Total de entradas
Con variantes de expresión
Con información semántica
Con documentación
Con etimología
Con documentación histórica adicional
| Display_Form | Variantes_Expresión | Información Semántica | Documentación | Etimología | Documentación Histórica Adicional |
|---|---|---|---|---|---|
s 📖: s🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Lletra del abecedariu asturianu. Representa’l fonema apical y xiblante /s/ del asturianu con destremaes realizaciones fó- niques nel marxe posnuclear de la sílaba. En dellos puntos, especialmente en fasteres orientales, nesi contestu, pue aspi- rase en [h].
|
|||
sa 📖: sa🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Interxeición pa encerrizar a los perros [Cv].
|
|||
sa-, so- 📖: sa-🔤: , so- 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 so- |
(TEST)
|
Cfr. so-, sa-.
|
|||
sabaceru, a, o* 📖: sabaceru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+sabaciru/sabacera/sabacero [Ri].>(TEST)
|
Que presume de sabiu ensin selo [Ri].
|
2. Pervivu d’inxeniu, traviesu y allegre [Ri]. Paez que podría entendese como variante de zabarceru, a, o (cfr.) pero, de toes maneres, alviértese semánticamente l’influxu de la familia de saber, sabiu, etc. |
||
sabadegar 📖: sabadegar🏗️: NO ✍️: NO |
Metese onde a ún nun-y importa anque namái sía pa mirar [Ay].
Verbu fechu sol responsable del ast. <i class="della">sabadiegu </i>(cfr.), <i class="della">sabadie-</i>(TEST)
|
ga (cfr.), derivaos de sábadu (cfr. sabaderu).
|
|||
sabaderu, el* 📖: sabaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//sabaderos [VCid].>(TEST)
|
Chorizos de ruina calidá fechos col entremez de los menudos [VCid].
|
Del llat. sabbatarius, -a, -um ‘rellativu al sábadu’ (abf) féxose l’ax. *sabaderu, a, o, con un masculín llueu nominalizáu. Un casu asemeyáu hebo ser la formación col suf. abondativu o carauterizador -iegu, -a, -o responsable del ast. sabadiegu, a, o (cfr.), llueu tamién nominalizáu, sabadiegu (cfr.), sabadiega (cfr.) términos en rellación col verbu sabadegar (cfr.). Col suf. -ĕntus > -ientu siguió ast. sabadientu (cfr.) güei con usu nominal. |
||
sabadiega, la 📖: sabadiega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Llonganiza de clas inferior que se fai con carne ensangrentao, pelleyos, coraes del gochu [Sm. Cd]. Clas inferior d’embutíu del gochu [Pr]. 2. Llonganiza de carne escoyío [Cg]. 3. Fam. Llingua [Ll]. 4. Entruga o contestación insulsa [Mi]. Cfr. sabaderu.
|
|||
sabadiegu, a, o 📖: sabadiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Propiu o que pertenez al sábadu [JH]. 2. (Chorizu) sabadiego [Pa]. //<i class="della">Churizu</i>(TEST)
|
sabadiegu ‘chorizu fecho con carne de pul- món y callos del gochu’ [Bab]. //Chorizu sabadiego ‘chorizu fecho con carne ensangrentao’ [Ll].
|
Cfr. sabaderu. |
||
sabadiegu, el 📖: sabadiegu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+sabadiigu [Ay]. sabadiego [Os. Ac. Ay. Ri. Ar]. ////sabadie- gos [Mar].>(TEST)
|
Chorizu fecho de menudos (sangraos) [Lln. Rs. Os. Cb. Cp. Bi. Ac. Ri. Ar. Tb (= l.linguanizote). JH (“porque sólo en sá- bado se permitía comer estas carnes”). Mar]: Nun me deas sabadiegu, a mí dame churizu de lo bono [Tb]. Chorizu fecho con carne d’inferior calidá, de menudos del gochu, con más tocín que chorizu [Pa. Sb]. Chorizu fecho con ingredientes de baxa calidá [Ca]. Chorizu d’inferior calidá [Ay. Bard. Mar]. Ciertu tipu de llonganiza [Qu]. Llonganiza [Cn (MG)]. “Llon- ganiza y coses del gochu” [R]. Embutíu del gochu [Ay]. Cfr. sabaderu.
|
|||
sabadiellu, el* 📖: sabadiellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sabadiel.lu [Cn (MG)].>(TEST)
|
Cesta pa facer la colada [Cn (MG) (= queisiel.la)].
|
|
Ye posible que faiga falta ver dalgún averamientu o tracamun- diu col ast. sabaniellu (cfr.) como vemos más alantre; con too, |
|
sabadientu, el 📖: sabadientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
sabadín, ina, ino* 📖: sabadín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/sabaínos [JH].>(TEST)
|
|
|||
sábadu, el 📖: sábadu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sábado [Vv (i). Sr]. +sébadu [Ay].///<ident class="della" level="1"></ident>//sádabu [R. y AGO]. sádabo [Vv (i)].
Cast. <i class="della">sábado </i>[Lln. Sr. Ay. Xral. R. AGO]. 2. Llonganiza de sábadu [R]. Llonganiza fecha colos despoyos [Lln].
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">sub</i>(TEST)
|
die quod erit disabado 951(or.) [ACL/331]
|
amonestamos que todos los christianos desde la uespera al sabbado que vayam a la yglesia et al diadomingo a los matines [CC/52]
|
Del llat. sabbatum, -i ‘el sabbat’, ‘reposu’ → ‘sábadu’, pa- llabra d’aniciu hebréu tresmitida pel griegu (em), bien repre- sentada nos dominios románicos (rew) y con asitiamientu hispánicu (deeh; dcech s.v. sábado; delp). La documentación qu’ufrimos amuesa construcciones n’amestanza con dies (§a), asina dies sabbati, paralela a otres como dies martis (em) > ast. martes, etc. (pe2: 180; pe4 s.v. miércoles) anque aca- ben trunfando los resultaos simples (cfr. selmana). Dende’l llat. xeneralizaríase analóxicamente la mesma terminación n’exemplos onde nun yera d’aguardar como en dies lunae → ast. llunes pues yá se conseña n’Aquileia “diae lunis” (cil v 8603). L’anteposición del llat. dies → dia al nome del corres- pondiente día de la selmana (Wartburg 1949) foi una realidá como tamién ye a vese nel “illo die dominico” 978 (s. xii) [ACL/258] → ast. domingu, que recuerda’l “dia domigo” xiii [CC/53] y “diomingo” o “diomingos” de dellos fueros [FSa- lamanca 57; FZ 461]. Un recuerdu de lo mesmo tenémoslu na amestanza actual disantu ‘día de fiesta’ (dgla), presente yá n’Alexandre “disanto” (p. 215); tamién en didía del que tene- mos anuncia gracies a una canción popular (cfr. didía; pe2). Sobro ast. sábadu féxose sabadín, ina, ino (cfr.). |
|
sábana, la 📖: sábana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sábena [Ay].>(TEST)
|
Cast. sábana [Ac. Ay. Tb. PSil]. 2. Texíu graso que va apegao a les tripes del gochu o de la vaca [Oc].
|
|
Cfr. sábanu. |
|
sabanada, la 📖: sabanada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Lo que se lleva nuna sábana [Tb].
|
2. Sábana grande [Tb]. 3. Persona ancha [Lln]. Cfr. sábanu. |
||
sabanáu, el 📖: sabanáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Lo que lleva un <i class="della">sábanu</i>(TEST)
|
[Lln]. Cantidá de yerba o pación que se carreta d’una vez nun sábanu [Ca].
|
Cfr. sábanu. |
||
sabandixa, la 📖: sabandixa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<xabandixa [Lln].>(TEST)
|
Cast. sabandija [Lln. Pzu. JH]. Cfr. sabandiyu.
|
|||
sabandiyu, el* 📖: sabandiyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sabandichu [PSil].>(TEST)
|
Reptil o inseutu malu [PSil].
|
2. Insultu pa referise a una mala persona [PSil]. D’un términu d’aniciu desconocíu, quiciabes emparentáu col nome vascu de la llagartesa, según Corominas-Pascual (dcech s.v. sabandija). De toes maneres l’ast. sabandixa (cfr.) paez un claru castellanismu por ufrir [S] nel femenín a la escontra de lo que se conseña nel masculín que sí amuesa’l continua- dor autóctonu en [tS], na fastera B-D, pal llat. -īc(u)lus (ghla §4.4.10). |
||
sabanear 📖: sabanear🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Carretar al llombu munchos sábanos enllenos de yerba, fe- lechu [Ca].
|
Cfr. sábanu. |
||
sabaniella, la* 📖: sabaniella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sabaniel.la [Pzu. An]. ///sabanilla [Cg].>(TEST)
|
Cast. sabanilla [Pzu. An]: Las muyeres l.levanon la sabaniel.la a la capilla [An]. 2. Capa de sebu que cubre la barriga del gochu [Cg].
|
Dim. de sábana (cfr. sábanu). Na aceición §2 alviértese la posible asociación metafórica de ‘sábana’ con ‘capa de sebu’. |
||
sabaniellu, el* 📖: sabaniellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sabaniel.lu [Bab. Pzu. PSil. Cn (F). An. Oc].>(TEST)
|
Pañal de neñu fechu con llin texío nel país [Vg].
|
2. Sába- na, tela enriba de la qu’asitien la ceniza de la colada [Bab. Pzu. Oc]. Trapu usáu pa dellos llabores (na queisadiel.la pa facer la colada, pa facer la matanza) [PSil. Cn (F)]: Espurre’l sabaniel.lu, vamos metelu debaxu l’aventadora pa que recueya’l granu [Cn (F)]. Pedazu d’estopa onde echaben la ceniza [An]: Taba l.limpiando’l sabaniel.lu [An].
Cfr. sábanu. |
||
sábanu, el 📖: sábanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+sébanu [Ay. Ll]. //sábano [Ar. VCid].>(TEST)
|
Sábana [Lln. Cg. Pr] de filos gruesos (fecha en casa) [Pa]. Sábana basta [Ay], de tela gordo, de llin texío en casa (más pequeña que la sábana corriente) [Cb. Cp]. Llenzu mayor que la sábana pero más ruino [Cl]. Sábana d’estopa [Ar] o de llin [Lln] mecío con llana [Vg]. Sábana de filaza gordo [R]. Sá- bana pequeña de filaza gordo [JH]. Sábana de tela basto pa envolver la pastia del pan [VCid]. Sábana, tela enriba de la que s’alluga la ceniza de la colada [Bab (= sabaniel.lu)]. 2. Pieza fecha de dellos sacos pa carretar yerba, rozu, etc. [Lln]. Especie de sábana cuadrada de tela de sacu na que se carre- ta la yerba o pación a la tenada llevándolo a la cabeza o al llombu [Ca]. Sacu abiertu a mou de sábana, usáu pa carretar yerba llueu d’ata-y les esquines [Llg]. Pieza fecha de tres sa- cos cosíos, faciendo un cuadru, que s’emplegaba p’andar a pación [Sb]. Sábana d’estopa pa traer la carga d’espigues del pan d’escanda [Ay. Ll]. Trozu de tela onde echen les espigues de la escanda yá xebraes de la paya [Cp]. 3. Sudariu [Cl]. //Muyeres del sábanu ‘muyeres que diben a baños a Xixón a les que llamaben asina por cuenta la sábana cola que s’envolvíen’ [Xx]. //Sábanu cola puntada ‘sábana sin estre- nar’ [Cg]. ///En un sábanu bien rotu/que todos los de to casa/ se esforoneen ún por otru [CyN (Recuerdos)].
|
|
||
sabañón, el 📖: sabañón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sarabañón [y Lln].///<ident class="della" level="1"></ident>//sagañón [y Lln].>(TEST)
|
Cast. sabañón [Lln. Ay. Ri. Tb. Sm]. 2. Xabardu, segundu ensame que puen tener les abeyes a lo cabero’l branu [Cg].
|
|
||
sabarceru, a, o 📖: sabarceru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">zabarceru,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
sabardeña, la 📖: sabardeña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
prefieren comparables {sic} los pescadores) y da pruebas de terrible vigor y ferocidad cuando se le captura, no faltando marineros que le atribuyen energías eléctricas muy dañinas” [CAmieva].
