Total de entradas
Con variantes de expresión
Con información semántica
Con documentación
Con etimología
Con documentación histórica adicional
| Display_Form | Variantes_Expresión | Información Semántica | Documentación | Etimología | Documentación Histórica Adicional |
|---|---|---|---|---|---|
t 📖: t🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Lletra del abecedariu asturianu, “t”. Representa al fonema den- tal sordu /t/ y nel asturianu tradicional nun ufre presencia nel marxe posnuclear de la sílaba a nun ser en dellos cultismos.
|
|||
taba, la 📖: taba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Güesu curtiu asitiáu na parte cimera y media del deu [Lln]. Cast. <i class="della">astrágalo </i>[Md. Tor]. //-<i class="della">as </i>‘güesos del xuegu de les pates traseres del corderu o de la oveya (con ello xueguen les neñes a <i class="della">las</i>(TEST)
|
tabas)’ [VCid]. ‘xuegu infantil [Lln] nel que se tira al aire un güesu de carneru’ [Tor].
|
Pallabra d’aniciu árabe común col cast., arag., cat. (da s.v. taba). La idea de que se trata d’un arabismu yá parte de Diez y cuenta con llarga tradición (cfr. deeh; adla 216) con un po- sicionamientu daqué inseguru en Corominas-Pascual (dcech s.v. taba). |
||
tabacón, ona 📖: tabacón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Cast. <i class="della">tabacoso</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. tabacu. |
||
tabacu, el 📖: tabacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tabaco [Sr].>(TEST)
|
Cast. tabaco [Xral. Lln. Cg]. 2. “Adj.: Variedad de habichuela atabacada” [Cg].
|
|
cfr.), tabaqueru (cfr.), tabaquera (cfr.) asina como’l verbu ast. tabaquiar (cfr.) o *ta- bacar col participiu atabacáu (adla 216). |
|
tabaculos, {el} 📖: tabaculos🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<i class="della">Hypericum</i>(TEST)
|
androsaemum [Ca (llaa 28)].
|
Quiciabes sía una adautación del cast. tapaculos definíu nesa llingua como “escaramujo” (drae 21ª). ¿Sedrá un compuestu de verbu (tapa) y nome (culos)? |
||
tabán, el 📖: tabán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tabán/tabanes [Ay]. tabanu [Pa. y Tb. y Sm. Dg. Cn (M). Cv. Tox]. atabán [JH]. tabañu [Ac. JH]. /////tamañu [Ac].
/////tábanu [Lln. Ac. PSil. An. Pr. R. Bard]. //tábao [Bu (Eo)].>(TEST)
|
Inseutu del tipu Tabanus bovinus [PSil]. Cast. tábano [Lln. Pa. Cb. Ac. Bi. Sb. Ca. Ay. Sd. Tb. Qu. Sm. Dg. Cn (M). An. Pr. Cv. Tox. /Eo/. JH. R. Bard]. Inseutu dípteru de color escuro que molesta a les caballeríes [Ri]. Moscón que pica muncho [Ay]. Mosquitu qu’anda nel agua y que pica fuerte [JH]. 2. Persona molesta [Llv]. ///Per San Xuan marcha el cuquiel.lu y vien el tabán [LC].
|
|
Del llat. tabānus, -i ‘tabán’ (em), con continuadores románi- cos (rew) ya panhispánicu (deeh). Habría que xustificar, en tou casu, la tamién posible acentuación proparoxítona anque l’ast. lo que fai ye ufiertar les dos acentuaciones posibles que faen ver les llingües romániques (dcech s.v. tábano). Sobro tabán (pe2: 375) féxose’l verbu *tabanar (+ -idiare) → ta- banear d’u, camentamos, pudo siguir l’ast. *tabaniar (cfr.) |
|
tabanada, la 📖: tabanada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Montón grande [Lln]. 2. Bofetada [Lln]. Posible deverbal de <i class="della">atabanar</i>(TEST)
|
(cfr. tabán).
|
|||
tabaniar* 📖: tabaniar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><tabanear [Lln. Pa. Ca].>(TEST)
|
|
|||
tabanquera, la 📖: tabanquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><<i class="della">sic</i>>(TEST)
|
Borrachera [Pa].
|
|
||
tabaquera, la 📖: tabaquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tabaqueira [Pzu. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. tabaquera [Pzu]. Caxa pa guardar el tabacu en polvu que s’echaba na garapiña [/Eo/]. 2. Borrachera [Sb]. 3. Tipu de mazana [Xx].
|
|
||
tabaqueru, el 📖: tabaqueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Caxa en que se guarda’l tabacu de polvu y de fueya [JH]. 2. Caracol, cascoxu de mar añegratáu y pequeñu [Cg].
<i class="della">Echa</i>(TEST)
|
acá el to tabaqueru/para la nariz cuchar [ABalvida- res, Dos casinos (Poesíes 297-298)] Con so llicencia vo ver/si aquisti mio tabaqueru/tien acasu un polviquín/que en mio alma ganes y tengo [ABalvidares, Canción (Poesíes 176-179)] Dáca acá el to tabaqueru/echaré una fungarada [Corona- ción Carlos iv 172]
|
|
la comparanza cromática que se fai de la caxa-estoxu col co- lor del cascoxu. |
|
tabaquiar 📖: tabaquiar🏗️: NO ✍️: NO |
<tabaquear [JH].>(TEST)
|
Facer cigarros, intercambialos nuna xuntanza [Cp]. 2. Ufrir tabacu [Ac. Sb] en polvu o rapé [JS]. Dar a otros polvu de tabacu y tomalos ún mesmu [V1830. JH].
|
|
cfr.). |
|
tabardillu, el 📖: tabardillu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Granu, lluviesu [Tor]. //<i class="della">Comer</i>(TEST)
|
como un tabardillu ‘comer muncho’ [Sb].
|
Castellanismu (dcech s.v. tabardo) perclaru a xulgar pel re- sultáu -illu. De toes maneres JH conseña un participiu atabar- dielláu (cfr.) pero nun sabemos si ye voz patrimonial o, cen- ciellamente, una adautación del citáu autor dende’l castellán. |
||
tabardu, el 📖: tabardu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tabardo [Ri]. +taberdu [Ay].>(TEST)
|
Cast. tabardo [An]. Prenda d’abrigu [PSil] principalmente si ye gorda y tosca [Sm]. Chaquetón, prenda d’abrigu [Llg. Ay] a mou de gran capa, fecha de pañu basto [Ri].
|
|
etimoloxía incierta anque podría ser términu aniciáu nel fr. a. tabart (dcech s.v. tabardo) talmente como yá diximos anque con más curtia documentación (cghla 325), opinión que yera yá de García de Diego anque camienta que llega al fr. dende l’italián (deeh s.v. tabanus; pe2: 376). Ye voz documentada dende Elena y María (dcech s.v. tabardo) y bien conseñada en testos medievales aragoneses (Tilander 1935: 149). |
|
tabasa, la 📖: tabasa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tabaza [Vd].>(TEST)
|
Puerta de fierro con que se zarra’l fornu [Cd] llueu d’enfornar [Sm (= tabasoria = tapasadoria)]. Puerta del fornu [Ce] de cocer el pan [Pr (Cv)]. Tapa de fornu [Sm] forrada de llatón [Vd].
|
2. Pedazu de madera fuerte con que se tapa la puerta del fornu de facer pan [VB]. 3. Culu gordu [Pr]: Tien el culu como una tabasa [Mn (i)]. Cfr. tapa. |
||
tabasar 📖: tabasar🏗️: NO ✍️: NO |
<atabasar [y Cv. Sm].>(TEST)
|
Zarrar la puerta del fornu cola tabasa [Pr (Cv)].
|
2. Tramar, altravesar los filos de la trama pente la urdime [Sm]. Cfr. tapa. |
||
tabasnu, el 📖: tabasnu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Mediu de tresporte ensin ruedes fechu d’unes maderes ensam- blaes [Lln (S) = <i class="della">basnu</i>(TEST)
|
= basniu = basnetu = corzu = basna].
|
Podría tratase d’un compuestu a xulgar pelo que paez el se- gundu elementu -basnu (cfr. abasón). |
||
tabasoria, la 📖: tabasoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Puerta de fierro cola que se zarra’l fornu llueu de metíos los panes dientro [Sm (= tapasadoria)].
|
Cfr. tabasa. |
||
tabasu, el 📖: tabasu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Puerta de fierro cola que se zarra’l fornu llueu de metíos los panes dientro [Oc]. 2. Culu grande [Cd]. //<i class="della">Tar</i>(TEST)
|
igual qu’un tabasu ‘tar pergordu’ [Pr].
|
Creación analóxica masc. del ast. tabasa (cfr.). L’aceición |
|
|
tabaxeru, el* 📖: tabaxeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tabaxero [Cñ].>(TEST)
|
Sitiu escondíu [Cñ]. Cast. vericueto [Cñ].
|
¿Formación sobro *tabaxa, variante de tabasa (cfr.)? |
||
tabayal, el 📖: tabayal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Desbentíu, derribadoriu [Mi].
Quiciabes sía una formación dende *<i class="della">taba</i>(TEST)
|
d’orixe prerromán,
|
quiciabes preindoeuropéu según Hubschmid, que podría tar rellacionada con cast. tabón, ast. tapín ‘tipu de tarrón’, asitia- da tamién na nuesa toponimia de l’Asturies central (ta 539) dende un dim. *tabayu (→ tabayón) → tabayal. |
||
tabayón, el 📖: tabayón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pequeñu saltu d’agua [Ca]. 2. Trozu de madera pa suxetar les <i class="della">umbraliegas</i>(TEST)
|
de la zurra, cruzaes sobro la espalda [Os].
|
3. Planta de maíz yá seca [Pa]. Cfr. tabayal. |
||
tabaza, la 📖: tabaza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Posible variante del ast. <i class="della">tabasa</i>(TEST)
|
(cfr.). Cfr. tapa.
|
|||
“tabecer” 📖: “tabecer”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu que conocemos pela documentación del entamu del sieglu xviii d’un testu escritu en castellán pero llaráu d’asturianismos [Grangerías xviii]. Los editores del testu defi- nen el verbu como ‘aborrecer’, ‘temer’, anque podría resultar poco amañoso:
<ident class="della" level="1"></ident>{xente} <i class="della">roñosa,</i>(TEST)
|
pállida, tabecida [Grangerías xviii: 275] Ni en las derrotas ya apuradas las traigas tabeciendo, {a les vaques}, porque en dichas veras de tus prados o lla- margas ellas solicas medrarán más [Grangerías xviii: 842] Quanto a los cabritos y corderos mamones, sepa el pastor que es calificada necedad andarlos cebando en corripios porque naturalmente se esmuelen y tabecen y es un engorro pessadísimo su asistencia [Grangerías xviii: 859]
|
Podría ser un continuador del llat. tabescere ‘fundise’, ‘consu- mise’ ‘menguar’, desfallecer’ (em; abf), anque esti verbu paez averase al ast. tapecer (cfr.) con tracamundiu de llabiales. |
||
“tabernador” 📖: “tabernador”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petrus</i>(TEST)
|
Tauernador 1185(or.) [MSAH-IV/405]
|
|
Del llat. taberna, -ae ‘chigre’, ‘tabierna’ (em) con una amesta- dura sufixal en -ārius pa facer un nome d’oficiu (cfr. taberne- ru). Sobro esti términu acaba xeneralizándose’l llat. *taber- nator, -oris pariente del llat. conseñáu de vieyo tabernāria, tabernārius ‘mercader’, ‘tenderu’ (em; abf), con continua- dores románicos ya hispánicos (rew; deeh). Sobro taberna o sol so siguidor féxose’l verbu tabernar (cfr.) col que guarda rellación el nome documentáu tabernadura (cfr.). |
|
tabernadura, la* 📖: tabernadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">dineros</i>(TEST)
|
quantos ualire en la primera tauernadura 1238 (c.) [MSAH-V/219]
|
|
||
tabernar* 📖: tabernar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">todos los tauernadores e pregoneros iuren que este pleicto</i>(TEST)
|
tengan de tauernar 1238 (c.) [MSAH-V/219]
|
|
||
taberneru, a, el/la 📖: taberneru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<ident class="della" level="1"></ident><tabernera [Sb]. +tabarniru [Ay]. +taberniru [Ay]. +tabiirniru/ tabiernera [Ri]. taberneiru/era [PSil]. taberneiru/eira [Pzu]. ta- bernieru (<i class="della">sic</i>) [Tox]. tabirneiru [Oc]. taberneiro [/Eo/].>(TEST)
|
Cast. tabernero [Lln. Sb. Ay. Ri. Pzu. PSil. Tox. Oc. /Eo/]. Dueñu de la tabierna [Ay]. 2. Veceru d’una tabierna [PSil]. ///
|
|
||
taberneru, el* 📖: taberneru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tabernero [Av (ppac)].>(TEST)
|
Labrus bimaculatus [Av (ppac)].
|
Cfr. taberneru, a. |
||
tabicar 📖: tabicar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Poner un tabique [Tb. Min]. Verbu fechu sol ast. <i class="della">tabique</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
tabierna, la 📖: tabierna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Chigre [Lln. Rs. Cb. Cg. Vv. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Bab. Pzu. PSil. As. Dg. Cd. Ce. Pr (Cv). Pr. Vd. Tox. /Eo/. Mar. JH]. ///<i class="della">La tabierna de güen vinu non ne- </i><i class="della">cesita bandera</i>(TEST)
|
[Cg]. Pa quitame de dichos vo a la tabierna [Cg]. Tabierna sin xente poco viende [LC]. Tratos de tabier- na, tratos de mierda [LC].
|
|
Del llat. taberna, -ae ‘habitación’, ‘tienda’, ‘chigre’ (em; old), con continuadores románicos (rew s.v. taběrna) ya his- pánicos (deeh s.v. tabĕrna). La cantidá vocálica que conseñen Meyer-Lübke y García de Diego, ě tónica, xustifica perdafe- chu la diptongación asturiana de güei, la documentación más seronda y la mesma toponimia (ta 596; pe2: 376). |
|
tabique, el 📖: tabique🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tabique </i>[Xral]. Zarramientu (de lladriyu, piedra) p’aisllar una llabor [Min]. 2. Palu pequeñu p’añudar el xube- gu a la hora de xoncer [An]: <i class="della">Sin</i>(TEST)
|
el tabique nun se puede xun- cer [An].
|
3. Barrotinos de madera de faya emplegaos rellenos de barru pa facer tabique [Tb]. Maderes de faya pa facer ta- biques [Tox]. 4. Despensa asitiada nun requexu de la panera o del horru [An]. Del and. tašbík, que vien del ár. tašbīk, con continuadores hispánicos (da s.v. tabique). D’equí faise’l verbu tabicar (cfr.) asina como’l nome d’oficiu col suf. románicu deriváu del llat. -ārius, tabiqueru (cfr.). |
||
tabiqueru, el* 📖: tabiqueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tabiqueiru [Sm].>(TEST)
|
Persona que facía los tabiques antiguos [Sm].
|
Cfr. tabique. |
||
tabiscar 📖: tabiscar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. trabiscar.
|
|||
tabíu, ida, ío 📖: tabíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<tabidu/a [Lln].>(TEST)
|
(Madera) perpasao, podre [Pb]: Está tabíu [Pb. Lln]. 2. Mala (la castaña) [Pb].
|
L’acentuación del términu oblíganos a tenelu por continua- dor de *tabītus, -a, -um, participiu débil del llat. tabēre ‘po- drecer’, ‘descomponese’ (em; old). El llat. conocía tamién l’axetivu tābidus ‘que podrez’ (em, old) ensin siguidor as- turianu pero calteníu como cultismu cast. tábido (dcech. s.v. tabes), cosa almitida por García de Diego anque partiendo de tabĭdus ‘podre’ d’u quier facer salir el santanderín tavío ‘po- dre’ anque, al decatase de la imposibilidá acentual, apunta que col acentu del participiu de tabēre (deeh). L’usu de tabere, ye claro, nun se reservaba a la poesía como paecen suxerir Ernout-Meillet. L’ast. tamién conoz continuador del incoativu de tabere, esto ye de tabĕscere ‘consumise’ (old) → *tabecer → tapecer ‘escurecer’, pero con otru influxu como facemos ver s.v. tapecer (pe3: 142-143). |
||
tabla, la 📖: tabla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<traba [As. Parl.leiru (Cv). Tox. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Plancha de madera serrada [Tb. Sm. As. Parl.leiru (Cv). Tox. /Eo. Mánt/. Xral] fasta un grosor de tres centímetros [Ll]. Caún de los dos varales de la carreña o ramu allugaos enriba de les calzadures [Tb (= l.lañuelu). Sm]. Caún de los tablones que, encaxaos nos trabes, formen les paredes llaterales del ho- rru o panera [Sm]. 2. Cuesta llarga y rectangular, llana y con inclinación uniforme [Or (S)]. Monte de lladera vertical y pa- redes llises [Or (i)]. 3. Pliegue doble que se fai como adornu nuna tela [Sm]. 4. Costáu del gochu vivu [Ac]. Parte llateral del gochu ente la pata delantera y la trasera [Lln]. 5. Sitiu fondu d’un ríu onde l’agua remansa sobre too al llegar la seca [VCid]. //Tables ‘entarimáu d’un pisu’ [Ac. VCid (tablas)]. //A tablas ‘adornáu con tables’ [Sm]. //Tabla d’entornar ‘tabla vertical que s’alluga de proa a popa nes lanches pa nivelar el pescáu’ [Cñ]. //Tabla de les moliendes ‘tabla asitiada a la entrada del molín onde se dexaben les moliendes pa que les llevara’l dueñu’ [Pa (Molín)]. //Tabla’l carru ‘tabla que za- rra la parte trasera del carru’ [PSil]. //Tabla l.lavar ‘tabla de madera enriba de la que llaven la ropa na fonte, nel ríu’ [Llg (tabla llavar). Tb. Sm]. //Tables d’apretar ‘parte del llagar de sidra’ [Sr]. //Lisu como una tabla ‘perlliso (un terrén)’ [Ll].
|
a)
|
Del llat. tabula, -ae ‘tabla’, ‘tabla pa escribir’, ‘cuadru d’una viña’, ‘bancu de tables’ (em), per vía semiculta, con continua- dores románicos (rew) ya hispánicos (deeh) y asitiamientu toponímicu ente nós (ta 327 & 631; tt 266). Palladius yá emplegaba’l términu tabula nesti últimu sentíu refiriéndose, por exemplu, a tabulis uinearum, etc. (ii, 11, 1). La espresión |
|
tablada, la 📖: tablada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tablaa [JH]. tablá [Ay. Ll. Ri].>(TEST)
|
la tablada del Prestamo que jaz sobre tierra de herederos de Diego 1474(or.) [SP-IV/165]
|
Del llat. tabulātum ‘fechu de tables’ (em), con continuadores románicos (rew), faise ast. tabláu (cfr.) con un diminutivu en -ĕllum como fai ver la documentación del términu; del co- rrespondiente plural sigue ast. tablada qu’entá alita con un sentíu reutu o figuráu aplicáu al terrén, con asitiamientu topo- nímicu (ta 327 & 631; tt 266). |
||
tablal, el 📖: tablal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Suelu, pisu del carru [Mar].
Del llat. tabulāris, -e ‘fechu en forma de tabla’ (em), ensin si- guidor en rew nin en deeh. El cast. <i class="della">tabular</i>(TEST)
|
‘de forma de tabla’ ye nidiamente, un cultismu (dcech s.v. tabla).
|
|||
tablar 📖: tablar🏗️: NO ✍️: NO |
<atablar [y Mar].>(TEST)
|
Entarimar, cubrir un pisu con tables [Mar].
|
2. Nivelar la tierra col cañizu de madera una vez llabrao [Arm]. Pasar la tabla al terrén pa desfacer los terrones [Mar]. Quiciabes d’un verbu tabulāre ‘poner con tables’, ‘entablar’ (abf), verbu llatín col que guarda rellación un vieyu participiu llueu nominalizáu tabulātus ‘fechu de planches’ y tabulātum ‘pisu, ‘tilláu’ (em s.v. tabula). Un compuestu tamién s’asitia nel ast. entablar (cfr.) anque desendolca nueves posibilidaes semántiques como s’alvierte nel participiu. Compuestos son tamién entablicar (cfr.), entablillar (cfr.) fechos sobro los di- minutivos de tabla, tablica y *tabliella. Tamién se fexo un compuestu col continuador del llat. sub > so-, sotablar (cfr.). |
||
tabláu, el 📖: tabláu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tabráu [SCiprián].>(TEST)
|
Tablada, estaya de terrén llana y llisa nuna lladera [Tb]. 2. Cast. tablado [Cl. Pzu. JH]. Superficie de tables [PSil]. 3.Ti- lláu, suelu de madera [Sm]. Suelu de los pisos de la casa [Cl]. Pisu de madera [Pr]. Conxuntu de tables que formen el suelu de delles embarcaciones [Xx]. Suelu, pisu del carru [Sm. An. Tor]. 4. Tabique de madera [Tb. Sm. Tox], de tables asitiaes dereches y xuntes [JH]. Conxuntu de tables asitiaes horizon- talmente sobre les vigues enriba de la llareira [SCiprián].
|
|
Cfr. tablada. |
|
tablazu, el 📖: tablazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+tablezu [Ay].>(TEST)
|
Golpe con una tabla [Ay. Tb]. Cfr. tabla.
|
|||
tablera, la 📖: tablera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Planta rastrera, de fueya perenne y forma aciculada, con frutu en baga de color qu’asemeya’l de la texera [Vg].
|
Cfr. tableru. |
||
tableru, el 📖: tableru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tableiru [Qu. Pzu. Tox]. +tabliru [Cp. Ay. Ll. Ri]. //tableiro [Eo]. ////atableros [Ar].>(TEST)
|
Cast. tablero [Ac. Ay. Qu. Pzu. Tox. /Eo/]. 2. Tablero que s’alluga en dos caballetes y empleguen de mesa pa escuartizar el gochu [Tox]. Conxuntu de tables que formen una superficie plana onde se descarga la ceba, los nabos, etc. [An]. Especie de tabláu fechu de tables paraleles, un poco separaes ente sí, asentaes sobro otres perpendiculares a les anteriores [Sm]. Armazones que se poníen nes cortes p’asitiar oxetos enriba [Lln]. Ensamble de tables o tablones con munchos usos [Ll. Ri]. Especie d’andamiu sobro mampostes [Min]. Tableru de retén nel taller d’esplotación o nos pozos [Min]. 3. Especie de tendeyón [Ri. Qu] qu’hai fuera de la casa onde guarden el segáu, la paya, el rozu [Cp]. 4. Pliegue doble, más anchu que la tabla que se fai como adornu nuna tela [Sm]. //Atableros ‘texíu de vares o blimes pa facer la caxa de la carreña’ [Ar]. //A tableros ‘adornáu con tableros’ [Sm].
|
Del neutru llat. tabulārium ‘archivos’ (em s.v. tabula) pero que tamién hebo referise a *‘conxuntu de tables’, *‘tableru’. Del continuador plural en -a asimiláu a la 1ª declinación si- guió ast. tablera (cfr.). |
||
tableta, la 📖: tableta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tablete [Pa. Sb. Ay].>(TEST)
|
Semicírculu de madera que’l madreñeru emplega pa entalle- rar les madreñes (allúgase ente la madreña y la pina) [Sm].
|
2. Xuegu infantil [Qu] dialogáu [Ay]. Xuegu de neños que se ponen ún contra l’otru, de llombu y, enllazaos los brazos, ún llevanta al otru encontándolu nel renaz mentanto tienen un diálogu [Pa. Sb. Tb {El diálogu en Tb yera en castellán: -¿En qué estás? -En tableta. -¿Qué comiste? -Manzaneta. -¿Qué bebiste? -Agua de mayo. -Tente sobre tí que yo me caigo (da- rréu camudaben les tornes y siguía’l xuegu}. Dim. de tabla (cfr.) cola amestadura del suf. -eta. Quiciabes la referencia a la tabla yera por cuenta l’asitiamientu de dambos xugadores encontándose ún n’otru como si los sos cuerpos formaren una tabla llisa. |
||
tablicu, el 📖: tablicu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Tabla pequeña del parqué, d’una pipa [Llg].
|
Cfr. tabla. |
||
tablilla, la* 📖: tablilla🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////tablilles [Xx].>(TEST)
|
Galletes dures que se vendíen nes romeríes (teníen forma d’aru, naspes) [Xx].
|
Posible términu d’aniciu castellán a xulgar pela espresión fó- nica en -illa. |
||
tablizu, a, o 📖: tablizu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Perflacu (un animal, una persona) [Sm]. 2. {(Doc.). De tabla}.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dos</i>(TEST)
|
escanos tabliços e un uasso de plata e un manto
|
|
Cfr. tabla. |
|
tablizu, el 📖: tablizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Caún de los dos varales del ramu o carreña asitiaos enriba de les calzadures [Tb (= l.lañuelu)].
|
Cfr. tabla. |
||
tablón, el 📖: tablón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tabla grande y llarga [Ac. Tb. Sm. PSil. Vd]. Tabla ancha y gorda [Ay]. Tabla gorda de más de tres centímetros de gordo [Ll]. Caúna de les tables gordes (de dos metros de llargo y unos cinco cm de gordo) que, asitiaes verticalmente, faen les parés del banzáu [Oc]. 2. Tapa de madera nel fornu de lleña [Ac]. 3. Caúna de les tables que van d’una patina a otra y for- men la parte anterior del peselbe [Sm]. 4. Pliegue doble, más anchu que la <i class="della">tabla</i>, que se fai como adornu nuna tela [Sm]. 5. Borrachera [Llu. Vd]. //<i class="della">-ones </i>‘zarramientu de la parte delan- tera y trasera del carru’ [Mar]. ‘nomatu de los de Coballes, Casu’ [LBlanco]. //<i class="della">A tablones </i>‘adornáu con tablones’ [Sm]. Aum. de <i class="della">tablu</i>(TEST)
|
(cfr. tabla).
|
|||
tablu, el 📖: tablu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Bastidor pequeñu [Min].
|
Cfr. tabla. |
||
tablucu, el 📖: tablucu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Tabla pequeña [Tb]. 2. Pieza del <i class="della">pisón</i>(TEST)
|
[Sb].
|
Dim. de tablu. |
||
tabluna, la 📖: tabluna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Coru de la ilesia [PSil]: <i class="della">Güei</i>(TEST)
|
la tabluna chenóuse de mozos
|
|
||
tabolaza, la 📖: tabolaza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
tabolu, el 📖: tabolu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Tar gordu</i>(TEST)
|
como un tabolu ‘tar pergordu’ [San Esteban de les Cruces (Uv)].
|
|
||
taburete, el 📖: taburete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><taurete [Lln. Cg. Cp. Sl. Oc. VCid. JH]. taborete [Mar. /Eo/]. tamburete [Ac].>(TEST)
|
/Eo/. Mar. JH], tayuelu [Tb (Oc)]. 2. Siella de construcción tosca [Sl]. Siella con respaldu [Ca. VCid] de cuatro pates [Lln].///
|
|
||
taburriu, el 📖: taburriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><taburdiu [Llv].>(TEST)
|
Tugurio [Llg].
|
|
||
taca 📖: taca🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">A</i>(TEST)
|
taca retaca ‘abondo’ [JH. AGO].
|
|
||
tacañu, a, o 📖: tacañu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+taqueñu [Ay]. +taqueñu/tacaña/tacaño [Ri].>(TEST)
|
Avarientu [Ay. Ri. Sm]. Mísere [Ri].
|
|
cfr.). |
|
tacaxu, el 📖: tacaxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Barrenu curtiu onde se mete menos d’un cartuchu de dinamita [Min].
Diminutivo-despeutivu de <i class="della">tacu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
tacha, la 1 📖: tacha🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Falta, defeutu [Llg. Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Cd. Tox]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
fai más que poner taches a tolo que compro [Llg]. //Dar (les) taches ‘criticar’ [Ay. Tb, Tox (dar las tachas = dar tachas)]. ‘llevar la contraria’ [Lln (dar tachas)]. ///Si fuera más sería tacha ‘sedría enforma’ [Lln]. Burru con taches non se viende na feria [LC].
|
|
cfr.) y el nome tachadura (cfr.). |
|
tacha, la 2 📖: tacha🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Ferramienta de madera con 4 ó 6 puntes aceraes nun cabu, emplegada pa pescar truches o anguiles baxo les piedres tor- gando qu’esbarien [Tor]. {La documentación arag. del sieglu
xv emplega <i class="della">tacha</i>...’especie de clavu pequeñu de cabeza gor- da’ (Sesma & Líbano 1982: 337)}.
Quiciabes sía un femenín tomáu del port. tacho ‘cacíu de metal pa destremaos usos’ (dcech s.v. tacho) que conocemos dende un aumentativu del masc. *<i class="della">tachu</i>(TEST)
|
→ tachón 2 (cfr.). Del fem. tacha 2 féxose’l dim. tachuela (cfr.) d’u se llogró’l nome d’oficiu tachueleru (cfr.). Una variante ye ast. trachuela (cfr.) y trachueleru (cfr.),
|
quiciabes con influxu de la familia de trechu. |
||
tachadura, la 📖: tachadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tachaúra [Ay].>(TEST)
|
Aición y efeutu de tachar [Ac]. Efeutu de tachar [Ay].
|
Cfr. tacha 1. |
||
tachar 📖: tachar🏗️: NO ✍️: NO |
Dar taches, asoleyar faltes [Ay. Cd]: <i class="della">¿Por</i>(TEST)
|
qué lu taches tu? [Ay]. 2. Borrar [Ay]. 3. Anular (un escritu, un dibuxu) con rasgos, rayes [Xral].
|
|
Cfr. tacha 1. |
|
tachón, el 1 📖: tachón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
Tachadura [Ac].
|
Cfr. tacha 1. |
||
tachón, el 2 📖: tachón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘clavu’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i>(TEST)
|
cobertura de panno de color con tachones de plata 1385 [Parroquies/104]
|
|
cfr. tacha 2). |
|
tachuela, la 📖: tachuela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//tachola [Mánt].>(TEST)
|
Clavu curtiu y de cabeza grande usáu especialmente pa ta- pizaos [Cd]. Broca, clavu pequeñu [Tb]. Clavín de cabeza ancha y chata que s’asitia na suela de los zapatos [DA]. Ta- chuela [/Mánt/].
|
Cfr. tacha 2. |
||
tachueleru, el 📖: tachueleru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
El que viende y pon tachueles [DA]. Formación dende l’ast. <i class="della">tachuela</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
tacina, la 📖: tacina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Dim. de taza. 2. Capirucha de l’abiyota [Qu. Tb]. Dim. de taza (cfr.).
|
|||
tacón, el 1 📖: tacón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Tazu de goma que se pon a la madreña [Pr] y zapatos na par- te d’atrás [Ac]. Caún de los tazos que tien la madreña como aisllante del suelu na parte inferior [Cp. Pr]. Suela elevada del calzáu [/Mánt/].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Munio</i>(TEST)
|
Tacon 1132(or.) [VVS/42]
|
Aum. de tacu (cfr.) del que se fexo tacón → taconazu (cfr.) y el verbu en -idiare, taconiar (cfr.). |
||
tacón, el 2 📖: tacón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Güertu pequeñu [Pz]. 2. Remiendu [/Eo. Mánt/], pedazu de tela que se pon pa taconar [Tox].
Anque podría tenese por una aplicación metafórica al terrenu de <i class="della">tacón</i>(TEST)
|
1 (cfr.), abúltanos más afayadizo tener tacón 2 como un aum. de tecu (cfr.) → *tecón → tacón; dende equí féxose’l verbu taconar (cfr.) y destaconar (cfr.) asina como’l nome d’oficiu taconador (cfr.). Cfr. tecu.
|
|||
“taconador” 📖: “taconador”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu como nomatu quiciabes orixináu nel nome
d’oficiu ‘remendón’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petrus</i>(TEST)
|
Pelagii taconador 1230(or.) [ACL/503] Martinus Pelagii taconador 1233(or.) [ACL/25] Gonçalo Martinez taconador 1265 (s. xv) [ACL/421]
|
|
Cfr. tacón 2. |
|
taconar 📖: taconar🏗️: NO ✍️: NO |
<//tacuar [/Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Remendar (la ropa) [Tox. /Eo. Mánt/]. Cfr. tacón 2.
|
|||
taconazu, el 📖: taconazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+taconezu [Ay].>(TEST)
|
Golpe col tacón [Ac. Ay]. 2. Ruíu metíu col tacón [Ac. Ay]. Cfr. tacón 1.
|
|||
taconiar 📖: taconiar🏗️: NO ✍️: NO |
Meter ruíu colos tacones [Ac] al caminar (con zapatos, ma- dreñes) [Tb].
Cfr. <i class="della">tacón</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
tacu, el 📖: tacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+tocu [y Llg]. +tecu [Ay]. taco [VCid].>(TEST)
|
|
|||
tacuxu, el 📖: tacuxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
tadonxazu, el 📖: tadonxazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Golpe con un <i class="della">tadonxu</i>(TEST)
|
[PSil].
|
Cfr. estandoyu. |
||
tadonxera, la* 📖: tadonxera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///tadonjera [Vg. Llomb. Mar].>(TEST)
|
Furacu de la piértiga del carru en que se mete l’estadoñu [Vil (Cruce)].
|
Caún de los furacos en que se meten los estandoyos o estadoños [Vg. Llomb. Mar]. Cfr. estandoyu. Formación femenina fecha sobro tadonxu col continuador del suf. -āria llogrando’l términu un valor instrumental. |
||
tadonxu, el 📖: tadonxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">tadonxu,</b>(TEST)
|
el Estandoyu [PSil].
|
Cfr. estandoyu. |
||
tafanariu, el* 📖: tafanariu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tafanario [Mi. Ri].>(TEST)
|
Muérganu reproductor femenín [Ri]. Clicu, fanagüeta [Mi]. Con documentación nel dominiu ástur de magar el sieglu ix faciendo referencia al llibru llitúrxicu (lelmal s.v. antiphona- rium). La pallabra, qu’ha entendese a la vera del cast. tafana- rio ‘culu’ y del cat. tafanari, gall. zafanario (Pensado 1973: 153), interprétenla como orixinada nel llat. antiphonarium ‘llibru de les antífones’ (dlfac; mllm; deeh), idea que nun refuguen Corominas-Pascual anque prefieren tener el cast. tafanario, cat. tafanari como un posible italianismu tafanario deriváu de tafano ‘tabán’ (dcech s.v. antífona). Pero hai quien quier partir
|
quiciabes del ár. and. ţah.h.án ‘alcagüete’, ‘mo- lineru’ (da s.v. tafanario; tafaner; adla 216). Semánticamente paez ufrise un desendolque humorísticu pues “era común en ár. y en rom. llamar al trasero con adjetivos alusivos a sus inoportunos y comprometedores sones” (da). En tou casu na posible evolución del ast. tafanariu nun ha escaecese l’influxu que pudo llograse dende la voz d’orixe xermánicu tafu ‘fedor’ (cfr.). Germán Colón, que dedica un estudiu eruditu al térmi- nu en destremaos romances (2002-ii: 454-467), acaba asina la so esposición: “ lo que creo bastante segura es su etimología, resultado de un juego clerical con el helenismo antiphona que en el mismo latín del siglo xv tiene el uso jocoso de ‘bracca- rum pars anterior’. No olvidemos que casi siempre se alude al carácter festivo o humorístico del vocablo, tanto en España como en Italia. Por eso lo considero un chiste de sacristía”. En tou casu nun paez imposible que l’ast. tafanariu guarde rellación col verbu atafañar traducíu pel cast. desasear [Pr] pero nun taría mal saber si ast. atafañar tien el mesmu aniciu qu’ast. atafanar ‘lliar’, ‘atar’, ‘zarrar’ (cfr.). |
||
tafarada, la 📖: tafarada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tafaraa [JH]. taforá [Qu]. tufarada [Vd. Tox].>(TEST)
|
Vafu, vafarada [Tb. JH]. Fumareda [Tox] que llega de sutrucu [Vd]. Aliendu, vafarada [Bard], xeneralmente poco prestosa [Mar]. Vafarada d’aliendu, xeneralmente con fumu [Llomb]. Tafu, fedor [Cñ. Qu. Tb. Tox]. Cfr. tafu.
|
|||
tafareda, la 📖: tafareda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tafarea [Ll].>(TEST)
|
Vafu, vafarada [Tb (= tafarada)].
|
2. Persona de mal caráu- ter [Ll]. Cfr. tafu, cola amestanza del contiuador del suf. -ēta. |
||
tafarida, la 📖: tafarida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">tafarida,</b>(TEST)
|
la Fedor [Pr (Cv)].
|
Cfr. tafu. |
||
tafaríu, el 📖: tafaríu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Vafu non prestosu, arrecendor non prestosu [Vd]. Fedor [Pr (Cv)].
|
Cfr. tafu. |
||
tafarriellu, el 📖: tafarriellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Peñerina (páxaru) [Mn].
|
Cfr. taforru. |
||
tafear 📖: tafear🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Goler les vaques sangre d’otru res [VCid (tafear/fatear ‘go- ler’, ‘sospechar’)]. //-se ‘mecese los corderos acabante nacer de manera tala que, intercambiando golores, les madres nun los conocen y lleguen a anoxalos’ [VCid].
|
Cfr. tafu. |
||
tafetán, el 📖: tafetán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Esparadrapu [Cñ]. //<i class="della">-anes </i>‘vaivenes, movimientos bruscos’ [Md]: <i class="della">Tou pa poucos tafetanes </i>[Md].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">dos</i>(TEST)
|
barras y media de fustan negro (...) de media barra de tafetan negro [Avilés 1602/294]
|
Del mesmu aniciu que’l cast. tafetán, port. tafetá, cat. tafetà quiciabes del persa taftah ‘tela de seda’ (dcech s.v. tafetán; declc) o del neopersa tāfte ‘texíu’, pente medies d’una forma non conseñada del neoárabe (da s.v. tafetá; adla 217). |
||
tafilar* 📖: tafilar*🏗️: SI ✍️: NO |
<///tah.ilar [Ac]. atah.ilar [Ac].>(TEST)
|
Correr, caminar de priesa [Ac]: Colo vieyu que ye habís ver cómo tah.ila [Ac].
|
Ye verbu que paez averáu al andalusí tafilar, que guarda re- llación con tafiladera ‘ferramienta con filu pa dixebrar los atifles de les pieces na cocción ‘ (da s.v. tafiladera). L’usu semánticu del ast. paez sosiguiente al de *‘entainar nel tra- bayu de tafilar’. |
||
tafonazu, el 📖: tafonazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Fedor [Ri]. Arrecendor de los alimentos [Ri] cuando entamen a podrecer [Ri].
|
Cfr. tafu. |
||
tafor 📖: tafor🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Protestón, malhumoráu [Ay].
|
Cfr. taforru. |
||
taforru, el 📖: taforru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Accipiter</i>(TEST)
|
gentilis, cast. azor [Noval]. Milanu, azor [Cv]. Mi- lanu [Vd] grande [Vd].
|
2. Rapaz baxu y gordu [Cv]. Quiciabes del neoár. takfūr ‘xugador empederníu (y trafu- lleru)’, pallabra d’aniciu armeniu con continuadores hispáni- cos (da s.v. taful/r) a lo meyor tamién nel aniciu del ast. tafor (cfr.) → taforru con una variante *tafarru que lleva un suf. diminutivu tafarriellu (cfr.). |
||
tafoyu, el* 📖: tafoyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tah.oyu [Lln].>(TEST)
|
Parte del ballicu que queda na tierra llueu de cortar la espiga pa la sema [Lln]. Lo que dexen les vaques al pacer [Lln].
|
Quiciabes un compuestu con un segundu elementu continua- dor del llat. folium ‘fueya’ (em). |
||
tafu, el 📖: tafu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tafu [y Ac. Llg. Qu. Tb. Pzu. y Pr. Alb. Bard. Arm. Mar. VCid. JH]. +tofu [Llg]. +tefu [Ay. y Ri]. tufu [Pa. y Ac. Ay. Ri. PSil. Cd. y Pr. Vd. Tox. Tor].
Fedor [Pa. Ac. Llg. Ay. Ri. Qu. Tb. Pzu. PSil. Cd. Pr. Tox. Alb. Bard. Arm. VCid. V1830. JH]. Arrecendor de los alimentos cuando entamen a podrecer [Ri]. Arrecendor molestu [Sm. Tor]. Arrecendor [Tb. Bard. Arm] de dellos alimentos [Ri]. Arrecendor del aliendu [Mar (tafu)]. Arrecendor del cuerpu de los animales [Mar (tafu)]. 2. Fumu molesto, qu’afuega [Vd].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">que</i>(TEST)
|
llo que ye mal gañado,/¡por Dios!, que tien mala cuenta,/y en la postrera xornada/tien mal tufu lla colmena [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 296-299)]
|
|
Pescanciamos que la pallabra ast. tafu ‘fedor’ ye un posible xermanismu emparentáu col llongobardu thampf ‘vapor’, responsable del it. tànfo ‘fedor’ (rew; dei s.v. tanfo; deli s.v. tànfo). L’ast. paez ufrir un tratamientu -nf- > -ff- > -f- para- lelu a lo que s’alvierte nel continuador de infans, -ntis > ast. ifanti [xunto a infante (cfr.)] lo mesmo que nos topónimos del tipu confīnium > Cofiñu (Asturies) y Cofiñal (Lleón) (ta 697). Dende tafu pudo facese l’aumentativu vivu *tafón → tafonazu (cfr.) asina como un verbu *tafar → *tafarar ~ *tafarir ‘feder’ d’u habría partise pa xustificar los deverbales: tafarada (cfr.), tafareda (cfr.), tafarida (cfr.) y tafaríu (cfr.); tamién foi posible dende tafu algamar un verbu tafear (cfr.). Pero, n’otru sen, ta- |
|
tafuécanu, el* 📖: tafuécanu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tafuöcanu [As].>(TEST)
|
|
|||
tafuñar 📖: tafuñar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><atafuñar [Cn. Cd. Pr]. tah.uñar [Lln].>(TEST)
|
|
|||
tafuñu, a, o 📖: tafuñu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><tah.uñu [Lln].>(TEST)
|
|
|||
tafuñu, el* 📖: tafuñu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tah.uñu [Lln].>(TEST)
|
|
|||
tafuril 📖: tafuril🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
tafurriu, a, o 📖: tafurriu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tafurriu [Mi (i)].>(TEST)
|
Cast. mohíno, foín, de mal caráuter (una persona) [Tb]. Foscu, de mala cara [Mi (i)]: Ési ye lo más tafurrio que parió madre [Mi (i)]. 2. Avarientu pal dineru, pa les posesiones (una per- sona) [Mi (i)]. Mas nunca des ochavo por baccas tafurrias que a pies jun- tos no puedan llevar volando en el rastro y sacar el carro de un llamargo [Grangerías xvii: 835]
|
|
Cfr. tafuru. |
|
tafuru, el 📖: tafuru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tafuriu [Ll]. tah.uru [Cl]. //<i class="della">tafuro</i>(TEST)
|
“de Valdés al Eo; en otros concejos tafuru” [/(Eo)/].> Cast. tahúr [/Eo/. R. AGO]. El que tolo quier y ambiciona [/Eo/]. El que ye avarientu [Cl]. 2. Persona de mal caráuter [Ll]. ///El dineru del tafuru/hoy míu mañana tuyu [CyN (Re- cuerdos)].
|
|
cfr.) con un encruz cola familia de aforrar (cfr.) d’u llogró facese’l verbu atafurriar (cfr.) y en- tafurriar ‘enfadase’ (cfr.). Más difícil sedría afitar que l’ast. tafur, tafurriu sían parientes del ast. tafuchu (cfr. tafuyu) [continuador de -ūculus] y de tafuñu (cfr.) pero ello nun ye imposible darréu que los sufixos de los términos citaos paecen ser intercambiables ente sí pudiendo tenese por diminutivos. Dende tafuru féxose’l deriváu tafuril (cfr.). |
|
tafuyu, a, o* 📖: tafuyu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tafuchu [Bab].>(TEST)
|
(Home) regordete [Bab].
|
Cfr. tafuru. |
||
“tagantes” 📖: “tagantes”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. tanxente.
|
|||
tagañir 📖: tagañir🏗️: NO ✍️: NO |
Armar ruíu o xaréu [Md]. Tañer [Md].
Podría tratase d’un encruz del verbu <i class="della">gañir</i>(TEST)
|
(cfr.) y tañer (cfr.). D’ello féxose’l deverbal tagañíu (cfr.).
|
|||
tagañíu, el 📖: tagañíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<taganíu [Pzu].>(TEST)
|
Baturiciu [Md. Oc]. [Md]. Ruíu non prestosu como’l fechu por munchos neños xuntos que glayen, falen y lloren al empar [/Eo/]. Baturiciu d’animales cuando s’amarren [Oc]: ¡Vaya tagañío que amañan los perros! [Oc]. Baturiciu que faen los perros [Pzu]. 2. Tañíu [Md]. Cfr. tagañir.
|
|||
“tágara” 📖: “tágara”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tagaras</i>(TEST)
|
duas sculfitas et deauratas vasos duos sculfidos et
|
|
||
tagarnina, la 📖: tagarnina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cigarru de picar [Tabaco]. ///<i class="della">Ye manu santa nes ingines</i>/<i class="della">que puén</i>(TEST)
|
remanecer de resfriaos/y tamién de fumá les tagarnines/ que mos da’l Monopolio a los pelaos [AGO (Tabaco)].
|
Del hisp. ár. taqarnîna ‘tipu de cardu’ responsable tamién del cast. tagarnina ‘cigarru puru permalu’ (dcech), étimu qu’acueye Corriente (da; adla 217). |
||
tagayu, el 📖: tagayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+tagueyu [Ll].>(TEST)
|
Panoya pequeña y de fueyes débiles [Ll (= taguyu)].
|
2. Grupu, rebañu, conxuntu [Mar]. 3. Tayada cortada col cuchiellu [Xx]. Trozu, tayada [Xx]: Comió un tagayu de quesu [Xx]. Cfr. tangañu. |
||
taguyu, el 📖: taguyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Panoya pequeña y de fueyes débiles [Ay. Ll (= tagueyu)]. Pa- noya pequeña pal ganáu [Bi]. Cfr. tangañu.
|
|||
taimáu, ada, ao* 📖: taimáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Ax. conocíu pela documentación na aceición de ‘zorrampliu’:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">¡Válate</i>(TEST)
|
la barravera/y cómo yes taimadina! [Los Trataos 4]
|
Podría tratase d’un portuguesismu curtiamente allugáu n’asturianu (dcech s.v. taimado) que quiciabes llega a nós pente medies del castellán. |
||
taina 📖: taina🏗️: NO ✍️: NO |
Términu conocíu gracies al recitáu d’un xuegu de neños en qu’un rapaz montáu enriba d’otru entama un diálogu en que-y va diciendo una riestra de posibilidaes de figures que pue fa- cer cola mano o’l xestu; si acierta’l que fai de burru camuden les tornes; entama asina:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">A</i>(TEST)
|
lu picu lu zorru/díxome taina/...chorru, morru,/gua, gua
|
|
||
tal, tala, talo* 📖: tal🔤: , tala, talo* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 tala,, talo |
<talu/a/o [Av. Ac. Llg. Sb. JH]. tal/tala [Tb]. talu/a [Cg. Tb. Sm. Pr]. tala [Pa].>(TEST)
|
Tal [Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Tb. Sm. Pr. JH]: Pa tala fecha [Sb]: ¡Ai qué tala vien! [Tb]: Tal mieu tien que nun vien [Llg]: Quedemos a tala hora [Llg]: Talo ye lo que-y dixi que me pegó [Llg]: Nun vi cousa tala [Tb]. 2. Malu, traviesu [Cg]. 3. Desdexáu, malcuriosu [Av (i)]: Esa carta ta escrita mui tala [Av (i)]: El paisanu que viste diba mui talu [Av (i)]: Esi rapaz viste mui talo [Av]. ///Pa tal burru tala albarda [LC].
|
|
||
tala, la 📖: tala🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Palu pequeñu del xuegu del <i class="della">paliyu</i>(TEST)
|
o pala-paliyu [Ay. As (Oc)]. 2. Xuegu de paliyu o de la palía [As (Oc)]. “Tala, jugar a la tala, los muchachos toman un palo peque- ño, como de media cuarta, al cual llaman tala, y le hacen saltar, volviéndole á dar en el aire para arrojarle mui lejos, y que desde allí no sea fácil meterle en un corro que hacen, pues quien mete la tala gana (….). En las Montañas de Bur- gos le llaman Calderón” [DC, Terreros].
|
|
||
talabardu, a, o* 📖: talabardu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+talaberdu [Ay].>(TEST)
|
Tolondru, fatu [Ay].
|
|
||
taladradera, la* 📖: taladradera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><taladraera [Sb].>(TEST)
|
Troncu con una fendedura central en forma de forca onde se suxeta la madreña pa trabayala [Sb].
Cfr. táladru. |
|||
taladradoria, la 📖: taladradoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<taladraoria [Ay. Ll. Ri. Qu]. taladroira [As].>(TEST)
|
Mesa de trabayu del madreñeru [Ay. Ll. Tb. As] onde se suxe- ta la madera p’afuracalo ensin movese [Ri]. Trozu de madera claváu en suelu con una mozqueta na parte d’arriba onde se mete la madreña pa trabayala cola barrena y cola llegra [Ay]. Ferramienta pa facer madreñes [Qu]. Sitiu onde se suxeta la madreña pa taladrar y llegrar [Ll].
|
Formación sol ast. táladru (cfr.) ye ast. taladroira. A la so vera vemos la variante sinónima pero fecha col suf. continua- dor de -tōria, taladradoira. |
||
taladrar 📖: taladrar🏗️: NO ✍️: NO |
<ataladrar [Ac. Sb].>(TEST)
|
Afuracar col táladru [Tb].
|
Afuracar [Ac], facer la casa de la madreña col táladru [Sb. Tb. Sm]. 2. Molestar muncho un ruíu fuerte, un soníu agudu, música a munchu volume [Mi]: Tié- nenme taladrá con esa musicona al alto la lleva [Mi]. Cfr. táladru. |
||
taladrera, la 📖: taladrera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Especie de troncu con pates con un furacu en mediu onde se suxeta la madreña con unes pines pa entamar a desbastala [Ac]: Esa taladrera ta coxa [Ac]. Tipu de bancu de madera de cuatro pates onde’l madreñeru trabaya la madera pa facer les madreñes [Ca].
|
Maderu pa suxetar les madreñes al trabayales [Ca (VB). AGO]. Cfr. táladru. |
||
taladroira, la 📖: taladroira🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. táladru.
|
|||
taladrón, el 📖: taladrón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Ratu, mure que vive en ríu [PSil]: <i class="della">Yera</i>(TEST)
|
un taladrón [PSil].
|
Cfr. táladru. |
||
táladru, el 📖: táladru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<táladro [Os. Ll]. +téladru [Ay. Ri]. +tólodru [y Sb]. /////tala- dru [y Pa. Cd. Pr. Tox]. +taledru [y Cp. Ay. Ll].>(TEST)
|
Barrena [Llib. Ay. Cn (V)], antigua [Pa]. Barrena del madre- ñeru [Cl. Cb. Cp. Ac. Sb. Ay. Ll. Ri. Sm]. Barrena de mano, grande [Qu. Tb]. Barrena pequeña [Sb. Cd. Pr]. Barrenu, fe- rramienta de carpintería [Os. Ri]. Máquina de taladrar [Tox]. 2. Furacu fechu pola barrena [Qu. Cd. Pr].
|
|
cfr.), taladroria (cfr.), taladradera (cfr.), taladradoria (cfr.), taladrera (cfr.), taladrar (cfr.). |
|
taladrúa, la 📖: taladrúa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cfr. <i class="della">telera.</i>(TEST)
|
||||
talaina, la 📖: talaina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Borrachera [Qu].
|
** |
||
talaíru, el* 📖: talaíru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
“Cuando en la faena de <i class="della">galdiar</i>, el patrón que, en la chalana, algo alejado de la motora, está <i class="della">enguadando </i>y se pone de pie porque intuye que ya tiene el pescado en la calada. <i class="della">Tá al ta- </i><i class="della">laíro,</i>(TEST)
|
¡va cubrir hoy!” [Cñ].
|
Quiciabes sía términu en rellación col xermanismu occidental *tālōn, b. llat. talare ‘robar’, ‘arrebatar’; el verbu caltiénse n’occitán, cat. y cast. (dcech s.v. talar). Esti verbu sedría res- ponsable d’un ast. a. *talar d’u se fexo *taladeru → *talaíru (con metafonía) llueu con -u → o en fasteres del Cabu Peñes. |
||
talambera, la 📖: talambera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tarambela [y Ll. Ri]. talambeira [Pzu].>(TEST)
|
Talandoria [JH]. Gran tablón del horru pel que se xube [Ri] per una escalerina de piedra o pasera [Ll].
|
Tablón de xubida al horru [Ay. Pzu. Oc]. Tenobia o subidoria al horru [CAmieva]. Pue tenese por variante de talamera (cfr.) y de talanguera (cfr. talanquera) d’u surde’l verbu entalanguerar (cfr.) lo mesmo que dende talambera foi posible llograr entalambe- rar (cfr.); nun casu con tracamundiu de -m- y -mb- (como en sol.lomu y sol.lombu); n’otru con un cenciellu camudamientu de llabial y velar. |
||
talamera, la 📖: talamera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<talameira [Bab. Pzu. As. /Eo/].>(TEST)
|
Piedra saliente na corte p’allugar los cacíos de la lleche [Lln. Bab. Pzu]. Clas de vasar de la cocina [Ay]. Repisa p’allugar quesos y otros alimentos col envís de que curen [Pa]. Tabla en que s’alluguen los caxellos o truébanos [R]. 2. Tabla de refuerzu y defensa que s’asitia sobro la regala de les lanches pa fixar bien el tolete y pa que roce’l remu sobro ella [/Eo/].
|
Montón de zamazos (sic) o cañes que s’asitien nun árbol sobro los gayos cortaos (asina llógrase que sequen ensin po- drecer) [Os]. 4. Munches coses apilaes unes sobro otres ensin solidez [Ay]: ¿Qué va durate esa talamera que portes? [Ay].
Pisu altu de la casa [Mar]. Pisu cimeru dientro l’horru [As].
Sitiu de les cabañes onde s’alluga la cama [Qu. Tb]. 7. Ca- mastru [Tb]. //-as ‘tables horizontales onde s’asitia’l quesu a secar’ [Cl]. ‘accesorios del carru consistentes en dos estando- rios axuntaos por dos o más tablines’ [Sm (= talangueras)]. Dende’l puntu de vista etimolóxicu paezme que se trata de dos pallabres dixebraes; la primera (aceiciones §1-2, 5-6-7) parte d’un deriváu del llat. thalamum ‘cuartu de dormir’, ‘cuartu’, de lo qu’hai niciu hispánicu (dcech s.v. tálamo); la segunda (aceiciones §3-4), en sen contrariu, abúltame que de- bemos entendela como un elementu d’aniciu célticu *talaue- na ‘montón’ (tlg 142), con tracamundiu de llabiales y sono- res y con continuadores na Galorromania (few xiii/1, 36; pe2). |
||
talameru, el* 📖: talameru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<talameiru [Oc].>(TEST)
|
Cortín antiguu que nun tien forma circular [Oc]. ///Home trui- teiro o perdigoteiro nun xunta meda nin talameiro [LC].
|
Creación analóxica masc. del ast. talamera (cfr.). |
||
talamingona, la 📖: talamingona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Puta [Sb].
Posible variante de <i class="della">taramingona</i>(TEST)
|
(cfr. taramingón, ona) en rellación col verbu taramingar ‘xiringar’, ‘cimblar’.
|
|||
tálamu, el 📖: tálamu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+télamu [Ll].>(TEST)
|
Fin [Sm. Md]: Nun soi pa da-l.ly tálamu [Sm]. //(No{n} lle- gar) a télamu ‘(nun llegar una cosa) a concluyir’ [Ll].
|
Del llat. thalamus, -i ‘habitación dientro d’una habitación’, ‘cámara nupcial’ (em), con nicios románicos ya hispánicos (rew; deeh). Les espresiones asturianes habrán entendese en referencia al llugar alloñáu onde s’asitiaba’l tálamu o que yera de llegada difícil o al que se llega llueu de llarga xornada. Sedría un pariente del ast. talamera (pe3: 143) pelo menos en dalguna de les sos aceiciones. De toes maneres el g-ast. tála- mo pue entendese como variante de tarmu (cfr.). Compuestos de tálamu y talamera sedríen los verbos entalamar (cfr.) y entalamerar (cfr.) col términu averáu entalamadura (cfr.). |
||
talamurniu, {a, o} 📖: talamurniu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
(TEST)
|
Bobu, afatáu, tontón [Sb (= azopiláu)].
|
** |
||
talanca, la 📖: talanca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. tranca.
|
|||
talandoria, la 📖: talandoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><talantoria [Gr (Cv). y R]. talandoira [Sm (= tranzadoira)].
///<ident class="della" level="1"></ident>//tarantoira [An]. tarantoria [y R]. ///// taladoira [Cn (M. MG)].>(TEST)
|
Cast. cítola del molín de farina [Sd. Sm. Cn (M). Cd. Sl. Gr (Cv). Oc]. Pieza del molín [Tb (en Ll colgaera). Cn (MG)]. Llanzadoria, tracalexa, apelladoria del molín [Sm]. 2. Tabla del horru que forma un escalón pequeñu pa xubir [Llu. Mn. JH. R]. Peldañu altu llueu del descansu de la escalera de pie- dra que forma parte de la entrada al horru y a la panera [Cñ].
|
|
||
talandoriu, a, el/la 📖: talandoriu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<ident class="della" level="1"></ident><talandoiru/a [Sm]. talandoiru [Cv. Tox]. talandoria [Cñ. Tb. Gr (Cv)]. taladoiru/a [Sm. Cn (F)].>(TEST)
|
|
|||
talanquera, la 📖: talanquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<talanqueira [Vg]. talanquiera [Tox]. /////talanguera [y Lln. Cl. Ca. Ay. y Sm. PSil. Vil (Cruce). Cn].>(TEST)
|
Accesoriu del carru que consiste en dos estandorios axuntaos por dos tablines o palos (úsense p’acarriar yerba, felechu, etc. y fíxense a la derecha o izquierda, na parte anterior del llechu del carru pa que la carga nun estorbe a la pareya) [Sm (Cv). Vil (Cruce)]. Suplementu que se pon nos lladrales del carru [Cn]: Mánga-y las talangueras al carru que vamos a la yerba [Cn]. Suplementu de madera que se pon al carru pa cargar más yerba [PSil]: Ponede las talangueras [PSil]. Llistón de madera que s’asitia horizontalmente, a cierta altura, na parte delantera del carru pa que la carga nun moleste a los bues [Vg]. 2. Columbiu [Ca]: ¿Por qué non vos vaes a toromingar ena talanguera? [Ca]. 3. Borrachera [Lln. Cl. Cñ. Llu. Xx. Bi. Llg. Sb (= tabaquera). Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Cd. Pr. Vd. Tox]: Traía una talanquera que nun yara a andar [Tb]. //-as ‘cuerdes d’u cuelga lo meyor del arca’ [Bard]. ‘suplementos delanteros de los carros cuando se carga yerba o paya’ [Lln (talangueras)].
|
|
Cfr. trabe. Alvertimos, lo mesmo que nel masculín corres- pondiente, un pasu -nc- → -ng- como almiten otros términos asturianos (ghla §4.5.4.2). |
|
talanqueru, el 📖: talanqueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<talangueiru [Sm. Bab].>(TEST)
|
Palu de madera gruesu emplegáu principalmente pa trancar [Bab]. 2. Persona allocada, de pocu xuiciu [Sm].
|
|
Cfr. trabe & talanquera. |
|
talantar 📖: talantar🏗️: NO ✍️: NO |
<i class="della">Cfr.</i>(TEST)
|
atalantar.
|
|||
talante, el 📖: talante🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<talantre [Vv. y Cd].>(TEST)
|
Cast. talante [Pa. Vv]. 2. Cabeza, mente, intelixencia [Sb]. 3. Venada [Cd]. 4. Humor, condición [Ay]. //Tener nel talante ‘pensar, cavilar, talantar’ [Sb]. //Tener talante ‘ser intelixen- te’ [Ay].
|
|
cfr. talentu). |
|
talavera, la 📖: talavera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Lloza llamao asina por paecese a lo que fabriquen en Talavera [JH]. Cacía de lloza [Oc].
|
Del nome de la ciudá de talavera (Toledo). |
||
talaxa, la 📖: talaxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Telina del güevu [Oc].
|
D’un diminutivu de tela (cfr.) → *telaxa → talaxa, acordies cola suxerencia de García de Diego (deeh s.v. tela). |
||
talaya, la 📖: talaya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<telaya [Vd. y Tox]. atalaya [y R]. /////atallaya [JH].>(TEST)
|
Cast. atalaya [Cg. Vd. Tox. /Eo/]. Sitiu de mira y escucha [JH. R]. Sitiu altu sol mar con un llanu pequeñu [Rs (i)]. 2. Centinela de día [R]. 3. Rebollu, carbayu xoven [VCid]. //Dar la talaya ‘dar la llingua’ [Cb]. //Las telayas ‘fiestes que se celebren en El Campu la Telaya’ [Tox].
|
|
cfr.) y el nome d’oficiu (Oliver 223; adla 161): cfr.) conocíu tamién gracies al aumentativu talayón (cfr.); talayu, a, o desendolcó tamién el sentíu peyorativu de ‘(persona) irreflexiva, irresponsable’. |
|
talayar 📖: talayar🏗️: NO ✍️: NO |
<taleyar [y Lln]. atalayar [Ay].>(TEST)
|
Cast. atalayar [Cg] dende la propia embarcación [Cñ].
|
Aco- llumar, ver de lloñe [Ay. Qu]. Tar d’escucha, de vixía [R]. 2. Falar [Lln]. Cfr. talaya. |
||
talayeru, l’* 📖: talayeru🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Cfr. talaya.
|
|||
talayón, {ona} 📖: talayón🔤: , {ona} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {ona} |
<b class="della">talayón,</b>(TEST)
|
{ona} (Persona) peralta [Vg].
|
Aum. de talayu, a, o. |
||
talayu, {a, o} 📖: talayu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
(TEST)
|
Irreflexivu, tolondru, poco responsable (el neñu) [Ca].
|
Cfr. talaya. |
||
talega, la 📖: talega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sacu [PSil] pequeñu, fardela, cast. <i class="della">morral</i>(TEST)
|
[As]: Marchóu cona talega chena [PSil]. Bolsa o zurrón en que los pastores y llabra- dores llevaben la comida al monte [Tor]. Cestu grande, ensin asa, de forma cónica [SCiprián]. //A trompa talega ‘abondo’ [PSil. LC]: Vieno con regalos a trompa talega [PSil].
|
|
cfr. tegu 2). L’ast. sobro talega iguó un masc. analóxicu talegu (cfr.) |
|
talegada, la 📖: talegada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Lo que cabe nuna <i class="della">talega</i>. //<i class="della">Una</i>(TEST)
|
talegada de cuartos ‘ munchu dineru’ [SCiprián].
|
|
||
talegón, el 📖: talegón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><talagón [Tb].>(TEST)
|
|
|||
talegu, el 📖: talegu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<telegu [Cl].///<ident class="della" level="1"></ident>talejo [Sb].>(TEST)
|
Cast. morral [Cl]. Talega [Cl], bolsa de llin [Pzu]. 2. Saleru, arremangu [Sb]: ¡A ver si sacaes taleh.o pa facelo! [Sb]. ///
|
|
||
taleiruela, la 📖: taleiruela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tareiruela [Dg].>(TEST)
|
|
|||
taleiruelu, el* 📖: taleiruelu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><taleiruölu [As].>(TEST)
|
|
|||
talentosu, a, o* 📖: talentosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+talentusu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
talentu, el 📖: talentu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+talintu [Ay]. talento [Ac].>(TEST)
|
Cast. talento [Ac. Ay. Tb]. 2. Persona intelixente [Ac. Tb].
|
ad parte uero regis parjet aurj talenta iio 990(or.) [DO ix- x/88]
|
cfr. atalantar 1) quiciabes el verdaderu responsable de que llueu, desplazáu l’acentu de la sílaba orixinaria talentum → talantar, se corrixere la forma primitiva y l’ast. xeneralizare ensin diptongu la espresión del nome. Nello tamién podría vese l’influxu cultizante (Sevilla 2007: 506; pe2: 377). Con too, l’ast. tamién ufre un términu averáu, talante (cfr.) qu’hemos entender como deverbal de talantar. De talentu féxose l’abondativu talentosu, a, o (cfr.). |
|
talerúa, la 📖: talerúa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<taleirúa [Tb. Sm. As. An. Sl. Cv. Tox. y Oc. /Eo. Mánt/]. talairúa [Sd. Sm]. teleirúa [Tox]. talegúa [Ast Oc]. /////tala- drúa [Tb. La Cai (Oc). Gr (Cv)]. //taleiruga [/Eo/]. talourúa [/Berducedo (Oc)/]. telleirúa [/Eo/].>(TEST)
|
Telera del aráu [Sd. Tb. Sm. As. Gr (Cv). Sl. Cv. Oc. Ast Oc. /Eo/] que va clavada nel ápagu fasta lo cabero de la reya [Tox. /Mánt (‘ente l’ápagu y el rastru’)/]. Pieza del aráu que xunce la llata y la cabezada [/Eo/]. Fierro que ta enriba de la rueda del llabiegu [An]. Cfr. telera.
|
|||
taliar 📖: taliar🏗️: NO ✍️: NO |
<talear [Sm. Vd. Vg].>(TEST)
|
Frecuentar el monte [Vg].
|
2. Observar con procuru, escucar [Tox. /Eo/]. Curiar, vixilar [Vd]: Tán taleándote [Vd]. 3. Ca- minar apriesa [Sm] y recorrer un gran espaciu [PSil]: Talióu Los Campiel.los ya nun alcontróu nin rastru de las nuesas vacas [PSil]. Correr muncho (especialmente los perros cuan- do van arrastrando la caza) [Sm (Cv)]. ** |
||
talla, la 1 📖: talla🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<tal.la [Tb]. {Con cheísmu, tacha [Md. Tox]}.>(TEST)
|
Fuérciga, grieta [Tox], fendedura nel terrén [Tb. Md]. //-es ‘piedres que s’asitien paraleles, como encontu o sofitu, pa xu- gar al paliyu o pa facer fueu o asemeyando les porteríes nos partíos de fútbol {de neños}’ [Cñ].
|
Del llat. talla, -ae ‘folículu de la cebolla’ (em; abf), términu asitiáu na nuesa toponimia anque partíamos del llat. thallum (tt 336). Pero tanto dende un sitiu como dende l’otru sedría almisible la creación del verbu compuestu entallar (cfr.). |
||
talla, la 2 📖: talla🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<tal.la [Pzu].>(TEST)
|
Cast. talla [Pzu. Xral.].
|
Podría tratase d’un adautación del cast. talla o en rellación con tallar (cfr. tallu). Un argumentu d’interés p’almitir el so castellanismu ye que na fastera sureño-occidental d’Asturies úfrese un resultáu [] y non [ʈş] como sedría d’aguardar si fore autóctonu. El Pzu pue ufrir una adautación automática y non reflexiva del autor. |
||
tallar 📖: tallar🏗️: NO ✍️: NO |
<tal.lar [Pzu].>(TEST)
|
Cast. tallar [Pzu].
|
//-se ‘tallase {pa dir al serviciu militar’} [Pzu. Xral]: Sí, el fíu tallóse pero él nun quería que lu tallasen [Sr]. ///{Ye discutible l’algame semánticu de la glosa que se pon al dichu: Fuego y agua plazo talla “El Asturiano. Talla dice corta excusa” HN (LC)]. Cfr. tallu. |
||
talláu, ada, ao 📖: talláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Lisiáu [Cg].
Pp. de <i class="della">tallar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
talle, el* 📖: talle🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tal.le [Pzu].>(TEST)
|
Cast. talle [Pzu]. Un jentilhome iba azaga/que de Christián tien más taye/y le yebaba il quilotre/per que non se llamorgase [Xuan Gar- cía (1665: 153)]
|
|
cfr.). ¿La doc. “taye” de 1665 podrá tenese como términu influenciáu pol paralelu del cast. tajar, ast. tayar? |
|
tallecer 📖: tallecer🏗️: NO ✍️: NO |
<atal.lecer [Ll. Ri].>(TEST)
|
Ponese talludo [Cp. Ll] dalgo que cuez, talludar [Cb]. 2. Salir una dureza onde quiera del cuerpu [Ri]: Tengo una mancaúra atal.licía [Ri].
Cfr. tallu. |
|||
taller, el 📖: taller🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Con yeísmu, tayer [Cl]}.>(TEST)
|
Cast. taller [Cl].
|
Sitiu onde se trabaya [Cl. Tb]. 2. Ban- cu pa facer les madreñes [Os. Sm]. 3. Conxuntu de puntos d’arranque del carbón ente dos pisos de la mina [Min]. //Ta- ller de vacío ‘taller de fabricación de los envases metálicos pal pescáu’ [Llu]. Del fr. atelier ‘montón de madera’, ‘taller de carpinteru o albañil’ (dcech s.v. astillero). L’ast. taller nun s’adautó a la fonética sureño-occidental en [ʈş] lo que da anuncia del so forasterismu. Sobro taller féxose’l verbu ast. entallerar (cfr.). Una variante de taller pudo ser ast. estaller (cfr.). |
||
tallera, la* 📖: tallera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tal.lera [Ay (N). Ll. Ri].>(TEST)
|
Espaciu a la vera de la cuerria o corra de les castañes onde se saquen estes de los arizos [Ay (N). Ll (= esbil.laíru). Ri]. Podría ser percorreición de cheísta (cfr. tayera).
|
|||
tallu, el 📖: tallu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tal.lu [Pzu]. +tel.lu [Ri]. ///tallo [VCid]. ///tal.los [Ay (VB)].>(TEST)
|
Cast. tallo [Pzu], caña nueva d’un árbol [Ac. VCid]. 2. Bro- tu [Mar]. 3. Acedera (planta) [Vg. Llomb]. 4. Dureza de la piel [Ay (VB). Ri]: Tengo un tel.lu na dea [Ri]. //-os ‘plantes agries (que comen los rapazos)’ [Bard. VCid].
|
|
Del llat. thallus, -i ‘tallu d’una planta coles sos fueyes’ (em), con continuación italiana ya hispánica (rew; deeh). D’equí féxose’l verbu ast. tallar (cfr.) [alloñáu etimolóxicamente del destremáu tayar (cfr.)], y el correspondiente compuestu ast. entallar (cfr.); tamién el contrariu desentallar (cfr.). A la so vera un incoativu tallecer (cfr.) col compuestu entallecer (cfr.). Una formación en -ūtus dio aniciu al ax. talludu, a, o (cfr.) [qu’almite la variante tayudu] en rellación col verbu talludar (cfr.). Con too, na familia de tallar podemos atopar influxos nidiamente forasteros. Semánticamente nos términos d’esta familia pervése que ye posible almitir el pasu ‘tallu’ → ‘duru (como’l tallu)’. L’averamientu semánticu que s’alvierte ente entallar (cfr.) y entayar (cfr.), tallecer (cfr.) y tayecer [(cfr.) → tayecimientu (cfr.)], entallecer (cfr.) y *entayecer → desenta- yecer (cfr.), etc. pue favorecer dalgunes inseguridaes o inter- cambios nesta familia y anque, en dellos casos, pue tar motivao pol yeísmu de dalgunos falantes, lo cierto ye qu’almiten étimos destremaos. Eses inseguridaes alviértense yá ente tallar que pue evolucionar de *‘cortar el tallu’ → ‘cortar la madera’ (cfr.) y tayar ‘cortar’ (cfr.). Volvemos a ver la grafía “y” en tallucar |
|
tallucar* 📖: tallucar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><{Lo conseñao con “y” paez percorreición de yeísta}.>(TEST)
|
Ponese dura daqué cosa [Ac]: Los garbanzos quedaron tayu- caos [Ac]. 2. Nun xerminar bien la tierra trabayao [Ac].
|
|
||
talludar 📖: talludar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
talludu, a, o 📖: talludu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tal.ludu [Tb. Cv]. tal.lúu/tal.lúa/tall.úo [Ay (N). Ll]. tallúo/ tallúa [Sb]. {Con cheísmu, tachúo [Ay]. Con yeísmu, tayudu [Pr, Cv]}. talluda [Lln]. {lo conseñao con “y” [Tox] paez per- correición de yeísta y cheísta}.///<ident class="della" level="1"></ident>talludo [Os. Llu].>(TEST)
|
|
|||
talma, la 📖: talma🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">toquilla,</i>(TEST)
|
mantellina [Lln].
|
|
||
talmente 📖: talmente🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><talmentri [Cl].>(TEST)
|
|
|||
talón, ona* 📖: talón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/talonas [Ce].>(TEST)
|
|
|||
talón, el 1 📖: talón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Calcañu [Ac]. 2. Dental horizontal del llabiegu [Cp]. Fierro que facilita que l’aráu se suxete a la tierra [An]: <i class="della">Enganchá-</i>(TEST)
|
nonse los talones naquel.la piedra [An]. 3. Caún de los resal- tos o salientes que tien la madreña na parte inferior pa llevan- tar el pie del suelu [Cv].
|
|
Del llat. tālo, -ōnis documentáu nes gloses y consideráu do- blete de tālus, -i ‘astrágalu’ → ‘tobiyu’, ‘talón’ (em); tamién n’Isidoro de Sevilla talo calcanei [Etimologías xi, 1-111). Tien continuadores románicos (rew s.v. *talo, -ōne) ya pan- hispánicu (deeh). Sobro ello foi posible algamar el verbu compuestu entalonar (cfr.). |
|
talón, el 2 📖: talón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Aum. de <i class="della">talu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
taloncha, la 📖: taloncha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Encontu que se pon a delles llegumes [Sr].
|
Podría tratase d’una creación analóxica femenina del masc. llat. telo, -ōnis ‘lleñu llargu’ (em) con incrementación sufixal diminutiva, quiciabes de *telŭncula. |
||
talu, el 📖: talu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<talo [y Lln (S)]. taru [Ci (i)].>(TEST)
|
Paleta de fierro, llatón o d’otru metal pa cocer la torta de fa- rina de maíz [Lln].
|
2. Tortu [Ci (i)]. Masa de farina de maíz llueu de cocer nel talu o en fornu (más delgao que la borona pero menos que’l tortu) [Lln]: Cueces talos [Lln]. Cfr. tala. L’aceición 2 ‘tortu’ débese a un camudamientu de significáu por ser el talu un cacíu onde se facía’l tortu iguando la fariña. |
||
taluxa, la 📖: taluxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Ligustrum</i>(TEST)
|
vulgare, cast. aligustre [Llg (llaa 28)].
|
¿Sedrá un diminutivu del llat. telo, -ōnis ‘lleñu llargu’ (em)? |
||
tam 📖: tam🏗️: NO ✍️: NO |
<tan [Pzu]. tanu/tana [Sg].>(TEST)
|
Voz que repetida empleguen pa llamar a los xatos [Cg (a les vaques). Sg. Pzu. Oc]: Tanina, ven, toma [Sg].
|
D’una voz espresiva tan, tan que val pa formar un apellativu con variación de xéneru tanu/tana. |
||
tamangu, {el} 📖: tamangu🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
{El} que ye pequeñu y gordete [Cl]. //<i class="della">Los tamangos </i>‘calzáu rústico o botes fuertes’ [Tor].
Ye posible que l’aceición de ‘pequeñu y regordete’ se deba a una comparanza primera de la persona cola forma de los zapatos (adla 217). Pero na referencia a los zapatos paez que l’ast. avérase al port. <i class="della">tamanco</i>, cast. <i class="della">tamango</i>, términu que
pa Corominas-Pascual sedría d’aniciu inciertu quiciabes em- parentáu col mozárabe amînq ‘especie de zapatu’, o amânka ‘tipu de faba’, ésti acasu prerromán (dcech s.v. tamango). Co- rriente afita que les fontes del romand. (<i class="della">sic</i>) rexistren <i class="della">amínq</i>(TEST)
|
y amānka ‘calzáu’, polo que parte de *ant + amánk(o) ‘pieza delantre del calzáu’ que vendría
|
del llat. amǐcŭlum → b. llat. *amincum (da s.v. tamanco). |
||
tamañu, el 📖: tamañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tamaño</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
Del llat. tam n’amestanza col axetivu magnus, -a, -um ‘gran- de’ con un primitivu usu comparativu (deeh; pe4) y con varia- ción de xéneru (§a y §b), llueu con nominalización y xene- ralización del masculín compuestu tamañu (Väänänen 1985: 145). Con usos onomásticos conséñase lo que paez un nomatu en -īnus (tamannion) y un nome de vaca (Tamannina): cfr.) onde podría alvertise dalgún averamientu semánticu del ver- bu amañar (cfr.). |
|
tamargu, el 📖: tamargu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Teyeru [Xíriga. Mansolea], emigrante temporal a la <i class="della">teyera</i>(TEST)
|
[Lln]. 2. Llinguax xergal (de los teyeros) [Xíriga. Mansolea]. 3. Nomatu dau a los teyeros de Llanes [JH].
|
|
cfr. tamarís). Paez voz xergal anque pudo debese a un usu espe- cializáu d’un términu de la llingua popular común. Quiciabes emparentáu sía’l nomatu tamaruxu: Pedro de Redondo Ta- maruxo 1666 [Sayambre/189-20]. Desconozo si emparentáu ye lo que paez la so metátesis: Declaró deberle el Taramujo 1666 [Sayambre/189-18]. |
|
tamarguera, la* 📖: tamarguera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
tamarguera, la<b class="della">*</b>(TEST)
|
|
Cfr. tamarís. |
||
tamarís, el 📖: tamarís🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Tamarix</i>, árbol perpreciáu pa curar la tiricia o hepatitis [Tb], quiciabes documentáu na Edá Media lleonesa (lph s.v. ta- marice).
Del llat. tamarix, -īcis ‘tamarís’ (em), con continuadores ro- mánicos (rew) y documentáu nel oriente peninsular (lph s.v. tamariz). Quiciabes d’una variante *tamarica>(TEST)
|
ast. *tamarga ‘de color del tamarís’ → ‘teya’ → ‘teyera’, ‘teyeru’ y d’ehí tamargueira (cfr. tamarguera). N’efeutu, ente les carauterís- tiques de la Tamarix gallica (cast. tamarisco), ta xustamente la de tener “ramas rojizas” asina como la so flor tien “pétalos rosados persistentes en el fruto” (Mayor & Díaz 559). Nun ha escaecese, de toes maneres, que nesi sen empobina tamién el datu recoyíu en Teberga onde se conseña que l’árbol ye perapreciáu pa curar la hepatitis, enfermedá que s’amuesa pel color mariello de la piel (pe3: 289).
|
|||
tamba, la 📖: tamba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tapa de la masera [Ar].
Esti nome y, en parte la so familia, pue tenese por variante del ast. <i class="della">tapa</i>(TEST)
|
(cfr.) onde se vería qu’un étimu con -pp- pue dar llu- gar a un resultáu con [-p-] y con [-mb-].
|
De la mesma manera, el masc. correspondiente deberíamos tenelu por variante de tambu (cfr.) → támbanu (cfr.). |
||
támbanu, el 📖: támbanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<támpanu {nun conseña con tilde} [y JH].>(TEST)
|
Tapa que cubre’l caxellu de les abeyes fecha de la corteza d’una castañal [JH].
|
Posible diminutivu de tambu (cfr.) gracies al suf. átonu con- tinuador de -ŭlus (llaa 103) → támbaru (cfr.) → támbanu. |
||
tambar 📖: tambar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
tambarón, ona 📖: tambarón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
|
|||
tambarrascada, la 📖: tambarrascada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tarrambascada [y Tb]. tarambascada [Tox]. tarabascada [Tox].>(TEST)
|
|
|||
támbaru, el 📖: támbaru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Númberu grande de reses que tien una persona [Ca]: <i class="della">Va</i>(TEST)
|
pal
|
|
||
tambasca, la 📖: tambasca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Caña de la tala del arboláu [Cl]. Ramaxe, maleza [Ll (= xa- masca)]. 2. Acumulación brusca de gases nel circuitu de la ventilación [Min].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Iohannes</i>(TEST)
|
Tabasquinas 1208(or.) [VVS/91]
|
|
||
tambascada, la 📖: tambascada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tambascá [Min].>(TEST)
|
|
|||
tambascal, el 📖: tambascal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Conxuntu de cañes [Ll].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">tambu</i>(TEST)
|
(cfr.) + -ascu + -al (abondativu).
|
|||
tambascazu, el 📖: tambascazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Golpe dau con una <i class="della">tambasca</i>(TEST)
|
[Cl].
|
Cfr. tambascu. |
||
tambascón, ona 📖: tambascón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<tambascón/ona/ono [Ri].>(TEST)
|
Que-y dan venaes de llocura [Ri].
|
Aum. de tambascu, a, o. |
||
tambascu, a, o 📖: tambascu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+tambescu/tambasca/tambasco [Mi. Ay. Ri]. tambasca [Pa. Cp. Sb. Qu (Oc). Tox].>(TEST)
|
Desastráu, poco curiosu [Pa. Cp. Ay]. Tolondru, de curtiu xuiciu [Sb. Ay]. Abandonáu nel vistir, d’andar torpe y or- dinariu [Qu (Oc). Tb]: Ya una tambasca ya entós nun hai nada que-l.ly faer [Tb]. 2. De reaiciones imprevisibles (una persona) [Tb. Tox]. Allocáu [Mi. Qu]. Que-y dan venaes de llocura [Ri].
|
De tambu féxose’l deriváu en -ascu, que pudo xeneralizar usos axetivos, tambascu (→ tambascazu) → tambascón (cfr.) y nominales como’l fem. tambasca (cfr.). Un pariente paez l’ast. tarabascu, quiciabes col influxu del ast. taru (cfr.) y llueu con perda de -r-. Pal verbu *tambascar o atambascar (cfr.) véase tambascada (cfr.). |
||
tambor, el 📖: tambor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tambor</i>(TEST)
|
[Lln. Pa. Ay. Tb. Sm. PSil]. Instrumentu mu- sical de percusión tocáu con dos palíyos sobro un parche de piel allugáu tensu sobro una caxa de madera d’unos 35 cm de diámetru por 30 d’altura [Tor]. 2. Magostón, aparatu p’amagostar castañes [Lln. Pa. Ca. Ay. Pzu. PSil. Oc]. 3. Ar- mazón de madera que cubre les mueles del molín [Sm. Sl]. Tapa de madera que cubre la muela del molín [Ll]. Caxón de madera que cubre la muela y el frayón pa que nun escape la farina del molín [Pa (Molín)].
|
Sedría términu d’aniciu persa sabîr pasando pel ár. onde se confundiría con ţambūr ‘especie de bandurria con una pelleya enriba’l cuerpu güecu’ (dcech), esplicación que nun acueye Corriente al nun se dar n’ár. el términu persa citáu; prefier esti autor partir del ár. ţunbūr ‘guitarrucu’, términu sometíu a una evolución semántica que pudo esllizase fasta ţabl ‘tabal’ pente medies d’una voz hipocorística *ţabbūl (da). En tou casu l’ast. ufre semánticamente pa tambor una aceición de ‘instrumentu músicu’ d’u pasa a significar ‘aquello que tien forma de tambor’. N’ast. entá se caltién, n’occidente, el de- riváu tambureiru, -era que de significar ‘que toca’l tambor’ pasó a ser sinónimu de ‘allegre’, ‘xuguetón’ cosa que tamién s’alvierte n’otros sinónimos. Na primera aceición docu- méntase en Lleón rellativamente ceo: “Iohanne Tanborero” 1181(or.) [ACL/513]. Dende tambor, amás d’un dim. tambo- rete (cfr.) féxose un verbu tamboriar (cfr.) qu’hebo tener una variante *tamborar (cfr.) pa xustificar el deverbal tamboráu (cfr.); d’ehí féxose’l compuestu entamburiar (cfr.). Foi posi- ble tamién *tamborir pa xustificar el deverbal tamborida (cfr. tamboríu), con un participiu compuestu entambuníu (cfr.) con tracamundiu de sonores r-n. Nesti como en casos ante- riores ha vese una implicación semántica con tambor como ‘cosa abombada, hinchada’. L’ast. conoz el dim. tamborín (cfr.) responsable d’una variante en -il, tamboril (dcech s.v. tambor; adla 218) d’u se fexo tamborilar (cfr.), el deverbal tamborilada (cfr.) y l’aumentativu tamborilazu (cfr.); lo mes- mo tamborileru (cfr.) con un equivalente al citáu tamburei- ru, tamboriteru (cfr.) y tamboriqueru (cfr.) que presuponen el suf. -ārius (d’oficiu) y el dim. en -itu y en -icu respeu- tivamente. Quiciabes dende tambor pudo facese un deriváu *tamborizu aniciu del verbu estamburizar ‘plasmar, ‘asustar’ (cfr.) en posible referencia al fechu d’asustar cuando suena fuerte’l tambor. |
||
tamboráu, el 📖: tamboráu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+tamboréu [Ay].>(TEST)
|
Cantidá de castañes amagostaes nun tambor [Pa. Sb. Ay]. Cfr. tambor.
|
|||
tamboreru, a, o* 📖: tamboreru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tambureiru/era [Md].>(TEST)
|
Que toca’l tambor [Md]. 2. Allegre, xuguetón [Md].
|
|
Cfr. tambor. |
|
tamborete, el 📖: tamborete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pieza que xunta los masteleros [Llu]. //-<i class="della">es </i>‘atabales de gran- des dimensiones’ [Primer ensayo 223].
Dim. de <i class="della">tambor</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
tamboriar 📖: tamboriar🏗️: NO ✍️: NO |
<tamborear [Lln].>(TEST)
|
Cast. tamborilear [Mont].
|
2. Amagostar castañes nel tambor [Lln (= tamborilar)]. Cfr. tambor. |
||
tamboriáu, ada, ao 📖: tamboriáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
//<i class="della">-aes</i>(TEST)
|
‘amagostaes nel tambor (les castañes)’ [Pa].
|
Pp. de tamboriar (cfr. tambor). |
||
tamboril, el 📖: tamboril🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tamburil [Md].>(TEST)
|
Cast. tamboril [Tb. Md. Mar. JH]. 2. Xiblata pequeña [Qu].
|
Cfr. tambor. Llama l’atención l’aceición §2 que, de nun se tratar d’una bona referencia, podría debese a una espansión darréu que’l tambor acompanga dacuando a la xiblata. |
||
tamborilada, la 📖: tamborilada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Guantada [Lln].
Deverbal de <i class="della">tamborilar</i>(TEST)
|
(cfr.), con emplegu figuráu.
|
|||
tamborilar 📖: tamborilar🏗️: NO ✍️: NO |
<tamburilar [Md].>(TEST)
|
Tocar faciendo sonar el tamboril [Md].
|
2. Mover les casta- ñes dientro del magostón [Cl (i)]. 3. Amagostar castañes en tambor [Lln]. Cfr. tambor. |
||
tamborilazu, el 📖: tamborilazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">tamborilazu,</b>(TEST)
|
el Guantada [Lln].
|
Cfr. tambor. |
||
tamborileru, a, o 📖: tamborileru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tamborileiru [Tb. PSil. n. Cd. Tox]. tamburileiru [Md. Pzu. Vd]. +tamboriliru [Ay]. //tamborileiro [/Eo/].>(TEST)
|
Que toca’l tamboril [Pa. Ay. Tb. Md. Pzu. PSil. An. Cd. Vd. Tox. /Eo/ R]. 2. (Persona) de poca entidá y pesu [Tb]. 3. Alle- gre, xuguetón [Md]. Cfr. tambor.
|
|||
tamborín, el 📖: tamborín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tamboril</i>(TEST)
|
[Mar. JH]. Cfr. tambor.
|
|||
tamboriqueru, a, o 📖: tamboriqueru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tamboriqueiru/era [PSil].>(TEST)
|
Tamborileru [PSil].
|
Cfr. tambor. |
||
tamboriteru, a, o 📖: tamboriteru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tambureteiru [Tb]. +tamboritiru [Ay]. +tamburitiru/tambori- tera [Ri]. tamboretera [Mi].>(TEST)
|
Tamborileru [Lln. Ac. Sb. Ri. JH. Tor. Mar]. 2. De curtiu xui- ciu [Ay]. (Persona) de ruin pesu moral [Tb]. 3. De mala vida (una muyer) [Mi]. ///Después de vieyu tamboriteru dizse de quien fai les coses fuera tiempu [Lln]. Cfr. tambor.
|
|||
tamboríu, ida, ío* 📖: tamboríu🔤: , ida, ío* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<tamborida [R].>(TEST)
|
Cola barriga hinchada (la vaca) [R].
|
Cfr. tambor. |
||
tamboyu, el* 📖: tamboyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tambochu [Vg].>(TEST)
|
|
|||
tambu, el 📖: tambu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Tapa llateral del bocói o barrica [Cn (V)].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes l’ast. <i class="della">tambu </i>sía una creación analóxica masculina del ast. <i class="della">tamba</i>(TEST)
|
‘tapa de la masera’. Ésta, etimolóxicamente, podría tener l’aniciu nun xermanismu *tappa ‘tapón’ idea de la que Corominas-Pascual participen con otros autores (dcech s.v. tapa) anque non con García de Diego y otros que prefie- ren partir d’una onomatopeya *tap (deeh). La propuesta xer- mánica sedría defendible (ta 149) darréu que ye posible, nun intentu de caltener la xeminada, nasalizar el primer elementu como en trampa con rellación a trapa, etc. (ghla §4.1.1.1), asina como, dacuando, la sonorización tres de nasal. Del ast. tambu, tamba féxose’l verbu tambar (cfr.) y posiblemente atambar ‘ponese nun sotambiu’, ‘abellugase nun sotambiu’ (cfr.) y *estambar conocíu gracies al vieyu participiu nomi- nalizáu estambada (cfr.); tamién el diminutivu en -ŭlus (llaa 103: 12) con siguidores támbaru (cfr.) [→ támbanu (cfr.)] con un aumentativu tambarón (cfr.); de támbanu pudo llogra- se entambanar (cfr.), estambanar (cfr.) y estambanicar (cfr.) anque ye verdá que quiciabes sía meyor ver una rellación con entamanar (cfr.). Ye posible tamién un dim. en -ŭculus responsable del ast. tamboyu (cfr.) pero non el perdiscutible tambuchu (cfr.) pues el so suf. ha tener otru aniciu quiciabes d’influxu sureñu peninsular. Ye acoyible almitir que tambu, tamba tean na base del verbu atambar (cfr.) qu’apaez como nome d’un bustu en 863 [bustum quod dicunt Attambo (DCO 38, c. del s. xiii)], asina como aniciu de los posibles derivaos tambasca (→ tambascada), tambascal (cfr.), ax. tambascu, a, o (cfr.) → tambascón, ona (cfr.), tambascazu (cfr.). Semánti- camente de la idea de ‘tapa’ pudo llegase a ‘lo que se tapa’, ‘lo tapao’ → ‘dalgún tipu de construcción o cañizu’, ‘cabaña’ → ‘ganáu que cabe na cabaña’, etc. Lo mesmo tamién s’aplicó a lo que ye abombao o cueye formes corvaes o mal iguaes, malafechoriaes.
|
|
||
tambuchu, el 📖: tambuchu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Entrada al ranchu d’una lancha [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>De nun se tratar d’un deriváu del ast. <i class="della">tambu</i>(TEST)
|
(cfr.) podría tratase d’una adautación del indixenismu quechua támpu
|
que paez tar na base del cast. tambo (dcech s.v. tambo). A él amiéstase un suf. diminutivu. |
||
tamburriar 📖: tamburriar🏗️: NO ✍️: NO |
<tramburriar [Mi].>(TEST)
|
Empuxar [Sr, Ar (= emburriar). Mi]. Emburriar, tarambicar [Alb].
|
D’un encruz del ast. tarambicar (cfr.) y emburriar (cfr.). Nel mesmu sen entiéndese’l deverbal y aum. ast. tamburrión (cfr.). Posible encruz de tambu y emburriar (cfr.). Nel mesmu sen entiéndese entamburriar cola anteposición de en-. |
||
tamburrión, el 📖: tamburrión🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<temburión [y Ay]. /////tramburrión [Mi].>(TEST)
|
Golpazu, empuxón [Sr (= emburrión). Sb. Ay. Ar (= embu- rrión). Mi].
|
Posible encruz de tambu y emburrión (cfr.). |
||
tambute, el 📖: tambute🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Empuxón [Ca].
D’una amestadura de <i class="della">tambu</i>(TEST)
|
(cfr.) y embutir (cfr.) o embutar
|
(cfr.), d’u sigue’l deverbal del infinitivu tambute (cfr.). |
||
tamién 📖: tamién🏗️: NO ✍️: NO |
<tamén [y Sb. As. Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. también [Lln. Cl. Pa. Cg. Cp. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. An. Gr. Pr. Sl. Cv. Tox. PVeiga. Oc. /Eo/. Vg. Tor. Mar. JH. DA R]. ///La casada casa quier y la parida tamién [LC].
|
|
Del llat. tam bene pero con reducción a tamién por cuenta la ra- pidez elocutiva anque n’ast., como se persabe, caltiénse’l grupu -mb- davezu. La reducción pervése tamién en fasteres portu- gueses tamén, en gall. tamén (gvgh), nel cast. popular tamién frente a también, nel cat. tamé, tamén (deeh s.v. tam bĕne). |
|
tamizu, el 📖: tamizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Ronzal [Tb]. 2. Peñera [Md].
Del llat. tamisium ‘peñera’, pallabra de posible aniciu galu (tlg; rgc 238) con continuadores románicos (rew) anque lo mesmo García de Diego (deeh) que Corominas-Pascual (dcech s.v. tamiz) almitan un aniciu nel fr. tamis, idea que tamién acueye Machado pal port. <i class="della">tamis</i>(TEST)
|
(delp) y Corominas pal cat. tamis (declc). La
|
etimoloxía propuesta, tamisium, ye aceutable pal ast. tanto no que cinca al vocalismu como al consonantismu (ghla 61). Semánticamente l’aceición de ‘ronzal’ ha debese al tipu de cuerdes del ronzal por compa- ranza arcaica coles que s’emplegaron na igua de les peñeres. |
||
tamón, ona, el/la 📖: tamón🔤: , ona, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona, |
//<i class="della">Como</i>(TEST)
|
un tamón ‘sordu’ [Llu (= como una tamona)].
|
Cfr. tamoniegu, a, o. |
||
tamoniegu, a, o 📖: tamoniegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
De Tamón [JH].
Detoponímicu fechu dende tamón, pueblu del conceyu de Carreño, quiciabes d’orixe antroponímicu (ta 509). Nun se- dría imposible que l’emplegu de la espresión <i class="della">como</i>(TEST)
|
un tamón (cfr.) tenga un enfotu peyorativu al aplicar en Lluanco esa referencia a los naturales del vecín pueblu de Carreño.
|
|||
tampanu, el 1 📖: tampanu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<témpanu [Tb].>(TEST)
|
Gran cuetu [Tb]. 2. Derribadoriu [An] de cuetos, desbentíu [Oc]: Caéu nel tampanu ya rumpéu una pata [An].
|
|
cfr.) → támbanu (cfr.) en que se caltién la sorda? ¿O quiciabes sía un términu que fai falta re- llacionar etimolóxicamente coles voces teníes por prerroma- nes *tempa o *timpa [ast. timpa ‘cuesta’; timbáu ‘desbentíu’ (rew; deeh)] con parientes en Rumanía, sur d’Italia, Gascuña, Cataluña (dcech s.v. atempa)? Llama l’atención el camuda- mientu d’acentu qu’alvertimos ente tampanu y témpanu que vuelve a apaecer s.v. tampanu 2. |
|
tampanu, el 2 📖: tampanu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<témpanu 2 [Mar].>(TEST)
|
Tímpanu [Mar]. 2. Especie de fondu de la tinaxa suspendíu pelos bordes y con furacu central pa que’l vinu caiga na tinaxa [Cn (Eo)]. //Tar cumu un tampanu ‘tar atontáu’ [An].
|
|
Podría ser términu en rellación cola familia del xermanismu
*tappa ‘tapón’ → ast. tambu (cfr.) a nun ser que sía una adau- tación del grecismu en llat. tympanum ‘panderu, tambor’ (old)
→ ‘cosa de gran dureza (por tar el panderu fechu de cueru duro)’ (ta 150), con continuadores románicos (rew) ya hispá- nicos (deeh; dcech s.v. témpano), per vía semiculta (tampanu) y con una acentuación popular destremada de la de témpanu frutu de la entrada nel idioma nuna dómina dixebrada y qu’ello influyere nuna destremación en tampanu 1 y témpanu 1. |
|
tampoco 📖: tampoco🏗️: NO ✍️: NO |
<tampoucu [Tb. Sm. Pzu. PSil. As. An. Cd. y Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Tor]. +tampucu [Sb].>(TEST)
|
Cast. tampoco [Lln. Rs. Cl. Sb. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. An. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Tor]: Tampoucu nun lo quixo [Tb]: Tampoco vien en tul día [Sr]. Ñon tardó en efeutuase el mandamiento,/mas tampoco dor- migo lla malicia,/un fato de caldeos malcontento/al rei en pico ponxo lla noticia [BAúxa, Sueños (Poesíes 161-164)] ñin el mar xunta Marruecos,/tampocu’l de Portugal,/ñin tampocu ye el Mar Ñegru,/siñon ún que vien a estar/entre Ñoruega y Moscovia [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 167-171)]
|
|
Del llat. tam paucum, construcción paralela a tam magnum (cfr. tamañu) y a tam bene (cfr. tamién). |
|
tampón, el 📖: tampón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Máquina que fai la pestaña de les lates (de conserva) [Llu]. Posible términu orixináu nel fr. tampon ‘tapón’, ‘tacu pa tapar un furacu’ qu’acabó dando nome a la máquina que facía tam- pones. Sobro <i class="della">tampón</i>(TEST)
|
féxose’l verbu tamponar (cfr.).
|
|||
tamponar 📖: tamponar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Facer la pestaña a la lata (de conserva) [Llu].
|
Cfr. tampón. |
||
tamungu, el 📖: tamungu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Papes de maíz entremecíes con potax [Vf (Cv)].
Quiciabes d’una amestanza de dos elementos, el primeru non identificáu; el segundu, a lo meyor, deverbal fuerte del verbu <i class="della">mongar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
tan 📖: tan🏗️: NO ✍️: NO |
Partícula comparativa [Ac. Xral].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tam</i>(TEST)
|
In uillas quam etjam in b[u]sta 803(or.) [DCO/20]
|
|
||
tana, la 📖: tana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">(Facer)</i>(TEST)
|
la tana ‘causar molesties’ [Ac (VB). AGO]. Posible deverbal de *tanar variante de atanar (cfr.).
|
|||
“tanamientre” 📖: “tanamientre”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos per una documentación del sur del Cordal:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">alcalles</i>(TEST)
|
tanamientre (‘mientres’) en portiello [FA (FFLL)]
|
|
||
tanca, la 📖: tanca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>“Latuela de hojalata” [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible femenín analóxicu de <i class="della">tanque</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
tancada, la 📖: tancada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tancaa [JH].>(TEST)
|
|
|||
tancáu, el 📖: tancáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+tancóu [y Sb]. +tanquéu [Ay]. //tancado [Eo].>(TEST)
|
|
|||
tanchu, a, o 📖: tanchu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
tanciu, {el} 📖: tanciu🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
(TEST)
|
|
|||
tanda, la 📖: tanda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tanda </i>[Pa]: <i class="della">Menuda tanda de pochicones que-y dieren </i>[Pa]. Cantidá grande de dalguna cosa [Pa], persones o anima- les que van xuntos [Ri]: <i class="della">Hubo una tanda l.lobos </i>[Ri]. Núm- beru indetermináu de nases en fila, axuntaes per una cuerda y con dos boyes nos cabeceros [Xx]. Conxuntu [Sr]: <i class="della">Diéron-y una</i>(TEST)
|
tanda hosties [Sr]. 2. Distancia ente dos pozos tomada na sobreguía [Min].
|
|
del ár. damdah ‘aición de vendar o golpear la cabeza una vez’ (adla 218). |
|
tandarines 📖: tandarines🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">tarandines.</i>(TEST)
|
||||
tande el 📖: tande el🏗️: NO ✍️: NO |
<tandi [y Cl].>(TEST)
|
Aplagoriu, baturiciu [Cl]: Ñu armin tandi [Cl].
|
Posible adautación del llatinismu tándem un alverbiu que güei suel usase nominalizáu. El llatinismu caltiénlu güei el castellán (drae 21ª s.v. tándem) y ye voz de la terminoloxía actual del deporte. |
||
tandoria, la 📖: tandoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tanzoria [Ay. Oc].>(TEST)
|
Talandoria [Ri. Qu]. Pieza del molín [Ll]. Palu delgáu encon- táu sobro la piedra voladora que, al andar el molín, mueve la canalexa y fai que caiga’l granu [Ay]. Palu claváu a la cana- leta que toca a la muela voladora col estremu inferior, pa que col movimientu d’ésta faiga cayer el granu pasu ente pasu [Oc]. //Dar la tandoria ‘falar muncho y de caxigalines’ [Ri]. Cfr. talandoria.
|
|||
tandorión, ona 📖: tandorión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Charrán, falador [Sb].
Ax. aum. de *<i class="della">tandoriu</i>, creación analóxica masc. de <i class="della">tandoria</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
tandoscu, a, o 📖: tandoscu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Tolondru, poco ardizosu [Tb (= pandoscu)].
|
Cfr. andoscu. |
||
taneru, el* 📖: taneru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Garci</i>(TEST)
|
tanero de Cea 1253 [Staaff 57]
|
¿Guardará rellación col ast. taneru? (cfr. tenería)? |
||
tanfainu, {el} 📖: tanfainu🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
(TEST)
|
Persona poco desarrollada y enteca, de mal aspeutu (dizse so- bre too del neñu) [Oc].
|
Cfr. zanfoina. |
||
tanfonía, la 📖: tanfonía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. zanfonía.
|
|||
tanfonieru, a {el/la} 📖: tanfonieru🔤: , a {el/la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, {el/la} |
Persona que toca por oficiu la <i class="della">tanfonía</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. zanfoina. |
||
tanga, la 📖: tanga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tángana 1 [Cb].
Posible deverbal del participiu fuerte del verbu <i class="della">tanguir</i>(TEST)
|
(cfr.), lo mesmo que’l correspondiente masc. tangu (cfr.). Un dim. de tangu, tanga, cola amestadura del continuador
|
del llat. -ŭlus, -ŭla (llaa 103), ye ast. tánganu (cfr.), tángana 1 (cfr.). Sobro tangu tenemos tangueru (cfr.); tamién tanguillu (cfr.) anque equí talmente paez que con castellanización del sufixu -iyu en boca de falantes yeístes. La cuestión pue ser destre- mada nes tierres del Sur. Semánticamente los términos d’esta familia paecen averase, real o figuradamente, a les aceiciones rellacionaes con ‘palu’, ‘maderu’, ‘cosa que cuelga’, ‘cosa allargada como un maderu o que se paez al maderu’. Ye cierto que non siempre resulta fácil dixebrar esta familia de la de tángana 2 (cfr.). |
||
tángana, la 1 📖: tángana🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
Morciella de tripu gordu que, en vez de doblase, dexen col- gando perpendicularmente [Cb (= tanga)].
|
2. Pequeña cantidá de daqué [Qu]. 3. Cosa de ruin valir [Qu]. Cfr. tanga. |
||
tángana, la 2 📖: tángana🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<tángala [Cg]. tángara [Pa].>(TEST)
|
Piedra achaplada y pequeña [Ll]. Piedrines apropiaes con que se tira nel xuegu llamáu de la petisa o pite (en cast. chito) [Ay]. Piedra del xuegu de la petisa o pite [Pb]. Teyu usáu polos rapazos pa xugar [Cg].
|
2. Xuegu de neños que consis- te en saltar con una piedra sobro unos cuadros dibuxaos en suelu [Pb] ¿cascayu? 3. Xaréu, aplagoriu [Pa]. //Andar a la tángana ‘folgar’ [LC]. “sin facer llavor q’ preste, xugando y enredando” [R]. //Dar la tángana ‘charrar’ [Ay]. Formación fecha sobro tanque (cfr.) o tanca (cfr.) → ast. tan- ga (cfr.) onde s’alvierte una sonorización de la velar -nc- → -ng- que dacuando vemos n’asturianu (ghla §4.5.4.2). Así llogróse una formación derivada en -anu, ast. tánganu (cfr.); tamién foi posible otra en -añu, ast. tangañu (cfr.). Una incre- mentación col suf. dim. continuador del llat. -ŭla ye respon- sable del ast. tángala → tángara → tángana con una evo- lución conocida (llaa 103). Cuando’l falante dexa d’asociar tángana con tanque acaba garrando un puxu xeneralizador la idea de ‘cualquier cosa pequeña’, ‘de ruin valir’, ‘cola que se xuega’, etc. Dende equí féxose’l verbu *tanganar y atan- ganar (cfr.), ésti con un deverbal tanganada (cfr.). Una posi- ble variante de tanganada pue ser l’ast. tangarada (cfr.) con tracamundiu de sonores y referencia semántica consecutiva a l’aición de beber muncho. Interpreta Obaya (2017: 73) tán- gana dende l’astúricu *tangua ‘llingua’, pallabra de raigañu indoeuropéu. Lo cierto, de toes maneres, ye qu’ast. tángana (dar la tángana) pue ufrir un usu metafóricu ‘llingua’ frutu d’una comparanza de ‘llingua’ y ‘piedra achaplada’. |
||
tanganada, la 📖: tanganada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tanganá [Cp. Sr. Ay. Ri]. tanganaa [JH].>(TEST)
|
Tanque grande llenu [Ay]. Capacidá d’un cacíu grande [Ac].
|
2. Conteníu grande d’un tanque [Cñ]. Cantidá que fai una ca- cíu grande [Ri]. Lo que tien dientro un tanque [Cp]: Tanganá llechi [Cp]. Gran cantidá [Cp] d’un líquidu [Ri] pa beber [Sr]: Metió una tanganá de mieu [Sr]: Toma unes tanganaes…[Sr]. 3. Porción de comida que traga una persona d’una vez [JH]. Tarangañada {nun define pero paez facer referencia a taraga- ñu} [Tox]. 4. La persona que traga muncho de cada vez, ensin llevantase, d’una sentada [JH]. Cfr. tángana 2. |
||
tánganu, el 📖: tánganu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cepu, raíz del berezu (ye perdura y arde faciendo munchu fumu) [Bard. Mar]. 2. Pieza sobro la que se pon el dineru nel xuegu de la <i class="della">patefa</i>(TEST)
|
[/Eo/].
|
Cfr. tanga. |
||
tanganu, el* 📖: tanganu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+tanguenu [Ay].>(TEST)
|
Tanque grande [Ay].
|
Cfr. tángana 2. |
||
tangañu, el 📖: tangañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tangüeñu (<i class="della">sic</i>) [Saliencia (Cv). Sm. Bab. PSil].>(TEST)
|
Poca cosa, cantidá pequeña [Cn], cosa de ruin valor [Tb]: Ten- go namái un tangañu [Tb]: Nun dexas más que tangaños nel culu las potas [Cn].
|
2. Pequeña cantidá de sal o yerba que se da a les vaques pa que baxen bien la lleche [Bab]. Comida escaso (especialmente pal ganáu) con un puñáu de sal [PSil]: Yá vien La Mora al tangüeñu [PSil]. 3. Actu de salar al ganáu que ta avezao a ello [Saliencia (Cv). Sm]. Posible deriváu del ast. tanque (cfr.) como alvertimos más arriba (cfr. tángana 2). L’ast. tangañu podría ufrir previamen- te un suf. en -(u)añu con posible perda del [w] o alternancia del diptongu [wa] - [we]. Una variante de tangañu podría ser l’ast. tangayu ‘home altu, flacu, poco airosu’ (cfr.) con camun- damientu de palatales, anque tangayu podría entendese como deriváu de tangu (cfr. tanga). Al ast. tangañu ha averase’l mir. tagalho “porção; pequena quantidade (de ovelhas ou de ca- bras)” [Mirandés (Pires)]. A la so vera l’ast. tagayu ‘panoya pequeña y ruina’ (cfr.) y taguyu ‘id’ (cfr.) ufren la mesma raíz anque con suf. tamién diminutivu en -uculus y ensin nasal. Un equivalente a tangañu y taguyu hebo ser ast. *tanguñu sol que se fexo’l deriváu tanguñeru (cfr.) y tanguñera (cfr.). |
||
tangarada, la 📖: tangarada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
tangartazu, el* 📖: tangartazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tangartazo [Llu].>(TEST)
|
Golpe de tangarte [Llu].
|
Cfr. tangarte. |
||
tangarte, el 📖: tangarte🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tangarate [Cñ].>(TEST)
|
|
|||
tangayu, el 📖: tangayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
tángole-mángole 📖: tángole-mángole🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Rabu o daqué cosa que cuelga [Canellada (Cuentos)]. Términu espresivu llográu cola pernidia alliteración fecha con términos rellacionaos col verbu ast. <i class="della">tanguir</i>(TEST)
|
y mangar.
|
|||
tangu, el 📖: tangu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Picadoriu, tueru de texu pa cortar lleña [Cl]. //-<i class="della">os</i>(TEST)
|
‘cuentos, hestories, enguedeyos’ [Md].
|
|
||
tangüeñu, el 📖: tangüeñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
tangueru, el* 📖: tangueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tangueiru [Pr (Cv)].>(TEST)
|
|
|||
tanguillu, el 📖: tanguillu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><<i class="della">sic</i>>(TEST)
|
|
|||
tanguir 📖: tanguir🏗️: NO ✍️: NO |
Colgar, pingar [PVieya]: <i class="della">Tenes</i>(TEST)
|
el mandil tanguendo [PVieya].
|
2. Tocar les campanes [/Villacondide (Eo)/]. Del llat. tangere ‘tocar’ (em), ‘palpar’, ‘coyer’, ‘quitar’, ‘moyar’, ‘llavar’ (abf). L’ast. ufre un silabéu destremáu pa esti verbu, per un llau l’aguardable dende l’infinitivu onde se produz la palatalización de -ng- qu’alvertimos en tañer (cfr.), tanxer (cfr.); d’otru, quiciabes por influxu fónicu del presente d’indicativu de verbos como tan-go y ten-eo, el caltenimientu de la nasal + velar que vemos en tanguir [taŋgír] a la vera de tengo [téŋgo], etc. (García Arias 2014b: 160). |
||
tanguñera, la* 📖: tanguñera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tanguñeira [Bab]. tanguneira [Pzu].>(TEST)
|
Fardel o cestu onde echen sal pa salar al ganáu [Bab. Pzu]. Cfr. tangañu.
|
|||
tanguñeru, el* 📖: tanguñeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tanguñeiru [PSil].>(TEST)
|
Cacíu onde se pon el tangüeñu [PSil]: Pon sal no tanguñeiru [PSil].
|
Cfr. tangañu. |
||
taniga, la 📖: taniga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Columbiu [Vil.laoril, Talarén (Ni). Cu /Eo/]. Cfr. atanar.
|
|||
tanina 📖: tanina🏗️: NO ✍️: NO |
Tan pronto, tan ceo, en tan curtiu tiempu [Llg]: <i class="della">Ésos</i>(TEST)
|
nun lle- guen tanina [Llg]: Eso nun lo fais tanina [Llg]: Aquello nun se fai tanina como pensábimos [Llg].
|
Entá, tovía [Pr. Sm {emplé- gase siempre precedíu de negación: Nun vien tanina [Sm]}. 2. Enxamás [Sm]: Asina dublada, nun te seca tanina [Sm]. D’una xuntura del continuador del ponderativu llat. tam > ast. tan siguíu del alverbiu aína (cfr.), esto ye tanaína → tanina (pe2: 378) con desaniciu de les vocales [aí] → [í] llográu nes elocuciones rápides. |
||
tanlaru, el* 📖: tanlaru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tanlaro [Lln (S)].>(TEST)
|
Home (o muyer) altu, flacu y poco airosu [Lln (= tangayu)].
|
** |
||
tanón, el* 📖: tanón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////tanóis [Zardaín (i)].>(TEST)
|
Pataques [Zardaín (i)].
|
¿En rellación con ast. talón, ona? |
||
tanque, el 📖: tanque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tanque</i>(TEST)
|
[Pa. Ay]. Xarru pequeñu, con asa [Cb. Cp. PSil]. Cacíu d’aluminiu (enantes de llatón) de forma cilíndrica, con asa, pa sacar agua y beber [Ac]. Cacíu d’aluminiu, llatón, llo- za, de forma cilíndrica, con asa, pa sacar agua y beber [Ri]. Vasu cilíndricu de metal, con asa, pa beber [Ca]. Vasía peque- ña de metal [Vd]. Vasía pequeña de porcelana o llatón [Qu. Tb. Tox]. Xarru de llatón con asa [R]. Vasu o vasía de barru o llatón, con asa [JH]. Cacíu con una asa [Ar] llarga que se cuelga del calderu y val pa sacar agua y beber [Pr]. Vasía pe- queña (de metal), polo xeneral cilíndrica y con asa, pa sacar un líquidu d’otra vasía mayor [Llu. Ll. Tb. Sm. Cd. Tor]. Vasu de llatón, con asa, pa beber [Cg]. Cacíu de mediu llitru en forma de calderu con asa [Cñ]. “Cacillo de porcelana” [Sb]. Xarrín de porcelana [Ay]. Vasía pequeña, con asa, pa líquidos [Os]. Cacíu metálicu en que se conserva l’agua a bordu [Llu]. 2. Midida de capacidá de medio llitru o de llitru emplegada pa midir lleche [Pr]. Bote d’a la vera d’un terciu de llitru, cuasi siempre de llatón, emplegáu pa midir lleche, sacar agua, etc. [/Eo/]. 3. Bote de conserves [Xx]. 4. Cabeza (fam.) [Xx. Cñ. Tb]. //Tar como un tanque ‘tar pergordu’ [Ac]. //Tar mal del tanque ‘tar mal de la cabeza’ [Vv. Ac. Tb. Cd. Pr]. ‘tar dalgo desequilibráu’ [Sm. Tox (= tar del tanque)].
|
Dellos autores (Coelho, Corominas-Pascual) almiten la posibilidá de que se trate d’un deriváu regresivu del ver- bu estancar (cfr.). Nel sentíu modernu tanque ‘depósitu d’agua’ → ‘carru de combate’ tien aniciu nel ingl. tank al que llamaben asina eufemísticamente pa furtalu a la co- nocencia de los alemanes al entamu’l sieglu xx (delp s.v. tanque). Una creación analóxica fem. de tanque ‘cacíu’ ye l’ast. tanca (cfr.). De dambos foi posible facer los derivaos en -áu, -ada, tancáu (cfr.), tancada (cfr.); quiciabes tamién un verbu *tanquear ‘meter (cebu de pesca) nun tanque’, conocíu pel deverbal tanquéu (cfr.). La forma del tanque pudo motivar delles de les comparances ufríes nes nueses espresiones más o menos lexicalizaes. De tanque féxose l’incrementáu *tanqueru d’u foi posible un verbu *tan- querar con un deverbal ast. tanqueráu (cfr.) anque pente medies d’un deriváu previu non documentáu paralelu al galleguismu chanqueiru (cfr. llanca). En rellación con tan- que pue vese l’ast. gaxarte (cfr.). |
||
tanqueráu, el* 📖: tanqueráu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tanqueiráu [Tb. Tox].>(TEST)
|
Lo que cabe nun tanque [Tb. Tox]. Tanque llenu [Tb. Tox]. Cfr. tanque.
|
|||
tanquéu, el* 📖: tanquéu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tanqueo [Cñ].>(TEST)
|
Pesca de bonitu con cebu vivo [Cñ].
|
Cfr. tanque. |
||
tansiquiera 📖: tansiquiera🏗️: NO ✍️: NO |
Nin siquiera [Cñ. Ac. Tb. VCid]: <i class="della">Tansiquiera se despidió de mí</i>(TEST)
|
[Ac].
|
Siquiera [Mar], polo menos [Tb. Sm. Cv]: Nin tansi- quiera me lo dixo [Tb]. De l’amestadura del continuador del llat. tam > ast. tan (cfr.) y siquiera (cfr.). |
||
tantarantaina, el/la 📖: tantarantaina🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
{Nome de}despreciu, burlla [ByM]. //<i class="della">Ser</i>(TEST)
|
un tatarantaina ‘ser un chancletu, persona ensin pesu moral’ [Tb (= ser una tarantaina) ///Tantarantaina, comiste merlotu/tantarantaina, non comerás otru [CyN (Recuerdos)]. Tantarantaina, moces, que la lluna crez [CyN (Recuerdos)].
|
Cfr. tantarantana. |
||
tantarantán, el 📖: tantarantán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cítola, talandoria del molín [Ar]. 2. Tortazu, morrada, zurra [Ar]. Golpe o golpes que da’l que ta molestu al qu’incomoda y que suenen ensin mancar [R]. Golpe dau a otra persona des- pidiéndola bruscamente [ByM]. Emburrión [Ca]. Embestida [Ca]. Tropezón [Ca]. ///<i class="della">Tantarantán,</i>(TEST)
|
foyuelu, díxoi la vieya al vieyu [R].
|
Cfr. tantarantana. |
||
tantarantana, la 📖: tantarantana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
//<i class="della">Dar</i>(TEST)
|
la tantarantana ‘dar una venada de llocura’ [Ri].
|
Del llat. tarantantara ‘onomatopeya emplegada por Ennius pa imitar el ruíu de la trompeta’ (em). D’ehí pudo pasar a re- ferise a la consecuencia del ruíu molestu, ‘arrebatu de llocu- ra’, y a otros significaos peyorativos qu’acompanguen a la variante tantarantaina (cfr.) aplicable tamién a les persones. El pretendíu masculín en -anus daría nacencia a tantarantán (cfr.) [en cast. tantarantán (drae)] que se diz a lo que fai un ruíu molestu (como la talandoria) y a la consecuencia de pro- ducilu (‘golpe’ → ‘emburrión’, ‘embestida’), etc. |
||
tantéu, el* 📖: tantéu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tanteo [Xx. Llu. Ac].>(TEST)
|
Cast. tanteo [Ac]. //Al tanteo ‘(sistema de pesca) con cebu vivo’ [Xx]. ‘(pescar) con bocarte vivo y con una manguera regando pa cegar el bonitu; llueu cada pescador pesca con una caña [Llu].
|
Deverbal de *tantear antecesor del ast. tantiar (cfr.). |
||
tantiadura, la* 📖: tantiadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tantiaúra [Min].>(TEST)
|
Reconocimientu retocando una llabor [Min].
|
Cfr. tantiar. |
||
tantiar 📖: tantiar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">tantear </i>]Tb. Ce. Vd]. 2. Golpear o retocar les bóvedes de la mina con una barrena pa ver el grau de consistencia de les piedres [Min].
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">para que viesen los dichos suelos y los mediesen y </i><i class="della">tantea-</i>(TEST)
|
sen 1522(or.) [SP-IV/453]
|
|
||
tantiguar 📖: tantiguar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
tantu, a, o 📖: tantu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+tentu/tanta/tanto [Ay]. tantu/tanta [Oc. Or]. {<i class="della">tan</i>: con apó- cope en dellos contestos}.>(TEST)
|
Cast. tanto [Xral]: Tentu secretiar paró neso [Ay]. //En tanto (cfr. entanto). //Haber tantu pan como quesu ‘les dos partes tienen parte de razón’ [LC]. //Tan y mientres ‘mientres’ [CCa- bal. AGO]. //Nin pur eso tanto (= tanta = tantos = tantas) ye oración usada por un interlocutor pa restrinxir una pondera- ción d’otru: -¡Muito trabaya esa xente! -Nin pur esu tanto [Cv]. //Nin tantu nin tan d’el.lu ‘nin tanto nin tan poco’ [Sm]. //Nin tanto nin del.lo ‘nin tanto nin tan poco’ [Tb]. //Tan pron- tu ‘darréu’, ‘llueu’ [Cl]. //Tantu ya más cuantu ‘muncho’ [Tb. Pr].///
|
|
- mandó que ñon quedás dalgún lletrado/en Caldeya que ñon chas so medida/para sacallo de tantos cuidados,/o si ñon, morir todos enforcados [BAúxa, Sueños (Poesíes 77-80)]
Del llat. tantus, -a, -um ‘tan grande’ (em). Cola combinación cola preposición en-, entanto (cfr.) paralela a mentanto, etc. Dende tantu, a, o pue llograse una nominalización (cfr. tantu) y el verbu tantiar (cfr.).
Cfr. tantu. |
|
tantu, el 📖: tantu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+tentu [Ay].>(TEST)
|
Puntu nel xuegu [Ay] de naipes [Ac. Tb]. Cifra que s’algama a lo cabero de cada xuegu sumando’l valor de caúna de les car- tes [Tb]: ¿Cuántos tantos tienes? [Tb]. //Un tantu ‘un pocu’ [Tb. Sm]: Ya un tantu l.largu [Sm]: Fálta-l.ly un tantu pa tar cucíu [Sm]. Cfr. tantu, a, o.
|
|||
tanxente, el/la 📖: tanxente🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
Cast. <i class="della">tangente</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
del llat. tangere > ast. tanxer (cfr.), anque podría, tanxente, ser una adautación cultizante. Lo docu- mentao “tangante”, etc., de nun se tratar d’un tracamun- diu podría tenese como participiu de presente nominalizáu d’una variante verbal *tanxar. Ye almisible la so nomina- lización como paecen amosar los documentos. Fernández Guerra na so edición del FA (p. 181), entiende como “to- cantes: lo que á uno correspuende ó toca” que propiamente sedría ‘derechos’, ‘honorarios’. |
|
tanxer 📖: tanxer🏗️: NO ✍️: NO |
<tanxir [JH].>(TEST)
|
Tañer [Vd]. Tocar, palpar, pertenecer (por pariente d’otru) [JH].
|
|
Del llat. tangere ‘tocar’ (em s.v. tango), con continuadores románicos (rew), sigue ast. tanxer y tamién tañer (cfr.) y tanguir (cfr.), acordies coles dixebraes posibilidaes de sila- béu (ghla 354). Caltiénse tamién nominalizáu’l continua- dor del participiu débil tanxíu (cfr.) lo mesmo que’l doblete tañíu (cfr.). El participiu documentáu en -uda {la campana tanzuda [LK/206]} plantega duldes interpretatives sol calter de la palatalización. Del participiu de tangere, tactum féxose l’ast. tanchu, a, o (cfr.). D’un compuestu *retingere (como s’alvierte en attingo, obtingo, pertingo) siguió ast. retinxir (cfr.), propuesta valoratible si almitimos la so comparanza col llat. attingere responsable del gall. atinxir, atinguir (deeh). |
|
tanxíu, el* 📖: tanxíu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tanxidu [Bab].>(TEST)
|
Respiración anormal del animal malu, enfermu [Bab]: Mal tanxidu tien este buei [Bab].
|
Cfr. tanxer. |
||
tanza, la 📖: tanza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//tansa [/Mánt/].>(TEST)
|
Filo de la caña de pescar [Bi. Sd. Qu. Tb. Sm]. Sedal pa pescar [Ac. /Mánt/. Tor. VCid]. Fibra de guxanos de seda emplegada na caña de pescar [Lln (S)]. Filo de nilón pa pescar [Cn]: Puso no carrete una tanza pa 5 quilos [Cn]. 2. Cebu [Cp].
|
Voz común col gall. y cast. tanza y qu’almite n’ast. una crea- ción analóxica masculina tansu (cfr. tanzu). |
||
tanzu, el* 📖: tanzu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tansu [Tox]. //tanso [/Mánt/].>(TEST)
|
Filo de pescar [Tox]. Trozu de sedal con anzuelu [/Mánt/].
|
Cfr. tanza. |
||
tañadera, la 📖: tañadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Talandoria del molín [Os].
|
Cfr. tañer. |
||
tañedor, ora, el/la 📖: tañedor🔤: , ora, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
<b class="della">tañedor,</b>(TEST)
|
ora, el/la El que tañe [JH].
|
Cfr. tañer. |
||
tañer 📖: tañer🏗️: NO ✍️: NO |
<tiñir [Cg].>(TEST)
|
Tocar dalgún instrumentu de cuerda [JH]. Tocar les campa- nes [Cg]. 2. Tocar, palpar, importar, pertenecer [JH]. 3. Dir delantre de les vaques xoncíes aguiyándoles [Ll]. Conducir la pareya de vaques [Qu (= acocher)]. //“Eso ye como dar cuernos a quien no los sabe tañer = las vacas saben bien ma- nejarlos” [Ay].
|
|
a) vna canpaninia de metal para taner al Corpus Christi |
|
tañimientu, el 📖: tañimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
tañíu, el 📖: tañíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tañido</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. tanxíu. |
||
tañudu, a, o* 📖: tañudu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
tapa, la 📖: tapa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tapa</i>(TEST)
|
[Lln. PSil] pa zarrar cualquier cacíu o cavidá como’l fornu, etc. [Tb. Sm]. Tapa de madera [Ac]. Pieza de llatón con asa pa zarrar la puerta del fornu [Cv]. Parte superior de la llata [Llu]. 2. Caúna de les pieces de delantre y de de- trás de les esquirpies o de los lladrales del carru [Sl]. 3. Parte superior que recubre l’empeine, onde se dibuxen les madre- ñes [Ac]. 4. Pequeña ración de comida qu’ufren en chigres y restaurantes [Xral]. //Tapa’l fornu ‘pieza cuadrada con asa pa zarrar la boca del fornu’ [PSil]. //“Tapa regala borde de una embarcación. Carel. Regala” [Cñ]. “A modo de carel en las lanchas con cubierta” [Vd].
|
|
tativu tapón (cfr.) del que se desconocen dalgunes precisiones hestóriques, según afiten Corominas-Pascual. En tou casu la documentación ast. fai ver un usu nominal y otru axetivu; de tapón féxose’l verbu taponar (cfr.) y el contrariu destaponar (cfr.) asina como entaponar (cfr.) con posibles deverbales como ast. taponada (cfr.). Un diminutivu de tapu ye tapoxu (cfr.) → tapoxín (cfr.) d’u se fexo atapuxar (cfr.) cola posible variante *tapuxar d’u siguió’l deverbal fuerte tapuxu (cfr.). Un posible deverbal de tapar foi *tapadu (→ tapáu) d’u sigue’l dim. tapadiellu (cfr.), tapadiella (cfr.); un términu averáu ta- pador (cfr.), tapadoria (cfr.), tapadura (cfr.), tapaderu (cfr.), tapadera (cfr.). En rellación con tapa ta tamién el verbu ite- rativu tapear (cfr.), posiblemente xeneralizáu modernamente, dende l’aceición §4 de tapa motivada por una comparanza de lo que se sirve (o en qué se sirve) con una tapa ‘instrumentu pa tapar’. Otra cuestión destremada que planteguen los términos rellacionables con ast. tapa ye la posibilidá de la so alternancia o tracamundiu con una realización con [β] de lo que tamién nos da anuncia la etimoloxía del ast. tapecer (cfr.). Asina, lo que podría ser un deriváu de tapa (+ suf.) → *tapaza apaez como tabaza y tabasa (cfr.) [orixe del verbu tabasar (cfr.) y de los compuestos destabasar (cfr.) pero difícilmente de es- tabazar (cfr.)], xunto a l’alternancia tabasoria (cfr.) y tapa- sadoria (cfr.). Nun sedría imposible xustificar l’ast. tabasar xunto al port. atabafar ‘tapar’ por más que Corriente inxerte la voz portuguesa nun diccionariu d’arabismos (da s.v. atabafar). En tou casu asistimos equí nesti grupu d’exemplos con [-p-] y con [-β-] a un niciu de la posible llucha d’usos d’orixe xermá- nicu con otros quiciabes llatinos (anque non siempre) como s’alvierte en raposa - rabosa, etc. |
|
tapaboques, el* 📖: tapaboques🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tapabocas [Tb. PSil. Mar. VCid].>(TEST)
|
Especie de bufanda [PSil. Mar]. Prenda d’abrigu estrencha y llarga que val pa protexer la cara y cabeza [Tb. VCid].
|
Amestanza del verbu tapar (cfr.) col pl. de boca (cfr.). |
||
tapacón, el 📖: tapacón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tapacona [[ppac 284].>(TEST)
|
Zeugopterus punctatus, tapadera [Cñ (ppac)]. Compuestu debíu a l’amestadura del verbu tapar (cfr.) y el deriváu en plural
|
del llat. cunnus ‘coñu’. Un equivalente ye’l tamién compuestu tapaculos (cfr.) agora con un segundu tér- minu deriváu del llat. culus ‘culu’. La motivación paez tar non nuna significación lliteral sinón “porque esta especie, dada la disposición de sus aletas, puede adherirse con ellas a las rocas como si todo su cuerpo fuera una ventosa; de ahí el sentido general de tapadera que tiene el nombre castellano, al que se añaden las demás posibilidades imaginativas conjetu- radas por el metaforismo sexual o parasexual” [(ppac 284)]. |
||
tapaculos, el 📖: tapaculos🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Zeugopterus</i>(TEST)
|
punctatus, tapadera [Tz (ppac)].
|
Amestanza del verbu tapar (cfr.) col pl. de culu (cfr.). Cfr. tapacón. |
||
tapacuniu, el 📖: tapacuniu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Dique [Cl].
|
Posible compuestu del verbu tapar (cfr.) con *cuniu ¿variante de cuñu (cfr.)? |
||
tapadera, la 📖: tapadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tapadeira [Pzu. y Cd. Vg. /Eo/. Tor]. tapadiera [Tox]. atapa- dera [JH]. tapaera [Ay].>(TEST)
|
Cast. tapadera [Pa. Ay. Pzu. Cd. Pr. Tox. /Eo/. Vg. Tor. JH] de cualquier vasía [Ac. Cd]. Tapa [Tb. Sm. PSil]. 2. Persona qu’aúda a otros a tapar vicios o defeutos [Cd]. 3. Alcagüeta [Pa. Cd. Pr]. 4. Encubrimientu [Tor]. 5. Especie de cobertizu de cueru sol sobéu [Os]. //Tar de tapadera ‘ser encubridor’ [Ac. Tox (fer de tapadiera)]. Cfr. tapa.
|
|||
tapaderu, el* 📖: tapaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<atapaderu [Vv].>(TEST)
|
Cast. tapadero [Vv].
|
Cfr. tapa. |
||
tapadiella, la 📖: tapadiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tapadera</i>(TEST)
|
[JH]. Oxetu que tapa dalgo que nun se quier que se vea [Ca].
|
2. Persona qu’encubre lo qu’otra nagua por inorar [Ca]. Cfr. tapa. |
||
tapadiellu, l’ 📖: tapadiellu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Cast. <i class="della">tapadero</i>(TEST)
|
[JH (tapadiellu)]. Cast. tapadillo, cobertizu [JH (atapadiellu)]. //D’atapadiellu ‘cast. de tapadillo’ [JH].
|
Cfr. tapa. |
||
tapador, el* 📖: tapador🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
“<i class="della">Tapadores.</i>(TEST)
|
- Se colocan encima de las mullidas” [Mar].
|
Cfr. tapa. |
||
tapadoria, la* 📖: tapadoria🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tapadoira [Tox. PVieya]. tapaoria [Sb].>(TEST)
|
Tapa [Tox. PVieya]. Tapadera [Sb]. Cfr. tapa.
|
|||
tapadura, la 📖: tapadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Tolo que val pa defendese del agua al llover (paragües, abri- gu, gabardina...) [Tb. Sm. PSil]. Cfr. tapa.
|
|||
tapafaltes, el* 📖: tapafaltes🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tapafaltas (<i class="della">sic</i>) [Llu].>(TEST)
|
Pieza de madera que na proba superpónse al carel, como re- fuerzu [Llu (= falopio)].
|
Amestadura de tapar (cfr.) col nome en plural faltes (cfr. falta). |
||
tapafuracos, el 📖: tapafuracos🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tapa</i>(TEST)
|
agujeros [JH].
|
Compuestu del verbu tapar (cfr.) col nome furacu (cfr.) en plural. |
||
tapagüeyos, el 📖: tapagüeyos🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Xida, engañu que se fai pa que nun vean daqué o a daquién, pa tener engañáu a dalguién [Llg]: <i class="della">Esa ley ye un tapagüe- </i><i class="della">yos </i>[Llg].
Amestadura de <i class="della">tapar </i>(cfr.) col nome en plural <i class="della">güeyos</i>(TEST)
|
(cfr.
|
güeyu). |
||
tapar 📖: tapar🏗️: NO ✍️: NO |
<atapar [Lln. Cg. Sb. Ay. y Tb. y Sm. PSil. An. JH].>(TEST)
|
Cubrir [Ac. Sr. Tb. R], cast. tapar [Lln. Sb. Cg. Ay. Tb. Sm. PSil. An. JH]: Atapar la calle, que nun pase naide {dizse nun xuegu de neños [Tb]}. 2. Abrigar [Ay. Tb. Sm]: Atapéme y toos me vieron [Canella]. 3. Protexer (del agua al llover, de la nieve) [Bi. Tb]: Tapéilu pa que nun se mochara [Tb]: Tápame pa nun me mochar [Tb]. 4. Ocultar, esconder [Ay. Tb]: Tapánonlu cuando la guerra [Tb]. ///Con un bon traxe atápase’l ruin linaxe [LC]. Piensen los enamoraos que toos tienen los güeyos tapaos [LC]. Una vida y una capa mucho tapa [Canella].
|
|
Cfr. tapa. |
|
tapasadoria, la* 📖: tapasadoria🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tapasadoira [Sm].>(TEST)
|
Tabasa [Sm].
|
Cfr. tapa. |
||
tapear 📖: tapear🏗️: NO ✍️: NO |
Tomar una tapa (nun chigre, nun restaurán) [Ac]: <i class="della">Taben ta- </i><i class="della">peando</i>(TEST)
|
a les tres de la tarde [Ac].
|
Cfr. tapa. |
||
tapecer 📖: tapecer🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><atapecer [Cl. y Pa. y Cg. GP. Sb. Ay. Qu. y Tb. V1830. DA].
///<ident class="della" level="1"></ident>/topecer [Cñ. y R]. atupecer [Cl. Cn]. ////atrapecer [Ac. Ay. Ri. Qu. y Tb. PSil. Pr. y ByM]. trapecer [Ac. Sd].>(TEST)
|
Escurecer [Lln. Cl. Pa (= entapecer). Ac. Sb. Ay. Ri. Tb. Pr. Qu. Tb. GP. V1830. DA. VBable] el cielu de sutrucu [PSil]. Escurecer dafechu [Cb]. Anochecer [Lln. Cg. Cñ. Cp. Sd. Qu. Tb. Pr. Md. Cn. JH. R. ByM], atardecer [Llg]. Facese nueche zarrao [Pa]: E de noche tapecíu [Pa]. 2. Facese escuro [Tb]. Ponese escuru (el día) [Tb], por nevar muncho [Ay]. 3. Cu- brir [Lln]. 4. Quedar sordu dafechu [Ay]. 5. Debilitase, perder fuerces [Cl].
|
|
||
tapecida, la* 📖: tapecida🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<atapecida [Tb]. atrapecida [Md].>(TEST)
|
L’atardecer, anochecer [Tb. Md]. Cfr. tapecer.
|
|||
tapecíu, ida, ío 📖: tapecíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<atapecíu [Lln]. ////atopecíu [Cl].>(TEST)
|
Escurecíu, anochecíu [Lln].
|
2. Zarrao (la nueche) [Lln]: E no- che tapecíu [Lln]: E noche atapecíu [Villah]. 2. Atontáu [Cl]. Pp. de tapecer. |
||
tapete, el 📖: tapete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tapete </i>[Xral]. Ufiertamos sobre too la documentación del sieglu x alvirtiendo que la presencia de la pallabra resulta abondosa pelo menos nos dos sieglos que siguen darréu:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tapites</i><i class="della">(TEST)
|
antemano dos manteles antemano sex sauanas ante- mano undecim 908 (s. xiii) [DCO-I/75]
|
|
||
tapia, la 📖: tapia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<trapia [Llg].>(TEST)
|
Cast. tapia [Pa], muru [Cd]. Bardial fechu con piedra y barru como llende del corral [Ay]. //Tar como una tapia ‘tar persor- du’ [Tb. Sm. Cd. Tox]. //Tar como una trapia ‘tar persordu’ [Llg]. //Surdu como una trapia ‘persordu’ [Llg].
|
tapia:/ñon fizo casu de aquello [ABalvidares, Romanzón
|
cfr.), l’ax. tapial (cfr.) y el verbu tapiar (cfr.). Sobro tapia (allugáu na toponimia (ta 705), féxose *tapiu d’u siguió l’aumentativu tapión (cfr.). N’ast. trapia alvertimos l’influxu del ast. trapu. |
|
“tapiador” 📖: “tapiador”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Juan</i>(TEST)
|
Lorenzo tapiador Juan Alfayate criado de Pedro Perez cast. tapiador (Martínez Meléndez 1995: 665). Cfr. tapia.
|
|
cfr.) pa llograr un nome d’oficiu común col |
|
tapial, el 📖: tapial🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Parede de tierra amasao y apisonao ente tables [Tor]. Caún de los tramos con que se va faciendo la parede de tierra amasao y apisonao ente tables [Tor]. 2. Caúna de les estaques que s’alluguen a los llaos del tableru del carru pa encontar la carga [Cu (VB). /Eo/].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">seiat</i>(TEST)
|
cercado de duos tapiales 1143 (s. xii) [ACL/220]
|
|
Cfr. tapia. |
|
tapiar 📖: tapiar🏗️: NO ✍️: NO |
Rellenar o cubrir con piedra un güecu que yá nun va utilizase [Ay]. 2. Zarrar con una tapia [Ac].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">los mandedes lamar para caua nen para </i><i class="della">tapiar</i><i class="della">(TEST)
|
en nenguna cassa 1307(or.) [ACL-IX/119] Cfr. tapia.
|
|||
tapiáu, ada, ao 📖: tapiáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Zarráu por un muru [Cd]. //<i class="della">Tar</i>(TEST)
|
tapiáu ‘tar sordu’ [Cd].
|
|
cfr.). |
|
tapicar 📖: tapicar🏗️: NO ✍️: NO |
Mordiatar [Md].
Verbu fechu dende’l dim. de <i class="della">tapa</i>(TEST)
|
→ tapica → tapicar.
|
|||
tapiegu, a, o 📖: tapiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>De Tapia [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Deonomásticu del nome del pueblu y conceyu de <i class="della">Tapia</i>(TEST)
|
(ta 705).
|
|||
tapín, el 📖: tapín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tapín/inos [Lln. Ay].>(TEST)
|
Cast. tepe [LV. Pb. Lln. Os. Pa. Cg (= chapín). Cñ. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. Cd. Pr. Sl. Oc. V1830. JH. DA. R. Vg. Mar. Tor]: El prau ya de bon tapín [Tb]. Sue- lu de los praos [Cv]. Trozu de tierra con céspede [Lln. Cb. Cp. Bard. Arm]. Porción de céspede llevantáu de raíz [Arm]. Trozu pequeñu de céspede [Vd] llevantáu y usáu como mullíu [Alb]. Tarrón [Cl] cubiertu de yerba [DA]. Trozos de tierra con céspede, arrancáu pa tapiar y pa facer una borronada [Ac]. Un pedazu de superficie cualquiera que s’arranca [Cb. Cp]: Isti campu tien bon tapín [Cp]. Céspede [Tb. PSil]: Tien mui buen tapín [PSil]. “Tapín, césped o terrón” [GP a. 1788]. “Una gleba de tierra de la superficie de un campo verde que se saca cortado en forma de adobes o ladrillos para hacer las cár- cabas o paredes, o algún margen de tierras labrantías” [GP a. 1796]. 2. “Otras veces {tapín} se toma por toda la superficie del banco, especialmente de pradería, en escrituras de ventas, arriendos, foros, etc. v. g. tapín de tantos días de bueyes” [GP
|
“Ciérrense las plantaciones con seves de tapín, arctos, espi- nos, felechos, etc.” [Pastor 1853: 65]
|
cfr.) y con una variante a. *tepe anque güei namái se caltenga’l correspondiente dimi- nutivu evolucionáu asina: *tepe → *tepín → tapín. |
|
tapinada, la 📖: tapinada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tapinaa [JH].>(TEST)
|
Conxuntu de tapinos [Tb. JH]. “Serie horizontal de tapinos que van poniendo nuna cárcova ó choza” [JH]: Una bona cár- cova tien que tener cuatro tapinaes [JH].
|
Deverbal de tapinar (cfr. tapín). |
||
tapinar 📖: tapinar🏗️: NO ✍️: NO |
<atapinar [Lln. y Ay].>(TEST)
|
Nivelar un terrén con tapinos [Cl. Pa. Cb. Cp. Ay] o pa criar pación [Ac]. Poner tapinos nun terrén [Cb. Pzu]. Cubrir con tapinos [Ay] los fallos de los praos [Cv]. Asitiar tapinos [JH]. Tirar tapinos [Lln. Villah]. 2. Cubrir el techu [Ay]. 3. Dir asor- deciendo [Ay]. Ponese sordu [Ay]. 4. Ponese la nublina trupo o tupo nun dexando ver [Ay]. 5. Atacar (sic) [V1830].
|
|
Cfr. tapín. |
|
tapinazu, el 📖: tapinazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Golpe dau con un tapín [Tb. Sm]. 2. Aición de tirar un tapín [Lln]. Cfr. tapia.
|
|||
tapinera, la 📖: tapinera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Conxuntu de <i class="della">tapinos </i>[Pa]. 2. Fesoria especial pa cavar tapinos [VCid]. Cast. <i class="della">cespedera</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. tapia. |
||
tapineru 📖: tapineru🏗️: NO ✍️: NO |
“Tapineru. Cespederas. Prado de donde se sacan céspedes” [JH]. //<i class="della">Comer</i>(TEST)
|
como un tapineru ‘comer muncho’ [Cb].
|
Cfr. tapia. |
||
tapión, el 📖: tapión🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Terrén arcilloso [Cn (MG)]. La segunda capa de terrén nes tie- rres de llabor, que tien un color arroxao claro y ye de pergrán dureza [Oc]: <i class="della">Nesta</i>(TEST)
|
tierra insiguida s’atopa’l tapión [Oc].
|
Cfr. tapia. |
||
tapíu, el 📖: tapíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tapidu [Pr. JH]. tapío [Ac]. ///tapido [R].>(TEST)
|
Llenzu de llin delgao y mui tupío [Cg]. Tela de filo fecho en casa [Pr]. Tela delgao que se texe (...) [JH]. Febra de llin llueu de restiellao, llarga y sana, que se destina al texíu [Ac]. Tela gordo [R].
|
|
||
tapiyu, el* 📖: tapiyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tapichu [PSil].>(TEST)
|
Oxetu de curtiu valor que val p’abrigase del fríu y del agua [PSil]: L.levóu un tapichu pa la braña [PSil].
|
En rellación col ast. tapar (cfr.) y cola presencia d’un sufixu continuador de -īculus. |
||
tapizar 📖: tapizar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Tapar rendexes, furacos [Lln].
|
2. Criar tapín (la tierra que pradia) [R]. Cfr. tapizu. |
||
tapizu, el 📖: tapizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tepiz [Cl].>(TEST)
|
Texíu de la peñera [Cl]. //Ponese tapizu ‘criar tapín la tierra que se fai prau [R].
|
Del llat. *tapitium, variante de tapete, -is ‘alfombra’ (em) nel aniciu de dellos términos románicos ya hispánicos (rew s.v. tapetum; deeh s.v. *tapītium), anque pa Corominas-Pascual sedría un galicismu tapiz ‘alfombra’ (dcech s.v. tapiz) idea que tamién almite García de Diego (deeh s.v. *tapītium). Equí plantégase una discusión asemeyada a la que ye a vese nel ast. tamizu (cfr.) sobro si ha tenese por términu autócto- nu o por galicismu. L’ast. tapizu col influxu del tamién ast. tapín (cfr.) podría xustificar la espresión conseñada enriba de ponese tapizu. Sol ast. tapizu féxose’l verbu tapizar (cfr.) y el so compuestu entapizar (cfr.) onde s’alvierte l’influxu del ast. tapar (cfr.). |
||
tapón, el 📖: tapón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tapón</i>(TEST)
|
[Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Tox]. Tapa de madera que tapa la boca del fornu [Ll]. 2. Persona baxa y regordeta [Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Cv. Tox. /Eo/]: Yara un tapón namás [Tb]. ///Por San Antón quita la pita el tapón [LC]. Esto he al primer tapón el zurramientu [Fiestas Coronación 182] Cfr. tapa.
|
L’usu axetivu de tapón ‘pequeñu’ vese nel testu del s. xviii: |
|
|
taponada, la 📖: taponada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<taponá [Ll].>(TEST)
|
Aición d’abrir la tapa o puerta del fornu cuando ta cociendo’l pan [Ll. Gr]: A los venti minutos das-y la taponada pa ver cúmu va’l pan [Gr].
|
Deverbal de taponar (cfr.). |
||
taponar 📖: taponar🏗️: NO ✍️: NO |
Poner un tapón, mover la tapa, obstruír [Tb]: <i class="della">Tapona’l</i>(TEST)
|
furacu qu’entra agua abondo [Tb].
|
Cfr. tapa. |
||
tapoxín, el 📖: tapoxín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Tapón [Tox].
|
2. Neñu que nun miedra [Tox]. Dim. de tapoxu. |
||
tapoxu, a, o 📖: tapoxu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+tapuxu [Ay. Ll]. tapuxu/tapuxa [Sm].>(TEST)
|
Pequeñu y gordu (un individuu) [Ay. Ll. Tb. Sm]. Pequeñu [/Mánt/]. Cfr. tapa.
|
|||
tapu, l’* 📖: tapu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<atapu [PSil].>(TEST)
|
Sitiu d’una presa onde se tapa pa esviar l’agua de regar [PSil].
|
Cfr. tapa. |
||
tapuxu, el 📖: tapuxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tapujo</i>(TEST)
|
[Ay. Tb. Pzu. Tox]. Cfr. tapa.
|
|||
taquera, la 📖: taquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Instrumentu que faen los rapazos con un cañutu de sabugu y un émbolu pa llanzar tacos o proyeutiles [Ay. Cv. VCid]. 2. Xuegu infantil [Vd]. Cfr. tacu.
|
|||
taqueral, el* 📖: taqueral🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><taqueiral [Cv].>(TEST)
|
|
|||
taquiar 📖: taquiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
taquiláu, el 📖: taquiláu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
taquillón, el 📖: taquillón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
taquín, el 📖: taquín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
tar 📖: tar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><estar [y Lln. y Ll. y PSil. y JH].>(TEST)
|
Cast. estar [Lln. Cl. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. JH]. 2. Ser [Sm]: La vida de los vaqueiros taba mui diferente [Sm]. //Tar tiráu al repuilgu ‘andar en busca de compañía sexual’ [Llg]. //Tar tres d’Uvieo ‘tar llocu, nun tar no que celebra (porque detrás de la capital, Uviéu, visto dende Llangréu, taba l’hospital siquiátricu o La Cadellada)’ [Llg]. //Nun tar no que se celebra ‘nun saber lo que diz’ [Ac. Tb]. ///Bien tabes en to ñeru, páxaru parlleru [LC]. Cuando l’home ta de males hasta la muyer tien fíos d’otros [LC]. Cuando ún ta solu sábe-y la boca a fierru [LC]. Detrás de la camada ta la fornada [LC]. Lo que ta a la vista non necesita candil [LC]. Non ta la carne en platu por falta gatu [LC]. Onde teas fai lo que veas [LC].
|
|
Del llat. stāre ‘tar de pie’, ‘tar inmóvil’ (em), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh). |
|
tara, la 📖: tara🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Blima de salgueru (cola que se faen cestos) [Vg].
|
Cfr. tala. |
||
tarabascu, {a, o} 📖: tarabascu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
(TEST)
|
Estrafalariu, toscu [Ar].
|
Paez que ye términu que tien daqué parentescu col ast. tam- bascu, a, o (cfr.). |
||
tarabayón, el* 📖: tarabayón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tarabachón [Sm].>(TEST)
|
Animal asemeyáu al topu pero más grande qu’él [Sm]. ///Fé- rite l.leichi, tarabachón,/saca manteiga ya l.leichi non [ALl (Esfoyaza)].
Aum. de tarabayu (cfr.). |
|||
tarabayu, el* 📖: tarabayu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Abúltanos que lo conseñao (“tarabal.lu” [Tb]. “turabal.lu” [Sm]) pue ser niciu de percorreición de cheísmu}.>(TEST)
|
Restroxu [Tb]. //-os ‘restroxu, sobres que dexa’l ganáu en pe- selbe por ser yerbes males, gordes, dures o por tar farto’ [Sm].
|
Camentamos que la realización tebergana y somedana ha ser *tarabachu (fastera B-D) qu’esixe un estándar *tarabayu ¿que xustificaría, quiciabes, l’ast. estarayar (cfr.), con perda de -b-? Encontu a la nuesa propuesta fónica vese nel aumenta- tivu ufríu na fastera D asturiana onde se conseña tarabachón (cfr. tarabayón). |
||
tarabazar 📖: tarabazar🏗️: NO ✍️: NO |
<atarabazar [y Cp. y Ll. y Md. y Qu. y Tb. y Tox]. /////atara- batar [y Ll]. tarabatar [y Ll].>(TEST)
|
Espedazar [Lln].
|
2. Cuayar la lleche [Tb. Md (o sangre)]. Entiestar la lleche [Tox]. //-se ‘cortase la lleche’ [Cp. Ll. Qu (Oc). Cd]. Quiciabes d’ una formación dende’l llat. trabs, trabis [o dende’l siguidor ast. trabe (cfr.) → traba] féxose’l verbu ast. → trabar y los aumentativos *trabazu → tarabazón, y *tra- baza d’u tendríamos *trabazar → tarabazar (con vocal anap- títica). Dende t(a)ra(b)azar pudo llograse’l verbu trazar (?) y tarazar (cfr.) → trazar; de ta(r)azar → tazar (con perda de -r-), aniciu d’un deverbal tazu (cfr.), taza 2 (cfr.) y del térmi- nu rellacionáu tazadura (cfr.); de la mesma manera tamién s’entendería’l compuestu retazar (cfr.) col so deverbal fuerte retazu (cfr.). Ye posible que dende tarabazar s’almitiere una variante compuesta estarabazar (cfr.). Dende esta(r)a(b)azar siguió ast. estarazar (cfr.) y estazar (cfr.) asina como’l como’l so contrariu destazar (cfr.). Tamién ye compuestu dende ast. tazar → entazar (cfr.) col que tien rellación ast. entazadoriu (cfr.). Un deverbal de tarabazar pudo ser *tarabazu, conocíu gracies al aumentativu tarabazón (cfr.), cola perda de -b- siguió tarazu (cfr. tarazar). Semánticamente ha partise de la idea de ‘romper’, ‘desfacer’ que tamién se ve figuradamente na so apli- cación a ‘cortar’ qu’alvertimos en ‘lleche cortao’, etc. |
||
tarabazón, el 📖: tarabazón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Coágulu de sangre [Md].
