • PSil
    • As
  3. tolondriu/ia
    • y Tb
  4. tolundru metafonía
    • Ay
Atontáu, de pocu xuiciu, atolondráu [Tb. PSil. As. Tox. Mont]: Deixa de ser un tolondru [Tb]. Cfr. tolondru, el.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Atontáu, de pocu xuiciu, atolondráu [Tb. PSil. As. Tox. Mont]: <i class="della">Deixa</i> <i class="della">de</i> <i class="della">ser</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tolondru</i> [Tb]. Cfr. <i class="della">tolondru</i>, <i class="della">el</i>.
tolondru, el
📖: tolondru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tolondro [ByM]. +tulundru [Ay. Ll. Ri].>(TEST)
  1. tolondru
    • Ca
  2. tolondro
    • ByM
  3. tulundru metafonía
    • Ay
    • Ll
    • Ri
Hinchón [Ay. Ll]. Bultu que sal perbaxo de la piel [Ri], xene- ralmente por efeutu d’un golpe (en cualquier parte del cuer- pu) [Ca]. Hinchón mui duru [Ay]. 2. Granu [Ay]. 3. Venada, obcecación [ByM].
  1. 1. Hinchón [Ay. Ll]. Bultu que sal perbaxo de la piel [Ri], xene- ralmente por efeutu d’un golpe (en cualquier parte del cuer- pu) [Ca]. Hinchón mui duru [Ay].
  2. 2. Granu [Ay].
  3. 3. Venada, obcecación [ByM].
dental por cuenta la nasal (ghla §4.5.4.2) *torondu → *turun- duturunto (cfr. turuntu).
  1. dental por cuenta la nasal (ghla §4.5.4.2) *torondu → *turun- duturunto (cfr. turuntu).
Del llat. *turŭndŭlus, -i diminutivu de turundus, -i “clavo de hilas que se introducía en las llagas o heridas” (abf), ‘bola’ (deeh) per vía semiculta, de mou asemeyáu a amiddula > al- mendra (llaa 103: 9), siguió ast. tolondru ‘hinchón’, ‘granu’. Gracies a ello xustifícase l’allugamientu de la líquida como suxiriere García de Diego (deeh s.v. turŭndula ‘bola’, ‘globu’) anque nun foren tan esplícitos Corominas-Pascual (dcech s.v. tolondro). La idea de ‘hinchón’ → ‘granu’ provién del bultu que se producía dientro de la mancadura al inxerir dientro los filos del llenzu pa que xagomiare. El dolor qu’ello llevaría darréu sedría responsable de l’aceición §3 como reaición a la cura anque camentamos que, nel fondu, asítiase l’influxu de la familia del ast. tolu, a, o (cfr. tollu, a, o) que vemos prioritaria na formación verbal sobro ast. tolondru (→ aum. tolondrón) → (a)tolondrar (cfr.). Un dim. ye ast. tolondrín, ina, ino (cfr.). Diminutivu de tolondru, tolondra en -īculus, -a sedría tamién ast. *tolondriyutolondríu (cfr.) y, respeu- tivamente, *tolondriyatolondría (cfr.). Pero dende’l citáu turundus pudo siguir con metafonía y camudamientu de la
tolu, a, o
📖: tolu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><[Tb. PSil. Oc. Tor. JH. CCabal]. //tolo/a [Mánt].>(TEST)
  1. tolu
  2. ident class="della" level="1"></ident><
    • Tb
    • PSil
    • Oc
    • Tor
    • JH
    • CCabal
  3. tolo/a eonaviego
    • Mánt
Llocu [PSil. /Mánt/. CCabal] 2. Tarolu [Tor]. Tolondru [JH]. 3. Fatu [Tb. PSil. Oc]: Tas tolo [Oc]. //Andar a lo tolo-molo ‘aller au Congrès sans crochet’ [Ay]. L’ax. ast. tolu, a, o podríamos entendelu: a) como posible gallego-portuguesismu si acoyemos la idea suxerida por Diez (cfr. tuellu, a, o). Pero esta propuesta podría torgala o des- aconseyala la conducta pernidia del g-asturianu que, autóno- mamente, ufre parcialmente la palatal []; b) como resultáu autóctonu ast. dende tarolu (cfr.) → to(r)olu. En rellación col ast. tolu, a, o puen citase tolada (cfr.), el/la tolena (cfr.), tolis- cu (cfr.) → atoliscar (cfr.), tolexu (cfr.), tolendo (cfr.), tolu → dim. tolete (cfr.) → toletar (cfr.), toloberu, a, o (cfr.); dende tolu féxose’l verbu tolear (cfr.).
  1. Llocu [PSil. /Mánt/. CCabal] 2. Tarolu [Tor]. Tolondru [JH].
  2. JH
  3. 3. Fatu [Tb. PSil. Oc]: Tas tolo [Oc]. //Andar a lo tolo-molo
  4. Oc
  5. ‘aller au Congrès sans crochet’ [Ay].
  6. Ay
  7. L’ax. ast. tolu, a, o podríamos entendelu: a) como posible gallego-portuguesismu si acoyemos la idea suxerida por Diez (cfr. tuellu, a, o). Pero esta propuesta podría torgala o des- aconseyala la conducta pernidia del g-asturianu que, autóno- mamente, ufre parcialmente la palatal []; b) como resultáu autóctonu ast. dende tarolu (cfr.) → to(r)olu. En rellación col ast. tolu, a, o puen citase tolada (cfr.), el/la tolena (cfr.), tolis- cu (cfr.) → atoliscar (cfr.), tolexu (cfr.), tolendo (cfr.), tolu → dim. tolete (cfr.) → toletar (cfr.), toloberu, a, o (cfr.); dende tolu féxose’l verbu tolear (cfr.).
tolva, la
📖: tolva
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><torva [y Lln. Ac].>(TEST)
  1. tolva
    • Lln
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident><torva
    • y Lln
    • Ac
Cast. tolva [Lln. Ac. Ay]. Descargaderu del carbón [Ay]. Posible castellanismu asitiáu n’asturianu cola industrializa- ción y l’allugamientu de tolves a la vera los pozos mineros. El cast. tolva (emplegáu tamién na terminoloxía del molín, ast. moxeca) tiénenlu como
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tolva</i> [Lln. Ac. Ay]. Descargaderu del carbón [Ay]. Posible castellanismu asitiáu n’asturianu cola industrializa- ción y l’allugamientu de tolves a la vera los pozos mineros. El cast. <i class="della">tolva </i>(emplegáu tamién na terminoloxía del molín, ast. <i class="della">moxeca</i>) tiénenlu como
continuador de tŭbŭla ‘trompetina’ (deeh s.v. tŭbŭla ‘tubu’; dcech s.v. tubo) anque ye verdá que tamién pudo dase un términu prerrom. *torba ‘almacén’, ‘de- pósitu’ (rgc 242). Dende tolva pudo facese un ax. diminutivo- despeutivu tolvetu (cfr.).
tolvetu, {a, o}
📖: tolvetu
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
(TEST)
  1. tolvetu
    • Lln
Simple, fatu [Lln].
  1. 1. </b>Simple, fatu [Lln].
Cfr. tolva.
toma
📖: toma
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><tom, toma [Ay].>(TEST)
  1. toma
  2. ident class="della" level="1"></ident><tom, toma
    • Ay
Voz pa llamar a los animales [Pa. Ay], a los caballos [Sl]; a la vaca [Sb. Tb]; al perru [Ac. PSil. Mar]. //¡Toma, ven! ‘voz pa llamar a la vaca’ [Sar. Tb. Sm]. //¡Toma, perrín! ‘voz pa llamar al perru’ [Ay. Sm (= ¡Toma, quis!)]. //¡Toma mono! ‘voz pa llamar al caballu’ [Oc]. //¡Tómachi! {con [tʃ]} ‘espre- sión p’amenar a les cabres’ [Cn (= chivaiquí)], lliteralmente de chiva aiquí. Del imperativu del verbu tomar (cfr.), como s’alvierte en to (cfr.).
  1. Voz pa llamar a los animales [Pa. Ay], a los caballos [Sl]; a la vaca [Sb. Tb]; al perru [Ac. PSil. Mar]. //¡Toma, ven! ‘voz pa llamar a la vaca’ [Sar. Tb. Sm]. //¡Toma, perrín! ‘voz pa llamar al perru’ [Ay. Sm (= ¡Toma, quis!)]. //¡Toma mono! ‘voz pa llamar al caballu’ [Oc]. //¡Tómachi! {con [tʃ]} ‘espre- sión p’amenar a les cabres’ [Cn (= chivaiquí)], lliteralmente de chiva aiquí.
  2. Cn (= chivaiquí)
  3. Del imperativu del verbu tomar (cfr.), como s’alvierte en to
  4. (cfr.).
toma, la
📖: toma
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Actu de dar al timón del aráu mayor o menor abertura pa que la reya se meta na tierra lo que sía afayadizo (faise apertando <br class="della">la pina que se pon al llau de la taragüela) [JH]. 2. Pastiella de chocolate [Ar]. 3. Dosis [Pa]. 4. Enganche a una rede o corriente xeneral d’un serviciu [Ac. Ay]: <i class="della">Fizo</i>(TEST)
  1. toma
  2. ident class="della" level="1"></ident>Actu de dar al timón del aráu mayor o menor abertura pa que la reya se meta na tierra lo que sía afayadizo (faise apertando <br class="della">la pina que se pon al llau de la taragüela)
    • JH
  3. 2
  4. Pastiella de chocolate
    • Ar
  5. 3
  6. Dosis
    • Pa
  7. 4
  8. Enganche a una rede o corriente xeneral d’un serviciu [Ac. Ay]: <i class="della">Fizo</i
una toma pa la cocina [Ac]. 5. Caúna de les respeutives tandes a lo llargo de la tira [Min]. Actu de facer la tira [Min]. 6. Tomar midida a la seición de les pieces de madera apilaes na plazuela, pa facer la compra y el cómputu [Min]. 7. Actu d’esplotar una carga de dinamita por simpatía con otra esplosión [Min]. //Dar toma ‘poner l’aráu na posición más acondada pa que llevante la tie- rra que faiga falta allargando o acurtiando’l tiru y apertando o afloxando la pina de la taragüela’ [JH]. ///Al toma tou’l mundu asoma [LC].
  1. 1. <i class="della">una</i> <i class="della">toma</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">la cocina</i> [Ac].
  2. 5. Caúna de les respeutives tandes a lo llargo de la <i class="della">tira</i> [Min]. Actu de facer la <i class="della">tira</i> [Min].
  3. 6. Tomar midida a la seición de les pieces de madera apilaes na plazuela, pa facer la compra y el cómputu [Min].
  4. 7. Actu d’esplotar una carga de dinamita por simpatía con otra esplosión [Min]. //<i class="della">Dar toma</i> ‘poner l’aráu na posición más acondada pa que llevante la tie- rra que faiga falta allargando o acurtiando’l tiru y apertando o afloxando la pina de la taragüela’ [JH]. ///<i class="della">Al toma tou’l mundu</i> <i class="della">asoma</i> [LC].
toma njn prinda njn otro enbargamjento ssobre esta Razon al Conçeio 1312 [AAU/146] non ffeziessen el dicho Robo et toma njn otro semellaule de- llo 1325 [AAU/180] por Razon de malfeytorias et tomas que los dichos Sennor Obispo 1325 [AAU/180] de tomas ho de otras malffetrias que llos ouiesedes ffechas 1326 [AAU/182] algunas tomas que diziedes que ffezieramos a uuestros vezj- nos 1326 [AAU/182] Deverbal del verbu tomar (cfr.). Un dim. col siguidor
  1. toma njn prinda njn otro enbargamjento ssobre esta Razon al Conçeio
  2. 1312 AAU/146
  3. non ffeziessen el dicho Robo et toma njn otro semellaule de- llo
  4. 1325 AAU/180
  5. por Razon de malfeytorias et tomas que los dichos Sennor Obispo
  6. 1325 AAU/180
  7. de tomas ho de otras malffetrias que llos ouiesedes ffechas
  8. 1326 AAU/182
  9. algunas tomas que diziedes que ffezieramos a uuestros vezj- nos
  10. 1326 AAU/182
  11. Deverbal del verbu tomar (cfr.). Un dim. col siguidor
del llat. -ělla úfrela l’ast. tomadiella (cfr.).
tomadiella, la
📖: tomadiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tomadiella
Amarraza de dos reses [Cb].
  1. 1. Amarraza de dos reses [Cb].
Cfr. toma.
tomadoriu, a, o*
📖: tomadoriu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Axetivu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dadoria</i>(TEST)
  1. tomadoriu
  2. Axetivu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dadoria</i
e tomadoria por la faniega derecha de Oviedo 1324 (aprox.)(or.) [SP-I/436]; 1329(or.) [SP-II/56]; 1336(or.) [SP-II/150]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">e</i> <i class="della">tomadoria</i> <i class="della">por</i> <i class="della">la</i> <i class="della">faniega</i> <i class="della">derecha</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Oviedo</i> 1324 (aprox.)(or.) [SP-I/436]; 1329(or.) [SP-II/56]; 1336(or.) [SP-II/150]
por seys faniegas de bon pan linpio e pisado dadorio e toma- dorio 1327(or.) [SP-II/28] dadoria e tomadoria por el çelemin derecho de Oviedo 1335(or.) [SP-II/124]; 1353(or.) [SP-II/310]; 1356(or.) [SP-II/321] dadorio e tomadorio por el çelemin derecho de Oviedo 1346(or.) [SP-II/218] diez faniegas de bona escanda linpia e pisada dadorio e to- madorio 1346(or.) [MSMV/182] de bon pan llimpio & pisado dadoyro & tomadoyro 1351 [MB/126] treynta e çinco cabos de puercos e de reçiellos dadorios e tomadorios 1471(or.) [VC-II/236] yminas de pan de trigo dadorio e tomadorio per la medida leones 1472(or.) [VC-II/263]
  1. por seys faniegas de bon pan linpio e pisado dadorio e toma- dorio
  2. 1327(or.) SP-II/28
  3. dadoria e tomadoria por el çelemin derecho de Oviedo 1335(or.) [SP-II/124]; 1353(or.) [SP-II/310];
  4. 1356(or.) SP-II/321
  5. dadorio e tomadorio por el çelemin derecho de Oviedo
  6. 1346(or.) SP-II/218
  7. diez faniegas de bona escanda linpia e pisada dadorio e to- madorio
  8. 1346(or.) MSMV/182
  9. de bon pan llimpio & pisado dadoyro & tomadoyro
  10. 1351 MB/126
  11. treynta e çinco cabos de puercos e de reçiellos dadorios e tomadorios
  12. 1471(or.) VC-II/236
  13. yminas de pan de trigo dadorio e tomadorio per la medida leones
  14. 1472(or.) VC-II/263
Cfr. dadoriu, a, o.
tomadura, la
📖: tomadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tomaúra [Min].>(TEST)
  1. tomadura
    • Tb
  2. tomaúra
    • Min
Aición de tomar o tomase [Tb. Min]. //Tomadura de pelo ‘burlla’ [Xral]. Cfr. tomar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición de <i class="della">tomar</i> o <i class="della">tomase</i> [Tb. Min]. //<i class="della">Tomadura</i> <i class="della">de</i> <i class="della">pelo</i> ‘burlla’ [Xral]. Cfr. <i class="della">tomar</i>.
tomamientu, el
📖: tomamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aición y efeutu de <i class="della">tomar</i>(TEST)
  1. tomamientu
  2. Aición y efeutu de <i class="della">tomar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. tomar.
tomar
📖: tomar
🏗️: NO
✍️: NO
<tumar [Sm].>(TEST)
  1. tomar
    • Tb
    • Sr
    • Lln
    • Pa
    • Ay
    • Rs
    • Ca
    • Llg
    • Cd
    • Pr
    • Cv
    • Llu
  2. tumar
    • Sm
Cast. tomar [Xral]. 2. Almitir, recibir, acoyer daqué de les manes d’otra persona [Tb. Sm]. 3. Entrugar una lleición [Sr. Tb. Sm]: Toma la dotrina al nenu a ver si estudióu [Tb]. 4. Beber [Lln. Pa. Ay. Tb. Sm]. 5. Cubrir a la vaca, a la gocha [Rs]. Montar el machu a la fema [Tb]: Tomóula, [Tb]. Montar el carneru a la oveya [Gr]. 6. Ser cubierta la fema pol machu [Cl]: Esa vaca toma bien el toru [Cl]. 7. Siguir per un camín determináu [Ca]: La to vaca tomó pel camín de Casares [Ca]. 8. Ocupar daqué cosa un sitiu [Llg]: Isi caxón toma muncho [Llg]. 9. Entender d’una forma determinada [Ay. Tb]: Tomóulu mui mal [Tb]. 10. “Pasar la madera de uno a otro en la tira. Marcar la madera que se cuenta. Medir su sección el receptor. Circular con normalidad los trenes por una curva. Esplotar la dinamita por simpatía” [Min]. //-se ‘empañase (una superficie llisa, un cristal, un metal)’ [Os. Cb. Pa. Llg. Ay. Tb. Sm. Cd. Pr. Cv. Tox. Arm]: Las ga- fas tomábanse col vafu la cocina [Tb]. ‘llenase de ferruñu un metal’ [Cd]. ‘enferruñase un oxetu’ [Tox. /Eo/]. ‘cubrise de ferruñu’ [Ay]. ‘atascase una cañería, un conductu, camín o carretera’ [Tb]: El martes tomóuse’l puertu [Tb]. ‘apoderase la mala yerba d’un terrén semao’ [Lln]. ‘infestase d’arbustos malos (una zona)’ [Lln]: Ta tomáu de bardos [Lln]. ‘amarra- se dos reses’ [Cb]. //Ir a tomar ‘ondear les veles’ [Llu (Ba- rriuso: barcos 229)]. //Tomar corrida ‘entamar dende más atrás pa echar una carrera’ [Pa]. //Tomar el frescu ‘tomar l’aire’ [Pr]. //Tomar les de Villadiego ‘dise’ [Pa]. //Tomalo a mal ‘nun sentar bien (lo que se diz)’ [Pa]. //Tomalo en seriu ‘entamar (daqué) con afición’ [Pa]. //Tomar el toru ‘cubrir (el toru a la vaca)’ [Pa]. //Tomar la calima ‘tomar l’aperitivu, consumir en chigre lo avezao’ [Cñ]. //Tomar la sangre ‘re- coyer la muyer la sangre {y aballalo} cuando tán corando’l gochu’ [Lln]. //Tomar sabor ‘algamar sabor’ [Llg]: Eses fa- bes tomaron el saborón de la pota [Llg]. ‘alcontrar sabor a daqué’ [Llg]: Nun acabo de toma-y sabor a estes fabes [Llg]. //Tumar l’adobu ‘asimilar la carne y otros alimentos adobu’ [Sm]. //Tomar pol sacu. //Tomar pol culu. //Ser mal tomáu ‘ser mui setosu’ [Tb. Tox]. ///Cabra coxa non quier siesta y si la toma cara-y cuesta [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">tomar</i> [Xral].
  2. 2. Almitir, recibir, acoyer daqué de les manes d’otra persona [Tb. Sm].
  3. 3. Entrugar una lleición [Sr. Tb. Sm]: <i class="della">Toma</i> <i class="della">la</i> <i class="della">dotrina</i> <i class="della">al</i> <i class="della">nenu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">ver</i> <i class="della">si</i> <i class="della">estudióu</i> [Tb].
  4. 4. Beber [Lln. Pa. Ay. Tb. Sm].
  5. 5. Cubrir a la vaca, a la gocha [Rs]. Montar el machu a la fema [Tb]: <i class="della">Tomóula,</i> <i class="della">sí</i> [Tb]. Montar el carneru a la oveya [Gr].
  6. 6. Ser cubierta la fema pol machu [Cl]: <i class="della">Esa vaca toma bien el toru </i>[Cl].
  7. 7. Siguir per un camín determináu [Ca]: <i class="della">La</i> <i class="della">to</i> <i class="della">vaca</i> <i class="della">tomó</i> <i class="della">pel</i> <i class="della">camín</i> <i class="della">de Casares </i>[Ca].
  8. 8. Ocupar daqué cosa un sitiu [Llg]: <i class="della">Isi caxón </i><i class="della">toma</i> <i class="della">muncho</i> [Llg].
  9. 9. Entender d’una forma determinada [Ay. Tb]: <i class="della">Tomóulu mui mal </i>[Tb].
  10. 10. “Pasar la madera de uno a otro en la tira. Marcar la madera que se cuenta. Medir su sección el receptor. Circular con normalidad los trenes por una curva. Esplotar la dinamita por simpatía” [Min]. //<i class="della">-se </i>‘empañase (una superficie llisa, un cristal, un metal)’ [Os. Cb. Pa. Llg. Ay. Tb. Sm. Cd. Pr. Cv. Tox. Arm]: <i class="della">Las</i> <i class="della">ga- fas</i> <i class="della">tomábanse</i> <i class="della">col</i> <i class="della">vafu</i> <i class="della">la</i> <i class="della">cocina</i> [Tb]. ‘llenase de ferruñu un metal’ [Cd]. ‘enferruñase un oxetu’ [Tox. /Eo/]. ‘cubrise de ferruñu’ [Ay]. ‘atascase una cañería, un conductu, camín o carretera’ [Tb]: <i class="della">El martes tomóuse’l puertu </i>[Tb]. ‘apoderase la mala yerba d’un terrén semao’ [Lln]. ‘infestase d’arbustos malos (una zona)’ [Lln]: <i class="della">Ta tomáu de bardos </i>[Lln]. ‘amarra- se dos reses’ [Cb]. //<i class="della">Ir</i> <i class="della">a</i> <i class="della">tomar</i> ‘ondear les veles’ [Llu (Ba- rriuso: barcos 229)]. //<i class="della">Tomar</i> <i class="della">corrida </i>‘entamar dende más atrás pa echar una carrera’ [Pa]. //<i class="della">Tomar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">frescu</i> ‘tomar l’aire’ [Pr]. //<i class="della">Tomar les de Villadiego </i>‘dise’ [Pa]. //<i class="della">Tomalo a mal </i>‘nun sentar bien (lo que se diz)’ [Pa]. //<i class="della">Tomalo en seriu </i>‘entamar (daqué) con afición’ [Pa]. //<i class="della">Tomar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">toru</i> ‘cubrir (el toru a la vaca)’ [Pa]. //<i class="della">Tomar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">calima</i> ‘tomar l’aperitivu, consumir en chigre lo avezao’ [Cñ]. //<i class="della">Tomar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">sangre</i> ‘re- coyer la muyer la sangre {y aballalo} cuando tán corando’l gochu’ [Lln]. //<i class="della">Tomar sabor </i>‘algamar sabor’ [Llg]: <i class="della">Eses fa- </i><i class="della">bes</i> <i class="della">tomaron</i> <i class="della">el</i> <i class="della">saborón</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">pota</i> [Llg]. ‘alcontrar sabor a daqué’ [Llg]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">acabo</i> <i class="della">de</i> <i class="della">toma-y</i> <i class="della">sabor</i> <i class="della">a</i> <i class="della">estes</i> <i class="della">fabes </i>[Llg]. //<i class="della">Tumar</i> <i class="della">l’adobu</i> ‘asimilar la carne y otros alimentos adobu’ [Sm]. //<i class="della">Tomar pol sacu</i>. //<i class="della">Tomar pol culu</i>. //<i class="della">Ser mal </i><i class="della">tomáu</i> ‘ser mui setosu’ [Tb. Tox]. ///<i class="della">Cabra</i> <i class="della">coxa</i> <i class="della">non</i> <i class="della">quier </i><i class="della">siesta</i> <i class="della">y</i> <i class="della">si</i> <i class="della">la</i> <i class="della">toma</i> <i class="della">cara-y</i> <i class="della">cuesta</i> [LC].
1269 [DCO-II/98] tomar el pescado del cesto nen delos blancos menos de seer pagado 1274 [Ordenances/44] tomar heredamjentos nen salidos del concello que foron da- dos 1274 [Ordenances/46] si tomar pennos de ome de fora 1274 [Ordenances/46] Adrian Martint yera finado e los judios tenianye ya tomado todo 1277(or.) [ACL-VIII/150] aquel logar que la agua de la mar toma et dexa 1278 (t. 1310) [SP-I/255] forciar nen despollar nen tomar nenguna cosa a nengun cle- rigo 1281 [DCO-II/130] cortauan e tomauan lenna de los ssus montes 1292(or.) [MSAH-V/505] el tercio del pescado quando lo toman e siete vassallos 1293(or.) [ACL-VIII/428] nin tomar ganados nin prendiallos 1294(or.) [MSAH-V/545] mio despenssero por que tomaua testemunna del notario del commo iazia 1294 [DCO-V/193] algunos se atreuen a tomar las tierras ¬ las comiendas 1297 [DCO-II/198] por lo trabayo que tomardes en deffender a nos 1304(or.) [ACL-IX/80] quisiesse entrar enna dicha vostra ordene e tomar el abito 1314(or.) [SP-I/395] tomo por la mano a la dicha Maria Perez mongia 1329(or.) [SP-II/46] tomolle la laue e çarro las puertas e dixo 1334(or.) [ACL- IX/392] tomo palles de hun orrio que dixo que yera 1348(or.) [SP- II/261] de la posession que lles tirava e tomava por forçia 1370(or.) [SP-II/437] metieronla en el dicho huerto e tomaron hun çespede de tie- rra 1377(or.) [SP-II/468] tomar la boz del pleito o pleitos o demanda o demandas 1431(or.) [SP-III/317] tomo un ramo de un çerolal e un çespede de tierra 1434(or.) [SP-III/347] seys omes buenos viejos e ançianos para que el tomase de- llos enformaçion 1436 [DCO-III/378] podiese tomar e tomase para ella la posision por ramo e çesspe 1447(or.) [SP-III/440] esta pegada con_el dicho molino de manera que pueda to- mar el agua 1520 (t.) [SP-IV/448] Tomo pella calle arriba/preguntando pella Audiencia,/por- que sabía que allí estaba/Balvidares de Cecea [ABalvida- res, Callórigu (Poesíes 218-221)] Porque Costanza non toma más que lo que el so i manda [El Camberu 6] Tienes que dexala dir/si toma la tremontana [Los Trataos 33] Non atarrezas tomar á María per esposa [San Mateo 3] b) yo perdi & me foron tomadas por el & por sua companna 1294 [DCO-V/190] si alguna cosa le avia tomada o enallenada todo lo entre- guen s. xiii (or.) [FX/138] feziera entregar las prendas que lle foran tomadas sobre esta razon 1358(or.) [SP-II/341] et esomesmo la provançia que foe tomada por los dichos jue- zes 1403(or.) [SP-III/141] es tomado e escogido en los pleitos e contiendas e demandas 1432(or.) [SP-III/322] por se quitar de pleitos e escandalo avian tomado omes bue- nos 1474(or.) [SP-IV/165] c) non uayan alla nen conpren nen asinnalen nen zomen nada 1274 [Ordenances/45] conprar nen çomar queso nen mantega nen sennalarlo ante tiempo 1274 [Ordenances/45] Dellos (dcech) entendieron esti verbu, que l’ast. comparte col gall., port. y cast., dende’l llat. autumāre ‘afirmar’, ‘pre- tender’ (em), ‘opinar’, ‘estimar’ (abf) pero plantega proble- mes fónicos y semánticos; poro, propúnxose (Malkiel 1976), partir del antecedente de aestimare ‘evaluar’ (cfr. estimar), llat. aestumare entendíu popularmente como una amestanza de aes (‘cobre’, ‘bronce’, ‘moneda’, ‘pagu’) y *tumare, ésti verdaderu aniciu de tomar. Un compuestu de tomar ye ast. *retomar del que conocemos el participiu retomáu (cfr.). En rellación etimolóxica tenemos el deverbal toma (cfr.) col so diminutivu tomadiella (cfr.), y otros términos como tomado- riu (cfr.), tomadura (cfr.), tomamientu (cfr.).
  1. 1269 DCO-II/98
  2. tomar el pescado del cesto nen delos blancos menos de seer pagado
  3. 1274 Ordenances/44
  4. tomar heredamjentos nen salidos del concello que foron da- dos
  5. 1274 Ordenances/46
  6. si tomar pennos de ome de fora
  7. 1274 Ordenances/46
  8. Adrian Martint yera finado e los judios tenianye ya tomado todo
  9. 1277(or.) ACL-VIII/150
  10. aquel logar que la agua de la mar toma et dexa
  11. 1278 (t. 1310) SP-I/255
  12. forciar nen despollar nen tomar nenguna cosa a nengun cle- rigo
  13. 1281 DCO-II/130
  14. cortauan e tomauan lenna de los ssus montes
  15. 1292(or.) MSAH-V/505
  16. el tercio del pescado quando lo toman e siete vassallos
  17. 1293(or.) ACL-VIII/428
  18. nin tomar ganados nin prendiallos
  19. 1294(or.) MSAH-V/545
  20. mio despenssero por que tomaua testemunna del notario del commo iazia
  21. 1294 DCO-V/193
  22. algunos se atreuen a tomar las tierras ¬ las comiendas
  23. 1297 DCO-II/198
  24. por lo trabayo que tomardes en deffender a nos
  25. 1304(or.) ACL-IX/80
  26. quisiesse entrar enna dicha vostra ordene e tomar el abito
  27. 1314(or.) SP-I/395
  28. tomo por la mano a la dicha Maria Perez mongia
  29. 1329(or.) SP-II/46
  30. tomolle la laue e çarro las puertas e dixo
  31. 1334(or.) ACL- IX/392
  32. tomo palles de hun orrio que dixo que yera
  33. 1348(or.) SP- II/261
  34. de la posession que lles tirava e tomava por forçia
  35. 1370(or.) SP-II/437
  36. metieronla en el dicho huerto e tomaron hun çespede de tie- rra
  37. 1377(or.) SP-II/468
  38. tomar la boz del pleito o pleitos o demanda o demandas
  39. 1431(or.) SP-III/317
  40. tomo un ramo de un çerolal e un çespede de tierra
  41. 1434(or.) SP-III/347
  42. seys omes buenos viejos e ançianos para que el tomase de- llos enformaçion
  43. 1436 DCO-III/378
  44. podiese tomar e tomase para ella la posision por ramo e çesspe
  45. 1447(or.) SP-III/440
  46. esta pegada con_el dicho molino de manera que pueda to- mar el agua
  47. 1520 (t.) SP-IV/448
  48. Tomo pella calle arriba/preguntando pella Audiencia,/por- que sabía que allí estaba/Balvidares de Cecea
  49. ABalvida- res, Callórigu (Poesíes 218-221)
  50. Porque Costanza non toma más que lo que el so i manda
  51. El Camberu 6
  52. Tienes que dexala dir/si toma la tremontana
  53. Los Trataos 33
  54. Non atarrezas tomar á María per esposa
  55. San Mateo 3
  56. b)
  57. yo perdi & me foron tomadas por el & por sua companna
  58. 1294 DCO-V/190
  59. si alguna cosa le avia tomada o enallenada todo lo entre- guen s. xiii (or.)
  60. FX/138
  61. feziera entregar las prendas que lle foran tomadas sobre esta razon
  62. 1358(or.) SP-II/341
  63. et esomesmo la provançia que foe tomada por los dichos jue- zes
  64. 1403(or.) SP-III/141
  65. es tomado e escogido en los pleitos e contiendas e demandas
  66. 1432(or.) SP-III/322
  67. por se quitar de pleitos e escandalo avian tomado omes bue- nos
  68. 1474(or.) SP-IV/165
  69. c)
  70. non uayan alla nen conpren nen asinnalen nen zomen nada
  71. 1274 Ordenances/45
  72. conprar nen çomar queso nen mantega nen sennalarlo ante tiempo
  73. 1274 Ordenances/45
  74. Dellos (dcech) entendieron esti verbu, que l’ast. comparte col gall., port. y cast., dende’l llat. autumāre ‘afirmar’, ‘pre- tender’ (em), ‘opinar’, ‘estimar’ (abf) pero plantega proble- mes fónicos y semánticos; poro, propúnxose (Malkiel 1976), partir del antecedente de aestimare ‘evaluar’ (cfr. estimar), llat. aestumare entendíu popularmente como una amestanza de aes (‘cobre’, ‘bronce’, ‘moneda’, ‘pagu’) y *tumare, ésti verdaderu aniciu de tomar. Un compuestu de tomar ye ast.
  75. *retomar del que conocemos el participiu retomáu (cfr.). En rellación etimolóxica tenemos el deverbal toma (cfr.) col so diminutivu tomadiella (cfr.), y otros términos como tomado- riu (cfr.), tomadura (cfr.), tomamientu (cfr.).

a) escomungaua a quien quier que los tomar por estas razones
  1. illa senra que tomauimus ad Salinas 1060(or.) [DCO-I/195]
  2. 1060(or.) DCO-I/195
  3. nullus homo sit ausus tomare portagum in cotum totum 1064 (f. s. xii?) [ACL/351]
  4. 1064 (f. s. xii?) ACL/351
  5. tometis illo et nostra hereditate 1232(or.) [SV/190]
  6. 1232(or.) SV/190
  7. por lo complir dexe de tomar marido 1268(or.) [SV-IV(2)/57]
  8. 1268(or.) SV-IV(2)/57
tomarrecinte, el
📖: tomarrecinte
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><{Paez espresión metafonética}.>(TEST)
  1. tomarrecinte
    • Ll
  2. {Paez espresión metafonética}
  3. ident class="della" level="1"></ident><
Plizca, migayu d’una cosa [Ll].
  1. 1. Plizca, migayu d’una cosa [Ll].
Amestadura de verbu (toma) + ax. con metafonía por -i (cfr. recién).
  1. Amestadura de verbu (toma) + ax. con metafonía por -i (cfr.
  2. recién).
tomás, el
📖: tomás
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Epigonus</i>(TEST)
  1. tomás
    • Xx
  2. ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Epigonus</i
telescopus, pexe diablu [Lls, Xx (ppac)].
  1. 1. <i class="della">telescopus</i>, pexe diablu [Lls, Xx (ppac)].
Nome de pex que tamién se conoz en gall. tomás y en cat. tomàs (Veny 2012: 369). Deonomásticu, del nome del apóstol tomás que, incrédulu, Cristu quixo convencélu de la so resu- rreición faciendo que tocare les mancadures que-y fixere la crucifixón. Los güeyos de sustu que punxere daquella’l discí- pulu ye posible que sirvieren, na imaxinación popular, pa dar calter a esti apóstol del que se supunxo que-y rellumaríen los
  1. Nome de pex que tamién se conoz en gall. tomás y en cat. tomàs (Veny 2012: 369). Deonomásticu, del nome del apóstol tomás que, incrédulu, Cristu quixo convencélu de la so resu- rreición faciendo que tocare les mancadures que-y fixere la crucifixón. Los güeyos de sustu que punxere daquella’l discí- pulu ye posible que sirvieren, na imaxinación popular, pa dar calter a esti apóstol del que se supunxo que-y rellumaríen los
güeyos como los del pexe que citamos al que, xusto por ello, tamién-y dan de nome, farol, de güeyos grandes y fosfores- centes (pe1: 244).
tomate, el
📖: tomate
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tomate</i>(TEST)
  1. tomate
  2. Cast
  3. <i class="della">tomate</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
Del náhuatl tómatl (dcech s.v. tomate), pente medies del cas- tellán.
tomba, la
📖: tomba
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tomba
Cfr. tumba.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">tumba</i>.
tómbanu, el
📖: tómbanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<túmbanu [Pzu. Cv. Oc]. +túmbanu [Ll].>(TEST)
  1. tómbanu
    • Lln
    • Co
  2. túmbanu
    • Pzu
    • Cv
    • Oc
  3. túmbanu metafonía
    • Ll
Llombu pequeñu nel terrén [Lln. Co. Cv]. 2. Tarrón grande [Ll]. 3. Fendedura ente montes [AGO]. 4. Cueva con estalag- mita [Bulnes (Lln)]. Especie de cueva con pocu techu y más bien llienta [Bulnes (Lln)]. 5. Tumor, hinchón, bultu [Oc]. Tumor [Pzu]. Cfr. túmbalu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Llombu pequeñu nel terrén [Lln. Co. Cv].
  3. 2. Tarrón grande [Ll].
  4. 3. Fendedura ente montes [AGO].
  5. 4. Cueva con estalag- mita [Bulnes (Lln)]. Especie de cueva con pocu techu y más bien llienta [Bulnes (Lln)].
  6. 5. Tumor, hinchón, bultu [Oc]. Tumor [Pzu]. Cfr. <i class="della">túmbalu</i>.
tombeyu, el
📖: tombeyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Persona fosca y malamañada [Lln]. Quiciabes dim. de <i class="della">tombu</i>(TEST)
  1. tombeyu
  2. Persona fosca y malamañada
    • Lln
  3. Quiciabes dim
  4. de <i class="della">tombu</i
(cfr.) cola amestadura col continua- dor del suf. -ĭculus.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) cola amestadura col continua- dor del suf. -ĭculus.
tombiar
📖: tombiar
🏗️: NO
✍️: NO
<atombar [Am].>(TEST)
  1. tombiar
  2. atombar
    • Am
Dir a rodones, dando vueltes,dir a valtos [Am]. Cayer, cayer a valtos y estronconando pel suelu [PSil]: Foi tumbiando por ail. [PSil].
  1. 1. Dir a rodones, dando vueltes,dir a valtos [Am]. Cayer, cayer a valtos y estronconando pel suelu [PSil]: <i class="della">Foi</i> <i class="della">tumbiando</i> <i class="della">por </i><i class="della">ail</i>.<i class="della">lí</i> [PSil].
Verbu fechu sol ast. tombu, tomba (cfr.). Cfr. tumba.
tombu, el
📖: tombu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tombu [Po. Pzu. PSil. Cn (F). Cv. Tox. /Eo/]. tumbu [Tb. Sm. Vg. Cn (F). Cd. Pr]. +tumbu [Ay].>(TEST)
  1. tombu
    • Cn
  2. tombu
    • Po
    • Pzu
    • PSil
    • Cn (F)
    • Cv
    • Tox
    • /Eo/
  3. tumbu
    • Tb
    • Sm
    • Vg
    • Cn (F)
    • Cd
    • Pr
  4. tumbu metafonía
    • Ay
Duviesu, granu [Pzu]. Bultu na piel [Cn (F)]: Tengo un tumbu na pierna que nun me dexa andar [Cn (F)]: Esa vaca ta en- ferma, ta chena de tumbos pol l.lombu [Cn].
  1. 1. Duviesu, granu [Pzu]. Bultu na piel [Cn (F)]: <i class="della">Tengo</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tumbu </i><i class="della">na pierna</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">me dexa</i> <i class="della">andar</i> [Cn (F)]: <i class="della">Esa</i> <i class="della">vaca</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">en-</i> <i class="della">ferma,</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">chena</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tumbos</i> <i class="della">pol</i> <i class="della">l</i>.<i class="della">lombu</i> [Cn].
2. Llomba, relie- ve allargáu nel terrén [Cv]. Valláu, montón de tierra, llomba pequeña [/Eo/]. 3. Altiplanicie [Pzu]. Elevación pequeña, de forma cóncava que da a dos lladeres [Po (Toponimia 111)]. Oteru, montón de tierra, eminencia pequeña [Tox]. 4. Valtu, vuelta de campana al cayer per un derribadoriu [Ay. Sm]. Val- tu que da’l carru al entornase saliendo del camín [Vg]. 5. Tro- piezu [Cd]. Movimientu y golpe fuerte cuando se va dando valtos [PSil]: Baxóu a tombos [PSil]. //Andar a tombos ‘andar a valtos’ [PSil]. //A tumbos ‘a valtos’, ‘dando vueltes de cam- pana’ [Sm]. //Tar como un tumbu ‘tar fartu, llenu’ [Tb. Pr]. Cfr. tumba.
tómbula
📖: tómbula
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">Andar</i>(TEST)
  1. tómbula
    • Sb
  2. <i class="della">Andar</i eonaviego
de tómbula ‘andar de xarana, de borrachera’ [Sb].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">tómbula</i> ‘andar de xarana, de borrachera’ [Sb].
Cfr. tomba.
tomerón, ona
📖: tomerón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. tomerón
    • Sb
Atontáu, plasmáu [Sb].
  1. 1. Atontáu, plasmáu [Sb].
**
tomicia, la
📖: tomicia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Paliza [Bi. Sr]. Del grecismu en llat., el masc. <i class="della">t(h)omix,</i>(TEST)
  1. tomicia
  2. Paliza
    • Bi
    • Sr
  3. Del grecismu en llat., el masc
  4. <i class="della">t(h)omix,</i
-icis ‘cuerda’ (em) con percauterización del femenín analóxicu *tomīcia que Me- yer-Lübke camienta que ta nel aniciu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">-icis</i> ‘cuerda’ (em) con percauterización del femenín analóxicu *tomīcia que Me- yer-Lübke camienta que ta nel aniciu
del cast. tomiza, port. tamiza (rew; deeh s.v. tomĭcěa; dcech s.v. tomiza). L’ast. paez obligar a almitir un resultáu semicultu.
tomiellu, el*
📖: tomiellu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tomiel.lu [PSil]. ///tomillu [Lln. Rs. Tb. PSil]. tomillo [Ac]. tumillu [Mar]. /////tomiyu [AGO]. tumíu [AGO]. /////taramillu [Sm].>(TEST)
  1. tomiellu
  2. tomiel.lu
    • PSil
  3. tomillu infl. cast.
    • Lln
    • Rs
    • Tb
    • PSil
  4. tomillo
    • Ac
  5. tumillu
    • Mar
  6. tomiyu dudoso (certainty = baxa)
    • AGO
  7. tumíu
    • AGO
  8. taramillu dudoso (certainty = baxa)
    • Sm
Thymus vulgaris [PSil]. Cast. tomillo [Lln. Rs. Ac. Tb. Sm. AGO. Mar].
  1. 1. <i class="della">Thymus vulgaris</i> [PSil]. Cast. <i class="della">tomillo</i> [Lln. Rs. Ac. Tb. Sm. AGO. Mar].
quien taiar carrasco o tomjiello o alguna lena [FS (FFLL)] Del grecismu en llat. thymum, -i pente medies
  1. quien taiar carrasco o tomjiello o alguna lena
  2. FS (FFLL)
  3. Del grecismu en llat. thymum, -i pente medies
del llat. vg. tŭmum (dcech s.v. tomillo) con una amestadura diminu- tiva -ĕllum (dcech s.v. tomillo). Los resultaos de güei en -illu fónicamente paecen castellanismos frente al autóctonu tomiel.lu. La espresión dada por AGO talmente paez conti- nuadora del llat. -īculum > -iyu-íu (ghla §4.4.6.1). Un diminutivu femenín ye tomillina (cfr.). Un abondativu en -ale o -are, frecuente na formación de fitónimos, ye responsable del tomillar (cfr.).
tomillar, el*
📖: tomillar
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tomil.lar [PSil].>(TEST)
  1. tomillar
  2. tomil.lar
    • PSil
Sitiu onde abonda’l tomiellu [PSil].
  1. 1. Sitiu onde abonda’l tomiellu [PSil].
Cfr. tomiellu.
tomillina, la
📖: tomillina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tomillo</i>(TEST)
  1. tomillina
  2. Cast
  3. <i class="della">tomillo</i
salsero, planta de fueya más pequeña que la del tomiellu común, de bon arrecendor [Mar].
  1. 1. <i class="della">salsero</i>, planta de fueya más pequeña que la del tomiellu común, de bon arrecendor [Mar].
Cfr. tomiellu.
tomu, el*
📖: tomu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tomo [Ac].>(TEST)
  1. tomu
  2. tomo
    • Ac
Superficie de daqué [Ac]: Lo que se tien plantao de lechugues ye bien poco: lleva’l tomo d’esta casa, nun ye más [Ac].
  1. 1. Superficie de daqué [Ac]: <i class="della">Lo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">se</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">plantao</i> <i class="della">de</i> <i class="della">lechugues</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">poco:</i> <i class="della">lleva’l</i> <i class="della">tomo</i> <i class="della">d’esta</i> <i class="della">casa,</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">más</i> [Ac].
A lo meyor del grecismu en llat. tomus, -i ‘una pieza de papi- ru’ (old), con continuadores románicos (rew) y con siguidor semicultu castellán (dcech s.v. tomo) y asturianu.
ton, el
📖: ton
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tonu [Sr]. tron [Ac].>(TEST)
  1. ton
  2. tonu
    • Sr
  3. tron
    • Ac
Tonu [R].
  1. 1. Tonu [R].
//Sin ton nin son ‘sin pensar’ [Tb. R]. //Sin tron nin son ‘sin ton nin son’ [Ac]. Del grecismu en llat. tonus, -i ‘tonu’ [(em); sonum facit; to- nus enim sonus est (Etimologías xix, 22-6)], quiciabes per vía culta, con continuadores románicos (rew s.v. tŏnus) y en re- llación con una familia llingüística más llarga (cfr. tonada). L’averamientu de tron a ton pue debese a la equivalencia de tronar y tonar. Apolinar Rato ufre un verbu retoñar ‘reso- nar’, ‘sonar’ (cfr. retoñar 1) que, acordies col so significáu, paez qu’habría tenese por formación fecha sobro una variante non documentada *toñuretoñar, con un deverbal retoñu 1 (cfr.). Con too ye posible que se trate d’una mala tresmisión (por *retonar) o d’una recreación del citáu autor qu’ufre na so obra léxica munches duldes que faen qu’amosemos increduli- dá cuando un datu vien namái encontáu pela so información.
tona, la 1
📖: tona
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Flor o ñata formao na superficie de dellos líquidos [/“en va- rios concejos de Ast., en León, y en Gal. y Port.” (Eo)/]. Nata que se forma na lleche [/Mánt/]. Quiciabes d’una voz prerromana d’aniciu célticu tresmitida pel llat. serondu tŭnna ‘cuba’, ‘pipa’ (em s.v. *tunna; tlg s.v. tonna, tunna; dcech s.v. tonel)>(TEST)
  1. tona
  2. Flor o ñata formao na superficie de dellos líquidos
    • /“en va- rios concejos de Ast
    • , en León, y en Gal
    • y Port
    • ” (Eo)/
  3. Nata que se forma na lleche
    • /Mánt/
  4. Quiciabes d’una voz prerromana d’aniciu célticu tresmitida pel llat
  5. serondu tŭnna ‘cuba’, ‘pipa’ (em s.v
  6. tunna; tlg s.v asterisco
  7. tonna, tunna; dcech s.v
  8. tonel)
ast. tona. El términu paez claramente occidental común col gall. y port. tona ‘corteza’ (Hubschmid 1960b: 127-149), polo que fónicamente ye pe- racoyible la propuesta etimolóxica de -nn- > -n-, anque dal- gún problema podría surdir de la consideranza de lo que paez el so paralelu tuña (cfr.) y el correspondiente verbu atuñar. Pero semánticamente dase un problema notable pa xustifi- car el pasu ‘cuba’ → ‘ñata’. De toes maneres paeznos que ye almisible esta propuesta dao qu’a la idea de ‘cuba’ pudo llegase dende la previa de *‘corteza qu’envuelve al árbol’ →
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ast. <i class="della">tona</i>. El términu paez claramente occidental común col gall. y port. <i class="della">tona </i>‘corteza’ (Hubschmid 1960b: 127-149), polo que fónicamente ye pe- racoyible la propuesta etimolóxica de -nn- > -<i class="della">n</i>-, anque dal- gún problema podría surdir de la consideranza de lo que paez el so paralelu <i class="della">tuña</i> (cfr.) y el correspondiente verbu <i class="della">atuñar</i>. Pero semánticamente dase un problema notable pa xustifi- car el pasu ‘cuba’ → ‘ñata’. De toes maneres paeznos que ye almisible esta propuesta dao qu’a la idea de ‘cuba’ pudo llegase dende la previa de *‘corteza qu’envuelve al árbol’ →
supunxera Piel pal port. tona ‘casca’, ‘película’ (Piel 1971: 200), ensin necesidá d’almitir los dos tŭnna ‘cuba’ y ‘piel’ dixebraos por Meyer-Lübke (rew 8986 & 8987).
  1. supunxera Piel pal port. tona ‘casca’, ‘película’ (Piel 1971: 200), ensin necesidá d’almitir los dos tŭnna ‘cuba’ y ‘piel’ dixebraos por Meyer-Lübke (rew 8986 & 8987).
*‘corteza, revistimientu del que se fai una cuba’ → *‘daqué cosa qu’envuelve’ → *‘tela qu’envuelve como una corteza’ → *‘tela fino’ → *‘lo que ye como una tela fino o corteza’ → ‘ñata’, ‘tiez o telina fino de los líquidos’. Ye perclaro qu’en facer esi averamientu pudo trabayar el diminutivu *tŭnnica confundíu col llat. tunica → tonica ‘vistimenta d’homes y muyeres’, ‘tipu de camisola’ (em) con siguidor güei nel ast. tonga (cfr.) → tongu (cfr.). Ast. tona (con un dim. tuniella) sedría un tipu de vistimenta llixera y, metafóricamente, pudo aplicase a dalgo que, como la ñata, representa una corteza o capa fina sobro un líquidu o sobro daqué cosa. Si sol llat. tuni- ca o *tunnica pudo iguase’l verbu *extun(n)icare > estongar 1 (cfr. tonga; pe1: 135) ye perprobable que, al empar, se fexe- re tamién dende tunna un verbu *extunnare ‘quitar la tona’ > ast. estonar (cfr.). En resume l’ast. tona na so complexidá llé- vanos a almitir un aniciu célticu (tlg; rgc 242) anque, como
tona, la 2
📖: tona
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. tona
Cfr. truena.
  1. Cfr. truena.
tonada, la
📖: tonada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><toná [Llg. Sr. Ca. Ay. Ar].>(TEST)
  1. tonada
  2. ident class="della" level="1"></ident><toná
    • Llg
    • Sr
    • Ca
    • Ay
    • Ar
Cast. tonada [Ca]. Música d’una canción [Ca] cola lletra de la mesma [R]. 2. Canción [Ca]. 3. Canción popular [Sr. Ar]. Canción tradicional asturiana [Llg. Ca. Ay]: Echaron una toná [Sr]. Tipu de canción asturiana executada por una perso- na [Ac (i). Sr (= asturianá)]: Ési ye un cantante de toná [Sr].
  1. 1. Cast. <i class="della">tonada </i>[Ca]. Música d’una canción [Ca] cola lletra de la mesma [R].
  2. 2. Canción [Ca].
  3. 3. Canción popular [Sr. Ar]. Canción tradicional asturiana [Llg. Ca. Ay]: <i class="della">Echaron</i> <i class="della">una</i> <i class="della">toná</i> [Sr]. Tipu de canción asturiana executada por una perso- na [Ac (i). Sr (= asturianá)]: <i class="della">Ési ye un cantante de toná </i>[Sr].
Quiciabes deverbal del continuador del verbu llat. tonāre ‘tronar’, ‘atronar’, ‘facer resonar como’l truenu’ (em; abf), anque tamién podría xustificase como una creación dende’l cultismu ton (cfr.). Les influencies mutues ente tonare y to- nus vémosles nel continuador de tonus > ton qu’almite la va- riante tron. Una variante de tonada paez ast. toñada 2 (cfr.), como farina y fariña. Semánticamente alviértese lo mesmo que vemos en tonida (cfr.). Un compuestu cola preposición in- *intonare, vémoslu nel ast. entonar (cfr.) col so contrariu desentonar (cfr.). Tamién nuna formación diminutiva *into- nicare > entongar 2 (cfr.). Diminutivu de tonada úfrelu l’ast. tonadiella (cfr.).
tonadiella, la*
📖: tonadiella
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tonadiel.la [PSil]. tunadiel.la [Pzu].>(TEST)
  1. tonadiella
  2. ident class="della" level="1"></ident><tonadiel.la
    • PSil
  3. tunadiel.la
    • Pzu
Canción, tonada [PSil]. Cast. tonadilla [Pzu].
  1. 1. Canción, tonada [PSil]. Cast. <i class="della">tonadilla</i> [Pzu].
Cfr. tonada.
tonadrida, la*
📖: tonadrida
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tonadría [Sb].>(TEST)
  1. tonadrida
  2. ident class="della" level="1"></ident><tonadría
    • Sb
Truenu grande [Sb].
  1. 1. Truenu grande [Sb].
Deverbal del continuador participial débil de la variante del llat. serondu tonitruāre ‘tronar’ (em s.v. tono; abf), quiciabes meyor, *tonitr(u)ere > *tonadrir, paralelu a tonāre y tonere (em). El correspondiente masculín del participiu débil nomi- nalizáu ye ast. tonadríu (cfr.) cola variante tunabríu y tunaríu (ésti con perda de -t- > -d-); a la so vera trunabridu tuna- bríu qu’ufierta l’influxu de les variantes con /r/ que vemos en tronar (cfr.).
  1. Deverbal del continuador participial débil de la variante del llat. serondu tonitruāre ‘tronar’ (em s.v. tono; abf), quiciabes meyor, *tonitr(u)ere > *tonadrir, paralelu a tonāre y tonere (em). El correspondiente masculín del participiu débil nomi- nalizáu ye ast. tonadríu (cfr.) cola variante tunabríu y tunaríu (ésti con perda de -t- > -d-); a la so vera trunabridu tuna- bríu qu’ufierta l’influxu de les variantes con /r/ que vemos en tronar (cfr.).
tonadríu, el
📖: tonadríu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tonadríu [Sb {camiéntome qu’esta pallabra ha llevar tilde como señalo}]. tunabríu [Sm. Oc].///<ident class="della" level="1"></ident>//tunaríu [Cv]. ////truna- bridu [As]. ////tonabríos [An].>(TEST)
  1. tonadríu
  2. {camiéntome qu’esta pallabra ha llevar tilde como señalo}
  3. tonadríu
    • Sb
  4. tunabríu
    • Sm
    • Oc
  5. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  6. tunaríu eonaviego
    • Cv
  7. truna- bridu variación de número
    • As
  8. tonabríos variación de número
    • An
Truenu, tronada [As]. Truenos [An]. Truenu llargu [Sb. Oc] ya intensu [Sm. Cv]: Cun aquel.lus tunabríus ispertéi [Oc]. 2. Estallíu fuerte [Oc]. Cfr. tonadrida.
tondia, la
📖: tondia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tondia
Piedra grande [/Eo/] onde s’asitien los bolos (nel xuegu los bolos) [Tox].
  1. 1. Piedra grande [/Eo/] onde s’asitien los bolos (nel xuegu los bolos) [Tox].
Cfr. tundir.
tondu, a, o*
📖: tondu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tonda [Cl].>(TEST)
  1. tondu
  2. tonda
    • Cl
Tuexa, tora, en celu (la vaca) [Cl].
  1. 1. Tuexa, tora, en celu (la vaca) [Cl].
Quiciabes del llat. tum(i)dus, -a, -um ‘inflamáu (de pasión, de furia)’ (old), con dalguna presencia n’Italia (rew; pe2: 396).
tonel, el
📖: tonel
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tonel</i>(TEST)
  1. tonel
    • Pa
    • Lln
    • Ri
  2. Cast
  3. <i class="della">tonel</i
[Pa]. Barril grande [Lln]. Vasía onde s’alluga la sidra pa cocer [Pa]. Tina, pipa [Ac]. Vasía de tres pipes o más [JH]. Vasía pergrande de madera pa sidra o vinu (puen caber fasta 25.000 llitros) [Ri].
  1. 1. [Pa]. Barril grande [Lln]. Vasía onde s’alluga la sidra pa cocer [Pa]. Tina, pipa [Ac]. Vasía de tres pipes o más [JH]. Vasía pergrande de madera pa sidra o vinu (puen caber fasta
  2. 25. 000 llitros) [Ri].
batel que non sea de carga mas de seys toneles 1282 [DCO- V/131] de cada tonel de vjno de los que trayan al porto 1324 [AAU/178] Un tonel de vino e una pipa [LAcuerdos 1499:144] - una conçilla grande por un tonel de vino [Uviéu 1500/74] Del fr. a. tonel, dim. de tonne ‘tonel grande’ (dcech s.v. to- nel). Sobro tonel féxose’l deriváu tonelada (
  1. batel que non sea de carga mas de seys toneles
  2. 1282 DCO- V/131
  3. de cada tonel de vjno de los que trayan al porto
  4. 1324 AAU/178
  5. Un tonel de vino e una pipa
  6. LAcuerdos 1499:144
  7. - una conçilla grande por un tonel de vino
  8. Uviéu 1500/74
  9. Del fr. a. tonel, dim. de tonne ‘tonel grande’ (dcech s.v. to- nel). Sobro tonel féxose’l deriváu tonelada (
cfr.) asina como’l verbu compuestu entonelar (cfr.).
tonelada, la
📖: tonelada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tonelá [Sr. Ay].>(TEST)
  1. tonelada
  2. tonelá
    • Sr
    • Ay
Cast. tonelada [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">tonelada</i> [Xral].
- que es porte de sesenta toneladas poco mas o menos [Avi- lés 1602/290]
  1. - que es porte de sesenta toneladas poco mas o menos
  2. Avi- lés 1602/290
Cfr. tonel.
tonga, la
📖: tonga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Estaya de nieve qu’amontonó l’aire [Sb]. 2. “Bastilla inferior de la faldrilla” [SCiprián]. 3. Tanda [Vg]. 4. Capa de yerba que se sobrepón a otra [/Eo/]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">una</i>(TEST)
  1. tonga
  2. Estaya de nieve qu’amontonó l’aire
    • Sb
  3. 2
  4. “Bastilla inferior de la faldrilla”
    • SCiprián
  5. 3
  6. Tanda
    • Vg
  7. 4
  8. Capa de yerba que se sobrepón a otra
    • /Eo/
  9. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">una</i
espessa biesca de grandíssimo interés en esta larga tonga [Grangerías xviii: 744]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">espessa</i> <i class="della">biesca</i> <i class="della">de</i> <i class="della">grandíssimo</i> <i class="della">interés</i> <i class="della">en</i> <i class="della">esta</i> <i class="della">larga</i> <i class="della">tonga</i> [Grangerías xviii: 744]
Del llat. tunica, -ae ‘túnica’, con una vocal tónica curtia como aconseya la documentación de Isidoro de Sevilla [tonica ues- tis antiquissima appellata quia in motu incedentis sonum facit; tonus enim sonus est (Etimologías xix, 22-6)] y dellos resultaos románicos (rew), hispánicos (deeh) ya asturianos
  1. (pe1: 135; pe2: 395). Sobre tonga creóse analóxicamente un masc. ast. tongu (cfr.) anque restrinxendo’l significáu al rabu de la panoya frente a una posible referencia anterior al rabu y a les fueyes. Dende tonga llogróse’l deriváu tonguera (cfr.). Del mesmu mou, sol correspondiente verbu tunicāre (em) féxose’l compuestu *extunicare ‘quitar la túnica’ > ast. es- tongar (cfr.), paralelu a *intunicāre esixíu polos resultaos de delles llingües romániques (rew) y pol g-ast. entongar 1 ‘allu- gar delles coses en capes superpuestes’ [/Eo/ (= entoirar)]. El g-ast. entongar 2 (= entoirar) tamién se conseña na acei- ción de ‘cocer morcielles acabante facer’ pero, agora, sedría xustificable dende *intonĭcare ‘tronar’ (rew) en referencia al ruíu que meten les morcielles al cocer (cfr. tonada). Cabría plantegase si dende *extunicare pudo ser posible tamién una evolución *estoni(g)ar > *estoniar estouniar (cfr.). Den- de *intŭnĭcare tamién siguiría’l rum. întunecá (der 4454), it. intonacare, cast. entunicar (rew) anque’l verbu cast. nun vien direutamente del verbu supuestu (dcech s.v. túnica) sinón más bien paez que ta fechu sol cultismu túnica (cfr.).
  2. /Eo/ (= entoirar)
tongu, el
📖: tongu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tongu
    • Lln
Rabu de la panoya [Lln].
  1. 1. Rabu de la panoya [Lln].
Cfr. tonga.
tonguera, la
📖: tonguera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tonguera
    • Mi
Estaya de terrén llarga y estrencha onde se posa la yerba se- gao (pa curar o pa cargar) [Mi].
  1. 1. Estaya de terrén llarga y estrencha onde se posa la yerba se- gao (pa curar o pa cargar) [Mi].
Cfr. tonga.
tonida, la*
📖: tonida
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tounida [Tb].>(TEST)
  1. tonida
  2. tounida
    • Tb
Salida de tonu [Tb]: Colas tuas tounidas nun vas l.lueñe [Tb].
  1. 1. Salida de tonu [Tb]: <i class="della">Colas</i> <i class="della">tuas</i> <i class="della">tounidas</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">vas</i> <i class="della">l</i>.<i class="della">lueñe</i> [Tb].
Cfr. troníu.
toniella, la
📖: toniella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Nomatu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Suer</i>(TEST)
  1. toniella
  2. Nomatu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Suer</i
rodriguiz toniella 1247(or.) [DOSV-II/264]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">rodriguiz</i> <i class="della">toniella</i> 1247(or.) [DOSV-II/264]
Posible dim. de tona (cfr.).
tontacu, a, o
📖: tontacu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+tontecu [Ay].>(TEST)
  1. tontacu
    • Tb
  2. tontecu metafonía
    • Ay
Tontu [Ay. Tb]. Cfr. tontu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Tontu [Ay. Tb]. Cfr. <i class="della">tontu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tontada, la
📖: tontada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tontá [Sr. Ay].>(TEST)
  1. tontada
    • Lln
    • Tb
    • Pr
  2. tontá
    • Sr
    • Ay
Fatada [Lln. Sr. Ay. Tb. Pr]: Nun diz más que tontadas [Tb]. Cfr. tontu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Fatada [Lln. Sr. Ay. Tb. Pr]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">diz</i> <i class="della">más</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tontadas</i> [Tb]. Cfr. <i class="della">tontu, a, o</i>.
tontaina, el/la
📖: tontaina
🔤: , el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
Fatu [Pa. Tb]: <i class="della">Ya un tontaina </i>[Tb]. //<i class="della">Tontainas </i>‘un tontu, abo- báu’ [Tor]. Cfr. <i class="della">tontu,</i>(TEST)
  1. tontaina
  2. Fatu
    • Pa
    • Ya un tontaina [Tb.">Tb]: <i class="della">Ya un tontaina </i>[Tb
  3. <i class="della">Tontainas </i>‘un tontu, abo- báu’ eonaviego
    • Tor
  4. Cfr
  5. <i class="della">tontu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tontalán, ana
📖: tontalán
🔤: , ana
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ana
Que fai como un tontu, un bobu [PSil]: <i class="della">Sos</i>(TEST)
  1. tontalán
  2. Que fai como un tontu, un bobu [PSil]: <i class="della">Sos</i
un tontalán [PSil].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">tontalán</i> [PSil].
Cfr. tontu, a, o.
tontán, tontana
📖: tontán
🔤: , tontana
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 tontana
Tontalán [Tb]: <i class="della">Yás</i>(TEST)
  1. tontán
    • Tb
  2. Tontalán [Tb]: <i class="della">Yás</i
un tontán, nin [Tb].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">tontán,</i> <i class="della">nin</i> [Tb].
Cfr. tontu, a, o.
tontaniellu, {a, o}
📖: tontaniellu
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
Tontín [Vg]. Cfr. <i class="della">tontu,</i>(TEST)
  1. tontaniellu
  2. Tontín
    • Vg
  3. Cfr
  4. <i class="della">tontu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tontarada, la*
📖: tontarada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////tontarás [Os].>(TEST)
  1. tontarada
  2. tontarás variación de número
    • Os
Tonteríes [Os].
  1. 1. Tonteríes [Os].
Cfr. tontu, a, o.
tontayu, a, o
📖: tontayu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. tontayu
Simple (una persona) [Cl].
  1. 1. Simple (una persona) [Cl].
Cfr. tontu, a, o.
tontera, la
📖: tontera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">tontera,</b>(TEST)
  1. tontera
  2. b class="della">tontera,</b
la Tontería [Cl].
  1. 1. <b class="della">la </b>Tontería [Cl].
Cfr. tontu, a, o.
tontería, la
📖: tontería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tunteiría [As].>(TEST)
  1. tontería
  2. tunteiría
    • As
Fatada [Xral].
  1. 1. Fatada [Xral].
Cfr. tontu, a, o.
tontín, ina, ino
📖: tontín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
Dim. de <i class="della">tontu,</i>(TEST)
  1. tontín
  2. Dim
  3. de <i class="della">tontu,</i
a, o [Xral].
  1. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> [Xral].
Cfr. tontu, a, o.
tontón, ona
📖: tontón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Pertontu [PSil]. Aum. de <i class="della">tontu,</i>(TEST)
  1. tontón
  2. Pertontu
    • PSil
  3. Aum
  4. de <i class="della">tontu,</i
a, o d’u se fexo’l verbu tontoniar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> d’u se fexo’l verbu <i class="della">tontoniar</i> (cfr.).
tontoniar
📖: tontoniar
🏗️: NO
✍️: NO
Dicir tonteríes [Pa]. Falar ensin orde nin conciertu diciendo fataes [Sb]. Cfr. <i class="della">tontu,</i>(TEST)
  1. tontoniar
  2. Dicir tonteríes
    • Pa
  3. Falar ensin orde nin conciertu diciendo fataes
    • Sb
  4. Cfr
  5. <i class="della">tontu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tontoroliar
📖: tontoroliar
🏗️: NO
✍️: NO
<tontorollar [Sb].>(TEST)
  1. tontoroliar
  2. tontorollar
    • Sb
Facer el tontu, falar allocadamente diciendo fataes [Sb. Tb]: Nun fai más que tontoroliar [Tb]. Cfr. tontorolu, a, o.
  1. Facer el tontu, falar allocadamente diciendo fataes [Sb. Tb]:
  2. Sb. Tb
  3. Nun fai más que tontoroliar [Tb]. Cfr. tontorolu, a, o.
  4. Tb
tontorolu, a, o
📖: tontorolu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><tontorolo [Lln. Cb. Xx. Llu. Ca. Ay. Ll]. tontarolo [Ar]. <ident class="della" level="1"></ident>+tontorulu [Ay]. +tunturulu [Ay]. tontoralo [Ar].>(TEST)
  1. tontorolu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tontorolo
    • Lln
    • Cb
    • Xx
    • Llu
    • Ca
    • Ay
    • Ll
  3. tontarolo
    • Ar
  4. <ident class="della" level="1"></ident>+tontorulu
    • Ay
  5. tunturulu metafonía
    • Ay
  6. tontoralo
    • Ar
Un pocu bobu [Pa. Tb]. Afatáu [Lln. Cb. Llu. Ca. Ay. Ll. Ar. Pr. Cd]. Abobáu [Xx]. Faltu de capacidá síquica [Ca]. Per- fatu [Ay]. Que fai mal les coses [Ay]. (Muyer) simple [Lln (tontorolo)]. Probablemente una formación tautolóxica de tontu (cfr.) y ta- rolu (cfr.). Dende equí féxose’l verbu atontorolar (cfr.) y ton- toroliar (cfr.). Foi posible un compuestu col siguidor de ex- → *estontorolar conocíu gracies al participiu estontoroláu, ada, ao (cfr.). Quiciabes d’un dim. tontorolín pudo facese’l verbu *atonto(r)olinaratontolinar (cfr.).
  1. Un pocu bobu [Pa. Tb]. Afatáu [Lln. Cb. Llu. Ca. Ay. Ll. Ar. Pr. Cd]. Abobáu [Xx]. Faltu de capacidá síquica [Ca]. Per- fatu [Ay]. Que fai mal les coses [Ay]. (Muyer) simple [Lln (tontorolo)].
  2. Lln (tontorolo)
  3. Probablemente una formación tautolóxica de tontu (cfr.) y ta- rolu (cfr.). Dende equí féxose’l verbu atontorolar (cfr.) y ton- toroliar (cfr.). Foi posible un compuestu col siguidor de ex
  4. → *estontorolar conocíu gracies al participiu estontoroláu, ada, ao (cfr.). Quiciabes d’un dim. tontorolín pudo facese’l verbu *atonto(r)olinaratontolinar (cfr.).
tontu, a, o
📖: tontu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><+tuntu [y Llg. Sb. Ay. Ll].>(TEST)
  1. tontu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+tuntu
    • y Llg
    • Sb
    • Ay
    • Ll
Fatu [Xral]. 2. Presumíu [PSil].
  1. 1. Fatu [Xral].
  2. 2. Presumíu [PSil].
§3.1.7.4). Al marxe d’otres interpretaciones, asina la de los que postulen un aniciu nel llat. rotundus, etc., Colón cómbase del llau de los que ven nel términu una voz espresiva cola dupli- cación de sílabes (hle1: 407). Son formaciones diminutives tontín (cfr.), tontayu (cfr.), tontucu (cfr.); aumentativos tontón (cfr.); otros derivaos tontán (cfr.) d’u se fexo’l dim. tontanie- llu (cfr.); despeutivu tontacu (cfr.), tontaina (cfr.) y tontalán (cfr.); abondativos son tontada (cfr.), tontera (cfr.) → tonta- rada (cfr.), tontería (cfr.); tamién ye deriváu ast. tontura (cfr.). Perposiblemente, el verbu atontar (cfr.) formóse del correspon- diente *attonitare (pe2: 396) pero podría llograse dende tontu. La propuesta quiciabes sía meyor que la de los que camienten que se trata d’una voz onomatopéyica (rew; dcech s.v. tonto). Una formación iterativa en -scere sedría responsable del ast. atontecer (cfr.) y, cola preposición in, del verbu entontar (cfr.) y entontecer, colo que guarda rellación etimolóxica l’ast. aton- tecimientu (cfr.) y entontecimientu. Del aum. tontón féxose’l verbu atontonar (cfr.) y tontoniar (cfr.).
  1. §3.1.7.4). Al marxe d’otres interpretaciones, asina la de los que postulen un aniciu nel llat. rotundus, etc., Colón cómbase del llau de los que ven nel términu una voz espresiva cola dupli- cación de sílabes (hle1: 407). Son formaciones diminutives tontín (cfr.), tontayu (cfr.), tontucu (cfr.); aumentativos tontón (cfr.); otros derivaos tontán (cfr.) d’u se fexo’l dim. tontanie- llu (cfr.); despeutivu tontacu (cfr.), tontaina (cfr.) y tontalán (cfr.); abondativos son tontada (cfr.), tontera (cfr.) → tonta- rada (cfr.), tontería (cfr.); tamién ye deriváu ast. tontura (cfr.). Perposiblemente, el verbu atontar (cfr.) formóse del correspon- diente *attonitare (pe2: 396) pero podría llograse dende tontu. La propuesta quiciabes sía meyor que la de los que camienten que se trata d’una voz onomatopéyica (rew; dcech s.v. tonto). Una formación iterativa en -scere sedría responsable del ast. atontecer (cfr.) y, cola preposición in, del verbu entontar (cfr.) y entontecer, colo que guarda rellación etimolóxica l’ast. aton- tecimientu (cfr.) y entontecimientu. Del aum. tontón féxose’l verbu atontonar (cfr.) y tontoniar (cfr.).
Del llat. attonitus, -a, -um ‘asustáu’, ‘aturdíu’ (old), acordies cola vieya propuesta de Diez siguida por xente como García de Diego (deeh), refugada por Meyer-Lübke (rew) y Coromi- nas-Pascual (dcech), tamién por Germán Colón (hle1: 404); y agora otra vuelta defendida (NC 191). Al mio entender n’ast. l’ausencia de diptongación de la ǒ tónica podría xustificase por tar en contautu con nasal como pasa en ponte, conde, etc. (ghla
tontucu, a, o
📖: tontucu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Presuntuosu, presumíu [Pr]. Dim. de <i class="della">tontu</i>(TEST)
  1. tontucu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Presuntuosu, presumíu
    • Pr
  3. Dim
  4. de <i class="della">tontu</i
col suf. -ucu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. col suf. -<i class="della">ucu</i>.
tontura, la
📖: tontura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tuntura [Sm. Pr. Cv].>(TEST)
  1. tontura
    • Tb
    • Lln
  2. tuntura
    • Sm
    • Pr
    • Cv
Cualidá de tontu [PSil. Pr]. Tontería [Tb. Sm. Cv]. 2. Aición de presumir [Tb. Pr]: Tienen una tontura que nun hai quien los trate [Tb]. //Tontura de risa ‘ataque de risa’ [Lln]. Cfr. tontu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cualidá de tontu [PSil. Pr]. Tontería [Tb. Sm. Cv].
  3. 2. Aición de presumir [Tb. Pr]: <i class="della">Tienen una</i> <i class="della">tontura</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun hai</i> <i class="della">quien</i><i class="della"> los</i> <i class="della">trate</i> [Tb]. //<i class="della">Tontura</i> <i class="della">de</i> <i class="della">risa</i> ‘ataque de risa’ [Lln]. Cfr. <i class="della">tontu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tonxu, a, o
📖: tonxu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Tosca (una persona) [Bab]. Del participiu del llat. <i class="della">tondēre</i>(TEST)
  1. tonxu
  2. Tosca (una persona)
    • Bab
  3. Del participiu del llat
  4. <i class="della">tondēre</i
‘esquilar’, ‘afeitar’, ‘quitar’ (em), verbu de llargu espardimientu románicu (rew), esto ye de tōnsus (em) colo que’l tipu de corte de pelo podía ser ni- ciu de rudeza. Sol participiu tōnsus féxose tamién el verbu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘esquilar’, ‘afeitar’, ‘quitar’ (em), verbu de llargu espardimientu románicu (rew), esto ye de tōnsus (em) colo que’l tipu de corte de pelo podía ser ni- ciu de rudeza. Sol participiu <i class="della">tōnsus</i> féxose tamién el verbu
*tonsāre (rew) > ast. atusar (cfr.), con continuadores romá- nicos (rew s.v. *tūsāre) ya hispánicos (deeh).
tonyu, a, o*
📖: tonyu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+tunyu/tonya/{tonyo} [Sb].>(TEST)
  1. tonyu
  2. {tonyo}
  3. tunyu/tonya/ metafonía
    • Sb
Güecu, dañáu [Sb]: Esta nueza tonya [Sb].
  1. 1. Güecu, dañáu [Sb]: <i class="della">Esta</i> <i class="della">nueza</i> <i class="della">tonya</i> [Sb].
Cfr. toyu.
tonyu, el
📖: tonyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tonyu
Cfr. toyu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">toyu</i>.
toñada, la 1
📖: toñada
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
(TEST)
  1. toñada
Cfr. otoñada.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">otoñada</i>.
toñada, la* 2
📖: toñada
🔤: , la* 2
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 la*, 2
<////<i class="della">toñaes</i>(TEST)
  1. toñada
    • Pa
  2. <i class="della">toñaes</i variación de número
[Pa].> Salides de tonu que suelen ofender [Pa]: Salti con unes toñaes que ti da gana escapar [Pa].
  1. 1. [Pa].> Salides de tonu que suelen ofender [Pa]: <i class="della">Salti</i> <i class="della">con</i> <i class="della">unes</i> <i class="della">toñaes </i><i class="della">que</i> <i class="della">ti</i> <i class="della">da</i> <i class="della">gana</i> <i class="della">escapar</i> [Pa].
Cfr. tonada.
toñil, el
📖: toñil
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.oñil [y Lln].>(TEST)
  1. toñil
    • Pa
    • Lln
  2. h.oñil
    • y Lln
Cast. toñil [Pa]. Requexu, sitiu secretu onde se guarden les coses [Lln (= h.oñil)]. 2. Especie de ñeru de yerba onde los rapazos ponen a maurecer la fruta [LV. Cñ. R]. 3. Montón de coses guardaes [Lln (= h.oñil)]. ///Si xela en marzu súbite al altu y si xela n’abril vuélvete al toñil [Amieva (LC)]. Cfr. tuña & tona 1. L’ast. h.oñil, magar la so sinonimia con toñil, tien el so aniciu nun deriváu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">toñil</i> [Pa]. Requexu, sitiu secretu onde se guarden les coses [Lln (= h.oñil)].
  3. 2. Especie de ñeru de yerba onde los rapazos ponen a maurecer la fruta [LV. Cñ. R].
  4. 3. Montón de coses guardaes [Lln (= h.oñil)]. ///<i class="della">Si xela en marzu súbite al </i><i class="della">altu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">si</i> <i class="della">xela</i> <i class="della">n’abril</i> <i class="della">vuélvete</i> <i class="della">al</i> <i class="della">toñil</i> [Amieva (LC)]. Cfr. <i class="della">tuña</i> & <i class="della">tona</i> <i class="della">1</i>. L’ast. <i class="della">h</i>.<i class="della">oñil</i>, magar la so sinonimia con <i class="della">toñil</i>, tien el so aniciu nun deriváu
del llat. foenum (cfr. foñil). Sobro ast. toñil féxose’l verbu atoñilar (cfr.).
toñín, el
📖: toñín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. toñín
Cfr. otoñín.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">otoñín</i>.
toñón, ona
📖: toñón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. toñón
Cfr. otoñón.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">otoñón</i>.
toopoderosu, a, o
📖: toopoderosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">todopoderoso</i>(TEST)
  1. toopoderosu
  2. Cast
  3. <i class="della">todopoderoso</i
[JH].
  1. 1. [JH].
que Dios Padre todopoderoso los confondiese en este mundo a los cuerpos 1436 [DCO-III/581] Formación de too (
  1. que Dios Padre todopoderoso los confondiese en este mundo a los cuerpos
  2. 1436 DCO-III/581
  3. Formación de too (
cfr. tou, toa, too) y poderosu (cfr.).
top
📖: top
🏗️: NO
✍️: NO
<topa [Villah].>(TEST)
  1. top
    • Oc
  2. topa
    • Villah
Mou de llamar a la vaca [Oc].
  1. 1. Mou de llamar a la vaca [Oc].
2. Voz pa llamar al corderu [Villah]. Espresión pa llamar a la oveya [PSil]: Quirín, quirín, top, top [PSil]. Voz onomatopéyica.
topa, la
📖: topa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<toupa [Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Corralín (Cruce). Gr. Sl. Cv. Tox. Arm].>(TEST)
  1. topa
  2. toupa
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • PSil
    • An
    • Corralín (Cruce)
    • Gr
    • Sl
    • Cv
    • Tox
    • Arm
Topera, sitiu onde vive’l topu [Tb (= tupinera). Sm. Pzu. An. Gr. Sl. Cv. Tox. Arm]. Montón de tierra que fai’l topu na su- perficie d’un terrén al cavar la madriguera [Tb. Sm. PSil. Cv. Arm]. 2. Topu [Corralín (Cruce)]. //A da-y topa ‘tardar’ [Cl]. Cfr. topu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Topera, sitiu onde vive’l topu [Tb (= tupinera). Sm. Pzu. An. Gr. Sl. Cv. Tox. Arm]. Montón de tierra que fai’l topu na su- perficie d’un terrén al cavar la madriguera [Tb. Sm. PSil. Cv. Arm].
  3. 2. Topu [Corralín (Cruce)]. //<i class="della">A</i> <i class="della">da-y</i> <i class="della">topa</i> ‘tardar’ [Cl]. Cfr. <i class="della">topu</i>.
topar
📖: topar
🏗️: NO
✍️: NO
Cfr. <i class="della">atopar</i>(TEST)
  1. topar
  2. Cfr
  3. <i class="della">atopar</i
1, 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1,</i><i class="della"> 2</i>.
“topaza”
📖: “topaza”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu orixinariamente axetivu que conocemos pela docu- mentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">II</i>(TEST)
  1. “topaza”
  2. Términu orixinariamente axetivu que conocemos pela docu- mentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">II</i
jagonzas et II thopazes et I cornerina 1268(or.) [ACL/483]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">jagonzas</i> <i class="della">et</i> <i class="della">II</i> <i class="della">thopazes</i> <i class="della">et</i> <i class="della">I</i> <i class="della">cornerina</i> 1268(or.) [ACL/483]
X maravedis en oro et la mia sortilla topaça 1274(or.) [CLO/86] una topaza e una que dizen perdor e una iagonça 1305(or.) [CLO/118] D’un grecismu rellacionáu col llat. topazion (dcech), con po- sibles usos axetivos y nominales (pe2 s.v. topaciu).
  1. X maravedis en oro et la mia sortilla topaça
  2. 1274(or.) CLO/86
  3. una topaza e una que dizen perdor e una iagonça
  4. 1305(or.) CLO/118
  5. D’un grecismu rellacionáu col llat. topazion (dcech), con po- sibles usos axetivos y nominales (pe2 s.v. topaciu).
tope, el
📖: tope
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tope</i>(TEST)
  1. tope
    • Cd
  2. Cast
  3. <i class="della">tope</i
[Cd].
  1. 1. [Cd].
2. Lluz que va nel palu de la proa o proba [Llu] o lluz de posición nel barcu [Xx]. //-es ‘lluces de posi- ción (nos barcos)’ [Xx]. //A tope ‘de golpe’, ‘d’una vez’ [Tb]. //Al tope ‘d’un tragu’ [Tox (= al chope)]. //Beber a tope ‘beber fasta’l fondu ensin respirar’ [Ac (= ensin alentar)]. ‘beber del too’ [Pr]. ]. //Hasta’l tope ‘en grau sumu’ [Ay. Cd]. //(Cargáu) hasta los topes ‘(cargáu un mediu de tresporte) dafechu’ [Tb]. //Pagar a topes ‘pagar a plazos’ [Pr]. Del ingl. top ‘cumal’, ‘cima’, ‘parte alta’, pallabra d’aniciu xermánicu (dwo) con continuadores románicos (rew) que nun resulta fácil de dixebrar del anglicismu propiamente dichu; d’ehí que Corominas-Pascual consideren cast. tope como ga- licismu (dcech s.v. tope). De top o tope féxose’l verbu atopar 1 (cfr.). Sol posible diminutivu de topetopete féxose’l ver- bu topetar (cfr.) y el compuestu entopetiar (cfr.); la referencia del ast. topete hebo ser a la parte alta, nesti casu del cuerpu, esto ye, a la cabeza. Un deverbal de topetar ye topetada (cfr.); en rellación col dim. topete féxose l’aumentativu topetón (cfr.) y topetazu (cfr.).
topera, la
📖: topera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<topera [Cv. Tor]. toupeira [An].>(TEST)
  1. topera
  2. topera
    • Cv
    • Tor
  3. toupeira
    • An
Topinera [An (= toupa = toupinera). Cv]. 2. Montonín de tie- rra sobro la madriguera del topu [Cv. Tor]. 3. Trampa pa los topos [Ar]. Cfr. topu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Topinera [An (= toupa = toupinera). Cv].
  3. 2. Montonín de tie- rra sobro la madriguera del topu [Cv. Tor].
  4. 3. Trampa pa los topos [Ar]. Cfr. <i class="della">topu</i>.
topetada, la
📖: topetada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cabezazu, golpe secu [Tb (= topetazu)]: <i class="della">Daba unas topetadas</i>(TEST)
  1. topetada
    • Tb
  2. Cabezazu, golpe secu [Tb (= topetazu)]: <i class="della">Daba unas topetadas</i
colos cuernos que lu mitían contra la parede [Tb].
  1. 1. <i class="della">colos</i> <i class="della">cuernos</i> <i class="della">que</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">mitían</i> <i class="della">contra</i> <i class="della">la</i> <i class="della">parede</i> [Tb].
Cfr. tope.
topetar
📖: topetar
🏗️: NO
✍️: NO
<topetiar [yTb. Min].>(TEST)
  1. topetar
    • Tb
  2. topetiar
    • yTb
    • Min
Entopetiar [Min]. Chocar, dar nel estremu (d’un vagón, nuna parede) [Tb]: Topetóu contra la turria [Tb].
  1. 1. Entopetiar [Min]. Chocar, dar nel estremu (d’un vagón, nuna parede) [Tb]: <i class="della">Topetóu contra la turria </i>[Tb].
Cfr. tope.
topetazu, el
📖: topetazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+topetezu [Ay].>(TEST)
  1. topetazu
    • Tb
  2. topetezu metafonía
    • Ay
Testerazu, golpe secu [Tb]: El carneiru díu-l.ly un bon tope- tazu [Tb]. Golpe dau cola cabeza o chocando contra daqué [Tor].
  1. 1. Testerazu, golpe secu [Tb]: <i class="della">El carneiru díu-l</i>.<i class="della">ly un bon tope- </i><i class="della">tazu</i> [Tb]. Golpe dau cola cabeza o chocando contra daqué [Tor].
2. Golpe lleváu al andar nes uñes de los pies [Ay]. Cfr. tope.
topetón, el
📖: topetón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tupitón [Ca].>(TEST)
  1. topetón
    • Tb
  2. tupitón
    • Ca
Cast. topetón [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">topetón</i> [Tb].
2. Atragantamientu [Ca]. 3. Atosigamien- tu pol munchu trabayu [Ca]. Cfr. tope.
topetosu, a, o
📖: topetosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. topetosu
    • Pr
Fríu, lluviosu (el tiempu) [Pr].
  1. 1. Fríu, lluviosu (el tiempu) [Pr].
**
topiar
📖: topiar
🏗️: NO
✍️: NO
<toupiar [Tb. PSil. Tox].>(TEST)
  1. topiar
  2. toupiar
    • Tb
    • PSil
    • Tox
Facer el topu la topinera [Tb. PSil. Tox]. 2. Cavar como’l topu [Ac]. Cfr. topu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Facer el topu la topinera [Tb. PSil. Tox].
  3. 2. Cavar como’l topu [Ac]. Cfr. <i class="della">topu</i>.
topín, ina, ino
📖: topín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<toupín [As].>(TEST)
  1. topín
  2. toupín
    • As
Que tropieza colos todiyos al andar o coles pates d’atrás [Sb. As. JH]. **
  1. Que tropieza colos todiyos al andar o coles pates d’atrás [Sb. As. JH].
  2. Sb. As. JH
  3. **
topináu, ada, ao*
📖: topináu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident>Llibre de <i class="della">topineres</i>. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">ya</i>(TEST)
  1. topináu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Llibre de <i class="della">topineres</i>
  3. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">ya</i
tus prados limpios, cuchados y topinados [Grangerías
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tus</i> <i class="della">prados</i> <i class="della">limpios,</i> <i class="della">cuchados</i> <i class="della">y</i> <i class="della">topinados</i> [Grangerías
xviii: 785] Podría tratase d’un participiu de *topinar, verbu fechu col ast. topu (cfr.) → topín.
  1. xviii: 785]
  2. Podría tratase d’un participiu de *topinar, verbu fechu col ast.
  3. topu (cfr.) → topín.
topinera, la
📖: topinera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><toupinera [Tb. Sm. Bab. y PSil. Cn (F). An. Gr. Cd. Pr. Cv. Vd. Oc]. taupinera [Vg]. toipinera [Qu]. toupineira [Tox]. tu- piniera [Tox]. tupinera [Ay. Ri. Tb. Sm. Cd. Pr. Arm]. toupeira [As. /Eo/].>(TEST)
  1. topinera
  2. ident class="della" level="1"></ident><toupinera
    • Tb
    • Sm
    • Bab
    • y PSil
    • Cn (F)
    • An
    • Gr
    • Cd
    • Pr
    • Cv
    • Vd
    • Oc
  3. taupinera
    • Vg
  4. toipinera
    • Qu
  5. toupineira
    • Tox
  6. tu- piniera
    • Tox
  7. tupinera
    • Ay
    • Ri
    • Tb
    • Sm
    • Cd
    • Pr
    • Arm
  8. toupeira
    • As
    • /Eo/
Cueva del topu [Rs. Pa. Cg. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. PSil. Cn (F). An. Gr. Cv. Vd. Arm. R]. [Ay]: Hai que dir encalcar las toupineras al prau, que vei l’augua toda por baxu [Cn (F)]. 2. Montón de tierra que llevanten los topos (en prau) [Cg. Sb. Ca. Ay. Qu. Tb. Sm. PSil. As. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/. VCid]. Tierra movío polos topos [Ac. Cd. Pr]. Montón [Ac]. 3. Fura- cu nel prau per onde sal el topu [Bab] y per onde se mete llueu l’agua de regar [Vg]. //Beber como una topinera ‘beber mun- cho’ [Cg. JH]. //Comu una tupinera ‘persordu’ [Tb. Cd. Pr]. - topinera [Grangerías xviii] Cfr. topu.
  1. Cueva del topu [Rs. Pa. Cg. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. PSil. Cn
  2. (F). An. Gr. Cv. Vd. Arm. R]. [Ay]: Hai que dir encalcar las toupineras al prau, que vei l’augua toda por baxu [Cn (F)].
  3. Cn (F)
  4. 2. Montón de tierra que llevanten los topos (en prau) [Cg. Sb. Ca. Ay. Qu. Tb. Sm. PSil. As. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/. VCid]. Tierra movío polos topos [Ac. Cd. Pr]. Montón [Ac]. 3. Fura- cu nel prau per onde sal el topu [Bab] y per onde se mete llueu l’agua de regar [Vg]. //Beber como una topinera ‘beber mun- cho’ [Cg. JH]. //Comu una tupinera ‘persordu’ [Tb. Cd. Pr]. - topinera
  5. Grangerías xviii
  6. Cfr. topu.
topineru, el
📖: topineru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Montón de tierra que llevanta’l topu [Cb. Cp]. //<i class="della">Comer</i>(TEST)
  1. topineru
  2. ident class="della" level="1"></ident>Montón de tierra que llevanta’l topu
    • Cb
    • Cp
  3. <i class="della">Comer</i eonaviego
como un topineru ‘comer muncho’ [Cb (= comer como un tapineru)].
  1. 1. <i class="della">como </i><i class="della">un topineru </i>‘comer muncho’ [Cb (= comer como un tapineru)].
Cfr. topu.
topinoria, la
📖: topinoria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. topinoria
Topinera [Lln].///Está mui metíu pola topinoria dizse de los novios que cortexen perenamoraos [Lln]. Cfr. topu.
  1. Topinera [Lln].///Está mui metíu pola topinoria dizse de los novios que cortexen perenamoraos [Lln].
  2. Lln
  3. Cfr. topu.
topizu, el
📖: topizu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cuerpu estrañu que se mete nos güeyos [Cn]: <i class="della">Entróume</i>(TEST)
  1. topizu
    • Cn
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cuerpu estrañu que se mete nos güeyos [Cn]: <i class="della">Entróume</i
un topizu nun güeyu ya faime chorar; mira a ver si sos pa sa- cámelu [Cn].
  1. 1. <i class="della">un</i><i class="della"> topizu</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">güeyu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">faime</i> <i class="della">chorar;</i> <i class="della">mira</i> <i class="della">a</i> <i class="della">ver</i> <i class="della">si</i> <i class="della">sos</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">sa- </i><i class="della">cámelu</i> [Cn].
Términu en rellación etimolóxica col ast. topar ‘alcontrar’ (cfr. atopar 1).
  1. Términu en rellación etimolóxica col ast. topar ‘alcontrar’ (cfr. atopar 1).
topón, ona
📖: topón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident>Que topa con frecuencia coses perdíes [JH]. <ident class="della" level="1"></ident>Formación en rellación etimolóxica col ast. <i class="della">topar</i>(TEST)
  1. topón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Que topa con frecuencia coses perdíes
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Formación en rellación etimolóxica col ast
  4. <i class="della">topar</i
(cfr. atopar 1).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">atopar</i> <i class="della">1</i>).
toposu, a, o
📖: toposu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">si</i>(TEST)
  1. toposu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">si</i
algun omne diz a otro liszgo o toposo o deslaidado s. xiii
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">algun</i> <i class="della">omne</i> <i class="della">diz</i> <i class="della">a</i> <i class="della">otro</i> <i class="della">liszgo</i> <i class="della">o</i> <i class="della">toposo</i> <i class="della">o</i> <i class="della">deslaidado</i> s. xiii
(or.) [FX/359] Términu que guarda, quiciabes, parentescu col ast. topín, ina, ino (
  1. (or.)
  2. FX/359
  3. Términu que guarda, quiciabes, parentescu col ast. topín, ina, ino (
cfr.) que faen referencia, dambos términos, a dalgún tipu de problema nos pies.
topu, el
📖: topu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<toupu [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (F). An. Gr. Cd. Pr. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Tor. Llomb. Vg]. toipu [Qu (Oc)]. +tupu [Bi. Sr. Sb. Ay. Ll. Ri]. topo [y Ac]. teupu/a [Mar].>(TEST)
  1. topu
    • Mo
    • Cn
    • Lln
    • Rs
    • Qu
    • Vd
  2. toupu
    • Tb
    • Sm
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
    • As
    • Cn (F)
    • An
    • Gr
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • Cv
    • Tox
    • Oc
    • /Eo
    • Mánt/
    • Tor
    • Llomb
    • Vg
  3. toipu
    • Qu (Oc)
  4. tupu metafonía
    • Bi
    • Sr
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Ri
  5. topo
    • y Ac
  6. teupu/a
    • Mar
Talpa caeca, cast. topo [Llg, Mo (llaa 27)]. Talpa europaea [Ri. Cn (F). Cd. Oc]. Cast. topo [Lln. Rs. Ac. Bi. Sr. Sb. Ay. Ll. Qu (Oc). Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. An. Gr. y Pr. Sl. Cv. Tox. /Eo. Mánt/. Tor. Llomb. Vg]. 2. Persona que tien el sueñu mui fondu [Cd]: Duerme como un toupu [Tb]. Perso- na que duerme muncho [Pr]. 3. Ratu, mure [Mar]. //Al topu toupín ‘al picipín, a la pata coxa’ [Vd (Oc)]. //Facer como’l tupu: cambiar los güeyos pol rou {‘rabu’}‘equivocase nun tratu’ [Sb]. //Ver menos qu’un toupu ‘tar ciegu’ [An]. ///Si la serpiente oyera y el topu viera no habría campesino que al campu saliera [LC].
  1. 1. <i class="della">Talpa</i> <i class="della">caeca</i>, cast. <i class="della">topo</i> [Llg, Mo (llaa 27)]. <i class="della">Talpa</i> <i class="della">europaea </i>[Ri. Cn (F). Cd. Oc]. Cast. <i class="della">topo</i> [Lln. Rs. Ac. Bi. Sr. Sb. Ay. Ll. Qu (Oc). Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. An. Gr. y Pr. Sl. Cv. Tox. /Eo. Mánt/. Tor. Llomb. Vg].
  2. 2. Persona que tien el sueñu mui fondu [Cd]: <i class="della">Duerme como un toupu </i>[Tb]. Perso- na que duerme muncho [Pr].
  3. 3. Ratu, mure [Mar]. //<i class="della">Al</i> <i class="della">topu</i> <i class="della">toupín </i>‘al picipín, a la pata coxa’ [Vd (Oc)]. //<i class="della">Facer como’l </i><i class="della">tupu:</i> <i class="della">cambiar</i> <i class="della">los</i> <i class="della">güeyos</i> <i class="della">pol</i> <i class="della">rou</i> {‘rabu’}‘equivocase nun tratu’ [Sb]. //<i class="della">Ver menos qu’un toupu </i>‘tar ciegu’ [An]. ///<i class="della">Si la </i><i class="della">serpiente</i> <i class="della">oyera</i> <i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">topu</i> <i class="della">viera</i> <i class="della">no</i> <i class="della">habría</i> <i class="della">campesino</i> <i class="della">que</i> <i class="della">al</i><i class="della"> campu saliera </i>[LC].
- y ansí (si Dios me tien cabieza sana )/tenr{é} para fer co- ples apareyos,/quando la rana pelu, il topo güeyos [Xuan García (1666 ó 1667: 160-1)]
  1. - y ansí (si Dios me tien cabieza sana )/tenr{é} para fer co- ples apareyos,/quando la rana pelu, il topo güeyos
  2. Xuan García (1666 ó 1667: 160-1)
Del llat. talpus atestiguáu nuna glosa, femenín analóxicu sol masc. talpa, -ae ‘topu’ (em), con continuadores románicos (rew) ya panhispánicu (deeh s.v. talpa). L’ast. paez calte- ner un vieyu niciu del masc. talpa > topa ‘topu’ (cfr. topa); l’actual fem. ast. topa tamién llogró l’aceición de ‘topinera’ (cfr.). D’ehí, col suf. -aria, creóse topera (cfr.) pa referise a la madriguera del topu. De mou asemeyáu féxose un deri- váu de talpīnus (em) n’amestanza col sufixu -ārius d’u siguió l’ast. topineru (cfr.) y la so variante femenina topinera (cfr.); tamién topinoria (cfr.) con sufixu -oria. De topu llogróse’l verbu topiar (cfr.) asina como les variantes de atopar 2 (cfr.) con un desendolque semánticu peyorativu nel participiu ato- páu, ada, ao (cfr.), tamién estopar 2 (cfr.) y l’incoativu ato- pecer (cfr.) con un participiu atopecíu (cfr.); una formación compuesta con ex- ye ast. estopar 2 (cfr.). Del dim. topínatopinar (cfr.), destopinar (cfr.) y estopinar (cfr.); de topineraatopinerar (cfr.).
topugrillu, el
📖: topugrillu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<i class="della">Grylloalpinae</i>, cast. <i class="della">grillo</i>(TEST)
  1. topugrillu
    • Ra
  2. i class="della">Grylloalpinae</i>, cast
  3. <i class="della">grillo</i
cebollero [Ra (llaa 27)].
  1. 1. <i class="della">cebollero</i> [Ra (llaa 27)].
Amestanza de dos nomes topu (cfr.) y grillu (cfr.).
topurratu, el
📖: topurratu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">musgaño</i>(TEST)
  1. topurratu
    • Mo
  2. Cast
  3. <i class="della">musgaño</i
[Mo (llaa 27)].
  1. 1. [Mo (llaa 27)].
Amestanza de dos nomes topu (cfr.) y ratu (cfr.).
toque, el
📖: toque
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aición y efeutu de <i class="della">tocar</i>(TEST)
  1. toque
  2. Aición y efeutu de <i class="della">tocar</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
2. Toque de les campanes [Lln]. //-es ‘retoques daos na garganta con un algodón empa- páu en yodu’ [Lln]. //Dar un toque ‘llamar l’atención (xene- ralmente d’un mou discretu)’ [Ac]. Deverbal de tocar (cfr.). Ye posible que dende toque se fexere un deriváu toquidu > toquíu (cfr.), a nun ser qu’almitamos un conxetural *toquir d’u surdiere’l deverbal toquidutoquíu.
toquía, la
📖: toquía
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">y</i>(TEST)
  1. toquía
  2. ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">y</i
el solombreru ñegro sin toquiya [L’Alcalde 467/144] Cfr. toquiella.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">el</i> <i class="della">solombreru</i> <i class="della">ñegro</i> <i class="della">sin</i> <i class="della">toquiya</i> [L’Alcalde 467/144] Cfr. <i class="della">toquiella</i>.
toquiella, la*
📖: toquiella
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<toquiel.la [PSil]. ///toquilla [Lln. Xx. y Ac. Vg. VCid]. tu- quilla [Cd. Pr].>(TEST)
  1. toquiella
  2. toquiel.la
    • PSil
  3. toquilla infl. cast.
    • Lln
    • Xx
    • y Ac
    • Vg
    • VCid
  4. tu- quilla
    • Cd
    • Pr
Cast. toquilla, prenda femenina [Lln. Ac (= toquía). Cd. Pr]. Prenda femenina ya infantil, de puntu ya d’abrigu [PSil]. 2. Peritonéu del gochu [Vg]. Capa de grasa qu’envuelve’l bazu y l’estómagu del gochu [VCid]. 3. Borrachera [Xx].
  1. 1. Cast. <i class="della">toquilla</i>, prenda femenina [Lln. Ac (= toquía). Cd. Pr]. Prenda femenina ya infantil, de puntu ya d’abrigu [PSil].
  2. 2. Peritonéu del gochu [Vg]. Capa de grasa qu’envuelve’l bazu y l’estómagu del gochu [VCid].
  3. 3. Borrachera [Xx].
Posible dim. de toca (cfr.) cola amestadura del suf. continua- dor del llat.lla. Los exemplos en -illa faen ver la espresión castellana o castellanizada. L’ast. tamién ufre una espresión toquiya > toquía qu’amuesa un vieyu dim. autóctonu conti- nuador del llat. -īcula (ghla §3.1.6.1).
toquilé
📖: toquilé
🏗️: NO
✍️: NO
Voz emplegada polos rapazos nel xuegu del escondite p’amosar que tán yá a salvu [Cg]. Quiciabes del verbu <i class="della">tocar</i>(TEST)
  1. toquilé
  2. Voz emplegada polos rapazos nel xuegu del escondite p’amosar que tán yá a salvu
    • Cg
  3. Quiciabes del verbu <i class="della">tocar</i
(nel sen de tocar la maya que lli- bera al xugador nel xuegu del escondite). La presencia de -le podría entendese como fórmula castellana de refuerzu que tamién se ve n’espresiones como sile, nole.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (nel sen de tocar la <i class="della">maya</i> que lli- bera al xugador nel xuegu del escondite). La presencia de -<i class="della">le </i>podría entendese como fórmula castellana de refuerzu que tamién se ve n’espresiones como <i class="della">si</i><i class="della">le</i><i class="della">, no</i><i class="della">le</i>.
toquíu, el
📖: toquíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<toquidu [Tox. JH. R. DA]. //toquido [Eo].>(TEST)
  1. toquíu
  2. toquidu
    • Tox
    • JH
    • R
    • DA
  3. toquido eonaviego
    • Eo
Toque [Cb. JH]. Son [DA].Tañíu de dellos instrumentos [Tox]. Toque de campana o d’otru instrumentu [/Eo/]. Toque de campana, de turullu [R]. Y el toquidu que facín/era como si berrara un güé [Entierro CR 96] Toquidos como aquellos/nunca salieron de gaita [Ex Car- los iii 107] Cfr. toque.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Toque [Cb. JH]. Son [DA].Tañíu de dellos instrumentos [Tox]. Toque de campana o d’otru instrumentu [/Eo/]. Toque de campana, de turullu [R]. <i class="della">Y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">toquidu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">facín</i>/<i class="della">era</i> <i class="della">como</i> <i class="della">si</i> <i class="della">berrara</i> <i class="della">un</i> <i class="della">güé</i> [Entierro CR 96] <i class="della">Toquidos</i><i class="della"> como aquellos</i>/<i class="della">nunca salieron de gaita </i>[Ex Car- los iii 107] Cfr. <i class="della">toque</i>.
tora, la
📖: tora
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tuera [Os. Sd. DA].>(TEST)
  1. tora
  2. tuera
    • Os
    • Sd
    • DA
Tayada, pedazu o porción de dalguna cosa comestible [JH]. Tayada, trozu [DA]. Pieza o porción cortada en figura redon- da na carne de xatu, salmón y otres carnes y pexes mollares [JH]: Mércame pescáu que tenga tora [JH].
  1. 1. Tayada, pedazu o porción de dalguna cosa comestible [JH]. Tayada, trozu [DA]. Pieza o porción cortada en figura redon- da na carne de xatu, salmón y otres carnes y pexes mollares [JH]: <i class="della">Mércame pescáu que tenga tora </i>[JH].
2. Corte tresversal fechu nun maderu col tronzón o hachu [Sm]. Corte que se da a un árbol pa que caiga d’un llau concretu [Ca (i). Oc]: Fai la tora más baxa [Oc]. Brecha que se fai col hachu nun árbol pa valtialu [R]. Corte [JH]: Vo dar una tora a isti maderu [JH]. 3. Tocón del árbol [Sd]. 4. Trozu de terrén con maíz en qu’ésti se pon mariello y nun miedra [Ac]: Tien muches tores esa güerta [Ac]. 5. Enfermedá de la pataca (los cocos van comiendo la pataca a flor de tierra y fáenla podrecer) [Sm]. //Sacar tuera ‘facer col hachu dos cortes inclinaos a caún de los llaos del árbol que va valtiase [Os]. //A la muyer goda {gorda en LC} plánta-y la llábana y écha-y la tora [Or (Xandru Martino)]. Deverbal del participiu fuerte de torar 2 (cfr. tueru).
torada, la
📖: torada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Trozu o pedazu de daqué, mesmamente d’un árbol [/“de Val- dés al Eo” (Eo)/]. Deverbal de <i class="della">torar 2 </i>(cfr. <i class="della">tueru</i>) pero qu’almite la variante <i class="della">tue-</i><i class="della">(TEST)
  1. torada
  2. Trozu o pedazu de daqué, mesmamente d’un árbol
    • /“de Val- dés al Eo” (Eo)/
  3. Deverbal de <i class="della">torar 2 </i>(cfr
  4. <i class="della">tueru</i>) pero qu’almite la variante <i class="della">tue-</i><i class="della"
rada por influxu de tueru (cfr.), tuera.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. rada</i> por influxu de <i class="della">tueru</i> (cfr.), <i class="della">tuera</i>.
toradura, la
📖: toradura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<toraúra [Cp. Ri. Qu (Oc)].>(TEST)
  1. toradura
    • Qu
    • Tb
    • Sm
  2. toraúra
    • Cp
    • Ri
    • Qu (Oc)
Aición y efeutu de torar. 2. Dolor de los reñones y de la parte baxa del troxu (por cuenta’l munchu trabayu de la xornada) [Cp. Ri. Qu (Oc). Tb. Sm]. Cfr. tueru.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición y efeutu de <i class="della">torar</i>.
  3. 2. Dolor de los reñones y de la parte baxa del troxu (por cuenta’l munchu trabayu de la xornada) [Cp. Ri. Qu (Oc). Tb. Sm]. Cfr. <i class="della">tueru</i>.
toral
📖: toral
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. toral
De dos a tres años, próxima a acoyer al toru (la vaca) [Cl (VB). AGO]. Cfr. toru.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. De dos a tres años, próxima a acoyer al <i class="della">toru </i>(la vaca) [Cl (VB). AGO]. Cfr. <i class="della">toru</i>.
toral, el* 1
📖: toral
🔤: , el* 1
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 el*, 1
<toural [An (i)].>(TEST)
  1. toral
    • An
  2. toural
    • An (i)
Sitiu reserváu pa la feria o mercáu [An (i)].
  1. 1. Sitiu reserváu pa la feria o mercáu [An (i)].
Cfr. toru.
toral, el 2
📖: toral
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Lo más empruno d’una cuesta (que pue andase porque d’otru mou sedría una <i class="della">cresta</i>) [Bulnes (Lln)]. Cantu d’un monte [Or]. Cuesta [Alles, Bulnes (S)]. 2. Zona llana y daqué lle- vantada ente dos fondigonaes [Tz (i)]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">VIII</i>(TEST)
  1. toral
  2. Lo más empruno d’una cuesta (que pue andase porque d’otru mou sedría una <i class="della">cresta</i>)
    • Bulnes (Lln)
  3. Cantu d’un monte
    • Or
  4. Cuesta
    • Alles, Bulnes (S)
  5. 2
  6. Zona llana y daqué lle- vantada ente dos fondigonaes
    • Tz (i)
  7. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">VIII</i
morebitinos de toral que ego impene [s. xii-xiii](or.) [MCar-I/65]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">morebitinos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">toral</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ego</i> <i class="della">impene</i> [s. xii-xiii](or.) [MCar-I/65]
bestia cargada de pez I dinero a la puerta, e qui la comprar I meaia cada toral [fin s. xiii] (s. xiii) [MSAH-V/593] D’un axetivu de la familia del llat. torus, -i > ast. tueru ‘tron- cu d’árbol’ (cfr.), quiciabes torāl, -ālis ‘cubierta de la cama’ (em s.v. torus; old; abf), nominalizáu llueu, documentáu nel llat. medieval na aceición de ‘elevación de tierra’ (mllm s.v. torale) y presente nel ast. de güei y na toponimia asturiana en referencia a llugares daqué alzaos sol terrén (ta 330 & 632; pe2: 397). Esto nun sedría imposible rellacionalo de mou afayadizo col tamién llat. m. toro, -onis ‘llombu d’un terrén’ (mllm) que paez tar nel aniciu de los nomes de llugar de tipu Turón, Turones, asturianos y non asturianos, de los que se ca- mentó que podríen tener un aniciu prerromán anque cabríen otres xustificaciones (ta 63, 193, 513).
  1. bestia cargada de pez I dinero a la puerta, e qui la comprar I meaia cada toral [fin s. xiii] (s. xiii)
  2. MSAH-V/593
  3. D’un axetivu de la familia del llat. torus, -i > ast. tueru ‘tron- cu d’árbol’ (cfr.), quiciabes torāl, -ālis ‘cubierta de la cama’ (em s.v. torus; old; abf), nominalizáu llueu, documentáu nel llat. medieval na aceición de ‘elevación de tierra’ (mllm s.v. torale) y presente nel ast. de güei y na toponimia asturiana en referencia a llugares daqué alzaos sol terrén (ta 330 & 632; pe2: 397). Esto nun sedría imposible rellacionalo de mou afayadizo col tamién llat. m. toro, -onis ‘llombu d’un terrén’ (mllm) que paez tar nel aniciu de los nomes de llugar de tipu Turón, Turones, asturianos y non asturianos, de los que se ca- mentó que podríen tener un aniciu prerromán anque cabríen otres xustificaciones (ta 63, 193, 513).
torar 1
📖: torar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><tourar [Cv. Oc].>(TEST)
  1. torar 1
  2. ident class="della" level="1"></ident><tourar
    • Cv
    • Oc
Llevar una vaca a que la cubra el toru o xatu [Ri. Cv. Oc. AGO]: touréi duas veces la xata [Oc]. Echar el toru a la vaca [Lln]. Cubrir el toru a la vaca [Lln. Cl (i). Bi. Ri. Cv]. Recibir la vaca al toru [Cl (VB)]. 2. Dexar preñada a la vaca [VCid]. Quedar preñada la vaca [VCid]. D’una formación verbal *taurāre, fecha sol llat. taurus ‘ma- chu de la vaca’. Esti verbu pudo almitir una formación en -idiare d’u siguió ast. toriar 1 (cfr.) cosa que tamién afita l’intensivu con re-, ast. retoriar (cfr.), verbu yá conocíu por Corominas-Pascual (dcech s.v. toro). Una formación verbal incoativa *taurescere ye responsable del ast. torecer (cfr.). L’ast. conoz tamién un posible deverbal del participiu fuer- te de *taurare, tora (cfr. toru, a, o) onde ye posible alvertir la dificultá d’adautación del etimolóxicu au → [we] (tuera), quiciabes por influxu del sinónimu tuexa (cfr. tuexu, a, o) asi- na como l’influxu de la [j] de toriartueria. Ye posible que se diere una perda de la -r- en tuera*tuea que facilitó la reposición consonántica pente medies d’una -y- antihiática (ghla 174), tueya. García de Diego caltién que l’ast. truñar ‘embestir’ (cfr.) y turriar ‘embestir’ tamién tienen el mesmu aniciu llat. que torar 1 (deeh s.v. taurus) pero a nós abúltanos difícil poder defendelo.
  1. Llevar una vaca a que la cubra el toru o xatu [Ri. Cv. Oc. AGO]: touréi duas veces la xata [Oc]. Echar el toru a la vaca [Lln]. Cubrir el toru a la vaca [Lln. Cl (i). Bi. Ri. Cv]. Recibir la vaca al toru [Cl (VB)]. 2. Dexar preñada a la vaca [VCid]. Quedar preñada la vaca [VCid].
  2. VCid
  3. D’una formación verbal *taurāre, fecha sol llat. taurus ‘ma- chu de la vaca’. Esti verbu pudo almitir una formación en
  4. -idiare d’u siguió ast. toriar 1 (cfr.) cosa que tamién afita l’intensivu con re-, ast. retoriar (cfr.), verbu yá conocíu por Corominas-Pascual (dcech s.v. toro). Una formación verbal incoativa *taurescere ye responsable del ast. torecer (cfr.). L’ast. conoz tamién un posible deverbal del participiu fuer- te de *taurare, tora (cfr. toru, a, o) onde ye posible alvertir la dificultá d’adautación del etimolóxicu au → [we] (tuera), quiciabes por influxu del sinónimu tuexa (cfr. tuexu, a, o) asi- na como l’influxu de la [j] de toriartueria. Ye posible que se diere una perda de la -r- en tuera*tuea que facilitó la reposición consonántica pente medies d’una -y- antihiática (ghla 174), tueya. García de Diego caltién que l’ast. truñar ‘embestir’ (cfr.) y turriar ‘embestir’ tamién tienen el mesmu aniciu llat. que torar 1 (deeh s.v. taurus) pero a nós abúltanos difícil poder defendelo.
  5. j
torar 2
📖: torar 2
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><toriar [Sr. Ay].>(TEST)
  1. torar 2
  2. ident class="della" level="1"></ident><toriar
    • Sr
    • Ay
Romper per onde taba dobláu [Tb]: Toróu la bata [Tb]. Tron- chase, partise, rompese [Sm]. 2. Tronzar una rolla [AGO]. Cortar el pexe grande en rodaxes [Llu]. Facer tores el pexe o bien otra cosa [JH]. 3. Torcer [Sr]: Esi ta tou toriáu [Sr]: Torióla aquel coche pa siempre [Sr]. 4. Tener gran dolor nel renaz [Tb]: D’andar a la yerba toréi [Tb]. Llastimar [JS]. Doblar, encorvase un miembru por cuenta’l rema o tortícolis
  1. Romper per onde taba dobláu [Tb]: Toróu la bata [Tb]. Tron- chase, partise, rompese [Sm]. 2. Tronzar una rolla [AGO]. Cortar el pexe grande en rodaxes [Llu]. Facer tores el pexe o bien otra cosa [JH]. 3. Torcer [Sr]: Esi ta tou toriáu [Sr]: Torióla aquel coche pa siempre [Sr]. 4. Tener gran dolor nel renaz [Tb]: D’andar a la yerba toréi [Tb]. Llastimar [JS]. Doblar, encorvase un miembru por cuenta’l rema o tortícolis
  2. JS
[Ll]. 5. Dañar el temporal les plantes, los árboles, la fruta [JS]. 6. Nevar de ventisca [Ay]. //-se ‘doblase, torcese’ [Ac]: Toi torada del renaz [Ac]: Tien les pates toraes [Ac]. ‘ponese ún toráu’ [Sm]. ‘resentise nel renaz por trabayar en postura forza- da o incómoda’ [Min]. ‘torcese o andar encoyíu pola mor d’un dolor’ [Pr]. ‘romper l’espinazu un animal [Ri]: Esa vaca cayú y toróse, rompió’l roseriu [Ri]. //Ir al torar ‘vender dalgo, principalmente perbarato’ [Sm]. //Tar al torar ‘tar a punto de tronchase’ [Sm]. Cfr. tueru.
torar 3
📖: torar 3
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. torar 3
    • Cp
    • Pr
Dorar la ropa cola plancha [Cb. Cp. Ac. AGO]. Dorar o que- mar la ropa al calentalo o planchalo [Pr]. Cfr. dorar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Dorar la ropa cola plancha [Cb. Cp. Ac. AGO]. Dorar o que- mar la ropa al calentalo o planchalo [Pr]. Cfr. <i class="della">dorar</i>.
toráu, ada, ao 1
📖: toráu
🔤: , ada, ao 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao, 1
Pp. de <i class="della">torar</i>(TEST)
  1. toráu
  2. Pp
  3. de <i class="della">torar</i
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i>.
toráu, ada, ao 2
📖: toráu
🔤: , ada, ao 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao, 2
<torao [Cñ. Ar]. +toróu [y Llg]. atoráu [y Llg]. +atoróu [y Llg]. toriáu [Sr].>(TEST)
  1. toráu
    • Qu
    • Sm
  2. torao
    • Ar
  3. toróu metafonía
    • y Llg
  4. atoráu
    • y Llg
  5. atoróu metafonía
    • y Llg
  6. toriáu
    • Sr
De piernes braguines, coles piernes enarcaes (una persona) [Cb. Ar]. 2. Con dolor nel espinazu y renaz [Qu (Oc). Sm]: Toi toráu del renaz [Qu (Oc)]. 3. Cola tora (una pataca) [Sm]. Pp. de torar 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. De piernes braguines, coles piernes enarcaes (una persona) [Cb. Ar].
  3. 2. Con dolor nel espinazu y renaz [Qu (Oc). Sm]: <i class="della">Toi</i> <i class="della">toráu</i> <i class="della">del</i> <i class="della">renaz</i> [Qu (Oc)].
  4. 3. Cola tora (una pataca) [Sm]. Pp. de <i class="della">torar </i>
toráu, ada, ao 3
📖: toráu
🔤: , ada, ao 3
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao, 3
Quemao pero non afuracao (la ropa) por tar percerca del fueu [Sr]. 2. Que yá ta amariando y nun miedra (el maíz) [Ac]: <i class="della">Ta</i><i class="della">(TEST)
  1. toráu
  2. Quemao pero non afuracao (la ropa) por tar percerca del fueu
    • Sr
  3. 2
  4. Que yá ta amariando y nun miedra (el maíz) [Ac]: <i class="della">Ta</i><i class="della"
torao [Ac].
  1. 1. torao</i> [Ac].
3. Mal llavao (la ropa) [Llg]. {De difícil interpre- tación: “atorado” [Cñ]}. Cfr. torar 3.
toraz, el
📖: toraz
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. toraz
    • Sb
Torzón de fégadu [Sb].
  1. 1. Torzón de fégadu [Sb].
Cfr. tueru.
torba, la
📖: torba
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<troba [y Cd].>(TEST)
  1. torba
    • Am
    • Ay
    • Qu
    • Tb
    • Ca
    • Sb
    • Pa
    • Cd
    • Oc
    • Lln
    • Sm
    • Cg
    • Llg
  2. troba
    • y Cd
Temporal con xebata [Am. Cb. Ay. Qu. Tb. R]. Remolín d’agua y nieve [Ca]. Cast. ventisca [Sb. JH] d’agua y aire [Pa. Ac. Cd. Oc]. Aire qu’arrastra nieve [Cl]. Remolín d’agua y aire [Ac]: Llueve de torba [Ac]. Lluvia con aire [Lln]. Golpe d’aire y agua [JH]: Vieno de torba ell vientu y echó enbaxo lla vara de paya [JH]: Nisti corredor da de torba ell agua que llu pudre [JH]. Aire con nieve [Ay. Ar. Llomb]. Agua o nieve con aire [Or (S)]. Remolín de nieve con aire [Sm]. Tromba d’aire, aire afuracanáu [Cd]. Airón bruscu de branu qu’anuncia true- na [VCid]. Bastiu, xarabatu d’agua [Cd]. //De torba ‘a través, de mediu llau (aplícase namái cuando llueve al cayer l’agua azotao pol aire)’ [Cg]. ‘horizontalmente pola mor del aire (la lluvia)’ [Llg].
  1. 1. Temporal con xebata [Am. Cb. Ay. Qu. Tb. R]. Remolín d’agua y nieve [Ca]. Cast. <i class="della">ventisca</i> [Sb. JH] d’agua y aire [Pa. Ac. Cd. Oc]. Aire qu’arrastra nieve [Cl]. Remolín d’agua y aire [Ac]: <i class="della">Llueve de torba </i>[Ac]. Lluvia con aire [Lln]. Golpe d’aire y agua [JH]: <i class="della">Vieno</i> <i class="della">de</i> <i class="della">torba</i> <i class="della">ell</i> <i class="della">vientu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">echó</i> <i class="della">enbaxo</i> <i class="della">lla vara</i> <i class="della">de</i> <i class="della">paya</i> [JH]: <i class="della">Nisti</i> <i class="della">corredor</i> <i class="della">da</i> <i class="della">de</i> <i class="della">torba</i> <i class="della">ell</i> <i class="della">agua</i> <i class="della">que</i> <i class="della">llu </i><i class="della">pudre</i> [JH]. Aire con nieve [Ay. Ar. Llomb]. Agua o nieve con aire [Or (S)]. Remolín de nieve con aire [Sm]. Tromba d’aire, aire afuracanáu [Cd]. Airón bruscu de branu qu’anuncia true- na [VCid]. Bastiu, xarabatu d’agua [Cd]. //<i class="della">De</i> <i class="della">torba</i> ‘a través, de mediu llau (aplícase namái cuando llueve al cayer l’agua azotao pol aire)’ [Cg]. ‘horizontalmente pola mor del aire (la lluvia)’ [Llg].
Del llat. turba, -ae ‘axitación’, ‘desorden (d’una multitú)’ (em), con continuadores románicos onde se produxeron deter- minaes modificaciones nel conteníu (em; rew). Nel casu ast. vese una aplicación preferente a les turbaciones climatolóxi- ques y atmosfériques como, per otru llau, facíen prever dellos términos de la mesma familia como turbo, turbidus, etc. (em; old). La idea de ‘remolín’ pudo vese favorecida pol diminuti- vu tubula ‘tubu pequeñu’, pallabra que tamién tien continua- dores románicos (rew s.v. tŭbula) como *toblatorba, con metátesis y tracamundiu de líquides agrupaes.
torbariza
📖: torbariza
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. torbariza
Cfr. tuerba.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">tuerba</i>.
torbellada, la
📖: torbellada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Tempestá, dacuando de nieve y granizu [Pa]. ///<i class="della">Les</i>(TEST)
  1. torbellada
  2. Tempestá, dacuando de nieve y granizu
    • Pa
  3. <i class="della">Les</i infl. cast.
torbellaes d’abril pela mañana maten la oveya y pela tardi ensúguen-y la pelleya [LC].
  1. 1. <i class="della">torbellaes d’abril pela mañana maten la oveya y pela tardi ensúguen-y </i><i class="della">la pelleya </i>[LC].
Cfr. torbolín.
torbellín, el
📖: torbellín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<(<i class="della">sic</i>)>(TEST)
  1. torbellín
  2. (<i class="della">sic</i>)
Remolín [Tox].
  1. 1. Remolín [Tox].
2. Borrasca [Tox]. 3. Persona pertraviesa [Lln]. Cfr. torbolín.
torbellinar
📖: torbellinar
🏗️: NO
✍️: NO
///<i class="della">Cuando</i>(TEST)
  1. torbellinar
  2. <i class="della">Cuando</i infl. cast.
llueve y fai sol ta’l diablu en corredor; cuando llueve y torbellina, ta’l diablu na cocina [LC].
  1. 1. <i class="della">llueve</i> <i class="della">y</i> <i class="della">fai</i> <i class="della">sol</i> <i class="della">ta’l</i> <i class="della">diablu</i> <i class="della">en</i> <i class="della">corredor;</i> <i class="della">cuando llueve y </i><i class="della">torbellina</i><i class="della">, ta’l diablu na cocina </i>[LC].
Cfr. torbolín.
torberiu, el
📖: torberiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<{Inoramos l’acentuación}.>(TEST)
  1. torberiu
  2. {Inoramos l’acentuación}
Nevada con aire [Cl].
  1. 1. Nevada con aire [Cl].
Ensin dulda sedrá términu en rellación etimolóxica col llat. turba, -ae (cfr. torba), quiciabes una formación dende *tor- beriar.
torbiar
📖: torbiar
🏗️: NO
✍️: NO
<torbear [Ca].>(TEST)
  1. torbiar
    • Sb
  2. torbear
    • Ca
Haber torba [Sb]. Llover fuerte con munchu aire [Ca].
  1. 1. Haber torba [Sb]. Llover fuerte con munchu aire [Ca].
Del llat. turbidare ‘turbar’, ‘alterar’, ‘enturbiar’ (abf), con continuadores románicos (rew) y que pertenez a una familia llingüística bien documentada n’ast. (cfr. torba).
torbina, la*
📖: torbina
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////torbines [Cp].>(TEST)
  1. torbina
  2. torbines variación de número
    • Cp
Especie de pexe asemeyáu a la llobina (¿la tolina?) [Cp]. Del llat. toruus, -a, -um ‘que mira altravesao’ (em) con no- minalización del femenín cola amestadura del suf. -īna, el mesmu suf. qu’alvertimos en llobina.
torbisca, la
📖: torbisca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Agua con xebata, curtia pero intensa [Ay]. Agua con xebata y con airón [Cb (= torba)]. Paez un deriváu del llat. turba>(TEST)
  1. torbisca
  2. Agua con xebata, curtia pero intensa
    • Ay
  3. Agua con xebata y con airón
    • Cb (= torba)
  4. Paez un deriváu del llat
  5. turba
ast. torba (cfr.) con incre- mentación en -iscus el mesmu suf. qu’atopamos en turbis- cum- i (cfr. torbiscu). Sobre ast. torbisca féxose’l verbu tor- biscar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ast. <i class="della">torba</i> (cfr.) con incre- mentación en -iscus el mesmu suf. qu’atopamos en turbis- cum- i (cfr. <i class="della">torbiscu</i>). Sobre ast. <i class="della">torbisca</i> féxose’l verbu <i class="della">tor- </i><i class="della">biscar</i> (cfr.).
torbiscar
📖: torbiscar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. torbiscar
    • Ay
Llover con xebata y aire pero curtiu tiempu [Ay].
  1. 1. Llover con xebata y aire pero curtiu tiempu [Ay].
Cfr. torbisca.
torbiscu, el*
📖: torbiscu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<turbiscu [Bard]. trubiscu [Tor].>(TEST)
  1. torbiscu
  2. turbiscu
    • Bard
  3. trubiscu
    • Tor
Planta de la familia de les timeleácees, d’un metru d’alto, ramosa, fueyes lliniares, flores ablancazaes y frutu con baga redonda y collorada [Tor]. 2. Velenu (que como’l rabu de ra- posa val p’alloriar los pexes) [Bard].
  1. 1. Planta de la familia de les timeleácees, d’un metru d’alto, ramosa, fueyes lliniares, flores ablancazaes y frutu con baga redonda y collorada [Tor].
  2. 2. Velenu (que como’l <i class="della">rabu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">ra- </i><i class="della">posa</i> val p’alloriar los pexes) [Bard].
- Tomaréis la salmoria y el torbisco,/zumaque, pulepule y malbarisco [El Ensalmador 68-69]
  1. - Tomaréis la salmoria y el torbisco,/zumaque, pulepule y malbarisco
  2. El Ensalmador 68-69
Del llat. serondu turbiscum, -i ‘torbiscu’ (em) sigue, amás del ast. torbiscu, el cast. torvisco, port., gall. trovisco, sardu truis- cu (rew s.v. tŭrbīscus; deeh; dcech s.v. torvisco; pe4: 417).
torbolín, el
📖: torbolín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<turbolín [Ri]. turbulín [Cd]. terbolín [Tb]. terbulín [Tb. y VCid]. tarbolín [Sb. Ll]. tribulín [Pr]. tremolín [Ay. Tox]. tre- mulín [Lr. Tb].>(TEST)
  1. torbolín
    • Llg
    • Qu
  2. turbolín
    • Ri
  3. turbulín
    • Cd
  4. terbolín
    • Tb
  5. terbulín
    • Tb
    • y VCid
  6. tarbolín
    • Sb
    • Ll
  7. tribulín
    • Pr
  8. tremolín
    • Ay
    • Tox
  9. tre- mulín
    • Lr
    • Tb
Torbellín [Llg. Ay. Cd] d’aire [Cb. Llg. Tb. VCid] o de polvu [Ri]. Remolín [Qu. Tb] d’aire, d’agua [Lr]. 2. Baturiciu, re- molín [Ay. Tb]. Tremolina [Tox]. 3. Especie de peonza [Cb].
  1. 1. Torbellín [Llg. Ay. Cd] d’aire [Cb. Llg. Tb. VCid] o de polvu [Ri]. Remolín [Qu. Tb] d’aire, d’agua [Lr].
  2. 2. Baturiciu, re- molín [Ay. Tb]. Tremolina [Tox].
  3. 3. Especie de peonza [Cb].
participiu atorbolináu, ada, ao (cfr.)] → tremolín, con traca- mundiu de llabiales. De torbolín (cfr.) féxose *torobonín torobinete (cfr.). Tenemos un casu evolutivu nel equivalente diminutivu de turbula, esto ye en *turbĕlla [em] que tamién s’incrementó en *turbellīna > *torbellina cola creación d’un masc. analóxicu torbellín (cfr.) d’u se fexo’l verbu tor- bellinar (cfr.). Dende *turbella tamién foi a llograse’l verbu *torbellar con un deverbal torbellada (cfr.) pero esta voz xustificaríase tamién dende *turbella con incrementación en -ata. Entá ye posible almitir un tercer diminutivu de turba, -ae equivalente a los citados turbula y *turbĕlla que dexen continuadores analóxicos masculinos; sedríen *tŭrbĭcula*tŭrbĭculus > ast. turbeyu (cfr.) → atorbeyar (cfr.); dende *torbeyu pudo algamase nueva incrementación *torbeyanu aniciu del verbu atorbeyonar (cfr.). Una cabera observación: dende’l llat. turbula (em) pudo facese’l verbu *turbulāre con continuadores románicos (rew) y, na nuesa opinión, aniciu del ast. *torbolar *trebolar tremolar ‘mover al aire’ (cfr.) anque Corominas-Pascual tengan cast. tremolar ‘ondear’ por italianismu documentáu nel sieglu xvii (dcech s.v. temblar) y García de Diego pescancie que’l verbu llat. citáu ye l’entamu del ast. trollar ‘facer aplagoriu’ y aturullar ‘turbar’ (deeh s.v. *turbulare).
  1. participiu atorbolináu, ada, ao (cfr.)] → tremolín, con traca- mundiu de llabiales. De torbolín (cfr.) féxose *torobonín torobinete (cfr.). Tenemos un casu evolutivu nel equivalente diminutivu de turbula, esto ye en *turbĕlla [em] que tamién s’incrementó en *turbellīna > *torbellina cola creación d’un masc. analóxicu torbellín (cfr.) d’u se fexo’l verbu tor- bellinar (cfr.). Dende *turbella tamién foi a llograse’l verbu
  2. em
  3. *torbellar con un deverbal torbellada (cfr.) pero esta voz xustificaríase tamién dende *turbella con incrementación en -ata. Entá ye posible almitir un tercer diminutivu de turba,
  4. -ae equivalente a los citados turbula y *turbĕlla que dexen continuadores analóxicos masculinos; sedríen *tŭrbĭcula
  5. *tŭrbĭculus > ast. turbeyu (cfr.) → atorbeyar (cfr.); dende
  6. *torbeyu pudo algamase nueva incrementación *torbeyanu aniciu del verbu atorbeyonar (cfr.). Una cabera observación: dende’l llat. turbula (em) pudo facese’l verbu *turbulāre con continuadores románicos (rew) y, na nuesa opinión, aniciu del ast. *torbolar *trebolar tremolar ‘mover al aire’ (cfr.) anque Corominas-Pascual tengan cast. tremolar ‘ondear’ por italianismu documentáu nel sieglu xvii (dcech s.v. temblar) y García de Diego pescancie que’l verbu llat. citáu ye l’entamu del ast. trollar ‘facer aplagoriu’ y aturullar ‘turbar’ (deeh s.v. *turbulare).
4. Molinete fechu de papel [Pa. Ll] de los neños [Cb]. Moli- nete pa espantar páxaros [Pa]. Molinete d’aire, artiluxu pa xu- gar col aire [Ca]. Xuguete de neñu [Ay]. 5. Pirindola, peonza fecha con un carrete de filo vacíu y un palín [Sb]. 6. Persona perinquieta [Cb. Ri. Tb] y revolvina [Sb]: Yas un terbulín [Tb]. 7. Persona resabida [Ri]. //Andar cumu un tribulín ‘an- dar mui rápido’ [Pr]. //Ser como un terbulín ‘ser perinquietu’ [Pa (torbolín). Tb]. //Torbolín d’aire ‘remolín d’aire’ [Ac. Sb]. D’una formación fecha sol deriváu del llat. turba, -ae ‘axita- ción, desorden (d’una multitú)’ (em) [> ast. torba (cfr.)], pente medies del diminutivu tŭrbula → *tŭrbŭlīna d’u siguió ast.
  1. *torbolina [→ terbolina (cfr.), con disimilación, y trebolina, con metátesis], con un masc. analóxicu ast. torbolín [y ter- bolín d’u foi posible → *atorbolinar conocíu gracies al so
  2. terbolina (cfr.), con disimilación, y trebolina, con metátesis
torbón, el
📖: torbón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><turbón [Lln. Pa. Cl (i). Cñ. Llu. Llg. Cd. y Pr. Sl. Cv. Vd. Oc. <ident class="della" level="1"></ident>/y Eo. Mánt/. JH].>(TEST)
  1. torbón
  2. ident class="della" level="1"></ident><turbón
    • Lln
    • Pa
    • Cl (i)
    • Llu
    • Llg
    • Cd
    • y Pr
    • Sl
    • Cv
    • Vd
    • Oc
    • /y Eo."><ident class="della" level="1"></ident>/y Eo
    • Mánt/
    • JH
Turbión [Pa. /Eo. Mánt/. JH]. Bastiu [Pr. Tox. Oc. R]. Tor- menta [Cl (i). Cd. Pr. Sl. Cv. Vd]: Ta de turbón [Vd]. Tiempu chornoso de tormenta [Llg]. Atmósfera de tormenta [Cñ. Llu. Pr]. Nube cargada de llétrica y qu’antecede a la truena [Lln]. Del llat. turbo, -ōnis ‘torbolín’, ‘tou tipu d’oxetu animáu, de movimientu rápidu y circular’ (em) o, como diz Isidoro de Sevilla: turbo est volubilitatis ventorum (Etimologías xiii, 11- 19). De torbón féxose, perposiblemente, el verbu ast. aturbo- nar (cfr.) con una variante *torbonar (→ deverbal torbonada) y torboniar (cfr.); sobro torbón tamién se fadría ast. *torbone- ra (cfr.) → tarbonera.
  1. Turbión [Pa. /Eo. Mánt/. JH]. Bastiu [Pr. Tox. Oc. R]. Tor- menta [Cl (i). Cd. Pr. Sl. Cv. Vd]: Ta de turbón [Vd]. Tiempu chornoso de tormenta [Llg]. Atmósfera de tormenta [Cñ. Llu. Pr]. Nube cargada de llétrica y qu’antecede a la truena [Lln]. Del llat. turbo, -ōnis ‘torbolín’, ‘tou tipu d’oxetu animáu, de movimientu rápidu y circular’ (em) o, como diz Isidoro de Sevilla: turbo est volubilitatis ventorum (Etimologías xiii, 11- 19). De torbón féxose, perposiblemente, el verbu ast. aturbo- nar (cfr.) con una variante *torbonar (→ deverbal torbonada) y torboniar (cfr.); sobro torbón tamién se fadría ast. *torbone- ra (cfr.) → tarbonera.
  2. Lln
torbonada, la
📖: torbonada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><turbonada [Sm. Cd. y Pr. Vd. Oc]. turbunada [Llu]. trebo- nada [Sm].>(TEST)
  1. torbonada
  2. ident class="della" level="1"></ident><turbonada
    • Sm
    • Cd
    • y Pr
    • Vd
    • Oc
  3. turbunada
    • Llu
  4. trebo- nada
    • Sm
//Ser cumu las trebonadas d’abril ‘ser de caráuter cambiante’ [Sm].///Marzo marceador, pela mañana de sol rayaes, pela tarde turbonaes [LC].
  1. 1. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">cumu</i> <i class="della">las</i> <i class="della">trebonadas</i> <i class="della">d’abril</i> ‘ser de caráuter cambiante’ [Sm].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Marzo marceador, pela mañana de sol rayaes, pela </i><i class="della">tarde</i> <i class="della">turbonaes</i> [LC].
Tormenta [Tb. Cd. Pr (= ). Vd]. Tormenta de primavera [Sm]. Tormenta rápida [Pr]. Tormenta grande na mar [Llu]. Tormen- ta de branu convertida en chubascu [Vd]. Tormenta acompan- gada de gran cantidá d’agua [Ce]. Bastiu [Sm. Oc (= turbón)]. Cfr. torbón.
  1. Tormenta [Tb. Cd. Pr (= ). Vd]. Tormenta de primavera [Sm]. Tormenta rápida [Pr]. Tormenta grande na mar [Llu]. Tormen- ta de branu convertida en chubascu [Vd]. Tormenta acompan- gada de gran cantidá d’agua [Ce]. Bastiu [Sm. Oc (= turbón)].
  2. Sm. Oc (= turbón)
  3. Cfr. torbón.
torbonáu, ada, ao
📖: torbonáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<turbonáu [Cd]. turbunáu [Sl]. aturbonáu [Lln].>(TEST)
  1. torbonáu
    • Pr
  2. turbonáu
    • Cd
  3. turbunáu
    • Sl
  4. aturbonáu
    • Lln
Qu’amenaza truena (el tiempu) [Lln. Cd. Pr. Sl]. Pp. de *torbonar (cfr. torbón).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Qu’amenaza truena (el tiempu) [Lln. Cd. Pr. Sl]. Pp. de *<i class="della">torbonar</i> (cfr. <i class="della">torbón</i>).
torbonera, la*
📖: torbonera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tarbonera [Sb].>(TEST)
  1. torbonera
  2. tarbonera
    • Sb
Montones pergrandes de nieve (que se caltienen baxo les llombes porque l’aire entá nun los barrió) [Sb].
  1. 1. Montones pergrandes de nieve (que se caltienen baxo les llombes porque l’aire entá nun los barrió) [Sb].
Cfr. torbón.
torboniar
📖: torboniar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. torboniar
    • Ll
Azotar la torba [Ll].
  1. 1. Azotar la torba [Ll].
Cfr. torbón.
torca, la
📖: torca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<torga [y Co].>(TEST)
  1. torca
    • Lln
    • Co
  2. torga
    • y Co
Pozu perfondu [Or (S). Cl (i)]. Sima ente piedra [Lln]. Pozu con detritus nel fondu [Cl]. Pozu mayor que’l torcu [Cl (VB)]. Furacu pergrande na tierra [Lln]. Fondigonada ente peñes [Co (Toponimia 115)]. 2. Pequeños canales secundarios pa llevar agua de riegu pelos praos [Os]. 3. Desgracia [Cl]. //-as ‘pen- dientes en forma d’aru grande’ [Mar].
  1. 1. Pozu perfondu [Or (S). Cl (i)]. Sima ente piedra [Lln]. Pozu con detritus nel fondu [Cl]. Pozu mayor que’l torcu [Cl (VB)]. Furacu pergrande na tierra [Lln]. Fondigonada ente peñes [Co (Toponimia 115)].
  2. 2. Pequeños canales secundarios pa llevar agua de riegu pelos praos [Os].
  3. 3. Desgracia [Cl]. //-<i class="della">as </i>‘pen- dientes en forma d’aru grande’ [Mar].
- se mete como torquecica un clavo redondo de forco largo [Grangerías xviii: 707]
  1. - se mete como torquecica un clavo redondo de forco largo
  2. Grangerías xviii: 707
Cfr. torcar.
torcar
📖: torcar
🏗️: NO
✍️: NO
<torcar [Ar. Llomb]. atorcar [Vg. Bard].>(TEST)
  1. torcar
  2. torcar
    • Ar
    • Llomb
  3. atorcar
    • Vg
    • Bard
Poner una torga nuna canal pa llevar l’agua fuera de la mesma [Llomb. Vg. Bard]: ¿Por qué atuercas el agua se untavía nu ye la hora? [Llomb]: Son trozos de tierra que se corta cola fesoria pa torcar las presas [Ar (s.v. tapines)]. Camudar el cursu del agua en regadíu [Llomb].
  1. 1. Poner una torga nuna canal pa llevar l’agua fuera de la mesma [Llomb. Vg. Bard]: ¿<i class="della">Por qué atuercas el agua se untavía nu </i><i class="della">ye</i> <i class="della">la</i> <i class="della">hora</i>? [Llomb]: <i class="della">Son</i> <i class="della">trozos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tierra</i> <i class="della">que</i> <i class="della">se</i> <i class="della">corta</i> <i class="della">cola</i> <i class="della">fesoria</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">torcar</i> <i class="della">las</i> <i class="della">presas</i> [Ar (s.v. tapines)]. Camudar el cursu del agua en regadíu [Llomb].
Del llat. *torcāre alternante con torquēre ‘torcer’, ‘xirar’ (em) asitiáu nes llingües romániques (em, rew) ya hispániques (deeh s.v. *tŏrcāre) siguió ast. torcar y la so variante atorcar (cfr.) asina como’l compuestu desatorcar (cfr.), verbos en que tamién ha almitise’l posible averamientu a torgar (cfr.). L’ast. ufre continuadores del participiu fuerte nominalizaos, unos diptongaos (tuerca) y otros adiptongaos (torcu, torca) según se parta de *tŏrcus, *tŏrca nel casu primeru o de la formación fecha sol participiu fuerte curtiu del verbu torcar. Fai falta almitir l’usu del llat. *torcus, -a, -um darréu que co- nocemos tamién lo que paez el so diminutivu torculus, -a, -um ‘que val pa torcer’; tamién el nome torculum ‘llagar’ (em), que machaca apertando, la fruta (aceituna, mazana), términu que tien continuadores románicos (rew). Pal ast. torcu, tor- ca tamién podría almitise l’influxu célticu *trāuku ‘cavidá’, ‘furacu’ (rgc 243); ‘trou’ (tlg 146). En tou casu paez qu’ast.
  1. torca tien rellación col términu de la mesma espresión con- señáu por Terreros nos montes de Burgos (“Torca, llaman en las Montañas de Burgos etc. á un hoyo ó gruta profunda de un monte, etc”. [DC, Terreros]); tamién con chorca (“Chorca llaman en algunas partes de las montañas de Santander a qual- quier hoyo de alguna magnitud, por ejemplos á una sepultura” [DC, Terreros]). Cuestión destremada sedría saber si ast. tor- car guarda daqué rellación etimolóxica col ast. torgar (cfr.).
  2. DC, Terreros
torcaz
📖: torcaz
🏗️: NO
✍️: NO
<turcaz [Ac. Tb]. turcaz [VCid].>(TEST)
  1. torcaz
    • Ay
  2. turcaz
    • Ac
    • Tb
  3. turcaz
    • VCid
(Palomba) montesa [Ac. Tb. VCid]: Yara un palombu turcaz [Tb]. (Palombu) torcaz, palombu montés [Ay].
  1. 1. (Palomba) montesa [Ac. Tb. VCid]: <i class="della">Yara</i> <i class="della">un</i> <i class="della">palombu</i> <i class="della">turcaz</i> [Tb]. (Palombu) torcaz, palombu montés [Ay].
- El torcaz en cualquier rama [Glorias Ast 161]. D’una formación sol llat. torcuatus, -a, -um ‘con un collar’ (em s.v. torqueo; abf) que se caltién na toponimia nel ha- xotopónimu San Turcao (ta 797), quiciabes de *torcuācius *torc(u)az(u) [meyor que partir
  1. - El torcaz en cualquier rama [Glorias Ast 161].
  2. Glorias Ast 161
  3. D’una formación sol llat. torcuatus, -a, -um ‘con un collar’ (em s.v. torqueo; abf) que se caltién na toponimia nel ha- xotopónimu San Turcao (ta 797), quiciabes de *torcuācius
  4. *torc(u)az(u) [meyor que partir
del llat. *torquax (rew)], almitío por Corominas-Pascual (dcech s.v. torca), con perda inesperada de [w] (ghla 112) por influxu de turcu. La perda de -u avérase al ast. rapazu xunto a rapaz. L’ast. caltién como nome tarcuatu (cfr.) que paez una nominalización del ax. tor- cuatus per vía cultizante.
torcedor, el
📖: torcedor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Pieza emplegada pa <i class="della">torcer</i>(TEST)
  1. torcedor
    • Lln
  2. Pieza emplegada pa <i class="della">torcer</i
la llana [Lln].
  1. 1. la llana [Lln].
Nun se caltién n’ast. el nome d’oficiu torcedor ‘filador’ que sí se conseña nel cast. medieval (Martínez Meléndez 1995: 82) y que guarda rellación etimolóxica col llat. torquere > ast. torcer (cfr.). Una variante hestórica de torcedor ye ast. atorcedor (cfr.) con daqué dixebra semántica n’usos figuraos.
torcedura, la
📖: torcedura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<torceúra [Sr. Ay]. torciúra [Llg]. atorcedura [JH].>(TEST)
  1. torcedura
    • Tb
  2. torceúra
    • Sr
    • Ay
  3. torciúra
    • Llg
  4. atorcedura
    • JH
Aición y efeutu de torcer [Sr. Tb. JH]. 2. Cast. torcedura [Llg]: Llevé una torciúra que nun pudi andar en tul día [Llg]. Mancadura como consecuencia de retorcer daqué [Ay]. Cfr. torcer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición y efeutu de <i class="della">torcer</i> [Sr. Tb. JH].
  3. 2. Cast. <i class="della">torcedura </i>[Llg]: <i class="della">Llevé</i> <i class="della">una</i> <i class="della">torciúra</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">pudi</i> <i class="della">andar</i> <i class="della">en</i> <i class="della">tul</i> <i class="della">día</i> [Llg]. Mancadura como consecuencia de retorcer daqué [Ay]. Cfr. <i class="della">torcer</i>.
torcer
📖: torcer
🏗️: NO
✍️: NO
<atorcer [JH]. turcer [Sm. Pzu. An]. tuörcer [Cl]. aturcir [Ca].>(TEST)
  1. torcer
    • Tb
    • Ay
    • Cd
    • Lln
    • Oc
    • Pr
  2. atorcer
    • JH
  3. turcer
    • Sm
    • Pzu
    • An
  4. tuörcer
    • Cl
  5. aturcir
    • Ca
Cast. torcer, retorcer [Xral]: Torcí’l piei [Tb]. 2. Doblar [Ay. An] el fierro, l’alambre [Cd]: Turcéu la pata [An]. 3. Apertar la llana pa que nun esfilache [Lln]. Apertar el filo filao pente medies d’otru fusu [Ay]. Dar les filanderes vueltes al parafusu cuando quieren facer un filu fuerte con dos cenciellos [Ay. Oc]. 4. Dar vueltes a la ropa pa escurrir l’agua llueu de llavao o colao [Lln. Pr]. Restorcer la ropa [Ca]. 5. Xirar [PSil. An] nun sen determináu [Ay. Cd]: Nun tuerce’l carru [An]. Camu-
dar (de camín, de direición, d’estáu o actitú) [Tb]: Si tuerce, malo [Tb]: Si tuerce’l tiempu acabaremos la yerba [PSil]. 6. Nun siguir el bon camín [Pr]. Esviase moralmente [Cd]. 7. Separase, xebrase [JH]. 8. Esformase físicamente [Cd]. //-se ‘doblase’ [An]: Turcéuse l’exe [An]. ‘facese malu’ [An]: Ese mozu turcéuse [An]. ‘esformase’ [Ac. Pr]. ‘enfadase’[Cd]. ‘fastidiase [Pr]. //Correr que tuerce la mona ‘correr muncho’ [LC]. //Torcer el focicu ‘enfadase amosándolo con un xestu o espresión’ [Tb. Sm]. //Torce-y el mexo ‘baxar a ún de la burra’ [Cñ].
  1. 1. Cast. <i class="della">torcer</i>, retorcer [Xral]: <i class="della">Torcí’l</i> <i class="della">piei</i> [Tb].
  2. 2. Doblar [Ay. An] el fierro, l’alambre [Cd]: <i class="della">Turcéu</i> <i class="della">la</i> <i class="della">pata</i> [An].
  3. 3. Apertar la llana pa que nun esfilache [Lln]. Apertar el filo filao pente medies d’otru fusu [Ay]. Dar les filanderes vueltes al <i class="della">parafusu</i> cuando quieren facer un filu fuerte con dos cenciellos [Ay. Oc].
  4. 4. Dar vueltes a la ropa pa escurrir l’agua llueu de llavao o colao [Lln. Pr]. Restorcer la ropa [Ca].
  5. 5. Xirar [PSil. An] nun sen determináu [Ay. Cd]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">tuerce’l</i> <i class="della">carru</i> [An]. Camu- <br class="della">dar (de camín, de direición, d’estáu o actitú) [Tb]: <i class="della">Si tuerce, malo </i>[Tb]: <i class="della">Si tuerce’l tiempu acabaremos la yerba </i>[PSil].
  6. 6. Nun siguir el bon camín [Pr]. Esviase moralmente [Cd].
  7. 7. Separase, xebrase [JH].
  8. 8. Esformase físicamente [Cd]. //-<i class="della">se</i> ‘doblase’ [An]: <i class="della">Turcéuse</i> <i class="della">l’exe</i> [An]. ‘facese malu’ [An]: <i class="della">Ese mozu turcéuse </i>[An]. ‘esformase’ [Ac. Pr]. ‘enfadase’[Cd]. ‘fastidiase [Pr]. //<i class="della">Correr</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tuerce</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mona</i> ‘correr muncho’ [LC]. //<i class="della">Torcer</i> <i class="della">el</i> <i class="della">focicu</i> ‘enfadase amosándolo con un xestu o espresión’ [Tb. Sm]. //<i class="della">Torce-y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">mexo</i> ‘baxar a ún de la burra’ [Cñ].
Que unu tuerce el focicu [HyL 21] Torcer la ñariz y focicu [La Enfermedad 138] D’un corazón torcidu, foscu y malu [Judit 211] Torció un poco les ñarres [El Camberu 33] Pos fuxe y non tornes corazón torcidu [Los Trataos 6] Non tuerzas la cara al que te pida prestao [San Mateo 17]
  1. Que unu tuerce el focicu
  2. HyL 21
  3. Torcer la ñariz y focicu
  4. La Enfermedad 138
  5. D’un corazón torcidu, foscu y malu
  6. Judit 211
  7. Torció un poco les ñarres
  8. El Camberu 33
  9. Pos fuxe y non tornes corazón torcidu
  10. Los Trataos 6
  11. Non tuerzas la cara al que te pida prestao
  12. San Mateo 17
Del llat. torquēre ‘torcer’, ‘facer dar vueltes’, ‘xirar’, ‘ator- mentar’, ‘facer dañu’ (em; abf), panrománicu (rew) ya pan- hispánicu (deeh). Del participiu débil de torcer siguió la no- minalización ast. torcíu (cfr.) y torcida (cfr.) en referencia a daqué que da vueltes como’l cocu o guxán que, pela so parte, causa dañu pues el torcíu o les allories según la creyencia popular produzles un guxán que tienen les oveyes na cabeza. En rellación con torcer tenemos términos como ast. torcedor (cfr.), torcedura (cfr.). Tamién torciyón (cfr.), torciñón (cfr.); dende’l deverbal torcida pudo llograse torcía y, con antihiá- tica -g-, ast. *torcigaña colo que s’emparenten ast. torciga- ñar, (cfr.), torcigañón (cfr.), torcigañadura (cfr.) términos qu’almiten un refuerzu en re-, partícula qu’apaez encontando a torquere → rětŏrcěre (rew) asitiáu nel ast. retorcer va- riante de restorcer (cfr.), común a otres llingües romániques. Dacuando atópense términos como torciyón y torciñón onde ha vese un tracamundiu de palatales [y] y [], lo mesmo que se pervé n’otros términos en re-. Al mesmu tiempu alviérte- se alternancia de [θ] y [t] como retorciyón (cfr.) y retortiyón (cfr.), etc. Agora trátase de qu’estos términos tán formaos dende torcer, retorcer frente a los en [t] qu’amuesen l’influxu del participiu continuador del llat. tortus, etc. El verbu torcer hebo convivir con una variante *torzar (cfr. torzal) o *atorzar que conocemos pel participiu *atorzáuatoricéu (cfr.), con metafonía por -u y epéntesis vocálica.
torcida, la
📖: torcida
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cierta especie de cocu que se cría en delles fontes [Cg]. 2. Mecha del candil [PSil] o del farol [R. VCid]. <i class="della">Non</i>(TEST)
  1. torcida
  2. Cierta especie de cocu que se cría en delles fontes
    • Cg
  3. 2
  4. Mecha del candil
    • PSil] o del farol [R
    • VCid
  5. <i class="della">Non</i
bastiará la verdasca solmenáa, nin matará dafecho la torcía, q’entovía’fuma, fasta que faga vencer la xosticia de so causa [San Mateo 44]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">bastiará</i> <i class="della">la</i> <i class="della">verdasca</i> <i class="della">solmenáa,</i> <i class="della">nin</i> <i class="della">matará</i> <i class="della">dafecho</i> <i class="della">la</i> <i class="della">torcía</i><i class="della">,</i> <i class="della">q’entovía’fuma,</i> <i class="della">fasta</i> <i class="della">que</i> <i class="della">faga</i> <i class="della">vencer</i> <i class="della">la</i> <i class="della">xosticia</i> <i class="della">de</i><i class="della"> so</i> <i class="della">causa</i> [San Mateo 44]
Deverbal del participiu débil fem. de torcer (cfr.).
torcigañadura, la
📖: torcigañadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. torcigañadura
Retorcedura, retortiyón, torcedura [JH]. Cfr. torcer.
  1. Retorcedura, retortiyón, torcedura [JH]. Cfr. torcer.
  2. JH
torcigañar
📖: torcigañar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. torcigañar
Retortiyar, retorcer, torcer [JH]. Retorcer [Pa. Cb]. Cfr. torcer.
  1. Retortiyar, retorcer, torcer [JH]. Retorcer [Pa. Cb]. Cfr. torcer.
  2. Pa. Cb
torcigañón, el
📖: torcigañón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. torcigañón
Retortiyón [Lln]. Retorcigañón [Ac]. Dolor fuerte de barriga [Ay]. Cfr. torcer.
  1. Retortiyón [Lln]. Retorcigañón [Ac]. Dolor fuerte de barriga [Ay].
  2. Ay
  3. Cfr. torcer.
torciñón, el
📖: torciñón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. torciñón
Dolor agudu de la tripa [Llg]. Cfr. torcer.
  1. Dolor agudu de la tripa [Llg]. Cfr. torcer.
  2. Llg
torcipié, el
📖: torcipié
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><turcipié [Llv. Si. Cñ]. trocipié [Na]. returcipié [dalla]. re- turzupié [Mi].>(TEST)
  1. torcipié
  2. ident class="della" level="1"></ident><turcipié
    • Llv
    • Si
  3. trocipié
    • Na
  4. returcipié
    • dalla
  5. re- turzupié
    • Mi
Sidra ruino que se llogra primiendo permuncho la magaya de la mazana yá primío [Cb]. Última sidra que se saca de la lla- garada [Cg. Llv. Na. Si. Mi. Cñ]. Lo último de mayar la sidra [Lln]. “Voz que pertenece á la fabricación de la sidra” [JH]. “La sidra tiene torcipié cuando es lo último de la llagarada” [Xx]. Cierta operación que se fai nos llagares al facer sidra [LV]. 2. Sidra fecho cola primera mazana ensin sazonar [R]. //Sidra del trocipié o sidra de pucheru ‘sidra que cuez en parte na prensa con producción d’anhídridu carbónico’ [LS 299]. Posible formación gracies al verbu torcer (torci) y al nome pie (cfr.). En tou casu paez qu’esti términu fai referencia al fechu de torcer o apurar muncho’l llagar pa llograr lo más posible del productu. Eso que paez ser la motivación primera del nome y, darréu d’ello, aplicación a una sidra de mala cali- dá, llevó a xenerar l’aceición segunda tamién en rellación cola mala calidá llograo coles mazanes primerices.
  1. Sidra ruino que se llogra primiendo permuncho la magaya de la mazana yá primío [Cb]. Última sidra que se saca de la lla- garada [Cg. Llv. Na. Si. Mi. Cñ]. Lo último de mayar la sidra [Lln]. “Voz que pertenece á la fabricación de la sidra” [JH]. “La sidra tiene torcipié cuando es lo último de la llagarada” [Xx]. Cierta operación que se fai nos llagares al facer sidra [LV]. 2. Sidra fecho cola primera mazana ensin sazonar [R].
  2. R
  3. //Sidra del trocipié o sidra de pucheru ‘sidra que cuez en parte na prensa con producción d’anhídridu carbónico’ [LS 299]. Posible formación gracies al verbu torcer (torci) y al nome pie (cfr.). En tou casu paez qu’esti términu fai referencia al fechu de torcer o apurar muncho’l llagar pa llograr lo más posible del productu. Eso que paez ser la motivación primera del nome y, darréu d’ello, aplicación a una sidra de mala cali- dá, llevó a xenerar l’aceición segunda tamién en rellación cola mala calidá llograo coles mazanes primerices.
  4. LS 299
torcíu, ida, ío
📖: torcíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<ident class="della" level="1"></ident><torcíu/ía [Lln].>(TEST)
  1. torcíu
  2. ident class="della" level="1"></ident><torcíu/ía
    • Lln
De males inclinaciones (una persona) [Cg]. 2. Retorcíu, que fai les coses al revés arréimente (una persona) [Pa]. Non dó- cil, rebelde, enrevesosa (una persona) [Tb. Sm]: Ya un nenu mui torcíu [Tb]. Traviesu (el neñu) [Llg]. Pp. de torcer.
  1. De males inclinaciones (una persona) [Cg]. 2. Retorcíu, que fai les coses al revés arréimente (una persona) [Pa]. Non dó- cil, rebelde, enrevesosa (una persona) [Tb. Sm]: Ya un nenu mui torcíu [Tb]. Traviesu (el neñu) [Llg].
  2. Llg
  3. Pp. de torcer.
torcíu, el*
📖: torcíu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><turcíu [Cv].>(TEST)
  1. torcíu
  2. ident class="della" level="1"></ident><turcíu
    • Cv
Allories de les oveyes [Cv (= al.lourias)]: Póxuseme una uve- ya l.luel.la; seique tien el turcíu [Cv]. Alffonsso torçido 1304 [MB/21] Cfr. torcer.
  1. Allories de les oveyes [Cv (= al.lourias)]: Póxuseme una uve- ya l.luel.la; seique tien el turcíu [Cv]. Alffonsso torçido
  2. 1304 MB/21
  3. Cfr. torcer.
torciyón, el
📖: torciyón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<turción [Cv].>(TEST)
  1. torciyón
  2. turción
    • Cv
Retortiyón [JH]. Returción [Cv].
  1. 1. Retortiyón [JH]. Returción [Cv].
Cfr. torcer.
torcu, el
📖: torcu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cueva con suelu cubiertu de detritus podreciendo [Cl]. Fuexa menos fonda que la <i class="della">torca</i>, pozu col suelu a la vista [Lln]. Furacu nel terrén como de mediu metru de fondura [AGO]. Furacu nel terrén como de 70 cm de diámetru y fasta cuatro metros de fondura (si ye mayor llámenlu <i class="della">torca</i>) [Cl (VB)]. //-<i class="della">os</i>(TEST)
  1. torcu
  2. Cueva con suelu cubiertu de detritus podreciendo
    • Cl
  3. Fuexa menos fonda que la <i class="della">torca</i>, pozu col suelu a la vista
    • Lln
  4. Furacu nel terrén como de mediu metru de fondura
    • AGO
  5. Furacu nel terrén como de 70 cm de diámetru y fasta cuatro metros de fondura (si ye mayor llámenlu <i class="della">torca</i>)
    • Cl (VB)
  6. -<i class="della">os</i eonaviego
‘furacos ente les peñes’ [Or (S)].
  1. 1. ‘furacos ente les peñes’ [Or (S)].
Iohan torco el marido de Marina pega Lope Pelaiz & otros 1266 [MB-II/92]
  1. Iohan torco el marido de Marina pega Lope Pelaiz & otros
  2. 1266 MB-II/92
Cfr. torcar.
“torcular”
📖: “torcular”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación en llatín: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">adicio</i>(TEST)
  1. “torcular”
  2. Términu conocíu pela documentación en llatín: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">adicio</i
tibi uno torculare 940 (s. xii) [MSAH-I/107]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tibi</i> <i class="della">uno</i> <i class="della">torculare</i> 940 (s. xii) [MSAH-I/107]
corte clausa cum suos teliados terras uineas cubas torcular oues 962 (s. xii) [ACL/139] vineas III in Portello de illa elzina cubas III torcular I 1037 (s. xii) [ACL/74] solares casas tectis edificiis torculares 1042 (s. xii) [MSAH- II/141] cubas torcular et omnia preseia 1099 (s. xii) [ACL/621] Del neutru llat. torcular, -aris ‘llagar (pal vinu, pal aceite)’ (old) voz bien documentada (lelmal) que nun se caltevo ente nós anque sí otres rellacionaes col verbu llat. torculare (
  1. corte clausa cum suos teliados terras uineas cubas torcular oues
  2. 962 (s. xii) ACL/139
  3. vineas III in Portello de illa elzina cubas III torcular I
  4. 1037 (s. xii) ACL/74
  5. solares casas tectis edificiis torculares
  6. 1042 (s. xii) MSAH- II/141
  7. cubas torcular et omnia preseia
  8. 1099 (s. xii) ACL/621
  9. Del neutru llat. torcular, -aris ‘llagar (pal vinu, pal aceite)’ (old) voz bien documentada (lelmal) que nun se caltevo ente nós anque sí otres rellacionaes col verbu llat. torculare (
cfr. truyar).
“tordega”
📖: “tordega”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu namái conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">(…)</i>(TEST)
  1. “tordega”
  2. Términu namái conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">(…)</i
I manto et I manta et I linia I kapello inuestito in panno tiraz I corio de boue et alio de cauallo et (III) tordegas et III soueilos et VI kapestros VI vatannas (...) et alias cau- sas multas que non tenuimus xi 2ªm (or.) [DS/85]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">I</i> <i class="della">manto</i> <i class="della">et</i> <i class="della">I</i> <i class="della">manta</i> <i class="della">et</i> <i class="della">I</i> <i class="della">linia</i> <i class="della">I</i> <i class="della">kapello</i> <i class="della">inuestito</i> <i class="della">in</i> <i class="della">panno</i> <i class="della">tiraz</i> <i class="della">I</i> <i class="della">corio</i> <i class="della">de</i> <i class="della">boue</i> <i class="della">et</i> <i class="della">alio</i> <i class="della">de</i> <i class="della">cauallo</i> <i class="della">et</i> <i class="della">(III)</i> <i class="della">tordegas</i> <i class="della">et</i> <i class="della">III soueilos et VI kapestros VI vatannas (...) et alias cau-</i> <i class="della">sas</i> <i class="della">multas</i> <i class="della">que</i> <i class="della">non</i> <i class="della">tenuimus</i> xi 2ªm (or.) [DS/85]
Podría tratase d’una formación en -aeca pa indicar calidá, quiciabes n’amestanza con un continuador del llat. turdus > ast. tordu (cfr.), primero con valor axetival y llueu con nomi- nalización. Una “tordega” (*¿tordiega?) podría ser una piel (a xulgar pel contestu) carauterizada pel so color.
tordellada, la
📖: tordellada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tordellada
    • Am
Bastiu d’agua [Am. Cb (= andurbiada)].
  1. 1. Bastiu d’agua [Am. Cb (= andurbiada)].
¿Podría tratase d’una variante fónica de torbellada (cfr.) con tracamundiu de sonores b-d?
tordeyu, a, o
📖: tordeyu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+tordiyu [y Llg].>(TEST)
  1. tordeyu
    • Ca
  2. tordiyu metafonía
    • y Llg
Aturdíu, ensin reposu [Ca]. Revolvín (el neñu) [Ca].
  1. 1. Aturdíu, ensin reposu [Ca]. Revolvín (el neñu) [Ca].
2. Ino- cente (una persona) [Llg]. D’un diminutivu de turdus (cfr. tordu) cola incrementación del continuador de -ĭculus y usu figuráu.
tordín, ina, ino
📖: tordín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<+tordilu [Ay].>(TEST)
  1. tordín
  2. tordilu metafonía
    • Ay
Dim. de tordu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Dim. de <i class="della">tordu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tordina, la
📖: tordina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Dim. de <i class="della">torda</i>. 2. <i class="della">Anthus</i>(TEST)
  1. tordina
  2. Dim
  3. de <i class="della">torda</i>
  4. 2
  5. <i class="della">Anthus</i
campestris, cast. bisbita campestre [Noval].
  1. 1. <i class="della">campestris</i>, cast. <i class="della">bisbita</i> <i class="della">campestre</i> [Noval].
D’una formación femenina y dim. del ast. tordu (cfr.) o d’una nominalización del fem. de tordín, ina, ino (cfr.).
tordobeya, la*
📖: tordobeya
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<{Quiciabes percorreición de yeísta, escrito <i class="della">“tordobella”</i>(TEST)
  1. tordobeya
    • Sb
  2. {Quiciabes percorreición de yeísta, escrito <i class="della">“tordobella”</i
[Sb]}.> Persona que nun atina, que nun acierta una [Sb].
  1. 1. [Sb]}.> Persona que nun atina, que nun acierta una [Sb].
Posible variante nominalizada del fem. del ast. tordeyu, a, o (cfr.) col influxu o encruz del ast. cordobeyu (cfr.).
tordu, a, o
📖: tordu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+turdu/a [AGO]. turda [Lln].>(TEST)
  1. tordu
    • Sd
    • Sm
    • Pa
    • Sb
    • Tb
  2. turdu/a metafonía
    • AGO
  3. turda
    • Lln
Pelicanu (caballu, yegua) [Sd. Sm]. Ente blancu y negru (el caballu) [Tox]. De color pardo escuro (la oveya) [Cl]. De color arroxao (la yegua) [Ac. VCid]. 2. Fatu, tontu [AGO]. (Muyer) atontada [Lln]. //Torda ‘(muyer) subnormal’ [Ac]. //Salir torda ‘salir una cosa en sen contrariu al que s’aguardaba’ [Pa. Sb. Tb]. con una turda, tonta, que es para nada, y como un pisón aun debaxo del marido [Grangerías xviii: 219] Cfr. tordu, el.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Pelicanu (caballu, yegua) [Sd. Sm]. Ente blancu y negru (el caballu) [Tox]. De color pardo escuro (la oveya) [Cl]. De color arroxao (la yegua) [Ac. VCid].
  3. 2. Fatu, tontu [AGO]. (Muyer) atontada [Lln]. //<i class="della">Torda</i> ‘(muyer) subnormal’ [Ac]. //<i class="della">Salir torda </i>‘salir una cosa en sen contrariu al que s’aguardaba’ [Pa. Sb. Tb]. <i class="della">con</i> <i class="della">una</i> <i class="della">turda</i><i class="della">,</i> <i class="della">tonta,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">es</i> <i class="della">para</i> <i class="della">nada,</i> <i class="della">y</i> <i class="della">como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">pisón</i><i class="della"> aun</i> <i class="della">debaxo</i> <i class="della">del</i> <i class="della">marido</i> [Grangerías xviii: 219] Cfr. <i class="della">tordu,</i> <i class="della">el</i>.
tordu, el
📖: tordu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+turdu [y Llg. Sb. Ll. Ri]. +turdu/torda/tordo [Ay]. tordu/ torda/tordo [y Llg]. torda [As (Oc)].>(TEST)
  1. tordu
    • Mo
    • Cd
    • Pa
    • Po
    • Sd
    • Tb
    • An
    • Pr
    • Lln
    • Llg
  2. turdu metafonía
    • y Llg
    • Sb
    • Ll
    • Ri
  3. turdu/torda/tordo metafonía
    • Ay
  4. tordu/ torda/tordo
    • y Llg
  5. torda
    • As (Oc)
Turdus merula, ñerbatu [Llg, Mo (llaa 27). Ac]. Turdus visci- vorus [Cd]. Turdus pilaris, Turdus viscivorusi, Turdus iliacus [Ri]. Páxaru del xéneru Turdus [PSil]. Cast. tordo [Pa. Po. Sb. Ll. Sd. Tb. An]. Ñerbatu [Ay. As (Oc). Pr]. 2. Apellativu cariñosu que se da a los neños pequeños [Pr]. //Torda malvís ‘tordu asemeyáu al cast. zorzal o’l zorzal propiamente dichu’ [Ay]. //Tordu malvísTurdus philomelos, cast. zorzal común’ [Ac, Mo (llaa 27)]. ‘muyer atontada’ [Lln]. //Tordu d’agua Cinclus cinclus, ñerbatu acuáticu’ [Llg, Mo (llaa 27)]. //Ca- yer comu un tordu ‘caer inxenuamente’ [Tb]. //Tordu negru Turdus merula, ñerbatu común’ [Ac, Mo (llaa 27)]. Ñerbatu’ [Sd]. //Tordupollu (páxaru ensin identificar) [Llg (llaa 27)].
  1. 1. <i class="della">Turdus merula</i>, ñerbatu [Llg, Mo (llaa 27). Ac]. <i class="della">Turdus visci- vorus</i> [Cd]. <i class="della">Turdus</i> <i class="della">pilaris,</i> <i class="della">Turdus</i> <i class="della">viscivorusi,</i> <i class="della">Turdus</i> <i class="della">iliacus </i>[Ri]. Páxaru del xéneru <i class="della">Turdus</i> [PSil]. Cast. <i class="della">tordo</i> [Pa. Po. Sb. Ll. Sd. Tb. An]. Ñerbatu [Ay. As (Oc). Pr].
  2. 2. Apellativu cariñosu que se da a los neños pequeños [Pr]. //<i class="della">Torda malvís </i>‘tordu asemeyáu al cast. <i class="della">zorzal</i> o’l <i class="della">zorzal</i> propiamente dichu’ [Ay]. //<i class="della">Tordu</i> <i class="della">malvís</i> ‘<i class="della">Turdus</i> <i class="della">philomelos</i>, cast. <i class="della">zorzal</i> común’ [Ac, Mo (llaa 27)]. ‘muyer atontada’ [Lln]. //<i class="della">Tordu</i> <i class="della">d’agua </i>‘<i class="della">Cinclus cinclus</i>, ñerbatu acuáticu’ [Llg, Mo (llaa 27)]. //<i class="della">Ca-</i> <i class="della">yer comu un tordu </i>‘caer inxenuamente’ [Tb]. //<i class="della">Tordu negru </i>‘<i class="della">Turdus</i> <i class="della">merula</i>, ñerbatu común’ [Ac, Mo (llaa 27)]. Ñerbatu’ [Sd]. //<i class="della">Tordupollu</i> (páxaru ensin identificar) [Llg (llaa 27)].
El tordu en cualquier rimada [Glorias Ast 161]
  1. El tordu en cualquier rimada
  2. Glorias Ast 161
{En Parres destremen tordu malvís/tordu xorroscón [Pa]. //En Teberga. tordu/tordu malvís = malvís [Tb]. //N’Uviéu tordo/ Del llat. turdus, -i ‘tordu’ (em), de llargu espardimientu romá- nicu (rew), panhispánicu (deeh); llueu cola xeneralización d’un femenín analóxicu torda, que pue caltenese, en dellos sitios, con una espresión resultáu analóxicu de la vieya metafonía por -u (turdu turda) en llugares onde güei yá nun se caltién el fe- nómenu. La realidá cromática del páxaru aplicóse, perposible- mente, a otres realidaes físiques o non materiales como fai ver l’usu del ax. tordu, a, o (cfr.). Esa referencia cromática podría tar asitiada nel mesmu llatín darréu que turdus yera tamién un pexe, según Barriuso, continuáu nel ast. durdu (ppac: 220; cfr. llurdu). Sobro tordu féxose’l verbu aturdir (cfr.), acordies con Corominas-Pascual y, al empar, *atordar que conocemos pel so partipiu atordáu, ada, ao (cfr.). Tamién se fexo l’incoativu atordecer (dcech s.v. aturdir). En rellación etimolóxica ta l’ast. aturdimientu (cfr.) y atordecimientu (cfr.). Dende’l diminutivu de tordu tordín foi posible una variante *tordil (como xa- balín y xabaril, etc.); dende *trodil, con metátesis, necesitóse percarauterizar el xéneru dando llugar a la realización tordilu d’u s’algamó’l verbu atordilar (cfr.).