Desconozo la etimoloxía afayadiza que pue proponese pal ast. sabardeña pero, abúltame, quiciabes pudiere rellaciona- se col ast. xabardu (cfr.) na so aceición de ‘segundu ensame d’abeyes’, quiciabes averándose a la comparanza del pincha- zu d’estos animales. |
||
sabedor, ora 📖: sabedor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<sabidor [JH].>(TEST)
|
Sabiu [Ri]. Conocedor [Tb. Md. PSil.]: Nun ya sabedor d’el.lo [Tb].
|
|
cfr.) y que dende vieyo ufre una espresión “sapitor” que Co- rominas-Pascual (dcech s.v. saber) consideren llatinización del, na so opinión, anómalu “sabidor” fechu de sabido. |
|
sabela, la 📖: sabela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Alosa</i>(TEST)
|
alosa, cast. sábalo [Lls (ppac)]. Alosa fallax, cast. sa- boga [Lls (ppac)].
|
Posible términu emparentáu etimolóxicamente col port. sabe- lha, gall. sabella y sabela nomes de la mesma especie (ppac 244; García Arias 2014f: 19). De toes maneres, Corominas- Pascual quixeren venceyalu nuna interpretación más amplia col cast. sábalo, de posible aniciu nel célticu samos ‘branu’ → *sábolos ‘primaveral’, ‘de branu’ por ser nesta dómina cuando pexes d’estes especies emigren a los ríos por cuenta la reproducción (dcech s.v. sábalo; cfr. sama). |
||
sabelotoo, el/la 📖: sabelotoo🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<sabelutodu [Tb. Pzu]. sabilotó [Llg].>(TEST)
|
Sabichegu [Llg. Sr. Ay. Tb. Pzu]: La to guah.a ye una sabilotó [Llg].
|
Formación del verbu saber + referente pronominal (lo) + pro- nome (too). |
||
sabencia, la 📖: sabencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sabiduría [Lln. GP. Cg].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">si el obispo ovier algun scripto o alguna </i><i class="della">sabencia</i><i class="della">(TEST)
|
del dere- cho s. xiii(or.) [FX/168]
|
Del llat. sapientia, -ae ‘sabiduría’ (em), con dalgún continua- dor románicu (rew), onde se ve l’influxu fónicu de saber. El calter semicultu vien afitáu pel sufixu lo mesmo que se con- señó en podencia (cfr.). Un resultáu cultu dafechu tenémoslu nel ast. sapiencia (cfr.) con -p- ensin sonorizar y caltenimientu de [pj] (pe2: 363). Quiciabes col influxu fónicu del cultismu (de)savenencia, compuestu de avenencia (cfr.), conozse l’ast. sabenencia (cfr.). |
||
sabenencia, la 📖: sabenencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
</b>(TEST)
|
Sapiencia [Cñ].
|
Cfr. sabencia. |
||
saber 📖: saber🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">saber</i>(TEST)
|
[Xral. Lln. Cl. Ac. Ay. Tb. Sm. PSil. /Eo/]: Sabía muncho de máquines [Sr]. 2. Tener sabor [Tb. PSil]: Eso sabe bien pero las mazanas nun me saben [Tb]. Tener bon sabor, gustar una comida [Tb. Vd. /Eo/]: Los figos saben [Tb]. 3. Tener esperiencia [Cl. Tb]: Ésa sí que sabe [Tb]. //-se ‘sa- bese’ [Xral]. ‘creese’ [Tb]. //Nun saber de la misa la media ‘nun saber un res’ [Tb]. //Saber a poucu ‘gustar muncho una comida y quedar con gana de más’ [Tb. Sm]. //Saber arreglar ‘rellatar, narrar bien, tener facilidá de pallabra’ [Cl]. //Saber munchu ‘gustar una comida’ [Cb]. ///Bebí agua del cañal, sé- pome bien, féxome mal [LC]. El que quiera saber qu’estudie dizse cuando hai una persona importona que quier averiguar [Lln]. Soñar con muertos saber de vivos dizse cuando se sue- ña con muertos y se recibe dalguna anuncia de vivos [Lln].
|
maias elos tengant sua voz si soberent s. xii [FA/119]
|
Del llat. sapēre ‘tener el gustu’, ‘tener el sabor’, ‘tener discer- nimientu’, ‘comprender’, ‘saber’ (em), que sustituye al llat. scire (Väänänen 1985: 142), de llargu espardimientu romá- nicu (rew) ya hispánicu (deeh). L’infinitivu pue apaecer no- minalizáu (cfr. saber, el). Dende’l participiu sabíu foi posible una formación en des-, desabíu (cfr.). |
|
saber, el 📖: saber🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">el</i>(TEST)
|
saber [Tb. R]: Tá en munchos saberes, endemasiaos [R].
|
|
Cfr. saber. |
|
sabia, la 📖: sabia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Adivinadora [JH]: <i class="della">Pachu</i>(TEST)
|
fo á lla sabia á entrugai quian fora ell que llu robó [JH].
|
Cfr. sabiu, a, o & xaldu. |
||
sabicañu, a, o 📖: sabicañu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">sabicañu,</b>(TEST)
|
a, o Sabichegu [Cb].
|
Cfr. sabiu, a, o. |
||
sabichegu, a, o 📖: sabichegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sabichega [Bab].>(TEST)
|
Que sabe muncho [Cn], qu’entiende de munches coses [Tb. Bab. PSil. Pr. Cv Oc]. Avispáu, precoz [Cd. Pr. Cv]. Espabi- láu pa la vida [Cn]: A esi sabichegu nun lu engaña cualquie-
|
|
||
sabicheru, a, o 📖: sabicheru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><sabicheiru [As]. sabicheiru/iera [Tox]. //sabicheiro/eira [/Mánt/].>(TEST)
|
|
|||
sabidamente 📖: sabidamente🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
sabidiegu, a, o 📖: sabidiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Sabíu [JH]. Cfr. <i class="della">sabiu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
sabiduría, la 📖: sabiduría🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">sabiduría</i>.
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">auer</i>(TEST)
|
ende sabedoria por las justicias & se lo non fezier 1274 [Ordenances/46]
|
|
||
sabiendes, a 📖: sabiendes🔤: , a 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">A</i>(TEST)
|
sabiendes ‘sabiéndolo, con conocencia’ [Llg].
|
|
||
sabieza, la 📖: sabieza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">sabieza,</b>(TEST)
|
la Sabiduría [JH].
|
Cfr. sabiu, a, o. |
||
sabín, ina, ino* 📖: sabín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela vieya documentación llatina del domi- niu llingüísticu ástur:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">boue colore </i><i class="della">sauino</i><i class="della">(TEST)
|
et genabe maurisca et plumazo laneo et uinum 935 (s. xii) [ACL/170]
|
boue colore sauinum 944 (s. xii) [ACL/260]
|
del llat. sabīnus, -a, -um ‘de los sabinos (un pueblu d’Italia)’ (old), con un femenín que se caltién en delles llin- gües romániques (rew). Ye posible que’l términu documentáu lu motivara’l color, el que vemos na herba sabina, axetivu no- minalizáu que caltién el cast. sabina ‘arbustu siempre verde de corteza pardo-arroxao’ (drae 21ª) anque García de Diego entiende cast. sabina dende sabīna o del nome d’un árbol, el sapīnus (deeh). Isidoro de Sevilla afita: Sabinus fuscus addito oleo etiam lucere fertur [‘el sabín ye una piedra escura y afir- men que da lluz al untala con aceite’ (Etimologías xvi, 4-32)], como yá dixéremos (pe2). |
|
sabiondu, a, o 📖: sabiondu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sabih.ondu/a [Lln]. sabih.ondu [Pa]. +sabiundu [Ay].>(TEST)
|
Sabichegu [Lln. Pa. Ac. Ay]. Qu’aconseya ensin pidí-ylo nai- de [R]. 2. Sabiu [DA]. Dígame, por Dios, cristiana, vusté que ye tan sabionda [El Camberu 20]
|
|
Cfr. sabiu, a, o. |
|
sabiu, a, o 📖: sabiu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Sabíu [Pa]. Sabichegu [Pa].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">asi</i>(TEST)
|
a los sabios como a los non sabios s. xiii(or.) [FX/37]
|
|
etimoloxía popular. Nello yá repararen Corominas-Pascual cuando ven en cast. sabiondo un mesmu suf. (-ibŭndus) que se dan n’otres pallabres que consideren castellanes (dcech s.v. sabio). |
|
sabíu, ida, ío 📖: sabíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<//sabido [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Sabichegu [Pr (= sabichegu)]. 2. Entendíu, sabiu [DA]. Llis- tu, qu’entiende muncho por ser llector [/Mánt/]. Sabiu, llistu [/Eo/]. //Tar sabíu (d’algo) ‘tener conocencia (d’una cosa)’ [Ay].
|
|
cfr.). El participiu en -itus, -a, -um pudo al- ternar col correspondiente en -ūtus, -a, -um como dacuando s’alvierte: |
|
sabla, la 📖: sabla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Arena [AGO] del ríu [R]. Bancu d’arena d’aluvión [R]. Res- tos d’agües de crecida [Ac]. 2. Tierra y arena moyao [Ac]. Del neutru llat. <i class="della">sabulum,</i>(TEST)
|
-i ‘arena’, ‘arena gordo’, ‘grava’ (em), ensin dulda dende’l plural sabula (llaa 103: 8) identifi- cáu colos femeninos de la 1ª declinación. A lo meyor el feme- nín sabla almitió una variante en -e (sable) como dacuando s’alvierte n’asturianu onde ye posible peña → peñe, sidra → sidre, etc. (ghla 120) pero que nun esplica’l masculín sable 2 (cfr.) frente a lo que sedría aguardable dende l’etimolóxicu sabulum > *sáblu.
|
|||
sablada, la* 📖: sablada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Golpe de sable.
<i class="della">Tóos los q’echaren mano al sable per sí y ante sí han mo-</i>(TEST)
|
rrer d’una sablaa [San Mateo 114] Cfr. sable 1.
|
|||
sablazu, el 📖: sablazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición de sacar dineru a daquién con cualquier disculpa y en- sin ánimu de devolvelo [Ri].