Aum. de *<i class="della">tarabazu</i>(TEST)
|
(cfr. tarabazar).
|
|||
tarabellar* 📖: tarabellar*🏗️: SI ✍️: NO |
<tarabel.lar [Vd]. tarabiel.lar [Vd]. entarabiel.lar [Vd]. ///ta- rabillar [Vg].>(TEST)
|
|
|||
tarabellón, el* 📖: tarabellón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tarabal.lón [Vd].>(TEST)
|
|
|||
tarabica, la 📖: tarabica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//tarambica [y Oc].>(TEST)
|
///
|
|
Dim. del ast. trabe (cfr.) → *trabica → tarabica con vocal anaptítica, con variación de xéneru. |
|
tarabicar 📖: tarabicar🏗️: NO ✍️: NO |
<atarabicar [Md. GP]. /////atarambicar [Md].>(TEST)
|
Zarrar con tarabica [Lln. Pa. Cg. Llu. Sb. Ay. Ll. Md. An. Pr]: Tarabicóu la puerta [An]. 2. Nun asentar bien en suelu (un mueble, una siella) [Tb]: Esta mesa nun fai más que tarabi- car [Tb]. Movese y meter ruíu daqué que ta mal asentao o mal fixao nel sitiu que-y correspuende [Tb]: ¿Nun ves cómo tarabica’l tachuelu? [Tb]. 3. Acabar pronto una cosa [Lln]. Acabar la comida, la facienda [Cg]. Zampar [Cñ]. Acabar una comida [Mi] pronto [Min]: Lo que te gusta ensiguía lo ta- rabiques [Mi]. 4. Cortar o llanzar dalgo de cuayu [Min]. 5. Murmurar falando abondo y ensin sustancia [GP 1788].
|
Verbu fechu sol ast. tarabica (cfr.). Una variante con traca- mundiu de dentales y llabiales pue ser ast. zarapicar (cfr.) qu’almitiría otra xustificación. |
||
tarabicáu, ada, ao 📖: tarabicáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Consumáu (un fechu) [Min]. 2. Cortáu (un miembru) [Min]. Pp. de <i class="della">tarabicar</i>(TEST)
|
[Min].
|
|||
tarabicu, a, o 📖: tarabicu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tarabicu [Cp. Ac. Ll. Oc]. tarabica [Pa. Sb. Ay. JH]. /////ta- rambica [Tox].>(TEST)
|
Llixera, de poca formalidá (una persona) [Cb. Tb. PSil. Pr. Cv]: El nenu ya muchu más tarabicu que la nena [Tb]. De poco sesu (una persona ) [Lln]. Inquieta, informal (una perso- na) [Ay. Ll. Tb]. Inestable, variable, de poca formalidá [Tox]. De ruin xuiciu [Cp. Ac. Sm]. Inquietu, tolondru (un neñu) [Cg]. Inquieta (una persona) [PSil]. 2. Charrán, de poca se- riedá [Oc]. Charrana (una persona) [Pa. Sb. PSil]. Que fala muncho y con priesa [JH]. Cfr. tarabica.
|
|||
tarabicu, el 📖: tarabicu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tarambicu [Vd. Oc].>(TEST)
|
Tarabica [Vd]. Pieza de madera [Oc] pa zarrar puertes y ventanes [Cv]. Cast. pestillo [As]. Tipu de picaporte antiguu de madera [Oc]. Calaviya de madera [Vd] que se mete nos furacos del timón del llabiegu [Cb. JH]. 2. Pieza del molín [As]. Talandoria [Vil (Cruce). Vg]. 3. Palín col que se suxeta la melena [JH]. Palín col que se suxeten los tirantes al calzón
|
|
o la bragueta, o s’abrochen les vistidures a falta de botones Cfr. tarabica. |
|
tarabiella, la 1 📖: tarabiella🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<tarabiel.la [PSil. Cv. As (Oc)]. tarambiel.la [PSil].>(TEST)
|
Barrena grande usada polos madreñeros [PSil].
|
Taladru más pequeñu que’l tarabiellu [Sl. Cv]. 2. Taleirúa del aráu [As (Oc)]. 3. Remolín de nieve [Cv]. 4. “Geófilo longicornio que ataca el maíz” [Cg]. //Comer a ún la tarabiella ‘perder la salú, desmeyorar ensin causa conocida’ [Cg]. //D’una cosa que men- gua y nun se sabe por qué dizse que lo comió la tarabiella [Cb]. ///Lla tarabiella ye endemás cuando ell moliñeru ye sordu [JH]. Cfr. tarabiellu 1. |
||
tarabiella, la 2 📖: tarabiella🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<//tarabella [Eo].>(TEST)
|
Tranca fecha d’ablanu verde, usada pa zarrar les portielles nos praos [Pa]. Tranca de madera pa zarrar puertes [Lln] y ven- tanes [Vg].
|
2. Llanzadera del molín [/Eo/. Mar. JH]. 3. Cast. tarabilla [Munthe 1888-1889: 92-iv]. 4. Muyer charlatana, alborotadora [Sb]. Muyer que fala muncho (ye una metáfora pol ruíu constante y molestu de la llanzadera) [Mar]. Chuevi ya nieva ya fai taraviela/probe la viecha que ta na purtietsa/cun sieti nininus ya media mantietsa [Munthe 1888-1889: 92-iv] D’un posible deriváu de trabs, -bis ‘viga de madera’ (em), qui- ciabes del diminutivu *trabella, -ae, equivalente a trabēcula (em), pero con una vocal anaptítica *tarabĕlla, anque Coromi- nas-Pascual parten de la voz yá románica traba (dcech s.v. ta- rabilla). Dende tarabiella 2 y tarabiellu 2, o dende’l so antece- dente, partiríase pa llograr l’ast. tarabellar (cfr.) → taramellar (cfr.) → taramiellar con propagación analóxica del diptongu. La rellación con trabs, -bis yá la fexere ver González de Posada (pe1: 98) y Xovellanos (Apuntamiento 317) y paez tar presente en dellos términos averaos. Ye posible qu’en delles aceiciones debamos ver l’influxu de tarabiella 1 (cfr.). Pero dende tara- biellu iguóse’l femenín correspondiente ast. tarabiella 1 (pe2) y de dambos el verbu tarabellar. Semánticamente vese cómo dende l’aceición primera de ‘tranca’ aplícase a ‘llanzadera del molín’ (por ser una tranca) y, como ésta se mueve permuncho y mete ruíu, aplícase a la ‘muyer charrana’ y a ‘quien se mueve abondo’ como vemos nel correspondiente masculín tarabiellu 2 creáu analóxicamente. Nun paez acondao partir del ár. cl. ţarab ‘música’ → and. ţaráb como propunxere Corriente (da). Dende tarabiella 2 siguió, al sur del cordal, la variante tara- muella (cfr.) onde s’alvierte: a) tracamundiu de llabiales so- nores b-m; b) pasu [je] → [we] como en estrieldu → estrueldu (ghla §3.1.7.3). Dende taramuella féxose’l verbu taramullar (cfr.) d’u siguió’l deverbal taramullu, a, o (cfr.). |
||
tarabiellu, el 1 📖: tarabiellu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<tarabiel.lu [Pzu. PSil. Cn (V). Cv]. //tarabello [Eo].>(TEST)
|
Barrena de boca grande pa facer el furacu de la madreña (y otros usos) [Sl. Cv]. Barrena pequeña [Pzu. PSil. Cn (V)]. Barrena [/Eo/].
|
Del llat. terebellus, ensin dulda diminutivu de terebrum va- riante seronda de terebra ‘ferramienta p’afuracar’, ‘taladru’, ‘barrena’ (em s.v. tero), con continuadores románicos (rew s.v. terebĕllus) ya hispánicos (deeh s.v. terebĕllus). Un aum. sedría ast. tarabellón (cfr.). En dalgún casu pue duldase si ha partise del étimu propuestu o si ye preferible una asocia- ción col ast. tarabiella 2 (cfr.); pero dende terebellus pudo llograse’l verbu ast. → trebellar (cfr.) d’u se corrixere’l pri- mitivu *trebiellu y *trebiella xeneralizando l’analóxicu ver- bal ast. trebellu (cfr.) → trebella (cfr.). |
||
tarabiellu, el* 2 📖: tarabiellu🔤: , el* 2 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 el*, 2 |
<tarabiel.lu [PSil. //tarabello [Eo].>(TEST)
|
Pieza del molín [PSil].
|
2. Neñu inquietu o poco xuiciosu, home poco firme nes sos pallabres [/Eo/]. Cfr. tarabiella 2. |
||
tarabina, la 📖: tarabina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Ñudu marineru [Xx].
|
Cfr. trabe. |
||
tarabira, la 📖: tarabira🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cuerda emplegada pa sacar daqué cosa del mar, como un ba- rril [Llu].
Podría tratase d’una variante del ast. <i class="della">tarabina</i>(TEST)
|
(cfr.) con traca- mundiu de sonores
|
quiciabes con influxu fónicu de tarabiru, a, o (cfr.). |
||
tarabiru, {a, o} 📖: tarabiru🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
<taraliru [Lln (P)].>(TEST)
|
Ensin chapeta [V1830]. De poca formalidá [Lln (P)].
|
Quiciabes, lo mesmo que tarariru, tararira (cfr.), sía un ax. qu’ha rellacionase cola repetición onomatopéyica ta-ra-rí, ta-ra-rá que tamién ta na base del verbu tarariar (cfr.), cast. tararear (dcech s.v. tararear) que recuerda l’actuación del despreocupáu o del que ye chancletu. Na espresión ast. al- viértese tamién l’influxu de tarabina y un encruz posible col verbu virar (cfr.). Hai quien tien l’ast. taraviru [V1830] por tracamundiu con tarabicu [Sánchez Vicente 2014: 50]. |
||
tarabón, el 📖: tarabón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Ñudu que se fai con una tablina o palu a los brazos del zurrón p’acurtialos [Ca].
Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
|
tarabina & trabe.
|
|||
tarabucu, el 📖: tarabucu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tucu de la panoya onde va’l granu de maíz [Sm, Pr (= taru- cu)], llueu de quita-y los granos [Ce. Cd (= tarucu)]. 2. Dalgo que ye pequeño, curtio y gordo [Tb. Tox].
Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
|
tarucu & trabe & taru 1.
|
|||
tarabullu, el* 📖: tarabullu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><taragullu [Pa].>(TEST)
|
|
|||
tarabuyu, el* 📖: tarabuyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><taraguyu [Cg. Ri].>(TEST)
|
Cast. tocón del maíz [Cg]. Tarucu del maíz [Ri].
|
|
||
taracal, el 📖: taracal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Terrén poblao de taraguyos [Cg]. Abondativu de <i class="della">taracu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
taracón, el 📖: taracón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aum. de <i class="della">taracu</i>. 2. Parte que queda de cortar el narbasu del maíz [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">taru</i>(TEST)
|
1, col suf. -acu y aum. -ón.
|
|||
taraconazu, el* 📖: taraconazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+taraconezu [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident>Golpe lleváu con un <i class="della">taracón</i>(TEST)
|
[Ay].
|
|
||
taracu, el 📖: taracu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Tallu de maíz [Cg]. Tallu de la panoya [Lln]. 2. Raíz completa d’un árbol [Lln]. 3. Palitroque [Lln].
<i class="della">luego cabar la tierra muy al fondo arrancando dichos </i><i class="della">tara-</i>(TEST)
|
cos [Grangerías xviii: 989]
|
|
||
taragañada, la 📖: taragañada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><taragañaa [JH]. taragañá [Ri. Qu].>(TEST)
|
|
|||
taragañar 📖: taragañar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><ataragañar [Ri. Ar]. taragumiar [yAy].>(TEST)
|
Comer afamiao [Qu], a grandes mordiatos [Tb]. Morder a gran- des bocaos [Ac. Ay. Ri. Pr]. Arrancar taragaños [Cb]. 2. Dar un mordiscu, comer a mordiatos dexando la marca de los dientes [Ar]. Morder [Lln. Llg. DA], mordiscar [Ay. Ll]. 3. Rapar, rasar [Cn (MG)]. Atarascar [JH]. ///Agarréla pela mano/pa mio casa la llevara/sentéla en una tayuela/a filar como una dama./De un llau era percoxa/de otru descericada/de un costáu se retorcía/ del otru taragañaba [ALl (Esfoyaza)].
Verbu fechu sol ast. taragañu. |
|||
taragañatu, el 📖: taragañatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Mordiscu, mordiatu [Lln].
Formación sol ast. <i class="della">taragañu</i>(TEST)
|
(cfr.) → ast. taragañatu, gracies a l’amestadura del suf. -atu (cfr.). Tamién l’aum. de táragi continuador
|
del llat. -aceus → taragazu. |
||
taragañazu, el 📖: taragañazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Bocáu grande [Ri]. Mordiscazu [Tb]. Mordiatu [Pr] d’un ani- mal [Lln].
|
2. Lo que s’arranca d’un mordiscazu [Ac. Ri]. 3. Corte fechu na piel [Lln]. Cfr. tragu. |
||
taragañón, ona 📖: taragañón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<taragañón/ona/ono [Ri].>(TEST)
|
Que come a grandes bocados [JH]. Mordedor [JH]. Qu’arranca munchos taragaños [Cb].
|
Tragón [R. AGO]. 2. Grande y ro- busta (una persona) [Ri]. //Taragañona ‘mocetona’ [Pa]. Aum. de taragañu & tragu). |
||
taragañu, el 📖: taragañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+taragueñu [Ay. Ll. Ri]. taragaño [Cñ. R]. +taragoñu [y Llg].>(TEST)
|
Mordiatu [Bi. Llg. Sr. Ay. Ll. Sd. Tb. Cn (MG). Pr. V1830. JH. DA. R]. Mordiscu, lo que se muerde y arranca d’una vez [Cb. Cg. Ay. Ll. JH]. Bocáu grande [Ri]. Cantidá que s’arrinca d’un mordiatu [Ri]. 2. Mazcayu de la mazana [Cb. Pi]. 3. Ta- rascada [Cñ]. Cfr. tragu.
|
|||
taragazu, el 📖: taragazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Lo que s’arranca d’un mordiatu (a una fruta, al pan) [Cp]. Del ast. <i class="della">tragu</i>(TEST)
|
(cfr.) col suf. -azu.
|
|||
taragüela, la 📖: taragüela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tarabuela [y Sb. Ay (Oc)]. tarigüela [Cp. y Ll. y Ar. Sm. Bab. PSil. Arm]. targüela [Bab (Cv)]. tarairuela [Sm]. tareirue- la [Sm]. tirigüela [Vg]. tariruela [PSil. Tor]. tariyuela [Mar. Bard]. tiriyuela [Mar]. triyuela [Mar]. triuera [Mar]. tarañuela [Sm]. taranguöla [Cl].>(TEST)
|
Telera o taleirúa del llabiegu [Cl. Cñ (Cv). Cp. Sb. Llv. Ay. Ll. Ar. Sm (= talairúa = taleirúa). Bab. Bab (Cv). PSil. Oc. Vg. Tor. Arm. Mar. Bard]. Pieza de la lixega [Llg]. Parte del llabiegu o rastru [Cb]. Pieza de madera d’unos ochenta centímetros de llargo qu’encaxa nel dental del aráu, altravesando’l timón, onde encaxa con una pina que val pa regular la fondura del riegu [Cg]. Pieza de madera derecha como de media vara de llargo y tres deos d’ancho que per un cabu ta fixa na ponte del aráu y andeza y nun llancín del rastru y pel otru cabu entra nuna esco- pladura que tien el timón onde s’afita con una pina [JH]. Trozu de madera que xunta la calabaza col timón del llabiegu [Ac]. 2. Instrumentu de madera que val pa facer reyos [Os]. 3. Pie- za de la peñera [Cn (MG)]. 4. Trozu de madera torniao al que s’axunta la tira de cueru que forma’l sobéu [Ca]. 5. Pedazu de madera xiratoriu p’afitar el cierre de puertes y ventanes [Ay]. 6. Vuelta’l gatu [Ay (LBlanco)]. //Tocar la taragüela ‘falar mun- cho’ [Ar]. //Ponese en taragüelas ‘ponese allegre’ [Lln].
|
|
Cfr. telera. Dende taragüela féxose’l deriváu aumentativu taragüelazu (cfr.). |
|
taragüelazu, el 📖: taragüelazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Golpe [Am].
Cfr. <i class="della">taragüela</i>(TEST)
|
cola amestanza del suf. -azu.
|
|||
taragüelu, a, el/la 📖: taragüelu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<b class="della">taragüelu,</b>(TEST)
|
a, el/la Tartaragüelu [Ac].
|
Cfr. tartaragüelu. |
||
taragüezu, el 📖: taragüezu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<taraguözu [As].>(TEST)
|
Rabu de la panoya [Lln]. Rabu de la fueya de berza [Pa].
|
Ta- rucu de la panoya de maíz [Cl (VB). On]. 2. Mazcayu o gaspia de la mazana [Cl (i). As (Cruce)]. 3. Trozu, pedazu (Llv (i). Pedazu daqué grande de cualquier cosa [As]. Cfr. taru 1. |
||
taragumiar 📖: taragumiar🏗️: NO ✍️: NO |
Comer fruta metiendo ruíu [Ay]. 2. Comer afamiao [Ay]. Posible variante del ast. <i class="della">taragañar</i>(TEST)
|
(cfr. tragu).
|
|||
taraguyu, el 📖: taraguyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. tarabuyu.
|
|||
taraliru 📖: taraliru🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
De poca formalidá [Lln (P)].
|
Cfr. tarabiru. |
||
taramacu, el 📖: taramacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Tallu del maíz que queda en tierra llueu de cortáu [Ac].
|
Cfr. tarmu. |
||
taramascu, el 📖: taramascu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Tallu de la planta de maíz llueu de quita-y la panoya [Pr]. Nar- basu de maíz [Pr (Cv)].
|
2. Tocón que, al segar, queda auníu a la raíz [Cv]. Cfr. tarmu. |
||
taramayu, el 📖: taramayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Narbasu del maíz [Gr].
|
Cfr. tarmu. |
||
tarambaina, {el/la} 📖: tarambaina🔤: , {el/la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el/la} |
<tarambaina (el/la) [Tb. Cd]. /////tarambana [Pa. Ri. y Tor. R]. tarambana (el/la) [Tb. PSil].>(TEST)
|
Cast. tarambana [Pa. Xx. Llg. Ay. PSil. Cd. Tox (= taram- bán)]. Zascandil [Cd]. Individuu de curtiu xuiciu [Ri. Qu. Tor]. Persona atolondrada, atropellada [R]. Persona allocada [Tb. Sm. Cd. Pr. Arm]: Ya un tarambaina isi mozu [Tb]: Esa moza ya mui tarambaina [Tb].
|
Del mesmu aniciu que cast., cat. y gall. tarambana, pallabra que podría asociase a la familia de tarabilla (dcech s,v, tara- billa). N’ast. ye posible un usu alternante col suf. -aina. En rellación ha almitise l’ast. tarambán, ana (cfr.). |
||
tarambán, ana, el/la 📖: tarambán🔤: , ana, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana, |
<tarambanu [Ca]. tarambán/ana [Lln. Ay. y Tb].>(TEST)
|
Persona poco reflexiva y de curtia responsabilidá [Ca. Ay]. Persona tarambana [Lln. Tb. Sm. Pr. Cv. Tox. /Eo/]: Ya un tarambán, el nenu [Tb]: Yara un tarambana’l güelu ya yara tarambana la güela [Tb]. 2. Charrán [Ay]. Cfr. tarambaina.
|
|||
tarambáu, {ada, ao} 📖: tarambáu🔤: , {ada, ao} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {ada,, ao} |
Que fai les coses de cualquier manera (una persona) [Vg]. Ax. que paez responder a un vieyu participiu de *<i class="della">tarambar</i>(TEST)
|
o
|
*taramba(n)ar, etimolóxicamente en rellación con tarambán, ana (cfr.). |
||
tarambeca, la 📖: tarambeca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<talombeca [y Na (Columpio)]. torombeca [Sb. Ay]. turum- beca [Bi. Sb]. torumbeca [Os]. tolumbeca [y Na]. tarumbeca (Lleón) [Os].>(TEST)
|
Columbiu [Os. Bi. Sb. Ay. Na (Columpio)]. //Andar a la to- rumbeca ‘columbiase’ [Os]. Cfr. trabe.
|
|||
tarambecar 📖: tarambecar🏗️: NO ✍️: NO |
<tarambicar [Pa. Tb. Ri. Tox. /Eo. Mánt/]. atarambicar [Cn (F)]. /////torombicar [Sb]. talombecar [yNa (Columpio)].>(TEST)
|
Tropezar [Pa] al andar y trompicar [Sb. Tb]: Anda torombi- cando es pates [Sb. Cn (F)]: Calzóu las madreñas ya ataram-
|
|
||
tarambicón, el 📖: tarambicón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
tarambicu, a, o 📖: tarambicu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Que siempre fala de broma y nun sabe ún a qué s’atener nel tratu [Lln]: <i class="della">E</i>(TEST)
|
un tarambicu [Lln].
|
|
||
tarambiellu, a, o* 📖: tarambiellu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><{Con cheísmu, tarambiechu [Tox]}.>(TEST)
|
|
|||
tarambucu, a, o 📖: tarambucu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Atontáu, ensin cabeza [Tb]: <i class="della">Púnxulu</i>(TEST)
|
tarambucu [Tb].
|
Cfr. tarambucu, el. |
||
tarambucu, el 📖: tarambucu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Vuelta’l gatu, valtu [Tb]: <i class="della">Él</i>(TEST)
|
díu’l tarambucu [Tb].
|
|
||
tarambullu, el 📖: tarambullu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tarambul.lu [Ll. Md].
<ident class="della" level="1"></ident>Tarucu de la panoya de maíz llueu d’esbillada [Llg. Sr]. 2. Les fueyes qu’envuelven la panoya de maíz [Bi]. Cuerpu de la panoya del maíz [Md (= tarucu = taroucu)]. 3. Saliente o rabu del tarucu de la panoya de maíz per onde s’axuntaba al narbasu [Ll (= turul.lu)].
<ident class="della" level="1"></ident>Variante de <i class="della">tarabullu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
taramellar 📖: taramellar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><taramiellar [Cb. Ac. V1830]. ataramiellar [Cb. Pr. JH. R]. ataramellar [y Pr. Sl]. ataramel.lar [Ay. Ll].>(TEST)
|
|
|||
taramelláu, ada, ao 📖: taramelláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ataramelláu [Llg]. +ataramellóu [Llg]. ataramielláu [Llg. JH]. +ataramiellóu [Llg].>(TEST)
|
Tocáu, mal de la cabeza (una persona) [Llg]. Aturdíu, amoriáu [JH].
|
Pp. de taramellar. |
||
taramiellu, el 📖: taramiellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ataramiellu [yCb. y JH].>(TEST)
|
Columbiu [Cb (= taramingu)].
|
2. Cualquier cosa mal pren- dida, mal segura, como una caña esgayada que nun acaba de cayer [Cb]. 3. Aición y efeutu de zarapicar [Cb. JH]. Vaivén [Cb. JH]. Cast. tumbo, tambaleo [Cb. Sl]: ¿Qué te pasa, date taramiellu? [Sl]. 4. Atolondramientu [JH]. Con- fusionismu, atontamientu [ByM]. Amorie [JH]: Diome ell ataramiellu [JH]. Deverbal del participiu fuerte de taramellar (cfr.), posible va- riante de tarabiellu 2 (cfr.). |
||
taramillu, el 📖: taramillu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<<i class="della">sic</i>>(TEST)
|
Cast. tomillu [Sm].
|
Posible adautación, con tracamundiu del informante, del cast. tomillo (cfr. tomillu) col influxu de la familia de términos ast. en taru-, tara-. |
||
taraminga, la 📖: taraminga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Columbiu [Cl (Columpio)].
|
Cfr. taramingu. |
||
taramingadoriu, el 📖: taramingadoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Columbiu [Lln].
|
Cfr. taramingu. |
||
taramingar 📖: taramingar🏗️: NO ✍️: NO |
<toromingar [Ca].>(TEST)
|
Movese d’un llau a otru, tar colgando [Pa. Cb. Sb]. Xiringar el cuerpu cuando ta colgáu de dalgún artiluxu [Ca]: ¿Por qué non vos vaes a toromingar ena talanguera? [Ca]. Mover les piernes cuando ta ún nun columbiu [Ca]. Cimblar [V1830] o xiringase [Cb]. Columbiar [Lln. Cg]. Mover dalguna cosa d’un llau pa otru [Cl (i). Cg]. 2. Arreglar [Sl (= entaramin- gar)]. 3. Engullir, zampar [Lln]. //-se ‘columbiase’ [Lln. Cb. Cp. VBable. Lln (= estaramingase), Pi, Po, Co, Cl, Rs, Vv (Columpiu)]. ///Taramíngate, Domingo,/que yo ya me tara- mingo [CyN (Recuerdos)]. toda una mañana taramingando en cassa, borbogando y haciendo cómputos si lloverá [Grangerías xviii: 550].
|
|
Cfr. entaramingar. |
|
taramingón, ona 📖: taramingón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Que <i class="della">taraminga</i>. 2. Alta y flaca (una persona) [Sb]. Flaca y
desgarbada (una persona) [Pa].
Aum. de <i class="della">taramingu</i>(TEST)
|
(cfr. entaramingar).
|
|||
taramingu, el 📖: taramingu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Columbiu [Cb. Cp]. 2. Cualquier cosa que ta prendida, mal segura, como una caña esgayada que nun acaba de cayer [Cb]. Posible deriváu de <i class="della">táramu </i>(cfr.). Sobro <i class="della">taramingu </i>[→ <i class="della">tara- </i><i class="della">mingadoriu</i>(TEST)
|
(cfr.)], con un fem. taraminga (cfr.), féxose ta- ramingar (cfr.) y taraminguera (cfr.); d’ehí los compuestos estaramingu (cfr.) → estaramingar (cfr.), entaramingu → [taramingueru (cfr.)] → entaramingar (cfr.) y lo que paez la so variante entaranganar (cfr.). Un dim. de taramingu ye ast. taraminguín con una variante zaraminguín (cfr.) onde s’alvierte un tracamundiu de dentales. Cfr. entaramingar.
|
|||
taraminguera, la 📖: taraminguera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<torominguera [Ca].>(TEST)
|
Columbiu [Rs, Po (Columpiu). Ca]. Balancín [Ca]. Cfr. entaramingar & taraminga.
|
|||
taramingueru, el 📖: taramingueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Columbiu [Lln, Co (Columpiu). VBable. Ca]. Cfr. <i class="della">entaramingar</i>(TEST)
|
& taraminga.
|
|||
taraminguexu, el 📖: taraminguexu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">taraminguexu,</b>(TEST)
|
el Columbiu [Lln].
|
Cfr. entaramingar. |
||
táramu, el 📖: táramu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. tarmu.
|
|||
taramuella 📖: taramuella🏗️: NO ✍️: NO |
Tarabiella<i class="della">,</i>(TEST)
|
pieza del molín que fai mover la calanexa [Mar (= carambiellu)].
|
Cfr. tarabiella 2. |
||
taramuezu, el* 📖: taramuezu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<taramuezo [Ar].>(TEST)
|
Pedazu, cachu [Ar].
|
Cfr. tarmu. |
||
taramullar* 📖: taramullar*🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
|
Cfr. tarabiella 2. |
||
taramullu, a, o* 📖: taramullu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<taramul.lu/a/o [Ri].>(TEST)
|
De pocu xuiciu, de pocu pesu (una persona) [Ri].
|
Cfr. tarabiella 2. |
||
taramullu, el 📖: taramullu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<taramullu [Cb. Cp. Ac. Sr]. tramullu [Cp].>(TEST)
|
Tarucu de la panoya de maíz llueu d’esbillada [Sr].
|
2. Les fueyes qu’envuelven la panoya de maíz [Cb. Ac. Bi. Sr]. 3. Saliente o rabu del tarucu de la panoya de maíz per onde s’axuntaba al narbasu [Cp]. Variante de tarambullu (cfr.) pero que tamién podría enten- dese como un diminutivu de tarmu (cfr.) col continuador del suf. -ūllus. Dende tramullu féxose’l verbu estramullar (cfr.). |
||
taranciu, a, o* 📖: taranciu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tarancia [Oc].>(TEST)
|
Allocada, chiflada, zuniega (una persona) [Oc].
|
** |
||
tarancu, el 📖: tarancu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Faza, estaya grande nun cortinal [Oc]. Trozu de tierra de cual- quier clas [Cn (F)]: <i class="della">¡Vaya</i>(TEST)
|
tarancu de nabos que tienen semáu na veiga los del Roxu! [Cn (F)].
|
Podía tenese por un términu deriváu de trabancu (cfr. tra- be) con perda de -b- (trancu) y epéntesis de vocal anaptítica anque (fónica y) semánticamente paez más afayadizo tener el términu como un deriváu del ast. taru 1 (cfr.) y familia. En rellación con tarancu podría entendese’l fem. taranga (cfr.). Del nomatu tarangu [→ taranga (cfr.)] col suf. dim. -ullu] féxose tarangullu (cfr.), cola variante estaragollu (cfr.); tamién cola variante estara(n)gullu (cfr.)]; d’ estaragollu llogróse’l verbu estaragollar (cfr.). Col continuador del suf. -ūculus llogróse l’ast. taranguyu (cfr.). |
||
tarandangu, el 📖: tarandangu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Llinia de palos y bárganos nos zarros o xetos [Vg].
¿En posible rellación col ast. <i class="della">taru</i>(TEST)
|
(cfr.) y familia?
|
|||
tarandines 📖: tarandines🏗️: NO ✍️: NO |
<tarandinas [Lln]. tarantinas [Cn. Cv. Oc]. tandarines [JH].>(TEST)
|
//(Llevar) en tarandines ‘(llevar una persona) entre dos, sin que dé colos pies en suelu’ [Lln. Pa]. //A tarantinas ‘(llevar a ún) ente dos persones, como si tuviera muertu, sosteniéndolu una per cada brazu’ [Cv (= alingor). //En tarantinas ‘(llevar)
|
|
||
taranga, la 📖: taranga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
tarangada, la 📖: tarangada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
tarangullu, el 📖: tarangullu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tarangullu [Cb. Sb]. tarangullo [Os].>(TEST)
|
|
|||
taranguyu, el 📖: taranguyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
taranta, la* 📖: taranta🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/tarantes [Cd]. tarantas [Cd].>(TEST)
|
Altibaxos nel caráuter [Cd].
|
|
||
tarantada, la 📖: tarantada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Golpe que se da a los neños pa castigalos [Sm (= <i class="della">tarantán</i>)]: <i class="della">Diou-l.ly</i>(TEST)
|
una tarantada ya fíxulu [Sm]. 2. Idea ensin xacíu, fuera d’orde o razón [Sm]. //-as ‘altibaxos nel caráuter’ [Cd (= tarantas = tarantes)].
|
|
||
tarantán, ana 📖: tarantán🔤: , ana 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Ser</i>(TEST)
|
un tarántán ‘ser un sin chapeta, un trampalandán’ [Tb].
|
Cfr. tarantu, a, o. |
||
tarantán, el 📖: tarantán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Ataque del baille de San Vito [Lln]. 2. Golpe que se da princi- palmente a los neños pa castigalos [Sm]: <i class="della">Díu-l.ly</i>(TEST)
|
un tarantán [Sm].
|
3. Emburrión, sacudida, golpe [Ca]: Como t’acerques t’apurro {sic} un tarantán que vas al lliñeru [Ca]. Cfr. tarantu, a, o. |
||
tarantana, la 📖: tarantana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
//<i class="della">Perder</i>(TEST)
|
la tarantana ‘perder la cabeza’ [Ar].
|
Cfr. tarantu, a, o. |
||
tarantanada, la 📖: tarantanada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Ocurrencia ensin pensar [Tb]: <i class="della">Tien</i>(TEST)
|
unas tarantanadas que nun sabes qué dicir [Tb]. Repentín de llocura [Tox].
|
Cfr. tarantu, a, o. |
||
tarantela, la 📖: tarantela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
//<i class="della">Tomó</i>(TEST)
|
(dio) la tarantela ‘adoptó una actitú pesada y fadia’ [ByM].
|
Cfr. tarantu, a, o. |
||
tarantiellu, el* 📖: tarantiellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tarantiel.lu [Md. Cn. Cv. Oc]. ///// tarrantiel.lu [An].>(TEST)
|
Terrén elevao, pequeñu altu del terrén [Cv], polo xeneral in- culto y ruino [Oc]. Terrén perinclinao nuna finca [An]: Nun hai quien siegue ese tarrantiel.lu [An].
|
2. Debentíu, derriba- doriu [Md]. Tesu pedregosu [Cn]. Podría tratase d’un dim. rellacionáu cola familia del ast. taru (cfr.), tamién asitiada na nuesa toponimia (ta 745). Na espresión tarrantiel.lu alviértese l’influxu fónicu de la familia de tarrén. |
||
tarantu, a, o 📖: tarantu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Retrasáu, de perpoques lluces (una persona) [Tb]. 2. Nomatu que dan a los de los pueblos de Valdecarzana (darréu que los naturales d’estos pueblos taben, en bona midida, aquexaos del bociu que s’amosaba pela presencia de papu y creyíen que se debía, pelo menos en tiempos modernos, a l’ausencia de yodu nes agües de la lladera más soleyera del valle) [Tb]; asina di- cía la copla popular: <i class="della">La</i>(TEST)
|
Torre, Vil.lanueva, Quintanal, Vil.lar ya Campos/ ésos son los cincu pueblos/ unde viven los taran- tos [Tb].
|
//Danza de los tarantos ‘danza que se fai’l día de Los Apostolaos en Vil.lanueva (Tb)’ [“Después de una misa solemne y de una nutrida procesión de imágenes, en la que no faltan varios ramos y ofrendas de devotos, tiene lugar el banquete tradicional. A media tarde, junto a la iglesia parro- quial, se congregan ancianos de ambos sexos. Va a comenzar la Danza de los Tarantos. El cura párroco, auxiliado por el mayordomo de la fiesta y por dos robustos mozos, saca un gran pellejo de vino, que coloca a la sombra de un tejo. Dada la señal se cogen por las manos viejos y viejas y empieza la danza tradicional; el acto dura dos o tres horas y, durante el mismo, el cura va convidando a los danzantes que, al final, le dan las gracias diciendo: Aquí se acaba la danza/hasta el añu venide(i)ru./ Dios le de salud al cura/pa convida(r)nus de nuevu...” [J.M.L.D en gea s.v. Teverga]. Al nuesu entender esti axetivu tarantu, a, enllaza col nome de la ciudá suditálica tarentum d’u surde’l nome d’una araña, la tarántula (rew s.v. *Tarantum), responsable de la denomación d’un tipu d’actuaciones rellacionaes con dellos aspeutos rituales de la fiesta de la tarántula, conocida n’Italia y n’España (“los atarantados”), onde los picaos pola tarántu- la namái podríen restablecese gracies a la música y al baille (Tausiet 2009: 63-89). L’aplicación terminolóxica asturia- na apunta non necesariamente al influxu de la picadura de l’araña sinón a otru axente desencadenante d’una enfermedá popularmente funesta y que podría asemeyase a la primera en dellos aspeutos. L’ast. tarantu podría ser continuador d’un participiu fuerte del verbu *tarantar ‘tener la enfermedá de la |
|
|
tarañón, el 📖: tarañón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Araña [Soto (Oc)].
Quiciabes resultáu d’una amestanza o encruz ente l’ast. *<i class="della">ta- </i><i class="della">rántula</i>(TEST)
|
(cfr. tarantu, a, o) y l’ast. arañón (cfr.). Ye posible que lo mesmo faiga falta dicir del ast. telarañón (cfr.) anque agora col influxu de telaraña (cfr.).
|
|||
tarañuelu, el 📖: tarañuelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Al</i>(TEST)
|
tarañuelu ‘al retorteru’ [Md].
|
** |
||
tarapiella, la 📖: tarapiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aparatu pa espantar páxaros, movíu por agua o aire, consis- tente nunos mazos y una lata [Os].
<br class="della">Corriente interpreta lleon. <i class="della">tarapiella</i>(TEST)
|
‘espantapáxaros sonoru’ dende l’ár. and. ţaráb < cl. ţarab ‘música’ (da) cola ames- tanza sufixal romance. Una
|
formación axetival úfrela l’ast. tarapiellu, a, o (cfr.). Duldo, de toes maneres, de que sía un arabismu darréu que sedría xustificable dafechu como un dim. de trapa (cfr.) → trapiella 1 (cfr.), con una vocal anaptítica. |
||
tarapiellu, a, o 📖: tarapiellu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Llixeru, informal [AGO].
|
Cfr. tarapiella. |
||
tarariar 📖: tarariar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cast. tararear, canturriar [Xral].
|
Formación onomatopéyica llograda cola repetición o imita- ción de les sílabes ta-ra-ra “que suelen constituír el tarareo” (dcech s.v. tararear). |
||
tararira, el/la 📖: tararira🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<////{los} tararires [As (Oc)].>(TEST)
|
Persona simple, que’anda siempre despistada y tarariando [Tor]. //-es ‘palos d’unos 40 cms. de llargo que lleven los ho- mes qu’executen una danza (al danzar los homes choquen los sos palos)’ [As (Oc)].
|
|
Cfr. tarabiru, a, o. |
|
tarasca, la 📖: tarasca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Carraca [Oc]. 2. Figura que salía delantre de la procesión [PSil]. //<i class="della">Nun</i>(TEST)
|
hai Corpus sin tarasca dizse irónicamente al ver a una persona vistida con gustu permalu [PSil].
|
Cfr. taru 1. |
||
tarascada, la 📖: tarascada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Salida de tonu [Tb]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
|
salíu-l.ly con una tarascada [Tb]. Respuesta, dichu o aición descortés, molesta, inxuriosa [Tor].
|
2. Gran bayura d’una cosa [Vg (= tarangada)]. Cfr. taru 1. |
||
tarascal, el 📖: tarascal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Troncu suxetu a la tierra [Lln (= tarascu)].
|
Cfr. taru 1. |
||
tarascón, ona 📖: tarascón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Poco xuiciosu, de modales bruscos [Cd. Pr]. Non delicáu nel trabayu [Cd].
Aum. de <i class="della">tarascu,</i>(TEST)
|
a, o. Dende equí féxose’l verbu atarasconar Cfr. taru 1.
|
(cfr.). |
||
tarascu, a, o 📖: tarascu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+tarescu/tarasca/tarasco [Ay. Ll. Ri]. tarascu [Cb. Pzu. Tox]. tarasco [Os]. tarasca [Pa. Cp. Sb. Tor].>(TEST)
|
Allocada (una persona) [Os. Cb. Sb. Ay. Ll. Pzu], tosca mal amañada [Tb]: Esa nena ya la más tarasca de todas [Tb]. Que falta al respetu al falar [Qu]. Retrasada mental (una persona) [Sb]. Atolondráu [Cd]. 2. Desastráu, poco curiosu [Ri. PSil. Pr]. Desastrada (una muyer) [Pa]. 3. Que-y presta facer trave- sures (una persona) [Ri]. Traviesa, enredadora, que fai dañu (una persona) [Tor]. 4. Inocente, inxenua (una persona) [Pr]. Ensin caráuter, simple (una persona) [Tox]. Que nun val pa nada (una persona) [Cp]. 5. Que tien dalguna carauterística deforme o monstruosa [PSil].///
|
|||
tarascu, el 📖: tarascu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
taraxingar 📖: taraxingar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
taraza, la 📖: taraza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
tarazada, la 📖: tarazada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cortadura [Villah]. Deverbal de <i class="della">tarazar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
tarazal, el 📖: tarazal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Dar</i>(TEST)
|
al tarazal ‘dar a daquién muncho menos dineru de lo que pedía pola venta de dalgún productu’ [Sb].
|
|
||
tarazamientu, el 📖: tarazamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
</b>(TEST)
|
Coagulación [JH].
|
Cfr. tarazar. |
||
tarazar 📖: tarazar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><atarazar [y Cb. y Ay. Llomb. GP. Bard]. trazar [Cd].>(TEST)
|
Cast. tarazar, desfacer a mordiatos [Pa. Ay]. Cortar en cachos (a mordiatos, cola mano) [Pr]. Cortar colos dientes [Cb]. Es- trozar a mordiatos [Ac]. Cortar, principalmente colos dientes [DA]. Morder el perru [Ay]. 2. Cortar [Lln. Os. Cp. Sr. Ay. Ll. PSil], dividir, xebrar dalguna cosa estrozándola o facien- do dañu [Cg]. Cortar en dos pedazos [Ay. Llomb] de golpe [VCid]. Facer pedazos [GP a. 1788]. Cortar, tronchar [Cb]. Cortar, espedazar [Ri]. Cortase faciendo una mancadura fonda [Cg]. Facer una mancadura fonda nun miembru [Ri]: Taracé’l díu [Ri]. Cortase ún al cabecear la madera [Min]. Cortar en cachos un tueru yá cortáu [Lln]. Partir pel mediu una cosa [Ca]. Facer estielles [Ri]. Romper, desfacer [Sb. Tb]. 3. Cor- tar mal l’hachu [Min]. Cortar, segar mal y alto [Ar]: Tarazó el prau [Ar]. Segar la yerba a muncha altura del suelu [Ca]. Dexar mal cortáu, cortar ensin procuru [Ay. Tb]: Deixóulu ta- razáu [Tb] 4. Espedazar [Lln (= tarabazar)]. Estrozar [Ay]. Tronchar [JH]: Diome un mordigañu que me tarazó ell ca- dril [JH]. Tronzar [V1830]. 5. Moler el granu de forma tala que sal una farina mui gordo [Ca]. Partise en cachos el granu (en vez de molese) [Pa (Molín)]. 6. Penetrar, mancar [GP]. Trespasar de parte a parte [Bard]. 7. Tener muncha fame [Sr. Sb. Tb]: Vienen tarazaes de fame [Sb]. 8. Comer con muncha gana [Ll]. Comer ardizoso [Ri]. Comer groseramente [Cb]. 9. Vender a preciu baxu una cosa [Ca]. 10. Llastimar muncho [Llg]: Tarazóme cola fesoria [Llg]. //-se ‘cortase la lleche’ [Cb. Cg. Ac. PSil. Cd]: Trazóusi toda la llechi [Cd]. ‘cuayar (la lleche, la sangre)’ [JH]. //Tarazar estiel.las ‘facer estielles’ [Ay]. //Tarazar la herba ‘segar mal, estrozar la yerba al segar mal’ [Pi]. ///Mentres que la gorda endelgaza la que ta flaca taraza [LC].
|
|
cfr.), con perda de -b-. Podría tratase d’una formación variante del ast. trazar (cfr.) como paez deducise de la propuesta que faen Coromi- nas-Pascual pal cast. atarazar (dcech s.v. atarazar). Dende tarazar ye posible la perda de la -r- d’u siguió ast. tazar (cfr.). Un compuestu de tarazar sedrá ast. estarazar (cfr.). Un deverbal del participiu fuerte de tarazar podría ser ast. taraza (cfr.) y tarazu (cfr.) con un aum. tarazón 1 (cfr.) d’u siguió’l verbu tarazonar (cfr.) y el deverbal tarazonada (cfr.). Sobro tarazu féxose tamién l’ax. tarazudu, a, o (cfr.) y el nome tarazamientu (cfr.). |
|
tarazáu, ada, ao 📖: tarazáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+taracéu [Ll].>(TEST)
|
Mal cortáu, estrozáu [Pr].
|
2. Col espinazu rotu [Ca]. 3. Altravesáu de parte a parte [AGO]. 4. A medies de comer [Tb] (la comida de los animales cuando lo dexen en comederu) [Pa]: Taba tarazáu de nun comer en tol día [Tb]. 5. Mísere, mezquín [Os]. //L.lichi tarazao ‘lleche qu’entama a cortase’ [Cp. Oc (l.leite tarazao)]. //Tarazáu de fame ‘con muncha fame’ [Ll (taracéu de fame). Tb]. Pp. de tarazar (cfr.). |
||
tarazón, el 1 📖: tarazón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cast. <i class="della">tarazón</i>(TEST)
|
[Pa]. Pedazu de daqué que se taraza [Cb]. Corte grande en daqué [Pa].
|
2. Cuayarón [Lln. Pa. Cb. Ac. JH]: Lla mio fía echa pe lla boca tarazones de sangre que plasma ún [JH]. Cfr. tarazar. |
||
tarazón, el 2 📖: tarazón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Cfr. torzón.
|
|||
tarazonada, la* 📖: tarazonada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tarazoná [Ay. Ll. Ri].>(TEST)
|
Cortadura [Ay. Ri] fecha na piel [Ll]. Deverbal de tarazonar.
|
|||
tarazonar 📖: tarazonar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cortar, espedazar [Ri].
|
2. Facer estielles [Ri]. 3. Facer una fen- dedura fonda nun miembru [Ri]. 4. Comer ardicioso (sic) [Ri]. Cfr. tarazar. |
||
tarazu, el 📖: tarazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Coágulu [JH]. Pelotina de materia o lleche endurecío que se saca de los tetos de la vaca cuando <i class="della">tien</i>(TEST)
|
humor al ubre (sic) [Cv]: Esta vaca tien recayu, sálen-y tarazos pol ubre [Vd].
|
Cfr. tarazar. |
||
tarazudu, a, o 📖: tarazudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">tarazudu,</b>(TEST)
|
a, o Grumosu [JH].
|
Cfr. tarazar. |
||
tarcuatu, el 📖: tarcuatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Persona que siendo bona, val poco física y espiritualmente [Tañes (Ca)].
|
Cfr. torcaz. |
||
tarda, la 📖: tarda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tiempu llibre [Md]: <i class="della">Agora</i>(TEST)
|
nun teu tarda [Md].
|
Posible deverbal fuerte de tardar (cfr.). |
||
tardada, la 📖: tardada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Espaciu de tiempu ente les cinco de la tarde y l’anochecer [Ce]. Posible deverbal débil de <i class="della">tardar</i>(TEST)
|
(cfr.), o
|
formación dende tarde (cfr.). |
||
tardanza, la 📖: tardanza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tardancia [V1830. JH].>(TEST)
|
Cast. tardanza [Tb. V1830. JH].
|
|
||
tardar 📖: tardar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">tardar,</i>(TEST)
|
provecer [Ac. Ay. Tb].
|
|
Del llat. tardāre ‘retardar’ (em), con asitiamientu románicu (rew) ya hispánicu (deeh). Son compuestos entardar (cfr.), detardar (cfr.). En rellación etimolóxica ta l’ast. tardanza (cfr.), col sufixu siguidor de -antia, per vía popular. |
|
tardasoma, el/la 📖: tardasoma🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
(TEST)
|
Persona impuntual, que siempre llega tarde [Llg].
|
2. Persona lenta, que nun entaína [Llg]: Yes igual que tardasoma [Llg]. Amestanza del alverbiu tarde (cfr.) col verbu asomar (cfr.). |
||
tarde 📖: tarde🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">tarde,</i>(TEST)
|
la.
|
|||
tarde, la 📖: tarde🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tardi [Lln. Cl. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Bi. Sb. JH]. +terdi [Cp. y Ay. Ri]. +terde [Cp. Ay. Ll].>(TEST)
|
Cast. tarde [Lln. Cl. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. PSil. JH]. || Alv. cast. tarde [Pa. Cp. Ac. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. PSil]. //De parte i tarde ‘a última hora’ [Oc]. //Bones tardes [JH]. //Tardi, mal y ñunca [JH]. //Tardi piachi ‘abondo tarde’ [Lln]. ‘la cosa yá nun tien igua’ [Lln].///
|
|||
tardecida, la 📖: tardecida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Atardecer [Tb. Md].
<ident class="della" level="1"></ident>Nominalización del participiu de <i class="della">(a)tardecer</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
tardecina, la 📖: tardecina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
tardiada, la 📖: tardiada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tardiaa [JH].>(TEST)
|
|
Posible deverbal de *tardiar verbu fechu dende tarde (cfr.) y que conocemos pel intensivu retardiar (cfr.). |
||
tardica, la 📖: tardica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tardina [Cg]. Media tarde [JH]. Cayida de la tarde [JH. R. VCid].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Allá</i>(TEST)
|
á la tardica [San Mateo 27]
|
Dim. de tarde, la (cfr.). |
||
tardiegu, a, o 📖: tardiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+tardiigu [y Llg].>(TEST)
|
Tardíu [PSil. As. Llomb. Tor. JH. AGO]: Son lentichas tardie- gas [PSil]. 2. Que siempre llega tarde (una persona) [Llg]. 3. Folganzán [AGO]. Cfr. tarde, la.
|
|||
tardién 📖: tardién🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Nacíu tarde (un fíu) [Sd].
|
Cfr. tardíu, ía, ío. |
||
tardina, la 📖: tardina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//tardía [Mánt].>(TEST)
|
Atardecer [Lln. Rs. /Mánt/]. Tardecina [Sb (= tardiquina). Tb. JH]: Vieno a la tardina [Tb]. //Pela tardina ‘al escurecer’ [Pa]. Dim. de tarde, la (cfr.).
|
|||
tardineru, a, o* 📖: tardineru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Ax. conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">cobdiciosa</i>(TEST)
|
non quieren esperar los barones que son tardine- ros s. xiii(or.) [FX/107] Cfr. tarde, la.
|
|||
tardiquina, la 📖: tardiquina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<terdiquina [y Ay]. //tardiquía [Eo].>(TEST)
|
Tardina [Cg. Cd. /Eo/]. 2. L’escurecer, la tarde mui avanzada [Ay. Tb. PSil]: Vieno a la tardiquina [Tb]. Última hora de la tarde [Lln. Cp. Ac. Bi. Sb. Cd]. Atardecer [Lln. Tor]. Hora del crepúsculu [/Eo/]. //A la tardiquina ‘peravanzada la tarde, cuasimente al anochecer’ [Sm. An]. ‘al escurecer’ [Pr. Cv]. //Pela tardiquina ‘a última hora de la tarde’ [Cb]. Cfr. tarde, la.
|
|||
tardíu, ía, ío 📖: tardíu🔤: , ía, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ía,, ío |
<tardidu [Lln].>(TEST)
|
Serondu, retrasáu, que tarda [Lln. Cl. Pa]. //Ser tardíu ‘ser da- qué fatu (un individuu) [Ar]. ///Val más añu tardíu que vacíu [Fabriciano]. El cura de mio llugar/ye prontu pa recibir/y mui tardíu pa dar [R].
|
Del ax. llat. *tardiuus, panrománicu (em, rew), con usos axetivos, llueu con nominalización asturiana del masculín, el tardíu ‘la seronda’ (cfr.), gall. tardío (gvgh), nun procesu semánticu asemeyáu al que vemos nel continuador del llat. serōtinus (cfr. serondu) onde, lo mesmo que nel cat. tardor, la idea de ‘tardíu’ acaba aplicándose a la estación que sigue al branu (Colón 1953 & 1954; Colón 2014: 230). García de Diego parte de tardīuus, según elli acordies coles Notas Ti- ronianas (deeh s.v. tardivus). La espresión tardidu supón un arcaísmu del participiu en -itus que caltién [-δ-] en dellos puntos aisllaos d’Asturies (pe4: 404). Nun sedría imposible que dende tardíu se fexere un ax. col continuador de -anus d’u pudo siguir ast. *tardián → tardién (cfr.) darréu de la in- seguranza de la realización [ja] - [je]. De toes maneres tamién sedría posible almitir na xénesis un suf. -ēnus, -a, -um. |
||
tardíu, el 📖: tardíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Seronda [Lln. Cl (i)].
Cfr. <i class="della">tardíu,</i>(TEST)
|
-ía, -ío.
|
|||
tardón, ona 📖: tardón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<tardón/ona/ono [Llg].>(TEST)
|
Nacíu tarde (un fíu) [Sd].
|
2. Que tarda muncho [Ac (i). Tb]. Aum. de tardu, a, o (cfr.). |
||
tardu, a, o 📖: tardu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que llega siempre tarde (una persona) [Llg]. 2. Que fai les coses ensin priesa dalguna (persona) [Qu].
Del llat. tardus, -a, -um ‘lentu’ (em), con continuadores romá- nicos (rew). Un aum. ye l’ax. ast. <i class="della">tardón</i>(TEST)
|
(cfr.). Paez aconse- yable entender la referencia de tarde al caballu de Valdeburón “que sal bien pero ye tarde” como una variante del masculín tardu acordies cola opinión de Sánchez Vicente (Bernaldo de Quirós 2016: 29)].
|
|||
tarduca, la 📖: tarduca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Atardecer, tardina [Lln]. Dim. de <i class="della">tarde,</i>(TEST)
|
la (cfr.).
|
|||
tardusca, la 📖: tardusca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">tardusca,</b>(TEST)
|
la Tardiquina [Sb].
|
Cfr. tarde, la (cfr.). |
||
tarecu, el 📖: tarecu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Ferramienta pequeña de llabranza [Ca]. Oxetu d’usu corriente que se lleva d’un sitiu a otru na mano o al llombu [Ca]: <i class="della">Vo </i><i class="della">llevar estos tarecos a la casería </i>[Ca]. 2. Trastu [Sb. Tb]: <i class="della">La </i><i class="della">casa ta tremada de tarecos </i>[Tb]. 3. Tueru de madera en forma de cilindru macizu, ensin pates; val pa xubise a él, sentase o poner daqué enriba [Lln]. //-<i class="della">os</i>(TEST)
|
‘trastos, coses’ [Vd. Tox.
|
Oc]. ‘coses de la casa’ [Cp]. ‘bártulos, trastos, trebeyos’ [Cd. Cv]. ‘ferramientes, avíos’ [/Mánt/]. ‘tarucos’ [Cñ]. ‘deos de les manes’ [Cñ]. ‘ferramientes de la corte’ [Qu]. //Alante colos tarecos ‘alantre colos asuntos’ [LC].
Cfr. tariegu. |
||
taresa, la 📖: taresa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Especie de fruta de sartén, pequeña, arredondiada, fecha cola mesma pastia que los frisuelos [Sm]. //<i class="della">Taresa</i>(TEST)
|
‘nome de la lla- gartesa qu’encarna a un personaxe animal nuna rima que se canta a la llagartesa: L.lagartesa, pon la mesa, qu’ehí vien tua tía taresa con un palu de sabugu a pegate tres el culu [Tb].
|
Trátase d’un deonomásticu del nome de muyer Taresa. Ello podría enllazar cola referencia a taresa n’otres fasteres hispá- niques (Rohlfs 1979: 114). |
||
taresta, la 📖: taresta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Collar de madera col que se suxeten les cabres cuando tán na corte [Cl].
Quiciabes del ax. llat. <i class="della">teres,</i>(TEST)
|
-etis ‘redondu’, ‘cilíndricu’ (em; abf). La espresión asturiana, de ser nominalización del ax. citáu, paez esixir partir d’una variante fónica acusativa
|
*terestem, con [s] analóxica y, llueu, con percarauterización xenérica gracies al pasu -e → -a. |
||
tari 📖: tari🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Voz que, repetida, usen pa llamar al corderu [Ar (= tico-tico)].
|
Voz de posible xénesis onomatopéyica. |
||
tariega, la 📖: tariega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Vasía de barru, con poca barriga, cuellu curtiu, boca ancha, perasemeyada al <i class="della">tariegu</i>(TEST)
|
del que se destrema en tener un picu pa echar per él el líquidu que contién [JH].
|
Cfr. tariegu. |
||
tariegada, la* 📖: tariegada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tariegaa [JH].>(TEST)
|
Lo que lleva d’una vez una tariega [JH].
|
Cfr. tariegu. |
||
tariegáu, el 📖: tariegáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Lo que lleva d’una vez un tariegu [JH].
|
Cfr. tariegu. |
||
tariegu, el 📖: tariegu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pucheru pequeñu [GP]. Pota, pucheru, cacíu de barru [JH]. Pucheru de barru [Cn (MG)] con asa, pa usos domésticos [R]. ///<i class="della">¿Comiste los muñuelos? Por si te van los tariegos </i>(el martes d’antroxu tírense les cazueles contra les puertes de los vecinos y dizse la citada frase) [R].
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">uaso</i>(TEST)
|
tarego exorato et plumazo palio et una kasa cum suo
|
|
||
tarieguera, la 📖: tarieguera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Sitiu onde s’alluguen los tariegos nes cases [JH].
|
Cfr. tariegu. |
||
tarieguería, la 📖: tarieguería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Alfarería, arte d’enseñar a fabricar cacíos de barru [JH].
|
2. Tienda o puestu onde se vienden tariegos [JH]. 3. Conxuntu de tariegues y tariegos y demás cacíos de barru [JH]. Cfr. tariegu. |
||
tariegueru, el 📖: tariegueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">tariegueru,</b>(TEST)
|
el Alfareru [JH].
|
Cfr. tariegu. |
||
tarifar 📖: tarifar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">tarifar</i>(TEST)
|
[Pa]. Calcular muncho (el dineru, la comida) [Mi (i)]: Tengo que tarifar bien el samartín pa que me dure tol añu [Mi (i)]. Echar cuentes pa qu’algame o llegue’l dineru [Pa]: E mui ah.orrativa, tarifa munchu [Pa]. Economizar [Lln].
|
2. Reñer, disputar [Md]. Verbu iguáu dende *tarifa, d’aniciu árabe (da s.v. tarifa; adla 219) anque esta voz *tarifa llega del it. o del catalán (hle1: 47). |
||
tarín, el 📖: tarín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
“Realillo de plata de ocho cuartos y medio” [JH]. “Moneda de plata de un real” [Cg]. //<i class="della">-inos</i>(TEST)
|
‘monedes d’oru o plata’ [OLLA]. ‘monedes d’oru d’a pesu o de plata, d’a real’ [R (ta- rín/ines)]. //Ser como un tarín ‘ser (persona o cosa) pequeña y de muncha pulidez (sic)’ [Cg]. ///Non se te meta en ma- xín/casate co la mió fía/pos tien moruxa y ropía/y tú ni un solu tarín [CyN (Recuerdos)]. Son los amigos más finos los amariellos tarinos [LC]. En tarinos y en saber, delgunu cortu quier ser [LC].
|
|
||
tariosu, a, o 📖: tariosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que fadia, qu’estorba, qu’aburre cola so presencia [Llomb]. Quiciabes sía una formación ax. dende l’arabismu del cast. <i class="della">tara</i>(TEST)
|
‘parte de pesu que se rebaxa’ (dcech s.v. tara i).
|
|||
tariscu 📖: tariscu🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. triscu.
|
|||
tarlatana, la 📖: tarlatana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tela barato y vistoso, ruino, mui tieso (usao p’adornar los ra- mos) [Lln].
Quiciabes del fr. tarlatane posible alteración del fr. <i class="della">tiretaine</i>(TEST)
|
‘tela rico’ > cast. tiritaña (dcech s.v. tirlatana).
|
|||
tarma, la 📖: tarma🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Vara coles sos fueyes verdes [AGO].
|
Cfr. tarmu. |
||
tarmada, la 📖: tarmada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Conxuntu de les cañes del árbol [Cg].
|
Cfr. tarmu. |
||
tarmar 📖: tarmar🏗️: NO ✍️: NO |
<tarmiar [Lln. Ca. Ll]. tarmear [Os. AGO].>(TEST)
|
Podar [Lln. Os. AGO]. 2. Iguar o arreglar una cosa [Ca]. 3. Idear o pensar sobro daqué cosa pa llevala llueu alantre [Ca]. 4. Comer atraguilao, tragar [Ll].
|
|
Cfr. tarmu. |
|
tarmascu, {el} 📖: tarmascu🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
(TEST)
|
Rama del árbol, xeneralmente d’ocalitu [Lln]. Caña sola em- plegada pa facer los candanales [Lln].
|
Cfr. tarmu. |
||
tarmáu, el* 📖: tarmáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////tarmaos [Lln].>(TEST)
|
Conxuntu de cañes delgaes pa facer candanales [Lln].
|
Cfr. tarmu. |
||
tarmeru, el* 📖: tarmeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tarmero [Os].>(TEST)
|
Poda d’árboles [Os]. //Ir al tarmero ‘dir a podar’ [Os].
|
Cfr. tarmu. |
||
tarmu, el 📖: tarmu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<táramu [y Cb. Cr. Cn (Oc). V1830. JH]. táramo [Llu]. tálamu [Cn (F)].>(TEST)
|
Caña pequeña con fueya [Lln]. Rama del árbol, xeneralmente d’ocalitu [Lln (= tarmascu)]. 2. Tallu, tronchu [V1830. JH]. Tallu de la planta del maíz [Bi] que queda na tierra llueu de corta-y la parte superior [Cb. Cp. Llu. Cr. Sr]: El guah.e man- cóse con un tarmu [Sr]. 3. Tarucu [DA]. 4. Piñu d’uves ensin el frutu [Cn (Oc)]. Cañuelu de delles frutes (uves, zreces...) [Cn]: Trúxo-y de la güerta unos talaminos de grosellas pal nenu [Cn]. ///Por San Bartolomé echa el tarmu al güe [LC]. Tomaréis nueve táramos de verza/tres granos de cebada, tres de trigo [El Ensalmador 74] tomaréis tres táramos de berza,/tres granos de cebada y tres de trigo [Romance (Torano): 63-64]
|
Donde dormieron los gochos/que los táramos rincaren
|
Del llat. termes, -itis ‘rama d’árbol’ (old), ‘rama cortada del árbol’ (em) que paez qu’en delles llingües romániques hebo confundise, pescanciamos que fónicamente, col neutru ter- men, -inis ‘llende, moyón’ y por semeyanza ‘pene’ (em s.v. termes; rew). D’ello siguió *terme d’u foi posible llograr un verbu *termar → tarmar (cfr.) → estaramar (cfr.) y atarmar (cfr.) con un participiu débil nominalizáu tarmáu (cfr.) y tar- mada (cfr.); tamién fuerte tarma (cfr.) y tarmu → táramu con vocal anaptítica favorecida pol calter de la líquida agrupada. Una variante con tracamundiu de líquides vémoslu en tálamo ‘piñu de poques uves o nenguna’ [/Eilao (Eo)/]. L’ast. táramu tevo incrementaciones sufixales diminutives (o diminutivo- despeutives) que vemos en taramacu (cfr.), taramayu (cfr.), taramascu (cfr.), taramuezu (cfr.), taramullu (cfr.) d’u se fexo’l verbu taramullar (cfr.). Dende táramu féxose’l com- puestu estaramacu (cfr.) y, tamién, con tracamundiu de lla- biales, → *tárabu que se caltién nel incrementáu con sufixu diminutivo-despeutivu estarabacu (cfr.). En rellación con ast. tarmu habrán xustificase’l dim. despeutivu tarmascu (cfr.), el coleutivu en -ārius tarmeru (cfr.) y l’axetivu tarmudu (cfr.). Sobro tarmu, tarma (y variantes) féxose’l verbu en -idiare, tarmiar; cola amestadura de dellos prefixos féxose ast. en- tarmar (cfr.), estarmiar (cfr.), destarmar (cfr.) y destaramar (cfr.), destaramador (cfr.), estaramar (cfr.) → estaramáu (cfr.), ésti en rellación con estaramacu (cfr.). L’ast. tamién conoz otru verbu emparentáu y compuestu escontarmar (cfr.). Cuestión destremada sedría averiguar si dende l’apellativu tá- ramu puen xustificase los topónimos del tipu Táranu o bien si éstos almiten una etimoloxía céltica (ta 744; tt 433). |
|
tarmudu, a, o 📖: tarmudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Perfrondosa (una planta) [Cb. AGO]. 2. Llozanu [ALl (Folk). AGO]. 3. Talludu, tronchudu [JH]. {Pescanciamos qu’ha tra- tase d’una interpretación non correuta definir como nome <i class="della">tar- mudo</i>(TEST)
|
(sic) “verdor y frondosidad en las plantas” [Po (VB)]}. Cfr. tarmu.
|
|||
tarniegu, a, o* 📖: tarniegu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tarniega [Ar].>(TEST)
|
(Madreña) de Tarna [Ar].
|
Cfr. tarnín, ina, ino. |
||
tarnín, ina, ino 📖: tarnín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
De Tarna, en Casu [Sr]. //<i class="della">Tarnina</i>(TEST)
|
‘abondo zarrada de casa (la madreña)’ [Os].
|
Formación deonomástica del nome del pueblu de tarna (ta 520) en Conceyu de Casu. Lo mesmo ha dicise de tarniegu, a, o (cfr.). |
||
tarocu, el 📖: tarocu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><taroucu [Md]. estarocu [y Sr].
<ident class="della" level="1"></ident>Parte lleñosa de la panoya [Sr]. Tarucu, tarambullu [Md]. 2. Parte del narbasu que queda soterráu llueu de cortar el maízu [Sr].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">taru</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
tarolada, la 📖: tarolada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Fatada [Cepeda (lla)]. Cfr. <i class="della">tarolu, a, o.</i>(TEST)
|
||||
tarolete, a, o 📖: tarolete🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
tarolu, a, o 📖: tarolu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><tarolu [Tb. Sm. PSil. Cv. Tor]. torolu [Mar].>(TEST)
|
|
|||
tarquina, la 📖: tarquina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">brizna,</i>(TEST)
|
pella [Tor].
|
|
||
tarra, la 1 📖: tarra🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Tipu de <i class="della">tarru</i>(TEST)
|
[Tb].
|
Cfr. tarru. |
||
tarra, la 2 📖: tarra🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
|
altafarra.
|
|||
tarrafa, la 📖: tarrafa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tarraza [y JH]. //terrafa [/Eo/].>(TEST)
|
Contramaya o rede pa pescar mirlotos (de figura circular, abondo grande y colgando d’una vara llarga y fuerte unida a unos tirantes suxetos al aru de fierro que forma la circunfe- rencia de la contramaya) [JH]. Rede que se tira abierta al agua [JH]. Rede redonda y zarrada con un arcu na boca [JH]. Arte de pesca asemeyada al truel pero más grande y con una cuerda en vez de mangu (a vegaes tamién tien forma cúbica) [Llu]. Rede adaptada a un arcu, con un fondu de mediu metru [Llu]. Rede de figura de sacu [Cg. Xx. /Eo/]. Aru de fierro al que s’axunta un sacu de rede que val pa pescar esguila, andarica, cámbaros [Xx]. //Tarrafa gallega ‘rede de cercu de 35 a 40 braces d’altura por 140 a 150 de llargu’ [Cñ].
|
|
cfr.) y el correspondiente masc. tarrafín (cfr.). Pero n’ast. tamién s’inxer atarraya (cfr.) qu’al conse- ñase namái en JH pescanciamos qu’ha ser un castellanismu lo mesmo que’l verbu correspondiente atarrayar (cfr.) según se dixo (adla 219). |
|
tarrafín, el 📖: tarrafín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">retel</i>(TEST)
|
[Cñ]. Apareyu de maya redondu, pequeñu, aseme- yáu a la zalabarda pa pescar quisquilla, etc. [Vd]. Bolsa de rede pa la pesca de cangarexos [Ce].
|
2. Especie d’albaniega (salabre ensin mangu) [Cñ]. Cfr. tarrafina. |
||
tarrafina, la 📖: tarrafina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Rede redonda asemeyada al truel pero muncho mayor [Xx]. Dim. de <i class="della">tarrafa</i>(TEST)
|
(cfr.) sol que se llogra un masculín analóxicu tarrafín (cfr.).
|
|||
tarragu, el 📖: tarragu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Clavu, texíu muerto desprendío d’un lluviesu [Cv].
|
2. Grumu que sal de los tetos de la vaca [Cv]. ** |
||
tarranca, la 📖: tarranca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Pieza de madera que val pa suxetar a otres (suel dir allugada
en sen tresversal) [Tb]. Llistón de madera p’afitar el zarra-
mientu d’una puerta o pa sostener otra tabla [An]: <i class="della">Puxe</i>(TEST)
|
la tarranca na purtiel.la [An]. Palu gordu altravesáu [Bard].
|
Paez qu’ha entendese col influxu del galicismu tarrancha (cfr.) o como una variante del ast. tra(b)anca → tranca (cfr. trabe), con una a anaptítica y realización [ř] de la líquida. |
||
tarrancha, la 📖: tarrancha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<zarrancha [y Cv]. charrancha [Os. As].>(TEST)
|
Tranca [Pa. Sb]. Tarranca [An]. Caún de los travesaños que xunten los lladrales de la carriella (enriba d’ello va’l pisu) [Sm. Cd]. Pieza de madera que nel armazón del teitu va clava- da dende’l cabriu a la palma [Sm]. Madera que val d’encontu a otres [Qu]. Tabla propia pa echar un mal remiendu [Cñ]. Travesañu [Os], pieza que s’altraviesa d’una parte a otra de daqué [Ri]. Palu gordu p’altravesar en dalguna parte [Bab]. Tabla delgada [Xx]. Tablina [Pzu] que se clava ente dos vi- gues pa facer suxeción [Ar]. Tabla estrencha de madera [Ri]. Pieza delgada de madera p’axuntar un cuadru al siguiente [Min]. Tablina delgada que se pon na parte inferior del tilláu o tabláu de pontón a pontón pa cubrir la xuntura de les tables y evitar que caiga’l polvu per elles nos pisos inferiores de la casa [JH]. Pieza de madera o fierro p’asegurar dalguna cosa como los tazos del duernu, los varales de la carreta [JH]. Llis- tón de madera, travesañu pa reforzar caxes d’embalaxe y pa otres obres de carpintería llixera [Cd. Cv. Mar]. Especie de grapa de madera p’afitar dos pieces d’un mueble [Vg]. Pieza de madera que clava’l carpinteru n’otres maderes pa da-yos mayor consistencia y suxeción [Cd. Oc]. Tabla, tablón [Tor]. Pieza p’asegurar un asientu [Vd]. Llistón de madera y corchu onde se pinten los anzuelos d’un palangre, en filera, per orden [Xx]. Llistón de madera pa sostén de les tables que zarren el caxón o tarima del pozu [Min]. Pina de madera [Bard] que suxeta y da consistencia a otres maderes [Sb PSil]. “Piezas de hierro o madera con que se sujetan puertas y ventanas, como las bisagras” [R]. 2. Borrachera [Ri. Cn (Chichapán)]. 3. Pa- jarita que ponen los homes al querer resaltar la so elegancia. //Tarranches ‘pieces de madera en forma de pina que suxeten y dan consistencia a otres pieces del carru del país’ [Pa].
|
Del fr. taranche, dende’l galu tarinca ‘grand clou’ (tlg 143), términu esti teníu por Meyer-Lübke (rew s.v. *tarinca) y Gar- cía de Diego (deeh) como aniciu del ast. tarrancha anque Corominas-Pascual paecen almitir un tracamundiu col árabe (dcech s.v. terraja). Dende tarrancha féxose’l verbu tarran- char (cfr.) col que guarda rellación l’ast. tarranchadura (cfr.). |
||
tarranchadura, la* 📖: tarranchadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tarranchaúra [Min]. atarranchaúra [Min].>(TEST)
|
Suxeción d’unos cuadros a otros per tarranches [Min].
|
2. Llonxitú de lo atarranchao [Min]. Cfr. tarrancha. |
||
tarranchar 📖: tarranchar🏗️: NO ✍️: NO |
<atarranchar [Sb. Ri. y JH. Tor. y Min].>(TEST)
|
Poner tarranches [Sb] a dalguna cosa p’asegurala [JH]. Con- tener o suxetar con tarranches o tablones [Tor]. Afitar per travesaños les maderes d’entibación [Min]. Poner o asitiar la tarrancha [Min]. Zarrar con tables estrenches de madera o travesones [Ri].
|
Cfr. tarrancha. |
||
tarrancháu, ada, ao 📖: tarrancháu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<atarrancháu [Mi].>(TEST)
|
Mui arregláu, mui preparáu (un individuu) [Mi]: Taba tou atarrancháu, con tarabica y too [Mi].
|
Pp. de tarranchar. L’aceición de ‘mui arregláu’ aplícase, de mano, al que lleva tarrancha o pajarita. |
||
tarrañuela, la 📖: tarrañuela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////tarrañueles [Pa]. tarrañuelas [Lln. Os]. terrañuölas [Cl].
/////tarañuelas [Lln].>(TEST)
|
Castañuela [LV. Lln. Rs. Cl. Os. Pa. Am. Cg. R]. 2. Scillarus arctus, santiaguín [lma]. 3. Xenital femenín [Lln].
|
|
La presencia nel folklor asturianu de les tarrañueles ye tema conocíu de los destremaos grupos que güei fan de la nuesa cultura un elementu d’interés y conocencia estimable. Les definiciones que dacuando se dan en delles monografíes con- téntense, en xeneral, con facer una cenciella equiparación con castañueles. De toes maneres ello nun s’axusta siempre a la realidá de la nuesa xente pues, ellí onde s’empleguen tarra- ñueles y castañueles hai quien dixebra perbién lo que son les castañueles (instrumentu de dos pieces de madera, arredon- diaes, portaes nes dos manes) de les tarrañueles (instrumentu de dos pieces de madera, estrenches y allargaes, portaes na- mái nuna de les dos manes). Si quixéramos averanos específicamente al nome de caúna de les dos pallabres talmente paez que la primera, castañuela, sedría un diminutivu de castaña, y tendría’l so aniciu nel lla- tín castanea, -ae ‘castaña’, siguida del sufixu -ŏla > -uela. Trataríase, de xuru, d’una comparanza que s’establecía ente l’instrumentu músicu que marca’l compás de la danza y una castaña pequeña, quiciabes sofitándose nel paecíu de les for- mes de dambes. Nada d’esto paez que deba traese a cuentu pa xustificar l’ast. tarrañuela, pallabra emplegada nuna fastera al oriente de la llinia qu’empobina de Colunga al sur pasando per Parres y diendo a Amieva y a Oseya de Sayambre. Al mio entender podría tratase d’una voz derivada del llatín terra ‘tierra’, qui- ciabes l’axetivu nominalizáu terrāneus, -a, -um, qu’en llatín namái se documenta en compuestos, asina vive nel ast. sote- rrañu, presente na nuesa toponimia como La Soterraña (ta 817). Pel testimoniu de delles llingües romániques ha supo- |
|
tarrata, la 📖: tarrata🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sentíu común, chapeta, seriedá, formalidá [Llg. Sr. Sb. Ca. AGO]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
tenés tarrata [Sb].
|
** |
||
tarraxíu, ida, ío 📖: tarraxíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<//tarrexido [Eo].>(TEST)
|
Con munchu fríu [Tox (= aterecíu)].
|
{2. Aterráu [/Eo/]}. El términu asturianu tien el so correllatu eonaviegu ‘aterráu’ y gallegu, llingua esta onde terrexido ‘grima’ podría ser un parti- cipiu nominalizáu del verbu terrexir ‘dar grima’. Pero terrexir (verbu que debieron compartir nel so día l’ast. y el gall.) supón un étimu dende’l verbu incoativu *terrescere ‘entamar a apa- voriar’, continuáu güei n’ast. tarrecer ‘aborrecer’, ‘apavoriar’ formáu dende terrēre (old). Pescanciamos, entós, que gall. (y *ast.) terrexir debieron lluchar contra la variante africada, ante- cesora de la interdental de güei tarrecer. En realidá ye un casu más del doble tratamientu qu’ufierta l’ast. (y el gall.) pa los grupos -skj-, -ske, i- (ghla §4.4.2; pe3: 144). |
||
tarraxíu, el 📖: tarraxíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//tarrexido [Eo].>(TEST)
|
Dentera que producen dellos ruíos non prestosos, al contautu con dellos cuerpos, etc. [Cv]. Terror [/Eo/].
|
Nominalización del masc. del participiu tarraxíu, ida, ío (cfr.). |
||
tarraza, la 📖: tarraza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cacíu de barru de base ancha usáu como pota, especialmente pa lleche [PSil].
|
Cfr. tarru. |
||
tarrazu, a, o 📖: tarrazu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Baxu y anchu (un individuu) [PSil]: <i class="della">Aquel</i>(TEST)
|
tarrazu nun yía de Palacios [PSil]. 2. (Nomatu de los) de Susane [PSil].
|
|
cfr.) y semánticamente paez aconseyable almitir que se trata d’una aplicación a la persona de la forma del cacíu citáu. |
|
tarrecederu, a, o 📖: tarrecederu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">temedero</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. atarrecer. |
||
tarrecer 📖: tarrecer🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. atarrecer.
|
|||
tarrencha, la 📖: tarrencha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cazuela de barru pa comer [Llg (= tarreña)].
|
Cfr. tarru. |
||
tarreña, la 📖: tarreña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Vasía de barru (más aplastada que’l tarreñu) [Cp]. Vasía de barru más pequeña que’l tarreñu, ancha, baxa [Ac]. Vasía de barru con dos ases [Qu]. Tariega [JH]. Vasía de barru pan- zuda, con asa pequeña [Ca]. Cacíu de barru, anchu y baxu [Ri]. Vasía de barru pa echar lleche y que forma nata [Oc].
|
Vasía de barru con dos ases [Ay. Tb]. Xarra, vasía pa beber sidra [Ri]. Vasía de barru negro, de barriga poco ancha y alta, xeneralmente con dos ases (utilizada pa escurrir el sueru del cuayáu) [Cd]. Cazuela de barru pa comer [Llg]. Vasía de barru (encarnao), de barriga alta y boca ancha, con una o dos ases [Sm. Cv]. Pucheru con dos ases horizontales, pa cocinar [Vv]. Vasía de barru mayor que’l pucheru [Oc]. Vasía pequeña, de barru, con asa llateral pa beber per ella (si ye grande lleva dos ases, úsase pa guardar líquidos) [Sb (= tarreñu)]. Cazuela de barru [Sr]. Cacíu pa facer mantega [Vd]. Vasía de barru de más d’un llitru [Ay]. 2. Mollera [Ca]. Cfr. tarru. Semánticamente l’aceición §2 ha tenese por una aplicación metafórica a la forma de la cabeza, equiparada a un cacíu, fenómenu yá conocíu de vieyo. |
||
tarreñada, la 📖: tarreñada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tarreñá [Ay].>(TEST)
|
Lo que cabe nuna tarreña [Oc]. Tarreña llena [Ay].
|
Cfr. tarru. |
||
tarreñeru, el 📖: tarreñeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tarriñeiru [Cv].>(TEST)
|
El que fai tarreños o trafica con ellos [JH]. El que fai o viende tarreñes y otres vasíes de barru [Cv].
|
2. Palu altu y gordu onde tán fixos varios palos delgaos y curtios destinaos a asitiar ne- llos los tarreños [JH]. Deriváu de tarreñu (cfr. tarru). |
||
tarreñín, el 📖: tarreñín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Xarra, vasía pa beber sidra [Ri]. Dim. de <i class="della">tarreñu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
tarreñón, el 📖: tarreñón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tarreña grande [Oc].
Aum. de <i class="della">tarreñu</i>(TEST)
|
(cfr. tarru).
|
|||
tarreñu, el 📖: tarreñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+tarriñu [Ay. Ll]. terreño [Ri].>(TEST)
|
Tarreña [Lln. Sb. Tb. Tox]. Vasía de barru de mediu llitru o de menos (usada pa beber) [Ay]. Vasu de barru ordinario [Cb]. Vasía como la tarreña pero de mayor capacidá [Ca]. Cacíu de barru más grande, altu y estrenchu que la tarreña, con una agarradera vertical, usáu pa facer el café o’l chocolate [Ri]. Pucheru de barru [Cp. Pr]. Vasía pequeña de barru, emplegada na cocina [Pa]. Vasu de barru toscu, asemeyáu a un tanque [LV. R. DA]. Xarru más anchu per baxo y con un picu y asa [Sl]. Vasía de barru más grande, alta y estrencha que la tarreña [Ac]. Vasía de barru encarnao, con barriga menos pronuncia- da que la de la tarreña (d’una o dos ases) [Sm]. Pucheru de ba- rru pa beber [Ca]. Vasía de barru más pequeña que la tarreña, barriga menos abultada y con una anchura igual na base que na boca [Cv]. Pucheru panzudu con igual diámetru na boca que na base [Pr (Cv)]. Pucheru más pequeñu que la tarreña [Ll. Cd]. Xarru, xeneralmente de porcelana, más anchu per baxo y con un picu y asa [Sl]. Tariegu [JH].
|
|
Cfr. tarru. |
|
tarrera, la 📖: tarrera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. terrera.
|
|||
tarrescimientu, el* 📖: tarrescimientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. atarrecimientu.
|
|||
tarrezosu, a, o 📖: tarrezosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">tarrezosu,</b>(TEST)
|
a, o Con mieu [JH].
|
Cfr. atarrecer. |
||
tarricón, el 📖: tarricón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<atarricón [y Cv].>(TEST)
|
Trote, tute, reventón [Cv].
|
{2. Accesu de tus [/Mánt/]}. ** |
||
tarriellu, el 1 📖: tarriellu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<tarriel.lu [Pzu. PSil. Cn (F). An. Cv. Oc]. {Con cheísmu, tarriechu [Tox]. Con yeísmu, tarrieyu [Pr]}. //tarrello [/Eo/]. tarrelo [/de Tapia al Eo (Eo)/].>(TEST)
|
Sonchus oleraceus, cenraya, cast. cerraja [Ce (llaa 27)]. Ta- raxacum officinale, cast. diente de león [Ce (llaa 27)]. Planta del xéneru Taraxacum [PSil]. Cast. diente de león [Pzu. Pr. Sl. Cv]. Planta asemeyada al diente de león, de tallos más duros y fueyes más estrenches [Moraos (Cv)]. Planta montés herbácea que suel dase nes veres de les tierres de llabranza, de fueya llanceolada y raíz grande, que comen los gochos ([Cn (F)]: Voi buscar un cestu tarriel.los pa chalos a los gochos [Cn (F)]), pégase muncho a la tierra y miedra bien a la oriella de los caminos [An]: Los tarriel.los córtanse a rayente [An]. Planta herbácea, percorriente de fueyes alabeaes y cayíes pel suelu, como’l llantén, quiciabes el diente de león [Oc]. Planta
|
|
||
tarriellu, el 2 📖: tarriellu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident><tarriel.lu [Pz]. Cast. <i class="della">tarrillo</i>(TEST)
|
[Pzu].
|
|
||
tarrina, la 📖: tarrina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cazuela de barru usada pa comer [Llg]. Dim. de <i class="della">tarra</i>(TEST)
|
(cfr. tarru).
|
|||
tarrizu, a, o 📖: tarrizu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
tarrón, el 📖: tarrón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><terrón [Pa. Sb. Llomb]. turrón [Sm. PSil. As. Cn. y Cv. Vd. Oc].>(TEST)
|
Cast. terrón [LV. Lln. Cl. Pa. Cb. Pi. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Sd. Qu. Tb. Sm. PSil. As. Cn. Cd. Pr. Cv. Vd. Vil.laoril (Oc). VCid. DA. R]. Pedazu de tierra duro [Cg. Ay. Tox]. Ta- pín de tierra y yerba arrancáu nun prau, nuna tierra [Cn. Vd. Llomb. /Mánt]: Voi pal prau a sacar los turrones de las presas [Cn]. Yerba que naz nun tarrón anque nun tenga tierra [/Eo/]. Montón de yerba prensao [Sb]. 2. Trozu grande (de tierra, de zucre) [Ac. Ay. Tb. Tox]. 3. Persona pequeña [Tox]. //-ones ‘id’ [Lln. Cp. Mar]. //Dir a terrones ‘dir mayar terrones’ [Sb]. //Tarrón d’azúcar ‘terrón de zucre’ [Llg].///
|
por llos dichos terrones tomo et reçebio la dicha posession
|
cfr.) el feme- nín tarronaza (cfr.); tamién tarroneru, a, o (cfr.); los verbos estarronar (cfr.) y desterronar (cfr.), ésti pariente de deste- rronamientu (cfr.). |
|
tarronaza, la* 📖: tarronaza🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<turronaza [Vd].>(TEST)
|
Golpe dau con un tarrón [Vd].
|
Cfr. tarrón. |
||
tarronazu, el 📖: tarronazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+tarronezu [Ay].>(TEST)
|
Tarrón grande [Tb].
|
2. Aición de tirar un tarrón a dalgún sitiu [Cg]. 3. Golpe dau con un tarrón [Lln. Cg. Ay. Tb]. Cfr. tarrón. |
||
tarroneru, a, o 📖: tarroneru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+tarroniru [Ay].>(TEST)
|
Que ye abondosu en tarrones [Ay].
|
2. Mineru y llabrador al mesmu tiempu [Min]. Cfr. tarrón. “lo uno porque las {tierras} del fumo siempre están ma{s} calcadas y estropeadas que las del monte. Lo otro porque en las del fumo ay muchíssimas cayoncas desabridas, perras barredas, grebas tarroneras que nunca se pueden laborear a gusto” [Grangerías xviii: 531] {Nel exemplu documental ye enguedeyoso destremar si se trata d’una no- minalización o d’un axetivu} |
||
tarronudu, a, o 📖: tarronudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tarronuu/úa/úo [Ay. Ll]. terronuu/terronúa/terronúo [Ri].>(TEST)
|
Cast. terregoso [JH].
|
Llenu de tarrones [Ay. Ll. Ri. Tb. Pr. Tox]. Que ta fechu tarrones [Cb] duros [Lln]. 2. Poco roto, molío grebo (la farina) [Ri]. Cfr. tarrón. |
||
tarru, el 📖: tarru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+terru [Ay]. ++tirru [Ay].>(TEST)
|
Cast. tarro [Tb. An]. Vasía de barru [Ay]. 2. Cabeza (fig.) [Sr]. Hai quien pescancia que’l términu ye arabismu del mesmu aniciu qu’ast. a. tágara, con aniciu nel and. táqra ‘vasía’ (da s.v. tagra; Oliver, tācra). Un orixe árabe almítenlu Coromi- nas-Pascual partiendo de tarr ‘aru’, ‘redondel’ anque dulden, y con razón, de si nun sedrá (el cast. tarro) un regresivu
|
del cast. tarrazo, variante de terrazo {< llat. *terracěum ‘fechu de tierra’}. En tou casu una creación analóxica femenina se- drá ast. tarra 1 (cfr.) col so dim. tarrina (cfr.) y tarrencha (cfr.). La discusión etimolóxica podría espardese a los deri- vaos del tipu, tarreñu (cfr.), tarreña (cfr.), tarreñada (cfr.), tarreñeru (cfr.), tarrañuela (cfr.); tarraza (cfr.), tarrazu, a, o (cfr.). Un dim. de tarru ye tarreñín (cfr.), tarruñu (cfr.); un aum. tarreñón (cfr.). Tamién conocemos una formación ax. en -īcius, ast. tarrizu, a, o (cfr.). |
||
tarrucar 📖: tarrucar🏗️: NO ✍️: NO |
<tarruscar [Cv].>(TEST)
|
Rucar [Ll].
|
Masticar dalgo denso y duro [Ay. Cv]. 2. Cruxir una comida cuando se mazca por nun tar en sazón [Cv]. Posible encruz del ast. rucar (cfr.) cola familia derivada del llat. terra > ast. tierra (cfr.). |
||
tarruñu, el 📖: tarruñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">tarruñu,</b>(TEST)
|
el Tarreña [JH].
|
Cfr. tarru. |
||
tarruscar 📖: tarruscar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. tarrucar.
|
|||
tarsia, la 📖: tarsia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Pan pequeñu [Cn (MG)].
|
** |
||
tarta, la 📖: tarta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tarta</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Posiblemente del fr. tarte ‘torta rellena’ como proponen Corominas-Pascual pal cast. tarta (dcech s.v. tártaro). Dende equí féxose’l deriváu tartera (cfr.) d’u sigue tarterada (cfr.). |
||
tartabeiru 📖: tartabeiru🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. tartagueru.
|
|||
tartagada, la 📖: tartagada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Rastru de los animales en suelu al pisar en terrén blando [Lln]. Podría ser un deverbal de *<i class="della">tartigar </i>quiciabes verbu que po- dría tar fechu dende l’ast. <i class="della">tartir</i>(TEST)
|
‘andar con dificultá’ (cfr.).
|
|||
tártagu, el 📖: tártagu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tártigu [Llg (llaa 28)]. tártamu [Mo (llaa 28). Tb]. tártabu [Tb. PSil]. tártaru [y Tox].>(TEST)
|
Euphorbia lathyris [Llg, Mo (llaa 28]. Euphorbia silvatica [Tb (= planta la cagalera)]. Euphorbia hyberna [Tb (= plan- ta la cagalera)]. Planta que produz dolores de cabeza [Tox].
|
2. Inseutu asemeyáu a l’aviéspora [PSil] pero muncho ma- yor (de picadures perdoloroses) [Cv]. Aviéspora mui grande [/Eo/]. Abeyón [As (i)]. Aviéspora grande que s’atopa davezu nos furacos o tonyos de los árboles, de los carbayos [An]. Clas de moscón asemeyáu al “abejorro himenóptero” o qui- ciabes el mesmu abeyón (qu’añera en suelu) [Oc]. //Yerba’l tártagu ‘planta melecinable de pie gordu, d’unos 50 cm de llargo, coronada de fueyes redondes partíes en lacinies’ [An]: Bebéu la yerba’l tártagu ya entróu-y cagalera [An]. Del grecismu en llat. tartarus, -i ‘infiernu’ (dlfac) aplicáu a delles plantes pol so efeutu aburiador y laxante (dcech s.v. tár- taro), como se pervé nel nome col que tamién se conoz (plan- ta la cagalera), y a dalgunos inseutos poles sos picadures per- molestes. “Como productos sustitutivos del alumbre fueron empleados el tártaro o tartal y la galla o agalla que terminó prohibiéndose” (Martínez Meléndez 1995: 134). Ye términu asitiáu en delles llingües romániques (rew) y en delles de les muestres hispániques citaes por García de Diego (deeh). Los exemplos asturianos ufren un niciu claru de la inseguranza de la terminación átona en -aru asemeyándose a la del continua- dor del sufixu átonu -ŭlus (llaa 103). Nesi sen ye posible que dende una variante tártaru → *tártanu se xustificare, amás de tártabu, tártagu → tártigu, la variante tártamu; ello hebo ser tracamundiu de *tártanu, términu esti d’u siguió’l verbu *atartanar güei namái conseñáu ente nós nel participiu atar- tanáu, ada, ao (cfr.) y estartanáu, ada, ao (cfr.). |
||
tartagueru, a, o* 📖: tartagueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tartagueiru [Cn. Cv]. tartagueiru/era [An]. tartabeiru/era [PSil].>(TEST)
|
Charrán, falador [PSil. An. Cv]: Outru tartagueiru igual nun lu víu, cheva falando tola tarde sin saber nada lu que diz. [Cn]: Ya un tartagueiru, nun para de falar [An]. Cfr. tatu, a, o. Sobro tartagueiru féxose’l verbu estartaguei- rar (cfr. estartaguerar).
|
|||
tartalayu, a, el/la* 📖: tartalayu🔤: , a, el/la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<tartalachu/a [Qu].>(TEST)
|
|
|||
tartaleru, el* 📖: tartaleru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tartaleiru [Vg].>(TEST)
|
Cestu mal fechu [Vg].
|
|
||
tartalexar 📖: tartalexar🏗️: NO ✍️: NO |
</b>Tatexar [Cd]. Cfr. <i class="della">tatu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
tartalexu, a, o 📖: tartalexu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">tartalexu,</b>(TEST)
|
a, o Tatexu [Cd].
|
Cfr. tatu, a, o. |
||
tartalicu, a, o 📖: tartalicu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
tartamiellar 📖: tartamiellar🏗️: NO ✍️: NO |
</b>Tatexar [Lln]. Cfr. <i class="della">tatu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|
||
tartamiellu, a, o 📖: tartamiellu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><tartamiel.lu/a [Sm].>(TEST)
|
|
|||
tartamudar 📖: tartamudar🏗️: NO ✍️: NO |
</b>Tatexar [Cd]. Cfr. <i class="della">tatu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
tartamudu, a, o 📖: tartamudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><tartamuu [Ay].>(TEST)
|
Tatexu [Ac. Ay]. Cfr. tatu, a, o. |
|||
tartaragüelu, a, el/la 📖: tartaragüelu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<+tartaragüilu [y Llg]. +tataragüilu/tataragüela [Ay. Ri]. tata- rabuolu [Tox]. tataragüelu*/a [Lln]. taragüelu [Ac] //tatarabo- lo [Eo].>(TEST)
|
Cast. tatarabuelo [Lln. Ac. Uv (= taragüelu). Llg. Ay. Ri. Tb. Tox. /Eo/. JH].
|
Variante del ast. tresagüelu (cfr.), onde s’alvierte un compues- tu de trans- > tres- y güelu (cfr.). Anque Corominas-Pascual parten d’esta premisa pa xustificar lo que diacrónicamente paecen ser variantes de tartaragüelu (dcech s.v. atrás), quixé- ramos llamar l’atención sol primer elementu del compuestu darréu que nos paez alvertir un términu que, quiciabes, pu- diere averase al célticu tarto- *‘terceru’ (tlg), non esprecia- tible semánticamente. Lo mesmo sedría aplicable al paralelu tartarañetu, a (cfr.), con un segundu componente nietu (cfr.). ¿Pero estos tartar- podríen guardar rellación colo que se diz s.v. tatu, a, o? |
||
tartaranietu, a, el/la 📖: tartaranietu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<tartaranietu/ a [Llg. Tb]. +tartaraniitu [Llg. Ay]. tartarañetu [JH]. //tataraneto [Eo].>(TEST)
|
Cast. tataranieto [Llg. Ay. Tb. /Eo/. JH]. Cfr. tartaragüelu, a (cfr.).
|
|||
“tartarí” 📖: “tartarí”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela la documentación de Lleón:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">fincasse</i>(TEST)
|
vno de los pannos de tartari para onrrar a los cano- nigos 1327 [ACL-IX/325]
|
Quiciabes del ár. tatar con incrementación en -í de xentiliciu; nesti casu taríamos delantre d’un pañu que provién de Tartaria o Turquía pero, en tou casu, l’antigüedá de la documentación nel dominiu ástur aconseya refugar la opinión de Corriente pa quien cast. tartarí sedría una variante “pedantemente adobada con el sufijo orientalizante de gentilicios” (da s.v. tártaro 2; adla 219). |
||
tartaxar 📖: tartaxar🏗️: NO ✍️: NO |
<tarteixar [An]. tartaxear [Pa].>(TEST)
|
Tatexar [Pa. An. Pr]. Cfr. tatu, a, o.
|
|||
tartaxeru, a, o* 📖: tartaxeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tartaxeiru/era [An].>(TEST)
|
Tatexu [An]. Ya tartaxeiru [An].
|
Cfr. tatu, a, o. |
||
tartayar 📖: tartayar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. atartayar.
|
|||
tartayu, a, o* 📖: tartayu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tartayo [Os]. {Camentamos que se nos tresmite con perco- rreición de yeísta “tartalla” [Xx]}.>(TEST)
|
Tatexu [Os]. 2. (Tipu) de mazana [Xx].
|
Cfr. tatu, a, o. Ye posible que la mazana llamada tartaya deba’l nome a qu’empapiza. |
||
tartera, la 📖: tartera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tarteira [Pzu. Tox. y Oc. /Eo/. SCiprián]. tartiera [Tox].>(TEST)
|
Tipu de vasía redonda y metálica pa facer la comida [Ac. Sr. Tb]. Especie de pota pero baxa [Llg] y ancha [Ac]. Vasía pa cocer alimentos [PSil]. Cazuela, fiambrera [Ay]. Vasía de me- tal más ancha qu’alta, con dos ases [Cd], una enfrente d’otra, redonda, que val pa cocer la comida [Tb. Sm]. Vasía de fierro asemeyada a un sartén ensin mangu [Cp] de pocu fondu, usa- da xeneralmente pa cocer empanaes en fornu [Oc]. Cazuela grande de barru prieto o mariello [SCiprián]. Vasía redonda más baxa qu’ancha, con tapa y dos ases, utilizada pa iguar comíes [Tor]. 2. Guisu con carne o pesca, con pataques, arroz, etc. [Llomb]. Comida que se prepara o contién nuna vasía lla- mada tartera [Tb]: Díume una tartera carne [Tb]. //¡Tarteres! ye esclamación de despreciu [Cñ]. Cfr. tarta.
|
|||
tarterada, la 📖: tarterada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tarteirada [y Tb. Pzu].>(TEST)
|
Tartera llena [Tb].
|
Lo que cabe nuna tartera [Lln. Tb. Pzu]. Muncha cantidá [Lln]: Una tarterada de patatas [Lln]. Cfr. tarta. |
||
tartexu, a, o 📖: tartexu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">tartexu,</b>(TEST)
|
a, o Tatexu [Pr].
|
Cfr. tatu, a, o. |
||
tartir 📖: tartir🏗️: NO ✍️: NO |
Andar con dificultá [Tb]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
|
tarte que tarte [Tb].
|
2. Sufrir, tar intranquilu [Ll. Tb]. 3. Facer qu’otru trabaye, obre con inquietú [Ay]: Tengo facete tartir [Ll (LC)]. 4. Movese, di- cir, falar, opinar decidir [Vd (i)]: Tien al pá consumíu, nun lu deixa tartir [Vd (i)]. //Tar que nun se tarte ‘movese con dificultá’, ‘nun ser a movese’ [Tb]. Quiciabes d’una variante del verbu ast. tortar (cfr. torta) con camudamientu de la deuterotónica. Ast. tortar al llau de tartir supón un exemplu más de l’alternancia verbal que tamién alver- timos n’exemplos como algamar ~ algamir, bastiar ~ bastir, val- tar ~ valtir, gorgutar ~ gorgutir, frañar ~ frañir, etc. A la familia del ast. tartir habría axuntase tartulla, tartullu (cghla 225). |
||
tartulla, la* 📖: tartulla🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tartul.la [Tb. Sm. Cv. Oc].>(TEST)
|
Fuérciga, estrechura ente peñes [Tb]. 2. Camín mui estrenchu ente montes [Sm]. 3. Rodada fonda [Cv]. Sanxa o caleyón es- trenchos [Cv]. Camín estrenchu y cuestu, ente paredes [Oc].
3. Tollu, fondigonada [Tb]. Cfr. tartullu. |
|||
tartullu, el* 📖: tartullu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tartul.lu [Tb. Sm].>(TEST)
|
Tartulla pequeña [Tb. Sm].
|
Dende un posible diminutivu nominalizáu del llat. tortus, -a, -um ‘torcíu’ (em s.v. torqueo), *tortūllus, *tortūlla féxose’l verbu *tortullar → *(a)tortullar y atartallar (cfr.); dende ehí foi posible un deverbal fuerte tartullu y tartulla (cfr.), l’aum. atartallón (cfr.), y el continuador del participiu débil atarta- lláu (cfr.) y, al mesmu tiempu, el verbu compuestu entartallar (cfr.), too ello con una alternancia de la vocal deuterotóni- ca qu’alvertimos en tartir (cfr.) con rellación a tortar (cfr.). Dende tartulla, tartullu féxose’l verbu entartullar (cfr.) asina como’l contrariu desentartallar (cfr.) y el términu emparentáu entartalladeru (cfr.), too ello cola inseguranza propia del vo- calismu átonu ástur. Ye posible qu’a ello tenga que s’axuntar el verbu estartallar (cfr.). La nuesa toponimia da anuncia del asitiamientu de tartul.lu, tartul.la (tt 339). |
||
taru, el 1 📖: taru🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Promontoriu d’arena qu’axunta la mar [PVeiga]: <i class="della">Formóuse un</i>(TEST)
|
taru cola última marea [PVeiga]. 2. Canal fonda que fai la mar al arrastrar el sable y dexar el suelu escarcavonáu [Vd]. Quiciabes d’un deverbal de *tarare ‘golpear’ (cfr. tala), posible verbu d’aniciu célticu (tlg 142), dende un términu, de mano, ayenu al llatín, tresmitíu pela voz tarum, -i ‘palu d’áloe’ (em; abf) [> ast. taru (cfr.)] del que nun conseñen si- guidores nin Meyer-Lübke nin García de Diego nin Coromi- nas-Pascual. L’aplicación primera que somos a alvertir nes aceiciones qu’anteceden na pallabra asturiana taru habría en- tendese, entós, como ‘palu’ y ‘palu col que se golpea’; d’ello surdiría una aceición consecuencia de ‘golpear nel sable pola fuerza’l mar’ d’u foi posible lo yá citao como consecuencia ‘promontoriu d’arena’ y ‘canal’; tamién dalguna motivación semántica podría asitiase nel fechu de que’l tueru del áloe re- mata nuna espiga de flores d’u ye posible algamar l’aceición de ‘panoya’. Ye posible que sobro taru se fexeren una riestra de signos derivaos como l’ast. tarocu (cfr.) y taragüezu (cfr.); tamién taracu (cfr.) → taracón (cfr.) [y al empar con nasal → tarancu (cfr.) → *tarancón (ta 329)] → taraconazu (cfr.); a la so vera l’abondativu taracal (cfr.). La variante tarancu (cfr.), tamién con asitiamientu toponímicu (ta 329), lleva una nasal que podría debese a una formación en -ānicus, y xustificar la variante tarangu qu’apaez como nomatu en Conceyu d’Uviéu. De taru siguió tamién el dim. tarucu (cfr.) [→ tarucazu (cfr.),
|
|
||
taru, el 2 📖: taru🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
|
|||
taruca, la 📖: taruca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Tipu de panoyina de maíz que dan al ganáu [Cv]. Panoya de maíz a la que-y quitaren les fueyes [Cv]. Tarabucu [Sm]. 2. Nome que se da a la vaca pequeña, que ye {metafóricamente} como un <i class="della">tarucu </i>[Ll].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">taru</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
tarucada, la 📖: tarucada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Rastru de la madreña al pisar [Ca (VB). AGO]. Deverbal de *<i class="della">tarucar</i>(TEST)
|
(cfr. taru 1).
|
|||
tarucazu, el 📖: tarucazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+taruquezu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
tarucu, el 📖: tarucu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<taruco [Llu].///<ident class="della" level="1"></ident>//taruh.u [Pb]. ////tarucos [VCid. Ar].>(TEST)
|
|
Cfr. taru 1. |
||
taruezu, el* 📖: taruezu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tarouzu [Sm. Cv]. trouzu [Sm].>(TEST)
|
Parte del narbasu que queda cola raíz llueu de cortáu’l maízu [Sm (= touzu). Cv]. 2. Pedúnculu de la panoya de maíz [Cv]. 3. Tronchu de la berza [La Reigada (Cv)]. 4. Persona torpona, atontada [Sm (i)]: Ser ya un bon tarouzu [Sm (i)].
|
Trátase d’un deriváu del nome taru 1 (cfr.) o d’un deverbal de *tararare ‘golpear’ (cfr. tala). En tou casu ha alvertise l’amestanza del suf. -uezu testificáu nel mir. taruôço “pau ro- liço; pau grosso; tarolo” [Mirandés (Pires) que n’ast. ufre la variante -ouzu (García Arias 2016b: 87), con una alternancia ue/ou que s’alvierte dacuando nes fasteres averaes a les zo- nes non diptondaores (ghla §3.1.7.7). Dende tarouzu féxose’l verbu estaruzar (cfr.); quiciabes tamién un ax. en -anus, -a, |
|
|
tarugu, el 📖: tarugu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tarugo </i>[Lln]. Trozu de pan [Lln] duro [Pr]. Corteza de pan [Cd]. 2. Zoquete de madera pa usos destremaos [Ay]. Caún de los tres tazos o pedazos de madera [Lln. DA] que lleven perbaxo les madreñes pa qu’éstes nun rocen el suelu al caminar [LV]. //-<i class="della">os </i>‘tazos de madera torneao, clavaos nos tacones de les madreñes (más modernos que los clavos y más antiguos que les gomes)’ [Lln].
Cfr. <i class="della">taru</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
tarumbu, a, o* 📖: tarumbu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tarumba [Tor. JH]. torumba [Sb].>(TEST)
|
Cast. tarumba [Sb]. Confundíu, ensin saber qué facer o pensar [Tor]. //Volver a ún tarumba ‘volver a ún llocu’ [JH].
|
Corominas-Pascual xustifiquen etimolóxicamente’l cast. turula- to como “voz de creación expresiva: lo mismo que el hispanoa- mericano tuturuto, el gall. turuleque, el cat. taral.lirot, los cast. tarumba (o turumba), lelo, etc. pertenece a un grupo de nombres del hombre falto de juicio que evocan las voces sin significado con que se tararea una canción sugiriendo así la frivolidad y la falta de sentido” (dcech s.v. turulato). Sobro tarumbu, a, axun- táu a esta familia citada, féxose’l verbu enturumbiar (cfr.). |
||
tarunu, a, o 📖: tarunu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Tacañu, mísere [Cv].
¿En rellación a <i class="della">tarín</i>(TEST)
|
‘nome d’una moneda’ (cfr.)?
|
|||
taruqueru, a, o* 📖: taruqueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<taruquera [Cg]. ////taruqueres [Cb].>(TEST)
|
Variedá de pataca que se cultivaba enantes nel país [Cg]. Pe- queña y dura (la pataca) [Cb].
|
2. Que lleva tarucos en vez de clavos (la madreña) [Ar]. Cfr. taru 1. |
||
tarusa, la 📖: tarusa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">chito</i>(TEST)
|
1 [Os. Ll]. Nome d’un xuegu tradicional [PSil] de neños nel que s’alluga dineru o bien otra cosa enriba d’una piedra irregular (pitisu) y con otra piedra tiren los xugado- res (el que más s’avere en puntería lleva lo asitiao nel piti- su) [Tb]. Xuegu nel que ponen derecha una piedra (tarusa) y llancen otra dende distancia determinada p’acertar (el que la tira cuenta los tantos según los pasos qu’hai dende’l sitiu u ta la tarusa fasta’l sitiu d’u fexo el llance) [Bab]. Xuegu de rapazos (en que llancen una piedra contra otra más pequeña y cuenten llueu los pies de distancia) [Bard].
|
Podría tratase d’una formación femenina sol ast. taru (cfr.) con una incrementación sufixal -uxa → -usa. Posiblemente *taruxa → tarusa nel xuegu descritu fora’l nome d’un palu (taru) que se llanzaba al pitisu y que llueu foi sustituyíu por una piedra. |
||
taruyu, el 📖: taruyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Grumu de farina, de pastia [Pr (Cv)]. 2. Panoya mal granada [Lln].
Cfr. <i class="della">taru</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
tarxeta, la 📖: tarxeta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tarjeta</i>(TEST)
|
[Pzu].
|
Posible adautación del fr. targette ‘escudu pequeñu’ (dcech s.v. tarja) que pudo llegar a nós pente medies del cast. Sobro tarxeta féxose tarxeteru (cfr.). |
||
tarxeteru, el* 📖: tarxeteru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tarxeteiru [Pzu].>(TEST)
|
Cast. tarjetero [Pzu].
|
Cfr. tarxeta. |
||
tasa, la 📖: tasa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Impuestu [Tox]. Preciu [Tox]. 2. Comedimientu, moderación [Tb. Tox]: <i class="della">Come ensin tasa </i>[Tb]. //<i class="della">Non tener tasa </i>‘ser poco comedíu o moderáu’ [Tox]. ///<i class="della">El que</i>(TEST)
|
nun come grasa come pan sin tasa [LC]. La moza pa la fiesta ya la burra pa casa, andar sin tasa porque dambes nagüen por llegar [Tox].
|
|
cfr.). |
|
tasación, la* 📖: tasación🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">estian</i>(TEST)
|
a la taxacion de las procuraciones fecha por el arce- diano1285 [DCO-IV/373]
|
|
cfr. tasar). |
|
tasador, el* 📖: tasador🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">taxadores</i>(TEST)
|
e ordenadores de quanto deuessen a dar cada uno de_los arrendadores 1271(or.) [ACL-VIII/56]
|
Del llat. taxator, -oris ‘el que fala d’otru’ (abf) pescanciamos que por tratase de los que, per oficiu, falen de too cuando actúen de tasadores (pe2: 384). |
||
tasar 📖: tasar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. taxar.
|
|||
tasca, la 📖: tasca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Espadiella pa espadar [JH].
De tasca ‘clavu’, ‘clavía’, ‘estaca’, pallabra que Meyer- Lübke y otros tienen por céltica (rew; rgc 239 s.v. *taskos/ tasca; tlg 143 s.v. τασκός ‘clavía’, ‘punta’; deeh). Sobro <i class="della">tas- </i><i class="della">ca</i>(TEST)
|
pudo facese’l verbu ast. tascar 1 (cfr.), tamién calteníu en gallegu (dcech s.v. tascar), asina como la creación analóxica masculina o deverbal tascu (cfr.) → tascamientu (cfr.), en re- llación cola terminoloxía de la producción del llin. Tamién sobro tasca iguóse’l verbu atascar (cfr.), el deverbal atascu (cfr.) y el compuestu destascar (cfr.) y desatascar.
|
|||
tascamientu, el 📖: tascamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Concomiu, reconcomiu [JH].
|
Cfr. tasca. |
||
tascar 1 📖: tascar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<atascar [Ar].>(TEST)
|
Llimpiar el llin quitándo-y el tascu [R]. Facer cierta operación nel procesu del llogru del llin [Lln]. Cast. tascar [Pa]. 2. Rom- //-se ‘rascase contra un árbol (l’animal)’ [Lln. Os] contra una puerta [Ar]. ‘rascase contra daqué fixo’ [Cb. Cg. Cp. Ri. Ar (les vaques)]. ‘rascase [Pa. Ac. Tb. Sm] la cabeza’ [Cb]. ‘rascase ‘movese’ [Ac]. ‘tar inquietu’ [Ac. Tb]. ‘concomese, reconcomese’ [JH]: ¡Bien te tasques! ¿Tienes pioyos? [JH]. ‘reburdiar, movese asoleyando daqué desacuerdu’ [Tb]: Nun te tasques ya dímelo d’una vez [Tb]. ‘facer movimientos col cuerpu pa producir dalgún roce contra la ropa interior’ [Cg]. ‘arimase a los ricos’ [Pa]. ‘tatexar’ [Cñ]. ‘rompese’ [Cñ]. ‘estillase’ [Cñ]. ‘atascase’ [Sb]. //Tascar la cabeza ‘mover muncho la cabeza un animal’ [Sb]. //Tar que nun se tasca ‘tar perinquietu, pernerviosu’ [Ac. Tb]. //Tascáu y mayáu ‘too fe- cho’ [Lln]. //Vas tascalas ‘vas llevar unos golpes’ [Sm].///
|
|
||
tascar 2 📖: tascar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Coyer daqué del vecín, del próximu [Sb]: <i class="della">Tascóme</i>(TEST)
|
un prou e pación [Sb].
|
Quiciabes una formación verbal *tascare fecha sol términu fráncicu tasca bien documentáu en testos medievales como ‘censu, tributu sobro una parte del frutu’ (mllm s.v. tasca) y asitiáu nel fr.a. tasche, oc. tasca, cat. tasca ‘prestación forzosa de calter feudal’, it. tàsca, etc. Anque mayoritariamente dal- gunos faen esta propuesta xermánica (rew s.v. taska; deli s.v. tàsca), otros amuesen duldes ya incertidume (declc s.v. tasca) o quixeren rellacionalo con *taxicare frecuentativu del llat. taxare. El verbu asturianu paez amosar semánticamente la idea de que’l tributu esixíu supón un robu fechu al individuu. |
||
tascu, el 📖: tascu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tasco [Os. Ac].>(TEST)
|
Cast. tasco [Pa. JH]. Desperdiciu del llin [Lln. Ac. Gr. Mar. DA. R]. Lo que queda del cáñamu una vez xebrada la febra al mayalo [Os. PSil]. Payina [V1830]. 2. Talante [Cl]. //-os ‘restos del cáñamu’ [Lln]. ‘payes pequeñes que suelta la esto- pa cuando lo filen’ [/Eo/]. ‘lleña menudo’ [Bard]. ‘restos del llin’ [VCid]. //No pasar tascos ‘nun mimar nin ceder a los fíos’ [Lln].
|
|
Cfr. tasca. |
|
tascuxar 📖: tascuxar🏗️: NO ✍️: NO |
<tascuxir [y Sr].>(TEST)
|
Atristayar [Sr].
|
Cfr. tascar 1. |
||
tasmiar 📖: tasmiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. tazmiar.
|
|||
tastabegar 📖: tastabegar🏗️: NO ✍️: NO |
Tar a puntu de cayer pa los llaos al andar [Ri].
Quiciabes d’una variante del ast. <i class="della">tetubiar</i>(TEST)
|
(cfr.) anque paez meyor almitir una rellación con tatabeyar (cfr.).
|
|||
tastagüezu, el 📖: tastagüezu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Pedazu de pan, borona [Lln].
|
** |
||
taste, el 📖: taste🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cfr. <i class="della">tastu,</i><i class="della">(TEST)
|
el.
|
|||
tasteador, ora 📖: tasteador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">tasteador,</b>(TEST)
|
ora Catador [JH].
|
Cfr. tastiar. |
||
tasteadura, la 📖: tasteadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">tastiar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. tastiar. |
||
tasteón, el 📖: tasteón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">tasteón,</b>(TEST)
|
el Catavinos [JH].
|
Cfr. tastiar. |
||
tastiar 📖: tastiar🏗️: NO ✍️: NO |
<tastear [Os. JH. R]. atastiar [Cl]. /////tastar [R]. /////trastiar [y Cp. Oc].>(TEST)
|
Saborgar [Cl].
|
Probar la comida o la bebida pa desaminalo [JH. R]. 2. Tener tastu dalgún alimentu [Cb. Sb]. Despedir fedor los alimentos [Cp. Oc]. 3. Dar remate o última forma (a la madera) [Os]. D’un posible verbu *tastare ‘dar golpes’ d’aniciu onoma- topéyicu yá asitiáu en llat. vg. como suxeren Corominas- Pascual al ver el so llargu espardimientu peles llingües romá- niques como oc., cat., cast. tastar, fr. tâter, it. tastare, llueu con presencia nes llingües xermániques occidentales (dcech s.v. tastar). De la mesma espresión partíen Bloomfield y Sal- vioni, lo mesmo que Meyer-Lübke (rew) pero almitiendo un encruz de tangere ‘tocar’ y gustare ‘probar’, cosa refugada por Corominas-Pascual. En rellación con tastar, tastear → tastiar tenemos ast. tastu, tasteador (cfr.), tasteadura (cfr.), tasteón (cfr.) con caltenimientu de vocales [ea] qu’amuesen l’arcaísmu fónicu de -idiare tresmitíu pel autor del sieglu xix Junquera Huergo; trastiar supón l’influxu fónicu de la familia del ast. trastu (cfr.). |
||
tastu, el 📖: tastu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<taste [Lln. Rs. Pa]. tasti [Cl]. tasto [Os. Ar. VCid]. +testu [y Cl. y Ay]. /////trastu [Cv. Oc].>(TEST)
|
Cast. tasto [JH].
|
Sabor [Cl. Os]: Esta sidra tien munchu tasti [Cl]. Sabor y arrecendor especial de delles vasíes [Pa]. Sabor peculiar (debío a los barriles d’almacenamientu) [Rs]. {Cl paez contraponer, tastu ‘sabor’/testu ‘olor, aroma’}. Sabor non prestoso de delles bebíes [Cg. Cp. Xx] o alimentos [Lln]. Sabor non prestoso pola mor del almacenamientu y envasáu [R]. Mal sabor [Sb. Tor]. Mal gustu de la sidra por tar mal lla- vada la pipa, por ser ésta de mala madera [Lln. Llib]. 2. Fedor de la carne pasao [Ay] o de la sidra [Ac]. Fedor non prestoso de dellos alimentos por tar entamando a podrecer [Oc]. Fedor de la carne (cuando ta pasao) [Ay. Pzu. VCid (cuando la carne entama a podrecer)]. Fedor a rancio de dellos alimentos [DA]. Fedor de la carne o de dellos alimentos [Ar]. Fedor [Pr] de delles bebíes por tar mal envasaes [Ay]. 3. Fedor del aliendu [Ay]. 4. Temperamentu, caráuter [Lln]. {Reminiscencies de la vida anterior d’una persona [Pa]: Anda mui elegante pero no soltó tovía’l taste de los ponguetos [Pa]}. 5. Trozu grande de pan o de borona [Pa]. //Da testu ‘da voltura’ [Ay]. //Dar trastu
{alviértese l’influxu de la [r] interna que, a vegaes, almite’l verbu tastiar o tastar} ‘tener daqué sabor agrio, como de cosa atrasada (especialmente la lleche)’ [Cv]. //Taste al secu ‘de sabor un daqué ácidu (la sidra)’ [Lln]. //Un cuartu quita’l tas- tu ‘les coses, aunque sían males viéndese si son barates’ [Cg]. Cuartu quita tastu [RCarta 140]. ///Pa beber la sidra el probe, non ha de dar tastu al cobre [Fabriciano]. Sidra con tastu, muyer sin cascu [LC].
Posible deverbal de tastar (cfr.); la terminación en -e, -i pue dar cuenta de que ye, propiamente, un deverbal dende l’infinitivu, como algame, brinde, alcance; continúa’l part. fuerte. Otros términos emparentaos col ast. tastu sedríen it. tasta, friul. taste, salm. tasto (rew), etc. La coincidencia del ast. taste (y tastu) col ingl. taste ‘gustu’, qu’empobinó a que Xovellanos camentare que se trataba d’un anglicismu n’asturianu (Apun- tamiento 320), obsérvase per dos víes destremaes y alloñaes ente sí. La primera, ast. taste, (gall. taste) talmente como di- ximos, llógrase dende un deverbal del ast. tastar; la segunda, ingl. taste parte d’un vieyu galicismu onde’l continuador de
*tastare non sólo significaba ‘tentar’, ‘palpar’ sinón ‘probar’ (dcech s.v. tastar). Ye verdá qu’esi verbu fr. tamién influyó sol ast. modernu pero agora dende la espresión evolucionada tâter responsable de que n’asturianu s’iguare la espresión a tatás ‘a palpu’ (cfr.). A nós nun nos paez afayadizo rellacionar l’ast. tastu col ingl. tast como yá fexemos ver, a la escontra de la opinión de Xovellanos (García Arias 2014c: 20), pues l’ast. tastar entiéndese xunto a les demás llingües romániques que remonten al llat. *tastare (dcech s.v. tastar). La variante trastu ufre l’influxu fónicu de la familia de trastu (cfr.). |
||
tasugu, a, o* 📖: tasugu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tasuga [Lln].>(TEST)
|
Pinta, de blanco y negro (la vaca) [Lln].
|
Cfr. tasugu. |
||
tasugu, el 📖: tasugu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tesugu [Llomb]. taxugu [Cl (i)].>(TEST)
|
Melandru [Lln. Cl (i). Llomb]. 2. Persona poco tratable [Lln]. D’un posible diminutivu en -ūcus del llat. taxus, -i (cfr. texón) común col gall. teixugo (gvgh). A la vera, l’ast. ufre usos axe-
|
|
||
tatabeyar 📖: tatabeyar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><tartabeyar [Cp]. //atatabeyar [Mánt]. tatabexar [“de Valdés al Eo” /(y Eo)/].>(TEST)
|
|
|||
tatarexar 📖: tatarexar🏗️: NO ✍️: NO |
</b>Tatexar [Tox]. Cfr. <i class="della">tatu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
tatarexu, a, o 📖: tatarexu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Tatexu [Tox].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible deverbal fuerte de <i class="della">tatarexar</i>(TEST)
|
(cfr.) lo mesmo que con
|
|
||
tatarrete, el 📖: tatarrete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Afición a la bebida [Cn]: <i class="della">Nesa</i>(TEST)
|
casa gústa-ys a toos bien el tatarrete. Nun-ys dura nada el garrafu’l vinu [Cn].
|
|
||
tátaru, el* 📖: tátaru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tátaro [Lln]. tátaro/a (<i class="della">sic</i>) [Ri].>(TEST)
|
|
Cfr. tatu, a, o. Semánticamente paez que l’aceición ‘xenital femenín’ podría responder a una manera figurada de referise eufemísticamente al sexu. |
||
tatás 📖: tatás🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
tatás ‘especie d’interxeición emplegada pa dirixir al neñu de la qu’entama a andar’ [Cg]. //(Andar) a tatás ‘andar el neñu cuando lu lleven garráu pelos brazos’ [Cg]. ‘pasín a pasu’ [Sr. Ca]. ‘andar tanteando’ [Ca]. ‘entamar a dar pasos el neñu’ [Pa]. ‘andar a gates, los primeros pasos que dan los neños’ [R]. ‘dir (los neños) coyíos por otra persona al dar los prime- ros pasos’ [Pa. R]. ‘dir pasu ente pasu, con dificultá’ [Ac. Sr]. //Andar de tas en tas ‘andar perdespacio, pasín a pasu’ [Ll].
|
Quiciabes de la repetición ta-tás, 3ª y 2ª persona del sing. del presente d’ind. del verbu tar pa indicar la indecisión del qu’entama a andar y, al empar, remedando’l llinguax infantil. De toes maneres ye posible que la espresión ast. a tatás deba rellacionase col fr. tâter verbu que, como l’ast. tastar, remon- ta al llat. *tastare (García Arias 2014c: 20). |
||
tatear 📖: tatear🏗️: NO ✍️: NO |
</b>Tatexar [JH]. Cfr. <i class="della">tatu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
tatexar 📖: tatexar🏗️: NO ✍️: NO |
<tateixar [y Tb]. atateixar [y Tb. Md. Cv. y Gr. y Oc]. atatexar [y Gr]. atatixar [Sm (Cv)]. tatareixar [Pr (Cv)].>(TEST)
|
Cast. tartamudear [Tb. PSil (= tartel.lar). Sm, Pr (Cv). Md. Gr. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/]. Balbucir [/Eo/]. Trabase, trabucase al falar [Cn (F)]: Rinse d’él porque tatexa [Cn (F)]. Cfr. tatu, a, o.
|
|||
tatexu, a, o 📖: tatexu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tateixu/a [y Tb].>(TEST)
|
Cast. tartamudo [Sd. Tb. Sm. PSil. Mn. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/].
|
Posible deverbal de tatexar (cfr.). |
||
tatín, el 📖: tatín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. teatín.
|
|||
tatón, ona 📖: tatón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Tatexu [JH] mui pronunciáu [R].
|
Aum. de tatu (cfr.). |
||
tatu, a, o 📖: tatu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tato [Llu].>(TEST)
|
Tatexu, que tropieza al falar [Tb. PSil. Cn (MG). Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/]. 2. Nachu, chatu [Cv]. 3. Tontu, abobáu [Llu]. 4. (Persona) que nun val pa nada [Tb].
|
|
Del llat. *tattu, variante popular de tat, tatae, onomatopeya qu’amuesa estrañeza (em s.v. tat), quiciabes del mesmu tipu que’l masc. tata, -ae ‘padre’, voz infantil con asitiamientu nes llingües romániques (rew), que podría almitir una variante xe- minada como fai ver l’antropónimu Tatta xunto a Tata (em s.v. tata) y como amuesen los términos llatinos tamién espresivos mamma, pappa, atta. A lo meyor, entós, *tattu, *tatta hebo aplicase al neñu que dicía les primeres pallabres o al que far- fullaba al falar y d’ehí que se llograren toa una riestra de tér- minos que porten esti elementu, asina como’l so aumentativu tantón (cfr.); el verbu correspondiente *tattāre > ast. *tatar, conocíu gracies al participiu atatáu (cfr.); *tattāre + -idiāre d’u siguió ast. tatexar (cfr.) y *tateyar → tatear (cfr.), con un posible deverbal tatexu (cfr.), etc. Sedría bono almitir un dim. de *tattu → *tattŭlus porque, asina, xustifícase un ast. tátaru (cfr.) d’u siguió un verbu en -idiare responsable del ast. tata- rexar (cfr.) asina como’l so deverbal tatarexu (cfr.) Quiciabes pariente de tetubiar (cfr.), pelo menos en delles aceiciones, y averada al ast. atetuyar (cfr.). Semánticamente vese nes acei- ciones §2-3-4 la xeneralización d’una referencia peyorativa qu’entama en §1. Esi mesmu calter peyorativu alcuéntrase na espresión ser más tontu que’l Tato ‘ser fatu’ onde llogra vese una antroponimización qu’entá güei caltienen falantes pa los que tatu ye axetivu desusáu. Pero dende *tattu foi posible criar un diminutivu en -āculus > -ayu, responsable del ast. *tatayu que ta na base de la formación verbal, con disimila- |
|
taula, la 📖: taula🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Mesa [Llastres (i)].
Del llat. tabula, -ae ‘tabla’, ‘pieza de madera plana’ que co- nocemos pel ast. <i class="della">tabla</i>(TEST)
|
(cfr.) tamién con bona documentación medieval. La particularidá de traer el términu equí ye por cuenta’l so significáu de ‘mesa’ que paez venceyase a les llin- gües romániques del cat. al centru de la Galorromania como si d’un préstamu se tratare (cghla 325). Nello paez insistir el
|
fechu de que n’ast. tamién se conseñe lo qu’abultaría un deri- váu taulón, ona (cfr.) que, d’una primera idea de *‘comedor’, ‘que ta a la mesa (pa comer)’ pasa a significar ‘avarientu’, ‘el que lo quier too pa sí’. |
||
taulón, ona 📖: taulón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Avarientu, mala persona que tolo lo quier pa sí [Tb]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
|
un bon taulón [Tb].
|
Cfr. taula. |
||
“taxar” 📖: “taxar”🏗️: NO ✍️: SI |
<tasar [Ay. Tox].>(TEST)
|
Poner preciu a una cosa [Tox]. 2. Regular, midir, comprobar, verificar [Ay. Tox]. Dar lo xusto, reducir lo necesario [Tox].
|
|
Del llat. taxāre ‘tasar’, ‘valorar’ (em) pallabra qu’ufierta un comportamientu vocálicu cultizante asemeyáu a capsa > ast. caxa a la escontra de laxare → deixar > dexar. La documen- tación medieval aconseya una interpretación con [S] mentan- to que l’actual con [s] podría debese a un influxu popular o desfonoloxizador que tamién vemos en tasa (cfr.), tasación |
|
taxi, el* 📖: taxi🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tasis [Ac]. tasi/tasis [Llg].>(TEST)
|
Cast. taxi [Ac. Llg].
|
|
||
taya, la 📖: taya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tacha [Tb. Sm. As].>(TEST)
|
///
|
por razon de tallas ho de monedas ho de otra cosa 1274 [Ordenances/40]
|
Del llat. tālea, -ae ‘estaca’, ‘renuevu’ (em) ‘pieza llarga y fina de madera o metal’ (old), con continuadores románicos (rew); tamién en dalgún casu podría tratase d’un deverbal del partici- piu fuerte femenín de taliare ‘cortar’ (em s.v. tālea) > tayar. Na aceición §6 de ‘cuota’ podría caltener la referencia al corte que se producía nun aniciu pa cobrar un impuestu. La documenta- ción medieval con “ll” (§a) ha entendese como una grafía pa- latal que pue representar tanto [] como [y] (según represente los siguidores de siguidores de l-, -ll-, pl-, cl-, fl- o los conti- nuadores de lj y grupos averaos); llueu (de magar el sieglu xiii en Lleón y más serondamente n’Asturies) “ll” representará // mentanto que “y” /y/. Del dim. taleola (em) ‘estiella’, ‘llantón’ (old), con dalguna muestra románica (rew; dcech s.v. tajar), sigue ast. tayuela (cfr.) con una creación analóxica masculina tayuelu (cfr.), de la mesma manera que tayu paez ser creación analóxica masculina de taya d’u siguiría tayuezu (cfr.). Frente a Xovellanos nun ha partise de tabella (Apuntamiento 317). Un deriváu de taya ye tayera (cfr.), con sufixu locativu y, a vegaes, instrumental, d’u siguió l’abondativu tayerada (cfr.). En So- brescobiu conséñase Ratón de a talla ‘llirón’ que nun sabemos si ha rellacionase col ast. talla (cfr.) o con taya si s’almite que sía un casu de yeísmu. |
|
tayada, la 📖: tayada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tachada [Tb. Bab. PSil]. tachá [Qu]. tayaa [Sb. JH]. tayá [Cp. Ac. Llg. Sr. Ca. Ay. Ll. Ri].>(TEST)
|
Cast. tajada [Lln. Pa. Cg. Cp. Ac. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Qu. Tb. Bab. PSil. An. Cd. Pr. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH]. Tayu [Ll]. Trozu cortáu d’un cuerpu nel que se da una tayada [Ri. PSil]. Corte [Llg] del texíu d’un cuerpu fechu con un instru- mentu con filu [Ri]: Dio una tayá nun deu [Llg]. 2. Cortadura [Tox]. Mancadura por un instrumentu de corte [Oc]: Féixuse una gran tayada na manu [Oc]. Tayu, corte [Pr. /Mánt/], cu- chillada [Cv]. 3. Trozu de carne o de pataca [Oc]. Tayu de carne [Llg. Cd. R]: Cumi les tayaes [Llg]. 4. Ganancia [Cd]: Nun se pierde pur nada la tayada [Cd]. Provechu [Llg. PSil]: Siempre quier sacar tayá [Llg]. 5. Borrachera [Sr. Ri]. //-aes ‘trozos de carne o tocín fechos con hachu o con cuchielles nel tayu’ [R]. //Patacas tayadas ‘pataques cortaes, iguaes pa se- mar’ [Cd]. //Sacar tayada ‘sacar provechu’ [Lln]. ‘participar en dalgún repartu o beneficiu’ [Pa]. //Tayada fonda ‘la cava fonda que se fai al llabrar una tierra’ [Cg]. //Tayá de la vieya ‘pedazu, pela parte más delgada de la fueya del tocín’ [Ay]. ///Na boda de Pero Aguado les tayaes vólvense caldo [Fa- briciano]. El que comíu las tachadas que beba’l caldu [Sm].
|
|
lluego al balcón sacólu/pa que lu viera el pueblu [ABalvi- dares, Canción (Poesíes 212-217)]
Cfr. tayar. |
|
tayadera, la 📖: tayadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tayadiera [Tox]. //tayadeira [Eo].>(TEST)
|
Cast. tajadera (ferramienta del ferreru) [Tox. Oc. /Eo/ JH] pa cortar el fierro [Ac]. Cfr. tayar.
|
|||
tayaderu, el 📖: tayaderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tachadeiru [As].>(TEST)
|
Cast. tajadero [JH]. 2. Vasía emplegada pa picar carne [As].
|
|
Cfr. tayar. |
|
tayadiar 📖: tayadiar🏗️: NO ✍️: NO |
Facer tayaes [Lln].
Dende ast. <i class="della">tayada</i>(TEST)
|
(cfr.) féxose’l verbu tayadiar.
|
|||
tayadiella, la 📖: tayadiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu que conocemos pela documentación toponímica del sur del dominiu llingüísticu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i>(TEST)
|
tierra que jas hu disen la tayadiella 1326 [SPM/503] Cfr. tayar.
|
|||
tayador, ora, el/la 📖: tayador🔤: , ora, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
<tayador [R].{Con posible cheísmu, tal.laor [Ay (N)]}.>(TEST)
|
El que taya [JH]. Carniceru, cortador [R]. //el tayaor ‘saca- puntes de los llapiceros’ [Llg. Ay].
|
|
Cfr. tayar. |
|
tayadura, la 📖: tayadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tachadura [Tb].>(TEST)
|
Cast. tajadura [JH]. Cortadura [Tb]. Corte [Tb].
|
|||
tayamientu, el 📖: tayamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Tayu, corte [JH].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">otras</i>(TEST)
|
calupmias que non sean de muerte o de tayamiento de menbro 1288 (t. 1335) [ACL-VIII/323]
|
|
||
tayar 📖: tayar🏗️: NO ✍️: NO |
<tachar [Tb. Sm. Bab. PSil. As].///<ident class="della" level="1"></ident>taxar [Pzu]. {Posible per- correición de cheísta, <i class="della">tal.lar </i>[Ay (N)]}.>(TEST)
|
Cast. tajar [Lln. Pa. Sr. Sb. Llg. Ay. Ll. Tb. Bab. Pzu. PSil. An. Vd. /Eo. Mánt/. JH], dar un tisoriazu al bies [Tb]. Xebrar un oxetu en dos faciendo usu d’un instrumentu aguzáu [Ri]. Cortar [Cg. Llg. Ri. Tb. As. Tox]: Tayó un deu [Llg]: Tachaba las patacas con una navacha [Tb]. Cortar en tayaes [Lln. Sr. Pr. R]. Cortar alimentos cola navaya o cuchiellu [Oc]. Cor- tar pataques [Sm] pa semales [Ac. Sm]. Cortar pataques con navaya o cuchiellu [Cd]. Cortar (en raxes, en rebanaes, en rodayes) [Ay]. Escuartizar, xebrar en pedazos el cuerpu del gochu pa ponelu a salar [Sm (= escuartizar)]. 2. Sacar la punta a un llapiceru [Llg. Ay. Ri].
|
nen lli nengun carnicero non sea osado de tallar njn de uen- der la carne 1274 [Ordenances/42]
|
Del llat. taliāre ‘tayar’, ‘cortar’ (em s.v. tālea), panrománi- cu (rew) ya panhispánicu (deeh). La documentación ufierta una grafía averada al llat. nos testos más vieyos (§a); llueu emplega la grafía medieval “ll” (§b) que, como se persabe, representa [], [y] fasta qu’a la vera’l sieglu xiii (§c) entamen a dixebrase en Lleón (más serondamente n’Asturies), pa facer ver que se trata de dos unidaes fonolóxiques //, /y/. La grafía (§d) ufre influxu occitán; a lo cabero un exemplu “taglada” (§e) podría entendese como niciu medieval antecesor del actual [ky] → [tS] que se caltién en B-D y en delles brañes aisllaes del occidente como tamién alvertimos en “Caruag- lledo” (ghla 37n), “conceglo” (ghla 233n). Güei tamién fun- ciona l’adautación d’un vieyu castellanismu taxar como con- seña un vocabulariu pal.luezu. La grafía moderna “tal.lar” o equivalente, que podría emplegar dalgún autor ayerán, abúltanos una percorreición de cheísta. En rellación con tayar han anotase los términos que siguen darréu d’un deverbal del infinitivu, taye (cfr.); del participiu débil tayada (cfr.) → dim. tayadiella (cfr.) con términos rellacionaos tayadera (cfr.), ta- yaderu (cfr.), tayador (cfr.), tayamientu (cfr.), tayazu (cfr.). Foi posible la creación de compuestos destayar (cfr.) y deta- yar (cfr.) con términos rellacionaos como destayu (cfr.), des- tayamientu (cfr.), destayeru (cfr.), detayu (cfr.) anque fai falta alvertir que dacuando puede dase dalgún encruz cola familia del ast. estaya (cfr.); n’otros casos, asina en destayista (cfr.), paez un sufixu cultu modernu. Tamién hebo dase’l compuestu |
|
tayazu, el 📖: tayazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tachazu [Sm].>(TEST)
|
Tayu grande [Ac]. Cortadura [Ri]. Corte grande [Ri]. Manca- dura, corte de cierta importancia producida por un instrumen- tu cortante [Sm].
|
Aumentativu de tayu (cfr.). |
||
taye, el* 📖: taye🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tache [PSil].>(TEST)
|
Corte que queda na yerba del payar al dir sacándolo col gara- bitu [PSil]: El garabitu quedóu no tache [PSil].
|
Deverbal fechu dende l’infinitivu tachar o tayar (cfr.). |
||
tayea, la 📖: tayea🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///tajea [Tb].>(TEST)
|
Cast. tajea [JH]. Cast. alcantarilla [Tb].
|
Términu d’aniciu árabe común col cast. (a)tajea o ata(r)jea (dcech s.v. atarjea; da s.v. ata(r)jea) que pudiere llegar a nós pel cast. como da a entender la variante tajea [taxéa], quicia- bes tayea per una adautación de JH. |
||
tayecer 📖: tayecer🏗️: NO ✍️: NO |
Endurecer les llegumes y berces nel pote [JH]: <i class="della">Lles faces ta- yecienon </i>[JH]. 2. Arrecir de fríu {pescanciamos que nel sen de ‘endurecer’, ‘ponese tiesu’} [JH]: <i class="della">Tayezco</i>(TEST)
|
de frío [JH].
|
|
||
tayecimientu, el 📖: tayecimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
tayella, la* 📖: tayella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tayel.la [Cerecéu (Oc)].>(TEST)
|
Sartén [Cerecéu (Oc)].
|
|
||
tayera, la 📖: tayera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tachera [Qu].>(TEST)
|
|
|||
tayerada, la* 📖: tayerada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tayerá [Llv].///<ident class="della" level="1"></ident>//tal.lerá [Ay (N)].>(TEST)
|
|
|||
tayón, el 📖: tayón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tachón [Bab. Vg].>(TEST)
|
|
travesaños so los qu’encaxen les pernielles o tableros’ [Ar]. ‘furacos onde entren les pernielles (en carru)’ [Mar].
Aum. de tayu. |
||
tayonada, la* 📖: tayonada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tayoná [Ay. Ll].>(TEST)
|
Tayu, puñalada [Ll]. Cortadura [Ay].
|
Aum. de tayón. |
||
tayu, el 📖: tayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tachu [Tb. Sm. Bab. PSil. As]. +toyu [y Llg]. +teyu/tayos [Ay. Ll]. ///tajo [y Min].>(TEST)
|
Cast. tajo [Pa. Ay. Bab. An. Pr. JH. Min. V1830. DA. VBable]. Corte, trozu [Pa]. 2. Muezca [Ll]. Cortadura, marca d’un corte [Ay. PSil]: Tien un tachu na cara [PSil]. 3. Troncu d’árbol usáu pa trabayar enriba d’él [Pa]. Tueru d’árbol pa cortar lleña [Cb. Cg. Cp. Ac. Sb. Ay. Sm. R]. Sitiu onde s’alluga la madera que se va a partir [Lln]. Troncu de madera pa picar carne [Cg. Ay. Ll]. Troncu onde se trabaya la madera cola zuela [Lln]. Tajo pa facer madreñes [Lln]. Maderu onde se picaba la paya [Lln]. 4. Cepu onde s’asitia la xunca o incla [Ay]. Sitiu sol que s’asitia’l truébanu o caxellu [Cl]. 5. Pedazu de madera que val de puerta al fornu [Cg. Vv (= tazu). Cp]. 6. Asientu rústicu pa sentase [Ay. R]: Sentáu nel tayu de la puerta [Ac (i)]. Madera pa sentase [Lln]. Asientu de tres pates, baxu, de madera [Lln]. Asientu de tres pates [Lln (= bancu de mecer)], de fabricación casera [Pa]. Taburete de tres pates [Rs (= tayuelu = tayuela)].
|
|
7. Pozu natural d’agua ente peñes onde bebe’l ganáu [Sb (= tayuezu)]. 8. Planu inclináu [An]. 9. Corte de la yerba mesao na tenada [Cb. Tb]. Cantidá de yerba que queda en payar una vez que s’entama a gastar d’ello [Sm]: Pa tar n’abril tienes un tachu bien grande [Sm]. Montón de yerba perapertao del payar [Pi]. Cota d’alto de la yerba o de daqué que se corta [Ay]. 10. Suciedá [Pa]: ¡Esti calderu tien un tayu! [Pa]. 11. Estaya de terrén con una dimensión más llarga d’arriba abaxo y non horizontalmente como una l.leira [As]. Trozu pequeñu de tierra cultivable que destinen a un productu determináu [Sm]. 12. Marca que dexen les caballeríes o’l ganáu al andar per terrén llamargoso y blando [Llg]. 13. Sitiu onde se trabaya [Llg]: Voi al tayu [Lln. Llg. Sr. Ay. Min]: Hai que dir al tayu tolos dís [Sr]. 14. Trabayu que se tien entamáu [Lln]: Estás al tayu hasta que lo acabes [Lln]. Ún de los destremaos frentes escalonados de la rampla o taller d’esplotación onde’l picador arranca carbón [Min]. {Tajo.- Punto de arranque del carbón por el procedimiento más general en Asturias, de testeros. Tajo a pozo es el que se lleva, a veces, por debajo del piso de la guía” [Min]}. 15. Llinia que formen los trabayadores na xera del campu [Oc]. 16. Xera [Pr]. 17. Parte d’una finca que, al travesala un camín o carretera, queda dixebrada [Viodo (Toponimia)]. //-os ‘especie de picaxu o barredoriu de madera Cfr. taya. |
|
tayuela, la 📖: tayuela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tayuola [y Cd. y Pr]. tachuela [Tb].>(TEST)
|
Cast. tajuela [Pa. Ll], banqueta de tabla [Cg]. Tajuela de tres pates [Bi. Llg. Rs. Llv. Sb. Ri. Cn (Fuchasqueiru). Pr. Bard. JH], ensin respaldu [Ay]. Asientu de tres pates [GP] más baxa que’l tayu [Lln]. Banqueta pequeña [Ca], baxa, de tres pates [Cb]. Banqueta [Ac] de madera ensin respaldu, pa sentase una sola persona [Ca]. Banqueta pequeña y rústica, ensin respaldu [Tb (= tachuelu)]. Banqueta de tres pates pa catar o mucir [Cñ. Ac. Cd]. Asientu baxu [V1830] de tabla, ensin respaldu, pa una sola persona [LV. DA. R]. Asientu pa una sola per- sona, xeneralmente de tres pates y con un furacu en medio del asientu [Vv]. Asientu de madera, ensin respaldu, de tres pates [JH]. Asientu baxu de tres o cuatro pates [La Cabreira (Mar)]. Asientu de madera, cualquier tipu de banqueta [Cp (= tayuilu)]. 2. Pieza del batán que consiste nun maderu allugáu horizontalmente, del que cuelga’l mazu [Cv]. ///Baya que es- tás bon mazcayu/pos pa ti lo mesmo ye/una tayuela que un tayu [CyN (Recuerdos)].
|
|
Cfr. taya. |
|
tayuelín, el 📖: tayuelín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tayulín [Cv. Zardaín (Cv)]. tachulín [Tb]. /////tayul.lín [Zar- daín (Cv)].>(TEST)
|
//L.levar a unu al tayulín ‘llevar sentáu sobro les manes de dos persones, coyendo cada cual una muñeca propia y otra del compañeru’ [Cv].
|
Dim. de tayuelu. |
||
tayuelu, el 📖: tayuelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tachuelu [Cp. Qu. Tb. Sm. Bab. PSil. Vil.laoril, Sm, Tb (Oc). Cd. Vg]. +tayuilu [Cp. y Llg. Ay. Ll. Ri]. tayuolu [Gr. y Pr. Tox]. tayuelo [Os]. tayyuelu [Val.le (Oc)]. /////tayuel.lu [y Zardaín (Cv)]. tayolu [y Cd]. //tayolo [/Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. tajuelo [Pa. Ll. An. Zardaín (Cv). Val.le, Vil.laoril, Sm, Tb (Oc). /Eo. Mánt/. Vg. Llomb] de pates o cenciellamente fechu d’un trozu de madera serrada peles cabeces [Cn (Oc)]. Tayuela pequeña [Llg. Ay. Ri]. Bancu, asientu [JH]. Banquín [Os] pa una sola persona [Tox] ensin respaldu nin brazos [Cn (F)]. Asientu de tres pates [Rs. Pr] más baxu que’l tayu [Lln]. Banqueta [Ca] pequeña y rústica, ensin respaldu [Tb (= tachue- la)]. Banqueta pa sentase a catar [Gr]. Taburete pequeñu, xene- ralmente de tres pates [Lln. Qu. Sm. PSil]. Banquín de madera pa sentase, especialmente a la vera’l fueu [Bab]. Banquín de tres pates [Cb. Cn (MG)]. Asientu baxu, de madera, de tres o cuatro pates [Vd]. Asientu baxu, de madera, de tres pates [Lln]. Tayuela de mayor tamañu [Ac]. 2. Pedazu de madera [Lln]. ///Pa quien ya miou buelu bonu ya un tachuelu [Tb].
|
|
Cfr. taya. En tayolu [Cd] nun ha alvertise una adiptongación eonaviega nin gallego-portuguesa sinón una alternancia con tay(u)olu debida a la inseguranza que dacuando amuesa’l dip- |
|
tayuezu, el 📖: tayuezu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
taza, la 1 📖: taza🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Trozu cuadráu de madera [PSil]. Caúna de les pieces de ma- dera que nel armazón del <i class="della">teitu</i>(TEST)
|
val pa reforzar el cabriu [Sm].
|
|
||
taza, la 2 📖: taza🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cast. <i class="della">taza</i>(TEST)
|
[Lln. Ay. PSil]. Tazón de barru, sin asa [Sl]. Escu- diella de lloza o porcelana [Oc]. Cacíu pa líquidos [Sm].///
|
|||
tazada, la 1 📖: tazada🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Restu de <i class="della">tazar</i>(TEST)
|
[Ay].
|
Deverbal del ast. tazar (cfr.). En rellación etimolóxica ta la formación en -ūra, ast. tazadura (cfr.). |
||
tazada, la 2 📖: tazada🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<tazaa [Sb]. tazá [Ay].>(TEST)
|
Taza llena [Ay. Tb. Sm. PSil]. 2. Conteníu d’una taza [Sb. Tb. Sm. PSil]. Lo que cabe nuna taza que ta llena [Pa]. 3. Golpe con una taza [Ay. PSil].
|
Formación aumentativa de taza 2 (cfr.) col continuador del suf. -ata en referencia al conteníu. |
||
tazadura, la 📖: tazadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<i class="della">no se puede escusar la dicha </i><i class="della">tazadura</i><i class="della">(TEST)
|
a sechorio quadra- do para que desabroche la tierra y lacie [Grangerías xviii: 772]
|
|
Cfr. tazada 1. |
|
tazar 📖: tazar🏗️: NO ✍️: NO |
Voltiar la tierra, enantes de semar, cola <i class="della">vara</i>(TEST)
|
de tazar (o ta- zón, o cambiel.la) [Cb. Sb. Ay. Ll. Mi (Oc)]. Romper la tierra con un tazón [Cp]. Llabrar cola vara [Ay]. 2. Esmenuzar la tierra llueu de semalo [Lln]. 3. Gastar, rayer, rozar (aplícase especialmente a la ropa que se gasta pol roce frecuente) [Sm]. Rozar fasta romper [Pzu]. 4. Facer la forma de la madreña en bruto [As]. Convertir un troncu en tarucos [/Eo/]. //-se ‘ro- zase’ [Pzu]. ‘estrozase la ropa pol munchu roce’ [Oc]: Los calzones tázanse enseguida pur abaixo [Oc]. ‘rompese una tela na parte del doblez por cuenta l’usu’ [PSil]: Tazóuse por aiquí [PSil]. //Baxar tazando ‘baxar a rastres’ [Ay]. //Vara de tazar ‘aráu qu’en vez de reya tien un sechuriu’ [Ay]. Cfr. tarabazar.
|
|
cfr. tarazar). La idea fonda que se ye a ver nel verbu tazar ye la de ‘rom- per’, ‘rozar’ → ‘desfacer’, ‘facer tazos’. Deverbales fuertes de tazar son ast. tazu (cfr.) y taza 1 (cfr.); el débil ye ast. tazada 1 (cfr.). |
|
tazmiar 📖: tazmiar🏗️: NO ✍️: NO |
<tasmiar [y Lln].>(TEST)
|
Aforrar, economizar pa que dure fasta nueva collecha [Lln].
|
2. Proyeutar calculando [Lln]: Hai que tazmiar esta tela a ver Ye una formación verbal llograda perposiblemente dende’l continuador del ár. tasmiyah (da s.v. tasmea) o tasmiya ‘de- signación’, ‘denomación’ d’u siguiría ast. a. *tazmia, cast. a. tazmía (Oliver 281) como propunxéramos (adla 162). |
|
|
tazón, el 📖: tazón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Punta del raigón del maíz (o d’un arbustu) que, cortao, que- da sobresaliendo na tierra [LV. Pb. Lln. R]. 2. Vara o rama que cimbla, cola que se texen los bárganos na sebe [As. Vil (Cruce)]. 3. Lo que queda del ballicu llueu de quita-y la gra- na [Lln]. 4. Endocarpiu de la fruta [Cl]. Mazcayu o moxicu de la mazana llueu de comela [Lln. On]. 5. Yerba mal segao [Lln]. Yerba que queda ensin pacer nun prau de regadíu o de yerba [Tb]. 6. Montón de yerba apisonao en payar [Lln]: <i class="della">Un </i><i class="della">tazón d’herba</i>(TEST)
|
[Lln].
|
7. Instrumentu pa tazar la tierra [Cb (= vara de tazar)]. Aráu más cenciellu que’l llabiegu, emplegáu pa tazar (lleva vara o timón enllazáu col dental; nel puntu de contautu va’l sechoriu o reya) [Cp]. 8. Cuyar pa sacar miel de los panales [Cl]. Aum. de tazu (cfr.) anque na aceición §1 siempre podríamos duldar de si nun sedrá una variante del ast. tizón (cfr.). D’equí féxose’l verbu atazonar (cfr.) y estazonar (cfr.). |
||
tazoneru, a, o 📖: tazoneru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
De <i class="della">Tazones</i>(TEST)
|
[JH], pueblu del Conceyu de Villaviciosa. Cfr. estazona.
|
|||
tazu, el 📖: tazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pieza, recorte cuadráu de madera [Tb. PSil]. Trozu de madera [As. V1830] más o menos cúbicu [Lln. Cb. Cp. Ac]. Trozu de madera curtiu y gruesu [Pa. Sm. Cv. JH] pa facer la madreña o bien otros oxetos [Cl. Cg. /Eo/]. Tacu de madera [Cn (V)].
2. Tarucu de madera que val d’almohadina o de calzu [Sm. Oc]. Pina, cuña [/Eo/]. 3. Tacón de la madreña [Lln. Pa. Cb. Llib. Sb. Qu. Tb]. 4. Pieza de madera con una mozqueta que val de bancu de madreñeru [Tb]. 5. Pedazu de madera que val de puerta del fornu [Vv]. 6. Troncu d’árbol cortáu a la llarga sol que se corta la tabla [Sb]. Cabriu [Bab {camiéntome que <i class="della">cabrío</i>(TEST)
|
ye enquivocu}]. 7. Retal de tela [Cv]. 8. Cuadru de tierra [Cv]. //-os ‘pieces del vasadoiru’ [/Vigo (Ast Oc)/]. //Tazu e goma ‘goma con que se forra caún de los tres pies de la madreña’ [Sb].
|
|
Deverbal fuerte de tazar (cfr.). En tou casu la comparanza de tazu y retazu asoleya parentescu tamién semánticu ente los dos términos. Un aum. de tazu ye tazón (cfr.). |
|
tazuelu, el 📖: tazuelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">tazuelu,</b>(TEST)
|
el Bacín [Sb].
|
Cfr. taza 2. |
||
te 📖: te🏗️: NO ✍️: NO |
Pronome de 2ª persona singular, complementu direutu [Xral].
{A dambes orielles d’El Seya l’acusativu <i class="della">te </i>opónse al dativu <i class="della">ti </i>‘pronombre de 2ª persona singular’, complementu indireu- tu: <i class="della">dio</i><i class="della">te</i>(TEST)
|
na cabeza/dioti pan; tien un comportamientu aseme- yáu al de la 1ª persona me/mi [ghla §6-2]}.
|
|||
té 📖: té🏗️: NO ✍️: NO |
Interxeición <i class="della">¡ta!</i>(TEST)
|
[JH]: ¡Té güe! [JH].
|
|||
té, el 📖: té🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Te (bebida) [Xral]. //<i class="della">Te burrero </i>‘<i class="della">Chenopodium ambrosioides</i>, cast. <i class="della">te español’ </i>[Mo (llaa 28)]. //<i class="della">Te casero ‘Chenopodium </i><i class="della">ambrosioides’ </i>[Llg (llaa 28)]. //<i class="della">Te montés </i>‘<i class="della">Sideritis hypsopi- </i><i class="della">folia</i>, cast. <i class="della">hisopillo’</i>(TEST)
|
[Llg, Mo, (llaa 28)]. //Te moruno ‘Bi- dens aurea’ [Ac, Llg, Mo (llaa 28)]. ‘Sideritis hypssopifolia’ [Sm (te murunu)]. ‘Mentha suaveolens’ [Llg (llaa 28)]. //Te morunu ‘cast. té moruno’ [Lln]. //Te villandiegu ‘Chenopo- dium ambrosioides’ [Ca (llaa 28)]. //Te de a pena ‘Jasiones montana’ [Sb (= te de a tierra)].
|
Pallabra d’aniciu chinu llegada a Europa pelos holandeses (dcech s.v. té). |
||
te, la 📖: te🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Nome de la lletra “t” del alfabetu asturianu. Cfr. t.
|
|||
tea, la 1 📖: tea🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cast. <i class="della">tea</i>, corteza enrollada d’abedul colo que se fai llume p’allumar [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quantos</i>(TEST)
|
uenden ita (?) en mercado daran tea a la casa del forno [fin s. xiii] (s. xiii) [MSAH-V/593]
|
|
del llat. taeda, -ae ‘especie de pinu resinoso’ → ‘caña de pinu’, ‘antorcha’ (em), de llargu espardimientu (rew). La documentación arag. del sieglu xv tieda y l’arag. de güei (Sesma & Líbano 1982: 346) ufre un testimoniu interesante del vocalismu tónicu non reconocíu nel resultáu asturianu lo que podría empobinar a almitir, xunto a otros resultaos daos por Corominas-Pascual, un aniciu nun étimu con [ē] y non con [ě] (dcech s.v. tea; deeh s.v. taeda). |
|
tea, la 2 📖: tea🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">teya</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
teatín, el 📖: teatín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tatín [(Doc.)].>(TEST)
|
|
|||
teatru, el 📖: teatru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tiatru [Pzu. Vd]. treatu [AGO].>(TEST)
|
Cast. teatro [Xral].
|
|
||
teberganu, a, o 📖: teberganu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>De Teberga [JH], conceyu asturianu (tt 11).