  1. tordo mirlo/tordo malvís = malvís/tordopollo ‘páxaru mayor que’l tordu y que’l malvís’ [Ac]}. ///El que anda a tordas piesca de toas ‘el que fai lo que nun debe recibe lo que nun quier’ [Ll]. Cantando la torda antes del mes d’abril, la mitá de la envernada ta por venir [Pr (LC)].
  2. Pr (LC)
toreada, la*
📖: toreada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////toreadas [Mar].>(TEST)
  1. toreada
  2. toreadas variación de número
    • Mar
Turniada de los carneros [Mar].
  1. 1. Turniada de los carneros [Mar].
Nominalización del participiu del verbu torear (cfr. toriar 1).
torecer
📖: torecer
🏗️: NO
✍️: NO
Cubrir el toru a la vaca [Lln (= torar). Am]. <i class="della">torecer</i>(TEST)
  1. torecer
  2. Cubrir el toru a la vaca
    • Lln (= torar)
    • Am
  3. <i class="della">torecer</i
recuéyese nun doc. del s. xvii, n’Amieva nel oriente d’Asturies y apaez nel or. de Lleón (lla. PToral 46) Cfr. torar 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. recuéyese nun doc. del s. xvii, n’Amieva nel oriente d’Asturies y apaez nel or. de Lleón (lla. PToral 46) Cfr. <i class="della">torar</i> <i class="della">1</i>.
torenu, a, o*
📖: torenu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<torena [Lln].>(TEST)
  1. torenu
    • Pz
  2. torena
    • Lln
(Mazana) pergrande, redonda, pesada, verde, mayor que la mingana, que, per febreru yá queda mariella [Lln]. //De tore- nu ‘(tipu de mazana) de mesa’ [Pz].
  1. 1. (Mazana) pergrande, redonda, pesada, verde, mayor que la <i class="della">mingana</i>, que, per febreru yá queda mariella [Lln]. //<i class="della">De</i> <i class="della">tore- </i><i class="della">nu</i> ‘(tipu de mazana) de mesa’ [Pz].
Quiciabes de toreno, villa del occidente lleonés, al norte de Ponferrada (pe3: 204) o bien del apellíu o títulu correspondiente.
torera, la
📖: torera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Pieza de la <i class="della">portiella</i>(TEST)
  1. torera
    • Lln
  2. Pieza de la <i class="della">portiella</i
que, con un regatón de fierro, xira per baxo [Lln].
  1. 1. que, con un regatón de fierro, xira per baxo [Lln].
2. Chaqueta curtia, fasta la cintura, ensin botones, que namái usen les muyeres [Cd]. Cfr. toreru, el.
toreru, a, o*
📖: toreru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><torera [Rs. Cg. Pr. Ce. Cv. LC (Vaca)].>(TEST)
  1. toreru
  2. ident class="della" level="1"></ident><torera
    • Rs
    • Cg
    • Pr
    • Ce
    • Cv
    • LC (Vaca)
Que nun queda preñada (la vaca) [Rs. Cg. Pr. Ce. Cv]. 2. Que quedó ensin sirvir (la vaca) anque s’intentó [LC (Vaca)].
  1. Que nun queda preñada (la vaca) [Rs. Cg. Pr. Ce. Cv]. 2. Que quedó ensin sirvir (la vaca) anque s’intentó [LC (Vaca)].
  2. LC (Vaca)
Del llat. taura, -ae ‘zorra, que nun empreña (la vaca)’ (old), acordies col testimoniu de Varrón: Quae sterilis est uacca tau- ra appellata (Res Rusticae ii, 5-6). Piérdese’l diptongu secun- dariu n’occ. al desplazase l’acentu por cuenta la incrementa- ción col suf. carauterizador -āria.
toreru, el
📖: toreru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><toreiru [Pzu]. +toriru [Ay].>(TEST)
  1. toreru
  2. ident class="della" level="1"></ident><toreiru
    • Pzu
  3. toriru metafonía
    • Ay
Cast. torero [Xral].
  1. 1. Cast. torero [Xral].
Pallabra tomada y adautada del cast. torero. El femenín to- rera (cfr.), ufre una aplicación metafórica al referise al movi- mientu de la portiella o a un tipu de chaqueta asemeyada a una prenda de toreru.
  1. Pallabra tomada y adautada del cast. torero. El femenín to- rera (cfr.), ufre una aplicación metafórica al referise al movi- mientu de la portiella o a un tipu de chaqueta asemeyada a una prenda de toreru.
torés*
📖: torés*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Ax. conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">francos,</i>(TEST)
  1. torés*
  2. ident class="della" level="1"></ident>Ax
  3. conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">francos,</i
portogaleses, serranos, mozaraues, castellanos, to- reses [FS (FFLL)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">portogaleses,</i> <i class="della">serranos,</i> <i class="della">mozaraues,</i> <i class="della">castellanos,</i> <i class="della">to-</i> <i class="della">reses</i> [FS (FFLL)]
Detoponímicu del nome de Toro [< (uilla) gothorum) ciudá de la provincia de Zamora, con una formación axetiva en -en, -ensis, lo mesmo que se pervé en lleonés (pe2), tinés (cfr.), etc. Referencies documentales a Toro apaecen dacuando: de IIª ortal Dominici de Toro 1234(or.) [ACL/33] Iohan Peliz ¬ Apparicio Miguelliz cuchelleros Pedro de toro oriz 1296 [DCO-II/182]
  1. Detoponímicu del nome de Toro [< (uilla) gothorum) ciudá de la provincia de Zamora, con una formación axetiva en -en,
  2. -ensis, lo mesmo que se pervé en lleonés (pe2), tinés (cfr.), etc. Referencies documentales a Toro apaecen dacuando: de IIª ortal Dominici de Toro
  3. 1234(or.) ACL/33
  4. Iohan Peliz ¬ Apparicio Miguelliz cuchelleros Pedro de toro oriz
  5. 1296 DCO-II/182
torga, la 1
📖: torga
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident>Torga {<i class="della">sic</i>} [Pa]. Travesañu de madera que se pon na cabeza de xatos, gochos, oveyes pa que nun puedan altravesar les sebes [Cb. Cp. Ay]. Travesañu de madera que se cuelga al pescuezu de dellos animales (gochos polo xeneral) pa que nun entren per determinaos sitios [LV. Cg. Qu. Tb. Sm. Sl. Vd. Oc. <ident class="della" level="1"></ident>/Eo/. R]. Palu qu’aten a los cuernos de les vaques, horizontal- mente, pa que nun trespasen los zarros [Ri]. Palu que s’ata per delantre al gochu pa que nun entre nes finques [Ay. Ll]. Palu con dos puntes y otru qu’altraviesa onde se mete’l pescuezu del animal (gochu, perru) pa que nun entre nes finques [JH]. <ident class="della" level="1"></ident>2. Traba, mazu [V1830]. 3. Pieza de madera que suxeta la compuerta del tonel [Cg]. Naspa fecha de dos palos altrave- saos [JH]. 4. Especie de tarabica que se pon nes vares del carru pa que les vaques nun se rocen ente sí [Cñ. Tox]. Caún de los palos que suxeten les pieces llaterales de la esquirpia pa que nun s’abran [Sl]. 5. Portiella ensin bisagres [Sl]. 6. Pieza del sobéu [Cl]. 7. Aru de fierro que se pon a los gochos en focicu pa que nun focen [Ri]. 8. Tapinos que se ponen pa empobinar o zarrar una presa [Alb]. 9. Obstáculu, dificultá, estorbu [Ri]. //<i class="della">Dar</i>(TEST)
  1. torga
  2. {<i class="della">sic</i>}
  3. ident class="della" level="1"></ident>Torga
    • Pa
  4. Travesañu de madera que se pon na cabeza de xatos, gochos, oveyes pa que nun puedan altravesar les sebes
    • Cb
    • Cp
    • Ay
  5. Travesañu de madera que se cuelga al pescuezu de dellos animales (gochos polo xeneral) pa que nun entren per determinaos sitios
    • LV
    • Cg
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Sl
    • Vd
    • Oc
    • /Eo/."><ident class="della" level="1"></ident>/Eo/
    • R
  6. Palu qu’aten a los cuernos de les vaques, horizontal- mente, pa que nun trespasen los zarros
    • Ri
  7. Palu que s’ata per delantre al gochu pa que nun entre nes finques
    • Ay
    • Ll
  8. Palu con dos puntes y otru qu’altraviesa onde se mete’l pescuezu del animal (gochu, perru) pa que nun entre nes finques
    • JH
  9. <ident class="della" level="1"></ident>2
  10. Traba, mazu
    • V1830
  11. 3
  12. Pieza de madera que suxeta la compuerta del tonel
    • Cg
  13. Naspa fecha de dos palos altrave- saos
    • JH
  14. 4
  15. Especie de tarabica que se pon nes vares del carru pa que les vaques nun se rocen ente sí
    • Tox
  16. Caún de los palos que suxeten les pieces llaterales de la esquirpia pa que nun s’abran
    • Sl
  17. 5
  18. Portiella ensin bisagres
    • Sl
  19. 6
  20. Pieza del sobéu
    • Cl
  21. 7
  22. Aru de fierro que se pon a los gochos en focicu pa que nun focen
    • Ri
  23. 8
  24. Tapinos que se ponen pa empobinar o zarrar una presa
    • Alb
  25. 9
  26. Obstáculu, dificultá, estorbu
    • Ri
  27. <i class="della">Dar</i eonaviego
torga ‘ciñir, apertar fuerte un fexe, dando
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">torga</i> ‘ciñir, apertar fuerte un fexe, dando
vueltes a l’atadura con ayuda d’un palu onde se va arrollando’ [Cv]. //Lo que no torga tou engorda [Lln]. Aquella de la Ñaval/que salió con torga en rabo/como por antroxo el can [JyT 58] ¿ qué razón ay para traer los ganados mortificados con pielgas, sueltas, torgas, mancornios. ..? [Grangerías xviii: 282] Una peluca canosa/y una torga so la barba [Coronación Carlos iv 175] Ye posible que dende’l llat. torus (cfr. tueru) se fexere un diminutivu *tŏricus [> ast. *tuergu] que, col posible conti- nuador del suf. diminutivu -ŭlus (llaa 103), diere resultáu *tuérgalu → *tuérgarutuérganu (cfr.); dende equí, con metátesis de [r], truéganu (cfr.); con un tracamundiu de so- nores b-g, féxose posible l’ast. *truegu → *truebu (g-ast. trobo) → truébanu (cfr.) asina como’l verbu atrobanar (cfr.); con destremada sufixación en -ŏccus tenemos ast. *trubuecutrubiecu ‘cuna, bierzu’ (cfr.) d’u foi posible la formación verbal atrobacar (cfr.); mesmamente diose l’amestanza col suf. dim. -īccus (cfr. trobicu), ensin necesidá de postular un étimu prerromanu (Rohlfs 1979: 210). La toponimia asturia- na ufre nicios d’estos términos (ta 632). Dende un diminuti- vu *tŏricus pudo iguase tamién otru verbu, *toricāre > ast. torgar (pe3: 146). L’ast. torga (cfr.) asina como’l masculín *torgu (→ torgayu) → torgón paez, en viendo la falta de dip- tongación de la tónica, un deverbal del participiu fuerte de *toricare > torgar, non de torgues (sic) como vien en Xo- vellanos (Apuntamiento 314). Un participiu ye torgáu, ada, ao (cfr.), con caltenimientu del deverbal femenín torgada (cfr.). L’ast. tuerca podría ufrir un non imposible deverbal de *tŏr(i)cāre → *tŏrcāre (cfr. torgar).
torga, la 2
📖: torga
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. torga
Cfr. torca.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">torca</i>.
torgada, la*
📖: torgada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<torgá [Ay. Min].>(TEST)
  1. torgada
  2. torgá
    • Ay
    • Min
Especie de collar con gran palu de cruz que se pon a los go- chos lladrones [Ay].
  1. 1. Especie de collar con gran palu de cruz que se pon a los go- chos lladrones [Ay].
2. Estacada del piquete que se fai na ram- pla pa tener pol escombriu o carbón [Min]. Deverbal llográu del participiu débil del verbu torgar (cfr.). Cola amestanza del suf. -ūra íguase l’ast. torgadura (cfr. torgar).
torgadón, ona*
📖: torgadón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<turgadón/ona [An].>(TEST)
  1. torgadón
  2. turgadón/ona
    • An
Que camina mui echáu p’alantre o que ye pertorpe [An]: Pin póxose mui turgadón [An].
  1. 1. Que camina mui echáu p’alantre o que ye pertorpe [An]: <i class="della">Pin </i><i class="della">póxose</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">turgadón</i> [An].
Aum. de torgáu (cfr. torgar), enantes del desaniciu de -t- > -d- nel participiu.
torgador, ora, el/la
📖: torgador
🔤: , ora, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora,
(TEST)
  1. torgador
El que torga o interrumpe o nun dexa pasar [JH].
  1. 1. El que torga o interrumpe o nun dexa pasar [JH].
Cfr. torgar.
torgadura, la
📖: torgadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición y efeutu de <i class="della">torgar</i>(TEST)
  1. torgadura
    • Tb
  2. Aición y efeutu de <i class="della">torgar</i
[Tb].
  1. 1. [Tb].
Cfr. torgada.
torgar
📖: torgar
🏗️: NO
✍️: NO
<turgar [Sm. An. Cv. Oc].>(TEST)
  1. torgar
    • Cg
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Tb
    • Pr
    • Pa
    • Lln
    • Cp
  2. turgar
    • Sm
    • An
    • Cv
    • Oc
Poner la torga [LV. Cb. Cg. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Pr (= en- torgar). Cv. Tox. /Eo/. JH]. Poner un palu o argolla a los go- chos pa nun los dexar correr nin salir de la corralada [Pa]. 2. Torcer [Sb]. Enroscar el cuerpu, amatagase, agachase [Tox]. 3. Altravesase na garganta [Lln]. Atascase [Oc]: Lu que nun torga engorda [Oc]. 4. Dirixir l’ agua per otra presa [Ay]. 5. Estorbar, llenar d’empriendos, d’impedimentos [Cp. Ri]: Ta to torgao [Cp]. Contener, detener [DA]. Poner dificultaes [Ay]. Dexar altravesao [Ac], poner dalgún maderu d’una parte a otra [JH]. Obstruir el pasu [Ac. /Mánt/]: Siempre tán torgaes pel camín [Ac]. 6. Naspar, crucificar a daquién nuna cruz nas- pada o con forma de torga [JH]. 7. Alambrar los gochos [Ac]. 8. Tornar [R]. //-se ‘atravesase’ [Pr]. ‘atragantase’l ganáu de mou especial al comer nabos’ [Oc]. ‘torcese’ [An]: Turgóuse’l payeiru [An].
  1. 1. Poner la <i class="della">torga</i> [LV. Cb. Cg. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Pr (= en- torgar). Cv. Tox. /Eo/. JH]. Poner un palu o argolla a los go- chos pa nun los dexar correr nin salir de la <i class="della">corralada</i> [Pa].
  2. 2. Torcer [Sb]. Enroscar el cuerpu, amatagase, agachase [Tox].
  3. 3. Altravesase na garganta [Lln]. Atascase [Oc]: <i class="della">Lu que nun torga engorda </i>[Oc].
  4. 4. Dirixir l’ agua per otra presa [Ay].
  5. 5. Estorbar, llenar d’empriendos, d’impedimentos [Cp. Ri]: <i class="della">Ta </i><i class="della">to torgao </i>[Cp]. Contener, detener [DA]. Poner dificultaes [Ay]. Dexar altravesao [Ac], poner dalgún maderu d’una parte a otra [JH]. Obstruir el pasu [Ac. /Mánt/]: <i class="della">Siempre tán torgaes</i><i class="della"> pel</i> <i class="della">camín</i> [Ac].
  6. 6. Naspar, crucificar a daquién nuna cruz nas- pada o con forma de <i class="della">torga</i> [JH].
  7. 7. Alambrar los gochos [Ac].
  8. 8. Tornar [R]. //-<i class="della">se </i>‘atravesase’ [Pr]. ‘atragantase’l ganáu de mou especial al comer nabos’ [Oc]. ‘torcese’ [An]: <i class="della">Turgóuse’l</i><i class="della"> payeiru</i> [An].
non ualueri uindikare uel toricare 1028(or.) [ACL/449] torgar y espesar de cañas a los lados [Grangerías xviii: 665] “Los asturianos llaman a la canga, torga; y torgado al ani- mal que la padece” [Sarmiento (Colección 271)] Unos mozos te torgaron [La Paliza 256] El términu, yá conseñáu por Xovellanos (Xo 348), ye una for- mación verbal fecha sol llat. torus, -i ‘tallu’, ‘ménsula abom- bada en forma de cuerda’, ‘sucu de tierra’, ‘abultamientu d’un músculu baxo la piel’ (em) > ast. tueru ‘troncu’, pente medies del so diminutivu *tŏricus d’u fadríen *toricāre > ast. tor- gar, con una aceición primera de ‘poner un impedimentu de madera (pa que l’animal nun entre en propiedá ayena, pa que l’agua vaye nun sen destremáu, etc.’. Llueu, xeneralizaríase como ‘impedir’, ‘estorbar’ o ‘facer daqué que nun dexe una aición’. Nicios d’elementos emparentaos col llat. torus consé- ñanoslos llargamente la toponimia asturiana (ta 632). García de Diego camentaba que’l llat. *obturicare tendría un conti- nuador atorgar ‘detener’, ‘obstruir’ nel nuesu dominiu (deeh s.v. *attrahicāre). Dende torgar féxose’l participiu torgáu, ada, ao (
  1. non ualueri uindikare uel toricare
  2. 1028(or.) ACL/449
  3. torgar y espesar de cañas a los lados
  4. Grangerías xviii: 665
  5. “Los asturianos llaman a la canga, torga; y torgado al ani- mal que la padece”
  6. Sarmiento (Colección 271)
  7. Unos mozos te torgaron
  8. La Paliza 256
  9. El términu, yá conseñáu por Xovellanos (Xo 348), ye una for- mación verbal fecha sol llat. torus, -i ‘tallu’, ‘ménsula abom- bada en forma de cuerda’, ‘sucu de tierra’, ‘abultamientu d’un músculu baxo la piel’ (em) > ast. tueru ‘troncu’, pente medies del so diminutivu *tŏricus d’u fadríen *toricāre > ast. tor- gar, con una aceición primera de ‘poner un impedimentu de madera (pa que l’animal nun entre en propiedá ayena, pa que l’agua vaye nun sen destremáu, etc.’. Llueu, xeneralizaríase como ‘impedir’, ‘estorbar’ o ‘facer daqué que nun dexe una aición’. Nicios d’elementos emparentaos col llat. torus consé- ñanoslos llargamente la toponimia asturiana (ta 632). García de Diego camentaba que’l llat. *obturicare tendría un conti- nuador atorgar ‘detener’, ‘obstruir’ nel nuesu dominiu (deeh s.v. *attrahicāre). Dende torgar féxose’l participiu torgáu, ada, ao (
cfr.) → aum. torgadón (cfr.), el deverbal torgada (cfr.), el participiu fuerte *torgu aum. torgón (cfr.) y torga- yu (cfr.); tamién el fem. torga (cfr.) asina como otros términos rellacionaos como torgador (cfr.). Ye compuestu verbal con dis-, l’ast. destorgar (cfr.) asina como in- ast. entorgar (cfr.) y dis- + in-, ast. desentorgar (cfr.).
torgáu, ada, ao
📖: torgáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<turgáu [An]. +torguéu [Ay]. torgada [Lln. Os]. torgá [Ca]. //torgado [Mánt].>(TEST)
  1. torgáu
    • Cg
  2. turgáu
    • An
  3. torguéu metafonía
    • Ay
  4. torgada
    • Lln
    • Os
  5. torgá
    • Ca
  6. torgado eonaviego
    • Mánt
Colos cuernos abiertos pa los llaos (el bue, la vaca) [LV. Lln. Cb. Cg. R]. 2. Que tuerce la cabeza pa turniar (la vaca) [Os].
  1. 1. Colos cuernos abiertos pa los llaos (el bue, la vaca) [LV. Lln. Cb. Cg. R].
  2. 2. Que tuerce la cabeza pa turniar (la vaca) [Os].
Garcia Torgado 1220(or.) [SV/107] La meyta de una nobilla seseña (…) y la meita de otro ano- yo color prieto llamado Torgado hijo de la baca Tolgada que se murio el año pasado viniendo de la marina 1597 [(Comuña): 165] con que no salgan muy torgadas [Grangerías xviii: 665] {los cuernos} los gachos, los delgados como de bacca, los acalbinados, los torgados y los curtios, como de Casso [Grangerías xviii: 824] ¿Viestes un gocho torgado? [JyT 62] Pp. de torgar.
  1. Garcia Torgado
  2. 1220(or.) SV/107
  3. La meyta de una nobilla seseña (…) y la meita de otro ano- yo color prieto llamado Torgado hijo de la baca Tolgada que se murio el año pasado viniendo de la marina
  4. 1597 (Comuña): 165
  5. con que no salgan muy torgadas
  6. Grangerías xviii: 665
  7. {los cuernos} los gachos, los delgados como de bacca, los acalbinados, los torgados y los curtios, como de Casso
  8. Grangerías xviii: 824
  9. ¿Viestes un gocho torgado?
  10. JyT 62
  11. Pp. de torgar.
3. De mirada estraviada (la vaca) [Ca]. Que nun mira dere- cho [Os. JH]. 4. Desordenáu, coles coses espreganciaes [Pr. /Mánt/]. 5. Impedíu (un camín) [Ay]. 6. Que nun pue desen- volvese bien (una persona) [Ay]. 7. Encoyíu, enroscáu [Tox].
  1. 8. Poco amañosu, poco áxil, lentu al movese [Sm]. Torpe, poco ardizosu [Tb. Tox]: ¡Qué torgáu ya’l nenu! [Tb]. Tor- pe, torcíu [An]: Anda turgáu [An]. 9. D’intención torcida o dañada [JH]. //Torgao ‘(de) güeyos estraviaos’ [Cb]. //Mirar torgao ‘mirar al bies’ [JH], de regüeyu’ [Sb].
  2. Sb
torgayu, el*
📖: torgayu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+torgueyu [Ll].>(TEST)
  1. torgayu
  2. torgueyu metafonía
    • Ll
Tablón o chapa de fierro que tapa una presa pa esviar l’agua [Ll].
  1. 1. Tablón o chapa de fierro que tapa una presa pa esviar l’agua [Ll].
D’un continuador del dim. en -āculus n’amestanza col ast. *torgu (cfr. torgar). Pero si almitimos l’étimu *toricāre > ast. torgar (cfr.) nun sedría imposible suponer una variante torcar (cfr.), que daría anuncia d’una cayida anterior de la vo- cal pretónica. Ello empobinaría a nun refugar la suxerencia de Le Men (lla s.v. torquén) d’enllazar la voz recoyida en VCid, torquén, cola ast. con metafonía torgueyu. pero camentamos qu’en torquén ha vese un suf. en -én, quiciabes el mesmu qu’atopamos en podrén.
torgón, el
📖: torgón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Zoquete de madera en que tán fixos los dos <i class="della">gayos</i>(TEST)
  1. torgón
  2. Zoquete de madera en que tán fixos los dos <i class="della">gayos</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Aum. del ast. *torgu (cfr. tueru). Cfr. torgar.
toriada, la*
📖: toriada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<toriá [Ay. Ri. Qu]. ////toriaes [Ri].>(TEST)
  1. toriada
  2. toriá
    • Ay
    • Ri
    • Qu
  3. toriaes variación de número
    • Ri
Golpe [Ay. Qu]: Du-l.lys la policía unas toriás [Qu]. //Toriaes ‘golpes llevaos o daos con un palu’ [Ri].
  1. 1. Golpe [Ay. Qu]: <i class="della">Du-l</i>.<i class="della">lys</i> <i class="della">la policía unas</i> <i class="della">toriás </i>[Qu]. //<i class="della">Toriaes</i> ‘golpes llevaos o daos con un palu’ [Ri].
Deverbal de toriar 2 (cfr.).
toriar 1
📖: toriar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><torear [y Pa]. atoriyar [Lln].>(TEST)
  1. toriar 1
    • Pa
    • Sb
  2. ident class="della" level="1"></ident><torear
    • y Pa
  3. atoriyar
    • Lln
Cast. torear [Pa]. 2. Provocar [Pa. Sb]: Toriaben al soldaín pequenu [Sb]. Burllase de daquién, molestar a daquién [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">torear</i> [Pa].
  2. 2. Provocar [Pa. Sb]: <i class="della">Toriaben</i> <i class="della">al</i> <i class="della">soldaín</i> <i class="della">pequenu</i> [Sb]. Burllase de daquién, molestar a daquién [Pa].
3. Estorbar, facer dar rodeos, vueltes [Tb]: Nun me torees más [Tb]. //-se ‘pegase’ [Lln]. ‘enfadase, ponese furiosu’ [Sb. Ay]: Si-yos daba a risa, illi toriáase [Sb]. Del mesmu aniciu qu’ast. torar 1 (cfr.), anque cola formación iterativa en -idiare. Un participiu nominalizáu d’esti verbu na so espresión más conservadora úfrelu toreada (cfr.).
  1. 3. Estorbar, facer dar rodeos, vueltes [Tb]: Nun me torees más [Tb]. //-se ‘pegase’ [Lln]. ‘enfadase, ponese furiosu’ [Sb. Ay]: Si-yos daba a risa, illi toriáase [Sb].
  2. Sb
  3. Del mesmu aniciu qu’ast. torar 1 (cfr.), anque cola formación iterativa en -idiare. Un participiu nominalizáu d’esti verbu na so espresión más conservadora úfrelu toreada (cfr.).
toriar 2
📖: toriar 2
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">torar</i>(TEST)
  1. toriar 2
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">torar</i
2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i>.
toriáu, ada, ao
📖: toriáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><+torióu/toriá/toriao [y Llg].>(TEST)
  1. toriáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+torióu/toriá/toriao
    • y Llg
Torcíu [Llg (/toráu ‘cola ropa mal llavao’)]: La figal ta toa toriá [Llg]. Pp. de toriar 2 (cfr.).
  1. Torcíu [Llg (/toráu ‘cola ropa mal llavao’)]: La figal ta toa
  2. Llg (/toráu ‘cola ropa mal llavao’)
  3. toriá [Llg].
  4. Llg
  5. Pp. de toriar 2 (cfr.).
toriazu, el*
📖: toriazu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+toriezu [Ay].>(TEST)
  1. toriazu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+toriezu
    • Ay
Mal golpe dau con cualquier cosa [Ay]. Cfr. toriar 2.
  1. Mal golpe dau con cualquier cosa [Ay]. Cfr. toriar 2.
  2. Ay
toribia, la*
📖: toribia
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Las</i>(TEST)
  1. toribia
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Las</i eonaviego
tres toribias ‘[ciertu] grupu d’estrelles’ [Lln].
  1. 1. <i class="della">tres</i> <i class="della">toribias</i> ‘[ciertu] grupu d’estrelles’ [Lln].
Deantroponímicu con que se da nome a unes estrelles, quicia- bes de mou paralelu, las tres marías.
toribín, el*
📖: toribín
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><turibín [Ay].>(TEST)
  1. toribín
  2. ident class="della" level="1"></ident><turibín
    • Ay
Páxaru pequeñu, mariellu perbaxo la barba, quiciabes el Se- rinus canarius [Ay]. **
  1. Páxaru pequeñu, mariellu perbaxo la barba, quiciabes el Se- rinus canarius [Ay].
  2. Ay
  3. **
toribiu, a, {o}
📖: toribiu
🔤: , a, {o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,, {o}
(TEST)
  1. toribiu
En celu, caliente (un animal) [Cl]. Cfr. toríu, ida, ío.
  1. En celu, caliente (un animal) [Cl]. Cfr. toríu, ida, ío.
  2. Cl
torida, la*
📖: torida
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tourida [Vd].>(TEST)
  1. torida
  2. ident class="della" level="1"></ident><tourida
    • Vd
Berrida de los animales [Vd]. Glayíu fuerte y agudu [Vd]. Cfr. toríu, ida, ío.
  1. Berrida de los animales [Vd]. Glayíu fuerte y agudu [Vd]. Cfr. toríu, ida, ío.
  2. Vd
toriegu, a, o*
📖: toriegu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><toriega [Bi]. turiega [Gr].>(TEST)
  1. toriegu
  2. ident class="della" level="1"></ident><toriega
    • Bi
  3. turiega
    • Gr
En celu, caliente, tuexa (la vaca) [Gr]. 2. Zorra, que nun queda preñada (la vaca) [Bi].
  1. En celu, caliente, tuexa (la vaca) [Gr]. 2. Zorra, que nun queda preñada (la vaca) [Bi].
  2. Bi
Del ast. tora (cfr. toru, a, o) col suf. abondativu -iega (cfr. toríu).
torilonte
📖: torilonte
🏗️: NO
✍️: NO
Ax. azopiláu, abobáu [Sb]. ¿Encruz de <i class="della">tontu</i>(TEST)
  1. torilonte
  2. Ax
  3. azopiláu, abobáu
    • Sb
  4. ¿Encruz de <i class="della">tontu</i
(cfr.) y tarolu (cfr.)?
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) y <i class="della">tarolu</i> (cfr.)?
toriondu, a, o*
📖: toriondu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<torionda [Ay (N)].>(TEST)
  1. toriondu
    • Ay
  2. torionda
    • Ay (N)
En celu, caliente, tuexa, torida (la vaca) [Ay (N) = tueya = tora].
  1. 1. En celu, caliente, tuexa, torida (la vaca) [Ay (N) = tueya = tora].
Del llat. *taurībundus fechu dende *taurīre ‘tar tuexa, nece- sitar (la vaca) el güe’ (Alessio 1954: 235; cfr. toríu).
toríu, ida, ío*
📖: toríu
🔤: , ida, ío*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<torida [Lln. Cl. Rs. Os. Cg. JH]. toría [ Cl. Pa. Cb. Cp].>(TEST)
  1. toríu
  2. torida
    • Lln
    • Cl
    • Rs
    • Os
    • Cg
    • JH
  3. toría
    • Cl
    • Pa
    • Cb
    • Cp
En celu (la vaca) [Lln. Rs. Cl. Os. Pa. Cb (= tuera). Cg. Cp. JH]: Lla to ñuviella anda torida; debes llevalla all xatu [JH].
  1. 1. En celu (la vaca) [Lln. Rs. Cl. Os. Pa. Cb (= tuera). Cg. Cp. JH]: <i class="della">Lla</i> <i class="della">to</i> <i class="della">ñuviella</i> <i class="della">anda</i> <i class="della">torida;</i> <i class="della">debes</i> <i class="della">llevalla</i> <i class="della">all</i> <i class="della">xatu</i> [JH].
- en las lunas que saliere torida [Grangerías xviii: 847] Participiu del verbu *taurīre ‘tar tuexa, necesitar (la vaca) que la sirva’l bue’, verbu fechu sol llat. taurus lo mesmo que se llograron otros participios pa referise al animal en celu gra- cies a verbos como catulīre, equīre, surīre, *uitulīre (pe1: 65- 66). Con otros sufixos foi posible llograr sinónimos, asina en -bundus (
  1. - en las lunas que saliere torida
  2. Grangerías xviii: 847
  3. Participiu del verbu *taurīre ‘tar tuexa, necesitar (la vaca) que la sirva’l bue’, verbu fechu sol llat. taurus lo mesmo que se llograron otros participios pa referise al animal en celu gra- cies a verbos como catulīre, equīre, surīre, *uitulīre (pe1: 65- 66). Con otros sufixos foi posible llograr sinónimos, asina en
  4. bundus (
cfr. toriondu), en -aecus (cfr. toriegu). Una nomina- lización del participiu femenín foi posible (cfr. torida) anque pa referise a la berrida de la vaca. Pero toría como ax., referío a la vaca en celu, pudo xenerar, con una -b- epentética, un ast. (vaca) toribia (cfr. toribiu, a, o), de significáu asemeyáu.
“torlita”
📖: “torlita”
🏗️: NO
✍️: SI
Nomatu conocíu pela documentación llatina al sur del Do- miniu Ástur. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Dominicus</i>(TEST)
  1. “torlita”
  2. Nomatu conocíu pela documentación llatina al sur del Do- miniu Ástur
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Dominicus</i
Torlita 1191 [SPE-I/354]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Torlita</i> 1191 [SPE-I/354]
**
torlliceru*
📖: torlliceru*
🏗️: SI
✍️: NO
(TEST)
  1. torlliceru*
Cfr. torlloscu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">torlloscu</i>.
torlloscu*
📖: torlloscu*
🏗️: SI
✍️: NO
Términu conocíu gracies a lo que paez un nomatu medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Guillem</i>(TEST)
  1. torlloscu*
  2. Términu conocíu gracies a lo que paez un nomatu medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Guillem</i
Torllosco 1185(or.) [DCO-I/489]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Torllosco</i> 1185(or.) [DCO-I/489]
duos medios peredos torliceros cum suo fundamento que stant in uilla Mercado 1225(or.) [MSMV/39] ela otra tierra ye la que dizen del peredo torllicero 1289 [PAUviéu/106] Semánticamente ha partise de la idea de ‘tueru torcíu’.
  1. duos medios peredos torliceros cum suo fundamento que stant in uilla Mercado
  2. 1225(or.) MSMV/39
  3. ela otra tierra ye la que dizen del peredo torllicero
  4. 1289 PAUviéu/106
  5. Semánticamente ha partise de la idea de ‘tueru torcíu’.
Podría tratase del resultáu d’una amestanza del llat. torus ‘parte carnosa nel cuerpu’ → ‘troncu’ y luscus ‘tuertu’ → ‘torcíu’ (cfr. torga 1). El mesmu Lapesa (FA 12) comentan- do esti nomatu caltién que podría ufrir un catalanismu llosch pero tamién reconoz que “puede ser puramente asturiano”, siguiendo pa ello a García de Diego en rellación col ast. llisgu ‘biliesgu’ (cfr. lloscu & llisgu). L’amestanza paez asemeyada a otra de torus y *liciārius, deriváu de licium, -i ‘filu torcíu’ (abf), que paez xustificar, quiciabes, estos dos testos medie- vales onde la referencia sedría al peral de tueru torcíu:
tormenta, la
📖: tormenta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<turmenta [Sm]. trumenta [Oc].>(TEST)
  1. tormenta
    • Ca
  2. turmenta
    • Sm
  3. trumenta
    • Oc
Cast. tormenta [Sm. Oc], xarabatu, airón [Ca]. 2. Riña gafa [Sm]. Cfr. tormentu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tormenta</i> [Sm. Oc], xarabatu, airón [Ca].
  3. 2. Riña gafa [Sm]. Cfr. <i class="della">tormentu</i>.
tormentu, el
📖: tormentu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+tormintu [Ay].>(TEST)
  1. tormentu
  2. tormintu metafonía
    • Ay
Cast. tormento [Ac. Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">tormento </i>[Ac. Ay].
de los malos fechos e de los tormentos dellos s. xiii (or.) [FX/4] el siervo que es acusado pode seer metudo en tormentos s. xiii (or.) [FX/78] tal persona sea metudo en tormentos s. xiii (or.) [FX/78] no lo deve fazer ligar nen lo meter en tormentos s. xiii (or.) [FX/102] morre o por el tormento o por mal querencia del juiz s. xiii (or.) [FX/205] non defendeo que li non feziessen tan grandes tormentos s. xiii (or.) [FX/205] si el servo morir en aquel tormento o perdier membro s. xiii (or.) [FX/207] el juiz que non sobo darli tormenta temprada s. xiii (or.) [FX/207] si el omne livre que ye tormentado perde algun membro enno tormento s. xiii (or.) [FX/208] todo periglo ¬ toda desonrra e todo tormento e todo el dan- no s. xiii (or.) [FX/222] mas cruel pena e maor tormento s. xiii (or.) [FX/358] matar omne o tayarle menbro o fazerle tormento en su cuer- po 1288 (t. 1335) [ACL-VIII/322] - allá-y los metieno ñ’aposiento/au, sin el tormento ll’aparato,/confesanon de plano so delito/y aclamano a Dios a voz en grito [BAúxa, Sueños (Poesíes 173-176)] Del neutru llat. tormentum, -i ‘máquina de proyeutiles’ (em), ensin dulda con un sentíu figuráu, siguíu nos dominios romá- nicos (rew) ya hispánicos (dcech s.v. torcer). El términu ufre un continuador sing. tormentu y otru dende’l neutru pl. en -a, ast. tormenta (
  1. de los malos fechos e de los tormentos dellos s. xiii (or.)
  2. FX/4
  3. el siervo que es acusado pode seer metudo en tormentos s. xiii (or.)
  4. FX/78
  5. tal persona sea metudo en tormentos s. xiii (or.)
  6. FX/78
  7. no lo deve fazer ligar nen lo meter en tormentos s. xiii (or.)
  8. FX/102
  9. morre o por el tormento o por mal querencia del juiz s. xiii (or.)
  10. FX/205
  11. non defendeo que li non feziessen tan grandes tormentos s. xiii (or.)
  12. FX/205
  13. si el servo morir en aquel tormento o perdier membro s. xiii (or.)
  14. FX/207
  15. el juiz que non sobo darli tormenta temprada s. xiii (or.)
  16. FX/207
  17. si el omne livre que ye tormentado perde algun membro enno tormento s. xiii (or.)
  18. FX/208
  19. todo periglo ¬ toda desonrra e todo tormento e todo el dan- no s. xiii (or.)
  20. FX/222
  21. mas cruel pena e maor tormento s. xiii (or.)
  22. FX/358
  23. matar omne o tayarle menbro o fazerle tormento en su cuer- po
  24. 1288 (t. 1335) ACL-VIII/322
  25. - allá-y los metieno ñ’aposiento/au, sin el tormento ll’aparato,/confesanon de plano so delito/y aclamano a Dios a voz en grito
  26. BAúxa, Sueños (Poesíes 173-176)
  27. Del neutru llat. tormentum, -i ‘máquina de proyeutiles’ (em), ensin dulda con un sentíu figuráu, siguíu nos dominios romá- nicos (rew) ya hispánicos (dcech s.v. torcer). El términu ufre un continuador sing. tormentu y otru dende’l neutru pl. en -a, ast. tormenta (
cfr.). Nun casu y n’otru paez tratase d’un cul- tismu por nun diptongar la tónica como correspondería a otres voces del tipu fermĕntum (rew). Sobro tormentu féxose’l ver- bu atormentar (cfr.).
torna, la
📖: torna
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">torna</i>(TEST)
  1. torna
    • Pa
    • Cv
    • Oc
    • Pr
    • Sr
    • Ri
    • Tb
    • Ll
    • Lln
    • Llg
  2. Cast
  3. <i class="della">torna</i
[Pa]. 2. Filera de piedres qu’hai alredor del es- paciu del fueu nes cocines [Cv]. Escalón tou en redondo nes cocines que tienen el llar llevantáu del suelu [Cv]. Piedra que nel fueu fai les veces de morillos pa sostener la lleña [Oc]. 3. Caúna de les dos piedres sobro les que s’asitia la tala nel xue- gu [Cv]. 4. Conxuntu de faces de terrén que nun cortinal en cuesta formen un rectángulu cola so mayor dimensión nel sen del declive [Cv]. 5. Cabecera d’una tierra de llabor [Pr (Cv)]. Trozu de terrén nun llateral d’una tierra de llabor que por ato- pase a la vera’l zarru nun pue llabrase col aráu nin al mesmu tiempu nin nel mesmu sen que’l restu de la tierra (ye la zona onde la pareya que llabra ha xirar o dar la vuelta pa siguir lla- brando en direición contraria) [Sr. Ri. Tb. PSil]: La torna da contra’l zarru [Tb]. Pequeña zona de tierra que queda ensin llabrar por torgalo la parede o zarru [Vg]. Terrén de les veres d’una tierra [Ll]. Oriella, llende d’una finca [Lln]. Bancal con una parede pela parte baxa pa encontar la tierra [Oc]. 6. Riegu anchu que val de dixebra ente dos finques [VCid]. 7. Traba, cualquier cosa que torga o estorba la fácil execución d’otra [JH]. 8. Vuelta [Ac. Llg. Ri. Pr]. 9. Tornu [Pa]. 10. {Moder- namente alviértese l’emplegu na aceición de ‘traducción’}. 11. {(Doc.). Camudamientu}. //Cavar la torna ‘facer un riegu cola pala cortadera pa entamar a llabrar la tierra’ [Pa]. //Non mi busques les tornes ‘nun me tientes’ [Pa]. //Nun tener tor- na ‘nun camudar d’opinión, nun ceder’ [Pr]. ‘nun parar, nun aceptar que naide pare a ún’ [Tb]. ‘remediu, solución’ [Llg].
  1. 1. [Pa].
  2. 2. Filera de piedres qu’hai alredor del es- paciu del fueu nes cocines [Cv]. Escalón tou en redondo nes cocines que tienen el llar llevantáu del suelu [Cv]. Piedra que nel fueu fai les veces de <i class="della">morillos</i> pa sostener la lleña [Oc].
  3. 3. Caúna de les dos piedres sobro les que s’asitia la tala nel xue- gu [Cv].
  4. 4. Conxuntu de faces de terrén que nun cortinal en cuesta formen un rectángulu cola so mayor dimensión nel sen del declive [Cv].
  5. 5. Cabecera d’una tierra de llabor [Pr (Cv)]. Trozu de terrén nun llateral d’una tierra de llabor que por ato- pase a la vera’l zarru nun pue llabrase col aráu nin al mesmu tiempu nin nel mesmu sen que’l restu de la tierra (ye la zona onde la pareya que llabra ha xirar o dar la vuelta pa siguir lla- brando en direición contraria) [Sr. Ri. Tb. PSil]: <i class="della">La torna da contra’l zarru </i>[Tb]. Pequeña zona de tierra que queda ensin llabrar por torgalo la parede o zarru [Vg]. Terrén de les veres d’una tierra [Ll]. Oriella, llende d’una finca [Lln]. Bancal con una parede pela parte baxa pa encontar la tierra [Oc].
  6. 6. Riegu anchu que val de dixebra ente dos finques [VCid].
  7. 7. Traba, cualquier cosa que torga o estorba la fácil execución d’otra [JH].
  8. 8. Vuelta [Ac. Llg. Ri. Pr].
  9. 9. Tornu [Pa].
  10. 10. {Moder- namente alviértese l’emplegu na aceición de ‘traducción’}.
  11. 11. {(Doc.). Camudamientu}. //<i class="della">Cavar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">torna</i> ‘facer un riegu cola pala cortadera pa entamar a llabrar la tierra’ [Pa]. //<i class="della">Non mi busques les tornes </i>‘nun me tientes’ [Pa]. //<i class="della">Nun tener tor- na </i>‘nun camudar d’opinión, nun ceder’ [Pr]. ‘nun parar, nun aceptar que naide pare a ún’ [Tb]. ‘remediu, solución’ [Llg].
damus uobis unas luas in torna 1221(or.) [MSAH-V/137] unum aureum in torna pro illo calle quam datis nobis 1231(or.) [MSAH-V/184] una casa pachiza ye terrada en torna tan luenga como la bodega 1260(or.) [MSAH-V/363] encruziiada de la carrera que ua para Hotero e torna por 1292(or.) [MSAH-V/505] - Porque el pollino hiciera estragos y no tuviera torna [Grangerías xviii: 884] Posible deverbal fuerte de tornar (
  1. damus uobis unas luas in torna
  2. 1221(or.) MSAH-V/137
  3. unum aureum in torna pro illo calle quam datis nobis
  4. 1231(or.) MSAH-V/184
  5. una casa pachiza ye terrada en torna tan luenga como la bodega
  6. 1260(or.) MSAH-V/363
  7. encruziiada de la carrera que ua para Hotero e torna por
  8. 1292(or.) MSAH-V/505
  9. - Porque el pollino hiciera estragos y no tuviera torna
  10. Grangerías xviii: 884
  11. Posible deverbal fuerte de tornar (
cfr.), lo mesmo que tornu (cfr.) anque ésti pue entendese dende’l llat. tornus. Un dim. del responsable de torna cola amestanza del continuador del suf. dim. -ācula ye ast. a. tornaya (cfr.). Col continuador del suf. -ĭcula → ast. torneya (cfr.)
tornabarros, el
📖: tornabarros
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Pieza d’una bicicleta, cast. <i class="della">guardabarro</i>(TEST)
  1. tornabarros
    • Lln
    • Tb
  2. Pieza d’una bicicleta, cast
  3. <i class="della">guardabarro</i
[Lln] que torna o torga’l barru que mueve la rueda [Tb].
  1. 1. [Lln] que torna o torga’l barru que mueve la rueda [Tb].
Nome fechu de verbu (torna) + nome (barros).
tornaboda, la
📖: tornaboda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<turnaboda [y An].>(TEST)
  1. tornaboda
  2. turnaboda
    • y An
Gran comida que se fai dellos díes dempués de la boda [Pzu] en pueblu del noviu onde nun se fexo la boda [Tb]: Fonon a la tornaboda a en casa los suegros [Tb]. 2. Comilona que se facía al otru día de la boda [PSil]. Día que sigue a la boda [Mar]. Xuntanza de les families de los novios en casa del que tien que la abandonar [An]: La turnaboda faise a los ochu días [An]. 3. Viéspora de la boda (aplícase al baille que se fai con tal motivu) [Vd]. en nenguna uoda non fagan torna [FS (FFLL)] D’una amestanza del verbu ast. tornar ‘volver’ y boda, ensin dulda con un sentíu primeru de ‘rebodu’, esto ye, de ‘nueva celebración de la boda’ (cfr. boda) como en cast. a.: las bodas fueron en Burgos, las tornabodas en Salas [“Siete Infantes de Lara y el bastardo Mudarra” (Cantares de Gesta 61)]. Ye posible que sía sinónimu d’esti términu un diminutivo-des- peutivu de torna (+ -āculas) → “tornayas” que se documenta al sur del dominiu: a nenguna uoda non fagan tornayas [FS (FFLL)].
  1. Gran comida que se fai dellos díes dempués de la boda [Pzu] en pueblu del noviu onde nun se fexo la boda [Tb]: Fonon a la tornaboda a en casa los suegros [Tb]. 2. Comilona que se facía al otru día de la boda [PSil]. Día que sigue a la boda [Mar]. Xuntanza de les families de los novios en casa del que tien que la abandonar [An]: La turnaboda faise a los ochu días [An]. 3. Viéspora de la boda (aplícase al baille que se fai con tal motivu) [Vd]. en nenguna uoda non fagan torna
  2. FS (FFLL)
  3. D’una amestanza del verbu ast. tornar ‘volver’ y boda, ensin dulda con un sentíu primeru de ‘rebodu’, esto ye, de ‘nueva celebración de la boda’ (cfr. boda) como en cast. a.: las bodas fueron en Burgos, las tornabodas en Salas [“Siete Infantes de Lara y el bastardo Mudarra” (Cantares de Gesta 61)]. Ye posible que sía sinónimu d’esti términu un diminutivo-des- peutivu de torna (+ -āculas) → “tornayas” que se documenta al sur del dominiu: a nenguna uoda non fagan tornayas [FS (FFLL)].
  4. FS (FFLL)
“tornada”
📖: “tornada”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación del sur del dominiu: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
  1. “tornada”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación del sur del dominiu: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">e</i
si aquel enemigo tornada feziere [FS (FFLL)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">si</i> <i class="della">aquel</i> <i class="della">enemigo</i> <i class="della">tornada</i> <i class="della">feziere</i> [FS (FFLL)]
Deverbal del participiu débil del verbu tornar (cfr.). Un dim. en -ělla apaez nel ast. tornadiella (cfr.); otru en -īcula vese en *tornadiya tornadía (cfr.). Otru deriváu en -aria ye res- ponsable del ast. tornadera (cfr.).
  1. Deverbal del participiu débil del verbu tornar (cfr.). Un dim. en -ělla apaez nel ast. tornadiella (cfr.); otru en -īcula vese en *tornadiya tornadía (cfr.). Otru deriváu en -aria ye res- ponsable del ast. tornadera (cfr.).
tornadera, la
📖: tornadera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><ternadera [y Mar].>(TEST)
  1. tornadera
  2. ident class="della" level="1"></ident><ternadera
    • y Mar
Esparva pequeña de madera pa dar la vuelta a la mies [Mar]. Cfr. tornada.
  1. Esparva pequeña de madera pa dar la vuelta a la mies [Mar]. Cfr. tornada.
  2. Mar
tornadía, la
📖: tornadía
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tornadía
Ferramienta usada nel mazu pa mover la incla (ye una barra de fierro con una vuelta d’unos 8 cm nel cabu, faciendo án- gulu rectu; esta vuelta encaxa nel furacu que lleva la espiga de la incla; l’otru cabu d’esta barra lleva un mangu de madera como’l d’una barrena gracies a la que pue movese la incla según resulte afayadizo) [Oc]. Cfr. tornada.
  1. Ferramienta usada nel mazu pa mover la incla (ye una barra de fierro con una vuelta d’unos 8 cm nel cabu, faciendo án- gulu rectu; esta vuelta encaxa nel furacu que lleva la espiga de la incla; l’otru cabu d’esta barra lleva un mangu de madera como’l d’una barrena gracies a la que pue movese la incla según resulte afayadizo) [Oc].
  2. Oc
  3. Cfr. tornada.
tornadiella, la
📖: tornadiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aición de <i class="della">tornar</i>, tornada [JH]. //-<i class="della">es</i>(TEST)
  1. tornadiella
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aición de <i class="della">tornar</i>, tornada
    • JH
  3. -<i class="della">es</i eonaviego
“portielles y valses {bal- ses} pa les buraques” [R].
  1. 1. “portielles y valses {bal- ses} pa les buraques” [R].
Diminutivu de tornada (cfr.).
  1. Diminutivu de tornada (cfr.).
tornadizu, a, o*
📖: tornadizu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">desde</i>(TEST)
  1. tornadizu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">desde</i
las fiestas de San Miguel (...)ata tres annos conpli- dos, e de y endelantre tornadiça de nueve dias 1314 [CDA/263]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">las</i> <i class="della">fiestas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">San</i> <i class="della">Miguel</i> <i class="della">(...)ata</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">annos</i> <i class="della">conpli-</i><i class="della"> dos,</i> <i class="della">e</i> <i class="della">de</i> <i class="della">y</i> <i class="della">endelantre</i> <i class="della">tornadiça</i> <i class="della">de</i> <i class="della">nueve</i> <i class="della">dias</i> 1314 [CDA/263]
Del participiu de tornartornada cola amestanza del sufixu continuador del fem. de -īcius, -a, -um.
tornador, ora
📖: tornador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<b class="della">tornador,</b>(TEST)
  1. tornador
  2. b class="della">tornador,</b
ora Que torna [JH].
  1. 1. <b class="della">ora </b>Que torna [JH].
Cfr. tornar.
tornadura, la
📖: tornadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación llatina del dominiu na aceición de ‘cambiu’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">accepisti</i>(TEST)
  1. tornadura
  2. Términu conocíu pela documentación llatina del dominiu na aceición de ‘cambiu’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">accepisti</i
a nobis in tornatura unas luuas 1164(or.) [MSAH- IV/307] Cfr. tornada.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a</i> <i class="della">nobis</i> <i class="della">in</i> <i class="della">tornatura</i> <i class="della">unas</i> <i class="della">luuas</i> 1164(or.) [MSAH- IV/307] Cfr. <i class="della">tornada</i>.
tornafiesta, la
📖: tornafiesta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Día que sigue a la fiesta [Mar]. D’una amestanza del verbu <i class="della">tornar </i>(cfr.) col nome <i class="della">fiesta </i>(cfr.), cola mesma cadarma qu’ast. <i class="della">tornaboda</i>(TEST)
  1. tornafiesta
  2. Día que sigue a la fiesta
    • Mar
  3. D’una amestanza del verbu <i class="della">tornar </i>(cfr.) col nome <i class="della">fiesta </i>(cfr.), cola mesma cadarma qu’ast
  4. <i class="della">tornaboda</i
(cfr.), tornagües (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), <i class="della">tornagües</i> (cfr.).
tornagües, el
📖: tornagües
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Parte del horru (una de les cuatro partes del horru) zarrada pa llibrase del agua y aprovechada como despensa [Cñ]. D’una amestanza del verbu <i class="della">tornar</i>(TEST)
  1. tornagües
  2. Parte del horru (una de les cuatro partes del horru) zarrada pa llibrase del agua y aprovechada como despensa
  3. D’una amestanza del verbu <i class="della">tornar</i
(cfr.) col nome agua (cfr.), en plural.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) col nome <i class="della">agua</i> (cfr.), en plural.
“tornamantos”
📖: “tornamantos”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación en llatín: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petrus</i>(TEST)
  1. “tornamantos”
  2. Términu conocíu pela documentación en llatín: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petrus</i
Petri Tornamantos 1198(or.) [MSAH-IV/551]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Petri</i> <i class="della">Tornamantos</i> 1198(or.) [MSAH-IV/551]
D’una amestanza del verbu tornar (cfr.) col nome mantos (cfr. mantu).
“tornamyre”
📖: “tornamyre”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu que conocemos pela documentación medieval del occidente lleonés: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mando</i>(TEST)
  1. “tornamyre”
  2. Términu que conocemos pela documentación medieval del occidente lleonés: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mando</i
a Iohan mio cryado huna saya de tornamyre 1394 [Espinareda/185]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a</i> <i class="della">Iohan</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">cryado</i> <i class="della">huna</i> <i class="della">saya</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tornamyre</i> 1394 [Espinareda/185]
Quiciabes del nome de la ciudá güei llamada de tonnerre, que paez responder a un llugar destremáu de Tournay (cfr. “tornay”) como suxeren dellos (cfr. Alfáu de Solalinde 1969: 173, s.v. tornayre; pe4: 417).
tornanecios, el
📖: tornanecios
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Estaca, palu [Llg]. D’una amestanza del verbu <i class="della">tornar </i>(cfr.) col axetivu nominali- záu <i class="della">neciu</i>(TEST)
  1. tornanecios
  2. Estaca, palu
    • Llg
  3. D’una amestanza del verbu <i class="della">tornar </i>(cfr.) col axetivu nominali- záu <i class="della">neciu</i
(cfr.), en plural.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), en plural.
tornapolvu, el
📖: tornapolvu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tornapolvo [Llg].>(TEST)
  1. tornapolvu
    • Lln
  2. tornapolvo
    • Llg
Cast. cielorraso [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">cielorraso</i> [Lln].
2. Cast. guardapolvo [Llg]. D’una amestanza del verbu tornar (cfr.) col nome polvu (cfr.).
tornar
📖: tornar
🏗️: NO
✍️: NO
<turnar [Sm. Bab. Cn (M). An. Cv]. atornar [Os. y Pa].>(TEST)
  1. tornar
    • Pa
    • Lln
    • Pb
    • Sb
    • Ay
    • Tb
    • Pr
    • Llu
    • Llg
    • Ll
    • Qu
    • Cg
    • Oc
    • Vd
    • Cn
    • Cd
  2. turnar
    • Sm
    • Bab
    • Cn (M)
    • An
    • Cv
  3. atornar
    • Os
    • y Pa
Cast. tornar [Os. Pa]. Facer volver atrás [Lln. Pa]. Facer dar la vuelta [Pb. Lln. Sb. Ay. Tb. Sm. Bab. Pr. Cv. Tox]: Tornóulu pa que nun entrara [Tb]: Tornaba las vacas pa echalas pa la fonte [Tb]. Dar la vuelta, volver [Lln. PSil. An]: Tornóu a metese en casa [PSil]: Diban a la romería, tornaren cansaos; foi a Ma- drid pero turnóu de seguida [An]. Detener, contener [DA]. Nun dexar pasar [Lln. Llu. Ac. Llg. Ll. Qu. Tb. An. Gr. Pr] al ganáu [Cg. Ac. Pzu. Cv]: Nun fui quien a tornalu [Ac]: Tórna-y el pasu a isi [Llg]. Dar la vuelta al ganáu [Pr. Oc. /Eo/]. Estorbar el pasu [R]. Esviar [Cl. Ac. Ay]: Tórnami las cabras ñon entrin nel semáu [Cl]. Apartar, quitar [Vd]. Curiar [PSil. An] que’l ganáu nun pase a otru sitiu [Cb]. Esviar una persona, animal o cosa [Pa]: Atorna l’agua p’acia acá [Pa]: Atórnami les vaques pa que no mi entren en lo de Cencio [Pa]. Rebater el ganáu pa que nun se desmande [Os]. Evitar qu’una persona marche o faiga dalguna otra cosa [Cb]. Volver a facer, executar una cosa [JH]. Volver [Lln. Sb]. {(Doc.). Devolver (dineru)}. Espantar, facer fuxir [Sm. An. /Mánt/]. Facer fuxir (les mosques) [PSil. Cn (M). Cd. Pr. Cv. Tox. /Eo/]. Apartar, retirar el ganáu d’un sitiu [Cd]. Echar d’un sitiu [Llu]. Alloñar dalguna cosa [Ac]. 2. Torgar, quitar problemes o estorbos pa la execución de dalguna cosa (como’l pasu a dalguna persona o animal, el cursu del agua) [JH]. 3. Impedir (el fríu), protexer de [Lln. Ac. Llg. Tb. Sm. Bab. /Mánt/]: Estos calcetos nun tornen frío [Ac]: Este para- guas nun te torna l’augua [Sm]: Cuando entra’l mal nuna casa nun hai manera tornalu [Ac]. {4. (Doc.). Camudar de relixón}. 5. {Modernamente apaez na aceición de ‘traducir, verter (un tes- tu)’; ello paez alvertise pelo menos en testu de 1253 (cfr. man- dar)}. //Tornar (las vacas) ‘nun dexar que (les vaques) entren en sitiu que nun deben’ [Tb. An]. //Tornar l’agua ‘cambiar el cursu del agua’ [Sb]. //Torné en ‘cayí na cuenta’ [Ay]. ///Paecer poco’l rei pa torna-y los gochos [LC]. Puerta cerrá diañu torna [LC]. Puerta pichada diablos torna [An].
  1. 1. Cast. <i class="della">tornar </i>[Os. Pa]. Facer volver atrás [Lln. Pa]. Facer dar la vuelta [Pb. Lln. Sb. Ay. Tb. Sm. Bab. Pr. Cv. Tox]: <i class="della">Tornóulu</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">que nun entrara </i>[Tb]: <i class="della">Tornaba las vacas pa echalas pa la fonte</i> [Tb]. Dar la vuelta, volver [Lln. PSil. An]: <i class="della">Tornóu a metese en</i><i class="della"> casa</i> [PSil]: <i class="della">Diban</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">romería,</i> <i class="della">tornaren</i> <i class="della">cansaos</i>; <i class="della">foi</i> <i class="della">a</i> <i class="della">Ma- </i><i class="della">drid pero turnóu de seguida </i>[An]. Detener, contener [DA]. Nun dexar pasar [Lln. Llu. Ac. Llg. Ll. Qu. Tb. An. Gr. Pr] al ganáu [Cg. Ac. Pzu. Cv]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">fui</i> <i class="della">quien</i> <i class="della">a</i> <i class="della">tornalu</i> [Ac]<i class="della">:</i> <i class="della">Tórna-y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">pasu a isi </i>[Llg]. Dar la vuelta al ganáu [Pr. Oc. /Eo/]. Estorbar el pasu [R]. Esviar [Cl. Ac. Ay]: <i class="della">Tórnami las cabras ñon entrin nel</i> <i class="della">semáu</i> [Cl]. Apartar, quitar [Vd]. Curiar [PSil. An] que’l ganáu nun pase a otru sitiu [Cb]. Esviar una persona, animal o cosa [Pa]: <i class="della">Atorna</i> <i class="della">l’agua</i> <i class="della">p’acia</i> <i class="della">acá</i> [Pa]: <i class="della">Atórnami</i> <i class="della">les</i> <i class="della">vaques</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">que</i> <i class="della">no</i> <i class="della">mi</i> <i class="della">entren</i> <i class="della">en</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Cencio</i> [Pa]. Rebater el ganáu pa que nun se desmande [Os]. Evitar qu’una persona marche o faiga dalguna otra cosa [Cb]. Volver a facer, executar una cosa [JH]. Volver [Lln. Sb]. {(Doc.). Devolver (dineru)}. Espantar, facer fuxir [Sm. An. /Mánt/]. Facer fuxir (les mosques) [PSil. Cn (M). Cd. Pr. Cv. Tox. /Eo/]. Apartar, retirar el ganáu d’un sitiu [Cd]. Echar d’un sitiu [Llu]. Alloñar dalguna cosa [Ac].
  2. 2. Torgar, quitar problemes o estorbos pa la execución de dalguna cosa (como’l pasu a dalguna persona o animal, el cursu del agua) [JH].
  3. 3. Impedir (el fríu), protexer de [Lln. Ac. Llg. Tb. Sm. Bab. /Mánt/]: <i class="della">Estos</i> <i class="della">calcetos</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">tornen</i> <i class="della">ná</i> <i class="della">frío</i> [Ac]: <i class="della">Este</i> <i class="della">para-</i> <i class="della">guas</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">te</i> <i class="della">torna</i> <i class="della">l’augua</i> [Sm]: <i class="della">Cuando</i> <i class="della">entra’l</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">nuna</i> <i class="della">casa</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">manera</i> <i class="della">tornalu</i> [Ac]. {
  4. 4. (Doc.). Camudar de relixón}.
  5. 5. {Modernamente apaez na aceición de ‘traducir, verter (un tes- tu)’; ello paez alvertise pelo menos en testu de 1253 (cfr. <i class="della">man-</i> <i class="della">dar</i>)}. //<i class="della">Tornar</i> <i class="della">(las</i> <i class="della">vacas)</i> ‘nun dexar que (les vaques) entren en sitiu que nun deben’ [Tb. An]. //<i class="della">Tornar l’agua </i>‘cambiar el cursu del agua’ [Sb]. //<i class="della">Torné</i> <i class="della">en</i> <i class="della">mí</i> ‘cayí na cuenta’ [Ay]. ///<i class="della">Paecer</i> <i class="della">poco’l</i> <i class="della">rei</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">torna-y</i> <i class="della">los</i> <i class="della">gochos</i> [LC]. <i class="della">Puerta</i> <i class="della">cerrá</i> <i class="della">diañu</i> <i class="della">torna</i> [LC]. <i class="della">Puerta</i> <i class="della">pichada</i> <i class="della">diablos</i> <i class="della">torna</i> [An].
tornat inde per illa margine [914-924] (f.) [ACL/104] tornat inde ad illas Incruceliadas et uadit inpruno [914-924] (f.) [ACL/104] tornat sub illo lamazale usque illa uallatare [914-924] (f.) [ACL/104] tornabat ipsa aqua iurique suo et cessabat meos molinos menses tres 915 (s. xii) [ACL/51] tornat et affigit in riuulo 915 (s. xii) [ACL/56] ad laguna de Fortes et inde tornauit per Bocal de Uacka 921 (f.) [ACL/94] per ipsa karraria de illos cotos et torna per karraria 921 (f.) [ACL/94] et inde tornauit per Bogal de Uacca 934 (refechu) [ACL/161] tornauit ipsa limde per maliolo de Fratres 934 (refechu) [ACL/162] tornat iterum in karrale 939 (s. xii) [ACL/206] mandastis tornare mea kausa 962(or.) [ACL/140] tornent se ipsas hereditates ad meas gentes 1045 (s. xii) [MSAH-II/153] aut tornasset precium 1103 [DS/87] post obitum tornare illa ad Sancti Uincenti 1108(or.) [SV/224] tornat per illum riuulum de Magia et per illam congusturam 1114(or.) [SV/239] tornent ipsas villas ad Sancta Maria de Trebeca 1116 (s. xviii) [MB/69] post mortem ipsius tornetse ipsum lantatum a tua parte 1123(or.) [SV/269] illo rego quomodo se torna illa hereditate de Iuolia 1142(or.) [SV/331] tornat per ipsam aquam de illo pebidal per faedo a asuso 1163(or.) [SV/451] qantos solares se tornare en vno vno jncensso da- rant 1145 (1295) [FU/25] & si el otro quisier tornar a lide recuda el otro 1145 (1295) [FU/31] tornar pa sua casa no le dia a yantar njn a çenar 1145 (1295) [FU/31] quan se tornar a casa no il do gentar ni cena s. xii [FA/121] s’ il altro queser’tornar a lith recudal’ l’ altre s. xii [FA/123] tornoron de meyoria XXXI morauedis a Pedro 1260(or.) [MCar-I/377] todo esto sobredicho que se torne en mi 1284(or.) [MCar- II/202] ye tornada en_ante que perda la virginidat o la castidat s. xiii (or.) [FX/117] el falso casamiento sea tornado en fornicio s. xiii (or.) [FX/132] visquieren seglarmentre sean tornados al orden s. xiii (or.) [FX/133] ellos judios que se tornan a sancta fe de los christianos [FX/350] otro de apannar e tornar la yerva [LJurisd 172] tornar la agua al prado [LJurisd 172] Torna el bon muchachete [DyE 5] Dempués q’en si tornó dixo [DyE 17] Tornó á miralla [HyL 26] ¿Serás acasu un estornín tornado? [El Ensalmador 76] Nunca caliro enciso aquí ña Braña/por más que par atrás lla vista torno/cuando vo par Uviedo desde’l Viso,/ anqu’estén arroxándolo, deviso [BAúxa, Sueños (Poesíes 180-184)] (…) soponiendo/qu’anque como madiro lo serrasen,/ansí que en tornás, reconociendo/que Dios yera de todo dominante,/-y volverín el reino en un istante [BAúxa, Sue- ños (Poesíes 356-360)] tuvi que tornai un pesu [Campumanes 1781: 174] tamién era zuruxanu/tornando vivos los muertos,/sanando mancos, toyidos,/y dando vista a los ciegos,/convirtiendo el agua en vino... [ABalvidares, Canción (Poesíes 164-168)] Entóncenes torné en [Ex Carlos iii 104] Tornen facer espavientos [NJovellanos 170] Non quixe tornar á Uviedo [Coronación Calos iv 181] Y á España torna Pelayu [Batalla Cuadonga 233] Non tornó más a la villa [El Camberu 4] Non seas babayu/torna pel sentidu [Los Trataos 5] Torna á llamame rocín; torna allá, torna espertalla [Los Trataos 7] Y arrecibiendo en sueños un avisu del cielu pa que non tornasen pa Heróes [San Mateo 5] Tornó á salir utres dos veces allá [San Mateo 79] -aria, tornadera (cfr.). Tamién en rellación etimolóxica te- nemos tornador (cfr.), tornadura (cfr.), torneamientu (cfr.). Dende tornar féxose’l verbu compuestu entornar (cfr.) y el contrariu desentornar (cfr.), con una riestra de términos em- parentaos. L’ast. tamién conoz el verbu estornar (cfr.) que pue ser un compuestu romance pero tamién xustificable dende’l llat. extornare. Otru compuestu verbal ye ast. retornar (cfr.); tamién trestornar (cfr.) col posible deverbal trestornu (cfr.).
  1. tornat inde per illa margine [914-924] (f.)
  2. ACL/104
  3. tornat inde ad illas Incruceliadas et uadit inpruno [914-924] (f.)
  4. ACL/104
  5. tornat sub illo lamazale usque illa uallatare [914-924] (f.)
  6. ACL/104
  7. tornabat ipsa aqua iurique suo et cessabat meos molinos menses tres
  8. 915 (s. xii) ACL/51
  9. tornat et affigit in riuulo
  10. 915 (s. xii) ACL/56
  11. ad laguna de Fortes et inde tornauit per Bocal de Uacka
  12. 921 (f.) ACL/94
  13. per ipsa karraria de illos cotos et torna per karraria
  14. 921 (f.) ACL/94
  15. et inde tornauit per Bogal de Uacca
  16. 934 (refechu) ACL/161
  17. tornauit ipsa limde per maliolo de Fratres
  18. 934 (refechu) ACL/162
  19. tornat iterum in karrale
  20. 939 (s. xii) ACL/206
  21. mandastis tornare mea kausa
  22. 962(or.) ACL/140
  23. tornent se ipsas hereditates ad meas gentes
  24. 1045 (s. xii) MSAH-II/153
  25. aut tornasset precium
  26. 1103 DS/87
  27. post obitum tornare illa ad Sancti Uincenti
  28. 1108(or.) SV/224
  29. tornat per illum riuulum de Magia et per illam congusturam
  30. 1114(or.) SV/239
  31. tornent ipsas villas ad Sancta Maria de Trebeca
  32. 1116 (s. xviii) MB/69
  33. post mortem ipsius tornetse ipsum lantatum a tua parte
  34. 1123(or.) SV/269
  35. illo rego quomodo se torna illa hereditate de Iuolia
  36. 1142(or.) SV/331
  37. tornat per ipsam aquam de illo pebidal per faedo a asuso
  38. 1163(or.) SV/451
  39. qantos solares se tornare en vno vno jncensso da- rant
  40. 1145 (1295) FU/25
  41. & si el otro quisier tornar a lide recuda el otro
  42. 1145 (1295) FU/31
  43. tornar pa sua casa no le dia a yantar njn a çenar
  44. 1145 (1295) FU/31
  45. quan se tornar a casa no il do gentar ni cena s. xii [FA/121] s’ il altro queser’tornar a lith recudal’ l’ altre s. xii [FA/123] tornoron de meyoria XXXI morauedis a Pedro 1260(or.)
  46. MCar-I/377
  47. todo esto sobredicho que se torne en mi
  48. 1284(or.) MCar- II/202
  49. ye tornada en_ante que perda la virginidat o la castidat s. xiii (or.)
  50. FX/117
  51. el falso casamiento sea tornado en fornicio s. xiii (or.)
  52. FX/132
  53. visquieren seglarmentre sean tornados al orden s. xiii (or.)
  54. FX/133
  55. ellos judios que se tornan a sancta fe de los christianos
  56. FX/350
  57. otro de apannar e tornar la yerva
  58. LJurisd 172
  59. tornar la agua al prado
  60. LJurisd 172
  61. Torna el bon muchachete
  62. DyE 5
  63. Dempués q’en si tornó dixo
  64. DyE 17
  65. Tornó á miralla
  66. HyL 26
  67. ¿Serás acasu un estornín tornado?
  68. El Ensalmador 76
  69. Nunca caliro enciso aquí ña Braña/por más que par atrás lla vista torno/cuando vo par Uviedo desde’l Viso,/ anqu’estén arroxándolo, deviso
  70. BAúxa, Sueños (Poesíes 180-184)
  71. (…) soponiendo/qu’anque como madiro lo serrasen,/ansí que en tornás, reconociendo/que Dios yera de todo dominante,/-y volverín el reino en un istante
  72. BAúxa, Sue- ños (Poesíes 356-360)
  73. tuvi que tornai un pesu
  74. Campumanes 1781: 174
  75. tamién era zuruxanu/tornando vivos los muertos,/sanando mancos, toyidos,/y dando vista a los ciegos,/convirtiendo el agua en vino...
  76. ABalvidares, Canción (Poesíes 164-168)
  77. Entóncenes torné en
  78. Ex Carlos iii 104
  79. Tornen facer espavientos
  80. NJovellanos 170
  81. Non quixe tornar á Uviedo
  82. Coronación Calos iv 181
  83. Y á España torna Pelayu
  84. Batalla Cuadonga 233
  85. Non tornó más a la villa
  86. El Camberu 4
  87. Non seas babayu/torna pel sentidu
  88. Los Trataos 5
  89. Torna á llamame rocín; torna allá, torna espertalla
  90. Los Trataos 7
  91. Y arrecibiendo en sueños un avisu del cielu pa que non tornasen pa Heróes
  92. San Mateo 5
  93. Tornó á salir utres dos veces allá
  94. San Mateo 79
  95. -aria, tornadera (cfr.). Tamién en rellación etimolóxica te- nemos tornador (cfr.), tornadura (cfr.), torneamientu (cfr.). Dende tornar féxose’l verbu compuestu entornar (cfr.) y el contrariu desentornar (cfr.), con una riestra de términos em- parentaos. L’ast. tamién conoz el verbu estornar (cfr.) que pue ser un compuestu romance pero tamién xustificable dende’l llat. extornare. Otru compuestu verbal ye ast. retornar (cfr.); tamién trestornar (cfr.) col posible deverbal trestornu (cfr.).
Del llat. tornāre ‘facer a tornu’, ‘dar la vuelta’ (abf), verbu panrománicu ya panhispánicu (rew; deeh), asitiáu onde tor- quere y uertere (em, rew), responsable del ast. tornar, con pergrán espardimientu semánticu. Foi posible un deverbal del participiu fuerte nominalizáu torna (cfr.) y tornu (cfr.) anque ésti puede xustificase dende’l llat. tornus > ast. tornu (cfr.). Dende’l participiu débil tornáu, ada, ao féxose un deverbal tornada (cfr.) col dim. tornadiella (cfr.), y col deriváu tor- nadizu, a, o (cfr.); tamién l’incrementáu col continuador de
tornarruedes, {el}
📖: tornarruedes
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
<ident class="della" level="1"></ident><tornarruedres [Cg].>(TEST)
  1. tornarruedes
    • Sb
  2. ident class="della" level="1"></ident><tornarruedres
    • Cg
Cast. guardacantón [Cg] consistente en piedres incrustaes na metada de la curva d’un camín emprunu pa facilitar que xiren los carros [Sb].
  1. 1. Cast. <i class="della">guardacantón</i> [Cg] consistente en piedres incrustaes na metada de la curva d’un camín emprunu pa facilitar que xiren los carros [Sb].
Amestanza del verbu tornar (cfr.) col nome ruedes, plural de rueda (cfr.) o col dim. continuador del llat. rotula > ast. rue- dra, tamién en plural.
  1. Amestanza del verbu tornar (cfr.) col nome ruedes, plural de rueda (cfr.) o col dim. continuador del llat. rotula > ast. rue- dra, tamién en plural.
tornasín, el
📖: tornasín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tornasín
Ferramienta d’alfareros con que pulen nel tornu la lloza en bruto (“se compone de una planchita de hierro delgada con un tarja y un mango muy pequeño”) [JH]. **
  1. Ferramienta d’alfareros con que pulen nel tornu la lloza en bruto (“se compone de una planchita de hierro delgada con un tarja y un mango muy pequeño”) [JH].
  2. JH
  3. **
tornáu, ada, ao
📖: tornáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident>Pp. de <i class="della">tornar:</i>(TEST)
  1. tornáu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Pp
  3. de <i class="della">tornar:</i
del nostro iuro sea remouida ye al uestro tornada 1250(or.) [MCar-I/279]; [MCar-I/280]; [MCar-I/278]
al uestro tornada ye otorgada 1275(or.) [MCar-II/100] del nostro iuro seant remouidas ye al uestro tornadas 1278(or.) [MCar-II/137] tornalla en pubrica forma e ella asy traslladada e tornada 1349(or.) [SIL/291] las dichas casas tornadas al dicho monesterio llibres 1440(or.) [SP-III/392] Del part. de tornar.
  1. del nostro iuro sea remouida ye al uestro tornada 1250(or.) [MCar-I/279]; [MCar-I/280];
  2. MCar-I/278

  3. al uestro tornada ye otorgada
  4. 1275(or.) MCar-II/100
  5. del nostro iuro seant remouidas ye al uestro tornadas
  6. 1278(or.) MCar-II/137
  7. tornalla en pubrica forma e ella asy traslladada e tornada
  8. 1349(or.) SIL/291
  9. las dichas casas tornadas al dicho monesterio llibres
  10. 1440(or.) SP-III/392
  11. Del part. de tornar.
“tornay”
📖: “tornay”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu, posiblemente topónimu, conocíu pela documenta- ción: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">capa</i>(TEST)
  1. “tornay”
  2. Términu, posiblemente topónimu, conocíu pela documenta- ción: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">capa</i
e saya de valançiana o de tornay o de verga 1387 [Es- pinareda/173]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">e</i> <i class="della">saya</i> <i class="della">de</i> <i class="della">valançiana</i> <i class="della">o</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tornay</i> <i class="della">o</i> <i class="della">de</i> <i class="della">verga</i> 1387 [Es- pinareda/173]
Nome de la ciudá güei llamada tournay, centru fabril de texíos del Hainaut (Alfáu de Solalinde 1969: 173).
“tornaya”
📖: “tornaya”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu dim. conocíu pela documentación del sur del domi- niu na aceición de ‘tornaboda’ [FSalamanca 98]: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i>(TEST)
  1. “tornaya”
  2. Términu dim
  3. conocíu pela documentación del sur del domi- niu na aceición de ‘tornaboda’ [FSalamanca 98]: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i
nenguna uoda non fagan tornayas [FS (FFLL)] Cfr. torna.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">nenguna</i> <i class="della">uoda</i> <i class="della">non</i> <i class="della">fagan</i> <i class="della">tornayas</i> [FS (FFLL)] Cfr. <i class="della">torna</i>.
torneamientu, el
📖: torneamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. torneamientu
Vuelta, mudanza, conversión d’una cosa n’otra [JH].
  1. 1. Vuelta, mudanza, conversión d’una cosa n’otra [JH].
Cfr. tornar.
torneru, el
📖: torneru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<torneiro [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. +torniru [Ay].>(TEST)
  1. torneru
  2. torneiro
    • /“de Valdés al Eo” (Eo)/
  3. torniru metafonía
    • Ay
Cast. tornero [Ac (i). Ay. /Eo/].
  1. 1. Cast. <i class="della">tornero</i> [Ac (i). Ay. /Eo/].
casa de filios de don Pele tornero 1241(or.) [DOSV-II/81] Ioan tornero Pedro prieto & Iohan sacada Sancha roderici 1243 [MB-II/31] Domingo Iohan tornero ... Miguel Perez tornero 1293(or.) [MSAH-V/513] de la otra torna vinna de Alfonso Alvarez tornero 1404(or.) [VC-II/163] Taresa Perez muller de Alfonso Martinez tornero 1490(or.) [VC-II/292] determina de çima tierra del tornero e de Juan Gonçalez 1490(or.) [VC-II/299] Alfonso Martinez tornero de Paramo e otros 14[...] (or.) [VC-II/177] Formación sobro tornu (
  1. casa de filios de don Pele tornero
  2. 1241(or.) DOSV-II/81
  3. Ioan tornero Pedro prieto & Iohan sacada Sancha roderici
  4. 1243 MB-II/31
  5. Domingo Iohan tornero ... Miguel Perez tornero
  6. 1293(or.) MSAH-V/513
  7. de la otra torna vinna de Alfonso Alvarez tornero
  8. 1404(or.) VC-II/163
  9. Taresa Perez muller de Alfonso Martinez tornero
  10. 1490(or.) VC-II/292
  11. determina de çima tierra del tornero e de Juan Gonçalez
  12. 1490(or.) VC-II/299
  13. Alfonso Martinez tornero de Paramo e otros 14[...] (or.)
  14. VC-II/177
  15. Formación sobro tornu (
cfr.), o sol so antecedente, col conti- nuador del suf. -ārius, como en castellán tonelero (Martínez Meléndez 1995: 673), sufixu asociáu a nomes d’oficiu. Na documentación llatina medieval tornarius pue algamar el sen de ‘trabayador del barru’ (mllm).
“tornés”
📖: “tornés”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación en llat. y n’ast. a.: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">solidos</i>(TEST)
  1. “tornés”
  2. Términu conocíu pela documentación en llat
  3. y n’ast
  4. a.: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">solidos</i
de turonensium monete et de aniouins 1176(or.) [DCO-I/460]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">turonensium</i> <i class="della">monete</i> <i class="della">et</i> <i class="della">de</i> <i class="della">aniouins</i> 1176(or.) [DCO-I/460]
solidos turonesis monete 1186 [Espinareda (Jiménez)/n. 7] pro LXXX solidis turonensium 1207 [LRCourias/22] pro LXX solidis turonensium 1207 [LRCourias/77] CC solidis turonensium 1207 [LRCourias/93] LXX solidos turonensium 1207 [LRCourias/108] XII solidos turonenses 1267 (or.) [CLO/79] item magistro Sanctio IIII libras et XII solidos turonenses 1267(or.) [CLO/79] b) solidos de torneses et in roboratione ... unam pellem cor- deram 1192(or.) [SV/553] centum soldos de torneses et de aniovinos 1202(or.) [SV/39] pro VII solidis de torneses et pro I carnero 1220(or.) [SV/106] XL liuras de torneses 1267(or.) [ACL/452] treynta morauedis e_los torneses que fallaren en la bucheta de_la mia arca 1274(or.) [ACL-VIII/113] mando a Iohan el Lonbardo mio criado çinquenta ssueldos de torneses 1283(or.) [ACL-VIII/210] a quien heredar elo suyo dozientos morauedis por tornesas que le deuia 1283(or.) [ACL-VIII/210] cinquaenta e cinco torneses de plata que yo tengo enna mia arca 1283(or.) [ACL-VIII/214] la fiaduria de los duzientos soldos de torneses negros en que entrastes 1287 [DCO-II/152] los descuntemos de la debda de los torneses que arias gonçalez 1293 [DCO-V/177] sessaenta e çinco livras de torneses en blancos pora fazer una capiella 1305(or.) [CLO/116] lli pediran aquellos torneses pora comprar los heredamien- tos pora la capiella 1305(or.) [CLO/116] fezieron cuntar aquellos torneses ante la altar de Sancta Maria 1305(or.) [CLO/117] çiento e diez marauedis e quinze torneses de plata 1316 [ACL-IX/242] non reçiba de cada iglesia ... sinon çiento e quarenta torne- ses 1406(or.) [ACL-X/147] Del nome de la ciudá francesa de Tours conocida nes vieyes documentaciones de la Galia en rellación col pueblu que la poblaba, los turones (Holder s.v. Tŭrŏnī; tgl 149). Na nuesa documentación medieval yá se cita un tal “Joannes de Tors” 1216 [SV] y tiempu enantes fala un documentu de “fatelem toroninio” 1058 (or.) [SV/122] que refugamos entender, frente a Oliver 283, en rellación col árabe ţārūnī, voz non inxerta nos diccionarios árabes anque foi estudiada por Stei- ger (adla 93). En realidá el fatelem toroninio avérase na so construcción llingüística a otros términos de la mesma dómi- na y tamién conseñaos nos nuesos documentos como solidos d’Anjou, tamién en Francia: quinque solidos et medio de angouinos 1169(or.) [SV/461] XI solidos de dineros angeuinos et in roboracione huius car- tule 1180(or.) [ACL/503] Agora bien, na documentación del axetivu qu’indica pro- cedencia pue alvertise variación nel sufixu y, asina, de la mesma manera que angouinos ‘d’Anjou’ pue alternar con an- degauiensium como nos fai ver doc. de 1200 {solidos ande- gauensium 1200(or.) [DCO-I/508]}, tamién toroninio alternó con turonensiumturonenses o torneses ‘de Tours’.
  1. solidos turonesis monete
  2. 1186 Espinareda (Jiménez)/n. 7
  3. pro LXXX solidis turonensium 1207 [LRCourias/22] pro LXX solidis turonensium 1207 [LRCourias/77] CC solidis turonensium
  4. 1207 LRCourias/93
  5. LXX solidos turonensium
  6. 1207 LRCourias/108
  7. XII solidos turonenses
  8. 1267 (or.) CLO/79
  9. item magistro Sanctio IIII libras et XII solidos turonenses
  10. 1267(or.) CLO/79
  11. b) solidos de torneses et in roboratione ... unam pellem cor- deram
  12. 1192(or.) SV/553
  13. centum soldos de torneses et de aniovinos
  14. 1202(or.) SV/39
  15. pro VII solidis de torneses et pro I carnero
  16. 1220(or.) SV/106
  17. XL liuras de torneses
  18. 1267(or.) ACL/452
  19. treynta morauedis e_los torneses que fallaren en la bucheta de_la mia arca
  20. 1274(or.) ACL-VIII/113
  21. mando a Iohan el Lonbardo mio criado çinquenta ssueldos de torneses
  22. 1283(or.) ACL-VIII/210
  23. a quien heredar elo suyo dozientos morauedis por tornesas que le deuia
  24. 1283(or.) ACL-VIII/210
  25. cinquaenta e cinco torneses de plata que yo tengo enna mia arca
  26. 1283(or.) ACL-VIII/214
  27. la fiaduria de los duzientos soldos de torneses negros en que entrastes
  28. 1287 DCO-II/152
  29. los descuntemos de la debda de los torneses que arias gonçalez
  30. 1293 DCO-V/177
  31. sessaenta e çinco livras de torneses en blancos pora fazer una capiella
  32. 1305(or.) CLO/116
  33. lli pediran aquellos torneses pora comprar los heredamien- tos pora la capiella
  34. 1305(or.) CLO/116
  35. fezieron cuntar aquellos torneses ante la altar de Sancta Maria
  36. 1305(or.) CLO/117
  37. çiento e diez marauedis e quinze torneses de plata
  38. 1316 ACL-IX/242
  39. non reçiba de cada iglesia ... sinon çiento e quarenta torne- ses
  40. 1406(or.) ACL-X/147
  41. Del nome de la ciudá francesa de Tours conocida nes vieyes documentaciones de la Galia en rellación col pueblu que la poblaba, los turones (Holder s.v. Tŭrŏnī; tgl 149). Na nuesa documentación medieval yá se cita un tal “Joannes de Tors” 1216 [SV] y tiempu enantes fala un documentu de “fatelem toroninio” 1058 (or.) [SV/122] que refugamos entender, frente a Oliver 283, en rellación col árabe ţārūnī, voz non inxerta nos diccionarios árabes anque foi estudiada por Stei- ger (adla 93). En realidá el fatelem toroninio avérase na so construcción llingüística a otros términos de la mesma dómi
  42. SV/122
  43. na y tamién conseñaos nos nuesos documentos como solidos
  44. d’Anjou, tamién en Francia: quinque solidos et medio de angouinos
  45. 1169(or.) SV/461
  46. XI solidos de dineros angeuinos et in roboracione huius car- tule
  47. 1180(or.) ACL/503
  48. Agora bien, na documentación del axetivu qu’indica pro- cedencia pue alvertise variación nel sufixu y, asina, de la mesma manera que angouinos ‘d’Anjou’ pue alternar con an- degauiensium como nos fai ver doc. de 1200 {solidos ande- gauensium 1200(or.) [DCO-I/508]}, tamién toroninio alternó con turonensiumturonenses o torneses ‘de Tours’.
  49. DCO-I/508
tornescón, ona
📖: tornescón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<b class="della">tornescón,</b>(TEST)
  1. tornescón
    • Am
  2. b class="della">tornescón,</b
ona Tontu, atontáu [Am].
  1. 1. <b class="della">ona </b>Tontu, atontáu [Am].
Cfr. truñón.
torneya, la
📖: torneya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. torneya
Carraca fecha con una rueca [Cl].
  1. 1. Carraca fecha con una rueca [Cl].
Cfr. tornu.
torniar
📖: torniar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">tornear</i>(TEST)
  1. torniar
    • Lln
    • Pa
    • Sb
    • Ay
  2. Cast
  3. <i class="della">tornear</i
[Lln. Pa. Ac. Sb. Ay. As. Mar]: Tien les pates bien torniaes [Ac]. Modelar col tornu [Lln. Ay].
  1. 1. [Lln. Pa. Ac. Sb. Ay. As. Mar]: <i class="della">Tien</i> <i class="della">les</i> <i class="della">pates</i><i class="della"> bien</i> <i class="della">torniaes</i> [Ac]. Modelar col tornu [Lln. Ay].
Verbi fechu sol ast. tornu(cfr.).
torniáu, ada, ao
📖: torniáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+torniéu [Ay]. torniada [Lln].>(TEST)
  1. torniáu
  2. torniéu metafonía
    • Ay
  3. torniada
    • Lln
Retorcíu [Ay].
  1. 1. Retorcíu [Ay].
2. {(Doc.). Bien iguáu}. //Paez que la h.ecieren torniada emplégase pa referise a la muyer de bona figura [Lln]. //Pasales torniaes ‘pasalo permal’ [Ay]. ‘pasar grandes apuros y temores’ [Ll (pasalas torniás)]. //Mirar torniao ‘mi- rar de so cuirnu’ [Ll]. ///Mexelles rosaes/güeyos gayasperos/ caderes torniaes/meneos arteros/á los de más xuiciu/los sa- quen de quiciu [CyN (Recuerdos)]. Pp. de torniar (cfr.).
tornicu, el
📖: tornicu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Espiga que se pon ente pina y pina [JH]. Dim. de <i class="della">tornu</i>(TEST)
  1. tornicu
  2. Espiga que se pon ente pina y pina
    • JH
  3. Dim
  4. de <i class="della">tornu</i
(cfr.) cola amestadura del suf. -icu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) cola amestadura del suf. -<i class="della">icu</i>.
torniellu, el
📖: torniellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<torniel.lu [Pzu]. {Con cheísmu, torniechu [Tox]}.>(TEST)
  1. torniellu
    • Lln
    • Sb
  2. {Con cheísmu, torniechu [Tox]}
  3. torniel.lu
    • Pzu
Cast. tornillo [Lln. Cb. Sb. Pzu. Tox. JH]. 2. El tiempu que media ente dos saltos que lleva la fema cuando la fecunda’l machu, si nel intermediu llegó a negase a almitilu una o dos veces [JH]: Lla mio burra fexo un torniellu de quince dis [JH]. 3. Faza pequeña de tierra [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">tornillo</i> [Lln. Cb. Sb. Pzu. Tox. JH].
  2. 2. El tiempu que media ente dos saltos que lleva la fema cuando la fecunda’l machu, si nel intermediu llegó a negase a almitilu una o dos veces [JH]: <i class="della">Lla</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">burra</i> <i class="della">fexo</i> <i class="della">un</i> <i class="della">torniellu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">quince</i> <i class="della">dis </i>[JH].
  3. 3. Faza pequeña de tierra [JH].
a) hiel torniello del pumar per sos terminos 1248(or.) [DOSV- II/300] de la otra parte affronta en torniello de Pedro Fferrandiz 1285 [DCO-II/138] del nostro torniello de la portiella que iaz del un cabo hero 1285 [DCO-II/138] uos vendemos el medio del torniello de los heros que parti- mos 1285 [DCO-II/139] de la otra parte affronta en torniello que ffoe de Domingo vega 1285 [DCO-II/139] dicho monesterio tiene otro torniello a so esta bringa 1478(or.) [SP-IV/189] enno monte de torniello III tierras que fezen III yminas [s. f.] [SPM/564] tierra que se dize Trabanco y con su tornielo 1528(or.) [MSMV/637] b) el plomo que fuer menester e quel maestro haga los torni- llos 1501 [AAU/420] la cibdad le dara un cantero que forade para los tornillos 1501 [AAU/420] haga cuatro tornillos y ocho pilares con sus barras e asien- to 1501 [AAU/420] Cfr. tornu. La documentación §b amuesa’l castellanismu fo- néticu.
  1. a) hiel torniello del pumar per sos terminos
  2. 1248(or.) DOSV- II/300
  3. de la otra parte affronta en torniello de Pedro Fferrandiz
  4. 1285 DCO-II/138
  5. del nostro torniello de la portiella que iaz del un cabo hero
  6. 1285 DCO-II/138
  7. uos vendemos el medio del torniello de los heros que parti- mos
  8. 1285 DCO-II/139
  9. de la otra parte affronta en torniello que ffoe de Domingo vega
  10. 1285 DCO-II/139
  11. dicho monesterio tiene otro torniello a so esta bringa
  12. 1478(or.) SP-IV/189
  13. enno monte de torniello III tierras que fezen III yminas [s. f.]
  14. SPM/564
  15. tierra que se dize Trabanco y con su tornielo
  16. 1528(or.) MSMV/637
  17. b) el plomo que fuer menester e quel maestro haga los torni- llos
  18. 1501 AAU/420
  19. la cibdad le dara un cantero que forade para los tornillos
  20. 1501 AAU/420
  21. haga cuatro tornillos y ocho pilares con sus barras e asien- to
  22. 1501 AAU/420
  23. Cfr. tornu. La documentación §b amuesa’l castellanismu fo- néticu.
tornilleru, a, o*
📖: tornilleru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><torniellera [JH].>(TEST)
  1. tornilleru
  2. ident class="della" level="1"></ident><torniellera
    • JH
Qu’espera una o más veces que la sirva’l garañón o caballu llueu de que la sirviera y se negara la primera vez (la yegua) [JH]. //-es “patates q’nacen dempués de coída la cosecha, ena tierra onde estuvieron sembraes” [R]. Cfr. torna & torniellu.
  1. Qu’espera una o más veces que la sirva’l garañón o caballu llueu de que la sirviera y se negara la primera vez (la yegua) [JH]. //-es “patates q’nacen dempués de coída la cosecha, ena tierra onde estuvieron sembraes” [R].
  2. R
  3. Cfr. torna & torniellu.
tornín, el
📖: tornín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Especie de zarapicu perpequeñu [Os]. Tacu de madera pa za- rrar el pinu [Lln]. <ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">tornu</i>(TEST)
  1. tornín
  2. ident class="della" level="1"></ident>Especie de zarapicu perpequeñu
    • Os
  3. Tacu de madera pa za- rrar el pinu
    • Lln
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Dim
  5. de <i class="della">tornu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
tornisca, la
📖: tornisca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tornisca
Llátigu de cueru [Tox]. 2. Bastiu fuerte [Tox]. Cfr. tornu.
  1. Llátigu de cueru [Tox]. 2. Bastiu fuerte [Tox]. Cfr. tornu.
  2. Tox
torniscada, la
📖: torniscada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della"><</b>turniscada [Tb. Sm. Pzu. An. Cv]. torniscá [Ll. Qu]. tornas- cada [Lln].>(TEST)
  1. torniscada
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della"><</b>turniscada
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • An
    • Cv
  3. torniscá
    • Ll
    • Qu
  4. tornas- cada
    • Lln
Golpe dau cola tornisca [Tox]. 2. Golpe na cabeza (principal- mente cuando se da un testerazu contra dalguna cosa) [Sm]. Testerada [Qu. Tb. Pzu. PSil. Cn (F). Cv]. 3. Golpe que se da cola mano na cara [Cn (F)]: Voi metete una torniscada que voi saltate tolos dientes [Cn (F)]. Torniscón [Ll]. 4. Cornada [Tb. An]: Pegóu-y una turniscada a La Roxa [An]. Guantada
  1. Golpe dau cola tornisca [Tox]. 2. Golpe na cabeza (principal- mente cuando se da un testerazu contra dalguna cosa) [Sm]. Testerada [Qu. Tb. Pzu. PSil. Cn (F). Cv]. 3. Golpe que se da cola mano na cara [Cn (F)]: Voi metete una torniscada que voi saltate tolos dientes [Cn (F)]. Torniscón [Ll]. 4. Cornada [Tb. An]: Pegóu-y una turniscada a La Roxa [An]. Guantada
  2. An
[Lln. AGO]. 5. Bastiada d’agua o de nieve con aire [Pr (Cv)]. 6. Gran cantidá de tornisca cayida [Tox]. Deverbal de torniscar.
torniscar
📖: torniscar
🏗️: NO
✍️: NO
<atorniscar [Cg. y Vv].>(TEST)
  1. torniscar
    • Vv
  2. atorniscar
    • Cg
    • y Vv
Aturdir [Vv]: Esi radio atornisca a ún [Vv]. Turbar los sen- tíos pola mor d’un golpe dau na cabeza [Cg]: Atorniscólu d’un palu [Cg].
  1. 1. Aturdir [Vv]: <i class="della">Esi radio atornisca a ún </i>[Vv]. Turbar los sen- tíos pola mor d’un golpe dau na cabeza [Cg]: <i class="della">Atorniscólu </i><i class="della">d’un palu </i>[Cg].
Verbu fechu dende tornu (cfr.), cola amestadura del suf. -iscu.
torniscáu, ada, ao
📖: torniscáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+atornisquéu [Ll].>(TEST)
  1. torniscáu
  2. atornisquéu metafonía
    • Ll
Cola cabeza golpeada [PSil]: Anda torniscáu esde va tiempu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cola cabeza golpeada [PSil]: <i class="della">Anda</i> <i class="della">torniscáu</i> <i class="della">esde</i> <i class="della">va</i> <i class="della">tiempu</i>
[PSil]. 2. Atolondráu, aturdíu [Ll]. Pp. de torniscar.
torniscazu, el
📖: torniscazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<turniscazu [Ri. Tb. Sm. An. Cd. Arm]. +tornisquezu [Ay. Ll]. tornascazu [y Lln].>(TEST)
  1. torniscazu
    • Lln
  2. turniscazu
    • Ri
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Cd
    • Arm
  3. tornisquezu metafonía
    • Ay
    • Ll
  4. tornascazu
    • y Lln
Torniscón [Ac. Ll. Ri]. Golpe, tortazu [Lln]. Golpe na cabeza [PSil. Cd]. Torniscada [Sm]. 2. Golpe qu’una persona da a otra col puñu na cabeza [Arm]. 3. Cornada [Tb. An]. 4. Golpe con torcedura de pie [Ay].
  1. 1. Torniscón [Ac. Ll. Ri]. Golpe, tortazu [Lln]. Golpe na cabeza [PSil. Cd]. Torniscada [Sm].
  2. 2. Golpe qu’una persona da a otra col puñu na cabeza [Arm].
  3. 3. Cornada [Tb. An].
  4. 4. Golpe con torcedura de pie [Ay].
Aum. de torniscu (cfr.).
torniscón, ona
📖: torniscón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. torniscón
    • Sb
Enfadáu [Sb (= entorniscáu)].
  1. 1. Enfadáu [Sb (= entorniscáu)].
Cfr. torniscón.
torniscón, el
📖: torniscón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<turniscón [Ri. Sm. Pzu. Arm].>(TEST)
  1. torniscón
  2. turniscón
    • Ri
    • Sm
    • Pzu
    • Arm
Golpe fuerte cola cabeza [Ri]. Topetazu [Pzu]. Golpe na cabe- za [DA].
  1. 1. Golpe fuerte cola cabeza [Ri]. Topetazu [Pzu]. Golpe na cabe- za [DA].
Golpe qu’una persona da a otra na cabeza col puñu [Sm. Arm]. Cachete na cabeza [VCid]. 3. Tortazu [Ac], golpe [Lln]. Golpe dau na cara cola mano del revés [R]. 4. Golpe con torcedura de pie [Ay (= tornisquezu)]. 5. Tirón y retorci- mientu d’oreyes [Tor]. Aum. de torniscu (cfr.). Tamién ye posible l’usu axetivu (cfr. torniscón, ona).
torniscu, el
📖: torniscu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tornisco [Ar].>(TEST)
  1. torniscu
  2. tornisco
    • Ar
Cast. torniscón [Cb]. Golpe fuerte na cabeza [Ar].
  1. 1. Cast. <i class="della">torniscón</i> [Cb]. Golpe fuerte na cabeza [Ar].
2. Llíu, en- guedeyu [AGO]. 3. Golpe con torcedura de pie [Ay]. 4. Perso- na de poca chapeta [Ac]. Rapaz qu’entremez muncho, allocáu [AGO]. //Esi rapacín ye igual qu’un torniscu ‘esi neñu ye perespabiláu’ [Vv]. Cfr. tornu. Sobro torniscu féxose l’aum. torniscazu (cfr.) y torniscón (cfr.) con valor nominal y axetivu (cfr.); el verbu torniscar (cfr.), tamién el compuestu *entorniscar que cono- cemos gracies a entorniscáu (cfr.).
torniyu, el*
📖: torniyu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<turniyu [An]. //torniyo [Eo].>(TEST)
  1. torniyu
  2. turniyu
    • An
  3. torniyo eonaviego
    • Eo
Torniello [An. /Eo/]. //Faltar (a unu) un turniyu ‘nun tener chapeta, nun tener xuiciu’ [An].
  1. 1. <i class="della">Torniello</i> [An. /Eo/]. //<i class="della">Faltar</i> <i class="della">(a</i> <i class="della">unu)</i> <i class="della">un</i> <i class="della">turniyu</i> ‘nun tener chapeta, nun tener xuiciu’ [An].
Cfr. tornu.
tornizu, a, o
📖: tornizu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Ax. conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">meam caldariam meiorem cum suo trauessero et duo bona</i>(TEST)
  1. tornizu
  2. Ax
  3. conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">meam caldariam meiorem cum suo trauessero et duo bona</i
escana torniza 1181(or.) [ACL/514]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">escana</i> <i class="della">torniza</i> 1181(or.) [ACL/514]
duas alcocedras ye dos lechos tornizos por fforo & por cus- tumne 1259 [DCO-V/58] ye las alcocedras ye los dos lechos tornizos 1259 [DCO- V/59]
  1. duas alcocedras ye dos lechos tornizos por fforo & por cus- tumne
  2. 1259 DCO-V/58
  3. ye las alcocedras ye los dos lechos tornizos
  4. 1259 DCO- V/59
Cfr. tornu.
tornu, el
📖: tornu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<torniu [y As]. +turnu [y Llg. Sb. Ay. Ll]. torno [Os. Ri].>(TEST)
  1. tornu
    • Pa
    • Qu
    • Sm
    • An
    • Lln
    • Llg
    • Cg
    • Cp
    • Tb
    • Cv
    • Oc
    • Sl
    • Pz
    • Cd
  2. torniu
    • y As
  3. turnu metafonía
    • y Llg
    • Sb
    • Ay
    • Ll
  4. torno
    • Os
    • Ri
Cast. torno [Pa. Ay. Qu. Sm. Bab. An] {¿del carpinteru?} [Xral]. 2. Punta de madera pa colgar [Lln]. Percha [Os]. Torno incrustáu nuna tabla que, a la so vez, clávase na parede [Os]. Calavía grande de madera [Os]. Clavu de madera emplegáu polos carpinteros [Llg. Ay]. Clavu de madera emplegáu al fa- cer l’horrru {en vez d’emplegar puntes} [Ll]. Clavu o palu de madera emplegáu pa colgar daqué d’una viga [Sb]. Clavu de madera emplegáu nes construcciones del mesmu material [Cb]. Calavía de madera que se pon (ente otros usos) nel ti- món del aráu pa que prenda nella el manal [Cg]. Especie de clavu o pina de madera [Cp]. Pieza de madera qu’empleguen pa ensamblar en vez del clavu [Tb. Sm. Bab. Cv]. Palu peque- ñu que val p’anodiar el sobéu a la hora de xuncir [An]. Palu, tochu pequeñu pa sostener o clavar metiéndolu per un furacu [Tb]. Caúna de les calavíes de madera que lleva’l piértigu del carru p’amarrar el sobéu [Sm]. Palu de madera p’afitar les pines de los carros [Lln]. Calavía de madera pa suxetar el ti- món del aráu [Ll (turnu del aréu)]. Caúna de les calavíes que lleven los dos varales de la piértiga (sirven pa enganchar les vueltes de la soga al atar la carga) [Ll. Oc]. Llavía de madera que lleva’l timón del aráu pa enganchar la pareya [Cv]. Llavía del timón [Oc]. Caúna de les prominencies del xugu que valen p’asegurar les cornales y el l.loru o’l medianu [Sm (Cv)]. Lla- vía del timón del aráu o de la carriella [Sm]. Llavía del aráu [AGO]. Pieza del aráu [Sl]. Clavu de madera con que s’afiten les tables o maderes o dalguna otra cosa [JH]. Tarucu con que s’apierta y afita dalguna cosa [JH]. Especie de pina de madera más llarga y estrencha que la pina, provista d’un cuellu pe- queñu y cabeza utilizáu pa entallerar les madreñes [Sm]. Lla-
vía de madera pa usos destremaos [Sm]. 3. Parte llateral d’una finca [Tb]. 4. Fusu del llagar [Oc]. Cierta pieza de madera nel llagar [Lln]. 5. Pieza que cuelga del guindaste que s’utiliza pa llevantar la piedra del molín pa picala [As (/torniu ‘tornu de la ferrería’)]. 6. Espita de la olla de mazar [AGO]. 7. Máquina pa filar [Sm]. 8. Máquina de varies formes que, gracies a una rueda, fai que dalguna cosa dea vueltes sobre sí mesma [Ri]. 9. Sustitutu de la galga nos carros de yegües [Lln]. //-os ‘cla- vos de madera onde s’ensobea la pareya al carru’ [Pa]. ‘barro- tes que se ponen alredor del árbol del rabil’ [Ll]. ‘palos que, a mou de clavos, suxeten les calzadures al varal’ [Pz (Oc)]. ‘palos curtios metíos nos llimones del carru, onde s’engancha la soga con que s’ata la carga’ [Ay]. ‘tacos de madera peque- ños usaos pa ensamblar (a mou d’espigues) distintes pieces d’un mueble’ [Cd]. ‘tacos de madera qu’altraviesen la llanza y sirven pa suxetar el sobéu’ [Cp]. //Llechi del tornu ‘lleche que facíen pasar per una olla que tenía un furacu abaxo, tapo- náu con un palín de madera, que, al abrilu, diba dexando salir adulces la lleche y calteniendo la nata na parte d’abaxo’ [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">torno</i> [Pa. Ay. Qu. Sm. Bab. An] {¿del carpinteru?} [Xral].
  2. 2. Punta de madera pa colgar [Lln]. Percha [Os]. <i class="della">Torno</i> incrustáu nuna tabla que, a la so vez, clávase na parede [Os]. Calavía grande de madera [Os]. Clavu de madera emplegáu polos carpinteros [Llg. Ay]. Clavu de madera emplegáu al fa- cer l’horrru {en vez d’emplegar puntes} [Ll]. Clavu o palu de madera emplegáu pa colgar daqué d’una viga [Sb]. Clavu de madera emplegáu nes construcciones del mesmu material [Cb]. Calavía de madera que se pon (ente otros usos) nel ti- món del aráu pa que prenda nella el manal [Cg]. Especie de clavu o pina de madera [Cp]. Pieza de madera qu’empleguen pa ensamblar en vez del clavu [Tb. Sm. Bab. Cv]. Palu peque- ñu que val p’anodiar el sobéu a la hora de xuncir [An]. Palu, tochu pequeñu pa sostener o clavar metiéndolu per un furacu [Tb]. Caúna de les calavíes de madera que lleva’l piértigu del carru p’amarrar el sobéu [Sm]. Palu de madera p’afitar les pines de los carros [Lln]. Calavía de madera pa suxetar el ti- món del aráu [Ll (turnu del aréu)]. Caúna de les calavíes que lleven los dos varales de la piértiga (sirven pa enganchar les vueltes de la soga al atar la carga) [Ll. Oc]. Llavía de madera que lleva’l timón del aráu pa enganchar la pareya [Cv]. Llavía del timón [Oc]. Caúna de les prominencies del xugu que valen p’asegurar les <i class="della">cornales </i>y el <i class="della">l</i>.<i class="della">loru </i>o’l <i class="della">medianu </i>[Sm (Cv)]. Lla- vía del timón del aráu o de la carriella [Sm]. Llavía del aráu [AGO]. Pieza del aráu [Sl]. Clavu de madera con que s’afiten les tables o maderes o dalguna otra cosa [JH]. Tarucu con que s’apierta y afita dalguna cosa [JH]. Especie de pina de madera más llarga y estrencha que la pina, provista d’un cuellu pe- queñu y cabeza utilizáu pa entallerar les madreñes [Sm]. Lla- <br class="della">vía de madera pa usos destremaos [Sm].
  3. 3. Parte llateral d’una finca [Tb].
  4. 4. Fusu del llagar [Oc]. Cierta pieza de madera nel llagar [Lln].
  5. 5. Pieza que cuelga del guindaste que s’utiliza pa llevantar la piedra del molín pa picala [As (/<i class="della">torniu </i>‘tornu de la ferrería’)].
  6. 6. Espita de la olla de mazar [AGO].
  7. 7. Máquina pa filar [Sm].
  8. 8. Máquina de varies formes que, gracies a una rueda, fai que dalguna cosa dea vueltes sobre sí mesma [Ri].
  9. 9. Sustitutu de la galga nos carros de yegües [Lln]. //-<i class="della">os</i> ‘cla- vos de madera onde s’ensobea la pareya al carru’ [Pa]. ‘barro- tes que se ponen alredor del árbol del rabil’ [Ll]. ‘palos que, a mou de clavos, suxeten les calzadures al varal’ [Pz (Oc)]. ‘palos curtios metíos nos llimones del carru, onde s’engancha la soga con que s’ata la carga’ [Ay]. ‘tacos de madera peque- ños usaos pa ensamblar (a mou d’espigues) distintes pieces d’un mueble’ [Cd]. ‘tacos de madera qu’altraviesen la llanza y sirven pa suxetar el sobéu’ [Cp]. //<i class="della">Llechi del tornu </i>‘lleche que facíen pasar per una olla que tenía un furacu abaxo, tapo- náu con un palín de madera, que, al abrilu, diba dexando salir adulces la lleche y calteniendo la nata na parte d’abaxo’ [Pa].
un calderon una siella de torno quatro savanas nuevas 1280(or.) [CLO/98] item el quarto del prado de Los Tornos 1490(or.) [VC-II/307] del prado de los Tornos cabe el quarto hermun al dicho 1490(or.) [VC-II/301] torno [Grangerías xviii] En sos brazos de ñeve al tornu fechos [Judit 202] Tien en torno de [La Paliza 260] conocemos gracies al ax. tornuáu (cfr.). De torniar féxose l’intensivu retorniar (cfr.).
  1. un calderon una siella de torno quatro savanas nuevas
  2. 1280(or.) CLO/98
  3. item el quarto del prado de Los Tornos
  4. 1490(or.) VC-II/307
  5. del prado de los Tornos cabe el quarto hermun al dicho
  6. 1490(or.) VC-II/301
  7. torno
  8. Grangerías xviii
  9. En sos brazos de ñeve al tornu fechos
  10. Judit 202
  11. Tien en torno de
  12. La Paliza 260
  13. conocemos gracies al ax. tornuáu (cfr.). De torniar féxose l’intensivu retorniar (cfr.).
Del llat. tornus, -i ‘cast. trépano’, ‘xiru’ (em), ‘tornu de tor- neru’ (old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh s.v. tŏrnus) y en nidia rellación col llat. tornare > ast. tornar (cfr.) verbu al que pudo asociase como si se tratare d’un deverbal. Dende tornus foron posibles dellos diminuti- vos, asina en -ĕllus, torniellu [→ tornilleru (cfr.)] d’u se fexo atorniellar (cfr.) y el contrariu destorniellar (cfr.) y estornie- llar (cfr.), tamién entorniellar (cfr.) y desentorniellar (cfr.), verbos toos ellos que puen alternar colos correspondientes ensin [je]. Respuende al influxu castellanizante tornillo y ele- mentos rellacionaos. Foi posible un dim. en -ĭculus que se caltién güei gracies al femenín torneya (cfr.); llogróse tamién un dim. en -īculus > torniyu (cfr.) responsable de *torniyar torniar, anque torniar (cfr.) pue debese a una formación verbal en -idiare; tamién ye diminutivu tornín (cfr.) y tor- nicu, ésti responsable del verbu atornicar (cfr.), estornicar (cfr.). Formación sobro tornu cola amestanza del continua- dor del llat. -īcius, -a, -um ye ast. tornizu, a, o (cfr.) d’u se fexo’l verbu atornizar (cfr.). De tornu siguió’l diminutivu torniscu (cfr.) y el femenín tornisca (cfr.) aniciu del verbu torniscar (cfr.) anque torniscu y tornisca podríen entendese como deverbales del participiu fuerte y torniscada (cfr.) del débil. Dende tornu hebo facese tamién el verbu *tornuar que
tornuáu, ada, ao
📖: tornuáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. tornuáu
Suxetu per tornos de madera y non per clavos (les vigues, les tables d’una construcción) [Ay]. Cfr. tornu.
  1. Suxetu per tornos de madera y non per clavos (les vigues, les tables d’una construcción) [Ay].
  2. Ay
  3. Cfr. tornu.
torobinete, el
📖: torobinete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Dizse al que ye revolvín, inquietu, qu’anda d’un sitiu pa otru ensin ton nin son (persona, neñu) [Ca]: <i class="della">Paeces</i>(TEST)
  1. torobinete
    • Ca
  2. ident class="della" level="1"></ident>Dizse al que ye revolvín, inquietu, qu’anda d’un sitiu pa otru ensin ton nin son (persona, neñu) [Ca]: <i class="della">Paeces</i
un torobinete [Ca].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">torobinete </i>[Ca].
De torbolín (cfr.) féxose *torobonín, con vocal anaptítica y tracamundiu de sonores (l-n) y cola amestadura del nuevu suf. dim. -ete.
  1. De torbolín (cfr.) féxose *torobonín, con vocal anaptítica y tracamundiu de sonores (l-n) y cola amestadura del nuevu suf. dim. -ete.
torofu, el*
📖: torofu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><torofo [Llu].>(TEST)
  1. torofu
  2. ident class="della" level="1"></ident><torofo
    • Llu
Bancu de niebla [Llu]. **
  1. Bancu de niebla [Llu].
  2. Llu
  3. **
torollanu, a, o*
📖: torollanu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><torol.lana [Ay].>(TEST)
  1. torollanu
  2. ident class="della" level="1"></ident><torol.lana
    • Ay
De tamañu grande (la castaña) [Ay]. Posible detoponímicu, según el cual una castaña torol.lana sedría orixinariamente la castaña viniente d’un sitiu llamáu *el torol.lu o daqué asina.
  1. De tamañu grande (la castaña) [Ay].
  2. Ay
  3. Posible detoponímicu, según el cual una castaña torol.lana
  4. sedría orixinariamente la castaña viniente d’un sitiu llamáu
  5. *el torol.lu o daqué asina.
torollón, ona
📖: torollón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident><torollón/ona/ono [Llg]. zorollón [Ca].>(TEST)
  1. torollón
  2. ident class="della" level="1"></ident><torollón/ona/ono
    • Llg
  3. zorollón
    • Ca
Que fai les coses con curtiu gustu, delicadeza o procuru [Ca]. (Persona) torpe, poco ardizosa [Llg]. Aum. de torollu, a, o (cfr.).
  1. Que fai les coses con curtiu gustu, delicadeza o procuru [Ca]. (Persona) torpe, poco ardizosa [Llg].
  2. Llg
  3. Aum. de torollu, a, o (cfr.).
torollu, a, o
📖: torollu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><torol.lu [Tb]. +turullu/torolla/torollo [Mi]. +turullu [y Ac]. <ident class="della" level="1"></ident>{Con metafonía pero, llueu, col pasu <i class="della">-u</i>(TEST)
  1. torollu
    • Llu
  2. ident class="della" level="1"></ident><torol.lu
    • Tb
  3. turullu/torolla/torollo metafonía
    • Mi
  4. turullu metafonía
    • y Ac
  5. <ident class="della" level="1"></ident>{Con metafonía pero, llueu, col pasu <i class="della">-u</i
> -o, turullo [Cñ. Llu]}. {Con cheísmu, turuochu [Tox]}.>
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">></i> <i class="della">-o</i>, turullo [Cñ. Llu]}. {Con cheísmu, turuochu [Tox]}.>
Atolondráu [Cb. Cg. Llu. Sr. Tb. Cd. Pr. Tox. JH. DA]: Ye una rapaza mui torolla [Sr]. 2. Bastu y torpe, poco áxil [Ac]. Revolvín [Cñ], inquietu [DA]. 4. Mal axeitáu y torpe (una persona) [Pa]. Torpe, poco ardizosa (persona) [Llg]: Yes un torolla [Llg]. Cfr. torollu, el.
  1. Atolondráu [Cb. Cg. Llu. Sr. Tb. Cd. Pr. Tox. JH. DA]: Ye una rapaza mui torolla [Sr]. 2. Bastu y torpe, poco áxil [Ac].
  2. Ac
  3. Revolvín [Cñ], inquietu [DA]. 4. Mal axeitáu y torpe (una persona) [Pa]. Torpe, poco ardizosa (persona) [Llg]: Yes un torolla [Llg].
  4. Llg
  5. Cfr. torollu, el.
torollu, el
📖: torollu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><torollo [Os]. +turul.lu [Ll].>(TEST)
  1. torollu
  2. ident class="della" level="1"></ident><torollo
    • Os
  3. turul.lu metafonía
    • Ll
Saliente per onde se xunta’l tallu del maíz al tarucu de la pa- noya [Ll (= tarambul.lu = turuxu)]. 2. Golpe dau con un palu o garrote [JH]. Garrotazu, torniscón [JH]. 3. Coscorrón [Cg]. Hinchón [Os] por efeutu d’un golpe [Cb]. Bultu que sal na piel [Cb]. Bultu que sal en cuerpu por cuenta un golpe [Os]. Persona atolondrada [Lln]: Esa moza e un torollu, esi mozu e un torollu [Lln]. //Dar un torollo ‘dar con un palu’ [Os]. Y de un torollu si non/vien á besai los zapatos [La Paliza 252] Nin sin torollos los brazos [La Paliza 258] D’un dim.
  1. Saliente per onde se xunta’l tallu del maíz al tarucu de la pa- noya [Ll (= tarambul.lu = turuxu)]. 2. Golpe dau con un palu o garrote [JH]. Garrotazu, torniscón [JH]. 3. Coscorrón [Cg].
  2. Cg
  3. Hinchón [Os] por efeutu d’un golpe [Cb]. Bultu que sal na piel [Cb]. Bultu que sal en cuerpu por cuenta un golpe [Os].
  4. Os
  5. Persona atolondrada [Lln]: Esa moza e un torollu, esi mozu e un torollu [Lln]. //Dar un torollo ‘dar con un palu’ [Os]. Y de un torollu si non/vien á besai los zapatos
  6. La Paliza 252
  7. Nin sin torollos los brazos
  8. La Paliza 258
  9. D’un dim.
del llat. torus, -i (cfr. tueru) n’amestanza col suf. dim. -ŭllus > -ollu (como pegollu, rebollu, etc.), esto ye, *torŭllus, con metafonía por -u en L.lena. La forma del sa- liente que xunta’l narbasu col tarucu de la panoya xustifica, de xuru, la denomación de torus. Ello mesmo vese na refe- rencia al palu (aceición §2) o a daqué colo que se pega (acei- ción §3) y que tien unos determinaos efeutos (aceición §4); l’aceición §5 pue referise a quien lleva les consecuencies del golpe. Dende esta aceición pudo xenerase l’usu axetivu del ast. torollu, a, o (cfr.), procesu qu’entá se ye a observar nel emplegu torollu o torolla aplicáu indistintamente al mascu- lín o femenín, asina como’l verbu atorollar (cfr.) y aturullar (cfr.) anque ye xusto agora alvertir que resulta difícil dixebrar ónde estos términos se rellacionen namái col llat. *torǔllus y ónde entama la formación llograda dende l’ast. turulla (cfr.). Ye cierto, per otru llau, qu’ast. torollu tamién s’avera en de- lles de les sos aceiciones a ast. tolondru (cfr.) pero, magar ello, agora abúltanos que siguen los dos términos calces des- tremaos anque nun podría refugase la idea de dalgún influxu mutuu. L’ast. torollu tien un equivalente nel ast. toroxu (cfr.) onde namái camuda la espresión del diminutivu.
toroncha, la
📖: toroncha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. toroncha
    • Ay
Trozu grande de xamón, tocín [Ay].
  1. 1. Trozu grande de xamón, tocín [Ay].
Cfr. tronchu.
torondu, a, o
📖: torondu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. torondu
    • Lln
Mal cocíu, mal curáu, pasáu [Lln].
  1. 1. Mal cocíu, mal curáu, pasáu [Lln].
Quiciabes del llat. turunda, -ae ‘pastia pa cebar los páxaros’, ‘ungüentu que s’echaba nuna mancadura’ (em), con un conti- nuador n’Italia señaláu por Meyer-Lübke (rew). L’usu astu- rianu de güei supón una axetivación (pe2: 397).
“toroninio”
📖: “toroninio”
🏗️: NO
✍️: SI
Cfr. <i class="della">tornés.</i>(TEST)
  1. “toroninio”
  2. Cfr
  3. <i class="della">tornés.</i
toroxu, el
📖: toroxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+turuxu [Lln].>(TEST)
  1. toroxu
    • Tb
  2. turuxu metafonía
    • Lln
Rabu de la panoya de maíz [Tb]. Lo que queda del narbasu na tierra llueu de cortalu [Tb].
  1. 1. Rabu de la panoya de maíz [Tb]. Lo que queda del narbasu na tierra llueu de cortalu [Tb].
Saliente per onde se xunta’l narbasu del maíz al tarucu de la panoya [Ll (= tarambul.lu = turuxu)]. Del mesmu aniciu que l’ast. torollu (cfr.) del que namás s’estrema pela espresión del sufixu. Podría dase dalgún influ- xu de la familia de taru (cfr.).
torpayín, ina, ino
📖: torpayín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<b class="della">torpayín,</b>(TEST)
  1. torpayín
  2. b class="della">torpayín,</b
ina, ino Dim. de torpe [Ar].
  1. 1. <b class="della">ina,</b> <b class="della">ino </b>Dim. de <i class="della">torpe</i> [Ar].
Cfr. torpe.
torpayón, ona
📖: torpayón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Aum. de <i class="della">torpe</i>(TEST)
  1. torpayón
  2. Aum
  3. de <i class="della">torpe</i
[Ar].
  1. 1. [Ar].
2. Torpón [Ac. VCid]. Cfr. torpe.
torpe
📖: torpe
🏗️: NO
✍️: NO
<turpe [JH].>(TEST)
  1. torpe
    • Ay
    • Tb
    • Lln
  2. turpe
    • JH
Cast. torpe [Ay. Tb. JH]: Ya una nena tan torpe’l como’l nenu [Tb]. Non mañosu [R]. 2. Que ta ásperu [R], burdu [Lln]: L’arena e más torpón, la manta porruana mui torpe [Lln]: Si venía una nube torpe... [Lln]: Esos sábanos tan torpes [Lln]: El caballu e más torpe que’l burru [Lln]. 3. Malo (un terrén) [Or (S)]. 4. De mal calter (la persona) [R]. 5. Bravu (el caballu) [R].
  1. 1. Cast. <i class="della">torpe </i>[Ay. Tb. JH]: <i class="della">Ya una nena tan torpe’l como’l nenu</i> [Tb]. Non mañosu [R].
  2. 2. Que ta ásperu [R], burdu [Lln]: <i class="della">L’arena</i> <i class="della">e</i> <i class="della">más</i> <i class="della">torpón,</i> <i class="della">la</i> <i class="della">manta</i> <i class="della">porruana</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">torpe</i> [Lln]: <i class="della">Si </i><i class="della">venía una nube torpe</i>... [Lln]: <i class="della">Esos sábanos tan torpes </i>[Lln]: <i class="della">El</i><i class="della"> caballu</i> <i class="della">e</i> <i class="della">más</i> <i class="della">torpe</i> <i class="della">que’l</i> <i class="della">burru</i> [Lln].
  3. 3. Malo (un terrén) [Or (S)].
  4. 4. De mal calter (la persona) [R].
  5. 5. Bravu (el caballu) [R].
Gonzalo garcia alas torpes 1263(or.) [dolla-i/174]:Asga omne que diz cosas villanas o paravlas torpes o torticieras s. xiii (or.) [FX/50]
  1. Gonzalo garcia alas torpes 1263(or.) [dolla-i/174]:Asga
  2. dolla-i/174
  3. omne que diz cosas villanas o paravlas torpes o torticieras s. xiii (or.)
  4. FX/50
Del llat. turpis, -e ‘deforme’, ‘desfiguráu’, ‘feu’, ‘desvergon- záu’ (em), con continuadores sardos ya hispánicos (rew; deeh). Dende torpe féxose l’aum. torpón, ona (cfr.) y col suf. conti- nuador de -āculus → ast. *torpayu d’u siguió l’aumentativu torpayón (cfr.) y el dim. torpayín (cfr.).
torpecer
📖: torpecer
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">entorpecer</i>(TEST)
  1. torpecer
  2. Cast
  3. <i class="della">entorpecer</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Del llat. torpescere ‘tar adormiláu, inactivu, torpe, apáticu’ (old). Ye un incoativu de torpere (old), quiciabes equivalente a torporare (old), verbu qu’hebo sustituyise por una forma- ción iterativa en -idiare responsable del actual ast. torpiar (cfr.). Ye verdá que nel procesu ha inxerise l’influxu del llat. turpare ‘deshonrar’, ‘manchar’ (em s.v. turpis), verbu que, nidiamente, guarda rellación col llat. turpis, -e ‘torpe’ (em).
torpiar
📖: torpiar
🏗️: NO
✍️: NO
Ser torpe [Lln]. Cfr. <i class="della">torpecer</i>(TEST)
  1. torpiar
  2. Ser torpe
    • Lln
  3. Cfr
  4. <i class="della">torpecer</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
torpón, ona
📖: torpón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Aumentativu del ast. <i class="della">torpe</i>(TEST)
  1. torpón
  2. Aumentativu del ast
  3. <i class="della">torpe</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
torquén, el
📖: torquén
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. torquén
Barrera de tierra y pación que se fai cuando se ta regando pa guiar l’agua hacia les riegues [VCid].
  1. 1. Barrera de tierra y pación que se fai cuando se ta regando pa guiar l’agua hacia les riegues [VCid].
Cfr. torgayu.
torráu, ada, ao
📖: torráu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Cfr. <i class="della">turráu,</i>(TEST)
  1. torráu
  2. Cfr
  3. <i class="della">turráu,</i
ada, ao.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ada,</i> <i class="della">ao</i>.
torraxa, la*
📖: torraxa
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<turraxa [Sm (i)]. ///torraja [Arm].>(TEST)
  1. torraxa
    • Sm
  2. turraxa
    • Sm (i)
  3. torraja infl. cast.
    • Arm
Cast. torrija [Sm (i). Arm]. Cfr. torrexa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">torrija</i> [Sm (i). Arm]. Cfr. <i class="della">torrexa</i>.
torre, la
📖: torre
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<torri [Cl].>(TEST)
  1. torre
    • Lln
    • Tb
    • Qu
  2. torri
    • Cl
Cast. torre [Lln. Cl. Tb]. 2. Peña rellativamente alta [Or (S)]. 3. Cada bloque d’ún o más pisos altos casi cuadraos [JH]. //-es ‘forma carauterística de les nubes que llogren un color plomizo en día de sol cuando amaga truena’ [Tb. VCid]. ‘nu- bes buxes que se presenten cuando fai sol (amagando llover)’ [Qu]. //H.acer torres y montones ‘presumir de lo que nun se tien’ [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">torre</i> [Lln. Cl. Tb].
  2. 2. Peña rellativamente alta [Or (S)].
  3. 3. Cada bloque d’ún o más pisos altos casi cuadraos [JH]. //-<i class="della">es</i> ‘forma carauterística de les nubes que llogren un color plomizo en día de sol cuando amaga truena’ [Tb. VCid]. ‘nu- bes buxes que se presenten cuando fai sol (amagando llover)’ [Qu]. //<i class="della">H</i>.<i class="della">acer torres y montones </i>‘presumir de lo que nun se tien’ [Lln].
super Sancta Maria Alua iusta illa torre 926 (s. xii) [ACL/117] uineam nostram propriam qui est in Torre 941(or.) [ACL/216] in ueiga uel in campo et ad illa torre in illo foio 942 (s. xii) [ACL/229] suos palacios et cum sua turre et cum suas sernas 1070 (s. xii) [MSAH-II/413] cum suo orto et suos palumbares et una ferragine iuxta illa torre 1099 (s. xii) [MSAH-III/375] Petro Torre 1154(or.) [SV/392] media torre et duos solares 1185(or.) [MSAH-IV/403] fagan III tores ata cabo de X annos 1221 [MSAH-V/132] tenente illas torres de Legione 1242(or.) [MCar-I/250] carrera que descende de la torre 1249(or.) [ACL/163] Garcia Nauarro torres de Leon teniendo 1250(or.) [MCar- I/279] Pedro Fernandez cauallero teniendo las torres de Leon de manu de Gonzalo 1255(or.) [ACL/266] entre los molinos de La Torrre (sic) y el ryo 1258(or.) [MSAH-V/350] ffazemos cambio del quinon de casas e de torre e de corral 1260(or.) [MSAH-V/362] trobaren mandamos que lu prendan & iaga XXX dies enna torre 1274 [Ordenances/47] ela carrera que ua de Puerta Obispo para la torre del con 1279(or.) [ACL-VIII/174] ffoe leuado a las torres de Leon e mataronlu 1289 [PAU- viéu/111] ela carera que vien de las torres e ua para las casas 1290(or.) [ACL-VIII/371] que lo enssarrarades en uuestra torre & que mandarades a alffonsso rrodriz 1294 [DCO-V/188] de otras casas que son so la torre de San Uiçente 1307(or.) [ACL-IX/121] meta en la torre tal garda et tales onmes que non fagan 1308 [AAU/133] los vezinos de Ouiedo que foron en derribar la torre de_las casas 1308 [AAU/132] enllana para la torre de Balcayre e desçiende para el llano de 1311(or.) [SP-I/383] commo yo Pero Ladron morador en La Torre 1397(or.) [VC- II/18] mando a San Viçente de Torre quatro yminas de pan 1412 (t. 1417) [SP-III/189] segunt esta signnalado ata la esquina de la torre 1417 [AAU/257] de la parte de fondos contra la torre de Cimadevilla 1417(or.) [MSMV/308] con la torre e corral e molino et casa 1447(or.) [SP-III/435] la casa torre de Guerres con su suello e coto 1448(or.) [SP- III/457] et detras afronta en las casas e torre de los mercadores 1453(or.) [MSMV/406] - Salíme mediu aturdidu/y enderecéme a la iglesia/de San Salvador y, al puntu/que llevanté lla cabeza,/ponxi güeyos en la torre [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 33-37)] Del fem. llat. turris, -is ‘edificiu altu, civil o militar’, ‘palaciu o sitiu fortificáu’, ‘torre’ (em), d’espardimientu panrománicu menos rumán (rew) y panhispánicu (deeh) y con asitiamientu toponímicu (ta 559; tt 306). Pero’l fem. torre hebo xenerar un masc. analóxicu gracies al cual conocemos güei un dim. masc. torrete (cfr.) y l’aum. torriyón (cfr.). L’ast. conoz el compuestu casatorre (cfr. casa 1).
  1. super Sancta Maria Alua iusta illa torre
  2. 926 (s. xii) ACL/117
  3. uineam nostram propriam qui est in Torre
  4. 941(or.) ACL/216
  5. in ueiga uel in campo et ad illa torre in illo foio
  6. 942 (s. xii) ACL/229
  7. suos palacios et cum sua turre et cum suas sernas
  8. 1070 (s. xii) MSAH-II/413
  9. cum suo orto et suos palumbares et una ferragine iuxta illa torre
  10. 1099 (s. xii) MSAH-III/375
  11. Petro Torre
  12. 1154(or.) SV/392
  13. media torre et duos solares 1185(or.) [MSAH-IV/403] fagan III tores ata cabo de X annos 1221 [MSAH-V/132] tenente illas torres de Legione 1242(or.) [MCar-I/250] carrera que descende de la torre 1249(or.) [ACL/163] Garcia Nauarro torres de Leon teniendo
  14. 1250(or.) MCar- I/279
  15. Pedro Fernandez cauallero teniendo las torres de Leon de manu de Gonzalo
  16. 1255(or.) ACL/266
  17. entre los molinos de La Torrre (sic) y el ryo
  18. 1258(or.) MSAH-V/350
  19. ffazemos cambio del quinon de casas e de torre e de corral
  20. 1260(or.) MSAH-V/362
  21. trobaren mandamos que lu prendan & iaga XXX dies enna torre
  22. 1274 Ordenances/47
  23. ela carrera que ua de Puerta Obispo para la torre del con
  24. 1279(or.) ACL-VIII/174
  25. ffoe leuado a las torres de Leon e mataronlu
  26. 1289 PAU- viéu/111
  27. ela carera que vien de las torres e ua para las casas
  28. 1290(or.) ACL-VIII/371
  29. que lo enssarrarades en uuestra torre & que mandarades a alffonsso rrodriz
  30. 1294 DCO-V/188
  31. de otras casas que son so la torre de San Uiçente
  32. 1307(or.) ACL-IX/121
  33. meta en la torre tal garda et tales onmes que non fagan
  34. 1308 AAU/133
  35. los vezinos de Ouiedo que foron en derribar la torre de_las casas
  36. 1308 AAU/132
  37. enllana para la torre de Balcayre e desçiende para el llano de
  38. 1311(or.) SP-I/383
  39. commo yo Pero Ladron morador en La Torre
  40. 1397(or.) VC- II/18
  41. mando a San Viçente de Torre quatro yminas de pan
  42. 1412 (t. 1417) SP-III/189
  43. segunt esta signnalado ata la esquina de la torre
  44. 1417 AAU/257
  45. de la parte de fondos contra la torre de Cimadevilla
  46. 1417(or.) MSMV/308
  47. con la torre e corral e molino et casa
  48. 1447(or.) SP-III/435
  49. la casa torre de Guerres con su suello e coto
  50. 1448(or.) SP- III/457
  51. et detras afronta en las casas e torre de los mercadores
  52. 1453(or.) MSMV/406
  53. - Salíme mediu aturdidu/y enderecéme a la iglesia/de San Salvador y, al puntu/que llevanté lla cabeza,/ponxi güeyos en la torre
  54. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 33-37)
  55. Del fem. llat. turris, -is ‘edificiu altu, civil o militar’, ‘palaciu o sitiu fortificáu’, ‘torre’ (em), d’espardimientu panrománicu menos rumán (rew) y panhispánicu (deeh) y con asitiamientu toponímicu (ta 559; tt 306). Pero’l fem. torre hebo xenerar un masc. analóxicu gracies al cual conocemos güei un dim. masc. torrete (cfr.) y l’aum. torriyón (cfr.). L’ast. conoz el compuestu casatorre (cfr. casa 1).
torrenderu, a, o*
📖: torrenderu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><torrenderu [JH]. torrendera [Vv].>(TEST)
  1. torrenderu
  2. ident class="della" level="1"></ident><torrenderu
    • JH
  3. torrendera
    • Vv
Cast. torreznero (sic) [JH]. 2. De mala vida, pendanga (la mu- yer) [Vv].
  1. 1. Cast. <i class="della">torreznero </i>(<i class="della">sic</i>) [JH].
  2. 2. De mala vida, pendanga (la mu- yer) [Vv].
Cfr. torrendu.
  1. Cfr. torrendu.
torrendu, el
📖: torrendu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<torrendo [Os. Ay. Cp]. +torrindu [Bi. Ay. Ll]. +turrindu [y Llg]. turrendu [As].///<ident class="della" level="1"></ident>//turrédinu [Oc]. /////torreznu [Tb. Pr. Tox. DA]. turreznu [y Cl]. torresno [Ar]. torresnu [Tor. y Llomb]. /////torreno [Ar]. torrenu [PSil. Vg]. turrenu [Pzu]. torreñu [Rs. Pa. Cb. Tor. Llomb. y R]. turreñu [Bab. Bard]. ///<ident class="della" level="1"></ident>/torreznos [Ac].>(TEST)
  1. torrendu
  2. torrendo
    • Os
    • Ay
    • Cp
  3. torrindu metafonía
    • Bi
    • Ay
    • Ll
  4. turrindu metafonía
    • y Llg
  5. turrendu
    • As
  6. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  7. turrédinu eonaviego
    • Oc
  8. torreznu dudoso (certainty = baxa)
    • Tb
    • Pr
    • Tox
    • DA
  9. turreznu
    • y Cl
  10. torresno
    • Ar
  11. torresnu
    • Tor
    • y Llomb
  12. torreno dudoso (certainty = baxa)
    • Ar
  13. torrenu
    • PSil
    • Vg
  14. turrenu
    • Pzu
  15. torreñu
    • Rs
    • Pa
    • Cb
    • Tor
    • Llomb
    • y R
  16. turreñu
    • Bab
    • Bard
  17. <ident class="della" level="1"></ident>/torreznos infl. cast.
    • Ac
Cast. torrezno, quispu [Lln. Cl. Rs. Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Ay. Ll. Ar. Tb. Bab. Pzu. PSil. As. Pr. Tox. Oc. V1830. JH. R. Tor. Vg. Llomb. Bard. DA]. Rinchu con piel [Tox]. Cast. magra [R].///Con güevos, torrendos y llonganiza, cue- rre l’aguya que non se devisa [LC]. a) - qui il torreznu (galán de llos focicus)/viendo que do cu- pesse ya non faya/dixo [Xuan García (1666 ó 1667: 159)] sopines y lleche preso,/mayuques o bien pilongues/cecina como torreznu/y, pa un tragu tamién,/sidre duciquín del duernu [ABalvidares, Canción (Poesíes 277-281)] de raxines de torreznu [Relación de Festeyos 1857/208] b) ¿Cómo queda el santu vieyu/de so pá?, ¡elli nos vala!,/que- dará como un torrendu,/que non pasa día per illi [ABalvi- dares, Canción (Poesíes 20-23)] Mas rollizu q’un torrendu [Misterio Tr 124] Mamo torrendos d’á palmu [La Enfermedad 144] Y al que atopás un horru dai cumplidu el bollu y el torrendu de costumbre [Vida Aldea 273]
  1. Cast. torrezno, quispu [Lln. Cl. Rs. Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Ay. Ll. Ar. Tb. Bab. Pzu. PSil. As. Pr. Tox. Oc. V1830. JH. R. Tor. Vg. Llomb. Bard. DA]. Rinchu con piel [Tox]. Cast. magra [R].///Con güevos, torrendos y llonganiza, cue- rre l’aguya que non se devisa [LC].
  2. LC
  3. a) - qui il torreznu (galán de llos focicus)/viendo que do cu- pesse ya non faya/dixo
  4. Xuan García (1666 ó 1667: 159)
  5. sopines y lleche preso,/mayuques o bien pilongues/cecina como torreznu/y, pa un tragu tamién,/sidre duciquín del duernu
  6. ABalvidares, Canción (Poesíes 277-281)
  7. de raxines de torreznu
  8. Relación de Festeyos 1857/208
  9. b) ¿Cómo queda el santu vieyu/de so pá?, ¡elli nos vala!,/que- dará como un torrendu,/que non pasa día per illi
  10. ABalvi- dares, Canción (Poesíes 20-23)
  11. Mas rollizu q’un torrendu
  12. Misterio Tr 124
  13. Mamo torrendos d’á palmu
  14. La Enfermedad 144
  15. Y al que atopás un horru dai cumplidu el bollu y el torrendu de costumbre
  16. Vida Aldea 273
Del llat. *torrēdinus, formación llograda dende’l participiu de torrēre, torridus ‘desecáu’, ‘quemáu’ (em s.v. torreō). El comportamientu que s’alvierte nesti términu conxetural ye asemeyáu al que viemos no que sigue al llat. rĭcĭnum (rew) (> ast. rédinu, rendu, reznu, *reinu reñu) y al tamién supues- tu *rotĭcinum (rew) (> rudédinu, rodendu, roendu; rudeinu, rodenu, rodeñu; rodeznu, rueznu) como yá fexemos saber (ghla §4.5.4.4). Un deriváu de torrendu ye ast. torrenderu, a, o (cfr.) con un conteníu peyorativu quiciabes alusivu a la ‘piel arrugao o quemao’.
“torrente”
📖: “torrente”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación del dominiu en llatín: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">alia</i>(TEST)
  1. “torrente”
  2. Términu conocíu pela documentación del dominiu en llatín: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">alia</i
terra iusta illos ortos ad illa torrente 1082(or.) [MSAH- III/95]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">terra</i> <i class="della">iusta</i> <i class="della">illos</i> <i class="della">ortos</i> <i class="della">ad</i> <i class="della">illa</i> <i class="della">torrente</i> 1082(or.) [MSAH- III/95]
super illum torrentem 1092 (s. xii) [MSAH-III/212] duas stagias in torrente de Villar [LCodo 116] per terminum de illa torrente et per terminum de aquauerzo 1118(or.) [ACL/78]
  1. super illum torrentem
  2. 1092 (s. xii) MSAH-III/212
  3. duas stagias in torrente de Villar
  4. LCodo 116
  5. per terminum de illa torrente et per terminum de aquauerzo
  6. 1118(or.) ACL/78
Del llat. torrēns, -ntis ‘torrente’ (em s.v. torreo; abf), térmi- nu qu’hebo tener daqué puxu na llingua hestórica darréu que se conseña na toponimia asturiana con diptongación (ta 240) como nel norte de Castiya, Cantabria (dcech s.v. tostar) pa lo que se pescancia un acusativu torrĕntem. Un deriváu en -ārius ye responsable del ast. turrunteiru ‘montón de piedres’ (cfr. torrenteru). Nesa aceición de turrenteiru ‘montón de pie- dres’ ta la posibilidá del so averamientu col deriváu de turris, -is ‘sitiu fortificáu’ (em) > ast. torre (cfr.). D’ello pudo surdir la formación verbal compuesta esturrantar ‘indagar’ (cfr.) como si se tratare orixinariamente de *‘vixilar dende lo alto’.
torrenteru, el*
📖: torrenteru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<turrunteiru [As].>(TEST)
  1. torrenteru
  2. turrunteiru
    • As
Terreru de tierra sola, ensin piedres [As]. Pequeñu montón de tierra [As].
  1. 1. Terreru de tierra sola, ensin piedres [As]. Pequeñu montón de tierra [As].
Cfr. torrente.
torreru, el*
📖: torreru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<torreiru [Pzu]. turreiru [Tb]. //torreiro [Eo].>(TEST)
  1. torreru
  2. torreiru
    • Pzu
  3. turreiru
    • Tb
  4. torreiro eonaviego
    • Eo
Cast. torrero [Pzu. /Eo/]. Turriu [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">torrero</i> [Pzu. /Eo/]. Turriu [Tb].
Posible formación fecha sol deriváu de turris, -is > ast. torre (cfr.) cola amestanza del continuador del suf. -ārius.
torrete, el
📖: torrete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
//<i class="della">Tirase</i>(TEST)
  1. torrete
    • Pr
    • Cv
  2. <i class="della">Tirase</i eonaviego
al torreti ‘sublevase’ [Pr]. ‘protestar’ [Pr]. //Tirase al turrete ‘brincar’ [Cv]. //Se nun tas cunforme tírate al turrete ‘si nun tas conforme fastídiate’ [Cv].
  1. 1. <i class="della">al</i> <i class="della">torreti</i> ‘sublevase’ [Pr]. ‘protestar’ [Pr]. //<i class="della">Tirase</i> <i class="della">al turrete </i>‘brincar’ [Cv]. //<i class="della">Se nun tas cunforme tírate al turrete </i>‘si nun tas conforme fastídiate’ [Cv].
Cfr. torre.
torrexa, la 1
📖: torrexa
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Troncu d’árbol pa cortar lleña [Ac (= cepa)]. Cepa d’un árbol [Gr (Lr)]. Cfr. <i class="della">torría</i><i class="della">(TEST)
  1. torrexa
  2. Troncu d’árbol pa cortar lleña
    • Ac (= cepa)
  3. Cepa d’un árbol
    • Gr (Lr)
  4. Cfr
  5. <i class="della">torría</i><i class="della"
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1</i>.
torrexa, la 2
📖: torrexa
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<turrexa [Sm. Sl. y Vd. Oc]. turreixa [Sl. Cv]. ///torreja [VCid. LC. Bard. ByM (= torreya)].>(TEST)
  1. torrexa
    • An
    • Vd
  2. turrexa
    • Sm
    • Sl
    • y Vd
    • Oc
  3. turreixa
    • Sl
    • Cv
  4. torreja infl. cast.
    • VCid
    • LC
    • Bard
    • ByM (= torreya)
Cast. torrija [Sm. An. Sl. Cv. Vd. Oc. VCid. ByM. LC]. Trozu de pan frito [PSil]. Cfr. turra.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">torrija </i>[Sm. An. Sl. Cv. Vd. Oc. VCid. ByM. LC]. Trozu de pan frito [PSil]. Cfr. <i class="della">turra</i>.
torrexón, el
📖: torrexón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<turuxón [Cñ].>(TEST)
  1. torrexón
  2. turuxón
Cast. torreón [Cb. Cñ. JH]. 2. Cúmulu grande en forma de torre [Cb]. Cfr. torría 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">torreón</i> [Cb. Cñ. JH].
  3. 2. Cúmulu grande en forma de torre [Cb]. Cfr. <i class="della">torría</i><i class="della"> 1</i>.
torrexu, a, o
📖: torrexu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
De <i class="della">La</i>(TEST)
  1. torrexu
    • Tb
  2. De <i class="della">La</i
Torre, pueblu de Valdecarzana [Tb].
  1. 1. <i class="della">Torre</i>, pueblu de Valdecarzana [Tb].
//Pagái, torrexus, la afrenta/y que mal diañu vos parta./Si tenéis sangre venide/ que aquí {v}os espera una estaca dizse como gritu de desafíu d’Antroxu a los de La Torre, llanzándo-yos un goxu ardiendo los vecinos d’otru pueblu [gea s.v. Teverga]. Formación en -exu, -exa pa denomar a los que viven nel llugar de la torre (tt 306).
torreya, la
📖: torreya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. torreya
Pedazu de pan o pataca fritos (dase per Antroxu con miel; y a les muyeres paríes) [R].
  1. 1. Pedazu de pan o pataca fritos (dase per Antroxu con miel; y a les muyeres paríes) [R].
Cfr. turra.
torría, la 1
📖: torría
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<{La conseñación “turrilla” paez una percorreición castella- nizante de yeísta, por *turriya [y Lr] }.>(TEST)
  1. torría
    • Lr
  2. {La conseñación “turrilla” paez una percorreición castella- nizante de yeísta, por *turriya [y Lr] }
Tocón del árbol [Lr (i)].
  1. 1. Tocón del árbol [Lr (i)].
Del llat. turricula ‘torre pequeña’ (em s.v. turris; abf) con aplicación figurada al tueru del árbol de la correspondiente variante en -īcula xustifícase ast. torriya (cfr.) → torría 1 (cfr.). Una creación analóxica masculina foi responsable del ast. *torriyu (cfr.) → aum. *torriyón (cfr.) [onde ye almisible un pasu evolutivu más *turriyónturrión (cfr.)] o torrichón ‘torreón’ (nes fasteres B-D) → ‘tipu de nubes’ onde hai una comparanza ente la torre y la figura caprichosa de les nubes. Pero’l términu torrichon(es) d’Ayer (cfr. torriyón) quicia- bes sía un niciu d’un resultáu pervieyu en [tS] pa c’l como si se tratare de la inmediata fastera B-D del asturianu (ghla §4.4.10), como a vegaes pasa tamién nel contiguu conceyu de L.lena; de toes maneres tamién pue ser una adautación con cheísmu del castellanismu torr(i)ellón. L’aumentativu turuxón (cfr.) o torrexón podría ser autóctonu como nos fadría ver torrexu y torrexa pero nun sedría imposible una adauta- ción del cast. torrejón.
torría, la 2
📖: torría
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<torriga [y Ar].>(TEST)
  1. torría
  2. torriga
    • y Ar
Trozu de pan, como la tosta, con más miga que corteza, y allargáu [Ar].
  1. 1. Trozu de pan, como la tosta, con más miga que corteza, y allargáu [Ar].
Cfr. turra.
torrichán*
📖: torrichán*
🏗️: SI
✍️: NO
Posible nomatu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">pedro</i>(TEST)
  1. torrichán*
  2. Posible nomatu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">pedro</i
iohannes thorrichan 1249(or.) [dosv-II/319]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">iohannes</i> <i class="della">thorrichan</i> 1249(or.) [dosv-II/319]
¿Quiciabes sía términu deriváu del ast. torre (cfr.) o del so antecesor?
torriya, la
📖: torriya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Yerba o fueya que se metió en payar [Lln]. Dim. de <i class="della">torre </i>o del so antecedente ye ast. <i class="della">torriya </i>(cfr. <i class="della">torría </i><i class="della">1</i>) d’u se fexo’l verbu <i class="della">atorriyar</i>(TEST)
  1. torriya
  2. Yerba o fueya que se metió en payar
    • Lln
  3. Dim
  4. de <i class="della">torre </i>o del so antecedente ye ast
  5. <i class="della">torriya </i>(cfr
  6. <i class="della">torría </i><i class="della">1</i>) d’u se fexo’l verbu <i class="della">atorriyar</i
(cfr.). Nesi sen la yerba lla- mao torriya paez, cenciellamente, ‘yerba allugao en payar, na torriya’ [= ‘torre pequeña (emplegada como payar)’].
  1. 1. (cfr.). Nesi sen la yerba lla- mao <i class="della">torriya</i> paez, cenciellamente, ‘yerba allugao en payar, na torriya’ [= ‘torre pequeña (emplegada como payar)’].
torriyón, el*
📖: torriyón
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////torrichones [Ay]. Nubes, cúmulos que surden xigantescos al saliente [Ay]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">otra</i>(TEST)
  1. torriyón
  2. torrichones variación de número
    • Ay
  3. Nubes, cúmulos que surden xigantescos al saliente
    • Ay
  4. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">otra</i
al Toreyon que faz II quartas determina connas vinas
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">al</i> <i class="della">Toreyon</i> <i class="della">que</i> <i class="della">faz</i> <i class="della">II</i> <i class="della">quartas</i> <i class="della">determina</i> <i class="della">connas</i> <i class="della">vinas</i>
[s. f.] [SPM/609]
  1. [s. f.]
  2. SPM/609
Cfr. torría 1.
torriyu, el*
📖: torriyu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////turrichos [Bab. Pzu].>(TEST)
  1. torriyu
  2. turrichos variación de número
    • Bab
    • Pzu
Torrendu, quispu de tocín frito [Bab. Pzu]. Cfr. torría 2 & turra.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Torrendu, quispu de tocín frito [Bab. Pzu]. Cfr. <i class="della">torría</i> <i class="della">2</i> <i class="della">&</i> <i class="della">turra</i>.
torromondongo {?}
📖: torromondongo {?}
🏗️: NO
✍️: NO
Muyer insociable [Lln]. <ident class="della" level="1"></ident>Amestanza de dos elementos nun intentu de llograr mayor es- presividá gracies a l’aliteración; el primeru <i class="della">torro</i>-, ¿en rella- ción con <i class="della">torrar</i>(TEST)
  1. torromondongo {?}
  2. Muyer insociable
    • Lln
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Amestanza de dos elementos nun intentu de llograr mayor es- presividá gracies a l’aliteración; el primeru <i class="della">torro</i>-, ¿en rella- ción con <i class="della">torrar</i
(cfr.)?; el segundu mondongu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.)?; el segundu <i class="della">mondongu</i> (cfr.).
torruyu, el
📖: torruyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<turruyu [y Lln]. turruchu [PSil].///<ident class="della" level="1"></ident>/turruchos [As. Cn (F)].>(TEST)
  1. torruyu
    • Lln
    • Cn
    • An
  2. turruyu
    • y Lln
  3. turruchu
    • PSil
  4. <ident class="della" level="1"></ident>/turruchos infl. cast.
    • As
    • Cn (F)
Torrendu [Lln. AGO]. 2. Fégadu encebollao [Cn]: En sacando’l fégadu, chévalu a túa tía que faiga los turruchos [Cn]. 3. Sustancia que queda de dilir el sangre del gochu [PSil]. 4. Persona poco sociable [Lln]. //-os ‘torrendos’ [Lln. As. An (Oc)]. ‘quispos de la grasa del gochu’ [Lln].
  1. 1. Torrendu [Lln. AGO].
  2. 2. Fégadu encebollao [Cn]: <i class="della">En </i><i class="della">sacando’l</i> <i class="della">fégadu,</i> <i class="della">chévalu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">túa</i> <i class="della">tía</i> <i class="della">que</i> <i class="della">faiga</i> <i class="della">los</i> <i class="della">turruchos</i> [Cn].
  3. 3. Sustancia que queda de dilir el sangre del gochu [PSil].
  4. 4. Persona poco sociable [Lln]. //-<i class="della">os </i>‘torrendos’ [Lln. As. An (Oc)]. ‘quispos de la grasa del gochu’ [Lln].
Del llat. torrus, -a, -um ‘quemáu’, ‘amburáu’ (abf), llueu no- minalizáu, o dende un dim. del llat. torrus, -us ‘tizón’ (em s.v. torreo; abf). En tou casu cola amestadura del suf. dim. -ūculus responsable del llat. *torrūculus, paralelu, en bona midida, al tamién diminutivu *torrīculus (cfr. torría 2 & turra). Den- de ast. torruyu féxose’l verbu compuestu esturruyar (cfr.).
torta, la
📖: torta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">torta</i>(TEST)
  1. torta
  2. Cast
  3. <i class="della">torta</i
[Pa] fecha de fariña de maíz, agua y sal (cuezse na tortera) [Pa]. Pan fechu de fariña de maíz [Cb]. Masa de fariña de trigu o maíz, aplastao (que se cocía a la entrada del fornu o enriba de la cocina, en sartén) [Ac]. Pan de fariña de maíz que se cuez nes áscuares del llar [R]. Pan ensin formien- tu [Ay]. Fogaza más pequeña que les demás, que se fai pa co- mer en primer llugar [Sm]. Pieza de pan, achaplada, la prime- ra que se saca del fornu [Tor]. Pancha [Cd]. Masa de fariña de maíz, de figura redonda, más delgao que la masa de boroña y de menor tamañu, cocío nes áscuares o debaxo la ceniza [JH]. Masa de fariña de maíz envuelto en fueyes y cocío nel talo [Lln]. Masa de fariña aplastao y redondo [Ay]. 2. Dulce fechu con güevu, nata, fariña y zucre [Sm (= perreru)]. 3. Pastia que forma a veces el molín al atascase [Ll]. Pastia de barru pa tapar el fornu cuando ta cociendo barru [Lln]. 4. Polvu negro que sal al vañar el granu col vañu [Ll]. 5. Bofetada [Lln. Pa. Ay. Tb. Sm. Cd. Pr]. //Torta rallona ‘torta delgada y fecha con ralladures de la masera’ [Ar].///Torta a mediu cocer, doblar y meter dizse cuando ta suave la torta [Lln]. //Zampatortes ‘zampón’ [Ay]. ///A falta de pan bones son tortes [Canella]. Torta caliente con lleche de cabra/echa, María, que sabe que rabia [CyN (Recuerdos)].
  1. [Pa] fecha de fariña de maíz, agua y sal (cuezse na tortera) [Pa]. Pan fechu de fariña de maíz [Cb]. Masa de fariña de trigu o maíz, aplastao (que se cocía a la entrada del fornu o enriba de la cocina, en sartén) [Ac]. Pan de fariña de maíz que se cuez nes áscuares del llar [R]. Pan ensin formien- tu [Ay]. Fogaza más pequeña que les demás, que se fai pa co- mer en primer llugar [Sm]. Pieza de pan, achaplada, la prime- ra que se saca del fornu [Tor]. Pancha [Cd]. Masa de fariña de maíz, de figura redonda, más delgao que la masa de boroña y de menor tamañu, cocío nes áscuares o debaxo la ceniza [JH]. Masa de fariña de maíz envuelto en fueyes y cocío nel talo [Lln]. Masa de fariña aplastao y redondo [Ay]. 2. Dulce fechu con güevu, nata, fariña y zucre [Sm (= perreru)]. 3. Pastia que forma a veces el molín al atascase [Ll]. Pastia de barru pa tapar el fornu cuando ta cociendo barru [Lln]. 4. Polvu negro que sal al vañar el granu col vañu [Ll]. 5. Bofetada [Lln. Pa. Ay. Tb. Sm. Cd. Pr]. //Torta rallona ‘torta delgada y fecha con ralladures de la masera’ [Ar].///Torta a mediu cocer, doblar y meter dizse cuando ta suave la torta [Lln]. //Zampatortes ‘zampón’ [Ay]. ///A falta de pan bones son tortes [Canella]. Torta caliente con lleche de cabra/echa, María, que sabe que rabia [CyN (Recuerdos)].
  2. CyN (Recuerdos)
Del llat. tōrta, -ae ‘torta’, ‘tarta’ (em), de llargu espardi- mientu románicu. D’una xeneralización analóxica masculina provién l’ast. tortu (cfr.). Dambos tán rellacionaos col verbu tortar (cfr.), col deverbal tortada (cfr.) y colos derivaos, qu’a vegaes desendolquen un sentíu por cuenta la forma redonda de la torta y d’ehí tortera (cfr.), torteríu (cfr.), torteru, a, o (cfr.), torteru (cfr.), tortazu (cfr.). Compuestu de tortar ye estortar (cfr.) y entortar (cfr.), ésti col so deverbal entuertu (cfr.). Una variante de tortar ye *tortirtartir (cfr.). D’un diminutivu *tortĕlla, [con documentación medieval “tor- tella” (mllm)], siguió ast. tortiella (cfr.) y, analóxicamente, el masculín tortiellu (cfr.) frente al siguidor de *tortĭlla > tortella (cfr.). Tamién foi posible otru diminutivu en -īcula, *tortīcula > ast. tortiya, onde ye posible llueu la perda de -y- (ghla 202), turtía.
tortabea, {la}
📖: tortabea
🔤: , {la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {la}
(TEST)
  1. tortabea
    • Ca
Muyer de poca categoría [Ca].
  1. 1. Muyer de poca categoría [Ca].
Cfr. tatabeyar.
tortada, la
📖: tortada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">tortada,</b>(TEST)
  1. tortada
  2. b class="della">tortada,</b
la Guantada [Tor].
  1. 1. <b class="della">la </b>Guantada [Tor].
Cfr. torta.
tortalesa, la
📖: tortalesa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tortalesa
    • Vd
Pieza pequeña de madera sobro la que trabaya’l remu [Vd].
  1. 1. Pieza pequeña de madera sobro la que trabaya’l remu [Vd].
Cfr. tórtolu/a.
“tortar”
📖: “tortar”
🏗️: NO
✍️: SI
Verbu conocíu gracies a la documentación na aceición posible de ‘torcer’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quien</i>(TEST)
  1. “tortar”
  2. Verbu conocíu gracies a la documentación na aceición posible de ‘torcer’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quien</i
oyo ayeno tortar o dedo tayar (...) peche [FL (FFLL)] Cfr. tórzanu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">oyo</i> <i class="della">ayeno</i> <i class="della">tortar</i> <i class="della">o</i> <i class="della">dedo</i> <i class="della">tayar</i> <i class="della">(...)</i> <i class="della">peche</i> [FL (FFLL)] Cfr. <i class="della">tórzanu</i>.
tortazu, el
📖: tortazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+tortezu [Ay].>(TEST)
  1. tortazu
    • Tb
  2. tortezu metafonía
    • Ay
Cast. tortazo [Ac. Ay. Tb]. Cfr. torta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tortazo</i> [Ac. Ay. Tb]. Cfr. <i class="della">torta</i>.
tortella, la*
📖: tortella
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tortel.la [Cn. Oc].>(TEST)
  1. tortella
  2. tortel.la
    • Cn
    • Oc
Roncha na piel por picadura de mosquitos o por ortigase [Oc]. Mancha con sarpullíu na piel [Cn]: Saliénon-y unas tortel.las nun brazu, debió picalu algún bichu [Cn].
  1. 1. Roncha na piel por picadura de mosquitos o por ortigase [Oc]. Mancha con sarpullíu na piel [Cn]: <i class="della">Saliénon-y</i> <i class="della">unas</i> <i class="della">tortel</i>.<i class="della">las </i><i class="della">nun</i> <i class="della">brazu,</i> <i class="della">debió</i> <i class="della">picalu</i> <i class="della">algún</i> <i class="della">bichu</i> [Cn].
Formación dim. sol llat. tōrta + -ĭlla > ast. tortella a di- ferencia del ast. tortiella (cfr.) que ye un deriváu del llat. *tortělla, -ae. Con too nun dexa de dase averamientu ente dambos términos nel nivel fónicu y semánticu.
tortera, la
📖: tortera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tortera </i>[Pa]. Piedra llana usada na cocina pa cocer en- riba los tortos de maíz [Lln]. Llámina de llata que se ponía sobro les trébedes pa cocer les tortes [Pa]. Chapa de metal que s’asitia sol fueu pa cocer nella tortes de maíz [Ca]. Paleta de fierro pa cocer la torta [Os. Cb. Cp]. Placa cuadrada de fierro (o <i class="della">llábana)</i>, que se ponía enriba la cocina pa facer tortes [Cl. Ca]. Pedazu de madera plana sol que se pon la torta [Lln]. Deriváu del ast. <i class="della">torta</i>(TEST)
  1. tortera
  2. Cast
  3. <i class="della">tortera </i>
    • Pa
  4. Piedra llana usada na cocina pa cocer en- riba los tortos de maíz
    • Lln
  5. Llámina de llata que se ponía sobro les trébedes pa cocer les tortes
    • Pa
  6. Chapa de metal que s’asitia sol fueu pa cocer nella tortes de maíz
    • Ca
  7. Paleta de fierro pa cocer la torta
    • Os
    • Cb
    • Cp
  8. Placa cuadrada de fierro (o <i class="della">llábana)</i>, que se ponía enriba la cocina pa facer tortes
    • Cl
    • Ca
  9. Pedazu de madera plana sol que se pon la torta
    • Lln
  10. Deriváu del ast
  11. <i class="della">torta</i
(cfr.). Nominalización del fem. de
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.). Nominalización del fem. de
torteru, a, o (cfr.).
torteríu, el*
📖: torteríu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<torterío [Ar].>(TEST)
  1. torteríu
  2. torterío
    • Ar
Bultu que sal cuando-y pica a ún un mosquitu [Ar].
  1. 1. Bultu que sal cuando-y pica a ún un mosquitu [Ar].
Cfr. torta.
torteru, a, o
📖: torteru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+tortiru [Ay].>(TEST)
  1. torteru
  2. tortiru metafonía
    • Ay
Aficionáu a la torta [Cb. Ay]. 2. Que come y nun trabaya [Cb]. 3. De poca resistencia, que se dexa vencer fácilmente [Cb]. Cfr. torta. Semánticamente vese que’l suf. favoreció’l signifi- cáu ‘el que davezu come torta’ → ‘ser poco fuerte por comer davezu torta’.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aficionáu a la torta [Cb. Ay].
  3. 2. Que come y nun trabaya [Cb].
  4. 3. De poca resistencia, que se dexa vencer fácilmente [Cb]. Cfr. <i class="della">torta</i>. Semánticamente vese que’l suf. favoreció’l signifi- cáu ‘el que davezu come torta’ → ‘ser poco fuerte por comer davezu torta’.
torteru, el
📖: torteru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tortero [Ar. ALl (Bellezas)].>(TEST)
  1. torteru
    • Pa
  2. tortero
    • Ar
    • ALl (Bellezas)
Cast. tortero [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">tortero</i> [Pa].
2. Pañu blancu onde diba allanándose y dando forma a la masa colo que se facíen tortes [Pa]. 3. Chapa metálica o llábana sobro la que se pon la torta a cocer [ALl (Bellezas)]. 4. Chinchón [Ar]. Nominalización del masc. de torteru, a, o (cfr.).
torticieru, a, o*
📖: torticieru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Ax. conocíu pela documentación na aceición de ‘torcíu’ → engañosu’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">omne</i>(TEST)
  1. torticieru
  2. Ax
  3. conocíu pela documentación na aceición de ‘torcíu’ → engañosu’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">omne</i
que diz cosas villanas o paravlas torpes o torticieras
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">diz</i> <i class="della">cosas</i> <i class="della">villanas</i> <i class="della">o</i> <i class="della">paravlas</i> <i class="della">torpes</i> <i class="della">o</i> <i class="della">torticieras</i>
s. xiii (or.) [FX/50] que el iuizio ... si ye torticiero non vala s. xiii (or.) [FX/64] ata aqui se quisieron defender por torticiera razon s. xiii (or.) [FX/167] quanto mandan las lees pechar a aquel que faz torticiera demanda s. xiii (or.) [FX/204] En rellación etimolóxica col llat. tortus ‘torcíu’, participiu de torqueo, con un suf. -ieru, quiciabes por analoxía con xus- ticieru como proponen Corominas-Pascual pal castellán co- rrespondiente (dcech s.v. torcer).
  1. s. xiii (or.)
  2. FX/50
  3. que el iuizio ... si ye torticiero non vala s. xiii (or.)
  4. FX/64
  5. ata aqui se quisieron defender por torticiera razon s. xiii (or.)
  6. FX/167
  7. quanto mandan las lees pechar a aquel que faz torticiera demanda s. xiii (or.)
  8. FX/204
  9. En rellación etimolóxica col llat. tortus ‘torcíu’, participiu de torqueo, con un suf. -ieru, quiciabes por analoxía con xus- ticieru como proponen Corominas-Pascual pal castellán co- rrespondiente (dcech s.v. torcer).
tortiella, la
📖: tortiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tortiel.la [Ay. Ri. Tb. PSil]. tortiella [Llv]. turtiella [y Cd. Tor]. ///turtilla [Sm. y Cd. y Pr].>(TEST)
  1. tortiella
    • Llg
    • Cd
    • Pr
    • Cv
  2. tortiel.la
    • Ay
    • Ri
    • Tb
    • PSil
  3. tortiella
    • Llv
  4. turtiella
    • y Cd
    • Tor
  5. turtilla infl. cast.
    • Sm
    • y Cd
    • y Pr
Cast. tortilla [Llg. Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Cv. Tor. JH]. 2. Roncha, sarpullíu [Ri]. 3. Llevantamientu de la piel producíu pola la picadura d’un mosquitu o poles ortigues [Llv]. Cfr. torta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tortilla </i>[Llg. Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Cv. Tor. JH].
  3. 2. Roncha, sarpullíu [Ri].
  4. 3. Llevantamientu de la piel producíu pola la picadura d’un mosquitu o poles ortigues [Llv]. Cfr. <i class="della">torta</i>.
tortiellu, el
📖: tortiellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tortiel.lu [Tb].>(TEST)
  1. tortiellu
  2. tortiel.lu
    • Tb
Tortiella gorda, pequeña, mal fecha [JH]. Tortiella pequeña [Tb].
  1. 1. Tortiella gorda, pequeña, mal fecha [JH]. Tortiella pequeña [Tb].
Cfr. torta.
tortiya, la
📖: tortiya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<turtía [Ri. Sm (<i class="della">sic</i>). Cv. Oc].>(TEST)
  1. tortiya
    • Ay
    • Sm
    • Cd
    • Pr
  2. turtía
    • Ri
    • sic).">Sm (<i class="della">sic</i>)
    • Cv
    • Oc
Tortiella [Ay. Ri. Sm. Cd. Pr. Cv. Oc]. Cfr. torta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Tortiella [Ay. Ri. Sm. Cd. Pr. Cv. Oc]. Cfr. <i class="della">torta</i>.
tortobexar
📖: tortobexar
🏗️: NO
✍️: NO
Oscilar, columbiase, tar colgando [Cb (= taramiellar)]. ¿Quiciabes una variante de <i class="della">atortolexar </i>(cfr.), formación fe- cha sol dim. de <i class="della">tórtolu</i>(TEST)
  1. tortobexar
  2. Oscilar, columbiase, tar colgando
    • Cb (= taramiellar)
  3. ¿Quiciabes una variante de <i class="della">atortolexar </i>(cfr.), formación fe- cha sol dim
  4. de <i class="della">tórtolu</i
(cfr.) → tortolexu? Quiciabes sedría meyor pa xustificar -bexar partir
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) → <i class="della">tortolexu</i>? Quiciabes sedría meyor pa xustificar -<i class="della">bexar</i> partir
del llat. uersare ‘volver’, ‘revolver’, ‘xirar’, etc.. Un participiu fuerte foi ast. *torto- bexutortobexón (cfr.), quiciabes con una variante tos- tobeyu (cfr.) por efeutu antirrotacismu. De tortobexar hemos almitir una variante *tortobexir responsable del deverbal tor- tobexíu (cfr.).
tortobexáu, ada, ao
📖: tortobexáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<atortobexáu [Sb].>(TEST)
  1. tortobexáu
  2. atortobexáu
    • Sb
Amoriáu, atontáu [Sb]: Solmenó-y hasta que lu dexó atorto- bexáu [Sb].
  1. 1. Amoriáu, atontáu [Sb]: <i class="della">Solmenó-y hasta que lu dexó atorto- </i><i class="della">bexáu</i> [Sb].
Pp. de tortobexar.
tortobexíu, el
📖: tortobexíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tortobexíu
Vaivén [Cb]. Trespiés [Cb].
  1. 1. Vaivén [Cb]. Trespiés [Cb].
Cfr. tortobexar.
tortobexón, el
📖: tortobexón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Tropezón, tumbu [Ca]: <i class="della">Trompiqué</i>(TEST)
  1. tortobexón
    • Ca
  2. Tropezón, tumbu [Ca]: <i class="della">Trompiqué</i
con una piedra y fu de tor- tobexón contra la muria [Ca].
  1. 1. <i class="della">con</i> <i class="della">una</i> <i class="della">piedra</i> <i class="della">y</i> <i class="della">fu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tor- </i><i class="della">tobexón</i> <i class="della">contra</i> <i class="della">la</i> <i class="della">muria</i> [Ca].
Cfr. tortobexar.
tortoliscu, {a, o}
📖: tortoliscu
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
Intratable, oriscu [Lln]. Quiciabes una amestadura del ast. <i class="della">tórtolu</i>(TEST)
  1. tortoliscu
  2. Intratable, oriscu
    • Lln
  3. Quiciabes una amestadura del ast
  4. <i class="della">tórtolu</i
(cfr.) con un segun- du elementu -iscu. De tortoliscu pudo surdir tostoriyu con [s] posnuclear frutu de rotacismu y equivalencia de los sufixos
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) con un segun- du elementu -<i class="della">iscu</i>. De <i class="della">tortoliscu</i> pudo surdir <i class="della">tostoriyu</i> con [s] posnuclear frutu de rotacismu y equivalencia de los sufixos
-iscu, -iyu.
tortolla, la
📖: tortolla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Roncha, tumor de la piel ensin materia nin serosidá [AGO (Melecina Casera)]. Roncha fecha pola picadura de los inseu- tos y, especialmente, de les pulgues [VCid]. D’un posible diminutivu de <i class="della">turtur</i>(TEST)
  1. tortolla
  2. Roncha, tumor de la piel ensin materia nin serosidá
    • AGO (Melecina Casera)
  3. Roncha fecha pola picadura de los inseu- tos y, especialmente, de les pulgues
    • VCid
  4. D’un posible diminutivu de <i class="della">turtur</i
→ *tŭrtŭlla (como cae- pa*caepŭlla > cebolla) onde la construcción diminutiva failu asemeyáu al llat. turturella o turturilla aplicáu a una persona desgraciada (old). Semánticamente xustifícase torto- lla ‘roncha’ por cuenta’l color de la roncha y del páxaru (cfr. tórtolu, a). Sobro ast. tortolla féxose’l verbu atortollar (cfr.) y
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. → *tŭrtŭlla (como <i class="della">cae- pa</i> → <i class="della">*</i>caepŭlla > <i class="della">cebolla</i>) onde la construcción diminutiva failu asemeyáu al llat. <i class="della">turturella</i> o <i class="della">turturilla</i> aplicáu a una persona desgraciada (old). Semánticamente xustifícase <i class="della">torto- lla</i> ‘roncha’ por cuenta’l color de la roncha y del páxaru (cfr. <i class="della">tórtolu, a</i>). Sobro ast. <i class="della">tortolla </i>féxose’l verbu <i class="della">atortollar </i>(cfr.) y
quiciabes atortellar (cfr.), a lo meyor variante del mesmu anque pudo dase l’influxu d’un dim. de torta (cfr.).
tórtolu, a, o*
📖: tórtolu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><+túrtulu/tortola/tórtolo [Ay].>(TEST)
  1. tórtolu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+túrtulu/tortola/tórtolo
    • Ay
Pipiolo (sic), (individuu) ensin esperiencia [Ay]. Cfr. tórtolu, a, el/la.
  1. Pipiolo (sic), (individuu) ensin esperiencia [Ay]. Cfr. tórtolu, a, el/la.
  2. Ay
tórtolu, a, el/la*
📖: tórtolu
🔤: , a, el/la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<ident class="della" level="1"></ident><+túrtulu [Ay]. tórtola [Lln. Llg, Mo (llaa 27)].>(TEST)
  1. tórtolu
    • Mo
  2. ident class="della" level="1"></ident><+túrtulu
    • Ay
  3. tórtola
    • Lln
    • Llg, Mo (llaa 27)
Streptopelia turtur, cast. tórtola [Llg, Mo (llaa 27)]. Ciertu páxaru [Ay] con un papín encarnáu [Lln]. 2. Roncha fecha por una picadura [Lln].
  1. 1. <i class="della">Streptopelia turtur</i>, cast. <i class="della">tórtola </i>[Llg, Mo (llaa 27)]. Ciertu páxaru [Ay] con un <i class="della">papín</i> <i class="della">encarnáu</i> [Lln].
  2. 2. Roncha fecha por una picadura [Lln].
Del masc. y fem. llat. turtur, -uris ‘tórtola’ (em), de llargu espardimientu románicu (rew s.v. tŭrtur, -ŭre) ya hispánicu (deeh) sigue ast. *tórtolu → (con metafonía) +túrtulu y, ana- lóxicamente, un femenín tórtola. Qu’ast. tórtola tamién sig- nifique ‘roncha’ habrá debese a la semeyanza del color de la roncha y del páxaru carauterizáu pel so papu encarnáu (Noval 260). Daqué averao aplicaríase al correspondiente diminuti- vu *tŭrtŭlla > ast. tortolla (cfr.) que se xeneraliza ente nós en vez del continuador de turturella y turturilla (old) que s’aplicaron a una ‘persona desgraciada’ y qu’ente nós caltién l’ax. ast. tórtolu, a, o ‘(individuu) ensin esperiencia’ (cfr.) d’u se fexo’l verbu atortorar y atortolar (cfr.) asina como una formación diminutiva *tortolexa [→ tortalesa (cfr.) con in- fluxu de torta], *tortolexu, aniciu del verbu atortolexar (cfr.). L’ast. tórtolu treslluz un usu daqué peyorativu que, de xuru, enllaza col dim. del llat. turturturturilla que ya en llat. ufría un sentíu de ‘amaruxáu’ (em). Averao a ello taría l’ast. tortoliscu (cfr.).
  1. Del masc. y fem. llat. turtur, -uris ‘tórtola’ (em), de llargu espardimientu románicu (rew s.v. tŭrtur, -ŭre) ya hispánicu (deeh) sigue ast. *tórtolu → (con metafonía) +túrtulu y, ana- lóxicamente, un femenín tórtola. Qu’ast. tórtola tamién sig- nifique ‘roncha’ habrá debese a la semeyanza del color de la roncha y del páxaru carauterizáu pel so papu encarnáu (Noval 260). Daqué averao aplicaríase al correspondiente diminuti- vu *tŭrtŭlla > ast. tortolla (cfr.) que se xeneraliza ente nós en vez del continuador de turturella y turturilla (old) que s’aplicaron a una ‘persona desgraciada’ y qu’ente nós caltién l’ax. ast. tórtolu, a, o ‘(individuu) ensin esperiencia’ (cfr.) d’u se fexo’l verbu atortorar y atortolar (cfr.) asina como una formación diminutiva *tortolexa [→ tortalesa (cfr.) con in- fluxu de torta], *tortolexu, aniciu del verbu atortolexar (cfr.). L’ast. tórtolu treslluz un usu daqué peyorativu que, de xuru, enllaza col dim. del llat. turturturturilla que ya en llat. ufría un sentíu de ‘amaruxáu’ (em). Averao a ello taría l’ast. tortoliscu (cfr.).
  2. tortalesa (cfr.) con in- fluxu de torta
tortomba, la
📖: tortomba
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tortoma [Av. Ac].>(TEST)
  1. tortomba
  2. ident class="della" level="1"></ident><tortoma
    • Av
    • Ac
Inflamación fecha pola picadura de los inseutos [Av. Ac. Pr]. ¿D’una amestadura del llat. torta (cfr. torta) col ast. *umba, un posible participiu fuerte del ast. umbar ‘abultar’, ‘hinchar (la nube)’ (cfr.). Sobro tortomba, cola incrementación sufixal dim. en -ŭla, fadríase ast. tortómbana (cfr.).
  1. Inflamación fecha pola picadura de los inseutos [Av. Ac. Pr].
  2. Av. Ac. Pr
  3. ¿D’una amestadura del llat. torta (cfr. torta) col ast. *umba, un posible participiu fuerte del ast. umbar ‘abultar’, ‘hinchar (la nube)’ (cfr.). Sobro tortomba, cola incrementación sufixal dim. en -ŭla, fadríase ast. tortómbana (cfr.).
tortómbana, la
📖: tortómbana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tortámbana [y PSil]. turtómbana [Bab].>(TEST)
  1. tortómbana
  2. ident class="della" level="1"></ident><tortámbana
    • y PSil
  3. turtómbana
    • Bab
Ampolla que llevanta na piel la picadura d’un inseutu, la que produz la urticaria, etc. [Bab]. Hematoma circular y abultáu na piel [PSil]: Vien con una bue- na tortámbana na cabeza [PSil]. Cfr. tortomba.
  1. Ampolla que llevanta na piel la picadura d’un inseutu, la que produz la urticaria, etc. [Bab].
  2. Bab
  3. Hematoma circular y abultáu na piel [PSil]: Vien con una bue- na tortámbana na cabeza [PSil].
  4. PSil
  5. Cfr. tortomba.
tortombu, a, o
📖: tortombu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Pesáu, d’andar torpe [Tb]. 2. De poques lluces, atontáu, poco áxil intelectualmente (una persona) [Tb]: <i class="della">El</i>(TEST)
  1. tortombu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Pesáu, d’andar torpe
    • Tb
  3. 2
  4. De poques lluces, atontáu, poco áxil intelectualmente (una persona) [Tb]: <i class="della">El</i
mui tortombu an- daba que nun yara a tenese [Tb].
  1. 1. <i class="della">mui</i> <i class="della">tortombu</i> <i class="della">an- </i><i class="della">daba</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">yara</i> <i class="della">a</i> <i class="della">tenese</i> [Tb].
Quiciabes en rellación col ast. tortar (cfr. torta) anque pue amosar un encruz cola familia de tortomba (cfr.).
tortoria, la
📖: tortoria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Focicu del gochu [Cb. Cp. Sb. Ay. Oc]. 2. Mal humor [Ay]. //<i class="della">Tener</i>(TEST)
  1. tortoria
  2. Focicu del gochu
    • Cb
    • Cp
    • Sb
    • Ay
    • Oc
  3. 2
  4. Mal humor
    • Ay
  5. <i class="della">Tener</i eonaviego
tortoria ‘tar enfadáu’ [Cb].
  1. 1. <i class="della">tortoria</i> ‘tar enfadáu’ [Cb].
- o una como tortoria de rejecica [Grangerías xviii: 1063]
  1. - o una como tortoria de rejecica
  2. Grangerías xviii: 1063
Cfr. tortoriu.
tortorión, ona
📖: tortorión
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. tortorión
    • Pa
    • Ay
Mal encaráu, de cara de pocos amigos [Pa. AGO]. Que pon morros [Ay]. Cfr. tortoriu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Mal encaráu, de cara de pocos amigos [Pa. AGO]. Que pon morros [Ay]. Cfr. <i class="della">tortoriu</i>.
tortoriu, el
📖: tortoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+torturiu [Ay. Ll].>(TEST)
  1. tortoriu
    • Lln
    • Pa
    • Cp
  2. torturiu metafonía
    • Ay
    • Ll
Focicu, morru [Lln] del gochu [Cb]. 2. Cara d’enfadu [Pa]. 3. Enfadu [Ll], mal humor [Ay]. 4. Rodaxa que se pon deba- xo del fusu, cast. tortero [JH]. //-os ‘unos páxaros’ [Bulnes (Lln)]. //Poner cara de tortoriu ‘poner mala cara’ [Lln]. //Te- ner tortoriu ‘tar enfadáu’ [Cb. Cp].
  1. 1. Focicu, morru [Lln] del gochu [Cb].
  2. 2. Cara d’enfadu [Pa].
  3. 3. Enfadu [Ll], mal humor [Ay].
  4. 4. Rodaxa que se pon deba- xo del fusu, cast. <i class="della">tortero</i> [JH]. //-<i class="della">os</i> ‘unos páxaros’ [Bulnes (Lln)]. //<i class="della">Poner</i> <i class="della">cara</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tortoriu</i> ‘poner mala cara’ [Lln]. //<i class="della">Te- </i><i class="della">ner</i> <i class="della">tortoriu</i> ‘tar enfadáu’ [Cb. Cp].
Domingo Pedriz pillitero sobrino de Pele clerigo Pedro Gonzaliz tortorio 1250(or.) [SP-I/179]
  1. Domingo Pedriz pillitero sobrino de Pele clerigo Pedro Gonzaliz tortorio
  2. 1250(or.) SP-I/179
Del llat. *tŏrtōrium, dende tortus ‘torcíu’ que conseña Xo- vellanos (Apuntamiento 317), con continuadores n’it. tortoio, fr. tortoir, oc. tortor, cat. tortor (rew). N’ast. tamién se caltién na toponimia (ta 651) y foi posible facer el verbu compuestu entortoriar (cfr.). N’ast. conozse tamién cola variante sufixal -ārium, retorteru (cfr.) onde ye posible la perda de la -r- (re- tortéu y llueu metátesis retrotéu), de la -u col tracamundiu de la líquida, retortel (cfr.). L’ast. conoz tamién una formación retortoriu (cfr. retortoriu & retortoyu) que Corominas-Pas- cual (dcech s.v. torcer) tienen por derivada de re-tortorium (sic). Semánticamente ha partise de ‘daqué torcío’ → ‘cara torcía’ → ‘cara d’enfadu’. Un aum. de tortoriu úfrela l’ast. tortorión, ona (cfr.). Tamién caltién l’ast. un femenín tortoria (cfr.).
tortorón, el
📖: tortorón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Hinchón, abultamientu que sal en cuerpu, especialmente pola mor d’un golpe [Os (= torollo)] del que conocemos el masc. nominalizáu <i class="della">torotrón </i>(cfr.) anque podría ser un aumentativu de <i class="della">tórtolu</i>(TEST)
  1. tortorón
  2. Hinchón, abultamientu que sal en cuerpu, especialmente pola mor d’un golpe [Os (= torollo)] del que conocemos el masc
  3. nominalizáu <i class="della">torotrón </i>(cfr.) anque podría ser un aumentativu de <i class="della">tórtolu</i
(cfr.) → *tórtorutortorón. Cfr. tortoriu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) → *<i class="della">tórtoru</i> → <i class="della">tortorón</i>. Cfr. <i class="della">tortoriu</i>.
tortoxu, el
📖: tortoxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+tortuxu [Sb. Ca. Ay]. +turtuxu [Ay].>(TEST)
  1. tortoxu
    • Pr
  2. tortuxu metafonía
    • Sb
    • Ca
    • Ay
  3. turtuxu metafonía
    • Ay
Golpe (de tus) [Sb] perfuerte [Ca. Ay]: Dio-y un tortuxu e tos [Sb]: Llevo toa la tardi tusiendo de tortuxu en tortuxu [Ca]. 2. Nome cariñosu que se da a los neños de perpequeñinos [Pr].
  1. 1. Golpe (de tus) [Sb] perfuerte [Ca. Ay]: <i class="della">Dio-y</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tortuxu</i> <i class="della">e</i> <i class="della">tos </i>[Sb]: <i class="della">Llevo</i> <i class="della">toa</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tardi</i> <i class="della">tusiendo</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tortuxu</i> <i class="della">en</i> <i class="della">tortuxu</i> [Ca].
  2. 2. Nome cariñosu que se da a los neños de perpequeñinos [Pr].
Podría tratase d’una creación cuasimente onomatopéyica fe- cha so la repetición de tos-tos (cfr. tose) → *tortós ( con ro- tacismu) → *tortosutortoxu.
tortu, a, o
📖: tortu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+turtu/torta/torto [Ri].>(TEST)
  1. tortu
  2. turtu/torta/torto metafonía
    • Ri
Torcíu, corváu, dobláu [JH]: Isti maderu ye tortu [JH].
  1. 1. Torcíu, corváu, dobláu [JH]: <i class="della">Isti</i> <i class="della">maderu</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">tortu</i> [JH].
2. Poco intelixente (una persona) [Ri]. Cfr. tórzanu.
tortu, el
📖: tortu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+turtu [y Llg. y Sr. Ay. Ri]. torto [Os].>(TEST)
  1. tortu
    • Lln
  2. turtu metafonía
    • y Llg
    • y Sr
    • Ay
    • Ri
  3. torto
    • Os
Torta de borona pequeña y fina [Lln]. Torta más pequeña que la corriente [Cb].
  1. 1. Torta de borona pequeña y fina [Lln]. Torta más pequeña que la corriente [Cb].
Torta de maíz [Llg. Ac] pequeña [Os. Pa. On. Ac. Sr. Tb]: Facía tortos tolos díis [Sr]. Torta pequeña, xeneralmente individual (más pequeña que la torta) [Cp]. Pan de fariña de maíz cocío na chapa de la cocina o frito [Pr]. Tor- ta pequeña y gorda [JH]. Bollu de fariña amasao, ensin lleldar y frito [Ri]. Torta fecha mui cenciella y pronto [Ay]. //Tortu en cazu ‘torta pequeña de maíz frita n’aceite [Pa]. //Tortos de cazu ‘pastia fecho con fariña de maíz, agua, sal y frito en sar- tén’ [Sb]. //Tortos en grasa ‘tortes pequeñes y delgaes feches con fariña de maíz que se fríe n’aceite’ [Lln]. Cfr. torta.
tortuga, la
📖: tortuga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tortúa [Cñ (ppac)].>(TEST)
  1. tortuga
  2. tortúa
    • Cñ (ppac)
Dermochelys coriacea, cast. tortuga laúd [ppac].
  1. 1. <i class="della">Dermochelys</i> <i class="della">coriacea</i>, cast. <i class="della">tortuga</i> <i class="della">laúd</i> [ppac].
Del fem. del llat. serondu tartarūchus, pallabra con continua- dores románicos (rew) ya hispánicos (deeh s.v. tartaruchos; dcech s.v. tortuga).
tortulia, la
📖: tortulia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tartulia [Lln].>(TEST)
  1. tortulia
  2. tartulia
    • Lln
Xunta, xeneralmente en monte, onde los vecinos parllen [Lln].
  1. 1. Xunta, xeneralmente en monte, onde los vecinos parllen [Lln].
2. Grupu de muyeres casaes na h.ila o filandón [Cl]. 3. Cast. tertulia [Ac]. Posible adautación del cast. tertulia, pallabra que pue debese como nomatu que daben a los que nes xuntes citaben a Tertu- liano (dcech s.v. tertulia), en tou casu per vía culta y quiciabes con influxu del ast. torta.
tortuosu, a, o
📖: tortuosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Términu conocíu pela documentación en llatín: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Alfonso</i>(TEST)
  1. tortuosu
  2. Términu conocíu pela documentación en llatín: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Alfonso</i
Gundisalvi dicto Tortuoso [LCodo/143-140]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Gundisalvi</i> <i class="della">dicto</i> <i class="della">Tortuoso</i> [LCodo/143-140]
Formación dende’l llat. tortuosus, -a, -um, ‘que tien o da munches vueltes’ (abf) per vía semiculta.
toru, a, o*
📖: toru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tora [Cb. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Ri. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. PSil. Vg. Arm. VCid]. tuera [y Cb. Cp. y Llg. y Sr. y Tb].>(TEST)
  1. toru
  2. tora
    • Cb
    • Ac
    • Bi
    • Llg
    • Sr
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Ar
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • PSil
    • Vg
    • Arm
    • VCid
  3. tuera
    • y Cb
    • Cp
    • y Llg
    • y Sr
    • y Tb
En celu (la vaca), tuexa [Cb. Cp. Ac. Bi (= tueria). Llg. Sr (= tueya). Sb. Ay, Ll (= tueya). Ri. Ar. Sd. Qu. Tb (= tuexa = tueya). Sm. PSil. Vg. Arm. VCid]: La magüeta anda tora, hai que la l.levar al buei [Tb]: La vaca tora hai que la echar al xatu [Tb]. Cfr. torar 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. En celu (la vaca), tuexa [Cb. Cp. Ac. Bi (= tueria). Llg. Sr (= tueya). Sb. Ay, Ll (= tueya). Ri. Ar. Sd. Qu. Tb (= tuexa = tueya). Sm. PSil. Vg. Arm. VCid]: <i class="della">La magüeta anda tora, hai que la l</i>.<i class="della">levar al buei </i>[Tb]: <i class="della">La vaca tora hai que la echar </i><i class="della">al xatu </i>[Tb]. Cfr. <i class="della">torar</i> <i class="della">1</i>.
Ast. tora apaez como ax. en doc. d’Amieva, en 1662 (PToral 19), nun contestu como “una novilla toral entendíu como nuviella que yá pue recibir al toru o bue. Pero uacca taura ‘estéril, manía’ yá se conseña en llatín (cfr. toreru, a, o).
toru, el
📖: toru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<toro [Ac. Ll. An]. touru [y Sm. y Cd. Pr].>(TEST)
  1. toru
    • Lln
    • Lr
    • Sm
    • Cd
    • Tb
  2. toro
    • Ac
    • Ll
    • An
  3. touru
    • y Sm
    • y Cd
    • Pr
Cast. toro [Lln. Cl. Lr. Ac. Ll. Sm. PSil. An. Cd. Pr]. //Toru puestu ‘toru semental a disposición d’un grupu de ganaderos a lo llargo d’un añu’ [An]. //Yerba’l toru ‘yerba de tallu azu- láu, emplegada pa poner les vaques tores o tuexes’ [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">toro</i> [Lln. Cl. Lr. Ac. Ll. Sm. PSil. An. Cd. Pr]. //<i class="della">Toru</i> <i class="della">puestu </i>‘toru semental a disposición d’un grupu de ganaderos a lo llargo d’un añu’ [An]. //<i class="della">Yerba’l toru </i>‘yerba de tallu azu- láu, emplegada pa poner les vaques tores o tuexes’ [Tb].
equas numero septem cum suo amissario vaccas numero de- cem cum suo tauro 930 [MSAH-I/74] uaccas et tauris 950 (s. xii) [ACL/309] baccas cum suo tauro et uno serbo et II canes 963 [MSAH- I/258] si algun omne a boe bravo o toro o vaca s. xiii (or.) [FX/281] equas X cum suo amisso uaccas XX cum suo tauro 1002 (s. xii) [ACL/165] uakas maiores LXXX et tauros III iuga_bouum XX kauallos X 1038 (s. xii) [ACL/115] non corra toro dentro enna uilla [FZ (FFLL)] non pase del toro de la puente [FS (FFLL)] de la vaca e del toro e del buey e noviello [s. f.] [FRLeón/339] ad illo tumulo de illa ceresal per illo sentigale de toro [s. f.] [SPM/568] por razon de los toros que prendieron e llevaron en proce- sión solepne en día del Corpus Christi que ora pasó [Uviéu 1500/113] ¿Qué tuvo que ver llotra mentecata/que dicen quera fresca como un oru/si codició bolvese ñuna xata/pa poder folgase con un toru? [HyL (F-O/158] “Los caballeros de Asturias hacen tamién fiestas, como los de Castilla, corren toros y hacen juegos de sortija” [Luis de Valdés 1723: 117] (con variantes con [gw-]) el que s’asitió semánticamente co- les aceiciones de ‘semental’ o ‘enteru’ y ‘toru capáu’, a vegaes teniendo al ast. xatu como cuasi-sinónimu pues, de fechu, diz- se: (1) echar la vaca al xatu [Tb (= echar la vaca al buei)] y (2) el xatu ta capáu [Tb]. Lo que sí paez castellanismu ye la sustitución n’avance modernu del ast. buei pol cast. toro toru na aceición de ‘machu de la vaca ensin capar’. La espresión toru puestu ha entendese como toru (de) puestu. El nome de la planta yerba’l toru [camiento que cast. hierba tora (dcech s.v. tora] quiciabes s’aniciare nel grecismu en llat. antiphthora ‘acónitu’ (deeh) > *tora → ‘yerba’l toru’ anque nun ha escaecese la existencia en llat. de antura o tura, -ae ‘herba virens’ (em s.v. *tura). Pero l’ast. paez guardar un fem. de toru acordies col usu que se recueye nel centru d’Asturies (tar como una tora que s’aplica a la muyer fuerte [Ac]. Sol llat. taurus (o dende’l deriváu romance) féxose la formación d’un ax. en -ālis responsable del ast. toral (cfr.), tamién con usu nominal (cfr. toral, el 1).
  1. equas numero septem cum suo amissario vaccas numero de- cem cum suo tauro
  2. 930 MSAH-I/74
  3. uaccas et tauris
  4. 950 (s. xii) ACL/309
  5. baccas cum suo tauro et uno serbo et II canes
  6. 963 MSAH- I/258
  7. si algun omne a boe bravo o toro o vaca s. xiii (or.)
  8. FX/281
  9. equas X cum suo amisso uaccas XX cum suo tauro
  10. 1002 (s. xii) ACL/165
  11. uakas maiores LXXX et tauros III iuga_bouum XX kauallos X
  12. 1038 (s. xii) ACL/115
  13. non corra toro dentro enna uilla
  14. FZ (FFLL)
  15. non pase del toro de la puente
  16. FS (FFLL)
  17. de la vaca e del toro e del buey e noviello [s. f.]
  18. FRLeón/339
  19. ad illo tumulo de illa ceresal per illo sentigale de toro [s. f.]
  20. SPM/568
  21. por razon de los toros que prendieron e llevaron en proce- sión solepne en día del Corpus Christi que ora pasó
  22. Uviéu 1500/113
  23. ¿Qué tuvo que ver llotra mentecata/que dicen quera fresca como un oru/si codició bolvese ñuna xata/pa poder folgase con un toru?
  24. HyL (F-O/158
  25. “Los caballeros de Asturias hacen tamién fiestas, como los de Castilla, corren toros y hacen juegos de sortija”
  26. Luis de Valdés 1723: 117
  27. (con variantes con [gw-]) el que s’asitió semánticamente co- les aceiciones de ‘semental’ o ‘enteru’ y ‘toru capáu’, a vegaes teniendo al ast. xatu como cuasi-sinónimu pues, de fechu, diz- se: (1) echar la vaca al xatu [Tb (= echar la vaca al buei)] y (2) el xatu ta capáu [Tb]. Lo que sí paez castellanismu ye la sustitución n’avance modernu del ast. buei pol cast. toro
  28. Tb
  29. toru na aceición de ‘machu de la vaca ensin capar’. La espresión toru puestu ha entendese como toru (de) puestu. El nome de la planta yerba’l toru [camiento que cast. hierba tora (dcech s.v. tora] quiciabes s’aniciare nel grecismu en llat. antiphthora ‘acónitu’ (deeh) > *tora → ‘yerba’l toru’ anque nun ha escaecese la existencia en llat. de antura o tura, -ae ‘herba virens’ (em s.v. *tura). Pero l’ast. paez guardar un fem. de toru acordies col usu que se recueye nel centru d’Asturies (tar como una tora que s’aplica a la muyer fuerte [Ac]. Sol llat. taurus (o dende’l deriváu romance) féxose la formación d’un ax. en -ālis responsable del ast. toral (cfr.), tamién con usu nominal (cfr. toral, el 1).
  30. Ac
Del llat. taurus, -i ‘toru’ (em), panrománicu (rew) ya pan- hispánicu (deeh). La presencia d’esti términu tien sofitancia hestórica como s’alvierte non sólo pela documentación (onde se conseña dacuando n’oposición a bouem) sinón pel calte- nimientu (parcial) de les variantes arcaiques occidentales en [ow]. Con too l’asitiamientu de touru > toru ‘semental de la vaca’ ente nós nun dexa de ser secundariu darréu qu’en bona parte del dominiu foi’l continuador de bouem > buei > bue
toruella, la*
📖: toruella
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><{Camiéntome que se trata d’un casu de yeísmu en datu ca- braliegu “toruöya”} [Cl].>(TEST)
  1. toruella
  2. {Camiéntome que se trata d’un casu de yeísmu en datu ca- braliegu “toruöya”}
  3. ident class="della" level="1"></ident><
    • Cl
Carraca [Cl]. **
  1. Carraca [Cl].
  2. Cl
  3. **
torunxu, el
📖: torunxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. torunxu
Persona desmañada [Bab]. Cfr. turón.
  1. Persona desmañada [Bab]. Cfr. turón.
  2. Bab
“torvar”
📖: “torvar”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">nen</i>(TEST)
  1. “torvar”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">nen</i
per miedo nen per forcia nen per toruados sesos 1263 [DCO-II/75]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">per</i> <i class="della">miedo</i> <i class="della">nen</i> <i class="della">per</i> <i class="della">forcia</i> <i class="della">nen</i> <i class="della">per</i> <i class="della">toruados</i> <i class="della">sesos</i> 1263 [DCO-II/75]
nen per toruado seso 1294 [Sanz 2003-2004: 251] que non seamos toruadas nin agrauiadas de frades del orden de los predicadores [s. xiii (Castro 2001: 108)] la iusticia era torvada e perdia sua vertut s. xiii (or.) [FX/64] nenguna dellas non sea torvada por grandes vozes nen por grandes voltas s xiii (or.) [FX/68] los que fazen torvar las voluntades a los omnes s. xiii (or.) [FX/212] Probablemente del llat. *toruare, verbu qu’hebo dase fechu dende l’ax. llat. toruus, -a, -um ‘que mira torcío’ (em) anque, llueu, pue almitise l’influxu mutuu col ast. turbar (cfr.) y con torba (cfr.).
  1. nen per toruado seso
  2. 1294 Sanz 2003-2004: 251
  3. que non seamos toruadas nin agrauiadas de frades del orden de los predicadores
  4. s. xiii (Castro 2001: 108)
  5. la iusticia era torvada e perdia sua vertut s. xiii (or.)
  6. FX/64
  7. nenguna dellas non sea torvada por grandes vozes nen por grandes voltas s xiii (or.)
  8. FX/68
  9. los que fazen torvar las voluntades a los omnes s. xiii (or.)
  10. FX/212
  11. Probablemente del llat. *toruare, verbu qu’hebo dase fechu dende l’ax. llat. toruus, -a, -um ‘que mira torcío’ (em) anque, llueu, pue almitise l’influxu mutuu col ast. turbar (cfr.) y con torba (cfr.).
torzal, el
📖: torzal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Filo emplegao pa iguar les redes [Xx. Ri]. 2. Palu emple- gáu pa golpear [Ri]. Pieza de madera perdura, retorcida, pesada y gorda, con nuedos [Min]. 3. Punta d’una cibiella <br class="della">enroscada que queda ensin torcer [Ri]. 4. Persona retorci- da de mente o cuerpu [Ri]. Individuu apocáu, brutu, torpe, atontáu [Min]. Quiciabes del llat. *tortialis, -e, variante de <i class="della">tortilis</i>(TEST)
  1. torzal
  2. ident class="della" level="1"></ident>Filo emplegao pa iguar les redes
    • Xx
    • Ri
  3. 2
  4. Palu emple- gáu pa golpear
    • Ri
  5. Pieza de madera perdura, retorcida, pesada y gorda, con nuedos
    • Min
  6. 3
  7. Punta d’una cibiella <br class="della">enroscada que queda ensin torcer
    • Ri
  8. 4
  9. Persona retorci- da de mente o cuerpu
    • Ri
  10. Individuu apocáu, brutu, torpe, atontáu
    • Min
  11. Quiciabes del llat
  12. tortialis, -e, variante de <i class="della">tortilis</i asterisco
‘torcíu’, ‘retorcíu’ (dcech s.v. torcer) siguió ast. torzal, con equivalen- tes hispánicos como port. torçal, cast. torzal, cat. torsal (deeh s.v. *tortiāre ‘torcer’), ensin dubia en rellación con tortus ‘torcíu’, ‘altravesáu’ (em). Dende *tortiare sí pudo siguir cast. torzar, ast. *torzar (cfr. torcer) pero l’ast. namái se caltién nel ax. torzamilón (cfr.),
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘torcíu’, ‘retorcíu’ (dcech s.v. torcer) siguió ast. <i class="della">torzal</i>, con equivalen- tes hispánicos como port. <i class="della">torçal</i>, cast. <i class="della">torzal</i>, cat. <i class="della">torsal </i>(deeh s.v. *tortiāre ‘torcer’), ensin dubia en rellación con <i class="della">tortus </i>‘torcíu’, ‘altravesáu’ (em). Dende *<i class="della">tortiare</i> sí pudo siguir cast. <i class="della">torzar</i>, ast. *<i class="della">torzar </i>(cfr. <i class="della">torcer</i>) pero l’ast. namái se caltién nel ax. <i class="della">torzamilón</i> (cfr.),
compuestu de *torza y *milón, aum. de *milu (cfr. ast. milatu).
torzamilón, ona
📖: torzamilón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<b class="della">torzamilón,</b>(TEST)
  1. torzamilón
  2. b class="della">torzamilón,</b
ona Tontón, brutote [Min].
  1. 1. <b class="della">ona </b>Tontón, brutote [Min].
Cfr. torzal.
tórzanu, el
📖: tórzanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tórcinu [Cl]. +túrzanu [Ll]. /////tuérzanu [y Lln. Cb. Cp. Oc]. +tuírzanu [Ay]. +tuírcinu [y Ay]. tuörzanu [Cl]. /////tózanu [Cl]. /////intórzanu [Cl]. intuörzanu [Cl].>(TEST)
  1. tórzanu
    • Sb
    • Ca
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Vv
    • Mn
    • Sl
  2. tórcinu
    • Cl
  3. túrzanu metafonía
    • Ll
  4. tuérzanu dudoso (certainty = baxa)
    • y Lln
    • Cb
    • Cp
    • Oc
  5. tuírzanu metafonía
    • Ay
  6. tuírcinu metafonía
    • y Ay
  7. tuörzanu
    • Cl
  8. tózanu dudoso (certainty = baxa)
    • Cl
  9. intórzanu dudoso (certainty = baxa)
    • Cl
  10. intuörzanu
    • Cl
Dos maderos ún vertical y otru horizontal, que xiren sol fueu del llar (d’ún d’ellos cuelguen les pregancies) [Ay]. Dos ba- rres de fierro que xiren sol llar y de les que cuelguen les cala- miyeres [Cb. Cp. Sb. Ca]. Llar movible [Oc]. Tueru encontáu verticalmente nel llar cerca de la parede, con dellos furacos p’allugar oxetos destremaos [Ay. Ll]. Maderu derechu del que cuelguen la caldera, el pote, etc. sirviendo de calamiyeres o pregancies [JH]. Poste del que cuelga la cadena que sostién la caldera sol llar [Cl]. Poste u cuelguen les calamiyeres p’asitiar los tarecos nes cocines antigües [Lln]. Travesañu claváu na parede onde cuelga la cacía [Lln]. Fierru que tien poles cala- miyeres [Pa]. Aparatu xiratoriu de fierro o madera que se pon nel frente del llar y val pa tener la caldera al fueu [Cg]. Percha xiratoria asitiada al llau del llar d’u cuelguen les calamiyeres [Ca]. Especie de pescante allugáu sol llar sol que xira, colgada del brazu, una cadena que sostién el pote o la caldera [Vv]. 2. Palu [Mn]. 3. Riqueza, medios de fortuna [Mn]. //Poner una cara como un tórzanu ‘poner mala cara’ [Lln]. //Tener tórzanu ‘tener mou de vida’ [Sl]. //Tien una cara que paez un tuérzanu dizse de quien pon mala cara [Lln].
  1. 1. Dos maderos ún vertical y otru horizontal, que xiren sol fueu del llar (d’ún d’ellos cuelguen les pregancies) [Ay]. Dos ba- rres de fierro que xiren sol llar y de les que cuelguen les cala- miyeres [Cb. Cp. Sb. Ca]. Llar movible [Oc]. Tueru encontáu verticalmente nel llar cerca de la parede, con dellos furacos p’allugar oxetos destremaos [Ay. Ll]. Maderu derechu del que cuelguen la caldera, el pote, etc. sirviendo de calamiyeres o pregancies [JH]. Poste del que cuelga la cadena que sostién la caldera sol llar [Cl]. Poste u cuelguen les <i class="della">calamiyeres </i>p’asitiar los tarecos nes cocines antigües [Lln]. Travesañu claváu na parede onde cuelga la cacía [Lln]. Fierru que tien poles cala- miyeres [Pa]. Aparatu xiratoriu de fierro o madera que se pon nel frente del llar y val pa tener la caldera al fueu [Cg]. Percha xiratoria asitiada al llau del llar d’u cuelguen les calamiyeres [Ca]. Especie de pescante allugáu sol llar sol que xira, colgada del brazu, una cadena que sostién el pote o la caldera [Vv].
  2. 2. Palu [Mn].
  3. 3. Riqueza, medios de fortuna [Mn]. //<i class="della">Poner una </i><i class="della">cara como un tórzanu </i>‘poner mala cara’ [Lln]. //<i class="della">Tener tórzanu</i> ‘tener mou de vida’ [Sl]. //<i class="della">Tien una cara que paez un tuérzanu</i> dizse de quien pon mala cara [Lln].
colgando del tórzano la calamiyera pe l’ asa lo agarra 1925 [ORB/148]
  1. colgando del tórzano la calamiyera pe l’ asa lo agarra
  2. 1925 ORB/148
Del llat. torquēre (em) > *torcere (dcech) siguió: a) ast. tor- cer (cfr.) que xeneralizó’l so vocalismu nun participiu fuerte camente inanalizable, ha entendese como continuador suf. dim. átonu llat. -ǔlus > -alu > -anu (llaa 103), tamién con asitiamientu toponímicu (tt 392) quiciabes con un sentíu primeru de *‘(árbol) torcíu’. Otra cuestión ye que les defi- niciones de tórzanu inciden nel fechu de que se trata de dos pieces conxuntaes pa facer un artefautu pero ello nun se tres- lluz na espresión que ye, sistemáticamente, singular; nello pudo collaborar un fechu supuestu: los primitivos tórzanos taríen fechos d’una sola pieza corva pa colgar; namái más serondamente foi posible iguar instrumentos más comple- xos y xiratorios qu’esixiríen o aconseyaríen combinar dos elementos compaxinaos. Pero la existencia de los participios fuertes *torzu y *tuerzu dexa prever la posibilidá de que’l correspondiente (y emparentáu) participiu del llat. torqueō (em), esto ye tortus, -a, -um ufran tamién un doble resultáu adiptongáu (tortu, a, o) y diptongáu (tuertu, a, o). Esto nun se dulda pa tuertu, a, o pues avecen a proponer pa ello un llat. tŏrtus (asina rew, deeh) pero nun hai datos pa tortu, a, o como nun sía almitir l’influxu (discutible) del llat. tōrta > ast. torta (cfr.) → tortu. Poro, quiciabes resulte más afayadi- zo almitir que dende tŏrtus foi posible una formación *tor- tare > ast. tortar (cfr.) d’u siguiere un participiu -igu (fuerte tortu, a, o (cfr.). Ésta sedría la clave pa proponer dende’l dim. de tuertu (< tŏrtus) + < -ĭcus), col mesmu prefixu es- (< ex- que s’alvierte en *extorquere > estorcer estuérza- nu), un resultáu axetivu estuérdigu, a, o que güei tamién se caltién nel femenín nominalizáu estuérdiga (cfr.); y, al em- par, dende’l dim. de tortu + -igu (col mesmu prefixu hestó- ricu es-), estórdigu, a, o (cfr.) d’u se fexo’l verbu estordigar (cfr.). Nesi sen, dende les nueses suxerencies paez que resul- ta afayadiza la opinión de Corominas-Pascual cuando pro- ponen partir de tortus pa xustificar tórdiga y túrdiga (dcech s.v. tórdiga) qu’hemos entender xunto al ast. tuérdiga (cfr.). Semánticamente la definicióm del nuesu estuérdiga como ‘árbol de madera perescuro que miedra perpoco’, equivalen- te a tórzanu orixinariamente *‘retorcíu’, ye un testimoniu de gran valir. Lo mesmo’l citáu ast. tuérdiga ‘llátigu que se fai con cuerda y palos o cañes’ y ‘retal de piel de vaca d’u se faen les cornales’, nidia referencia a una piel que s’endurez retorciéndola. El problema qu’alvierten Corominas-Pascual de la sonorización de -rt- > -rd- tien respuesta amañosa ente nós darréu que n’ast. atopamos exemplos con sonorización de la sorda precedida de líquida como en libertatem > *li- verdade“livredade” (ghla §4.5.4.2).
  1. *torzu (al llau del débil torcíu); b) tamién perposiblemente con una variante *tuerzu con un diptongu que remite a la espresión con acentuación proparoxítona de *[‘tŏrkere]. Ye asina como entendemos el doble comportamientu del ast. tórzanu y trzanu [cola variante estrzanu (cfr.) en rella- ción con estorcer (cfr.)]. El suf. átonu -anu, güei sincróni
  2. cola variante estrzanu (cfr.) en rella- ción con estorcer (cfr.)
torzolán, el/la
📖: torzolán
🔤: , el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
Daqué peroscuro, cuasimente prieto [Llg]: <i class="della">Ye como un tor- </i><i class="della">zolán</i>(TEST)
  1. torzolán
    • Llg
  2. Daqué peroscuro, cuasimente prieto [Llg]: <i class="della">Ye como un tor- </i><i class="della">zolán</i
[Llg].
  1. 1. [Llg].
Cfr. torzón.
torzón, el
📖: torzón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<torción [Pa. y Cb]. turzón [Sm]. torazón [Tb]. /////tarazón [Cv. Tox. /Eo/. ByM].>(TEST)
  1. torzón
    • Ll
    • Lln
    • Llg
    • Ay
    • Ri
    • Sr
    • Sb
  2. torción
    • Pa
    • y Cb
  3. turzón
    • Sm
  4. torazón
    • Tb
  5. tarazón dudoso (certainty = baxa)
    • Cv
    • Tox
    • /Eo/
    • ByM
Cast. torozón [Ll. Cv. JH]. Dolor agudu de la tripa [Lln. Llg. Ay] curtiu y fuerte [Ri]. Cólicu [Lln. Os. Pa. Cb. Sr. Sb. Ay. Ri. Ar. VBable], dolor de barriga [PSil], en animales [Mar] y persones [Tb. /Eo/]: Tien torzones tul día [Sr]. Retortiyón [Lln. Sm]. Enfermedá equina [ByM]. Cólicu de les caballe- ríes [Sm. Tox. Vg. VCid. Arm]. //Como un torzón ‘pernegru, perescuru’ [Llg. Sr]. ///Co les fabes y el panchón/si no apasto- ries el diente/apañarás un torzón [CyN (Recuerdos)].
  1. 1. Cast. <i class="della">torozón</i> [Ll. Cv. JH]. Dolor agudu de la tripa [Lln. Llg. Ay] curtiu y fuerte [Ri]. Cólicu [Lln. Os. Pa. Cb. Sr. Sb. Ay. Ri. Ar. VBable], dolor de barriga [PSil], en animales [Mar] y persones [Tb. /Eo/]: <i class="della">Tien</i> <i class="della">torzones</i> <i class="della">tul</i> <i class="della">día</i> [Sr]. Retortiyón [Lln. Sm]. Enfermedá equina [ByM]. Cólicu de les caballe- ríes [Sm. Tox. Vg. VCid. Arm]. //<i class="della">Como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">torzón</i> ‘pernegru, perescuru’ [Llg. Sr]. ///<i class="della">Co les fabes y el panchón</i>/<i class="della">si no apasto-</i> <i class="della">ries</i> <i class="della">el</i> <i class="della">diente</i>/<i class="della">apañarás</i> <i class="della">un</i> <i class="della">torzón</i> [CyN (Recuerdos)].
Mal bregón mal torzón [Grangerías xviii: 84] y les podrá dar torzón o entelarse [Grangerías xviii: 829] Dióme un torzón de barriga [Felicitación 151]
  1. Mal bregón mal torzón
  2. Grangerías xviii: 84
  3. y les podrá dar torzón o entelarse
  4. Grangerías xviii: 829
  5. Dióme un torzón de barriga
  6. Felicitación 151
Del llat. tortio, -ōnis ‘dolor peragudu’ (old); ‘tortura’, ‘aición de doblar’ (abf), común al port. torção, cast. torozón (rew). Sol ast. torzón féxose’l compuestu retorzón (cfr.) ensin dulda con influxu de retorcer. Sol ast. torzón llogróse’l verbu (a) torzonar (cfr.) y el deverbal torzonada (cfr.); y, cola ames- tanza del siguidor de -anus, el deriváu *torzonántorzolán (cfr.) con disimilación d’una nasal.
torzonada, la
📖: torzonada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<torzoná [Ri].>(TEST)
  1. torzonada
  2. torzoná
    • Ri
Dolor intestinal curtiu y fuerte [Ri]. Cólicu [ByM] del es- tantín, nel renaz..., con dolor fuerte y curtiu [Ri]. Retortiyón [Melecina Casera].
  1. 1. Dolor intestinal curtiu y fuerte [Ri]. Cólicu [ByM] del es- tantín, nel renaz..., con dolor fuerte y curtiu [Ri]. Retortiyón [<i class="della">Melecina</i> <i class="della">Casera</i>].
Cfr. torzón.
toscu, a, o
📖: toscu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+tuscu [Sr. Sb. Ay]. +tuscu/tosca/tosco [Sr. Ri].>(TEST)
  1. toscu
    • Tb
  2. tuscu metafonía
    • Sr
    • Sb
    • Ay
  3. tuscu/tosca/tosco metafonía
    • Sr
    • Ri
Que tien la tosqueira (la oveya) [Vg]. Que tien les allories (la oveya) [Ar]. Que perdió l’instintu y entama a dar vueltes o fai irregularidaes (la oveya) [Llomb]: Ese carnero está tosco [Llomb]. 2. Testona (una persona) [Vg]. 3. Brutu [Sb. Tb]: El nenu paez tan toscu como’l güelu [Tb]. De malos modales, bastu [Ay. Ri. Tb]. Bastu, groseru [R], fatu, torpón, presumíu [Sr]. Grande y bastu (una cosa, una persona) [Tb]: Non, esa que me cuentas ser ya mui tosca [Tb]. 4. Atontáu, atolon- dráu [Llomb]. ///Probe y tuscu ye ser probe dos veces [LC]. El trabayu del neñu e pocu, y el que non lu aprovecha toscu [Fabriciano]. Y, para dar la sentencia,/Pilatos llavó sos dedos:/¡O!, tosca xente perdida/sin ley, sin conocimiento [Pérez del Río, Mis- terio (Poesíes 111-114)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que tien la <i class="della">tosqueira</i> (la oveya) [Vg]. Que tien les allories (la oveya) [Ar]. Que perdió l’instintu y entama a dar vueltes o fai irregularidaes (la oveya) [Llomb]: <i class="della">Ese carnero está tosco </i>[Llomb].
  3. 2. Testona (una persona) [Vg].
  4. 3. Brutu [Sb. Tb]: <i class="della">El </i><i class="della">nenu</i> <i class="della">paez</i> <i class="della">tan</i> <i class="della">toscu</i> <i class="della">como’l</i> <i class="della">güelu</i> [Tb]. De malos modales, bastu [Ay. Ri. Tb]. Bastu, groseru [R], fatu, torpón, presumíu [Sr]. Grande y bastu (una cosa, una persona) [Tb]: <i class="della">Non, esa </i><i class="della">que</i> <i class="della">me</i> <i class="della">cuentas</i> <i class="della">ser</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">tosca</i> [Tb].
  5. 4. Atontáu, atolon- dráu [Llomb]. ///<i class="della">Probe</i> <i class="della">y</i> <i class="della">tuscu ye</i> <i class="della">ser</i> <i class="della">probe</i> <i class="della">dos veces</i> [LC]. <i class="della">El trabayu del neñu e pocu, y el que non lu aprovecha toscu </i>[Fabriciano]. <i class="della">Y, para dar la sentencia,</i>/<i class="della">Pilatos llavó sos dedos:</i>/<i class="della">¡O!, </i><i class="della">tosca</i> <i class="della">xente perdida</i>/<i class="della">sin ley, sin conocimiento </i>[Pérez del Río, <i class="della">Mis-</i> <i class="della">terio</i> (Poesíes 111-114)]
Que por ser un toscu/a to non busco [Los Trataos 9] Daila, muyer, non seas tosca [El Camberu 21] Del neutru llat. toxicum, -i ‘venenu’ (em) pudo siguir ast. tos- cu, o *tuescu (si damos por bono que Meyer-Lübke almita tŏxicum como aniciu de dellos términos románicos (rew). De toes maneres dende toscu, o dende’l so antecedente *tox(i) cum, pudo algamase’l verbu toscar ‘alloriar les oveyes’ (cfr. atoscar), etc. que podríamos tenelu por paralelu del sardu tós- ku ‘venenu’ y (at)toskare ‘envenenar’, ‘feder’ (des s.v. tósku). Nesi sen ast. toscu, a, o podría entendese tamién como un vie- yu participiu fuerte de toscar como per otru llau fadría ver la frase citada: ese carnero está tosco [Llomb]. Semánticamente too nos empobina a almitir que la idea fonda qu’ufre l’ast. toscu, a, o ‘(oveya) con allories’ ye la de ‘animal que tien un mal’. Cosa destremada sedría averiguar si les aceiciones 2-3-4 conseñaes enriba han tenese como un desendolque se- mánticu de ‘animal con una enfermedá (qu’alloria)’ → ‘per- sona que se comporta raro, bruto, grosero, tonto’. Ello paez acoyible dafechu anque nun ha escaecese que nesi aspeutu pudiéremos tener un deriváu del llat. tŭscus, -a, -um ‘diso- lutu’, ‘desvergonzáu’ (abf), por alusión al tipu de xente que vivía nel Uicus Tuscus o barriu etruscu de Roma que pa Coro- minas-Pascual sedría’l verdaderu responsable del cast. tosco, voz común a los romances hispánicos (dcech s.v. tosco), con continuadores na Galia y n’Hispania (rew). En rellación col ast. toscu féxose’l verbu toscar y atoscar y atosquiar (cfr. atoscar) asina como l’incoativu atosquecer (cfr.) y tamién términos como atoscamientu (cfr.), atosquecimientu (cfr.), toscura (cfr.), tosquera (cfr.). Pero ast. toscu paez tener una variante troscu (cfr.) y atroscáu (cfr.) que, al nuesu entender, xustificaría la presencia d’esa [r] pol encruz de los verbos atosquiar y trostiar (cfr.) qu’ufren un averamientu notable fónicu y semánticu.
  1. Que por ser un toscu/a to non busco
  2. Los Trataos 9
  3. Daila, muyer, non seas tosca
  4. El Camberu 21
  5. Del neutru llat. toxicum, -i ‘venenu’ (em) pudo siguir ast. tos- cu, o *tuescu (si damos por bono que Meyer-Lübke almita tŏxicum como aniciu de dellos términos románicos (rew). De
  6. toes maneres dende toscu, o dende’l so antecedente *tox(i) cum, pudo algamase’l verbu toscar ‘alloriar les oveyes’ (cfr. atoscar), etc. que podríamos tenelu por paralelu del sardu tós- ku ‘venenu’ y (at)toskare ‘envenenar’, ‘feder’ (des s.v. tósku). Nesi sen ast. toscu, a, o podría entendese tamién como un vie- yu participiu fuerte de toscar como per otru llau fadría ver la frase citada: ese carnero está tosco [Llomb]. Semánticamente too nos empobina a almitir que la idea fonda qu’ufre l’ast. toscu, a, o ‘(oveya) con allories’ ye la de ‘animal que tien un mal’. Cosa destremada sedría averiguar si les aceiciones 2-3-4 conseñaes enriba han tenese como un desendolque se- mánticu de ‘animal con una enfermedá (qu’alloria)’ → ‘per- sona que se comporta raro, bruto, grosero, tonto’. Ello paez acoyible dafechu anque nun ha escaecese que nesi aspeutu pudiéremos tener un deriváu del llat. tŭscus, -a, -um ‘diso- lutu’, ‘desvergonzáu’ (abf), por alusión al tipu de xente que vivía nel Uicus Tuscus o barriu etruscu de Roma que pa Coro- minas-Pascual sedría’l verdaderu responsable del cast. tosco, voz común a los romances hispánicos (dcech s.v. tosco), con continuadores na Galia y n’Hispania (rew). En rellación col ast. toscu féxose’l verbu toscar y atoscar y atosquiar (cfr. atoscar) asina como l’incoativu atosquecer (cfr.) y tamién términos como atoscamientu (cfr.), atosquecimientu (cfr.), toscura (cfr.), tosquera (cfr.). Pero ast. toscu paez tener una variante troscu (cfr.) y atroscáu (cfr.) que, al nuesu entender, xustificaría la presencia d’esa [r] pol encruz de los verbos atosquiar y trostiar (cfr.) qu’ufren un averamientu notable fónicu y semánticu.
  7. r
toscura, la
📖: toscura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tosquedad</i>(TEST)
  1. toscura
  2. Cast
  3. <i class="della">tosquedad</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. toscu, a, o.
tose, la
📖: tose
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tuse [y Cp]. tus [y Tb. Sm]. tusi [y Pr]. tosi [y Pr]. tos [Cp. Tb. Pr. Pa. Ca. Cg. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Ar. Cd. Oc.] la tos [y Lln. y Ac. Sr. y Tb. PSil].>(TEST)
  1. tose
  2. ident class="della" level="1"></ident><tuse
    • y Cp
  3. tus
    • y Tb
    • Sm
  4. tusi
    • y Pr
  5. tosi
    • y Pr
  6. tos
    • Cp
    • Tb
    • Pr
    • Pa
    • Ca
    • Cg
    • Ac
    • Llg
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Ar
    • Cd
    • Oc
    • ] la tos [y Lln
    • y Ac
    • Sr
    • y Tb
    • PSil
Cast. tos [Lln. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Sm. Cd. Pr. Oc. /Mánt/]. Golpe de tose [Ca]: Tien una tose que non me gusta [Ca]. Catarru [PSil]. //La tose de la oveya dizse cuando da picazón a la garganta con tose que nun se ye a cor- tar [Lln]. //Tos severina ‘tosferina’ [Mar].///Tres coses non se pueden ocultar: el fumu, la tose y el amar [LC]. Del fem. llat. tussis, -is ‘tose’, panrománicu (rew s.v. tŭssis), panhispánicu (deeh) con xustificación asturiana tos (ghla 152) → toser tuser tus. Referencia a la tose pue lleese n’Isidoro de Sevilla: “el nome de tose en griegu, tien el so ani- ciu na fondura porque arranca del fondu del pechu...” [tussis Graece ab altitudine vocatur, quod a profundo pectoris veniat (Etimologías iv, 7-18)].
  1. Cast. tos [Lln. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Sm. Cd. Pr. Oc. /Mánt/]. Golpe de tose [Ca]: Tien una tose que non me gusta [Ca]. Catarru [PSil]. //La tose de la oveya dizse cuando da picazón a la garganta con tose que nun se ye a cor- tar [Lln]. //Tos severina ‘tosferina’ [Mar].///Tres coses non se pueden ocultar: el fumu, la tose y el amar [LC].
  2. LC
  3. Del fem. llat. tussis, -is ‘tose’, panrománicu (rew s.v. tŭssis), panhispánicu (deeh) con xustificación asturiana tos (ghla 152) → toser tuser tus. Referencia a la tose pue lleese n’Isidoro de Sevilla: “el nome de tose en griegu, tien el so ani- ciu na fondura porque arranca del fondu del pechu...” [tussis Graece ab altitudine vocatur, quod a profundo pectoris veniat (Etimologías iv, 7-18)].
  4. tussis Graece ab altitudine vocatur, quod a profundo pectoris veniat (Etimologías iv, 7-18)
tosicañar
📖: tosicañar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tosicañar
    • Ca
Tusir suavino y con frecuencia [Ca].
  1. 1. Tusir suavino y con frecuencia [Ca].
Cfr. tusicar.
tosquear
📖: tosquear
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tosquear
Cfr. atoscar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">atoscar</i>.
tosquera, la*
📖: tosquera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tosqueira [Vg].>(TEST)
  1. tosquera
  2. tosqueira
    • Vg
Enfermedá que dexa atontaes a les oveyes [Vg].
  1. 1. Enfermedá que dexa atontaes a les oveyes [Vg].
Cfr. toscu, a, o.
tosquila, la
📖: tosquila
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tusquila [Cv. Oc]. /////trosquila [Os].>(TEST)
  1. tosquila
    • Lln
    • Pa
    • Pr
    • Cg
    • Ca
    • Ay
  2. tusquila
    • Cv
    • Oc
  3. trosquila dudoso (certainty = baxa)
    • Os
Aición (y efeutu) de tosquilar [Lln. Os. Cl. Pa. Cb. Ac. Pr. Oc. JH]. Tosquiladura [Cg] de les oveyes [Lln]. Fechu de tosquilar la llana de les oveyes [Ca]. Corte semestral de llana o yerba [R]. 2. Capa de pelo o llana que se corta d’una vez [Cv]. Corte de pelo [Ca]. Aición de cortar el pelo [Ay]. 3. Corte de yerba que se siega nos praos [Cv]. 4. Tunda d’azotes [Ca]. //Dar una tosquila ‘dar una paliza’ [Cb]. ///D’esi mal morrió tosquila diz- se cuando-y pasa a una persona lo mesmo qu’a otra [LC]. La tosquila bona o mala a los quince díes iguala [LC]. en quitándoles la tosquila [Grangerías xviii: 833]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición (y efeutu) de <i class="della">tosquilar </i>[Lln. Os. Cl. Pa. Cb. Ac. Pr. Oc. JH]. Tosquiladura [Cg] de les oveyes [Lln]. Fechu de tosquilar la llana de les oveyes [Ca]. Corte semestral de llana o yerba [R].
  3. 2. Capa de pelo o llana que se corta d’una vez [Cv]. Corte de pelo [Ca]. Aición de cortar el pelo [Ay].
  4. 3. Corte de yerba que se siega nos praos [Cv].
  5. 4. Tunda d’azotes [Ca]. //<i class="della">Dar una</i> <i class="della">tosquila</i> ‘dar una paliza’ [Cb]. ///<i class="della">D’esi</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">morrió</i> <i class="della">tosquila</i> diz- se cuando-y pasa a una persona lo mesmo qu’a otra [LC]. <i class="della">La </i><i class="della">tosquila</i> <i class="della">bona</i> <i class="della">o</i> <i class="della">mala</i> <i class="della">a</i> <i class="della">los</i> <i class="della">quince</i> <i class="della">díes</i> <i class="della">iguala</i> [LC]. <i class="della">en</i> <i class="della">quitándoles</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tosquila</i> [Grangerías xviii: 833]
Deverbal fuerte de tosquilar (cfr.).
tosquilador, ora, el/la
📖: tosquilador
🔤: , ora, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora,
El que <i class="della">tosquila</i>(TEST)
  1. tosquilador
    • Tb
  2. El que <i class="della">tosquila</i
[Tb. JH]. tosquilador [Grangerías xviii] Cfr. tosquilar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Tb. JH]. <i class="della">“</i><i class="della">tosquilador</i><i class="della">”</i> [Grangerías xviii] Cfr. <i class="della">tosquilar</i>.
tosquiladura, la
📖: tosquiladura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">trasquiladura</i>(TEST)
  1. tosquiladura
  2. Cast
  3. <i class="della">trasquiladura</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. tosquilar.
tosquilar
📖: tosquilar
🏗️: NO
✍️: NO
<tusquilar [Ri. y Tb. Sm. As. Cn (M). An. y Pr. Cv. Oc]. tes- quilar [Vg. SCiprián]. atosquilar [Os]. /////trosquilar [Os. y Llg]. tresquilar [y Llg. Sm. Bab. Cd. Tox. /Eo/. Tor. Mar]. trusquilar [Sm. Pzu. Cd].>(TEST)
  1. tosquilar
    • Pb
    • Lln
    • Rs
    • Pa
    • Cg
    • Bi
    • Llg
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • Pr
    • Ca
    • Qu
    • Cp
    • Sr
    • Cn
    • Llu
  2. tusquilar
    • Ri
    • y Tb
    • Sm
    • As
    • Cn (M)
    • An
    • y Pr
    • Cv
    • Oc
  3. tes- quilar
    • Vg
    • SCiprián
  4. atosquilar
    • Os
  5. trosquilar dudoso (certainty = baxa)
    • Os
    • y Llg
  6. tresquilar
    • y Llg
    • Sm
    • Bab
    • Cd
    • Tox
    • /Eo/
    • Tor
    • Mar
  7. trusquilar
    • Sm
    • Pzu
    • Cd
Cast. trasquilar, esquilar [LV. Pb. Lln. Rs. Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Cñ. Ac. Bi. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Sm. Bab. Pzu. As. Cd. Pr. Cv. Tox. Oc. /Eo/. Vg. Mar. SCiprián. JH. R. DA]. Cortar la llana a les oveyes [Os. Ca. Qu. PSil]. Cortar el pelo a los animales [Ca. An]: Anueite tusquilamos las uveas [An]. 2. Cortar el pelo [Lln. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Sr. Ay. Qu. Tb. Sm. Cn (M). Pr. Cv. Oc (= chusquilar). Tor. SCiprián. R]. Cortar el pelo a les persones [An]. Cortar mal [Sr]. 3. Quitar la barriga y la cola al pescáu [Llu]. 4. Amenazar [Ar]. 5. Matar [Ri]. //Tar por tosquilar ‘ser medio bobu’ [Sb]. ‘nun tener urbani- dá’ [Tb]. //Dir por llana y salir tosquiláu [LC]. Naide fue al abogáu que non golviera tosquiláu [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">trasquilar</i>, <i class="della">esquilar</i> [LV. Pb. Lln. Rs. Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Cñ. Ac. Bi. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Sm. Bab. Pzu. As. Cd. Pr. Cv. Tox. Oc. /Eo/. Vg. Mar. SCiprián. JH. R. DA]. Cortar la llana a les oveyes [Os. Ca. Qu. PSil]. Cortar el pelo a los animales [Ca. An]: <i class="della">Anueite</i> <i class="della">tusquilamos</i> <i class="della">las</i> <i class="della">uveas</i> [An].
  2. 2. Cortar el pelo [Lln. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Sr. Ay. Qu. Tb. Sm. Cn (M). Pr. Cv. Oc (= chusquilar). Tor. SCiprián. R]. Cortar el pelo a les persones [An]. Cortar mal [Sr].
  3. 3. Quitar la barriga y la cola al pescáu [Llu].
  4. 4. Amenazar [Ar].
  5. 5. Matar [Ri]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">por tosquilar </i>‘ser medio bobu’ [Sb]. ‘nun tener urbani- dá’ [Tb]. //<i class="della">Dir por llana y salir tosquiláu </i>[LC]. <i class="della">Naide fue al </i><i class="della">abogáu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">non</i> <i class="della">golviera</i> <i class="della">tosquiláu</i> [LC].
a) Michaelem Transquillatum [1215](or.) [ACL/289] b) Iohannes Tresquilado 1190(or.) [MSAH-IV/452] Petrus Tresquilado 1211(or.) [ACL/224] Petrus Tresquilado 1214(or.) [MSAH-V/87] Michael Tresquilado 1215(or.) [ACL/290] Martinus Tresquilado de Uillada 1224(or.) [MSAH-V/142] D. Pedrez herno de Martin Tresquilado 1251(or.) [MCar- I/305] se lo non tresquilare [FS (FFLL)] c) Iohannes Trisquilado 1210(or.) [ACL/218] d) si la tusa o la tosquila peche III soldos s. xiii (or.) [FX/292] el que alla ela animalla errada non la deve sinnalar nen tosquilar s. xiii (or.) [FX/292] cavallo errado o otra animalla nen la tuse nen la tosquile s. xiii (or.) [FX/292] tírate siempre a los {carneros} que está por tosquilar [Grangerías xviii: 832] Tien tosquilades les marques [El Caballo 81] El que pensando ir por llana/salió por fin tosquiladu [La Paliza 258] que so bona filadora cada día filo un fusu y tasquilo una boroña [(CYC)/257]
  1. a) Michaelem Transquillatum [1215](or.)
  2. ACL/289
  3. b) Iohannes Tresquilado
  4. 1190(or.) MSAH-IV/452
  5. Petrus Tresquilado 1211(or.) [ACL/224] Petrus Tresquilado 1214(or.) [MSAH-V/87] Michael Tresquilado
  6. 1215(or.) ACL/290
  7. Martinus Tresquilado de Uillada
  8. 1224(or.) MSAH-V/142
  9. D. Pedrez herno de Martin Tresquilado
  10. 1251(or.) MCar- I/305
  11. se lo non tresquilare
  12. FS (FFLL)
  13. c) Iohannes Trisquilado
  14. 1210(or.) ACL/218
  15. d) si la tusa o la tosquila peche III soldos s. xiii (or.)
  16. FX/292
  17. el que alla ela animalla errada non la deve sinnalar nen tosquilar s. xiii (or.)
  18. FX/292
  19. cavallo errado o otra animalla nen la tuse nen la tosquile s. xiii (or.)
  20. FX/292
  21. tírate siempre a los {carneros} que está por tosquilar
  22. Grangerías xviii: 832
  23. Tien tosquilades les marques
  24. El Caballo 81
  25. El que pensando ir por llana/salió por fin tosquiladu
  26. La Paliza 258
  27. que so bona filadora cada día filo un fusu y tasquilo una boroña
  28. (CYC)/257
Cfr. esquilar 3. En rellación etimolóxica tenemos los ax. continuadores del participiu fuerte de tosquilar tosquilu, a, o (cfr.), col aumentativu tosquilón, ona (cfr.) tamién con usu nominal el masculín *tosquilu tosquilón (cfr.) y femenín tosquila (cfr.); tamién parientes son tosquilador (cfr.), tosqui- ladura (cfr.).
tosquiláu, ada, ao
📖: tosquiláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. tosquiláu
Col pelo cortao [PSil].
  1. 1. Col pelo cortao [PSil].
2. Que sal perdiendo en dalgún tratu [PSil]. Pp. de tosquilar.
tosquilón, ona
📖: tosquilón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<tosquilón [Lln]. tosquilona [Pa].>(TEST)
  1. tosquilón
    • Ay
  2. tosquilón
    • Lln
  3. tosquilona
    • Pa
Atolondráu [Ay].
  1. 1. Atolondráu [Ay].
Medio bobu [Sb. Tb]. Bastu y poco agraciáu (rapaz) [Ca]. 2. Poco trabayadora (la moza) [Pa]. 3. De mala fama (una persona) [Lln]. Aum. de tosquilu (cfr. tosquilar).
tosquilón, el
📖: tosquilón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">trasquilón</i>(TEST)
  1. tosquilón
  2. Cast
  3. <i class="della">trasquilón</i
[JH]. //A tosquilones ‘id’ [JH].
  1. 1. [JH]. //<i class="della">A</i> <i class="della">tosquilones</i> ‘id’ [JH].
Cfr. tosquilar.
tosquilu, a, o*
📖: tosquilu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tosquila [Ac].>(TEST)
  1. tosquilu
    • Pa
  2. tosquila
    • Ac
Fata [Ac]. Moza y poco trabayadora (una rapaza) [Pa (= tos- quilona)].
  1. 1. Fata [Ac]. Moza y poco trabayadora (una rapaza) [Pa (= tos- quilona)].
Cfr. tosquilar.
tosta, la
📖: tosta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Torreya de pan [Ar]. Torreya, tostada [Pzu. Vg]. Trozu de pan frito [PSil]. Pedazu de pan crudo cubiertu de miel o mantega [VCid]. Rebanada de pan frito n’aceite o mantega [Llomb]. 2. Galeotes, los que remen [JH]. 3. Bancu en que van sentaos los galeotes o los que remen [JH]. 4. Tabla fixa a lo llargo de la lancha en que descansa la tosta [JH]. Podría tenese por un deverbal de <i class="della">tostar</i>(TEST)
  1. tosta
  2. Torreya de pan
    • Ar
  3. Torreya, tostada
    • Pzu
    • Vg
  4. Trozu de pan frito
    • PSil
  5. Pedazu de pan crudo cubiertu de miel o mantega
    • VCid
  6. Rebanada de pan frito n’aceite o mantega
    • Llomb
  7. 2
  8. Galeotes, los que remen
    • JH
  9. 3
  10. Bancu en que van sentaos los galeotes o los que remen
    • JH
  11. 4
  12. Tabla fixa a lo llargo de la lancha en que descansa la tosta
    • JH
  13. Podría tenese por un deverbal de <i class="della">tostar</i
(cfr.) o del so antece- dente frente al diptongáu tuestu, a, o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) o del so antece- dente frente al diptongáu <i class="della">tuestu, a, o </i>(cfr.).
Quiciabes lo mesmo valga pa les aceiciones §2-3 [y pal dim. masc. tostín (cfr.)] an- que semánticamente nos abulten alloñaos. Ye posible que den- de l’aceición §1 ‘torreya de pan frito’ se desendolque l’aceición de *‘pan duro (como lo que ta frito)’ y d’ehí *lo que ta duro’ → ‘asientu (duru) como’l bancu de los galeotes’, → ‘los galeotes’.
tostada, la
📖: tostada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tostada
Rebanada de pan frita o torrada [Ac].
  1. 1. Rebanada de pan frita o torrada [Ac].
Cfr. tostar.
tostadiella, la
📖: tostadiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Tostada [JH]. Lo que se tuesta d’una vez [JH]. Fritada [JH]. Dim. de <i class="della">tostada</i>(TEST)
  1. tostadiella
  2. Tostada
    • JH
  3. Lo que se tuesta d’una vez
    • JH
  4. Fritada
    • JH
  5. Dim
  6. de <i class="della">tostada</i
(cfr.) col
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) col
continuador del suf. llat.lla.
tostador, ora, el/la
📖: tostador
🔤: , ora, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora,
<tustador [An].>(TEST)
  1. tostador
  2. tustador
    • An
El que tuesta o fri [JH].
  1. 1. El que tuesta o fri [JH].
2. Tostador [An]: Tustamos las casta- ñas nel tustador [An]. Cfr. tostar.
tostadura, la
📖: tostadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición y efeutu de <i class="della">tostar</i>(TEST)
  1. tostadura
  2. Aición y efeutu de <i class="della">tostar</i
o frir [JH].
  1. 1. o frir [JH].
Cfr. tostar.
tostar
📖: tostar
🏗️: NO
✍️: NO
<tustar [y An. y Oc].>(TEST)
  1. tostar
    • Pa
    • Ay
    • Sm
    • An
    • Lln
    • Ri
    • Rs
    • Cg
    • Cp
    • Llg
    • Sb
    • Ll
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • Cv
    • Vd
    • Oc
    • Tb
    • Cn
  2. tustar
    • y An
    • y Oc
Cast. tostar [Pa. Ay. Sm. An] la comida o’l palu del pastor [Lln]. Calentar una cosa fasta que seque y garre color [Ri]. 2. Frir [Lln. Rs. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. An. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo/. JH]: Tostar un güevu [Ac]. Frir güevos [Oc] o pataques [Tb. Sm]. Frir frisuelos [Oc]: Mañana tengo que tustar [Cn (Oc)]. 3. Asar [Lln. Llg. An]. 4. Recibir una paliza [Lln]. //Cazu tostar ‘sartén’ [Llg]. //(Enviar) a tostar guiades ‘cast. a freír pértigas’ [Xo (Instrucción) 280]. //Indias tostadas ‘pataques frites’ [Vd]. //Tostar les banielles ‘poner
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tostar</i> [Pa. Ay. Sm. An] la comida o’l palu del pastor [Lln]. Calentar una cosa fasta que seque y garre color [Ri].
  3. 2. Frir [Lln. Rs. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. An. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo/. JH]: <i class="della">Tostar</i> <i class="della">un</i> <i class="della">güevu</i> [Ac]. Frir güevos [Oc] o pataques [Tb. Sm]. Frir frisuelos [Oc]: <i class="della">Mañana</i> <i class="della">tengo </i><i class="della">que tustar</i> [Cn (Oc)].
  4. 3. Asar [Lln. Llg. An].
  5. 4. Recibir una paliza [Lln]. //<i class="della">Cazu tostar </i>‘sartén’ [Llg]. //<i class="della">(Enviar) a tostar </i><i class="della">guiades</i> ‘cast. a <i class="della">freír pértigas</i>’ [Xo (Instrucción) 280]. //<i class="della">Indias</i><i class="della"> tostadas</i> ‘pataques frites’ [Vd]. //<i class="della">Tostar</i> <i class="della">les</i> <i class="della">banielles</i> ‘poner
les banielles, una vez cortaes, a calentar al pie d’una fogue- ra pa qu’ensuguen’ [Cestería]. //Tostase al sol ‘ponese prietu al sol’ [Cd]. //Nin tuesta nin mueya [CyN (Recuerdos)] ‘nun pinta gota nun asuntu’ [Sr].///Tu fuiste a la romería/y non me traxiste nada;/nin una mala rosquía/nin un’ ablana tostada [CyN (Recuerdos)]. Guilielme Tostadu 1227 (s. xiii) [SV/158] Guilielme Tostado 1227 (s. xiii) [SV/159] Pedro Tostado [LK/240] los vayneros nen los correeros que non tosten los cueyros ala palla 1287 [Ordenances/49] Ha embiar á Anton de la Llera/que vaya á tostar guiades [El Caballo 89]
  1. les banielles, una vez cortaes, a calentar al pie d’una fogue- ra pa qu’ensuguen’ [Cestería]. //Tostase al sol ‘ponese prietu al sol’ [Cd]. //Nin tuesta nin mueya [CyN (Recuerdos)] ‘nun pinta gota nun asuntu’ [Sr].///Tu fuiste a la romería/y non me traxiste nada;/nin una mala rosquía/nin un’ ablana tostada [CyN (Recuerdos)]. Guilielme Tostadu 1227 (s. xiii) [SV/158] Guilielme Tostado 1227 (s. xiii) [SV/159] Pedro Tostado
  2. LK/240
  3. los vayneros nen los correeros que non tosten los cueyros ala palla
  4. 1287 Ordenances/49
  5. Ha embiar á Anton de la Llera/que vaya á tostar guiades
  6. El Caballo 89
Del llat. tostāre, fechu dende tostus participiu de torrēre ‘desecar’, ’secar al fueu’, ‘arder’, ‘consumir’ (em s.v. torreo), verbu calteníu en delles llingües romániques (rew). Un dever- bal de tostar ye ast. tostada (cfr.); l’ast. tosta (cfr.) ha tenese tamién por deverbal del participiu fuerte de tostar (o del so antecedente); paez qu’ello ye meyor anque non imposible que partir de tostus, -a, -um, participiu de torrere (em s.v. torreo;) responsable del ast. tuestu, a, o (cfr.). Dende l’aum. tostón féxose’l verbu atestongar (cfr.) de lo que podría ser variante l’ast. atostalgar (cfr.) onde s’alvierte’l mesmu suf. que n’ast. amontalgar (cfr.). En rellación con tostare, amás de tostador (cfr.) ta tostadura (cfr.). Pero dende tostar (o de los sos tér- minos rellacionaos) pudo facese un iterativu en -idiare d’u se fexo ast. *tostexar responsable d’un deverbal tostexu (cfr.).
tostáu, ada, ao*
📖: tostáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><tustáu/ada [An]. +tostéu [Ay].>(TEST)
  1. tostáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tustáu/ada
    • An
  3. tostéu metafonía
    • Ay
Turráu [An]: El café ta tustáu [An]. 2. Quemáu pol sol, prietu, morenu [Ay]. Pp. de tostar.
  1. Turráu [An]: El café ta tustáu [An]. 2. Quemáu pol sol, prietu, morenu [Ay].
  2. Ay
  3. Pp. de tostar.
tostexu, el
📖: tostexu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tostexu
{Aición y efeutu de} frir chorizos, torrendos, etc. [Lln]. Cfr. tostar.
  1. {Aición y efeutu de} frir chorizos, torrendos, etc. [Lln]. Cfr. tostar.
  2. Lln
tostín, el
📖: tostín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/tustinos [Vd].>(TEST)
  1. tostín
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/tustinos infl. cast.
    • Vd
Dim. de tostu (cfr.). 2. Basamentu u s’asitia’l pie del palu o maste del barcu [Xx (Barriuso: barcos 219)]. //-inos ‘pieces de madera, nes lanches ensin cubierta, sobro les qu’encaxa l’empaletáu o panel’ [Vd]. Martin Tostin 1230(or.) [SV/201] Martinus tostinus 1236(or.) [SV/74] Martin tostim 1236(or.) [SV/76] johan tostin que yera mayordomo de la villa que yera mal ffecho1300 [DCO-V/224] Cfr. tosta.
  1. Dim. de tostu (cfr.). 2. Basamentu u s’asitia’l pie del palu o maste del barcu [Xx (Barriuso: barcos 219)]. //-inos ‘pieces de madera, nes lanches ensin cubierta, sobro les qu’encaxa l’empaletáu o panel’ [Vd]. Martin Tostin 1230(or.) [SV/201] Martinus tostinus 1236(or.) [SV/74] Martin tostim
  2. 1236(or.) SV/76
  3. johan tostin que yera mayordomo de la villa que yera mal ffecho
  4. 1300 DCO-V/224
  5. Cfr. tosta.
tostizar
📖: tostizar
🏗️: NO
✍️: NO
Facer cierta operación de tostar nun sartén o cazu [Lln]. Formación sol verbu <i class="della">tostar</i>(TEST)
  1. tostizar
  2. Facer cierta operación de tostar nun sartén o cazu
    • Lln
  3. Formación sol verbu <i class="della">tostar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
tostobeyu, {a, o}
📖: tostobeyu
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
Zopencu, toscu [Lln (= motobeyu)]. Posible variante de *<i class="della">tortobexu</i>(TEST)
  1. tostobeyu
  2. Zopencu, toscu
    • Lln (= motobeyu)
  3. Posible variante de *<i class="della">tortobexu</i
(cfr. tortobexar), a nun ser que faiga falta rellacionar el términu col ast. motubiella (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">tortobexar</i>), a nun ser que faiga falta rellacionar el términu col ast. <i class="della">motubiella</i> (cfr.).
tostón, el
📖: tostón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Conversación o daqué cosa que produz aburrimientu [Llu]. Daqué qu’aburre [Llg. Ay. Tb]: <i class="della">Esa</i>(TEST)
  1. tostón
    • Llg
    • Lln
  2. Conversación o daqué cosa que produz aburrimientu
    • Llu
  3. Daqué qu’aburre [Llg. Ay. Tb]: <i class="della">Esa</i
película ye un tostón [Llg]. 2. Muyer foína [Lln]. //Avezase la vieya a tostones ‘acostumase a la bona vida’ [Lln].
  1. 1. <i class="della">película</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tostón </i>[Llg].
  2. 2. Muyer foína [Lln]. //<i class="della">Avezase</i> <i class="della">la</i> <i class="della">vieya</i> <i class="della">a</i> <i class="della">tostones </i>‘acostumase a la bona vida’ [Lln].
uilico Petrus retoston 1179(or.) [DCO-I/473] Toston 1194(or.) [MSAH-IV/499] Dominicus Toston 1210(or.) [ACL/210] Dominicus Toston 1215(or.) [VVS/106] Aum. de tostu (
  1. uilico Petrus retoston
  2. 1179(or.) DCO-I/473
  3. Toston
  4. 1194(or.) MSAH-IV/499
  5. Dominicus Toston
  6. 1210(or.) ACL/210
  7. Dominicus Toston
  8. 1215(or.) VVS/106
  9. Aum. de tostu (
cfr.). Posiblemente esti términu guarda refe- rencia a l’aición y efeutu de tostar colo qu’un tostón, a ve- gaes, pudo significar *‘sitiu onde se tuesta’ → *‘sitiu de ter- tulia, de xunta’ y d’ehí surdiría una destremación significativa positiva o negativa según los contestos.
tostoriyu, el
📖: tostoriyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Muyer foína [Lln]. Quiciabes d’un dim. del ast. <i class="della">tostón</i>(TEST)
  1. tostoriyu
  2. Muyer foína
    • Lln
  3. Quiciabes d’un dim
  4. del ast
  5. <i class="della">tostón</i
(cfr.) + -ĭculus > *tosto- niyu tostoriyu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) + -ĭculus > *<i class="della">tosto- </i><i class="della">niyu </i>→ <i class="della">tostoriyu.</i>
tostu, el
📖: tostu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Torta de maíz que se fai na chapa de la cocina de carbón [Gr]. 2. Cierta especie de sopa que se fai de pan tostao o de boroña rustío y mantega o grasa [JH]. 3. Muyer de pocu arte, ordi- naria [Ac (VB)]. //<i class="della">Ser</i>(TEST)
  1. tostu
  2. Torta de maíz que se fai na chapa de la cocina de carbón
    • Gr
  3. 2
  4. Cierta especie de sopa que se fai de pan tostao o de boroña rustío y mantega o grasa
    • JH
  5. 3
  6. Muyer de pocu arte, ordi- naria
    • Ac (VB)
  7. <i class="della">Ser</i eonaviego
como un tostu ‘ser persona persosa o perpoco intelixente’ [Cb].
  1. 1. <i class="della">como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tostu</i> ‘ser persona persosa o perpoco intelixente’ [Cb].
Cfr. tuestu, a, o & tostar.
totiellu, a, o
📖: totiellu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Que se repón, delicáu de salú [AGO]. Diminutivu col continuador de -ĕllus, amestáu col ast. *<i class="della">totu</i>, posible participiu fuerte de <i class="della">(a)totar</i>(TEST)
  1. totiellu
  2. Que se repón, delicáu de salú
    • AGO
  3. Diminutivu col continuador de -ĕllus, amestáu col ast
  4. <i class="della">totu</i>, posible participiu fuerte de <i class="della">(a)totar</i asterisco
(cfr.). Dende *totu foi po- sible un diminutivu *totín términu que ta nel aniciu del verbu atotinar (cfr.). Cfr. atotar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.). Dende *<i class="della">totu</i> foi po- sible un diminutivu *<i class="della">totín</i> términu que ta nel aniciu del verbu <i class="della">atotinar</i> (cfr.). Cfr. <i class="della">atotar</i>.
tou, toda, too
📖: tou
🔤: , toda, too
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 toda,, too
<tou/toa/too [Ac. Sr. Llv]. tou/toa [Lln. Pa]. to/toa [Lln]. todu [Lln (Lln)]. tou [Sm. Pzu. Cd]. todu/toda [Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Cd. Pr]. tou/toda [PSil. Cn]. +tudu/toa/too [y Ac].>(TEST)
  1. tou
    • Llg
    • Cv
    • Sb
    • Ay
    • Ri
  2. tou/toa/too
    • Ac
    • Sr
    • Llv
  3. tou/toa
    • Lln
    • Pa
  4. to/toa
    • Lln
  5. todu
    • Lln (Lln)
  6. tou
    • Sm
    • Pzu
    • Cd
  7. todu/toda
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • PSil
    • An
    • Cd
    • Pr
  8. tou/toda
    • PSil
    • Cn
  9. tudu/toa/too metafonía
    • y Ac
Cast. todo [Xral]. //A tolo más ‘como muncho’ [Llg]: Daré-y mil pesetes tolo más [Llg]: A tolo más vendrán ocho envitaos [Llg]. //A tou trance ‘a toa costa’ [Llg]. //Así tou ‘a pesar de’ [Pa]. //A tou meter ‘corriendo’, ‘con priesa’ [Sr]]. //Del todu ‘dafechu’ [Tb]. //Ser ell too ‘ser el tou’ [JH]. //Tou con tou ‘completamente too’ [Villah]. //Tou Dios ‘toos’ [Pa]. //Todu zurru ya burru ‘tou tipu de xente ensin distinción’ [Cv]. //Too siguío ‘de contino, ensin aparar’ [Llg]. //Todo uno ‘carbón mecío cola tierra, tal como sal de la mina’ [Min]. //Tol [Tb. An]. tul [Ac. Sr. Sb. Ay] ‘tou el’ [Sr. Sb. Ay. Tb. An]. //Tol/ tola/tolo ‘tou el’ [Ri]. //Tul/tola/ tolo ‘tou el’ [Ri]. ///Quien too llo niega too llo confiesa [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">todo </i>[Xral]. //<i class="della">A</i> <i class="della">tolo más </i>‘como muncho’ [Llg]: <i class="della">Daré-y mil</i> <i class="della">pesetes</i> <i class="della">tolo</i> <i class="della">más</i> [Llg]: <i class="della">A</i> <i class="della">tolo</i> <i class="della">más</i> <i class="della">vendrán</i> <i class="della">ocho</i> <i class="della">envitaos </i>[Llg]. //<i class="della">A</i> <i class="della">tou trance </i>‘a toa costa’ [Llg]. //<i class="della">Así tou </i>‘a pesar de’ [Pa]. //<i class="della">A tou meter </i>‘corriendo’, ‘con priesa’ [Sr]]. //<i class="della">Del todu </i>‘dafechu’ [Tb]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">ell</i> <i class="della">too</i> ‘ser el tou’ [JH]. //<i class="della">Tou</i> <i class="della">con</i> <i class="della">tou </i>‘completamente too’ [Villah]. //<i class="della">Tou Dios </i>‘toos’ [Pa]. //<i class="della">Todu zurru</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">burru</i> ‘tou tipu de xente ensin distinción’ [Cv]. //<i class="della">Too </i><i class="della">siguío</i> ‘de contino, ensin aparar’ [Llg]. //<i class="della">Todo</i> <i class="della">uno</i> ‘carbón mecío cola tierra, tal como sal de la mina’ [Min]. //<i class="della">Tol</i> [Tb. An]. <i class="della">tul</i> [Ac. Sr. Sb. Ay] ‘tou el’ [Sr. Sb. Ay. Tb. An]. //<i class="della">Tol</i>/ <i class="della">tola</i>/<i class="della">tolo</i> ‘tou el’ [Ri]. //<i class="della">Tul</i>/<i class="della">tola</i>/ <i class="della">tolo </i>‘tou el’ [Ri]. ///<i class="della">Quien too</i> <i class="della">llo</i> <i class="della">niega</i> <i class="della">too</i> <i class="della">llo</i> <i class="della">confiesa</i> [JH].
Hoc autem totum superius scriptum 976 (or.) [DCO/74] et In totas tres medietatem 978 (or.) [SV/79] In toto circuitu 978 (or.) [SV/79] guarecer a todu tiempo istam hereditatem 1225(or.) [SV/144] a tudu el conuento de ipso monasterio 1241(or.) [DOSV- II/94] nos Rui diaz Dayan ye todu el cabidio de San Saluador 1242 [DCO-V/20] toda entregamente con entrades e con ixides e con todes sues derechures 1261(or.) [SP-I/213] e otorgamos de vo la guarezer a todu tienpo 1261(or.) [SP- I/213] si el diz non dare agora fidiador mas buscar ire oi toth s. xii [FA/117] illo busca suo fidiador en toth lo dia et level ad_alla casa s. xii [FA/117] heredat de fer en toth suo placer de vender o de dar s. xii [FA/125] toth omne qui pane aut sicera aver’ a vender vendalo qual ora s. xii [FA/125] toth omne qui populador for’ e’ la villa del rei s. xii [FA/125] toth omne et tota mulier que a perquisitio se clamar’ s. xii [FA/128] toth omne o tota mulier que falsa esquisitio disser’ s. xii [FA/130] e ganado de los homnes de Abilies paiscant per toth logar s. xii [FA/131] toda essa mia heredat de Ruuiano 1213(or.) [MB/242] io cay en toda et uos yelos outros mios hermanos 1213(or.) [MB/242] el tercio de tol senorio 1251 [SPE-I/465] per esti foro uso damos por quitos de toda talla & tudo pedi- do 1266(or.) [DOLLA-I/19]:Av. decretales viellos o nueuos e todes lles coses que veniessen 1297(or.) [SB/222] por todu el otro heredamiento que yo e de auolenga 1298(or.) [SB/227] todes aquelles coses que a mi podiessen prestar e a uos en- pieçer 1304(or.) [SB/232] esta partida fizieron todes lles partes sobredeches por se- tençia 1306(or.) [SB/236]
a tudu tienpu que lo quisiessen partir que lo partiessen 1306(or.) [SB/236] esta partida fizieron todes lles partes sobredeches por sen- tençia 1306(or.) [SB/237] desto tudu la decha dona Sancha Rodriguiz pedio a mi 1306(or.) [SB/237] con so cauallo e con so todo [FLl (BN) 48] - Seis cuartos en tou el día [El Camberu 2]
  1. Hoc autem totum superius scriptum
  2. 976 (or.) DCO/74
  3. et In totas tres medietatem
  4. 978 (or.) SV/79
  5. In toto circuitu
  6. 978 (or.) SV/79
  7. guarecer a todu tiempo istam hereditatem
  8. 1225(or.) SV/144
  9. a tudu el conuento de ipso monasterio
  10. 1241(or.) DOSV- II/94
  11. nos Rui diaz Dayan ye todu el cabidio de San Saluador
  12. 1242 DCO-V/20
  13. toda entregamente con entrades e con ixides e con todes sues derechures
  14. 1261(or.) SP-I/213
  15. e otorgamos de vo la guarezer a todu tienpo
  16. 1261(or.) SP- I/213
  17. si el diz non dare agora fidiador mas buscar ire oi toth s. xii
  18. FA/117
  19. illo busca suo fidiador en toth lo dia et level ad_alla casa s. xii
  20. FA/117
  21. heredat de fer en toth suo placer de vender o de dar s. xii
  22. FA/125
  23. toth omne qui pane aut sicera aver’ a vender vendalo qual ora s. xii
  24. FA/125
  25. toth omne qui populador for’ e’ la villa del rei s. xii
  26. FA/125
  27. toth omne et tota mulier que a perquisitio se clamar’ s. xii
  28. FA/128
  29. toth omne o tota mulier que falsa esquisitio disser’ s. xii
  30. FA/130
  31. e ganado de los homnes de Abilies paiscant per toth logar s. xii
  32. FA/131
  33. toda essa mia heredat de Ruuiano
  34. 1213(or.) MB/242
  35. io cay en toda et uos yelos outros mios hermanos
  36. 1213(or.) MB/242
  37. el tercio de tol senorio
  38. 1251 SPE-I/465
  39. per esti foro uso damos por quitos de toda talla & tudo pedi- do 1266(or.) [DOLLA-I/19]:Av.
  40. DOLLA-I/19
  41. decretales viellos o nueuos e todes lles coses que veniessen
  42. 1297(or.) SB/222
  43. por todu el otro heredamiento que yo e de auolenga
  44. 1298(or.) SB/227
  45. todes aquelles coses que a mi podiessen prestar e a uos en- pieçer
  46. 1304(or.) SB/232
  47. esta partida fizieron todes lles partes sobredeches por se- tençia
  48. 1306(or.) SB/236