Cfr. <i class="della">sable</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
sable, el 1 📖: sable🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
</////sálabre [Vd]. sálabe [Vd].>(TEST)
|
Cast. sable (arma) [Xral]. 2. Pañu del gadañu [Sb]. 3. Espe- cie de palanca del embrague del barcu de vapor que val pa poner la máquina en puntu muertu [Cñ]: Para de sable [Cñ].
|
|
4. Lepidopus caudatus, cast. pez cinto [ppac. L’Arena]. Pexe de forma allargada y cuerpu finu, abondo raru cerca de la costa [Xx]. Pexe asemeyáu a la sardina pero más espinosu y qu’entra en ríu [Vd (sálabre)]. Pexe mui asemeyáu a la tran- cha pero mayor [Vd (sálabe)]. Pexe que se pesca na desem- cfr.). Derivaos de sable 1 son ast. sablada (cfr.) y sablazu (cfr.). |
|
sable, el 2 📖: sable🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<{Ensin datos d’artículu [LV. Cb. GP a. 1788. Mn. Pr. Vd. R]. sabre [Paredes, Vy, Carriu, Oneta (Cv). //Valdedo (Cv)].
/////sálabre [y Cv]. /////sálabru [Monón (Cv)]}.>(TEST)
|
Arena [Mn. Pr. R] de les playes [Vd]. Arenes de mar adientro [Cñ]. Una especie d’arena [GP a. 1788]. Fondu d’arena [Vd]. Tierra o arena suelto [Cl]. Arena que queda nes caleyes llueu de llover [Cb]. Arena gordo y piedra arrastrao pol ríu llueu d’una llena [Cb]. Arena de la sablera [Cg]. Bancu d’arena fechu pol aluvión o pol fluxu del mar [LV]. Arena, basoria, dexao llueu de llover pelos regueros o mar coles sos corrientes [JH]. Basoria de les agües [Lr]. “Toda playa marina con arena” [Lln (S)]: Ir al sa- ble a bañame [Lln]: Vamos al sable [Lln]. 2. Tierra con piedres o de mala calidá que saca a la superficie l’aráu cuando afonda per baxo de la capa cuchada y cultivada [Cv].
|
Del neutru llat. sabulum, -i ‘arena’, ‘arena gordono’, ‘lle- ra’ (em), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos centro-occidentales (deeh; Alonso OC/i: 311). Del so plural siguió l’ast. sabla (cfr.), dambos con asitiamientu toponími- cu (ta 255) asina como’l continuador de sabulo, -onis ‘are- na gordo’ (abf) responsable de nomes de llugar del tipu El Sablón (Llanes). La perda seronda de la postónica xustifica los resultaos del tipu -bl- y -br-, quiciabes con un vocalismu pretendidamente repuestu a lo meyor siguiendo un procesu sabulum > *sabol(u) → *sábel(u) → sable (llaa 103: 13). Les variantes sálabre, sálabru informen de la inseguranza fónica del grupu oclusiva + líquida lo que favoreció la propa- gación de -l- a la sílaba anterior. Según xuiciu mal sofitáu de Xovellanos (Apuntamiento 320) l’ast. sable (pescanciamos que ‘arena’) tenía aniciu nel fr. sable. |
||
sablera, la 📖: sablera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Depósitu d’arena d’aluvión [Cg]. Arenal, tierra arenoso aglo- merao poles llenes nes poces de la vera los ríos [R].
|
Cfr. sableru. |
||
sableru, el 📖: sableru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sitiu en que se detién o guarda <i class="della">sable</i>(TEST)
|
[JH].
|
|||
sabliega, la 📖: sabliega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Raja</i>(TEST)
|
batis, raya [Lls (ppac)].
|
|
||
sablosu, a, o 📖: sablosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Cast. sabuloso [JH].
|
|||
saboga, la 📖: saboga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">soboga,</i><i class="della">(TEST)
|
la.
|
|||
saboneta, la 📖: saboneta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Pulsera o adornu de la muñeca [Pa]. 2. Reló de pulsera [Cñ]. Corominas-Pascual parten del fr. <i class="della">montre</i>(TEST)
|
à savonette por comparanza con una caxina de xabón d’afeitar nun almitien- do la suxerencia del drae de partir del it. savonetta, de Savo- na (dcech s.v. jabón). De toes maneres en doc. piamontés de 1564 yá se conseña savonetta del que se diz “orologio piatto da tasca, in uso nel séc. xix” (deli s.v. sapóne).
|
|||
sabor, el 📖: sabor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">sabor,</i>(TEST)
|
tastu [Xral]. 2. Yema de los deos [Sb].
|
|
||
saborador, ora* 📖: saborador🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><asaborador [JH].>(TEST)
|
|
|||
saborgador, ora 📖: saborgador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<asaborgador [y JH].>(TEST)
|
Saborador [JH].
|
Cfr. saborgar. |
||
saborgadura, la 📖: saborgadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<asaborgadura [y JH].>(TEST)
|
Sabor [JH]. Gustadura [JH].
|
Cfr. saborgar. |
||
saborgar 📖: saborgar🏗️: NO ✍️: NO |
<asaborgar [y JH]. /////saborguiar [y JH]. samorgar [y JH. R].>(TEST)
|
Saboriar [Cg. Cñ. Llg. JH. R. OLLA. TC (Protomártir). Mont. ByM]. 2. Sazonar [JH]. 3. Refrixerase llueu del bañu, comien- do dalguna cosa como pa saboriar o reposar o quitar el mal gustu del sal [R]. 4. Disfrutar adulces y fondamente de daqué [Llg]: Nun saborgué la película porque nun callaron [Llg]. ///A la muyer pa apreciala ye mester saborgala [LC].
|
|
cfr.), que ta nel aniciu de saborgador (cfr.), sabor- gadura (cfr.), saborgosu (cfr.), saborgosamente (cfr.). Dende saporāre (em) féxose’l verbu asaborar (cfr.) y tamién el ver- bu en -idiare > saboriar y asaboriar; una posible variante en -īre úfrela l’ast. saborir (cfr.). La idea contraria a saborgar dala’l verbu con prefixu des-, desaborgar (cfr.). |
|
saborgosamente 📖: saborgosamente🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Sabrosamente [JH].
|
Cfr. saborgar. |
||
saborgosu, a, o 📖: saborgosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que sabe bien [JH].
|
Cfr. saborgar. |
||
saborgu, el* 📖: saborgu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<asaborgu [JH].>(TEST)
|
Gustu, sabor que tienen les coses [JH].
|
Deverbal fuerte de saborgar (cfr.). |
||
saboriar 📖: saboriar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
Tastiar, conocer el sabor [Os. Cb. Ay]. 2. Sazonar, dar gustu a dalgún manxar [JH]. Cfr. saborgar. |
||
saborir* 📖: saborir*🏗️: SI ✍️: NO |
<asaborir [JH].
Saboriar [JH]. 2. Sazonar [JH].
Cfr. <i class="della">desaborir</i>(TEST)
|
& saborgar & sabríu.
|
|||
saboríu, ida, ío 📖: saboríu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<saboríu/ía/ío [Llg]. saborío [Ay]. desaboríu [Vv].>(TEST)
|
Ensin sabor [Cg. Ay. Pzu] (un alimentu) [Vv. Llg]. 2. Desabri- da (una persona) [Llg]. Cfr. desaborir & sabríu, ida, ío.
|
|||
saboyu, el 📖: saboyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cuernu tienru de les vaques qu’hai dientro del cuernu duru, sabuguina [Lln].
Cfr. <i class="della">sabugu</i>(TEST)
|
& xabón.
|
|||
sabrimientu, el 📖: sabrimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sabor [JH].
Cfr. <i class="della">sabríu,</i>(TEST)
|
ida, ío.
|
|||
sabríu, ida, ío 📖: sabríu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Sabrosu [JH].
Del participiu débil del verbu *saporīre ‘dar sabor’ (deeh)>(TEST)
|
ast.
|
*saborir (cfr.) > *sabrir posible alternante col ast. saboriar. El verbu *saborir entá alita güei acordies col datu de JH pero ta- mién nel compuestu fechu col prefixu privativu des-, esto ye, ast. desaborir (cfr.) y desaborimientu (cfr.), too ello en rella- ción col llat. sapor, -ōris (em) anque nun se caltién l’aguardable |
|
|
sabrosu, a, o 📖: sabrosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+sabrusu [Ay. y Llg].>(TEST)
|
Que sabe, que tien bon sabor [Ay]. De bon gustu, persazonáu [R].
|
2. Persaláu (un alimentu) [Llg]. cuando, de solo isti árbol, al abrigo/sostentados con so fruta sabrosa,/envernaba mui bien todo armentigo/sin sen- tir la xelada regurosa [BAúxa, Sueños (Poesíes 251-254)] y entendiendu que el llenzo ye otra cosa,/enguillir empezó la toca entera,/mas como no l’afaya mui sabrosa./volvego ichalla fuera esmagayada [BAúxa, PyT (Poesíes 172-175)] Del llat. saporōsus, -a, -um (em). |
||
sabuga, la* 📖: sabuga🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<xaúa [Ay]. ///jabuda [Ar].>(TEST)
|
Sabugu [Ar]. Variedá de sabugu, ¿el cast. yezgo? [Ay]. Cfr. sabugu. |
|||
sabugal, el/la 📖: sabugal🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<el/la sabugal [Lln]. /////sabucal [Ar (= saucal)]. xabual [Ay].
///jabudal [Ar].>(TEST)
|
Sitiu abondosu en sabugu [Lln. Ca. Ay. Ar. Tb]. 2. Sabugu [Lln]. Cfr. sabugu.
|
|||
sabugu, el 📖: sabugu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sabugo [Cñ. y Ac]. saúgu [Lln. y Cl. y Lr. y Ac. Mar]. saúgo [Os. y Mo (llaa 28). Sb]. sabú [Rs. Pr. Os]. saú [Lln. Ac. y Mo (llaa 28). Pr]. sabubu [Lln. y Mo (llaa 28)]. sagubu [Ti (Cv)]. /////xabugu [Pa. Cp. Ca (VB). Ca. y Mo (llaa 28). Ay. Qu (llaa 27, 28)]. xabú [Cp. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Mi]. /////sabu- cu [yLln. Cg. Ar. Mar. JH]. saúcu [Lln. As]. siauco (<i class="della">sic</i>) [Os]. xabucu [Ay]. ///jabudo [Ar (= sabuco = jabugo)].>(TEST)
|
Sambucus nigra, cast. saúco, benitu [Lr. Ac, Mo (llaa 28). Qu (llaa 27, 28). Mi. Sm. Oc]. Benitu [LV. Lln. Cl (i). Rs. Os. Cg. Ac. Sr. Sb (xabú). Ay. Ar. Qu. Tb. Md. Bab. Pzu. Cn (M, MG. Fuchasqueiru) {= binteiru}. An. Pr. Sl. Cv. Vd (= benei- tu). Oc. Mar. JH. DA. R]. 2. Güesu interior del cuernu, sabu- guina [Cñ. As]. Cuernu pequeñu de les vaques nel interior del cuernu esternu [Sb (xabugu)]. Miolla del cuernu de les vaques [Ar. Cv. /Valledor (Oc)/]. Sustancia graso del interior de los cuernos de los animales [Ca (VB)].
|
|
||
sabugueru, el* 📖: sabugueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sabugueiru [Md. Bab. PSil. An. Tor. SCiprián. Vg. Mar].>(TEST)
|
Sambucus nigra [PSil]. Árbol del sabugu [Md. Bab. An (= sabugu). Mar. Vg. Tor. SCiprián]. 2. Frutu del Sambucus nigra [PSil]. //Dir a sabugueiru ‘dir cortar sabugueiru pa vendelu’ [PSil].
|
|
||
sabuguina, la 📖: sabuguina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<xabuguina [Ll. y Md]. xagüina [Ll].>(TEST)
|
Flor del sabugu [Ll]. Miolla del sabugu [Sm].
|
2. Miolla del cuernu de la vaca [Ll. Tb. Md]: Ta echando la sabuguina [Tb]. Cfr. sabugu & xabón. |
||
sabuisu, el 📖: sabuisu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">sabueso</i>(TEST)
|
[Ay].
|
|
Del llat. segūsius ‘perru de caza’, pallabra d’orixe célti- cu (em, tlg; rgc 231), con continuadores románicos (rew) y curtiamente hispánicos (deeh; dcech s.v. sabueso; García Arias 2014f: 21). La espresión moderna, n’Ayer, abúltanos metafonética si facemos comparanza colo que güei ufre’l cast. sabueso. De toes maneres, ello nun desaconseya almitir, en viendo la documentación medieval de Courias, un resul- táu autóctonu ast. sabuisu etimolóxicu dafechu. Ye un casu asemeyáu al qu’ufierta l’antropónimu bosius que se conseña como Buiso Suariz 1207 [LRCourias/174]. |
|
saca, la 1 📖: saca🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Aición y efeutu de <i class="della">sacar </i>[Tb]. 2. Caún de los esfuerzos al tirar ente dos persones de la soga qu’ata’l carru de yerba [Cb].