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Fernan</i>(TEST)
|
teuergario 1236(or.) [DOSV-I/189] {Quiciabes con
|
|
Formación ax. en -ānus n’amestanza col nome de Teberga (tt 11; ta 554 & 825). |
|
tebiquiar* 📖: tebiquiar*🏗️: SI ✍️: NO |
<tibiquiar [Lln].>(TEST)
|
Cocer a modo, adulces [Lln].
|
Cfr. tebiu. |
||
tebiquín, ina, ino* 📖: tebiquín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<tibiquín [Lln].>(TEST)
|
Templáu [Lln].
|
Cfr. tebiu. |
||
tebiu, a, o 📖: tebiu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<c-oc. de Lleón [lla]. /////tibiu [Cl]. tibio [y Ay].>(TEST)
|
Cast. tibio [Lln. Cl. Md. JH]. Ensin mayor calor o interés [Ay]. //(Llechi*) tibiu ‘lleche acabante catar o mucir’ [Cl]. d’ alontre airinus tebius pal edén me tan llamandu 1929 [FCoronas/85] na sólida casona que ya niyeiru de golmura tébia 1931 [FCoronas/117]
|
Del llat. tepidus, -a, -um ‘nin frío nin caliente (la temperatura)’ (old), con continuadores románicos (rew s.v. tĕpĭdus) ya pan- hispánicos (deeh). Apocayá Gulsoy (2014: 27-30) repasa les propuestes etimolóxiques emitíes sol términu [especialmente Menéndez Pidal (mghe), Malkiel (1952), Corominas-Pascual (dcech s.v. tibio), Dworkin]. Ente ello quixéremos amosar la nuesa posición: a) Coincidimos colos autores que parten del llat. těpidus base común pa xustificar los resultaos hispánicos; b) Dende těpidus xustifícase’l resultáu ast. actual tebiu (ghla §3.1.6.3), asitiáu yá n’Alexandre y tamién na toponimia onde, amás de Fuente Tebia en Villaviciosa, conséñase’l pl. Tebias, en Teberga (ta 232). Nun fai falta suponer un *tēpidus (mghe §41.2) pues trátase etimolóxicamente d’un zarramientu ę > [e] debíu al influxu de la yod de tebiu darréu qu’esa yod hebo apaecer ceo si almitimos el desanicie de la -d-; c) De toes maneres l’ast. ufre un segundu zarramientu de la tónica, tebiu A lo meyor dende tebiu féxose’l verbu atebiar (cfr.); tamién el dim. en -icc > -ic (*tebicu) que, con nueva incrementación diminutiva en -inus, ye responsable del ast. tebiquín (cfr.). Dende *tebicu llogróse’l verbu tebiquiar (cfr.) ensin necesidá de partir de tepere ‘tar templáu, dalgo caliente’ (abf). En rella- ción con tebiu ta l’ast. atebiaderu (cfr.), entebiaderu (cfr.). Un cultismu de curtiu emplegu sedría l’ast. tépidu (cfr.). |
|
|
teca, la 📖: teca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Oveya [Llg (i)].
|
Cfr. tequín. |
||
“techador” 📖: “techador”🏗️: NO ✍️: SI |
<teitador [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. Cn (Oc)].>(TEST)
|
El que fai o remienda’l techu o teitu [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil]. Obreru que se dedica a poner techos de paya a les cases [Cn (Oc)].
|
|
Cfr. techu. |
|
techar 📖: techar🏗️: NO ✍️: NO |
<teichar [y Tb]. teitar [Tb. Sm. Pzu. PSil. Cv. Cn (Oc)].>(TEST)
|
Poner techu a un edificiu [Tb (teichar). Pzu. Cv]. Poner el teyáu [Lln (= atechar). Cd. Pr]. 2. Cubrir una casa con paya [Vg] en vez de con teya [Oc]. Poner el teitu {‘teyáu vexetal’} a una casa o corte [Tb (teitar). Sm]. Poner o arreglar teitos [PSil]. 3. Dar una paliza [PSil]. ///Si el borrín sube del mar, métite lluego a techar [Po (LC)].
|
techar la dicha casa por nuestra costa e uos Diego Alfonso adobarla 1344(or.) [MSMV/179]
|
del llat. *tegulare (cfr. teyar). Nes fasteres C-D del asturianu la variante teitar ye l’autóctona dende tectare; en Tb dende tectare siguiría *teitsar → techar pues teitar nun ye voz del país (fastera B), y resérvase namái pa ‘teyar los cabanones de teitu’ polo que ye términu debíu al influxu somedanu; so- bro teitar féxose’l compuestu reteitar (cfr.) con un deverbal reteitu (cfr.). Tamién ye posible una formación n’amestanza col prefixu sub- → sotechar (cfr.) con un deverbal que cono- cemos pela documentación: si las non touiere so techado [FA (FFLL)]. Na nuesa documentación y toponimia pue caltenese en continuadores del correspondiente participiu débil, techáu, ada, ao, y fuerte, de xuru equivalente al documentáu como axetivu tectus, -a, -um ‘cubiertu’, ‘con teyáu’ (old) > techu, a, o (cfr. techu, el). Un compuestu de techar col continuador del llat. dis- ye ast. destechar (cfr.) col so pariente destecha- dura (cfr.). Tamién esteitar (cfr. estechar). |
|
techu, el 📖: techu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<teichu [y Tb]. teitu [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cv. Vd. Oc. Tor]. +tichu [Ay. Ll]. techo [Ri].>(TEST)
|
Cast. techo [Lln. Ay. Ll. Pzu. Vd], teyáu [Tb (teichu). Cd]. Teyáu [Pr] fechu d’escoba [Tb (teitu). Sm]. Teyáu vexetal [PSil]. Teyáu de paya [Bab (si nun ye de paya nun se lla- ma asina). Pzu. As. Cn (Oc)]. Teyáu de cuelmu (al de pizarra llámenlu losáu) [Tor]. Cubierta de paya nes cases [Vg] (por oposición a teyáu o enlosáu) [Llomb]. Teyáu de paya o de piornu que cubre’l teyáu de la cabaña [Qu]. Cubierta de paya que se pon a la vara yerba [Cv]. 2. Casa, corral, cualquier pro- piedá con techu [Cb]. Construcción con techu vexetal [PSil].
|
todos los heredamientos e techos e llantados que eran e per-
|
Del llat. tēctum, -i ‘techu’, de llargu espardimientu románicu (em, rew), panhispánicu (deeh). En dellos sitios la variante oc- cidental (C-D) teitu lexicalizóse pa referise a un tipu de teyáu vexetal y a les cabañes que lu porten y son llamaes cabano- nes de teitu. Na fastera B habría aguardase un resultáu *tetsu non conseñada. Daqué asemeyao, techu, hebo dase na fastera centro-oriental d’Asturies darréu que, dacuando, puen lleese na documentación espresiones como techos de techo referíes a teyaos fechos de techu o de materia vexetal. Ye posible que techu, pelo menos en dellos usos, se xustifique meyor como una nominalización del participiu fuerte masculín de tegere, tēctus, -a, -um (cfr. techar) quiciabes n’aquellos casos en que sedría equivalente al participiu débil nominalizáu techáu (cfr.) que nun ha tracamundiase col deriváu de tegulātus > ast. te- yáu (techáu en B-D). De techu hebo facese’l nome d’oficiu techador (cfr.) lo mesmo que dende la so variante (C-D) teitu → teitador. Un compuestu de teitu ye ast. entreteitu (cfr.). |
|
techume, el* 📖: techume🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">uendat</i>(TEST)
|
techumne de domo et si dominus uellet emere
|
|
del llat. tectum, -i ‘techu’ (em s.v. tego) con un suf. -ūmen qu’apaez castellanizáu nel sieglu xiii en documentu de Sahagún. |
|
tecíu, ida, ío* 📖: tecíu🔤: , ida, ío* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Participiu conocíu pela documentación al sur del dominiu ástur:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">seello</i>(TEST)
|
de çera colgado por cuerda teçida de filos de lino mez- clados 1331(or.) [ACL-IX/360]
|
|
del llat. texere > texer (cfr.), *tecer, acordies colo afitao s.v. texedor (pe2: 391). |
|
teclar 📖: teclar🏗️: NO ✍️: NO |
<ateclar [Sm].>(TEST)
|
Atender al ganáu (el neñu) [Sm]: Ta ateclando’l ganáu [Sm].
|
2. Mimar, afalagar [Ll]. Agasayar [dhl]. Cfr. tágara. |
||
“tecre” 📖: “tecre”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu bien ceo en Lleón:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">linteo</i>(TEST)
|
de lino et secure et tecre de lardo 942(or.) [ACL/234]
|
|
del llat. tergum, -i ‘piel que cubre la espalda’ → ‘espalda’ (em s.v. tergum; abf) anque nun se conseñen con- tinuadores románicos. |
|
tecu, el 📖: tecu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<teicu [An. Cv].>(TEST)
|
Piedra regular que pue llanzase cola mano [Xx]. 2. Cuadru, trozu pequeñu de tierra, xeneralmente cuadráu, que nuna fin- ca resérvase pa un cultivu especial [Cv]. Cuadru d’una tie- rra dedicáu a cultivu [An]: A esa tierra cumu ya cuadrada l.lamámos-y El Teicu [An].
|
|
cfr.); b) con perda más seronda de la -g- lo que dio pie a la sonorización de
-c-, siendo acoyible un resultáu *te(g)icum > *teicum > teigu
tegu como nos fai ver la documentación conseñada enriba y la mesma toponimia asturiana (ta 690) siguiendo la mesma posibilidá apuntada pa *mantaica > manteiga > mantega (ghla §3.1.1.1.1); pědica (rew) > pielga. Sobro teicu féxose’l verbu enteicar (cfr. entecar) ‘atascase, tropezar el rastru nel camín’ → ‘tropezar l’aráu al llabrar la tierra’ → ‘asegurar la reya nel dental del aráu’. Una variante de teicu como diximos foi ast. teigu, con un femenín analóxicu *teiga que vive nel compuestu enteiga (cfr.). Dende tecu féxose un aumentativu
*tecón → tacón 2 (cfr.) por acabar averándose fónicamente al aum. de tacu 1 → tacón 1 (cfr.). Pero dende *teicum llogróse una formación dim. en -ěllum que caltién, nidiamente ensin diptongar, l’eonaviegu teiquello ‘pedazu de tela de forma cuadrada emplegada pa enanchar la camisa na manga, baxo’l sobacu o a los calzoncíos en cruz’ [/Eo/]. Tamién sobro teicu se fexo un deriváu con continuador de -arium nel femenín te- queras ‘piedres a ras de tierra’ [Cn] quiciabes por atopase nun teicu o por facer la dixebra d’un teicu con otru. ¿Pero semán- ticamente ye posible afitar el pasu ‘estera pequeña’ → ‘trozu cuadráu de tierra’? Nidiamente sí por tratase d’una aplicación metafórica de la forma de la tela al terrén. Ye lo mesmo que s’alvierte nel entá usual continuador del llat. quadrum ‘cosa cuadrada’ qu’acaba aplicándose a un “quadrum de terra” en 978 [SV/55] o lo que ye lo mesmo a un cuadru de tierra güei, un güertu pequeñu (pe1: 84). |
|
tefo 📖: tefo🏗️: NO ✍️: NO |
“Mandar a la m.” (<i class="della">sic</i>) [Xx].
Los curtios datos de que disponemos nun dexen algamar un estudiu acondáu. En tou casu nun paez desaconseyable na- guar por averar el términu a la familia del verbu <i class="della">tufar</i>(TEST)
|
1 (cfr.).
|
|||
tegu 1 📖: tegu 1🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. tecu.
|
|||
tegu, el 2 📖: tegu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Midida d’áridos qu’equival a la metada d’un cuartal<i class="della">,</i>(TEST)
|
esto ye, la ochava parte de la fanega [Vc (Cruce)]. Midida d’áridos qu’equival a la metada d’un ferráu [/Cuantas (Oc)/].
|
Voz más afitada na fastera eonaviega, d’una formación ana- lóxica masculina fecha sol grecismu en llat. thēca, -ae ‘estu- che’, ‘caxa’ (em), lo mesmo que s’esixe pal gall. tego ‘midida d’áridos’ (gvgh). Dende thēca xustifíquense dellos continua- dores románicos ente ello’l gall. tega ‘midida d’áridos’ (rew; deeh s.v. theca; gvgh; pe1: 86) que dacuando pudo cruzase col arabismu teiga ‘talega’ (cfr. talega). |
||
teífanu, {a, o} 📖: teífanu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
<ident class="della" level="1"></ident>Enfadáu, de cara perseria [Sl]: <i class="della">¿Cúmu</i>(TEST)
|
tas tan teífanu? [Sl].
|
|
||
teinón, el 📖: teinón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Pina grande qu’apierta’l mangu y el rabu del mazu [Oc]. 2. Travesañu central que va sol exe (na escalera del carru) [Oc]. Cadena central del llechu del carru [Cv (= mozu)].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes d’un aumentativu del llat. tignum, -i ‘materiales de construcción’, ‘viga’, ‘tirante o viga que se pon d’un llau a otru del edificiu posándose sobro les vigues o trabes que formen los arquitrabes que, pela so parte, tiénense sobro les columnes o pilastres’ (em). Ye pallabra con daqué represen- tación románica (rew s.v. tĭgnum) ya hispánica (deeh). De toes maneres nun se produxo la palatalización de la nasal pero eso pasa dacuando n’asturianu como se pervé nel con- tinuador de pĕctine (rew)>(TEST)
|
ast. peine al llau de peñe (ghla 252) quiciabes por establecese una dixebra silábica *teg’nu
|
|
*teinu → aum. teinón col caltenimientu del diptongu de- creciente al conseñase’l términu nel occidente asturianu (pe2: 384). El fenómenu palatalizador tampoco nun ye visible nel diminutivo-despeutivu tenoxu (cfr.) y nos derivaos en -atus, |
|
teitador, el 📖: teitador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
teitar 1 📖: teitar 1🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
teitar 2 📖: teitar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
teitu, el 1 📖: teitu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
|
|||
teitu, el 2 📖: teitu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
|
|||
teixar, el 📖: teixar🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Telar [An]: <i class="della">Yá</i>(TEST)
|
nun quedan teixares [An].
|
|
||
tela, la 📖: tela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tela</i>(TEST)
|
[Xral]. 2. Parte interior del animal llamada tela [JH
|
|
Del llat. tēla, -ae ‘tela’ (em), con resultáu panrománicu (rew) ya panhispáncu (deeh). Un deriváu ye’l masc. ast. telar (cfr.). Tamién se fexo’l verbu *telar que conocemos gracies al compuestu g-ast. destelar ‘salir la castaña del oriciu’ onde s’alvierte que’l salir la castaña del oriciu compárase a des- prendese d’una tela. Un compuestu de tela caltiénse nel ast. entreteles, sing. entretela (cfr.). |
|
telandar, el 📖: telandar🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Esposición o presentación de varies coses, fechos o sucesos
afines [Ca]: <i class="della">¡Sí</i>(TEST)
|
que traes tú güen telandar! [Ca].
|
D’un posible encruz de tela (cfr.) o telar (cfr.) y andar (cfr.). |
||
telar, el 📖: telar🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">telar</i>, máquina de texer [Lln. Sm. PSil] especialmente’l llin [Cd]. Máquina pa facer la tela del llin [Gr]. 2. Llíu de coses [Lln. Ac]. Enredu, enguedeyu [Cd. Pr] cosa mal fecha [Sm. Arm] y con muncha complicación, maraña [Cv]. Des- orden, tracamundiu [Llomb]. Conxuntu, llíu [Ll]. Asuntos, problemes [Cd. /Mánt/]. 3. Telaraña [Sm]. //<i class="della">-es</i>(TEST)
|
‘tarecos, oxe- tos diversos’ [Mar. VCid]. ‘llíos, enguedeyos’ [Ar. PSil. Mar]. ///Tres coses pido a Dios que me les dexe: la tela, el telar y la que texe [Fabriciano]. Cfr. tela.
|
|||
telaraña, la 📖: telaraña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<talaraña [Cp. PSil. Cv].>(TEST)
|
Cast. telaraña [Ac. PSil. Cv. R]. 2. Araña [Cp]. //Quitar las telarañas ‘tomar la parva, esto ye, una copa d’aguardiente (u otra cosa en Cv) enantes d’almorzar’ [Sm. Cv]. //Tener tela- rañes enos güeyos [JH].
|
Cfr. araña. Ye claro que les espresiones precedíes de // tienen usos figuraos. |
||
telarañón, el* 📖: telarañón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<talarañón [Oc].>(TEST)
|
Araña [Nav (Oc)].
|
Quiciabes variante de tarañón (cfr.) con influxu de telaraña (cfr.). |
||
teléfonu, el 📖: teléfonu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<teléfanu [Lln. Ac. Llg. Ay. Tb. An. Cd. Pr]. taléfanu [Cl].>(TEST)
|
Cast. teléfono [Xral].
|
De l’amestanza moderna de dos términos d’aniciu griegu (tele y phonos). |
||
telégrafu, el 📖: telégrafu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">telégrafo</i>(TEST)
|
[JH. Xral].
|
De l’amestanza moderna de dos términos d’aniciu griegu (tele y graphos). |
||
telegrama, el* 📖: telegrama🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<telégrama {<i class="della">sic</i>} [Sb].>(TEST)
|
Cast. telegrama [Sb].
|
De l’amestanza moderna de dos términos d’aniciu griegu (tele y gramma). |
||
telera, la* 📖: telera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////teleras [Lln].>(TEST)
|
Estaques corves de los carros [Lln (S)].
|
Quiciabes d’un deriváu de telum, -i ‘saeta’, ‘arma que se llan- za’ → ‘arma ofensiva’, ‘espada’ (em; abf), *telaria, opinión caltenida por Corominas-Pascual (dcech s.v. telera), Meyer- Lübke (rew s.v. telum) y García de Diego (deeh s.v. *tela- rium). Un diminutivu en -ŏla sedría responsable del ast. talei- ruela (cfr.) con tracamundiu de la deuterotónica; d’ehí féxose una creación analóxica masculina taleiruelu (cfr.). Dende taleiruela (cfr.) → *taregüela, taragüela con tracamundiu de líquides y un reforzamientu velar de [we] como en cirigüeña, parigüela, etc. Col posible suf. diminutivu en -ūca (García Arias 2011a: 17), asitiáu nel galu carruca (tlg), féxose l’ast. taleiruga → taleirúa → talerúa (cfr.); a la so vera taladrúa (cfr. talerúa) supón l’encruz col apellativu taladru (cfr.). Den- de telera foi posible facer el verbu compuestu *entelerar → entalarar (cfr.). |
||
telesna, la 📖: telesna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Telina del güevu [Oc].
<br class="della">Del acusativu del fem. llat. terēdo, -inis ‘carcoma’, ‘cocu de la fariña’ (old; abf), esto ye, <i class="della">terēdine</i>(TEST)
|
> *teled’ne → telesna, como de *cum lagenas > cal.láxinas > cal.lasnas (pe1: 108). El términu ast. nun atopa elementos populares comparables n’otros dominios románicos si bien conséñase en port. un posible cultismu teredem (delp); nesi sen l’ast. ufriría semánticamente un usu figuráu frente al port. ‘carco- ma’. A la escontra del nuesu asitiamientu García de Diego defende ast. telesna dende’l llat. tēla (deeh) anque ensin dicir un res pa xustificar -sna.
|
|||
televisión, la 📖: televisión🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tilivisión [Pa. Ac. Pr]. tilvisión [Ac]. tlivisión [Ac].>(TEST)
|
Cast. televisión [Xral].
|
De l’amestanza moderna de dos términos, el primeru d’aniciu griegu (tele), el segundu d’aniciu llatín (visión). |
||
telgu, a, o* 📖: telgu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<telga [Pb. Lln. Cl].>(TEST)
|
(Vaca) que paró de dar lleche [Pb]. 2. (Vaca) a la que se quitó la cría [Lln]. (Vaca) que, xebrada de la cría, da lleche [Cl]. (Vaca) que ta dando lleche [Lln (P)]. 3. (Vaca) que se dexa mucir a mano ensin necesidá de xatu [Or (i)].
|
Quiciabes deverbal del participiu fuerte del llat. *taedicare, a lo meyor con continuación en friulán (rew), verbu fechu den- de taedēre ‘tar ensin gana’ (em; old s.v. taedet), ‘tar cansáu’ (abf). Semánticamente ye posible almitir el pasu ‘tar ensin gana’ → ‘dexar de’, anque s’alvierte la posibilidá de referen- cia a estadios averaos al procesu. En tou casu ast. telga paez ser un elementu cuasimente aislláu nel mundu románicu y abúltanos más xustificable dende la propuesta fecha que den- de l’ax. llat. taedulus, -a, -um ‘con repunancia’, ‘con noxu’, ‘fadiu’, ‘cafiante’ (old; García Arias 2012b: 218). Con too, si s’almite como cosa destremada ast. tielda ‘(vaca) que da la lleche gordo por parir hai pocu tiempu’ [Cl (i)], a lo meyor habría partise de taedula > *tied’la → ast. tielda (cfr. tieldu, a, o) y almitir, quiciabes, un encruz de *taedica o taedula pa entender meyor ast. telga. |
||
telina, la 📖: telina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Nata, cima de la lleche [Tb].
Dim. de <i class="della">tela</i>(TEST)
|
(cfr.)gracies al suf. d’aniciu llat. -ina, güei di- minutivu.
|
|||
telu, el 📖: telu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
L’ast. <i class="della">telu </i>descríbelu Menéndez García como ‘enfermedá de los bues frayaos pol trabayu y el calor; pa curar el mal ponse la guiada ente’l pescuezu del animal y el suelu, onde se clava; tresmítese asina’l mal a la tierra ‘ (<i class="della">apud</i>(TEST)
|
MP 306).
|
|
||
tema, la 📖: tema🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tema</i>(TEST)
|
[Ac. Bab]. Asuntu [PSil]. 2. Testonería nun propó- situ o idea [Sm]. Oposición caprichosa a una persona o cosa [Sm]. 3. Celos [Cd]. Envidia [Cd]: Siempre tien una tema cula hermana [Cd]. //Andar a la tema ‘rivalizar’ [Pa. Uv (andar a la tema unu d’otru). Ay. Tb. Sm. Cd. Pr. Tox]. //Tener una tema ‘tener una idea fixa’ [Ac]. En quanto a Lucas Gutierrez siempre estoi en natema con el por quanto di dos yeguas y el no me entrego más de la una y la potra la llebó y pagó catorze ducados 1668 [Sayambre/103-3-i] fincar bien a barra y bien de thema afuera, palotes altos, espessos [Grangerías xviii: 731] inclinados de thema unos contra otros [Grangerías xviii: 743]
|
|
||
tembladera, la 📖: tembladera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
temblador, ora* 📖: temblador🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<tiemblador [JH].>(TEST)
|
Que tiembla [JH].
|
Cfr. temblar. |
||
temblar 📖: temblar🏗️: NO ✍️: NO |
<tembrar [Tox. /Eo/. Mar]. trembar [/Eo/]. tremblar [Tor]. tiemblar [JH]. trembir [As].>(TEST)
|
Cast. temblar [Lln. Cl. Llg. Ay. Ri. PSil. As. Cd. Pr. Tox. /Eo/. Tor. Mar. JH]: ¿Por qué tembles? [Llg].
|
|
Del llat. tremulare, documentáu nes gloses y con resultaos panrománicos (em, rew) ya hispánicos (deeh), pudo siguir *trem’lare que, con una -b- epentética (como simulare > ast. cimblar) y perda de la primera líquida como pasa davezu al confluyir dos d’estes unidaes nun mesmu términu (ghla §4.6.1.4), xustifica l’ast. temblar y variantes y les formacio- nes tembladera (cfr.) y temblador (cfr.). Nesti verbu hemos almitir una variante en -ir como pide la existencia de trem- bir y del deverbal temblíu (cfr.). Ello ye tanto más afayadizo cuanto que conocemos l’alternancia sutrumar (cfr.) y sutru- mir (cfr.). L’influxu de tremulare (y derivaos) frente a tremere (y derivaos) fexo posible la esistencia de dos series, una en -mbl-, otra en -m-. Pero’l mayor puxu de tremulare sobro tremere llevó a que prevaleciere’l resultáu temblor (cfr.) sol más etimolóxicu deriváu de tremor, -oris (em s.v. tremō) > *tremor. Lo mesmo alvertimos nos derivaos temblorín (cfr.), tembloricu (cfr.), tembleque (cfr.), temblura (cfr.), temblera (cfr.), temblesina (cfr.). Cosa destremada ye la existencia d’un deriváu del llat. tremulus llueu nominalizáu en tiemblu (cfr.) con un abondativu temblosu (cfr.) y aumentativu temblón (cfr.) con usos axetivos y nominales. Un compuestu de tem- blar y rabu (cfr.) tenémoslu nel ast. tiemblarrabu (paralelu a xinga’l rau) onde ye posible una alternancia ensin diptongu por cuenta la dualidá de resultaos nel paradigma verbal. |
|
tembleque, el 📖: tembleque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Temblor [ByM].
|
Cfr. temblar. Posible deverbal del verbu fechu sobro temblar → *temble- car. |
||
temblera, la 📖: temblera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sitiu llamargosu [On].
En rellación col ast. <i class="della">temblar</i>(TEST)
|
(cfr.), como tamién s’alvierte nel cast. tremedal (dcech s.v. temblar), darréu que’l terrén lla- margoso cimbla (esto ye, tiembla) baxo los pies al ser fofo o muelle cuando cría tapín sobro la humedá.
|
|||
temblesina, la 📖: temblesina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tremesina [y Md].>(TEST)
|
Temblor axitáu, nerviosu y constante [Md].
|
Cfr. temblar. |
||
temblíu, el 📖: temblíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trembíu [Tox]. //trembido [Eo].>(TEST)
|
Temblor [Tb. Tox. /Eo/]. Cfr. temblar.
|
|||
temblón, ona 📖: temblón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<tiemblón/a [JH]. //trembón/úa [Eo].>(TEST)
|
Que tiembla muncho [Tb. /Eo/. JH]. Cfr. temblar.
|
|||
temblón, el 📖: temblón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Torpedo marmorata</i>, tembladera [Cñ (ppac)]. <i class="della">Torpedo torpe- </i><i class="della">do</i>(TEST)
|
[L’Arena].
|
Aum. de tiemblu (cfr. temblar). |
||
temblor, el 📖: temblor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tiemblor [D’Ábego].>(TEST)
|
Cast. temblor [Xral].
|
|
Cfr. temblar. |
|
tembloricu, el 📖: tembloricu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Persona que tiembla por vieya [Lln]: <i class="della">Está</i>(TEST)
|
yá mui tembloricu [Lln].
|
Dim. de temblor (cfr. temblar). |
||
temblorín, el 📖: temblorín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Persona que tiembla por vieya [Lln]. Dim. de <i class="della">temblor</i>(TEST)
|
(cfr. temblar).
|
|||
temblosu, a, o* 📖: temblosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tiemblosu/a/o [JH].>(TEST)
|
Que tiembla muncho [JH].
|
Cfr. temblar. |
||
temblura, la 📖: temblura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Temblor [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Qué</i>(TEST)
|
llercia, qué temblura/vos encueye [Judit 200] Cfr. temblar.
|
|||
tembote, el 📖: tembote🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Emburrión [Ay]: <i class="della">Andáemos</i>(TEST)
|
toos a tembotes [Ay].
|
Cfr. botar. |
||
temer 📖: temer🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">temer</i>(TEST)
|
[Xral]. 2. Creyer, camentar, sospechar [Cl].
|
|
Del llat. timēre ‘temer’ (em), de llargu espardimientu románi- cu (rew) ya hispánicu (deeh). |
|
temerariu, a, o* 📖: temerariu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+temereriu [Ay].>(TEST)
|
Que fai coses arriesgaes [Ay].
|
Posible adautación del cultismu cast. temerario. |
||
temimientu, el* 📖: temimientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">en</i>(TEST)
|
mio seso complido seendo & in temimento de mios peca- dos 1247 [MB-II/40]
|
|
||
“temor” 📖: “temor”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación frente al usual <i class="della">mieu,</i>(TEST)
|
|
|||
temosu, a, o 📖: temosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Ax. conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">perecerín</i>(TEST)
|
si lla tasa/mas bien tacha del goviernu/soste- nida de temosos/lletrados del fueru vieyu [Campumanes 1781/365]
|
|
||
tempa, la 📖: tempa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
témpanu, el 📖: témpanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">tampanu</i>(TEST)
|
1, 2.
|
|||
temperamentu, el 📖: temperamentu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><temperamientu [Sb]. tempeamientu [Mar]. +temperamintu [Ay].>(TEST)
|
Cast. temperamento [Xral].
|
2. Temperatura ambiente [Sb]. 3. Personalidá [Ay. Tb]. 4. Capacidá pa facer les coses [Ay]. |
||
temperu, el 📖: temperu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><temperiu [Llomb]. tempero [VCid].>(TEST)
|
Cast. tempero [Pa. Llomb]. Sazón d’una cosa [Pa]. 2. Grau afayadizu d’humedá (d’una tierra) [VCid]. //Tener temperu ‘tar en sazón la tierra pa semar’ [Arm].
Quiciabes del llat. *temperium, -i, un términu rellacionáu col verbu temperare ‘mecer’, ‘combinar’, ‘moderase’, ‘astenese’ (em), con dalgún continuador románicu ya hispánicu (rew s.v.
*tĕmpĕrium; deeh s.v. temperies; dcech s.v. templar). |
|||
tempestá, la 📖: tempestá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tempestad </i>[Pa. JH]. ///<i class="della">¿Bon tiempu y ruxe la mar? -Tem-</i>(TEST)
|
pestá [LC].
|
|
Del llat. tempestas, -ātis ‘truena’ (old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). |
|
tempestate, al 📖: tempestate🔤: , al 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 al |
//<i class="della">Al</i>(TEST)
|
tempestate ‘a la intemperie’ [Cv (= albentestate)]. Espresión debida a un encruz del llatinismu tempestate col
|
continuador de ab intestato ‘ensin testamentu’ → albentesta- te (cfr.) porque, n’efeutu, quien queda ensin la proteición del testamentu queda, figuradamente, ensin abellugu. |
||
tempestosu, a, o 📖: tempestosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">tempestuoso</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del llat. tempestuosus, -a, -um ‘revueltu’, ‘axitáu’ (abf), per vía semiculta. |
||
templa, la 📖: templa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Temple, puntu de fineza que se da a los metales [Oc. JH]: <i class="della">Lu </i><i class="della">principal</i>(TEST)
|
yia la templa [Oc].
|
Cfr. temple. |
||
templamientu, el 📖: templamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Templanza [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la</i>(TEST)
|
mesura del principe ye tempramiento de la lee s. xiii(or.) [FX/39] Cfr. templar.
|
|||
templanza, la* 📖: templanza🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tempranza [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. templanza [Tox. /Eo/].
|
|
Del llat. temp(e)rantia, -ae ‘moderación, ‘mesura’ (abf), per vía semiculta, con tracamundiu de la líquida agrupada. |
|
templar 📖: templar🏗️: NO ✍️: NO |
<temprar [Tox. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Calentar llixeramente [Tb. Sm. Cd]. Suavizar les temperatu- res [Ay. Tb. Sm. Cd. /Mánt/]. 2. Cast. templar, calmar, mode- rar, apaciguar [Tox. /Eo/]. 3. Intentar meter un pexe grande a bordu recoyendo l’apareyu, cordel, etc. en forma de madexa pa que si’l pexe da una sacudida s’acurtie la madexa ensin mancar al pescador [Cñ (= xarear)]. //-se ‘templase’ [Pzu]. ‘calmase l’ansiedá’ [/Mánt/].
|
|
Del llat. temperāre ‘entremecer’, ‘amestar’, ‘moderar’, ‘dul- cificar’ (em), con continuadores románicos (rew) ya hispáni- cos (deeh), per una vía semiculta, siguió ast. templar [d’u se fexo templeru (cfr.)] más popular que la qu’ufre’l cultismu temporar (cfr.). Col prefixu xebriegu dis- féxose’l verbu des- templar (cfr.). Una variante de temporar hebo ser *atemperar [que conoz l’ast. pel participiu atemperáu (cfr.)] y atemprar que xustifica ast. atempramientu (cfr.) [→ *tempramientu → templamientu (cfr.)], variante del más conservador atempe- ramientu (cfr.). Un verbu compuestu ye ast. destemplar (cfr.) col so deverbal destemplu (cfr.), destemplamientu (cfr.). En rellación con un deriváu de temperāre ta tamién l’ast. tem- pleru (cfr.). |
|
templáu, ada, ao 📖: templáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<tempráu [Mar]. trimpáu [As]. +templéu [Ay].>(TEST)
|
Cast. templado [As]. 2. Con bon temple [Ay]. (…) El cielo quiera/que siempre la tengáis é na memoria,/ para vivir templados de rabera [PyT 42] Mas, quixo Dios, que la tardi/se punxo algo más templa- da,/conque lleguéme a Sariegu/donde ño hubo garibaya [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 39-42)]
|
|
cfr.). |
|
temple, el 📖: temple🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Consistencia d’una ferramienta [Ay]. 2. Serenidá [Ay]. Caráu- ter, manera de ser d’una persona [Ri].
Posible deverbal del infinitivu <i class="della">templar</i>(TEST)
|
(cfr.) qu’almite un pasu -e > -a, ast. templa (cfr.).
|
|||
templeru, el 📖: templeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<templeiru [Sm. Mar].>(TEST)
|
Pina de madera que val pa graduar la dixebra ente les dos mue- les del molín [Sm]. Pieza del molín que regula la cayida del granu [Mar]. //-os ‘pieces del telar que valen pa dar la midida del anchu de la tela.’ [Ay]. ‘vares del telar pa tensar la tela’ [Sb]. ‘instrumentu de dos palinos pa estirar la tela al texer’ [JH]. ‘va- res que s’alluguen detrás de los peñes del telar’ [Ll].
|
Cfr. templar. |
||
templiente 📖: templiente🏗️: NO ✍️: NO |
Templáu [An]: <i class="della">L’agua</i>(TEST)
|
inda ta templiente [An].
|
Posible continuador d’un vieyu participiu de presente de *templiar, variante de templar (cfr.). |
||
templu, el* 📖: templu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">alhagara</i>(TEST)
|
de templo I bacri casullas duas una ciclatone alia airage 1038 (s. xii) [ACL/115]
|
|
Del llat. templum, -i ‘llugar consagráu’ (em), con continuadores románicos (rew), per vía culta y con niciu de galicismu na ca- |
|
temporada, la 📖: temporada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tempurada [Sm]. temporá [Ay. Ri].>(TEST)
|
Cast. temporada [Xral]: Esta temporá fexo malo [Ri].
|
|
||
“temporal” 📖: “temporal”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Ax. conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">pol</i>(TEST)
|
temporal damno peche a uos ho al qui uestra uoz teuier
|
|
||
temporal, el 📖: temporal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">temporal</i>(TEST)
|
[Xral]. //Libróla Dios de malos temporales pero no la libró de malas manos dizse de la borona mal cocío [Lln]. ///Este claro y sur oscuro, temporal seguro [LC].
|
y tamién pol temporal/que ciertu estevo mui ñeciu,/si lu estevo tiempu ha,/que isti bien lu barruntaba/esta mio po- tra en rinchar [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 14-18)] Y yá, pienso, está axustao/si ño hai otra ñovedá,/que en quantu a bodes ñon fío,/que son como el temporal/que an- que un día faga sol,/utru día suele ñevar [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 151-158)] Cfr. temporal. |
||
temporar 📖: temporar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Sazonar, madurar [Lln]: Temporaron las mazanas [Lln]: Es- tas castañas yá están temporadas [Lln].
|
Del llat. temperāre ‘temperar’, ‘dulcificar’ (em) per vía cul- ta; a la escontra ast. templar (cfr.) que ufierta una evolución más popular. Sobro temporar féxose’l verbu en -idiare tem- porizar (cfr.). |
||
temporeru, a, o 📖: temporeru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<//temporeiro [Eo].>(TEST)
|
Cast. temporáneo [JH]. Cast. temporero [/Eo/].
|
2. Dependien- te del bon o mal tiempu (la producción d’una tierra) [JH]. Del llat. temporarius, -a, -um ‘que dura un tiempu’ (abf), per vía semiculta, como en tola fastera centro-occidental penin- sular (deeh). |
||
témpores, les 📖: témpores🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<témporas [Lln].>(TEST)
|
Estaciones del añu [Ri]. //Años témporas ‘hai munchos años’, ‘dientro de munchos años’ [Lln]: Eso sucedió años témporas [Lln]: Eso tardará años témporas en pasar [Lln]. ///¡Qué tien que ver el culo coles témpores! [LC].
|
|
del llat. tempus, -oris, esto ye, tempora ‘por- ciones de tiempu’, ‘dómines’ (em), inxeríu n’ast., ensin dulda, per vía eclesiástica (dcech s.v. tiempo). Con too la espresión años témporas, caltién un vieyu usu conseñáu en Lucrecio, anni tempora ‘estaciones’, époques del añu’, ‘dómines’ (em). |
|
temporizar 📖: temporizar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Secar al aire [Cl].
|
Cfr. temporar. |
||
tempraneru, a, o 📖: tempraneru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+tempraniru [Ay].>(TEST)
|
Cast. tempranero [JH].
|
2. Que madruga muncho [Ay]. 3. An- ticipáu (el branu) [Ay]. 4. De fruta que madura temprano (el árbol) [Ay]. Cfr. tempranu, a, o. |
||
tempraniar 📖: tempraniar🏗️: NO ✍️: NO |
</b>Madrugar [Lln]. Cfr. <i class="della">tempranu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
tempranicu 📖: tempranicu🏗️: NO ✍️: NO |
Más ceo [DA].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Vieno</i>(TEST)
|
i/tempranicu el sentidu [Misterio Tr 128] Cfr. tempranu, a, o.
|
|||
tempraniegu, a, o 📖: tempraniegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Aficionáu a madrugar [Lln].
|
2. Aficionáu a acabar un llabor enantes que los demás por entamalu primero [Lln]. Cfr. tempranu, a, o. |
||
tempranín, ina, ino 📖: tempranín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<tempranín [DA].>(TEST)
|
Dim. de tempranu. 2. Mui ceu [TC (Protomártir). DA. AGO]. ///La mocina y la gallina, tempranín pa casina [LC]. Cfr. tempranu, a, o.
|
|||
tempranina, la 📖: tempranina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Primula</i>(TEST)
|
vulgaris [Ac, Llg, Mo (llaa 28)].
|
Cfr. tempranu, a, o. |
||
tempranu, a, o 📖: tempranu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<temprana [Pa. Sb. Mar]. templanu [Bab. PSil. Tor. Mar. Llomb]. +temprenu/ana/ano [Ay].>(TEST)
|
Cast. temprano [JH]. 2. Adelantáu [Ay]. Que madura enan- tes de lo normal (un frutu) [Lln. Pa. Ac. Tb. PSil. Cd. Pr]. Que se sema enantes que’l llamáu payarín (el maíz) [Cv]. Que fai ver llueu que nagua por averase a los homes [Pa. Sb. Tb]: Ya mui temprana esa nena [Tb]. 5. Xoven (especial- mente la muyer) [Mi. Tb]: Ye una nena temprana [Mi]. 6. Que se cuez enantes y se come mentanto cuez el restu (la torta) [Mar]. //Agua temprano ‘agua que se cueye de prima- vera (piénsase que ye meyor de sabor que lo del restu l’añu)’ [Sb]. //Tempranu mayu ‘entá queda muncho pa facer una cosa determinada’[Lln]. //Alv. ceo [Ac. Tb. Bab. Cd. Pr. Tor. Mar. Llomb]: Ven temprano [Ac]. ‘mui pela mañana’ [Lln].
|
|
Era de octubre la noche postrera/y acabóse tempranu la esfoyaza [BAúxa, PyT (Poesíes 1-4)]
D’una variante del llat. temporāneus, -a, -um ‘tempranu’, esto ye *temporānus, -a, -um (deeh; dcech s.v. tiempo). Úsase güei un dim. tempranín, ina, ino (cfr.) y la nominalización del femenín tempranina (cfr.). Sobro tempranu féxose otru dim. tempranicu (cfr.); tamién tempraniegu (cfr.) y tempraneru, a, o (cfr.). Foi posible al empar el verbu tempraniar (cfr.). |
|
ten 📖: ten🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Ser</i>(TEST)
|
de la tribu de ten ‘ser un avarientu, un tafuñu’ [Ll]. Nominalización de la 2ª p. del sing. del imp. del verbu te- ner (cfr.). Pescanciamos que se trata d’una
|
formación hu- morística. |
||
tena, la 📖: tena🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
‘<i class="della">Spondyliosoma</i>(TEST)
|
cantharus, chopa’ [Tz, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac)].
|
‘Sarpa salpa, salema’ [Tz (ppac). Rs (Barriuso: espá- ridos 583)]. ‘Diplodus annularis’ [Xx, Cñ, Llu (ppac)]. ‘Di- plodus vulgaris, cast. mojarra’ [Xx (ppac)]. Del llat. *taena, que proponemos pa xustificar la nasal astu- riana, quiciabes variante de taenia, -ae ‘banda’, ‘tou oxetu allargáu y achapláu que tien forma d’una banda’ (em; old; abf), de xuru que por ello aplicáu al nome d’un pexe citáu por Plinio. Pa Barriuso l’ast. tena xustifícase poles manches altravesaes que lleva la especie nel llombu asemeyando una banda o franxa (ppac 155). |
||
tenaces, les 📖: tenaces🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<tiñaces [Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. An. Mar]. teñaces [JH]. ti- ñazas [Lln. Sm. PSil. Cn. An. Sl. Cv. Oc]. teñazas [Lln]. ti- nazas [Cd. /Mánt/]. tenazas [Qu. Tb. Pr. Tor]. teinazas [Vg].
////tenaza [Sb]. tinaza [Cl]. teñaza [Lln. JH].>(TEST)
|
Cast. tenazas [Lln (= tenaza). Cl. Rs. Pa. Cg. Cp. Bi. Ac. Llg. Ay. Qu. Tb. Sm. PSil. Cn. Cd. An. Pr. Cv. Oc. /Mánt/. Tor. Mar. Vg. JH]. Fusties, morgaces pa sacar les castañes de los oricios [Lln. Cb. Cg. Cp. Sm. Sl. Cv. JH]. Ferramienta de fie- rro, a mou de tixera, pa pescar anguiles [Sb]. //Teñaza ‘dientes con que dalgunos animales agarren’ [JH].
|
|
del llat. tenax, -acis ‘que ye a caltener o retener’ (old; rew; deeh), esto ye, de tenāces, sigue l’ast. nominali- cfr.), teñaciar (cfr.), etc.; ésti, o meyor la so variante *tiñazar, ufre un deverbal tiña- zada (cfr.). Paralelamente, el resultáu autóctonu tenaz pudo vese infestáu de palatalidá como vemos en teñaz (cfr.), teñaci- dá (cfr.) dambes conseñaes namás nel siempre discutible JH. Si teñaza se sintió como un deriváu de *teña (como carbaza de carba) xustificaríase dende esti pretendíu primitivu la for- mación del verbu ateñar (pe2: 384). L’ast. conoz tamién la variante estenazas que podría entendese como fusión d’art. + nome *(l)es tenaces(cfr.) → estenazas. |
|
tenada, la 📖: tenada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tená [Cp. Ac. Bi. Llg. Sr. Llv. Ay. Ar. Alb]. tenaa [Sb. JH]. tinada [y Mar]. teinada [Vg. SCiprián].>(TEST)
|
Cast. tenada, payar [Lln. Pa. Cg. Cb. Cp. Cñ. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Llv. Ca. Ay. Ar. Sd. Bab. Bard. Cd. Pr. V1830. JH]. 2. Parte superior de la corte de la reciella onde guarden les cañes con fueya que sirven de comida pa los animales pel iviernu [Vg]. 3. Parte alta nuna cocina [Alb]. 4. Sitiu onde guarden la lleña [Mar. Alb. VCid]. 5. Conxuntu de lleña y rames [SCi- prián]. //Fíu de tená ‘fíu de madre soltera’ [Ca]. //Tar como’l rei nuna tená ‘tar despreocupáu, contentu’ [Sr]. //Tenada de ciegos ‘conxuntu de xente en que falen toos a un tiempu y naide s’entiende’ [Cg]. //Tener más yerba que tená ‘nun poder atender toles posibilidaes’ [Sr]. //Tener más tenada que yerba ‘ser un fanfarrón’ [Cñ]}.
|
|
||
tenáu, el 📖: tenáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+tenéu [Ay].>(TEST)
|
Tendeyón, desván sol portal de la casa [Sb. Ay]. Tendeyón pa recoyer yerba, paya, etc. [JH]. Payar pequeñu y, xeneralmen- te, abiertu per ún de los llaos [Ca].
Cfr. teinón. |
|||
tenaxu, a, o 📖: tenaxu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
De Tene, en Quirós [Qu].
|
Deonomásticu del nome del pueblu de tene (ta 476). |
||
tencar 📖: tencar🏗️: NO ✍️: NO |
<tincar [y Md. As]. atencar [Cv]. atancar [JH].>(TEST)
|
Facer fuerza con una palanca pa mover un pesu [Md (= in- tsar). As]. 2. Encontar, sofitar, poner un encontu [Cv]. 3. Apertar [JH].
|
Verbu en posible rellación col llatín tenděre ‘tender, estirar, resistir’ (cfr. tienda). Desconozo si ye meyor entamar dende un conxetural *těndica ‘tienda’ [→ tendiculam (em)], con dal- gún continuador hispánicu (deeh), d’u surdiría’l verbu *ten- dicare ‘llevantar la tienda’ ast. tencar (pe3 s.v. atencar) con un deverbal del infinitivu, ast. tenque (cfr.). |
||
tencontén, el 📖: tencontén🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Equilibriu [Tb]. //<i class="della">Dir tencontén </i>‘dir guardando un equilibriu difícil’ [Tb].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y</i>(TEST)
|
por más que lu conxuro/está siempre ten con tienes [La Enfermedad 138]
|
Nominalización de la 2ª p. del sing. del imperativu de tener y contener o bien de tener + con + tener. |
||
tencu, el 📖: tencu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Pexe d’agua dulce [Tox].
|
Del llat. serondu tĭnca ‘pexe d’agua dulce’, pallabra que consideren d’aniciu célticu (tlg 144) y que xustificaría port., cast., cat. tenca (deeh; dcech s.v. tenca) xunto a términos comunes al sardu y llingües romániques occidentales (rew). D’ehí fadríase analóxicamente’l masculín ast. tencu. |
||
tendal, el 1 📖: tendal🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<tendar [y An. Cv].>(TEST)
|
Tendederu [Lln. Tb. Sm. Cd. Pr. Tox. /Eo. Mánt/. Tor. Mar. JH] de la ropa [Llg]. Artefautu con alambres onde se pon la ropa a secar [Ri]. 2. Sitiu onde dexaben el cáñamu albentes- tate [Cl]. 3. Ropa que se tiende a secar [Sm. Bab. Cd. Bard].
|
|
4. Conxuntu de coses tendíes o espreganciaes ensin orden nin conciertu [Cv]. Coses espreganciaes, desordenaes [Cd. Pr]. 4. Mesa onde se van poniendo ente paños de llin y cubiertes con manta les fogaces enantes de meteles en fornu [/Eo/]. 5. Parte de la corza [Qu]. 6. Era onde esbillaben les castañes acabante del llat. serondu tenda (cfr. tienda). Dende ast. tendal féxose atendalar ‘culatiar’ (cfr.) y quiciabes tamién *‘colgar la ropa en tendal’ darréu que se caltién lo que paez un deverbal tendaláu (cfr.), tendalada (cfr.). De tendal siguió ast. tendalera (cfr.) con un suf. a vegaes instrumental en -aria -era. Un diminutivo-despeutivu de tendal ye ast. tendaluxu (cfr.). Alternante con tendal hebo facese, con influxu de ten- der, ast. tendederu (cfr.), tendedera (cfr.). |
|
tendal, el 2 📖: tendal🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Piedra gorda achaplada en suelu, xusto debaxo de la parte tra- sera del mangu del martiellu o porru [Oc (Mazu)].
|
Propúnxose partir del vascu dendal ‘encontu del mazu nes ferreríes’ (Alarcos 1980-ii: 114). |
||
tendalada, la* 📖: tendalada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tendalá [Ay].>(TEST)
|
Ropa tendío [Ay].
|
2. Muncha yerba en tienda [Ay]. Cfr. tendal 1. |
||
tendaláu, el 📖: tendaláu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cantidá de ropa que lleva un tendal llenu [Llg]. Muncha ropa puesto a secar [Cd].
Cfr. <i class="della">tendal</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
tendalera, la 📖: tendalera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Coses estendíes y desordenaes [VCid].
|
Cfr. tendal 1. |
||
tendaluxu, {el} 📖: tendaluxu🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<b class="della">tendaluxu,</b>(TEST)
|
{el} Tendal ruin [Lln].
|
Cfr. tendal 1. |
||
tendaxu, el 📖: tendaxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Tendeyón [Lln (= penduz)].
|
Cfr. tienda. |
||
tendayu, el 📖: tendayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tendeyón, cobertizu [Cg] d’una aguada [Am]. Construcción ganadera zarrada, de madera y con una puerta, llevantada por exemplu nuna cueva (tamién pue facese con unos arbustos
<br class="della">llamaos escobes) [Bulnes (Lln)]. //-<i class="della">os </i>‘teyes llargues feches con pieces de madera’ [Bulnes (Lln)].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">las</i>(TEST)
|
cubiles, tendayos, tenadas [Grangerías xviii: 670] Cfr. tienda.
|
|||
tendecoz 📖: tendecoz🏗️: NO ✍️: NO |
“<i class="della">Tendecoz</i>.-Aguantar la lancha con el remo pero favoreciendo un pequeño retroceso” [Vd]}.
D’una amestadura del imp. de <i class="della">tener</i>(TEST)
|
+ de + coz.
|
|||
tendedera, la 📖: tendedera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Alambre pa tender la ropa [Ac]. Tendal pa la ropa [Sm]. 2. Cantidá de ropa tendío [Ac].
Cfr. <i class="della">tendal</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
tendederu, el 📖: tendederu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tendedeiru [y Cd]. +tendeíru [Ay]. /////tendereru [Pr].>(TEST)
|
Sitiu onde cuelguen a secar [Ay. Cd. Pr]. Cfr. tendal 1.
|
|||
tender 📖: tender🏗️: NO ✍️: NO |
<tendir [Mar].>(TEST)
|
Cast. tender [Pa. PSil. Oc]. Estender [Ay. Pzu] la parva na era pa mayalo [Oc]. Espurrir daqué pel suelu, espardiéndolo [Sm. Cd]. Esparder la yerba a curar [Pa. Ll. Ri. Pr]. 2. Poner la ropa llavao colgando a secar [Cd] nel tendal [Pr] pa que seque [Sr. Ay. Ri. Tb. Sm]. 3. Facer cierta operación na teyera [Lln]. // Tender la ropa ‘estender la ropa pa secalo’ [Ac]. ‘colgar la ropa a secar’ [Ac]. //Tender la yerba ‘poner la yerba en tien- da pa que cure’ [Ac]. //Tender la trilla ‘estender la mies pa trillalo’ [Mar (= tendir la trilla)]. //(Haber) ropa tendío ‘nun poder falar de dellos temes pol tipu de persones presentes’ [Pa (ropa tendíu). Sr]. //Tender l’eiráu ‘poner el cereal na era pa mayalo’ [PSil].
|
|
Del llat. tendere ‘tender’, ‘tender a’ (em), de llargu espardi- mientu románicu (rew) y asitiamientu nel centro-occidente peninsular (deeh). Sobro esti verbu fexéronse compuestos del tipu attendere ‘tender hacia’ (em) > atender, extendere (rew) estender (cfr.), intendere ‘tender hacia’, ‘dirixise hacia’, |
|
tenderete, el 📖: tenderete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tendareti [Cl].>(TEST)
|
Cast. tenderete [Cl. Ay].
|
|
||
tenderu, a, o* 📖: tenderu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><tendera [Os]. //tendeira [Eo].>(TEST)
|
|
|||
tenderu, a, el/la 📖: tenderu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<ident class="della" level="1"></ident><tendeiru [Tb. Sm. Pzu. y Cd. An. Tox. Vg]. //tendeiro [Eo].>(TEST)
|
Cast. tendero [Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. Tox. /Eo/]. Quien tien y atiende una tienda [Lln]. 2. Vendedor ambulante de teles [Tox. PSil. Vg]. 3. Tendal [An].
|
Pedro Martiniz uaynero Domingo Perez tendero 1276 [DCO-II/118]
|
Cfr. tienda. |
|
tendeyón, el 📖: tendeyón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tendiyón [Sr (i). y Llg. Sb. JH].>(TEST)
|
Cast. tendejón, cobertizu [Sr. Llg. Llv. Sb. VBable. JH]. Cfr. tienda.
|
|||
tendi 📖: tendi🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
//De tendi ‘(clas de mazanes) monteses, pequeñes, perdures [Lln].
|
Deonomásticu, del nome de tendi, pueblu de Piloña. |
||
tendití 📖: tendití🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
“Ten-di-tí.-Aguantar o contener la lancha con el remo en el agua” [Vd].
|
De la espresión col encamientu de mantenese firme, ensin ca- yer: ¡ten de ti! |
||
tendíu, el 📖: tendíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pendiente o inclinación d’una capa o estratu y, por analoxía, d’un taller o esplotación na mina [Min]. 2. Tendíu de la lluz lléctrico [Vv. Tb. Sm].
Cfr. <i class="della">tendíu,</i>(TEST)
|
ida, ío.
|
|||
tendíu, ida, ío 📖: tendíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<tendíu, ía, ío [Sr].>(TEST)
|
Cuestu, pindiu [Cg (i)]: Prau dalgu tendíu [Cg (i)]. 2. Violen- tu (un galope, una carrera) [Sm]. //A carrera tendida ‘a tou correr’ [Sr (a carrera tendía). Tb].
|
|
cfr. tendíu, el). |
|
tenebrariu, a, o* 📖: tenebrariu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tenebraria [Lln].>(TEST)
|
(Vela) qu’ardió dalgún tiempu nel tenebrariu [Lln].
|
Del llat. tenebrārius, -a, -um ‘escuru’, ‘desconocíu’ (em; abf), per vía culta, con posibilidá de nominalización (el tenebra- riu). Un resultáu popular úfrelu l’ast. tenebreru (cfr.). |
||
tenebrariu, el 📖: tenebrariu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Candeleru pergrande de madera, en forma de triángulu equi- láteru, con un pie (nel so vértiz superior y a los dos llaos d’arriba van allugaes les veles) [Lln].
Cfr. <i class="della">tenebrariu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
tenebreru, el* 📖: tenebreru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+tinibriru [Ay. Ll]. +tenebriru [Ay].>(TEST)
|
Sitiu perescuru [Ay. Ll]. Cfr. tenebrariu, a, o.
|
|||
tenebréu, el 📖: tenebréu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tinibríu [Tox].>(TEST)
|
Sitiu perescuru [Tb. Tox]: Eso ya un tenebréu, nina [Tb].
|
Formación abondativa en -ētum n’amestanza col llat. tene- brae -arum ‘escuridá’ (abf), con asitiamientu toponímicu (ta 837). |
||
tenedor, el 📖: tenedor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<teneor [Bi. Llg. Sr. Ay. Ll. Ri.>(TEST)
|
Cast. tenedor (utensiliu de comer) [Xral]. {2. (Doc.). Nome
|
|
d’oficiu}. cfr.). |
|
tenembru, el* 📖: tenembru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
“Tenembro. Llaman así en Corias a una planta que en los prados come el ganado. Es pequeña, con hojas como de siempreviva con picos. Echa una espiguita de granos como de mijo menudo. Acaso será especie de grana” [Sarmiento (Catálogo)].
|
** |
||
tenencia, la 📖: tenencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Posesión. //<i class="della">En</i>(TEST)
|
tenencia ‘según cai’ [Lln].
|
|
cfr. tener), tenentia, que se con- seña nel llat. medieval (mllm) y llega a nós como semicul- tismu. Un compuestu úfrelu detenencia (cfr.). |
|
tener 📖: tener🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><ter [Cl. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. tener [Xral]. Poseer [Pa. Tb. Sm. An. Cd]. 2. Sostener [Pa. Llg. Tb. Sm. An. Cd]: Tenme’l rapacín un poucu [Tb]: Tenme pol rapacín [Tb]: El bárganu nun tien pola parede [Tb]: Esa parede nun tien [Tb]: L’home nun tien polos pan- talones [Tb]: Tenlu firme pa que nun escape [Tb]. Contener, frenar el carru al baxar una cuesta [Oc]: Las tuas vacas mui pouco tienen [Oc]. //-se ‘id’ [Xral]. ‘mantenese’ [Tb. Tox]. ‘sostenese de pie’ [Lln. PSil.]. ‘sostener, aguantar’ [Llg]: Nun se tien de lo débil que ta [Llg]. ‘mantenese, aguantar, durar’ [Sb]: Estes manzanes tiénense bien [Pa. Po. Sb. Tb]. ‘consi- derase’ [PSil]. //Nun tener día con día ‘nun responder a una norma’ [Tb]. //Ñon ter coyía la candela ‘entender mal’ [Cl]. //Ter garrazón ‘tar roncu’ [Cl]. //Ter la boca ih.iernu ‘comer tarazando’ [Cl]. //Ter la calentura las toribias ‘tar en celu’ [Cl]. //To + Inf. ‘he de’ [Cb. Ay. R]./// dicen lo que tienen en papu [LC]. Pa con Dios hai que tener pol carru [LC]. Onde falta cabeza tien que haber pates [LC]. Quien non tien casa nun casa [LC]. Quien tuviera nunca bien comió [LC]. El que muncho trabayó nunca bona vida tevo [LC]. To fartate de boroña/si quiés tú co la to sidre/poneme una bona moña [CyN (Recuerdos)]. Ñunca’l vagar ñon tevo priesa [LC].
|
|
Del llat. tenēre ‘tener, asir’, ‘tener, poseer’ (em), panromá- nicu (rew) ya panhispánicu (deeh). Llama l’atención la per- da de -n- nel infinitivu ter (Cabrales) fenómenu que nun ye d’aguardar nel dominiu ástur (ghla §4.5.7). Si ello se con- seña curtiamente pue debese a esta posibilidá: perda de la -n Son posibles formaciones compuestes verbales como atti- nere ‘asir’, ‘retener’ (em) > atener, anque nel exemplu citáu enriba de 1333 trátase, cenciellamente, de l’amestanza de la preposición col infinitivu por razones sintáutiques; continere ‘contener’ (em) > contener (cfr.); de-tinere ‘detener’ (em) > detener (cfr.); appertinere (em) → *appertinescere > perte- necer (cfr.); de retinere ‘nun soltar’ (abf) → retener, anque paez per vía de composición románica, como los deverbales retén (cfr.), retenida (cfr.) y el términu emparentáu reteni- mientu (cfr.). Tamién l’ast. conoz deriváu autóctonu del llat. caput tenere > caltener (cfr.). Otru compuestu ye ast. entrete- ner (cfr.) d’una amestanza de inter + tenere. |
|
“tenería” 📖: “tenería”🏗️: NO ✍️: SI |
Nome que conocemos pela documentación medieval del do- miniu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Et</i>(TEST)
|
est ipsa casa in illas Tanarias 1181 [MSAH-IV/1404]
|
|
cfr. taneru). |
|
teneru, el* 📖: teneru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<teneiru [Tox]. //teneiro [Eo]. tineiro [Mánt].>(TEST)
|
Llerón, montón de grava [Tox].
|
2. Remanse de mar na costa onde va asitiándose l’ocle [Tox (= chera)]. {Sitiu de la playa onde s’asitia l’ocle pa que nun lo lleven les foles [/Eo/]. 3. Sitiu onde suel dexase dalguna cosa [/Mánt/]}. Podría ser términu variante de “tanero”, rellacionáu col ast. a. tenería (cfr.). |
||
teniente, el 📖: teniente🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tiniente [Cg. Ll].>(TEST)
|
Cast. teniente [Cg. L]. 2. Arpón pa pescar el zancáu [Cn (Cv)]. {3. (Doc.). Quien representa a otru o a la so autoridá}.
|
|
||
tenimientu, el* 📖: tenimientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">por</i>(TEST)
|
aquel tenimiento daquellos IX dias non aia nenguna ca- lonna s. xiii(or.) [FX/330]
|
|
||
teníu, ida, io 📖: teníu🔤: , ida, io 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, io |
<ident class="della" level="1"></ident><tenudo (Doc.).>(TEST)
|
sea tenudo de emendar de sua bona todo el furto s. xiii(or.) [FX/237]
|
|||
tenllar 📖: tenllar🏗️: NO ✍️: NO |
<atenllar [Cb. y AGO]. /////atenyar [AGO].>(TEST)
|
Lladiar [Ci (VB)], por cuenta un golpe [Cb. AGO]. 2. Inclinar la cabeza a la derecha o a la izquierda [AGO].
|
|
cfr.) y *tenlla → tenllera (cfr.) → tenllerada (cfr.); tamién coles correspondientes formes analóxiques mas- culines tenllerón (cfr.), tenllerazu (cfr.). Pue pervése tamién nesta llingua un doble comportamientu evolutivu del grupu |
|
tenlláu, ada ao 📖: tenlláu🔤: , ada ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada, ao |
<telláu {<i class="della">sic</i>} [Pa]. ///tenllado/a [Rs, Ci (VB)].>(TEST)
|
Lladiáu [Rs, Ci (VB)].
|
2. Cola cabeza daqué torcida y que mira de llau (la persona) [Pa]. ///Enderieza la montera/non la traigas tan tenllada/que eso es cosa de traidores/y tú lo tienes a gala [VB]. Pp. de tenllar (cfr.). |
||
tenllera, la 📖: tenllera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tellera{<i class="della">sic</i>} [Lln. Pa. Cb]. /////tenyera [Cl. Ay. Ll].>(TEST)
|
Lladera [JH]. Terrén empruno o cuesto que recibe bien el sol del meudía [Ay]. 2. Rexón témporo-parietal [Ll]. Mollera, ca- beza [Lln]. Parte de la cabeza que coincide col temporal [Pa]. Tocín del gochu de la parte averada a la quixada [Os. Cb]. Bofetada, guantada [Sb]. 5. Desgracia, infortuniu [Cl].
|
|
Cfr. tenllar. Sobro ast. tellera féxose’l verbu compuestu ente- llerar (cfr.) polo que, orixinariamente, hebo significar *‘asi- tiar bien nuna lladera, nun terrén empruno’. |
|
tenllerada, la 📖: tenllerada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tellerada {<i class="della">sic</i>} [Cb. R]. telleraa [JH]. /////teyerada [Ac]. ten- yerá [Ca. Ay. Ll].>(TEST)
|
Bofetada, guantada [Cb. Cg. Ac. Ay. JH. R. y AGO]. Golpe dau na tenllera [Ll]. Golpe dau na cara cola mano abierta [Ca]: Apúrrote una tenyerá que te pongo la cara como un tomate [Ca]. Cfr. tenllar.
|
|||
tenllerazu, el 📖: tenllerazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tellerazu {<i class="della">sic</i>} [Pa]. /////teyerazu [Ac].>(TEST)
|
Bofetada, guantada [Lln. Pa. Ac. Sb]. Cfr. tenllar.
|
|||
tenllerón, el 📖: tenllerón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tellerón {<i class="della">sic</i>}[Cb. Ay. V1830. JH. DA. AGO].>(TEST)
|
Bofetada, guantada [Cb. Sb. Ay. JH. AGO]. Golpazu [V1830]. 2. Emburrión que se da en costáu [DA].
|
|
Cfr. tenllar. |
|
tenobia, la 📖: tenobia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tanobia [LV. Lln. Os]. tenoria [Ac. JH].>(TEST)
|
Escalera del horru [Ac]. Tabla que va de la escalera de piedra a la entrada del horru [Ca]. 2. Tablón que val de peldañu pa entrar nel horru [LV. Lln. Os. Cg. Cp. Sr. Ay. DA. R (= ta- rantoria)]. Maderu llargu asitiáu ente la escalera y la puerta o pasillu del horru y que fai les veces d’escalón [Llg]. Tabla grande que se sostién ente dos pegollos del horru, ponte [Cb (= tenobiera)]. Especie de pasera de madera na parte delantera del horru p’allugase col fin d’abrir la puerta, al echar el pie dende’l patín o pasera [Pa]. 3. Pasera qu’arrodia la caxa del horru [Sb. VBable]. Corredor del horru [Ac]. 4. Tabla desti- nada a tener por dalgunes coses [JH (= talandoria)]. 5. Fig. Cabeza [Llg]. {6. Pequeña llábana redonda y horizontal que va allugada ente’l pegollu y les vigues del horru [Lln (S)]}. //Tar mal de la tenobia ‘tar mal de la cabeza, tar llocu’ [Llg].
|
|
del llat. taenia, -ae ‘tou oxetu achapláu y allargáu que recuerda pela forma una banda, franxa’ (em). El resultáu que yera d’aguardar sedría *tenoya pero foi posible la sustitución sufixal por cuenta l’averamientu fónicu como alvertimos en escoyu - escubiu (cfr. escobiu). Un deriváu abondativu en -alis ye ast. tenobial (cfr.) equivalente al iguáu en -aria, tenobiera (cfr.). Una creación analóxica masculina tenémosla nel aumentativu *tenobión → tanobión, con disi- milación de la vocal deuterotónica. |
|
tenobial, el 📖: tenobial🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Conxuntu de les cuatro tenobies d’un horru o panera [Ca].
|
Cfr. tenobia. |
||
tenobiera, la 📖: tenobiera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Tabla grande que se sostién ente dos pegollos del horru [Cb]. Tabla que forma parte de la construcción del horru [Cl].
|
Cfr. tenobia. |
||
tenobión, ona* 📖: tenobión🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Términu namái conocíu pela documentación del sieglu xviii:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">ni</i>(TEST)
|
vendas a embustero tanobión (sic) de la tierra sino a Cfr. tenobia.
|
|
cfr.), de xuru por tratase de persona grande ya mal amañosa. |
|
tenor, el 📖: tenor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Caráuter [Lln]. 2. Cast. <i class="della">tenor</i>(TEST)
|
(mús. ) //A tenor de ‘según’ [Cd]. //Al tenor de ‘según’ [Ac. Pr]. //En tenores ‘en trámites’ [Ac]: Ta en tenores tovía ‘entá falta muncho’ [Ac]. //En bonos tenores me dejes esto ‘¡en bon estáu me dexes esto!’ [Ac]. ///La carguina del pastor pequeñina y al tenor, y un pocu mal apretada pa que parezca mayor [LC].
|
|
||
tenoxu, el 📖: tenoxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tanoxu [Rs].>(TEST)
|
|
|||
tenque, el 📖: tenque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Tentemozu que s’alluga na parte trasera del carru pa qu’ésti nun baxe al pone-y la carga [Oc]. 2. Encontu [Cv] que se pon pa que daqué nun caiga [Cn (F)]: <i class="della">Hai</i>(TEST)
|
que pone-y un tenque ya yá ta [Cn (F)]. Palu con dos puntes [An]: Rumpéu’l tenque ya caéu la ceba [An].
|
|
||
tenral, a, el/la 📖: tenral🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<ident class="della" level="1"></ident><terral [Po: Lc (Vaca). Sl. Sb. Ca. Ay (VB)]. tarral/ala [Ll (MP). y Tb]. tarral [Ay. Ri. Sd. y JH]. ternal [Os. Ar].>(TEST)
|
//Terral de reyu ‘xatu que foi emplegáu pa facer que la vaca dea más lleche’ [Cl]. //(Lleche) tenral ‘(lleche) de la vaca aca- bante parir’ [Cg]. //(Ser) un tenral ‘(ser) un floxu, amuyeráu’ [Sm]. //Tarralina de Dios ‘mariposina de Dios’ [Ar]. //Xatu tenral ‘xatu de menos d’un añu’ [Cg].///
|
IIII uacas e III bues e III ternales que tien don Bortolme
|
cfr.). L’usu axetivu y nominal caltiénse güei lo mesmo que na documentación. Les posibilidaes fonétiques pal grupu -n’r- son aguardables dafechu n’asturianu (ghla 261). Esa alter- nancia fónica pue vese en too o en parte na riestra d’exemplos rellacionaos col llat. tener, -a,- um (pe2: 385). |
|
tenreru, a, o 📖: tenreru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tinrera [Oc].>(TEST)
|
Tienru [JH]. 2. Acabante parir (la vaca) [Oc]: Las vacas tinre- ras nun se deben xuncer [Oc].
|
|
Del llat. tener, -a, -um ‘tienru’ (em) cola amestadura del suf. -arius, *tenerārius con datu documental (§a) de Vilanova d’Ozcos. L’exemplu §b paez emplegar el términu nominalizáu, daqué que se ve davezu na variante con metátesis terneru (cfr.) d’u se fexo’l deriváu ax. ternerizu (cfr.) equivalente a *tenriz. |
|
tenreza, la 📖: tenreza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tenrez [JH].>(TEST)
|
Tenrura [JH. AGO]. //-es ‘tenrures’ [TC (Protomártir)].
|
Del llat. *tenerĭtia, supuestu poles llingües romániques (rew; deeh s.v. *tenerities) anque n’ast. podría almitise l’influxu de tienru, a, o pa xustificar [ř]. |
||
tenrín, ina, ino 📖: tenrín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ternín [Vg].>(TEST)
|
Pertienru [Vg]. Dim. de tienru [JH].
|
|||
tenriz, iza, izo* 📖: tenriz🔤: , iza, izo* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 iza,, izo |
<tenriz [Cl]. terniz [Os]. tenrizu [Cv]. terneriza [Pr (Cv)].>(TEST)
|
Lleche gordo, lo primero llueu de parir la vaca [Os. Cl. Pr (Cv). Cv].
|
Del llat. tener, -a, -um ‘tienru’ (em) cola amestadura del suf. -īcius (old), *tenerīcius, -a, -um, como tamién s’alvierte en ternerizu, a, o (cfr.). |
||
tenrura, la 📖: tenrura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">ternura </i>[JH. R. DA. CCabal. AGO].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Sospiros,</i>(TEST)
|
empapiellos y tenrures [DyE 11]
|
|
Del llat. tener, -a, -um ‘tienru’ (em) cola amestadura del suf. -ūra (old), *tenerūra. |
|
tensar 📖: tensar🏗️: NO ✍️: NO |
Ciñir al aire les veles pa ganar barloventu [Llu].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">otrosi</i>(TEST)
|
que podades atensar e partir por mi se conplir 14[...] (or.) [VC-II/185]
|
D’una formación verbal fecha sol part. de tendere, esto ye, de tensus → llat. *tensāre (rew), per vía culta (cfr. tesu). Al so llau entá alita lo que paez un resultáu popular dafechu, ast. tesar (cfr.). |
||
tensor, el 📖: tensor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Instrumentu p’atirantar los cables de l’arboladura [Lls, Xx, Cñ, Llu (Barriuso: barcos 230)].
|
Del llat. tensor, -oris ‘el qu’estira’ (abf), per vía cultizante al caltener -ns-. |
||
tenta, la 📖: tenta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Actu de <i class="della">tentar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Deverbal fuerte de tentar (cfr.). |
||
tentación, la 📖: tentación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tentación</i>.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Y</i>(TEST)
|
no mos dexes cayer na tientación [San Mateo 19]
|
Del fem. llat. temptātio, -onis ‘tentación’ (em), de xuru per vía eclesial semiculta. |
||
tentador, ora* 📖: tentador🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Que tenta*.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Entós</i>(TEST)
|
arrimándose á elli’l tientador, díxoi... [San Mateo 9]
|
Del llat. temptātor, -oris ‘tentador’, ‘diablu’ (em s.v. tempto; abf), de xuru con influxu analóxicu de *tientu, a, o. |
||
tentamientu, el 📖: tentamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Tentación [JH].
|
Del llat. temptāmentum ‘intentu’, ‘tentación’ (em s.v. temp- to; abf). |
||
tentar 📖: tentar🏗️: NO ✍️: NO |
<tentiar [y Ay. Ri]. tientar [Pa]. atientar [Pa. R].>(TEST)
|
Cast. tentar [Pa. Ac]. Provocar, enfadar [Ay]. Provocar [Lln. Cd]. Molestar [Ac. Cd]. 2. Tocar [Ac], palpar [Pa. Ay. An]: A la moza deu-y pur tentar la vaca [An]. Intentar [/Mánt/. R], palpar [Ay. /Mánt/]. Insistir [Ac]: Non me tentes l’alma que te doi un piscozón [Ac]. 3. Carear el caballu a la yegua pa inci- tala o conocer si ta en celu o alta [JH]. 4. Averiguar l’ánimu o la intención d’ún sobro un asuntu [Ri]: Tentiélu a ver si me la daba en quinientes y nun hubo manera [Ri]. 5. Dir buscando’l camín na escuridá [Tox]. //-se ‘dase cuenta’ [/Mánt/]. //Tentar de ‘intentar’ [Ca]: Cuando tenta de parar volvemos a salir [Ca]. //Tentar la polaina ‘provocar’ [Lln. Ay].
|
|
Del llat. temptāre ‘tocar’, ‘amasuñar’, ‘tratar de’, ‘atacar’, ‘axitar’, ‘inquietar’ (em), con continuadores románicos (rew) ya panhispánicu (deeh). L’infinitivu con [je] ye analóxicu co- les formes diptongaes del paradigma verbal. La variante ten- tiar débese a una formación en -idiare. Un participiu fuerte de tentar foi *tentu, a, o (cfr. tenta) n’alternancia con *tientu, a, o y llueu nominalizáu y que güei conocemos gracies al ast. tientu (cfr.) y a les espresiones alverbiales a tientes, en tientes (cfr. tientes) Un compuestu ye ast. retentar, per vía de com- posición, con un deverbal retientu (cfr.) col so aumentativu retentón (cfr.). |
|
tentedivu, el 📖: tentedivu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Tar al tentedibu </i>‘tar colo puesto, tener namái lo imprescin- dible pa vivir’ [Sb].
Compuestu de la 2ª p. del sing. del imp. del verbu <i class="della">tener</i>(TEST)
|
+ te, col ax. vivu, con tracamundiu de [β] y [δ]. L’imperativu tente apaez en dellos compuestos más como tentemozu (tente
|
|
+ nome mozu), tentetiesu (tente + ax. tiesu), tentexil (tente + antropónimu Xil), tentenixar (tente + verbu (e)nexar). La documentación amuesa tamién el mesmu comportamientu: |
|
tentemozu, el 📖: tentemozu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tentemofu [y Tb]. tentimozu [As]. tentemozo [Villah]. tente- mofo [Bi]. +tentemuzu [Sb. Ay. Ri].>(TEST)
|
|
|||
tentenixar 📖: tentenixar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">tambalear</i>(TEST)
|
[Md (i)]. Temblar [Md (i)]. Mover daqué [Md (i)].
|
|
||
tentetiesu, {el} 📖: tentetiesu🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">tentetiesu,</b>(TEST)
|
{el} “Tentempiés” [Lln].
|
Cfr. tentedibu. |
||
tentexil, el 📖: tentexil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">tentexil,</b>(TEST)
|
el Tentemozu [Ay].
|
Cfr. tentedibu. |
||
tenyu, a, o* 📖: tenyu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//tenyo [Os].>(TEST)
|
|
|||
teñaceru, el 📖: teñaceru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tenacero</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. tenaces. |
||
teñaciar* 📖: teñaciar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><teñacear [JH].>(TEST)
|
Cast. tenacear [JH].
|
Cfr. tenaces. |
||
teñacidá, la 📖: teñacidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tenacidad</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. tenaces. |
||
teñaz 📖: teñaz🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">tenaz</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. tenaces. |
||
teñeru, a, o* 📖: teñeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><teñero [Ar].>(TEST)
|
|
Podría tratase d’una formación axetiva en -arius fecha dende’l llat. taenia, -ae ‘banda de llana con que ciñíen la ca- beza a mou de corona’ (abf). |
||
teóricu, a, o 📖: teóricu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<teórica [MS].>(TEST)
|
Cast. teórico [Xral]. 2. (Variedá de mazana) grande, redonda, mariella con puntiáu [MS].
|
Axetivu fechu sol cultismu d’aniciu griegu teoría (dcech s.v. teatro). |
||
tépidu, {a, o} 📖: tépidu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
Cfr. <i class="della">tebiu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
tepiz, el 📖: tepiz🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. tapizu.
|
|||
tequera, la* 📖: tequera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////teiqueras [Cn (MG)].>(TEST)
|
Piedres a flor de tierra coles que s’atopa l’aráu [Cn (MG)].
|
Cfr. tecu. |
||
tequín 📖: tequín🏗️: NO ✍️: NO |
Voz que repetida empleguen pa llamar a la oveya [Ay]. Posible voz d’aniciu onomatopéyicu d’u se fexo non sólo ast.
*<i class="della">tecu</i>(TEST)
|
→ dim. tequín sinón el femenín analóxicu teca (cfr.). Lo mesmo paez ser ast. tica (cfr.) y ti 1 (cfr.) y tico-taco (cfr.). Tamién pue entendese que dende teca féxose’l dim. tequina
|
→ tiquina colos pretendíos primitivos teca, tica (cfr.). |
||
terbera, la 📖: terbera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sitiu onde se toma’l sol ensin nada que lo torgue [Ay]: <i class="della">¡Estar</i>(TEST)
|
tul día a la terbera del sol! [Ay].
|
¿Podría tratase d’un deriváu de torba (cfr.) equivalente del ast. testera (cfr.)? En realidá semánticamente son coinciden- tes dafechu. |
||
terbolina, la 📖: terbolina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<trebulina [Ri. y Tb]. tribulina [y Tb]. terbulina [Qu. y Tb]. tremolina [y Tb]. ////torbollinas [Ar].>(TEST)
|
Tormenta de nieve menudo y xelu [Qu]. Tormenta de nieve menudo y aire [Tb]. Aire con nieve [Ar]. Tormenta de nieve y aire [Ri].
|
3. Llíu, baturiciu, disputa [Tb]: Armanon una gran terbulina [Tb]. Cfr. torbolín. |
||
tercerilla, la 📖: tercerilla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<<i class="della">sic</i>>(TEST)
|
Especie de salváu de bona calidá, emplegao p’alimentar a de- llos animales [Tb. Sm].
|
Del castellanismu tercerilla ‘salváu’ (drae), un dim. de tercera. |
||
tercerola, la 📖: tercerola🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cacíu de la sidra, de tamañu ente barril y pipa [Lln]. 2. Medi- da de sidra qu’equival a un terciu de la <i class="della">pipa</i>(TEST)
|
[Tb].
|
3. Carabina usada polos guardies de montes y mines [Tor]. Posible catalanismu que llega pel cast., (dcech s.v. tres), deriváu d’un dim. del femenín del llat. tertius, -a, -um cola amestadura del suf. -ŏla. El mesmu esquema úfrelu’l términu d’aniciu forasteru formáu sobro quartius, -a, -um + ŏla, ast. cuarcerola (cfr.). |
||
terceru, a, o 📖: terceru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<terceiru [Pzu. PSil. Tox]. terceiro [/Eo/]. terceiru/terceira [An]. +terciru [y Llg. Ay]. tercer/tercera/tercero [y Llg].>(TEST)
|
Cast. tercero [Cl. Xral]. //El tercero ‘el tercer cuartu d’hora’ [Mar].
|
en el tercero grado vien de suso el bisavolo ¬ la bisavola s.
|
Del llat. tertiārius, -a, -um ‘que contién un terciu (de daqué)’, ‘terciu (de daqué, d’un sextarius)’ (em s.v. tres; old), con con- tinuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. tres), anque trunfa col valor de ‘terceru (nun orden)’. Sobro terceru féxose’l verbu atercerar (cfr.). |
|
tercia, la 📖: tercia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Viga de la casa [Cl]. Viga del teyáu sobro la que van los ca- brios [Lln. Tb] del horru [Ri]. Caúna de les vigues horizon- tales que s’alluguen a la metada de les aguyes de les cases [Bab]. Viga que sostién na metada los cabrios del techu de les cases y que xunten les tixeres que sostienen la viga del cume [Vg]. Maderu regular que tercia con otros más gordos y más delgaos [JH]. Maderu allugáu horizontalmente y fixu nun aguilón per caún de los cabos, que val d’encontu a los cangos [Cv]. Maderu paralelu a la viga cumbrial dende la pa- rede posterior a l’anterior [Ll]. Caún de los maderos asitiaos paralelos al cumal del teyáu sol que van los cabrios [Sm]. En- contu pa la viga d’armar nel teyáu [Qu]. Cast. <i class="della">jabalcón</i>(TEST)
|
[Cg]. 2. Barril de tamañu grande [Llu]. 3. Midida de capacidá [Tb (= la maniega de Ll). Tox] de dos copinos [Ll. Ri]. Zalamín [Mi (Oc)]. Antigua midida de capacidá [Qu]. 4. Tercera parte de la vara, equivalente a un pie [R]. Midida de llonxitú [Tox].
|
|
Piértiga de variar o dimir les castañes, más llarga que’l picu y más curtia que la pienda [Cv]. 6. Tercera arada o llabor que se da a les tierres [Tor. Mar]. //-es ‘maderes que formen parte del armazón del teyáu’ [Pa]. ‘vigues allargaes de madera que valen d’encontu al teyáu y s’asitien na posición horizontal [Cp]. ‘vigues paraleles a la combrial nel techu’ [Ac]. ‘made- ros paralelos a la combrial que faen l’armazón del teyáu’ [Sb]. ‘vigues fuertes del armazón de la casa’ [As]. ‘vigues llargues |
|
terciada, la 📖: terciada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Tabla na estructura del teyáu so la que van poniendo los <i class="della">can- </i><i class="della">gos</i>(TEST)
|
verticalmente [Tox].
|
|
||
“tercial” 📖: “tercial”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Nome conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">diez</i>(TEST)
|
et siete ffaniegas descanda et un tercial 1297(or.) [MCar-II/244]
|
|
||
tercianes, les 📖: tercianes🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<ident class="della" level="1"></ident><tercianas [PSil].>(TEST)
|
Cast. tercianas, paludismu [Ac]. Fiebres intermitentes que salen cada tres díes [PSil].
|
|
||
tercianteri 📖: tercianteri🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><{Camiéntome qu’apaez en construcción alverbial}.>(TEST)
|
Enantes d’antes d’ayeri [Ca (LBlanco)].
|
|
||
tercianueche, a 📖: tercianueche🔤: , a 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a |
<ident class="della" level="1"></ident><tercianuetse [Qu].>(TEST)
|
|
|||
terciar 📖: terciar🏗️: NO ✍️: NO |
<aterciar [Vg].>(TEST)
|
Cast. terciar [Pa].
|
Intervenir nun tratu pa iguar les diferencies ente comprador y vendedor [Pa. Cg. Ac. Tb. Sm. Cd. Pr. Tox. R], pa mediar nuna discusión [Ri. PSil]. Mediar ente dos ene- migos [Tox]. 2. Inclinar [Cg]. 3. Equilibrar una carga [Lln. Cd. Pr]. 4. Cortar la madera en trozos pa trabayalo meyor [Ac]. 5. Presumir [Ac]. 6. Poner los tercios [Sb]. 7. Echar dalgo al llombu de forma que quede una parte per detrás y per delantre otra, viniendo a quedar les dos a la mesma altura [Lln]. Poner una carga o cosa, altravesada o al sesgu [Ay. PSil. Tor]. 8. Arar per tercera vez les tierres [Vg]. Facer la tercia nuna finca [Tor. Mar]. 9. Soceder de mou afayadizu o bien oportunu [Lln]. Ocu- rrir, soceder [Ay. Ri. Tb. PSil]: Aquí lo tienes pa lo que tercie [Tb]: Tercióu que fexo falta contar con él [Tb]: Si tercia vamos, si nun tercia non [Tb]. 10. Machacar piedres [Bulnes (Lln)]: Zutrón pa terciar piedras [Bulnes (Lln)]. //Si se tercia ‘si ocu- rre, si puedo, si ye bonablemente posible’ [Tb. Cd]. //Cuandu tercie ‘cuando se presente una ocasión’ [Tb. Pr]. Del llat. tertiāre ‘facer por tercera vez’ (em), con dalgún con- tinuador románicu (rew) ya asitiamientu hispánicu (deeh), per vía semiculta. |
||
terciáu, ada, ao 📖: terciáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<terciá [Ll]. //terciadu/ada [Llomb].>(TEST)
|
Equilibrada (una carga) [Cd]. Bien asitiada, dexada con esme- ru (una prenda) [Mi]: Pon eso ahí terciao na cama [Mi]. 2. Bien repartíu [Pr]. Proporcionáu [Lln]. 3. Medianu, interme- diu [Lln], bien colocáu [Mi]. Nin grande nin pequeñu, me- dianu [Cd. Pr. /Mánt/. JH. Llomb]: To mercate un gochicu terciáu na Pola [JH]. 4. Altravesáu (dalgo colocao) [PSil]. Inclináu [Cg], torcíu a un llau [ALl (Folk)]. 5. Mitá blanca, mitá prieta (la gocha).
|
|
cfr.). |
|
tercieru, el* 📖: tercieru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación como posible nome
d’oficiu ‘el que tercia (nun tratu)’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
Iohanne Terciero 1231(or.) [SPE-I/444] Cfr. terciu, a, o.
|
|||
terciu, a, o 📖: terciu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tercia [Cl].>(TEST)
|
Cast. tercio [Cl. Tb. PSil. JH].
|
|
Del llat. tertius, -a, -um ‘terceru en orden’, ‘terciu (de daqué, d’un tou)’ (old), con continuadores románicos (rew) ya his- pánicos (deeh; dcech s.v. tres), per vía semiculta y con posible nominalización (cfr. tercia, la & terciu, el). Son derivaos ast. tercial (cfr.). De tertius féxose’l deriváu tercieru (cfr.) que co- nocemos pela documentación. |
|
terciu, el 📖: terciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Plazu [Lln] trimestral pal pagu d’impuestos qu’antiguamente señalaben per tercios [Cg]. 2. Acomodu, arreglu [PSil]: <i class="della">Si</i>(TEST)
|
hai terciu bien [PSil]. //-os ‘dos sogues que suxeten llixeramente la carga que se pon a les caballeríes’ [Sb. Oc]. ‘les dos partes en que se dixebra la carga d’una caballería’ [Sm]. ‘les dos par- tes d’una carga’ [As]. //Daterciu (dizse cuando ta) distribuida la carga de les caballeríes en dos partes de mou que queden equilibraes [Sm]. //En terciu ‘a puntu pa vender (un animal)’ [Lln]. //Faer mal terciu ‘cuadrar mal’, ‘nun venir bien’ [PSil]. //Nun me fai buen terciu marchar agora ‘nun me vien bien marchar agora’ [PSil].
|
|
Cfr. terciu, a, o. |
|
terciupelu, el 📖: terciupelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">terciopelo</i>.
<i class="della">Emponxeron al difuntu</i>/<i class="della">mitanes sobre una mesa,</i>/<i class="della">cubierta</i>(TEST)
|
de terciupelu/d’oro y fleque lla presea [ABalvidares, Ca- llórigu (Poesíes 125-128)] Me mandaron asentame/en un bancu o lo que yera,/afo- rradu en terciopelu/al lladu de la Rexenta [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 338-341)]
|
D’una amestadura del ax. terciu (cfr.) y pelu (cfr.), paralelu al cast. (dcech s.v. tres). |
||
tercu, a, o 📖: tercu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+tircu [y Ay].>(TEST)
|
Cast. terco, testón [Ay. Tb].
|
Quiciabes en rellación etimolóxica col llat. altercari ‘dispu- tar’ (old), ‘contender nel foru con entrugues y respuestes’ (abf) d’u siguió l’ast. *altercar → altricar (cfr.), que pudo entendese como compuestu nel so participiu fuerte *altercu, a, o → tercu, a, o, d’asitiamientu asturianu. García de Diego pon cast. terco en rellación col llat. *integricāre ’integrar’ (deeh). Pela so parte Dworkin (2008: 115) resume otres opiniones: la de Corominas- Pascual que dulden del so orixe anque rellaciónenlu col célt. *tercos (dcech s.v. terco). La de Meier que partía del llat. *tri- culare dende *tricare fechu dende’l llat. tricae ‘obstáculos’. La de Malkiel que pescanciaba que cast. entercar, un doblete de enternegar, tendría un orixe nel llat. internecare ‘matar’. |
||
terenal, el 📖: terenal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sitiu pobláu de terenos [Lln].
|
Cfr. terenu. |
||
terenu, el 📖: terenu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><teleñu [AGO].>(TEST)
|
|
|||
tereña, la 📖: tereña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
teresilla, la 📖: teresilla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
teresita, la 📖: teresita🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
terézanu, el 📖: terézanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Páxaru llamáu cuquiellu [Ll].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes de <i class="della">tetrao,</i>(TEST)
|
-ōnis ‘nome que lleven dellos tipos de páxaros’ (old), variante del masc. llat. d’aniciu griegu tetrax,
|
|
||
tericia, la 📖: tericia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tiricia [y Lln. y Ac. Sb. y Ay. Ll. y Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Cv. y Tox. Mar]. /////tiriz [Cñ]. teriz [y Ac. Llg. Sr. Ri]. telicia [Ar].
//tiriza [/y Eo/].>(TEST)
|
Cast. ictericia [Lln. Pa. Cg. Cñ. Ac. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Cv. Tox. /Eo/. Llomb. Mar. JH]: Tien la teriz [Llg]. //Aquí me tienes marrubiu/ aquí me tienes al sol:/que me quites la tiricia/que me des outra color [Tb]. Posible cultismu d’aniciu cultu, el grecismu (ic)tericia, acor- dies con Isidoro de Sevilla: “los griegos criaron el términu te- ricia del nome d’un animal que tien el color de la felén” [Hic- Teris Graeci appellant a cuiusdam animalis nomine, quod sit coloris fellei (Etimologías iv, 8-213)], si bien hai otres propuestes na antigüedá (cfr. Etimologías, nota de p. 496). Paez que se trata d’una pallabra xeneralizada dende l’axetivu
|
*hicterīcea, llueu nominalizáu y que, al llau d’una espresión semiculta, tiricia (ghla §3.3.3; pe3: 303), ufre otra que paez popular (teriz). Dende’l nome féxose’l verbu *tericiar (cfr.) que conocemos pel so participiu tericiáu (cfr.). La variante ateliciar supón el mesmu aniciu fónicu pero’l so conteníu em- pobina a almitir un encruz col cast. aterir. |
||
tericiar* 📖: tericiar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ateliciar [Ar].>(TEST)
|
Tar ateríu, arruináu de salú [Ar].
|
Cfr. tericia. |
||
tericiáu, ada, ao 📖: tericiáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
</b>Con tericia [JH]. Pp. de <i class="della">tericiar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
terliz, la 📖: terliz🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tela tosca de llin o espartu [R]. 2. Bisagra, gonciu de les puer- tes [Ce. R].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vna</i>(TEST)
|
vestimienta acabada la casulla teçida de terliz de lino
|
|
Del llat. trilix, -īcis ‘de triple filu’ (old), con continuadores románicos centro-occidentales (rew) ya hispánicos (deeh s.v. trīlix, -īcis). Hai documentación n’Alexandre; tamién ye abondosa la documentación castellana medieval (Martí- nez Meléndez 1989: 513); tamién l’ aragonesa del sieglu xv (Sesma & Líbano 1982: 345). Hai quien entiende terliz como ‘texíu de seda’ tomáu del fr. treillis, tresliz, con una referen- cia primera a la disposición de les fibres (lizos) coles que se forma un dibuxu particular (Alfáu de Solalinde 1969: 171). La disposición de les pieces pudo ser responsable de que’l mesmu nome terliz llograre l’aceición 2. |
|
terma, la 📖: terma🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
//<i class="della">Cambiar</i>(TEST)
|
la terma ‘camudar el tiempu’ [Llg].
|
|
||
termeneru, el 📖: termeneru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////termeneros [Mar]. termaneros [Mar].>(TEST)
|
Muñón, oxetu que marca la llende ente dos finques [Arm.
|
|
Mar]. del llat. terminus, -i ‘llende’, ‘términu’ (em), quiciabes *terminarius, -a, -um, d’u siguió’l semicultismu termeneru (cfr. términu) al sur del Cordal, llueu nominalizáu. |
|
terminación, la 📖: terminación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Parte final [Lln. Sr. Tb].
|
Del llat. terminātio, -onis ‘llende’, ‘terminación’ (em; abf), per vía semiculta. |
||
terminar 📖: terminar🏗️: NO ✍️: NO |
Acabar [Xral]. 2. Determinar [Ay]: <i class="della">Terminoren</i>(TEST)
|
en nun dir [Ay]. {3. (Doc.). Finxar, amoyonar, llendar}. //-se ‘decidise, atrevese’ [Ac (= determinase = eterminase)].
|
|
Del llat. termināre ‘marcar la llende d’una tierra, d’una pro- piedá’, ‘fixar’, ‘llevar a una conclusión’ (old), per vía culta, pero con un compuestu de creación romance como’l com- puestu desterminar ‘desaniciar’ (cfr.). Tamién ye d’aniciu cultu l’ast. determinar (cfr.), del llat. determinare ‘marcar les llendes’ (abf); nesta aceición tamién coincide l’ast. destermi- nar ‘determinar’ de formación romance. |
|
terminaxu, el 📖: terminaxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">terminajo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible adautación del cast. terminajo (drae). |
||
“terminiega” 📖: “terminiega”🏗️: NO ✍️: SI |
Voz conocida pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">nuestros vassallos solariegos de Sant Felizes e nuestra </i><i class="della">ter-</i>(TEST)
|
miniega 1257(or.) [MSAH-V/343] Cfr. términu.
|
|||
términu, el 📖: términu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///términos [Mar]. térmenes [Mar].>(TEST)
|
Piedra que fai de moyón ente dos finques [PSil. Vg. Mar]. //Chegóu hasta’l términu [PSil]. //Como un términu ‘firme, fuerte’ [PSil]: Vas a encontrala como un términu [PSil]. //L.levar mal ternu ‘pasalo mal (persona, animal, cosa) pol munchu trabayu, pol mal tratu’ [Cv].
|
|
||
ternerizu, a, o* 📖: ternerizu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<terneriza [Cd. Pr].>(TEST)
|
(Lleche) que da la vaca acabante parir [Cd. Pr]. Cfr. tenriz, iza, izo.
|
|||
terneru, a, el/la 📖: terneru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<terneiru [Qu. Cn (Oc)]. +terniru [Ay].>(TEST)
|
Xatu [Ay. Qu. Cn (Oc). Mar]. Cfr. tenreru, a, o.
|
|||
terniella, la* 📖: terniella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<terniel.la [Pzu].>(TEST)
|
Cast. ternilla [Pzu].
|
Cfr. destornillar. Posible adautación del castellanismu fecha automáticamente pol autor del léxicu del Pzu. |
||
ternu, el 📖: ternu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<terno [Sr]. termo [Ll].>(TEST)
|
//A terno y ambo ‘per tolos llaos’ [Sr]. //Robar a eterno y ambo ‘robar a diestra y siniestra’ [Ll].
|
La espresión de L.lena entendíla como un llatinismu tresmitíu per vía eclesial na aceición de ‘dende siempre y a un llau y otru’, emplegada pa dar munchu realce a una aición na que s’incide de contino (cghla 336). Con too, plantégome si po- dría tratase d’una espresión en rellación col ast. términu (cfr.). Pero nun ha escaecese que’l llat. disponía d’un distributivu terni, -ae, -a ‘triple’ (em), ‘tres a la vez’ (old) coordináu con ambo, -ae, -o ‘dos d’un par’, ‘dambos’ (old) quiciabes pente medies d’una espresión xeneralizada en singular *a terno et ambo cola que se fadría referencia a daqué que cinca a tres y dos partes, per un llau y per otru. El distributivu quiciabes xustifique tamién la espresión l.levar mal ternu anque paez rellacionable col ast. términu. |
||
terolero {?} 📖: terolero {?}🏗️: NO ✍️: NO |
Muyer fata [Lln].
Voz que se da a una muyer quiciabes remedando la so afición a cantar o a falar ensin xacíu, igual, en bona midida, que <i class="della">ti-</i><i class="della">(TEST)
|
ruliru (cfr.).
|
|||
terón, el* 📖: terón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<teirón [Pr. Oc].>(TEST)
|
Baille que se fai llueu d’una boda nos pueblos [Pr. Oc]. Baille de boda [Oc].
|
** |
||
terradura, la* 📖: terradura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<terraúra [Ca].>(TEST)
|
Tierra que se xubió d’una tierra de llabranza dende la parte d’abaxo a lo más alto [Ca].
|
Cfr. tierra. |
||
terral, el 📖: terral🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aire que sopla de tierra, xelao, pela mañana [Llu]. Aire o bri- sa que vien de tierra [Xx]. Aire del sur [Xx]. Aire fresco que sopla de tierra o ríu [Cñ]. Brisa mañanera de tierra [Vd]. Brisa que va de la tierra a la mar al escurecer [Lln].
Del llat. terrālis, -e qu’apaecía como axetivu de <i class="della">herba</i>(TEST)
|
(em; abf) y que nel nuesu casu ha entendese como ‘de la tierra’ lo que da pie pa considerar que se trata ente nós d’un términu d’aniciu marineru. El términu nun lu conseñen nin rew nin deeh; sí dcech como deriváu de tierra (dcech s.v. tierra).
|
|||
terralgu, el* 📖: terralgu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación medieval como ‘conxuntu de tierres’:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">iantares</i>(TEST)
|
façenderas foros monpostorias &terradgos aruoles con frucho & sen 1282 [MB-II/118]
|
|
Cfr. tierra, col continuador del suf. -aticus (ghla §4.9). |
|
terramplén, el 📖: terramplén🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<terremplén [Cñ. Ac. Llg. Sb. y Cd. Pr]. terraplén [Mar].>(TEST)
|
Cast. terraplén [Pa. Cñ. Ac. Llg. Sb. Cd. Pr]. 2. Ádene o trabe de nieve [Mar].
|
Posible galicismu terre-plein, formación asemeyada a mam- plén (cfr.), común al cast. (dcech s.v. tierra) con una propa- gación de la nasal final al cuerpu mediu de la pallabra como folgazán → folganzán. Con una metátesis tenemos l’ast. re- teplén (cfr.). |
||
terrar 📖: terrar🏗️: NO ✍️: NO |
<tierrar [y Cb]. aterrar [y Ay. Pr (Cv)]. atierrar [Cl].>(TEST)
|
Entamar a vese la tierra cuando va esneviando [Cl].
|
2. Xubir tierra dende la parte d’abaxo a la d’arriba nun terrén cues- to [Pa. Sr. Bi. Sb. Llg. Ca. Ay. Ll (= entarrentar)]. Sacar la tierra de les orielles d’una finca y llevalo ande fai más falta, al centru de la mesma [R]. Acarriar la secha última que taba abaxo, hacia arriba [Cb]. Llevar en cestos la tierra arrastrao al llover, dende la parte baxa a l’alta del prau [Cestería]. 3. Asitiar tierra nos baches o pozos pa poner raso’l terrén [Cl]. Terraplenar [Ay]. Llenar de tierra un pisu, un terrén [Cb. Cp], una fuexa [Cv. JH]. Llenar de tierra la fuexa onde se llanta un árbol o un poste [Pr (Cv)]. 4. Arimar tierra al pie de les plan- tes, recalzales [Pr (Cv)]. 5. Echar tierra a lo llargo del cairel pa que nun se pierda l’agua ente les piedres sinón pa que vaya pela presa [Oc].
Cfr. tierra. |
||
terráu, el 📖: terráu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Casa baxa, xeneralmente xebrada del sitiu u se vive, destinada a despensa o bodega, con pisu de tierra [Tor]. 2. Cuartu o habitación del pisu baxu que val de comedor y de despachu [Mar].
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">uno</i>(TEST)
|
superato et II terratos et I ferragine 979 (s. xii) [MSAH- I/359]
|
|
Cfr. tierra. El nome terráu tien, nidiamente, un aniciu axe- tival. |
|
“terraza”, “terrazo” 📖: “terraza”🔤: , “terrazo” 🏗️: NO ✍️: SI Interpretación: 🧱 “terrazo” |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘cacíu de líquidos (orixinariamente de barru)’:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">duos</i>(TEST)
|
lombos singulas gallinas singulos panes media terraza uino uel sicera 1042 (f. s. xii) [ACL/152]
|
|
||
terremotu, el 📖: terremotu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">terremoto</i>, temblor de tierra [Cñ. Ac. Tb].
<ident class="della" level="1"></ident>Del llat. terrae mōtus (em s.v. terra; rew), pente medies del it. (dcech s.v. tierra). L’ast. <i class="della">terremoto </i>‘remotu’ (cfr. <i class="della">remotu, a, o</i>) como ax. (‘remotu’ [Cñ. Uv]) paez un tracamundiu por cuenta l’averamientu fónicu ente <i class="della">terremotu</i>(TEST)
|
y remotu (cfr.).
|
|||
terremuesu, el 📖: terremuesu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
terrén, el 📖: terrén🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tarrén [Cl. Cb. y Tb. y Sm. An. y Cd. Tox. PVieya. Oc.
<ident class="della" level="1"></ident>/Valdedo (Eo). Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. terreno [Cl. Llg. An. Pr. PVieya. Oc]: Ese tarrén da bonas patacas [An]: Ta pol tarrén [PVieya]. Tierra, suelu [/Eo/], campu [Tox]. 2. Suelu de tierra [Tb. Sm. Gr. Cd. Pr.
|
hun terreno que ias en la cortina de la barriada [s. f.] [SPM/562]
|
Del llat. terrenus, -i (em) o terrenum, -i ‘terrén’ (em). Da la impresión qu’en delles partes güei conozse la oposición te- rrenu ‘un terrenu’/terrén ‘de tierra’, asina tien un terrenu/ ye terrén ‘de tierra’ (paez terrén; paez de terrén). Nesti casu talmente paez que terrén ye continuador del ax. terrenus ‘de tierra’ (em), que llueu podrá nominalizase. Pero’l llat. terrēnus, -a, -um (em; abf) pudo emplegase como ax. terrenu, a, o (cfr.) d’u surdiría la variante terreñu (cfr.), como farina y fariña (ghla §4.5.8) anque sedría posible almitir *terrēneus, |
|
“terrenal” 📖: “terrenal”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘de la tierra’, ‘d’esti mundiu’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">nin</i>(TEST)
|
uerguenza de los omes terrenales et desprecian 1299 [MSAH-V/583]
|
|
Cfr. terrén. |
|
terrenar 📖: terrenar🏗️: NO ✍️: NO |
<aterrenar [yAr]. terreñar [y Cl (VB). Os].>(TEST)
|
Entamar a vese la tierra al desfacese la nieve [Cl (= terrar). Ay. Ar]. Quitar la nieve de la superficie de la tierra [Sb]. //-se ‘dexelase la nieve’ [Os]. Cfr. terrén.
|
|||
terrentada, la 📖: terrentada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tarrentada [Lln. y Cl (S)].>(TEST)
|
Sitiu abondosu en tierra (porque lo hai o por tar llueu de ca- yer) [Cl (S)]. Terrén sin céspede y polvoriento [Lln]. Aflora- mientu natural de tierra [Lln].
|
Deverbal de *terrentar (cfr. terrén). |
||
terrenu, a, o* 📖: terrenu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<terreno [Sb].>(TEST)
|
//Yá ta terreno ‘yá esnevió’ [Sb].
|
Cfr. terrén. |
||
terrenu, el 📖: terrenu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cast. terreno, tierra [Tb. Mar]. 2. Tierra que se sema o pue semase [SCiprián]. //Terreno común ‘terrén esin amu per onde pasa tol mundiu’ [Ac]. ‘tierres de propiedá comunal’ [Tb (= terrenu del común)]. //Terrenu en poula ‘sitiu que nun produz’ [As (i)]. Cfr. terrén.
|
|||
terreñosu, a, o* 📖: terreñosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<terreñoso [Ar].>(TEST)
|
Ferruñosu [Ar (= terroso)].
|
Cfr. terrén. Semánticamente ha almitise un tracamundiu col ast. ferruñosu como se pervé tamién en terrosu, a, o (cfr.). |
||
terreñu, a, o* 📖: terreñu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<terreñu [Lln].>(TEST)
|
(Tierra) que se descubre al dir esneviando o perdiendo la nie- ve [Lln]: Queda terreñu [Lln]: Yá hai terreñu [Lln].
|
Cfr. terrén. |
||
“terrequina” 📖: “terrequina”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación como ‘tierra (de llabor) pequeña’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
|
la penna que iaz entre la heredat dela costa hie la terre- quina del Re 1244(or.) [DOSV-II/194]
|
Del llat. terra (cfr. tierra) cola amestadura d’una doble su- fixación diminutiva en -ic + -ina. |
||
terrera, la 📖: terrera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tarrera [Po (i)].>(TEST)
|
Sitiu onde hai o cai la tierra [Cl (S)].
|
2. Páxaru qu’añera en suelu [Ar]. Páxaru como’l raitán pero más allargáu [Po (i)]. Cfr. terreru, a, o. |
||
terrerada, la 📖: terrerada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Brisa de tierra, del sur [Llu].
|
Cfr. tierra. |
||
terreru, a, o* 📖: terreru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tarréu/tarrera (<i class="della">sic</i>) [Cl].>(TEST)
|
Fechu con tierra o de tierra [Cl].
|
Del llat. terrarius, -a, -um ‘que s’alimenta nel campu’, ‘que vive en llibertá’ (abf) pero que, de xuru, pudo llograr usos semánticos averaos a los de güei anque terreru pue ser un deriváu vieyu en rellación a tierra (cfr.). La nominalización afecta al femenín terrera (cfr.) y al masc. terreru (cfr.) anque ésti pue ser frutu, pelo menos en dalguna de les sos aceicio- nes, del deriváu del llat. terrarium. |
||
terreru, el 📖: terreru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<terrero [Llu. Cñ. Ay]. tarreru [Lln. Cg]. +tirriru [y Llg. Ri].>(TEST)
|
Casa o habitación col suelu de tierra [Cb]. “Casa terrera. Casa sin tillar, sin entablado” [Ay]. 2. Escombrera [Min] de la mina [Llg (Toponimia 110). 3. Aire caliente del sur [Cñ. Llu]. 4. Ribazu [Lln. Cg] grande [Lln]: Esti prau de la cuesta tien un terreru [Lln]. Sitiu terrosu y pindiu [Llg]: Cayó per isi terriru pa baxo [Llg]. 5. Gadaña cola punta del pañu baxa y que se clava abondo na tierra [Ri].
|
|
Cfr. terreru, a, o. |
|
terrestre 📖: terrestre🏗️: NO ✍️: NO |
Que nun ye marineru (l’home) [Cg].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">aut</i>(TEST)
|
infanzones aut omnes terrestres 1025 (s. xii) [ACL/423]
|
Del llat. terrestris, -e ‘que vive, qu’actúa na tierra’ (old), con dalgún continuador románicu (rew) y en castellán (dcech s.v. tierra). |
||
terréu, el 📖: terréu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Ribazu [Cg].
Podría tratase d’una formación *terrētum>(TEST)
|
*terredu > terréu como si se tratare d’un abondativu de terra (cfr. tierra), averáu al ast. terrarium, -i ‘oteru’ > ast. terreru (cfr.). Tamién ye cierto que dende terrarium > terreiru > terreru pudo dase la perda de la -r- d’u podría siguir ast. terréu, como s’alvierte nel masc. tarréu/tarrera variante del ax. supuestu terreru, a, o (cfr.).
|
|||
terrexida, la* 📖: terrexida🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<terrixida [An].>(TEST)
|
|
|||
terrexíu, el 📖: terrexíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tirrixíu [Oc].>(TEST)
|
|
|||
terrexíu, ida, ío* 📖: terrexíu🔤: , ida, ío* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="1"></ident><tirrixíu [Cv].>(TEST)
|
Allerciáu, con mieu [Cv].
|
|
||
terrible 📖: terrible🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">terrible</i>(TEST)
|
[Xral]. 2. Grande, dignu d’almiración [Tb.
|
|
||
terribleza, la 📖: terribleza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Pela</i>(TEST)
|
terribleza ‘pelo horrible, peles males’ [Lln].
|
Cfr. terrible. |
||
territoriu* 📖: territoriu*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="2"></ident>a-1)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">in</i>(TEST)
|
territorio Uallio terras et senras 857 (s. xii) [DCO-I/23]
|
duos pratos et terra calva qui sunt in territorio legionensi
|
Del llat. territōrium, -i ‘territoriu’, ‘espaciu de tierra zarrada nes llendes d’una ciudá’ (em s.v. terra; old), con continua- dores románicos (rew), per vía culta (§a-1) frente al intentu romanizador que s’alvierte cola sonorización de -t- (§b). Los exemplos de tipu §a-2 podríen ufrir l’influxu de terrēnum, por cuenta la nasal. Los exemplos con “u” tónica pueden ser, cen- ciellamente, una grafía con valor [ó] por cuenta que les lletres llatines respectives representaben una ŭ, ō qu’abocaben al mesmu resultáu pero nun ye refugable almitir que se pueda tratar d’un resultáu [ú] niciu del zarramientu metafonéticu de la tónica por influxu de -u o de la [j], como vemos en “padre- munno” (cfr.). con rellación a patrimoniu. |
|
terriu, a, o 📖: terriu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<++tirriu/{terria}/terrio [Ay]. ++tirriu/a/{o} [Sb]. tirriu/a [Vg]. tirriu [Pa. Cb].>(TEST)
|
Duru, que nun se mueve con facilidá [PSil]: El piechu anda terriu [PSil]. 2. Duru, infláu, tiesu [Tb]. Tirante [Sb], tiesu, es- tiráu [Cb]. Duru (l’ubre de les vaques) [Tb. Sm]: Tien los tetos terrios [Tb]. Dura por cuenta’l fríu (una cosa) [Ay]. Ríxidu [Sm. Bab. Vg]. 3. Arrogante, llevantáu [Tb]: Púnxose terriu ya nun había quien lu faer cal.lar [Tb]. 4. Con cara de mal humor [Cb]. De caráuter avinagráu [Pa].
|
|
Del llat. terreus, -a, -um ‘fechu de tierra’ (old), con curtiu asitiamientu románicu (rew s.v. těrreus), ensin diptongación por influxu de la yod en terriu si acoyemos la cantidá dada por Corominas-Pascual těrrěus > cast. térreo (dcech s.v. tie- rra). Nos casos de tirriu, tirria (llueu con nominalización del femenín) ha almitise l’influxu persistente de la yod responsa- ble d’un segundu zarramientu (ghla §3.1.6.3b; García Arias 2016a: 814) anque nes fasteres con metafonía por -u podría entendese como una fuerza qu’actúa nel mesmu sen tal y como s’alvierte en tibiu (cfr. tebiu). Veríase tamién influxu de la [j] al dase nun contestu con -rrj- (ghla 96) como veríamos en horreum > horriu → hurriu. Semánticamente paez que’l sema ‘duru’ ye’l que xustifica l’aplicación a los usos figuraos que vemos en §3-4; tamién nel nome tirria (cfr.) que s’alloña enforma de la propuesta onomatopéyica debida a Corominas- Pascual (dcech s.v. tirria). Sobro terriu pudo facese’l verbu compuestu enterriar (cfr.) y, quiciabes, per terriar → *per- terriar → peterriar (cfr.) col so compuestu empitirriar (cfr.). Nun sedría imposible dende terreu l’asitiamientu d’una -g- antihiática que favoreciere l’apaición de *térregu → *aterre- gar → atarragar (cfr.) verbu asociáu non sólo a tierres seques sinón a la dureza del ubre y caldar de les femes. Ye verdá que l’arabismu atarragar (dcech s.v. atarraga; da s.v. atarracar) anque nun se conseña n’ast. (la so conseñación namái por JH torga’l posible argumentu favoratible al so usu) pudo favore- cer l’emplegu del ast. tarragar. Paralelamente dende *térreu pudo facese’l compuestu *enterregar conocíu gracies al parti- cipiu enterregáu, ada, ao (cfr.). Dende l’ast. terriu foi posible un aumentativu nominalizáu enterrión (cfr.). |
|
terronáu, ada, ao* 📖: terronáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<terronaa [Sb].>(TEST)
|
(Persona) vieya y gastada [Sb].
|
Cfr. tarrón. |
||
terror, el 📖: terror🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">terror</i>.
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">sine</i>(TEST)
|
metu et terrore 1072(or.) [MSAH-II/436]
|
|
||
terrosu, a, o* 📖: terrosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><terroso [Ar].>(TEST)
|
Ferruñosu [Ar].
|
|
||
terruñu, a, o* 📖: terruñu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><terruñu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
tesar 📖: tesar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><atesar [JH. R. /Mánt/].>(TEST)
|
|
|||
tesca, la 📖: tesca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Caspa [JH] que cai de la cabeza [Cb. GP. R]. 2. Sarna [GP
<ident class="della" level="1"></ident>a. 1788].
<ident class="della" level="2"></ident>- “<i class="della">Tesca</i>, es la caspa de la cabeza; también se llama así la sarna” [GP a. 1788]
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes del neutru llat. tesca, -orum ‘llugares inhóspitos’ (abf) qu’apaez nuna glosa como <i class="della">“loca</i>(TEST)
|
augurio designata. Cicero aspera ait esse et difficilia” y tamién “loca deserta et difficilia lingua Sabinorum” (em). L’exemplu ast. podría ser un niciu de l’aplicación figurada del terrén a la realidá del cuerpu humanu (pe2: 387). Ye posible que l’ast. caltenga’l correspondiente pl. tesques ‘vexetación que naz espontánea- mente ente’l maíz (aprovéchalo’l ganáu)’ [Pa].
|
|||
tésicu, el 📖: tésicu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Pozu d’agua poco fondu, como un champán o charcu [Sr].
<ident class="della" level="1"></ident>El términu paez guardar fónicamente parentescu col ast. <i class="della">tísi- </i><i class="della">cu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.) y asina lu acoyimos (pe2: 387). De toes mane-
|
res abúltanos que’l significáu paez que nun s’avién col étimu propuestu. ¿Sedría ast. tésicu una adautación del cultismu (geo)-désicu? |
||
tesón, el 1 📖: tesón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
Aum. de tesu.
|
|||
tesón, el 2 📖: tesón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Palu en forma de forca emplegáu como tentemozu o encon- tu mentanto carguen el carru [Sm. Pzu]. 2. Firmeza, tenacidá [PSil]. Constancia nel trabayu [Cd].
Del fem. llat. tensio, -ōnis ‘cuerdes pa tensar’ (abf), ‘estre- chamientu’, ‘procesu d’estrechar apertando’ (old), con con- tinuadores románicos (rew). Un cultismu tenémoslu nel ast. <i class="della">tensión </i>común col castellanu (deeh). Sobro ast. <i class="della">tesón </i>féxose’l verbu <i class="della">atesonar</i>(TEST)
|
(cfr.). Cola amestadura en -ūtus (old) féxose l’ast. tesonudu (cfr.).
|
|||
tesonudu, a, o 📖: tesonudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tesonúo/a [Sb].>(TEST)
|
Con tesón [Sb]. Testón [Sb]. Que nun camuda, que se caltién con firmeza [PSil].
|
Cfr. tesón 2. |
||
tesoreru, el* 📖: tesoreru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación del dominiu, ‘el que curia’l tesoru’, ‘alministrador’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Agilani</i>(TEST)
|
tesorario 1022 (s. xii) [ACL/373]
|
|
Cfr. tesoru. |
|
tesoru, el 📖: tesoru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tesouru [PSil. Tox. /Eo/]. +tesuru [Ay]. tresoru [AGO].>(TEST)
|
Cast. tesoro [Lln. Cl. Cg. PSil. Tox. /Eo/. AGO]. Ayalga [Ay].
|
conmo se astragan los otros que estan en el thesoro enpres- tandolos 1327 [ACL-IX/325]
|
2. Hucha [Cg]. {3. (Doc.). Sitiu onde s’alluga’l tesoru}. Del llat. thesaurus, -i ‘tesoru’, préstamu d’aniciu griegu (em), con continuadores románicos (rew). Sobro tesoru féxose te- soreru (cfr.) asina como’l verbu atesorar (cfr.). |
|
“testación” 📖: “testación”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">no<n>(TEST)
|
colla
|
|
Del llat. testatio, -onis ‘testimoniu’, ‘declaración’ (abf), per vía semiculta. |
|
testada, la 📖: testada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Golpe cola cabeza [Tb. Tox]: <i class="della">Daba</i>(TEST)
|
testadas ensin aparar [Tb].
|
Deverbal débil del ast. testar (cfr. atestar) en nidia rellación col ast. tiesta (cfr.). |
||
“testador” 📖: “testador”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">llamados</i>(TEST)
|
e rogados por el dicho Alfonso Periz testador
|
|
Del llat. testator, -oris ‘el que fai testamentu’, ‘testigu’ (abf). |
|
testaferriu, el 📖: testaferriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Insultu pa referise a una persona folganzana ya inútil [PSil].
|
Adautación del italianismu modernu tresmitíu pel castellán (dcech s.v. tiesto) pero interpretáu fónicamente acordies col arabismu inxertu nel dominiu ástur ferriu (cfr.). |
||
testamellón, el* 📖: testamellón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Posiblemente recoyíu con cheísmu, “testamechón” [Ll], por <i class="della">*testamel.lón</i>}.>(TEST)
|
Testerada, morrada [Ll].
|
Quiciabes sía una amestanza de dos términos conocíos n’asturianu, testa- variante de tiesta ‘cabeza’ (con camu- damientu acentual al desplazase l’acentu cola amestanza de pallabres), y mellón, pallabra en rellación con mella (cfr.), un posible aumentativu del hipotéticu masculín co- rrespondiente. |
||
testamentariu, a, el/la 📖: testamentariu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<ident class="della" level="1"></ident>Términos conocíos pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">meto</i>(TEST)
|
mia ultima ueluntad en aluidrio destos mios testamen- tarios 1254(or.) [ACL/222]
|
Iohan Guillemiz ... fillo e testamentario de Maria Iohan mia madre 1341(or.) [MSMV/174]
|
Del llat. testamentarius, -a, -um ‘del testamentu’ (abf) no- minalizáu lo mesmo’l masc. (§a) que’l femenín (§b) na acei- ción fondera de ‘el que ye responsable del cumplimientu del testamentu’. Ye posible, pero non seguro, que §c tenga que s’entender como un deriváu equivalente al actual cast. tes- tamentaría ‘execución de lo dispuestu nel testamentu’. Lo mesmo uno qu’otro ha tenese por cultismu. |
|
testamentu, el 📖: testamentu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">testamento</i>(TEST)
|
[Xral]. ///Bona olla, mal testamentu [LC].
|
|
Del llat. testāmentum ‘declaración d’un testigu’, ‘testamentu’ y na llingua de la Ilesia ‘allianza’ (em). Trátase d’un términu conseñáu de magar l’aniciu de les nueses escritures y docu- mentáu a lo llargo’l tiempu, al norte y sur del cordal; mediáu’l sieglu xiii apaez con diptongación pero, a la vera, conséñase la variante ensin diptongu qu’acabará triunfando quiciabes como castellanismu y niciu del puxu cultizante de xueces, abogaos y eclesiásticos. |
|
testamón, el* 📖: testamón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
{(Doc.). Testigu} //<i class="della">No quedó ni testamón </i>‘nun quedó naide’ [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">testimones</i>(TEST)
|
Pedro Garçia e Garcia Johanes e Pedro Cornot
|
|
Cfr. testimoñu. |
|
testanera, la 📖: testanera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Sitiu de munchu calor, recalentáu por da-y munchu tiempu’l sol [Sb]. Sitiu y tiempu en que da’l sol dafechu na cabeza [Ca].
|
Cfr. tiesta. |
||
testar 1 📖: testar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<atiestar [Os].>(TEST)
|
Facer testamentu [Ac. Tb]. 2. Atestiguar [Os].
|
|
||
testar 2 📖: testar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
testazu, el 📖: testazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tustiazu [SCiprián].>(TEST)
|
|
|||
testellada, la* 📖: testellada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><testel.lada [Cv]. tistil.lada [Oc].>(TEST)
|
Golpe dau cola cabeza [Cv. Oc]. Deverbal de testellar (cfr.).
|
|||
testellar* 📖: testellar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><tistil.lar [Oc].>(TEST)
|
|
|||
testellera, la* 📖: testellera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><{Con posible yeísmu testeyera [Lln (P)]}>(TEST)
|
|
|||
testellón, ona* 📖: testellón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><testel.lón/ona [An]. tistil.lón [Oc].>(TEST)
|
|
|||
testellu, el* 📖: testellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><testel.lu [Cn (F). Cv].>(TEST)
|
|
|||
testera, la 📖: testera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><testeira [y Cd. /Eo/]. testiera [Tox].>(TEST)
|
Cast. testera [Pa].
|
Cabeza [Pa. Llv. Ay. Ri. Cd. Tox]. 2. Parte delantera de la cama [Pa. Sb. Tb. Sm. Tox]: Nun te pongas na testera la cama [Tb]. Parte frontal del fornu [Mar]. Frente o parte frontal d’una cosa [Ay]. 3. Cabecera, llende [/Eo/]. 4. “Dícese del sol a las horas que más calienta” [Lln]. Puntu más altu qu’algama’l sol en cielu, cuando más calienta [Ri]: Tar a la testera’l sol [Ri]. “Parte donde da el sol de plano” [Lln]: Está a la testera del sol [Lln]. 5. Testonería [Cl]. //A la testera’l sol ‘cola cabeza al sol (ensin nada na cabeza)’ [Lln. Tb]. //Andar cola testera al sol ‘andar al sol ensin sombreru’ [Ay]. //Tar a la testera’l sol ‘tar al sol ensin proteición’ [Tb (= andar a la testera’l sol)].
Cfr. tiesta. |
||
testerada, la 📖: testerada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<testarada [Tb. Tor]. testeirada [Tb]. tisteirada [As]. testará [Ay]. testerá [Ay. R]. testeriada [Mont].>(TEST)
|
Cast. testerada [Pa]. Golpe cola cabeza [Mont. Ay. Tox. Tor. R]. Golpe dau na cabeza [Tor] o recibíu [Ay. Tb]: Díu una testeirada ya nun dixo más nada porque caíu redondu [Tb]. Golpe cola frente [As]. //Andar a testeradas ‘llevase mal, tar siempre encerrizáu por testonería’ [Pr].
|
|
Cfr. tiesta. |
|
testerazón, el 📖: testerazón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Dolor de cabeza [Cl]. Aum. de <i class="della">testerazu</i>(TEST)
|
(cfr.). Cfr. tiesta.
|
|||
testerazu, el 📖: testerazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<testeirazu [Tb]. +testerezu [Ay. Ri]. testarazu [Cd. Tor].>(TEST)
|
Cast. testerazo [Pa].
|
Cabezazu [Lln. Ac (= carnerazu). Sb. Ay]. Golpe cola frente [Ri]. Golpe cola cabeza [Tb. Tox]: Anda tol día a testeirazos [Tb]. Golpe dau o recibíu na cabeza [Ay. Cd]. Golpe dau na cabeza cola mano [Tor]. Cfr. tiesta. |
||
testeriar 📖: testeriar🏗️: NO ✍️: NO |
<testeirar [y Tb]. atesteirar [y Tb].>(TEST)
|
Golpear cola cabeza contra daqué [Min]. Dase cabezaes mu- tuamente [Ri] especialmente los carneros [Tb].
|
2. Porfiar [Cb. Cp. Ll. Ri. Tb. Pr]. Testoniar [Ac (= testeroniar). Tb]. //Andar a testeradas [Pr]. Cfr. tiesta. |
||
testerón, ona 📖: testerón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<testeirón [Tb]. testarón [Ay]. testerón/ona/ono [Llg. Ri].>(TEST)
|
Duru de cabeza [Cb. Cp. Ar]. 2. Testón [Cl. Pa. Xx. Cñ. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. JH. Min]. Porfiáu [Lln]. 3. Que se xube muncho a la cabeza (la bébora) [Ri]. Cfr. tiesta.
|
|||
testeronada, la 📖: testeronada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Aición propia del testón [Tb].
|
2. Testonería [Lln]. Cfr. tiesta. |
||
testeroniar 📖: testeroniar🏗️: NO ✍️: NO |
<testeronar [y Tb]. atesteronar [Sb. yTb].>(TEST)
|
Testoniar [Ac (= cabezoniar). Sb. Tb]: Nun fai más que teste- roniar con unu [Tb]. Cfr. tiesta.
|
|||
testeru, a, o* 📖: testeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<testera [Sb].>(TEST)
|
Testona [Sb].
|
Cfr. tiesta. |
||
testeru, el 📖: testeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<testeiru [Bab. Pzu. PSil. Cd. Pr. Mar]. +tistiru [y Llg. Ri].>(TEST)
|
Cast. testero [Pzu]. Parte anterior de la cama o cuna [Bab]. Cabeceru de la cama [Llg. PSil]. Parte de la cabecera y de los pies na cama que suel ser de tablines torniaes [Ay]. 2. Res- paldu [V1830]. 3. Frente d’una llabor de la mina [Ri. Min]. 4. Cabeza [Llg]. 5. Cumal d’un monte [La Cabreira (Mar)]. //(Tar) al testeru’l sol ‘tar onde más da’l sol’ [Ac. Cd. Pr].
|
|
Cfr. tiesta. |
|
testerudu, a, o 📖: testerudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<testeruu/úa/úo [Ay. Ll]. testarú [Ay]. testerú [Ay]. tisteirudu [As].>(TEST)
|
Testón [Pa. Cp. Ac. Ay. Ll. As. Pr]. 2. Duru de mollera [Ay]. ///Non les hay más testarudes que les cabres, les oveyes, les muyeres y les burres [LC]. Cfr. tiesta.
|
|||
testiar 📖: testiar🏗️: NO ✍️: NO |
<tustiar [Ar].>(TEST)
|
Dase colos cuernos los carneros [Ar].
|
2. Apigazar, tar adormi- láu [La Cabreira (Mar)]. Verbu formáu dende’l llat. testa, -ae ‘concha’ → ‘barreñu’ → ‘cabeza’ (em) lo mesmo que atestar (cfr.). En tou casu trátase d’una variante del ast. testar 2 (pe2: 388) anque testiar se re- serve pa una referencia física (pe4: 406) como’l so correspon- diente compuestu retestar (cfr.) col deverbal retiesta (cfr.). Cfr. tiesta. |
||
testiga, la 📖: testiga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Caúna de les dos piedres que se poníen nel moyón que xebra- ba les tierres [PSil]. Caúna de les dos o tres piedres pequeñes tapaes que se ponen a la vera d’otra principal y visible llanca- da na llende de les finques como muñón o finxu, qu’indiquen el sen de la llende y garanticen el valir d’aquella, destremán- dola d’una piedra fitada por casualidá [Tor].
|
|||
testigar* 📖: testigar*🏗️: SI ✍️: NO |
<tistigar [As]. atistigar [As]. atestigar [PSil]. ///atestiguar [JH].>(TEST)
|
Ser testigu de daqué [PSil]. 2. Cast. atestiguar [JH]. Porfiar [As].
|
|
Del llat. testificāri ‘testificar’ (old), equivalente al cast. ates- tiguar (rew s.v. testificāre). La variante con [w], atestiguar, ufre un influxu analóxicu que se da n’otros verbos como ave- riguar (cfr.). |
|
testigu, el 📖: testigu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">testigo</i>(TEST)
|
[Cg. Ay. Tb]. 2. Caún de los tres teyos {resultáu de frañer una teya} que se ponen baxo los muñones o moyones [Ll (i)] pa comprobar, en casu de dulda, si coinciden ente sí; si resulta afirmativo entenderáse como niciu de ser la verdadera marca de la dixebra de la tierra [Cg. Tb]. 3. Muñón, finxu [Tor]. 4. Trozu de mecha más curtiu que los emplegaos nuna pega o conxuntu de barrenos d’un frente cualquiera [Min].
|
|
||
testimoñancia* 📖: testimoñancia*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
los testigos ¬ de las testemunnancias s. xiii(or.) [FX/3]
|
|
||
testimoñar* 📖: testimoñar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación medieval na aceición de ‘dar testimoniu’:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">que</i>(TEST)
|
el testigo non pode testemunnar per letras mas per si meismo s. xiii(or.) [FX/84]
|
|
cfr. testimoñu). |
|
testimoñu, el 📖: testimoñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">testimonio </i>[JH]. {2. (Doc.). Testigu. 3. Prueba testifi- cal}.
<ident class="della" level="1"></ident>a-1)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">trociuit</i>(TEST)
|
ille abbas in testimonium 1207 [LRCourias/39]
|
esta karta seelar del siello de so concello en testemunna de uerdat 1256(or.) [MSVO-IV(2)/56]
|
Del llat. testimōnium, -i ‘testimoniu’, con continuadores nes llingües romániques col significáu de ‘testimoniu’ y de ‘testigu’ (em; rew; Martínez Álvarez 1971: 387). Al llau del resultáu popular testimoñu n’ast. caltiénse aislladamente tes- tamón (cfr.) que tamién podría ser un resultáu popular pero, cola perda de la vocal velar cabera en dellos contestos, nun foi posible caltener la palatal final -[]. La documentación abondosa del términu paez qu’aconseya almitir que se dio una inseguranza na seleición de posibilidaes del vocalismu tónicu, too ello acordies colo que persabemos del comportamientu del asturianu (ghla §3.1.3.1.b): a) vocalismu /o/ ensin influxu de la yod qu’afeuta a masculinos (a-1), a femeninos (a-2) y a plurales masculinos (a-3); b) vocalismu inflexonáu en /u/ por cuenta’l puxu de la yod qu’afeuta a masculinos singulares (§b-1), a femeninos singulares (§b-2) y a femeninos plurales (§b-c). Pa pescanciar l’algame del datu fónicu rellativu a la tó- nica ha pertenese en cuenta que la escritura asoleya l’influxu grande del llatinismu quiciabes más manifiestu nos oríxenes |
|
testón, ona 📖: testón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><testón/ona/ono [Llg].>(TEST)
|
|
|||
testoniar 📖: testoniar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><atestonar [y Tb]. atestoniar [y Tb].>(TEST)
|
|
|||
testoriada, la 📖: testoriada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
testu, el 📖: testu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Pallabra o xiru propiu del país que la xente natural d’elli siente estrañándose al oyelo na boca d’una persona estudiada [Llomb].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
|
textum scripturie Iuri sui de uita 948(or.) [SV]/48]
|
|
||
testuz, el 📖: testuz🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">testuz</i>.
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Metaniques</i>(TEST)
|
del testuz/dos pintes [El Caballo 86]
|
|
||
tesu, el 📖: tesu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Especie de collada o cumal [On (S)], llomba abondo alta [Oc]. Altu d’un cuetu [An]. Sucu [R]. Llanada nun altu [Sl]. Par- te arredondiada d’un terrenu, de cierta altura sobre lo que lo arrodia [Sl]. Llugar altu [R]. Prau ensin curiar [Bulnes (Lln)]. Celembru [Ca]. Llombu pequeñu [Pzu]. Cima d’una llomba o cuetu [Tor (= teisu)]. Cerru, altura, montín [Mar]. Elevación del terrén [Cn. Vd (Toponimia 112)]. Elevación malapenes perceutible nuna finca pero a la que nun llega l’agua de los riegos [VCid]: <i class="della">¿Nun</i>(TEST)
|
la endilgas desde aiquí? ¿Nun la ves al.lí arriba no tesu? [Cn]. Parte alta de monte pero con un sitiu planu [PSil]. Fastera de terrén, elevada, polo xeneral asi- tiada ente dos valles, xeneralmente non rematada en picu la parte alta sinón que va cuasi siempre en perpendicular a una ubia que ta a más altura [Dg].
|
|
del llat. tendere ‘tender’ → ‘llevantar la tienda’ (em), ‘estender’, estirar’ (abf) esto ye, de tēnsus, -a, -um (em), llueu nominalizáu, sigue l’ast. tesu que conseña Meyer-Lübke (rew), tamién asitiáu como nome de llugar (ta 55), quicia- bes con una referencia a un sitiu daqué altu o emprunu, ensin dubia llisu. Al nuesu pescanciar ast. tesu güei ha tenese por signu destremáu de tiesu, a, o (cfr.), anque, hestóricamente, paez qu’hebo dase un compromisu ente tēnsus y tersus, -a, -um ‘claru’, ‘puru’, ‘llimpiu’, ‘políu’, ‘finu’, ‘tersu’ (em; abf) como vemos más alantre (cfr. tiesu, a, o). Pela nuesa parte camentamos que dende tēnsus, -a, -um foi posible un verbu *tensāre (rew) d’u siguió cast. tesar ‘poner tensu’, ast. tesar (y atesar) ‘allisar’, ‘tensar’ (deeh) asina como’l semicultismu tensar (cfr.). Al empar, dende tersus, -a, -um féxose *tersare orixe del cast. tezar o atezar ‘poner llustrosu’ (deeh) y del ast. a. atesar ‘llimpiar’, ‘iguar’ (cfr.) como s’alvierte nos exem- plos que siguen darréu: cfr.) semánticamente bien cerca del ast. allexu (cfr.) con referencia a los tetos endurecíos de la fema. Tamién dende tēnsus, -a, -um algamóse’l verbu compuestu *intensāre (rew) |
|
teta, la 📖: teta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">teta</i>(TEST)
|
[Xral]. Caún de los pechos de la muyer [Tb. Sm. Cd]. Glándula mamaria d’una fema cualaquiera [Tb. Sm]. 2. Caúna de les tetines de los machos [Tb. Sm. PSil]. 3. Caún de los cabos de la boga [Oc]. //-es ‘pechos de les muyeres’ [Ac]. //La punta’l cañu la teta ‘pezón’ [Cl].
|
|
Del llat. tĭtta ‘cabu del senu’ (em), de llargu espardimientu románicu (rew) ya hispánicu (deeh). L’ast. ufre una creación analóxica masculina tetu (cfr.). Sobre teta y tetu féxose’l verbu tetar (cfr.) col compuestu desatetar (cfr.); tamién l’ax. en -ūtus (old) > -udu, tetudu, a, o (cfr.). Sobro teta iguóse l’abondativu continuador de -amen -aminis, tetame (cfr.). Col suf. -aria formóse ast. tetera (cfr.) en referencia a una planta cola que se curen los tetos; tamién el masculín teteru (cfr.) pero agora en referencia instrumental. Dende tetera tamién foi posible una nueva amestanza col continuador de -īcia res- ponsable del ast. teteriza (cfr.) y teterizu (cfr.). |
|
tetame, el 📖: tetame🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tetamen [y PSil].>(TEST)
|
Pechos femeninos [PSil]: Tien muitu tetamen [PSil].
|
Cfr. teta. |
||
tetar 📖: tetar🏗️: NO ✍️: NO |
<teitar [Tb]. atetar [JH].>(TEST)
|
Dar de mamar [Tb. JH. ByM]: La gocha taba teitando a los gochinos; teitábalos acabante comer [Tb]. Cfr. teta.
|
|||
tetera, la 📖: tetera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Saxifraga</i>(TEST)
|
hirsuta (con esta planta cúrense los tetos de les va- ques) [Tb].
|
Cfr. teta. |
||
teteriza, la 📖: teteriza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Enfermedá de les cabres [Cl].
|
Cfr. teta. |
||
teterizu, el 📖: teterizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Mastitis de la cabra [On (R)].
|
Cfr. teta. |
||
teteru, el 📖: teteru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sostén, suxetador (de les tetes) [Lln].
|
Cfr. teta. |
||
tetín, el 📖: tetín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Dim. de <i class="della">tetu</i>(TEST)
|
(cfr.). 2. Madre (fig.) [An]: El nenu ta siempre cun el tetín [An]. //Mamar del tetu ‘vivir ensin trabayar gra- cies a otres persones’ [Ac].
|
Dim. de tetu. |
||
tetina, la 📖: tetina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">tetina,</b>(TEST)
|
la Mamona [Sr].
|
Dim. de teta. |
||
tetu, el 📖: tetu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<teto [Cñ. Ar. /Eo/]. +titu [Cl. Ay. Ll. Ri].>(TEST)
|
Pezón [Cl. Cg. Ll. Bab. PSil. JH] de la teta [Ri]. Parte de la teta [Qu]. 2. Pezón de la vaca [Pa. Cp. Ac. Sr. Ay. Ar. Tb. Sm. Pzu. An. Cd. Pr. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/. R], de la cabra [Tor]. Teta del ganáu [Cn (MG). Llomb]. 3. Teta pequeña cuando hai más de cuatro (en dellos animales) [Lln]. 4. Cualquier protuberancia d’una superficie llisa [Cp. Ll], especialmente nel cuerpu del animal [JH]. Pequeñu bultu macizu, de goma, que suel tener la pelota, per onde se mete una aguya pa hin- chala [Xx]. Especie de tetina blanda, repulsiva al tactu, que s’atopa nel pedreru, más bien debaxo les piedres [Cñ]. Hin- chón, bultu nel cuerpu debíu a un golpe [Lln]. 5. Especie de verruga que sal na piel [Pa. Cv]. Pedazu de carne que sobra pola mor d’una mancadura [/Eo/. R]. 6. Golpe que, nel xuegu del saltu, da’l que salta al cepu [Xx]. 7. Actinia equina [Cñ (ppac)]. //-os ‘ubre’ [Ac. Tb]. //Tetu vaca ‘tipu d’uva blanco y allargao, con granos gruesos y llargos’ [Cn (V)]. ‘variedá de bona zreza’ [Cn (F)]: Trúxome unas zreizas de tetu vaca pa l.lámbese [Cn (F)].
|
|
||
tetubiar 📖: tetubiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><titubiar [Ri]. tutubiar [Am]. tutubear [Sl].>(TEST)
|
|
|||
tetudu, a, o* 📖: tetudu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><tetuda [Tb. Sm. PSil].>(TEST)
|
|
|||
teví, el 📖: teví🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Xuegu del escondite nel que se diz <i class="della">yá te ví </i>[Lln]. Xuegu del <i class="della">corru</i>(TEST)
|
pero ensin tocar al que se pesca; basta velu y dicir (a la castellana), te ví [Lln].
|
|
||
texa, la 1 📖: texa🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Texu [Cg]. Texu nuevu o delgáu [Bulnes (Lln)]. Texu gran- dón y vieyu [Lln]. Árbol del xéneru <i class="della">Tilia</i>(TEST)
|
[Qu (Flora Astur)]. Árbol, que da unos frutos que los cabraliegos llamen mocos coloraos [Lln].
|
|
||
texa, la 2 📖: texa🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident><teixa [Bab].>(TEST)
|
|
|||
texar, el 📖: texar🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
texáu, el 📖: texáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">texáu,</b>(TEST)
|
el Teyáu [Tox].
|
Cfr. texa 2. |
||
“texedera” 📖: “texedera”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación seronda:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">qualquier</i>(TEST)
|
texedera tenga bara derecha e ferrada en su casa
|
|
cfr.). |
|
texederu, el* 📖: texederu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<texedeiru [Pzu].>(TEST)
|
Telar [Pzu].
|
Cfr. texedor. |
||
texedor, ora 📖: texedor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<texeor/ora [Ay. Ll]. teixedor/oa [Tb]. texedora [Lln. Pa. Pzu. PSil. Cd]. texidora [Pa]. tixidora [Sm. An. Cv. Oc]. texeora [Llg. Sb].>(TEST)
|
Persona que tex [Lln. Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Cd. Cv. Oc. /Eo/. JH. R]. 2. (Persona) pertrabayado- ra [Ac]. ///Cien xastres, cien molineros y cien texedores, son trescientos lladrones [LC].
|
|
Del llat. textor, -oris ‘texedor’ quiciabes influyíu pol verbu texere ‘texer’ (em) → *texator, -ōris, con una documenta- ción conseñada bien ceo nel dominiu (Pensado 1999: 234). Los dos últimos exemplos documentaos ufierten la variante [tś] que, siguiendo a Corominas-Pascual (dcech s.v. tejer), entendemos como niciu de la llucha d’usos ente los con- tinuadores del llat. texere. Esti verbu, del que de mano ha aguardase un resultáu en [S] (ghla 191), pudo confundise nos dominios occidentales de la Península colos continuadores de |
|
texedura, la 📖: texedura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tejedura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. texer. |
||
texemanexe, el 📖: texemanexe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tejemaneje</i>, enguedeyu [Lln]. Riestra d’enguedeyos pa dalgún asuntu turbiu [Ca. PSil]: <i class="della">Esi</i>(TEST)
|
texemanexe qu’estaes sacando non me gusta ná [Ca].
|
2. Movimientu, actividá per- grande [PSil]. Cfr. manexar. |
||
texer 📖: texer🏗️: NO ✍️: NO |
<teixer [y Tb. Vg]. tixer [ Sm. Pzu. As. Cv. Oc].>(TEST)
|
Cast. tejer [Lln. Cl. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cd. Pr (Cv). Cv. Sl. Oc. /Eo/. Vg. JH. R] les vares o blimes pa facer cestos [Cestería]. 2. Calcetar [Cd]. 3. Trabayar [Ac]: ¡Tanto como yo texí en esti mundo! [Ac]. 4. Reñer, discutir de contino [Sr]: Tán tul día texendo [Sr]. 5. Reñer dientro del matrimoniu, separase [Lln]. //A te- xer ‘gritu que se daba nel pericote y anunciaba el triscoléu final’ [Lln]. //Texer a romu y a día ‘texer pelo menos seis va- res de llin’ [Sb]. //Poner un sapu a texer ‘colgar un sapu d’un palu’ [Lln]. ///Texendo y destexendo vaise aprendiendo [LC]. se texsín/en varies partes del reinu [Campumanes 1781/463]
|
Del llat. texere ‘texer’ (em), panrománicu (rew) ya panhis- pánicu (deeh). L’ast. tamién conoz un compuestu destexer que nun vien direutamente del llat. detexere (em) sinón de l’amestanza del prefixu dis- con texere; lo mesmo habrá di- cise del tamién compuestu retexer (cfr.). Dende’l participiu débil femenín de texer cola amestanza del suf. -ūra féxose ast. texedura (cfr.). Tamién se conseña teximientu (cfr.). L’ast. hebo conocer un participiu fuerte de texer, quiciabes *texu, que pudo amestase col suf. -ārius, a vegaes emplegáu pa facer
nome d’oficiu o una referencia a un conxuntu, texeru (cfr.). |
||
texera, la 📖: texera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<teixera [y Tb].>(TEST)
|
Junniperus communis, ssp. nana [Tb].
|
|
Cfr. texu 1. |
|
texeru, el 📖: texeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Vara o caña que se tex nes reyes de les portielles pa da-yos más seguranza [LC]. {2. (Doc.). Texedor}:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
|
dio la muger de Alfonso Texero por su fosario [s. xvi?] (c.) [SP-IV/485] Cfr. texer.
|
|||
texéu, el 📖: texéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+texíu [y Llg].>(TEST)
|
Sitiu pobláu de texos [Lln. Llg].
|
|
cfr. texu) al que se-y amiesta’l suf. coleutivu -ētum, con asitiamientu toponímicu (ta 363; tt 100). |
|
teximientu, el 📖: teximientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">teximientu,</b>(TEST)
|
el Texíu, tela [JH].
|
Cfr. texer. |
||
texíu, el 📖: texíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tixíu [Tb. Sm]. tixidu [Bab]. {Nun categoriza, tixíu [Sm. Bab]}.>(TEST)
|
Cast. tejido [Cg. Tb. Sm. Bab. JH], tela [Ay].
|
Posible deverbal del continuador del participiu débil del ver- bu texere (em) > ast. texer (cfr.). En rellación etimolóxica ta l’ast. teximientu (cfr.). |
||
texón, el 1 📖: texón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Melón, melandru [Ay (= melandru)].
<ident class="della" level="1"></ident>Na documentación medieval consultada conséñase’l términu n’Ayer, esto ye, onde güei se caltién el términu <i class="della">texón</i>(TEST)
|
‘melandru’:
|
|
||
texón, el 2 📖: texón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident><teixón [Vc (Cruce)].>(TEST)
|
|
cfr.). Una formación en -āria dio nacencia al ast. teixera > texera (cfr.), con asitia- mientu toponímicu (tt 100). |
||
texu, el 2 📖: texu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Teyáu, techu [Tox].
|
Cfr. texa 2. |
||
teya, la 1 📖: teya🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<tea [An. Gr. y Cd. y Pr. Sl. Vd. Oc]. teicha [Tb. Sm. Oc].
techa [Qu. Pzu. PSil. As. Cn (M). Oc].>(TEST)
|
Cast. teja [Lln. Rs. Os. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. An. Gr. Cd. Pr. Sl. Vd. Oc. JH. DA. R]. 2. Piedra o tarrón que cubre’l caxellu o truébanu [Cl]. 3. Sombreru [Ay]. //A la teya ‘xuegu del teyete’ [Lln]. //Dar teya ‘dar agospiu’ [Lln]. //Tar como una teya ‘tar torpe’ [Sr]. ‘tar chifláu’ [Pa. Ri. Cd]. ‘nun saber lo que diz’ [Ac]. ‘tar persordu’ [Llg]. ///Non compres cosa vieya non siendo teya [LC]. En casa’l llabrador cuantes más teyes meyor [LC].
|
|
||
texu, el 1 📖: texu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><teixu [Tb. Sm. PSil. Cn (Fuchasqueiru). As. An. y Cd. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/]. tesio [Os]. +tixu [y Llg. y Mo (llaa 28). Ay. Ll. Ri]. tuexu [JH].>(TEST)
|
c) casa e orrio de madera e piedra e cobiertos de texa 1495(or.) [MSMV/487]
|
Del llat. tēgula, -ae ‘teya’ (em; old), de llargu espardimientu románicu (rew) ya hispánicu (deeh). La documentación medie- val fai ver destremaes etapes hestóriques de la nuesa escritura, primero en llatín (§a), llueu con enfotu romanizador; con too nun ye fácil averiguar en caún de los casos el resultáu fonéticu anque sí ye nidio qu’en §c-d trátase de grafíes que representen l’ast. [y]; el casu §b pue ser lo mesmo anque nun habrá dexase a un llau la posibilidá d’amosar un resultáu medieval sonoru oclu- sivu propiu de les fasteres B-D occidentales [dZ] > [tS]; les gra- fíes con “j” y “x” (§e) paecen apuntar una castellanización. Una adautación discutible del cast. teja ye ast. texa 2 (cfr.). D’una formación analóxica masculina sobro teya pudo siguir ast. teyu (cfr.) y l’aumentativu teyazu (cfr.). Dende ast. teya féxose’l ver- bu ateyar (cfr.). Un compuestu ye ast. teyavana (cfr.). |
||
teya, la 2 📖: teya🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<teicha [Sm]. techa [Pzu. Cn (MG). Oc]. //teya [Vc (Cruce)].>(TEST)
|
Tilia cordata [PSil]. Tilu (árbol) [Bulnes (Lln). Os. Am. Po. Ay. Ll (= tilar). Sm. Pzu. As. Cn (M). Oc. /Vc (Cruce)]. Ciertu árbol [Lln]. Árbol fema del tilu [Lln]. 2. Madera del tilu [Sm].
|
|
Del llat. tilia, -ae ‘el tilo’ (em), de llargu espardimientu ro- mánicu (rew s.v. tĭlia) y asitiamientu hispánicu (deeh). So- bro ast. teya féxose un masculín analóxicu *teyu d’u siguió l’aumentativu teyón 2 (cfr.). Un coleutivu de teya ‘tilia’ pudo ser *teyera pero resulta difícil destremala na toponimia y na documentación medieval del so posible concurrente fóni- cu continuador del llat. *tegularia > teyera (cfr.) como yá s’apuntare (ta 365-366). |
|
teya, la 3 📖: teya🔤: , la 3 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 3 |
(TEST)
|
Cfr. tea.
|
|||
teyadín, el 📖: teyadín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<teadín [An].>(TEST)
|
Teyáu pequeñu que suel cubrir los portones d’entrada a les cases [An].
|
Dim. de teyáu (cfr.). |
||
teyador* 📖: teyador*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu que conocemos pela documentación medieval y paez equivalente al ast. modernu <i class="della">(re)teyador</i>:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Domnus</i>(TEST)
|
Petrus teilador 1222(or.) [ACL/399]
|
|
||
teyar 📖: teyar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><techar [Tb]. tichar [Sm].>(TEST)
|
c)
|
Del llat. *tegulāre ‘poner teya en teyáu’, verbu que pue al- mitise al conseñase lo que paecen los sos participios débiles tegulātus, tegulāta (em s.v. tego) responsables del ax. ast. te- yáu, ada, ao (§a), llueu nominalizaos nes llingües romániques y n’asturianu col sentíu de ‘techu’, ‘(sitiu) techáu’ (cfr. teyáu, el). El verbu ast. teyar (cfr.) ufre’l compuestu reteyar (cfr.) y el so deverbal reteyu (cfr.); tamién desteyar (cfr.) colos térmi- nos emparentaos desteyador (cfr.), desteyadura (cfr.). |
||
teyar, el 📖: teyar🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tejar</i>(TEST)
|
(sic) [JH].
|
|
Del llat. serondu tiliāris, -e, ‘de tilu’ (em: abf), con continua- dores románicos (rew s.v. tĭlia). |
|
teyaroz, el 📖: teyaroz🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tejaroz</i>(TEST)
|
[JH].
|
Pallabra de discutible autoctonía asturiana; la so ausencia de los vocabularios d’esti idioma y la única conseñación en Jun- quera Huergo paez qu’aconseyen tenela por adautación del cast. tejaroz ‘aleru’ (drae; deeh s.v. tēgŭla ‘teja’). |
||
teyáu, el 📖: teyáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<teicháu [Tb. Sm]. techáu [PSil]. ticháu [Sm]. tiyáu [y Sb. Vd]. +teyóu [y Bi. y Llg. y Sr. y Sb]. +teyéu [Ay]. teáu [An. y Pr]. tiáu [An. Vd]. teyao [Ac. Ay. Ll. Mi]. teyadu [y Lln].>(TEST)
|
Cast. tejado [Lln. Rs. Pa. Cg. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Mi. Tb. Sm. PSil. An. Cd. Pr. Vd. JH. DA. R] de teya [Ay]. //Tar mal del teyáu ‘tar mal de la cabeza, tar llocu’ [Llg]. //Tirar piedres al teyéu d’utru [Ay]. ///Ten cuidao co la pelleya/que en el teyau de to casa/cantó anoche la corneya [CyN (Re- cuerdos)]. Cielu arbeyáu, agua nel teyáu [LC]. Agostu secu, castañes en cestu, agostu moyáu maíz pel teyáu [LC]. Quien tien teyáu de vidriu ñon tire piedres all del so vecín [JH].
|
|
Del llat. tegulātus (em), con continuadores románicos (rew) ya panhispánicos (deeh s.v. tegulātum) que se caltién nomina- lizáu a la vera del continuador del participiu (cfr. teyáu, ada, ao). En §d paez alvetise la castellanización. |
|
teyavana, la 📖: teyavana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Teya que ta sobro la estancia ensin otra cubrición [Llg]. Te- chu ensin revistimientu interior de forma que se ven les teyes dende dientro [Ri]. 2. Tendeyón [Lln]. //<i class="della">A teya vana </i>‘cast. <i class="della">a tejavana’</i>(TEST)
|
[Lln. Sb. JH]. ‘ensin desván (un edificiu)’ [Os, Pa]. ‘ensin ropa interior [Lln] (una muyer)’ [Pa]. //Tar a teyavana ‘tar ensin proteición’ [Ri]. Cfr. teya 1.
|
|||
teyazu, el 📖: teyazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<techazu [Tb].>(TEST)
|
Golpe con una teya [Tb. JH]. Cfr. teya 1.
|
|||
teyera, la 📖: teyera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<teichera [Tb]. tichera [Tb]. tiyera [y Lln. y Llg. Vd]. tiera [An. Vd]. ///teixera [Tox].>(TEST)
|
Cast. tejera [Lln. Cñ. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Tb. An. Cd. Vd. Tox. JH]. Cast. tejar [Cg. Pr]. 2. Teyáu de la casa cuando ta fechu de teya [Cp]. 3. Permunchu trabayu [Pr]. 4. Enguedeyu, griesca [Pr]. Baturiciu [Ll], enguedeyu [Xx], xaréu, tingláu, llocura [Sb]. Desorden [Cñ]. //Arder como una teyera dizse cuando sal mal daqué cosa [LC]. //Como una teyera ‘per- suciu y ensin procuru (un sitiu)’ [Llg]. //Dir a la tiyera ‘dir d’emigración temporal a les teyeres asitiaes fuera del Con- ceyu de Llanes’ [Lln]. //Tar mal de la teyera ‘tar mal de la cabeza’ [Cd].
|
Cibrian Yuanes de Nauateyera 1249(or.) [ACL/164]
|
del llat. *tegulāria ‘llugar onde se fai teya’, ‘llugar onde hai teya’, términu fechu de tēgula (em s.v. tego) + suf. abondativu o instrumental -aria. La documentación medieval resulta curtiamente esplícita p’afitar si testimonia un deriváu de tegula (→ *tegularia) o de tilia (→ *tiliaria), inseguranza que tamién amuesa la toponimia qu’ufre dambes posibilidaes interpretatives en dellos de casos (ta 364). Tamién se conseña lo que podría ser un masculín de teyera güei non calteníu na fala: la cuba que esta eno telleyro con su aseeda por en 1348 [Espinareda/136]. Semánticamente abúltanos fácil almitir el procesu evolutivu que va de ‘teyera’ → ‘teyáu’ nel sen de qu’en dambos casos trátase de llugares onde hai teyes. El pasu ‘teyera’ (sitiu onde se faen teyes) → ‘trabayu abondu’ ye comprensible por ser les teyeres llugares de trabayu per- fuerte. Tamién s’entiende ‘teyera’ → ‘xaréu’ por tratase d’una consecuencia natural onde al ruíu del trabayu axúntase’l de les voces, riñes, etc. propies d’un llugar de xuntanza de per- sones. Esta aceición pervése nel deriváu plural y abondativu teyeraes (cfr. teyerada). |
|
teyerada, la* 📖: teyerada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////teyeraes [Cp].>(TEST)
|
Xaréu, xuerga [Cp].
|
Cfr. teyera. |
||
teyería, la 📖: teyería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tejería</i>(TEST)
|
[JH].
|
Paez una adautación del cast. tejería; el términu namái lu conseña JH. |
||
teyerín, el 📖: teyerín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Un páxaru [AGO], quiciabes lo que llamen el <i class="della">carbonero co- </i><i class="della">mún</i>(TEST)
|
[Lln].
|
Cfr. teyeru. Dim. de teyeru (cfr.). L’aplicación al páxaru pue debese a que les sos partes baxes son de color mariello-azufre (Noval 325). Un formación femenina ye teyerina (cfr.). |
||
teyerina, la 📖: teyerina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
teyeru, el 📖: teyeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+teyiru [Ay. Ll]. +teyiru/teyera [Ri]. teyero [Ar]. tieiru [Vd]. teyeru/a [Llg]. tiyeru [y Lln].>(TEST)
|
Cast. tejero [Lln. Cg. Ay. Ll. Vd. JH. AGO]. El que fai teyes [Llg] o viende teyes [Ri]. 2. Teyáu de la casa cuando ye de teya [Ay. Ar]. 3. Emigrante temporal a la teyera [Lln].
|
|
||
teyete, el 📖: teyete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>texete [y Lln].>(TEST)
|
|
[Lln]. Tipu de xuegu en que se llanza una piedra fasta un finxu
concretu de mou que’l que más s’avere gana [Lln].