  49. a tudu tienpu que lo quisiessen partir que lo partiessen
  50. 1306(or.) SB/236
  51. esta partida fizieron todes lles partes sobredeches por sen- tençia
  52. 1306(or.) SB/237
  53. desto tudu la decha dona Sancha Rodriguiz pedio a mi
  54. 1306(or.) SB/237
  55. con so cauallo e con so todo
  56. FLl (BN) 48
  57. - Seis cuartos en tou el día
  58. El Camberu 2
Del llat. tōtus, -a, -um ‘tou’ (em), panrománicu (rew) ya pan- hispánicu (deeh).
tova
📖: tova
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tova
    • Lln
Voz usada pa llamar al perru [Lln].
  1. 1. Voz usada pa llamar al perru [Lln].
Quiciabes de l’amestadura de dos términos espresivos to-va, el primeru reducción del imperativu to(ma) y el segundu im- perativu del verbu dir, va, daqué asina como ‘toma y vete’.
tovía
📖: tovía
🏗️: NO
✍️: NO
<toavía [y Cp. y Ac. Sb. y Mar]. tuvía [y Sr. y Ay. y Tb. Sm. Bab. Pzu. An. Gr. Cd. y Pr. Sl. Cv. Tor]. touvía [Cd]. tuavía [y Cñ. y Ac. y Tb. Oc. Tor. y Mar. Arm. y VCid]. tóvia [y Cb]. tavía [y Cñ. y Ac. y Ay. Ll. Ri. y JH]. ta [y Pa. Cñ. y Ac. Llg. y Ay. Qu. Sm]. /////entodavía [Tor]. entovía [Pb. LV. y Lln. y Cl. y Pa. y Cg. Xx. Ac. y Ay. y Tb. PSil. y Vd. JH. DA. Vg. y Mar. VCid]. entuvía [Os. y Ay. y Tb. Sm. Md. An]. entavía [y Pa. Os. Cñ. y Ac. y Ay. Ll. Qu. y Tb. y JH. y Mar. y VCid]. intovía [As. Cn (MG)]. intuvía [Pzu]. antovía [y JH]. unta- vía [Llomb]. untuvía [Tor]. entoavía [y Lln. Ac. Sb. y DA. y Mar]. entuavía [y Mar. VCid]. intuavía [As]. /////entadía [y Mar]. /////entoá [y Lln. Os]. entá [y Pa. y VCid].>(TEST)
  1. tovía
    • Lln
    • Rs
    • Pa
    • Cg
    • Cp
    • Sr
    • Ay
    • Tb
    • Cn
    • Pr
    • Vd
  2. toavía
    • y Cp
    • y Ac
    • Sb
    • y Mar
  3. tuvía
    • y Sr
    • y Ay
    • y Tb
    • Sm
    • Bab
    • Pzu
    • An
    • Gr
    • Cd
    • y Pr
    • Sl
    • Cv
    • Tor
  4. touvía
    • Cd
  5. tuavía
    • y Cñ
    • y Ac
    • y Tb
    • Oc
    • Tor
    • y Mar
    • Arm
    • y VCid
  6. tóvia
    • y Cb
  7. tavía
    • y Cñ
    • y Ac
    • y Ay
    • Ll
    • Ri
    • y JH
  8. ta
    • y Pa
    • y Ac
    • Llg
    • y Ay
    • Qu
    • Sm
  9. entodavía dudoso (certainty = baxa)
    • Tor
  10. entovía
    • Pb
    • LV
    • y Lln
    • y Cl
    • y Pa
    • y Cg
    • Xx
    • Ac
    • y Ay
    • y Tb
    • PSil
    • y Vd
    • JH
    • DA
    • Vg
    • y Mar
    • VCid
  11. entuvía
    • Os
    • y Ay
    • y Tb
    • Sm
    • Md
    • An
  12. entavía
    • y Pa
    • Os
    • y Ac
    • y Ay
    • Ll
    • Qu
    • y Tb
    • y JH
    • y Mar
    • y VCid
  13. intovía
    • As
    • Cn (MG)
  14. intuvía
    • Pzu
  15. antovía
    • y JH
  16. unta- vía
    • Llomb
  17. untuvía
    • Tor
  18. entoavía
    • y Lln
    • Ac
    • Sb
    • y DA
    • y Mar
  19. entuavía
    • y Mar
    • VCid
  20. intuavía
    • As
  21. entadía dudoso (certainty = baxa)
    • y Mar
  22. entoá dudoso (certainty = baxa)
    • y Lln
    • Os
  23. entá
    • y Pa
    • y VCid
Cast. todavía [LV. Pb. Lln. Rs. Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Xx. Cñ. Cp. Ac. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm (= tanina). Md. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (MG). An. Gr. Cd. Pr. Sl. Vd. Oc. Tor. Llomb. Vg. Mar. Arm. VCid. JH. DA. R]: Tóvia non vieno, non vieno tovía [Cb]: Tea ya ceu [Gr]: ¿Ta non fueste? [Cñ]. ///¿Entá descanses, criáu? Da de comer al ganáu [Fabricia- no]. Non visti entovía les oreyes al llobu [CyN (Recuerdos)].
  1. 1. Cast. <i class="della">todavía</i> [LV. Pb. Lln. Rs. Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Xx. Cñ. Cp. Ac. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm (= tanina). Md. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (MG). An. Gr. Cd. Pr. Sl. Vd. Oc. Tor. Llomb. Vg. Mar. Arm. VCid. JH. DA. R]: <i class="della">Tóvia non vieno, non</i> <i class="della">vieno</i> <i class="della">tovía</i> [Cb]: <i class="della">Tea</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">ceu</i> [Gr]: ¿<i class="della">Ta</i> <i class="della">non</i> <i class="della">fueste?</i> [Cñ]. ///<i class="della">¿Entá descanses, criáu? Da de comer al ganáu </i>[Fabricia- no]. <i class="della">Non</i> <i class="della">visti</i> <i class="della">entovía</i> <i class="della">les</i> <i class="della">oreyes</i> <i class="della">al</i> <i class="della">llobu</i> [CyN (Recuerdos)].
et todauia ser rezebidos (sic) in nostro beneficio 1224(or.) [MCar-I/151] C libras de oro puro et todauia fique la carta firme 1235(or.) [MSAH-V/207] todavia en esta Orden estremada sancta Maria de Astorga 1235 [SPM/397] otro tanto peche. todauia esta Carta fique firme staule 1242(or.) [DOSV-II/149] Todauia saluo el Controzio de mi donna benayta 1248(or.) [DOSV-II/307] todavia fique esta carta en sua firmidume 1252 [SPM/412] e todavia facer nos servicio commos arreverdes 1252 [SPM/415] todavia omeciu ou endizia quin a facier 1256 [SPM/430] todavia remanezca ela carta en sua fermedume 1256 [SPM/431] soterrar hi so corpo & seer todauia amigo leal del moneste- rio 1263 [MB-II/88] que magar que y aya bonas paravlas todavia ay muchas gra- vedumnes s. xiii (or.) [FX/50] los principes an poder de enader les en este livro todavia s. xiii (or.) [FX/53] magar non lieve frucho todavia son bonos pora muchas co- sas s. xiii (or.) [FX/269] ellos deven jurar mas deven dar el tributo todavia s. xiii (or.) [FX/325] que todavia finquades tenidos e oblidados por la dicha renta 1399(or.) [SP-III/113] et todavia quel dicho moliendo ho non moliendo que vos 1447(or.) [SP-III/429] Aquisi arbol -decía-, ¡o, rei!, que viste/tan grande, tan ga- lán, tan apulento/que, anque una enfenidá de fueyes viste,/ todavía les apuesta con el viento [BAúxa, Sueños (Poesíes 329-332)] Faltayos daqué tovía [Los Trataos 4] Entovía lu’ncaramielló’l diablu’n un monte [San Mateo 10] Les espresiones asturianes conseñaes enriba y teníes por va- riantes de tovía ufren una xénesis mui elemental: a) continúen el llat. tōta uĭa ‘per tol camín’ construcción que ta tamién na base del fr. a. totesvoies, it. a. tuttavia ‘siempre’ (dcech s.v. todo), ast. todavía d’u ha partise pa xustificar toa una llarga riestra de variantes frutu de la perda de vocales y/o conso- nantes asina como adautación de los soníos en contautu; b) continúen la formación in tota uia > ast. entodavía; c) ufren un tracamundiu b-d (entavíaentadía); d) desanicien los úl- timos elementos de la secuencia entoa(vía)entoáentá.
  1. et todauia ser rezebidos (sic) in nostro beneficio
  2. 1224(or.) MCar-I/151
  3. C libras de oro puro et todauia fique la carta firme
  4. 1235(or.) MSAH-V/207
  5. todavia en esta Orden estremada sancta Maria de Astorga
  6. 1235 SPM/397
  7. otro tanto peche. todauia esta Carta fique firme staule
  8. 1242(or.) DOSV-II/149
  9. Todauia saluo el Controzio de mi donna benayta
  10. 1248(or.) DOSV-II/307
  11. todavia fique esta carta en sua firmidume
  12. 1252 SPM/412
  13. e todavia facer nos servicio commos arreverdes
  14. 1252 SPM/415
  15. todavia omeciu ou endizia quin a facier
  16. 1256 SPM/430
  17. todavia remanezca ela carta en sua fermedume
  18. 1256 SPM/431
  19. soterrar hi so corpo & seer todauia amigo leal del moneste- rio
  20. 1263 MB-II/88
  21. que magar que y aya bonas paravlas todavia ay muchas gra- vedumnes s. xiii (or.)
  22. FX/50
  23. los principes an poder de enader les en este livro todavia s. xiii (or.)
  24. FX/53
  25. magar non lieve frucho todavia son bonos pora muchas co- sas s. xiii (or.)
  26. FX/269
  27. ellos deven jurar mas deven dar el tributo todavia s. xiii (or.)
  28. FX/325
  29. que todavia finquades tenidos e oblidados por la dicha renta
  30. 1399(or.) SP-III/113
  31. et todavia quel dicho moliendo ho non moliendo que vos
  32. 1447(or.) SP-III/429
  33. Aquisi arbol -decía-, ¡o, rei!, que viste/tan grande, tan ga- lán, tan apulento/que, anque una enfenidá de fueyes viste,/ todavía les apuesta con el viento
  34. BAúxa, Sueños (Poesíes 329-332)
  35. Faltayos daqué tovía
  36. Los Trataos 4
  37. Entovía lu’ncaramielló’l diablu’n un monte
  38. San Mateo 10
  39. Les espresiones asturianes conseñaes enriba y teníes por va- riantes de tovía ufren una xénesis mui elemental: a) continúen el llat. tōta uĭa ‘per tol camín’ construcción que ta tamién na base del fr. a. totesvoies, it. a. tuttavia ‘siempre’ (dcech s.v. todo), ast. todavía d’u ha partise pa xustificar toa una llarga riestra de variantes frutu de la perda de vocales y/o conso- nantes asina como adautación de los soníos en contautu; b) continúen la formación in tota uia > ast. entodavía; c) ufren un tracamundiu b-d (entavíaentadía); d) desanicien los úl- timos elementos de la secuencia entoa(vía)entoáentá.
toxada, la
📖: toxada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. toxada
Matu de toxos [Tox]. Cfr. toxu.
  1. Matu de toxos [Tox]. Cfr. toxu.
  2. Tox
toxal, el
📖: toxal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tuxar [Cv].>(TEST)
  1. toxal
  2. ident class="della" level="1"></ident><tuxar
    • Cv
Sitiu de munchos toxos [Vd. /Eo (= toxeira)/] onde se dan abondo [Cv]. Cfr. toxu.
  1. Sitiu de munchos toxos [Vd. /Eo (= toxeira)/] onde se dan abondo [Cv].
  2. Cv
  3. Cfr. toxu.
toxera, la*
📖: toxera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tuxera [An]. //toxeira [/Eo/].>(TEST)
  1. toxera
  2. ident class="della" level="1"></ident><tuxera
    • An
  3. toxeira eonaviego
    • /Eo/
Sitiu onde s’acumula’l toxu [An]. Sitiu de munchos toxos [/Eo/]. Cfr. toxu.
  1. Sitiu onde s’acumula’l toxu [An]. Sitiu de munchos toxos [/Eo/].
  2. /Eo/
  3. Cfr. toxu.
toxeru, el*
📖: toxeru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tuxeiru [An. Cv]. //toxeiro [/Mánt/].>(TEST)
  1. toxeru
  2. ident class="della" level="1"></ident><tuxeiru
    • An
    • Cv
  3. toxeiro eonaviego
    • /Mánt/
Toxal [Cv. An. /Mánt/]. Cfr. toxu.
toxu, el
📖: toxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<toyu [Mar].>(TEST)
  1. toxu
    • Ce
    • Cd
    • Oc
    • Sm
    • An
    • Vd
    • Cv
  2. toyu
    • Mar
Ulex europaeus, cast. tojo [Ce (llaa 27, 28). Cd. Oc. R]. Ulex gallii [Ce (llaa 28)]. Ulex nanus [R]. Cast. tojo [Sm. Pzu. As. An. Vd. Tox. Vd. /Eo. Mánt/. Mar. JH] tienro que se da como alimentu a les caballeríes [Cv].{N’Oc destremen toxu mansu / toxu bravu}. “Toxos o toyos de puas muy gruesas pero son distintos de los toxos gallegos” [Sarmiento (Catálogo)] “Toxsu, lo mismo que mata gruesa de árgoma o pedazo de madera” [GP a. 1788]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Ulex europaeus</i>, cast. <i class="della">tojo</i> [Ce (llaa 27, 28). Cd. Oc. R]. <i class="della">Ulex</i> <i class="della">gallii </i>[Ce (llaa 28)]. <i class="della">Ulex nanus </i>[R]. Cast. <i class="della">tojo </i>[Sm. Pzu. As. An. Vd. Tox. Vd. /Eo. Mánt/. Mar. JH] tienro que se da como alimentu a les caballeríes [Cv].{N’Oc destremen <i class="della">toxu</i> <i class="della">mansu</i> / <i class="della">toxu </i><i class="della">bravu</i>}. “<i class="della">Toxos</i> o <i class="della">toyos</i> de puas muy gruesas pero son distintos de los toxos gallegos” [Sarmiento (Catálogo)] “<i class="della">Toxsu</i>, lo mismo que mata gruesa de árgoma o pedazo de madera” [GP a. 1788]
D’una posible base prerromana *toju con continuadores, amás de nel dominiu ástur (lla s.v. tojo), en gall., port. y en gascón (dcech s.v. tojo; deeh s.v. toju). Dende esi aniciu tamién podría xustificase la variante toyu y la voz femeni- na analóxica toya 1 (cfr.), al sur del dominiu. En rellación etimolóxica con toxu citamos l’abondativu toxada (cfr.), toxera (cfr.), toxeru (cfr.) y toxal (cfr.). Sobro toxu féxose estoxar 1 (cfr.).
toya, la 1
📖: toya
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Planta asemeyada al <i class="della">toxu</i>(TEST)
  1. toya
  2. Planta asemeyada al <i class="della">toxu</i
pero más alta [Mar].
  1. 1. pero más alta [Mar].
Cfr. toxu.
toya, la 2
📖: toya
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Pequeña cavidá más fonda qu’una parede y menos y más baxa qu’una cueva [Or (S)]. Cueva con poca capacidá [Lln (= toyu)]. 2. Árbol carcomíu con un gran furacu [Lln]. Podría ser un continuador del llat. togula, diminutivu de <i class="della">toga</i>(TEST)
  1. toya
  2. Pequeña cavidá más fonda qu’una parede y menos y más baxa qu’una cueva
    • Or (S)
  3. Cueva con poca capacidá
    • Lln (= toyu)
  4. 2
  5. Árbol carcomíu con un gran furacu
    • Lln
  6. Podría ser un continuador del llat
  7. togula, diminutivu de <i class="della">toga</i
‘cubrición’, ‘techu’ (em), a nun ser que sía una simple varian- te femenina de toyu entendible dende’l llat. tubus, -i ‘tubu’, ‘cañón’ (em) > *tobu > *toutoyu (cfr.), con -y- antihiática, tamién asitiáu en toponimia (ta 373). Dende ast. toyu y toya 2 féxose’l verbu atoyar ‘fartase’ (cfr.) col sentíu primeru de ‘llenar el tubu’ → ‘llenar el pozu’ → ‘fartase’. Un deriváu tamién ye l’ast. toyerina (cfr.) nome d’un páxaru qu’añera nos toyos, esto ye, nos furacos de los árboles.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘cubrición’, ‘techu’ (em), a nun ser que sía una simple varian- te femenina de <i class="della">toyu</i> entendible dende’l llat. tubus, -i ‘tubu’, ‘cañón’ (em) > *<i class="della">tobu</i> <i class="della">></i> <i class="della">*tou</i> → <i class="della">toyu</i> (cfr.)<i class="della">,</i> con -<i class="della">y</i>- antihiática, tamién asitiáu en toponimia (ta 373). Dende ast. <i class="della">toyu</i> y <i class="della">toya</i> <i class="della">2 </i>féxose’l verbu <i class="della">atoyar </i>‘fartase’ (cfr.) col sentíu primeru de ‘llenar el tubu’ → ‘llenar el pozu’ → ‘fartase’. Un deriváu tamién ye l’ast. <i class="della">toyerina </i>(cfr.) nome d’un páxaru qu’añera nos <i class="della">toyos</i>, esto ye, nos furacos de los árboles.
toyechu, a, o*
📖: toyechu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tuyeitu [Oc]. //toyeto [/Eo/].>(TEST)
  1. toyechu
  2. tuyeitu
    • Oc
  3. toyeto eonaviego
    • /Eo/
Impedíu, ensin axilidá nos miembros [Oc]. Tullíu [/Eo/]. 2. Que ye tardu en facer les coses (una persona) [Oc].
  1. 1. Impedíu, ensin axilidá nos miembros [Oc]. Tullíu [/Eo/].
  2. 2. Que ye tardu en facer les coses (una persona) [Oc].
deste dia adelantre sea tollecta de mio iur et de mio poderio 1246(or.) [MC-II/312] desti dia en delantre del nostro jur sea tolecha e vostro jur 1261(or.) [SP-I/214]
  1. deste dia adelantre sea tollecta de mio iur et de mio poderio
  2. 1246(or.) MC-II/312
  3. desti dia en delantre del nostro jur sea tolecha e vostro jur
  4. 1261(or.) SP-I/214
Cfr. toyer.
toyedura, la
📖: toyedura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<toyidura [y JH].>(TEST)
  1. toyedura
  2. toyidura
    • y JH
Aición y efeutu de toyer [JH].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">toyer</i> [JH].
Cfr. toyer.
toyer
📖: toyer
🏗️: NO
✍️: NO
<toyer [Cb. Cg. Sb. Ay. Pr. JH. R. /“de Valdés a los concejos de la ribera del Eo en los cuales se dice <i class="della">toller</i>(TEST)
  1. toyer
    • Cv
    • Mn
    • Cg
    • Sb
    • Ay
    • Pr
  2. toyer [Cb
  3. Cg
  4. Sb
  5. Ay
  6. Pr
  7. JH
  8. R
  9. /“de Valdés a los concejos de la ribera del Eo en los cuales se dice <i class="della">toller</i
como en gall. y port.” (Eo). Mánt/]. tuyer [Cv]. toer [Tox]. tuir [Mn. Tox]. /////toller [y JH. y R. Tor].> Estrozar, echar a perder [Cg. Sb. Tox. /Eo. Mánt/]. Romper V1830]. Dañar [Cg. Mn]. 2. Emporcar [Cb. Cg]. 3. Dar una paliza [Tor] pergrande [Ay], torgar l’usu de dellos miem- bros [JH]: Tuéyelos a golpes [Ay]. Cast. tullir [R]. Bal- dar [V1830]. 4. Cortar la lleche [Tox]. Cuayar (la lleche) [/Mánt/]. 5. Quitar [JH]. //-se ‘echase a perder la comida por arder o ponese agrio’ [Cv. Tox]. ‘cuayase la lleche’ [Pr (Cv)]. ‘quedar baldáu’ [Tox].
  1. 1. como en gall. y port.” (Eo). Mánt/]. tuyer [Cv]. toer [Tox]. tuir [Mn. Tox]. /////toller [y JH. y R. Tor].> Estrozar, echar a perder [Cg. Sb. Tox. /Eo. Mánt/]. Romper V1830]. Dañar [Cg. Mn].
  2. 2. Emporcar [Cb. Cg].
  3. 3. Dar una paliza [Tor] pergrande [Ay], torgar l’usu de dellos miem- bros [JH]: <i class="della">Tuéyelos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">golpes</i> [Ay]. Cast. <i class="della">tullir</i> [R]. Bal- dar [V1830].
  4. 4. Cortar la lleche [Tox]. Cuayar (la lleche) [/Mánt/].
  5. 5. Quitar [JH]. //-<i class="della">se</i> ‘echase a perder la comida por arder o ponese agrio’ [Cv. Tox]. ‘cuayase la lleche’ [Pr (Cv)]. ‘quedar baldáu’ [Tox].
a) ex inde tolo ratjone et currat pro remedium animas nostras 951 (or.) [DCO/59] et tullerunt ad frater [Nome de persona] Ipso monesterio 953 (or.) [DCO/62] et tullerunt Ipsa uinia et Ipso uino ad [Nome de persona] 953 (or.) [DCO/63] b) si penos llj notollier dia llj penos del cabo del auer 1145 (1295) [FU/27] ome que p ferida tuelle menbro a otro a quien no tollier 1145 (1295) [FU/37] si peinos toller non de l’ peinos del cabo del aver s. xii [FA/117] quantos dias los toller tantos V solidos prenda del ata que det s. xii [FA/117] pectet V solidos al maiorino e tollal’ en s. xii [FA/127] hom qui per ferida tolier’ membra ad altero a quen li tollier s. xii [FA/131] qui tolir penos alchalde sin fiador 1221 [MSAH-V/131] et tollo inde vocem ad totos homines et mulieres 1230(or.) [SV/194] non seyan poderosos de toler a Petro Pelaez elas eglisias 1240(or.) [MCar-I/245] tolemos vos mal foro que ajades pernominado a tal 1256 [SPM/430] un omne ... que tuelga el pan e el vino conuusco 1257(or.) [MSAH-V/345] tempestad ... que tuelga pan o uino la metad o mas 1257(or.) [MSAH-V/345] el janceller tollio de aquella quantidat 1267(or.) [ACL/456] tuuo por bien de toller los juizes del foro e de poner 1270(or.) [ACL-VIII/28] el anno que ffeçier piedra ho arffia alguna que tuelga el pan 1275(or.) [MCar-II/98] otorgo de uos non toler este molino nin estas linares 1289(or.) [MCar-II/219] de toller elas setas ¬ las campaneras de los hereges s. xiii (or.) [FX/5] tolela de los curazones de los omnes que son nembros de Christo s. xiii (or.) [FX/8] fosse tollida daqui adelantre toda mala cobdicia de los cura- zones s. xiii (or.) [FX/8] devemos desraigar ¬toller la cobdicia que ye rayz de todo mal s. xiii (or.) [FX/8] los omnes meliores deven cuidar de toller la carga ¬ la cuita s. xiii (or.) [FX/12] la maldat daquelos que son endurecidos non pode seer tolli- da s. xiii (or.) [FX/24] devia toler todas las cosas que son contrarias a la lee s. xiii (or.) [FX/36] tollera la entencion de los entrannos de sobre si s. xiii (or.) [FX/38] de toller la cobdicia de los principes s. xiii (or.) [FX/43] si dalguno prova de matar el principe o delle toller el regno s. xiii (or.) [FX/48] por toller esta crueldat ¬ esta locura de la tierra s. xiii (or.) [FX/48] de toller las lees de los omnes estrannos s. xiii (or.) [FX/50] esta presente ley por toller esta cobdicia s. xiii (or.) [FX/62] quanta contienda naz entrellos queremos toller la contienda por derecho s. xiii (or.) [FX/99] doncas por toller este enganno estavlecemos en esta lei s. xiii (or.) [FX/115] devemos nos esforciar de toller ela maldat s. xiii (or.) [FX/133] danlas a las personas estrannas ¬tuellen las a los fillos s. xiii (or.) [FX/162] tollian a las yglesas que son fundadas en so obispado s. xiii (or.) [FX/166] queremos toller esta lizencia a los sennores que lo non fagan s. xiii (or.) [FX/227] el suzio non se pode toller sen laydura del panno s. xiii (or.) [FX/284] nengun non deve cercar el rio por toller la proe a todos s. xiii (or.) [FX/287] de toller los yerros de los judios s. xiii (or.) [FX/343] saluo ome que meresca morte o nenbro tollido de cuerpo o allalga 1304 [AAA/76] algunos que merescan muertos o nenbros tollidos de so cor- po ho fallalga 1305 [AAA/89] tuelga la racion e los aniuersarios por tres meses a aquel 1308 [ACL-IX/135] algunos que merescan muerte ho nenbros tollidos de so cor- po o falladga 1309 [AAA/107] mando que ge lo tuelgan e que lo den a las mas 1309 (t.) [ACL-IX/153] que puedan enader e toller correger e mudar de las cosas 1316(or.) [ACL-IX/238] nunca toller la dita caseria con todo lo que le pertenesce 1345 [Espinareda/125] que non puedan toller nin tuellan nin enbargaren nin tomen ninguna cosa 1362(or.) [SP-II/378] tollemos vos a nos e a todos nostros heredeyros que ovier 1382 [Espinareda/169] de vos la non tirar nin toller por maes nin por minos 1396(or.) [SP-III/106] por esta carta tollemos voz e poderio a qualesquier o qual- quier 1402(or.) [VC-II/64] maes tuello voz e poderio a todos mios herederos 1402(or.) [VC-II/96] otrosi tuello vos e poderio a todos mios parientes 1403(or.) [VC-II/134] les tuello e quito vos e poderio que no ayan en ellos 1494(or.) [VC-II/343] ¡Meyor dixera, la pela/la tollera el probe reu/hastia voltia- y lla pelleya/a abogaos, a ministros,/procuradores (…)! [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 279-283)] c) non uos toyer ela casa por otre querendola uos 1251(or.) [MCar-I/302] Con supedanios me tueyen [La Enfermedad 141] Tan aína vuestres honres tueye [Judit 200] Toídu de les veríes [El Caballo 89] -apu, tollapón (cfr.) y tollura (cfr.), cola amestanza del -ūra. Tamién en rellación con tollu ta’l verbu atollecer (cfr.) y entollecer (cfr.) que supón una formación incoativa en -sce- re. Pero ye claro que dende’l llat. tollere ‘quitar’, ‘destruir’ (em) nun se ye a xustificar ast. toyer (§c). Poro, fadrá fal- ta almitir o un influxu de la yod de dalgunes realizaciones verbales del tipu tollio, tolliam, etc., o partir d’una varian- te *tolli(g)ere, pa entender dalgún resultáu catalán (declc s.v. toldre) y el mesmu port. tolher como supón Leite de Vasconcellos y acueye Machado (delp s.v. tolher); tamién el gall. tollerse (dvgh) y, dende llueu, l’ast. toyer y fastera oriental eonaviega, o α (cfr. atochecer). Con ello taríamos delantre d’una evolución asemeyada a la que vemos nel llat. colli(g)ere > ast. coyer (cfr.), gall. coller, port. colher, cast. coger, arag., cat. collir (deeh), frente a coll(ig)ere > ast. coller. Un participiu de *tolli(g)ere sedría ast. tuyeitu (cfr. toyechu), gall. tolleito, port. tolheito que corrixen un preten- díu etimolóxicu *tollectus, -a, -um; en sen destremáu, l’ast. collecha (
  1. a)
  2. ex inde tolo ratjone et currat pro remedium animas nostras
  3. 951 (or.) DCO/59
  4. et tullerunt ad frater [Nome de persona] Ipso monesterio
  5. 953 (or.) DCO/62
  6. et tullerunt Ipsa uinia et Ipso uino ad [Nome de persona]
  7. 953 (or.) DCO/63
  8. b) si penos llj notollier dia llj penos del cabo del auer
  9. 1145 (1295) FU/27
  10. ome que p ferida tuelle menbro a otro a quien no tollier
  11. 1145 (1295) FU/37
  12. si peinos toller non de l’ peinos del cabo del aver s. xii
  13. FA/117
  14. quantos dias los toller tantos V solidos prenda del ata que det s. xii
  15. FA/117
  16. pectet V solidos al maiorino e tollal’ en s. xii
  17. FA/127
  18. hom qui per ferida tolier’ membra ad altero a quen li tollier s. xii
  19. FA/131
  20. qui tolir penos alchalde sin fiador
  21. 1221 MSAH-V/131
  22. et tollo inde vocem ad totos homines et mulieres
  23. 1230(or.) SV/194
  24. non seyan poderosos de toler a Petro Pelaez elas eglisias
  25. 1240(or.) MCar-I/245
  26. tolemos vos mal foro que ajades pernominado a tal
  27. 1256 SPM/430
  28. un omne ... que tuelga el pan e el vino conuusco
  29. 1257(or.) MSAH-V/345
  30. tempestad ... que tuelga pan o uino la metad o mas
  31. 1257(or.) MSAH-V/345
  32. el janceller tollio de aquella quantidat
  33. 1267(or.) ACL/456
  34. tuuo por bien de toller los juizes del foro e de poner
  35. 1270(or.) ACL-VIII/28
  36. el anno que ffeçier piedra ho arffia alguna que tuelga el pan
  37. 1275(or.) MCar-II/98
  38. otorgo de uos non toler este molino nin estas linares
  39. 1289(or.) MCar-II/219
  40. de toller elas setas ¬ las campaneras de los hereges s. xiii (or.)
  41. FX/5
  42. tolela de los curazones de los omnes que son nembros de Christo s. xiii (or.)
  43. FX/8
  44. fosse tollida daqui adelantre toda mala cobdicia de los cura- zones s. xiii (or.)
  45. FX/8
  46. devemos desraigar ¬toller la cobdicia que ye rayz de todo mal s. xiii (or.)
  47. FX/8
  48. los omnes meliores deven cuidar de toller la carga ¬ la cuita s. xiii (or.)
  49. FX/12
  50. la maldat daquelos que son endurecidos non pode seer tolli- da s. xiii (or.)
  51. FX/24
  52. devia toler todas las cosas que son contrarias a la lee s. xiii (or.)
  53. FX/36
  54. tollera la entencion de los entrannos de sobre si s. xiii (or.)
  55. FX/38
  56. de toller la cobdicia de los principes s. xiii (or.)
  57. FX/43
  58. si dalguno prova de matar el principe o delle toller el regno s. xiii (or.)
  59. FX/48
  60. por toller esta crueldat ¬ esta locura de la tierra s. xiii (or.)
  61. FX/48
  62. de toller las lees de los omnes estrannos s. xiii (or.) [FX/50] esta presente ley por toller esta cobdicia s. xiii (or.) [FX/62] quanta contienda naz entrellos queremos toller la contienda por derecho s. xiii (or.)
  63. FX/99
  64. doncas por toller este enganno estavlecemos en esta lei s. xiii (or.)
  65. FX/115
  66. devemos nos esforciar de toller ela maldat s. xiii (or.)
  67. FX/133
  68. danlas a las personas estrannas ¬tuellen las a los fillos s. xiii (or.)
  69. FX/162
  70. tollian a las yglesas que son fundadas en so obispado s. xiii (or.)
  71. FX/166
  72. queremos toller esta lizencia a los sennores que lo non fagan s. xiii (or.)
  73. FX/227
  74. el suzio non se pode toller sen laydura del panno s. xiii (or.)
  75. FX/284
  76. nengun non deve cercar el rio por toller la proe a todos s. xiii (or.)
  77. FX/287
  78. de toller los yerros de los judios s. xiii (or.)
  79. FX/343
  80. saluo ome que meresca morte o nenbro tollido de cuerpo o allalga
  81. 1304 AAA/76
  82. algunos que merescan muertos o nenbros tollidos de so cor- po ho fallalga
  83. 1305 AAA/89
  84. tuelga la racion e los aniuersarios por tres meses a aquel
  85. 1308 ACL-IX/135
  86. algunos que merescan muerte ho nenbros tollidos de so cor- po o falladga
  87. 1309 AAA/107
  88. mando que ge lo tuelgan e que lo den a las mas
  89. 1309 (t.) ACL-IX/153
  90. que puedan enader e toller correger e mudar de las cosas
  91. 1316(or.) ACL-IX/238
  92. nunca toller la dita caseria con todo lo que le pertenesce
  93. 1345 Espinareda/125
  94. que non puedan toller nin tuellan nin enbargaren nin tomen ninguna cosa
  95. 1362(or.) SP-II/378
  96. tollemos vos a nos e a todos nostros heredeyros que ovier
  97. 1382 Espinareda/169
  98. de vos la non tirar nin toller por maes nin por minos
  99. 1396(or.) SP-III/106
  100. por esta carta tollemos voz e poderio a qualesquier o qual- quier
  101. 1402(or.) VC-II/64
  102. maes tuello voz e poderio a todos mios herederos
  103. 1402(or.) VC-II/96
  104. otrosi tuello vos e poderio a todos mios parientes
  105. 1403(or.) VC-II/134
  106. les tuello e quito vos e poderio que no ayan en ellos
  107. 1494(or.) VC-II/343
  108. ¡Meyor dixera, la pela/la tollera el probe reu/hastia voltia- y lla pelleya/a abogaos, a ministros,/procuradores (…)!
  109. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 279-283)
  110. c) non uos toyer ela casa por otre querendola uos
  111. 1251(or.) MCar-I/302
  112. Con supedanios me tueyen
  113. La Enfermedad 141
  114. Tan aína vuestres honres tueye
  115. Judit 200
  116. Toídu de les veríes
  117. El Caballo 89
  118. -apu, tollapón (cfr.) y tollura (cfr.), cola amestanza del -ūra. Tamién en rellación con tollu ta’l verbu atollecer (cfr.) y entollecer (cfr.) que supón una formación incoativa en -sce- re. Pero ye claro que dende’l llat. tollere ‘quitar’, ‘destruir’ (em) nun se ye a xustificar ast. toyer (§c). Poro, fadrá fal- ta almitir o un influxu de la yod de dalgunes realizaciones verbales del tipu tollio, tolliam, etc., o partir d’una varian- te *tolli(g)ere, pa entender dalgún resultáu catalán (declc s.v. toldre) y el mesmu port. tolher como supón Leite de Vasconcellos y acueye Machado (delp s.v. tolher); tamién el gall. tollerse (dvgh) y, dende llueu, l’ast. toyer y fastera oriental eonaviega, o α (cfr. atochecer). Con ello taríamos delantre d’una evolución asemeyada a la que vemos nel llat. colli(g)ere > ast. coyer (cfr.), gall. coller, port. colher, cast. coger, arag., cat. collir (deeh), frente a coll(ig)ere > ast. coller. Un participiu de *tolli(g)ere sedría ast. tuyeitu (cfr.
  119. toyechu), gall. tolleito, port. tolheito que corrixen un preten- díu etimolóxicu *tollectus, -a, -um; en sen destremáu, l’ast. collecha (
Del llat. tollere ‘quitar’, ‘desfacer’ (em), con continua- dores románicos centro-occidentales (rew), ya hispánicos como cast., cat. tullir (deeh; dcech s.v. tullido), ente ello l’ast. toller (cfr.), curtiamente presente na llingua de güei. Del participiu débil del ast. toller siguió l’ast. tullíu (cfr.), acordies nesi sen col mesmu camín andáu pol cast. tulli- do (dcech s.v. tullido). Pero del correspondiente participiu fuerte hebo siguir l’ast. de güei tollu, a, o (cfr.), gall., port. tolo, a, col sentíu primeru de ‘tar priváu de’, etimoloxía que según Corominas-Pascual yá tien el so aniciu en Diez. Dende tollu, a, o féxose’l despeutivu y aumentativu ast. en cfr.) esixe partir de la nominalización del femenín de collectus, -a, -um. La documentación del dominiu ástur con grafía “y” (§c) ye claro que nagua por representar daqué averao a [y]; la grafía medieval “ll” (§b) lo mesmo pue re- presentar [] que [y], acordies, per alzao, enantes del sieglu xiv, colos vezos escriturarios del dominiu (ghla §4.4.6.3; §4.4.10.4). Volviendo llinies más arriba, dende l’ast. tullíu pudo facese’l verbu *entullir entullíu (cfr.) y una varian- te entullar (cfr.); tamién *retollir que namái conocemos pel vieyu participiu ast. retollíu (cfr.); otru compuestu verbal ye l’ast. entoyer (cfr.) y el compuestu en -scere desentoyecer (cfr.). En rellación con toyer tenemos tamién toyimientu (cfr.) y l’abondativu toyosu (cfr.).
toyerina, la
📖: toyerina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Raitán, páxaru qu’añera nos furacos de los árboles y de les piedres [Lln]. Cfr. <i class="della">toya,</i>(TEST)
  1. toyerina
  2. Raitán, páxaru qu’añera nos furacos de los árboles y de les piedres
    • Lln
  3. Cfr
  4. <i class="della">toya,</i
la 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">2</i>.
toyimientu, el
📖: toyimientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tullimiento</i>(TEST)
  1. toyimientu
  2. Cast
  3. <i class="della">tullimiento</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. toyer.
toyíu, ida, ío
📖: toyíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<toídu [GP]. toíu [V1830].>(TEST)
  1. toyíu
    • Ll
  2. toídu
    • GP
  3. toíu
    • V1830
Tullíu, paralizáu [Ll]. Baldáu [GP. V1830]. tamién era zuruxanu/tornando vivos los muertos,/sanando mancos, toyidos,/y dando vista a los ciegos [ABalvidares, Canción (Poesíes 164-167)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Tullíu, paralizáu [Ll]. Baldáu [GP. V1830]. <i class="della">tamién</i> <i class="della">era</i> <i class="della">zuruxanu</i>/<i class="della">tornando</i> <i class="della">vivos</i> <i class="della">los</i> <i class="della">muertos,</i>/<i class="della">sanando</i> <i class="della">mancos, </i><i class="della">toyidos</i><i class="della">,</i>/<i class="della">y dando vista a los ciegos </i>[ABalvidares, <i class="della">Canción</i> (Poesíes 164-167)]
Toídu de les veríes [El Caballo 89] Pal estómagu toídu/ye melecina probada [Glorias Ast 165b] Nin un pueblu toídu, ruin y esclavu [Judit 194] Con un ripiu/frayai les costielles/dexalu toídu [El Camberu 31] Pp. de toyer.
  1. Toídu de les veríes
  2. El Caballo 89
  3. Pal estómagu toídu/ye melecina probada
  4. Glorias Ast 165b
  5. Nin un pueblu toídu, ruin y esclavu
  6. Judit 194
  7. Con un ripiu/frayai les costielles/dexalu toídu
  8. El Camberu 31
  9. Pp. de toyer.
toyosu, a, o
📖: toyosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. toyosu
    • Lln
Carcomíu, pesáu, enfermu [Lln].
  1. 1. Carcomíu, pesáu, enfermu [Lln].
Cfr. toyer.
toyu, a, o*
📖: toyu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+tunyu/tonya/{tonyo} [Sb].>(TEST)
  1. toyu
  2. {tonyo}
  3. tunyu/tonya/ metafonía
    • Sb
Güecu, dañáu [Sb]: Esta nueza tonya [Sb].
  1. 1. Güecu, dañáu [Sb]: <i class="della">Esta</i> <i class="della">nueza</i> <i class="della">tonya</i> [Sb].
Cfr. toya 2.
toyu, el
📖: toyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tuyo [Os]. tonyu [Ca].>(TEST)
  1. toyu
    • Lln
    • Am
  2. tuyo
    • Os
  3. tonyu
    • Ca
Pequeña cavidá más fonda qu’una parede y menos y más baxa qu’una cueva [Or (S)]. Cueva con poca capacidá [Lln (= toya)]. Cueva pequeña [Cl (i)]. Furacu horizontal [Am].
  1. 1. Pequeña cavidá más fonda qu’una parede y menos y más baxa qu’una cueva [Or (S)]. Cueva con poca capacidá [Lln (= toya)]. Cueva pequeña [Cl (i)]. Furacu horizontal [Am].
2. Furacu (d’un árbol) [Ca]. Árbol carcomíu, con un gran güecu [Lln. Ca (i)]: Esos árboles tienen tonyos [Ca (i)]. 3. Troncu d’árbol usáu nel xuegu de la cocha peza [Cl]. 4. Furacu a mou d’ánima que tien el cañón de delles llaves de pesllera [Cg]. 5. Poza [Os]. 6. Oquedá na piedra que val pa guardar delles pites [Cl]. Piteru, capaz [Cl]. //Beber como úa tonya ‘beber muncho, emborrachase’ [Sb]. Cfr. toya, la 2 & tuña.
toza, la
📖: toza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<touza [Oc. Vg. Tor. Mar. SCiprián].>(TEST)
  1. toza
    • Ri
  2. touza
    • Oc
    • Vg
    • Tor
    • Mar
    • SCiprián
Troncu que queda al cortar un árbol [Ar]. Tucu, cepa o raíz d’un árbol [Tor]. Troncu de madera d’abedul o alisa del que se faen madreñes [Vg]. Troncu gordu de madera [Ar]. Tucu, par- te del troncu más la raíz que queda d’un árbol llueu de cortáu [Ri]. Base del manoyu de paya segao y atao [Ar]. Parte opues- ta a la espiga (na paya de los cereales) [Oc]. Parte inferior, cerca de la tierra, de les yerbes, cereales, árboles [Mar]. Lo más gordo, la parte d’atrás en cualquier caña d’árbol [VCid].
  1. 1. Troncu que queda al cortar un árbol [Ar]. Tucu, cepa o raíz d’un árbol [Tor]. Troncu de madera d’abedul o alisa del que se faen madreñes [Vg]. Troncu gordu de madera [Ar]. Tucu, par- te del troncu más la raíz que queda d’un árbol llueu de cortáu [Ri]. Base del manoyu de paya segao y atao [Ar]. Parte opues- ta a la espiga (na paya de los cereales) [Oc]. Parte inferior, cerca de la tierra, de les yerbes, cereales, árboles [Mar]. Lo más gordo, la parte d’atrás en cualquier caña d’árbol [VCid].
2. Terrén inculto ya non cultivable [SCiprián]. Cfr. tozu.
tozada, la*
📖: tozada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<touzada [An].>(TEST)
  1. tozada
  2. touzada
    • An
Golpe con una vara o con un tozu [An].
  1. 1. Golpe con una vara o con un tozu [An].
Cfr. tozu.
tozaniegu, el*
📖: tozaniegu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<touzaniegu [Cn (MG)].>(TEST)
  1. tozaniegu
    • Cn
  2. touzaniegu
    • Cn (MG)
Páxaru [Cn (MG)].
  1. 1. Páxaru [Cn (MG)].
Cfr. toza.
tozazu, el*
📖: tozazu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<touzazu [PSil].>(TEST)
  1. tozazu
  2. touzazu
    • PSil
Golpe con un tozu [PSil].
  1. 1. Golpe con un tozu [PSil].
Cfr. tozu.
tozón, ona*
📖: tozón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<touzón/ona [Md].>(TEST)
  1. tozón
  2. touzón/ona
    • Md
Testón [Md].
  1. 1. Testón [Md].
Cfr. tozu.
tozón, el
📖: tozón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tozón
Yerbes males que, seques, queden na tierra y nun dexen nacer lo semao [R].
  1. 1. Yerbes males que, seques, queden na tierra y nun dexen nacer lo semao [R].
Aum. de tozu.
tozu, el
📖: tozu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+tuzu [Ay]. tozo [Ar]. /////touzu [Sm. Bab. Md. PSil. Pzu. Dg. Cn. An. Cv. Oc. y Tor. Llomb. Vg]. /////trouzu [Cv].>(TEST)
  1. tozu
  2. tuzu metafonía
    • Ay
  3. tozo
    • Ar
  4. touzu dudoso (certainty = baxa)
    • Sm
    • Bab
    • Md
    • PSil
    • Pzu
    • Dg
    • Cn
    • An
    • Cv
    • Oc
    • y Tor
    • Llomb
    • Vg
  5. trouzu dudoso (certainty = baxa)
    • Cv
Yerba o paya que se dexa enforma alto cuando se corta [An]. Yerba que dexen ensin aprovechar les vaques al pacer los praos pero llueu pacen los equinos de seronda [Ay]. 2. Tallu gordu [Pzu]. Tallu de les plantes, xeneralmente de los arbus- tos [Bab]. Tueru de la berza [PSil. Cn. Oc] o d’otra planta cuando queda ensin fueyes [An]: Enxertóu una nisal no touzu d’una berza ya aprendíu muitu bien [Cn]. Parte del narbasu o del tallu del trigu que queda cola raíz cuando se siega [Sm (= tarouzu)]. Tucu, parte del tallu d’una planta que queda cola raíz cuando se corta [Cv (= tarouzu)]. Raíz de cualquier planta que queda na tierra llueu de cortar el tucu [Ay (= cotul.lu)]. 3. Tucu de los árboles [Dg. Vg]. Tucu, cepa o raíz d’un árbol [Tor]. Troncu que queda al cortar un árbol [Ar]. Tueru de lleña gordu [Ar]. Troncu de lleñu [Llomb]. 4. Base del manoyu de paya segao y atao [Ar]. 5. Trozu grande de daqué [Md]: Un touzu carne [Md].
  1. 1. Yerba o paya que se dexa enforma alto cuando se corta [An]. Yerba que dexen ensin aprovechar les vaques al pacer los praos pero llueu pacen los equinos de seronda [Ay].
  2. 2. Tallu gordu [Pzu]. Tallu de les plantes, xeneralmente de los arbus- tos [Bab]. Tueru de la berza [PSil. Cn. Oc] o d’otra planta cuando queda ensin fueyes [An]: <i class="della">Enxertóu</i> <i class="della">una</i> <i class="della">nisal</i> <i class="della">no</i> <i class="della">touzu</i><i class="della"> d’una berza ya aprendíu muitu bien </i>[Cn]. Parte del narbasu o del tallu del trigu que queda cola raíz cuando se siega [Sm (= tarouzu)]. Tucu, parte del tallu d’una planta que queda cola raíz cuando se corta [Cv (= tarouzu)]. Raíz de cualquier planta que queda na tierra llueu de cortar el tucu [Ay (= cotul.lu)].
  3. 3. Tucu de los árboles [Dg. Vg]. Tucu, cepa o raíz d’un árbol [Tor]. Troncu que queda al cortar un árbol [Ar]. Tueru de lleña gordu [Ar]. Troncu de lleñu [Llomb].
  4. 4. Base del manoyu de paya segao y atao [Ar].
  5. 5. Trozu grande de daqué [Md]: <i class="della">Un</i><i class="della"> touzu carne </i>[Md].
per illo aquauercio de super illos tozellos 1207 [LRCou- rias/136] con la tierra del Toçino que jaz sobre Garcia Suarez 1474(or.) [SP-IV/166] una çerradura con su ferrojo u otro ferrojo syn peslera e çin- co llaves estañado para puertas y un peón e una argolla para puertas e un tueço para servir de subir cale e repele en la casa [LAcuerdos 1499: 86]
  1. per illo aquauercio de super illos tozellos
  2. 1207 LRCou- rias/136
  3. con la tierra del Toçino que jaz sobre Garcia Suarez
  4. 1474(or.) SP-IV/166
  5. una çerradura con su ferrojo u otro ferrojo syn peslera e çin- co llaves estañado para puertas y un peón e una argolla para puertas e un tueço para servir de subir cale e repele en la casa
  6. LAcuerdos 1499: 86
Del llat. tōnsus, -a, -um, participiu de tōndere ‘tosquilar’, ‘re- cortar la yerba, les cañes’, ‘afeitar’, ‘despoyar’, ‘quitar la cor- teza’ (em). De la nominalización del masc. y fem. sigue el ast. tozu y toza (cfr.) d’u s’algamó l’aum. tozón (cfr.), tamién con usu axetivu tozón, ona (cfr.), y tozazu (cfr.). Sobro tozu, toza pudo facese l’ax. en -ūtus, tozudu, a, o (cfr.), asina como’l ver- bu *tozar güei conocíu pelo que paez un deverbal tozada (cfr.). L’ast. tozu (y otros parientes) ufren n’occidente un diptongu secundariu [ow] (touzu...) que, de mano, nun ye aguardable etimolóxicamente; perposiblemente faiga falta xustificalu pol influxu del ast. toucín [> tocín (cfr.)] qu’entá güei caltién la fas- tera occidental asturiana. L’influxu fónicu de trozu tamién fai entender la variante trouzu conseñada enriba. Semánticamente l’étimu propuestu axústase perbién nel planu del conteníu onde ha almitise, dacuando, un sentíu figuráu especialmente nos de- rivaos tozu ‘troncu’→ tozudu *coles cualidaes del troncu’ → ‘testón’. Dende tozu féxose’l verbu estuzar (cfr.), atociar (cfr.) y atozar (cfr.), retozar (cfr.). El nuesu asitiamientu allóñase de les suxerencies etimolóxiques prerromanes qu’ufren rew, deeh y dcech cuando parten de *tautia.
tozudu, a, o*
📖: tozudu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<touzudu/a [PSil]. tozuu/úa/úo [Ay].>(TEST)
  1. tozudu
  2. touzudu/a
    • PSil
  3. tozuu/úa/úo
    • Ay
Que nun camuda d’idea, tenaz [PSil]. Testón [Ay]. Cfr. tozu.
  1. Que nun camuda d’idea, tenaz [PSil]. Testón [Ay]. Cfr. tozu.
  2. Ay
traba, la
📖: traba
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cierta suxeción pa trabar [Lln]: <i class="della">Pone-y</i>(TEST)
  1. traba
    • Lln
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cierta suxeción pa trabar [Lln]: <i class="della">Pone-y</i
una traba [Lln]. 2. Impedimentos que torguen trabayar [Ay].
  1. 1. <i class="della">una</i> <i class="della">traba</i> [Lln].
  2. 2. Impedimentos que torguen trabayar [Ay].
ella candella que se ponga en vna trava e se queyme 1394 [Espinareda/185] Cfr. trabe.
  1. ella candella que se ponga en vna trava e se queyme
  2. 1394 Espinareda/185
  3. Cfr. trabe.
trabador, el
📖: trabador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Ferramienta de carpinteru que val pa <i class="della">trabar</i>(TEST)
  1. trabador
    • Cg
  2. ident class="della" level="1"></ident>Ferramienta de carpinteru que val pa <i class="della">trabar</i
[Cg].
  1. 1. [Cg].
Cfr. trabar.
trabadura, la*
📖: trabadura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><trabaúra [Min].>(TEST)
  1. trabadura
  2. ident class="della" level="1"></ident><trabaúra
    • Min
Oxetos que tomen o traben la galería, el pozu, el chapéu [Min]. Carbón retenío al esllizase [Min]. 2. Testonería [Min]. Cfr. trabar.
  1. Oxetos que tomen o traben la galería, el pozu, el chapéu [Min]. Carbón retenío al esllizase [Min]. 2. Testonería [Min]. Cfr. trabar.
  2. Min
traballada, la
📖: traballada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Golpe del carru al cayer nuna rodada o al topar con una piedra [Os (= toballada)]. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes sía una formación fecha sol deriváu del llat. <i class="della">trabs, </i><i class="della">trabis</i>(TEST)
  1. traballada
  2. ident class="della" level="1"></ident>Golpe del carru al cayer nuna rodada o al topar con una piedra
    • Os (= toballada)
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes sía una formación fecha sol deriváu del llat
  4. <i class="della">trabs, </i><i class="della">trabis</i
‘viga’ [en rellación col trabālis, -e ‘propiu del timón de madera’ (old), con dalguna muestra suditálica (rew)], ¿con un encruz col ast. vallada 1 (cfr.)? El so equivalente paez ast. toballada.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘viga’ [en rellación col trabālis, -e ‘propiu del timón de madera’ (old), con dalguna muestra suditálica (rew)], ¿con un encruz col ast. <i class="della">vallada</i> <i class="della">1</i> (cfr.)? El so equivalente paez ast. <i class="della">toballada</i>.
trabanca, la
📖: trabanca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Maderu pa zarrar puertes y ventanes [Tox (= tranca)]. 2. Pieza de madera que s’alluga tresversalmente sobro unos postes na mina pa sostenimientu [Ay. Tb]. Pieza superior del cuadru de la galería [Min]. Rollizu de madera, cabeceáu pa ensamblase col <i class="della">pie</i>(TEST)
  1. trabanca
  2. ident class="della" level="1"></ident>Maderu pa zarrar puertes y ventanes
    • Tox (= tranca)
  3. 2
  4. Pieza de madera que s’alluga tresversalmente sobro unos postes na mina pa sostenimientu
    • Ay
    • Tb
  5. Pieza superior del cuadru de la galería
    • Min
  6. Rollizu de madera, cabeceáu pa ensamblase col <i class="della">pie</i
y formar el cuadru [Min].
  1. 1. y formar el <i class="della">cuadru</i> [Min].
Cfr. trabe.
  1. Cfr. trabe.
trabancada, la
📖: trabancada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cantidá de lleña que se pon d’una vez en fueu faciendo llapa- da [Oc]: <i class="della">A</i>(TEST)
  1. trabancada
    • Oc
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cantidá de lleña que se pon d’una vez en fueu faciendo llapa- da [Oc]: <i class="della">A</i
ver si metes una bona trabancada [Oc].
  1. 1. <i class="della">ver</i> <i class="della">si</i> <i class="della">metes</i> <i class="della">una</i> <i class="della">bona</i> <i class="della">trabancada</i> [Oc].
Cfr. trabe.
  1. Cfr. trabe.
trabancu, el
📖: trabancu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><trabanco [R]. +trabencu [Ay. Ll. Mi. Ri]. tarabancu [Mar].>(TEST)
  1. trabancu
    • Cg
    • Lln
    • An
    • Cp
  2. ident class="della" level="1"></ident><trabanco
    • R
  3. trabencu metafonía
    • Ay
    • Ll
    • Mi
    • Ri
  4. tarabancu
    • Mar
Palu que cuelga del pescuezu de los perros pa que nun sigan la caza [Arm]. 2. Maderu que corona la presa del molín [Cg]. Maderu pa empresar l’agua d’una corriente [Ay]. 3. Muru nel ríu pa esviar l’agua [Ll. Mi. Ri]. 4. Presa que contién l’agua d’un ríu [Ri]. Dispositivu de la presa que dexa facer contener o dar salida al agua [Ri]. 5. Dispositivu pa recoyer el carbón
del ríu [Min]. 6. Tabláu o tarima pa cama [R]. 7. Tochu pa dar puxu al fueu [Lln. Ay]. 8. Ádene, montón de nieve [An] qu’axuntó la cellisca en sitios arrequexaos [Llomb]: Hai un trabancu nel mediu’l camín [An]. //-os ‘tueros, tazos grandes de lleña que s’echen p’animar el fueu’ [Cp]. ‘troncos gordos’ [Mar]. ‘oxetos varios y amontonaos que formen obstáculu nun sitiu’ [Mar].
  1. 1. Palu que cuelga del pescuezu de los perros pa que nun sigan la caza [Arm].
  2. 2. Maderu que corona la presa del molín [Cg]. Maderu pa empresar l’agua d’una corriente [Ay].
  3. 3. Muru nel ríu pa esviar l’agua [Ll. Mi. Ri].
  4. 4. Presa que contién l’agua d’un ríu [Ri]. Dispositivu de la presa que dexa facer contener o dar salida al agua [Ri].
  5. 5. Dispositivu pa recoyer el carbón <br class="della">del ríu [Min].
  6. 6. Tabláu o tarima pa cama [R].
  7. 7. Tochu pa dar puxu al fueu [Lln. Ay].
  8. 8. Ádene, montón de nieve [An] qu’axuntó la cellisca en sitios arrequexaos [Llomb]: <i class="della">Hai</i> <i class="della">un</i> <i class="della">trabancu</i> <i class="della">nel</i> <i class="della">mediu’l</i> <i class="della">camín</i> [An]. //-<i class="della">os</i> ‘tueros, tazos grandes de lleña que s’echen p’animar el fueu’ [Cp]. ‘troncos gordos’ [Mar]. ‘oxetos varios y amontonaos que formen obstáculu nun sitiu’ [Mar].
Trabancu que non algame [El Caballo 82] anda como un argadiellu;/mas si quier argadellar/per trabancu, perfolleru {corrixe a perfollexu} [Campumanes 1781/66]
  1. Trabancu que non algame
  2. El Caballo 82
  3. anda como un argadiellu;/mas si quier argadellar/per trabancu, perfolleru {corrixe a perfollexu}
  4. Campumanes 1781/66
Cfr. trabe.
trabar
📖: trabar
🏗️: NO
✍️: NO
Amarrar les pates, una d’alantre ya otra d’atrás [Cn]: <i class="della">El</i>(TEST)
  1. trabar
    • Cn
    • Cg
    • Lln
    • Ca
    • Ri
    • Tb
    • Ay
    • Ti
    • Si
    • Cp
    • Sr
  2. Amarrar les pates, una d’alantre ya otra d’atrás [Cn]: <i class="della">El</i
caba- llu nun pudo marchar, que taba trabáu [Cn]. 2. Lligar, trabar [Cg]. Enganchar, suxetar [VCid]. Atar con varazones o bilor- tes l’exe’l carru al llobachu [Os]. Atar les ruedes del carru pa que nun escape [Lln]. 3. Torgar el movimientu de daqué [Lln], atascar [Ca. Ri. Tb]. Dificultar [Ay]. Enganchase [Ca]. Quedar prendíu en daqué [Ca]. Detenese [Ca]. Paralizar el carbón cualquier oxetu que tea altravesáu nos pozos [Min]. 4. Enfrentase una persona contra otra con valentía [Cg]. 5. Mor- der [/Mánt/]. 6. Xebrar regularmente los dientes de la sierra pa meyorar el corte [Ti (i)]. 7. Asitiar madera de retén [Min]. 8. Tropezar al falar [Si. Tb]: Trabóu ya nun foi a dicir una palabra [Tb]. //Trabar el ganado ‘atar una pata delantera con una d’atrás’ [Os]. //-se ‘ponese males les vaques (les que dan muncha lleche y comen poco trábense y yá nun presten pa más)’ [Cb]. ‘enfermar les vaques o les persones’ [Cp]. ‘parar y nun querer siguir’ [Lln. Sr. Tb].
  1. 1. <i class="della">caba- llu</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">pudo</i> <i class="della">marchar,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">taba</i> <i class="della">trabáu</i> [Cn].
  2. 2. Lligar, trabar [Cg]. Enganchar, suxetar [VCid]. Atar con varazones o bilor- tes l’exe’l carru al llobachu [Os]. Atar les ruedes del carru pa que nun escape [Lln].
  3. 3. Torgar el movimientu de daqué [Lln], atascar [Ca. Ri. Tb]. Dificultar [Ay]. Enganchase [Ca]. Quedar prendíu en daqué [Ca]. Detenese [Ca]. Paralizar el carbón cualquier oxetu que tea altravesáu nos pozos [Min].
  4. 4. Enfrentase una persona contra otra con valentía [Cg].
  5. 5. Mor- der [/Mánt/].
  6. 6. Xebrar regularmente los dientes de la sierra pa meyorar el corte [Ti (i)].
  7. 7. Asitiar madera de retén [Min].
  8. 8. Tropezar al falar [Si. Tb]: <i class="della">Trabóu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">foi</i> <i class="della">a</i> <i class="della">dicir</i> <i class="della">una </i><i class="della">palabra</i> [Tb]. //<i class="della">Trabar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">ganado</i> ‘atar una pata delantera con una d’atrás’ [Os]. //-<i class="della">se</i> ‘ponese males les vaques (les que dan muncha lleche y comen poco <i class="della">trábense</i> y yá nun presten pa más)’ [Cb]. ‘enfermar les vaques o les persones’ [Cp]. ‘parar y nun querer siguir’ [Lln. Sr. Tb].
si dos omes trauare magar quel mo o sa- gione delante estat 1145 (1295) [FU/27] si boz lle da uno de aquellos que trauaro al mo 1145 (1295) [FU/27] hye de aquellos que trauare el que sonado si el for 1145 (1295) [FU/29] si dos omnes travaren maguer qu’ el maiorino o’l saion da- vant este s. xii [FA/118] si voz li da uno d’aquelos qui travaren al maiorino s. xii [FA/119] d’aquelos qui travaren el qui sovado fur cum torto s. xii [FA/119] non traue en el nen en sua bestia nen se tire 1274 [Orde- nances/46] quienquier que lo trobar faziendo esto traue del ata que lo traga 1274 [Ordenances/47]
  1. si dos omes trauare magar quel mo o sa- gione delante estat
  2. 1145 (1295) FU/27
  3. si boz lle da uno de aquellos que trauaro al mo
  4. 1145 (1295) FU/27
  5. hye de aquellos que trauare el que sonado si el for
  6. 1145 (1295) FU/29
  7. si dos omnes travaren maguer qu’ el maiorino o’l saion da- vant este s. xii
  8. FA/118
  9. si voz li da uno d’aquelos qui travaren al maiorino s. xii
  10. FA/119
  11. d’aquelos qui travaren el qui sovado fur cum torto s. xii
  12. FA/119
  13. non traue en el nen en sua bestia nen se tire
  14. 1274 Orde- nances/46
  15. quienquier que lo trobar faziendo esto traue del ata que lo traga
  16. 1274 Ordenances/47
Cfr. trabe.
trabáu, ada, ao
📖: trabáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+trabéu [Ay]. +trabéu/trabá/trabao [Ri].>(TEST)
  1. trabáu
    • Lln
    • Sr
    • Pr
    • Ca
    • Cg
  2. trabéu metafonía
    • Ay
  3. trabéu/trabá/trabao metafonía
    • Ri
Forzudu, de constitución fuerte (una persona) [Lln. Sr. Ay. Ri. Pr]: Esi neñu ye mui trabáu [Sr]. Baxu d’estatura y de cons- titución fuerte (una persona) [Ca]. Fuerte, trabayador [Lln]. 3. Valiente [Cg]. Bravu, valiente (una persona) [Ri]. 4. Con dolor na espalda y ensin poder caminar bien [Lln]. 5. Engan- cháu {en daqué} [Ay].
  1. 1. Forzudu, de constitución fuerte (una persona) [Lln. Sr. Ay. Ri. Pr]: <i class="della">Esi neñu ye mui trabáu </i>[Sr]. Baxu d’estatura y de cons- titución fuerte (una persona) [Ca]. Fuerte, trabayador [Lln].
  2. 3. Valiente [Cg]. Bravu, valiente (una persona) [Ri].
  3. 4. Con dolor na espalda y ensin poder caminar bien [Lln].
  4. 5. Engan- cháu {en daqué} [Ay].
El yera, como digo, bien trabadu [DyE 8] Y del cuerpu bien trabadu [La Paliza 254] Pp. de trabar.
  1. El yera, como digo, bien trabadu
  2. DyE 8
  3. Y del cuerpu bien trabadu
  4. La Paliza 254
  5. Pp. de trabar.
trabayador, ora
📖: trabayador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<trabachador/ora [Tb]. trabachador [Sm. Pzu. PSil]. traba- yaor/trabayaora [Bi. Sr. Ay]. trabayaor/trabayaora/trabayaoro [Llg].>(TEST)
  1. trabayador
    • Lln
    • Cd
    • Pr
    • Cv
    • An
  2. trabachador/ora
    • Tb
  3. trabachador
    • Sm
    • Pzu
    • PSil
  4. traba- yaor/trabayaora
    • Bi
    • Sr
    • Ay
  5. trabayaor/trabayaora/trabayaoro
    • Llg
Cast. trabajador [Lln. Bi. Llg. Sr. Ay. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. Pr. Cv. /Eo/, mui aplicáu y que, con estudiu, dedícase al traba- yu [JH]. (Persona) que trabaya con procuru [An]. Cfr. trabayu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">trabajador</i> [Lln. Bi. Llg. Sr. Ay. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. Pr. Cv. /Eo/, mui aplicáu y que, con estudiu, dedícase al traba- yu [JH]. (Persona) que trabaya con procuru [An]. Cfr. <i class="della">trabayu</i>.
trabayador, el
📖: trabayador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trabachador [Sm]. trabayaor [Ca. Ay].>(TEST)
  1. trabayador
  2. trabachador
    • Sm
  3. trabayaor
    • Ca
    • Ay
Cast. trabajador [Ca].
  1. 1. Cast. <i class="della">trabajador</i> [Ca].
Obreru en xeneral [Ay. Pr]. 2. Lluceru de la tarde [Sm]. Cfr. trabayu.
trabayantíu, el
📖: trabayantíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Tierra de llabranza [Lln]: <i class="della">Tierra</i>(TEST)
  1. trabayantíu
    • Lln
  2. Tierra de llabranza [Lln]: <i class="della">Tierra</i
de trabayantíu ‘tierra de lla- branza’ [Lln].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">trabayantíu</i> ‘tierra de lla- branza’ [Lln].
Posible encruz de llabrantíu (cfr.) y trabayar (cfr.).
trabayar
📖: trabayar
🏗️: NO
✍️: NO
<trabachar [Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As]. trabayyar [Bus- mente (y Oc)].>(TEST)
  1. trabayar
    • Lln
    • Rs
    • Pa
    • Cg
    • Bi
    • Llg
    • Sr
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Sd
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • Cv
    • Oc
  2. trabachar
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
    • As
  3. trabayyar
    • Bus- mente (y Oc)
Cast. trabajar [Lln. Rs. Cl. Pa. Cg. Cñ. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Sd. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cd. Pr. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo/. JH. R]. Cultivar la tierra [JH]. 2. Interpre- tar un papel l’actor o l’actriz (nuna película, nuna obra de teatru) [Llg]. 3. Facer travesures, tramar daqué (los neños) [Llg]: ¿Qué trabayarán que nun los siento? [Llg]. //Traba- yar l’asuntu ‘buscar recomendaciones pa llograr daqué’ [Pa]. //Trabayar pal inglés ‘trabayar pa otru, ensin recibir beneficiu dengún’ [Sb]. ///Non trabayar y comer non puede ser [LC]. El que muncho trabayó nunca bona vida tuvo [Canella].
  1. 1. Cast. <i class="della">trabajar</i> [Lln. Rs. Cl. Pa. Cg. Cñ. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Sd. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cd. Pr. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo/. JH. R]. Cultivar la tierra [JH].
  2. 2. Interpre- tar un papel l’actor o l’actriz (nuna película, nuna obra de teatru) [Llg].
  3. 3. Facer travesures, tramar daqué (los neños) [Llg]: <i class="della">¿Qué</i> <i class="della">trabayarán</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">los</i> <i class="della">siento?</i> [Llg]. //<i class="della">Traba-</i> <i class="della">yar</i> <i class="della">l’asuntu</i> ‘buscar recomendaciones pa llograr daqué’ [Pa]. //<i class="della">Trabayar pal inglés </i>‘trabayar pa otru, ensin recibir beneficiu dengún’ [Sb]. ///<i class="della">Non trabayar y comer non puede ser </i>[LC]. <i class="della">El</i> <i class="della">que</i> <i class="della">muncho</i> <i class="della">trabayó</i> <i class="della">nunca</i> <i class="della">bona</i> <i class="della">vida</i> <i class="della">tuvo</i> [Canella].
a) non traballassedes mas sobre este pleyto 1259(or.) [MCar- I/372] otorgamos de traballar a bona fet quanto podiermos 1283 [DCO-V/136] el que non traballar non lo aya 1289 [DCO-II/158]
ayalo el otro que y traballar ¬ desque todo esto for conplido 1289 [DCO-II/158] que llj dian ffisicos & mejes que traballen con ellj 1294 [DCO-V/189] devel dar al iuiz por que lo fezo traballar quantol devria pechar s. xiii (or.) [FX/58] si alguno faz traballar a otro con torto de longa carrera s xiii (or.) [FX/71] a so aversario por que lo fezo traballar con torto s. xiii (or.) [FX/79] aquel que fielmiente traballa perdiese el precio de so traba- llo s. xiii (or.) [FX/80] el sennor sea traballado a las vegadas por CC millas s. xiii (or.) [FX/301] se traballaren e aian cuidado de saber la verdat s. xiii (or.) [FX/339] las quales se traballan de contrarar el amor de Christo s. xiii (or.) [FX/355] nengun non se traballe por llos dar aiuda s. xiii (or.) [FX/355] el Obispo et el Conçello traballen con el en quanto podieren 1314 [AAU/149] traballaremos en auer ende derecho 1336 [AAA/132] b) Que el sollibiasse ell uno all otru hermanu/sempre a me parez per bon conseyo:/trabaye il rapacín, que ye llozanu [Xuan García (1666 ó 1667: 160)] ¡Qué bien vos afayáis non trabayando!,/deben plizcabos muncho lles arestes [BAúxa, Sueños (Poesíes 377-378)] Frayáu de trabayar [Los Trataos 15] Illos non trabayen nin filen [San Mateo 21]
  1. a) non traballassedes mas sobre este pleyto
  2. 1259(or.) MCar- I/372
  3. otorgamos de traballar a bona fet quanto podiermos
  4. 1283 DCO-V/136
  5. el que non traballar non lo aya
  6. 1289 DCO-II/158

  7. ayalo el otro que y traballar ¬ desque todo esto for conplido
  8. 1289 DCO-II/158
  9. que llj dian ffisicos & mejes que traballen con ellj
  10. 1294 DCO-V/189
  11. devel dar al iuiz por que lo fezo traballar quantol devria pechar s. xiii (or.)
  12. FX/58
  13. si alguno faz traballar a otro con torto de longa carrera s xiii (or.)
  14. FX/71
  15. a so aversario por que lo fezo traballar con torto s. xiii (or.)
  16. FX/79
  17. aquel que fielmiente traballa perdiese el precio de so traba- llo s. xiii (or.)
  18. FX/80
  19. el sennor sea traballado a las vegadas por CC millas s. xiii (or.)
  20. FX/301
  21. se traballaren e aian cuidado de saber la verdat s. xiii (or.)
  22. FX/339
  23. las quales se traballan de contrarar el amor de Christo s. xiii (or.)
  24. FX/355
  25. nengun non se traballe por llos dar aiuda s. xiii (or.)
  26. FX/355
  27. el Obispo et el Conçello traballen con el en quanto podieren
  28. 1314 AAU/149
  29. traballaremos en auer ende derecho
  30. 1336 AAA/132
  31. b) Que el sollibiasse ell uno all otru hermanu/sempre a me parez per bon conseyo:/trabaye il rapacín, que ye llozanu
  32. Xuan García (1666 ó 1667: 160)
  33. ¡Qué bien vos afayáis non trabayando!,/deben plizcabos muncho lles arestes
  34. BAúxa, Sueños (Poesíes 377-378)
  35. Frayáu de trabayar
  36. Los Trataos 15
  37. Illos non trabayen nin filen
  38. San Mateo 21
Del llat. *trĭpaliare ‘torturar’ → ‘trabayar’ (em), con con- tinuadores románico-occidentales (rew) ya panhispánicos (deeh; dcech s.v. trabajar).
trabayáu, ada, ao
📖: trabayáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<trabacháu [Tb]. +trabayéu [Ay].>(TEST)
  1. trabayáu
    • Cd
    • An
    • Cg
    • Lln
    • Pr
    • Llg
  2. trabacháu
    • Tb
  3. trabayéu metafonía
    • Ay
Agotáu pol trabayu [Cd. Ay]. Cansáu [An]. Fatigáu, desgastáu [Ac]. 3. Avieyáu [Cg] y acabáu [Lln. Tb. Cd. Pr] pol trabayu o la dureza de la vida [Llg]: Díuse muchu, ta mui trabacháu [Tb]. Pp. de trabayar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Agotáu pol trabayu [Cd. Ay]. Cansáu [An]. Fatigáu, desgastáu [Ac].
  3. 3. Avieyáu [Cg] y acabáu [Lln. Tb. Cd. Pr] pol trabayu o la dureza de la vida [Llg]: <i class="della">Díuse</i> <i class="della">muchu,</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">yá</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">trabacháu</i> [Tb]. Pp. de <i class="della">trabayar</i> (cfr.).
trabayosu, a, o
📖: trabayosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">trabajoso</i>(TEST)
  1. trabayosu
    • Lln
  2. Cast
  3. <i class="della">trabajoso</i
[Lln. JH]. Cfr. trabayu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Lln. JH]. Cfr. <i class="della">trabayu</i>.
trabayu, el
📖: trabayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trabachu [Tb. Sm. Pzu. PSil. Cn (Fuchasqueiru)]. +traboyu [y Sb]. +trabeyu [y Ay]. //trabayo [Eo].>(TEST)
  1. trabayu
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Sr
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Cn
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Cv
  2. trabachu
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • PSil
    • Cn (Fuchasqueiru)
  3. traboyu metafonía
    • y Sb
  4. trabeyu metafonía
    • y Ay
  5. trabayo eonaviego
    • Eo
Cast. trabajo [Lln. Cl. Pa. Cg. Ac. Sr. Sb. Ca. Ay. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cn (Fuchasqueiru). An. Cd. Pr. Cv. Tox. /Eo/. JH]: Cuésta-y munchu trabayu [Sr]. 2. Esfuerzu [Lln. Cd. Pr]. 3. ///A la muyer de moza amores, de vieya, trabayos [LC]. Col so trabayu y dalguna riña, a la molinera sóbra-y fariña [LC]. Fíos criaos, trabayos doblaos [LC]. Quien non tenga traba- yos que los espere [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">trabajo</i> [Lln. Cl. Pa. Cg. Ac. Sr. Sb. Ca. Ay. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cn (Fuchasqueiru). An. Cd. Pr. Cv. Tox. /Eo/. JH]: <i class="della">Cuésta-y</i> <i class="della">munchu</i> <i class="della">trabayu</i> [Sr].
  2. 2. Esfuerzu [Lln. Cd. Pr].
  3. 3. ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">A la muyer de moza amores, de vieya, trabayos </i>[LC]. <i class="della">Col so</i> <i class="della">trabayu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">dalguna</i> <i class="della">riña,</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">molinera</i> <i class="della">sóbra-y</i> <i class="della">fariña</i> [LC]. <i class="della">Fíos criaos, trabayos doblaos </i>[LC]. <i class="della">Quien non tenga traba- </i><i class="della">yos</i> <i class="della">que</i> <i class="della">los</i> <i class="della">espere</i> [LC].
Dolor [Pa]. //Tener trabayos ‘tener dolores, molesties’ [Vv]. a) sine nullo trabalio 1197(or.) [DCO-I/506] b) quod non habeas nullum traballum de tota tua facienda 1230(or.) [SP-I/131] una sorte de linar su la cortina de Pedro Traballo 1238 [SPM/398] soffrendo muytas cuytas et muytos traballos de so corpo a grandes costas 1264 [AAU/56] non dauan ende traballo ne enxeco al cabildo 1267(or.) [ACL/454] ambas las partes por esquiuar costas et dannos et traballos dentre nos 1279 [AAU/77] la mayoria que la aya por so traballo 1289 [DCO-II/157] obligamos de uos dar ende galardon por el traballo que y ouierdes 1289 [PAUviéu/101] esperavan de soffrer traballo ¬ morte s. xiii (or.) [FX/12] aquel que fielmiente traballa perdiese el precio de so traba- llo s. xiii (or.) [FX/80] alguna cosa ganar el fillo en oste o per so traballo s. xiii (or.) [FX/166] todo el vino e lo que Dios enllas dier por vostro traballo 1390 [Espinareda/181] quel la perdiera por robos e otros traballos 1402(or.) [VC- II/88] c) por cuio trabaio e porque vusquedes quien a vos e a nos 1257 (c.) [SB/213] por lo trabayo que tomardes en deffender a nos 1304(or.) [ACL-IX/80] mando a Domingo Perez quinientos morauedis por su traba- yo 1321(or.) [ACL-IX/279] los arrendadores que recudan a so trabayo de los fieles asi conmo 1324(or.) [ACL-IX/288] los satisfagan de su trabaio a los dichos alcalde e presero 1395 (t. 1506) [SIL/461] porque ofresca por mi hun anno por su afan e trabaio rema- nesçiente 1448(or.) [SB/338] para poder rentar mucho avian mester grandes travayos e costos 1490(1490) [SP-IV/318] por sucesyon de sus antepasados e por su industria sudor e trabaio 1494(or.) [MSMV/481] d) por el afan e trabajo e costas que ha fecho 1432(or.) [SP- III/324] vi, fechu dende’l llat. tripalis ‘armazón de tres palos’ (deeh;
  1. Dolor [Pa]. //Tener trabayos ‘tener dolores, molesties’ [Vv].
  2. Vv
  3. a) sine nullo trabalio
  4. 1197(or.) DCO-I/506
  5. b)
  6. quod non habeas nullum traballum de tota tua facienda
  7. 1230(or.) SP-I/131
  8. una sorte de linar su la cortina de Pedro Traballo
  9. 1238 SPM/398
  10. soffrendo muytas cuytas et muytos traballos de so corpo a grandes costas
  11. 1264 AAU/56
  12. non dauan ende traballo ne enxeco al cabildo
  13. 1267(or.) ACL/454
  14. ambas las partes por esquiuar costas et dannos et traballos dentre nos
  15. 1279 AAU/77
  16. la mayoria que la aya por so traballo
  17. 1289 DCO-II/157
  18. obligamos de uos dar ende galardon por el traballo que y ouierdes
  19. 1289 PAUviéu/101
  20. esperavan de soffrer traballo ¬ morte s. xiii (or.)
  21. FX/12
  22. aquel que fielmiente traballa perdiese el precio de so traba- llo s. xiii (or.)
  23. FX/80
  24. alguna cosa ganar el fillo en oste o per so traballo s. xiii (or.)
  25. FX/166
  26. todo el vino e lo que Dios enllas dier por vostro traballo
  27. 1390 Espinareda/181
  28. quel la perdiera por robos e otros traballos
  29. 1402(or.) VC- II/88
  30. c)
  31. por cuio trabaio e porque vusquedes quien a vos e a nos
  32. 1257 (c.) SB/213
  33. por lo trabayo que tomardes en deffender a nos
  34. 1304(or.) ACL-IX/80
  35. mando a Domingo Perez quinientos morauedis por su traba- yo
  36. 1321(or.) ACL-IX/279
  37. los arrendadores que recudan a so trabayo de los fieles asi conmo
  38. 1324(or.) ACL-IX/288
  39. los satisfagan de su trabaio a los dichos alcalde e presero
  40. 1395 (t. 1506) SIL/461
  41. porque ofresca por mi hun anno por su afan e trabaio rema- nesçiente
  42. 1448(or.) SB/338
  43. para poder rentar mucho avian mester grandes travayos e costos
  44. 1490(1490) SP-IV/318
  45. por sucesyon de sus antepasados e por su industria sudor e trabaio
  46. 1494(or.) MSMV/481
  47. d) por el afan e trabajo e costas que ha fecho
  48. 1432(or.) SP- III/324
  49. vi, fechu dende’l llat. tripalis ‘armazón de tres palos’ (deeh;
Del llat. trepalium (em s.v. palus), documentáu nel sieglu dcech s.v. trabajar), con continuadores románicos (rew s.v. *trĭpaliare) ya panhispánicos (deeh s.v. *trĭpalium). En rellación etimolóxica ta l’ast. trabayador, ora (cfr.) con posibilidá de nominalización, lo mesmo que l’ast. abondativu trabayosu (cfr.). D’un dim. de trabayutrabayucu féxose’l verbu trabayucar (cfr.).
trabayucar
📖: trabayucar
🏗️: NO
✍️: NO
<trabayuscar [Ay].>(TEST)
  1. trabayucar
    • Sr
    • Sb
  2. trabayuscar
    • Ay
Facer pequeños trabayos [Cb. Sr. Sb. Ay. JH]. 2. Facer como que se trabaya [Cl]. Cfr. trabayu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Facer pequeños trabayos [Cb. Sr. Sb. Ay. JH].
  3. 2. Facer como que se trabaya [Cl]. Cfr. <i class="della">trabayu</i>.
trabe, el/la
📖: trabe
🔤: , el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
<el trabe [Ac. Ri. Tb. An. Tox. Oc. R]. /////la trabe [Llu. PSil. Cn (F). Llomb. JH]. /////trabe [Am]. trabi [Cl].>(TEST)
  1. trabe
    • Pa
    • Ll
    • Cp
    • Uv
    • Sm
    • Cv
    • Ca
    • Ay
    • Cn
    • Sb
    • Qu
  2. el trabe
    • Ac
    • Ri
    • Tb
    • An
    • Tox
    • Oc
    • R
  3. la trabe dudoso (certainty = baxa)
    • Llu
    • PSil
    • Cn (F)
    • Llomb
    • JH
  4. trabe dudoso (certainty = baxa)
    • Am
  5. trabi
    • Cl
Cast. trabe [Pa]. Viga grande [Ll] especialmente la del ho- rru [Cb] asitiada enriba de les mueles y que forma la base [Ri]. Caúna de les cuatro vigues horizontales que formen la base de la caxa del horru [Cp. Llu. Uv. Ll. Sm. Cv. JH]. Pie- za llarga y gorda que sofita l’horru sobro los pegollos [Ca]. Viga del horru [Cl]. Viga [Ay] que va alredor y enriba de les mueles [Ac]. 2. Mortaya de la traba nel horru [Tox]. Llugar d’interseición de les vigues del horru [Tb]. 3. Cualquier repisa na parede p’allugar coses [Cb]. 4. Montón de nieve, ádene [Am. Tb. Pzu. Bard] qu’axunta l’aire [Bab. PSil. Llomb (= trabancu). Vg. Cn (F). An]: L’aire fexo muitos trabes [An]: Nun séi si pasarás el puertu, hai muitas trabes na carretera [Cn (F)]. Montón de nieve que queda en dellos sitios llueu de desapaecer lo que taba alredor [Sm. Cv. Oc] y tarda más en dilise [Ri]. //-es ‘vigues gordes del suelu del horru’ [Sb. Ay. R]. ‘maderos de suxeción de techos y llagares’ [R]. //Les trabes ‘les cuatro vigues qu’enconten la caxa del horru’ [Pa]. ‘trabayos, inconvenientes’ [Pa]. //Los trabes ‘maderes ensam- blaes del horru’ [Qu].
  1. 1. Cast. <i class="della">trabe</i> [Pa]. Viga grande [Ll] especialmente la del ho- rru [Cb] asitiada enriba de les mueles y que forma la base [Ri]. Caúna de les cuatro vigues horizontales que formen la base de la caxa del horru [Cp. Llu. Uv. Ll. Sm. Cv. JH]. Pie- za llarga y gorda que sofita l’horru sobro los pegollos [Ca]. Viga del horru [Cl]. Viga [Ay] que va alredor y enriba de les mueles [Ac].
  2. 2. Mortaya de la traba nel horru [Tox]. Llugar d’interseición de les vigues del horru [Tb].
  3. 3. Cualquier repisa na parede p’allugar coses [Cb].
  4. 4. Montón de nieve, ádene [Am. Tb. Pzu. Bard] qu’axunta l’aire [Bab. PSil. Llomb (= trabancu). Vg. Cn (F). An]: <i class="della">L’aire</i> <i class="della">fexo</i> <i class="della">muitos</i> <i class="della">trabes</i> [An]: <i class="della">Nun séi si pasarás el puertu, hai muitas trabes na carretera </i>[Cn (F)]. Montón de nieve que queda en dellos sitios llueu de desapaecer lo que taba alredor [Sm. Cv. Oc] y tarda más en dilise [Ri]. //<i class="della">-es</i> ‘vigues gordes del suelu del horru’ [Sb. Ay. R]. ‘maderos de suxeción de techos y llagares’ [R]. //<i class="della">Les trabes</i> ‘les cuatro vigues qu’enconten la caxa del horru’ [Pa]. ‘trabayos, inconvenientes’ [Pa]. //<i class="della">Los trabes </i>‘maderes ensam- blaes del horru’ [Qu].
per penna Aquilera ... et per illo traue 891 (s. xiv) [DCO- I/49] per illa uerruga et per illo trabe et per illa spelunca 1100 (s. xii) [DCO-I/314] meam trabem cum suo pensso [1185-1186] (c.) [ACL/571] Y si el árbol después tuviera dos trabes o vigas, aserrado por el medio tendrá solamente un trabe o una viga y mucho que estamaza [Grangerías xviii: 651] “Trabes, lo mismo que vigas” [GP a. 1788]{Términu citáu por Xo (Apuntamiento 313)} Cuando tu mesmu tienes un trabe nel tuyu? [San Mateo 22] Del masc. llat. trabs, -bis ‘gran viga de madera’ (em), pan- románicu (rew) ya panhispánicu (deeh) siguió ast. trabe. Un aumentativu con vocal anaptítica sedría ast. *tárabuta- rabón (
  1. per penna Aquilera ... et per illo traue
  2. 891 (s. xiv) DCO- I/49
  3. per illa uerruga et per illo trabe et per illa spelunca
  4. 1100 (s. xii) DCO-I/314
  5. meam trabem cum suo pensso [1185-1186] (c.)
  6. ACL/571
  7. Y si el árbol después tuviera dos trabes o vigas, aserrado por el medio tendrá solamente un trabe o una viga y mucho que estamaza
  8. Grangerías xviii: 651
  9. Trabes, lo mismo que vigas” [GP a. 1788]{Términu citáu por Xo (Apuntamiento 313)} Cuando tu mesmu tienes un trabe nel tuyu?
  10. San Mateo 22
  11. Del masc. llat. trabs, -bis ‘gran viga de madera’ (em), pan- románicu (rew) ya panhispánicu (deeh) siguió ast. trabe. Un aumentativu con vocal anaptítica sedría ast. *tárabuta- rabón (
cfr.). Ye diminutivu en -ūccus l’ast. tarabucu (cfr.) y tarambucu (cfr.); en -ūculus → ast. tarabuyu (cfr.); en -ūllus diargradia), términu qu’entá alita nel compuestu ast. sotrabia (cfr.); averaos son entrabador (cfr.) y entrabadura (cfr.). Na xeneralización de la yod pudo influyir el neutru plural de contrabium, -i ‘armazón’, ‘armadura’ (abf). Un dim. de trabe pudo ser *trabisca, orixe de la formación ver- bal trabiscar (cfr.). Otros términos en rellación etimolóxica con trabar son trabador (cfr,), trabadura (cfr.). Dende’l ta- mién diminutivu *trabucu o *trabuca ‘viga pequeña’ hebo facese’l verbu correspondiente trabucar ‘tatexar’ (cfr.); a la vera de trabucar tenemos el compuestu, con vocal anap- títica, entarabucar (cfr.). Dende l’ast. trabancu, trabanca féxose’l verbu atrabancar (cfr.) ya entrabancar (cfr.).
  1. → ast. tarabullu (cfr.), [tarambullu (cfr.) y taramullu (cfr.)]. Un dim. femenín de trabe pudo ser ast. tarabina (cfr.) → ta- rabira (cfr.), con tracamundiu de sonores. Tamién diminutivu hebo ser *trabīccus, -a d’u surden, con vocal anaptítica, ast. tarabicu (cfr.) [~ trabicu] y tarabica (cfr.) con valor nominal y axetivu. D’ehí féxose’l verbu tarabicar (cfr.) y los com- puestos entarabicar (cfr.) lo mesmo que desatarabicar (cfr.) y estarabicar (cfr.). Pero al llau de tarabicar paez que foi posible na serie de términos emparentaos, una variante con nasal como tarambicar [→ tarambecar (cfr.) por cuenta’l vocalismu átonu ástur, d’u sigue tarambeca (cfr.)] con un contrapuestu desentarambicar (cfr.); tarabicu xunto a taram- bicutarambicón (cfr.), etc. Pero una creación femenina vémosla con incrementación en -anica, esto ye de *trabanica
  2. tarambecar (cfr.) por cuenta’l vocalismu átonu ástur, d’u sigue tarambeca (cfr.)
  3. ast. trabanca [→ trabancar (cfr.) y el deverbal trabancada (cfr.)]; con perda de -b- féxose ast. tranca ( → tarancata- lanca) → trancar ‘utilizar la tranca (pa zarrar)’ y el compues- tu retrancar (cfr.). Ye posible qu’ast. tarranca (cfr.) sía una variante de tranca (cfr.). Una variante masculina de trabanca ye ast. trabancu (cfr.) → ast. trancu (col so correspondiente compuestu retrancu (cfr.), paralelu al femenín retranca (cfr.); con too ello guarda rellación ast. tranqueru (→ tranquéu), co- mún col gall. tranqueiro, cast. tranquero (dcech s.v. tranca). Dende talanca foi posible’l deriváu talanquera (cfr.) asina como’l correspondiente masculín talanqueru, onde s’alvierte l’alternacia k-g tres de nasal (ghla §4.5.4.2). L’aceición fonda de talanca (y talancu) ye la de ‘maderu’, d’u pasa a ‘columbiu (fechu d’un maderu)’ y d’ehí pudo llegar a *‘amoriar, marea- se’ → ‘emborrachase’ (en que s’averen tranca y talanquera) anque nesta cabera aceición talanquera puede debese a un tracamundiu con tabaquera (cfr.). N’ast. tamién foi posible un verbu compuestu entalancar (cfr.) asina como la so varia- ción entalangar d’u se fexo *entalanguerar conocíu pel so participiu entalangueráu, ada, ao (cfr.).
  4. trabancar (cfr.) y el deverbal trabancada (cfr.)
  5. D’un deriváu de trabs, -bis ‘gran viga de madera’ (em), esto ye, del diminutivu *trabella siguió ast. trabiella (cfr.), y non del so sinónimo trabecula que proponía González de Posada nel sieglu xviii [GP] frente a Xovellanos que par- tía de trabem [Xo (Apuntamiento) 317]. Dende trabem > ast. trabe féxose’l verbu trabar (cfr.) con posible deverbal fuerte traba (cfr.) anque traba podría xustificase tamién dende -e → -a (ghla 120), con percarauterización del fe- menín y con un desendolque de la idea ‘viga grande’ → ‘viga qu’estorba’ o bien ‘viga que contién, retién o traba’ → ‘(viga) que xunta’ → ‘(dalgo) qu’ata’ significaos estos que se rellacionen col verbu trabar (cfr.) d’u se xeneró [amás de destrabar (cfr.), entrabar (cfr.) y desentrabar (cfr.)] la variante en -idiare → *trabiar que sedrá responsable del deverbal fuerte ast. trabia (como cratem > gradegra-
  6. amás de destrabar (cfr.), entrabar (cfr.) y desentrabar (cfr.)
trabiella, la
📖: trabiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<trabiel.la [Pzu]. ///trebilles [y Cñ. Ac].>(TEST)
  1. trabiella
    • Cp
  2. trabiel.la
    • Pzu
  3. trebilles infl. cast.
    • y Cñ
    • Ac
Cast. trabilla [Pzu]. Tabla qu’arrodia’l remate de la campa- na de la chimenea a l’altura de la cabeza de la cocinera y que val p’allugar les cazueles [R]. Estante na parede [Cb] onde van los cacíos de la cocina [Cñ (trabiella)]. Tabla asi- tiada enriba del llar onde s’allugaben los pucheros y demás cacía [Cp]. Tabla que s’alluga na parte inferior de la cam- pana de la chimenea pela parede d’afuera pa poner nella dellos tarecos de cocina como pucheros, cazueles [JH]. //-es ‘id’ [Cñ. Ac].
  1. 1. Cast. <i class="della">trabilla </i>[Pzu]. Tabla qu’arrodia’l remate de la campa- na de la chimenea a l’altura de la cabeza de la cocinera y que val p’allugar les cazueles [R]. Estante na parede [Cb] onde van los cacíos de la cocina [Cñ (trabiella)]. Tabla asi- tiada enriba del llar onde s’allugaben los pucheros y demás cacía [Cp]. Tabla que s’alluga na parte inferior de la cam- pana de la chimenea pela parede d’afuera pa poner nella dellos tarecos de cocina como pucheros, cazueles [JH]. //-<i class="della">es </i>‘id’ [Cñ. Ac].
- Traviella, una pequeña tabla larga y angosta que sirve de aparador o vasar en casa de pobres [GP a. 1796]
  1. - Traviella, una pequeña tabla larga y angosta que sirve de aparador o vasar en casa de pobres
  2. GP a. 1796
Cfr. trabe.
trabín, ina, el/la
📖: trabín
🔤: , ina, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ina,
Persona menuda y fuerte que resiste bien el trabayu [Llg]: <i class="della">Ye ñarru</i>(TEST)
  1. trabín
    • Llg
  2. Persona menuda y fuerte que resiste bien el trabayu [Llg]: <i class="della">Ye ñarru</i
pero ye igual que trabín, nun hai quien lu canse [Llg].
  1. 1. <i class="della">pero</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">igual</i> <i class="della">que</i> <i class="della">trabín,</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">quien</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">canse</i> [Llg].
Dim. de trabe (cfr.).
trabiscar
📖: trabiscar
🏗️: NO
✍️: NO
<tabiscar [Tb].>(TEST)
  1. trabiscar
    • Sm
  2. tabiscar
    • Tb
Romper, acabar con una cosa [Tb]. Tronchar [Sm (Cv)].
  1. 1. Romper, acabar con una cosa [Tb]. Tronchar [Sm (Cv)].
Quiciabes del ast. trabetrabar (cfr.) con un encruz de tris- car (cfr.).
traboyu, el
📖: traboyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tragoyo [Cñ].>(TEST)
  1. traboyu
    • Xx
  2. tragoyo
Tabla de madera, de plásticu o de corchu en forma de H onde s’enrosca el sedal [Xx]. Marcu de madera, cuadráu, onde los pescadores envuelven el sedal [JH]. Trozu de madera o de corchu pa enrollar el cordel [Cñ].
  1. 1. Tabla de madera, de plásticu o de corchu en forma de <i class="della">H</i> onde s’enrosca el sedal [Xx]. Marcu de madera, cuadráu, onde los pescadores envuelven el sedal [JH]. Trozu de madera o de corchu pa enrollar el cordel [Cñ].
Del llat. *trabuculum una posible variante del llat. trabicu- lum (em s.v. trabs) como’l dim. fenuculum (em s.v. fenum) → ast. fenoyu.
trabucar
📖: trabucar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Confundise, tracamundiar una cosa con otra [R]. “Misturar les idees” [R]. //-<i class="della">se </i>‘tropezar al falar’ [Tb]: <i class="della">Trabúcase siem- </i><i class="della">pre</i>(TEST)
  1. trabucar
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Confundise, tracamundiar una cosa con otra
    • R
  3. “Misturar les idees”
    • R
  4. -<i class="della">se </i>‘tropezar al falar’ [Tb]: <i class="della">Trabúcase siem- </i><i class="della">pre</i eonaviego
que diz la verdá [Tb].
  1. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">diz</i> <i class="della">la</i> <i class="della">verdá</i> [Tb].
- Todu el mundu, mi queridu/se principió a trabucar xviii [Melecina n’Uviéu: vv. 282-283] Verbu fechu dende un posible diminutivo-despeutivu de trabe (cfr.) → *trabucu magar la opinión de los que ven nel cast. trabucar un occitanismu (Colón (1967) o catalanismu (dcech s.v. trabucar). Nun negamos que cast. trabucar, en dalgún de los sos significaos, pueda tener anicios talos pero l’ast. trabu- car ‘tropezar al falar’ paez qu’ha rellacionase cola familia de trabe (cfr.) como s’alvierte nel mesmu trabar qu’almite nel so semantismu la mesma aceición de ‘tropezar al falar’ (García Arias 2016a: 814). Abúltanos güei que l’ast. trabucar podría xustificase como una creación autónoma orixinaria nel sen de *‘nun ser a falar bien por tener (figuradamente) un trabe o viga na boca’ (García Arias 2016a: 816); lo mesmo ha afitase del tamién compuestu de la mesma familia entrabucar (cfr.). Cfr. trabe.
  1. - Todu el mundu, mi queridu/se principió a trabucar xviii
  2. Melecina n’Uviéu: vv. 282-283
  3. Verbu fechu dende un posible diminutivo-despeutivu de trabe (cfr.) → *trabucu magar la opinión de los que ven nel cast. trabucar un occitanismu (Colón (1967) o catalanismu (dcech s.v. trabucar). Nun negamos que cast. trabucar, en dalgún de los sos significaos, pueda tener anicios talos pero l’ast. trabu- car ‘tropezar al falar’ paez qu’ha rellacionase cola familia de trabe (cfr.) como s’alvierte nel mesmu trabar qu’almite nel so semantismu la mesma aceición de ‘tropezar al falar’ (García Arias 2016a: 814). Abúltanos güei que l’ast. trabucar podría xustificase como una creación autónoma orixinaria nel sen de
  4. *‘nun ser a falar bien por tener (figuradamente) un trabe o viga na boca’ (García Arias 2016a: 816); lo mesmo ha afitase del tamién compuestu de la mesma familia entrabucar (cfr.). Cfr. trabe.
trabucu, a, o*
📖: trabucu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Fernan</i>(TEST)
  1. trabucu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Fernan</i
Garçia de Vega Fernan Trabuco de Somines
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Garçia</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Vega</i> <i class="della">Fernan</i> <i class="della">Trabuco</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Somines</i>
1331(or.) [SP-II/78] Posible deverbal del verbu trabucar (cfr.) o, quiciabes meyor, d’un dim. masc. de trabe (cfr.) → *trabu ‘palu, ‘pieza de ma- dera’ → trabucu (cfr.) qu’hebo llograr usos axetivos. Dende *trabu foi posible algamar un verbu trabuxar (cfr.) col que guarda rellación l’ast. trabuxéu (cfr.).
  1. 1331(or.) SP-II/78
  2. Posible deverbal del verbu trabucar (cfr.) o, quiciabes meyor, d’un dim. masc. de trabe (cfr.) → *trabu ‘palu, ‘pieza de ma- dera’ → trabucu (cfr.) qu’hebo llograr usos axetivos. Dende
  3. *trabu foi posible algamar un verbu trabuxar (cfr.) col que guarda rellación l’ast. trabuxéu (cfr.).
trabucu, el
📖: trabucu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">trabuco</i>(TEST)
  1. trabucu
  2. Cast
  3. <i class="della">trabuco</i
[Cl]. Escopeta antigua o vieya [Tor].
  1. 1. [Cl]. Escopeta antigua o vieya [Tor].
Cfr. trabucu, a, o. L’aceición de trabucu ‘tipu d’escopeta...’ paez ser d’introducción na dómina de les guerres carlistes dende’l cat. trabuc anque trabuco ya tenía otros usos na Edá Media castellana (dcech s.v. trabucar) y posiblemente na as- turiana d’u se fexo’l deriváu trabuquera (cfr.).
  1. Cfr. trabucu, a, o. L’aceición de trabucu ‘tipu d’escopeta...’ paez ser d’introducción na dómina de les guerres carlistes dende’l cat. trabuc anque trabuco ya tenía otros usos na Edá Media castellana (dcech s.v. trabucar) y posiblemente na as- turiana d’u se fexo’l deriváu trabuquera (cfr.).
trabuquera, la
📖: trabuquera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Pieza del carru del país [Lln]. 2. Mesina pequeña p’asitiar el bierzu o trubiecu y acunar dende la cama [AGO]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">trabucu,</i>(TEST)
  1. trabuquera
  2. ident class="della" level="1"></ident>Pieza del carru del país
    • Lln
  3. 2
  4. Mesina pequeña p’asitiar el bierzu o trubiecu y acunar dende la cama
    • AGO
  5. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  6. <i class="della">trabucu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
trabuxar
📖: trabuxar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. trabuxar
Cortar la madera de través con un cepiyu [Llu]. Cfr. trabucu, a, o.
  1. Cortar la madera de través con un cepiyu [Llu]. Cfr. trabucu, a, o.
  2. Llu
trabuxéu, el
📖: trabuxéu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. trabuxéu
    • Oc
Terrén difícil y peñascoso [Oc].
  1. 1. Terrén difícil y peñascoso [Oc].
Cfr. trabucu, a, o.
traca, la
📖: traca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">traca</i>(TEST)
  1. traca
    • Pr
  2. Cast
  3. <i class="della">traca</i
de pólvora [Xral]. //De traca ‘de risa’ [Pr]. //Traca-traca ‘ruíu persistente, voceríu’ [Tor]. ‘fala inútil y perllarga’ [Tor].
  1. 1. de pólvora [Xral]. //<i class="della">De</i> <i class="della">traca</i> ‘de risa’ [Pr]. //<i class="della">Traca-traca</i> ‘ruíu persistente, voceríu’ [Tor]. ‘fala inútil y perllarga’ [Tor].
Paez una voz d’aniciu onomatopéyicu del ruíu qu’emiten coses que van españando de siguío. Nesi sen nidiamente asemeya’l ruíu onomatopéyicu la repetición traca-traca, asi- na como’l términu averáu traque (cfr. traque).
tracabuyar*
📖: tracabuyar*
🏗️: SI
✍️: NO
<tracabuchar [Tb].>(TEST)
  1. tracabuyar*
  2. tracabuchar
    • Tb
Volcar, valtar [Tb].
  1. 1. Volcar, valtar [Tb].
Cfr. tracabuyu.
tracabuyu, el*
📖: tracabuyu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tracabuchu [Tb].>(TEST)
  1. tracabuyu
  2. tracabuchu
    • Tb
Aición y efeutu de tracabuchar [Tb].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">tracabuchar</i> [Tb].
D’un masc. dim. sobre trabe*trabucu (cfr. trabucu, a, o) féxose un nuevu dim. con continuador del llat. -aculus > -ayu. Una metátesis xustifica l’ast. *trabucayutracabuyu d’u se fexo’l verbu tracabuyar (cfr.).
tracalaquilla, la
📖: tracalaquilla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Tablón d’<i class="della">aparadura</i>(TEST)
  1. tracalaquilla
    • Llu
  2. Tablón d’<i class="della">aparadura</i
(sic) [Llu].
  1. 1. (<i class="della">sic</i>) [Llu].
Cfr. atracar & quilla.
tracalexa, la
📖: tracalexa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<traquelexa [Ay].>(TEST)
  1. tracalexa
    • Ll
    • Cp
  2. traquelexa
    • Ay
Pieza del molín [Ay] de madera que cuelga de la canalexa o de la moxeca sobro la corredera [Ll]. Cast. cítola, llanzadoria [Cp].
  1. 1. Pieza del molín [Ay] de madera que cuelga de la canalexa o de la moxeca sobro la corredera [Ll]. Cast. <i class="della">cítola,</i> llanzadoria [Cp].
2. Mala esquila [Ay]. Quiciabes d’un compuestu del llat. trans ‘detrás de’ y de *ca- lexa, una posible variante del ast. canalexa (cfr.) con perda de la -n- al tratase d’una pallabra de cuerpu fónicu llargu como pasa dacuando, asina nos nomes de llugar como Canal Ma- yorCanalmayorCalmayor (tt 347). La perda propá- gase a los términos emparentaos, el verbu tracalexar (cfr.), el deverbal tracalexada (cfr.), el participiu fuerte tracalexu, a, o (cfr.). L’ast. tracalexa túvose por deriváu polo que quixo atopase’l pretendíu primitivu *trácalatrácana (cfr.) col camudamientu -l- -r- -n- (llaa 103). Del sen primeru de ‘pieza de molín (que se mueve muncho y mete munchu ruíu)’ xustifíquense los conteníos qu’anotamos nes pallabres citaes toes elles real o figuradamente asociaes a les idees de ‘meter ruíu’, ‘movese abondo’, ‘tener inseguranza’, ‘tener pocu xui- ciu’, ‘falar’, ‘charrar’, etc.
tracalexada, la*
📖: tracalexada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tracalexá [Ll].>(TEST)
  1. tracalexada
  2. tracalexá
    • Ll
Barrabasada, trastada [Ll].
  1. 1. Barrabasada, trastada [Ll].
Cfr. tracalexa.
tracalexar
📖: tracalexar
🏗️: NO
✍️: NO
<trequelexar [Ay]. traquelexar [Mn].>(TEST)
  1. tracalexar
    • Pr
    • Ll
  2. trequelexar
    • Ay
  3. traquelexar
    • Mn
Falar muncho y rápido [Pr]. Falar o facer llixeramente, con pocu xuiciu [Ll].
  1. 1. Falar muncho y rápido [Pr]. Falar o facer llixeramente, con pocu xuiciu [Ll].
Falar muncho ensin xacíu nin fundamen- tu [Mn. AGO]. 2. Movese faciendo ruíu [Ay]. 3. Tener pocu xuiciu [Ay]. Cfr. tracalexa.
tracalexu, a, o*
📖: tracalexu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+tracalixu/tracalexa/{tracalexo} [Ay. Ll. Ri].>(TEST)
  1. tracalexu
  2. {tracalexo}
  3. tracalixu/tracalexa/ metafonía
    • Ay
    • Ll
    • Ri
(Persona) ensin xuiciu, ensin formalidá [Ay. Ll]. (Persona) llinguatera que lo tracamundia too [Ri]. Cfr. tracalexa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (Persona) ensin xuiciu, ensin formalidá [Ay. Ll]. (Persona) llinguatera que lo tracamundia too [Ri]. Cfr. <i class="della">tracalexa</i>.
tracallada, la
📖: tracallada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Bayura, gran cantidá de daqué [Pr]: <i class="della">Esti añu la manzana va </i><i class="della">valir</i>(TEST)
  1. tracallada
    • Pr
  2. Bayura, gran cantidá de daqué [Pr]: <i class="della">Esti añu la manzana va </i><i class="della">valir</i
pocu purque hai una tracallada d’illas [Pr].
  1. 1. <i class="della">pocu</i> <i class="della">purque</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">una</i> <i class="della">tracallada</i> <i class="della">d’illas</i> [Pr].
Posible formación abondativa (-ada) fecha dende la locución de verbu (trae) + alv. (acullá) + -ada.
tracamunderu, a, o
📖: tracamunderu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tracamundeiru [Tb. Cd. Pr. Cv]. tracamundera [R].>(TEST)
  1. tracamunderu
    • Sm
  2. tracamundeiru
    • Tb
    • Cd
    • Pr
    • Cv
  3. tracamundera
    • R
Amigu de tracamundiar les coses [Tb. Sm. JH]. Qu’enguedeya [Pr. Cd]. Mentirosu, embusteru [Cd]. Qu’enguedeya o trabuca les coses [Cv]. Qu’anda con enguedeyos (la muyer) [R]. Cfr. tracamundiar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Amigu de tracamundiar les coses [Tb. Sm. JH]. Qu’enguedeya [Pr. Cd]. Mentirosu, embusteru [Cd]. Qu’enguedeya o trabuca les coses [Cv]. Qu’anda con enguedeyos (la muyer) [R]. Cfr. <i class="della">tracamundiar</i>.
tracamundia, la
📖: tracamundia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">tracamundia,</b>(TEST)
  1. tracamundia
    • Ll
  2. b class="della">tracamundia,</b
la Cambiu, error [Cb. Ll]. Cfr. tracamundiar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <b class="della">la </b>Cambiu, error [Cb. Ll]. Cfr. <i class="della">tracamundiar</i>.
tracamundiador, ora
📖: tracamundiador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<tracamundeador [JH].>(TEST)
  1. tracamundiador
    • Tb
  2. tracamundeador
    • JH
Que tracamundia [Tb. JH]. Cfr. tracamundiar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que tracamundia [Tb. JH]. Cfr. <i class="della">tracamundiar</i>.
tracamundiar
📖: tracamundiar
🏗️: NO
✍️: NO
<tracamundear [JH]. /////catramundiar [y Lln]. catremundiar [Ac]. escatramundiar [Llg].>(TEST)
  1. tracamundiar
    • Ay
    • Pa
    • Sb
    • Tb
    • Sm
    • Cd
    • Pr
    • Cv
    • Lln
    • Cg
    • Cp
    • Cn
    • Oc
  2. tracamundear
    • JH
  3. catramundiar dudoso (certainty = baxa)
    • y Lln
  4. catremundiar
    • Ac
  5. escatramundiar
    • Llg
Desiguar, camudar dexando entremecío [Llg. Ay], engue- deyar, mecer [Pa. Sb. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Cv], desconcertar [Lln]: Nun me tracamundies más [Tb]. Trabucar [Cg. /Eo/. JH]. Equivocar, tomar o dicir una cosa por otra [JH]. Camudar caxigalines [JH]. Camudar les coses de sitiu [Cp. Cn (F). Oc]: L.levas los zapatos tracamundiaos [Cn (F)]. Camudar, trabu-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Desiguar, camudar dexando entremecío [Llg. Ay], engue- deyar, mecer [Pa. Sb. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Cv], desconcertar [Lln]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">me</i> <i class="della">tracamundies</i> <i class="della">más</i> [Tb]. Trabucar [Cg. /Eo/. JH]. Equivocar, tomar o dicir una cosa por otra [JH]. Camudar caxigalines [JH]. Camudar les coses de sitiu [Cp. Cn (F). Oc]: <i class="della">L</i>.<i class="della">levas</i> <i class="della">los</i> <i class="della">zapatos</i> <i class="della">tracamundiaos</i> [Cn (F)]. Camudar, trabu-
car [Ll]. Alterar un orde [Bab], estraviar [Tb. Tox]: La casa ta toda tracamundiada [Tb]. Desorientar, ofuscar, enredar, re- volver [Tox]. Confundir [Ay], enguedeyar [Ac]. Cambiar por equivocación [Cb]. //-se ‘desordenar, equivocar’ [Ac]: Tou se catremundia pa andar [Ac]. De l’amestanza de trans ‘detrás’ y commutare > camudar (cfr.), en realidá con una formación en -idiare, *tracamu- diar (como alvertimos en JH y nel salmanquín tracamu- dear). Dende equí vese la influencia del llat. mundus > ast. mundu, que corrixe *tracamudiartracamundiar y, al empar, tresmite al ast. mundu una yod → mundiu que nun yera d’aguardar nel siguidor de mundus (cghla 187) asitiada tamién nel deverbal fuerte tracamundiu (cfr.) y tracamundia (cfr.) colos parientes tracamunderu (cfr.), tracamundiador (cfr.). Una metátesis ye responsable del pasu tracamundiarcatramundiar y catremundiar. L’anteposición de los continuadores de in-, ex- xustifica l’ast. entracamundiar y estracamundiar. La propuesta de nueso pa tracamundiar allóñase de García de Diego que parte d’una amestanza de trocar y mudar (deeh s.v. *torcare); esta etimoloxía nun la refuguen dafechu Corominas-Pascual pero xustifiquen el salmanquín tracamudear ‘tatexar’ dende “un compuesto de mudo como tartamudear” (dcech s.v. traque).
tracamundiu, el
📖: tracamundiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Confusión [Lln. Ay]. Desorden [Tb]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
  1. tracamundiu
    • Tb
  2. Confusión
    • Lln
    • Ay
  3. Desorden [Tb]: <i class="della">Nun</i
hai tracamundiu mayor qu’esta casa [Tb].
  1. 1. <i class="della">hai</i> <i class="della">tracamundiu</i> <i class="della">mayor qu’esta casa </i>[Tb].
2. Cambiu, error [Cb (= tracamun- dia)]. Cambiu, cast. trueque [AGO]. Cfr. tracamundiar.
trácana, la
📖: trácana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. trácana
    • Ri
Persona llinguatera que lo tracamundia too [Ri].
  1. 1. Persona llinguatera que lo tracamundia too [Ri].
Cfr. tracalexa.
tracha, la
📖: tracha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<trancha [Xx, Cñ, Av (ppac). Mn. Vd].>(TEST)
  1. tracha
  2. trancha
    • Xx, Cñ, Av (ppac)
    • Mn
    • Vd
Clupea sprattus, chapla [L’Arena]. 2. Alosa alosa, cast. sá- balo [Cñ (ppac)]. Alosa fallax, saboga [Cñ (ppac)]. Pexe ase- meyáu a la sardina pero más planu y con más espina [Vd].
  1. 1. <i class="della">Clupea</i> <i class="della">sprattus,</i> chapla [L’Arena].
  2. 2. <i class="della">Alosa</i> <i class="della">alosa</i>, cast. <i class="della">sá-</i><i class="della"> balo </i>[Cñ (ppac)]. <i class="della">Alosa fallax</i>, saboga [Cñ (ppac)]. Pexe ase- meyáu a la sardina pero más planu y con más espina [Vd].
2. Greña (sic) [Mn]. Quiciabes en rellación col fr. trancher ‘cortar’ pola forma comprimida del pexe comparable a un oxetu de corte (ppac 45). De toes maneres, si alvertimos que’l sinónimu de tra- cha ye chapla, a lo meyor metátesis de plancha, en rellación con achapláu ‘aplastáu’; quiciabes tracha pueda xustificase dende’l llat. tracta, -ae ‘trozu de pastia o masa allargáu, em- plastu’ (abf) anque entós abulta qu’habría aguardase un resul- táu *trecha. L’ast. tracha ufre rellación col gall. trancho (Ba- rriuso 1985: 58), voz d’aniciu inciertu pa Corominas-Pascual (dcech s.v. trancho).
trachuela, la
📖: trachuela
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><trechuela [Lln]. trichuela [y Os].>(TEST)
  1. trachuela
    • Pa
    • Cg
    • Llg
    • Sb
    • Ay
    • Sl
    • Sm
  2. ident class="della" level="1"></ident><trechuela
    • Lln
  3. trichuela
    • y Os
Cast. tachuela [Lln. Os. Pa. Cb. Cg. Llg. Sb. Ay. As], clavín curtiu de cabeza grande [Tor]. Clavu de cabeza ancha [PSil] emplegáu pa clavar zapatos [LV. R]. Clavu de les madreñes [Lln], más pequeñu que’l normal [Sl]. 2. Pieza de cueru o madera que’l madreñeru asitia en pechu cuando arraseira les madreñes [Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">tachuela </i>[Lln. Os. Pa. Cb. Cg. Llg. Sb. Ay. As], clavín curtiu de cabeza grande [Tor]. Clavu de cabeza ancha [PSil] emplegáu pa clavar zapatos [LV. R]. Clavu de les madreñes [Lln], más pequeñu que’l normal [Sl].
  2. 2. Pieza de cueru o madera que’l madreñeru asitia en pechu cuando <i class="della">arraseira</i> les madreñes [Sm].
Del ast. tacha 2 (cfr.) con influxu de tracha (cfr.) con ames- tanza del suf. dim. -uela.
  1. Del ast. tacha 2 (cfr.) con influxu de tracha (cfr.) con ames- tanza del suf. dim. -uela.
trachueleru, el
📖: trachueleru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+trachueliru [Ay].>(TEST)
  1. trachueleru
  2. ident class="della" level="1"></ident><+trachueliru
    • Ay
El que viende y pon trachueles [LV. R]. El que viende trachue- les y clavos [Cb]. 2. El que fai trachueles [Ay]. El que clava con trachueles [Cg]. Cfr. tacha 2 y trachuela + suf.
  1. El que viende y pon trachueles [LV. R]. El que viende trachue- les y clavos [Cb]. 2. El que fai trachueles [Ay]. El que clava con trachueles [Cg].
  2. Cg
  3. Cfr. tacha 2 y trachuela + suf.
tractor, el*
📖: tractor
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><trator [Lln. Pa. Sb].>(TEST)
  1. tractor
  2. ident class="della" level="1"></ident><trator
    • Lln
    • Pa
    • Sb
Tractor [Lln. Pa. Sb].
  1. 1. Tractor [Lln. Pa. Sb].
Formación culta sobre tractus → *tractor, -oris adautáu llueu al asturianu.
  1. Formación culta sobre tractus → *tractor, -oris adautáu llueu al asturianu.
traenta, la
📖: traenta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<la trenta [Sr. Ca]. la trienta [Xo (Apuntamiento 314). R]. la triente [JH].///<ident class="della" level="1"></ident>//traente [Pa. Sb y AGO]. trente [Ca]. trenta [Cl. Po. Sr. Ca]. trienta [Ac. R]. triente [Xx. y GP].>(TEST)
  1. traenta
    • Cg
    • Sb
  2. la trenta
    • Sr
    • Ca
  3. la trienta
    • Xo (Apuntamiento 314)
    • R
  4. la triente
    • JH
  5. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  6. traente eonaviego
    • Pa
    • Sb y AGO
  7. trente
    • Ca
  8. trenta
    • Cl
    • Po
    • Sr
    • Ca
  9. trienta
    • Ac
    • R
  10. triente
    • Xx
    • y GP
Tridente [Pa. Ac]. Pala de dientes [Cl (= trenca). Po. Pa. Cg. Sb. R. AGO], de tres dientes [Sr. Ca.] o más pa sacar el cuchu y ponelo en carru [GP a. 1796]. Pala de cuatro dientes [Xx] fe- cha d’una plancha de fierro de cuatro dientes llargos y daqué corvaos [JH]. Pala de fierro de cuatro o cinco gayos o dientes [Os]. 2. Tipu de rede con varilles acabaes n’anzuelos que se llanzaben sol pexe como un arpón [gea s.v. salmón]. un carro, un bassorio, unos lladrales, un jugo, un llabiego, una vara {camentamos que vara de tazar}, una traenta, un angazo, un forcado, un bieldo [Grangerías xviii: 211]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Tridente [Pa. Ac]. Pala de dientes [Cl (= trenca). Po. Pa. Cg. Sb. R. AGO], de tres dientes [Sr. Ca.] o más pa sacar el cuchu y ponelo en carru [GP a. 1796]. Pala de cuatro dientes [Xx] fe- cha d’una plancha de fierro de cuatro dientes llargos y daqué corvaos [JH]. Pala de fierro de cuatro o cinco gayos o dientes [Os].
  3. 2. Tipu de rede con <i class="della">varilles </i>acabaes n’anzuelos que se llanzaben sol pexe como un arpón [gea s.v. salmón]. <i class="della">un</i> <i class="della">carro,</i> <i class="della">un</i> <i class="della">bassorio,</i> <i class="della">unos</i> <i class="della">lladrales,</i> <i class="della">un</i> <i class="della">jugo,</i> <i class="della">un</i> <i class="della">llabiego,</i> <i class="della">una</i> <i class="della">vara</i> {camentamos que <i class="della">vara</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tazar</i>}<i class="della">,</i> <i class="della">una</i> <i class="della">traenta</i><i class="della">,</i> <i class="della">un</i> <i class="della">angazo,</i> <i class="della">un</i> <i class="della">forcado,</i> <i class="della">un</i> <i class="della">bieldo</i> [Grangerías xviii: 211]
seis o ocho traentas [Grangerías xviii: 1083] -a) a la fusión de les vocales [é] por rapidez elocutiva (trente trenta) pasando per soluciones que caltienen les vocales n’hiatu [a-é], traente traenta pol influxu del verbu traer. N’ast. pervése un doble xéneru como pasa con munchos otros
  1. seis o ocho traentas
  2. Grangerías xviii: 1083
  3. -a) a la fusión de les vocales [é] por rapidez elocutiva (trente
  4. é
  5. trenta) pasando per soluciones que caltienen les vocales n’hiatu [a-é], traente traenta pol influxu del verbu traer. N’ast. pervése un doble xéneru como pasa con munchos otros
  6. a-é
Del llat. tridens, -ntis ‘de tres púes’ (old), propiamente ‘de tres dientes’, que yá apuntare González de Posada en 1796 (GP) y Xovellanos (Apuntamiento 314), con dalgún continua- dor románicu xunto al ast. (rew; deeh). La perda de la -d- obli- gó a reaxustar les vocales n’hiatu dando llugar a destremaes soluciones que van dende la etimolóxica dafechu (*triiente trientetrienta, col pasu percarauterizador del xéneru -e → preseos o ferramientes, a vegaes pa destremalos, orixinaria- mente, de los de carauterístiques asemeyaes o averaes. Esti fechu favoreció que se pudiere camudar la vocal cabera pa, asina, percarauterizar la espresión del xéneru. D’esa traza al llau d’una etimolóxica en -e (traente) vese un intentu de xene- ralizar el femenín en -a (traenta) y el masc. en -u (cfr. traentu; pe4: 418). Dende traenta féxose’l verbu *atraentar ‘remanar la traenta’, verbu que conocemos pel so participiu atraentáu (cfr.). Tamién conocemos la formación trientudu (cfr.) llogra- da dende triente o trienta + suf.
traentu, el
📖: traentu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. traentu
    • Cp
Ferramienta de dientes pa los llabores del campu [Cb. Cp]. Cfr. traenta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Ferramienta de dientes pa los llabores del campu [Cb. Cp]. Cfr. <i class="della">traenta</i>.
traer
📖: traer
🏗️: NO
✍️: NO
<trayer [Cp. Ac. Llg. y Sm. Bab. PSil. Oc. JH. R. Bard]. tra- yier [Mar]. trer [Cl. y Ac. y Sm. Cv. Vd. Tox. PVieya. /Eo. Mánt/. JH. R]. /////truxer [Cd].>(TEST)
  1. traer
    • Lln
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • Sm
    • Sr
  2. trayer
    • Cp
    • Ac
    • Llg
    • y Sm
    • Bab
    • PSil
    • Oc
    • JH
    • R
    • Bard
  3. tra- yier
    • Mar
  4. trer
    • Cl
    • y Ac
    • y Sm
    • Cv
    • Vd
    • Tox
    • PVieya
    • /Eo
    • Mánt/
    • JH
    • R
  5. truxer dudoso (certainty = baxa)
    • Cd
Cast. traer [Lln. Cl. Cp. Ac. Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. PSil. Cd. Cv. Vd. Tox. PVieya. Oc. /Eo. Mánt/. Bard. Mar. JH. R]. 2. Ca- mudar, modificar [Tb. Tox]: Ha trelo’l tempo ‘camudará colos años (el rapaz)’ [Tox]. 3. Comunicar la prensa, venir en perió- dicu [Cñ. Tb]: Eso trailo’l papel [Tb]. 4. Poner una ropa de- terminao [Ac. Sr. Tb. PSil]: Traes poco’l pantalón azul [Ac] 5. Poner nun estáu determináu [Tb. PSil]: Trúxonos l.loucos [PSil]. //-se ‘componese, arreglase’ [Lln]: Sabe traese mui bien [Lln]. //Trayer al retorteo ‘usar tolos díes la ropa más nuevo’ [Llg]. //Trayer de malfaco ‘tratar a otru de recaderu, de criáu’ [Llg]. //Traer el pan ‘bater la masa panificable na masera d’una forma determinada pa que se trabe (aplícase ta- mién a otres comíes)’ [Sm]. //Trayer la muerte pintá na cara ‘tar desmeyoráu físicamente, paecer a puntu de morrer’ [Llg].
  1. 1. Cast. <i class="della">traer </i>[Lln. Cl. Cp. Ac. Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. PSil. Cd. Cv. Vd. Tox. PVieya. Oc. /Eo. Mánt/. Bard. Mar. JH. R].
  2. 2. Ca- mudar, modificar [Tb. Tox]: <i class="della">Ha trelo’l tempo </i>‘camudará colos años (el rapaz)’ [Tox].
  3. 3. Comunicar la prensa, venir en perió- dicu [Cñ. Tb]: <i class="della">Eso trailo’l papel </i>[Tb].
  4. 4. Poner una ropa de- terminao [Ac. Sr. Tb. PSil]: <i class="della">Traes</i> <i class="della">poco’l</i> <i class="della">pantalón</i> <i class="della">azul</i> [Ac]
  5. 5. Poner nun estáu determináu [Tb. PSil]: <i class="della">Trúxonos l</i>.<i class="della">loucos </i>[PSil]. //-<i class="della">se</i> ‘componese, arreglase’ [Lln]: <i class="della">Sabe</i> <i class="della">traese</i> <i class="della">mui bien</i> [Lln]. //<i class="della">Trayer</i> <i class="della">al</i> <i class="della">retorteo</i> ‘usar tolos díes la ropa más nuevo’ [Llg]. //<i class="della">Trayer de malfaco </i>‘tratar a otru de recaderu, de criáu’ [Llg]. //<i class="della">Traer</i> <i class="della">el</i> <i class="della">pan</i> ‘bater la masa panificable na masera d’una forma determinada pa que se trabe (aplícase ta- mién a otres comíes)’ [Sm]. //<i class="della">Trayer</i> <i class="della">la</i> <i class="della">muerte</i> <i class="della">pintá</i> <i class="della">na</i> <i class="della">cara </i>‘tar desmeyoráu físicamente, paecer a puntu de morrer’ [Llg].
in uestro iure dominio sit traida adque confirmada 987(or.) [ACL/13] ipsa terra de meo iuro abtersa et in uestro se traduda 1113(or.) [MCar-I/9] per_estos altros denostos non traia dedo per boca maias planamente se desmenta s. xii [FA/121] traellos a Sancto Vincenti et soterrallos onradamente quo- modo a conpanneros 1211(or.) [SV/66] de quanto ganado ibi troguer los cabos sedeant suos 1221(or.) [SV/108] don Migael que se acorroto le traxier sobre esta heredad 1227(or.) [MCar-I/182] si alguno ouieren sospecha e desamparelos si non pudier traelos 1238 (c.) [MSAH-V/218] non fagant roydo nen tragant lumne nenguno ergo de cande- la ho_de seuo 1245 [Ordenances/35] uayades por mi &trayades me al monesterio & soterredes me 1247 [MB-II/40] los fiadores quesieren demandar esta heredat o traelos en alguna rebolta 1252(or.) [MSAH-V/259] seant traudas en oblidamento que se renembrent ¬ se confir- ment per letras 1259 [DCO-II/61] esto estando troxonos Pedro fernandiz carta del rey so esta fforma 1259 [DCO-V/59] Domingo de April que ye recabdo mezo traer mandamento 1259(or.) [ACL/352] se ommes de la tierra ou sous parentes del finado lo trouxe- ren 1266 [SPM/460] los coyros que traguieren de fuera la villa 1274 [Ordenan- ces/43] qui a esto passar ho lo troguier allujr per la villa 1274 [Or- denances/43] si troxier dos vinos dia mostra de cada uno 1274 [Ordenan- ces/44] quienquier que lo trobar faziendo esto traue del ata que lo traga 1274 [Ordenances/47] con sus mercadorias & con aquellas cosas que troxieren que uengan 1282 [DCO-V/130] que lo puedan traer en pinaza o en batel 1282 [DCO-V/131] otro par de fazelellas grandes de obra francesa que troxi de Roma 1294 [DCO-V/191] cera uermella una grant pieça que troxi de Roma para see- lar1294 [DCO-V/192] una alimosnera con cartas que troxo despues Rodrigo alffonso 1294 [DCO-V/192] parientes ho otros algunos me trogineren que me onrredes e me soterredes 1295(or.) [SV-IV(1)/77] mando ela mia capa de peso que trago a las proçessiones 1297(or.) [ACL-VIII/492] leuolo al monte cargado de pan que traya de sso hero 1300 [DCO-V/224] dixeron que un roçin que troxeron con estas yeguas 1300 [DCO-V/224] el marido non pode traer pleyto de la muller sen so mandado s. xiii (or.) [FX/79] muestran que algun tempo tragan pannos dorden s. xiii (or.) [FX/135] el sennor darlles de comer quando las troxieren 1313-1324 [FRLeón/285] lo traxo preso a esta çibdad donde el dicho 1521(or.) [SB/375] Si la moza lu anda triendo en plazos [DyE 11] Que suelen trer tres de mil enguedeyos [PyT 35] fixo traer a Daniel a so presencia/y entró allá sin temor de so malicia [BAúxa, Sueños (Poesíes 99-100)] ¿Qué trayes con eso? [El Camberu 8] Como trai a cuentu [Los Trataos 19]
  1. in uestro iure dominio sit traida adque confirmada
  2. 987(or.) ACL/13
  3. ipsa terra de meo iuro abtersa et in uestro se traduda
  4. 1113(or.) MCar-I/9
  5. per_estos altros denostos non traia dedo per boca maias planamente se desmenta s. xii
  6. FA/121
  7. traellos a Sancto Vincenti et soterrallos onradamente quo- modo a conpanneros
  8. 1211(or.) SV/66
  9. de quanto ganado ibi troguer los cabos sedeant suos
  10. 1221(or.) SV/108
  11. don Migael que se acorroto le traxier sobre esta heredad
  12. 1227(or.) MCar-I/182
  13. si alguno ouieren sospecha e desamparelos si non pudier traelos
  14. 1238 (c.) MSAH-V/218
  15. non fagant roydo nen tragant lumne nenguno ergo de cande- la ho_de seuo
  16. 1245 Ordenances/35
  17. uayades por mi &trayades me al monesterio & soterredes me
  18. 1247 MB-II/40
  19. los fiadores quesieren demandar esta heredat o traelos en alguna rebolta
  20. 1252(or.) MSAH-V/259
  21. seant traudas en oblidamento que se renembrent ¬ se confir- ment per letras
  22. 1259 DCO-II/61
  23. esto estando troxonos Pedro fernandiz carta del rey so esta fforma
  24. 1259 DCO-V/59
  25. Domingo de April que ye recabdo mezo traer mandamento
  26. 1259(or.) ACL/352
  27. se ommes de la tierra ou sous parentes del finado lo trouxe- ren
  28. 1266 SPM/460
  29. los coyros que traguieren de fuera la villa
  30. 1274 Ordenan- ces/43
  31. qui a esto passar ho lo troguier allujr per la villa
  32. 1274 Or- denances/43
  33. si troxier dos vinos dia mostra de cada uno
  34. 1274 Ordenan- ces/44
  35. quienquier que lo trobar faziendo esto traue del ata que lo traga
  36. 1274 Ordenances/47
  37. con sus mercadorias & con aquellas cosas que troxieren que uengan
  38. 1282 DCO-V/130
  39. que lo puedan traer en pinaza o en batel
  40. 1282 DCO-V/131
  41. otro par de fazelellas grandes de obra francesa que troxi de Roma
  42. 1294 DCO-V/191
  43. cera uermella una grant pieça que troxi de Roma para see- lar
  44. 1294 DCO-V/192
  45. una alimosnera con cartas que troxo despues Rodrigo alffonso
  46. 1294 DCO-V/192
  47. parientes ho otros algunos me trogineren que me onrredes e me soterredes
  48. 1295(or.) SV-IV(1)/77
  49. mando ela mia capa de peso que trago a las proçessiones
  50. 1297(or.) ACL-VIII/492
  51. leuolo al monte cargado de pan que traya de sso hero
  52. 1300 DCO-V/224
  53. dixeron que un roçin que troxeron con estas yeguas
  54. 1300 DCO-V/224
  55. el marido non pode traer pleyto de la muller sen so mandado s. xiii (or.)
  56. FX/79
  57. muestran que algun tempo tragan pannos dorden s. xiii (or.)
  58. FX/135
  59. el sennor darlles de comer quando las troxieren 1313
  60. 1324 FRLeón/285
  61. lo traxo preso a esta çibdad donde el dicho
  62. 1521(or.) SB/375
  63. Si la moza lu anda triendo en plazos
  64. DyE 11
  65. Que suelen trer tres de mil enguedeyos
  66. PyT 35
  67. fixo traer a Daniel a so presencia/y entró allá sin temor de so malicia
  68. BAúxa, Sueños (Poesíes 99-100)
  69. ¿Qué trayes con eso?
  70. El Camberu 8
  71. Como trai a cuentu
  72. Los Trataos 19
Del llat. trahere ‘arrastrar’, ‘sacar’ (em), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh), anque podría dase l’influxu del confluyente y averáu tradere ‘entregar’ (old), tamién con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). En tou casu la presencia de -y- obliga a camentar que se trata d’una antihiática. En rellación etimolóxica con trayer ta l’ast. trayedor (cfr.), trayedura (cfr.). L’infinitivu truxer fai ver una formación dende’l perfectum (truxi, truxisti, truxo…). Un compuestu ye ast. retrotrayer (cfr.) col que guarda rellación retrotrayedura (cfr.). Un deverbal de traer ye ast. traída (cfr.).
trafalariu, a, o
📖: trafalariu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. trafalariu
Cfr. estrafalariu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">estrafalariu</i>.
trafalla
📖: trafalla
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. trafalla
Cfr. trafullar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">trafullar</i>.
trafallar
📖: trafallar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. trafallar
Cfr. trafullar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">trafullar</i>.
trafallón, ona
📖: trafallón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Cfr. <i class="della">trafullón,</i>(TEST)
  1. trafallón
  2. Cfr
  3. <i class="della">trafullón,</i
ona.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ona</i>.
traficante
📖: traficante
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. traficante
Que compra y viende [R].
  1. 1. Que compra y viende [R].
Tratante de ganáu [Cd. R]. Cfr. traficar.
traficar
📖: traficar
🏗️: NO
✍️: NO
<trafucar [y El Camberu].>(TEST)
  1. traficar
    • Cd
    • Pr
    • Sr
    • Mi
  2. trafucar
    • y El Camberu
Comerciar en forma ambulante [Cd]. Comprar y vender [Ac. Pr]. 2. Trabayar llixeramente [Pr]. 3. Maricar, golismiar [Ac]. Maricar, movese de contino [Sr. Mi]: Ta tol día traficando [Sr]. 4. Xugar colos neños [Pr].
  1. 1. Comerciar en forma ambulante [Cd]. Comprar y vender [Ac. Pr].
  2. 2. Trabayar llixeramente [Pr].
  3. 3. Maricar, golismiar [Ac]. Maricar, movese de contino [Sr. Mi]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">tol</i> <i class="della">día</i> <i class="della">traficando </i>[Sr].
  4. 4. Xugar colos neños [Pr].
Non tornó más a la villa/queda treficandu en casa {tamién treficando (= trafucando)} [El Camberu 4] Posiblemente del it. trafficare ‘trasegar’, como en cast. (dcech s.v. trasegar), con un continuador del part. de presente traficante (
  1. Non tornó más a la villa/queda treficandu en casa {tamién treficando (= trafucando)}
  2. El Camberu 4
  3. Posiblemente del it. trafficare ‘trasegar’, como en cast. (dcech s.v. trasegar), con un continuador del part. de presente traficante (
cfr.) y un ax. traficón, ona (cfr.). L’ast. ufre una variante que lu axunta al gall. y port. con -g- en formes que remonten al medieval *trafegar, esto ye tráfegu tráfigu y tráfagu (cfr. tráfigu) frente al cultismu tráficu.
traficón, ona
📖: traficón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. traficón
Curiosu, fisgón [Ac]: Ye mui traficón, too tien que lo ver [Ac].
  1. 1. Curiosu, fisgón [Ac]: <i class="della">Ye mui traficón, too tien que lo ver </i>[Ac].
Cfr. traficar.
tráfigu, el
📖: tráfigu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tráfagu [y Md]. //tráfego [“de Valdés al Eo” (Eo)].>(TEST)
  1. tráfigu
    • Md
  2. tráfagu
    • y Md
  3. tráfego eonaviego
    • “de Valdés al Eo” (Eo)
Tráficu [Md. /Eo/].
  1. 1. Tráficu [Md. /Eo/].
Cfr. traficar.
trafueyu, el
📖: trafueyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. trafueyu
Cfr. trafullu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">trafullu</i>.
trafulca, la
📖: trafulca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<trafulga [Ce].///<ident class="della" level="1"></ident>trifulca [Pa].>(TEST)
  1. trafulca
  2. trafulga
    • Ce
  3. <ident class="della" level="1"></ident>trifulca infl. cast.
    • Pa
Baturiciu, tracamundiu [Cd. Pr. Ce. Cv]. Baturiciu, riña [Pa]. 2. Trampa [Xx]. Pallabra, lo mesmo que la so variante trafulga (y el masc. trafulcu... → trafulqueru), de la mesma xénesis desconocida que’l cat. trifulga, cast. trifulca y en parentescu nidiu col ver- bu ast. trafulgar o trafulcar (cfr.) → entrafulcar (cfr.), gall. trafugar pero, a la escontra de Corominas-Pascual (dcech s.v. trifulca), ensin rellación col ast. trebolgar (cfr. trebolgar; pe2: 11 s.v. abollar). L’ast. ufre un casu más d’inseguridá na sono- rización de líquida + sorda (ghla §4.5.4.2).
  1. Baturiciu, tracamundiu [Cd. Pr. Ce. Cv]. Baturiciu, riña [Pa].
  2. Pa
  3. 2. Trampa [Xx].
  4. Xx
  5. Pallabra, lo mesmo que la so variante trafulga (y el masc. trafulcu... → trafulqueru), de la mesma xénesis desconocida que’l cat. trifulga, cast. trifulca y en parentescu nidiu col ver- bu ast. trafulgar o trafulcar (cfr.) → entrafulcar (cfr.), gall. trafugar pero, a la escontra de Corominas-Pascual (dcech s.v. trifulca), ensin rellación col ast. trebolgar (cfr. trebolgar; pe2: 11 s.v. abollar). L’ast. ufre un casu más d’inseguridá na sono- rización de líquida + sorda (ghla §4.5.4.2).
trafulcar
📖: trafulcar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><trafulgar [Ay].>(TEST)
  1. trafulcar
  2. ident class="della" level="1"></ident><trafulgar
    • Ay
Tracamundiar [Cd. Pr], embarullar [Llu]. Desordenar [Ay]. Camudar l’orde o sitiu d’una cosa [Mar]. Entremecer, engue- deyar, tracamundiar [Lln. Cv], equivocar conceutos [Sm]. 2. Facer desapaecer una cosa [Mar]. Cfr. trafulca.
  1. Tracamundiar [Cd. Pr], embarullar [Llu]. Desordenar [Ay]. Camudar l’orde o sitiu d’una cosa [Mar]. Entremecer, engue- deyar, tracamundiar [Lln. Cv], equivocar conceutos [Sm]. 2. Facer desapaecer una cosa [Mar].
  2. Mar
  3. Cfr. trafulca.
trafulcu, a, o
📖: trafulcu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. trafulcu
Qu’enguedeya les coses [Pr (= tracamundeiru)]. Cfr. trafulca.
  1. Qu’enguedeya les coses [Pr (= tracamundeiru)]. Cfr. trafulca.
  2. Pr (= tracamundeiru)
trafulcu, el
📖: trafulcu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><trafulgu [y Tb. y Sm]. +trafuilgu [Ay. Ll. Ll (MP). +trefuilgu [Ay].>(TEST)
  1. trafulcu
  2. ident class="della" level="1"></ident><trafulgu
    • y Tb
    • y Sm
  3. trafuilgu [Ay metafonía
  4. Ll
  5. Ll (MP)
  6. trefuilgu metafonía
    • Ay
Ruíu, xaréu, baturiciu, desorde [Ay. Tb. Sm. Tox]. Tracamun- diu [Lln]. Movimientu, xaréu [Lln (M). Ll]. Cfr. trafulca.
  1. Ruíu, xaréu, baturiciu, desorde [Ay. Tb. Sm. Tox]. Tracamun- diu [Lln]. Movimientu, xaréu [Lln (M). Ll].
  2. Lln (M). Ll
  3. Cfr. trafulca.
trafulla, el
📖: trafulla
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><trafalla [VCid].>(TEST)
  1. trafulla
  2. ident class="della" level="1"></ident><trafalla
    • VCid
Chapuceru [VCid]. //Ser un trafalla ‘ser suciu, pocu llimpiu, desordenáu’ [Mi. Ri]. Cfr. trafullar.
  1. Chapuceru [VCid]. //Ser un trafalla ‘ser suciu, pocu llimpiu, desordenáu’ [Mi. Ri].
  2. Mi. Ri
  3. Cfr. trafullar.
trafullar
📖: trafullar
🏗️: NO
✍️: NO
<trafallar [Ar]. atrafallar [Ar]. atrafal.lar [Ay (N)].///<ident class="della" level="1"></ident>//{Pero resulta que xunto a una riestra de resultaos en [] atópase otra serie en [y]. Ello resulta llamativo y nun ye fácil facer dixebra con criterios etimolóxicos valoratibles. Ye posible qu’abondes vegaes topemos con datos fónicos de curtiu en- fotu na so tresmisión. Asina la [y] de <i class="della">atrafayar</i>(TEST)
  1. trafullar
    • Ri
  2. trafallar
    • Ar
  3. atrafallar
    • Ar
  4. atrafal.lar
    • Ay (N)
  5. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  6. {Pero resulta que xunto a una riestra de resultaos en eonaviego
    • ] atópase otra serie en [y
  7. Ello resulta llamativo y nun ye fácil facer dixebra con criterios etimolóxicos valoratibles
  8. Ye posible qu’abondes vegaes topemos con datos fónicos de curtiu en- fotu na so tresmisión
  9. Asina la [y] de <i class="della">atrafayar</i
[Ri] paez con- tradicise colos resultaos con [] anteriores y con trafalla nel mesmu conceyu de Riosa anque da la impresión que “trafalla” en Riosa ye pallabra de fuera darréu que, si non, habría aguar- dase un resultáu con [ʈş].
  1. 1. [Ri] paez con- tradicise colos resultaos con [] anteriores y con <i class="della">trafalla</i> nel mesmu conceyu de Riosa anque da la impresión que “trafalla” en Riosa ye pallabra de fuera darréu que, si non, habría aguar- dase un resultáu con [ʈş].
El verbu “trafullar” en Tox tamién ye sospechosu d’autoctonía lo mesmo que s’alvierte en “tra- fulleiru” en Tox y en Cv onde, de ser términu del país, habría aguardase un resultáu [ʈş] o con cheísmu; a esto axuntemos el posible influxu (o encruz) de la familia de estafallar (cfr.) y estafayar con problemes asemeyaos. Xuntemos a ello les con- tradiciones inxertes s.v. trafulleru, a, o (cfr.), trafullu (cfr.)}.> Facer dalgo toscamente [Tox (= chafallar)]. Facer les coses enforma rápido, ensin procuru [Pa. Ay. Ri], desordenar [Ar]: Dexáronlo too atrafayao [Ri]. 2. Enredar, tracamundiar les coses [Ac]. Enguedeyar [Lln]. Variantes por cuenta la inseguranza del vocalismu átonu se- dríen atrafallar y los compuestos estrafallar (cfr.) col so de- verbal estrafuellu (→ estrafullu, etc.), estrafullar (cfr.), des- trafullar (cfr.), etc. Deverbales trafalla y, quiciabes, trafulla (cfr.); d’ello la formación analóxica masculina trafullu (cfr.) y los derivaos trafulleru (cfr.), trafullón (cfr.); tamién estra- folláu (participiu d’un posible *estrafollar < estrafallar). Lo mesmo ha dicise del paralelu estrafayar (cfr.), estrafuyar (cfr.), (a)trafayar que pudo tener un deverbal trafueyu y trafu- yu (cfr.) y que podría camentase que na so formación influyó la familia del ast. fueyu 2 (cfr. trafullu). Con eses realizacio- nes en [y] concuerda l’eonaviegu trafuyeiro (cfr. trafulleru). **
trafulleru, a, o
📖: trafulleru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<trafulleiru [Cd. Pr. Cv (<i class="della">sic</i>). Tox (<i class="della">sic</i>)]. {Sobro la espresión con “ll” consúltese <i class="della">trafullar</i>}. //trafuyeiro {?} [/Mánt/].>(TEST)
  1. trafulleru
  2. {Sobro la espresión con “ll” consúltese <i class="della">trafullar</i>}
  3. trafulleiru
    • Cd
    • Pr
    • sic).">Cv (<i class="della">sic</i>)
    • sic).">Tox (<i class="della">sic</i>)
  4. {?} eonaviego
  5. trafuyeiro
    • /Mánt/
Que fai mal les coses [Tox]. Que nun remata bien los llabo- res [Mar].
  1. 1. Que fai mal les coses [Tox]. Que nun remata bien los llabo- res [Mar].
2. Tarambaina [Ca]. 3. Enguedeyón [Cd. Pr. Cv. /Mánt/]. Poco de fiar (individuu) [Ca]. Cfr. trafullar.
trafullón, ona
📖: trafullón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<trafallón [Ar].>(TEST)
  1. trafullón
  2. trafallón
    • Ar
Que fai les coses de priesa y mal [Ar].
  1. 1. Que fai les coses de priesa y mal [Ar].
Aum de trafullu, a, o (cfr.).
trafullu, a, o
📖: trafullu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. trafullu
    • Pr
Enguedeyón [Pr (= tracamundeiru)].
  1. 1. Enguedeyón [Pr (= tracamundeiru)].
Cfr. trafullar.
trafullu, el
📖: trafullu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
</////trafuyu [Sr]. trafueyu [Lln].>(TEST)
  1. trafullu
    • Pa
  2. trafuyu dudoso (certainty = baxa)
    • Sr
  3. trafueyu
    • Lln
Aición fecha enforma rápido [Pa].
  1. 1. Aición fecha enforma rápido [Pa].
2. Llíu [Pa]. Enguedeyu [Sr]. Traxín [Ll (MP) = trafuilgu]. Cfr. trafullar.
trafulqueru, {a, o}
📖: trafulqueru
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
<trafulquero [Llu. Cñ]. /////trafulgueiru [Tb. Cv].>(TEST)
  1. trafulqueru
    • Xx
  2. trafulquero
    • Llu
  3. trafulgueiru dudoso (certainty = baxa)
    • Tb
    • Cv
Qu’arma trafulques, trampes [Xx].
  1. 1. Qu’arma trafulques, trampes [Xx].
Que lo enguedeya too, en- redador [Llu. Tb. Cv]. 2. Trapicheru [Cñ]. Cfr. trafulca.
trafuqueru, a, o
📖: trafuqueru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Que trafica (desp.) [Xx]. Variante de *<i class="della">trafiqueru</i>(TEST)
  1. trafuqueru
  2. Que trafica (desp.)
    • Xx
  3. Variante de *<i class="della">trafiqueru</i
qu’habrá entendese en rellación con
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. qu’habrá entendese en rellación con
trafucar variante de traficar (cfr.), traficante, etc.
tragadera, la*
📖: tragadera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////tragaeres [Ay]. tragadieras [Tox].>(TEST)
  1. tragadera
    • Sr
  2. tragaeres variación de número
    • Ay
  3. tragadieras
    • Tox
Capacidá d’aguantar [Ay]. //Tener buenes tragaeres ‘nun te- ner munchu miramientu moral’ [Sr]. ‘soportalo too’ [Tox].
  1. 1. Capacidá d’aguantar [Ay]. //<i class="della">Tener buenes tragaeres </i>‘nun te- ner munchu miramientu moral’ [Sr]. ‘soportalo too’ [Tox].
Cfr. tragu.
tragaderu, el*
📖: tragaderu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tragaeru [Min]. tragadeiru [Tox. Tor]. //tragadeiro [Eo].>(TEST)
  1. tragaderu
    • Lln
  2. tragaeru
    • Min
  3. tragadeiru
    • Tox
    • Tor
  4. tragadeiro eonaviego
    • Eo
Cast. tragadero [Lln. Tox. /Eo/]. Boca o furacu que traga o suerbe [Tor]. 2. Abertura de la compuerta o tarima del pozu na parte más baxa pa facer la carga del carbón contenío [Min]. 3. Entrada, boca del pozu [Min]. Cfr. tragu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tragadero</i> [Lln. Tox. /Eo/]. Boca o furacu que traga o suerbe [Tor].
  3. 2. Abertura de la compuerta o tarima del pozu na parte más baxa pa facer la carga del carbón contenío [Min].
  4. 3. Entrada, boca del pozu [Min]. Cfr. <i class="della">tragu</i>.
tragador, ora
📖: tragador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
(TEST)
  1. tragador
    • Tb
Que traga [Tb].
  1. 1. Que traga [Tb].
2. Aprovecháu, que s’aprovecha de lo de los demás [Tb]. Cfr. tragu.
tragadura, la
📖: tragadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tragaúra [Min].>(TEST)
  1. tragadura
    • Tb
  2. tragaúra
    • Min
Aición y efeutu de tragar [Tb].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">tragar </i>[Tb].
2. Abertura pergrande na boca d’un pozu [Min]. 3. Pozu abiertu por fundimientu interior [Min]. 4. Broncazu [Min]. Cfr. tragu.
trágala, la
📖: trágala
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
//<i class="della">A</i>(TEST)
  1. trágala
    • Ay
    • Cd
    • Pr
    • Sb
  2. <i class="della">A</i eonaviego
la trágala ‘perapriesa’ [Cñ. Ac. Ay. Cd. Pr]. ‘picando, bus- cando equí y ellí’ [Sb]. Cfr. tragu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">la trágala </i>‘perapriesa’ [Cñ. Ac. Ay. Cd. Pr]. ‘picando, bus- cando equí y ellí’ [Sb]. Cfr. <i class="della">tragu</i>.
tragaldabes, el/la*
📖: tragaldabes
🔤: , el/la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
<tragaldabas [Lln. Pr. Tor].>(TEST)
  1. tragaldabes
  2. tragaldabas
    • Lln
    • Pr
    • Tor
Tragón, que come muncho [Lln. Pr]. 2. Persona abandonada nel obrar, nel vistir [Tor].
  1. 1. Tragón, que come muncho [Lln. Pr].
  2. 2. Persona abandonada nel obrar, nel vistir [Tor].
Amestadura del verbu tragar (cfr.) + nome (aldaba).
tragaldear
📖: tragaldear
🏗️: NO
✍️: NO
Beber un líquidu, especialmente lleche, rápido y descompa- sao [Ca]: <i class="della">Como-y lo den tragaldea llechi toa la nuochi </i>[Ca]. D’una amestadura de dos verbos [<i class="della">tragar</i>(TEST)
  1. tragaldear
  2. Beber un líquidu, especialmente lleche, rápido y descompa- sao
    • Como-y lo den tragaldea llechi toa la nuochi [Ca.">Ca]: <i class="della">Como-y lo den tragaldea llechi toa la nuochi </i>[Ca
  3. D’una amestadura de dos verbos [<i class="della">tragar</i
(cfr.) + (aldear)].
  1. 1. (cfr.) + (<i class="della">aldear</i>)].
tragallegües, el/la
📖: tragallegües
🔤: , el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
Cast. <i class="della">tragaleguas</i>(TEST)
  1. tragallegües
  2. Cast
  3. <i class="della">tragaleguas</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Amestadura del verbu tragar (cfr.) + nome (llegua). ¿Una adautación del cast. tragaleguas fecha por JH?
tragalluz, el
📖: tragalluz
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tragaluz</i>(TEST)
  1. tragalluz
  2. Cast
  3. <i class="della">tragaluz</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Amestadura del verbu tragar (cfr.) + nome (lluz).
tragalón, ona
📖: tragalón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<traguilón/ona [y AGO].>(TEST)
  1. tragalón
  2. traguilón/ona
    • y AGO
Tragón [JH].
  1. 1. Tragón [JH].
Que traga muncho [Cb. AGO]. Que traga pera- priesa [Cb]. 2. Glotón [AGO]. Cfr. tragu.
tragar
📖: tragar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">tragar </i>[Lln]. Comer muncho [Ac. Ay]. 2. Fundise una llabor nel sen vertical dexando un gran pozu abiertu [Min]. 3. Engullir el pozu’l carbón o l’escombriu destinao a rellenu [Min]. 4. Convencese de daqué [Lln]: <i class="della">Tenía</i>(TEST)
  1. tragar
  2. Cast
  3. <i class="della">tragar </i>
    • Lln
  4. Comer muncho
    • Ac
    • Ay
  5. 2
  6. Fundise una llabor nel sen vertical dexando un gran pozu abiertu
    • Min
  7. 3
  8. Engullir el pozu’l carbón o l’escombriu destinao a rellenu
    • Min
  9. 4
  10. Convencese de daqué [Lln]: <i class="della">Tenía</i
tragáu qu’era un muertu [Lln]. Percrido tien entos que la so amiga,/fos d’algun animal feroz tragada. [PyT 41] Percreído tuvo que so cara amiga/fo de algún animal feroz tragada [BAúxa, PyT (Poesíes 185-186)] Cfr. tragu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tragáu</i> <i class="della">qu’era</i> <i class="della">un </i><i class="della">muertu</i> [Lln]. <i class="della">Percrido</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">entos</i> <i class="della">que</i> <i class="della">la</i> <i class="della">so</i> <i class="della">amiga,</i>/<i class="della">fos</i> <i class="della">d’algun</i> <i class="della">animal</i><i class="della"> feroz</i> <i class="della">tragada</i><i class="della">.</i> [PyT 41] <i class="della">Percreído</i> <i class="della">tuvo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">so</i> <i class="della">cara</i> <i class="della">amiga</i>/<i class="della">fo</i> <i class="della">de</i> <i class="della">algún</i> <i class="della">animal</i> <i class="della">feroz</i> <i class="della">tragada</i> [BAúxa, <i class="della">PyT </i>(Poesíes 185-186)] Cfr. <i class="della">tragu</i>.
Quiciabes dellos de los compuestos con tragar-an una adautación de la voz castellana correspondiente fecha por JH al iguar el so diccionariu asturianu siguiendo, abondo, los calces del drae.
tragazán, ana
📖: tragazán
🔤: , ana
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ana
(TEST)
  1. tragazán
Que traga muncho [Os].
  1. 1. Que traga muncho [Os].
Cfr. tragu.
tragón, ona
📖: tragón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Que come muncho [Ac. Ay. Tb]. 2. Glotón [Bi. Qu. Sd. Mar]. 3. Que come apriesa [Tb]. Podría tratase, como suxeren Corominas-Pascual (dcech s.v. tragar), d’una formación ax. dende’l grecismu en llat. draco, -onis>(TEST)
  1. tragón
  2. Que come muncho
    • Ac
    • Ay
    • Tb
  3. 2
  4. Glotón
    • Bi
    • Qu
    • Sd
    • Mar
  5. 3
  6. Que come apriesa
    • Tb
  7. Podría tratase, como suxeren Corominas-Pascual (dcech s.v
  8. tragar), d’una formación ax
  9. dende’l grecismu en llat
  10. draco, -onis
ast. dragón (cfr.) con tracamundiu de dr- → tr- (ghla Cfr. tragu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ast. <i class="della">dragón</i> (cfr.) con tracamundiu de dr- → <i class="della">tr</i>- (ghla Cfr. <i class="della">tragu</i>.
§4.1.1.4). Ye verdá, per otru llau, que tragón, ona quiciabes se xustifiquen como aumentativos del ast. tragu (cfr.) orixináu nel llat. tragum, -i ‘tipu de papilla’ (old; abf) anque hai au- tores como García de Diego qu’entiende’l verbu en rellación col llat. *trahicare (deeh).
tragoyu, el*
📖: tragoyu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tragoyu
Cfr. traboyu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">traboyu</i>.
tragu, el
📖: tragu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+trogu [Sr]. +tregu [Ay].>(TEST)
  1. tragu
  2. trogu metafonía
    • Sr
  3. tregu metafonía
    • Ay
Cast. trago, llaspiu [Sr. Ay].///Si quies ponete caliente/aríma- te bien á Xuana/o echa un tragu d’aguardiente [CyN (Can- tares) 135]. De entremedies dalgunos traguecicos [HyL 32] sopines y lleche preso,/mayuques o bien pilongues/cecina como torreznu/y, pa un tragu tamién,/sidre duciquín del duernu [ABalvidares, Canción (Poesíes 277-281)] → *trahicāre, con continuadores románicos ya hispánicos (rew; deeh), féxose’l verbu tragar (cfr.), con un deverbal del inf. trague (cfr.). En rellación etimolóxica ha citase tragador (cfr.), tragaderu (cfr.), tragadera (cfr.), tragadura (cffr.), tra- gón (cfr.); sol aum. *tragazu féxose una formación tragazán (cfr.). Ye posible que dende’l dim. traguín → *traguil (como xabalín y xabaril) se fexere’l verbu *atraguilar (cfr.). Dende *traguil féxose l’aumentativu *traguilón tragalón (cfr.), con influxu de la familia de tragar. Per otru llau, a la trágala ye espresión llograda dende l’imperativu de tragar + referen- te pronominal femenín d’acusativu, trágala, con que se facía entainar a daquién anque fore a la escontra del so gustu. Dende tragu cola epéntesis d’una vocal anaptítica féxose l’ast. *táragu que, cola amestanza del suf. -añu (cfr.), llogró un resultáu ast. taragañu aniciu del verbu taragañar (cfr.). Del ast. taragañu (cfr.) [→ taragañazu (cfr.)] siguió l’aum. taragañón (cfr.). Paralelu a taragañu tenemos el so equiva- lente taragazu (cfr.). L’ast. taragañar almitió’l tracamundiu de [ɲ] con [mj] en taragumiar. Una variante del ast. taraga- ñuestaragañu (cfr.) antecede al aumentativu estaragañón (cfr.) y al tamién deriváu estaragañatu (cfr.); de estaragañu (cfr.) siguió, amás del verbu estaragañar (cfr.), l’aumentativu estaragañón (cfr.); a la mesma familia de estaragañatu paez pertenecer estaragayatu (cfr.).
  1. Cast. trago, llaspiu [Sr. Ay].///Si quies ponete caliente/aríma- te bien á Xuana/o echa un tragu d’aguardiente [CyN (Can- tares) 135]. De entremedies dalgunos traguecicos
  2. HyL 32
  3. sopines y lleche preso,/mayuques o bien pilongues/cecina como torreznu/y, pa un tragu tamién,/sidre duciquín del duernu
  4. ABalvidares, Canción (Poesíes 277-281)
  5. → *trahicāre, con continuadores románicos ya hispánicos (rew; deeh), féxose’l verbu tragar (cfr.), con un deverbal del inf. trague (cfr.). En rellación etimolóxica ha citase tragador (cfr.), tragaderu (cfr.), tragadera (cfr.), tragadura (cffr.), tra- gón (cfr.); sol aum. *tragazu féxose una formación tragazán (cfr.). Ye posible que dende’l dim. traguín → *traguil (como xabalín y xabaril) se fexere’l verbu *atraguilar (cfr.). Dende
  6. *traguil féxose l’aumentativu *traguilón tragalón (cfr.), con influxu de la familia de tragar. Per otru llau, a la trágala ye espresión llograda dende l’imperativu de tragar + referen- te pronominal femenín d’acusativu, trágala, con que se facía entainar a daquién anque fore a la escontra del so gustu.
  7. Dende tragu cola epéntesis d’una vocal anaptítica féxose l’ast. *táragu que, cola amestanza del suf. -añu (cfr.), llogró un resultáu ast. taragañu aniciu del verbu taragañar (cfr.). Del ast. taragañu (cfr.) [→ taragañazu (cfr.)] siguió l’aum. taragañón (cfr.). Paralelu a taragañu tenemos el so equiva- lente taragazu (cfr.). L’ast. taragañar almitió’l tracamundiu de [ɲ] con [mj] en taragumiar. Una variante del ast. taraga- ñuestaragañu (cfr.) antecede al aumentativu estaragañón (cfr.) y al tamién deriváu estaragañatu (cfr.); de estaragañu (cfr.) siguió, amás del verbu estaragañar (cfr.), l’aumentativu estaragañón (cfr.); a la mesma familia de estaragañatu paez pertenecer estaragayatu (cfr.).
  8. mj
Del llat. tragum, -i ‘tipu de papilla’ (old) pero ensin dul- da dende l’aceición qu’hebo compartir col so pariente, el verbu trahere con que tamién s’aludía a ‘pasar d’un tragu’ (em). Dende tragum > tragu o dende l’iterativu de trahere
trague, el
📖: trague
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Furacu na tierra como consecuencia de pisar el suelu pola mor d’una mina [Mi]: <i class="della">Cayó-y</i>(TEST)
  1. trague
    • Mi
  2. ident class="della" level="1"></ident>Furacu na tierra como consecuencia de pisar el suelu pola mor d’una mina [Mi]: <i class="della">Cayó-y</i
la vaca a un trague [Mi. Min].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">vaca</i> <i class="della">a</i> <i class="della">un</i> <i class="della">trague</i> [Mi. Min].
Deverbal del inf. tragar (cfr.).
  1. Deverbal del inf. tragar (cfr.).
traición, la
📖: traición
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">traición</i>(TEST)
  1. traición
  2. Cast
  3. <i class="della">traición</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
saluo aleybe o trayçion o muerte de ome o nembro del per- dido1289 [AAA/51] non proven nenguna traycion nen nengun mal nen morte contra la persona s. xiii (or.) [FX/49]
  1. saluo aleybe o trayçion o muerte de ome o nembro del per- dido
  2. 1289 AAA/51
  3. non proven nenguna traycion nen nengun mal nen morte contra la persona s. xiii (or.)
  4. FX/49
Del llat. traditio, -ōnis ‘aición d’entregar, rindir’ (old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh) anque nel ast. y cast. trátase d’un semicultismu. En rellación etimo- lóxica citamos traicioneru (cfr.), traicioniegu (cfr.).
traicioneru, a, o
📖: traicioneru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+traicioniru [Ay].>(TEST)
  1. traicioneru
  2. traicioniru metafonía
    • Ay
Traidor [Ay. JH]. Cfr. traición.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Traidor [Ay. JH]. Cfr. <i class="della">traición</i>.
traicioniegu, a, o*
📖: traicioniegu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<traiciuniegu [Cv].>(TEST)
  1. traicioniegu
  2. traiciuniegu
    • Cv
Traicioneru [Cv].
  1. 1. Traicioneru [Cv].
Cfr. traición.
traída, la
📖: traída
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<trayida [JH]. traía [Lln].>(TEST)
  1. traída
    • Tb
  2. trayida
    • JH
  3. traía
    • Lln
Aición y efeutu de traer [Lln. Tb. JH]. 2. Cadarma de delles industries (agua, llectricidá, gas) [Xral].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">traer </i>[Lln. Tb. JH].
  2. 2. Cadarma de delles industries (agua, llectricidá, gas) [Xral].
Deverbal del fem. del participiu débil de traer (cfr.). Como en delles variantes del infinitivu ha alvertise la presencia de [y] antihiática.
traidor, ora
📖: traidor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
Cast. <i class="della">traidor</i>(TEST)
  1. traidor
  2. Cast
  3. <i class="della">traidor</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
cum Iuda tradidorem 803 (or.) [DCO/20] et Iuda Christi traditore abeat participium et lugeat penas 948 (or.) [SV/49] sit particeps Iude draditori (sic) in eterni baratrias [1016- 1045] (s. xii) [ACL/202] denostar al altro por uno destos qatro denuestos fodi- denculo sieruo çigulo traydor 1145 (1295) [FU/29] con Iudas traidor en infiernu damnadu 1229(or.) [MSAH- V/163] con Judas el traidor sea perdudo en infierno 1232(or.) [SV/193] sea maleito e descomongado e con Iudas traidor 1233(or.) [MCar-I/210] sea maldito ya descomungado et con Iudas treidor en enfer- no danado 1239(or.) [MCar-I/238] sea maldicto ya descomungado ya cum Iudas treydor 1240(or.) [MCar-I/240] seya maldito e escomungado e con Judas el traydor seya en infierno 1245(or.) [SP-I/170] con Iudas el traydor en infierno dannado 1247(or.) [MCar- I/268] sea maldito et descomungado et con Iudas traydor en infier- no sea condepnado 1251(or.) [MCar-I/289] con Iudas traidor en enfierno dampnado 1254(or.) [MSAH- V/287] con Juda el traidor en infierno perdudu 1255(or.) [SP-I/194] sea maldito de Dios e scomungado e con Iudas traydor en inferno 1259(or.) [MSMV/67] con Iudas el traydor 1260(or.) [ACL/372] con Iudas traydor enno enffernu dannado ¬ la uoz del rey peyge /S. Andrés de Espinareda 1264 [STAAFF/155] rrobador de camino e por alayuoso o traydor 1269 (s. xiii) [ACL/505] seia maldito de Dios et escomungado et con Iudas el traydor 1279(or.) [MC-II/327] - ¡Ah, traidor!, escupir quiero/porque lu tomé na boca,/que habiéndolu apóstol fechu/y entregádo-y tamién/la bolsa con el dineru/lu entregó. [ABalvidares, Canción (Poesíes 183-187)]
  1. cum Iuda tradidorem
  2. 803 (or.) DCO/20
  3. et Iuda Christi traditore abeat participium et lugeat penas
  4. 948 (or.) SV/49
  5. sit particeps Iude draditori (sic) in eterni baratrias [1016- 1045] (s. xii)
  6. ACL/202
  7. denostar al altro por uno destos qatro denuestos fodi- denculo sieruo çigulo traydor
  8. 1145 (1295) FU/29
  9. con Iudas traidor en infiernu damnadu
  10. 1229(or.) MSAH- V/163
  11. con Judas el traidor sea perdudo en infierno
  12. 1232(or.) SV/193
  13. sea maleito e descomongado e con Iudas traidor
  14. 1233(or.) MCar-I/210
  15. sea maldito ya descomungado et con Iudas treidor en enfer- no danado
  16. 1239(or.) MCar-I/238
  17. sea maldicto ya descomungado ya cum Iudas treydor
  18. 1240(or.) MCar-I/240
  19. seya maldito e escomungado e con Judas el traydor seya en infierno
  20. 1245(or.) SP-I/170
  21. con Iudas el traydor en infierno dannado
  22. 1247(or.) MCar- I/268
  23. sea maldito et descomungado et con Iudas traydor en infier- no sea condepnado
  24. 1251(or.) MCar-I/289
  25. con Iudas traidor en enfierno dampnado
  26. 1254(or.) MSAH- V/287
  27. con Juda el traidor en infierno perdudu
  28. 1255(or.) SP-I/194
  29. sea maldito de Dios e scomungado e con Iudas traydor en inferno
  30. 1259(or.) MSMV/67
  31. con Iudas el traydor
  32. 1260(or.) ACL/372
  33. con Iudas traydor enno enffernu dannado ¬ la uoz del rey peyge /S. Andrés de Espinareda
  34. 1264 STAAFF/155
  35. rrobador de camino e por alayuoso o traydor
  36. 1269 (s. xiii) ACL/505
  37. seia maldito de Dios et escomungado et con Iudas el traydor
  38. 1279(or.) MC-II/327
  39. - ¡Ah, traidor!, escupir quiero/porque lu tomé na boca,/que habiéndolu apóstol fechu/y entregádo-y tamién/la bolsa con el dineru/lu entregó.
  40. ABalvidares, Canción (Poesíes 183-187)
Del llat. traditor, -ōris ‘quien entrega’ (old), de llargu espar- dimientu románicu (rew) y asitiamientu hispánicu (deeh), con usos nominales y axetivos. En rellación etimolóxica tenemos el femenín traidora (cfr.); de masc. y fem. féxose traidorada (cfr.), traidoría (cfr.).
traidora, la
📖: traidora
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. traidora
Enfermedá de les vaques que consiste nuna rabieta producida por un disgustu; ye mortal si nun s’atiende llueu [Vg].
  1. 1. Enfermedá de les vaques que consiste nuna rabieta producida por un disgustu; ye mortal si nun s’atiende llueu [Vg].
Cfr. traidor.
traidorada, la*
📖: traidorada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Nome conocíu pela documentación na aceición de ‘traición’: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Miániques</i>(TEST)
  1. traidorada
  2. Nome conocíu pela documentación na aceición de ‘traición’: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Miániques</i
vos digo q’un de vosotros ha feme una traidoraa
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">vos</i> <i class="della">digo</i> <i class="della">q’un</i> <i class="della">de</i> <i class="della">vosotros</i> <i class="della">ha</i> <i class="della">feme</i> <i class="della">una</i> <i class="della">traidoraa</i>
[San Mateo 110]
  1. San Mateo 110
Cfr. traidor.
traidoría, la
📖: traidoría
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Traición [Mont. Mo]: <i class="della">Eso</i>(TEST)
  1. traidoría
    • Mo
  2. Traición [Mont. Mo]: <i class="della">Eso</i
fíxolo de traidoría [Mo].
  1. 1. <i class="della">fíxolo</i> <i class="della">de</i> <i class="della">traidoría</i> [Mo].
Cfr. traidor.
traile, el
📖: traile
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<traile/trailes [Llg].>(TEST)
  1. traile
    • Tb
  2. traile/trailes
    • Llg
Avance d’una película que se prevé proyeutar {na mesma sala un tiempu depués} [Llg. Tb. Mar]. 2. Camión grande [Mar]. Del ingl. modernu trailer ‘avance’ (nel llinguax del cine). Na aceición §2 tien l’aniciu nel mesmu términu anque col signi- ficáu de caravana.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Avance d’una película que se prevé proyeutar {na mesma sala un tiempu depués} [Llg. Tb. Mar].
  3. 2. Camión grande [Mar]. Del ingl. modernu trailer ‘avance’ (nel llinguax del cine). Na aceición §2 tien l’aniciu nel mesmu términu anque col signi- ficáu de <i class="della">caravana</i>.
traína, la
📖: traína
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<traíña [JH].>(TEST)
  1. traína
    • Cv
  2. traíña
    • JH
Atadura que se-y da a un carru de yerba o de rozu echando la cuerda dende los piértigos a la parte d’atrás [Cv (= trayel.la)]. 2. Rede con que se saquen del mar los pexes menudos [JH]. Apareyu de pesca [R]. ///La traína si no pesca regodones tam- poco pesca salmones [gea s.v. Pravia].
  1. 1. Atadura que se-y da a un carru de yerba o de rozu echando la cuerda dende los piértigos a la parte d’atrás [Cv (= trayel.la)].
  2. 2. Rede con que se saquen del mar los pexes menudos [JH]. Apareyu de pesca [R]. ///<i class="della">La traína si no pesca regodones tam-</i> <i class="della">poco</i> <i class="della">pesca</i> <i class="della">salmones</i> [gea s.v. Pravia].
venieran a pescar salmones con trayna e barco al dicho pie- lago 1490 (t.) [SP-IV/302] debate sobre la echada de la trayna e pesca del pielago 1490 (t.) [SP-IV/303]
  1. venieran a pescar salmones con trayna e barco al dicho pie- lago
  2. 1490 (t.) SP-IV/302
  3. debate sobre la echada de la trayna e pesca del pielago
  4. 1490 (t.) SP-IV/303
- Para pescar con caña/con traina, ó con tarrafa [Glorias Ast 166] Cfr. trainar.
trainar
📖: trainar
🏗️: NO
✍️: NO
Practicar los marineros cierta actividá pesquera al atapecer [Lln]. Quiciabes del llat. *tra(g)inare ‘arrastrar’, verbu en rellación col llat. <i class="della">trahere</i>(TEST)
  1. trainar
  2. Practicar los marineros cierta actividá pesquera al atapecer
    • Lln
  3. Quiciabes del llat
  4. tra(g)inare ‘arrastrar’, verbu en rellación col llat asterisco
  5. <i class="della">trahere</i
(em) que dio nacencia al ast. trainar y al so deverbal traína (dcech s.v. traer; em s.v. traho) → trainera (cfr.). Frente a trainar hemos almitir otru procesu fónicamen- te daqué destremáu pues ye almisible partir de *trag(i)nare pa xustificar l’ast. tresnar (cfr.). Pero, al empar, l’ast. tamién ufre’l verbu traxinar (cfr.) que podría tenese como conti- nuador de *traginare con palatalización de -gi-. Con too, almitiendo’l calter autóctonu del citáu tresnar sedría discuti- ble: a) si ast. trainar (→ traína trainera) podría xustificase como adautación del fr. traîner ‘arrastrar’; b) si ast. traxinar almite otra xustificación. Les respuestes nun casu y otru son: α) que l’ast. trainar podría tar ufiertando resultáu autóctonu darréu que’l comportamientu *tra(g)inare > trainar asemé- yase al que se ve nel siguidor
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (em) que dio nacencia al ast. <i class="della">trainar</i> y al so deverbal <i class="della">traína</i> (dcech s.v. traer; em s.v. traho) → <i class="della">trainera </i>(cfr.). Frente a <i class="della">trainar</i> hemos almitir otru procesu fónicamen- te daqué destremáu pues ye almisible partir de *trag(i)nare pa xustificar l’ast. <i class="della">tresnar</i> (cfr.). Pero, al empar, l’ast. tamién ufre’l verbu <i class="della">traxinar</i> (cfr.) que podría tenese como conti- nuador de *traginare con palatalización de -gi-. Con too, almitiendo’l calter autóctonu del citáu <i class="della">tresnar </i>sedría discuti- ble: <i class="della">a) </i>si ast. <i class="della">trainar </i>(→ <i class="della">traína </i>→ <i class="della">trainera</i>) podría xustificase como adautación del fr. traîner ‘arrastrar’; <i class="della">b)</i> si ast. <i class="della">traxinar </i>almite otra xustificación. Les respuestes nun casu y otru son: α) que l’ast. <i class="della">trainar </i>podría tar ufiertando resultáu autóctonu darréu que’l comportamientu *tra(g)inare > <i class="della">trainar</i> asemé- yase al que se ve nel siguidor
del llat. farragine (rew) → fe- rrainaferraña (por cierto xunto a ferrasna, como *trasnartresnar ) [ghla 197]; β) qu’ast. traxinar ta acordies col procesu evolutivu onde *cum lagenas da como resultáu ast. cal.lasnas al llau de cal.láxinas (ghla 187). Con too, Coro- minas-Pascual tienen al cast. trajinar por adautación del cat. traginar como trajín adautación de tragí (dcech s.v. traer). Esa perspeutiva podría tar favoreciendo que s’entendiere como catalanismu discutible, pente medies del cast., l’ast. traxín 2 (cfr.), traxinar estraxinar, asina como una riestra de términos emparentaos como: traxinante (cfr.), traxinador (cfr.), traxinería (cfr.), traxineru (cfr.); γ) ello podría empobi- nanos a tener qu’almitir ast. traiñada ‘lo que se pesca d’una vez cola traíña’ como una formación sol gall. traíña. Pero, de toes maneres, ye posible que nun faiga falta darréu que, como acaba alvertise, l’ast. conoz el pasu ferraina ferraña colo que nun sedría imposible ast. traina traíña (→ traiñada) llueu desplazáu pol más frecuente (y concurrente) suf. -ina.
trainera, la
📖: trainera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. trainera
    • Xx
Barcu de madera con siete bancaes (con una tripulación de doce homes y 28 pies d’eslora) [Xx]. Embarcación delgada y llixera pa la pesca d’altura [JS].
  1. 1. Barcu de madera con siete bancaes (con una tripulación de doce homes y 28 pies d’eslora) [Xx]. Embarcación delgada y llixera pa la pesca d’altura [JS].
Cfr. trainar.
traiñada, la*
📖: traiñada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<traiñaa [JH].>(TEST)
  1. traiñada
  2. traiñaa
    • JH
Lo que se pesca d’una vez cola traíña [JH].
  1. 1. Lo que se pesca d’una vez cola <i class="della">traíña</i> [JH].
Cfr. trainar.
tralla, la
📖: tralla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tral.la [Pzu].>(TEST)
  1. tralla
    • Pa
    • Sb
    • Cd
    • Lln
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident><tral.la
    • Pzu
Cast. tralla [Pa. Pzu]. Tira de badana enmangada nun palu p’aguiyar les caballeríes [Ac. Sb]. Especie de llátigu p’arrear a les caballeríes [Cd]. 2. Paliza [Lln]. 3. Golpe [Ay]. {4. “Ru- fianesca. Con dureza. Brusquedad. Contundente. Cuerda” [Cñ]}. //Dar tralla ‘cast. pegar a diestro y siniestro’ [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">tralla</i> [Pa. Pzu]. Tira de badana enmangada nun palu p’aguiyar les caballeríes [Ac. Sb]. Especie de llátigu p’arrear a les caballeríes [Cd].
  2. 2. Paliza [Lln].
  3. 3. Golpe [Ay]. {
  4. 4. “Ru- fianesca. Con dureza. Brusquedad. Contundente. Cuerda” [Cñ]}. //<i class="della">Dar</i> <i class="della">tralla</i> ‘cast. <i class="della">pegar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">diestro</i> <i class="della">y</i> <i class="della">siniestro</i>’ [Pa].
//Ir a tralla ‘colgase y agarrase a la parte trasera d’un vehí- culu’ [Xx]. //Pura tralla dizse cuando hai munchu entremez de coses ruines [Lln]. //Tener tralla ‘despeyar bien balón o pelota’ [Xx]. §4.6.1.4).
  1. //Ir a tralla ‘colgase y agarrase a la parte trasera d’un vehí- culu’ [Xx]. //Pura tralla dizse cuando hai munchu entremez de coses ruines [Lln]. //Tener tralla ‘despeyar bien balón o pelota’ [Xx].
  2. Xx
  3. §4.6.1.4).
Del llat. trāgula, -ae ‘garfiu’, ‘arpón’, ‘rede barredera’ (em s.v. traho; old), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh). Ye posible que sía un casu de perda seronda de la postónica lo que xustificaría’l tratu de -g’l- > [], como una de les po- sibilidaes del grupu romance serondu asemeyáu a -b’l- (ghla 263; llaa 103: 8) frente al resultáu popular orixinariu [-y-] qu’atopamos nuna perllarga fastera asturiana (ghla 230) pero non ente los continuadores de trag(u)la. Ye cierto, per otru llau, que pudo recibir l’influxu del llat. trahea, -ae (old), voz con dellos continuadores románicos (rew), qu’en bona midida yera sinónimu de tragula. Pero sinónimu de tragula pudo ser l’equivalente diminutivu *tra(g)ĕlla que, na nuesa opinión, xustifica l’ast. trayella al desaniciase la -g- (como en *fagētum > faéu) cola consonantización fónica del primer elementu del diptongu [je] < ĕ tónica, con -y- que tamién po- dría ser antihiática o, meyor, consonantizada y amosada en trayella (cfr.). Sobro tralla (amás del aum. trallazu) féxose’l verbu trallar (cfr.) asina como los compuestos entrallar (cfr.). Más difícil, pero non imposible, resulta rellacionar colo qu’antecede un verbu como *estrallar conocíu pel deverbal estralla (cfr.). Lo mesmo ha dicise del ast. traslla (cfr.). Den- de trallazu pudo llograse la formación verbal *estrallazarestallazar (cfr.) con perda posible de [r] por atopase los dos nel mesmu contestu fónicu, como a vegaes alvertimos (ghla
trallar
📖: trallar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. trallar
Domesticar, domar [Ay]. Adiestrar [Cñ]. Cfr. tralla.
  1. Domesticar, domar [Ay]. Adiestrar [Cñ]. Cfr. tralla.
tralláu, ada, ao
📖: tralláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><+tralléu (<i class="della">sic</i>) [Ay]. trallao [Cñ]. {con posible <i class="della">trayáu </i>[Xx]}.>(TEST)
  1. tralláu
    • Lln
    • Pa
    • Xx
    • Tb
    • Cd
    • Pr
  2. {con posible <i class="della">trayáu </i>[Xx]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><+tralléu (<i class="della">sic</i>)
    • Ay
  4. trallao
Con esperiencia na vida [Lln. Pa. Cb. Xx. Cñ. Ac. Tb. Cd. Pr]. Espertu [Cd. Pr]. 2. Maltratáu [Ay]. 3. Escarmáu [Xx].
  1. 1. Con esperiencia na vida [Lln. Pa. Cb. Xx. Cñ. Ac. Tb. Cd. Pr]. Espertu [Cd. Pr].
  2. 2. Maltratáu [Ay].
  3. 3. Escarmáu [Xx].
Pp. de trallar.
  1. Pp. de trallar.
trallazu, el
📖: trallazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+trallezu [Ay].>(TEST)
  1. trallazu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+trallezu
    • Ay
Cast. trallazo [Pa]. Golpe de la tralla [Ac]. Golpe violentu y repentín [Tor]. Golpe que se recibe ensin aguardalu [Ay]. Azote [Cd]. 2. Apertón, esplosión, golpe [Min]. 3. Ataque ce- rebral [Tor]. 4. Descarga lléctrica [Ac. Ay. Cd. Pr]. 5. Dolor bruscu ya intensu [Cd]. Cfr. tralla.
tramaceda, la
📖: tramaceda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Montón de lleña y cañes cayíes, entremecíes en suelu [Os]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
  1. tramaceda
  2. Montón de lleña y cañes cayíes, entremecíes en suelu
    • Os
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i
alia parte est ero de filios de Martin tramaz 1240(or.) [DOSV-II/50]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">alia</i> <i class="della">parte</i> <i class="della">est</i> <i class="della">ero</i> <i class="della">de</i> <i class="della">filios</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Martin</i> <i class="della">tramaz</i> 1240(or.) [DOSV-II/50]
D’una formación del llat. trāma, -ae ‘filos de la urdime cuan- do, xebraos polos llicios, dexaben pasu a la llanzadera’, ‘ur- dime d’un texíu’, ‘trama’ (em) hebo siguir ast. *trama que conocemos gracies al dim. tramiella (cfr.) asina como al amestáu col sufixu -āceus, -a, -um ‘fechu de’ (old), quicia- bes *tramāceus, -a, -um > *tramazu (→ tramaz) y *tramaza ‘fechu de trama’, ‘fechu de palos’ llueu con incrementación abondativa -ētatramaceda. Quiciabes dende *tramaza pudo facese’l verbu estramazar ‘llover fuerte’ (cfr.), con usu figuráu. Sol resultáu primitivu ast. *trama féxose’l verbu tra- mar (cfr.) bien asitiáu nes llingües romániques centro-occi- dentales (rew s.v. trama), colos deverbales ast. tramáu (cfr.), tramada (cfr.). Del participiu fuerte podría surdir ast. *tramutrambu con una b adventicia como paez aconseyar el casu paralelu qu’ufierta ast. trimbir (cfr. tremer). Sedrá discutible decidir si ast. estrambayar (cfr.) ye un verbu fechu en rella- ción a trambu → *trambayu, o dende strambus. Dende *tra- mu féxose’l diminutivo-despeutivu tramexu (cfr.).
tramada, la
📖: tramada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Embalse o <i class="della">puertu</i>(TEST)
  1. tramada
  2. Embalse o <i class="della">puertu</i
fechu nel ríu con palos y cañes pa parar castañes y nueces [Os].
  1. 1. fechu nel ríu con palos y cañes pa parar castañes y nueces [Os].
Deverbal de tramar (cfr. tramaceda) ensin dulda partiendo de la semeyanza que l’entretexíu de palos y rames, esto ye, el xebatu, tenía cola trama del texíu.
tramar
📖: tramar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">tramar</i>(TEST)
  1. tramar
    • Pa
  2. Cast
  3. <i class="della">tramar</i
[Pa], pautase, combalechase [Pa].
  1. 1. [Pa], pautase, combalechase [Pa].
Cfr. tramaceda.
tramáu, el
📖: tramáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">trama</i>(TEST)
  1. tramáu
  2. Cast
  3. <i class="della">trama</i
[Cb. Pzu]. Les coses preparaes [Cb]. Cfr. tramaceda.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Cb. Pzu]. Les coses preparaes [Cb]. Cfr. <i class="della">tramaceda</i>.
trambu, el
📖: trambu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trambo [Os].>(TEST)
  1. trambu
    • Po
  2. trambo
    • Os
Maderu gordu [Os]. Gárabu gordu, troncu más pequeñu que la rolleta [Po]: De más pequeñu a más grande e briscu, tram-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Maderu gordu [Os]. Gárabu gordu, troncu más pequeñu que la rolleta [Po]: <i class="della">De</i> <i class="della">más</i> <i class="della">pequeñu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">más</i> <i class="della">grande</i> <i class="della">e</i> <i class="della">briscu,</i><i class="della"> tram-</i>
alia parte tramos de monasterio Sancti Petri quos edificauit ipsa Maria Uelasquiz 1035? (s. xii) [ACL/55]
  1. alia parte tramos de monasterio Sancti Petri quos edificauit ipsa Maria Uelasquiz 1035? (s. xii)
  2. ACL/55
bu, rolleta, rolla [Po]. ///Trambu a trambu cárgase’l carru [Amieva (LC)]. Cfr. tramacea.
tramexu, el*
📖: tramexu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trameixu [Sl].>(TEST)
  1. tramexu
  2. trameixu
    • Sl
Cosa desaliñada [Sl]: Ya mui mal curiosa, siempre anda fei- cha un trameixu [Sl].
  1. 1. Cosa desaliñada [Sl]: <i class="della">Ya mui mal curiosa, siempre anda fei- </i><i class="della">cha un trameixu </i>[Sl].
Cfr. tramaceda.
tramiella, la
📖: tramiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tramiel.la [Pzu. y Cn (MG)].>(TEST)
  1. tramiella
    • Cn
  2. tramiel.la
    • Pzu
    • y Cn (MG)
Aparatu de pesca [Cn (MG)].
  1. 1. Aparatu de pesca [Cn (MG)].
2. Cast. tramilla [Pzu]. Cfr. tramaceda.
tramolles, les
📖: tramolles
🔤: , les
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