///<i class="della">Donde</i>(TEST)
|
hay saca y nunca pon, lluego se acaba el bolsón [ALl (Esfoyaza)].
|
|
cfr.). |
|
saca, la 2 📖: saca🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Sacu pequeñu [Pa. Cb. Sb] de tela [Ac. Ay]. Quilma o costal de tela fuerte [Tor]. Costal más pequeñu que’l <i class="della">sacu </i>[Tb. Pr]. Bolsa del pan [Sr]. Sacu grande [Llg. Sr. Ay. Ar]. Talegu, ta- lega [Llu]. 2. Barriga pergrande del home [Llg]. 3. Home per- gordu [Llg]. //<i class="della">Estar</i>(TEST)
|
de saca ‘tar aguardando la vez de casase la hermana siguiente a la casada’ [Pa].
|
¿En estar de saca ha tenese saca por deverbal fuerte de sacar (cfr.) o de casar → casa con metátesis? Creación analóxica femenina dende l’ast. sacu (cfr.). |
||
sacabocaos, el 📖: sacabocaos🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sacabucaos [As. JH].>(TEST)
|
Cast. sacabocados [JH]. Tipu de cincel pequeñu [As].
|
2. Utensiliu pa marcar a les oveyes nes oreyes, pa facer furacos nos cintos [Lln]. Utensiliu p’afuracar papel [Ay]. 3. Ciertu inseutu [Lln]. Amestanza del verbu (cfr. sacar) + nome (bocáu). |
||
sacaborde, el 📖: sacaborde🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Instrumentu con que se fai’l borde alredor de la punta de la madreña [Ac].
|
Amestanza del verbu (cfr. sacar) + nome (borde). |
||
sacabrases, el* 📖: sacabrases🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sacabrasas [Tor].>(TEST)
|
Plancha de madera con mangu llargu que, a mou de rastru, empleguen pa esparder y sacar les brases del fornu de pan [Tor].
|
Amestanza del verbu (cfr. sacar) + nome (brasa). |
||
sacacuartos 📖: sacacuartos🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Ser</i>(TEST)
|
un sacacuartos ‘ser daqué o daquién qu’obliga de conti- no a gastar dineru’ [Tb].
|
Amestanza del verbu (cfr. sacar) + nome (cuartos). |
||
sacada, la 📖: sacada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sacá [Ay].>(TEST)
|
Saca o sacu llenu [Lln. Ay. Tb. PSil]. 2. Cantidá de coses que caben nuna saca o sacu llenos [Pa. Ay. Tb. PSil].
|
Podría tratase d’un abondativu del ast. sacu (cfr.), saca 2 (cfr.) o bien d’un deverbal de sacar (cfr. sacáu, ada, ao). |
||
sacaderu, el* 📖: sacaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sacaero [Ar].>(TEST)
|
Tiraderu del forcáu [Ar].
|
Posible formación sol continuador de -ārius amestáu al parti- cipiu de sacar (cfr.). |
||
sacadilla, la 📖: sacadilla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<<i class="della">sic</i>>(TEST)
|
Xida, xustificación [Cn (F)]: Nun andes sacando sacadillas [Cn (F)].
|
Podría ser un términu con aniciu nel castellán sacadilla (drae 21ª) que paecen ufrir un rellación etimolóxica col verbu ast. y cast. sacar. De toes maneres, a xulgar pela non coincidencia semántica, nun ye imposible que l’ast. amuese un dim. ast. en -īcula, ast. *sacadiya tresmitíu per un yeísta. Con too llama l’atención l’averamientu fónicu y semánticu del ast. sacadilla col ast. socaliña (cfr.), sacalliñu (cfr.), lo mesmo que col cast. sacaliña y socaliña (drae 21ª). |
||
sacadineros, el* 📖: sacadineros🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sacadineiros [Md].>(TEST)
|
Caxigalina, cosa en que se gasta’l dineru que podría necesita- se pa coses más importantes [Md].
Amestanza de verbu (sacar) + nome (dineros). |
|||
“sacador” 📖: “sacador”🏗️: NO ✍️: SI |
El que saca, el que tresporta (l’impuestu), términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">sacador</i>(TEST)
|
nen coyedor 1257(or.) [ACL/299]
|
|
cfr. sacu), quiciabes dende *saccator, -ōris anque pue ser términu de construcción romance. |
|
sacadoria, la* 📖: sacadoria🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sacadoira [Oc. /Mouguías (Ast. Oc). Mánt/].>(TEST)
|
Vara de madera a mou de timón o llanza qu’arranca de la gobiella [Oc]. {Pieza de les carretes [/Mouguías (Ast Oc)/]. Pieza de madera que salía perpendicularmente de les ruedes del aráu y onde s’enganchaba la pareya de bues [/Mánt/]}.
|
Formación con sufixu instrumental amestáu a un posible par- ticipiu de sacar (cfr.). |
||
“sacafuera” 📖: “sacafuera”🏗️: NO ✍️: SI |
Fuera-saca [Cg]. Agregáu que se fai d’un terrén común a una heredá, zarrándolu con ella [AGO].
<i class="della">la</i>(TEST)
|
primera sacafuera sea siguiendo la riega grande [Gran- gerías xviii: 759] la natura rasa, carnosa, seguida, sacafuerada, al tenor de potra o yegua nueba [Grangerías xviii: 886]
|
Posible amestanza del verbu (sacar) + alverbiu (fuera) d’u siguió ast. sacafuerar (cfr.). |
||
“sacafuerar” 📖: “sacafuerar”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conseñáu documentalmente y entendíu como ‘agregar terrén común a una heredá’ [Grangerías xviii].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">porque</i>(TEST)
|
no ay que sacafuerar [Grangerías xviii: 758-759] Cfr. sacar.
|
|||
sacagüeyu, el* 📖: sacagüeyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+sacagüiyu [Ay (Oc)]. ////sacagüeyos [Rs. Pa. Cb. Llg. Sb. Ca. Ay. Pr]. sacagüoyos [Tox]. sacabueyos [Ay]. {Ye un tra- camundiu de yeísta, “sacagüellos” [Llu]}. ///sacaojos [Lln].>(TEST)
|
|
|||
sacal, el 📖: sacal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Deriváu del ast. <i class="della">sacu,</i>(TEST)
|
saca. D’ello féxose ast. sacaletu (cfr.),
|
|
||
sacaletu, a, o 📖: sacaletu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Crecíu, grandetu [Tb]: <i class="della">Esi</i>(TEST)
|
gochu pa compralu quiéulu un poucu más sacaletu [Tb].
|
|
||
sacalexada, la* 📖: sacalexada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sacalexá [Ay]. xacalexá [Ll].>(TEST)
|
Saca llena [Ay].
|
2. Dinerada [Ll]. Cfr. sacal. |
||
sacalexáu, el* 📖: sacalexáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><saquilexáu [Sb].>(TEST)
|
Sacáu [Sb].
|
|
||
sacalexu, el* 📖: sacalexu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+saquilixu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
sacalliñu, el 📖: sacalliñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Disculpa, xida pa llograr una cosa [Ca].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible variante de <i class="della">socolliñu</i>(TEST)
|
(cfr.) anque con influxu del ver- bu sacar (cfr.) lo que favoreció la dixebra semántica.
|
|
||
sacamanches, el 📖: sacamanches🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">sacamanchas</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
sacamanteques, el* 📖: sacamanteques🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sacamantecas [Tor].>(TEST)
|
|
|||
sacamueles, el 📖: sacamueles🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sacamuelas [Mar].>(TEST)
|
Cast. sacamuelas [JH]. 2. Persona que fala muncho [Mar]. D’una amestadura de verbu (sacar) + nome (mueles). |
|||
sacante 📖: sacante🏗️: NO ✍️: NO |
Términu emplegáu na escritura de güei na aceición de ‘a nun ser’, ‘a nun ser que’, ‘esceuto’.
Del participiu de presente del verbu <i class="della">sacar</i>(TEST)
|
(cfr.) con posibili- dá d’una -s adventicia como se ve en dellos alverbios como enantes, siempres, etc.
|
|||
sacapotre, el 📖: sacapotre🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">sacapotras</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible amestanza de verbu (saca) y nome (potra ‘hernia’). El nome de saca potre (col pasu -a > -e), esto ye, ‘saca her- nia’, recibiríalu’l ‘mal ciruxanu’ como tamién amuesa’l cast. sacapotras (drae 21ª). |
||
sacapuntes, el 📖: sacapuntes🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Aparatu p’afilar llapiceros [Ac].