Cfr. teyu. La espresión texete paez una adautación con [S] d’una voz castellana o castellanizada en [x], cola amestanza del suf. dim. -ete. |
||
teyón, el 1 📖: teyón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<techón [Qu. Tb]. teichón [Tb]. tichón [Tb].>(TEST)
|
Pedazu de lladriyu o de teya [Lln].
|
Trozu de teya [Pa. Cb. Sb. Ay. Ri. Qu. Tb]. Lladriyu [JH]. Aum. de teyu (cfr.). |
||
teyón, el 2 📖: teyón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<tichón [Tb]. techón [Tb].>(TEST)
|
El tilu [Po (Toponimia 111)]. Tb], más fuerte que la teya [Am]. Árbol [Pa]. Árbol de fueyes ablancazaes, con un frutu que ye una especie de mazana pequeña y ensin sabor (miedra n’El Sueve) [Cg].
|
Aumentativu del masc. analóxicu de teya 2 (cfr.). |
||
teyu, el 📖: teyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<teichu [Tb]. +tiyu [Ay]. //teyo [Eo]. ///tejo [Ll. Pr].>(TEST)
|
Trozu de teya [Ay. Tb]. Caún de los trozos d’una mesma teya que se meten baxo tierra col moyón pa que valgan de testigos del muñón o finxu [Tb]. 2. Piedra plana ensin aristes [Cl]. Teyu pa xugar [/Eo/] o cosa asemeyada en figura redonda pa xugar los rapazos [JH]. 3. “Juego de hitos con tejos” [JH]. Xuegu nel que se llanca un fierru o un palu d’un palmu, en mediu d’un cuadru al que se tira a dar con rases o pataques [R]. 4. Plancha gruesa de figura circular [JH]. 5. Pedazu d’oru en pastia [JH]. //No dar el tejo para ello ‘nun dar el peculiu pa los gastos’ [Ll. Pr].
|
|
cfr.). Con too nun ha escaecese que’l llat. contaba con una formación neutra tēgulum ‘techu’, ‘cubierta, teya’ (abf) que sedría a xustificar dafechu’l términu asturianu an- que semánticamente abulta que s’alloña. Conocemos tamién un deriváu diminutivu en -ĭtt, teyete (cfr.), y otru aumentati- vu, teyón 1 (cfr.). |
|
ti 1 📖: ti 1🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Voz que, repetida, usen pa llamar a la cabra [Lln].
|
Cfr. tica. |
||
ti 2 📖: ti 2🏗️: NO ✍️: NO |
<tin dativu [C].>(TEST)
|
{Pronome personal, dativu de 2ª persona singular, xeneral- mente precedíu de preposición) [Xral]. Nos conceyos de les dos orielles del Seya ti (dativu) opónse a te (acusativu) como mi/me [LV. Lln. Rs. Am. Pa]. Dativu de 2ª persona sing. (ti) frente al ac. de 2ª pers. sing. (te) [Lln. Rs. Am]: Tiróti pan/Ti- róte a los perros [Am]. Pronombre personal de 2ª persona de singular, precedíu de preposición [Xral]: A ti te lo digo, h.iya; entiéndilo tu, nuera [LC]: Eso vien de tí [Ac]. 2. Variante de te [Occidente]: Nun te da más [Tb] = Nun ti da más [Tb]. //Ente ti ya mi tou ta bien ‘ente tu y yo too va bien’ [en Faidiel, Eirrondu [Cn], Rodríguez Castellano (1952: 121)].
|
|
Cfr. te. |
|
ti 3 📖: ti 3🏗️: NO ✍️: NO |
Apócope de <i class="della">tíu,</i>(TEST)
|
tía [Tor. Arm. Mar]: El ti Antonio.
|
|||
“tiara” 📖: “tiara”🏗️: NO ✍️: SI |
Cast. <i class="della">tiara</i>.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">V</i>(TEST)
|
tiaras por dos marabetenos s. xiii(or.) [MCar-II/278]
|
Del grecismu en llat. llegáu per vía culta (dcech s.v. tiara). |
||
tiberiu, el 📖: tiberiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tiberio [Lln. Ay. Mi].>(TEST)
|
Xaréu, movimientu [Lln. Ay. Mi. Sm. Arm. Tor]. Baturiciu, xaréu, aplagoriu [Ca]: Entamóse ellí un tiberiu que naide s’entendía con naide [Ca]. //Sufrir un tiberiu ‘pasar per mun- ches calamidaes’ [Lln].
|
Quiciabes del nome del emperador tiberiu, per vía culta, n’alusión a les orxíes del emperador, (dcech s.v. tiberio). Gar- cía de Diego quier rellacionar el términu col cultismu uitupe- rium (deeh). Nun paez más afayadiza la propuesta de Coromi- nas-Pascual cuando suxeren la posibilidá de que cast. tiberio ‘ruíu’, etc. sía un deriváu del cat. tibar ‘poner tensu’ (op. cit.). |
||
tiburón, el 📖: tiburón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tiburón</i>(TEST)
|
[Lln].
|
Pallabra conocida n’Asturies, onde paez ser préstamu, nun sabemos si d’aniciu port. tubarão como suxeren Corominas- Pascual pal cast. (dcech s.v. tiburón). |
||
tica 📖: tica🏗️: NO ✍️: NO |
Voz que, repetida, empleguen pa dirixise a la cabra [PSil] o a la oveya [Bard. Llomb]: <i class="della">Tica,</i>(TEST)
|
tiquilina, tica, xica [PSil].
|
Voz que, repetida, empleguen pa llamar a la oveya [Ar (= choca)], como tamién vemos en teca. Cfr. tequín. |
||
tico-taco 1 📖: tico-taco 1🏗️: NO ✍️: NO |
<tico-tico [Ar].>(TEST)
|
Onomatopeya del ruíu que se fai al andar lladiándose [Llg].
|
|||
tico-taco 2 📖: tico-taco 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Voz usada pa llamar al corderu [Ar].
|
Cfr. tequín. |
||
tieldu, a, o* 📖: tieldu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tielda [Cl (i)].>(TEST)
|
(Vaca) que da la lleche gordo porque yá parió hai un tiempu [Cl (i)].
|
Cfr. telgu, a, o. |
||
tiemblarrabu, el 📖: tiemblarrabu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tiembla’l rabu [y Lln]. ////temblarrabos [Noval].>(TEST)
|
Phoenicurus phoenicurus [Noval]. Cast. colirrojo o pisadera, páxaru que mueve’l rabu de contino [Lln].
|
Amestanza de verbu (tiembla) y nome (rabu), composición asemeyada na so cadarma a xingalráu. |
||
tiemblu, el 📖: tiemblu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Temblor [JH]: <i class="della">Tiemblu</i>(TEST)
|
de tierra [JH].
|
Cfr. temblar. Del llat. tremulus, -a, -um ‘que tiembla’ (old), llueu con no- minalización, con continuadores románicos (rew). |
||
tiempazu, el 📖: tiempazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tiempazo [Cñ].>(TEST)
|
Bon tiempu, tiempu bonu, fuera de lo normal [Tb]: Fai un tiempazu que presta [Tb].
|
2. Cast. borrasca [Cñ]. Aum. de tiempu (cfr.). |
||
tiempu, el 📖: tiempu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+tiimpu [y Llg. y Sb. Ay]. +timpu [Ll]. /////tempu [y Sm. PVieya. Tox]. //tempo [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. tiempo [Lln. Cl. Pa. Llg. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. PSil. Cd. PVieya. Tox. /Eo. Mánt/. JH]. 2. Edá [Lln. Llg. Tb. Sm. Cd. Pr]: ¿Qué tiempu tien isi? [Llg]: Somos d’un tiempu [Tb]: Esos rapacinos son toos d’un tiempu [Llg]. 3. Clima [Lln. Llg. Ay]: ¿Qué tiempu tenéis p’ahí? [Llg]. Tiempu atmosfé- rico [Xral]. //A un tiempu ‘al mesmu tiempu’ [Llg. Tb]: Van a un tiempu [Tb]. //Char tiempu ‘tardar, perder el tiempu’ [Llg]: Nun eches tiempu peinándote que llegamos tarde [Llg]. //De los tiempos ‘dende hai munchu tiempu, dende cuantayá’ [Vv (= de los tiempos que llegó). Llg. Sr]: Tien esi abrigu de los tiempos [Llg]: De los tiempos que toi aquí ‘hai ya muncho que to equí’ [Vv]. //De mal tiempu ‘de cuando llueve’ [Lln. Tb]: Son de mal tiempu esas h.uentes [Lln]. //En tiempos ‘na dómina (de)’ [Lln. Tb. Sm]. ‘daquella’ [Sm]. ‘acuantayá’ [Tb.
|
Sm]: Eso fíxose en tiempos [Tb]. //D’un tiempu acá ‘dende hai un tiempu’ [Tb]. //Fuente de mal tiempu ‘fonte que namái tien agua cuando llueve’ [PSil]. //Nun ser de per tiempu ‘nun ser normal (una persona)’ [Sr]. //Por tiempos ‘nel tiempu pre- vistu’ [Tb]./// la rrienda del tienpo passado que lo de mi teuiestes arrenda- do 1296 [DCO-II/187]
|
cfr. tenllar). Dellos usos alverbiales en -s xustifíquense tanto pel plural actual (tiempu/tiempos) como per construcciones col vieyu neutru singular en -us, asina in tempus (em) > en tiempos, per tempus (em) → por tiempos; dende ad tempus (em) sigue non sólo a tiempu (y el contrariu a destiempu) si- nón a tiempos y, de xuru, dio aniciu a una formación verbal *ad tempāre > atempar (cfr.), anque dichu verbu xustifícase cenciellamente como de formación asturiana onde l’ausencia de diptongu débese al desplazamientu de la tónica, lo mesmo que nel correspondiente deverbal atempa (cfr.). Ye frutu d’un compuestu l’ast. entretiempu (cfr.). |
|
tienda, la 📖: tienda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tenda [Tox. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Aición y efeutu de tender [JH]. 2. Cast. tienda [Lln. Ac. Tb. Tox. /Eo. Mánt/]: Tán na tienda Antón [Tb]. 3. Añada de ce- reales espardíos pela era pa mayar [Llomb]: Yá está la tienda bien soleada [Llomb]. //Dexar en tienda ‘dexar desordenao’ [Md]. //En tienda ‘cola yerba o la ropa espardío pa que seque’ [Lln. Ac. Ay. Tb. Sm. R]: El prau ta en tienda [Tb]: La yerba tuvo en tienda un mes [Tb]. ‘espardío o tendío pa secar (la ropa)’ [Tb]: Tenían la ropa en tienda [Tb]. //Tienda del aire ‘tienda que s’asitia debaxo d’un toldu, públicamente’ [R].
|
|
cfr.). De lo que paez que ye un diminutivu *tĕndica féxose’l verbu *tendicāre > ast. tencar (cfr.). Del so diminutivu tendicula ‘percha para colgar la ropa’, ‘llazu, especie de trampa pa ca- zar’ (em), nun conocemos continuador direutu ast. *tendeya pero del neutru correspondiente tendiculum (dlfac) > *ten- deyu iguóse l’aumentativu tendeyón (cfr.). Sí foi posible ta- mién un diminutivu en -aculus d’u se fexo ast. tendayu (cfr.) d’usos asemeyaos al ast. tendaxu (cfr.) anque esti términu pudiere representar una adautación del cast. tendajo. El cas- tellanismu pue tar asitiáu na pallabra compuesta col deriváu de cum conseñada en Oseya contindah.e (cfr. contendaxe). De tenda foi posible un ax. en -ālis (old) d’u siguió ast. tendal (cfr.). Con un suf. -ārius foi posible tendeiru, orixinariamente con un valor axetivu en referencia a daqué tendío o espardío, asina ast. tenderu, a, o (cfr.) llueu con posibilidaes de nomina- lizase, tenderu (cfr.). Tamién conoz l’ast. estenderexar (cfr.) que tará fechu dende un compuestu iguáu dende *tenderexu, un deriváu de tenderu. |
|
tienramente 📖: tienramente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">tiernamente</i>(TEST)
|
[JH. CCabal. ByM]. Cfr. tienru, a, o.
|
|||
tienru, a, o 📖: tienru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tiernu [Lln]. +tiinru [y Llg]. /////tenru/a [Tox]. ternu/a [VBa- ble]. //tenro [/Eo/]. /////tiernu [y Ac. MS]. +tiirnu [Ay].>(TEST)
|
Cast. tierno [LV. Cl. Cb. Cg. Cñ. Ac. Llg. Ca. Ay. Qu. Tb. As. Sl. Cv. Tox. /Eo/. V1830. JH. DA. R. VBable. MS]. 2. Blandu, suave [PSil]. Maduru, blandu [Lln]. Blandu (de comer) [Ca]. De tastu suave (la sidra) [MS]. 3. Que nun llogró maurecer [PSil]. //Sidra tierna ‘sidra suave al tastu por nun cocer da- fechu’ [LS 299].
|
|
Del llat. tener, -a, -um ‘tienru’ (em; old), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh; dcech s.v. tierno) onde se pervé una alternancia de resultaos ensin metátesis y con metátesis de -n’r- (ghla 261; pe2: 392). La nasal pudo favorecer la non dip- tongación. Dende tienru siguió l’alverbiu tienramente (cfr.). |
|
tientes 📖: tientes🏗️: NO ✍️: NO |
<tientas [Lln]. /////tentes [Cg]. tentas [Cv. Tox].>(TEST)
|
//A tientes ‘a palpu’ [Pa. Cg. Tox (a tentas). JH]. ‘con procu- ru’ [Ay]. //A tientas ‘(a palpu) colos güeyos zarraos’ [Lln]. //Entientes ‘con atención’ [DA]. “a hitos” (sic) [JH]. //Enten- tes ‘fixamente’ [Tb]: Taba mirando ententas, ententas [Tb]. //Ententes ‘fixamente’ [GP. Ac]: Mirar ententes [GP a. 1788]. ‘de frente, cara a cara’ [AGO]. //Mirar atientes ‘mirar de arri- ba abaxo’ [AGO (= mirar entientes)]. ‘mirar fixamente, mirar con muncha atención’ [Cb. JH]. //(Mirar) en tientes “cast. de hito en hito” [Cg. Cv. JH. AGO]. ///Mírala en tientes y guár- dala en sacu [CyN (Recuerdos)].
|
|
Cfr. tentar. La nasal pudo favorecer la non diptongación. |
|
tientu, el 📖: tientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tentu [Lln. y Pa. Cg. Pr. Tox. y JH]. tento [Os. Cñ. Llu. /Eo/].
<ident class="della" level="1"></ident>+tiintu [Ay].>(TEST)
|
Cast. tiento, tactu, tinu [Lln. Cl. Os. Pa. Cg. Cñ. Llu. Ay. Tb. Cd. Pr. Tox. /Eo/. JH]. Pulsu [Cd]. Tinu, sensibilidá de los deos [R]: Non tengo tientu [R]. 2. Procuru pa facer un llabor [Cd]: Perdí’l tientu nas manos [Cd]. //Non tener tentu ‘nun tener sensibilidá nes manes pola mor del fríu’ [Cb]. //No tener tentu ‘nun tener tactu nes manes’ [Lln]. //Ñon ter ñin tientu ‘tener munchu fríu’ [Cl].///
|
|||
tierra, la 📖: tierra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><//terra [Eo].>(TEST)
|
///
|
qanta hereditate potuerit comprare de for de t
|
Del llat. terra, -ae ‘tierra (frente a mar)’, la superficie de la tierra’, ‘el campu’, ‘planeta’, ‘país’ (em; old; abf), panrománi- cu (rew s.v. tĕrra) ya panhispánicu (deeh). Son derivaos ana- lóxicos dende la espresión ast. tierra → tierraca y tierranca (cfr.) y el diminutivu tierrina (cfr.), tierruca (cfr.), etc. Dende la espresión ensin diptongar xeneralizóse una amestadura en -aticu, terralgu (cfr.), en -ācea, terraza (cfr.), en -arius, -a, -um, terreru (cfr.), terrera (cfr.) → terrerada (cfr.). Sobro te- rra tamién se fexo un verbu terrar (cfr.) con un participiu te- rrada, terráu (cfr.) que pue llograr nominalizase y formar un deriváu en terradura (cfr.). L’ast. tamién conoz el verbu ate- rrar (cfr.) como variante de terrar (cfr.) pero na so aceición de ‘aterrar, meter mieu’ ha almitise l’influxu serondu de terror (y familia) como fexo ver Cuervo pal castellán (dcech s.v. tierra); d’equí siguió’l deverbal atierru (cfr.). Col continuador d’un prefixu sub- o col so siguidor so- hebo facese’l verbu soterrar (cfr.) con un deverbal sotierru (cfr.), soterramientu (cfr.), soterración (cfr.) asina como’l tamién compuestu deso- terrar (cfr.) xunto al pariente desoterramientu (cfr.). Un com- puestu ye tamién el verbu desterrar (cfr.) d’u surde’l deverbal destierru (cfr.) en rellación con desterramientu (cfr.) y des- terraderu (cfr.). Tamién emplega l’ast. dende la Edá Media otru verbu compuestu enterrar (cfr.) d’u sigue entierru (cfr.), enterrador (cfr.), xunto al compuestu desenterrar (cfr.) y de- sentierru (cfr.), desenterrador (cfr.), desenterramientu (cfr.). |
|
tierranca, la 📖: tierranca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Tierra que nun produz por estéril o llabrao en terrén percuesto [Cl].
|
Cfr. tierra. |
||
tierrina, la 📖: tierrina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<terrina [y Tb. Sm. Cd].>(TEST)
|
Tierra pequeña [Xral]. //La tierrina ‘Asturies’ [Ay. Xral].
|
|
Cfr. tierra. |
|
tierruca, la 📖: tierruca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Dim. de <i class="della">tierra </i>[Tb]: <i class="della">Tien una tierruca a la vera’l castañéu</i>(TEST)
|
[Tb].
|
Cfr. tierra. |
||
tiesta, la 📖: tiesta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<testa [Tor. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cabeza [Cb. Cp. Ac. Ay. Qu. Tb. Sm. PSil. Sl. Ce. Cv. Tox. / Eo. Mánt/. Tor. JH]: Ta mal de la tiesta [Ac]. 2. Frente [Qu. Tb. As. Cv. Tox. SCiprián. V1830]. //Tiesta a tiesta ‘frente a frente’ [JH]. //Tar a la tiesta’l sol ‘tar daquién a plenu sol’ [Cn (F)].
|
|
Del llat. testa, -ae ‘concha’, ‘cascu, caparazón (de la tortu- ga)’, ‘barreñu’, y serondamente ‘celebru’, ‘cabeza’ (em) sigue ast. tiesta y, d’ello, un masculín analóxicu tiestu (cfr. tiestu 1), pallabra que, nel llat. faláu, en parte asítiase nel llugar de caput (Väänänen 1985: 145). Tien continuadores románicos (rew; Rohlfs 1979: 202) ya panhispánicos (deeh). Del respon- sable del nome tiestu o tiesta siguió una llarga riestra de deri- vaos como’l verbu testar (pe2) [col so deverbal testada (cfr.)] y la formación en -iar → testiar (cfr.). Un verbu compuestu ye ast. atiestar (cfr.); col influxu de les formes adiptongaes féxose posible l’usu esporádicu y reconstruyíu de la espre- sión adiptongada ast. testa ‘cabeza’. De testa llogróse’l verbu testiar (cfr.) pero creáronse tamién los aumentativos testón y testona (cfr.) que tienen usu axetivu y formen el verbu testo- niar (cfr.). Un dim. de testa foi *testělla > ast. *testiella colo qu’ha rellacionase tola serie qu’entama cola formación verbal testellar (cfr.) colos deverbales testellu (cfr.) → aum. testellón (cfr.) y testellada (cfr.) y testellera (cfr.). Dende un diminutivu de testa → *testacula féxose’l verbu atestayar (cfr.). Iguóse tamién col sufixu aumentativu l’ast. testazu (cfr.); tamién el continuador en -ata, el sustantivu testada, y con -arius → testeru, -a (cfr.) d’u se fai’l verbu atesterar (cfr.) o testeriar (cfr.) col deverbal testerada (cfr.); ast. testanera (cfr.) ye un deriváu de (testa →) *testana, términu paralelu a solana; de testeru ye aum. testerazu (cfr.) → testerazón (cfr.). Sobro tes- teru, testera llogróse, amás de testerudu (cfr.), l’aumentativu testerón y testerona (cfr.) d’u se fai’l verbu testeroniar (cfr.) o testeronar col deverbal testeronada (pe4). De la mesma ma- nera conséñase tamién n’ast. un compuestu retestera (cfr.) y retesteru (cfr.), trapatiesta (cfr.) , zapatiesta (cfr.). |
|
tiestu, a, o 📖: tiestu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+tiistu [Ay]. //testo [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Denso, espeso (un líquidu, la lleche) [Sm. PSil. Tox. /Eo. Mánt/]. Cuayao [Vd. Tox], espeso [Cv]: L.leite tiestu [Vd].
|
2. Agrio (la lleche) [Ti (i)]. 3. Fechu, completu, acabáu [Tox]: Moza tiesta [Tox]. 4. Altiva, arguyosa (una persona) [Ay]. Del llat. textus, -a, -um, participiu del verbu texere ‘texer’, ‘tramar’, ‘entrellazar’, verbu que s’aplica a toa obra onde s’entretexen o entrecrucen los materiales (em; abf) y que s’alvierte, ente otro, nel gall. testo, testa (Pensado 1985: 134- 136). La nominalización del masculín caltiénse güei (tiestu 1) anque pue dase dalgún influxu o encruz de tiestu 2 (cfr.) y con tiesu (cfr.; pe2: 389). D’otru llau nun han entremecese los términos de la familia de testum colos de testis magar el so averamientu que fai que, dacuando, sían tamién perdifíci- les de destremar (pe4: 407). Dende tiestu, a, o féxose’l verbu compuestu entestar 1 (cfr.) col so deverbal entiestu (cfr.) y col que guarda rellación ast. entestador (cfr.) y entiestadura (cfr.). Tamién foi posible’l verbu desentiestar (cfr.). |
||
tiestu, el 1 📖: tiestu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<testu [La Reigada (Cv)]. +tiistu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
tiestu, el 2 📖: tiestu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Corteza que se forma nuna masa blando [Cb. Cp].
<ident class="della" level="1"></ident>Podría entendese como continuador del llat. testum, -i ‘vasía de barru’ (em) talmente como fexo ver en <i class="della">tiestu</i>(TEST)
|
1 (cfr.) pero lo cierto ye que, semánticamente, paez aconseyable pescan- ciar que se trata d’un continuador del masculín de textus, -a,
|
|
||
tiesu, a, o 📖: tiesu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+tiisu [Ay]. //teso [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Erguíu [Pr], tiesu [Pa. Cd]. Derechu, firme [Tb. Pzu. /Mánt/]: Taba tiesu que nun había outru [Tb]. Oriscu [Ac]. 2. Que nun cede [Pa. Pr], testón [Cd]. Duru, firme (material y mo- ralmente) [/Eo/]. 3. Ríxidu, inerte [Tb. Pzu]: Taba tiesu como un calámbranu [Tb]. Ríxidu, duru (un cuerpu) [Ay]. 4. Que se mantién bien (la persona vieya o enferma) [Ac]. 5. Muertu [Cd].///
|
tendere, tesus, -a, -um [→ tesu (cfr.)] que xustificaríen per- dafechu semánticamente al ast. tiesu. La nuesa opinión faise más esplícita que la de García de Diego qu’entendería tiesu como continuador de tēnsus (deeh); tamién de la de Coromi- nas-Pascual que consideraría tiesu como una alteración se- ronda de tesu por influxu del presente d’indicativu de tendere
tender, esto ye, yo tiendo (dcech s.v. tender). Sobro tersus féxose’l verbu *tersare > ast. a. atesar (cfr. tesu) qu’hebo almitir un compuestu *retesar güei conocíu gracies al part. fuerte retesu (cfr.). Pero xunto a atesar foi posible una varian- te ast. *tezar (en cast. atezar) con un deverbal del participiu fuerte ast. tiez (cfr.), cast. tez [ensin diptongar quiciabes pol influxu de tezar (cfr. tesu)]. |
||
tiez, la 📖: tiez🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Corteza dura de les papes o fariñes [Tb]. Capa delgada de la nata que se forma al ferver la lleche [Qu (Oc). PSil]. 2. Teles, tripes que nun arrebaten, especialmente la tela carnoso qu’al esfollar atópase ente la piel y la carne del res y que na so ma- yor parte queda pegao al pelleyu [Ar]. 3. Capa d’arriba d’una tierra de llabor [Oc]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
ta blando más que la tiez [Oc]. Se- dimentu fértil, elementu abonáu de les tierres [Cv (= netez)]. 4. Frondosidá, viciu de les plantes [Cv (= netez)]. 5. Con- sistencia, xuntanza, coherencia, solidez [Pb]. Consistencia o solidez de les coses, del caráuter de les persones [Ay. Ri. Qu]: Ìsi ye un fríngoles, nun tien tiez [Ri]. Aición de fraguar, con- sistencia [Lln]. Consistencia (d’una cosa) [Os. Cg. Ay. Ar]. Resistencia [Sb], fuerza, arranque [Pa]. //-ces ‘aponeurosis’ [Bab]. //Tener mucha tiez ‘ser perduru, tener una constitución mui fuerte’ [Ll]. ///Crez la nuez y mengua la tez [LC].
|
|
Cfr. tiesu, a, o. |
|
tifurriu, el 📖: tifurriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Corte, cubil [Vv].
Posible formación dende l’ast. <i class="della">tafu </i>‘fedor’ (cfr.) cola ames- tadura d’un suf. diminutivo-despeutivu -<i class="della">urriu</i>, siguiendo’l modelu del ast. <i class="della">tafurriu</i>(TEST)
|
(cfr. tafurru, a, o). Nesti sen llamar tifurriu a una corte o a una cubil podría ser lo mesmo que dicir ‘sitiu que fiede’. La [i] deuterotónica débese a un zarramientu favorecíu por una asimilación exercida pola [ú] tónica.
|
|||
tigo 📖: tigo🏗️: NO ✍️: NO |
<tigu [Cl ].>(TEST)
|
Tu [Cl. Ac. Ay. Mar. R]: Tigo y migo pasémoslo más bien... [Ac]: Vamos a comeles yo y tigo [R]. //Contigo ‘contigo’ [Xral]. Cfr. migo.
|
|||
tigre, el 📖: tigre🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tígare [TC (Protomártir)].>(TEST)
|
Cast. tigre.
|
Del grecismu en llat. tigris, -is ‘tigre’ (abf) d’u se fexo analóxicamente’l fem. tigra, conseñáu n’Alexandre (dcech s.v. tigre). La variante tígare respuende a un intentu igualador de los préstamos en -re y en -are, como ye pernidio especial- mente nos arabismos almibre y almíbare; alcazre y alcázare, etc. (adla 239). |
||
til, el 📖: til🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Onomatopeya del cantu del pinzón [Cg]. Un dim. de <i class="della">til</i>(TEST)
|
sedrá tilín 2 (cfr.).
|
|||
tila, la 📖: tila🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tila</i>(TEST)
|
[Lln. Tb. Sm. PSil. Cd]. //Flor de tila ‘flor del tilu’ [Lr]. Cfr. tilu.
|
|||
tilal, el/la 📖: tilal🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<la [Lln. Cg. Ll. Cn (Fuchasqueiru)]. /////el [Lln. Tb]. /////tilar [Lln. Pa. Lr. Sb. Ca. Ay. Llg, Mo (llaa 28). Ll. y Tb. Cn (Fu- chasqueiru). Cv].>(TEST)
|
Tilia platyphylos, tilu [Llg, Mo (llaa 28)].
|
Tilu [Lln. Pa. Cg. Lr. Ac. Ca. Ay. Ll (= teya). Tb. Cv]. Tilia sp [Sb. Cn (Fuchas- queiru)]. Formación en -al, abondativu a vegaes emplegáu na forma- ción de los nomes d’árbol, n’amestanza col nome ast. tila (cfr. tilu). Tamién hai nicios toponímicos (ta 365; tt 68). |
||
tilanu, el 📖: tilanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">tilanu,</b>(TEST)
|
el Tilu [Oc].
|
Cfr. tilu. |
||
tilde, el 📖: tilde🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aspeutu [Cb]. Sellu [Cb]: <i class="della">Dar</i>(TEST)
|
el tilde de modista [Cb].
|
Del llat. titulus, -i ‘cartel’ → ‘inscripción’, ‘epitafiu’, ‘títu- lu’ (em) siguió per vía culta l’ast. títulu (cfr.) anque yá con nicios populares; otru resultáu posible foi ast. tilde. Ye verdá qu’ast. tilde (y cast.) ufren una desinencia inusual dende la etimoloxía propuesta; ye polo que Corominas-Pascual afi- ten que “tilde no puede venir directamente del latín; debió de tomarse, en calidad de préstamo gramatical, del cat. o del oc. ant.” (dcech s.v. título). Préstamu, quiciabes catalán, ye tamién pa Corominas-Pascual el continuador común al ast. y castellán del llat. modulus (em s.v. modus) > molde (→ ast. moldera: ghla §4.8.1.c). Pero esta apellación al influxu fo- rasteru choca nos nuesos citaos autores con otros exemplos como pue ser la existencia (ast. y cast.) de doble, port. dobre, polo qu’acaben suxiriendo la posibilidá d’almitir una “lei di- similatoria especial que cambiaría doblo en doble” (dcech s.v. dos). Ye posible qu’a esi exemplu tuviéremos qu’axuntar el continuador del llat. botulus, -i (old; abf) > ast. boldre (ghla
§4.8.1.c; pe2: 207). Lo que nun sabemos ye si ello ha aunise a los exemplos axetivales en -e, -a, -o (alternantes n’abondos casos con -u, -a, -o) y qu’obligaríen a almitir qu’esos térmi- nos en -e puen tener una políxénesis (ghla §3.3.10.4) asina:
a) en deverbales d’infinitivu (algame, brinde sobro algamar, brindar, etc.); b) n’étimos en -e llueu alternantes en -u por percauterización del xéneru (mísere → míseru, probe → pro- bu/proba, un riguilete → riguiletu/riguileta, etc.); c) na ten- dencia a reponer la vocal cabera de pallabra que, desaniciada, sustituyíase non necesariamente cola vocal etimolóxica si- nón, delles de veces en qu’había velar, con una -e. Entá pode- mos dicir más, los exemplos citaos enriba, los continuadores de tit(u)lus, mod(u)lus, bot(u)lus, duplus ufren en común l’allugamientu d’una oclusiva llatina (sorda o sonora) com- binada con una líquida siguida d’una vocal velar a lo cabero pallabra. Nesos contestos xeneralízase n’ast. una -e y non la
-u que yera d’aguardar quiciabes almitiendo un procesu d’esti calter: titulum > “tidul(l)um” > *tíd(o)l(u) > *tíd(e)l > tilde (llaa 103: 13). Al so llau l’ast. de güei ufre un resultáu cultu títulu (cfr.). |
||
tilera, la 📖: tilera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Tilia</i>(TEST)
|
sp. [Cn (Fuchasqueiru (= tilar)].
|
Cfr. tilu. |
||
tileru, el* 📖: tileru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tileiru [An. Oc].>(TEST)
|
Tilia cordata, tilu [Oc]. Tilu [An].
|
Cfr. tilu. |
||
tilexu, el 📖: tilexu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Café poco cargao [Lln].
|
Cfr. tilu. |
||
tilín, el 1 📖: tilín🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Dim. de <i class="della">tilu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
tilín, el 2 📖: tilín🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<tintilín [Sb (llaa 27)].>(TEST)
|
Carduelis spinus, cast. lúgano [Llg, Sb (llaa 27)].
|
Cfr. til. |
||
tilín, el 3 📖: tilín🔤: , el 3 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 3 |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Facer</i>(TEST)
|
tilín ‘resultar (una persona a otra) interesante física o emotivamente’ [Ac (i)].
|
|
||
tilindru, el 📖: tilindru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
tilingar 📖: tilingar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><atilingar [y Sm].>(TEST)
|
|
|||
tilladura, la 📖: tilladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">tilladura,</b>(TEST)
|
la Entabladura [JH].
|
Cfr. tillu. |
||
tillar 📖: tillar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><{Quiciabes con percorreición de yeísta y tracamundiu col ast. <i class="della">trillar</i>(TEST)
|
sía “triyar” [Cl]}.>
|
|
||
tillar, el* 📖: tillar🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><{Quiciabes conseñáu con yeísmu <i class="della">tiyar</i>(TEST)
|
y el so compuestu
|
|
||
tilláu, el 📖: tilláu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tilladu [y Lln]. tillao [Ac. Ay. Ri]. {Quiciabes con percorrei- ción de yeísta, triyáu [Cl]}.>(TEST)
|
|
|||
tillu, el 📖: tillu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tillo [Cñ]. /////{Con posible yeísmu <i class="della">tiyu</i>(TEST)
|
[Cp]}.> Tables estrenches emplegaes pa poner el pisu de la vivienda [Cd]. Suelu de madera [Cñ].
|
2. Conxuntu de maderes del te- chu [Cp]. Del llat. ti(g)illum, -i ‘materiales de construcción’ (em s.v. tig- num), ‘maderu pequeñu’, ‘tabláu pequeñu’ (abf) con parien- tes en calabrés (rew) y en delles fasteres hispániques amás de les asturianes señalaes por García de Diego (deeh) con []. Como yá dixéremos (pe5: 390) nun nos abulta lo más acondao partir d’un galicismu tilla como proponen Corominas-Pas- cual pal cast. tilla “entablado que cubre una parte de las em- barcaciones menores” (dcech s.v. tilla). Ye posible que dende ast. tillu se fexere’l verbu tillar (cfr.) qu’almite nominalizase (cfr. tillar, el) y un participiu débil nominalizáu tilláu (cfr.) que, cola amestanza en -ūra, ye responsable d’ast. tilladura (cfr.). Son compuestos con contra (cfr.) contratillar (cfr.) y contratilláu (cfr.). Sol verbu tillar féxose l’amestáu destillar (cfr.) y *entillar necesariu pa xustificar desentillar (cfr.). |
||
tilón, el 📖: tilón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tilu [Tb].
Aum. de <i class="della">tilu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
tilu, el 📖: tilu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Tilia</i>(TEST)
|
platyphylos, cast. tilo [Cd].
|
Árbol que da tila, teya 2 [Tb (= tilón = techón = tichón). An]. Quiciabes del llat. *tilus, -i ‘tilu’, un posible regresivu a xulgar pela documentación nes gloses de lo que paez una formación axetival tilinus (em s.v. tilia) ensin necesidá de postular un galicismu nel so aniciu (dcech s.v. tilo). A la so vera foi posible un femenín tila (cfr.) y un abondancial como nome del árbol, tilal (cfr.). Lo mesmo tilu que tila foron in- crementaos pol continuador del suf. -ārius, -āria dando vida a ast. tileru (cfr.), tilera (cfr.). Pero ast. tilu pudo ser tamién un masculín con valor diminutivo-despeutivu de tila (como gotu frente gota, bicicletu con rellación a bicicleta, etc.). Tamién conocemos un deriváu *tilānus responsable del ast. tilanu (cfr.). Una incrementación col suf. -exu da aniciu al ast. tilexu (cfr.) con que se fai referencia a un café con una bebida ruino, como la tila. |
||
timador, ora 📖: timador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Que tima [Tb. Sm. Cd]. //<i class="della">Timador</i>(TEST)
|
‘(persona) fecha una llace- ria, mal iguada’ [Sm].
|
Cfr. timar. |
||
timar 📖: timar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">timar </i>[Ay]. //<i class="della">Timase con </i>‘entendese con, tontear con’ [Tb]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
rapaza tímase col tou fichu [Tb].
|
Pallabra de non fácil xustificación anque paez qu’ha averase al cast. timar ‘quitar’, port. atemar, atimar ‘acabar’, voz de posible aniciu árabe tamm ‘acabar’ (dcech s.v. timar; da s.v. atamar). La doble aceición del verbu ast. tamién apaez en cas- tellán. En rellación etimolóxica ta l’ast. timador (cfr.). |
||
timbal, el 📖: timbal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Xaréu, baturiciu [Lln].
Términu de posible aniciu nel ár. <i class="della">ţabl </i>pente medies del and. aţţabál con continuador ast., gall., port. cast. <i class="della">atabal</i>, cast. y cat. <i class="della">tabal</i>(TEST)
|
(cfr.), cast., cat. timbal (da s.v. atabal i).
|
|||
timbrar 📖: timbrar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Tocar el timbre [Xral].
|
Cfr. timbre. |
||
timbre, el 📖: timbre🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">timbre</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Del fr. timbre ‘especie de tambor’ (dcech s.v. témpano) d’u se fexo timbrar (cfr.) y, quiciabes, *timbrir, con un deverbal timbríu (cfr.). |
||
timbríu, el 📖: timbríu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///timbridu [Tox].>(TEST)
|
Cast. timbrazo [Tb. Tox].
|
Posible formación nominal dende’l galicismu timbre (dcech s.v. témpano) o bien del participiu de *timbrir, quiciabes alternante con timbrar (cfr.) aniciu del ast. timbráu, de cur- tiu usu. |
||
timón, el 📖: timón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">timón</i>(TEST)
|
[Pa] del ramu [Qu (= caidón)]. Parte del ramu [Cl].
|
Vara llarga del carru o del aráu [Ac. Ri]. Parte delantera del aráu que se suxeta al xugu de la pareya [Ay. Tb. Bab. PSil. Tor]. Parte del aráu [Cd. Pr]. 2. Cast. timón de la embarcación [Xral]. 3. Gobiernu de la casa [Lln. Pa. Cd. Pr]: Ésa tien güen timón [Lln]. D’una variante del masc. llat. tēmo, -ōnis ‘timón’, ‘llanza d’un vehículu’, ensin dulda con ī como postulen las formes romances (em, rew) y yá plantegare Xovellanos (Apuntamien- to 301); conséñase nel sieglu xv aragonés (Sesma & Líbano 1982: 347). D’equí pudo facese una variante femenina ana- lóxica, timona (cfr.) asina como los derivaos timonazu (cfr.), timoneru (cfr.). L’aceición §3 ‘gobiernu de la casa’ ye una aplicación figurada fecha sol significáu material d’elementu guía de la barca o del aráu, etc. |
||
timona, la 📖: timona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Timón [Ay]. Timón del aráu [Llg]. Palu gordu y llargu per onde la pareya tira de la grade o del aráu [LV]. Pieza del lla-
<br class="della">biegu [Rs. Pa. Sr. Sb]. Timón de la <i class="della">vara</i>(TEST)
|
tazar [Sb]. Timón de l’andeza [JH]. Parte de la grade [Cl].
|
Cfr. timón. |
||
timonazu, el* 📖: timonazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<timonazo [Os].>(TEST)
|
Xuiciu, prudencia [Os].
|
Cfr. timón. |
||
timoneru, el* 📖: timoneru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<timuneiru [Pzu].>(TEST)
|
El que lleva’l timón [Pzu].
|
Cfr. timón. |
||
tina 📖: tina🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Tina,</i>(TEST)
|
chis ‘voz pa llamar a la vaca’ [Os].
|
Posible voz d’aniciu onomatopéyicu. |
||
tina, la 📖: tina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tina </i>[Cl. Llu]. Vasía onde se pon la ropa a colar [Lln. Pa. Cp. Ac. Ay. Ri. Qu (= arna). Tb. Sm. Cd. Oc]. Especie de cal- deru [Cl] anchu, con dos ases [/Mánt/]. Gran vasía de madera, cilíndrica, emplegada pa cocer el vinu de fasta 20.000 llitros de capacidá [Cn (v)]. Barril cortáu pela metada usáu como duernu pa recoyer la sidra del llagar [Lln. Pa. Cp].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">II</i>(TEST)
|
scannos II sellas I mensa una tina I lagar 1101 (s. xii) [MSAH-III/416]
|
|
||
tinaxa, la 📖: tinaxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tinaja</i>(TEST)
|
[Pzu].
|
Cfr. tina. |
||
tinés* 📖: tinés*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación del dominiu en llatín:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">prefatum</i>(TEST)
|
uero concilium tiniense 1207 [LRCourias/134]
|
|
||
tínfanu, el 📖: tínfanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cfr. <i class="della">chínfanu</i>(TEST)
|
& pínfanu.
|
|||
tingaldiar 📖: tingaldiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Columbiar, movese con poca estabilidá [Sb].
|
Cfr. tinglar. |
||
tingalexar 📖: tingalexar🏗️: NO ✍️: NO |
Movese inseguros los <i class="della">tingalexos</i>(TEST)
|
[Pa].
|
Cfr. tinglar. |
||
tingalexu, el* 📖: tingalexu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+tinguelixu [Ay]. ////tingalexos [Pa].>(TEST)
|
Lo que cuelga (borles, flecos, pingaxos) [Pa. Ay]. Cfr. tinglar.
|
|||
tingaliar 📖: tingaliar🏗️: NO ✍️: NO |
Colgar, xingar, cast. <i class="della">tambalearse</i>(TEST)
|
[Pa]. Columbiase [Pa].
|
Cfr. tinglar. |
||
tingar 📖: tingar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Columbiar [Mi (Columpiu)].
|
Cfr. tinglar. |
||
tinglar 📖: tinglar🏗️: NO ✍️: NO |
<tlingar [y Cl].>(TEST)
|
Tañer [Cl].
|
2. Poner les primeres tables del forru d’una embar- cación [Llu]. 3. Remachar dalguna pieza de fierro pa que tea más firme, como’l clavu [JH]. Del fr. ant. tingler ‘tapiar con pieces de madera los fura- cos del maderame’. El galicismu, d’orixe escandinavu, entá s’afita en Chile y hebo ser d’usu n’España n’otres dómines (dcech s.v. tinglado; pe3: 145). De tinglar féxose’l deverbal tingláu (cfr.) asina como l’ax. tingleru (cfr.). Una variante de tinglar ye tinglir (cfr.) dualidá fónica que s’alvierte n’otros munchos verbos asturianos. Pero l’ast. tingar (cfr.) tamién paez una variante de tinglar. De tinglar féxose una nueva for- mación col continuador de -idiare d’u siguió tingalexar [(cfr.) → tingalexu (cfr.) → tingalexín y tinguilixín (cfr.)] y tamién tingaliar (cfr.) asina como tingaldiar (cfr.) con un posible en- cruz con galdiar. Un pretendíu primitivu de tingalexu pudo ser tíngolo (cfr.) formación cuasimente onomatopéyica. |
||
tingláu, el 📖: tingláu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tinglao [Cñ. Llu. Ay. Mi].>(TEST)
|
Tabláu armáu a la llixera [Llu].
|
2. Baturiciu [Cñ. Ay. Mi], en- guedeyu [Lln. Sm. PSil. Pzu. Cd. Tor]. 3. Negociu, asuntu poco claru [Ac (i)]. 4. Persona repunante [Lln]. Posible deverbal nominalizáu de tinglar (cfr.). |
||
tingleru, {a, o} 📖: tingleru🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
//<i class="della">Un</i>(TEST)
|
lloqueru tingleru ‘llueca de son agudu y retumbante’ [Lln (P)].
|
Cfr. tinglar. |
||
tinglir 📖: tinglir🏗️: NO ✍️: NO |
Retumbar, resonar [Lln (P)]. Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
|
tinglar.
|
|||
tíngolo 📖: tíngolo🏗️: NO ✍️: NO |
Voz conocida per esti rimáu popular: <i class="della">Tíngolo</i><i class="della">(TEST)
|
tango/ta col- gando/ya Meregildo/debaxo mirando [LC].
|
Formación espresiva quiciabes d’aniciu onomatopéyicu en rellación con tinglir (cfr.) y tinglar (cfr.). |
||
tinguilixín, el 📖: tinguilixín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
“Borda, fleco, cairel o cosa colgante”. {Camiéntome qu’ha tratase d’una interpretación de JS del datu dau pela cosadiella del oriente del dominiu ástur: <i class="della">Mete</i>(TEST)
|
lo duru por entre lo blan- do y quedan los tonguilixines colgando onde traduz púdica- mente tinguilixines por ‘pendientes’} [JS].
|
Dim. de tingalexu (cfr.). |
||
tiniebla, la 📖: tiniebla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////tiniebles [Ay].>(TEST)
|
Escuridá [Ac. Ay]. 2. Casa ensin curiar, ensin habitar, en des- orden [Ac]: Aquello yera una tiniebla [Ac]. //-es ‘actu piado- su dientro de los oficios llitúrxicos del Vienres Santu’ [Ca]. //-as ‘función relixosa de Selmana Santa (a cada salmu cantáu diba apagándose una vela nel tenebrariu; al matales toes y cola ilesia a escures tocábense les carraques y ronquielles) [Lln]. ‘momentu en que s’apaga la última vela del tenebrariu nos oficios relixosos de la Selmana Santa’ [Vd]. ‘ritual relixo- su del Xueves Santu’ [PSil]. //(Dar) las tinieblas ‘golpear con palos el día de Xueves Santu, al apagase la última vela del tenebrariu, sobro una viga o tabla allugada na ilesia pa esi fin; los que nun golpeen toquen les carraques tolo fuerte que son a ello faciendo un aplagoriu pergrande’ [Cp (andar a tiniebles). Tb. Oc]. //Dir a tiniebles ‘dir a les tiniebles el Xueves Santu’ [Ac]. //Fer las tinieblas ‘actu relixosu del Xueves Santu onde s’arma un gran estrueldu dientro la ilesia, faciendo sonar ca- rraques ya dando güelpes nel suelu con paraces de castañal’ [Cn]: Tamos preparando las parazas pa baxar a la ilesia a fer las tinieblas [Cn].
|
un quadernio del ofiçio de las teniebras 1385 [Parro- quies/103]
|
Del llat. tenebrae, -arum ‘escuridá’, ‘tiniebles’ (em), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). L’ast. fai ver la caltenencia d’un singular que tamién se documenta serondamente en llatín. Dende’l llat. tenebrae ‘escuridá’, o dende’l continuador ast., féxose’l verbu ast. atenebrar (cfr.) asina como’l compuestu desintenebrar (cfr.). |
|
tinta, la 📖: tinta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tinta</i>(TEST)
|
[Xral]. 2. Tinta del calamar [Xral].
|
|
||
tintanear 📖: tintanear🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">tintiniar</i>(TEST)
|
1.
|
|||
tintaxarra, la 📖: tintaxarra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Líquidu viscoso y apegadizo qu’echen les zreizales [Lln]. Cfr. <i class="della">tinta</i>, cola amestadura de los sufixos -<i class="della">axa</i>(TEST)
|
+ -arra.
|
|||
tinteru, el 📖: tinteru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tinteiru [Tb. Pzu. PSil. Tox]. +tintiru [Ay]. //tinteiro [Eo].>(TEST)
|
Cast. tintero [Xral]. 2. Güecu de forma cuadrangulada que lleva en mediu la carrelinga [Lls (Barriuso: barcos 219)].
|
|
||
tintiniar 1 📖: tintiniar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><tintanear [Ca].>(TEST)
|
Cast. tintinear [Pa].
|
2. Sentir, sufrir o pasar los efeutos de la fame [Ca]. |
||
tintiniar 2 📖: tintiniar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Andar a tientes, con pasu inseguru [Ll].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación que paez ufrir un encruz del verbu <i class="della">tintiniar</i>(TEST)
|
1 (cfr.) col ast. tentar ‘andar a tientes’ (cfr.).
|
|||
tintón, el 📖: tintón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Muyer sola, que nun lleva compañía [Lln]: <i class="della">Vas como un tin- tón </i>[Lln]. //(<i class="della">D)ir de tintón </i>‘dir sola (una muyer) pela cai o a una fiesta o a dalgún actu [Lln]: <i class="della">No</i>(TEST)
|
vas a ir a la fiesta sola, de tintón [Lln].
|
Quiciabes d’un aumentativu nominalizáu de tintu, a, o (cfr.). Nun sedría imposible que tintón tenga nel so aniciu una refe- rencia al vistíu negru (tintu) que llevaba quien taba de llutu. Dende tintón féxose’l verbu *tintonear → tintoniar (cfr.). |
||
tintonéu, el 📖: tintonéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tintineo</i>(TEST)
|
[Lln].
|
Deverbal de *tintonear orixe del ast. tintoniar (cfr.). |
||
tintoniar 📖: tintoniar🏗️: NO ✍️: NO |
Facer el tintón (una muyer) [Lln]. 2. Mover, ximielgar [Lln]. Verbu fechu sol ast. <i class="della">tintón</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
tintorera, la 📖: tintorera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
‘Prionace glauca’, cast. tintorera [Xx (ppac)].
|
Cfr. tintura. |
||
tintorru, el 📖: tintorru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Vinu tinto perprieto (fam.) [Tor. Xral].
Formación fecha sol ast. <i class="della">tintu</i>(TEST)
|
(cfr.) cola amestadura del suf.
|
-orru. |
||
tintu, a, o 📖: tintu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
De color escuro, especialmente un líquidu.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">lenteo</i>(TEST)
|
de lana tinto amarello 919 [MSAH-I/46]
|
|
Del llat. tinctum, -a, -um, part. fuerte del verbu tingere ‘tiñir’ (em), nominalizáu como tintu o tinto ‘vinu tinto’, al empar que’l correspondiente femenín que se caltién n’ast. tinta (cfr.) (pe2: 392), ensin palatalización (ghla 226), dacuando con no- minalización (cfr. tintu → tintorru y tintón) lo mesmo que’l so correspondiente femenín anque ésti yá se conseñaba en llatín (cfr. tinta). Con un suf. en -ārius pudo facese un nome d’oficiu tinteru (ast. a. ‘facedor de tinta’) y güei ‘vasía que contién tinta’ (cfr.). |
|
tintu, el 📖: tintu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Vinu tinto [Ay].
|
Nominalización del axetivu tintu (cfr. tintu, -a, -o) anque yá en llat. tinctum yera’l vinu al que se-y daba color artificial- mente (abf; pe4: 410). |
||
tintura, la 📖: tintura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tintura</i>.
Del llat. tinctūra (em), con dellos continuadores románicos (rew) ya panhispánicu (deeh). D’ello pudo facese’l corres- pondiente axetivu *tincturārius, -a, -um (cfr. <i class="della">tintureru,</i>(TEST)
|
a, o).
|
|||
tintureru, a, o* 📖: tintureru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tintorera [Cn (v)]. tintureiru [Pzu].>(TEST)
|
De color sangre (la uva) [Cn (V)]. 2. Que fai tinta [Pzu].
|
|
Del llat. *tincturārius, -a, -um (cfr. tintura) siguió nomina- lizáu un femenín tintorera (ppac 90) y nel nome d’oficiu tin- tureiru (cfr. tintureru). La documentación del dominiu ástur amuesa, por cuenta’l sufixu, un préstamu d’aniciu occitán o catalán (pe 178): |
|
tinu, el 📖: tinu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tino [Ac. Ri].>(TEST)
|
Pipa [Bab]. Tina, cubeta, barril pal envase [Mar].
|
2. Tientu, pulsu, seguridá nes manes [Pa. Ac. Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Cd. Pr. Tox]. Sensibilidá nos deos [Ri]: Tengo los manos tan fríos que perdí’l tino [Ri]. 3. Comedimientu [Pr]. Xuiciu [Ri. Pr]. //Tener tinu ‘atinar’ [Tb. Tox]. ‘tener sentíu de la midida, del comedimientu’ [Tb. Tox]. //Con bon tinu ‘con munchu procu- ru’ [Tb. Tox]. //Nun tener tino ‘perder el tactu pol fríu’ [Ac]. ‘nun ser a xuntar los deos por cuenta’l fríu’ [Ll]. que non davan carnero e vaca con tino, como estavan obli- gados [Uviéu 1500/91] Tien sos pelames y tinos/en que beneficia el cueru [Cam- pumanes 1781/567] Del neutru llat. tinum (cfr. tina), pelo menos na so acei- ción §1. Pa les otres aceiciones García de Diego (deeh s.v. dēstināre) y Corominas-Pascual (dcech s.v. tino i) rellacio- nen el términu col verbu atinar (cfr.) al que consideren, con más llargu o más curtiu enfotu, en rellación col llat. destināre ‘fixar’, ‘lligar’, ‘suxetar’ (em s.v. *-stano); ‘apuntar a un blan- cu’ (según Corominas-Pascual). De toes maneres, con toles prudencies, podría tamién proponese qu’ast. atinar (común col cast.) taría formáu sobro ast. tina y tinu, como de corra y corru → acorrar ‘meter nuna corra’. Nesi sen, ast. atinar tendría, de mano, un sentíu de *‘meter nuna tina o nun tinu’,
*‘llanzar daqué pa qu’entre ensin cayer nuna tina o tinu’ → ‘acertar a meter nun sitiu’ → ‘acertar’, ensin necesidá de pro- poner que se trate d’un continuador del llat. destinare (deeh; dcech s.v. tino i). Ta claro que nesti contestu nun se xustifica la -n- del port. tino nin la del verbu atinar pero eses pallabres en port. ufren una 1ª documentación seronda, sieglu xvi (delp s.v. tino y atinar), lo que quiciabes empobine a duldar del so raigañu nesa llingua. Nel casu gall. conséñase tamién tina y tino ‘recipiente’ (gvgh) que planteguen el mesmu problema y qu’aconseyen duldar de l’autoctonía de los términos. Quicia- bes sía bono almitir que se trata de préstamos o cultismos ne- ses dos llingües darréu que’l mesmu port. conoz lo que podría ser resultáu cultu tina (s. xv) y, a la so vera, lo que nos abulta popular tía (s. xiii) y tinha (s. xiv) (delp s.v. tina); el porqué del desaniciu de los resultaos populares en gall. y en port. quiciabes deba vese pol problema de la so confluencia fónica cola familia de tía y tío asina como cola de tiña y tiñir (pe4: 411). Sobro ast. atinar féxose’l compuestu desatinar (cfr.) col so deverbal desatín (cfr.). |
||
“tinxa” 📖: “tinxa”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petro</i>(TEST)
|
Tinxa 1203(or.) [MCar-I/75]
|
Ye un nomatu o alcuñu que pue debese a un participiu fuerte del verbu tingere ‘moyar’, ‘regar’, ‘tiñir’ (abf) dende’l parti- cipiu femenín nominalizáu tincta col influxu del perfectum llat. tinxi. |
||
tiña, la 📖: tiña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tiña</i>(TEST)
|
[Ay. Tb. Cd]. Sarna de los animales [Sd]. 2. Cayida del pelo [Cd]. 3. Tafuñería [Ay. Cd]: Ya comu la tiña [Cd]. //Como la tiña ‘tacañu’, ‘tafuñu’ [Tb]. ///Si la envidia fora tiña cuántos tiñosos habría [Sm].
|
|
||
tiñada, la 📖: tiñada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">tiñada,</b>(TEST)
|
la Tizne [Rs].
|
Cfr. tiñe. |
||
tiñalgu, el 📖: tiñalgu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Porción perpequeña d’una cosa cualquiera [Cg. Sr]. Quiciabes d’una formación de teneo>(TEST)
|
ast. teño (ghla 72) amestada col indefiníu algo. Sedría un compuestu pa referise a una porción perpequeña igual que, n’otres ocasiones, pue llograse con otros recursos asina na combinación preposición
|
|
||
tiñazada, la 📖: tiñazada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">tiñazada,</b>(TEST)
|
la Tenazada [Cg].
|
Cfr. tenaces. |
||
tiñazu, a, o 📖: tiñazu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Qu’entá nun ta maduro o seco [JH]: <i class="della">Lla</i>(TEST)
|
yerba está un poco
|
|
||
tiñe, el 📖: tiñe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tinte [Os].
Deverbal del inf. de <i class="della">tiñir</i>(TEST)
|
(cfr.). Cola amestadura del abonda- tivu de -ata > -ada féxose ast. tiñada (cfr.).
|
|||
tiñidura, la 📖: tiñidura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tiñiúra [Llg. Sr].>(TEST)
|
Aición y efeutu de tiñir [Llg. Sr. Tb]. Cfr. tiñir.
|
|||
tiñir 📖: tiñir🏗️: NO ✍️: NO |
<teñir [y Ac. R].>(TEST)
|
Cast. teñir [Lln. Pa. Cg. Ac. Llg. Ca. Tb. Sm. Cd. Pr. Cv]. Pintar [R].
|
|
Del llat. tingere ‘moyar’, ‘remoyar’, especializáu llueu como ‘tiñir’ (em), con espardimientu románicu centro-occidental (rew) ya panhispánicu (deeh; dcech s.v. teñir). Paez perdiscu- tible ufiertar como documentación medieval de tiñir el testu citáu enriba. N’efeutu, anque verter y vertir, bater y batir, ferver (frente a cast. hervir), morrer (frente a cast. morir) po- dríen xustificar ast. *tiñer xunto a tiñir, dúldase si “tinner” ye meyor entendelo como ‘tiñir’ o como ‘tener’, ‘contener’ (pe4: 413). Compuestu de tiñir sedrá ast. destiñir (cfr.). Un dever- bal de tiñir ye ast. tiñe (cfr.) con un aumentativu tiñazu (cfr.). En rellación etimolóxica ta l’ast. tiñidura (cfr.). |
|
tiñíu, ida, ío 📖: tiñíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<teñíu [Cn (V)].>(TEST)
|
Cárdenu [Cn (V)].
|
Pp. de tiñir. |
||
tiñosu, a, o 📖: tiñosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+tiñusu [Ay].>(TEST)
|
Con tiña [Ac. Ay. Cd. Tox]. 2. Siempre puerca (una persona) [Cd]. 3. Avarientu, tafuñu, mísere [Ay. Tox].
|
|
Del llat. tineōsus, -a, -um ‘cocosu, aguxanáu’ (old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. tiña), y posible nominalización, tiñosu, na termino- loxía zoonímica (cfr. tiñosu). La motivación llingüística de la denomación ye clara tanto nos usos axetivos como nel nome del páxaru (por cuenta la semeyanza que trai a la mente popular) o de los pexes, por razón del coloríu de les sos manches y poles espines (ppac 167). Aplicáu l’axetivu a persones, de mano podría facer referencia a ‘que tien la tiña o poliya o daqué enfermedá de la piel’ → ‘con manches (como les de la tiña)’ acabando cenciellamente como noma- tu y, llueu, apellíu (pe4: 413). |
|
tiñosu, el 📖: tiñosu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tiñoso [Llu, Av (ppac)]. +tiñuso [Cñ (ppac)]. teñoso [Cñ (ppac)].>(TEST)
|
Páxaru que se tien nel aire ensin mover les ales (cuando lo fai dizse que ta sacudiendo la tiña) [Sm].
|
2. ‘Scorpaena scro- fa’, cabrachu [Lls, Tz, Xx, Llu, Cñ, Av (ppac). Ce, Rs (lma). L’Arena]. ‘Scorpaena ustulata’ [Tz, Llu, Cñ, Av, Lls, Xx, Llu (ppac)]. Scorpaena porcus [Llu (ppac). Cñ (ppac = tiñuso vene- noso)]. Pexe blancu d’altura, con pintes marrones [Tox]. Cría del cabrachu con munches espines [Lln]. //Tiñosu venenosu ‘Cottus bubalis, cabrachu venenosu’ [Tz (ppac). Cñ (ppac): tiñuso venenoso]. ‘Scorpaena porcus’ [Lls, Tz (ppac). Av, Cñ (ppac): tiñuso venenoso] (pe4: 414). Cfr. tiñosu, -a, -o. |
||
tiquelar 📖: tiquelar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Facer l’amor, copular [Qu].
|
Cfr. tiquitiqui. |
||
tiquismiquis 📖: tiquismiquis🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. ciquismiquis.
|
|||
tiquitiqui 📖: tiquitiqui🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Dizse de quien va de priesa con pasos curtios [Llomb]. D’una posible espresión onomatopéyica repetida, tiqui-tiqui. Dende ello féxose,
|
quiciabes, el verbu tiquelar (cfr.) con da- qué referencia al movimientu acompasáu. |
||
tira, la 📖: tira🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cuerda fina [Xx]. Cuerda xeneralmente atada a una boya [Xx]. Cuerda, correa pa que’l res tire del carru faciendo de guía o gabita [JH]. 2. Filera de persones que se van pasando un material [Ri]. 3. Gran cantidá [Ri]: <i class="della">Tardó</i>(TEST)
|
la tira [Ri]. 4. Franxa [Xral]. //Dar tira ‘tresportar de mano en mano la ma- dera d’entibación de la galería de la mina a los tayos’ [Sr. Min (dar la tira o tirada)]: Dame tira [Sr]: Compañeru, dame tira [Sr (Canción de Ñuberu)]. //En tira ‘ensin aparar (nel traba- yu)’ [Lln]. //Estar en tira ‘trabayar de la mañana a la nueche’ [Lln]. //La tira la maera ‘filera de personas que se van pasan- do la madera pa postiar (na mina)’ [Ri].
|
|
cfr.). |
|
tirabales, el 📖: tirabales🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Tiratacos [Cb].
|
Formación amestada del verbu tirar (cfr.) + nome bala (cfr.) en plural. |
||
tirabeques, les 📖: tirabeques🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
Vaxingos tienros d’arbeyos de pocu granu y muncha vaina [Ay].
Formación amestada del verbu <i class="della">tirar</i>(TEST)
|
(cfr.) + ¿el nome beca
|
(cfr.) en plural? |
||
tirabolanos, los 📖: tirabolanos🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
(TEST)
|
Frutos monteses [Lln (S)].
|
Cfr. tirabolar. |
||
tirabolar, la 📖: tirabolar🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Árbol que da prunos colloraos perpequeños y tempranos [Lln]: <i class="della">Una tirabolar que da prunos </i>[Lln]. Ciruelu montés (árbol) [Lln]. 2. Frutu del árbol llamáu tirabolar [Lln]: <i class="della">Yá ha </i><i class="della">d’haber</i>(TEST)
|
tirabolares [Lln].
|
Posible variante del ast. mirabolán (cfr.) pero agora col verbu popularmente entendióse como amestanza del verbu tirar + l’abondativu de bola (cfr.) + -al sufixu asociáu, munches ve- gaes, al nome d’árboles, especialmente si son frutales, *bolar. Sobro bola, con incerementación del suf. -anu, foi posible llo- grar el compuestu *tirabolán, pl. tirabolanos (cfr.). |
||
tirabragueru, el* 📖: tirabragueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+tirabraguiru [Ri].>(TEST)
|
Prenda que sirve pa protexer la hernia o potra de los quebraos [Ri].
|
Compuestu del verbu tirar (cfr.) col nome bragueru (cfr.). |
||
tirabuxón, el 📖: tirabuxón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tirabuzón</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
tiracantos, el 📖: tiracantos🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Tirador [PSil]. Flonda [As] pa tirar piedres [Cv].
<ident class="della" level="1"></ident>Compuestu del verbu <i class="della">tirar</i>(TEST)
|
(cfr.) col nome cantu ‘piedra’ (cfr.), en plural.
|
|||
tiraceru, el* 📖: tiraceru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
tirada, la 📖: tirada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tirá [Llg. Ay. Min]. tiraa [JH].>(TEST)
|
|
|||
tiradera, la 📖: tiradera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tirandera [Cl].>(TEST)
|
|
|||
tirador, ora 📖: tirador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><tiraor [Sr. Ay].>(TEST)
|
Que tira [Xral].
|
Cfr. tirar. |
||
tirador, el 📖: tirador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tiraor [Sb. Ay. Ri. Qu].>(TEST)
|
Caxón d’un mueble [Cb. Cp. Sb. Ay. Qu. Tb]. 2. Asideru de los caxones de los armarios [Ac]. Asa de los caxones de los muebles [Ri]. 3. Tiragomes [PSil. Tor. Mar]. 4. Persona con- tratada pa llevar la caxa’l muertu al cementeriu [Ri].
Cfr. tirar. |
|||
tiradora, la* 📖: tiradora🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tiraora [Cp]. tiraoria [Sb].>(TEST)
|
Barra de fierro que mueve un sistema de tirantes que baxen fasta l’encontu del rodenu pa regular la distancia ente les mueles y con ello’l grosor de la farina resultante [Cp. Sb]. Cfr. tirar.
|
|||
tiradura, la* 📖: tiradura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tiraúra [Min].>(TEST)
|
Inclinación anormal de la madera d’entibación [Min].
|
2. Bu- zamientu d’una capa de carbón [Min]. Cfr. tirar. |
||
tiraespalda, la 📖: tiraespalda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cuerda más delgada que la xareta del chombu a la que ta xun- cida en sen contrariu a la bragada [Cñ].
Formación compuesta de dos nomes, <i class="della">tira</i>(TEST)
|
(cfr.) y espalda
|
(cfr.), lo mesmo que s’alvierte en tiraproa (cfr.). |
||
tiragarrote, el 📖: tiragarrote🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Xuegu masculín nel que se tiraba d’un palu naguando por lle- vantar al contrariu del suelu [PSil].
D’una amestanza del verbu <i class="della">tirar</i>(TEST)
|
(cfr.) col nome garrote (cfr.).
|
|||
tiragomes, el 📖: tiragomes🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tiragomas [Pr. Vd].>(TEST)
|
Gomeru [Pa (= gomeru). Ca. Ay (= tiratacos = tirapiedres). Pr. Vd].
|
D’una amestanza del verbu tirar (cfr.) col nome goma (cfr.), en plural. Hai quien pa facer más claru’l sen del apellativu dicen estiragomes, rellacionando’l verbu, nidiamente, con estirar (cfr.). |
||
tiragüé, el 📖: tiragüé🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">gatuña</i>(TEST)
|
(planta) [Cg].
|
Posible compuestu del verbu tirar (cfr.) + el nome güe (cfr.). |
||
tiraigues, el 📖: tiraigues🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<“tira aigues” [Ay].>(TEST)
|
Xeringa de xabugu cola que los neños anden tirándose agua [Ay].
|
D’una amestanza del verbu tirar (cfr.) col nome aigues, pl. de aiga, variante de agua (cfr.). |
||
tirante 📖: tirante🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">tirante</i>, tensu [Cd], tiesu [Tb]: <i class="della">Punxénonlu mui tirante </i>[Tb]. 2. Enfadáu [Pa. Tb. Cd. Pr]: <i class="della">Taban</i>(TEST)
|
tirantes nel entierru [Tb].
|
Del participiu de presente del verbu tirar (cfr.) d’u sigue una posible nominalización (tirante, el). |
||
tirante, el 📖: tirante🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Viga que va d’una parte a otra y descansa na base del techu [Ac]. Maderu de los que suxeten el machu y la marrana [Llib].
2. Cibiella qu’axunta’l llañuelu al cairón del ramu [Tb]. Ci- biella qu’axunta la parte delantera de la caxa de la carriella o carreña al timón [Ll]. Caúna de les dos cibielles o cade- nes qu’axunten el <i class="della">xamoucu</i>(TEST)
|
a les tables (nel ramu o carrie- lla) [Sm]. Cadena o correa que va del xugu a la cuarta [Sm]. Cadena suxeta al collarón de les caballeríes p’arrastrar los vagones [Min].
|
3. Pieza del molín (en Cv tiradera) [Sl]. //-es ‘tirantes pa tener polos pantalones’ [Tb. Cd]. Dos ataderos de cañes retorcíes que valen pa suxetar la llanza {del carru} [Tb (Oc) = remos]. ‘cordeles que tán suxetos al fierro de la tarrafa y al cabu de la vara o caña que’l pescador tien na mano pel otru cabu’ [JH]. Cfr. tirar. |
||
tiranu, a, o 📖: tiranu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+tirenu [Ay].>(TEST)
|
Cast. tirano, ensin corazón [Ac. Ay. Tb]. 2. {(Doc.). Canción antigua}. por un tris el coléricu se ensaña,/los güeyos enfurez, los llabios muerde,/exercitando con furor tiranu/la rabia no que encuentra más a mano [BAúxa, PyT (Poesíes 165- 168)] Empeñéme mui de seriu/aprende-yos la tirana/que yo sabía mui nueva/mas ñon fo cosa bien rara/que ñin mio suegru, mio suegra,/la rapazuca y el ama/ño aprendieron otra cosa [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 237-243)]
|
Del grecismu en llat. tyrannus, -i ‘déspota’, lo mesmo que s’alvierte en castellán (dcech s.v. tirano). La nominalización qu’alvertimos nel segundu poema, la tirana, fai referencia a una vieya canción española qu’entamaba ¡Ay tirana, tirana! según aclara X. Busto, editor de Balvidares. |
||
tiraña, la 📖: tiraña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tiraina [Ll (MP)]. tirigaña [y Lln].>(TEST)
|
Pinguicula vulgaris [Ca, Sb (llaa 28)]. Pinguicula lusitani- ca [Ca, Sb (llaa 28)].
|
Planta melecinable d’efeutos laxantes [Am. Ca], de fueyes marielles, que miedra en sitios llientos [Lln]. Planta que miedra en sitios llientos (danla los pastores al ganáu cuando tien bregón) [Ll (MP)]. Planta que se da en llamuergos y empleguen pa purgar a los gochos [Pa]. Cast.
jalapa [Ca].
“En el concejo de Llanes (...) es común y se llama tiraña y tirigaña. Es la montia de Michaeli. Los pastores dan chas- cos echando el zumo en leche o agua. Al punto ocurre el despeño, y dura mucho tiempo según la dosis. En el mismo país, bebida esa agua, ocasiona una tempestad de vientos o pedos” [Sarmiento (Catálogo)]
Quiciabes d’un términu rellacionáu col responsable del ver- bu tirar (cfr.), *tira(g)ine, con un comportamientu asemeyáu al siguidor del llat. farragine (ghla §4.4.4.3) > ferraina → ferraña, etc. En rellación etimolóxica ta l’ast. tiriñón (cfr.). Dende tiraña → tirigaña por influxu de tirguir. Semántica- mente paez nidio que caltién una referencia al fechu de tirar (peos) darréu de la purgación. |
||
tirapeñes, el* 📖: tirapeñes🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tirapeñas [Lln].>(TEST)
|
Gomeru [Lln].
|
Amestanza del verbu tirar (cfr.) y el pl. de peña (cfr.), daqué asemeyao al so equivalente tirapiedres (cfr.). |
||
tirapeos, el* 📖: tirapeos🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tirapedos [PSil].>(TEST)
|
Xiblatu que se fai con un palín y con una corteza verde [PSil].
|
Formación compuesta del verbu tirar (cfr.) y peu (cfr.), pl. peos, pol ruíu emitíu col xiblatu. |
||
tirapiedres, el 📖: tirapiedres🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tirapiedras [Oc].>(TEST)
|
Gomeru [Ay. Oc].
|
Amestanza del verbu tirar (cfr.) y el pl. de piedra (cfr.), daqué asemeyao al so equivalente tirapeñes (cfr.), tiracantos (cfr.), tiratacos (cfr.), etc. |
||
tiraproa, la 📖: tiraproa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cuerda más fina que la <i class="della">tiraespalda</i>(TEST)
|
que ye la que lleva la llexa cola que se zarra’l cabeceru [Cñ].
|
Amestanza del ast. tira (cfr.) col nome proa (cfr.) como se ye a ver en tiraespalda (cfr.). |
||
tirar 📖: tirar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">tirar </i>[Xral], llanzar [Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. R]: <i class="della">Tiróulu </i><i class="della">a los</i>(TEST)
|
gochos [Tb]. Echar, soltar [Pa. Sb]: Tiró úa serie e ca- gatos [Sb]: Tiró úa risaa [Sb]. Echar al suelu [Ri. Tb. Sm. PSil]: Tiróu la casa, tiróu al suelu [Tb]. 2. Dir, andar, siguir
|
cotauan nueuamientre que non tirassen el pan fuera de la villa 1269 (s. xiii) [ACL/498]
|
{normalmente} [Ay. Tb]: Vamos tirando [Ay]. 3. Facer fuerza pa daqué [Tb. Sm]: Esas vacas nun tiran [Tb]. Facer fuerza una cosa contra sí [Ri]. 4. Disparar un arma [Sr. Tb. Sm. PSil. Cd]: Tiraba tiros [Sr]. 5. Molestar, llatir una formación de pus cfr.). Un posible deverbal dende’l participiu fuerte ye ast. tira (cfr.), tiru (cfr.); dende’l débil tirada (cfr.) col que guarden re- llación tirador, ora (cfr.) con posible nominalización; tamién tiradera (cfr.), tiradura (cfr.). Un compuestu de tirar sedría ast. estirar (cfr.), retirar (cfr.) col so deverbal retiru (cfr.) y retirada (cfr.), retiráu (cfr.). El verbu tirar entra na formación d’abondos compuestos asturianos. |
|
tirarramal 📖: tirarramal🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
tirarramal (vender a, comprar a) ‘dando por consabío que l’animal del tratu tien dalgún alifaz (por ello nun lu rexistren
|
cuando lu merquen nin llueu podrá nadie facer reclamación dalguna)’ [Tb].
D’una amestadura de tira (cfr. tirar) y nome (cfr. ramal). |
||
tiratacos, el 📖: tiratacos🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cañutu emplegáu polos neños pa disparar semilles per él so- plando, taquera [Cb]. Especie de xeringa de xabugu y baqueta de palu emplegada polos rapazos pa disparar tacos [Cg. Lr. Sb. Pr]. Cañutu de xabugu con una varina o émbolu col que se dispara’l balín de cáñamu [Oc]. Cañutu de los neños, de xabu- gu o madera, pa disparar tacos, boles d’estopa, cáñamu, papel, etc. [Ac. Ll. Ar. Tb. Vd. JH. Tor. Mar]. Xuguete de neños [An. Pr] fechu con una caña de xabugu vaciada per dientro y en- ganchada a otra más estrencha mediante una goma (los frutos del umeru empléguense como bales) [Llg]. 2. Gomeru [Ay]. pl. de <i class="della">tacu</i>(TEST)
|
(cfr. tacu).
|
Amestanza de verbu (tira) y nome (tacos). |
||
tiráu, ada, ao 📖: tiráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+tiróu [y Llg]. +tiréu [Ay].>(TEST)
|
Abatíu, deprimíu [Llg]. 2. Fácil, regaláu [Ay]. 3. Llano, lliso (un terrén) [Co]: Prau a herba, bien tiráu [Co]. //(Tar, ser, paecer) tirao ‘fácil’ [Xx. Sr]: Eso pa mí ye tirao [Sr].
|
|
del llat. -aculus dio na- cencia al nome ast. tirayu (cfr.) anque más bien abulta una adautación simple del cast. tirajo fecha por JH al iguar el so diccionariu asturianu siguiendo los calces del de la rae. |
|
tiráu, el 📖: tiráu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Conxuntu d’espigues d’escanda que se metíen d’una vez en fornu pa encrespales enantes de llevales al pisón [Sm].
Cfr. <i class="della">tiráu,</i>(TEST)
|
ada, ao.
|
|||
tirayu, el 📖: tirayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tirapié </i>[JH]. Cfr. <i class="della">tiráu,</i>(TEST)
|
ada, ao.
|
|||
“tiraz” 📖: “tiraz”🏗️: NO ✍️: SI |
Conocemos el términu gracies a los documentos medievales del dominiu ástur de magar el sieglu x. Al norte del cordal la documentación ye más seronda:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">kasullas</i>(TEST)
|
duas vna pallea et alia tiraz alhagara una 917 (s.
|
|
||
tirguir 📖: tirguir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><triguir [y Tb].>(TEST)
|
|
|||
tiriella, la* 📖: tiriella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tiriel.la [Pzu].>(TEST)
|
Tirina [Pzu].
|
Dim. de tira (cfr.) cola amestanza del dim. -iella. |
||
tirigaña, la 📖: tirigaña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">tirigaña,</b>(TEST)
|
la Tiraña [Lln].
|
Cfr. tiraña. |
||
tiriñón, ona 📖: tiriñón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<//tiriñón/tiriñúa [/Ef (i)/].>(TEST)
|
Tafuñu, avarientu [Tox. /Ef (i)].
|
2. Cobardón [/Eo/]. Cast. irresoluto [/Eo. Mánt/]. Cfr. tiraña. |
||
tiriquín, el 📖: tiriquín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tiru con perpoca carga [Min (= tacaxu)].
Dim. de <i class="della">tiru</i>(TEST)
|
(cfr.) con doble incrementación sufixal -ic + -ín.
|
|||
tiristoflu, {el} 📖: tiristoflu🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
Persona que va d’un sitiu a otru ensin facer nada útil [Ca]. Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
|
tiritar.
|
|||
tiritaina, el/la 📖: tiritaina🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
//<i class="della">Un</i>(TEST)
|
tiritaina ‘cast. títere, persona con curtiu pesu moral’ [Tb]. //Ser un tiritaina ‘ser medrosu, tener mieu’ [Tox]. //Un tiritai- nas ‘persona que tiembla de fríu más de la cuenta’ [PSil].
|
Cfr. tiritar. |
||
tiritaina, la 📖: tiritaina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tembladera producida pola fiebre, pol mieu, pol fríu [Tor. Llomb]. //<i class="della">Dar</i>(TEST)
|
las tiritainas ‘temblar de fríu’ [Oc]. //Tener tiritaina ‘tiritar’ [Tox].
|
Cfr. tiritar. |
||
tiritar 📖: tiritar🏗️: NO ✍️: NO |
<tiritiar [Mar]. teritar [Vg]. tilitrar [Gr].>(TEST)
|
Temblar de fríu [Ay. Sd. Gr. Vg. Mar].
|
Posible formación d’aniciu onomatopéyicu por cuenta la tembladera, acordies colo propuesto pal cast. tiritar (dcech s.v. tiritar). En rellación etimolóxica tenemos tiritaina (cfr.), tiritona (cfr.); quiciabes tiristoflu (cfr.). El verbu titiritar (cfr.) abúltanos una variante de tiritar con reduplicación espresiva de la 1ª sílaba, como tamién alvertimos n’otres pallabres de la mesma serie. |
||
tiritona, la 📖: tiritona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tiritera [Sm. Cd]. //<i class="della">Faer</i>(TEST)
|
la tiritona ‘finxir ser inútil o inservi- ble (una persona)’ [Tb].
|
Cfr. tiritar. |
||
tirnidera, la* 📖: tirnidera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. cernedera.
|
|||
tírole, el 📖: tírole🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Nun se conseña tilde pero nós interpretamos la voz como esdrúxula}>(TEST)
|
Xuegu nel que los xugadores ponen sendes nueces asitiaes en fila, llueu van tirándoles pel orde que tuvieron en suerte y ganen les que llogren tirar [Vigón (Folk)].
|
Posible formación de verbu tirar cola amestanza del pronome cast. le, amestanza llingüística non inusual nel nome de dellos xuegos escolares, lo mesmo que pa llograr más énfasis dizse sile y nole. |
||
tirón, ona 📖: tirón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<tirón/ona/ono [Llg].>(TEST)
|
Que tira [Xral].
|
2. Emprunu (un camín, terrén, cuesta) [Tb]: Ya un prau mui tirón [Tb]. 3. Que nun ta bien cocío (la co- mida) [Llg]. 4. Que nun ta del too seco (la ropa) [Llg]: Esta ropa ta too tirono [Llg]. 5. Tirante, correosu [Llg. Sr]: Tien la carne tirono [Llg]. //Oyer tirono ‘oyer mal’ [Llg]. Cfr. tiru. |
||
tirón, el 📖: tirón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de tirar con violencia, de golpe [Tb. Sm. Cd].
2. Aición y efeutu d’estirar o aumentar de tamañu de golpe [Tb. Sm]. 3. Esfuerzu pergrande [Tb. Sm]. 4. Movimientu d’una llabor poles fuertes presiones del terrén [Min]. 5. Parte del gadañu que xunta <i class="della">l’armella</i>(TEST)
|
cola parte metálica [Pb]. Ma- niya del gadañu onde se posa la mano derecha [Lln. Os]. 6. Cadena de fierro que val p’atar el ganáu al peselbe [Os. Ca]. 7. Parte de la collera [Cl]. 8. Maderu resistente de l’armadura del teyáu que val d’encontu a la tercia asitiándose a mou de bisectriz del ángulu fechu polos dos aguilones d’una vertiente [Cv]. 9. Genista sp., anabiu que nun pincha [Sb]. 10. Distan- cia abondo llarga [Sr. Tb. Sm. Tox]: Hai un tirón pa l.legar [Tb]. //Dar un tirón ‘sacar el güesu del xuegu [Sd. Tb]. //D’un tirón ‘(facer daqué) ensin parar’ [Tb. Cd]. ‘d’una vez’ [Tox]: Fíxelu todu d’un tirón [Cd].
|
|
||
tirona, la 📖: tirona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Bola cola que se tiraba [Lln].
|
Cfr. tiru. |
||
tirria, la 📖: tirria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tirantez (del panderu que tien un pelleyu que se calienta pa qu’estire) [Ar]. 2. Cast. <i class="della">tirria </i>[Pa. Ay. Ar]. Malquerencia, odiu [Qu]. Zuna [Ac]: <i class="della">Tienme tirria</i>(TEST)
|
[Ac]. Mala idea, mala intención pa dalgún [Lln. Ri. Sm]. Odiu, rabia, ira hacia una persona [JH]. Cast. ojeriza [Pr. V1830], odiu [GP], envidia, zuna [Cd. Tor]. Antipatía, noxu [Ay. Tb]. Mala voluntá, inqui- na [R]. Odiu, rensía, antipatía [DA]. //Estar a la tirria del sol ‘tar a la fuerza del sol’ [Lln].
|
|
Cfr. terriu, a, o. |
|
tiru, el 📖: tiru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tiro</i>, disparu [Xral. Lln]. 2. Barrenu [Min]. 3. Esplosión del barrenu [Ri]. Esplosión de dinamita [Lln]. 4. Corriente d’aire [Min]. 5. Presión d’un fastial [Min]. 6. Tirante de la caballería [Ay. Tb. Min]. Cibiella que xunta la <i class="della">col.lera</i>(TEST)
|
al balancín (nel apareyu de la caballería) [Tb].
|
7. Cayida de la barra llanzada (nel tiru de barra) allancándose na tierra ensin que diere vueltes nel aire (la barra) [Bab]. 8. Parte de la coci- na que comunica cola chimenea [An]. Respiraderu d’un fueu, d’una cocina, d’una chimenea [Ri. Tb]: Esa chiminea nun fai tiru [Tb]. 9. Sitiu de la bolera dende onde se tira [Lln. Ay]. 10. Sitiu onde los cazadores esperaben apostaos a los robecos, a los llobos [Lln]. //Andar como un tiru ‘dir facer les coses mui de priesa’ [Ri]. //Tiru de barra ‘llanzamientu de barra’ [Bab]. //Poner a tiru ‘dar facilidades pa daqué cosa’ [Sr]. //Ponese de tiros l.largos [Ay] {‘vistise con ropa curioso’}. Posible deverbal fuerte de tirar (cfr.), lo mesmo que’l feme- nín tira (cfr.). Aum. ye tirón, con usos axetivos y nominales. |
||
tiruliru, el 📖: tiruliru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Onomatopeya del son de la gaita [Tb. Sm. Cd]. 2. Espresión usada como burlla hacia otra persona [Cd]. 3. Páxaru que tira a mariellu, que fai los ñeros nes cañes de los carbayos y canta <i class="della">tururú</i>, <i class="della">tiruliru</i>(TEST)
|
[Lln].
|
4. Nome usáu nuna rima popular in- fantil [Cg]: Tiruliru tenía un fíu/y metiólu a caldereru/y a la muyer tejedora/tiruliru cantimplora [Pr]: Tirulirulino/mató la muyer/con siete cuchillos/y una anfiler;/metióla en un sacu/ llevóla a vender/y el que la compró/creyó que era tocino/y era la muyer de Tirulirulino [Vigón (gea s.v. tirulirolino)]. Formación onomatopéyica que recuerda determinaos soníos, de mou asemeyáu a teroleru (cfr.). |
||
tisana, la 📖: tisana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Texíu asemeyao a la felpa colo que se facíen calzones, cha- quetines y faldes [Llg].
|
Podría ser una formación fecha sol galicismu tissu ‘texíu’ [asi- tiáu en castellán (dcech s.v. tejer)] cola amestadura del suf. -ana. |
||
tísicu, a, o 📖: tísicu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que tien la tisis [Ri]. Con tuberculosis pulmonar [Lln]. //Tísi- cu pasáu ‘cola tisis en fase peravanzada’ [Lln].
|
|||
tisis, la 📖: tisis🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Tipu de tuberculosis [Ri]. Tuberculosis pulmonar [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>Del grecismu en llat. pthisis, per vía cultizante: “la <i class="della">tisis</i>(TEST)
|
ye una úlcera y tumor nos pulmones, enfermedá que cueye fácil la xente mozo. En griegu llamen tisis al agotamientu de tol cuerpu” [Pthisis est ulceratio et tumor in pulmonibus, qui in iuvenibus facilius venire solet. Pthisis autem apud Graecos dicta, quod sit consumptio totius corporis (Etimologías iv, 7-17)]. L’ast. tisis representa güei un tipu d’enfermedá a la que tamién se refier Isidoro (cfr. catarru). Un deriváu ye l’ax. tísicu, a, o (cfr.).
|
|||
tisoretada, la 📖: tisoretada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tisoretá [Ay].>(TEST)
|
Tixeretazu [Ay. Tb].
|
|
||
tisoretar 📖: tisoretar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><tisoretiar [y Tb].>(TEST)
|
|
|||
tisoria, la 📖: tisoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/tisories [Cp. Ri]. tisorias [Tb].>(TEST)
|
|
|||
tisoriada, la 📖: tisoriada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tesoriá [Llg]. tixoriada [y Lln].>(TEST)
|
Tixeretazu [Lln. Pa. Tb. VBable] que se da al pelo dexándolo mal cortao [Lln. Llg]: ¡Menuda tisoriada que metíu a la ca- misa! [Tb]. //-aes ‘tixeretazos’ [Ca].
|
Deverbal de (a)tisoriar (cfr. tisoria). |
||
tisoriazu, el 📖: tisoriazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tesoriazu [Llg]. +tesoriozu [Llg].>(TEST)
|
Tixeretazu [Tb] que se da al pelo dexándolo mal cortao [Llg].
|
Cfr. tisoria. |
||
titirimundi, {el} 📖: titirimundi🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
(TEST)
|
Ún cualquiera ente munchos [Vd].
|
Posible castellanismu tomáu del it. tutti li mundi ‘tol mundu’ (dcech s.v. títere). |
||
titiritaña, la 📖: titiritaña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tela floxo, mal texío [R].
Quiciabes d’una variante de <i class="della">tiritaña </i>‘tela ralo’, asitiada en cast., términu que se tien por orixináu nel fr. tiretaine, del fr.
a. <i class="della">tiret</i>(TEST)
|
‘tela de Tiro’ (deeh s.v. tyrus). L’ast. obliga a almitir un influxu del verbu titiritar (cfr.). En tou casu la terminación en -aña ha debese a una adautación del suf. d’aniciu fr. -aine acordies con ún de los resultaos que se pervé nos continuado- res
|
del llat. -a(g)ine > -aina → aña (ghla 252). El fechu de que sía la titiritaña un texíu importao de Francia xustifica la propuesta etimolóxica onde se fai referencia a un términu con un inmediatu antecesor nel francés anque nun esclarie tolos estremos (Alfau de Solalinde 1969: 173; Martínez Meléndez 1989: 466) nin dexe dir más lloñe. La propuesta de García de Diego, nel mesmu sen que la de Corominas-Pascual (dcech s.v. tarlatana) d’entender el nome de la tela en rellación col de la ciudá de Tiro, paez que podría collaborar nuna interpreta- ción menos inmediata. |
||
titiritar 📖: titiritar🏗️: NO ✍️: NO |
<titiritiar [Mar].>(TEST)
|
Tiritar [Lln. Bi. Vd. Mar].
|
Podría tenese por una variante de tiritar (cfr.), con reduplica- ción espresiva. |
||
titiriteña, la* 📖: titiriteña🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////titiriteñas [Ar].>(TEST)
|
Especie de yerbes [Ar (= merendinas)].
|
Podría tratase d’una formación rellacionable col verbu tiritar (cfr.) y col nome tiraña (cfr.). Semánticamente nun ha escae- cese la posibilidá de que’l nome d’estes yerbes tea motiváu pol so movimientu temblón. |
||
titiriteru, el* 📖: titiriteru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<titiriteiru [Pzu]. titiriteiru/era [Tb].>(TEST)
|
Cast. titiritero [Pzu].
|
2. Persona de curtiu xuiciu [Tb]: Ya un titiriteiru [Tb]. Quiciabes sía un deriváu del cast. títere (dcech s.v.títere) an- que nun sedría imposible almitir una rellación cola familia de titiritar (cfr.), verbu espresivu, con reduplicación popular de la primera sílaba y que recuerda xunto al mir. triteiro (Leite de Vasconcellos 1901: 15)], la idea de movese como quien tiembla. |
||
titu, el 📖: titu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tito [Bard].>(TEST)
|
Palu amburáu [Bard (= rachón)].
|
2. Cuezcu (de la zreza, pe- bida de la pera, de la mazana) [Tor]. 3. Mancha, suciedá de color negro [Tor]. //-os ‘arbeyos redondos’ [VCid]. //Como un titu ‘negru’, ‘mui morenu’ [Mi]. //Negru como un titu ‘per- prietu’ [Sr]. ‘permorenu’ [Sr]. //Más negru que un titu [Mar]. Cfr. tizón. |
||
titulación, la 📖: titulación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu que yá se conseña en documentu del sieglu xv:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">todo dolo enganno e error ynorançia e </i><i class="della">titulaçion</i>(TEST)
|
1490(or.) [SP-IV/326]
|
Del llat. titulatio, -onis ‘aición de poner títulu’, ‘títulu’ (abf), per vía semiculta (pe4: 415). |
||
títulu, el 📖: títulu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">título</i>(TEST)
|
[JH], documentu qu’acreíta daqué [Xral].
|
el primero titolo de la eleccion de los principes s. xiii(or.) [FX/5]
|
Del llat. titulus, -i ‘títulu’, ‘escritu’ (em; abf) que vive, asi- na nos FFLL (s.v. titulo), como cultismu (títulu), frente a lo qu’ufre’l citáu documentu del sieglu x que fai ver un primer pasu evolutivu de lo que quiciabes foi un niciu popular cola sonorización de -t- y qu’acabaría empobinando a un resultáu tilde (cfr.). Llueu, de magar el Fueru Xulgu, veremos escri- tu un modelu semicultu del que da anuncia la caltenencia de -t-, con resultáu [o] na postónica y perda posible de la vocal cabera; na segunda metada del sieglu xiv yá se llee’l resultáu cultu (pe4: 415): |
|
tíu, tía, el/la 📖: tíu🔤: , tía, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 tía, |
<tío/tía [Cp]. tíu/tíe [Ay]. tiéu/tía [Vg]. tieu [y Mar. Llomb]. tiyu/a [y Mar].>(TEST)
|
Cast. tío [LV. Lln. Cl. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. Tox. Vg. Llomb. Mar. JH]. 2. Suegru [LV. Lln. Pa. Ci. Cb. Cg. Cp. Llu. Ac. Ay. Tb. Sm. Cd. Tox. JH (“rara vez se usa porque es entre nosotros malsonante”)]: Miou tíu nun vive en casa, mia tía sí [Tb]. Nome de respetu a los sue- gros [R]. 3. Home o muyer de cierta edá [Cp]. Títulu de respe- tu a les persones mayores [Pb. Lln. Pa. Llg. Ay. Tox. PSil. Vg. Llomb. VCid]. 4. Padrastu [Pi (i). Ac. Mo (i)]. 5. Individuu, fulanu, señor [Cl]. Aldeanu, paisanu [Mar]. //El tíu del untu ‘personaxe col que s’asusta a los neños’ [PSil]. //Tíu carnal ‘hermanu de madre o de padre’ [Tb]. //Tía carnal ‘hermana de padre o de madre’ [Tb]. //Nun hai tíu pásame’l ríu ‘nun hai disculpa nin broma que valga’ [PSil].
|
|
||
“tiufadum” 📖: “tiufadum”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos pela documentación asturiana en llatín:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Petro</i>(TEST)
|
Maurelliz tiufadum regis 1075 (s. xii) [DCO-I/225]
|
|
||
tixella, la 📖: tixella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><{Con posible yeísmu, tiseya [Vd. Muñás (Ast Oc)]}. //tixe- lla [“del Navia a Tapia” [/Eo/]. tixela [As. /Berducedo (Oc). Mánt/].>(TEST)
|
|
semánticamente esplicaríase perbién dende l’andalusí ţájin o ţáyjan ‘cazuela de barru’ cola amestanza d’un sufixu románi- cu (da s.v. tixe/ola) pero nun m’abulta afayadizo fónicamente (pe2: 393). Un deriváu de tixella atópase nel g-ast. tixellada ‘lo que tien dientro la tixella’. La variante eonaviega de la fastera sureña o γ del g-ast. ye tixela (con reducción -ll- >
-l- como en gall.) ye responsable del actual chela (cfr.) y de la voz tixileiru (cfr.), col suf. -arius > -eiru. |
||
tixellada, la 📖: tixellada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. tixella.
|
|||
tixera, la 📖: tixera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tisera [Cb. Ay. Ll. An. JH]. ////tixeras [Lln. Sd. Tb. Sm. Bab. PSil. Cd. y Pr. Sl. Vd. Tox]. tixeres [y Pa. Ac. Ca. R]. tiseres [Rs. y Pa. Cb. Cg. Ac. Ca. Ay. JH]. tiseras [Lln. Tb. Sm. PSil. Cn (V). Cv. Oc]. tixeiras [As. Pzu. /Eo. Mánt/]. //tiseiras [Eo. Mánt]. ///tijeras [Sm].>(TEST)
|
Cast. tijeras [Lln. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Sd. Tb. Sm (tixeras). Bab. Pzu. PSil. As. Cn (V). An. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/. Vg. JH. R]. Cast. tijeretas [Oc] grandes del ferreru pa cortar chapes [Oc]. 2. Par de vigues del armazón del teyáu que s’axunten na parte alta del mesmu d’una forma determinada [Sm (tixeras = tijeras)]. Vigues que sostienen el teyáu y van perpendiculares al cume [/Mánt (/tixeiras ‘tixeres’)/]. Dos maderos altravesaos nel so estremu en forma de tixeres abiertes o de cruz de San Andrés fixos pel otru en dalguna viga principal so los que s’alluguen destre- maes pieces que formen el techu d’un edificiu [JH]. Caballete del teyáu [Bi]. Armadura d’un tipu de teyáu [Tb]. Armadu- ra de teyáu [PSil. Tox]. 3. Catre fechu de dos tijeras y dos llargueros y el llechu de llenzu [JH]. 4. Tipu d’inseutu [Tb]. Inseutu de dos pinces [Ay]. 5. Loxia curvirostra, cast. piqui- tuerto común [Noval].
|
|
Cfr. tisoria. |
|
tixerada, la 📖: tixerada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tixeirada [Sm. PSil. y Cd. y Pr]. tiseirada [Sm. Cv]. tiseraa [JH]. tiserá [Ay. Ll].>.
Cast. <i class="della">tijerada</i>(TEST)
|
[Ll].
|
Tixeretazu [Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Cv.Tox. JH]. Cfr. tisoria. |
||
tixeretazu, el 📖: tixeretazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tiseretazu [Lln]. +tiseretezu [Ay].>(TEST)
|
Cast. tijerada [Lln. Ay. Tb]. Cfr. tisoria.
|
|||
tixerín, ina, ino 📖: tixerín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
(TEST)
|
De Les Tixeres [Ri].
|
Detoponímicu de les tixeres (ta 364). |
||
tixileiru, a, {o} 📖: tixileiru🔤: , a, {o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, {o} |
Conqueiru o d’A Estierna [Ib]. 2. Que fala la xíriga de los conqueiros [As].
El términu pue nominalizase, d’ehí que se fale d’<i class="della">el</i>(TEST)
|
tixileiru y de la tixileira como nome la xerga de los conqueiros [As 11 & 141].
|
Formación debida orixinariamente pa falantes ayenos a A Es- tierna darréu que se sofita nun deriváu del apellativu tixela ‘es- cudiella’ [As 12], variante (no que se refier al sufixu) de la fas- tera γ del eonaviegu, de la mesma xénesis qu’ast. tixella (cfr.). |
||
tixileiru, el 📖: tixileiru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Xíriga de los conqueiros d’A Estierna, na fastera oriental del Con- ceyu d’Ibias [As = tixileira].
|
2. Conqueiru (d’A Estierna) [As]. Cfr. tixileiru, a, o. |
||
tiyera, la 📖: tiyera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///tijeras [Ac. Ca. Tor].>(TEST)
|
Tixeres [Llg (= les tiyeres)].
|
2. Inclinación de los pies d’un cuadru [Min]. 3. Vigues del teyáu [Ac. Ca. Tor]. Paez una asturianización del cast. tijera. Sobro tiyera féxose’l verbu atiyerar (cfr.). |
||
tiza, la 📖: tiza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<la tiz [Mi. R].>(TEST)
|
Cast. tiza [Xral]. Pieza fecha a base de sílice que s’emplega pa pintar y escribir en superficies dures como puen ser los enceraos [Mi]. Xiz [R].
|
2. Especie de tea fecha con un palu machacáu con un martiellu bien estilláu [Oc]. Posible castellanismu orixináu nuna llingua amerindia (dcech s.v. tiza) que perpasa percima del tradicional xiz (cfr.) y cla- rión (cfr.). |
||
tizar 📖: tizar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. atizar.
|
|||
tiznar 📖: tiznar🏗️: NO ✍️: NO |
<tisnar [Tb. Sm. PSil].>(TEST)
|
Cast. tiznar [Ac. PSil], manchar con tizne, sarriu [Tb. Sm]. //-se ‘enllordiase de negro’ [Ac]. Cfr. tizón.
|
|||
tizne, el 📖: tizne🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tisne [y Tb]. Cast. <i class="della">tizne</i>(TEST)
|
[Tb].
|
Deverbal del inf. de tiznar (cfr.). |
||
tiznón, el 📖: tiznón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tisnón [y Tb].>(TEST)
|
Aum. de tizne 2. Cast. tiznón [Ac. Tb]. Cfr. tizón.
|
|||
tizón, el 📖: tizón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tizón</i>(TEST)
|
[Pr]. Maderu quemáu o encesu [Ac]. Estiella gran- de medio amburada [An]. Palu medio quemáu [Ay. Sm. Cd]. Pedazu de caña d’árbol seca, medio consumida [R]. Troncu ñudosu que se pon en llar pa encontar la lleña, a la vez que da calor al amburar [Tb. Oc (= natariegu)]. Lleña ensin aca- bar de quemar [Tb. Tox]. Maderu asitiáu horizontal nel fueu p’alimentalu [Lln]. 2. Sitiu onde s’ambura la lleña [Tox]. 3. Parte gorda del árbol sol que se faen estielles [Bulnes (Lln). Ay] o se pon enteru al fueu [Ay]. Troncu grande iguáu pa echalu al fueu [Os]. 4. Clavu que sal al abrir una mano [Ac]. Materia sólido de los tumores [Cñ]. Clavu d’un lluviesu [Llu]. 5. Enfermedá de los cereales [Pr]. Espiga de trigu comida pola sarna que produz la borrina [R]. Espiga de los panes ensin granu nin aresta y de color prieto [Cv]. 6. Arcu la vieya [Vd. Ast Oc]. ///Añu de tizón añu de montón [LC]. Navidades al sol pascuas al tizón [Ay (LGarcía)].
|
|
Del llat. tītio, -ōnis ‘tizón’ (em), panrománicu (rew; dérom-1 s.v. */ti‘tio-e/) y con asitiamientu hispánicu (deeh; dcech s.v. tizón). L’ast. tufón (cfr.) ha tenese por una variante de tizón, con asimilación de la velar deuterotónica y tracamundiu de fricatives. En nidia rellación atópase *attītiāre (rew; deeh) ast. tizar o atizar (cfr.), con un posible deverbal atizu (cfr.); a la so vera un compuestu entizar (cfr.) y estizar (cfr.) anque ésti lexicalizáu na aceición secundaria y figurada de *‘atizar rencores’ → ‘enfadar’. Ye posible que tītio, -ōnis se sintiere como un aumentativu (→ atizonar) y d’ehí que se quixere reducir a una espresión ensin marcar; dende’l posible recriáu de tipu *tittus, -i xustificaríase l’ast. titu (cfr.). Semántica- mente la idea primera qu’ha alvertise nel ast. parte de ‘tizón’, ‘cachu de madera quemao’ (abf) que xustifica too aquello que ye negro, como la madera quemao, ente ello l’aceición §5 que se refier al color qu’algamen los cereales aquexaos de la enfermedá del tizón; tamién como tolo que s’asemeya al maderu o trozu de maderu que se quema y, mesmamente, al sitiu onde se quema. Más difícil sedrá esclariar a qué se debe l’aceición §6 ‘arcu la vieya’. Sol ast. tizón pudo facese un aumentativu col continuador del llat. -ācius, tizonazu (cfr.). Sol ast. tizón féxose’l verbu tizonar (cfr. atizonar), con un deverbal tizonada (cfr.), y el compuestu entizonar (cfr.). Den- de equí tamién foi dao llograr una formación en -tor, -toris, |
|
tizonada, la 📖: tizonada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tizoná [Bi. Sb]. //tizuada [Eo].>(TEST)
|
|
Cfr. tizón. |
||
tizonazu, el 📖: tizonazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+tizonezu [Ay].>(TEST)
|
Cast. tizonazo [Pa]. Quemadura o golpe dau con un tizón [Pr]. Quemadura con un tizón [Cd]. Golpe con un tizón [Ay].
|
|
||
to 📖: to🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><tou [Bab].>(TEST)
|
|
|||
to, el/la/lo 📖: to🔤: , el/la/lo 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 el/la/lo |
<<i class="della">to</i>//<i class="della">tos </i>[posible y tradicional nel centru y oriente asturia- nu, en función adyacente y nominal].///<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">tou</i>/<i class="della">túa</i>//<i class="della">tous</i>/<i class="della">túas</i>(TEST)
|
[frecuente nel occidente asturianu con variación de xéneru y númberu; na fastera occidental pue atopase tamién: tou/túa ///
|
|
nenu de tou, la nena de tou, los nenos de tou, las nenas de tou
[Tb]. //Dir (tar) de to ‘dir (tar) a trabayar pa ti’.
Na documentación medieval alviértese la presencia del po- sesivu n’exemplos como: de meo Iure habrasum in tuo Iure 887 (or.) [SV/32]; pro tuo seruitjo quod tu mici fecistj 916 (or.) [SV/738], etc. Pero na Edá Media pervése que’l sis- tema suel caltener una complexidá que nos recuerda l’ast. occidental de güei. Na fastera centro-oriental va reducién- dose, de magar la mesma dómina, averándose a los resultaos actuales en que la variación de xéneru úfrela especialmen- te l’artículu. Una referencia más amplia podemos lleela en ghla §5.5; §6.6.1 & §6.6.1.1 (páxs. 355-357). Paralelamente al ast. el to, etc. ha estudiase el mio (cfr.), el so (cfr.) coles sos correspondientes variaciones. |
|
toba, la 1 📖: toba🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cuernu usáu polos pastores como turullu pa que los vecinos axunten el rebañu y lu saquen {pa llevalu al pastu} [Bard (= turullu)]. 2. Palu güecu qu’al soplar per ún de los sos estremos produz soníos [Mar].
Del llat. tuba, -ae ‘trompeta reuta’, en rellación con <i class="della">tubus </i>(em), con dellos continuadores románicos (rew s.v. tŭba/*tŭfa) ya hispánicos (deeh s.v. tŭba; pe2: 393). El correspondiente masculín tubus ‘tubu’ (em) sigue güei nel ast. <i class="della">tubu</i>(TEST)
|
(cfr.) d’u foi posible facer el verbu tubar (cfr.) con dellos compuestos como entubar (cfr.). Bien de toba, bien en rellación con tu- beru (cfr.) y, en tou casu, familiar de tubu (cfr.) ye ast. tobera (cfr.) y tubera (cfr.) asina como lo que paez un ax. aumen- tativu toberón, ona (cfr.) cola aceición de ‘glayíu’ como si fora l’aplicación consecuencia d’usu d’una gran toba. Dende ast. toba pudo facese’l verbu atobar (cfr.) o bien dende’l llat.
|
*attŭbare ‘tocar la toba’ (rew; deeh). Abulta que lo mesmo habría dicise del cast. atobar ‘aturdir’ onde esa idea vien xe- nerada como consecuencia de meter ruíu cola toba o col ins- trumentu musical. |
||
toba, la 2 📖: toba🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Piedra esponxoso y perllixero [R] asemeyao a la piedra pó- mez [Tb]: <i class="della">Hai</i>(TEST)
|
mucha toba [Tb] {con usos tamién axetivos (o axetivaos: piedra (de) toba): Ya’l prau que tien más piedra toba [Tb]}. 2. Cualquier piedra sobro la que miedra’l mofu [Cl]. 3. Piedra emplegada pa facer fornos, resistente al calor [Sm]. 4. Sustancia asemeyao a la tiza [Am].
|
|
del llat. tōfus, -i ‘toba’, ‘piedra esponxoso’ [tōphus/tufus], pallabra con alternacia ō/u nes gloses que daría anuncia dialeutal de Campania (em), con continuadores suditálicos ya hispánicos (rew s.v. tōfus; deeh s.v. tŏfus). Pero n’ast. paez qu’habría almitise tamién una va- riante *tōffus (+ -ētum) pa xustificar el resultáu toponímicu Touféu, en Teberga (tt 237). Dende tofus féxose un deriváu en -īcius responsable del ast. tobizu ‘mofu que naz sobro una piedra llienta’ (cfr.). La toponimia da cuenta d’un resultáu del femenín correspondiente nel l.lenense Tuíza (ta 108) y nel teberganu Situíza ‘debaxo de Tuíza’ (tt 188, 410). |
|
toballa, la 📖: toballa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tuballa [Cv. Vd. Mar]. tualla [Ac. Pr. Tor. Mar]. {Con [y], tuaya [Cl]. /////tuaya [Lr (i). Sg (i)]}.>(TEST)
|
Cast. toalla [Lln. Rs. Cl. Os. Lr (i). Ac. Ay. Qu (sic). Tb. PSil. Pr. Cv. Vd. Tox. Tor. Mar].
|
|
cfr.) sía un masculín analóxicu de toalla [twáa] anque con usos axetivos. L’ast. tuaxe ‘toballa’ (cfr.) ye otru posible castellanismu medieval en [Z] con ensor- decimientu n’ast. [S]. |
|
toballada, la 📖: toballada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Golpe de carru al cayer nuna rodada o al topar con una piedra [Os (= traballada)].
|
Cfr. traballada. |
||
tobera, la 📖: tobera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
{(Doc.). Aldadoriu del truébanu o caxellu}. 2. Sentíu común, prudencia [Ay]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
tien tobera [Ay]. //¡Qué toberes tien! ‘¡qué irreflexivu ye!’ [Ay].
|
|
Cfr. toba 1. |
|
toberón, ona 📖: toberón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Que glaya muncho al falar [Cb].
|
Cfr. toba 1. |
||
tobillera, la* 📖: tobillera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////tobilleras [Bard].>(TEST)
|
“Calciquines de lana” [Bard].
|
Formación sol posible castellanismu tobillu variante de tubi- llu (cfr. todiellu). |
||
tobillín, el* 📖: tobillín🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////tobillines [Ar].>(TEST)
|
“Fruto silvestre, de color encarnado, como los finambres” [Ar].
|
Podría tratase d’un dim. de tubillu (cfr. todiellu). |
||
tobizu, el 📖: tobizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Mofu que naz sobro una piedra llienta [Cl].
|
Cfr. toba 2. |
||
toca, la 📖: toca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><touca [Cv. Oc. /Eo/]. toica [Qu].>(TEST)
|
|
tenimientu toponímicu que pa dalgunos sedría preindoeropéu
*dŭk(k)- ‘altura’ o *tŭkka (few xiii; tt 234). Si dende toca foi posible’l verbu *tocar ‘poner la toca’ [d’u se xustifica ast. to- cador (cfr.) y quiciabes el deverbal tocáu (cfr.), si nun ye cas- tellanismu] tamién d’ehí podría surdir el contrariu destocar (cfr.) que conocemos pente medies de la documentación del sur del cordal: todo omne que mugier destocar [FL (FFLL)]. |
||
tocada, la 📖: tocada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tocaa [JH].>(TEST)
|
Cast. sonata [JH].
|
|
cfr.). |
|
tocadiella, la 📖: tocadiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Actu de <i class="della">tocar</i>(TEST)
|
una cosa tentándola o masuñándola [JH].
|
2. Actu de tocar (les campanes, un instrumentu de música) [JH]: ¿Qué tocadiella ye lla qu’agora toca ell gaiteru? [JH]. Dim. de tocada (cfr.). |
||
tocador, el 📖: tocador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tocaor [Llg].>(TEST)
|
Pañuelu pa enrollar na cabeza [R].
|
Cfr. toca. |
||
tocador, ora, el/la* 📖: tocador🔤: , ora, el/la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
<tocaor/tocaora [Llg].>(TEST)
|
Músicu [Llg]. //O rompo’l zambuyu o mato al tocaor emplé- gase como ultimatum [Llg].
|
Cfr. tocar. |
||
tócamerroque 📖: tócamerroque🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">La</i>(TEST)
|
hora de tócamerroque ‘pertarde’ [Lln]. //La casa del tó- camerroque ‘casa onde nun hai orde’ [Tb].
|
Cfr. tocar. |
||
tocante 📖: tocante🏗️: NO ✍️: NO |
Con rellación [Ac]: <i class="della">Tocante</i>(TEST)
|
a eso nun tien ni una tacha [Ac].
|
|
Cfr. tocar. |
|
tocántenes 📖: tocántenes🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Tocántanes</i>(TEST)
|
a ‘en rellación a’ [AGO]. //Tocántenes de ‘en rellación de’ [AGO].
|
Cfr. tocar. |
||
tocar 📖: tocar🏗️: NO ✍️: NO |
<tucar [Sm. Pzu. SCiprián].>(TEST)
|
Cast. tocar, {cincar} [Lln. Cl. Ac. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd]. 2. Corresponder, cayer en suerte [Lln. Cl. Tb. PSil]: Esa casa tocó-y [Lln]. 3. Tropezar [SCiprián]. 4. Facer qu’un oxetu o instrumentu faiga un ruíu musical [Xral]: Toquen na plaza les bandes [Sr]: El neñu toca la campana [Sr]: Toquen el piano tolos díis [Sr]. 5. Tener dalgún parentescu [Lln]: Tovía nos toca algo contigo [Lln]. //Andar tocando la gaita ‘nun tra- bayar un res’ [Cd]. //Bailar al son que toquen ‘amoldase a les circunstancies’ [LC]. //Sin tocar a la primera ‘xuegu de neños en qu’ún agáchase y los otros brinquen percima’ [Lln]. //Tocar (les narices. ..) ‘molestar’ [Xral]. //Tocar las mozas ‘nun respetar a les moces’ [Cd]. //Tocar la diana ‘fadiar’ [Pr]. //Tocar a fuou ‘llamar a toque de campanes cuando hai que- ma’ [Pr]. //Tucar a xunta ‘tocar les campanes pa que los ve- cinos s’axunten en conceyu’ [Sm]. //Tucar la saya ‘metese la muyer onde nun la llamen’ [Sm]. //¡Tócate l’alma! ‘¡fastídia- te!’ [Cl]. //Tucar la l.lueca ‘caleyar’ [Cv].
|
|
del latín vulgar” (dcech s.v. tocar), llat. *toccāre (deeh). Un deverbal ye ast. tocada (cfr.) col so diminutivu tocadiella (cfr.). Continúa nun vieyu participiu de presente ast. tocante (cfr.) d’u se fexo cola amestanza de -anes → tocántenes con una vocal d’encontu y xeneralización de -s como enantes, siempres, etc.; tocante → tocántenes aseméyase a lo que pasa con entonce(s) → entón- cenes, etc. nel allargamientu del cuerpu fónicu ensin come- tíu léxicu. En rellación ta tamién ast. tocador, ora (cfr.). Una secuencia fónica analizable como tócame roque funciona como tocamerroque (cfr.). |
|
tocata, la 📖: tocata🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Tocata </i>(<i class="della">sic</i>) [Pa]. Guantada [Tox], morrada [Tb]: <i class="della">Un par de tocatas</i>(TEST)
|
arréglalo todu [Tb].
|
2. Paliza [Pa. Ca. Ay. Sm. Tox]. Azotaina [Ca]. Podría entendese en rellación col verbu tocar (cfr.) cola pre- sencia del suf. -ata. De toes maneres nun sedría imposible xustificar la voz como italianismu (dcech s.v. tocar). En tou casu l’ast. tocata ufre un usu popular dafechu anque pudo ser tresllaticiu del tresmitíu pela terminoloxía musical. |
||
tocáu, ada, ao 📖: tocáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Chaláu, un pocu llocu [Pr]. {2. (Doc.). ‘con contautu sexual’}
//<i class="della">Estar</i>(TEST)
|
tocáu de la mano de Dios ‘tar baldáu’ [Cg]. ‘tener muncha suerte’ [Xral]. //Nun tar tocada ‘nun tar manipulao con productos químicos (la sidra)’ [MS].
|
|
cfr.). El participiu tocáu, ada, ao (cfr.) amás de los usos reutos ufre l’emplegu figuráu *‘tocáu na cabeza → ‘afeutáu nel razonamientu’, ‘llocu’; *tocada físicamente (la muyer)’ → ‘que tuvo contautu sexual’. La nominalización de tocáu equival a peináu, en referencia orixinal a la familia de la toca (cfr.). |
|
tocáu, el* 📖: tocáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Compuxo</i>(TEST)
|
el fatu, fíxose el tocado,/espera el alba [PyT 38]
|
|
Cfr. toca & tocáu, ada, ao. |
|
tocayu, a, o 📖: tocayu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+toqueyu [Ay].>(TEST)
|
Del mesmu nome [Lln. Ac. Ay]. //La vuelta la tocaya ‘vuelta’l gatu’ [Lln (LBlanco)].
|
Espresión que, como la correspondiente castellana, ye d’orixe inciertu (dcech s.v. tocayo). |
||
tochada, la 1 📖: tochada🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<tochá [Ay. Ll]. /////truchada [As].>(TEST)
|
Garrotazu [JH].
|
Golpe dau con un tochu [Ay. Ll. Ri. Tb]. 2. Golpe dau a un maderu secu [As]. Cfr. tochu, el. |
||
tochada, la 2 📖: tochada🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<tochá [Ay. Ri].>(TEST)
|
Tontada [Ay]. Burrada, fatada [Ri]. Cosa de llocos [Tox]. //-aes ‘dichos o fechos con poca seriedá’ [Pa].
|
Cfr. tochu, a, o. |
||
tochar 📖: tochar🏗️: NO ✍️: NO |
<tuchar [Ri].>(TEST)
|
Dar palos col tochu, con un garrote [JH].
|
2. Cortar el tronchu de les berces, de les llechugues [Ri]. Verbu fechu dende l’ast. tochu (cfr.) lo mesmo que la so va- riante atochar (cfr.) y que l’intensivu retochar (cfr.). Semán- ticamente tuchar paez recoyer l’influxu del ast. tronchu → +trunchu. |
||
tochazu, el 📖: tochazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tuchazu [Sm]. +tochozu [y Llg. y Sb]. +tochezu [Ay. Ll].>(TEST)
|
Golpe dau con un tochu [Ac. Sb. Ay. Ri] o palu [Ac. Llg. Ll. Tb. Sm. Pr].
|
|
||
tochear 📖: tochear🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Chochear [Lln]: <i class="della">Yá tochea </i>[Lln]: <i class="della">El que tochea en mayu to- </i><i class="della">chea tou el añu </i>[Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">chochu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
tochera, la 📖: tochera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Chochera [Lln]. //<i class="della">Un</i>/<i class="della">una</i>(TEST)
|
tocheras ‘el que ta tochu o fai to- chures’ [Lln].
|
|
||
tochorilo, {el} 📖: tochorilo🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<ident class="della" level="1"></ident>Muyer fatona [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">chochu,</i>(TEST)
|
a, o & tochu, a, o.
|
|||
tochu, a, o 📖: tochu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><tocho [Os. VCid]. +tuchu/tocha/tocho [Ri].>(TEST)
|
///
|
|
||
tochu, el 📖: tochu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tocho [y Ac. Ar]. +tuchu [Ac. y Llg. Sb. Ay. Ll. Mi. Ri]. totsu [y Qu. y Tb].>(TEST)
|
Palu, trozu de palu [Tb. Gr. V1830]: Nun me deas col tochu [Tb]. Palu, garrote [JH] fuerte [Ay]. Caña seca pal fueu [Sm. Sl]. Palu gordu [Ay. Mi. Ri]. Palu curtiu pa lleña [Cv]. Tro- zu pequeñu de madera [Qu]. Estiella quemada que caltién les áscuares o que val p’atizar el fueu [An]. Troncu pequeñu y gordu [Ll]. Palu gordu de lleña [Cd. Pr]. Pedazu de lleña seco, gordo [Ac]. Lleñu [Ri]. Troncu o palu pequeñu y gordu que se quema en fueu [Sb]. Trozu toscu de madera [Ar]. Trozu de madera [Ac. Ri]. Caún de los palos pequeños que valen de lleña [Oc]. Tizón pequeñu [Oc]. Trozu curtiu de madera [Vg]. Troncu d’un árbol [Llg]. Cepa d’un árbol [Llg]. 2. Utensiliu pa retirar la ceniza, badil [Qu]. 3. Pelo trupo, especialmente en bigote o nes piernes de les muyeres [Cd]. //Dormir como un tochu ‘dormir fondo, como un troncu’ [Mi].
|
|
cfr.). De toes maneres, nós camentamos qu’han dixebrase etimolóxicamen- te tochu, a, o (cfr.) de tochu ‘palu’ anque hai autores que nun planteguen esa doble posibilidá. Ésta paez ser la idea de Co- rominas-Pascual que dicen que ye d’orixe inciertu (dcech s.v. tocho ‘toscu’, ‘fatu’ y ‘bastón’). Al nuesu entender l’ast. tochu ‘palu’ paez rellacionable col arag. tocho ‘bâton’ [qu’apaez na documentación arag. del sieglu xv enantes que nel dicciona- riu d’Autoridades (Sesma & Líbano 1982: 349)], términu que s’adientra nel dominiu cat., y nel gascón totchon ‘bâton des bergers’ (Rohlfs 1935: 65). La voz ast. tochu ‘palu’ podría entendese dende’l participiu tuitus (sum) del verbu deponente tueor ‘yo defendo’, ‘yo curio’ (em; abf) con que quiciabes se refirieren los falantes a un arma defensiva elemental y cencie- lla que pudiere ser de madera (tt 111), que s’axustaría per- bién na so variante [tót’su] a la propuesta fónica na fastera B asturiano-occidental (ghla §4.4.9.b). De toes maneres dulda- mos d’esta posibilidá teniendo en cuenta’l resultáu aragonés en [tS] y nun dexamos de considerar la suxerencia de Coro- minas-Pascual qu’apunten que tocho pue tener un aniciu nel dim. llat. de tuscus, esto ye, de *tusculus anque reconocen que ye “muy hipotética”, si bien fónicamente nun sedría im- posible por coincidir na so evolución col llat. masculus > ast. machu (ghla §4.8.3) que tamién almite la realización matsu (cfr. machu) na mesma xeografía de totsu. Lo que nun dexa de ser llamativo ye que l’ast. tochu espárdese pela fastera cen- tro-occidental d’Asturies mentanto que tochu, a, o (cfr.) pela centro-oriental. Ello, a lo meyor, aconseya considerar dambes como niciu del procesu evolutivu con dos cortes evolutivos dixebraos, el primeru con referencia a una realidá primaria ‘palu’, el segundu con un usu figuráu aplicable a la persona ‘fata’. ¿Empobinaría esto a almitir que se trata orixinariamen- te d’un mesmu términu? En tou casu, a lo meyor, xustificaría los posibles intercambios si se tratare de dos voces dixebraes. Sobro tochu féxose’l verbu atochar (cfr.) y tochar (cfr.) d’u sigue’l deverbal tochada 1 (cfr.) en rellación con un aumenta- tivu de tochu ye tochazu (cfr.). |
|
tochura, la 📖: tochura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Chochera, llocura [Lln. Cg. R]. Chochez [LV. DA]. Fatura, llocura [Lln. Cb. Ay. Ri]. 2. Dichu o fechu neciu y tontu [JH]. Actu o dichu propiu de persona tocha [Pa].
<i class="della">¡</i><i class="della">Tochures</i><i class="della">!</i>(TEST)
|
siempre hemos ser probes [González Rubín (1875: 3)] “Tochura, truhanería. V. Es voz de las Montañas de Bur- gos” [DC, Terreros] Cfr. tochu, a, o.
|
|||
tocín, el 📖: tocín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<toucín [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (F. M. Chichapán). An. Cd. Pr. Cv. Sl. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/]. toicín [Qu (Oc)]. tucín [y Lln. y Ay. Ri. Tb. Gr. Pr]. toucinu [PSil].>(TEST)
|
Cast. tocino [Lln. Cl. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (M, Chichapán). An. Gr. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH]: Pola señal de la santa canal, comí toucín ya fíxome mal, vieno’l ratín ya eché-y un cachín, vieno’l gatu ya chevóume un pedazu [Cn]. //¡Tocín! ‘voz usada polos rapazos nel xuegu de la comba pa encamentar que dean a ésta más priesa’ [Cg]. //Tocín llardero ‘tocín con llardu’ [JH]. //Ser tocín de toles olles ‘ser com- bayón con toos’ [Pa. Cg (ser tocín de munches olles)]. //Se- riu como un tocín ‘perseriu’ [Cg]. ///En fin, carne fresca non ye tocín [LC]. Con llatín, tocín y pollín andarás el mundo hasta’l fin [LC]. Au pensáis afayar tocinos non topáis gabitos [JH]. Cuanto más tocín meyores verces [CyN (Recuerdos). Quien tien fabes y tocín ¿qué quier pleitos col vecín? [CyN (Recuerdos)]. Estaba bonu el tocín y llevábenlu gatos al re- molín [Fabriciano].
|
XX panes et IIII pozales de uino et unum tocinum 1190(or.) [MSAH-IV/456]
|
||
tocinera, la 📖: tocinera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><toucinera [Cv]. touciniera [Tox]. //toucieira [Eo].>(TEST)
|
|
|||
tocineru, a, o 📖: tocineru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><toucineiru/-era [Tb]. //toucieiro [Eo].>(TEST)
|
|
|||
tocinina, la* 📖: tocinina🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/tocininas [Os].>(TEST)
|
|
|||
tocinosu, a, o* 📖: tocinosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/tocinosas [Lln].>(TEST)
|
Variedá de mazanes [Lln].
|
Cfr. tocín. |
||
tocón, el 📖: tocón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tucón [Sb].>(TEST)
|
Tueru del árbol que queda prendíu na tierra llueu de cortáu l’árbol [Lln. Sb]. Raíces gordes de los árboles [VCid (= rai- gones)]. 2. Lo que queda llueu de cortar el narbasu [Ay]. 3. Güesu del llacón [Sb].
Cfr. tocín. Desconozo si ye posible tener como diminutivu d’un pretendíu primitivu *toucu → *tocu, lo que paez un no- matu medieval: outra a sobresta que faz I quarta e determina con Maria Tocuyo [s. f.] [SPM/517]. Ye verdá qu’en docu- mentos americanos en cast. tocuyo apaez de magar el sieglu xviii como nome d’una tela (dcech s.v. tocuyo). |
|||
todiellu, el 📖: todiellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tudiel.lu [Sm. Bab. PSil]. /////tubiel.lu [Tb]. tubiellu [Llomb]. /////toldiel.lu [Pzu]. {Con cheísmu, todiechu [Tox]. Con yeísmu, tidieyu [Cl]}. ///tudillu [Lln. Rs. Pa. y Cp. y Ac. Cd. Cv. y Tor. Arm]. tudillo [/Eo/]. todillu [y Ac. Sm. Tox. y Tor]. tudillo [Ar]. todillo [Os]. toíllo [Sb].
///tubillu [Pa. Cd].>(TEST)
|
Cast. tobillo, todiyu [Lln. Rs. Cl. Os. Pa. Cp. Ac. Sb. Ar. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. Cd. Pr. Cv. Tox. /Eo/. Tor. Llomb. Arm].
|
Del llat. *tubĕllus, -i, equivalente de tubulus (old), dimi- nutivu de tubus ‘tubu’ (em), con continuadores románicos ya hispánicos (rew s.v. tŭbĕllum; deeh s.v. tuĕllus), siguió ast. tobiellu. Pero na llista d’espresiones pervése tracamun- diu de sonores b-d siendo posibles los resultaos del tipu to- diellu y variantes. Al nuesu pescanciar más que falar de tra- camundiu podría almitise una perda de la -b- siguida llueu d’un intentu de reposición de la consonante algamándose namái l’asitiamientu d’una epentética -d- (ghla §4.2.7). Una formación paralela a *tubĕllus atopámosla nel tamién diminutivu *tubīculus > ast. tobiyu que, pela parte de so, tamién ufre confusión de sonores al almitir la variante todi- yu (ghla §4.4.6.1). De toes maneres, otra manera de ver les coses no que se refier a todiyu quiciabes empobine a valo- rar la posibilidá de lo que podría paecer frutu d’una vieya etimoloxía popular de la que da cuenta Isidoro de Sevilla cuando afita: Tibiae vocatae quasi tubae (Etimologías xi, 1-110). Esta vieya comparanza fai que nos averemos a otra posible motivada nel llat. tudicula ‘cuyarón col que s’aballa daqué’ (abf) → *tudīculus ( > todiyu) y que pudo funcionar como equivalente del citáu *tubĕllus y, entós, almitir una variante *tudĕllus (> todiellu). De les variantes del tipu tudillu, tubillu [→ tobillín (cfr.) y tobillera (cfr.)] ha dicise que paecen clares adautaciones del cast. tobillo y familia anque siempre pue camentase que se trata de resultaos au- tóctonos en -iyu interpretaos por falantes o encuestadores yeístes como castellanismos en -illo asturianizados en -illu (pe1: 213). La variante toldiellu fai almitir un tracamundiu del dim. de toldu (cfr.) con todiellu. |
||
todiyu, el 📖: todiyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tudiyu [Cn (Oc)]. todichu [Qu]. tudichu [Tb]. tudíu [Ac. Ri. Tox]. todíu [Ac. Ll. Sd. Tox. V1830. JH. DA]. /////tobiyu [Lr
(i). y Ay]. toíyu [Llv. Ca]. tuiyu [Ay].>(TEST)
|
Cast. tobillo [Cb. Cg. Lr (i). Ac. Bi. Llg. Llv. Ca. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Gr. Tox. Oc. V1830. JH. DA].
|
|
Cfr. todiellu. |
|
tofeñu, el 📖: tofeñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tofiñu [Cb].>(TEST)
|
El que s’entofiña, el que ta enfadáu [Cb]: Ta fechu un tofiñu [Cb]. El que ye fadiu, revolvín, revoltosu, (el neñu, l’animal pequeñu) [Ca]: Non hai manera de que s’esté quietu esti to- feñu [Ca].
|
Desconozo l’aniciu del ast. tofeñu anque llama l’atención l’averamientu fónicu y semánticu que paez axuntalu al ast. rinfeñu (cfr.). Con too, ye posible que dende’l llat. tofīneus (em s.v. tofa), meyor dende la so variante *toffīneus [variante con -ff- que tamién podría esixise dacuando como alvertimos |
|
|
“toga” 📖: “toga”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación del dominiu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">hordinabit</i>(TEST)
|
ipse iudex iam supra memoratus uel togam pala- tii 1008(or.) [ACL/213]
|
|
Del llat. toga, -ae ‘lo que cubre’, ‘vistimenta principal del romanu’, ‘techu’ (em s.v. rego; abf) quiciabes con un usu apli- cable a les personalidaes qu’empleguen la toga y son princi- pales, o que tienen influencia o protexen (dcech s.v. techo). |
|
toín, el 📖: toín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Acentuación supuesta}.>(TEST)
|
Potaxe o cocíu daqué avinagrao por descomposición [Vd].
|
Cfr. toínu. |
||
toína, la 📖: toína🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{Acentuación supuesta}.>(TEST)
|
Pequeña cosa, cabu de filu, punta de daqué [Md].
|
2. Esfuerzu [Md]: Metese una bona toína [Md]. Cfr. toínu. |
||
toínu, el 📖: toínu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Acentuación supuesta}.>(TEST)
|
Duviellu pequeñu [PSil]: Cayíume’l toínu pa debaxo la mesa [PSil].
|
Quiciabes podamos entender el términu dende’l llat. todinus, -a, -um (alternante con todillus), dim. de todus, -i ‘nome de páxaru perpequeñu’ (abf). En toína y toínu caltiénse la idea de ‘mui pequeñu’; en toín paez que se xeneró un sentíu peyo- rativu aplicáu a un tipu de potaxe. |
||
tolada, la 📖: tolada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Fatada [PSil]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
|
nun faigas toladas [PSil]. //A tolaes ‘con interrupción, a retazos’ [JH].
|
Podría tratase d’un términu en rellación col ast. tolu, a, o (cfr.). De toes maneres nun ha escaecese la posibilidá de re- llación con tarolada (cfr.) → *taolada → tolada. |
||
tolaina, la 📖: tolaina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Azotaina [Tor].
|
Podría tratase d’una formación dende tolu (cfr.) cola ames- tadura del suf. despeutivu -aina, como de tontu → tontaina. |
||
tolán, el 📖: tolán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tolán/tolanes [Llg]. tolanu/tolanos [Llg]. +tolonu/tolanos [Llg].>(TEST)
|
Coyón [Llg]. //-os ‘pieza grande o llárima o mazu engarzada a la bola de los pendientes d’acebache o coral de les moces sol- teres (les casaes lleven arrecaes) [Mi]. ‘coyones’ [Cñ. Ac. Ri. Bron. Castrocalbón (Lleón)]. ‘tumor que sal a les besties’ [R].
|
Quiciabes d’una formación fecha sol masc. pl. llat. tōles, -ium ‘hinchón de les amígdales’, ‘paperes’ (em), continuáu en sardu y nel sur d’Italia (rew), tamién en cast. y port. (deeh; dcech; Wagner 1934: 231), con una incrementación sufixal en -anus. Semánticamente nel ast. ‘coyón’ vese una aplicación dende ‘hinchón’ → ‘cosa abultada’ → ‘coyón’ (pe2: 395). Me- tafóricamente aplícase tamién al pendiente que lleva una bola onde s’engarza’l mazu. |
||
toldanar 📖: toldanar🏗️: NO ✍️: NO |
Malgastar [Cl].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Quien</i>(TEST)
|
toldana lu que Dios da, Dios ñu lu perdonará [LC].
|
|
||
toldanón, ona 📖: toldanón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
|
|||
toldar 📖: toldar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Enturbiar l’agua aballando la folla [Lleón (lla)]. Empañar [/Mánt/]. //-<i class="della">se </i>‘cubrise dafechu’l cielu de nubes peraltes y poco trupes que tapecen el sol [Lln]: <i class="della">Agora</i>(TEST)
|
yá se toldó [Lln]. ‘cubrise los cristales pol vafu’ [Lln].
|
|
||
toldáu, ada, ao 📖: toldáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><atoldáu [Pa. Pr] +atoldéu [Ll]. //toldao [/Mánt/].>(TEST)
|
|
|||
tolderu, el 📖: tolderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
toldiella, la 📖: toldiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>toldilla [Lln].>(TEST)
|
|
|||
toldu, el 📖: toldu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">toldo</i>(TEST)
|
[Xral]. 2. Tienda en que se viende sal al por menor [JH].
|
|
cfr.) y atoldar (cfr.) asina como’l compuestu entoldar (cfr.) colos términos rellacionaos entoldadura (cfr.), entoldamientu (cfr.). De toldu tamién se fexo’l deriváu tolderu (cfr.). Per otru llau toldilla (cfr.) abulta un castellanismu por razón de la espresión diminutiva del su- fixu -illa. Ye posible que l’aum. de toldu → toldón apaeza nun tracamundiu de llectura: |
|
tole, el 📖: tole🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Tomar</i>(TEST)
|
el tole ‘marchar’ [Sb]. ‘tomar el tole’ [Pa].
|
Quiciabes sía una nominalización de la espresión llat. tolle (imp. de tollere) con una pronunciación seronda; nesi sen tolle → [tóle] sedría equivalente a ‘quita d’ehí’ (dcech s.v. tullido). |
||
tolear 📖: tolear🏗️: NO ✍️: NO |
<tulear [y Tor].>(TEST)
|
Facer el bobu o’l tolu [Tor].
|
Posible formación popular sobro tolu, a, o ‘tontu’ (cfr.). |
||
toledana, la 📖: toledana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Paliza [Ar (= tolena)].
De mano esti nome podría ser una nominalización del fem. de <i class="della">toledanu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.). Pero tamién podría tratase d’un tra- camundiu de toledana col so sinónimu ast. tolena (cfr.) por cuenta l’averamientu fónicu. Esi tracamundiu ye’l responsa- ble de la definición.
|
|||
toledanu, a, o 📖: toledanu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
De Toledo.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">II</i>(TEST)
|
morabetinos toledanos 1246(or.) [MSAH-V/240]
|
|
cfr. tole- danu). Dende tol(e)danu siguió l’aum. toldanón, ona (cfr.) con un sentíu peyorativu bien por aplicase a xente que lle- gare de Toledo pues de fechu en fasteres lleoneses consé- ñase l’asitiamientu toponímicu de xente d’esa procedencia (Toldanos), bien a xente que, davezu, toldanare, esto ye, ‘marafundiare’o ‘malgastare’(cfr. toldanar). Nun ha arrenun- ciase, semánticamente, a ver en toldanar una referencia ori- xinal al toledanu o toledana ‘midida canónica d’áridos’ bien documentada. |
|
toledanu, el 📖: toledanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Midida de sal equivalente a 1/16 de la fanega [Cg].
|
Cfr. toledanu, a, o. |
||
tolena, la 📖: tolena🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tulena [Pzu. Oc]. tolera [Pr]. //torena [Eo. Mánt]. ////talenas [y Ar].>(TEST)
|
Gran montón de yerba [Md] apisonao alredor d’un palu o d’una vara [Lln]. 2. Paliza, zurra [Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Sb. Ca. Ar (tolena = toledana). Tb. Pzu. Cd. Pr. Tox (= carena). Oc. /Eo. Mánt/]: Posó-y una tolena que yá non lo güelve a facer más [Ca]. //Talenas ‘montones de mieses nes tierres’ [Ar]. {Camentamos qu’ha lleese *tolenas}.Tamién ye posible l’usu de tolena (el/la) definíu como ‘persona irreflexiva’ [Ay (= toliscu)]. //Ser un tolena ‘ser fatu, abobáu’ [Sb]. ‘ser un bo- rrachu’ [Sb]. ‘ser de poca seriedá (una persona)’: A esi tolena nun se-y puede creer muitu [Cn]. Cfr. tolenu.
|
|
||
tolendu, a, o* 📖: tolendu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tolendo/a [VCid].>(TEST)
|
De pocu xuiciu, que fala abondo y nel que nun pue ún enfota- se por ser atrevíu y cuntaperu [VCid]. Pallabra qu’ha entendese en rellación con tolu, a, o (cfr. ) an- que col influxu fónicu del llatinismu (carnes) tollendas con pronunciación popularizada serondamente [toléndas].
|
|||
tolenu, el 📖: tolenu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tolena, montón grande de yerba [Lln. Gr]. {De más pequeñu a más grande, los montones de yerba que se faen talmente como se caltién la so terminoloxía en Llanes son éstos: <i class="della">gorgo-</i>(TEST)
|
yu/montón/tolenu/tolena/vara o palanca [Lln]}.
|
|
Del grecismu en llat., el masc. tholus, -i ‘edificiu circular con cúpula’, ‘edificiu redondu’, ‘corru’ (old) cola ames- tanza del suf. -enus, como de terra → terrenus. Ye claro que, nesti contestu, el citáu ‘montón de yerba’ sedría ase- meyáu a un balagar y, quiciabes, valdría a los romanos pa denomar les construcciones circulares y con cúpula vexetal que debíen atopar pel país de los ástures. Una construcción analóxica femenina ye la responsable del actual ast. tolena (cfr.). Pero un ‘montón de yerba’ pudo ser responsable de l’aceición 2 que vemos en tolena ‘paliza’ que nos fadría ver que lo realmente significativo nel términu llatín yera la forma, el montón circular y con cúpula, fora de yerba o de palos; poro, nun tien un res de raro que tamién tolena diere nome a un montón de palos (daqué asemeyao a un mon- tón de yerba) y de ‘montón de palos’ se pasare a ‘cuelma’, ‘paliza’, ‘zurra’. N’efeutu, ast. paliza nun ye sinón, nel so aniciu, un montón de palos y, llueu, los munchos golpes que se dan colos palos. Ye normal, entós, que sobro ast. tolenu (cfr.) y tolena se fexere’l verbu atolenar (cfr.), entolenar (cfr.) y *estolenar conocíu pel so participiu estolenáu (cfr.). Col influxu del ax. tolu, a, o ‘tontu, fatu’ (cfr.) podríen xus- tificase dalgunes aceiciones del verbu atolenar y términos emparentaos. Pero tholus hebo almitir tamién la variante sufixal -īnus, -a, -um que xustifica la creación del ast. tolina 1 ‘casa’ (cfr.), de xuru motivao pola forma qu’algamaben delles construcciones. Dende equí xustifícase ast. Tolinas, pueblu del Conceyu de Grau (ta 596; pe4: 416). |
|
toletar 📖: toletar🏗️: NO ✍️: NO |
Cargar con una persona [Lln]. Facese cargu de daqué [Lln]: <i class="della">Toletar</i>(TEST)
|
con muchos críos [Lln]. Llevar dalgo ensin ganes [Lln]. Aguantar, soportar [Villah].
|
Cfr. tolete, el. |
||
tolete 📖: tolete🏗️: NO ✍️: NO |
Ax. Inútil, tontu [Xx].
Dim. de <i class="della">tolu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.). ¿Ello empobina a qu’ente nós pueda ser un portuguesismu como se propón pal canarismu en cast. tolete ‘de poca intelixencia o xuiciu’? (Corbella 2016).
|
|||
tolete, el 📖: tolete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Maderina onde s’enconta’l remu [lma. Xx. Ce. Vd]. Cast. <i class="della">es- </i><i class="della">cálamo</i>(TEST)
|
[Llu].
|
2. Porra del guardia [Xx. Tb]. Del fr. tolet, pallabra d’aniciu xermánicu (dcech s.v. tolete). L’aceición segunda ye un allargamientu semánticu por com- paranza del arma defensiva col tolete del barcu (pe3: 145). Un deriváu de tolete ye ast. toletera (cfr.). Nun sedría imposible que sobro tolete se fexere’l verbu totelar (cfr.) y *entoletar conocíu pel so participiu entoletáu (cfr.). |
||
toletera, la 📖: toletera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Pieza de madera con un furacu axuntada al carel onde encaxa’l tolete [Xx].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">tolete,</i><i class="della">(TEST)
|
el.
|
|||
tolexu, a, o* 📖: tolexu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><tolexa [Pa. Sb].>(TEST)
|
|
|||
tolín, el 📖: tolín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tonín [y Lln]. tolinu (<i class="della">sic</i>) [Lls (Oc)]. //toliñu [y Lln].>(TEST)
|
Cast. delfín [Lln. Lls (Oc)].
|
|
||
tolina, la 1 📖: tolina🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
Casa [Cg (i)].
|
Cfr. tolenu. |
||
tolina, la 2 📖: tolina🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident><toliña [y Tz, y Lls, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac). Llu]. tonina [Xx (ppac)]. touliña [Tox]. //toulía [Eo].>(TEST)
|
Delphinus delphis, cast. delfín [Lls, Tz, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac)]. Cast. delfín [Lln. Cg. Llu. Ce, Xx (Oc)]. Mamíferu perasemeyáu al delfín [Tox (= choufín)]. Delfín fema [/Eo (= golfín)/]. 2. Furia, cólera [Lln].///
|
|||
tolinada, la 📖: tolinada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><toliñada [Llu. Cñ].>(TEST)
|
|
|||
toliscu, a, o 📖: toliscu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Irreflexivu [Ay (= tolena)].