Coses mal feches, sobre too si son de puntu o cosíes [Ay]. Podría tratase d’un deriváu del ast. *<i class="della">trama</i>(TEST)
  1. tramolles
  2. Coses mal feches, sobre too si son de puntu o cosíes
    • Ay
  3. Podría tratase d’un deriváu del ast
  4. <i class="della">trama</i asterisco
(cfr. trama- cea) anque resulta daqué sospechosa la espresión en -olles por cuenta la vocal tónica y pola grafía “ll” en llugar d’otra qu’empobinare a un resultáu en [ʈş] na fastera sureño-occi- dental d’Asturies. Si se tratare d’un resultáu en [y] entós ha- bría averase a la familia del ast. tremoria (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">trama- </i><i class="della">cea</i>) anque resulta daqué sospechosa la espresión en -<i class="della">olles </i>por cuenta la vocal tónica y pola grafía “ll” en llugar d’otra qu’empobinare a un resultáu en [ʈş] na fastera sureño-occi- dental d’Asturies. Si se tratare d’un resultáu en [y] entós ha- bría averase a la familia del ast. <i class="della">tremoria </i>(cfr.).
tramontanu, el*
📖: tramontanu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Tipu d’aire conocíu pela documentación del sieglu xvii: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Fumo</i>(TEST)
  1. tramontanu
  2. Tipu d’aire conocíu pela documentación del sieglu xvii: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Fumo</i
como de cucho de boñiques/que empuxado de fuerte tramontano [PyT 37] Cfr. tremontana.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">como</i> <i class="della">de</i> <i class="della">cucho</i> <i class="della">de</i> <i class="della">boñiques</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">empuxado</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fuerte</i> <i class="della">tramontano</i> [PyT 37] Cfr. <i class="della">tremontana</i>.
trampa, la
📖: trampa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">trampa</i>(TEST)
  1. trampa
    • Lln
    • Ay
    • Tb
    • Oc
    • Cv
    • Ll
    • Pr
    • Sm
  2. Cast
  3. <i class="della">trampa</i
[Lln. Ay. PSil] pa cazar [Tb. PSil. Tor] perdices [Oc (= trapa)]. Cepu [Lln]. 2. Palu o caña pa lleña [Tor]. Rama de rebollu [Llomb]. Caña xebrada del árbol, especialmente de carbayu [Mar]. Troncu o caña grande d’un árbol llueu de cor- tada [Vg]. Caúna de les cañes grandes y verdes que se suxe- ten sobro una vara yerba pa que l’aire nun la desfaiga [Cv (= gazapu = l.lata)]. 3. Carbayu más vieyu que la rebolleta y que nunca foi podáu [VCid]. Arbustu mayor que’l carrascu [SCi- prián]. Conxuntu de carbayos pequeños [Arm]. 4. Tabla que cubre un fundil como vertederu de les fieces [Tox]. 5. Xuegu en que se faen pozos na playa que se cubren llueu con rames sobro les que se pon una capa d’arena y que llueu pisarán los neños descuidaos fundiéndose [Vigón (Folk)]. 6. Brague- ta [JH. Tixileira]. {Nel traxe tradicional masculín asturianu’l calzón llevaba cuatro partes de les cuales dos delanteros y dos traseros, estos últimos diben cosíos a la trincha pero los tra-
seros nun se cosíen a los delanteros na parte que correspuende a la cadera, nunos siete centímetros, pa facer la trampa [Vigil 1924a: 45-46]}. 7. Muerte, desapaición [PSil]: L.levóulu la trampa [PSil]. //-as ‘deldes’ [Lln]. //Ser un trampa ‘ser un tramposu’ [Ll. Pr (= ser una trampa)]. ///La trampa rescampla [Sm]. Las trampas discurren mantas ‘el que comete una tram- pa descúbrese’ [Lln].
  1. 1. [Lln. Ay. PSil] pa cazar [Tb. PSil. Tor] perdices [Oc (= trapa)]. Cepu [Lln].
  2. 2. Palu o caña pa lleña [Tor]. Rama de rebollu [Llomb]. Caña xebrada del árbol, especialmente de carbayu [Mar]. Troncu o caña grande d’un árbol llueu de cor- tada [Vg]. Caúna de les cañes grandes y verdes que se suxe- ten sobro una vara yerba pa que l’aire nun la desfaiga [Cv (= gazapu = l.lata)].
  3. 3. Carbayu más vieyu que la rebolleta y que nunca foi podáu [VCid]. Arbustu mayor que’l <i class="della">carrascu</i> [SCi- prián]. Conxuntu de carbayos pequeños [Arm].
  4. 4. Tabla que cubre un fundil como vertederu de les fieces [Tox].
  5. 5. Xuegu en que se faen pozos na playa que se cubren llueu con rames sobro les que se pon una capa d’arena y que llueu pisarán los neños descuidaos fundiéndose [Vigón (Folk)].
  6. 6. Brague- ta [JH. Tixileira]. {Nel traxe tradicional masculín asturianu’l calzón llevaba cuatro partes de les cuales dos <i class="della">delanteros </i>y dos <i class="della">traseros</i>, estos últimos diben cosíos a la <i class="della">trincha</i> pero los <i class="della">tra-</i> <br class="della"><i class="della">seros</i> nun se cosíen a los <i class="della">delanteros </i>na parte que correspuende a la cadera, nunos siete centímetros, pa facer <i class="della">la</i> <i class="della">trampa</i> [Vigil 1924a: 45-46]}.
  7. 7. Muerte, desapaición [PSil]: <i class="della">L</i>.<i class="della">levóulu</i> <i class="della">la</i><i class="della"> trampa</i> [PSil]. //-<i class="della">as</i> ‘deldes’ [Lln]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">un</i> <i class="della">trampa</i> ‘ser un tramposu’ [Ll. Pr (= ser una trampa)]. ///<i class="della">La</i> <i class="della">trampa</i> <i class="della">rescampla </i>[Sm]. <i class="della">Las trampas discurren mantas </i>‘el que comete una tram- pa descúbrese’ [Lln].
per illos lagos deorsum per illa trapa 912 (s. xii) [DCO-I/83] usque in illa trapa et in trauerso usque in Petra Cayata 912 (s. xii) [DCO-I/83] in illa uaiga de Ameues locum predictum in illa Trampa 1080(or.) [SV/154] per illas pennas de illo sedo ... et per Collata de Trapa 1111 (s. xii) [ACL/23] Por fuxir de lla dotrina/q’el mió cura predicaba/de dir el domingo á Uviedo/tentóme lla mala trampa [Coronación Carlos iv 172 (CyN)] ¡Premita Dios que te quebres/y lleve la mala trampa [Los Trataos 19]
  1. per illos lagos deorsum per illa trapa
  2. 912 (s. xii) DCO-I/83
  3. usque in illa trapa et in trauerso usque in Petra Cayata
  4. 912 (s. xii) DCO-I/83
  5. in illa uaiga de Ameues locum predictum in illa Trampa
  6. 1080(or.) SV/154
  7. per illas pennas de illo sedo ... et per Collata de Trapa
  8. 1111 (s. xii) ACL/23
  9. Por fuxir de lla dotrina/q’el mió cura predicaba/de dir el domingo á Uviedo/tentóme lla mala trampa
  10. Coronación Carlos iv 172 (CyN)
  11. ¡Premita Dios que te quebres/y lleve la mala trampa
  12. Los Trataos 19
Cfr. trapa. Dende la variante trampa féxose trampiar [con un deverbal trampia (cfr.)], asina como atrampar (cfr.), entram- par (cfr.) y entrampiar (cfr.), ésti con un deverbal entrampie (cfr.); tamién desentrampar (cfr.). L’ast. atrampar hebo tener una variante *trampar pa xustificar asina’l deverbal trampa- da (cfr.). Dende un posible diminutivu *trámpula *trám- pana (llaa 103) foi posible’l verbu compuestu entrampanar (cfr. estampanar) y el contrariu desentrampanar (cfr.). Un aumentativu de trampa ye trampaza quiciabes responsable del compuestu entrampazar (cfr.) d’u surde’l deverbal en- trampaza (cfr.) familiar del ast. entrampazador (cfr.). Dende trampa féxose’l dim. trampiella (cfr.) d’u se xenera’l verbu destrampillar (cfr.) de fonética castellanizante pol influxu de trampilla; con un encruz con polilla llogróse trampolilleru (cfr.); de trampa llogróse tramposu, a, o (cfr.), tramperu, a, o (cfr.); quiciabes trampal (cfr.) qu’anque amuesa parentescu col foranu (pelo menos en parte) tremedal (cfr.) paez rella- cionase col cast. trampal ‘atolladeru’ (dcech s.v. trampa); en tou casu ta nel aniciu del ast. trampaliar (cfr.) y *trampaletar que guarden rellación con trampoleteru (cfr.) y trampoletón (cfr.); tamién trampalandrán (cfr.) parte de trampa anque ye un compuestu con un segundu elementu, l’arabismu andrán (cfr.) o’l romanismu -andán. La espresión ast. al trampastel (cfr.) podría debese a una formación compuesta de trampa + pastel con haploloxía.
trampada, la
📖: trampada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. trampada
    • Cd
Trampa, engañu [Cd] con alevosía [Cd]. Venta falsa [Cd].
  1. 1. Trampa, engañu [Cd] con alevosía [Cd]. Venta falsa [Cd].
Cfr. trampa.
trampal, el
📖: trampal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Charcu, champán [Sm]. 2. Nieve a medio dilir [Vg]. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">loco</i>(TEST)
  1. trampal
  2. ident class="della" level="1"></ident>Charcu, champán
    • Sm
  3. 2
  4. Nieve a medio dilir
    • Vg
  5. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">loco</i
nominato inlo Trampal 1218(or.) [ACL/344]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">nominato</i> <i class="della">inlo</i> <i class="della">Trampal</i> 1218(or.) [ACL/344]
Cfr. trampa.
  1. Cfr. trampa.
trampalandrán, ana
📖: trampalandrán
🔤: , ana
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ana
<ident class="della" level="1"></ident><trampalandrán [Ay]. trampalandán/ana (o trampalandaina) [y Tb].>(TEST)
  1. trampalandrán
  2. ident class="della" level="1"></ident><trampalandrán
    • Ay
  3. trampalandán/ana (o trampalandaina)
    • y Tb
(Persona o animal) ruin [Sm]. (Persona) de poca entidá moral [Tb]. Mentirosu [Tox]. Tontón [Ar]. Entrometida (una perso- na) [Ay]. Cfr. trampa.
  1. (Persona o animal) ruin [Sm]. (Persona) de poca entidá moral [Tb]. Mentirosu [Tox]. Tontón [Ar]. Entrometida (una perso- na) [Ay].
  2. Ay
  3. Cfr. trampa.
trampaliar
📖: trampaliar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Sobrevivir con engaños y trampes [PSil]: <i class="della">Va</i>(TEST)
  1. trampaliar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Sobrevivir con engaños y trampes [PSil]: <i class="della">Va</i
trampaliando ya asina tira p’alantre [PSil].
  1. 1. <i class="della">trampaliando</i> <i class="della">ya </i><i class="della">asina</i> <i class="della">tira</i> <i class="della">p’alantre</i> [PSil].
Cfr. trampa.
  1. Cfr. trampa.
trampalosu, a, o
📖: trampalosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. trampalosu
Enllagunao, entrollao (un terrén) [Sm]. Cfr. trampal.
  1. Enllagunao, entrollao (un terrén) [Sm]. Cfr. trampal.
  2. Sm
trampastel, el
📖: trampastel
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Al</i>(TEST)
  1. trampastel
    • Mi
    • Tb
    • Ll
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Al</i eonaviego
trampastel ‘a diario, ensin nengún tipu de miramientu’ [Mi. Tb]: Compré-y ropa nuevo y a los tres díes yá lo trai al trampastel [Mi]. ‘(traer) con munchu usu, pa usu corriente’ [Ll]. ‘(traer) ensin nengún procuru (una cosa)’ [Tb]. ‘(tratar) ensin nengún miramientu (a una persona)’ [Tb]: Tratábalu al trampastel [Tb].
  1. 1. <i class="della">trampastel</i> ‘a diario, ensin nengún tipu de miramientu’ [Mi. Tb]: <i class="della">Compré-y ropa nuevo y a los tres díes yá lo trai al </i><i class="della">trampastel</i> [Mi]. ‘(traer) con munchu usu, pa usu corriente’ [Ll]. ‘(traer) ensin nengún procuru (una cosa)’ [Tb]. ‘(tratar) ensin nengún miramientu (a una persona)’ [Tb]: <i class="della">Tratábalu</i> <i class="della">al </i><i class="della">trampastel</i> [Tb].
Cfr. trampa.
  1. Cfr. trampa.
tramperu, a, o
📖: tramperu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Tramposu*.///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Amor</i>(TEST)
  1. tramperu
  2. Tramposu*
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Amor</i infl. cast.
tramperu cuantes vego tantes quiero
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tramperu</i> <i class="della">cuantes</i> <i class="della">vego</i> <i class="della">tantes</i> <i class="della">quiero</i>
[Fabriciano]. Cfr. trampa.
  1. [Fabriciano]. Cfr. trampa.
  2. Fabriciano
trampiar
📖: trampiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. trampiar
Facer trampes [Lln. Pa. Sb. Mar]. 2. Dir tirando na vida [Pa]. Cfr. trampa.
  1. Facer trampes [Lln. Pa. Sb. Mar]. 2. Dir tirando na vida [Pa]. Cfr. trampa.
  2. Pa
trampiella, la
📖: trampiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<{Con cheísmu, trampiecha [Tox]}.///<ident class="della" level="1"></ident>trampilla [Oc. Min].>(TEST)
  1. trampiella
  2. {Con cheísmu, trampiecha [Tox]}
  3. <ident class="della" level="1"></ident>trampilla infl. cast.
    • Oc
    • Min
Trampa abierta en suelu [Tox]. 2. Especie de paleta de forma cuadrada que’l molineru llevanta o baxa según nagüe por fa- cer andar o parar el molín (ta asitiada na parte d’abaxo de la canal o bota) [Oc (= pixadoira = puxadoira = pexadoria)]. 3. Bocarrampla [Min]. 4. Dispositivu de cierre de los vagones que tienen puerta [Min].
  1. 1. Trampa abierta en suelu [Tox].
  2. 2. Especie de paleta de forma cuadrada que’l molineru llevanta o baxa según nagüe por fa- cer andar o parar el molín (ta asitiada na parte d’abaxo de la canal o <i class="della">bota</i>) [Oc (= pixadoira = puxadoira = pexadoria)].
  3. 3. Bocarrampla [Min].
  4. 4. Dispositivu de cierre de los vagones que tienen puerta [Min].
Dim. de trampa (cfr.) como trapiella 1 (cfr.) con rellación a trapa (cfr.).
  1. Dim. de trampa (cfr.) como trapiella 1 (cfr.) con rellación a
  2. trapa (cfr.).
trampoleteru, a, o
📖: trampoleteru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<br class="della"><b class="della">trampoleteru,</b>(TEST)
  1. trampoleteru
    • Pa
    • Sb
  2. br class="della"><b class="della">trampoleteru,</b
a, o Tramposu [Pa. Sb]. Cfr. trampa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <b class="della">a,</b> <b class="della">o </b>Tramposu [Pa. Sb]. Cfr. <i class="della">trampa</i>.
trampoletón, ona
📖: trampoletón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. trampoletón
    • Ll
Tramposu [Ll].
  1. 1. Tramposu [Ll].
Cfr. trampa.
trampolilleru, a, o
📖: trampolilleru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. trampolilleru
Tramposu [Ac].
  1. 1. Tramposu [Ac].
Cfr. trampa.
tramposacu, a, o
📖: tramposacu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<trampusacu [Sm].>(TEST)
  1. tramposacu
    • Tb
  2. trampusacu
    • Sm
Tramposu [Sm] de curtia ambición [Tb].
  1. 1. Tramposu [Sm] de curtia ambición [Tb].
Despeutivu de tramposu, a, o (cfr.) cola amestadura del suf. diminutivo-despeutivu -acu, a, o.
tramposán, ana
📖: tramposán
🔤: , ana
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ana
Tramposu de curtia ambición [Tb]. Despeutivu de <i class="della">tramposu,</i>(TEST)
  1. tramposán
  2. Tramposu de curtia ambición
    • Tb
  3. Despeutivu de <i class="della">tramposu,</i
a, o (cfr.) cola amestadura del suf.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.) cola amestadura del suf.
-an(u), -ana.
tramposería, la
📖: tramposería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Actu ilícitu que se tapa con apariencies de llegalidá [Ca]. 2. Trampa o riestra de trampes que se faen nel xuegu [Ca]: <i class="della">Tou </i><i class="della">fu</i>(TEST)
  1. tramposería
  2. Actu ilícitu que se tapa con apariencies de llegalidá
    • Ca
  3. 2
  4. Trampa o riestra de trampes que se faen nel xuegu [Ca]: <i class="della">Tou </i><i class="della">fu</i
una tramposería [Ca].
  1. 1. <i class="della">una</i> <i class="della">tramposería</i> [Ca].
Cfr. tramposu, a, o.
tramposu, a, o
📖: tramposu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+trampusu [Sr. Ay. Ll].>(TEST)
  1. tramposu
    • Lln
    • Tb
  2. trampusu metafonía
    • Sr
    • Ay
    • Ll
Con {munches} trampes [Lln. Sr. Ay. Ll. Tb. PSil]: Está’l des- ván mui tramposu [Lln].
  1. 1. Con {munches} trampes [Lln. Sr. Ay. Ll. Tb. PSil]: <i class="della">Está’l des-</i><i class="della"> ván</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">tramposu</i> [Lln].
Formación abondativa de trampa (cfr.) cola amestadura del suf. continuador de -ōsus, -a, -um. Dende ehí féxose’l nome tramposería (cfr.).
tramuchar
📖: tramuchar
🏗️: NO
✍️: NO
Facer tratos con trampes [R. AGO]. Posible tracamundiu por *<i class="della">trampuchar</i>(TEST)
  1. tramuchar
  2. Facer tratos con trampes
    • R
    • AGO
  3. Posible tracamundiu por *<i class="della">trampuchar</i
que taría inxertu na llarga familia de trampa (cfr.). Les fontes, n’efeutu, nun son de munchu enfotu y más entá al persaber qu’AGO, anque más curiosu, sigue davezu a Rato.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. que taría inxertu na llarga familia de <i class="della">trampa </i>(cfr.). Les fontes, n’efeutu, nun son de munchu enfotu y más entá al persaber qu’AGO, anque más curiosu, sigue davezu a Rato.
tramullu, el
📖: tramullu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tramullu
Cfr. tarambullu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">tarambullu</i>.
tranca, la
📖: tranca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<taranca [Oc]. //talanca [Monón (Eo)].>(TEST)
  1. tranca
    • Pa
  2. taranca
    • Oc
  3. talanca eonaviego
    • Monón (Eo)
Cast. tranca [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">tranca</i> [Pa].
Palu gordu [Ac. Ay. Tb. Pr. Tor] pa trancar, pa zarrar la puerta [Pa]. Travesañu [Cd]. Traviesa de madera o fierro pa zarrar la puerta (o ventana) [Ac. Ay. Ri. Cd. Pr]. Barra gruesa de madera pa trancar la puerta [Tb. Sm. Tor]. Maderu llargu pa zarrar puertes y ventanes [PSil. Tox (= tra- banca)]. Maderu estrenchu y llargu [Lln]. Caúna de les esta- ques o llates móviles que formen un tipu de portiella desmon- table [Oc]. Conxuntu de varielles que, encontáu en mourones nos sos cabos, empleguen pa zarrar finques [/Monón (Eo)/]. 2. Torga, palu que se fixa na cabeza de los xatos y vaques pa que nun puedan altravesar los zarros [Os]. Palu gordu y fuerte [Ri]. 3. Pasador [Lln. Mar]. 4. Recorte de madera (o barra de fierro) que se mete ente los rayos de los vagones pa frenalos [Min]. 5. “Pestillo. Cerrojo” [Villah]. 6. Borrachera [Cl. Ac. Ay. Ri. Tb. Sm. Cd. Pr. Tor]. Cfr. trabe. Sobro tranca féxose’l verbu trancar (cfr. atrancar) col so deverbal trancada (cfr.) → dim. trancadiella (cfr.); son tamién de la familia: trancadura (cfr.), *trancadoriatran- cadoriu (cfr.). Del masculín trancu (cfr. trabe) siguió trancón (cfr.), trancazu (cfr.); tamién el verbu trancar (cfr. atrancar) qu’apaez en compuestos como trancabirláu (trancar + bir- lar); trancafilar (trancar + filar) d’u sigue trancafilón (cfr.).
trancabirláu, ada, ao
📖: trancabirláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Retorcíu [Sb]: <i class="della">Tengo</i>(TEST)
  1. trancabirláu
    • Sb
  2. Retorcíu [Sb]: <i class="della">Tengo</i
os díos trancabirlaos de tanto coser [Sb].
  1. 1. <i class="della">os</i> <i class="della">díos</i> <i class="della">trancabirlaos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tanto</i> <i class="della">coser</i> [Sb].
Cfr. tranca.
trancacer
📖: trancacer
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">A</i>(TEST)
  1. trancacer
    • Md
  2. <i class="della">A</i eonaviego
trancacer ‘en gran cantidá’ [Md].
  1. 1. <i class="della">trancacer</i> ‘en gran cantidá’ [Md].
**
trancada, la
📖: trancada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<trancaa [Sb. JH].>(TEST)
  1. trancada
    • Cp
    • Pr
    • Lln
  2. trancaa
    • Sb
    • JH
Golpe del carru cuando cai nuna rodada (o cuando monta so- bro una piedra) [Cb. Cp. Ac. Sb. Pr. JH. R]. 2. Aición y efeutu d’inclinar el coxu’l cuerpu cuando anda a un llau y a otru [JH]. //Dar la trancada ‘coxear’ [Lln]. ‘dar un rebote’l carru al tropezar con daqué’ [Lln]. Cfr. tranca.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Golpe del carru cuando cai nuna rodada (o cuando monta so- bro una piedra) [Cb. Cp. Ac. Sb. Pr. JH. R].
  3. 2. Aición y efeutu d’inclinar el coxu’l cuerpu cuando anda a un llau y a otru [JH]. //<i class="della">Dar la trancada </i>‘coxear’ [Lln]. ‘dar un rebote’l carru al tropezar con daqué’ [Lln]. Cfr. <i class="della">tranca</i>.
trancadiella, la
📖: trancadiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">trancadiella,</b>(TEST)
  1. trancadiella
  2. b class="della">trancadiella,</b
la Zancaniya [Vg].
  1. 1. <b class="della">la </b>Zancaniya [Vg].
Cfr. tranca.
trancadoriu, el
📖: trancadoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Palitroque, tranca [Lln]. //<i class="della">El</i>(TEST)
  1. trancadoriu
  2. Palitroque, tranca
    • Lln
  3. <i class="della">El</i eonaviego
maíz tien panoyas como tranca- dorios ‘el maíz tiene panoyes pergrandes’ [Lln].
  1. 1. <i class="della">maíz</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">panoyas</i> <i class="della">como</i> <i class="della">tranca- </i><i class="della">dorios</i> ‘el maíz tiene panoyes pergrandes’ [Lln].
Cfr. tranca.
trancadura, la
📖: trancadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<trancaúra [Min].>(TEST)
  1. trancadura
    • Tb
  2. trancaúra
    • Min
Aición y efeutu de trancar [Tb].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">trancar</i> [Tb].
2. Trabadura del carbón [Min]. Dende trancada (cfr.) + -ura.
trancafilar
📖: trancafilar
🏗️: NO
✍️: NO
Entrancafilar<i class="della">,</i>(TEST)
  1. trancafilar
    • Ay
  2. Entrancafilar<i class="della">,</i
andar tropezando un pie col otru [Ay].
  1. 1. andar tropezando un pie col otru [Ay].
Cfr. tranca.
trancafiláu, ada, ao
📖: trancafiláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+trancafiléu/á/ao [Ll]. trancah.iláu [Lln].>(TEST)
  1. trancafiláu
  2. trancafiléu/á/ao metafonía
    • Ll
  3. trancah.iláu
    • Lln
Qu’anda entrancafilándose [Ll].
  1. 1. Qu’anda entrancafilándose [Ll].
2. Dobláu, plegáu [Lln]. Pp. de trancafilar.
trancafilón, ona
📖: trancafilón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. trancafilón
    • Ll
Qu’anda entrancafilándose [Ll].
  1. 1. Qu’anda entrancafilándose [Ll].
Cfr. tranca.
trancar
📖: trancar
🏗️: NO
✍️: NO
Cfr. <i class="della">atrancar</i>(TEST)
  1. trancar
  2. Cfr
  3. <i class="della">atrancar</i
& tranca.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">tranca</i>.
trancazu, el
📖: trancazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+tranquezu [Ay].>(TEST)
  1. trancazu
    • Pa
  2. tranquezu metafonía
    • Ay
Cast. trancazo [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">trancazo</i> [Pa].
Golpe [Ac. Ay. Pr] dau con una tranca [Ri. PSil. Cd. Tor]. 2. Gripazu [Lln. Pa. Ac. PSil]: Ta na cama con un trancazu [Ac]. Gripe o catarru [Ri. Pr] perfuerte [Cd]. Enfermedá que fai enflaquiar de forma desaxerada [Ri]. 3. Borrachera [Tor]. Dende ast. trancu féxose un aumentativu trancazu d’u siguió’l verbu *trancaciar y, col prefixu ex-, estrancaciar (cfr.); dende un posible deverbal fuerte *estrancaciu llogróse estrancaciatu (cfr.) con suf. vivu -atu, como de cuspecus- piatu. Les aceiciones 2-3 ye claro qu’amuesen usos figuraos como alvertimos en tranca ‘borrachera’ (cfr.), aceición 5.
trancedoriu, el
📖: trancedoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. trancedoriu
    • Sm
Tracalexa del molín [Sm (VB). AGO].
  1. 1. Tracalexa del molín [Sm (VB). AGO].
**
trancha, la
📖: trancha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. trancha
Cfr. tracha.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">tracha</i>.
trancón, el
📖: trancón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Maderu que val pa <i class="della">trancar</i>(TEST)
  1. trancón
  2. Maderu que val pa <i class="della">trancar</i
una puerta, una ventana [Arm].
  1. 1. una puerta, una ventana [Arm].
2. Forqueta pa sofitar la parte trasera del carru [Cb]. //Tener un trancón ‘ser incapaz de facer la dixestión’ [Arm]. Aum. de trancu (cfr.).
trancu, el
📖: trancu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tranco [Os]. +trencu [Ay].>(TEST)
  1. trancu
    • Pa
    • Cp
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident><tranco
    • Os
  3. trencu metafonía
    • Ay
Cast. tranco [Pa]. Palu gordu, especie d’estaca [Os]. Maderu fuerte [Cb. Cp]. Palu grande [Lln] y gordu [Lln]. Palu gordu y curtiu [Ay]. Palu llisu [Cl]. Palu d’usu nun xuegu de neños [Cl]. //-os ‘malos pasos del carru nos caminos con saltuchones [R].
  1. 1. Cast. <i class="della">tranco</i> [Pa]. Palu gordu, especie d’estaca [Os]. Maderu fuerte [Cb. Cp]. Palu grande [Lln] y gordu [Lln]. Palu gordu y curtiu [Ay]. Palu llisu [Cl]. Palu d’usu nun xuegu de neños [Cl]. //-<i class="della">os </i>‘malos pasos del carru nos caminos con saltuchones [R].
Cfr. trabe, tranca, tarancu (cfr.).
  1. Cfr. trabe, tranca, tarancu (cfr.).
trangayada, la
📖: trangayada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><//trangallada [Tor].>(TEST)
  1. trangayada
  2. ident class="della" level="1"></ident><
  3. trangallada eonaviego
    • Tor
Mentira [Tox]. 2. Cosa mal fecha [Tox. /Mánt/]. 3. Fatada, bobada [Tor]. 4. Complicación, molestia [Tor]. 5. Baille de truenu o de candil [/Eo/]. **
  1. Mentira [Tox]. 2. Cosa mal fecha [Tox. /Mánt/]. 3. Fatada, bobada [Tor]. 4. Complicación, molestia [Tor]. 5. Baille de truenu o de candil [/Eo/].
  2. /Eo/
  3. **
tranguadera, la
📖: tranguadera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><traguadera [Mar].>(TEST)
  1. tranguadera
  2. ident class="della" level="1"></ident><traguadera
    • Mar
Güecu en forma triangular que comienza onde’l timón del ca- rru entama a abrise p’abrazar la caxa y termina onde principia ésta (per güecu talu descárgase’l carru) [Arm. Mar]. **
  1. Güecu en forma triangular que comienza onde’l timón del ca- rru entama a abrise p’abrazar la caxa y termina onde principia ésta (per güecu talu descárgase’l carru) [Arm. Mar].
  2. Arm. Mar
  3. **
trangüezu, el
📖: trangüezu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Estorbu [Oc]: <i class="della">Quita</i>(TEST)
  1. trangüezu
    • Oc
  2. ident class="della" level="1"></ident>Estorbu [Oc]: <i class="della">Quita</i
ese trangüezo [Oc].
  1. 1. <i class="della">ese</i> <i class="della">trangüezo</i> [Oc].
¿En rellación con un deriváu de tarangu (cfr.)?
  1. ¿En rellación con un deriváu de tarangu (cfr.)?
tranguliar
📖: tranguliar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tranguliar
Caminar n’equilibriu difícil [Cl]. **
  1. Caminar n’equilibriu difícil [Cl].
  2. Cl
  3. **
trangunión, {el}
📖: trangunión
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
(TEST)
  1. trangunión
Movimientos bruscos de vaivén [Mar]. **
  1. Movimientos bruscos de vaivén [Mar].
  2. Mar
  3. **
tranlará, el
📖: tranlará
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>La menstruación [Sm]. <ident class="della" level="1"></ident>Posible eufemismu d’aniciu onomatopéyicu o imitativu d’una canción, en pernidia rellación col ast. <i class="della">tranlarí</i>(TEST)
  1. tranlará
  2. ident class="della" level="1"></ident>La menstruación
    • Sm
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Posible eufemismu d’aniciu onomatopéyicu o imitativu d’una canción, en pernidia rellación col ast
  4. <i class="della">tranlarí</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
tranlarí
📖: tranlarí
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tranlarí
//Tranlarí que te vi dizse cuando daqué desapaez de sutrucu [Lln]. Cfr. tranlará.
  1. //Tranlarí que te vi dizse cuando daqué desapaez de sutrucu [Lln].
  2. Lln
  3. Cfr. tranlará.
tranquelexíu, el
📖: tranquelexíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Emburrión dau a una puerta trancada [Ca]. <ident class="della" level="1"></ident>Posible deverbal de *<i class="della">trancalexir</i>(TEST)
  1. tranquelexíu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Emburrión dau a una puerta trancada
    • Ca
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Posible deverbal de *<i class="della">trancalexir</i
quiciabes variante de traca- lexar (cfr.) con influxu de trancar (cfr.).
tranqueru, el
📖: tranqueru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tranqueiru [Qu. Vf (Cv)]. tranquero [Os].>(TEST)
  1. tranqueru
  2. tranqueiru
    • Qu
    • Vf (Cv)
  3. tranquero
    • Os
Cast. tranquero [JH]. Piedra medial del marcu de la puer- ta [Os]. Piedra pequeña del marcu de la puerta que va ente l’aguya y el piederechu [Tene (Qu)]. Piedra llarga qu’altraviesa la parede d’un llau a otru [Vf (Cv)].
  1. 1. Cast. <i class="della">tranquero</i> [JH]. Piedra medial del marcu de la puer- ta [Os]. Piedra pequeña del marcu de la puerta que va ente l’aguya y el piederechu [Tene (Qu)]. Piedra llarga qu’altraviesa la parede d’un llau a otru [Vf (Cv)].
2. Tabla llateral, maderu que forma parte de la cama del monte [Lln]. Posible deriváu del ast. trabe (cfr.) → trabancu tra(b)an- queiru tranqueru.
tranquéu, el*
📖: tranquéu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tranqueo [Llu].>(TEST)
  1. tranquéu
  2. tranqueo
    • Llu
Mesa onde se ponen los apareyos de pesca pa llargalos [Llu]. //Pescar al tranqueo ‘pescar poniendo na popa una tabla a mou de mesa onde s’asitia la carnada y un aparatu en forma de cruz d’u salen los anzuelos’ [Llu].
  1. 1. Mesa onde se ponen los apareyos de pesca pa llargalos [Llu]. //<i class="della">Pescar</i> <i class="della">al</i> <i class="della">tranqueo</i> ‘pescar poniendo na popa una tabla a mou de mesa onde s’asitia la carnada y un aparatu en forma de cruz d’u salen los anzuelos’ [Llu].
Cfr. trabe.
tranquía, la
📖: tranquía
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Golpe secu o en secu del carru debíu a los malos caminos [Ay]. 2. Aición de pasar la saliva [Ll]. //<i class="della">Pasar</i>(TEST)
  1. tranquía
  2. Golpe secu o en secu del carru debíu a los malos caminos
    • Ay
  3. 2
  4. Aición de pasar la saliva
    • Ll
  5. <i class="della">Pasar</i eonaviego
tranquías ‘tragar saliva, aguantar en silenciu coses que molesten’ [Ll]. ‘oyer en silenciu coses que presten’ [Ll].
  1. 1. <i class="della">tranquías </i>‘tragar saliva, aguantar en silenciu coses que molesten’ [Ll]. ‘oyer en silenciu coses que presten’ [Ll].
Cfr. tranquiella.
tranquiella, la
📖: tranquiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Tranca [JH]. 2. Tumbos [R]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Iohanne</i>(TEST)
  1. tranquiella
  2. Tranca
    • JH
  3. 2
  4. Tumbos
    • R
  5. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Iohanne</i
Tranquilla 1207(or.) [MSAH-V/54]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Tranquilla</i> 1207(or.) [MSAH-V/54]
Posible diminutivu de tranca (cfr. trabe) cola amestadura del suf. -iella. La documentación ufre un diminutivu anque desconocemos si se trata d’un castellanismu -iella > -illa, o del siempre posible autóctonu -īcula > -iya, acordies con dellos usos gráficos medievales del dominiu reiteraes veces citaos; nesi sen ye posible que’l medieval *tranquiya sía l’antecedente del ast. de güei tranquía (cfr.) con perda de -y- como fiya > fía. Un dim. de tranca ye tranquina y tranquiña (cfr.) que paecen sinónimos del ast. tranquiella (cfr.) y en- contu d’u se fexo’l verbu atranquiellar (cfr.). Un equivalente fónicu ye’l dim. de trancatranquina (cfr.) y tranquiña, variante paralela a l’ast. farina y fariña etc. (ghla §4.5.8). Sobro tranquiña féxose tranquiñosu (cfr.). Apolinar Rato paez querer ilustrar l’ast. tranquiella ‘tumbos’ (cfr.) cola fras camina solu, non tranquiella que talmente paez querer afitar un usu verbal (‘camina solu nun anda a tumbos’).
tranquilidá, la
📖: tranquilidá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tranquilidad</i>(TEST)
  1. tranquilidá
  2. Cast
  3. <i class="della">tranquilidad</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
Cfr. tranquilu, a, o.
tranquilmente
📖: tranquilmente
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">tranquilamente</i>(TEST)
  1. tranquilmente
  2. Cast
  3. <i class="della">tranquilamente</i
[CC].
  1. 1. [CC].
Cfr. tranquilu, a, o.
tranquilu, a, o
📖: tranquilu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">tranquilo</i>(TEST)
  1. tranquilu
  2. Cast
  3. <i class="della">tranquilo</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
Posible términu tomáu del cast. como les demás pallabres de la familia tranquilidá, tranquilamente (dcech s.v. quedo).
tranquiña, la
📖: tranquiña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">tranquiña,</b>(TEST)
  1. tranquiña
  2. b class="della">tranquiña,</b
la Tranquiella [JH].
  1. 1. <b class="della">la </b>Tranquiella [JH].
Cfr. tranquiella.
tranquiñosu, a, o
📖: tranquiñosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Que usa de <i class="della">tranquiñes</i>(TEST)
  1. tranquiñosu
  2. Que usa de <i class="della">tranquiñes</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. tranquiella.
transagüelu, a, el/la
📖: transagüelu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
Cfr. <i class="della">tresgüelu,</i>(TEST)
  1. transagüelu
  2. Cfr
  3. <i class="della">tresgüelu,</i
a, el/la.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">el/la</i>.
transar
📖: transar
🏗️: NO
✍️: NO
Transitar [JH]. Cfr. <i class="della">transíu,</i>(TEST)
  1. transar
  2. Transitar
    • JH
  3. Cfr
  4. <i class="della">transíu,</i
ida, ío.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ida,</i> <i class="della">ío</i>.
transir*
📖: transir*
🏗️: SI
✍️: NO
Verbu conocíu pela documentación medieval na aceición de ‘pasar al otru llau’ → ‘morrer’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">muller</i>(TEST)
  1. transir*
  2. Verbu conocíu pela documentación medieval na aceición de ‘pasar al otru llau’ → ‘morrer’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">muller</i
que uenga a ora de transsir por mandar su auer 1145 (1295) [FU/33] Cfr. transíu, ida, ío.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">uenga</i> <i class="della">a</i> <i class="della">ora</i> <i class="della">de</i> <i class="della">transsir</i> <i class="della">por</i> <i class="della">mandar</i> <i class="della">su</i> <i class="della">auer</i> 1145 (1295) [FU/33] Cfr. <i class="della">transíu,</i> <i class="della">ida,</i> <i class="della">ío</i>.
transitor, el
📖: transitor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">transistor</i>(TEST)
  1. transitor
    • Sb
  2. Cast
  3. <i class="della">transistor</i
[Sb].
  1. 1. [Sb].
Adautación moderna del cast. transistor.
tránsitu, el
📖: tránsitu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Tráficu [Qu. Tb]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">si</i>(TEST)
  1. tránsitu
  2. Tráficu
    • Qu
    • Tb
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">si</i
fuerit meo transito ante te uiuas in ipsas hereditates 1045 (s. xii) [MSAH-II/153] Cfr. transíu, ida, ío.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fuerit</i> <i class="della">meo</i> <i class="della">transito</i> <i class="della">ante</i> <i class="della">te</i> <i class="della">uiuas</i> <i class="della">in</i> <i class="della">ipsas</i> <i class="della">hereditates</i> 1045 (s. xii) [MSAH-II/153] Cfr. <i class="della">transíu,</i> <i class="della">ida,</i> <i class="della">ío</i>.
transíu, ida, ío
📖: transíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
Fatigáu, débil, con daqué congoxa o necesidá [Sm]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">sobre</i>(TEST)
  1. transíu
  2. Fatigáu, débil, con daqué congoxa o necesidá
    • Sm
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">sobre</i
todo uizino transido non se ardant maas de V cirges
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">todo</i> <i class="della">uizino</i> <i class="della">transido</i> <i class="della">non</i> <i class="della">se</i> <i class="della">ardant</i> <i class="della">maas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">V</i> <i class="della">cirges</i>
1245 [Ordenances/35] D’un participiu débil paroxítonu transitus del verbu llat. transīre ‘dir más allá’, ‘pasar’ (em s.v. eo): a) con usu na do- cumentación llatina del dominiu ástur (de magar 803 [DO ix-x/20]); b) con continuadores románicos (rew) y nel ast. a. transir ( homne o mulier quam venir’ ad ora de transido per mandar s. xii [FA/125] e quando uenieren a so transido [FZ (FFLL)] Pero, a la so vera, alviértese un resultáu cultizante qu’entá alita güei como l’ast. tránsitu (
  1. 1245 Ordenances/35
  2. D’un participiu débil paroxítonu transitus del verbu llat. transīre ‘dir más allá’, ‘pasar’ (em s.v. eo): a) con usu na do- cumentación llatina del dominiu ástur (de magar 803 [DO ix-x/20]); b) con continuadores románicos (rew) y nel ast. a.
  3. DO ix-x/20
  4. transir (
  5. homne o mulier quam venir’ ad ora de transido per mandar s. xii
  6. FA/125
  7. e quando uenieren a so transido
  8. FZ (FFLL)
  9. Pero, a la so vera, alviértese un resultáu cultizante qu’entá alita güei como l’ast. tránsitu (
cfr.) yá nel cast. transir yá nel so participiu transido (deeh; pe2: 397-398), toos ellos semicultos al nun conseñar el pasu -ns- > [s]; c) con nominalización na documentación romance medieval del dominiu ástur: cfr.). Con too, l’ast. tamién conoz transu (cfr.), continuador popular nominalizáu del par- ticipiu fuerte del citáu verbu transīre y qu’acaba confluyendo col continuador del nome llat. transitus,-us ‘pasu’, ‘camín’ (old), ensin dubia proparoxítonu como fai ver la escansión fecha por Ernout-Meillet, trānsitus (em), y por Meyer-Lübke, tra(n)sĭtus (rew). De toes maneres, ast. transu foi responsable d’un nuevu verbu transar (cfr.) quiciabes el verdaderu res- ponsable del desaniciu del medieval transir (cfr.).
transu, el
📖: transu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tránsito </i>[JH]. Cfr. <i class="della">transíu,</i>(TEST)
  1. transu
  2. Cast
  3. <i class="della">tránsito </i>
    • JH
  4. Cfr
  5. <i class="della">transíu,</i
ida, ío.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ida,</i> <i class="della">ío</i>.
tranucayu, el*
📖: tranucayu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tranucachu [Tb]. tramucachu [Tb].>(TEST)
  1. tranucayu
  2. tranucachu
    • Tb
  3. tramucachu
    • Tb
Vuelta’l gatu [Tb].
  1. 1. Vuelta’l gatu [Tb].
Cfr. nuca.
tranvía, el
📖: tranvía
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tranvía
Cast. tranvía.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tranvía</i>.
Ast. y cast. conocen el términu tranvía, d’aniciu nel ingl. tranway (dcech s.v. tranvía).
tranviada, la*
📖: tranviada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////tranviaes [Pa].>(TEST)
  1. tranviada
  2. tranviaes variación de número
    • Pa
Sacudíes fuertes que dan los carros [Pa]: Tol tiempu vieno’l carru dando tranviaes [Pa].
  1. 1. Sacudíes fuertes que dan los carros [Pa]: <i class="della">Tol</i> <i class="della">tiempu</i> <i class="della">vieno’l</i><i class="della"> carru</i> <i class="della">dando</i> <i class="della">tranviaes</i> [Pa].
Cfr. tranviáu, ada, ao.
tranviáu, ada, ao
📖: tranviáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Que lladia’l cuerpu al andar (una persona) [Lln]. D’un participiu débil del posible verbu compuestu del llat. <i class="della">uiare</i>(TEST)
  1. tranviáu
  2. Que lladia’l cuerpu al andar (una persona)
    • Lln
  3. D’un participiu débil del posible verbu compuestu del llat
  4. <i class="della">uiare</i
‘viaxar’ (em s.v. uia), esto ye, *transuiāre,
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘viaxar’ (em s.v. uia), esto ye, *transuiāre,
quiciabes con influxu del modernu tranvía (cfr.) pa xustificar el calte- nimientu de la nasal. Una nominalización del femenín úfrela l’ast. tranviada (cfr.).
tranxar
📖: tranxar
🏗️: NO
✍️: NO
Separtar el vasu de la caña cortándolu con agua (na industria del vidru) [Xx]. <ident class="della" level="1"></ident>Paez pallabra que provién del fr. modernu trancher ‘cortar’, quiciabes inxerida n’asturianu na mesma dómina de <i class="della">gamén</i>, <i class="della">gargansón</i>(TEST)
  1. tranxar
  2. Separtar el vasu de la caña cortándolu con agua (na industria del vidru)
    • Xx
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Paez pallabra que provién del fr
  4. modernu trancher ‘cortar’, quiciabes inxerida n’asturianu na mesma dómina de <i class="della">gamén</i>, <i class="della">gargansón</i
asociaes ente nós a la industria del vidru. El ga- licismu ufierta parientes nos términos castellanos trancha, tranchea, tranchete daos por Corominas-Pascual (dcech s.v. tranchar). Ye posible que’l mesmu galicismu s’allugare más serondamente n’asturianu como trinchar ‘partir carne’ en dómines en que tamién s’inxer en llingües como cast., port. trinchar, cat. trinxar (rew s.v. truncare; pe3: 147).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. asociaes ente nós a la industria del vidru. El ga- licismu ufierta parientes nos términos castellanos <i class="della">trancha</i>, <i class="della">tranchea</i>, <i class="della">tranchete</i> daos por Corominas-Pascual (dcech s.v. tranchar). Ye posible que’l mesmu galicismu s’allugare más serondamente n’asturianu como <i class="della">trinchar </i>‘partir carne’ en dómines en que tamién s’inxer en llingües como cast., port. <i class="della">trinchar</i>, cat. <i class="della">trinxar</i> (rew s.v. truncare; pe3: 147).
tranzadoria, la*
📖: tranzadoria
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tranzadoira [Sm (= talandoira)]. trancedoira [Sm]. tranzoira [Sm]. trancidoira [Vf (Cv)].>(TEST)
  1. tranzadoria
  2. ident class="della" level="1"></ident><tranzadoira
    • Sm (= talandoira)
  3. trancedoira
    • Sm
  4. tranzoira
    • Sm
  5. trancidoira
    • Vf (Cv)
Llanzadoria, tracalexa, apelladoria del molín [Sm. Cv]. Del mesmu aniciu que l’ast. llanzadoria (cfr.) quiciabes con influxu del prefixu trans ‘detrás de’ que tamién alvertimos nel so sinónimu tracalexa (cfr.).
  1. Llanzadoria, tracalexa, apelladoria del molín [Sm. Cv].
  2. Sm. Cv
  3. Del mesmu aniciu que l’ast. llanzadoria (cfr.) quiciabes con influxu del prefixu trans ‘detrás de’ que tamién alvertimos nel so sinónimu tracalexa (cfr.).
trañíu, el*
📖: trañíu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. trañíu
Cfr. treñíu.
  1. Cfr. treñíu.
trapa, la
📖: trapa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><trapia [Llg].>(TEST)
  1. trapa
  2. ident class="della" level="1"></ident><trapia
    • Llg
Trampa [Sb. Cn (M)] nel suelu [Vv. Llg. Sm. Pzu. Cd. Pr. Oc. Mar. JH], nel pisu d’una habitación [Cb. Cg. Ac. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm]. Pasu al desván o bodega [Os]. Tapa corredera del pisón [Cn (V)]. Puerta de subida al payar [Ay. Qu]. Puerta nel tilláu del suelu pa baxar a un sótanu, pa echar la yerba dende’l payar al peselbe de los animales [Pa. Tb]: Mete la yerba pola trapa [Tb]. 2. Trampa, cepu [Ay. Pzu. JH]. Trampa pa cazar [Cg. Ar] ratos [Os]. Trampa pa cazar páxaros [Ac. R]. Trampa para cazar osos [Ay]. Trampa pa cazar perdices [Oc (= trampa)]. 3. Escoba pa barrer el fornu (más aplastada que’l llaberón y más curtia) [Bulnes (Lln)]. 4. Parte delantera de las ataqueiras en vez de petrina [Mar]. - dexar a trechos sus trapas sobre los pesebres para la ceba [Grangerías xviii: 964] Quiciabes d’una familia de pallabres qu’entamen por trapp- o tramp- que col significáu de ‘pisar’ alcuéntrase nes llin- gües romániques y xermániques (dcech s.v. trampa). Al nuesu entender si se partiere del fránc. trappa (rew) pudiere entendese’l procesu dexeminador: a) → simplificando la xe- minada: ast. trapa (cfr.); b) camudando la vieya xeminada xe- nerando un encontu nasal trampa (ghla §4.1.1.1). L’ast. trapa [→ trapiella (cfr.) → atrapellar (cfr.)] ta a la par que’l fr. trappe ‘trampa’ y d’ellos xeneráronse los verbos correspon- dientes ast. y cast. atrapar, fr. atrapper ‘algamar’, ‘garrar na trampa’, anque Corominas-Pascual camienten, en sen contra- riu, que los resultaos correspondientes castellanos (¿y ast.?) tienen l’aniciu nel francés (dcech s.v. atrapar). Nun sedría
  1. Trampa [Sb. Cn (M)] nel suelu [Vv. Llg. Sm. Pzu. Cd. Pr. Oc. Mar. JH], nel pisu d’una habitación [Cb. Cg. Ac. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm]. Pasu al desván o bodega [Os]. Tapa corredera del pisón [Cn (V)]. Puerta de subida al payar [Ay. Qu]. Puerta nel tilláu del suelu pa baxar a un sótanu, pa echar la yerba dende’l payar al peselbe de los animales [Pa. Tb]: Mete la yerba pola trapa [Tb]. 2. Trampa, cepu [Ay. Pzu. JH]. Trampa pa cazar [Cg. Ar] ratos [Os]. Trampa pa cazar páxaros [Ac. R]. Trampa para cazar osos [Ay]. Trampa pa cazar perdices [Oc (= trampa)]. 3. Escoba pa barrer el fornu (más aplastada que’l llaberón y más curtia) [Bulnes (Lln)]. 4. Parte delantera de las ataqueiras en vez de petrina [Mar].
  2. Mar
  3. - dexar a trechos sus trapas sobre los pesebres para la ceba
  4. Grangerías xviii: 964
  5. Quiciabes d’una familia de pallabres qu’entamen por trapp- o tramp- que col significáu de ‘pisar’ alcuéntrase nes llin- gües romániques y xermániques (dcech s.v. trampa). Al nuesu entender si se partiere del fránc. trappa (rew) pudiere entendese’l procesu dexeminador: a) → simplificando la xe- minada: ast. trapa (cfr.); b) camudando la vieya xeminada xe- nerando un encontu nasal trampa (ghla §4.1.1.1). L’ast. trapa [→ trapiella (cfr.) → atrapellar (cfr.)] ta a la par que’l fr. trappe ‘trampa’ y d’ellos xeneráronse los verbos correspon- dientes ast. y cast. atrapar, fr. atrapper ‘algamar’, ‘garrar na trampa’, anque Corominas-Pascual camienten, en sen contra- riu, que los resultaos correspondientes castellanos (¿y ast.?) tienen l’aniciu nel francés (dcech s.v. atrapar). Nun sedría
  6. trapiella (cfr.) → atrapellar (cfr.)
imposible que dende trapa se fexere ast. *sotrapar que güei reconocemos nel posible deverbal sotrapa (cfr.). Un masculín analóxicu de trapa ye ast. *trapu conocíu pel so aumentativu trapón 1 (cfr.). Deriváu del ast. trapa ‘trampa’, ‘mentira’ ye l’ax. ast. *trapaz, trapaza, trapazo d’u hebo siguir el nueva- mente incrementáu col continuador de -ārius, ast. trapaceru, a, o (cfr.). Otru deriváu de trapa foi l’axetivu *trapal d’u se fexo un abondativu trapaleru (cfr.) y, col influxu de trapaceru (cfr.), una amestanza trapalaceru, a, o (cfr.). Nestos casos ye fácil de ver l’averamientu de los derivaos de trapa (cfr.) y tra- pu (cfr.) en dellos aspeutos semánticos. Lo mesmo ha dicise del verbu fechu dende *trapal*trapalartrapelar (cfr.), con disimilación vocálica.
trapaceru, a, o
📖: trapaceru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<trapaceiru [Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. y Pr. /Mánt/]. trapaceiru/ iera [Tox]. +trapaciru [y Llg. Ay. Ll]. +trapaciru/trapacera/tra- pacero [Ri]. trapacera [Sb]. trapuceru [Pa. Gr].>(TEST)
  1. trapaceru
    • Pr
    • Llg
  2. trapaceiru
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • PSil
    • Cd
    • y Pr
    • /Mánt/
  3. trapaceiru/ iera
    • Tox
  4. trapaciru metafonía
    • y Llg
    • Ay
    • Ll
  5. trapaciru/trapacera/tra- pacero metafonía
    • Ri
  6. trapacera
    • Sb
  7. trapuceru
    • Pa
    • Gr
Cast. trapacero [Sm. PSil], mentirosu [V1830. Pa. Ac. Ay. Ri. Ll. Tb. PSil. Gr. Cd. Pr. /Mánt/]. Tramposu [Tox], falsu [Llg. Pzu]: Ye mu trapacera pa les cartes [Llg]. Engañosu nel dicir [Ay]. Enredador [Tb. Tixileira]. Chismosa (la muyer) [Sb]. Cfr. trapa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">trapacero </i>[Sm. PSil], mentirosu [V
  3. 1830. Pa. Ac. Ay. Ri. Ll. Tb. PSil. Gr. Cd. Pr. /Mánt/]. Tramposu [Tox], falsu [Llg. Pzu]: <i class="della">Ye</i> <i class="della">mu</i> <i class="della">trapacera</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">les</i> <i class="della">cartes</i> [Llg]. Engañosu nel dicir [Ay]. Enredador [Tb. Tixileira]. Chismosa (la muyer) [Sb]. Cfr. <i class="della">trapa</i>.
trapadina, la*
📖: trapadina
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////trapadinas [Lln].>(TEST)
  1. trapadina
  2. trapadinas variación de número
    • Lln
Tocín de xunto a les quixaes del gochu [Lln].
  1. 1. Tocín de xunto a les quixaes del gochu [Lln].
Cfr. trapu.
trapadoriu, el
📖: trapadoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. trapadoriu
Cfr. trepadoriu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">trepadoriu</i>.
trapagayu, el*
📖: trapagayu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trapagachu [As. As (i). Oc]. trapacachu [PSil].>(TEST)
  1. trapagayu
  2. trapagachu
    • As
    • As (i)
    • Oc
  3. trapacachu
    • PSil
Felpeyu [PSil. Oc]. Trapu tiráu pel suelu [As]. 2. Falampu de nieve [As (i)]. Cfr. trapu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Felpeyu [PSil. Oc]. Trapu tiráu pel suelu [As].
  3. 2. Falampu de nieve [As (i)]. Cfr. <i class="della">trapu</i>.
trapalaceru, a, o
📖: trapalaceru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. trapalaceru
Tramposu, mentirosu [VBable].
  1. 1. Tramposu, mentirosu [VBable].
Cfr. trapa.
trapaleru, a, o*
📖: trapaleru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<trapaleiru [Cv. Vd]. trapuleiru/era [Tb]. trapuleiru/eira [An]. trapulera [Oc]. //trapalleiro [Tor. /Eo/].>(TEST)
  1. trapaleru
  2. trapaleiru
    • Cv
    • Vd
  3. trapuleiru/era
    • Tb
  4. trapuleiru/eira
    • An
  5. trapulera
    • Oc
  6. trapalleiro eonaviego
    • Tor
    • /Eo/
De poca seriedá (la persona) [Tb]. Trapaceru [Tor. /Eo/]. En- guedeyón [Tor]. Charrán [Cv], enguedeyón [Vd]. Faladora, charrana, enredadora, chismosa [Oc]. Que censura les con- ductes ayenes (la persona) [An].
  1. 1. De poca seriedá (la persona) [Tb]. Trapaceru [Tor. /Eo/]. En- guedeyón [Tor]. Charrán [Cv], enguedeyón [Vd]. Faladora, charrana, enredadora, chismosa [Oc]. Que censura les con- ductes ayenes (la persona) [An].
Cfr. trapa.
trapaleru, el*
📖: trapaleru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trapuleiru [Cv].>(TEST)
  1. trapaleru
  2. trapuleiru
    • Cv
Farrapu, trapayu [Cv].
  1. 1. Farrapu, trapayu [Cv].
Cfr. trapa.
trapallida, la*
📖: trapallida
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<{Con cheísmu, trapachida [Vd], pues existe <i class="della">trapal</i>.<i class="della">líu</i>(TEST)
  1. trapallida
    • Oc
    • Vd
  2. {Con cheísmu, trapachida [Vd], pues existe <i class="della">trapal</i>.<i class="della">líu</i
[Oc]}.> Ruíu d’una cayida, con estrueldu [Vd].
  1. 1. [Oc]}.> Ruíu d’una cayida, con estrueldu [Vd].
Cfr. estrapallar.
trapallíu, el*
📖: trapallíu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trapal.líu [Oc].>(TEST)
  1. trapallíu
  2. trapal.líu
    • Oc
Ruíu grande, estrueldu [Oc]: La zreizal al caer mitíu muito trapal.líu [Oc].
  1. 1. Ruíu grande, estrueldu [Oc]: <i class="della">La</i> <i class="della">zreizal</i> <i class="della">al</i> <i class="della">caer</i> <i class="della">mitíu</i> <i class="della">muito</i> <i class="della">trapal</i>.<i class="della">líu</i> [Oc].
Cfr. estrapallar.
trapallón, ona*
📖: trapallón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<trapallona [Pa. Sb].>(TEST)
  1. trapallón
  2. trapallona
    • Pa
    • Sb
Que nun ye ardizosa (una persona) [Pa. Sb]. Cfr. estrapallar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que nun ye ardizosa (una persona) [Pa. Sb]. Cfr. <i class="della">estrapallar</i>.
trapatiesta, la
📖: trapatiesta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. trapatiesta
Baturiciu, xaréu [Tor (= zapatiesta)].
  1. 1. Baturiciu, xaréu [Tor (= zapatiesta)].
Posible amestadura de verbu (estrapar) + nome (tiesta).
trapayosu, a, o
📖: trapayosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
</b>Cast. <i class="della">trapajoso</i>(TEST)
  1. trapayosu
  2. /b>Cast
  3. <i class="della">trapajoso</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. trapu.
trapayu, el
📖: trapayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trapachu [PSil].>(TEST)
  1. trapayu
    • Lln
    • Ce
  2. trapachu
    • PSil
Cast. trapajo [Lln. PSil. JH], farrapu [Ce]. Cfr. trapu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">trapajo</i> [Lln. PSil. JH], farrapu [Ce]. Cfr. <i class="della">trapu</i>.
trapazón, ona* 1
📖: trapazón
🔤: , ona* 1
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona*, 1
<trapazona [Vg].>(TEST)
  1. trapazón
  2. trapazona
    • Vg
Blando (la nieve) [Vg].
  1. 1. Blando (la nieve) [Vg].
Cfr. trapu. Camentamos que la nieve ye trapazona cuando ta fecho de nevar trapos o falampos.
trapazón, ona 2
📖: trapazón
🔤: , ona 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona, 2
(TEST)
  1. trapazón
    • Sb
    • Sm
    • Oc
Perescuru y nublu [Sb. Sm]. Escuru y con nubes baxes y poco intenses [Oc].
  1. 1. Perescuru y nublu [Sb. Sm]. Escuru y con nubes baxes y poco intenses [Oc].
Ax. rellacionáu col verbu trapecer, variante de tapecer (cfr.) anque pue rellacionase con trapu (cfr.).
trapelar
📖: trapelar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. trapelar
    • Md
Falar más de la cuenta [Md].
  1. 1. Falar más de la cuenta [Md].
Cfr. trapa.
trapería, la
📖: trapería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">trapería</i>, conxuntu de munchos trapos [Ac. Sr. Sm]. Conxuntu de munches prendes de vistir yá usaes [Ac]. Ropa ruino [Sr]. 2. Conxuntu de coses ruines [Ac]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">por bestias mulares e cauallares cargadas de coriambre o de</i>(TEST)
  1. trapería
  2. Cast
  3. <i class="della">trapería</i>, conxuntu de munchos trapos
    • Ac
    • Sr
    • Sm
  4. Conxuntu de munches prendes de vistir yá usaes
    • Ac
  5. Ropa ruino
    • Sr
  6. 2
  7. Conxuntu de coses ruines
    • Ac
  8. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">por bestias mulares e cauallares cargadas de coriambre o de</i
traperia [FL (FFLL)] Cfr. trapu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">traperia</i> [FL (FFLL)] Cfr. <i class="della">trapu</i>.
traperu, a, o
📖: traperu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<trapeiru/a [Tb. PSil. y Pr]. +trapiru/era [Ay. Ll]. +trapiru/ trapera/trapero [Ri]. trapera [Sm].>(TEST)
  1. traperu
    • Sr
    • Pr
    • Cd
  2. trapeiru/a
    • Tb
    • PSil
    • y Pr
  3. trapiru/era metafonía
    • Ay
    • Ll
  4. trapiru/ trapera/trapero metafonía
    • Ri
  5. trapera
    • Sm
Puercu, suciu [Sr. Pr]. Descuidáu nel vistir [Cd]. 2. Mal vista socialmente (una persona) [Ri]: ¿Cómo te da por tratate con esa trapera? [Ri]. 3. Mui esmolíu polos vistíos [Ay. Ll], pera- ficionada (la muyer) a la ropa [Sm]. Aficionada a camudar de ropa [Cd]. 4. Mentirosu [Ri. PSil]. Cfr. trapu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Puercu, suciu [Sr. Pr]. Descuidáu nel vistir [Cd].
  3. 2. Mal vista socialmente (una persona) [Ri]: <i class="della">¿Cómo te da por tratate con esa</i> <i class="della">trapera?</i> [Ri].
  4. 3. Mui esmolíu polos vistíos [Ay. Ll], pera- ficionada (la muyer) a la ropa [Sm]. Aficionada a camudar de ropa [Cd].
  5. 4. Mentirosu [Ri. PSil]. Cfr. <i class="della">trapu</i>.
traperu, a, el/la
📖: traperu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<trapeiru/era [Tb]. trapeiru [Sm. Pzu. PSil. Cd. y Pr. Tox]. +trapiru [Ay. Ll]. trapero [Sr]. +trapiru/era [Ri].>(TEST)
  1. traperu
    • Pr
  2. trapeiru/era
    • Tb
  3. trapeiru
    • Sm
    • Pzu
    • PSil
    • Cd
    • y Pr
    • Tox
  4. trapiru metafonía
    • Ay
    • Ll
  5. trapero
    • Sr
  6. trapiru/era metafonía
    • Ri
Cast. trapero [Ll. Pzu], el que trafica en trapos [Sr. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Tox]: Vien como un trapero esti neñu [Sr].
  1. 1. Cast. <i class="della">trapero</i> [Ll. Pzu], el que trafica en trapos [Sr. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Tox]: <i class="della">Vien</i> <i class="della">como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">trapero</i> <i class="della">esti</i> <i class="della">neñu</i> [Sr].
Dominicus dictus Trapero [LCodo/108-140] a filiis de la trapera [LCodo/154-140] don Pedro Trapero 1242(or.) [MCar-I/249] don Gunzaluo clerizon ffiio de don Rodrigo el Trapero 1253(or.) [MSAH-V/269] don Lucas el trapero fijo de don Lorente de_las puertas del plaço 1271(or.) [ACL-VIII/55] Domingo Martint trapero don Lorente çedacero don Lazaro Pedro Johan raedor 1277(or.) [ACL-VIII/151] Domingo Dominguez trapero 1278(or.) [MCar-II/136] Alfonso Perez trapero 1281(or.) [MCar-II/158] Alffonsso Perez trapero 1284(or.) [MCar-II/190] Iohan Rrodriguez trapero Domingo Iohan ortolano 1291(or.) [MSAH-V/496] Lope Alfonso trapero Lope Garcia criado 1445(or.) [ACL- X/288] -y Diego González de la Rua, traperos [Uviéu 1500/37]
  1. Dominicus dictus Trapero
  2. LCodo/108-140
  3. a filiis de la trapera
  4. LCodo/154-140
  5. don Pedro Trapero
  6. 1242(or.) MCar-I/249
  7. don Gunzaluo clerizon ffiio de don Rodrigo el Trapero
  8. 1253(or.) MSAH-V/269
  9. don Lucas el trapero fijo de don Lorente de_las puertas del plaço
  10. 1271(or.) ACL-VIII/55
  11. Domingo Martint trapero don Lorente çedacero don Lazaro Pedro Johan raedor 1277(or.) [ACL-VIII/151] Domingo Dominguez trapero 1278(or.) [MCar-II/136] Alfonso Perez trapero 1281(or.) [MCar-II/158] Alffonsso Perez trapero
  12. 1284(or.) MCar-II/190
  13. Iohan Rrodriguez trapero Domingo Iohan ortolano
  14. 1291(or.) MSAH-V/496
  15. Lope Alfonso trapero Lope Garcia criado
  16. 1445(or.) ACL- X/288
  17. y Diego González de la Rua, traperos
  18. Uviéu 1500/37
Cfr. trapu.
trapezáu, ada, ao*
📖: trapezáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<atrapezáu/ada [PSil].>(TEST)
  1. trapezáu
  2. atrapezáu/ada
    • PSil
Qu’amaga llover de sutrucu (el cielu por cuenta les nubes) [PSil]: Cheva’l parauguas que ta mui atrapezáu [PSil].
  1. 1. Qu’amaga llover de sutrucu (el cielu por cuenta les nubes) [PSil]: <i class="della">Cheva’l</i> <i class="della">parauguas</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">atrapezáu</i> [PSil].
Quiciabes sía un ax. fechu d’un compromisu ente’l participiu del verbu *atrapezar ‘tar fechu de trapos’ y de trapecer ‘escu- recer’, ‘ponese negro’, variante de tapecer (cfr.). En dambos casos podría dase una alusión a la cualidá del cielu ‘fechu trapos’ o ‘tapecíu’.
trapiar
📖: trapiar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><trapear [y Ay. Ar. Sl. Vd. R].>(TEST)
  1. trapiar
  2. ident class="della" level="1"></ident><trapear
    • y Ay
    • Ar
    • Sl
    • Vd
    • R
Cayer trapos o falopos (de nieve) [Lln. Pa. Cg. Cb. Ac. Sb. Ar. Ri. Tb. Sm. Cn. Cd. Gr. Pr. Sl. Vd (= faloupar). Tox (= farrapiar). R]. Nevar [Lln. Cv]. Nevar abondo [Llg. Ay. Tox]: Ta trapiando tola nueche [Tb]: Tuvo trapiando tola nueite ya pola mañena nun fuimos a salir de casa [Cn]. 2. Sacar trapos y trapones [R]. 3. Arrancar tapinos [R]. 4. Dir tirando, vivien- do a tranques y barranques [Sb]. 5. Usar muncho una cosa [VCid]. //Sidra que trapia ‘sidra con floculaciones debío a impureces’ [ls 299]. Cfr. trapu.
  1. Cayer trapos o falopos (de nieve) [Lln. Pa. Cg. Cb. Ac. Sb. Ar. Ri. Tb. Sm. Cn. Cd. Gr. Pr. Sl. Vd (= faloupar). Tox (= farrapiar). R]. Nevar [Lln. Cv]. Nevar abondo [Llg. Ay. Tox]: Ta trapiando tola nueche [Tb]: Tuvo trapiando tola nueite ya pola mañena nun fuimos a salir de casa [Cn]. 2. Sacar trapos y trapones [R]. 3. Arrancar tapinos [R]. 4. Dir tirando, vivien- do a tranques y barranques [Sb]. 5. Usar muncho una cosa [VCid]. //Sidra que trapia ‘sidra con floculaciones debío a impureces’ [ls 299].
  2. ls 299
  3. Cfr. trapu.
trapichán, el
📖: trapichán
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><trapichante [Pa. Sb. Ll. Cd].>(TEST)
  1. trapichán
  2. ident class="della" level="1"></ident><trapichante
    • Pa
    • Sb
    • Ll
    • Cd
Traximán [Ll]. El que trapicha [Cd]. Trapicheru [Pa. Tb. Sm. Tox]. Negociante, comerciante [Sb]. Cfr. traxumán.
  1. Traximán [Ll]. El que trapicha [Cd]. Trapicheru [Pa. Tb. Sm. Tox]. Negociante, comerciante [Sb].
  2. Sb
  3. Cfr. traxumán.
trapichar
📖: trapichar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><trapichear [PSil].>(TEST)
  1. trapichar
    • Pa
    • Pr
    • Cd
    • Sb
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><trapichear
    • PSil
Cast. trapichear [Pa. PSil. Pr], comerciar d’una manera poco seria y con mercancíes destremaes [Cd]. Trapichear, traficar, especular [Tox]. Comerciar [Ac], en negocios de curtiu alga- me [Sb. Tb]. Traficar [As].
  1. 1. Cast. <i class="della">trapichear</i> [Pa. PSil. Pr], comerciar d’una manera poco seria y con mercancíes destremaes [Cd]. <i class="della">Trapichear</i>, traficar, especular [Tox]. Comerciar [Ac], en negocios de curtiu alga- me [Sb. Tb]. Traficar [As].
Cfr. traxumán.
  1. Cfr. traxumán.
trapicheru, a, o
📖: trapicheru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><trapicheiru [Cd. Tox]. trapucheiru/era [Tox].>(TEST)
  1. trapicheru
    • Pa
    • Sb
  2. ident class="della" level="1"></ident><trapicheiru
    • Cd
    • Tox
  3. trapucheiru/era
    • Tox
Cast. trapichero [Pa]. Negociante, comerciante [Ac]. Amigu de trapichar [Tox]. Que se dedica a comerciar informalmente [Cd]. Negociante, estraperlista [Sb].
  1. 1. Cast. <i class="della">trapichero </i>[Pa]. Negociante, comerciante [Ac]. Amigu de trapichar [Tox]. Que se dedica a comerciar informalmente [Cd]. Negociante, estraperlista [Sb].
Cfr. traxumán.
  1. Cfr. traxumán.
trapiella, la 1
📖: trapiella
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident><trapiel.la [PSil. As. Cv]. //trapella [Eo]. trapela [Mánt. Vg].>(TEST)
  1. trapiella
    • Cd
  2. ident class="della" level="1"></ident><trapiel.la
    • PSil
    • As
    • Cv
  3. trapella eonaviego
    • Eo
  4. trapela
    • Mánt
    • Vg
Trampa [JH]. Especie de trampa pa cazar dellos páxaros [PSil. As. Cd. Cv]. Trampa pa parpayares [Vg (¿y trapela?)]. Trampina [/Eo. Mánt/. Vg. JH].
  1. 1. Trampa [JH]. Especie de trampa pa cazar dellos páxaros [PSil. As. Cd. Cv]. Trampa pa parpayares [Vg (¿y trapela?)]. Trampina [/Eo. Mánt/. Vg. JH].
demando don Savastiano, monge de Obona, a Peley Perez de Posada media de una postal en Posada, en rio Nar- çea, que dezia que avia nome ela Trapiella, de deçia don Savastiano que fora paredgada por Fernan Martiniz e Fernan Perez, que deçia que foran vigarios por elle e por Peley Perez en fazer esta media postal [DMO a. 1286, p. 167] Paez un dim. del ast. trapa (cfr.) cola amestadura del continua- dor del suf. llat. -ĕlla d’u se fexo’l verbu atrapellar 1 (cfr.). Con too nun ha escaecese la posibilidá del influxu de la voz ta- rapiella ‘espantapáxaros’ (cfr.), o la identificación de dambes.
  1. demando don Savastiano, monge de Obona, a Peley Perez de Posada media de una postal en Posada, en rio Nar- çea, que dezia que avia nome ela Trapiella, de deçia don Savastiano que fora paredgada por Fernan Martiniz e Fernan Perez, que deçia que foran vigarios por elle e por Peley Perez en fazer esta media postal
  2. DMO a. 1286, p. 167
  3. Paez un dim. del ast. trapa (cfr.) cola amestadura del continua- dor del suf. llat. -ĕlla d’u se fexo’l verbu atrapellar 1 (cfr.). Con too nun ha escaecese la posibilidá del influxu de la voz ta- rapiella ‘espantapáxaros’ (cfr.), o la identificación de dambes.
trapiella 2
📖: trapiella 2
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">Un</i>(TEST)
  1. trapiella 2
  2. <i class="della">Un</i eonaviego
trapiella ‘quien fala atropellao’ [ByM].
  1. 1. <i class="della">trapiella</i> ‘quien fala atropellao’ [ByM].
Deverbal de atrapellar 2 (cfr.).
trapón, el 1
📖: trapón
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Trampa p’atrapar animales (llobos, osos) fecha con palos al- travesaos y cubiertos de tapinos [Sb]. Aum. de *<i class="della">trapu</i>, variante masculina de <i class="della">trapa</i>(TEST)
  1. trapón
  2. Trampa p’atrapar animales (llobos, osos) fecha con palos al- travesaos y cubiertos de tapinos
    • Sb
  3. Aum
  4. de *<i class="della">trapu</i>, variante masculina de <i class="della">trapa</i
‘trampa’ (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘trampa’ (cfr.).
trapón, el 2
📖: trapón
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Pedazu de tierra aplastáu y con raíces de yerba o ensin elles formando un tarrón [JH]. Aum. de <i class="della">trapu</i>(TEST)
  1. trapón
  2. Pedazu de tierra aplastáu y con raíces de yerba o ensin elles formando un tarrón
    • JH
  3. Aum
  4. de <i class="della">trapu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
traponada, la
📖: traponada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<traponá [Ay. Ll].>(TEST)
  1. traponada
    • Tb
    • Mi
  2. traponá
    • Ay
    • Ll
Argayu (de tierra), cayida de cielorrasu [Ay. Tb]: Tábamos na sala ya caíu una traponada [Tb]. Argayu de tierra [Ll]. 2. Nevada [Mi]. Cfr. trapu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Argayu (de tierra), cayida de cielorrasu [Ay. Tb]: <i class="della">Tábamos</i> <i class="della">na</i> <i class="della">sala</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">caíu</i> <i class="della">una</i> <i class="della">traponada</i> [Tb]. Argayu de tierra [Ll].
  3. 2. Nevada [Mi]. Cfr. <i class="della">trapu</i>.
traponazu, el
📖: traponazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. traponazu
    • Ri
Golpe col trapu [Ri].
  1. 1. Golpe col trapu [Ri].
Cfr. trapu.
traponiar
📖: traponiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. traponiar
    • Ll
Nevar abondo, trapiar [Ll].
  1. 1. Nevar abondo, trapiar [Ll].
Cfr. trapu.
trapu, el
📖: trapu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+tropu [y Bi. y Llg. y Sr]. +trepu [Ay. Ll. Ri]. ++trupu [y Sr].>(TEST)
  1. trapu
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Llg
    • Sr
    • Tb
    • Sm
    • Cd
    • Pr
    • Rs
    • Bi
    • Sb
    • Sd
    • Qu
    • Sl
    • Xx
    • An
  2. tropu metafonía
    • y Bi
    • y Llg
    • y Sr
  3. trepu metafonía
    • Ay
    • Ll
    • Ri
  4. trupu doble metafonía
    • y Sr
Cast. trapo [Lln. Pa. Cb. Cg. Ac. Llg. Sr. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Tox. JH]. Pañu de cocina [Llg]. Farrapu [Llg. Tox]. Ropa estrozao [Sm], vieyo, sucio, [Cd]. Tela ruino [Cd]. 2. Falampiu de nieve [Lln. Rs. Cb. Cg. Ac. Bi. Llg. Sb. Ay. Ri. Ll. Sd. Qu. Tb. Sm. Cd. Pr. Sl]. 3. Torta perdelgada [Mar]. 4. Vela del barcu [Barriuso (barcos)]. //-os ‘prendes que vis- te una persona’ [Sm]. ‘falampios de nieve’ [Lln. Ac. Ar. Pr]. //A tou trapu ‘a lo grande, nes meyores condiciones’ [LC]. ‘a toa priesa’ [Sr]. //Con todo’l trapu ‘a veles desplegaes’ [Xx (Barriuso: barcos 228) = con tou el trapu largo (sic) [Lls)]. //Comer a ún con trapos y too ‘reñer a daquién fuertemente’ [Llg]. //Tar fichu un trapu ‘tar agotáu, tar fechu polvu físi- camente’ [Llg]. //Dar tras los trapos ‘intentar forciar, vio- lar’ [PSil]. //Ser el trapu de la casa ‘ser el que trabaya na casa y al que toos dan órdenes’ [Cd. Pr]. //(Tratar) como un trapu ‘tratar a daquién ensin respetu nin miramientu’ [Llg]. ‘coaccionar, mangoniar’ [Llg]. //Xuntar los trapos ‘casase o facer vida de matrimoniu (una pareya xeneralmente cuando hai escasos medios económicos)’ [PSil]. ///A cualquier trapu l.laman abrigu [An (i)].
  1. 1. Cast. <i class="della">trapo</i> [Lln. Pa. Cb. Cg. Ac. Llg. Sr. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Tox. JH]. Pañu de cocina [Llg]. Farrapu [Llg. Tox]. Ropa estrozao [Sm], vieyo, sucio, [Cd]. Tela ruino [Cd].
  2. 2. Falampiu de nieve [Lln. Rs. Cb. Cg. Ac. Bi. Llg. Sb. Ay. Ri. Ll. Sd. Qu. Tb. Sm. Cd. Pr. Sl].
  3. 3. Torta perdelgada [Mar].
  4. 4. Vela del barcu [Barriuso (barcos)]. //-<i class="della">os </i>‘prendes que vis- te una persona’ [Sm]. ‘falampios de nieve’ [Lln. Ac. Ar. Pr]. //<i class="della">A</i> <i class="della">tou</i> <i class="della">trapu</i> ‘a lo grande, nes meyores condiciones’ [LC]. ‘a toa priesa’ [Sr]. //<i class="della">Con todo’l trapu </i>‘a veles desplegaes’ [Xx (Barriuso: barcos 228) = <i class="della">con</i> <i class="della">tou</i> <i class="della">el</i> <i class="della">trapu</i> <i class="della">largo</i> (<i class="della">sic</i>) [Lls)]. //<i class="della">Comer a ún con trapos y too </i>‘reñer a daquién fuertemente’ [Llg]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">fichu</i> <i class="della">un</i> <i class="della">trapu</i> ‘tar agotáu, tar fechu polvu físi- camente’ [Llg]. //<i class="della">Dar</i> <i class="della">tras</i> <i class="della">los</i> <i class="della">trapos</i> ‘intentar forciar, vio- lar’ [PSil]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">el</i> <i class="della">trapu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">casa</i> ‘ser el que trabaya na casa y al que toos dan órdenes’ [Cd. Pr]. //<i class="della">(Tratar)</i> <i class="della">como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">trapu </i>‘tratar a daquién ensin respetu nin miramientu’ [Llg]. ‘coaccionar, mangoniar’ [Llg]. //<i class="della">Xuntar los trapos </i>‘casase o facer vida de matrimoniu (una pareya xeneralmente cuando hai escasos medios económicos)’ [PSil]. ///<i class="della">A</i> <i class="della">cualquier trapu </i><i class="della">l</i>.<i class="della">laman</i> <i class="della">abrigu</i> [An (i)].
bestia cargada de lino o de trapos [fin s. xiii] (s. xiii) [MSAH-V/592] Trapos de ñeve [HyL 24] Con un trapiquín colgando [Coronación Carlos iv 175] y en cada arcu farolinos/de trapinos de cengal [Relación de Festeyos 1857/258]
  1. bestia cargada de lino o de trapos [fin s. xiii] (s. xiii)
  2. MSAH-V/592
  3. Trapos de ñeve
  4. HyL 24
  5. Con un trapiquín colgando
  6. Coronación Carlos iv 175
  7. y en cada arcu farolinos/de trapinos de cengal
  8. Relación de Festeyos 1857/258
Del llat. serondu drappus, -i ‘trapu’, de posible aniciu celta como afiten Ernout-Meillet [(em s.v. drappus; Lacroix 2005: 167; tlg 59 (qu’escribe “drapus”)] aunque Corominas-Pas- cual piensen que ye d’orixe sorotápticu (dcech s.v. trapo), términu responsable del ast. trapu, documentáu na fastera más oriental del dominiu a lo cabero’l sieglu xiii. La pallabra tien continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh s.v. drappus). Un aumentativu de trapu ye trapazu (→ atrapazar) → tra- pazón, ona (cfr.) con aplicación a lo que ye escuro o negro como’l trapu o a lo que se compara col trapu, un falopu o falampu más o menos grande de nieve, anque tamién pue acoyer l’influxu de trapecer, variante de tapecer (cfr.). So- bro trapu féxose ast. trapeiru > traperu (axetivu y nome) d’u siguió’l verbu *estraperar güei conocíu pel participiu estra- peráu (cfr.); rellacionaos tarán ast. trapería (cfr.). Sobro trapu féxose trapudu (cfr.); tamién *trapada que conocemos pel so diminutivu trapadina (cfr.) anque aplicao metafóricamente a unos tocinos de les quixaes del gochu. Un dim. de trapu con continuador de -aculus foi trapayu (cfr.) y un abondativu trapayosu (cfr.) col paralelu estrapa- yosu (cfr.) xunto al castellanismu estrapaxosu (cfr.). De trapu féxose l’aumentativu trapón 2 (cfr.) d’u siguió’l tamién aum. traponazu (cfr.) d’u se fexo’l verbu *traponar o traponiar ‘cayer trapos’ (cfr.) con un deverbal traponada (cfr.) ‘aición y efeutu de cayer un gran trapu (anque güei restrinxíu a ‘tra- pu de tierra, de nieve, d’una construcción’). Sol ast. trapu féxose’l verbu trapiar (cfr.) paralelu al so sinónimu de fa- lopufalopiar (cfr.). L’ast. estrapayar (cfr.) tien un para- lelu estrapallar (cfr.), dambos rellacionaos col ast. estrapar (cfr.). Semánticamente la idea fonda del ast. trapu alviérte- se na aceición §1; figuradamente aplícase tamién, como nel casu del sinónimu farrapu, al falampu de nieve. Les demás aceiciones que s’alvierten nesta familia xustifíquense siempre pel desendolque d’estes dos primeres idees con aplicaciones destremaes según que los falantes fixen la so atención nos as- peutos rellacionaos o n’otros suxeríos de mano.
trapudu, a, o
📖: trapudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<trapuda [Pa]. trapúu, úa, úo [Llg].>(TEST)
  1. trapudu
    • Sm
    • Qu
  2. trapuda
    • Pa
  3. trapúu, úa, úo
    • Llg

Non mui altu pero d’abondes cañes averaes al suelu (la planta, l’arbustu) [Sm]. 2. Recortada y fuerte (la fema) [Pa]. Pequeñu y gordu [Qu]. Pequeña y fuerte (una persona) [Llg].
  1. 1. <br class="della">Non mui altu pero d’abondes cañes averaes al suelu (la planta, l’arbustu) [Sm].
  2. 2. Recortada y fuerte (la fema) [Pa]. Pequeñu y gordu [Qu]. Pequeña y fuerte (una persona) [Llg].
tanto sale más desmenuzada {la tierra}, más pura de ma- leza, más unida, más trapuda, más gorda y más pujante [Grangerías xviii: 778]
  1. tanto sale más desmenuzada {la tierra}, más pura de ma- leza, más unida, más trapuda, más gorda y más pujante
  2. Grangerías xviii: 778
Cfr. trapu.
trapuxar
📖: trapuxar
🏗️: NO
✍️: NO
Emburriar [As]. Amestanza del siguidor de trans>(TEST)
  1. trapuxar
  2. Emburriar
    • As
  3. Amestanza del siguidor de trans
tra(s) y de puxar (cfr.). Lo mesmo que trapuxón de tra(s)- y puxón, aum. de puxu (cfr. puxu y pulsiar).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tra(s)</i> y de <i class="della">puxar</i> (cfr.). Lo mesmo que <i class="della">trapuxón</i> de <i class="della">tra(s)-</i> y <i class="della">puxón</i>, aum. de <i class="della">puxu</i> (cfr. <i class="della">puxu </i>y <i class="della">pulsiar</i>).
trapuxón, el
📖: trapuxón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">trapuxón,</b>(TEST)
  1. trapuxón
  2. b class="della">trapuxón,</b
el Emburrión [As].
  1. 1. <b class="della">el </b>Emburrión [As].
Cfr. trapuxar.
traque, el
📖: traque
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cañón de xuguete d’artesanía infantil, fechu de sabugu [Cñ]. D’una onomatopeya del estallíu (dcech s.v. traque). En re- llación atópase l’ast. <i class="della">traca </i>(cfr.), que según esti citáu diccio- nariu pue ser catalanismu anque al drae (21ª) <i class="della">traca</i>(TEST)
  1. traque
  2. Cañón de xuguete d’artesanía infantil, fechu de sabugu
  3. D’una onomatopeya del estallíu (dcech s.v
  4. traque)
  5. En re- llación atópase l’ast
  6. <i class="della">traca </i>(cfr.), que según esti citáu diccio- nariu pue ser catalanismu anque al drae (21ª) <i class="della">traca</i
paez-y una voz onomatopéyica. Un compuestu repetitivu ye l’ast. triquitraque (cfr.), común col cast. y dau por Corominas-Pas- cual como un compuestu, pescanciamos que de dos términos onomatopéyicos. Ye posible que’l deriváu traquera apaeza na documentación medieval al sur del dominiu ástur: de la III parte elas traqueras 1250(or.) [MCar-I/283]. Términos rella- cionaos sedríen traquetu (cfr.), traquéu (cfr.), traquinar (cfr.), triquiñueles (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. paez-y una voz onomatopéyica. Un compuestu repetitivu ye l’ast. <i class="della">triquitraque</i> (cfr.), común col cast. y dau por Corominas-Pas- cual como un compuestu, pescanciamos que de dos términos onomatopéyicos. Ye posible que’l deriváu <i class="della">traquera </i>apaeza na documentación medieval al sur del dominiu ástur: <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">III </i><i class="della">parte</i> <i class="della">elas</i> <i class="della">traqueras</i> 1250(or.) [MCar-I/283]. Términos rella- cionaos sedríen <i class="della">traquetu </i>(cfr.), <i class="della">traquéu </i>(cfr.), <i class="della">traquinar </i>(cfr.), <i class="della">triquiñueles</i> (cfr.).
traquetu, a, o
📖: traquetu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. traquetu
    • Qu
Poco seria (una persona) [Qu].
  1. 1. Poco seria (una persona) [Qu].
Cfr. traque.
traquéu, el
📖: traquéu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Arte de pesca con piedres [PVeiga]: <i class="della">Pescóu</i>(TEST)
  1. traquéu
  2. Arte de pesca con piedres [PVeiga]: <i class="della">Pescóu</i
eso a traquéu [PVeiga].
  1. 1. <i class="della">eso</i> <i class="della">a</i> <i class="della">traquéu</i> [PVeiga].
Cfr. traque.
traquinar
📖: traquinar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. traquinar
Maquinar [Vg].
  1. 1. </b>Maquinar [Vg].
Cfr. traque.
tras
📖: tras
🏗️: NO
✍️: NO
Cfr. <i class="della">tres</i>(TEST)
  1. tras
  2. Cfr
  3. <i class="della">tres</i
2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i>.
trasaldíu, ida, ío
📖: trasaldíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<ident class="della" level="1"></ident>Ruin, de mal aspeutu, por cuenta la mala alimentación (el ga- náu) [Oc]: <i class="della">¡Que vaca más trasaldida! </i>[Oc]. <ident class="della" level="1"></ident>Podría tratase d’un participiu llográu d’una amestadura de <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">trans</i>(TEST)
  1. trasaldíu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Ruin, de mal aspeutu, por cuenta la mala alimentación (el ga- náu)
    • ¡Que vaca más trasaldida! [Oc.">Oc]: <i class="della">¡Que vaca más trasaldida! </i>[Oc
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Podría tratase d’un participiu llográu d’una amestadura de <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">trans</i
y del verbu alitare ‘alimentar’ (abf) responsable de
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. y del verbu <i class="della">alitare</i> ‘alimentar’ (abf) responsable de
*trasaldar quiciabes con una variante *trasaldir d’u sigue l’actual participiu.
  1. *trasaldar quiciabes con una variante *trasaldir d’u sigue l’actual participiu.
trasbarda, la
📖: trasbarda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Altafarra [Md (= altafarra)]. <ident class="della" level="1"></ident>Posible arabismu, <i class="della">barda</i>(TEST)
  1. trasbarda
  2. ident class="della" level="1"></ident>Altafarra
    • Md (= altafarra)
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Posible arabismu, <i class="della">barda</i
(cfr. albarda) al que se-y antepunxo l’alverbiu d’aniciu llat. trans > tras.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">albarda</i>) al que se-y antepunxo l’alverbiu d’aniciu llat. trans > <i class="della">tras.</i>
trasbolgar
📖: trasbolgar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Rebosar el líquidu d’un cacíu [Lln (= trasvolcar)]. Llenar en- forma un cacíu [Lln]. <ident class="della" level="1"></ident>Variante del ast. <i class="della">trebolgar</i>(TEST)
  1. trasbolgar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Rebosar el líquidu d’un cacíu
    • Lln (= trasvolcar)
  3. Llenar en- forma un cacíu
    • Lln
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Variante del ast
  5. <i class="della">trebolgar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
trascribir
📖: trascribir
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">prescribir</i>(TEST)
  1. trascribir
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">prescribir</i
[Tb. Tox].
  1. 1. [Tb. Tox].
Adautación popular del cultismu xurídicu cast. prescribir con sustitución de per- por tras-.
  1. Adautación popular del cultismu xurídicu cast. prescribir con sustitución de per- por tras-.
trasculáu, ada, ao
📖: trasculáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident>De pocu culu (una persona) [Cd]. <ident class="della" level="1"></ident>Amestanza del ast. <i class="della">tras</i>(TEST)
  1. trasculáu
  2. ident class="della" level="1"></ident>De pocu culu (una persona)
    • Cd
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Amestanza del ast
  4. <i class="della">tras</i
(cfr.) y culáu, participiu de cular
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) y <i class="della">culáu,</i> participiu de <i class="della">cular</i>
(cfr.).
  1. (cfr.).
trasegar
📖: trasegar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. trasegar
Cfr. tresegar.
  1. Cfr. tresegar.
trasera, la
📖: trasera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><traseira [Pzu.>(TEST)
  1. trasera
  2. ident class="della" level="1"></ident><traseira [Pzu
Zaga, la parte d’atrás [Pzu]. cabe la yglesia de Santollano azia la trasera de la yglesia 1513 (t.) [SP-IV/437] Anchu de pechu, escasu de trasera [HyL 26] Y volvios la trasera [Coronación Carlos iv 179] Cfr. traseru, a, o.
  1. Zaga, la parte d’atrás [Pzu].
  2. Pzu
  3. cabe la yglesia de Santollano azia la trasera de la yglesia
  4. 1513 (t.) SP-IV/437
  5. Anchu de pechu, escasu de trasera
  6. HyL 26
  7. Y volvios la trasera
  8. Coronación Carlos iv 179
  9. Cfr. traseru, a, o.
traseru, a, o
📖: traseru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><traseiru/era [Tb. Sm. PSil. Cd. Tox]. traseiru/eira [An]. tra- seiru [Oc. Vg]. treseru/a/o [JH]. +trasiru/era/ero [Ay]. //trasei- ro/eira [Eo]. treseiro [Mánt].>(TEST)
  1. traseru
    • Pa
  2. ident class="della" level="1"></ident><traseiru/era
    • Tb
    • Sm
    • PSil
    • Cd
    • Tox
  3. traseiru/eira
    • An
  4. tra- seiru
    • Oc
    • Vg
  5. treseru/a/o
    • JH
  6. trasiru/era/ero metafonía
    • Ay
  7. trasei- ro/eira eonaviego
    • Eo
  8. treseiro
    • Mánt
Cast. trasero [Pa. An. Cd. Tox. Vg]. Con más pesu na parte d’atrás (un carru) [Pa. Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Oc. /Eo. Mánt/]. Que s’inclina más p’atrás [JH]. 2. Que tien que ver o s’atopa na parte d’atrás [PSil]. 3. {Nel traxe tradicional masculín asturianu’l calzón llevaba cuatro partes de les cuales dos de- lanteros y dos traseros, estos últimos diben cosíos a la trincha
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">trasero</i> [Pa. An. Cd. Tox. Vg]. Con más pesu na parte d’atrás (un carru) [Pa. Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Oc. /Eo. Mánt/]. Que s’inclina más p’atrás [JH].
  3. 2. Que tien que ver o s’atopa na parte d’atrás [PSil].
  4. 3. {Nel traxe tradicional masculín asturianu’l calzón llevaba cuatro partes de les cuales dos <i class="della">de- </i><i class="della">lanteros</i> y dos <i class="della">traseros</i>, estos últimos diben cosíos a la <i class="della">trincha</i>
pero los traseros nun se cosíen a los delanteros na parte que correspuende a la cadera, nunos siete centímetros, pa facer la trampa [Vigil 1924a: 45-46]}. Formación axetival dende l’alverbiu (a)trás (cfr.) cola pospo- sición del continuador del sufixu -ārius, -a, -um. Foi posible la nominalización del masculín (cfr. traseru) como del femenín (cfr. trasera).
traseru, el
📖: traseru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<traseiru [Sm. Tox]. +trasiru [Ay]. //treseiro [Mánt].>(TEST)
  1. traseru
  2. traseiru
    • Sm
    • Tox
  3. trasiru metafonía
    • Ay
  4. treseiro eonaviego
    • Mánt
Culu [Ac. Sm. /Mánt/], nalgues [Tox]. Parte trasera del ani- mal [Ay]. ///El primer añu de casaos, beisos ya abrazos;/el segundu culu cun culu;/ya’l terceiru, palos al traseiru [Sm]. Cfr. traseru, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Culu [Ac. Sm. /Mánt/], nalgues [Tox]. Parte trasera del ani- mal [Ay]. ///<i class="della">El</i> <i class="della">primer</i> <i class="della">añu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">casaos,</i> <i class="della">beisos</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">abrazos;</i>/<i class="della">el</i> <i class="della">segundu culu cun culu;</i>/<i class="della">ya’l terceiru, palos al traseiru </i>[Sm]. Cfr. <i class="della">traseru, a, o</i>.
trasfender
📖: trasfender
🏗️: NO
✍️: NO
Dar un olor permalo [PSil]: <i class="della">L</i>.<i class="della">leva</i>(TEST)
  1. trasfender
  2. Dar un olor permalo [PSil]: <i class="della">L</i>.<i class="della">leva</i
aiquí tantu tiempu que trasfiende (sic) [PSil].
  1. 1. <i class="della">aiquí</i> <i class="della">tantu</i> <i class="della">tiempu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">trasfiende</i> (<i class="della">sic</i>) [PSil].
D’una amestanza del continuador de trans > tras y de feder (cfr.) anque con presencia de nasal antietimolóxica, quiciabes por influxu del ast. arrecender (cfr.).
trasfiguración, la*
📖: trasfiguración
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación, alusivu a una fiesta llitúrxica: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Nathale</i>(TEST)
  1. trasfiguración
  2. Términu conocíu pela documentación, alusivu a una fiesta llitúrxica: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Nathale</i
Epiphania Purificacion Rramos Pascua Acension
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Epiphania</i> <i class="della">Purificacion</i> <i class="della">Rramos</i> <i class="della">Pascua</i> <i class="della">Acension</i>
Cinquaesma ...transfiguracion 1267(or.) [ACL/450]
  1. Cinquaesma ...transfiguracion
  2. 1267(or.) ACL/450
Cfr. trasfigurar.
trasfigurar*
📖: trasfigurar*
🏗️: SI
✍️: NO
Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Trasfeguróse</i><i class="della">’n</i>(TEST)
  1. trasfigurar*
  2. Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Trasfeguróse</i><i class="della">’n</i
so presencia [San Mateo 67]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">so</i> <i class="della">presencia</i> [San Mateo 67]
Compuestu del trans y del verbu figurar, cultismu tresmitíu per vía eclesiástica. Lo mesmo que’l nome trasfiguración (cfr.).
trasfogueru, el*
📖: trasfogueru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. trasfogueru
Cfr. tresfogueru.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">tresfogueru</i>.
trasga, la 1
📖: trasga
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<trazga [y Pr (Cv)]. trarga [Ay]. tralga [Ar].>(TEST)
  1. trasga
  2. trazga
    • y Pr (Cv)
  3. trarga
    • Ay
  4. tralga
    • Ar
Aniella de madera que lleva’l reyu [Cb].
  1. 1. Aniella de madera que lleva’l reyu [Cb].
Aniella de madera que se pon al cabu d’una cuerda p’atar (la yerba, la lleña) [Sm. Cv] la carga [Ay]. Pieza de madera que lleva la sogata nun cabu p’atar les cargues [Sb]. Aniella oblonga de fierro, cueru o madera que, colgando del xugu per una correa, val pa enganchar la pareya al aráu y pa usos análogos [Ay*. Ll*. Ar*. Sm. Tor*. Mar*. Bard*]. Arandela en medio del xugu per onde pasa’l caidón [Ri]. Pieza de madera puesta al cabu de la soga pela que pasa l’otru cabu p’atar la carga [Oc]. 2. Correa p’atar el timón del aráu al xugu [Ay (N)]. 3. Xeniu míticu [Lln (= trasgu)]. Quiciabes del llat. *transĭca, del verbu *transicāre (deeh s.v. *transicare), iterativu de transīre ‘dir más allá’, ‘pasar’ (em s.v. eo), meyor que dende transjicere ‘facer pasar (per dalguna parte)’ porque’l timón métese na trasga según Coro- minas-Pascual (dcech s.v. trasca). Continuador de *transĭca tenémoslu nel ast. trasga y nel cast. trasca y asítiense tamién otres variantes nes llingües hispániques y en fasteres de la Galia (deeh). Fónicamente alviértese un destremáu momentu na perda de la vocal postónica, pues da pie a resultaos sor- dos en [-k-] (en castellán) o sonoros en [-g-] (n’asturianu); l’ast. tamién ufre un tratamientu inseguru pa la /s/ posnuclear pues al llau d’una dentalización en [θ] pervése un rotacismu en [r] llueu con tracamundiu de líquides en [l]. Semántica- mente l’ast. ufre una primera referencia a l’aniella per onde pasa la cuerda d’atar y, llueu, a la ‘correa qu’ata’ (aceición
  1. §2). La idea de movimientu inxerta en transire caltiénse na aceición §3 pa referise a un xeniu míticu en movimientu con- tinuu. Ello mesmo vese nel correspondiente masculín trasgu (cfr.) que pue xustificase dende *transĭcus, asitiáu tamién nel mirandés trasgos “espíritos que não fazem mal a ninguém, mas pregan sustos, fazendo ouvir vozes estranhas o barulhos nocturnos em moradias” [mirandés (Pires)]. Sobro trasgu, trasga féxose’l verbu *trasgar que podríamos conocer pel deverbal trasgada (cfr.); y el compuestu *entrasgar del que namái tenemos anuncia pel vieyu participiu entrasgáu (cfr.). L’ast. trasgu convive en dellos sitios del dominiu llingüísticu colo que paez una variante occidental y g-asturiana, trasnu (cfr.). Trátase de dos términos averaos fónica y semántica- mente porque ast. trasnu ha entendese como deverbal del par- ticipiu fuerte del verbu *traginare > ast. *trasnartresnar (cfr.) y trainar (cfr.), en referencia al movimientu continuu d’esti diañu burllón caseru. Tamién podría naguar daquién por axuntar etimolóxicamente ast. trasgu con trastu pol ave- ramientu fónicu de dambos y por ser el trasgu un xeniu míticu al que se-y atribúin trastaes. De toes maneres nun fadría falta afalagar esta idea de magar se sabe que l’ast. trastu (cfr.) tien una etimoloxía bien asitiada. L’ast. trasnu almite la variante tresnu (cfr.) pero semánticamente resulten daqué destremaos. Un dim. en -ǔculus ye ast. tresnoyu (cfr.).
  2. mirandés (Pires)
trasga, la 2
📖: trasga
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Tabierna, chigre [Vg]. Adautación del cast. tasca, pallabra en rellación col verbu <i class="della">tascar</i>(TEST)
  1. trasga
  2. Tabierna, chigre
    • Vg
  3. Adautación del cast
  4. tasca, pallabra en rellación col verbu <i class="della">tascar</i
(dcech) y con influxu de la familia del ast. trasga 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (dcech) y con influxu de la familia del ast. <i class="della">trasga</i> <i class="della">1</i>.
trasgada, la
📖: trasgada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición propia d’un trasgu [PSil]. 2. Mala pasada [Cv]. Tras- tada, estropiciu [Cv]. Cfr. <i class="della">trasga</i><i class="della">(TEST)
  1. trasgada
  2. Aición propia d’un trasgu
    • PSil
  3. 2
  4. Mala pasada
    • Cv
  5. Tras- tada, estropiciu
    • Cv
  6. Cfr
  7. <i class="della">trasga</i><i class="della"
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1</i>.
trasgaldíu, ida ío
📖: trasgaldíu
🔤: , ida ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida, ío
Cansáu, frayáu [Cn (F)]: <i class="della">Tengo</i>(TEST)
  1. trasgaldíu
    • Cn
  2. Cansáu, frayáu [Cn (F)]: <i class="della">Tengo</i
que dir a xantar que toi tras- galdíu de fame [Cn (F)].
  1. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">dir</i> <i class="della">a</i> <i class="della">xantar</i> <i class="della">que</i> <i class="della">toi</i> <i class="della">tras- </i><i class="della">galdíu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fame</i> [Cn (F)].
Formación gracies a l’amestadura del continuador del llat. trans > tras- (a vegaes intensivu) y l’ax. ast. galdíu, ida ío (cfr.).
trasgu, el
📖: trasgu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trasgo [Cñ. Cp. Ay]. +tresgu [Ay. Ri].>(TEST)
  1. trasgu
    • Pa
    • Lln
    • Sb
    • Pb
    • Oc
    • Tb
    • Sm
    • Vd
  2. trasgo
    • Cp
    • Ay
  3. tresgu metafonía
    • Ay
    • Ri
Tipu de duende [Pa] familiar [Pa] carauterizáu peles sos tra- vesures [Lln. Cñ. Sb. Ay. Ri. PSil]: Tas fechu un trasgu (dizse al neñu revolvín) [Sb]. Diablucu [Pb]. Diañu [VBable] bur- llón [As]. Duende, espantu de los neños [R]. Ente mitolóxicu, traviesu pero non malu [Cp]. Ente de la mitoloxía popular del que se cree que fai travesures, revuelve la cacía, dexa sueltes les vaques [Oc]. “Espíritu que todo lo trastorna” [Ay]. //Mir. trasgos “espíritos que não fazem mal a ninguém, mas pregan sustos, fazendo ouvir vozes estranhas o barulhos nocturnos em moradias” [Mirandés (Pires)]. 2. Personaxe revoltosu, que traxina [Lln]. Persona que revuelve [PSil]. 3. Persona que tra- baya de contino ensin aparar [Tb]. 4. Persona poco curiosa [Pa]: No mi seas trasgu [Pa]. Persona poco ardizosa o amaño- sa pa facer les coses [Sm]. Persona torpona con quien s’atopa ún frecuente [Vd]. 5. Persona qu’anda de nueche [Lln].
  1. 1. Tipu de <i class="della">duende </i>[Pa] familiar [Pa] carauterizáu peles sos tra- vesures [Lln. Cñ. Sb. Ay. Ri. PSil]: <i class="della">Tas fechu un trasgu </i>(dizse al neñu revolvín) [Sb]. Diablucu [Pb]. Diañu [VBable] bur- llón [As]. <i class="della">Duende</i>, espantu de los neños [R]. Ente mitolóxicu, traviesu pero non malu [Cp]. Ente de la mitoloxía popular del que se cree que fai travesures, revuelve la cacía, dexa sueltes les vaques [Oc]. “Espíritu que todo lo trastorna” [Ay]. //Mir. <i class="della">trasgos</i> “espíritos que não fazem mal a ninguém, mas pregan sustos, fazendo ouvir vozes estranhas o barulhos nocturnos em moradias” [Mirandés (Pires)].
  2. 2. Personaxe revoltosu, que traxina [Lln]. Persona que revuelve [PSil].
  3. 3. Persona que tra- baya de contino ensin aparar [Tb].
  4. 4. Persona poco curiosa [Pa]: <i class="della">No</i> <i class="della">mi</i> <i class="della">seas</i> <i class="della">trasgu</i> [Pa]. Persona poco ardizosa o amaño- sa pa facer les coses [Sm]. Persona torpona con quien s’atopa ún frecuente [Vd].
  5. 5. Persona qu’anda de nueche [Lln].
pensando que ye algún trasgu/que i bien a facer mal xviii [Melecina n’Uviéu 179-180] “En las aberturas de las perneras llevaba el calzón, en los traseros, cuatro botones de cadena con trasgu de quita y pón, que se pasaban por los ojales, y, en los delanteros, se ponían ojales fingidos, pues los botones nunca se abrocha- ban.” [Vigil 1924a: 46].
  1. pensando que ye algún trasgu/que i bien a facer mal xviii
  2. Melecina n’Uviéu 179-180
  3. “En las aberturas de las perneras llevaba el calzón, en los traseros, cuatro botones de cadena con trasgu de quita y pón, que se pasaban por los ojales, y, en los delanteros, se ponían ojales fingidos, pues los botones nunca se abrocha- ban.” [Vigil 1924a: 46].
  4. Vigil 1924a: 46
Cfr. tresegar.
trasiega, la
📖: trasiega
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. trasiega
    • Pb
Cambiu de sidra d’un tonel a otru [Pb].
  1. 1. Cambiu de sidra d’un tonel a otru [Pb].
Cfr. tresegar.
traslla, la
📖: traslla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<estralla [Vv (Cg)].>(TEST)
  1. traslla
    • Cg
  2. estralla
    • Vv (Cg)
Lloraza, aru pequeñu de madera, enterizu, que se pon al cabu’l reyu p’atar les cargues [Cg].
  1. 1. Lloraza, aru pequeñu de madera, enterizu, que se pon al cabu’l reyu p’atar les cargues [Cg].
a sobre el gruesso de la traslla [Grangerías xviii: 1073] Y en este has colgar para baxo una traslla de fierro [Gran- gerías xviii: 1078] la qual traslla, assí colgada del cabezón y puesta en forma, se llama podrellero [Grangerías xviii: 1078] Podría tratase d’un encruz del ast. tralla y trasga (
  1. a sobre el gruesso de la traslla
  2. Grangerías xviii: 1073
  3. Y en este has colgar para baxo una traslla de fierro
  4. Gran- gerías xviii: 1078
  5. la qual traslla, assí colgada del cabezón y puesta en forma, se llama podrellero
  6. Grangerías xviii: 1078
  7. Podría tratase d’un encruz del ast. tralla y trasga (
cfr.) por- que fónicamente ta averáu al ast. tralla (cfr.) mentanto que semánticamente paez coincidir cola primera de les aceiciones del ast. trasga (cfr.).
traslláu, el
📖: traslláu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. traslláu
Cfr. treslláu.
  1. Cfr. treslláu.
trasmudáu, ada, ao*
📖: trasmudáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident>Axetivu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
  1. trasmudáu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Axetivu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">que</i
si alguna tierra fo mandada pellos romanos non deve seer trasmudado s. xiii (or.) [FX/333]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">si</i> <i class="della">alguna</i> <i class="della">tierra</i> <i class="della">fo</i> <i class="della">mandada</i> <i class="della">pellos</i> <i class="della">romanos</i> <i class="della">non</i> <i class="della">deve</i><i class="della"> seer</i> <i class="della">trasmudado</i> s. xiii (or.) [FX/333]
Posible formación dende un participiu del verbu *trasmudar esto ye, fechu d’una amestadura de trans y mutare, ésti res- ponsable del ast. mudar (cfr.) xunto a otros compuestos.
  1. Posible formación dende un participiu del verbu *trasmudar esto ye, fechu d’una amestadura de trans y mutare, ésti res- ponsable del ast. mudar (cfr.) xunto a otros compuestos.
trasneváu, ada, ao*
📖: trasneváu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><trasnavada [Ar].>(TEST)
  1. trasneváu
  2. ident class="della" level="1"></ident><trasnavada
    • Ar
Que tien que facer nueche n’otru pueblu por cuenta la nevada (una persona) [Ar]. D’una amestanza del continuador de trans > tras y del parti- cipiu de nevar (cfr.).
  1. Que tien que facer nueche n’otru pueblu por cuenta la nevada (una persona) [Ar].
  2. Ar
  3. D’una amestanza del continuador de trans > tras y del parti- cipiu de nevar (cfr.).
“trasnieta”
📖: “trasnieta”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “trasnieta”
Cfr. tresñetu.
  1. Cfr. tresñetu.
“trasnochadura”
📖: “trasnochadura”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Vela o vixilancia per una nueche [FFLL]. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">non</i>(TEST)
  1. “trasnochadura”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Vela o vixilancia per una nueche
    • FFLL
  3. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">non</i
crescan mas elas trasnochaduras [FZ (FFLL)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">crescan</i> <i class="della">mas</i> <i class="della">elas</i> <i class="della">trasnochaduras</i> [FZ (FFLL)]
iaga enas trasnochaduras [FZ (FFLL)] Cfr. anochar.
  1. iaga enas trasnochaduras
  2. FZ (FFLL)
  3. Cfr. anochar.
trasnochana, la
📖: trasnochana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pel dichu: <i class="della">Vendaval</i>(TEST)
  1. trasnochana
    • Av
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pel dichu: <i class="della">Vendaval</i
de trasnochana, cánto- telo pela mañana [Av].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">trasnochana</i><i class="della">,</i> <i class="della">cánto- </i><i class="della">telo</i> <i class="della">pela</i> <i class="della">mañana</i> [Av].
Cfr. tresnochar.
  1. Cfr. tresnochar.
trasnu, el
📖: trasnu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><//trasno [/Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. trasnu
  2. ident class="della" level="1"></ident><
  3. trasno eonaviego
    • /Eo
    • Mánt/
Trasgu, duende [/Eo/]. Personaxe fantásticu que facía pe- queñes trastaes [/Mánt/]. 2. Neñu traviesu, burllón, xuguetón [Tox]. Cfr. trasga 1, tragu & tresnar.
  1. Trasgu, duende [/Eo/]. Personaxe fantásticu que facía pe- queñes trastaes [/Mánt/]. 2. Neñu traviesu, burllón, xuguetón [Tox].
  2. Tox
  3. Cfr. trasga 1, tragu & tresnar.
traspasar
📖: traspasar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. traspasar
Cfr. trespasar.
  1. Cfr. trespasar.
trasportiar
📖: trasportiar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><tresportar [Tb].>(TEST)
  1. trasportiar
    • Pa
    • Sb
  2. ident class="della" level="1"></ident><tresportar
    • Tb
Cast. transportar [Pa. Sb. Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">transportar</i> [Pa. Sb. Tb].
Posible adautación moderna del cast. transportar.
  1. Posible adautación moderna del cast. transportar.
trastabiar
📖: trastabiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. trastabiar
Cfr. trestabiar.
  1. Cfr. trestabiar.
trastada, la
📖: trastada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<trastá [Sr. Ay. Ri].>(TEST)
  1. trastada
    • Lln
    • Tb
    • Rs
  2. trastá
    • Sr
    • Ay
    • Ri
Travesura [Lln. Ac. Sr. Ay. Tb. VCid]. Aición mala fecha ar- dizosamente y con imaxinación [Ri]. Desatín [JH]. //La noche les trastaes ‘nueche de San Xuan (pues nella yera vezu facer travesures)’ [Rs (i)].
  1. 1. Travesura [Lln. Ac. Sr. Ay. Tb. VCid]. Aición mala fecha ar- dizosamente y con imaxinación [Ri]. Desatín [JH]. //<i class="della">La noche</i><i class="della"> les trastaes </i>‘nueche de San Xuan (pues nella yera vezu facer travesures)’ [Rs (i)].
Pos ¿Sabes que la trastada/dexó á Costanza plasmada? [El Camberu 34]
  1. Pos ¿Sabes que la trastada/dexó á Costanza plasmada?
  2. El Camberu 34
Cfr. trastu.
trastavaciar
📖: trastavaciar
🏗️: NO
✍️: NO
Traxinar, facer ruíu cola cacía [Lln]. Posible compuestu de <i class="della">trastu</i>(TEST)
  1. trastavaciar
  2. Traxinar, facer ruíu cola cacía
    • Lln
  3. Posible compuestu de <i class="della">trastu</i
(cfr.) y vaciar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) y <i class="della">vaciar</i> (cfr.).
trastayar 1
📖: trastayar 1
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. trastayar 1
Cfr. atristayar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">atristayar</i>.
trastayar 2
📖: trastayar 2
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">trastejar</i>(TEST)
  1. trastayar 2
  2. Cast
  3. <i class="della">trastejar</i
[V1930]. Verbu entendíu como un tracamundiu por *trasteyar ‘arre- glar les teyes’, non recoyíu nos diccionarios [Sánchez Vicente (2014: 50)].
  1. 1. [V1930]. Verbu entendíu como un tracamundiu por *<i class="della">trasteyar</i> ‘arre- glar les teyes’, non recoyíu nos diccionarios [Sánchez Vicente (2014: 50)].
trastazu, el
📖: trastazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+trastezu [Ay]. +trastozu [Sb]. trustiazu [Mi].>(TEST)
  1. trastazu
    • Ri
  2. trastezu metafonía
    • Ay
  3. trastozu metafonía
    • Sb
  4. trustiazu
    • Mi
Cayida [Ri].
  1. 1. Cayida [Ri].
Golpe [Ac. Sb. Mi. Ay. Tb] fuerte [Ri]: Pegáron- se un trustiazu [Mi]. Cfr. trastu.
trastera, la
📖: trastera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. trastera
    • Ay
Sitiu onde se ponen les coses que nun valen [Ay].
  1. 1. Sitiu onde se ponen les coses que nun valen [Ay].
Cfr. trastu.
trasteru, el
📖: trasteru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trasteiru [Pzu. PSil.>(TEST)
  1. trasteru
    • Sr
    • Lln
  2. trasteiru [Pzu
  3. PSil
Trastera [Sr. Pzu. PSil]. 2. Mueble rudimentariu p’asitiar la cacía y coses de comer [Lln]. Cfr. trastu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Trastera [Sr. Pzu. PSil].
  3. 2. Mueble rudimentariu p’asitiar la cacía y coses de comer [Lln]. Cfr. <i class="della">trastu</i>.
trastiar
📖: trastiar
🏗️: NO
✍️: NO
Llenar de trastos [Ac] sacando les coses del sitiu [Cp]. Cast. <i class="della">trastear</i>(TEST)
  1. trastiar
    • Lln
    • Ay
  2. Llenar de trastos
    • Ac] sacando les coses del sitiu [Cp
  3. Cast
  4. <i class="della">trastear</i
[Lln]. Andar ente trastos, moviéndolos [Ay], facien- do ruíu [Lln].
  1. 1. [Lln]. Andar ente trastos, moviéndolos [Ay], facien- do ruíu [Lln].
2. Facer por ordenar lo que ta desiguao [Ay]. Verbu fechu dende trastu. Dende trastu tamién pudo llograse *trastir que xustificaría trastía (cfr. trastíu, ida, -io).
trastienda, la
📖: trastienda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<trastenda [Tox. /Eo/].>(TEST)
  1. trastienda
    • Sr
  2. trastenda
    • Tox
    • /Eo/
Cast. trastienda [Sr. Tox. /Eo/]. 2. Prevención [Sr].
  1. 1. Cast. <i class="della">trastienda</i> [Sr. Tox. /Eo/].
  2. 2. Prevención [Sr].
Compuestu de tras (cfr.) y tienda (cfr.).
trastíu, ida, ío*
📖: trastíu
🔤: , ida, ío*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<trastía [Ac].>(TEST)
  1. trastíu
  2. trastía
    • Ac
Con munchos trastos [Ac]: Tienes la casa toa trastía [Ac].
  1. 1. Con munchos trastos [Ac]: <i class="della">Tienes</i> <i class="della">la</i> <i class="della">casa</i> <i class="della">toa</i> <i class="della">trastía</i> [Ac].
¿Sedrá participiu de trastir, variante de trastiar (cfr.)?
trastocáu, ada, ao*
📖: trastocáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<trastucáu [Cd].>(TEST)
  1. trastocáu
  2. trastucáu
    • Cd
Trestornáu [Cd].
  1. 1. Trestornáu [Cd].
Podría tratase d’una adautación del participiu del verbu cast. trastrocar, con perda d’una de les dos [r] del cuerpu fónicu con averamientu fónicu al verbu tocar.
trastu, el
📖: trastu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<traste [Xx. Ac. Ay. Ri. y Sm. y Cd. y Tox. /Mánt/. JH. Tor]. +trestu/trastos [Ay. Ll]. trastu/trastos [Tb]. trastu/trastes [Pa]. traste/trastos [Ac. Tb]. traste/trastes [y Lln. Tb]. //trastes[/Eo/].>(TEST)
  1. trastu
    • An
    • Lln
    • Sm
    • Cd
    • Pr
  2. traste
    • Xx
    • Ac
    • Ay
    • Ri
    • y Sm
    • y Cd
    • y Tox
    • /Mánt/
    • JH
    • Tor
  3. trestu/trastos metafonía
    • Ay
    • Ll
  4. trastu/trastos
    • Tb
  5. trastu/trastes
    • Pa
  6. traste/trastos
    • Ac
    • Tb
  7. traste/trastes
    • y Lln
    • Tb
  8. trastes eonaviego
    • /Eo/
Tarecu [Pa. Ll. Tb. PSil. An. JH], oxetu ensin utilidá [Lln. Ac. Ay. Tb. Pzu. Tox. /Mánt/]. Mueble desiguáu, inútil [Ri. Sm. Cd. Tor]. Cosa ruina [Ay]. Cosa vieya ya inútil [Pa. Pr]. 2. Persona que nun val un res [PSil]. Persona qu’estorba, inútil [Lln. Ri. Tb. Sm. Cd. Pr]. Cosa o persona qu’estorba [Tb. Tox]. Persona de pocu arranque [Ac]. 3. Persona de pocu xuiciu [Ay]. 4. Persona revolvina, inquieta [Lln. Tor]. Persona traviesa [Ac]. Neñu traviesu [Ri. Sm. Cd. Pr]. 5. Espaciu ente les cuadernes d’una embarcación [Xx. JH]. Puestu de trabayu nuna embarcación nel momentu de la pesca [Xx]: ¡Ca ún al so traste! [Xx]. //-es ‘trastos’ [/Eo/]. //Tirase los trastos a la cabeza ‘reñer’ [Ac].
  1. 1. Tarecu [Pa. Ll. Tb. PSil. An. JH], oxetu ensin utilidá [Lln. Ac. Ay. Tb. Pzu. Tox. /Mánt/]. Mueble desiguáu, inútil [Ri. Sm. Cd. Tor]. Cosa ruina [Ay]. Cosa vieya ya inútil [Pa. Pr].
  2. 2. Persona que nun val un res [PSil]. Persona qu’estorba, inútil [Lln. Ri. Tb. Sm. Cd. Pr]. Cosa o persona qu’estorba [Tb. Tox]. Persona de pocu arranque [Ac].
  3. 3. Persona de pocu xuiciu [Ay].
  4. 4. Persona revolvina, inquieta [Lln. Tor]. Persona traviesa [Ac]. Neñu traviesu [Ri. Sm. Cd. Pr].
  5. 5. Espaciu ente les cuadernes d’una embarcación [Xx. JH]. Puestu de trabayu nuna embarcación nel momentu de la pesca [Xx]: <i class="della">¡Ca ún al so traste! </i>[Xx]. //-<i class="della">es </i>‘trastos’ [/Eo/]. //<i class="della">Tirase los trastos a la </i><i class="della">cabeza </i>‘reñer’ [Ac].
- Mira -respondí-, mio fiya,/trastu d’ayiri mañana/so yo, pero en mio concencia/la vida fo soberancia/si vieres lo que yo vi..., [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 84-87)]
  1. - Mira -respondí-, mio fiya,/trastu d’ayiri mañana/so yo, pero en mio concencia/la vida fo soberancia/si vieres lo que yo vi...,
  2. ABalvidares, Romanzón (Poesíes 84-87)
Del llat. trānstrum, -i ‘viga o plancha puesta horizontal- mente enriba d’un güecu ente dos murios’ (em), con conti- nuadores románicos (rew), col desanicie d’una de les líquides por cuenta’l so averamientu (ghla 259). Un abondativu de trastu ye ast. trastada (cfr.), trastera (cfr.), trasteru (cfr.); un aumentativu trastazu (cfr.); tamién una formación en -ura, trastura (cfr.). Dende trastu féxose’l verbu trastiar (cfr.) y el compuestu entrastiar (cfr.), col so deverbal entrastie (cfr.), y el verbu destrastiar y desentrastiar (cfr.). ¿D’un diminutivu de trastu → *trastayu foi posible facer el verbu *trastayar 2 (cfr.) y el compuestu desentrastayar (cfr.)?
trastura, la
📖: trastura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">trastura,</b>(TEST)
  1. trastura
    • Lln
  2. b class="della">trastura,</b
la Travesura [Lln].
  1. 1. <b class="della">la </b>Travesura [Lln].
Cfr. trastu.
trasversalista, {el}
📖: trasversalista
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
Obreru especializáu na perforación de <i class="della">trasversales</i>(TEST)
  1. trasversalista
  2. Obreru especializáu na perforación de <i class="della">trasversales</i
[Min].
  1. 1. [Min].
Cultismu inxertu cola terminoloxía minera dende’l castellán.
trasvolcar
📖: trasvolcar
🏗️: NO
✍️: NO
Rebosar el líquidu d’un cacíu [Lln (= trasbolgar)]. Posible amestadura de <i class="della">tras</i>(TEST)
  1. trasvolcar
  2. Rebosar el líquidu d’un cacíu
    • Lln (= trasbolgar)
  3. Posible amestadura de <i class="della">tras</i
(cfr.) + volcar (cfr.). Anque la in-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) + <i class="della">volcar</i> (cfr.). Anque la in-
formación recoyida en Llanes iguala trasbolgar y “trasbol- car” definiéndoles lo mesmo, abúltanos que podría tratase de dos términos destremaos que nós escribimos trasbolgar (cfr.) y trasvolcar non bien definíos.
tratación, la
📖: tratación
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Tratu, rellación frecuente y amistosa con daquién [Arm]: <i class="della">Tie- </i><i class="della">nen</i>(TEST)
  1. tratación
  2. Tratu, rellación frecuente y amistosa con daquién [Arm]: <i class="della">Tie- </i><i class="della">nen</i
mucha tratación [Arm].
  1. 1. <i class="della">mucha</i> <i class="della">tratación</i> [Arm].
Cfr. tratar.
tratador, ora*
📖: tratador
🔤: , ora*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
Términu con un masculín conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">fuy</i>(TEST)
  1. tratador
  2. Términu con un masculín conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">fuy</i
tractador he componedor desta auenencia 1267(or.) [ACL/456] Cfr. tratar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tractador</i> <i class="della">he</i> <i class="della">componedor</i> <i class="della">desta</i> <i class="della">auenencia</i> 1267(or.) [ACL/456] Cfr. <i class="della">tratar</i>.
tratamientu, el
📖: tratamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+tratamiintu [Ay].>(TEST)
  1. tratamientu
  2. tratamiintu metafonía
    • Ay
Control médicu [Xral].
  1. 1. Control médicu [Xral].
2. Mou de tratase [Ay]. //Tar a trata- mientu ‘tar sometíu a un control médicu’ [Ac]. Cfr. tratar.
tratante, el
📖: tratante
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tratanti/a [Pr].>(TEST)
  1. tratante
    • Pa
    • Lln
    • Ay
    • Ri
    • Tb
    • Cd
  2. tratanti/a
    • Pr
Cast. tratante [Pa. Cñ]. El que merca y viende ganáu [Lln. Ac. Ay. Ri. Tb. PSil. Cd. Pr. /Mánt/. Tor]. El que merca y viende en xeneral [Pr].
  1. 1. Cast. <i class="della">tratante</i> [Pa. Cñ]. El que merca y viende ganáu [Lln. Ac. Ay. Ri. Tb. PSil. Cd. Pr. /Mánt/. Tor]. El que merca y viende en xeneral [Pr].
Dixo que pagasen los tratantes [LAcuerdos 1499: 49] Que haga repartir las rentas por los tratantes [LAcuerdos 1499: 50] - para tratantes Pintueles/que facen bien la ximuestra [Munthe 1889: 403] Del participiu de presente nominalizáu, del verbu tratar (
  1. Dixo que pagasen los tratantes
  2. LAcuerdos 1499: 49
  3. Que haga repartir las rentas por los tratantes
  4. LAcuerdos 1499: 50
  5. - para tratantes Pintueles/que facen bien la ximuestra
  6. Munthe 1889: 403
  7. Del participiu de presente nominalizáu, del verbu tratar (
cfr.).
tratanza, la
📖: tratanza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tratanza
Tratu, tratamientu [JH].
  1. 1. Tratu, tratamientu [JH].
Cfr. tratar.
tratar
📖: tratar
🏗️: NO
✍️: NO
Comerciar [Lln. Ac. Ay. Ri. Tb. PSil. Cd. Pr. /Mánt/]. 2. Te- ner rellaciones [Ay. Ri. Tb. PSil]: <i class="della">Nun se tratan </i>[Tb]. Tener bones rellaciones [Tb. Cd]: <i class="della">Trátanse muchu </i>[Tb]. 3. Intentar [Ay. Tb]: <i class="della">Trataba</i>(TEST)
  1. tratar
  2. Comerciar
    • Lln
    • Ac
    • Ay
    • Ri
    • Tb
    • PSil
    • Cd
    • Pr
    • /Mánt/
  3. 2
  4. Te- ner rellaciones
    • Ay
    • Ri
    • Tb
    • Nun se tratan [Tb.">PSil]: <i class="della">Nun se tratan </i>[Tb
  5. Tener bones rellaciones
    • Tb
    • Trátanse muchu [Tb.">Cd]: <i class="della">Trátanse muchu </i>[Tb
  6. 3
  7. Intentar [Ay. Tb]: <i class="della">Trataba</i
d’engachalu ya nun yara a faelu [Tb]. 4. Ocupase d’una cosa [Ri].
  1. 1. <i class="della">d’engachalu</i> <i class="della">ya nun</i> <i class="della">yara</i> <i class="della">a</i> <i class="della">faelu </i>[Tb].
  2. 4. Ocupase d’una cosa [Ri].
traytauan de los fechos grandes de la ygrisia 1267(or.) [ACL/454] acaecio una uez en Cacauiellos quandose tractaua hy el ple- yto 1267(or.) [ACL/459] et desque los auien traytados yuanse para el 1294 (s. xv) [MSAH-V/527] que el pleyto sea tractado antel ¬ sea acabado mas aina s. xiii (or.) [FX/53] tractar otros pleytos maores del rey o del concello s. xiii (or.) [FX/59] quando se deve el pleyto tractar por plazos s xiii (or.) [FX/69] porsieren en qual logar sea tractado el pleyto s xiii (or.) [FX/69] saban tractar los negocios de la iglesia e demandar las de- rechuras s. xiii (or.) [FX/169] - Comenzaben tratase de cretures [PyT 36]
  1. traytauan de los fechos grandes de la ygrisia
  2. 1267(or.) ACL/454
  3. acaecio una uez en Cacauiellos quandose tractaua hy el ple- yto
  4. 1267(or.) ACL/459
  5. et desque los auien traytados yuanse para el
  6. 1294 (s. xv) MSAH-V/527
  7. que el pleyto sea tractado antel ¬ sea acabado mas aina s. xiii (or.)
  8. FX/53
  9. tractar otros pleytos maores del rey o del concello s. xiii (or.)
  10. FX/59
  11. quando se deve el pleyto tractar por plazos s xiii (or.)
  12. FX/69
  13. porsieren en qual logar sea tractado el pleyto s xiii (or.)
  14. FX/69
  15. saban tractar los negocios de la iglesia e demandar las de- rechuras s. xiii (or.)
  16. FX/169
  17. - Comenzaben tratase de cretures
  18. PyT 36
Del llat. tractare ‘tocar’, ‘remanar’, ‘alministrar’ (dcech s.v. traer) per vía semiculta (cfr. trazar), frente al popular trechar (cfr.). En rellación con tratar conseñamos: tratu (cfr.), tratación (cfr.), tratador (cfr.), tratamientu (cfr.), tra- tante (cfr.), tratanza (cfr.). Un compuestu con contra (cfr.) ye responsable del ast. contratar (cfr.) y del deverbal con- tratu (cfr.), contrata (cfr.).
tratáu, ada, ao
📖: tratáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><tratáu/tratá [Cl].>(TEST)
  1. tratáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tratáu/tratá
    • Cl
Con aspeutu de bona salú (la persona) [Cl]. De bon aspeu- tu [Pa], que ta bien fechu, que ta perfechu [Cl]: Está bien tratáu [Pa]. Pp. de tratar. L’ast. ufre nominalización del masculín (cfr. tratáu).
  1. Con aspeutu de bona salú (la persona) [Cl]. De bon aspeu- tu [Pa], que ta bien fechu, que ta perfechu [Cl]: Está bien tratáu [Pa].
  2. Pa
  3. Pp. de tratar. L’ast. ufre nominalización del masculín (cfr.
  4. tratáu).
tratáu, el
📖: tratáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tratado</i>(TEST)
  1. tratáu
  2. Cast
  3. <i class="della">tratado</i
[JH]. //-aos ‘capitulaciones matrimoniales’ [JS].
  1. 1. [JH]. //-<i class="della">aos</i> ‘capitulaciones matrimoniales’ [JS].
segun se contien en esti tratado a pedimiento de don Fernan- do 1171 (s. xiii) [DCO-I/454] por el so ensinnamiento feziemos todos comunalmiente un tractado s. xiii (or.) [FX/6] Cfr. tratáu, ada, ao.
  1. segun se contien en esti tratado a pedimiento de don Fernan- do
  2. 1171 (s. xiii) DCO-I/454
  3. por el so ensinnamiento feziemos todos comunalmiente un tractado s. xiii (or.)
  4. FX/6
  5. Cfr. tratáu, ada, ao.
tratu, el
📖: tratu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+tretu [Ay. Ri].>(TEST)
  1. tratu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+tretu
    • Ay
    • Ri
Aición y efeutu de tratar [Cl. Ay. PSil. An. Pr. JH]. Rella- ción con una persona [Ri. Tb]: Nun tienen tratu de magar m’acuerdo you [Tb]. 2. Tratu, pautu [Ac. Ri. Tb. Pzu]. Pau- tu nuna compraventa de ganáu [An]. “Trato, venta, compra” [Ay]. 3. Ganancia [Cl]: Tuvi guön tratu nel mercáu [Cl]. 4. Comerciu al por menor [Oc]. //Cerrar el tratu ‘llegar a un pautu na compraventa d’un animal’ [An]. ‘ponese d’acuerdu vendedor y comprador’ [Ac. Tb. Pr]. //Dar el tratu al diablu ‘echalo too a rodar’ [Lln]. //Dir a tratos ‘dir a pedir a la novia’ [Ac (= dir a conciertu). Si (dir a tratu)]. //Tener bon tratu ‘ser cortés y prestosu’ [An]. ///Según el fatu asina’l tratu [Tb]. Val más onza de trato que libra de trabayo [Oc]. - Casar á dos ensin tratu [El Camberu 9]
  1. Aición y efeutu de tratar [Cl. Ay. PSil. An. Pr. JH]. Rella- ción con una persona [Ri. Tb]: Nun tienen tratu de magar m’acuerdo you [Tb]. 2. Tratu, pautu [Ac. Ri. Tb. Pzu]. Pau- tu nuna compraventa de ganáu [An]. “Trato, venta, compra” [Ay]. 3. Ganancia [Cl]: Tuvi guön tratu nel mercáu [Cl]. 4. Comerciu al por menor [Oc]. //Cerrar el tratu ‘llegar a un pautu na compraventa d’un animal’ [An]. ‘ponese d’acuerdu vendedor y comprador’ [Ac. Tb. Pr]. //Dar el tratu al diablu ‘echalo too a rodar’ [Lln]. //Dir a tratos ‘dir a pedir a la novia’ [Ac (= dir a conciertu). Si (dir a tratu)]. //Tener bon tratu ‘ser
  2. Ac (= dir a conciertu). Si (dir a tratu)
  3. cortés y prestosu’ [An]. ///Según el fatu asina’l tratu [Tb]. Val más onza de trato que libra de trabayo [Oc]. - Casar á dos ensin tratu
  4. El Camberu 9
Cfr. tratar.
través
📖: través
🏗️: NO
✍️: NO
Cfr. <i class="della">traviés.</i>(TEST)
  1. través
  2. Cfr
  3. <i class="della">traviés.</i
travesada, la
📖: travesada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Porción de fariña, granu o bien otra cosa asemeyada que se toma con una mano abierta [Cg]. Puñáu de cualquier cosa [Lln]. Lo que cabe d’una vez na mano [Pa. JH]: <i class="della">Diomi</i>(TEST)
  1. travesada
    • Pa
  2. Porción de fariña, granu o bien otra cosa asemeyada que se toma con una mano abierta
    • Cg
  3. Puñáu de cualquier cosa
    • Lln
  4. Lo que cabe d’una vez na mano [Pa. JH]: <i class="della">Diomi</i
una travesada de h.abes pa iñiciame [Pa]: Una travesada de sal [JH]. //-as ‘caminos de ganáu horizontales’ [Or (Sordo = tra- viesas)]. ‘varies travieses xuntes’ [Bulnes (Lln)].
  1. 1. <i class="della">una</i> <i class="della">travesada de h</i>.<i class="della">abes pa iñiciame </i>[Pa]: <i class="della">Una travesada de sal </i>[JH]. //-<i class="della">as </i>‘caminos de ganáu horizontales’ [Or (Sordo = tra- viesas)]. ‘varies travieses xuntes’ [Bulnes (Lln)].
Posible deverbal de travesar (cfr.).
travesal, el
📖: travesal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trasversal [Min].>(TEST)
  1. travesal
    • Llg
    • Ri
    • Lln
  2. trasversal
    • Min
Galería de piedra vivo ensin entibación (na mina) [Llg]. Ga- lería que corta les capes de carbón a escuadra [Ri]. Llabor d’accesu a la capa con direición normal a los estratos [Min]. Galería que corta los estratos [Min]. //-es ‘travesaños’ [Lln].
  1. 1. Galería de piedra vivo ensin entibación (na mina) [Llg]. Ga- lería que corta les capes de carbón a escuadra [Ri]. Llabor d’accesu a la capa con direición normal a los estratos [Min]. Galería que corta los estratos [Min]. //-<i class="della">es </i>‘travesaños’ [Lln].
Cfr. traviesu, a, o.
travesaña, la
📖: travesaña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. travesaña
Zuela de mangu llargu [JH].
  1. 1. Zuela de mangu llargu [JH].
Cfr. traviesu, a, o.
travesañu, el
📖: travesañu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">travesaño </i>[Lln. Pa]. Palu puestu en posición tresversal pa torgar el pasu [Pa]. 2. Viga de la casa [Cl]. Viga del suelu del horru [Cl]. 3. Traveseru, maderu que s’alluga detrás del fueu [Lln]. //<i class="della">Travesañu’l suölu</i>(TEST)
  1. travesañu
  2. Cast
  3. <i class="della">travesaño </i>
    • Lln
    • Pa
  4. Palu puestu en posición tresversal pa torgar el pasu
    • Pa
  5. 2
  6. Viga de la casa
    • Cl
  7. Viga del suelu del horru
    • Cl
  8. 3
  9. Traveseru, maderu que s’alluga detrás del fueu
    • Lln
  10. <i class="della">Travesañu’l suölu</i eonaviego
‘viga que sostién l’entarimáu inferior’ [Cl].
  1. 1. ‘viga que sostién l’entarimáu inferior’ [Cl].
Cfr. traviesu, a, o.
travesar
📖: travesar
🏗️: NO
✍️: NO
<trevesar [Cb. Ac. y Sb. DA]. atravesar [y Lln. Ay. Tb. Pzu]. altravesar [y Tb. y Sm]. atraversar [JH].>(TEST)
  1. travesar
    • Lln
    • Pa
    • Sb
    • Sm
    • Cd
    • Sr
  2. trevesar
    • Cb
    • Ac
    • y Sb
    • DA
  3. atravesar
    • y Lln
    • Ay
    • Tb
    • Pzu
  4. altravesar
    • y Tb
    • y Sm
  5. atraversar
    • JH
Pasar pel mediu [Xral]. Poner en mediu [Lln. Cl. Pa. Cb. Ac. Sb. Ay. Tb. Sm. Cd. JH. DA]. Interponer [Ac. Tb]: Hai que travesalu en mediu [Tb]. 2. Cruzar [Lln. Tb. Pzu]. 3. Difi- cultar [Ay]. 4. Facer travesures [Cl]: Rapacín, ñon mi travie- ses [Cl]. //Atravesase (una persona a ún) ‘resultar antipática, insoportable (una persona)’ [Ac. Sr. Tb]: Traviésaseme esa muyer y nun la aguanto [Sr]. //Atravesase (daqué a daquién) ‘resultar difícil (daqué a daquién)’ [Ac. Tb].
  1. 1. Pasar pel mediu [Xral]. Poner en mediu [Lln. Cl. Pa. Cb. Ac. Sb. Ay. Tb. Sm. Cd. JH. DA]. Interponer [Ac. Tb]: <i class="della">Hai</i> <i class="della">que</i><i class="della"> travesalu</i> <i class="della">en</i> <i class="della">mediu</i> [Tb].
  2. 2. Cruzar [Lln. Tb. Pzu].
  3. 3. Difi- cultar [Ay].
  4. 4. Facer travesures [Cl]: <i class="della">Rapacín,</i> <i class="della">ñon</i> <i class="della">mi</i> <i class="della">travie- ses </i>[Cl]. //<i class="della">Atravesase </i>(una persona a ún) ‘resultar antipática, insoportable (una persona)’ [Ac. Sr. Tb]: <i class="della">Traviésaseme</i> <i class="della">esa</i> <i class="della">muyer y nun la aguanto </i>[Sr]. //<i class="della">Atravesase </i>(daqué a daquién) ‘resultar difícil (daqué a daquién)’ [Ac. Tb].
duas terras que atrauiesan el ual 1187(or.) [MSAH-IV/420] commo atrauiessa per fondos de las lastras & uadit 1245 [DCO-V/33] el huespede non atraujesse nen enbargue la venzon 1274 [Ordenances/46] nengun omme non atrauiesse pleito antel juyz sinon aquel que rogar 1274 [Ordenances/47] atrauiessa el paramo 1292(or.) [MSAH-V/505] atravyesa por el et quel que estava dientro de los fiensios 1446(or.) [MSMV/373] - Nin travesaben bocadu/nin bebín gotera d’agua [Corona- ción Carlos iv 179]
  1. duas terras que atrauiesan el ual
  2. 1187(or.) MSAH-IV/420
  3. commo atrauiessa per fondos de las lastras & uadit
  4. 1245 DCO-V/33
  5. el huespede non atraujesse nen enbargue la venzon
  6. 1274 Ordenances/46
  7. nengun omme non atrauiesse pleito antel juyz sinon aquel que rogar
  8. 1274 Ordenances/47
  9. atrauiessa el paramo
  10. 1292(or.) MSAH-V/505
  11. atravyesa por el et quel que estava dientro de los fiensios
  12. 1446(or.) MSMV/373
  13. - Nin travesaben bocadu/nin bebín gotera d’agua
  14. Corona- ción Carlos iv 179
Del llat. transuersāre ‘mover’, ‘remover’, ‘esparder so- bro’, ‘chiscar’ (em s.v. uertō; abf) con continuadores romá- nicos (rew s.v. transuĕrsāre) ya panhispánicos (deeh s.v. *transuĕrsāre). Un compuestu col continuador del prefixu dis- ye ast. destravesar (cfr.).
travesariu, el*
📖: travesariu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<travesario [Ri].>(TEST)
  1. travesariu
  2. travesario
    • Ri
Cualquier cosa qu’atraviesa a otra [Ri].
  1. 1. Cualquier cosa qu’atraviesa a otra [Ri].
Cfr. traveseru, a, o.
travesáu, ada, ao
📖: travesáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+travesóu [y Llg]. altravesáu [y Tb. Sm]. atravesáu [y Tb. PSil].>(TEST)
  1. travesáu
    • Lln
  2. travesóu metafonía
    • y Llg
  3. altravesáu
    • y Tb
    • Sm
  4. atravesáu
    • y Tb
    • PSil
Puestu en mediu, cruzáu [Lln].
  1. 1. Puestu en mediu, cruzáu [Lln].
Qu’estorba [Lln. Tb]. 2. Qu’escaleya de contino [Pa. Tb. R]: Tópaslu tol día atrave- sáu ensin faer nada [Tb]. 3. Difícil d’enseñar, testón [Ac]. Traviesu [Pa. Cg. Llg. PSil. Cd. Cv], desobediente [Tb. Sm]: El nenu ya mui altravesáu [Tb]: Yo h.ui un rapaz mui trave- sáu [Pa]. 4. Que mira torcío [Pr]. 5. De mala intención [Pr]. Retorcíu, rebelde, malintencionáu [Tb. Sm]. 6. Bien vistíu, traxeáu [Ca]. //Tener atravesáu (a ún) ‘tener noxu, aversión (a ún)’ [Tb. Tox]. Pp. de travesar.
travesera, la
📖: travesera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cordal pequeñu de montes [Ri. Sm]. 2. Tablina que va en sen tresversal a les eslores [Cñ (Barriuso: barcos 219)]. //<i class="della">En tra- vesera</i>(TEST)
  1. travesera
    • Llg
  2. Cordal pequeñu de montes
    • Ri
    • Sm
  3. 2
  4. Tablina que va en sen tresversal a les eslores
    • Cñ (Barriuso: barcos 219)
  5. <i class="della">En tra- vesera</i eonaviego
‘en diagonal, atravesáu’ [Llg]; Dexé’l coche en trave- sera [Llg].
  1. 1. ‘en diagonal, atravesáu’ [Llg]; <i class="della">Dexé’l</i> <i class="della">coche</i> <i class="della">en</i> <i class="della">trave- </i><i class="della">sera</i> [Llg].
Cfr. traveseru, a, o.
traveseru, a, o
📖: traveseru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. traveseru
Traviesu [JH].
  1. 1. Traviesu [JH].
Del llat. transuersārius, -a, -um ‘atravesáu’, ‘tresversal’ (em s.v. uerto; abf). De la nominalización pue siguir ast. travesera (cfr.) y traveseru (cfr.) anque tamién podría xus- tificase dende’l neutru llat. trauersarium qu’en pl. defíne- se como ‘vigues tresversales’ (abf). Un semicultismu ye ast. travesariu.
traveseru, el
📖: traveseru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<traveseiru [Tox. Mar]. travesero [Ar]. //traveseiro [Eo].>(TEST)
  1. traveseru
  2. traveseiru
    • Tox
    • Mar
  3. travesero
    • Ar
  4. traveseiro eonaviego
    • Eo
Travesañu [Tox. /Eo/. JH]. Palu atravesáu nes trébedes d’u cuelguen los potes [Ar]. 2. Pieza de fierro que s’alluga a lo llargo de la cocina pa suxetar les cazueles [Mar].
  1. 1. Travesañu [Tox. /Eo/. JH]. Palu atravesáu nes trébedes d’u cuelguen los potes [Ar].
  2. 2. Pieza de fierro que s’alluga a lo llargo de la cocina pa suxetar les cazueles [Mar].
meam caldarian meiorem cum suo trauessero et duo bona escana torniza 1181(or.) [ACL/514] la madera del mio lecho de carrera con cotedra e con traves- sero 1274(or.) [CLO/86] I lecho de ropa con cotedra e con travessero 1274(or.) [CLO/87] una cotedra e I travessero el maes mesurado que yo ovier 1274(or.) [CLO/88] con cocedra ¬ con trauessero ¬ con tres fazerolos ¬ duas sauanas 1289 [DCO-II/156] vn trauesero de fierro e dos espetos e tres coberteras 1316(or.) [ACL-IX/238] vn almadraque de pluma e vn trauessero de lino labrado 1316 [ACL-IX/240] para ajuda de casamiento una alcoçera en que iazia e hun travesero 1381 (t.) [SP-III/31]
  1. meam caldarian meiorem cum suo trauessero et duo bona escana torniza
  2. 1181(or.) ACL/514
  3. la madera del mio lecho de carrera con cotedra e con traves- sero
  4. 1274(or.) CLO/86
  5. I lecho de ropa con cotedra e con travessero
  6. 1274(or.) CLO/87
  7. una cotedra e I travessero el maes mesurado que yo ovier
  8. 1274(or.) CLO/88
  9. con cocedra ¬ con trauessero ¬ con tres fazerolos ¬ duas sauanas
  10. 1289 DCO-II/156
  11. vn trauesero de fierro e dos espetos e tres coberteras
  12. 1316(or.) ACL-IX/238
  13. vn almadraque de pluma e vn trauessero de lino labrado
  14. 1316 ACL-IX/240
  15. para ajuda de casamiento una alcoçera en que iazia e hun travesero
  16. 1381 (t.) SP-III/31
Cfr. traveseru, a, o.
traveséu, el
📖: traveséu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación y toponimia (ta 729; tt 214): <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">heredat he en Rymori. ⌐ en bastiliones. ⌐ en </i><i class="della">trauessedo</i><i class="della">. ⌐</i>(TEST)
  1. traveséu
  2. Términu conocíu pela documentación y toponimia (ta 729; tt 214): <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">heredat he en Rymori
  3. ⌐ en bastiliones
  4. ⌐ en </i><i class="della">trauessedo</i><i class="della">
  5. ⌐</i
en Sancta andrea. ⌐ en cascaru. ⌐ quanta heredat he des- de castielu 1246(or.) [ DOSV-II/229]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">en Sancta andrea. ⌐ en cascaru. ⌐ quanta heredat he des-</i><i class="della"> de</i> <i class="della">castielu</i> 1246(or.) [ DOSV-II/229]
con pago de vos Pero Gonzalez dicho Travesedo 1403(or.) [VC-II/154] Cfr traviesu, a, o.
  1. con pago de vos Pero Gonzalez dicho Travesedo
  2. 1403(or.) VC-II/154
  3. Cfr traviesu, a, o.
travesía, la
📖: travesía
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aire del norte [Lln. PVeiga] (en mes de marzu), que tarrecen los pescadores [Llu]. Aire del norte que suel venir con vaga- mares [Cp (= nortazo [Cp] = +ñortezu [Cp]). Aire contrariu que se recibe de llau [Cñ]. Aire de poniente [R]. Cfr <i class="della">traviesu, a,</i>(TEST)
  1. travesía
  2. Aire del norte
    • Lln
    • PVeiga] (en mes de marzu), que tarrecen los pescadores [Llu
  3. Aire del norte que suel venir con vaga- mares [Cp (= nortazo [Cp] = +ñortezu [Cp])
  4. Aire contrariu que se recibe de llau
  5. Aire de poniente
    • R
  6. Cfr <i class="della">traviesu, a,</i
o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">o</i>.
travesón, el
📖: travesón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Traviesa de les escaleres de madera [Bi]. Viga o ponte de ma- dera so la que descansa l’árbol del molín [Pa (Molín)]. Trave- sañu [Cg. Ac. Sm] que xunta les parigüeles de les caballeríes [Pr]. Travesañu que va sol exe del carru [Ll]. Palu grande y fuerte, por exemplu’l de trancar la puerta [Cb]. Pieza del ho- rru [R]. Caún de los llistones de madera de la gradia [Pi. Cp]. Parte de la gradia [Cl]. Brazu del escañu de la cocina [Cv]. 2. Fierro de marcar los animales [Sb]. Cfr <i class="della">traviesu, a,</i>(TEST)
  1. travesón
  2. Traviesa de les escaleres de madera
    • Bi
  3. Viga o ponte de ma- dera so la que descansa l’árbol del molín
    • Pa (Molín)
  4. Trave- sañu
    • Cg
    • Ac
    • Sm] que xunta les parigüeles de les caballeríes [Pr
  5. Travesañu que va sol exe del carru
    • Ll
  6. Palu grande y fuerte, por exemplu’l de trancar la puerta
    • Cb
  7. Pieza del ho- rru
    • R
  8. Caún de los llistones de madera de la gradia
    • Pi
    • Cp
  9. Parte de la gradia
    • Cl
  10. Brazu del escañu de la cocina
    • Cv
  11. 2
  12. Fierro de marcar los animales
    • Sb
  13. Cfr <i class="della">traviesu, a,</i
o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">o</i>.
travesura, la
📖: travesura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Sitiu qu’atraviesa [Lln. Tb]. 2. Cast. <i class="della">travesura</i>(TEST)
  1. travesura
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident>Sitiu qu’atraviesa
    • Lln
    • Tb
  3. 2
  4. Cast
  5. <i class="della">travesura</i
[Ay. Tb].
  1. 1. [Ay. Tb].
- Tienes bien poca cachaza. Y muncha travesura [El Cam- beru 37] Cfr traviesu, a, o.
  1. - Tienes bien poca cachaza. Y muncha travesura
  2. El Cam- beru 37
  3. Cfr traviesu, a, o.
traviés, el
📖: traviés
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><través [Lln. Md].>(TEST)
  1. traviés
    • Ca
    • Qu
    • Llg
    • Cd
    • Sm
  2. ident class="della" level="1"></ident><través
    • Lln
    • Md
Cast. través [JH]. Direición tresversal [Ca]. //Al través ‘en travesía horizontal’ [Lln (= a través = en través)]. //Al traviés ‘al través’ [Ca. Qu. JH]. ‘al revés’ [Llg]: Punxisti’l pantalón al traviés [Llg]. ‘a la escontra, a contrapelo’ [Llg]. //De tra- viés ‘en diagonal’ [Cd. JH]. //D’atraviés ‘en diagonal’ [Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">través</i> [JH]. Direición tresversal [Ca]. //<i class="della">Al</i> <i class="della">través</i> ‘en travesía horizontal’ [Lln (= a través = en través)]. //<i class="della">Al</i> <i class="della">traviés </i>‘al través’ [Ca. Qu. JH]. ‘al revés’ [Llg]: <i class="della">Punxisti’l pantalón al traviés </i>[Llg]. ‘a la escontra, a contrapelo’ [Llg]. //<i class="della">De tra- viés</i> ‘en diagonal’ [Cd. JH]. //<i class="della">D’atraviés</i> ‘en diagonal’ [Sm].
//En través ‘de llau’ [Md]. //Mirar de traviés ‘mirar mal’ [Cd]. Cfr. traviesu, a, o.
  1. //En través ‘de llau’ [Md]. //Mirar de traviés ‘mirar mal’ [Cd]. Cfr. traviesu, a, o.
  2. Cd
traviesa, la
📖: traviesa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Travesura [Cb]. 2. Palu atravesáu [Pa]. 3. Traviesa del ferro- carril [Ac. Ay. PSil. Cd]. <i class="della">Travesón </i>[Sm]. Travesañu [Cd]. 4. Porción de cosa suelta y non líquida que cabe na poza d’una mano [Cñ]. //<i class="della">-es</i>(TEST)
  1. traviesa
  2. ident class="della" level="1"></ident>Travesura
    • Cb
  3. 2
  4. Palu atravesáu
    • Pa
  5. 3
  6. Traviesa del ferro- carril
    • Ac
    • Ay
    • PSil
    • Cd
  7. <i class="della">Travesón </i>
    • Sm
  8. Travesañu
    • Cd
  9. 4
  10. Porción de cosa suelta y non líquida que cabe na poza d’una mano
  11. <i class="della">-es</i eonaviego
‘caminos de ganáu horizontales’ [Or (S)].
  1. 1. ‘caminos de ganáu horizontales’ [Or (S)].
per vineam suam de la traviesa [LCodo/159-140] Cfr. traviesu, a, o.
  1. per vineam suam de la traviesa
  2. LCodo/159-140
  3. Cfr. traviesu, a, o.
traviesu, a, o
📖: traviesu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><+traviisu [Ay]. +traviisu/traviesa/travieso [Ri]. //traveso/a [Eo].>(TEST)
  1. traviesu
    • Tb
    • Cd
  2. ident class="della" level="1"></ident><+traviisu
    • Ay
  3. traviisu/traviesa/travieso metafonía
    • Ri
  4. traveso/a eonaviego
    • Eo
Cast. travieso [Ay. /Eo/], revolvín [Ri. Tb. Cd]. 2. Colos cuer- nos perabiertos (la vaca) [Os]. //De travieso ‘de través’ [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">travieso </i>[Ay. /Eo/], revolvín [Ri. Tb. Cd].
  2. 2. Colos cuer- nos perabiertos (la vaca) [Os]. //<i class="della">De travieso </i>‘de través’ [JH].
a) per illo castiello de Aguilare et per illa carrale trauesa 894 (s. xiv) [DCO-I/54] Petra_fita Uallina Bustello Eros Brania Trauersa Petroso Faeto Illos Pontones 905 (s. xii) [DCO-I/64] figit in Auteiro de Azize et inde in Auteiro Trabesso 1002(or.) [ACL/161] figet in carrera trauesa qui discurrit ad Illa Frecta 1052 (s. xii) [ACL/279] carreira trauesa qui discurrit ad Illa Frecta 1052(or.) [ACL/281] de uale forcado ata sic illo uale aprecende ariel ipsa trauesa 1113(or.) [MCar-I/9] per illa carrera trauesa que uadit per Lumbana 1165(or.) [ACL/365] de la IIIIª parte ela carrera trauiesa 1264(or.) [MCar-II/37] medietatem de vacas quas tenet de me Johannes dictus Tra- viesso 1267(or.) [CLO/72] otra tierra carrera trauiessa en que a dos yeras 1307(or.) [ACL-IX/121] de la segunda casas de Pero Perez dicho Trauieso 1364(or.) [SIL/345]
determina conas sortes de Pyo e con una parede trauiesa encima [s. f.] [SPM/552] outra tierra al riego trauieso e faz II quartas [s. f.] [SPM/522] ¡Ay Dios!, a quién ñon causa sentimientu/lla fuerza esco- munal del Dios traviesu [BAúxa, PyT (Poesíes 209-210)] {Según l’editor d’esti poema, X. Busto, refierse a Cupido, dios del amor. Asina vien denomáu nos Donaires del Par- naso de Castillo Solórzano: Allí el amor travieso [...] dis- para su ballesta} tuvo un rei mui traviso y ensolente,/capaz de dar de palos a una hermana/y, por que ñon vos cause mazaría,/escuchá d’illi dalguna fechoría [BAúxa, Sueños (Poesíes 53-56)] b) usque in illo fatto et per illa uia in trauerso 863 (s. xiii) [DCO-I/36] usque in illa trapa et in trauerso usque in Petra Cayata 912 (s. xii) [DCO-I/83] adfigi ad illo carocare et in traueso per terminum de sobri- nos de 1001 [ODueñas/187] et per illa salce et per termino de Cipriano in trauesso 1008 [ODueñas/82] per illos moliones et per illo reco in trauesso 1008 [ODue- ñas/80] per illos moiones in traueso et de alia parte per ila karera 1010 [ODueñas/86] per illos moliones in asus et in trauesso et adflige 1029 [ODueñas/153] et per granda in trauesso et in aius per terminum 1029 [ODueñas/153] in trauesa in directum a terminum de Sancta Eulalia 1033 (s. xii) [DCO-I/149] unum mollon de traueso et alium ad in_prunum 1207 [LR- Courias/26] de sursum in trauesso 1207 [LRCourias/27] uenit de iuso in trauesso per illa reguera 1207 [LRCou- rias/27] per illo arrogio qui discurrit ... de iuso in trauesso 1207 [LR- Courias/27] usque in illo loco quod dicunt Trobano in trauesso 1207 [LRCourias/85] et de iuso per illa antiqua de illa quinea in trauesso 1207 [LRCourias/157] et per illam antiquam de illa genesa in trauesso 1207 [LR- Courias/158] descendit ad illa quinea et per illam in trauesso ad illo uado 1207 [LRCourias/159] de trauesso enna una parte esta la casa de Domingo Pedriz 1248(or.) [SV-IV(3)/96] el heredamiento (…) & por hy asuso (…) & commo ue atrauiesso a la fonte de la Pugina & uola pora fondos por fronte de las otras vinnas 1271(or.) [DOLLA-I/89]:Uv que hay mester de trauiesso que los metan quando for mester 1275 [DCO-II/115] de traveso vien el hermano e la hermana del padre s. xiii (or.) [FX/141] de traviesso el fillo e la filla del hermanu s. xiii (or.) [FX/141] de traviesso el hermanu ¬ la hermana s. xiii (or.) [FX/141] de traviesso el bisneto e la bisneta del tio s. xiii (or.) [FX/142] de traviesso el nieto ¬ la nieta del hermano s. xiii (or.) [FX/142] de traviesso el quadrinieto ¬ la quadrinieta del tio s. xiii (or.) [FX/142] de traviesso el trasnieto e la trasneta s. xiii (or.) [FX/142] otro omne de so linnage que venga de suso nen de traviesso s. xiii (or.) [FX/156] sale a la cogolla del Castro e viense a travieso al lano 1390(or.) [SP-III/62] va por ende a travieso por so los heros de la Folguera 1390(or.) [SP-III/62] tuvo un rei mui traviso y ensolente,/capaz de dar de palos a una hermana [BAúxa, Sueños (Poesíes 53-54)]
  1. a) per illo castiello de Aguilare et per illa carrale trauesa
  2. 894 (s. xiv) DCO-I/54
  3. Petra_fita Uallina Bustello Eros Brania Trauersa Petroso Faeto Illos Pontones
  4. 905 (s. xii) DCO-I/64
  5. figit in Auteiro de Azize et inde in Auteiro Trabesso
  6. 1002(or.) ACL/161
  7. figet in carrera trauesa qui discurrit ad Illa Frecta
  8. 1052 (s. xii) ACL/279
  9. carreira trauesa qui discurrit ad Illa Frecta
  10. 1052(or.) ACL/281
  11. de uale forcado ata sic illo uale aprecende ariel ipsa trauesa
  12. 1113(or.) MCar-I/9
  13. per illa carrera trauesa que uadit per Lumbana
  14. 1165(or.) ACL/365
  15. de la IIIIª parte ela carrera trauiesa
  16. 1264(or.) MCar-II/37
  17. medietatem de vacas quas tenet de me Johannes dictus Tra- viesso
  18. 1267(or.) CLO/72
  19. otra tierra carrera trauiessa en que a dos yeras
  20. 1307(or.) ACL-IX/121
  21. de la segunda casas de Pero Perez dicho Trauieso
  22. 1364(or.) SIL/345

  23. determina conas sortes de Pyo e con una parede trauiesa encima [s. f.]
  24. SPM/552
  25. outra tierra al riego trauieso e faz II quartas [s. f.]
  26. SPM/522
  27. ¡Ay Dios!, a quién ñon causa sentimientu/lla fuerza esco- munal del Dios traviesu
  28. BAúxa, PyT (Poesíes 209-210)
  29. {Según l’editor d’esti poema, X. Busto, refierse a Cupido, dios del amor. Asina vien denomáu nos Donaires del Par- naso de Castillo Solórzano: Allí el amor travieso [...] dis- para su ballesta} tuvo un rei mui traviso y ensolente,/capaz de dar de palos a una hermana/y, por que ñon vos cause mazaría,/escuchá d’illi dalguna fechoría
  30. BAúxa, Sueños (Poesíes 53-56)
  31. b) usque in illo fatto et per illa uia in trauerso
  32. 863 (s. xiii) DCO-I/36
  33. usque in illa trapa et in trauerso usque in Petra Cayata
  34. 912 (s. xii) DCO-I/83
  35. adfigi ad illo carocare et in traueso per terminum de sobri- nos de
  36. 1001 ODueñas/187
  37. et per illa salce et per termino de Cipriano in trauesso
  38. 1008 ODueñas/82
  39. per illos moliones et per illo reco in trauesso
  40. 1008 ODue- ñas/80
  41. per illos moiones in traueso et de alia parte per ila karera
  42. 1010 ODueñas/86
  43. per illos moliones in asus et in trauesso et adflige
  44. 1029 ODueñas/153
  45. et per granda in trauesso et in aius per terminum
  46. 1029 ODueñas/153
  47. in trauesa in directum a terminum de Sancta Eulalia
  48. 1033 (s. xii) DCO-I/149
  49. unum mollon de traueso et alium ad in_prunum
  50. 1207 LR- Courias/26
  51. de sursum in trauesso
  52. 1207 LRCourias/27
  53. uenit de iuso in trauesso per illa reguera
  54. 1207 LRCou- rias/27
  55. per illo arrogio qui discurrit ... de iuso in trauesso
  56. 1207 LR- Courias/27
  57. usque in illo loco quod dicunt Trobano in trauesso
  58. 1207 LRCourias/85
  59. et de iuso per illa antiqua de illa quinea in trauesso
  60. 1207 LRCourias/157
  61. et per illam antiquam de illa genesa in trauesso
  62. 1207 LR- Courias/158
  63. descendit ad illa quinea et per illam in trauesso ad illo uado
  64. 1207 LRCourias/159
  65. de trauesso enna una parte esta la casa de Domingo Pedriz
  66. 1248(or.) SV-IV(3)/96
  67. el heredamiento (…) & por hy asuso (…) & commo ue atrauiesso a la fonte de la Pugina & uola pora fondos por fronte de las otras vinnas 1271(or.) [DOLLA-I/89]:Uv
  68. DOLLA-I/89
  69. que hay mester de trauiesso que los metan quando for mester
  70. 1275 DCO-II/115
  71. de traveso vien el hermano e la hermana del padre s. xiii (or.)
  72. FX/141
  73. de traviesso el fillo e la filla del hermanu s. xiii (or.) [FX/141] de traviesso el hermanu ¬ la hermana s. xiii (or.) [FX/141] de traviesso el bisneto e la bisneta del tio s. xiii (or.) de traviesso el nieto ¬ la nieta del hermano s. xiii (or.)
  74. FX/142
  75. de traviesso el quadrinieto ¬ la quadrinieta del tio s. xiii (or.)
  76. FX/142
  77. de traviesso el trasnieto e la trasneta s. xiii (or.)
  78. FX/142
  79. otro omne de so linnage que venga de suso nen de traviesso s. xiii (or.)
  80. FX/156
  81. sale a la cogolla del Castro e viense a travieso al lano
  82. 1390(or.) SP-III/62
  83. va por ende a travieso por so los heros de la Folguera
  84. 1390(or.) SP-III/62
  85. tuvo un rei mui traviso y ensolente,/capaz de dar de palos a una hermana
  86. BAúxa, Sueños (Poesíes 53-54)
Del llat. transuersus, -a, -um ‘que va a través o de través, tresversal’ (em s.v. uerto; abf), ensin dulda en rellación eti- molóxica col verbu transuersare (em) que sigue nel ast. travesar (cfr.), con asitiamientu románicu ya panhispánicu. Ye claro qu’ha postulase en transuersus, -a, -um una tónica curtia, ĕ, pa xustificar los nuesos resultaos diptongaos (rew s.v. trauĕrsus). L’ast. ufre una nominalización tanto masc. traviesu (cfr.), como fem. traviesa (cfr.) anque tamién po- dríen entendese dende’l llat. trānsuersum ‘el través’ (em). L’aceición de traviso nel últimu poema paez un castellanismu que se correspuende cola 5ª aceición del drae: ‘que vive dis- trayíu en vicios, especialmente nel de sensualidá’ (X. Busto). Ensin dulda frutu de los dixebraos contestos xustifíquense dellos usos alverbiales (§b). L’alverbiu llat. trānsversē (em s.v. transuersus) pue xustificar l’actual través o traviés (cfr.). L’ast. ufre ensin diptongar por tratase de formaciones vieyes con desplazamientu del acentu travesón (cfr.), travesía (cfr.), traveséu (cfr.) ésti tamién con asitiamientu toponímicu (tt 214); a la so vera cola amestadura del suf. -āneus travesañu (cfr.), travesaña (cfr.); -ālis, travesal (cfr.). D’una formación conxetural en -ūra sigue ast. travesura (cfr.). Dende traviesu xustifícase l’abondativu travisiegu, a, o (cfr.).
travisiegu, a, o
📖: travisiegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Qu’atraviesa, que va en sen tresversal, oblicuu [Oc]. 2. Pe- rinquietu, pertraviesu, que fai munches diablures [Tb]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
  1. travisiegu
    • Tb
  2. Qu’atraviesa, que va en sen tresversal, oblicuu
    • Oc
  3. 2
  4. Pe- rinquietu, pertraviesu, que fai munches diablures [Tb]: <i class="della">Ya</i
un nenu travisiegu [Tb].
  1. 1. <i class="della">un </i><i class="della">nenu travisiegu </i>[Tb].
Cfr. traviesu, a, o.
traxe, el
📖: traxe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<traxi [Pr].>(TEST)
  1. traxe
  2. traxi
    • Pr
Cast. traje [Lln. Llg. Ca. Tb. JH]. Vistíu [Ca]. 2. Aspeutu [Pr]. //Corta-y a ún un traxe ‘falar mal d’una persona’ [Sr]. ///Con un bon traxe atápase’l ruin linaxe [LC]. Del port. traje, yá d’usu mediáu’l sieglu xvi (dcech s.v. traer). Sobro traxe hebo facese un verbu *traxear güei conocíu pel participiu traxeáu (cfr.) y pel compuestu de ex- o forma sosi- guiente, estraxáu (cfr.).
traxeáu, ada, ao
📖: traxeáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Cast. <i class="della">trajeado</i>(TEST)
  1. traxeáu
    • Lln
    • Ca
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">trajeado</i
[Lln. Ca. Tb]. Bien vistíu [Ca. Tb]. Cfr. traxe.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Lln. Ca. Tb]. Bien vistíu [Ca. Tb]. Cfr. <i class="della">traxe</i>.
traxedia, la
📖: traxedia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tragedia</i>(TEST)
  1. traxedia
  2. Cast
  3. <i class="della">tragedia</i
[CSil. JH]. 2. Gran desgracia [Ac].
  1. 1. [CSil. JH].
  2. 2. Gran desgracia [Ac].
yo si te hubiera dejado qué altragerias me vinieran [Munthe 1888-1889: 48, 27] {Camiento qu’alteración del cultismu cast. tragedias} Del grecismu en llat. tragoedia ‘cantu o drama heroicu’ (dcech s.v. tregedia) términu qu’acaba refiriédose al conteníu del cantu heroicu y a lo que s’asemeya al conteníu del cantu heroicu. Averáu ye’l términu yá rellacionáu de vieyo tráxi- cu, a, o (cfr.), tamién llegáu a nós per vía semiculta, como traxedia.
tráxicu, a, o
📖: tráxicu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">trágico</i>(TEST)
  1. tráxicu
    • Ca
  2. Cast
  3. <i class="della">trágico</i
[Ca. Pzu]. Desgraciáu [Ca]. Cfr. traxedia.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Ca. Pzu]. Desgraciáu [Ca]. Cfr. <i class="della">traxedia</i>.
traxillar
📖: traxillar
🏗️: NO
✍️: NO
Tragar [V1830]. Según Sánchez Vicente (2014: 51): “Pel so significáu podía- mos inferir que ta en rellación con <i class="della">traguilón</i>, <i class="della">ona</i>(TEST)
  1. traxillar
  2. Tragar
    • V1830
  3. Según Sánchez Vicente (2014: 51): “Pel so significáu podía- mos inferir que ta en rellación con <i class="della">traguilón</i>, <i class="della">ona</i
‘fartón’ (...) y suponer un enquivocu por traguilar”. Pero nun ha escaecese que podría ser un intentu d’adautación
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘fartón’ (...) y suponer un enquivocu por traguilar”. Pero nun ha escaecese que podría ser un intentu d’adautación
del cast. trajelar ‘co- mer’, ‘tragar’ (drae).
traxín, el 1
📖: traxín
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
(TEST)
  1. traxín
Dim. de traxe.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Dim. de <i class="della">traxe</i>.
traxín, el 2
📖: traxín
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Cast. <i class="della">trajín</i>(TEST)
  1. traxín
    • Lln
    • Cg
    • Sm
    • Cd
    • Pr
  2. Cast
  3. <i class="della">trajín</i
[Lln. Cg. Ay.Tb. Sm. Pzu. Cd. Pr. JH]. Cfr. traínar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Lln. Cg. Ay.Tb. Sm. Pzu. Cd. Pr. JH]. Cfr. <i class="della">traínar</i>.
traxinador, ora
📖: traxinador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
Cast. <i class="della">trajinador</i>(TEST)
  1. traxinador
    • Lln
  2. Cast
  3. <i class="della">trajinador</i
[Lln].
  1. 1. [Lln].
Cfr. traxín.
traxinante
📖: traxinante
🏗️: NO
✍️: NO
Que <i class="della">traxina</i>(TEST)
  1. traxinante
  2. Que <i class="della">traxina</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Del part. de presente del verbu traxinar.
traxinar
📖: traxinar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. traxinar
    • Lln
    • Cg
    • Ay
    • Cd
    • Pr
Cast. trajinar [Lln. Cg. Ay. Pzu. Cd. Pr. JH]. Aparentar que se trabaya muncho [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">trajinar </i>[Lln. Cg. Ay. Pzu. Cd. Pr. JH]. Aparentar que se trabaya muncho [Ay].
Cfr. trainar.
  1. Cfr. trainar.
traxinería, la
📖: traxinería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">trajinería</i>(TEST)
  1. traxinería
  2. Cast
  3. <i class="della">trajinería</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. traxín 2.
traxineru, a, o
📖: traxineru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><traxineiru [Pzu].>(TEST)
  1. traxineru
    • Cg
  2. ident class="della" level="1"></ident><traxineiru
    • Pzu
Cast. trajinero [Cg. JH]. 2. Recaderu [Pzu]. Deriváu de traxín 2 (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">trajinero</i> [Cg. JH].
  3. 2. Recaderu [Pzu]. Deriváu de <i class="della">traxín</i> <i class="della">2</i> (cfr.).
traxugar
📖: traxugar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. traxugar
Cayer la vaca xoncida p’alantre dando la vuelta percima’l xugu [Sm. Pzu]. Cfr. xugu.
  1. Cayer la vaca xoncida p’alantre dando la vuelta percima’l xugu [Sm. Pzu].
  2. Sm. Pzu
  3. Cfr. xugu.
traxumán, el
📖: traxumán
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><traximán [Ll. Sm]. truchimán [Ay]. trachimante [Ri].>(TEST)
  1. traxumán
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><traximán
    • Ll
    • Sm
  3. truchimán
    • Ay
  4. trachimante
    • Ri
Tratante de poca categoría [Ay. Ll. Ri. Tb. Sm].
  1. 1. Tratante de poca categoría [Ay. Ll. Ri. Tb. Sm].
Podría continuar l’and. turjumán (< turjumān), pallabra que provién del hitita [otros proponen del araméu (Minervini 2012: 126)] con continuadores en port., cast. cat. (da s.v. torc/ simany). A la so vera formóse’l verbu ast. traxumar o traxi- mar ‘comerciar’, ‘trapichar’; tamién se conoz l’usu axetivu pues Rato (RCarta 136) escribe: xente truximana. Una serie paralela, anque agora paez que fecha dende trapu (los traperos yeren y son entá comerciantes por antonomaxa), tenémosla en trapichán ‘traficante de poca monta’, ‘comerciante’; trapichar ‘comerciar de manera poco seria o en pequeña escala’; estrapi- char ‘ponese malu por dalo too’ (cfr.). Tamién l’ax. trapicheru, -a, -o ‘que trapicha’ (adla 220). De toes maneres la familia del ast. trapichar paez qu’ha entendese en rellación col posible mozarabismu en cast. trapiche (dcech s.v. trapiche).
  1. Podría continuar l’and. turjumán (< turjumān), pallabra que provién del hitita [otros proponen del araméu (Minervini 2012: 126)] con continuadores en port., cast. cat. (da s.v. torc/ simany). A la so vera formóse’l verbu ast. traxumar o traxi- mar ‘comerciar’, ‘trapichar’; tamién se conoz l’usu axetivu pues Rato (RCarta 136) escribe: xente truximana. Una serie paralela, anque agora paez que fecha dende trapu (los traperos yeren y son entá comerciantes por antonomaxa), tenémosla en trapichán ‘traficante de poca monta’, ‘comerciante’; trapichar ‘comerciar de manera poco seria o en pequeña escala’; estrapi- char ‘ponese malu por dalo too’ (cfr.). Tamién l’ax. trapicheru,
  2. otros proponen del araméu (Minervini 2012: 126)
  3. -a, -o ‘que trapicha’ (adla 220). De toes maneres la familia del ast. trapichar paez qu’ha entendese en rellación col posible mozarabismu en cast. trapiche (dcech s.v. trapiche).
traxumar
📖: traxumar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><traximar [Ll].>(TEST)
  1. traxumar
  2. ident class="della" level="1"></ident><traximar
    • Ll
Comerciar, trapichar [Ll. Tb]. Cfr. traxumán.
  1. Comerciar, trapichar [Ll. Tb]. Cfr. traxumán.
  2. Ll. Tb
trayedor, el
📖: trayedor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><traidor [Vd].>(TEST)
  1. trayedor
  2. ident class="della" level="1"></ident><traidor
    • Vd
El que trai [JH]. 2. Ferramienta p’averar les brases a la boca del fornu [Vd]. Cfr. traer.
  1. El que trai [JH]. 2. Ferramienta p’averar les brases a la boca del fornu [Vd].
  2. Vd
  3. Cfr. traer.
trayedura, la
📖: trayedura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">traedura</i>(TEST)
  1. trayedura
  2. Cast
  3. <i class="della">traedura</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. traer.
trayella, la*
📖: trayella
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<trayel.la [Cv].>(TEST)
  1. trayella
  2. trayel.la
    • Cv
Atadura que se da a un carru de yerba o rozu, echando la soga de los piértigos a la trasera [Cv].
  1. 1. Atadura que se da a un carru de yerba o rozu, echando la soga de los piértigos a la trasera [Cv].
Cfr. tralla.
traza, la
📖: traza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">traza</i>(TEST)
  1. traza
    • Vv
    • Tb
    • Ay
    • Sm
    • Cd
    • Llg
    • Cn
  2. Cast
  3. <i class="della">traza</i
[Ac]. Intentu, intención [Vv. Tb. PSil]: Tien mun- cha traza d’arreglase [Vv]: Nun hai traza de nada [Vv]. Postura, mou [Tb]: Nun fai traza pa faelo al derechas [Tb]: A ver si pones trazas de faelo [Tb]. 2. Apariencia, aspeutu, figura d’una persona o (animal) o cosa [Ay. Tb. Sm. Cd. Tox]. Aspeutu, apariencia [Pzu]. Aspeutu, pinta [Llg. PSil]. Xeitu, arte que se pon pa facer una cosa [Cn]: Non, colas trazas que pones nun puede salite bien [Cn]: ¡Vaya traza ropa que trai! [Llg]: ¡Menuda traza cara que te dexó! [Llg]: ¡Vaya traces que lleva! [Llg]. //En traza ‘de valor’ [Ac]: Nun facéis nada en traza [Ac]. ‘de verdá, bien fecho’ [Tb]. //Nun facer traces ‘facer mal daqué cosa, dexar daqué incompleto’ [Llg]: Nun fai traces de comer [Llg]: ¡Vaya traces que fai de vistise! [Llg].
  1. 1. [Ac]. Intentu, intención [Vv. Tb. PSil]: <i class="della">Tien</i> <i class="della">mun- </i><i class="della">cha</i> <i class="della">traza</i> <i class="della">d’arreglase</i> [Vv]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">traza</i> <i class="della">de</i> <i class="della">nada</i> [Vv]. Postura, mou [Tb]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">fai traza</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">faelo</i> <i class="della">al derechas</i> [Tb]: <i class="della">A</i> <i class="della">ver</i> <i class="della">si</i> <i class="della">pones</i> <i class="della">trazas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">faelo</i> [Tb].
  2. 2. Apariencia, aspeutu, figura d’una persona o (animal) o cosa [Ay. Tb. Sm. Cd. Tox]. Aspeutu, apariencia [Pzu]. Aspeutu, pinta [Llg. PSil]. Xeitu, arte que se pon pa facer una cosa [Cn]: <i class="della">Non,</i> <i class="della">colas</i> <i class="della">trazas</i> <i class="della">que pones</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">puede</i> <i class="della">salite</i> <i class="della">bien</i> [Cn]: <i class="della">¡Vaya</i> <i class="della">traza</i> <i class="della">ropa</i> <i class="della">que</i> <i class="della">trai! </i>[Llg]: <i class="della">¡Menuda</i> <i class="della">traza</i> <i class="della">cara</i> <i class="della">que te</i> <i class="della">dexó!</i> [Llg]: <i class="della">¡Vaya traces</i> <i class="della">que lleva! </i>[Llg]. //<i class="della">En traza </i>‘de valor’ [Ac]: <i class="della">Nun facéis nada en</i> <i class="della">traza</i> [Ac]. ‘de verdá, bien fecho’ [Tb]. //<i class="della">Nun</i> <i class="della">facer</i> <i class="della">traces </i>‘facer mal daqué cosa, dexar daqué incompleto’ [Llg]: <i class="della">Nun fai</i><i class="della"> traces de comer </i>[Llg]: <i class="della">¡Vaya traces que fai de vistise! </i>[Llg].
Ten ánimo y ascucha aquesta traza [HyL 28] la xente veladora y placentera/de comer la garulla daba traza [PyT 34] Bona traza: solu vi xente fartuca y contenta [Entierro CR 96] Vieno una señoreta en traza/con un vestidu raxón [Corona- ción Carlos iv 175] Y dime qué traza tién la to rapaza [El Camberu 15] Quedrá que so fía/faga el so acomodu/con home.../que da- qué en traza/pueda y tenga modu [Los Trataos 9]
  1. Ten ánimo y ascucha aquesta traza
  2. HyL 28
  3. la xente veladora y placentera/de comer la garulla daba traza
  4. PyT 34
  5. Bona traza: solu vi xente fartuca y contenta
  6. Entierro CR 96
  7. Vieno una señoreta en traza/con un vestidu raxón
  8. Corona- ción Carlos iv 175
  9. Y dime qué traza tién la to rapaza
  10. El Camberu 15
  11. Quedrá que so fía/faga el so acomodu/con home.../que da- qué en traza/pueda y tenga modu
  12. Los Trataos 9
Cfr. trazar.
trazar 1
📖: trazar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<atrazar [JH].>(TEST)
  1. trazar 1
    • Sm
    • Cd
  2. atrazar
    • JH
Intentar [Sm. Cd]: Que naide trace de quitámela [Sm]: Tra- zóu de quita-y el prau [Cd]. 2. Trazar [JH]. 3.Tener en pro- yeutu [/Mánt/].
  1. 1. Intentar [Sm. Cd]: <i class="della">Que naide trace de quitámela </i>[Sm]: <i class="della">Tra- </i><i class="della">zóu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">quita-y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">prau</i> [Cd].
  2. 2. Trazar [JH].
  3. 3. Tener en pro- yeutu [/Mánt/].
Quiciabes del llat. *tractiāre verbu que tien continuadores románicos centro-occidentales (rew) ya panhispánicu (deeh; dcech s.v. traer). Frente a esto l’ast. conoz el semicultismu tra- tar (cfr.) dende tractāre ‘traer’ (ghla §4.4.1), a la escontra del popular trechar (cfr.). Un posible deverbal sedrá l’ast. traza d’u se fexo col suf. siguidor de -ūra, ast. atrazadura (cfr.).
trazar 2
📖: trazar 2
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. trazar 2
Cfr. tarazar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">tarazar</i>.
trebáu, el*
📖: trebáu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. trebáu
“Trebado.-Tipo de pan de trigo de masa compacta (Cabrales)” [ByM].
  1. 1. “Trebado.-Tipo de pan de trigo de masa compacta (Cabrales)” [ByM].
**
trebe, el
📖: trebe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. trebe
Cfr. trébole.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">trébole</i>.
trébede, la
📖: trébede
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<trédebe [y Lln].>(TEST)
  1. trébede
    • Lln
    • Pa
    • Sb
    • Ca
    • Vv
  2. trédebe
    • y Lln
Cast. trébede [Lln. Pa]. Trípode, trespiés [Pzu]. Poyu asitiáu a la vera’l fueu, cuando ye de baldosa o piedra [Sb]. Poyu grande o mesa con base de piedra o d’azulejos que se llevanta sol llar de la cocina y delantre de la chimenea [Ca]. Encontu de fierro de forma circular sol que s’alluga una vasía [Vv]. Cfr. trébedes.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">trébede </i>[Lln. Pa]. Trípode, trespiés [Pzu]. Poyu asitiáu a la vera’l fueu, cuando ye de baldosa o piedra [Sb]. Poyu grande o mesa con base de piedra o d’<i class="della">azulejos</i> que se llevanta sol llar de la cocina y delantre de la chimenea [Ca]. Encontu de fierro de forma circular sol que s’alluga una vasía [Vv]. Cfr. <i class="della">trébedes.</i>
trébedes, les
📖: trébedes
🔤: , les
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