|
D’una amestadura de verbu (sacar) + nome (puntes). |
||
sacar 📖: sacar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">sacar</i>(TEST)
|
[Lln. Pa. Llg. Tb. Sm. PSil. Tox]. Llevar fuera [Ri]. Facer salir [Tb. PSil]: Sácalu de la corte antes que mue- rra [Tb]. Sacar d’un sitiu y poner n’otru [Ay]. 2. Arrancar (pataques, remolacha...) [Ac. Ri. Tb]: Saca las patacas cola fesoria [Tb]: Saca indianas ‘saca pataques’ [Pr]. 3. Tirar de la cuerda qu’ata la carga del carru (hai una persona que tira y otra que saca o cobra) [Cb. Cp. Ac]. 4. Sirvir la comida [Tox]. 5. Inventar [Tox. /Eo/]. 6. Medrar los neños [Pa. Pr]: Esti neñu yá ta mui sacadín p’arriba [Pr]. Sacar alantre [Tb]. 7. Sacar beneficiu (de daqué) [Ri]: ¿Qué saco yo d’esto? [Ri]. Ganar [Llg]: Nun sacaron na nel tiru la feria [Llg]: Sacasti poco a les cartes [Llg]. 8. Producir, valir dineru [Tb. Sm. Pr]: El xatu sacóu poucu [Tb]: Esa mucher saca muitu ‘ésa viende a bon preciu, viende caro’ [Sm]. 9. Deducir [Lln. Tb]: Sacóume unas perras [Tb]. Quitar [/Eo/]. 10. Identificar [Lln. Sr. Tb]: Sácala pola pinta [Tb]. //Sacar canes ‘costar un gran trabayu o esfuerzu’ [Sr]. ‘producir un gran disgustu, un gran trabayu o esfuerzu’ [Sr]. //Sacar castañas ‘sacar los oricios de la corra y esbillar les castañes’ [Oc]. //Sacar del agua ‘fresar’ [Oc]. //Sacar de xuegu ‘desigualar’ [Sm]. //Sacar de quiciu ‘poner fuera de sí’ [Sm]. //Sacar el cucho ‘llimpiar la corte’ [Ac]. ‘escurrir el bultu’ [Llg]. //Sacar el golpe ‘actuar sobro una persona según un ritual pa curar d’un golpe recibíu nel güeyu’ [ALl (Folk)]. //Sacar el mal del filu ‘facer el ritu necesariu pa curar dichu mal’ [Sm]. //Sacar el riyu ‘desentumecer el fuelle que ta enforma secu’ [Ay]. //Sacar la figura ‘facer una semeya’ [Pa]. //Sacar la gota ‘primir los xamones y llaco- nes coles manes pa que suelten les últimes gotes de sangre enantes de salalos’ [Tb. Sm]. //Sacar la miente ‘sacar el rema’ [PSil]. //Sacar la secha ‘facer más fondu’l riegu que dixe- bra dos tierres d’amos destremaos’ [Ay]. ‘trabayar a mano una paletada, nel estremu llateral d’una tierra que se llabra’ [Cb]. //Sacar la suela a las madreñas ‘facer a les madreñes el reborde que lleven na parte delantera, col sacasueles‘ [Sm]. //Sacar la tripa de mal añu ‘fartase’ [LC]. //Sacar les pates de les alforxes ‘entamar a facer dalgo útil’ [Llg]. ‘actuar ensin tutela llueu de tar enforma dependiente d’otru’ [Sr]. //Sacar los meisones ‘sacar la cama del ganáu cuando ta yá medio fecha cuchu’ [Oc]. //Sacar p’alante ‘dexar preñada a una mu- yer’ [Pa]. //Sacar perres ‘llograr dineru de dalgún mou’ [Pa]. //Sacar pitos ‘guarar’ [Pa (sacar pitinos). Ac. Pr]. //Sacar pola pinta ‘deducir parentescu pela fisonomía’ [LC]. //Sacar polvu embaxo l’agua ‘querer saber y averiguar más de la cuenta’ [PSil]. //Sacar tayada ‘llograr dalguna cosa’ [Pa]. //Sacase atrás ‘retroceder’ [Ri]: Pa da-y con fuercia a la pelota hai que sacase atrás [Ri]: ¡Sácate d’ehí! [Mi]. //Sacar polvos debajo del agua ‘albortar’ [LC].
|
alguno tolle el ganado a aquel que lo saca de sua mies s.
|
Del llat. saccāre ‘filtrar’, ‘facer pasar per un colador’ (em s.v. saccus; abf) etimoloxía que vien de Diez y acueye, ente otros, García de Diego (deeh s.v. saccāre) anque Corominas-Pascual prefieren partir del gót. sakan ‘pleitear’ sofitándose semán- ticamente nun llargu corpus documental (dcech s.v. sacar). Frente a ello ta la opinión crítica de Meier (NC s.v. sacar) y de Hilty (2007: 86). Pero l’ast. sacar podría entendese, da- cuando, dende una formación *ex-saccare > sacar ‘tomar del sacu’, lo mesmo que de exoccupare ‘vaciar’ (dlfac) > sacupar (cfr.). Otru verbu compuestu ye ast. ensacar (cfr.). Tamién el verbu compuestu de entre y sacar → entresacar (cfr.). L’ast. hebo conocer un compuestu *resacar que sedría responsable del deverbal resaca (cfr.). Son formaciones com- puestes: sacabocaos (cfr.), sacaborde (cfr.), sacabrases (cfr.), sacacuartos (cfr.), sacadineros (cfr.), sacagüeyu (cfr.), saca- manches (cfr.), sacamanteques (cfr.), sacamueles (cfr.), sa- capotre (cfr.), sacapuntes (cfr.), sacasueles (cfr.), sacatrapos (cfr.), sacaúntu (cfr.). Tamién sacafuera (verbu + alverbiu) d’u siguió la formación sacafuerar (cfr.). |
|
sacaruela, la 📖: sacaruela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sacavera [Os]. //<i class="della">Hablar</i>(TEST)
|
más que una sacaruela {‘falar mun- cho’}[Os].
|
Quiciabes del diminutivu de saca, que pudo tenese por varian- te de sapa (cfr.), como s’alvierte nel compuestu *sapavera y sacavera (cfr.). De toes maneres, en sacaruela paez qu’ha vese l’amestadura de dos sufixos diminutivos: d’un llau, el continuador del llat. -ŭla (llaa 103) > *sácara; d’otru, el de- riváu del llat. -ŏla > -uela. |
||
sacasueles, el* 📖: sacasueles🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sacasuelas [Sm].>(TEST)
|
|
|||
sacatrapos, el 📖: sacatrapos🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
sacáu, ada, ao 📖: sacáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Pp. de <i class="della">sacar</i>. 2. A nun ser, sacante [Lln. Tb].
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">sit</i>(TEST)
|
de iuri nostro saccatum et abrasum 965 (f.) [ACL/170]
|
|
||
sacáu, el 📖: sacáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+saquéu [Ll. Ay]. //sacado [Eo].>(TEST)
|
|
Gran cantidá [Sb]. 3. Gochu de mediana edá, llistu pa engor- dar [Ac].
Posible deverbal de sacar (cfr.) o un abondativu de sacu (cfr.). |
||
sacaúntu, el 📖: sacaúntu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sacaluntu [AGO]. ////sacaúntos [Lln. Ac. Ay. Tb. Tor].>(TEST)
|
Sacamanteques [Pzu].
|
Ser mitolóxicu col que se mete mieu a los neños [Lln. Lln. Ac. Ay. Tb. Tor (= sacamantecas)]. Es- pecie de vampiru de la mitoloxía popular que consumía a los neños [AGO]. 2. Inseutu, mosquitu volador [Lln]. Amestanza de verbu (sacar) + nome (untu). Ye construcción semánticamente averada a sacamanteca, darréu que manteca y untu tienen, a vegaes, usos sinónimos. |
||
sacavera, la 📖: sacavera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sacaera [Ay]. sacaveira [Pzu. As]. /////sacavela [Ay]. /////ca- caveira [As].>(TEST)
|
Salamandra salamandra, cast. salamandra [Llg, Mo (llaa 28). PSil. Cn (F)]. Salamandra maculosa [Oc]. Cast. sala- mandra [LV. Pb. Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Llu. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. As. Cn (MG). Gr. Cd. Pr. Pr. Sl. Vg. Arm. V1830. JH. DA. Noval 372] de color negro con manches marielles [Lln]. Especie de llagartesa [Cn (M). GP]. Sabandiya [Cñ]. Reptil que se reproduz y desendolca nel agua [Ca]. Renacuayu [Ca]. 2. Reptil venenosu [Cñ. R]. 3. Persona mala [Ay]. Persona maldiciente [Pr], de llingua per- mala [Ll]. Persona mordaz y agresiva [Llu]. Muyer mala [Ac. PSil]. Muyer que fala con munchu descaru [Lln. Cp. Ll]. 4. Bruxa [Cñ]. //Ser como una sacavera ‘ser persona mala’ [Cd]. //Ser como una sacavera rucia aplícase a les persones vene- noses y dañibles [Ca]. //Tener la llingua como una sacavera ‘ser persona ensin reparu nel falar’ [Cd]. ///Mordedura de sa- cavera non espera misa’ntera [LC]. Esquirpión y sacavera ni la confesión esperan; sacavera y esquirpión no esperan confesión [LC]. Mordedura de sacabera non espera encender la vela [LC]. Si te pica una sacavera nun te da tiempo a sentir la misa entera [Cn (F)]. El que tiene é nes corades/un macón de sacaberes [El Ca- ballo 79]
|
|
cfr. veru, a, o). Ye posible almitir un primer ele- mentu en rellación col verbu sacar, pero paez meyor camen- tar que se trata d’un tracamundiu col ast. sapa, femenín de sapu (cfr.), *sapavera ‘sapa pinta’, que taría nel aniciu del sinónimu sapaguera (cfr.), con camudamientu de velares (cghla 222). Una variante occidental de sacaveira ye ca- caveira (cfr.) con un tracamundiu de saca- con caca- pol influxu bien de caca (cfr.) o bien de los términos qu’entamen por caca- (cfr.) como cacabiella (cfr.), etc. L’ast. sacaruela (cfr.) podría entendese como tracamundiu de sapa-. |
|
sacerdote, el 📖: sacerdote🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cura, cast. <i class="della">sacerdote</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
Del llat. sacerdos, -ōtis ‘quien fai les ceremonies sagraes’, ‘cura’ (em s.v. sacer), per vía semiculta (dcech s.v. sagrado). |
|
“sacernadura” 📖: “sacernadura”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu namái conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">las</i>(TEST)
|
muleres que lexan los pannos ¬sacernadura de la orden
|
|
Cfr. sacernar. |
|
sacernar* 📖: sacernar*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quin</i>(TEST)
|
faz morabedis falsos o los trae o los sarcerna s. xiii(or.) [FX/258]
|
D’una posible variante del llat. secernere ‘dexar de llau’, ‘poner aparte’, ‘xebrar’ (em s.v. cerno; abf), quiciabes |
|
|
sacha, la 📖: sacha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///jaja [Mar].>(TEST)
|
Aición de sachar [Bab. Mar]. Deverbal de sachar (cfr.).
|
|||
sachador, ora, el/la* 📖: sachador🔤: , ora, el/la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
<sachaor [Ll]. sachadora [Bab].>(TEST)
|
Persona que sacha les tierres [Ll]. Salladora (sic) [Bab].
|
Formación d’un nome d’oficiu en rellación col ast. sachar (cfr.) y que, pelo menos nes fasteres sureño-occidentales as- turianes y norte-occidentales lleoneses, podemos entender como variante diatópica de sallar (cfr.). |
||
sachar 📖: sachar🏗️: NO ✍️: NO |
<zachar [y Mar].>(TEST)
|
Esponxar la tierra alredor de la planta [Ll].
|
Sallar [Bab. As. Cn (MG). /Mánt/]. Llimpiar de maleza la tierra semao [PSil. Mar] arimando tierra a les plantes [Tox. /Eo/]. Picar la tierra col sachu, abriendo o iguando les seches y quitando les males yerbes [Tor]. 2. Coyer yerba a mano [Mar]. Cfr. sallar. |
||
sáchara, la 📖: sáchara🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Peonza llixera col pinchu descentráu, que se dexa de blancu [Vd (= páchara)].
|
Cfr. sachu. |
||
sachu, el 📖: sachu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sacho [Ay]. /////zachu [Llomb. Mar]. chachu [Mar]. xaxu [Mar]. ///jaju [Bard. Arm. Mar].>(TEST)
|
Aición de sachar o llimpiar col sachu [Tox. /Eo/]. 2. Picu o pi- cachón pa mover la tierra [Ay]. Erbía pa sachar [Llomb. Bard. Tor. Arm. Mar]. 3. Yerba que naz ente’l trigu y les pataques [Vg]. 4. Ancla de piedra [PVeiga.]: Echa’l sachu [PVeiga]. 5. Piedra encaxada ente dos palos de toxu y una tablina [Vd]. Como nel casu de sachar (cfr.), l’ast. sachu y variantes pue entendese acordies coles pautes suxeríes s.v. sallar y términos de la so familia como sallu y sachu, sacha, etc. Nun sedría imposible que d’una variante femenina de sachu → sacha se diere una
|
formación dim. cola amestura del suf. -ŭla (llaa 103), responsable del ast. sáchara (cfr.). |
||
saciáu, ada, ao 📖: saciáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Fartucu [Cl]. ///<i class="della">Cielu empedráu,</i>(TEST)
|
huertu saciáu [LC].
|
Posible participiu de *saciar verbu que conocemos gracies al compuestu desaciar (cfr.). |
||
sacón, el 📖: sacón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aum. de <i class="della">sacu</i>. 2. Barrederu del fornu [Sd].