Cfr. <i class="della">tolu,</i>(TEST)
|
a, o. Sobro tolu féxose’l verbu atoliscar (cfr.).
|
|||
tolla, la 📖: tolla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Mustelus canis</i>, cazón [Llu (ppac)]. <i class="della">Mustelus mustelus</i>, cazón, aludu [Llu (ppac)]. <i class="della">Galeus</i>(TEST)
|
galeus, cazón [Llu (ppac)].
|
Cfr. tollu. |
||
tollaceru, el* 📖: tollaceru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tollaceiru [Mar].>(TEST)
|
Barrizal [Mar].
|
Cfr. tollu, el. |
||
tolladal, el 📖: tolladal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tulladal [Mar]. tollazal [y Llomb].>(TEST)
|
Llamorgueru, aglomeración de trolla, llamaza [Llomb. Mar]. Cfr. tollu, el.
|
|||
tollapón, ona 📖: tollapón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<{Con cheísmu, tochapón [Tox]}.>(TEST)
|
Allocáu [Tox. /Eo/].
|
Cfr. tuellu, a, o. |
||
tollazal, el 📖: tollazal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cfr. <i class="della">tollu,</i><i class="della">(TEST)
|
el.
|
|||
tolle, el 📖: tolle🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Pexe grande con dalguna semeyanza col tiburón [Lln].
|
Podría tenese como variante masculina de tolla (cfr.). |
||
“toller” 📖: “toller”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. toyer.
|
|||
tolleru, el* 📖: tolleru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tulleiru [Mar].>(TEST)
|
Barru, llamarga [Mar (= tollu)].
|
Cfr. tollu, el. |
||
tollina, la 📖: tollina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tullina [Llomb. Vg].>(TEST)
|
Paliza, castigu de golpes [Sr. Llv. R]. Paliza dada [Llomb] a una persona [Vg].
|
D’una variante de tolena (cfr.) → *tolina gracies al emplegu del suf. equivalente -ina; dende *tolina hebo dase l’influxu de la familia de tollu pues na familia de tollu, a, o (cfr.) almítese la variante tolu, a, o. |
||
tollu, a, o* 📖: tollu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">tuellu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
tollu, el 📖: tollu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tol.lu [Tb].>(TEST)
|
Llodu, trolla, folla [Vg. Tor]. Llamorgueru, champán [Mar]. 2. Poza llienta en terrén accidentao [Tb]. 3. Mustellus muste- llus [L’Arena]. Squalus acanthias [L’Arena].
|
|
cfr.). Sobro ast. tollu féxose’l verbu atollar (cfr.) y entollar (cfr.) asina como’l contrariu desentollar (cfr.) y el deverbal desentollu (cfr.). En rellación etimolóxica ta atolladeru (cfr.), atolladal (cfr.) y tolladal (cfr.). Una formación sobro tollu ye tolluezu (cfr.), tolleru (cfr.) y *tollaza d’u se fexo l’abondativu en -arius, tollaceru (cfr.), lo mesmo que agua → aguaza → aguace- ru. Dende *tollaza foi posible una amestanza nueva col suf. abondativu -al d’u surdió l’ast. tollazal (cfr.). Dende tollu pudo facese’l deriváu *tollancu d’u se fexere atollancar (cfr.) y el compuestu desatollancar (cfr.) anque llama l’atención un notable esviamientu semánticu. |
|
tolluezu, el 📖: tolluezu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Con posible yeísmu, toyuozu [Cl]}.>(TEST)
|
Poza onde se cuez el cal [Cl]. 2. Persona poco agraciada y mal fecha [Lln]: Esa moza e un tolluezu [Lln]. Persona fea, malafechoriada [Lln]. Persona de baxa estatura y gorda [Lln]. Del responsable del nome ast. tollu (cfr.) cola amestanza col siguidor del suf. -ŏttius > -uezu (cfr. toyer) anque na segunda aceición podría tenese como
|
formación dende tollu, a, o (cfr.), en tou casu con un sen peyorativu. |
||
tollura, la 📖: tollura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{Con cheísmu, tochura [Tox]}. //tulura [Mánt. PCastro].>(TEST)
|
Llocura [Tox. /Eo/].
|
Cfr. tollu, a, o. La realización tulura paez, nidiamente, un lo- calismu de les fasteres eonaviegues β, γ. |
||
toloberu, a, o* 📖: toloberu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tolobero [Ca].>(TEST)
|
Que fai les coses con priesa y ensin daqué reflexón [Ca].
|
** |
||
tolobre, el 📖: tolobre🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Negru</i>(TEST)
|
como’l tolobre ‘perescura (daqué cosa)’ [Lln].
|
** |
||
tolondría, {la} 📖: tolondría🔤: , {la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {la} |
“<i class="della">Tolondría,</i>(TEST)
|
-es, -íu, -íos. Aullido estridente del lobo” [Ay].
|
Cfr. tolondru, el. |
||
tolondrín, ina, ino 📖: tolondrín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<tolondrina [Ar].>(TEST)
|
De curtiu xuiciu [Ar], atontáu, atolondráu [AGO].
|
Dim. de tolondru, el (cfr.). |
||
tolondríu, el 📖: tolondríu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
“<i class="della">Tolondría,</i>(TEST)
|
-es, -íu, -íos. Aullido estridente del lobo” [Ay].
|
Cfr. tolondru, el. |
||
tolondrón, el 📖: tolondrón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tulundrón [Cl].>(TEST)
|
Hinchón [Cl. Ay. Ll], abollón [Sb]. Aum. de tolondru, el.
|
|||
tolondru, a, o 📖: tolondru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tulondru [PSil. As]. tolondriu/ia [y Tb]. +tolundru [Ay].>(TEST)
|
Atontáu, de pocu xuiciu, atolondráu [Tb. PSil. As. Tox. Mont]: Deixa de ser un tolondru [Tb]. Cfr. tolondru, el.
|
|||
tolondru, el 📖: tolondru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tolondro [ByM]. +tulundru [Ay. Ll. Ri].>(TEST)
|
Hinchón [Ay. Ll]. Bultu que sal perbaxo de la piel [Ri], xene- ralmente por efeutu d’un golpe (en cualquier parte del cuer- pu) [Ca]. Hinchón mui duru [Ay]. 2. Granu [Ay]. 3. Venada, obcecación [ByM].
|
|
Del llat. *turŭndŭlus, -i diminutivu de turundus, -i “clavo de hilas que se introducía en las llagas o heridas” (abf), ‘bola’ (deeh) per vía semiculta, de mou asemeyáu a amiddula > al- mendra (llaa 103: 9), siguió ast. tolondru ‘hinchón’, ‘granu’. Gracies a ello xustifícase l’allugamientu de la líquida como suxiriere García de Diego (deeh s.v. turŭndula ‘bola’, ‘globu’) anque nun foren tan esplícitos Corominas-Pascual (dcech s.v. tolondro). La idea de ‘hinchón’ → ‘granu’ provién del bultu que se producía dientro de la mancadura al inxerir dientro los filos del llenzu pa que xagomiare. El dolor qu’ello llevaría darréu sedría responsable de l’aceición §3 como reaición a la cura anque camentamos que, nel fondu, asítiase l’influxu de la familia del ast. tolu, a, o (cfr. tollu, a, o) que vemos prioritaria na formación verbal sobro ast. tolondru (→ aum. tolondrón) → (a)tolondrar (cfr.). Un dim. ye ast. tolondrín, ina, ino (cfr.). Diminutivu de tolondru, tolondra en -īculus, -a sedría tamién ast. *tolondriyu → tolondríu (cfr.) y, respeu- tivamente, *tolondriya → tolondría (cfr.). Pero dende’l citáu turundus pudo siguir con metafonía y camudamientu de la |
|
tolu, a, o 📖: tolu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><[Tb. PSil. Oc. Tor. JH. CCabal]. //tolo/a [Mánt].>(TEST)
|
|
|||
tolva, la 📖: tolva🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><torva [y Lln. Ac].>(TEST)
|
Cast. tolva [Lln. Ac. Ay]. Descargaderu del carbón [Ay]. Posible castellanismu asitiáu n’asturianu cola industrializa- ción y l’allugamientu de tolves a la vera los pozos mineros. El cast. tolva (emplegáu tamién na terminoloxía del molín, ast. moxeca) tiénenlu como
|
continuador de tŭbŭla ‘trompetina’ (deeh s.v. tŭbŭla ‘tubu’; dcech s.v. tubo) anque ye verdá que tamién pudo dase un términu prerrom. *torba ‘almacén’, ‘de- pósitu’ (rgc 242). Dende tolva pudo facese un ax. diminutivo- despeutivu tolvetu (cfr.). |
||
tolvetu, {a, o} 📖: tolvetu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
(TEST)
|
Simple, fatu [Lln].
|
Cfr. tolva. |
||
toma 📖: toma🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><tom, toma [Ay].>(TEST)
|
|
|||
toma, la 📖: toma🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Actu de dar al timón del aráu mayor o menor abertura pa que la reya se meta na tierra lo que sía afayadizo (faise apertando
<br class="della">la pina que se pon al llau de la taragüela) [JH]. 2. Pastiella de chocolate [Ar]. 3. Dosis [Pa]. 4. Enganche a una rede o corriente xeneral d’un serviciu [Ac. Ay]: <i class="della">Fizo</i>(TEST)
|
una toma pa la cocina [Ac]. 5. Caúna de les respeutives tandes a lo llargo de la tira [Min]. Actu de facer la tira [Min]. 6. Tomar midida a la seición de les pieces de madera apilaes na plazuela, pa facer la compra y el cómputu [Min]. 7. Actu d’esplotar una carga de dinamita por simpatía con otra esplosión [Min]. //Dar toma ‘poner l’aráu na posición más acondada pa que llevante la tie- rra que faiga falta allargando o acurtiando’l tiru y apertando o afloxando la pina de la taragüela’ [JH]. ///Al toma tou’l mundu asoma [LC].
|
|
del llat. -ělla úfrela l’ast. tomadiella (cfr.). |
|
tomadiella, la 📖: tomadiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Amarraza de dos reses [Cb].
|
Cfr. toma. |
||
tomadoriu, a, o* 📖: tomadoriu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Axetivu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dadoria</i>(TEST)
|
e tomadoria por la faniega derecha de Oviedo 1324 (aprox.)(or.) [SP-I/436]; 1329(or.) [SP-II/56]; 1336(or.) [SP-II/150]
|
|
Cfr. dadoriu, a, o. |
|
tomadura, la 📖: tomadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tomaúra [Min].>(TEST)
|
Aición de tomar o tomase [Tb. Min]. //Tomadura de pelo ‘burlla’ [Xral]. Cfr. tomar.
|
|||
tomamientu, el 📖: tomamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">tomar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. tomar. |
||
tomar 📖: tomar🏗️: NO ✍️: NO |
<tumar [Sm].>(TEST)
|
Cast. tomar [Xral]. 2. Almitir, recibir, acoyer daqué de les manes d’otra persona [Tb. Sm]. 3. Entrugar una lleición [Sr. Tb. Sm]: Toma la dotrina al nenu a ver si estudióu [Tb]. 4. Beber [Lln. Pa. Ay. Tb. Sm]. 5. Cubrir a la vaca, a la gocha [Rs]. Montar el machu a la fema [Tb]: Tomóula, sí [Tb]. Montar el carneru a la oveya [Gr]. 6. Ser cubierta la fema pol machu [Cl]: Esa vaca toma bien el toru [Cl]. 7. Siguir per un camín determináu [Ca]: La to vaca tomó pel camín de Casares [Ca]. 8. Ocupar daqué cosa un sitiu [Llg]: Isi caxón toma muncho [Llg]. 9. Entender d’una forma determinada [Ay. Tb]: Tomóulu mui mal [Tb]. 10. “Pasar la madera de uno a otro en la tira. Marcar la madera que se cuenta. Medir su sección el receptor. Circular con normalidad los trenes por una curva. Esplotar la dinamita por simpatía” [Min]. //-se ‘empañase (una superficie llisa, un cristal, un metal)’ [Os. Cb. Pa. Llg. Ay. Tb. Sm. Cd. Pr. Cv. Tox. Arm]: Las ga- fas tomábanse col vafu la cocina [Tb]. ‘llenase de ferruñu un metal’ [Cd]. ‘enferruñase un oxetu’ [Tox. /Eo/]. ‘cubrise de ferruñu’ [Ay]. ‘atascase una cañería, un conductu, camín o carretera’ [Tb]: El martes tomóuse’l puertu [Tb]. ‘apoderase la mala yerba d’un terrén semao’ [Lln]. ‘infestase d’arbustos malos (una zona)’ [Lln]: Ta tomáu de bardos [Lln]. ‘amarra- se dos reses’ [Cb]. //Ir a tomar ‘ondear les veles’ [Llu (Ba- rriuso: barcos 229)]. //Tomar corrida ‘entamar dende más atrás pa echar una carrera’ [Pa]. //Tomar el frescu ‘tomar l’aire’ [Pr]. //Tomar les de Villadiego ‘dise’ [Pa]. //Tomalo a mal ‘nun sentar bien (lo que se diz)’ [Pa]. //Tomalo en seriu ‘entamar (daqué) con afición’ [Pa]. //Tomar el toru ‘cubrir (el toru a la vaca)’ [Pa]. //Tomar la calima ‘tomar l’aperitivu, consumir en chigre lo avezao’ [Cñ]. //Tomar la sangre ‘re- coyer la muyer la sangre {y aballalo} cuando tán corando’l gochu’ [Lln]. //Tomar sabor ‘algamar sabor’ [Llg]: Eses fa- bes tomaron el saborón de la pota [Llg]. ‘alcontrar sabor a daqué’ [Llg]: Nun acabo de toma-y sabor a estes fabes [Llg]. //Tumar l’adobu ‘asimilar la carne y otros alimentos adobu’ [Sm]. //Tomar pol sacu. //Tomar pol culu. //Ser mal tomáu ‘ser mui setosu’ [Tb. Tox]. ///Cabra coxa non quier siesta y si la toma cara-y cuesta [LC].
|
|
a) escomungaua a quien quier que los tomar por estas razones |
|
tomarrecinte, el 📖: tomarrecinte🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><{Paez espresión metafonética}.>(TEST)
|
Plizca, migayu d’una cosa [Ll].
|
|
||
tomás, el 📖: tomás🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Epigonus</i>(TEST)
|
telescopus, pexe diablu [Lls, Xx (ppac)].
|
|
güeyos como los del pexe que citamos al que, xusto por ello, tamién-y dan de nome, farol, de güeyos grandes y fosfores- centes (pe1: 244). |
|
tomate, el 📖: tomate🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tomate</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Del náhuatl tómatl (dcech s.v. tomate), pente medies del cas- tellán. |
||
tomba, la 📖: tomba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. tumba.
|
|||
tómbanu, el 📖: tómbanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<túmbanu [Pzu. Cv. Oc]. +túmbanu [Ll].>(TEST)
|
Llombu pequeñu nel terrén [Lln. Co. Cv]. 2. Tarrón grande [Ll]. 3. Fendedura ente montes [AGO]. 4. Cueva con estalag- mita [Bulnes (Lln)]. Especie de cueva con pocu techu y más bien llienta [Bulnes (Lln)]. 5. Tumor, hinchón, bultu [Oc]. Tumor [Pzu]. Cfr. túmbalu.
|
|||
tombeyu, el 📖: tombeyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Persona fosca y malamañada [Lln].
Quiciabes dim. de <i class="della">tombu</i>(TEST)
|
(cfr.) cola amestadura col continua- dor del suf. -ĭculus.
|
|||
tombiar 📖: tombiar🏗️: NO ✍️: NO |
<atombar [Am].>(TEST)
|
Dir a rodones, dando vueltes,dir a valtos [Am]. Cayer, cayer a valtos y estronconando pel suelu [PSil]: Foi tumbiando por ail.lí [PSil].
|
Verbu fechu sol ast. tombu, tomba (cfr.). Cfr. tumba. |
||
tombu, el 📖: tombu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tombu [Po. Pzu. PSil. Cn (F). Cv. Tox. /Eo/]. tumbu [Tb. Sm. Vg. Cn (F). Cd. Pr]. +tumbu [Ay].>(TEST)
|
Duviesu, granu [Pzu]. Bultu na piel [Cn (F)]: Tengo un tumbu na pierna que nun me dexa andar [Cn (F)]: Esa vaca ta en- ferma, ta chena de tumbos pol l.lombu [Cn].
|
2. Llomba, relie- ve allargáu nel terrén [Cv]. Valláu, montón de tierra, llomba pequeña [/Eo/]. 3. Altiplanicie [Pzu]. Elevación pequeña, de forma cóncava que da a dos lladeres [Po (Toponimia 111)]. Oteru, montón de tierra, eminencia pequeña [Tox]. 4. Valtu, vuelta de campana al cayer per un derribadoriu [Ay. Sm]. Val- tu que da’l carru al entornase saliendo del camín [Vg]. 5. Tro- piezu [Cd]. Movimientu y golpe fuerte cuando se va dando valtos [PSil]: Baxóu a tombos [PSil]. //Andar a tombos ‘andar a valtos’ [PSil]. //A tumbos ‘a valtos’, ‘dando vueltes de cam- pana’ [Sm]. //Tar como un tumbu ‘tar fartu, llenu’ [Tb. Pr]. Cfr. tumba. |
||
tómbula 📖: tómbula🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Andar</i>(TEST)
|
de tómbula ‘andar de xarana, de borrachera’ [Sb].
|
Cfr. tomba. |
||
tomerón, ona 📖: tomerón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Atontáu, plasmáu [Sb].
|
** |
||
tomicia, la 📖: tomicia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Paliza [Bi. Sr].
Del grecismu en llat., el masc. <i class="della">t(h)omix,</i>(TEST)
|
-icis ‘cuerda’ (em) con percauterización del femenín analóxicu *tomīcia que Me- yer-Lübke camienta que ta nel aniciu
|
del cast. tomiza, port. tamiza (rew; deeh s.v. tomĭcěa; dcech s.v. tomiza). L’ast. paez obligar a almitir un resultáu semicultu. |
||
tomiellu, el* 📖: tomiellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tomiel.lu [PSil]. ///tomillu [Lln. Rs. Tb. PSil]. tomillo [Ac]. tumillu [Mar]. /////tomiyu [AGO]. tumíu [AGO]. /////taramillu [Sm].>(TEST)
|
Thymus vulgaris [PSil]. Cast. tomillo [Lln. Rs. Ac. Tb. Sm. AGO. Mar].
|
|
del llat. vg. tŭmum (dcech s.v. tomillo) con una amestadura diminu- tiva -ĕllum (dcech s.v. tomillo). Los resultaos de güei en -illu fónicamente paecen castellanismos frente al autóctonu tomiel.lu. La espresión dada por AGO talmente paez conti- nuadora del llat. -īculum > -iyu → -íu (ghla §4.4.6.1). Un diminutivu femenín ye tomillina (cfr.). Un abondativu en -ale o -are, frecuente na formación de fitónimos, ye responsable del tomillar (cfr.). |
|
tomillar, el* 📖: tomillar🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tomil.lar [PSil].>(TEST)
|
Sitiu onde abonda’l tomiellu [PSil].
|
Cfr. tomiellu. |
||
tomillina, la 📖: tomillina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tomillo</i>(TEST)
|
salsero, planta de fueya más pequeña que la del tomiellu común, de bon arrecendor [Mar].
|
Cfr. tomiellu. |
||
tomu, el* 📖: tomu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tomo [Ac].>(TEST)
|
Superficie de daqué [Ac]: Lo que se tien plantao de lechugues ye bien poco: lleva’l tomo d’esta casa, nun ye más [Ac].
|
A lo meyor del grecismu en llat. tomus, -i ‘una pieza de papi- ru’ (old), con continuadores románicos (rew) y con siguidor semicultu castellán (dcech s.v. tomo) y asturianu. |
||
ton, el 📖: ton🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tonu [Sr]. tron [Ac].>(TEST)
|
Tonu [R].
|
//Sin ton nin son ‘sin pensar’ [Tb. R]. //Sin tron nin son ‘sin ton nin son’ [Ac]. Del grecismu en llat. tonus, -i ‘tonu’ [(em); sonum facit; to- nus enim sonus est (Etimologías xix, 22-6)], quiciabes per vía culta, con continuadores románicos (rew s.v. tŏnus) y en re- llación con una familia llingüística más llarga (cfr. tonada). L’averamientu de tron a ton pue debese a la equivalencia de tronar y tonar. Apolinar Rato ufre un verbu retoñar ‘reso- nar’, ‘sonar’ (cfr. retoñar 1) que, acordies col so significáu, paez qu’habría tenese por formación fecha sobro una variante non documentada *toñu → retoñar, con un deverbal retoñu 1 (cfr.). Con too ye posible que se trate d’una mala tresmisión (por *retonar) o d’una recreación del citáu autor qu’ufre na so obra léxica munches duldes que faen qu’amosemos increduli- dá cuando un datu vien namái encontáu pela so información. |
||
tona, la 1 📖: tona🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Flor o ñata formao na superficie de dellos líquidos [/“en va- rios concejos de Ast., en León, y en Gal. y Port.” (Eo)/]. Nata que se forma na lleche [/Mánt/].
Quiciabes d’una voz prerromana d’aniciu célticu tresmitida pel llat. serondu tŭnna ‘cuba’, ‘pipa’ (em s.v. *tunna; tlg s.v. tonna, tunna; dcech s.v. tonel)>(TEST)
|
ast. tona. El términu paez claramente occidental común col gall. y port. tona ‘corteza’ (Hubschmid 1960b: 127-149), polo que fónicamente ye pe- racoyible la propuesta etimolóxica de -nn- > -n-, anque dal- gún problema podría surdir de la consideranza de lo que paez el so paralelu tuña (cfr.) y el correspondiente verbu atuñar. Pero semánticamente dase un problema notable pa xustifi- car el pasu ‘cuba’ → ‘ñata’. De toes maneres paeznos que ye almisible esta propuesta dao qu’a la idea de ‘cuba’ pudo llegase dende la previa de *‘corteza qu’envuelve al árbol’ →
|
|
*‘corteza, revistimientu del que se fai una cuba’ → *‘daqué cosa qu’envuelve’ → *‘tela qu’envuelve como una corteza’ → *‘tela fino’ → *‘lo que ye como una tela fino o corteza’ → ‘ñata’, ‘tiez o telina fino de los líquidos’. Ye perclaro qu’en facer esi averamientu pudo trabayar el diminutivu *tŭnnica confundíu col llat. tunica → tonica ‘vistimenta d’homes y muyeres’, ‘tipu de camisola’ (em) con siguidor güei nel ast. tonga (cfr.) → tongu (cfr.). Ast. tona (con un dim. tuniella) sedría un tipu de vistimenta llixera y, metafóricamente, pudo aplicase a dalgo que, como la ñata, representa una corteza o capa fina sobro un líquidu o sobro daqué cosa. Si sol llat. tuni- ca o *tunnica pudo iguase’l verbu *extun(n)icare > estongar 1 (cfr. tonga; pe1: 135) ye perprobable que, al empar, se fexe- re tamién dende tunna un verbu *extunnare ‘quitar la tona’ > ast. estonar (cfr.). En resume l’ast. tona na so complexidá llé- vanos a almitir un aniciu célticu (tlg; rgc 242) anque, como |
|
tona, la 2 📖: tona🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
|
|||
tonada, la 📖: tonada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><toná [Llg. Sr. Ca. Ay. Ar].>(TEST)
|
Cast. tonada [Ca]. Música d’una canción [Ca] cola lletra de la mesma [R]. 2. Canción [Ca]. 3. Canción popular [Sr. Ar]. Canción tradicional asturiana [Llg. Ca. Ay]: Echaron una toná [Sr]. Tipu de canción asturiana executada por una perso- na [Ac (i). Sr (= asturianá)]: Ési ye un cantante de toná [Sr].
|
Quiciabes deverbal del continuador del verbu llat. tonāre ‘tronar’, ‘atronar’, ‘facer resonar como’l truenu’ (em; abf), anque tamién podría xustificase como una creación dende’l cultismu ton (cfr.). Les influencies mutues ente tonare y to- nus vémosles nel continuador de tonus > ton qu’almite la va- riante tron. Una variante de tonada paez ast. toñada 2 (cfr.), como farina y fariña. Semánticamente alviértese lo mesmo que vemos en tonida (cfr.). Un compuestu cola preposición in- *intonare, vémoslu nel ast. entonar (cfr.) col so contrariu desentonar (cfr.). Tamién nuna formación diminutiva *into- nicare > entongar 2 (cfr.). Diminutivu de tonada úfrelu l’ast. tonadiella (cfr.). |
||
tonadiella, la* 📖: tonadiella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tonadiel.la [PSil]. tunadiel.la [Pzu].>(TEST)
|
Canción, tonada [PSil]. Cast. tonadilla [Pzu].
|
Cfr. tonada. |
||
tonadrida, la* 📖: tonadrida🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tonadría [Sb].>(TEST)
|
Truenu grande [Sb].
|
|
||
tonadríu, el 📖: tonadríu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tonadríu [Sb {camiéntome qu’esta pallabra ha llevar tilde como señalo}]. tunabríu [Sm. Oc].///<ident class="della" level="1"></ident>//tunaríu [Cv]. ////truna- bridu [As]. ////tonabríos [An].>(TEST)
|
Truenu, tronada [As]. Truenos [An]. Truenu llargu [Sb. Oc] ya intensu [Sm. Cv]: Cun aquel.lus tunabríus ispertéi [Oc].
2. Estallíu fuerte [Oc]. Cfr. tonadrida. |
|||
tondia, la 📖: tondia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Piedra grande [/Eo/] onde s’asitien los bolos (nel xuegu los bolos) [Tox].
|
Cfr. tundir. |
||
tondu, a, o* 📖: tondu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tonda [Cl].>(TEST)
|
Tuexa, tora, en celu (la vaca) [Cl].
|
Quiciabes del llat. tum(i)dus, -a, -um ‘inflamáu (de pasión, de furia)’ (old), con dalguna presencia n’Italia (rew; pe2: 396). |
||
tonel, el 📖: tonel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tonel</i>(TEST)
|
[Pa]. Barril grande [Lln]. Vasía onde s’alluga la sidra pa cocer [Pa]. Tina, pipa [Ac]. Vasía de tres pipes o más [JH]. Vasía pergrande de madera pa sidra o vinu (puen caber fasta 25.000 llitros) [Ri].
|
|
cfr.) asina como’l verbu compuestu entonelar (cfr.). |
|
tonelada, la 📖: tonelada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tonelá [Sr. Ay].>(TEST)
|
Cast. tonelada [Xral].
|
|
Cfr. tonel. |
|
tonga, la 📖: tonga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Estaya de nieve qu’amontonó l’aire [Sb]. 2. “Bastilla inferior de la faldrilla” [SCiprián]. 3. Tanda [Vg]. 4. Capa de yerba que se sobrepón a otra [/Eo/].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">una</i>(TEST)
|
espessa biesca de grandíssimo interés en esta larga tonga [Grangerías xviii: 744]
|
Del llat. tunica, -ae ‘túnica’, con una vocal tónica curtia como aconseya la documentación de Isidoro de Sevilla [tonica ues- tis antiquissima appellata quia in motu incedentis sonum facit; tonus enim sonus est (Etimologías xix, 22-6)] y dellos resultaos románicos (rew), hispánicos (deeh) ya asturianos |
|
|
tongu, el 📖: tongu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Rabu de la panoya [Lln].
|
Cfr. tonga. |
||
tonguera, la 📖: tonguera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Estaya de terrén llarga y estrencha onde se posa la yerba se- gao (pa curar o pa cargar) [Mi].
|
Cfr. tonga. |
||
tonida, la* 📖: tonida🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tounida [Tb].>(TEST)
|
Salida de tonu [Tb]: Colas tuas tounidas nun vas l.lueñe [Tb].
|
Cfr. troníu. |
||
toniella, la 📖: toniella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Nomatu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Suer</i>(TEST)
|
rodriguiz toniella 1247(or.) [DOSV-II/264]
|
Posible dim. de tona (cfr.). |
||
tontacu, a, o 📖: tontacu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+tontecu [Ay].>(TEST)
|
Tontu [Ay. Tb]. Cfr. tontu, a, o.
|
|||
tontada, la 📖: tontada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tontá [Sr. Ay].>(TEST)
|
Fatada [Lln. Sr. Ay. Tb. Pr]: Nun diz más que tontadas [Tb]. Cfr. tontu, a, o.
|
|||
tontaina, el/la 📖: tontaina🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
Fatu [Pa. Tb]: <i class="della">Ya un tontaina </i>[Tb]. //<i class="della">Tontainas </i>‘un tontu, abo- báu’ [Tor].
Cfr. <i class="della">tontu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
tontalán, ana 📖: tontalán🔤: , ana 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana |
Que fai como un tontu, un bobu [PSil]: <i class="della">Sos</i>(TEST)
|
un tontalán [PSil].
|
Cfr. tontu, a, o. |
||
tontán, tontana 📖: tontán🔤: , tontana 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 tontana |
Tontalán [Tb]: <i class="della">Yás</i>(TEST)
|
un tontán, nin [Tb].
|
Cfr. tontu, a, o. |
||
tontaniellu, {a, o} 📖: tontaniellu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
Tontín [Vg]. Cfr. <i class="della">tontu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
tontarada, la* 📖: tontarada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////tontarás [Os].>(TEST)
|
Tonteríes [Os].
|
Cfr. tontu, a, o. |
||
tontayu, a, o 📖: tontayu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Simple (una persona) [Cl].
|
Cfr. tontu, a, o. |
||
tontera, la 📖: tontera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">tontera,</b>(TEST)
|
la Tontería [Cl].
|
Cfr. tontu, a, o. |
||
tontería, la 📖: tontería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tunteiría [As].>(TEST)
|
Fatada [Xral].
|
Cfr. tontu, a, o. |
||
tontín, ina, ino 📖: tontín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
Dim. de <i class="della">tontu,</i>(TEST)
|
a, o [Xral].
|
Cfr. tontu, a, o. |
||
tontón, ona 📖: tontón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Pertontu [PSil].
Aum. de <i class="della">tontu,</i>(TEST)
|
a, o d’u se fexo’l verbu tontoniar (cfr.).
|
|||
tontoniar 📖: tontoniar🏗️: NO ✍️: NO |
Dicir tonteríes [Pa]. Falar ensin orde nin conciertu diciendo fataes [Sb].
Cfr. <i class="della">tontu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
tontoroliar 📖: tontoroliar🏗️: NO ✍️: NO |
<tontorollar [Sb].>(TEST)
|
|
|||
tontorolu, a, o 📖: tontorolu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><tontorolo [Lln. Cb. Xx. Llu. Ca. Ay. Ll]. tontarolo [Ar].
<ident class="della" level="1"></ident>+tontorulu [Ay]. +tunturulu [Ay]. tontoralo [Ar].>(TEST)
|
|
|||
tontu, a, o 📖: tontu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+tuntu [y Llg. Sb. Ay. Ll].>(TEST)
|
Fatu [Xral]. 2. Presumíu [PSil].
|
|
||
tontucu, a, o 📖: tontucu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Presuntuosu, presumíu [Pr]. Dim. de <i class="della">tontu</i>(TEST)
|
col suf. -ucu.
|
|||
tontura, la 📖: tontura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tuntura [Sm. Pr. Cv].>(TEST)
|
Cualidá de tontu [PSil. Pr]. Tontería [Tb. Sm. Cv]. 2. Aición de presumir [Tb. Pr]: Tienen una tontura que nun hai quien los trate [Tb]. //Tontura de risa ‘ataque de risa’ [Lln]. Cfr. tontu, a, o.
|
|||
tonxu, a, o 📖: tonxu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Tosca (una persona) [Bab].
Del participiu del llat. <i class="della">tondēre</i>(TEST)
|
‘esquilar’, ‘afeitar’, ‘quitar’ (em), verbu de llargu espardimientu románicu (rew), esto ye de tōnsus (em) colo que’l tipu de corte de pelo podía ser ni- ciu de rudeza. Sol participiu tōnsus féxose tamién el verbu
|
*tonsāre (rew) > ast. atusar (cfr.), con continuadores romá- nicos (rew s.v. *tūsāre) ya hispánicos (deeh). |
||
tonyu, a, o* 📖: tonyu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+tunyu/tonya/{tonyo} [Sb].>(TEST)
|
Güecu, dañáu [Sb]: Esta nueza tonya [Sb].
|
Cfr. toyu. |
||
tonyu, el 📖: tonyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. toyu.
|
|||
toñada, la 1 📖: toñada🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
Cfr. otoñada.
|
|||
toñada, la* 2 📖: toñada🔤: , la* 2 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 la*, 2 |
<////<i class="della">toñaes</i>(TEST)
|
[Pa].> Salides de tonu que suelen ofender [Pa]: Salti con unes toñaes que ti da gana escapar [Pa].
|
Cfr. tonada. |
||
toñil, el 📖: toñil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.oñil [y Lln].>(TEST)
|
Cast. toñil [Pa]. Requexu, sitiu secretu onde se guarden les coses [Lln (= h.oñil)]. 2. Especie de ñeru de yerba onde los rapazos ponen a maurecer la fruta [LV. Cñ. R]. 3. Montón de coses guardaes [Lln (= h.oñil)]. ///Si xela en marzu súbite al altu y si xela n’abril vuélvete al toñil [Amieva (LC)]. Cfr. tuña & tona 1. L’ast. h.oñil, magar la so sinonimia con toñil, tien el so aniciu nun deriváu
|
del llat. foenum (cfr. foñil). Sobro ast. toñil féxose’l verbu atoñilar (cfr.). |
||
toñín, el 📖: toñín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. otoñín.
|
|||
toñón, ona 📖: toñón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Cfr. otoñón.
|
|||
toopoderosu, a, o 📖: toopoderosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">todopoderoso</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
cfr. tou, toa, too) y poderosu (cfr.). |
|
top 📖: top🏗️: NO ✍️: NO |
<topa [Villah].>(TEST)
|
Mou de llamar a la vaca [Oc].
|
2. Voz pa llamar al corderu [Villah]. Espresión pa llamar a la oveya [PSil]: Quirín, quirín, top, top [PSil]. Voz onomatopéyica. |
||
topa, la 📖: topa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<toupa [Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Corralín (Cruce). Gr. Sl. Cv. Tox. Arm].>(TEST)
|
Topera, sitiu onde vive’l topu [Tb (= tupinera). Sm. Pzu. An. Gr. Sl. Cv. Tox. Arm]. Montón de tierra que fai’l topu na su- perficie d’un terrén al cavar la madriguera [Tb. Sm. PSil. Cv. Arm]. 2. Topu [Corralín (Cruce)]. //A da-y topa ‘tardar’ [Cl]. Cfr. topu.
|
|||
topar 📖: topar🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">atopar</i>(TEST)
|
1, 2.
|
|||
“topaza” 📖: “topaza”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu orixinariamente axetivu que conocemos pela docu- mentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">II</i>(TEST)
|
jagonzas et II thopazes et I cornerina 1268(or.) [ACL/483]
|
|
||
tope, el 📖: tope🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tope</i>(TEST)
|
[Cd].
|
2. Lluz que va nel palu de la proa o proba [Llu] o lluz de posición nel barcu [Xx]. //-es ‘lluces de posi- ción (nos barcos)’ [Xx]. //A tope ‘de golpe’, ‘d’una vez’ [Tb]. //Al tope ‘d’un tragu’ [Tox (= al chope)]. //Beber a tope ‘beber fasta’l fondu ensin respirar’ [Ac (= ensin alentar)]. ‘beber del too’ [Pr]. ]. //Hasta’l tope ‘en grau sumu’ [Ay. Cd]. //(Cargáu) hasta los topes ‘(cargáu un mediu de tresporte) dafechu’ [Tb]. //Pagar a topes ‘pagar a plazos’ [Pr]. Del ingl. top ‘cumal’, ‘cima’, ‘parte alta’, pallabra d’aniciu xermánicu (dwo) con continuadores románicos (rew) que nun resulta fácil de dixebrar del anglicismu propiamente dichu; d’ehí que Corominas-Pascual consideren cast. tope como ga- licismu (dcech s.v. tope). De top o tope féxose’l verbu atopar 1 (cfr.). Sol posible diminutivu de tope → topete féxose’l ver- bu topetar (cfr.) y el compuestu entopetiar (cfr.); la referencia del ast. topete hebo ser a la parte alta, nesti casu del cuerpu, esto ye, a la cabeza. Un deverbal de topetar ye topetada (cfr.); en rellación col dim. topete féxose l’aumentativu topetón (cfr.) y topetazu (cfr.). |
||
topera, la 📖: topera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<topera [Cv. Tor]. toupeira [An].>(TEST)
|
Topinera [An (= toupa = toupinera). Cv]. 2. Montonín de tie- rra sobro la madriguera del topu [Cv. Tor]. 3. Trampa pa los topos [Ar]. Cfr. topu.
|
|||
topetada, la 📖: topetada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cabezazu, golpe secu [Tb (= topetazu)]: <i class="della">Daba unas topetadas</i>(TEST)
|
colos cuernos que lu mitían contra la parede [Tb].
|
Cfr. tope. |
||
topetar 📖: topetar🏗️: NO ✍️: NO |
<topetiar [yTb. Min].>(TEST)
|
Entopetiar [Min]. Chocar, dar nel estremu (d’un vagón, nuna parede) [Tb]: Topetóu contra la turria [Tb].
|
Cfr. tope. |
||
topetazu, el 📖: topetazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+topetezu [Ay].>(TEST)
|
Testerazu, golpe secu [Tb]: El carneiru díu-l.ly un bon tope- tazu [Tb]. Golpe dau cola cabeza o chocando contra daqué [Tor].
|
2. Golpe lleváu al andar nes uñes de los pies [Ay]. Cfr. tope. |
||
topetón, el 📖: topetón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tupitón [Ca].>(TEST)
|
Cast. topetón [Tb].
|
2. Atragantamientu [Ca]. 3. Atosigamien- tu pol munchu trabayu [Ca]. Cfr. tope. |
||
topetosu, a, o 📖: topetosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Fríu, lluviosu (el tiempu) [Pr].
|
** |
||
topiar 📖: topiar🏗️: NO ✍️: NO |
<toupiar [Tb. PSil. Tox].>(TEST)
|
Facer el topu la topinera [Tb. PSil. Tox]. 2. Cavar como’l topu [Ac]. Cfr. topu.
|
|||
topín, ina, ino 📖: topín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<toupín [As].>(TEST)
|
|
|||
topináu, ada, ao* 📖: topináu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Llibre de <i class="della">topineres</i>.
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">ya</i>(TEST)
|
tus prados limpios, cuchados y topinados [Grangerías
|
|
||
topinera, la 📖: topinera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><toupinera [Tb. Sm. Bab. y PSil. Cn (F). An. Gr. Cd. Pr. Cv. Vd. Oc]. taupinera [Vg]. toipinera [Qu]. toupineira [Tox]. tu- piniera [Tox]. tupinera [Ay. Ri. Tb. Sm. Cd. Pr. Arm]. toupeira [As. /Eo/].>(TEST)
|
|
|||
topineru, el 📖: topineru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Montón de tierra que llevanta’l topu [Cb. Cp]. //<i class="della">Comer</i>(TEST)
|
como un topineru ‘comer muncho’ [Cb (= comer como un tapineru)].
|
Cfr. topu. |
||
topinoria, la 📖: topinoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Topinera [Lln].///
|
|||
topizu, el 📖: topizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cuerpu estrañu que se mete nos güeyos [Cn]: <i class="della">Entróume</i>(TEST)
|
un topizu nun güeyu ya faime chorar; mira a ver si sos pa sa- cámelu [Cn].
|
|
||
topón, ona 📖: topón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident>Que topa con frecuencia coses perdíes [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación en rellación etimolóxica col ast. <i class="della">topar</i>(TEST)
|
(cfr. atopar 1).
|
|||
toposu, a, o 📖: toposu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">si</i>(TEST)
|
algun omne diz a otro liszgo o toposo o deslaidado s. xiii
|
|
cfr.) que faen referencia, dambos términos, a dalgún tipu de problema nos pies. |
|
topu, el 📖: topu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<toupu [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (F). An. Gr. Cd. Pr. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Tor. Llomb. Vg]. toipu [Qu (Oc)].
+tupu [Bi. Sr. Sb. Ay. Ll. Ri]. topo [y Ac]. teupu/a [Mar].>(TEST)
|
Talpa caeca, cast. topo [Llg, Mo (llaa 27)]. Talpa europaea [Ri. Cn (F). Cd. Oc]. Cast. topo [Lln. Rs. Ac. Bi. Sr. Sb. Ay. Ll. Qu (Oc). Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. An. Gr. y Pr. Sl. Cv. Tox. /Eo. Mánt/. Tor. Llomb. Vg]. 2. Persona que tien el sueñu mui fondu [Cd]: Duerme como un toupu [Tb]. Perso- na que duerme muncho [Pr]. 3. Ratu, mure [Mar]. //Al topu toupín ‘al picipín, a la pata coxa’ [Vd (Oc)]. //Facer como’l tupu: cambiar los güeyos pol rou {‘rabu’}‘equivocase nun tratu’ [Sb]. //Ver menos qu’un toupu ‘tar ciegu’ [An]. ///Si la serpiente oyera y el topu viera no habría campesino que al campu saliera [LC].
|
|
Del llat. talpus atestiguáu nuna glosa, femenín analóxicu sol masc. talpa, -ae ‘topu’ (em), con continuadores románicos (rew) ya panhispánicu (deeh s.v. talpa). L’ast. paez calte- ner un vieyu niciu del masc. talpa > topa ‘topu’ (cfr. topa); l’actual fem. ast. topa tamién llogró l’aceición de ‘topinera’ (cfr.). D’ehí, col suf. -aria, creóse topera (cfr.) pa referise a la madriguera del topu. De mou asemeyáu féxose un deri- váu de talpīnus (em) n’amestanza col sufixu -ārius d’u siguió l’ast. topineru (cfr.) y la so variante femenina topinera (cfr.); tamién topinoria (cfr.) con sufixu -oria. De topu llogróse’l verbu topiar (cfr.) asina como les variantes de atopar 2 (cfr.) con un desendolque semánticu peyorativu nel participiu ato- páu, ada, ao (cfr.), tamién estopar 2 (cfr.) y l’incoativu ato- pecer (cfr.) con un participiu atopecíu (cfr.); una formación compuesta con ex- ye ast. estopar 2 (cfr.). Del dim. topín → atopinar (cfr.), destopinar (cfr.) y estopinar (cfr.); de topinera → atopinerar (cfr.). |
|
topugrillu, el 📖: topugrillu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Grylloalpinae</i>, cast. <i class="della">grillo</i>(TEST)
|
cebollero [Ra (llaa 27)].
|
Amestanza de dos nomes topu (cfr.) y grillu (cfr.). |
||
topurratu, el 📖: topurratu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">musgaño</i>(TEST)
|
[Mo (llaa 27)].
|
Amestanza de dos nomes topu (cfr.) y ratu (cfr.). |
||
toque, el 📖: toque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">tocar</i>(TEST)
|
[Xral].
|
2. Toque de les campanes [Lln]. //-es ‘retoques daos na garganta con un algodón empa- páu en yodu’ [Lln]. //Dar un toque ‘llamar l’atención (xene- ralmente d’un mou discretu)’ [Ac]. Deverbal de tocar (cfr.). Ye posible que dende toque se fexere un deriváu toquidu > toquíu (cfr.), a nun ser qu’almitamos un conxetural *toquir d’u surdiere’l deverbal toquidu → toquíu. |
||
toquía, la 📖: toquía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">y</i>(TEST)
|
el solombreru ñegro sin toquiya [L’Alcalde 467/144] Cfr. toquiella.
|
|||
toquiella, la* 📖: toquiella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<toquiel.la [PSil]. ///toquilla [Lln. Xx. y Ac. Vg. VCid]. tu- quilla [Cd. Pr].>(TEST)
|
Cast. toquilla, prenda femenina [Lln. Ac (= toquía). Cd. Pr]. Prenda femenina ya infantil, de puntu ya d’abrigu [PSil]. 2. Peritonéu del gochu [Vg]. Capa de grasa qu’envuelve’l bazu y l’estómagu del gochu [VCid]. 3. Borrachera [Xx].
|
Posible dim. de toca (cfr.) cola amestadura del suf. continua- dor del llat. -ělla. Los exemplos en -illa faen ver la espresión castellana o castellanizada. L’ast. tamién ufre una espresión toquiya > toquía qu’amuesa un vieyu dim. autóctonu conti- nuador del llat. -īcula (ghla §3.1.6.1). |
||
toquilé 📖: toquilé🏗️: NO ✍️: NO |
Voz emplegada polos rapazos nel xuegu del escondite p’amosar que tán yá a salvu [Cg].
Quiciabes del verbu <i class="della">tocar</i>(TEST)
|
(nel sen de tocar la maya que lli- bera al xugador nel xuegu del escondite). La presencia de -le podría entendese como fórmula castellana de refuerzu que tamién se ve n’espresiones como sile, nole.
|
|||
toquíu, el 📖: toquíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<toquidu [Tox. JH. R. DA]. //toquido [Eo].>(TEST)
|
Toque [Cb. JH]. Son [DA].Tañíu de dellos instrumentos [Tox]. Toque de campana o d’otru instrumentu [/Eo/]. Toque de campana, de turullu [R]. Y el toquidu que facín/era como si berrara un güé [Entierro CR 96] Toquidos como aquellos/nunca salieron de gaita [Ex Car- los iii 107] Cfr. toque.
|
|||
tora, la 📖: tora🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tuera [Os. Sd. DA].>(TEST)
|
Tayada, pedazu o porción de dalguna cosa comestible [JH]. Tayada, trozu [DA]. Pieza o porción cortada en figura redon- da na carne de xatu, salmón y otres carnes y pexes mollares [JH]: Mércame pescáu que tenga tora [JH].
|
2. Corte tresversal fechu nun maderu col tronzón o hachu [Sm]. Corte que se da a un árbol pa que caiga d’un llau concretu [Ca (i). Oc]: Fai la tora más baxa [Oc]. Brecha que se fai col hachu nun árbol pa valtialu [R]. Corte [JH]: Vo dar una tora a isti maderu [JH]. 3. Tocón del árbol [Sd]. 4. Trozu de terrén con maíz en qu’ésti se pon mariello y nun miedra [Ac]: Tien muches tores esa güerta [Ac]. 5. Enfermedá de la pataca (los cocos van comiendo la pataca a flor de tierra y fáenla podrecer) [Sm]. //Sacar tuera ‘facer col hachu dos cortes inclinaos a caún de los llaos del árbol que va valtiase [Os]. //A la muyer goda {gorda en LC} plánta-y la llábana y écha-y la tora [Or (Xandru Martino)]. Deverbal del participiu fuerte de torar 2 (cfr. tueru). |
||
torada, la 📖: torada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Trozu o pedazu de daqué, mesmamente d’un árbol [/“de Val- dés al Eo” (Eo)/].
Deverbal de <i class="della">torar 2 </i>(cfr. <i class="della">tueru</i>) pero qu’almite la variante <i class="della">tue-</i><i class="della">(TEST)
|
rada por influxu de tueru (cfr.), tuera.
|
|||
toradura, la 📖: toradura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<toraúra [Cp. Ri. Qu (Oc)].>(TEST)
|
Aición y efeutu de torar. 2. Dolor de los reñones y de la parte baxa del troxu (por cuenta’l munchu trabayu de la xornada) [Cp. Ri. Qu (Oc). Tb. Sm]. Cfr. tueru.
|
|||
toral 📖: toral🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
De dos a tres años, próxima a acoyer al toru (la vaca) [Cl (VB). AGO]. Cfr. toru.
|
|||
toral, el* 1 📖: toral🔤: , el* 1 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 el*, 1 |
<toural [An (i)].>(TEST)
|
Sitiu reserváu pa la feria o mercáu [An (i)].
|
Cfr. toru. |
||
toral, el 2 📖: toral🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Lo más empruno d’una cuesta (que pue andase porque d’otru mou sedría una <i class="della">cresta</i>) [Bulnes (Lln)]. Cantu d’un monte [Or]. Cuesta [Alles, Bulnes (S)]. 2. Zona llana y daqué lle- vantada ente dos fondigonaes [Tz (i)].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">VIII</i>(TEST)
|
morebitinos de toral que ego impene [s. xii-xiii](or.) [MCar-I/65]
|
|
||
torar 1 📖: torar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><tourar [Cv. Oc].>(TEST)
|
|
|||
torar 2 📖: torar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><toriar [Sr. Ay].>(TEST)
|
|
[Ll]. 5. Dañar el temporal les plantes, los árboles, la fruta [JS].
6. Nevar de ventisca [Ay]. //-se ‘doblase, torcese’ [Ac]: Toi torada del renaz [Ac]: Tien les pates toraes [Ac]. ‘ponese ún toráu’ [Sm]. ‘resentise nel renaz por trabayar en postura forza- da o incómoda’ [Min]. ‘torcese o andar encoyíu pola mor d’un dolor’ [Pr]. ‘romper l’espinazu un animal [Ri]: Esa vaca cayú y toróse, rompió’l roseriu [Ri]. //Ir al torar ‘vender dalgo, principalmente perbarato’ [Sm]. //Tar al torar ‘tar a punto de tronchase’ [Sm].
Cfr. tueru. |
||
torar 3 📖: torar 3🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Dorar la ropa cola plancha [Cb. Cp. Ac. AGO]. Dorar o que- mar la ropa al calentalo o planchalo [Pr]. Cfr. dorar.
|
|||
toráu, ada, ao 1 📖: toráu🔤: , ada, ao 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 1 |
Pp. de <i class="della">torar</i>(TEST)
|
1.
|
|||
toráu, ada, ao 2 📖: toráu🔤: , ada, ao 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 2 |
<torao [Cñ. Ar]. +toróu [y Llg]. atoráu [y Llg]. +atoróu [y Llg]. toriáu [Sr].>(TEST)
|
De piernes braguines, coles piernes enarcaes (una persona) [Cb. Ar]. 2. Con dolor nel espinazu y renaz [Qu (Oc). Sm]: Toi toráu del renaz [Qu (Oc)]. 3. Cola tora (una pataca) [Sm]. Pp. de torar 2.
|
|||
toráu, ada, ao 3 📖: toráu🔤: , ada, ao 3 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 3 |
Quemao pero non afuracao (la ropa) por tar percerca del fueu [Sr]. 2. Que yá ta amariando y nun miedra (el maíz) [Ac]: <i class="della">Ta</i><i class="della">(TEST)
|
torao [Ac].
|
3. Mal llavao (la ropa) [Llg]. {De difícil interpre- tación: “atorado” [Cñ]}. Cfr. torar 3. |
||
toraz, el 📖: toraz🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Torzón de fégadu [Sb].
|
Cfr. tueru. |
||
torba, la 📖: torba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<troba [y Cd].>(TEST)
|
Temporal con xebata [Am. Cb. Ay. Qu. Tb. R]. Remolín d’agua y nieve [Ca]. Cast. ventisca [Sb. JH] d’agua y aire [Pa. Ac. Cd. Oc]. Aire qu’arrastra nieve [Cl]. Remolín d’agua y aire [Ac]: Llueve de torba [Ac]. Lluvia con aire [Lln]. Golpe d’aire y agua [JH]: Vieno de torba ell vientu y echó enbaxo lla vara de paya [JH]: Nisti corredor da de torba ell agua que llu pudre [JH]. Aire con nieve [Ay. Ar. Llomb]. Agua o nieve con aire [Or (S)]. Remolín de nieve con aire [Sm]. Tromba d’aire, aire afuracanáu [Cd]. Airón bruscu de branu qu’anuncia true- na [VCid]. Bastiu, xarabatu d’agua [Cd]. //De torba ‘a través, de mediu llau (aplícase namái cuando llueve al cayer l’agua azotao pol aire)’ [Cg]. ‘horizontalmente pola mor del aire (la lluvia)’ [Llg].
|
Del llat. turba, -ae ‘axitación’, ‘desorden (d’una multitú)’ (em), con continuadores románicos onde se produxeron deter- minaes modificaciones nel conteníu (em; rew). Nel casu ast. vese una aplicación preferente a les turbaciones climatolóxi- ques y atmosfériques como, per otru llau, facíen prever dellos términos de la mesma familia como turbo, turbidus, etc. (em; old). La idea de ‘remolín’ pudo vese favorecida pol diminuti- vu tubula ‘tubu pequeñu’, pallabra que tamién tien continua- dores románicos (rew s.v. tŭbula) como *tobla → torba, con metátesis y tracamundiu de líquides agrupaes. |
||
torbariza 📖: torbariza🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. tuerba.
|
|||
torbellada, la 📖: torbellada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tempestá, dacuando de nieve y granizu [Pa]. ///<i class="della">Les</i>(TEST)
|
torbellaes d’abril pela mañana maten la oveya y pela tardi ensúguen-y la pelleya [LC].
|
Cfr. torbolín. |
||
torbellín, el 📖: torbellín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<(<i class="della">sic</i>)>(TEST)
|
Remolín [Tox].
|
2. Borrasca [Tox]. 3. Persona pertraviesa [Lln]. Cfr. torbolín. |
||
torbellinar 📖: torbellinar🏗️: NO ✍️: NO |
///<i class="della">Cuando</i>(TEST)
|
llueve y fai sol ta’l diablu en corredor; cuando llueve y torbellina, ta’l diablu na cocina [LC].
|
Cfr. torbolín. |
||
torberiu, el 📖: torberiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Inoramos l’acentuación}.>(TEST)
|
Nevada con aire [Cl].
|
Ensin dulda sedrá términu en rellación etimolóxica col llat. turba, -ae (cfr. torba), quiciabes una formación dende *tor- beriar. |
||
torbiar 📖: torbiar🏗️: NO ✍️: NO |
<torbear [Ca].>(TEST)
|
Haber torba [Sb]. Llover fuerte con munchu aire [Ca].
|
Del llat. turbidare ‘turbar’, ‘alterar’, ‘enturbiar’ (abf), con continuadores románicos (rew) y que pertenez a una familia llingüística bien documentada n’ast. (cfr. torba). |
||
torbina, la* 📖: torbina🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////torbines [Cp].>(TEST)
|
Especie de pexe asemeyáu a la llobina (¿la tolina?) [Cp].
Del llat. toruus, -a, -um ‘que mira altravesao’ (em) con no- minalización del femenín cola amestadura del suf. -īna, el mesmu suf. qu’alvertimos en llobina. |
|||
torbisca, la 📖: torbisca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Agua con xebata, curtia pero intensa [Ay]. Agua con xebata y con airón [Cb (= torba)].
Paez un deriváu del llat. turba>(TEST)
|
ast. torba (cfr.) con incre- mentación en -iscus el mesmu suf. qu’atopamos en turbis- cum- i (cfr. torbiscu). Sobre ast. torbisca féxose’l verbu tor- biscar (cfr.).
|
|||
torbiscar 📖: torbiscar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Llover con xebata y aire pero curtiu tiempu [Ay].
|
Cfr. torbisca. |
||
torbiscu, el* 📖: torbiscu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<turbiscu [Bard]. trubiscu [Tor].>(TEST)
|
Planta de la familia de les timeleácees, d’un metru d’alto, ramosa, fueyes lliniares, flores ablancazaes y frutu con baga redonda y collorada [Tor]. 2. Velenu (que como’l rabu de ra- posa val p’alloriar los pexes) [Bard].
|
|
Del llat. serondu turbiscum, -i ‘torbiscu’ (em) sigue, amás del ast. torbiscu, el cast. torvisco, port., gall. trovisco, sardu truis- cu (rew s.v. tŭrbīscus; deeh; dcech s.v. torvisco; pe4: 417). |
|
torbolín, el 📖: torbolín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<turbolín [Ri]. turbulín [Cd]. terbolín [Tb]. terbulín [Tb. y VCid]. tarbolín [Sb. Ll]. tribulín [Pr]. tremolín [Ay. Tox]. tre- mulín [Lr. Tb].>(TEST)
|
Torbellín [Llg. Ay. Cd] d’aire [Cb. Llg. Tb. VCid] o de polvu [Ri]. Remolín [Qu. Tb] d’aire, d’agua [Lr]. 2. Baturiciu, re- molín [Ay. Tb]. Tremolina [Tox]. 3. Especie de peonza [Cb].
|
|
4. Molinete fechu de papel [Pa. Ll] de los neños [Cb]. Moli- nete pa espantar páxaros [Pa]. Molinete d’aire, artiluxu pa xu- gar col aire [Ca]. Xuguete de neñu [Ay]. 5. Pirindola, peonza fecha con un carrete de filo vacíu y un palín [Sb]. 6. Persona perinquieta [Cb. Ri. Tb] y revolvina [Sb]: Yas un terbulín [Tb]. 7. Persona resabida [Ri]. //Andar cumu un tribulín ‘an- dar mui rápido’ [Pr]. //Ser como un terbulín ‘ser perinquietu’ [Pa (torbolín). Tb]. //Torbolín d’aire ‘remolín d’aire’ [Ac. Sb]. D’una formación fecha sol deriváu del llat. turba, -ae ‘axita- ción, desorden (d’una multitú)’ (em) [> ast. torba (cfr.)], pente medies del diminutivu tŭrbula → *tŭrbŭlīna d’u siguió ast. |
|
torbón, el 📖: torbón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><turbón [Lln. Pa. Cl (i). Cñ. Llu. Llg. Cd. y Pr. Sl. Cv. Vd. Oc.
<ident class="della" level="1"></ident>/y Eo. Mánt/. JH].>(TEST)
|
|
|||
torbonada, la 📖: torbonada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><turbonada [Sm. Cd. y Pr. Vd. Oc]. turbunada [Llu]. trebo- nada [Sm].>(TEST)
|
//Ser cumu las trebonadas d’abril ‘ser de caráuter cambiante’ [Sm].///
|
|
||
torbonáu, ada, ao 📖: torbonáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<turbonáu [Cd]. turbunáu [Sl]. aturbonáu [Lln].>(TEST)
|
Qu’amenaza truena (el tiempu) [Lln. Cd. Pr. Sl]. Pp. de *torbonar (cfr. torbón).
|
|||
torbonera, la* 📖: torbonera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tarbonera [Sb].>(TEST)
|
Montones pergrandes de nieve (que se caltienen baxo les llombes porque l’aire entá nun los barrió) [Sb].
|
Cfr. torbón. |
||
torboniar 📖: torboniar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Azotar la torba [Ll].
|
Cfr. torbón. |
||
torca, la 📖: torca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<torga [y Co].>(TEST)
|
Pozu perfondu [Or (S). Cl (i)]. Sima ente piedra [Lln]. Pozu con detritus nel fondu [Cl]. Pozu mayor que’l torcu [Cl (VB)]. Furacu pergrande na tierra [Lln]. Fondigonada ente peñes [Co (Toponimia 115)]. 2. Pequeños canales secundarios pa llevar agua de riegu pelos praos [Os]. 3. Desgracia [Cl]. //-as ‘pen- dientes en forma d’aru grande’ [Mar].
|
|
Cfr. torcar. |
|
torcar 📖: torcar🏗️: NO ✍️: NO |
<torcar [Ar. Llomb]. atorcar [Vg. Bard].>(TEST)
|
Poner una torga nuna canal pa llevar l’agua fuera de la mesma [Llomb. Vg. Bard]: ¿Por qué atuercas el agua se untavía nu ye la hora? [Llomb]: Son trozos de tierra que se corta cola fesoria pa torcar las presas [Ar (s.v. tapines)]. Camudar el cursu del agua en regadíu [Llomb].
|
Del llat. *torcāre alternante con torquēre ‘torcer’, ‘xirar’ (em) asitiáu nes llingües romániques (em, rew) ya hispániques (deeh s.v. *tŏrcāre) siguió ast. torcar y la so variante atorcar (cfr.) asina como’l compuestu desatorcar (cfr.), verbos en que tamién ha almitise’l posible averamientu a torgar (cfr.). L’ast. ufre continuadores del participiu fuerte nominalizaos, unos diptongaos (tuerca) y otros adiptongaos (torcu, torca) según se parta de *tŏrcus, *tŏrca nel casu primeru o de la formación fecha sol participiu fuerte curtiu del verbu torcar. Fai falta almitir l’usu del llat. *torcus, -a, -um darréu que co- nocemos tamién lo que paez el so diminutivu torculus, -a, -um ‘que val pa torcer’; tamién el nome torculum ‘llagar’ (em), que machaca apertando, la fruta (aceituna, mazana), términu que tien continuadores románicos (rew). Pal ast. torcu, tor- ca tamién podría almitise l’influxu célticu *trāuku ‘cavidá’, ‘furacu’ (rgc 243); ‘trou’ (tlg 146). En tou casu paez qu’ast. |
|
|
torcaz 📖: torcaz🏗️: NO ✍️: NO |
<turcaz [Ac. Tb]. turcaz [VCid].>(TEST)
|
(Palomba) montesa [Ac. Tb. VCid]: Yara un palombu turcaz [Tb]. (Palombu) torcaz, palombu montés [Ay].
|
|
del llat. *torquax (rew)], almitío por Corominas-Pascual (dcech s.v. torca), con perda inesperada de [w] (ghla 112) por influxu de turcu. La perda de -u avérase al ast. rapazu xunto a rapaz. L’ast. caltién como nome tarcuatu (cfr.) que paez una nominalización del ax. tor- cuatus per vía cultizante. |
|
torcedor, el 📖: torcedor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pieza emplegada pa <i class="della">torcer</i>(TEST)
|
la llana [Lln].
|
Nun se caltién n’ast. el nome d’oficiu torcedor ‘filador’ que sí se conseña nel cast. medieval (Martínez Meléndez 1995: 82) y que guarda rellación etimolóxica col llat. torquere > ast. torcer (cfr.). Una variante hestórica de torcedor ye ast. atorcedor (cfr.) con daqué dixebra semántica n’usos figuraos. |
||
torcedura, la 📖: torcedura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<torceúra [Sr. Ay]. torciúra [Llg]. atorcedura [JH].>(TEST)
|
Aición y efeutu de torcer [Sr. Tb. JH]. 2. Cast. torcedura [Llg]: Llevé una torciúra que nun pudi andar en tul día [Llg]. Mancadura como consecuencia de retorcer daqué [Ay]. Cfr. torcer.
|
|||
torcer 📖: torcer🏗️: NO ✍️: NO |
<atorcer [JH]. turcer [Sm. Pzu. An]. tuörcer [Cl]. aturcir [Ca].>(TEST)
|
Cast. torcer, retorcer [Xral]: Torcí’l piei [Tb]. 2. Doblar [Ay. An] el fierro, l’alambre [Cd]: Turcéu la pata [An]. 3. Apertar la llana pa que nun esfilache [Lln]. Apertar el filo filao pente medies d’otru fusu [Ay]. Dar les filanderes vueltes al parafusu cuando quieren facer un filu fuerte con dos cenciellos [Ay. Oc]. 4. Dar vueltes a la ropa pa escurrir l’agua llueu de llavao o colao [Lln. Pr]. Restorcer la ropa [Ca]. 5. Xirar [PSil. An] nun sen determináu [Ay. Cd]: Nun tuerce’l carru [An]. Camu- dar (de camín, de direición, d’estáu o actitú) [Tb]: Si tuerce, malo [Tb]: Si tuerce’l tiempu acabaremos la yerba [PSil]. 6. Nun siguir el bon camín [Pr]. Esviase moralmente [Cd]. 7. Separase, xebrase [JH]. 8. Esformase físicamente [Cd]. //-se ‘doblase’ [An]: Turcéuse l’exe [An]. ‘facese malu’ [An]: Ese mozu turcéuse [An]. ‘esformase’ [Ac. Pr]. ‘enfadase’[Cd]. ‘fastidiase [Pr]. //Correr que tuerce la mona ‘correr muncho’ [LC]. //Torcer el focicu ‘enfadase amosándolo con un xestu o espresión’ [Tb. Sm]. //Torce-y el mexo ‘baxar a ún de la burra’ [Cñ].
|
|
Del llat. torquēre ‘torcer’, ‘facer dar vueltes’, ‘xirar’, ‘ator- mentar’, ‘facer dañu’ (em; abf), panrománicu (rew) ya pan- hispánicu (deeh). Del participiu débil de torcer siguió la no- minalización ast. torcíu (cfr.) y torcida (cfr.) en referencia a daqué que da vueltes como’l cocu o guxán que, pela so parte, causa dañu pues el torcíu o les allories según la creyencia popular produzles un guxán que tienen les oveyes na cabeza. En rellación con torcer tenemos términos como ast. torcedor (cfr.), torcedura (cfr.). Tamién torciyón (cfr.), torciñón (cfr.); dende’l deverbal torcida pudo llograse torcía y, con antihiá- tica -g-, ast. *torcigaña colo que s’emparenten ast. torciga- ñar, (cfr.), torcigañón (cfr.), torcigañadura (cfr.) términos qu’almiten un refuerzu en re-, partícula qu’apaez encontando a torquere → rětŏrcěre (rew) asitiáu nel ast. retorcer va- riante de restorcer (cfr.), común a otres llingües romániques. Dacuando atópense términos como torciyón y torciñón onde ha vese un tracamundiu de palatales [y] y [], lo mesmo que se pervé n’otros términos en re-. Al mesmu tiempu alviérte- se alternancia de [θ] y [t] como retorciyón (cfr.) y retortiyón (cfr.), etc. Agora trátase de qu’estos términos tán formaos dende torcer, retorcer frente a los en [t] qu’amuesen l’influxu del participiu continuador del llat. tortus, etc. El verbu torcer hebo convivir con una variante *torzar (cfr. torzal) o *atorzar que conocemos pel participiu *atorzáu → atoricéu (cfr.), con metafonía por -u y epéntesis vocálica. |
|
torcida, la 📖: torcida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cierta especie de cocu que se cría en delles fontes [Cg]. 2. Mecha del candil [PSil] o del farol [R. VCid].
<i class="della">Non</i>(TEST)
|
bastiará la verdasca solmenáa, nin matará dafecho la torcía, q’entovía’fuma, fasta que faga vencer la xosticia de so causa [San Mateo 44]
|
Deverbal del participiu débil fem. de torcer (cfr.). |
||
torcigañadura, la 📖: torcigañadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
torcigañar 📖: torcigañar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
torcigañón, el 📖: torcigañón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
torciñón, el 📖: torciñón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
torcipié, el 📖: torcipié🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><turcipié [Llv. Si. Cñ]. trocipié [Na]. returcipié [dalla]. re- turzupié [Mi].>(TEST)
|
|
|||
torcíu, ida, ío 📖: torcíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="1"></ident><torcíu/ía [Lln].>(TEST)
|
|
|||
torcíu, el* 📖: torcíu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><turcíu [Cv].>(TEST)
|
|
|||
torciyón, el 📖: torciyón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<turción [Cv].>(TEST)
|
Retortiyón [JH]. Returción [Cv].
|
Cfr. torcer. |
||
torcu, el 📖: torcu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cueva con suelu cubiertu de detritus podreciendo [Cl]. Fuexa menos fonda que la <i class="della">torca</i>, pozu col suelu a la vista [Lln]. Furacu nel terrén como de mediu metru de fondura [AGO]. Furacu nel terrén como de 70 cm de diámetru y fasta cuatro metros de fondura (si ye mayor llámenlu <i class="della">torca</i>) [Cl (VB)].
//-<i class="della">os</i>(TEST)
|
‘furacos ente les peñes’ [Or (S)].
|
|
Cfr. torcar. |
|
“torcular” 📖: “torcular”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación en llatín:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">adicio</i>(TEST)
|
tibi uno torculare 940 (s. xii) [MSAH-I/107]
|
|
cfr. truyar). |
|
“tordega” 📖: “tordega”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu namái conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">(…)</i>(TEST)
|
I manto et I manta et I linia I kapello inuestito in panno tiraz I corio de boue et alio de cauallo et (III) tordegas et III soueilos et VI kapestros VI vatannas (...) et alias cau- sas multas que non tenuimus xi 2ªm (or.) [DS/85]
|
Podría tratase d’una formación en -aeca pa indicar calidá, quiciabes n’amestanza con un continuador del llat. turdus > ast. tordu (cfr.), primero con valor axetival y llueu con nomi- nalización. Una “tordega” (*¿tordiega?) podría ser una piel (a xulgar pel contestu) carauterizada pel so color. |
||
tordellada, la 📖: tordellada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Bastiu d’agua [Am. Cb (= andurbiada)].
|
¿Podría tratase d’una variante fónica de torbellada (cfr.) con tracamundiu de sonores b-d? |
||
tordeyu, a, o 📖: tordeyu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+tordiyu [y Llg].>(TEST)
|
Aturdíu, ensin reposu [Ca]. Revolvín (el neñu) [Ca].
|
2. Ino- cente (una persona) [Llg]. D’un diminutivu de turdus (cfr. tordu) cola incrementación del continuador de -ĭculus y usu figuráu. |
||
tordín, ina, ino 📖: tordín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<+tordilu [Ay].>(TEST)
|
Dim. de tordu, a, o.
|
|||
tordina, la 📖: tordina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Dim. de <i class="della">torda</i>. 2. <i class="della">Anthus</i>(TEST)
|
campestris, cast. bisbita campestre [Noval].
|
D’una formación femenina y dim. del ast. tordu (cfr.) o d’una nominalización del fem. de tordín, ina, ino (cfr.). |
||
tordobeya, la* 📖: tordobeya🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{Quiciabes percorreición de yeísta, escrito <i class="della">“tordobella”</i>(TEST)
|
[Sb]}.> Persona que nun atina, que nun acierta una [Sb].
|
Posible variante nominalizada del fem. del ast. tordeyu, a, o (cfr.) col influxu o encruz del ast. cordobeyu (cfr.). |
||
tordu, a, o 📖: tordu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+turdu/a [AGO]. turda [Lln].>(TEST)
|
Pelicanu (caballu, yegua) [Sd. Sm]. Ente blancu y negru (el caballu) [Tox]. De color pardo escuro (la oveya) [Cl]. De color arroxao (la yegua) [Ac. VCid]. 2. Fatu, tontu [AGO]. (Muyer) atontada [Lln]. //Torda ‘(muyer) subnormal’ [Ac]. //Salir torda ‘salir una cosa en sen contrariu al que s’aguardaba’ [Pa. Sb. Tb]. con una turda, tonta, que es para nada, y como un pisón aun debaxo del marido [Grangerías xviii: 219] Cfr. tordu, el.
|
|||
tordu, el 📖: tordu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+turdu [y Llg. Sb. Ll. Ri]. +turdu/torda/tordo [Ay]. tordu/ torda/tordo [y Llg]. torda [As (Oc)].>(TEST)
|
Turdus merula, ñerbatu [Llg, Mo (llaa 27). Ac]. Turdus visci- vorus [Cd]. Turdus pilaris, Turdus viscivorusi, Turdus iliacus [Ri]. Páxaru del xéneru Turdus [PSil]. Cast. tordo [Pa. Po. Sb. Ll. Sd. Tb. An]. Ñerbatu [Ay. As (Oc). Pr]. 2. Apellativu cariñosu que se da a los neños pequeños [Pr]. //Torda malvís ‘tordu asemeyáu al cast. zorzal o’l zorzal propiamente dichu’ [Ay]. //Tordu malvís ‘Turdus philomelos, cast. zorzal común’ [Ac, Mo (llaa 27)]. ‘muyer atontada’ [Lln]. //Tordu d’agua ‘Cinclus cinclus, ñerbatu acuáticu’ [Llg, Mo (llaa 27)]. //Ca- yer comu un tordu ‘caer inxenuamente’ [Tb]. //Tordu negru ‘Turdus merula, ñerbatu común’ [Ac, Mo (llaa 27)]. Ñerbatu’ [Sd]. //Tordupollu (páxaru ensin identificar) [Llg (llaa 27)].
|
|
{En Parres destremen tordu malvís/tordu xorroscón [Pa]. //En Teberga. tordu/tordu malvís = malvís [Tb]. //N’Uviéu tordo/ Del llat. turdus, -i ‘tordu’ (em), de llargu espardimientu romá- nicu (rew), panhispánicu (deeh); llueu cola xeneralización d’un femenín analóxicu torda, que pue caltenese, en dellos sitios, con una espresión resultáu analóxicu de la vieya metafonía por -u (turdu → turda) en llugares onde güei yá nun se caltién el fe- nómenu. La realidá cromática del páxaru aplicóse, perposible- mente, a otres realidaes físiques o non materiales como fai ver l’usu del ax. tordu, a, o (cfr.). Esa referencia cromática podría tar asitiada nel mesmu llatín darréu que turdus yera tamién un pexe, según Barriuso, continuáu nel ast. durdu (ppac: 220; cfr. llurdu). Sobro tordu féxose’l verbu aturdir (cfr.), acordies con Corominas-Pascual y, al empar, *atordar que conocemos pel so partipiu atordáu, ada, ao (cfr.). Tamién se fexo l’incoativu atordecer (dcech s.v. aturdir). En rellación etimolóxica ta l’ast. aturdimientu (cfr.) y atordecimientu (cfr.). Dende’l diminutivu de tordu → tordín foi posible una variante *tordil (como xa- balín y xabaril, etc.); dende *trodil, con metátesis, necesitóse percarauterizar el xéneru dando llugar a la realización tordilu d’u s’algamó’l verbu atordilar (cfr.). |
|
toreada, la* 📖: toreada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////toreadas [Mar].>(TEST)
|
Turniada de los carneros [Mar].
|
Nominalización del participiu del verbu torear (cfr. toriar 1). |
||
torecer 📖: torecer🏗️: NO ✍️: NO |
Cubrir el toru a la vaca [Lln (= torar). Am].
<i class="della">torecer</i>(TEST)
|
recuéyese nun doc. del s. xvii, n’Amieva nel oriente d’Asturies y apaez nel or. de Lleón (lla. PToral 46) Cfr. torar 1.
|
|||
torenu, a, o* 📖: torenu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<torena [Lln].>(TEST)
|
(Mazana) pergrande, redonda, pesada, verde, mayor que la mingana, que, per febreru yá queda mariella [Lln]. //De tore- nu ‘(tipu de mazana) de mesa’ [Pz].
|
Quiciabes de toreno, villa del occidente lleonés, al norte de Ponferrada (pe3: 204) o bien del apellíu o títulu correspondiente. |
||
torera, la 📖: torera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Pieza de la <i class="della">portiella</i>(TEST)
|
que, con un regatón de fierro, xira per baxo [Lln].
|
2. Chaqueta curtia, fasta la cintura, ensin botones, que namái usen les muyeres [Cd]. Cfr. toreru, el. |
||
toreru, a, o* 📖: toreru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><torera [Rs. Cg. Pr. Ce. Cv. LC (Vaca)].>(TEST)
|
|
|||
toreru, el 📖: toreru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><toreiru [Pzu]. +toriru [Ay].>(TEST)
|
Cast. torero [Xral].
|
|
||
torés* 📖: torés*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Ax. conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">francos,</i>(TEST)
|
portogaleses, serranos, mozaraues, castellanos, to- reses [FS (FFLL)]
|
|
||
torga, la 1 📖: torga🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Torga {<i class="della">sic</i>} [Pa]. Travesañu de madera que se pon na cabeza de xatos, gochos, oveyes pa que nun puedan altravesar les sebes [Cb. Cp. Ay]. Travesañu de madera que se cuelga al pescuezu de dellos animales (gochos polo xeneral) pa que nun entren per determinaos sitios [LV. Cg. Qu. Tb. Sm. Sl. Vd. Oc.
<ident class="della" level="1"></ident>/Eo/. R]. Palu qu’aten a los cuernos de les vaques, horizontal- mente, pa que nun trespasen los zarros [Ri]. Palu que s’ata per delantre al gochu pa que nun entre nes finques [Ay. Ll]. Palu con dos puntes y otru qu’altraviesa onde se mete’l pescuezu del animal (gochu, perru) pa que nun entre nes finques [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>2. Traba, mazu [V1830]. 3. Pieza de madera que suxeta la compuerta del tonel [Cg]. Naspa fecha de dos palos altrave- saos [JH]. 4. Especie de tarabica que se pon nes vares del carru pa que les vaques nun se rocen ente sí [Cñ. Tox]. Caún de los palos que suxeten les pieces llaterales de la esquirpia pa que nun s’abran [Sl]. 5. Portiella ensin bisagres [Sl]. 6. Pieza del sobéu [Cl]. 7. Aru de fierro que se pon a los gochos en focicu pa que nun focen [Ri]. 8. Tapinos que se ponen pa empobinar o zarrar una presa [Alb]. 9. Obstáculu, dificultá, estorbu [Ri]. //<i class="della">Dar</i>(TEST)
|
torga ‘ciñir, apertar fuerte un fexe, dando
|
vueltes a l’atadura con ayuda d’un palu onde se va arrollando’ [Cv]. //Lo que no torga tou engorda [Lln].
Aquella de la Ñaval/que salió con torga en rabo/como por antroxo el can [JyT 58]
¿ qué razón ay para traer los ganados mortificados con pielgas, sueltas, torgas, mancornios. ..? [Grangerías xviii: 282]
Una peluca canosa/y una torga so la barba [Coronación Carlos iv 175]
Ye posible que dende’l llat. torus (cfr. tueru) se fexere un diminutivu *tŏricus [> ast. *tuergu] que, col posible conti- nuador del suf. diminutivu -ŭlus (llaa 103), diere resultáu
*tuérgalu → *tuérgaru → tuérganu (cfr.); dende equí, con metátesis de [r], truéganu (cfr.); con un tracamundiu de so- nores b-g, féxose posible l’ast. *truegu → *truebu (g-ast. trobo) → truébanu (cfr.) asina como’l verbu atrobanar (cfr.); con destremada sufixación en -ŏccus tenemos ast. *trubuecu
→ trubiecu ‘cuna, bierzu’ (cfr.) d’u foi posible la formación verbal atrobacar (cfr.); mesmamente diose l’amestanza col suf. dim. -īccus (cfr. trobicu), ensin necesidá de postular un étimu prerromanu (Rohlfs 1979: 210). La toponimia asturia- na ufre nicios d’estos términos (ta 632). Dende un diminuti- vu *tŏricus pudo iguase tamién otru verbu, *toricāre > ast. torgar (pe3: 146). L’ast. torga (cfr.) asina como’l masculín
*torgu (→ torgayu) → torgón paez, en viendo la falta de dip- tongación de la tónica, un deverbal del participiu fuerte de
*toricare > torgar, non de torgues (sic) como vien en Xo- vellanos (Apuntamiento 314). Un participiu ye torgáu, ada, ao (cfr.), con caltenimientu del deverbal femenín torgada (cfr.). L’ast. tuerca podría ufrir un non imposible deverbal de
*tŏr(i)cāre → *tŏrcāre (cfr. torgar). |
||
torga, la 2 📖: torga🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Cfr. torca.
|
|||
torgada, la* 📖: torgada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<torgá [Ay. Min].>(TEST)
|
Especie de collar con gran palu de cruz que se pon a los go- chos lladrones [Ay].
|
2. Estacada del piquete que se fai na ram- pla pa tener pol escombriu o carbón [Min]. Deverbal llográu del participiu débil del verbu torgar (cfr.). Cola amestanza del suf. -ūra íguase l’ast. torgadura (cfr. torgar). |
||
torgadón, ona* 📖: torgadón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<turgadón/ona [An].>(TEST)
|
Que camina mui echáu p’alantre o que ye pertorpe [An]: Pin póxose mui turgadón [An].
|
Aum. de torgáu (cfr. torgar), enantes del desaniciu de -t- > -d- nel participiu. |
||
torgador, ora, el/la 📖: torgador🔤: , ora, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
(TEST)
|
El que torga o interrumpe o nun dexa pasar [JH].
|
Cfr. torgar. |
||
torgadura, la 📖: torgadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">torgar</i>(TEST)
|
[Tb].
|
Cfr. torgada. |
||
torgar 📖: torgar🏗️: NO ✍️: NO |
<turgar [Sm. An. Cv. Oc].>(TEST)
|
Poner la torga [LV. Cb. Cg. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Pr (= en- torgar). Cv. Tox. /Eo/. JH]. Poner un palu o argolla a los go- chos pa nun los dexar correr nin salir de la corralada [Pa]. 2. Torcer [Sb]. Enroscar el cuerpu, amatagase, agachase [Tox]. 3. Altravesase na garganta [Lln]. Atascase [Oc]: Lu que nun torga engorda [Oc]. 4. Dirixir l’ agua per otra presa [Ay]. 5. Estorbar, llenar d’empriendos, d’impedimentos [Cp. Ri]: Ta to torgao [Cp]. Contener, detener [DA]. Poner dificultaes [Ay]. Dexar altravesao [Ac], poner dalgún maderu d’una parte a otra [JH]. Obstruir el pasu [Ac. /Mánt/]: Siempre tán torgaes pel camín [Ac]. 6. Naspar, crucificar a daquién nuna cruz nas- pada o con forma de torga [JH]. 7. Alambrar los gochos [Ac]. 8. Tornar [R]. //-se ‘atravesase’ [Pr]. ‘atragantase’l ganáu de mou especial al comer nabos’ [Oc]. ‘torcese’ [An]: Turgóuse’l payeiru [An].
|
|
cfr.) → aum. torgadón (cfr.), el deverbal torgada (cfr.), el participiu fuerte *torgu → aum. torgón (cfr.) y torga- yu (cfr.); tamién el fem. torga (cfr.) asina como otros términos rellacionaos como torgador (cfr.). Ye compuestu verbal con dis-, l’ast. destorgar (cfr.) asina como in- ast. entorgar (cfr.) y dis- + in-, ast. desentorgar (cfr.). |
|
torgáu, ada, ao 📖: torgáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<turgáu [An]. +torguéu [Ay]. torgada [Lln. Os]. torgá [Ca].
//torgado [Mánt].>(TEST)
|
Colos cuernos abiertos pa los llaos (el bue, la vaca) [LV. Lln. Cb. Cg. R]. 2. Que tuerce la cabeza pa turniar (la vaca) [Os].
|
|
3. De mirada estraviada (la vaca) [Ca]. Que nun mira dere- cho [Os. JH]. 4. Desordenáu, coles coses espreganciaes [Pr. /Mánt/]. 5. Impedíu (un camín) [Ay]. 6. Que nun pue desen- volvese bien (una persona) [Ay]. 7. Encoyíu, enroscáu [Tox]. |
|
torgayu, el* 📖: torgayu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+torgueyu [Ll].>(TEST)
|
Tablón o chapa de fierro que tapa una presa pa esviar l’agua [Ll].
|
D’un continuador del dim. en -āculus n’amestanza col ast. *torgu (cfr. torgar). Pero si almitimos l’étimu *toricāre > ast. torgar (cfr.) nun sedría imposible suponer una variante torcar (cfr.), que daría anuncia d’una cayida anterior de la vo- cal pretónica. Ello empobinaría a nun refugar la suxerencia de Le Men (lla s.v. torquén) d’enllazar la voz recoyida en VCid, torquén, cola ast. con metafonía torgueyu. pero camentamos qu’en torquén ha vese un suf. en -én, quiciabes el mesmu qu’atopamos en podrén. |
||
torgón, el 📖: torgón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Zoquete de madera en que tán fixos los dos <i class="della">gayos</i>(TEST)
|
[JH].
|
Aum. del ast. *torgu (cfr. tueru). Cfr. torgar. |
||
toriada, la* 📖: toriada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<toriá [Ay. Ri. Qu]. ////toriaes [Ri].>(TEST)
|
Golpe [Ay. Qu]: Du-l.lys la policía unas toriás [Qu]. //Toriaes ‘golpes llevaos o daos con un palu’ [Ri].
|
Deverbal de toriar 2 (cfr.). |
||
toriar 1 📖: toriar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><torear [y Pa]. atoriyar [Lln].>(TEST)
|
Cast. torear [Pa]. 2. Provocar [Pa. Sb]: Toriaben al soldaín pequenu [Sb]. Burllase de daquién, molestar a daquién [Pa].
|
|
||
toriar 2 📖: toriar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">torar</i>(TEST)
|
2.
|
|||
toriáu, ada, ao 📖: toriáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><+torióu/toriá/toriao [y Llg].>(TEST)
|
|
|||
toriazu, el* 📖: toriazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+toriezu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
toribia, la* 📖: toribia🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Las</i>(TEST)
|
tres toribias ‘[ciertu] grupu d’estrelles’ [Lln].
|
Deantroponímicu con que se da nome a unes estrelles, quicia- bes de mou paralelu, las tres marías. |
||
toribín, el* 📖: toribín🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><turibín [Ay].>(TEST)
|
|
|||
toribiu, a, {o} 📖: toribiu🔤: , a, {o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, {o} |
(TEST)
|
|
|||
torida, la* 📖: torida🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tourida [Vd].>(TEST)
|
|
|||
toriegu, a, o* 📖: toriegu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><toriega [Bi]. turiega [Gr].>(TEST)
|
|
Del ast. tora (cfr. toru, a, o) col suf. abondativu -iega (cfr.
toríu). |
||
torilonte 📖: torilonte🏗️: NO ✍️: NO |
Ax. azopiláu, abobáu [Sb].
¿Encruz de <i class="della">tontu</i>(TEST)
|
(cfr.) y tarolu (cfr.)?
|
|||
toriondu, a, o* 📖: toriondu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<torionda [Ay (N)].>(TEST)
|
En celu, caliente, tuexa, torida (la vaca) [Ay (N) = tueya = tora].
|
Del llat. *taurībundus fechu dende *taurīre ‘tar tuexa, nece- sitar (la vaca) el güe’ (Alessio 1954: 235; cfr. toríu). |
||
toríu, ida, ío* 📖: toríu🔤: , ida, ío* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<torida [Lln. Cl. Rs. Os. Cg. JH]. toría [ Cl. Pa. Cb. Cp].>(TEST)
|
En celu (la vaca) [Lln. Rs. Cl. Os. Pa. Cb (= tuera). Cg. Cp. JH]: Lla to ñuviella anda torida; debes llevalla all xatu [JH].
|
|
cfr. toriondu), en -aecus (cfr. toriegu). Una nomina- lización del participiu femenín foi posible (cfr. torida) anque pa referise a la berrida de la vaca. Pero toría como ax., referío a la vaca en celu, pudo xenerar, con una -b- epentética, un ast. (vaca) toribia (cfr. toribiu, a, o), de significáu asemeyáu. |
|
“torlita” 📖: “torlita”🏗️: NO ✍️: SI |
Nomatu conocíu pela documentación llatina al sur del Do- miniu Ástur.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Dominicus</i>(TEST)
|
Torlita 1191 [SPE-I/354]
|
** |
||
torlliceru* 📖: torlliceru*🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. torlloscu.
|
|||
torlloscu* 📖: torlloscu*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu gracies a lo que paez un nomatu medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Guillem</i>(TEST)
|
Torllosco 1185(or.) [DCO-I/489]
|
|
Podría tratase del resultáu d’una amestanza del llat. torus ‘parte carnosa nel cuerpu’ → ‘troncu’ y luscus ‘tuertu’ → ‘torcíu’ (cfr. torga 1). El mesmu Lapesa (FA 12) comentan- do esti nomatu caltién que podría ufrir un catalanismu llosch pero tamién reconoz que “puede ser puramente asturiano”, siguiendo pa ello a García de Diego en rellación col ast. llisgu ‘biliesgu’ (cfr. lloscu & llisgu). L’amestanza paez asemeyada a otra de torus y *liciārius, deriváu de licium, -i ‘filu torcíu’ (abf), que paez xustificar, quiciabes, estos dos testos medie- vales onde la referencia sedría al peral de tueru torcíu: |
|
tormenta, la 📖: tormenta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<turmenta [Sm]. trumenta [Oc].>(TEST)
|
Cast. tormenta [Sm. Oc], xarabatu, airón [Ca]. 2. Riña gafa [Sm]. Cfr. tormentu.
|
|||
tormentu, el 📖: tormentu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+tormintu [Ay].>(TEST)
|
Cast. tormento [Ac. Ay].
|
|
cfr.). Nun casu y n’otru paez tratase d’un cul- tismu por nun diptongar la tónica como correspondería a otres voces del tipu fermĕntum (rew). Sobro tormentu féxose’l ver- bu atormentar (cfr.). |
|
torna, la 📖: torna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">torna</i>(TEST)
|
[Pa]. 2. Filera de piedres qu’hai alredor del es- paciu del fueu nes cocines [Cv]. Escalón tou en redondo nes cocines que tienen el llar llevantáu del suelu [Cv]. Piedra que nel fueu fai les veces de morillos pa sostener la lleña [Oc]. 3. Caúna de les dos piedres sobro les que s’asitia la tala nel xue- gu [Cv]. 4. Conxuntu de faces de terrén que nun cortinal en cuesta formen un rectángulu cola so mayor dimensión nel sen del declive [Cv]. 5. Cabecera d’una tierra de llabor [Pr (Cv)]. Trozu de terrén nun llateral d’una tierra de llabor que por ato- pase a la vera’l zarru nun pue llabrase col aráu nin al mesmu tiempu nin nel mesmu sen que’l restu de la tierra (ye la zona onde la pareya que llabra ha xirar o dar la vuelta pa siguir lla- brando en direición contraria) [Sr. Ri. Tb. PSil]: La torna da contra’l zarru [Tb]. Pequeña zona de tierra que queda ensin llabrar por torgalo la parede o zarru [Vg]. Terrén de les veres d’una tierra [Ll]. Oriella, llende d’una finca [Lln]. Bancal con una parede pela parte baxa pa encontar la tierra [Oc]. 6. Riegu anchu que val de dixebra ente dos finques [VCid]. 7. Traba, cualquier cosa que torga o estorba la fácil execución d’otra [JH]. 8. Vuelta [Ac. Llg. Ri. Pr]. 9. Tornu [Pa]. 10. {Moder- namente alviértese l’emplegu na aceición de ‘traducción’}. 11. {(Doc.). Camudamientu}. //Cavar la torna ‘facer un riegu cola pala cortadera pa entamar a llabrar la tierra’ [Pa]. //Non mi busques les tornes ‘nun me tientes’ [Pa]. //Nun tener tor- na ‘nun camudar d’opinión, nun ceder’ [Pr]. ‘nun parar, nun aceptar que naide pare a ún’ [Tb]. ‘remediu, solución’ [Llg].
|
|
cfr.), lo mesmo que tornu (cfr.) anque ésti pue entendese dende’l llat. tornus. Un dim. del responsable de torna cola amestanza del continuador del suf. dim. -ācula ye ast. a. tornaya (cfr.). Col continuador del suf. -ĭcula → ast. torneya (cfr.) |
|
tornabarros, el 📖: tornabarros🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pieza d’una bicicleta, cast. <i class="della">guardabarro</i>(TEST)
|
[Lln] que torna o torga’l barru que mueve la rueda [Tb].
|
Nome fechu de verbu (torna) + nome (barros). |
||
tornaboda, la 📖: tornaboda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<turnaboda [y An].>(TEST)
|
|
|||
“tornada” 📖: “tornada”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación del sur del dominiu:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
si aquel enemigo tornada feziere [FS (FFLL)]
|
|
||
tornadera, la 📖: tornadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><ternadera [y Mar].>(TEST)
|
|
|||
tornadía, la 📖: tornadía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
tornadiella, la 📖: tornadiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición de <i class="della">tornar</i>, tornada [JH]. //-<i class="della">es</i>(TEST)
|
“portielles y valses {bal- ses} pa les buraques” [R].
|
|
||
tornadizu, a, o* 📖: tornadizu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">desde</i>(TEST)
|
las fiestas de San Miguel (...)ata tres annos conpli- dos, e de y endelantre tornadiça de nueve dias 1314 [CDA/263]
|
Del participiu de tornar → tornada cola amestanza del sufixu continuador del fem. de -īcius, -a, -um. |
||
tornador, ora 📖: tornador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">tornador,</b>(TEST)
|
ora Que torna [JH].
|
Cfr. tornar. |
||
tornadura, la 📖: tornadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación llatina del dominiu na aceición de ‘cambiu’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">accepisti</i>(TEST)
|
a nobis in tornatura unas luuas 1164(or.) [MSAH- IV/307] Cfr. tornada.
|
|||
tornafiesta, la 📖: tornafiesta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Día que sigue a la fiesta [Mar].
D’una amestanza del verbu <i class="della">tornar </i>(cfr.) col nome <i class="della">fiesta </i>(cfr.), cola mesma cadarma qu’ast. <i class="della">tornaboda</i>(TEST)
|
(cfr.), tornagües (cfr.).
|
|||
tornagües, el 📖: tornagües🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Parte del horru (una de les cuatro partes del horru) zarrada pa llibrase del agua y aprovechada como despensa [Cñ].
D’una amestanza del verbu <i class="della">tornar</i>(TEST)
|
(cfr.) col nome agua (cfr.), en plural.
|
|||
“tornamantos” 📖: “tornamantos”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación en llatín:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petrus</i>(TEST)
|
Petri Tornamantos 1198(or.) [MSAH-IV/551]
|
D’una amestanza del verbu tornar (cfr.) col nome mantos (cfr. mantu). |
||
“tornamyre” 📖: “tornamyre”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu que conocemos pela documentación medieval del occidente lleonés:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mando</i>(TEST)
|
a Iohan mio cryado huna saya de tornamyre 1394 [Espinareda/185]
|
Quiciabes del nome de la ciudá güei llamada de tonnerre, que paez responder a un llugar destremáu de Tournay (cfr. “tornay”) como suxeren dellos (cfr. Alfáu de Solalinde 1969: 173, s.v. tornayre; pe4: 417). |
||
tornanecios, el 📖: tornanecios🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Estaca, palu [Llg].
D’una amestanza del verbu <i class="della">tornar </i>(cfr.) col axetivu nominali- záu <i class="della">neciu</i>(TEST)
|
(cfr.), en plural.
|
|||
tornapolvu, el 📖: tornapolvu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tornapolvo [Llg].>(TEST)
|
Cast. cielorraso [Lln].
|
2. Cast. guardapolvo [Llg]. D’una amestanza del verbu tornar (cfr.) col nome polvu (cfr.). |
||
tornar 📖: tornar🏗️: NO ✍️: NO |
<turnar [Sm. Bab. Cn (M). An. Cv]. atornar [Os. y Pa].>(TEST)
|
Cast. tornar [Os. Pa]. Facer volver atrás [Lln. Pa]. Facer dar la vuelta [Pb. Lln. Sb. Ay. Tb. Sm. Bab. Pr. Cv. Tox]: Tornóulu pa que nun entrara [Tb]: Tornaba las vacas pa echalas pa la fonte [Tb]. Dar la vuelta, volver [Lln. PSil. An]: Tornóu a metese en casa [PSil]: Diban a la romería, tornaren cansaos; foi a Ma- drid pero turnóu de seguida [An]. Detener, contener [DA]. Nun dexar pasar [Lln. Llu. Ac. Llg. Ll. Qu. Tb. An. Gr. Pr] al ganáu [Cg. Ac. Pzu. Cv]: Nun fui quien a tornalu [Ac]: Tórna-y el pasu a isi [Llg]. Dar la vuelta al ganáu [Pr. Oc. /Eo/]. Estorbar el pasu [R]. Esviar [Cl. Ac. Ay]: Tórnami las cabras ñon entrin nel semáu [Cl]. Apartar, quitar [Vd]. Curiar [PSil. An] que’l ganáu nun pase a otru sitiu [Cb]. Esviar una persona, animal o cosa [Pa]: Atorna l’agua p’acia acá [Pa]: Atórnami les vaques pa que no mi entren en lo de Cencio [Pa]. Rebater el ganáu pa que nun se desmande [Os]. Evitar qu’una persona marche o faiga dalguna otra cosa [Cb]. Volver a facer, executar una cosa [JH]. Volver [Lln. Sb]. {(Doc.). Devolver (dineru)}. Espantar, facer fuxir [Sm. An. /Mánt/]. Facer fuxir (les mosques) [PSil. Cn (M). Cd. Pr. Cv. Tox. /Eo/]. Apartar, retirar el ganáu d’un sitiu [Cd]. Echar d’un sitiu [Llu]. Alloñar dalguna cosa [Ac]. 2. Torgar, quitar problemes o estorbos pa la execución de dalguna cosa (como’l pasu a dalguna persona o animal, el cursu del agua) [JH]. 3. Impedir (el fríu), protexer de [Lln. Ac. Llg. Tb. Sm. Bab. /Mánt/]: Estos calcetos nun tornen ná frío [Ac]: Este para- guas nun te torna l’augua [Sm]: Cuando entra’l mal nuna casa nun hai manera tornalu [Ac]. {4. (Doc.). Camudar de relixón}. 5. {Modernamente apaez na aceición de ‘traducir, verter (un tes- tu)’; ello paez alvertise pelo menos en testu de 1253 (cfr. man- dar)}. //Tornar (las vacas) ‘nun dexar que (les vaques) entren en sitiu que nun deben’ [Tb. An]. //Tornar l’agua ‘cambiar el cursu del agua’ [Sb]. //Torné en mí ‘cayí na cuenta’ [Ay]. ///Paecer poco’l rei pa torna-y los gochos [LC]. Puerta cerrá diañu torna [LC]. Puerta pichada diablos torna [An].
|
|
||
tornarruedes, {el} 📖: tornarruedes🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<ident class="della" level="1"></ident><tornarruedres [Cg].>(TEST)
|
Cast. guardacantón [Cg] consistente en piedres incrustaes na metada de la curva d’un camín emprunu pa facilitar que xiren los carros [Sb].
|
|
||
tornasín, el 📖: tornasín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
tornáu, ada, ao 📖: tornáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Pp. de <i class="della">tornar:</i>(TEST)
|
al uestro tornada ye otorgada 1275(or.) [MCar-II/100]
|
|||
“tornay” 📖: “tornay”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu, posiblemente topónimu, conocíu pela documenta- ción:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">capa</i>(TEST)
|
e saya de valançiana o de tornay o de verga 1387 [Es- pinareda/173]
|
Nome de la ciudá güei llamada tournay, centru fabril de texíos del Hainaut (Alfáu de Solalinde 1969: 173). |
||
“tornaya” 📖: “tornaya”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu dim. conocíu pela documentación del sur del domi- niu na aceición de ‘tornaboda’ [FSalamanca 98]:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i>(TEST)
|
nenguna uoda non fagan tornayas [FS (FFLL)] Cfr. torna.
|
|||
torneamientu, el 📖: torneamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Vuelta, mudanza, conversión d’una cosa n’otra [JH].
|
Cfr. tornar. |
||
torneru, el 📖: torneru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<torneiro [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. +torniru [Ay].>(TEST)
|
Cast. tornero [Ac (i). Ay. /Eo/].
|
|
cfr.), o sol so antecedente, col conti- nuador del suf. -ārius, como en castellán tonelero (Martínez Meléndez 1995: 673), sufixu asociáu a nomes d’oficiu. Na documentación llatina medieval tornarius pue algamar el sen de ‘trabayador del barru’ (mllm). |
|
“tornés” 📖: “tornés”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación en llat. y n’ast. a.:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">solidos</i>(TEST)
|
de turonensium monete et de aniouins 1176(or.) [DCO-I/460]
|
|
||
tornescón, ona 📖: tornescón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<b class="della">tornescón,</b>(TEST)
|
ona Tontu, atontáu [Am].
|
Cfr. truñón. |
||
torneya, la 📖: torneya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Carraca fecha con una rueca [Cl].
|
Cfr. tornu. |
||
torniar 📖: torniar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">tornear</i>(TEST)
|
[Lln. Pa. Ac. Sb. Ay. As. Mar]: Tien les pates bien torniaes [Ac]. Modelar col tornu [Lln. Ay].
|
Verbi fechu sol ast. tornu(cfr.). |
||
torniáu, ada, ao 📖: torniáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+torniéu [Ay]. torniada [Lln].>(TEST)
|
Retorcíu [Ay].
|
2. {(Doc.). Bien iguáu}. //Paez que la h.ecieren torniada emplégase pa referise a la muyer de bona figura [Lln]. //Pasales torniaes ‘pasalo permal’ [Ay]. ‘pasar grandes apuros y temores’ [Ll (pasalas torniás)]. //Mirar torniao ‘mi- rar de so cuirnu’ [Ll]. ///Mexelles rosaes/güeyos gayasperos/ caderes torniaes/meneos arteros/á los de más xuiciu/los sa- quen de quiciu [CyN (Recuerdos)]. Pp. de torniar (cfr.). |
||
tornicu, el 📖: tornicu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Espiga que se pon ente pina y pina [JH].
Dim. de <i class="della">tornu</i>(TEST)
|
(cfr.) cola amestadura del suf. -icu.
|
|||
torniellu, el 📖: torniellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<torniel.lu [Pzu]. {Con cheísmu, torniechu [Tox]}.>(TEST)
|
Cast. tornillo [Lln. Cb. Sb. Pzu. Tox. JH]. 2. El tiempu que media ente dos saltos que lleva la fema cuando la fecunda’l machu, si nel intermediu llegó a negase a almitilu una o dos veces [JH]: Lla mio burra fexo un torniellu de quince dis [JH]. 3. Faza pequeña de tierra [JH].
|
|
||
tornilleru, a, o* 📖: tornilleru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><torniellera [JH].>(TEST)
|
|
|||
tornín, el 📖: tornín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Especie de zarapicu perpequeñu [Os]. Tacu de madera pa za- rrar el pinu [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">tornu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
tornisca, la 📖: tornisca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
torniscada, la 📖: torniscada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della"><</b>turniscada [Tb. Sm. Pzu. An. Cv]. torniscá [Ll. Qu]. tornas- cada [Lln].>(TEST)
|
|
[Lln. AGO]. 5. Bastiada d’agua o de nieve con aire [Pr (Cv)].
6. Gran cantidá de tornisca cayida [Tox]. Deverbal de torniscar. |
||
torniscar 📖: torniscar🏗️: NO ✍️: NO |
<atorniscar [Cg. y Vv].>(TEST)
|
Aturdir [Vv]: Esi radio atornisca a ún [Vv]. Turbar los sen- tíos pola mor d’un golpe dau na cabeza [Cg]: Atorniscólu d’un palu [Cg].
|
Verbu fechu dende tornu (cfr.), cola amestadura del suf. -iscu. |
||
torniscáu, ada, ao 📖: torniscáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+atornisquéu [Ll].>(TEST)
|
Cola cabeza golpeada [PSil]: Anda torniscáu esde va tiempu
|
[PSil]. 2. Atolondráu, aturdíu [Ll]. Pp. de torniscar. |
||
torniscazu, el 📖: torniscazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<turniscazu [Ri. Tb. Sm. An. Cd. Arm]. +tornisquezu [Ay. Ll]. tornascazu [y Lln].>(TEST)
|
Torniscón [Ac. Ll. Ri]. Golpe, tortazu [Lln]. Golpe na cabeza [PSil. Cd]. Torniscada [Sm]. 2. Golpe qu’una persona da a otra col puñu na cabeza [Arm]. 3. Cornada [Tb. An]. 4. Golpe con torcedura de pie [Ay].
|
Aum. de torniscu (cfr.). |
||
torniscón, ona 📖: torniscón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Enfadáu [Sb (= entorniscáu)].
|
Cfr. torniscón. |
||
torniscón, el 📖: torniscón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<turniscón [Ri. Sm. Pzu. Arm].>(TEST)
|
Golpe fuerte cola cabeza [Ri]. Topetazu [Pzu]. Golpe na cabe- za [DA].
|
Golpe qu’una persona da a otra na cabeza col puñu [Sm. Arm]. Cachete na cabeza [VCid]. 3. Tortazu [Ac], golpe [Lln]. Golpe dau na cara cola mano del revés [R]. 4. Golpe con torcedura de pie [Ay (= tornisquezu)]. 5. Tirón y retorci- mientu d’oreyes [Tor]. Aum. de torniscu (cfr.). Tamién ye posible l’usu axetivu (cfr. torniscón, ona). |
||
torniscu, el 📖: torniscu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tornisco [Ar].>(TEST)
|
Cast. torniscón [Cb]. Golpe fuerte na cabeza [Ar].
|
2. Llíu, en- guedeyu [AGO]. 3. Golpe con torcedura de pie [Ay]. 4. Perso- na de poca chapeta [Ac]. Rapaz qu’entremez muncho, allocáu [AGO]. //Esi rapacín ye igual qu’un torniscu ‘esi neñu ye perespabiláu’ [Vv]. Cfr. tornu. Sobro torniscu féxose l’aum. torniscazu (cfr.) y torniscón (cfr.) con valor nominal y axetivu (cfr.); el verbu torniscar (cfr.), tamién el compuestu *entorniscar que cono- cemos gracies a entorniscáu (cfr.). |
||
torniyu, el* 📖: torniyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<turniyu [An]. //torniyo [Eo].>(TEST)
|
Torniello [An. /Eo/]. //Faltar (a unu) un turniyu ‘nun tener chapeta, nun tener xuiciu’ [An].
|
Cfr. tornu. |
||
tornizu, a, o 📖: tornizu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Ax. conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">meam caldariam meiorem cum suo trauessero et duo bona</i>(TEST)
|
escana torniza 1181(or.) [ACL/514]
|
|
Cfr. tornu. |
|
tornu, el 📖: tornu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<torniu [y As]. +turnu [y Llg. Sb. Ay. Ll]. torno [Os. Ri].>(TEST)
|
Cast. torno [Pa. Ay. Qu. Sm. Bab. An] {¿del carpinteru?} [Xral]. 2. Punta de madera pa colgar [Lln]. Percha [Os]. Torno incrustáu nuna tabla que, a la so vez, clávase na parede [Os]. Calavía grande de madera [Os]. Clavu de madera emplegáu polos carpinteros [Llg. Ay]. Clavu de madera emplegáu al fa- cer l’horrru {en vez d’emplegar puntes} [Ll]. Clavu o palu de madera emplegáu pa colgar daqué d’una viga [Sb]. Clavu de madera emplegáu nes construcciones del mesmu material [Cb]. Calavía de madera que se pon (ente otros usos) nel ti- món del aráu pa que prenda nella el manal [Cg]. Especie de clavu o pina de madera [Cp]. Pieza de madera qu’empleguen pa ensamblar en vez del clavu [Tb. Sm. Bab. Cv]. Palu peque- ñu que val p’anodiar el sobéu a la hora de xuncir [An]. Palu, tochu pequeñu pa sostener o clavar metiéndolu per un furacu [Tb]. Caúna de les calavíes de madera que lleva’l piértigu del carru p’amarrar el sobéu [Sm]. Palu de madera p’afitar les pines de los carros [Lln]. Calavía de madera pa suxetar el ti- món del aráu [Ll (turnu del aréu)]. Caúna de les calavíes que lleven los dos varales de la piértiga (sirven pa enganchar les vueltes de la soga al atar la carga) [Ll. Oc]. Llavía de madera que lleva’l timón del aráu pa enganchar la pareya [Cv]. Llavía del timón [Oc]. Caúna de les prominencies del xugu que valen p’asegurar les cornales y el l.loru o’l medianu [Sm (Cv)]. Lla- vía del timón del aráu o de la carriella [Sm]. Llavía del aráu [AGO]. Pieza del aráu [Sl]. Clavu de madera con que s’afiten les tables o maderes o dalguna otra cosa [JH]. Tarucu con que s’apierta y afita dalguna cosa [JH]. Especie de pina de madera más llarga y estrencha que la pina, provista d’un cuellu pe- queñu y cabeza utilizáu pa entallerar les madreñes [Sm]. Lla- vía de madera pa usos destremaos [Sm]. 3. Parte llateral d’una finca [Tb]. 4. Fusu del llagar [Oc]. Cierta pieza de madera nel llagar [Lln]. 5. Pieza que cuelga del guindaste que s’utiliza pa llevantar la piedra del molín pa picala [As (/torniu ‘tornu de la ferrería’)]. 6. Espita de la olla de mazar [AGO]. 7. Máquina pa filar [Sm]. 8. Máquina de varies formes que, gracies a una rueda, fai que dalguna cosa dea vueltes sobre sí mesma [Ri]. 9. Sustitutu de la galga nos carros de yegües [Lln]. //-os ‘cla- vos de madera onde s’ensobea la pareya al carru’ [Pa]. ‘barro- tes que se ponen alredor del árbol del rabil’ [Ll]. ‘palos que, a mou de clavos, suxeten les calzadures al varal’ [Pz (Oc)]. ‘palos curtios metíos nos llimones del carru, onde s’engancha la soga con que s’ata la carga’ [Ay]. ‘tacos de madera peque- ños usaos pa ensamblar (a mou d’espigues) distintes pieces d’un mueble’ [Cd]. ‘tacos de madera qu’altraviesen la llanza y sirven pa suxetar el sobéu’ [Cp]. //Llechi del tornu ‘lleche que facíen pasar per una olla que tenía un furacu abaxo, tapo- náu con un palín de madera, que, al abrilu, diba dexando salir adulces la lleche y calteniendo la nata na parte d’abaxo’ [Pa].
|
|
Del llat. tornus, -i ‘cast. trépano’, ‘xiru’ (em), ‘tornu de tor- neru’ (old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh s.v. tŏrnus) y en nidia rellación col llat. tornare > ast. tornar (cfr.) verbu al que pudo asociase como si se tratare d’un deverbal. Dende tornus foron posibles dellos diminuti- vos, asina en -ĕllus, torniellu [→ tornilleru (cfr.)] d’u se fexo atorniellar (cfr.) y el contrariu destorniellar (cfr.) y estornie- llar (cfr.), tamién entorniellar (cfr.) y desentorniellar (cfr.), verbos toos ellos que puen alternar colos correspondientes ensin [je]. Respuende al influxu castellanizante tornillo y ele- mentos rellacionaos. Foi posible un dim. en -ĭculus que se caltién güei gracies al femenín torneya (cfr.); llogróse tamién un dim. en -īculus > torniyu (cfr.) responsable de *torniyar torniar, anque torniar (cfr.) pue debese a una formación verbal en -idiare; tamién ye diminutivu tornín (cfr.) y tor- nicu, ésti responsable del verbu atornicar (cfr.), estornicar (cfr.). Formación sobro tornu cola amestanza del continua- dor del llat. -īcius, -a, -um ye ast. tornizu, a, o (cfr.) d’u se fexo’l verbu atornizar (cfr.). De tornu siguió’l diminutivu torniscu (cfr.) y el femenín tornisca (cfr.) aniciu del verbu torniscar (cfr.) anque torniscu y tornisca podríen entendese como deverbales del participiu fuerte y torniscada (cfr.) del débil. Dende tornu hebo facese tamién el verbu *tornuar que |
|
tornuáu, ada, ao 📖: tornuáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
|
|||
torobinete, el 📖: torobinete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Dizse al que ye revolvín, inquietu, qu’anda d’un sitiu pa otru ensin ton nin son (persona, neñu) [Ca]: <i class="della">Paeces</i>(TEST)
|
un torobinete [Ca].
|
|
||
torofu, el* 📖: torofu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><torofo [Llu].>(TEST)
|
|
|||
torollanu, a, o* 📖: torollanu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><torol.lana [Ay].>(TEST)
|
|
|||
torollón, ona 📖: torollón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><torollón/ona/ono [Llg]. zorollón [Ca].>(TEST)
|
|
|||
torollu, a, o 📖: torollu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><torol.lu [Tb]. +turullu/torolla/torollo [Mi]. +turullu [y Ac].
<ident class="della" level="1"></ident>{Con metafonía pero, llueu, col pasu <i class="della">-u</i>(TEST)
|
> -o, turullo [Cñ. Llu]}. {Con cheísmu, turuochu [Tox]}.>
|
|
||
torollu, el 📖: torollu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><torollo [Os]. +turul.lu [Ll].>(TEST)
|
|
del llat. torus, -i (cfr. tueru) n’amestanza col suf. dim. -ŭllus > -ollu (como pegollu, rebollu, etc.), esto ye, *torŭllus, con metafonía por -u en L.lena. La forma del sa- liente que xunta’l narbasu col tarucu de la panoya xustifica, de xuru, la denomación de torus. Ello mesmo vese na refe- rencia al palu (aceición §2) o a daqué colo que se pega (acei- ción §3) y que tien unos determinaos efeutos (aceición §4); l’aceición §5 pue referise a quien lleva les consecuencies del golpe. Dende esta aceición pudo xenerase l’usu axetivu del ast. torollu, a, o (cfr.), procesu qu’entá se ye a observar nel emplegu torollu o torolla aplicáu indistintamente al mascu- lín o femenín, asina como’l verbu atorollar (cfr.) y aturullar (cfr.) anque ye xusto agora alvertir que resulta difícil dixebrar ónde estos términos se rellacionen namái col llat. *torǔllus y ónde entama la formación llograda dende l’ast. turulla (cfr.). Ye cierto, per otru llau, qu’ast. torollu tamién s’avera en de- lles de les sos aceiciones a ast. tolondru (cfr.) pero, magar ello, agora abúltanos que siguen los dos términos calces des- tremaos anque nun podría refugase la idea de dalgún influxu mutuu. L’ast. torollu tien un equivalente nel ast. toroxu (cfr.) onde namái camuda la espresión del diminutivu. |
||
toroncha, la 📖: toroncha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Trozu grande de xamón, tocín [Ay].
|
Cfr. tronchu. |
||
torondu, a, o 📖: torondu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Mal cocíu, mal curáu, pasáu [Lln].
|
Quiciabes del llat. turunda, -ae ‘pastia pa cebar los páxaros’, ‘ungüentu que s’echaba nuna mancadura’ (em), con un conti- nuador n’Italia señaláu por Meyer-Lübke (rew). L’usu astu- rianu de güei supón una axetivación (pe2: 397). |
||
“toroninio” 📖: “toroninio”🏗️: NO ✍️: SI |
Cfr. <i class="della">tornés.</i>(TEST)
|
||||
toroxu, el 📖: toroxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+turuxu [Lln].>(TEST)
|
Rabu de la panoya de maíz [Tb]. Lo que queda del narbasu na tierra llueu de cortalu [Tb].
|
Saliente per onde se xunta’l narbasu del maíz al tarucu de la panoya [Ll (= tarambul.lu = turuxu)]. Del mesmu aniciu que l’ast. torollu (cfr.) del que namás s’estrema pela espresión del sufixu. Podría dase dalgún influ- xu de la familia de taru (cfr.). |
||
torpayín, ina, ino 📖: torpayín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<b class="della">torpayín,</b>(TEST)
|
ina, ino Dim. de torpe [Ar].
|
Cfr. torpe. |
||
torpayón, ona 📖: torpayón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Aum. de <i class="della">torpe</i>(TEST)
|
[Ar].
|
2. Torpón [Ac. VCid]. Cfr. torpe. |
||
torpe 📖: torpe🏗️: NO ✍️: NO |
<turpe [JH].>(TEST)
|
Cast. torpe [Ay. Tb. JH]: Ya una nena tan torpe’l como’l nenu [Tb]. Non mañosu [R]. 2. Que ta ásperu [R], burdu [Lln]: L’arena e más torpón, la manta porruana mui torpe [Lln]: Si venía una nube torpe... [Lln]: Esos sábanos tan torpes [Lln]: El caballu e más torpe que’l burru [Lln]. 3. Malo (un terrén) [Or (S)]. 4. De mal calter (la persona) [R]. 5. Bravu (el caballu) [R].
|
|
Del llat. turpis, -e ‘deforme’, ‘desfiguráu’, ‘feu’, ‘desvergon- záu’ (em), con continuadores sardos ya hispánicos (rew; deeh). Dende torpe féxose l’aum. torpón, ona (cfr.) y col suf. conti- nuador de -āculus → ast. *torpayu d’u siguió l’aumentativu torpayón (cfr.) y el dim. torpayín (cfr.). |
|
torpecer 📖: torpecer🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">entorpecer</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del llat. torpescere ‘tar adormiláu, inactivu, torpe, apáticu’ (old). Ye un incoativu de torpere (old), quiciabes equivalente a torporare (old), verbu qu’hebo sustituyise por una forma- ción iterativa en -idiare responsable del actual ast. torpiar (cfr.). Ye verdá que nel procesu ha inxerise l’influxu del llat. turpare ‘deshonrar’, ‘manchar’ (em s.v. turpis), verbu que, nidiamente, guarda rellación col llat. turpis, -e ‘torpe’ (em). |
||
torpiar 📖: torpiar🏗️: NO ✍️: NO |
Ser torpe [Lln]. Cfr. <i class="della">torpecer</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
torpón, ona 📖: torpón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Aumentativu del ast. <i class="della">torpe</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
torquén, el 📖: torquén🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Barrera de tierra y pación que se fai cuando se ta regando pa guiar l’agua hacia les riegues [VCid].
|
Cfr. torgayu. |
||
torráu, ada, ao 📖: torráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cfr. <i class="della">turráu,</i>(TEST)
|
ada, ao.
|
|||
torraxa, la* 📖: torraxa🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<turraxa [Sm (i)]. ///torraja [Arm].>(TEST)
|
Cast. torrija [Sm (i). Arm]. Cfr. torrexa.
|
|||
torre, la 📖: torre🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<torri [Cl].>(TEST)
|
Cast. torre [Lln. Cl. Tb]. 2. Peña rellativamente alta [Or (S)]. 3. Cada bloque d’ún o más pisos altos casi cuadraos [JH]. //-es ‘forma carauterística de les nubes que llogren un color plomizo en día de sol cuando amaga truena’ [Tb. VCid]. ‘nu- bes buxes que se presenten cuando fai sol (amagando llover)’ [Qu]. //H.acer torres y montones ‘presumir de lo que nun se tien’ [Lln].
|
|
||
torrenderu, a, o* 📖: torrenderu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><torrenderu [JH]. torrendera [Vv].>(TEST)
|
Cast. torreznero (sic) [JH]. 2. De mala vida, pendanga (la mu- yer) [Vv].
|
|
||
torrendu, el 📖: torrendu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<torrendo [Os. Ay. Cp]. +torrindu [Bi. Ay. Ll]. +turrindu [y Llg]. turrendu [As].///<ident class="della" level="1"></ident>//turrédinu [Oc]. /////torreznu [Tb. Pr. Tox. DA]. turreznu [y Cl]. torresno [Ar]. torresnu [Tor. y Llomb]. /////torreno [Ar]. torrenu [PSil. Vg]. turrenu [Pzu]. torreñu [Rs. Pa. Cb. Tor. Llomb. y R]. turreñu [Bab. Bard].
///<ident class="della" level="1"></ident>/torreznos [Ac].>(TEST)
|
Cast. torrezno, quispu [Lln. Cl. Rs. Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Ay. Ll. Ar. Tb. Bab. Pzu. PSil. As. Pr. Tox. Oc. V1830. JH. R. Tor. Vg. Llomb. Bard. DA]. Rinchu con piel [Tox]. Cast. magra [R].///
|
Del llat. *torrēdinus, formación llograda dende’l participiu de torrēre, torridus ‘desecáu’, ‘quemáu’ (em s.v. torreō). El comportamientu que s’alvierte nesti términu conxetural ye asemeyáu al que viemos no que sigue al llat. rĭcĭnum (rew) (> ast. rédinu, rendu, reznu, *reinu reñu) y al tamién supues- tu *rotĭcinum (rew) (> rudédinu, rodendu, roendu; rudeinu, rodenu, rodeñu; rodeznu, rueznu) como yá fexemos saber (ghla §4.5.4.4). Un deriváu de torrendu ye ast. torrenderu, a, o (cfr.) con un conteníu peyorativu quiciabes alusivu a la ‘piel arrugao o quemao’. |
||
“torrente” 📖: “torrente”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación del dominiu en llatín:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">alia</i>(TEST)
|
terra iusta illos ortos ad illa torrente 1082(or.) [MSAH- III/95]
|
|
Del llat. torrēns, -ntis ‘torrente’ (em s.v. torreo; abf), térmi- nu qu’hebo tener daqué puxu na llingua hestórica darréu que se conseña na toponimia asturiana con diptongación (ta 240) como nel norte de Castiya, Cantabria (dcech s.v. tostar) pa lo que se pescancia un acusativu torrĕntem. Un deriváu en -ārius ye responsable del ast. turrunteiru ‘montón de piedres’ (cfr. torrenteru). Nesa aceición de turrenteiru ‘montón de pie- dres’ ta la posibilidá del so averamientu col deriváu de turris, -is ‘sitiu fortificáu’ (em) > ast. torre (cfr.). D’ello pudo surdir la formación verbal compuesta esturrantar ‘indagar’ (cfr.) como si se tratare orixinariamente de *‘vixilar dende lo alto’. |
|
torrenteru, el* 📖: torrenteru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<turrunteiru [As].>(TEST)
|
Terreru de tierra sola, ensin piedres [As]. Pequeñu montón de tierra [As].
|
Cfr. torrente. |
||
torreru, el* 📖: torreru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<torreiru [Pzu]. turreiru [Tb]. //torreiro [Eo].>(TEST)
|
Cast. torrero [Pzu. /Eo/]. Turriu [Tb].
|
Posible formación fecha sol deriváu de turris, -is > ast. torre (cfr.) cola amestanza del continuador del suf. -ārius. |
||
torrete, el 📖: torrete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Tirase</i>(TEST)
|
al torreti ‘sublevase’ [Pr]. ‘protestar’ [Pr]. //Tirase al turrete ‘brincar’ [Cv]. //Se nun tas cunforme tírate al turrete ‘si nun tas conforme fastídiate’ [Cv].
|
Cfr. torre. |
||
torrexa, la 1 📖: torrexa🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Troncu d’árbol pa cortar lleña [Ac (= cepa)]. Cepa d’un árbol [Gr (Lr)].
Cfr. <i class="della">torría</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
torrexa, la 2 📖: torrexa🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<turrexa [Sm. Sl. y Vd. Oc]. turreixa [Sl. Cv]. ///torreja [VCid. LC. Bard. ByM (= torreya)].>(TEST)
|
Cast. torrija [Sm. An. Sl. Cv. Vd. Oc. VCid. ByM. LC]. Trozu de pan frito [PSil]. Cfr. turra.
|
|||
torrexón, el 📖: torrexón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<turuxón [Cñ].>(TEST)
|
Cast. torreón [Cb. Cñ. JH]. 2. Cúmulu grande en forma de torre [Cb]. Cfr. torría 1.
|
|||
torrexu, a, o 📖: torrexu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
De <i class="della">La</i>(TEST)
|
Torre, pueblu de Valdecarzana [Tb].
|
//Pagái, torrexus, la afrenta/y que mal diañu vos parta./Si tenéis sangre venide/ que aquí {v}os espera una estaca dizse como gritu de desafíu d’Antroxu a los de La Torre, llanzándo-yos un goxu ardiendo los vecinos d’otru pueblu [gea s.v. Teverga]. Formación en -exu, -exa pa denomar a los que viven nel llugar de la torre (tt 306). |
||
torreya, la 📖: torreya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Pedazu de pan o pataca fritos (dase per Antroxu con miel; y a les muyeres paríes) [R].
|
Cfr. turra. |
||
torría, la 1 📖: torría🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<{La conseñación “turrilla” paez una percorreición castella- nizante de yeísta, por *turriya [y Lr] }.>(TEST)
|
Tocón del árbol [Lr (i)].
|
Del llat. turricula ‘torre pequeña’ (em s.v. turris; abf) con aplicación figurada al tueru del árbol de la correspondiente variante en -īcula xustifícase ast. torriya (cfr.) → torría 1 (cfr.). Una creación analóxica masculina foi responsable del ast. *torriyu (cfr.) → aum. *torriyón (cfr.) [onde ye almisible un pasu evolutivu más *turriyón → turrión (cfr.)] o torrichón ‘torreón’ (nes fasteres B-D) → ‘tipu de nubes’ onde hai una comparanza ente la torre y la figura caprichosa de les nubes. Pero’l términu torrichon(es) d’Ayer (cfr. torriyón) quicia- bes sía un niciu d’un resultáu pervieyu en [tS] pa c’l como si se tratare de la inmediata fastera B-D del asturianu (ghla
§4.4.10), como a vegaes pasa tamién nel contiguu conceyu de L.lena; de toes maneres tamién pue ser una adautación con cheísmu del castellanismu torr(i)ellón. L’aumentativu turuxón (cfr.) o torrexón podría ser autóctonu como nos fadría ver torrexu y torrexa pero nun sedría imposible una adauta- ción del cast. torrejón. |
||
torría, la 2 📖: torría🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<torriga [y Ar].>(TEST)
|
Trozu de pan, como la tosta, con más miga que corteza, y allargáu [Ar].
|
Cfr. turra. |
||
torrichán* 📖: torrichán*🏗️: SI ✍️: NO |
Posible nomatu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">pedro</i>(TEST)
|
iohannes thorrichan 1249(or.) [dosv-II/319]
|
¿Quiciabes sía términu deriváu del ast. torre (cfr.) o del so antecesor? |
||
torriya, la 📖: torriya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Yerba o fueya que se metió en payar [Lln].
Dim. de <i class="della">torre </i>o del so antecedente ye ast. <i class="della">torriya </i>(cfr. <i class="della">torría </i><i class="della">1</i>) d’u se fexo’l verbu <i class="della">atorriyar</i>(TEST)
|
(cfr.). Nesi sen la yerba lla- mao torriya paez, cenciellamente, ‘yerba allugao en payar, na torriya’ [= ‘torre pequeña (emplegada como payar)’].
|
|||
torriyón, el* 📖: torriyón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////torrichones [Ay].
Nubes, cúmulos que surden xigantescos al saliente [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">otra</i>(TEST)
|
al Toreyon que faz II quartas determina connas vinas
|
|
Cfr. torría 1. |
|
torriyu, el* 📖: torriyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////turrichos [Bab. Pzu].>(TEST)
|
Torrendu, quispu de tocín frito [Bab. Pzu]. Cfr. torría 2 & turra.
|
|||
torromondongo {?} 📖: torromondongo {?}🏗️: NO ✍️: NO |
Muyer insociable [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>Amestanza de dos elementos nun intentu de llograr mayor es- presividá gracies a l’aliteración; el primeru <i class="della">torro</i>-, ¿en rella- ción con <i class="della">torrar</i>(TEST)
|
(cfr.)?; el segundu mondongu (cfr.).
|
|||
torruyu, el 📖: torruyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<turruyu [y Lln]. turruchu [PSil].///<ident class="della" level="1"></ident>/turruchos [As. Cn (F)].>(TEST)
|
Torrendu [Lln. AGO]. 2. Fégadu encebollao [Cn]: En sacando’l fégadu, chévalu a túa tía que faiga los turruchos [Cn]. 3. Sustancia que queda de dilir el sangre del gochu [PSil]. 4. Persona poco sociable [Lln]. //-os ‘torrendos’ [Lln. As. An (Oc)]. ‘quispos de la grasa del gochu’ [Lln].
|
|||
torta, la 📖: torta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">torta</i>(TEST)
|
[Pa] fecha de fariña de maíz, agua y sal (cuezse na tortera) [Pa]. Pan fechu de fariña de maíz [Cb]. Masa de fariña de trigu o maíz, aplastao (que se cocía a la entrada del fornu o enriba de la cocina, en sartén) [Ac]. Pan de fariña de maíz que se cuez nes áscuares del llar [R]. Pan ensin formien- tu [Ay]. Fogaza más pequeña que les demás, que se fai pa co- mer en primer llugar [Sm]. Pieza de pan, achaplada, la prime- ra que se saca del fornu [Tor]. Pancha [Cd]. Masa de fariña de maíz, de figura redonda, más delgao que la masa de boroña y de menor tamañu, cocío nes áscuares o debaxo la ceniza [JH]. Masa de fariña de maíz envuelto en fueyes y cocío nel talo [Lln]. Masa de fariña aplastao y redondo [Ay]. 2. Dulce fechu con güevu, nata, fariña y zucre [Sm (= perreru)]. 3. Pastia que forma a veces el molín al atascase [Ll]. Pastia de barru pa tapar el fornu cuando ta cociendo barru [Lln]. 4. Polvu negro que sal al vañar el granu col vañu [Ll]. 5. Bofetada [Lln. Pa. Ay. Tb. Sm. Cd. Pr]. //Torta rallona ‘torta delgada y fecha con ralladures de la masera’ [Ar].///
|
|||
tortabea, {la} 📖: tortabea🔤: , {la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {la} |
(TEST)
|
Muyer de poca categoría [Ca].
|
Cfr. tatabeyar. |
||
tortada, la 📖: tortada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">tortada,</b>(TEST)
|
la Guantada [Tor].
|
Cfr. torta. |
||
tortalesa, la 📖: tortalesa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Pieza pequeña de madera sobro la que trabaya’l remu [Vd].
|
Cfr. tórtolu/a. |
||
“tortar” 📖: “tortar”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conocíu gracies a la documentación na aceición posible de ‘torcer’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quien</i>(TEST)
|
oyo ayeno tortar o dedo tayar (...) peche [FL (FFLL)] Cfr. tórzanu.
|
|||
tortazu, el 📖: tortazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+tortezu [Ay].>(TEST)
|
Cast. tortazo [Ac. Ay. Tb]. Cfr. torta.
|
|||
tortella, la* 📖: tortella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tortel.la [Cn. Oc].>(TEST)
|
Roncha na piel por picadura de mosquitos o por ortigase [Oc]. Mancha con sarpullíu na piel [Cn]: Saliénon-y unas tortel.las nun brazu, debió picalu algún bichu [Cn].
|
Formación dim. sol llat. tōrta + -ĭlla > ast. tortella a di- ferencia del ast. tortiella (cfr.) que ye un deriváu del llat. *tortělla, -ae. Con too nun dexa de dase averamientu ente dambos términos nel nivel fónicu y semánticu. |
||
tortera, la 📖: tortera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tortera </i>[Pa]. Piedra llana usada na cocina pa cocer en- riba los tortos de maíz [Lln]. Llámina de llata que se ponía sobro les trébedes pa cocer les tortes [Pa]. Chapa de metal que s’asitia sol fueu pa cocer nella tortes de maíz [Ca]. Paleta de fierro pa cocer la torta [Os. Cb. Cp]. Placa cuadrada de fierro (o <i class="della">llábana)</i>, que se ponía enriba la cocina pa facer tortes [Cl. Ca]. Pedazu de madera plana sol que se pon la torta [Lln].
Deriváu del ast. <i class="della">torta</i>(TEST)
|
(cfr.). Nominalización del fem. de
|
torteru, a, o (cfr.). |
||
torteríu, el* 📖: torteríu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<torterío [Ar].>(TEST)
|
Bultu que sal cuando-y pica a ún un mosquitu [Ar].
|
Cfr. torta. |
||
torteru, a, o 📖: torteru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+tortiru [Ay].>(TEST)
|
Aficionáu a la torta [Cb. Ay]. 2. Que come y nun trabaya [Cb]. 3. De poca resistencia, que se dexa vencer fácilmente [Cb]. Cfr. torta. Semánticamente vese que’l suf. favoreció’l signifi- cáu ‘el que davezu come torta’ → ‘ser poco fuerte por comer davezu torta’.
|
|||
torteru, el 📖: torteru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tortero [Ar. ALl (Bellezas)].>(TEST)
|
Cast. tortero [Pa].
|
2. Pañu blancu onde diba allanándose y dando forma a la masa colo que se facíen tortes [Pa]. 3. Chapa metálica o llábana sobro la que se pon la torta a cocer [ALl (Bellezas)]. 4. Chinchón [Ar]. Nominalización del masc. de torteru, a, o (cfr.). |
||
torticieru, a, o* 📖: torticieru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Ax. conocíu pela documentación na aceición de ‘torcíu’ →
engañosu’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">omne</i>(TEST)
|
que diz cosas villanas o paravlas torpes o torticieras
|
|
||
tortiella, la 📖: tortiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tortiel.la [Ay. Ri. Tb. PSil]. tortiella [Llv]. turtiella [y Cd. Tor]. ///turtilla [Sm. y Cd. y Pr].>(TEST)
|
Cast. tortilla [Llg. Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Cv. Tor. JH]. 2. Roncha, sarpullíu [Ri]. 3. Llevantamientu de la piel producíu pola la picadura d’un mosquitu o poles ortigues [Llv]. Cfr. torta.
|
|||
tortiellu, el 📖: tortiellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tortiel.lu [Tb].>(TEST)
|
Tortiella gorda, pequeña, mal fecha [JH]. Tortiella pequeña [Tb].
|
Cfr. torta. |
||
tortiya, la 📖: tortiya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<turtía [Ri. Sm (<i class="della">sic</i>). Cv. Oc].>(TEST)
|
Tortiella [Ay. Ri. Sm. Cd. Pr. Cv. Oc]. Cfr. torta.
|
|||
tortobexar 📖: tortobexar🏗️: NO ✍️: NO |
Oscilar, columbiase, tar colgando [Cb (= taramiellar)].
¿Quiciabes una variante de <i class="della">atortolexar </i>(cfr.), formación fe- cha sol dim. de <i class="della">tórtolu</i>(TEST)
|
(cfr.) → tortolexu? Quiciabes sedría meyor pa xustificar -bexar partir
|
del llat. uersare ‘volver’, ‘revolver’, ‘xirar’, etc.. Un participiu fuerte foi ast. *torto- bexu → tortobexón (cfr.), quiciabes con una variante tos- tobeyu (cfr.) por efeutu antirrotacismu. De tortobexar hemos almitir una variante *tortobexir responsable del deverbal tor- tobexíu (cfr.). |
||
tortobexáu, ada, ao 📖: tortobexáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<atortobexáu [Sb].>(TEST)
|
Amoriáu, atontáu [Sb]: Solmenó-y hasta que lu dexó atorto- bexáu [Sb].
|
Pp. de tortobexar. |
||
tortobexíu, el 📖: tortobexíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Vaivén [Cb]. Trespiés [Cb].
|
Cfr. tortobexar. |
||
tortobexón, el 📖: tortobexón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tropezón, tumbu [Ca]: <i class="della">Trompiqué</i>(TEST)
|
con una piedra y fu de tor- tobexón contra la muria [Ca].
|
Cfr. tortobexar. |
||
tortoliscu, {a, o} 📖: tortoliscu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
Intratable, oriscu [Lln].
Quiciabes una amestadura del ast. <i class="della">tórtolu</i>(TEST)
|
(cfr.) con un segun- du elementu -iscu. De tortoliscu pudo surdir tostoriyu con [s] posnuclear frutu de rotacismu y equivalencia de los sufixos
|
-iscu, -iyu. |
||
tortolla, la 📖: tortolla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Roncha, tumor de la piel ensin materia nin serosidá [AGO (Melecina Casera)]. Roncha fecha pola picadura de los inseu- tos y, especialmente, de les pulgues [VCid].
D’un posible diminutivu de <i class="della">turtur</i>(TEST)
|
→ *tŭrtŭlla (como cae- pa → *caepŭlla > cebolla) onde la construcción diminutiva failu asemeyáu al llat. turturella o turturilla aplicáu a una persona desgraciada (old). Semánticamente xustifícase torto- lla ‘roncha’ por cuenta’l color de la roncha y del páxaru (cfr. tórtolu, a). Sobro ast. tortolla féxose’l verbu atortollar (cfr.) y
|
quiciabes atortellar (cfr.), a lo meyor variante del mesmu anque pudo dase l’influxu d’un dim. de torta (cfr.). |
||
tórtolu, a, o* 📖: tórtolu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+túrtulu/tortola/tórtolo [Ay].>(TEST)
|
|
|||
tórtolu, a, el/la* 📖: tórtolu🔤: , a, el/la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<ident class="della" level="1"></ident><+túrtulu [Ay]. tórtola [Lln. Llg, Mo (llaa 27)].>(TEST)
|
Streptopelia turtur, cast. tórtola [Llg, Mo (llaa 27)]. Ciertu páxaru [Ay] con un papín encarnáu [Lln]. 2. Roncha fecha por una picadura [Lln].
|
|
||
tortomba, la 📖: tortomba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tortoma [Av. Ac].>(TEST)
|
|
|||
tortómbana, la 📖: tortómbana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tortámbana [y PSil]. turtómbana [Bab].>(TEST)
|
|
|||
tortombu, a, o 📖: tortombu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Pesáu, d’andar torpe [Tb]. 2. De poques lluces, atontáu, poco áxil intelectualmente (una persona) [Tb]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
mui tortombu an- daba que nun yara a tenese [Tb].
|
Quiciabes en rellación col ast. tortar (cfr. torta) anque pue amosar un encruz cola familia de tortomba (cfr.). |
||
tortoria, la 📖: tortoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Focicu del gochu [Cb. Cp. Sb. Ay. Oc]. 2. Mal humor [Ay].
//<i class="della">Tener</i>(TEST)
|
tortoria ‘tar enfadáu’ [Cb].
|
|
Cfr. tortoriu. |
|
tortorión, ona 📖: tortorión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Mal encaráu, de cara de pocos amigos [Pa. AGO]. Que pon morros [Ay]. Cfr. tortoriu.
|
|||
tortoriu, el 📖: tortoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+torturiu [Ay. Ll].>(TEST)
|
Focicu, morru [Lln] del gochu [Cb]. 2. Cara d’enfadu [Pa]. 3. Enfadu [Ll], mal humor [Ay]. 4. Rodaxa que se pon deba- xo del fusu, cast. tortero [JH]. //-os ‘unos páxaros’ [Bulnes (Lln)]. //Poner cara de tortoriu ‘poner mala cara’ [Lln]. //Te- ner tortoriu ‘tar enfadáu’ [Cb. Cp].
|
|
Del llat. *tŏrtōrium, dende tortus ‘torcíu’ que conseña Xo- vellanos (Apuntamiento 317), con continuadores n’it. tortoio, fr. tortoir, oc. tortor, cat. tortor (rew). N’ast. tamién se caltién na toponimia (ta 651) y foi posible facer el verbu compuestu entortoriar (cfr.). N’ast. conozse tamién cola variante sufixal -ārium, retorteru (cfr.) onde ye posible la perda de la -r- (re- tortéu y llueu metátesis retrotéu), de la -u col tracamundiu de la líquida, retortel (cfr.). L’ast. conoz tamién una formación retortoriu (cfr. retortoriu & retortoyu) que Corominas-Pas- cual (dcech s.v. torcer) tienen por derivada de re-tortorium (sic). Semánticamente ha partise de ‘daqué torcío’ → ‘cara torcía’ → ‘cara d’enfadu’. Un aum. de tortoriu úfrela l’ast. tortorión, ona (cfr.). Tamién caltién l’ast. un femenín tortoria (cfr.). |
|
tortorón, el 📖: tortorón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Hinchón, abultamientu que sal en cuerpu, especialmente pola mor d’un golpe [Os (= torollo)] del que conocemos el masc. nominalizáu <i class="della">torotrón </i>(cfr.) anque podría ser un aumentativu de <i class="della">tórtolu</i>(TEST)
|
(cfr.) → *tórtoru → tortorón. Cfr. tortoriu.
|
|||
tortoxu, el 📖: tortoxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+tortuxu [Sb. Ca. Ay]. +turtuxu [Ay].>(TEST)
|
Golpe (de tus) [Sb] perfuerte [Ca. Ay]: Dio-y un tortuxu e tos [Sb]: Llevo toa la tardi tusiendo de tortuxu en tortuxu [Ca]. 2. Nome cariñosu que se da a los neños de perpequeñinos [Pr].
|
Podría tratase d’una creación cuasimente onomatopéyica fe- cha so la repetición de tos-tos (cfr. tose) → *tortós ( con ro- tacismu) → *tortosu → tortoxu. |
||
tortu, a, o 📖: tortu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+turtu/torta/torto [Ri].>(TEST)
|
Torcíu, corváu, dobláu [JH]: Isti maderu ye tortu [JH].
|
2. Poco intelixente (una persona) [Ri]. Cfr. tórzanu. |
||
tortu, el 📖: tortu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+turtu [y Llg. y Sr. Ay. Ri]. torto [Os].>(TEST)
|
Torta de borona pequeña y fina [Lln]. Torta más pequeña que la corriente [Cb].
|
Torta de maíz [Llg. Ac] pequeña [Os. Pa. On. Ac. Sr. Tb]: Facía tortos tolos díis [Sr]. Torta pequeña, xeneralmente individual (más pequeña que la torta) [Cp]. Pan de fariña de maíz cocío na chapa de la cocina o frito [Pr]. Tor- ta pequeña y gorda [JH]. Bollu de fariña amasao, ensin lleldar y frito [Ri]. Torta fecha mui cenciella y pronto [Ay]. //Tortu en cazu ‘torta pequeña de maíz frita n’aceite [Pa]. //Tortos de cazu ‘pastia fecho con fariña de maíz, agua, sal y frito en sar- tén’ [Sb]. //Tortos en grasa ‘tortes pequeñes y delgaes feches con fariña de maíz que se fríe n’aceite’ [Lln]. Cfr. torta. |
||
tortuga, la 📖: tortuga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tortúa [Cñ (ppac)].>(TEST)
|
Dermochelys coriacea, cast. tortuga laúd [ppac].
|
Del fem. del llat. serondu tartarūchus, pallabra con continua- dores románicos (rew) ya hispánicos (deeh s.v. tartaruchos; dcech s.v. tortuga). |
||
tortulia, la 📖: tortulia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tartulia [Lln].>(TEST)
|
Xunta, xeneralmente en monte, onde los vecinos parllen [Lln].
|
2. Grupu de muyeres casaes na h.ila o filandón [Cl]. 3. Cast. tertulia [Ac]. Posible adautación del cast. tertulia, pallabra que pue debese como nomatu que daben a los que nes xuntes citaben a Tertu- liano (dcech s.v. tertulia), en tou casu per vía culta y quiciabes con influxu del ast. torta. |
||
tortuosu, a, o 📖: tortuosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Términu conocíu pela documentación en llatín:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Alfonso</i>(TEST)
|
Gundisalvi dicto Tortuoso [LCodo/143-140]
|
Formación dende’l llat. tortuosus, -a, -um, ‘que tien o da munches vueltes’ (abf) per vía semiculta. |
||
toru, a, o* 📖: toru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tora [Cb. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Ri. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. PSil. Vg. Arm. VCid]. tuera [y Cb. Cp. y Llg. y Sr. y Tb].>(TEST)
|
En celu (la vaca), tuexa [Cb. Cp. Ac. Bi (= tueria). Llg. Sr (= tueya). Sb. Ay, Ll (= tueya). Ri. Ar. Sd. Qu. Tb (= tuexa = tueya). Sm. PSil. Vg. Arm. VCid]: La magüeta anda tora, hai que la l.levar al buei [Tb]: La vaca tora hai que la echar al xatu [Tb]. Cfr. torar 1.
|
Ast. tora apaez como ax. en doc. d’Amieva, en 1662 (PToral 19), nun contestu como “una novilla toral” entendíu como nuviella que yá pue recibir al toru o bue. Pero uacca taura ‘estéril, manía’ yá se conseña en llatín (cfr. toreru, a, o). |
||
toru, el 📖: toru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<toro [Ac. Ll. An]. touru [y Sm. y Cd. Pr].>(TEST)
|
Cast. toro [Lln. Cl. Lr. Ac. Ll. Sm. PSil. An. Cd. Pr]. //Toru puestu ‘toru semental a disposición d’un grupu de ganaderos a lo llargo d’un añu’ [An]. //Yerba’l toru ‘yerba de tallu azu- láu, emplegada pa poner les vaques tores o tuexes’ [Tb].
|
|
Del llat. taurus, -i ‘toru’ (em), panrománicu (rew) ya pan- hispánicu (deeh). La presencia d’esti términu tien sofitancia hestórica como s’alvierte non sólo pela documentación (onde se conseña dacuando n’oposición a bouem) sinón pel calte- nimientu (parcial) de les variantes arcaiques occidentales en [ow]. Con too l’asitiamientu de touru > toru ‘semental de la vaca’ ente nós nun dexa de ser secundariu darréu qu’en bona parte del dominiu foi’l continuador de bouem > buei > bue |
|
toruella, la* 📖: toruella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><{Camiéntome que se trata d’un casu de yeísmu en datu ca- braliegu “toruöya”} [Cl].>(TEST)
|
|
|||
torunxu, el 📖: torunxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
“torvar” 📖: “torvar”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">nen</i>(TEST)
|
per miedo nen per forcia nen per toruados sesos 1263 [DCO-II/75]
|
|
||
torzal, el 📖: torzal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Filo emplegao pa iguar les redes [Xx. Ri]. 2. Palu emple- gáu pa golpear [Ri]. Pieza de madera perdura, retorcida, pesada y gorda, con nuedos [Min]. 3. Punta d’una cibiella
<br class="della">enroscada que queda ensin torcer [Ri]. 4. Persona retorci- da de mente o cuerpu [Ri]. Individuu apocáu, brutu, torpe, atontáu [Min].
Quiciabes del llat. *tortialis, -e, variante de <i class="della">tortilis</i>(TEST)
|
‘torcíu’, ‘retorcíu’ (dcech s.v. torcer) siguió ast. torzal, con equivalen- tes hispánicos como port. torçal, cast. torzal, cat. torsal (deeh s.v. *tortiāre ‘torcer’), ensin dubia en rellación con tortus ‘torcíu’, ‘altravesáu’ (em). Dende *tortiare sí pudo siguir cast. torzar, ast. *torzar (cfr. torcer) pero l’ast. namái se caltién nel ax. torzamilón (cfr.),
|
compuestu de *torza y *milón, aum. de *milu (cfr. ast. milatu). |
||
torzamilón, ona 📖: torzamilón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<b class="della">torzamilón,</b>(TEST)
|
ona Tontón, brutote [Min].
|
Cfr. torzal. |
||
tórzanu, el 📖: tórzanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tórcinu [Cl]. +túrzanu [Ll]. /////tuérzanu [y Lln. Cb. Cp. Oc].
+tuírzanu [Ay]. +tuírcinu [y Ay]. tuörzanu [Cl]. /////tózanu [Cl]. /////intórzanu [Cl]. intuörzanu [Cl].>(TEST)
|
Dos maderos ún vertical y otru horizontal, que xiren sol fueu del llar (d’ún d’ellos cuelguen les pregancies) [Ay]. Dos ba- rres de fierro que xiren sol llar y de les que cuelguen les cala- miyeres [Cb. Cp. Sb. Ca]. Llar movible [Oc]. Tueru encontáu verticalmente nel llar cerca de la parede, con dellos furacos p’allugar oxetos destremaos [Ay. Ll]. Maderu derechu del que cuelguen la caldera, el pote, etc. sirviendo de calamiyeres o pregancies [JH]. Poste del que cuelga la cadena que sostién la caldera sol llar [Cl]. Poste u cuelguen les calamiyeres p’asitiar los tarecos nes cocines antigües [Lln]. Travesañu claváu na parede onde cuelga la cacía [Lln]. Fierru que tien poles cala- miyeres [Pa]. Aparatu xiratoriu de fierro o madera que se pon nel frente del llar y val pa tener la caldera al fueu [Cg]. Percha xiratoria asitiada al llau del llar d’u cuelguen les calamiyeres [Ca]. Especie de pescante allugáu sol llar sol que xira, colgada del brazu, una cadena que sostién el pote o la caldera [Vv]. 2. Palu [Mn]. 3. Riqueza, medios de fortuna [Mn]. //Poner una cara como un tórzanu ‘poner mala cara’ [Lln]. //Tener tórzanu ‘tener mou de vida’ [Sl]. //Tien una cara que paez un tuérzanu dizse de quien pon mala cara [Lln].
|
|
Del llat. torquēre (em) > *torcere (dcech) siguió: a) ast. tor- cer (cfr.) que xeneralizó’l so vocalismu nun participiu fuerte camente inanalizable, ha entendese como continuador suf. dim. átonu llat. -ǔlus > -alu > -anu (llaa 103), tamién con asitiamientu toponímicu (tt 392) quiciabes con un sentíu primeru de *‘(árbol) torcíu’. Otra cuestión ye que les defi- niciones de tórzanu inciden nel fechu de que se trata de dos pieces conxuntaes pa facer un artefautu pero ello nun se tres- lluz na espresión que ye, sistemáticamente, singular; nello pudo collaborar un fechu supuestu: los primitivos tórzanos taríen fechos d’una sola pieza corva pa colgar; namái más serondamente foi posible iguar instrumentos más comple- xos y xiratorios qu’esixiríen o aconseyaríen combinar dos elementos compaxinaos. Pero la existencia de los participios fuertes *torzu y *tuerzu dexa prever la posibilidá de que’l correspondiente (y emparentáu) participiu del llat. torqueō (em), esto ye tortus, -a, -um ufran tamién un doble resultáu adiptongáu (tortu, a, o) y diptongáu (tuertu, a, o). Esto nun se dulda pa tuertu, a, o pues avecen a proponer pa ello un llat. tŏrtus (asina rew, deeh) pero nun hai datos pa tortu, a, o como nun sía almitir l’influxu (discutible) del llat. tōrta > ast. torta (cfr.) → tortu. Poro, quiciabes resulte más afayadi- zo almitir que dende tŏrtus foi posible una formación *tor- tare > ast. tortar (cfr.) d’u siguiere un participiu -igu (fuerte tortu, a, o (cfr.). Ésta sedría la clave pa proponer dende’l dim. de tuertu (< tŏrtus) + < -ĭcus), col mesmu prefixu es- (< ex- que s’alvierte en *extorquere > estorcer → estuérza- nu), un resultáu axetivu estuérdigu, a, o que güei tamién se caltién nel femenín nominalizáu estuérdiga (cfr.); y, al em- par, dende’l dim. de tortu + -igu (col mesmu prefixu hestó- ricu es-), estórdigu, a, o (cfr.) d’u se fexo’l verbu estordigar (cfr.). Nesi sen, dende les nueses suxerencies paez que resul- ta afayadiza la opinión de Corominas-Pascual cuando pro- ponen partir de tortus pa xustificar tórdiga y túrdiga (dcech s.v. tórdiga) qu’hemos entender xunto al ast. tuérdiga (cfr.). Semánticamente la definicióm del nuesu estuérdiga como ‘árbol de madera perescuro que miedra perpoco’, equivalen- te a tórzanu orixinariamente *‘retorcíu’, ye un testimoniu de gran valir. Lo mesmo’l citáu ast. tuérdiga ‘llátigu que se fai con cuerda y palos o cañes’ y ‘retal de piel de vaca d’u se faen les cornales’, nidia referencia a una piel que s’endurez retorciéndola. El problema qu’alvierten Corominas-Pascual de la sonorización de -rt- > -rd- tien respuesta amañosa ente nós darréu que n’ast. atopamos exemplos con sonorización de la sorda precedida de líquida como en libertatem > *li- verdade → “livredade” (ghla §4.5.4.2). |
|
torzolán, el/la 📖: torzolán🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
Daqué peroscuro, cuasimente prieto [Llg]: <i class="della">Ye como un tor- </i><i class="della">zolán</i>(TEST)
|
[Llg].
|
Cfr. torzón. |
||
torzón, el 📖: torzón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<torción [Pa. y Cb]. turzón [Sm]. torazón [Tb]. /////tarazón [Cv. Tox. /Eo/. ByM].>(TEST)
|
Cast. torozón [Ll. Cv. JH]. Dolor agudu de la tripa [Lln. Llg. Ay] curtiu y fuerte [Ri]. Cólicu [Lln. Os. Pa. Cb. Sr. Sb. Ay. Ri. Ar. VBable], dolor de barriga [PSil], en animales [Mar] y persones [Tb. /Eo/]: Tien torzones tul día [Sr]. Retortiyón [Lln. Sm]. Enfermedá equina [ByM]. Cólicu de les caballe- ríes [Sm. Tox. Vg. VCid. Arm]. //Como un torzón ‘pernegru, perescuru’ [Llg. Sr]. ///Co les fabes y el panchón/si no apasto- ries el diente/apañarás un torzón [CyN (Recuerdos)].
|
|
Del llat. tortio, -ōnis ‘dolor peragudu’ (old); ‘tortura’, ‘aición de doblar’ (abf), común al port. torção, cast. torozón (rew). Sol ast. torzón féxose’l compuestu retorzón (cfr.) ensin dulda con influxu de retorcer. Sol ast. torzón llogróse’l verbu (a) torzonar (cfr.) y el deverbal torzonada (cfr.); y, cola ames- tanza del siguidor de -anus, el deriváu *torzonán → torzolán (cfr.) con disimilación d’una nasal. |
|
torzonada, la 📖: torzonada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<torzoná [Ri].>(TEST)
|
Dolor intestinal curtiu y fuerte [Ri]. Cólicu [ByM] del es- tantín, nel renaz..., con dolor fuerte y curtiu [Ri]. Retortiyón [Melecina Casera].
|
Cfr. torzón. |
||
toscu, a, o 📖: toscu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+tuscu [Sr. Sb. Ay]. +tuscu/tosca/tosco [Sr. Ri].>(TEST)
|
Que tien la tosqueira (la oveya) [Vg]. Que tien les allories (la oveya) [Ar]. Que perdió l’instintu y entama a dar vueltes o fai irregularidaes (la oveya) [Llomb]: Ese carnero está tosco [Llomb]. 2. Testona (una persona) [Vg]. 3. Brutu [Sb. Tb]: El nenu paez tan toscu como’l güelu [Tb]. De malos modales, bastu [Ay. Ri. Tb]. Bastu, groseru [R], fatu, torpón, presumíu [Sr]. Grande y bastu (una cosa, una persona) [Tb]: Non, esa que me cuentas ser ya mui tosca [Tb]. 4. Atontáu, atolon- dráu [Llomb]. ///Probe y tuscu ye ser probe dos veces [LC]. El trabayu del neñu e pocu, y el que non lu aprovecha toscu [Fabriciano]. Y, para dar la sentencia,/Pilatos llavó sos dedos:/¡O!, tosca xente perdida/sin ley, sin conocimiento [Pérez del Río, Mis- terio (Poesíes 111-114)]
|
|
||
toscura, la 📖: toscura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tosquedad</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. toscu, a, o. |
||
tose, la 📖: tose🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tuse [y Cp]. tus [y Tb. Sm]. tusi [y Pr]. tosi [y Pr]. tos [Cp. Tb. Pr. Pa. Ca. Cg. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Ar. Cd. Oc.] la tos [y Lln. y Ac. Sr. y Tb. PSil].>(TEST)
|
Cast. tos [Lln. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Sm. Cd. Pr. Oc. /Mánt/]. Golpe de tose [Ca]: Tien una tose que non me gusta [Ca]. Catarru [PSil]. //La tose de la oveya dizse cuando da picazón a la garganta con tose que nun se ye a cor- tar [Lln]. //Tos severina ‘tosferina’ [Mar].///
|
|||
tosicañar 📖: tosicañar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Tusir suavino y con frecuencia [Ca].
|
Cfr. tusicar. |
||
tosquear 📖: tosquear🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. atoscar.
|
|||
tosquera, la* 📖: tosquera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tosqueira [Vg].>(TEST)
|
Enfermedá que dexa atontaes a les oveyes [Vg].
|
Cfr. toscu, a, o. |
||
tosquila, la 📖: tosquila🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tusquila [Cv. Oc]. /////trosquila [Os].>(TEST)
|
Aición (y efeutu) de tosquilar [Lln. Os. Cl. Pa. Cb. Ac. Pr. Oc. JH]. Tosquiladura [Cg] de les oveyes [Lln]. Fechu de tosquilar la llana de les oveyes [Ca]. Corte semestral de llana o yerba [R]. 2. Capa de pelo o llana que se corta d’una vez [Cv]. Corte de pelo [Ca]. Aición de cortar el pelo [Ay]. 3. Corte de yerba que se siega nos praos [Cv]. 4. Tunda d’azotes [Ca]. //Dar una tosquila ‘dar una paliza’ [Cb]. ///D’esi mal morrió tosquila diz- se cuando-y pasa a una persona lo mesmo qu’a otra [LC]. La tosquila bona o mala a los quince díes iguala [LC]. en quitándoles la tosquila [Grangerías xviii: 833]
|
Deverbal fuerte de tosquilar (cfr.). |
||
tosquilador, ora, el/la 📖: tosquilador🔤: , ora, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
El que <i class="della">tosquila</i>(TEST)
|
[Tb. JH]. “tosquilador” [Grangerías xviii] Cfr. tosquilar.
|
|||
tosquiladura, la 📖: tosquiladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">trasquiladura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. tosquilar. |
||
tosquilar 📖: tosquilar🏗️: NO ✍️: NO |
<tusquilar [Ri. y Tb. Sm. As. Cn (M). An. y Pr. Cv. Oc]. tes- quilar [Vg. SCiprián]. atosquilar [Os]. /////trosquilar [Os. y Llg]. tresquilar [y Llg. Sm. Bab. Cd. Tox. /Eo/. Tor. Mar]. trusquilar [Sm. Pzu. Cd].>(TEST)
|
Cast. trasquilar, esquilar [LV. Pb. Lln. Rs. Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Cñ. Ac. Bi. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Sm. Bab. Pzu. As. Cd. Pr. Cv. Tox. Oc. /Eo/. Vg. Mar. SCiprián. JH. R. DA]. Cortar la llana a les oveyes [Os. Ca. Qu. PSil]. Cortar el pelo a los animales [Ca. An]: Anueite tusquilamos las uveas [An]. 2. Cortar el pelo [Lln. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Sr. Ay. Qu. Tb. Sm. Cn (M). Pr. Cv. Oc (= chusquilar). Tor. SCiprián. R]. Cortar el pelo a les persones [An]. Cortar mal [Sr]. 3. Quitar la barriga y la cola al pescáu [Llu]. 4. Amenazar [Ar]. 5. Matar [Ri]. //Tar por tosquilar ‘ser medio bobu’ [Sb]. ‘nun tener urbani- dá’ [Tb]. //Dir por llana y salir tosquiláu [LC]. Naide fue al abogáu que non golviera tosquiláu [LC].
|
|
Cfr. esquilar 3. En rellación etimolóxica tenemos los ax. continuadores del participiu fuerte de tosquilar tosquilu, a, o (cfr.), col aumentativu tosquilón, ona (cfr.) tamién con usu nominal el masculín *tosquilu → tosquilón (cfr.) y femenín tosquila (cfr.); tamién parientes son tosquilador (cfr.), tosqui- ladura (cfr.). |
|
tosquiláu, ada, ao 📖: tosquiláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Col pelo cortao [PSil].
|
2. Que sal perdiendo en dalgún tratu [PSil]. Pp. de tosquilar. |
||
tosquilón, ona 📖: tosquilón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<tosquilón [Lln]. tosquilona [Pa].>(TEST)
|
Atolondráu [Ay].
|
Medio bobu [Sb. Tb]. Bastu y poco agraciáu (rapaz) [Ca]. 2. Poco trabayadora (la moza) [Pa]. 3. De mala fama (una persona) [Lln]. Aum. de tosquilu (cfr. tosquilar). |
||
tosquilón, el 📖: tosquilón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">trasquilón</i>(TEST)
|
[JH]. //A tosquilones ‘id’ [JH].
|
Cfr. tosquilar. |
||
tosquilu, a, o* 📖: tosquilu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tosquila [Ac].>(TEST)
|
Fata [Ac]. Moza y poco trabayadora (una rapaza) [Pa (= tos- quilona)].
|
Cfr. tosquilar. |
||
tosta, la 📖: tosta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Torreya de pan [Ar]. Torreya, tostada [Pzu. Vg]. Trozu de pan frito [PSil]. Pedazu de pan crudo cubiertu de miel o mantega [VCid]. Rebanada de pan frito n’aceite o mantega [Llomb]. 2. Galeotes, los que remen [JH]. 3. Bancu en que van sentaos los galeotes o los que remen [JH]. 4. Tabla fixa a lo llargo de la lancha en que descansa la tosta [JH].