<trébades [y Rs. Cb]. /////las trébedes [Tb]. /////estrébedes [y Cl. Ac. Ll. Sl. y Qu. y Sm. y Ar. y Gr. Mar]. istrébidis [As]. trébidis [As]. trébenes [y Ay]. tréboles [Ac]. es trebes [SCi- prián].>(TEST)
  1. trébedes
    • Lln
    • Rs
    • Ca
    • Ay
    • Sm
    • Pa
    • Llg
    • Sr
    • Sb
    • Ri
    • Pr
    • Qu
  2. trébades
    • y Rs
    • Cb
  3. las trébedes dudoso (certainty = baxa)
    • Tb
  4. estrébedes dudoso (certainty = baxa)
    • y Cl
    • Ac
    • Ll
    • Sl
    • y Qu
    • y Sm
    • y Ar
    • y Gr
    • Mar
  5. istrébidis
    • As
  6. trébidis
    • As
  7. trébenes
    • y Ay
  8. tréboles
    • Ac
  9. es trebes
    • SCi- prián
Cast. trébedes [Lln (= la trébede). Rs. Ca. Cb. Ay. Tb. Sm. PSil. As. Gr. SCiprián]. Instrumentu de tres pates onde s’asitia, sol fueu, una vasía [Pa. Ac. Llg. Sr. Sb. Ay. Ri. Pr. Tor]. Chapa de tres pates que s’alluga sol llar [Cl. Ac. Ll. Ar. Qu. Tb. Sm. As. Sl. Arm. Mar]. Instrumentu de la cocina de lleña [R]. Cualquier utensiliu de fierro con mangu, pies y fi- gura de reya pa poner al fueu [Sb]. Chapa pa frir [Ca]. ///Tres pies é una corona, trébedes son tontona [RCarta 140]. Tres pies y una corona, trévedes son, tontona [ALl (Esfoyaza)].
  1. 1. Cast. <i class="della">trébedes</i> [Lln (= la trébede). Rs. Ca. Cb. Ay. Tb. Sm. PSil. As. Gr. SCiprián]. Instrumentu de tres pates onde s’asitia, sol fueu, una vasía [Pa. Ac. Llg. Sr. Sb. Ay. Ri. Pr. Tor]. Chapa de tres pates que s’alluga sol llar [Cl. Ac. Ll. Ar. Qu. Tb. Sm. As. Sl. Arm. Mar]. Instrumentu de la cocina de lleña [R]. Cualquier utensiliu de fierro con mangu, pies y fi- gura de reya pa poner al fueu [Sb]. Chapa pa frir [Ca]. ///<i class="della">Tres </i><i class="della">pies é</i> <i class="della">una</i> <i class="della">corona,</i> <i class="della">trébedes son</i> <i class="della">tontona</i> [RCarta 140]. <i class="della">Tres</i> <i class="della">pies</i> <i class="della">y</i> <i class="della">una</i> <i class="della">corona,</i> <i class="della">trévedes</i> <i class="della">son,</i> <i class="della">tontona</i> [ALl (Esfoyaza)].
a) duas trebedes et vnum mortarium vna massera duas artesas vnum pozal 1189(or.) [ACL/11] tres espetos vno duerno quatuor sacii vnas treuedes 1227 (s. xv) [ACL/458] b) dos pares de manteles vna callera con suas pregancias unas treodes 1268(or.) [MCar-II/61]
  1. a) duas trebedes et vnum mortarium vna massera duas artesas vnum pozal
  2. 1189(or.) ACL/11
  3. tres espetos vno duerno quatuor sacii vnas treuedes
  4. 1227 (s. xv) ACL/458
  5. b) dos pares de manteles vna callera con suas pregancias unas treodes
  6. 1268(or.) MCar-II/61
sultaos de güei. Los demás fenómenos evolutivos entiéndense perbién dende’l procesu evolutivu del asturianu (ghla §3.2.4; §3.3.2; §4.9). Amás de la perda de dalguna fricativa sonora, vese’l tracamundiu de d-l, d-n, too ello almisible asina como la posibilidá d’una metátesis trébede (cfr.) → trédebe. La per- da de les vieyes referencies semántiques del términu al dir sustituyéndose per otros más modernos fai entender la inse- guranza de delles de les definiciones citaes.
trebella, la
📖: trebella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">trebella,</b>(TEST)
  1. trebella
  2. b class="della">trebella,</b
la Barrena [JH].
  1. 1. <b class="della">la </b>Barrena [JH].
Cfr. trebellu.
trebellar
📖: trebellar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. trebellar
Barrenar [JH].
  1. 1. </b>Barrenar [JH].
Cfr. trebellu.
trebellu, el
📖: trebellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">trebellu,</b>(TEST)
  1. trebellu
  2. b class="della">trebellu,</b
el Barrenu [JH].
  1. 1. <b class="della">el </b>Barrenu [JH].
Cfr. tarabiellu 1.
trebexu, el
📖: trebexu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. trebexu
Cfr. trebeyu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">trebeyu</i>.
trebeyador, ora
📖: trebeyador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<{“trebeyor” [V1830] sedría tracamundiu por <i class="della">trebeyador</i>(TEST)
  1. trebeyador
  2. {“trebeyor” [V1830] sedría tracamundiu por <i class="della">trebeyador</i
(Sánchez Vicente 2014: 51).> Que trebeya [JH]. “Curredor” [V1830].
  1. 1. (Sánchez Vicente 2014: 51).> Que <i class="della">trebeya</i> [JH]. “Curredor” [V1830].
Cfr. trebeyuu.
trebeyadura, la
📖: trebeyadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición y efeutu de <i class="della">trebeyar</i>(TEST)
  1. trebeyadura
  2. Aición y efeutu de <i class="della">trebeyar</i
[JH]. Cfr. trebeyu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [JH]. Cfr. <i class="della">trebeyu</i>.
c) unas clamalleras de fierro unas treldas unas grayles un fe- rrenno 1280(or.) [CLO/98] que comiença la trelde que parte con Sante Ysidro e va dere- cho 1398 (t. 1446) [SIL/488] commo va de la trelde çerca la eglesia 1398 (t. 1446) [SIL/488]
  1. c) unas clamalleras de fierro unas treldas unas grayles un fe- rrenno
  2. 1280(or.) CLO/98
  3. que comiença la trelde que parte con Sante Ysidro e va dere- cho
  4. 1398 (t. 1446) SIL/488
  5. commo va de la trelde çerca la eglesia
  6. 1398 (t. 1446) SIL/488
Del llat. tripēs, -edis ‘de tres pates (un intrumentu)’ (old), con continuadores románicos (rew), con dellos continuadores his- pánicos (deeh). El fechu de referise a un oxetu solu xustifica, en dellos sitios, el desaniciu de la -s (cfr. trébede) asociada davezu a la idea de pluralidá. La presencia de es- pue debese a la fusión de la pallabra col artículu precedente, sía ésti las, les, sía un continuador del llat. ipsas [→ (s)as-, (s)es-]; n’efeutu, foron posibles realizaciones *(l)astrébedes, *(l)estrébedes, *(es)astrébedes o *(es)estrébedes d’u son esplicables los re-
trebeyamientu, el
📖: trebeyamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aición y efeutu de <i class="della">trebeyar</i>(TEST)
  1. trebeyamientu
  2. Aición y efeutu de <i class="della">trebeyar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. trebeyu.
trebeyar
📖: trebeyar
🏗️: NO
✍️: NO
Enredar [DA] (falando de les rapaces), andar en xuegos, re- tozar, cast. <i class="della">travesear</i>(TEST)
  1. trebeyar
    • Cp
    • Cg
  2. Enredar [DA] (falando de les rapaces), andar en xuegos, re- tozar, cast
  3. <i class="della">travesear</i
[JH]: Llos ñeños están trebeyando en suqueru [JH]. Andar en xuegos [Cb. Cp. R], enredar [V1830]. Cast. retozar [GP. Xo (Instrucción): 279. Cg. Canella 263. R]. 2. Retozar home y muyer [Canella 264. ByM]. 3. Ocupase de destremaos llabores, de distintes obligaciones [R].
  1. 1. [JH]: <i class="della">Llos</i> <i class="della">ñeños</i> <i class="della">están</i> <i class="della">trebeyando</i> <i class="della">en</i> <i class="della">suqueru</i> [JH]. Andar en xuegos [Cb. Cp. R], enredar [V1830]. Cast. <i class="della">retozar</i> [GP. Xo (Instrucción):
  2. 279. Cg. Canella
  3. 263. R].
  4. 2. Retozar home y muyer [Canella
  5. 264. ByM].
  6. 3. Ocupase de destremaos llabores, de distintes obligaciones [R].
a) si algun por poco seso o trebellando allanzo piedra s. xiii (or.) [FX/226] b) et façien muchos desordenamientos andando por las casas apartados con las frayras ninnas et seyendo con elas muy desoluta mientre abraçandolas et trebeyandolas et falan- do palauras [s. xiii (Castro 2001: 188)] Trebeya un poqueñín [DyE 5] Un Enéas pequeñín, me entretuviera/cuando cabo el mió fuivo treveyára [DyE 17] Y en trebeyar los coríos [JyT 113] que el muchacho goze o trebeye [Grangerías xviii: 193] Los mozos trebeyaben’na cocina [Xo (Instrucción) 278] Ni en pradu ente flores/mas treveyaras [El Niño Enfermo 240] Tu cantes, riste y treveyes [Enamorados de Aldea 244] Magar que con mozos/treveyo y platicu [Los Trataos 5] Cfr. trebeyu.
  1. a)
  2. si algun por poco seso o trebellando allanzo piedra s. xiii (or.)
  3. FX/226
  4. b) et façien muchos desordenamientos andando por las casas apartados con las frayras ninnas et seyendo con elas muy desoluta mientre abraçandolas et trebeyandolas et falan- do palauras
  5. s. xiii (Castro 2001: 188)
  6. Trebeya un poqueñín
  7. DyE 5
  8. Un Enéas pequeñín, me entretuviera/cuando cabo el mió fuivo treveyára
  9. DyE 17
  10. Y en trebeyar los coríos
  11. JyT 113
  12. que el muchacho goze o trebeye
  13. Grangerías xviii: 193
  14. Los mozos trebeyaben’na cocina
  15. Xo (Instrucción) 278
  16. Ni en pradu ente flores/mas treveyaras
  17. El Niño Enfermo 240
  18. Tu cantes, riste y treveyes
  19. Enamorados de Aldea 244
  20. Magar que con mozos/treveyo y platicu
  21. Los Trataos 5
  22. Cfr. trebeyu.
trebeyón, ona
📖: trebeyón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">trebeyón,</b>(TEST)
  1. trebeyón
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">trebeyón,</b
ona Xuguetón, retozón [JH].
  1. 1. <b class="della">ona </b>Xuguetón, retozón [JH].
Aum. de trebeyu (cfr.).
trebeyu, el
📖: trebeyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>trebexu [Ca].>(TEST)
  1. trebeyu
    • Cg
    • Cp
    • Lln
  2. <ident class="della" level="1"></ident>trebexu infl. cast.
    • Ca
Cast. trebejo [Cg], xuguete [Cb]. Cast. alhajilla curiosa y de ruin valir que val pa entretenese los neños [JH]. Xuegu, xu- guete, diversión [R]. Utensiliu o trastu usáu pa cualquier cosa [Ca]. 2. Retozu, enredu, travesura o inquietú de los rapazos [JH]. Diversión, entretenimientu [JH]. 3. Cortexu nel baille del pericote [Cobas: ALl (Bellezas)]. //-os ‘coses menudes o pequeñes’ [R]. ‘cast. trebejo, xuguete’ [Cp]. ‘utensilios nece- sarios pa un trabayu determináu’ [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">trebejo </i>[Cg], xuguete [Cb]. Cast. <i class="della">alhajilla </i>curiosa y de ruin valir que val pa entretenese los neños [JH]. Xuegu, xu- guete, diversión [R]. Utensiliu o trastu usáu pa cualquier cosa [Ca].
  2. 2. Retozu, enredu, travesura o inquietú de los rapazos [JH]. Diversión, entretenimientu [JH].
  3. 3. Cortexu nel baille del pericote [Cobas: ALl (Bellezas)]. //-<i class="della">os </i>‘coses menudes o pequeñes’ [R]. ‘cast. <i class="della">trebejo</i>, xuguete’ [Cp]. ‘utensilios nece- sarios pa un trabayu determináu’ [Lln].
Ducha en treveyos [HyL 23] y los mozos armaron sos traveyos (sic) [PyT 34] y los mozos armanon sus trebeyos [BAúxa, PyT (Poesíes 16)] Y dexar noramala los treveyos [PyT 35] retozos, trebeyos, danzas y bailes [Grangerías xviii: 194] dos rayicas atadas como trebeyos de rastro que se pintan en la cabezera izquierda de la faza lagar [Grangerías xviii: 675] trebeyos de rastro [Grangerías xviii: 1089] Y yo n’esto de treveyos/cáyo lluego como fráxil [El Caballo 90] Y non temias por Dios los miós treveyos [Judit 209] Atentu á los treveyos y al so cantu [Vida Aldea 269] Quiciabes del llat. trabĭculum que, acordies con Meyer- Lübke, sedría responsable del cast. trebejo, port. trebelho (rew) y ast. trebeyu. D’esa opinión ye García de Diego an- que parte del documentáu femenín correspondiente (deeh s.v. trabĭcŭla ‘palu’). Al mio pescanciar ye una propuesta más afa- yadiza que la de Corominas-Pascual que suxeren ver nel cast. trebejo, port. trebelho un posible diminutivu de trebe ‘trípo-
  1. Ducha en treveyos
  2. HyL 23
  3. y los mozos armaron sos traveyos (sic)
  4. PyT 34
  5. y los mozos armanon sus trebeyos
  6. BAúxa, PyT (Poesíes 16)
  7. Y dexar noramala los treveyos
  8. PyT 35
  9. retozos, trebeyos, danzas y bailes
  10. Grangerías xviii: 194
  11. dos rayicas atadas como trebeyos de rastro que se pintan en la cabezera izquierda de la faza lagar
  12. Grangerías xviii: 675
  13. trebeyos de rastro
  14. Grangerías xviii: 1089
  15. Y yo n’esto de treveyos/cáyo lluego como fráxil
  16. El Caballo 90
  17. Y non temias por Dios los miós treveyos
  18. Judit 209
  19. Atentu á los treveyos y al so cantu
  20. Vida Aldea 269
  21. Quiciabes del llat. trabĭculum que, acordies con Meyer- Lübke, sedría responsable del cast. trebejo, port. trebelho (rew) y ast. trebeyu. D’esa opinión ye García de Diego an- que parte del documentáu femenín correspondiente (deeh s.v. trabĭcŭla ‘palu’). Al mio pescanciar ye una propuesta más afa- yadiza que la de Corominas-Pascual que suxeren ver nel cast. trebejo, port. trebelho un posible diminutivu de trebe ‘trípo
de’, variante de trébede (dcech s.v. trebejo). Dende llueu, re- fugamos partir del llat. tripudium, como proponía Xovellanos (Apuntamiento 317), pues nun se xustifica’l vocalismu tónicu nin el resultáu port. con []. Ye claro que l’ast. trebeyu (y los citaos castellán y portugués) nun pue entendese dende’l llat. tripudium por razones que cinquen al vocalismu tónicu y al consonantismu -dj-. Tampoco nun sedría xustificable d’un conxetural *tripĕdium. Pela mesma razón nun sedría acoyible partir del verbu llat. tripediāre, doblete serondu de tripudiāre ‘facer una danza sagrada’ → ‘danzar’ (em). Un compuestu de trebeyu ye estrebeyu (cfr.), con un ax. aum. trebeyón, ona (cfr.); otros siguidores sedríen trebeyador (cfr.), trebeyadura (cfr.), trebeyamientu (cfr.). De trebeyu féxose trebeyar (cfr.). L’ast. trebexu ye un castellanismu.
trebisca, la*
📖: trebisca
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////trebiscas [Mar (lla = trobiscos = trebiscos)].>(TEST)
  1. trebisca
  2. trebiscas variación de número
    • Mar (lla = trobiscos = trebiscos)
Cañes del carbayu’ [Mar].
  1. 1. Cañes del carbayu’ [Mar].
**
treblindar
📖: treblindar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. treblindar
Cfr. tresbildar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">tresbildar</i>.
trebolar, el
📖: trebolar
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. trebolar
    • Lln
Plantación de trébol colloráu [Lln].
  1. 1. Plantación de trébol colloráu [Lln].
Cfr. trébole.
trébole, el
📖: trébole
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trébol [y Llg, Mo (llaa 28)]. y Tb. y PSil. Cd]. trébule [Pzu]. /////trebe [Cv].>(TEST)
  1. trébole
    • Mo
    • Ri
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Llv
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • Vd
    • Sm
    • Llg
  2. trébol
    • y Llg, Mo (llaa 28)]
    • y Tb
    • y PSil
    • Cd
  3. trébule
    • Pzu
  4. trebe dudoso (certainty = baxa)
    • Cv
Trifolium pratense [Llg, Mo (llaa 28)]. Trifolium repens [Llg, Mo (llaa 28). Ri. Cd]. Planta del xéneru Trifolium [PSil]. Cast. trébol [Lln. Cl. Pa. Cg. Llv. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Pzu. Cv. Vd]. Planta de la familia de les Fabaceae [Sm]. Planta que se sema p’alimentu del ganáu y se recueye per San Antonio [Ac (= falfa)]. 2. Baille del trepeletré [Purón (Lln)]: Bailaban el trébole [Lln]. //Trébol blanco ‘Trifolium repens’ [Mo (llaa 28)]. //Trébole montés ‘Trifolium repens’ [Llg (llaa 28)]. //Trébol rojo ‘Trifolium pratense’ [Mo (llaa 28)].
  1. 1. <i class="della">Trifolium pratense </i>[Llg, Mo (llaa 28)]. <i class="della">Trifolium repens </i>[Llg, Mo (llaa 28). Ri. Cd]. Planta del xéneru <i class="della">Trifolium</i> [PSil]. Cast. <i class="della">trébol</i> [Lln. Cl. Pa. Cg. Llv. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Pzu. Cv. Vd]. Planta de la familia de les <i class="della">Fabaceae</i> [Sm]. Planta que se sema p’alimentu del ganáu y se recueye per San Antonio [Ac (= falfa)].
  2. 2. Baille del <i class="della">trepeletré </i>[Purón (Lln)]: <i class="della">Bailaban el </i><i class="della">trébole </i>[Lln]. //<i class="della">Trébol blanco ‘Trifolium repens’ </i>[Mo (llaa 28)]. //<i class="della">Trébole</i> <i class="della">montés</i> <i class="della">‘Trifolium</i> <i class="della">repens’</i> [Llg (llaa 28)]. //<i class="della">Trébol</i> <i class="della">rojo</i> <i class="della">‘Trifolium</i> <i class="della">pratense’</i> [Mo (llaa 28)].
- A coyer el trébole/el trébole/el trébole/a coyer el trébole la noche de San Xuan [(Canción popular). [Prieto & López Doriga 1889: 177 recueye una versión daqué castellaniza- da: a coger, San Juan]
  1. - A coyer el trébole/el trébole/el trébole/a coyer el trébole la noche de San Xuan
  2. (Canción popular). [Prieto & López Doriga 1889: 177 recueye una versión daqué castellaniza- da: a coger, San Juan
Del llat. trifidus, -a, -um ‘dividíu en tres púes, en tres pun- tes’ (old; abf), con dalgún continuador románicu (rew s.v. trĭfĭdus) anque nun lu conseñen nes llingües hispániques nin García de Diego nin Corominas-Pascual (deeh; dcech). Dende trifidus sedría acoyible un primer resultáu *trévedo (ghla §4.9) → trébol (con una nueva metátesis de l) como nel so día afitamos (cghla 227) y qu’alloña la idea de tar delantre d’un grecismu tresmitíu como préstamu pel catalán (apud Dworkin 2012: 62). Nun sabemos si nello tuvo daqué importancia’l fechu de la existencia llatina de tribolus o tribu- lus, -i ‘abrueyu’, ‘trébol acuáticu’ (abf) que podría ser seron- du y non conseñáu nin por em nin por old. Dende la variante femenina trĭfĭda, y con un comportamientu evolutivu aseme- yáu, siguió’l diminutivu trebolina (cfr.). Tamién ye posible ver nel femenín trĭfĭda un procesu evolutivu → *tréveda*trev’datrelda (cfr.) responsable d’un verbu treldar (cfr.). A la vera de trifidus atopamos el continuador del llat. bifidus ‘dividíu en dos partes’ (old) > *béfedo*béd’fobel- fu (cfr.). Al empar ye posible xustificar dende *acĭfĭdus, -a, *acĭfĭdus tien más garantíes d’aceutación por encadarmase dientro d’un conxuntu de términos averaos (belfu, trébole, trelda) y por razones d’acentuación dao que delles esplica- ciones tradicionales parten d’una amestanza con un segundu elementu tónicu, -fŏlium, imposible de xustificar acentual- mente. La esplicación d’autores como García de Diego que parten del llat. *aciphum, regresión de *aciphylum siguiendo el modelu de triphylum ‘trébol’ (deeh) tampoco nun ye afaya- diza como tampoco lo ye entender acebru, gall. acibro, dende *aciphylum (deeh s.v. *aciphylum). Al nuesu entender nin dende trifolium, nin dende aquifolium (mghe §42.2), podríen xustificase, por cuestiones d’acentu, los resultaos ast. de tipu trébol, acebu (cghla 226-228). Dende trébol féxose’l deriváu trebolar (cfr.) col sufixu abondativu -al frecuente na forma- ción del nome d’árboles, especialmente frutales.
  1. → *trédevo (con metátesis) → *tred’vo [→ trebe] → *trelbo
  2. trebe
  3. -um ‘de punta aguzada’ > *acévedo *acédevo *acéd’vo (→ acebu) → *acelbu → *acerbu [con camudamientu de líquida y responsable del top. ast. L’Acerbal (ta 367)]) → acebru, con metátesis de la líquida. Esa dualidá de resultaos vese tamién en gallegu, dominiu onde se documenta acebo (y variantes) xunto a acebro (y variantes) → acebral (gvgh); probablemente tamién asina podríen xustificase los topó- nimos d’esi territoriu del tipu Cebreiro como ‘sitiu pobláu de cebros o acebos’. La nuesa propuesta etimolóxica dende
  4. con camudamientu de líquida y responsable del top. ast. L’Acerbal (ta 367)
trebolén
📖: trebolén
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">Entrar</i>(TEST)
  1. trebolén
    • Ll
  2. <i class="della">Entrar</i eonaviego
de trebolén ‘entrar de sópitu’ [Ll].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">trebolén</i> ‘entrar de sópitu’ [Ll].
**
trebolga, la
📖: trebolga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Baturiciu [R]. Deverbal del participiu fuerte de <i class="della">trebolgar</i>(TEST)
  1. trebolga
  2. Baturiciu
    • R
  3. Deverbal del participiu fuerte de <i class="della">trebolgar</i
(cfr.), de la mesma manera que lo ye’l masc. trebolgu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), de la mesma manera que lo ye’l masc. <i class="della">trebolgu</i> (cfr.).
trebolgamientu, el
📖: trebolgamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aición y efeutu de <i class="della">trebolgar</i>(TEST)
  1. trebolgamientu
  2. Aición y efeutu de <i class="della">trebolgar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Formación sol ast. trebolgu (cfr.).
trebolgar
📖: trebolgar
🏗️: NO
✍️: NO
<trebulgar [Sm. y Pr]. tresbolgar [Sm]. atrebolgar [Ri].>(TEST)
  1. trebolgar
    • Ll
    • Cg
    • Sb
    • Ay
    • Tb
    • Mn
    • Cd
    • Pr
    • Oc
    • Llg
    • Lln
  2. trebulgar
    • Sm
    • y Pr
  3. tresbolgar
    • Sm
  4. atrebolgar
    • Ri
Cocer o ferver a borbotones [Cb. Ll]. Fervollar [Cg. Sb. Ay. Ri. Ar. Tb. Mn. Cd. Pr. Oc]: El pote ta trebolgando tola ma- ñana [Tb]. Ferver con fuerza [Llg. Ll (MP). JH]. Entamar a ferver un líquidu [Sm]. Salir un líquidu del cacíu cuando fierve perapriesa [Lln]. 2. Ponese crespu’l mar faciendo mun- chu ruíu [JH]. 3. Tener puxu, intensión (un sentimientu, una pasión) [JH]. 4. Falar muncho y de priesa [Cd]: María mucho trebolga [Cd]. Cfr. abollar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cocer o ferver a borbotones [Cb. Ll]. Fervollar [Cg. Sb. Ay. Ri. Ar. Tb. Mn. Cd. Pr. Oc]: <i class="della">El pote ta trebolgando tola ma- </i><i class="della">ñana</i> [Tb]. Ferver con fuerza [Llg. Ll (MP). JH]. Entamar a ferver un líquidu [Sm]. Salir un líquidu del cacíu cuando fierve perapriesa [Lln].
  3. 2. Ponese crespu’l mar faciendo mun- chu ruíu [JH].
  4. 3. Tener puxu, intensión (un sentimientu, una pasión) [JH].
  5. 4. Falar muncho y de priesa [Cd]: <i class="della">María</i> <i class="della">mucho </i><i class="della">trebolga</i> [Cd]. Cfr. <i class="della">abollar</i>.
- una ‘scudiella de fabes esllendes a bon apinar que trebol- gaben nun pote 1843 [Chinticu/20]
  1. - una ‘scudiella de fabes esllendes a bon apinar que trebol- gaben nun pote
  2. 1843 Chinticu/20
Del llat. *transbullĭcāre (cfr. abolligar) frente a Xovellanos (Apuntamiento 319) que ve n’ast. trebolgar (cghla 226; pe2: 11; pe4 s.v. abolligar) rellación con *rebullicare y bullio; una variante de trebolgar ye ast. trasbolgar (cfr.) una espresión daqué más conservadora, pero non trasvolcar (cfr.). Dever- bales de trebolgar sedríen trebolga (→ trebolguera), trebolgu (→ trebolgamientu) → trebolgón (cfr.).
trebolgón, ona
📖: trebolgón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<trebulgón [Oc].>(TEST)
  1. trebolgón
  2. trebulgón
    • Oc
Que fala mal y de priesa [Cb]. //Cocer a trebulgón ‘ferver a borbotones fasta rebosar el líquidu’ [Oc].
  1. 1. Que fala mal y de priesa [Cb]. //<i class="della">Cocer</i> <i class="della">a trebulgón</i> ‘ferver a borbotones fasta rebosar el líquidu’ [Oc].
Aum. de trebolgu (cfr.) con un usu semánticu figuráu na acei- ción conseñada.
trebolgu, el
📖: trebolgu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+trebulgu [ Burbuya al ferver [Ay]. 2. Xaréu, baturiciu [Ay. Tb]: <i class="della">Muchu</i>(TEST)
  1. trebolgu
    • Tb
  2. trebulgu metafonía
    • Burbuya al ferver [Ay
  3. 2
  4. Xaréu, baturiciu [Ay. Tb]: <i class="della">Muchu</i
trebolgu hai nesta casa [Tb].
  1. 1. <i class="della">trebolgu</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">nesta</i> <i class="della">casa</i> [Tb].
Deverbal del participiu fuerte de trebolgar.
trebolguera, la
📖: trebolguera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu que namái conocemos pel dichu y que paez llograr un sentíu figuráu dende ‘xaréu’ → ‘dispendiu’, ‘gastu inne- cesariu’: <i class="della">El</i>(TEST)
  1. trebolguera
  2. Términu que namái conocemos pel dichu y que paez llograr un sentíu figuráu dende ‘xaréu’ → ‘dispendiu’, ‘gastu inne- cesariu’: <i class="della">El</i
día la Candelera medirás t{o} yerba y cebera; si tienes como tuviste comerás como comiste, si no{n}, aprieta la trebolguera [LC] {anque d’otros falantes recuéyese apierta la cebadera}.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">día</i> <i class="della">la</i> <i class="della">Candelera</i> <i class="della">medirás</i> <i class="della">t{o}</i> <i class="della">yerba</i> <i class="della">y</i> <i class="della">cebera;</i> <i class="della">si tienes como tuviste comerás como comiste, si no{n}, aprieta </i><i class="della">la </i><i class="della">trebolguera</i> [LC] {anque d’otros falantes recuéyese <i class="della">apierta</i> <i class="della">la</i> <i class="della">cebadera</i>}.
Formación iguada sobro ast. trebolga + suf. (cfr. trebolgar).
trebolina, la
📖: trebolina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<terbolina [y Tb]. terbulina [Qu. y Tb]. trebulina [y Tb]. tribu- lina [y Tb]. tresbolina [y Pr].>(TEST)
  1. trebolina
    • Llg
    • Tb
    • Lln
  2. terbolina
    • y Tb
  3. terbulina
    • Qu
    • y Tb
  4. trebulina
    • y Tb
  5. tribu- lina
    • y Tb
  6. tresbolina
    • y Pr
Trifolium repens [Llg (llaa 28)]. Trelda [Tb]. Planta de trébol cultivada pa les vaques, más grande que’l trébole [Lln].
  1. 1. <i class="della">Trifolium repens </i>[Llg (llaa 28)]. Trelda [Tb]. Planta de trébol cultivada pa les vaques, más grande que’l trébole [Lln].
2. Alfalfa [Pr]. Cfr. trébole.
trebozu, el*
📖: trebozu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><treboizu [Qu]. Peselbe [Qu]. <ident class="della" level="1"></ident>Del llat. tripodium, -ii ‘trípode pequeñu’ (abf) con un resul- táu posible pa -dj- n’asturianu (ghla §4.4.4.3f). La presencia del dipt. [oj] en Quirós supón un estadiu previu ast.-oc. [ow] (ghla 23) y qu’aconseya ver l’influxu del ast. <i class="della">bouzu>(TEST)
  1. trebozu
  2. ident class="della" level="1"></ident><treboizu
    • Qu
  3. Peselbe
    • Qu
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Del llat
  5. tripodium, -ii ‘trípode pequeñu’ (abf) con un resul- táu posible pa -dj- n’asturianu (ghla §4.4.4.3f)
  6. La presencia del dipt
  7. [oj] en Quirós supón un estadiu previu ast.-oc
  8. [ow] (ghla 23) y qu’aconseya ver l’influxu del ast
  9. <i class="della">bouzu
bozu (cfr.). Semánticamente alviértese un tratu asemeyáu a lo dicho del so pariente trebu (cfr.). En rellación podría tar el verbu destribuzar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. bozu </i>(cfr.). Semánticamente alviértese un tratu asemeyáu a lo dicho del so pariente <i class="della">trebu</i> (cfr.). En rellación podría tar el verbu <i class="della">destribuzar</i> (cfr.).
Cfr. bozu.
  1. Cfr. bozu.
trebu, el
📖: trebu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Madera del peselbe [Qu]. <ident class="della" level="1"></ident>Del llat. tripus, -odis ‘de tres pates’ (abf), con posible no- minalización y referencia, quiciabes, a un tipu particular de peselbe. En realidá paez un términu equivalente a <i class="della">trebe </i>que consideren variante de <i class="della">trébede</i>(TEST)
  1. trebu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Madera del peselbe
    • Qu
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Del llat
  4. tripus, -odis ‘de tres pates’ (abf), con posible no- minalización y referencia, quiciabes, a un tipu particular de peselbe
  5. En realidá paez un términu equivalente a <i class="della">trebe </i>que consideren variante de <i class="della">trébede</i
(dcech s.v. trebejo).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (dcech s.v. trebejo).
trece
📖: trece
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><treci [Cl. R].>(TEST)
  1. trece
  2. ident class="della" level="1"></ident><treci
    • Cl
    • R
Cast. trece [Cl. R. Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">trece</i> [Cl. R. Xral].
a) por precio que recebimos de uos trelze morabedis de real moneda 1264 [DCO-II/80] era de mil et trezientos et trelze annos 1275 [AAU/74] et trelze dias del mes de agosto enna dicha era 1289 [PAU- viéu/115] trelçe quadiernos de la primera 1292 [DCO-V/175] un pedaço de tela ... en que auia trelze o catorze varas 1294 [DCO-V/191] rrecebimos de uos trelze morabedis de los dineros blancos 1295 [DCO-II/179]; [AAU/202] ffecho trelze dias de abril era de mille & CCC & traenta 1300 [MB-II/149] resçibire en cunta desta renta trelze mille e quennientos e setaenta morabetinos 1302 (t. 1328) [SP-I/329] esti traslado foe fecho trelze dias de julio 1305(or.) [SP- I/359] la otra trelze dias andados del mes de abril 1316(or.) [SP- I/407] fecha la carta trelze dias de agosto 1323(or.) [MSMV/123] cada uno de los otros quatro annos trelze faniegas 1329(or.) [SP-II/56] que foe fecha trelze dias de dezenbre 1334 [AAU/187] los trelze morabetinos por el pescado que y solia andar 1348(or.) [SP-II/253] que foe fecha en Oviedo trelze dias de ochobre 1353(or.) [SP-II/311] mes de iunio era de mill e quatroçientos e trelze annos 1375(or.) [SB/297] mill e quatroçientos e trelze annos 1413(or.) [SB/319]
domingo trelze dias del mes de octubre 1426(or.) [SB/328] b) rrecabdar por el cabildo de Leon treze marauedis de burga- leses 1264 (s. xv) [ACL/418] elos medios de treze pumares que estan ennas Quartiellas 1309(or.) [SP-I/365] treze marauedis que le preste sobre vn çulame para lino 1316 [ACL-IX/242] el qual paniço fora estimado en treze medidas de paniço 1358 (t. 1358) [SP-II/332] domingo treze dias del mes de otubre 1409(or.) [SB/315]
  1. a) por precio que recebimos de uos trelze morabedis de real moneda
  2. 1264 DCO-II/80
  3. era de mil et trezientos et trelze annos
  4. 1275 AAU/74
  5. et trelze dias del mes de agosto enna dicha era
  6. 1289 PAU- viéu/115
  7. trelçe quadiernos de la primera
  8. 1292 DCO-V/175
  9. un pedaço de tela ... en que auia trelze o catorze varas
  10. 1294 DCO-V/191
  11. rrecebimos de uos trelze morabedis de los dineros blancos 1295 [DCO-II/179];
  12. AAU/202
  13. ffecho trelze dias de abril era de mille & CCC & traenta
  14. 1300 MB-II/149
  15. resçibire en cunta desta renta trelze mille e quennientos e setaenta morabetinos
  16. 1302 (t. 1328) SP-I/329
  17. esti traslado foe fecho trelze dias de julio
  18. 1305(or.) SP- I/359
  19. la otra trelze dias andados del mes de abril
  20. 1316(or.) SP- I/407
  21. fecha la carta trelze dias de agosto
  22. 1323(or.) MSMV/123
  23. cada uno de los otros quatro annos trelze faniegas
  24. 1329(or.) SP-II/56
  25. que foe fecha trelze dias de dezenbre
  26. 1334 AAU/187
  27. los trelze morabetinos por el pescado que y solia andar
  28. 1348(or.) SP-II/253
  29. que foe fecha en Oviedo trelze dias de ochobre
  30. 1353(or.) SP-II/311
  31. mes de iunio era de mill e quatroçientos e trelze annos
  32. 1375(or.) SB/297
  33. mill e quatroçientos e trelze annos
  34. 1413(or.) SB/319

  35. domingo trelze dias del mes de octubre 1426(or.) [SB/328] b) rrecabdar por el cabildo de Leon treze marauedis de burga- leses
  36. 1264 (s. xv) ACL/418
  37. elos medios de treze pumares que estan ennas Quartiellas
  38. 1309(or.) SP-I/365
  39. treze marauedis que le preste sobre vn çulame para lino
  40. 1316 ACL-IX/242
  41. el qual paniço fora estimado en treze medidas de paniço
  42. 1358 (t. 1358) SP-II/332
  43. domingo treze dias del mes de otubre
  44. 1409(or.) SB/315
Del llat. trēdecim ‘trece’ (em), con continuadores llargamen- te espardíos peles llingües romániques (rew) ya hispániques (deeh). La documentación medieval ast. amuesa una notable frecuencia del resultáu autóctonu que velariza la primera con- sonante del grupu románicu -d’c- (ghla 265), “trelze” a la vera del actual trece.
trecegar
📖: trecegar
🏗️: NO
✍️: NO
Verbu intensivu de <i class="della">cegar </i>[Ll]. 2. Cansar les manes y piernes [Ri]. D’una amestanza del continuador de trans>(TEST)
  1. trecegar
  2. Verbu intensivu de <i class="della">cegar </i>
    • Ll
  3. 2
  4. Cansar les manes y piernes
    • Ri
  5. D’una amestanza del continuador de trans
tras- (cfr.) y el verbu segar (cfr.). Semánticamente pervése un usu figuráu na 2ª aceición onde’l cansanciu equipárase al de la siega. ¿O se- drá variante de tresegar (cfr.)?
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tras</i>- (cfr.) y el verbu <i class="della">segar</i> (cfr.). Semánticamente pervése un usu figuráu na 2ª aceición onde’l cansanciu equipárase al de la siega. ¿O se- drá variante de <i class="della">tresegar</i> (cfr.)?
trecemesín, ina, ino
📖: trecemesín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
Cast. <i class="della">trecemesino</i>(TEST)
  1. trecemesín
  2. Cast
  3. <i class="della">trecemesino</i
[JH].
  1. 1. [JH].
De l’amestadura del ast. trece y d’un dim. axetiváu de mes (cfr.).
trecenu, a, o
📖: trecenu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Que sigue n’orde a {… <i class="della">novenu,</i>(TEST)
  1. trecenu
    • Md
  2. Que sigue n’orde a {… <i class="della">novenu,</i
decenu}, docenu [Md].
  1. 1. <i class="della">decenu</i>}, <i class="della">docenu</i> [Md].
Paez que ye una formación fecha sol numberal trece (cfr.) cola amestadura d’un suf. ordinal. Corominas-Pascual tienen cast. treceno como deriváu de tre- ce, usáu por Berceo, que foi llueu sustituíu pol cast. trezavo y pol cultu decimotercio (dcech s.v. tres).
treceñu*
📖: treceñu*
🏗️: SI
✍️: NO
Términu que namái conocemos pela documentación na posi- ble aceición de ‘espaciu de trenta años’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
  1. treceñu*
  2. Términu que namái conocemos pela documentación na posi- ble aceición de ‘espaciu de trenta años’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i
que non paren treçeno al iuro que am o al testamiento ca a dios faz engano quando per trezeno tuelle las cosas dela eglisias [FLl (BN) 17]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">non</i> <i class="della">paren</i> <i class="della">treçeno</i> <i class="della">al</i> <i class="della">iuro</i> <i class="della">que</i> <i class="della">am</i> <i class="della">o</i> <i class="della">al</i> <i class="della">testamiento</i> <i class="della">ca</i> <i class="della">a dios faz engano quando per </i><i class="della">trezeno</i><i class="della"> tuelle las cosas dela</i> <i class="della">eglisias</i> [FLl (BN) 17]
paren trezino [FLl (BE) 17-18] mandamos que treçieno non ensierre las uerdades de la ygle- sia [CC/69] non pudiesse razonar contra ela yglesia juro nen treçinno hu ela yglesia 1269 (s. xiii) [ACL/504]
  1. paren trezino
  2. FLl (BE) 17-18
  3. mandamos que treçieno non ensierre las uerdades de la ygle- sia
  4. CC/69
  5. non pudiesse razonar contra ela yglesia juro nen treçinno hu ela yglesia
  6. 1269 (s. xiii) ACL/504
Del llat. tricennium, -i ‘espaciu de treinta años’ (dlfac), térmi- nu que fadrá referencia a dellos usos de propiedá o derechu. Que se trata d’una referencia al numberal ‘trenta’ sofítenlo los ax. tricenarius, triecennalis y el nome tricennium conseñaos na documentación llatina (em s.v. tres) y medieval d’otres fasteres (mllm). En tou casu na documentación sureña del dominiu ás- tur paez que’l continuador del suf. -īnus llucha col continuador de -enus. Los problemes d’interpretación gráfica puen empobi- nar a tracamundios medievales de treceñu y de trecenu.
trecha, la
📖: trecha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<treicha [Vg. y Llomb]. treita [Sm. Bab. Pzu. PSil. Vil (Cru- ce). Bard. y Llomb. Cn (Oc; F). Vf (Cv)].>(TEST)
  1. trecha
    • Cn
  2. treicha
    • Vg
    • y Llomb
  3. treita
    • Sm
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
    • Vil (Cru- ce)
    • Bard
    • y Llomb
    • Cn (Oc; F)
    • Vf (Cv)
Trozu de camín percuestu [Cn (Oc)]. Terrén percuesto per onde esbarien los balagares de yerba [Sm]. Valle estrenchu y emprunu pel qu’esbaria baxando la lleña que se corta en monte [Sm (= gulipa)]. Camín qu’abre monte abaxo l’agua al llover y que puen emplegar pa baxar lleña, madera o rozu pa llueu cargalo en carru [Vf (Cv)].
  1. 1. Trozu de camín percuestu [Cn (Oc)]. Terrén percuesto per onde esbarien los balagares de yerba [Sm]. Valle estrenchu y emprunu pel qu’esbaria baxando la lleña que se corta en monte [Sm (= gulipa)]. Camín qu’abre monte abaxo l’agua al llover y que puen emplegar pa baxar lleña, madera o rozu pa llueu cargalo en carru [Vf (Cv)].
2. Regueru secu (Cn (F)]: Fixenon la cabana na treita, pero como vuelva a haber in- chenta, a buen seguru que-ys la cheva [Cn (F)]. 3. Gran carga de lleña que se baxa arrastrando per una cuesta pergrande por ser difícil carretalo con carru [Llomb]. Montón de lleña fe- chu en monte onde nun llega’l carru y que los bues arrastren fasta’l camín [Vg]. Conxuntu de cañes entretexíes con que se baxa lleña del monte [Vil (Cruce)]. Conxuntu de piornos entretexíos que se lleven a casa arrastrándolos primero pela treitoira, si la hai o pel monte abaxo, y llueu pelos caminos [Bab]. Montón de lleña atáu con un sogayu [Ar]. Fexe de lle- ña [Pzu] que s’arrastra pelos barrancos per onde nun pasen carros [Bard]. 4. Conxuntu de cañes que se ponen na parte d’atrás del carru arrastrando pa que faigan de frenu [PSil]: Si nun yía pola treita nun somos a baxare’l carru [PSil]. 5. Conxuntu de cañes que lleva detrás de sí la pareya pa esparder el cuchu nos praos onde se cuchó enantes [PSil]. Fila de raíces y maleza que va dexando tres de sí quien abre o cava un te- rrén [Cv]. 6. Conxuntu de pataques que cubren una superficie allargada, que va dexando na tierra l’obreru, cuando arranca esta planta según avanza sol terrén [Cv]. //Baxar de trecha ‘baxar dalguna cosa arrastrándola’ [Sb]. un carro de lenna o una treyta e otro de paja e la paja danla en agosto [LJurisd 160] ni colar por sovre el orio con las trechas 1668 [Sayam- bre/112-40] Del llat. tractus, -a, -um, part. de trahere ‘arrastrar’, ‘tirar de daqué’ (em). De la so nominalización sigue’l femenín trecha (deeh) y el masc. trechu (cfr.). El masc. tamién pue xustificase dende tractus, -us ‘aición d’arrastrar’, ‘trechu’ (em) según propunxeren (deeh s.v. tractus; dcech s.v. traer). Derivaos son trechada (cfr.), trechador (cfr.), trechadura (cfr.).
trechada, la*
📖: trechada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<trechaa [Sb].>(TEST)
  1. trechada
  2. trechaa
    • Sb
Trechu o estaya ensin vexetación en monte p’arrastrar la ma- dera [Sb]. Formación abondativa dende trecha (cfr.) o deverbal de tre- char (cfr.).
trechador, ora
📖: trechador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<b class="della">trechador,</b>(TEST)
  1. trechador
  2. b class="della">trechador,</b
ora Que trecha [JH].
  1. 1. <b class="della">ora </b>Que <i class="della">trecha</i> [JH].
Cfr. trecha.
trechadura, la
📖: trechadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición y efeutu de <i class="della">trechar</i>(TEST)
  1. trechadura
  2. Aición y efeutu de <i class="della">trechar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. trecha.
trechar
📖: trechar
🏗️: NO
✍️: NO
<treitar [Sm].>(TEST)
  1. trechar
    • Cg
    • Xx
  2. treitar
    • Sm
Esllizar lleña pelos trechorios o treitorios [Sm]. 2. Raxar [Cñ], facer estielles, fender un maderu [JH]. Tronzar [V1830]. 3. Abrir cualquier cosa (la cabeza, el quesu) [JH. R]. Raxar, abrir el pescáu pa salalo [JH]. Abrir y salar les sardines cu- rándoles llueu al aire [Cg]. Abrir en canal les sardines [Xx]: Sardines trechaes [JH].
  1. 1. Esllizar lleña pelos trechorios o <i class="della">treitorios</i> [Sm].
  2. 2. Raxar [Cñ], facer estielles, fender un maderu [JH]. Tronzar [V1830].
  3. 3. Abrir cualquier cosa (la cabeza, el quesu) [JH. R]. Raxar, abrir el pescáu pa salalo [JH]. Abrir y salar les sardines cu- rándoles llueu al aire [Cg]. Abrir en canal les sardines [Xx]: <i class="della">Sardines</i> <i class="della">trechaes</i> [JH].
- Q’anque sia un mastin dexa trechadu/arreflundiéndoi una canilada? [Judit 191]
  1. - Q’anque sia un mastin dexa trechadu/arreflundiéndoi una canilada?
  2. Judit 191
Del llat. tractāre ‘arrastrar con puxu’, ‘trabayar’, ‘remanar, manexar’, ‘facer riegos o seches’ (em s.v. tracto), siguió ast. trechar y atrechar (cfr.) xunto con continuación románica (rew) ya cast. (deeh), teniendo a la vera dellos cultismos (cfr. trazar). Nel verbu trechar pudo dase l’influxu del correspon- diente trajectāre ‘altravesar’, ‘pasar de parte a parte’ (abf), formáu sol llat. trajectum aniciáu nel participiu de traicere ‘pasar al traviés’, altravesar’ (old), con continuadores romá- nicos (rew). Una formación compuesta de in > en- úfrela l’ast. entrechar (cfr.) d’u surde’l deverbal entrecha (cfr.) que, pol averamientu fónicu, almite l’influxu semánticu del llat. stric- tus, -a, -um ‘apertáu, estrenchu’ (abf).
trecheres, les
📖: trecheres
🔤: , les
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

<trecheras [Os. Ay. Ar]. tricheras [Mar].>(TEST)
  1. trecheres
    • Sb
  2. trecheras
    • Os
    • Ay
    • Ar
  3. tricheras
    • Mar
Pieces de madera peles que xira l’exe’l carru [Os. Sb. Mar]. Pieces corves que suxeten l’exe al treme [Ay]. Pieces del ca- rru [Ar]. Cfr. trechoria 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Pieces de madera peles que xira l’exe’l carru [Os. Sb. Mar]. Pieces corves que suxeten l’exe al treme [Ay]. Pieces del ca- rru [Ar]. Cfr. <i class="della">trechoria</i> <i class="della">1</i>.
trechoria, la 1
📖: trechoria
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<trechora [JH]. treichoria [Tb]. trichoria [Sl]. /////trichoira [y Sm]. treitoria [Oc]. treitoira [y Sm. Bab. Cv. Tox. An. /Eo. VC (Cruce)/]. tritoira [Cv]. traitoira [y Sm. Tox]. tiritoira [Oc. Vd]. tritoira [Cv. Oc]. tilitoira [Oc]. ////truitoira [Cv. An. Vil (Cruce)]. ////estrechories [Lr]. /////{Percorreición de cheísta, l.leitoira [Vd]. tril.louria [Cn (F)]}.>(TEST)
  1. trechoria
  2. trechora
    • JH
  3. treichoria
    • Tb
  4. trichoria
    • Sl
  5. trichoira dudoso (certainty = baxa)
    • y Sm
  6. treitoria
    • Oc
  7. treitoira
    • y Sm
    • Bab
    • Cv
    • Tox
    • An
    • /Eo
    • VC (Cruce)/
  8. tritoira
    • Cv
  9. traitoira
    • y Sm
    • Tox
  10. tiritoira
    • Oc
    • Vd
  11. tritoira
    • Cv
    • Oc
  12. tilitoira
    • Oc
  13. truitoira variación de número
    • Cv
    • An
    • Vil (Cruce)
  14. estrechories variación de número
    • Lr
  15. {Percorreición de cheísta, l.leitoira [Vd]. tril.louria [Cn (F)]} dudoso (certainty = baxa)
Cierta pieza del carru [LV. DA]. Caúna de les cuatro pieces de madera ente les que xira l’exe del carru [Cg]. Caún de los palos pequeños, xeneralmente de carbayu, que frotaben alredor del exe, xuntaos perbaxo d’ésti cola pastoria [Llu]. Caúna de les pieces corvaes de madera ente les que xira l’exe del carru [Sm. Sl]. Pieza apertada que fai difícil el movimientu del exe [Ay]. Abrazadera onde xira l’exe del carru [An]. Pieza del carru que, al apertarla, suxeta l’exe [Qu]. Pieza de madera nel carru del país que va na piértiga pa encontar l’exe y permitir xirar [Cn (F)]. Caúna de les pieces de madera allugaes a los llaos del exe del carru y que, llueu d’atravesar la piértiga, sobresalen percima y suxeten les ciebes [Bab]. //-es ‘dos pieces que tán sol exe del carru’ [Pa]. ‘pieces, pines de madera del carru ente les que xira l’exe’ [Cb. Llib. Lr (estrechories) Tb (treichorias). Cv. Tox (treitoiras = traitoiras). Oc (tritoiras = tiritoiras = tilitoiras = treitorias). Vd (l.leitoira). /Eo, VC (Cruce) (treitoiras)/. Vil (Cruce) (truitoiras). JH (trechores). R]. ‘pieces de madera sobro les que xira l’exe del carru’ [Lln (trechorias). Ay (trechores)]. ‘pieces de madera que suxeten l’exe del carru’ [Vd (tiritoiras)]. //-as ‘pedazos de madera qu’apierten l’exe del carru del país (van inxeríes nunos furacos llamaos verdugos) [Lln (trechorias = trichorias = trichorios)]. - angazos, mangos, trechorias, colleras, pielgas [Grangerías xviii: 1057] Nun sedría difícil acoyer que dende’l llat. strictōria ‘visti- menta apertada’(em s.v. stringo) pudo xustificase l’aceición 2 pues les trechories van suxetes y apierten l’exe produciendo’l ruíu que tantu calter da al carru del país [Xo (Apuntamien- to) 299]. Daqué asemeyao alviértese en dalguna aceición de trechoriu 1 (cfr.). En sen contrariu Corominas-Pascual parten de *tractōria, -ōrum que-yos paez contraición del llat. tra- jectoria, deriváu de transjĭcere ‘facer pasar dalguna cosa al traviés de daqué’ (dcech s.v. trasca) pa xustificar ast. trechoria ‘pines ente les que rueda l’exe’l carru’ y l’occidental treitoriu. Otra opinión ye la de Meyer-Lübke y García de Diego (cfr. trechoria 2). La espresión documentada en Valdés l.leitoira amuesa un in- fluxu fónicu del llat. lectus, -i ‘cama’ (old) ensin dulda por ser ési, el nome (l.letu) que s’aplicó, a veces, al suelu de la caxa del carru (cfr. llechu). En tou casu sobro trechoria o tre- chories féxose’l verbu *trechoriar con un compuestu entre- choriar [(cfr.) d’u surde’l deverbal trechoriada (cfr.)], con un nuevu compuestu desentrechorar (cfr.); emparentáu ta l’ast. trechoriega (cfr.). Una variante de trechoria ye l’ast. trechera (cfr.) con un suf. equivalente -aria > -eira > -era, más fre- cuente al sur como instrumental. Cfr. trechoriu 1.
  1. Cierta pieza del carru [LV. DA]. Caúna de les cuatro pieces de madera ente les que xira l’exe del carru [Cg]. Caún de los palos pequeños, xeneralmente de carbayu, que frotaben alredor del exe, xuntaos perbaxo d’ésti cola pastoria [Llu]. Caúna de les pieces corvaes de madera ente les que xira l’exe del carru [Sm. Sl]. Pieza apertada que fai difícil el movimientu del exe [Ay]. Abrazadera onde xira l’exe del carru [An]. Pieza del carru que, al apertarla, suxeta l’exe [Qu]. Pieza de madera nel carru del país que va na piértiga pa encontar l’exe y permitir xirar [Cn (F)]. Caúna de les pieces de madera allugaes a los llaos del exe del carru y que, llueu d’atravesar la piértiga, sobresalen percima y suxeten les ciebes [Bab]. //-es ‘dos pieces que tán sol exe del carru’ [Pa]. ‘pieces, pines de madera del carru ente les que xira l’exe’ [Cb. Llib. Lr (estrechories) Tb (treichorias). Cv. Tox (treitoiras = traitoiras). Oc (tritoiras = tiritoiras = tilitoiras
  2. Pa
  3. = treitorias). Vd (l.leitoira). /Eo, VC (Cruce) (treitoiras)/. Vil (Cruce) (truitoiras). JH (trechores). R]. ‘pieces de madera sobro les que xira l’exe del carru’ [Lln (trechorias). Ay (trechores)]. ‘pieces de madera que suxeten l’exe del carru’ [Vd (tiritoiras)].
  4. Vd (tiritoiras)
  5. //-as ‘pedazos de madera qu’apierten l’exe del carru del país (van inxeríes nunos furacos llamaos verdugos) [Lln (trechorias
  6. = trichorias = trichorios)].
  7. - angazos, mangos, trechorias, colleras, pielgas
  8. Grangerías xviii: 1057
  9. Nun sedría difícil acoyer que dende’l llat. strictōria ‘visti- menta apertada’(em s.v. stringo) pudo xustificase l’aceición 2 pues les trechories van suxetes y apierten l’exe produciendo’l ruíu que tantu calter da al carru del país [Xo (Apuntamien- to) 299]. Daqué asemeyao alviértese en dalguna aceición de trechoriu 1 (cfr.). En sen contrariu Corominas-Pascual parten de *tractōria, -ōrum que-yos paez contraición del llat. tra- jectoria, deriváu de transjĭcere ‘facer pasar dalguna cosa al traviés de daqué’ (dcech s.v. trasca) pa xustificar ast. trechoria ‘pines ente les que rueda l’exe’l carru’ y l’occidental treitoriu. Otra opinión ye la de Meyer-Lübke y García de Diego (cfr. trechoria 2).
  10. Xo (Apuntamien- to) 299
  11. La espresión documentada en Valdés l.leitoira amuesa un in- fluxu fónicu del llat. lectus, -i ‘cama’ (old) ensin dulda por ser ési, el nome (l.letu) que s’aplicó, a veces, al suelu de la caxa del carru (cfr. llechu). En tou casu sobro trechoria o tre- chories féxose’l verbu *trechoriar con un compuestu entre- choriar [(cfr.) d’u surde’l deverbal trechoriada (cfr.)], con un nuevu compuestu desentrechorar (cfr.); emparentáu ta l’ast. trechoriega (cfr.). Una variante de trechoria ye l’ast. trechera (cfr.) con un suf. equivalente -aria > -eira > -era, más fre- cuente al sur como instrumental.
  12. (cfr.) d’u surde’l deverbal trechoriada (cfr.)
  13. Cfr. trechoriu 1.
trechoria, la* 2
📖: trechoria
🔤: , la* 2
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 la*, 2
<ident class="della" level="1"></ident><treitoira [Bab].>(TEST)
  1. trechoria
  2. ident class="della" level="1"></ident><treitoira
    • Bab
Sitiu per onde s’arrastren les treitas fasta’l camín [Bab]. Quiciabes del llat. tractōrius, -a, -um ‘que val p’arrastrar’ (em s.v. traho), con nominalización del femenín. Meyer- Lübke (rew s.v. tractōrius) parte d’esti étimu pa xustificar la variante ast. oc. treitoiras que nós inxerimos s.v. trechoria 1 (cfr.). Lo mesmo fai García de Diego (deeh s.v. tractorium) anque s.v. strictorium ‘lo qu’apierta’ inxer compuestos del tipu gall. entreitoiras, etc.
trechoriada, la
📖: trechoriada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. trechoriada
Carga de lleña [Bulnes (Lln)].
  1. 1. Carga de lleña [Bulnes (Lln)].
Cfr. trechoria 1.
trechoriega, la
📖: trechoriega
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. trechoriega
Lleña (pa tol iviernu) [Cl (i)].
  1. 1. Lleña (pa tol iviernu) [Cl (i)].
Cfr. trechoria 1.
trechoriu, el* 1
📖: trechoriu
🔤: , el* 1
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 el*, 1
<trechorio [GP]. //trechorios [Lln]. trichorios [Lln].>(TEST)
  1. trechoriu
  2. trechorio
    • GP
  3. trechorios eonaviego
    • Lln
  4. trichorios
    • Lln
Ciñidor o apertador o abrazador del exe del carru [GP].
  1. 1. Ciñidor o apertador o abrazador del exe del carru [GP].
//-os ‘tazos de madera qu’apierten l’exe’l carru del país (van inxeríos nunos furacos llamaos verdugos)’ [Lln (= trechorias = trichorias)].
  1. Camentamos qu’entá güei pue defendese la etimoloxía de González de Posada qu’escribía a lo cabero’l sieglu xviii: “Los carros de Asturias no tienen los exes quietos y separa- dos de las ruedas como en otras partes, sino que son volubles y pegados a las ruedas, y voltean con ellas para lo qual hay dos maderos de cada vorde de la carreta que aprietan entre sí el exe, que se rebuelve entre ellos y les llaman trechorios, esto es, strictoria, sing. strictorium, de strictum, de stringo” [GP 58]. Al nuesu entender dende strictoria podría xustifica- se l’ast. trechoria 1 (cfr.) pues trátase, de mano, d’una pieza qu’apierta l’exe.
  2. GP 58
trechoriu, el 2
📖: trechoriu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<trechorio [Os. GP]. treitoiru [Sm. Pzu. PSil. As. Cn (M)]. treitoriu [Sm]. traitoiru [As (Oc)]. truitoiru [Oc]. +trichuriu [Ri]. ////trechorios [Lln].>(TEST)
  1. trechoriu
    • Cn
  2. trechorio
    • Os
    • GP
  3. treitoiru
    • Sm
    • Pzu
    • PSil
    • As
    • Cn (M)
  4. treitoriu
    • Sm
  5. traitoiru
    • As (Oc)
  6. truitoiru
    • Oc
  7. trichuriu metafonía
    • Ri
  8. trechorios variación de número
    • Lln
Senderu perpendicular al pie d’un monte, pela lladera d’ésti, pa echar a valtos lleña o madera [LV] y que foi abiertu (el senderu) en monte pol agua qu’arroxa al llover [Ri]. Ca- mín cuestu per onde baxen arrastrando lleña del monte [Oc]. Senderu estrenchu na falda d’un monte per onde echen a ro- dones les cargues de lleña [Os. Cb. Pzu]. Caleyu del monte pa baxar madera y lleña a rastru [As]. Especie de canal en te- rrén perempruno [As (Oc)]. Camín derechu o riegu que baxa la lladera d’un monte per onde baxa la lleña [Cn (M)]. Sitiu del monte pa baxar la lleña [PSil]. Valle estrenchu y cuestu [Sm] pel qu’esbaria la lleña cortao en monte [Sm]. 2. Beyu, escobiu [Sm]. 3. Filera de raíces y maleza que va dexando tres de sí quien llabra [Ri]. 4. Conxuntu de pataques en file- ra que se van dexando na tierra según se van sacando [Ri]. //-os ‘sitios del monte per onde echen a rodones les cargues de lleña’ [Bulnes (Lln)].
  1. 1. Senderu perpendicular al pie d’un monte, pela lladera d’ésti, pa echar a valtos lleña o madera [LV] y que foi abiertu (el senderu) en monte pol agua qu’arroxa al llover [Ri]. Ca- mín cuestu per onde baxen arrastrando lleña del monte [Oc]. Senderu estrenchu na falda d’un monte per onde echen a ro- dones les cargues de lleña [Os. Cb. Pzu]. Caleyu del monte pa baxar madera y lleña a rastru [As]. Especie de canal en te- rrén perempruno [As (Oc)]. Camín derechu o riegu que baxa la lladera d’un monte per onde baxa la lleña [Cn (M)]. Sitiu del monte pa baxar la lleña [PSil]. Valle estrenchu y cuestu [Sm] pel qu’esbaria la lleña cortao en monte [Sm].
  2. 2. Beyu, escobiu [Sm].
  3. 3. Filera de raíces y maleza que va dexando tres de sí quien llabra [Ri].
  4. 4. Conxuntu de pataques en file- ra que se van dexando na tierra según se van sacando [Ri]. //-<i class="della">os </i>‘sitios del monte per onde echen a rodones les cargues de lleña’ [Bulnes (Lln)].
per termino de illo bustello et affliget se in illo trectorio 990 (s. xii) [DCO-I/121] in illa uesca et in ipso trectorio empruno usque inter de Odenanda 990 (s. xii) [DCO-I/121] et per illo tratoro in pruno et aflixit ubi primus dixit 1033 [ODueñas/164] dedit ... unam arrocam in illo trectorio subtus illam de mo- nasterio 1207 [LRCourias/17] illam nostra hereditatem quam uocitant el trechorio 1237(or.) [DOSV-1/207]
  1. per termino de illo bustello et affliget se in illo trectorio
  2. 990 (s. xii) DCO-I/121
  3. in illa uesca et in ipso trectorio empruno usque inter de Odenanda
  4. 990 (s. xii) DCO-I/121
  5. et per illo tratoro in pruno et aflixit ubi primus dixit
  6. 1033 ODueñas/164
  7. dedit ... unam arrocam in illo trectorio subtus illam de mo- nasterio
  8. 1207 LRCourias/17
  9. illam nostra hereditatem quam uocitant el trechorio
  10. 1237(or.) DOSV-1/207
Del llat. tractōrius, -a, -um ‘que val p’arrastrar’ (em; abf), con continuadores n’Italia (rew) y nominalización n’asturianu onde tamién se conoz el correspondiente feme- nín trechoria 2 (cfr.).
trechu, el
📖: trechu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<treitu [Pzu. PSil. SCiprián]. //treito [Mánt].>(TEST)
  1. trechu
    • Lln
  2. treitu
    • Pzu
    • PSil
    • SCiprián
  3. treito eonaviego
    • Mánt
Cast. trecho [Pzu. /Mánt/]. 2. Tragu de vinu [PSil. SCiprián (= chupe)]. //A trechu ‘a menudo’ [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">trecho </i>[Pzu. /Mánt/].
  2. 2. Tragu de vinu [PSil. SCiprián (= chupe)]. //<i class="della">A</i> <i class="della">trechu</i> ‘a menudo’ [Lln].
- son de tantu trechu [Campumanes 1781/60]
  1. - son de tantu trechu
  2. Campumanes 1781/60
Del llat. tractus, -us ‘aición d’arrastrar’, ‘trechu’, ‘llende con trazos’ (em), con continuadores románicos (rew) ya hispáni- cos (deeh; dcech s.v. traer). Na segunda aceición de nueso cal- tiénse tamién la idea que tresmite’l llat. tractum y yá conoz el verbu correspondiente trahere ‘pasar daqué (que se bebe) d’un tragu’ (em).
trécula, la
📖: trécula
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. trécula
    • Md
//Tocar la trécula ‘andar moviendo dalguna prenda o daqué que se lleva colgando en cuerpu’ [Md].
  1. 1. //<i class="della">Tocar la trécula </i>‘andar moviendo dalguna prenda o daqué que se lleva colgando en cuerpu’ [Md].
Podría tratase d’una adautación ast. de tecla, pallabra d’aniciu inciertu (dcech s.v. tecla) qu’acueye una espresión como si se tratare d’un diminutivu semicultu.
“tregua”
📖: “tregua”
🏗️: NO
✍️: SI
Pallabra conocida pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">aquestas</i>(TEST)
  1. “tregua”
  2. Pallabra conocida pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">aquestas</i
voltas cum de altras e de las treguas dent fidiadores
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">voltas</i> <i class="della">cum</i> <i class="della">de</i> <i class="della">altras</i> <i class="della">e</i> <i class="della">de</i> <i class="della">las</i> <i class="della">treguas</i> <i class="della">dent</i> <i class="della">fidiadores</i>
s. xii [FA/129] fagant treguas per foro de la villa s. xii [FA/129] e siant las treguas bonas et salvas d’elo s. xii [FA/130] qui las treguas franger’ pecte mil solidos medios al rei s. xii [FA/130] de las treguas diat fiadores assi de la 1145 (1295) [FU/37]
fagatreguas pel fuero de la uilla assi daquestas bueltas como de 1145 (1295) [FU/37] qui las treguas quebrantas pech mill sl medios al re 1145 (1295) [FU/37] inter omnes catholicos firma pax uel tregua 1216(or.) [ACL/321] por tregua quebrantada e por mandado de rrey 1255(or.) [ACL/267] si la tregua se deve i gardar entre los enemigos s. xiii (or.) [FX/19] damosnos tregua unos a otros 1308 [AAA/93] que non sea la tregua britada 1308 [AAA/93] dar lles tregua et rreçebir la dellos tan bien por estas co- sas1309 [AAU/141] fagamos postura njn auenençia nin conposiçion njn tregua njn segurançia njn amiztad 1309 [AAU/141] damos tregua de derecho e de fecho e de consello 1314 [AAA/110] que caya en el caso que caen los fidalgos que dan tregua 1403(or.) [VC-II/134] b) quicumque contra has treuguas fecerint 1209(or.) [ACL/205] si antequam treuge iste terminentur 1217(or.) [ACL/338] cum quibus rex Portugalie habet treugas 1219(or.) [ACL/361] Pallabra d’aniciu xermánicu [rew s.v. triuwa; Gamillscheg (1932: 237) del gót. triggwa ‘alianza’; Reinhart (1946: 299); dcech s.v. tregua]. L’ast. de tipu occidental pue almitir una metátesis del [w] a la sílaba anterior treug(u)a (§b) como nos términos llatinos del tipu aqua > aguaaugua (ghla §3.2.9.1.2d). Dende tregua féxose’l verbu atreguar (
  1. s. xii
  2. FA/129
  3. fagant treguas per foro de la villa s. xii
  4. FA/129
  5. e siant las treguas bonas et salvas d’elo s. xii
  6. FA/130
  7. qui las treguas franger’ pecte mil solidos medios al rei s. xii
  8. FA/130
  9. de las treguas diat fiadores assi de la
  10. 1145 (1295) FU/37

  11. fagatreguas pel fuero de la uilla assi daquestas bueltas como de
  12. 1145 (1295) FU/37
  13. qui las treguas quebrantas pech mill sl medios al re
  14. 1145 (1295) FU/37
  15. inter omnes catholicos firma pax uel tregua
  16. 1216(or.) ACL/321
  17. por tregua quebrantada e por mandado de rrey
  18. 1255(or.) ACL/267
  19. si la tregua se deve i gardar entre los enemigos s. xiii (or.)
  20. FX/19
  21. damosnos tregua unos a otros
  22. 1308 AAA/93
  23. que non sea la tregua britada
  24. 1308 AAA/93
  25. dar lles tregua et rreçebir la dellos tan bien por estas co- sas
  26. 1309 AAU/141
  27. fagamos postura njn auenençia nin conposiçion njn tregua njn segurançia njn amiztad
  28. 1309 AAU/141
  29. damos tregua de derecho e de fecho e de consello
  30. 1314 AAA/110
  31. que caya en el caso que caen los fidalgos que dan tregua
  32. 1403(or.) VC-II/134
  33. b)
  34. quicumque contra has treuguas fecerint 1209(or.) [ACL/205] si antequam treuge iste terminentur 1217(or.) [ACL/338] cum quibus rex Portugalie habet treugas 1219(or.)
  35. ACL/361
  36. Pallabra d’aniciu xermánicu [rew s.v. triuwa; Gamillscheg (1932: 237) del gót. triggwa ‘alianza’; Reinhart (1946: 299); dcech s.v. tregua]. L’ast. de tipu occidental pue almitir una metátesis del [w] a la sílaba anterior treug(u)a (§b) como nos términos llatinos del tipu aqua > aguaaugua (ghla
  37. w
  38. §3.2.9.1.2d). Dende tregua féxose’l verbu atreguar (
cfr.).
trelda, la
📖: trelda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<trielda [Cñ (llaa 27). Ac].>(TEST)
  1. trelda
    • Tb
  2. trielda
    • Cñ (llaa 27)
    • Ac
Trifolium pratense, cast. trébol rojo [Cñ (llaa 27)]. Planta de los praos que miedra en matoxu, mui xunta y alta; cómela bien el ganáu en verde [Ac]. Papilionácea emplegada como pación, de forma de trébol [Tb (= terbolina)].
  1. 1. <i class="della">Trifolium</i> <i class="della">pratense</i>, cast. <i class="della">trébol</i> <i class="della">rojo</i> [Cñ (llaa 27)]. Planta de los praos que miedra en matoxu, mui xunta y alta; cómela bien el ganáu en verde [Ac]. Papilionácea emplegada como pación, de forma de trébol [Tb (= terbolina)].
2. Barru perba- tío, blando [Ll]. Cfr. trébole.
treldar
📖: treldar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. treldar
Tupir, espesar [Ar].
  1. 1. Tupir, espesar [Ar].
Cfr. trébole.
“treldas”
📖: “treldas”
🏗️: NO
✍️: SI
Cfr. <i class="della">trébedes.</i>(TEST)
  1. “treldas”
  2. Cfr
  3. <i class="della">trébedes.</i
trema, la
📖: trema
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<triema [Ll].>(TEST)
  1. trema
  2. triema
    • Ll
Terrén llamargoso, enllagunao [Co. Po. Ll]. Terrén lliento y llamargoso, entrollao, cubierto de yerba que se funde fácil baxo los pies [LV. R]. Deverbal del verbu ast. tremar 2 (cfr. tremer ‘cimblar’) qui- ciabes alusivu a la inseguranza del terrén fofo y muelle de los llamorgales. Sobro esti términu cola amestadura del suf. -āceus, -a, -um ‘fechu de’ (old) y llueu del abondativu -al féxose l’ast. tremazal (cfr.) ensin dulda averáu etimolóxica- mente al cast. tremedal que Corominas-Pascual consideren en rellación col verbu llat. tremere (dcech s.v. temblar). Nesi sen entenderíase la espresión prau trumadal ‘prau llientu’ [SCi- prián], con tracamundiu de la vocal deuterotónica por influxu de la llabial [m].
  1. Terrén llamargoso, enllagunao [Co. Po. Ll]. Terrén lliento y llamargoso, entrollao, cubierto de yerba que se funde fácil baxo los pies [LV. R].
  2. LV. R
  3. Deverbal del verbu ast. tremar 2 (cfr. tremer ‘cimblar’) qui- ciabes alusivu a la inseguranza del terrén fofo y muelle de los llamorgales. Sobro esti términu cola amestadura del suf.
  4. -āceus, -a, -um ‘fechu de’ (old) y llueu del abondativu -al féxose l’ast. tremazal (cfr.) ensin dulda averáu etimolóxica- mente al cast. tremedal que Corominas-Pascual consideren en rellación col verbu llat. tremere (dcech s.v. temblar). Nesi sen entenderíase la espresión prau trumadal ‘prau llientu’ [SCi- prián], con tracamundiu de la vocal deuterotónica por influxu de la llabial [m].
  5. m
tremada, la
📖: tremada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Midida de yerba, carrada pequeña [Cn (MG)]. <ident class="della" level="1"></ident>Posible deverbal del ast. <i class="della">tremar</i>(TEST)
  1. tremada
  2. ident class="della" level="1"></ident>Midida de yerba, carrada pequeña
    • Cn (MG)
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Posible deverbal del ast
  4. <i class="della">tremar</i
1 (cfr.). Nesti sen una tre- mada nun ye sinón la yerba que cabe y carreta un carru nel treme 1 (cfr.), de la mesma manera qu’una carrada ye un ca- rru cargáu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i> (cfr.). Nesti sen una <i class="della">tre- </i><i class="della">mada</i> nun ye sinón la yerba que cabe y carreta un carru nel <i class="della">treme</i> <i class="della">1</i> (cfr.), de la mesma manera qu’una <i class="della">carrada</i> ye un <i class="della">ca- </i><i class="della">rru</i> cargáu.
tremadura, la 1
📖: tremadura
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
(TEST)
  1. tremadura
Cantidá grande d’obstáculos pa una llabor [Min]. Cfr. tremar 1.
  1. Cantidá grande d’obstáculos pa una llabor [Min]. Cfr. tremar 1.
  2. Min
tremadura, la 2
📖: tremadura
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident><tremaúra [Min].>(TEST)
  1. tremadura
  2. ident class="della" level="1"></ident><tremaúra
    • Min
Aición y efeutu de tremar 2 [JH]. Cfr. tremer.
  1. Aición y efeutu de tremar 2 [JH]. Cfr. tremer.
  2. JH
tremar 1
📖: tremar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Esparder pel suelu [Cr. Ac. Ay. Tb]: <i class="della">Tremóulu</i>(TEST)
  1. tremar 1
    • Tb
    • Cd
    • Ay
    • Sm
    • Ll
  2. ident class="della" level="1"></ident>Esparder pel suelu [Cr. Ac. Ay. Tb]: <i class="della">Tremóulu</i
tou pol suelu; la casa ta toda tremada de mazanas [Tb]. Tar les coses espardíes [Cd]. Tar el suelu enllenu de frutos [Ay]. 2. Desordenar [Tb]: Nun hai quien entre en cuartu; ta tremáu [Tb]. Poner les coses fuera del sitiu, desordenar [Sm. Cd]. 3. Tirar carbón pel suelu al cargar los vagones, tirar madera de cualquier forma al descar- galo [Min]. 4. Poner el treme al payar [Ll]. Cubrir con cañes el pisu del payar [Ay]. Cubrir el suelu d’una casa, d’una habita- ción, d’un carru, d’un corral, con tables, rames, maderos [JH].
  1. 1. <i class="della">tou</i> <i class="della">pol</i> <i class="della">suelu;</i> <i class="della">la</i> <i class="della">casa</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">toda</i> <i class="della">tremada</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mazanas</i> [Tb]. Tar les coses espardíes [Cd]. Tar el suelu enllenu de frutos [Ay].
  2. 2. Desordenar [Tb]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">quien</i> <i class="della">entre</i> <i class="della">en</i> <i class="della">cuartu;</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">tremáu</i> [Tb]. Poner les coses fuera del sitiu, desordenar [Sm. Cd].
  3. 3. Tirar carbón pel suelu al cargar los vagones, tirar madera de cualquier forma al descar- galo [Min].
  4. 4. Poner el treme al payar [Ll]. Cubrir con cañes el pisu del payar [Ay]. Cubrir el suelu d’una casa, d’una habita- ción, d’un carru, d’un corral, con tables, rames, maderos [JH].
Del llat. extrēmus, -a, -um ‘asitiáu a lo cabero’ (old), ‘estremu’, ‘(el) más alloñáu’ (em) sol que se fai’l verbu serondu extremare ‘tar a lo cabero’ (dlfac) > ast. estremar (cfr.) que tanto significa ‘separar’ como ‘diferenciar’ que, en tou casu, supón un alloña- mientu físicu o intelectual. D’ehí que, cola perda de la primera sílaba, se xustifique ast. tremar, que tanto val pa ‘xebrar’ o ‘es- parramar’ o ‘esparder’ como pa referise a lo que frecuentemente ye la so consecuencia ‘desordenar’, ‘desiguar’. El deverbal del participiu débil de tremar ye ast. tremáu (cfr.); el del infinitivu ye ast. treme ‘pisu, suelu’ (cfr.); refierse a lo que se pon pa dixebrar dos espacios. Lo mesmo ha dicise de la so presencia toponímica (ta 227; 705; 819; tt 197; García Arias 2016a: 820) onde ye po- sible la variación de xéneru según se refiera a un prau estremu o a una tierra estrema, esto ye, alloñáu o nun sitiu que fai dixebra; ello dexaría tamién entendelo dende l’ax. (ex)trēmus, -a, -um; con too, la presencia d’espresiones del tipu La Treme, La Triema obliga a almitir l’influxu verbal pa xustificar la diptongación an- tietimolóxica espardida dende’l verbu tremar como diximos nel soa. Una observación semántica más rellativa al ast. treme: el fechu de que munches vegaes los tipos de suelu que xebren verticalmente los espacios foron fechos d’un entretexíu de va- res, o xebatu, conllevaba un fenómenu non espreciatible como ye que cimblaren ya tuvieren una flexibilidá notable. Ello pudo favorecer l’asociación de los continuadores de extremare > ast. tremar 1 colos de tremere > ast. tremer (cfr.) → tremar 2 lo que fadría entender meyor dellos aspeutos semánticos del ast. treme (cfr.). En rellación etimolóxica con tremar 1 ta l’ast. tremadura 1 (cfr.). Dende tremar pudo facese un verbu romance compuestu como paez ufrir l’ast. entremar ‘buscar’ (cfr.) quiciabes cona idea primaria de *‘buscar ente les coses espardíes’.
tremar 2
📖: tremar 2
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tremar 2
Cfr. tremer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">tremer</i>.
tremáu, ada, ao
📖: tremáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+tremóu [y Llg]. tromáu [y Llg]. +tromóu [y Llg]. +treméu/ tremá/tremao [Ri].>(TEST)
  1. tremáu
    • Llg
    • Ll
    • Tb
  2. tremóu metafonía
    • y Llg
  3. tromáu
    • y Llg
  4. tromóu metafonía
    • y Llg
  5. treméu/ tremá/tremao metafonía
    • Ri
Perllenu [Ri] con abondancia de daqué [Llg. Ll. Tb]: Ta’l ca- mín tremáu castañes [Llg]: Ta tremao [Ll. Tb].
  1. 1. Perllenu [Ri] con abondancia de daqué [Llg. Ll. Tb]: <i class="della">Ta’l</i> <i class="della">ca- </i><i class="della">mín</i> <i class="della">tremáu</i> <i class="della">castañes</i> [Llg]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">tremao</i> [Ll. Tb].
Pp. de tremar 1 (cfr.).
tremáu, el*
📖: tremáu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tremao [Ar].>(TEST)
  1. tremáu
  2. tremao
    • Ar
Suelu del payar y tenada (suel facese de palos llargos y vara- les) [Ar].
  1. 1. Suelu del payar y tenada (suel facese de palos llargos y vara- les) [Ar].
2. Pisu del carru [Ar]. Nominalización del masc. del part. débil del verbu tremar 1 (cfr.).
tremazal
📖: tremazal
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tremazal
Terrén muelle según s’alvierte al pisalo [Ar].
  1. 1. Terrén muelle según s’alvierte al pisalo [Ar].
Cfr. trema.
trembalegada, la*
📖: trembalegada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<trembalegaa [Sb].>(TEST)
  1. trembalegada
  2. trembalegaa
    • Sb
Montón, gran cantidá de daqué [Sb]: Facínse unes trembale- gaes de chorizos… [Sb].
  1. 1. Montón, gran cantidá de daqué [Sb]: <i class="della">Facínse</i> <i class="della">unes</i> <i class="della">trembale- </i><i class="della">gaes</i> <i class="della">de</i> <i class="della">chorizos…</i> [Sb].
Cfr. tromba.
trembir
📖: trembir
🏗️: NO
✍️: NO
Cfr. <i class="della">temblar</i>(TEST)
  1. trembir
  2. Cfr
  3. <i class="della">temblar</i
y tremer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. y <i class="della">tremer.</i>
trémbole
📖: trémbole
🏗️: NO
✍️: NO
Temblante [AGO]. Del alv. llat. tremule ‘axitándose’ (abf)>(TEST)
  1. trémbole
  2. Temblante
    • AGO
  3. Del alv
  4. llat
  5. tremule ‘axitándose’ (abf)
*trem’le con una xeneralización -mbl- (*tremble) y, llueu, con una reposición vocálica → trémbole.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. *<i class="della">trem’le</i> con una xeneralización -<i class="della">mbl</i>- (*<i class="della">tremble</i>) y, llueu, con una reposición vocálica → <i class="della">trémbole</i>.
treme, el/la 1
📖: treme
🔤: , el/la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<el treme [Cl (i). Llg. Ri. Qu. Tb. Sm. JH]. /////la treme [Lln. Sb. Sm]. la tren [Espina (Oc)]. la trene [Sl]. /////trieme [Sm]. treme [Cp. Ay. Cv]. tremen [y Pi. y R]. tremel [y Cp] {que, acordies col contestu, debería lleese *<i class="della">trémel</i>}.>(TEST)
  1. treme
    • Ll
    • Ce
    • Oc
    • Cn
    • Bu
  2. el treme
    • Cl (i)
    • Llg
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • JH
  3. la treme dudoso (certainty = baxa)
    • Lln
    • Sb
    • Sm
  4. la tren
    • Espina (Oc)
  5. la trene
    • Sl
  6. {que, acordies col contestu, debería lleese *<i class="della">trémel</i>} dudoso (certainty = baxa)
  7. trieme
    • Sm
  8. treme
    • Cp
    • Ay
    • Cv
  9. tremen
    • y Pi
    • y R
  10. tremel
    • y Cp
Suelu o pisu del payar [Cl (i). Llg. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm]. Rames, tablines con que se fai’l suelu del payar o que se po- nen debaxo de la vara yerba como aisllante [Ay]. Suelu o pavimentu de la tenada, cuartu, corral, carru [JH]. Suelu de madera, tabláu [Sb. Ay]: La treme del carru yámase soyáu [Sb]. Caúna de les tables con que se fai’l tilláu del carru [Cv (= tremera)]. Carru ensin exe nin ruedes, llechu del carru [Cv (= tremera)]. Tabláu, particularmente el del carru [JH]. Llechu del carru [Pi. Cp. Ac. Llg. Ay. Ce. Sl. Oc. JH]. 2. Cebatera pa xebrar el ganáu nes cortes [Ri]. 3. Plataforma sobro la que se prensa’l vinu [Cn (Cv) (= emina)]. Mesa del llagar [Bu (Eo)]. //Nun tener treme ‘nun tener gobiernu nin orde na alministra- ción de dalguna cosa’ [Ll. Ri].
  1. 1. Suelu o pisu del payar [Cl (i). Llg. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm]. Rames, tablines con que se fai’l suelu del payar o que se po- nen debaxo de la <i class="della">vara yerba </i>como aisllante [Ay]. Suelu o pavimentu de la tenada, cuartu, corral, carru [JH]. Suelu de madera, tabláu [Sb. Ay]: <i class="della">La</i> <i class="della">treme</i> <i class="della">del</i> <i class="della">carru</i> <i class="della">yámase</i> <i class="della">soyáu</i> [Sb]. Caúna de les tables con que se fai’l tilláu del carru [Cv (= tremera)]. Carru ensin exe nin ruedes, llechu del carru [Cv (= tremera)]. Tabláu, particularmente el del carru [JH]. Llechu del carru [Pi. Cp. Ac. Llg. Ay. Ce. Sl. Oc. JH].
  2. 2. Cebatera pa xebrar el ganáu nes cortes [Ri].
  3. 3. Plataforma sobro la que se prensa’l vinu [Cn (Cv) (= emina)]. Mesa del llagar [Bu (Eo)]. //<i class="della">Nun</i> <i class="della">tener</i> <i class="della">treme</i> ‘nun tener gobiernu nin orde na alministra- ción de dalguna cosa’ [Ll. Ri].
el treme del lagar e la duerna del 14[...] (or.) [VC-II/183] Amén de lo apuntao enriba al entender el términu como de- verbal de tremar 1 (cfr.) fai falta alvertir: a) la perda de -e (la tren) que favoreció’l tracamundiu de nasales y l’intentu de reposición vocálica (trene); b) intentu percorreutu d’asimilar treme a aquelles pallabres qu’ufríen formaciones etimolóxi- ques continuadores
  1. el treme del lagar e la duerna del 14[...] (or.)
  2. VC-II/183
  3. Amén de lo apuntao enriba al entender el términu como de- verbal de tremar 1 (cfr.) fai falta alvertir: a) la perda de -e (la tren) que favoreció’l tracamundiu de nasales y l’intentu de reposición vocálica (trene); b) intentu percorreutu d’asimilar treme a aquelles pallabres qu’ufríen formaciones etimolóxi- ques continuadores
del llat. -amen, -umen y que tendíen a des- aniciar la -n (tremen) onde foi posible’l tracamundiu -n con -l *trémel; c) dende tremen féxose una incrementación del con- tinuador del coleutivu llat. -ētum d’u siguió ast. tremeneo (cfr. tremenéu) y l’amestáu con sub- → soltremeneo.
treme, la 2
📖: treme
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<trieme [Ar. Bab. Pzu. Vg. Llomb].>(TEST)
  1. treme
    • Lln
  2. trieme
    • Ar
    • Bab
    • Pzu
    • Vg
    • Llomb
Sitiu llamargosu [Lln. Bab. Vg]. Terrén blando [Ar], muelle, con agua [Pzu]. Terrén pantanoso en que se funden y puen desapaecer los animales [Llomb]. Cfr. trema & tremer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Sitiu llamargosu [Lln. Bab. Vg]. Terrén blando [Ar], muelle, con agua [Pzu]. Terrén pantanoso en que se funden y puen desapaecer los animales [Llomb]. Cfr. <i class="della">trema</i> & <i class="della">tremer</i>.
tremecer
📖: tremecer
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tremecer
Tremer, temblar [R. AGO].
  1. 1. Tremer, temblar [R. AGO].
Del llat. tremescere ‘tremer’ (old) yá conseñáu n’Alexandre (según dcech s.v. temblar) y xustificáu etimolóxicamente por García de Diego (deeh). Al empar conséñase tamién el compuestu estremecer (cfr.) pero non l’ast. entremecer (cfr.) qu’esixe otru tratamientu acordies cola so semántica.
tremedal, el
📖: tremedal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<br class="della"><b class="della">tremedal,</b>(TEST)
  1. tremedal
  2. br class="della"><b class="della">tremedal,</b
el Folleru [Villah].
  1. 1. <b class="della">el </b>Folleru [Villah].
Cfr. trema.
tremendosu, a, o
📖: tremendosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+tremendusu [Ay].>(TEST)
  1. tremendosu
  2. tremendusu metafonía
    • Ay
Tremendu, pergrande, terrible [Ay].
  1. 1. Tremendu, pergrande, terrible [Ay].
2. Qu’amuesa les sos opi- niones ensin miramientu de les ayenes [Cl]. Cfr. tremendu, a, o.
tremendu, a, o
📖: tremendu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+tremindu [Ay].>(TEST)
  1. tremendu
  2. tremindu metafonía
    • Ay
Cast. tremendo [Cl]. 2. Pergrande [Cl], terrible [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">tremendo</i> [Cl].
  2. 2. Pergrande [Cl], terrible [Ay].
- que viera un monte tremendu/mas llargu que alma de xsas- tre/de lladrones formigueru [Campumanes 1781/348]
  1. - que viera un monte tremendu/mas llargu que alma de xsas- tre/de lladrones formigueru
  2. Campumanes 1781/348
Del llat. tremendus, -a, -um ‘terrible’ (old), quiciabes per vía culta si acoyemos la escansión ufiertada por Corominas-Pas- cual tremĕndus (dcech s.v. temblar). Una nueva formación en -ōsus sedrá responsable del ast. tremendosu, a, o (cfr.).
tremenéu, el*
📖: tremenéu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tremeneo [Ay (N). Mi].>(TEST)
  1. tremenéu
    • Ay
  2. tremeneo
    • Ay (N)
    • Mi
Pisu de madera de la casa [Ay].
  1. 1. Pisu de madera de la casa [Ay].
2. Barullu, xaréu, riña [Mi]: ¡Menudu tremeneo armaron madre y fíu! [Mi]. 3. Llabor llar- gu y duru de facer [Mi]: ¡Menudu tremeneo que me metí de- pués qu’acabaron los pintores! [Mi]. //Soltremeneo ‘lo que ta debaxo del tremenéu’ [Ay]. Cfr. treme 1.
trementina, la
📖: trementina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">trementina</i>. <i class="della">Tomaréis</i>(TEST)
  1. trementina
  2. Cast
  3. <i class="della">trementina</i>
  4. <i class="della">Tomaréis</i
la salmoria y el torbisco,/zumaque, pulepule y malbarisco/trementina, xabón, lleche d’obeyes [El Ensal- mador 68-69]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">salmoria</i> <i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">torbisco,</i>/<i class="della">zumaque,</i> <i class="della">pulepule</i> <i class="della">y</i> <i class="della">malbarisco</i>/<i class="della">trementina</i><i class="della">,</i> <i class="della">xabón,</i> <i class="della">lleche</i> <i class="della">d’obeyes</i> [El Ensal- mador 68-69]
Trebentina una onza 1686 [Francisco Dorado/188] El términu tamién se conseña en mir. trementina “terebintina; essência extraída da resina do pinheiro” [Mirandés (Pires)]. N’ast. podría ser posible castellanismu trementina, adauta- ción del continuador de terebinthus > terebintoterebenti- na (dcech s.v. terebinto). Xuan Busto entiende la variante tes- tual de L’Ensalmador, clementina, como ‘aceite que se llogra dende la resina del pinu, ingrediente de munchos compuestos farmacolóxicos’: Tomaréis lla salmoria y el torviscu,/zumaque, pulipuli y malvariscu,/clementina, xabón, lleche de oveyes [Romance (Torano): 20-23]
  1. Trebentina una onza
  2. 1686 Francisco Dorado/188
  3. El términu tamién se conseña en mir. trementina “terebintina; essência extraída da resina do pinheiro” [Mirandés (Pires)]. N’ast. podría ser posible castellanismu trementina, adauta- ción del continuador de terebinthus > terebintoterebenti- na (dcech s.v. terebinto). Xuan Busto entiende la variante tes- tual de L’Ensalmador, clementina, como ‘aceite que se llogra dende la resina del pinu, ingrediente de munchos compuestos farmacolóxicos’: Tomaréis lla salmoria y el torviscu,/zumaque, pulipuli y malvariscu,/clementina, xabón, lleche de oveyes
  4. Romance (Torano): 20-23
tremer
📖: tremer
🏗️: NO
✍️: NO
<tremar 2 [AGO]. trimir [LV. AGO]. trimbir [As].>(TEST)
  1. tremer
  2. tremar 2
    • AGO
  3. trimir
    • LV
    • AGO
  4. trimbir
    • As
Cimblar, cast. temblar [CC. As. AGO]. 2. Tener tercianes [LV. AGO]. //Treme ‘tiembla’ [R]. //¡Ta gurdu que treme! [Ay]. Y lu contempla seguru/sin temélu nin tremar [Batalla Cua- donga 221] La tierra que los sotién/treme; salten del sitial [Batalla Cuadonga 233] temblar (cfr.) con compuestu retemblar (cfr.). D’esa alter- nancia de formes con -m- (tremer-trimir-tremar) y con -mbl- (temblar) xustifícase l’encruz fónicu que nos ufierta trimbir (cfr. bimbu) col compuestu *retemblir conocíu pel deverbal retemblíu (cfr.). La inseguranza del vocalismu átonu y el con- testu llabial espliquen la variante vocálica qu’alvertimos nel compuestu sutrumir (cfr.) xunto a sutrumar (cfr.); la presencia de delles líquides nuna mesma pallabra (*trem’lar, *tremblar) favoreció que se desaniciare una d’elles (ghla 259), asina en temblar (pe4: 418). En rellación etimolóxica con tremar 2 hebo facese un deverbal treme 2 que fuxó de la fusión col ast. treme 1 (cfr.) gracies a una incrementación sufixal col continuador del suf. llat. -aria qu’alvertimos nel ast. tremera 1 (cfr.) semánticamente en rellación con daqué cosa que tre- ma (o ye muelle) como ye’l tipu de terrén llientu que cubre’l terrén llamorgoso; tamién l’hinchón (que fai tremar al en- fermu); o la enredadera que paez tremar al movela l’aire. Ye verdá que *treme 2 ‘llamarga’, fuxendo de treme 1 ‘lo cabe- ro’, ‘lo alloñao’, etc. (cfr.), pela sufixación -aria > -era, acaba nun resultáu tremera 1 (cfr.) → tremera 2 (cfr.); pues asina pue pasar evolutivamente en dellos llugares. En rellación con tremera 1 (cfr.) → tremera 2 (cfr.) féxose ast. tremería (cfr.); tamién tenemos ast. tremesina (cfr.) y tremadura 2 (cfr.).
  1. Cimblar, cast. temblar [CC. As. AGO]. 2. Tener tercianes [LV. AGO]. //Treme ‘tiembla’ [R]. //¡Ta gurdu que treme! [Ay]. Y lu contempla seguru/sin temélu nin tremar
  2. Batalla Cua- donga 221
  3. La tierra que los sotién/treme; salten del sitial
  4. Batalla Cuadonga 233
  5. temblar (cfr.) con compuestu retemblar (cfr.). D’esa alter- nancia de formes con -m- (tremer-trimir-tremar) y con -mbl- (temblar) xustifícase l’encruz fónicu que nos ufierta trimbir (cfr. bimbu) col compuestu *retemblir conocíu pel deverbal retemblíu (cfr.). La inseguranza del vocalismu átonu y el con- testu llabial espliquen la variante vocálica qu’alvertimos nel compuestu sutrumir (cfr.) xunto a sutrumar (cfr.); la presencia de delles líquides nuna mesma pallabra (*trem’lar, *tremblar) favoreció que se desaniciare una d’elles (ghla 259), asina en temblar (pe4: 418). En rellación etimolóxica con tremar 2 hebo facese un deverbal treme 2 que fuxó de la fusión col ast. treme 1 (cfr.) gracies a una incrementación sufixal col continuador del suf. llat. -aria qu’alvertimos nel ast. tremera 1 (cfr.) semánticamente en rellación con daqué cosa que tre- ma (o ye muelle) como ye’l tipu de terrén llientu que cubre’l terrén llamorgoso; tamién l’hinchón (que fai tremar al en- fermu); o la enredadera que paez tremar al movela l’aire. Ye verdá que *treme 2 ‘llamarga’, fuxendo de treme 1 ‘lo cabe- ro’, ‘lo alloñao’, etc. (cfr.), pela sufixación -aria > -era, acaba nun resultáu tremera 1 (cfr.) → tremera 2 (cfr.); pues asina pue pasar evolutivamente en dellos llugares. En rellación con tremera 1 (cfr.) → tremera 2 (cfr.) féxose ast. tremería (cfr.); tamién tenemos ast. tremesina (cfr.) y tremadura 2 (cfr.).
Del llat. tremere ‘cimblar’, ‘tener mieu’ (em), étimu yá apun- táu pal ast. tremer o trimir xunto a otres llingües romániques (rew) ya hispániques (deeh; dcech s.v. temblar), y pal com- puestu sutrumir (pe3: 141). Ha pervese en tremar un resultáu que ye frutu de la inseguranza nos modelos verbales como ta- mién s’alvierte na alternancia sutrumir (cfr.) y sutrumar (cfr.) que, a vegaes, llega a ufiertar fasta una triple posibilidá como en algamber - algamir - algamar -, etc. La vía pela que se lle- ga a tremar, verbu que yá s’alvierte nes gloses [y qu’ente nós, magar Corominas-Pascual, nun ye “italianismo raro” (dcech s.v. temblar)], paez que ye d’una formación verbal llograda sol diminutivu; asina sobro tremulus → tremulāre ‘tremer’ (em s.v. tremo) que tendrá resultaos panrománicos (rew) ya hispánicos (deeh), orixe de *trem’lar [qu’influyendo sobro tremer o trimir abocará a tremar del qu’hai nicios llatinos: et tremans et vapulans (Mulomedicina: Iliescu-Slusanski 116)]
tremera, la 1
📖: tremera
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Suelu o pisu del carru o carriella [Sm]. Caúna de les tables con que se fai’l tilláu del carru [Cv (= treme)]. Carru ensin exe nin ruedes, llechu del carru [Cv (= treme)].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">El</i>(TEST)
  1. tremera
  2. Suelu o pisu del carru o carriella
    • Sm
  3. Caúna de les tables con que se fai’l tilláu del carru
    • Cv (= treme)
  4. Carru ensin exe nin ruedes, llechu del carru
    • Cv (= treme)
  5. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">El</i infl. cast.
día la can-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">día</i> <i class="della">la</i> <i class="della">can-</i>
delera mirarás la tu tremera, si tienes como tenías seguirás como seguías, si no apretarás la trebolguera [Qu (LGarcía)]. Formación sol ast. treme (cfr.) cola amestanza del continua- dor del suf. -āria.
tremera, la 2
📖: tremera
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Llamorgal [Vv]. 2. Hinchón [Sb]: <i class="della">¡Va</i>(TEST)
  1. tremera
    • Sb
    • Cg
  2. Llamorgal
    • Vv
  3. 2
  4. Hinchón [Sb]: <i class="della">¡Va</i
tremera que traés! Pincho’i (sic) l’abiéspora y trae ua tremera... [Sb]. 3. En- redadera [R]. //Fechu una tremera ‘que nun tien solidez (un edificiu)’ [Cg]. ‘achacosa (una persona)’ [Cg]. Y si está muy mojada se hará barro al macearla y saldrá tremera la tapia [Grangerías xviii: 717] y si hubiere tremeras en las mismas espetarás alissos muy espessos [Grangerías xviii: 762]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tremera</i> <i class="della">que</i> <i class="della">traés! </i><i class="della">Pincho’i</i> (<i class="della">sic</i>) <i class="della">l’abiéspora</i> <i class="della">y</i> <i class="della">trae</i> <i class="della">ua</i> <i class="della">tremera</i>... [Sb].
  3. 3. En- redadera [R]. //<i class="della">Fechu una tremera </i>‘que nun tien solidez (un edificiu)’ [Cg]. ‘achacosa (una persona)’ [Cg]. <i class="della">Y</i> <i class="della">si</i> <i class="della">está</i> <i class="della">muy</i> <i class="della">mojada</i> <i class="della">se</i> <i class="della">hará</i> <i class="della">barro</i> <i class="della">al</i> <i class="della">macearla</i> <i class="della">y</i> <i class="della">saldrá</i> <i class="della">tremera</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tapia</i> [Grangerías xviii: 717] <i class="della">y</i> <i class="della">si</i> <i class="della">hubiere</i> <i class="della">tremeras</i> <i class="della">en</i> <i class="della">las</i> <i class="della">mismas</i> <i class="della">espetarás</i> <i class="della">alissos</i> <i class="della">muy</i><i class="della"> espessos</i> [Grangerías xviii: 762]
en las tremeras charcosas [Grangerías xviii: 764] En rellación etimolóxica col ast. tremer (
  1. en las tremeras charcosas
  2. Grangerías xviii: 764
  3. En rellación etimolóxica col ast. tremer (
cfr.). Sobro tremera féxose tremería (cfr.).
tremería, la
📖: tremería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Terrén lliento, enllagunao. <i class="della">Y</i>(TEST)
  1. tremería
  2. Terrén lliento, enllagunao
  3. <i class="della">Y</i
para ser prado de catorce carros de yerba, basta lo ál de las primeras tremerías para baxo y nacimiento de las aguas [Grangerías xviii] Cfr. tremera 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">para</i> <i class="della">ser</i> <i class="della">prado</i> <i class="della">de</i> <i class="della">catorce</i> <i class="della">carros</i> <i class="della">de</i> <i class="della">yerba,</i> <i class="della">basta</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">ál</i> <i class="della">de</i> <i class="della">las</i> <i class="della">primeras</i> <i class="della">tremerías</i> <i class="della">para</i> <i class="della">baxo</i> <i class="della">y</i> <i class="della">nacimiento</i> <i class="della">de</i> <i class="della">las</i><i class="della"> aguas </i>[Grangerías xviii] Cfr. <i class="della">tremera</i> <i class="della">2</i>.
tremesín, ina, ino
📖: tremesín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
De tres meses [Lln]. //-<i class="della">inas</i>(TEST)
  1. tremesín
  2. De tres meses
    • Lln
  3. -<i class="della">inas</i eonaviego
‘pertempranes (les pataques)’ [Lln].
  1. 1. ‘pertempranes (les pataques)’ [Lln].
Del llat. trimēnsis, -is ‘que miedra en tres meses’ (em s.v. mēnsis; abf), con dalgún caltenimientu románicu (rew) ya hispánicu (deeh), siguió’l continuador del sufixáu en -īnus -ín que, nun primer momentu, nun s’asociaba a la idea de diminutivu.
tremesina, la
📖: tremesina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////tremosinas [Oc].>(TEST)
  1. tremesina
    • Cv
    • Qu
  2. tremosinas variación de número
    • Oc
Enfermedá que provoca nel paciente un temblor continuu [Cv]. Enfermedá (de persones, d’animales) [JH]. 2. Venada, gran enfadu [ByM]. //-as ‘espinielles’ [Qu]. //Tener tremosi- nas ‘tremar de fríu’ [Busmente (Oc)].
  1. 1. Enfermedá que provoca nel paciente un temblor continuu [Cv]. Enfermedá (de persones, d’animales) [JH].
  2. 2. Venada, gran enfadu [ByM]. //-<i class="della">as </i>‘espinielles’ [Qu]. //<i class="della">Tener tremosi- </i><i class="della">nas</i> ‘tremar de fríu’ [Busmente (Oc)].
- Porque’l mal que tenéis ye tremesina [El Ensalmador 67]
  1. - Porque’l mal que tenéis ye tremesina
  2. El Ensalmador 67
Cfr. tremer.
tremielga, la
📖: tremielga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tremielga
    • Ce
Pescáu, {tipu de pexe} [Ce].
  1. 1. Pescáu, {tipu de pexe} [Ce].
Cfr. mielga 1.
tremís*
📖: tremís*
🏗️: SI
✍️: NO
Términu que namái conozo pela documentación en llatín: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
  1. tremís*
  2. Términu que namái conozo pela documentación en llatín: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i
accepi de uos pro ipso que In carta resonat In tremisse que mihi bene conplacuit 917 (or.) [SV]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">accepi</i> <i class="della">de</i> <i class="della">uos</i> <i class="della">pro</i> <i class="della">ipso</i> <i class="della">que</i> <i class="della">In</i> <i class="della">carta</i> <i class="della">resonat</i> <i class="della">In</i> <i class="della">tremisse</i> <i class="della">que</i><i class="della"> mihi</i> <i class="della">bene</i> <i class="della">conplacuit</i> 917 (or.) [SV]
Del masc. llat. trēmis, -issis ‘moneda del Baxu Imperiu co- rrespondiente a un terciu del aureus’ (em). Trátase d’una voz tamién conocida en dellos cartularios hispánicos (lhp) pero ensin niciu nel ast. de güei, cosa llóxica darréu que’l so usu como moneda de cambiu abenayá que foi desaniciáu.
tremolar
📖: tremolar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tremolar
    • Ay
Mover al aire [Ay].
  1. 1. Mover al aire [Ay].
Podría tratase d’un castellanismu (cfr. torbolín).
tremolín, el
📖: tremolín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tremulín [Lr. Tb].>(TEST)
  1. tremolín
  2. tremulín
    • Lr
    • Tb
Remolín (d’aire, d’agua) [Lr].
  1. 1. Remolín (d’aire, d’agua) [Lr].
2. Baturiciu, remolín [Ay. Tb]. Tremolina [Tox]. Cfr. torbolín.
tremolina, la
📖: tremolina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Baturiciu, ruíu [Tb]. Cfr. <i class="della">terbolina</i>(TEST)
  1. tremolina
  2. Baturiciu, ruíu
    • Tb
  3. Cfr
  4. <i class="della">terbolina</i
(cfr.) con tracamundiu de llabiales.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) con tracamundiu de llabiales.
tremontana, la
📖: tremontana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tresmontana [Sb. Ll].>(TEST)
  1. tremontana
    • Pa
  2. tresmontana
    • Sb
    • Ll
Cast. tramontana [Pa. Ll]. //Perder la tremontana ‘perder la orientación’ [Pa]. ‘perder el tinu, la orientación’ [Sb (perder la tresmontana)]. ‘obrar o falar fuera de razón, perder la cha- peta’ [Ll (perder la tresmontana)].
  1. 1. Cast. <i class="della">tramontana </i>[Pa. Ll]. //<i class="della">Perder la tremontana </i>‘perder la orientación’ [Pa]. ‘perder el tinu, la orientación’ [Sb (<i class="della">perder la</i> <i class="della">tresmontana</i>)]. ‘obrar o falar fuera de razón, perder la cha- peta’ [Ll (<i class="della">perder</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tresmontana</i>)].
Podría tratase d’una adautación d’un italianismu tramontana, entendíu popularmente como un compuestu con un primer elementu continuador del llat. trans. En tou casu ye’l mesmu italianismu que s’alvierte nel cast. tramontana (dcech s.v. monte). N’ast. foi posible’l llogru d’un masculín analóxicu tramontanu (cfr.). Semánticamente ye almisible ver en tre- montana usos figuraos.
tremor, el
📖: tremor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tremor
Temblor [AGO].
  1. 1. Temblor [AGO].
Del masc. llat. tremor, -ōris ‘aición o estáu de temblar’ (old), con dalgún continuador románicu (rew) ya hispánicu (deeh).
tremoria, la
📖: tremoria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tresmoria [y Pa]. tremolia [Cl. Co (VB). Am]. tremunia [Mar. Bard]. /////tramueya [Arm]. trimueya [Cab. SCiprián]. trimuo- ya [SCiprián]. tremoa [Lln (Cg)]. /////tremuela [VCid].>(TEST)
  1. tremoria
    • Lln
    • Co
    • Pa
  2. tresmoria
    • y Pa
  3. tremolia
    • Cl
    • Co (VB)
    • Am
  4. tremunia
    • Mar
    • Bard
  5. tramueya dudoso (certainty = baxa)
    • Arm
  6. trimueya
    • Cab
    • SCiprián
  7. trimuo- ya
    • SCiprián
  8. tremoa
    • Lln (Cg)
  9. tremuela dudoso (certainty = baxa)
    • VCid
Moxeca del molín [Lln (Cg). Os. Co (VB). Am. Pa. Arm. Mar. Cab. SCiprián. VCid]. Parte del molín [Cl]. 2. Parte de la ile- sia allugada baxo’l coru [Bard].
  1. 1. Moxeca del molín [Lln (Cg). Os. Co (VB). Am. Pa. Arm. Mar. Cab. SCiprián. VCid]. Parte del molín [Cl].
  2. 2. Parte de la ile- sia allugada baxo’l coru [Bard].
Del llat. trimodia, -ae ‘vasía de tres modios de capacidá’ (old; abf), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; Lliberdón 27) magar les duldes etimolóxiques y non siempre bien sofitaes de Corominas-Pascual (dcech s.v. tramoya). La espresión que conseñamos d’entrada supón una sustitución de -odia pol suf. -ōria bien conocida por ser un cenciellu camu- damientu de -d- y -r-. Dende ehí xustifícase’l tracamundiu de líquides -r- con -l- (tremolia); tamién de -r- y -n- (tremunia) o, lo que ye lo mesmo, de sufixos -oria y -onia [como en mir. tremoia y tremonha [Mirandés (Pires); port. tremonha] equí tamién con influxu zarrador de la yod sobro vocal. Pero dende l’amestanza de cardinal tri- [en tresmoria fai ver la conciencia de l’amestanza con modia, plural de modium], vese un doble comportamientu de la yod, d’un llau zarrador de la tónica (*tremoyatremoa) como en tremoria [→ dim. tremorina (cfr.)], tresmoria, tremolia, *tremonia tremunia; d’otru diptongador (tramueya, trimueya, trimuoya), talmente como vemos na documentación medieval del llat. modius (pe4 s.v. mueyu 1); un casu particular úfrelu tremuela onde xunto al trunfu diptongador (como en tramueya, etc.) amuésase la variante con [l] que podría alvertir del influxu del continuador del llat. mola como-y paez ver a Meyer-Lübke nel friulán tra- muele (rew). Ye posible que faiga falta destremar ast. trimue- ya (del molín), etc. del cast. tramoya (del teatru) como podría siguir al apreciar dellos reparos de Corominas-Pascual; nesti casu abúltanos que la clave podría xurgase en rellación con trama por si ye posible ver daqué asina nel salmanquín tra- moya ‘cordeles que suxeten los pedales del telar sosteníos de los llamaos palos de tramoyas’ [AdLamano].
tremorina, la
📖: tremorina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tresmolina [y Pa (Molín)]. Pieza pequeña de madera, de forma trapezoidal y güeca, que va asitiada dientro de la <i class="della">tremoria </i>[Pa (Molín)]. Dim. de <i class="della">tremoria</i>(TEST)
  1. tremorina
    • Mi
    • Tb
  2. tresmolina
    • y Pa (Molín)
  3. Pieza pequeña de madera, de forma trapezoidal y güeca, que va asitiada dientro de la <i class="della">tremoria </i>
    • Pa (Molín)
  4. Dim
  5. de <i class="della">tremoria</i
(cfr.). Con too, la espresión armar una tre- morina ‘facer ruíu, baturiciu’ [Mi. Tb] paez qu’ha rellaciona- se cola familia de tremolina, torbolín.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.). Con too, la espresión <i class="della">armar</i> <i class="della">una</i> <i class="della">tre- morina</i> ‘facer ruíu, baturiciu’ [Mi. Tb] paez qu’ha rellaciona- se cola familia de <i class="della">tremolina,</i> <i class="della">torbolín</i>.
tremulosu, a, o
📖: tremulosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">trémulo</i>(TEST)
  1. tremulosu
  2. Cast
  3. <i class="della">trémulo</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Paez un castellanismu inxertu n’ast. como adautación del cul- tismu nesa llingua tremuloso (dcech s.v. temblar).
tren, el
📖: tren
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tren </i>[Xral]. Númberu de vagones qu’arrastra una caba- llería o tractor [Min]. //<i class="della">Paecer que va pal tren </i>‘dir entainando’ [Mi]. //<i class="della">Traer</i>(TEST)
  1. tren
    • Vv
    • Llg
    • Sr
  2. Cast
  3. <i class="della">tren </i>
    • Xral
  4. Númberu de vagones qu’arrastra una caba- llería o tractor
    • Min
  5. <i class="della">Paecer que va pal tren </i>‘dir entainando’ eonaviego
    • Mi
  6. <i class="della">Traer</i eonaviego
al tren ‘usar tolos díes una mesma prenda de ropa’ [Vv. Llg (= llevar al tren)]. //A tou tren ‘a toa priesa, a toa velocidá’ [Vv. Sr].
  1. 1. <i class="della">al</i> <i class="della">tren</i> ‘usar tolos díes una mesma prenda de ropa’ [Vv. Llg (= llevar al tren)]. //<i class="della">A</i> <i class="della">tou tren</i> ‘a toa priesa, a toa velocidá’ [Vv. Sr].
traer). Son formaciones derivaes: treneru (cfr.), trenista (cfr.), treniar (cfr.), treniadura (cfr.).
  1. traer). Son formaciones derivaes: treneru (cfr.), trenista (cfr.),
  2. treniar (cfr.), treniadura (cfr.).
Del fr. train, quiciabes llegáu a nós pel cast., llingua onde se conoz pelo menos de magar mediáu’l sieglu xvii (dcech s.v.
“trena”
📖: “trena”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">mantones</i>(TEST)
  1. “trena”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">mantones</i
de lino de color con trenas e tachones de plata
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">lino</i> <i class="della">de</i> <i class="della">color</i> <i class="della">con</i> <i class="della">trenas</i> <i class="della">e</i> <i class="della">tachones</i> <i class="della">de</i> <i class="della">plata</i>
1385 [Parroquies/105] - Pos asina se fo metido en trena/el amor de estos neños refinando [PyT 37] Desconozo que pueda rellacionase cola voz trena ‘cárcel’ d’emplegu xergal ente los caldereros de Miranda y nos usua- rios del Mansolea. De rellacionar la voz documentada con daqué habría camentase nel posible venceyamientu col cat. y occ. trena (declc s.v. trena) y col cast. trena voz tamién averada al it. trina con aniciu nel llat. trīna ‘triple’ por cuenta los tres ramales entretexíos nes trences (dcech s.v. trenza).
  1. 1385 Parroquies/105
  2. - Pos asina se fo metido en trena/el amor de estos neños refinando
  3. PyT 37
  4. Desconozo que pueda rellacionase cola voz trena ‘cárcel’ d’emplegu xergal ente los caldereros de Miranda y nos usua- rios del Mansolea. De rellacionar la voz documentada con daqué habría camentase nel posible venceyamientu col cat. y occ. trena (declc s.v. trena) y col cast. trena voz tamién averada al it. trina con aniciu nel llat. trīna ‘triple’ por cuenta los tres ramales entretexíos nes trences (dcech s.v. trenza).
trenca, la
📖: trenca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Garabata, pala de cuatro dientes doblaos cola que s’arrastra’l cuchu [Cl (i)]. Pala dentada, a mou de gran tenedor, que val pa espalar el cuchu [LV]. Pala de dientes [Cl (= trenta)]. <ident class="della" level="1"></ident>//-<i class="della">as</i>(TEST)
  1. trenca
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident>Garabata, pala de cuatro dientes doblaos cola que s’arrastra’l cuchu
    • Cl (i)
  3. Pala dentada, a mou de gran tenedor, que val pa espalar el cuchu
    • LV
  4. Pala de dientes
    • Cl (= trenta)
  5. <ident class="della" level="1"></ident>
  6. -<i class="della">as</i eonaviego
‘traentes, forques de fierro (paez un gran tenedor dobláu)’ [Lln]. //Tener trenca ‘xuntase bien la fariña al amasalo’ [Lln].
  1. 1. ‘traentes, forques de fierro (paez un gran tenedor dobláu)’ [Lln]. //<i class="della">Tener</i> <i class="della">trenca</i> ‘xuntase bien la fariña al amasalo’ [Lln].
Podría tratase d’un encruz del ast. trenta (cfr. traenta) con influxu de la familia del verbu trincar (cfr.).
trence, {la}
📖: trence
🔤: , {la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {la}
<ident class="della" level="1"></ident>“Horca para cavar el abono” [Ar]. <ident class="della" level="1"></ident>Posible variante de <i class="della">trente</i>, variante de <i class="della">trenta</i>(TEST)
  1. trence
  2. ident class="della" level="1"></ident>“Horca para cavar el abono”
    • Ar
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Posible variante de <i class="della">trente</i>, variante de <i class="della">trenta</i
(cfr. traenta), como yá apuntó lla (s.v. traenta). En tou casu podría ser un tracamundiu gráficu na sílaba cabera “trence” por *trenque.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">traenta</i>), como yá apuntó lla (s.v. traenta). En tou casu podría ser un tracamundiu gráficu na sílaba cabera <i class="della">“trence” </i>por *<i class="della">trenque.</i>
treneru, el
📖: treneru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. treneru
Encargáu de guiar los trenes de vagones [Min] arrastráu por caballeríes [Min (= trenista)]. Cfr. tren.
  1. Encargáu de guiar los trenes de vagones [Min] arrastráu por caballeríes [Min (= trenista)].
  2. Min (= trenista)
  3. Cfr. tren.
treniadura, la*
📖: treniadura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><treniaúra [Min].>(TEST)
  1. treniadura
  2. ident class="della" level="1"></ident><treniaúra
    • Min
Gran rindimientu nel tresporte [Min]. Cfr. tren.
  1. Gran rindimientu nel tresporte [Min]. Cfr. tren.
  2. Min
treniar
📖: treniar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. treniar
Activar el tresporte del carbón [Min]. Cfr. tren.
  1. Activar el tresporte del carbón [Min]. Cfr. tren.
  2. Min
trenista, el
📖: trenista
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">trenista,</b>(TEST)
  1. trenista
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">trenista,</b
el Treneru [Min].
  1. 1. <b class="della">el </b>Treneru [Min].
Cfr. tren.
trenta
📖: trenta
🏗️: NO
✍️: NO
<trainta [Lln. y Cl. Os. y Pa. Cb. Cg. Po. Sb]. treinta [Tb]. treínta [y Cl]. trinta [y Oc]. traínta [Rs].>(TEST)
  1. trenta
    • Pa
    • Bi
    • Llg
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Sm
    • Cd
    • Pr
    • Oc
  2. trainta
    • Lln
    • y Cl
    • Os
    • y Pa
    • Cb
    • Cg
    • Po
    • Sb
  3. treinta
    • Tb
  4. treínta
    • y Cl
  5. trinta
    • y Oc
  6. traínta
    • Rs
Cast. treinta [Lln. Cl. Rs. Os. Pa. Cb. Cg. Po. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Oc. JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">treinta</i> [Lln. Cl. Rs. Os. Pa. Cb. Cg. Po. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Oc. JH].
a) ffecho trelze dias de abril era de mille & CCC & traenta 1300 [MB-II/149] b) a Johan Perez çatiquero de donna Maria treynta morauedis 1309 (t.) [ACL-IX/154] deuo a donna Sancha la pesscadera de Villaalon treynta mo- rauevis 1309 (t.) [ACL-IX/154] que valia la dozena a treynta e seys marauedis 1316 [ACL- IX/242] treynta cantaras de vino que jaz encubado con lo de Martin Diaz 1316 [ACL-IX/243] mando me amençar a los nove dias e a los treynta 1395 [Es- pinareda/189] de la comunna de una vaca con una annolla treynta marave- dis 1399(or.) [VC-II/25] treynta e çinco cabos de puercos e de reçiellos dadorios e tomadorios 1471(or.) [VC-II/236] mando a la cofradia de Rey Casto treynta maravedis 1484(or.) [MSMV/449] c) rreçebimos de vos por elas preçio e por rovra a trenta 1328 [Espinareda/97] biernes trenta e hun dias del mes de mayo 1443(or.) [SP- III/422] conbien a saber quinientos e trenta e hun moravedis 1493 [MC-II/368] - Isti cientu, aquelli sesenta, y l’utru trenta [San Mateo 49] d) Trinta ye cinco. morabetinos de real moneda 1244(or.) [DOSV-II/197] trinta morabedis buenos de la moneda leones de ropa 1258(or.) [MCar-I/355] trinta medros de vinno de sou en suas cubas /S. Andrés de Espinareda 1270 [STAAFF/160] el calderon e la payella e trinta maravedis 1280(or.) [CLO/96] trinta et dos moyos de pan entre trigo et çenteno et çeuada 1281(or.) [MCar-II/159] facta karta trinta dias de agosto 1286 [DCO-II/143] mando a los descalços de Ssant Ffagunt trinta marauedis 1289(or.) [MSAH-V/480] mia tia çiento e trinta maravedis que me enpresto en dineros 1289(or.) [SB/218] a Ruy Sanchez de Luyeres trinta maravedis que me enpresto 1289(or.) [SB/219] trinta dias de Ochobre Era de mill et trezientos 1308 [AAU/133] ata trinta dias andados del mes de Ochobre que primero vien 1314 [AAU/149] miercoles trinta e hun dia de ochubre el cabildo de la eglesia 1319(or.) [ACL-IX/266] trinta maravedis de la dicha moneda para fazer la dicha eni- versaria 1348 [DCO-IV/374] mando a esta misma eglesia trinta maravedis para hun man- to 1348 [Espinareda/135] trinta e sete maravedis de pan toller e deve en otra parte 1348 [Espinareda/136] duzientas cannamas et seys escusados de trinta marauedis cada cannama 1356 [AAU/221] una bestia e trinta reçiellos entre puercos e reçiellos 1402(or.) [VC-II/42] preseas que se vendieron para su entierro por trinta marave- dis 1402(or.) [VC-II/47] son e fican para el dicho moço trinta faniegas de pan 1406(or.) [VC-II/171]
  1. a)
  2. ffecho trelze dias de abril era de mille & CCC & traenta
  3. 1300 MB-II/149
  4. b)
  5. a Johan Perez çatiquero de donna Maria treynta morauedis
  6. 1309 (t.) ACL-IX/154
  7. deuo a donna Sancha la pesscadera de Villaalon treynta mo- rauevis
  8. 1309 (t.) ACL-IX/154
  9. que valia la dozena a treynta e seys marauedis
  10. 1316 ACL- IX/242
  11. treynta cantaras de vino que jaz encubado con lo de Martin Diaz
  12. 1316 ACL-IX/243
  13. mando me amençar a los nove dias e a los treynta
  14. 1395 Es- pinareda/189
  15. de la comunna de una vaca con una annolla treynta marave- dis
  16. 1399(or.) VC-II/25
  17. treynta e çinco cabos de puercos e de reçiellos dadorios e tomadorios
  18. 1471(or.) VC-II/236
  19. mando a la cofradia de Rey Casto treynta maravedis
  20. 1484(or.) MSMV/449
  21. c) rreçebimos de vos por elas preçio e por rovra a trenta
  22. 1328 Espinareda/97
  23. biernes trenta e hun dias del mes de mayo
  24. 1443(or.) SP- III/422
  25. conbien a saber quinientos e trenta e hun moravedis
  26. 1493 MC-II/368
  27. - Isti cientu, aquelli sesenta, y l’utru trenta
  28. San Mateo 49
  29. d) Trinta ye cinco. morabetinos de real moneda
  30. 1244(or.) DOSV-II/197
  31. trinta morabedis buenos de la moneda leones de ropa
  32. 1258(or.) MCar-I/355
  33. trinta medros de vinno de sou en suas cubas /S. Andrés de Espinareda
  34. 1270 STAAFF/160
  35. el calderon e la payella e trinta maravedis
  36. 1280(or.) CLO/96
  37. trinta et dos moyos de pan entre trigo et çenteno et çeuada
  38. 1281(or.) MCar-II/159
  39. facta karta trinta dias de agosto
  40. 1286 DCO-II/143
  41. mando a los descalços de Ssant Ffagunt trinta marauedis
  42. 1289(or.) MSAH-V/480
  43. mia tia çiento e trinta maravedis que me enpresto en dineros
  44. 1289(or.) SB/218
  45. a Ruy Sanchez de Luyeres trinta maravedis que me enpresto
  46. 1289(or.) SB/219
  47. trinta dias de Ochobre Era de mill et trezientos
  48. 1308 AAU/133
  49. ata trinta dias andados del mes de Ochobre que primero vien
  50. 1314 AAU/149
  51. miercoles trinta e hun dia de ochubre el cabildo de la eglesia
  52. 1319(or.) ACL-IX/266
  53. trinta maravedis de la dicha moneda para fazer la dicha eni- versaria
  54. 1348 DCO-IV/374
  55. mando a esta misma eglesia trinta maravedis para hun man- to
  56. 1348 Espinareda/135
  57. trinta e sete maravedis de pan toller e deve en otra parte
  58. 1348 Espinareda/136
  59. duzientas cannamas et seys escusados de trinta marauedis cada cannama
  60. 1356 AAU/221
  61. una bestia e trinta reçiellos entre puercos e reçiellos
  62. 1402(or.) VC-II/42
  63. preseas que se vendieron para su entierro por trinta marave- dis
  64. 1402(or.) VC-II/47
  65. son e fican para el dicho moço trinta faniegas de pan
  66. 1406(or.) VC-II/171
Del llat. trīgintā ‘treinta’ (em), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh) motivaos pola acentuación des- tremada de les vocales que quedaren n’hiatu. Un deriváu en -enu, -ena, -eno ye l’ast. trentenu, a, o (cfr.) que tamién pue ser nome trentena (cfr.) d’u siguió trentenariu (cfr.). De tren- ta féxose l’ax. trentón, ona (cfr.). Un intensivu de trenta ye retrenta (cfr.).
trentañal
📖: trentañal
🏗️: NO
✍️: NO
De trenta años [JH]. Compuestu de <i class="della">trenta</i>(TEST)
  1. trentañal
  2. De trenta años
    • JH
  3. Compuestu de <i class="della">trenta</i
(cfr.) y l’ax. añal (cfr.) siguiendo’l mo- delu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) y l’ax. <i class="della">añal</i> (cfr.) siguiendo’l mo- delu
del llat. tricennālis (em s.v. tres, tria).
trentena, la
📖: trentena
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Caúna de les trenta partes en que se dixebra’l too [JH]. ///<i class="della">Muyer</i>(TEST)
  1. trentena
    • Pr
  2. Caúna de les trenta partes en que se dixebra’l too
    • JH
  3. <i class="della">Muyer</i infl. cast.
treintena y vaca veintena, si no tiene toro lo busca ella (sic) [Pr (LC)].
  1. 1. <i class="della">treintena</i> <i class="della">y</i> <i class="della">vaca</i> <i class="della">veintena,</i> <i class="della">si</i> <i class="della">no</i> <i class="della">tiene</i> <i class="della">toro</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">busca</i> <i class="della">ella</i> (<i class="della">sic</i>) [Pr (LC)].
Cfr. trenta.
trentenariu, el
📖: trentenariu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">treintanario</i>(TEST)
  1. trentenariu
  2. Cast
  3. <i class="della">treintanario</i
[JH].
  1. 1. [JH].
item mandamos cantar un trintanario por nuestras almas 1362(or.) [SP-II/378] que lli dixies por el seys trentanarios 1381 (t.) [SP-III/29] la çera que gasto Iohan Alvarez canonigo en hun trintanario que dixo 1399(or.) [VC-II/25] me faga dezir o diga ... un trintanario de la luz 1426(or.) [SP-III/262] que me diga hun tryntanario de la luz por mi alma 1433(or.) [SP-III/333] hun tryntanario de misas conventual por mi alma 1433(or.) [SP-III/332] fagan dizer dos trayntanarios por mio anima e de mis defun- tos 1448(or.) [SB/337]
los ofiçios e oxequias e misas e trantanarios et mandas pias 1487(or.) [SP-IV/264]
  1. item mandamos cantar un trintanario por nuestras almas
  2. 1362(or.) SP-II/378
  3. que lli dixies por el seys trentanarios
  4. 1381 (t.) SP-III/29
  5. la çera que gasto Iohan Alvarez canonigo en hun trintanario que dixo
  6. 1399(or.) VC-II/25
  7. me faga dezir o diga ... un trintanario de la luz
  8. 1426(or.) SP-III/262
  9. que me diga hun tryntanario de la luz por mi alma
  10. 1433(or.) SP-III/333
  11. hun tryntanario de misas conventual por mi alma
  12. 1433(or.) SP-III/332
  13. fagan dizer dos trayntanarios por mio anima e de mis defun- tos
  14. 1448(or.) SB/337

  15. los ofiçios e oxequias e misas e trantanarios et mandas pias
  16. 1487(or.) SP-IV/264
Cfr. trenta.
trentenu, a, o
📖: trentenu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<trintenu [Sm].>(TEST)
  1. trentenu
  2. trintenu
    • Sm
Cast. treinteno, trigésimo [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">treinteno,</i> <i class="della">trigésimo</i> [JH].
2. (Caballar) de treinta meses [Tb. Sm]. Cfr. trenta.
trentón, ona*
📖: trentón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<trentona [Ac].>(TEST)
  1. trentón
  2. trentona
    • Ac
Que pasa de los treinta años [Ac].
  1. 1. Que pasa de los treinta años [Ac].
Cfr. trenta.
trenza, la
📖: trenza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cuerda que cuelga del mayuelu o badayu y val pa movelu [Cl]. 2. Tires de tela como la cinta de retorta qu’aidaben a facer la coleta y que s’ataben a lo cabero pa que nun se des- ficiere [Ac]. Texíu fechu con tres cabos [Lln]. //-<i class="della">as</i>(TEST)
  1. trenza
    • Cd
  2. Cuerda que cuelga del mayuelu o badayu y val pa movelu
    • Cl
  3. 2
  4. Tires de tela como la cinta de retorta qu’aidaben a facer la coleta y que s’ataben a lo cabero pa que nun se des- ficiere
    • Ac
  5. Texíu fechu con tres cabos
    • Lln
  6. -<i class="della">as</i eonaviego
‘coletes (del pelo)’ [Cd]. ///Non me tires pe la trenza/del mandil anque me caya/porque so moza soltera/non quiero ser mormurada [Vigón (Folk)].
  1. 1. ‘coletes (del pelo)’ [Cd]. ///<i class="della">Non me tires pe la </i><i class="della">trenza</i>/<i class="della">del mandil anque</i><i class="della"> me caya</i>/<i class="della">porque so moza soltera</i>/<i class="della">non quiero ser mormurada </i>[Vigón (Folk)].
- texse trenzes, texse cintes/y llistón anchu y estrechu [Cam- pumanes 1781/519] Deverbal de trenzar (
  1. - texse trenzes, texse cintes/y llistón anchu y estrechu
  2. Cam- pumanes 1781/519
  3. Deverbal de trenzar (
cfr. trezar & trenzu, a, o).
trenzar
📖: trenzar
🏗️: NO
✍️: NO
Entretexer rames, pelo [Ay]. Facer una coleta [Lln]. Variante de <i class="della">trezar</i>(TEST)
  1. trenzar
  2. Entretexer rames, pelo
    • Ay
  3. Facer una coleta
    • Lln
  4. Variante de <i class="della">trezar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
trenzu, a, o
📖: trenzu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Tupu, espesu (el campu) [Lln]. La documentación presenta’l participiu fuerte, nel primer y tercer casu ensin nasal y nel segundu con ella: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">I</i>(TEST)
  1. trenzu
  2. Tupu, espesu (el campu)
    • Lln
  3. La documentación presenta’l participiu fuerte, nel primer y tercer casu ensin nasal y nel segundu con ella: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">I</i
scamno I iugo cum suo loranne et I soga treca 1061 (s. xii) [MSAH-II/320]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">scamno</i> <i class="della">I</i> <i class="della">iugo</i> <i class="della">cum</i> <i class="della">suo</i> <i class="della">loranne</i> <i class="della">et</i> <i class="della">I</i> <i class="della">soga</i> <i class="della">treca</i> 1061 (s. xii) [MSAH-II/320]
I karrale et I soca trecna 1062(or.) [ACL/338] - Otra baca ques color parda que se llama Treza 1570 [(Co- muña): 115] Al mio entender trenzu, a, o ye continuador d’un participiu fuerte de trenzar ( Per otru llau “trecna” (metátesis de trença → *treçna) ye’l participiu fuerte medieval que güei correspondería al verbu trenzar (pe2: 398).
  1. I karrale et I soca trecna
  2. 1062(or.) ACL/338
  3. - Otra baca ques color parda que se llama Treza
  4. 1570 (Co- muña): 115
  5. Al mio entender trenzu, a, o ye continuador d’un participiu fuerte de trenzar (
  6. Per otru llau “trecna” (metátesis de trença → *treçna) ye’l participiu fuerte medieval que güei correspondería al verbu trenzar (pe2: 398).
cfr. trezar) llueu con nominalización del masculín trenzu (cfr.). Les variantes documentaes, en sen- tíu destremáu a dalguna interpretación (Pascual 2004: 112), entendémosles nel mesmu sen que lo afitao enriba: “treca” (por treça) ye deverbal del verbu medieval siguíu güei nel ast. trezar; al nuesu entendender “treca” correspuéndese col llat. serondu “trica” (lph s.v. treca) onde, nidiamente, la grafía “c” ha tenese por niciu de palatalización xeneralizáu en “ç”.
trenzu, el
📖: trenzu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><triezu [Bab].>(TEST)
  1. trenzu
  2. ident class="della" level="1"></ident><triezu
    • Bab
Estropaxu [Bab], trenzáu que se facía d’un reyu pa fregar [Sm]. Nominalización del masc. de trenzu, a, o (cfr.).
  1. Estropaxu [Bab], trenzáu que se facía d’un reyu pa fregar [Sm].
  2. Sm
  3. Nominalización del masc. de trenzu, a, o (cfr.).
trepadoriu, el
📖: trepadoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><trapadoriu [Uv (Catálogo 17)].>(TEST)
  1. trepadoriu
  2. ident class="della" level="1"></ident><trapadoriu
    • Uv (Catálogo 17)
Trozu de piel fino col que l’alfareru pule la vasía [AGO] al tiempu de facela cola rueda movida a mano [Ac (VB)]. Bada- na emplegada nel modeláu de les vasíes de barru p’allisar los bordes de la pieza [Uv (Catálogo 17)].///Madre mía, quién me diera/una rapaza de {F}aro/el trepadoriu y la rueda/y el tarreñón con el caldo [ALl (Bellezas 391)]. Cfr. trepar. ¿Sedrá posible dalgún influxu del ast. trapu (cfr.)?
  1. Trozu de piel fino col que l’alfareru pule la vasía [AGO] al tiempu de facela cola rueda movida a mano [Ac (VB)]. Bada- na emplegada nel modeláu de les vasíes de barru p’allisar los bordes de la pieza [Uv (Catálogo 17)].///Madre mía, quién me diera/una rapaza de {F}aro/el trepadoriu y la rueda/y el tarreñón con el caldo [ALl (Bellezas 391)].
  2. ALl (Bellezas 391)
  3. Cfr. trepar. ¿Sedrá posible dalgún influxu del ast. trapu (cfr.)?
trepar
📖: trepar
🏗️: NO
✍️: NO
<///<ident class="della" level="1"></ident>//trepiar [Os. Pa. Cb. Cg. Cp]. trepear [Ca].>(TEST)
  1. trepar
  2. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  3. trepiar eonaviego
    • Os
    • Pa
    • Cb
    • Cg
    • Cp
  4. trepear
    • Ca
Trabayar, especular [Ac]. Trabayar [Pr] muncho [Os. Pa. Cb. Cp. Cñ. Ac. Ar. R] con interés [Ca] y con movimientu [Ay. Ll]: Llevo toa la tardi trepeando col carru [Ca]. Tar traba- yando de contino [Pr]. Traxinar, facer llabores per casa [Llg]. Bregar, esforzase [Cg. Cp]. 2. Resistise contra una violencia que se-y quier facer a ún, glayando y faciendo esfuerzos a la escontra [Cb]. Resistise pola fuerza y dando pataes [R]. 3. Xubir [Ac] pela xarcia [Llu]. Esguilar [Pa. Cg]. Quiciabes del mesmu aniciu que cast. trepar ‘xubir a un sitiu escarpáu...’, oc. y cat. a. trepar ‘pisar...’, fr. a. y dialeutal tré- per ‘patiar’, ‘saltar’, etc. d’una posible voz onomatopéyica trip, trep qu’asonsaña’l ruíu de pisar (dcech s.v. trepar i). Nun sedría imposible qu’en rellación con trepar naguáramos por xustificar un deverbal trepe (cfr.) y l’ax. ast. retrepu, a, o (cfr.) y l’ast. trepadoriu (cfr.) con un sufixu instrumental.
  1. Trabayar, especular [Ac]. Trabayar [Pr] muncho [Os. Pa. Cb. Cp. Cñ. Ac. Ar. R] con interés [Ca] y con movimientu [Ay. Ll]: Llevo toa la tardi trepeando col carru [Ca]. Tar traba- yando de contino [Pr]. Traxinar, facer llabores per casa [Llg]. Bregar, esforzase [Cg. Cp]. 2. Resistise contra una violencia que se-y quier facer a ún, glayando y faciendo esfuerzos a la escontra [Cb]. Resistise pola fuerza y dando pataes [R]. 3. Xubir [Ac] pela xarcia [Llu]. Esguilar [Pa. Cg].
  2. Pa. Cg
  3. Quiciabes del mesmu aniciu que cast. trepar ‘xubir a un sitiu escarpáu...’, oc. y cat. a. trepar ‘pisar...’, fr. a. y dialeutal tré- per ‘patiar’, ‘saltar’, etc. d’una posible voz onomatopéyica trip, trep qu’asonsaña’l ruíu de pisar (dcech s.v. trepar i). Nun sedría imposible qu’en rellación con trepar naguáramos por xustificar un deverbal trepe (cfr.) y l’ax. ast. retrepu, a, o (cfr.) y l’ast. trepadoriu (cfr.) con un sufixu instrumental.
trepe, el
📖: trepe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Movimientu, conxuntu de ropa que se quita y pon [Sr]: <i class="della">Con </i><i class="della">esti</i>(TEST)
  1. trepe
    • Sr
  2. ident class="della" level="1"></ident>Movimientu, conxuntu de ropa que se quita y pon [Sr]: <i class="della">Con </i><i class="della">esti</i
trepe de ropa nun pueo más [Sr].
  1. 1. <i class="della">trepe</i> <i class="della">de</i> <i class="della">ropa</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">pueo</i> <i class="della">más</i> [Sr].
Posible deverbal de trepar (cfr.). Nun sedríen imposibles for- maciones equí sofitaes como trepelete (cfr.) y trepeletré (cfr.).
  1. Posible deverbal de trepar (cfr.). Nun sedríen imposibles for
  2. maciones equí sofitaes como trepelete (cfr.) y trepeletré (cfr.).
trepelete, el
📖: trepelete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">enredijo</i>(TEST)
  1. trepelete
    • Pa
  2. Cast
  3. <i class="della">enredijo</i
[Pa].
  1. 1. [Pa].
Cfr. trepe.
trepeletré, {el}
📖: trepeletré
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
(TEST)
  1. trepeletré
    • Lln
Baille non mui solemne (en mediu del corru poníase una per- sona que diba sacando a otra del corru que facía de sustituta y asina siguía darréu) [Lln].
  1. 1. Baille non mui solemne (en mediu del corru poníase una per- sona que diba sacando a otra del corru que facía de sustituta y asina siguía darréu) [Lln].
Cfr. trepe.
trepeñeru, a, o*
📖: trepeñeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<trepeneiru/eira (<i class="della">sic</i>) [Md].>(TEST)
  1. trepeñeru
  2. trepeneiru/eira (<i class="della">sic</i>)
    • Md
Vulgar, corriente, común, ordinariu [Md]. //Bol.lu trepeneiru ‘bollu (de pan) corriente’ [Md].
  1. 1. Vulgar, corriente, común, ordinariu [Md]. //<i class="della">Bol</i>.<i class="della">lu</i> <i class="della">trepeneiru</i> ‘bollu (de pan) corriente’ [Md].
Cfr. trepeñeru.
trepeñeru, el*
📖: trepeñeru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+entepiñiru (<i class="della">sic</i>) [Ay]. entrepeñeru [Lln. Cg. GP. Ac. Pr]. en- trepeneru [Sb]. entrepeneiru [Oc]. trepenero [Ay]. trepeneiru [Qu. Tb. Vd]. trepeñeiru [Ast. Oc]. tripiñeiru [Pr].>(TEST)
  1. trepeñeru
  2. entepiñiru (<i class="della">sic</i>) metafonía
    • Ay
  3. entrepeñeru
    • Lln
    • Cg
    • GP
    • Ac
    • Pr
  4. en- trepeneru
    • Sb
  5. entrepeneiru
    • Oc
  6. trepenero
    • Ay
  7. trepeneiru
    • Qu
    • Tb
    • Vd
  8. trepeñeiru
    • Ast
    • Oc
  9. tripiñeiru
    • Pr
Fariña que se saca apurando más el salváu o fariellu [Cb. Ac. Ay. JH]. Fariña peñerao con peñera basta [GP]. 2. Salváu, fariellu [Ay. Qu. Tb] que queda llueu d’entremecer la fariña de centén y lo de maíz [Pr]. Salváu gordo, fariña que nun trespasa la peñera [Tb] o peneru [Sb]. Salváu que quedaba llueu de peñerar l’entremez de fariña y centén [Pr. Oc]. 3. Amestanza de fariña de centén y de maíz [Pr]. 4. Pan fechu con un entremez de fariña de trigu y maíz [Lln. Cg]. 5. Pan de centén [Vd. Ast. Oc].
  1. 1. Fariña que se saca apurando más el salváu o fariellu [Cb. Ac. Ay. JH]. Fariña peñerao con peñera basta [GP].
  2. 2. Salváu, fariellu [Ay. Qu. Tb] que queda llueu d’entremecer la fariña de centén y lo de maíz [Pr]. Salváu gordo, fariña que nun trespasa la peñera [Tb] o peneru [Sb]. Salváu que quedaba llueu de peñerar l’entremez de fariña y centén [Pr. Oc].
  3. 3. Amestanza de fariña de centén y de maíz [Pr].
  4. 4. Pan fechu con un entremez de fariña de trigu y maíz [Lln. Cg].
  5. 5. Pan de centén [Vd. Ast. Oc].
{la boroña} sin mezcla de entrepeñero o grano de paya [Grangerías xviii: 275] zevada a medio cocer, y en su agua y todo junto rebolver entrepeñero para que el animalico con la congoja y falta de la leche no críen secaño [Grangerías xviii: 878] D’una amestanza de la preposición inter ‘ente’ col posible *pannarium > ast. peñeru (
  1. {la boroña} sin mezcla de entrepeñero o grano de paya
  2. Grangerías xviii: 275
  3. zevada a medio cocer, y en su agua y todo junto rebolver entrepeñero para que el animalico con la congoja y falta de la leche no críen secaño
  4. Grangerías xviii: 878
  5. D’una amestanza de la preposición inter ‘ente’ col posible
  6. *pannarium > ast. peñeru (
cfr.), de xuru *interpannarium ‘lo que queda ente (los furacos del) peñeru’, por cuenta’l fechu de que’l salváu queda ente los furacos de la peñera ensin ser a trespasalos. Sigue d’ehí la referencia al tipu de pan de ruina calidá bien porque tea fecho de salváu, bien por tener una parte de salváu, bien por paecese a daqué que, como’l pan de salváu, al ser un entremez de coses destremaes, nun llo- gra una gran calidá. Esti fechu tamién xustifica l’usu axetivu (cfr. trepeñeru, -a, -o) onde, semánticamente, faise referencia a daqué cosa de curtiu apreciu. Una construcción paralela a entrepeñeru trepeñeru vémosla nel ast. entefarina (cfr.). Al empar de entrepeñeru tenemos el correspondiente femenín entrepeñera (cfr.) cola correspondiente formación verbal en- trepeñerar (pe4: 419).
tres 1
📖: tres 1
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">tres</i>(TEST)
  1. tres 1
    • Lln
    • Xx
    • Tb
    • Sb
  2. Cast
  3. <i class="della">tres</i
[Xral]. //Corre más que las tres marías {las tresma- rías ye una constelación} ‘dizse cuando una persona fai una cosa rápido’ [Lln]. //Non e tres dioses dizse del que nun ye bonu nin honráu [Lln]. //Tocar les tres ‘sonar les últimes cam- panaes qu’anuncien l’entamu la misa’ {los anuncios daos per campana requeríen tres toques} [Ac]. //Tres en raya ‘xuegu de neños’ [Tox]. //Tres marinos a la mar ‘xuegu infantil [Xx] nel que los que principien a correr dicen: -Tres marinos ena mar; a los que respuenden los que van siguilos: -y otros tres en navegar (o en busca van) [Tb]. //Tar ente’l tres y l’as ‘tar medio borrachu’ [Sb]. ///A la de tres va la vencida [LBlanco].
  1. 1. [Xral]. //<i class="della">Corre</i> <i class="della">más</i> <i class="della">que</i> <i class="della">las</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">marías</i> {<i class="della">las</i> <i class="della">tresma- rías </i>ye una constelación} ‘dizse cuando una persona fai una cosa rápido’ [Lln]. //<i class="della">Non</i> <i class="della">e</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">dioses</i> dizse del que nun ye bonu nin honráu [Lln]. //<i class="della">Tocar les tres </i>‘sonar les últimes cam- panaes qu’anuncien l’entamu la misa’ {los anuncios daos per campana requeríen tres toques} [Ac]. //<i class="della">Tres en raya </i>‘xuegu de neños’ [Tox]. //<i class="della">Tres</i> <i class="della">marinos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mar</i> ‘xuegu infantil [Xx] nel que los que principien a correr dicen: -<i class="della">Tres marinos ena mar</i>; a los que respuenden los que van siguilos: -<i class="della">y otros tres en navegar </i>(o <i class="della">en busca van</i>) [Tb]. //<i class="della">Tar ente’l tres y l’as </i>‘tar medio borrachu’ [Sb]. ///<i class="della">A</i> <i class="della">la</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">va</i> <i class="della">la</i> <i class="della">vencida</i> [LBlanco].
In meres capientes modiales tres 916 (or.) [SV/38] et In totas tres medietatem 978 (or.) [SV/79] si el rrancuroso no quisier pnder uno destos tres derechos 1145 (1295) [FU/29] depues de la muerte de todos tres 1241 [SPE-I/451] con testemunnas de dos omnes bonos o con tres s. xiii(or.) [FX/53] el mandado que el da sea firmado por tres testemunnas s. xiii (or.) [FX/78] non entregar al sennor del pleyto ata tres meses deve perder s. xiii (or.) [FX/80] si el pleito for de dineros la pena sea ata tres dublos s. xiii (or.) [FX/94] deven avondar tres escriptos o quatro que sean semelavles s. xiii (or.) [FX/98] si ellos refugaren aquel que la demandar duas vezes o tres s. xiii(or.) [FX/111] el sennor del servo mostrelo tres vezes ante tres testemunnas s. xiii (or.) [FX/114] si tomar dos moyos dia tres a cabo del anno s. xiii (or.) [FX/191] quanto el ¬tres omnes bonos osmaren por quanto lo vienda s. xiii (or.) [FX/192] tal franqueza deve seer firme si ovier tres testemunnas s. xiii (or.) [FX/195] dian al servo tres onzas de oro s. xiii (or.) [FX/258] si ye pumar peche tres soldos si ye olivar peche V soldos s. xiii (or.) [FX/269] del que tien el ganado encerrado enante tres dias s. xiii (or.) [FX/275] - Esto dicen todos tres 1673 [Sayambre/202-49]
  1. In meres capientes modiales tres
  2. 916 (or.) SV/38
  3. et In totas tres medietatem
  4. 978 (or.) SV/79
  5. si el rrancuroso no quisier pnder uno destos tres derechos
  6. 1145 (1295) FU/29
  7. depues de la muerte de todos tres
  8. 1241 SPE-I/451
  9. con testemunnas de dos omnes bonos o con tres s. xiii(or.)
  10. FX/53
  11. el mandado que el da sea firmado por tres testemunnas s. xiii (or.)
  12. FX/78
  13. non entregar al sennor del pleyto ata tres meses deve perder s. xiii (or.)
  14. FX/80
  15. si el pleito for de dineros la pena sea ata tres dublos s. xiii (or.)
  16. FX/94
  17. deven avondar tres escriptos o quatro que sean semelavles s. xiii (or.)
  18. FX/98
  19. si ellos refugaren aquel que la demandar duas vezes o tres s. xiii(or.)
  20. FX/111
  21. el sennor del servo mostrelo tres vezes ante tres testemunnas s. xiii (or.)
  22. FX/114
  23. si tomar dos moyos dia tres a cabo del anno s. xiii (or.)
  24. FX/191
  25. quanto el ¬tres omnes bonos osmaren por quanto lo vienda s. xiii (or.)
  26. FX/192
  27. tal franqueza deve seer firme si ovier tres testemunnas s. xiii (or.)
  28. FX/195
  29. dian al servo tres onzas de oro s. xiii (or.)
  30. FX/258
  31. si ye pumar peche tres soldos si ye olivar peche V soldos s. xiii (or.)
  32. FX/269
  33. del que tien el ganado encerrado enante tres dias s. xiii (or.)
  34. FX/275
  35. - Esto dicen todos tres
  36. 1673 Sayambre/202-49
Del llat. tres, tria ‘tres’ (em), panrománicu (rew) ya panhis- pánicu (deeh).
tres 2
📖: tres 2
🏗️: NO
✍️: NO
<{tras [y Cl. y Pa. Ac. y Tb. y JH].>(TEST)
  1. tres 2
    • Llg
    • Lln
    • Pa
    • Vv
    • Sr
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • Sm
    • Ri
  2. {tras
    • y Cl
    • y Pa
    • Ac
    • y Tb
    • y JH
Prep. tras [Llg]. Detrás (de) [Lln. Os. Cl. Pa. Cb. Vv. Sr. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. Tox. JH. DA. /Mánt/]: //Tres ( de) ‘detrás de’ [Lln. Llg. Ri]: Anda tres ellos [Lln]: Ta tres de casa [Llg]: Vilu tres del horru [Llg]: Mira tres de la puerte [Llg]: Taban tres d’unas escobas [Sm]: Vete tres él [Ay]: Voi tres [Ay]: Nun eches tres el.lo [Ay]: Tres mi [JH]: Taba tres la cabaña [Sb]: Ta tres casa Nieves [Sr]: Estaba tres la casa [Pa]. //En
tras ‘detrás de’ [Cl]. //Ahí tras ‘ehí atrás’ [Lln. Vv]. ///Tres del escabeche, eche [LC].
  1. 1. Prep. <i class="della">tras </i>[Llg]. Detrás (de) [Lln. Os. Cl. Pa. Cb. Vv. Sr. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. Tox. JH. DA. /Mánt/]: //<i class="della">Tres</i> <i class="della">(</i> <i class="della">de)</i> ‘detrás de’ [Lln. Llg. Ri]: <i class="della">Anda</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">ellos</i> [Lln]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">de</i> <i class="della">casa</i> [Llg]: <i class="della">Vilu</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">del</i> <i class="della">horru</i> [Llg]: <i class="della">Mira</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">puerte</i> [Llg]: <i class="della">Taban </i><i class="della">tres</i> <i class="della">d’unas</i> <i class="della">escobas</i> [Sm]: <i class="della">Vete</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">él</i> [Ay]: <i class="della">Voi</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">tí</i> [Ay]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">eches</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">el</i>.<i class="della">lo</i> [Ay]: <i class="della">Tres</i> <i class="della">mi</i> [JH]: <i class="della">Taba</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">la</i> <i class="della">cabaña</i> [Sb]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">casa</i> <i class="della">Nieves</i> [Sr]: <i class="della">Estaba</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">la</i> <i class="della">casa</i> [Pa]. //<i class="della">En</i> <br class="della"><i class="della">tras</i> ‘detrás de’ [Cl]. //<i class="della">Ahí</i> <i class="della">tras</i> ‘ehí atrás’ [Lln. Vv]. ///<i class="della">Tres</i> <i class="della">del </i><i class="della">escabeche,</i> <i class="della">eche</i> [LC].
tras Illum furnum 978 [DO ix-x/78] ena senra de Tras Castro 1258(or.) [MCar-I/348] - Que echanon tarabica tres la puerte [DyE 13]
  1. tras Illum furnum
  2. 978 DO ix-x/78
  3. ena senra de Tras Castro
  4. 1258(or.) MCar-I/348
  5. - Que echanon tarabica tres la puerte
  6. DyE 13
Del llat. trāns ‘detrás de’ (em) ‘al otru llau de’, ‘detrás de’, de llargu espardimientu románicu (rew) ya panhispánicu (deeh), siguió ast. tras, siendo posible una notable variación fónica átona como amuesa la toponimia con realizaciones tra(s)-, tre(s)-, tri(s)-, tro-, tru- (ta 818, 820; tt 200); la perda de la
  1. -s ye posible según el contestu. Na baxa época apaez reforzáu adtrāns (em) > atrás (cfr.), de trans > detrás (cfr.). Conti- nuador de trans al entamu pallabra (tras-, tres-, tre- ...) pue tener usos de prefixu col significáu de ‘al traviés’, ‘d’un llau a otru’, ‘detrás de’, ‘dafechu’, ‘del too’[glla 305] y tamién con valor intensivu.
  2. glla 305
tresagüelu, a, el/la*
📖: tresagüelu
🔤: , a, el/la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<transagüelu [JH].>(TEST)
  1. tresagüelu
  2. transagüelu
    • JH
Cast. tatarabuelo [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">tatarabuelo</i> [JH].
suis auis et trysauis 938 (s. xii) [ACL/198] En el quartu grado vien de suso el trasavolo ela trasavola et de iuso el trasnieto ela trasnieta [FX/141] la hermana del trasvolo ¬ de la trasvola s. xiii (or.) [FX/142] doYuannes fijo de Pedro Perez detras auuela 1264 [Staaff/89]
  1. suis auis et trysauis
  2. 938 (s. xii) ACL/198
  3. En el quartu grado vien de suso el trasavolo ela trasavola et de iuso el trasnieto ela trasnieta
  4. FX/141
  5. la hermana del trasvolo ¬ de la trasvola s. xiii (or.)
  6. FX/142
  7. doYuannes fijo de Pedro Perez detras auuela
  8. 1264 Staaff/89
Cfr. güelu & tartaragüelu.
tresalecer
📖: tresalecer
🏗️: NO
✍️: NO
Saltar el neñu en cuellu o nel bierzu cimblando d’allegría [Ac (VB)]. 2. Suspirar con murnia [JS]. Posiblemente d’una formación compuesta *transilescēre un incoativu al que se llega dende’l llat. <i class="della">trasilīre</i>(TEST)
  1. tresalecer
  2. Saltar el neñu en cuellu o nel bierzu cimblando d’allegría
    • Ac (VB)
  3. 2
  4. Suspirar con murnia
    • JS
  5. Posiblemente d’una formación compuesta *transilescēre un incoativu al que se llega dende’l llat
  6. <i class="della">trasilīre</i
‘saltar’ como propunxo García de Diego (deeh). A la so vera tamién se conseña ast. trescalecer (cfr.) que pudo sentise fónicamente como un compuestu de trans y calescere (cfr. calecer), an- que l’alloñamientu con calecer ye nidiu nel nivel semánticu y la so amestanza
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘saltar’ como propunxo García de Diego (deeh). A la so vera tamién se conseña ast. <i class="della">trescalecer </i>(cfr.) que pudo sentise fónicamente como un compuestu de trans y calescere (cfr. <i class="della">calecer</i>), an- que l’alloñamientu con <i class="della">calecer </i>ye nidiu nel nivel semánticu y la so amestanza
quiciabes respuenda a una mala tresmisión.
tresandáu, ada, ao*
📖: tresandáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<tresandada [Ca (i)].>(TEST)
  1. tresandáu
    • Ca
  2. tresandada
    • Ca (i)
Que pare a los cuatro años (la vaca) [Ca (i)].
  1. 1. Que pare a los cuatro años (la vaca) [Ca (i)].
D’una amestadura de tres (cfr. tres 2) y andada (participiu del verbu andar) quiciabes na aceición de ‘mui andada (la vaca)’, esto ye, ‘mui vieya (pa parir por vez primera)’. ¿O del numberal tres (cfr.) + participiu?
tresantayeri
📖: tresantayeri
🏗️: NO
✍️: NO
<+tresantayir [Ay. Ll]. tresantier [Ay]. tresantayer [Ay]. +tre- santesdayir [Ay].>(TEST)
  1. tresantayeri
  2. tresantayir metafonía
    • Ay
    • Ll
  3. tresantier
    • Ay
  4. tresantayer
    • Ay
  5. tre- santesdayir metafonía
    • Ay
El día enantes de antayeri [Ay. Ll. JH]. D’un amestanza de tres (cfr. tres 2) + ante (cfr.) + ayeri (cfr.).
  1. El día enantes de antayeri [Ay. Ll. JH].
  2. Ay. Ll. JH
  3. D’un amestanza de tres (cfr. tres 2) + ante (cfr.) + ayeri (cfr.).
tresantesdanueche*
📖: tresantesdanueche*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><+tresantesdanuiche [Ay].>(TEST)
  1. tresantesdanueche*
  2. ident class="della" level="1"></ident><+tresantesdanuiche
    • Ay
La nueche enantes de antesdanueche [Ay]. De l’amestadura de tres (cfr. tres 2) + antes (cfr.) + de (cfr.) + nueche (cfr.), un exemplu de contar los díes faciendo refe- rencia a la nueche.
  1. La nueche enantes de antesdanueche [Ay].
  2. Ay
  3. De l’amestadura de tres (cfr. tres 2) + antes (cfr.) + de (cfr.)
  4. + nueche (cfr.), un exemplu de contar los díes faciendo refe- rencia a la nueche.
tresañal
📖: tresañal
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>De tres años [JH]. <ident class="della" level="1"></ident>D’una amestadura del numberal tres (cfr. <i class="della">tres</i>(TEST)
  1. tresañal
  2. ident class="della" level="1"></ident>De tres años
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident>D’una amestadura del numberal tres (cfr
  4. <i class="della">tres</i
1) col continua- dor
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i>) col continua- dor
del llat. annālis ‘añal’ (cfr. añal).
tresbandáu, ada, ao
📖: tresbandáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. tresbandáu
Coles cualidaes mentales debilitaes [Cv]. De l’amestadura del ast. tres (cfr. tres 2) col participiu del ver- bu band(i)ar ‘torcer o combar la madera’ (cfr.) con aplicación figurada a la persona.
  1. Coles cualidaes mentales debilitaes [Cv].
  2. Cv
  3. De l’amestadura del ast. tres (cfr. tres 2) col participiu del ver- bu band(i)ar ‘torcer o combar la madera’ (cfr.) con aplicación figurada a la persona.
tresbariar
📖: tresbariar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Deliriar [Cl]. Cast. <i class="della">desvariar</i>(TEST)
  1. tresbariar
    • Pa
  2. ident class="della" level="1"></ident>Deliriar
    • Cl
  3. Cast
  4. <i class="della">desvariar</i
[Pa].
  1. 1. [Pa].
Cfr. esbariar.
tresbildar
📖: tresbildar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><treblindar [Md].>(TEST)
  1. tresbildar
  2. ident class="della" level="1"></ident><treblindar
    • Md
Temblar de fríu, tiritar [Md]. 2. Sentir un gran fríu que trespa- sa los dientes, los oyíos al inxerir daqué, al sentir un gran ruíu [Tb]: Nun bebas eso que te tresbilda los dientes [Tb]: El ruidu tresbildóume lus uíos [Tb]. Tamién ye d’usu’l so participiu en Quirós onde tresbildáu defínese como ‘medio inconsciente’. D’una formación verbal que dexa almitir trepidulus ‘axitáu’, ‘inquietu’ (em), quiciabes *trepidulare → *trebid’lar, y con metátesis *trebildar; esti verbu *trebildar foi interpretáu como una amestanza tres bildartresbildar acordies cola evolución que dacuando se pervé nes amestadures con un primer elemen- tu trans ‘al otru llau de’ pues conviven tres- y tre- n’exemplos como tresbolgar - trebolgar, tresverter - trevirtir, etc. Tamién s’alvierte una metátesis de la /l/ posnuclear y reforzamientu de nasal tresbildar*tresblidartreblindar.
  1. Temblar de fríu, tiritar [Md]. 2. Sentir un gran fríu que trespa- sa los dientes, los oyíos al inxerir daqué, al sentir un gran ruíu [Tb]: Nun bebas eso que te tresbilda los dientes [Tb]: El ruidu tresbildóume lus uíos [Tb]. Tamién ye d’usu’l so participiu en Quirós onde tresbildáu defínese como ‘medio inconsciente’. D’una formación verbal que dexa almitir trepidulus ‘axitáu’, ‘inquietu’ (em), quiciabes *trepidulare → *trebid’lar, y con metátesis *trebildar; esti verbu *trebildar foi interpretáu como una amestanza tres bildartresbildar acordies cola evolución que dacuando se pervé nes amestadures con un primer elemen- tu trans ‘al otru llau de’ pues conviven tres- y tre- n’exemplos como tresbolgar - trebolgar, tresverter - trevirtir, etc. Tamién s’alvierte una metátesis de la /l/ posnuclear y reforzamientu de nasal tresbildar*tresblidartreblindar.
  2. Tb
tresbizñetu, a, el/la
📖: tresbizñetu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
Cast. <i class="della">trasbisnieto</i>(TEST)
  1. tresbizñetu
  2. Cast
  3. <i class="della">trasbisnieto</i
[JH].
  1. 1. [JH].
D’un compuestu de tres (cfr. tres 2) n’amestadura con bizñetu (cfr. nietu).
  1. D’un compuestu de tres (cfr. tres 2) n’amestadura con bizñetu
  2. (cfr. nietu).
tresbolar
📖: tresbolar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Tirar el xugador la bola a los bolos (pa tener derechu a <i class="della">tres-</i>(TEST)
  1. tresbolar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Tirar el xugador la bola a los bolos (pa tener derechu a <i class="della">tres-</i
bolar el xugador tien qu’algamar cola mano los bolos dende’l
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">bolar</i> el xugador tien qu’algamar cola mano los bolos dende’l
sitiu onde cayó la bola al llanzala la primera vez) [Sm]. Cal- mar nel xuegu de los bolos [PSil]. D’una amestanza de trans > tres (cfr. tres 2) y bolar (cfr. bola).
tresbordar
📖: tresbordar
🏗️: NO
✍️: NO
Cambiar de tren [Ay]. Posible adautación d’un cast. transbordar anque’l verbu al- mite una formación asturiana (cfr. <i class="della">borde</i>). Lo mesmo pasa a <i class="della">tresbordu</i>(TEST)
  1. tresbordar
  2. Cambiar de tren
    • Ay
  3. Posible adautación d’un cast
  4. transbordar anque’l verbu al- mite una formación asturiana (cfr
  5. <i class="della">borde</i>)
  6. Lo mesmo pasa a <i class="della">tresbordu</i
que podría tenese por castellanismu anque sedría posible considerar que ye
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. que podría tenese por castellanismu anque sedría posible considerar que ye
formación asturiana tamién.
tresbordu, el
📖: tresbordu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">transbordo</i>(TEST)
  1. tresbordu
    • Llg
  2. Cast
  3. <i class="della">transbordo</i
[Llg]: Tuviemos que facer tresbordu tren [Llg].
  1. 1. [Llg]: <i class="della">Tuviemos</i> <i class="della">que</i> <i class="della">facer</i> <i class="della">tresbordu</i> <i class="della">tren</i> [Llg].
Cfr. tresbordar.
trescaladizu, a, o*
📖: trescaladizu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<trescalaízo/a [Ll].>(TEST)
  1. trescaladizu
  2. trescalaízo/a
    • Ll
Penetrante, agudu (dizse especialmente de la voz) [Ll].
  1. 1. Penetrante, agudu (dizse especialmente de la voz) [Ll].
Cfr. trescalar.
trescalar
📖: trescalar
🏗️: NO
✍️: NO
Penetrar una cosa pelos poros d’otra [Ll. Ri]. Trespasar [Ay]. Calar [Llg]: <i class="della">Esa ropa trescala l’agua </i>[Llg]. 2. Facese sentir con intensidá y puxu dalguna cosa como’l fríu, la voz [Ll]. Facese sentir con intensidá y puxu dalguna cosa como’l fríu, l’aire [Ri]. 3. Meter munchu ruíu [Ay]. Compuestu del llat. trans>(TEST)
  1. trescalar
  2. Penetrar una cosa pelos poros d’otra
    • Ll
    • Ri
  3. Trespasar
    • Ay
  4. Calar
    • Esa ropa trescala l’agua [Llg.">Llg]: <i class="della">Esa ropa trescala l’agua </i>[Llg
  5. 2
  6. Facese sentir con intensidá y puxu dalguna cosa como’l fríu, la voz
    • Ll
  7. Facese sentir con intensidá y puxu dalguna cosa como’l fríu, l’aire
    • Ri
  8. 3
  9. Meter munchu ruíu
    • Ay
  10. Compuestu del llat
  11. trans
tres (cfr. tres 2) y del responsable del verbu calar (cfr.). Cola amestadura del suf. -izu, a, o féxo- se l’ax. trescaladizu, a, o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tres</i> (cfr. <i class="della">tres</i> <i class="della">2</i>) y del responsable del verbu <i class="della">calar</i> (cfr.). Cola amestadura del suf. -<i class="della">izu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> féxo- se l’ax. <i class="della">trescaladizu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.).
trescalecer
📖: trescalecer
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. trescalecer
Saltar el neñu en cuellu o nel bierzu cimblando d’allegría [AGO].
  1. 1. Saltar el neñu en cuellu o nel bierzu cimblando d’allegría [AGO].
Cfr. tresalecer.
trescalistar
📖: trescalistar
🏗️: NO
✍️: NO
Entrar una cosa pelos poros d’otra [Ri]. 2. Facese sentir con intensidá dalguna cosa (como l’aire, el fríu) [Ri]: <i class="della">Toi tresca- </i><i class="della">listéu de frío </i>[Ri]. Compuestu del llat. trans>(TEST)
  1. trescalistar
  2. Entrar una cosa pelos poros d’otra
    • Ri
  3. 2
  4. Facese sentir con intensidá dalguna cosa (como l’aire, el fríu)
    • Toi tresca- listéu de frío [Ri.">Ri]: <i class="della">Toi tresca- </i><i class="della">listéu de frío </i>[Ri
  5. Compuestu del llat
  6. trans
tres (cfr. tres 2) y del responsable del verbu calistrar 1 (cfr.), construcción asemeyada a tres- calar (cfr.) anque ye posible la perda d’una [r] agrupada nun contestu con otra líquida.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tres</i> (cfr. <i class="della">tres</i> <i class="della">2</i>) y del responsable del verbu <i class="della">calistrar</i> <i class="della">1</i> (cfr.), construcción asemeyada a <i class="della">tres- </i><i class="della">calar </i>(cfr.) anque ye posible la perda d’una [r] agrupada nun contestu con otra líquida.
trescantar
📖: trescantar
🏗️: NO
✍️: NO
Pasar al otru llau d’un <i class="della">cantu</i>, d’una elevación [Tb]: <i class="della">Si trescan-</i><i class="della">(TEST)
  1. trescantar
    • Tb
  2. Pasar al otru llau d’un <i class="della">cantu</i>, d’una elevación [Tb]: <i class="della">Si trescan-</i><i class="della"
tas ves el cordal a lo fundeiru [Tb].
  1. 1. tas</i> <i class="della">yá</i> <i class="della">ves</i> <i class="della">el</i> <i class="della">cordal</i> <i class="della">a</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">fundeiru</i> [Tb].
2. Dar vista al otru llau d’un cantu [Tb]: Vas a lo cabeiru’l monte ya cuando trescanta ves una fastera mui guapa [Tb]. Verbu fechu de l’amestadura del ast. tres 2 + cantu 2 (cfr.).
trescantu, el
📖: trescantu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trascantu [LC].>(TEST)
  1. trescantu
    • Sr
    • Lln
  2. trascantu
    • LC
Caúna de les piedres qu’aseguren la esquina del muriu d’una casa o corte [Sr]. Ciertu elementu qu’asegura una esquina per dientro [Lln].
  1. 1. Caúna de les piedres qu’aseguren la esquina del muriu d’una casa o corte [Sr]. Ciertu elementu qu’asegura una esquina per dientro [Lln].
2. Sitiu detrás del cantu [Tb]. //De trescantos ‘tipu de mazana, de color mariello y collorao onde destaquen tres cantos simétricos a lo llargo de la forma redonda de la mazana’ [Mi]. ///Non amarra l’esquineru ensin trascantu y cruceru [LC]. Si no fueren los trescantos, les esquines y cru- ceros y otros que llamen esconces, todos seríamos canteros [LC]. Compuestu fechu del continuador del llat. trans > tres (cfr. tres 2) y del ast. cantu 2 (cfr.). Dende equí pudo llograse’l verbu trescantar (cfr.).
trescender
📖: trescender
🏗️: NO
✍️: NO
Dar golor [Lln]. Del llat. transcendere ‘pasar’, ‘cruzar sobro’, ‘perpasar’, ‘altravesar’ (old), con continuadores románicos (rew) tamién conseñáu como cast. <i class="della">trascender</i>(TEST)
  1. trescender
  2. Dar golor
    • Lln
  3. Del llat
  4. transcendere ‘pasar’, ‘cruzar sobro’, ‘perpasar’, ‘altravesar’ (old), con continuadores románicos (rew) tamién conseñáu como cast
  5. <i class="della">trascender</i
‘goler muncho’ nel s. xvi (dcech s.v. descender) que como vieren Corominas-Pascual guarda rellación col port. recender ‘dar golor’, gall. arrecen- der ‘goler perbién’, tamién ast. arrecender y familia (cfr. re- cender) y como vio tamién Meyer-Lübke teniendo presente a Menéndez Pidal (rfe 7: 7). Un
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘goler muncho’ nel s. xvi (dcech s.v. descender) que como vieren Corominas-Pascual guarda rellación col port. <i class="della">recender</i> ‘dar golor’, gall. <i class="della">arrecen- der </i>‘goler perbién’, tamién ast. <i class="della">arrecender </i>y familia (cfr. <i class="della">re- cender</i>) y como vio tamién Meyer-Lübke teniendo presente a Menéndez Pidal (rfe 7: 7). Un
compuestu de recender ye ast. enrecender (cfr.).
trescientos, trescientes
📖: trescientos
🔤: , trescientes
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 trescientes
<trecientos [Cl]. trescientos/trescientas [Tb].>(TEST)
  1. trescientos
  2. trecientos
    • Cl
  3. trescientos/trescientas
    • Tb
Cast. trescientos [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">trescientos</i> [Xral].
et cantent trecentas missas 1142 [SPE-I/239] mando a los mios cogedores que les den cadanno estos trezientos morauedis 1255(or.) [MSAH-V/329] trezientos maravedis de dineros alfonssins blancos que foron fechos en tienpo 1273 [DCO-V/100] XXIIII dies de junio era de mill &trezientos & trelçe anno 1275 [DCO-V/112] era de mil et trezientos et trelze annos 1275 [AAU/74] fecha la carta pustremero dia de Genero Era de mill et trezientos 1279 [AAU/76] trezientos morabetinos de la moneda de la guerra 1280(or.) [MSAH-V/426] dolze dias de nouenbre era de mill et trezientos et vintj annos 1282 [AAU/81] era de mill et trezientos et veynti et çinco annos 1287 [AAU/99] era de mill et trezientos et vintj et noue annos 1291 [AAU/35]
desde la collecha de la era de mille &trezientos & treynta 1293 [DCO-V/177] si depos la connucerent que y torna devenle dar trezentos azotes s. xiii (or.) [FX/129] uos diemos cada mes trezientos marauedis alfonssines a diez dineros 1300 [AAU/128] trinta dias de Ochobre Era de mill et trezientos 1308 [AAU/133] fue fecha trelze dias de setienbre era de mill et trezientos 1341 [AAU/202]
  1. et cantent trecentas missas
  2. 1142 SPE-I/239
  3. mando a los mios cogedores que les den cadanno estos trezientos morauedis
  4. 1255(or.) MSAH-V/329
  5. trezientos maravedis de dineros alfonssins blancos que foron fechos en tienpo
  6. 1273 DCO-V/100
  7. XXIIII dies de junio era de mill &trezientos & trelçe anno
  8. 1275 DCO-V/112
  9. era de mil et trezientos et trelze annos
  10. 1275 AAU/74
  11. fecha la carta pustremero dia de Genero Era de mill et trezientos
  12. 1279 AAU/76
  13. trezientos morabetinos de la moneda de la guerra
  14. 1280(or.) MSAH-V/426
  15. dolze dias de nouenbre era de mill et trezientos et vintj annos
  16. 1282 AAU/81
  17. era de mill et trezientos et veynti et çinco annos
  18. 1287 AAU/99
  19. era de mill et trezientos et vintj et noue annos
  20. 1291 AAU/35

  21. desde la collecha de la era de mille &trezientos & treynta
  22. 1293 DCO-V/177
  23. si depos la connucerent que y torna devenle dar trezentos azotes s. xiii (or.)
  24. FX/129
  25. uos diemos cada mes trezientos marauedis alfonssines a diez dineros
  26. 1300 AAU/128
  27. trinta dias de Ochobre Era de mill et trezientos
  28. 1308 AAU/133
  29. fue fecha trelze dias de setienbre era de mill et trezientos
  30. 1341 AAU/202
Del llat. trecentī, -ae, -a ‘trescientos’ (old), con continua- dores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). Les espresiones con tres- débense al influxu del numberal tres.
trescocer*
📖: trescocer*
🏗️: SI
✍️: NO
<triscocer [Cl].>(TEST)
  1. trescocer*
  2. triscocer
    • Cl
Cocer permuncho [Cl].
  1. 1. Cocer permuncho [Cl].
D’una amestadura del continuador de trans > tres (cfr. tres 1), a vegaes intensivu, y del verbu cocer (cfr.).
trescochu, a, o*
📖: trescochu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<triscochu [Cl].>(TEST)
  1. trescochu
  2. triscochu
    • Cl
Cocíu permuncho [Cl].
  1. 1. Cocíu permuncho [Cl].
D’una amestadura del continuador de trans > tres (cfr. tres 1), a vegaes intensivu, y del participiu fuerte cochu, a, o 1 (cfr.).
trescolar
📖: trescolar
🏗️: NO
✍️: NO
Pasar un cumal [Lln]. Del llat. trans-colare (em) ‘facer pasar pel colador’ (abf), nun procesu evolutivu con conciencia d’amestanza (cfr. <i class="della">colar</i>) fren- te al qu’alvertimos nel pasu decolare>(TEST)
  1. trescolar
  2. Pasar un cumal
    • Lln
  3. Del llat
  4. trans-colare (em) ‘facer pasar pel colador’ (abf), nun procesu evolutivu con conciencia d’amestanza (cfr
  5. <i class="della">colar</i>) fren- te al qu’alvertimos nel pasu decolare
degolar (cfr. devolar).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">degolar</i> (cfr. <i class="della">devolar</i>).
trescolear*
📖: trescolear*
🏗️: SI
✍️: NO
<triscolear [Lln]. trascolear [Lln].>(TEST)
  1. trescolear*
  2. triscolear
    • Lln
  3. trascolear
    • Lln
Facer el trescoléu [Lln].
  1. 1. Facer el <i class="della">trescoléu</i> [Lln].
D’una amestadura del continuador de trans > tres (cfr. tres 2) y del ast. *colear del mesmu aniciu que acolar (cfr.) anque partiendo d’una formación en -idiare. Propiamente el sentíu orixinariu del verbu habría ser *‘dir faciendo cola’ o *‘move- se ún detrás d’otru’.
trescoléu, el
📖: trescoléu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<triscoléu [y Lln].>(TEST)
  1. trescoléu
    • Lln
  2. triscoléu
    • y Lln
Movimientu en el baille del pericote en que trenza un home con dos muyeres formando un ocho [Lln]. Brincu pente les dos moces cuando tán más xuntes nel baille del pericote [Co- bas: ALl (Bellezas)].
  1. 1. Movimientu en el baille del <i class="della">pericote </i>en que trenza un home con dos muyeres formando un ocho [Lln]. Brincu pente les dos moces cuando tán más xuntes nel baille del <i class="della">pericote</i> [Co- bas: ALl (Bellezas)].
Deverbal de trescolear (cfr.).
trescollerar
📖: trescollerar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. trescollerar
    • Pa
Colgar daqué del pescuezu a mou de collar [Pa].
  1. 1. Colgar daqué del pescuezu a mou de collar [Pa].
Cfr. acollerar.
trescordar*
📖: trescordar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu qu’hebo conocer l’ast. darréu que güei caltiénse’l so participiu (cfr. <i class="della">trescordáu,</i>(TEST)
  1. trescordar*
  2. ident class="della" level="1"></ident>Verbu qu’hebo conocer l’ast
  3. darréu que güei caltiénse’l so participiu (cfr
  4. <i class="della">trescordáu,</i
ada, ao). L’eonaviegu caltién el paralelu trescordar definíu pel ‘cast. trascordar [/Eo/].
  1. 1. <i class="della">ada,</i> <i class="della">ao</i>). L’eonaviegu caltién el paralelu <i class="della">trescordar</i> definíu pel ‘cast. <i class="della">trascordar</i> [/Eo/].
Cfr. acordar.
  1. Cfr. acordar.
trescordáu, ada, ao
📖: trescordáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><trescurdáu [Bab]. trascordáu/ada [y Lln].>(TEST)
  1. trescordáu
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident><trescurdáu
    • Bab
  3. trascordáu/ada
    • y Lln
Cast. trascordado [Bab]. Fuera de sitiu, fuera del tiempu nor- mal, daqué despistáu [Lln]: Andar trescordada [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">trascordado</i> [Bab]. Fuera de sitiu, fuera del tiempu nor- mal, daqué despistáu [Lln]: <i class="della">Andar</i> <i class="della">trescordada</i> [Lln].
Pp. de trescordar.
  1. Pp. de trescordar.
trescortiar
📖: trescortiar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Asitiar les filaes de piedra o de tabla de mou que les cabeces nun queden alliniaes [Cg]. {Una tresmisión con posible <i class="della">lap- </i><i class="della">sus </i>d’escritura ye <i class="della">“tescortiar” </i>[AGO]}. <ident class="della" level="1"></ident>Posible amestadura del deriváu de trans>(TEST)
  1. trescortiar
  2. {Una tresmisión con posible <i class="della">lap- </i><i class="della">sus </i>d’escritura ye <i class="della">“tescortiar” </i>[AGO]}
  3. ident class="della" level="1"></ident>Asitiar les filaes de piedra o de tabla de mou que les cabeces nun queden alliniaes
    • Cg
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Posible amestadura del deriváu de trans
tres (cfr. tres 1) y del verbu cortiar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tres</i> (cfr. <i class="della">tres</i> <i class="della">1</i>) y del verbu <i class="della">cortiar</i> (cfr.).
trescuña, la
📖: trescuña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><trescunia [Pa].>(TEST)
  1. trescuña
  2. ident class="della" level="1"></ident><trescunia
    • Pa
Parte del aráu [Cl]. //-es ‘pieces a mou de cuñes o pines que valen p’apertar les trechories del carru del país’ [Pa]. Cfr. cuñu.
  1. Parte del aráu [Cl]. //-es ‘pieces a mou de cuñes o pines que valen p’apertar les trechories del carru del país’ [Pa].
  2. Pa
  3. Cfr. cuñu.
trescuñu, el
📖: trescuñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tricuñu [Pr]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Cuña</i>(TEST)
  1. trescuñu
    • Pa
  2. ident class="della" level="1"></ident><tricuñu
    • Pr
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Cuña</i
o pina del aráu [Cl]. Pieza del llabieguín a mou de pina pa suxetar la taragüela [Pa]. 2. Bola de cera que se fai pri- miendo los panales de les abeyes [Pr]. 3. Cosa fecha a lo tosco como un mal cosíu de la ropa [Pr].
  1. 1. o <i class="della">pina</i> del aráu [Cl]. Pieza del llabieguín a mou de pina pa suxetar la taragüela [Pa].
  2. 2. Bola de cera que se fai pri- miendo los panales de les abeyes [Pr].
  3. 3. Cosa fecha a lo tosco como un mal cosíu de la ropa [Pr].
Cfr. cuñu.
  1. Cfr. cuñu.
tresdoblar*
📖: tresdoblar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><tresdublar [JH].>(TEST)
  1. tresdoblar*
  2. ident class="della" level="1"></ident><tresdublar
    • JH
Triplicar, trasdoblar [JH].
  1. 1. Triplicar, <i class="della">trasdoblar </i>[JH].
duplada o tresduplada 1241(or.) [ACL/93] - y aguantará tres doble en todas las grangerías [Grangerías xviii: 539] Posible compuestu del deriváu de trans > tres (cfr. tres 2) y del verbu doblar (cfr.).
  1. duplada o tresduplada
  2. 1241(or.) ACL/93
  3. - y aguantará tres doble en todas las grangerías
  4. Grangerías xviii: 539
  5. Posible compuestu del deriváu de trans > tres (cfr. tres 2) y del verbu doblar (cfr.).
tresecha, la
📖: tresecha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>{Definióse como: “Acción por medio de la que el cencerro gira en el cuello de la ternera quedando ésta al revés” [Qu]}. Quiciabes amestadura de <i class="della">tres</i>(TEST)
  1. tresecha
  2. {Definióse como: “Acción por medio de la que el cencerro gira en el cuello de la ternera quedando ésta al revés” [Qu]}
  3. ident class="della" level="1"></ident>
  4. Quiciabes amestadura de <i class="della">tres</i
2 (cfr.) col participiu fuerte fe- menín del verbu echar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i> (cfr.) col participiu fuerte fe- menín del verbu <i class="della">echar</i> (cfr.).
tresechu, el
📖: tresechu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Nieve amontonao pol aire [Bulnes (Lln)]. <br class="della">Quiciabes amestadura de <i class="della">tres</i>(TEST)
  1. tresechu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Nieve amontonao pol aire
    • Bulnes (Lln)
  3. <br class="della">Quiciabes amestadura de <i class="della">tres</i
2 (cfr.) col participiu fuerte masculín del verbu echar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i> (cfr.) col participiu fuerte masculín del verbu <i class="della">echar</i> (cfr.).
tresegar
📖: tresegar
🏗️: NO
✍️: NO
Mecer los cuatro <i class="della">cortes</i>(TEST)
  1. tresegar
    • Lln
  2. Mecer los cuatro <i class="della">cortes</i
de la sidra (pues el primeru ye perdul- ce y gordu y lo otro más fino) [Lln].
  1. 1. de la sidra (pues el primeru ye perdul- ce y gordu y lo otro más fino) [Lln].
De ser verbu d’aniciu asturianu veríamoslu orixináu d’una variante del llat. transigere (cfr. atrexar) → *transicare responsable del ast. tresegar y d’una posible variante ast. *trasegar (conocida pel cast. trasegar) que xustificaría’l de- verbal ast. trasiega (cfr.). En realidá la nuesa propuesta en- llaza cola que parte de Diez *transicāre ‘pasar’ refugada por Meyer-Lübke (rew), García de Diego (deeh s.v. *transicare) y Alessio (1954: 37). Dalgún de los autores citaos parte de *transfaecāre ‘aballar les fieces’ (dcech s.v. trasegar).
  1. *transfĭgĭcāre (cfr.) naguando por axuntar a la esplicación el verbu col port. trasfegar, cat., oc. trafegar, it. trafficare, lo que lleva a otros a la gueta d’un aniciu nel llat. *transfricare [> cast. a. trasfregar ‘rozar llargamente’, ‘amasuñar’], o en
  2. > cast. a. trasfregar ‘rozar llargamente’, ‘amasuñar’
tresegáu, ada, ao
📖: tresegáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
//<i class="della">trasegada</i>(TEST)
  1. tresegáu
  2. <i class="della">trasegada</i eonaviego
‘que foi tresvasao (la sidra) y entá nun reposó’ [Suárez Blanco 561].
  1. 1. ‘que foi tresvasao (la sidra) y entá nun reposó’ [Suárez Blanco 561].
Pp. de tresegar.
tresfogueru, el*
📖: tresfogueru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tresfugueiru [Sm. Cv]. trasfugueru [Vv]. trasfugueiru [Sm].>(TEST)
  1. tresfogueru
  2. tresfugueiru
    • Sm
    • Cv
  3. trasfugueru
    • Vv
  4. trasfugueiru
    • Sm
Maderu o lleñu gordu que se pon nel fueu pa sostener los tizones y caltener el llume o fueu [Sm (= estresfugueiru). Cv]. Aparatu de dos barres verticales de fierro y una horizontal que s’alluga nel llar al llau del fueu, pa poner la lleña [Vv].
  1. 1. Maderu o lleñu gordu que se pon nel fueu pa sostener los tizones y caltener el llume o fueu [Sm (= estresfugueiru). Cv]. Aparatu de dos barres verticales de fierro y una horizontal que s’alluga nel llar al llau del fueu, pa poner la lleña [Vv].
tres calderas e vnas clamiyeras e vn trasfoguero 1274(or.) [ACL-VIII/105] Amestadura del ast. tres 2 (
  1. tres calderas e vnas clamiyeras e vn trasfoguero
  2. 1274(or.) ACL-VIII/105
  3. Amestadura del ast. tres 2 (
cfr.) + fogueru (cfr.).
tresformador, el
📖: tresformador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tresformaor [Ay].>(TEST)
  1. tresformador
    • Tb
  2. tresformaor
    • Ay
Cast. trasformador [Ay. Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">trasformador</i> [Ay. Tb].
Adautación del cultismu cast. transformador.
tresformar
📖: tresformar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">trasformar</i>(TEST)
  1. tresformar
    • Ay
  2. Cast
  3. <i class="della">trasformar</i
[Ay].
  1. 1. [Ay].
Adautación del cultismu cast. transformar.
tresfueyar
📖: tresfueyar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">trashojar</i>(TEST)
  1. tresfueyar
  2. Cast
  3. <i class="della">trashojar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Posible adautación del cast. trashojar imitando al autóc- tonu esfoyar (cfr.); asturianizáu, almitió un deverbal tres- fueyu (cfr.).
tresfueyu, el
📖: tresfueyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tresfueyu
Actu de pasar les fueyes d’un llibru [JH].
  1. 1. Actu de pasar les fueyes d’un llibru [JH].
Cfr. tresfueyar.
tresfusión, la
📖: tresfusión
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tresfusión
    • Ay
Transfusión [Ay].
  1. 1. Transfusión [Ay].
Posible adautación del cultismu cast. transfusión.
“tresillo”
📖: “tresillo”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dile yo el </i><i class="della">tresillo</i><i class="della">(TEST)
  1. “tresillo”
  2. ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dile yo el </i><i class="della">tresillo</i><i class="della"
e quedo de me dar los dichos 1470(or.) [ACL-X/482]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. e quedo de me dar los dichos </i>1470(or.) [ACL-X/482]
el devia sobre el trexillo cuatro maravedis 1470(or.) [ACL- X/482] pague por el arrendamiento de un trexillo que el tenia 1470(or.) [ACL-X/482] En rellación col cast. tresillo (dcech s.v. tres).
  1. el devia sobre el trexillo cuatro maravedis
  2. 1470(or.) ACL- X/482
  3. pague por el arrendamiento de un trexillo que el tenia
  4. 1470(or.) ACL-X/482
  5. En rellación col cast. tresillo (dcech s.v. tres).
Cfr. tresillón.
tresillón, el
📖: tresillón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Pieza de madera que s’alluga ente los <i class="della">cuadros </i>de la mina pa que nun se mueva o desplome [Min]. Posible compuestu de <i class="della">tres 2 </i>(cfr.) y un aum. de <i class="della">*siellu </i>(que, ente otro, pudo algamar un valor orográficu) → <i class="della">sillón</i>, con castellanización fónica na dómina de la implantación de la minería moderna n’Asturies anque esa castellanización yá s’alvierte en “tresillo” (cfr.) documentáu enantes en Lleón. De mou paralelu iguóse un verbu <i class="della">tresillonar</i>(TEST)
  1. tresillón
  2. Pieza de madera que s’alluga ente los <i class="della">cuadros </i>de la mina pa que nun se mueva o desplome
    • Min
  3. Posible compuestu de <i class="della">tres 2 </i>(cfr.) y un aum
  4. de <i class="della">*siellu </i>(que, ente otro, pudo algamar un valor orográficu) → <i class="della">sillón</i>, con castellanización fónica na dómina de la implantación de la minería moderna n’Asturies anque esa castellanización yá s’alvierte en “tresillo” (cfr.) documentáu enantes en Lleón
  5. De mou paralelu iguóse un verbu <i class="della">tresillonar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
tresillonar
📖: tresillonar
🏗️: NO
✍️: NO
<tresilloniar [y Min].>(TEST)
  1. tresillonar
  2. tresilloniar
    • y Min
Clavar tresillones [Min].
  1. 1. Clavar tresillones [Min].
Cfr. tresillón.
tresllación, la
📖: tresllación
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">traslación</i>(TEST)
  1. tresllación
  2. Cast
  3. <i class="della">traslación</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Del llat. translatio, -onis (dcech s.v. preferir), per vía semi- culta. El falante ast. percibió l’amestanza de dos elementos y, darréu d’ello, pescanció que la /l/ taba en posición fuerte d’u siguió una palatalización. El prefixu trans- entendió- lu como l’antecesor del ast. tres 2. Lo mesmo alviértese en treslladar (cfr.).
treslladar
📖: treslladar
🏗️: NO
✍️: NO
<tresladar [Tb. Tox].>(TEST)
  1. treslladar
    • Cp
  2. tresladar
    • Tb
    • Tox
Cast. trasladar [Tb. Tox. JH]. {2. (Doc.). Copiar un docu- mentu}. //Tar trasladá ‘tar un pocu fuera de razón (aplícase a los vieyos)’ [Cp].
  1. 1. Cast. <i class="della">trasladar</i> [Tb. Tox. JH]. {
  2. 2. (Doc.). Copiar un docu- mentu}. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">trasladá</i> ‘tar un pocu fuera de razón (aplícase a los vieyos)’ [Cp].
mando trasladar el Liuro_Iudgo en letra_ladina ca enante yera en letra_toledana 1266(or.) [ACL/432] diesse poder a mi el dicho notario que feziese traslladar la dicha 1349(or.) [SIL/291]
tornalla en pubrica forma e ella asy traslladada e tornada 1349(or.) [SIL/291]
  1. mando trasladar el Liuro_Iudgo en letra_ladina ca enante yera en letra_toledana
  2. 1266(or.) ACL/432
  3. diesse poder a mi el dicho notario que feziese traslladar la dicha
  4. 1349(or.) SIL/291