Amás d’aum. de <i class="della">sacu</i>(TEST)
|
(cfr.) pue entendese como aumentativu del participiu fuerte de sacar (cfr.) nominalizáu.
|
|||
sacramental, la 📖: sacramental🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Fiesta del Corpus [Lln].
|
Del llat. sacramentalis, -e ‘místicu’, ‘simbólicu’ (dlfac), per vía culta. |
||
sacramentar 📖: sacramentar🏗️: NO ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//sagramentar [y Sm. y Cv].>(TEST)
|
|
|||
sacramentáu, ada, ao 📖: sacramentáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
|
|||
sacramenteru, a, o 📖: sacramenteru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
sacramentu, el 📖: sacramentu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sacarmentu [y Cl]. sacramientu [Pzu].///<ident class="della" level="1"></ident>//sagramentu [Sm. Cv].>(TEST)
|
Cast. sacramento [Cl. Pa. Sm. Pzu. Cv. JH]. 2. Nada [Pa. Tb. Cd. Pr. Oc]: Nin un sacramentu hai [Cd]: Nun tengo en casa un sacramentu [Pr]. 3. {(Doc.). Pautu, promesa}. //-os ‘los últimos sacramentos’ [Tb]. ‘adobíos de la comida, gotes de llicor nel café’ [Lln]. //El santísimu sacramentu ‘el sacramen- tu de la eucaristía’ [Xral].
|
Non pasara un sacramentu. Entamé á salir d’allí [Ex Car- los iii 109]
|
Del llat. sacrāmentum, -i ‘prenda ufrida a los dioses como niciu de bona fe’, ‘pautu’, ‘obligación solemne’, ‘iniciación’ (old) y, llueu, na terminoloxía eclesiástica ‘tou oxetu o actu de calter sagráu’ (em; dlfac), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). La documentación del dominiu ástur fai ver nos continuadores d’esta pallabra y, dacuando, nos términos de la mesma familia, resultaos cultos (§b) a la vera d’otros semicultos con sonorización de -cr- (§a); tamién ye posible atopar (§c) nicios de diptongación popular con consonantismu conservador (sacramiento); a la vera (§d) lo que paez el resultáu más evolucionáu (sagramiento…). Sol citáu llatín féxose’l verbu sacramentar (cfr.), cola variante semiculta sagramentar, que na Edá Media entá caltién la re- ferencia de ‘facer pautu’ xunto a la cristiana de ‘dar los sacra- mentos’. En rellación etimolóxica asítiase ast. sacramenteru (cfr.). Por antonomaxa sacramentu aplícase al sacramentu de la eucaristía. |
|
sacre, el 📖: sacre🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Variedá de falcón [Ay]. //<i class="della">Ni un sacre me quedó </i>‘nun me quedó un res’ [Ac]. //<i class="della">Non</i>(TEST)
|
tener un sacre ‘nun tener nada de lo que se fala’ [Cg]: Quease ensin un sacre ‘quedar ensin nada de dineru’ [Ay]. //Ser un sacre ‘ser un espabiláu’ [Ay].
|
Voz común col cast. y port. y hebo selo del cat. como dan anuncia Corominas-Pascual (dcech s.v. sacre) y Corriente (da), de posible aniciu nel árabe şaqr, anque sedría discuti- ble saber si podría guardar daqué rellación con un llatinismu sacer ‘sagráu’. |
||
sacrificar 📖: sacrificar🏗️: NO ✍️: NO |
Matar [Ac]. 2. Facer sufrir en vez d’otru [Ac]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
|
‘facer
|
|
sacrificios (por daqué)’ Del llat. sacrificare ‘sacrificar, ufrir un sacrificiu’ (dlfac), per vía culta. |
|
sacrificiu, el 📖: sacrificiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">sacrificio</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
Del llat. sacrificium, -i ‘sacrificiu’ (abf. dlfac), per vía cul- tizante. |
|
sacrilexu, el 📖: sacrilexu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">sacrilegio </i>[Lln. Md. Pzu]. 2. Cosa mal fecha [Md].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">sea</i>(TEST)
|
tenido commo se feziesse sacrilegio 1267 (s. xiii?) [ACL/464]
|
|
Del llat. sacrilegium, -i (em s.v. sacer; abf), per vía culta. |
|
sacristán, el 📖: sacristán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sancristán [Lln. Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. sacristán [Lln. Tb. Tox. /Eo/]. 2. Molacín [Bi. Ca. Qu. Tb].
|
Gundissaluus sacrista cof.
|
||
“sacristana” 📖: “sacristana”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval del dominiu ástur:
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">priorissa domna Eldoncia cf. Gelovira Garcia qui et </i><i class="della">sacrista</i>(TEST)
|
cf. 1156(or.) [SP-I/59]
|
priorissa maior conf.sacristana maior conf. cantor maior conf. 1210(or.) [MSAH-V/66]
|
del llat. sancta o del so siguidor asturianu (sancristanna), cosa que tamién ye a vese nes variantes de los derivaos sancristanía (cfr. sacristanía) y sancristía (cfr. sacristía); c) una documentación con nicios populares pernidios de sonorización de -cr- (§c). |
|
“sacristanía” 📖: “sacristanía”🏗️: NO ✍️: SI |
<{Con acentuación aguardable}.>(TEST)
|
Términu conocíu pela documentación:
|
|
cfr.), sacristana (cfr.) cola amestadura d’un suf. en -ía. Paralelamente sobro sácrista féxose sacristía (cfr.). Tamién s’alvierte na nuesa do- cumentación l’alternancia del cultismu con -c- frente a la so sonorización popular, sagristanía (pe5). |
|
sacristía, la 📖: sacristía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sancristía [Lln].>(TEST)
|
Cast. sacristía [Lln. Tb. Sm. Tox. /Eo/]. 2. Bragueta (fam.) [Tb. Sm]: Yá ta la sacristía abierta...ya’l sacristán a la puerta [Tb].
|
|
Cfr. sacristanía. |
|
sacu, el 📖: sacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+secu [Cp. Ay].>(TEST)
|
Cast. saco [Lln. Cl. Pa. Cp. Ay. Tb. PSil. JH] xeneralmente d’estopa basto [Pa. Ac]. Saco de cueru o tela, mayor que la saca [Sb]. Costal grande de tela pergordo [Pr]. 2. Material del que se fai’l sacu [Ay]. 3. Culu (fig.) [Xral]. //Home del sacu ‘probe qu’anda pidiendo con un sacu al llombu’ [Lln (hombre del sacu). Tb]. //Probe del sacu ‘ser col que se mete mieu a los neños’ [Pa]. //Sacu de capiellu ‘sacu asitiáu a mou de capucha p’abellugase cuando llueve’ [Pa. Sb (sacu e capiellu)]. //Sacu de capirote ‘sacu a mou de capucha pa protexese al llover’ [Cd (= sacu de capilote)]. //Venir como’l sacu pa les nueces ‘venir en tiempu afayadizu’ [LC]. ///Dos al sacu y el sacu en tierra dizse cuando hai munchos pa facer un llabor y nun se fai’ [Lln]. Sacu llenu non dobla [LC].
|
en que iazia un saco con dineros 1294 [DCO-V/192]
|
Del llat. saccus, -i ‘sacu’ (em), panrománicu (rew) ya panhis- pánicu (deeh), con una creación analóxica femenina saca 2 (cfr.), averáu a los deverbales sacáu (cfr.), sacada (cfr.). Un deriváu col continuador de ārius ye ast. saqueru (cfr.). D’una amestanza de saca o sacu + -al + sufixu (cfr. sacu) siguen exemplos como *sacal → sacalexu (cfr.), paralelu a costal (cfr.) → costalexu; d’ehí siguió l’aumentativu *sacalexón → xiquilixón (cfr.) asina como los abondativos sacalexáu (cfr.), sacalexada (cfr.). Probablemente sobro saccus féxose’l verbu sacar (cfr.) anque tamién se dan opiniones a la escontra. |
|
sacupar 📖: sacupar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. desacupar.
|
|||
sadaba, la* 📖: sadaba🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{Quiciabes nun respuenda a la tresmisión oral l’acentuación
“sádabas” qu’ufierta ByM}.>(TEST)
|
{“Sádabas. - Dermatitis visculosa de la ternera joven, trans- misible a la especie humana, verosímilmente formas virásicas del cow-pox (Ponga)” [ByM]}.
|
Posible variante del ast. sebada (cfr.) → *sedaba (con metáte- sis) → *sadaba (con asimilación de la vocal átona). |
||
saeta, la 📖: saeta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sayeta [Bab].>(TEST)
|
Cast. saeta [Bab]. 2. Puya [Ay]: Ma deci-y saetes y sátires pa que rabie [Ay].
|
|
Del llat. sagitta, -ae ‘flecha’, ‘oxetu en forma de flecha’ (em), términu panrománicu (rew; dérom-1 s.v. */sa‘gitt-a/) ya panhispánicu (deeh), anque n’ast. nun paez d’usu espardíu güei. Alviértese la perda de la -g- y, tamién, l’asitiamientu d’una -y- antihiática. L’aceición 2ª ye nidia- mente frutu d’un usu figuráu (pe2: 364). Na documentación llatina del sur de Lleón conséñase un deriváu llatín del nome d’oficiu sagittarius: |
|
safar 📖: safar🏗️: NO ✍️: NO |
<zafar [Ay].///<ident class="della" level="1"></ident>//desafar [Md].>(TEST)
|
Cast. zafar [Ll] (pero non ‘adornar’) [Cg]. Evitar [Pr]. Salir bien d’un problema, riesgu, accidente [Xx]. Llibrar [Tb]: Za- fólu d’eso todu [Tb]. 2. Llibrar (l’apareyu, anzuelu) prendíu nel fondu’l mar [Xx]. //-se ‘dislocase un güesu’ [Tox]. ‘llibra- se, esquivar’ [Ac]. ‘escabullise’ [Lln. Pr]. ‘llibrase, evitar, es- capase (de daqué)’ [Lln. Cg. Xx. Ay. Tb. Sm. Md. Tox. Arm]: Zafórense toos [Ay]. ‘escapase’ [Qu]. ‘llibrase de daqué malo’ [Qu. Md]. ‘llibrase de facer dalguna cosa que se tenía como obligación ineludible’ [Md]. más vale derribar el árbol (...) que zafar con algo [Gran- gerías xviii: 714] Oyes, Antón, agarra la fesoria/y ve zafar aquella sangrade- ra, que según ruxe, llueve de nubladu/y podrá dise munchu abonu al pradu [BAúxa, PyT (Poesíes 229-232)]
|
|
||
saforíu, ida, ío 📖: saforíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="1"></ident>Como alma que lleva’l diablu (una persona) [Llg].