Podría tenese por un deverbal de <i class="della">tostar</i>(TEST)
|
(cfr.) o del so antece- dente frente al diptongáu tuestu, a, o (cfr.).
|
Quiciabes lo mesmo valga pa les aceiciones §2-3 [y pal dim. masc. tostín (cfr.)] an- que semánticamente nos abulten alloñaos. Ye posible que den- de l’aceición §1 ‘torreya de pan frito’ se desendolque l’aceición de *‘pan duro (como lo que ta frito)’ y d’ehí *lo que ta duro’ → ‘asientu (duru) como’l bancu de los galeotes’, → ‘los galeotes’. |
||
tostada, la 📖: tostada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Rebanada de pan frita o torrada [Ac].
|
Cfr. tostar. |
||
tostadiella, la 📖: tostadiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tostada [JH]. Lo que se tuesta d’una vez [JH]. Fritada [JH]. Dim. de <i class="della">tostada</i>(TEST)
|
(cfr.) col
|
continuador del suf. llat. -ĕlla. |
||
tostador, ora, el/la 📖: tostador🔤: , ora, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
<tustador [An].>(TEST)
|
El que tuesta o fri [JH].
|
2. Tostador [An]: Tustamos las casta- ñas nel tustador [An]. Cfr. tostar. |
||
tostadura, la 📖: tostadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">tostar</i>(TEST)
|
o frir [JH].
|
Cfr. tostar. |
||
tostar 📖: tostar🏗️: NO ✍️: NO |
<tustar [y An. y Oc].>(TEST)
|
Cast. tostar [Pa. Ay. Sm. An] la comida o’l palu del pastor [Lln]. Calentar una cosa fasta que seque y garre color [Ri]. 2. Frir [Lln. Rs. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. An. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo/. JH]: Tostar un güevu [Ac]. Frir güevos [Oc] o pataques [Tb. Sm]. Frir frisuelos [Oc]: Mañana tengo que tustar [Cn (Oc)]. 3. Asar [Lln. Llg. An]. 4. Recibir una paliza [Lln]. //Cazu tostar ‘sartén’ [Llg]. //(Enviar) a tostar guiades ‘cast. a freír pértigas’ [Xo (Instrucción) 280]. //Indias tostadas ‘pataques frites’ [Vd]. //Tostar les banielles ‘poner
|
les banielles, una vez cortaes, a calentar al pie d’una fogue- ra pa qu’ensuguen’ [Cestería]. //Tostase al sol ‘ponese prietu al sol’ [Cd]. //Nin tuesta nin mueya [CyN (Recuerdos)] ‘nun pinta gota nun asuntu’ [Sr].///
|
||
tostáu, ada, ao* 📖: tostáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><tustáu/ada [An]. +tostéu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
tostexu, el 📖: tostexu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
tostín, el 📖: tostín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/tustinos [Vd].>(TEST)
|
|
|||
tostizar 📖: tostizar🏗️: NO ✍️: NO |
Facer cierta operación de tostar nun sartén o cazu [Lln]. Formación sol verbu <i class="della">tostar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
tostobeyu, {a, o} 📖: tostobeyu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
Zopencu, toscu [Lln (= motobeyu)].
Posible variante de *<i class="della">tortobexu</i>(TEST)
|
(cfr. tortobexar), a nun ser que faiga falta rellacionar el términu col ast. motubiella (cfr.).
|
|||
tostón, el 📖: tostón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Conversación o daqué cosa que produz aburrimientu [Llu]. Daqué qu’aburre [Llg. Ay. Tb]: <i class="della">Esa</i>(TEST)
|
película ye un tostón [Llg]. 2. Muyer foína [Lln]. //Avezase la vieya a tostones ‘acostumase a la bona vida’ [Lln].
|
|
cfr.). Posiblemente esti términu guarda refe- rencia a l’aición y efeutu de tostar colo qu’un tostón, a ve- gaes, pudo significar *‘sitiu onde se tuesta’ → *‘sitiu de ter- tulia, de xunta’ y d’ehí surdiría una destremación significativa positiva o negativa según los contestos. |
|
tostoriyu, el 📖: tostoriyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Muyer foína [Lln].
Quiciabes d’un dim. del ast. <i class="della">tostón</i>(TEST)
|
(cfr.) + -ĭculus > *tosto- niyu → tostoriyu.
|
|||
tostu, el 📖: tostu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Torta de maíz que se fai na chapa de la cocina de carbón [Gr].
2. Cierta especie de sopa que se fai de pan tostao o de boroña rustío y mantega o grasa [JH]. 3. Muyer de pocu arte, ordi- naria [Ac (VB)]. //<i class="della">Ser</i>(TEST)
|
como un tostu ‘ser persona persosa o perpoco intelixente’ [Cb].
|
Cfr. tuestu, a, o & tostar. |
||
totiellu, a, o 📖: totiellu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que se repón, delicáu de salú [AGO].
Diminutivu col continuador de -ĕllus, amestáu col ast. *<i class="della">totu</i>, posible participiu fuerte de <i class="della">(a)totar</i>(TEST)
|
(cfr.). Dende *totu foi po- sible un diminutivu *totín términu que ta nel aniciu del verbu atotinar (cfr.). Cfr. atotar.
|
|||
tou, toda, too 📖: tou🔤: , toda, too 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 toda,, too |
<tou/toa/too [Ac. Sr. Llv]. tou/toa [Lln. Pa]. to/toa [Lln]. todu [Lln (Lln)]. tou [Sm. Pzu. Cd]. todu/toda [Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Cd. Pr]. tou/toda [PSil. Cn]. +tudu/toa/too [y Ac].>(TEST)
|
Cast. todo [Xral]. //A tolo más ‘como muncho’ [Llg]: Daré-y mil pesetes tolo más [Llg]: A tolo más vendrán ocho envitaos [Llg]. //A tou trance ‘a toa costa’ [Llg]. //Así tou ‘a pesar de’ [Pa]. //A tou meter ‘corriendo’, ‘con priesa’ [Sr]]. //Del todu ‘dafechu’ [Tb]. //Ser ell too ‘ser el tou’ [JH]. //Tou con tou ‘completamente too’ [Villah]. //Tou Dios ‘toos’ [Pa]. //Todu zurru ya burru ‘tou tipu de xente ensin distinción’ [Cv]. //Too siguío ‘de contino, ensin aparar’ [Llg]. //Todo uno ‘carbón mecío cola tierra, tal como sal de la mina’ [Min]. //Tol [Tb. An]. tul [Ac. Sr. Sb. Ay] ‘tou el’ [Sr. Sb. Ay. Tb. An]. //Tol/ tola/tolo ‘tou el’ [Ri]. //Tul/tola/ tolo ‘tou el’ [Ri]. ///Quien too llo niega too llo confiesa [JH].
|
a tudu tienpu que lo quisiessen partir que lo partiessen
|
Del llat. tōtus, -a, -um ‘tou’ (em), panrománicu (rew) ya pan- hispánicu (deeh). |
|
tova 📖: tova🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Voz usada pa llamar al perru [Lln].
|
Quiciabes de l’amestadura de dos términos espresivos to-va, el primeru reducción del imperativu to(ma) y el segundu im- perativu del verbu dir, va, daqué asina como ‘toma y vete’. |
||
tovía 📖: tovía🏗️: NO ✍️: NO |
<toavía [y Cp. y Ac. Sb. y Mar]. tuvía [y Sr. y Ay. y Tb. Sm. Bab. Pzu. An. Gr. Cd. y Pr. Sl. Cv. Tor]. touvía [Cd]. tuavía [y Cñ. y Ac. y Tb. Oc. Tor. y Mar. Arm. y VCid]. tóvia [y Cb]. tavía [y Cñ. y Ac. y Ay. Ll. Ri. y JH]. ta [y Pa. Cñ. y Ac. Llg. y Ay. Qu. Sm]. /////entodavía [Tor]. entovía [Pb. LV. y Lln. y Cl. y Pa. y Cg. Xx. Ac. y Ay. y Tb. PSil. y Vd. JH. DA. Vg. y Mar. VCid]. entuvía [Os. y Ay. y Tb. Sm. Md. An]. entavía [y Pa. Os. Cñ. y Ac. y Ay. Ll. Qu. y Tb. y JH. y Mar. y VCid]. intovía [As. Cn (MG)]. intuvía [Pzu]. antovía [y JH]. unta- vía [Llomb]. untuvía [Tor]. entoavía [y Lln. Ac. Sb. y DA. y Mar]. entuavía [y Mar. VCid]. intuavía [As]. /////entadía [y Mar]. /////entoá [y Lln. Os]. entá [y Pa. y VCid].>(TEST)
|
Cast. todavía [LV. Pb. Lln. Rs. Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Xx. Cñ. Cp. Ac. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm (= tanina). Md. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (MG). An. Gr. Cd. Pr. Sl. Vd. Oc. Tor. Llomb. Vg. Mar. Arm. VCid. JH. DA. R]: Tóvia non vieno, non vieno tovía [Cb]: Tea ya ceu [Gr]: ¿Ta non fueste? [Cñ]. ///¿Entá descanses, criáu? Da de comer al ganáu [Fabricia- no]. Non visti entovía les oreyes al llobu [CyN (Recuerdos)].
|
|
||
toxada, la 📖: toxada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
toxal, el 📖: toxal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tuxar [Cv].>(TEST)
|
|
|||
toxera, la* 📖: toxera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tuxera [An]. //toxeira [/Eo/].>(TEST)
|
|
|||
toxeru, el* 📖: toxeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tuxeiru [An. Cv]. //toxeiro [/Mánt/].>(TEST)
|
Toxal [Cv. An. /Mánt/]. Cfr. toxu. |
|||
toxu, el 📖: toxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<toyu [Mar].>(TEST)
|
Ulex europaeus, cast. tojo [Ce (llaa 27, 28). Cd. Oc. R]. Ulex gallii [Ce (llaa 28)]. Ulex nanus [R]. Cast. tojo [Sm. Pzu. As. An. Vd. Tox. Vd. /Eo. Mánt/. Mar. JH] tienro que se da como alimentu a les caballeríes [Cv].{N’Oc destremen toxu mansu / toxu bravu}. “Toxos o toyos de puas muy gruesas pero son distintos de los toxos gallegos” [Sarmiento (Catálogo)] “Toxsu, lo mismo que mata gruesa de árgoma o pedazo de madera” [GP a. 1788]
|
D’una posible base prerromana *toju con continuadores, amás de nel dominiu ástur (lla s.v. tojo), en gall., port. y en gascón (dcech s.v. tojo; deeh s.v. toju). Dende esi aniciu tamién podría xustificase la variante toyu y la voz femeni- na analóxica toya 1 (cfr.), al sur del dominiu. En rellación etimolóxica con toxu citamos l’abondativu toxada (cfr.), toxera (cfr.), toxeru (cfr.) y toxal (cfr.). Sobro toxu féxose estoxar 1 (cfr.). |
||
toya, la 1 📖: toya🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Planta asemeyada al <i class="della">toxu</i>(TEST)
|
pero más alta [Mar].
|
Cfr. toxu. |
||
toya, la 2 📖: toya🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Pequeña cavidá más fonda qu’una parede y menos y más baxa qu’una cueva [Or (S)]. Cueva con poca capacidá [Lln (= toyu)]. 2. Árbol carcomíu con un gran furacu [Lln].
Podría ser un continuador del llat. togula, diminutivu de <i class="della">toga</i>(TEST)
|
‘cubrición’, ‘techu’ (em), a nun ser que sía una simple varian- te femenina de toyu entendible dende’l llat. tubus, -i ‘tubu’, ‘cañón’ (em) > *tobu > *tou → toyu (cfr.), con -y- antihiática, tamién asitiáu en toponimia (ta 373). Dende ast. toyu y toya 2 féxose’l verbu atoyar ‘fartase’ (cfr.) col sentíu primeru de ‘llenar el tubu’ → ‘llenar el pozu’ → ‘fartase’. Un deriváu tamién ye l’ast. toyerina (cfr.) nome d’un páxaru qu’añera nos toyos, esto ye, nos furacos de los árboles.
|
|||
toyechu, a, o* 📖: toyechu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tuyeitu [Oc]. //toyeto [/Eo/].>(TEST)
|
Impedíu, ensin axilidá nos miembros [Oc]. Tullíu [/Eo/]. 2. Que ye tardu en facer les coses (una persona) [Oc].
|
|
Cfr. toyer. |
|
toyedura, la 📖: toyedura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<toyidura [y JH].>(TEST)
|
Aición y efeutu de toyer [JH].
|
Cfr. toyer. |
||
toyer 📖: toyer🏗️: NO ✍️: NO |
<toyer [Cb. Cg. Sb. Ay. Pr. JH. R. /“de Valdés a los concejos de la ribera del Eo en los cuales se dice <i class="della">toller</i>(TEST)
|
como en gall. y port.” (Eo). Mánt/]. tuyer [Cv]. toer [Tox]. tuir [Mn. Tox]. /////toller [y JH. y R. Tor].> Estrozar, echar a perder [Cg. Sb. Tox. /Eo. Mánt/]. Romper V1830]. Dañar [Cg. Mn]. 2. Emporcar [Cb. Cg]. 3. Dar una paliza [Tor] pergrande [Ay], torgar l’usu de dellos miem- bros [JH]: Tuéyelos a golpes [Ay]. Cast. tullir [R]. Bal- dar [V1830]. 4. Cortar la lleche [Tox]. Cuayar (la lleche) [/Mánt/]. 5. Quitar [JH]. //-se ‘echase a perder la comida por arder o ponese agrio’ [Cv. Tox]. ‘cuayase la lleche’ [Pr (Cv)]. ‘quedar baldáu’ [Tox].
|
|
||
toyerina, la 📖: toyerina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Raitán, páxaru qu’añera nos furacos de los árboles y de les piedres [Lln].
Cfr. <i class="della">toya,</i>(TEST)
|
la 2.
|
|||
toyimientu, el 📖: toyimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tullimiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. toyer. |
||
toyíu, ida, ío 📖: toyíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<toídu [GP]. toíu [V1830].>(TEST)
|
Tullíu, paralizáu [Ll]. Baldáu [GP. V1830]. tamién era zuruxanu/tornando vivos los muertos,/sanando mancos, toyidos,/y dando vista a los ciegos [ABalvidares, Canción (Poesíes 164-167)]
|
|
||
toyosu, a, o 📖: toyosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Carcomíu, pesáu, enfermu [Lln].
|
Cfr. toyer. |
||
toyu, a, o* 📖: toyu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+tunyu/tonya/{tonyo} [Sb].>(TEST)
|
Güecu, dañáu [Sb]: Esta nueza tonya [Sb].
|
Cfr. toya 2. |
||
toyu, el 📖: toyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tuyo [Os]. tonyu [Ca].>(TEST)
|
Pequeña cavidá más fonda qu’una parede y menos y más baxa qu’una cueva [Or (S)]. Cueva con poca capacidá [Lln (= toya)]. Cueva pequeña [Cl (i)]. Furacu horizontal [Am].
|
2. Furacu (d’un árbol) [Ca]. Árbol carcomíu, con un gran güecu [Lln. Ca (i)]: Esos árboles tienen tonyos [Ca (i)]. 3. Troncu d’árbol usáu nel xuegu de la cocha peza [Cl]. 4. Furacu a mou d’ánima que tien el cañón de delles llaves de pesllera [Cg]. 5. Poza [Os]. 6. Oquedá na piedra que val pa guardar delles pites [Cl]. Piteru, capaz [Cl]. //Beber como úa tonya ‘beber muncho, emborrachase’ [Sb]. Cfr. toya, la 2 & tuña. |
||
toza, la 📖: toza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<touza [Oc. Vg. Tor. Mar. SCiprián].>(TEST)
|
Troncu que queda al cortar un árbol [Ar]. Tucu, cepa o raíz d’un árbol [Tor]. Troncu de madera d’abedul o alisa del que se faen madreñes [Vg]. Troncu gordu de madera [Ar]. Tucu, par- te del troncu más la raíz que queda d’un árbol llueu de cortáu [Ri]. Base del manoyu de paya segao y atao [Ar]. Parte opues- ta a la espiga (na paya de los cereales) [Oc]. Parte inferior, cerca de la tierra, de les yerbes, cereales, árboles [Mar]. Lo más gordo, la parte d’atrás en cualquier caña d’árbol [VCid].
|
2. Terrén inculto ya non cultivable [SCiprián]. Cfr. tozu. |
||
tozada, la* 📖: tozada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<touzada [An].>(TEST)
|
Golpe con una vara o con un tozu [An].
|
Cfr. tozu. |
||
tozaniegu, el* 📖: tozaniegu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<touzaniegu [Cn (MG)].>(TEST)
|
Páxaru [Cn (MG)].
|
Cfr. toza. |
||
tozazu, el* 📖: tozazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<touzazu [PSil].>(TEST)
|
Golpe con un tozu [PSil].
|
Cfr. tozu. |
||
tozón, ona* 📖: tozón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<touzón/ona [Md].>(TEST)
|
Testón [Md].
|
Cfr. tozu. |
||
tozón, el 📖: tozón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Yerbes males que, seques, queden na tierra y nun dexen nacer lo semao [R].
|
Aum. de tozu. |
||
tozu, el 📖: tozu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+tuzu [Ay]. tozo [Ar]. /////touzu [Sm. Bab. Md. PSil. Pzu. Dg. Cn. An. Cv. Oc. y Tor. Llomb. Vg]. /////trouzu [Cv].>(TEST)
|
Yerba o paya que se dexa enforma alto cuando se corta [An]. Yerba que dexen ensin aprovechar les vaques al pacer los praos pero llueu pacen los equinos de seronda [Ay]. 2. Tallu gordu [Pzu]. Tallu de les plantes, xeneralmente de los arbus- tos [Bab]. Tueru de la berza [PSil. Cn. Oc] o d’otra planta cuando queda ensin fueyes [An]: Enxertóu una nisal no touzu d’una berza ya aprendíu muitu bien [Cn]. Parte del narbasu o del tallu del trigu que queda cola raíz cuando se siega [Sm (= tarouzu)]. Tucu, parte del tallu d’una planta que queda cola raíz cuando se corta [Cv (= tarouzu)]. Raíz de cualquier planta que queda na tierra llueu de cortar el tucu [Ay (= cotul.lu)]. 3. Tucu de los árboles [Dg. Vg]. Tucu, cepa o raíz d’un árbol [Tor]. Troncu que queda al cortar un árbol [Ar]. Tueru de lleña gordu [Ar]. Troncu de lleñu [Llomb]. 4. Base del manoyu de paya segao y atao [Ar]. 5. Trozu grande de daqué [Md]: Un touzu carne [Md].
|
|
Del llat. tōnsus, -a, -um, participiu de tōndere ‘tosquilar’, ‘re- cortar la yerba, les cañes’, ‘afeitar’, ‘despoyar’, ‘quitar la cor- teza’ (em). De la nominalización del masc. y fem. sigue el ast. tozu y toza (cfr.) d’u s’algamó l’aum. tozón (cfr.), tamién con usu axetivu tozón, ona (cfr.), y tozazu (cfr.). Sobro tozu, toza pudo facese l’ax. en -ūtus, tozudu, a, o (cfr.), asina como’l ver- bu *tozar güei conocíu pelo que paez un deverbal tozada (cfr.). L’ast. tozu (y otros parientes) ufren n’occidente un diptongu secundariu [ow] (touzu...) que, de mano, nun ye aguardable etimolóxicamente; perposiblemente faiga falta xustificalu pol influxu del ast. toucín [> tocín (cfr.)] qu’entá güei caltién la fas- tera occidental asturiana. L’influxu fónicu de trozu tamién fai entender la variante trouzu conseñada enriba. Semánticamente l’étimu propuestu axústase perbién nel planu del conteníu onde ha almitise, dacuando, un sentíu figuráu especialmente nos de- rivaos tozu ‘troncu’→ tozudu *coles cualidaes del troncu’ → ‘testón’. Dende tozu féxose’l verbu estuzar (cfr.), atociar (cfr.) y atozar (cfr.), retozar (cfr.). El nuesu asitiamientu allóñase de les suxerencies etimolóxiques prerromanes qu’ufren rew, deeh y dcech cuando parten de *tautia. |
|
tozudu, a, o* 📖: tozudu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<touzudu/a [PSil]. tozuu/úa/úo [Ay].>(TEST)
|
|
|||
traba, la 📖: traba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cierta suxeción pa trabar [Lln]: <i class="della">Pone-y</i>(TEST)
|
una traba [Lln]. 2. Impedimentos que torguen trabayar [Ay].
|
|
||
trabador, el 📖: trabador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Ferramienta de carpinteru que val pa <i class="della">trabar</i>(TEST)
|
[Cg].
|
Cfr. trabar. |
||
trabadura, la* 📖: trabadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><trabaúra [Min].>(TEST)
|
|
|||
traballada, la 📖: traballada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Golpe del carru al cayer nuna rodada o al topar con una piedra [Os (= toballada)].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes sía una formación fecha sol deriváu del llat. <i class="della">trabs, </i><i class="della">trabis</i>(TEST)
|
‘viga’ [en rellación col trabālis, -e ‘propiu del timón de madera’ (old), con dalguna muestra suditálica (rew)], ¿con un encruz col ast. vallada 1 (cfr.)? El so equivalente paez ast. toballada.
|
|||
trabanca, la 📖: trabanca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Maderu pa zarrar puertes y ventanes [Tox (= tranca)]. 2. Pieza de madera que s’alluga tresversalmente sobro unos postes na mina pa sostenimientu [Ay. Tb]. Pieza superior del cuadru de la galería [Min]. Rollizu de madera, cabeceáu pa ensamblase col <i class="della">pie</i>(TEST)
|
y formar el cuadru [Min].
|
|
||
trabancada, la 📖: trabancada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cantidá de lleña que se pon d’una vez en fueu faciendo llapa- da [Oc]: <i class="della">A</i>(TEST)
|
ver si metes una bona trabancada [Oc].
|
|
||
trabancu, el 📖: trabancu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><trabanco [R]. +trabencu [Ay. Ll. Mi. Ri]. tarabancu [Mar].>(TEST)
|
Palu que cuelga del pescuezu de los perros pa que nun sigan la caza [Arm]. 2. Maderu que corona la presa del molín [Cg]. Maderu pa empresar l’agua d’una corriente [Ay]. 3. Muru nel ríu pa esviar l’agua [Ll. Mi. Ri]. 4. Presa que contién l’agua d’un ríu [Ri]. Dispositivu de la presa que dexa facer contener o dar salida al agua [Ri]. 5. Dispositivu pa recoyer el carbón del ríu [Min]. 6. Tabláu o tarima pa cama [R]. 7. Tochu pa dar puxu al fueu [Lln. Ay]. 8. Ádene, montón de nieve [An] qu’axuntó la cellisca en sitios arrequexaos [Llomb]: Hai un trabancu nel mediu’l camín [An]. //-os ‘tueros, tazos grandes de lleña que s’echen p’animar el fueu’ [Cp]. ‘troncos gordos’ [Mar]. ‘oxetos varios y amontonaos que formen obstáculu nun sitiu’ [Mar].
|
|
Cfr. trabe. |
|
trabar 📖: trabar🏗️: NO ✍️: NO |
Amarrar les pates, una d’alantre ya otra d’atrás [Cn]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
caba- llu nun pudo marchar, que taba trabáu [Cn]. 2. Lligar, trabar [Cg]. Enganchar, suxetar [VCid]. Atar con varazones o bilor- tes l’exe’l carru al llobachu [Os]. Atar les ruedes del carru pa que nun escape [Lln]. 3. Torgar el movimientu de daqué [Lln], atascar [Ca. Ri. Tb]. Dificultar [Ay]. Enganchase [Ca]. Quedar prendíu en daqué [Ca]. Detenese [Ca]. Paralizar el carbón cualquier oxetu que tea altravesáu nos pozos [Min]. 4. Enfrentase una persona contra otra con valentía [Cg]. 5. Mor- der [/Mánt/]. 6. Xebrar regularmente los dientes de la sierra pa meyorar el corte [Ti (i)]. 7. Asitiar madera de retén [Min]. 8. Tropezar al falar [Si. Tb]: Trabóu ya nun foi a dicir una palabra [Tb]. //Trabar el ganado ‘atar una pata delantera con una d’atrás’ [Os]. //-se ‘ponese males les vaques (les que dan muncha lleche y comen poco trábense y yá nun presten pa más)’ [Cb]. ‘enfermar les vaques o les persones’ [Cp]. ‘parar y nun querer siguir’ [Lln. Sr. Tb].
|
|
Cfr. trabe. |
|
trabáu, ada, ao 📖: trabáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+trabéu [Ay]. +trabéu/trabá/trabao [Ri].>(TEST)
|
Forzudu, de constitución fuerte (una persona) [Lln. Sr. Ay. Ri. Pr]: Esi neñu ye mui trabáu [Sr]. Baxu d’estatura y de cons- titución fuerte (una persona) [Ca]. Fuerte, trabayador [Lln]. 3. Valiente [Cg]. Bravu, valiente (una persona) [Ri]. 4. Con dolor na espalda y ensin poder caminar bien [Lln]. 5. Engan- cháu {en daqué} [Ay].
|
|
||
trabayador, ora 📖: trabayador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<trabachador/ora [Tb]. trabachador [Sm. Pzu. PSil]. traba- yaor/trabayaora [Bi. Sr. Ay]. trabayaor/trabayaora/trabayaoro [Llg].>(TEST)
|
Cast. trabajador [Lln. Bi. Llg. Sr. Ay. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. Pr. Cv. /Eo/, mui aplicáu y que, con estudiu, dedícase al traba- yu [JH]. (Persona) que trabaya con procuru [An]. Cfr. trabayu.
|
|||
trabayador, el 📖: trabayador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trabachador [Sm]. trabayaor [Ca. Ay].>(TEST)
|
Cast. trabajador [Ca].
|
Obreru en xeneral [Ay. Pr]. 2. Lluceru de la tarde [Sm]. Cfr. trabayu. |
||
trabayantíu, el 📖: trabayantíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tierra de llabranza [Lln]: <i class="della">Tierra</i>(TEST)
|
de trabayantíu ‘tierra de lla- branza’ [Lln].
|
Posible encruz de llabrantíu (cfr.) y trabayar (cfr.). |
||
trabayar 📖: trabayar🏗️: NO ✍️: NO |
<trabachar [Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As]. trabayyar [Bus- mente (y Oc)].>(TEST)
|
Cast. trabajar [Lln. Rs. Cl. Pa. Cg. Cñ. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Sd. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cd. Pr. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo/. JH. R]. Cultivar la tierra [JH]. 2. Interpre- tar un papel l’actor o l’actriz (nuna película, nuna obra de teatru) [Llg]. 3. Facer travesures, tramar daqué (los neños) [Llg]: ¿Qué trabayarán que nun los siento? [Llg]. //Traba- yar l’asuntu ‘buscar recomendaciones pa llograr daqué’ [Pa]. //Trabayar pal inglés ‘trabayar pa otru, ensin recibir beneficiu dengún’ [Sb]. ///Non trabayar y comer non puede ser [LC]. El que muncho trabayó nunca bona vida tuvo [Canella].
|
ayalo el otro que y traballar ¬ desque todo esto for conplido
|
Del llat. *trĭpaliare ‘torturar’ → ‘trabayar’ (em), con con- tinuadores románico-occidentales (rew) ya panhispánicos (deeh; dcech s.v. trabajar). |
|
trabayáu, ada, ao 📖: trabayáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<trabacháu [Tb]. +trabayéu [Ay].>(TEST)
|
Agotáu pol trabayu [Cd. Ay]. Cansáu [An]. Fatigáu, desgastáu [Ac]. 3. Avieyáu [Cg] y acabáu [Lln. Tb. Cd. Pr] pol trabayu o la dureza de la vida [Llg]: Díuse muchu, ta yá mui trabacháu [Tb]. Pp. de trabayar (cfr.).
|
|||
trabayosu, a, o 📖: trabayosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">trabajoso</i>(TEST)
|
[Lln. JH]. Cfr. trabayu.
|
|||
trabayu, el 📖: trabayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trabachu [Tb. Sm. Pzu. PSil. Cn (Fuchasqueiru)]. +traboyu [y Sb]. +trabeyu [y Ay]. //trabayo [Eo].>(TEST)
|
Cast. trabajo [Lln. Cl. Pa. Cg. Ac. Sr. Sb. Ca. Ay. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cn (Fuchasqueiru). An. Cd. Pr. Cv. Tox. /Eo/. JH]: Cuésta-y munchu trabayu [Sr]. 2. Esfuerzu [Lln. Cd. Pr]. 3. ///
|
|
||
trabayucar 📖: trabayucar🏗️: NO ✍️: NO |
<trabayuscar [Ay].>(TEST)
|
Facer pequeños trabayos [Cb. Sr. Sb. Ay. JH]. 2. Facer como que se trabaya [Cl]. Cfr. trabayu.
|
|||
trabe, el/la 📖: trabe🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<el trabe [Ac. Ri. Tb. An. Tox. Oc. R]. /////la trabe [Llu. PSil. Cn (F). Llomb. JH]. /////trabe [Am]. trabi [Cl].>(TEST)
|
Cast. trabe [Pa]. Viga grande [Ll] especialmente la del ho- rru [Cb] asitiada enriba de les mueles y que forma la base [Ri]. Caúna de les cuatro vigues horizontales que formen la base de la caxa del horru [Cp. Llu. Uv. Ll. Sm. Cv. JH]. Pie- za llarga y gorda que sofita l’horru sobro los pegollos [Ca]. Viga del horru [Cl]. Viga [Ay] que va alredor y enriba de les mueles [Ac]. 2. Mortaya de la traba nel horru [Tox]. Llugar d’interseición de les vigues del horru [Tb]. 3. Cualquier repisa na parede p’allugar coses [Cb]. 4. Montón de nieve, ádene [Am. Tb. Pzu. Bard] qu’axunta l’aire [Bab. PSil. Llomb (= trabancu). Vg. Cn (F). An]: L’aire fexo muitos trabes [An]: Nun séi si pasarás el puertu, hai muitas trabes na carretera [Cn (F)]. Montón de nieve que queda en dellos sitios llueu de desapaecer lo que taba alredor [Sm. Cv. Oc] y tarda más en dilise [Ri]. //-es ‘vigues gordes del suelu del horru’ [Sb. Ay. R]. ‘maderos de suxeción de techos y llagares’ [R]. //Les trabes ‘les cuatro vigues qu’enconten la caxa del horru’ [Pa]. ‘trabayos, inconvenientes’ [Pa]. //Los trabes ‘maderes ensam- blaes del horru’ [Qu].
|
|
cfr.). Ye diminutivu en -ūccus l’ast. tarabucu (cfr.) y tarambucu (cfr.); en -ūculus → ast. tarabuyu (cfr.); en -ūllus diar → gradia), términu qu’entá alita nel compuestu ast. sotrabia (cfr.); averaos son entrabador (cfr.) y entrabadura (cfr.). Na xeneralización de la yod pudo influyir el neutru plural de contrabium, -i ‘armazón’, ‘armadura’ (abf). Un dim. de trabe pudo ser *trabisca, orixe de la formación ver- bal trabiscar (cfr.). Otros términos en rellación etimolóxica con trabar son trabador (cfr,), trabadura (cfr.). Dende’l ta- mién diminutivu *trabucu o *trabuca ‘viga pequeña’ hebo facese’l verbu correspondiente trabucar ‘tatexar’ (cfr.); a la vera de trabucar tenemos el compuestu, con vocal anap- títica, entarabucar (cfr.). Dende l’ast. trabancu, trabanca féxose’l verbu atrabancar (cfr.) ya entrabancar (cfr.). |
|
trabiella, la 📖: trabiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<trabiel.la [Pzu]. ///trebilles [y Cñ. Ac].>(TEST)
|
Cast. trabilla [Pzu]. Tabla qu’arrodia’l remate de la campa- na de la chimenea a l’altura de la cabeza de la cocinera y que val p’allugar les cazueles [R]. Estante na parede [Cb] onde van los cacíos de la cocina [Cñ (trabiella)]. Tabla asi- tiada enriba del llar onde s’allugaben los pucheros y demás cacía [Cp]. Tabla que s’alluga na parte inferior de la cam- pana de la chimenea pela parede d’afuera pa poner nella dellos tarecos de cocina como pucheros, cazueles [JH]. //-es ‘id’ [Cñ. Ac].
|
|
Cfr. trabe. |
|
trabín, ina, el/la 📖: trabín🔤: , ina, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ina, |
Persona menuda y fuerte que resiste bien el trabayu [Llg]: <i class="della">Ye ñarru</i>(TEST)
|
pero ye igual que trabín, nun hai quien lu canse [Llg].
|
Dim. de trabe (cfr.). |
||
trabiscar 📖: trabiscar🏗️: NO ✍️: NO |
<tabiscar [Tb].>(TEST)
|
Romper, acabar con una cosa [Tb]. Tronchar [Sm (Cv)].
|
Quiciabes del ast. trabe → trabar (cfr.) con un encruz de tris- car (cfr.). |
||
traboyu, el 📖: traboyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tragoyo [Cñ].>(TEST)
|
Tabla de madera, de plásticu o de corchu en forma de H onde s’enrosca el sedal [Xx]. Marcu de madera, cuadráu, onde los pescadores envuelven el sedal [JH]. Trozu de madera o de corchu pa enrollar el cordel [Cñ].
|
Del llat. *trabuculum una posible variante del llat. trabicu- lum (em s.v. trabs) como’l dim. fenuculum (em s.v. fenum) → ast. fenoyu. |
||
trabucar 📖: trabucar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Confundise, tracamundiar una cosa con otra [R]. “Misturar les idees” [R]. //-<i class="della">se </i>‘tropezar al falar’ [Tb]: <i class="della">Trabúcase siem- </i><i class="della">pre</i>(TEST)
|
que diz la verdá [Tb].
|
|
||
trabucu, a, o* 📖: trabucu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Fernan</i>(TEST)
|
Garçia de Vega Fernan Trabuco de Somines
|
|
||
trabucu, el 📖: trabucu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">trabuco</i>(TEST)
|
[Cl]. Escopeta antigua o vieya [Tor].
|
|
||
trabuquera, la 📖: trabuquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Pieza del carru del país [Lln]. 2. Mesina pequeña p’asitiar el bierzu o trubiecu y acunar dende la cama [AGO].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">trabucu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
trabuxar 📖: trabuxar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
trabuxéu, el 📖: trabuxéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Terrén difícil y peñascoso [Oc].
|
Cfr. trabucu, a, o. |
||
traca, la 📖: traca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">traca</i>(TEST)
|
de pólvora [Xral]. //De traca ‘de risa’ [Pr]. //Traca-traca ‘ruíu persistente, voceríu’ [Tor]. ‘fala inútil y perllarga’ [Tor].
|
Paez una voz d’aniciu onomatopéyicu del ruíu qu’emiten coses que van españando de siguío. Nesi sen nidiamente asemeya’l ruíu onomatopéyicu la repetición traca-traca, asi- na como’l términu averáu traque (cfr. traque). |
||
tracabuyar* 📖: tracabuyar*🏗️: SI ✍️: NO |
<tracabuchar [Tb].>(TEST)
|
Volcar, valtar [Tb].
|
Cfr. tracabuyu. |
||
tracabuyu, el* 📖: tracabuyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tracabuchu [Tb].>(TEST)
|
Aición y efeutu de tracabuchar [Tb].
|
D’un masc. dim. sobre trabe → *trabucu (cfr. trabucu, a, o) féxose un nuevu dim. con continuador del llat. -aculus > -ayu. Una metátesis xustifica l’ast. *trabucayu → tracabuyu d’u se fexo’l verbu tracabuyar (cfr.). |
||
tracalaquilla, la 📖: tracalaquilla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tablón d’<i class="della">aparadura</i>(TEST)
|
(sic) [Llu].
|
Cfr. atracar & quilla. |
||
tracalexa, la 📖: tracalexa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<traquelexa [Ay].>(TEST)
|
Pieza del molín [Ay] de madera que cuelga de la canalexa o de la moxeca sobro la corredera [Ll]. Cast. cítola, llanzadoria [Cp].
|
2. Mala esquila [Ay]. Quiciabes d’un compuestu del llat. trans ‘detrás de’ y de *ca- lexa, una posible variante del ast. canalexa (cfr.) con perda de la -n- al tratase d’una pallabra de cuerpu fónicu llargu como pasa dacuando, asina nos nomes de llugar como Canal Ma- yor → Canalmayor → Calmayor (tt 347). La perda propá- gase a los términos emparentaos, el verbu tracalexar (cfr.), el deverbal tracalexada (cfr.), el participiu fuerte tracalexu, a, o (cfr.). L’ast. tracalexa túvose por deriváu polo que quixo atopase’l pretendíu primitivu *trácala → trácana (cfr.) col camudamientu -l- → -r- → -n- (llaa 103). Del sen primeru de ‘pieza de molín (que se mueve muncho y mete munchu ruíu)’ xustifíquense los conteníos qu’anotamos nes pallabres citaes toes elles real o figuradamente asociaes a les idees de ‘meter ruíu’, ‘movese abondo’, ‘tener inseguranza’, ‘tener pocu xui- ciu’, ‘falar’, ‘charrar’, etc. |
||
tracalexada, la* 📖: tracalexada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tracalexá [Ll].>(TEST)
|
Barrabasada, trastada [Ll].
|
Cfr. tracalexa. |
||
tracalexar 📖: tracalexar🏗️: NO ✍️: NO |
<trequelexar [Ay]. traquelexar [Mn].>(TEST)
|
Falar muncho y rápido [Pr]. Falar o facer llixeramente, con pocu xuiciu [Ll].
|
Falar muncho ensin xacíu nin fundamen- tu [Mn. AGO]. 2. Movese faciendo ruíu [Ay]. 3. Tener pocu xuiciu [Ay]. Cfr. tracalexa. |
||
tracalexu, a, o* 📖: tracalexu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+tracalixu/tracalexa/{tracalexo} [Ay. Ll. Ri].>(TEST)
|
(Persona) ensin xuiciu, ensin formalidá [Ay. Ll]. (Persona) llinguatera que lo tracamundia too [Ri]. Cfr. tracalexa.
|
|||
tracallada, la 📖: tracallada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Bayura, gran cantidá de daqué [Pr]: <i class="della">Esti añu la manzana va </i><i class="della">valir</i>(TEST)
|
pocu purque hai una tracallada d’illas [Pr].
|
Posible formación abondativa (-ada) fecha dende la locución de verbu (trae) + alv. (acullá) + -ada. |
||
tracamunderu, a, o 📖: tracamunderu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tracamundeiru [Tb. Cd. Pr. Cv]. tracamundera [R].>(TEST)
|
Amigu de tracamundiar les coses [Tb. Sm. JH]. Qu’enguedeya [Pr. Cd]. Mentirosu, embusteru [Cd]. Qu’enguedeya o trabuca les coses [Cv]. Qu’anda con enguedeyos (la muyer) [R]. Cfr. tracamundiar.
|
|||
tracamundia, la 📖: tracamundia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">tracamundia,</b>(TEST)
|
la Cambiu, error [Cb. Ll]. Cfr. tracamundiar.
|
|||
tracamundiador, ora 📖: tracamundiador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<tracamundeador [JH].>(TEST)
|
Que tracamundia [Tb. JH]. Cfr. tracamundiar.
|
|||
tracamundiar 📖: tracamundiar🏗️: NO ✍️: NO |
<tracamundear [JH]. /////catramundiar [y Lln]. catremundiar [Ac]. escatramundiar [Llg].>(TEST)
|
Desiguar, camudar dexando entremecío [Llg. Ay], engue- deyar, mecer [Pa. Sb. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Cv], desconcertar [Lln]: Nun me tracamundies más [Tb]. Trabucar [Cg. /Eo/. JH]. Equivocar, tomar o dicir una cosa por otra [JH]. Camudar caxigalines [JH]. Camudar les coses de sitiu [Cp. Cn (F). Oc]: L.levas los zapatos tracamundiaos [Cn (F)]. Camudar, trabu-
|
car [Ll]. Alterar un orde [Bab], estraviar [Tb. Tox]: La casa ta toda tracamundiada [Tb]. Desorientar, ofuscar, enredar, re- volver [Tox]. Confundir [Ay], enguedeyar [Ac]. Cambiar por equivocación [Cb]. //-se ‘desordenar, equivocar’ [Ac]: Tou se catremundia pa andar [Ac].
De l’amestanza de trans ‘detrás’ y commutare > camudar (cfr.), en realidá con una formación en -idiare, *tracamu- diar (como alvertimos en JH y nel salmanquín tracamu- dear). Dende equí vese la influencia del llat. mundus > ast. mundu, que corrixe *tracamudiar → tracamundiar y, al empar, tresmite al ast. mundu una yod → mundiu que nun yera d’aguardar nel siguidor de mundus (cghla 187) asitiada tamién nel deverbal fuerte tracamundiu (cfr.) y tracamundia (cfr.) colos parientes tracamunderu (cfr.), tracamundiador (cfr.). Una metátesis ye responsable del pasu tracamundiar
→ catramundiar y catremundiar. L’anteposición de los continuadores de in-, ex- xustifica l’ast. entracamundiar y estracamundiar. La propuesta de nueso pa tracamundiar allóñase de García de Diego que parte d’una amestanza de trocar y mudar (deeh s.v. *torcare); esta etimoloxía nun la refuguen dafechu Corominas-Pascual pero xustifiquen el salmanquín tracamudear ‘tatexar’ dende “un compuesto de mudo como tartamudear” (dcech s.v. traque). |
||
tracamundiu, el 📖: tracamundiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Confusión [Lln. Ay]. Desorden [Tb]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
hai tracamundiu mayor qu’esta casa [Tb].
|
2. Cambiu, error [Cb (= tracamun- dia)]. Cambiu, cast. trueque [AGO]. Cfr. tracamundiar. |
||
trácana, la 📖: trácana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Persona llinguatera que lo tracamundia too [Ri].
|
Cfr. tracalexa. |
||
tracha, la 📖: tracha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<trancha [Xx, Cñ, Av (ppac). Mn. Vd].>(TEST)
|
Clupea sprattus, chapla [L’Arena]. 2. Alosa alosa, cast. sá- balo [Cñ (ppac)]. Alosa fallax, saboga [Cñ (ppac)]. Pexe ase- meyáu a la sardina pero más planu y con más espina [Vd].
|
2. Greña (sic) [Mn]. Quiciabes en rellación col fr. trancher ‘cortar’ pola forma comprimida del pexe comparable a un oxetu de corte (ppac 45). De toes maneres, si alvertimos que’l sinónimu de tra- cha ye chapla, a lo meyor metátesis de plancha, en rellación con achapláu ‘aplastáu’; quiciabes tracha pueda xustificase dende’l llat. tracta, -ae ‘trozu de pastia o masa allargáu, em- plastu’ (abf) anque entós abulta qu’habría aguardase un resul- táu *trecha. L’ast. tracha ufre rellación col gall. trancho (Ba- rriuso 1985: 58), voz d’aniciu inciertu pa Corominas-Pascual (dcech s.v. trancho). |
||
trachuela, la 📖: trachuela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><trechuela [Lln]. trichuela [y Os].>(TEST)
|
Cast. tachuela [Lln. Os. Pa. Cb. Cg. Llg. Sb. Ay. As], clavín curtiu de cabeza grande [Tor]. Clavu de cabeza ancha [PSil] emplegáu pa clavar zapatos [LV. R]. Clavu de les madreñes [Lln], más pequeñu que’l normal [Sl]. 2. Pieza de cueru o madera que’l madreñeru asitia en pechu cuando arraseira les madreñes [Sm].
|
|
||
trachueleru, el 📖: trachueleru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+trachueliru [Ay].>(TEST)
|
|
|||
tractor, el* 📖: tractor🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><trator [Lln. Pa. Sb].>(TEST)
|
Tractor [Lln. Pa. Sb].
|
|
||
traenta, la 📖: traenta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<la trenta [Sr. Ca]. la trienta [Xo (Apuntamiento 314). R]. la triente [JH].///<ident class="della" level="1"></ident>//traente [Pa. Sb y AGO]. trente [Ca]. trenta [Cl. Po. Sr. Ca]. trienta [Ac. R]. triente [Xx. y GP].>(TEST)
|
Tridente [Pa. Ac]. Pala de dientes [Cl (= trenca). Po. Pa. Cg. Sb. R. AGO], de tres dientes [Sr. Ca.] o más pa sacar el cuchu y ponelo en carru [GP a. 1796]. Pala de cuatro dientes [Xx] fe- cha d’una plancha de fierro de cuatro dientes llargos y daqué corvaos [JH]. Pala de fierro de cuatro o cinco gayos o dientes [Os]. 2. Tipu de rede con varilles acabaes n’anzuelos que se llanzaben sol pexe como un arpón [gea s.v. salmón]. un carro, un bassorio, unos lladrales, un jugo, un llabiego, una vara {camentamos que vara de tazar}, una traenta, un angazo, un forcado, un bieldo [Grangerías xviii: 211]
|
|
||
traentu, el 📖: traentu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Ferramienta de dientes pa los llabores del campu [Cb. Cp]. Cfr. traenta.
|
|||
traer 📖: traer🏗️: NO ✍️: NO |
<trayer [Cp. Ac. Llg. y Sm. Bab. PSil. Oc. JH. R. Bard]. tra- yier [Mar]. trer [Cl. y Ac. y Sm. Cv. Vd. Tox. PVieya. /Eo. Mánt/. JH. R]. /////truxer [Cd].>(TEST)
|
Cast. traer [Lln. Cl. Cp. Ac. Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. PSil. Cd. Cv. Vd. Tox. PVieya. Oc. /Eo. Mánt/. Bard. Mar. JH. R]. 2. Ca- mudar, modificar [Tb. Tox]: Ha trelo’l tempo ‘camudará colos años (el rapaz)’ [Tox]. 3. Comunicar la prensa, venir en perió- dicu [Cñ. Tb]: Eso trailo’l papel [Tb]. 4. Poner una ropa de- terminao [Ac. Sr. Tb. PSil]: Traes poco’l pantalón azul [Ac] 5. Poner nun estáu determináu [Tb. PSil]: Trúxonos l.loucos [PSil]. //-se ‘componese, arreglase’ [Lln]: Sabe traese mui bien [Lln]. //Trayer al retorteo ‘usar tolos díes la ropa más nuevo’ [Llg]. //Trayer de malfaco ‘tratar a otru de recaderu, de criáu’ [Llg]. //Traer el pan ‘bater la masa panificable na masera d’una forma determinada pa que se trabe (aplícase ta- mién a otres comíes)’ [Sm]. //Trayer la muerte pintá na cara ‘tar desmeyoráu físicamente, paecer a puntu de morrer’ [Llg].
|
|
Del llat. trahere ‘arrastrar’, ‘sacar’ (em), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh), anque podría dase l’influxu del confluyente y averáu tradere ‘entregar’ (old), tamién con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). En tou casu la presencia de -y- obliga a camentar que se trata d’una antihiática. En rellación etimolóxica con trayer ta l’ast. trayedor (cfr.), trayedura (cfr.). L’infinitivu truxer fai ver una formación dende’l perfectum (truxi, truxisti, truxo…). Un compuestu ye ast. retrotrayer (cfr.) col que guarda rellación retrotrayedura (cfr.). Un deverbal de traer ye ast. traída (cfr.). |
|
trafalariu, a, o 📖: trafalariu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Cfr. estrafalariu.
|
|||
trafalla 📖: trafalla🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. trafullar.
|
|||
trafallar 📖: trafallar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. trafullar.
|
|||
trafallón, ona 📖: trafallón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Cfr. <i class="della">trafullón,</i>(TEST)
|
ona.
|
|||
traficante 📖: traficante🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Que compra y viende [R].
|
Tratante de ganáu [Cd. R]. Cfr. traficar. |
||
traficar 📖: traficar🏗️: NO ✍️: NO |
<trafucar [y El Camberu].>(TEST)
|
Comerciar en forma ambulante [Cd]. Comprar y vender [Ac. Pr]. 2. Trabayar llixeramente [Pr]. 3. Maricar, golismiar [Ac]. Maricar, movese de contino [Sr. Mi]: Ta tol día traficando [Sr]. 4. Xugar colos neños [Pr].
|
|
cfr.) y un ax. traficón, ona (cfr.). L’ast. ufre una variante que lu axunta al gall. y port. con -g- en formes que remonten al medieval *trafegar, esto ye tráfegu → tráfigu y tráfagu (cfr. tráfigu) frente al cultismu tráficu. |
|
traficón, ona 📖: traficón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Curiosu, fisgón [Ac]: Ye mui traficón, too tien que lo ver [Ac].
|
Cfr. traficar. |
||
tráfigu, el 📖: tráfigu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tráfagu [y Md]. //tráfego [“de Valdés al Eo” (Eo)].>(TEST)
|
Tráficu [Md. /Eo/].
|
Cfr. traficar. |
||
trafueyu, el 📖: trafueyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. trafullu.
|
|||
trafulca, la 📖: trafulca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<trafulga [Ce].///<ident class="della" level="1"></ident>trifulca [Pa].>(TEST)
|
|
|||
trafulcar 📖: trafulcar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><trafulgar [Ay].>(TEST)
|
|
|||
trafulcu, a, o 📖: trafulcu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
trafulcu, el 📖: trafulcu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><trafulgu [y Tb. y Sm]. +trafuilgu [Ay. Ll. Ll (MP). +trefuilgu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
trafulla, el 📖: trafulla🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><trafalla [VCid].>(TEST)
|
|
|||
trafullar 📖: trafullar🏗️: NO ✍️: NO |
<trafallar [Ar]. atrafallar [Ar]. atrafal.lar [Ay (N)].///<ident class="della" level="1"></ident>//{Pero resulta que xunto a una riestra de resultaos en [] atópase otra serie en [y]. Ello resulta llamativo y nun ye fácil facer dixebra con criterios etimolóxicos valoratibles. Ye posible qu’abondes vegaes topemos con datos fónicos de curtiu en- fotu na so tresmisión. Asina la [y] de <i class="della">atrafayar</i>(TEST)
|
[Ri] paez con- tradicise colos resultaos con [] anteriores y con trafalla nel mesmu conceyu de Riosa anque da la impresión que “trafalla” en Riosa ye pallabra de fuera darréu que, si non, habría aguar- dase un resultáu con [ʈş].
|
El verbu “trafullar” en Tox tamién ye sospechosu d’autoctonía lo mesmo que s’alvierte en “tra- fulleiru” en Tox y en Cv onde, de ser términu del país, habría aguardase un resultáu [ʈş] o con cheísmu; a esto axuntemos el posible influxu (o encruz) de la familia de estafallar (cfr.) y estafayar con problemes asemeyaos. Xuntemos a ello les con- tradiciones inxertes s.v. trafulleru, a, o (cfr.), trafullu (cfr.)}.> Facer dalgo toscamente [Tox (= chafallar)]. Facer les coses enforma rápido, ensin procuru [Pa. Ay. Ri], desordenar [Ar]: Dexáronlo too atrafayao [Ri]. 2. Enredar, tracamundiar les coses [Ac]. Enguedeyar [Lln].
Variantes por cuenta la inseguranza del vocalismu átonu se- dríen atrafallar y los compuestos estrafallar (cfr.) col so de- verbal estrafuellu (→ estrafullu, etc.), estrafullar (cfr.), des- trafullar (cfr.), etc. Deverbales trafalla y, quiciabes, trafulla (cfr.); d’ello la formación analóxica masculina trafullu (cfr.) y los derivaos trafulleru (cfr.), trafullón (cfr.); tamién estra- folláu (participiu d’un posible *estrafollar < estrafallar). Lo mesmo ha dicise del paralelu estrafayar (cfr.), estrafuyar (cfr.), (a)trafayar que pudo tener un deverbal trafueyu y trafu- yu (cfr.) y que podría camentase que na so formación influyó la familia del ast. fueyu 2 (cfr. trafullu). Con eses realizacio- nes en [y] concuerda l’eonaviegu trafuyeiro (cfr. trafulleru).
** |
||
trafulleru, a, o 📖: trafulleru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<trafulleiru [Cd. Pr. Cv (<i class="della">sic</i>). Tox (<i class="della">sic</i>)]. {Sobro la espresión con “ll” consúltese <i class="della">trafullar</i>}. //trafuyeiro {?} [/Mánt/].>(TEST)
|
Que fai mal les coses [Tox]. Que nun remata bien los llabo- res [Mar].
|
2. Tarambaina [Ca]. 3. Enguedeyón [Cd. Pr. Cv. /Mánt/]. Poco de fiar (individuu) [Ca]. Cfr. trafullar. |
||
trafullón, ona 📖: trafullón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<trafallón [Ar].>(TEST)
|
Que fai les coses de priesa y mal [Ar].
|
Aum de trafullu, a, o (cfr.). |
||
trafullu, a, o 📖: trafullu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Enguedeyón [Pr (= tracamundeiru)].
|
Cfr. trafullar. |
||
trafullu, el 📖: trafullu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
</////trafuyu [Sr]. trafueyu [Lln].>(TEST)
|
Aición fecha enforma rápido [Pa].
|
2. Llíu [Pa]. Enguedeyu [Sr]. Traxín [Ll (MP) = trafuilgu]. Cfr. trafullar. |
||
trafulqueru, {a, o} 📖: trafulqueru🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
<trafulquero [Llu. Cñ]. /////trafulgueiru [Tb. Cv].>(TEST)
|
Qu’arma trafulques, trampes [Xx].
|
Que lo enguedeya too, en- redador [Llu. Tb. Cv]. 2. Trapicheru [Cñ]. Cfr. trafulca. |
||
trafuqueru, a, o 📖: trafuqueru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que trafica (desp.) [Xx].
Variante de *<i class="della">trafiqueru</i>(TEST)
|
qu’habrá entendese en rellación con
|
trafucar variante de traficar (cfr.), traficante, etc. |
||
tragadera, la* 📖: tragadera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////tragaeres [Ay]. tragadieras [Tox].>(TEST)
|
Capacidá d’aguantar [Ay]. //Tener buenes tragaeres ‘nun te- ner munchu miramientu moral’ [Sr]. ‘soportalo too’ [Tox].
|
Cfr. tragu. |
||
tragaderu, el* 📖: tragaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tragaeru [Min]. tragadeiru [Tox. Tor]. //tragadeiro [Eo].>(TEST)
|
Cast. tragadero [Lln. Tox. /Eo/]. Boca o furacu que traga o suerbe [Tor]. 2. Abertura de la compuerta o tarima del pozu na parte más baxa pa facer la carga del carbón contenío [Min]. 3. Entrada, boca del pozu [Min]. Cfr. tragu.
|
|||
tragador, ora 📖: tragador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
(TEST)
|
Que traga [Tb].
|
2. Aprovecháu, que s’aprovecha de lo de los demás [Tb]. Cfr. tragu. |
||
tragadura, la 📖: tragadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tragaúra [Min].>(TEST)
|
Aición y efeutu de tragar [Tb].
|
2. Abertura pergrande na boca d’un pozu [Min]. 3. Pozu abiertu por fundimientu interior [Min]. 4. Broncazu [Min]. Cfr. tragu. |
||
trágala, la 📖: trágala🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
la trágala ‘perapriesa’ [Cñ. Ac. Ay. Cd. Pr]. ‘picando, bus- cando equí y ellí’ [Sb]. Cfr. tragu.
|
|||
tragaldabes, el/la* 📖: tragaldabes🔤: , el/la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<tragaldabas [Lln. Pr. Tor].>(TEST)
|
Tragón, que come muncho [Lln. Pr]. 2. Persona abandonada nel obrar, nel vistir [Tor].
|
Amestadura del verbu tragar (cfr.) + nome (aldaba). |
||
tragaldear 📖: tragaldear🏗️: NO ✍️: NO |
Beber un líquidu, especialmente lleche, rápido y descompa- sao [Ca]: <i class="della">Como-y lo den tragaldea llechi toa la nuochi </i>[Ca]. D’una amestadura de dos verbos [<i class="della">tragar</i>(TEST)
|
(cfr.) + (aldear)].
|
|||
tragallegües, el/la 📖: tragallegües🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
Cast. <i class="della">tragaleguas</i>(TEST)
|
[JH].
|
Amestadura del verbu tragar (cfr.) + nome (llegua). ¿Una adautación del cast. tragaleguas fecha por JH? |
||
tragalluz, el 📖: tragalluz🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tragaluz</i>(TEST)
|
[JH].
|
Amestadura del verbu tragar (cfr.) + nome (lluz). |
||
tragalón, ona 📖: tragalón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<traguilón/ona [y AGO].>(TEST)
|
Tragón [JH].
|
Que traga muncho [Cb. AGO]. Que traga pera- priesa [Cb]. 2. Glotón [AGO]. Cfr. tragu. |
||
tragar 📖: tragar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">tragar </i>[Lln]. Comer muncho [Ac. Ay]. 2. Fundise una llabor nel sen vertical dexando un gran pozu abiertu [Min].
3. Engullir el pozu’l carbón o l’escombriu destinao a rellenu [Min]. 4. Convencese de daqué [Lln]: <i class="della">Tenía</i>(TEST)
|
tragáu qu’era un muertu [Lln]. Percrido tien entos que la so amiga,/fos d’algun animal feroz tragada. [PyT 41] Percreído tuvo que so cara amiga/fo de algún animal feroz tragada [BAúxa, PyT (Poesíes 185-186)] Cfr. tragu.
|
Quiciabes dellos de los compuestos con tragar- sían una adautación de la voz castellana correspondiente fecha por JH al iguar el so diccionariu asturianu siguiendo, abondo, los calces del drae. |
||
tragazán, ana 📖: tragazán🔤: , ana 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana |
(TEST)
|
Que traga muncho [Os].
|
Cfr. tragu. |
||
tragón, ona 📖: tragón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Que come muncho [Ac. Ay. Tb]. 2. Glotón [Bi. Qu. Sd. Mar].
3. Que come apriesa [Tb].
Podría tratase, como suxeren Corominas-Pascual (dcech s.v. tragar), d’una formación ax. dende’l grecismu en llat. draco,
-onis>(TEST)
|
ast. dragón (cfr.) con tracamundiu de dr- → tr- (ghla Cfr. tragu.
|
§4.1.1.4). Ye verdá, per otru llau, que tragón, ona quiciabes se xustifiquen como aumentativos del ast. tragu (cfr.) orixináu nel llat. tragum, -i ‘tipu de papilla’ (old; abf) anque hai au- tores como García de Diego qu’entiende’l verbu en rellación col llat. *trahicare (deeh). |
||
tragoyu, el* 📖: tragoyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. traboyu.
|
|||
tragu, el 📖: tragu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+trogu [Sr]. +tregu [Ay].>(TEST)
|
Cast. trago, llaspiu [Sr. Ay].///
|
|||
trague, el 📖: trague🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Furacu na tierra como consecuencia de pisar el suelu pola mor d’una mina [Mi]: <i class="della">Cayó-y</i>(TEST)
|
la vaca a un trague [Mi. Min].
|
|
||
traición, la 📖: traición🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">traición</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
||
traicioneru, a, o 📖: traicioneru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+traicioniru [Ay].>(TEST)
|
Traidor [Ay. JH]. Cfr. traición.
|
|||
traicioniegu, a, o* 📖: traicioniegu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<traiciuniegu [Cv].>(TEST)
|
Traicioneru [Cv].
|
Cfr. traición. |
||
traída, la 📖: traída🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<trayida [JH]. traía [Lln].>(TEST)
|
Aición y efeutu de traer [Lln. Tb. JH]. 2. Cadarma de delles industries (agua, llectricidá, gas) [Xral].
|
Deverbal del fem. del participiu débil de traer (cfr.). Como en delles variantes del infinitivu ha alvertise la presencia de [y] antihiática. |
||
traidor, ora 📖: traidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Cast. <i class="della">traidor</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
Del llat. traditor, -ōris ‘quien entrega’ (old), de llargu espar- dimientu románicu (rew) y asitiamientu hispánicu (deeh), con usos nominales y axetivos. En rellación etimolóxica tenemos el femenín traidora (cfr.); de masc. y fem. féxose traidorada (cfr.), traidoría (cfr.). |
|
traidora, la 📖: traidora🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Enfermedá de les vaques que consiste nuna rabieta producida por un disgustu; ye mortal si nun s’atiende llueu [Vg].
|
Cfr. traidor. |
||
traidorada, la* 📖: traidorada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Nome conocíu pela documentación na aceición de ‘traición’:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Miániques</i>(TEST)
|
vos digo q’un de vosotros ha feme una traidoraa
|
|
Cfr. traidor. |
|
traidoría, la 📖: traidoría🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Traición [Mont. Mo]: <i class="della">Eso</i>(TEST)
|
fíxolo de traidoría [Mo].
|
Cfr. traidor. |
||
traile, el 📖: traile🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<traile/trailes [Llg].>(TEST)
|
Avance d’una película que se prevé proyeutar {na mesma sala un tiempu depués} [Llg. Tb. Mar]. 2. Camión grande [Mar]. Del ingl. modernu trailer ‘avance’ (nel llinguax del cine). Na aceición §2 tien l’aniciu nel mesmu términu anque col signi- ficáu de caravana.
|
|||
traína, la 📖: traína🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<traíña [JH].>(TEST)
|
Atadura que se-y da a un carru de yerba o de rozu echando la cuerda dende los piértigos a la parte d’atrás [Cv (= trayel.la)]. 2. Rede con que se saquen del mar los pexes menudos [JH]. Apareyu de pesca [R]. ///La traína si no pesca regodones tam- poco pesca salmones [gea s.v. Pravia].
|
|
- Para pescar con caña/con traina, ó con tarrafa [Glorias Ast 166]
Cfr. trainar. |
|
trainar 📖: trainar🏗️: NO ✍️: NO |
Practicar los marineros cierta actividá pesquera al atapecer [Lln].
Quiciabes del llat. *tra(g)inare ‘arrastrar’, verbu en rellación col llat. <i class="della">trahere</i>(TEST)
|
(em) que dio nacencia al ast. trainar y al so deverbal traína (dcech s.v. traer; em s.v. traho) → trainera (cfr.). Frente a trainar hemos almitir otru procesu fónicamen- te daqué destremáu pues ye almisible partir de *trag(i)nare pa xustificar l’ast. tresnar (cfr.). Pero, al empar, l’ast. tamién ufre’l verbu traxinar (cfr.) que podría tenese como conti- nuador de *traginare con palatalización de -gi-. Con too, almitiendo’l calter autóctonu del citáu tresnar sedría discuti- ble: a) si ast. trainar (→ traína → trainera) podría xustificase como adautación del fr. traîner ‘arrastrar’; b) si ast. traxinar almite otra xustificación. Les respuestes nun casu y otru son: α) que l’ast. trainar podría tar ufiertando resultáu autóctonu darréu que’l comportamientu *tra(g)inare > trainar asemé- yase al que se ve nel siguidor
|
del llat. farragine (rew) → fe- rraina → ferraña (por cierto xunto a ferrasna, como *trasnar → tresnar ) [ghla 197]; β) qu’ast. traxinar ta acordies col procesu evolutivu onde *cum lagenas da como resultáu ast. cal.lasnas al llau de cal.láxinas (ghla 187). Con too, Coro- minas-Pascual tienen al cast. trajinar por adautación del cat. traginar como trajín adautación de tragí (dcech s.v. traer). Esa perspeutiva podría tar favoreciendo que s’entendiere como catalanismu discutible, pente medies del cast., l’ast. traxín 2 (cfr.), traxinar → estraxinar, asina como una riestra de términos emparentaos como: traxinante (cfr.), traxinador (cfr.), traxinería (cfr.), traxineru (cfr.); γ) ello podría empobi- nanos a tener qu’almitir ast. traiñada ‘lo que se pesca d’una vez cola traíña’ como una formación sol gall. traíña. Pero, de toes maneres, ye posible que nun faiga falta darréu que, como acaba alvertise, l’ast. conoz el pasu ferraina → ferraña colo que nun sedría imposible ast. traina → traíña (→ traiñada) llueu desplazáu pol más frecuente (y concurrente) suf. -ina. |
||
trainera, la 📖: trainera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Barcu de madera con siete bancaes (con una tripulación de doce homes y 28 pies d’eslora) [Xx]. Embarcación delgada y llixera pa la pesca d’altura [JS].
|
Cfr. trainar. |
||
traiñada, la* 📖: traiñada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<traiñaa [JH].>(TEST)
|
Lo que se pesca d’una vez cola traíña [JH].
|
Cfr. trainar. |
||
tralla, la 📖: tralla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tral.la [Pzu].>(TEST)
|
Cast. tralla [Pa. Pzu]. Tira de badana enmangada nun palu p’aguiyar les caballeríes [Ac. Sb]. Especie de llátigu p’arrear a les caballeríes [Cd]. 2. Paliza [Lln]. 3. Golpe [Ay]. {4. “Ru- fianesca. Con dureza. Brusquedad. Contundente. Cuerda” [Cñ]}. //Dar tralla ‘cast. pegar a diestro y siniestro’ [Pa].
|
|
||
trallar 📖: trallar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
tralláu, ada, ao 📖: tralláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><+tralléu (<i class="della">sic</i>) [Ay]. trallao [Cñ]. {con posible <i class="della">trayáu </i>[Xx]}.>(TEST)
|
Con esperiencia na vida [Lln. Pa. Cb. Xx. Cñ. Ac. Tb. Cd. Pr]. Espertu [Cd. Pr]. 2. Maltratáu [Ay]. 3. Escarmáu [Xx].
|
|
||
trallazu, el 📖: trallazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+trallezu [Ay].>(TEST)
|
Cast. trallazo [Pa]. Golpe de la tralla [Ac]. Golpe violentu y repentín [Tor]. Golpe que se recibe ensin aguardalu [Ay]. Azote [Cd]. 2. Apertón, esplosión, golpe [Min]. 3. Ataque ce- rebral [Tor]. 4. Descarga lléctrica [Ac. Ay. Cd. Pr]. 5. Dolor bruscu ya intensu [Cd].
Cfr. tralla. |
|||
tramaceda, la 📖: tramaceda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Montón de lleña y cañes cayíes, entremecíes en suelu [Os].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
alia parte est ero de filios de Martin tramaz 1240(or.) [DOSV-II/50]
|
D’una formación del llat. trāma, -ae ‘filos de la urdime cuan- do, xebraos polos llicios, dexaben pasu a la llanzadera’, ‘ur- dime d’un texíu’, ‘trama’ (em) hebo siguir ast. *trama que conocemos gracies al dim. tramiella (cfr.) asina como al amestáu col sufixu -āceus, -a, -um ‘fechu de’ (old), quicia- bes *tramāceus, -a, -um > *tramazu (→ tramaz) y *tramaza ‘fechu de trama’, ‘fechu de palos’ llueu con incrementación abondativa -ēta → tramaceda. Quiciabes dende *tramaza pudo facese’l verbu estramazar ‘llover fuerte’ (cfr.), con usu figuráu. Sol resultáu primitivu ast. *trama féxose’l verbu tra- mar (cfr.) bien asitiáu nes llingües romániques centro-occi- dentales (rew s.v. trama), colos deverbales ast. tramáu (cfr.), tramada (cfr.). Del participiu fuerte podría surdir ast. *tramu → trambu con una b adventicia como paez aconseyar el casu paralelu qu’ufierta ast. trimbir (cfr. tremer). Sedrá discutible decidir si ast. estrambayar (cfr.) ye un verbu fechu en rella- ción a trambu → *trambayu, o dende strambus. Dende *tra- mu féxose’l diminutivo-despeutivu tramexu (cfr.). |
||
tramada, la 📖: tramada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Embalse o <i class="della">puertu</i>(TEST)
|
fechu nel ríu con palos y cañes pa parar castañes y nueces [Os].
|
Deverbal de tramar (cfr. tramaceda) ensin dulda partiendo de la semeyanza que l’entretexíu de palos y rames, esto ye, el xebatu, tenía cola trama del texíu. |
||
tramar 📖: tramar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">tramar</i>(TEST)
|
[Pa], pautase, combalechase [Pa].
|
Cfr. tramaceda. |
||
tramáu, el 📖: tramáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">trama</i>(TEST)
|
[Cb. Pzu]. Les coses preparaes [Cb]. Cfr. tramaceda.
|
|||
trambu, el 📖: trambu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trambo [Os].>(TEST)
|
Maderu gordu [Os]. Gárabu gordu, troncu más pequeñu que la rolleta [Po]: De más pequeñu a más grande e briscu, tram-
|
|
bu, rolleta, rolla [Po]. ///Trambu a trambu cárgase’l carru [Amieva (LC)]. Cfr. tramacea. |
|
tramexu, el* 📖: tramexu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trameixu [Sl].>(TEST)
|
Cosa desaliñada [Sl]: Ya mui mal curiosa, siempre anda fei- cha un trameixu [Sl].
|
Cfr. tramaceda. |
||
tramiella, la 📖: tramiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tramiel.la [Pzu. y Cn (MG)].>(TEST)
|
Aparatu de pesca [Cn (MG)].
|
2. Cast. tramilla [Pzu]. Cfr. tramaceda. |
||
tramolles, les 📖: tramolles🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
Coses mal feches, sobre too si son de puntu o cosíes [Ay]. Podría tratase d’un deriváu del ast. *<i class="della">trama</i>(TEST)
|
(cfr. trama- cea) anque resulta daqué sospechosa la espresión en -olles por cuenta la vocal tónica y pola grafía “ll” en llugar d’otra qu’empobinare a un resultáu en [ʈş] na fastera sureño-occi- dental d’Asturies. Si se tratare d’un resultáu en [y] entós ha- bría averase a la familia del ast. tremoria (cfr.).
|
|||
tramontanu, el* 📖: tramontanu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tipu d’aire conocíu pela documentación del sieglu xvii:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Fumo</i>(TEST)
|
como de cucho de boñiques/que empuxado de fuerte tramontano [PyT 37] Cfr. tremontana.
|
|||
trampa, la 📖: trampa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">trampa</i>(TEST)
|
[Lln. Ay. PSil] pa cazar [Tb. PSil. Tor] perdices [Oc (= trapa)]. Cepu [Lln]. 2. Palu o caña pa lleña [Tor]. Rama de rebollu [Llomb]. Caña xebrada del árbol, especialmente de carbayu [Mar]. Troncu o caña grande d’un árbol llueu de cor- tada [Vg]. Caúna de les cañes grandes y verdes que se suxe- ten sobro una vara yerba pa que l’aire nun la desfaiga [Cv (= gazapu = l.lata)]. 3. Carbayu más vieyu que la rebolleta y que nunca foi podáu [VCid]. Arbustu mayor que’l carrascu [SCi- prián]. Conxuntu de carbayos pequeños [Arm]. 4. Tabla que cubre un fundil como vertederu de les fieces [Tox]. 5. Xuegu en que se faen pozos na playa que se cubren llueu con rames sobro les que se pon una capa d’arena y que llueu pisarán los neños descuidaos fundiéndose [Vigón (Folk)]. 6. Brague- ta [JH. Tixileira]. {Nel traxe tradicional masculín asturianu’l calzón llevaba cuatro partes de les cuales dos delanteros y dos traseros, estos últimos diben cosíos a la trincha pero los tra- seros nun se cosíen a los delanteros na parte que correspuende a la cadera, nunos siete centímetros, pa facer la trampa [Vigil 1924a: 45-46]}. 7. Muerte, desapaición [PSil]: L.levóulu la trampa [PSil]. //-as ‘deldes’ [Lln]. //Ser un trampa ‘ser un tramposu’ [Ll. Pr (= ser una trampa)]. ///La trampa rescampla [Sm]. Las trampas discurren mantas ‘el que comete una tram- pa descúbrese’ [Lln].
|
|
Cfr. trapa. Dende la variante trampa féxose trampiar [con un deverbal trampia (cfr.)], asina como atrampar (cfr.), entram- par (cfr.) y entrampiar (cfr.), ésti con un deverbal entrampie (cfr.); tamién desentrampar (cfr.). L’ast. atrampar hebo tener una variante *trampar pa xustificar asina’l deverbal trampa- da (cfr.). Dende un posible diminutivu *trámpula → *trám- pana (llaa 103) foi posible’l verbu compuestu entrampanar (cfr. estampanar) y el contrariu desentrampanar (cfr.). Un aumentativu de trampa ye trampaza quiciabes responsable del compuestu entrampazar (cfr.) d’u surde’l deverbal en- trampaza (cfr.) familiar del ast. entrampazador (cfr.). Dende trampa féxose’l dim. trampiella (cfr.) d’u se xenera’l verbu destrampillar (cfr.) de fonética castellanizante pol influxu de trampilla; con un encruz con polilla llogróse trampolilleru (cfr.); de trampa llogróse tramposu, a, o (cfr.), tramperu, a, o (cfr.); quiciabes trampal (cfr.) qu’anque amuesa parentescu col foranu (pelo menos en parte) tremedal (cfr.) paez rella- cionase col cast. trampal ‘atolladeru’ (dcech s.v. trampa); en tou casu ta nel aniciu del ast. trampaliar (cfr.) y *trampaletar que guarden rellación con trampoleteru (cfr.) y trampoletón (cfr.); tamién trampalandrán (cfr.) parte de trampa anque ye un compuestu con un segundu elementu, l’arabismu andrán (cfr.) o’l romanismu -andán. La espresión ast. al trampastel (cfr.) podría debese a una formación compuesta de trampa + pastel con haploloxía. |
|
trampada, la 📖: trampada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Trampa, engañu [Cd] con alevosía [Cd]. Venta falsa [Cd].
|
Cfr. trampa. |
||
trampal, el 📖: trampal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Charcu, champán [Sm]. 2. Nieve a medio dilir [Vg].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">loco</i>(TEST)
|
nominato inlo Trampal 1218(or.) [ACL/344]
|
|
||
trampalandrán, ana 📖: trampalandrán🔤: , ana 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana |
<ident class="della" level="1"></ident><trampalandrán [Ay]. trampalandán/ana (o trampalandaina) [y Tb].>(TEST)
|
|
|||
trampaliar 📖: trampaliar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Sobrevivir con engaños y trampes [PSil]: <i class="della">Va</i>(TEST)
|
trampaliando ya asina tira p’alantre [PSil].
|
|
||
trampalosu, a, o 📖: trampalosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
trampastel, el 📖: trampastel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Al</i>(TEST)
|
trampastel ‘a diario, ensin nengún tipu de miramientu’ [Mi. Tb]: Compré-y ropa nuevo y a los tres díes yá lo trai al trampastel [Mi]. ‘(traer) con munchu usu, pa usu corriente’ [Ll]. ‘(traer) ensin nengún procuru (una cosa)’ [Tb]. ‘(tratar) ensin nengún miramientu (a una persona)’ [Tb]: Tratábalu al trampastel [Tb].
|
|
||
tramperu, a, o 📖: tramperu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Tramposu*.///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Amor</i>(TEST)
|
tramperu cuantes vego tantes quiero
|
|
||
trampiar 📖: trampiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
trampiella, la 📖: trampiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{Con cheísmu, trampiecha [Tox]}.///<ident class="della" level="1"></ident>trampilla [Oc. Min].>(TEST)
|
Trampa abierta en suelu [Tox]. 2. Especie de paleta de forma cuadrada que’l molineru llevanta o baxa según nagüe por fa- cer andar o parar el molín (ta asitiada na parte d’abaxo de la canal o bota) [Oc (= pixadoira = puxadoira = pexadoria)]. 3. Bocarrampla [Min]. 4. Dispositivu de cierre de los vagones que tienen puerta [Min].
|
|
||
trampoleteru, a, o 📖: trampoleteru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<br class="della"><b class="della">trampoleteru,</b>(TEST)
|
a, o Tramposu [Pa. Sb]. Cfr. trampa.
|
|||
trampoletón, ona 📖: trampoletón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Tramposu [Ll].
|
Cfr. trampa. |
||
trampolilleru, a, o 📖: trampolilleru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Tramposu [Ac].
|
Cfr. trampa. |
||
tramposacu, a, o 📖: tramposacu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<trampusacu [Sm].>(TEST)
|
Tramposu [Sm] de curtia ambición [Tb].
|
Despeutivu de tramposu, a, o (cfr.) cola amestadura del suf. diminutivo-despeutivu -acu, a, o. |
||
tramposán, ana 📖: tramposán🔤: , ana 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana |
Tramposu de curtia ambición [Tb].
Despeutivu de <i class="della">tramposu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.) cola amestadura del suf.
|
-an(u), -ana. |
||
tramposería, la 📖: tramposería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Actu ilícitu que se tapa con apariencies de llegalidá [Ca]. 2. Trampa o riestra de trampes que se faen nel xuegu [Ca]: <i class="della">Tou </i><i class="della">fu</i>(TEST)
|
una tramposería [Ca].
|
Cfr. tramposu, a, o. |
||
tramposu, a, o 📖: tramposu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+trampusu [Sr. Ay. Ll].>(TEST)
|
Con {munches} trampes [Lln. Sr. Ay. Ll. Tb. PSil]: Está’l des- ván mui tramposu [Lln].
|
Formación abondativa de trampa (cfr.) cola amestadura del suf. continuador de -ōsus, -a, -um. Dende ehí féxose’l nome tramposería (cfr.). |
||
tramuchar 📖: tramuchar🏗️: NO ✍️: NO |
Facer tratos con trampes [R. AGO].
Posible tracamundiu por *<i class="della">trampuchar</i>(TEST)
|
que taría inxertu na llarga familia de trampa (cfr.). Les fontes, n’efeutu, nun son de munchu enfotu y más entá al persaber qu’AGO, anque más curiosu, sigue davezu a Rato.
|
|||
tramullu, el 📖: tramullu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. tarambullu.
|
|||
tranca, la 📖: tranca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<taranca [Oc]. //talanca [Monón (Eo)].>(TEST)
|
Cast. tranca [Pa].
|
Palu gordu [Ac. Ay. Tb. Pr. Tor] pa trancar, pa zarrar la puerta [Pa]. Travesañu [Cd]. Traviesa de madera o fierro pa zarrar la puerta (o ventana) [Ac. Ay. Ri. Cd. Pr]. Barra gruesa de madera pa trancar la puerta [Tb. Sm. Tor]. Maderu llargu pa zarrar puertes y ventanes [PSil. Tox (= tra- banca)]. Maderu estrenchu y llargu [Lln]. Caúna de les esta- ques o llates móviles que formen un tipu de portiella desmon- table [Oc]. Conxuntu de varielles que, encontáu en mourones nos sos cabos, empleguen pa zarrar finques [/Monón (Eo)/]. 2. Torga, palu que se fixa na cabeza de los xatos y vaques pa que nun puedan altravesar los zarros [Os]. Palu gordu y fuerte [Ri]. 3. Pasador [Lln. Mar]. 4. Recorte de madera (o barra de fierro) que se mete ente los rayos de los vagones pa frenalos [Min]. 5. “Pestillo. Cerrojo” [Villah]. 6. Borrachera [Cl. Ac. Ay. Ri. Tb. Sm. Cd. Pr. Tor]. Cfr. trabe. Sobro tranca féxose’l verbu trancar (cfr. atrancar) col so deverbal trancada (cfr.) → dim. trancadiella (cfr.); son tamién de la familia: trancadura (cfr.), *trancadoria → tran- cadoriu (cfr.). Del masculín trancu (cfr. trabe) siguió trancón (cfr.), trancazu (cfr.); tamién el verbu trancar (cfr. atrancar) qu’apaez en compuestos como trancabirláu (trancar + bir- lar); trancafilar (trancar + filar) d’u sigue trancafilón (cfr.). |
||
trancabirláu, ada, ao 📖: trancabirláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Retorcíu [Sb]: <i class="della">Tengo</i>(TEST)
|
os díos trancabirlaos de tanto coser [Sb].
|
Cfr. tranca. |
||
trancacer 📖: trancacer🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
trancacer ‘en gran cantidá’ [Md].
|
** |
||
trancada, la 📖: trancada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<trancaa [Sb. JH].>(TEST)
|
Golpe del carru cuando cai nuna rodada (o cuando monta so- bro una piedra) [Cb. Cp. Ac. Sb. Pr. JH. R]. 2. Aición y efeutu d’inclinar el coxu’l cuerpu cuando anda a un llau y a otru [JH]. //Dar la trancada ‘coxear’ [Lln]. ‘dar un rebote’l carru al tropezar con daqué’ [Lln]. Cfr. tranca.
|
|||
trancadiella, la 📖: trancadiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">trancadiella,</b>(TEST)
|
la Zancaniya [Vg].
|
Cfr. tranca. |
||
trancadoriu, el 📖: trancadoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Palitroque, tranca [Lln]. //<i class="della">El</i>(TEST)
|
maíz tien panoyas como tranca- dorios ‘el maíz tiene panoyes pergrandes’ [Lln].
|
Cfr. tranca. |
||
trancadura, la 📖: trancadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<trancaúra [Min].>(TEST)
|
Aición y efeutu de trancar [Tb].
|
2. Trabadura del carbón [Min]. Dende trancada (cfr.) + -ura. |
||
trancafilar 📖: trancafilar🏗️: NO ✍️: NO |
Entrancafilar<i class="della">,</i>(TEST)
|
andar tropezando un pie col otru [Ay].
|
Cfr. tranca. |
||
trancafiláu, ada, ao 📖: trancafiláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+trancafiléu/á/ao [Ll]. trancah.iláu [Lln].>(TEST)
|
Qu’anda entrancafilándose [Ll].
|
2. Dobláu, plegáu [Lln]. Pp. de trancafilar. |
||
trancafilón, ona 📖: trancafilón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Qu’anda entrancafilándose [Ll].
|
Cfr. tranca. |
||
trancar 📖: trancar🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">atrancar</i>(TEST)
|
& tranca.
|
|||
trancazu, el 📖: trancazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+tranquezu [Ay].>(TEST)
|
Cast. trancazo [Pa].
|
Golpe [Ac. Ay. Pr] dau con una tranca [Ri. PSil. Cd. Tor]. 2. Gripazu [Lln. Pa. Ac. PSil]: Ta na cama con un trancazu [Ac]. Gripe o catarru [Ri. Pr] perfuerte [Cd]. Enfermedá que fai enflaquiar de forma desaxerada [Ri]. 3. Borrachera [Tor]. Dende ast. trancu féxose un aumentativu trancazu d’u siguió’l verbu *trancaciar y, col prefixu ex-, estrancaciar (cfr.); dende un posible deverbal fuerte *estrancaciu llogróse estrancaciatu (cfr.) con suf. vivu -atu, como de cuspe → cus- piatu. Les aceiciones 2-3 ye claro qu’amuesen usos figuraos como alvertimos en tranca ‘borrachera’ (cfr.), aceición 5. |
||
trancedoriu, el 📖: trancedoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Tracalexa del molín [Sm (VB). AGO].
|
** |
||
trancha, la 📖: trancha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. tracha.
|
|||
trancón, el 📖: trancón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Maderu que val pa <i class="della">trancar</i>(TEST)
|
una puerta, una ventana [Arm].
|
2. Forqueta pa sofitar la parte trasera del carru [Cb]. //Tener un trancón ‘ser incapaz de facer la dixestión’ [Arm]. Aum. de trancu (cfr.). |
||
trancu, el 📖: trancu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tranco [Os]. +trencu [Ay].>(TEST)
|
Cast. tranco [Pa]. Palu gordu, especie d’estaca [Os]. Maderu fuerte [Cb. Cp]. Palu grande [Lln] y gordu [Lln]. Palu gordu y curtiu [Ay]. Palu llisu [Cl]. Palu d’usu nun xuegu de neños [Cl]. //-os ‘malos pasos del carru nos caminos con saltuchones [R].
|
|
||
trangayada, la 📖: trangayada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><//trangallada [Tor].>(TEST)
|
|
|||
tranguadera, la 📖: tranguadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><traguadera [Mar].>(TEST)
|
|
|||
trangüezu, el 📖: trangüezu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Estorbu [Oc]: <i class="della">Quita</i>(TEST)
|
ese trangüezo [Oc].
|
|
||
tranguliar 📖: tranguliar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
trangunión, {el} 📖: trangunión🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
(TEST)
|
|
|||
tranlará, el 📖: tranlará🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>La menstruación [Sm].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible eufemismu d’aniciu onomatopéyicu o imitativu d’una canción, en pernidia rellación col ast. <i class="della">tranlarí</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
tranlarí 📖: tranlarí🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
tranquelexíu, el 📖: tranquelexíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Emburrión dau a una puerta trancada [Ca].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible deverbal de *<i class="della">trancalexir</i>(TEST)
|
quiciabes variante de traca- lexar (cfr.) con influxu de trancar (cfr.). |
|||
tranqueru, el 📖: tranqueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tranqueiru [Qu. Vf (Cv)]. tranquero [Os].>(TEST)
|
Cast. tranquero [JH]. Piedra medial del marcu de la puer- ta [Os]. Piedra pequeña del marcu de la puerta que va ente l’aguya y el piederechu [Tene (Qu)]. Piedra llarga qu’altraviesa la parede d’un llau a otru [Vf (Cv)].
|
2. Tabla llateral, maderu que forma parte de la cama del monte [Lln]. Posible deriváu del ast. trabe (cfr.) → trabancu → tra(b)an- queiru → tranqueru. |
||
tranquéu, el* 📖: tranquéu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tranqueo [Llu].>(TEST)
|
Mesa onde se ponen los apareyos de pesca pa llargalos [Llu]. //Pescar al tranqueo ‘pescar poniendo na popa una tabla a mou de mesa onde s’asitia la carnada y un aparatu en forma de cruz d’u salen los anzuelos’ [Llu].
|
Cfr. trabe. |
||
tranquía, la 📖: tranquía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Golpe secu o en secu del carru debíu a los malos caminos [Ay]. 2. Aición de pasar la saliva [Ll]. //<i class="della">Pasar</i>(TEST)
|
tranquías ‘tragar saliva, aguantar en silenciu coses que molesten’ [Ll]. ‘oyer en silenciu coses que presten’ [Ll].
|
Cfr. tranquiella. |
||
tranquiella, la 📖: tranquiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tranca [JH]. 2. Tumbos [R].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Iohanne</i>(TEST)
|
Tranquilla 1207(or.) [MSAH-V/54]
|
Posible diminutivu de tranca (cfr. trabe) cola amestadura del suf. -iella. La documentación ufre un diminutivu anque desconocemos si se trata d’un castellanismu -iella > -illa, o del siempre posible autóctonu -īcula > -iya, acordies con dellos usos gráficos medievales del dominiu reiteraes veces citaos; nesi sen ye posible que’l medieval *tranquiya sía l’antecedente del ast. de güei tranquía (cfr.) con perda de -y- como fiya > fía. Un dim. de tranca ye tranquina y tranquiña (cfr.) que paecen sinónimos del ast. tranquiella (cfr.) y en- contu d’u se fexo’l verbu atranquiellar (cfr.). Un equivalente fónicu ye’l dim. de tranca → tranquina (cfr.) y tranquiña, variante paralela a l’ast. farina y fariña etc. (ghla §4.5.8). Sobro tranquiña féxose tranquiñosu (cfr.). Apolinar Rato paez querer ilustrar l’ast. tranquiella ‘tumbos’ (cfr.) cola fras camina solu, non tranquiella que talmente paez querer afitar un usu verbal (‘camina solu nun anda a tumbos’). |
||
tranquilidá, la 📖: tranquilidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tranquilidad</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Cfr. tranquilu, a, o. |
||
tranquilmente 📖: tranquilmente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">tranquilamente</i>(TEST)
|
[CC].
|
Cfr. tranquilu, a, o. |
||
tranquilu, a, o 📖: tranquilu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">tranquilo</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Posible términu tomáu del cast. como les demás pallabres de la familia tranquilidá, tranquilamente (dcech s.v. quedo). |
||
tranquiña, la 📖: tranquiña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">tranquiña,</b>(TEST)
|
la Tranquiella [JH].
|
Cfr. tranquiella. |
||
tranquiñosu, a, o 📖: tranquiñosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que usa de <i class="della">tranquiñes</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. tranquiella. |
||
transagüelu, a, el/la 📖: transagüelu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
Cfr. <i class="della">tresgüelu,</i>(TEST)
|
a, el/la.
|
|||
transar 📖: transar🏗️: NO ✍️: NO |
Transitar [JH].
Cfr. <i class="della">transíu,</i>(TEST)
|
ida, ío.
|
|||
transir* 📖: transir*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación medieval na aceición de ‘pasar al otru llau’ → ‘morrer’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">muller</i>(TEST)
|
que uenga a ora de transsir por mandar su auer 1145 (1295) [FU/33] Cfr. transíu, ida, ío.
|
|||
transitor, el 📖: transitor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">transistor</i>(TEST)
|
[Sb].
|
Adautación moderna del cast. transistor. |
||
tránsitu, el 📖: tránsitu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tráficu [Qu. Tb].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">si</i>(TEST)
|
fuerit meo transito ante te uiuas in ipsas hereditates 1045 (s. xii) [MSAH-II/153] Cfr. transíu, ida, ío.
|
|||
transíu, ida, ío 📖: transíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Fatigáu, débil, con daqué congoxa o necesidá [Sm].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">sobre</i>(TEST)
|
todo uizino transido non se ardant maas de V cirges
|
|
cfr.) yá nel cast. transir yá nel so participiu transido (deeh; pe2: 397-398), toos ellos semicultos al nun conseñar el pasu -ns- > [s]; c) con nominalización na documentación romance medieval del dominiu ástur: cfr.). Con too, l’ast. tamién conoz transu (cfr.), continuador popular nominalizáu del par- ticipiu fuerte del citáu verbu transīre y qu’acaba confluyendo col continuador del nome llat. transitus,-us ‘pasu’, ‘camín’ (old), ensin dubia proparoxítonu como fai ver la escansión fecha por Ernout-Meillet, trānsitus (em), y por Meyer-Lübke, tra(n)sĭtus (rew). De toes maneres, ast. transu foi responsable d’un nuevu verbu transar (cfr.) quiciabes el verdaderu res- ponsable del desaniciu del medieval transir (cfr.). |
|
transu, el 📖: transu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tránsito </i>[JH]. Cfr. <i class="della">transíu,</i>(TEST)
|
ida, ío.
|
|||
tranucayu, el* 📖: tranucayu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tranucachu [Tb]. tramucachu [Tb].>(TEST)
|
Vuelta’l gatu [Tb].
|
Cfr. nuca. |
||
tranvía, el 📖: tranvía🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cast. tranvía.
|
Ast. y cast. conocen el términu tranvía, d’aniciu nel ingl. tranway (dcech s.v. tranvía). |
||
tranviada, la* 📖: tranviada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////tranviaes [Pa].>(TEST)
|
Sacudíes fuertes que dan los carros [Pa]: Tol tiempu vieno’l carru dando tranviaes [Pa].
|
Cfr. tranviáu, ada, ao. |
||
tranviáu, ada, ao 📖: tranviáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Que lladia’l cuerpu al andar (una persona) [Lln].
D’un participiu débil del posible verbu compuestu del llat. <i class="della">uiare</i>(TEST)
|
‘viaxar’ (em s.v. uia), esto ye, *transuiāre,
|
quiciabes con influxu del modernu tranvía (cfr.) pa xustificar el calte- nimientu de la nasal. Una nominalización del femenín úfrela l’ast. tranviada (cfr.). |
||
tranxar 📖: tranxar🏗️: NO ✍️: NO |
Separtar el vasu de la caña cortándolu con agua (na industria del vidru) [Xx].
<ident class="della" level="1"></ident>Paez pallabra que provién del fr. modernu trancher ‘cortar’, quiciabes inxerida n’asturianu na mesma dómina de <i class="della">gamén</i>, <i class="della">gargansón</i>(TEST)
|
asociaes ente nós a la industria del vidru. El ga- licismu ufierta parientes nos términos castellanos trancha, tranchea, tranchete daos por Corominas-Pascual (dcech s.v. tranchar). Ye posible que’l mesmu galicismu s’allugare más serondamente n’asturianu como trinchar ‘partir carne’ en dómines en que tamién s’inxer en llingües como cast., port. trinchar, cat. trinxar (rew s.v. truncare; pe3: 147).
|
|||
tranzadoria, la* 📖: tranzadoria🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tranzadoira [Sm (= talandoira)]. trancedoira [Sm]. tranzoira [Sm]. trancidoira [Vf (Cv)].>(TEST)
|
|
|||
trañíu, el* 📖: trañíu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
trapa, la 📖: trapa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><trapia [Llg].>(TEST)
|
|
imposible que dende trapa se fexere ast. *sotrapar que güei reconocemos nel posible deverbal sotrapa (cfr.). Un masculín analóxicu de trapa ye ast. *trapu conocíu pel so aumentativu trapón 1 (cfr.). Deriváu del ast. trapa ‘trampa’, ‘mentira’ ye l’ax. ast. *trapaz, trapaza, trapazo d’u hebo siguir el nueva- mente incrementáu col continuador de -ārius, ast. trapaceru, a, o (cfr.). Otru deriváu de trapa foi l’axetivu *trapal d’u se fexo un abondativu trapaleru (cfr.) y, col influxu de trapaceru (cfr.), una amestanza trapalaceru, a, o (cfr.). Nestos casos ye fácil de ver l’averamientu de los derivaos de trapa (cfr.) y tra- pu (cfr.) en dellos aspeutos semánticos. Lo mesmo ha dicise del verbu fechu dende *trapal → *trapalar → trapelar (cfr.), con disimilación vocálica. |
||
trapaceru, a, o 📖: trapaceru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<trapaceiru [Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. y Pr. /Mánt/]. trapaceiru/ iera [Tox]. +trapaciru [y Llg. Ay. Ll]. +trapaciru/trapacera/tra- pacero [Ri]. trapacera [Sb]. trapuceru [Pa. Gr].>(TEST)
|
Cast. trapacero [Sm. PSil], mentirosu [V1830. Pa. Ac. Ay. Ri. Ll. Tb. PSil. Gr. Cd. Pr. /Mánt/]. Tramposu [Tox], falsu [Llg. Pzu]: Ye mu trapacera pa les cartes [Llg]. Engañosu nel dicir [Ay]. Enredador [Tb. Tixileira]. Chismosa (la muyer) [Sb]. Cfr. trapa.
|
|||
trapadina, la* 📖: trapadina🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////trapadinas [Lln].>(TEST)
|
Tocín de xunto a les quixaes del gochu [Lln].
|
Cfr. trapu. |
||
trapadoriu, el 📖: trapadoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. trepadoriu.
|
|||
trapagayu, el* 📖: trapagayu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trapagachu [As. As (i). Oc]. trapacachu [PSil].>(TEST)
|
Felpeyu [PSil. Oc]. Trapu tiráu pel suelu [As]. 2. Falampu de nieve [As (i)]. Cfr. trapu.
|
|||
trapalaceru, a, o 📖: trapalaceru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Tramposu, mentirosu [VBable].
|
Cfr. trapa. |
||
trapaleru, a, o* 📖: trapaleru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<trapaleiru [Cv. Vd]. trapuleiru/era [Tb]. trapuleiru/eira [An]. trapulera [Oc]. //trapalleiro [Tor. /Eo/].>(TEST)
|
De poca seriedá (la persona) [Tb]. Trapaceru [Tor. /Eo/]. En- guedeyón [Tor]. Charrán [Cv], enguedeyón [Vd]. Faladora, charrana, enredadora, chismosa [Oc]. Que censura les con- ductes ayenes (la persona) [An].
|
Cfr. trapa. |
||
trapaleru, el* 📖: trapaleru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trapuleiru [Cv].>(TEST)
|
Farrapu, trapayu [Cv].
|
Cfr. trapa. |
||
trapallida, la* 📖: trapallida🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{Con cheísmu, trapachida [Vd], pues existe <i class="della">trapal</i>.<i class="della">líu</i>(TEST)
|
[Oc]}.> Ruíu d’una cayida, con estrueldu [Vd].
|
Cfr. estrapallar. |
||
trapallíu, el* 📖: trapallíu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trapal.líu [Oc].>(TEST)
|
Ruíu grande, estrueldu [Oc]: La zreizal al caer mitíu muito trapal.líu [Oc].
|
Cfr. estrapallar. |
||
trapallón, ona* 📖: trapallón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<trapallona [Pa. Sb].>(TEST)
|
Que nun ye ardizosa (una persona) [Pa. Sb]. Cfr. estrapallar.
|
|||
trapatiesta, la 📖: trapatiesta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Baturiciu, xaréu [Tor (= zapatiesta)].
|
Posible amestadura de verbu (estrapar) + nome (tiesta). |
||
trapayosu, a, o 📖: trapayosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">trapajoso</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. trapu. |
||
trapayu, el 📖: trapayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trapachu [PSil].>(TEST)
|
Cast. trapajo [Lln. PSil. JH], farrapu [Ce]. Cfr. trapu.
|
|||
trapazón, ona* 1 📖: trapazón🔤: , ona* 1 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona*, 1 |
<trapazona [Vg].>(TEST)
|
Blando (la nieve) [Vg].
|
Cfr. trapu. Camentamos que la nieve ye trapazona cuando ta fecho de nevar trapos o falampos. |
||
trapazón, ona 2 📖: trapazón🔤: , ona 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona, 2 |
(TEST)
|
Perescuru y nublu [Sb. Sm]. Escuru y con nubes baxes y poco intenses [Oc].
|
Ax. rellacionáu col verbu trapecer, variante de tapecer (cfr.) anque pue rellacionase con trapu (cfr.). |
||
trapelar 📖: trapelar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Falar más de la cuenta [Md].
|
Cfr. trapa. |
||
trapería, la 📖: trapería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">trapería</i>, conxuntu de munchos trapos [Ac. Sr. Sm]. Conxuntu de munches prendes de vistir yá usaes [Ac]. Ropa ruino [Sr]. 2. Conxuntu de coses ruines [Ac].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">por bestias mulares e cauallares cargadas de coriambre o de</i>(TEST)
|
traperia [FL (FFLL)] Cfr. trapu.
|
|||
traperu, a, o 📖: traperu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<trapeiru/a [Tb. PSil. y Pr]. +trapiru/era [Ay. Ll]. +trapiru/ trapera/trapero [Ri]. trapera [Sm].>(TEST)
|
Puercu, suciu [Sr. Pr]. Descuidáu nel vistir [Cd]. 2. Mal vista socialmente (una persona) [Ri]: ¿Cómo te da por tratate con esa trapera? [Ri]. 3. Mui esmolíu polos vistíos [Ay. Ll], pera- ficionada (la muyer) a la ropa [Sm]. Aficionada a camudar de ropa [Cd]. 4. Mentirosu [Ri. PSil]. Cfr. trapu.
|
|||
traperu, a, el/la 📖: traperu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<trapeiru/era [Tb]. trapeiru [Sm. Pzu. PSil. Cd. y Pr. Tox].
+trapiru [Ay. Ll]. trapero [Sr]. +trapiru/era [Ri].>(TEST)
|
Cast. trapero [Ll. Pzu], el que trafica en trapos [Sr. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Tox]: Vien como un trapero esti neñu [Sr].
|
|
Cfr. trapu. |
|
trapezáu, ada, ao* 📖: trapezáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<atrapezáu/ada [PSil].>(TEST)
|
Qu’amaga llover de sutrucu (el cielu por cuenta les nubes) [PSil]: Cheva’l parauguas que ta mui atrapezáu [PSil].
|
Quiciabes sía un ax. fechu d’un compromisu ente’l participiu del verbu *atrapezar ‘tar fechu de trapos’ y de trapecer ‘escu- recer’, ‘ponese negro’, variante de tapecer (cfr.). En dambos casos podría dase una alusión a la cualidá del cielu ‘fechu trapos’ o ‘tapecíu’. |
||
trapiar 📖: trapiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><trapear [y Ay. Ar. Sl. Vd. R].>(TEST)
|
|
|||
trapichán, el 📖: trapichán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><trapichante [Pa. Sb. Ll. Cd].>(TEST)
|
|
|||
trapichar 📖: trapichar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><trapichear [PSil].>(TEST)
|
Cast. trapichear [Pa. PSil. Pr], comerciar d’una manera poco seria y con mercancíes destremaes [Cd]. Trapichear, traficar, especular [Tox]. Comerciar [Ac], en negocios de curtiu alga- me [Sb. Tb]. Traficar [As].
|
|
||
trapicheru, a, o 📖: trapicheru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><trapicheiru [Cd. Tox]. trapucheiru/era [Tox].>(TEST)
|
Cast. trapichero [Pa]. Negociante, comerciante [Ac]. Amigu de trapichar [Tox]. Que se dedica a comerciar informalmente [Cd]. Negociante, estraperlista [Sb].
|
|
||
trapiella, la 1 📖: trapiella🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><trapiel.la [PSil. As. Cv]. //trapella [Eo]. trapela [Mánt. Vg].>(TEST)
|
Trampa [JH]. Especie de trampa pa cazar dellos páxaros [PSil. As. Cd. Cv]. Trampa pa parpayares [Vg (¿y trapela?)]. Trampina [/Eo. Mánt/. Vg. JH].
|
|
||
trapiella 2 📖: trapiella 2🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Un</i>(TEST)
|
trapiella ‘quien fala atropellao’ [ByM].
|
Deverbal de atrapellar 2 (cfr.). |
||
trapón, el 1 📖: trapón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Trampa p’atrapar animales (llobos, osos) fecha con palos al- travesaos y cubiertos de tapinos [Sb].
Aum. de *<i class="della">trapu</i>, variante masculina de <i class="della">trapa</i>(TEST)
|
‘trampa’ (cfr.).
|
|||
trapón, el 2 📖: trapón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Pedazu de tierra aplastáu y con raíces de yerba o ensin elles formando un tarrón [JH].
Aum. de <i class="della">trapu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
traponada, la 📖: traponada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<traponá [Ay. Ll].>(TEST)
|
Argayu (de tierra), cayida de cielorrasu [Ay. Tb]: Tábamos na sala ya caíu una traponada [Tb]. Argayu de tierra [Ll]. 2. Nevada [Mi]. Cfr. trapu.
|
|||
traponazu, el 📖: traponazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Golpe col trapu [Ri].
|
Cfr. trapu. |
||
traponiar 📖: traponiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Nevar abondo, trapiar [Ll].
|
Cfr. trapu. |
||
trapu, el 📖: trapu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+tropu [y Bi. y Llg. y Sr]. +trepu [Ay. Ll. Ri]. ++trupu [y Sr].>(TEST)
|
Cast. trapo [Lln. Pa. Cb. Cg. Ac. Llg. Sr. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Tox. JH]. Pañu de cocina [Llg]. Farrapu [Llg. Tox]. Ropa estrozao [Sm], vieyo, sucio, [Cd]. Tela ruino [Cd]. 2. Falampiu de nieve [Lln. Rs. Cb. Cg. Ac. Bi. Llg. Sb. Ay. Ri. Ll. Sd. Qu. Tb. Sm. Cd. Pr. Sl]. 3. Torta perdelgada [Mar]. 4. Vela del barcu [Barriuso (barcos)]. //-os ‘prendes que vis- te una persona’ [Sm]. ‘falampios de nieve’ [Lln. Ac. Ar. Pr]. //A tou trapu ‘a lo grande, nes meyores condiciones’ [LC]. ‘a toa priesa’ [Sr]. //Con todo’l trapu ‘a veles desplegaes’ [Xx (Barriuso: barcos 228) = con tou el trapu largo (sic) [Lls)]. //Comer a ún con trapos y too ‘reñer a daquién fuertemente’ [Llg]. //Tar fichu un trapu ‘tar agotáu, tar fechu polvu físi- camente’ [Llg]. //Dar tras los trapos ‘intentar forciar, vio- lar’ [PSil]. //Ser el trapu de la casa ‘ser el que trabaya na casa y al que toos dan órdenes’ [Cd. Pr]. //(Tratar) como un trapu ‘tratar a daquién ensin respetu nin miramientu’ [Llg]. ‘coaccionar, mangoniar’ [Llg]. //Xuntar los trapos ‘casase o facer vida de matrimoniu (una pareya xeneralmente cuando hai escasos medios económicos)’ [PSil]. ///A cualquier trapu l.laman abrigu [An (i)].
|
|
Del llat. serondu drappus, -i ‘trapu’, de posible aniciu celta como afiten Ernout-Meillet [(em s.v. drappus; Lacroix 2005: 167; tlg 59 (qu’escribe “drapus”)] aunque Corominas-Pas- cual piensen que ye d’orixe sorotápticu (dcech s.v. trapo), términu responsable del ast. trapu, documentáu na fastera más oriental del dominiu a lo cabero’l sieglu xiii. La pallabra tien continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh s.v. drappus). Un aumentativu de trapu ye trapazu (→ atrapazar) → tra- pazón, ona (cfr.) con aplicación a lo que ye escuro o negro como’l trapu o a lo que se compara col trapu, un falopu o falampu más o menos grande de nieve, anque tamién pue acoyer l’influxu de trapecer, variante de tapecer (cfr.). So- bro trapu féxose ast. trapeiru > traperu (axetivu y nome) d’u siguió’l verbu *estraperar güei conocíu pel participiu estra- peráu (cfr.); rellacionaos tarán ast. trapería (cfr.). Sobro trapu féxose trapudu (cfr.); tamién *trapada que conocemos pel so diminutivu trapadina (cfr.) anque aplicao metafóricamente a unos tocinos de les quixaes del gochu. Un dim. de trapu con continuador de -aculus foi trapayu (cfr.) y un abondativu trapayosu (cfr.) col paralelu estrapa- yosu (cfr.) xunto al castellanismu estrapaxosu (cfr.). De trapu féxose l’aumentativu trapón 2 (cfr.) d’u siguió’l tamién aum. traponazu (cfr.) d’u se fexo’l verbu *traponar o traponiar ‘cayer trapos’ (cfr.) con un deverbal traponada (cfr.) ‘aición y efeutu de cayer un gran trapu (anque güei restrinxíu a ‘tra- pu de tierra, de nieve, d’una construcción’). Sol ast. trapu féxose’l verbu trapiar (cfr.) paralelu al so sinónimu de fa- lopu → falopiar (cfr.). L’ast. estrapayar (cfr.) tien un para- lelu estrapallar (cfr.), dambos rellacionaos col ast. estrapar (cfr.). Semánticamente la idea fonda del ast. trapu alviérte- se na aceición §1; figuradamente aplícase tamién, como nel casu del sinónimu farrapu, al falampu de nieve. Les demás aceiciones que s’alvierten nesta familia xustifíquense siempre pel desendolque d’estes dos primeres idees con aplicaciones destremaes según que los falantes fixen la so atención nos as- peutos rellacionaos o n’otros suxeríos de mano. |
|
trapudu, a, o 📖: trapudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<trapuda [Pa]. trapúu, úa, úo [Llg].>(TEST)
|
Non mui altu pero d’abondes cañes averaes al suelu (la planta, l’arbustu) [Sm]. 2. Recortada y fuerte (la fema) [Pa]. Pequeñu y gordu [Qu]. Pequeña y fuerte (una persona) [Llg].
|
|
Cfr. trapu. |
|
trapuxar 📖: trapuxar🏗️: NO ✍️: NO |
Emburriar [As].
Amestanza del siguidor de trans>(TEST)
|
tra(s) y de puxar (cfr.). Lo mesmo que trapuxón de tra(s)- y puxón, aum. de puxu (cfr. puxu y pulsiar).
|
|||
trapuxón, el 📖: trapuxón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">trapuxón,</b>(TEST)
|
el Emburrión [As].
|
Cfr. trapuxar. |
||
traque, el 📖: traque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cañón de xuguete d’artesanía infantil, fechu de sabugu [Cñ]. D’una onomatopeya del estallíu (dcech s.v. traque). En re- llación atópase l’ast. <i class="della">traca </i>(cfr.), que según esti citáu diccio- nariu pue ser catalanismu anque al drae (21ª) <i class="della">traca</i>(TEST)
|
paez-y una voz onomatopéyica. Un compuestu repetitivu ye l’ast. triquitraque (cfr.), común col cast. y dau por Corominas-Pas- cual como un compuestu, pescanciamos que de dos términos onomatopéyicos. Ye posible que’l deriváu traquera apaeza na documentación medieval al sur del dominiu ástur: de la III parte elas traqueras 1250(or.) [MCar-I/283]. Términos rella- cionaos sedríen traquetu (cfr.), traquéu (cfr.), traquinar (cfr.), triquiñueles (cfr.).
|
|||
traquetu, a, o 📖: traquetu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Poco seria (una persona) [Qu].
|
Cfr. traque. |
||
traquéu, el 📖: traquéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Arte de pesca con piedres [PVeiga]: <i class="della">Pescóu</i>(TEST)
|
eso a traquéu [PVeiga].
|
Cfr. traque. |
||
traquinar 📖: traquinar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Maquinar [Vg].
|
Cfr. traque. |
||
tras 📖: tras🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">tres</i>(TEST)
|
2.
|
|||
trasaldíu, ida, ío 📖: trasaldíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="1"></ident>Ruin, de mal aspeutu, por cuenta la mala alimentación (el ga- náu) [Oc]: <i class="della">¡Que vaca más trasaldida! </i>[Oc].
<ident class="della" level="1"></ident>Podría tratase d’un participiu llográu d’una amestadura de
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">trans</i>(TEST)
|
y del verbu alitare ‘alimentar’ (abf) responsable de
|
|
||
trasbarda, la 📖: trasbarda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Altafarra [Md (= altafarra)].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible arabismu, <i class="della">barda</i>(TEST)
|
(cfr. albarda) al que se-y antepunxo l’alverbiu d’aniciu llat. trans > tras.
|
|||
trasbolgar 📖: trasbolgar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Rebosar el líquidu d’un cacíu [Lln (= trasvolcar)]. Llenar en- forma un cacíu [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>Variante del ast. <i class="della">trebolgar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
trascribir 📖: trascribir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">prescribir</i>(TEST)
|
[Tb. Tox].
|
|
||
trasculáu, ada, ao 📖: trasculáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>De pocu culu (una persona) [Cd].
<ident class="della" level="1"></ident>Amestanza del ast. <i class="della">tras</i>(TEST)
|
(cfr.) y culáu, participiu de cular
|
|
||
trasegar 📖: trasegar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
trasera, la 📖: trasera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><traseira [Pzu.>(TEST)
|
|
|||
traseru, a, o 📖: traseru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><traseiru/era [Tb. Sm. PSil. Cd. Tox]. traseiru/eira [An]. tra- seiru [Oc. Vg]. treseru/a/o [JH]. +trasiru/era/ero [Ay]. //trasei- ro/eira [Eo]. treseiro [Mánt].>(TEST)
|
Cast. trasero [Pa. An. Cd. Tox. Vg]. Con más pesu na parte d’atrás (un carru) [Pa. Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Oc. /Eo. Mánt/]. Que s’inclina más p’atrás [JH]. 2. Que tien que ver o s’atopa na parte d’atrás [PSil]. 3. {Nel traxe tradicional masculín asturianu’l calzón llevaba cuatro partes de les cuales dos de- lanteros y dos traseros, estos últimos diben cosíos a la trincha
|
pero los traseros nun se cosíen a los delanteros na parte que correspuende a la cadera, nunos siete centímetros, pa facer la trampa [Vigil 1924a: 45-46]}.
Formación axetival dende l’alverbiu (a)trás (cfr.) cola pospo- sición del continuador del sufixu -ārius, -a, -um. Foi posible la nominalización del masculín (cfr. traseru) como del femenín (cfr. trasera). |
||
traseru, el 📖: traseru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<traseiru [Sm. Tox]. +trasiru [Ay]. //treseiro [Mánt].>(TEST)
|
Culu [Ac. Sm. /Mánt/], nalgues [Tox]. Parte trasera del ani- mal [Ay]. ///El primer añu de casaos, beisos ya abrazos;/el segundu culu cun culu;/ya’l terceiru, palos al traseiru [Sm]. Cfr. traseru, a, o.
|
|||
trasfender 📖: trasfender🏗️: NO ✍️: NO |
Dar un olor permalo [PSil]: <i class="della">L</i>.<i class="della">leva</i>(TEST)
|
aiquí tantu tiempu que trasfiende (sic) [PSil].
|
D’una amestanza del continuador de trans > tras y de feder (cfr.) anque con presencia de nasal antietimolóxica, quiciabes por influxu del ast. arrecender (cfr.). |
||
trasfiguración, la* 📖: trasfiguración🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación, alusivu a una fiesta
llitúrxica:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Nathale</i>(TEST)
|
Epiphania Purificacion Rramos Pascua Acension
|
|
Cfr. trasfigurar. |
|
trasfigurar* 📖: trasfigurar*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Trasfeguróse</i><i class="della">’n</i>(TEST)
|
so presencia [San Mateo 67]
|
Compuestu del trans y del verbu figurar, cultismu tresmitíu per vía eclesiástica. Lo mesmo que’l nome trasfiguración (cfr.). |
||
trasfogueru, el* 📖: trasfogueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. tresfogueru.
|
|||
trasga, la 1 📖: trasga🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<trazga [y Pr (Cv)]. trarga [Ay]. tralga [Ar].>(TEST)
|
Aniella de madera que lleva’l reyu [Cb].
|
Aniella de madera que se pon al cabu d’una cuerda p’atar (la yerba, la lleña) [Sm. Cv] la carga [Ay]. Pieza de madera que lleva la sogata nun cabu p’atar les cargues [Sb]. Aniella oblonga de fierro, cueru o madera que, colgando del xugu per una correa, val pa enganchar la pareya al aráu y pa usos análogos [Ay*. Ll*. Ar*. Sm. Tor*. Mar*. Bard*]. Arandela en medio del xugu per onde pasa’l caidón [Ri]. Pieza de madera puesta al cabu de la soga pela que pasa l’otru cabu p’atar la carga [Oc]. 2. Correa p’atar el timón del aráu al xugu [Ay (N)]. 3. Xeniu míticu [Lln (= trasgu)]. Quiciabes del llat. *transĭca, del verbu *transicāre (deeh s.v. *transicare), iterativu de transīre ‘dir más allá’, ‘pasar’ (em s.v. eo), meyor que dende transjicere ‘facer pasar (per dalguna parte)’ porque’l timón métese na trasga según Coro- minas-Pascual (dcech s.v. trasca). Continuador de *transĭca tenémoslu nel ast. trasga y nel cast. trasca y asítiense tamién otres variantes nes llingües hispániques y en fasteres de la Galia (deeh). Fónicamente alviértese un destremáu momentu na perda de la vocal postónica, pues da pie a resultaos sor- dos en [-k-] (en castellán) o sonoros en [-g-] (n’asturianu); l’ast. tamién ufre un tratamientu inseguru pa la /s/ posnuclear pues al llau d’una dentalización en [θ] pervése un rotacismu en [r] llueu con tracamundiu de líquides en [l]. Semántica- mente l’ast. ufre una primera referencia a l’aniella per onde pasa la cuerda d’atar y, llueu, a la ‘correa qu’ata’ (aceición |
|
|
trasga, la 2 📖: trasga🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Tabierna, chigre [Vg].
Adautación del cast. tasca, pallabra en rellación col verbu
<i class="della">tascar</i>(TEST)
|
(dcech) y con influxu de la familia del ast. trasga 1.
|
|||
trasgada, la 📖: trasgada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición propia d’un trasgu [PSil]. 2. Mala pasada [Cv]. Tras- tada, estropiciu [Cv].
Cfr. <i class="della">trasga</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
trasgaldíu, ida ío 📖: trasgaldíu🔤: , ida ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida, ío |
Cansáu, frayáu [Cn (F)]: <i class="della">Tengo</i>(TEST)
|
que dir a xantar que toi tras- galdíu de fame [Cn (F)].
|
Formación gracies a l’amestadura del continuador del llat. trans > tras- (a vegaes intensivu) y l’ax. ast. galdíu, ida ío (cfr.). |
||
trasgu, el 📖: trasgu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trasgo [Cñ. Cp. Ay]. +tresgu [Ay. Ri].>(TEST)
|
Tipu de duende [Pa] familiar [Pa] carauterizáu peles sos tra- vesures [Lln. Cñ. Sb. Ay. Ri. PSil]: Tas fechu un trasgu (dizse al neñu revolvín) [Sb]. Diablucu [Pb]. Diañu [VBable] bur- llón [As]. Duende, espantu de los neños [R]. Ente mitolóxicu, traviesu pero non malu [Cp]. Ente de la mitoloxía popular del que se cree que fai travesures, revuelve la cacía, dexa sueltes les vaques [Oc]. “Espíritu que todo lo trastorna” [Ay]. //Mir. trasgos “espíritos que não fazem mal a ninguém, mas pregan sustos, fazendo ouvir vozes estranhas o barulhos nocturnos em moradias” [Mirandés (Pires)]. 2. Personaxe revoltosu, que traxina [Lln]. Persona que revuelve [PSil]. 3. Persona que tra- baya de contino ensin aparar [Tb]. 4. Persona poco curiosa [Pa]: No mi seas trasgu [Pa]. Persona poco ardizosa o amaño- sa pa facer les coses [Sm]. Persona torpona con quien s’atopa ún frecuente [Vd]. 5. Persona qu’anda de nueche [Lln].
|
|
Cfr. tresegar. |
|
trasiega, la 📖: trasiega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cambiu de sidra d’un tonel a otru [Pb].
|
Cfr. tresegar. |
||
traslla, la 📖: traslla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<estralla [Vv (Cg)].>(TEST)
|
Lloraza, aru pequeñu de madera, enterizu, que se pon al cabu’l reyu p’atar les cargues [Cg].
|
|
cfr.) por- que fónicamente ta averáu al ast. tralla (cfr.) mentanto que semánticamente paez coincidir cola primera de les aceiciones del ast. trasga (cfr.). |
|
traslláu, el 📖: traslláu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
trasmudáu, ada, ao* 📖: trasmudáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Axetivu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
|
si alguna tierra fo mandada pellos romanos non deve seer trasmudado s. xiii (or.) [FX/333]
|
|
||
trasneváu, ada, ao* 📖: trasneváu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><trasnavada [Ar].>(TEST)
|
|
|||
“trasnieta” 📖: “trasnieta”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
|
|||
“trasnochadura” 📖: “trasnochadura”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Vela o vixilancia per una nueche [FFLL].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">non</i>(TEST)
|
crescan mas elas trasnochaduras [FZ (FFLL)]
|
|
||
trasnochana, la 📖: trasnochana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pel dichu: <i class="della">Vendaval</i>(TEST)
|
de trasnochana, cánto- telo pela mañana [Av].
|
|
||
trasnu, el 📖: trasnu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><//trasno [/Eo. Mánt/].>(TEST)
|
|
|||
traspasar 📖: traspasar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
trasportiar 📖: trasportiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><tresportar [Tb].>(TEST)
|
Cast. transportar [Pa. Sb. Tb].
|
|
||
trastabiar 📖: trastabiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
trastada, la 📖: trastada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<trastá [Sr. Ay. Ri].>(TEST)
|
Travesura [Lln. Ac. Sr. Ay. Tb. VCid]. Aición mala fecha ar- dizosamente y con imaxinación [Ri]. Desatín [JH]. //La noche les trastaes ‘nueche de San Xuan (pues nella yera vezu facer travesures)’ [Rs (i)].
|
|
Cfr. trastu. |
|
trastavaciar 📖: trastavaciar🏗️: NO ✍️: NO |
Traxinar, facer ruíu cola cacía [Lln].
Posible compuestu de <i class="della">trastu</i>(TEST)
|
(cfr.) y vaciar (cfr.).
|
|||
trastayar 1 📖: trastayar 1🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. atristayar.
|
|||
trastayar 2 📖: trastayar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">trastejar</i>(TEST)
|
[V1930]. Verbu entendíu como un tracamundiu por *trasteyar ‘arre- glar les teyes’, non recoyíu nos diccionarios [Sánchez Vicente (2014: 50)].
|
|||
trastazu, el 📖: trastazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+trastezu [Ay]. +trastozu [Sb]. trustiazu [Mi].>(TEST)
|
Cayida [Ri].
|
Golpe [Ac. Sb. Mi. Ay. Tb] fuerte [Ri]: Pegáron- se un trustiazu [Mi]. Cfr. trastu. |
||
trastera, la 📖: trastera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Sitiu onde se ponen les coses que nun valen [Ay].
|
Cfr. trastu. |
||
trasteru, el 📖: trasteru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trasteiru [Pzu. PSil.>(TEST)
|
Trastera [Sr. Pzu. PSil]. 2. Mueble rudimentariu p’asitiar la cacía y coses de comer [Lln]. Cfr. trastu.
|
|||
trastiar 📖: trastiar🏗️: NO ✍️: NO |
Llenar de trastos [Ac] sacando les coses del sitiu [Cp]. Cast. <i class="della">trastear</i>(TEST)
|
[Lln]. Andar ente trastos, moviéndolos [Ay], facien- do ruíu [Lln].
|
2. Facer por ordenar lo que ta desiguao [Ay]. Verbu fechu dende trastu. Dende trastu tamién pudo llograse *trastir que xustificaría trastía (cfr. trastíu, ida, -io). |
||
trastienda, la 📖: trastienda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<trastenda [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. trastienda [Sr. Tox. /Eo/]. 2. Prevención [Sr].
|
Compuestu de tras (cfr.) y tienda (cfr.). |
||
trastíu, ida, ío* 📖: trastíu🔤: , ida, ío* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<trastía [Ac].>(TEST)
|
Con munchos trastos [Ac]: Tienes la casa toa trastía [Ac].
|
¿Sedrá participiu de trastir, variante de trastiar (cfr.)? |
||
trastocáu, ada, ao* 📖: trastocáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<trastucáu [Cd].>(TEST)
|
Trestornáu [Cd].
|
Podría tratase d’una adautación del participiu del verbu cast. trastrocar, con perda d’una de les dos [r] del cuerpu fónicu con averamientu fónicu al verbu tocar. |
||
trastu, el 📖: trastu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<traste [Xx. Ac. Ay. Ri. y Sm. y Cd. y Tox. /Mánt/. JH. Tor].
+trestu/trastos [Ay. Ll]. trastu/trastos [Tb]. trastu/trastes [Pa]. traste/trastos [Ac. Tb]. traste/trastes [y Lln. Tb]. //trastes[/Eo/].>(TEST)
|
Tarecu [Pa. Ll. Tb. PSil. An. JH], oxetu ensin utilidá [Lln. Ac. Ay. Tb. Pzu. Tox. /Mánt/]. Mueble desiguáu, inútil [Ri. Sm. Cd. Tor]. Cosa ruina [Ay]. Cosa vieya ya inútil [Pa. Pr]. 2. Persona que nun val un res [PSil]. Persona qu’estorba, inútil [Lln. Ri. Tb. Sm. Cd. Pr]. Cosa o persona qu’estorba [Tb. Tox]. Persona de pocu arranque [Ac]. 3. Persona de pocu xuiciu [Ay]. 4. Persona revolvina, inquieta [Lln. Tor]. Persona traviesa [Ac]. Neñu traviesu [Ri. Sm. Cd. Pr]. 5. Espaciu ente les cuadernes d’una embarcación [Xx. JH]. Puestu de trabayu nuna embarcación nel momentu de la pesca [Xx]: ¡Ca ún al so traste! [Xx]. //-es ‘trastos’ [/Eo/]. //Tirase los trastos a la cabeza ‘reñer’ [Ac].
|
|
Del llat. trānstrum, -i ‘viga o plancha puesta horizontal- mente enriba d’un güecu ente dos murios’ (em), con conti- nuadores románicos (rew), col desanicie d’una de les líquides por cuenta’l so averamientu (ghla 259). Un abondativu de trastu ye ast. trastada (cfr.), trastera (cfr.), trasteru (cfr.); un aumentativu trastazu (cfr.); tamién una formación en -ura, trastura (cfr.). Dende trastu féxose’l verbu trastiar (cfr.) y el compuestu entrastiar (cfr.), col so deverbal entrastie (cfr.), y el verbu destrastiar y desentrastiar (cfr.). ¿D’un diminutivu de trastu → *trastayu foi posible facer el verbu *trastayar 2 (cfr.) y el compuestu desentrastayar (cfr.)? |
|
trastura, la 📖: trastura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">trastura,</b>(TEST)
|
la Travesura [Lln].
|
Cfr. trastu. |
||
trasversalista, {el} 📖: trasversalista🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
Obreru especializáu na perforación de <i class="della">trasversales</i>(TEST)
|
[Min].
|
Cultismu inxertu cola terminoloxía minera dende’l castellán. |
||
trasvolcar 📖: trasvolcar🏗️: NO ✍️: NO |
Rebosar el líquidu d’un cacíu [Lln (= trasbolgar)].
Posible amestadura de <i class="della">tras</i>(TEST)
|
(cfr.) + volcar (cfr.). Anque la in-
|
formación recoyida en Llanes iguala trasbolgar y “trasbol- car” definiéndoles lo mesmo, abúltanos que podría tratase de dos términos destremaos que nós escribimos trasbolgar (cfr.) y trasvolcar non bien definíos. |
||
tratación, la 📖: tratación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tratu, rellación frecuente y amistosa con daquién [Arm]: <i class="della">Tie- </i><i class="della">nen</i>(TEST)
|
mucha tratación [Arm].
|
Cfr. tratar. |
||
tratador, ora* 📖: tratador🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Términu con un masculín conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">fuy</i>(TEST)
|
tractador he componedor desta auenencia 1267(or.) [ACL/456] Cfr. tratar.
|
|||
tratamientu, el 📖: tratamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+tratamiintu [Ay].>(TEST)
|
Control médicu [Xral].
|
2. Mou de tratase [Ay]. //Tar a trata- mientu ‘tar sometíu a un control médicu’ [Ac]. Cfr. tratar. |
||
tratante, el 📖: tratante🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tratanti/a [Pr].>(TEST)
|
Cast. tratante [Pa. Cñ]. El que merca y viende ganáu [Lln. Ac. Ay. Ri. Tb. PSil. Cd. Pr. /Mánt/. Tor]. El que merca y viende en xeneral [Pr].
|
|
cfr.). |
|
tratanza, la 📖: tratanza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Tratu, tratamientu [JH].
|
Cfr. tratar. |
||
tratar 📖: tratar🏗️: NO ✍️: NO |
Comerciar [Lln. Ac. Ay. Ri. Tb. PSil. Cd. Pr. /Mánt/]. 2. Te- ner rellaciones [Ay. Ri. Tb. PSil]: <i class="della">Nun se tratan </i>[Tb]. Tener bones rellaciones [Tb. Cd]: <i class="della">Trátanse muchu </i>[Tb]. 3. Intentar [Ay. Tb]: <i class="della">Trataba</i>(TEST)
|
d’engachalu ya nun yara a faelu [Tb]. 4. Ocupase d’una cosa [Ri].
|
|
||
tratáu, ada, ao 📖: tratáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><tratáu/tratá [Cl].>(TEST)
|
|
|||
tratáu, el 📖: tratáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tratado</i>(TEST)
|
[JH]. //-aos ‘capitulaciones matrimoniales’ [JS].
|
|
||
tratu, el 📖: tratu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+tretu [Ay. Ri].>(TEST)
|
|
Cfr. tratar. |
||
través 📖: través🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">traviés.</i>(TEST)
|
||||
travesada, la 📖: travesada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Porción de fariña, granu o bien otra cosa asemeyada que se toma con una mano abierta [Cg]. Puñáu de cualquier cosa [Lln]. Lo que cabe d’una vez na mano [Pa. JH]: <i class="della">Diomi</i>(TEST)
|
una travesada de h.abes pa iñiciame [Pa]: Una travesada de sal [JH]. //-as ‘caminos de ganáu horizontales’ [Or (Sordo = tra- viesas)]. ‘varies travieses xuntes’ [Bulnes (Lln)].
|
Posible deverbal de travesar (cfr.). |
||
travesal, el 📖: travesal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trasversal [Min].>(TEST)
|
Galería de piedra vivo ensin entibación (na mina) [Llg]. Ga- lería que corta les capes de carbón a escuadra [Ri]. Llabor d’accesu a la capa con direición normal a los estratos [Min]. Galería que corta los estratos [Min]. //-es ‘travesaños’ [Lln].
|
Cfr. traviesu, a, o. |
||
travesaña, la 📖: travesaña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Zuela de mangu llargu [JH].
|
Cfr. traviesu, a, o. |
||
travesañu, el 📖: travesañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">travesaño </i>[Lln. Pa]. Palu puestu en posición tresversal pa torgar el pasu [Pa]. 2. Viga de la casa [Cl]. Viga del suelu del horru [Cl]. 3. Traveseru, maderu que s’alluga detrás del fueu [Lln]. //<i class="della">Travesañu’l suölu</i>(TEST)
|
‘viga que sostién l’entarimáu inferior’ [Cl].
|
Cfr. traviesu, a, o. |
||
travesar 📖: travesar🏗️: NO ✍️: NO |
<trevesar [Cb. Ac. y Sb. DA]. atravesar [y Lln. Ay. Tb. Pzu]. altravesar [y Tb. y Sm]. atraversar [JH].>(TEST)
|
Pasar pel mediu [Xral]. Poner en mediu [Lln. Cl. Pa. Cb. Ac. Sb. Ay. Tb. Sm. Cd. JH. DA]. Interponer [Ac. Tb]: Hai que travesalu en mediu [Tb]. 2. Cruzar [Lln. Tb. Pzu]. 3. Difi- cultar [Ay]. 4. Facer travesures [Cl]: Rapacín, ñon mi travie- ses [Cl]. //Atravesase (una persona a ún) ‘resultar antipática, insoportable (una persona)’ [Ac. Sr. Tb]: Traviésaseme esa muyer y nun la aguanto [Sr]. //Atravesase (daqué a daquién) ‘resultar difícil (daqué a daquién)’ [Ac. Tb].
|
|
Del llat. transuersāre ‘mover’, ‘remover’, ‘esparder so- bro’, ‘chiscar’ (em s.v. uertō; abf) con continuadores romá- nicos (rew s.v. transuĕrsāre) ya panhispánicos (deeh s.v. *transuĕrsāre). Un compuestu col continuador del prefixu dis- ye ast. destravesar (cfr.). |
|
travesariu, el* 📖: travesariu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<travesario [Ri].>(TEST)
|
Cualquier cosa qu’atraviesa a otra [Ri].
|
Cfr. traveseru, a, o. |
||
travesáu, ada, ao 📖: travesáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+travesóu [y Llg]. altravesáu [y Tb. Sm]. atravesáu [y Tb. PSil].>(TEST)
|
Puestu en mediu, cruzáu [Lln].
|
Qu’estorba [Lln. Tb]. 2. Qu’escaleya de contino [Pa. Tb. R]: Tópaslu tol día atrave- sáu ensin faer nada [Tb]. 3. Difícil d’enseñar, testón [Ac]. Traviesu [Pa. Cg. Llg. PSil. Cd. Cv], desobediente [Tb. Sm]: El nenu ya mui altravesáu [Tb]: Yo h.ui un rapaz mui trave- sáu [Pa]. 4. Que mira torcío [Pr]. 5. De mala intención [Pr]. Retorcíu, rebelde, malintencionáu [Tb. Sm]. 6. Bien vistíu, traxeáu [Ca]. //Tener atravesáu (a ún) ‘tener noxu, aversión (a ún)’ [Tb. Tox]. Pp. de travesar. |
||
travesera, la 📖: travesera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cordal pequeñu de montes [Ri. Sm]. 2. Tablina que va en sen tresversal a les eslores [Cñ (Barriuso: barcos 219)]. //<i class="della">En tra- vesera</i>(TEST)
|
‘en diagonal, atravesáu’ [Llg]; Dexé’l coche en trave- sera [Llg].
|
Cfr. traveseru, a, o. |
||
traveseru, a, o 📖: traveseru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Traviesu [JH].
|
Del llat. transuersārius, -a, -um ‘atravesáu’, ‘tresversal’ (em s.v. uerto; abf). De la nominalización pue siguir ast. travesera (cfr.) y traveseru (cfr.) anque tamién podría xus- tificase dende’l neutru llat. trauersarium qu’en pl. defíne- se como ‘vigues tresversales’ (abf). Un semicultismu ye ast. travesariu. |
||
traveseru, el 📖: traveseru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<traveseiru [Tox. Mar]. travesero [Ar]. //traveseiro [Eo].>(TEST)
|
Travesañu [Tox. /Eo/. JH]. Palu atravesáu nes trébedes d’u cuelguen los potes [Ar]. 2. Pieza de fierro que s’alluga a lo llargo de la cocina pa suxetar les cazueles [Mar].
|
|
Cfr. traveseru, a, o. |
|
traveséu, el 📖: traveséu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación y toponimia (ta 729;
tt 214):
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">heredat he en Rymori. ⌐ en bastiliones. ⌐ en </i><i class="della">trauessedo</i><i class="della">. ⌐</i>(TEST)
|
en Sancta andrea. ⌐ en cascaru. ⌐ quanta heredat he des- de castielu 1246(or.) [ DOSV-II/229]
|
|
||
travesía, la 📖: travesía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aire del norte [Lln. PVeiga] (en mes de marzu), que tarrecen los pescadores [Llu]. Aire del norte que suel venir con vaga- mares [Cp (= nortazo [Cp] = +ñortezu [Cp]). Aire contrariu que se recibe de llau [Cñ]. Aire de poniente [R].
Cfr <i class="della">traviesu, a,</i>(TEST)
|
o.
|
|||
travesón, el 📖: travesón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Traviesa de les escaleres de madera [Bi]. Viga o ponte de ma- dera so la que descansa l’árbol del molín [Pa (Molín)]. Trave- sañu [Cg. Ac. Sm] que xunta les parigüeles de les caballeríes [Pr]. Travesañu que va sol exe del carru [Ll]. Palu grande y fuerte, por exemplu’l de trancar la puerta [Cb]. Pieza del ho- rru [R]. Caún de los llistones de madera de la gradia [Pi. Cp]. Parte de la gradia [Cl]. Brazu del escañu de la cocina [Cv]. 2. Fierro de marcar los animales [Sb].
Cfr <i class="della">traviesu, a,</i>(TEST)
|
o.
|
|||
travesura, la 📖: travesura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Sitiu qu’atraviesa [Lln. Tb]. 2. Cast. <i class="della">travesura</i>(TEST)
|
[Ay. Tb].
|
|
||
traviés, el 📖: traviés🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><través [Lln. Md].>(TEST)
|
Cast. través [JH]. Direición tresversal [Ca]. //Al través ‘en travesía horizontal’ [Lln (= a través = en través)]. //Al traviés ‘al través’ [Ca. Qu. JH]. ‘al revés’ [Llg]: Punxisti’l pantalón al traviés [Llg]. ‘a la escontra, a contrapelo’ [Llg]. //De tra- viés ‘en diagonal’ [Cd. JH]. //D’atraviés ‘en diagonal’ [Sm].
|
|
||
traviesa, la 📖: traviesa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Travesura [Cb]. 2. Palu atravesáu [Pa]. 3. Traviesa del ferro- carril [Ac. Ay. PSil. Cd]. <i class="della">Travesón </i>[Sm]. Travesañu [Cd]. 4. Porción de cosa suelta y non líquida que cabe na poza d’una mano [Cñ]. //<i class="della">-es</i>(TEST)
|
‘caminos de ganáu horizontales’ [Or (S)].
|
|
||
traviesu, a, o 📖: traviesu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+traviisu [Ay]. +traviisu/traviesa/travieso [Ri]. //traveso/a [Eo].>(TEST)
|
Cast. travieso [Ay. /Eo/], revolvín [Ri. Tb. Cd]. 2. Colos cuer- nos perabiertos (la vaca) [Os]. //De travieso ‘de través’ [JH].
|
determina conas sortes de Pyo e con una parede trauiesa encima [s. f.] [SPM/552]
|
Del llat. transuersus, -a, -um ‘que va a través o de través, tresversal’ (em s.v. uerto; abf), ensin dulda en rellación eti- molóxica col verbu transuersare (em) que sigue nel ast. travesar (cfr.), con asitiamientu románicu ya panhispánicu. Ye claro qu’ha postulase en transuersus, -a, -um una tónica curtia, ĕ, pa xustificar los nuesos resultaos diptongaos (rew s.v. trauĕrsus). L’ast. ufre una nominalización tanto masc. traviesu (cfr.), como fem. traviesa (cfr.) anque tamién po- dríen entendese dende’l llat. trānsuersum ‘el través’ (em). L’aceición de traviso nel últimu poema paez un castellanismu que se correspuende cola 5ª aceición del drae: ‘que vive dis- trayíu en vicios, especialmente nel de sensualidá’ (X. Busto). Ensin dulda frutu de los dixebraos contestos xustifíquense dellos usos alverbiales (§b). L’alverbiu llat. trānsversē (em s.v. transuersus) pue xustificar l’actual través o traviés (cfr.). L’ast. ufre ensin diptongar por tratase de formaciones vieyes con desplazamientu del acentu travesón (cfr.), travesía (cfr.), traveséu (cfr.) ésti tamién con asitiamientu toponímicu (tt 214); a la so vera cola amestadura del suf. -āneus travesañu (cfr.), travesaña (cfr.); -ālis, travesal (cfr.). D’una formación conxetural en -ūra sigue ast. travesura (cfr.). Dende traviesu xustifícase l’abondativu travisiegu, a, o (cfr.). |
|
travisiegu, a, o 📖: travisiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Qu’atraviesa, que va en sen tresversal, oblicuu [Oc]. 2. Pe- rinquietu, pertraviesu, que fai munches diablures [Tb]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
|
un nenu travisiegu [Tb].
|
Cfr. traviesu, a, o. |
||
traxe, el 📖: traxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<traxi [Pr].>(TEST)
|
Cast. traje [Lln. Llg. Ca. Tb. JH]. Vistíu [Ca]. 2. Aspeutu [Pr].
//Corta-y a ún un traxe ‘falar mal d’una persona’ [Sr]. ///Con un bon traxe atápase’l ruin linaxe [LC].
Del port. traje, yá d’usu mediáu’l sieglu xvi (dcech s.v. traer). Sobro traxe hebo facese un verbu *traxear güei conocíu pel participiu traxeáu (cfr.) y pel compuestu de ex- o forma sosi- guiente, estraxáu (cfr.). |
|||
traxeáu, ada, ao 📖: traxeáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cast. <i class="della">trajeado</i>(TEST)
|
[Lln. Ca. Tb]. Bien vistíu [Ca. Tb]. Cfr. traxe.
|
|||
traxedia, la 📖: traxedia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tragedia</i>(TEST)
|
[CSil. JH]. 2. Gran desgracia [Ac].
|
yo si te hubiera dejado qué altragerias me vinieran [Munthe 1888-1889: 48, 27] {Camiento qu’alteración del cultismu cast. tragedias} Del grecismu en llat. tragoedia ‘cantu o drama heroicu’ (dcech s.v. tregedia) términu qu’acaba refiriédose al conteníu del cantu heroicu y a lo que s’asemeya al conteníu del cantu heroicu. Averáu ye’l términu yá rellacionáu de vieyo tráxi- cu, a, o (cfr.), tamién llegáu a nós per vía semiculta, como traxedia. |
||
tráxicu, a, o 📖: tráxicu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">trágico</i>(TEST)
|
[Ca. Pzu]. Desgraciáu [Ca]. Cfr. traxedia.
|
|||
traxillar 📖: traxillar🏗️: NO ✍️: NO |
Tragar [V1830].
Según Sánchez Vicente (2014: 51): “Pel so significáu podía- mos inferir que ta en rellación con <i class="della">traguilón</i>, <i class="della">ona</i>(TEST)
|
‘fartón’ (...) y suponer un enquivocu por traguilar”. Pero nun ha escaecese que podría ser un intentu d’adautación
|
del cast. trajelar ‘co- mer’, ‘tragar’ (drae). |
||
traxín, el 1 📖: traxín🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
Dim. de traxe.
|
|||
traxín, el 2 📖: traxín🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cast. <i class="della">trajín</i>(TEST)
|
[Lln. Cg. Ay.Tb. Sm. Pzu. Cd. Pr. JH]. Cfr. traínar.
|
|||
traxinador, ora 📖: traxinador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Cast. <i class="della">trajinador</i>(TEST)
|
[Lln].
|
Cfr. traxín. |
||
traxinante 📖: traxinante🏗️: NO ✍️: NO |
Que <i class="della">traxina</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del part. de presente del verbu traxinar. |
||
traxinar 📖: traxinar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cast. trajinar [Lln. Cg. Ay. Pzu. Cd. Pr. JH]. Aparentar que se trabaya muncho [Ay].
|
|
||
traxinería, la 📖: traxinería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">trajinería</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. traxín 2. |
||
traxineru, a, o 📖: traxineru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><traxineiru [Pzu].>(TEST)
|
Cast. trajinero [Cg. JH]. 2. Recaderu [Pzu]. Deriváu de traxín 2 (cfr.).
|
|||
traxugar 📖: traxugar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
traxumán, el 📖: traxumán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><traximán [Ll. Sm]. truchimán [Ay]. trachimante [Ri].>(TEST)
|
Tratante de poca categoría [Ay. Ll. Ri. Tb. Sm].
|
|
||
traxumar 📖: traxumar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><traximar [Ll].>(TEST)
|
|
|||
trayedor, el 📖: trayedor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><traidor [Vd].>(TEST)
|
|
|||
trayedura, la 📖: trayedura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">traedura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. traer. |
||
trayella, la* 📖: trayella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<trayel.la [Cv].>(TEST)
|
Atadura que se da a un carru de yerba o rozu, echando la soga de los piértigos a la trasera [Cv].
|
Cfr. tralla. |
||
traza, la 📖: traza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">traza</i>(TEST)
|
[Ac]. Intentu, intención [Vv. Tb. PSil]: Tien mun- cha traza d’arreglase [Vv]: Nun hai traza de nada [Vv]. Postura, mou [Tb]: Nun fai traza pa faelo al derechas [Tb]: A ver si pones trazas de faelo [Tb]. 2. Apariencia, aspeutu, figura d’una persona o (animal) o cosa [Ay. Tb. Sm. Cd. Tox]. Aspeutu, apariencia [Pzu]. Aspeutu, pinta [Llg. PSil]. Xeitu, arte que se pon pa facer una cosa [Cn]: Non, colas trazas que pones nun puede salite bien [Cn]: ¡Vaya traza ropa que trai! [Llg]: ¡Menuda traza cara que te dexó! [Llg]: ¡Vaya traces que lleva! [Llg]. //En traza ‘de valor’ [Ac]: Nun facéis nada en traza [Ac]. ‘de verdá, bien fecho’ [Tb]. //Nun facer traces ‘facer mal daqué cosa, dexar daqué incompleto’ [Llg]: Nun fai traces de comer [Llg]: ¡Vaya traces que fai de vistise! [Llg].
|
|
Cfr. trazar. |
|
trazar 1 📖: trazar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<atrazar [JH].>(TEST)
|
Intentar [Sm. Cd]: Que naide trace de quitámela [Sm]: Tra- zóu de quita-y el prau [Cd]. 2. Trazar [JH]. 3.Tener en pro- yeutu [/Mánt/].
|
Quiciabes del llat. *tractiāre verbu que tien continuadores románicos centro-occidentales (rew) ya panhispánicu (deeh; dcech s.v. traer). Frente a esto l’ast. conoz el semicultismu tra- tar (cfr.) dende tractāre ‘traer’ (ghla §4.4.1), a la escontra del popular trechar (cfr.). Un posible deverbal sedrá l’ast. traza d’u se fexo col suf. siguidor de -ūra, ast. atrazadura (cfr.). |
||
trazar 2 📖: trazar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. tarazar.
|
|||
trebáu, el* 📖: trebáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
“Trebado.-Tipo de pan de trigo de masa compacta (Cabrales)” [ByM].
|
** |
||
trebe, el 📖: trebe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. trébole.
|
|||
trébede, la 📖: trébede🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<trédebe [y Lln].>(TEST)
|
Cast. trébede [Lln. Pa]. Trípode, trespiés [Pzu]. Poyu asitiáu a la vera’l fueu, cuando ye de baldosa o piedra [Sb]. Poyu grande o mesa con base de piedra o d’azulejos que se llevanta sol llar de la cocina y delantre de la chimenea [Ca]. Encontu de fierro de forma circular sol que s’alluga una vasía [Vv]. Cfr. trébedes.
|
|||
trébedes, les 📖: trébedes🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<trébades [y Rs. Cb]. /////las trébedes [Tb]. /////estrébedes [y Cl. Ac. Ll. Sl. y Qu. y Sm. y Ar. y Gr. Mar]. istrébidis [As]. trébidis [As]. trébenes [y Ay]. tréboles [Ac]. es trebes [SCi- prián].>(TEST)
|
Cast. trébedes [Lln (= la trébede). Rs. Ca. Cb. Ay. Tb. Sm. PSil. As. Gr. SCiprián]. Instrumentu de tres pates onde s’asitia, sol fueu, una vasía [Pa. Ac. Llg. Sr. Sb. Ay. Ri. Pr. Tor]. Chapa de tres pates que s’alluga sol llar [Cl. Ac. Ll. Ar. Qu. Tb. Sm. As. Sl. Arm. Mar]. Instrumentu de la cocina de lleña [R]. Cualquier utensiliu de fierro con mangu, pies y fi- gura de reya pa poner al fueu [Sb]. Chapa pa frir [Ca]. ///Tres pies é una corona, trébedes son tontona [RCarta 140]. Tres pies y una corona, trévedes son, tontona [ALl (Esfoyaza)].
|
|
sultaos de güei. Los demás fenómenos evolutivos entiéndense perbién dende’l procesu evolutivu del asturianu (ghla §3.2.4;
§3.3.2; §4.9). Amás de la perda de dalguna fricativa sonora, vese’l tracamundiu de d-l, d-n, too ello almisible asina como la posibilidá d’una metátesis trébede (cfr.) → trédebe. La per- da de les vieyes referencies semántiques del términu al dir sustituyéndose per otros más modernos fai entender la inse- guranza de delles de les definiciones citaes. |
|
trebella, la 📖: trebella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">trebella,</b>(TEST)
|
la Barrena [JH].
|
Cfr. trebellu. |
||
trebellar 📖: trebellar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Barrenar [JH].
|
Cfr. trebellu. |
||
trebellu, el 📖: trebellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">trebellu,</b>(TEST)
|
el Barrenu [JH].
|
Cfr. tarabiellu 1. |
||
trebexu, el 📖: trebexu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. trebeyu.
|
|||
trebeyador, ora 📖: trebeyador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<{“trebeyor” [V1830] sedría tracamundiu por <i class="della">trebeyador</i>(TEST)
|
(Sánchez Vicente 2014: 51).> Que trebeya [JH]. “Curredor” [V1830].
|
Cfr. trebeyuu. |
||
trebeyadura, la 📖: trebeyadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">trebeyar</i>(TEST)
|
[JH]. Cfr. trebeyu.
|
|
Del llat. tripēs, -edis ‘de tres pates (un intrumentu)’ (old), con continuadores románicos (rew), con dellos continuadores his- pánicos (deeh). El fechu de referise a un oxetu solu xustifica, en dellos sitios, el desaniciu de la -s (cfr. trébede) asociada davezu a la idea de pluralidá. La presencia de es- pue debese a la fusión de la pallabra col artículu precedente, sía ésti las, les, sía un continuador del llat. ipsas [→ (s)as-, (s)es-]; n’efeutu, foron posibles realizaciones *(l)astrébedes, *(l)estrébedes, *(es)astrébedes o *(es)estrébedes d’u son esplicables los re- |
|
trebeyamientu, el 📖: trebeyamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">trebeyar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. trebeyu. |
||
trebeyar 📖: trebeyar🏗️: NO ✍️: NO |
Enredar [DA] (falando de les rapaces), andar en xuegos, re- tozar, cast. <i class="della">travesear</i>(TEST)
|
[JH]: Llos ñeños están trebeyando en suqueru [JH]. Andar en xuegos [Cb. Cp. R], enredar [V1830]. Cast. retozar [GP. Xo (Instrucción): 279. Cg. Canella 263. R]. 2. Retozar home y muyer [Canella 264. ByM]. 3. Ocupase de destremaos llabores, de distintes obligaciones [R].
|
|
||
trebeyón, ona 📖: trebeyón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">trebeyón,</b>(TEST)
|
ona Xuguetón, retozón [JH].
|
Aum. de trebeyu (cfr.). |
||
trebeyu, el 📖: trebeyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>trebexu [Ca].>(TEST)
|
Cast. trebejo [Cg], xuguete [Cb]. Cast. alhajilla curiosa y de ruin valir que val pa entretenese los neños [JH]. Xuegu, xu- guete, diversión [R]. Utensiliu o trastu usáu pa cualquier cosa [Ca]. 2. Retozu, enredu, travesura o inquietú de los rapazos [JH]. Diversión, entretenimientu [JH]. 3. Cortexu nel baille del pericote [Cobas: ALl (Bellezas)]. //-os ‘coses menudes o pequeñes’ [R]. ‘cast. trebejo, xuguete’ [Cp]. ‘utensilios nece- sarios pa un trabayu determináu’ [Lln].
|
|
de’, variante de trébede (dcech s.v. trebejo). Dende llueu, re- fugamos partir del llat. tripudium, como proponía Xovellanos (Apuntamiento 317), pues nun se xustifica’l vocalismu tónicu nin el resultáu port. con []. Ye claro que l’ast. trebeyu (y los citaos castellán y portugués) nun pue entendese dende’l llat. tripudium por razones que cinquen al vocalismu tónicu y al consonantismu -dj-. Tampoco nun sedría xustificable d’un conxetural *tripĕdium. Pela mesma razón nun sedría acoyible partir del verbu llat. tripediāre, doblete serondu de tripudiāre ‘facer una danza sagrada’ → ‘danzar’ (em). Un compuestu de trebeyu ye estrebeyu (cfr.), con un ax. aum. trebeyón, ona (cfr.); otros siguidores sedríen trebeyador (cfr.), trebeyadura (cfr.), trebeyamientu (cfr.). De trebeyu féxose trebeyar (cfr.). L’ast. trebexu ye un castellanismu. |
|
trebisca, la* 📖: trebisca🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////trebiscas [Mar (lla = trobiscos = trebiscos)].>(TEST)
|
Cañes del carbayu’ [Mar].
|
** |
||
treblindar 📖: treblindar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. tresbildar.
|
|||
trebolar, el 📖: trebolar🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Plantación de trébol colloráu [Lln].
|
Cfr. trébole. |
||
trébole, el 📖: trébole🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trébol [y Llg, Mo (llaa 28)]. y Tb. y PSil. Cd]. trébule [Pzu].
/////trebe [Cv].>(TEST)
|
Trifolium pratense [Llg, Mo (llaa 28)]. Trifolium repens [Llg, Mo (llaa 28). Ri. Cd]. Planta del xéneru Trifolium [PSil]. Cast. trébol [Lln. Cl. Pa. Cg. Llv. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Pzu. Cv. Vd]. Planta de la familia de les Fabaceae [Sm]. Planta que se sema p’alimentu del ganáu y se recueye per San Antonio [Ac (= falfa)]. 2. Baille del trepeletré [Purón (Lln)]: Bailaban el trébole [Lln]. //Trébol blanco ‘Trifolium repens’ [Mo (llaa 28)]. //Trébole montés ‘Trifolium repens’ [Llg (llaa 28)]. //Trébol rojo ‘Trifolium pratense’ [Mo (llaa 28)].
|
|
Del llat. trifidus, -a, -um ‘dividíu en tres púes, en tres pun- tes’ (old; abf), con dalgún continuador románicu (rew s.v. trĭfĭdus) anque nun lu conseñen nes llingües hispániques nin García de Diego nin Corominas-Pascual (deeh; dcech). Dende trifidus sedría acoyible un primer resultáu *trévedo (ghla §4.9) → trébol (con una nueva metátesis de l) como nel so día afitamos (cghla 227) y qu’alloña la idea de tar delantre d’un grecismu tresmitíu como préstamu pel catalán (apud Dworkin 2012: 62). Nun sabemos si nello tuvo daqué importancia’l fechu de la existencia llatina de tribolus o tribu- lus, -i ‘abrueyu’, ‘trébol acuáticu’ (abf) que podría ser seron- du y non conseñáu nin por em nin por old. Dende la variante femenina trĭfĭda, y con un comportamientu evolutivu aseme- yáu, siguió’l diminutivu trebolina (cfr.). Tamién ye posible ver nel femenín trĭfĭda un procesu evolutivu → *tréveda → *trev’da → trelda (cfr.) responsable d’un verbu treldar (cfr.). A la vera de trifidus atopamos el continuador del llat. bifidus ‘dividíu en dos partes’ (old) > *béfedo → *béd’fo → bel- fu (cfr.). Al empar ye posible xustificar dende *acĭfĭdus, -a, *acĭfĭdus tien más garantíes d’aceutación por encadarmase dientro d’un conxuntu de términos averaos (belfu, trébole, trelda) y por razones d’acentuación dao que delles esplica- ciones tradicionales parten d’una amestanza con un segundu elementu tónicu, -fŏlium, imposible de xustificar acentual- mente. La esplicación d’autores como García de Diego que parten del llat. *aciphum, regresión de *aciphylum siguiendo el modelu de triphylum ‘trébol’ (deeh) tampoco nun ye afaya- diza como tampoco lo ye entender acebru, gall. acibro, dende *aciphylum (deeh s.v. *aciphylum). Al nuesu entender nin dende trifolium, nin dende aquifolium (mghe §42.2), podríen xustificase, por cuestiones d’acentu, los resultaos ast. de tipu trébol, acebu (cghla 226-228). Dende trébol féxose’l deriváu trebolar (cfr.) col sufixu abondativu -al frecuente na forma- ción del nome d’árboles, especialmente frutales. |
|
trebolén 📖: trebolén🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Entrar</i>(TEST)
|
de trebolén ‘entrar de sópitu’ [Ll].
|
** |
||
trebolga, la 📖: trebolga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Baturiciu [R].