  5. tornalla en pubrica forma e ella asy traslladada e tornada
  6. 1349(or.) SIL/291
Cfr. treslláu. Fadría falta afondar sobro si la nuesa llingua me- dieval almite tamién l’aceición de treslladar ‘traducir’ pues asina podríen suxerilo dellos contestos y asina fexo actu de presencia la correspondiente variante d’otros idiomes anque non n’esclusiva (Colón 1999 & 2014: 242).
tresllantar
📖: tresllantar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">trasplantar</i>(TEST)
  1. tresllantar
  2. Cast
  3. <i class="della">trasplantar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Del llat. serondu transplantare (em) o, quiciabes meyor, d’una amestadura ast. de tres- 2 (cfr.) y llantar (cfr.). L’ast. tamién caltién un resultáu cultizante tresplantar (cfr.) col so deverbal tresplante (cfr.).
tresllape, el*
📖: tresllape
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<{Con yeísmu, tresyapi [Cl]}. treslape [JH].>(TEST)
  1. tresllape
  2. {Con yeísmu, tresyapi [Cl]}
  3. treslape
    • JH
Batiente o mediacaña que se fai cola xuntera en caún de los dos batientes d’una puerta o ventana pa que dea ún n’otru al zarrase, o bien n’otra madera [JH]. Parte de la puerta [Cl].
  1. 1. Batiente o mediacaña que se fai cola xuntera en caún de los dos batientes d’una puerta o ventana pa que dea ún n’otru al zarrase, o bien n’otra madera [JH]. Parte de la puerta [Cl].
Cfr. llape.
treslláu, el
📖: treslláu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tresláu [Tb]. treslao [Ac]>. Cast. <i class="della">traslado </i>[JH]. Réplica, avisu [Tb], contestación, consi- deranza [Ac]: <i class="della">Nun-l</i>.<i class="della">ly díu tresláu de nada </i>[Tb]. {2. (Doc.). Copia d’un documentu}. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">sit</i>(TEST)
  1. treslláu
  2. {2. (Doc.). Copia d’un documentu}
  3. tresláu
    • Tb
  4. treslao [Ac]>
  5. Cast
  6. <i class="della">traslado </i>
    • JH
  7. Réplica, avisu
    • Nun-l.">Tb], contestación, consi- deranza [Ac]: <i class="della">Nun-l</i>
    • ly díu tresláu de nada [Tb."><i class="della">ly díu tresláu de nada </i>[Tb
  8. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">sit</i
translatum 887 (or.) [SV/32]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">translatum</i> 887 (or.) [SV/32]
In uestro dominico sit trans latum 937 (or.) [SV/44] In uestro Iure et dominio sit translatum 978 (0r.) [SV/79] b-1) confeci este traslado por el original de la donacion 1171 (s. xiii) [DCO-I/453] posi en este traslado mio signo 1171 (s. xiii) [DCO-I/454] que le diese el traslado et sinnalado con mjo sinnal 1291 [AAU/35] este traslado fo fecho VIIJ dies de mayo 1291 [AAU/35] fiz escrevir esti traslado por la dicha carta paravla por para- vla 1293(or.) [SP-I/296] fiz escrevir el traslado de las cartas sobredichas paravla por paravla 1298(or.) [SP-I/306] lli diesse el traslado dellas sinnalado de mio signo 1298(or.) [SP-I/306] possi en esta carta destj traslado estj singno semellante al de Per 1307 [AAU/36] livro de lees si non este nuestro o outro traslado segondo esti s. xiii (or.) [FX/51] el venzudo deve aver el traslado daquel scripto s. xiii (or.) [FX/60] el iuiz deve aver el traslado de todos los pleytos que iudgar s. xiii (or.) [FX/62] Nicolao martines escriuan mostro et fizo leer vn traslado de una carta 1309 [AAU/137] fiz escreuir esti traslado de las dichas clausulas por el dicho fuero 1312 [AAU/20] fizi escrivir este traslado de las dicha clausulas viervo por viervo 1312(or.) [SP-I/390] b-2) a Johan Rrodriguez escriuan que ye dies el treslado de la enquissa 1271(or.) [ACL-VIII/48] diese a la dicha sennora abadesa un treslado o dos o mas 1493(or.) [SP-IV/350] c-1) fecho el trasllado en Oviedo miercores xv dies de abril 1271(or.) [SP-I/238] por nonme del dicho conçello que lli diese el trasllado della 1280 (t. 1310) [SP-I/261] feziessen sseellar esti trasllado del priuilegio sobredicho con sso seello 1287 [AAU/96] fizi escriuir esti trasllado per la dicha carta vieruo a vieruo 1292 [DCO-II/177] de las quales non me dieron el trasllado magar lo demande 1294 [DCO-V/182] esti trasllado foe fecho XXVIII dias de genero 1295 [DCO- V/194] diese el trasllado delle vieruo por veruo ssignado con mio signo 1295 [MB-II/146] escreui este trasllado 1296(or.) [MCar-II/239] fizo ller por mi dicho notario vn trasllado de vna carta 1349(or.) [ACL-IX/493] deste libro este un trasllado escripto en pargamino en la iglesia [1377-1389] [DCO-IV/377] sacase por ello hun trasllado o dos o_mas de viervo a viervo 1427 [DCO-IV/380] que enterposiese en el tal trasllado que lle yo assy diese 1427 [DCO-IV/380] c-2) el tresllado o tresllados della dicha sentencia en publica for- ma 1395 (s. xix) [SP-III/104] fice escrivir este tresllado de la dicha sentencia viervo a viervo 1395 (s. xix) [SP-III/104]
  1. In uestro dominico sit trans latum
  2. 937 (or.) SV/44
  3. In uestro Iure et dominio sit translatum
  4. 978 (0r.) SV/79
  5. b-1)
  6. confeci este traslado por el original de la donacion
  7. 1171 (s. xiii) DCO-I/453
  8. posi en este traslado mio signo
  9. 1171 (s. xiii) DCO-I/454
  10. que le diese el traslado et sinnalado con mjo sinnal
  11. 1291 AAU/35
  12. este traslado fo fecho VIIJ dies de mayo
  13. 1291 AAU/35
  14. fiz escrevir esti traslado por la dicha carta paravla por para- vla
  15. 1293(or.) SP-I/296
  16. fiz escrevir el traslado de las cartas sobredichas paravla por paravla
  17. 1298(or.) SP-I/306
  18. lli diesse el traslado dellas sinnalado de mio signo
  19. 1298(or.) SP-I/306
  20. possi en esta carta destj traslado estj singno semellante al de Per
  21. 1307 AAU/36
  22. livro de lees si non este nuestro o outro traslado segondo esti s. xiii (or.)
  23. FX/51
  24. el venzudo deve aver el traslado daquel scripto s. xiii (or.)
  25. FX/60
  26. el iuiz deve aver el traslado de todos los pleytos que iudgar s. xiii (or.)
  27. FX/62
  28. Nicolao martines escriuan mostro et fizo leer vn traslado de una carta
  29. 1309 AAU/137
  30. fiz escreuir esti traslado de las dichas clausulas por el dicho fuero
  31. 1312 AAU/20
  32. fizi escrivir este traslado de las dicha clausulas viervo por viervo
  33. 1312(or.) SP-I/390
  34. b-2) a Johan Rrodriguez escriuan que ye dies el treslado de la enquissa
  35. 1271(or.) ACL-VIII/48
  36. diese a la dicha sennora abadesa un treslado o dos o mas
  37. 1493(or.) SP-IV/350
  38. c-1)
  39. fecho el trasllado en Oviedo miercores xv dies de abril
  40. 1271(or.) SP-I/238
  41. por nonme del dicho conçello que lli diese el trasllado della
  42. 1280 (t. 1310) SP-I/261
  43. feziessen sseellar esti trasllado del priuilegio sobredicho con sso seello
  44. 1287 AAU/96
  45. fizi escriuir esti trasllado per la dicha carta vieruo a vieruo
  46. 1292 DCO-II/177
  47. de las quales non me dieron el trasllado magar lo demande
  48. 1294 DCO-V/182
  49. esti trasllado foe fecho XXVIII dias de genero
  50. 1295 DCO- V/194
  51. diese el trasllado delle vieruo por veruo ssignado con mio signo
  52. 1295 MB-II/146
  53. escreui este trasllado
  54. 1296(or.) MCar-II/239
  55. fizo ller por mi dicho notario vn trasllado de vna carta
  56. 1349(or.) ACL-IX/493
  57. deste libro este un trasllado escripto en pargamino en la iglesia [1377-1389]
  58. DCO-IV/377
  59. sacase por ello hun trasllado o dos o_mas de viervo a viervo
  60. 1427 DCO-IV/380
  61. que enterposiese en el tal trasllado que lle yo assy diese
  62. 1427 DCO-IV/380
  63. c-2) el tresllado o tresllados della dicha sentencia en publica for- ma
  64. 1395 (s. xix) SP-III/104
  65. fice escrivir este tresllado de la dicha sentencia viervo a viervo
  66. 1395 (s. xix) SP-III/104
Del llat. translātum, del verbu transferre ‘tresportar’, ‘lle- var más allá’, → ‘trescribir’, ‘traducir’ (em), onde’l participiu acaba fundiéndose col nome translātus, -us. El cat. dispón d’un nome equiparable trellat (rew). L’ast. sol términu medie- val fexo’l verbu treslladar (cfr.) qu’almite les mesmes varian- tes bien documentaes. Teóricamente tamién podría entendese treslláu como una amestanza popular del llat. trans col llat. latus (cfr. llau).
tresllecháu, ada, ao*
📖: tresllecháu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><trelleitado [ByM. /Eo/].>(TEST)
  1. tresllecháu
  2. ident class="della" level="1"></ident><trelleitado
    • ByM
    • /Eo/
Destetáu enantes de tiempu [ByM /Eo/]. Cfr. allechar.
  1. Destetáu enantes de tiempu [ByM /Eo/]. Cfr. allechar.
  2. ByM /Eo/
tresllombar*
📖: tresllombar*
🏗️: SI
✍️: NO
<tresllumbar [Sb]. tresl.lombar [Tb]. trasl.lombar [Cn (F)]. tresl.lumbar [Sm. Cv]. trasl.lumbar [Oc].>(TEST)
  1. tresllombar*
    • Cn
  2. tresllumbar
    • Sb
  3. tresl.lombar
    • Tb
  4. trasl.lombar
    • Cn (F)
  5. tresl.lumbar
    • Sm
    • Cv
  6. trasl.lumbar
    • Oc
Pasar al otru llau d’una llomba [Sb. Oc], trescantar [Tb. Sm. Cn (F). Cv]: Fuemos del ríu Rengos al de Naviegu trasl.lombando por Combarru [Cn (F)]. Cfr. llombu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Pasar al otru llau d’una llomba [Sb. Oc], trescantar [Tb. Sm. Cn (F). Cv]: <i class="della">Fuemos</i> <i class="della">del</i> <i class="della">ríu</i> <i class="della">Rengos</i> <i class="della">al</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Naviegu </i><i class="della">trasl</i>.<i class="della">lombando</i> <i class="della">por</i> <i class="della">Combarru</i> [Cn (F)]. Cfr. <i class="della">llombu</i>.
tresllucir
📖: tresllucir
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">traslucir</i>(TEST)
  1. tresllucir
    • Pa
  2. Cast
  3. <i class="della">traslucir</i
[Pa]. //-se ‘cast. traslucirse’ [JH].
  1. 1. [Pa]. //-<i class="della">se</i> ‘cast. <i class="della">traslucirse</i>’ [JH].
Cfr. llucir.
tresllumar*
📖: tresllumar*
🏗️: SI
✍️: NO
<///tresllumbrar [Sb].>(TEST)
  1. tresllumar*
  2. tresllumbrar infl. cast.
    • Sb
Cast. traslumbrar [Sb]. //-se ‘cast. traslumbrarse’ [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">traslumbrar</i> [Sb]. //-<i class="della">se</i> ‘cast. <i class="della">traslumbrarse</i>’ [JH].
Cfr. allumar.
tresllume, el*
📖: tresllume
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///el tresllumbre [Llg. Sb]. ///la treslumbre [Lln (S)].>(TEST)
  1. tresllume
    • Lln
  2. el tresllumbre infl. cast.
    • Llg
    • Sb
  3. la treslumbre infl. cast.
    • Lln (S)
Llume de lloñe o que tresparenta (ensin saber con seguranza ú ta) [Lln]: Esa h.aya que se ve a treslumbre [Lln (S)]. //Al tresllumbre ‘al treslluz’ [Llg]. //Ver al tresllumbre ‘ver daqué que pasa o s’esmuz darréu’ [Sb].
  1. 1. Llume de lloñe o que tresparenta (ensin saber con seguranza ú ta) [Lln]: <i class="della">Esa</i> <i class="della">h</i>.<i class="della">aya</i> <i class="della">que</i> <i class="della">se</i> <i class="della">ve</i> <i class="della">a</i> <i class="della">treslumbre</i> [Lln (S)]. //<i class="della">Al </i><i class="della">tresllumbre</i> ‘al treslluz’ [Llg]. //<i class="della">Ver</i> <i class="della">al</i> <i class="della">tresllumbre</i> ‘ver daqué que pasa o s’esmuz darréu’ [Sb].
Cfr. allumar.
treslluz, el
📖: treslluz
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trasl.luz [Ay. Pzu]. tresluz [Ri. Tox. Mar].>(TEST)
  1. treslluz
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Sb
    • Llg
  2. trasl.luz
    • Ay
    • Pzu
  3. tresluz
    • Ri
    • Tox
    • Mar
Cast. trasluz [Lln. Pa. Cb. Cg. Sb. Ay. Pzu. Tox. /Eo/. Mar. JH]. //Al treslluz [Llg. Ri (al tresluz)]. Cfr. lluz.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">trasluz</i> [Lln. Pa. Cb. Cg. Sb. Ay. Pzu. Tox. /Eo/. Mar. JH]. //<i class="della">Al</i> <i class="della">treslluz</i> [Llg. Ri (al tresluz)]. Cfr. <i class="della">lluz</i>.
tresmallu, el
📖: tresmallu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trasmallu [y Xx]. trasmallo [Llu]. tramallu [JH]. tramallo [R]. /////tresmayu [Vd]. tresmayo [Cñ]. trasmayu [y Xx].>(TEST)
  1. tresmallu
    • Rs
    • Pa
    • Cg
    • Sb
    • Sm
    • Xx
    • Lln
  2. trasmallu
    • y Xx
  3. trasmallo
    • Llu
  4. tramallu
    • JH
  5. tramallo
    • R
  6. tresmayu dudoso (certainty = baxa)
    • Vd
  7. tresmayo
  8. trasmayu
    • y Xx
Cast. trasmallo [Rs. Pa. Cg. Llu. Cñ. Sb. Sm]. Apareyu de baxura con tres capes de rede, les dos primeres miden 30 cm mentanto que la capa de dientro ye abondo más fina [Xx]. Rede pa pescar en ríu [Ac]. Apareyu de pesca [Vd]. Rede de tres capes o tres mayes [JH. R]. Rede con munchos anzuelos y tres tramos [Lln]. 2. Encerrona, engañu [Xx]: Al babayu trasmayu (sic) [Xx]. Cfr. maya 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">trasmallo</i> [Rs. Pa. Cg. Llu. Cñ. Sb. Sm]. Apareyu de baxura con tres capes de rede, les dos primeres miden 30 cm mentanto que la capa de dientro ye abondo más fina [Xx]. Rede pa pescar en ríu [Ac]. Apareyu de pesca [Vd]. Rede de tres capes o tres mayes [JH. R]. Rede con munchos anzuelos y tres tramos [Lln].
  3. 2. Encerrona, engañu [Xx]: <i class="della">Al babayu </i><i class="della">trasmayu </i>(<i class="della">sic</i>) [Xx]. Cfr. <i class="della">maya</i><i class="della"> 2</i>.
tresmanar
📖: tresmanar
🏗️: NO
✍️: NO
Perder [AGO]. //-<i class="della">se </i>‘desmandase (especialmente los anima- les)’ [Cg]. ‘perder el camín’ [JH]. ‘nun atopar una cosa por cambiala de sitiu’ [JH]. ‘dexar la carrera y forma de vida por otra destremada’ [JH]. ‘perdese por camudar de sitiu (los pa- peles)’ [JH]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">echando</i>(TEST)
  1. tresmanar
  2. Perder
    • AGO
  3. -<i class="della">se </i>‘desmandase (especialmente los anima- les)’ eonaviego
    • Cg
  4. ‘perder el camín’
    • JH
  5. ‘nun atopar una cosa por cambiala de sitiu’
    • JH
  6. ‘dexar la carrera y forma de vida por otra destremada’
    • JH
  7. ‘perdese por camudar de sitiu (los pa- peles)’
    • JH
  8. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">echando</i
voz que se perdieron, que trasmanaron, que se las comió el lobo [Grangerías xviii: 561] Cfr. manar 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">voz</i> <i class="della">que</i> <i class="della">se</i> <i class="della">perdieron,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">trasmanaron</i><i class="della">,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">se</i> <i class="della">las</i><i class="della"> comió</i> <i class="della">el</i> <i class="della">lobo</i> [Grangerías xviii: 561] Cfr. <i class="della">manar</i> <i class="della">2</i>.
tresmanáu, ada, ao
📖: tresmanáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. tresmanáu
    • Lln
Perdíu [Lln].
  1. 1. Perdíu [Lln].
Pp. de tresmanar.
tresmano, el
📖: tresmano
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<el tresmanu, [JH]. tresamanu [Pa. Bab]. trismanu [As].>(TEST)
  1. tresmano
  2. el tresmanu,
    • JH
  3. tresamanu
    • Pa
    • Bab
  4. trismanu
    • As
Cast. extravío [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">extravío</i> [JH].
Fuera de mano [Pa. Cb. Cp. Bab]. //A tresmano ‘fuera de mano’ [Lln. Cg. Ay. Tb. Sm. As. Oc. Tor]. ‘fuera del algame de la mano’ [Lln]. Cfr. tresmanar.
tresmerana, la
📖: tresmerana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Siesta [Lln]. //<i class="della">Echar</i>(TEST)
  1. tresmerana
  2. Siesta
    • Lln
  3. <i class="della">Echar</i eonaviego
una güena tresmerana ‘tar un tiempu nun sitiu determináu’ [Lln].
  1. 1. <i class="della">una</i> <i class="della">güena</i> <i class="della">tresmerana</i> ‘tar un tiempu nun sitiu determináu’ [Lln].
Amestadura del continuador del prefixu trans > ast. tres 2 (cfr.) col continuador nominalizáu del fem. de meridianus, -a, -um ‘del meudía’ (em s.v. meridies), voz curtiamente repre- sentada nes llingües romániques con un resultáu popular (rew s.v. mĕrīdiāna).
tresmolleyu, el*
📖: tresmolleyu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<{Con metafonía y percorreición de yeísta, +tresmollillu [Sb]}.>(TEST)
  1. tresmolleyu
    • Sb
  2. {Con metafonía y percorreición de yeísta, +tresmollillu [Sb]}
Guantada [Sb].
  1. 1. Guantada [Sb].
Cfr. molleyu.
tresmontar
📖: tresmontar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">trasmontar</i>(TEST)
  1. tresmontar
  2. Cast
  3. <i class="della">trasmontar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
2. Perder el camín cuando se va pel monte [Sb]. Cfr. monte.
tresmontoriu, el
📖: tresmontoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tresmontoriu
Cantidá grande de dalguna cosa [Cb].
  1. 1. Cantidá grande de dalguna cosa [Cb].
Cfr. monte.
tresmudamientu, el
📖: tresmudamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">transmutación</i>(TEST)
  1. tresmudamientu
  2. Cast
  3. <i class="della">transmutación</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Posible formación dende’l deverbal fuerte de transmutāre (em s.v. muto) > *tresmudartresmudu (cfr.) d’u siguió tresmudamientu. Tamién podría tenese por una recreación as- turianizante de JH siguiendo’l modelu que fexo equivalentes les formaciones en -ción y en -mientu.
tresmudu, el
📖: tresmudu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tresmudu
Lleche del día enantes [Bab].
  1. 1. Lleche del día enantes [Bab].
Cfr. tresmudamientu.
tresnal*
📖: tresnal*
🏗️: SI
✍️: NO
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">o</i>(TEST)
  1. tresnal*
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">o</i
en su era con pan o en su restroxo con treznales [FA (FFLL)] Cfr. tresnar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">en</i> <i class="della">su</i> <i class="della">era</i> <i class="della">con</i> <i class="della">pan</i> <i class="della">o</i> <i class="della">en</i> <i class="della">su</i> <i class="della">restroxo</i> <i class="della">con</i> <i class="della">treznales</i> [FA (FFLL)] Cfr. <i class="della">tresnar</i>.
tresnar
📖: tresnar
🏗️: NO
✍️: NO
<trasnar [Cp]. trernar [Ca]. atreisnar [Md]. {“trestrar” [V1830] ye posible tracamundiu por <i class="della">tresnar</i>(TEST)
  1. tresnar
    • Pb
    • Cg
    • Lln
    • Ay
    • Ri
    • Llv
    • Ll
    • Pa
  2. trasnar
    • Cp
  3. trernar
    • Ca
  4. atreisnar
    • Md
  5. {“trestrar” [V1830] ye posible tracamundiu por <i class="della">tresnar</i
[Sánchez Vicen- te 2014: 51]}.> Adobar pieles, correes y otres coses flexibles [LV. Pb. DA. R]. 2. Acondicionar [Cg]. Iguar, arreglar [Ac], curiar [Lln. Ca. Ay. Ri]: Los gües d’Adolfo están bien trernaos [Ca]. Facer les coses con procuru [Cb. Ri]. Acabar un trabayu bien fechu [Cl]. Curiar con procuru [Os. Pi (i)]. Atender el ganáu [Llv] dándo-y de comer, cama, llimpieza [Ay]: A ver si tresno estos reciel.lacos [Ay]. Tratar bien una cosa [V1830]. 3. Arregla- se, asease una persona [Pb]. Arreglar, iguar, atreixar, axeitar [Lln. Md]. 4. Condimentar [Ac]. Iguar, facer la comida [JH. R] de mou amañosu [Ri] y otres coses poniéndoles de manera afayadiza [JH]: Lles fabes güey (sic) están mal tresnaes [JH]. Cocer(se) perbién el pan [Cb. Cp]. Cocer, amasar bien el pan [Ll]. Conservar [Lln. Pa]: Esti tocín ta bien tresnáu [Pa].
  1. 1. [Sánchez Vicen- te 2014: 51]}.> Adobar pieles, correes y otres coses flexibles [LV. Pb. DA. R].
  2. 2. Acondicionar [Cg]. Iguar, arreglar [Ac], curiar [Lln. Ca. Ay. Ri]: <i class="della">Los</i> <i class="della">gües</i> <i class="della">d’Adolfo</i> <i class="della">están</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">trernaos</i> [Ca]. Facer les coses con procuru [Cb. Ri]. Acabar un trabayu bien fechu [Cl]. Curiar con procuru [Os. Pi (i)]. Atender el ganáu [Llv] dándo-y de comer, cama, llimpieza [Ay]: <i class="della">A</i> <i class="della">ver</i> <i class="della">si</i> <i class="della">tresno</i> <i class="della">estos</i><i class="della"> reciel</i>.<i class="della">lacos </i>[Ay]. Tratar bien una cosa [V1830].
  3. 3. Arregla- se, asease una persona [Pb]. Arreglar, iguar, atreixar, axeitar [Lln. Md].
  4. 4. Condimentar [Ac]. Iguar, facer la comida [JH. R] de mou amañosu [Ri] y otres coses poniéndoles de manera afayadiza [JH]: <i class="della">Lles</i> <i class="della">fabes</i> <i class="della">güey</i> (<i class="della">sic</i>) <i class="della">están</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">tresnaes</i> [JH]. Cocer(se) perbién el pan [Cb. Cp]. Cocer, amasar bien el pan [Ll]. Conservar [Lln. Pa]: <i class="della">Esti</i> <i class="della">tocín</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">tresnáu</i> [Pa].
y tresnar qualquier género de pan [Grangerías xviii: 224] Dios (…)/contempladu isti mundu q’El fixena/(…) y al topar/n’ista tierra un remusgu del Edén,/dixo pa escon- trasigo: “Bon llugar.!/;mialma q’isto tresnélo muncho bien 1891 [Pinín 82-a]
  1. y tresnar qualquier género de pan
  2. Grangerías xviii: 224
  3. Dios (…)/contempladu isti mundu q’El fixena/(…) y al topar/n’ista tierra un remusgu del Edén,/dixo pa escon- trasigo: “Bon llugar.!/;mialma q’isto tresnélo muncho bien
  4. 1891 Pinín 82-a
Traxinar, habitar [Sb]: Esta casería nun ta de tresnar [Sb]: Del llat. *tragīnāre, verbu llargamente siguíu nes llingües ro- mániques (rew) y con dalgún asitiamientu hispánicu (deeh), que paez responder a una formación compuesta de trans y agīnāre ‘axitase’, ‘movese’ (em) dientro la familia de aginare bien representada n’asturianu (cfr. ainar & trainar). Ye posi- ble qu’un deverbal dende’l participiu fuerte fore responsable del ast. trasna (cfr.), trasnu (cfr.) y tresnu (cfr.). Sol citáu par- ticipiu pudo facese l’ast. a. tresnal (cfr.) onde s’alvierte una incrementación abondativa en -ālis.
  1. ¡Coño, tresna allí daquién! [Sb]. 7. Secar y pañar la yerba [R]. 8. Poner dalgo nel camín que torgue’l pasu [Cp].
  2. Cp
tresnáu, ada, ao 1
📖: tresnáu
🔤: , ada, ao 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao, 1
De bon aspeutu de salú (una persona) [Cb]. Fuerte, gordín, de bon aspeutu [Sb]. 2. Conserváu, bien tratáu [Lln]. 3. Bien condimentáu [Cb. Pr] o mal iguáu [Cg]. 4. Bien vistíu y ama- ñáu [Lln]. //<i class="della">Ser</i>(TEST)
  1. tresnáu
  2. De bon aspeutu de salú (una persona)
    • Cb
  3. Fuerte, gordín, de bon aspeutu
    • Sb
  4. 2
  5. Conserváu, bien tratáu
    • Lln
  6. 3
  7. Bien condimentáu
    • Cb
    • Pr] o mal iguáu [Cg
  8. 4
  9. Bien vistíu y ama- ñáu
    • Lln
  10. <i class="della">Ser</i eonaviego
tresnada ‘ser llimpia, tar arreglada, gorda, llucida’ [Os]. ‘bien cocida (la fogaza del pan)’ [Os].
  1. 1. <i class="della">tresnada</i> ‘ser llimpia, tar arreglada, gorda, llucida’ [Os]. ‘bien cocida (la fogaza del pan)’ [Os].
Y tengo al llar el pucherín tresnadu [Vida Aldea 267] Pp. de tresnar.
  1. Y tengo al llar el pucherín tresnadu
  2. Vida Aldea 267
  3. Pp. de tresnar.
tresnáu, ada, ao 2
📖: tresnáu
🔤: , ada, ao 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao, 2
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Tresnada </i>‘(cabra) de menos de tres años’ [Cl]. ‘(cabra) de tres años’ [Cl (VB)]. ‘que nun preña (la cabra)’ [Lln]. //-<i class="della">aos </i>‘de magar los tres años y enantes de ser carneros (les oveyes)’ [Bulnes (Lln)]. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes deba entendese en rellación a *<i class="della">tretresnáu,</i>(TEST)
  1. tresnáu
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Tresnada </i>‘(cabra) de menos de tres años’ eonaviego
    • Cl
  4. ‘(cabra) de tres años’
    • Cl (VB)
  5. ‘que nun preña (la cabra)’
    • Lln
  6. -<i class="della">aos </i>‘de magar los tres años y enantes de ser carneros (les oveyes)’ eonaviego
    • Bulnes (Lln)
  7. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes deba entendese en rellación a *<i class="della">tretresnáu,</i
a, ao (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">ao</i> (cfr.).
tresnochar
📖: tresnochar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><tresñochar [JH]. tresnueitar [Sm. Cv]. tresnuoitar [Tox]. trasnuoitar [Tox]. tresnuitar [Sm. Bab. Oc]. trasnuitar [PSil]. <ident class="della" level="1"></ident>//trasnoitar [/Eo/]. tresnoitar [/Mánt/].>(TEST)
  1. tresnochar
  2. ident class="della" level="1"></ident><tresñochar
    • JH
  3. tresnueitar
    • Sm
    • Cv
  4. tresnuoitar
    • Tox
  5. trasnuoitar
    • Tox
  6. tresnuitar
    • Sm
    • Bab
    • Oc
  7. trasnuitar
    • PSil
  8. <ident class="della" level="1"></ident>
  9. trasnoitar eonaviego
    • /Eo/
  10. tresnoitar
    • /Mánt/
Cast. trasnochar [Pa. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. PSil. Cv. Tox.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">trasnochar</i> [Pa. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. PSil. Cv. Tox.
/Eo. Mánt/. JH]. Facer dalguna xera de nueche [Oc]. Pasar la nueche de fiesta [PSil]. e non quisier su derecho tomar e prinda trasnochar, peche [FL (FFLL)] e ganado alla trasnochar [FL (FFLL)] Sedría un compuestu (cfr. anochar) verbu con aniciu nel llat. *transnoctare d’u sigue port. tresnoitar, cast. trasnochar, fr.a. tresnuiter. El cat. tresnuyta sedría un vieyu deverbal (Co- lón 2014: 47). L’ast. dende *tresnueche pudo facer el deriváu trasnochana (cfr.).
  1. /Eo. Mánt/. JH]. Facer dalguna xera de nueche [Oc]. Pasar la
  2. Oc
  3. nueche de fiesta [PSil].
  4. PSil
  5. e non quisier su derecho tomar e prinda trasnochar, peche
  6. FL (FFLL)
  7. e ganado alla trasnochar
  8. FL (FFLL)
  9. Sedría un compuestu (cfr. anochar) verbu con aniciu nel llat.
  10. *transnoctare d’u sigue port. tresnoitar, cast. trasnochar, fr.a. tresnuiter. El cat. tresnuyta sedría un vieyu deverbal (Co- lón 2014: 47). L’ast. dende *tresnueche pudo facer el deriváu trasnochana (cfr.).
tresnoyu, el
📖: tresnoyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tresnoyu
Persona plasmada [Lln (P)]. Cfr. trasga 1.
  1. Persona plasmada [Lln (P)]. Cfr. trasga 1.
  2. Lln (P)
tresnu, el
📖: tresnu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+trisnu [Ay. Ll].>(TEST)
  1. tresnu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+trisnu
    • Ay
    • Ll
Aición y efeutu de tresnar [Lln. Cg]. 2. Igua, condimentu [JH]. 3.Traxín, ocupación [Sb]: Nun hai munchu tresnu [Sb]. 4. Tratu [Lln. Sb]: Está de buen tresnu [Lln]: ¿Dieren mal tresnu? [Sb]. //Nun tener trisnu ‘nun tener orde, nun tener gobiernu’ [Ay. Ll]. - Aora digamos del tresno y trato de las yeguas o potras servidas [Grangerías xviii: 875] Cfr. tresnar.
  1. Aición y efeutu de tresnar [Lln. Cg]. 2. Igua, condimentu [JH]. 3.Traxín, ocupación [Sb]: Nun hai munchu tresnu [Sb].
  2. Sb
  3. 4. Tratu [Lln. Sb]: Está de buen tresnu [Lln]: ¿Dieren mal tresnu? [Sb]. //Nun tener trisnu ‘nun tener orde, nun tener gobiernu’ [Ay. Ll]. - Aora digamos del tresno y trato de las yeguas o potras servidas
  4. Grangerías xviii: 875
  5. Cfr. tresnar.
tresñetu, a, el/la
📖: tresñetu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
Cast. <i class="della">tataranieto</i>(TEST)
  1. tresñetu
  2. Cast
  3. <i class="della">tataranieto</i
[JH].
  1. 1. [JH].
de iuso el trasnieto e la trasnieta s. xiii (or.) [FX/141] de traviesso el trasnieto e la trasneta s. xiii (or.) [FX/142] D’una amestadura del contituador del llat. trans > tras > tres 2 y del ast. nietu, a (cfr.). Trátase del correspondiente términu na llinia familiar correllativu a “trasavolo” y “trasvola” (cfr. tresagüelu).
  1. de iuso el trasnieto e la trasnieta s. xiii (or.)
  2. FX/141
  3. de traviesso el trasnieto e la trasneta s. xiii (or.)
  4. FX/142
  5. D’una amestadura del contituador del llat. trans > tras > tres 2 y del ast. nietu, a (cfr.). Trátase del correspondiente términu na llinia familiar correllativu a “trasavolo” y “trasvola” (cfr. tresagüelu).
tresñomar
📖: tresñomar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">trasnombrar</i>(TEST)
  1. tresñomar
  2. Cast
  3. <i class="della">trasnombrar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. nomar.
tresoír
📖: tresoír
🏗️: NO
✍️: NO
<tresoyer [Llg].>(TEST)
  1. tresoír
    • Ca
  2. tresoyer
    • Llg
Oyer perbién [Ca].
  1. 1. Oyer perbién [Ca].
2. Oyer más de la cuenta, más de lo que convién a ún [Llg]: Tu nun oyes, tresoyes [Llg]. 3. Oyer lo que nun ye [Lln]. Amestanza de tres 2 + oír (cfr. oyer).
tresordinariu, a, o
📖: tresordinariu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">extraordinario</i>(TEST)
  1. tresordinariu
  2. Cast
  3. <i class="della">extraordinario</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Posible adautación dende’l cast. extraordinario como si se tratare d’una amestadura de trans- y non de extra-.
tresoreyu, el*
📖: tresoreyu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tresureichu [Tb. Sm]. tresurechu [Tb (Oc)]. tesureyu [Sl].>(TEST)
  1. tresoreyu
  2. tresureichu
    • Tb
    • Sm
  3. tresurechu
    • Tb (Oc)
  4. tesureyu
    • Sl
Parte d’atrás de la cabeza d’una persona [Sl]. Parte d’atrás de les oreyes del gochu, cast. pestorejo [Tb. Tb (Oc). Sm. Sl].
  1. 1. Parte d’atrás de la cabeza d’una persona [Sl]. Parte d’atrás de les oreyes del gochu, cast. <i class="della">pestorejo</i> [Tb. Tb (Oc). Sm. Sl].
- rascándoles las trasorejas, el pescuezo y las entrepiernas, señaladamente al mular [Grangerías xviii: 878]
  1. - rascándoles las trasorejas, el pescuezo y las entrepiernas, señaladamente al mular
  2. Grangerías xviii: 878
Cfr. pistoreyu.
trespandar
📖: trespandar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. trespandar
    • Sb
    • Ay
Pasar al otru llau del cumal [Sb. Ay]. 2. Perder daqué [Ay]. Cfr. pandiar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Pasar al otru llau del cumal [Sb. Ay].
  3. 2. Perder daqué [Ay]. Cfr. <i class="della">pandiar</i>.
trespapelar
📖: trespapelar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. trespapelar
    • Pa
    • Sb
    • Ay
Cast. traspapelar [Pa. Sb. Ay. Bab]. Cfr. papel.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">traspapelar </i>[Pa. Sb. Ay. Bab]. Cfr. <i class="della">papel</i>.
tresparentar
📖: tresparentar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">transparentarse</i>(TEST)
  1. tresparentar
    • Llg
    • Ay
  2. Cast
  3. <i class="della">transparentarse</i
[Llg. Ay].
  1. 1. [Llg. Ay].
Posible adautación del cast. transparentar.
tresparente
📖: tresparente
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tresparente
    • Llg
    • Ay
    • Tb
Cast. transparente [Llg. Ay. Tb. /Mánt/]. Posible adautación
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">transparente </i>[Llg. Ay. Tb. /Mánt/]. Posible adautación
del cast. transparente.
trespás, el
📖: trespás
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. trespás
Saltu pequeñu [Min].
  1. 1. Saltu pequeñu [Min].
Cfr. pasar.
“trespasación”
📖: “trespasación”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación seronda en castellán: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">otorgue qualesquier contrato o </i><i class="della">trespasacion</i><i class="della">(TEST)
  1. “trespasación”
  2. Términu conocíu pela documentación seronda en castellán: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">otorgue qualesquier contrato o </i><i class="della">trespasacion</i><i class="della"
con las dichas condiciones 1546 (c.) [SP-IV/484] Cfr. pasar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. con las dichas</i><i class="della"> condiciones</i> 1546 (c.) [SP-IV/484] Cfr. <i class="della">pasar</i>.
trespasamientu, el
📖: trespasamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. trespasamientu
Trespasu [JH].
  1. 1. Trespasu [JH].
Cfr. pasar.
trespasante, el
📖: trespasante
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. trespasante
    • Lln
Llance nel xuegu de les cabruxes onde “tenían que pasarla” [Lln (S)].
  1. 1. Llance nel xuegu de les cabruxes onde “tenían que pasarla” [Lln (S)].
Cfr. pasar.
trespasar
📖: trespasar
🏗️: NO
✍️: NO
<traspasar [y Ay. Tox].>(TEST)
  1. trespasar
    • Lln
    • Pa
    • Llg
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • Cd
    • Ri
    • Sm
  2. traspasar
    • y Ay
    • Tox
Cast. traspasar [Lln. Os. Pa. Cb. Llg. Sb. Ay. Ll. Tb. Bab. Cd. Tox]. Llevar una cosa d’un sitiu a otru [Ri]. Pasar de llau a llau [Ri]. Altravesar [Ay]. 2. Adelantar [Ay]. Pasar delantre d’otru [Ri]: Trespasé a L.luis pel camín de la que vinía [Ri]. 3. Traspasar lo arrendao [Sm. Cd], un negociu [Tb]. 4. Face- se persentir un dolor físicu o moral [Sm]. Persentir un dolor físicu o moral [Cd]. 5. Sobreponer un cabu d’un texíu enriba d’otru pa zarralu [Sm. Cd]: Esti abrigu trespasa pocu [Cd]. 6. Calar, empapar [Tb. /Mánt/]. 7. Dexar una cosa a favor de daquién [Ri].
  1. 1. Cast. <i class="della">traspasar</i> [Lln. Os. Pa. Cb. Llg. Sb. Ay. Ll. Tb. Bab. Cd. Tox]. Llevar una cosa d’un sitiu a otru [Ri]. Pasar de llau a llau [Ri]. Altravesar [Ay].
  2. 2. Adelantar [Ay]. Pasar delantre d’otru [Ri]: <i class="della">Trespasé</i> <i class="della">a</i> <i class="della">L</i>.<i class="della">luis</i> <i class="della">pel</i> <i class="della">camín</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">que</i> <i class="della">vinía</i> [Ri].
  3. 3. <i class="della">Traspasar</i> lo arrendao [Sm. Cd], un negociu [Tb].
  4. 4. Face- se persentir un dolor físicu o moral [Sm]. Persentir un dolor físicu o moral [Cd].
  5. 5. Sobreponer un cabu d’un texíu enriba d’otru pa zarralu [Sm. Cd]: <i class="della">Esti</i> <i class="della">abrigu</i> <i class="della">trespasa</i> <i class="della">pocu</i> [Cd].
  6. 6. Calar, empapar [Tb. /Mánt/].
  7. 7. Dexar una cosa a favor de daquién [Ri].
todos aquellos que traspassaren aquello que nos estavlece- mos s. xiii (or.) [FX/346] sy algun derecho o auçion en el avemos damoslo e traspasa- moslo 1394(or.) [SP-III/94] que lo non podamos vender nin trespasar syn la dicha carga 1428(or.) [SB/333] vos damos e trespasamos en vos el dicho quarto de_la dicha casa 1428(or.) [MSMV/326] trespassedes en omes lannos e habonados e paçientes 1431(or.) [SP-III/311] vendades e troquedes e traspasedes e enpennedes e concan- biedes 1440(or.) [SP-III/392] de que vos luego do e tresspaso en vos de presente 1441(or.) [SP-III/400] luego de manno por esta carta vos damos et otorgamos et trasspasamos 1443(or.) [SP-III/421] la dicha terçia parte del dicho molino e la dava e traspasava 1443(or.) [SP-III/423] vender o enpenar o trocar o concanbiar o trespasar 1447(or.) [SP-III/447] por esta carta vos do e otorgo e tresspaso en vos 1449(or.) [SP-III/460] por esta carta vos do e trespaso en vos de presente 1449(or.) [SP-III/466] por salvaçion de su alma do e dono e trasspaso 1451(or.) [SP-IV/40] damosla e xeçemosla e trespasamosla en vos el dicho Juan de Pynyera 1487(or.) [SP-IV/269] arrendar e trocar e dar e trespasar e fazer 1487(or.) [SP- IV/269] la envisto e çedo e traspaso en vos el dicho don abbad 1491 [MC-II/364] posear e vender e traspassar estas atenpas como sus hereda- mientos 1491(or.) [VC-II/317] las çedemos e trespasamos a vos los dichos Alfonso Garcia e Catelina 1496(or.) [SP-IV/369]
para que le pueda trespasar e trespase el dicho medio suelo 1546 (c.) [SP-IV/484] traspasu el mar y salgo a la rivera [HyL (F-O)/160]
  1. todos aquellos que traspassaren aquello que nos estavlece- mos s. xiii (or.)
  2. FX/346
  3. sy algun derecho o auçion en el avemos damoslo e traspasa- moslo
  4. 1394(or.) SP-III/94
  5. que lo non podamos vender nin trespasar syn la dicha carga
  6. 1428(or.) SB/333
  7. vos damos e trespasamos en vos el dicho quarto de_la dicha casa
  8. 1428(or.) MSMV/326
  9. trespassedes en omes lannos e habonados e paçientes
  10. 1431(or.) SP-III/311
  11. vendades e troquedes e traspasedes e enpennedes e concan- biedes
  12. 1440(or.) SP-III/392
  13. de que vos luego do e tresspaso en vos de presente
  14. 1441(or.) SP-III/400
  15. luego de manno por esta carta vos damos et otorgamos et trasspasamos
  16. 1443(or.) SP-III/421
  17. la dicha terçia parte del dicho molino e la dava e traspasava
  18. 1443(or.) SP-III/423
  19. vender o enpenar o trocar o concanbiar o trespasar
  20. 1447(or.) SP-III/447
  21. por esta carta vos do e otorgo e tresspaso en vos
  22. 1449(or.) SP-III/460
  23. por esta carta vos do e trespaso en vos de presente
  24. 1449(or.) SP-III/466
  25. por salvaçion de su alma do e dono e trasspaso
  26. 1451(or.) SP-IV/40
  27. damosla e xeçemosla e trespasamosla en vos el dicho Juan de Pynyera
  28. 1487(or.) SP-IV/269
  29. arrendar e trocar e dar e trespasar e fazer
  30. 1487(or.) SP- IV/269
  31. la envisto e çedo e traspaso en vos el dicho don abbad
  32. 1491 MC-II/364
  33. posear e vender e traspassar estas atenpas como sus hereda- mientos
  34. 1491(or.) VC-II/317
  35. las çedemos e trespasamos a vos los dichos Alfonso Garcia e Catelina
  36. 1496(or.) SP-IV/369

  37. para que le pueda trespasar e trespase el dicho medio suelo
  38. 1546 (c.) SP-IV/484
  39. traspasu el mar y salgo a la rivera
  40. HyL (F-O)/160
Cfr. pasar.
trespasáu, ada, ao
📖: trespasáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+trespaséu [Ay].>(TEST)
  1. trespasáu
    • Cd
  2. trespaséu metafonía
    • Ay
Sorprendíu [Cd]: Quedóu trespasáu [Cd].
  1. 1. Sorprendíu [Cd]: <i class="della">Quedóu trespasáu </i>[Cd].
2. Que nun rix bien, que nun razona bien [Sb]. 3. Perflacu [Sm. Cd]: Parez que ta trespasáu [Cd]. 4. Cansáu física y moralmente [Sm]. 5. Famientu [Tb. Sm]: Taban trespasadas de fame [Tb]. //Tres- pasáu de sudor ‘con munchu sudor’ [Pa]. //Llegar trespasáu ‘llegar rápidu, galdíu’ [Pa]. //Trespasáu. Alv. “Trespasado mañana” [Sb]. Pp. de trespasar.
trespasu, el
📖: trespasu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">traspaso</i>(TEST)
  1. trespasu
    • Pa
    • Tb
    • Sm
    • Cd
    • Llg
  2. Cast
  3. <i class="della">traspaso</i
[Pa. Tb. Sm. Cd. JH. R] d’un local [Llg]: Nun fan el trespasu’l chigre [Tb]. //Ayunar al trespasu ‘ayunar a pan y agua’ [LV. DA].
  1. 1. [Pa. Tb. Sm. Cd. JH. R] d’un local [Llg]: <i class="della">Nun fan el trespasu’l chigre </i>[Tb]. //<i class="della">Ayunar al trespasu </i>‘ayunar a pan y agua’ [LV. DA].
tienen el molino de Cangas por traspaso que hizo en ellos Gonzalo 1563 (c. xviii) [MSPV/38]
  1. tienen el molino de Cangas por traspaso que hizo en ellos Gonzalo
  2. 1563 (c. xviii) MSPV/38
Cfr. pasar.
trespié, el
📖: trespié
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<traspié [Sb]. trespiés [Bab].>(TEST)
  1. trespié
    • Pa
  2. traspié
    • Sb
  3. trespiés
    • Bab
Cast. traspié [Pa. Sb. Bab]. Cfr. pie.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">traspié</i> [Pa. Sb. Bab]. Cfr. <i class="della">pie</i>.
tresplantar
📖: tresplantar
🏗️: NO
✍️: NO
<//tresprantar [Mánt].>(TEST)
  1. tresplantar
    • Pa
    • Llg
    • Sb
    • Ay
    • Tb
  2. tresprantar eonaviego
    • Mánt
Cast. trasplantar [Pa. Ac. Llg. Sb. Ay. Tb. /Mánt/]. ///Árbol viiyu y tresplantóu, mal asuntu [Sb]. Cfr. tresllantar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">trasplantar </i>[Pa. Ac. Llg. Sb. Ay. Tb. /Mánt/]. ///<i class="della">Árbol </i><i class="della">viiyu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">tresplantóu,</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">asuntu</i> [Sb]. Cfr. <i class="della">tresllantar</i>.
tresplante, el
📖: tresplante
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">trasplante</i>(TEST)
  1. tresplante
    • Pa
    • Sb
    • Llg
  2. Cast
  3. <i class="della">trasplante</i
[Pa. Sb] d’un órganu [Llg]. Cfr. tresllantar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Pa. Sb] d’un órganu [Llg]. Cfr. <i class="della">tresllantar</i>.
tresponer
📖: tresponer
🏗️: NO
✍️: NO
<trespuner [Sm. Bab]. traspuner [Sm]. trasponer [y PSil]. //traspoer [Bu (Eo)]. traspoñer “de Valdés al Eo” {ye claro qu’en Valdés y en bona parte de la fastera este de Navia nun se desanicia la -n- intervocálica llatina} [Eo].>(TEST)
  1. tresponer
    • Pb
    • Lln
  2. trespuner
    • Sm
    • Bab
  3. traspuner
    • Sm
  4. trasponer
    • y PSil
  5. {ye claro qu’en Valdés y en bona parte de la fastera este de Navia nun se desanicia la -n- intervocálica llatina} eonaviego
  6. traspoer
    • Bu (Eo)
  7. traspoñer “de Valdés al Eo”
    • Eo
Cast. trasponer [Cl. Sm. Bab. /Eo/]: El nenu trespunxo [Sm (i)]. 2. Desapaecer de la vista, marchar [Pb]. Pasar un mon- te {al otru llau} y desapaecer de la vista [PSil]: Si traspón L’Argaxada nun lu ves [PSil]. Marchar (pa nun volver) [Lln]: Tresponió per ellí lantre [Lln]. 3. Quitase’l sol, ponese [Ar]. 4. Desordenar, allugar ensin procuru [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">trasponer </i>[Cl. Sm. Bab. /Eo/]: <i class="della">El nenu trespunxo </i>[Sm (i)].
  2. 2. Desapaecer de la vista, marchar [Pb]. Pasar un mon- te {al otru llau} y desapaecer de la vista [PSil]: <i class="della">Si traspón L’Argaxada</i> <i class="della">yá</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">ves</i> [PSil]. Marchar (pa nun volver) [Lln]: <i class="della">Tresponió</i> <i class="della">per</i> <i class="della">ellí</i> <i class="della">lantre</i> [Lln].
  3. 3. Quitase’l sol, ponese [Ar].
  4. 4. Desordenar, allugar ensin procuru [Lln].
- si se mete en los montes o transpone [Grangerías xviii: 867]
  1. - si se mete en los montes o transpone
  2. Grangerías xviii: 867
Del llat. transponere ‘tresportar’, ‘tresponer’, ‘tresplantar’ (abf). Almite’l verbu ast. un participiu débil tresponíu (cfr.).
tresponíu, ida, ío
📖: tresponíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
(TEST)
  1. tresponíu
    • Lln
Medio dormíu [Lln].
  1. 1. </b>Medio dormíu [Lln].
Pp. de tresponer.
tresporte, el
📖: tresporte
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">trasporte</i>(TEST)
  1. tresporte
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">trasporte</i
[Tb]. Treslláu [/Mánt/]. Posible adautación
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Tb]. Treslláu [/Mánt/]. Posible adautación
del cast. trasporte.
trespostera
📖: trespostera
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">A</i>(TEST)
  1. trespostera
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">A</i eonaviego
trespostera ‘onde nun pega l’aire’ [Bulnes (Lln)].
  1. 1. <i class="della">trespostera</i> ‘onde nun pega l’aire’ [Bulnes (Lln)].
D’una formación de tres 2 ‘detrás’ con un deriváu nominali- záu de puestu, a, o, o meyor d’un antecedente ensin diptongar.
  1. D’una formación de tres 2 ‘detrás’ con un deriváu nominali- záu de puestu, a, o, o meyor d’un antecedente ensin diptongar.
trespotar*
📖: trespotar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><trispoutar [Oc].>(TEST)
  1. trespotar*
  2. ident class="della" level="1"></ident><trispoutar
    • Oc
Asustar [Oc]: Nun fais más que trispoutame [Oc]. Cfr. pota 2.
  1. Asustar [Oc]: Nun fais más que trispoutame [Oc]. Cfr. pota 2.
  2. Oc
tresquilar
📖: tresquilar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tresquilar
Cfr. tosquilar.
  1. Cfr. tosquilar.
trestabiar
📖: trestabiar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><trestabiar [Cp].>(TEST)
  1. trestabiar
  2. ident class="della" level="1"></ident><trestabiar
    • Cp
Titubear, duldar en dalgún puntu [JH]. 2. Cast. dar al traste con todo [Cp]. - Y al home más entendido/y fará trastaviar [JyT 50] Cfr. tatabeyar.
  1. Titubear, duldar en dalgún puntu [JH]. 2. Cast. dar al traste con todo [Cp]. - Y al home más entendido/y fará trastaviar
  2. JyT 50
  3. Cfr. tatabeyar.
trestayar
📖: trestayar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. trestayar
Cfr. atristayar.
  1. Cfr. atristayar.
trestornar
📖: trestornar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><trastornar [y Tb].>(TEST)
  1. trestornar
    • Pa
    • Sb
    • Ay
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><trastornar
    • y Tb
Cast. trastornar [Pa. Sb. Ay]. Lloquecer [Tb. /Mánt/]: La xen- te trastornóu [Tb]: Trastornóulu con tantu aplagoriu [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">trastornar </i>[Pa. Sb. Ay]. Lloquecer [Tb. /Mánt/]: <i class="della">La xen-</i><i class="della"> te</i> <i class="della">trastornóu</i> [Tb]: <i class="della">Trastornóulu</i> <i class="della">con</i> <i class="della">tantu</i> <i class="della">aplagoriu</i> [Tb].
//-se ‘lloquecer’ [Cp. Ac]. Alffonso njcolas enna mia camara ençerrado sin juyz & sin notario transtornando 1294 [DCO-V/193] enemigos que quieren en muchas maneras trastornar la creencia de los christianos s. xiii (or.) [FX/31] nin aprestamar nin trastornar nin vender nin enpennar el dicho aforamiento 1497(or.) [MC-II/395] en estos dichos lugares an a fazer serna al obispo de arar e de segar e senbrar e podar e binar e de regar e de trasto- nar la yerva de los prados (…) [LJurisd 171]
  1. //-se ‘lloquecer’ [Cp. Ac].
  2. Cp. Ac
  3. Alffonso njcolas enna mia camara ençerrado sin juyz & sin notario transtornando
  4. 1294 DCO-V/193
  5. enemigos que quieren en muchas maneras trastornar la creencia de los christianos s. xiii (or.)
  6. FX/31
  7. nin aprestamar nin trastornar nin vender nin enpennar el dicho aforamiento
  8. 1497(or.) MC-II/395
  9. en estos dichos lugares an a fazer serna al obispo de arar e de segar e senbrar e podar e binar e de regar e de trasto- nar la yerva de los prados (…)
  10. LJurisd 171
Yo, como so entrometíu,/alleguéme para allá:/unu diome un moxicón/y trastornóme pa trás,/sacudiéndome con utru/ como quien va a falagar [Relación (Porléi): 330-336] Col mieu que ponxe aquí/y acullá con miós conseyos/tras- torné lo que los vieyos/fixieron per sí ante sí [El Camberu 35] Cfr. tornar.
trestornáu, ada, ao
📖: trestornáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<trastornáu [Min].>(TEST)
  1. trestornáu
  2. trastornáu
    • Min
Cola estratificación anormal [Min].
  1. 1. Cola estratificación anormal [Min].
Pp. de trestornar.
trestornu, el
📖: trestornu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trastornu [Min].>(TEST)
  1. trestornu
    • Ay
    • Tb
  2. trastornu
    • Min
Cast. trastorno [Ay. Tb]. 2. Variación anormal de los estratos [Min].
  1. 1. Cast. <i class="della">trastorno</i> [Ay. Tb].
  2. 2. Variación anormal de los estratos [Min].
Pp. de trestornar.
trestoyón, ona*
📖: trestoyón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<{Camiento que ye percorreición de yeísta la escritura <i class="della">“tres- </i><i class="della">tollón”</i>(TEST)
  1. trestoyón
    • Sb
  2. {Camiento que ye percorreición de yeísta la escritura <i class="della">“tres- </i><i class="della">tollón”</i
[Sb].> Fatu [Sb].
  1. 1. [Sb].> Fatu [Sb].
Podría ser diminutivu de trastu (cfr.) col continuador del suf. -ǔculus n’encruz col ast. testón (cfr.) anque con tracamundiu na primera sílaba pol influxu del prefixu trans > tres 1 (cfr.).
tresudar
📖: tresudar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">trasudar</i>(TEST)
  1. tresudar
    • Ll
  2. Cast
  3. <i class="della">trasudar</i
[Ll].
  1. 1. [Ll].
Cfr. sudar.
tresudáu, ada, ao
📖: tresudáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
</b>Cast. <i class="della">trasudado</i>(TEST)
  1. tresudáu
  2. /b>Cast
  3. <i class="della">trasudado</i
[Bab].
  1. 1. [Bab].
Pp. de tresudar.
tresván, el
📖: tresván
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">tresván,</b>(TEST)
  1. tresván
  2. b class="della">tresván,</b
el Desván [Mar].
  1. 1. <b class="della">el </b>Desván [Mar].
Cfr. vanu, a, o.
tresvanáu, ada, ao
📖: tresvanáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<trisvaniáu [Oc].>(TEST)
  1. tresvanáu
    • Lln
  2. trisvaniáu
    • Oc
Amoriando, esvanecíu [Lln].
  1. 1. Amoriando, esvanecíu [Lln].
2. Trescordáu, coles facultaes mentales debilitaes [Cv]. Chifláu, zuniegu [Oc]. Cfr. venar 1.
tresvelar
📖: tresvelar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tresvelar
    • Cg
Apigazar [Cg].
  1. 1. </b>Apigazar [Cg].
Cfr. velar.
tresvelatu, el
📖: tresvelatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">tresvelatu,</b>(TEST)
  1. tresvelatu
    • Lln
  2. b class="della">tresvelatu,</b
el Sueñu curtiu [Lln].
  1. 1. <b class="della">el </b>Sueñu curtiu [Lln].
Cfr. velar.
tresveluchar
📖: tresveluchar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tresveluchar
    • Lln
Dormir a medies [Lln].
  1. 1. Dormir a medies [Lln].
Cfr. velar.
tresverter
📖: tresverter
🏗️: NO
✍️: NO
<trevirtir [Sb. Ll].>(TEST)
  1. tresverter
    • Cg
  2. trevirtir
    • Sb
    • Ll
Cast. trasverter [Cg. Sb. Ll]. Cfr. vertir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">trasverter</i> [Cg. Sb. Ll]. Cfr. <i class="della">vertir</i>.
tresvertíu, ida, ío
📖: tresvertíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<trevertíu [Vd].>(TEST)
  1. tresvertíu
  2. trevertíu
    • Vd
Xenerosamente vendío, la lleche que se viende [Vd].
  1. 1. Xenerosamente vendío, la lleche que se viende [Vd].
{Trátase d’una definición sofitada nel fechu de que quien ye xenerosu na venta de la lleche perpasa la midida de la vasía tresvirtién- dolo dacuando}. Pp. de tresverter.
tresvisiegu, a, o
📖: tresvisiegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
De Tresvisu [Cl]. Formación deonomástica del nome del pueblu de tresvisu (Cantabria) cola amestadura del suf. -<i class="della">iegu</i>, que s’aplica, ente otro, na igua de patronímicos, como ye a vese en <i class="della">cabraliegu, </i><i class="della">cabraniegu,</i>(TEST)
  1. tresvisiegu
  2. De Tresvisu
    • Cl
  3. Formación deonomástica del nome del pueblu de tresvisu (Cantabria) cola amestadura del suf
  4. -<i class="della">iegu</i>, que s’aplica, ente otro, na igua de patronímicos, como ye a vese en <i class="della">cabraliegu, </i><i class="della">cabraniegu,</i
payariegu, etc.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">payariegu</i>, etc.
tresvivir
📖: tresvivir
🏗️: NO
✍️: NO
<se>(TEST)
  1. tresvivir
    • Lln
    • Ll
    • Mi
    • Ri
  2. se
Esmolecese muncho {por daqué o daquién} [Lln. Ll]. 2. Amosar gran esmolimientu por una persona o cosa [Mi. Ri]: Los güelos tresvívense polos nietos [Mi]. Cfr. vivir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Esmolecese muncho {por daqué o daquién} [Lln. Ll].
  3. 2. Amosar gran esmolimientu por una persona o cosa [Mi. Ri]: <i class="della">Los güelos tresvívense polos nietos </i>[Mi]. Cfr. <i class="della">vivir</i>.
tresvolar
📖: tresvolar
🏗️: NO
✍️: NO
<trasvolar [Llu. PSil. y Pr]. trasvular [Cd]. trasvoliar [Tox]. trasvaliar [As].>(TEST)
  1. tresvolar
    • Ll
  2. trasvolar
    • Llu
    • PSil
    • y Pr
  3. trasvular
    • Cd
  4. trasvoliar
    • Tox
  5. trasvaliar
    • As
Intensivu de volar [Ll].
  1. 1. Intensivu de <i class="della">volar</i> [Ll].
2. Escaecer [Tb. Vd]. Tar cola me- moria perdida [Cd]: Tresvolióseme lo que quería decite [Vd]. 3. Tar mal de la cabeza [Ay. As]. Lloquecer, tar díu [Tb]: Eso tresvolóulu [Tb]. Perder el xuiciu, trescordase [Ll. Ri]. Perder la memoria y el xuiciu pol pasu’l tiempu [Ri]. Tener perturba- da la mente momentáneamente por fiebre, enfermedá, pasión [Ca]. 4. Apigazar [Sb. Pr]. 5. Deliriar [Ay]. 6. Camudar po- niendo les coses fuera sitiu [PSil]. //-se ‘ponese mal de la ca- beza’ [Pr]. ‘dir perdiendo la llucidez mental’ [Ay]. ‘distraese, deliriar, equivocase por perda de xuiciu, por enfermedá, edá’ [Llu]. ///El bien vuela pero’l mal tresvuela ‘el llevantu vuela como l’aire’ [Lln]. Del llat. transuolāre ‘altravesar volando’, ‘descuidar’, ‘nun facer casu de’, ‘nun llamar l’atención’ (abf), anque tamién pue ser una creación románica (cfr. volar). L’ast. tresvolicar paez una formación diminutivo-iterativa de tresvolar.
tresvoláu, ada, ao
📖: tresvoláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<trasvuláu [y Sm. Cd. Cv]. tresvuláu [Cv]. +tresvolóu [y Llg].>(TEST)
  1. tresvoláu
    • Sm
    • Sb
    • Llg
  2. trasvuláu
    • y Sm
    • Cd
    • Cv
  3. tresvuláu
    • Cv
  4. tresvolóu metafonía
    • y Llg
Que nun coordina bien les idees [Sm. Cd]. Con curtiu xuiciu, mal de la cabeza [Sb]. Coles cualidaes mentales debilitaes [Cv (= tresbandáu)]. 2. Semidormíu [Llg. Cv]: Taba que- dándose medio tresvoláu cola tele [Llg]. //Tempu tresvoliáu ‘tiempu variable, inseguro’ [Tox].
  1. 1. Que nun coordina bien les idees [Sm. Cd]. Con curtiu xuiciu, mal de la cabeza [Sb]. Coles cualidaes mentales debilitaes [Cv (= tresbandáu)].
  2. 2. Semidormíu [Llg. Cv]: <i class="della">Taba</i> <i class="della">que- </i><i class="della">dándose medio tresvoláu cola tele </i>[Llg]. //<i class="della">Tempu tresvoliáu </i>‘tiempu variable, inseguro’ [Tox].
Pp. de tresvolar.
tresvolcar
📖: tresvolcar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tresvolcar
    • Lln
Tresverter el líquidu d’un cacíu [Lln].
  1. 1. Tresverter el líquidu d’un cacíu [Lln].
Cfr. volcar.
tresvolicar
📖: tresvolicar
🏗️: NO
✍️: NO
<tresvoricar [Lln. y Vv]. trasvoricar [Lln. y Vv]. trasvolicar [y Vv]. trevolicase [Cg].>(TEST)
  1. tresvolicar
  2. tresvoricar
    • Lln
    • y Vv
  3. trasvoricar
    • Lln
    • y Vv
  4. trasvolicar
    • y Vv
  5. trevolicase
    • Cg
Debilitase’l xuiciu pola mor de la enfermedá o de los años [Cg].
  1. 1. Debilitase’l xuiciu pola mor de la enfermedá o de los años [Cg].
Perder daqué del control, perder daqué del bon xuiciu, tracamundiar les coses [Lln. Vv]: tresvorica [Lln]. Cfr. volar.
treta, la
📖: treta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">díxo-y</i>(TEST)
  1. treta
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">díxo-y</i
qu’a so casa dies lla vuelta/y al rei dixés que-y ata- yara el viaxe/un home que apostaba, con so treta,/del suiñu desllindar tudo el lliñaxe [BAúxa, Sueños (Poesíes 91-94)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">qu’a</i> <i class="della">so</i> <i class="della">casa</i> <i class="della">dies</i> <i class="della">lla</i> <i class="della">vuelta</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">al</i> <i class="della">rei</i> <i class="della">dixés</i> <i class="della">que-y</i> <i class="della">ata-</i> <i class="della">yara el viaxe</i>/<i class="della">un home que apostaba, con so </i><i class="della">treta</i><i class="della">,</i>/<i class="della">del suiñu</i> <i class="della">desllindar</i> <i class="della">tudo</i> <i class="della">el</i> <i class="della">lliñaxe</i> [BAúxa, <i class="della">Sueños</i> (Poesíes 91-94)]
Quiciabes sía un castellanismu inxertu per vía lliteraria (dcech s.v. traer).
tretresnáu, ada, ao*
📖: tretresnáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<tretesnada [Cl].>(TEST)
  1. tretresnáu
  2. tretesnada
    • Cl
De más de tres años (la cabra) [Cl].
  1. 1. De más de tres años (la cabra) [Cl].
D’una amestadura de trans > tres 2 (cfr.) y del numberal tres 1 (cfr.) col siguidor de natus, -a, -um > ax. nau, ada, ao (cfr.), quiciabes na aceición de *‘detrás de tres (años) de nacida’. Dende *trestresnada gracies a la disimilación de dellos ele- mentos foi posible un resultáu → tretesnada.
trexada, la*
📖: trexada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<treixada [Vd (i)].>(TEST)
  1. trexada
    • Vd
  2. treixada
    • Vd (i)
Enfermedá que da de repente y con gafura [Vd (i)].
  1. 1. Enfermedá que da de repente y con gafura [Vd (i)].
**
treza, la*
📖: treza
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/trezas [Pz (Oc)]. treizas [Pzu].>(TEST)
  1. treza
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/trezas infl. cast.
    • Pz (Oc)
  3. treizas
    • Pzu
Vares retorcíes que van d’estadoñu a estadoñu del carru pa que nun s’abra la carga col pesu [Pz (Oc). Pzu]. Deverbal de trezar (cfr.).
  1. Vares retorcíes que van d’estadoñu a estadoñu del carru pa que nun s’abra la carga col pesu [Pz (Oc). Pzu].
  2. Pz (Oc). Pzu
  3. Deverbal de trezar (cfr.).
trezar
📖: trezar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Atar, echar la soga [Os]. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">vn</i>(TEST)
  1. trezar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Atar, echar la soga
    • Os
  3. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">vn</i
alffamar para so la ropa e vn almadraque trezado de lana
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">alffamar</i> <i class="della">para</i> <i class="della">so</i> <i class="della">la</i> <i class="della">ropa</i> <i class="della">e</i> <i class="della">vn</i> <i class="della">almadraque</i> <i class="della">trezado</i> <i class="della">de</i> <i class="della">lana</i>
1307(or.) [ACL-IX/113] catorze cabeçales ... e los otros de lino trezados dellos 1316 [ACL-IX/241] terciadica e nel costazu la chaquetina has llevar [(CYC)/226]
  1. 1307(or.) ACL-IX/113
  2. catorze cabeçales ... e los otros de lino trezados dellos
  3. 1316 ACL-IX/241
  4. terciadica e nel costazu la chaquetina has llevar
  5. (CYC)/226
Del llat. tertiāre ‘facer la tercera vez’ (em), ‘articular palla- bres nun tercer intentu’ (old), ‘dar la tercera vuelta’, ‘terciar’ (abf) → *trabayar con tres coses a un tiempu’. Fónicamente de tertiāre pue siguir ast. *terzar (aconseyable al conseñase en port. terçar) → ast. trezar (asitiáu tamién nel cast. a. treçar) con metátesis. Deverbales continuadores del participiu fuerte sedríen treza (cfr.) y trezu (cfr.). Al llau del ast. trezar formóse l’equivalente trenzar con una nasal epentética, perfrecuente n’asturianu especialmente delantre de palatal (ghla 250), que tamién xenera los correspondientes deverbales trenza (cfr.) y trenzu (cfr.), esti últimu con usos tamién axetivos. Semánti- camente pártese de la idea de *‘trabayar con tres coses a un tiempu’ qu’entá caltién l’ast. trenza ‘texíu fechu con tres ca- bos’. Pero, como munches vegaes el trabayu que se facía yera un entretexíu de tres coses, tanto’l verbu como los correspon- dientes deverbales pasaron a referise a texíos o trenzaos des- tremaos, foren de pelo, vares, fierro, cuerda, etc. Ye ési, al mio entender, l’orixe de la diversidá semántica que güei se pervé nesta familia léxica ensin necesidá d’almitir los cruces de dos antiguos de treça y trena propuestos primero por García de Diego (rfe 12, 2) y acoyíos por Corominas-Pascual (dcech s.v. trenza). Llueu García de Diego propondría partir del llat. tertiāre (deeh) pa xustificar pallabres rellacionaes coles equí desaminaes. Esti mesmu verbu entá se caltién tamién nel ast. de güei gracies al semicultu verbu terciar que vive xunto a los tamién semicultismos d’orixe participial terciáu, ada, ao y axetivu terciu, a, o; a la so vera lo que paecen deverbales o nominalizaciones d’axetivu tercia, terciada, terciu. En rella- ción con terciar documéntase serondamente (pe2: 399):
  1. mexelles rosades güeyos gayasperos caderes terciades me- neos arteros
  2. (CYC)/255
trezu, el
📖: trezu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+trizu [Ay. Ll. Ri]. trezo [Ac].///<ident class="della" level="1"></ident>//truezu [Ll (MP)]. triezu [Bab. Pzu. PSil].>(TEST)
  1. trezu
  2. trizu metafonía
    • Ay
    • Ll
    • Ri
  3. trezo
    • Ac
  4. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  5. truezu eonaviego
    • Ll (MP)
  6. triezu
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
Argolla de fierro o de vares de carbayu o ablanu que con una cuerda uníen el timón del llabiegu al xugu [Ac. Gr]. Rondiu
  1. Argolla de fierro o de vares de carbayu o ablanu que con una
  2. cuerda uníen el timón del llabiegu al xugu [Ac. Gr]. Rondiu
  3. Ac. Gr
de cibiella, vara retorcida usada como rondiu atáu al xugu per onde se mete’l timón del llabiegu o de la carriella [Tb]. Cibie- lla emplegada p’atar [Qu (Oc)] les vaques al peselbe [Ri. Ll. Ll (MP)]. Cibiella de vares d’ablanu con que se fai un collar pa les vaques [Ay. Oc]. Cibiella p’atar la pata de la vaca que da pataes al catala [Ll]. 2. Estropaxu [Bab. Pzu]. Trapu pa fregar [PSil]: Apúrreme un triezu [PSil]. ///Mentes que trezos quiebran, bueyes fuelgan [LC]. Deverbal fuerte de trezar (cfr.).
triaca, la
📖: triaca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu qu’almite la variante <i class="della">atriaca</i>(TEST)
  1. triaca
    • Sm
  2. Términu qu’almite la variante <i class="della">atriaca</i
y que foi definíu nel sieglu xix pel cast. triaca [ JH]. Y entá nestos díes, xunto a la variante masc. triacu (cfr.), caltiénse na fala como ‘planta que crez a la vera’l ríu y, machacada con aceite, emplégase contra les mordedures o picadures de los animales venenosos’ [Sm]. Pero l’afitamientu nel dominiu ástur entá tien otru bon encon- tu darréu que nel sieglu xviii Sarmiento daba conocencia del términu ast. cuando nel so Catálogo s.v. triaca diz:
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. y que foi definíu nel sieglu xix pel cast. <i class="della">triaca </i>[ JH]. Y entá nestos díes, xunto a la variante masc. <i class="della">triacu</i> (cfr.), caltiénse na fala como ‘planta que crez a la vera’l ríu y, machacada con aceite, emplégase contra les mordedures o picadures de los animales venenosos’ [Sm]. Pero l’afitamientu nel dominiu ástur entá tien otru bon encon- tu darréu que nel sieglu xviii Sarmiento daba conocencia del términu ast. cuando nel so Catálogo s.v. <i class="della">triaca</i> diz:
“Es contra el veneno, así se llama en el Bierzo triaca y tria- ga; huele bien”. “Artemixon o tanacetum (en el Bierzo tria- ca). Le vi hoy 8 de octubre con flor amarilla, y son botones amarillos, como si a los de las manzanillas se le quitasen las pestañas blancas. Hierba selecta y contra el veneno”. Abúltanos, llóxicamente, qu’ast. triacu, triaca o triaga, etc. ha axuntase al cast. (a)triaca, port. t(e)riaga ‘antídotu’ que Corriente entiende dende l’and. tiryáq(a), del ár. cl. tiryāq, pallabra d’aniciu griegu (da s.v.atriaca). De toes maneres, al nuesu entender nun fai falta almitir esa propuesta etimolóxica darréu que ye abondo con partir del grecismu nominalizáu thēriacus, -a, -um ‘que tien propiedaes contra les mordedu- res’, d’emplegu en Pliniu (em); de la triaca diz Isidoro de Sevilla: “La triaca ye un antídotu sacáu del velenu de les culiebres que contrarresta otros velenos de mou qu’ún cúra- se con otru” [tiriaca est antidotum serpentium quod venena pulluntur, ut pestis peste solvatur (
  1. “Es contra el veneno, así se llama en el Bierzo triaca y tria- ga; huele bien”. “Artemixon o tanacetum (en el Bierzo tria- ca). Le vi hoy 8 de octubre con flor amarilla, y son botones amarillos, como si a los de las manzanillas se le quitasen las pestañas blancas. Hierba selecta y contra el veneno”.
  2. Abúltanos, llóxicamente, qu’ast. triacu, triaca o triaga, etc. ha axuntase al cast. (a)triaca, port. t(e)riaga ‘antídotu’ que Corriente entiende dende l’and. tiryáq(a), del ár. cl. tiryāq, pallabra d’aniciu griegu (da s.v.atriaca). De toes maneres, al nuesu entender nun fai falta almitir esa propuesta etimolóxica darréu que ye abondo con partir del grecismu nominalizáu thēriacus, -a, -um ‘que tien propiedaes contra les mordedu- res’, d’emplegu en Pliniu (em); de la triaca diz Isidoro de Sevilla: “La triaca ye un antídotu sacáu del velenu de les culiebres que contrarresta otros velenos de mou qu’ún cúra- se con otru” [tiriaca est antidotum serpentium quod venena pulluntur, ut pestis peste solvatur (
“llaman así en Asturias a la verónica, y que machacada y sobrepuesta cura heridas y úlceras”. Y tamién refiriéndose a les tierres sureñes: Etimologías iv, 9-8)]. Entá aliten los sos continuadores nos dominios it., oc., xunto al cat., cast., port. (rew; dcech s.v. fiero; adla 220; pe3: 309). Trátase, n’efeutu, d’una espresión semiculta n’ast. darréu que caltién -c- ensin sonorizar pero, al so llau, la variante d’El Bierzu, triaga, xunto a la port. teriaga, dan cuenta d’un pri- mer niciu d’evolución popular. Sobro triaca féxose’l nome d’oficiu atriaqueru (cfr.).
triacu, el
📖: triacu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Triaca [Sm]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i>(TEST)
  1. triacu
  2. Triaca
    • Sm
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i
onza triaco magno 1686 [Francisco Dorado/193]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">onza</i> <i class="della">triaco</i> <i class="della">magno </i>1686 [Francisco Dorado/193]
Cf. triaca.
triaga, la
📖: triaga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. triaga
Cfr. triaca.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">triaca</i>.
trianguláu, ada, ao
📖: trianguláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. trianguláu
    • Sm
De forma triangular [Ac. Sm].
  1. 1. De forma triangular [Ac. Sm].
Axetivu llegáu a nós per vía cultizante del participiu del cast. triangular.
triba, la
📖: triba
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Clas, raza [Cp]. Simienta, raza [Ar], clas [Cb]: <i class="della">Son de mala triba </i>[Ar]. 2. Calidá [V1830]. Clas, por cuenta l’orde de co- ses que pertenecen a una mesma especie [JH]. Casta, variedá (dizse davezu de les frutes o llegumes) [Cg]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">escoger</i>(TEST)
  1. triba
  2. Clas, raza
    • Cp
  3. Simienta, raza
    • Son de mala triba [Ar.">Ar], clas [Cb]: <i class="della">Son de mala triba </i>[Ar
  4. 2
  5. Calidá
    • V1830
  6. Clas, por cuenta l’orde de co- ses que pertenecen a una mesma especie
    • JH
  7. Casta, variedá (dizse davezu de les frutes o llegumes)
    • Cg
  8. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">escoger</i
de tribas [Grangerías xviii: 573]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">tribas</i> [Grangerías xviii: 573]
criar de todas tribas [Grangerías xviii: 579] {peras de} Diego Tuerto, Embernizas, Bermeyinas, Ber- gamotas, de Donguindo y otras buenas tribas [Grangerías xviii: 600] Todo ello de bona triva [Glorias Ast 152] Quiciabes del fem. llat. tribus, -us ‘tribu’, ‘división del pue- blu romanu’ (em; old; abc) del que Meyer-Lübke da dos continuadores románicos (rew s.v. trībus), magar Corominas- Pascual afiten que’l llat. trĭbus (sic) “no ha dejado descenden- cia popular en parte alguna” (dcech s.v. atribuír). Ye posible que faiga falta almitir como voz xenuina un deriváu de tribu (
  1. criar de todas tribas
  2. Grangerías xviii: 579
  3. {peras de} Diego Tuerto, Embernizas, Bermeyinas, Ber- gamotas, de Donguindo y otras buenas tribas
  4. Grangerías xviii: 600
  5. Todo ello de bona triva
  6. Glorias Ast 152
  7. Quiciabes del fem. llat. tribus, -us ‘tribu’, ‘división del pue- blu romanu’ (em; old; abc) del que Meyer-Lübke da dos continuadores románicos (rew s.v. trībus), magar Corominas- Pascual afiten que’l llat. trĭbus (sic) “no ha dejado descenden- cia popular en parte alguna” (dcech s.v. atribuír). Ye posible que faiga falta almitir como voz xenuina un deriváu de tribu (
cfr.) →l’ast. triba onde se produxo un camudamientu en -a pa carauterizar el xéneru femenín como s’alvierte n’otros exemplos como pare(d)eparea (ghla 120). Frente a ello, la llingua ast. escrita ufre un másc. tribu (cfr.).
tribocu, el
📖: tribocu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Borbotón, burbuya que sal al ferver una sustancia [PSil]: <i class="della">Yá </i><i class="della">salen</i>(TEST)
  1. tribocu
  2. Borbotón, burbuya que sal al ferver una sustancia [PSil]: <i class="della">Yá </i><i class="della">salen</i
tribocos [PSil].
  1. 1. <i class="della">tribocos</i> [PSil].
Cfr. bocu, a, o.
tribu, el
📖: tribu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación: <i class="della">(No</i>(TEST)
  1. tribu
  2. Términu conocíu pela documentación: <i class="della">(No</i
me meto con so Madre,/que de tal madre la quiero/que anque foi d’ellos ñacida/era del tribu inteletu/…) [ABalvi- dares, Canción (Poesíes 106-114)] Ñon me meto con so Má,/que yo, en el alma, la quiero,/ qu’anque fo d’ellos tamién/era d’aquel tribu excelso [Pé- rez del Río, Misterio (Poesíes 37-40)] Cfr. triba, la.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">me</i> <i class="della">meto</i> <i class="della">con</i> <i class="della">so</i> <i class="della">Madre,</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tal</i> <i class="della">madre</i> <i class="della">la</i> <i class="della">quiero</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">anque</i> <i class="della">foi</i> <i class="della">d’ellos</i> <i class="della">ñacida</i>/<i class="della">era</i> <i class="della">del</i> <i class="della">tribu</i> <i class="della">inteletu</i>/…<i class="della">)</i> [ABalvi- dares, <i class="della">Canción</i> (Poesíes 106-114)] <i class="della">Ñon me meto con so Má,</i>/<i class="della">que yo, en el alma, la quiero,</i>/ <i class="della">qu’anque fo d’ellos tamién</i>/<i class="della">era d’aquel </i><i class="della">tribu</i><i class="della"> excelso </i>[Pé- rez del Río, <i class="della">Misterio</i> (Poesíes 37-40)] Cfr. <i class="della">triba,</i><i class="della"> la</i>.
tribuna, la
📖: tribuna
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<trebuna [LV. Ay. DA]. trabuna [As]. treguna [Cb].>(TEST)
  1. tribuna
    • Cg
    • Cp
    • Sm
    • Cd
    • Oc
  2. trebuna
    • LV
    • Ay
    • DA
  3. trabuna
    • As
  4. treguna
    • Cb
Cast. tribuna [Cb. Ac. Ay]. Coru de la ilesia [LV. Cg. Cp. Ac. Sm. As. Cd. Oc. DA]. Un bon güertu/cerradu de sobre si/con muérganos y tribu- nes [Ex Carlos iii 106]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tribuna</i> [Cb. Ac. Ay]. Coru de la ilesia [LV. Cg. Cp. Ac. Sm. As. Cd. Oc. DA]. <i class="della">Un</i> <i class="della">bon</i> <i class="della">güertu</i>/<i class="della">cerradu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">sobre</i> <i class="della">si</i>/<i class="della">con</i> <i class="della">muérganos</i> <i class="della">y</i> <i class="della">tribu-</i> <i class="della">nes</i> [Ex Carlos iii 106]
Del llat. tribūna, con continuadores románicos (rew s.v. trībūna) ente ellos l’ast. y el cast. tribuna (dcech s.v. atribuir), per vía cultizante, como’l deriváu tribunal (cfr.).
tribunal, el*
📖: tribunal
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trebunal [LV. DA].>(TEST)
  1. tribunal
  2. trebunal
    • LV
    • DA
Cast. tribunal [LV. DA]. como fai la Inquisición/de Madrid, que ye’l Supremo/trebu- nal, au castiguen/herexes y escritos necios [Pérez del Río, Misterio (Poesíes 167-170)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tribunal</i> [LV. DA]. <i class="della">como fai la Inquisición</i>/<i class="della">de Madrid, que ye’l Supremo</i>/<i class="della">trebu-</i> <i class="della">nal</i><i class="della">, au castiguen</i>/<i class="della">herexes y escritos necios </i>[Pérez del Río, <i class="della">Misterio</i> (Poesíes 167-170)]
Del neutru llat. tribunal, -ālis ‘plataforma onde s’asitiaba la mesa del funcionariu que xulgaba y dende la que se daba sen- tencia’ (old). De la mesma manera de tribūnus siguiría ast. tribunu (cfr.) anque ye posible que tribuna, tribunal, tribunu ufran un aniciu cultu.
tribunu, el
📖: tribunu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tribunu</i>(TEST)
  1. tribunu
  2. Cast
  3. <i class="della">tribunu</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. tribunal.
tributu, el
📖: tributu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trebutu [TC (Protomártir)]. Cast. <i class="della">tributo</i>(TEST)
  1. tributu
  2. trebutu
    • TC (Protomártir)
  3. Cast
  4. <i class="della">tributo</i
[JH. TC (Protomártir)].
  1. 1. [JH. TC (Protomártir)].
a) o dar fiscales ho tributos [FLl (BN) 51] pague los tributos que deven seer fechos de la heredat s. xiii (or.) [FX/173] ellos deven jurar mas deven dar el tributo todavia s. xiii (or.) [FX/325] esta Condicion sobredicha sea gardada se otro tributo y po- sieren semellaule deste 1314 [AAU/149] fueros e diesmos e tributos e oferendas del çellero de Sant Martino 1465(or.) [VC-I/268] conservar por otra manera mas decente la memoria del dicho tributo 1507 (s. xix) [SP-IV/411] Anda el mundu al retorteru,/con tributos escusanos/y otres coses que ñon cuentu,/que so mercé bien lles sabe,/yo llo pago, yo llo siento [ABalvidares, Canción (Poesíes 68-76)] b) por otro trebuto nenguno ssemellaule deste saluo mandan- dolo nuestro Sennor 1325 [AAU/181] salvar e guaresçer las dichas casas a todos tienpos de todo trebuto 1420(or.) [SP-III/228] Cultismu tomáu
  1. a) o dar fiscales ho tributos
  2. FLl (BN) 51
  3. pague los tributos que deven seer fechos de la heredat s. xiii (or.)
  4. FX/173
  5. ellos deven jurar mas deven dar el tributo todavia s. xiii (or.)
  6. FX/325
  7. esta Condicion sobredicha sea gardada se otro tributo y po- sieren semellaule deste
  8. 1314 AAU/149
  9. fueros e diesmos e tributos e oferendas del çellero de Sant Martino
  10. 1465(or.) VC-I/268
  11. conservar por otra manera mas decente la memoria del dicho tributo
  12. 1507 (s. xix) SP-IV/411
  13. Anda el mundu al retorteru,/con tributos escusanos/y otres coses que ñon cuentu,/que so mercé bien lles sabe,/yo llo pago, yo llo siento
  14. ABalvidares, Canción (Poesíes 68-76)
  15. b) por otro trebuto nenguno ssemellaule deste saluo mandan- dolo nuestro Sennor
  16. 1325 AAU/181
  17. salvar e guaresçer las dichas casas a todos tienpos de todo trebuto
  18. 1420(or.) SP-III/228
  19. Cultismu tomáu
del llat. tributum (dcech s.v. atribuír).
tricaforcada, la
📖: tricaforcada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<<i class="della">sic</i>>(TEST)
  1. tricaforcada
    • Ca
  2. i class="della">sic</i>
La vuelta’l gatu [Ca (LBlanco)].
  1. 1. La vuelta’l gatu [Ca (LBlanco)].
Cfr. tricolada.
trichu, el*
📖: trichu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. trichu
Cfr. triyu.
  1. Cfr. triyu.
triciclu, el
📖: triciclu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><treciclu [Ay]. treciclo [Ac].>(TEST)
  1. triciclu
    • Sb
    • Tb
    • Cd
    • Pr
  2. ident class="della" level="1"></ident><treciclu
    • Ay
  3. treciclo
    • Ac
Cast. triciclo [Ac. Sb. Ay. Tb. Cd. Pr]. Posible castellanismu modernu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">triciclo</i> [Ac. Sb. Ay. Tb. Cd. Pr]. Posible castellanismu modernu.
tricolada, la*
📖: tricolada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tricolá [Ri].>(TEST)
  1. tricolada
  2. ident class="della" level="1"></ident><tricolá
    • Ri
Tontería, fatada [Ri].
  1. 1. Tontería, fatada [Ri].
D’una formación en rellación col llat. trīcae -arum ‘caxigali- nes’, ‘tonteríes’, pallabra de la familia del verbu tricāri (em) o tricare ‘fadiar, enredar’ (dlfac), con continuación románica ya hispánica (rew s.v. trīcāre; deeh s.v. trīcāri). Dende una variante con xeminación espresiva *trĭccāre ‘engañar’ (em) danse tamién continuadores románicos (rew) y nesi contestu ye u habría asitiase l’ast. *trecar → *tricar quiciabes presente nel compuestu tricaforcada ‘vuelta’l gatu’ (cfr.). D’un posible deverbal *tricca féxose un conxetural sufixáu *trīccŭla → *trícara o *trícala → *trícola [como *bīmalus y *bīmarus, etc. (llaa 103)], orixe de los actuales trícoles (cfr.) y tricola- da (pe2: 400).
  1. D’una formación en rellación col llat. trīcae -arum ‘caxigali- nes’, ‘tonteríes’, pallabra de la familia del verbu tricāri (em) o tricare ‘fadiar, enredar’ (dlfac), con continuación románica ya hispánica (rew s.v. trīcāre; deeh s.v. trīcāri). Dende una variante con xeminación espresiva *trĭccāre ‘engañar’ (em) danse tamién continuadores románicos (rew) y nesi contestu ye u habría asitiase l’ast. *trecar → *tricar quiciabes presente nel compuestu tricaforcada ‘vuelta’l gatu’ (cfr.). D’un posible deverbal *tricca féxose un conxetural sufixáu *trīccŭla →
  2. *trícara o *trícala → *trícola [como *bīmalus y *bīmarus, etc. (llaa 103)], orixe de los actuales trícoles (cfr.) y tricola- da (pe2: 400).
  3. como *bīmalus y *bīmarus, etc. (llaa 103)
trícoles, {el/la}
📖: trícoles
🔤: , {el/la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el/la}
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Ser</i>(TEST)
  1. trícoles
    • Ri
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Ser</i eonaviego
un trícoles ‘ser persona ensin xacíu’ [Ri].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">trícoles</i> ‘ser persona ensin xacíu’ [Ri].
Cfr. tricolada.
tricuñu, el
📖: tricuñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tricuñu
Cfr. trescuñu.
  1. Cfr. trescuñu.
trielga, la
📖: trielga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Planta que miedra ente’l trigu [JS]. <ident class="della" level="1"></ident>Podría tratase d’una variante del ast. <i class="della">trielda</i>(TEST)
  1. trielga
  2. ident class="della" level="1"></ident>Planta que miedra ente’l trigu
    • JS
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Podría tratase d’una variante del ast
  4. <i class="della">trielda</i
por un tracamun- diu de sonores (cfr. trelda.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. por un tracamun- diu de sonores (cfr. <i class="della">trelda</i>.).
trielola, la
📖: trielola
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Planta rastrera que se cría pertienra [JH]. <ident class="della" level="1"></ident>¿Posible tracamundiu de tresmisión, quiciabes por <i class="della">trielda</i>(TEST)
  1. trielola
  2. ident class="della" level="1"></ident>Planta rastrera que se cría pertienra
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident>¿Posible tracamundiu de tresmisión, quiciabes por <i class="della">trielda</i
(cfr. trelda)?
  1. (cfr. trelda)?
trientudu, a, o
📖: trientudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. trientudu
Que pertenez al traente [JH]. Que tien tres dientes [JH]. Cfr. traenta.
  1. Que pertenez al traente [JH]. Que tien tres dientes [JH]. Cfr. traenta.
  2. JH
trieñu, el
📖: trieñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">trienio</i>(TEST)
  1. trieñu
  2. Cast
  3. <i class="della">trienio</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Del llat. triennium, -i (em) ‘espaciu de tres años’ (abf), como l’equivalente castellán.
trifulca, la
📖: trifulca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. trifulca
Cfr. trafulca.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">trafulca</i>.
trigada, la*
📖: trigada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<trigá [Llg (llaa 27)].>(TEST)
  1. trigada
    • Llg
  2. trigá
    • Llg (llaa 27)
Emberiza cirlus, ‘cast. escribano soteño’ [Llg (llaa 27)]. Em- beriza ‘cast. escribano montesino’ [Llg (llaa 27)].
  1. 1. <i class="della">Emberiza cirlus</i>, ‘cast. <i class="della">escribano soteño</i>’ [Llg (llaa 27)]. <i class="della">Em- </i><i class="della">beriza</i> ‘cast. <i class="della">escribano</i> <i class="della">montesino</i>’ [Llg (llaa 27)].
Cfr. trigu.
trigal, el
📖: trigal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Tierra semada de trigu o pan [Ac. JH. VCid]. <i class="della">Panizal, </i>terrén poblao de plantes de trigu [Cg]. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in</i>(TEST)
  1. trigal
  2. Tierra semada de trigu o pan
    • Ac
    • JH
    • VCid
  3. <i class="della">Panizal, </i>terrén poblao de plantes de trigu
    • Cg
  4. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in</i
illo tridicale per termino de Armentario 953 (or.) [ACL/9]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">illo</i> <i class="della">tridicale</i> <i class="della">per</i> <i class="della">termino</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Armentario</i> 953 (or.) [ACL/9]
b) dedimus uobis ipso trigal 1222 (or.) [MCar-I/142] una terra trigal 1222 (or.) [MCar-I/142] uos habeatis ipso trigal 1222 (or.) [MCar-I/142] trigales linares prados 1264 (or.) [MCar-II/42] ay el concello de Ouiedo otra tierra hu dizen trigal 1289 [PAUviéu/112] hun ero que dezian del Trigal que estava en par del rio 1365 (or.) [SP-II/409] Del neutru llat. trīticum ‘trigu’ (em) cola amestanza d’un su- fixu axetivador -āre o -āle (old), como se pervé en “una terra trigal(1222), llueu nominalizáu y calteniendo una referencia abondativa, talmente como apaez en viñal (
  1. b) dedimus uobis ipso trigal
  2. 1222 (or.) MCar-I/142
  3. una terra trigal
  4. 1222 (or.) MCar-I/142
  5. uos habeatis ipso trigal
  6. 1222 (or.) MCar-I/142
  7. trigales linares prados
  8. 1264 (or.) MCar-II/42
  9. ay el concello de Ouiedo otra tierra hu dizen trigal
  10. 1289 PAUviéu/112
  11. hun ero que dezian del Trigal que estava en par del rio
  12. 1365 (or.) SP-II/409
  13. Del neutru llat. trīticum ‘trigu’ (em) cola amestanza d’un su- fixu axetivador -āre o -āle (old), como se pervé en “una terra trigal(1222), llueu nominalizáu y calteniendo una referencia abondativa, talmente como apaez en viñal (
cfr.). L’exemplu documentáu en 953 fai ver el vieyu procesu evolutivu con sonorización de la -t- de *triticāle enantes de la perda de la pretónica (§a). La velarización de la consonante posnuclear nel grupu que sigue darréu, -d’g- (→ *trilgal), desaníciase como fai ver la exemplificación (§b) por cuenta la presencia d’otru elementu líquidu nel cuerpu de la pallabra (ghla 259; pe4: 420). Sobro trigal féxose un deriváu col continuador de -ārius, -āta, trigaleru (cfr.), trigada (cfr.) aplicables a un pá- xaru qu’anda ente’l trigu.
trigaleru, el
📖: trigaleru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. trigaleru
  1. 1. <trigalero [VCid]. Paxarín que se cría nos trigales [Mar]. Páxaru asemeyáu al gorrión con fama de comer munchu trigu [VCid].
Cfr. trigal.
trigu, el
📖: trigu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trigo [Llg]. tríu [y Sm. PSil. Arbodas (Oc)]. trío [Cp].>(TEST)
  1. trigu
    • Lln
    • Rs
    • Tb
    • Sm
    • Oc
  2. trigo
    • Llg
  3. tríu
    • y Sm
    • PSil
    • Arbodas (Oc)
  4. trío
    • Cp
Cast. trigo [Lln. Rs. Cl. Cp. Llg. Tb. Sm. PSil. Oc. JH]. //Trigu boroñón ‘trigu de ruina calidá’ [JH]. //Trigu rapín “tri- go chamorro” [JH]. //*Trigu de les Indies: “el mucho maíz que llaman trigo de las Indias, que se coge en gran canti-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">trigo</i> [Lln. Rs. Cl. Cp. Llg. Tb. Sm. PSil. Oc. JH]. //<i class="della">Trigu</i> <i class="della">boroñón </i>‘trigu de ruina calidá’ [JH]. //<i class="della">Trigu rapín </i>“tri- go chamorro” [JH]. //*<i class="della">Trigu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">les</i> <i class="della">Indies</i>: <i class="della">“el</i> <i class="della">mucho</i> <i class="della">maíz que</i> <i class="della">llaman</i> <i class="della">trigo</i> <i class="della">de</i> <i class="della">las</i> <i class="della">Indias</i><i class="della">,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">se</i> <i class="della">coge</i> <i class="della">en</i> <i class="della">gran</i> <i class="della">canti-</i>
a) pelles duas agninas in solidos xm. et cibaria de tritico 937 (s. xii) [ACL/193] II boues galnape modios II de tritico 942 (or.) [ACL/231] equa rosella et iios. modios de tritico 948 (s. xii) [ACL/285] quinque stopos de trictico et sex carnarios et una uaca 1168 (s. xiii) [ACL/385] b) II quartarios de tridico 949 (or.) [ACL/293] modios III cebaria tridici 985 (or.) [ACL/312] tridigo et centeno 1111 (or.) [MSAH-IV/28] c) IIIes. modios de trigo 915 (s. xii) [ACL/56] arenzos quatuor et modio de trigo et duos quarteros 928 (s. xii) [ACL/132] VI modios de triigo 933 (s. xii) [MSAH-I/70] uno mulo kastanio et uno boue rubio et VI quartarios de tri- go 964 (or.) [ACL/161] uno lenzo et II almutes de uino et duos de triigo 1047 (s. xii) [MSAH-II/172] Pan de Trigo conf. 1217(or.) [ACL/336], etc.
  1. a) pelles duas agninas in solidos xm. et cibaria de tritico
  2. 937 (s. xii) ACL/193
  3. II boues galnape modios II de tritico 942 (or.) [ACL/231] equa rosella et iios. modios de tritico 948 (s. xii) [ACL/285] quinque stopos de trictico et sex carnarios et una uaca 1168 (s. xiii)
  4. ACL/385
  5. b) II quartarios de tridico 949 (or.) [ACL/293] modios III cebaria tridici 985 (or.) [ACL/312] tridigo et centeno
  6. 1111 (or.) MSAH-IV/28
  7. c) IIIes. modios de trigo
  8. 915 (s. xii) ACL/56
  9. arenzos quatuor et modio de trigo et duos quarteros
  10. 928 (s. xii) ACL/132
  11. VI modios de triigo
  12. 933 (s. xii) MSAH-I/70
  13. uno mulo kastanio et uno boue rubio et VI quartarios de tri- go
  14. 964 (or.) ACL/161
  15. uno lenzo et II almutes de uino et duos de triigo
  16. 1047 (s. xii) MSAH-II/172
  17. Pan de Trigo conf. 1217(or.) [ACL/336], etc.
  18. ACL/336
dad” [Luis de Valdés 1723: 105]. ///Pela Ascensión cereces Del llat. trīticum, -i ‘trigu’ (old), con dellos continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). La documentación de magar el sieglu x alterna resultaos llatinos o llatinizantes (§a) y lo que yá resulten les primeres anuncies de la xeneralización nel dominiu ástur de la sonorización de -c-, -t- y, a vegaes, perda de la -d- resultante, (§c) lo que llueu acabará por impo- nese fusionándose les dos vocales palatales (§c). Na llingua falada tamién foi posible la perda de la -g- continuadora de la -c- etimolóxica trigutríu (pe4: 420). Deriváu axetivu del responsable de trigu ye trigal; posiblemente de trigu féxose trigada (cfr.); trigueru, a, o (cfr.), con nominalización del fe- menín triguera (cfr.) d’u siguió triguerada (cfr.).
  1. n’Asturies y trigo en León [Llg].
  2. Llg
triguera, la
📖: triguera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. triguera
    • Lln
Cesta plana onde lleven la venta al mercáu [Lln].
  1. 1. Cesta plana onde lleven la venta al mercáu [Lln].
Cfr. trigu.
triguerada, la
📖: triguerada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Lo que puede llevar una <i class="della">triguera</i>(TEST)
  1. triguerada
    • Lln
  2. Lo que puede llevar una <i class="della">triguera</i
[Lln].
  1. 1. [Lln].
2. Cierta cantidá [Lln]: Una triguerada de quesu [Lln]. Cfr. trigu.
trigueru, a, o*
📖: trigueru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<triguera [Lln].>(TEST)
  1. trigueru
  2. triguera
    • Lln
(Tipu de cesta) perplana, de banielles planes d’ablanu entre- texíes [Lln].
  1. 1. (Tipu de cesta) perplana, de banielles planes d’ablanu entre- texíes [Lln].
Cfr. trigu.
triguín, el
📖: triguín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. triguín
Sabor permarcáu a trigu nel pan [Cb].
  1. 1. Sabor permarcáu a trigu nel pan [Cb].
Dim. de trigu.
trildu, a, o
📖: trildu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<trilde [Cl (VB). Os. Ca].>(TEST)
  1. trildu
    • Lln
  2. trilde
    • Cl (VB)
    • Os
    • Ca
Rayío [Villah. Cl (VB)]. Mui gastao, mui usao (la tela) [Os]. Gastao (dizse especialmente de la ropa; úsase sobre too en diminutivu) [Lln]: Las sábanas están trildas [Lln]. Perfino o perpasao, que ruempe fácil (una tela) [Ca]: Esta pellaca está tan trilde que pasa toa la llechi [Ca].
  1. 1. Rayío [Villah. Cl (VB)]. Mui gastao, mui usao (la tela) [Os]. Gastao (dizse especialmente de la ropa; úsase sobre too en diminutivu) [Lln]: <i class="della">Las</i> <i class="della">sábanas</i> <i class="della">yá</i> <i class="della">están</i> <i class="della">trildas</i> [Lln]. Perfino o perpasao, que ruempe fácil (una tela) [Ca]: <i class="della">Esta</i> <i class="della">pellaca</i> <i class="della">yá </i><i class="della">está</i> <i class="della">tan</i> <i class="della">trilde</i> <i class="della">que</i> <i class="della">pasa</i> <i class="della">toa</i> <i class="della">la</i> <i class="della">llechi</i> [Ca].
Quiciabes del llat. trītilis, -e ‘rozáu’, ‘frotáu’, conseñáu nes gloses (em s.v. tero), desconocíu de rew, dcech), d’u siguió *trídel y, con metátesis, trilde; llueu foi posible iguar l’ax. masculín analóxicu trildu, llueu con variación de xéneru.
trilla, la
📖: trilla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tril.la [Pzu]. Cast. <i class="della">trilla </i>[Pzu]. 2. Mies espardío en redondo enantes d’entamar a trillar y a lo llargo’l tiempu que tea trillándose [VCid]. 3. Dómina en que se trilla [VCid]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">prueuelo</i>(TEST)
  1. trilla
  2. tril.la
    • Pzu
  3. Cast
  4. <i class="della">trilla </i>
    • Pzu
  5. 2
  6. Mies espardío en redondo enantes d’entamar a trillar y a lo llargo’l tiempu que tea trillándose
    • VCid
  7. 3
  8. Dómina en que se trilla
    • VCid
  9. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">prueuelo</i
al carro e enna trila [FZ (FFLL)] Cfr. trillu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">al</i> <i class="della">carro</i> <i class="della">e</i> <i class="della">enna</i> <i class="della">trila</i> [FZ (FFLL)] Cfr. <i class="della">trillu</i>.
trilladura, la
📖: trilladura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. trilladura
    • Lln
Efeutu de tener los pies cansaos [Lln].
  1. 1. Efeutu de tener los pies cansaos [Lln].
Cfr. trillu.
trillar
📖: trillar
🏗️: NO
✍️: NO
<tril.lar [Pzu].>(TEST)
  1. trillar
    • Ca
    • Lln
  2. tril.lar
    • Pzu
Cast. trillar [Pzu. Arm]. 2. Pisar (col pie) [Ca]. 3. Abrise los cascos de les vaques y tenelos doloríos por caminar muncho [Arm]. 4. Gallar el gallón a la pita [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">trillar </i>[Pzu. Arm].
  2. 2. Pisar (col pie) [Ca].
  3. 3. Abrise los cascos de les vaques y tenelos doloríos por caminar muncho [Arm].
  4. 4. Gallar el gallón a la pita [Lln].
alium ad aream panem adducere et alium ad trillare 1222 [SPM/389] e dabades enos boys pora trillar 1256 [SPM/430] e boy pora trillar e el obrero de mallar 1256 [SPM/430] las dos sean al trillar ... e elas otras dos al segar 1262 (s. xiii) [MSAH-V/382] un era ... en que trilan e cueyen el pan los uasallos 1272(or.) [ACL-VIII/67] al peon por quanto costase vn peon para segar o para trillar 1291 (t. 1291) [ACL-VIII/403] los que non auien bues con sus cuerpos a segar e_a trillar 1291 (t. 1291) [ACL-VIII/403] que yuan con sus cuerpos al segar e al trillar 1291 (t. 1291) [ACL-VIII/405] si algun omne trilla pan en era con ganado alleno s. xiii (or.) [FX/280] mete cavallo alleno o yegua allena o otra animalla pora tri- llar s. xiii (or.) [FX/280] un dia a mayar e al tanto a trillar [1313-1324] [FRLeón/277] sennos bueys para trillar e entre dos traer siete estopos de pan [1313-1324] [FRLeón/299] que {el buei} no sea cacho de pata alguna, ni hacia aden- tro, ni hacia afuera porque de ahí se trillan fácilmente y cogean muy a menudo [Grangerías xviii: 826] mezcla de harina y paja trillada [Grangerías xviii: 846]
  1. alium ad aream panem adducere et alium ad trillare
  2. 1222 SPM/389
  3. e dabades enos boys pora trillar
  4. 1256 SPM/430
  5. e boy pora trillar e el obrero de mallar
  6. 1256 SPM/430
  7. las dos sean al trillar ... e elas otras dos al segar
  8. 1262 (s. xiii) MSAH-V/382
  9. un era ... en que trilan e cueyen el pan los uasallos
  10. 1272(or.) ACL-VIII/67
  11. al peon por quanto costase vn peon para segar o para trillar
  12. 1291 (t. 1291) ACL-VIII/403
  13. los que non auien bues con sus cuerpos a segar e_a trillar
  14. 1291 (t. 1291) ACL-VIII/403
  15. que yuan con sus cuerpos al segar e al trillar
  16. 1291 (t. 1291) ACL-VIII/405
  17. si algun omne trilla pan en era con ganado alleno s. xiii (or.)
  18. FX/280
  19. mete cavallo alleno o yegua allena o otra animalla pora tri- llar s. xiii (or.)
  20. FX/280
  21. un dia a mayar e al tanto a trillar [1313-1324]
  22. FRLeón/277
  23. sennos bueys para trillar e entre dos traer siete estopos de pan [1313-1324]
  24. FRLeón/299
  25. que {el buei} no sea cacho de pata alguna, ni hacia aden- tro, ni hacia afuera porque de ahí se trillan fácilmente y cogean muy a menudo
  26. Grangerías xviii: 826
  27. mezcla de harina y paja trillada
  28. Grangerías xviii: 846
Del llat. trībulāre ‘bater col trillu’ (em s.v. tero), verbu con continuadores románicos (rew) ya panhispánicu (deeh) con resultáu aguardable n’ast. (ghla §4.4.6.6.c). Semánticamen- te dende la idea fonda de ‘desfacer la espiga’ pue entendese qu’ello llógrase faciéndolo col trillu (trillar) o pisando colos pies pues, de fechu, ast. pisar (cfr.) tamién algama’l signifi- cáu de ‘mayar’ o ‘estruyar’ un frutu (asina písase la escanda y písase la mazana al facer sidra). D’ello siguiría la idea de ‘cansar’y ‘tener dolíos los pies’. La idea de ‘gallar’ tamién podría derivar de la primitiva de ‘mayar’ o ‘machacar (la espi- ga)’. De toes maneres llama l’atención qu’ast. trillar coincida permuncho, si non dafechu, col ast. triyar 1 (cfr.). ¿Trátase etimolóxicamente de lo mesmo? Asina pudiere deducise del nuesu plantegamientu (ghla §4.8.2) onde, ensin matices, al- mitimos resultaos en [] y [y] pal grupu romance -b’l-. Nun tenemos güei seguranza dafechu anque sí afalagamos la idea de ver nel ast. triyar 1 la posibilidá d’almitir una xénesis, pelo menos parcial, nel llat. (s)trett(i)llāre ‘tar mal nos pies’ (em s.v. *strittabillae; old), verbu que guardaría rellación col llat. strittāre ‘tener débiles les piernes’ [Varrón, De Lingua Latina vii, 654; abf], y podría xustificar tamién l’ast. trillar nes acei- ciones §2-3 conseñaes enriba. Ye posible que dende esti verbu (s)trett(i)llāre se xustifique meyor el pasu -tt’ll- → [y] con un tratamientu que s’asemeya al de -c’l- (uetulus non ueclus) [y], cola variante dialeutal [tS] nes fasteres B-D, talmente como ye a vese s.v. triyar 1 (cfr.). En tou casu un compuestu del ast. trillar foi *entrillar conocíu pel participiu documen- táu (cfr. entrilláu).
trilláu, ada, ao
📖: trilláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><tril.láu [Pzu]. trillao [Ar].>(TEST)
  1. trilláu
    • Pa
    • Pr
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident><tril.láu
    • Pzu
  3. trillao
    • Ar
Cast. trillado [Pa. Pzu]. 2. Pisotiáu [Pr]. 3. Cansáu, agotáu [Lln]. 4. Endurecíu (l’ubre de la vaca) [Ar (= ubre doliosu)].
  1. 1. Cast. <i class="della">trillado</i> [Pa. Pzu].
  2. 2. Pisotiáu [Pr].
  3. 3. Cansáu, agotáu [Lln].
  4. 4. Endurecíu (l’ubre de la vaca) [Ar (= ubre doliosu)].
//-as ‘blandes y males (les pates de les vaques, los pies de les persones) [Lln]. Domingo Trilado 1274(or.) [MCar-II/92] Pp. de trillar.
  1. //-as ‘blandes y males (les pates de les vaques, los pies de les persones) [Lln]. Domingo Trilado
  2. 1274(or.) MCar-II/92
  3. Pp. de trillar.
trillón, el
📖: trillón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Pisa 1</i>(TEST)
  1. trillón
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Pisa 1</i
(cfr.) [Lln]. 2. Cuba grande onde se pisa la uva [Soto (Oc)].
  1. 1. (cfr.) [Lln].
  2. 2. Cuba grande onde se pisa la uva [Soto (Oc)].
que nos conpramos a Iohan Martinez Trillon molinero 1428(or.) [MSMV/326]
  1. que nos conpramos a Iohan Martinez Trillon molinero
  2. 1428(or.) MSMV/326
Aum. de trillu 1 que, nel exemplu documentáu, pue referise a un nome d’oficiu, ‘el que trilla’.
trillu, el
📖: trillu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tril.lu [Pzu]. trillo [CAmieva].>(TEST)
  1. trillu
    • Lln
  2. tril.lu
    • Pzu
  3. trillo
    • CAmieva
Cast. trillo [Pzu. Tor. VCid]. 2. Cast. huella, rastru [Cl (VB)]. 3. Danza suelta y cantada ensin instrumentos musicales que se baillaba llueu, darréu de la danza y xunto a la h.oguera de San Xuan [Lln (S)]. Danza típica de Valmori, en Lln [CAmieva]. //Meter al trillu ‘ponese a trabayar dafechu’ [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">trillo</i> [Pzu. Tor. VCid].
  2. 2. Cast. <i class="della">huella,</i> rastru [Cl (VB)].
  3. 3. Danza suelta y cantada ensin instrumentos musicales que se baillaba llueu, darréu de la danza y xunto a la <i class="della">h</i>.<i class="della">oguera</i> de San Xuan [Lln (S)]. Danza típica de Valmori, en Lln [CAmieva]. //<i class="della">Meter</i> <i class="della">al</i> <i class="della">trillu</i> ‘ponese a trabayar dafechu’ [Lln].
uno carro uieio uno trilo et V oueias maiores et V menores 1222(or.) [MSAH-V/140] dos trilos con sos camiços 1243(or.) [MSAH-V/232] dos trillos con sos camizos VI palas de era 1245(or.) [MSAH-V/238] dos carros et IIII trilos et duas forcas et IIII uiendos 1268(or.) [MCar-II/61] III trilos et II azadas et I azadon et I carro s. xiii(or.) [MCar- II/277]
  1. uno carro uieio uno trilo et V oueias maiores et V menores
  2. 1222(or.) MSAH-V/140
  3. dos trilos con sos camiços
  4. 1243(or.) MSAH-V/232
  5. dos trillos con sos camizos VI palas de era
  6. 1245(or.) MSAH-V/238
  7. dos carros et IIII trilos et duas forcas et IIII uiendos
  8. 1268(or.) MCar-II/61
  9. III trilos et II azadas et I azadon et I carro s. xiii(or.)
  10. MCar- II/277
Del llat.trībulum, -i ‘utensiliu pa trillar’ (em; old), con con- tinuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). Del llat. trībula (em; old) sigue ast. trilla (cfr.). L’ast. conoz l’aum. trillón (cfr.); en rellación etimolóxica ta l’ast. trilladura (cfr.). El correspondiente verbu tribulāre (em) ye responsable de ast. trillar (cfr.).
trimal
📖: trimal
🏗️: NO
✍️: NO
(Vaca) que continúa dando lleche llueu d’un añu de parida [Cl (VB). AGO]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tres</i>(TEST)
  1. trimal
  2. (Vaca) que continúa dando lleche llueu d’un añu de parida
    • Cl (VB)
    • AGO
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tres</i
bacas trimales con tres jatos 1662 [Co: PToral 95] dos bacas trimales con un anoyo y una anoya 1662 [Co: PToral 91; 2016: 43]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">bacas</i> <i class="della">trimales</i> <i class="della">con</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">jatos</i> 1662 [Co: PToral 95] <i class="della">dos</i> <i class="della">bacas</i> <i class="della">trimales</i> <i class="della">con</i> <i class="della">un</i> <i class="della">anoyo</i> <i class="della">y</i> <i class="della">una</i> <i class="della">anoya</i> 1662 [Co: PToral 91; 2016: 43]
Del llat. *trīmālis, -e ‘de tres años’ (deeh s.v. trimu), forma- ción axetiva iguada sol llat. trīmus, -a, -um (cfr. trimu) que recuerda la formación tener → *teneralis (cfr. tenral).
trimu, a, el/la
📖: trimu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<trimo [Cg]. trima [Pm: LC (Vaca). Lln].>(TEST)
  1. trimu
  2. trimo
    • Cg
  3. trima
    • Pm: LC (Vaca)
    • Lln
Xatu de dos años [Cl]. Xatu de dos meses a un añu [Cl (VB)]: De vellín pasa a trimu [Cl (VB)]. De más edá que la xata y menos que la becerra [Pm: LC (Vaca)]. Becerra d’unos dos años [Lln]. 2. Xatu o xata d’un añu [Lln]. 3. Xatu de tres años {tracamundiáu xatu por “gatu” darréu que’l doc. citáu como fonte informativa de 1614 diz: “otra vaca vermexa con un tri- mo...” [Cg]}.
  1. 1. Xatu de dos años [Cl]. Xatu de dos meses a un añu [Cl (VB)]: <i class="della">De</i> <i class="della">vellín</i> <i class="della">pasa</i> <i class="della">a</i> <i class="della">trimu</i> [Cl (VB)]. De más edá que la xata y menos que la becerra [Pm: LC (Vaca)]. Becerra d’unos dos años [Lln].
  2. 2. Xatu o xata d’un añu [Lln].
  3. 3. Xatu de tres años {tracamundiáu <i class="della">xatu</i> por <i class="della">“gatu”</i> darréu que’l doc. citáu como fonte informativa de 1614 diz: “otra vaca vermexa con un tri- mo...” [Cg]}.
Vna baca, una jata y un trimo 1599 [Ribeseya: PToral 95] jata que es trima 1599 [Ribeseya: PToral 95] vaca vermexa con un trimo [1614 (Libro de Santa Ana, Archivu parroquial): Cg s.v. trimo] Mujen los trimos [ALl (Bellezas)]
  1. Vna baca, una jata y un trimo
  2. 1599 Ribeseya: PToral 95
  3. jata que es trima
  4. 1599 Ribeseya: PToral 95
  5. vaca vermexa con un trimo
  6. 1614 (Libro de Santa Ana, Archivu parroquial): Cg s.v. trimo
  7. Mujen los trimos
  8. ALl (Bellezas)
Del llat. trīmus, -a, -um ‘de tres años’ (em), etimoloxía que yá propunxere abenayá Vigón (Cg) y siguió García de Diego (deeh), con dellos continuadores románicos (rew). Semánticamente tanto l’ast. trimu como l’ax. trimal (cfr.) dan a entender que la vieya referencia de tri- ‘tres’ quedó escaecida nun procesu de lexicalización (pe2: 401). Esi es- caecimientu tamién s’alvierte al nun reconocese güei nes nueses fiches un deriváu de bimus dada la insuficiencia que s’amuesa s.v. bímaru.
trinca, la
📖: trinca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Atadura [Llu]. 2. Coleta de pelo [Tox. /Eo. Mánt/]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y</i>(TEST)
  1. trinca
  2. Atadura
    • Llu
  3. 2
  4. Coleta de pelo
    • Tox
    • /Eo
    • Mánt/
  5. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y</i
la probre de min non fago trinca [Fiestas Coronación 182]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">probre</i> <i class="della">de</i> <i class="della">min</i> <i class="della">non</i> <i class="della">fago</i> <i class="della">trinca</i> [Fiestas Coronación 182]
Deverbal de trincar 2.
trincafilu, el*
📖: trincafilu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trancafilu [Bab]. trincah.ilu [Lln]. ////trancah.ilos [Lln].>(TEST)
  1. trincafilu
  2. trancafilu
    • Bab
  3. trincah.ilu
    • Lln
  4. trancah.ilos variación de número
    • Lln
Recosíu fecho a la llixera [Bab].
  1. 1. Recosíu fecho a la llixera [Bab].
2. Persona impaciente y re- volvina [Lln]. //-os ‘pliegues perfinos y xuntos, con adornos, usaos pa recoyer el vuelu d’una prenda’ [Lln]. Compuestu de trincar (cfr. trincar 2) col ast. filu (cfr.).
trincar 1
📖: trincar 1
🏗️: NO
✍️: NO
Comer o beber permuncho [Ay]. Comer bien [Pa]: <i class="della">Trincólo </i><i class="della">tou</i>(TEST)
  1. trincar 1
    • Pa
  2. Comer o beber permuncho
    • Ay
  3. Comer bien [Pa]: <i class="della">Trincólo </i><i class="della">tou</i
nun momentu [Pa].
  1. 1. <i class="della">nun</i> <i class="della">momentu</i> [Pa].
2. Beber [Ay. Tor]. 3. Acabar con cual- quier cosa (comida, trabayu) [Tor]. 4. Rechinar [Vd]. 5. Tor- cer, inclinar, lladiar, esviar [Mar]: No trinques la mesa [Mar]: Trinquéme pa un llau y caíme [Mar]. //Trincar los dientes ‘dar la barbadiella’ [Sb]. Verbu onde ye posible almitir un parentescu con un términu xermánicu que podría ser un suevismu trinkan como se pro- pón pal gall. trincar ‘beber’ (Reinhart 1946: 297). La refe- rencia a un aniciu xermánicu yá se rexistra en Meyer-Lübke (rew s.v. trinken) pa xustificar l’it. trincàre, fr. trinquer d’u pasa a otros dominios averaos. Acoyer esta propuesta em- pobina a almitir una d’estes dos posibilidaes: a) que’l sen de güei en rellación con ‘beber’ sía resultáu d’un procesu seleutivu y d’especialización del verbu; b) que dende un sentíu primeru de ‘beber’ se xeneralizare a otres situaciones averaes como ‘comer’, ‘emplegar los dientes al comer’, etc. Ha alvertise que nun resulta fácil dixebrar les aceiciones equí inxertes s.v. trincar 1 de les conseñaes s.v. trincar 2. Ello ha tenese perpresente na discusión etimolóxica darréu qu’autores como García de Diego xunten baxo un mesmu epígrafe (deeh s.v. trĭnĭcāre ‘facer tres’) lo que nós tenemos por dos verbos destremaos. Tamién Corominas-Pascual se dixebren (dcech s.v. trancar).
trincar 2
📖: trincar 2
🏗️: NO
✍️: NO
Poner <i class="della">trincos</i>(TEST)
  1. trincar 2
    • Cg
    • Pa
    • Llu
    • Xx
    • Pr
    • Sr
    • Ay
    • Ll
    • Sb
    • Llg
    • Cd
    • Sm
    • Vd
  2. Poner <i class="della">trincos</i
[Cg]. 2. Cast. trincar [Pa. Llu]. Anodiar, facer firme un cordel pa que nun se suelte [Xx]. Atar [PVeiga]: Trin- caron la lancha al morrón [PVeiga]. 3. Suxetar a un animal que cuerre [Pr]. 4. Pisar [Cb] la yerba [Sr. Ay. Ll]. Calcar la yerba nos carros [Sb]. Comprimir [Llg]: Pa trincar la yerba hai que pisar bien [Llg]. 5. Coyer, tomar [Tor]: Trincóu la barra y tiróula [Tor]. 6. Ganar dineru nel xuegu [Vg]. 7. Morder, cla- var los dientes [Cd]. 8. Romper [Sm], esmenuzar colos dientes [Vd]. //Trincar a buen viaje ‘asegurar o suxetar fuerte con trin- ques de cuerda o de cadena los efeutos que van a bordu’ [Llu]. Cfr. trincu 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Cg].
  3. 2. Cast. <i class="della">trincar</i> [Pa. Llu]. Anodiar, facer firme un cordel pa que nun se suelte [Xx]. Atar [PVeiga]: <i class="della">Trin-</i> <i class="della">caron</i> <i class="della">la</i> <i class="della">lancha</i> <i class="della">al</i> <i class="della">morrón</i> [PVeiga].
  4. 3. Suxetar a un animal que cuerre [Pr].
  5. 4. Pisar [Cb] la yerba [Sr. Ay. Ll]. Calcar la yerba nos carros [Sb]. Comprimir [Llg]: <i class="della">Pa trincar la yerba hai</i> <i class="della">que</i> <i class="della">pisar</i> <i class="della">bien</i> [Llg].
  6. 5. Coyer, tomar [Tor]: <i class="della">Trincóu</i> <i class="della">la</i> <i class="della">barra</i> <i class="della">y</i><i class="della"> tiróula</i> [Tor].
  7. 6. Ganar dineru nel xuegu [Vg].
  8. 7. Morder, cla- var los dientes [Cd].
  9. 8. Romper [Sm], esmenuzar colos dientes [Vd]. //<i class="della">Trincar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">buen</i> <i class="della">viaje</i> ‘asegurar o suxetar fuerte con trin- ques de cuerda o de cadena los efeutos que van a bordu’ [Llu]. Cfr. <i class="della">trincu</i><i class="della"> 2</i>.
Suer trincado 1338 [MB/101] Posible formación verbal dende trincu 2 (
  1. Suer trincado
  2. 1338 MB/101
  3. Posible formación verbal dende trincu 2 (
cfr.). Pa Corominas- Pascual trátase d’un verbu náuticu asitiáu nes llingües hispá- niques, nel it. y nel fr. m. d’aniciu inciertu; la presencia nes llingües hispániques podría debese a un camudamientu del fr. a. tingler o tringler ‘xuntar les tables d’un buque’, pallabra d’aniciu escandinavu (dcech s.v. trincar).
trincarneru, el*
📖: trincarneru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trincarneiru [Mar].>(TEST)
  1. trincarneru
  2. trincarneiru
    • Mar
Cayida de persona o animal dando saltos de carneru [Mar].
  1. 1. Cayida de persona o animal dando saltos de carneru [Mar].
Amestanza del verbu (trincar 2) + nome (carneru).
trincáu, el
📖: trincáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Conxuntu de trincos que lleven les ruedes del carru [Cg]. Deverbal de <i class="della">trincar</i>(TEST)
  1. trincáu
  2. Conxuntu de trincos que lleven les ruedes del carru
    • Cg
  3. Deverbal de <i class="della">trincar</i
2 (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i> (cfr.).
trincha, la
📖: trincha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cintura del pantalón [Tox]. Tira (de tela, de carne) [Cv]. Cin- cha, petrina [JH]. {Nel traxe tradicional masculín asturianu’l calzón llevaba cuatro partes, de les que dos <i class="della">delanteros </i>y dos <i class="della">traseros</i>; estos últimos diben cosíos a la <i class="della">trincha </i>pero los <i class="della">tra- </i><i class="della">seros</i>(TEST)
  1. trincha
    • Lln
    • Sm
  2. Cintura del pantalón
    • Tox
  3. Tira (de tela, de carne)
    • Cv
  4. Cin- cha, petrina
    • JH
  5. {Nel traxe tradicional masculín asturianu’l calzón llevaba cuatro partes, de les que dos <i class="della">delanteros </i>y dos <i class="della">traseros</i>; estos últimos diben cosíos a la <i class="della">trincha </i>pero los <i class="della">tra- </i><i class="della">seros</i
nun se cosíen a los delanteros na parte que correspuende a la cadera, nunos siete centímetros, pa facer la trampa. La trincha formábenla dos pieces que partíen de la parte d’atrás de los traseros [Vigil 1924a: 46]}. 2. Xuegu de llucha nel que participaba tol cuerpu [Lln]: A la trincha [Lln]. 3. Saltu, brin- cu, flexón del cuerpu, especialmente llevantando cabeza aba- xo y sofitándose en suelu con dambes manes xebraes [Mar]. 4. Especie de formón usáu en carpintería [Sm. Cv. Tox. /Eo. Mánt/]. //-as ‘lligadures de la ropa’ [Bard].
  1. 1. nun se cosíen a los <i class="della">delanteros </i>na parte que correspuende a la cadera, nunos siete centímetros, pa facer <i class="della">la</i> <i class="della">trampa</i>. La <i class="della">trincha </i>formábenla dos pieces que partíen de la parte d’atrás de los traseros [Vigil 1924a: 46]}.
  2. 2. Xuegu de llucha nel que participaba tol cuerpu [Lln]: <i class="della">A</i> <i class="della">la</i> <i class="della">trincha</i> [Lln].
  3. 3. Saltu, brin- cu, flexón del cuerpu, especialmente llevantando cabeza aba- xo y sofitándose en suelu con dambes manes xebraes [Mar].
  4. 4. Especie de formón usáu en carpintería [Sm. Cv. Tox. /Eo. Mánt/]. //-<i class="della">as </i>‘lligadures de la ropa’ [Bard].
- Par’ocho forcos de trincha [El Caballo 86] Deverbal de trinchar (
  1. - Par’ocho forcos de trincha
  2. El Caballo 86
  3. Deverbal de trinchar (
cfr.).
trinchadura, la
📖: trinchadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">trinchadura,</b>(TEST)
  1. trinchadura
  2. b class="della">trinchadura,</b
la Cinchadura [JH].
  1. 1. <b class="della">la </b>Cinchadura [JH].
Cfr. trinchar.
trinchante
📖: trinchante
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. trinchante
Presumíu, pintureru [Ay]. Cfr. trinchar.
  1. Presumíu, pintureru [Ay]. Cfr. trinchar.
  2. Ay
trinchante, el
📖: trinchante
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">escoda</i>, <i class="della">aciche</i>(TEST)
  1. trinchante
  2. Cast
  3. <i class="della">escoda</i>, <i class="della">aciche</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. trinchar.
trinchar
📖: trinchar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Cortar, espedazar [Cñ]. Partir carne, palos [Tor]. 2. Pinchar [Cñ]. 3. Pisar [Qu]. 4. Lluchar cuerpu a cuerpu [Lln]. 5. Cin- char [JH]. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">obiit</i>(TEST)
  1. trinchar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cortar, espedazar
  3. Partir carne, palos
    • Tor
  4. 2
  5. Pinchar
  6. 3
  7. Pisar
    • Qu
  8. 4
  9. Lluchar cuerpu a cuerpu
    • Lln
  10. 5
  11. Cin- char
    • JH
  12. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">obiit</i
magister Enric Trincha Nota diaconus et canonicus
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">magister</i> <i class="della">Enric</i> <i class="della">Trincha</i> <i class="della">Nota</i> <i class="della">diaconus</i> <i class="della">et</i> <i class="della">canonicus</i>
[LK/357] Del fr. a. trenchier ‘cortar’ quiciabes una adautación rellati- vamente moderna dende’l cast. trinchar (dcech s.v. tranzar) frente al resultáu direutu dende’l fr. m. trancher ‘cortar’ > ast. tranxar (cfr.). Del primeru podría surdir ast. trinchu (cfr.), trincha (cfr.) y, quiciabes, el deriváu trinchera (cfr.) d’u se fexo’l verbu atrincherar (cfr.), y el nome atrincheramientu (cfr.). En rellación etimolóxica tán tamién trinchadura (cfr.) y trinchante (cfr.) ax. y nome. Pero duldo muncho de que con trinchar debamos rellacionar lo que, de mano, paecería’l so compuestu entrinchar ‘engardir los perros’ (cfr.) pues se- mánticamente allóñase enforma. Lo mesmo ha dicise del ast. entrizar (cfr.) pues, anque ufre equivalencia semántica col verbu entrinchar ‘engardir los perros’ (cfr.) y dende’l puntu de vista de la espresión, tamién paecen tar averaos semán- ticamente, nun resulta fácil tenelos (entrinchar y entrizar) por galicismos. Quiciabes ast. entrizar sía meyor xustificalu, fónicamente pelo menos, en rellación col ast. estrizar (cfr.) y semánticamente, amás de ver la xuntanza con entrinchar, al- mitir l’influxu que pudo exercer l’averáu na espresión enrizar 2 ‘engardir los perros’ (cfr.) y encerrizar ‘engardir los perros’ (cfr.). Nesi sen ast. estrizar y ast. entrinchar podríen ser re- sultáu de dos cruces verbales; el primeru de trizar y enrizar; el segundu de trinchar y enrizar.
  1. LK/357
  2. Del fr. a. trenchier ‘cortar’ quiciabes una adautación rellati- vamente moderna dende’l cast. trinchar (dcech s.v. tranzar) frente al resultáu direutu dende’l fr. m. trancher ‘cortar’ > ast. tranxar (cfr.). Del primeru podría surdir ast. trinchu (cfr.), trincha (cfr.) y, quiciabes, el deriváu trinchera (cfr.) d’u se fexo’l verbu atrincherar (cfr.), y el nome atrincheramientu (cfr.). En rellación etimolóxica tán tamién trinchadura (cfr.) y trinchante (cfr.) ax. y nome. Pero duldo muncho de que con trinchar debamos rellacionar lo que, de mano, paecería’l so compuestu entrinchar ‘engardir los perros’ (cfr.) pues se- mánticamente allóñase enforma. Lo mesmo ha dicise del ast. entrizar (cfr.) pues, anque ufre equivalencia semántica col verbu entrinchar ‘engardir los perros’ (cfr.) y dende’l puntu de vista de la espresión, tamién paecen tar averaos semán- ticamente, nun resulta fácil tenelos (entrinchar y entrizar) por galicismos. Quiciabes ast. entrizar sía meyor xustificalu, fónicamente pelo menos, en rellación col ast. estrizar (cfr.) y semánticamente, amás de ver la xuntanza con entrinchar, al- mitir l’influxu que pudo exercer l’averáu na espresión enrizar 2 ‘engardir los perros’ (cfr.) y encerrizar ‘engardir los perros’ (cfr.). Nesi sen ast. estrizar y ast. entrinchar podríen ser re- sultáu de dos cruces verbales; el primeru de trizar y enrizar; el segundu de trinchar y enrizar.
trinchera, la
📖: trinchera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">trinchera</i>. 2. Pieza que lleva’l carru’l país pa suxetar y apertar l’exe de les ruedes [Ca]. Caúna de les pieces curves que suxeten l’exe al tableru (na carreta) [Mar ]. //-<i class="della">as </i>‘par de pieces de madera que, altravesando’l brazuelu y el <i class="della">concichón</i>(TEST)
  1. trinchera
  2. Cast
  3. <i class="della">trinchera</i>
  4. 2
  5. Pieza que lleva’l carru’l país pa suxetar y apertar l’exe de les ruedes
    • Ca
  6. Caúna de les pieces curves que suxeten l’exe al tableru (na carreta)
    • Mar
  7. -<i class="della">as </i>‘par de pieces de madera que, altravesando’l brazuelu y el <i class="della">concichón</i eonaviego
en sentíu vertical suxeten l’exe de madera de los carros antiguos’ [Vg].
  1. 1. en sentíu vertical suxeten l’exe de madera de los carros antiguos’ [Vg].
Cfr. trinchar.
trinchu, el
📖: trinchu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. trinchu
Serruchu pequeñu [Sb]. 2. Pieza cortada d’una cosa, xeneral- mente de forma allargada [Sl]. Cfr. trinchar.
  1. Serruchu pequeñu [Sb]. 2. Pieza cortada d’una cosa, xeneral- mente de forma allargada [Sl].
  2. Sl
  3. Cfr. trinchar.
trincón, el
📖: trincón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. trincón
    • Vd
Encruz de los trabes del horru [Vd]. Esquina del horru [Vd].
  1. 1. Encruz de los trabes del horru [Vd]. Esquina del horru [Vd].
2. Tirón [Vd]. Aum. de trincu.
trincu, el 1
📖: trincu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Tragu, llaspiu [Cl]. Deverbal de <i class="della">trincar</i>(TEST)
  1. trincu
  2. Tragu, llaspiu
    • Cl
  3. Deverbal de <i class="della">trincar</i
1 (cfr.), verbu d’aniciu xermánicu (pe3: 147), de la familia del ingl. to drink.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i> (cfr.), verbu d’aniciu xermánicu (pe3: 147), de la familia del ingl. <i class="della">to</i> <i class="della">drink</i>.
trincu, el 2
📖: trincu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Clavu [Qu] que, xunto con otros, suxeta la <i class="della">medialuna</i>(TEST)
  1. trincu
    • Cg
  2. Clavu [Qu] que, xunto con otros, suxeta la <i class="della">medialuna</i
de la rueda del carru [Cb] altravesando los cambuchos [Cg]. Clavu de gran cabeza que sostién la medialuna sol cambuchu [Llib].
  1. 1. de la rueda del carru [Cb] altravesando los cambuchos [Cg]. Clavu de gran cabeza que sostién la <i class="della">medialuna</i> sol <i class="della">cambuchu</i> [Llib].
Johan Perez Trinco 1257 [SPM/436]
  1. Johan Perez Trinco
  2. 1257 SPM/436
Del llat. tarinca ‘clavu grande’, pallabra d’orixe galu (tlg 143), con una creación analóxica masculina y dalgún asi- tiamientu románicu (rew s.v. *tarĭnca). Sobro ast. trincu iguaríase’l verbu trincar 2 ‘poner trincos’ [Cg], asina como’l coleutivu trincáu ‘conxuntu de trincos que lleven les ruedes del carru’ [Cg]. Trincu apaez na nuesa documentación del sie- glu xiii no que podría ser un nomatu. La propuesta etimoló- xica que faigo paez más acoyible que la de considerar trincu como galicismu (dcech s.v. trincar) anque nun se niega que voces rellacionaes, o mui averaes fónica y semánticamente con trincu, trincar 2, puedan almitir otres esplicaciones eti- molóxiques quiciabes dende opciones apuntaes por Coro- minas-Pascual. No que se refier al ast. trancar ‘zarrar con tranca’, ‘zarrar (una puerta, una ventana)’ podría guardar re- llación col galu tarinca ‘grand clou’ (tlg; dcech s.v. trancar) pero abúltame que nun ha escaecese la proximidá fónica y semántica col cat. tancar y, de mou perespecial, la formación derivada de trabem + suf. → ast. trabanca ‘estaca’ → trancatrancar, con perda de la -b- (cfr.; pe3: 147).
trinidá, la
📖: trinidá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
La xuntura de tres persones divines según les creencies cris- tianes [Xral]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">qui</i>(TEST)
  1. trinidá
  2. La xuntura de tres persones divines según les creencies cris- tianes
    • Xral
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">qui</i
est In trinitate unus et uerus deus 948 (or.) [SV/48]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">est</i> <i class="della">In</i> <i class="della">trinitate</i> <i class="della">unus</i> <i class="della">et</i> <i class="della">uerus</i> <i class="della">deus</i> 948 (or.) [SV/48]
sea la trinidat significada perfechamientre [CC/31] mando a la crusiada e a la trinidade e a Santa Maria 1375 [Espinareda/161] la cruziada quatro solidos e a la trinidat quatro solidos 1385 [Espinareda/172] mando a la Crusada e a la Trenidat e a San Ollala 1395 [Espinareda/188]
  1. sea la trinidat significada perfechamientre
  2. CC/31
  3. mando a la crusiada e a la trinidade e a Santa Maria
  4. 1375 Espinareda/161
  5. la cruziada quatro solidos e a la trinidat quatro solidos
  6. 1385 Espinareda/172
  7. mando a la Crusada e a la Trenidat e a San Ollala
  8. 1395 Espinareda/188
Del llat. trīnitas, -atis ‘la Santa Trinidá’ [dlfac].
trinque, el
📖: trinque
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trinqui [Cl. y Cñ. Pr].>(TEST)
  1. trinque
    • Pa
    • Xx
    • Sb
  2. trinqui
    • Cl
    • y Cñ
    • Pr
Aición de beber bébora [Pa. Cñ]. 2. Bebida [Cl]: De buöna gana tomaba un pocu trinqui [Cl]. //Al trinqui ‘flamante, nue- vu dafechu’ [Pr]. //Del trinque ‘acabante llograr o estrenar’ [Cñ]. ‘nuevu dafechu’ [/Mánt/]. ‘nuevu, acabante mercar’ [Xx]: Estos calcetinos son del trinque [Cñ]. //Nueve al trinque “dícese de algo que aún está sin estrenar” [Sb].
  1. 1. Aición de beber bébora [Pa. Cñ].
  2. 2. Bebida [Cl]: <i class="della">De</i> <i class="della">buöna</i> <i class="della">gana</i> <i class="della">tomaba</i> <i class="della">un</i> <i class="della">pocu</i> <i class="della">trinqui</i> [Cl]. //<i class="della">Al</i> <i class="della">trinqui</i> ‘flamante, nue- vu dafechu’ [Pr]. //<i class="della">Del</i> <i class="della">trinque</i> ‘acabante llograr o estrenar’ [Cñ]. ‘nuevu dafechu’ [/Mánt/]. ‘nuevu, acabante mercar’ [Xx]: <i class="della">Estos calcetinos son del trinque </i>[Cñ]. //<i class="della">Nueve al trinque</i> “dícese de algo que aún está sin estrenar” [Sb].
Posible deverbal del inf. de trincar 1 nes dos aceiciones pri- meres. Cosa destremada podría ser lo que xustifique les se- cuencies de tipu al trinqui, del trinque, etc.
trinquete, el
📖: trinquete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Trote [Sm]. 2. Mástil de proa [Lln]. Verga mayor que se cruza sol palu de proa [Llu]. Mástil del barcu [Lls, Xx, Llu (Barriu- so: barcos 217)]. Vela que se despliega nel palu menor [Tz, Xx, Cñ, Llu (Barriuso: barcos 223)]. Voz común al ast. y cast., quiciabes del fr. ant. triquet col influxu de <i class="della">trincar</i>(TEST)
  1. trinquete
  2. Trote
    • Sm
  3. 2
  4. Mástil de proa
    • Lln
  5. Verga mayor que se cruza sol palu de proa
    • Llu
  6. Mástil del barcu
    • Lls, Xx, Llu (Barriu- so: barcos 217)
  7. Vela que se despliega nel palu menor
    • Tz, Xx, Cñ, Llu (Barriuso: barcos 223)
  8. Voz común al ast
  9. y cast., quiciabes del fr
  10. ant
  11. triquet col influxu de <i class="della">trincar</i
(dcech; pe3: 148).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (dcech; pe3: 148).
trinquibal, {el}
📖: trinquibal
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
(TEST)
  1. trinquibal
    • Xx
Carru especial pa tresportar bocóis [Xx].
  1. 1. Carru especial pa tresportar bocóis [Xx].
**
trinquíu, el*
📖: trinquíu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trinquío [Ar].>(TEST)
  1. trinquíu
  2. trinquío
    • Ar
Tic-tac del reló [Ar].
  1. 1. Tic-tac del reló [Ar].
Posible nominalización d’una voz qu’imita dalgún tipu de ruíu, como triquitraque.
triñir
📖: triñir
🏗️: NO
✍️: NO
<treñir [Ay].>(TEST)
  1. triñir
  2. treñir
    • Ay
Resonar el dineru o metal [Ay].
  1. 1. Resonar el dineru o metal [Ay].
Del llat. tinnīre ‘facer sonar les monedes’ (em). En tou casu ye esixible almitir l’influxu de la yod del presente d’indicativu tinnio pa xustificar la [] n’ Ayer (ghla §4.5.2). No que se refier a la [r] inxerta nel cuerpu de la pallabra ha vese una in- fluencia del llat. trinnire ‘glayar, gritar (el coríu, la oca)’ (em).
triñíu, el
📖: triñíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trañidu [Ac (VB)].>(TEST)
  1. triñíu
    • Ri
  2. trañidu
    • Ac (VB)
Sentíu común [Ac (VB). Ri]: No tiene (sic) trañidu [Ac (VB)]: Nun tien triñíu [Ri].
  1. 1. Sentíu común [Ac (VB). Ri]: <i class="della">No</i> <i class="della">tiene</i> (<i class="della">sic</i>) <i class="della">trañidu</i> [Ac (VB)]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">triñíu</i> [Ri].
Deverbal de triñir (cfr.), con usu figuráu y quiciabes influxu fónicu de tangere.
triñolo, el
📖: triñolo
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Que ye posada y pesada pa facer les coses (la persona) [Ca]: <i class="della">Queriámoslo o non Urbano ye un triñolo qu’echa un día pa </i><i class="della">segar</i>(TEST)
  1. triñolo
    • Ca
  2. Que ye posada y pesada pa facer les coses (la persona) [Ca]: <i class="della">Queriámoslo o non Urbano ye un triñolo qu’echa un día pa </i><i class="della">segar</i
un carru d’herba [Ca].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">carru</i> <i class="della">d’herba</i> [Ca].
¿En rellación con triñir (cfr.)?
tripa, la
📖: tripa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tripa</i>(TEST)
  1. tripa
    • Sb
    • Tb
    • Sm
    • Cd
    • Ca
    • Sr
    • Lln
    • Llu
    • Cv
  2. Cast
  3. <i class="della">tripa</i
[Sb. Tb], estantín [Sm. PSil. Cd]. 2. Barriga [Cd]. 3. Sedal [PVeiga]: Enroscase la tripa en la vara [PVeiga]. //-es ‘estantín’ [Ac. Ca]. ‘la barriga’ [Sr. Tb (tripas)]. ‘estan- tín del gochu y ganáu’ [Cd (tripas)]. //-as ‘interioridaes d’una persona o animal’ [Lln]. //Rompése-y una tripa ‘suceder da- qué na conducta d’una persona colo que nun se contaba’ [Tb]. //Sacar tripas ‘sonsacar a los neños o inocentes’ [Lln]. ‘mete- se nun champán ensin saber qué ye lo qu’hai nél’ [Lln]. //Te- ner por la tripa ‘fartase’ [Lln]. //Tener las tripas en puñu diz- se de la persona enferma [Lln]. //Tripa ciega ‘parte del ciegu nel estantín’ [Ar]. //Tripa cuerna ‘ciegu del res’ [PSil]. //Tripa cagona ‘tripa cagalar’ [Sr]. //Tripa cular ‘estantín del rectu del res’ [Llu]. //Tripa culera ‘parte inferior del estantín, utili- zada, cuando ye de gochu, pa facer choscos’ [Cv]. //Tripa del cagalar ‘rectu, última parte del estantín gruesu’ [Sm (= tripa la cagalera = tripa’l culu)]. ‘estantín gruesu’ [JH]. //Tripa’l culu ‘rectu’ [PSil]. //Tripas borreras ‘tripes que contienen la borra’ [Ar]. //Tripas del brazu ‘caúna de les dos tripes que tán xunto al butiellu del gochu’ [Sm]. ///Tripa farta, corazón alegre [LC]. Al que-y duelen les tripes que s’arrasque [LC].
  1. 1. [Sb. Tb], estantín [Sm. PSil. Cd].
  2. 2. Barriga [Cd].
  3. 3. Sedal [PVeiga]: <i class="della">Enroscase</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tripa</i> <i class="della">en</i> <i class="della">la</i> <i class="della">vara</i> [PVeiga]. //-<i class="della">es </i>‘estantín’ [Ac. Ca]. ‘la barriga’ [Sr. Tb (tripas)]. ‘estan- tín del gochu y ganáu’ [Cd (tripas)]. //-<i class="della">as</i> ‘interioridaes d’una persona o animal’ [Lln]. //<i class="della">Rompése-y una tripa </i>‘suceder da- qué na conducta d’una persona colo que nun se contaba’ [Tb]. //<i class="della">Sacar</i> <i class="della">tripas</i> ‘sonsacar a los neños o inocentes’ [Lln]. ‘mete- se nun champán ensin saber qué ye lo qu’hai nél’ [Lln]. //<i class="della">Te- ner</i> <i class="della">por</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tripa</i> ‘fartase’ [Lln]. //<i class="della">Tener</i> <i class="della">las</i> <i class="della">tripas</i> <i class="della">en</i> <i class="della">puñu</i> diz- se de la persona enferma [Lln]. //<i class="della">Tripa</i> <i class="della">ciega</i> ‘parte del ciegu nel estantín’ [Ar]. //<i class="della">Tripa cuerna </i>‘ciegu del res’ [PSil]. //<i class="della">Tripa</i> <i class="della">cagona</i> ‘tripa cagalar’ [Sr]. //<i class="della">Tripa</i> <i class="della">cular</i> ‘estantín del rectu del res’ [Llu]. //<i class="della">Tripa</i> <i class="della">culera</i> ‘parte inferior del estantín, utili- zada, cuando ye de gochu, pa facer choscos’ [Cv]. //<i class="della">Tripa</i> <i class="della">del cagalar </i>‘rectu, última parte del estantín gruesu’ [Sm (= tripa la cagalera = tripa’l culu)]. ‘estantín gruesu’ [JH]. //<i class="della">Tripa’l </i><i class="della">culu </i>‘rectu’ [PSil]. //<i class="della">Tripas borreras </i>‘tripes que contienen la borra’ [Ar]. //<i class="della">Tripas</i> <i class="della">del</i> <i class="della">brazu</i> ‘caúna de les dos tripes que tán xunto al butiellu del gochu’ [Sm]. ///<i class="della">Tripa farta, corazón alegre </i>[LC]. <i class="della">Al que-y duelen les tripes que s’arrasque </i>[LC].
uazie las tripas el pastor [FA (FFLL)] llevaron tripas los días pasados a la fuente [LAcuerdos 1499: 159] se limpiaban las tripas bandullos y caidas de los ganados 1782 [AAU/423] La fame que yo tenía/non te la puedo pintar,/que parecín les mios tripes/les llevaba Satanás [Relación (Porléi): 301- 305] Pallabra común a les llingües romániques occidentales, d’aniciu desconocíu anque dellos autores almiten la posi- bilidá de que sía un deverbal
  1. uazie las tripas el pastor
  2. FA (FFLL)
  3. llevaron tripas los días pasados a la fuente
  4. LAcuerdos 1499: 159
  5. se limpiaban las tripas bandullos y caidas de los ganados
  6. 1782 AAU/423
  7. La fame que yo tenía/non te la puedo pintar,/que parecín les mios tripes/les llevaba Satanás
  8. Relación (Porléi): 301- 305
  9. Pallabra común a les llingües romániques occidentales, d’aniciu desconocíu anque dellos autores almiten la posi- bilidá de que sía un deverbal
del llat. exstirpare ‘arrancar’, nel sen de ‘abrir la barriga’, ‘esgarrar’ (dcech s.v. tripa). De toes maneres en llat. hai compuestos como calcatrippa, -ae ‘planta desconocida’, conseñada nuna glosa (em), que Meyer- Lübke (rew 9650) entiende con una ĭ tónica y pon en rellación col toscanu calcatreppola, fr. a. chaucetrappe, fr. caucotrapo. Pero tamién atopamos una referencia a calcatripa nel sieglu ix, traducíu el términu como ‘chaussetrape’, ‘cardu’ (mllm) pero nun alvertimos una rellación semántica cola voz tripa anque’l verbu (calca-) pue ser portador d’una referencia al efeutu que la planta tien sobro la tripa. Un masc. analóxi- cu de tripa ye ast. tripu d’u siguió un dim. continuador de -aculus, tripayu (cfr.) Dende tripa, tripu féxose l’abondativu tripada (cfr.), tripanza (cfr.), tripaxe (cfr.), triperu (cfr.), tri- pudu (cfr.); dende tripayu un compuestu estripayar (cfr.) que sigue’l modelu del verbu fechu del llat. exstirpare > ast. es- tripar (cfr.), dende llueu mui averaos al ast. estrapar (cfr.) y estrapayar (cfr.).
tripacuatru, el
📖: tripacuatru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tripacuatru
Cfr. estripacuatru.
  1. Cfr. estripacuatru.
tripada, la
📖: tripada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">tripada</i>(TEST)
  1. tripada
    • Pa
    • Cd
    • Pr
  2. Cast
  3. <i class="della">tripada</i
[Pa]. Conxuntu de los estantinos del gochu [Cd. Pr]. Mondongu [Pr]. 2. Midida, en vares, de tripa [Pa]. 3. Far- tura [Ac]. //Tripá d’ácido [Min]. //Vino una tripá y rompió la madera [Min].
  1. 1. [Pa]. Conxuntu de los estantinos del gochu [Cd. Pr]. Mondongu [Pr].
  2. 2. Midida, en vares, de tripa [Pa].
  3. 3. Far- tura [Ac]. //<i class="della">Tripá</i> <i class="della">d’ácido</i> [Min]. //<i class="della">Vino</i> <i class="della">una</i> <i class="della">tripá</i> <i class="della">y</i> <i class="della">rompió</i> <i class="della">la </i><i class="della">madera</i> [Min].
Cfr. tripa.
  1. Cfr. tripa.
tripamilán, la
📖: tripamilán
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tripamilanu [y Tb].>(TEST)
  1. tripamilán
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><tripamilanu
    • y Tb
Especie de meruxa [Tb].
  1. 1. Especie de meruxa [Tb].
D’una amestadura del ast. tripa (cfr.) + milán (cfr.) quiciabes por cuenta la semeyanza qu’ufre la meruxa coles tripes del milán.
  1. D’una amestadura del ast. tripa (cfr.) + milán (cfr.) quiciabes por cuenta la semeyanza qu’ufre la meruxa coles tripes del milán.
tripanza, la
📖: tripanza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tripanza
Conxuntu d’interioridaes del animal o persona [Sb]. Cfr. tripa.
  1. Conxuntu d’interioridaes del animal o persona [Sb]. Cfr. tripa.
  2. Sb
tripar
📖: tripar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Pisotiar [Cv]. Pisar col pie [/Eo/]. <ident class="della" level="1"></ident>¿Quiciabes verbu en rellación con <i class="della">estripar</i>(TEST)
  1. tripar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Pisotiar
    • Cv
  3. Pisar col pie
    • /Eo/
  4. <ident class="della" level="1"></ident>¿Quiciabes verbu en rellación con <i class="della">estripar</i
(cfr.) o con trepar
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) o con <i class="della">trepar</i>
(cfr.)?
  1. (cfr.)?
tripaxe, el
📖: tripaxe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tripaxe
Conxuntu de tripes [Tb. Oc]. Cfr. tripa, cola amestanza del suf. d’aniciu ultrapirenaicu -age -axe.
  1. Conxuntu de tripes [Tb. Oc].
  2. Tb. Oc
  3. Cfr. tripa, cola amestanza del suf. d’aniciu ultrapirenaicu -age
  4. -axe.
tripayu, el
📖: tripayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tripayu
Tripa mala, que nun aprovecha pa nada [Cb]. Cfr. tripa.
  1. Tripa mala, que nun aprovecha pa nada [Cb]. Cfr. tripa.
  2. Cb
triperu, a, o
📖: triperu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><tripeiru [Pzu].>(TEST)
  1. triperu
    • Sr
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident><tripeiru
    • Pzu
Cast. tripero [Pzu]. {(Doc.). Que trata en tripa}. 2. Tragón, comedor [Sr]. 3. Nomatu de los de Llanes [Lln]: Sois unos triperos que vendéis los pescaos y coméis las tripas [Lln]. ///Vale más una morena/de la villa de Colunga/que una tripe-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tripero</i> [Pzu]. {(Doc.). Que trata en tripa}.
  3. 2. Tragón, comedor [Sr].
  4. 3. Nomatu de los de Llanes [Lln]: <i class="della">Sois</i> <i class="della">unos triperos que</i> <i class="della">vendéis</i> <i class="della">los</i> <i class="della">pescaos</i> <i class="della">y</i> <i class="della">coméis</i> <i class="della">las</i> <i class="della">tripas</i> [Lln]. ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Vale</i> <i class="della">más</i> <i class="della">una</i> <i class="della">morena</i>/<i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">villa</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Colunga</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">una</i> <i class="della">tripe-</i>
ra de Llastres/con toda la su hermosura [Vigón (Folk)]. En dalgún casu paez nominalizáu’l femenín como nome d’oficiu, asina nes Ordenances d’Uviéu: si tripera ho malato lo fezier perda la villa & la alfoz 1274 [Ordenances/47] Cfr. tripa.
  1. ra de Llastres/con toda la su hermosura [Vigón (Folk)].
  2. Vigón (Folk)
  3. En dalgún casu paez nominalizáu’l femenín como nome
  4. d’oficiu, asina nes Ordenances d’Uviéu: si tripera ho malato lo fezier perda la villa & la alfoz
  5. 1274 Ordenances/47
  6. Cfr. tripa.
tripitrape
📖: tripitrape
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Que yos fará estremecése</i>/<i class="della">al primeru </i><i class="della">tripi trape</i>(TEST)
  1. tripitrape
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Que yos fará estremecése</i>/<i class="della">al primeru </i><i class="della">tripi trape</i
[El Caballo 83]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [El Caballo 83]
Posible variante de la voz espresiva triquitraque (cfr.).
  1. Posible variante de la voz espresiva triquitraque (cfr.).
triplu, el
📖: triplu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<{Abúltame que debe correxise a JH que da’l términu con triple variación de xéneru}.>(TEST)
  1. triplu
  2. {Abúltame que debe correxise a JH que da’l términu con triple variación de xéneru}
Cast. triplo [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">triplo</i> [JH].
In trjplo perenniter abituro 990 (or.) [SV/88] quantum In karta resonat duplatum et trjplatum 991 (or.) [DCO/91]
  1. In trjplo perenniter abituro
  2. 990 (or.) SV/88
  3. quantum In karta resonat duplatum et trjplatum
  4. 991 (or.) DCO/91
Del llat. triplum, -i ‘el tripu’ (abf), per vía culta.
trípol, {el}
📖: trípol
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
<{Camiéntome que sedría asina l’acentuación anque na fonte nun se conseña tilde}.>(TEST)
  1. trípol
    • Sb
  2. {Camiéntome que sedría asina l’acentuación anque na fonte nun se conseña tilde}
Cast. trípode [Sb].
  1. 1. Cast. <i class="della">trípode</i> [Sb].
Quiciabes sía un semicultismu del llat. tripus, -odis ‘trípode’ (abf) > *trípod(e) onde la -d acabó por velarizase al quedar en posición cabera, como en MadridMadril.
tripona, la
📖: tripona
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tripona
    • Sl
Tripa gorda asitiada xunto al butiellu del gochu [Sl].
  1. 1. Tripa gorda asitiada xunto al butiellu del gochu [Sl].
Aum. de tripa.
tripu, el
📖: tripu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Tripa [Cg. Ca] del embutíu [Cb. Cp]. Recorte de tripa [Pr] pa embutir [Ac]. Película esterior de la tripa delgada del gochu, apegada a la grasa y que s’arranca pa facer l’embutíu [Cv]. Pedazu de tripa [Cl]. Tripa pequeña [Tb]. Tripa de ruin valor [Lln. PSil]. 2. Embeligru [Lln]. 3. Persona perflaca [Pa]. 4. Prenda de vistir arrugada [Pa. Pr]. //<i class="della">Tripu cular </i>‘rectu’ [Cl]. ‘estantín gruesu, xeneralmente del gochu’ [Ca]. ‘tripa gruesa del gochu emplegada pa embutir morciella’ [Cb]. ‘estantín ciegu’ [JH (= tripa del cagalar)]. //<i class="della">Tripos</i>(TEST)
  1. tripu
    • Sb
  2. Tripa
    • Cg
    • Ca] del embutíu [Cb
    • Cp
  3. Recorte de tripa
    • Pr] pa embutir [Ac
  4. Película esterior de la tripa delgada del gochu, apegada a la grasa y que s’arranca pa facer l’embutíu
    • Cv
  5. Pedazu de tripa
    • Cl
  6. Tripa pequeña
    • Tb
  7. Tripa de ruin valor
    • Lln
    • PSil
  8. 2
  9. Embeligru
    • Lln
  10. 3
  11. Persona perflaca
    • Pa
  12. 4
  13. Prenda de vistir arrugada
    • Pa
    • Pr
  14. <i class="della">Tripu cular </i>‘rectu’ eonaviego
    • Cl
  15. ‘estantín gruesu, xeneralmente del gochu’
    • Ca
  16. ‘tripa gruesa del gochu emplegada pa embutir morciella’
    • Cb
  17. ‘estantín ciegu’
    • JH (= tripa del cagalar)
  18. <i class="della">Tripos</i eonaviego
choriceros ‘tripes coles que se faen chorizos’ [Sb]. //Tripos morcelleros ‘tripes amañoses pa facer morciella’ [Sb].
  1. 1. <i class="della">choriceros</i> ‘tripes coles que se faen chorizos’ [Sb]. //<i class="della">Tripos morcelleros </i>‘tripes amañoses pa facer morciella’ [Sb].
Cfr. tripa.
tripudu, a, o
📖: tripudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tripúu/úa/úo [Ay].>(TEST)
  1. tripudu
  2. tripúu/úa/úo
    • Ay
Barrigudu, con muncha tripa [Ac. Ay]. Cfr. tripa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Barrigudu, con muncha tripa [Ac. Ay]. Cfr. <i class="della">tripa</i>.
triquiñueles, les
📖: triquiñueles
🔤: , les
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

<triquiñuelas [Cd]. traquiñuelas [Os].>(TEST)
  1. triquiñueles
    • Sr
    • Pr
    • Cv
  2. triquiñuelas
    • Cd
  3. traquiñuelas
    • Os
Enredos, chismes [Sr. Cd]. Trampes [Os]. //{Un/una} triqui- ñuelas ‘chancletu’ [Pr (Cv). Cv].
  1. 1. Enredos, chismes [Sr. Cd]. Trampes [Os]. //<i class="della">{Un</i>/<i class="della">una} triqui- </i><i class="della">ñuelas</i> ‘chancletu’ [Pr (Cv). Cv].
Posible formación fecha sobro triqui, traque (cfr.) con doble sufixación -iñ- + -uela, dim. del llat. -ŏla.
triquitraque, el
📖: triquitraque
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. triquitraque
    • Ay
Instrumentu que se facía sonar per Selmana Santa p’anunciar los oficios relixosos [PSil]. //Armase un triquitraque ‘armase un baturiciu’ [Ay]. //A ca triquitraque ‘a cada pocu tiempu’ [Ay].
  1. 1. Instrumentu que se facía sonar per Selmana Santa p’anunciar los oficios relixosos [PSil]. //<i class="della">Armase un triquitraque </i>‘armase un baturiciu’ [Ay]. //<i class="della">A ca triquitraque </i>‘a cada pocu tiempu’ [Ay].
Cfr. traque.
tris, el
📖: tris
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
//<i class="della">Nun tris </i>‘nun instante, a puntu de pasar daqué’ [Tb]. //<i class="della">Por un</i>(TEST)
  1. tris
    • Pr
  2. <i class="della">Nun tris </i>‘nun instante, a puntu de pasar daqué’ eonaviego
    • Tb
  3. <i class="della">Por un</i eonaviego
tris ‘por poco’ [Tb. Pr].
  1. 1. <i class="della">tris</i> ‘por poco’ [Tb. Pr].
Por un tris el coléricu s’ensaña [PyT 40] Lo mesmo que’l cast. tris, en rellación con trizar (dcech s.v. traque); ye posible una formación compuesta tristás.
  1. Por un tris el coléricu s’ensaña
  2. PyT 40
  3. Lo mesmo que’l cast. tris, en rellación con trizar (dcech s.v. traque); ye posible una formación compuesta tristás.
triscaderu, {a, o}
📖: triscaderu
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
Apetitosu, sabrosu, fácil, facederu [Mansolea]. Considérenla voz xergal pero abúltanos que sedría almisible ver una rellación col verbu bien espardíu <i class="della">triscar</i>(TEST)
  1. triscaderu
  2. Apetitosu, sabrosu, fácil, facederu
    • Mansolea
  3. Considérenla voz xergal pero abúltanos que sedría almisible ver una rellación col verbu bien espardíu <i class="della">triscar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
triscar
📖: triscar
🏗️: NO
✍️: NO
Triscar [Pa]. 2. Machacar, moler, desfacer [Sb]. Romper, partir [Cd]. Quebrar, romper [Lln]. Romper con un ruíu secu carauterísticu [Lln] especialmente la yerba seco cuando pa- cen los animales [Tb]: <i class="della">La caña triscó </i>[Lln]: <i class="della">Triscó un árbol </i>[Lln]: <i class="della">Sonó</i>(TEST)
  1. triscar
  2. Triscar
    • Pa
  3. 2
  4. Machacar, moler, desfacer
    • Sb
  5. Romper, partir
    • Cd
  6. Quebrar, romper
    • Lln
  7. Romper con un ruíu secu carauterísticu [Lln] especialmente la yerba seco cuando pa- cen los animales [Tb]: <i class="della">La caña triscó </i>[Lln]: <i class="della">Triscó un árbol </i>[Lln]: <i class="della">Sonó</i
a triscar [Lln]: Triscase de risa [Lln].
  1. 1. <i class="della">a</i> <i class="della">triscar</i> [Lln]: <i class="della">Triscase</i> <i class="della">de</i> <i class="della">risa</i> [Lln].
Romper el ganáu la yerba al pacer [Ri. Tb]. Romper colos dientes [Tox]. Tronchar [Sm (= trabiscar). /Eo/]. Romper dalguna cosa fa- ciendo un ruíu al cayer [Tox]. 2. Pisotiar la yerba, calcalo [Ay. Ll (= trincar)]. 3. Sonar la yerba al cortalo o comelo [PSil]: Siéntese triscar a La Mora [PSil]. Meter ruíu dellos alimentos al masticalos [Pr]. 4. Sonar al partir los oxetos [PSil]: Paez que siento triscar pol corral [PSil]. 5. Comer con ganes [Vg]. Comer ensin dexar nada [Tor]. Comer [Tor]. Quiciabes del xerm. thrĭskan ‘trillar’, ‘dar palos’, con con- tinuadores románicos centro-occidentales [rew; Gamillscheg (1932: 237 s.v. thriskan); Reinhart (1946: 305)] ya hispánicos (deeh; dcech s.v. triscar; delp s.v. triscar; declc s.v. trescar).
triscu, el
📖: triscu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Mordiatu [Vd]. 2. Llance o saltu nel baille del <i class="della">pericote </i>[Co- bas: ALl (Bellezas)]. //-<i class="della">os</i>(TEST)
  1. triscu
    • Am
    • Sb
    • Tb
  2. Mordiatu
    • Vd
  3. 2
  4. Llance o saltu nel baille del <i class="della">pericote </i>
    • Co- bas: ALl (Bellezas)
  5. -<i class="della">os</i eonaviego
‘trizos, añicos’ [Am. Sb]. ‘rastru que dexen los animales’ [Sb]. //Tar como’l triscu ‘tar los alimentos perduros al mordelos (bien por maduros, bien por verdes)’ [Tox]. //Tar como tariscu ‘tar perseco la yerba (por cuenta’l ruíu que mete)’ [Tb].
  1. 1. ‘trizos, añicos’ [Am. Sb]. ‘rastru que dexen los animales’ [Sb]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">como’l</i> <i class="della">triscu</i> ‘tar los alimentos perduros al mordelos (bien por maduros, bien por verdes)’ [Tox]. //<i class="della">Tar como tariscu </i>‘tar perseco la yerba (por cuenta’l ruíu que mete)’ [Tb].
Deverbal fuerte de triscar (cfr.).
trisquíu, el
📖: trisquíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Ruíu que se produz al <i class="della">triscar</i>(TEST)
  1. trisquíu
    • Lln
    • Pa
  2. Ruíu que se produz al <i class="della">triscar</i
[Lln. Pa].
  1. 1. [Lln. Pa].
Podría ser deverbal de *trisquir, variante de triscar (cfr.).
tristayu, {a, o}
📖: tristayu
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
(TEST)
  1. tristayu
    • Lln
Atristáu [Lln. CC]. Cfr. triste.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. </b>Atristáu [Lln. CC]. Cfr. <i class="della">triste</i>.
triste
📖: triste
🏗️: NO
✍️: NO
<tristu/a [Cl]. triste [Xral].>(TEST)
  1. triste
  2. tristu/a
    • Cl
  3. triste
    • Xral

Cast. triste, murniu [Cl. PSil]: De que morréu’l maríu quedósi trista la probitina [Cl].
  1. 1. <br class="della">Cast. <i class="della">triste, </i>murniu [Cl. PSil]: <i class="della">De que morréu’l maríu quedósi</i> <i class="della">trista</i> <i class="della">la</i> <i class="della">probitina</i> [Cl].
Fernan Perez Suer Garcia Fernan Triston moradores enna Rovellada 1329 (t. 1334) [SP-II/44] El llunes pasadu entré/pella calle de la Vega/ñada triste, pos llenóme/lla calabaza lla pega [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 19-22)]
  1. Fernan Perez Suer Garcia Fernan Triston moradores enna Rovellada
  2. 1329 (t. 1334) SP-II/44
  3. El llunes pasadu entré/pella calle de la Vega/ñada triste, pos llenóme/lla calabaza lla pega
  4. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 19-22)
Del llat. trīstis, -e ‘d’aspeutu sombríu, murniu’ (em), espar- díu pela Romania (rew) y pelos dominios hispánicos (deeh; dcech; delp). L’ast., a la vera del resultáu etimolóxicu (triste), ufre un intentu de xeneralizar una espresión propia del feme- nín en -a, y otra percarauterizada del masculín en -u acordies col fenómenu de que yá daba cuenta l’Appendix Probi cuan- do encamienta: tristis non tristus. Sobro triste pudo facese’l verbu atristar (cfr.) anque yá se documenta tristare ‘facer amargu’, ‘tar triste’ nel llat. serondu (dlfac); dende ehí foi posible’l compuestu entristar (cfr.) y l’incoativu entristecer (cfr.). Un diminutivu de tristis + -aculus ye responsable del ast. tristayu (cfr.) d’u siguió’l verbu atristayar (cfr.) cola va- riante trestayar (cfr.) y el compuestu entristayar (cfr.) cola va- riante entrastayar. Tamién el contrariu desentristayar (cfr.). En rellación etimolóxica cola familia de triste ta l’ast. atrista- mientu (cfr.), entristamientu (cfr.), atristayamientu (cfr.).
tristeza, la
📖: tristeza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘tristu- ra’, ‘merniura’: <i class="della">El</i>(TEST)
  1. tristeza
  2. Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘tristu- ra’, ‘merniura’: <i class="della">El</i
cura del mio llugar/(…) canta parce mihi y requiem/con tal modu y con tal sencia,/que el que lu escucha ha dicer/ que revienta de tristeza [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 153-160)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">cura</i> <i class="della">del</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">llugar</i>/<i class="della">(…)</i> <i class="della">canta</i> <i class="della">parce</i> <i class="della">mihi</i> <i class="della">y</i> <i class="della">requiem</i>/<i class="della">con</i> <i class="della">tal modu y con tal sencia,</i>/<i class="della">que el que lu escucha ha dicer</i>/ <i class="della">que revienta de </i><i class="della">tristeza</i> [ABalvidares, <i class="della">Callórigu </i>(Poesíes 153-160)]
Del llat. tristitia, -ae ‘tristura’ (abf), con resultáu asemeyáu al del castellán.
tristura, la
📖: tristura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Merniura [Cg. JH]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Ñegra</i>(TEST)
  1. tristura
  2. Merniura
    • Cg
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Ñegra</i
tristura [Judit 210]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tristura</i> [Judit 210]
Del llat. trīstis, -e ‘d’aspeutu sombríu, murniu’ (em) cola amestanza del suf. -ūra colo que s’indica cualidá. Dende tristura féxose’l verbu *atristurar, cola variante *atristurir, conocíos gracies a lo que paecen los vieyos participios atris- turáu (cfr.) y atristuríu (cfr.) y tristuríu (cfr.).
tristuríu, ida, ío
📖: tristuríu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
(TEST)
  1. tristuríu
Cfr. tristura.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">tristura</i>.
tritón, el
📖: tritón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Anfibiu del tipu <i class="della">Triturus </i>que vive nes llagunes d’altura [PSil]: <i class="della">Naquel</i>.<i class="della">la</i>(TEST)
  1. tritón
  2. Anfibiu del tipu <i class="della">Triturus </i>que vive nes llagunes d’altura [PSil]: <i class="della">Naquel</i>.<i class="della">la</i
l.laguna diz qu’hai tritones [PSil]. 2. Torrendu [Cñ (= gritón)].
  1. 1. <i class="della">l</i>.<i class="della">laguna</i> <i class="della">diz</i> <i class="della">qu’hai</i> <i class="della">tritones</i> [PSil].
  2. 2. Torrendu [Cñ (= gritón)].
Quiciabes del grecismu en llatín trito(m), -onis ‘dios marín fíu de Neptunu’, ‘especie de pexe’ (abf), per vía culta como cast. tritón. L’aceición 2ª podría debese a una comparanza del torrendu con dalguna de les cualidaes o carauterístiques atribuyíes al tritón a lo meyor averaes al ruíu particular de los torrendos al frir polo qu’acabó confundiéndose con gritón.
  1. Quiciabes del grecismu en llatín trito(m), -onis ‘dios marín fíu de Neptunu’, ‘especie de pexe’ (abf), per vía culta como cast. tritón. L’aceición 2ª podría debese a una comparanza del torrendu con dalguna de les cualidaes o carauterístiques atribuyíes al tritón a lo meyor averaes al ruíu particular de los torrendos al frir polo qu’acabó confundiéndose con gritón.
tritu, el
📖: tritu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trito [Sb. Ay].///<ident class="della" level="1"></ident>//distritu [Tox].>(TEST)
  1. tritu
  2. trito
    • Sb
    • Ay
  3. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  4. distritu eonaviego
    • Tox
Piedra triturao [Ay], molío [Sb]. Grava, llera, elementos pa rece- bar carreteres y caminos [Tb. Tox]: Echóu tritu en camín [Tb]. Quiciabes del participiu de terēre ‘golpear’, ‘esfregar’, tri- tus, -a, -um, con nominalización del masculín, per vía culta; el cast. detrito acabó fundiéndose en tritu.
  1. Piedra triturao [Ay], molío [Sb]. Grava, llera, elementos pa rece- bar carreteres y caminos [Tb. Tox]: Echóu tritu en camín [Tb]. Quiciabes del participiu de terēre ‘golpear’, ‘esfregar’, tri- tus, -a, -um, con nominalización del masculín, per vía culta; el cast. detrito acabó fundiéndose en tritu.
  2. Tb
trivigón, el
📖: trivigón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Palu que cuelga per mediu d’un cordelín que tien nún de los cabos de los <i class="della">llicios</i>(TEST)
  1. trivigón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Palu que cuelga per mediu d’un cordelín que tien nún de los cabos de los <i class="della">llicios</i
y per mediu d’otru que va nel otru cabu suxetu a lles premederes y val pa xubir y baxar llos llicios al texer [JH].
  1. 1. y per mediu d’otru que va nel otru cabu suxetu a <i class="della">lles premederes </i>y val pa xubir y baxar <i class="della">llos llicios </i>al texer [JH].
Cfr. vigón, cola amestanza del numberal tri-.
  1. Cfr. vigón, cola amestanza del numberal tri-.
triya, la
📖: triya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aición de pisar [JH]. 2. Señal que dexa’l pie del home o ani- mal na tierra per onde pasó [JH]. 3. Riña [Pa]. Riña, paliza [Lln]. <ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de <i class="della">triyar</i>(TEST)
  1. triya
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aición de pisar
    • JH
  3. 2
  4. Señal que dexa’l pie del home o ani- mal na tierra per onde pasó
    • JH
  5. 3
  6. Riña
    • Pa
  7. Riña, paliza
    • Lln
  8. <ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de <i class="della">triyar</i
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i>.
triyada, la
📖: triyada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><triyaa [JH]. triá [Ay. Ll].>(TEST)
  1. triyada
  2. ident class="della" level="1"></ident><triyaa
    • JH
  3. triá
    • Ay
    • Ll
Pisada, señar de pasar pel suelu [JH]. Pisada col pie [AGO]. 2. Paliza, zurra [Ay. Ll]. Deverbal de triyar 1.
  1. Pisada, señar de pasar pel suelu [JH]. Pisada col pie [AGO].
  2. AGO
  3. 2. Paliza, zurra [Ay. Ll]. Deverbal de triyar 1.
  4. Ay. Ll
triyador, ora
📖: triyador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">triyador,</b>(TEST)
  1. triyador
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">triyador,</b
ora Que triya [JH].
  1. 1. <b class="della">ora </b>Que <i class="della">triya</i> [JH].
Cfr. triyar 1.
triyadura, la
📖: triyadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><trichadura [Tb]. triadura [AGO]. triaúra [Min].>(TEST)
  1. triyadura
  2. ident class="della" level="1"></ident><trichadura
    • Tb
  3. triadura
    • AGO
  4. triaúra
    • Min
Aición y efeutu de triyar [JH]. 2. Pisotón, pisadura [AGO]. 3. Molestia nos pies por caminar [Tb]. 4. Cansanciu [Tb. Min]. Cfr. triyar 1.
  1. Aición y efeutu de triyar [JH]. 2. Pisotón, pisadura [AGO]. 3. Molestia nos pies por caminar [Tb]. 4. Cansanciu [Tb. Min]. Cfr. triyar 1.
  2. Tb. Min
triyar 1
📖: triyar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><trichar [Qu (Oc). Tb. Sm. As]. triar [y Ay. Ll. Min. GP. V1830. R. DA. AGO].>(TEST)
  1. triyar 1
  2. ident class="della" level="1"></ident><trichar
    • Qu (Oc)
    • Tb
    • Sm
    • As
  3. triar
    • y Ay
    • Ll
    • Min
    • GP
    • V1830
    • R
    • DA
    • AGO
Pisar [V1830] a ún nel pie [Cb]. Pisar (col pie) [Cg. GP. /Mánt/. JH. R. 1800. AGO]. Pisar, pisotiar [Ay. Qu (Oc). Tb]. Pisar con fuerza [JH]. 2. Abrise los cascos de les vaques y tenelos doloríos por andar muncho [Ay. Ll. Tb]: La vaca tri- chóu por xubila a la braña, ta trichada [Tb]. Mancase nel pie [/Mánt/]. Tar colos pies doloríos por tenelos percansaos [Ay. Tb]: Trichéime de tantu andar [Tb]. 3. Partir, esmenuzar en cachos [Sm]. 4. Moler el molín la fariña pergordo [Sm]. 5. Trillar [As]. 6. Conculcar [JH]. 7. Agotar, rendir [Min]. 8. Mover el cuchu cola traenta [JS]. {Quiciabes sía tracamundiu por criar: Et si nos quisieramos triar ganado o bestias conuusco triar por medio /Sando- val 1251 [STAAFF/146]} Aquesto de triar les orbeyades/trái un año les tripes des- templades [El Ensalmador 70] Que cuando tria, asemeya [El Caballo 81] Quiciás dalgún sapu/triarís col pie [El Camberu 11] Y si la sal se’svanez...ya non val pa náa, sinon pa tirála, y que le’xentes la tríen [San Mateo 13]
  1. Pisar [V1830] a ún nel pie [Cb]. Pisar (col pie) [Cg. GP.
  2. Cb
  3. /Mánt/. JH. R. 1800. AGO]. Pisar, pisotiar [Ay. Qu (Oc). Tb]. Pisar con fuerza [JH]. 2. Abrise los cascos de les vaques y
  4. JH
  5. tenelos doloríos por andar muncho [Ay. Ll. Tb]: La vaca tri- chóu por xubila a la braña, ta trichada [Tb]. Mancase nel pie [/Mánt/]. Tar colos pies doloríos por tenelos percansaos [Ay. Tb]: Trichéime de tantu andar [Tb]. 3. Partir, esmenuzar en cachos [Sm]. 4. Moler el molín la fariña pergordo [Sm].
  6. Sm
  7. 5. Trillar [As]. 6. Conculcar [JH]. 7. Agotar, rendir [Min]. 8. Mover el cuchu cola traenta [JS].
  8. JS
  9. {Quiciabes sía tracamundiu por criar: Et si nos quisieramos triar ganado o bestias conuusco triar por medio /Sando- val 1251 [STAAFF/146]} Aquesto de triar les orbeyades/trái un año les tripes des- templades
  10. El Ensalmador 70
  11. Que cuando tria, asemeya
  12. El Caballo 81
  13. Quiciás dalgún sapu/triarís col pie
  14. El Camberu 11
  15. Y si la sal se’svanez...ya non val pa náa, sinon pa tirála, y que le’xentes la tríen
  16. San Mateo 13
Cfr. trillar. Dende triyar foi posible la perda de -y- > Ø. En rellación etimolóxica tán los deverbales triya (cfr.), triyada (cfr.) asina como otros signos emparentaos: triyadura (cfr.), triyador (cfr.).
triyar 2
📖: triyar 2
🏗️: NO
✍️: NO
Sacar pelo a les mantes de llana nel triyón [Cb]. <i class="della">quando ya </i><i class="della">triyadas</i><i class="della">, lavadas y secas </i>{las lanas} [Grange- rías xviii: 1096] Quiciabes del verbu tritāre (em s.v. tero), con continuadores románicos (rew s.v. *tritare) ya hispánicos (deeh), formáu sol llat. <i class="della">trītus,</i>(TEST)
  1. triyar 2
  2. {las lanas}
  3. Sacar pelo a les mantes de llana nel triyón
    • Cb
  4. <i class="della">quando ya </i><i class="della">triyadas</i><i class="della">, lavadas y secas </i> [Grange- rías xviii: 1096] Quiciabes del verbu tritāre (em s.v
  5. tero), con continuadores románicos (rew s.v
  6. tritare) ya hispánicos (deeh), formáu sol llat asterisco
  7. <i class="della">trītus,</i
-a, -um participiu de terere ‘esfregar’, ‘golpear (el granu)’ (em s.v. tero). Los pasos daos dende tritare sedríen
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">-a,</i> <i class="della">-um</i> participiu de <i class="della">terere</i> ‘esfregar’, ‘golpear (el granu)’ (em s.v. tero). Los pasos daos dende tritare sedríen
*tridar > *triar, llueu con -y- antihiática → triyar (pe2: 401).
triyáu, ada, ao
📖: triyáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<tricháu [Tb. Sm. As]. triáu, ada, ao [Pa].>(TEST)
  1. triyáu
  2. tricháu
    • Tb
    • Sm
    • As
  3. triáu, ada, ao
    • Pa
Trilláu [As]. 2. Pisáu [Pa]. 3. Percansáu [Tb. Sm. As], colos pies desfechos por caminar muncho: Tou tricháu [Tb]. 4. En- durecíu l’ubre de les vaques [Sm].
  1. 1. Trilláu [As].
  2. 2. Pisáu [Pa].
  3. 3. Percansáu [Tb. Sm. As], colos pies desfechos por caminar muncho: <i class="della">Tou</i> <i class="della">tricháu</i> [Tb].
  4. 4. En- durecíu l’ubre de les vaques [Sm].
D’un xabalín espuesta á ser triada [Judit 211] Pp. de triyar 1.
  1. D’un xabalín espuesta á ser triada
  2. Judit 211
  3. Pp. de triyar 1.
triyón, ona
📖: triyón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Que pisa a lo basto [Ca]. 2. Qu’emplega munchu tiempu pa facer una cosa o un trabayu [Ca]: <i class="della">Si tenemos qu’esperar que </i><i class="della">venga</i>(TEST)
  1. triyón
  2. Que pisa a lo basto
    • Ca
  3. 2
  4. Qu’emplega munchu tiempu pa facer una cosa o un trabayu [Ca]: <i class="della">Si tenemos qu’esperar que </i><i class="della">venga</i
esi triyón poemos esperar sentaos [Ca].
  1. 1. <i class="della">esi</i> <i class="della">triyón</i> <i class="della">yá</i> <i class="della">poemos</i> <i class="della">esperar</i> <i class="della">sentaos</i> [Ca].
Ax. en posible rellación col nome triyón (cfr.). Con too nun ha escaecese la esistencia del llat. trio, -ōnis ‘bue que se xunce’ (em) que podría influyir sol términu primeru, en rellación con triyar 1.
triyón, el
📖: triyón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trichón [Sm]. Actu de <i class="della">triyar 1</i>, de pisar [JH]. 2. Ferramienta pa <i class="della">trichar </i>ár- gomes [Sm]. 3. Batán en que se prepara’l sayal [Cg]. 4. Dis- positivu pa sacar pelo a los cobertores de llana llueu de texíos [Cb. Cp]. {5. Tina grande onde se pisa la uva y cuez el vinu [/Ei (Eo)/]}. //-<i class="della">os</i>(TEST)
  1. triyón
    • Tb
    • Qu
  2. {5. Tina grande onde se pisa la uva y cuez el vinu [/Ei (Eo)/]}
  3. trichón
    • Sm
  4. Actu de <i class="della">triyar 1</i>, de pisar
    • JH
  5. 2
  6. Ferramienta pa <i class="della">trichar </i>ár- gomes
    • Sm
  7. 3
  8. Batán en que se prepara’l sayal
    • Cg
  9. 4
  10. Dis- positivu pa sacar pelo a los cobertores de llana llueu de texíos
    • Cb
    • Cp
  11. -<i class="della">os</i eonaviego
‘lo que se tira de la escanda’ [Tb], ‘restos perpequeños de daqué [Qu]’. ///Para triyón el piqueru/muy abundante de teles/donde por calentar agua/se rompen mu- ches calderes [Vigón (Folk)].
  1. 1. ‘lo que se tira de la escanda’ [Tb], ‘restos perpequeños de daqué [Qu]’. ///<i class="della">Para</i> <i class="della">triyón</i> <i class="della">el</i> <i class="della">piqueru</i>/<i class="della">muy</i> <i class="della">abundante de teles</i>/<i class="della">donde por calentar agua</i>/<i class="della">se rompen mu- </i><i class="della">ches</i> <i class="della">calderes</i> [Vigón (Folk)].
salen las telas en el triyón muy tupidas [Grangerías xviii: 909] Para triyón el Piqueru/muy abundante de teles [Munthe 1888-1889: 401] Términu en rellación col ast. triyar 1 (cfr.), quiciabes un aum. de triyu (cfr.). De toes maneres na aceición §5, conseñada na fastera d’Entrambasauguas, nun ha escaecese que podría te- ner un aniciu nel llat. trichila ‘tonel’ (em) anque tamién po- dría, nel casu presente, aludise a la realidá de pisar la uva. Les aceiciones §3-4 podríen xustificase enllazándoles con triyar 2 (cfr.). Un aum. de triyón ye ast. triyonazu (cfr.).
triyonazu, el
📖: triyonazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">triyonazu,</b>(TEST)
  1. triyonazu
    • Ca
  2. b class="della">triyonazu,</b
el Pisotón [Ca].
  1. 1. <b class="della">el </b>Pisotón [Ca].
Cfr. triyón, ona.
triyu, el
📖: triyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////trichos [Qu. Tb].>(TEST)
  1. triyu
  2. trichos variación de número
    • Qu
    • Tb
Aición de triyar [JH].
  1. 1. Aición de <i class="della">triyar</i> [JH].
2. Facer diariu, cuidáu de la casa, del ganáu, de la vida [Ay]: Nun tien triyu [Ay]: Nun fai triyu [Ay]. 3. Trabayu, traxín [Sb]. 4. Seña, marca nel suelu de pasar [JH]. //Andar a trichos pelos portales ‘andar con cuentos y chismes’ [Qu]. //Meter a triyu ‘meter a riegu, disciplinar, edu- car, avezar’ [Lln]. Podría tratase d’un deverbal de triyar 1 (cfr.). Anque, en de- lles aceiciones pelo menos, podría paecer un continuador del llat. trītus, (-a, -um), participiu de terere ‘frotar’, ‘golpear (el granu)’ (em s.v. tero; old), o bien de trītus, -us ‘procesu de frotamientu o fricción’ (old) del que siguiría *tri(d)u → *tríutriyu (cfr. triyar 2) con otros paralelos románicos (rew s.v. trītus).
triza, la
📖: triza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. triza
    • Pa
    • Ay
Cast. triza [Pa. Ay]: Féxolo trices [Ay]. Cfr. estrizar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">triza </i>[Pa. Ay]: <i class="della">Féxolo trices </i>[Ay]. Cfr. <i class="della">estrizar</i>.
trizos, los
📖: trizos
🔤: , los
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