<ident class="della" level="1"></ident>Variante del ast. <i class="della">desaforíu,</i>(TEST)
|
ida, ío (cfr.), con perda de d-, como en desocupar → sacupar.
|
|||
safu, a, o 📖: safu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">zafo</i>(TEST)
|
[Cg]. Llibre, indemne, ilesu [AGO].
|
Cfr. safar. |
||
“sage” 📖: “sage”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Pallabra que se conoz como axetivu pela documentación me- dieval:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">por</i>(TEST)
|
ende los omes sages e entendidos seguiron 1128 [SPM/237]
|
Del galicismu de la llingua d’oïl sage ‘sabiu’, ‘prudente’, pa- llabra d’aniciu llatín (dcech s.v. saber; pe4: 388). |
||
“sagración” 📖: “sagración”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu que conocemos pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">deuemos</i>(TEST)
|
y meter & por rrazon de la sagracion otrosi por que 1279 [DCO-V/120]
|
Pallabra tresmitida pela terminoloxía eclesial qu’emplega especialmente’l compuestu consecro (→ consacro rew) y consecrātio (em s.v. sacer) nel aniciu de los usuales términos eclesiásticos de tradición cristiana consagrar y consagra- ción (pe5). |
||
“sagrar” 📖: “sagrar”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">uino</i>(TEST)
|
pro ipsa eclesia sagrare 1065(or.) [ACL/358]
|
|
Del llat. sacrāre ‘facer sagráu’ (old), con continuadores ro- mánicos (rew) y asitiáu tamién nel cast. a. sagrar (deeh) y nel compuestu consagrar, dambos más emplegaos nel ámbitu de la terminoloxía relixosa. |
|
sagrariu, el 📖: sagrariu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cubículu onde guarden el copón coles hosties consagraes na ilesia [Xral].
|
Del llat. sacrārium ‘sitiu onde se guarden les coses sagraes’ (em s.v. sacer), per vía semiculta. |
||
sagráu, ada, ao 📖: sagráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+sagréu [Ay].>(TEST)
|
Cast. sagrado [Xral]. 2. Que nun pue tocase (dalgo), impor- tante [PSil]. //{Lo} sagrao “iglesia, cementerio, imagen. Per- sona sagrada” [Ay].
|
|
Del llat. sacrātus, -a, -um ‘santu’, ‘sagráu’ (old), participiu débil del verbu llat. sacrare (cfr. sagrar), con posibilidá de nominalización (§b). |
|
sagrial, {el} 📖: sagrial🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
(TEST)
|
Tierra malo y con abondes piedres que dacuando saca a la superficie la reya del aráu, cuando afonda en suelu más de la cuenta [Vc (Cruce)].
|
** |
||
sagru, a, o* 📖: sagru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Términu conocíu pela documentación medieval del dominiu con posibilidá d’emplegu nominalizáu:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i>(TEST)
|
sacra conmunione maneat extraneus 803(or.) [DCO]
|
|
Del llat. sacer, -cra, -crum ‘sagráu’ (old), con nicios hispá- nicos (deeh) onde se pervé, como en toa esta familia de pa- llabres, sonorización de -c- (§b) xunto al influxu cultizante ensin sonorizar (§a). Tamién ye cierto que sagru, a, o (pe5) pue entendese como continuador del participiu fuerte de sa- grar (cfr.). Pero qu’hebo dase ente nós l’asitiamientu del llat. sacer amuésalo la toponimia cuando conseña nomes de llugar del tipu Muxagre y Muxegre < mons sacer ‘monte sagru’; a la so vera’l continuador del acusativu Monsagru (ta 752). |
|
sáh.aru, a, o 📖: sáh.aru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sáh.aro/a/o [Llg].>(TEST)
|
Descaráu [Vv]. Permalu [Llg].
|
Ye posible que sáh.aru sía voz paralela al port. sáfaro ‘xabaz, remotu’, pariente del cat. safaròs ‘suciu’, y del port. safaren- ho, cast. zahareño ‘xabaz, bravu’, términos que se remonten al árabe şaxrī ‘de piedra’ (da s.v. sáfaro) suponiendo que nada tengan que ver con una posible adautación moderna de ‘ha- bitante del Sáhara’ o ‘habitante del ermu’. En tou casu da la impresión de que l’asitiamientu del posible arabismu n’ast. ye rellativamente modernu al allugase nuna fastera ensin as- piración de f- (adla 62). Cosa duldosa ye si habrá averase etimolóxicamente al ast. sáh.aru la tamién voz asturiana aza- h.uaráu (cfr.). |
||
sáh.aru, el 📖: sáh.aru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Persona de mal calter, salvaxe [Llg].
|
Nominalización del masculín de sáh.aru, a, o (cfr.); cfr. sa- riana. |
||
saín, el 📖: saín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Grasa de pexe qu’echaben a los candiles [Cb. Cp. Ac. Pr. Min]. Grasa de ballena [GP. CAmieva] colo que facíen un aceite p’allumar candiles o pa la comida [Lln]. Aceite de sardina o ballena p’amechar los candiles [R]. Aceite de pexe p’allumar [Cg]. Aceite malo, grasa [Ay]. Petroleu de los can- diles [Cb. Cp]. Dalgo qu’arde bien [Lln]: <i class="della">Arde como el saín </i>[Lln]. 2. Suciedá, sudor que fluye peles manes como al catar [Ay]. //<i class="della">Sudar</i>(TEST)
|
saín ‘vencer munches torgues’ [Cg. Pr]. la grasa {de la ballena} que llamamos saín con que se alumbra la gente de esta tierra [Carvallo 1695: 10] un pez tan monstruoso en este mar de Asturias (…) y lo más es de grasa, que llaman saín, con que se alumbra la gente común de esta tierra [Carvallo 1695: 48]
|
|
del llat. sagīna, -ae ‘grasa’, ‘gordura’, ensin dulda del doblete *sagīnum d’u parten les llingües románi- ques (em; rew s.v. sagīna y *saginum; deeh s.v. sagina; dcech s.v. saín), con un resultáu regular dafechu (dgla 196). De la mesma familia paez el llat. saginare (em) responsable de *asainar que güei conocemos gracies al so participiu asai- náu, ada, ao (cfr.) y que sobro elli tamién se fexo un verbu compuestu desainar (cfr.), posiblemente ‘quitar o perder la grasa’ → ‘perder puxu’, del que somos sabedores gracies a la documentación. |
|
sal, el/la 📖: sal🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<el sal [Rs. Cñ. Ac. Ll. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. Gr. Pr. Tox. Oc. /Mánt/. Arm. Llomb]. /////la sal [Lln. Pa. Bi. Llv. Sb. JH]. /////el/la sal [Pr].>(TEST)
|
Cast. sal [Lln. Pa. Cñ. Ac. Bi. Llv. Sb. Ll. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. Gr. Pr. Tox. Oc. /Mánt/. Llomb. Arm].
|
|
tivu saliegu, a, o (cfr.), l’aumentativu nominalizáu salón 2 (cfr.); tamién el verbu salar (cfr.) darréu que nun se conseña un llat. *salāre sustitutu del etimolóxicu sallĕre o salĕre (em) o sallire (abf). Un compuestu de salar ye ast. desalar (cfr.) y en rellación etimolóxica desaladura (cfr.). A la vera tamién tenemos otru compuestu ensalar (cfr.) col deverbal ensalada (cfr.) y otros términos rellacionaos como ensaladura (cfr.). En rellación al ast. salar han xustificase los derivaos saladera (cfr.), saladeru (cfr.), saladoriu (cfr.), saladura (cfr.). Pero al llau de la formación verbal salar hebo llograse otru verbu en
-idiare, esto ye, *saleyar > salear > saliar (cfr.) daqué destre- maos semánticamente, con un deverbal saléu (cfr.) → saleín (cfr.), y salea (cfr.) → saleador (cfr.). |
|
sala, la 📖: sala🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sala principal de la casa [Lln. Ay]. Cuartu grande del primer pisu de les cases antigües onde les muyeres se sentaben a co- ser [Ac]. Cuartu grande base de la casa antigua [Ca]. Pieza de la vivienda que val de dormitoriu, comedor de los díes de fiesta [Tb. Sm. Pr. Mar]. Cuartu grande del pisu d’arriba de la casa u se facíen les esfoyaces [/Mánt/]. 2. Sala grande (pa baillar, ver una película) [Tb].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
|
illa sala et per riuulo de Torolias 921 (s. xii) [DCO-I/91]
|
|
cfr.). |
|
salabear 📖: salabear🏗️: NO ✍️: NO |
<salabiar [DA].>(TEST)
|
Cast. desalabear [Cg].
|
Aplicar la escuadra a la madera o pie- dra que se llabra pa ver si ta bien nivelao [LV. DA]. D’una amestadura ente’l continuador del prefixu separativu dis- y el verbu ast. alabiar (cfr.) cola perda de los dos prime- ros fonemes *desalabear → salabear → salabiar, como en desocupar → sacupar. Un deverbal vémoslu nel ast. salabéu (cfr.). |
||
salabéu, el 📖: salabéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Operación de <i class="della">salabear</i>(TEST)
|
[LV. R]. Deverbal de salabear.
|
|||
salación, la 📖: salación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<desalación [y Lln. y Ay].
Cast. <i class="della">exhalación</i>, gran velocidá [Ac. Ay]. 2. Descarga lléctri- ca, chispa que cai na tierra [Lln. VCid]. 3. Ruina, perdición [Pr]. Mala suerte [Ca]. Contratiempu, desgracia [Ca]: <i class="della">¡Qué</i>(TEST)
|
salación tengo yo hoi! [Ca].
|
//Como una salación ‘a toa priesa y ensin ruíu’ [Ac. Tb]. ‘intempestivamente’ [Pr]. Posible adautación al ast. del cultismu cast. exhalación → salación, cola variante desalación, entendío cola mesma al- ternancia qu’hebo dase en *desalabear → salabear (cfr.), desocupar → sacupar, etc. |
||
saladera, la 📖: saladera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Masera ensin pates pa escaldar y salar el gochu [Ac].
|
Cfr. sal. |
||
saladeru, el 📖: saladeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<saladeiru [Md. Vd].>(TEST)
|
Cacíu pa salar el gochu [Lln. Vd]. 2. Sitiu onde salen la ma- tanza [Md]. Cfr. sal.
|
|||
saladoriu, el 📖: saladoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sitiu onde salen la matanza [Md (= saladeiru)].
|
Cfr. sal. |
||
saladura, la 📖: saladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<salaúra [Ay].>(TEST)
|
Aición y efeutu de salar [Ay. Tb]. Cfr. sal.
|
|||
salagateru, a, o* 📖: salagateru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<salagatera [Lln].>(TEST)
|
Mal iguao (la comida) [Lln].
|
Cfr. salgar. |
||
salamanca, la 📖: salamanca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<salamántiga [Cabreira].>(TEST)
|
Cast. salamandra, sacavera [Tor. Cabreira §69].
|
Pallabra aniciada nel llat. salamandra, -ae ‘sacavera’, prés- tamu d’aniciu griegu (em) con llargu espardimientu románicu (rew) anque con abonda destremación fónica na segunda par- te del términu. L’influxu del nome de la ciudá de Salaman- ca (dcech s.v. salamandra), ciudá inxerta nel vieyu territoriu del reinu asturiano-lleonés, hebo favorecer que se corrixera’l sufixu xeneralizándose una variante culta en -antica, sala- mántica (Senabria), semiculta salamántiga (La Cabreira) y salmántiga (port.), o de compromisu y daqué evolucionada, salamanca, etc. Dende equí féxose un deriváu en -ĭssa gracies al curtiamente conseñáu salamanquesa (cfr.), col mesmu su- fixu qu’alvertimos nel ast. llagartesa (cfr.) y nos documentaos nomes d’oficiu abbatissa, diaconissa, etc. |
||
salamanquesa, la 📖: salamanquesa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Sacavera [Tb].
|
Cfr. salamanca. |
||
salamanquín, ina, ino 📖: salamanquín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
De Salamanca [Sb. Tb].