Deverbal del participiu fuerte de <i class="della">trebolgar</i>(TEST)
|
(cfr.), de la mesma manera que lo ye’l masc. trebolgu (cfr.).
|
|||
trebolgamientu, el 📖: trebolgamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">trebolgar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Formación sol ast. trebolgu (cfr.). |
||
trebolgar 📖: trebolgar🏗️: NO ✍️: NO |
<trebulgar [Sm. y Pr]. tresbolgar [Sm]. atrebolgar [Ri].>(TEST)
|
Cocer o ferver a borbotones [Cb. Ll]. Fervollar [Cg. Sb. Ay. Ri. Ar. Tb. Mn. Cd. Pr. Oc]: El pote ta trebolgando tola ma- ñana [Tb]. Ferver con fuerza [Llg. Ll (MP). JH]. Entamar a ferver un líquidu [Sm]. Salir un líquidu del cacíu cuando fierve perapriesa [Lln]. 2. Ponese crespu’l mar faciendo mun- chu ruíu [JH]. 3. Tener puxu, intensión (un sentimientu, una pasión) [JH]. 4. Falar muncho y de priesa [Cd]: María mucho trebolga [Cd]. Cfr. abollar.
|
|
Del llat. *transbullĭcāre (cfr. abolligar) frente a Xovellanos (Apuntamiento 319) que ve n’ast. trebolgar (cghla 226; pe2: 11; pe4 s.v. abolligar) rellación con *rebullicare y bullio; una variante de trebolgar ye ast. trasbolgar (cfr.) una espresión daqué más conservadora, pero non trasvolcar (cfr.). Dever- bales de trebolgar sedríen trebolga (→ trebolguera), trebolgu (→ trebolgamientu) → trebolgón (cfr.). |
|
trebolgón, ona 📖: trebolgón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<trebulgón [Oc].>(TEST)
|
Que fala mal y de priesa [Cb]. //Cocer a trebulgón ‘ferver a borbotones fasta rebosar el líquidu’ [Oc].
|
Aum. de trebolgu (cfr.) con un usu semánticu figuráu na acei- ción conseñada. |
||
trebolgu, el 📖: trebolgu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+trebulgu [
Burbuya al ferver [Ay]. 2. Xaréu, baturiciu [Ay. Tb]: <i class="della">Muchu</i>(TEST)
|
trebolgu hai nesta casa [Tb].
|
Deverbal del participiu fuerte de trebolgar. |
||
trebolguera, la 📖: trebolguera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu que namái conocemos pel dichu y que paez llograr un sentíu figuráu dende ‘xaréu’ → ‘dispendiu’, ‘gastu inne- cesariu’: <i class="della">El</i>(TEST)
|
día la Candelera medirás t{o} yerba y cebera; si tienes como tuviste comerás como comiste, si no{n}, aprieta la trebolguera [LC] {anque d’otros falantes recuéyese apierta la cebadera}.
|
Formación iguada sobro ast. trebolga + suf. (cfr. trebolgar). |
||
trebolina, la 📖: trebolina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<terbolina [y Tb]. terbulina [Qu. y Tb]. trebulina [y Tb]. tribu- lina [y Tb]. tresbolina [y Pr].>(TEST)
|
Trifolium repens [Llg (llaa 28)]. Trelda [Tb]. Planta de trébol cultivada pa les vaques, más grande que’l trébole [Lln].
|
2. Alfalfa [Pr]. Cfr. trébole. |
||
trebozu, el* 📖: trebozu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><treboizu [Qu]. Peselbe [Qu].
<ident class="della" level="1"></ident>Del llat. tripodium, -ii ‘trípode pequeñu’ (abf) con un resul- táu posible pa -dj- n’asturianu (ghla §4.4.4.3f). La presencia del dipt. [oj] en Quirós supón un estadiu previu ast.-oc. [ow] (ghla 23) y qu’aconseya ver l’influxu del ast. <i class="della">bouzu>(TEST)
|
bozu (cfr.). Semánticamente alviértese un tratu asemeyáu a lo dicho del so pariente trebu (cfr.). En rellación podría tar el verbu destribuzar (cfr.).
|
|
||
trebu, el 📖: trebu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Madera del peselbe [Qu].
<ident class="della" level="1"></ident>Del llat. tripus, -odis ‘de tres pates’ (abf), con posible no- minalización y referencia, quiciabes, a un tipu particular de peselbe. En realidá paez un términu equivalente a <i class="della">trebe </i>que consideren variante de <i class="della">trébede</i>(TEST)
|
(dcech s.v. trebejo).
|
|||
trece 📖: trece🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><treci [Cl. R].>(TEST)
|
Cast. trece [Cl. R. Xral].
|
domingo trelze dias del mes de octubre 1426(or.) [SB/328] b)
|
Del llat. trēdecim ‘trece’ (em), con continuadores llargamen- te espardíos peles llingües romániques (rew) ya hispániques (deeh). La documentación medieval ast. amuesa una notable frecuencia del resultáu autóctonu que velariza la primera con- sonante del grupu románicu -d’c- (ghla 265), “trelze” a la vera del actual trece. |
|
trecegar 📖: trecegar🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu intensivu de <i class="della">cegar </i>[Ll]. 2. Cansar les manes y piernes [Ri].
D’una amestanza del continuador de trans>(TEST)
|
tras- (cfr.) y el verbu segar (cfr.). Semánticamente pervése un usu figuráu na 2ª aceición onde’l cansanciu equipárase al de la siega. ¿O se- drá variante de tresegar (cfr.)?
|
|||
trecemesín, ina, ino 📖: trecemesín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
Cast. <i class="della">trecemesino</i>(TEST)
|
[JH].
|
De l’amestadura del ast. trece y d’un dim. axetiváu de mes (cfr.). |
||
trecenu, a, o 📖: trecenu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que sigue n’orde a {… <i class="della">novenu,</i>(TEST)
|
decenu}, docenu [Md].
|
Paez que ye una formación fecha sol numberal trece (cfr.) cola amestadura d’un suf. ordinal. Corominas-Pascual tienen cast. treceno como deriváu de tre- ce, usáu por Berceo, que foi llueu sustituíu pol cast. trezavo y pol cultu decimotercio (dcech s.v. tres). |
||
treceñu* 📖: treceñu*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu que namái conocemos pela documentación na posi- ble aceición de ‘espaciu de trenta años’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
|
que non paren treçeno al iuro que am o al testamiento ca a dios faz engano quando per trezeno tuelle las cosas dela eglisias [FLl (BN) 17]
|
|
Del llat. tricennium, -i ‘espaciu de treinta años’ (dlfac), térmi- nu que fadrá referencia a dellos usos de propiedá o derechu. Que se trata d’una referencia al numberal ‘trenta’ sofítenlo los ax. tricenarius, triecennalis y el nome tricennium conseñaos na documentación llatina (em s.v. tres) y medieval d’otres fasteres (mllm). En tou casu na documentación sureña del dominiu ás- tur paez que’l continuador del suf. -īnus llucha col continuador de -enus. Los problemes d’interpretación gráfica puen empobi- nar a tracamundios medievales de treceñu y de trecenu. |
|
trecha, la 📖: trecha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<treicha [Vg. y Llomb]. treita [Sm. Bab. Pzu. PSil. Vil (Cru- ce). Bard. y Llomb. Cn (Oc; F). Vf (Cv)].>(TEST)
|
Trozu de camín percuestu [Cn (Oc)]. Terrén percuesto per onde esbarien los balagares de yerba [Sm]. Valle estrenchu y emprunu pel qu’esbaria baxando la lleña que se corta en monte [Sm (= gulipa)]. Camín qu’abre monte abaxo l’agua al llover y que puen emplegar pa baxar lleña, madera o rozu pa llueu cargalo en carru [Vf (Cv)].
|
2. Regueru secu (Cn (F)]: Fixenon la cabana na treita, pero como vuelva a haber in- chenta, a buen seguru que-ys la cheva [Cn (F)]. 3. Gran carga de lleña que se baxa arrastrando per una cuesta pergrande por ser difícil carretalo con carru [Llomb]. Montón de lleña fe- chu en monte onde nun llega’l carru y que los bues arrastren fasta’l camín [Vg]. Conxuntu de cañes entretexíes con que se baxa lleña del monte [Vil (Cruce)]. Conxuntu de piornos entretexíos que se lleven a casa arrastrándolos primero pela treitoira, si la hai o pel monte abaxo, y llueu pelos caminos [Bab]. Montón de lleña atáu con un sogayu [Ar]. Fexe de lle- ña [Pzu] que s’arrastra pelos barrancos per onde nun pasen carros [Bard]. 4. Conxuntu de cañes que se ponen na parte d’atrás del carru arrastrando pa que faigan de frenu [PSil]: Si nun yía pola treita nun somos a baxare’l carru [PSil]. 5. Conxuntu de cañes que lleva detrás de sí la pareya pa esparder el cuchu nos praos onde se cuchó enantes [PSil]. Fila de raíces y maleza que va dexando tres de sí quien abre o cava un te- rrén [Cv]. 6. Conxuntu de pataques que cubren una superficie allargada, que va dexando na tierra l’obreru, cuando arranca esta planta según avanza sol terrén [Cv]. //Baxar de trecha ‘baxar dalguna cosa arrastrándola’ [Sb]. un carro de lenna o una treyta e otro de paja e la paja danla en agosto [LJurisd 160] ni colar por sovre el orio con las trechas 1668 [Sayam- bre/112-40] Del llat. tractus, -a, -um, part. de trahere ‘arrastrar’, ‘tirar de daqué’ (em). De la so nominalización sigue’l femenín trecha (deeh) y el masc. trechu (cfr.). El masc. tamién pue xustificase dende tractus, -us ‘aición d’arrastrar’, ‘trechu’ (em) según propunxeren (deeh s.v. tractus; dcech s.v. traer). Derivaos son trechada (cfr.), trechador (cfr.), trechadura (cfr.). |
||
trechada, la* 📖: trechada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<trechaa [Sb].>(TEST)
|
Trechu o estaya ensin vexetación en monte p’arrastrar la ma- dera [Sb].
Formación abondativa dende trecha (cfr.) o deverbal de tre- char (cfr.). |
|||
trechador, ora 📖: trechador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">trechador,</b>(TEST)
|
ora Que trecha [JH].
|
Cfr. trecha. |
||
trechadura, la 📖: trechadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">trechar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. trecha. |
||
trechar 📖: trechar🏗️: NO ✍️: NO |
<treitar [Sm].>(TEST)
|
Esllizar lleña pelos trechorios o treitorios [Sm]. 2. Raxar [Cñ], facer estielles, fender un maderu [JH]. Tronzar [V1830]. 3. Abrir cualquier cosa (la cabeza, el quesu) [JH. R]. Raxar, abrir el pescáu pa salalo [JH]. Abrir y salar les sardines cu- rándoles llueu al aire [Cg]. Abrir en canal les sardines [Xx]: Sardines trechaes [JH].
|
|
Del llat. tractāre ‘arrastrar con puxu’, ‘trabayar’, ‘remanar, manexar’, ‘facer riegos o seches’ (em s.v. tracto), siguió ast. trechar y atrechar (cfr.) xunto con continuación románica (rew) ya cast. (deeh), teniendo a la vera dellos cultismos (cfr. trazar). Nel verbu trechar pudo dase l’influxu del correspon- diente trajectāre ‘altravesar’, ‘pasar de parte a parte’ (abf), formáu sol llat. trajectum aniciáu nel participiu de traicere ‘pasar al traviés’, altravesar’ (old), con continuadores romá- nicos (rew). Una formación compuesta de in > en- úfrela l’ast. entrechar (cfr.) d’u surde’l deverbal entrecha (cfr.) que, pol averamientu fónicu, almite l’influxu semánticu del llat. stric- tus, -a, -um ‘apertáu, estrenchu’ (abf). |
|
trecheres, les 📖: trecheres🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<trecheras [Os. Ay. Ar]. tricheras [Mar].>(TEST)
|
Pieces de madera peles que xira l’exe’l carru [Os. Sb. Mar]. Pieces corves que suxeten l’exe al treme [Ay]. Pieces del ca- rru [Ar]. Cfr. trechoria 1.
|
|||
trechoria, la 1 📖: trechoria🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<trechora [JH]. treichoria [Tb]. trichoria [Sl]. /////trichoira [y Sm]. treitoria [Oc]. treitoira [y Sm. Bab. Cv. Tox. An. /Eo. VC (Cruce)/]. tritoira [Cv]. traitoira [y Sm. Tox]. tiritoira [Oc. Vd]. tritoira [Cv. Oc]. tilitoira [Oc]. ////truitoira [Cv. An. Vil (Cruce)]. ////estrechories [Lr]. /////{Percorreición de cheísta, l.leitoira [Vd]. tril.louria [Cn (F)]}.>(TEST)
|
|
|||
trechoria, la* 2 📖: trechoria🔤: , la* 2 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 la*, 2 |
<ident class="della" level="1"></ident><treitoira [Bab].>(TEST)
|
Sitiu per onde s’arrastren les treitas fasta’l camín [Bab]. Quiciabes del llat. tractōrius, -a, -um ‘que val p’arrastrar’ (em s.v. traho), con nominalización del femenín. Meyer- Lübke (rew s.v. tractōrius) parte d’esti étimu pa xustificar la variante ast. oc. treitoiras que nós inxerimos s.v. trechoria 1 (cfr.). Lo mesmo fai García de Diego (deeh s.v. tractorium) anque s.v. strictorium ‘lo qu’apierta’ inxer compuestos del tipu gall. entreitoiras, etc. |
|||
trechoriada, la 📖: trechoriada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Carga de lleña [Bulnes (Lln)].
|
Cfr. trechoria 1. |
||
trechoriega, la 📖: trechoriega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Lleña (pa tol iviernu) [Cl (i)].
|
Cfr. trechoria 1. |
||
trechoriu, el* 1 📖: trechoriu🔤: , el* 1 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 el*, 1 |
<trechorio [GP]. //trechorios [Lln]. trichorios [Lln].>(TEST)
|
Ciñidor o apertador o abrazador del exe del carru [GP].
|
//-os ‘tazos de madera qu’apierten l’exe’l carru del país (van inxeríos nunos furacos llamaos verdugos)’ [Lln (= trechorias = trichorias)]. |
|
|
trechoriu, el 2 📖: trechoriu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<trechorio [Os. GP]. treitoiru [Sm. Pzu. PSil. As. Cn (M)]. treitoriu [Sm]. traitoiru [As (Oc)]. truitoiru [Oc]. +trichuriu [Ri]. ////trechorios [Lln].>(TEST)
|
Senderu perpendicular al pie d’un monte, pela lladera d’ésti, pa echar a valtos lleña o madera [LV] y que foi abiertu (el senderu) en monte pol agua qu’arroxa al llover [Ri]. Ca- mín cuestu per onde baxen arrastrando lleña del monte [Oc]. Senderu estrenchu na falda d’un monte per onde echen a ro- dones les cargues de lleña [Os. Cb. Pzu]. Caleyu del monte pa baxar madera y lleña a rastru [As]. Especie de canal en te- rrén perempruno [As (Oc)]. Camín derechu o riegu que baxa la lladera d’un monte per onde baxa la lleña [Cn (M)]. Sitiu del monte pa baxar la lleña [PSil]. Valle estrenchu y cuestu [Sm] pel qu’esbaria la lleña cortao en monte [Sm]. 2. Beyu, escobiu [Sm]. 3. Filera de raíces y maleza que va dexando tres de sí quien llabra [Ri]. 4. Conxuntu de pataques en file- ra que se van dexando na tierra según se van sacando [Ri]. //-os ‘sitios del monte per onde echen a rodones les cargues de lleña’ [Bulnes (Lln)].
|
|
Del llat. tractōrius, -a, -um ‘que val p’arrastrar’ (em; abf), con continuadores n’Italia (rew) y nominalización n’asturianu onde tamién se conoz el correspondiente feme- nín trechoria 2 (cfr.). |
|
trechu, el 📖: trechu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<treitu [Pzu. PSil. SCiprián]. //treito [Mánt].>(TEST)
|
Cast. trecho [Pzu. /Mánt/]. 2. Tragu de vinu [PSil. SCiprián (= chupe)]. //A trechu ‘a menudo’ [Lln].
|
|
Del llat. tractus, -us ‘aición d’arrastrar’, ‘trechu’, ‘llende con trazos’ (em), con continuadores románicos (rew) ya hispáni- cos (deeh; dcech s.v. traer). Na segunda aceición de nueso cal- tiénse tamién la idea que tresmite’l llat. tractum y yá conoz el verbu correspondiente trahere ‘pasar daqué (que se bebe) d’un tragu’ (em). |
|
trécula, la 📖: trécula🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
//Tocar la trécula ‘andar moviendo dalguna prenda o daqué que se lleva colgando en cuerpu’ [Md].
|
Podría tratase d’una adautación ast. de tecla, pallabra d’aniciu inciertu (dcech s.v. tecla) qu’acueye una espresión como si se tratare d’un diminutivu semicultu. |
||
“tregua” 📖: “tregua”🏗️: NO ✍️: SI |
Pallabra conocida pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">aquestas</i>(TEST)
|
voltas cum de altras e de las treguas dent fidiadores
|
faga
|
cfr.). |
|
trelda, la 📖: trelda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<trielda [Cñ (llaa 27). Ac].>(TEST)
|
Trifolium pratense, cast. trébol rojo [Cñ (llaa 27)]. Planta de los praos que miedra en matoxu, mui xunta y alta; cómela bien el ganáu en verde [Ac]. Papilionácea emplegada como pación, de forma de trébol [Tb (= terbolina)].
|
2. Barru perba- tío, blando [Ll]. Cfr. trébole. |
||
treldar 📖: treldar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Tupir, espesar [Ar].
|
Cfr. trébole. |
||
“treldas” 📖: “treldas”🏗️: NO ✍️: SI |
Cfr. <i class="della">trébedes.</i>(TEST)
|
||||
trema, la 📖: trema🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<triema [Ll].>(TEST)
|
|
|||
tremada, la 📖: tremada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Midida de yerba, carrada pequeña [Cn (MG)].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible deverbal del ast. <i class="della">tremar</i>(TEST)
|
1 (cfr.). Nesti sen una tre- mada nun ye sinón la yerba que cabe y carreta un carru nel treme 1 (cfr.), de la mesma manera qu’una carrada ye un ca- rru cargáu.
|
|||
tremadura, la 1 📖: tremadura🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
|
|||
tremadura, la 2 📖: tremadura🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident><tremaúra [Min].>(TEST)
|
|
|||
tremar 1 📖: tremar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Esparder pel suelu [Cr. Ac. Ay. Tb]: <i class="della">Tremóulu</i>(TEST)
|
tou pol suelu; la casa ta toda tremada de mazanas [Tb]. Tar les coses espardíes [Cd]. Tar el suelu enllenu de frutos [Ay]. 2. Desordenar [Tb]: Nun hai quien entre en cuartu; ta tremáu [Tb]. Poner les coses fuera del sitiu, desordenar [Sm. Cd]. 3. Tirar carbón pel suelu al cargar los vagones, tirar madera de cualquier forma al descar- galo [Min]. 4. Poner el treme al payar [Ll]. Cubrir con cañes el pisu del payar [Ay]. Cubrir el suelu d’una casa, d’una habita- ción, d’un carru, d’un corral, con tables, rames, maderos [JH].
|
Del llat. extrēmus, -a, -um ‘asitiáu a lo cabero’ (old), ‘estremu’, ‘(el) más alloñáu’ (em) sol que se fai’l verbu serondu extremare ‘tar a lo cabero’ (dlfac) > ast. estremar (cfr.) que tanto significa ‘separar’ como ‘diferenciar’ que, en tou casu, supón un alloña- mientu físicu o intelectual. D’ehí que, cola perda de la primera sílaba, se xustifique ast. tremar, que tanto val pa ‘xebrar’ o ‘es- parramar’ o ‘esparder’ como pa referise a lo que frecuentemente ye la so consecuencia ‘desordenar’, ‘desiguar’. El deverbal del participiu débil de tremar ye ast. tremáu (cfr.); el del infinitivu ye ast. treme ‘pisu, suelu’ (cfr.); refierse a lo que se pon pa dixebrar dos espacios. Lo mesmo ha dicise de la so presencia toponímica (ta 227; 705; 819; tt 197; García Arias 2016a: 820) onde ye po- sible la variación de xéneru según se refiera a un prau estremu o a una tierra estrema, esto ye, alloñáu o nun sitiu que fai dixebra; ello dexaría tamién entendelo dende l’ax. (ex)trēmus, -a, -um; con too, la presencia d’espresiones del tipu La Treme, La Triema obliga a almitir l’influxu verbal pa xustificar la diptongación an- tietimolóxica espardida dende’l verbu tremar como diximos nel so día. Una observación semántica más rellativa al ast. treme: el fechu de que munches vegaes los tipos de suelu que xebren verticalmente los espacios foron fechos d’un entretexíu de va- res, o xebatu, conllevaba un fenómenu non espreciatible como ye que cimblaren ya tuvieren una flexibilidá notable. Ello pudo favorecer l’asociación de los continuadores de extremare > ast. tremar 1 colos de tremere > ast. tremer (cfr.) → tremar 2 lo que fadría entender meyor dellos aspeutos semánticos del ast. treme (cfr.). En rellación etimolóxica con tremar 1 ta l’ast. tremadura 1 (cfr.). Dende tremar pudo facese un verbu romance compuestu como paez ufrir l’ast. entremar ‘buscar’ (cfr.) quiciabes cona idea primaria de *‘buscar ente les coses espardíes’. |
||
tremar 2 📖: tremar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. tremer.
|
|||
tremáu, ada, ao 📖: tremáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+tremóu [y Llg]. tromáu [y Llg]. +tromóu [y Llg]. +treméu/ tremá/tremao [Ri].>(TEST)
|
Perllenu [Ri] con abondancia de daqué [Llg. Ll. Tb]: Ta’l ca- mín tremáu castañes [Llg]: Ta tremao [Ll. Tb].
|
Pp. de tremar 1 (cfr.). |
||
tremáu, el* 📖: tremáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tremao [Ar].>(TEST)
|
Suelu del payar y tenada (suel facese de palos llargos y vara- les) [Ar].
|
2. Pisu del carru [Ar]. Nominalización del masc. del part. débil del verbu tremar 1 (cfr.). |
||
tremazal 📖: tremazal🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Terrén muelle según s’alvierte al pisalo [Ar].
|
Cfr. trema. |
||
trembalegada, la* 📖: trembalegada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<trembalegaa [Sb].>(TEST)
|
Montón, gran cantidá de daqué [Sb]: Facínse unes trembale- gaes de chorizos… [Sb].
|
Cfr. tromba. |
||
trembir 📖: trembir🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">temblar</i>(TEST)
|
y tremer.
|
|||
trémbole 📖: trémbole🏗️: NO ✍️: NO |
Temblante [AGO].
Del alv. llat. tremule ‘axitándose’ (abf)>(TEST)
|
*trem’le con una xeneralización -mbl- (*tremble) y, llueu, con una reposición vocálica → trémbole.
|
|||
treme, el/la 1 📖: treme🔤: , el/la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<el treme [Cl (i). Llg. Ri. Qu. Tb. Sm. JH]. /////la treme [Lln. Sb. Sm]. la tren [Espina (Oc)]. la trene [Sl]. /////trieme [Sm]. treme [Cp. Ay. Cv]. tremen [y Pi. y R]. tremel [y Cp] {que, acordies col contestu, debería lleese *<i class="della">trémel</i>}.>(TEST)
|
Suelu o pisu del payar [Cl (i). Llg. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm]. Rames, tablines con que se fai’l suelu del payar o que se po- nen debaxo de la vara yerba como aisllante [Ay]. Suelu o pavimentu de la tenada, cuartu, corral, carru [JH]. Suelu de madera, tabláu [Sb. Ay]: La treme del carru yámase soyáu [Sb]. Caúna de les tables con que se fai’l tilláu del carru [Cv (= tremera)]. Carru ensin exe nin ruedes, llechu del carru [Cv (= tremera)]. Tabláu, particularmente el del carru [JH]. Llechu del carru [Pi. Cp. Ac. Llg. Ay. Ce. Sl. Oc. JH]. 2. Cebatera pa xebrar el ganáu nes cortes [Ri]. 3. Plataforma sobro la que se prensa’l vinu [Cn (Cv) (= emina)]. Mesa del llagar [Bu (Eo)]. //Nun tener treme ‘nun tener gobiernu nin orde na alministra- ción de dalguna cosa’ [Ll. Ri].
|
|
del llat. -amen, -umen y que tendíen a des- aniciar la -n (tremen) onde foi posible’l tracamundiu -n con -l *trémel; c) dende tremen féxose una incrementación del con- tinuador del coleutivu llat. -ētum d’u siguió ast. tremeneo (cfr. tremenéu) y l’amestáu con sub- → soltremeneo. |
|
treme, la 2 📖: treme🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<trieme [Ar. Bab. Pzu. Vg. Llomb].>(TEST)
|
Sitiu llamargosu [Lln. Bab. Vg]. Terrén blando [Ar], muelle, con agua [Pzu]. Terrén pantanoso en que se funden y puen desapaecer los animales [Llomb]. Cfr. trema & tremer.
|
|||
tremecer 📖: tremecer🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Tremer, temblar [R. AGO].
|
Del llat. tremescere ‘tremer’ (old) yá conseñáu n’Alexandre (según dcech s.v. temblar) y xustificáu etimolóxicamente por García de Diego (deeh). Al empar conséñase tamién el compuestu estremecer (cfr.) pero non l’ast. entremecer (cfr.) qu’esixe otru tratamientu acordies cola so semántica. |
||
tremedal, el 📖: tremedal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<br class="della"><b class="della">tremedal,</b>(TEST)
|
el Folleru [Villah].
|
Cfr. trema. |
||
tremendosu, a, o 📖: tremendosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+tremendusu [Ay].>(TEST)
|
Tremendu, pergrande, terrible [Ay].
|
2. Qu’amuesa les sos opi- niones ensin miramientu de les ayenes [Cl]. Cfr. tremendu, a, o. |
||
tremendu, a, o 📖: tremendu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+tremindu [Ay].>(TEST)
|
Cast. tremendo [Cl]. 2. Pergrande [Cl], terrible [Ay].
|
|
Del llat. tremendus, -a, -um ‘terrible’ (old), quiciabes per vía culta si acoyemos la escansión ufiertada por Corominas-Pas- cual tremĕndus (dcech s.v. temblar). Una nueva formación en -ōsus sedrá responsable del ast. tremendosu, a, o (cfr.). |
|
tremenéu, el* 📖: tremenéu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tremeneo [Ay (N). Mi].>(TEST)
|
Pisu de madera de la casa [Ay].
|
2. Barullu, xaréu, riña [Mi]: ¡Menudu tremeneo armaron madre y fíu! [Mi]. 3. Llabor llar- gu y duru de facer [Mi]: ¡Menudu tremeneo que me metí de- pués qu’acabaron los pintores! [Mi]. //Soltremeneo ‘lo que ta debaxo del tremenéu’ [Ay]. Cfr. treme 1. |
||
trementina, la 📖: trementina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">trementina</i>.
<i class="della">Tomaréis</i>(TEST)
|
la salmoria y el torbisco,/zumaque, pulepule y malbarisco/trementina, xabón, lleche d’obeyes [El Ensal- mador 68-69]
|
|
||
tremer 📖: tremer🏗️: NO ✍️: NO |
<tremar 2 [AGO]. trimir [LV. AGO]. trimbir [As].>(TEST)
|
|
|||
tremera, la 1 📖: tremera🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Suelu o pisu del carru o carriella [Sm]. Caúna de les tables con que se fai’l tilláu del carru [Cv (= treme)]. Carru ensin exe nin ruedes, llechu del carru [Cv (= treme)].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">El</i>(TEST)
|
día la can-
|
delera mirarás la tu tremera, si tienes como tenías seguirás como seguías, si no apretarás la trebolguera [Qu (LGarcía)]. Formación sol ast. treme (cfr.) cola amestanza del continua- dor del suf. -āria. |
||
tremera, la 2 📖: tremera🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Llamorgal [Vv]. 2. Hinchón [Sb]: <i class="della">¡Va</i>(TEST)
|
tremera que traés! Pincho’i (sic) l’abiéspora y trae ua tremera... [Sb]. 3. En- redadera [R]. //Fechu una tremera ‘que nun tien solidez (un edificiu)’ [Cg]. ‘achacosa (una persona)’ [Cg]. Y si está muy mojada se hará barro al macearla y saldrá tremera la tapia [Grangerías xviii: 717] y si hubiere tremeras en las mismas espetarás alissos muy espessos [Grangerías xviii: 762]
|
|
cfr.). Sobro tremera féxose tremería (cfr.). |
|
tremería, la 📖: tremería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Terrén lliento, enllagunao.
<i class="della">Y</i>(TEST)
|
para ser prado de catorce carros de yerba, basta lo ál de las primeras tremerías para baxo y nacimiento de las aguas [Grangerías xviii] Cfr. tremera 2.
|
|||
tremesín, ina, ino 📖: tremesín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
De tres meses [Lln]. //-<i class="della">inas</i>(TEST)
|
‘pertempranes (les pataques)’ [Lln].
|
Del llat. trimēnsis, -is ‘que miedra en tres meses’ (em s.v. mēnsis; abf), con dalgún caltenimientu románicu (rew) ya hispánicu (deeh), siguió’l continuador del sufixáu en -īnus -ín que, nun primer momentu, nun s’asociaba a la idea de diminutivu. |
||
tremesina, la 📖: tremesina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////tremosinas [Oc].>(TEST)
|
Enfermedá que provoca nel paciente un temblor continuu [Cv]. Enfermedá (de persones, d’animales) [JH]. 2. Venada, gran enfadu [ByM]. //-as ‘espinielles’ [Qu]. //Tener tremosi- nas ‘tremar de fríu’ [Busmente (Oc)].
|
|
Cfr. tremer. |
|
tremielga, la 📖: tremielga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Pescáu, {tipu de pexe} [Ce].
|
Cfr. mielga 1. |
||
tremís* 📖: tremís*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu que namái conozo pela documentación en llatín:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
|
accepi de uos pro ipso que In carta resonat In tremisse que mihi bene conplacuit 917 (or.) [SV]
|
Del masc. llat. trēmis, -issis ‘moneda del Baxu Imperiu co- rrespondiente a un terciu del aureus’ (em). Trátase d’una voz tamién conocida en dellos cartularios hispánicos (lhp) pero ensin niciu nel ast. de güei, cosa llóxica darréu que’l so usu como moneda de cambiu abenayá que foi desaniciáu. |
||
tremolar 📖: tremolar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Mover al aire [Ay].
|
Podría tratase d’un castellanismu (cfr. torbolín). |
||
tremolín, el 📖: tremolín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tremulín [Lr. Tb].>(TEST)
|
Remolín (d’aire, d’agua) [Lr].
|
2. Baturiciu, remolín [Ay. Tb]. Tremolina [Tox]. Cfr. torbolín. |
||
tremolina, la 📖: tremolina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Baturiciu, ruíu [Tb].
Cfr. <i class="della">terbolina</i>(TEST)
|
(cfr.) con tracamundiu de llabiales.
|
|||
tremontana, la 📖: tremontana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tresmontana [Sb. Ll].>(TEST)
|
Cast. tramontana [Pa. Ll]. //Perder la tremontana ‘perder la orientación’ [Pa]. ‘perder el tinu, la orientación’ [Sb (perder la tresmontana)]. ‘obrar o falar fuera de razón, perder la cha- peta’ [Ll (perder la tresmontana)].
|
Podría tratase d’una adautación d’un italianismu tramontana, entendíu popularmente como un compuestu con un primer elementu continuador del llat. trans. En tou casu ye’l mesmu italianismu que s’alvierte nel cast. tramontana (dcech s.v. monte). N’ast. foi posible’l llogru d’un masculín analóxicu tramontanu (cfr.). Semánticamente ye almisible ver en tre- montana usos figuraos. |
||
tremor, el 📖: tremor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Temblor [AGO].
|
Del masc. llat. tremor, -ōris ‘aición o estáu de temblar’ (old), con dalgún continuador románicu (rew) ya hispánicu (deeh). |
||
tremoria, la 📖: tremoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tresmoria [y Pa]. tremolia [Cl. Co (VB). Am]. tremunia [Mar. Bard]. /////tramueya [Arm]. trimueya [Cab. SCiprián]. trimuo- ya [SCiprián]. tremoa [Lln (Cg)]. /////tremuela [VCid].>(TEST)
|
Moxeca del molín [Lln (Cg). Os. Co (VB). Am. Pa. Arm. Mar. Cab. SCiprián. VCid]. Parte del molín [Cl]. 2. Parte de la ile- sia allugada baxo’l coru [Bard].
|
Del llat. trimodia, -ae ‘vasía de tres modios de capacidá’ (old; abf), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; Lliberdón 27) magar les duldes etimolóxiques y non siempre bien sofitaes de Corominas-Pascual (dcech s.v. tramoya). La espresión que conseñamos d’entrada supón una sustitución de
-odia pol suf. -ōria bien conocida por ser un cenciellu camu- damientu de -d- y -r-. Dende ehí xustifícase’l tracamundiu de líquides -r- con -l- (tremolia); tamién de -r- y -n- (tremunia) o, lo que ye lo mesmo, de sufixos -oria y -onia [como en mir. tremoia y tremonha [Mirandés (Pires); port. tremonha] equí tamién con influxu zarrador de la yod sobro vocal. Pero dende l’amestanza de cardinal tri- [en tresmoria fai ver la conciencia de l’amestanza con modia, plural de modium], vese un doble comportamientu de la yod, d’un llau zarrador de la tónica (*tremoya → tremoa) como en tremoria [→ dim. tremorina (cfr.)], tresmoria, tremolia, *tremonia → tremunia; d’otru diptongador (tramueya, trimueya, trimuoya), talmente como vemos na documentación medieval del llat. modius (pe4 s.v. mueyu 1); un casu particular úfrelu tremuela onde xunto al trunfu diptongador (como en tramueya, etc.) amuésase la variante con [l] que podría alvertir del influxu del continuador del llat. mola como-y paez ver a Meyer-Lübke nel friulán tra- muele (rew). Ye posible que faiga falta destremar ast. trimue- ya (del molín), etc. del cast. tramoya (del teatru) como podría siguir al apreciar dellos reparos de Corominas-Pascual; nesti casu abúltanos que la clave podría xurgase en rellación con trama por si ye posible ver daqué asina nel salmanquín tra- moya ‘cordeles que suxeten los pedales del telar sosteníos de los llamaos palos de tramoyas’ [AdLamano]. |
||
tremorina, la 📖: tremorina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tresmolina [y Pa (Molín)].
Pieza pequeña de madera, de forma trapezoidal y güeca, que va asitiada dientro de la <i class="della">tremoria </i>[Pa (Molín)].
Dim. de <i class="della">tremoria</i>(TEST)
|
(cfr.). Con too, la espresión armar una tre- morina ‘facer ruíu, baturiciu’ [Mi. Tb] paez qu’ha rellaciona- se cola familia de tremolina, torbolín.
|
|||
tremulosu, a, o 📖: tremulosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">trémulo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Paez un castellanismu inxertu n’ast. como adautación del cul- tismu nesa llingua tremuloso (dcech s.v. temblar). |
||
tren, el 📖: tren🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tren </i>[Xral]. Númberu de vagones qu’arrastra una caba- llería o tractor [Min]. //<i class="della">Paecer que va pal tren </i>‘dir entainando’ [Mi]. //<i class="della">Traer</i>(TEST)
|
al tren ‘usar tolos díes una mesma prenda de ropa’ [Vv. Llg (= llevar al tren)]. //A tou tren ‘a toa priesa, a toa velocidá’ [Vv. Sr].
|
|
Del fr. train, quiciabes llegáu a nós pel cast., llingua onde se conoz pelo menos de magar mediáu’l sieglu xvii (dcech s.v. |
|
“trena” 📖: “trena”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">mantones</i>(TEST)
|
de lino de color con trenas e tachones de plata
|
|
||
trenca, la 📖: trenca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Garabata, pala de cuatro dientes doblaos cola que s’arrastra’l cuchu [Cl (i)]. Pala dentada, a mou de gran tenedor, que val pa espalar el cuchu [LV]. Pala de dientes [Cl (= trenta)].
<ident class="della" level="1"></ident>//-<i class="della">as</i>(TEST)
|
‘traentes, forques de fierro (paez un gran tenedor dobláu)’ [Lln]. //Tener trenca ‘xuntase bien la fariña al amasalo’ [Lln].
|
Podría tratase d’un encruz del ast. trenta (cfr. traenta) con influxu de la familia del verbu trincar (cfr.). |
||
trence, {la} 📖: trence🔤: , {la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {la} |
<ident class="della" level="1"></ident>“Horca para cavar el abono” [Ar].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible variante de <i class="della">trente</i>, variante de <i class="della">trenta</i>(TEST)
|
(cfr. traenta), como yá apuntó lla (s.v. traenta). En tou casu podría ser un tracamundiu gráficu na sílaba cabera “trence” por *trenque.
|
|||
treneru, el 📖: treneru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
treniadura, la* 📖: treniadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><treniaúra [Min].>(TEST)
|
|
|||
treniar 📖: treniar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
trenista, el 📖: trenista🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">trenista,</b>(TEST)
|
el Treneru [Min].
|
Cfr. tren. |
||
trenta 📖: trenta🏗️: NO ✍️: NO |
<trainta [Lln. y Cl. Os. y Pa. Cb. Cg. Po. Sb]. treinta [Tb]. treínta [y Cl]. trinta [y Oc]. traínta [Rs].>(TEST)
|
Cast. treinta [Lln. Cl. Rs. Os. Pa. Cb. Cg. Po. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Oc. JH].
|
|
Del llat. trīgintā ‘treinta’ (em), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh) motivaos pola acentuación des- tremada de les vocales que quedaren n’hiatu. Un deriváu en -enu, -ena, -eno ye l’ast. trentenu, a, o (cfr.) que tamién pue ser nome trentena (cfr.) d’u siguió trentenariu (cfr.). De tren- ta féxose l’ax. trentón, ona (cfr.). Un intensivu de trenta ye retrenta (cfr.). |
|
trentañal 📖: trentañal🏗️: NO ✍️: NO |
De trenta años [JH].
Compuestu de <i class="della">trenta</i>(TEST)
|
(cfr.) y l’ax. añal (cfr.) siguiendo’l mo- delu
|
del llat. tricennālis (em s.v. tres, tria). |
||
trentena, la 📖: trentena🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Caúna de les trenta partes en que se dixebra’l too [JH].
///<i class="della">Muyer</i>(TEST)
|
treintena y vaca veintena, si no tiene toro lo busca ella (sic) [Pr (LC)].
|
Cfr. trenta. |
||
trentenariu, el 📖: trentenariu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">treintanario</i>(TEST)
|
[JH].
|
los ofiçios e oxequias e misas e trantanarios et mandas pias
|
Cfr. trenta. |
|
trentenu, a, o 📖: trentenu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<trintenu [Sm].>(TEST)
|
Cast. treinteno, trigésimo [JH].
|
2. (Caballar) de treinta meses [Tb. Sm]. Cfr. trenta. |
||
trentón, ona* 📖: trentón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<trentona [Ac].>(TEST)
|
Que pasa de los treinta años [Ac].
|
Cfr. trenta. |
||
trenza, la 📖: trenza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cuerda que cuelga del mayuelu o badayu y val pa movelu [Cl]. 2. Tires de tela como la cinta de retorta qu’aidaben a facer la coleta y que s’ataben a lo cabero pa que nun se des- ficiere [Ac]. Texíu fechu con tres cabos [Lln]. //-<i class="della">as</i>(TEST)
|
‘coletes (del pelo)’ [Cd]. ///Non me tires pe la trenza/del mandil anque me caya/porque so moza soltera/non quiero ser mormurada [Vigón (Folk)].
|
|
cfr. trezar & trenzu, a, o). |
|
trenzar 📖: trenzar🏗️: NO ✍️: NO |
Entretexer rames, pelo [Ay]. Facer una coleta [Lln]. Variante de <i class="della">trezar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
trenzu, a, o 📖: trenzu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Tupu, espesu (el campu) [Lln].
La documentación presenta’l participiu fuerte, nel primer y tercer casu ensin nasal y nel segundu con ella:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">I</i>(TEST)
|
scamno I iugo cum suo loranne et I soga treca 1061 (s. xii) [MSAH-II/320]
|
|
cfr. trezar) llueu con nominalización del masculín trenzu (cfr.). Les variantes documentaes, en sen- tíu destremáu a dalguna interpretación (Pascual 2004: 112), entendémosles nel mesmu sen que lo afitao enriba: “treca” (por treça) ye deverbal del verbu medieval siguíu güei nel ast. trezar; al nuesu entendender “treca” correspuéndese col llat. serondu “trica” (lph s.v. treca) onde, nidiamente, la grafía “c” ha tenese por niciu de palatalización xeneralizáu en “ç”. |
|
trenzu, el 📖: trenzu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><triezu [Bab].>(TEST)
|
|
|||
trepadoriu, el 📖: trepadoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><trapadoriu [Uv (Catálogo 17)].>(TEST)
|
Trozu de piel fino col que l’alfareru pule la vasía [AGO] al tiempu de facela cola rueda movida a mano [Ac (VB)]. Bada- na emplegada nel modeláu de les vasíes de barru p’allisar los bordes de la pieza [Uv (Catálogo 17)].///
|
|||
trepar 📖: trepar🏗️: NO ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//trepiar [Os. Pa. Cb. Cg. Cp]. trepear [Ca].>(TEST)
|
|
|||
trepe, el 📖: trepe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Movimientu, conxuntu de ropa que se quita y pon [Sr]: <i class="della">Con </i><i class="della">esti</i>(TEST)
|
trepe de ropa nun pueo más [Sr].
|
|
||
trepelete, el 📖: trepelete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">enredijo</i>(TEST)
|
[Pa].
|
Cfr. trepe. |
||
trepeletré, {el} 📖: trepeletré🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
(TEST)
|
Baille non mui solemne (en mediu del corru poníase una per- sona que diba sacando a otra del corru que facía de sustituta y asina siguía darréu) [Lln].
|
Cfr. trepe. |
||
trepeñeru, a, o* 📖: trepeñeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<trepeneiru/eira (<i class="della">sic</i>) [Md].>(TEST)
|
Vulgar, corriente, común, ordinariu [Md]. //Bol.lu trepeneiru ‘bollu (de pan) corriente’ [Md].
|
Cfr. trepeñeru. |
||
trepeñeru, el* 📖: trepeñeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+entepiñiru (<i class="della">sic</i>) [Ay]. entrepeñeru [Lln. Cg. GP. Ac. Pr]. en- trepeneru [Sb]. entrepeneiru [Oc]. trepenero [Ay]. trepeneiru [Qu. Tb. Vd]. trepeñeiru [Ast. Oc]. tripiñeiru [Pr].>(TEST)
|
Fariña que se saca apurando más el salváu o fariellu [Cb. Ac. Ay. JH]. Fariña peñerao con peñera basta [GP]. 2. Salváu, fariellu [Ay. Qu. Tb] que queda llueu d’entremecer la fariña de centén y lo de maíz [Pr]. Salváu gordo, fariña que nun trespasa la peñera [Tb] o peneru [Sb]. Salváu que quedaba llueu de peñerar l’entremez de fariña y centén [Pr. Oc]. 3. Amestanza de fariña de centén y de maíz [Pr]. 4. Pan fechu con un entremez de fariña de trigu y maíz [Lln. Cg]. 5. Pan de centén [Vd. Ast. Oc].
|
|
cfr.), de xuru *interpannarium ‘lo que queda ente (los furacos del) peñeru’, por cuenta’l fechu de que’l salváu queda ente los furacos de la peñera ensin ser a trespasalos. Sigue d’ehí la referencia al tipu de pan de ruina calidá bien porque tea fecho de salváu, bien por tener una parte de salváu, bien por paecese a daqué que, como’l pan de salváu, al ser un entremez de coses destremaes, nun llo- gra una gran calidá. Esti fechu tamién xustifica l’usu axetivu (cfr. trepeñeru, -a, -o) onde, semánticamente, faise referencia a daqué cosa de curtiu apreciu. Una construcción paralela a entrepeñeru → trepeñeru vémosla nel ast. entefarina (cfr.). Al empar de entrepeñeru tenemos el correspondiente femenín entrepeñera (cfr.) cola correspondiente formación verbal en- trepeñerar (pe4: 419). |
|
tres 1 📖: tres 1🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">tres</i>(TEST)
|
[Xral]. //Corre más que las tres marías {las tresma- rías ye una constelación} ‘dizse cuando una persona fai una cosa rápido’ [Lln]. //Non e tres dioses dizse del que nun ye bonu nin honráu [Lln]. //Tocar les tres ‘sonar les últimes cam- panaes qu’anuncien l’entamu la misa’ {los anuncios daos per campana requeríen tres toques} [Ac]. //Tres en raya ‘xuegu de neños’ [Tox]. //Tres marinos a la mar ‘xuegu infantil [Xx] nel que los que principien a correr dicen: -Tres marinos ena mar; a los que respuenden los que van siguilos: -y otros tres en navegar (o en busca van) [Tb]. //Tar ente’l tres y l’as ‘tar medio borrachu’ [Sb]. ///A la de tres va la vencida [LBlanco].
|
|
Del llat. tres, tria ‘tres’ (em), panrománicu (rew) ya panhis- pánicu (deeh). |
|
tres 2 📖: tres 2🏗️: NO ✍️: NO |
<{tras [y Cl. y Pa. Ac. y Tb. y JH].>(TEST)
|
Prep. tras [Llg]. Detrás (de) [Lln. Os. Cl. Pa. Cb. Vv. Sr. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. Tox. JH. DA. /Mánt/]: //Tres ( de) ‘detrás de’ [Lln. Llg. Ri]: Anda tres ellos [Lln]: Ta tres de casa [Llg]: Vilu tres del horru [Llg]: Mira tres de la puerte [Llg]: Taban tres d’unas escobas [Sm]: Vete tres él [Ay]: Voi tres tí [Ay]: Nun eches tres el.lo [Ay]: Tres mi [JH]: Taba tres la cabaña [Sb]: Ta tres casa Nieves [Sr]: Estaba tres la casa [Pa]. //En tras ‘detrás de’ [Cl]. //Ahí tras ‘ehí atrás’ [Lln. Vv]. ///Tres del escabeche, eche [LC].
|
|
Del llat. trāns ‘detrás de’ (em) ‘al otru llau de’, ‘detrás de’, de llargu espardimientu románicu (rew) ya panhispánicu (deeh), siguió ast. tras, siendo posible una notable variación fónica átona como amuesa la toponimia con realizaciones tra(s)-, tre(s)-, tri(s)-, tro-, tru- (ta 818, 820; tt 200); la perda de la |
|
tresagüelu, a, el/la* 📖: tresagüelu🔤: , a, el/la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<transagüelu [JH].>(TEST)
|
Cast. tatarabuelo [JH].
|
|
Cfr. güelu & tartaragüelu. |
|
tresalecer 📖: tresalecer🏗️: NO ✍️: NO |
Saltar el neñu en cuellu o nel bierzu cimblando d’allegría [Ac (VB)]. 2. Suspirar con murnia [JS].
Posiblemente d’una formación compuesta *transilescēre un incoativu al que se llega dende’l llat. <i class="della">trasilīre</i>(TEST)
|
‘saltar’ como propunxo García de Diego (deeh). A la so vera tamién se conseña ast. trescalecer (cfr.) que pudo sentise fónicamente como un compuestu de trans y calescere (cfr. calecer), an- que l’alloñamientu con calecer ye nidiu nel nivel semánticu y la so amestanza
|
quiciabes respuenda a una mala tresmisión. |
||
tresandáu, ada, ao* 📖: tresandáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<tresandada [Ca (i)].>(TEST)
|
Que pare a los cuatro años (la vaca) [Ca (i)].
|
D’una amestadura de tres (cfr. tres 2) y andada (participiu del verbu andar) quiciabes na aceición de ‘mui andada (la vaca)’, esto ye, ‘mui vieya (pa parir por vez primera)’. ¿O del numberal tres (cfr.) + participiu? |
||
tresantayeri 📖: tresantayeri🏗️: NO ✍️: NO |
<+tresantayir [Ay. Ll]. tresantier [Ay]. tresantayer [Ay]. +tre- santesdayir [Ay].>(TEST)
|
|
|||
tresantesdanueche* 📖: tresantesdanueche*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><+tresantesdanuiche [Ay].>(TEST)
|
|
|||
tresañal 📖: tresañal🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>De tres años [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>D’una amestadura del numberal tres (cfr. <i class="della">tres</i>(TEST)
|
1) col continua- dor
|
del llat. annālis ‘añal’ (cfr. añal). |
||
tresbandáu, ada, ao 📖: tresbandáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
|
|||
tresbariar 📖: tresbariar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Deliriar [Cl]. Cast. <i class="della">desvariar</i>(TEST)
|
[Pa].
|
Cfr. esbariar. |
||
tresbildar 📖: tresbildar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><treblindar [Md].>(TEST)
|
|
|||
tresbizñetu, a, el/la 📖: tresbizñetu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
Cast. <i class="della">trasbisnieto</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
tresbolar 📖: tresbolar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Tirar el xugador la bola a los bolos (pa tener derechu a <i class="della">tres-</i>(TEST)
|
bolar el xugador tien qu’algamar cola mano los bolos dende’l
|
sitiu onde cayó la bola al llanzala la primera vez) [Sm]. Cal- mar nel xuegu de los bolos [PSil].
D’una amestanza de trans > tres (cfr. tres 2) y bolar (cfr.
bola). |
||
tresbordar 📖: tresbordar🏗️: NO ✍️: NO |
Cambiar de tren [Ay].
Posible adautación d’un cast. transbordar anque’l verbu al- mite una formación asturiana (cfr. <i class="della">borde</i>). Lo mesmo pasa a <i class="della">tresbordu</i>(TEST)
|
que podría tenese por castellanismu anque sedría posible considerar que ye
|
formación asturiana tamién. |
||
tresbordu, el 📖: tresbordu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">transbordo</i>(TEST)
|
[Llg]: Tuviemos que facer tresbordu tren [Llg].
|
Cfr. tresbordar. |
||
trescaladizu, a, o* 📖: trescaladizu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<trescalaízo/a [Ll].>(TEST)
|
Penetrante, agudu (dizse especialmente de la voz) [Ll].
|
Cfr. trescalar. |
||
trescalar 📖: trescalar🏗️: NO ✍️: NO |
Penetrar una cosa pelos poros d’otra [Ll. Ri]. Trespasar [Ay]. Calar [Llg]: <i class="della">Esa ropa trescala l’agua </i>[Llg]. 2. Facese sentir con intensidá y puxu dalguna cosa como’l fríu, la voz [Ll]. Facese sentir con intensidá y puxu dalguna cosa como’l fríu, l’aire [Ri]. 3. Meter munchu ruíu [Ay].
Compuestu del llat. trans>(TEST)
|
tres (cfr. tres 2) y del responsable del verbu calar (cfr.). Cola amestadura del suf. -izu, a, o féxo- se l’ax. trescaladizu, a, o (cfr.).
|
|||
trescalecer 📖: trescalecer🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Saltar el neñu en cuellu o nel bierzu cimblando d’allegría [AGO].
|
Cfr. tresalecer. |
||
trescalistar 📖: trescalistar🏗️: NO ✍️: NO |
Entrar una cosa pelos poros d’otra [Ri]. 2. Facese sentir con intensidá dalguna cosa (como l’aire, el fríu) [Ri]: <i class="della">Toi tresca- </i><i class="della">listéu de frío </i>[Ri].
Compuestu del llat. trans>(TEST)
|
tres (cfr. tres 2) y del responsable del verbu calistrar 1 (cfr.), construcción asemeyada a tres- calar (cfr.) anque ye posible la perda d’una [r] agrupada nun contestu con otra líquida.
|
|||
trescantar 📖: trescantar🏗️: NO ✍️: NO |
Pasar al otru llau d’un <i class="della">cantu</i>, d’una elevación [Tb]: <i class="della">Si trescan-</i><i class="della">(TEST)
|
tas yá ves el cordal a lo fundeiru [Tb].
|
2. Dar vista al otru llau d’un cantu [Tb]: Vas a lo cabeiru’l monte ya cuando trescanta ves una fastera mui guapa [Tb]. Verbu fechu de l’amestadura del ast. tres 2 + cantu 2 (cfr.). |
||
trescantu, el 📖: trescantu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trascantu [LC].>(TEST)
|
Caúna de les piedres qu’aseguren la esquina del muriu d’una casa o corte [Sr]. Ciertu elementu qu’asegura una esquina per dientro [Lln].
|
2. Sitiu detrás del cantu [Tb]. //De trescantos ‘tipu de mazana, de color mariello y collorao onde destaquen tres cantos simétricos a lo llargo de la forma redonda de la mazana’ [Mi]. ///Non amarra l’esquineru ensin trascantu y cruceru [LC]. Si no fueren los trescantos, les esquines y cru- ceros y otros que llamen esconces, todos seríamos canteros [LC]. Compuestu fechu del continuador del llat. trans > tres (cfr. tres 2) y del ast. cantu 2 (cfr.). Dende equí pudo llograse’l verbu trescantar (cfr.). |
||
trescender 📖: trescender🏗️: NO ✍️: NO |
Dar golor [Lln].
Del llat. transcendere ‘pasar’, ‘cruzar sobro’, ‘perpasar’, ‘altravesar’ (old), con continuadores románicos (rew) tamién conseñáu como cast. <i class="della">trascender</i>(TEST)
|
‘goler muncho’ nel s. xvi (dcech s.v. descender) que como vieren Corominas-Pascual guarda rellación col port. recender ‘dar golor’, gall. arrecen- der ‘goler perbién’, tamién ast. arrecender y familia (cfr. re- cender) y como vio tamién Meyer-Lübke teniendo presente a Menéndez Pidal (rfe 7: 7). Un
|
compuestu de recender ye ast. enrecender (cfr.). |
||
trescientos, trescientes 📖: trescientos🔤: , trescientes 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 trescientes |
<trecientos [Cl]. trescientos/trescientas [Tb].>(TEST)
|
Cast. trescientos [Xral].
|
desde la collecha de la era de mille &trezientos & treynta
|
Del llat. trecentī, -ae, -a ‘trescientos’ (old), con continua- dores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). Les espresiones con tres- débense al influxu del numberal tres. |
|
trescocer* 📖: trescocer*🏗️: SI ✍️: NO |
<triscocer [Cl].>(TEST)
|
Cocer permuncho [Cl].
|
D’una amestadura del continuador de trans > tres (cfr. tres 1), a vegaes intensivu, y del verbu cocer (cfr.). |
||
trescochu, a, o* 📖: trescochu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<triscochu [Cl].>(TEST)
|
Cocíu permuncho [Cl].
|
D’una amestadura del continuador de trans > tres (cfr. tres 1), a vegaes intensivu, y del participiu fuerte cochu, a, o 1 (cfr.). |
||
trescolar 📖: trescolar🏗️: NO ✍️: NO |
Pasar un cumal [Lln].
Del llat. trans-colare (em) ‘facer pasar pel colador’ (abf), nun procesu evolutivu con conciencia d’amestanza (cfr. <i class="della">colar</i>) fren- te al qu’alvertimos nel pasu decolare>(TEST)
|
degolar (cfr. devolar).
|
|||
trescolear* 📖: trescolear*🏗️: SI ✍️: NO |
<triscolear [Lln]. trascolear [Lln].>(TEST)
|
Facer el trescoléu [Lln].
|
D’una amestadura del continuador de trans > tres (cfr. tres 2) y del ast. *colear del mesmu aniciu que acolar (cfr.) anque partiendo d’una formación en -idiare. Propiamente el sentíu orixinariu del verbu habría ser *‘dir faciendo cola’ o *‘move- se ún detrás d’otru’. |
||
trescoléu, el 📖: trescoléu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<triscoléu [y Lln].>(TEST)
|
Movimientu en el baille del pericote en que trenza un home con dos muyeres formando un ocho [Lln]. Brincu pente les dos moces cuando tán más xuntes nel baille del pericote [Co- bas: ALl (Bellezas)].
|
Deverbal de trescolear (cfr.). |
||
trescollerar 📖: trescollerar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Colgar daqué del pescuezu a mou de collar [Pa].
|
Cfr. acollerar. |
||
trescordar* 📖: trescordar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu qu’hebo conocer l’ast. darréu que güei caltiénse’l so participiu (cfr. <i class="della">trescordáu,</i>(TEST)
|
ada, ao). L’eonaviegu caltién el paralelu trescordar definíu pel ‘cast. trascordar [/Eo/].
|
|
||
trescordáu, ada, ao 📖: trescordáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><trescurdáu [Bab]. trascordáu/ada [y Lln].>(TEST)
|
Cast. trascordado [Bab]. Fuera de sitiu, fuera del tiempu nor- mal, daqué despistáu [Lln]: Andar trescordada [Lln].
|
|
||
trescortiar 📖: trescortiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Asitiar les filaes de piedra o de tabla de mou que les cabeces nun queden alliniaes [Cg]. {Una tresmisión con posible <i class="della">lap- </i><i class="della">sus </i>d’escritura ye <i class="della">“tescortiar” </i>[AGO]}.
<ident class="della" level="1"></ident>Posible amestadura del deriváu de trans>(TEST)
|
tres (cfr. tres 1) y del verbu cortiar (cfr.).
|
|||
trescuña, la 📖: trescuña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><trescunia [Pa].>(TEST)
|
|
|||
trescuñu, el 📖: trescuñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tricuñu [Pr].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Cuña</i>(TEST)
|
o pina del aráu [Cl]. Pieza del llabieguín a mou de pina pa suxetar la taragüela [Pa]. 2. Bola de cera que se fai pri- miendo los panales de les abeyes [Pr]. 3. Cosa fecha a lo tosco como un mal cosíu de la ropa [Pr].
|
|
||
tresdoblar* 📖: tresdoblar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><tresdublar [JH].>(TEST)
|
Triplicar, trasdoblar [JH].
|
|
||
tresecha, la 📖: tresecha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>{Definióse como: “Acción por medio de la que el cencerro gira en el cuello de la ternera quedando ésta al revés” [Qu]}. Quiciabes amestadura de <i class="della">tres</i>(TEST)
|
2 (cfr.) col participiu fuerte fe- menín del verbu echar (cfr.).
|
|||
tresechu, el 📖: tresechu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Nieve amontonao pol aire [Bulnes (Lln)].
<br class="della">Quiciabes amestadura de <i class="della">tres</i>(TEST)
|
2 (cfr.) col participiu fuerte masculín del verbu echar (cfr.).
|
|||
tresegar 📖: tresegar🏗️: NO ✍️: NO |
Mecer los cuatro <i class="della">cortes</i>(TEST)
|
de la sidra (pues el primeru ye perdul- ce y gordu y lo otro más fino) [Lln].
|
De ser verbu d’aniciu asturianu veríamoslu orixináu d’una variante del llat. transigere (cfr. atrexar) → *transicare responsable del ast. tresegar y d’una posible variante ast. *trasegar (conocida pel cast. trasegar) que xustificaría’l de- verbal ast. trasiega (cfr.). En realidá la nuesa propuesta en- llaza cola que parte de Diez *transicāre ‘pasar’ refugada por Meyer-Lübke (rew), García de Diego (deeh s.v. *transicare) y Alessio (1954: 37). Dalgún de los autores citaos parte de *transfaecāre ‘aballar les fieces’ (dcech s.v. trasegar). |
|
|
tresegáu, ada, ao 📖: tresegáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
//<i class="della">trasegada</i>(TEST)
|
‘que foi tresvasao (la sidra) y entá nun reposó’ [Suárez Blanco 561].
|
Pp. de tresegar. |
||
tresfogueru, el* 📖: tresfogueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tresfugueiru [Sm. Cv]. trasfugueru [Vv]. trasfugueiru [Sm].>(TEST)
|
Maderu o lleñu gordu que se pon nel fueu pa sostener los tizones y caltener el llume o fueu [Sm (= estresfugueiru). Cv]. Aparatu de dos barres verticales de fierro y una horizontal que s’alluga nel llar al llau del fueu, pa poner la lleña [Vv].
|
|
cfr.) + fogueru (cfr.). |
|
tresformador, el 📖: tresformador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tresformaor [Ay].>(TEST)
|
Cast. trasformador [Ay. Tb].
|
Adautación del cultismu cast. transformador. |
||
tresformar 📖: tresformar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">trasformar</i>(TEST)
|
[Ay].
|
Adautación del cultismu cast. transformar. |
||
tresfueyar 📖: tresfueyar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">trashojar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible adautación del cast. trashojar imitando al autóc- tonu esfoyar (cfr.); asturianizáu, almitió un deverbal tres- fueyu (cfr.). |
||
tresfueyu, el 📖: tresfueyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Actu de pasar les fueyes d’un llibru [JH].
|
Cfr. tresfueyar. |
||
tresfusión, la 📖: tresfusión🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Transfusión [Ay].
|
Posible adautación del cultismu cast. transfusión. |
||
“tresillo” 📖: “tresillo”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dile yo el </i><i class="della">tresillo</i><i class="della">(TEST)
|
e quedo de me dar los dichos 1470(or.) [ACL-X/482]
|
|
Cfr. tresillón. |
|
tresillón, el 📖: tresillón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pieza de madera que s’alluga ente los <i class="della">cuadros </i>de la mina pa que nun se mueva o desplome [Min].
Posible compuestu de <i class="della">tres 2 </i>(cfr.) y un aum. de <i class="della">*siellu </i>(que, ente otro, pudo algamar un valor orográficu) → <i class="della">sillón</i>, con castellanización fónica na dómina de la implantación de la minería moderna n’Asturies anque esa castellanización yá s’alvierte en “tresillo” (cfr.) documentáu enantes en Lleón. De mou paralelu iguóse un verbu <i class="della">tresillonar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
tresillonar 📖: tresillonar🏗️: NO ✍️: NO |
<tresilloniar [y Min].>(TEST)
|
Clavar tresillones [Min].
|
Cfr. tresillón. |
||
tresllación, la 📖: tresllación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">traslación</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del llat. translatio, -onis (dcech s.v. preferir), per vía semi- culta. El falante ast. percibió l’amestanza de dos elementos y, darréu d’ello, pescanció que la /l/ taba en posición fuerte d’u siguió una palatalización. El prefixu trans- entendió- lu como l’antecesor del ast. tres 2. Lo mesmo alviértese en treslladar (cfr.). |
||
treslladar 📖: treslladar🏗️: NO ✍️: NO |
<tresladar [Tb. Tox].>(TEST)
|
Cast. trasladar [Tb. Tox. JH]. {2. (Doc.). Copiar un docu- mentu}. //Tar trasladá ‘tar un pocu fuera de razón (aplícase a los vieyos)’ [Cp].
|
tornalla en pubrica forma e ella asy traslladada e tornada
|
Cfr. treslláu. Fadría falta afondar sobro si la nuesa llingua me- dieval almite tamién l’aceición de treslladar ‘traducir’ pues asina podríen suxerilo dellos contestos y asina fexo actu de presencia la correspondiente variante d’otros idiomes anque non n’esclusiva (Colón 1999 & 2014: 242). |
|
tresllantar 📖: tresllantar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">trasplantar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del llat. serondu transplantare (em) o, quiciabes meyor, d’una amestadura ast. de tres- 2 (cfr.) y llantar (cfr.). L’ast. tamién caltién un resultáu cultizante tresplantar (cfr.) col so deverbal tresplante (cfr.). |
||
tresllape, el* 📖: tresllape🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Con yeísmu, tresyapi [Cl]}. treslape [JH].>(TEST)
|
Batiente o mediacaña que se fai cola xuntera en caún de los dos batientes d’una puerta o ventana pa que dea ún n’otru al zarrase, o bien n’otra madera [JH]. Parte de la puerta [Cl].
|
Cfr. llape. |
||
treslláu, el 📖: treslláu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tresláu [Tb]. treslao [Ac]>.
Cast. <i class="della">traslado </i>[JH]. Réplica, avisu [Tb], contestación, consi- deranza [Ac]: <i class="della">Nun-l</i>.<i class="della">ly díu tresláu de nada </i>[Tb]. {2. (Doc.). Copia d’un documentu}.
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">sit</i>(TEST)
|
translatum 887 (or.) [SV/32]
|
|
||
tresllecháu, ada, ao* 📖: tresllecháu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><trelleitado [ByM. /Eo/].>(TEST)
|
|
|||
tresllombar* 📖: tresllombar*🏗️: SI ✍️: NO |
<tresllumbar [Sb]. tresl.lombar [Tb]. trasl.lombar [Cn (F)]. tresl.lumbar [Sm. Cv]. trasl.lumbar [Oc].>(TEST)
|
Pasar al otru llau d’una llomba [Sb. Oc], trescantar [Tb. Sm. Cn (F). Cv]: Fuemos del ríu Rengos al de Naviegu trasl.lombando por Combarru [Cn (F)]. Cfr. llombu.
|
|||
tresllucir 📖: tresllucir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">traslucir</i>(TEST)
|
[Pa]. //-se ‘cast. traslucirse’ [JH].
|
Cfr. llucir. |
||
tresllumar* 📖: tresllumar*🏗️: SI ✍️: NO |
<///tresllumbrar [Sb].>(TEST)
|
Cast. traslumbrar [Sb]. //-se ‘cast. traslumbrarse’ [JH].
|
Cfr. allumar. |
||
tresllume, el* 📖: tresllume🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///el tresllumbre [Llg. Sb]. ///la treslumbre [Lln (S)].>(TEST)
|
Llume de lloñe o que tresparenta (ensin saber con seguranza ú ta) [Lln]: Esa h.aya que se ve a treslumbre [Lln (S)]. //Al tresllumbre ‘al treslluz’ [Llg]. //Ver al tresllumbre ‘ver daqué que pasa o s’esmuz darréu’ [Sb].
|
Cfr. allumar. |
||
treslluz, el 📖: treslluz🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trasl.luz [Ay. Pzu]. tresluz [Ri. Tox. Mar].>(TEST)
|
Cast. trasluz [Lln. Pa. Cb. Cg. Sb. Ay. Pzu. Tox. /Eo/. Mar. JH]. //Al treslluz [Llg. Ri (al tresluz)]. Cfr. lluz.
|
|||
tresmallu, el 📖: tresmallu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trasmallu [y Xx]. trasmallo [Llu]. tramallu [JH]. tramallo [R]. /////tresmayu [Vd]. tresmayo [Cñ]. trasmayu [y Xx].>(TEST)
|
Cast. trasmallo [Rs. Pa. Cg. Llu. Cñ. Sb. Sm]. Apareyu de baxura con tres capes de rede, les dos primeres miden 30 cm mentanto que la capa de dientro ye abondo más fina [Xx]. Rede pa pescar en ríu [Ac]. Apareyu de pesca [Vd]. Rede de tres capes o tres mayes [JH. R]. Rede con munchos anzuelos y tres tramos [Lln]. 2. Encerrona, engañu [Xx]: Al babayu trasmayu (sic) [Xx]. Cfr. maya 2.
|
|||
tresmanar 📖: tresmanar🏗️: NO ✍️: NO |
Perder [AGO]. //-<i class="della">se </i>‘desmandase (especialmente los anima- les)’ [Cg]. ‘perder el camín’ [JH]. ‘nun atopar una cosa por cambiala de sitiu’ [JH]. ‘dexar la carrera y forma de vida por otra destremada’ [JH]. ‘perdese por camudar de sitiu (los pa- peles)’ [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">echando</i>(TEST)
|
voz que se perdieron, que trasmanaron, que se las comió el lobo [Grangerías xviii: 561] Cfr. manar 2.
|
|||
tresmanáu, ada, ao 📖: tresmanáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Perdíu [Lln].
|
Pp. de tresmanar. |
||
tresmano, el 📖: tresmano🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<el tresmanu, [JH]. tresamanu [Pa. Bab]. trismanu [As].>(TEST)
|
Cast. extravío [JH].
|
Fuera de mano [Pa. Cb. Cp. Bab]. //A tresmano ‘fuera de mano’ [Lln. Cg. Ay. Tb. Sm. As. Oc. Tor]. ‘fuera del algame de la mano’ [Lln]. Cfr. tresmanar. |
||
tresmerana, la 📖: tresmerana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Siesta [Lln]. //<i class="della">Echar</i>(TEST)
|
una güena tresmerana ‘tar un tiempu nun sitiu determináu’ [Lln].
|
Amestadura del continuador del prefixu trans > ast. tres 2 (cfr.) col continuador nominalizáu del fem. de meridianus, -a, -um ‘del meudía’ (em s.v. meridies), voz curtiamente repre- sentada nes llingües romániques con un resultáu popular (rew s.v. mĕrīdiāna). |
||
tresmolleyu, el* 📖: tresmolleyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Con metafonía y percorreición de yeísta, +tresmollillu [Sb]}.>(TEST)
|
Guantada [Sb].
|
Cfr. molleyu. |
||
tresmontar 📖: tresmontar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">trasmontar</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Perder el camín cuando se va pel monte [Sb]. Cfr. monte. |
||
tresmontoriu, el 📖: tresmontoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cantidá grande de dalguna cosa [Cb].
|
Cfr. monte. |
||
tresmudamientu, el 📖: tresmudamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">transmutación</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible formación dende’l deverbal fuerte de transmutāre (em s.v. muto) > *tresmudar → tresmudu (cfr.) d’u siguió tresmudamientu. Tamién podría tenese por una recreación as- turianizante de JH siguiendo’l modelu que fexo equivalentes les formaciones en -ción y en -mientu. |
||
tresmudu, el 📖: tresmudu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Lleche del día enantes [Bab].
|
Cfr. tresmudamientu. |
||
tresnal* 📖: tresnal*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">o</i>(TEST)
|
en su era con pan o en su restroxo con treznales [FA (FFLL)] Cfr. tresnar.
|
|||
tresnar 📖: tresnar🏗️: NO ✍️: NO |
<trasnar [Cp]. trernar [Ca]. atreisnar [Md]. {“trestrar” [V1830] ye posible tracamundiu por <i class="della">tresnar</i>(TEST)
|
[Sánchez Vicen- te 2014: 51]}.> Adobar pieles, correes y otres coses flexibles [LV. Pb. DA. R]. 2. Acondicionar [Cg]. Iguar, arreglar [Ac], curiar [Lln. Ca. Ay. Ri]: Los gües d’Adolfo están bien trernaos [Ca]. Facer les coses con procuru [Cb. Ri]. Acabar un trabayu bien fechu [Cl]. Curiar con procuru [Os. Pi (i)]. Atender el ganáu [Llv] dándo-y de comer, cama, llimpieza [Ay]: A ver si tresno estos reciel.lacos [Ay]. Tratar bien una cosa [V1830]. 3. Arregla- se, asease una persona [Pb]. Arreglar, iguar, atreixar, axeitar [Lln. Md]. 4. Condimentar [Ac]. Iguar, facer la comida [JH. R] de mou amañosu [Ri] y otres coses poniéndoles de manera afayadiza [JH]: Lles fabes güey (sic) están mal tresnaes [JH]. Cocer(se) perbién el pan [Cb. Cp]. Cocer, amasar bien el pan [Ll]. Conservar [Lln. Pa]: Esti tocín ta bien tresnáu [Pa].
|
|
Traxinar, habitar [Sb]: Esta casería nun ta de tresnar [Sb]: Del llat. *tragīnāre, verbu llargamente siguíu nes llingües ro- mániques (rew) y con dalgún asitiamientu hispánicu (deeh), que paez responder a una formación compuesta de trans y agīnāre ‘axitase’, ‘movese’ (em) dientro la familia de aginare bien representada n’asturianu (cfr. ainar & trainar). Ye posi- ble qu’un deverbal dende’l participiu fuerte fore responsable del ast. trasna (cfr.), trasnu (cfr.) y tresnu (cfr.). Sol citáu par- ticipiu pudo facese l’ast. a. tresnal (cfr.) onde s’alvierte una incrementación abondativa en -ālis. |
|
tresnáu, ada, ao 1 📖: tresnáu🔤: , ada, ao 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 1 |
De bon aspeutu de salú (una persona) [Cb]. Fuerte, gordín, de bon aspeutu [Sb]. 2. Conserváu, bien tratáu [Lln]. 3. Bien condimentáu [Cb. Pr] o mal iguáu [Cg]. 4. Bien vistíu y ama- ñáu [Lln]. //<i class="della">Ser</i>(TEST)
|
tresnada ‘ser llimpia, tar arreglada, gorda, llucida’ [Os]. ‘bien cocida (la fogaza del pan)’ [Os].
|
|
||
tresnáu, ada, ao 2 📖: tresnáu🔤: , ada, ao 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Tresnada </i>‘(cabra) de menos de tres años’ [Cl]. ‘(cabra) de tres años’ [Cl (VB)]. ‘que nun preña (la cabra)’ [Lln]. //-<i class="della">aos </i>‘de magar los tres años y enantes de ser carneros (les oveyes)’ [Bulnes (Lln)].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes deba entendese en rellación a *<i class="della">tretresnáu,</i>(TEST)
|
a, ao (cfr.).
|
|||
tresnochar 📖: tresnochar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><tresñochar [JH]. tresnueitar [Sm. Cv]. tresnuoitar [Tox]. trasnuoitar [Tox]. tresnuitar [Sm. Bab. Oc]. trasnuitar [PSil].
<ident class="della" level="1"></ident>//trasnoitar [/Eo/]. tresnoitar [/Mánt/].>(TEST)
|
Cast. trasnochar [Pa. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. PSil. Cv. Tox.
|
|
||
tresnoyu, el 📖: tresnoyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
tresnu, el 📖: tresnu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+trisnu [Ay. Ll].>(TEST)
|
|
|||
tresñetu, a, el/la 📖: tresñetu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
Cast. <i class="della">tataranieto</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
tresñomar 📖: tresñomar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">trasnombrar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. nomar. |
||
tresoír 📖: tresoír🏗️: NO ✍️: NO |
<tresoyer [Llg].>(TEST)
|
Oyer perbién [Ca].
|
2. Oyer más de la cuenta, más de lo que convién a ún [Llg]: Tu nun oyes, tresoyes [Llg]. 3. Oyer lo que nun ye [Lln]. Amestanza de tres 2 + oír (cfr. oyer). |
||
tresordinariu, a, o 📖: tresordinariu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">extraordinario</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible adautación dende’l cast. extraordinario como si se tratare d’una amestadura de trans- y non de extra-. |
||
tresoreyu, el* 📖: tresoreyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tresureichu [Tb. Sm]. tresurechu [Tb (Oc)]. tesureyu [Sl].>(TEST)
|
Parte d’atrás de la cabeza d’una persona [Sl]. Parte d’atrás de les oreyes del gochu, cast. pestorejo [Tb. Tb (Oc). Sm. Sl].
|
|
Cfr. pistoreyu. |
|
trespandar 📖: trespandar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Pasar al otru llau del cumal [Sb. Ay]. 2. Perder daqué [Ay]. Cfr. pandiar.
|
|||
trespapelar 📖: trespapelar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cast. traspapelar [Pa. Sb. Ay. Bab]. Cfr. papel.
|
|||
tresparentar 📖: tresparentar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">transparentarse</i>(TEST)
|
[Llg. Ay].
|
Posible adautación del cast. transparentar. |
||
tresparente 📖: tresparente🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cast. transparente [Llg. Ay. Tb. /Mánt/]. Posible adautación
|
del cast. transparente. |
||
trespás, el 📖: trespás🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Saltu pequeñu [Min].
|
Cfr. pasar. |
||
“trespasación” 📖: “trespasación”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación seronda en castellán:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">otorgue qualesquier contrato o </i><i class="della">trespasacion</i><i class="della">(TEST)
|
con las dichas condiciones 1546 (c.) [SP-IV/484] Cfr. pasar.
|
|||
trespasamientu, el 📖: trespasamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Trespasu [JH].
|
Cfr. pasar. |
||
trespasante, el 📖: trespasante🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Llance nel xuegu de les cabruxes onde “tenían que pasarla” [Lln (S)].
|
Cfr. pasar. |
||
trespasar 📖: trespasar🏗️: NO ✍️: NO |
<traspasar [y Ay. Tox].>(TEST)
|
Cast. traspasar [Lln. Os. Pa. Cb. Llg. Sb. Ay. Ll. Tb. Bab. Cd. Tox]. Llevar una cosa d’un sitiu a otru [Ri]. Pasar de llau a llau [Ri]. Altravesar [Ay]. 2. Adelantar [Ay]. Pasar delantre d’otru [Ri]: Trespasé a L.luis pel camín de la que vinía [Ri]. 3. Traspasar lo arrendao [Sm. Cd], un negociu [Tb]. 4. Face- se persentir un dolor físicu o moral [Sm]. Persentir un dolor físicu o moral [Cd]. 5. Sobreponer un cabu d’un texíu enriba d’otru pa zarralu [Sm. Cd]: Esti abrigu trespasa pocu [Cd]. 6. Calar, empapar [Tb. /Mánt/]. 7. Dexar una cosa a favor de daquién [Ri].
|
para que le pueda trespasar e trespase el dicho medio suelo
|
Cfr. pasar. |
|
trespasáu, ada, ao 📖: trespasáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+trespaséu [Ay].>(TEST)
|
Sorprendíu [Cd]: Quedóu trespasáu [Cd].
|
2. Que nun rix bien, que nun razona bien [Sb]. 3. Perflacu [Sm. Cd]: Parez que ta trespasáu [Cd]. 4. Cansáu física y moralmente [Sm]. 5. Famientu [Tb. Sm]: Taban trespasadas de fame [Tb]. //Tres- pasáu de sudor ‘con munchu sudor’ [Pa]. //Llegar trespasáu ‘llegar rápidu, galdíu’ [Pa]. //Trespasáu. Alv. “Trespasado mañana” [Sb]. Pp. de trespasar. |
||
trespasu, el 📖: trespasu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">traspaso</i>(TEST)
|
[Pa. Tb. Sm. Cd. JH. R] d’un local [Llg]: Nun fan el trespasu’l chigre [Tb]. //Ayunar al trespasu ‘ayunar a pan y agua’ [LV. DA].
|
|
Cfr. pasar. |
|
trespié, el 📖: trespié🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<traspié [Sb]. trespiés [Bab].>(TEST)
|
Cast. traspié [Pa. Sb. Bab]. Cfr. pie.
|
|||
tresplantar 📖: tresplantar🏗️: NO ✍️: NO |
<//tresprantar [Mánt].>(TEST)
|
Cast. trasplantar [Pa. Ac. Llg. Sb. Ay. Tb. /Mánt/]. ///Árbol viiyu y tresplantóu, mal asuntu [Sb]. Cfr. tresllantar.
|
|||
tresplante, el 📖: tresplante🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">trasplante</i>(TEST)
|
[Pa. Sb] d’un órganu [Llg]. Cfr. tresllantar.
|
|||
tresponer 📖: tresponer🏗️: NO ✍️: NO |
<trespuner [Sm. Bab]. traspuner [Sm]. trasponer [y PSil].
//traspoer [Bu (Eo)]. traspoñer “de Valdés al Eo” {ye claro qu’en Valdés y en bona parte de la fastera este de Navia nun se desanicia la -n- intervocálica llatina} [Eo].>(TEST)
|
Cast. trasponer [Cl. Sm. Bab. /Eo/]: El nenu trespunxo [Sm (i)]. 2. Desapaecer de la vista, marchar [Pb]. Pasar un mon- te {al otru llau} y desapaecer de la vista [PSil]: Si traspón L’Argaxada yá nun lu ves [PSil]. Marchar (pa nun volver) [Lln]: Tresponió per ellí lantre [Lln]. 3. Quitase’l sol, ponese [Ar]. 4. Desordenar, allugar ensin procuru [Lln].
|
|
||
tresponíu, ida, ío 📖: tresponíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
(TEST)
|
Medio dormíu [Lln].
|
Pp. de tresponer. |
||
tresporte, el 📖: tresporte🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">trasporte</i>(TEST)
|
[Tb]. Treslláu [/Mánt/]. Posible adautación
|
del cast. trasporte. |
||
trespostera 📖: trespostera🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">A</i>(TEST)
|
trespostera ‘onde nun pega l’aire’ [Bulnes (Lln)].
|
|
||
trespotar* 📖: trespotar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><trispoutar [Oc].>(TEST)
|
|
|||
tresquilar 📖: tresquilar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
trestabiar 📖: trestabiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><trestabiar [Cp].>(TEST)
|
|
|||
trestayar 📖: trestayar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
trestornar 📖: trestornar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><trastornar [y Tb].>(TEST)
|
Cast. trastornar [Pa. Sb. Ay]. Lloquecer [Tb. /Mánt/]: La xen- te trastornóu [Tb]: Trastornóulu con tantu aplagoriu [Tb].
|
|
Yo, como so entrometíu,/alleguéme para allá:/unu diome un moxicón/y trastornóme pa trás,/sacudiéndome con utru/ como quien va a falagar [Relación (Porléi): 330-336]
Col mieu que ponxe aquí/y acullá con miós conseyos/tras- torné lo que los vieyos/fixieron per sí ante sí [El Camberu 35]
Cfr. tornar. |
|
trestornáu, ada, ao 📖: trestornáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<trastornáu [Min].>(TEST)
|
Cola estratificación anormal [Min].
|
Pp. de trestornar. |
||
trestornu, el 📖: trestornu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trastornu [Min].>(TEST)
|
Cast. trastorno [Ay. Tb]. 2. Variación anormal de los estratos [Min].
|
Pp. de trestornar. |
||
trestoyón, ona* 📖: trestoyón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<{Camiento que ye percorreición de yeísta la escritura <i class="della">“tres- </i><i class="della">tollón”</i>(TEST)
|
[Sb].> Fatu [Sb].
|
Podría ser diminutivu de trastu (cfr.) col continuador del suf. -ǔculus n’encruz col ast. testón (cfr.) anque con tracamundiu na primera sílaba pol influxu del prefixu trans > tres 1 (cfr.). |
||
tresudar 📖: tresudar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">trasudar</i>(TEST)
|
[Ll].
|
Cfr. sudar. |
||
tresudáu, ada, ao 📖: tresudáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
</b>Cast. <i class="della">trasudado</i>(TEST)
|
[Bab].
|
Pp. de tresudar. |
||
tresván, el 📖: tresván🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">tresván,</b>(TEST)
|
el Desván [Mar].
|
Cfr. vanu, a, o. |
||
tresvanáu, ada, ao 📖: tresvanáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<trisvaniáu [Oc].>(TEST)
|
Amoriando, esvanecíu [Lln].
|
2. Trescordáu, coles facultaes mentales debilitaes [Cv]. Chifláu, zuniegu [Oc]. Cfr. venar 1. |
||
tresvelar 📖: tresvelar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Apigazar [Cg].
|
Cfr. velar. |
||
tresvelatu, el 📖: tresvelatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">tresvelatu,</b>(TEST)
|
el Sueñu curtiu [Lln].
|
Cfr. velar. |
||
tresveluchar 📖: tresveluchar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Dormir a medies [Lln].
|
Cfr. velar. |
||
tresverter 📖: tresverter🏗️: NO ✍️: NO |
<trevirtir [Sb. Ll].>(TEST)
|
Cast. trasverter [Cg. Sb. Ll]. Cfr. vertir.
|
|||
tresvertíu, ida, ío 📖: tresvertíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<trevertíu [Vd].>(TEST)
|
Xenerosamente vendío, la lleche que se viende [Vd].
|
{Trátase d’una definición sofitada nel fechu de que quien ye xenerosu na venta de la lleche perpasa la midida de la vasía tresvirtién- dolo dacuando}. Pp. de tresverter. |
||
tresvisiegu, a, o 📖: tresvisiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
De Tresvisu [Cl].
Formación deonomástica del nome del pueblu de tresvisu (Cantabria) cola amestadura del suf. -<i class="della">iegu</i>, que s’aplica, ente otro, na igua de patronímicos, como ye a vese en <i class="della">cabraliegu, </i><i class="della">cabraniegu,</i>(TEST)
|
payariegu, etc.
|
|||
tresvivir 📖: tresvivir🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Esmolecese muncho {por daqué o daquién} [Lln. Ll]. 2. Amosar gran esmolimientu por una persona o cosa [Mi. Ri]: Los güelos tresvívense polos nietos [Mi]. Cfr. vivir.
|
|||
tresvolar 📖: tresvolar🏗️: NO ✍️: NO |
<trasvolar [Llu. PSil. y Pr]. trasvular [Cd]. trasvoliar [Tox]. trasvaliar [As].>(TEST)
|
Intensivu de volar [Ll].
|
2. Escaecer [Tb. Vd]. Tar cola me- moria perdida [Cd]: Tresvolióseme lo que quería decite [Vd]. 3. Tar mal de la cabeza [Ay. As]. Lloquecer, tar díu [Tb]: Eso tresvolóulu [Tb]. Perder el xuiciu, trescordase [Ll. Ri]. Perder la memoria y el xuiciu pol pasu’l tiempu [Ri]. Tener perturba- da la mente momentáneamente por fiebre, enfermedá, pasión [Ca]. 4. Apigazar [Sb. Pr]. 5. Deliriar [Ay]. 6. Camudar po- niendo les coses fuera sitiu [PSil]. //-se ‘ponese mal de la ca- beza’ [Pr]. ‘dir perdiendo la llucidez mental’ [Ay]. ‘distraese, deliriar, equivocase por perda de xuiciu, por enfermedá, edá’ [Llu]. ///El bien vuela pero’l mal tresvuela ‘el llevantu vuela como l’aire’ [Lln]. Del llat. transuolāre ‘altravesar volando’, ‘descuidar’, ‘nun facer casu de’, ‘nun llamar l’atención’ (abf), anque tamién pue ser una creación románica (cfr. volar). L’ast. tresvolicar paez una formación diminutivo-iterativa de tresvolar. |
||
tresvoláu, ada, ao 📖: tresvoláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<trasvuláu [y Sm. Cd. Cv]. tresvuláu [Cv]. +tresvolóu [y Llg].>(TEST)
|
Que nun coordina bien les idees [Sm. Cd]. Con curtiu xuiciu, mal de la cabeza [Sb]. Coles cualidaes mentales debilitaes [Cv (= tresbandáu)]. 2. Semidormíu [Llg. Cv]: Taba que- dándose medio tresvoláu cola tele [Llg]. //Tempu tresvoliáu ‘tiempu variable, inseguro’ [Tox].
|
Pp. de tresvolar. |
||
tresvolcar 📖: tresvolcar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Tresverter el líquidu d’un cacíu [Lln].
|
Cfr. volcar. |
||
tresvolicar 📖: tresvolicar🏗️: NO ✍️: NO |
<tresvoricar [Lln. y Vv]. trasvoricar [Lln. y Vv]. trasvolicar [y Vv]. trevolicase [Cg].>(TEST)
|
Debilitase’l xuiciu pola mor de la enfermedá o de los años [Cg].
|
Perder daqué del control, perder daqué del bon xuiciu, tracamundiar les coses [Lln. Vv]: Yá tresvorica [Lln]. Cfr. volar. |
||
treta, la 📖: treta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">díxo-y</i>(TEST)
|
qu’a so casa dies lla vuelta/y al rei dixés que-y ata- yara el viaxe/un home que apostaba, con so treta,/del suiñu desllindar tudo el lliñaxe [BAúxa, Sueños (Poesíes 91-94)]
|
Quiciabes sía un castellanismu inxertu per vía lliteraria (dcech s.v. traer). |
||
tretresnáu, ada, ao* 📖: tretresnáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<tretesnada [Cl].>(TEST)
|
De más de tres años (la cabra) [Cl].
|
D’una amestadura de trans > tres 2 (cfr.) y del numberal tres 1 (cfr.) col siguidor de natus, -a, -um > ax. nau, ada, ao (cfr.), quiciabes na aceición de *‘detrás de tres (años) de nacida’. Dende *trestresnada gracies a la disimilación de dellos ele- mentos foi posible un resultáu → tretesnada. |
||
trexada, la* 📖: trexada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<treixada [Vd (i)].>(TEST)
|
Enfermedá que da de repente y con gafura [Vd (i)].
|
** |
||
treza, la* 📖: treza🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/trezas [Pz (Oc)]. treizas [Pzu].>(TEST)
|
|
|||
trezar 📖: trezar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Atar, echar la soga [Os].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">vn</i>(TEST)
|
alffamar para so la ropa e vn almadraque trezado de lana
|
|
|
|
trezu, el 📖: trezu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+trizu [Ay. Ll. Ri]. trezo [Ac].///<ident class="della" level="1"></ident>//truezu [Ll (MP)]. triezu [Bab. Pzu. PSil].>(TEST)
|
|
de cibiella, vara retorcida usada como rondiu atáu al xugu per onde se mete’l timón del llabiegu o de la carriella [Tb]. Cibie- lla emplegada p’atar [Qu (Oc)] les vaques al peselbe [Ri. Ll. Ll (MP)]. Cibiella de vares d’ablanu con que se fai un collar pa les vaques [Ay. Oc]. Cibiella p’atar la pata de la vaca que da pataes al catala [Ll]. 2. Estropaxu [Bab. Pzu]. Trapu pa fregar [PSil]: Apúrreme un triezu [PSil]. ///Mentes que trezos quiebran, bueyes fuelgan [LC].
Deverbal fuerte de trezar (cfr.). |
||
triaca, la 📖: triaca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu qu’almite la variante <i class="della">atriaca</i>(TEST)
|
y que foi definíu nel sieglu xix pel cast. triaca [ JH]. Y entá nestos díes, xunto a la variante masc. triacu (cfr.), caltiénse na fala como ‘planta que crez a la vera’l ríu y, machacada con aceite, emplégase contra les mordedures o picadures de los animales venenosos’ [Sm]. Pero l’afitamientu nel dominiu ástur entá tien otru bon encon- tu darréu que nel sieglu xviii Sarmiento daba conocencia del términu ast. cuando nel so Catálogo s.v. triaca diz:
|
|
“llaman así en Asturias a la verónica, y que machacada y sobrepuesta cura heridas y úlceras”. Y tamién refiriéndose a les tierres sureñes: Etimologías iv, 9-8)]. Entá aliten los sos continuadores nos dominios it., oc., xunto al cat., cast., port. (rew; dcech s.v. fiero; adla 220; pe3: 309). Trátase, n’efeutu, d’una espresión semiculta n’ast. darréu que caltién -c- ensin sonorizar pero, al so llau, la variante d’El Bierzu, triaga, xunto a la port. teriaga, dan cuenta d’un pri- mer niciu d’evolución popular. Sobro triaca féxose’l nome d’oficiu atriaqueru (cfr.). |
|
triacu, el 📖: triacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Triaca [Sm].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i>(TEST)
|
onza triaco magno 1686 [Francisco Dorado/193]
|
Cf. triaca. |
||
triaga, la 📖: triaga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. triaca.
|
|||
trianguláu, ada, ao 📖: trianguláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
De forma triangular [Ac. Sm].
|
Axetivu llegáu a nós per vía cultizante del participiu del cast. triangular. |
||
triba, la 📖: triba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Clas, raza [Cp]. Simienta, raza [Ar], clas [Cb]: <i class="della">Son de mala triba </i>[Ar]. 2. Calidá [V1830]. Clas, por cuenta l’orde de co- ses que pertenecen a una mesma especie [JH]. Casta, variedá (dizse davezu de les frutes o llegumes) [Cg].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">escoger</i>(TEST)
|
de tribas [Grangerías xviii: 573]
|
|
cfr.) →l’ast. triba onde se produxo un camudamientu en -a pa carauterizar el xéneru femenín como s’alvierte n’otros exemplos como pare(d)e → parea (ghla 120). Frente a ello, la llingua ast. escrita ufre un másc. tribu (cfr.). |
|
tribocu, el 📖: tribocu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Borbotón, burbuya que sal al ferver una sustancia [PSil]: <i class="della">Yá </i><i class="della">salen</i>(TEST)
|
tribocos [PSil].
|
Cfr. bocu, a, o. |
||
tribu, el 📖: tribu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<i class="della">(No</i>(TEST)
|
me meto con so Madre,/que de tal madre la quiero/que anque foi d’ellos ñacida/era del tribu inteletu/…) [ABalvi- dares, Canción (Poesíes 106-114)] Ñon me meto con so Má,/que yo, en el alma, la quiero,/ qu’anque fo d’ellos tamién/era d’aquel tribu excelso [Pé- rez del Río, Misterio (Poesíes 37-40)] Cfr. triba, la.
|
|||
tribuna, la 📖: tribuna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<trebuna [LV. Ay. DA]. trabuna [As]. treguna [Cb].>(TEST)
|
Cast. tribuna [Cb. Ac. Ay]. Coru de la ilesia [LV. Cg. Cp. Ac. Sm. As. Cd. Oc. DA]. Un bon güertu/cerradu de sobre si/con muérganos y tribu- nes [Ex Carlos iii 106]
|
Del llat. tribūna, con continuadores románicos (rew s.v. trībūna) ente ellos l’ast. y el cast. tribuna (dcech s.v. atribuir), per vía cultizante, como’l deriváu tribunal (cfr.). |
||
tribunal, el* 📖: tribunal🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trebunal [LV. DA].>(TEST)
|
Cast. tribunal [LV. DA]. como fai la Inquisición/de Madrid, que ye’l Supremo/trebu- nal, au castiguen/herexes y escritos necios [Pérez del Río, Misterio (Poesíes 167-170)]
|
Del neutru llat. tribunal, -ālis ‘plataforma onde s’asitiaba la mesa del funcionariu que xulgaba y dende la que se daba sen- tencia’ (old). De la mesma manera de tribūnus siguiría ast. tribunu (cfr.) anque ye posible que tribuna, tribunal, tribunu ufran un aniciu cultu. |
||
tribunu, el 📖: tribunu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tribunu</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. tribunal. |
||
tributu, el 📖: tributu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trebutu [TC (Protomártir)].
Cast. <i class="della">tributo</i>(TEST)
|
[JH. TC (Protomártir)].
|
|
del llat. tributum (dcech s.v. atribuír). |
|
tricaforcada, la 📖: tricaforcada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<<i class="della">sic</i>>(TEST)
|
La vuelta’l gatu [Ca (LBlanco)].
|
Cfr. tricolada. |
||
trichu, el* 📖: trichu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
triciclu, el 📖: triciclu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><treciclu [Ay]. treciclo [Ac].>(TEST)
|
Cast. triciclo [Ac. Sb. Ay. Tb. Cd. Pr]. Posible castellanismu modernu.
|
|||
tricolada, la* 📖: tricolada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tricolá [Ri].>(TEST)
|
Tontería, fatada [Ri].
|
|
||
trícoles, {el/la} 📖: trícoles🔤: , {el/la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el/la} |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Ser</i>(TEST)
|
un trícoles ‘ser persona ensin xacíu’ [Ri].
|
Cfr. tricolada. |
||
tricuñu, el 📖: tricuñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
trielga, la 📖: trielga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Planta que miedra ente’l trigu [JS].
<ident class="della" level="1"></ident>Podría tratase d’una variante del ast. <i class="della">trielda</i>(TEST)
|
por un tracamun- diu de sonores (cfr. trelda.).
|
|||
trielola, la 📖: trielola🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Planta rastrera que se cría pertienra [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>¿Posible tracamundiu de tresmisión, quiciabes por <i class="della">trielda</i>(TEST)
|
|
|||
trientudu, a, o 📖: trientudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
trieñu, el 📖: trieñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">trienio</i>(TEST)
|
[JH].
|
|||
trifulca, la 📖: trifulca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. trafulca.
|
|||
trigada, la* 📖: trigada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<trigá [Llg (llaa 27)].>(TEST)
|
Emberiza cirlus, ‘cast. escribano soteño’ [Llg (llaa 27)]. Em- beriza ‘cast. escribano montesino’ [Llg (llaa 27)].
|
Cfr. trigu. |
||
trigal, el 📖: trigal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tierra semada de trigu o pan [Ac. JH. VCid]. <i class="della">Panizal, </i>terrén poblao de plantes de trigu [Cg].
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in</i>(TEST)
|
illo tridicale per termino de Armentario 953 (or.) [ACL/9]
|
|
cfr.). L’exemplu documentáu en 953 fai ver el vieyu procesu evolutivu con sonorización de la -t- de *triticāle enantes de la perda de la pretónica (§a). La velarización de la consonante posnuclear nel grupu que sigue darréu, -d’g- (→ *trilgal), desaníciase como fai ver la exemplificación (§b) por cuenta la presencia d’otru elementu líquidu nel cuerpu de la pallabra (ghla 259; pe4: 420). Sobro trigal féxose un deriváu col continuador de -ārius, -āta, trigaleru (cfr.), trigada (cfr.) aplicables a un pá- xaru qu’anda ente’l trigu. |
|
trigaleru, el 📖: trigaleru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
Cfr. trigal. |
||
trigu, el 📖: trigu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trigo [Llg]. tríu [y Sm. PSil. Arbodas (Oc)]. trío [Cp].>(TEST)
|
Cast. trigo [Lln. Rs. Cl. Cp. Llg. Tb. Sm. PSil. Oc. JH]. //Trigu boroñón ‘trigu de ruina calidá’ [JH]. //Trigu rapín “tri- go chamorro” [JH]. //*Trigu de les Indies: “el mucho maíz que llaman trigo de las Indias, que se coge en gran canti-
|
|
dad” [Luis de Valdés 1723: 105]. ///Pela Ascensión cereces Del llat. trīticum, -i ‘trigu’ (old), con dellos continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). La documentación de magar el sieglu x alterna resultaos llatinos o llatinizantes (§a) y lo que yá resulten les primeres anuncies de la xeneralización nel dominiu ástur de la sonorización de -c-, -t- y, a vegaes, perda de la -d- resultante, (§c) lo que llueu acabará por impo- nese fusionándose les dos vocales palatales (§c). Na llingua falada tamién foi posible la perda de la -g- continuadora de la -c- etimolóxica trigu → tríu (pe4: 420). Deriváu axetivu del responsable de trigu ye trigal; posiblemente de trigu féxose trigada (cfr.); trigueru, a, o (cfr.), con nominalización del fe- menín triguera (cfr.) d’u siguió triguerada (cfr.). |
|
triguera, la 📖: triguera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cesta plana onde lleven la venta al mercáu [Lln].
|
Cfr. trigu. |
||
triguerada, la 📖: triguerada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Lo que puede llevar una <i class="della">triguera</i>(TEST)
|
[Lln].
|
2. Cierta cantidá [Lln]: Una triguerada de quesu [Lln]. Cfr. trigu. |
||
trigueru, a, o* 📖: trigueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<triguera [Lln].>(TEST)
|
(Tipu de cesta) perplana, de banielles planes d’ablanu entre- texíes [Lln].
|
Cfr. trigu. |
||
triguín, el 📖: triguín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sabor permarcáu a trigu nel pan [Cb].
|
Dim. de trigu. |
||
trildu, a, o 📖: trildu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<trilde [Cl (VB). Os. Ca].>(TEST)
|
Rayío [Villah. Cl (VB)]. Mui gastao, mui usao (la tela) [Os]. Gastao (dizse especialmente de la ropa; úsase sobre too en diminutivu) [Lln]: Las sábanas yá están trildas [Lln]. Perfino o perpasao, que ruempe fácil (una tela) [Ca]: Esta pellaca yá está tan trilde que pasa toa la llechi [Ca].
|
Quiciabes del llat. trītilis, -e ‘rozáu’, ‘frotáu’, conseñáu nes gloses (em s.v. tero), desconocíu de rew, dcech), d’u siguió *trídel y, con metátesis, trilde; llueu foi posible iguar l’ax. masculín analóxicu trildu, llueu con variación de xéneru. |
||
trilla, la 📖: trilla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tril.la [Pzu].
Cast. <i class="della">trilla </i>[Pzu]. 2. Mies espardío en redondo enantes d’entamar a trillar y a lo llargo’l tiempu que tea trillándose [VCid]. 3. Dómina en que se trilla [VCid].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">prueuelo</i>(TEST)
|
al carro e enna trila [FZ (FFLL)] Cfr. trillu.
|
|||
trilladura, la 📖: trilladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Efeutu de tener los pies cansaos [Lln].
|
Cfr. trillu. |
||
trillar 📖: trillar🏗️: NO ✍️: NO |
<tril.lar [Pzu].>(TEST)
|
Cast. trillar [Pzu. Arm]. 2. Pisar (col pie) [Ca]. 3. Abrise los cascos de les vaques y tenelos doloríos por caminar muncho [Arm]. 4. Gallar el gallón a la pita [Lln].
|
|
||
trilláu, ada, ao 📖: trilláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><tril.láu [Pzu]. trillao [Ar].>(TEST)
|
Cast. trillado [Pa. Pzu]. 2. Pisotiáu [Pr]. 3. Cansáu, agotáu [Lln]. 4. Endurecíu (l’ubre de la vaca) [Ar (= ubre doliosu)].
|
|
||
trillón, el 📖: trillón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Pisa 1</i>(TEST)
|
(cfr.) [Lln]. 2. Cuba grande onde se pisa la uva [Soto (Oc)].
|
|
Aum. de trillu 1 que, nel exemplu documentáu, pue referise a
un nome d’oficiu, ‘el que trilla’. |
|
trillu, el 📖: trillu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tril.lu [Pzu]. trillo [CAmieva].>(TEST)
|
Cast. trillo [Pzu. Tor. VCid]. 2. Cast. huella, rastru [Cl (VB)]. 3. Danza suelta y cantada ensin instrumentos musicales que se baillaba llueu, darréu de la danza y xunto a la h.oguera de San Xuan [Lln (S)]. Danza típica de Valmori, en Lln [CAmieva]. //Meter al trillu ‘ponese a trabayar dafechu’ [Lln].
|
|
Del llat.trībulum, -i ‘utensiliu pa trillar’ (em; old), con con- tinuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). Del llat. trībula (em; old) sigue ast. trilla (cfr.). L’ast. conoz l’aum. trillón (cfr.); en rellación etimolóxica ta l’ast. trilladura (cfr.). El correspondiente verbu tribulāre (em) ye responsable de ast. trillar (cfr.). |
|
trimal 📖: trimal🏗️: NO ✍️: NO |
(Vaca) que continúa dando lleche llueu d’un añu de parida [Cl (VB). AGO].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tres</i>(TEST)
|
bacas trimales con tres jatos 1662 [Co: PToral 95] dos bacas trimales con un anoyo y una anoya 1662 [Co: PToral 91; 2016: 43]
|
Del llat. *trīmālis, -e ‘de tres años’ (deeh s.v. trimu), forma- ción axetiva iguada sol llat. trīmus, -a, -um (cfr. trimu) que recuerda la formación tener → *teneralis (cfr. tenral). |
||
trimu, a, el/la 📖: trimu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<trimo [Cg]. trima [Pm: LC (Vaca). Lln].>(TEST)
|
Xatu de dos años [Cl]. Xatu de dos meses a un añu [Cl (VB)]: De vellín pasa a trimu [Cl (VB)]. De más edá que la xata y menos que la becerra [Pm: LC (Vaca)]. Becerra d’unos dos años [Lln]. 2. Xatu o xata d’un añu [Lln]. 3. Xatu de tres años {tracamundiáu xatu por “gatu” darréu que’l doc. citáu como fonte informativa de 1614 diz: “otra vaca vermexa con un tri- mo...” [Cg]}.
|
|
Del llat. trīmus, -a, -um ‘de tres años’ (em), etimoloxía que yá propunxere abenayá Vigón (Cg) y siguió García de Diego (deeh), con dellos continuadores románicos (rew). Semánticamente tanto l’ast. trimu como l’ax. trimal (cfr.) dan a entender que la vieya referencia de tri- ‘tres’ quedó escaecida nun procesu de lexicalización (pe2: 401). Esi es- caecimientu tamién s’alvierte al nun reconocese güei nes nueses fiches un deriváu de bimus dada la insuficiencia que s’amuesa s.v. bímaru. |
|
trinca, la 📖: trinca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Atadura [Llu]. 2. Coleta de pelo [Tox. /Eo. Mánt/].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y</i>(TEST)
|
la probre de min non fago trinca [Fiestas Coronación 182]
|
Deverbal de trincar 2. |
||
trincafilu, el* 📖: trincafilu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trancafilu [Bab]. trincah.ilu [Lln]. ////trancah.ilos [Lln].>(TEST)
|
Recosíu fecho a la llixera [Bab].
|
2. Persona impaciente y re- volvina [Lln]. //-os ‘pliegues perfinos y xuntos, con adornos, usaos pa recoyer el vuelu d’una prenda’ [Lln]. Compuestu de trincar (cfr. trincar 2) col ast. filu (cfr.). |
||
trincar 1 📖: trincar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Comer o beber permuncho [Ay]. Comer bien [Pa]: <i class="della">Trincólo </i><i class="della">tou</i>(TEST)
|
nun momentu [Pa].
|
2. Beber [Ay. Tor]. 3. Acabar con cual- quier cosa (comida, trabayu) [Tor]. 4. Rechinar [Vd]. 5. Tor- cer, inclinar, lladiar, esviar [Mar]: No trinques la mesa [Mar]: Trinquéme pa un llau y caíme [Mar]. //Trincar los dientes ‘dar la barbadiella’ [Sb]. Verbu onde ye posible almitir un parentescu con un términu xermánicu que podría ser un suevismu trinkan como se pro- pón pal gall. trincar ‘beber’ (Reinhart 1946: 297). La refe- rencia a un aniciu xermánicu yá se rexistra en Meyer-Lübke (rew s.v. trinken) pa xustificar l’it. trincàre, fr. trinquer d’u pasa a otros dominios averaos. Acoyer esta propuesta em- pobina a almitir una d’estes dos posibilidaes: a) que’l sen de güei en rellación con ‘beber’ sía resultáu d’un procesu seleutivu y d’especialización del verbu; b) que dende un sentíu primeru de ‘beber’ se xeneralizare a otres situaciones averaes como ‘comer’, ‘emplegar los dientes al comer’, etc. Ha alvertise que nun resulta fácil dixebrar les aceiciones equí inxertes s.v. trincar 1 de les conseñaes s.v. trincar 2. Ello ha tenese perpresente na discusión etimolóxica darréu qu’autores como García de Diego xunten baxo un mesmu epígrafe (deeh s.v. trĭnĭcāre ‘facer tres’) lo que nós tenemos por dos verbos destremaos. Tamién Corominas-Pascual se dixebren (dcech s.v. trancar). |
||
trincar 2 📖: trincar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Poner <i class="della">trincos</i>(TEST)
|
[Cg]. 2. Cast. trincar [Pa. Llu]. Anodiar, facer firme un cordel pa que nun se suelte [Xx]. Atar [PVeiga]: Trin- caron la lancha al morrón [PVeiga]. 3. Suxetar a un animal que cuerre [Pr]. 4. Pisar [Cb] la yerba [Sr. Ay. Ll]. Calcar la yerba nos carros [Sb]. Comprimir [Llg]: Pa trincar la yerba hai que pisar bien [Llg]. 5. Coyer, tomar [Tor]: Trincóu la barra y tiróula [Tor]. 6. Ganar dineru nel xuegu [Vg]. 7. Morder, cla- var los dientes [Cd]. 8. Romper [Sm], esmenuzar colos dientes [Vd]. //Trincar a buen viaje ‘asegurar o suxetar fuerte con trin- ques de cuerda o de cadena los efeutos que van a bordu’ [Llu]. Cfr. trincu 2.
|
|
cfr.). Pa Corominas- Pascual trátase d’un verbu náuticu asitiáu nes llingües hispá- niques, nel it. y nel fr. m. d’aniciu inciertu; la presencia nes llingües hispániques podría debese a un camudamientu del fr. a. tingler o tringler ‘xuntar les tables d’un buque’, pallabra d’aniciu escandinavu (dcech s.v. trincar). |
|
trincarneru, el* 📖: trincarneru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trincarneiru [Mar].>(TEST)
|
Cayida de persona o animal dando saltos de carneru [Mar].
|
Amestanza del verbu (trincar 2) + nome (carneru). |
||
trincáu, el 📖: trincáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Conxuntu de trincos que lleven les ruedes del carru [Cg]. Deverbal de <i class="della">trincar</i>(TEST)
|
2 (cfr.).
|
|||
trincha, la 📖: trincha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cintura del pantalón [Tox]. Tira (de tela, de carne) [Cv]. Cin- cha, petrina [JH]. {Nel traxe tradicional masculín asturianu’l calzón llevaba cuatro partes, de les que dos <i class="della">delanteros </i>y dos <i class="della">traseros</i>; estos últimos diben cosíos a la <i class="della">trincha </i>pero los <i class="della">tra- </i><i class="della">seros</i>(TEST)
|
nun se cosíen a los delanteros na parte que correspuende a la cadera, nunos siete centímetros, pa facer la trampa. La trincha formábenla dos pieces que partíen de la parte d’atrás de los traseros [Vigil 1924a: 46]}. 2. Xuegu de llucha nel que participaba tol cuerpu [Lln]: A la trincha [Lln]. 3. Saltu, brin- cu, flexón del cuerpu, especialmente llevantando cabeza aba- xo y sofitándose en suelu con dambes manes xebraes [Mar]. 4. Especie de formón usáu en carpintería [Sm. Cv. Tox. /Eo. Mánt/]. //-as ‘lligadures de la ropa’ [Bard].
|
|
cfr.). |
|
trinchadura, la 📖: trinchadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">trinchadura,</b>(TEST)
|
la Cinchadura [JH].
|
Cfr. trinchar. |
||
trinchante 📖: trinchante🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
trinchante, el 📖: trinchante🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">escoda</i>, <i class="della">aciche</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. trinchar. |
||
trinchar 📖: trinchar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Cortar, espedazar [Cñ]. Partir carne, palos [Tor]. 2. Pinchar [Cñ]. 3. Pisar [Qu]. 4. Lluchar cuerpu a cuerpu [Lln]. 5. Cin- char [JH].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">obiit</i>(TEST)
|
magister Enric Trincha Nota diaconus et canonicus
|
|
||
trinchera, la 📖: trinchera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">trinchera</i>. 2. Pieza que lleva’l carru’l país pa suxetar y apertar l’exe de les ruedes [Ca]. Caúna de les pieces curves que suxeten l’exe al tableru (na carreta) [Mar ]. //-<i class="della">as </i>‘par de pieces de madera que, altravesando’l brazuelu y el <i class="della">concichón</i>(TEST)
|
en sentíu vertical suxeten l’exe de madera de los carros antiguos’ [Vg].
|
Cfr. trinchar. |
||
trinchu, el 📖: trinchu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
trincón, el 📖: trincón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Encruz de los trabes del horru [Vd]. Esquina del horru [Vd].
|
2. Tirón [Vd]. Aum. de trincu. |
||
trincu, el 1 📖: trincu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Tragu, llaspiu [Cl].
Deverbal de <i class="della">trincar</i>(TEST)
|
1 (cfr.), verbu d’aniciu xermánicu (pe3: 147), de la familia del ingl. to drink.
|
|||
trincu, el 2 📖: trincu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Clavu [Qu] que, xunto con otros, suxeta la <i class="della">medialuna</i>(TEST)
|
de la rueda del carru [Cb] altravesando los cambuchos [Cg]. Clavu de gran cabeza que sostién la medialuna sol cambuchu [Llib].
|
|
Del llat. tarinca ‘clavu grande’, pallabra d’orixe galu (tlg 143), con una creación analóxica masculina y dalgún asi- tiamientu románicu (rew s.v. *tarĭnca). Sobro ast. trincu iguaríase’l verbu trincar 2 ‘poner trincos’ [Cg], asina como’l coleutivu trincáu ‘conxuntu de trincos que lleven les ruedes del carru’ [Cg]. Trincu apaez na nuesa documentación del sie- glu xiii no que podría ser un nomatu. La propuesta etimoló- xica que faigo paez más acoyible que la de considerar trincu como galicismu (dcech s.v. trincar) anque nun se niega que voces rellacionaes, o mui averaes fónica y semánticamente con trincu, trincar 2, puedan almitir otres esplicaciones eti- molóxiques quiciabes dende opciones apuntaes por Coro- minas-Pascual. No que se refier al ast. trancar ‘zarrar con tranca’, ‘zarrar (una puerta, una ventana)’ podría guardar re- llación col galu tarinca ‘grand clou’ (tlg; dcech s.v. trancar) pero abúltame que nun ha escaecese la proximidá fónica y semántica col cat. tancar y, de mou perespecial, la formación derivada de trabem + suf. → ast. trabanca ‘estaca’ → tranca → trancar, con perda de la -b- (cfr.; pe3: 147). |
|
trinidá, la 📖: trinidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
La xuntura de tres persones divines según les creencies cris- tianes [Xral].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">qui</i>(TEST)
|
est In trinitate unus et uerus deus 948 (or.) [SV/48]
|
|
Del llat. trīnitas, -atis ‘la Santa Trinidá’ [dlfac]. |
|
trinque, el 📖: trinque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trinqui [Cl. y Cñ. Pr].>(TEST)
|
Aición de beber bébora [Pa. Cñ]. 2. Bebida [Cl]: De buöna gana tomaba un pocu trinqui [Cl]. //Al trinqui ‘flamante, nue- vu dafechu’ [Pr]. //Del trinque ‘acabante llograr o estrenar’ [Cñ]. ‘nuevu dafechu’ [/Mánt/]. ‘nuevu, acabante mercar’ [Xx]: Estos calcetinos son del trinque [Cñ]. //Nueve al trinque “dícese de algo que aún está sin estrenar” [Sb].
|
Posible deverbal del inf. de trincar 1 nes dos aceiciones pri- meres. Cosa destremada podría ser lo que xustifique les se- cuencies de tipu al trinqui, del trinque, etc. |
||
trinquete, el 📖: trinquete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Trote [Sm]. 2. Mástil de proa [Lln]. Verga mayor que se cruza sol palu de proa [Llu]. Mástil del barcu [Lls, Xx, Llu (Barriu- so: barcos 217)]. Vela que se despliega nel palu menor [Tz, Xx, Cñ, Llu (Barriuso: barcos 223)].
Voz común al ast. y cast., quiciabes del fr. ant. triquet col
influxu de <i class="della">trincar</i>(TEST)
|
(dcech; pe3: 148).
|
|||
trinquibal, {el} 📖: trinquibal🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
(TEST)
|
Carru especial pa tresportar bocóis [Xx].
|
** |
||
trinquíu, el* 📖: trinquíu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trinquío [Ar].>(TEST)
|
Tic-tac del reló [Ar].
|
Posible nominalización d’una voz qu’imita dalgún tipu de ruíu, como triquitraque. |
||
triñir 📖: triñir🏗️: NO ✍️: NO |
<treñir [Ay].>(TEST)
|
Resonar el dineru o metal [Ay].
|
Del llat. tinnīre ‘facer sonar les monedes’ (em). En tou casu ye esixible almitir l’influxu de la yod del presente d’indicativu tinnio pa xustificar la [] n’ Ayer (ghla §4.5.2). No que se refier a la [r] inxerta nel cuerpu de la pallabra ha vese una in- fluencia del llat. trinnire ‘glayar, gritar (el coríu, la oca)’ (em). |
||
triñíu, el 📖: triñíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trañidu [Ac (VB)].>(TEST)
|
Sentíu común [Ac (VB). Ri]: No tiene (sic) trañidu [Ac (VB)]: Nun tien triñíu [Ri].
|
Deverbal de triñir (cfr.), con usu figuráu y quiciabes influxu fónicu de tangere. |
||
triñolo, el 📖: triñolo🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Que ye posada y pesada pa facer les coses (la persona) [Ca]: <i class="della">Queriámoslo o non Urbano ye un triñolo qu’echa un día pa </i><i class="della">segar</i>(TEST)
|
un carru d’herba [Ca].
|
¿En rellación con triñir (cfr.)? |
||
tripa, la 📖: tripa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tripa</i>(TEST)
|
[Sb. Tb], estantín [Sm. PSil. Cd]. 2. Barriga [Cd]. 3. Sedal [PVeiga]: Enroscase la tripa en la vara [PVeiga]. //-es ‘estantín’ [Ac. Ca]. ‘la barriga’ [Sr. Tb (tripas)]. ‘estan- tín del gochu y ganáu’ [Cd (tripas)]. //-as ‘interioridaes d’una persona o animal’ [Lln]. //Rompése-y una tripa ‘suceder da- qué na conducta d’una persona colo que nun se contaba’ [Tb]. //Sacar tripas ‘sonsacar a los neños o inocentes’ [Lln]. ‘mete- se nun champán ensin saber qué ye lo qu’hai nél’ [Lln]. //Te- ner por la tripa ‘fartase’ [Lln]. //Tener las tripas en puñu diz- se de la persona enferma [Lln]. //Tripa ciega ‘parte del ciegu nel estantín’ [Ar]. //Tripa cuerna ‘ciegu del res’ [PSil]. //Tripa cagona ‘tripa cagalar’ [Sr]. //Tripa cular ‘estantín del rectu del res’ [Llu]. //Tripa culera ‘parte inferior del estantín, utili- zada, cuando ye de gochu, pa facer choscos’ [Cv]. //Tripa del cagalar ‘rectu, última parte del estantín gruesu’ [Sm (= tripa la cagalera = tripa’l culu)]. ‘estantín gruesu’ [JH]. //Tripa’l culu ‘rectu’ [PSil]. //Tripas borreras ‘tripes que contienen la borra’ [Ar]. //Tripas del brazu ‘caúna de les dos tripes que tán xunto al butiellu del gochu’ [Sm]. ///Tripa farta, corazón alegre [LC]. Al que-y duelen les tripes que s’arrasque [LC].
|
|
del llat. exstirpare ‘arrancar’, nel sen de ‘abrir la barriga’, ‘esgarrar’ (dcech s.v. tripa). De toes maneres en llat. hai compuestos como calcatrippa, -ae ‘planta desconocida’, conseñada nuna glosa (em), que Meyer- Lübke (rew 9650) entiende con una ĭ tónica y pon en rellación col toscanu calcatreppola, fr. a. chaucetrappe, fr. caucotrapo. Pero tamién atopamos una referencia a calcatripa nel sieglu ix, traducíu el términu como ‘chaussetrape’, ‘cardu’ (mllm) pero nun alvertimos una rellación semántica cola voz tripa anque’l verbu (calca-) pue ser portador d’una referencia al efeutu que la planta tien sobro la tripa. Un masc. analóxi- cu de tripa ye ast. tripu d’u siguió un dim. continuador de -aculus, tripayu (cfr.) Dende tripa, tripu féxose l’abondativu tripada (cfr.), tripanza (cfr.), tripaxe (cfr.), triperu (cfr.), tri- pudu (cfr.); dende tripayu un compuestu estripayar (cfr.) que sigue’l modelu del verbu fechu del llat. exstirpare > ast. es- tripar (cfr.), dende llueu mui averaos al ast. estrapar (cfr.) y estrapayar (cfr.). |
|
tripacuatru, el 📖: tripacuatru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
tripada, la 📖: tripada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">tripada</i>(TEST)
|
[Pa]. Conxuntu de los estantinos del gochu [Cd. Pr]. Mondongu [Pr]. 2. Midida, en vares, de tripa [Pa]. 3. Far- tura [Ac]. //Tripá d’ácido [Min]. //Vino una tripá y rompió la madera [Min].
|
|
||
tripamilán, la 📖: tripamilán🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tripamilanu [y Tb].>(TEST)
|
Especie de meruxa [Tb].
|
|
||
tripanza, la 📖: tripanza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
tripar 📖: tripar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Pisotiar [Cv]. Pisar col pie [/Eo/].
<ident class="della" level="1"></ident>¿Quiciabes verbu en rellación con <i class="della">estripar</i>(TEST)
|
(cfr.) o con trepar
|
|
||
tripaxe, el 📖: tripaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
tripayu, el 📖: tripayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
triperu, a, o 📖: triperu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><tripeiru [Pzu].>(TEST)
|
Cast. tripero [Pzu]. {(Doc.). Que trata en tripa}. 2. Tragón, comedor [Sr]. 3. Nomatu de los de Llanes [Lln]: Sois unos triperos que vendéis los pescaos y coméis las tripas [Lln]. ///
|
|
||
tripitrape 📖: tripitrape🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Que yos fará estremecése</i>/<i class="della">al primeru </i><i class="della">tripi trape</i>(TEST)
|
[El Caballo 83]
|
|
||
triplu, el 📖: triplu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Abúltame que debe correxise a JH que da’l términu con triple variación de xéneru}.>(TEST)
|
Cast. triplo [JH].
|
|
Del llat. triplum, -i ‘el tripu’ (abf), per vía culta. |
|
trípol, {el} 📖: trípol🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<{Camiéntome que sedría asina l’acentuación anque na fonte nun se conseña tilde}.>(TEST)
|
Cast. trípode [Sb].
|
Quiciabes sía un semicultismu del llat. tripus, -odis ‘trípode’ (abf) > *trípod(e) onde la -d acabó por velarizase al quedar en posición cabera, como en Madrid → Madril. |
||
tripona, la 📖: tripona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Tripa gorda asitiada xunto al butiellu del gochu [Sl].
|
Aum. de tripa. |
||
tripu, el 📖: tripu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tripa [Cg. Ca] del embutíu [Cb. Cp]. Recorte de tripa [Pr] pa embutir [Ac]. Película esterior de la tripa delgada del gochu, apegada a la grasa y que s’arranca pa facer l’embutíu [Cv]. Pedazu de tripa [Cl]. Tripa pequeña [Tb]. Tripa de ruin valor [Lln. PSil]. 2. Embeligru [Lln]. 3. Persona perflaca [Pa]. 4. Prenda de vistir arrugada [Pa. Pr]. //<i class="della">Tripu cular </i>‘rectu’ [Cl]. ‘estantín gruesu, xeneralmente del gochu’ [Ca]. ‘tripa gruesa del gochu emplegada pa embutir morciella’ [Cb]. ‘estantín ciegu’ [JH (= tripa del cagalar)]. //<i class="della">Tripos</i>(TEST)
|
choriceros ‘tripes coles que se faen chorizos’ [Sb]. //Tripos morcelleros ‘tripes amañoses pa facer morciella’ [Sb].
|
Cfr. tripa. |
||
tripudu, a, o 📖: tripudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tripúu/úa/úo [Ay].>(TEST)
|
Barrigudu, con muncha tripa [Ac. Ay]. Cfr. tripa.
|
|||
triquiñueles, les 📖: triquiñueles🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<triquiñuelas [Cd]. traquiñuelas [Os].>(TEST)
|
Enredos, chismes [Sr. Cd]. Trampes [Os]. //{Un/una} triqui- ñuelas ‘chancletu’ [Pr (Cv). Cv].
|
Posible formación fecha sobro triqui, traque (cfr.) con doble sufixación -iñ- + -uela, dim. del llat. -ŏla. |
||
triquitraque, el 📖: triquitraque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Instrumentu que se facía sonar per Selmana Santa p’anunciar los oficios relixosos [PSil]. //Armase un triquitraque ‘armase un baturiciu’ [Ay]. //A ca triquitraque ‘a cada pocu tiempu’ [Ay].
|
Cfr. traque. |
||
tris, el 📖: tris🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Nun tris </i>‘nun instante, a puntu de pasar daqué’ [Tb]. //<i class="della">Por un</i>(TEST)
|
tris ‘por poco’ [Tb. Pr].
|
|
||
triscaderu, {a, o} 📖: triscaderu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
Apetitosu, sabrosu, fácil, facederu [Mansolea].
Considérenla voz xergal pero abúltanos que sedría almisible ver una rellación col verbu bien espardíu <i class="della">triscar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
triscar 📖: triscar🏗️: NO ✍️: NO |
Triscar [Pa]. 2. Machacar, moler, desfacer [Sb]. Romper, partir [Cd]. Quebrar, romper [Lln]. Romper con un ruíu secu carauterísticu [Lln] especialmente la yerba seco cuando pa- cen los animales [Tb]: <i class="della">La caña triscó </i>[Lln]: <i class="della">Triscó un árbol </i>[Lln]: <i class="della">Sonó</i>(TEST)
|
a triscar [Lln]: Triscase de risa [Lln].
|
Romper el ganáu la yerba al pacer [Ri. Tb]. Romper colos dientes [Tox]. Tronchar [Sm (= trabiscar). /Eo/]. Romper dalguna cosa fa- ciendo un ruíu al cayer [Tox]. 2. Pisotiar la yerba, calcalo [Ay. Ll (= trincar)]. 3. Sonar la yerba al cortalo o comelo [PSil]: Siéntese triscar a La Mora [PSil]. Meter ruíu dellos alimentos al masticalos [Pr]. 4. Sonar al partir los oxetos [PSil]: Paez que siento triscar pol corral [PSil]. 5. Comer con ganes [Vg]. Comer ensin dexar nada [Tor]. Comer [Tor]. Quiciabes del xerm. thrĭskan ‘trillar’, ‘dar palos’, con con- tinuadores románicos centro-occidentales [rew; Gamillscheg (1932: 237 s.v. thriskan); Reinhart (1946: 305)] ya hispánicos (deeh; dcech s.v. triscar; delp s.v. triscar; declc s.v. trescar). |
||
triscu, el 📖: triscu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Mordiatu [Vd]. 2. Llance o saltu nel baille del <i class="della">pericote </i>[Co- bas: ALl (Bellezas)]. //-<i class="della">os</i>(TEST)
|
‘trizos, añicos’ [Am. Sb]. ‘rastru que dexen los animales’ [Sb]. //Tar como’l triscu ‘tar los alimentos perduros al mordelos (bien por maduros, bien por verdes)’ [Tox]. //Tar como tariscu ‘tar perseco la yerba (por cuenta’l ruíu que mete)’ [Tb].
|
Deverbal fuerte de triscar (cfr.). |
||
trisquíu, el 📖: trisquíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Ruíu que se produz al <i class="della">triscar</i>(TEST)
|
[Lln. Pa].
|
Podría ser deverbal de *trisquir, variante de triscar (cfr.). |
||
tristayu, {a, o} 📖: tristayu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
(TEST)
|
Atristáu [Lln. CC]. Cfr. triste.
|
|||
triste 📖: triste🏗️: NO ✍️: NO |
<tristu/a [Cl]. triste [Xral].>(TEST)
|
Cast. triste, murniu [Cl. PSil]: De que morréu’l maríu quedósi trista la probitina [Cl].
|
|
Del llat. trīstis, -e ‘d’aspeutu sombríu, murniu’ (em), espar- díu pela Romania (rew) y pelos dominios hispánicos (deeh; dcech; delp). L’ast., a la vera del resultáu etimolóxicu (triste), ufre un intentu de xeneralizar una espresión propia del feme- nín en -a, y otra percarauterizada del masculín en -u acordies col fenómenu de que yá daba cuenta l’Appendix Probi cuan- do encamienta: tristis non tristus. Sobro triste pudo facese’l verbu atristar (cfr.) anque yá se documenta tristare ‘facer amargu’, ‘tar triste’ nel llat. serondu (dlfac); dende ehí foi posible’l compuestu entristar (cfr.) y l’incoativu entristecer (cfr.). Un diminutivu de tristis + -aculus ye responsable del ast. tristayu (cfr.) d’u siguió’l verbu atristayar (cfr.) cola va- riante trestayar (cfr.) y el compuestu entristayar (cfr.) cola va- riante entrastayar. Tamién el contrariu desentristayar (cfr.). En rellación etimolóxica cola familia de triste ta l’ast. atrista- mientu (cfr.), entristamientu (cfr.), atristayamientu (cfr.). |
|
tristeza, la 📖: tristeza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘tristu- ra’, ‘merniura’:
<i class="della">El</i>(TEST)
|
cura del mio llugar/(…) canta parce mihi y requiem/con tal modu y con tal sencia,/que el que lu escucha ha dicer/ que revienta de tristeza [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 153-160)]
|
Del llat. tristitia, -ae ‘tristura’ (abf), con resultáu asemeyáu al del castellán. |
||
tristura, la 📖: tristura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Merniura [Cg. JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Ñegra</i>(TEST)
|
tristura [Judit 210]
|
Del llat. trīstis, -e ‘d’aspeutu sombríu, murniu’ (em) cola amestanza del suf. -ūra colo que s’indica cualidá. Dende tristura féxose’l verbu *atristurar, cola variante *atristurir, conocíos gracies a lo que paecen los vieyos participios atris- turáu (cfr.) y atristuríu (cfr.) y tristuríu (cfr.). |
||
tristuríu, ida, ío 📖: tristuríu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
(TEST)
|
Cfr. tristura.
|
|||
tritón, el 📖: tritón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Anfibiu del tipu <i class="della">Triturus </i>que vive nes llagunes d’altura [PSil]: <i class="della">Naquel</i>.<i class="della">la</i>(TEST)
|
l.laguna diz qu’hai tritones [PSil]. 2. Torrendu [Cñ (= gritón)].
|
|
||
tritu, el 📖: tritu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trito [Sb. Ay].///<ident class="della" level="1"></ident>//distritu [Tox].>(TEST)
|
|
|||
trivigón, el 📖: trivigón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Palu que cuelga per mediu d’un cordelín que tien nún de los cabos de los <i class="della">llicios</i>(TEST)
|
y per mediu d’otru que va nel otru cabu suxetu a lles premederes y val pa xubir y baxar llos llicios al texer [JH].
|
|
||
triya, la 📖: triya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición de pisar [JH]. 2. Señal que dexa’l pie del home o ani- mal na tierra per onde pasó [JH]. 3. Riña [Pa]. Riña, paliza [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de <i class="della">triyar</i>(TEST)
|
1.
|
|||
triyada, la 📖: triyada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><triyaa [JH]. triá [Ay. Ll].>(TEST)
|
|
|||
triyador, ora 📖: triyador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">triyador,</b>(TEST)
|
ora Que triya [JH].
|
Cfr. triyar 1. |
||
triyadura, la 📖: triyadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><trichadura [Tb]. triadura [AGO]. triaúra [Min].>(TEST)
|
|
|||
triyar 1 📖: triyar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><trichar [Qu (Oc). Tb. Sm. As]. triar [y Ay. Ll. Min. GP. V1830. R. DA. AGO].>(TEST)
|
|
Cfr. trillar. Dende triyar foi posible la perda de -y- > Ø. En rellación etimolóxica tán los deverbales triya (cfr.), triyada (cfr.) asina como otros signos emparentaos: triyadura (cfr.), triyador (cfr.). |
||
triyar 2 📖: triyar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Sacar pelo a les mantes de llana nel triyón [Cb].
<i class="della">quando ya </i><i class="della">triyadas</i><i class="della">, lavadas y secas </i>{las lanas} [Grange- rías xviii: 1096]
Quiciabes del verbu tritāre (em s.v. tero), con continuadores románicos (rew s.v. *tritare) ya hispánicos (deeh), formáu sol llat. <i class="della">trītus,</i>(TEST)
|
-a, -um participiu de terere ‘esfregar’, ‘golpear (el granu)’ (em s.v. tero). Los pasos daos dende tritare sedríen
|
*tridar > *triar, llueu con -y- antihiática → triyar (pe2: 401). |
||
triyáu, ada, ao 📖: triyáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<tricháu [Tb. Sm. As]. triáu, ada, ao [Pa].>(TEST)
|
Trilláu [As]. 2. Pisáu [Pa]. 3. Percansáu [Tb. Sm. As], colos pies desfechos por caminar muncho: Tou tricháu [Tb]. 4. En- durecíu l’ubre de les vaques [Sm].
|
|
||
triyón, ona 📖: triyón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Que pisa a lo basto [Ca]. 2. Qu’emplega munchu tiempu pa facer una cosa o un trabayu [Ca]: <i class="della">Si tenemos qu’esperar que </i><i class="della">venga</i>(TEST)
|
esi triyón yá poemos esperar sentaos [Ca].
|
Ax. en posible rellación col nome triyón (cfr.). Con too nun ha escaecese la esistencia del llat. trio, -ōnis ‘bue que se xunce’ (em) que podría influyir sol términu primeru, en rellación con triyar 1. |
||
triyón, el 📖: triyón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trichón [Sm].
Actu de <i class="della">triyar 1</i>, de pisar [JH]. 2. Ferramienta pa <i class="della">trichar </i>ár- gomes [Sm]. 3. Batán en que se prepara’l sayal [Cg]. 4. Dis- positivu pa sacar pelo a los cobertores de llana llueu de texíos [Cb. Cp]. {5. Tina grande onde se pisa la uva y cuez el vinu [/Ei (Eo)/]}. //-<i class="della">os</i>(TEST)
|
‘lo que se tira de la escanda’ [Tb], ‘restos perpequeños de daqué [Qu]’. ///Para triyón el piqueru/muy abundante de teles/donde por calentar agua/se rompen mu- ches calderes [Vigón (Folk)].
|
salen las telas en el triyón muy tupidas [Grangerías xviii: 909] Para triyón el Piqueru/muy abundante de teles [Munthe 1888-1889: 401] Términu en rellación col ast. triyar 1 (cfr.), quiciabes un aum. de triyu (cfr.). De toes maneres na aceición §5, conseñada na fastera d’Entrambasauguas, nun ha escaecese que podría te- ner un aniciu nel llat. trichila ‘tonel’ (em) anque tamién po- dría, nel casu presente, aludise a la realidá de pisar la uva. Les aceiciones §3-4 podríen xustificase enllazándoles con triyar 2 (cfr.). Un aum. de triyón ye ast. triyonazu (cfr.). |
||
triyonazu, el 📖: triyonazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">triyonazu,</b>(TEST)
|
el Pisotón [Ca].
|
Cfr. triyón, ona. |
||
triyu, el 📖: triyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////trichos [Qu. Tb].>(TEST)
|
Aición de triyar [JH].
|
2. Facer diariu, cuidáu de la casa, del ganáu, de la vida [Ay]: Nun tien triyu [Ay]: Nun fai triyu [Ay]. 3. Trabayu, traxín [Sb]. 4. Seña, marca nel suelu de pasar [JH]. //Andar a trichos pelos portales ‘andar con cuentos y chismes’ [Qu]. //Meter a triyu ‘meter a riegu, disciplinar, edu- car, avezar’ [Lln]. Podría tratase d’un deverbal de triyar 1 (cfr.). Anque, en de- lles aceiciones pelo menos, podría paecer un continuador del llat. trītus, (-a, -um), participiu de terere ‘frotar’, ‘golpear (el granu)’ (em s.v. tero; old), o bien de trītus, -us ‘procesu de frotamientu o fricción’ (old) del que siguiría *tri(d)u → *tríu → triyu (cfr. triyar 2) con otros paralelos románicos (rew s.v. trītus). |
||
triza, la 📖: triza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cast. triza [Pa. Ay]: Féxolo trices [Ay]. Cfr. estrizar.
|
|||
trizos, los 📖: trizos🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
(TEST)
|
Cachos pequeños [Cb. Ay]. Cfr. estrizar.
|
|||
“tro” 📖: “tro”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu que conocemos per esti testu medieval en llatín:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">passa</i>(TEST)
|
el rio al coto de Uenero tro a la presa 1175(or.) [ACL/457]
|
Podría tratase d’un resultáu popular del llat. intro ‘al inte- rior’, un alverbiu llueu convertíu en preposición na baxa épo- ca (em s.v. in) y que, a lo meyor, podríamos alvertir en dalgún niciu toponímicu (ta 835; tt 203). |
||
troba, la 📖: troba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<troya [Ay].>(TEST)
|
Canción popular [Ay].
|
Composición popular en versu [Lln] que satiriza a la xente de los pueblos del conceyu [ALl (Be- llezas). Uría 1976]. Del llat. stropha, -ae ‘pantomima’, ‘estrofa’, ‘vuelta’, ‘suti- leza’, ‘astucia’ (em; dlfac). La nuesa propuesta, que yá fora emitida (cfr. García-Sabell 1991: 334), va a la escontra d’una llarga tradición que fixa l’aniciu del correspondiente verbu nun arabismu, nel llat. turbare o nel llat. vg. *tropare (em s.v. tropus, -i; rew; dcech s.v. trovar). De toes maneres stropha axústase a les previsiones evolutives que van dende la posi- ble perda de la s- líquida (ghla 188) a la sonorización de -f- (ghla 177). Nel exemplu del Conceyu d’Ayer ha almitise la presencia d’una -y- antihiática: troba > *troa → troya (ghla 173). Dende troba ye claro que podría facese un verbu trobar orixinariamente *‘facer artificios lliterarios’ → ‘facer trobes’ siguíu llueu con una notable complexidá léxica, ente ello |
|
|
“trobador” 📖: “trobador”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mulier</i>(TEST)
|
del trobador [1218-1252](or.) [MCar-II/251]
|
|
cfr.) anque con destrema- da sufixación ¿d’orixe occitán?. |
|
“trobar” 📖: “trobar”🏗️: NO ✍️: SI |
<troubar [Tox]. atrobar [y Cp. /Cu (Eo)/.>(TEST)
|
Atopar, alcontrar, afayar [Cp. Tox]. 2. Trabayar con ganes [/Cu (Eo)/]. {3. Ser puntual y exactu nel llabor [/Cu (Eo)/]}.
|
|
este foro trobamos de la poblacion del conde don Remondo que poblo Salamanca [FS (FFLL)]
Cfr. troba. |
|
troberu, a, o 📖: troberu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que compón la troba [ALl (Bellezas)].
Del llat. strophārius ‘astutu’, documentáu en gloses (em) talmente como propunximos (pe2: 402) → ‘el que compón estrofes’ anque ensin continuador popular nin en rew nin en deeh. Un sinónimu ye ast. <i class="della">trobador</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
trobicu, el 📖: trobicu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Persona mal figurada [Ll].
Semánticamente ha vese un usu figuráu ‘troncu’ → *‘cosa torcida’ → ‘persona mal figurada’.
Cfr. <i class="della">torga</i>(TEST)
|
1.
|
|||
troca, la 📖: troca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<trueca [y R].>(TEST)
|
Tachuela de la suela del zapatu [R]. 2. Apretón de manes col que se pieslla un tratu [R].
|
|
cfr.), con ast. truecu. |
|
trocar 📖: trocar🏗️: NO ✍️: NO |
<trucar [Sm. Cd]. altrucar [Sm. Cd]. troucar [Pzu].>(TEST)
|
Facer un trueque [Lln]: Tolo troco [Lln]. Camudar [Pzu. Cd. R]. 2. Mudar, cambiar, confundir el calzáu de pie [Sm. Oc]. 3. Apertase les manes al zarrar un tratu [R]. 4. Acotar, reservar un asientu o llugar pa otra persona [Cd]. //-se ‘equivocase’ [Cd].
|
|
Del llat. *torcāre ‘xirar’ (deeh), verbu qu’hebo alternar con torquēre ‘xirar’, ‘facer dar vueltes’, ‘torcer’, ‘retorcer’ (em) *truquexar que vemos nel compuestu estruquexar (cfr.) onde puen dase otros compromisos ente verbos. |
|
trocáu, ada, ao 📖: trocáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<trocada [Lln]. trocá [Ll]. trucáu [Sm. Pzu. Cd. Oc].>(TEST)
|
Cambiáu [Pzu] de pie (el calzáu) [Sm. Cd. Oc]. 2. Enrevesosa (una persona) [Sm]. //Decir a mano trocada ‘dicir con toa resolución’ [Lln]. //Facer la trocá ‘casase dos hermanos con dos hermanes’ [Ll].
|
Pp. de trocar. |
||
troches moches 📖: troches moches🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
troches moches ‘a tontes y a lloques’ [Pa]. //H.acer a tro- chis-mochis ‘facer daqué atropellao’ [Lln].
|
Quiciabes d’una adautación del cast. a troche (y) moche que “parece un asimilación (provocada por la rima) de a *troce y moche, postverbales de trozar y mochar” (dcech s.v. trozo). |
||
trochu, el 📖: trochu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Palu pequeñu, xeneralmente de piornu o d’uz emplegáu pa tizar el fueu [Bab]. Gayu, pedazu de troncu que val pa lle- ña [As]. Palu de madera que vien d’un maderu más grande [PSil]: <i class="della">Pañái</i>(TEST)
|
unos trochos [PSil]. Palu curtiu [/Eo/].
|
Palu o cachu de lleñu, de mala conformación, pequeñu y propiu pal fueu [Tor].
Paez una variante de tochu (cfr.) pero con una /r/ qu’empobina a almitir un influxu del continuador del llat. trunculus, -i, dim. de truncus, -i ‘troncu d’árbol o del cuerpu humanu’ (em s.v. truncus), que sigue nel ast. tronchu (cfr.). Dende trochu féxose’l verbu estrochar (cfr.). |
||
trociar 📖: trociar🏗️: NO ✍️: NO |
<trocear [JH].>(TEST)
|
Facer cachos, trozos [Llg. JH].
|
|
Del llat. trucidāre ‘facer cachos’, ‘degollar’ siguió l’ast. tro- ciar cola variante trocear primero aplicáu a animales llueu a persones y, a lo cabero, a coses inanimaes (em; abf) anque sedría posible almitir dalgún tipu d’influxu per parte del res- ponsable de ast. torcer (cfr.). L’ast. trociar pudo almitir una variante *trozar siguiendo’l modelu de los verbos en -idiāre |
|
trociudu, a, o 📖: trociudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><trozuu/úa/úo [Ll].>(TEST)
|
|
|||
trócola, la 📖: trócola🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
trocolotró 📖: trocolotró🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Ser como trocolotró </i>‘nun tener chapeta’ [Sr]. ‘ser charrán, mentirosu’ [Ay]. //<i class="della">Les fabes tán trocolotró </i>‘les fabes fierven enforma apriesa’ [Ac].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible imitación fónica de dalgún tipu de ruíos como’l que fai la polea al funcionar y alvertimos nel mesmu nome <i class="della">trócola</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
troguir* 📖: troguir*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><trouguir [Tox].>(TEST)
|
|
|||
trola, la 📖: trola🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Mentira [Pa. Cg. Xx. Ac. Sr. Ay. Tb. Cn (MG). Pr. Vd. VCid. R]: <i class="della">Contáronte</i>(TEST)
|
too troles [Sr]. Mentira gorda [Ac].
|
|
||
trole, el 📖: trole🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Máquina tractora qu’emburria al tren a lo llargo la galería de la mina y que s’alimenta de la llectricidá que toma d’un tendíu suxetu a la bóveda (Murias, <i class="della">Vocabulariu</i>(TEST)
|
213).
|
|
la referencia orixinal ye a dalgún tipu de máquina asitiada nel llugar de fabricación o venta. |
|
troleru, a, o 📖: troleru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<troleiru [Pr. Tor]. troleiru/era [Tb]. trolero [Ac. Ay. VCid].
+troliru [Ay].>(TEST)
|
Mentirosu [Ac. Ay. Tb. Pr. Tor. VCid]. Cfr. trola.
|
|||
trolla, la 📖: trolla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<trol.la [Ri. Tb]. truel.la [Bab]. /////turol.la [Tb (Cv)]. trulla [Llv. Sb]. {Con yeísmu, troya [Cl. Gr (Cv). Pr. Pr (Cv)]}.>(TEST)
|
Aición y efeutu de trollar [Cg].
|
2. Nieve blando que va des- faciéndose [Lln. Llg. Sr. Llv]. Barru [Lln. Sd]. Tierra y barru entremecíos con agua [Ca]. Barru blando [Ri. Tb]: Nun hai más que trol.la en camín [Tb]. Folla [V1830] de los caminos [Sb. Bab]. Barru, folla [Ca. Sd. Gr (Cv). Mn. Pr. Pr (Cv). La Cai (Oc)]. 3. Conxuntu de llabores que producen tracamundiu y desorden [Cg]. 4. Conxuntu de coses ensin valor [Cl]. 5. Canaya, conxuntu de neños [Cl]. Del llat. turb(u)la diminutivu de turba, -ae ‘axitación, ba- turiciu de xente’ (em), con un tratu evolutivu asemeyáu al de insub(u)lum → sul.lu (cfr.). Semánticamente vese una refe- rencia asemeyada a la qu’alvertimos en folla (cfr.), esto ye a lo que ta sometío al golpéu y pisotéu continuu de la multitú de persones o animales. Sobro ast. trolla féxose un masculín analóxicu trollu (cfr.); llogróse d’ello l’ast. trolleru ‘folleru, llamorgal’ (cfr.), trollera ‘conxuntu de llamuergues’ y ‘con- centración de pexes’, etc.; son estes dos idees les que se cal- tienen nestos dos términos, una la de ‘baturiciu’, ‘conxuntu’; otra l’asociada a la de ‘folleru’ (cfr.). Tamién pudo facese’l verbu trollar (cfr.), atrollar (cfr.), entrollar (cfr.) y el contra- riu desentrollar (cfr.) asina como otros términos rellacionaos como’l deverbal trollada (cfr.), entrollamientu (cfr.). L’ast. trollaperu (cfr.) obliga a almitir un diminutivo-despeutivu de trolla + -apu + el continuador del suf. abondativu -ārius. Ye posible’l so afitamientu toponímicu (ta 249). |
||
trollada, la 📖: trollada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Bancu de bonitos brincando [PVeiga]. Deverbal del verbu <i class="della">trollar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
trollaperu, el* 📖: trollaperu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trul.lapeiru [As].>(TEST)
|
Sitiu onde hai muncha trolla [As].
|
Cfr. trolla. |
||
trollar 📖: trollar🏗️: NO ✍️: NO |
Bregar, movese, trabayar con muncha actividá [Cg].
Podría tratase d’un verbu continuador del llat. *turbŭlāre (em s.v. turba) acordies colo propuesto s.v. <i class="della">trolla</i>. Con too, nun sedría imposible almitir l’influxu (pelo menos l’influxu) del ast. <i class="della">trulla</i>(TEST)
|
(cfr.) o dar entrada a la posibilidá de dos ver- bos trollar. De toes maneres, en nengún casu aconseyaríamos averar el verbu asturianu al cat. aldarulla ‘ruíu’ teníu por ara- bismu (da s.v. aldarulla).
|
|||
trolle, {el} 📖: trolle🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<////trolles [Lln]. {Con yeísmu, troyes [Cl]}.>(TEST)
|
Cachivache, trastu [Lln].
|
2. Persona desordenada, inútil [Lln]. //-es ‘muebles y coses de la casa’ [Lln]. ‘axuar’ [Cl (= troxi)]. ¿Podría tratase d’una adautación del ingl. trolley? ¿Guardará rellación con ello l’ast. trullebulle (cfr.)? |
||
trollera, la 📖: trollera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{Con yeísmu, troyera [Pr (Cv)]}.>(TEST)
|
Conxuntu de llamuergos que pel iviernu faen intransitables los caminos [Pr (Cv)].
|
2. Cierta cantidá de pexes del mesmu xéneru [Cñ]: Una trollera de calamares [Cñ]. Concentración de bonitu nun puntu [Lln]. Cfr. trolla. |
||
trolleru, el 📖: trolleru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trol.leiru [Tb]. trollero [Ar]. {Con yeísmu, troyeiru [Gr (Cv). Pr]}.>(TEST)
|
Llamuerga [Ca. Ar. Tb. Gr (Cv). Pr]: Hai un trolleru que cues- ta poer cruzalu [Ca]. 2. Concentración de bonitu nun puntu [Lln]. Cfr. trolla.
|
|||
trollu, el* 📖: trollu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Con yeísmu, troyu [Pr (Cv)].>(TEST)
|
Trolleru, folleru que se forma nos caminos al llover [Pr (Cv) (= troya)].
|
Cfr. trolla. |
||
troloró 📖: troloró🏗️: NO ✍️: NO |
Dizse de la persona sinsustancia y de ruina credibilidá [Sr. Ca]: <i class="della">Esa</i>(TEST)
|
neña ye igual que troloró [Sr].
|
D’una onomatopeya debida a quien pronuncia atropellada- mente ensin dicir nada ponderao. |
||
tromba, la 📖: tromba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Bastiu [Tb]: <i class="della">Cayóu</i>(TEST)
|
una tromba d’agua [Tb].
|
2. Borrachera [Sm]. 3. Vuelta’l gatu [Av (LBlanco)]. Cfr. trompa. Quiciabes de l’amestanza *tromba (de) talega (cfr.) pudo facese un términu alverbial a trompatalega, con tracamundiu posible de -mb- → -mp- pa facer referencia a un gran conxuntu como alvertimos en a trompatalega ‘abondo, a montones’ [PSil. Cv]: Había xente a trompatalega [PSil]. ‘de cualquier manera’, ‘ensin reflexón nin cálculu, nin precaucio- nes’ [Mar]. La espresión conséñase na lliteratura n’asturianu: Hay pescades como borra/cóngrios a trompa talega [Glorias Ast 165]. Hebo dase un verbu *trombalegar que conocemos pel so deverbal trembalegaa ‘montón, ‘gran cantidá de daqué’ [Sb]: Facínse unes trembalegaes de chorizos [Sb]. Con too la espresión a trompa talega podría tar averada al cast. a trompa y talega “sin reflexión, orden ni con concierto” (drae 21ª). |
||
trombeyu, el 📖: trombeyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Xuguete de neños fechu de nueces vanes una de les cuales, afitada na punta d’un palín, xira sobro la otra pente medies d’un filu enrolláu a aquél, del que se tira per un furacu llateral [LV. Lln. R]. 2. Persona alborotada y que mete ruíu [Lln]. Cfr. trompa.
|
|||
trombón, el 📖: trombón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Trompa grande, instrumentu musical [Ac].
|
Cfr. trompa. |
||
trombu, el* 📖: trombu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trumbiu [Ca]. +trumbiu/trombios [Ay. Ll].>(TEST)
|
Golpazu, trompazu [Ll]. Saltu con munchu ruíu y dando gol- pes [Ay].
|
2. Bayura de ganáu [Ca]. //-os ‘saltos, ruíos y golpes al pasar ente saltuchones’ [Ay]. //Dar trombios ‘dir chocando y dando vueltes d’un sitiu pa otru’ [Ay]. //Saltos y trombios ‘saltos y contorsiones’ [Ay]. Cfr. trompa. |
||
trompa, la 📖: trompa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Nariz pergrande [Ay. Tb. Sm. Cd. Tox]. 2. Borrachera [Ay. Tb. Sm (= tromba). PSil. Cd. Tox]. 3. Arpa de boca [Pzu]. Pe- queñu instrumentu músicu [Tb] fechu d’una llingüeta d’aceru allugada ente los dos llaos d’una especie d’<i class="della">horquilla</i>(TEST)
|
de fierro (tócase asitiándola ente los dientes a medies d’abrir y suxe- tándola nesta posición cola mano izquierda y col deu índiz de la mano derecha púlsase la llingüeta; la llingua xuega un pa- pel importante al camudar, según faiga falta, la cavidá bucal que, nesti casu, fai de caxa de resonancia) [Oc. Cv. /Eo/. Már. R]. 4. Ciertu artefautu inxeniosu pa producir aire valiéndose de la presión atmosférica (utilizábase en mazos y ferreríes) [Oc]. 5. Nube, cast. borrasca [Tox].
|
|
||
trompada, la 📖: trompada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
trompáu, el 📖: trompáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
trompazu, el 📖: trompazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+trompozu [y Sb]. +trompezu [Ay]. trumpazu [Sm]. trum- bazu [y Sb].>(TEST)
|
Golpe fuerte [Cl. Pa. Sb. Tb. Sm. Cd]. Golpe [Ac (= trompa- da). Ay].///
|
|||
trompeta, la 📖: trompeta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">trompeta</i>.