(TEST)
  1. trizos
    • Ay
Cachos pequeños [Cb. Ay]. Cfr. estrizar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cachos pequeños [Cb. Ay]. Cfr. <i class="della">estrizar</i>.
“tro”
📖: “tro”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu que conocemos per esti testu medieval en llatín: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">passa</i>(TEST)
  1. “tro”
  2. Términu que conocemos per esti testu medieval en llatín: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">passa</i
el rio al coto de Uenero tro a la presa 1175(or.) [ACL/457]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">el</i> <i class="della">rio</i> <i class="della">al</i> <i class="della">coto</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Uenero</i> <i class="della">tro</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">presa</i> 1175(or.) [ACL/457]
Podría tratase d’un resultáu popular del llat. intro ‘al inte- rior’, un alverbiu llueu convertíu en preposición na baxa épo- ca (em s.v. in) y que, a lo meyor, podríamos alvertir en dalgún niciu toponímicu (ta 835; tt 203).
troba, la
📖: troba
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<troya [Ay].>(TEST)
  1. troba
  2. troya
    • Ay
Canción popular [Ay].
  1. 1. Canción popular [Ay].
Composición popular en versu [Lln] que satiriza a la xente de los pueblos del conceyu [ALl (Be- llezas). Uría 1976]. Del llat. stropha, -ae ‘pantomima’, ‘estrofa’, ‘vuelta’, ‘suti- leza’, ‘astucia’ (em; dlfac). La nuesa propuesta, que yá fora emitida (cfr. García-Sabell 1991: 334), va a la escontra d’una llarga tradición que fixa l’aniciu del correspondiente verbu nun arabismu, nel llat. turbare o nel llat. vg. *tropare (em s.v. tropus, -i; rew; dcech s.v. trovar). De toes maneres stropha axústase a les previsiones evolutives que van dende la posi- ble perda de la s- líquida (ghla 188) a la sonorización de -f- (ghla 177). Nel exemplu del Conceyu d’Ayer ha almitise la presencia d’una -y- antihiática: troba > *troatroya (ghla 173). Dende troba ye claro que podría facese un verbu trobar orixinariamente *‘facer artificios lliterarios’ → ‘facer trobes’ siguíu llueu con una notable complexidá léxica, ente ello
  1. *‘atopar les vueltes pa facer una composición lliteraria’ → ‘atopar’ (pe2: 401). Ye claro, nestes circunstancies, que dellos de los matices semánticos de trobar (cfr.) alcontraríen bon en- contu nel citáu *tropare verbu fechu dende’l grecismu en llat. tropus, -i ‘figura’, ‘tropu’ (em). La documentación medieval del dominiu nun contradiz estes suxerencies pa trobar que, si bien podríen contradicise col resultáu fónicu troubar que po- dría empobinar a almitir un galicismu continuador de turbare (rew), nun resulta definitivo al ser posible nel occidente ast. una tendencia a la diptongación analóxica [ow] en posición deuterotónica, tendencia qu’entá caltién güei’l mirandés.
  2. ow
“trobador”
📖: “trobador”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mulier</i>(TEST)
  1. “trobador”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mulier</i
del trobador [1218-1252](or.) [MCar-II/251]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">del</i> <i class="della">trobador</i> [1218-1252](or.) [MCar-II/251]
Iohannes trobador 1225(or.) [MCar-I/164] Términu sinónimu del ast. troberu (
  1. Iohannes trobador
  2. 1225(or.) MCar-I/164
  3. Términu sinónimu del ast. troberu (
cfr.) anque con destrema- da sufixación ¿d’orixe occitán?.
“trobar”
📖: “trobar”
🏗️: NO
✍️: SI
<troubar [Tox]. atrobar [y Cp. /Cu (Eo)/.>(TEST)
  1. “trobar”
    • Cp
  2. troubar
    • Tox
  3. atrobar [y Cp
  4. /Cu (Eo)/
Atopar, alcontrar, afayar [Cp. Tox]. 2. Trabayar con ganes [/Cu (Eo)/]. {3. Ser puntual y exactu nel llabor [/Cu (Eo)/]}.
  1. 1. Atopar, alcontrar, afayar [Cp. Tox].
  2. 2. Trabayar con ganes [/Cu (Eo)/]. {
  3. 3. Ser puntual y exactu nel llabor [/Cu (Eo)/]}.
prendantle quanto le trobarem 1064 (f. s. xii?) [ACL/352] quod nos trobamos per bonos homines 1226(or.) [SV/150] ela tercia parte de las debdas negadas que trobamos de Mo- nio Rodriguez 1233(or.) [MSAH-V/200] si trobado fuer e testiguado en alguna cosa o en uuerto 1238 (c.) [MSAH-V/218] a qui la trobaren inchada que la pierda 1238 (c.) [MSAH- V/219] per uquier que nostro derecto poderedes trobar esto uos ven- demos 1247 [DCO-II/20] lo que hi trobassent e di e offreci conmigo al monesterio 1256(or.) [SV-IV(2)/55] lo que hi trobassent e di e offreci (...) la media casa de la Rua 1256 [Sanz 2003-2004: 245] dixo e solto ela uerdat que trobo ante las partes 1269 (t. 1275) [ACL-VIII/3] de aquel sobre quen falsas las trobarent s. xii [FA/127] e la bona o que la trovar s. xii [FA/129] redimalo del conceillo como poda trobar a mercet s. xii [FA/130] por_que trobamos postura que fezieron entressi por_que ua- liesse menos esto que arrendamos 1264 [AAU/56] de las cosas que hy trobamos que se metiessen poral comun 1264 [AAU/56] la carne ho el pescado que trobaren dientro en casa ho_en blanco 1274 [Ordenances/44] quienquier que lo trobar faziendo esto traue del ata que lo traga 1274 [Ordenances/47] trobaren mandamos que lu prendan & iaga XXX dies enna torre 1274 [Ordenances/47] si el testamiento fur axado verdadero [FLl (BN)/13] = se el testamento fur trobado verdadero [FLl (BE)] non podieren axar [FLl (BN)/72] = non podieren trobar [FLl (BE)] si alguno for trobado que le conselle mal s. xiii (or.) [FX/24] aver piadad ¬ misericordia daquelos que son trobados en este mal s. xiii (or.) [FX/25] si el principe trobar dalgun omne en este peccado s. xiii (or.) [FX/27] trobar dalgunos que se queran emendar que aian mercet de- llos s. xiii (or.) [FX/27] pois que for trobado reciba morte ¬ non sea dexado por vi- ver s. xiii (or.) [FX/48] pleyto o todo otorgamento o todo iuizio que for trobado des- ta manera s. xiii (or.) [FX/65] deve prindar qual quier cosa que trobe cabo si en la tierra s xiii (or.) [FX/73] sea otra vez trobado en peccado s. xiii (or.) [FX/78] depoes e trobado enna mentira s. xiii (or.) [FX/85] non fossen ante trobados en peccado s. xiii (or.) [FX/97] los fillos la trobaren en adultero depos de la morte del padre s. xiii (or.) [FX/124] lo que trobamos en la Sancta escriptura del ninno s. xiii (or.) [FX/149] el quartador deve apannar las quartas e hu trobar danno quartallo [1313-1324] [FRLeón/293]
  1. prendantle quanto le trobarem
  2. 1064 (f. s. xii?) ACL/352
  3. quod nos trobamos per bonos homines
  4. 1226(or.) SV/150
  5. ela tercia parte de las debdas negadas que trobamos de Mo- nio Rodriguez
  6. 1233(or.) MSAH-V/200
  7. si trobado fuer e testiguado en alguna cosa o en uuerto
  8. 1238 (c.) MSAH-V/218
  9. a qui la trobaren inchada que la pierda
  10. 1238 (c.) MSAH- V/219
  11. per uquier que nostro derecto poderedes trobar esto uos ven- demos
  12. 1247 DCO-II/20
  13. lo que hi trobassent e di e offreci conmigo al monesterio
  14. 1256(or.) SV-IV(2)/55
  15. lo que hi trobassent e di e offreci (...) la media casa de la Rua
  16. 1256 Sanz 2003-2004: 245
  17. dixo e solto ela uerdat que trobo ante las partes
  18. 1269 (t. 1275) ACL-VIII/3
  19. de aquel sobre quen falsas las trobarent s. xii
  20. FA/127
  21. e la bona o que la trovar s. xii
  22. FA/129
  23. redimalo del conceillo como poda trobar a mercet s. xii
  24. FA/130
  25. por_que trobamos postura que fezieron entressi por_que ua- liesse menos esto que arrendamos
  26. 1264 AAU/56
  27. de las cosas que hy trobamos que se metiessen poral comun
  28. 1264 AAU/56
  29. la carne ho el pescado que trobaren dientro en casa ho_en blanco
  30. 1274 Ordenances/44
  31. quienquier que lo trobar faziendo esto traue del ata que lo traga
  32. 1274 Ordenances/47
  33. trobaren mandamos que lu prendan & iaga XXX dies enna torre
  34. 1274 Ordenances/47
  35. si el testamiento fur axado verdadero [FLl (BN)/13] = se el testamento fur trobado verdadero
  36. FLl (BE)
  37. non podieren axar [FLl (BN)/72] = non podieren trobar
  38. FLl (BE)
  39. si alguno for trobado que le conselle mal s. xiii (or.)
  40. FX/24
  41. aver piadad ¬ misericordia daquelos que son trobados en este mal s. xiii (or.)
  42. FX/25
  43. si el principe trobar dalgun omne en este peccado s. xiii (or.)
  44. FX/27
  45. trobar dalgunos que se queran emendar que aian mercet de- llos s. xiii (or.)
  46. FX/27
  47. pois que for trobado reciba morte ¬ non sea dexado por vi- ver s. xiii (or.)
  48. FX/48
  49. pleyto o todo otorgamento o todo iuizio que for trobado des- ta manera s. xiii (or.)
  50. FX/65
  51. deve prindar qual quier cosa que trobe cabo si en la tierra s xiii (or.)
  52. FX/73
  53. sea otra vez trobado en peccado s. xiii (or.)
  54. FX/78
  55. depoes e trobado enna mentira s. xiii (or.)
  56. FX/85
  57. non fossen ante trobados en peccado s. xiii (or.)
  58. FX/97
  59. los fillos la trobaren en adultero depos de la morte del padre s. xiii (or.)
  60. FX/124
  61. lo que trobamos en la Sancta escriptura del ninno s. xiii (or.)
  62. FX/149
  63. el quartador deve apannar las quartas e hu trobar danno quartallo [1313-1324]
  64. FRLeón/293
este foro trobamos de la poblacion del conde don Remondo que poblo Salamanca [FS (FFLL)] Cfr. troba.
troberu, a, o
📖: troberu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Que compón la troba [ALl (Bellezas)]. Del llat. strophārius ‘astutu’, documentáu en gloses (em) talmente como propunximos (pe2: 402) → ‘el que compón estrofes’ anque ensin continuador popular nin en rew nin en deeh. Un sinónimu ye ast. <i class="della">trobador</i>(TEST)
  1. troberu
  2. Que compón la troba
    • ALl (Bellezas)
  3. Del llat
  4. strophārius ‘astutu’, documentáu en gloses (em) talmente como propunximos (pe2: 402) → ‘el que compón estrofes’ anque ensin continuador popular nin en rew nin en deeh
  5. Un sinónimu ye ast
  6. <i class="della">trobador</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
trobicu, el
📖: trobicu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Persona mal figurada [Ll]. Semánticamente ha vese un usu figuráu ‘troncu’ → *‘cosa torcida’ → ‘persona mal figurada’. Cfr. <i class="della">torga</i>(TEST)
  1. trobicu
  2. Persona mal figurada
    • Ll
  3. Semánticamente ha vese un usu figuráu ‘troncu’ → *‘cosa torcida’ → ‘persona mal figurada’
  4. Cfr
  5. <i class="della">torga</i
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i>.
troca, la
📖: troca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<trueca [y R].>(TEST)
  1. troca
  2. trueca
    • y R
Tachuela de la suela del zapatu [R]. 2. Apretón de manes col que se pieslla un tratu [R].
  1. 1. Tachuela de la suela del zapatu [R].
  2. 2. Apretón de manes col que se pieslla un tratu [R].
per termino de la truca inter vinea de la truca et vinea de Vela Verobiz 974 [MSAH-I/333] troca sua del qui primero efio e pois de dreito al altro s. xii [FA/131] Deverbal fuerte de trocar (
  1. per termino de la truca inter vinea de la truca et vinea de Vela Verobiz
  2. 974 MSAH-I/333
  3. troca sua del qui primero efio e pois de dreito al altro s. xii
  4. FA/131
  5. Deverbal fuerte de trocar (
cfr.), con ast. truecu.
trocar
📖: trocar
🏗️: NO
✍️: NO
<trucar [Sm. Cd]. altrucar [Sm. Cd]. troucar [Pzu].>(TEST)
  1. trocar
    • Lln
    • Oc
  2. trucar
    • Sm
    • Cd
  3. altrucar
    • Sm
    • Cd
  4. troucar
    • Pzu
Facer un trueque [Lln]: Tolo troco [Lln]. Camudar [Pzu. Cd. R]. 2. Mudar, cambiar, confundir el calzáu de pie [Sm. Oc]. 3. Apertase les manes al zarrar un tratu [R]. 4. Acotar, reservar un asientu o llugar pa otra persona [Cd]. //-se ‘equivocase’ [Cd].
  1. 1. Facer un trueque [Lln]: <i class="della">Tolo troco </i>[Lln]. Camudar [Pzu. Cd. R].
  2. 2. Mudar, cambiar, confundir el calzáu de pie [Sm. Oc].
  3. 3. Apertase les manes al zarrar un tratu [R].
  4. 4. Acotar, reservar un asientu o llugar pa otra persona [Cd]. //-<i class="della">se</i> ‘equivocase’ [Cd].
qando llj der fiador troca sua uoz de quel que pmero enfio 1145 (1295) [FU/39] troque con Gastafierro el mio huerto que fue de Martin Yua- nez 1346 [ACL-IX/471] podades trocar con el cabillo de la eglesia de San Pedro 1400 (t. 1400) [VC-II/31] vender o enpenar o donar o trocar o concanbiar 1430(or.) [SP-III/305] vendades e troquedes e traspasedes e enpennedes e concan- biedes 1440(or.) [SP-III/392] vender o enpenar o trocar o concanbiar o trespasar 1447(or.) [SP-III/447] vender o enpenar o dar o trocar o canbiar o renunçiar 1472(or.) [SP-IV/149] lo podades entrar e paçer e segar e vender e trocar 1487(or.) [SP-IV/269] arrendar e trocar e dar e trespasar e fazer 1487(or.) [SP- IV/269] - non los podades vender trocar nin concanbear 1505(or.) [SP-IV/401]
  1. qando llj der fiador troca sua uoz de quel que pmero enfio
  2. 1145 (1295) FU/39
  3. troque con Gastafierro el mio huerto que fue de Martin Yua- nez
  4. 1346 ACL-IX/471
  5. podades trocar con el cabillo de la eglesia de San Pedro
  6. 1400 (t. 1400) VC-II/31
  7. vender o enpenar o donar o trocar o concanbiar
  8. 1430(or.) SP-III/305
  9. vendades e troquedes e traspasedes e enpennedes e concan- biedes
  10. 1440(or.) SP-III/392
  11. vender o enpenar o trocar o concanbiar o trespasar
  12. 1447(or.) SP-III/447
  13. vender o enpenar o dar o trocar o canbiar o renunçiar
  14. 1472(or.) SP-IV/149
  15. lo podades entrar e paçer e segar e vender e trocar
  16. 1487(or.) SP-IV/269
  17. arrendar e trocar e dar e trespasar e fazer
  18. 1487(or.) SP- IV/269
  19. - non los podades vender trocar nin concanbear
  20. 1505(or.) SP-IV/401
Del llat. *torcāre ‘xirar’ (deeh), verbu qu’hebo alternar con torquēre ‘xirar’, ‘facer dar vueltes’, ‘torcer’, ‘retorcer’ (em) *truquexar que vemos nel compuestu estruquexar (cfr.) onde puen dase otros compromisos ente verbos.
  1. ast. torcer (cfr.), siguió ast. torcar (cfr.) pero, almitiendo una posible metátesis, xustificaríase ast. trocar. A la escontra, Corominas-Pascual tienen el verbu trocar como d’aniciu in- ciertu, quiciabes en rellación col cat. y oc. trucar ‘golpear’, ‘chocar’ (dcech s.v. trocar). Hai tamién quien camienta que se trata d’un xermanismu [Gamillscheg apud Reinhart (1946: 301)]. Semánticamente la idea de ‘torcer’ caltiénse real o fi- guradamente na definición de trocar ‘camudar’ y ‘apertar (les manes)’. Ciertamente pa llegar a l’aceición de ‘facer un true- que’ ha almitise un usu figuráu pel que s’entiende qu’en tou cambiu, trueque, tratu, hai aspeutos torcíos o sinuosos pro- ductu de l’actuación humana. Atendiendo a les condiciones vistes s.v. torcar, equí tamién ye posible conseñar la doble conducta (diptongada/non-diptongada) nos continuadores de los correspondientes participios de trocar esto ye, truecu (cfr.) y trueca (cfr.) xunto a troca (cfr.). Deverbal del inf. tro- car ye tamién ast. trueque (cfr.), quiciabes sacáu del infinitivu colos mesmos usos que’l masc. truecu (cfr.). Fónicamente trucu (cfr.) ye tamién deverbal de trucar, variante de trocar. Un compuestu ye l’ast. entrocar (cfr.); tamién destrocar (cfr.) col so deverbal destruecu (cfr.). Una variante col continua- dor de -idiare n’amestanza con ast. trucar ye responsable del ast. truquiar (cfr.), cola variante truquir, y quiciabes de
  2. Gamillscheg apud Reinhart (1946: 301)
trocáu, ada, ao
📖: trocáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<trocada [Lln]. trocá [Ll]. trucáu [Sm. Pzu. Cd. Oc].>(TEST)
  1. trocáu
  2. trocada
    • Lln
  3. trocá
    • Ll
  4. trucáu
    • Sm
    • Pzu
    • Cd
    • Oc
Cambiáu [Pzu] de pie (el calzáu) [Sm. Cd. Oc]. 2. Enrevesosa (una persona) [Sm]. //Decir a mano trocada ‘dicir con toa resolución’ [Lln]. //Facer la trocá ‘casase dos hermanos con dos hermanes’ [Ll].
  1. 1. Cambiáu [Pzu] de pie (el calzáu) [Sm. Cd. Oc].
  2. 2. Enrevesosa (una persona) [Sm]. //<i class="della">Decir</i> <i class="della">a</i> <i class="della">mano trocada</i> ‘dicir con toa resolución’ [Lln]. //<i class="della">Facer la trocá </i>‘casase dos hermanos con dos hermanes’ [Ll].
Pp. de trocar.
troches moches
📖: troches moches
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">A</i>(TEST)
  1. troches moches
    • Pa
    • Lln
  2. <i class="della">A</i eonaviego
troches moches ‘a tontes y a lloques’ [Pa]. //H.acer a tro- chis-mochis ‘facer daqué atropellao’ [Lln].
  1. 1. <i class="della">troches</i> <i class="della">moches</i> ‘a tontes y a lloques’ [Pa]. //<i class="della">H</i>.<i class="della">acer</i> <i class="della">a</i> <i class="della">tro- </i><i class="della">chis-mochis </i>‘facer daqué atropellao’ [Lln].
Quiciabes d’una adautación del cast. a troche (y) moche que “parece un asimilación (provocada por la rima) de a *troce y moche, postverbales de trozar y mochar” (dcech s.v. trozo).
trochu, el
📖: trochu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Palu pequeñu, xeneralmente de piornu o d’uz emplegáu pa tizar el fueu [Bab]. Gayu, pedazu de troncu que val pa lle- ña [As]. Palu de madera que vien d’un maderu más grande [PSil]: <i class="della">Pañái</i>(TEST)
  1. trochu
  2. Palu pequeñu, xeneralmente de piornu o d’uz emplegáu pa tizar el fueu
    • Bab
  3. Gayu, pedazu de troncu que val pa lle- ña
    • As
  4. Palu de madera que vien d’un maderu más grande [PSil]: <i class="della">Pañái</i
unos trochos [PSil]. Palu curtiu [/Eo/].
  1. 1. <i class="della">unos</i> <i class="della">trochos</i> [PSil]. Palu curtiu [/Eo/].
Palu o cachu de lleñu, de mala conformación, pequeñu y propiu pal fueu [Tor]. Paez una variante de tochu (cfr.) pero con una /r/ qu’empobina a almitir un influxu del continuador del llat. trunculus, -i, dim. de truncus, -i ‘troncu d’árbol o del cuerpu humanu’ (em s.v. truncus), que sigue nel ast. tronchu (cfr.). Dende trochu féxose’l verbu estrochar (cfr.).
trociar
📖: trociar
🏗️: NO
✍️: NO
<trocear [JH].>(TEST)
  1. trociar
    • Llg
  2. trocear
    • JH
Facer cachos, trozos [Llg. JH].
  1. 1. Facer cachos, trozos [Llg. JH].
iudicauit quod parassent testimonio super illa roza tales por tales trocissent 1207 [LRCourias/39]; [LRCourias/133]
  1. iudicauit quod parassent testimonio super illa roza tales por tales trocissent 1207 [LRCourias/39];
  2. LRCourias/133
Del llat. trucidāre ‘facer cachos’, ‘degollar’ siguió l’ast. tro- ciar cola variante trocear primero aplicáu a animales llueu a persones y, a lo cabero, a coses inanimaes (em; abf) anque sedría posible almitir dalgún tipu d’influxu per parte del res- ponsable de ast. torcer (cfr.). L’ast. trociar pudo almitir una variante *trozar siguiendo’l modelu de los verbos en -idiāre
  1. -ear > -iar y -āre > -ar. D’ehí pudo siguir el deverbal ast. trociu (cfr.) y trozu xunto a troza (cfr.), como si se tratare d’un casu más d’alternancia de pallabres con [j] y ensin yod de lo qu’hai abondos exemplos nel dominiu ástur; al nuesu paecer nun paez acondao tener trozu como catalanismu (dcech s.v. trozo). Daqué asemeyao pasa col compuestu contrucidare ‘degollar’, ‘estrozar’ (abf) > *controciar y *controzar, d’u si- guen los deverbales controciu y controzu (cfr.) tamién asitiaos na toponimia (tt 176). Otros compuestos son destrozar (cfr.), estrozar (cfr.), estrouciar (cfr.). Dende trucidare pudo face- se tamién l’ast. aturuciar (cfr.), con vocal anaptítica. Sobro trociu féxose trociudu, a, o (cfr.). Otra cuestión ye que dende l’ast. trozu se llograre un deriváu, quiciabes diminutivu *tro- cenu responsable de *trocenar y estrocenar. Dende’l primeru foi posible una variante *troc(e)nar > tronzar [con metátesis, d’u sigue’l deverbal tronzu (cfr.) y tronza (cfr.)] y la so va- riante compuesta estronciar (cfr.). Del segundu, estrocenar, xustifícase un deverbal estrocena (cfr.) asina como’l so deri- váu estrocenadura (cfr.). Pero dende trucidāre tamién pudo llograse una variante más conservadora *trucidar y, dende’l participiu *trucidáu, almitióse una amestadura sufixal res- ponsable del documentáu trucidadura (cfr.). La nuesa opinión sobro trociar (y el deverbal trozu) avérase anque nun s’axusta dafechu a la de Pingarrón (2016: 269) darréu qu’esta autora parte del llat. trādux, tradŭcis pa xustificar cat. troç (que tien por orixe del cast. troçotrozo) orixen del cat. destroçar (nel aniciu del cast. destrozar) onde’l verbu destroçar sedría resultáu d’una formación dende troço a la que s’axuntaría l’influxu del llat. *extrŭcidare. L’ast. estrozar (cfr.) entende- ríase, camentamos, dende esti últimu verbu, tamién, como se propunxo, nel aniciu del it. strozzare.
  2. con metátesis, d’u sigue’l deverbal tronzu (cfr.) y tronza (cfr.)
trociudu, a, o
📖: trociudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><trozuu/úa/úo [Ll].>(TEST)
  1. trociudu
  2. ident class="della" level="1"></ident><trozuu/úa/úo
    • Ll
Membrudu [JH]. Cast. rollizo [Ll]. Cfr. trociar.
  1. Membrudu [JH]. Cast. rollizo [Ll]. Cfr. trociar.
  2. Ll
trócola, la
📖: trócola
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. trócola
Polea doble [Ri]. Podría tar el nome motiváu pol ruíu carauterísticu que fai la polea al xirar. Cfr. trocolotró.
  1. Polea doble [Ri].
  2. Ri
  3. Podría tar el nome motiváu pol ruíu carauterísticu que fai la polea al xirar.
  4. Cfr. trocolotró.
trocolotró
📖: trocolotró
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Ser como trocolotró </i>‘nun tener chapeta’ [Sr]. ‘ser charrán, mentirosu’ [Ay]. //<i class="della">Les fabes tán trocolotró </i>‘les fabes fierven enforma apriesa’ [Ac]. <ident class="della" level="1"></ident>Posible imitación fónica de dalgún tipu de ruíos como’l que fai la polea al funcionar y alvertimos nel mesmu nome <i class="della">trócola</i>(TEST)
  1. trocolotró
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Ser como trocolotró </i>‘nun tener chapeta’ eonaviego
    • Sr
  4. ‘ser charrán, mentirosu’
    • Ay
  5. <i class="della">Les fabes tán trocolotró </i>‘les fabes fierven enforma apriesa’ eonaviego
    • Ac
  6. <ident class="della" level="1"></ident>Posible imitación fónica de dalgún tipu de ruíos como’l que fai la polea al funcionar y alvertimos nel mesmu nome <i class="della">trócola</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
troguir*
📖: troguir*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><trouguir [Tox].>(TEST)
  1. troguir*
  2. ident class="della" level="1"></ident><trouguir
    • Tox
Traer (falando d’una vaca los más vieyos) [Tox (= trer)]: Trougo un bon xato (la vaca) [Tox]. Ye posible que sía una formación más dende’l llat. trahere ‘arrastrar’, ‘sacar’ al que nos referimos enriba (cfr. traer). De toes maneres fai falta almitir pal infinitivu que se trata d’una forma llograda con una -g- epentética, traer → *[traγér] pero con un vocalismu influyíu pol perfectum traxī.
  1. Traer (falando d’una vaca los más vieyos) [Tox (= trer)]:
  2. Tox (= trer)
  3. Trougo un bon xato (la vaca) [Tox].
  4. Tox
  5. Ye posible que sía una formación más dende’l llat. trahere ‘arrastrar’, ‘sacar’ al que nos referimos enriba (cfr. traer). De toes maneres fai falta almitir pal infinitivu que se trata d’una forma llograda con una -g- epentética, traer → *[traγér] pero con un vocalismu influyíu pol perfectum traxī.
  6. traγér
trola, la
📖: trola
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Mentira [Pa. Cg. Xx. Ac. Sr. Ay. Tb. Cn (MG). Pr. Vd. VCid. R]: <i class="della">Contáronte</i>(TEST)
  1. trola
    • Sr
  2. ident class="della" level="1"></ident>Mentira [Pa. Cg. Xx. Ac. Sr. Ay. Tb. Cn (MG). Pr. Vd. VCid. R]: <i class="della">Contáronte</i
too troles [Sr]. Mentira gorda [Ac].
  1. 1. <i class="della">too</i> <i class="della">troles</i> [Sr]. Mentira gorda [Ac].
Quiciabes del fr. drôle ‘graciosu’ (ghla 159) como suxe- ren Corominas-Pascual (dcech s.v. trola), anque hai quien camienta que se trata d’un suevismu droll (Reinhart 1946: 297). Un deriváu sedría ast. troleru, a, o (cfr.).
  1. Quiciabes del fr. drôle ‘graciosu’ (ghla 159) como suxe- ren Corominas-Pascual (dcech s.v. trola), anque hai quien camienta que se trata d’un suevismu droll (Reinhart 1946: 297). Un deriváu sedría ast. troleru, a, o (cfr.).
trole, el
📖: trole
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Máquina tractora qu’emburria al tren a lo llargo la galería de la mina y que s’alimenta de la llectricidá que toma d’un tendíu suxetu a la bóveda (Murias, <i class="della">Vocabulariu</i>(TEST)
  1. trole
  2. ident class="della" level="1"></ident>Máquina tractora qu’emburria al tren a lo llargo la galería de la mina y que s’alimenta de la llectricidá que toma d’un tendíu suxetu a la bóveda (Murias, <i class="della">Vocabulariu</i
213).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 213).
Del ingl. trolley-pole una amestanza de trolley ‘polea’ y pole ‘palu’. El términu trole apaez tamién nel compuestu trolebús ‘autobús que s’alimenta del tendíu lléctricu que lu acompanga a lo llargo del recorríu’ y que pue apaecer en construcciones del tipu tomar el trole que nun debe tracamundiase con tomar el tole (cfr. tole) por más que dellos contestos permitan un usu equivalente. En Xixón una marca de sidra lleva’l nome de “Sidra el Trole” (García Arias 2014c: 28), pero quiciabes
  1. Del ingl. trolley-pole una amestanza de trolley ‘polea’ y pole ‘palu’. El términu trole apaez tamién nel compuestu trolebús ‘autobús que s’alimenta del tendíu lléctricu que lu acompanga a lo llargo del recorríu’ y que pue apaecer en construcciones del tipu tomar el trole que nun debe tracamundiase con tomar el tole (cfr. tole) por más que dellos contestos permitan un usu equivalente. En Xixón una marca de sidra lleva’l nome de “Sidra el Trole” (García Arias 2014c: 28), pero quiciabes
la referencia orixinal ye a dalgún tipu de máquina asitiada nel llugar de fabricación o venta.
troleru, a, o
📖: troleru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<troleiru [Pr. Tor]. troleiru/era [Tb]. trolero [Ac. Ay. VCid]. +troliru [Ay].>(TEST)
  1. troleru
  2. troleiru
    • Pr
    • Tor
  3. troleiru/era
    • Tb
  4. trolero
    • Ac
    • Ay
    • VCid
  5. troliru metafonía
    • Ay
Mentirosu [Ac. Ay. Tb. Pr. Tor. VCid]. Cfr. trola.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Mentirosu [Ac. Ay. Tb. Pr. Tor. VCid]. Cfr. <i class="della">trola</i>.
trolla, la
📖: trolla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<trol.la [Ri. Tb]. truel.la [Bab]. /////turol.la [Tb (Cv)]. trulla [Llv. Sb]. {Con yeísmu, troya [Cl. Gr (Cv). Pr. Pr (Cv)]}.>(TEST)
  1. trolla
    • Cg
  2. trol.la
    • Ri
    • Tb
  3. truel.la
    • Bab
  4. {Con yeísmu, troya [Cl. Gr (Cv). Pr. Pr (Cv)]} dudoso (certainty = baxa)
  5. turol.la
    • Tb (Cv)
  6. trulla
    • Llv
    • Sb
Aición y efeutu de trollar [Cg].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">trollar </i>[Cg].
2. Nieve blando que va des- faciéndose [Lln. Llg. Sr. Llv]. Barru [Lln. Sd]. Tierra y barru entremecíos con agua [Ca]. Barru blando [Ri. Tb]: Nun hai más que trol.la en camín [Tb]. Folla [V1830] de los caminos [Sb. Bab]. Barru, folla [Ca. Sd. Gr (Cv). Mn. Pr. Pr (Cv). La Cai (Oc)]. 3. Conxuntu de llabores que producen tracamundiu y desorden [Cg]. 4. Conxuntu de coses ensin valor [Cl]. 5. Canaya, conxuntu de neños [Cl]. Del llat. turb(u)la diminutivu de turba, -ae ‘axitación, ba- turiciu de xente’ (em), con un tratu evolutivu asemeyáu al de insub(u)lum → sul.lu (cfr.). Semánticamente vese una refe- rencia asemeyada a la qu’alvertimos en folla (cfr.), esto ye a lo que ta sometío al golpéu y pisotéu continuu de la multitú de persones o animales. Sobro ast. trolla féxose un masculín analóxicu trollu (cfr.); llogróse d’ello l’ast. trolleru ‘folleru, llamorgal’ (cfr.), trollera ‘conxuntu de llamuergues’ y ‘con- centración de pexes’, etc.; son estes dos idees les que se cal- tienen nestos dos términos, una la de ‘baturiciu’, ‘conxuntu’; otra l’asociada a la de ‘folleru’ (cfr.). Tamién pudo facese’l verbu trollar (cfr.), atrollar (cfr.), entrollar (cfr.) y el contra- riu desentrollar (cfr.) asina como otros términos rellacionaos como’l deverbal trollada (cfr.), entrollamientu (cfr.). L’ast. trollaperu (cfr.) obliga a almitir un diminutivo-despeutivu de trolla + -apu + el continuador del suf. abondativu -ārius. Ye posible’l so afitamientu toponímicu (ta 249).
trollada, la
📖: trollada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Bancu de bonitos brincando [PVeiga]. Deverbal del verbu <i class="della">trollar</i>(TEST)
  1. trollada
  2. Bancu de bonitos brincando
    • PVeiga
  3. Deverbal del verbu <i class="della">trollar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
trollaperu, el*
📖: trollaperu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trul.lapeiru [As].>(TEST)
  1. trollaperu
  2. trul.lapeiru
    • As
Sitiu onde hai muncha trolla [As].
  1. 1. Sitiu onde hai muncha trolla [As].
Cfr. trolla.
trollar
📖: trollar
🏗️: NO
✍️: NO
Bregar, movese, trabayar con muncha actividá [Cg]. Podría tratase d’un verbu continuador del llat. *turbŭlāre (em s.v. turba) acordies colo propuesto s.v. <i class="della">trolla</i>. Con too, nun sedría imposible almitir l’influxu (pelo menos l’influxu) del ast. <i class="della">trulla</i>(TEST)
  1. trollar
  2. Bregar, movese, trabayar con muncha actividá
    • Cg
  3. Podría tratase d’un verbu continuador del llat
  4. turbŭlāre (em s.v asterisco
  5. turba) acordies colo propuesto s.v
  6. <i class="della">trolla</i>
  7. Con too, nun sedría imposible almitir l’influxu (pelo menos l’influxu) del ast
  8. <i class="della">trulla</i
(cfr.) o dar entrada a la posibilidá de dos ver- bos trollar. De toes maneres, en nengún casu aconseyaríamos averar el verbu asturianu al cat. aldarulla ‘ruíu’ teníu por ara- bismu (da s.v. aldarulla).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) o dar entrada a la posibilidá de dos ver- bos <i class="della">trollar</i>. De toes maneres, en nengún casu aconseyaríamos averar el verbu asturianu al cat. <i class="della">aldarulla</i> ‘ruíu’ teníu por ara- bismu (da s.v. aldarulla).
trolle, {el}
📖: trolle
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
<////trolles [Lln]. {Con yeísmu, troyes [Cl]}.>(TEST)
  1. trolle
  2. {Con yeísmu, troyes [Cl]} variación de número
  3. trolles
    • Lln
Cachivache, trastu [Lln].
  1. 1. Cachivache, trastu [Lln].
2. Persona desordenada, inútil [Lln]. //-es ‘muebles y coses de la casa’ [Lln]. ‘axuar’ [Cl (= troxi)]. ¿Podría tratase d’una adautación del ingl. trolley? ¿Guardará rellación con ello l’ast. trullebulle (cfr.)?
trollera, la
📖: trollera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<{Con yeísmu, troyera [Pr (Cv)]}.>(TEST)
  1. trollera
    • Pr
  2. {Con yeísmu, troyera [Pr (Cv)]}
Conxuntu de llamuergos que pel iviernu faen intransitables los caminos [Pr (Cv)].
  1. 1. Conxuntu de llamuergos que pel iviernu faen intransitables los caminos [Pr (Cv)].
2. Cierta cantidá de pexes del mesmu xéneru [Cñ]: Una trollera de calamares [Cñ]. Concentración de bonitu nun puntu [Lln]. Cfr. trolla.
trolleru, el
📖: trolleru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trol.leiru [Tb]. trollero [Ar]. {Con yeísmu, troyeiru [Gr (Cv). Pr]}.>(TEST)
  1. trolleru
    • Ca
    • Pr
    • Lln
  2. {Con yeísmu, troyeiru [Gr (Cv). Pr]}
  3. trol.leiru
    • Tb
  4. trollero
    • Ar
Llamuerga [Ca. Ar. Tb. Gr (Cv). Pr]: Hai un trolleru que cues- ta poer cruzalu [Ca]. 2. Concentración de bonitu nun puntu [Lln]. Cfr. trolla.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Llamuerga [Ca. Ar. Tb. Gr (Cv). Pr]: <i class="della">Hai un trolleru que cues-</i><i class="della"> ta poer cruzalu </i>[Ca].
  3. 2. Concentración de bonitu nun puntu [Lln]. Cfr. <i class="della">trolla</i>.
trollu, el*
📖: trollu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<{Con yeísmu, troyu [Pr (Cv)].>(TEST)
  1. trollu
    • Pr
  2. {Con yeísmu, troyu
    • Pr (Cv)
Trolleru, folleru que se forma nos caminos al llover [Pr (Cv) (= troya)].
  1. 1. Trolleru, folleru que se forma nos caminos al llover [Pr (Cv) (= troya)].
Cfr. trolla.
troloró
📖: troloró
🏗️: NO
✍️: NO
Dizse de la persona sinsustancia y de ruina credibilidá [Sr. Ca]: <i class="della">Esa</i>(TEST)
  1. troloró
    • Sr
  2. Dizse de la persona sinsustancia y de ruina credibilidá [Sr. Ca]: <i class="della">Esa</i
neña ye igual que troloró [Sr].
  1. 1. <i class="della">neña</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">igual</i> <i class="della">que</i> <i class="della">troloró</i> [Sr].
D’una onomatopeya debida a quien pronuncia atropellada- mente ensin dicir nada ponderao.
tromba, la
📖: tromba
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Bastiu [Tb]: <i class="della">Cayóu</i>(TEST)
  1. tromba
    • Tb
  2. Bastiu [Tb]: <i class="della">Cayóu</i
una tromba d’agua [Tb].
  1. 1. <i class="della">una</i> <i class="della">tromba</i> <i class="della">d’agua</i> [Tb].
2. Borrachera [Sm]. 3. Vuelta’l gatu [Av (LBlanco)]. Cfr. trompa. Quiciabes de l’amestanza *tromba (de) talega (cfr.) pudo facese un términu alverbial a trompatalega, con tracamundiu posible de -mb--mp- pa facer referencia a un gran conxuntu como alvertimos en a trompatalega ‘abondo, a montones’ [PSil. Cv]: Había xente a trompatalega [PSil]. ‘de cualquier manera’, ‘ensin reflexón nin cálculu, nin precaucio- nes’ [Mar]. La espresión conséñase na lliteratura n’asturianu: Hay pescades como borra/cóngrios a trompa talega [Glorias Ast 165]. Hebo dase un verbu *trombalegar que conocemos pel so deverbal trembalegaa ‘montón, ‘gran cantidá de daqué’ [Sb]: Facínse unes trembalegaes de chorizos [Sb]. Con too la espresión a trompa talega podría tar averada al cast. a trompa y talega “sin reflexión, orden ni con concierto” (drae 21ª).
trombeyu, el
📖: trombeyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. trombeyu
    • Lln
Xuguete de neños fechu de nueces vanes una de les cuales, afitada na punta d’un palín, xira sobro la otra pente medies d’un filu enrolláu a aquél, del que se tira per un furacu llateral [LV. Lln. R]. 2. Persona alborotada y que mete ruíu [Lln]. Cfr. trompa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Xuguete de neños fechu de nueces vanes una de les cuales, afitada na punta d’un palín, xira sobro la otra pente medies d’un filu enrolláu a aquél, del que se tira per un furacu llateral [LV. Lln. R].
  3. 2. Persona alborotada y que mete ruíu [Lln]. Cfr. <i class="della">trompa</i>.
trombón, el
📖: trombón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. trombón
Trompa grande, instrumentu musical [Ac].
  1. 1. Trompa grande, instrumentu musical [Ac].
Cfr. trompa.
trombu, el*
📖: trombu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trumbiu [Ca]. +trumbiu/trombios [Ay. Ll].>(TEST)
  1. trombu
  2. trumbiu
    • Ca
  3. trumbiu/trombios metafonía
    • Ay
    • Ll
Golpazu, trompazu [Ll]. Saltu con munchu ruíu y dando gol- pes [Ay].
  1. 1. Golpazu, trompazu [Ll]. Saltu con munchu ruíu y dando gol- pes [Ay].
2. Bayura de ganáu [Ca]. //-os ‘saltos, ruíos y golpes al pasar ente saltuchones’ [Ay]. //Dar trombios ‘dir chocando y dando vueltes d’un sitiu pa otru’ [Ay]. //Saltos y trombios ‘saltos y contorsiones’ [Ay]. Cfr. trompa.
trompa, la
📖: trompa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Nariz pergrande [Ay. Tb. Sm. Cd. Tox]. 2. Borrachera [Ay. Tb. Sm (= tromba). PSil. Cd. Tox]. 3. Arpa de boca [Pzu]. Pe- queñu instrumentu músicu [Tb] fechu d’una llingüeta d’aceru allugada ente los dos llaos d’una especie d’<i class="della">horquilla</i>(TEST)
  1. trompa
    • Oc
    • Cv
  2. Nariz pergrande
    • Ay
    • Tb
    • Sm
    • Cd
    • Tox
  3. 2
  4. Borrachera
    • Ay
    • Tb
    • Sm (= tromba)
    • PSil
    • Cd
    • Tox
  5. 3
  6. Arpa de boca
    • Pzu
  7. Pe- queñu instrumentu músicu [Tb] fechu d’una llingüeta d’aceru allugada ente los dos llaos d’una especie d’<i class="della">horquilla</i
de fierro (tócase asitiándola ente los dientes a medies d’abrir y suxe- tándola nesta posición cola mano izquierda y col deu índiz de la mano derecha púlsase la llingüeta; la llingua xuega un pa- pel importante al camudar, según faiga falta, la cavidá bucal que, nesti casu, fai de caxa de resonancia) [Oc. Cv. /Eo/. Már. R]. 4. Ciertu artefautu inxeniosu pa producir aire valiéndose de la presión atmosférica (utilizábase en mazos y ferreríes) [Oc]. 5. Nube, cast. borrasca [Tox].
  1. 1. de fierro (tócase asitiándola ente los dientes a medies d’abrir y suxe- tándola nesta posición cola mano izquierda y col deu índiz de la mano derecha púlsase la llingüeta; la llingua xuega un pa- pel importante al camudar, según faiga falta, la cavidá bucal que, nesti casu, fai de caxa de resonancia) [Oc. Cv. /Eo/. Már. R].
  2. 4. Ciertu artefautu inxeniosu pa producir aire valiéndose de la presión atmosférica (utilizábase en mazos y ferreríes) [Oc].
  3. 5. Nube, cast. <i class="della">borrasca</i> [Tox].
- Y de trompes, y de gritos [Batalla Cuadonga 222] Voz común a les llingües romániques occidentales y a otres families (dcech s.v. trompa) pa la que nun s’atopa un etimo- loxía afayadiza. Semánticamente ye posible que de la idea de ‘instrumentu d’aire’ se pasare a ‘instrumentu músicu’ y d’ehí metafóricamente a ‘nariz (por asemeyar a la trompa)’ y a ‘borrachera’ por cuenta la forma particular de la nariz del borrachu’, y a ‘golpe na nariz o trompa’; el ruíu del aire se- dría responsable de l’aplicación del términu trompa a la ‘bo- rrasca’. Ye posible que de trompa s’iguare un masc. trompu (cfr.) y de too ello se fexere’l verbu *trompar que conoce- ríamos pel deverbal trompáu (cfr.) y trompada (cfr.) asina como pel compuestu destrompar (cfr.) y estrompar (cfr.) d’u se fexo estromperar (cfr.) y estrompaleirar (cfr.); con too nun sedría imposible que no qu’antecede s’almita l’influxu de formaciones sobro trampa (cfr.). Términu en rellación sedría l’aumentativu trompazu (cfr.). Ye posible qu’una va- riante de trompa sía ast. tromba (cfr.), con camudamientu de la oclusiva tres de nasal, fenómenu non inusitáu n’asturianu (ghla §4.5.4.2). Un masculín analóxicu pue ser ast. *trombu (cfr.) d’u pudo siguir un vieyu dim. en -ĭculus → trombeyu (cfr.). Dende tromba *trombu [→ trombiu (cfr. trombu) → sotrombiu (cfr.)] féxose’l verbu compuestu *estrombar con un deverbal estrombada (cfr.) y quiciabes col masculín conti- nuador del participiu fuerte *estrombu conocíu gracies a una variante con yod y metafonía estrumbiu (cfr. estrombu). Al llau de la formación *estrombar foi posible estromberar (cfr.) que supón un pasu intermediu *trombeirada. D’un aumen- tativu de *trombu (variante de trombiu) → trombón féxose estrombonar (cfr.). Pa la espresióm trompatalega cfr. tromba.
  1. - Y de trompes, y de gritos
  2. Batalla Cuadonga 222
  3. Voz común a les llingües romániques occidentales y a otres families (dcech s.v. trompa) pa la que nun s’atopa un etimo- loxía afayadiza. Semánticamente ye posible que de la idea de ‘instrumentu d’aire’ se pasare a ‘instrumentu músicu’ y d’ehí metafóricamente a ‘nariz (por asemeyar a la trompa)’ y a ‘borrachera’ por cuenta la forma particular de la nariz del
  4. borrachu’, y a ‘golpe na nariz o trompa’; el ruíu del aire se- dría responsable de l’aplicación del términu trompa a la ‘bo- rrasca’. Ye posible que de trompa s’iguare un masc. trompu (cfr.) y de too ello se fexere’l verbu *trompar que conoce- ríamos pel deverbal trompáu (cfr.) y trompada (cfr.) asina como pel compuestu destrompar (cfr.) y estrompar (cfr.) d’u se fexo estromperar (cfr.) y estrompaleirar (cfr.); con too nun sedría imposible que no qu’antecede s’almita l’influxu de formaciones sobro trampa (cfr.). Términu en rellación sedría l’aumentativu trompazu (cfr.). Ye posible qu’una va- riante de trompa sía ast. tromba (cfr.), con camudamientu de la oclusiva tres de nasal, fenómenu non inusitáu n’asturianu (ghla §4.5.4.2). Un masculín analóxicu pue ser ast. *trombu (cfr.) d’u pudo siguir un vieyu dim. en -ĭculus → trombeyu (cfr.). Dende tromba *trombu [→ trombiu (cfr. trombu) → sotrombiu (cfr.)] féxose’l verbu compuestu *estrombar con un deverbal estrombada (cfr.) y quiciabes col masculín conti- nuador del participiu fuerte *estrombu conocíu gracies a una variante con yod y metafonía estrumbiu (cfr. estrombu). Al llau de la formación *estrombar foi posible estromberar (cfr.) que supón un pasu intermediu *trombeirada. D’un aumen- tativu de *trombu (variante de trombiu) → trombón féxose estrombonar (cfr.). Pa la espresióm trompatalega cfr. tromba.
  5. trombiu (cfr. trombu) → sotrombiu (cfr.)
trompada, la
📖: trompada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. trompada
Golpe dau na nariz [Tox]. Golpe [Ac], porrazu [Tor], espe- cialmente na cara [Tb]. Golpe dau cola mano nes narices [/Eo/]. Golpe en cuerpu, especialmente na cabeza [PSil]. 2. Cayida de focicu, de llombu [Cñ]. Cayida en suelu [PSil]. 3. Tromba, bastiu [Tox]. 4. Tipu de bocarada de fumu qu’echa’l fumador [La Nisal (Tabaco)]. Cfr. trompa.
  1. Golpe dau na nariz [Tox]. Golpe [Ac], porrazu [Tor], espe- cialmente na cara [Tb]. Golpe dau cola mano nes narices [/Eo/]. Golpe en cuerpu, especialmente na cabeza [PSil]. 2. Cayida de focicu, de llombu [Cñ]. Cayida en suelu [PSil]. 3. Tromba, bastiu [Tox]. 4. Tipu de bocarada de fumu qu’echa’l fumador [La Nisal (Tabaco)].
  2. La Nisal (Tabaco)
  3. Cfr. trompa.
trompáu, el
📖: trompáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. trompáu
Pequeña carretada de yerba [Cg]. Cfr. trompa.
  1. Pequeña carretada de yerba [Cg]. Cfr. trompa.
  2. Cg
trompazu, el
📖: trompazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+trompozu [y Sb]. +trompezu [Ay]. trumpazu [Sm]. trum- bazu [y Sb].>(TEST)
  1. trompazu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+trompozu
    • y Sb
  3. trompezu metafonía
    • Ay
  4. trumpazu
    • Sm
  5. trum- bazu
    • y Sb
Golpe fuerte [Cl. Pa. Sb. Tb. Sm. Cd]. Golpe [Ac (= trompa- da). Ay].///Por un gustazu un gran trompazu [Sb]. Cfr. trompa.
  1. Golpe fuerte [Cl. Pa. Sb. Tb. Sm. Cd]. Golpe [Ac (= trompa- da). Ay].///Por un gustazu un gran trompazu [Sb].
  2. Sb
  3. Cfr. trompa.
trompeta, la
📖: trompeta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">trompeta</i>. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Tañenun dutru lladu unes </i><i class="della">trompetes</i>/<i class="della">y</i><i class="della">(TEST)
  1. trompeta
  2. Cast
  3. <i class="della">trompeta</i>
  4. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Tañenun dutru lladu unes </i><i class="della">trompetes</i>/<i class="della">y</i><i class="della"
en esto salen mun- chos cabayeros/faciendo llos caballos mil bailletes/y todos se quitaben llos sombreros [HyL 25]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. en esto salen mun-</i> <i class="della">chos</i> <i class="della">cabayeros</i>/<i class="della">faciendo</i> <i class="della">llos</i> <i class="della">caballos</i> <i class="della">mil</i> <i class="della">bailletes</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">todos</i> <i class="della">se</i> <i class="della">quitaben</i> <i class="della">llos</i> <i class="della">sombreros</i> [HyL 25]
Posiblemente del fr. trompette (dcech s.v. trompa) anque ta- mién podría tener un aniciu catalán. Un deriváu ye ast. trom- peteru (cfr.) onde s’alvierte un usu metafóricu al aplicase a un tipu de mosquitu pol so ruíu carauterísticu y que se fai ver tamién nel gall. trompeteiro.
trompeteru, el
📖: trompeteru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. trompeteru
Macroramphosus scolapax [L’Arena].
  1. 1. <i class="della">Macroramphosus scolapax </i>[L’Arena].
Cfr. trompeta.
trompicar
📖: trompicar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">trompicar</i>(TEST)
  1. trompicar
    • Pa
  2. Cast
  3. <i class="della">trompicar</i
[Pa]. Tropezar violentamente [Tor].
  1. 1. [Pa]. Tropezar violentamente [Tor].
2. Rom- per, acabar con daqué [Sb]: Trompicó’l prau, segando [Sb]: Los ratones lo trompicaron too (sic) [Sb]. Abúltame qu’ha entendese como variante de tropezar (cfr.) quiciabes con un encruz col verbu fechu sobro un dim. de trompa (cfr.) → *trompica trompicar anque Corominas- Pascual pescancien, razonablemente, que’l cast. trompicar ye una alteración del vieyu tropicar por influxu de trompazo (dcech s.v. trompicar) y Meyer-Lübke xustifique cast. trom- picar, port. tropicar dende’l llat. *trŭppĭcāre (rew). El verbu ast. trompicar sí podría alternar con una posible variante tro- picar como alvertimos en tarabicar y tarambicar (cfr. tra- be). Con too, ast. trompicar hebo tener tamién una variante *atrompecar (por cuenta la inseguranza del vocalismu átonu ástur) que conocemos gracies al continuador del vieyu par- ticipiu atrompecáu, ada, ao (cfr.). Un masc. analóxicu de *trompica sedría ast. *trompicu del que conocemos el so aum. trompicón (cfr.).
trompicón, el
📖: trompicón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Tropezón [Cd. Tor]. 2. Tambaléu [Tor]. //<i class="della">A</i>(TEST)
  1. trompicón
    • Sm
  2. Tropezón
    • Cd
    • Tor
  3. 2
  4. Tambaléu
    • Tor
  5. <i class="della">A</i eonaviego
trompicones ‘en- sin continuidá, ensin ganes’ [Sm. Cd]. ‘a tumbos’ [Sm]. Cfr. trompicar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">trompicones</i> ‘en- sin continuidá, ensin ganes’ [Sm. Cd]. ‘a tumbos’ [Sm]. Cfr. <i class="della">trompicar</i>.
trompón, ona
📖: trompón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Qu’anda con poca axilidá [Tox]. Trotón y vieyu (el caballu), que tien una mancha non prestosa pa quien lu monta [Oc]. Aum. de <i class="della">trompu</i>(TEST)
  1. trompón
  2. Qu’anda con poca axilidá
    • Tox
  3. Trotón y vieyu (el caballu), que tien una mancha non prestosa pa quien lu monta
    • Oc
  4. Aum
  5. de <i class="della">trompu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
trompu, a, o
📖: trompu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. trompu
Torpe, poco desenvuelta (una persona) [Vg].
  1. 1. Torpe, poco desenvuelta (una persona) [Vg].
Cfr. trompu.
trompu, el
📖: trompu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Peón [Bard]. //<i class="della">A trompón </i>‘abondo’ [Pr]. //<i class="della">A trumpón </i>‘abondo, a montones’ [Cv]. ///<i class="della">Encarnao</i>(TEST)
  1. trompu
  2. Peón
    • Bard
  3. <i class="della">A trompón </i>‘abondo’ eonaviego
    • Pr
  4. <i class="della">A trumpón </i>‘abondo, a montones’ eonaviego
    • Cv
  5. <i class="della">Encarnao</i infl. cast.
a Burón, sol a trompón, por la tarde sí, de mañana non [LC].
  1. 1. <i class="della">a</i> <i class="della">Burón,</i> <i class="della">sol</i> <i class="della">a</i> <i class="della">trompón,</i> <i class="della">por</i> <i class="della">la </i><i class="della">tarde</i> <i class="della">sí,</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mañana</i> <i class="della">non</i> [LC].
Podría tratase d’una formación analóxica masc. de trompa (cfr.). Pero tamién s’alvierte l’usu ax. trompu, a, o (cfr.) asina como’l so aumentativu trompón, ona (cfr.) que paecen acoyer l’influxu semánticu del ast. torpe (cfr.) por cuenta’l so avera- mientu fónicu.
tronada, la
📖: tronada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<trunada [Sm]. tronaa [JH]. troná [Ca. R].>(TEST)
  1. tronada
    • Pr
  2. trunada
    • Sm
  3. tronaa
    • JH
  4. troná
    • Ca
    • R
Truenu [Pr]. Cast. tronada [JH].
  1. 1. Truenu [Pr]. Cast. <i class="della">tronada</i> [JH].
2. Conxuntu de truenos [Lln. R] que suceden en curtiu tiempu [Cd]: El nuberu dio una gran tronada [Lln]. 3. Períodu llargu de tiempu en que ta tronando [Ca]. 4. Truena [Lln. Rs] con truenos [Tox]. Truena con apa- ratu llétricu [Tb. Sm]. Deverbal de tronar (cfr.).
tronadura, la*
📖: tronadura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tronaúra [Min].>(TEST)
  1. tronadura
  2. tronaúra
    • Min
Muncha floxedá de carbón o estratos [Min].
  1. 1. Muncha floxedá de carbón o estratos [Min].
Cfr. tronar.
tronar
📖: tronar
🏗️: NO
✍️: NO
<trunar [Sm]. /////tunar [Sm. As. Cv]. tonar [Sb. Sl. Oc].>(TEST)
  1. tronar
    • Lln
    • Xx
    • Ay
    • Tb
    • Cd
    • Pr
  2. trunar
    • Sm
  3. tunar dudoso (certainty = baxa)
    • Sm
    • As
    • Cv
  4. tonar
    • Sb
    • Sl
    • Oc
Cast. tronar, facer ruíu los truenos [Lln. Xx. Ac. Sb (tonar). Ay. Tb. Sm. As. Cd. Pr. Sl. Cv. Tox. Oc]. 2. Quebrar, cuar- tiar los estratos o carbón d’una llabor cualquiera [Min]. 3. Arruinase [Xx. Ay. Tb. Sm. Cd. Tox], emprobecese del too [Sb (tronar)]: Ésos tronanon cuando la guerra [Tb]. 4. Tar alloriáu [Tox]. //-se ‘avieyar, perder facultades’ [Ac]: Tronóse demasiao pronto [Ac]. ‘afloxase, cuartiase los estratos y el carbón baxo la presión de capes superiores o polos efeutos de los esplosivos’ [Min].
  1. 1. Cast. <i class="della">tronar</i>, facer ruíu los truenos [Lln. Xx. Ac. Sb (<i class="della">tonar</i>). Ay. Tb. Sm. As. Cd. Pr. Sl. Cv. Tox. Oc].
  2. 2. Quebrar, cuar- tiar los estratos o carbón d’una llabor cualquiera [Min].
  3. 3. Arruinase [Xx. Ay. Tb. Sm. Cd. Tox], emprobecese del too [Sb (tronar)]: <i class="della">Ésos</i> <i class="della">tronanon</i> <i class="della">cuando</i> <i class="della">la</i> <i class="della">guerra</i> [Tb].
  4. 4. Tar alloriáu [Tox]. //-<i class="della">se </i>‘avieyar, perder facultades’ [Ac]: <i class="della">Tronóse</i><i class="della"> demasiao pronto </i>[Ac]. ‘afloxase, cuartiase los estratos y el carbón baxo la presión de capes superiores o polos efeutos de los esplosivos’ [Min].
y cuando truena la chispa del rellumu q’ apavura [ACEBAL(NB)/49] trone ñeve aplane el xelu desfáigase el cielo en agua [ARAMB(NB)/116] po lo que pueda tronar el tiu Quico la molnera 1899 [Niembro(B)/12] tronar de cielos ruxir de mares baillar de brises llucir de flores 1928 [PPría(B)/80]
  1. y cuando truena la chispa del rellumu q’ apavura
  2. ACEBAL(NB)/49
  3. trone ñeve aplane el xelu desfáigase el cielo en agua
  4. ARAMB(NB)/116
  5. po lo que pueda tronar el tiu Quico la molnera
  6. 1899 Niembro(B)/12
  7. tronar de cielos ruxir de mares baillar de brises llucir de flores
  8. 1928 PPría(B)/80
Del llat. tonāre ‘tronar’ (em), verbu panrománicu (rew; dé- rom-1 s.v. */‘tɔr-a/ */tro‘n-a-re/) ya panhispánicu (deeh), ufre l’ast. un resultáu tonar con un deverbal tonada (cfr.). A ello fai falta axuntar: a) Presencia tamién (xunto a tonar), d’una variante con /r/ anaptítica (tronar), asitiada n’ast. y n’otres llingües por influxu de tonitrus, -us ‘truenu’, etc. (em; abf), con metátesis; de tronar surde un deverbal tronada (cfr.) d’u sigue tronadura (cfr.) y el posible diminutivu tronaría (cfr.). Poro, a la vera, entiéndese tronar y atronar [(cfr.) esti verbu col posible encontu de attonāre (old)] cruzaos con attonitus d’u se llogra ast. atruendu (cfr.); b) La mesma alternancia (en- sin r/con r) vémosla na formación diminutiva atonicar (cfr.) y atronicar (cfr.); tamién nos deverbales ast. tuena (cfr.) y true- na (y trona), anque nun se conseñe’l correspondiente mas- culín *tuenu pero sí truenu (cfr.) y tronu con un aumentativu tronazu (cfr.); c) L’ast. ufre, entós, continuadores del partici- piu fuerte diptongaos (tuena, truena, truenu) y adiptongaos (trona, tronu), doble conducta que deberá xustificase, d’un llau, pol influxu analóxicu verbal; d’otru, por tar la velar tóni- ca etimolóxica en contautu con nasal (ghla §3.1.7.4); d) Hebo dase un ast. *tonu con un diminutivu en -ĭculus d’u siguió ast. *toneyu responsable de que se fexere’l verbu atoneyar (cfr.); e) Otru compuestu de tronar ye ast. retronar (cfr.). f) Dende’l responsable de truenu féxose’l deriváu troneru, a, o (cfr.), con nominalización del femenín tronera (cfr.), nome que fai refe- rencia a ser la tronera llugar dende onde se dispara na defen- sa d’un edificiu; paralelu a tronera ye tronoria (cfr.) col suf. -oria equivalente de -aria; g) Semánticamente’l verbu tronar ufre una aceición de ‘quebrar’ quiciabes asociando’l ruíu de la quiebra al del truenu; eso tamién s’aplica metafóricamente a la idea de ‘arruinase’ que tien usos figuraos de ‘arruinar la salú’ y ‘arruinar la salú mental’. Pero’l verbu tonare > ast. tonar pue tener otres implicaciones según les sos posibilidaes combinatories (cfr. tonada). Per otra parte una variante de tonāre ye’l verbu tonere que conocemos gracies al calteni- mientu d’un vieyu participiu nominalizáu troníu (cfr.).
tronaría, la
📖: tronaría
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Estrueldu [Cl]. Quiciabes sía una deformación del dim. del ast. <i class="della">tronada</i>(TEST)
  1. tronaría
  2. Estrueldu
    • Cl
  3. Quiciabes sía una deformación del dim
  4. del ast
  5. <i class="della">tronada</i
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1.
*tronadiya → *tronadíatronaría con tracamundiu de d-r (cfr. tronar).
tronáu, ada, ao
📖: tronáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+tronóu [y Llg].>(TEST)
  1. tronáu
    • Pa
    • Tb
    • Cd
    • Pr
    • Ca
    • Llg
    • Sm
  2. tronóu metafonía
    • y Llg
Arruináu [Pa. Tb. Cd. Pr. Tox]. Veníu a menos [Ca]. 2. Avieyáu [Cd. Pr], gastáu desmeyoráu [Ca]. Avieyada (una persona) pola mor del trabayu, de la vida [Llg]. 4. Un poco chifláu [Sm. Cd. Tox]. 5. Mal vistíu [Tb]: ¿Nun lu ves tronáu del todu? [Tb].
  1. 1. Arruináu [Pa. Tb. Cd. Pr. Tox]. Veníu a menos [Ca].
  2. 2. Avieyáu [Cd. Pr], gastáu desmeyoráu [Ca]. Avieyada (una persona) pola mor del trabayu, de la vida [Llg].
  3. 4. Un poco chifláu [Sm. Cd. Tox].
  4. 5. Mal vistíu [Tb]: <i class="della">¿Nun</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">ves</i> <i class="della">tronáu</i> <i class="della">del</i> <i class="della">todu?</i> [Tb].
Pp. de tronar.
tronazu, el
📖: tronazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">tronazu,</b>(TEST)
  1. tronazu
  2. b class="della">tronazu,</b
el Troníu [Mar].
  1. 1. <b class="della">el </b>Troníu [Mar].
Cfr. tronar.
tronca, la
📖: tronca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tronca
Tueru de castañal vieyu y podre per dientro [As (Cruce)]. Tueru vieyu, afuracáu y podre per dientro [/Valdedo (Eo)/].
  1. 1. Tueru de castañal vieyu y podre per dientro [As (Cruce)]. Tueru vieyu, afuracáu y podre per dientro [/Valdedo (Eo)/].
Cfr. troncu.
troncada, la
📖: troncada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. troncada
Emboscada, batalla [Bulnes (Lln)].
  1. 1. Emboscada, batalla [Bulnes (Lln)].
Cfr. troncu.
troncadoriu, el
📖: troncadoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Como</i>(TEST)
  1. troncadoriu
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Como</i eonaviego
un troncadoriu ‘pergordu (animal, persona)’ [Lln].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">troncadoriu</i> ‘pergordu (animal, persona)’ [Lln].
Cfr. troncu.
troncaxu, el
📖: troncaxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. troncaxu
Tueru secu, furáu [Sb]. Cfr. troncu.
  1. Tueru secu, furáu [Sb]. Cfr. troncu.
  2. Sb
tronce, el
📖: tronce
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aición de <i class="della">tronzar</i>(TEST)
  1. tronce
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aición de <i class="della">tronzar</i
la madera [Cb]. 2. Corte tresversal nun troncu o nuna madera cualquiera [Cb].
  1. 1. la madera [Cb].
  2. 2. Corte tresversal nun troncu o nuna madera cualquiera [Cb].
Deverbal de tronzar (cfr.), como algame con rellación a al- gamar.
  1. Deverbal de tronzar (cfr.), como algame con rellación a al- gamar.
troncel, el
📖: troncel
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Rollos de madera cortaos a <i class="della">tronzador</i>(TEST)
  1. troncel
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident>Rollos de madera cortaos a <i class="della">tronzador</i
[Lln].
  1. 1. [Lln].
En rellación col ast. tronzar.
troncétanu, el*
📖: troncétanu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">in ilo </i><i class="della">tronzetano</i><i class="della">(TEST)
  1. troncétanu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">in ilo </i><i class="della">tronzetano</i><i class="della"
et in illo albario in illa VI tercia 1002(or.) [ACL/139]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. et in illo albario in illa VI tercia </i>1002(or.) [ACL/139]
in illo tronzetano qui sta de Ayta Martinizu 1002(or.) [ACL/139] Cfr. tronzar.
  1. in illo tronzetano qui sta de Ayta Martinizu
  2. 1002(or.) ACL/139
  3. Cfr. tronzar.
tronchar
📖: tronchar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><trunchar [Cv].>(TEST)
  1. tronchar
  2. ident class="della" level="1"></ident><trunchar
    • Cv
Quebrar un vexetal pel troncu, tallu o rames [Tor]. 2. Cortar en gordo, en grande [Ay]. //-se ‘tronchase’ [Pa]. ‘facer mun- cha gracia una cosa’ [Pa]. ‘tronchase, esmorecese de risa’ [Xx. Tor]. ‘echase a perder, ardise pol munchu calor el pote que se dexa d’una hora pa otra’ [Cv]. Cfr. tronchu.
  1. Quebrar un vexetal pel troncu, tallu o rames [Tor]. 2. Cortar en gordo, en grande [Ay]. //-se ‘tronchase’ [Pa]. ‘facer mun- cha gracia una cosa’ [Pa]. ‘tronchase, esmorecese de risa’ [Xx. Tor]. ‘echase a perder, ardise pol munchu calor el pote que se dexa d’una hora pa otra’ [Cv].
  2. Cv
  3. Cfr. tronchu.
tronchón, ona
📖: tronchón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident>Pesao (el tiempu) por cuenta’l sol que nun acaba de salir y la niebla [Tb]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
  1. tronchón
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Pesao (el tiempu) por cuenta’l sol que nun acaba de salir y la niebla [Tb]: <i class="della">Ta</i
un día tronchón [Tb].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">día</i> <i class="della">tronchón</i> [Tb].
Cfr. tronchu.
  1. Cfr. tronchu.
tronchu, el
📖: tronchu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+torunchu [Ay]. +trunchu [Ay].>(TEST)
  1. tronchu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+torunchu
    • Ay
  3. trunchu metafonía
    • Ay
Tueru [Pa] de delles verdures [Arm]. Tallu de la berza [Ay. Cn (MG)] y otres verdures [Tor]. 2. Rabín de la fueya de la berza, remolacha, nabu, etc. [Cv]. 3. Pan pequeñu (que se consu- mía enantes de la guerra civil y facíen con una pastia de pan bregao, más o menos cuadrao que s’enrollaba de forma qu’al cuadráu brotáren-y cuatro picos enroscaos, dos p’abaxo y los dos contrarios p’arriba) [Lln]. 4. Trozu de carne o madera mal cortáu [Ay]. 5. Persona gorda a pedazos [Ay]. - panoyes, fueyes y tronchos [Batalla Cuadonga 229]
  1. Tueru [Pa] de delles verdures [Arm]. Tallu de la berza [Ay. Cn (MG)] y otres verdures [Tor]. 2. Rabín de la fueya de la berza, remolacha, nabu, etc. [Cv]. 3. Pan pequeñu (que se consu- mía enantes de la guerra civil y facíen con una pastia de pan bregao, más o menos cuadrao que s’enrollaba de forma qu’al cuadráu brotáren-y cuatro picos enroscaos, dos p’abaxo y los dos contrarios p’arriba) [Lln]. 4. Trozu de carne o madera mal cortáu [Ay]. 5. Persona gorda a pedazos [Ay]. - panoyes, fueyes y tronchos
  2. Batalla Cuadonga 229
Del llat. trŭnculus, -i ‘cabu d’un miembru’ (em s.v. truncus; abf), diminutivu de truncus (cfr. troncu), con ŭ como piden les llingües romániques (rew s.v. *trŭncŭlus). Ye posible qu’un dim. del llat. torus (cfr. tueru) → *torǔnculus alter- nare con trŭnculus d’u se xustificaríen meyor delles varian- tes fóniques como *toronchu+torunchu+trunchu (dambos con metafonía) y con evolución asemeyada a la de fūrunculus (em) > ast. fronchu (cfr.). Dende *toronchutronchu féxose analóxicamente’l femenín toroncha ‘trozu de xamón’ (cfr.) una clara aplicación metafórica con rellación al troncu. Anque dende’l términu romance pue facese’l verbu tronchar, ésti tamién podría llograse dende un posible llat. serondu *trunculare responsable del ast., gall., port., cast. tronchar (cfr.) que de la idea de ‘romper el troncu’ pasa a aplicase figuradamente a daqué como ‘romper de risa’, etc. L’ast. tamién caltién un aum. tronchón, ona (cfr.) fechu sobro un vieyu axetivu, equí cola idea de ‘rotu de calor’.
tronción
📖: tronción
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tronción
Cfr. tronzón.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">tronzón</i>.
troncón, ona*
📖: troncón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<truncón [Cv. Oc]. //troncón/troncúa [Eo].>(TEST)
  1. troncón
  2. truncón
    • Cv
    • Oc
  3. troncón/troncúa eonaviego
    • Eo
Torpe de movimientos (pola edá, poles enfermedaes) [Oc. /Eo/]. Avieyáu, que malpenes val pal trabayu (la persona, l’animal) [Cv (= trunqueiru)].
  1. 1. Torpe de movimientos (pola edá, poles enfermedaes) [Oc. /Eo/]. Avieyáu, que malpenes val pal trabayu (la persona, l’animal) [Cv (= trunqueiru)].
Cfr. troncu.
troncu, el
📖: troncu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+truncu [Sb. Ay. Ll. Ri].>(TEST)
  1. troncu
    • Tb
  2. truncu metafonía
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Ri
Tueru [Cl. Ac. Sb. Ay. Ll]. Tueru del árbol [Ay. Ri. PSil], tallu fuerte y gordu [Ll]. Tueru de la berza [PSil]. 2. Zoquete de pan [Ll]. 3. Fidalguía [Ay]: Vien de truncu [Ay]. //Tar como un troncu ‘tar fondamente dormíu, tar atroncáu’ [Tb].
  1. 1. Tueru [Cl. Ac. Sb. Ay. Ll]. Tueru del árbol [Ay. Ri. PSil], tallu fuerte y gordu [Ll]. Tueru de la berza [PSil].
  2. 2. Zoquete de pan [Ll].
  3. 3. Fidalguía [Ay]: <i class="della">Vien de truncu </i>[Ay]. //<i class="della">Tar como un</i> <i class="della">troncu</i> ‘tar fondamente dormíu, tar atroncáu’ [Tb].
Petro Tronco 1199(or.) [MSAH-IV/561] una terra in illo Tronco 1242(or.) [DOSV-II/146] Pero Ferrandes del Lagar e Pedro Iohanes del Tronco 1289 [MCar-I/40] la leña y troncos que arroxa a las orillas el rio Sella 1757 (c. xviii) [MSPV/160] Esparcida pel tronco y la cimera [PyT 42] que chupada del troncu y la cimera [BAúxa, PyT (Poesíes 221)]
  1. Petro Tronco
  2. 1199(or.) MSAH-IV/561
  3. una terra in illo Tronco
  4. 1242(or.) DOSV-II/146
  5. Pero Ferrandes del Lagar e Pedro Iohanes del Tronco
  6. 1289 MCar-I/40
  7. la leña y troncos que arroxa a las orillas el rio Sella
  8. 1757 (c. xviii) MSPV/160
  9. Esparcida pel tronco y la cimera
  10. PyT 42
  11. que chupada del troncu y la cimera
  12. BAúxa, PyT (Poesíes 221)
Del llat. truncus, -i ‘tueru (d’un árbol, del cuerpu humanu)’ (em), ensin dulda con ŭ como piden l’ast. y demás llingües romániques (rew; deeh; pe2: 402). Semánticamente l’aceición §3 fai ver un tratamientu figuráu ‘troncu’ → ‘troncu de la fa- milia’. Sobro truncus féxose amás del despeutivu troncaxu (cfr.) quiciabes la so variante trongachu (cfr.) onde ye posi- ble alvertir la sonorización de la oclusiva precedida de nasal (ghla §4.5.4.2) como en troncutrongu (cfr.) → trongachu (cfr.). Dende troncu llogróse’l verbu atroncar (cfr.) y estron- car (cfr.) paralelu a destroncar (cfr.); tamién estronconar (cfr.) dende l’aumentativu troncón. El femenín tronca podría ser una creación analóxica femenina dende troncu (cfr.), pero nun sedría imposible almitir l’influxu del vieyu truncus, -a, -um (em s.v. truncus) que con un aumentativu podría tar nel aniciu del ast. troncón, ona (cfr.). Ye posible que troncada (cfr.) sía un deverbal de *troncar variante de atroncar (cfr.) anque tamién podría ser un abondativu en -ata referente nun primer momentu a ‘empalizada de defensa’ y llueu a → ‘sitiu de batalla’ → ‘batalla’. En rellación ta l’ast. troncadoriu (cfr.) güei con usu figuráu.
tronda, la
📖: tronda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Avenida, riada [Lln]. //<i class="della">Llevar</i>(TEST)
  1. tronda
  2. Avenida, riada
    • Lln
  3. <i class="della">Llevar</i eonaviego
la tronda dizse cuando se fai mal una cosa [Lln].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">tronda</i> dizse cuando se fai mal una cosa [Lln].
¿Variante de tromba (cfr.)?
tronera, la
📖: tronera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<troneira [Tor]. truneira [SCiprián]. {Sin categorizar, <i class="della">troniera</i>(TEST)
  1. tronera
    • Sm
  2. troneira
    • Tor
  3. truneira
    • SCiprián
  4. {Sin categorizar, <i class="della">troniera</i
‘tronera’ [Tox]. //troneira [/Eo/]}.> Orificiu rectangular nel centru del muil nel que se mete y asegura’l carru [Sm]. Parte más ancha del brazuelu del ca- rru [Sm]. Abertura na parte delantera del pisu o tabláu del carru [Vg].
  1. 1. ‘tronera’ [Tox]. //troneira [/Eo/]}.> Orificiu rectangular nel centru del <i class="della">muil</i> nel que se mete y asegura’l carru [Sm]. Parte más ancha del <i class="della">brazuelu</i> del ca- rru [Sm]. Abertura na parte delantera del pisu o tabláu del carru [Vg].
2. Galería qu’abre’l topu y faen grande les agües [Cv]. 3. Ventana, xeneralmente alta y pequeña, per onde entra la lluz en desvanes [PSil] y pisos abuhardillaos [Tor]. Cast. tronera [/Eo/]. Parte de la chimenea que sobresal del techu [SCiprián]. Cfr. tronar.
troneru, a, o*
📖: troneru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+troniru [Ay]. tronera [Sm. Cd].>(TEST)
  1. troneru
  2. troniru metafonía
    • Ay
  3. tronera
    • Sm
    • Cd
Amigu del ruíu, de les xuergues [Ay].
  1. 1. Amigu del ruíu, de les xuergues [Ay].
2. Alabanciosa (una persona) [Sm]. De pocu prestixu, embustera, alabanciosa, gastiza (una persona) [Cd]. Cfr. tronar.
trongachu, el
📖: trongachu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. trongachu
    • Po
Troncu gordu de madera onde s’asitien les estielles más del- gaes pa facer fueu nel llar [Po].
  1. 1. Troncu gordu de madera onde s’asitien les estielles más del- gaes pa facer fueu nel llar [Po].
Cfr. troncu.
trongu, el
📖: trongu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Troncu grande d’un árbol cayíu [Po (Toponimia 111)]. Podría tenese por variante del ast. <i class="della">troncu</i>(TEST)
  1. trongu
  2. Troncu grande d’un árbol cayíu
    • Po (Toponimia 111)
  3. Podría tenese por variante del ast
  4. <i class="della">troncu</i
(cfr.) colo qu’anotaríamos un exemplu más del tracamundiu de les ve- lares tres de nasal (ghla §4.5.4.2). Un deriváu ye l’ast. tron- gachu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) colo qu’anotaríamos un exemplu más del tracamundiu de les ve- lares tres de nasal (ghla §
  3. 2. 2). Un deriváu ye l’ast. <i class="della">tron- </i><i class="della">gachu</i> (cfr.).
troníu, el
📖: troníu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tronidu [Tox]. //tronido [Eo].>(TEST)
  1. troníu
    • Pa
    • Cg
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Qu
    • Tb
  2. tronidu
    • Tox
  3. tronido eonaviego
    • Eo
Truenu [Pa. Cg. Sb. Ay. Ll. Qu (Oc). JH] grande [Tb. Tox. /Eo/]. Estampíu (del truenu, del cañonazu) [R]. 2. Quiebra, ruina [Ll]. //Troníos ‘truenos’ [V1830]. //De munchu troníu ‘de muncha fama’ [Pa].
  1. 1. Truenu [Pa. Cg. Sb. Ay. Ll. Qu (Oc). JH] grande [Tb. Tox. /Eo/]. Estampíu (del truenu, del cañonazu) [R].
  2. 2. Quiebra, ruina [Ll]. //<i class="della">Troníos </i>‘truenos’ [V1830]. //<i class="della">De munchu troníu </i>‘de muncha fama’ [Pa].
Entre fuegu y rescampleos/del tronidu al retembliar [Bata- lla Cuadonga 220] de modu que su tronidu me fendía la cabeza 1864 [MVal- dés/18] como al tronidu que ‘l aire brama [ACEBAL(NB)/45] el troníu del cañón que s’oyía a cuatro lleguas 1895 [TC (Protomártir)/42] Del participiu débil nominalizáu
  1. Entre fuegu y rescampleos/del tronidu al retembliar
  2. Bata- lla Cuadonga 220
  3. de modu que su tronidu me fendía la cabeza
  4. 1864 MVal- dés/18
  5. como al tronidu que ‘l aire brama
  6. ACEBAL(NB)/45
  7. el troníu del cañón que s’oyía a cuatro lleguas
  8. 1895 TC (Protomártir)/42
  9. Del participiu débil nominalizáu
del llat. tonere [> *tonir], variante de tonāre (em) [> tonar], *toníu, cola [r] debida al influxu de la familia paralela de tonitrus (em s.v. tono), asitia- da tamién ente los continuadores de tonare (cfr. tronar). De facer casu a Meyer-Lübke (rew) y a García de Diego (deeh), que parten d’una escansión tŏnĭtrus, con acentuación en ĭ, nun xustificaríamos nin la tónica asturiana nin el cast. a. tonidro
  1. tronido (→ troníu). El femenín de *toníu sedría ast. *to- nida que namái se conseña cola discutible variante occidental tounida ‘salida de tonu’ (cfr. tonida) darréu qu’esti términu tamién podría xustificase en rellación con ast. *tonu (cfr.) pero, en tou casu, con un diptongu átonu non etimolóxicu [ow] anque acordies col vocalismu deuterotónicu entá afitáu nel occidente del dominiu ástur, especialmente en mirandés (ghla 98).
  2. ow
tronoria, la
📖: tronoria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Rendexa [Cl (i)]. Variante de <i class="della">tronoria</i>(TEST)
  1. tronoria
  2. Rendexa
    • Cl (i)
  3. Variante de <i class="della">tronoria</i
(cfr. tronar).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">tronar</i>).
tronqueru, a, o*
📖: tronqueru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tronqueiru/era [Oc]. tronqueiru [Pzu]. trunqueiru [Cv]. //tronqueirón [Mánt].>(TEST)
  1. tronqueru
  2. tronqueiru/era
    • Oc
  3. tronqueiru
    • Pzu
  4. trunqueiru
    • Cv
  5. tronqueirón eonaviego
    • Mánt
Primoxénitu, heriede [Pzu]. Mayorazu o mayoraza, qu’herieda la casería de los pas [Oc].
  1. 1. Primoxénitu, heriede [Pzu]. Mayorazu o mayoraza, qu’herieda la casería de los pas [Oc].
2. Avieyáu y que malpenes val pal trabayu (persona, animal) [Cv]. Torpe de movimientos (pola enfermedá, vieyera) [/Mánt/]. Deriváu del llat. truncus, -i ‘tueru’ (cfr. troncu) col suf. -arius, nel casu primeru nuna clara referencia figurada al troncu fa- miliar; nel segundu col desendolque semánticu ‘troncu’ → ‘vieyu’ que se ye a ver en troncón (cfr.). Una nominalización del masculín úfrela tronqueru (cfr. tronqueru, el), sinónimu parcial del ast. sofitu, tentemozu, encontu por tar fechos éstos munches vegaes de madera.
tronqueru, el*
📖: tronqueru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trunqueiru [Oc].>(TEST)
  1. tronqueru
  2. trunqueiru
    • Oc
Tentemozu, encontu, sofitu de la parte trasera del carru [Oc (= tenque)]. Cfr. tronqueru, a, o.
  1. Tentemozu, encontu, sofitu de la parte trasera del carru [Oc
  2. (= tenque)].
  3. Cfr. tronqueru, a, o.
tronu, a, o*
📖: tronu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><trona [Cg].>(TEST)
  1. tronu
  2. ident class="della" level="1"></ident><trona
    • Cg
Turbio (l’agua de mar) [Cg]. Quiciabes del ast. trona (cfr. truena) en clara referencia a un tipu d’agua, nesti casu de mar que, como lo de la truena, pue ser turbio.
  1. Turbio (l’agua de mar) [Cg].
  2. Cg
  3. Quiciabes del ast. trona (cfr. truena) en clara referencia a un tipu d’agua, nesti casu de mar que, como lo de la truena, pue ser turbio.
tronu, el
📖: tronu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">trono</i>(TEST)
  1. tronu
  2. Cast
  3. <i class="della">trono</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
Del grecismu en llat. thrŏnus ‘asientu altu’ (dcech s.v. trono) quiciabes per vía semiculta y aniciu del verbu compuestu des- tronar (cfr.) y destronamientu (cfrr.). En rellación etimolóxica ta’l posible castellanismu *entronizar y desentronizar (cfr.).
  1. Del grecismu en llat. thrŏnus ‘asientu altu’ (dcech s.v. trono) quiciabes per vía semiculta y aniciu del verbu compuestu des- tronar (cfr.) y destronamientu (cfrr.). En rellación etimolóxica ta’l posible castellanismu *entronizar y desentronizar (cfr.).
tronza, la
📖: tronza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Corte tresversal fechu nun maderu con tronzón [Cv]. Corte que se da a una viga col tronzón [Oc]. //<i class="della">A</i>(TEST)
  1. tronza
    • Cn
  2. ident class="della" level="1"></ident>Corte tresversal fechu nun maderu con tronzón
    • Cv
  3. Corte que se da a una viga col tronzón
    • Oc
  4. <i class="della">A</i eonaviego
tira ya tronza ‘ensin vuelta atrás (un tratu)’ [Cn (F)]: ¿Zarramos el tratu a tira ya tronza? [Cn (F)].
  1. 1. <i class="della">tira ya tronza </i>‘ensin vuelta atrás (un tratu)’ [Cn (F)]: <i class="della">¿Zarramos el tratu a tira ya </i><i class="della">tronza? </i>[Cn (F)].
Cfr. tronzar. La espresión a tira ya tronza ha entendese nun contestu en que se llega a un pautu onde nun hai posibilidá de volver atrás porque, lo mesmo que pasa cola madera, si se llega al acuerdu de valtar o tirar los árboles llueu sigue darréu, ensin aparar yá, la tronza de lo tirao.
  1. Cfr. tronzar. La espresión a tira ya tronza ha entendese nun contestu en que se llega a un pautu onde nun hai posibilidá de volver atrás porque, lo mesmo que pasa cola madera, si se llega al acuerdu de valtar o tirar los árboles llueu sigue darréu, ensin aparar yá, la tronza de lo tirao.
tronzaderu, el*
📖: tronzaderu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+tronzaíru [Ay].>(TEST)
  1. tronzaderu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+tronzaíru
    • Ay
Caballete que se monta pa serrar la madera [Ay]. Cfr. tronzar.
  1. Caballete que se monta pa serrar la madera [Ay]. Cfr. tronzar.
  2. Ay
tronzador, ora
📖: tronzador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<ident class="della" level="1"></ident><trunzador [Sm]. tronzaor [Ay {nun define}].>(TEST)
  1. tronzador
  2. {nun define}
  3. ident class="della" level="1"></ident><trunzador
    • Sm
  4. tronzaor
    • Ay
Que remana’l tronzón [Tb. Sm]. Cfr. tronzador.
  1. Que remana’l tronzón [Tb. Sm]. Cfr. tronzador.
  2. Tb. Sm
tronzador, el
📖: tronzador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><trunzador [An]. tranzador [VCid]. tronzaor [Ll].>(TEST)
  1. tronzador
  2. ident class="della" level="1"></ident><trunzador
    • An
  3. tranzador
    • VCid
  4. tronzaor
    • Ll
Tronzón [PSil. An] pa serrar árboles y facer tablones [Lln]: Curtóuse un didu cun el trunzador [An]. Sierra pa dos ho- mes [Ac. /Mánt/], pa serrar agarrándola pelos dos cabos [Tox. VCid]. Sierra de mano [Lln]. Serruchu d’una maniya [Llomb]. Sierra curtia pa cortar árboles pel pie y otros usos [Cg]. Ferramienta pa sacar tabla de los llaterales d’una pieza gorda de madera [Ll]. y axetivos, y recibe la nasal por influxu de tronzar.
  1. Tronzón [PSil. An] pa serrar árboles y facer tablones [Lln]: Curtóuse un didu cun el trunzador [An]. Sierra pa dos ho- mes [Ac. /Mánt/], pa serrar agarrándola pelos dos cabos [Tox. VCid]. Sierra de mano [Lln]. Serruchu d’una maniya [Llomb]. Sierra curtia pa cortar árboles pel pie y otros usos [Cg]. Ferramienta pa sacar tabla de los llaterales d’una pieza gorda de madera [Ll].
  2. Ll
  3. y axetivos, y recibe la nasal por influxu de tronzar.
Del llat. serondu trucīdātor que n’ast. tendrá usos nominales
tronzadura, la
📖: tronzadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<trunzadura [Sm. Oc].>(TEST)
  1. tronzadura
    • Tb
  2. trunzadura
    • Sm
    • Oc
Aición y efeutu de tronzar [Tb. Sm. Oc]. Cfr. tronzar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición y efeutu de <i class="della">tronzar</i> [Tb. Sm. Oc]. Cfr. <i class="della">tronzar</i>.
tronzar
📖: tronzar
🏗️: NO
✍️: NO
<trunzar [Cl. Sm. An. y Cd].>(TEST)
  1. tronzar
    • Pa
    • Ay
    • Tb
    • Cd
    • Pr
    • Lln
    • Cp
  2. trunzar
    • Cl
    • Sm
    • An
    • y Cd
Cast. tronzar [Pa. An]. Serrar con tronzón [Ac] o tronzador [Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Tox. /Mánt/. VCid]. Cortar troncos d’árbol [Cl]. Serrar la madera [Lln]. Serrar troncos [Villah]. Cortar el troncu de madera (tronzu) pa facer madreñes [Cp]. 2. Partir a la metada (por efeutu del aire, del golpe, d’un tron- zador) [Lln]. Cfr. trociar. En rellación con tronzar citamos tronzadura (cfr.), tronzaderu (cfr.). La toponimia danos anuncia d’una posible
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tronzar</i> [Pa. An]. Serrar con tronzón [Ac] o tronzador [Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Tox. /Mánt/. VCid]. Cortar troncos d’árbol [Cl]. Serrar la madera [Lln]. Serrar troncos [Villah]. Cortar el troncu de madera (<i class="della">tronzu</i>) pa facer madreñes [Cp].
  3. 2. Partir a la metada (por efeutu del aire, del golpe, d’un tron- zador) [Lln]. Cfr. <i class="della">trociar</i>. En rellación con <i class="della">tronzar</i> citamos <i class="della">tronzadura </i>(cfr.), <i class="della">tronzaderu</i> (cfr.). La toponimia danos anuncia d’una posible
formación *truncētum responsable de nomes de llu- gar del tipu Troncéu (ta 329), qu’apaez na documentación medieval llatina del dominiu con un continuador del suf. -ŭlus (cfr. troncétanu).
tronzón, el
📖: tronzón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trunzón [Sm. y An. y Cd].>(TEST)
  1. tronzón
    • Lln
    • Ay
    • Tb
    • Cd
    • Pr
    • An
  2. trunzón
    • Sm
    • y An
    • y Cd
Sierra grande remanada por dos persones con una mano sola, asitiaes una en cada cabu [Lln. Ac. Ay. Tb. Sm. Cd. Pr. /Eo/]. Sierra remanada por dos persones emplegada pa serrar un ár- bol [An]. 3. Serruchu grande [Ar].
  1. 1. Sierra grande remanada por dos persones con una mano sola, asitiaes una en cada cabu [Lln. Ac. Ay. Tb. Sm. Cd. Pr. /Eo/]. Sierra remanada por dos persones emplegada pa serrar un ár- bol [An].
  2. 3. Serruchu grande [Ar].
Aum. de tronzu.
tronzu, el
📖: tronzu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Troncu de madera [Cp]. Tronza [An]: <i class="della">L</i>.<i class="della">levamos los tronzos </i><i class="della">a</i>(TEST)
  1. tronzu
    • An
  2. Troncu de madera
    • Cp
  3. Tronza [An]: <i class="della">L</i>.<i class="della">levamos los tronzos </i><i class="della">a</i
la sierra [An].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">sierra</i> [An].
2. Parte del narbasu que, al cortalu, queda de pie auníu a la raíz [Cv]. ///En xineru tronción, en xulio llorón [LC]. Cfr. tronzar.
tropa, la
📖: tropa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Panda de rapazos pa xugar [Ac]. Muncha xente [Ac]. 2. Conxuntu de soldaos [Ac]: <i class="della">Metió</i>(TEST)
  1. tropa
  2. Panda de rapazos pa xugar
    • Ac
  3. Muncha xente
    • Ac
  4. 2
  5. Conxuntu de soldaos [Ac]: <i class="della">Metió</i
la tropa en pueblu [Ac]: Dos soldaos d’aquella tropa mancárense [Ac (i)]. //Tropa de lliña, tropa llixera [JH]. //Les tropes ‘los soldaos’ [Ac].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">tropa</i> <i class="della">en</i> <i class="della">pueblu</i> [Ac]: <i class="della">Dos</i> <i class="della">soldaos</i> <i class="della">d’aquella</i> <i class="della">tropa</i> <i class="della">mancárense</i> [Ac (i)]. //<i class="della">Tropa</i> <i class="della">de </i><i class="della">lliña,</i> <i class="della">tropa</i> <i class="della">llixera</i> [JH]. //<i class="della">Les</i> <i class="della">tropes</i> ‘los soldaos’ [Ac].
Del xerm. troppus ‘manada’, ‘rebañu’, con continuadores románicos (rew s.v. trŏppus), ya hispánicos (deeh s.v. trop), pero non direutamente sinón pente medies del francés trou- pe (dcech s.v. tropa). D’ehí siguió tamién el deriváu tropel (cfr.) y estropel (cfr.), de percurtiu allugamientu n’asturianu. En sen contrariu, el verbu creáu sobro tropaatropar (cfr.), yá conocíu de Corominas-Pascual, ye d’usu perespardíu y, en delles de les sos aceiciones, paez que ye aconseyable almitir l’influxu semánticu de atopar (cfr.); tamién per esa vía xusti- ficaríense les variantes fóniques con [ow]. Más discutible ye l’axetivu ast. trupu y trupa (cfr. trupu) que caltién la idea de xuntanza, escuridá, densidá pero que nun se xustifica fónica- mente de mou direutu dende tropa; ye posible que faiga falta que s’almita: a) como deverbal de atropar(a)trupar; b) como un encruz d’esti deverbal col ast. tupiu, a, o (cfr.) col que coincide en bona midida semánticamente. Sol ast. atro- par entá foi a facese un intensivu gracies al refuerzu de la preposición con formándose’l verbu acontropar (cfr.).
tropel, el
📖: tropel
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Conxuntu, montón [Mi]: <i class="della">Llegó</i>(TEST)
  1. tropel
    • Mi
  2. Conxuntu, montón [Mi]: <i class="della">Llegó</i
un tropel de rapacines [Mi].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">tropel</i> <i class="della">de</i> <i class="della">rapacines</i> [Mi].
//“Tropel y catropea (sic). Ir varios juntos corriendo con es- trépito” [Ay]. Cfr. tropa.
tropezada, la*
📖: tropezada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tropezaa [JH].>(TEST)
  1. tropezada
  2. tropezaa
    • JH
Tropiezu, golpe dau col pie contra dalgún estorbu o impedi- mentu [JH].
  1. 1. Tropiezu, golpe dau col pie contra dalgún estorbu o impedi- mentu [JH].
Deverbal de tropezar (cfr.).
tropezar
📖: tropezar
🏗️: NO
✍️: NO
<trupezar [Sm. y Cd]. trompezar [R. Mar]. torpezar [PSil]. turpezar [Cv].>(TEST)
  1. tropezar
    • Lln
    • Tb
    • Sr
    • Cd
  2. trupezar
    • Sm
    • y Cd
  3. trompezar
    • R
    • Mar
  4. torpezar
    • PSil
  5. turpezar
    • Cv
Cast. tropezar [Lln. Tb. Sm. PSil. Cv. /Eo/. Mar. R]. 2. Alcon- trar a, alcontrase con [Or (S). Lln. Ac. Sr. Tb. PSil]: Tropecé- lu na plaza [Sr]: Tropecéi con él ya entós nun me dixo nada [Tb]. 3. Trabucase (al falar), tatexar [Ac. Sr. Tb. Sm]: Esa tropieza al hablar [Sr. Tb. Cd]. Cfr. entropezar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">tropezar </i>[Lln. Tb. Sm. PSil. Cv. /Eo/. Mar. R].
  3. 2. Alcon- trar a, alcontrase con [Or (S). Lln. Ac. Sr. Tb. PSil]: <i class="della">Tropecé- </i><i class="della">lu</i> <i class="della">na</i> <i class="della">plaza</i> [Sr]: <i class="della">Tropecéi</i> <i class="della">con</i> <i class="della">él</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">entós</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">me</i> <i class="della">dixo</i> <i class="della">nada</i> [Tb].
  4. 3. Trabucase (al falar), tatexar [Ac. Sr. Tb. Sm]: <i class="della">Esa </i><i class="della">tropieza</i> <i class="della">al</i> <i class="della">hablar</i> [Sr. Tb. Cd]. Cfr. <i class="della">entropezar</i>.
tropezón, el
📖: tropezón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trupezón [Sm. y Cd].>(TEST)
  1. tropezón
    • Tb
    • Cd
  2. trupezón
    • Sm
    • y Cd
Aición y efeutu de tropezar [Tb. Sm. Cd]: Tuvo un tropezón ya caíu [Tb].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">tropezar </i>[Tb. Sm. Cd]: <i class="della">Tuvo un tropezón </i><i class="della">ya caíu </i>[Tb].
Aum. de tropiezu (cfr.).
tropezosu, a, o
📖: tropezosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Malo d’andar (un terrén) [Or (S)]. Peligrosu (un llugar) por favorecer les cayíes: <i class="della">Un</i>(TEST)
  1. tropezosu
    • Lln
  2. Malo d’andar (un terrén)
    • Or (S)
  3. Peligrosu (un llugar) por favorecer les cayíes: <i class="della">Un</i
camín tropezosu [Lln].
  1. 1. <i class="della">camín</i> <i class="della">tropezosu</i> [Lln].
Cfr. entropezar.
tropiezu, el
📖: tropiezu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+tropiizu [Ay]. //tropezo [/Eo/].>(TEST)
  1. tropiezu
    • Tb
    • Mi
  2. tropiizu metafonía
    • Ay
  3. tropezo eonaviego
    • /Eo/
Cast. tropiezo [Ay. Tb. /Eo/]. 2. Daqué carne ente la comida [Ay], curruscos, etc. [Mi]. 3. Dulda [Ay]. 4. Aición y efeutu de tatexar [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">tropiezo </i>[Ay. Tb. /Eo/].
  2. 2. Daqué carne ente la comida [Ay], curruscos, etc. [Mi].
  3. 3. Dulda [Ay].
  4. 4. Aición y efeutu de <i class="della">tatexar </i>[Ay].
Deverbal de tropezar (cfr.) con un aumentativu tropezón (cfr.).
trópoles
📖: trópoles
🏗️: NO
✍️: NO
<i class="della">¡Qué</i>(TEST)
  1. trópoles
    • Ay
  2. i class="della">¡Qué</i
trópoles ye! [Ay (= ye un trócolo trócolo)].
  1. 1. <i class="della">trópoles</i> <i class="della">ye!</i> [Ay (= ye un trócolo trócolo)].
D’una posible imitación fónica de dalgún tipu de ruíos, como trócolo-trócolo y como trópolo-trópolo aunque en dalgún casu pue tar presente l’influxu del verbu atropar (atrópolo- atrópolo).
trópolo, el
📖: trópolo
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trócolo [y Ay].>(TEST)
  1. trópolo
    • Ay
  2. trócolo
    • y Ay
Embusteru, alabanciosu [Ay]: Ye un trópolo trópolo [Ay].
  1. 1. Embusteru, alabanciosu [Ay]: <i class="della">Ye un trópolo trópolo </i>[Ay].
Cfr. trópoles.
troque, el
📖: troque
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. troque
Cfr. truecu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">truecu</i>.
tróquel, {el}
📖: tróquel
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
<<i class="della">sic</i>>(TEST)
  1. tróquel
    • Sb
  2. i class="della">sic</i>
Cast. troquel [Sb].
  1. 1. Cast. <i class="della">troquel</i> [Sb].
Probable adautación del cast. troquel, per vía de la llectura.
troquiar
📖: troquiar
🏗️: NO
✍️: NO
<se>(TEST)
  1. troquiar
    • Lln
  2. se
Turniar, dase testeraes los carneros o castrones [Lln].
  1. 1. Turniar, dase testeraes los carneros o castrones [Lln].
Cfr. trocar.
trosada, la
📖: trosada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cantidá de materiales carretaos d’una vez en <i class="della">trousas</i>(TEST)
  1. trosada
  2. Cantidá de materiales carretaos d’una vez en <i class="della">trousas</i
[Mar].
  1. 1. [Mar].
Cfr. trousa 1.
troscu, a, o
📖: troscu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Fuerte, robusta, bruta (una persona) [Sm]: <i class="della">Estus</i>(TEST)
  1. troscu
    • Sm
  2. Fuerte, robusta, bruta (una persona) [Sm]: <i class="della">Estus</i
nenus tán como troscus (sic) [Sm]. Brutu [Maeza (Sl) = atroscáu)].
  1. 1. <i class="della">nenus</i> <i class="della">tán</i><i class="della"> como</i> <i class="della">troscus</i> (<i class="della">sic</i>) [Sm]. Brutu [Maeza (Sl) = atroscáu)].
Cfr. trostiar.
trostiar
📖: trostiar
🏗️: NO
✍️: NO
<trustiar [Mi. Ll].>(TEST)
  1. trostiar
    • Llg
  2. trustiar
    • Mi
    • Ll
Facer ruíu al andar, andar fuerte [Llg].
  1. 1. Facer ruíu al andar, andar fuerte [Llg].
Dar contra daqué, tro- pezar [Mi. Ll]: Trustiaron ún contra otru [Mi]. 2. Saltar, brin- car [Llg]. 3. Vivir con intensidá [Llg]: Lo qu’isi tien trostiao mala cuenta tien [Llg]. Del llat. trūsitāre ‘facer avanzar a golpes’, ‘emburriar’, frecuentativu de trūsāre (em; abf), con posible tracamundiu nel vocalismu átonu, acordies cola so inseguranza conocida. Sobro un posible participiu fuerte siguió un aumentativu en -āceus > -azu, ast. trostiazu (cfr.) averáu a trastazu (cfr.). Nun sedría imposible un tracamundiu de trostiar con *tros- car o atrosquiar lo que podría xustificar el participiu fuerte troscu (cfr.) y el débil atroscáu (cfr.). Nello nun ha refugase la posibilidá d’alvertir un averamientu col ast. toscu, a, o ‘brutu’ (cfr.).
trostiazu, el*
📖: trostiazu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><trustiazu [Mi].>(TEST)
  1. trostiazu
  2. ident class="della" level="1"></ident><trustiazu
    • Mi
Golpe, encontronazu [Mi]: Pegáronme un trustiazu [Mi]. Cfr. trostiar.
  1. Golpe, encontronazu [Mi]: Pegáronme un trustiazu [Mi]. Cfr. trostiar.
  2. Mi
trotar
📖: trotar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><trotiar [Cl. Pa. Llg. Ay Cl. Pa. Llg. Ay].>(TEST)
  1. trotar
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><trotiar
    • Cl
    • Pa
    • Llg
    • Ay Cl
    • Pa
    • Llg
    • Ay
Cast. trotar [Cl. Pa. Llg. Ay. Tb]. 2. Caminar con priesa [Cl. Ay]. 3. Dir a munchos sitios, andar muncho y al trote [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">trotar </i>[Cl. Pa. Llg. Ay. Tb].
  2. 2. Caminar con priesa [Cl. Ay].
  3. 3. Dir a munchos sitios, andar muncho y al trote [Pa].
4. Usar muncho dalgo fasta’l puntu de desgastalo [Llg]: Nun troties tanto isi pantalón que ye nuivu [Llg].///El que de mozu nun cuerre de vieyu trotia [LC]. D’un posible términu xermánicu trottōn ‘correr’, con con- tinuadores románicos (rew) ya panhispánicu (deeh), llegáu a nós quiciabes dende’l fr. o it. como proponen Corominas-Pas- cual (dcech s.v. trotar). Un deverbal del inf. ye ast. trote (cfr.), llueu con una formación col continuador de -ārius, troteru (cfr.) que se simplifica humorísticamente como trotró (cfr.).
  1. 4. Usar muncho dalgo fasta’l puntu de desgastalo [Llg]: Nun troties tanto isi pantalón que ye nuivu [Llg].///El que de mozu nun cuerre de vieyu trotia [LC].
  2. LC
  3. D’un posible términu xermánicu trottōn ‘correr’, con con- tinuadores románicos (rew) ya panhispánicu (deeh), llegáu a nós quiciabes dende’l fr. o it. como proponen Corominas-Pas- cual (dcech s.v. trotar). Un deverbal del inf. ye ast. trote (cfr.), llueu con una formación col continuador de -ārius, troteru (cfr.) que se simplifica humorísticamente como trotró (cfr.).
trote, el
📖: trote
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">trote </i>[Xral]. //<i class="della">A trotes </i>‘corriendo’ [PSil]. //<i class="della">(Traer, llevar)</i><i class="della">(TEST)
  1. trote
  2. Cast
  3. <i class="della">trote </i>
    • Xral
  4. <i class="della">A trotes </i>‘corriendo’ eonaviego
    • PSil
  5. <i class="della">(Traer, llevar)</i><i class="della" eonaviego
al trote ‘tolos díes (una prenda de vistir’ [Llg].///Pa un trote ye güenu cualquier caballu [LC]. Cfr. trotar.
  1. al trote ‘tolos díes (una prenda de vistir’ [Llg].///Pa un trote ye güenu cualquier caballu [LC].
  2. LC
  3. Cfr. trotar.
troteru, el*
📖: troteru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><trotero [R].>(TEST)
  1. troteru
  2. ident class="della" level="1"></ident><trotero
    • R
Mozu de recaos [R].
  1. 1. Mozu de recaos [R].
Martinus Trotero 1229(or.) [SPE-I/435] el malluelo de las tapias que fue del dicho Domingo Perez trotero 1304(or.) [ACL-IX/86] Domingo Perez trotero que es de Villaviçienço 1304(or.) [ACL-IX/86] Cfr. trotar.
  1. Martinus Trotero
  2. 1229(or.) SPE-I/435
  3. el malluelo de las tapias que fue del dicho Domingo Perez trotero
  4. 1304(or.) ACL-IX/86
  5. Domingo Perez trotero que es de Villaviçienço
  6. 1304(or.) ACL-IX/86
  7. Cfr. trotar.
trotró
📖: trotró
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. trotró
Que trai y lleva anuncies y a la que se-y da curtiu creitu (una persona) [Ca]. Cfr. trotar.
  1. Que trai y lleva anuncies y a la que se-y da curtiu creitu (una persona) [Ca].
  2. Ca
  3. Cfr. trotar.
trousa, la 1
📖: trousa
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident><treusa [y Mar].>(TEST)
  1. trousa
  2. ident class="della" level="1"></ident><treusa
    • y Mar
Corripu onde se guarden les erbíes o ferramientes [Pzu]. Corral onde se guarda’l ganáu na mayada [As]. 2. Especie d’angaríes [Mar] pa sacar el cuchu [Pzu]. 3. Montón de ñeve [Mar]. Esti términu, que se caltién na fastera occidental del dominiu, podría entendese, siguiendo a Corominas-Pascual cuando fa- len del cast. troj, dende’l gót. *traúhs ‘arca’ (dcech s.v. troj) anque ye cosa refugada por Meyer-Lübke (rew; NC 200). No
  1. Corripu onde se guarden les erbíes o ferramientes [Pzu]. Corral onde se guarda’l ganáu na mayada [As]. 2. Especie d’angaríes [Mar] pa sacar el cuchu [Pzu]. 3. Montón de ñeve [Mar].
  2. Mar
  3. Esti términu, que se caltién na fastera occidental del dominiu, podría entendese, siguiendo a Corominas-Pascual cuando fa- len del cast. troj, dende’l gót. *traúhs ‘arca’ (dcech s.v. troj) anque ye cosa refugada por Meyer-Lübke (rew; NC 200). No
que se refier a l’aceición §3 Corominas-Pascual parten del gót. drausō, de la mesma raíz que driusan ‘cayer’ (dcech s.v. trou- sa). De toes maneres ye posible que la propuesta de Coromi- nas-Pascual tea desfigurada pela interpretación semántica que faen del términu maragatu trausa ‘ádene’, ‘trabe’ (“alud” pa estos autores) que s’asocia cola idea de ‘ñeve cayío’ cuando en realidá un ‘montón de ñeve’ nun tien por qué ser resultáu d’un ádene. Nesi sen, si trousa s’asocia a daqué amontonao la motivación pue simplificase: ye un montón qu’asemeya na forma a un trubiecu o arca (o caxa de les angaríes) → ‘co- rripu’ [→ ‘corral na mayada (onde hai corripos)’] y, entós, trousa ‘montón de ñeve’ nun sedrá namás qu’una aceición posible dende trousa 1. Un términu emparentáu con trousa 1, amás del analóxicu trousu (cfr.), paez l’ast. troxe (cfr.) pero tamién podría entendese como deverbal de (a)troxar (cfr.) o como castellanismu n’ast. pero non fácilmente un continua- dor del llat. tŏrculum ‘prensa del llagar’, popuestu por García de Diego [pal cast. trojo, troja, etc. (deeh)]. Dende trousa*trosa*troxa pudo facese l’ast. troxera (cfr.) asina como’l verbu atrousaratroxar (cfr.)] y trousar (cfr.), entendiendo esti verbu como *‘pasar (les abeyes) d’una trousa (o trubiecu) a otra’; a la so vera ta’l so deverbal trosada (cfr.). Un deverbal del inf. *troxar, variante posible de atroxar (cfr.) puede ser ast. troxe (cfr.). Al nuesu entender ast. *troxar (variante de atroxar) podría entendese a la vera del cast. trojar ‘cargar’, etc. (dcech s.v. trojar) anque les víes per onde se xustifiquen paecen destremaes.
trousa, la 2
📖: trousa
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Cfr. <i class="della">troxa</i>(TEST)
  1. trousa
  2. Cfr
  3. <i class="della">troxa</i
2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i>.
trousar
📖: trousar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. trousar
    • Cv
Pasar les abeyes d’un trubiecu a otru [Cv].
  1. 1. Pasar les abeyes d’un trubiecu a otru [Cv].
Cfr. trousa 1.
trousu, el
📖: trousu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Chozu de los pastores en monte, con un palu central y un te- yáu de tapinos [PSil]: <i class="della">Pasóu</i>(TEST)
  1. trousu
  2. Chozu de los pastores en monte, con un palu central y un te- yáu de tapinos [PSil]: <i class="della">Pasóu</i
la nueite nel trousu [PSil].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">nueite</i> <i class="della">nel</i> <i class="della">trousu</i> [PSil].
2. Corral o prau pequeñu averáu a les cabañes onde se meten los xatos [Bab]. 3. Conxuntu d’abeyes que se pasaren d’un truébanu a otru por ser pequeñu o malu’l que teníen [Cv]. Creación analóxica masculina de trousa 1 (cfr.). Como nel casu del femenín trousa 1 l’aceición que vemos de ‘chozu’ o ‘corripu’ ha debese a la forma (que recuerda la del trubie- cu o arca) que llueu pasa a [→ ‘corral (onde hai corripos o chozos)’]. Lo mesmo trousu na aceición §3 debe’l nome pri- mariamente al ‘truébanu onde viven les abeyes’ → ‘conxuntu d’abeyes’ dándose un camudamientu semánticu en que’l con- tinente acaba dando nome al conteníu.
troxa, la 1
📖: troxa
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Parte del cuerpu onde s’alluguen los reñones [Cp]. Creación analóxica femenina dende ast. <i class="della">troxu</i>(TEST)
  1. troxa
  2. Parte del cuerpu onde s’alluguen los reñones
    • Cp
  3. Creación analóxica femenina dende ast
  4. <i class="della">troxu</i
(cghla 228; pe3: 148). Ye posible que dende equí se fexere l’ast. entruxar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cghla 228; pe3: 148). Ye posible que dende equí se fexere l’ast. <i class="della">entruxar</i> (cfr.).
troxa, la 2
📖: troxa
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<trousa [Cv. Oc].>(TEST)
  1. troxa
    • Sb
  2. trousa
    • Cv
    • Oc
Flor del árgoma (bona pa la colitis) [Sb]. Queiriña [Oc]. Plan- ta montesa, rastrera, de flor mariella y fueyes verde-claro que se peguen a la mano (nun les come’l ganáu, debaxo d’elles danse criadillas de la tierra) [Cv].
  1. 1. Flor del árgoma (bona pa la colitis) [Sb]. Queiriña [Oc]. Plan- ta montesa, rastrera, de flor mariella y fueyes verde-claro que se peguen a la mano (nun les come’l ganáu, debaxo d’elles danse <i class="della">criadillas</i> de la tierra) [Cv].
Quiciabes del galu *drausa ‘aune vert’ o *drousso ‘arbustu’ (tlg 65). Fai falta dixebrar esta voz troxa 2 (~ trousa) non sólo de troxa 1 sinón de trousa (~ treusa) ‘corripu’ (cfr.) con- señada al sur del dominiu (pe3: 148).
troxe, el
📖: troxe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trosie [Os]. troxie [Os]. troxi [Cl].>(TEST)
  1. troxe
    • Lln
  2. trosie
    • Os
  3. troxie
    • Os
  4. troxi
    • Cl
Montón de lleña [Lln], de frutos [Os].
  1. 1. Montón de lleña [Lln], de frutos [Os].
2. Persona estrafalaria [Pa]. 3. Axuar [Cl (= troyes)]. Cfr. trousa 1 & troxu. Posible castellanismu troj, pallabra que dellos tienen por un goticismu (dcech s.v. troj) y qu’a nós abúltanos pariente de trousa 1 (cfr.). Un deriváu sedría l’ast. troxera (cfr.).
“troxel”
📖: “troxel”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tam</i>(TEST)
  1. “troxel”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tam</i
de trossellis quam de omnibus aliis rebus de quibus ac- cipietur portaticum 1147(or.) [SP-I/45]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">trossellis</i> <i class="della">quam</i> <i class="della">de</i> <i class="della">omnibus</i> <i class="della">aliis</i> <i class="della">rebus</i> <i class="della">de</i> <i class="della">quibus</i> <i class="della">ac-</i> <i class="della">cipietur portaticum </i>1147(or.) [SP-I/45]
los troxellos et de las balas de la ropa de la rochella [últ. terciu s. xiii] [AAU/45] se non uendieren e desataren el troxiello III dineros [fin s. xiii] (s. xiii) [MSAH-V/592] del troxiello bestia cauallar [fin s. xiii] (s. xiii) [MSAH- V/592] e se desliar troxel por mercar [FL (FFLL)] Quiciabes de *trossellus, -i ‘axuar’, ‘sacu’, documentáu en testos de magar el sieglu xi (mllm) que, de ser equivalente al troxiello documentáu nos aranceles santanderinos d’Américo Castro (1923: 132), Corominas-Pascual rellacionaríen col cast. troja ‘carga que lleven a recostines’ (dcech s.v. trojar).
  1. los troxellos et de las balas de la ropa de la rochella [últ. terciu s. xiii]
  2. AAU/45
  3. se non uendieren e desataren el troxiello III dineros [fin s. xiii] (s. xiii)
  4. MSAH-V/592
  5. del troxiello bestia cauallar [fin s. xiii] (s. xiii)
  6. MSAH- V/592
  7. e se desliar troxel por mercar
  8. FL (FFLL)
  9. Quiciabes de *trossellus, -i ‘axuar’, ‘sacu’, documentáu en testos de magar el sieglu xi (mllm) que, de ser equivalente al troxiello documentáu nos aranceles santanderinos d’Américo Castro (1923: 132), Corominas-Pascual rellacionaríen col cast. troja ‘carga que lleven a recostines’ (dcech s.v. trojar).
troxera, la
📖: troxera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Almacén, términu conocíu pel dichu: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Por</i>(TEST)
  1. troxera
  2. Almacén, términu conocíu pel dichu: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Por</i
la Candalera demediará la to troxera: la de herba, no la de cebera [LC].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">Candalera</i> <i class="della">demediará</i> <i class="della">la</i> <i class="della">to</i> <i class="della">troxera</i><i class="della">:</i> <i class="della">la</i> <i class="della">de</i> <i class="della">herba,</i> <i class="della">no</i><i class="della"> la de cebera </i>[LC].
Cfr. troxe.
troxu, el
📖: troxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<truexu [y Sm].>(TEST)
  1. troxu
  2. truexu
    • y Sm
Tallu de la berza [Cv]. 2. Llombu, sitiu onde s’alluguen los reñones [Tb. Sm. Oc]: Ta mal del troxu [Tb]. //Duelme’l troxu ‘duélenme los reñones’ [Oc]. Del llat. tursus, variante del grecismu thyrsus [ĭ] ‘tallu de les plantes’ (em), con continuadores románicos (rew), ente ellos l’it. torso aniciu del cast. torso (deeh s.v. thyrsus; dcech s.v. torso). L’ast. troxu ‘tallu’ ye posible entendelu equí como una comparanza ente’l ‘tallu d’una planta’ col cuerpu estrenchu y allargáu de la persona’. El resultáu ast. troxu, asina como los d’otres llingües romániques, paez qu’aconseya partir d’una espresión con metátesis *trŭsus lo que podría xustificar l’ast. troxu, etc. Pero ye posible que sobro tursus *trusus influyere’l llat. *tŏrsus ‘torcíu’, variante de tortus participiu de torquere ‘torcer’ (em), lo qu’encontaría la idea de xustifi- car la variante diptongada de *truessutruexu (cghla 228 & 202) en bona midida asemeyao a lo que se pervé nel llat. cŏxum > ast. coxu y cuexu (ghla §3.1.7.2.2). Dende troxu pudo facese’l femenín analóxicu troxa 1 (cfr.) y el verbu es- troxar (cfr.) y el so compuestu restroxar 2 (cfr.), asina como’l términu rellacionáu estroxadura (cfr.). Quiciabes tamién an- troxar 2 ‘engordar’ (cfr.) anque sedría discutible si debe re- llacionase con antroxar 1 (cfr.). Nun sedría imposible dende troxu y troxa la formación del verbu entruxar (cfr.).
troya, la 1
📖: troya
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Maderes que sostienen les piedres que formen el pesu de la viga del llagar [Oc]. Posible continuador del llat. trŏia, -ae ‘marrana’{¿con una posible variante documental “<i class="della">troha</i>” (cfr.)?}, voz namái conseñada nes gloses de Kassel y que se caltién nel fr. <i class="della">truie</i>(TEST)
  1. troya
  2. {¿con una posible variante documental “<i class="della">troha</i>” (cfr.)?}
  3. Maderes que sostienen les piedres que formen el pesu de la viga del llagar
    • Oc
  4. Posible continuador del llat
  5. trŏia, -ae ‘marrana’, voz namái conseñada nes gloses de Kassel y que se caltién nel fr
  6. <i class="della">truie</i
‘fema del gochu’ (em; rew; mllm), piamontés troja, cat. truja (Rohlfs 1979: 48). Llama l’atención el fechu de qu’ast. ma- rrana (amás de ‘gocha’) sía cuasi-sinónimu del ast. troya 1 que tamién se refier a un tipu de viga del llagar; posiblemente teamos, en dambos casos, delantre d’una vieya imaxe sexual de la terminoloxía del llagar (Rohlfs 1979: 56). Quiciabes lo mesmo tenga que s’afitar del ast. troyu, a ‘sapu grande’, ‘sapu hincháu’ (cfr.) que nos empobina tamién a la referencia ani- mal, talmente como nos recuerda la voz sapa na terminoloxía del molín senabrés (SCiprián 1923: 165) anque pue xustifi- case como un ictiónimu (cfr. troya 2). Con too, ye posible qu’ast. troya 1 ‘viga...’ almita la variante ast. trueya ‘viga del techu de la corte’ (cfr.) siguiendo nesto (dende trŏia) les po- sibilidaes non-diptongación / diptongación qu’alvertimos na evolución de ŏ tónica énte yod 3ª y 4ª (ghla 82). De toes ma- neres, nun ha escaecese qu’ast. troya 1 y trueya tamién podría xustificase dende’l plural del neutru llat. tŏrculum (rew), esto ye, dende torcula ‘máquina pa prensar uva o aceite’, pallabra afitada nes gloses (abf) y, al empar, inxerta na llarga termi- noloxía del llagar (em s.v. torqueo), como almite García de
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘fema del gochu’ (em; rew; mllm), piamontés <i class="della">troja</i>, cat. <i class="della">truja </i>(Rohlfs 1979: 48). Llama l’atención el fechu de qu’ast. <i class="della">ma- </i><i class="della">rrana</i> (amás de ‘gocha’) sía cuasi-sinónimu del ast. <i class="della">troya</i> <i class="della">1</i> que tamién se refier a un tipu de viga del llagar; posiblemente teamos, en dambos casos, delantre d’una vieya imaxe sexual de la terminoloxía del llagar (Rohlfs 1979: 56). Quiciabes lo mesmo tenga que s’afitar del ast. <i class="della">troyu, a </i>‘sapu grande’, ‘sapu hincháu’ (cfr.) que nos empobina tamién a la referencia ani- mal, talmente como nos recuerda la voz <i class="della">sapa</i> na terminoloxía del molín senabrés (SCiprián 1923: 165) anque pue xustifi- case como un ictiónimu (cfr. <i class="della">troya</i> <i class="della">2)</i>. Con too, ye posible qu’ast. <i class="della">troya</i> <i class="della">1</i> ‘viga...’ almita la variante ast. <i class="della">trueya</i> ‘viga del techu de la corte’ (cfr.) siguiendo nesto (dende trŏia) les po- sibilidaes <i class="della">non-diptongación </i>/ <i class="della">diptongación </i>qu’alvertimos na evolución de ŏ tónica énte yod 3ª y 4ª (ghla 82). De toes ma- neres, nun ha escaecese qu’ast. <i class="della">troya</i> <i class="della">1</i> y <i class="della">trueya</i> tamién podría xustificase dende’l plural del neutru llat. <i class="della">tŏrculum </i>(rew), esto ye, dende torcula ‘máquina pa prensar uva o aceite’, pallabra afitada nes gloses (abf) y, al empar, inxerta na llarga termi- noloxía del llagar (em s.v. torqueo), como almite García de
Diego pal ast. troya (deeh s.v. tŏrcǔlum); la non-diptongación / diptongación tamién sedría posible n’ast. con yod 2ª como faen ver los siguidores del llat. sŏlea > ast. soya y sueya (ghla 82). La posibilidá de reconocer n’ast. otros términos empa- rentaos cola familia de torcula [nidiamente con metátesis *trŏc(u)la] nun va a la escontra d’esta propuesta (cfr. truyar & truyu 2), sinón que lo enconta.
  1. Diego pal ast. troya (deeh s.v. tŏrcǔlum); la non-diptongación
  2. / diptongación tamién sedría posible n’ast. con yod 2ª como faen ver los siguidores del llat. sŏlea > ast. soya y sueya (ghla 82). La posibilidá de reconocer n’ast. otros términos empa- rentaos cola familia de torcula [nidiamente con metátesis
  3. *trŏc(u)la] nun va a la escontra d’esta propuesta (cfr. truyar
  4. & truyu 2), sinón que lo enconta.
troya, la 2
📖: troya
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident>Bancu o conxuntu de calamares [Xx].{2. (Doc.): *Trucha}. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">XXX</i>(TEST)
  1. troya
  2. {2. (Doc.): *Trucha}
  3. ident class="della" level="1"></ident>Bancu o conxuntu de calamares
    • Xx
  4. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">XXX</i
panes grandes e bonos de trigo e quarenta trohas bonas
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">panes</i> <i class="della">grandes</i> <i class="della">e</i> <i class="della">bonos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">trigo</i> <i class="della">e</i> <i class="della">quarenta</i> <i class="della">trohas</i> <i class="della">bonas</i>
[s. f.] [SPM/512] Quiciabes del llat. trochus, -i ‘un pexe ensin identificar’ (old) anque pa ello faiga falta, amás de ver una creación analóxica femenina, almitir la sonorización y perda de -c- col intentu de reponer llueu la consonante pente medies d’una antihiática *trogu*troutroyu (ghla 174). Ye posible que nel mesmu sen podamos atopar xustificación pal ast. troyu, a (cfr.).
  1. [s. f.]
  2. SPM/512
  3. Quiciabes del llat. trochus, -i ‘un pexe ensin identificar’ (old) anque pa ello faiga falta, amás de ver una creación analóxica femenina, almitir la sonorización y perda de -c- col intentu de reponer llueu la consonante pente medies d’una antihiática *trogu*troutroyu (ghla 174). Ye posible que nel mesmu sen podamos atopar xustificación pal ast. troyu, a (cfr.).
troyu, a, el/la
📖: troyu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
(TEST)
  1. troyu
Sapu grande, sapu hincháu [Arm]. Cfr. troya 2.
  1. Sapu grande, sapu hincháu [Arm]. Cfr. troya 2.
  2. Arm
troza, la*
📖: troza
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><trouza [SCiprián].>(TEST)
  1. troza
  2. ident class="della" level="1"></ident><trouza
    • SCiprián
Alféizar de la ventana [SCiprián]. Cfr. trociar.
  1. Alféizar de la ventana [SCiprián]. Cfr. trociar.
  2. SCiprián
trozu, el
📖: trozu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><trozu [Lln. Ac. Sr. Tb]. trociu [JH]. +truzu [Sr. Ay]. +truciu [Sr].>(TEST)
  1. trozu
  2. ident class="della" level="1"></ident><trozu
    • Lln
    • Ac
    • Sr
    • Tb
  3. trociu
    • JH
  4. truzu metafonía
    • Sr
    • Ay
  5. truciu metafonía
    • Sr
Cachu [Ac. Sr. Ay. Tb. JH]. 2. Porción de tierra [Tb]. Tre- chu del camín [Lln]. //Dir a trozos ‘dir a un llabor vecinal conxuntu [Lln]. uenit ad trusizo de Zamorella [914-924] (f.) [ACL/104] Pelagius Troco 1228 (s. xiii) [MB/263] Cfr. trociar. La espresión dir a trozos ha entendese nel con- testu nel que se fai na estaferia (‘llabor comunal pa iguar ca- minos’) onde se partía‘l camín qu’había iguase asignándo-y a cada vecín el trozu o trechu que-y correspondía.
  1. Cachu [Ac. Sr. Ay. Tb. JH]. 2. Porción de tierra [Tb]. Tre- chu del camín [Lln]. //Dir a trozos ‘dir a un llabor vecinal conxuntu [Lln]. uenit ad trusizo de Zamorella [914-924] (f.)
  2. ACL/104
  3. Pelagius Troco
  4. 1228 (s. xiii) MB/263
  5. Cfr. trociar. La espresión dir a trozos ha entendese nel con- testu nel que se fai na estaferia (‘llabor comunal pa iguar ca- minos’) onde se partía‘l camín qu’había iguase asignándo-y a cada vecín el trozu o trechu que-y correspondía.
trubiecu, a, o
📖: trubiecu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>De Trubia [Pr]. <ident class="della" level="1"></ident>Del nome del pueblu trubia, amestanza del llat. trans ‘detrás de’ cola voz prerromana *apia ‘agua’ (ta 177; tt 300) cola amestadura del posible suf. dim. *-occus, -a, -um → -<i class="della">uecu</i>(TEST)
  1. trubiecu
  2. ident class="della" level="1"></ident>De Trubia
    • Pr
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Del nome del pueblu trubia, amestanza del llat
  4. trans ‘detrás de’ cola voz prerromana *apia ‘agua’ (ta 177; tt 300) cola amestadura del posible suf
  5. dim
  6. -occus, -a, -um → -<i class="della">uecu</i asterisco
→ -iecu.
  1. → -iecu.
trubiecu, el
📖: trubiecu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+trubiicu [Ay]. tribiecu [Os. Ca].>(TEST)
  1. trubiecu
    • Cg
    • Vv
    • Ri
    • Pz
    • Cn
    • Pr
    • Cp
    • Sb
    • Lln
  2. trubiicu metafonía
    • Ay
  3. tribiecu
    • Os
    • Ca
Cuna, berciu [Cg. Vv. Ca. Ri. Ay, Qu, Pz (Oc). Cn (F). Pr. V1830. JH. R]: L.levanta esi nenu del trubiecu [Cn (F)]. Cuna pequeña [Os. Ar] y rústica [Cb. Cp] de tables [Ay], ensin rue- des usada antiguamente [Sb]. Cuna con barandes con posibi- lidaes de xiringar o arrollar al neñu [Ca]. Cuna de neñín fecha a mano, probemente [Ay]. Cuna pequeña pa llevala la madre a la cabeza [Ay]. 2. Armatoste [DA]. 3. Túmulu [DA]. 4. Per- sona gorda y baxa [Lln]. //Tar gordu como un trubiecu [Vv]. ///Del trubiecu a la güesera non hai un rebalgu siquiera [Vv]. ye le sacaron una niña en un tribieco 1665 [Sayam- bre/185-14]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cuna, berciu [Cg. Vv. Ca. Ri. Ay, Qu, Pz (Oc). Cn (F). Pr. V
  3. 1830. JH. R]: <i class="della">L</i>.<i class="della">levanta</i> <i class="della">esi</i> <i class="della">nenu</i> <i class="della">del</i> <i class="della">trubiecu</i> [Cn (F)]. Cuna pequeña [Os. Ar] y rústica [Cb. Cp] de tables [Ay], ensin rue- des usada antiguamente [Sb]. Cuna con barandes con posibi- lidaes de xiringar o arrollar al neñu [Ca]. Cuna de neñín fecha a mano, probemente [Ay]. Cuna pequeña pa llevala la madre a la cabeza [Ay].
  4. 2. Armatoste [DA].
  5. 3. Túmulu [DA].
  6. 4. Per- sona gorda y baxa [Lln]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">gordu</i> <i class="della">como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">trubiecu</i> [Vv]. ///<i class="della">Del</i> <i class="della">trubiecu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">güesera</i> <i class="della">non</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">un</i> <i class="della">rebalgu</i> <i class="della">siquiera</i> [Vv]. <i class="della">ye</i> <i class="della">le</i> <i class="della">sacaron</i> <i class="della">una</i> <i class="della">niña</i> <i class="della">en</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tribieco</i> 1665 [Sayam- bre/185-14]
como a un niño en su trubiecu [Grangerías xviii: 647] Trubiecu es la cuna” [GP a. 1788] Sobre el altar un truviecu [Ex Carlos iii 104] taba en sueñu eternu añándose nel so trubiecu de étere [PPRIA(NB)/220] ahora enveyecen amalaos los probes dende ‘l trubiecu has- ta la fosa [EGªREN(NB)/287] pue que en desbán esté el trubiecu que lu añó 1906-1914 [J. Arango/99] duna meitá teu fete un trobiecu pa naina 1930 [FCoro- nas/154] Posible continuador
  1. como a un niño en su trubiecu
  2. Grangerías xviii: 647
  3. Trubiecu es la cuna”
  4. GP a. 1788
  5. Sobre el altar un truviecu
  6. Ex Carlos iii 104
  7. taba en sueñu eternu añándose nel so trubiecu de étere
  8. PPRIA(NB)/220
  9. ahora enveyecen amalaos los probes dende ‘l trubiecu has- ta la fosa
  10. EGªREN(NB)/287
  11. pue que en desbán esté el trubiecu que lu añó 1906
  12. 1914 J. Arango/99
  13. duna meitá teu fete un trobiecu pa naina
  14. 1930 FCoro- nas/154
  15. Posible continuador
del llat. torus, -i (cfr. tueru) cola ames- tadura del suf. diminutivu -*ŏccus, *torŏccus > *toruecu*turbuecutrubiecu con metátesis como en *tuérbanu → [-bwe-] (ghla 88). Dende ast. trubiecu féxose’l verbu atru- biecar (cfr.). Nun ha tracamundiase ast. trubiecu ‘cuna’ col ax. trubiecu, a, o ‘de Trubia’ (ta 177; tt 300).
  1. truébanu (cfr.). Nel procesu evolutivu alvertimos dos as- peutos de más interés: a) [we] → [je], acordies con una con- ducta conocida n’ast., como en culuebraculiebra (ghla
  2. je
  3. §3.1.7.3); b) reforzamientu consonánticu del diptongu
  4. -we-
trucar
📖: trucar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. trucar
Cfr. trocar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">trocar</i>.
trucáu, ada, ao
📖: trucáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. trucáu
Pp. de trucar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Pp. de <i class="della">trucar</i>.
trucha, la
📖: trucha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<trutsa [Qu. Brañas (Oc)]. truita [Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (MG). An. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/]. trueita [La Cabreira (Mar)]. Cast. <i class="della">trucha </i>[Lln. Rs. Cl. Ac. Sr. Ca. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (MG). An. Cv. Vd. Cd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. La Cabreira (Mar)]: <i class="della">Pesquéi</i>(TEST)
  1. trucha
    • Tb
  2. trutsa
    • Qu
    • Brañas (Oc)
  3. truita
    • Sm
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
    • As
    • Cn (MG)
    • An
    • Cv
    • Vd
    • Tox
    • Oc
    • /Eo
    • Mánt/
  4. trueita
    • La Cabreira (Mar)
  5. Cast
  6. <i class="della">trucha </i>[Lln. Rs. Cl. Ac. Sr. Ca. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (MG). An. Cv. Vd. Cd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. La Cabreira (Mar)]: <i class="della">Pesquéi</i
una truita mariega de dos quilos [Vd]. 2. Moyadura [Cl]: Buona trucha piyasti [Cl]. //Dar (las) truechas ‘falar por falar, dar parola’ [Tb]. //Trucha marina: “también hai truchas de color de plata perfecta, y de color de oro, á las cuales llaman en Asturias truchas marinas” [DC, Terreros]. ///Debaxu’l tou mandil/tienes un pozu mui fondu/ donde navega mi trucha/con las alforxas al hombro [Sm]. El que quiera truches que mueye’l culo [ALl (Esfoyaza)].
  1. 1. <i class="della">una</i> <i class="della">truita</i> <i class="della">mariega</i> <i class="della">de</i> <i class="della">dos</i> <i class="della">quilos </i>[Vd].
  2. 2. Moyadura [Cl]: <i class="della">Buona trucha piyasti </i>[Cl]. //<i class="della">Dar (las)</i> <i class="della">truechas </i>‘falar por falar, dar parola’ [Tb]. //<i class="della">Trucha</i> <i class="della">marina</i>: “también hai truchas de color de plata perfecta, y de color de oro, á las cuales llaman en Asturias <i class="della">truchas</i> <i class="della">marinas</i>” [DC, Terreros]. ///<i class="della">Debaxu’l tou mandil</i>/<i class="della">tienes un pozu mui fondu</i>/ <i class="della">donde</i> <i class="della">navega</i> <i class="della">mi</i> <i class="della">trucha</i>/<i class="della">con</i> <i class="della">las</i> <i class="della">alforxas</i> <i class="della">al</i> <i class="della">hombro</i> [Sm]. <i class="della">El </i><i class="della">que</i> <i class="della">quiera</i> <i class="della">truches</i> <i class="della">que</i> <i class="della">mueye’l</i> <i class="della">culo</i> [ALl (Esfoyaza)].
in tructas sive in riu Mauri quomodo in Monte 1092 [SPM/148] det tres modios de centeno et xxx panes triticos et x det tres modios de centeno et xxx panes triticos et tructas 1188 [SPM/337] xv rellias de ferro et xl tructas frescas 1225 [FRLeón/211] omne cargado de truchas tome el duenno la meior el portero [fin s. xiii] (s. xiii) [MSAH-V/592] mas ñon tan abundante de ganado,/figos, truches, manteca ñin ablanes [PyT 36] una nasa del cañal al remate truches piesca [ACEBAL(CyC)/283] nun llau da les truches regales en utru les anguiles y llam- prea [ACEBAL(CyC)/282]
  1. in tructas sive in riu Mauri quomodo in Monte
  2. 1092 SPM/148
  3. det tres modios de centeno et xxx panes triticos et x det tres modios de centeno et xxx panes triticos et tructas
  4. 1188 SPM/337
  5. xv rellias de ferro et xl tructas frescas
  6. 1225 FRLeón/211
  7. omne cargado de truchas tome el duenno la meior el portero [fin s. xiii] (s. xiii)
  8. MSAH-V/592
  9. mas ñon tan abundante de ganado,/figos, truches, manteca ñin ablanes
  10. PyT 36
  11. una nasa del cañal al remate truches piesca
  12. ACEBAL(CyC)/283
  13. nun llau da les truches regales en utru les anguiles y llam- prea
  14. ACEBAL(CyC)/282
Del llat. serondu tructa, -ae ‘trucha’ (tlg 149 s.v. tructa, tructo) posible celtismu, panrománicu menos rumán (em; rew s.v. trŭcta) ya panhispánicu (deeh; dcech s.v. trucha; ghla §3.1.3.1.1). Dende ast. *truitsa podría xustificase *trueitsa truecha con una /e/ d’encontu (ghla § 3.1.5). Una creación ana- lóxica masculina ye ast. truchu (cfr.) con un posible dim. tru- chín. Pero ésti apaez tamién como nome de llugar y, entós, ha- bría xustificase dende’l xenitivu del antropónimu tructinus o como nomatu (tt 394). Un aum. vémoslu nel ast. truchón (cfr.). Una vieya formación en -ārius úfrela ast. trucheru, a, o (cfr.).
trucheru, a, o
📖: trucheru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+truchiru [Ay]. trucheiru [Pr]. truiteiru [Sm. Pzu. PSil. An. Cv. Oc].>(TEST)
  1. trucheru
  2. truchiru metafonía
    • Ay
  3. trucheiru
    • Pr
  4. truiteiru
    • Sm
    • Pzu
    • PSil
    • An
    • Cv
    • Oc
Cast. truchero [Pzu].
  1. 1. Cast. <i class="della">truchero</i> [Pzu].
Aficionáu a pescar o comer truches [Cl. Ay. Sm]. Que pesca truches [PSil. An. Cv. Oc. /Eo/] pa vende- les [Ay]. 2. Abondosu en truches (un regueru, un ríu) [Lln. Ay. Pr]. ///Cazador ya truiteiru nun puenen payeiru [LC]. Home truiteiro o perdigoteiro, nun xunta meda nin talameiro [LC]. Cfr. trucha.
truchina, la
📖: truchina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Enfermedá del ganáu [Cn]. Dim. de <i class="della">trucha</i>(TEST)
  1. truchina
  2. Enfermedá del ganáu
    • Cn
  3. Dim
  4. de <i class="della">trucha</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
Quiciabes sía niciu d’una aplicación semántica figurada o eufemística de ‘pene’ como tamién al- vertimos en trucha (cfr.).
truchón, ona
📖: truchón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Aum. de <i class="della">truchu</i>. 2. Que-y presta tomar el pelo [Ca]. 3. Llargu en ver les coses [Ca]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petrus</i>(TEST)
  1. truchón
  2. Aum
  3. de <i class="della">truchu</i>
  4. 2
  5. Que-y presta tomar el pelo
    • Ca
  6. 3
  7. Llargu en ver les coses
    • Ca
  8. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petrus</i
Tructon 1161 (s. xiv) [DCO-I/429] Cfr. trucha.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Tructon</i> 1161 (s. xiv) [DCO-I/429] Cfr. <i class="della">trucha</i>.
truchu, a, o
📖: truchu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Raposiegu, astutu [Llomb. Vg]. Formación ax. sobro ast. <i class="della">trucha</i>(TEST)
  1. truchu
  2. Raposiegu, astutu
    • Llomb
    • Vg
  3. Formación ax
  4. sobro ast
  5. <i class="della">trucha</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
truchu, el
📖: truchu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Trucha perpequeña [Tb. Sm]. 2. Cast. <i class="della">judía</i>(TEST)
  1. truchu
  2. Trucha perpequeña
    • Tb
    • Sm
  3. 2
  4. Cast
  5. <i class="della">judía</i
verde, vainilla [Pi (i)]. //Gordu como un truchu ‘pergordu’ [Ac]. ///-¿Quiesme mu- chu? -Como la trucha al truchu dialoguen asina madre y fíu [Tb].
  1. 1. <i class="della">verde,</i> vainilla [Pi (i)]. //<i class="della">Gordu</i> <i class="della">como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">truchu</i> ‘pergordu’ [Ac]. ///-<i class="della">¿Quiesme</i> <i class="della">mu-</i> <i class="della">chu? </i>-<i class="della">Como la trucha al truchu </i>dialoguen asina madre y fíu [Tb].
Cfr. trucha.
“trucidadura”
📖: “trucidadura”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación medieval [LELMAL s.v.]: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">damus uobis ipsa ereditate pro iuribicaduras et </i><i class="della">trucidaduras</i><i class="della">(TEST)
  1. “trucidadura”
  2. Términu conocíu pela documentación medieval [LELMAL s.v.]: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">damus uobis ipsa ereditate pro iuribicaduras et </i><i class="della">trucidaduras</i><i class="della"
unde abui iudicio 1069(or.) [ACL/402] Cfr. trociar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. unde</i> <i class="della">abui</i> <i class="della">iudicio</i> 1069(or.) [ACL/402] Cfr. <i class="della">trociar</i>.
trucu, el
📖: trucu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<truco [Cg. Ay. R].>(TEST)
  1. trucu
    • Lln
    • Cd
    • Sm
  2. truco
    • Cg
    • Ay
    • R
Cast. truco [Lln. PSil. Cd]. Trampa [Cd]. 2. Determináu xue- gu de cartes [Sm. PSil. R]. 3. Espresión nel xuegu llamáu trucu [PSil]. //Como si dixeres truco ‘naide te fai casu’ [Cg]. //Tu óyesme y truco dizse pa dar a entender que nun se fai casu dalgún [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">truco</i> [Lln. PSil. Cd]. Trampa [Cd].
  2. 2. Determináu xue- gu de cartes [Sm. PSil. R].
  3. 3. Espresión nel xuegu llamáu <i class="della">trucu</i> [PSil]. //<i class="della">Como</i> <i class="della">si</i> <i class="della">dixeres</i> <i class="della">truco</i> ‘naide te fai casu’ [Cg]. //<i class="della">Tu</i> <i class="della">óyesme</i> <i class="della">y</i> <i class="della">truco</i> dizse pa dar a entender que nun se fai casu dalgún [Ay].
Deverbal fuerte de trucar (cfr. trocar) anque podría guardar rellación tamién con retrucar (cfr. retrucu).
truébanu, el
📖: truébanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<truóbanu [y Pr. Tox. PVieya]. +truíbanu [Ll. Ri]. +tríbanu [Ay]. //trobo [/Valdedo, Berducedo (Eo), Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. truébanu
    • Lr
    • An
    • Mn
    • Pr
    • Vd
    • Eo
    • Sd
    • Cn
    • Cp
    • Qu
    • Tb
    • Sl
    • Sm
    • Cd
    • Cv
  2. truóbanu
    • y Pr
    • Tox
    • PVieya
  3. truíbanu metafonía
    • Ll
    • Ri
  4. tríbanu metafonía
    • Ay
  5. trobo eonaviego
    • /Valdedo, Berducedo (Eo), Eo
    • Mánt/
Troncu de castañal afuracáu nel so interior, comíu pola filoxe- ra [Tox]. 2. Cast. colmena, caxellu de les abeyes [Lr. Ac. Ll. An. Gr. Mn. Pr. Vd. PVieya /Berducedo (Oc). Eo. Mán/] de madera [Sd. Cn (F). Tox]. Caxellu fechu d’un tueru afuráu per dientro [Cp. Ay. Ri. Qu. Tb. PSil. Sl. Cn, Sm, Tb (Oc). JH] o fechu de cuatro tables [Sm. Cd]. Caxellu de tueru d’árbol o de corchu [Bab] o de cuatro tables [Cv]. Caxellu de tueru d’árbol [Sl (/colmena si ye de tabla)], de palera [Bard]. Trozu d’árbol afuracáu, usáu como caxellu o como vasía pa guardar coses [Vg. Tor]. 3. Barrica para colar la ropa [/Valdedo (Eo). Eo. Mánt/]. 4. Canastru en que los pasiegos lleven al llombu a los neños de pechu [R].
  1. 1. Troncu de castañal afuracáu nel so interior, comíu pola filoxe- ra [Tox].
  2. 2. Cast. <i class="della">colmena</i>, caxellu de les abeyes [Lr. Ac. Ll. An. Gr. Mn. Pr. Vd. PVieya /Berducedo (Oc). Eo. Mán/] de madera [Sd. Cn (F). Tox]. Caxellu fechu d’un tueru afuráu per dientro [Cp. Ay. Ri. Qu. Tb. PSil. Sl. Cn, Sm, Tb (Oc). JH] o fechu de cuatro tables [Sm. Cd]. Caxellu de tueru d’árbol o de corchu [Bab] o de cuatro tables [Cv]. Caxellu de tueru d’árbol [Sl (/<i class="della">colmena</i> si ye de tabla)], de palera [Bard]. Trozu d’árbol afuracáu, usáu como caxellu o como vasía pa guardar coses [Vg. Tor].
  3. 3. Barrica para colar la ropa [/Valdedo (Eo). Eo. Mánt/].
  4. 4. Canastru en que los pasiegos lleven al llombu a los neños de pechu [R].
a) per terminum Creuse per illum arrogium usque in tropano 863 (s. xiii) [DCO-I/37] per illum tropanum alium paragium ubi dicunt uinea 863 (s. xiii) [DCO-I/37] usque in fontes de Tropano et figet se in carraria de uereda [914-924] (f.) [ACL/110] rudericus de tropano 978(or.) [SV] alias uineas in Tropano duas arenzadas in illa Naua 1050 (s. xii) [ACL/258] b) in illo monte quem dicunt ad Aspera In uillare ad trobanum 887(or.) [SV] per Collada de Trobano et per illa penna de illas Lampas 918 (interpoláu) [ACL/74] cum Trobano ab integro 989 (s. xii) [ACL/26] ipsa terra qui fuit conparata in Trobano sedente de Rekarede 1028 (s. xii) [ACL/447] illo Trobano de Fontes 1146(or.) [SV/354] locum pernominatum ad illo trobano do tibi ista faca [1157- 1161](or.) [DCO-I/423] de illam rotella del trobano que arrumpeo pater tuus [1157- 1161](or.) [DCO-I/423] usque in illo loco quod dicunt Trobano in trauesso 1207 [LRCourias/85] uendiderunt ... duas cortinas in illa uilla de trobano 1207 [LRCourias/143] Domingo Pedriz de Trobano 1217(or.) [SV/92] infronte est camino antiquo que uadit de Oueto a partes de trobano 1235(or.) [SV/71] estas son en el lugar que dicen el trobano 1259 [SPM/443] como sal al camino lugar pernomeado enno trobano 1261 [SPM/449] de la otra parte camion que ue de Seueres pora el trobano 1296 [DCO-II/185] enna otra ffronterra fierre enna carrerra que ve de Seuerres poral trobano 1297 [DCO-II/194] c) resçebimos de vos en poblo dos casas en Truebano e dos orrios 1366(or.) [SP-II/412] dos tierras lavradias que yazen a la portiella de Truebano 1420(or.) [SP-III/229] tierra de prado cabo la losa del Truevano segund que estava çierrado 1439(or.) [SP-III/386] San Miguel de Truebano para una vestimenta la media nata 1442 (c.) [ACL-X/280] - las tierras seguientes que tenemos en la aldea del Truevano 1508(or.) [SP-IV/413] Formación llograda sol acusativu llat. *tŏricum, diminutivu de masc. torus, o del neutru torum (em), llueu cola amestanza d’un nuevu suf. diminutivu átonu continuador del llat. -ŭlus (cfr. tueru). La documentación vieya úfrenos dellos exemplos percorreutos con -p- acordies cola inseguranza que se pervé na escritura de les consonantes oclusives d’aniciu llatín. Den- de *tŏricum siguió ast. *tuergu que cola amestanza del conti- nuador del dim. -ǔlus (llaa 103) fexo posible l’ast. tuérganu (cfr.) y, con una metátesis de [r], ast. truéganu (cfr.). Con me- tátesis y tracamundiu de sonores, foi posible l’ast. *tuérbanu truébanu como tamién amuesa la nuesa toponimia (ta 65 & 330 & 633; tt 391). Tou esti procesu, a nun ser el de la diptongación, llóxicamente, diose tamién en g-ast. (trobo) da-
  1. a)
  2. per terminum Creuse per illum arrogium usque in tropano
  3. 863 (s. xiii) DCO-I/37
  4. per illum tropanum alium paragium ubi dicunt uinea
  5. 863 (s. xiii) DCO-I/37
  6. usque in fontes de Tropano et figet se in carraria de uereda [914-924] (f.)
  7. ACL/110
  8. rudericus de tropano
  9. 978(or.) SV
  10. alias uineas in Tropano duas arenzadas in illa Naua
  11. 1050 (s. xii) ACL/258
  12. b)
  13. in illo monte quem dicunt ad Aspera In uillare ad trobanum
  14. 887(or.) SV
  15. per Collada de Trobano et per illa penna de illas Lampas
  16. 918 (interpoláu) ACL/74
  17. cum Trobano ab integro
  18. 989 (s. xii) ACL/26
  19. ipsa terra qui fuit conparata in Trobano sedente de Rekarede
  20. 1028 (s. xii) ACL/447
  21. illo Trobano de Fontes
  22. 1146(or.) SV/354
  23. locum pernominatum ad illo trobano do tibi ista faca [1157- 1161](or.)
  24. DCO-I/423
  25. de illam rotella del trobano que arrumpeo pater tuus [1157- 1161](or.)
  26. DCO-I/423
  27. usque in illo loco quod dicunt Trobano in trauesso
  28. 1207 LRCourias/85
  29. uendiderunt ... duas cortinas in illa uilla de trobano
  30. 1207 LRCourias/143
  31. Domingo Pedriz de Trobano
  32. 1217(or.) SV/92
  33. infronte est camino antiquo que uadit de Oueto a partes de trobano
  34. 1235(or.) SV/71
  35. estas son en el lugar que dicen el trobano
  36. 1259 SPM/443
  37. como sal al camino lugar pernomeado enno trobano
  38. 1261 SPM/449
  39. de la otra parte camion que ue de Seueres pora el trobano
  40. 1296 DCO-II/185
  41. enna otra ffronterra fierre enna carrerra que ve de Seuerres poral trobano
  42. 1297 DCO-II/194
  43. c) resçebimos de vos en poblo dos casas en Truebano e dos orrios
  44. 1366(or.) SP-II/412
  45. dos tierras lavradias que yazen a la portiella de Truebano
  46. 1420(or.) SP-III/229
  47. tierra de prado cabo la losa del Truevano segund que estava çierrado
  48. 1439(or.) SP-III/386
  49. San Miguel de Truebano para una vestimenta la media nata
  50. 1442 (c.) ACL-X/280
  51. - las tierras seguientes que tenemos en la aldea del Truevano
  52. 1508(or.) SP-IV/413
  53. Formación llograda sol acusativu llat. *tŏricum, diminutivu de masc. torus, o del neutru torum (em), llueu cola amestanza d’un nuevu suf. diminutivu átonu continuador del llat. -ŭlus (cfr. tueru). La documentación vieya úfrenos dellos exemplos percorreutos con -p- acordies cola inseguranza que se pervé na escritura de les consonantes oclusives d’aniciu llatín. Den- de *tŏricum siguió ast. *tuergu que cola amestanza del conti- nuador del dim. -ǔlus (llaa 103) fexo posible l’ast. tuérganu (cfr.) y, con una metátesis de [r], ast. truéganu (cfr.). Con me- tátesis y tracamundiu de sonores, foi posible l’ast. *tuérbanu
  54. r
  55. truébanu como tamién amuesa la nuesa toponimia (ta 65 & 330 & 633; tt 391). Tou esti procesu, a nun ser el de la diptongación, llóxicamente, diose tamién en g-ast. (trobo) da
rréu que nesa fastera occidental sí se desanicia -n- (bárganubargo) anque non -l-. Pero dende’l términu responsable del actual truébanu féxose’l verbu ast. atrobanar (cfr.) con un sentíu primariu de ‘afuracar’, como se fura la madera pa facer el truébanu. Otru verbu fechu sobro truébanu (o meyor sol so antecedente ensin diptongar) ye ast. entrobanar (cfr.) y estro- banar (cfr.). L’ast. truébanu+truíbanu (con metafonía por -u) ufierta la perda del elementu vocálicu velar del triptongu (truébanutrébanu) pol so asitiamientu llabial como en cu- luebraculebra (ghla §3.1.7.3), con metafonía → tríbanu.
truecu, el
📖: truecu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trueque [Lln]. //troco [Eo].>(TEST)
  1. truecu
  2. trueque
    • Lln
  3. troco eonaviego
    • Eo
Cast. trueque [Lln], cambiu [JH./Eo/].
  1. 1. Cast. <i class="della">trueque</i> [Lln], cambiu [JH./Eo/].
me pertenesce e quedo por troco e herencia de Catalina Fer- nandez 1492(or.) [MSMV/477] lo querian trocar e dar en trueco con Alvar Suarez 1508(or.) [MSMV/519] sy a sus mercedes pluguiese de fazer con el el dicho trueco 1508(or.) [MSMV/521] sepant quantos esta carta de trueco e canbio vieren 1508(or.) [MSMV/526] vos trocamos y damos en trueco otro lloso que dizen Alas- pra 1508(or.) [SP-IV/414] damos en trueco un pedaço de heredad que yaz so el prado 1508(or.) [SP-IV/414] Se m’ofrez el proponei/un truecu [El Caballo 80] El diptongu ha debese al influxu de les formes diptongaes del presente d’indicativu de trocar (
  1. me pertenesce e quedo por troco e herencia de Catalina Fer- nandez
  2. 1492(or.) MSMV/477
  3. lo querian trocar e dar en trueco con Alvar Suarez
  4. 1508(or.) MSMV/519
  5. sy a sus mercedes pluguiese de fazer con el el dicho trueco
  6. 1508(or.) MSMV/521
  7. sepant quantos esta carta de trueco e canbio vieren
  8. 1508(or.) MSMV/526
  9. vos trocamos y damos en trueco otro lloso que dizen Alas- pra
  10. 1508(or.) SP-IV/414
  11. damos en trueco un pedaço de heredad que yaz so el prado
  12. 1508(or.) SP-IV/414
  13. Se m’ofrez el proponei/un truecu
  14. El Caballo 80
  15. El diptongu ha debese al influxu de les formes diptongaes del presente d’indicativu de trocar (
cfr.). Lo mesmo vese en true- ca con rellación a troca (cfr).
truéganu, el
📖: truéganu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Ciertu nacimientu d’agua [Bulnes (Lln)]. Camentamos qu’ha entendese como variante del ast. <i class="della">truébanu</i>(TEST)
  1. truéganu
  2. Ciertu nacimientu d’agua
    • Bulnes (Lln)
  3. Camentamos qu’ha entendese como variante del ast
  4. <i class="della">truébanu</i
(cfr.) con aniciu en tuérganu (cfr.). De toes maneres la impre- cisión del datu semánticu empobínanos a camentar que pue tratase d’un nome de llugar confundíu con un apellativu. Lla- mar truéganu a un sitiu onde naz l’agua pue debese, de mano, a la semeyanza que guarda’l sitiu de nacencia cola figura del truébanu que, a vegaes, emplegaben pa recoyer el líquidu y beber con facilidá. Cfr. truébanu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) con aniciu en <i class="della">tuérganu</i> (cfr.). De toes maneres la impre- cisión del datu semánticu empobínanos a camentar que pue tratase d’un nome de llugar confundíu con un apellativu. Lla- mar <i class="della">truéganu</i> a un sitiu onde naz l’agua pue debese, de mano, a la semeyanza que guarda’l sitiu de nacencia cola figura del truébanu que, a vegaes, emplegaben pa recoyer el líquidu y beber con facilidá. Cfr. <i class="della">truébanu</i>.
truel, el
📖: truel
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. truel
    • Xx
    • Llu
Rede en forma cónica cola abertura suxeta a una circunferen- cia d’alambre, al cabu d’un palu que fai de mangu [Xx (Cg)]. Rede cónica asemeyada a la qu’empleguen pa cazar maripo- ses, usada especialmente pa la quisquilla [Llu]. Rede pequeña de figura cónica o de cucuruchu suxeta a un palu curtiu cola que pesquen pexe menudo [JH].
  1. 1. Rede en forma cónica cola abertura suxeta a una circunferen- cia d’alambre, al cabu d’un palu que fai de mangu [Xx (Cg)]. Rede cónica asemeyada a la qu’empleguen pa cazar maripo- ses, usada especialmente pa la quisquilla [Llu]. Rede pequeña de figura cónica o de cucuruchu suxeta a un palu curtiu cola que pesquen pexe menudo [JH].
Cfr. truellu.
truellu, el*
📖: truellu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<truollu [PVeiga].>(TEST)
  1. truellu
  2. truollu
    • PVeiga
Corchada onde s’enrosca’l sedal [PVeiga].
  1. 1. Corchada onde s’enrosca’l sedal [PVeiga].
D’una creación masculina del llat. trua, -ae ‘pequeña esplu- madera’, ‘vasía de doble fondu enllenu de furacos’, ‘cha- plón de fregaderu’ (em s.v. trua; abf) cola amestadura del dim. -ellus. Una variante paez ser ast. truel (cfr.) que podría ser un galicismu trouelle (pe1: 97) colo que na alternancia del autóctonu trullu/truel taríamos nun casu asemeyáu al qu’alvertimos nos dobletes suriellu/xurel (pe2: 375). El gall. tamién conoz truel del que fala Pensado (1973: 183).
truena, la
📖: truena
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<truena [Ay. Ll. Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. Tor. Llomb. Arm. Vg. Mar]. truona [SCiprián]. /////trona [y Ay. Mo. Ri. AGO]. troña [Lln]. /////tuena [y Tb. PSil. y Mar]. tuona [As]. /////tona [y Ay. Cn (MG. F). As (Cruce). Sl. Cv. An. Vd. Oc].>(TEST)
  1. truena
    • Ca
    • Cn
  2. truena
    • Ay
    • Ll
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • Tor
    • Llomb
    • Arm
    • Vg
    • Mar
  3. truona
    • SCiprián
  4. trona dudoso (certainty = baxa)
    • y Ay
    • Mo
    • Ri
    • AGO
  5. troña
    • Lln
  6. tuena dudoso (certainty = baxa)
    • y Tb
    • PSil
    • y Mar
  7. tuona
    • As
  8. tona dudoso (certainty = baxa)
    • y Ay
    • Cn (MG
    • F)
    • As (Cruce)
    • Sl
    • Cv
    • An
    • Vd
    • Oc
Truenu [Ca. Ay. Ri. Tb. Sm. As. As (Cruce). Sl. Cv. Oc. Tor. Llomb. Mar. SCiprián]. Tronada [Cn (MG). AGO], troníu [Ll]. Truenos [An]: La tona miete miedu [An]. Tormenta [Ri. Mo. PSil. As (Cruce). Cn (F). Vd], con aparatu llétricu [Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. Tor. Llomb. Arm. Mar]: Nun séi si vendrá la tona [Cn (F)]. Ruíu de los truenos [Ay]. Tempestá [Vg. Mar]. 2. Mases espeses de nubes qu’asomen pel horizonte y son precursores de tempestá [Cv]. 3. Temporada en que son abondoses les tambarrascaes con truenos [Ca]. 4. Riña, repri- menda violenta [Sm]. ///Añu de trona, añu de borona [Ca]. Añu de troña añu de boroña [Lln]. Cfr. truenu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Truenu [Ca. Ay. Ri. Tb. Sm. As. As (Cruce). Sl. Cv. Oc. Tor. Llomb. Mar. SCiprián]. Tronada [Cn (MG). AGO], troníu [Ll]. Truenos [An]: <i class="della">La</i> <i class="della">tona</i> <i class="della">miete</i> <i class="della">miedu</i> [An]. Tormenta [Ri. Mo. PSil. As (Cruce). Cn (F). Vd], con aparatu llétricu [Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. Tor. Llomb. Arm. Mar]: <i class="della">Nun séi si vendrá </i><i class="della">la</i> <i class="della">tona</i> [Cn (F)]. Ruíu de los truenos [Ay]. Tempestá [Vg. Mar].
  3. 2. Mases espeses de nubes qu’asomen pel horizonte y son precursores de tempestá [Cv].
  4. 3. Temporada en que son abondoses les tambarrascaes con truenos [Ca].
  5. 4. Riña, repri- menda violenta [Sm]. ///<i class="della">Añu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">trona,</i> <i class="della">añu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">borona</i> [Ca]. <i class="della">Añu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">troña</i> <i class="della">añu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">boroña</i> [Lln]. Cfr. <i class="della">truenu</i>.
truenta, la
📖: truenta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Truena [Qu]. Quiciabes sía espresión debida a un encruz de <i class="della">truena</i>(TEST)
  1. truenta
  2. Truena
    • Qu
  3. Quiciabes sía espresión debida a un encruz de <i class="della">truena</i
(cfr.) y
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) y
tur(m)enta.
truenu, el
📖: truenu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<truönu [Cl]. +truinu [Ay. Ll]. /////tronu [Tox. JH]. //trono [Eo].>(TEST)
  1. truenu
    • Lln
    • Rs
    • Tb
  2. truönu
    • Cl
  3. truinu metafonía
    • Ay
    • Ll
  4. tronu dudoso (certainty = baxa)
    • Tox
    • JH
  5. trono eonaviego
    • Eo
Cast. trueno [Lln. Rs. Cl. Ay. Tb. Tox. /Eo/. JH]: Era un mozu como un truenu [Lln]: Las muyeres qu’eran gordas eran como truenos con esas faldas [Lln]. 2. Xuerga [Ll]: Andar de truinu [Ll].
  1. 1. Cast. <i class="della">trueno</i> [Lln. Rs. Cl. Ay. Tb. Tox. /Eo/. JH]: <i class="della">Era un mozu</i><i class="della"> como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">truenu</i> [Lln]: <i class="della">Las</i> <i class="della">muyeres</i> <i class="della">qu’eran</i> <i class="della">gordas</i> <i class="della">eran </i><i class="della">como</i> <i class="della">truenos</i> <i class="della">con</i> <i class="della">esas</i> <i class="della">faldas</i> [Lln].
  2. 2. Xuerga [Ll]: <i class="della">Andar </i><i class="della">de truinu </i>[Ll].
a) viéni el pigazu seliquino sele en llegando ‘l inviernu co los truenos [ACEBAL(NB)/72] pero el truenu gordu sin ponderación fue lo de febreru s. xix [SBERNUECES/17]
el truenu arrestalla n’en monte y la era 1904 [Pensatible/9] non tien remediu pos dalgunes veces non ye ñuve e un true- nu 1906-1914 [J. Arango/26] b) al rellumu azufráu sigu’el tronu ruxendo 1895 [TC (Pro- tomártir)/1] Del participiu fuerte del verbu llat. tonāre, esto ye, de *tonus ast. tuenu; o bien del participiu fuerte romance de tronar con influxu del continuador
  1. a) viéni el pigazu seliquino sele en llegando ‘l inviernu co los truenos
  2. ACEBAL(NB)/72
  3. pero el truenu gordu sin ponderación fue lo de febreru s. xix
  4. SBERNUECES/17

  5. el truenu arrestalla n’en monte y la era
  6. 1904 Pensatible/9
  7. non tien remediu pos dalgunes veces non ye ñuve e un true- nu 1906
  8. 1914 J. Arango/26
  9. b) al rellumu azufráu sigu’el tronu ruxendo
  10. 1895 TC (Pro- tomártir)/1
  11. Del participiu fuerte del verbu llat. tonāre, esto ye, de *tonus
  12. ast. tuenu; o bien del participiu fuerte romance de tronar con influxu del continuador
L’ast. truenu [lo mesmo que’l femenín truena (cfr.)] ye una posible formación deverbal de tronar (cfr.) como postulen Corominas-Pascual (dcech s.v. tronar). del llat. tonitrus, pl. tonitrua (em s.v. tono). De mou asemeyáu xustifícase’l femenín truena (cfr.). La variante tuena (cfr. truena) tamién ye deverbal para- lelu a ast. tuenu (cfr. tronar). Pero tanto truenu como truena ufren variante ensin diptongar, tronu, trona; ello pue debese tanto al influxu analóxicu verbal (del infinitivu del ast. tronar) como al fechu de tar la velar tónica etimolóxica en contau- tu con nasal (ghla §3.1.7.4). La referencia a ‘truenu’ tamién s’atiende n’ast. con continuadores del participiu débil de to- nere → *tonir (con un encruz col continuador de tonitrus) ast. troníu (cfr.).
trueque, el
📖: trueque
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<troque [Lln. Cñ. AGO]. /////trubeque [Sb].>(TEST)
  1. trueque
  2. troque
    • Lln
    • AGO
  3. trubeque dudoso (certainty = baxa)
    • Sb
Cast. trueque [Lln. Cñ. AGO]. Cambiu [Pzu]. 2. Negociu illegal, prostíbulu [Sb]: Si quies poner un pucu e trubeque, ponlo [Sb].
  1. 1. Cast. <i class="della">trueque</i> [Lln. Cñ. AGO]. Cambiu [Pzu].
  2. 2. Negociu illegal, prostíbulu [Sb]: <i class="della">Si</i> <i class="della">quies</i> <i class="della">poner</i> <i class="della">un</i> <i class="della">pucu</i> <i class="della">e</i> <i class="della">trubeque, </i><i class="della">ponlo</i> [Sb].
damos en troque e concanbio el quarto con_su lantoria de la vina 1441(or.) [SP-III/409] guaresçer et salvar este troque que en uno fazemos 1441(or.) [SP-III/410] sepan quantos esta carta de troque e concanvio vieren 1443(or.) [SP-III/416] fue dado en troque e concanbia al dicho monesterio 1448(or.) [SP-III/457] sepant quantos esta carta de troque e concanbia vieren 1477(or.) [SP-IV/184] sepant quantos esta carta de troque y concanbia vieren 1490(or.) [SP-IV/324] Deverbal de trocar (
  1. damos en troque e concanbio el quarto con_su lantoria de la vina
  2. 1441(or.) SP-III/409
  3. guaresçer et salvar este troque que en uno fazemos
  4. 1441(or.) SP-III/410
  5. sepan quantos esta carta de troque e concanvio vieren
  6. 1443(or.) SP-III/416
  7. fue dado en troque e concanbia al dicho monesterio
  8. 1448(or.) SP-III/457
  9. sepant quantos esta carta de troque e concanbia vieren
  10. 1477(or.) SP-IV/184
  11. sepant quantos esta carta de troque y concanbia vieren
  12. 1490(or.) SP-IV/324
  13. Deverbal de trocar (
cfr.), con un usu, quiciabes, eufemísticu. Dende truequetrubeque, con una -b- epentética.
trueya, la
📖: trueya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Viga del techu de la corte [Ll]. Posiblemente sía una variante diptongada del ast. <i class="della">troya</i>(TEST)
  1. trueya
  2. Viga del techu de la corte
    • Ll
  3. Posiblemente sía una variante diptongada del ast
  4. <i class="della">troya</i
1
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i>
(cfr.).
“trulla”
📖: “trulla”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación na posible aceición de *‘artefautu de pesca’: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">la</i>(TEST)
  1. “trulla”
  2. Términu conocíu pela documentación na posible aceición de *‘artefautu de pesca’: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">la</i
metad de todos los salmones que morieren en degannas e en trullas e de los sollos e lontras e roagios e de las lam- preas que y morieren en qualquier manera [LJurisd 153]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">metad</i> <i class="della">de</i> <i class="della">todos</i> <i class="della">los</i> <i class="della">salmones</i> <i class="della">que</i> <i class="della">morieren</i> <i class="della">en</i> <i class="della">degannas</i> <i class="della">e</i> <i class="della">en</i> <i class="della">trullas</i> <i class="della">e</i> <i class="della">de</i> <i class="della">los</i> <i class="della">sollos</i> <i class="della">e</i> <i class="della">lontras</i> <i class="della">e</i> <i class="della">roagios</i> <i class="della">e</i> <i class="della">de</i> <i class="della">las</i> <i class="della">lam-</i> <i class="della">preas</i> <i class="della">que</i> <i class="della">y</i> <i class="della">morieren</i> <i class="della">en</i> <i class="della">qualquier</i> <i class="della">manera</i> [LJurisd 153]
Cfr. trullón.
  1. Cfr. trullón.
Del llat. trulla, -ae ‘esplumadera’, ‘vasía’ (em s.v. trua con- seña ǔ pero old refuga dar cantidá vocálica).
“trullebulle, el”
📖: “trullebulle
🔤: , el”
🏗️: NO
✍️: SI

Interpretación:

🧱 el”
<ident class="della" level="1"></ident>Traxín, xaréu [Sb]. <ident class="della" level="1"></ident>La primera dulda qu’acueyo pa poder xustificar una interpre- tación etimolóxica ye saber si tamos delantre d’una realiza- ción fónica acondada o non darréu que quien tresmite’l datu a vegaes ufre nicios de yeísmu. Poro, desconozo si se trata d’una amestadura de los imperativos de los verbos <i class="della">truyar </i>(cfr.) y <i class="della">bullir </i>(cfr.) o bien d’una amestadura de dos términos emplegaos con enfotu onomatopéyicu, el primeru en rellación col ast. <i class="della">trolle</i>(TEST)
  1. “trullebulle
  2. ident class="della" level="1"></ident>Traxín, xaréu
    • Sb
  3. <ident class="della" level="1"></ident>La primera dulda qu’acueyo pa poder xustificar una interpre- tación etimolóxica ye saber si tamos delantre d’una realiza- ción fónica acondada o non darréu que quien tresmite’l datu a vegaes ufre nicios de yeísmu
  4. Poro, desconozo si se trata d’una amestadura de los imperativos de los verbos <i class="della">truyar </i>(cfr.) y <i class="della">bullir </i>(cfr.) o bien d’una amestadura de dos términos emplegaos con enfotu onomatopéyicu, el primeru en rellación col ast
  5. <i class="della">trolle</i
(cfr.) y el segundu col verbu bullir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) y el segundu col verbu <i class="della">bullir</i>.
trullón, el
📖: trullón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><trul.lón [As. Cv. Oc]. turul.lón [Cv].>(TEST)
  1. trullón
  2. ident class="della" level="1"></ident><trul.lón
    • As
    • Cv
    • Oc
  3. turul.lón
    • Cv
Aum. de trullu. 2. Artefautu de pesca [Cn (MG)]. Armadía más primitiva que la nasa pa ríos más pequeños [As]. Nasa estrencha y llarga pa pescar truches [Sb]. Nasa llarga y estren- cha de boca ancha, pa pescar truches [Oc]. Instrumentu de pesca de los ríos Narcea y Arganza [Cv]. uaso uno argenteo culiares duas et uno trulone 1034 (s. xii) [ACL/38] culiares argenteos VII et uno trulone argenteo 1036 (s. xii) [ACL/67] “Quando la Nasa se hace de mimbres, se llama en Asturias Trullón; y quando se hace de costillas de palo tostado de Abellano, Roble, etc. se llama Nasa (…). Si estas redes son de hilo las llaman (en el mismo Principado) Mangas” [EN, Terreros] “Trullón llaman en Asturias á un medio butron o medio cono que usan en los cañares para pescar, y viene a ser una especie de nasa” [DC, Terreros]
  1. Aum. de trullu. 2. Artefautu de pesca [Cn (MG)]. Armadía más primitiva que la nasa pa ríos más pequeños [As]. Nasa estrencha y llarga pa pescar truches [Sb]. Nasa llarga y estren- cha de boca ancha, pa pescar truches [Oc]. Instrumentu de pesca de los ríos Narcea y Arganza [Cv]. uaso uno argenteo culiares duas et uno trulone
  2. 1034 (s. xii) ACL/38
  3. culiares argenteos VII et uno trulone argenteo
  4. 1036 (s. xii) ACL/67
  5. “Quando la Nasa se hace de mimbres, se llama en Asturias Trullón; y quando se hace de costillas de palo tostado de Abellano, Roble, etc. se llama Nasa (…). Si estas redes son de hilo las llaman (en el mismo Principado) Mangas
  6. EN, Terreros
  7. Trullón llaman en Asturias á un medio butron o medio cono que usan en los cañares para pescar, y viene a ser una especie de nasa”
  8. DC, Terreros
Del llat. trulla, -ae ‘pequeña esplumadera’, ‘cuyarón’, ‘vasía de doble fondu enllena de furacos’, ‘cacíu’ (em s.v. trua; abf; dcech s.v. trulla ii) siguió ast. trulla (cfr.), [y con vocal anap- títica turulla (cfr.)], asina como, analóxicamente, el masc. trullu (cfr.) [→ turullu (cfr.)], d’u se fexo l’aumentativu tru- llón, un artefautu de pesca llamáu asina, de xuru, por cuenta la semeyanza que guardaba cola vasía conocida en llat. trullio o trulla, pallabra que conocerá enanchamientu semánticu (pe1: 96) y tará nel aniciu del verbu compuestu entrollar 2 (cfr.). Los nuesos datos fónicos nun dexen la posibilidá de partir d’un étimu con yod pa xustificar los resultaos en [] (o [ʈş]). Nun partimos, entós, de trullio, -onis ‘vasía, calderu de tapa afuracada’ (em s.v. trua) porque nesi casu empobinó a un resultáu truyón (cfr.). De toes maneres hebo dase un conti- nuador del neutru llat. trul(l)eum, o masc. trul(l)eus (em s.v. trua; rew), del mesmu significáu que llat. trullio, lo que xus- tificaría, ensin ser un casu de yeísmu, l’ast. truyu (cfr. turuyu) non sólo na aceición reuta (‘artefautu pa pescar’) sinón na figurada onde paez dase una comparanza ente’l tipu de vasía enllena de furacos y el techu enllenu de furacos a los qu’hai que tapar. Tamién foi posible trulia (em) d’u siguió ast. *tru- yaturuya (cfr.) con una vocal anaptítica y semánticamen- te daqué alloñáu. Ast. truyu ‘artefautu pa pescar truches’ y trullón ‘tipu de nasa’ tienen l’equivalente respeutivu nel gall. trullo ‘rodallu’ y trula ‘artefautu onde s’enrolla l’apareyu de la cacea’ (gvgh) como yá dixéremos (pe4: 421).
trumbiazu, el
📖: trumbiazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Golpetazu [Ca]. Emburrión fuerte [Ca]: <i class="della">Como</i>(TEST)
  1. trumbiazu
  2. Golpetazu
    • Ca
  3. Emburrión fuerte [Ca]: <i class="della">Como</i
non poía abrir la puerte d’otra manera, dio-y un trumbiazu tan h.uerte que la fezo peazos [Ca].
  1. 1. <i class="della">non</i> <i class="della">poía</i> <i class="della">abrir la puerte d’otra manera, dio-y un trumbiazu tan h</i>.<i class="della">uerte que </i><i class="della">la fezo peazos </i>[Ca].
Quiciabes sía un encruz de tumbiar (cfr.) y trompazu (cfr.).
trumpaleru, el*
📖: trumpaleru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trumpaleiru [Cv].>(TEST)
  1. trumpaleru
  2. trumpaleiru
    • Cv
Mueble o trastu descompuestu, desaxustáu, medio inservible [Cv].
  1. 1. Mueble o trastu descompuestu, desaxustáu, medio inservible [Cv].
¿Términu en rellación con trompa (cfr.)?
truncar
📖: truncar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. truncar
Dar cornaes (un animal) [Ar].
  1. 1. Dar cornaes (un animal) [Ar].
2. Triturar el caballu los tallos de la cotolla al comelo [Oc]. Cfr. atroncar.
trunfante*
📖: trunfante*
🏗️: SI
✍️: NO
//<i class="della">Carru</i>(TEST)
  1. trunfante*
    • Lln
  2. <i class="della">Carru</i eonaviego
triunfante ‘cierta estrella o grupu d’estrelles’ [Lln]. ‘osa mayor’ [Mar]. ‘carru que lleva la custodia, el día del Cor- pus Christi’ [Mar].
  1. 1. <i class="della">triunfante</i> ‘cierta estrella o grupu d’estrelles’ [Lln]. ‘osa mayor’ [Mar]. ‘carru que lleva la custodia, el día del <i class="della">Cor-</i><i class="della"> pus Christi’ </i>[Mar].
Cfr. trunfar.
trunfar
📖: trunfar
🏗️: NO
✍️: NO
<triunfar [Pa]. trionfar [y Ay].>(TEST)
  1. trunfar
    • Lln
    • Cg
    • Ay
    • Tb
    • Sm
    • Ce
    • Pr
    • Cv
    • Oc
  2. triunfar
    • Pa
  3. trionfar
    • y Ay
Cast. triunfar [Lln. Pa. Cg. Ay. Tb. Sm. Pzu. PSil. Ce. Pr. Cv. Tox. /Eo/]. 2. Echar trunfu (nel xuegu de cartes) [Oc]. 3. Mar- car el palu pente medies d’una carta nel xuegu de naipes [Tb]: Trunfan bastos [Tb]. 4. Andar sobro la nieve cuando hai 50 ó más cm de grosor [Sm]. 5. Marafundiar [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">triunfar</i> [Lln. Pa. Cg. Ay. Tb. Sm. Pzu. PSil. Ce. Pr. Cv. Tox. /Eo/].
  2. 2. Echar trunfu (nel xuegu de cartes) [Oc].
  3. 3. Mar- car el palu pente medies d’una carta nel xuegu de naipes [Tb]: <i class="della">Trunfan</i> <i class="della">bastos</i> [Tb].
  4. 4. Andar sobro la nieve cuando hai 50 ó más cm de grosor [Sm].
  5. 5. Marafundiar [Pa].
Del llat. triumphāre ‘tener los honores del trunfu’, ‘trunfar’, ensin dulda per vía cultizante pente medies d’una variante *trumphare, con una vocal deuterotónica qu’esixen delles llingües romániques que parten de *trumpāre (em); la variante triunfar paez moderna y resultáu del influxu cultu y castella- nizante. Lo mesmo ha suponese no que se refier al apellativu triumphum en rellación a trunfu (cfr.) ~ triunfu asina como nel casu del continuador del participiu de presente *trunfante (cfr.) ~ triunfante.
trunfu, el
📖: trunfu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<trunfo [Ac. Ll. /Eo/]. triunfu [Ay. JH].>(TEST)
  1. trunfu
    • Pa
    • Cg
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Pr
    • Cv
    • Oc
    • Cd
  2. trunfo
    • Ac
    • Ll
    • /Eo/
  3. triunfu
    • Ay
    • JH
Cast. triunfo [Cl. Pa. Cg. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. An. Gr. Pr. Cv. Tox. Mar. JH]. 2. Carta que dexa ganar una baza por ser del palu que se xuega [Ac. Tb. Pr. Oc. /Eo/. Mar]. //-os ‘cartes de la baraxa del mesmu palu que pinta’ [Cd]. Cfr. trunfar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">triunfo</i> [Cl. Pa. Cg. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. An. Gr. Pr. Cv. Tox. Mar. JH].
  3. 2. Carta que dexa ganar una baza por ser del palu que se xuega [Ac. Tb. Pr. Oc. /Eo/. Mar]. //<i class="della">-os</i> ‘cartes de la baraxa del mesmu palu que pinta’ [Cd]. Cfr. <i class="della">trunfar</i>.
trunsir
📖: trunsir
🏗️: NO
✍️: NO
Comer esgalazáu una cosa [Ca]: <i class="della">Venía muertu de fame, pónxi-</i><i class="della">(TEST)
  1. trunsir
    • Ca
  2. Comer esgalazáu una cosa [Ca]: <i class="della">Venía muertu de fame, pónxi-</i><i class="della"
y un platu de castañes ermondiaes y trunsióles en un momen- tu [Ca].
  1. 1. y</i> <i class="della">un</i> <i class="della">platu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">castañes</i> <i class="della">ermondiaes</i> <i class="della">y</i> <i class="della">trunsióles</i> <i class="della">en</i> <i class="della">un</i> <i class="della">momen- </i><i class="della">tu</i> [Ca].
Quiciabes d’una variante en -īre del verbu llat. trusāre ‘em- puxar’, ‘emburriar con puxu’ (em s.v. trudo; abf) col asitia- mientu d’una nasal que, dacuando, antepónse a una conso- nante palatal (ghla §4.5.6). D’esti verbu hai curtios nicios románicos anque sí se conseña n’occitán, n’engadín, etc. (rew s.v. *trūssāre). Semánticamente alviértese una especializa- ción dende’l xenéricu ‘emburriar’ → *‘emburriar l’alimentu pola fame’ → ‘comer esgalazáu’. Emparentáu con esti verbu paez l’ax. ast. truxón (cfr.).
truntrún, el
📖: truntrún
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. truntrún
    • Ay
Arguyu, importancia [Ay].
  1. 1. Arguyu, importancia [Ay].
Posible formación onomatopéyica, quiciabes pola emisión d’un ruíu por quien avanza altaneru.
truñar
📖: truñar
🏗️: NO
✍️: NO
<atruñar [ySb]. turniar [Villah. y Cl. y Ay. Ri. Ar. Qu. Tb. y As. Gr. JH. Min]. turriar [y Cb. PSil]. tuñar [y Cb. Ce. Pr. JH. y R]. truñir [y Ay].>(TEST)
  1. truñar
    • Pa
    • Bi
    • Sr
    • Llv
    • Ay
    • Ll
    • Sl
    • Cv
    • Cp
    • Sb
  2. atruñar
    • ySb
  3. turniar
    • Villah
    • y Cl
    • y Ay
    • Ri
    • Ar
    • Qu
    • Tb
    • y As
    • Gr
    • JH
    • Min
  4. turriar
    • y Cb
    • PSil
  5. tuñar
    • y Cb
    • Ce
    • Pr
    • JH
    • y R
  6. truñir
    • y Ay
Puñar [Villah. Qu. PSil. As] colos cuernos [Pa. Bi. Sr. Llv. Ay. Ll. Ri. Tb. Gr. Pr. Ce. Sl. Cv. R]. Puñar les vaques [Pr] a la xente [Ar]. Dar cornaes un animal [Cb (= churnar)]. Puñar el ganáu a grandes topetaes [Cp]. Dar topetaes los animales [Sb]. Dar colos cuernos [Cl. JH]. 2.Tropezar na cabeza [Ri. Tb. Min]. 3. Dar coces, pataes [Qu].
  1. 1. Puñar [Villah. Qu. PSil. As] colos cuernos [Pa. Bi. Sr. Llv. Ay. Ll. Ri. Tb. Gr. Pr. Ce. Sl. Cv. R]. Puñar les vaques [Pr] a la xente [Ar]. Dar cornaes un animal [Cb (= churnar)]. Puñar el ganáu a grandes topetaes [Cp]. Dar topetaes los animales [Sb]. Dar colos cuernos [Cl. JH].
  2. 2. Tropezar na cabeza [Ri. Tb. Min].
  3. 3. Dar coces, pataes [Qu].
L’ast. truñar y turriar entiéndelo García de Diego en re- llación etimolóxica col llat. taurus (deeh) lo mesmo que lo qu’equí conseñamos s.v. torar 1 (cfr.) y toriar 1 (cfr.). De toes maneres a nós resúltanos difícil defendelo por razones fóniques. Al nuesu entender pa xustificar etimolóxicamente’l verbu y les variantes qu’anteceden ha partise cronolóxica- mente del ast. turniar [qu’almite la variante espresiva chur- niar (cfr. churnar; choz)] del que puen siguise dos víes: a) la qu’empobina de turniar a turriar qu’ha xustificase gracies al tratamientu posible n’ast. de -rn- > [ř] (ghla §4.6.1.8.c); b) la qu’empobina de turniar a truñar gracies a una metátesis de r [o perda en tuñar] y a una palatalización de -nj- > [] favorecida pol influxu del so sinónimu puñar (cfr.), con aniciu nel llat. pugnare. A ello pue axuntase que truñar almite como variante truñir, un exemplu más de la frecuente alternancia de verbos en -ar, -ir, etc. Nesti contestu faise necesaria la entruga ¿Y ú l’aniciu del ast. turniar? Al mio entender ha partise del llat. *tornāre xustificable darréu que se conseña’l so com- puestu extornāre ‘facer xirar’, ‘dar vueltes’ (abf) d’u sigue l’ast. estornar ‘espantar’, ‘facer fuxir’ (cfr.) con una variante estorniar (cfr.), etc., too ello en rellación con tornar (cfr.), de la familia de tornu (cfr.). Per otru llau ye claro que sobro ast. turriar féxose non sólo un participiu en -udu, a, o (turriudu, a, o) sinón un compuestu enturriar (cfr.); ast. turriar fai ver una rellación con turrión (cfr.). Sobro ast. turrión féxose’l verbu enturrionar (cfr.). L’ast. turniar tamién hebo conocer el ver- bu compuestu *esturniar ‘turniar’, ‘puñar’ darréu que caltién el vieyu participiu esturniáu, ada, ao 2 (cfr.); paralelamente tamién podría alvertise la rellación ente tornar, estornar y es- torniar. En rellación etimolóxica con truñar (y demás verbos averaos) tenemos truñón, ona (cfr.), etc. D’ehí féxose ast. tuñonada (cfr.). De turn(i)ón llogróse’l deriváu despeutivu tornescón, ona (cfr.).
truñón, ona
📖: truñón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<atruñón [Sb]. /////tuñón (<i class="della">sic</i>) [Cl. y Cb. Ce]. turnión [JH]. turnión/ona [Tb]. turnión/turniúa [As].>(TEST)
  1. truñón
    • Pa
    • Ay
    • Pr
    • Sl
  2. atruñón
    • Sb
  3. tuñón (<i class="della">sic</i>) dudoso (certainty = baxa)
    • Cl
    • y Cb
    • Ce
  4. turnión
    • JH
  5. turnión/ona
    • Tb
  6. turnión/turniúa
    • As
Que truña [Cl. Pa. Cb. Sb. Ay. Tb. Ce. Pr. Sl]. Que puña [As]. Que da colos cuernos [JH]. 2. Que mira torvo [Tb]. 3. Mal encaráu, enfadáu [Tb]: La rapazaca esa tuvo turniona tola mañana [Tb]. ///Al güe tuñón molésta-y el compañeru [LC]. Cfr. truñar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que <i class="della">truña</i> [Cl. Pa. Cb. Sb. Ay. Tb. Ce. Pr. Sl]. Que puña [As]. Que da colos cuernos [JH].
  3. 2. Que mira torvo [Tb].
  4. 3. Mal encaráu, enfadáu [Tb]: <i class="della">La</i> <i class="della">rapazaca</i> <i class="della">esa</i> <i class="della">tuvo</i> <i class="della">turniona</i> <i class="della">tola</i> <i class="della">mañana </i>[Tb]. ///<i class="della">Al güe tuñón molésta-y el compañeru </i>[LC]. Cfr. <i class="della">truñar</i>.
trupu, a, o
📖: trupu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Espeso, denso (especialmente la niebla, la nueche) [Tb]: <i class="della">¡Qué</i><i class="della">(TEST)
  1. trupu
    • Tb
  2. Espeso, denso (especialmente la niebla, la nueche) [Tb]: <i class="della">¡Qué</i><i class="della"
nueche más trupa! [Tb]: La nublina taba trupa ya nun se vía [Tb].
  1. 1. nueche</i> <i class="della">más</i> <i class="della">trupa!</i> [Tb]: <i class="della">La</i> <i class="della">nublina</i> <i class="della">taba</i> <i class="della">trupa</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">se</i> <i class="della">vía </i>[Tb].
2. Abondoso (el pelo) [Cd]. Cfr. tropa.
truque
📖: truque
🏗️: NO
✍️: NO
<////truques [Vg].>(TEST)
  1. truque
    • Cg
  2. truques variación de número
    • Vg
Voz usual, repetida, nuna copla popular infantil [Cg].
  1. 1. Voz usual, repetida, nuna copla popular infantil [Cg].
2. Ama- rraza de dos individuos [Vg]. Posible deverbal de trucar (cfr. trocar).
truquéu, el
📖: truquéu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Trueque, cambiu [Cl]. 2. Voz del xuegu de la <i class="della">bita</i>(TEST)
  1. truquéu
  2. Trueque, cambiu
    • Cl
  3. 2
  4. Voz del xuegu de la <i class="della">bita</i
[Cl].
  1. 1. [Cl].
Deverbal de *truquear (> truquiar).
truquiar
📖: truquiar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><truquir [Ac].>(TEST)
  1. truquiar
  2. ident class="della" level="1"></ident><truquir
    • Ac
Chocar, tropezar [Lln]. 2. Llograr que dalgo tenga un trucu col fin de que funcione [Lln]. 3. Alterar [Bulnes (Lln)]: Vie- nen truquiadas [Bulnes (Lln)]. //-se ‘golpease los todiyos al andar’ [Lln. Ac]: Estes esfolladures son de truquime [Ac]. ‘trabucase’ [Ac]: Póngome mui nerviosu y trúcome todu [Ac]. Cfr. trocar.
  1. Chocar, tropezar [Lln]. 2. Llograr que dalgo tenga un trucu col fin de que funcione [Lln]. 3. Alterar [Bulnes (Lln)]: Vie- nen truquiadas [Bulnes (Lln)]. //-se ‘golpease los todiyos al andar’ [Lln. Ac]: Estes esfolladures son de truquime [Ac]. ‘trabucase’ [Ac]: Póngome mui nerviosu y trúcome todu [Ac]. Cfr. trocar.
  2. Ac
trus, el
📖: trus
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Truck</i>(TEST)
  1. trus
  2. ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Truck</i
o plataforma d’un planu de fuerte inclinación [Min].
  1. 1. o plataforma d’un planu de fuerte inclinación [Min].
Quiciabes del ingl. truck ‘carru’, ‘vagón’, aplicable a un tipu de vagón sobro raíles. Ha dixebrase del ingl. trust ‘monopo- liu’ que pue surdir en delles referencies a los grandes trusts (García Arias 2014c: 25).
truscu, el
📖: truscu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. truscu
Golpe dau cola mano zarrada [Cg]. Puñetazu [Sb]. Cfr. trusgu, a, o.
  1. Golpe dau cola mano zarrada [Cg]. Puñetazu [Sb]. Cfr. trusgu, a, o.
  2. Sb
trusgu, a, o
📖: trusgu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><trusga [Bard].>(TEST)
  1. trusgu
  2. ident class="della" level="1"></ident><trusga
    • Bard
Biliesgu, viesgu, de vista torcida [PSil. As. Bard]. 2. Peque- ña pero perllena (la castaña) [Oc]. 3. Enfadáu, con mala cara [PSil]: Paez que güei vien trusgu [PSil]. 4. Escuru [PSil]: Amanecíu trusgu [PSil]. Quiciabes del llat. torsus variante de tortum, del verbu torque- re ‘torcer’ (abf), quiciabes pente medies del dim. *tŏrsicum > *trúesgu y *trúescu (orixinariamente axetivos pero con posi- bilidá de nominalización) que pudieron desaniciar el segundu elementu vocálicu continuador de la ŏ tónica (ghla §3.1.7.1). Nun paez acoyible, por razones evolutives fóniques, la idea de García de Diego que pal gall. trusgo ‘biliesgu’ parte del llat. *strabicus ‘torcíu’ (deeh); esa etimoloxía tampocu nun la comparten Corominas-Pascual (dcech s.v. chusco). Ye po- sible que dende ast. trusgu se fexere’l verbu atrusgar (cfr.).
  1. Biliesgu, viesgu, de vista torcida [PSil. As. Bard]. 2. Peque- ña pero perllena (la castaña) [Oc]. 3. Enfadáu, con mala cara [PSil]: Paez que güei vien trusgu [PSil]. 4. Escuru [PSil]: Amanecíu trusgu [PSil].
  2. PSil
  3. Quiciabes del llat. torsus variante de tortum, del verbu torque- re ‘torcer’ (abf), quiciabes pente medies del dim. *tŏrsicum >
  4. *trúesgu y *trúescu (orixinariamente axetivos pero con posi- bilidá de nominalización) que pudieron desaniciar el segundu elementu vocálicu continuador de la ŏ tónica (ghla §3.1.7.1). Nun paez acoyible, por razones evolutives fóniques, la idea de García de Diego que pal gall. trusgo ‘biliesgu’ parte del llat. *strabicus ‘torcíu’ (deeh); esa etimoloxía tampocu nun la comparten Corominas-Pascual (dcech s.v. chusco). Ye po- sible que dende ast. trusgu se fexere’l verbu atrusgar (cfr.).
“trute”
📖: “trute”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que namái conocemos como nomatu per documentu d’Uviéu: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">don</i>(TEST)
  1. “trute”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu que namái conocemos como nomatu per documentu d’Uviéu: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">don</i
andreo guion don pedro pedriz trute 1241 [DCO-V/18]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">andreo</i> <i class="della">guion</i> <i class="della">don</i> <i class="della">pedro</i> <i class="della">pedriz</i> <i class="della">trute</i> 1241 [DCO-V/18]
Quiciabes pueda rellacionase col posible celtismu documen- táu na Edá Media trutanus ‘vagabundu’ (mllm) anque resulta semánticamente daqué enguedeyoso.
  1. Quiciabes pueda rellacionase col posible celtismu documen- táu na Edá Media trutanus ‘vagabundu’ (mllm) anque resulta semánticamente daqué enguedeyoso.
truxón, ona
📖: truxón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident>Estrozón, que nun mira pola ropa que viste [Cv]. <ident class="della" level="1"></ident>Formación llograda quiciabes dende’l llat. trusus, -a, -um participiu de <i class="della">trudere</i>(TEST)
  1. truxón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Estrozón, que nun mira pola ropa que viste
    • Cv
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Formación llograda quiciabes dende’l llat
  4. trusus, -a, -um participiu de <i class="della">trudere</i
‘emburriar’, ‘echar fuera’ (em; abf), pariente de trusare ‘empuxar’ (em s.v. trudo) anque tamién
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘emburriar’, ‘echar fuera’ (em; abf), pariente de <i class="della">trusare</i> ‘empuxar’ (em s.v. trudo) anque tamién
podría tener un aniciu nominal nel amestáu (de)trūsio, -onis ‘aición d’echar, de tirar en’ (abf; dlfac).
truyar
📖: truyar
🏗️: NO
✍️: NO
<truyar [/“de Valdés a los concejos de la montaña de la ribera del Eo, en los que se dice <i class="della">trullar</i>” (Eo)/].>(TEST)
  1. truyar
  2. truyar
    • trullar” (Eo)/.">/“de Valdés a los concejos de la montaña de la ribera del Eo, en los que se dice <i class="della">trullar</i>” (Eo)/
Allanar la tierra llueu de semar el trigu [/Eo/]. Axuntar la tie- rra col aráu pa tapar la sema del trigu [/Mánt/].
  1. 1. Allanar la tierra llueu de semar el trigu [/Eo/]. Axuntar la tie- rra col aráu pa tapar la sema del trigu [/Mánt/].
Del llat. torculāre ‘primir’, ‘prensar’ (em; abf) con un re- sultáu pa -c’l- > [y] na estaya ast. centro-oriental na fastera A-C occidental y nel g-ast. (estayes α, β) frente a la estaya γ con resultáu []. Pero al llau de torculare ha almitise un étimu compuestu *extorcǔlāre como aniciu del ast. estruyar (cfr.). Al empar tamién fai falta acoyer otra amestanza verbal *dis- torcǔlāre > ast. destruyar (cfr.).
truyón, el
📖: truyón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aumentativu del ast. <i class="della">truyu</i>(TEST)
  1. truyón
  2. Aumentativu del ast
  3. <i class="della">truyu</i
1 (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i> (cfr.).
scala argentea culiarcellos argenteos quattuor trulione ar- genteo 874 (or.) [ACL/13] servicio de mensa cum suo frixorio et infertoria trulione sa- lare cocloares 959 (s. xv) [MSAH-I/210] fixorium offerturia trulione salare et cocloares 960 (f.?) [MSAH-I/228] XII culiares de argento et I trulione et I salare [981-994] [ODueñas/186] caldera I culiares IIII offertoria/i frixorio I trulione I 996 [MSAH-I/425] x culiares de argento I trulione ferratella cenne de erami- ne 1025 (s. xi) [MSAH-II/64] uno trulione argenteo vno salare argenteo uno disco argen- teo 1042 (s. xii) [ACL/160]
  1. scala argentea culiarcellos argenteos quattuor trulione ar- genteo
  2. 874 (or.) ACL/13
  3. servicio de mensa cum suo frixorio et infertoria trulione sa- lare cocloares
  4. 959 (s. xv) MSAH-I/210
  5. fixorium offerturia trulione salare et cocloares
  6. 960 (f.?) MSAH-I/228
  7. XII culiares de argento et I trulione et I salare [981-994]
  8. ODueñas/186
  9. caldera I culiares IIII offertoria/i frixorio I trulione I
  10. 996 MSAH-I/425
  11. x culiares de argento I trulione ferratella cenne de erami- ne
  12. 1025 (s. xi) MSAH-II/64
  13. uno trulione argenteo vno salare argenteo uno disco argen- teo
  14. 1042 (s. xii) ACL/160
Cfr. trullón.
truyu, el 1
📖: truyu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Cfr. <i class="della">turuyu</i>(TEST)
  1. truyu
  2. Cfr
  3. <i class="della">turuyu</i
& trullón.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">trullón</i>.
truyu, el 2
📖: truyu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Rellenu ente’l techu y los tabiques pa torgar el pasu del aire y del fríu [Cl]. Quiciabes del masculín del ax. llat. torculus, -a, -um ‘qu’apierta’, ‘que tuerce’ (em s.v. torqueo; abf) llueu nomina- lizáu, anque tamién sedría posible partir dende’l neutru tor- culum ‘prensa’, ‘llagar’ (em s.v. torqueo) con metátesis *tro- culu, con continuadores románicos (rew s.v. tŏrcǔlum) y dalguna representación hispánica (dcech s.v. estrujar). En tou casu ha alvertise evolutivamente un niciu nidiu de zarramien- tu de la tónica por -<i class="della">u</i>, fenómenu rellativamente testimoniáu en Cabrales onde entá queden nicios de la vieya metafonía. Semánticamente, el <i class="della">truyu</i>(TEST)
  1. truyu
  2. Rellenu ente’l techu y los tabiques pa torgar el pasu del aire y del fríu
    • Cl
  3. Quiciabes del masculín del ax
  4. llat
  5. torculus, -a, -um ‘qu’apierta’, ‘que tuerce’ (em s.v
  6. torqueo; abf) llueu nomina- lizáu, anque tamién sedría posible partir dende’l neutru tor- culum ‘prensa’, ‘llagar’ (em s.v
  7. torqueo) con metátesis *tro- culu, con continuadores románicos (rew s.v
  8. tŏrcǔlum) y dalguna representación hispánica (dcech s.v
  9. estrujar)
  10. En tou casu ha alvertise evolutivamente un niciu nidiu de zarramien- tu de la tónica por -<i class="della">u</i>, fenómenu rellativamente testimoniáu en Cabrales onde entá queden nicios de la vieya metafonía
  11. Semánticamente, el <i class="della">truyu</i
actual como’l llat. torculus, sedría daqué qu’apierta (prensa, llagar) o bien el resultáu d’apertar
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. actual como’l llat. torculus, sedría daqué qu’apierta (prensa, llagar) o bien el resultáu d’apertar
unos determinaos materiales (ente otro yerba o vexetales) pa tapar la biliguera del teyáu. Dende truyu pudo llograse’l ver- bu compuestu entruyar (cfr.) que paez qu’ha dixebrase d’ast. entrullar (cfr.).
tu
📖: tu
🏗️: NO
✍️: NO
Pronome personal, 2ª persona del singular [Xral]. Del llat. tu, nominativu del pronome personal de 2ª persona singular, documentáu en tolos tiempos (cfr. <i class="della">yo 1</i>). Sobro esti pronome féxose’l verbu <i class="della">atuar</i>(TEST)
  1. tu
  2. Pronome personal, 2ª persona del singular
    • Xral
  3. Del llat
  4. tu, nominativu del pronome personal de 2ª persona singular, documentáu en tolos tiempos (cfr
  5. <i class="della">yo 1</i>)
  6. Sobro esti pronome féxose’l verbu <i class="della">atuar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
tuallu, a, o
📖: tuallu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Tontu [Cg. JH]: ¡<i class="della">Probe</i>(TEST)
  1. tuallu
  2. Tontu [Cg. JH]: ¡<i class="della">Probe</i
tuallu! ‘¡qué pobre infeliz!’ [JH].
  1. 1. <i class="della">tuallu!</i> ‘¡qué pobre infeliz!’ [JH].
Cfr. toballa.
tuaxe, el
📖: tuaxe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<atoaxe [JH]. el tuaxe [JH]. tuaxe [Xo OC-i, 349. JS]. atuaxe [Vd].>(TEST)
  1. tuaxe
  2. atoaxe
    • JH
  3. el tuaxe
    • JH
  4. tuaxe
    • Xo OC-i, 349
    • JS
  5. atuaxe
    • Vd
Aición y efeutu de atoar [JH]. Actu de llevar remolcando una embarcación al puertu [Vd]. Remolque, actu de atoar o llevar a remu dalguna nave pente medies d’un cabu que s’echa pela proa pa que tiren d’él una o más lanches [JH]: Fo a tuaxe; vie- no de tuaxe; tien que pagar el tuaxe; lancha de tuaxe [JH]. //A tuaxe ‘a remolque’ [JH]. //Dir a tuaxe ‘dir les lanches a remol- car dalgún buque’ [JH]. //Lancha de tuaxe ‘remolque’ [JH]. ‘lancha qu’acera’l práuticu al barcu p’atracar nel puertu’ [JS].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">atoar</i> [JH]. Actu de llevar remolcando una embarcación al puertu [Vd]. Remolque, actu de <i class="della">atoar</i> o llevar a remu dalguna nave pente medies d’un cabu que s’echa pela proa pa que tiren d’él una o más lanches [JH]: <i class="della">Fo a tuaxe; vie-</i> <i class="della">no de tuaxe; tien que pagar el tuaxe; lancha de tuaxe </i>[JH]. //<i class="della">A</i> <i class="della">tuaxe </i>‘a remolque’ [JH]. //<i class="della">Dir a tuaxe </i>‘dir les lanches a remol- car dalgún buque’ [JH]. //<i class="della">Lancha de tuaxe </i>‘remolque’ [JH]. ‘lancha qu’acera’l práuticu al barcu p’atracar nel puertu’ [JS].
L’ast. tuaxe conséñalu pela primera vegada Xovellanos (Apuntamiento 320) teniéndolu por voz aniciada nel fr. toura- ge (sic) anque esta propuesta abulta tracamundiu d’escritura pol fr. touage ‘remolque’. Pela so parte, el correspondiente verbu ast. atoar ‘llevar a remolque dalguna nave’ [JH], equi- valente al cast. atoar, toar, vien del fr. a. toer y ésti del es- candinavu (dcech s.v. toar) anque yá de magar Diez propónse un aniciu nel ingl. tow ‘remolque’, ‘cable de remolque’ idea acoyida por Meyer-Lübke (rew) y por García de Diego (deeh) como yá dixéremos (pe3: 149).
tuaxe, la
📖: tuaxe
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tuaxe
“Toalla, paño manos” [R].
  1. 1. “Toalla, paño manos” [R].
Cfr. toballa.
tubar
📖: tubar
🏗️: NO
✍️: NO
Entubar [Tb]: <i class="della">Tubanon</i>(TEST)
  1. tubar
    • Tb
  2. Entubar [Tb]: <i class="della">Tubanon</i
l’agua pa que nun argaxara’l prau [Tb].
  1. 1. <i class="della">l’agua</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">argaxara’l</i> <i class="della">prau</i> [Tb].
Cfr. tubu.
tubáu, ada, ao
📖: tubáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. tubáu
    • Ti
Afuracáu [Ti (Cv)].
  1. 1. Afuracáu [Ti (Cv)].
Furacáu Tb. Vd. Tox], con cavidaes (especialmente’l tueru) [Sm. Cv]. Pp. de tubar.
tubeca, la
📖: tubeca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tueca [y Sb].>(TEST)
  1. tubeca
    • Ca
    • Sb
  2. tueca
    • y Sb
Strix aluco [Sb, Ca (llaa 27)]. Asio otus, cast. búho chico [Noval]. Coruxu fema (del que dicen qu’anuncia la muerte) [Sb]. Coruxa, niétoba [Ca].
  1. 1. <i class="della">Strix</i> <i class="della">aluco</i> [Sb, Ca (llaa 27)]. <i class="della">Asio</i> <i class="della">otus</i>, cast. <i class="della">búho</i> <i class="della">chico </i>[Noval]. <i class="della">Coruxu </i>fema (del que dicen qu’anuncia la muerte) [Sb]. Coruxa, niétoba [Ca].
Pallabra que, como la so variante ast. beca ‘curuxa’ [Lln. Ay.], ufiertaría’l mesmu sufixu que’l cat. cabeca o xibeca ‘curuxa’, gasc. caueca o gaueca ‘curuxa’, pallabres quiciabes prerro- manes (declc s.v. xibeca, cucala), de posible aniciu célticu si vamos acordies con Hubschmid (1960b: 146) al estudiar el cat. rosellonés caveca ‘curuxa’. Pero n’ast. nun tenemos una velar al entamu de la pallabra qu’estudiamos sinón una den- tal na sílaba tu-. ¿A qué pue debese? Quiciabes a qu’a l’aición d’emitir soníos dellos páxaros llamaren en llat. tutubare (em) con reduplicación espresiva de la primera sílaba; dábase, entós, el tracamundiu de tu- y cu- igual que en tuchus y cuculus (em s.v. *tucus). Quiciabes faiga falta xurgar prehí la xeneralización del ast. tubeca. Sobro ast. tubeca féxose’l verbu atubecar (cfr.).
tubera, la
📖: tubera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tubera
    • Oc
Refuerzu de fierro en forma de dedal que se pon nel deu del tubu del fuelle de la fragua pa que nun se queme en contautu col fueu [Oc]. Tubu de fierro que s’alluga nos cañones de los barquinos ximielgos nes fragües pa torgar qu’aburien [/Eo/].
  1. 1. Refuerzu de fierro en forma de dedal que se pon nel deu del tubu del fuelle de la fragua pa que nun se queme en contautu col fueu [Oc]. Tubu de fierro que s’alluga nos cañones de los barquinos ximielgos nes fragües pa torgar qu’aburien [/Eo/].
Cfr. toba 1.
tuberculosu, a, o
📖: tuberculosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+tuberculusu [Ay]. +toberculusu [Ay].>(TEST)
  1. tuberculosu
  2. tuberculusu metafonía
    • Ay
  3. toberculusu metafonía
    • Ay
Cast. tuberculoso [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">tuberculoso</i> [Xral].
Posible castellanismu llegáu cola terminoloxía de la melecina moderna.
tuberón, ona*
📖: tuberón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<tubeirón [Md].>(TEST)
  1. tuberón
  2. tubeirón
    • Md
Pedorru [Md].
  1. 1. Pedorru [Md].
Cfr. tuberu.
tuberu, el*
📖: tuberu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tubeiru [Md].>(TEST)
  1. tuberu
  2. tubeiru
    • Md
Anu, culu [Md].
  1. 1. Anu, culu [Md].
Del llat. tubārius, -i ‘el que fai trompetes’ (em s.v. tuba) pero que pudo pasar a tener usos del tipu *‘el que mete ruíu como’l tubarius o trompeteru’ → ‘el que tira peos’ → ‘culu’, lo qu’esplicacría ast. tuberu y tuberón (cfr.), ésti con usos axeti- vos y sentíu figuráu.
tubescu, a, o
📖: tubescu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Fuerte y ordinaria, con poco asientu y estabilidá (una persona) [Ca]. Quiciabes variante del ast. <i class="della">tudescu,</i>(TEST)
  1. tubescu
  2. Fuerte y ordinaria, con poco asientu y estabilidá (una persona)
    • Ca
  3. Quiciabes variante del ast
  4. <i class="della">tudescu,</i
a, o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.).
tubu, el
📖: tubu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">tubo</i>(TEST)
  1. tubu
    • Sr
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">tubo</i
[Ac. Sr. Tb]. Conductu cilíndricu [PSil].
  1. 1. [Ac. Sr. Tb]. Conductu cilíndricu [PSil].
foront de Gonzalo Gebellim ¬ enfronte desta casa esta el Touu 1258 [DCO-II/51] otrassi que neguno non sea osado de abrir el canno por que uienla agua pora sanson & pora el tuuo nen sacar canto nenguno 1274 [Ordenances/47] Del masculín llat. tubus ‘tubu’ (em) con continuadores nes llingües romániques (rew s.v. tŭbus/*tŭfus) y asitiáu nel ast. a.: a) como “touu” en 1258, equivalente del fem. toba 1 (cfr.) y con un deriváu tobera (cfr.); b) como “tuuo” tal- mente como güei ufre l’ast. modernu ast. tubu (cfr.), con asitiamientu toponímicu (ta 107). La forma de 1258, “touu” merez-y a Pensado (1999: 182) el calificativu de voz popular; la segunda “tuuo”, el de culta o semiculta; ésta (cast. tubu) ye tamién culta pa García de Diego (deeh). Nidiamente paez acoyible esta propuesta pero nun tenemos garantíes de que nun se trate d’un continuador metafonéticu pol puxu de la 1ª metafonía por -u sobro la tónica (ghla §3.3.10.5.1) como ta- mién suxirió Pensado. En tou casu sobro tubu pudo facese’l verbu tubar (cfr.) y el compuestu entubar (cfr.) anque tamién sedría posible dende’l medieval tobu una formación verbal tobar tubar (al camudar el vocalismu tónicu) d’u surdiría un participiu fuerte tubu, a, o (tt 237). Too esto, lóxicamente, plantega la discusión sobro si ast. toba 2 (cfr.) ha almitir ta- mién l’influxu del verbu tobar. Tamién enllaza cola propues- ta qu’ha facese pal ast. tufu 2 (cfr.) fónica y semánticamente tan averáu a tubu. ¿Ello empobinaríanos a almitir un étimu tŭfus, variante de tŭbus, como propón Meyer-Lübke (rew) pa xustificar dellos resultaos románicos? ¿O sedrá meyor de *tǔffus con dexeminación y vieya metafonía por -u? Abúl- tanos qu’esta cabera propuesta sedría d’interés y tufu 2 (cfr.) taría nel aniciu del verbu tufar 2 (cfr.), y de tufeira na fastera g-asturiana. Semánticamente resulta d’interés porque la salida del agua dende’l tufu 2 (cfr.) faise necesariamente con un ruíu propiu de la fuercia con que sal pa mover el rodenu del molín. Ello, el ruíu carauterísticu, ye lo que ta na base del significáu del ast. tufar 2 (cfr.) anque nun sedría imposible que’l contau- tu de tufar 1 y tufar 2 favoreciere l’intercambiu semánticu de dambos verbos.
  1. foront de Gonzalo Gebellim ¬ enfronte desta casa esta el Touu
  2. 1258 DCO-II/51
  3. otrassi que neguno non sea osado de abrir el canno por que uienla agua pora sanson & pora el tuuo nen sacar canto nenguno
  4. 1274 Ordenances/47
  5. Del masculín llat. tubus ‘tubu’ (em) con continuadores nes llingües romániques (rew s.v. tŭbus/*tŭfus) y asitiáu nel ast. a.: a) como “touu” en 1258, equivalente del fem. toba 1 (cfr.) y con un deriváu tobera (cfr.); b) como “tuuo” tal- mente como güei ufre l’ast. modernu ast. tubu (cfr.), con asitiamientu toponímicu (ta 107). La forma de 1258, “touu” merez-y a Pensado (1999: 182) el calificativu de voz popular; la segunda “tuuo”, el de culta o semiculta; ésta (cast. tubu) ye tamién culta pa García de Diego (deeh). Nidiamente paez acoyible esta propuesta pero nun tenemos garantíes de que nun se trate d’un continuador metafonéticu pol puxu de la 1ª metafonía por -u sobro la tónica (ghla §3.3.10.5.1) como ta- mién suxirió Pensado. En tou casu sobro tubu pudo facese’l verbu tubar (cfr.) y el compuestu entubar (cfr.) anque tamién sedría posible dende’l medieval tobu una formación verbal tobar tubar (al camudar el vocalismu tónicu) d’u surdiría un participiu fuerte tubu, a, o (tt 237). Too esto, lóxicamente, plantega la discusión sobro si ast. toba 2 (cfr.) ha almitir ta- mién l’influxu del verbu tobar. Tamién enllaza cola propues- ta qu’ha facese pal ast. tufu 2 (cfr.) fónica y semánticamente tan averáu a tubu. ¿Ello empobinaríanos a almitir un étimu tŭfus, variante de tŭbus, como propón Meyer-Lübke (rew) pa xustificar dellos resultaos románicos? ¿O sedrá meyor de
  6. *tǔffus con dexeminación y vieya metafonía por -u? Abúl- tanos qu’esta cabera propuesta sedría d’interés y tufu 2 (cfr.) taría nel aniciu del verbu tufar 2 (cfr.), y de tufeira na fastera g-asturiana. Semánticamente resulta d’interés porque la salida del agua dende’l tufu 2 (cfr.) faise necesariamente con un ruíu propiu de la fuercia con que sal pa mover el rodenu del molín. Ello, el ruíu carauterísticu, ye lo que ta na base del significáu del ast. tufar 2 (cfr.) anque nun sedría imposible que’l contau- tu de tufar 1 y tufar 2 favoreciere l’intercambiu semánticu de dambos verbos.
tuca, la
📖: tuca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Montón de narbasu en forma cónica [Lln. Ay] que se fai nes finques col narbasu llueu de cortao [Ay. Sr]. Montón de narba- su apilao y atao faciendo un fexe [Llg]. Conxuntu de gavielles en forma cónica [Pa]. Montón de <i class="della">maizón </i>sol terrén que lo produxo (son gavielles xuntes, arimaes unes a otres y puestes de pie sol suelu) [Cb]. Fexe de narbasu fecho de gavielles en forma piramidal unes xunto a otres [Cp]. Fexe de narbasu cortao [Sb]. Fexe de gavielles ataes [Sb]. Montón de maizón <br class="della">[Os]. 2. Lo que queda de la panoya llueu de quita-y los gra- nos o esbillala [Os]. 3. Montón de yerba más pequeñu que’l balagar [Ac (= cuca)]. 4. Voz pa llamar a la cabra [Mar]. //<i class="della">Tar </i><i class="della">como</i>(TEST)
  1. tuca
  2. ident class="della" level="1"></ident>Montón de narbasu en forma cónica
    • Lln
    • Ay] que se fai nes finques col narbasu llueu de cortao [Ay
    • Sr
  3. Montón de narba- su apilao y atao faciendo un fexe
    • Llg
  4. Conxuntu de gavielles en forma cónica
    • Pa
  5. Montón de <i class="della">maizón </i>sol terrén que lo produxo (son gavielles xuntes, arimaes unes a otres y puestes de pie sol suelu)
    • Cb
  6. Fexe de narbasu fecho de gavielles en forma piramidal unes xunto a otres
    • Cp
  7. Fexe de narbasu cortao
    • Sb
  8. Fexe de gavielles ataes
    • Sb
  9. Montón de maizón <br class="della">
    • Os
  10. 2
  11. Lo que queda de la panoya llueu de quita-y los gra- nos o esbillala
    • Os
  12. 3
  13. Montón de yerba más pequeñu que’l balagar
    • Ac (= cuca)
  14. 4
  15. Voz pa llamar a la cabra
    • Mar
  16. <i class="della">Tar </i><i class="della">como</i eonaviego
una tuca ‘nun oyer nin razonar’ [Cp]. ‘tar amomiáu’ [Sr]. ’enfadase’ [Cp].
  1. 1. <i class="della">una</i> <i class="della">tuca</i> ‘nun oyer nin razonar’ [Cp]. ‘tar amomiáu’ [Sr]. ’enfadase’ [Cp].
Cfr. tocín.
tucada, la
📖: tucada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tucá [Ll]. cutada [y Oc].>(TEST)
  1. tucada
  2. tucá
    • Ll
  3. cutada
    • y Oc
Llume, fueu fechu con tucos [LV].
  1. 1. Llume, fueu fechu con tucos [LV].
2. Golpe que se da con un machu o cola cueta o parte de la bruesa o zau opuesta al filu, na tiesta de la vaca que se mata (si se da bien el golpe l’animal cai al suelu ensin sentíu) [Oc]. 3. Fatada [Ll]. 4. Mala xugada [Ll]. Cfr. tucu.
tucaxón, el
📖: tucaxón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Parte inferior d’un tueru d’árbol o arbustu ya secu pero qu’entá caltién les raíces fitaes na tierra [Ca]. Aum. de <i class="della">tucaxu</i>(TEST)
  1. tucaxón
  2. Parte inferior d’un tueru d’árbol o arbustu ya secu pero qu’entá caltién les raíces fitaes na tierra
    • Ca
  3. Aum
  4. de <i class="della">tucaxu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
tucaxu, el
📖: tucaxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tucaxu
    • Ca
Parte inferior d’un troncu d’árbol o arbustu ya carcomíu [Ca].
  1. 1. Parte inferior d’un troncu d’árbol o arbustu ya carcomíu [Ca].
Cfr. tucu.
tucerón, ona
📖: tucerón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. tucerón
Cfr. tuzarón.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">tuzarón</i>.
tucón, ona*
📖: tucón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
//<i class="della">Castañar</i>(TEST)
  1. tucón
    • Lln
  2. <i class="della">Castañar</i eonaviego
tucona ‘castañal con verrugues’ [Lln].
  1. 1. <i class="della">tucona</i> ‘castañal con verrugues’ [Lln].
Cfr. tucu.
tucón, el
📖: tucón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tucón
    • Tb
    • Sr
Tucu grande [Tb]. Tuca grande [Sr].
  1. 1. Tucu grande [Tb]. Tuca grande [Sr].
Aum. de tucu (cfr.).
tucu, a, o
📖: tucu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<b class="della">tucu,</b>(TEST)
  1. tucu
    • Ll
  2. b class="della">tucu,</b
a, o Tontu [Ll].
  1. 1. <b class="della">a,</b> <b class="della">o </b>Tontu [Ll].
Cfr. tucu.
tucu, el
📖: tucu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tuco [Llu. Os]. /////chucu [Ay].>(TEST)
  1. tucu
    • Cg
    • Sr
    • Ll
    • Ri
    • Llg
    • Lln
    • Vd
    • Cn
    • Tb
    • Cv
    • Pr
    • Pa
    • Sm
    • An
    • Cd
    • Oc
    • Cp
  2. tuco
    • Llu
    • Os
  3. chucu dudoso (certainty = baxa)
    • Ay
Tocón [Cg. Sr. Tor] d’un árbol cortáu [Ll. Ri]. Troncu d’un árbol cortáu [Cb]. Troncu del árbol ensin cañes [Ri]. 2. Fa- yón, troncu gordu pal fueu [Cb]. 3. Tocón que queda llueu de cortar el narbasu [Llg]. 4. Lo que queda de la panoya del maíz llueu d’esbillala [Lln]. Tarucu de la panoya [LV. Lln. Cl. Os. DA]. 5. Tazu de madera [Vd]. Cualquier saliente de madera [Lln]. 6. Restu que queda llueu d’una amputación [Cn (F)]. Parte d’un miembru cortáu que queda pegada al cuerpu [Ri. PSil]. Muñón del brazu o pierna cuando se cortó [Tb. Cv. Tox. JH]: Cortánoni lles manes all rape y non i dexanon mas qu’ell tucu [JH]. 7. Rabín que xunta la panoya al narbasu [Cv. JH]. 8. Panoya de ruin valir y mal granada [Lln]. 9. Güesu del xamón [Llu. Cn (MG). Pr. Tox. Tor*] o del llacón [Pa. Ac. Sr. Sm. An. Cd. Pr. Vd]. Codiyu de xamón o llacón [Ay]. Codi- yu de xamón [Cg. Tb. Pzu. Cv. Oc]. Güesu del llacón [Ll]. Güesu del gochu, especialmente’l del llacón [Cb. Cp]. Parte más fonda del xamón [Cn (F)]. 10. Migollu [Pr]. 11. Nodiu [Cn (M)] de los deos de la mano [Cg. Ac (tucos). Oc]. Xuntu- ra, articulación que sobresal (nos deos, coldu, tobiyu, rodiya) [JH]: Nes manes tenemos venti tucos, si non tenemos ventio- cho [JH]. 12. Bultu o tumor que se fai nos güesos o nervios de los animales por xuntanza d’unes partes con otres [JH]. 13. Pequeñu saliente o prominencia [Cn (MG)]. Toa cosa dura saliente [Cb. Ll] pero que paez como cortao [PSil]. 14. Palu emplegáu nel xuegu cabreru [Cl]. Trozu de palu [PSil]: Pañéi unos tucos qu’había delantre [PSil]. //Tar más seriu qu’un tucu ‘tar enfadáu’ [Cb]. Cfr. tocín. Dende tucu (tamién con usos axetivos) féxose l’aumentativu tucón (cfr.), el dim. tuquín (d’u sigue tuquina- zu); tamién tucaxu (cfr.) → aum. tucaxón (cfr.); l’abondativu tucada (cfr.); tamién foi posible facer l’ax. en -ūtus tucudu (cfr.). Dende tucu llogróse’l verbu atucar (cfr.). Dende equí, con nueva incrementación, foi posible’l verbu *atucarrar que conocemos gracies al so vieyu participiu atucarráu, ada, ao (cfr.).Tamién el verbu entucar (cfr.) y estucar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Tocón [Cg. Sr. Tor] d’un árbol cortáu [Ll. Ri]. Troncu d’un árbol cortáu [Cb]. Troncu del árbol ensin cañes [Ri].
  3. 2. Fa- yón<i class="della">,</i> troncu gordu pal fueu [Cb].
  4. 3. Tocón que queda llueu de cortar el narbasu [Llg].
  5. 4. Lo que queda de la panoya del maíz llueu d’esbillala [Lln]. Tarucu de la panoya [LV. Lln. Cl. Os. DA].
  6. 5. Tazu de madera [Vd]. Cualquier saliente de madera [Lln].
  7. 6. Restu que queda llueu d’una amputación [Cn (F)]. Parte d’un miembru cortáu que queda pegada al cuerpu [Ri. PSil]. Muñón del brazu o pierna cuando se cortó [Tb. Cv. Tox. JH]: <i class="della">Cortánoni</i> <i class="della">lles</i> <i class="della">manes</i> <i class="della">all</i> <i class="della">rape</i> <i class="della">y</i> <i class="della">non</i> <i class="della">i</i> <i class="della">dexanon</i> <i class="della">mas qu’ell</i> <i class="della">tucu</i> [JH].
  8. 7. Rabín que xunta la panoya al narbasu [Cv. JH].
  9. 8. Panoya de ruin valir y mal granada [Lln].
  10. 9. Güesu del xamón [Llu. Cn (MG). Pr. Tox. Tor*] o del llacón [Pa. Ac. Sr. Sm. An. Cd. Pr. Vd]. Codiyu de xamón o llacón [Ay]. Codi- yu de xamón [Cg. Tb. Pzu. Cv. Oc]. Güesu del llacón [Ll]. Güesu del gochu, especialmente’l del llacón [Cb. Cp]. Parte más fonda del xamón [Cn (F)].
  11. 10. Migollu [Pr].
  12. 11. Nodiu [Cn (M)] de los deos de la mano [Cg. Ac (tucos). Oc]. Xuntu- ra, articulación que sobresal (nos deos, coldu, tobiyu, rodiya) [JH]: <i class="della">Nes manes tenemos venti tucos, si non tenemos ventio- </i><i class="della">cho</i> [JH].
  13. 12. Bultu o tumor que se fai nos güesos o nervios de los animales por xuntanza d’unes partes con otres [JH].
  14. 13. Pequeñu saliente o prominencia [Cn (MG)]. Toa cosa dura saliente [Cb. Ll] pero que paez como cortao [PSil].
  15. 14. Palu emplegáu nel xuegu <i class="della">cabreru</i> [Cl]. Trozu de palu [PSil]: <i class="della">Pañéi </i><i class="della">unos</i> <i class="della">tucos</i> <i class="della">qu’había</i> <i class="della">delantre</i> [PSil]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">más</i> <i class="della">seriu</i> <i class="della">qu’un</i><i class="della"> tucu</i> ‘tar enfadáu’ [Cb]. Cfr. <i class="della">tocín</i>. Dende <i class="della">tucu</i> (tamién con usos axetivos) féxose l’aumentativu <i class="della">tucón</i> (cfr.), el dim. <i class="della">tuquín</i> (d’u sigue <i class="della">tuquina- zu</i>); tamién <i class="della">tucaxu</i> (cfr.) → aum. <i class="della">tucaxón</i> (cfr.); l’abondativu <i class="della">tucada</i> (cfr.); tamién foi posible facer l’ax. en -ūtus <i class="della">tucudu </i>(cfr.). Dende <i class="della">tucu </i>llogróse’l verbu <i class="della">atucar </i>(cfr.). Dende equí, con nueva incrementación, foi posible’l verbu *<i class="della">atucarrar</i> que conocemos gracies al so vieyu participiu <i class="della">atucarráu, ada, ao </i>(cfr.).Tamién el verbu <i class="della">entucar</i> (cfr.) y <i class="della">estucar</i> (cfr.).
tucudu, a, o
📖: tucudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Con <i class="della">tucos</i>(TEST)
  1. tucudu
  2. Con <i class="della">tucos</i
[JH].
  1. 1. [JH].
2. Cast. juanetudo [JH]. Cfr. tucu.
tucutucu, el
📖: tucutucu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<i class="della">Dendrocopos</i>(TEST)
  1. tucutucu
    • Sm
  2. i class="della">Dendrocopos</i
major [Noval]. Picatueru [Sm (Oc)].
  1. 1. <i class="della">major</i> [Noval]. Picatueru [Sm (Oc)].
Pallabra llograda asonsañando’l ruíu fechu pol picatueru al picotiar nel tueru del árbol (tucu, tucu).
tudancu, a, o*
📖: tudancu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tudanca [Lln. Os].>(TEST)
  1. tudancu
  2. tudanca
    • Lln
    • Os
(Raza de vaques) de La Liébana [Os]. De Cantabria (una raza de vaques) [Lln].
  1. 1. (Raza de vaques) de La Liébana [Os]. De Cantabria (una raza de vaques) [Lln].
De tudanca, en Cantabria.
tudescu, a, o
📖: tudescu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Mui desabrida, perseca en pallabres (una persona) [Cb]. Podría tratase d’un continuador del llat. serondu theutiscus, -a, -um, adautación del xermánicu (dei s.v. tedésco), presen- te en “theotisca lingua” de los <i class="della">Serments</i>(TEST)
  1. tudescu
  2. Mui desabrida, perseca en pallabres (una persona)
    • Cb
  3. Podría tratase d’un continuador del llat
  4. serondu theutiscus, -a, -um, adautación del xermánicu (dei s.v
  5. tedésco), presen- te en “theotisca lingua” de los <i class="della">Serments</i
de Strasbourg, col significáu de ‘llingua xermánica’. Trátase d’un términu es- pardíu pela Romania centro-occidental y presente nel cast.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">Strasbourg</i>, col significáu de ‘llingua xermánica’. Trátase d’un términu es- pardíu pela Romania centro-occidental y presente nel cast.
ant. y port. tudesco (rew s.v. thiudisks) asina como nel ast. modernu (pe2: 402). Machado pescancia que’l port. tedes- co ‘alemán’ ye un italianismu (delp s.v. tedesco) anque la so variante tudesco camienta que vien del fr. tedesque con posible orixe nel it. tedesco, pallabra xermánica (delp s.v. tudesco). L’ast. conoz tamién la variante tubescu (cfr.) con tracamundiu de sonores.
tuellu, {a, o}
📖: tuellu
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
<{Con cheísmu, <i class="della">tochu</i>/<i class="della">a </i>[Tox]}. //<i class="della">tollo </i>[“del Navia a Tapia; de aquí al Eo y en gall. y port. <i class="della">tolo</i>” /Eo/]: {Con yeísmu <i class="della">toyo </i>en Navia y Villayón}.>(TEST)
  1. tuellu
  2. {Con cheísmu, <i class="della">tochu</i>/<i class="della">a </i>[Tox]}
  3. {Con yeísmu <i class="della">toyo </i>en Navia y Villayón} eonaviego
  4. <i class="della">tollo </i>[“del Navia a Tapia; de aquí al Eo y en gall. y port. <i class="della">tolo</i>” /Eo/]:
Llocu [Tox. /Eo/].
  1. 1. Llocu [Tox. /Eo/].
- andando yo pel mercadu/medio tuellu, vi un suxsetu [Cam- pumanes 1781/243] D’un supuestu participiu fuerte
  1. - andando yo pel mercadu/medio tuellu, vi un suxsetu
  2. Cam- pumanes 1781/243
  3. D’un supuestu participiu fuerte
del llat. tollere ‘llevantar’, ‘alzar….’quitar’ [(abf) → ast. toller (cfr. toyer)], esto ye, dende *tŏllǐtus hebo siguir ast. tuellu, g-ast. tollo, tolo, según fasteres; na fala de Tox alviértese una non diptonga- ción (como en g-ast.) pero con un resultáu cheísta (como, dacuando, n’estayes occidentales del asturianu). Nesti puntu abúltanos que tamos empobinaos por Diez (apud dcech s.v. tullido), anque esti autor nun sía, lóxicamente, tan concisu y nós prefiramos almitir na xénesis del gall. tolo, a un supuestu participiu fuerte de tollere. Llévanos esto tamién a plantegar si l’ax. ast. tolu, a, o (cfr.) ha tenese o non por galleguismu. En rellación etimolóxica col ast. tuellu (¿y *tollu?) han citase l’ast. tollura (cfr.) y tollapón (cfr.) onde se ve l’amestanza de tollu + ap- (despeutivu) + ón (aum.).
tuera, la*
📖: tuera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tueira [Oc]. //toira [/“De Valdés al Eo” (Eo)/].>(TEST)
  1. tuera
  2. tueira
    • Oc
  3. toira eonaviego
    • /“De Valdés al Eo” (Eo)/
Madexa pequeña restu d’otra mayor [Oc]. 2. Tonga o capa d’una cosa que va alternando con otra [/“De Valdés al Eo” (Eo)/]. 3. Tacu grande, tarucu de madera [Grangerías xviii].
  1. 1. Madexa pequeña restu d’otra mayor [Oc].
  2. 2. Tonga o capa d’una cosa que va alternando con otra [/“De Valdés al Eo” (Eo)/].
  3. 3. Tacu grande, tarucu de madera [Grangerías xviii].
y más tueras de tabla y pontones y bellos cabrios y ripia [Grangerías xviii: 609] la primera acombadura para la primera tuera de cambas [Grangerías xviii: 664] y si algunas cañas (que serán las más) no salen después de traza para criar segunda tuera de cambas [Grangerías xviii: 665]
  1. y más tueras de tabla y pontones y bellos cabrios y ripia
  2. Grangerías xviii: 609
  3. la primera acombadura para la primera tuera de cambas
  4. Grangerías xviii: 664
  5. y si algunas cañas (que serán las más) no salen después de traza para criar segunda tuera de cambas
  6. Grangerías xviii: 665
Cfr. tueru.
tuerada, la
📖: tuerada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Caúna de les partes en que se xebra’l troncu pa reducilu a ta- bles o pontones, cuando ye llargu l’árbol [LV]. Troncu, tueru [Lln]: <i class="della">Una</i>(TEST)
  1. tuerada
    • Lln
  2. Caúna de les partes en que se xebra’l troncu pa reducilu a ta- bles o pontones, cuando ye llargu l’árbol
    • LV
  3. Troncu, tueru [Lln]: <i class="della">Una</i
h.aya con una tuerada [Lln].
  1. 1. <i class="della">h</i>.<i class="della">aya</i> <i class="della">con</i> <i class="della">una</i> <i class="della">tuerada</i> [Lln].
Cfr. tueru.
tuerazu, el
📖: tuerazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tuerazu
Tueru grande [Tb]. 2. Tronchazu [JH]. Cfr. tueru.
  1. Tueru grande [Tb]. 2. Tronchazu [JH]. Cfr. tueru.
  2. JH
tuerba, la
📖: tuerba
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">intratas</i>(TEST)
  1. tuerba
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">intratas</i
et exitas cum barcas et solares de tueruas 1058(or.) [DCO-I/190]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">et</i> <i class="della">exitas</i> <i class="della">cum</i> <i class="della">barcas</i> <i class="della">et</i> <i class="della">solares</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tueruas</i> 1058(or.) [DCO-I/190]
adruptum et pro arrumpere ... discurrentibus antiquis sola- res adtoruas 1148(or.) [SV/372] Las Tuerbas que es termino del dicho nuestro conçejo de Goçon donde Gonçalo Pelaez de Qualla, que Dios aya, nuestro vezino, fizo sus edefiçios y anzennas 1488 [CDA/492] Ye términu que paez guardar parentescu col cast. tolva, pa- llabra esta de la que nun tenemos seguranza ente nós namás que como castellanismu trayíu cola industrialización. De toes maneres ast. tuerba podría facer camudar les coses si, como paez, ta en rellación con vieyes instalaciones industriales re- llacionaes coles salines (ta 619). De toes maneres resulta di- fícil xustificar un mesmu aniciu etimolóxicu que pal del cast. tolva si se parte del dim. llat. tǔbǔla (deeh; dcech s.v. tubo). Ye posible qu’en rellación etimolóxica tea tamién el testimo- niu del documentu del sieglu xiii: dedit ... piscarias in Luarca et toruarizas in Portezolo 1207 [LRCourias/111].
  1. adruptum et pro arrumpere ... discurrentibus antiquis sola- res adtoruas
  2. 1148(or.) SV/372
  3. Las Tuerbas que es termino del dicho nuestro conçejo de Goçon donde Gonçalo Pelaez de Qualla, que Dios aya, nuestro vezino, fizo sus edefiçios y anzennas
  4. 1488 CDA/492
  5. Ye términu que paez guardar parentescu col cast. tolva, pa- llabra esta de la que nun tenemos seguranza ente nós namás que como castellanismu trayíu cola industrialización. De toes maneres ast. tuerba podría facer camudar les coses si, como paez, ta en rellación con vieyes instalaciones industriales re- llacionaes coles salines (ta 619). De toes maneres resulta di- fícil xustificar un mesmu aniciu etimolóxicu que pal del cast. tolva si se parte del dim. llat. tǔbǔla (deeh; dcech s.v. tubo). Ye posible qu’en rellación etimolóxica tea tamién el testimo- niu del documentu del sieglu xiii: dedit ... piscarias in Luarca et toruarizas in Portezolo 1207 [LRCourias/111].
  6. LRCourias/111
tuerca, la
📖: tuerca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><tuorca [Tox]. //torca [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. tuerca
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><tuorca
    • Tox
  3. torca eonaviego
    • Eo
    • Mánt
Cast. tuerca [Tb. Tox. /Eo. Mánt/. DA]. 2. Cierta viga de los llagares de sidra [LV. DA].
  1. 1. Cast. <i class="della">tuerca </i>[Tb. Tox. /Eo. Mánt/. DA].
  2. 2. Cierta viga de los llagares de sidra [LV. DA].
Quiciabes d’una variante del llat. torques, -is ‘franxa’, ‘tipu d’adornu torcíu’ (em) ensin dulda *torca con continuadores románicos (rew). En sentíu estrictu ast. tuerca tamién podría considerase deverbal de *torcāre (cfr. tueru), verbu qu’hebo alternar con torquēre ‘xirar’, ‘facer dar vueltes’, ‘torcer’, ‘re- torcer’ (em); n’efeutu, el nome de la viga del llagar pudo de- bese a la so función d’apertar o torcer la mazana pa llograr la sidra. Dende *torcāre, con una metátesis cenciella, tamién se xustifica ast. trocar (cfr.).
  1. Quiciabes d’una variante del llat. torques, -is ‘franxa’, ‘tipu d’adornu torcíu’ (em) ensin dulda *torca con continuadores románicos (rew). En sentíu estrictu ast. tuerca tamién podría considerase deverbal de *torcāre (cfr. tueru), verbu qu’hebo alternar con torquēre ‘xirar’, ‘facer dar vueltes’, ‘torcer’, ‘re- torcer’ (em); n’efeutu, el nome de la viga del llagar pudo de- bese a la so función d’apertar o torcer la mazana pa llograr la sidra. Dende *torcāre, con una metátesis cenciella, tamién se xustifica ast. trocar (cfr.).
tuercebotes, el*
📖: tuercebotes
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tuercebotas [Cn (F)].>(TEST)
  1. tuercebotes
  2. ident class="della" level="1"></ident><tuercebotas
    • Cn (F)
Persona de poca seriedá [Cn (F)]. Nome fechu de l’amestadura de verbu (tuerce) y nome (bo- tes), con significáu figuráu y peyorativu.
  1. Persona de poca seriedá [Cn (F)].
  2. Cn (F)
  3. Nome fechu de l’amestadura de verbu (tuerce) y nome (bo- tes), con significáu figuráu y peyorativu.
tuérdiga, la
📖: tuérdiga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tuérdiga
Llátigu que se fai con cuerda y palos o cañes [Vd]. 2. Retal de piel de vaca d’u se faen les cornales [Vg]. - “Tuérdiga, tiras de pellejo de baca” [GP a. 1788] Cfr. tórzanu.
  1. Llátigu que se fai con cuerda y palos o cañes [Vd]. 2. Retal de piel de vaca d’u se faen les cornales [Vg]. - “Tuérdiga, tiras de pellejo de baca”
  2. GP a. 1788
  3. Cfr. tórzanu.
tuérganu, el
📖: tuérganu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tuérganu
Raíz del berezu (emplegada p’amburar) [Bab].
  1. 1. Raíz del berezu (emplegada p’amburar) [Bab].
Raíz de la uz (emplegada pa calentar) [As. Dg (Cruce)]. Raíz de la uz o be- rezu [Llomb]. Raíz combustible [Mar (= tánganu)]. Raíz d’uz seca [Bard]. 2. Lleñu gordu, cepa d’uz, viña, etc. [Tor]. Tocón [Tor]. 3. Persona tosca, basta [Llomb]. Cfr. truébanu.
tuertu, a, o
📖: tuertu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tuörtu [Cl. As]. tuortu [PVieya]. +tuirtu [Ay. Ll]. //torto [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. tuertu
  2. tuörtu
    • Cl
    • As
  3. tuortu
    • PVieya
  4. tuirtu metafonía
    • Ay
    • Ll
  5. torto eonaviego
    • Eo
    • Mánt
Cast. tuerto [Xral]. 2. Torcíu [Cl. PSil. /Mánt/]: Nun lu veo nin tuertu nin dereitu [PSil]. //Ser tuertu pa cosa buena ‘ser de mala condición’ [LC]. ///A pueblu muertu alcalde tuertu [Fa- briciano]. Al últimu que llega a la barca un remu tuertu nun- ca-y falta [LC]. Al enfornar fácense los panes tuertos [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">tuerto </i>[Xral].
  2. 2. Torcíu [Cl. PSil. /Mánt/]: <i class="della">Nun lu veo nin</i> <i class="della">tuertu</i> <i class="della">nin</i> <i class="della">dereitu</i> [PSil]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">tuertu</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">cosa</i> <i class="della">buena</i> ‘ser de mala condición’ [LC]. ///<i class="della">A</i> <i class="della">pueblu</i> <i class="della">muertu</i> <i class="della">alcalde</i> <i class="della">tuertu</i> [Fa- briciano]. <i class="della">Al</i> <i class="della">últimu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">llega</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">barca</i> <i class="della">un</i> <i class="della">remu</i> <i class="della">tuertu</i> <i class="della">nun-</i><i class="della"> ca-y falta </i>[LC]. <i class="della">Al enfornar fácense los panes tuertos </i>[LC].
a) in loco predicto in Couatorta 963(or.) [ACL/146] Fernan Pelaiz illo Torto 1088 [SPE-I/157] habetis per tortum de uestros abolos 1109 (s. xii) [ACL/10] Iohannes Torto prior [1136-1139](or.) [ACL/177] mandauit sanare illas plagas quas hebebant cum torto illi homines 1201 [LRCourias/57] otros tortos e danos e sacrillegios e desonrras que lle fezie- ron 1270(or.) [ACL-VIII/27] daquel que tenia la cosa allena con torto s. xiii (or.) [FX/63] a so aversario por que lo fezo traballar con torto s. xiii (or.) [FX/79] aquel que fezo torta demanda [FX/205] b) tengo que les fazedes tuerto 1238(or.) [ACL/60] esto tengo por tuerto 1246 (s. xv) [ACL/138] rreçebian hi grandes tuertos e grandes fuerças 1249 (s. xv) [ACL/159] quando algun conceyo faz tuerto al canoligo 1267(or.) [ACL/459] la igrisia amonesto al conceio quelle emmendasse aqueste tuerto dandolle buenos fiadores 1270(or.) [ACL-VIII/24] los desonrro en fazer tuerto a Mayor 1275(or.) [MCar- II/111] otros ommes hu quier que sobieren que algo leue con tuerto 1289(or.) [SB/219] algo que leue de Alfonso Martiniz de Amieua por tuerto que_me fizo 1289(or.) [SB/219] al fiio del artero de Galleguiellos por oueias que tome del a_tuerto 1289(or.) [MSAH-V/479] daqual omne quier demandar debda al morto o dalgun tuor- to quel feziesse s. xiii (or.) [FX/88] fazer tuerto o mal 1308 [AAA/93] tuertos e robos 1318 [AAA/121] Roy Suariz e Alvar Pescado e Alvar Tuerto 1326(or.) [SP- II/20] Al enfornar se hacen los panes tuertos [Grangerías xviii: 769]
  1. a) in loco predicto in Couatorta
  2. 963(or.) ACL/146
  3. Fernan Pelaiz illo Torto
  4. 1088 SPE-I/157
  5. habetis per tortum de uestros abolos
  6. 1109 (s. xii) ACL/10
  7. Iohannes Torto prior [1136-1139](or.)
  8. ACL/177
  9. mandauit sanare illas plagas quas hebebant cum torto illi homines
  10. 1201 LRCourias/57
  11. otros tortos e danos e sacrillegios e desonrras que lle fezie- ron
  12. 1270(or.) ACL-VIII/27
  13. daquel que tenia la cosa allena con torto s. xiii (or.)
  14. FX/63
  15. a so aversario por que lo fezo traballar con torto s. xiii (or.)
  16. FX/79
  17. aquel que fezo torta demanda
  18. FX/205
  19. b) tengo que les fazedes tuerto
  20. 1238(or.) ACL/60
  21. esto tengo por tuerto
  22. 1246 (s. xv) ACL/138
  23. rreçebian hi grandes tuertos e grandes fuerças
  24. 1249 (s. xv) ACL/159
  25. quando algun conceyo faz tuerto al canoligo
  26. 1267(or.) ACL/459
  27. la igrisia amonesto al conceio quelle emmendasse aqueste tuerto dandolle buenos fiadores 1270(or.) [ACL-VIII/24] los desonrro en fazer tuerto a Mayor
  28. 1275(or.) MCar- II/111
  29. otros ommes hu quier que sobieren que algo leue con tuerto
  30. 1289(or.) SB/219
  31. algo que leue de Alfonso Martiniz de Amieua por tuerto que_me fizo
  32. 1289(or.) SB/219
  33. al fiio del artero de Galleguiellos por oueias que tome del a_tuerto
  34. 1289(or.) MSAH-V/479
  35. daqual omne quier demandar debda al morto o dalgun tuor- to quel feziesse s. xiii (or.)
  36. FX/88
  37. fazer tuerto o mal
  38. 1308 AAA/93
  39. tuertos e robos
  40. 1318 AAA/121
  41. Roy Suariz e Alvar Pescado e Alvar Tuerto
  42. 1326(or.) SP- II/20
  43. Al enfornar se hacen los panes tuertos
  44. Grangerías xviii: 769
Del llat. tortus, -a, -um ‘curváu’, ‘torcíu’ (old), de llargu es- pardimientu románicu (rew s.v. tŏrtus) ya hispánicu (deeh) con doble comportamientu nel vocalismu tónicu (cfr. tórza- nu). Foi posible un usu axetivu (§a) y otru nominalizáu (§b).
tueru, a, o
📖: tueru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cfr. <i class="della">toru,</i>(TEST)
  1. tueru
  2. Cfr
  3. <i class="della">toru,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tueru, el
📖: tueru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tueiru [Pzu. y Cd. Vd]. tuero [Os. Cñ]. tuöru [As]. tuoru [Gr. Tox]. tueriu [Cb]. +tuiriu [Sb. Ay. Ll]. +tuiru [Ll]. tuerriu [Ca]. //toro [Eo].>(TEST)
  1. tueru
    • Cg
    • Lln
    • Llu
    • Pa
    • Cd
    • Pr
    • Cv
    • Oc
    • Cp
    • Sm
    • An
    • Cn
    • Rs
    • Sd
    • Qu
    • Tb
  2. tueiru
    • Pzu
    • y Cd
    • Vd
  3. tuero
    • Os
  4. tuöru
    • As
  5. tuoru
    • Gr
    • Tox
  6. tueriu
    • Cb
  7. tuiriu metafonía
    • Sb
    • Ay
    • Ll
  8. tuiru metafonía
    • Ll
  9. tuerriu
    • Ca
  10. toro eonaviego
    • Eo
Tronchu [Cg. V1830] de berza [Lln. Os. Llu. Ac. Ay. PSil]. Tallu de berza [Pa. Pzu. Cd. Pr. Cv. SCiprián. Vg. Llomb. Tor. JH. R] per onde broten les fueyes [Oc]. Tallu duru que queda na tierra llueu de cortar la planta [Cñ] de maíz [Cp (= tarmu)]. Parte del troncu que queda al rompese una planta [Vd]. Tallu de delles plantes [Ca. As] (pataca, berza) [Sm]: Estó arrancando unos tuerrios d’esti cuadru de ber- ces [Ca]. Tronchu de la berza o d’otra planta cuando queda ensin fueyes [An]. Paya o yerba que se dexa enforma alta al cortala [An]. Tallu [Sb. Gr] d’árbol, d’arbustu, d’una planta [Ll]. Tallu, troncu [LV. Cn (V). JH. DA]. Troncu d’arbustu [Ay]. Troncu de los vexetales [Cn]: Arrinca esos tueros de la tierra pa semar el maíz. [Cn]. Troncu [Cg] d’árbol [Lln. Rs. Pa. Sd. Qu. Tb. Sm. PSil. Dg. Cn (M). Gr. Cd. Pr. Cv. SCiprián]. Parte más gorda del árbol [Cb. Oc]. 2. Tocón del árbol [Mar]. Muñón de troncu cortáu [Lln]. 3. Raíz de la cas- tañal [Lln]. 4. Rabu de panoya [Lln. Ac]. 5. Cogollu d’una planta [Pr]. 6. Trozu, pedazu (de pescáu, de tierra de llabor) [Tox]. Tarazón de pescáu [/Eo/]. 7. Pequeñu prau [Bulnes (Lln)]. //Agora xíbla-l.ly al tueru ye frase pa reprender a quien pierde o estroza una cosa [Sm]. ///Per san Xuan seca la raíz el pan, per San Pedro raíz y tuero [LC].
  1. 1. Tronchu [Cg. V1830] de berza [Lln. Os. Llu. Ac. Ay. PSil]. Tallu de berza [Pa. Pzu. Cd. Pr. Cv. SCiprián. Vg. Llomb. Tor. JH. R] per onde broten les fueyes [Oc]. Tallu duru que queda na tierra llueu de cortar la planta [Cñ] de maíz [Cp (= tarmu)]. Parte del troncu que queda al rompese una planta [Vd]. Tallu de delles plantes [Ca. As] (pataca, berza) [Sm]: <i class="della">Estó arrancando unos tuerrios d’esti cuadru de ber- ces </i>[Ca]. Tronchu de la berza o d’otra planta cuando queda ensin fueyes [An]. Paya o yerba que se dexa enforma alta al cortala [An]. Tallu [Sb. Gr] d’árbol, d’arbustu, d’una planta [Ll]. Tallu, troncu [LV. Cn (V). JH. DA]. Troncu d’arbustu [Ay]. Troncu de los vexetales [Cn]: <i class="della">Arrinca</i> <i class="della">esos</i> <i class="della">tueros</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tierra</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">semar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">maíz</i>. [Cn]. Troncu [Cg] d’árbol [Lln. Rs. Pa. Sd. Qu. Tb. Sm. PSil. Dg. Cn (M). Gr. Cd. Pr. Cv. SCiprián]. Parte más gorda del árbol [Cb. Oc].
  2. 2. Tocón del árbol [Mar]. Muñón de troncu cortáu [Lln].
  3. 3. Raíz de la cas- tañal [Lln].
  4. 4. Rabu de panoya [Lln. Ac].
  5. 5. Cogollu d’una planta [Pr].
  6. 6. Trozu, pedazu (de pescáu, de tierra de llabor) [Tox]. Tarazón de pescáu [/Eo/].
  7. 7. Pequeñu prau [Bulnes (Lln)]. //<i class="della">Agora</i> <i class="della">xíbla-l</i>.<i class="della">ly</i> <i class="della">al</i> <i class="della">tueru</i> ye frase pa reprender a quien pierde o estroza una cosa [Sm]. ///<i class="della">Per san Xuan seca</i> <i class="della">la</i> <i class="della">raíz</i> <i class="della">el</i> <i class="della">pan,</i> <i class="della">per</i> <i class="della">San</i> <i class="della">Pedro</i> <i class="della">raíz</i> <i class="della">y</i> <i class="della">tuero</i> [LC].
detras usque ad tueros de las figares et per suos finsos 1234(or.) [SV/80] de iuso pelos finssos pel tuero dela castaniar 1240(or.) [DOSV-II/69] pel camino ¬ pel tuero de la peral de la hera 1271 [DCO- II/100] tuero [Grangerías xviii] Tueru, tronco” [GP a. 1788] un tueru o troncu de llechuga y una migaya de pan 1792 [QUIXOTE/163] De la cucuruta al tuero/más que fueyes suele dar/y, hacia abajo, ye por donde/ella se suele cargar [Peruyal (Porléi): 40] más que del tueru hasta la coguruta lu ‘smagaye con so baba [ACEBAL(NB)/46] al tueru d’un arbol prendieren la yegua tamien colleraren en illi [PPría(B)/84] van lus tueirus de plata d’unus bidules [FCoronas/63]
  1. detras usque ad tueros de las figares et per suos finsos
  2. 1234(or.) SV/80
  3. de iuso pelos finssos pel tuero dela castaniar
  4. 1240(or.) DOSV-II/69
  5. pel camino ¬ pel tuero de la peral de la hera
  6. 1271 DCO- II/100
  7. tuero
  8. Grangerías xviii
  9. Tueru, tronco”
  10. GP a. 1788
  11. un tueru o troncu de llechuga y una migaya de pan
  12. 1792 QUIXOTE/163
  13. De la cucuruta al tuero/más que fueyes suele dar/y, hacia abajo, ye por donde/ella se suele cargar
  14. Peruyal (Porléi): 40
  15. más que del tueru hasta la coguruta lu ‘smagaye con so baba
  16. ACEBAL(NB)/46
  17. al tueru d’un arbol prendieren la yegua tamien colleraren en illi
  18. PPría(B)/84
  19. van lus tueirus de plata d’unus bidules
  20. FCoronas/63
Del llat. torus, -i ‘ramal, cuerda’, ‘moldura abombada en forma de cuerda que constitúi ún de los miembros de la espiral d’una columna’, ‘sucu nun terrén’, ‘protuberancia, parte carnosa del cuerpu del home o del animal’ (em; abf), con continuadores románicos (rew s.v. tŏrus) y dalgún hispánicu (deeh; dcech s.v. tuero; delp s.v. toro; pe1: 199; pe2: 397; pe3: 146: pe5: 396), ente ello’l mir. tuôro “parte da árvore ou da planta máis próxima da raiz; segmento de tronco” [Mirandés (Pires)]. Un deriváu de tueru ye ast. tuerudu (cfr.). Un compuestu de tueru vémoslu en “torllicero” y “torllosco” (cfr. torlloscu). Dende torus féxose, quiciabes, el verbu *torāre > ast. torar 2 ( cfr.) d’u foi posible un deverbal del participiu fuerte tora (cfr.), del débil torada (cfr.); tamién son términos en rellación etimolóxica toradura (cfr.), atoradora (cfr.), toraz (cfr.). Un compuestu de torar ye entorar (cfr.) onde paez atopase una referencia a ‘endurecer’, ‘facer que dalgo endureza asemeyándose a un tueru’. Pero ta- mién de torus → * tŏricus ha partise pal estudiu del ast. tuér- ganu (cfr.), truébanu (cfr.). Una creación analóxica femenina de tueru ye ast. tuera (cfr.) con derivaos del tipu tuerada (cfr.) y torada, tuerazu (cfr.).
tuerudu, a, o
📖: tuerudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">tronchudo</i>(TEST)
  1. tuerudu
  2. Cast
  3. <i class="della">tronchudo</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. tueru.
tuestu, a, o*
📖: tuestu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+tuistu [Ay].>(TEST)
  1. tuestu
  2. tuistu metafonía
    • Ay
Mal encaráu [Ay]: ¡Vaya tuistu malagueñu que ta fichu! [Ay].
  1. 1. Mal encaráu [Ay]: <i class="della">¡Vaya tuistu malagueñu que ta fichu! </i>[Ay].
Del llat. tostus, -a, -um participiu de torrere ‘secar al fueu’, ‘consumir’ (em), con continuadores románicos (rew s.v. tŏstus). D’una espresión nominalizada vien ast. tuestu (cfr.). Pero al so llau caltiénse tamién ast. tostu (cfr.) y tosta (cfr.) qu’habría entendese como deverbal de tostar (cfr.); la doble conducta diptongadora / non-diptongadora de la ŏ amuesa la doble conducta del procesu evolutivu según se siga del parti- cipiu llat. tostus, -a, -um > tuestu (llueu con posible nomina- lización) o del deverbal de tostāre > tostar (cfr.) → tostu, a, o tamién con nominalización. Según García de Diego nel do- miniu ástur, ente otros, conséñase l’usu medieval del posible galicismu tost ‘ensiguida’ documentáu n’Alexandre.
tuestu, el
📖: tuestu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Actu de <i class="della">tostar </i>[JH]: <i class="della">Munchu tuestu á lla llonganiza </i>[JH]. 2. Alimentu, {manxar} fritu [Pa. Pr]. Lo tostao en sartén, espe- cialmente tocín o xamón de gochu [Cb. Cg]. 3. Asuntu [Pa]: <i class="della">A </i><i class="della">mí</i>(TEST)
  1. tuestu
  2. {manxar}
  3. Actu de <i class="della">tostar </i>
    • Munchu tuestu á lla llonganiza [JH.">JH]: <i class="della">Munchu tuestu á lla llonganiza </i>[JH
  4. 2
  5. Alimentu, fritu
    • Pa
    • Pr
  6. Lo tostao en sartén, espe- cialmente tocín o xamón de gochu
    • Cb
    • Cg
  7. 3
  8. Asuntu [Pa]: <i class="della">A </i><i class="della">mí</i
me golía’l tuestu [Pa].
  1. 1. <i class="della">yá</i> <i class="della">me</i> <i class="della">golía’l</i> <i class="della">tuestu</i> [Pa].
Cfr. tuestu, a, o.
tuexu, a, o*
📖: tuexu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><tuexa [Ac. Sd. Tb. Md. Soto, Tb, Sm (Oc). Gr]. tuesa [Sm (Oc)]. tuxa [Md]. tuexu/a [Bab].>(TEST)
  1. tuexu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tuexa
    • Ac
    • Sd
    • Tb
    • Md
    • Soto, Tb, Sm (Oc)
    • Gr
  3. tuesa
    • Sm (Oc)
  4. tuxa
    • Md
  5. tuexu/a
    • Bab
En celu (la vaca) [Ac. Sd. Tb (= tora = tueya). Sm. Soto, Tb, Sm (Oc). Md. Gr]. Caliente (la muyer) [Ac]: Paez que tas tuexa, fía [Ac]. 2. Desmañada (una persona) [Bab]. Del fem. de torsus, -a, -um, posible variante del tortus, -a, -um del verbu torquere ‘torcer’ (em; abf), con una evolución *tŏssa > tuexa ‘(vaca) en celu’ posiblemente pola forma cur- vada que cueye’l llombu del animal al ponese torionda, forma percarauterística a la que tamién s’alude diciendo que la vaca ta apangada o abangada (cghla 228). Dende *tossa féxose’l verbu *toxar tuxar (cfr.) asina como’l compuestu *entoxar conocíu gracies al participiu entoxáu, ada, ao ‘tiesu’ (cfr.).
  1. En celu (la vaca) [Ac. Sd. Tb (= tora = tueya). Sm. Soto, Tb, Sm (Oc). Md. Gr]. Caliente (la muyer) [Ac]: Paez que tas tuexa, fía [Ac]. 2. Desmañada (una persona) [Bab].
  2. Bab
  3. Del fem. de torsus, -a, -um, posible variante del tortus, -a,
  4. -um del verbu torquere ‘torcer’ (em; abf), con una evolución
  5. *tŏssa > tuexa ‘(vaca) en celu’ posiblemente pola forma cur- vada que cueye’l llombu del animal al ponese torionda, forma percarauterística a la que tamién s’alude diciendo que la vaca ta apangada o abangada (cghla 228). Dende *tossa féxose’l verbu *toxar tuxar (cfr.) asina como’l compuestu *entoxar conocíu gracies al participiu entoxáu, ada, ao ‘tiesu’ (cfr.).
tueyu, a, o*
📖: tueyu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><tueya [Lln. Cl (i). Sr. Llv. Sb. Ca. Ay. Ll. Mi (Oc). Qu. Tb]. tuöya [Cl]. toya [Lln. Cl]. tuea [Ay].>(TEST)
  1. tueyu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tueya
    • Lln
    • Cl (i)
    • Sr
    • Llv
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Mi (Oc)
    • Qu
    • Tb
  3. tuöya
    • Cl
  4. toya
    • Lln
    • Cl
  5. tuea
    • Ay
En celu [Cl (i)] (la vaca) [Lln. Cl (= toría = torida). Sr (= tora = tuera). Llv. Sb (= tora). Ca. Ay (= tora = torionda). Ll (= tora). Mi (Oc) (= tuexa). Qu. Tb (= tora = tuexa)]. Cfr. torar 1.
  1. En celu [Cl (i)] (la vaca) [Lln. Cl (= toría = torida). Sr (= tora
  2. Cl (i)
  3. = tuera). Llv. Sb (= tora). Ca. Ay (= tora = torionda). Ll (= tora). Mi (Oc) (= tuexa). Qu. Tb (= tora = tuexa)].
  4. Cfr. torar 1.
tufar 1
📖: tufar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><tufar [Sm]. atufar [Cl. Os. JH. Cñ. Ri. Ay. Ar. Tb. Tox. DA. Tor. Min].>(TEST)
  1. tufar 1
  2. ident class="della" level="1"></ident><tufar
    • Sm
  3. atufar
    • Cl
    • Os
    • JH
    • Ri
    • Ay
    • Ar
    • Tb
    • Tox
    • DA
    • Tor
    • Min
Cast. atufar [JH]. Feder, dar mal olor [Cñ. Ay. Ri. Tb. Sm. Tox. Tor]: Atufóulos bien atufaos [Tb]. 2. Goler [Cl] fuerte, arrecender [Tb]. 3. Recibir el fumu y gases de la combustión instantánea de los esplosivos [Min]. //-se ‘enfadase’ [Os. Ar. DA].
  1. 1. Cast. <i class="della">atufar</i> [JH]. Feder, dar mal olor [Cñ. Ay. Ri. Tb. Sm. Tox. Tor]: <i class="della">Atufóulos bien atufaos </i>[Tb].
  2. 2. Goler [Cl] fuerte, arrecender [Tb].
  3. 3. Recibir el fumu y gases de la combustión instantánea de los esplosivos [Min]. //-<i class="della">se </i>‘enfadase’ [Os. Ar. DA].
Cfr. tafu 1.
  1. Cfr. tafu 1.
tufar 2
📖: tufar 2
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Cucar, foder [Si (i). Bi]: <i class="della">Tufó</i>(TEST)
  1. tufar 2
    • Bi
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cucar, foder [Si (i). Bi]: <i class="della">Tufó</i
col muzu [Bi]: Tufóla [Bi].
  1. 1. <i class="della">col</i> <i class="della">muzu</i> [Bi]: <i class="della">Tufóla</i> [Bi].
Verbu fechu dende tufu 2 (cfr. tubu).
tufón, el
📖: tufón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tufón
Semilla negra de la panoya de maíz cola que se tiznen en día d’esbilla [Os (= rei)]. Cfr. tizón.
  1. Semilla negra de la panoya de maíz cola que se tiznen en día d’esbilla [Os (= rei)].
  2. Os (= rei)
  3. Cfr. tizón.
tufu, el 1
📖: tufu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">tafu</i>. <ident class="della" level="1"></ident>Dende <i class="della">tufu</i>(TEST)
  1. tufu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">tafu</i>
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Dende <i class="della">tufu</i
1 féxose’l verbu tufar 1 (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i> féxose’l verbu <i class="della">tufar</i> <i class="della">1</i> (cfr.).
tufu, el 2
📖: tufu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident><//tufo [/Eo/].>(TEST)
  1. tufu
  2. ident class="della" level="1"></ident><
  3. tufo eonaviego
    • /Eo/
Pieza del molín per onde sal l’agua a presión pa mover el ro- denu [Tox]; la pieza ye de madera y enchufa na tufeira /Eo/].
  1. Pieza del molín per onde sal l’agua a presión pa mover el ro- denu [Tox]; la pieza ye de madera y enchufa na tufeira /Eo/].
  2. Tox
Pieza de fierro de forma cilíndrica emplegada pol ferreru pa facer el güeyu d’una ferramienta [Oc]. Cubu de la rueda (na carreta maragata) [Mar]. Esti términu espárdese pel centro-sur de Lleón (lla s.v. tufo 1) y adiéntrase en gall. (Estravís). Corominas-Pascual paez qu’entienden la voz {ast. tufu}, g-ast. tufo a la vera del port. y gall. tufo y que ponen en rellación con cast. tojino que tienen por voz aniciada nel oriente d’Asturies {onde nun la vi con- señada} y en Cantabria (dcech s.v. tojino) y que consideren orixinada nel grecismu en llat. tūfus d’u siguió’l cast. tufo ‘arrecendor, olor fuerte’, etc. (dcech s.v. tufo). De toes ma- neres, podría suxerise que l’étimu qu’ha proponese esixiría partir d’una -ff- (ghla §4.3.1.6 ss) condición necesaria pa que n’ast. (y en g-ast.) se xenere una -f- y nel ast. or. y en Cantabria un resultáu con aspiración [-h-] y en cast. [ø]. Na fastera eonaviega un deriváu de tufo ye tufeira ‘parte o cabu inferior de la canal del molín per onde l’agua sal pa mover el rodenu’ [/Eo/]. Cfr. tubu.
tuizán, ana
📖: tuizán
🔤: , ana
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ana
De Tuiza [Ll]. ///<i class="della">Mantiguiru</i>(TEST)
  1. tuizán
  2. De Tuiza
    • Ll
  3. <i class="della">Mantiguiru</i infl. cast.
tuizán, mucha lleche y pocu pan [LC].
  1. 1. <i class="della">tuizán,</i> <i class="della">mucha</i> <i class="della">lleche</i> <i class="della">y</i> <i class="della">pocu</i> <i class="della">pan</i> [LC].
Formación axetiva fecha col continuador del llat. -anus dende’l top. llenense tuíza (ta 108).
tulipanda, la
📖: tulipanda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tulipanda
Paliza [As. Vg. Llomb. Tor].
  1. 1. Paliza [As. Vg. Llomb. Tor].
Posible compuestu con un segundu elementu panda ‘paliza’ (cfr.). **
tullíu, ida, ío
📖: tullíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<tul.líu [Pzu. Md]. tul.lida [Bab].>(TEST)
  1. tullíu
    • Pr
    • Cd
  2. tul.líu
    • Pzu
    • Md
  3. tul.lida
    • Bab
Cast. tullido [Md. Pzu. Pr. JH]. Baldáu [Cd], inútil [R]. Coxu, mancu [Cd]. 2. Que nun da lleche per dalgún tetu (una vaca) [Bab].
  1. 1. Cast. <i class="della">tullido</i> [Md. Pzu. Pr. JH]. Baldáu [Cd], inútil [R]. Coxu, mancu [Cd].
  2. 2. Que nun da lleche per dalgún tetu (una vaca) [Bab].
Los espritaos, los allunáos, los tullíos [San Mateo 12] Está’n mió casa tullíu, y padez permuncho [San Mateo 26]
  1. Los espritaos, los allunáos, los tullíos
  2. San Mateo 12
  3. Está’n mió casa tullíu, y padez permuncho
  4. San Mateo 26
Cfr. toyer.
tumba, la
📖: tumba
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Caxa del muertu [As]. 2. {(Doc.). Sitiu onde sotierren un muertu}. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a so la </i><i class="della">tonba</i><i class="della">(TEST)
  1. tumba
  2. {(Doc.). Sitiu onde sotierren un muertu}
  3. Caxa del muertu
    • As
  4. 2
  5. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a so la </i><i class="della">tonba</i><i class="della"
onde yaz Fernan Perez mio avuelo 1394 (t. 1394) [SP-III/88] y, tiempos ha, servía de mortera/al rei Nino, que muertu y abrasado,/fechos ceniza, güeso y calabera,/allí está n’una tumba sepultado [PyT 39]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. onde yaz Fernan Perez mio avuelo </i>1394 (t. 1394) [SP-III/88] <i class="della">y, tiempos ha, servía de mortera</i>/<i class="della">al rei Nino, que muertu y</i> <i class="della">abrasado,</i>/<i class="della">fechos</i> <i class="della">ceniza,</i> <i class="della">güeso</i> <i class="della">y</i> <i class="della">calabera,</i>/<i class="della">allí</i> <i class="della">está</i> <i class="della">n’una</i> <i class="della">tumba</i> <i class="della">sepultado</i> [PyT 39]
Del grecismu en llat. serondu tumba ‘sepultura’ (em), con continuadores panrománicos (rew) ya hispánicos (dcech s.v. tumba), siguió ast. a. tomba. Un masc. analóxicu de tomba y ye ast. tombu 1 (cfr.). Pero tanto tomba como tombu 1 (cfr.) almiten una variante tumba y tumbu (cfr. tombu). Ello, la ú tónica, podría debese: a) a un influxu cultizante; b) a una cas- tellanización ; c) a una espresión con 1ª metafonía [nidiamen- te en tumbu [Ay] y posible arcaísmu nos demás casos (cfr. tombu 1)] que s’esparda analóxicamentre al femenín tombatumba; d) al influxu del verbu criáu sobro tomba, tombu*tombar (→ tombiar) tumbar (cfr.) qu’acaba corrixendo la primitiva ó. Semánticamente la forma abultada sobre la tierra d’una tomba o tumba ‘sepultura’ pudo acabar aplicándose a daqué cosa abultada o llevantada (sía un granu, una elevación del terrén, etc.) qu’ufiertaba daqué semeyanza. Si na tomba o tumba se metía echada un persona nun tien un res de raro que’l verbu (a)tombar (cfr.) o tombiar (cfr.) y tumbar (cfr.) acabaren llogrando’l significáu de ‘echar en suelu’, ‘tirar en suelu (como cuando se mete a un muertu na tumba)’, ‘dar valtos (como dan valtos dacuando les coses tiraes al suelu)’, etc. Ye posible qu’una variante masc. xustifique’l términu me- dieval tumbu o tombu con que se referíen a un llibru onde se copiaben documentos anteriores. Un dim. de tomba alviértese nel semicultismu ast. tómbula (cfr.). Una formación diminuti- vo-despeutiva de tumbu pudo ser *tumbarru aniciu del verbu compuestu estumbarrar (cfr.) y estumbarrizar (cfr.).
tumbada, la*
📖: tumbada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tumbá [Min].>(TEST)
  1. tumbada
  2. tumbá
    • Min
Pieza d’entibación esviada nel plombu [Min]. Grau d’inclinación d’una capa o llabor [Min].
  1. 1. Pieza d’entibación esviada nel plombu [Min]. Grau d’inclinación d’una capa o llabor [Min].
Posible deverbal de tumbar (cfr. tumba & tumbar).
túmbalu, el
📖: túmbalu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<túmbalo [Ac].>(TEST)
  1. túmbalu
    • Lr
  2. túmbalo
    • Ac
Túmulu, montículu [Ac]. 2. Catafalcu o túmulu que s’asitia na ilesia nos funerales y nos oficios del Xueves Santu [Lr].
  1. 1. Túmulu, montículu [Ac].
  2. 2. Catafalcu o túmulu que s’asitia na ilesia nos funerales y nos oficios del Xueves Santu [Lr].
ad illo tumulo de illa ceresal per illo sentigale de toro [s. f.] [SPM/568]
  1. ad illo tumulo de illa ceresal per illo sentigale de toro [s. f.]
  2. SPM/568
Del llat. tumulus, -i ‘altura’, ‘llomba del terrén’, ‘tumba’ (em). La posible perda de la u postónica dio pie a la nacencia de’un grupu llat. -m’l- > -mbl-, como en cumulare > combrar (pe2 s.v. bimbu; ghla §4.5.4.7; §4.6.1.4), onde foi posible a la vera d’un resultáu *tómbalu una variante túmbalu (como en tombu y tumbu) col camudamientu aguardable del suf. átonu -ŭlu verbu *atumbanar, que conocemos gracies al vieyu participiu atumbanáu (cfr.), y entumbanar (cfr.) cola so variante en- tumbuniar (cfr.) y *entumbanir; a la so vera dende túmbanu féxose’l denominal entumbaníu (cfr.). Al llau de túmbanu tenemos lo que paez una amestadura tutúmbanu (cfr.). Pero túmbalu y túmbanu pudieron sentise como diminutivos d’un pretendíu primitivu llat. *tūmbu que pudo influyir nel llogru de la espresión ast. tumbu (cfr.) onde foi posible iguar el verbu compuestu entumbar (cfr.) y *entumbir, ésti conocíu gracies al participiu entumbíu (cfr.) anque entumbíu pue ser un deno- minal. La variante tumbiu (cfr.) pudo debese tamién al encruz de tumbu col continuador de tumi(d)us > ast. *tumiu.
  1. -alu [como en uinculum > víncalu (pe2: 466)] pero que tamién almite la variante átona en -anu (llaa 103: 10) que xustificaría tómbanu (cfr.) y túmbanu (cfr.) acordies con otros exemplos que, nesi sen, tamién se dan en pallabres como cán- dalu y cándanu, etc. Sobro túmbanu (cfr.) féxose un posible
  2. como en uinculum > víncalu (pe2: 466)
túmbanu, el
📖: túmbanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cfr. <i class="della">tómbanu</i>(TEST)
  1. túmbanu
  2. Cfr
  3. <i class="della">tómbanu</i
& túmbalu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">túmbalu</i>.
tumbar
📖: tumbar
🏗️: NO
✍️: NO
Tirar [Tb. PSil. /Mánt/]: <i class="della">Tumbóulu</i>(TEST)
  1. tumbar
    • Tb
    • Llu
  2. Tirar [Tb. PSil. /Mánt/]: <i class="della">Tumbóulu</i
d’un gamachazu [Tb]. 2. Perder la inclinación [Min]. 3. Dar un valtu un tresporte [Min]. 4. Combase la madera d’entibación baxo la presión de los fastiales o da-y la inclinación afayadiza pa oponer re- sistencia al tiru o empuxón d’aquéllos [Min]. 5. Dar de quilla [Llu]. 6. Intoxicar les emanaciones gaseoses al individuu fasta facelu cayer [Min]. //-se ‘tumbase’ [Tb. Pzu]. ‘echase’ [Tb]. ‘perder estabilidá la madera de la entibación’ [Min]. ///Cuerpu tumbáu fame resiste [LC].
  1. 1. <i class="della">d’un</i> <i class="della">gamachazu</i> [Tb].
  2. 2. Perder la inclinación [Min].
  3. 3. Dar un valtu un tresporte [Min].
  4. 4. Combase la madera d’entibación baxo la presión de los fastiales o da-y la inclinación afayadiza pa oponer re- sistencia al tiru o empuxón d’aquéllos [Min].
  5. 5. Dar de quilla [Llu].
  6. 6. Intoxicar les emanaciones gaseoses al individuu fasta facelu cayer [Min]. //-<i class="della">se </i>‘tumbase’ [Tb. Pzu]. ‘echase’ [Tb]. ‘perder estabilidá la madera de la entibación’ [Min]. ///<i class="della">Cuerpu</i> <i class="della">tumbáu</i> <i class="della">fame</i> <i class="della">resiste</i> [LC].
- que con toda la llacuada/llu amiraba de bongüeyu de llo que yo acamentadu dixsi, señor, el bezerru,/ñon tumbaría á mercé/si llu afayara de pesu [Campumanes 1781/159] Verbu fechu dende los nomes tomba y tombu (
  1. - que con toda la llacuada/llu amiraba de bongüeyu de llo que yo acamentadu dixsi, señor, el bezerru,/ñon tumbaría á mercé/si llu afayara de pesu
  2. Campumanes 1781/159
  3. Verbu fechu dende los nomes tomba y tombu (
cfr. tumba), tamién responsables del ast. atombar (cfr. tombu) y tombiar (cfr.). Esta xustificación resúltanos más amañosa que la de los que parten d’una posible onomatopeya ¡tumb! que daría cuenta del ruíu d’un oxetu qu’al cayer va dando valtos (deeh s.v. tumb; dcech s.v. tumbar) y que pudiera tar presente en es- tumberar (cfr.), retumbar (cfr.), retumbellar (cfr.) asina como en tumberada (cfr.), tumberazu (cfr.).
tumberada, la*
📖: tumberada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tumbeirada [As].>(TEST)
  1. tumberada
  2. tumbeirada
    • As
Golpe perfuerte dau cola mano [As].
  1. 1. Golpe perfuerte dau cola mano [As].
Cfr. tumbar.
tumberazu, el*
📖: tumberazu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tumbeirazu [Bab. PSil. Bard].>(TEST)
  1. tumberazu
  2. tumbeirazu
    • Bab
    • PSil
    • Bard
Golpe na cabeza de los carneros [PSil]: Siento los tumbeira- zos de los carneiros [PSil].
  1. 1. Golpe na cabeza de los carneros [PSil]: <i class="della">Siento los tumbeira- </i><i class="della">zos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">los</i> <i class="della">carneiros</i> [PSil].
2. Golpe na cabeza o na cara al cayer [PSil]: L.levóu un tumbeirazu contra l’escanu [PSil]. 3. Revolcón [Bab. Bard]. Cfr. tumbar.
tumbiar
📖: tumbiar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Facer esfuerzos, lluchar (pa llevantar una carga, reducir un animal rebelde) [Pr (Cv)]. <ident class="della" level="1"></ident>Posible variante del ast. <i class="della">tumbar</i>(TEST)
  1. tumbiar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Facer esfuerzos, lluchar (pa llevantar una carga, reducir un animal rebelde)
    • Pr (Cv)
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Posible variante del ast
  4. <i class="della">tumbar</i
(cfr.) col continuador del suf.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) col continuador del suf.
-idiāre.
  1. -idiāre.
tumbión, el
📖: tumbión
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Tumor o hinchazón, en dalguna parte del cuerpu, a puntu de xagomiar [Oc]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">tumbiu,</i>(TEST)
  1. tumbión
  2. ident class="della" level="1"></ident>Tumor o hinchazón, en dalguna parte del cuerpu, a puntu de xagomiar
    • Oc
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  4. <i class="della">tumbiu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
tumbiu, a, o
📖: tumbiu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Inflamáu, hincháu por cuenta de dalguna enfermedá [Oc]: <i class="della">Bartuelu tien lus pías tumbios </i>[Oc]. Hincháu [Cv]. 2. Seriu, desabríu, adustu [Ll]. Encapricháu [Mi]. <ident class="della" level="1"></ident>El llat. tumidus, -a, -um ‘inflamáu (de pasión, de raxura)’ (old), ‘hincháu, ‘inflamáu’ (abf) caltúvose nel ax. femenín ast. <i class="della">tonda</i>(TEST)
  1. tumbiu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Inflamáu, hincháu por cuenta de dalguna enfermedá
    • Bartuelu tien lus pías tumbios [Oc.">Oc]: <i class="della">Bartuelu tien lus pías tumbios </i>[Oc
  3. Hincháu
    • Cv
  4. 2
  5. Seriu, desabríu, adustu
    • Ll
  6. Encapricháu
    • Mi
  7. <ident class="della" level="1"></ident>El llat
  8. tumidus, -a, -um ‘inflamáu (de pasión, de raxura)’ (old), ‘hincháu, ‘inflamáu’ (abf) caltúvose nel ax
  9. femenín ast
  10. <i class="della">tonda</i
‘tuexa’, ‘tora’ (pe2: 396). Pero otra posible vía evo- lutiva, con perda de -d- y zarramientu de la tónica pola yod surdida, foi ast. *tumiu, a, o que, nominalizáu, entrecruzóse col continuador del llat. tumulus responsable d’un resultáu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘tuexa’, ‘tora’ (pe2: 396). Pero otra posible vía evo- lutiva, con perda de -d- y zarramientu de la tónica pola yod surdida, foi ast. *<i class="della">tumiu, a, o </i>que, nominalizáu, entrecruzóse col continuador del llat. tumulus responsable d’un resultáu
*tum’lu → *tumblu o túmbalu (cfr.) → túmbanu (cfr.) onde s’asitia’l grupu -mb- ente los sos derivaos (cfr. túmbalu) colos que caltién fondu parentescu. Al ser teníu por diminutivu túm- balu y túmbanu pudo xenerase un pretendíu primitivu tumbu (cfr.). De *tumiu y tumbu foi posible un ast. tumbiu con un aumentativu nominalizáu tumbión (cfr.). A la mesma familia pertenez ast. tumbu (cfr. tombu).
  1. *tum’lu → *tumblu o túmbalu (cfr.) → túmbanu (cfr.) onde s’asitia’l grupu -mb- ente los sos derivaos (cfr. túmbalu) colos que caltién fondu parentescu. Al ser teníu por diminutivu túm- balu y túmbanu pudo xenerase un pretendíu primitivu tumbu (cfr.). De *tumiu y tumbu foi posible un ast. tumbiu con un aumentativu nominalizáu tumbión (cfr.). A la mesma familia pertenez ast. tumbu (cfr. tombu).
tumbón, el
📖: tumbón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aum. de <i class="della">tumbu</i>(TEST)
  1. tumbón
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aum
  3. de <i class="della">tumbu</i
//Tumbón d’aire ‘ventolera, ráfaga d’aire’ [Tb].
  1. 1. //<i class="della">Tumbón</i> <i class="della">d’aire</i> ‘ventolera, ráfaga d’aire’ [Tb].
Aumentativu de tumbu (cfr.).
  1. Aumentativu de tumbu (cfr.).
tumbu, el
📖: tumbu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tumbu
Cfr. tombu.
  1. Cfr. tombu.
tumecer
📖: tumecer
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
  1. tumecer
    • Pa
  2. ident class="della" level="1"></ident><se
Entumir [Pa].
  1. 1. Entumir [Pa].
Del llat. tumescere ‘hinchase o dilatase’ (old; abf). Una amestanza col prefixu in- ye resposable del ast. entumecer (cfr.).
tumor, el
📖: tumor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tomor [Mar].>(TEST)
  1. tumor
  2. ident class="della" level="1"></ident><tomor
    • Mar
Tumor [Xral].
  1. 1. Tumor [Xral].
Del llat. tumor, -ōris ‘protuberancia arrodiada d’un contornu’ (old), ‘hinchón’, ‘tumor (abf). Sobro ello féxose analóxica- mente un femenín tumura (cfr.).
tumura, la
📖: tumura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<timura [Cn (F)].>(TEST)
  1. tumura
    • Cv
    • Cn
  2. timura
    • Cn (F)
Tumor, hinchón [Cv]. Hinchón infestáu na piel [Cn (F)]: Pon fomentos nesi granu pa baxa-y la timura [Cn (F)].
  1. 1. Tumor, hinchón [Cv]. Hinchón infestáu na piel [Cn (F)]: <i class="della">Pon </i><i class="della">fomentos</i> <i class="della">nesi</i> <i class="della">granu</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">baxa-y</i> <i class="della">la</i> <i class="della">timura</i> [Cn (F)].
D’una formación analóxica femenina dende’l continuador del llatinismu tumor, -ōris ‘protuberancia arrodiada d’un con- tornu’ (old), ‘hinchón’, ‘tumor (abf), quiciabes *tumūra ‘lo que tien la cualidá del tumor’ paralela a calmura (cfr.). La variante timura ye frutu d’una disimilación de llabiales nel sen contrariu y de reaición compensatoria a lo señalao (ghla 18; pe4: 422).
tuna, la 1
📖: tuna
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Árbol que da figos chumbos, <i class="della">nopal</i>(TEST)
  1. tuna
  2. Árbol que da figos chumbos, <i class="della">nopal</i
[R].
  1. 1. [R].
Del taín d’Haití, acordies colo que proponen Corominas-Pas- cual pa la mesma voz asitiada en castellán (dcech s.v. tuna i).
tuna, la 2
📖: tuna
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Grupu d’estudiantes que formen un grupu de rondalla pa ron- dar de nueche [Ac]. Del fr. tune ‘llimosna’, ‘hospiciu de los probes’, voz d’aniciu xergal, común col castellán (dcech s.v. tuna ii). Un miembru de la <i class="della">tuna </i>sedrá un <i class="della">tunu </i>(cfr.) que tamién pue llograr usos axetivos ast. <i class="della">tunu,</i>(TEST)
  1. tuna
  2. Grupu d’estudiantes que formen un grupu de rondalla pa ron- dar de nueche
    • Ac
  3. Del fr
  4. tune ‘llimosna’, ‘hospiciu de los probes’, voz d’aniciu xergal, común col castellán (dcech s.v
  5. tuna ii)
  6. Un miembru de la <i class="della">tuna </i>sedrá un <i class="della">tunu </i>(cfr.) que tamién pue llograr usos axetivos ast
  7. <i class="della">tunu,</i
a, o (cfr.) y ufre un términu fondamente emparentáu tunante (cfr.) del que conocemos la so documen- tación asturiana nel sieglu xviii. A la mesma familia pertenez ast. tunisca (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.) y ufre un términu fondamente emparentáu <i class="della">tunante</i> (cfr.) del que conocemos la so documen- tación asturiana nel sieglu xviii. A la mesma familia pertenez ast. <i class="della">tunisca </i>(cfr.).
tunante
📖: tunante
🏗️: NO
✍️: NO
Vivales, pirata [Ac]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Non faltarán dos </i><i class="della">tunantes</i>/<i class="della">que</i>(TEST)
  1. tunante
  2. Vivales, pirata
    • Ac
  3. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Non faltarán dos </i><i class="della">tunantes</i>/<i class="della">que</i
lu lleven y me trayan [El Caballo 91] Cfr. tuna 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">lu lleven y me trayan </i>[El Caballo 91] Cfr. <i class="della">tuna</i><i class="della"> 2</i>.
tunda, la
📖: tunda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<tundia [Cb. Cg. Llg. V1830. R]. /////tundra [Mar].>(TEST)
  1. tunda
    • Ay
    • Tb
    • Sm
    • Cd
  2. tundia
    • Cb
    • Cg
    • Llg
    • V1830
    • R
  3. tundra dudoso (certainty = baxa)
    • Mar
Paliza [Cb. Cg. Llg. Ay. Tb. Sm. Cd. Tor. Arm. Mar. V1830. R]: Dio-y una tundia pa matalu [Llg]: ¡Menuda tundia que- yos diemos a les cartes! [Llg].
  1. 1. Paliza [Cb. Cg. Llg. Ay. Tb. Sm. Cd. Tor. Arm. Mar. V
  2. 1830. R]: <i class="della">Dio-y una tundia pa matalu </i>[Llg]: <i class="della">¡Menuda tundia que- </i><i class="della">yos</i> <i class="della">diemos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">les</i> <i class="della">cartes!</i> [Llg].
- ¡Que bona tundia i pegaron...! [JyT 60] Posible deverbal nominalizáu de tundir (
  1. - ¡Que bona tundia i pegaron...!
  2. JyT 60
  3. Posible deverbal nominalizáu de tundir (
cfr.) onde se ve l’influxu de la variante con [j]. El resultáu tundra abúltanos qu’ha entendese como continuador d’un diminutivu *tundu- la, per vía semiculta.
“tundidor”
📖: “tundidor”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">giral</i>(TEST)
  1. “tundidor”
  2. Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">giral</i
alfonso mercador gutier alffonso tondidor fernan mar-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">alfonso</i> <i class="della">mercador</i> <i class="della">gutier</i> <i class="della">alffonso</i> <i class="della">tondidor</i> <i class="della">fernan</i><i class="della"> mar-</i>
tines notario aPariçio rrodrigues pedrero 1334 [AAU/187] Pero martines cambiador Pero alffonso oris gutier alffonso tondidor 1335 [AAU/192] Gonzalo Alfonso tundidor moradores en Leon 1353(or.) [ACL-X/13] avenençia con vusco Gutier Ferrandiz tondidor 1404(or.) [SP-III/146] Gutier Ferrandiz tondidor vezino de Oviedo 1405(or.) [SP- III/162] Aalfonso sic Ferrandez oriz e Gonçalo Lopez de Qualla ton- didor 1433(or.) [SP-III/335] Iuan Alfonso de Gigion tundidor e Gonçalo Ferrandiz de Marines 1447 (t. 1448) [MSMV/376] Maria Gonzalez de la Rua fija de Pedro Gonzalez tondidor 1481(or.) [SP-IV/211] suelos que fueron de Ruy Gafo que solia levar Pedro Gonça- lez tondidor 1488(or.) [MSMV/472] Alonso de Oviedo tundidor [Rentas 1534-1535: 58] Pedro Martinez tundidor [Avilés 1602/156] Formación nominalizada llograda del verbu llat. tondēre ‘tos- quilar’, ‘afeitar’, ‘despoyar’ (em), con llargu espardimientu románicu (rew) y con continuación asturiana (
  1. tines notario aPariçio rrodrigues pedrero
  2. 1334 AAU/187
  3. Pero martines cambiador Pero alffonso oris gutier alffonso tondidor
  4. 1335 AAU/192
  5. Gonzalo Alfonso tundidor moradores en Leon
  6. 1353(or.) ACL-X/13
  7. avenençia con vusco Gutier Ferrandiz tondidor
  8. 1404(or.) SP-III/146
  9. Gutier Ferrandiz tondidor vezino de Oviedo
  10. 1405(or.) SP- III/162
  11. Aalfonso sic Ferrandez oriz e Gonçalo Lopez de Qualla ton- didor
  12. 1433(or.) SP-III/335
  13. Iuan Alfonso de Gigion tundidor e Gonçalo Ferrandiz de Marines
  14. 1447 (t. 1448) MSMV/376
  15. Maria Gonzalez de la Rua fija de Pedro Gonzalez tondidor
  16. 1481(or.) SP-IV/211
  17. suelos que fueron de Ruy Gafo que solia levar Pedro Gonça- lez tondidor
  18. 1488(or.) MSMV/472
  19. Alonso de Oviedo tundidor
  20. Rentas 1534-1535: 58
  21. Pedro Martinez tundidor
  22. Avilés 1602/156
  23. Formación nominalizada llograda del verbu llat. tondēre ‘tos- quilar’, ‘afeitar’, ‘despoyar’ (em), con llargu espardimientu románicu (rew) y con continuación asturiana (
cfr. toxu). Ye, perposiblemente, un nome d’oficiu, el del tosquilador, perso- na dedicada a tosquilar. Nesi sen pescanciamos que tamién entienden Corominas-Pascual el cast. a. tondidor de paños nel sen de referise al que corta los paños con tisories (dcech s.v. tundir) y non como quien llogra los paños gracies a golpea- los pues nesti casu taría en rellación col llat. tundere ‘gol- pear’ (dcech s.v. tundir ii) > ast. tundir (cfr.). Pa xustificar l’alternancia documental na vocal deuterotónica almítese un encruz de dambos verbos (Martínez Meléndez 1995: 157).
tundir
📖: tundir
🏗️: NO
✍️: NO
Azotar, dar palos [Tor]. Dar una paliza [Ay]: <i class="della">To</i>(TEST)
  1. tundir
    • Ay
  2. Azotar, dar palos
    • Tor
  3. Dar una paliza [Ay]: <i class="della">To</i
tondilu a pa- los [Ay].
  1. 1. <i class="della">tondilu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">pa- </i><i class="della">los</i> [Ay].
Del llat. tundere ‘golpear’, ‘dar golpes repetíos y con una ferramienta’ (em; dcech s.v. tundir ii), verbu ast. destremáu del continuador del llat. tondēre ‘tosquilar’ (em s.v. tondeo; dcech s.v. tundir i). D’un participiu fuerte tendríamos güei los deverbales nominalizaos tundu (cfr.) y tunda (cfr.); tamién se- dría posible, con una variante ax. con [j], tundiu, a, o (cfr.). La nominalización del femenín xustifica l’ast. tondia (cfr.) aplicáu a la piedra.
tundiu, a, o
📖: tundiu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. tundiu
Fuerte y dura (una cosa) [Vg].
  1. 1. Fuerte y dura (una cosa) [Vg].
Cfr. tundir.
tundu, el
📖: tundu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Golpe de castigu [Tor]: <i class="della">Pegóule</i>(TEST)
  1. tundu
  2. Golpe de castigu [Tor]: <i class="della">Pegóule</i
unos buenos tundos [Tor].
  1. 1. <i class="della">unos</i> <i class="della">buenos</i> <i class="della">tundos</i> [Tor].
Posible deverbal nominalizáu de tundir (cfr.).
túnel, el
📖: túnel
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tune [Pa. Sb].>(TEST)
  1. túnel
    • Tb
  2. tune
    • Pa
    • Sb
Cast. túnel [Pa. Sb. Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">túnel </i>[Pa. Sb. Tb].
Posible castellanismu qu’esti idioma cueye’l del ingl. tunnel, términu que-y llega del fr. a. tonel (dcech s.v. tonel).
túnica, la
📖: túnica
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">túnica</i>. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">casulla</i>(TEST)
  1. túnica
  2. Cast
  3. <i class="della">túnica</i>
  4. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">casulla</i
grecisca cum sua tunica 1002 (s. xii) [ACL/165]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">grecisca</i> <i class="della">cum</i> <i class="della">sua</i> <i class="della">tunica</i> 1002 (s. xii) [ACL/165]
kasulla una erae et lineas II et tunica I et alua una 1021 (s. xii) [ACL/363] damatica una de sirize aluas III tunica I 1050 (s. xii) [ACL/262] concam iragam et tunicam cardinam cum suis listis et casu- llam bissinam 1073 (s. xii) [ACL/443] tunicam de carchexi et dalmaticam de tiraz 1073 (s. xii) [ACL/444] unam tunicam franciscam [1158-1159](or.) [ACL/314] meam tunicam de bruneta [1185-1186](c.) [ACL/571] in uestibus pallium pelliceam et tunicam 1202 [MSAH- V/35] Petro Iohanis consanguino meo paleun meun de stanforte et garnachian et tunicam [1245?] (s. xv) [ACL/132] tunicam meam nigram de stamine forti anglico 1258(or.) [ACL/326] vna capa de xamete e casula e tunica e dalmatica e xamete 1290(or.) [ACL-VIII/380] vna casula e vna tunica e vna dalmatica blanca pora el obis- po 1290(or.) [ACL-VIII/380]
  1. kasulla una erae et lineas II et tunica I et alua una
  2. 1021 (s. xii) ACL/363
  3. damatica una de sirize aluas III tunica I
  4. 1050 (s. xii) ACL/262
  5. concam iragam et tunicam cardinam cum suis listis et casu- llam bissinam
  6. 1073 (s. xii) ACL/443
  7. tunicam de carchexi et dalmaticam de tiraz
  8. 1073 (s. xii) ACL/444
  9. unam tunicam franciscam [1158-1159](or.)
  10. ACL/314
  11. meam tunicam de bruneta [1185-1186](c.)
  12. ACL/571
  13. in uestibus pallium pelliceam et tunicam
  14. 1202 MSAH- V/35
  15. Petro Iohanis consanguino meo paleun meun de stanforte et garnachian et tunicam [1245?] (s. xv)
  16. ACL/132
  17. tunicam meam nigram de stamine forti anglico
  18. 1258(or.) ACL/326
  19. vna capa de xamete e casula e tunica e dalmatica e xamete
  20. 1290(or.) ACL-VIII/380
  21. vna casula e vna tunica e vna dalmatica blanca pora el obis- po
  22. 1290(or.) ACL-VIII/380
Del llat. tunica, -ae ‘vistimenta que llevaben debaxo homes y muyeres, análoga pel so usu a la camisa y pela forma a la blusa (em); ye términu llegáu per vía culta, frente al popular tonga (cfr.).
tuniella, la
📖: tuniella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Caña del pie sol todiyu [AGO]. Posible dim. de <i class="della">tona</i>(TEST)
  1. tuniella
  2. Caña del pie sol todiyu
    • AGO
  3. Posible dim
  4. de <i class="della">tona</i
1 (cfr.) con
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i> (cfr.) con
continuador del suf. -ělla.
tunisca, {el/la}
📖: tunisca
🔤: , {el/la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el/la}
Cast. <i class="della">tunante</i>, sobre too pa facer trampes nel xuegu [Ca]: <i class="della">Con </i><i class="della">esi</i>(TEST)
  1. tunisca
    • Ca
  2. Cast
  3. <i class="della">tunante</i>, sobre too pa facer trampes nel xuegu [Ca]: <i class="della">Con </i><i class="della">esi</i
yo non xuego que ye un tunisca [Ca].
  1. 1. <i class="della">yo</i> <i class="della">non</i> <i class="della">xuego</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tunisca</i> [Ca].
Cfr. tuna 2.
tunoria, la
📖: tunoria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tunoria
Galería soterraña fecha polos topos [Cl].
  1. 1. Galería soterraña fecha polos topos [Cl].
2. Xaceda, poza que faen los pastores na yerba del payar pa dormir nella [Cl (VB)]. **
tuntún, el
📖: tuntún
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
//<i class="della">Al</i>(TEST)
  1. tuntún
    • Cg
    • Sr
    • Ay
    • Tb
    • Pr
  2. <i class="della">Al</i eonaviego
tuntún ‘a ciegues’ [Cg. Sr. Ay. Tb. Pr (= al buen tuntún)]. ‘tanteando’, ‘calculando’ [Ay]. //Al buen tuntún ‘a ciegues’ [Tb].
  1. 1. <i class="della">tuntún</i> ‘a ciegues’ [Cg. Sr. Ay. Tb. Pr (= al buen tuntún)]. ‘tanteando’, ‘calculando’ [Ay]. //<i class="della">Al</i> <i class="della">buen</i> <i class="della">tuntún</i> ‘a ciegues’ [Tb].
“Voz de creación expresiva, tun...tun..., sugiriendo una ac- ción ejecutada de golpe” (dcech s.v. al tuntún). Sobro tuntún féxose’l verbu estuntuniar (cfr.).
  1. “Voz de creación expresiva, tun...tun..., sugiriendo una ac- ción ejecutada de golpe” (dcech s.v. al tuntún). Sobro tuntún féxose’l verbu estuntuniar (cfr.).
tunu, a, o*
📖: tunu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><tuno [VCid].>(TEST)
  1. tunu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tuno
    • VCid
Astutu, arraposáu [VCid].///Donde hai listos non campan tunos [LC]. Cfr. tuna 2.
  1. Astutu, arraposáu [VCid].///Donde hai listos non campan tunos [LC].
  2. LC
  3. Cfr. tuna 2.
tunu, el
📖: tunu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Integrante de la <i class="della">tuna</i>(TEST)
  1. tunu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Integrante de la <i class="della">tuna</i
[Ac].
  1. 1. [Ac].
Cfr. tuna 2.
tuña, la
📖: tuña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Arca grande pa guardar la cebera [Sm. Pzu. Oc]. Depósitu pal cereal [Cn]: <i class="della">Hai</i>(TEST)
  1. tuña
    • Cn
    • An
  2. ident class="della" level="1"></ident>Arca grande pa guardar la cebera
    • Sm
    • Pzu
    • Oc
  3. Depósitu pal cereal [Cn]: <i class="della">Hai</i
que meter el trigu pa la tuña, que nun s’estropie [Cn]. Graneru [An]: Este añu chenamos las tuñas [An].
  1. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">meter</i> <i class="della">el</i> <i class="della">trigu</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tuña,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun </i><i class="della">s’estropie </i>[Cn]. Graneru [An]: <i class="della">Este añu chenamos las tuñas </i>[An].
Del célt. tunna ‘cuba’, ‘pipa’ (em s.v. *tunna; tlg 145: tonna y tunna), aniciu del fr. tonne, prov. tona, d’u cat. tona [rew (s.v. tǔnna)], podría siguir ast. tuña ‘arca grande pa guardar la cebe- ra’. Nel mesmu sen paez qu’apunten Corominas-Pascual cuan- do consideren derivaos del célticu tonna (tlg) ‘corteza, piel’ pallabres como port. tona ‘corteza’ → [Cespedosa] entoñar ‘atollar’, verbu qu’alita entá en tierres asturianes y lleoneses en- toñar ‘enterrar’, ast. toñil ‘madureru’ (dcech s.v. toña, tonel). La torga qu’alcuentro p’acoyer la propuesta ye de tipu fónicu da- rréu que presenta una ú tónica non aguardable dende ŭ, y porque dende -nn- nun sedría a siguise en Sm, Pzu, Cn, An, Oc (B-C-D) un resultáu con nasal palatal [--] sinón qu’habría aguardase [-n- ], esto ye *tona, lo que nos llevaría a almitir el calter advenedizu de *tuña neses fasteres asturiano-occidentales. Quiciabes la so- lución podamos atopala camentando que se trata d’un primiti- vu *toña n’asturianu norte-oriental (onde sí sedría autóctona la espresión con -ñ-) que dio llugar al verbu *atoñaratuñar (col zarramientu esperable de la vocal agora átona) ‘escatimar, tacañear’ [Llg. Ll. Tb. Pr], ‘aforrar con tacañería’ [Ri. Qu], ‘re- tener con avaricia’ [AGO]. A atuñar podríamos responsabilizalu de refacer un primitivu *tona y *toñatuña y de xeneralizalu per otres fasteres d’Asturies. Ye posible tamién otra esplicación: en vez de partir de tunna, facelo de *tŭnnia colo que sí sedría posible almitir un tratu afayadizu en tol asturianu onde -nnj- > [--] y onde la velar tónica podría zarrase por cuenta de la yod como pasa en *(uilla) antonia > Antuña [(Llg), ta 449]; pa- trimonium > “padremuño” (ghla 63), etc. Pero desde tunna, con [ŭ] curtia, sí podría xustificase ast. sureño-occidental tona ‘nata’, esto ye, ‘corteza de la lleche’ y d’ehí un verbu estonar (pe2 s.v. tona; pe3: 149) que se caltién na documentación medie- val: levedes e estonedes por adria de los heredamientos techos
  1. Del célt. tunna ‘cuba’, ‘pipa’ (em s.v. *tunna; tlg 145: tonna y tunna), aniciu del fr. tonne, prov. tona, d’u cat. tona [rew (s.v. tǔnna)], podría siguir ast. tuña ‘arca grande pa guardar la cebe- ra’. Nel mesmu sen paez qu’apunten Corominas-Pascual cuan- do consideren derivaos del célticu tonna (tlg) ‘corteza, piel’ pallabres como port. tona ‘corteza’ → [Cespedosa] entoñar ‘atollar’, verbu qu’alita entá en tierres asturianes y lleoneses en- toñar ‘enterrar’, ast. toñil ‘madureru’ (dcech s.v. toña, tonel). La torga qu’alcuentro p’acoyer la propuesta ye de tipu fónicu da- rréu que presenta una ú tónica non aguardable dende ŭ, y porque dende -nn- nun sedría a siguise en Sm, Pzu, Cn, An, Oc (B-C-D) un resultáu con nasal palatal [--] sinón qu’habría aguardase [-n
  2. --
  3. ], esto ye *tona, lo que nos llevaría a almitir el calter advenedizu de *tuña neses fasteres asturiano-occidentales. Quiciabes la so- lución podamos atopala camentando que se trata d’un primiti- vu *toña n’asturianu norte-oriental (onde sí sedría autóctona la espresión con -ñ-) que dio llugar al verbu *atoñaratuñar (col zarramientu esperable de la vocal agora átona) ‘escatimar, tacañear’ [Llg. Ll. Tb. Pr], ‘aforrar con tacañería’ [Ri. Qu], ‘re- tener con avaricia’ [AGO]. A atuñar podríamos responsabilizalu de refacer un primitivu *tona y *toñatuña y de xeneralizalu per otres fasteres d’Asturies. Ye posible tamién otra esplicación: en vez de partir de tunna, facelo de *tŭnnia colo que sí sedría posible almitir un tratu afayadizu en tol asturianu onde -nnj- > [--] y onde la velar tónica podría zarrase por cuenta de la yod como pasa en *(uilla) antonia > Antuña [(Llg), ta 449]; pa- trimonium > “padremuño” (ghla 63), etc. Pero desde tunna,
  4. (Llg), ta 449
  5. con [ŭ] curtia, sí podría xustificase ast. sureño-occidental tona ‘nata’, esto ye, ‘corteza de la lleche’ y d’ehí un verbu estonar (pe2 s.v. tona; pe3: 149) que se caltién na documentación medie- val: levedes e estonedes por adria de los heredamientos techos
  6. ŭ
e lantados 1327 (or.) [SP-II/33]. Un apunte caberu: nun sedría imposible na fastera norte-oriental alcontrar un masculín de *toña (→ tuña) darréu que conocemos l’apellativu tonyu (cfr.), qu’entendemos otramiente (cfr. toya 2), con un comportamientu de la nasal qu’alvertimos ente los derivaos del llat. conchula > concha (cfr.) coles variantes cueña, cuenya, cuandia, etc.
tuñir
📖: tuñir
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tuñir
Cfr. truñar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">truñar</i>.
tuñonada, la
📖: tuñonada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">tuñonada,</b>(TEST)
  1. tuñonada
  2. b class="della">tuñonada,</b
la Cornada [JH].
  1. 1. <b class="della">la </b>Cornada [JH].
Cfr. truñar.
tupia, la
📖: tupia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tupia
Llueca con forma de campana invertida [Mar].
  1. 1. Llueca con forma de campana invertida [Mar].
Cfr. tupir.
tupir
📖: tupir
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">tupir</i>(TEST)
  1. tupir
    • Pa
    • Ay
    • Cd
    • Ca
  2. Cast
  3. <i class="della">tupir</i
[Pa. Ay. Cd]. 2. Saturar de dalguna cosa [Ca]. 3. Tapar [Ar].
  1. 1. [Pa. Ay. Cd].
  2. 2. Saturar de dalguna cosa [Ca].
  3. 3. Tapar [Ar].
Dende *tup (“onomatopeya del apisonamiento”) fadríase’l verbu tupir según Corominas-Pascual (dcech s.v. tupido), con un compuestu destupir (cfr.) col que guarda rellación l’ast. destupidor (cfr.). Tamién foi posible facer un incoativu en -scere, ast. entupecer (cfr.). De tupir caltiénse’l participiu dé- bil tupíu (cfr.) y el fuerte tupiu qu’almite la nominalización tupiu (cfr.) y tamién tupia (cfr.) que puen deber el so seman- tismu a la so rellación con ‘tapar’ que vemos na aceición §3. Posibles términos emparentaos son tupiyón (cfr.), tupizu (cfr.)
  1. tupizar (cfr.). Una variante de tupizu paez turpizu (cfr.) con una [r] gracies al influxu fónicu de los sos sinónimos burguizu y gurbizu.
  2. r
tupiu, a, o
📖: tupiu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<tupu [y Sm. Bab. PSil. Bard].>(TEST)
  1. tupiu
    • Sm
  2. tupu
    • y Sm
    • Bab
    • PSil
    • Bard
Espesu [Bab. Bard], densu [Sm]: Güei ta la nublina mui tupia [Sm]. 2. Tapáu, ensin salida [PSil]: El tubu quedóu tupu ya nun sal augua [PSil]. Cfr. tupir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Espesu [Bab. Bard], densu [Sm]: <i class="della">Güei</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">la</i> <i class="della">nublina</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">tupia </i>[Sm].
  3. 2. Tapáu, ensin salida [PSil]: <i class="della">El</i> <i class="della">tubu</i> <i class="della">quedóu</i> <i class="della">tupu</i> <i class="della">ya</i><i class="della"> nun sal augua </i>[PSil]. Cfr. <i class="della">tupir</i>.
tupiu, el
📖: tupiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tupiu
Llueca mayor que’l chucallu [SCiprián]. Llueca mayor que la tupia [Mar].
  1. 1. Llueca mayor que’l <i class="della">chucallu </i>[SCiprián]. Llueca mayor que la <i class="della">tupia </i>[Mar].
Cfr. tupir.
tupíu, ida, ío
📖: tupíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<tupíu/tupía/tupío [Ay]. toupíu/toupida [An].>(TEST)
  1. tupíu
  2. tupíu/tupía/tupío
    • Ay
  3. toupíu/toupida
    • An
Espesu, perxuntu [Ay].
  1. 1. Espesu, perxuntu [Ay].
Frondosu [Gr. Cd]: La castañal ta mui tupida [Gr]. Llenu [An]: El prau ta toupíu de toupeiras [An]. Pp. de tupir (cfr.). La variante con [ow] átona pue debese a un influxu de la familia de toupu ‘topu’.
tupiyón, el*
📖: tupiyón
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tupichón [As]. tupuchón [As]. ////trupichones [Bab].>(TEST)
  1. tupiyón
  2. tupichón
    • As
  3. tupuchón
    • As
  4. trupichones variación de número
    • Bab
Bolina d’impureza nun filu de llana al que fai más gruesu [As]. Abultamientos del filu de llana [Bab].
  1. 1. Bolina d’impureza nun filu de llana al que fai más gruesu [As]. Abultamientos del filu de llana [Bab].
Cfr. tupir.
tupizar
📖: tupizar
🏗️: NO
✍️: NO
Tupir, obstruir [An]: <i class="della">La</i>(TEST)
  1. tupizar
    • An
  2. Tupir, obstruir [An]: <i class="della">La</i
cañería tupizóu [An].
  1. 1. <i class="della">cañería</i> <i class="della">tupizóu</i> [An].
Cfr. tupir.
tupizu, el
📖: tupizu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Llixu de tascu d’algodón o llin que pasa al texíu [Cv]. Partí- cula estraña de cualquier sustancia que s’atopa nun alimentu líquidu [Oc]: <i class="della">Este</i>(TEST)
  1. tupizu
    • Oc
  2. Llixu de tascu d’algodón o llin que pasa al texíu
    • Cv
  3. Partí- cula estraña de cualquier sustancia que s’atopa nun alimentu líquidu [Oc]: <i class="della">Este</i
l.leite nun tien más que tupizos [Oc].
  1. 1. <i class="della">l</i>.<i class="della">leite</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">más</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tupizos</i> [Oc].
Cfr. tupir.
tuquetu, el*
📖: tuquetu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i>(TEST)
  1. tuquetu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i
la primabera cada tuqueto destos brota muchos renuevos
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">primabera</i> <i class="della">cada</i> <i class="della">tuqueto</i> <i class="della">destos</i> <i class="della">brota</i> <i class="della">muchos</i> <i class="della">renuevos</i>
[Grangerías xviii: 578] con el azadón allegar a reando tierra a aquellos tuquetos cortados [Grangerías xviii: 685] con los tuquetos samocos que quedan [Grangerías xviii: 686] Dim. de tucu.
  1. Grangerías xviii: 578
  2. con el azadón allegar a reando tierra a aquellos tuquetos cortados
  3. Grangerías xviii: 685
  4. con los tuquetos samocos que quedan
  5. Grangerías xviii: 686
  6. Dim. de tucu.
tuquín, el
📖: tuquín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tuquín
    • Cp
Nudiellu [Cp].
  1. 1. Nudiellu [Cp].
2. Muñón [Cv]. 3. Codiyu del xamón [Cv]. 4. Todiyu [Cd]. Dim. de tucu.
tuquinazu, el
📖: tuquinazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tuquinazu
    • Cd
Golpe dau nos todiyos [Cd].
  1. 1. Golpe dau nos todiyos [Cd].
Cfr. tucu.
turbada, la
📖: turbada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Nublada, temporada en que nun hai sol [Tb]. Deverbal del participiu débil de <i class="della">turbar</i>(TEST)
  1. turbada
  2. Nublada, temporada en que nun hai sol
    • Tb
  3. Deverbal del participiu débil de <i class="della">turbar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
turbamientu, el
📖: turbamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">turbamientu,</b>(TEST)
  1. turbamientu
  2. b class="della">turbamientu,</b
el Cast. turbación [JH].
  1. 1. <b class="della">el </b>Cast. <i class="della">turbación</i> [JH].
Cfr. turbar.
turbar
📖: turbar
🏗️: NO
✍️: NO
Metese’l sol baxo les nubes [Lln]. Nublar [Tb]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Y</i>(TEST)
  1. turbar
  2. Metese’l sol baxo les nubes
    • Lln
  3. Nublar
    • Tb
  4. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Y</i
el rei que, con cuidado, bien lo acecha/como a quian- y tocaben tales cuentes/díxo-y al villu ansí tan apurado:/
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">el</i> <i class="della">rei</i> <i class="della">que,</i> <i class="della">con</i> <i class="della">cuidado,</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">acecha</i>/<i class="della">como</i> <i class="della">a</i> <i class="della">quian-</i> <i class="della">y tocaben tales cuentes</i>/<i class="della">díxo-y al villu ansí tan apurado:</i>/
Baltesar, ñon te turbe isti cuidado [BAúxa, Sueños (Poesíes 317-320)] Del llat. turbāre ‘menguar la claridá’, ‘nublar’ (old), verbu con continuadores románicos (rew s.v. tŭrbāre) ya hispáni- cos (deeh). Ye posible qu’esti verbu inxiriere, pelo menos en sentíu figuráu, los valores del llat. *toruare, iguáu dende l’axetivu llatín toruus, -a, -um ‘que mira torcío’ (em) y col qu’acabaría coincidiendo fónicamente (pe2: 403). El ver- bu turbare (amás del averamientu del términu turbamientu) apaez en compuestos exturbare (rew) > ast. estorbar (cfr.), disturbare (em) > ast. destorbar (cfr.), perturbare (em) > ast. perturbar (cfr.) con una nueva incrementación prefixal imper- turbiar (cfr.).
turbáu, ada, ao
📖: turbáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Encapotáu, amagando truena [Lln]: <i class="della">Un</i>(TEST)
  1. turbáu
    • Lln
  2. Encapotáu, amagando truena [Lln]: <i class="della">Un</i
día turbáu [Lln].
  1. 1. <i class="della">día</i> <i class="della">turbáu</i> [Lln].
Pp. de turbar.
turbeyu, el
📖: turbeyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. turbeyu
    • Lln
Fríu [Lln].
  1. 1. Fríu [Lln].
D’una formación diminutiva y analóxica masc. llograda sol llat. turba (cfr. torbolín), cola amestanza d’un suf. dim. -ĭculus.
turbiar
📖: turbiar
🏗️: NO
✍️: NO
Enturbiar [Tb. JH]: <i class="della">L’agua</i>(TEST)
  1. turbiar
    • Tb
  2. Enturbiar [Tb. JH]: <i class="della">L’agua</i
turbió en mes d’agostu [Tb]: Que’l xatu nun turbie’l regueiru [Tb].
  1. 1. <i class="della">turbió</i> <i class="della">en</i> <i class="della">mes</i> <i class="della">d’agostu</i> [Tb]: <i class="della">Que’l</i> <i class="della">xatu</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">turbie’l</i> <i class="della">regueiru</i> [Tb].
Del llat. turbidāre ‘enturbiar’ (abf; cfr. turbiu). Tamién se conseña’l compuestu enturbiar (cfr.) quiciabes llográu col influxu de turbiu, a, o (cfr.). Un deverbal ye l’ast. enturbiada (cfr.). Ye posible, de toes maneres, qu’al llau de enturbiar se fexere un verbu *enturbir *enturguir, conocíu pel deverbal enturguíu (cfr.), con tracamundiu de sonores; en realidá sedría un casu paralelu al qu’alvertimos en allocar y *alloquir d’u siguió alloquíu (cfr.). Con too, ye posible qu’ast. enturguíu pueda xustificase meyor como deverbal de *enturguir, varian- te del ast. *entorgar, compuestu de torgar (cfr.).
turbieza, la
📖: turbieza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Actu d’enturbiar [JH]. Cast. <i class="della">turbulencia</i>(TEST)
  1. turbieza
  2. Actu d’enturbiar
    • JH
  3. Cast
  4. <i class="della">turbulencia</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. turbiu, a, o.
turbiosu, a, o
📖: turbiosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
</b>Turbiu [JH]. Cfr. <i class="della">turbiu,</i>(TEST)
  1. turbiosu
  2. /b>Turbiu
    • JH
  3. Cfr
  4. <i class="della">turbiu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
turbisiu, {a, o}
📖: turbisiu
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
Altravesáu, reburdión, traviesu [Oc]: <i class="della">Quítate</i>(TEST)
  1. turbisiu
    • Oc
  2. Altravesáu, reburdión, traviesu [Oc]: <i class="della">Quítate</i
d’ahí turbisiu [Oc].
  1. 1. <i class="della">d’ahí</i> <i class="della">turbisiu</i> [Oc].
Desconozo si ha rellacionase etimolóxicamente ast. turbisiu col ast. estorbar (cfr.), estorbisar (cfr.) o cola familia de tur- biu, a, o (cfr.) o de traviesu, a, o (cfr.).
  1. Desconozo si ha rellacionase etimolóxicamente ast. turbisiu col ast. estorbar (cfr.), estorbisar (cfr.) o cola familia de tur- biu, a, o (cfr.) o de traviesu, a, o (cfr.).
turbiu, a, o
📖: turbiu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Turbio (el líquidu) [Tb. Tox]. 2. Revuelto (el tiempu), escu- recíu (el cielu) [Tb. Tox]. 3. Que ta bebíu, entornáu [RCarta 141]. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">qui</i>(TEST)
  1. turbiu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Turbio (el líquidu)
    • Tb
    • Tox
  3. 2
  4. Revuelto (el tiempu), escu- recíu (el cielu)
    • Tb
    • Tox
  5. 3
  6. Que ta bebíu, entornáu
    • RCarta 141
  7. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">qui</i
est aboca de rio turuio 1240(or.) [DOSV-II/31]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">est</i> <i class="della">aboca</i> <i class="della">de</i> <i class="della">rio</i> <i class="della">turuio</i> 1240(or.) [DOSV-II/31]
Del llat. turbidus, -a, -um ‘turbio (un líquidu)’, ‘turbao (el tiempu)’ ‘nublu’, ‘opacu’ (old), con continuadores románicos (rew s.v. tŭrbĭdus) ya hispánicos (deeh). De turbiu féxose’l verbu turbiar y el compuestu enturbiar (cfr.) anque nun sedría necesario ello darréu que se xustifica tamién dende’l llat. tur- bidare (em), con continuadores románicos (rew) ya hispáni- cos (deeh). En sen contrariu turbare caltiénse nel ast. turbar (cfr.) y en llargues estayes romániques (rew). En rellación con estos términos citamos otros pertenecientes a la familia como turbiosu (cfr.), turbieza (cfr.).
turca, la
📖: turca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">turca,</b>(TEST)
  1. turca
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">turca,</b
la Borrachera [JH].
  1. 1. <b class="della">la </b>Borrachera [JH].
Cfr. turcu, a, o.
turcu, a, o
📖: turcu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>De Turquía [Xral]. 2. Forasteru [Mi]: <i class="della">Esti</i>(TEST)
  1. turcu
    • Mi
  2. ident class="della" level="1"></ident>De Turquía
    • Xral
  3. 2
  4. Forasteru [Mi]: <i class="della">Esti</i
pueblu tien mun- chos turcos [Mi].
  1. 1. <i class="della">pueblu</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">mun-</i><i class="della"> chos turcos </i>[Mi].
Pallabra d’orixe turcu (da), ¿quiciabes tresmitida pel árabe? El nome ast. turca ‘borrachera’ (y la so deformación curda) tien la mesma esplicación qu’en cast., del nome del tipu de vinu, turco, esto ye, ‘puro’ o ‘non bautizao’ y, darréu d’ello, ‘qu’ emborracha’ (dcech s.v. turco); lo mesmo pasa col deri- váu turquesa ‘borrachera’. N’ast. turcu axetiva tamién a car- bayu pero nesti casu trátase, abúltanos, d’una esformación del correspondiente curcu, en rellación col deriváu de quercus, -us ‘carbayu’ (old), pero non de cortex, -icis (da s.v. alcor- que). L’ax. turcu pudo nominalizase como fai ver turcosTa- getes patulus’ [Sb]. Sobro turcu formóse tamién un deriváu xentiliciu turqués, -esa (cfr.) con suf. fechu dendende’l llat. -ensis; la variante femenina, nominalizada, apaez en plural turquesas ‘tenaces de carpinteru’ (Cv), pero tamién ye res- ponsable del nome d’una piedra preciosa (adla 221) qu’ente nós apaez documentada nel sieglu xiii: “outra sortella torque- sa pequena” 1269 (or.) [MCar-ii 68].
  1. Pallabra d’orixe turcu (da), ¿quiciabes tresmitida pel árabe? El nome ast. turca ‘borrachera’ (y la so deformación curda) tien la mesma esplicación qu’en cast., del nome del tipu de vinu, turco, esto ye, ‘puro’ o ‘non bautizao’ y, darréu d’ello, ‘qu’ emborracha’ (dcech s.v. turco); lo mesmo pasa col deri- váu turquesa ‘borrachera’. N’ast. turcu axetiva tamién a car- bayu pero nesti casu trátase, abúltanos, d’una esformación del correspondiente curcu, en rellación col deriváu de quercus,
  2. -us ‘carbayu’ (old), pero non de cortex, -icis (da s.v. alcor- que). L’ax. turcu pudo nominalizase como fai ver turcosTa- getes patulus’ [Sb]. Sobro turcu formóse tamién un deriváu xentiliciu turqués, -esa (cfr.) con suf. fechu dendende’l llat.
  3. Sb
  4. -ensis; la variante femenina, nominalizada, apaez en plural turquesas ‘tenaces de carpinteru’ (Cv), pero tamién ye res- ponsable del nome d’una piedra preciosa (adla 221) qu’ente nós apaez documentada nel sieglu xiii: “outra sortella torque- sa pequena” 1269 (or.) [MCar-ii 68].
  5. MCar-ii 68
turcu, el*
📖: turcu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/turcos [Sb].>(TEST)
  1. turcu
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/turcos infl. cast.
    • Sb
Tagetes patulus [Sb].
  1. 1. <i class="della">Tagetes</i> <i class="della">patulus</i> [Sb].
Cfr. turcu, a, o.
turdeburde, el
📖: turdeburde
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. turdeburde
    • Ll
    • Ri
Baturiciu [Ll. Ri].
  1. 1. Baturiciu [Ll. Ri].
Formación posiblemente onomatopéyica imitando’l burbús de quien fala ensin que se sía a entender.
turgueña, la
📖: turgueña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Pieza del carru, tira de madera d’unos 20 cms de llargo qu’altraviesa los piértigos del carru pa que’l sobéu nun esba- rie p’atrás al baxar una cuesta [Cv]. Formación sol responsable del ast. <i class="della">torga</i>(TEST)
  1. turgueña
  2. Pieza del carru, tira de madera d’unos 20 cms de llargo qu’altraviesa los piértigos del carru pa que’l sobéu nun esba- rie p’atrás al baxar una cuesta
    • Cv
  3. Formación sol responsable del ast
  4. <i class="della">torga</i
(cfr. tueru) cola amestanza del suf. -eña, posiblemente diminutivu como ca- rreña con rellación a carru o carra.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">tueru</i>) cola amestanza del suf. -<i class="della">eña</i>, posiblemente diminutivu como <i class="della">ca- </i><i class="della">rreña</i> con rellación a <i class="della">carru</i> o <i class="della">carra</i>.
turia, la
📖: turia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. turia
Cfr. turria.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">turria</i>.
turma, la*
📖: turma
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////turmes [Ay]. turmas [VCid].>(TEST)
  1. turma
  2. turmes variación de número
    • Ay
  3. turmas
    • VCid
Coyones de los animales [Ay. VCid].
  1. 1. Coyones de los animales [Ay. VCid].
Del llat. strūma, -ae ‘tumor’, ‘escrófules’ (em: abf), con per- da de s- líquida (ghla §3.1.1.2) y metátesis consonántica. La singularidá del términu, curtiamente allugáu n’Asturies y al sur del dominiu (lla s.v. turma) deduzse de la so ausencia nel rew y nel deeh. La nuesa propuesta paez más d’acoyer que la inxerta nel drae s.v. turma ‘testículu’ (cfr.) que quier derivala del llat. turma ‘escuadrón de caballería’ (abf) pues, magar sía ésa la suxerencia del Corominas-Pascual (dcech s.v. tormo), lo cierto ye qu’estos autores ufren un étimu con ǔ curtia tónica lo que nun s’axusta al resultáu de tipu ástur.
turneirada, la
📖: turneirada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. turneirada
Golpe del carneru cola tiesta [As].
  1. 1. Golpe del carneru cola tiesta [As].
Cfr. turniar.
turnia, la
📖: turnia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Enfadu [Ca]: <i class="della">Si</i>(TEST)
  1. turnia
    • Ca
  2. Enfadu [Ca]: <i class="della">Si</i
crees que por ponete de turnia vas a ir a la romería... [Ca].
  1. 1. <i class="della">crees</i> <i class="della">que</i> <i class="della">por</i> <i class="della">ponete</i> <i class="della">de</i> <i class="della">turnia</i> <i class="della">vas</i> <i class="della">a</i> <i class="della">ir</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i><i class="della"> romería</i>... [Ca].
Deverbal del participiu fuerte de turniar (cfr. truñar).
turniada, la
📖: turniada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<turniáa [JH]. turniá [Cl].>(TEST)
  1. turniada
    • Tb
  2. turniáa
    • JH
  3. turniá
    • Cl
Aición y efeutu de turniar [Tb].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">turniar </i>[Tb].
2. Topetada [JH]. Cornada [Cl. JH]. Deverbal del participiu débil de turniar (cfr.). Una variante de turniada úfrela l’ast. tusniada (cfr.), con rotacismu.
turniador, ora
📖: turniador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
(TEST)
  1. turniador
    • Tb
Que turnia muncho [Tb. JH]. Cfr. turniar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que turnia muncho [Tb. JH]. Cfr. <i class="della">turniar</i>.
turniar
📖: turniar
🏗️: NO
✍️: NO
Cfr. <i class="della">truñar,</i>(TEST)
  1. turniar
  2. Cfr
  3. <i class="della">truñar,</i
turriar 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">turriar</i> <i class="della">2</i>.
En rellación etimolóxica con turniar tenemos el deverbal tur- niada (cfr.) a la vera de los continuadores nominalizados del participiu débil turniu (cfr.) [→ aum. turniazu (cfr.)], turnia (cfr.). L’ast. turniu y turnia foron tamién entendíos como po- sibles participios fuertes d’un hipotéticu *turnir responsable del participiu débil turníu, ida, ío (cfr.). A la familia citada ha averase tamién l’ast. turniador (cfr.). Una posible variante de turniar con un encruz cola familia de carneiru foi *turnei- rar conocíu gracies al deverbal turneirada (cfr.), sinónimu de carneirada.
turniazu, el
📖: turniazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. turniazu
    • Tb
Aición y efeutu de turniar [Tb]. Tropezón violentu na tiesta [Min].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">turniar </i>[Tb]. Tropezón violentu na tiesta [Min].
Cfr. turniar.
turníu, ida, ío
📖: turníu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
(TEST)
  1. turníu
    • Pa
Seriu, ensimismáu, atristayáu [Pa].
  1. 1. Seriu, ensimismáu, atristayáu [Pa].
Cfr. turniar.
turniu, el
📖: turniu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
//<i class="della">Tar</i>(TEST)
  1. turniu
    • Sb
  2. <i class="della">Tar</i eonaviego
de turniu ‘tar enfadáu, seriu’ [Sb].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">turniu</i> ‘tar enfadáu, seriu’ [Sb].
Cfr. turniar.
turnu, el
📖: turnu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. turnu
    • Ay
    • Xx
Cast. turno, relevu [Min]. Vez [Ay]. //¡Turno! ‘pallabra cola que se castiga a dalgún participante en xuegos infantiles pa que nun intervenga en dalgún momentu’ [Xx].
  1. 1. Cast. <i class="della">turno</i>, relevu [Min]. Vez [Ay]. //<i class="della">¡Turno! </i>‘pallabra cola que se castiga a dalgún participante en xuegos infantiles pa que nun intervenga en dalgún momentu’ [Xx].
Posible castellanismu (dcech s.v. torno) que s’asitia onde l’ast. vez.
turón, el
📖: turón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">garduña</i>(TEST)
  1. turón
    • Lln
  2. Cast
  3. <i class="della">garduña</i
[Pzu]. Cast. hurón [Lln].
  1. 1. [Pzu]. Cast. <i class="della">hurón</i> [Lln].
Mamíferu de pates curties que fiede permuncho [Ay]. “Rata de campo” [R]. Quiciabes l’ast. tenga que s’entender a la vera del cast. turón, port. tourão (dcech s.v. turón) un posible aumentativu del co- rrespondiente apellativu de tipu toru, toro, touro. Ye posible que torunxu (cfr.) sía una formación despeutiva.
turpitú, la
📖: turpitú
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. turpitú
Torpeza [JH].
  1. 1. Torpeza [JH].
Posible adautación del cast. turpitud fecha por JH, como da- vezu.
turpizu, el
📖: turpizu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. turpizu
    • Cv
Llixu (que se mete nos güeyos, que cai nun líquidu) [Cv (= burguizu = gurbizu)].
  1. 1. Llixu (que se mete nos güeyos, que cai nun líquidu) [Cv (= burguizu = gurbizu)].
Cfr. tupir.
turqués, esa
📖: turqués
🔤: , esa
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 esa
<br class="della"><b class="della">turqués,</b>(TEST)
  1. turqués
  2. br class="della"><b class="della">turqués,</b
esa Turcu [JH].
  1. 1. <b class="della">esa </b>Turcu [JH].
Cfr. turcu, a, o.
turquesa, la
📖: turquesa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////turquesas [Cv].>(TEST)
  1. turquesa
    • Sb
  2. turquesas variación de número
    • Cv
Borrachera [Sb]. {2. (Doc.). Piedra preciosa}. //-as ‘tenaces de carpinteru’ [Cv].
  1. 1. Borrachera [Sb]. {
  2. 2. (Doc.). Piedra preciosa}. //-<i class="della">as </i>‘tenaces de carpinteru’ [Cv].
outra sortella torquesa pequena 1269(or.) [MCar-II/68]
  1. outra sortella torquesa pequena
  2. 1269(or.) MCar-II/68
Cfr. turcu, a, o.
turra, la
📖: turra
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Conxuntu d’ablanes que se ponen al sol a <i class="della">turrar</i>(TEST)
  1. turra
  2. Conxuntu d’ablanes que se ponen al sol a <i class="della">turrar</i
(cfr.) [Cb].
  1. 1. (cfr.) [Cb].
con la turra de la madeyra que esta feyta dentro 1352 [Es- pinareda/140] L’ast. turra podría xustificase: a) como deverbal fuerte de tu- rrar ‘tostar’ (cfr.) verbu qu’almite tamién la variante torrar, etc. y que, entós, non sólo ufre un continuador del participiu fuerte turra sinón que sedría posible atopar una variante *to- rra en dalgún compuestu; b)
  1. con la turra de la madeyra que esta feyta dentro
  2. 1352 Es- pinareda/140
  3. L’ast. turra podría xustificase: a) como deverbal fuerte de tu- rrar ‘tostar’ (cfr.) verbu qu’almite tamién la variante torrar, etc. y que, entós, non sólo ufre un continuador del participiu fuerte turra sinón que sedría posible atopar una variante *to- rra en dalgún compuestu; b)
del llat. torrus, -a, -um ‘que- máu’, ‘amburáu’ (abf), llueu nominalizáu; c) d’una forma- ción femenina fecha analóxicamente dende un dim. del llat. torris, -is que fexo alitar una variante torrus, -us ‘tizón’ (em s.v. torreo; abf). En tou casu ha almitise l’amestanza d’un suf. dim. en -īculus responsable del ast. *torriyu (cfr.), o turri- chu na fastera B-D, paralelu a torruyu (cfr.). Xunto a ello’l correspondiente continuador femenín en -īcula, ast. torriya (cfr.) onde ye almisible la perda de la -y- etimolóxica, torría 2, qu’empobinó a una reposición consonántica per una -g- antihiática (ghla 174), torriga. A la vera de torriya tamién s’algamó un continuador en -ĭcula antecesor del ast. torreya (cfr.), castellanizáu como torrexa 2 (y torreja).
turrada, la
📖: turrada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<turráa [Sb. JH]. torrada [y Tox. /Eo/. Tor].>(TEST)
  1. turrada
    • Cg
    • Tb
    • Oc
    • Pa
  2. turráa
    • Sb
    • JH
  3. torrada
    • y Tox
    • /Eo/
    • Tor
Tostada [LV. Cg. Tb. R. DA]. Tostada de pan [Cb. Tox. /Eo/]. Tostada fecha sol fueu de la cocina de carbón [Sb]. Rebana- da de pan frita n’aceite, mantega o bien n’otra grasa [Oc]. Rebanada de pan tostada al fueu, xeneralmente con dalgún otru ingrediente [Tor]. Rebanada de pan o boroña que se turra, tuesta, asa o ruste nes brases [JH]. 2. Conxuntu d’ablanes que se curen al sol (llueu xúntense los neños un día, que solía ser el de Cuadonga, a comer la turrada) [Pa].
  1. 1. Tostada [LV. Cg. Tb. R. DA]. Tostada de pan [Cb. Tox. /Eo/]. Tostada fecha sol fueu de la cocina de carbón [Sb]. Rebana- da de pan frita n’aceite, mantega o bien n’otra grasa [Oc]. Rebanada de pan tostada al fueu, xeneralmente con dalgún otru ingrediente [Tor]. Rebanada de pan o boroña que se turra, tuesta, asa o ruste nes brases [JH].
  2. 2. Conxuntu d’ablanes que se curen al sol (llueu xúntense los neños un día, que solía ser el de Cuadonga, a <i class="della">comer</i> <i class="della">la</i> <i class="della">turrada</i>) [Pa].
Deverbal de turrar (cfr.).
turradera, la*
📖: turradera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<turraera [Ll]. turrera [Ay].>(TEST)
  1. turradera
  2. turraera
    • Ll
  3. turrera
    • Ay
Conxuntu d’ablanes que se cueyen enantes de maurecer y se guarden nun sitiu abrigáu pa que maurezan [Ll]. Ablanes que se ponen a secar al sol ensin garapiellu [Ay]. Cfr. turrar.
  1. Conxuntu d’ablanes que se cueyen enantes de maurecer y se guarden nun sitiu abrigáu pa que maurezan [Ll]. Ablanes que se ponen a secar al sol ensin garapiellu [Ay].
  2. Ay
  3. Cfr. turrar.
turrar
📖: turrar
🏗️: NO
✍️: NO
<torrar [y Cl. y Tox. /Eo/. Mar. VCid].///<ident class="della" level="1"></ident>//turriar [Ac. y Tb. Cd. Pr. Cv]. /////turrir [Lln. y Cl].>(TEST)
  1. turrar
    • Pb
    • Cg
    • Llg
    • Sr
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Ay
    • Ri
  2. torrar
    • y Cl
    • y Tox
    • /Eo/
    • Mar
    • VCid
  3. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  4. turriar eonaviego
    • Ac
    • y Tb
    • Cd
    • Pr
    • Cv
  5. turrir dudoso (certainty = baxa)
    • Lln
    • y Cl
Cast. turrar [Cd]. Tostar [LV. Pb. Lln. Cl. Cg. Llg. Sr. Tb. Sm. Pzu. An. Cd. Mar. DA]: Tán turrando’l pan [An]: Está mui turríu [Lln].Tostar (el maíz, les ablanes) [Ay]. Secar o tostar llixeramente el maíz nuevo en fornu [Cv]. Tostar el maíz, metelo en fornu pa tostalo [Cd]. Quemar llixeramente [Tox]. Encrespar (el pan, les papes, les castañes) na cocina o en fornu [Ac]. Tostar sobre la brasa o sobre la chapa (el pan) [VCid]. Tostar, requemar [/Eo/]. Asar a la brasa [Tor]. Asar fasta amburar [GP]. Pasar pel fueu la rebanada de pan [R]. Tostar ablanes [R]. 2. Asar o frir enforma [Pr]. Frir un alimen- tu n’aceite caliente [Ri]. 3. Calentar una cosa fasta que seque y garre color [Ri]. 4. Secar abondo la ropa [Ac]: Ta turriao como un cascabel [Ac]. Secar permuncho [Pr]. 5. Poner algún oxetu al calor pa que pesque color [PSil]: Turróulu más de la cuenta [PSil]. 6. Afumar [Pb. Cl]. 7. Ponese morenu al sol [Llg. Cd]. //-se ‘achicharrase’ [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">turrar</i> [Cd]. Tostar [LV. Pb. Lln. Cl. Cg. Llg. Sr. Tb. Sm. Pzu. An. Cd. Mar. DA]: <i class="della">Tán</i> <i class="della">turrando’l</i> <i class="della">pan</i> [An]: <i class="della">Está</i><i class="della"> mui</i> <i class="della">turríu</i> [Lln].Tostar (el maíz, les ablanes) [Ay]. Secar o tostar llixeramente el maíz nuevo en fornu [Cv]. Tostar el maíz, metelo en fornu pa tostalo [Cd]. Quemar llixeramente [Tox]. Encrespar (el pan, les papes, les castañes) na cocina o en fornu [Ac]. Tostar sobre la brasa o sobre la chapa (el pan) [VCid]. Tostar, requemar [/Eo/]. Asar a la brasa [Tor]. Asar fasta amburar [GP]. Pasar pel fueu la rebanada de pan [R]. Tostar ablanes [R].
  2. 2. Asar o frir enforma [Pr]. Frir un alimen- tu n’aceite caliente [Ri].
  3. 3. Calentar una cosa fasta que seque y garre color [Ri].
  4. 4. Secar abondo la ropa [Ac]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">turriao</i> <i class="della">como un cascabel </i>[Ac]. Secar permuncho [Pr].
  5. 5. Poner algún oxetu al calor pa que pesque color [PSil]: <i class="della">Turróulu</i> <i class="della">más</i> <i class="della">de </i><i class="della">la</i> <i class="della">cuenta</i> [PSil].
  6. 6. Afumar [Pb. Cl].
  7. 7. Ponese morenu al sol [Llg. Cd]. //-<i class="della">se</i> ‘achicharrase’ [JH].
Pedro Turrado 1174(or.) [MSAH-IV/347] maiorino in Maiorica Iohanne Turrado 1200(or.) [MSAH- V/6]; [MSAH-V/7]; [MSAH-V/9] Aluarus Turrado 1214(or.) [MSAH-V/92] Pedro Torrado Roy Martinez de Sant Pedro 1243 [SPM/402] alffonso ferrandiz torrado 1287(or.) [DOLLA-I/122]:Uv alffonso fferranz torrado clerigos de Nauia Garçia rrodri- guez grases 1287 [DCO-V/149] determina con foyos de Pero Torrado e con fiyos [s. f.] [SPM/559] otro orto de Marina Torrada I solido [s. f.] [SPM/561]
  1. Pedro Turrado
  2. 1174(or.) MSAH-IV/347
  3. maiorino in Maiorica Iohanne Turrado 1200(or.) [MSAH- V/6]; [MSAH-V/7];
  4. MSAH-V/9
  5. Aluarus Turrado
  6. 1214(or.) MSAH-V/92
  7. Pedro Torrado Roy Martinez de Sant Pedro 1243 [SPM/402] alffonso ferrandiz torrado 1287(or.) [DOLLA-I/122]:Uv alffonso fferranz torrado clerigos de Nauia Garçia rrodri- guez grases
  8. 1287 DCO-V/149
  9. determina con foyos de Pero Torrado e con fiyos [s. f.]
  10. SPM/559
  11. otro orto de Marina Torrada I solido [s. f.]
  12. SPM/561
Del llat. torrēre ‘quemar’, ‘secar al fueu’, ‘consumir’ (em), xustifícase bien l’ast. turrir [pero non turrar frente a Xove- llanos (Apuntamiento 319)]; quiciabes pente medies d’una xeneralización *torrare, llográu dende’l llat. torrus, -a, -um (abf) foi posible ast. torrarturrar; dende torridāre ‘que- mar’, ‘amburar’, ‘abrasar’ (abf) pudo siguir la variante ast. tu- rriar (cfr. turriar 3). El verbu turrar, al qu’axuntamos atorrar (cfr.), ta espardíu pel dominiu ástur [conseñáu yá en Lucas Fernández (aturrar) y en Juan del Enzina (aturriar)] y pel oc- cidente peninsular, onde’l port. torrar ‘tostar’, y tien manifes- taciones n’América (dcech s.v. atorrante). Ye posible qu’un compuestu de la variante turriar la ofreza l’ast. esturriar (cfr.). De turrar conocemos el deverbal turrada (cfr.) d’u se fexo’l deriváu turradera (cfr.); un deverbal dende l’infinitivu ye’l masc. ast. turre (cfr.). Dende la variante turriar tenemos emparentaos turriadura y turriaderu (cfr.). En rellación con turrar féxose *turruscar, posible variante de churruscar, con un participiu turruscáu (cfr.).
turráu, ada, ao
📖: turráu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+turréu/turrá/turrao [Ri].>(TEST)
  1. turráu
    • Qu
    • Ca
  2. turréu/turrá/turrao metafonía
    • Ri
Tostáu [Ri. Qu] al calor del fueu [Ca]. //Ablanes turraes ‘abla- nes tostaes’ [R].
  1. 1. Tostáu [Ri. Qu] al calor del fueu [Ca]. //<i class="della">Ablanes turraes </i>‘abla- nes tostaes’ [R].
Pp. de turrar.
turre, el
📖: turre
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
//<i class="della">Maíz del turre </i>‘maíz verde entá, que se cura na cocina o al sol’ [Cb]. L’ast. <i class="della">turre</i>(TEST)
  1. turre
  2. <i class="della">Maíz del turre </i>‘maíz verde entá, que se cura na cocina o al sol’ eonaviego
    • Cb
  3. L’ast
  4. <i class="della">turre</i
ha tenese por un deverbal del inf. turrar (cfr.) como algame con rellación a algamar. Un diminutivu tené- moslu nel ast. turrín (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ha tenese por un deverbal del inf. <i class="della">turrar</i> (cfr.) como <i class="della">algame </i>con rellación a <i class="della">algamar</i>. Un diminutivu tené- moslu nel ast. <i class="della">turrín</i> (cfr.).
turria, la
📖: turria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<turia [Dg. As].>(TEST)
  1. turria
    • On
    • Tb
    • Cn
    • Cv
    • Sl
    • Oc
    • Lln
  2. turia
    • Dg
    • As
Desnivel [On] grande del terrén [Tb. As. Cn (F). Cv]: La casa ta contra la turria [Tb]: De la turria p’abaxu ya más fácil de gadañar que p’arriba [Cn (F)]. Montón de tierra, elevación [Sl]. Turriu pequeñu [Oc]. Sucu altu [Cv]. Abelugadoriu natural pequeñu pa nun se moyar [Lln]. 2. Cárcava o sanxa que val pa zarrar una finca [Lln]. 3. Argayu [Dg]. 4. Torrente [Cn (MG)]. //Tirar a turria ‘tirar la bola, nel xuegu de los bolos, a un planu inclináu de la bolera pa qu’entre con más puxu nel castru y vuel- va meyor’ [Os]. ‘llanzar la bola aprovechando les irregularidaes del suelu’ [Lln]: En la bolera hai turria pa la derecha [Lln].
  1. 1. Desnivel [On] grande del terrén [Tb. As. Cn (F). Cv]: <i class="della">La</i> <i class="della">casa ta</i> <i class="della">contra</i> <i class="della">la</i> <i class="della">turria</i> [Tb]: <i class="della">De</i> <i class="della">la</i> <i class="della">turria</i> <i class="della">p’abaxu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">más</i> <i class="della">fácil</i> <i class="della">de </i><i class="della">gadañar</i> <i class="della">que</i> <i class="della">p’arriba</i> [Cn (F)]. Montón de tierra, elevación [Sl]. Turriu pequeñu [Oc]. Sucu altu [Cv]. Abelugadoriu natural pequeñu pa nun se moyar [Lln].
  2. 2. Cárcava o sanxa que val pa zarrar una finca [Lln].
  3. 3. Argayu [Dg].
  4. 4. Torrente [Cn (MG)]. //<i class="della">Tirar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">turria</i> ‘tirar la bola, nel xuegu de los bolos, a un planu inclináu de la bolera pa qu’entre con más puxu nel castru y vuel- va meyor’ [Os]. ‘llanzar la bola aprovechando les irregularidaes del suelu’ [Lln]: <i class="della">En la bolera hai turria pa la derecha </i>[Lln].
Del llat. turris, -is ‘torre’ (em) siguió ast. torre (cfr.) d’u foi posible llograr un verbu *torriar turriar 1 (cfr.) por inse- guranza nel vocalismu átonu. El deverbal fuerte de turriar 1 xustifica los deverbales ast. turria y turriu (cfr.) anque sí se postula un supuestu célticu *tūrra ‘montón de tierra’ (rgc 248). Sedría un procesu evolutivu asemeyáu al que vemos nel continuador del llat. cratis, -is, ac. cratem (rew) > ast. grade d’u se fexo un verbu gradiar, con una [j] que llueu propa- garáse al deverbal gradia (ghla 110). Sobro turria féxose’l deriváu turrieru (cfr.). Dende turriu 1turrietu (cfr.).
turriada, la
📖: turriada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición y efeutu de <i class="della">turriar</i>(TEST)
  1. turriada
    • Sm
    • Oc
    • An
    • Cd
    • Cv
  2. Aición y efeutu de <i class="della">turriar</i
2 [Bab. PSil. Tox]. Corniadura, to- petón [Mar]. Turniazu del carneru [Mar]. Cornada, topetada [Sm]. Topetada [Pzu. /Eo/] de la reciella [Oc]. Llucha violenta ente les cabeces d’animales de cuernos que s’amarren [An]. Topetada, cabezazu [PSil. Oc. Bard]: Si me da una turriada tírame al ríu [PSil]. Turniada del ganáu [Pzu. Cd]. Cornada [Cd. Cv]. Acometida, agresión [An]: El carneiru pegóu-y una turriada a la uvea [An]. Topetada d’un res [Tor].
  1. 1. <i class="della">2</i> [Bab. PSil. Tox]. Corniadura, to- petón [Mar]. Turniazu del carneru [Mar]. Cornada, topetada [Sm]. Topetada [Pzu. /Eo/] de la reciella [Oc]. Llucha violenta ente les cabeces d’animales de cuernos que s’amarren [An]. Topetada, cabezazu [PSil. Oc. Bard]: <i class="della">Si me da una turriada tírame al ríu </i>[PSil]. Turniada del ganáu [Pzu. Cd]. Cornada [Cd. Cv]. Acometida, agresión [An]: <i class="della">El</i> <i class="della">carneiru</i> <i class="della">pegóu-y</i> <i class="della">una </i><i class="della">turriada</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">uvea</i> [An]. Topetada d’un res [Tor].
Deverbal de turriar 2.
turriaderu, el
📖: turriaderu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. turriaderu
Vasía pa turrar o tostar [JH]. //Ser un turriaderu ‘ser un sitiu onde calienta permuncho’l sol [JH].
  1. 1. Vasía pa turrar o tostar [JH]. //<i class="della">Ser un turriaderu </i>‘ser un sitiu onde calienta permuncho’l sol [JH].
Cfr. turrar.
turriadura, la 1
📖: turriadura
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Aición y efeutu de <i class="della">turrar</i>(TEST)
  1. turriadura
  2. Aición y efeutu de <i class="della">turrar</i
o tostar [JH].
  1. 1. o tostar [JH].
Cfr. turrar.
turriadura, la 2
📖: turriadura
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. turriadura
    • Cv
Mancadura d’una cornada [Cv].
  1. 1. Mancadura d’una cornada [Cv].
Cfr. turriar 2.
turriar 1
📖: turriar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<aturriar [y Lln].>(TEST)
  1. turriar 1
    • Lln
  2. aturriar
    • y Lln
Zarrar una finca con una cárcova o zanxa, poner una parede xunto al desnivel [Lln]. //Aturriase ‘atechar’ (sic) [Lln].
  1. 1. Zarrar una finca con una cárcova o zanxa, poner una parede xunto al desnivel [Lln]. //<i class="della">Aturriase</i> ‘atechar’ (<i class="della">sic</i>) [Lln].
Cfr. turria.
turriar 2
📖: turriar 2
🏗️: NO
✍️: NO
<torriar [y Mar]. turrear [y Mar]. aturriar [Sb].>(TEST)
  1. turriar 2
  2. torriar
    • y Mar
  3. turrear
    • y Mar
  4. aturriar
    • Sb
Emburriar, zarandiar [Sb].
  1. 1. Emburriar, zarandiar [Sb].
Acometer colos cuernos (les vaques, los carneros) [Ar. Cv]. Dar colos cuernos (el carneru, el bue) [/Eo/]. Turniar [Cn (F)] el bue a una persona o a otru animal [Vg]: Nun pases a la vera d’esa vaca que turria [Cn (F)]. Aco- meter (el bue o la vaca) a les persones [Llomb]. Turniar, dar colos cuernos los bóvidos [Mar]. Topetar el res turniando [Tor]. Dar colos cuernos, turniar [Ri {sin definir}. Sm. Cn (MG). Vd]. Turniar los carneros [Ac. Ay (/agarrase ‘turniar les vaques’). Ll (= trustiar). Mar]. Topetar [Cl. Cp. Llu. Bab. Cd. Sl. Vd. Tox. /Mánt/]. Topar el ganáu (especialmente el llanar) [Oc]. Chocar ente sí les cabeces de dos animales de cuernos [An]. Turniar, topetar [Pzu]. 2. Discutir les persones [Sl]. Discutir les perso- nes ensin ponese d’acuerdu [Ac]. Testoniar [Tox (= necequiar)]. //Turriar por una parez (sic) ‘ser pertestón’ [Cd]. Variante del ast. turniar, col pasu -rn- > [ř] (ghla 261). Cfr. truñar. Un deverbal ye ast. turriada (cfr.) con un deriváu turriadura 2 (cfr.). A esta familia pertenez l’ast. turriazu (cfr.).
turriar 3
📖: turriar 3
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. turriar 3
Cfr. turrar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">turrar</i>.
turriáu, ada, ao
📖: turriáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<aturriáu [Lln].>(TEST)
  1. turriáu
  2. aturriáu
    • Lln
Encoyíu [Lln].
  1. 1. Encoyíu [Lln].
Pp. de turriar (cfr. turrar).
turriazu, el
📖: turriazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+turriezu [Ay].>(TEST)
  1. turriazu
    • Cd
    • Ri
  2. turriezu metafonía
    • Ay
Topetada [Cd]. Golpe na tiesta [Llomb]. Golpe dau na tiesta [Ri] o calamaya [Ay (= +calamayezu)].
  1. 1. Topetada [Cd]. Golpe na tiesta [Llomb]. Golpe dau na tiesta [Ri] o calamaya [Ay (= +calamayezu)].
Cfr. turriar 2.
turrieru, el*
📖: turrieru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<turrieiru [As]. turieiru [As].>(TEST)
  1. turrieru
  2. turrieiru
    • As
  3. turieiru
    • As
Desnivel del terrén más pequeñu que la turria [As]. Pequeña elevación nun terrén llano [Bab].
  1. 1. Desnivel del terrén más pequeñu que la turria [As]. Pequeña elevación nun terrén llano [Bab].
Cfr. turria.
turrietu, el
📖: turrietu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Pequeñu llombán de tierra [Pa]. Dim. de <i class="della">turriu</i>(TEST)
  1. turrietu
  2. Pequeñu llombán de tierra
    • Pa
  3. Dim
  4. de <i class="della">turriu</i
(cfr.) cola amestadura del diminutivu -ĭttus >
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) cola amestadura del diminutivu -ĭttus >
-etu (cfr. turria).
turrieznu, el
📖: turrieznu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Dalgo perduro [Gr]. Quiciabes sía una variante de <i class="della">torrendu</i>(TEST)
  1. turrieznu
  2. Dalgo perduro
    • Gr
  3. Quiciabes sía una variante de <i class="della">torrendu</i
(cfr.) con influxu del
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) con influxu del
ast. turriu (cfr.).
turrín, el
📖: turrín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Maíz verde que se cura y seca al calor de la cocina pa llueu poder molelo bien [Ca]. 2. Sabor que tienen dellos manxares por turralos enforma [JH]. Sabor a tueste d’un alimentu [Llg]: <i class="della">Préstame’l</i>(TEST)
  1. turrín
    • Llg
  2. Maíz verde que se cura y seca al calor de la cocina pa llueu poder molelo bien
    • Ca
  3. 2
  4. Sabor que tienen dellos manxares por turralos enforma
    • JH
  5. Sabor a tueste d’un alimentu [Llg]: <i class="della">Préstame’l</i
turrín del bizcuchu [Llg].
  1. 1. <i class="della">turrín</i> <i class="della">del</i> <i class="della">bizcuchu</i> [Llg].
Sabor a ablanes tostaes (de la sidra) [LS 301. MS]: Tien turrín [MS]. 3. Tueste [Llg]. Cfr. turre, el.
turrión, ona
📖: turrión
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Que <i class="della">turria</i>(TEST)
  1. turrión
    • Vd
    • Sm
    • An
    • Cv
  2. Que <i class="della">turria</i
[PSil. Vd. /Eo. Mánt/]. Que da cornaes con fre- cuencia [Sm]. Que turnia [Pzu. Vd. Tox. Llomb. Vg]. Que tien enclín a turriar (carneru, vaca) [An. Cv]. 2. Testón [Arm]. 3. Qu’emborracha muncho (el vinu) [Vg]. //Ponese fechu un tu- rrión ‘enfadase’ [Cb (= enturrionase)]. //Ponese turrión ‘em- petanase en daqué’ [Arm (= enturrionase)]. ///Al buei turrión nunca-l.ly faltanon cornadas [Sm]. Cfr. truñar. Dende turrión, ona féxose tamién el verbu com- puestu enturrionar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [PSil. Vd. /Eo. Mánt/]. Que da cornaes con fre- cuencia [Sm]. Que turnia [Pzu. Vd. Tox. Llomb. Vg]. Que tien enclín a turriar (carneru, vaca) [An. Cv].
  3. 2. Testón [Arm].
  4. 3. Qu’emborracha muncho (el vinu) [Vg]. //<i class="della">Ponese</i> <i class="della">fechu</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tu- rrión</i> ‘enfadase’ [Cb (= enturrionase)]. //<i class="della">Ponese</i> <i class="della">turrión</i> ‘em- petanase en daqué’ [Arm (= enturrionase)]. ///<i class="della">Al buei turrión </i><i class="della">nunca-l</i>.<i class="della">ly</i> <i class="della">faltanon</i> <i class="della">cornadas</i> [Sm]. Cfr. <i class="della">truñar</i>. Dende <i class="della">turrión, ona </i>féxose tamién el verbu com- puestu <i class="della">enturrionar</i> (cfr.).
turrión, el
📖: turrión
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Torrendu [Cb. Cg. Cp. Cñ (= gritón). Llv. JH. R. VBable] en- sin pelleyu, llueu d’esprimilu pero entá con una cantidá pe- queña de grasa [Ca]. //<i class="della">-ones</i>(TEST)
  1. turrión
  2. Torrendu
    • Cb
    • Cg
    • Cp
    • Cñ (= gritón)
    • Llv
    • JH
    • R
    • VBable] en- sin pelleyu, llueu d’esprimilu pero entá con una cantidá pe- queña de grasa [Ca
  3. <i class="della">-ones</i eonaviego
‘quispos, restos de tostar la grasa del gochu’ [Cb. Cp]. Cfr. torruyu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘quispos, restos de tostar la grasa del gochu’ [Cb. Cp]. Cfr. <i class="della">torruyu</i>.
turrir
📖: turrir
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. turrir
Cfr. turrar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">turrar</i>.
turriu, el 1
📖: turriu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
(TEST)
  1. turriu
    • Lln
    • Tb
    • Pa
    • Lr
    • Sl
Desnivel nel terrén [Lln], probe y con piedra [Tb]. Llombán de tierra [Lln. Pa (= turrietu). Lr (= sucu = escalón)]. Parte de la tierra que nun se llabra porque llenda col camín (torna, estaya estrencha y cuesta d’un terrén) [Sl]. Elevación del te-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Desnivel nel terrén [Lln], probe y con piedra [Tb]. Llombán de tierra [Lln. Pa (= turrietu). Lr (= sucu = escalón)]. Parte de la tierra que nun se llabra porque llenda col camín (torna, estaya estrencha y cuesta d’un terrén) [Sl]. Elevación del te-
rrén nuna superficie llisa [An]. Vértiz pequeñu nuna llanada, llombán [Lln]. Pedacín de tierra inculto na dixebra de dos fin- ques [Oc]. Desnivel altu nel terrén [Cv]. Montón de tierra que se forma na parte d’abaxo de les finques cultivaes por baxar de contino de les d’arriba [Oc]. 2. Crestón de piedra [Tb]. 3. Hinchón na cabeza [Oc]. Posible masculín analóxicu de turria (cfr.). De fechu, el llat. conocía’l compuestu interturrium ‘muru qu’enllaza dos to- rres’ (abf). Cfr. turria.
  1. rrén nuna superficie llisa [An]. Vértiz pequeñu nuna llanada, llombán [Lln]. Pedacín de tierra inculto na dixebra de dos fin- ques [Oc]. Desnivel altu nel terrén [Cv]. Montón de tierra que se forma na parte d’abaxo de les finques cultivaes por baxar de contino de les d’arriba [Oc]. 2. Crestón de piedra [Tb]. 3. Hinchón na cabeza [Oc].
  2. Oc
  3. Posible masculín analóxicu de turria (cfr.). De fechu, el llat. conocía’l compuestu interturrium ‘muru qu’enllaza dos to- rres’ (abf).
  4. Cfr. turria.
turriu, el* 2
📖: turriu
🔤: , el* 2
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 el*, 2
<///<ident class="della" level="1"></ident>/turrios [Pa].>(TEST)
  1. turriu
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/turrios infl. cast.
    • Pa
Quispos de tocín mui dilíos [Pa]. Deverbal del ast. turrar (cfr.) o quiciabes meyor de la so va- riante turrir.
  1. Quispos de tocín mui dilíos [Pa].
  2. Pa
  3. Deverbal del ast. turrar (cfr.) o quiciabes meyor de la so va- riante turrir.
turriudu, a, o
📖: turriudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. turriudu
Que siempre turnia (el carneru) [Mar]. Cfr. truñar.
  1. Que siempre turnia (el carneru) [Mar]. Cfr. truñar.
  2. Mar
turrón, el 1
📖: turrón
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Cast. <i class="della">turrón</i>(TEST)
  1. turrón
  2. Cast
  3. <i class="della">turrón</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
Préstamu modernu del castellán turrón, posible catalanismu (Colón 2014: 236).
  1. Préstamu modernu del castellán turrón, posible catalanismu (Colón 2014: 236).
turrón, el 2
📖: turrón
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. turrón
Cfr. tarrón.
  1. Cfr. tarrón.
turrulén, el
📖: turrulén
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. turrulén
Baturiciu popular con motivu de dalguna fiesta [Vd]. **
  1. Baturiciu popular con motivu de dalguna fiesta [Vd].
  2. Vd
  3. **
turrullu, el
📖: turrullu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. turrullu
Cfr. turullu.
  1. Cfr. turullu.
turrumbu, el
📖: turrumbu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. turrumbu
Bultu de la piel, espiniella grande [Llg]. **
  1. Bultu de la piel, espiniella grande [Llg].
  2. Llg
  3. **
turruscáu, ada, ao
📖: turruscáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. turruscáu
Turráu [Vd (= churruscáu)]. Cfr. turrar.
  1. Turráu [Vd (= churruscáu)]. Cfr. turrar.
  2. Vd (= churruscáu)
turtullu, a, el/la
📖: turtullu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
(TEST)
  1. turtullu
Persona baxa y gorda [Llg]. Cfr. tartullu (cfr.).
  1. Persona baxa y gorda [Llg]. Cfr. tartullu (cfr.).
  2. Llg
turulatu, a, o
📖: turulatu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><+turuletu [Ay]. ++turulitu [Ay (N)].>(TEST)
  1. turulatu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+turuletu
    • Ay
  3. turulitu doble metafonía
    • Ay (N)
Embobáu [Ay]. Chifláu [Tb. Cd]. Fatu, allocáu [Tox. Tor]. Cfr. tarumbu, a, o.
turulla, la
📖: turulla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<turul.la [Bab. Oc]. torulla [LV]. {Con posible yeísmu turuya [Ay]}.>(TEST)
  1. turulla
    • Ay
    • Cp
  2. {Con posible yeísmu turuya [Ay]}
  3. turul.la
    • Bab
    • Oc
  4. torulla
    • LV
Cuernu del pastor, bocina de cuernu [ALl (Folk). Bab. Oc]. Cuernu de la cabra que los pastores toquen como instrumentu músicu [LV. R]. Bocina de cuernu de vaca [Or (VB)]. Ins- trumentu sonoru fechu d’un cuernu emplegáu polos pastores pa meter ruíu en monte [Ay (= turul.lera)]. //-es ‘especie de bígaru pergrande’ [Cp].
  1. 1. Cuernu del pastor, bocina de cuernu [ALl (Folk). Bab. Oc]. Cuernu de la cabra que los pastores toquen como instrumentu músicu [LV. R]. Bocina de cuernu de vaca [Or (VB)]. Ins- trumentu sonoru fechu d’un cuernu emplegáu polos pastores pa meter ruíu en monte [Ay (= <i class="della">turul</i>.<i class="della">lera</i>)]. //-<i class="della">es </i>‘especie de bígaru pergrande’ [Cp].
Del llat. trulla ‘cuyarón’, ‘esplumadera’, etc. siguió la voz ast. trulla (cfr. trullón), con vocal anaptítica turulla (pe1: 96) y, ana- lóxicamente, el masc. turullu (cfr.). De dambos, turullu, turulla, féxose’l verbu turullar y aturullar (cfr. atorollar); d’ehí sigue’l deverbal turullada (cfr.); col suf. instrumental turulleru, turu- llera (tamién con usos axetivos). Camentamos qu’hebo dase un verbu *turullir pa xustificar asina lo que paez un deverbal turu- llíu (cfr.). Un posible compuestu de cantar (cfr.) + turullar sedría ast. escantarullar (cfr.). Un términu paralelu al ast. turullu sedría turuxu (cfr.), aturuxu (cfr.), quiciabes con un suf. despeutivu.
turullada, la*
📖: turullada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<turullaa [JH]. turul.lada [Tb].>(TEST)
  1. turullada
  2. turullaa
    • JH
  3. turul.lada
    • Tb
Ruíu poco prestosu fechu col turullu [JH]. Toque del turullu [Tb].
  1. 1. Ruíu poco prestosu fechu col turullu [JH]. Toque del turullu [Tb].
2. Cencerrada [JH]. Deverbal débil de turullar.
turullar
📖: turullar
🏗️: NO
✍️: NO
<turul.lar [Ll (i)].>(TEST)
  1. turullar
  2. turul.lar
    • Ll (i)
Llanzar un ruíu p’avisar de daqué [Ac].
  1. 1. Llanzar un ruíu p’avisar de daqué [Ac].
2. Muxir, bramar [Ll (i)]. Cfr. turulla.
turullera, la
📖: turullera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<turul.lera [Ay].>(TEST)
  1. turullera
  2. turul.lera
    • Ay
Cuernu o bígaru de los pastores [R]. Instrumentu fechu con un cuernu utilizáu polos pastores pa facer ruíu en monte [Ay], pa llamar, emponer y espantar el ganáu los guardes [JH]. Instru- mentu o trompa de cuernu que toquen los cazadores pa llamar a los venaos [JH]. Trompa, instrumentu de bronce, como un cla- rín [JH]. Bocina, trompeta, instrumentu músicu de boca [JH].
  1. 1. Cuernu o bígaru de los pastores [R]. Instrumentu fechu con un cuernu utilizáu polos pastores pa facer ruíu en monte [Ay], pa llamar, emponer y espantar el ganáu los guardes [JH]. Instru- mentu o trompa de cuernu que toquen los cazadores pa llamar a los venaos [JH]. Trompa, instrumentu de bronce, como un cla- rín [JH]. Bocina, trompeta, instrumentu músicu de boca [JH].
- Fueron unos que tocaben/yo no se qué turullera [Entierro CR 96]
  1. - Fueron unos que tocaben/yo no se qué turullera
  2. Entierro CR 96
Cfr. turulla.
turulleru, a, o*
📖: turulleru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+turul.liru [Ay].>(TEST)
  1. turulleru
  2. turul.liru metafonía
    • Ay
Que siempre anda dando berríos [Ay].
  1. 1. Que siempre anda dando berríos [Ay].
Cfr. turulla.
turulleru, el
📖: turulleru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<torulleru [y Sb]. +turul.liru [Ay].>(TEST)
  1. turulleru
    • Cg
    • Cp
    • Sb
    • Ca
  2. torulleru
    • y Sb
  3. turul.liru metafonía
    • Ay
Triton nodifer, caracola [Tz (ppac)] que se toca a mou de boci- na [Cg]. Bígaru marín grande [Cb. Cp]. 2. Turullu [Sb] grande qu’aumenta permuncho la voz o’l resoplíu [Ca]. 3. Tolo que ye güeco y estrencho [Cb]. Cosa, oxetu güecu y en forma de tubu [Ay]. 4. Instrumentu de boca que faen y usen les per- sones, de corteza de sabugu o de caña [GP]. 4. El que toca’l turullu o turullera [JH].
  1. 1. <i class="della">Triton</i> <i class="della">nodifer</i>, caracola [Tz (ppac)] que se toca a mou de boci- na [Cg]. Bígaru marín grande [Cb. Cp].
  2. 2. Turullu [Sb] grande qu’aumenta permuncho la voz o’l resoplíu [Ca].
  3. 3. Tolo que ye güeco y estrencho [Cb]. Cosa, oxetu güecu y en forma de tubu [Ay].
  4. 4. Instrumentu de boca que faen y usen les per- sones, de corteza de sabugu o de caña [GP].
  5. 5. El que toca’l <i class="della">turullu</i> o <i class="della">turullera</i> [JH].
Y apuxando de tal modu/que parecín turulleros [Ex Carlos iii 106] Y pelo baxu roncaben/a modu de turulleros/unes trompetes llargones [Ex Carlos iii 107]
  1. Y apuxando de tal modu/que parecín turulleros
  2. Ex Carlos iii 106
  3. Y pelo baxu roncaben/a modu de turulleros/unes trompetes llargones
  4. Ex Carlos iii 107
Cfr. turulla.
turullíu, el
📖: turullíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Espresión en voz peralta [Ca]. Glayíu [Ca]: <i class="della">Cuando llegó al </i><i class="della">prau</i>(TEST)
  1. turullíu
  2. Espresión en voz peralta
    • Ca
  3. Glayíu [Ca]: <i class="della">Cuando llegó al </i><i class="della">prau</i
dio-y un par de turullíos y oyólu ensiguía [Ca].
  1. 1. <i class="della">dio-y</i> <i class="della">un</i> <i class="della">par</i> <i class="della">de</i> <i class="della">turullíos</i> <i class="della">y</i> <i class="della">oyólu</i> <i class="della">ensiguía</i> [Ca].
Cfr. turulla.
turullón, ona
📖: turullón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. turullón
Aum. de turullu. 2. (Muyer) basta, gorda [Ac]. 3. (Home) vo- cingleru [GP 1788]. Que nun calla nada, cuntaperu [Os].
  1. 1. Aum. de <i class="della">turullu</i>.
  2. 2. (Muyer) basta, gorda [Ac].
  3. 3. (Home) vo- cingleru [GP 1788]. Que nun calla nada, cuntaperu [Os].
Cfr. turulla.
turullu, el
📖: turullu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<turul.lu [Ll. Tb. Cv. Vd]. turullo [Os. Cñ. Llu (ppac). y Llu. Ar]. torullu [y Sb]. torullo [Ar]. trul.lu [y Cv]. trullu [Mar]. trullo [VCid]. turrullu [Ca. Tor].>(TEST)
  1. turullu
    • Llu
    • Lln
    • Sb
    • Cp
    • Qu
    • Llg
    • Mi
    • Pr
  2. turul.lu
    • Ll
    • Tb
    • Cv
    • Vd
  3. turullo
    • Os
    • Llu (ppac)
    • y Llu
    • Ar
  4. torullu
    • y Sb
  5. torullo
    • Ar
  6. trul.lu
    • y Cv
  7. trullu
    • Mar
  8. trullo
    • VCid
  9. turrullu
    • Ca
    • Tor
Triton nodifer, caracola [Llu (ppac)]. Mariscu asemeyáu al bí- garu pero mayor, comestible y sabrosu [Vd (Cv)]. Turullera [JH]. Bígaru de mar [Vd]. Caracola [Llu]. 2. Cascu d’un ma- riscu que, una vez rotu nuna punta, empleguen los pescadores p’aturullar en mar como si fora una sirena [Cv]. Cuernu como trompa d’avisu [Vd]. Cuernu [Ac] usáu como bocina [Lln. Tb]: suena’l turul.lu [Tb]. Cuernu o bígaru que se toca pa llamar a xunta a los vecinos [Cv]. Instrumentu de cuernu que toquen los pastores y dan la salida del ganáu [Ar]. Cuernu de bue usáu pa indicar la salida del ganáu [Os]. Cuernu p’axuntar el pastor al ganáu [Ll. Bard]. Cuernu pa facer llamaes o alver- tencies [Ll]. Especie de cuernu abiertu pelos cabos, fechu con una corteza de castañal enroscada y con una zamploña dientro (val pa comunicase los vaqueros en monte) [Sb]. Cuernu usáu antiguamente [Cp]. Trozu de caña güeca o de cuernu usáu pa soplar [Ca]. 3. Cualquier sirena [Cp. Qu]. Sirena de la fábrica [Ac. Llg. Mi], de la mina [Mi]. Pitu de vapor [Cñ]. Cualquier tubu per onde ye posible turullar [Ac]. Especie de trompeta que faen los neños cola corteza d’un palu verde de castañal [Pr (Cv). Cv]. 4. Soníu peraltu (de la televisión, de la radiu)
[Llg]. 5. Turbación, aturdimientu [Tor]. 6. Apellativu insul- tante [Cp]. //Gordo como un trullo ‘pergordu’ [Mar. VCid]. “Acostumbran en todas estas batidas {de caza de alimañas} a tocar los caracoles marinos, que aquí se llaman bígaros o turullos” 1762 [Casal 134] “Turullu, bocina pastoril para ahuientar los lobos” [GP a. 1788]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Triton nodifer</i>, caracola [Llu (ppac)]. Mariscu asemeyáu al bí- garu pero mayor, comestible y sabrosu [Vd (Cv)]. Turullera [JH]. Bígaru de mar [Vd]. Caracola [Llu].
  3. 2. Cascu d’un ma- riscu que, una vez rotu nuna punta, empleguen los pescadores p’aturullar en mar como si fora una sirena [Cv]. Cuernu como trompa d’avisu [Vd]. Cuernu [Ac] usáu como bocina [Lln. Tb]: <i class="della">Yá</i> <i class="della">suena’l</i> <i class="della">turul</i>.<i class="della">lu</i> [Tb]. Cuernu o bígaru que se toca pa llamar a xunta a los vecinos [Cv]. Instrumentu de cuernu que toquen los pastores y dan la salida del ganáu [Ar]. Cuernu de bue usáu pa indicar la salida del ganáu [Os]. Cuernu p’axuntar el pastor al ganáu [Ll. Bard]. Cuernu pa facer llamaes o alver- tencies [Ll]. Especie de cuernu abiertu pelos cabos, fechu con una corteza de castañal enroscada y con una zamploña dientro (val pa comunicase los vaqueros en monte) [Sb]. Cuernu usáu antiguamente [Cp]. Trozu de caña güeca o de cuernu usáu pa soplar [Ca].
  4. 3. Cualquier sirena [Cp. Qu]. Sirena de la fábrica [Ac. Llg. Mi], de la mina [Mi]. Pitu de vapor [Cñ]. Cualquier tubu per onde ye posible turullar [Ac]. Especie de trompeta que faen los neños cola corteza d’un palu verde de castañal [Pr (Cv). Cv].
  5. 4. Soníu peraltu (de la televisión, de la radiu) <br class="della">[Llg].
  6. 5. Turbación, aturdimientu [Tor].
  7. 6. Apellativu insul- tante [Cp]. //<i class="della">Gordo como un trullo </i>‘pergordu’ [Mar. VCid]. “Acostumbran en todas estas batidas {de caza de alimañas} a tocar los caracoles marinos, que aquí se llaman bígaros o <i class="della">turullos</i>” 1762 [Casal 134] “<i class="della">Turullu</i>, bocina pastoril para ahuientar los lobos” [GP a. 1788]
¡Xuasús qué turullu! [El Camberu 38]
  1. ¡Xuasús qué turullu!
  2. El Camberu 38
Cfr. turulla.
turuntu, el*
📖: turuntu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<turunto [Ar {quiciabes con índiz de vieya metafonía}.>(TEST)
  1. turuntu
  2. {quiciabes con índiz de vieya metafonía}
  3. turunto [Ar
Bultu [Ar].
  1. 1. Bultu [Ar].
Cfr. tolondru.
turuxón, el
📖: turuxón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">torreón</i>(TEST)
  1. turuxón
  2. Cast
  3. <i class="della">torreón</i
[Cñ]: Fuimos hasta’l turuxón de Yabio [Cñ].
  1. 1. [Cñ]: <i class="della">Fuimos</i> <i class="della">hasta’l</i> <i class="della">turuxón</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Yabio</i> [Cñ].
Na aceición ‘torréon’ debiera aguardase un resultáu Cfr. torría 1. *[tuřuʃóŋ]. Al nun ser asina camentamos que llamar turuxón al ‘torreón’ ha debese a un tracamundiu por cuenta de ser el torreón sitiu onde dacuando sonaba’l turuxu.
turuxu, el
📖: turuxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cuerna, bocina [Pzu]. Cuernu pa llamar a los vecinos a xunta [VBable]. Paez una variante etimolóxica de <i class="della">turullu </i>(cfr.), con sufixu destremáu. En tou casu, l’ast. <i class="della">turuxu</i>(TEST)
  1. turuxu
  2. Cuerna, bocina
    • Pzu
  3. Cuernu pa llamar a los vecinos a xunta
    • VBable
  4. Paez una variante etimolóxica de <i class="della">turullu </i>(cfr.), con sufixu destremáu
  5. En tou casu, l’ast
  6. <i class="della">turuxu</i
(cfr.) ta nel aniciu del verbu aturuxar (cfr.) responsable de la variante ast. aturuxu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) ta nel aniciu del verbu <i class="della">aturuxar </i>(cfr.) responsable de la variante ast. <i class="della">aturuxu </i>(cfr.).
turuyu, el
📖: turuyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<truyu [Lr.>(TEST)
  1. turuyu
    • Lr
  2. truyu [Lr
Artefautu con cebu de caracoles pa pescar truches, fixáu nun pozu del ríu [Lr]. Especie de nasa de texíu de maya con un aru de fierro na boca onde se fixa un palu que val de mangu [Pv (Cv)].{Camiento que tracamundiu por [y]}].
  1. 1. Artefautu con cebu de caracoles pa pescar truches, fixáu nun pozu del ríu [Lr]. Especie de nasa de texíu de maya con un aru de fierro na boca onde se fixa un palu que val de mangu [Pv (Cv)].{Camiento que tracamundiu por [y]}].
Cfr. trullón.
tus, el
📖: tus
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Palu [Ay]. Xuegu que llamen en cast. <i class="della">chito</i>(TEST)
  1. tus
  2. Palu
    • Ay
  3. Xuegu que llamen en cast
  4. <i class="della">chito</i
[Ay].
  1. 1. [Ay].
Cfr. tusa & tusu, a, o.
tus, la
📖: tus
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tus
Cfr. tose.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">tose</i>.
tusa, la
📖: tusa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Xuegu de rapazos con una piedra o pedazu de teya que tiraben [Lln]. 2. Fierro o estaca nel xuegu de la tusa [R]. Pedazu de <ident class="della" level="1"></ident>piedra plana emplegáu pa xugar al <i class="della">texete </i>[Lln]. 3. Tarucu de la panoya [R]. 4. Pelada [R]. <ident class="della" level="1"></ident>Del participiu fuerte de <i class="della">tusar</i>, variante de <i class="della">atusar </i>(pe2: 87), <i class="della">tusu, a, o </i>(cfr.) con nominalización femenina (<i class="della">tusa</i>). El con- tinuador masculín ye <i class="della">tusu</i>(TEST)
  1. tusa
  2. Xuegu de rapazos con una piedra o pedazu de teya que tiraben
    • Lln
  3. 2
  4. Fierro o estaca nel xuegu de la tusa
    • R
  5. Pedazu de <ident class="della" level="1"></ident>piedra plana emplegáu pa xugar al <i class="della">texete </i>
    • Lln
  6. 3
  7. Tarucu de la panoya
    • R
  8. 4
  9. Pelada
    • R
  10. <ident class="della" level="1"></ident>Del participiu fuerte de <i class="della">tusar</i>, variante de <i class="della">atusar </i>(pe2: 87), <i class="della">tusu, a, o </i>(cfr.) con nominalización femenina (<i class="della">tusa</i>)
  11. El con- tinuador masculín ye <i class="della">tusu</i
(cfr.) tamién nominalizáu y que, al empar, da nome al xuegu y d’ehí pasa a denomar a dellos elementos emplegaos nel mesmu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) tamién nominalizáu y que, al empar, da nome al xuegu y d’ehí pasa a denomar a dellos elementos emplegaos nel mesmu.
tusar
📖: tusar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tusar
Cfr. atusar.
  1. Cfr. atusar.
tuseru, el
📖: tuseru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Sucu [AGO]. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes un deriváu de <i class="della">tusu</i>(TEST)
  1. tuseru
  2. ident class="della" level="1"></ident>Sucu
    • AGO
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes un deriváu de <i class="della">tusu</i
(cfr.) al que se-y amiesta’l con- tinuador de -ārius.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) al que se-y amiesta’l con- tinuador de -ārius.
tusiatu, el
📖: tusiatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><tosiatu [y Lln].>(TEST)
  1. tusiatu
  2. ident class="della" level="1"></ident><tosiatu
    • y Lln
Tose débil [Lln] o carraspera [Cb]. Golpe de tose [Cb]. Cfr. tusíu.
  1. Tose débil [Lln] o carraspera [Cb]. Golpe de tose [Cb]. Cfr. tusíu.
  2. Cb
tusicar
📖: tusicar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><tosicar [Pa. Sb].>(TEST)
  1. tusicar
  2. ident class="della" level="1"></ident><tosicar
    • Pa
    • Sb
Tusir [Sb] a menudo [Cg] y suavino [Pa]. Formación iterativa y diminutiva fecha sol verbu tusir como de comer comicar (cfr.). Una nueva incrementación ye res- ponsable del ast. tosicañar (cfr.) anque quiciabes ye llogru dende un posible deriváu de tose*tosicu*tosicañu.
  1. Tusir [Sb] a menudo [Cg] y suavino [Pa].
  2. Pa
  3. Formación iterativa y diminutiva fecha sol verbu tusir como de comer comicar (cfr.). Una nueva incrementación ye res- ponsable del ast. tosicañar (cfr.) anque quiciabes ye llogru dende un posible deriváu de tose*tosicu*tosicañu.
tusida, la
📖: tusida
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">tusir </i>una vez [Tb. Sm]. Golpe de tose [An]. Deverbal de <i class="della">tusir</i>(TEST)
  1. tusida
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">tusir </i>una vez
    • Tb
    • Sm
  3. Golpe de tose
    • An
  4. Deverbal de <i class="della">tusir</i
(cfr.) lo mesmo que’l correspondiente mas- culín tusíu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) lo mesmo que’l correspondiente mas- culín <i class="della">tusíu </i>(cfr.).
tusidor, ora
📖: tusidor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<ident class="della" level="1"></ident><tusior [Sb].>(TEST)
  1. tusidor
  2. ident class="della" level="1"></ident><tusior
    • Sb
Que tus [Sb. JH]. Cfr. tusíu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que tus [Sb. JH]. Cfr. <i class="della">tusíu</i>.
tusidura, la
📖: tusidura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">tusidura,</b>(TEST)
  1. tusidura
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">tusidura,</b
la Tusíu [JH].
  1. 1. <b class="della">la</b> Tusíu [JH].
Cfr. tusíu.
tusiella, la
📖: tusiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Tus [AGO] fuerte [Cg]. Tusina [AGO]. <ident class="della" level="1"></ident>D’un diminutivu en -<i class="della">ělla</i>(TEST)
  1. tusiella
  2. ident class="della" level="1"></ident>Tus
    • AGO] fuerte [Cg
  3. Tusina
    • AGO
  4. <ident class="della" level="1"></ident>D’un diminutivu en -<i class="della">ělla</i
n’amestanza col fem. llat. tussis, -is ‘tus’ (em). Términu talu, *tussĕlla, sedría equivalente al do- cumentáu tussicula (em s.v. tussis).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. n’amestanza col fem. llat. <i class="della">tussis,</i> <i class="della">-is </i>‘tus’ (em). Términu talu, *tussĕlla, sedría equivalente al do- cumentáu <i class="della">tussicula</i> (em s.v. tussis).
tusiláu, el
📖: tusiláu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><trusiláu [y Sm].>(TEST)
  1. tusiláu
  2. ident class="della" level="1"></ident><trusiláu
    • y Sm
Cierta planta emplegada pa curar catarros y resfriaos [Sm]: Col tusiláu curábanse los catarros ya resfriaos [Sm]. Del fem. llat. tussilāgo, -inis ‘Tussilago farfara, quiciabes cast. pata de asno’ (old). Tamos delantre d’un cultismu da- rréu qu’obliga a partir del nominativu, non del acusativu (pe3: 150).
tusir
📖: tusir
🏗️: NO
✍️: NO
<tuser [Villah].>(TEST)
  1. tusir
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Cp
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Cd
    • Sl
    • Cv
    • Oc
  2. tuser
    • Villah
Cast. toser [LV. Lln. Villah. Os. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Sb. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Sm. Bab. PSil. As. An. Cd. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Llomb. Vg. VCid. JH. R. DA]. //No hai quien lu tusa dizse de la persona bien paecida [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">toser </i>[LV. Lln. Villah. Os. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Sb. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Sm. Bab. PSil. As. An. Cd. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Llomb. Vg. VCid. JH. R. DA]. //<i class="della">No</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">quien </i><i class="della">lu</i> <i class="della">tusa</i> dizse de la persona bien paecida [Lln].
- ¿Quién-y tuse? ¿Quién s’atreve? [Batalla Cuadonga 225]
  1. - ¿Quién-y tuse? ¿Quién s’atreve?
  2. Batalla Cuadonga 225
Del llat. tussire ‘tusir’ (em), panrománicu (rew s.v. tŭssīre) ya panhispánicu (deeh s.v. tŭssīre). Quiciabes sobro tusir féxose’l verbu iterativu tusicar (cfr.), como comer comi- car anque podría ser una formación anterior en -īcc. Sobro tusir féxose tamién un verbu en -idiare → -iar dando llugar al ast. tusiriar (cfr.).
tusiriar
📖: tusiriar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tusiriar
    • Lln
Tusir [Lln].
  1. 1. </b>Tusir [Lln].
Cfr. tusir.
tusíu, el
📖: tusíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<tusidu [Lln. Tox]. tosidu [GP]. //tosido [Eo].>(TEST)
  1. tusíu
    • Tb
    • Pa
    • Cp
    • Sb
    • Ca
  2. tusidu
    • Lln
    • Tox
  3. tosidu
    • GP
  4. tosido eonaviego
    • Eo
Actu de tusir [Tb. Gp]. Golpe de tose [Lln. Pa. Cb. Cp. Sb. Ca. Tox. /Eo/]: Venía dando unos tusíos que daba pena oíla [Ca]. Posible deverbal del participiu débil masculín de tusir (cfr.), lo mesmo que vemos nel correspondiente femenín tusida (cfr.). Dende’l participiu fexéronse tamién derivaos del tipu tusidura (cfr.), tusidor (cfr.). Tamién foi posible una forma- ción cola amestadura del suf. -attus > -atu, tusiatu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Actu de <i class="della">tusir</i> [Tb. Gp]. Golpe de tose [Lln. Pa. Cb. Cp. Sb. Ca. Tox. /Eo/]: <i class="della">Venía</i> <i class="della">dando</i> <i class="della">unos</i> <i class="della">tusíos</i> <i class="della">que</i> <i class="della">daba</i> <i class="della">pena</i> <i class="della">oíla</i> [Ca]. Posible deverbal del participiu débil masculín de <i class="della">tusir </i>(cfr.), lo mesmo que vemos nel correspondiente femenín <i class="della">tusida</i> (cfr.). Dende’l participiu fexéronse tamién derivaos del tipu <i class="della">tusidura </i>(cfr.), <i class="della">tusidor </i>(cfr.). Tamién foi posible una forma- ción cola amestadura del suf. -attus > -<i class="della">atu</i>, <i class="della">tusiatu</i> (cfr.).
tusniada, la
📖: tusniada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Bofetada [Lln]. Posible variante de <i class="della">turniada</i>(TEST)
  1. tusniada
  2. Bofetada
    • Lln
  3. Posible variante de <i class="della">turniada</i
(cfr.) con tracamundiu de r-s
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) con tracamundiu de <i class="della">r</i>-<i class="della">s</i>
posnuclear por efeutu del rotacismu.
tustús, el
📖: tustús
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. tustús
    • Lln
Cogote [Lln].
  1. 1. Cogote [Lln].
**
tusu, a, o
📖: tusu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Tiesu, que nun dobla [PSil]: <i class="della">Agora</i>(TEST)
  1. tusu
  2. Tiesu, que nun dobla [PSil]: <i class="della">Agora</i
anda bien tusu [PSil].
  1. 1. <i class="della">anda</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">tusu</i> [PSil].
Micael tuso 1233(or.) [SV/162] Quiciabes ax. con aniciu nun participiu fuerte del ast. tusar (
  1. Micael tuso
  2. 1233(or.) SV/162
  3. Quiciabes ax. con aniciu nun participiu fuerte del ast. tusar
  4. (
cfr. atusar). Una nominalización atópase nel ast. tusu (cfr.) → tus (cfr.) y tusa (cfr.).
tusu, el
📖: tusu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Xuegu de rapazos, asemeyáu al de <i class="della">la</i>(TEST)
  1. tusu
  2. Xuegu de rapazos, asemeyáu al de <i class="della">la</i
calva del que se destre- ma en que’l trípode nésti ye una piedra y l’oxetu con que se tira ye otra piedra llamada manru [Vg].
  1. 1. <i class="della">calva</i> del que se destre- ma en que’l trípode nésti ye una piedra y l’oxetu con que se tira ye otra piedra llamada <i class="della">manru</i> [Vg].
Nominalización del masc. de tusu, a, o (cfr.). El masculín val pa denomar al xuegu lo mesmo qu’alvertimos nel femenín tusa (cfr.).
tuta, la
📖: tuta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. tuta
Tánganu [JH].
  1. 1. Tánganu [JH].
Ye voz que’l drae (21ª) conseña tamién en Cantabria, Álava y Vizcaya y que tien por onomatopéyica.
tutaralla
📖: tutaralla
🏗️: NO
✍️: NO
<i class="della">Tutaralla</i>(TEST)
  1. tutaralla
  2. i class="della">Tutaralla</i
mió güela la tuerta [CyN (Recuerdos)].
  1. 1. <i class="della">mió</i> <i class="della">güela</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tuerta</i> [CyN (Recuerdos)].
**
tute, el
📖: tute
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Xuegu de naipes con seis o bien ocho cartes na mano [Xral]. //<i class="della">Tute</i>(TEST)
  1. tute
  2. Xuegu de naipes con seis o bien ocho cartes na mano
    • Xral
  3. <i class="della">Tute</i eonaviego
perreru ‘tipu de xuegu de naipes’ [Ac (= subastao)].
  1. 1. <i class="della">perreru</i> ‘tipu de xuegu de naipes’ [Ac (= subastao)].
Posible italianismu tutti ‘tou’ llegáu a nós nel sieglu xix como afiten Corominas-Pascual (dcech s.v. todo). D’una amestanza ye’l tamién italianismu tutiplén (cfr.).
tutea, la
📖: tutea
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Proximidá de la <i class="della">tusa</i>(TEST)
  1. tutea
  2. Proximidá de la <i class="della">tusa</i
(sic) nel xuegu de los botones [AGO].
  1. 1. (<i class="della">sic</i>) nel xuegu de los botones [AGO].
**
tutiar
📖: tutiar
🏗️: NO
✍️: NO
Tratar de <i class="della">tu</i>(TEST)
  1. tutiar
    • Lln
    • Pa
    • Ay
  2. Tratar de <i class="della">tu</i
[Lln. Pa. Cb. Ay]. 2. Tratar perbién a una moza, ensin que trabaye y con bona comida, pa casala llueu [Pa]: Esa moza tiénenla mui tutiada pero no acaba de char mozu [Pa].
  1. 1. [Lln. Pa. Cb. Ay].
  2. 2. Tratar perbién a una moza, ensin que trabaye y con bona comida, pa casala llueu [Pa]: <i class="della">Esa</i><i class="della"> moza</i> <i class="della">tiénenla</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">tutiada</i> <i class="della">pero</i> <i class="della">no</i> <i class="della">acaba</i> <i class="della">de</i> <i class="della">char</i> <i class="della">mozu</i> [Pa].
3. Falar de nueche, con voz falsa, los mozos a les moces que cortexen [Cb]. 4. Tantear a la fema a ver si ta en celu [Cl (i)]. Del mesmu aniciu que cast. tutear que paez calcu del fr. tu- toyer (dcech s.v. tú). N’ast., como en port., tenemos nicios d’una formación verbal destremada pero tamién fecha sol pronome tuatuar (cfr.). Ye posible que dende tutiar ‘tratar de tu’, con un allargamientu del significáu se llegare a ‘tratar con enfotu’ → ‘tratar bien’ y llueu a l’aceición de ‘aldovinar si la fema ta en celu’.
tutiplén, a
📖: tutiplén
🔤: , a
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a
//<i class="della">A</i>(TEST)
  1. tutiplén
    • Sr
    • Tb
    • Pr
  2. <i class="della">A</i eonaviego
tutiplén ‘abondo’ [Ac. Sr. Tb. Pr. Tor. VCid]. ‘a gustu’ [Bard]. Cfr. tute.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tutiplén</i> ‘abondo’ [Ac. Sr. Tb. Pr. Tor. VCid]. ‘a gustu’ [Bard]. Cfr. <i class="della">tute</i>.
sos ffillos 1299 [DCO-V/208] con testamentarios del deffunto & con tutores de sos fillos 1299 [DCO-V/209] alffonsso njcolas & Lucas rrodriguiz canbiadores tutores de alffonsso & de Iohan 1299 [DCO-V/210] lo dieran por tutor et guardador de los bienes de so nieto 1312(or.) [MC-II/332] Johan Grant cuchellero morador en esti mismo logar tutor de Aldonça Elias 1312(or.) [SP- I/391] por quel Rengno esta sen Tutor del Rey en Concordia 1314 [AAU/148] si por aventuria el Obispo et sua jglesa conssentissen en un Tutor 1314 [AAU/149] tomar Tutor sen Conssentjmiento del Conçello nen el Conçe- llo sen consentjmento dellos 1314 [AAU/149] el dicho Conçello non an conssentido en alguno de los Tuto- res 1314 [AAU/149] por que en el Rengno ha dos tutores en discordia 1314 [AAU/149] ata que lo lliura el rrey ho sus tutores o tutor 1315 [AAU/159] heriedo al dicho cabildo enna demanda que yo he contra tutores 1323(or.) [CLO/152] tutores de fillos e herederos de Luqas Rodriguiz cambiador 1323(or.) [CLO/152] concluymos e diemos a julgar yo e los dichos tutores 1323(or.) [CLO/153] Fernan Martiniz tendero morador en Oviedo mio tutor 1329(or.) [SP-II/52] mio tio e que foe mio tutor 1332(or.) [SP-II/98] tutores de Pedro e de Mayor fillos del dicho Fernan Aluariz 1363 (t. 1375) [SB/284] tutor 1387 [AAA/168] Pero Penielles tutor de fillos de Iohan Calçada 1401(or.) [VC-II/38] mio tio e tutor e gardador que fostes e ficastes 1402(or.) [VC-II/59] bienes ... que pertenesçian a_sos fillos que desperesçian a mengua de tutor 1403(or.) [VC-II/145] Garçia Periz de Pedrosa tutor que soe dado por iustiçia de Tomas 1407(or.) [SB/308] tutor et curador que soe dado por justiçia de Pedro Bernaldo 1447(or.) [SP-III/434] tutor e curador que soe dado por justiçia de Suero mi sobri- no 1450(or.) [SP-IV/32] los dichos menores fijos de Gonzalo de Hevia commo su tu- tor 1493(or.) [SP-IV/356] b) de Gonçalo e de Orraca sos sobrinos cuya totriz ye 1375(or.) [SP-II/453]
  1. sos ffillos
  2. 1299 DCO-V/208
  3. con testamentarios del deffunto & con tutores de sos fillos
  4. 1299 DCO-V/209
  5. alffonsso njcolas & Lucas rrodriguiz canbiadores tutores de alffonsso & de Iohan
  6. 1299 DCO-V/210
  7. lo dieran por tutor et guardador de los bienes de so nieto 1312(or.) [MC-II/332] Johan Grant cuchellero morador en esti mismo logar tutor de Aldonça Elias
  8. 1312(or.) SP- I/391
  9. por quel Rengno esta sen Tutor del Rey en Concordia
  10. 1314 AAU/148
  11. si por aventuria el Obispo et sua jglesa conssentissen en un Tutor
  12. 1314 AAU/149
  13. tomar Tutor sen Conssentjmiento del Conçello nen el Conçe- llo sen consentjmento dellos
  14. 1314 AAU/149
  15. el dicho Conçello non an conssentido en alguno de los Tuto- res
  16. 1314 AAU/149
  17. por que en el Rengno ha dos tutores en discordia
  18. 1314 AAU/149
  19. ata que lo lliura el rrey ho sus tutores o tutor
  20. 1315 AAU/159
  21. heriedo al dicho cabildo enna demanda que yo he contra tutores
  22. 1323(or.) CLO/152
  23. tutores de fillos e herederos de Luqas Rodriguiz cambiador
  24. 1323(or.) CLO/152
  25. concluymos e diemos a julgar yo e los dichos tutores
  26. 1323(or.) CLO/153
  27. Fernan Martiniz tendero morador en Oviedo mio tutor
  28. 1329(or.) SP-II/52
  29. mio tio e que foe mio tutor
  30. 1332(or.) SP-II/98
  31. tutores de Pedro e de Mayor fillos del dicho Fernan Aluariz
  32. 1363 (t. 1375) SB/284
  33. tutor
  34. 1387 AAA/168
  35. Pero Penielles tutor de fillos de Iohan Calçada
  36. 1401(or.) VC-II/38
  37. mio tio e tutor e gardador que fostes e ficastes
  38. 1402(or.) VC-II/59
  39. bienes ... que pertenesçian a_sos fillos que desperesçian a mengua de tutor
  40. 1403(or.) VC-II/145
  41. Garçia Periz de Pedrosa tutor que soe dado por iustiçia de Tomas
  42. 1407(or.) SB/308
  43. tutor et curador que soe dado por justiçia de Pedro Bernaldo
  44. 1447(or.) SP-III/434
  45. tutor e curador que soe dado por justiçia de Suero mi sobri- no
  46. 1450(or.) SP-IV/32
  47. los dichos menores fijos de Gonzalo de Hevia commo su tu- tor
  48. 1493(or.) SP-IV/356
  49. b) de Gonçalo e de Orraca sos sobrinos cuya totriz ye
  50. 1375(or.) SP-II/453

yeran testamentarios del dicho ffernan njcolas &tutores de
“tutor”, “tutoriza”
📖: “tutor”
🔤: , “tutoriza”
🏗️: NO
✍️: SI

Interpretación:

🧱 “tutoriza”
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tio e </i><i class="della">tutor</i><i class="della">(TEST)
  1. “tutor”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tio e </i><i class="della">tutor</i><i class="della"
del muy alto e noble sennor rey 1295(or.) [MSAH- V/556]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. del muy alto e noble sennor rey </i>1295(or.) [MSAH- V/556]

c) Elvira Valasquez ... dixo quella yera tutoriza de bienes de so fillo 1403(or.) [VC-II/120] -icis documéntase serondamente (em; abf) y ente nós (§b) per vía cultizante. Pero sobro tutor hebo voluntá de llograr un femenín en -īcia (old) del que da cuenta la documentación “tutoriza” (§c). Sobro tutor tamién se fexo un deriváu qu’ufre la documentación medieval “tutoria” y qu’ha tenese como manifestación del cultismu güei n’usu nel llinguax xurídicu.

  1. c)
  2. Elvira Valasquez ... dixo quella yera tutoriza de bienes de so fillo
  3. 1403(or.) VC-II/120
  4. -icis documéntase serondamente (em; abf) y ente nós (§b) per vía cultizante. Pero sobro tutor hebo voluntá de llograr un femenín en -īcia (old) del que da cuenta la documentación “tutoriza” (§c). Sobro tutor tamién se fexo un deriváu qu’ufre la documentación medieval “tutoria” y qu’ha tenese como manifestación del cultismu güei n’usu nel llinguax xurídicu.
Del llat.tor, -oris ‘protector’, ‘tutor’ (em s.v. tueor; abf), y ente nós (§a) per vía culta. El correspondiente femenín tūtrix,
“tutoría”
📖: “tutoría”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">devierades</i>(TEST)
  1. “tutoría”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">devierades</i
reçebir e recaldar por razon de la dicha tuturia
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">reçebir</i> <i class="della">e</i> <i class="della">recaldar</i> <i class="della">por</i> <i class="della">razon</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">dicha</i> <i class="della">tuturia</i>
1329(or.) [SP-II/52] escreui esta tituria 1387 [AAA/168] tutoria 1387 [AAA/168] una tutoria de fillos de Valesquida Garçia 1387 [AAA/170] Cfr. tutor.
  1. 1329(or.) SP-II/52
  2. escreui esta tituria
  3. 1387 AAA/168
  4. tutoria
  5. 1387 AAA/168
  6. una tutoria de fillos de Valesquida Garçia
  7. 1387 AAA/170
  8. Cfr. tutor.
tutu, el 1
📖: tutu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
(TEST)
  1. tutu
Güevu [Vg]. El términu conséñase bien en Lleón y adiéntrase per tierres de Palencia, Valladolid, Segovia (lla s.v. tuto). Desconozo si ye posible rellacionar el términu col llat. tutulus, -i ‘gorru cónicu aguzáu emplegáu polos flámines’, ‘tocáu peral- tu y cónicu d’usu ente les muyeres nobles’ (abf). De ser acoyible habría tenese por un regresivu *tutus tresmitíu per vía culta.
  1. Güevu [Vg].
  2. Vg
  3. El términu conséñase bien en Lleón y adiéntrase per tierres de Palencia, Valladolid, Segovia (lla s.v. tuto).
  4. Desconozo si ye posible rellacionar el términu col llat. tutulus,
  5. -i ‘gorru cónicu aguzáu emplegáu polos flámines’, ‘tocáu peral- tu y cónicu d’usu ente les muyeres nobles’ (abf). De ser acoyible habría tenese por un regresivu *tutus tresmitíu per vía culta.
tutu, el 2
📖: tutu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident>Cama pa dormir [Ca]: <i class="della">Agora</i>(TEST)
  1. tutu
    • Ca
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cama pa dormir [Ca]: <i class="della">Agora</i
vome pal tutu [Ca]. //Ea, tutu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">vome</i> <i class="della">pal</i> <i class="della">tutu</i> [Ca]. //<i class="della">Ea,</i> <i class="della">tutu</i>
‘añada o canción de cuna’ [Lln]. Nun sé si ha relalcionase etimolóxicamente coles voces del tipu cast. tútano, occ. tutel, tudel, fr. tuyau, cat. tòt (dcech s.v. tuétanu), voces non conseñaes n’asturianu. De toes maneres nun sedría imposible proponer un étimu llat. tutum, -i ‘llugar seguru’ (abf) si lu almitimos como cultismu o de la variante espresiva *tūtus.
  1. ‘añada o canción de cuna’ [Lln].
  2. Lln
  3. Nun sé si ha relalcionase etimolóxicamente coles voces del tipu cast. tútano, occ. tutel, tudel, fr. tuyau, cat. tòt (dcech s.v. tuétanu), voces non conseñaes n’asturianu. De toes maneres nun sedría imposible proponer un étimu llat. tutum, -i ‘llugar seguru’ (abf) si lu almitimos como cultismu o de la variante espresiva *tūtus.
tutubiar
📖: tutubiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tutubiar
Cfr. tetubiar.
  1. Cfr. tetubiar.
tutúmbanu, el
📖: tutúmbanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>“Tumefacción” [Cn (MG)]. <i class="della">estoupóu</i>(TEST)
  1. tutúmbanu
  2. ident class="della" level="1"></ident>“Tumefacción”
    • Cn (MG)
  3. <i class="della">estoupóu</i
un rivolvere esquitándui de la manu ya faciéndoi dous tutúmbanas [1850-1890] [VAQUEIRU/40]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">rivolvere</i> <i class="della">esquitándui</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">manu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">faciéndoi</i> <i class="della">dous</i> <i class="della">tutúmbanas</i> [1850-1890] [VAQUEIRU/40]
dous tutúmbanas na cara comu dous bonus chuviechus [1850-1890] [VAQUEIRU/73] esfregándu-y las tutúmbanas cun el sebu de un ribezu [1850-1890] [VAQUEIRU/74] Del ast. túmbanu (cfr.) quiciabes precedíu d’un primer ele- mentu tu(mor). La documentación del sieglu xix fai ver l’usu del femenín correspondiente güei non conseñáu na fala (pe5).
  1. dous tutúmbanas na cara comu dous bonus chuviechus [1850-1890]
  2. VAQUEIRU/73
  3. esfregándu-y las tutúmbanas cun el sebu de un ribezu [1850-1890]
  4. VAQUEIRU/74
  5. Del ast. túmbanu (cfr.) quiciabes precedíu d’un primer ele- mentu tu(mor). La documentación del sieglu xix fai ver l’usu del femenín correspondiente güei non conseñáu na fala (pe5).
tuva
📖: tuva
🏗️: NO
✍️: NO
<[tú-báh].>(TEST)
  1. tuva
  2. [tú-báh]
Voz pa llamar a la vaca [VCid].
  1. 1. Voz pa llamar a la vaca [VCid].
Trátase d’una formación d’aniciu onomatopéyicu pues nun ha escaecese que’l llat. inxería’l verbu tutubare ‘glayar (la beca)’. Tamién tuba ye voz emplegada en Cantabria pa llamar al perru según García Lomas. Escribe “tuba” pero entiénde- lo García de Diego como continuador del llat. tuba ‘corneta’ (deeh s.v. tŭba), perlloñe de la nuesa apreciación.
tuxa, la
📖: tuxa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Época, dómina en que les vaques salen tuexes o tores [Md]. Quiciabes deverbal del participiu fuerte del ast. <i class="della">tuxar </i>(cfr.). Na fastera eonaviega <i class="della">tuxa</i>(TEST)
  1. tuxa
  2. Época, dómina en que les vaques salen tuexes o tores
    • Md
  3. Quiciabes deverbal del participiu fuerte del ast
  4. <i class="della">tuxar </i>(cfr.)
  5. Na fastera eonaviega <i class="della">tuxa</i
ye voz pa llamar a los xatos [/Eo/].
  1. 1. ye voz pa llamar a los xatos [/Eo/].
¿Una metátesis de xatu?
tuxar
📖: tuxar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. tuxar
    • Md
Ponese tuexes o tores les vaques [Md].
  1. 1. Ponese tuexes o tores les vaques [Md].
Cfr. tuexu, a, o.
tuya, la
📖: tuya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Enfermedá de les oveyes que fai que dean vueltes fasta cayer ensin vida [R] {¿les allories?}. ¿Sedrá deverbal del femenín del participiu fuerte del verbu llat. *<i class="della">tūtare</i>(TEST)
  1. tuya
  2. {¿les allories?}
  3. Enfermedá de les oveyes que fai que dean vueltes fasta cayer ensin vida
    • R
  4. ¿Sedrá deverbal del femenín del participiu fuerte del verbu llat
  5. <i class="della">tūtare</i asterisco
(rew), de tutari ‘protexer’ → ‘apagar’, ‘matar’ (declc s.v. tudar), con dellos continuadores na Romania centro-occi- dental, asina’l fr. tuer ‘matar’, cat. tudar, etc.? D’emplegase ver- bu talu n’ast. ye claro qu’habría aguardase *tudar con posible perda de -d-, *tuar*tuyar con -y- antihiática. Un deverbal fuerte sedría ast. tuya ‘enfermedá de les oveyes que fai que dean vueltes fasta cayer ensin vida’ [R]. El citáu verbu llat. documén- tase en testu lleonés del sieglu xi: prendibit illum et sub custodia carceris tutabit eum 1032(or.) [ACL/7].
  1. 1. (rew), de tutari ‘protexer’ → ‘apagar’, ‘matar’ (declc s.v. tudar), con dellos continuadores na Romania centro-occi- dental, asina’l fr. <i class="della">tuer</i> ‘matar’, cat. <i class="della">tudar</i>, etc.? D’emplegase ver- bu talu n’ast. ye claro qu’habría aguardase *<i class="della">tudar</i> con posible perda de -d-, *<i class="della">tuar</i> → <i class="della">*tuyar</i> con -<i class="della">y</i>- antihiática. Un deverbal fuerte sedría ast. <i class="della">tuya</i> ‘enfermedá de les oveyes que fai que dean vueltes fasta cayer ensin vida’ [R]. El citáu verbu llat. documén- tase en testu lleonés del sieglu xi: <i class="della">prendibit</i> <i class="della">illum</i> <i class="della">et</i> <i class="della">sub</i> <i class="della">custodia</i> <i class="della">carceris</i> <i class="della">tutabit</i> <i class="della">eum</i> 1032(or.) [ACL/7].
tuyu, a, o
📖: tuyu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">tuyo</i>, posesivu en función nominal [Cl. Sr. JH. R] anque si va pospuestu al nome tamién funciona como axetivu: <i class="della">el </i><i class="della">xatu</i>(TEST)
  1. tuyu
  2. Cast
  3. <i class="della">tuyo</i>, posesivu en función nominal [Cl. Sr. JH. R] anque si va pospuestu al nome tamién funciona como axetivu: <i class="della">el </i><i class="della">xatu</i
to [Ac], el xatu tuyu [Ac].
  1. 1. <i class="della">to</i> [Ac], <i class="della">el</i> <i class="della">xatu</i> <i class="della">tuyu</i> [Ac].
Cfr. to (el/la/lo).
tuzarón, ona
📖: tuzarón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<tucerón [JH. AGO].>(TEST)
  1. tuzarón
  2. tucerón
    • JH
    • AGO
Ceñudu, enfocicáu, foscu, bruscu, mal enseñáu, atrabiliariu [Tox]. Ceñudu, foscu [AGO], tétricu, abondo seriu, grave [JH]. Ceñudu, foscu [AGO].
  1. 1. Ceñudu, enfocicáu, foscu, bruscu, mal enseñáu, atrabiliariu [Tox]. Ceñudu, foscu [AGO], tétricu, abondo seriu, grave [JH]. Ceñudu, foscu [AGO].
Ye un aumentativu d’un términu que vemos qu’entá caltién el gall. túzaro ‘foín’ (Estravís) y que paez ser portador d’un elementu que podría rellacionase con un topónimu beréber, tūzar, en Túnez (da s.v. túzaro; adla 221). Sobro tucerón féxose’l verbu atuceronar (cfr.).