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Tañenun dutru lladu unes </i><i class="della">trompetes</i>/<i class="della">y</i><i class="della">(TEST)
|
en esto salen mun- chos cabayeros/faciendo llos caballos mil bailletes/y todos se quitaben llos sombreros [HyL 25]
|
Posiblemente del fr. trompette (dcech s.v. trompa) anque ta- mién podría tener un aniciu catalán. Un deriváu ye ast. trom- peteru (cfr.) onde s’alvierte un usu metafóricu al aplicase a un tipu de mosquitu pol so ruíu carauterísticu y que se fai ver tamién nel gall. trompeteiro. |
||
trompeteru, el 📖: trompeteru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Macroramphosus scolapax [L’Arena].
|
Cfr. trompeta. |
||
trompicar 📖: trompicar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">trompicar</i>(TEST)
|
[Pa]. Tropezar violentamente [Tor].
|
2. Rom- per, acabar con daqué [Sb]: Trompicó’l prau, segando [Sb]: Los ratones lo trompicaron too (sic) [Sb]. Abúltame qu’ha entendese como variante de tropezar (cfr.) quiciabes con un encruz col verbu fechu sobro un dim. de trompa (cfr.) → *trompica → trompicar anque Corominas- Pascual pescancien, razonablemente, que’l cast. trompicar ye una alteración del vieyu tropicar por influxu de trompazo (dcech s.v. trompicar) y Meyer-Lübke xustifique cast. trom- picar, port. tropicar dende’l llat. *trŭppĭcāre (rew). El verbu ast. trompicar sí podría alternar con una posible variante tro- picar como alvertimos en tarabicar y tarambicar (cfr. tra- be). Con too, ast. trompicar hebo tener tamién una variante *atrompecar (por cuenta la inseguranza del vocalismu átonu ástur) que conocemos gracies al continuador del vieyu par- ticipiu atrompecáu, ada, ao (cfr.). Un masc. analóxicu de *trompica sedría ast. *trompicu del que conocemos el so aum. trompicón (cfr.). |
||
trompicón, el 📖: trompicón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tropezón [Cd. Tor]. 2. Tambaléu [Tor]. //<i class="della">A</i>(TEST)
|
trompicones ‘en- sin continuidá, ensin ganes’ [Sm. Cd]. ‘a tumbos’ [Sm]. Cfr. trompicar.
|
|||
trompón, ona 📖: trompón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Qu’anda con poca axilidá [Tox]. Trotón y vieyu (el caballu), que tien una mancha non prestosa pa quien lu monta [Oc]. Aum. de <i class="della">trompu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
trompu, a, o 📖: trompu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Torpe, poco desenvuelta (una persona) [Vg].
|
Cfr. trompu. |
||
trompu, el 📖: trompu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Peón [Bard]. //<i class="della">A trompón </i>‘abondo’ [Pr]. //<i class="della">A trumpón </i>‘abondo, a montones’ [Cv]. ///<i class="della">Encarnao</i>(TEST)
|
a Burón, sol a trompón, por la tarde sí, de mañana non [LC].
|
Podría tratase d’una formación analóxica masc. de trompa (cfr.). Pero tamién s’alvierte l’usu ax. trompu, a, o (cfr.) asina como’l so aumentativu trompón, ona (cfr.) que paecen acoyer l’influxu semánticu del ast. torpe (cfr.) por cuenta’l so avera- mientu fónicu. |
||
tronada, la 📖: tronada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<trunada [Sm]. tronaa [JH]. troná [Ca. R].>(TEST)
|
Truenu [Pr]. Cast. tronada [JH].
|
2. Conxuntu de truenos [Lln. R] que suceden en curtiu tiempu [Cd]: El nuberu dio una gran tronada [Lln]. 3. Períodu llargu de tiempu en que ta tronando [Ca]. 4. Truena [Lln. Rs] con truenos [Tox]. Truena con apa- ratu llétricu [Tb. Sm]. Deverbal de tronar (cfr.). |
||
tronadura, la* 📖: tronadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tronaúra [Min].>(TEST)
|
Muncha floxedá de carbón o estratos [Min].
|
Cfr. tronar. |
||
tronar 📖: tronar🏗️: NO ✍️: NO |
<trunar [Sm]. /////tunar [Sm. As. Cv]. tonar [Sb. Sl. Oc].>(TEST)
|
Cast. tronar, facer ruíu los truenos [Lln. Xx. Ac. Sb (tonar). Ay. Tb. Sm. As. Cd. Pr. Sl. Cv. Tox. Oc]. 2. Quebrar, cuar- tiar los estratos o carbón d’una llabor cualquiera [Min]. 3. Arruinase [Xx. Ay. Tb. Sm. Cd. Tox], emprobecese del too [Sb (tronar)]: Ésos tronanon cuando la guerra [Tb]. 4. Tar alloriáu [Tox]. //-se ‘avieyar, perder facultades’ [Ac]: Tronóse demasiao pronto [Ac]. ‘afloxase, cuartiase los estratos y el carbón baxo la presión de capes superiores o polos efeutos de los esplosivos’ [Min].
|
|
Del llat. tonāre ‘tronar’ (em), verbu panrománicu (rew; dé- rom-1 s.v. */‘tɔr-a/ */tro‘n-a-re/) ya panhispánicu (deeh), ufre l’ast. un resultáu tonar con un deverbal tonada (cfr.). A ello fai falta axuntar: a) Presencia tamién (xunto a tonar), d’una variante con /r/ anaptítica (tronar), asitiada n’ast. y n’otres llingües por influxu de tonitrus, -us ‘truenu’, etc. (em; abf), con metátesis; de tronar surde un deverbal tronada (cfr.) d’u sigue tronadura (cfr.) y el posible diminutivu tronaría (cfr.). Poro, a la vera, entiéndese tronar y atronar [(cfr.) esti verbu col posible encontu de attonāre (old)] cruzaos con attonitus d’u se llogra ast. atruendu (cfr.); b) La mesma alternancia (en- sin r/con r) vémosla na formación diminutiva atonicar (cfr.) y atronicar (cfr.); tamién nos deverbales ast. tuena (cfr.) y true- na (y trona), anque nun se conseñe’l correspondiente mas- culín *tuenu pero sí truenu (cfr.) y tronu con un aumentativu tronazu (cfr.); c) L’ast. ufre, entós, continuadores del partici- piu fuerte diptongaos (tuena, truena, truenu) y adiptongaos (trona, tronu), doble conducta que deberá xustificase, d’un llau, pol influxu analóxicu verbal; d’otru, por tar la velar tóni- ca etimolóxica en contautu con nasal (ghla §3.1.7.4); d) Hebo dase un ast. *tonu con un diminutivu en -ĭculus d’u siguió ast.
*toneyu responsable de que se fexere’l verbu atoneyar (cfr.);
e) Otru compuestu de tronar ye ast. retronar (cfr.). f) Dende’l responsable de truenu féxose’l deriváu troneru, a, o (cfr.), con nominalización del femenín tronera (cfr.), nome que fai refe- rencia a ser la tronera llugar dende onde se dispara na defen- sa d’un edificiu; paralelu a tronera ye tronoria (cfr.) col suf.
-oria equivalente de -aria; g) Semánticamente’l verbu tronar ufre una aceición de ‘quebrar’ quiciabes asociando’l ruíu de la quiebra al del truenu; eso tamién s’aplica metafóricamente a la idea de ‘arruinase’ que tien usos figuraos de ‘arruinar la salú’ y ‘arruinar la salú mental’. Pero’l verbu tonare > ast. tonar pue tener otres implicaciones según les sos posibilidaes combinatories (cfr. tonada). Per otra parte una variante de tonāre ye’l verbu tonere que conocemos gracies al calteni- mientu d’un vieyu participiu nominalizáu troníu (cfr.). |
|
tronaría, la 📖: tronaría🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Estrueldu [Cl].
Quiciabes sía una deformación del dim. del ast. <i class="della">tronada</i>(TEST)
|
→
|
*tronadiya → *tronadía → tronaría con tracamundiu de d-r (cfr. tronar). |
||
tronáu, ada, ao 📖: tronáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+tronóu [y Llg].>(TEST)
|
Arruináu [Pa. Tb. Cd. Pr. Tox]. Veníu a menos [Ca]. 2. Avieyáu [Cd. Pr], gastáu desmeyoráu [Ca]. Avieyada (una persona) pola mor del trabayu, de la vida [Llg]. 4. Un poco chifláu [Sm. Cd. Tox]. 5. Mal vistíu [Tb]: ¿Nun lu ves tronáu del todu? [Tb].
|
Pp. de tronar. |
||
tronazu, el 📖: tronazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">tronazu,</b>(TEST)
|
el Troníu [Mar].
|
Cfr. tronar. |
||
tronca, la 📖: tronca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Tueru de castañal vieyu y podre per dientro [As (Cruce)]. Tueru vieyu, afuracáu y podre per dientro [/Valdedo (Eo)/].
|
Cfr. troncu. |
||
troncada, la 📖: troncada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Emboscada, batalla [Bulnes (Lln)].
|
Cfr. troncu. |
||
troncadoriu, el 📖: troncadoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Como</i>(TEST)
|
un troncadoriu ‘pergordu (animal, persona)’ [Lln].
|
Cfr. troncu. |
||
troncaxu, el 📖: troncaxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
tronce, el 📖: tronce🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición de <i class="della">tronzar</i>(TEST)
|
la madera [Cb]. 2. Corte tresversal nun troncu o nuna madera cualquiera [Cb].
|
|
||
troncel, el 📖: troncel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Rollos de madera cortaos a <i class="della">tronzador</i>(TEST)
|
[Lln].
|
En rellación col ast. tronzar. |
||
troncétanu, el* 📖: troncétanu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">in ilo </i><i class="della">tronzetano</i><i class="della">(TEST)
|
et in illo albario in illa VI tercia 1002(or.) [ACL/139]
|
|
||
tronchar 📖: tronchar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><trunchar [Cv].>(TEST)
|
|
|||
tronchón, ona 📖: tronchón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident>Pesao (el tiempu) por cuenta’l sol que nun acaba de salir y la niebla [Tb]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
|
un día tronchón [Tb].
|
|
||
tronchu, el 📖: tronchu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+torunchu [Ay]. +trunchu [Ay].>(TEST)
|
|
Del llat. trŭnculus, -i ‘cabu d’un miembru’ (em s.v. truncus; abf), diminutivu de truncus (cfr. troncu), con ŭ como piden les llingües romániques (rew s.v. *trŭncŭlus). Ye posible qu’un dim. del llat. torus (cfr. tueru) → *torǔnculus alter- nare con trŭnculus d’u se xustificaríen meyor delles varian- tes fóniques como *toronchu → +torunchu → +trunchu (dambos con metafonía) y con evolución asemeyada a la de fūrunculus (em) > ast. fronchu (cfr.). Dende *toronchu → tronchu féxose analóxicamente’l femenín toroncha ‘trozu de xamón’ (cfr.) una clara aplicación metafórica con rellación al troncu. Anque dende’l términu romance pue facese’l verbu tronchar, ésti tamién podría llograse dende un posible llat. serondu *trunculare responsable del ast., gall., port., cast. tronchar (cfr.) que de la idea de ‘romper el troncu’ pasa a aplicase figuradamente a daqué como ‘romper de risa’, etc. L’ast. tamién caltién un aum. tronchón, ona (cfr.) fechu sobro un vieyu axetivu, equí cola idea de ‘rotu de calor’. |
||
tronción 📖: tronción🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. tronzón.
|
|||
troncón, ona* 📖: troncón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<truncón [Cv. Oc]. //troncón/troncúa [Eo].>(TEST)
|
Torpe de movimientos (pola edá, poles enfermedaes) [Oc. /Eo/]. Avieyáu, que malpenes val pal trabayu (la persona, l’animal) [Cv (= trunqueiru)].
|
Cfr. troncu. |
||
troncu, el 📖: troncu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+truncu [Sb. Ay. Ll. Ri].>(TEST)
|
Tueru [Cl. Ac. Sb. Ay. Ll]. Tueru del árbol [Ay. Ri. PSil], tallu fuerte y gordu [Ll]. Tueru de la berza [PSil]. 2. Zoquete de pan [Ll]. 3. Fidalguía [Ay]: Vien de truncu [Ay]. //Tar como un troncu ‘tar fondamente dormíu, tar atroncáu’ [Tb].
|
|
Del llat. truncus, -i ‘tueru (d’un árbol, del cuerpu humanu)’ (em), ensin dulda con ŭ como piden l’ast. y demás llingües romániques (rew; deeh; pe2: 402). Semánticamente l’aceición §3 fai ver un tratamientu figuráu ‘troncu’ → ‘troncu de la fa- milia’. Sobro truncus féxose amás del despeutivu troncaxu (cfr.) quiciabes la so variante trongachu (cfr.) onde ye posi- ble alvertir la sonorización de la oclusiva precedida de nasal (ghla §4.5.4.2) como en troncu → trongu (cfr.) → trongachu (cfr.). Dende troncu llogróse’l verbu atroncar (cfr.) y estron- car (cfr.) paralelu a destroncar (cfr.); tamién estronconar (cfr.) dende l’aumentativu troncón. El femenín tronca podría ser una creación analóxica femenina dende troncu (cfr.), pero nun sedría imposible almitir l’influxu del vieyu truncus, -a, -um (em s.v. truncus) que con un aumentativu podría tar nel aniciu del ast. troncón, ona (cfr.). Ye posible que troncada (cfr.) sía un deverbal de *troncar variante de atroncar (cfr.) anque tamién podría ser un abondativu en -ata referente nun primer momentu a ‘empalizada de defensa’ y llueu a → ‘sitiu de batalla’ → ‘batalla’. En rellación ta l’ast. troncadoriu (cfr.) güei con usu figuráu. |
|
tronda, la 📖: tronda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Avenida, riada [Lln]. //<i class="della">Llevar</i>(TEST)
|
la tronda dizse cuando se fai mal una cosa [Lln].
|
¿Variante de tromba (cfr.)? |
||
tronera, la 📖: tronera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<troneira [Tor]. truneira [SCiprián]. {Sin categorizar, <i class="della">troniera</i>(TEST)
|
‘tronera’ [Tox]. //troneira [/Eo/]}.> Orificiu rectangular nel centru del muil nel que se mete y asegura’l carru [Sm]. Parte más ancha del brazuelu del ca- rru [Sm]. Abertura na parte delantera del pisu o tabláu del carru [Vg].
|
2. Galería qu’abre’l topu y faen grande les agües [Cv]. 3. Ventana, xeneralmente alta y pequeña, per onde entra la lluz en desvanes [PSil] y pisos abuhardillaos [Tor]. Cast. tronera [/Eo/]. Parte de la chimenea que sobresal del techu [SCiprián]. Cfr. tronar. |
||
troneru, a, o* 📖: troneru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+troniru [Ay]. tronera [Sm. Cd].>(TEST)
|
Amigu del ruíu, de les xuergues [Ay].
|
2. Alabanciosa (una persona) [Sm]. De pocu prestixu, embustera, alabanciosa, gastiza (una persona) [Cd]. Cfr. tronar. |
||
trongachu, el 📖: trongachu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Troncu gordu de madera onde s’asitien les estielles más del- gaes pa facer fueu nel llar [Po].
|
Cfr. troncu. |
||
trongu, el 📖: trongu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Troncu grande d’un árbol cayíu [Po (Toponimia 111)]. Podría tenese por variante del ast. <i class="della">troncu</i>(TEST)
|
(cfr.) colo qu’anotaríamos un exemplu más del tracamundiu de les ve- lares tres de nasal (ghla §4.5.4.2). Un deriváu ye l’ast. tron- gachu (cfr.).
|
|||
troníu, el 📖: troníu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tronidu [Tox]. //tronido [Eo].>(TEST)
|
Truenu [Pa. Cg. Sb. Ay. Ll. Qu (Oc). JH] grande [Tb. Tox. /Eo/]. Estampíu (del truenu, del cañonazu) [R]. 2. Quiebra, ruina [Ll]. //Troníos ‘truenos’ [V1830]. //De munchu troníu ‘de muncha fama’ [Pa].
|
|
del llat. tonere [> *tonir], variante de tonāre (em) [> tonar], *toníu, cola [r] debida al influxu de la familia paralela de tonitrus (em s.v. tono), asitia- da tamién ente los continuadores de tonare (cfr. tronar). De facer casu a Meyer-Lübke (rew) y a García de Diego (deeh), que parten d’una escansión tŏnĭtrus, con acentuación en ĭ, nun xustificaríamos nin la tónica asturiana nin el cast. a. tonidro |
|
tronoria, la 📖: tronoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Rendexa [Cl (i)].
Variante de <i class="della">tronoria</i>(TEST)
|
(cfr. tronar).
|
|||
tronqueru, a, o* 📖: tronqueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tronqueiru/era [Oc]. tronqueiru [Pzu]. trunqueiru [Cv].
//tronqueirón [Mánt].>(TEST)
|
Primoxénitu, heriede [Pzu]. Mayorazu o mayoraza, qu’herieda la casería de los pas [Oc].
|
2. Avieyáu y que malpenes val pal trabayu (persona, animal) [Cv]. Torpe de movimientos (pola enfermedá, vieyera) [/Mánt/]. Deriváu del llat. truncus, -i ‘tueru’ (cfr. troncu) col suf. -arius, nel casu primeru nuna clara referencia figurada al troncu fa- miliar; nel segundu col desendolque semánticu ‘troncu’ → ‘vieyu’ que se ye a ver en troncón (cfr.). Una nominalización del masculín úfrela tronqueru (cfr. tronqueru, el), sinónimu parcial del ast. sofitu, tentemozu, encontu por tar fechos éstos munches vegaes de madera. |
||
tronqueru, el* 📖: tronqueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trunqueiru [Oc].>(TEST)
|
|
|||
tronu, a, o* 📖: tronu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><trona [Cg].>(TEST)
|
|
|||
tronu, el 📖: tronu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">trono</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
||
tronza, la 📖: tronza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Corte tresversal fechu nun maderu con tronzón [Cv]. Corte que se da a una viga col tronzón [Oc]. //<i class="della">A</i>(TEST)
|
tira ya tronza ‘ensin vuelta atrás (un tratu)’ [Cn (F)]: ¿Zarramos el tratu a tira ya tronza? [Cn (F)].
|
|
||
tronzaderu, el* 📖: tronzaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+tronzaíru [Ay].>(TEST)
|
|
|||
tronzador, ora 📖: tronzador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><trunzador [Sm]. tronzaor [Ay {nun define}].>(TEST)
|
|
|||
tronzador, el 📖: tronzador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><trunzador [An]. tranzador [VCid]. tronzaor [Ll].>(TEST)
|
|
|||
tronzadura, la 📖: tronzadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<trunzadura [Sm. Oc].>(TEST)
|
Aición y efeutu de tronzar [Tb. Sm. Oc]. Cfr. tronzar.
|
|||
tronzar 📖: tronzar🏗️: NO ✍️: NO |
<trunzar [Cl. Sm. An. y Cd].>(TEST)
|
Cast. tronzar [Pa. An]. Serrar con tronzón [Ac] o tronzador [Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Tox. /Mánt/. VCid]. Cortar troncos d’árbol [Cl]. Serrar la madera [Lln]. Serrar troncos [Villah]. Cortar el troncu de madera (tronzu) pa facer madreñes [Cp]. 2. Partir a la metada (por efeutu del aire, del golpe, d’un tron- zador) [Lln]. Cfr. trociar. En rellación con tronzar citamos tronzadura (cfr.), tronzaderu (cfr.). La toponimia danos anuncia d’una posible
|
formación *truncētum responsable de nomes de llu- gar del tipu Troncéu (ta 329), qu’apaez na documentación medieval llatina del dominiu con un continuador del suf. -ŭlus (cfr. troncétanu). |
||
tronzón, el 📖: tronzón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trunzón [Sm. y An. y Cd].>(TEST)
|
Sierra grande remanada por dos persones con una mano sola, asitiaes una en cada cabu [Lln. Ac. Ay. Tb. Sm. Cd. Pr. /Eo/]. Sierra remanada por dos persones emplegada pa serrar un ár- bol [An]. 3. Serruchu grande [Ar].
|
Aum. de tronzu. |
||
tronzu, el 📖: tronzu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Troncu de madera [Cp]. Tronza [An]: <i class="della">L</i>.<i class="della">levamos los tronzos </i><i class="della">a</i>(TEST)
|
la sierra [An].
|
2. Parte del narbasu que, al cortalu, queda de pie auníu a la raíz [Cv]. ///En xineru tronción, en xulio llorón [LC]. Cfr. tronzar. |
||
tropa, la 📖: tropa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Panda de rapazos pa xugar [Ac]. Muncha xente [Ac]. 2. Conxuntu de soldaos [Ac]: <i class="della">Metió</i>(TEST)
|
la tropa en pueblu [Ac]: Dos soldaos d’aquella tropa mancárense [Ac (i)]. //Tropa de lliña, tropa llixera [JH]. //Les tropes ‘los soldaos’ [Ac].
|
Del xerm. troppus ‘manada’, ‘rebañu’, con continuadores románicos (rew s.v. trŏppus), ya hispánicos (deeh s.v. trop), pero non direutamente sinón pente medies del francés trou- pe (dcech s.v. tropa). D’ehí siguió tamién el deriváu tropel (cfr.) y estropel (cfr.), de percurtiu allugamientu n’asturianu. En sen contrariu, el verbu creáu sobro tropa → atropar (cfr.), yá conocíu de Corominas-Pascual, ye d’usu perespardíu y, en delles de les sos aceiciones, paez que ye aconseyable almitir l’influxu semánticu de atopar (cfr.); tamién per esa vía xusti- ficaríense les variantes fóniques con [ow]. Más discutible ye l’axetivu ast. trupu y trupa (cfr. trupu) que caltién la idea de xuntanza, escuridá, densidá pero que nun se xustifica fónica- mente de mou direutu dende tropa; ye posible que faiga falta que s’almita: a) como deverbal de atropar → (a)trupar; b) como un encruz d’esti deverbal col ast. tupiu, a, o (cfr.) col que coincide en bona midida semánticamente. Sol ast. atro- par entá foi a facese un intensivu gracies al refuerzu de la preposición con formándose’l verbu acontropar (cfr.). |
||
tropel, el 📖: tropel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Conxuntu, montón [Mi]: <i class="della">Llegó</i>(TEST)
|
un tropel de rapacines [Mi].
|
//“Tropel y catropea (sic). Ir varios juntos corriendo con es- trépito” [Ay]. Cfr. tropa. |
||
tropezada, la* 📖: tropezada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tropezaa [JH].>(TEST)
|
Tropiezu, golpe dau col pie contra dalgún estorbu o impedi- mentu [JH].
|
Deverbal de tropezar (cfr.). |
||
tropezar 📖: tropezar🏗️: NO ✍️: NO |
<trupezar [Sm. y Cd]. trompezar [R. Mar]. torpezar [PSil]. turpezar [Cv].>(TEST)
|
Cast. tropezar [Lln. Tb. Sm. PSil. Cv. /Eo/. Mar. R]. 2. Alcon- trar a, alcontrase con [Or (S). Lln. Ac. Sr. Tb. PSil]: Tropecé- lu na plaza [Sr]: Tropecéi con él ya entós nun me dixo nada [Tb]. 3. Trabucase (al falar), tatexar [Ac. Sr. Tb. Sm]: Esa tropieza al hablar [Sr. Tb. Cd]. Cfr. entropezar.
|
|||
tropezón, el 📖: tropezón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trupezón [Sm. y Cd].>(TEST)
|
Aición y efeutu de tropezar [Tb. Sm. Cd]: Tuvo un tropezón ya caíu [Tb].
|
Aum. de tropiezu (cfr.). |
||
tropezosu, a, o 📖: tropezosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Malo d’andar (un terrén) [Or (S)]. Peligrosu (un llugar) por favorecer les cayíes: <i class="della">Un</i>(TEST)
|
camín tropezosu [Lln].
|
Cfr. entropezar. |
||
tropiezu, el 📖: tropiezu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+tropiizu [Ay]. //tropezo [/Eo/].>(TEST)
|
Cast. tropiezo [Ay. Tb. /Eo/]. 2. Daqué carne ente la comida [Ay], curruscos, etc. [Mi]. 3. Dulda [Ay]. 4. Aición y efeutu de tatexar [Ay].
|
Deverbal de tropezar (cfr.) con un aumentativu tropezón (cfr.). |
||
trópoles 📖: trópoles🏗️: NO ✍️: NO |
<i class="della">¡Qué</i>(TEST)
|
trópoles ye! [Ay (= ye un trócolo trócolo)].
|
D’una posible imitación fónica de dalgún tipu de ruíos, como trócolo-trócolo y como trópolo-trópolo aunque en dalgún casu pue tar presente l’influxu del verbu atropar (atrópolo- atrópolo). |
||
trópolo, el 📖: trópolo🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trócolo [y Ay].>(TEST)
|
Embusteru, alabanciosu [Ay]: Ye un trópolo trópolo [Ay].
|
Cfr. trópoles. |
||
troque, el 📖: troque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. truecu.
|
|||
tróquel, {el} 📖: tróquel🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<<i class="della">sic</i>>(TEST)
|
Cast. troquel [Sb].
|
Probable adautación del cast. troquel, per vía de la llectura. |
||
troquiar 📖: troquiar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Turniar, dase testeraes los carneros o castrones [Lln].
|
Cfr. trocar. |
||
trosada, la 📖: trosada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cantidá de materiales carretaos d’una vez en <i class="della">trousas</i>(TEST)
|
[Mar].
|
Cfr. trousa 1. |
||
troscu, a, o 📖: troscu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Fuerte, robusta, bruta (una persona) [Sm]: <i class="della">Estus</i>(TEST)
|
nenus tán como troscus (sic) [Sm]. Brutu [Maeza (Sl) = atroscáu)].
|
Cfr. trostiar. |
||
trostiar 📖: trostiar🏗️: NO ✍️: NO |
<trustiar [Mi. Ll].>(TEST)
|
Facer ruíu al andar, andar fuerte [Llg].
|
Dar contra daqué, tro- pezar [Mi. Ll]: Trustiaron ún contra otru [Mi]. 2. Saltar, brin- car [Llg]. 3. Vivir con intensidá [Llg]: Lo qu’isi tien trostiao mala cuenta tien [Llg]. Del llat. trūsitāre ‘facer avanzar a golpes’, ‘emburriar’, frecuentativu de trūsāre (em; abf), con posible tracamundiu nel vocalismu átonu, acordies cola so inseguranza conocida. Sobro un posible participiu fuerte siguió un aumentativu en -āceus > -azu, ast. trostiazu (cfr.) averáu a trastazu (cfr.). Nun sedría imposible un tracamundiu de trostiar con *tros- car o atrosquiar lo que podría xustificar el participiu fuerte troscu (cfr.) y el débil atroscáu (cfr.). Nello nun ha refugase la posibilidá d’alvertir un averamientu col ast. toscu, a, o ‘brutu’ (cfr.). |
||
trostiazu, el* 📖: trostiazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><trustiazu [Mi].>(TEST)
|
|
|||
trotar 📖: trotar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><trotiar [Cl. Pa. Llg. Ay Cl. Pa. Llg. Ay].>(TEST)
|
Cast. trotar [Cl. Pa. Llg. Ay. Tb]. 2. Caminar con priesa [Cl. Ay]. 3. Dir a munchos sitios, andar muncho y al trote [Pa].
|
4. Usar muncho dalgo fasta’l puntu de desgastalo [Llg]: Nun troties tanto isi pantalón que ye nuivu [Llg].///
|
||
trote, el 📖: trote🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">trote </i>[Xral]. //<i class="della">A trotes </i>‘corriendo’ [PSil]. //<i class="della">(Traer, llevar)</i><i class="della">(TEST)
|
al trote ‘tolos díes (una prenda de vistir’ [Llg].///
|
|||
troteru, el* 📖: troteru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><trotero [R].>(TEST)
|
Mozu de recaos [R].
|
|
||
trotró 📖: trotró🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
trousa, la 1 📖: trousa🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><treusa [y Mar].>(TEST)
|
|
que se refier a l’aceición §3 Corominas-Pascual parten del gót. drausō, de la mesma raíz que driusan ‘cayer’ (dcech s.v. trou- sa). De toes maneres ye posible que la propuesta de Coromi- nas-Pascual tea desfigurada pela interpretación semántica que faen del términu maragatu trausa ‘ádene’, ‘trabe’ (“alud” pa estos autores) que s’asocia cola idea de ‘ñeve cayío’ cuando en realidá un ‘montón de ñeve’ nun tien por qué ser resultáu d’un ádene. Nesi sen, si trousa s’asocia a daqué amontonao la motivación pue simplificase: ye un montón qu’asemeya na forma a un trubiecu o arca (o caxa de les angaríes) → ‘co- rripu’ [→ ‘corral na mayada (onde hai corripos)’] y, entós, trousa ‘montón de ñeve’ nun sedrá namás qu’una aceición posible dende trousa 1. Un términu emparentáu con trousa 1, amás del analóxicu trousu (cfr.), paez l’ast. troxe (cfr.) pero tamién podría entendese como deverbal de (a)troxar (cfr.) o como castellanismu n’ast. pero non fácilmente un continua- dor del llat. tŏrculum ‘prensa del llagar’, popuestu por García de Diego [pal cast. trojo, troja, etc. (deeh)]. Dende trousa →
*trosa → *troxa pudo facese l’ast. troxera (cfr.) asina como’l verbu atrousar → atroxar (cfr.)] y trousar (cfr.), entendiendo esti verbu como *‘pasar (les abeyes) d’una trousa (o trubiecu) a otra’; a la so vera ta’l so deverbal trosada (cfr.). Un deverbal del inf. *troxar, variante posible de atroxar (cfr.) puede ser ast. troxe (cfr.). Al nuesu entender ast. *troxar (variante de atroxar) podría entendese a la vera del cast. trojar ‘cargar’, etc. (dcech s.v. trojar) anque les víes per onde se xustifiquen paecen destremaes. |
||
trousa, la 2 📖: trousa🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cfr. <i class="della">troxa</i>(TEST)
|
2.
|
|||
trousar 📖: trousar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Pasar les abeyes d’un trubiecu a otru [Cv].
|
Cfr. trousa 1. |
||
trousu, el 📖: trousu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Chozu de los pastores en monte, con un palu central y un te- yáu de tapinos [PSil]: <i class="della">Pasóu</i>(TEST)
|
la nueite nel trousu [PSil].
|
2. Corral o prau pequeñu averáu a les cabañes onde se meten los xatos [Bab]. 3. Conxuntu d’abeyes que se pasaren d’un truébanu a otru por ser pequeñu o malu’l que teníen [Cv]. Creación analóxica masculina de trousa 1 (cfr.). Como nel casu del femenín trousa 1 l’aceición que vemos de ‘chozu’ o ‘corripu’ ha debese a la forma (que recuerda la del trubie- cu o arca) que llueu pasa a [→ ‘corral (onde hai corripos o chozos)’]. Lo mesmo trousu na aceición §3 debe’l nome pri- mariamente al ‘truébanu onde viven les abeyes’ → ‘conxuntu d’abeyes’ dándose un camudamientu semánticu en que’l con- tinente acaba dando nome al conteníu. |
||
troxa, la 1 📖: troxa🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Parte del cuerpu onde s’alluguen los reñones [Cp].
Creación analóxica femenina dende ast. <i class="della">troxu</i>(TEST)
|
(cghla 228; pe3: 148). Ye posible que dende equí se fexere l’ast. entruxar (cfr.).
|
|||
troxa, la 2 📖: troxa🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<trousa [Cv. Oc].>(TEST)
|
Flor del árgoma (bona pa la colitis) [Sb]. Queiriña [Oc]. Plan- ta montesa, rastrera, de flor mariella y fueyes verde-claro que se peguen a la mano (nun les come’l ganáu, debaxo d’elles danse criadillas de la tierra) [Cv].
|
Quiciabes del galu *drausa ‘aune vert’ o *drousso ‘arbustu’ (tlg 65). Fai falta dixebrar esta voz troxa 2 (~ trousa) non sólo de troxa 1 sinón de trousa (~ treusa) ‘corripu’ (cfr.) con- señada al sur del dominiu (pe3: 148). |
||
troxe, el 📖: troxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trosie [Os]. troxie [Os]. troxi [Cl].>(TEST)
|
Montón de lleña [Lln], de frutos [Os].
|
2. Persona estrafalaria [Pa]. 3. Axuar [Cl (= troyes)]. Cfr. trousa 1 & troxu. Posible castellanismu troj, pallabra que dellos tienen por un goticismu (dcech s.v. troj) y qu’a nós abúltanos pariente de trousa 1 (cfr.). Un deriváu sedría l’ast. troxera (cfr.). |
||
“troxel” 📖: “troxel”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tam</i>(TEST)
|
de trossellis quam de omnibus aliis rebus de quibus ac- cipietur portaticum 1147(or.) [SP-I/45]
|
|
||
troxera, la 📖: troxera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Almacén, términu conocíu pel dichu:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Por</i>(TEST)
|
la Candalera demediará la to troxera: la de herba, no la de cebera [LC].
|
Cfr. troxe. |
||
troxu, el 📖: troxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<truexu [y Sm].>(TEST)
|
Tallu de la berza [Cv]. 2. Llombu, sitiu onde s’alluguen los reñones [Tb. Sm. Oc]: Ta mal del troxu [Tb]. //Duelme’l troxu ‘duélenme los reñones’ [Oc].
Del llat. tursus, variante del grecismu thyrsus [ĭ] ‘tallu de les plantes’ (em), con continuadores románicos (rew), ente ellos l’it. torso aniciu del cast. torso (deeh s.v. thyrsus; dcech s.v. torso). L’ast. troxu ‘tallu’ ye posible entendelu equí como una comparanza ente’l ‘tallu d’una planta’ col cuerpu estrenchu y allargáu de la persona’. El resultáu ast. troxu, asina como los d’otres llingües romániques, paez qu’aconseya partir d’una espresión con metátesis *trŭsus lo que podría xustificar l’ast. troxu, etc. Pero ye posible que sobro tursus → *trusus influyere’l llat. *tŏrsus ‘torcíu’, variante de tortus participiu de torquere ‘torcer’ (em), lo qu’encontaría la idea de xustifi- car la variante diptongada de *truessu → truexu (cghla 228 & 202) en bona midida asemeyao a lo que se pervé nel llat. cŏxum > ast. coxu y cuexu (ghla §3.1.7.2.2). Dende troxu pudo facese’l femenín analóxicu troxa 1 (cfr.) y el verbu es- troxar (cfr.) y el so compuestu restroxar 2 (cfr.), asina como’l términu rellacionáu estroxadura (cfr.). Quiciabes tamién an- troxar 2 ‘engordar’ (cfr.) anque sedría discutible si debe re- llacionase con antroxar 1 (cfr.). Nun sedría imposible dende troxu y troxa la formación del verbu entruxar (cfr.). |
|||
troya, la 1 📖: troya🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Maderes que sostienen les piedres que formen el pesu de la viga del llagar [Oc].
Posible continuador del llat. trŏia, -ae ‘marrana’{¿con una posible variante documental “<i class="della">troha</i>” (cfr.)?}, voz namái conseñada nes gloses de Kassel y que se caltién nel fr. <i class="della">truie</i>(TEST)
|
‘fema del gochu’ (em; rew; mllm), piamontés troja, cat. truja (Rohlfs 1979: 48). Llama l’atención el fechu de qu’ast. ma- rrana (amás de ‘gocha’) sía cuasi-sinónimu del ast. troya 1 que tamién se refier a un tipu de viga del llagar; posiblemente teamos, en dambos casos, delantre d’una vieya imaxe sexual de la terminoloxía del llagar (Rohlfs 1979: 56). Quiciabes lo mesmo tenga que s’afitar del ast. troyu, a ‘sapu grande’, ‘sapu hincháu’ (cfr.) que nos empobina tamién a la referencia ani- mal, talmente como nos recuerda la voz sapa na terminoloxía del molín senabrés (SCiprián 1923: 165) anque pue xustifi- case como un ictiónimu (cfr. troya 2). Con too, ye posible qu’ast. troya 1 ‘viga...’ almita la variante ast. trueya ‘viga del techu de la corte’ (cfr.) siguiendo nesto (dende trŏia) les po- sibilidaes non-diptongación / diptongación qu’alvertimos na evolución de ŏ tónica énte yod 3ª y 4ª (ghla 82). De toes ma- neres, nun ha escaecese qu’ast. troya 1 y trueya tamién podría xustificase dende’l plural del neutru llat. tŏrculum (rew), esto ye, dende torcula ‘máquina pa prensar uva o aceite’, pallabra afitada nes gloses (abf) y, al empar, inxerta na llarga termi- noloxía del llagar (em s.v. torqueo), como almite García de
|
|
||
troya, la 2 📖: troya🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Bancu o conxuntu de calamares [Xx].{2. (Doc.): *Trucha}.
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">XXX</i>(TEST)
|
panes grandes e bonos de trigo e quarenta trohas bonas
|
|
||
troyu, a, el/la 📖: troyu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
(TEST)
|
|
|||
troza, la* 📖: troza🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><trouza [SCiprián].>(TEST)
|
|
|||
trozu, el 📖: trozu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><trozu [Lln. Ac. Sr. Tb]. trociu [JH]. +truzu [Sr. Ay]. +truciu [Sr].>(TEST)
|
|
|||
trubiecu, a, o 📖: trubiecu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>De Trubia [Pr].
<ident class="della" level="1"></ident>Del nome del pueblu trubia, amestanza del llat. trans ‘detrás de’ cola voz prerromana *apia ‘agua’ (ta 177; tt 300) cola amestadura del posible suf. dim. *-occus, -a, -um → -<i class="della">uecu</i>(TEST)
|
|
|||
trubiecu, el 📖: trubiecu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+trubiicu [Ay]. tribiecu [Os. Ca].>(TEST)
|
Cuna, berciu [Cg. Vv. Ca. Ri. Ay, Qu, Pz (Oc). Cn (F). Pr. V1830. JH. R]: L.levanta esi nenu del trubiecu [Cn (F)]. Cuna pequeña [Os. Ar] y rústica [Cb. Cp] de tables [Ay], ensin rue- des usada antiguamente [Sb]. Cuna con barandes con posibi- lidaes de xiringar o arrollar al neñu [Ca]. Cuna de neñín fecha a mano, probemente [Ay]. Cuna pequeña pa llevala la madre a la cabeza [Ay]. 2. Armatoste [DA]. 3. Túmulu [DA]. 4. Per- sona gorda y baxa [Lln]. //Tar gordu como un trubiecu [Vv]. ///Del trubiecu a la güesera non hai un rebalgu siquiera [Vv]. ye le sacaron una niña en un tribieco 1665 [Sayam- bre/185-14]
|
|
del llat. torus, -i (cfr. tueru) cola ames- tadura del suf. diminutivu -*ŏccus, *torŏccus > *toruecu → *turbuecu → trubiecu con metátesis como en *tuérbanu → [-bwe-] (ghla 88). Dende ast. trubiecu féxose’l verbu atru- biecar (cfr.). Nun ha tracamundiase ast. trubiecu ‘cuna’ col ax. trubiecu, a, o ‘de Trubia’ (ta 177; tt 300). |
|
trucar 📖: trucar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. trocar.
|
|||
trucáu, ada, ao 📖: trucáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Pp. de trucar.
|
|||
trucha, la 📖: trucha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<trutsa [Qu. Brañas (Oc)]. truita [Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (MG). An. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/]. trueita [La Cabreira (Mar)].
Cast. <i class="della">trucha </i>[Lln. Rs. Cl. Ac. Sr. Ca. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (MG). An. Cv. Vd. Cd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. La Cabreira (Mar)]: <i class="della">Pesquéi</i>(TEST)
|
una truita mariega de dos quilos [Vd]. 2. Moyadura [Cl]: Buona trucha piyasti [Cl]. //Dar (las) truechas ‘falar por falar, dar parola’ [Tb]. //Trucha marina: “también hai truchas de color de plata perfecta, y de color de oro, á las cuales llaman en Asturias truchas marinas” [DC, Terreros]. ///Debaxu’l tou mandil/tienes un pozu mui fondu/ donde navega mi trucha/con las alforxas al hombro [Sm]. El que quiera truches que mueye’l culo [ALl (Esfoyaza)].
|
|
Del llat. serondu tructa, -ae ‘trucha’ (tlg 149 s.v. tructa, tructo) posible celtismu, panrománicu menos rumán (em; rew s.v. trŭcta) ya panhispánicu (deeh; dcech s.v. trucha; ghla §3.1.3.1.1). Dende ast. *truitsa podría xustificase *trueitsa → truecha con una /e/ d’encontu (ghla § 3.1.5). Una creación ana- lóxica masculina ye ast. truchu (cfr.) con un posible dim. tru- chín. Pero ésti apaez tamién como nome de llugar y, entós, ha- bría xustificase dende’l xenitivu del antropónimu tructinus o como nomatu (tt 394). Un aum. vémoslu nel ast. truchón (cfr.). Una vieya formación en -ārius úfrela ast. trucheru, a, o (cfr.). |
|
trucheru, a, o 📖: trucheru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+truchiru [Ay]. trucheiru [Pr]. truiteiru [Sm. Pzu. PSil. An. Cv. Oc].>(TEST)
|
Cast. truchero [Pzu].
|
Aficionáu a pescar o comer truches [Cl. Ay. Sm]. Que pesca truches [PSil. An. Cv. Oc. /Eo/] pa vende- les [Ay]. 2. Abondosu en truches (un regueru, un ríu) [Lln. Ay. Pr]. ///Cazador ya truiteiru nun puenen payeiru [LC]. Home truiteiro o perdigoteiro, nun xunta meda nin talameiro [LC]. Cfr. trucha. |
||
truchina, la 📖: truchina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Enfermedá del ganáu [Cn].
Dim. de <i class="della">trucha</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
Quiciabes sía niciu d’una aplicación semántica figurada o eufemística de ‘pene’ como tamién al- vertimos en trucha (cfr.). |
||
truchón, ona 📖: truchón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Aum. de <i class="della">truchu</i>. 2. Que-y presta tomar el pelo [Ca]. 3. Llargu en ver les coses [Ca].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petrus</i>(TEST)
|
Tructon 1161 (s. xiv) [DCO-I/429] Cfr. trucha.
|
|||
truchu, a, o 📖: truchu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Raposiegu, astutu [Llomb. Vg]. Formación ax. sobro ast. <i class="della">trucha</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
truchu, el 📖: truchu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Trucha perpequeña [Tb. Sm]. 2. Cast. <i class="della">judía</i>(TEST)
|
verde, vainilla [Pi (i)]. //Gordu como un truchu ‘pergordu’ [Ac]. ///-¿Quiesme mu- chu? -Como la trucha al truchu dialoguen asina madre y fíu [Tb].
|
Cfr. trucha. |
||
“trucidadura” 📖: “trucidadura”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación medieval [LELMAL s.v.]:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">damus uobis ipsa ereditate pro iuribicaduras et </i><i class="della">trucidaduras</i><i class="della">(TEST)
|
unde abui iudicio 1069(or.) [ACL/402] Cfr. trociar.
|
|||
trucu, el 📖: trucu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<truco [Cg. Ay. R].>(TEST)
|
Cast. truco [Lln. PSil. Cd]. Trampa [Cd]. 2. Determináu xue- gu de cartes [Sm. PSil. R]. 3. Espresión nel xuegu llamáu trucu [PSil]. //Como si dixeres truco ‘naide te fai casu’ [Cg]. //Tu óyesme y truco dizse pa dar a entender que nun se fai casu dalgún [Ay].
|
Deverbal fuerte de trucar (cfr. trocar) anque podría guardar rellación tamién con retrucar (cfr. retrucu). |
||
truébanu, el 📖: truébanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<truóbanu [y Pr. Tox. PVieya]. +truíbanu [Ll. Ri]. +tríbanu [Ay]. //trobo [/Valdedo, Berducedo (Eo), Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Troncu de castañal afuracáu nel so interior, comíu pola filoxe- ra [Tox]. 2. Cast. colmena, caxellu de les abeyes [Lr. Ac. Ll. An. Gr. Mn. Pr. Vd. PVieya /Berducedo (Oc). Eo. Mán/] de madera [Sd. Cn (F). Tox]. Caxellu fechu d’un tueru afuráu per dientro [Cp. Ay. Ri. Qu. Tb. PSil. Sl. Cn, Sm, Tb (Oc). JH] o fechu de cuatro tables [Sm. Cd]. Caxellu de tueru d’árbol o de corchu [Bab] o de cuatro tables [Cv]. Caxellu de tueru d’árbol [Sl (/colmena si ye de tabla)], de palera [Bard]. Trozu d’árbol afuracáu, usáu como caxellu o como vasía pa guardar coses [Vg. Tor]. 3. Barrica para colar la ropa [/Valdedo (Eo). Eo. Mánt/]. 4. Canastru en que los pasiegos lleven al llombu a los neños de pechu [R].
|
|
rréu que nesa fastera occidental sí se desanicia -n- (bárganu
→ bargo) anque non -l-. Pero dende’l términu responsable del actual truébanu féxose’l verbu ast. atrobanar (cfr.) con un sentíu primariu de ‘afuracar’, como se fura la madera pa facer el truébanu. Otru verbu fechu sobro truébanu (o meyor sol so antecedente ensin diptongar) ye ast. entrobanar (cfr.) y estro- banar (cfr.). L’ast. truébanu → +truíbanu (con metafonía por
-u) ufierta la perda del elementu vocálicu velar del triptongu (truébanu → trébanu) pol so asitiamientu llabial como en cu- luebra → culebra (ghla §3.1.7.3), con metafonía → tríbanu. |
|
truecu, el 📖: truecu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trueque [Lln]. //troco [Eo].>(TEST)
|
Cast. trueque [Lln], cambiu [JH./Eo/].
|
|
cfr.). Lo mesmo vese en true- ca con rellación a troca (cfr). |
|
truéganu, el 📖: truéganu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Ciertu nacimientu d’agua [Bulnes (Lln)].
Camentamos qu’ha entendese como variante del ast. <i class="della">truébanu</i>(TEST)
|
(cfr.) con aniciu en tuérganu (cfr.). De toes maneres la impre- cisión del datu semánticu empobínanos a camentar que pue tratase d’un nome de llugar confundíu con un apellativu. Lla- mar truéganu a un sitiu onde naz l’agua pue debese, de mano, a la semeyanza que guarda’l sitiu de nacencia cola figura del truébanu que, a vegaes, emplegaben pa recoyer el líquidu y beber con facilidá. Cfr. truébanu.
|
|||
truel, el 📖: truel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Rede en forma cónica cola abertura suxeta a una circunferen- cia d’alambre, al cabu d’un palu que fai de mangu [Xx (Cg)]. Rede cónica asemeyada a la qu’empleguen pa cazar maripo- ses, usada especialmente pa la quisquilla [Llu]. Rede pequeña de figura cónica o de cucuruchu suxeta a un palu curtiu cola que pesquen pexe menudo [JH].
|
Cfr. truellu. |
||
truellu, el* 📖: truellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<truollu [PVeiga].>(TEST)
|
Corchada onde s’enrosca’l sedal [PVeiga].
|
D’una creación masculina del llat. trua, -ae ‘pequeña esplu- madera’, ‘vasía de doble fondu enllenu de furacos’, ‘cha- plón de fregaderu’ (em s.v. trua; abf) cola amestadura del dim. -ellus. Una variante paez ser ast. truel (cfr.) que podría ser un galicismu trouelle (pe1: 97) colo que na alternancia del autóctonu trullu/truel taríamos nun casu asemeyáu al qu’alvertimos nos dobletes suriellu/xurel (pe2: 375). El gall. tamién conoz truel del que fala Pensado (1973: 183). |
||
truena, la 📖: truena🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<truena [Ay. Ll. Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. Tor. Llomb. Arm. Vg. Mar]. truona [SCiprián]. /////trona [y Ay. Mo. Ri. AGO]. troña [Lln]. /////tuena [y Tb. PSil. y Mar]. tuona [As]. /////tona [y Ay. Cn (MG. F). As (Cruce). Sl. Cv. An. Vd. Oc].>(TEST)
|
Truenu [Ca. Ay. Ri. Tb. Sm. As. As (Cruce). Sl. Cv. Oc. Tor. Llomb. Mar. SCiprián]. Tronada [Cn (MG). AGO], troníu [Ll]. Truenos [An]: La tona miete miedu [An]. Tormenta [Ri. Mo. PSil. As (Cruce). Cn (F). Vd], con aparatu llétricu [Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. Tor. Llomb. Arm. Mar]: Nun séi si vendrá la tona [Cn (F)]. Ruíu de los truenos [Ay]. Tempestá [Vg. Mar]. 2. Mases espeses de nubes qu’asomen pel horizonte y son precursores de tempestá [Cv]. 3. Temporada en que son abondoses les tambarrascaes con truenos [Ca]. 4. Riña, repri- menda violenta [Sm]. ///Añu de trona, añu de borona [Ca]. Añu de troña añu de boroña [Lln]. Cfr. truenu.
|
|||
truenta, la 📖: truenta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Truena [Qu].
Quiciabes sía espresión debida a un encruz de <i class="della">truena</i>(TEST)
|
(cfr.) y
|
tur(m)enta. |
||
truenu, el 📖: truenu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<truönu [Cl]. +truinu [Ay. Ll]. /////tronu [Tox. JH]. //trono [Eo].>(TEST)
|
Cast. trueno [Lln. Rs. Cl. Ay. Tb. Tox. /Eo/. JH]: Era un mozu como un truenu [Lln]: Las muyeres qu’eran gordas eran como truenos con esas faldas [Lln]. 2. Xuerga [Ll]: Andar de truinu [Ll].
|
el truenu arrestalla n’en monte y la era 1904 [Pensatible/9] non tien remediu pos dalgunes veces non ye ñuve e un true- nu 1906-1914 [J. Arango/26]
|
L’ast. truenu [lo mesmo que’l femenín truena (cfr.)] ye una posible formación deverbal de tronar (cfr.) como postulen Corominas-Pascual (dcech s.v. tronar). del llat. tonitrus, pl. tonitrua (em s.v. tono). De mou asemeyáu xustifícase’l femenín truena (cfr.). La variante tuena (cfr. truena) tamién ye deverbal para- lelu a ast. tuenu (cfr. tronar). Pero tanto truenu como truena ufren variante ensin diptongar, tronu, trona; ello pue debese tanto al influxu analóxicu verbal (del infinitivu del ast. tronar) como al fechu de tar la velar tónica etimolóxica en contau- tu con nasal (ghla §3.1.7.4). La referencia a ‘truenu’ tamién s’atiende n’ast. con continuadores del participiu débil de to- nere → *tonir (con un encruz col continuador de tonitrus) → ast. troníu (cfr.). |
|
trueque, el 📖: trueque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<troque [Lln. Cñ. AGO]. /////trubeque [Sb].>(TEST)
|
Cast. trueque [Lln. Cñ. AGO]. Cambiu [Pzu]. 2. Negociu illegal, prostíbulu [Sb]: Si quies poner un pucu e trubeque, ponlo [Sb].
|
|
cfr.), con un usu, quiciabes, eufemísticu. Dende trueque → trubeque, con una -b- epentética. |
|
trueya, la 📖: trueya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Viga del techu de la corte [Ll].
Posiblemente sía una variante diptongada del ast. <i class="della">troya</i>(TEST)
|
1
|
(cfr.). |
||
“trulla” 📖: “trulla”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación na posible aceición de
*‘artefautu de pesca’:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">la</i>(TEST)
|
metad de todos los salmones que morieren en degannas e en trullas e de los sollos e lontras e roagios e de las lam- preas que y morieren en qualquier manera [LJurisd 153]
|
|
||
“trullebulle, el” 📖: “trullebulle🔤: , el” 🏗️: NO ✍️: SI Interpretación: 🧱 el” |
<ident class="della" level="1"></ident>Traxín, xaréu [Sb].
<ident class="della" level="1"></ident>La primera dulda qu’acueyo pa poder xustificar una interpre- tación etimolóxica ye saber si tamos delantre d’una realiza- ción fónica acondada o non darréu que quien tresmite’l datu a vegaes ufre nicios de yeísmu. Poro, desconozo si se trata d’una amestadura de los imperativos de los verbos <i class="della">truyar </i>(cfr.) y <i class="della">bullir </i>(cfr.) o bien d’una amestadura de dos términos emplegaos con enfotu onomatopéyicu, el primeru en rellación col ast. <i class="della">trolle</i>(TEST)
|
(cfr.) y el segundu col verbu bullir.
|
|||
trullón, el 📖: trullón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><trul.lón [As. Cv. Oc]. turul.lón [Cv].>(TEST)
|
|
|||
trumbiazu, el 📖: trumbiazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Golpetazu [Ca]. Emburrión fuerte [Ca]: <i class="della">Como</i>(TEST)
|
non poía abrir la puerte d’otra manera, dio-y un trumbiazu tan h.uerte que la fezo peazos [Ca].
|
Quiciabes sía un encruz de tumbiar (cfr.) y trompazu (cfr.). |
||
trumpaleru, el* 📖: trumpaleru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trumpaleiru [Cv].>(TEST)
|
Mueble o trastu descompuestu, desaxustáu, medio inservible [Cv].
|
¿Términu en rellación con trompa (cfr.)? |
||
truncar 📖: truncar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Dar cornaes (un animal) [Ar].
|
2. Triturar el caballu los tallos de la cotolla al comelo [Oc]. Cfr. atroncar. |
||
trunfante* 📖: trunfante*🏗️: SI ✍️: NO |
//<i class="della">Carru</i>(TEST)
|
triunfante ‘cierta estrella o grupu d’estrelles’ [Lln]. ‘osa mayor’ [Mar]. ‘carru que lleva la custodia, el día del Cor- pus Christi’ [Mar].
|
Cfr. trunfar. |
||
trunfar 📖: trunfar🏗️: NO ✍️: NO |
<triunfar [Pa]. trionfar [y Ay].>(TEST)
|
Cast. triunfar [Lln. Pa. Cg. Ay. Tb. Sm. Pzu. PSil. Ce. Pr. Cv. Tox. /Eo/]. 2. Echar trunfu (nel xuegu de cartes) [Oc]. 3. Mar- car el palu pente medies d’una carta nel xuegu de naipes [Tb]: Trunfan bastos [Tb]. 4. Andar sobro la nieve cuando hai 50 ó más cm de grosor [Sm]. 5. Marafundiar [Pa].
|
Del llat. triumphāre ‘tener los honores del trunfu’, ‘trunfar’, ensin dulda per vía cultizante pente medies d’una variante *trumphare, con una vocal deuterotónica qu’esixen delles llingües romániques que parten de *trumpāre (em); la variante triunfar paez moderna y resultáu del influxu cultu y castella- nizante. Lo mesmo ha suponese no que se refier al apellativu triumphum en rellación a trunfu (cfr.) ~ triunfu asina como nel casu del continuador del participiu de presente *trunfante (cfr.) ~ triunfante. |
||
trunfu, el 📖: trunfu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<trunfo [Ac. Ll. /Eo/]. triunfu [Ay. JH].>(TEST)
|
Cast. triunfo [Cl. Pa. Cg. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. An. Gr. Pr. Cv. Tox. Mar. JH]. 2. Carta que dexa ganar una baza por ser del palu que se xuega [Ac. Tb. Pr. Oc. /Eo/. Mar]. //-os ‘cartes de la baraxa del mesmu palu que pinta’ [Cd]. Cfr. trunfar.
|
|||
trunsir 📖: trunsir🏗️: NO ✍️: NO |
Comer esgalazáu una cosa [Ca]: <i class="della">Venía muertu de fame, pónxi-</i><i class="della">(TEST)
|
y un platu de castañes ermondiaes y trunsióles en un momen- tu [Ca].
|
Quiciabes d’una variante en -īre del verbu llat. trusāre ‘em- puxar’, ‘emburriar con puxu’ (em s.v. trudo; abf) col asitia- mientu d’una nasal que, dacuando, antepónse a una conso- nante palatal (ghla §4.5.6). D’esti verbu hai curtios nicios románicos anque sí se conseña n’occitán, n’engadín, etc. (rew s.v. *trūssāre). Semánticamente alviértese una especializa- ción dende’l xenéricu ‘emburriar’ → *‘emburriar l’alimentu pola fame’ → ‘comer esgalazáu’. Emparentáu con esti verbu paez l’ax. ast. truxón (cfr.). |
||
truntrún, el 📖: truntrún🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Arguyu, importancia [Ay].
|
Posible formación onomatopéyica, quiciabes pola emisión d’un ruíu por quien avanza altaneru. |
||
truñar 📖: truñar🏗️: NO ✍️: NO |
<atruñar [ySb]. turniar [Villah. y Cl. y Ay. Ri. Ar. Qu. Tb. y As. Gr. JH. Min]. turriar [y Cb. PSil]. tuñar [y Cb. Ce. Pr. JH. y R]. truñir [y Ay].>(TEST)
|
Puñar [Villah. Qu. PSil. As] colos cuernos [Pa. Bi. Sr. Llv. Ay. Ll. Ri. Tb. Gr. Pr. Ce. Sl. Cv. R]. Puñar les vaques [Pr] a la xente [Ar]. Dar cornaes un animal [Cb (= churnar)]. Puñar el ganáu a grandes topetaes [Cp]. Dar topetaes los animales [Sb]. Dar colos cuernos [Cl. JH]. 2.Tropezar na cabeza [Ri. Tb. Min]. 3. Dar coces, pataes [Qu].
|
L’ast. truñar y turriar entiéndelo García de Diego en re- llación etimolóxica col llat. taurus (deeh) lo mesmo que lo qu’equí conseñamos s.v. torar 1 (cfr.) y toriar 1 (cfr.). De toes maneres a nós resúltanos difícil defendelo por razones fóniques. Al nuesu entender pa xustificar etimolóxicamente’l verbu y les variantes qu’anteceden ha partise cronolóxica- mente del ast. turniar [qu’almite la variante espresiva chur- niar (cfr. churnar; choz)] del que puen siguise dos víes: a) la qu’empobina de turniar a turriar qu’ha xustificase gracies al tratamientu posible n’ast. de -rn- > [ř] (ghla §4.6.1.8.c); b) la qu’empobina de turniar a truñar gracies a una metátesis de r [o perda en tuñar] y a una palatalización de -nj- > [] favorecida pol influxu del so sinónimu puñar (cfr.), con aniciu nel llat. pugnare. A ello pue axuntase que truñar almite como variante truñir, un exemplu más de la frecuente alternancia de verbos en -ar, -ir, etc. Nesti contestu faise necesaria la entruga
¿Y ú l’aniciu del ast. turniar? Al mio entender ha partise del llat. *tornāre xustificable darréu que se conseña’l so com- puestu extornāre ‘facer xirar’, ‘dar vueltes’ (abf) d’u sigue l’ast. estornar ‘espantar’, ‘facer fuxir’ (cfr.) con una variante estorniar (cfr.), etc., too ello en rellación con tornar (cfr.), de la familia de tornu (cfr.). Per otru llau ye claro que sobro ast. turriar féxose non sólo un participiu en -udu, a, o (turriudu, a, o) sinón un compuestu enturriar (cfr.); ast. turriar fai ver una rellación con turrión (cfr.). Sobro ast. turrión féxose’l verbu enturrionar (cfr.). L’ast. turniar tamién hebo conocer el ver- bu compuestu *esturniar ‘turniar’, ‘puñar’ darréu que caltién el vieyu participiu esturniáu, ada, ao 2 (cfr.); paralelamente tamién podría alvertise la rellación ente tornar, estornar y es- torniar. En rellación etimolóxica con truñar (y demás verbos averaos) tenemos truñón, ona (cfr.), etc. D’ehí féxose ast. tuñonada (cfr.). De turn(i)ón llogróse’l deriváu despeutivu tornescón, ona (cfr.). |
||
truñón, ona 📖: truñón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<atruñón [Sb]. /////tuñón (<i class="della">sic</i>) [Cl. y Cb. Ce]. turnión [JH]. turnión/ona [Tb]. turnión/turniúa [As].>(TEST)
|
Que truña [Cl. Pa. Cb. Sb. Ay. Tb. Ce. Pr. Sl]. Que puña [As]. Que da colos cuernos [JH]. 2. Que mira torvo [Tb]. 3. Mal encaráu, enfadáu [Tb]: La rapazaca esa tuvo turniona tola mañana [Tb]. ///Al güe tuñón molésta-y el compañeru [LC]. Cfr. truñar.
|
|||
trupu, a, o 📖: trupu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Espeso, denso (especialmente la niebla, la nueche) [Tb]: <i class="della">¡Qué</i><i class="della">(TEST)
|
nueche más trupa! [Tb]: La nublina taba trupa ya nun se vía [Tb].
|
2. Abondoso (el pelo) [Cd]. Cfr. tropa. |
||
truque 📖: truque🏗️: NO ✍️: NO |
<////truques [Vg].>(TEST)
|
Voz usual, repetida, nuna copla popular infantil [Cg].
|
2. Ama- rraza de dos individuos [Vg]. Posible deverbal de trucar (cfr. trocar). |
||
truquéu, el 📖: truquéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Trueque, cambiu [Cl]. 2. Voz del xuegu de la <i class="della">bita</i>(TEST)
|
[Cl].
|
Deverbal de *truquear (> truquiar). |
||
truquiar 📖: truquiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><truquir [Ac].>(TEST)
|
|
|||
trus, el 📖: trus🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Truck</i>(TEST)
|
o plataforma d’un planu de fuerte inclinación [Min].
|
Quiciabes del ingl. truck ‘carru’, ‘vagón’, aplicable a un tipu de vagón sobro raíles. Ha dixebrase del ingl. trust ‘monopo- liu’ que pue surdir en delles referencies a los grandes trusts (García Arias 2014c: 25). |
||
truscu, el 📖: truscu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
trusgu, a, o 📖: trusgu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><trusga [Bard].>(TEST)
|
|
|||
“trute” 📖: “trute”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que namái conocemos como nomatu per documentu d’Uviéu:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">don</i>(TEST)
|
andreo guion don pedro pedriz trute 1241 [DCO-V/18]
|
|
||
truxón, ona 📖: truxón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident>Estrozón, que nun mira pola ropa que viste [Cv].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación llograda quiciabes dende’l llat. trusus, -a, -um participiu de <i class="della">trudere</i>(TEST)
|
‘emburriar’, ‘echar fuera’ (em; abf), pariente de trusare ‘empuxar’ (em s.v. trudo) anque tamién
|
podría tener un aniciu nominal nel amestáu (de)trūsio, -onis
‘aición d’echar, de tirar en’ (abf; dlfac). |
||
truyar 📖: truyar🏗️: NO ✍️: NO |
<truyar [/“de Valdés a los concejos de la montaña de la ribera del Eo, en los que se dice <i class="della">trullar</i>” (Eo)/].>(TEST)
|
Allanar la tierra llueu de semar el trigu [/Eo/]. Axuntar la tie- rra col aráu pa tapar la sema del trigu [/Mánt/].
|
Del llat. torculāre ‘primir’, ‘prensar’ (em; abf) con un re- sultáu pa -c’l- > [y] na estaya ast. centro-oriental na fastera A-C occidental y nel g-ast. (estayes α, β) frente a la estaya γ con resultáu []. Pero al llau de torculare ha almitise un étimu compuestu *extorcǔlāre como aniciu del ast. estruyar (cfr.). Al empar tamién fai falta acoyer otra amestanza verbal *dis- torcǔlāre > ast. destruyar (cfr.). |
||
truyón, el 📖: truyón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aumentativu del ast. <i class="della">truyu</i>(TEST)
|
1 (cfr.).
|
|
Cfr. trullón. |
|
truyu, el 1 📖: truyu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cfr. <i class="della">turuyu</i>(TEST)
|
& trullón.
|
|||
truyu, el 2 📖: truyu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Rellenu ente’l techu y los tabiques pa torgar el pasu del aire y del fríu [Cl].
Quiciabes del masculín del ax. llat. torculus, -a, -um ‘qu’apierta’, ‘que tuerce’ (em s.v. torqueo; abf) llueu nomina- lizáu, anque tamién sedría posible partir dende’l neutru tor- culum ‘prensa’, ‘llagar’ (em s.v. torqueo) con metátesis *tro- culu, con continuadores románicos (rew s.v. tŏrcǔlum) y dalguna representación hispánica (dcech s.v. estrujar). En tou casu ha alvertise evolutivamente un niciu nidiu de zarramien- tu de la tónica por -<i class="della">u</i>, fenómenu rellativamente testimoniáu en Cabrales onde entá queden nicios de la vieya metafonía. Semánticamente, el <i class="della">truyu</i>(TEST)
|
actual como’l llat. torculus, sedría daqué qu’apierta (prensa, llagar) o bien el resultáu d’apertar
|
unos determinaos materiales (ente otro yerba o vexetales) pa tapar la biliguera del teyáu. Dende truyu pudo llograse’l ver- bu compuestu entruyar (cfr.) que paez qu’ha dixebrase d’ast. entrullar (cfr.). |
||
tu 📖: tu🏗️: NO ✍️: NO |
Pronome personal, 2ª persona del singular [Xral].
Del llat. tu, nominativu del pronome personal de 2ª persona singular, documentáu en tolos tiempos (cfr. <i class="della">yo 1</i>). Sobro esti pronome féxose’l verbu <i class="della">atuar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
tuallu, a, o 📖: tuallu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Tontu [Cg. JH]: ¡<i class="della">Probe</i>(TEST)
|
tuallu! ‘¡qué pobre infeliz!’ [JH].
|
Cfr. toballa. |
||
tuaxe, el 📖: tuaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<atoaxe [JH]. el tuaxe [JH]. tuaxe [Xo OC-i, 349. JS]. atuaxe [Vd].>(TEST)
|
Aición y efeutu de atoar [JH]. Actu de llevar remolcando una embarcación al puertu [Vd]. Remolque, actu de atoar o llevar a remu dalguna nave pente medies d’un cabu que s’echa pela proa pa que tiren d’él una o más lanches [JH]: Fo a tuaxe; vie- no de tuaxe; tien que pagar el tuaxe; lancha de tuaxe [JH]. //A tuaxe ‘a remolque’ [JH]. //Dir a tuaxe ‘dir les lanches a remol- car dalgún buque’ [JH]. //Lancha de tuaxe ‘remolque’ [JH]. ‘lancha qu’acera’l práuticu al barcu p’atracar nel puertu’ [JS].
|
L’ast. tuaxe conséñalu pela primera vegada Xovellanos (Apuntamiento 320) teniéndolu por voz aniciada nel fr. toura- ge (sic) anque esta propuesta abulta tracamundiu d’escritura pol fr. touage ‘remolque’. Pela so parte, el correspondiente verbu ast. atoar ‘llevar a remolque dalguna nave’ [JH], equi- valente al cast. atoar, toar, vien del fr. a. toer y ésti del es- candinavu (dcech s.v. toar) anque yá de magar Diez propónse un aniciu nel ingl. tow ‘remolque’, ‘cable de remolque’ idea acoyida por Meyer-Lübke (rew) y por García de Diego (deeh) como yá dixéremos (pe3: 149). |
||
tuaxe, la 📖: tuaxe🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
“Toalla, paño manos” [R].
|
Cfr. toballa. |
||
tubar 📖: tubar🏗️: NO ✍️: NO |
Entubar [Tb]: <i class="della">Tubanon</i>(TEST)
|
l’agua pa que nun argaxara’l prau [Tb].
|
Cfr. tubu. |
||
tubáu, ada, ao 📖: tubáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Afuracáu [Ti (Cv)].
|
Furacáu Tb. Vd. Tox], con cavidaes (especialmente’l tueru) [Sm. Cv]. Pp. de tubar. |
||
tubeca, la 📖: tubeca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tueca [y Sb].>(TEST)
|
Strix aluco [Sb, Ca (llaa 27)]. Asio otus, cast. búho chico [Noval]. Coruxu fema (del que dicen qu’anuncia la muerte) [Sb]. Coruxa, niétoba [Ca].
|
Pallabra que, como la so variante ast. beca ‘curuxa’ [Lln. Ay.], ufiertaría’l mesmu sufixu que’l cat. cabeca o xibeca ‘curuxa’, gasc. caueca o gaueca ‘curuxa’, pallabres quiciabes prerro- manes (declc s.v. xibeca, cucala), de posible aniciu célticu si vamos acordies con Hubschmid (1960b: 146) al estudiar el cat. rosellonés caveca ‘curuxa’. Pero n’ast. nun tenemos una velar al entamu de la pallabra qu’estudiamos sinón una den- tal na sílaba tu-. ¿A qué pue debese? Quiciabes a qu’a l’aición d’emitir soníos dellos páxaros llamaren en llat. tutubare (em) con reduplicación espresiva de la primera sílaba; dábase, entós, el tracamundiu de tu- y cu- igual que en tuchus y cuculus (em s.v. *tucus). Quiciabes faiga falta xurgar prehí la xeneralización del ast. tubeca. Sobro ast. tubeca féxose’l verbu atubecar (cfr.). |
||
tubera, la 📖: tubera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Refuerzu de fierro en forma de dedal que se pon nel deu del tubu del fuelle de la fragua pa que nun se queme en contautu col fueu [Oc]. Tubu de fierro que s’alluga nos cañones de los barquinos ximielgos nes fragües pa torgar qu’aburien [/Eo/].
|
Cfr. toba 1. |
||
tuberculosu, a, o 📖: tuberculosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+tuberculusu [Ay]. +toberculusu [Ay].>(TEST)
|
Cast. tuberculoso [Xral].
|
Posible castellanismu llegáu cola terminoloxía de la melecina moderna. |
||
tuberón, ona* 📖: tuberón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<tubeirón [Md].>(TEST)
|
Pedorru [Md].
|
Cfr. tuberu. |
||
tuberu, el* 📖: tuberu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tubeiru [Md].>(TEST)
|
Anu, culu [Md].
|
Del llat. tubārius, -i ‘el que fai trompetes’ (em s.v. tuba) pero que pudo pasar a tener usos del tipu *‘el que mete ruíu como’l tubarius o trompeteru’ → ‘el que tira peos’ → ‘culu’, lo qu’esplicacría ast. tuberu y tuberón (cfr.), ésti con usos axeti- vos y sentíu figuráu. |
||
tubescu, a, o 📖: tubescu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Fuerte y ordinaria, con poco asientu y estabilidá (una persona) [Ca].
Quiciabes variante del ast. <i class="della">tudescu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.).
|
|||
tubu, el 📖: tubu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">tubo</i>(TEST)
|
[Ac. Sr. Tb]. Conductu cilíndricu [PSil].
|
|
||
tuca, la 📖: tuca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Montón de narbasu en forma cónica [Lln. Ay] que se fai nes finques col narbasu llueu de cortao [Ay. Sr]. Montón de narba- su apilao y atao faciendo un fexe [Llg]. Conxuntu de gavielles en forma cónica [Pa]. Montón de <i class="della">maizón </i>sol terrén que lo produxo (son gavielles xuntes, arimaes unes a otres y puestes de pie sol suelu) [Cb]. Fexe de narbasu fecho de gavielles en forma piramidal unes xunto a otres [Cp]. Fexe de narbasu cortao [Sb]. Fexe de gavielles ataes [Sb]. Montón de maizón
<br class="della">[Os]. 2. Lo que queda de la panoya llueu de quita-y los gra- nos o esbillala [Os]. 3. Montón de yerba más pequeñu que’l balagar [Ac (= cuca)]. 4. Voz pa llamar a la cabra [Mar]. //<i class="della">Tar </i><i class="della">como</i>(TEST)
|
una tuca ‘nun oyer nin razonar’ [Cp]. ‘tar amomiáu’ [Sr]. ’enfadase’ [Cp].
|
Cfr. tocín. |
||
tucada, la 📖: tucada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tucá [Ll]. cutada [y Oc].>(TEST)
|
Llume, fueu fechu con tucos [LV].
|
2. Golpe que se da con un machu o cola cueta o parte de la bruesa o zau opuesta al filu, na tiesta de la vaca que se mata (si se da bien el golpe l’animal cai al suelu ensin sentíu) [Oc]. 3. Fatada [Ll]. 4. Mala xugada [Ll]. Cfr. tucu. |
||
tucaxón, el 📖: tucaxón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Parte inferior d’un tueru d’árbol o arbustu ya secu pero
qu’entá caltién les raíces fitaes na tierra [Ca].
Aum. de <i class="della">tucaxu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
tucaxu, el 📖: tucaxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Parte inferior d’un troncu d’árbol o arbustu ya carcomíu [Ca].
|
Cfr. tucu. |
||
tucerón, ona 📖: tucerón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Cfr. tuzarón.
|
|||
tucón, ona* 📖: tucón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
//<i class="della">Castañar</i>(TEST)
|
tucona ‘castañal con verrugues’ [Lln].
|
Cfr. tucu. |
||
tucón, el 📖: tucón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Tucu grande [Tb]. Tuca grande [Sr].
|
Aum. de tucu (cfr.). |
||
tucu, a, o 📖: tucu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">tucu,</b>(TEST)
|
a, o Tontu [Ll].
|
Cfr. tucu. |
||
tucu, el 📖: tucu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tuco [Llu. Os]. /////chucu [Ay].>(TEST)
|
Tocón [Cg. Sr. Tor] d’un árbol cortáu [Ll. Ri]. Troncu d’un árbol cortáu [Cb]. Troncu del árbol ensin cañes [Ri]. 2. Fa- yón, troncu gordu pal fueu [Cb]. 3. Tocón que queda llueu de cortar el narbasu [Llg]. 4. Lo que queda de la panoya del maíz llueu d’esbillala [Lln]. Tarucu de la panoya [LV. Lln. Cl. Os. DA]. 5. Tazu de madera [Vd]. Cualquier saliente de madera [Lln]. 6. Restu que queda llueu d’una amputación [Cn (F)]. Parte d’un miembru cortáu que queda pegada al cuerpu [Ri. PSil]. Muñón del brazu o pierna cuando se cortó [Tb. Cv. Tox. JH]: Cortánoni lles manes all rape y non i dexanon mas qu’ell tucu [JH]. 7. Rabín que xunta la panoya al narbasu [Cv. JH]. 8. Panoya de ruin valir y mal granada [Lln]. 9. Güesu del xamón [Llu. Cn (MG). Pr. Tox. Tor*] o del llacón [Pa. Ac. Sr. Sm. An. Cd. Pr. Vd]. Codiyu de xamón o llacón [Ay]. Codi- yu de xamón [Cg. Tb. Pzu. Cv. Oc]. Güesu del llacón [Ll]. Güesu del gochu, especialmente’l del llacón [Cb. Cp]. Parte más fonda del xamón [Cn (F)]. 10. Migollu [Pr]. 11. Nodiu [Cn (M)] de los deos de la mano [Cg. Ac (tucos). Oc]. Xuntu- ra, articulación que sobresal (nos deos, coldu, tobiyu, rodiya) [JH]: Nes manes tenemos venti tucos, si non tenemos ventio- cho [JH]. 12. Bultu o tumor que se fai nos güesos o nervios de los animales por xuntanza d’unes partes con otres [JH]. 13. Pequeñu saliente o prominencia [Cn (MG)]. Toa cosa dura saliente [Cb. Ll] pero que paez como cortao [PSil]. 14. Palu emplegáu nel xuegu cabreru [Cl]. Trozu de palu [PSil]: Pañéi unos tucos qu’había delantre [PSil]. //Tar más seriu qu’un tucu ‘tar enfadáu’ [Cb]. Cfr. tocín. Dende tucu (tamién con usos axetivos) féxose l’aumentativu tucón (cfr.), el dim. tuquín (d’u sigue tuquina- zu); tamién tucaxu (cfr.) → aum. tucaxón (cfr.); l’abondativu tucada (cfr.); tamién foi posible facer l’ax. en -ūtus tucudu (cfr.). Dende tucu llogróse’l verbu atucar (cfr.). Dende equí, con nueva incrementación, foi posible’l verbu *atucarrar que conocemos gracies al so vieyu participiu atucarráu, ada, ao (cfr.).Tamién el verbu entucar (cfr.) y estucar (cfr.).
|
|||
tucudu, a, o 📖: tucudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Con <i class="della">tucos</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Cast. juanetudo [JH]. Cfr. tucu. |
||
tucutucu, el 📖: tucutucu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Dendrocopos</i>(TEST)
|
major [Noval]. Picatueru [Sm (Oc)].
|
Pallabra llograda asonsañando’l ruíu fechu pol picatueru al picotiar nel tueru del árbol (tucu, tucu). |
||
tudancu, a, o* 📖: tudancu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tudanca [Lln. Os].>(TEST)
|
(Raza de vaques) de La Liébana [Os]. De Cantabria (una raza de vaques) [Lln].
|
De tudanca, en Cantabria. |
||
tudescu, a, o 📖: tudescu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Mui desabrida, perseca en pallabres (una persona) [Cb]. Podría tratase d’un continuador del llat. serondu theutiscus,
-a, -um, adautación del xermánicu (dei s.v. tedésco), presen- te en “theotisca lingua” de los <i class="della">Serments</i>(TEST)
|
de Strasbourg, col significáu de ‘llingua xermánica’. Trátase d’un términu es- pardíu pela Romania centro-occidental y presente nel cast.
|
ant. y port. tudesco (rew s.v. thiudisks) asina como nel ast. modernu (pe2: 402). Machado pescancia que’l port. tedes- co ‘alemán’ ye un italianismu (delp s.v. tedesco) anque la so variante tudesco camienta que vien del fr. tedesque con posible orixe nel it. tedesco, pallabra xermánica (delp s.v. tudesco). L’ast. conoz tamién la variante tubescu (cfr.) con tracamundiu de sonores. |
||
tuellu, {a, o} 📖: tuellu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
<{Con cheísmu, <i class="della">tochu</i>/<i class="della">a </i>[Tox]}. //<i class="della">tollo </i>[“del Navia a Tapia; de aquí al Eo y en gall. y port. <i class="della">tolo</i>” /Eo/]: {Con yeísmu <i class="della">toyo </i>en Navia y Villayón}.>(TEST)
|
Llocu [Tox. /Eo/].
|
|
del llat. tollere ‘llevantar’, ‘alzar….’quitar’ [(abf) → ast. toller (cfr. toyer)], esto ye, dende *tŏllǐtus hebo siguir ast. tuellu, g-ast. tollo, tolo, según fasteres; na fala de Tox alviértese una non diptonga- ción (como en g-ast.) pero con un resultáu cheísta (como, dacuando, n’estayes occidentales del asturianu). Nesti puntu abúltanos que tamos empobinaos por Diez (apud dcech s.v. tullido), anque esti autor nun sía, lóxicamente, tan concisu y nós prefiramos almitir na xénesis del gall. tolo, a un supuestu participiu fuerte de tollere. Llévanos esto tamién a plantegar si l’ax. ast. tolu, a, o (cfr.) ha tenese o non por galleguismu. En rellación etimolóxica col ast. tuellu (¿y *tollu?) han citase l’ast. tollura (cfr.) y tollapón (cfr.) onde se ve l’amestanza de tollu + ap- (despeutivu) + ón (aum.). |
|
tuera, la* 📖: tuera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tueira [Oc]. //toira [/“De Valdés al Eo” (Eo)/].>(TEST)
|
Madexa pequeña restu d’otra mayor [Oc]. 2. Tonga o capa d’una cosa que va alternando con otra [/“De Valdés al Eo” (Eo)/]. 3. Tacu grande, tarucu de madera [Grangerías xviii].
|
|
Cfr. tueru. |
|
tuerada, la 📖: tuerada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Caúna de les partes en que se xebra’l troncu pa reducilu a ta- bles o pontones, cuando ye llargu l’árbol [LV]. Troncu, tueru [Lln]: <i class="della">Una</i>(TEST)
|
h.aya con una tuerada [Lln].
|
Cfr. tueru. |
||
tuerazu, el 📖: tuerazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
tuerba, la 📖: tuerba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">intratas</i>(TEST)
|
et exitas cum barcas et solares de tueruas 1058(or.) [DCO-I/190]
|
|
||
tuerca, la 📖: tuerca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tuorca [Tox]. //torca [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. tuerca [Tb. Tox. /Eo. Mánt/. DA]. 2. Cierta viga de los llagares de sidra [LV. DA].
|
|
||
tuercebotes, el* 📖: tuercebotes🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tuercebotas [Cn (F)].>(TEST)
|
|
|||
tuérdiga, la 📖: tuérdiga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
tuérganu, el 📖: tuérganu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Raíz del berezu (emplegada p’amburar) [Bab].
|
Raíz de la uz (emplegada pa calentar) [As. Dg (Cruce)]. Raíz de la uz o be- rezu [Llomb]. Raíz combustible [Mar (= tánganu)]. Raíz d’uz seca [Bard]. 2. Lleñu gordu, cepa d’uz, viña, etc. [Tor]. Tocón [Tor]. 3. Persona tosca, basta [Llomb]. Cfr. truébanu. |
||
tuertu, a, o 📖: tuertu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tuörtu [Cl. As]. tuortu [PVieya]. +tuirtu [Ay. Ll]. //torto [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. tuerto [Xral]. 2. Torcíu [Cl. PSil. /Mánt/]: Nun lu veo nin tuertu nin dereitu [PSil]. //Ser tuertu pa cosa buena ‘ser de mala condición’ [LC]. ///A pueblu muertu alcalde tuertu [Fa- briciano]. Al últimu que llega a la barca un remu tuertu nun- ca-y falta [LC]. Al enfornar fácense los panes tuertos [LC].
|
|
Del llat. tortus, -a, -um ‘curváu’, ‘torcíu’ (old), de llargu es- pardimientu románicu (rew s.v. tŏrtus) ya hispánicu (deeh) con doble comportamientu nel vocalismu tónicu (cfr. tórza- nu). Foi posible un usu axetivu (§a) y otru nominalizáu (§b). |
|
tueru, a, o 📖: tueru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">toru,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
tueru, el 📖: tueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tueiru [Pzu. y Cd. Vd]. tuero [Os. Cñ]. tuöru [As]. tuoru [Gr. Tox]. tueriu [Cb]. +tuiriu [Sb. Ay. Ll]. +tuiru [Ll]. tuerriu [Ca]. //toro [Eo].>(TEST)
|
Tronchu [Cg. V1830] de berza [Lln. Os. Llu. Ac. Ay. PSil]. Tallu de berza [Pa. Pzu. Cd. Pr. Cv. SCiprián. Vg. Llomb. Tor. JH. R] per onde broten les fueyes [Oc]. Tallu duru que queda na tierra llueu de cortar la planta [Cñ] de maíz [Cp (= tarmu)]. Parte del troncu que queda al rompese una planta [Vd]. Tallu de delles plantes [Ca. As] (pataca, berza) [Sm]: Estó arrancando unos tuerrios d’esti cuadru de ber- ces [Ca]. Tronchu de la berza o d’otra planta cuando queda ensin fueyes [An]. Paya o yerba que se dexa enforma alta al cortala [An]. Tallu [Sb. Gr] d’árbol, d’arbustu, d’una planta [Ll]. Tallu, troncu [LV. Cn (V). JH. DA]. Troncu d’arbustu [Ay]. Troncu de los vexetales [Cn]: Arrinca esos tueros de la tierra pa semar el maíz. [Cn]. Troncu [Cg] d’árbol [Lln. Rs. Pa. Sd. Qu. Tb. Sm. PSil. Dg. Cn (M). Gr. Cd. Pr. Cv. SCiprián]. Parte más gorda del árbol [Cb. Oc]. 2. Tocón del árbol [Mar]. Muñón de troncu cortáu [Lln]. 3. Raíz de la cas- tañal [Lln]. 4. Rabu de panoya [Lln. Ac]. 5. Cogollu d’una planta [Pr]. 6. Trozu, pedazu (de pescáu, de tierra de llabor) [Tox]. Tarazón de pescáu [/Eo/]. 7. Pequeñu prau [Bulnes (Lln)]. //Agora xíbla-l.ly al tueru ye frase pa reprender a quien pierde o estroza una cosa [Sm]. ///Per san Xuan seca la raíz el pan, per San Pedro raíz y tuero [LC].
|
|
Del llat. torus, -i ‘ramal, cuerda’, ‘moldura abombada en forma de cuerda que constitúi ún de los miembros de la espiral d’una columna’, ‘sucu nun terrén’, ‘protuberancia, parte carnosa del cuerpu del home o del animal’ (em; abf), con continuadores románicos (rew s.v. tŏrus) y dalgún hispánicu (deeh; dcech s.v. tuero; delp s.v. toro; pe1: 199; pe2: 397; pe3: 146: pe5: 396), ente ello’l mir. tuôro “parte da árvore ou da planta máis próxima da raiz; segmento de tronco” [Mirandés (Pires)]. Un deriváu de tueru ye ast. tuerudu (cfr.). Un compuestu de tueru vémoslu en “torllicero” y “torllosco” (cfr. torlloscu). Dende torus féxose, quiciabes, el verbu *torāre > ast. torar 2 ( cfr.) d’u foi posible un deverbal del participiu fuerte tora (cfr.), del débil torada (cfr.); tamién son términos en rellación etimolóxica toradura (cfr.), atoradora (cfr.), toraz (cfr.). Un compuestu de torar ye entorar (cfr.) onde paez atopase una referencia a ‘endurecer’, ‘facer que dalgo endureza asemeyándose a un tueru’. Pero ta- mién de torus → * tŏricus ha partise pal estudiu del ast. tuér- ganu (cfr.), truébanu (cfr.). Una creación analóxica femenina de tueru ye ast. tuera (cfr.) con derivaos del tipu tuerada (cfr.) y torada, tuerazu (cfr.). |
|
tuerudu, a, o 📖: tuerudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">tronchudo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. tueru. |
||
tuestu, a, o* 📖: tuestu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+tuistu [Ay].>(TEST)
|
Mal encaráu [Ay]: ¡Vaya tuistu malagueñu que ta fichu! [Ay].
|
Del llat. tostus, -a, -um participiu de torrere ‘secar al fueu’, ‘consumir’ (em), con continuadores románicos (rew s.v. tŏstus). D’una espresión nominalizada vien ast. tuestu (cfr.). Pero al so llau caltiénse tamién ast. tostu (cfr.) y tosta (cfr.) qu’habría entendese como deverbal de tostar (cfr.); la doble conducta diptongadora / non-diptongadora de la ŏ amuesa la doble conducta del procesu evolutivu según se siga del parti- cipiu llat. tostus, -a, -um > tuestu (llueu con posible nomina- lización) o del deverbal de tostāre > tostar (cfr.) → tostu, a, o tamién con nominalización. Según García de Diego nel do- miniu ástur, ente otros, conséñase l’usu medieval del posible galicismu tost ‘ensiguida’ documentáu n’Alexandre. |
||
tuestu, el 📖: tuestu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Actu de <i class="della">tostar </i>[JH]: <i class="della">Munchu tuestu á lla llonganiza </i>[JH]. 2. Alimentu, {manxar} fritu [Pa. Pr]. Lo tostao en sartén, espe- cialmente tocín o xamón de gochu [Cb. Cg]. 3. Asuntu [Pa]: <i class="della">A </i><i class="della">mí</i>(TEST)
|
yá me golía’l tuestu [Pa].
|
Cfr. tuestu, a, o. |
||
tuexu, a, o* 📖: tuexu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><tuexa [Ac. Sd. Tb. Md. Soto, Tb, Sm (Oc). Gr]. tuesa [Sm (Oc)]. tuxa [Md]. tuexu/a [Bab].>(TEST)
|
|
|||
tueyu, a, o* 📖: tueyu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><tueya [Lln. Cl (i). Sr. Llv. Sb. Ca. Ay. Ll. Mi (Oc). Qu. Tb]. tuöya [Cl]. toya [Lln. Cl]. tuea [Ay].>(TEST)
|
|
|||
tufar 1 📖: tufar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><tufar [Sm]. atufar [Cl. Os. JH. Cñ. Ri. Ay. Ar. Tb. Tox. DA. Tor. Min].>(TEST)
|
Cast. atufar [JH]. Feder, dar mal olor [Cñ. Ay. Ri. Tb. Sm. Tox. Tor]: Atufóulos bien atufaos [Tb]. 2. Goler [Cl] fuerte, arrecender [Tb]. 3. Recibir el fumu y gases de la combustión instantánea de los esplosivos [Min]. //-se ‘enfadase’ [Os. Ar. DA].
|
|
||
tufar 2 📖: tufar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Cucar, foder [Si (i). Bi]: <i class="della">Tufó</i>(TEST)
|
col muzu [Bi]: Tufóla [Bi].
|
Verbu fechu dende tufu 2 (cfr. tubu). |
||
tufón, el 📖: tufón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
tufu, el 1 📖: tufu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">tafu</i>.
<ident class="della" level="1"></ident>Dende <i class="della">tufu</i>(TEST)
|
1 féxose’l verbu tufar 1 (cfr.).
|
|||
tufu, el 2 📖: tufu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident><//tufo [/Eo/].>(TEST)
|
|
Pieza de fierro de forma cilíndrica emplegada pol ferreru pa facer el güeyu d’una ferramienta [Oc]. Cubu de la rueda (na carreta maragata) [Mar].
Esti términu espárdese pel centro-sur de Lleón (lla s.v. tufo 1) y adiéntrase en gall. (Estravís). Corominas-Pascual paez qu’entienden la voz {ast. tufu}, g-ast. tufo a la vera del port. y gall. tufo y que ponen en rellación con cast. tojino que tienen por voz aniciada nel oriente d’Asturies {onde nun la vi con- señada} y en Cantabria (dcech s.v. tojino) y que consideren orixinada nel grecismu en llat. tūfus d’u siguió’l cast. tufo ‘arrecendor, olor fuerte’, etc. (dcech s.v. tufo). De toes ma- neres, podría suxerise que l’étimu qu’ha proponese esixiría partir d’una -ff- (ghla §4.3.1.6 ss) condición necesaria pa que n’ast. (y en g-ast.) se xenere una -f- y nel ast. or. y en Cantabria un resultáu con aspiración [-h-] y en cast. [ø]. Na fastera eonaviega un deriváu de tufo ye tufeira ‘parte o cabu inferior de la canal del molín per onde l’agua sal pa mover el rodenu’ [/Eo/].
Cfr. tubu. |
||
tuizán, ana 📖: tuizán🔤: , ana 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana |
De Tuiza [Ll]. ///<i class="della">Mantiguiru</i>(TEST)
|
tuizán, mucha lleche y pocu pan [LC].
|
Formación axetiva fecha col continuador del llat. -anus dende’l top. llenense tuíza (ta 108). |
||
tulipanda, la 📖: tulipanda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Paliza [As. Vg. Llomb. Tor].
|
Posible compuestu con un segundu elementu panda ‘paliza’ (cfr.). ** |
||
tullíu, ida, ío 📖: tullíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<tul.líu [Pzu. Md]. tul.lida [Bab].>(TEST)
|
Cast. tullido [Md. Pzu. Pr. JH]. Baldáu [Cd], inútil [R]. Coxu, mancu [Cd]. 2. Que nun da lleche per dalgún tetu (una vaca) [Bab].
|
|
Cfr. toyer. |
|
tumba, la 📖: tumba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Caxa del muertu [As]. 2. {(Doc.). Sitiu onde sotierren un muertu}.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a so la </i><i class="della">tonba</i><i class="della">(TEST)
|
onde yaz Fernan Perez mio avuelo 1394 (t. 1394) [SP-III/88] y, tiempos ha, servía de mortera/al rei Nino, que muertu y abrasado,/fechos ceniza, güeso y calabera,/allí está n’una tumba sepultado [PyT 39]
|
Del grecismu en llat. serondu tumba ‘sepultura’ (em), con continuadores panrománicos (rew) ya hispánicos (dcech s.v. tumba), siguió ast. a. tomba. Un masc. analóxicu de tomba y ye ast. tombu 1 (cfr.). Pero tanto tomba como tombu 1 (cfr.) almiten una variante tumba y tumbu (cfr. tombu). Ello, la ú tónica, podría debese: a) a un influxu cultizante; b) a una cas- tellanización ; c) a una espresión con 1ª metafonía [nidiamen- te en tumbu [Ay] y posible arcaísmu nos demás casos (cfr. tombu 1)] que s’esparda analóxicamentre al femenín tomba → tumba; d) al influxu del verbu criáu sobro tomba, tombu → *tombar (→ tombiar) → tumbar (cfr.) qu’acaba corrixendo la primitiva ó. Semánticamente la forma abultada sobre la tierra d’una tomba o tumba ‘sepultura’ pudo acabar aplicándose a daqué cosa abultada o llevantada (sía un granu, una elevación del terrén, etc.) qu’ufiertaba daqué semeyanza. Si na tomba o tumba se metía echada un persona nun tien un res de raro que’l verbu (a)tombar (cfr.) o tombiar (cfr.) y tumbar (cfr.) acabaren llogrando’l significáu de ‘echar en suelu’, ‘tirar en suelu (como cuando se mete a un muertu na tumba)’, ‘dar valtos (como dan valtos dacuando les coses tiraes al suelu)’, etc. Ye posible qu’una variante masc. xustifique’l términu me- dieval tumbu o tombu con que se referíen a un llibru onde se copiaben documentos anteriores. Un dim. de tomba alviértese nel semicultismu ast. tómbula (cfr.). Una formación diminuti- vo-despeutiva de tumbu pudo ser *tumbarru aniciu del verbu compuestu estumbarrar (cfr.) y estumbarrizar (cfr.). |
||
tumbada, la* 📖: tumbada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tumbá [Min].>(TEST)
|
Pieza d’entibación esviada nel plombu [Min]. Grau d’inclinación d’una capa o llabor [Min].
|
Posible deverbal de tumbar (cfr. tumba & tumbar). |
||
túmbalu, el 📖: túmbalu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<túmbalo [Ac].>(TEST)
|
Túmulu, montículu [Ac]. 2. Catafalcu o túmulu que s’asitia na ilesia nos funerales y nos oficios del Xueves Santu [Lr].
|
|
Del llat. tumulus, -i ‘altura’, ‘llomba del terrén’, ‘tumba’ (em). La posible perda de la u postónica dio pie a la nacencia de’un grupu llat. -m’l- > -mbl-, como en cumulare > combrar (pe2 s.v. bimbu; ghla §4.5.4.7; §4.6.1.4), onde foi posible a la vera d’un resultáu *tómbalu una variante túmbalu (como en tombu y tumbu) col camudamientu aguardable del suf. átonu -ŭlu verbu *atumbanar, que conocemos gracies al vieyu participiu atumbanáu (cfr.), y entumbanar (cfr.) cola so variante en- tumbuniar (cfr.) y *entumbanir; a la so vera dende túmbanu féxose’l denominal entumbaníu (cfr.). Al llau de túmbanu tenemos lo que paez una amestadura tutúmbanu (cfr.). Pero túmbalu y túmbanu pudieron sentise como diminutivos d’un pretendíu primitivu llat. *tūmbu que pudo influyir nel llogru de la espresión ast. tumbu (cfr.) onde foi posible iguar el verbu compuestu entumbar (cfr.) y *entumbir, ésti conocíu gracies al participiu entumbíu (cfr.) anque entumbíu pue ser un deno- minal. La variante tumbiu (cfr.) pudo debese tamién al encruz de tumbu col continuador de tumi(d)us > ast. *tumiu. |
|
túmbanu, el 📖: túmbanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cfr. <i class="della">tómbanu</i>(TEST)
|
& túmbalu.
|
|||
tumbar 📖: tumbar🏗️: NO ✍️: NO |
Tirar [Tb. PSil. /Mánt/]: <i class="della">Tumbóulu</i>(TEST)
|
d’un gamachazu [Tb]. 2. Perder la inclinación [Min]. 3. Dar un valtu un tresporte [Min]. 4. Combase la madera d’entibación baxo la presión de los fastiales o da-y la inclinación afayadiza pa oponer re- sistencia al tiru o empuxón d’aquéllos [Min]. 5. Dar de quilla [Llu]. 6. Intoxicar les emanaciones gaseoses al individuu fasta facelu cayer [Min]. //-se ‘tumbase’ [Tb. Pzu]. ‘echase’ [Tb]. ‘perder estabilidá la madera de la entibación’ [Min]. ///Cuerpu tumbáu fame resiste [LC].
|
|
cfr. tumba), tamién responsables del ast. atombar (cfr. tombu) y tombiar (cfr.). Esta xustificación resúltanos más amañosa que la de los que parten d’una posible onomatopeya ¡tumb! que daría cuenta del ruíu d’un oxetu qu’al cayer va dando valtos (deeh s.v. tumb; dcech s.v. tumbar) y que pudiera tar presente en es- tumberar (cfr.), retumbar (cfr.), retumbellar (cfr.) asina como en tumberada (cfr.), tumberazu (cfr.). |
|
tumberada, la* 📖: tumberada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tumbeirada [As].>(TEST)
|
Golpe perfuerte dau cola mano [As].
|
Cfr. tumbar. |
||
tumberazu, el* 📖: tumberazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tumbeirazu [Bab. PSil. Bard].>(TEST)
|
Golpe na cabeza de los carneros [PSil]: Siento los tumbeira- zos de los carneiros [PSil].
|
2. Golpe na cabeza o na cara al cayer [PSil]: L.levóu un tumbeirazu contra l’escanu [PSil]. 3. Revolcón [Bab. Bard]. Cfr. tumbar. |
||
tumbiar 📖: tumbiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Facer esfuerzos, lluchar (pa llevantar una carga, reducir un animal rebelde) [Pr (Cv)].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible variante del ast. <i class="della">tumbar</i>(TEST)
|
(cfr.) col continuador del suf.
|
|
||
tumbión, el 📖: tumbión🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Tumor o hinchazón, en dalguna parte del cuerpu, a puntu de xagomiar [Oc].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">tumbiu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
tumbiu, a, o 📖: tumbiu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Inflamáu, hincháu por cuenta de dalguna enfermedá [Oc]: <i class="della">Bartuelu tien lus pías tumbios </i>[Oc]. Hincháu [Cv]. 2. Seriu, desabríu, adustu [Ll]. Encapricháu [Mi].
<ident class="della" level="1"></ident>El llat. tumidus, -a, -um ‘inflamáu (de pasión, de raxura)’ (old), ‘hincháu, ‘inflamáu’ (abf) caltúvose nel ax. femenín ast. <i class="della">tonda</i>(TEST)
|
‘tuexa’, ‘tora’ (pe2: 396). Pero otra posible vía evo- lutiva, con perda de -d- y zarramientu de la tónica pola yod surdida, foi ast. *tumiu, a, o que, nominalizáu, entrecruzóse col continuador del llat. tumulus responsable d’un resultáu
|
|
||
tumbón, el 📖: tumbón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aum. de <i class="della">tumbu</i>(TEST)
|
//Tumbón d’aire ‘ventolera, ráfaga d’aire’ [Tb].
|
|
||
tumbu, el 📖: tumbu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
tumecer 📖: tumecer🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
Entumir [Pa].
|
|||
tumor, el 📖: tumor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tomor [Mar].>(TEST)
|
Tumor [Xral].
|
|||
tumura, la 📖: tumura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<timura [Cn (F)].>(TEST)
|
Tumor, hinchón [Cv]. Hinchón infestáu na piel [Cn (F)]: Pon fomentos nesi granu pa baxa-y la timura [Cn (F)].
|
D’una formación analóxica femenina dende’l continuador del llatinismu tumor, -ōris ‘protuberancia arrodiada d’un con- tornu’ (old), ‘hinchón’, ‘tumor (abf), quiciabes *tumūra ‘lo que tien la cualidá del tumor’ paralela a calmura (cfr.). La variante timura ye frutu d’una disimilación de llabiales nel sen contrariu y de reaición compensatoria a lo señalao (ghla 18; pe4: 422). |
||
tuna, la 1 📖: tuna🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Árbol que da figos chumbos, <i class="della">nopal</i>(TEST)
|
[R].
|
Del taín d’Haití, acordies colo que proponen Corominas-Pas- cual pa la mesma voz asitiada en castellán (dcech s.v. tuna i). |
||
tuna, la 2 📖: tuna🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Grupu d’estudiantes que formen un grupu de rondalla pa ron- dar de nueche [Ac].
Del fr. tune ‘llimosna’, ‘hospiciu de los probes’, voz d’aniciu xergal, común col castellán (dcech s.v. tuna ii). Un miembru de la <i class="della">tuna </i>sedrá un <i class="della">tunu </i>(cfr.) que tamién pue llograr usos axetivos ast. <i class="della">tunu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.) y ufre un términu fondamente emparentáu tunante (cfr.) del que conocemos la so documen- tación asturiana nel sieglu xviii. A la mesma familia pertenez ast. tunisca (cfr.).
|
|||
tunante 📖: tunante🏗️: NO ✍️: NO |
Vivales, pirata [Ac].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Non faltarán dos </i><i class="della">tunantes</i>/<i class="della">que</i>(TEST)
|
lu lleven y me trayan [El Caballo 91] Cfr. tuna 2.
|
|||
tunda, la 📖: tunda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tundia [Cb. Cg. Llg. V1830. R]. /////tundra [Mar].>(TEST)
|
Paliza [Cb. Cg. Llg. Ay. Tb. Sm. Cd. Tor. Arm. Mar. V1830. R]: Dio-y una tundia pa matalu [Llg]: ¡Menuda tundia que- yos diemos a les cartes! [Llg].
|
|
cfr.) onde se ve l’influxu de la variante con [j]. El resultáu tundra abúltanos qu’ha entendese como continuador d’un diminutivu *tundu- la, per vía semiculta. |
|
“tundidor” 📖: “tundidor”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">giral</i>(TEST)
|
alfonso mercador gutier alffonso tondidor fernan mar-
|
|
cfr. toxu). Ye, perposiblemente, un nome d’oficiu, el del tosquilador, perso- na dedicada a tosquilar. Nesi sen pescanciamos que tamién entienden Corominas-Pascual el cast. a. tondidor de paños nel sen de referise al que corta los paños con tisories (dcech s.v. tundir) y non como quien llogra los paños gracies a golpea- los pues nesti casu taría en rellación col llat. tundere ‘gol- pear’ (dcech s.v. tundir ii) > ast. tundir (cfr.). Pa xustificar l’alternancia documental na vocal deuterotónica almítese un encruz de dambos verbos (Martínez Meléndez 1995: 157). |
|
tundir 📖: tundir🏗️: NO ✍️: NO |
Azotar, dar palos [Tor]. Dar una paliza [Ay]: <i class="della">To</i>(TEST)
|
tondilu a pa- los [Ay].
|
Del llat. tundere ‘golpear’, ‘dar golpes repetíos y con una ferramienta’ (em; dcech s.v. tundir ii), verbu ast. destremáu del continuador del llat. tondēre ‘tosquilar’ (em s.v. tondeo; dcech s.v. tundir i). D’un participiu fuerte tendríamos güei los deverbales nominalizaos tundu (cfr.) y tunda (cfr.); tamién se- dría posible, con una variante ax. con [j], tundiu, a, o (cfr.). La nominalización del femenín xustifica l’ast. tondia (cfr.) aplicáu a la piedra. |
||
tundiu, a, o 📖: tundiu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Fuerte y dura (una cosa) [Vg].
|
Cfr. tundir. |
||
tundu, el 📖: tundu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Golpe de castigu [Tor]: <i class="della">Pegóule</i>(TEST)
|
unos buenos tundos [Tor].
|
Posible deverbal nominalizáu de tundir (cfr.). |
||
túnel, el 📖: túnel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tune [Pa. Sb].>(TEST)
|
Cast. túnel [Pa. Sb. Tb].
|
Posible castellanismu qu’esti idioma cueye’l del ingl. tunnel, términu que-y llega del fr. a. tonel (dcech s.v. tonel). |
||
túnica, la 📖: túnica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">túnica</i>.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">casulla</i>(TEST)
|
grecisca cum sua tunica 1002 (s. xii) [ACL/165]
|
|
Del llat. tunica, -ae ‘vistimenta que llevaben debaxo homes y muyeres, análoga pel so usu a la camisa y pela forma a la blusa (em); ye términu llegáu per vía culta, frente al popular tonga (cfr.). |
|
tuniella, la 📖: tuniella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Caña del pie sol todiyu [AGO].
Posible dim. de <i class="della">tona</i>(TEST)
|
1 (cfr.) con
|
continuador del suf. -ělla. |
||
tunisca, {el/la} 📖: tunisca🔤: , {el/la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el/la} |
Cast. <i class="della">tunante</i>, sobre too pa facer trampes nel xuegu [Ca]: <i class="della">Con </i><i class="della">esi</i>(TEST)
|
yo non xuego que ye un tunisca [Ca].
|
Cfr. tuna 2. |
||
tunoria, la 📖: tunoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Galería soterraña fecha polos topos [Cl].
|
2. Xaceda, poza que faen los pastores na yerba del payar pa dormir nella [Cl (VB)]. ** |
||
tuntún, el 📖: tuntún🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Al</i>(TEST)
|
tuntún ‘a ciegues’ [Cg. Sr. Ay. Tb. Pr (= al buen tuntún)]. ‘tanteando’, ‘calculando’ [Ay]. //Al buen tuntún ‘a ciegues’ [Tb].
|
|
||
tunu, a, o* 📖: tunu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><tuno [VCid].>(TEST)
|
Astutu, arraposáu [VCid].///
|
|||
tunu, el 📖: tunu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Integrante de la <i class="della">tuna</i>(TEST)
|
[Ac].
|
Cfr. tuna 2. |
||
tuña, la 📖: tuña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Arca grande pa guardar la cebera [Sm. Pzu. Oc]. Depósitu pal cereal [Cn]: <i class="della">Hai</i>(TEST)
|
que meter el trigu pa la tuña, que nun s’estropie [Cn]. Graneru [An]: Este añu chenamos las tuñas [An].
|
|
e lantados 1327 (or.) [SP-II/33]. Un apunte caberu: nun sedría imposible na fastera norte-oriental alcontrar un masculín de
*toña (→ tuña) darréu que conocemos l’apellativu tonyu (cfr.), qu’entendemos otramiente (cfr. toya 2), con un comportamientu de la nasal qu’alvertimos ente los derivaos del llat. conchula > concha (cfr.) coles variantes cueña, cuenya, cuandia, etc. |
|
tuñir 📖: tuñir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. truñar.
|
|||
tuñonada, la 📖: tuñonada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">tuñonada,</b>(TEST)
|
la Cornada [JH].
|
Cfr. truñar. |
||
tupia, la 📖: tupia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Llueca con forma de campana invertida [Mar].
|
Cfr. tupir. |
||
tupir 📖: tupir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">tupir</i>(TEST)
|
[Pa. Ay. Cd]. 2. Saturar de dalguna cosa [Ca]. 3. Tapar [Ar].
|
Dende *tup (“onomatopeya del apisonamiento”) fadríase’l verbu tupir según Corominas-Pascual (dcech s.v. tupido), con un compuestu destupir (cfr.) col que guarda rellación l’ast. destupidor (cfr.). Tamién foi posible facer un incoativu en -scere, ast. entupecer (cfr.). De tupir caltiénse’l participiu dé- bil tupíu (cfr.) y el fuerte tupiu qu’almite la nominalización tupiu (cfr.) y tamién tupia (cfr.) que puen deber el so seman- tismu a la so rellación con ‘tapar’ que vemos na aceición §3. Posibles términos emparentaos son tupiyón (cfr.), tupizu (cfr.) |
|
|
tupiu, a, o 📖: tupiu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<tupu [y Sm. Bab. PSil. Bard].>(TEST)
|
Espesu [Bab. Bard], densu [Sm]: Güei ta la nublina mui tupia [Sm]. 2. Tapáu, ensin salida [PSil]: El tubu quedóu tupu ya nun sal augua [PSil]. Cfr. tupir.
|
|||
tupiu, el 📖: tupiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Llueca mayor que’l chucallu [SCiprián]. Llueca mayor que la tupia [Mar].
|
Cfr. tupir. |
||
tupíu, ida, ío 📖: tupíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<tupíu/tupía/tupío [Ay]. toupíu/toupida [An].>(TEST)
|
Espesu, perxuntu [Ay].
|
Frondosu [Gr. Cd]: La castañal ta mui tupida [Gr]. Llenu [An]: El prau ta toupíu de toupeiras [An]. Pp. de tupir (cfr.). La variante con [ow] átona pue debese a un influxu de la familia de toupu ‘topu’. |
||
tupiyón, el* 📖: tupiyón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tupichón [As]. tupuchón [As]. ////trupichones [Bab].>(TEST)
|
Bolina d’impureza nun filu de llana al que fai más gruesu [As]. Abultamientos del filu de llana [Bab].
|
Cfr. tupir. |
||
tupizar 📖: tupizar🏗️: NO ✍️: NO |
Tupir, obstruir [An]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
cañería tupizóu [An].
|
Cfr. tupir. |
||
tupizu, el 📖: tupizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Llixu de tascu d’algodón o llin que pasa al texíu [Cv]. Partí- cula estraña de cualquier sustancia que s’atopa nun alimentu líquidu [Oc]: <i class="della">Este</i>(TEST)
|
l.leite nun tien más que tupizos [Oc].
|
Cfr. tupir. |
||
tuquetu, el* 📖: tuquetu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i>(TEST)
|
la primabera cada tuqueto destos brota muchos renuevos
|
|
||
tuquín, el 📖: tuquín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Nudiellu [Cp].
|
2. Muñón [Cv]. 3. Codiyu del xamón [Cv]. 4. Todiyu [Cd]. Dim. de tucu. |
||
tuquinazu, el 📖: tuquinazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Golpe dau nos todiyos [Cd].
|
Cfr. tucu. |
||
turbada, la 📖: turbada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Nublada, temporada en que nun hai sol [Tb]. Deverbal del participiu débil de <i class="della">turbar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
turbamientu, el 📖: turbamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">turbamientu,</b>(TEST)
|
el Cast. turbación [JH].
|
Cfr. turbar. |
||
turbar 📖: turbar🏗️: NO ✍️: NO |
Metese’l sol baxo les nubes [Lln]. Nublar [Tb].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Y</i>(TEST)
|
el rei que, con cuidado, bien lo acecha/como a quian- y tocaben tales cuentes/díxo-y al villu ansí tan apurado:/
|
Baltesar, ñon te turbe isti cuidado [BAúxa, Sueños (Poesíes 317-320)]
Del llat. turbāre ‘menguar la claridá’, ‘nublar’ (old), verbu con continuadores románicos (rew s.v. tŭrbāre) ya hispáni- cos (deeh). Ye posible qu’esti verbu inxiriere, pelo menos en sentíu figuráu, los valores del llat. *toruare, iguáu dende l’axetivu llatín toruus, -a, -um ‘que mira torcío’ (em) y col qu’acabaría coincidiendo fónicamente (pe2: 403). El ver- bu turbare (amás del averamientu del términu turbamientu) apaez en compuestos exturbare (rew) > ast. estorbar (cfr.), disturbare (em) > ast. destorbar (cfr.), perturbare (em) > ast. perturbar (cfr.) con una nueva incrementación prefixal imper- turbiar (cfr.). |
||
turbáu, ada, ao 📖: turbáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Encapotáu, amagando truena [Lln]: <i class="della">Un</i>(TEST)
|
día turbáu [Lln].
|
Pp. de turbar. |
||
turbeyu, el 📖: turbeyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Fríu [Lln].
|
D’una formación diminutiva y analóxica masc. llograda sol llat. turba (cfr. torbolín), cola amestanza d’un suf. dim. -ĭculus. |
||
turbiar 📖: turbiar🏗️: NO ✍️: NO |
Enturbiar [Tb. JH]: <i class="della">L’agua</i>(TEST)
|
turbió en mes d’agostu [Tb]: Que’l xatu nun turbie’l regueiru [Tb].
|
Del llat. turbidāre ‘enturbiar’ (abf; cfr. turbiu). Tamién se conseña’l compuestu enturbiar (cfr.) quiciabes llográu col influxu de turbiu, a, o (cfr.). Un deverbal ye l’ast. enturbiada (cfr.). Ye posible, de toes maneres, qu’al llau de enturbiar se fexere un verbu *enturbir → *enturguir, conocíu pel deverbal enturguíu (cfr.), con tracamundiu de sonores; en realidá sedría un casu paralelu al qu’alvertimos en allocar y *alloquir d’u siguió alloquíu (cfr.). Con too, ye posible qu’ast. enturguíu pueda xustificase meyor como deverbal de *enturguir, varian- te del ast. *entorgar, compuestu de torgar (cfr.). |
||
turbieza, la 📖: turbieza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Actu d’enturbiar [JH]. Cast. <i class="della">turbulencia</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. turbiu, a, o. |
||
turbiosu, a, o 📖: turbiosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Turbiu [JH]. Cfr. <i class="della">turbiu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
turbisiu, {a, o} 📖: turbisiu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
Altravesáu, reburdión, traviesu [Oc]: <i class="della">Quítate</i>(TEST)
|
d’ahí turbisiu [Oc].
|
|
||
turbiu, a, o 📖: turbiu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Turbio (el líquidu) [Tb. Tox]. 2. Revuelto (el tiempu), escu- recíu (el cielu) [Tb. Tox]. 3. Que ta bebíu, entornáu [RCarta 141].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">qui</i>(TEST)
|
est aboca de rio turuio 1240(or.) [DOSV-II/31]
|
|||
turca, la 📖: turca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">turca,</b>(TEST)
|
la Borrachera [JH].
|
Cfr. turcu, a, o. |
||
turcu, a, o 📖: turcu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>De Turquía [Xral]. 2. Forasteru [Mi]: <i class="della">Esti</i>(TEST)
|
pueblu tien mun- chos turcos [Mi].
|
|
||
turcu, el* 📖: turcu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/turcos [Sb].>(TEST)
|
Tagetes patulus [Sb].
|
Cfr. turcu, a, o. |
||
turdeburde, el 📖: turdeburde🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Baturiciu [Ll. Ri].
|
Formación posiblemente onomatopéyica imitando’l burbús de quien fala ensin que se sía a entender. |
||
turgueña, la 📖: turgueña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Pieza del carru, tira de madera d’unos 20 cms de llargo qu’altraviesa los piértigos del carru pa que’l sobéu nun esba- rie p’atrás al baxar una cuesta [Cv].
Formación sol responsable del ast. <i class="della">torga</i>(TEST)
|
(cfr. tueru) cola amestanza del suf. -eña, posiblemente diminutivu como ca- rreña con rellación a carru o carra.
|
|||
turia, la 📖: turia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. turria.
|
|||
turma, la* 📖: turma🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////turmes [Ay]. turmas [VCid].>(TEST)
|
Coyones de los animales [Ay. VCid].
|
Del llat. strūma, -ae ‘tumor’, ‘escrófules’ (em: abf), con per- da de s- líquida (ghla §3.1.1.2) y metátesis consonántica. La singularidá del términu, curtiamente allugáu n’Asturies y al sur del dominiu (lla s.v. turma) deduzse de la so ausencia nel rew y nel deeh. La nuesa propuesta paez más d’acoyer que la inxerta nel drae s.v. turma ‘testículu’ (cfr.) que quier derivala del llat. turma ‘escuadrón de caballería’ (abf) pues, magar sía ésa la suxerencia del Corominas-Pascual (dcech s.v. tormo), lo cierto ye qu’estos autores ufren un étimu con ǔ curtia tónica lo que nun s’axusta al resultáu de tipu ástur. |
||
turneirada, la 📖: turneirada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Golpe del carneru cola tiesta [As].
|
Cfr. turniar. |
||
turnia, la 📖: turnia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Enfadu [Ca]: <i class="della">Si</i>(TEST)
|
crees que por ponete de turnia vas a ir a la romería... [Ca].
|
Deverbal del participiu fuerte de turniar (cfr. truñar). |
||
turniada, la 📖: turniada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<turniáa [JH]. turniá [Cl].>(TEST)
|
Aición y efeutu de turniar [Tb].
|
2. Topetada [JH]. Cornada [Cl. JH]. Deverbal del participiu débil de turniar (cfr.). Una variante de turniada úfrela l’ast. tusniada (cfr.), con rotacismu. |
||
turniador, ora 📖: turniador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
(TEST)
|
Que turnia muncho [Tb. JH]. Cfr. turniar.
|
|||
turniar 📖: turniar🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">truñar,</i>(TEST)
|
turriar 2.
|
En rellación etimolóxica con turniar tenemos el deverbal tur- niada (cfr.) a la vera de los continuadores nominalizados del participiu débil turniu (cfr.) [→ aum. turniazu (cfr.)], turnia (cfr.). L’ast. turniu y turnia foron tamién entendíos como po- sibles participios fuertes d’un hipotéticu *turnir responsable del participiu débil turníu, ida, ío (cfr.). A la familia citada ha averase tamién l’ast. turniador (cfr.). Una posible variante de turniar con un encruz cola familia de carneiru foi *turnei- rar conocíu gracies al deverbal turneirada (cfr.), sinónimu de carneirada. |
||
turniazu, el 📖: turniazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Aición y efeutu de turniar [Tb]. Tropezón violentu na tiesta [Min].
|
Cfr. turniar. |
||
turníu, ida, ío 📖: turníu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
(TEST)
|
Seriu, ensimismáu, atristayáu [Pa].
|
Cfr. turniar. |
||
turniu, el 📖: turniu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Tar</i>(TEST)
|
de turniu ‘tar enfadáu, seriu’ [Sb].
|
Cfr. turniar. |
||
turnu, el 📖: turnu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cast. turno, relevu [Min]. Vez [Ay]. //¡Turno! ‘pallabra cola que se castiga a dalgún participante en xuegos infantiles pa que nun intervenga en dalgún momentu’ [Xx].
|
Posible castellanismu (dcech s.v. torno) que s’asitia onde l’ast. vez. |
||
turón, el 📖: turón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">garduña</i>(TEST)
|
[Pzu]. Cast. hurón [Lln].
|
Mamíferu de pates curties que fiede permuncho [Ay]. “Rata de campo” [R]. Quiciabes l’ast. tenga que s’entender a la vera del cast. turón, port. tourão (dcech s.v. turón) un posible aumentativu del co- rrespondiente apellativu de tipu toru, toro, touro. Ye posible que torunxu (cfr.) sía una formación despeutiva. |
||
turpitú, la 📖: turpitú🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Torpeza [JH].
|
Posible adautación del cast. turpitud fecha por JH, como da- vezu. |
||
turpizu, el 📖: turpizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Llixu (que se mete nos güeyos, que cai nun líquidu) [Cv (= burguizu = gurbizu)].
|
Cfr. tupir. |
||
turqués, esa 📖: turqués🔤: , esa 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 esa |
<br class="della"><b class="della">turqués,</b>(TEST)
|
esa Turcu [JH].
|
Cfr. turcu, a, o. |
||
turquesa, la 📖: turquesa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////turquesas [Cv].>(TEST)
|
Borrachera [Sb]. {2. (Doc.). Piedra preciosa}. //-as ‘tenaces de carpinteru’ [Cv].
|
|
Cfr. turcu, a, o. |
|
turra, la 📖: turra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Conxuntu d’ablanes que se ponen al sol a <i class="della">turrar</i>(TEST)
|
(cfr.) [Cb].
|
|
del llat. torrus, -a, -um ‘que- máu’, ‘amburáu’ (abf), llueu nominalizáu; c) d’una forma- ción femenina fecha analóxicamente dende un dim. del llat. torris, -is que fexo alitar una variante torrus, -us ‘tizón’ (em s.v. torreo; abf). En tou casu ha almitise l’amestanza d’un suf. dim. en -īculus responsable del ast. *torriyu (cfr.), o turri- chu na fastera B-D, paralelu a torruyu (cfr.). Xunto a ello’l correspondiente continuador femenín en -īcula, ast. torriya (cfr.) onde ye almisible la perda de la -y- etimolóxica, torría 2, qu’empobinó a una reposición consonántica per una -g- antihiática (ghla 174), torriga. A la vera de torriya tamién s’algamó un continuador en -ĭcula antecesor del ast. torreya (cfr.), castellanizáu como torrexa 2 (y torreja). |
|
turrada, la 📖: turrada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<turráa [Sb. JH]. torrada [y Tox. /Eo/. Tor].>(TEST)
|
Tostada [LV. Cg. Tb. R. DA]. Tostada de pan [Cb. Tox. /Eo/]. Tostada fecha sol fueu de la cocina de carbón [Sb]. Rebana- da de pan frita n’aceite, mantega o bien n’otra grasa [Oc]. Rebanada de pan tostada al fueu, xeneralmente con dalgún otru ingrediente [Tor]. Rebanada de pan o boroña que se turra, tuesta, asa o ruste nes brases [JH]. 2. Conxuntu d’ablanes que se curen al sol (llueu xúntense los neños un día, que solía ser el de Cuadonga, a comer la turrada) [Pa].
|
Deverbal de turrar (cfr.). |
||
turradera, la* 📖: turradera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<turraera [Ll]. turrera [Ay].>(TEST)
|
|
|||
turrar 📖: turrar🏗️: NO ✍️: NO |
<torrar [y Cl. y Tox. /Eo/. Mar. VCid].///<ident class="della" level="1"></ident>//turriar [Ac. y Tb. Cd. Pr. Cv]. /////turrir [Lln. y Cl].>(TEST)
|
Cast. turrar [Cd]. Tostar [LV. Pb. Lln. Cl. Cg. Llg. Sr. Tb. Sm. Pzu. An. Cd. Mar. DA]: Tán turrando’l pan [An]: Está mui turríu [Lln].Tostar (el maíz, les ablanes) [Ay]. Secar o tostar llixeramente el maíz nuevo en fornu [Cv]. Tostar el maíz, metelo en fornu pa tostalo [Cd]. Quemar llixeramente [Tox]. Encrespar (el pan, les papes, les castañes) na cocina o en fornu [Ac]. Tostar sobre la brasa o sobre la chapa (el pan) [VCid]. Tostar, requemar [/Eo/]. Asar a la brasa [Tor]. Asar fasta amburar [GP]. Pasar pel fueu la rebanada de pan [R]. Tostar ablanes [R]. 2. Asar o frir enforma [Pr]. Frir un alimen- tu n’aceite caliente [Ri]. 3. Calentar una cosa fasta que seque y garre color [Ri]. 4. Secar abondo la ropa [Ac]: Ta turriao como un cascabel [Ac]. Secar permuncho [Pr]. 5. Poner algún oxetu al calor pa que pesque color [PSil]: Turróulu más de la cuenta [PSil]. 6. Afumar [Pb. Cl]. 7. Ponese morenu al sol [Llg. Cd]. //-se ‘achicharrase’ [JH].
|
|
||
turráu, ada, ao 📖: turráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+turréu/turrá/turrao [Ri].>(TEST)
|
Tostáu [Ri. Qu] al calor del fueu [Ca]. //Ablanes turraes ‘abla- nes tostaes’ [R].
|
Pp. de turrar. |
||
turre, el 📖: turre🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Maíz del turre </i>‘maíz verde entá, que se cura na cocina o al sol’ [Cb].
L’ast. <i class="della">turre</i>(TEST)
|
ha tenese por un deverbal del inf. turrar (cfr.) como algame con rellación a algamar. Un diminutivu tené- moslu nel ast. turrín (cfr.).
|
|||
turria, la 📖: turria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<turia [Dg. As].>(TEST)
|
Desnivel [On] grande del terrén [Tb. As. Cn (F). Cv]: La casa ta contra la turria [Tb]: De la turria p’abaxu ya más fácil de gadañar que p’arriba [Cn (F)]. Montón de tierra, elevación [Sl]. Turriu pequeñu [Oc]. Sucu altu [Cv]. Abelugadoriu natural pequeñu pa nun se moyar [Lln]. 2. Cárcava o sanxa que val pa zarrar una finca [Lln]. 3. Argayu [Dg]. 4. Torrente [Cn (MG)]. //Tirar a turria ‘tirar la bola, nel xuegu de los bolos, a un planu inclináu de la bolera pa qu’entre con más puxu nel castru y vuel- va meyor’ [Os]. ‘llanzar la bola aprovechando les irregularidaes del suelu’ [Lln]: En la bolera hai turria pa la derecha [Lln].
|
Del llat. turris, -is ‘torre’ (em) siguió ast. torre (cfr.) d’u foi posible llograr un verbu *torriar → turriar 1 (cfr.) por inse- guranza nel vocalismu átonu. El deverbal fuerte de turriar 1 xustifica los deverbales ast. turria y turriu (cfr.) anque sí se postula un supuestu célticu *tūrra ‘montón de tierra’ (rgc 248). Sedría un procesu evolutivu asemeyáu al que vemos nel continuador del llat. cratis, -is, ac. cratem (rew) > ast. grade d’u se fexo un verbu gradiar, con una [j] que llueu propa- garáse al deverbal gradia (ghla 110). Sobro turria féxose’l deriváu turrieru (cfr.). Dende turriu 1 → turrietu (cfr.). |
||
turriada, la 📖: turriada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">turriar</i>(TEST)
|
2 [Bab. PSil. Tox]. Corniadura, to- petón [Mar]. Turniazu del carneru [Mar]. Cornada, topetada [Sm]. Topetada [Pzu. /Eo/] de la reciella [Oc]. Llucha violenta ente les cabeces d’animales de cuernos que s’amarren [An]. Topetada, cabezazu [PSil. Oc. Bard]: Si me da una turriada tírame al ríu [PSil]. Turniada del ganáu [Pzu. Cd]. Cornada [Cd. Cv]. Acometida, agresión [An]: El carneiru pegóu-y una turriada a la uvea [An]. Topetada d’un res [Tor].
|
Deverbal de turriar 2. |
||
turriaderu, el 📖: turriaderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Vasía pa turrar o tostar [JH]. //Ser un turriaderu ‘ser un sitiu onde calienta permuncho’l sol [JH].
|
Cfr. turrar. |
||
turriadura, la 1 📖: turriadura🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Aición y efeutu de <i class="della">turrar</i>(TEST)
|
o tostar [JH].
|
Cfr. turrar. |
||
turriadura, la 2 📖: turriadura🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Mancadura d’una cornada [Cv].
|
Cfr. turriar 2. |
||
turriar 1 📖: turriar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<aturriar [y Lln].>(TEST)
|
Zarrar una finca con una cárcova o zanxa, poner una parede xunto al desnivel [Lln]. //Aturriase ‘atechar’ (sic) [Lln].
|
Cfr. turria. |
||
turriar 2 📖: turriar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<torriar [y Mar]. turrear [y Mar]. aturriar [Sb].>(TEST)
|
Emburriar, zarandiar [Sb].
|
Acometer colos cuernos (les vaques, los carneros) [Ar. Cv]. Dar colos cuernos (el carneru, el bue) [/Eo/]. Turniar [Cn (F)] el bue a una persona o a otru animal [Vg]: Nun pases a la vera d’esa vaca que turria [Cn (F)]. Aco- meter (el bue o la vaca) a les persones [Llomb]. Turniar, dar colos cuernos los bóvidos [Mar]. Topetar el res turniando [Tor]. Dar colos cuernos, turniar [Ri {sin definir}. Sm. Cn (MG). Vd]. Turniar los carneros [Ac. Ay (/agarrase ‘turniar les vaques’). Ll (= trustiar). Mar]. Topetar [Cl. Cp. Llu. Bab. Cd. Sl. Vd. Tox. /Mánt/]. Topar el ganáu (especialmente el llanar) [Oc]. Chocar ente sí les cabeces de dos animales de cuernos [An]. Turniar, topetar [Pzu]. 2. Discutir les persones [Sl]. Discutir les perso- nes ensin ponese d’acuerdu [Ac]. Testoniar [Tox (= necequiar)]. //Turriar por una parez (sic) ‘ser pertestón’ [Cd]. Variante del ast. turniar, col pasu -rn- > [ř] (ghla 261). Cfr. truñar. Un deverbal ye ast. turriada (cfr.) con un deriváu turriadura 2 (cfr.). A esta familia pertenez l’ast. turriazu (cfr.). |
||
turriar 3 📖: turriar 3🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. turrar.
|
|||
turriáu, ada, ao 📖: turriáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<aturriáu [Lln].>(TEST)
|
Encoyíu [Lln].
|
Pp. de turriar (cfr. turrar). |
||
turriazu, el 📖: turriazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+turriezu [Ay].>(TEST)
|
Topetada [Cd]. Golpe na tiesta [Llomb]. Golpe dau na tiesta [Ri] o calamaya [Ay (= +calamayezu)].
|
Cfr. turriar 2. |
||
turrieru, el* 📖: turrieru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<turrieiru [As]. turieiru [As].>(TEST)
|
Desnivel del terrén más pequeñu que la turria [As]. Pequeña elevación nun terrén llano [Bab].
|
Cfr. turria. |
||
turrietu, el 📖: turrietu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pequeñu llombán de tierra [Pa].
Dim. de <i class="della">turriu</i>(TEST)
|
(cfr.) cola amestadura del diminutivu -ĭttus >
|
-etu (cfr. turria). |
||
turrieznu, el 📖: turrieznu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Dalgo perduro [Gr].
Quiciabes sía una variante de <i class="della">torrendu</i>(TEST)
|
(cfr.) con influxu del
|
ast. turriu (cfr.). |
||
turrín, el 📖: turrín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Maíz verde que se cura y seca al calor de la cocina pa llueu poder molelo bien [Ca]. 2. Sabor que tienen dellos manxares por turralos enforma [JH]. Sabor a tueste d’un alimentu [Llg]: <i class="della">Préstame’l</i>(TEST)
|
turrín del bizcuchu [Llg].
|
Sabor a ablanes tostaes (de la sidra) [LS 301. MS]: Tien turrín [MS]. 3. Tueste [Llg]. Cfr. turre, el. |
||
turrión, ona 📖: turrión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Que <i class="della">turria</i>(TEST)
|
[PSil. Vd. /Eo. Mánt/]. Que da cornaes con fre- cuencia [Sm]. Que turnia [Pzu. Vd. Tox. Llomb. Vg]. Que tien enclín a turriar (carneru, vaca) [An. Cv]. 2. Testón [Arm]. 3. Qu’emborracha muncho (el vinu) [Vg]. //Ponese fechu un tu- rrión ‘enfadase’ [Cb (= enturrionase)]. //Ponese turrión ‘em- petanase en daqué’ [Arm (= enturrionase)]. ///Al buei turrión nunca-l.ly faltanon cornadas [Sm]. Cfr. truñar. Dende turrión, ona féxose tamién el verbu com- puestu enturrionar (cfr.).
|
|||
turrión, el 📖: turrión🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Torrendu [Cb. Cg. Cp. Cñ (= gritón). Llv. JH. R. VBable] en- sin pelleyu, llueu d’esprimilu pero entá con una cantidá pe- queña de grasa [Ca]. //<i class="della">-ones</i>(TEST)
|
‘quispos, restos de tostar la grasa del gochu’ [Cb. Cp]. Cfr. torruyu.
|
|||
turrir 📖: turrir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. turrar.
|
|||
turriu, el 1 📖: turriu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
Desnivel nel terrén [Lln], probe y con piedra [Tb]. Llombán de tierra [Lln. Pa (= turrietu). Lr (= sucu = escalón)]. Parte de la tierra que nun se llabra porque llenda col camín (torna, estaya estrencha y cuesta d’un terrén) [Sl]. Elevación del te-
|
|
||
turriu, el* 2 📖: turriu🔤: , el* 2 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 el*, 2 |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/turrios [Pa].>(TEST)
|
|
|||
turriudu, a, o 📖: turriudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
turrón, el 1 📖: turrón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cast. <i class="della">turrón</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
||
turrón, el 2 📖: turrón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
|
|||
turrulén, el 📖: turrulén🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
turrullu, el 📖: turrullu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
turrumbu, el 📖: turrumbu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
turruscáu, ada, ao 📖: turruscáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
|
|||
turtullu, a, el/la 📖: turtullu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
(TEST)
|
|
|||
turulatu, a, o 📖: turulatu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+turuletu [Ay]. ++turulitu [Ay (N)].>(TEST)
|
Embobáu [Ay]. Chifláu [Tb. Cd]. Fatu, allocáu [Tox. Tor].
Cfr. tarumbu, a, o. |
|||
turulla, la 📖: turulla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<turul.la [Bab. Oc]. torulla [LV]. {Con posible yeísmu turuya [Ay]}.>(TEST)
|
Cuernu del pastor, bocina de cuernu [ALl (Folk). Bab. Oc]. Cuernu de la cabra que los pastores toquen como instrumentu músicu [LV. R]. Bocina de cuernu de vaca [Or (VB)]. Ins- trumentu sonoru fechu d’un cuernu emplegáu polos pastores pa meter ruíu en monte [Ay (= turul.lera)]. //-es ‘especie de bígaru pergrande’ [Cp].
|
Del llat. trulla ‘cuyarón’, ‘esplumadera’, etc. siguió la voz ast. trulla (cfr. trullón), con vocal anaptítica turulla (pe1: 96) y, ana- lóxicamente, el masc. turullu (cfr.). De dambos, turullu, turulla, féxose’l verbu turullar y aturullar (cfr. atorollar); d’ehí sigue’l deverbal turullada (cfr.); col suf. instrumental turulleru, turu- llera (tamién con usos axetivos). Camentamos qu’hebo dase un verbu *turullir pa xustificar asina lo que paez un deverbal turu- llíu (cfr.). Un posible compuestu de cantar (cfr.) + turullar sedría ast. escantarullar (cfr.). Un términu paralelu al ast. turullu sedría turuxu (cfr.), aturuxu (cfr.), quiciabes con un suf. despeutivu. |
||
turullada, la* 📖: turullada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<turullaa [JH]. turul.lada [Tb].>(TEST)
|
Ruíu poco prestosu fechu col turullu [JH]. Toque del turullu [Tb].
|
2. Cencerrada [JH]. Deverbal débil de turullar. |
||
turullar 📖: turullar🏗️: NO ✍️: NO |
<turul.lar [Ll (i)].>(TEST)
|
Llanzar un ruíu p’avisar de daqué [Ac].
|
2. Muxir, bramar [Ll (i)]. Cfr. turulla. |
||
turullera, la 📖: turullera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<turul.lera [Ay].>(TEST)
|
Cuernu o bígaru de los pastores [R]. Instrumentu fechu con un cuernu utilizáu polos pastores pa facer ruíu en monte [Ay], pa llamar, emponer y espantar el ganáu los guardes [JH]. Instru- mentu o trompa de cuernu que toquen los cazadores pa llamar a los venaos [JH]. Trompa, instrumentu de bronce, como un cla- rín [JH]. Bocina, trompeta, instrumentu músicu de boca [JH].
|
|
Cfr. turulla. |
|
turulleru, a, o* 📖: turulleru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+turul.liru [Ay].>(TEST)
|
Que siempre anda dando berríos [Ay].
|
Cfr. turulla. |
||
turulleru, el 📖: turulleru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<torulleru [y Sb]. +turul.liru [Ay].>(TEST)
|
Triton nodifer, caracola [Tz (ppac)] que se toca a mou de boci- na [Cg]. Bígaru marín grande [Cb. Cp]. 2. Turullu [Sb] grande qu’aumenta permuncho la voz o’l resoplíu [Ca]. 3. Tolo que ye güeco y estrencho [Cb]. Cosa, oxetu güecu y en forma de tubu [Ay]. 4. Instrumentu de boca que faen y usen les per- sones, de corteza de sabugu o de caña [GP]. 4. El que toca’l turullu o turullera [JH].
|
|
Cfr. turulla. |
|
turullíu, el 📖: turullíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Espresión en voz peralta [Ca]. Glayíu [Ca]: <i class="della">Cuando llegó al </i><i class="della">prau</i>(TEST)
|
dio-y un par de turullíos y oyólu ensiguía [Ca].
|
Cfr. turulla. |
||
turullón, ona 📖: turullón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Aum. de turullu. 2. (Muyer) basta, gorda [Ac]. 3. (Home) vo- cingleru [GP 1788]. Que nun calla nada, cuntaperu [Os].
|
Cfr. turulla. |
||
turullu, el 📖: turullu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<turul.lu [Ll. Tb. Cv. Vd]. turullo [Os. Cñ. Llu (ppac). y Llu. Ar]. torullu [y Sb]. torullo [Ar]. trul.lu [y Cv]. trullu [Mar]. trullo [VCid]. turrullu [Ca. Tor].>(TEST)
|
Triton nodifer, caracola [Llu (ppac)]. Mariscu asemeyáu al bí- garu pero mayor, comestible y sabrosu [Vd (Cv)]. Turullera [JH]. Bígaru de mar [Vd]. Caracola [Llu]. 2. Cascu d’un ma- riscu que, una vez rotu nuna punta, empleguen los pescadores p’aturullar en mar como si fora una sirena [Cv]. Cuernu como trompa d’avisu [Vd]. Cuernu [Ac] usáu como bocina [Lln. Tb]: Yá suena’l turul.lu [Tb]. Cuernu o bígaru que se toca pa llamar a xunta a los vecinos [Cv]. Instrumentu de cuernu que toquen los pastores y dan la salida del ganáu [Ar]. Cuernu de bue usáu pa indicar la salida del ganáu [Os]. Cuernu p’axuntar el pastor al ganáu [Ll. Bard]. Cuernu pa facer llamaes o alver- tencies [Ll]. Especie de cuernu abiertu pelos cabos, fechu con una corteza de castañal enroscada y con una zamploña dientro (val pa comunicase los vaqueros en monte) [Sb]. Cuernu usáu antiguamente [Cp]. Trozu de caña güeca o de cuernu usáu pa soplar [Ca]. 3. Cualquier sirena [Cp. Qu]. Sirena de la fábrica [Ac. Llg. Mi], de la mina [Mi]. Pitu de vapor [Cñ]. Cualquier tubu per onde ye posible turullar [Ac]. Especie de trompeta que faen los neños cola corteza d’un palu verde de castañal [Pr (Cv). Cv]. 4. Soníu peraltu (de la televisión, de la radiu) [Llg]. 5. Turbación, aturdimientu [Tor]. 6. Apellativu insul- tante [Cp]. //Gordo como un trullo ‘pergordu’ [Mar. VCid]. “Acostumbran en todas estas batidas {de caza de alimañas} a tocar los caracoles marinos, que aquí se llaman bígaros o turullos” 1762 [Casal 134] “Turullu, bocina pastoril para ahuientar los lobos” [GP a. 1788]
|
|
Cfr. turulla. |
|
turuntu, el* 📖: turuntu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<turunto [Ar {quiciabes con índiz de vieya metafonía}.>(TEST)
|
Bultu [Ar].
|
Cfr. tolondru. |
||
turuxón, el 📖: turuxón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">torreón</i>(TEST)
|
[Cñ]: Fuimos hasta’l turuxón de Yabio [Cñ].
|
Na aceición ‘torréon’ debiera aguardase un resultáu Cfr. torría 1. *[tuřuʃóŋ]. Al nun ser asina camentamos que llamar turuxón al ‘torreón’ ha debese a un tracamundiu por cuenta de ser el torreón sitiu onde dacuando sonaba’l turuxu. |
||
turuxu, el 📖: turuxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cuerna, bocina [Pzu]. Cuernu pa llamar a los vecinos a xunta [VBable].
Paez una variante etimolóxica de <i class="della">turullu </i>(cfr.), con sufixu destremáu. En tou casu, l’ast. <i class="della">turuxu</i>(TEST)
|
(cfr.) ta nel aniciu del verbu aturuxar (cfr.) responsable de la variante ast. aturuxu (cfr.).
|
|||
turuyu, el 📖: turuyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<truyu [Lr.>(TEST)
|
Artefautu con cebu de caracoles pa pescar truches, fixáu nun pozu del ríu [Lr]. Especie de nasa de texíu de maya con un aru de fierro na boca onde se fixa un palu que val de mangu [Pv (Cv)].{Camiento que tracamundiu por [y]}].
|
Cfr. trullón. |
||
tus, el 📖: tus🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Palu [Ay]. Xuegu que llamen en cast. <i class="della">chito</i>(TEST)
|
[Ay].
|
Cfr. tusa & tusu, a, o. |
||
tus, la 📖: tus🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. tose.
|
|||
tusa, la 📖: tusa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Xuegu de rapazos con una piedra o pedazu de teya que tiraben [Lln]. 2. Fierro o estaca nel xuegu de la tusa [R]. Pedazu de
<ident class="della" level="1"></ident>piedra plana emplegáu pa xugar al <i class="della">texete </i>[Lln]. 3. Tarucu de la panoya [R]. 4. Pelada [R].
<ident class="della" level="1"></ident>Del participiu fuerte de <i class="della">tusar</i>, variante de <i class="della">atusar </i>(pe2: 87), <i class="della">tusu, a, o </i>(cfr.) con nominalización femenina (<i class="della">tusa</i>). El con- tinuador masculín ye <i class="della">tusu</i>(TEST)
|
(cfr.) tamién nominalizáu y que, al empar, da nome al xuegu y d’ehí pasa a denomar a dellos elementos emplegaos nel mesmu.
|
|||
tusar 📖: tusar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
tuseru, el 📖: tuseru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Sucu [AGO].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes un deriváu de <i class="della">tusu</i>(TEST)
|
(cfr.) al que se-y amiesta’l con- tinuador de -ārius.
|
|||
tusiatu, el 📖: tusiatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><tosiatu [y Lln].>(TEST)
|
|
|||
tusicar 📖: tusicar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><tosicar [Pa. Sb].>(TEST)
|
|
|||
tusida, la 📖: tusida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">tusir </i>una vez [Tb. Sm]. Golpe de tose [An]. Deverbal de <i class="della">tusir</i>(TEST)
|
(cfr.) lo mesmo que’l correspondiente mas- culín tusíu (cfr.).
|
|||
tusidor, ora 📖: tusidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><tusior [Sb].>(TEST)
|
Que tus [Sb. JH]. Cfr. tusíu.
|
|||
tusidura, la 📖: tusidura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">tusidura,</b>(TEST)
|
la Tusíu [JH].
|
Cfr. tusíu. |
||
tusiella, la 📖: tusiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Tus [AGO] fuerte [Cg]. Tusina [AGO].
<ident class="della" level="1"></ident>D’un diminutivu en -<i class="della">ělla</i>(TEST)
|
n’amestanza col fem. llat. tussis, -is ‘tus’ (em). Términu talu, *tussĕlla, sedría equivalente al do- cumentáu tussicula (em s.v. tussis).
|
|||
tusiláu, el 📖: tusiláu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><trusiláu [y Sm].>(TEST)
|
Cierta planta emplegada pa curar catarros y resfriaos [Sm]:
Col tusiláu curábanse los catarros ya resfriaos [Sm].
Del fem. llat. tussilāgo, -inis ‘Tussilago farfara, quiciabes cast. pata de asno’ (old). Tamos delantre d’un cultismu da- rréu qu’obliga a partir del nominativu, non del acusativu (pe3: 150). |
|||
tusir 📖: tusir🏗️: NO ✍️: NO |
<tuser [Villah].>(TEST)
|
Cast. toser [LV. Lln. Villah. Os. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Sb. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Sm. Bab. PSil. As. An. Cd. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Llomb. Vg. VCid. JH. R. DA]. //No hai quien lu tusa dizse de la persona bien paecida [Lln].
|
|
Del llat. tussire ‘tusir’ (em), panrománicu (rew s.v. tŭssīre) ya panhispánicu (deeh s.v. tŭssīre). Quiciabes sobro tusir féxose’l verbu iterativu tusicar (cfr.), como comer → comi- car anque podría ser una formación anterior en -īcc. Sobro tusir féxose tamién un verbu en -idiare → -iar dando llugar al ast. tusiriar (cfr.). |
|
tusiriar 📖: tusiriar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Tusir [Lln].
|
Cfr. tusir. |
||
tusíu, el 📖: tusíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<tusidu [Lln. Tox]. tosidu [GP]. //tosido [Eo].>(TEST)
|
Actu de tusir [Tb. Gp]. Golpe de tose [Lln. Pa. Cb. Cp. Sb. Ca. Tox. /Eo/]: Venía dando unos tusíos que daba pena oíla [Ca]. Posible deverbal del participiu débil masculín de tusir (cfr.), lo mesmo que vemos nel correspondiente femenín tusida (cfr.). Dende’l participiu fexéronse tamién derivaos del tipu tusidura (cfr.), tusidor (cfr.). Tamién foi posible una forma- ción cola amestadura del suf. -attus > -atu, tusiatu (cfr.).
|
|||
tusniada, la 📖: tusniada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Bofetada [Lln].
Posible variante de <i class="della">turniada</i>(TEST)
|
(cfr.) con tracamundiu de r-s
|
posnuclear por efeutu del rotacismu. |
||
tustús, el 📖: tustús🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cogote [Lln].
|
** |
||
tusu, a, o 📖: tusu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Tiesu, que nun dobla [PSil]: <i class="della">Agora</i>(TEST)
|
anda bien tusu [PSil].
|
|
cfr. atusar). Una nominalización atópase nel ast. tusu (cfr.) → tus (cfr.) y tusa (cfr.). |
|
tusu, el 📖: tusu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Xuegu de rapazos, asemeyáu al de <i class="della">la</i>(TEST)
|
calva del que se destre- ma en que’l trípode nésti ye una piedra y l’oxetu con que se tira ye otra piedra llamada manru [Vg].
|
Nominalización del masc. de tusu, a, o (cfr.). El masculín val pa denomar al xuegu lo mesmo qu’alvertimos nel femenín tusa (cfr.). |
||
tuta, la 📖: tuta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Tánganu [JH].
|
Ye voz que’l drae (21ª) conseña tamién en Cantabria, Álava y Vizcaya y que tien por onomatopéyica. |
||
tutaralla 📖: tutaralla🏗️: NO ✍️: NO |
<i class="della">Tutaralla</i>(TEST)
|
mió güela la tuerta [CyN (Recuerdos)].
|
** |
||
tute, el 📖: tute🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Xuegu de naipes con seis o bien ocho cartes na mano [Xral].
//<i class="della">Tute</i>(TEST)
|
perreru ‘tipu de xuegu de naipes’ [Ac (= subastao)].
|
Posible italianismu tutti ‘tou’ llegáu a nós nel sieglu xix como afiten Corominas-Pascual (dcech s.v. todo). D’una amestanza ye’l tamién italianismu tutiplén (cfr.). |
||
tutea, la 📖: tutea🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Proximidá de la <i class="della">tusa</i>(TEST)
|
(sic) nel xuegu de los botones [AGO].
|
** |
||
tutiar 📖: tutiar🏗️: NO ✍️: NO |
Tratar de <i class="della">tu</i>(TEST)
|
[Lln. Pa. Cb. Ay]. 2. Tratar perbién a una moza, ensin que trabaye y con bona comida, pa casala llueu [Pa]: Esa moza tiénenla mui tutiada pero no acaba de char mozu [Pa].
|
3. Falar de nueche, con voz falsa, los mozos a les moces que cortexen [Cb]. 4. Tantear a la fema a ver si ta en celu [Cl (i)]. Del mesmu aniciu que cast. tutear que paez calcu del fr. tu- toyer (dcech s.v. tú). N’ast., como en port., tenemos nicios d’una formación verbal destremada pero tamién fecha sol pronome tu → atuar (cfr.). Ye posible que dende tutiar ‘tratar de tu’, con un allargamientu del significáu se llegare a ‘tratar con enfotu’ → ‘tratar bien’ y llueu a l’aceición de ‘aldovinar si la fema ta en celu’. |
||
tutiplén, a 📖: tutiplén🔤: , a 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
tutiplén ‘abondo’ [Ac. Sr. Tb. Pr. Tor. VCid]. ‘a gustu’ [Bard]. Cfr. tute.
|
|
yeran testamentarios del dicho ffernan njcolas &tutores de |
|
“tutor”, “tutoriza” 📖: “tutor”🔤: , “tutoriza” 🏗️: NO ✍️: SI Interpretación: 🧱 “tutoriza” |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tio e </i><i class="della">tutor</i><i class="della">(TEST)
|
del muy alto e noble sennor rey 1295(or.) [MSAH- V/556]
|
c)
|
Del llat. tūtor, -oris ‘protector’, ‘tutor’ (em s.v. tueor; abf), y ente nós (§a) per vía culta. El correspondiente femenín tūtrix, |
|
“tutoría” 📖: “tutoría”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">devierades</i>(TEST)
|
reçebir e recaldar por razon de la dicha tuturia
|
|
||
tutu, el 1 📖: tutu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
|
|||
tutu, el 2 📖: tutu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Cama pa dormir [Ca]: <i class="della">Agora</i>(TEST)
|
vome pal tutu [Ca]. //Ea, tutu
|
|
||
tutubiar 📖: tutubiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
tutúmbanu, el 📖: tutúmbanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>“Tumefacción” [Cn (MG)].
<i class="della">estoupóu</i>(TEST)
|
un rivolvere esquitándui de la manu ya faciéndoi dous tutúmbanas [1850-1890] [VAQUEIRU/40]
|
|
||
tuva 📖: tuva🏗️: NO ✍️: NO |
<[tú-báh].>(TEST)
|
Voz pa llamar a la vaca [VCid].
|
Trátase d’una formación d’aniciu onomatopéyicu pues nun ha escaecese que’l llat. inxería’l verbu tutubare ‘glayar (la beca)’. Tamién tuba ye voz emplegada en Cantabria pa llamar al perru según García Lomas. Escribe “tuba” pero entiénde- lo García de Diego como continuador del llat. tuba ‘corneta’ (deeh s.v. tŭba), perlloñe de la nuesa apreciación. |
||
tuxa, la 📖: tuxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Época, dómina en que les vaques salen tuexes o tores [Md]. Quiciabes deverbal del participiu fuerte del ast. <i class="della">tuxar </i>(cfr.). Na fastera eonaviega <i class="della">tuxa</i>(TEST)
|
ye voz pa llamar a los xatos [/Eo/].
|
¿Una metátesis de xatu? |
||
tuxar 📖: tuxar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Ponese tuexes o tores les vaques [Md].
|
Cfr. tuexu, a, o. |
||
tuya, la 📖: tuya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Enfermedá de les oveyes que fai que dean vueltes fasta cayer ensin vida [R] {¿les allories?}.
¿Sedrá deverbal del femenín del participiu fuerte del verbu llat.
*<i class="della">tūtare</i>(TEST)
|
(rew), de tutari ‘protexer’ → ‘apagar’, ‘matar’ (declc s.v. tudar), con dellos continuadores na Romania centro-occi- dental, asina’l fr. tuer ‘matar’, cat. tudar, etc.? D’emplegase ver- bu talu n’ast. ye claro qu’habría aguardase *tudar con posible perda de -d-, *tuar → *tuyar con -y- antihiática. Un deverbal fuerte sedría ast. tuya ‘enfermedá de les oveyes que fai que dean vueltes fasta cayer ensin vida’ [R]. El citáu verbu llat. documén- tase en testu lleonés del sieglu xi: prendibit illum et sub custodia carceris tutabit eum 1032(or.) [ACL/7].
|
|||
tuyu, a, o 📖: tuyu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">tuyo</i>, posesivu en función nominal [Cl. Sr. JH. R] anque si va pospuestu al nome tamién funciona como axetivu: <i class="della">el </i><i class="della">xatu</i>(TEST)
|
to [Ac], el xatu tuyu [Ac].
|
Cfr. to (el/la/lo). |
||
tuzarón, ona 📖: tuzarón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<tucerón [JH. AGO].>(TEST)
|
Ceñudu, enfocicáu, foscu, bruscu, mal enseñáu, atrabiliariu [Tox]. Ceñudu, foscu [AGO], tétricu, abondo seriu, grave [JH]. Ceñudu, foscu [AGO].
|
Ye un aumentativu d’un términu que vemos qu’entá caltién el gall. túzaro ‘foín’ (Estravís) y que paez ser portador d’un elementu que podría rellacionase con un topónimu beréber, tūzar, en Túnez (da s.v. túzaro; adla 221). Sobro tucerón féxose’l verbu atuceronar (cfr.). |