Formación ax. fecha dende’l nome de la ciudá de salaman- ca, con posibilidá de nominalización (cfr. <i class="della">salamanquina</i>). De toes maneres la documentación medieval de Lleón ufre un niciu claru d’una formación en -nt- d’influxu cultizante:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Gunzaluo</i>(TEST)
|
Salamantino episcopo 1197(or.) [ACL/85]
|
|
||
salamanquina, la 📖: salamanquina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Achillea</i>(TEST)
|
millefolium [Ca (llaa 28)]. Yerba melecinable de la familia de les valerianácees [Ca].
|
Cfr. salamanquín, ina, ino. |
||
salamantada, la* 📖: salamantada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<salamantá [Ca].>(TEST)
|
Bayura de frutes o coses útiles trayíes nun sacu, cestu o zu- rrón [Ca].
|
Quiciabes d’una adautación del ast. sementada, participiu del verbu sementar (cfr.) con encruz cola familia de sal. |
||
salamordiar 📖: salamordiar🏗️: NO ✍️: NO |
Tostar o asar namái a medies sol fueu o brases una cosa co- mestible qu’entá nun ta en sazón del too [Ca].
Quiciabes d’un encruz de <i class="della">salar</i>(TEST)
|
y *mordiar (cfr. morder).
|
|||
salar 📖: salar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">salar</i>(TEST)
|
[Pa. Ac. Pr]. Echar sal [Tb. Sm. PSil] a la comi- da [Qu]: Salábalu pula mañana ya los l.lacones nun salaban porque faía calor [Tb]. 2. Poner en sal los alimentos, les pie- les, pa conservalos o curtilos [Ay]. Meter en sal la carne del gochu [Ay], na duerna o duernu [Lln. Pa. Cp. Tb. PSil. Pr. Oc]: Echaban la carne a salar [Lln]: Taban salando’l gochu nel hurru [Tb]: El gochu salóu n’hurru [Tb]. Salar el gochu [Ac]. 3. Coyer sabor a sal [Tb]: La comida salóu muchu [Tb]. 4. Dar sal a dellos animales [ALl (Folk). Qu. Tb]: Foi salar las vacas a la braña [Tb]. Cfr. sal.
|
|||
salar, el* 📖: salar🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘saleru’, ‘vasía del sal’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">servicio</i>(TEST)
|
de mensa cum suo frixorio et infertoria trulione sa- lare cocleares 959 (s. xv) [MSAH-I/210]
|
|
||
salariu, el 📖: salariu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Estipendiu que paga l’asalariáu [Cg]. {Pescanciamos qu’ha entendese como *‘estipendiu que se paga al asalariáu’}
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">cum</i>(TEST)
|
suo salario et missorium argentum 1073 (s. xii) [ACL/444]
|
|
||
saláu, ada, ao 📖: saláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Con enforma sal [Xral]. 2. Atrayente físicamente [Pr]. 3. Sim- páticu [Pr]. //<i class="della">Yerba salada </i>‘<i class="della">Rumex acetosa</i>, tipu de yerba’ [Tb (= fontana)].
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della">- <i class="della">locum</i>(TEST)
|
per nominatum el barral. sic de terminata. de iuso pela Sorte qui foe de Gutier saladu. de suso pela carera an- tigua. de fronte pela heredat de edradu ⌐ dela otra parte. per heredat de pele bolleru parte de baxo el salado e de la una frontera el baragaño 1509 (t.) [SP-IV/422]
|
Del pp. de salar (cfr.). Semánticamente pervése cómo de sa- láu ‘con sal’ pásase a un usu figuráu de ‘allegre’ (→ ‘simpá- ticu’). Sobro saláu féxose l’intensivu resaláu, ada, ao (cfr.). |
||
salazón, la 📖: salazón🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Industria del pescáu conservao en sal [Rs].
|
Posible préstamu del cast. salazón, pallabra que conseña per 1ª vez el drae en 1817 (dcech s.v. sal). |
||
salce, el 📖: salce🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<zalce [y Lln].>(TEST)
|
Salgueru [Pr]. Arbustu que naz espontaneu, llogra bona altura y ye de fueya de flores desnúes y abondoses, de color ente’l blanco y l’amariello [Lln]: Hai salce y salgar [Lln].
|
|
||
salcéu, el* 📖: salcéu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
salcéu, el<b class="della">*</b>(TEST)
|
Términu conocíu pela documentación toponímica:
|
|
del llat. salix, -icis ‘salce’ (em), esto ye, del neutru llat. salicētum ‘viesca de sauces’, términu de vieyu espardimientu románicu (rew) con nicios hispánicos (deeh), con caltenencia na documentación y toponimia asturiana (ghla 200; ta 290). L’exemplu primeru documentáu en -eta (> -eda > -ea) podría representar una vieyu neutru plural en -a (pe3: 286). |
|
salchicha, la 📖: salchicha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Tipu d’embutíu de carne [Tb].
|
Del mesmu aniciu que’l cast. salchicha, posible italianismu orixináu nel llat. salsīcia (farta) ‘embutíos salaos’ (em s.v. sal salis; dcech s.v. salchicha) ** |
||
salcochar 📖: salcochar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cocer los alimentos namái con agua y sal [Cl. Pa]. {Cocer llixeramente les morcielles dende que se faen [/Mánt/]}. Cfr. salcochu.
|
|||
salcocháu, ada, ao 📖: salcocháu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<salcocháu [Lln].>(TEST)
|
Mal cocinao (la comida) [Lln].
|
Pp. de salcochar. |
||
salcochu, el 📖: salcochu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Comida mal cocío [Lln].
A lo meyor d’una amestadura del prefixu <i class="della">sēmi</i>(TEST)
|
‘mediu’ (old) y coctus ‘cocíu’, esto ye, sēmicŏctus ‘semicocíu’, que Meyer- Lübke y García de Diego almiten nel aniciu
|
del cast. san- cocho (rew, deeh), llueu nominalizáu, daqué asemeyao a lo que vemos en bĭscŏctum (rew) > ast. bizcuechu o biscochu d’u se fadría’l verbu bazcochar (cfr. bacochar). De semicoc- tus féxose’l verbu *semicoctāre ‘cocer a medies’ (o dende *sine coctare) siguió ast. *sancochar → salcochar (cfr.) [en sen contrariu l’intercambiu al de saltus noualis → *saldo- val → Sandoval (Lleón)], qu’ufre formaciones asemeyaes n’ast. amalcochar (cfr.) y nel citáu bacochar (cfr.). Al nuesu entender nun fadría falta partir d’una amestanza del prefixu sub- cola familia de coctus ‘cocíu’ como proponen Coromi- nas-Pascual (dcech s.v. cocer) darréu que, dacuando, vemos intercambios de sal- y san- n’exemplos como salgüeñu y san- güeñu, etc. La presencia de sal- y san- pue debese al influxu exercíu polos correspondientes apellativos y, mesmamente, pudo favorecer la definición dada por dellos falantes pa quien salcochar (cfr.) de ‘cocer llixeramente’ pudo pasar a ‘cocer namái con agua y sal’. |
||
salcoriu, el* 📖: salcoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<salcoiru [Vd].>(TEST)
|
Espluma perbatío pol mar, cremoso, qu’apaez llueu d’una re- montada o maretón [Vd].
|
** |
||
saldiguera, la 📖: saldiguera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Planta de la qu’empleguen la raíz cocida p’abrir les ganes de comer [Tb]. Planta utilizada como purgante [PSil].
Cfr. <i class="della">salgar</i>(TEST)
|
2.
|
|||
salea, la 📖: salea🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Paséu en lancha a la vera la costa [Lln], en plan festivu [CA- mieva]. 2. Cantares de los que van pel mar [FCoronas (<i class="della">apud </i>cghla 222)].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">con</i>(TEST)
|
sos ramos y jogueras so salea y sos cantares 1885 [PELÁEZ(NB)/315] Cfr. sal.
|
|||
saleador, ora 📖: saleador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">saleador,</b>(TEST)
|
ora Que salea [JH].
|
Cfr. sal. |
||
saleín, el 📖: saleín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Paséu pel mar nuna lancha pequeña [Llu].
|
Dim. de saléu. |
||
salendar 📖: salendar🏗️: NO ✍️: NO |
<asaliendar [Cg]. saliendar [Cg]. /////exalendar [AGO]. en- salendar [Sb. y Ay. JH]. selendar [Ca].>(TEST)
|
Respirar, esneldar [Cg. Ca. Ay. AGO. OLLA. R]: Nun asa- lienda [Ll (namái en frases negatives)]. Alentar, respirar, echar l’aliendu [JH]. Tomar aliendu [Cb. Cp. Ac]. Respirar, goler [Sb (= alendar)]. 2. Descansar [Ay (= desalendar)]. Elli solu sabe dar/carena a todu l’imperiu/sin dexalu en- salendar [JyT 117]
|
|
||
salera, la 📖: salera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
salerosu, a, o 📖: salerosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+salerusu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
saleru, el 1 📖: saleru🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><salero [Cñ. Ay]. saleiru [Tb. Pzu. PSil. Tox. Vg]. +saliru [Ay. Ll].>(TEST)
|
Cast. salero [Ll. Ay Pzu. PSil]. Cacíu de madera pa guardar sal [Ay] na cocina [Lln]. Cacíu del sal [Tb. Sm. Tox] y del pimientu [Vg]. 2. Donaire, gracia [Tb. Tox]. {3. (Doc.). Tra- bayador en rellación al sal}. //Dar el culo pa un saleru ‘ser complaciente’ [LC].
|
|
||
saleru, el 2 📖: saleru🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Salida del agua que mueve’l rodenu del molín [Cñ]. Formación sol verbu <i class="della">salīre </i>‘saltar’ (em) qu’acaba asitiándose semánticamente nel llugar que correspondía a <i class="della">exire</i>(TEST)
|
‘salir’.
|
Ye posible que saleru tenga que s’entender dende una forma previa *salideru (pe2: 366) llograda dende’l participiu salidu antecesor del actual salíu → salibu (cfr.) con consonante an- tihiática (ghla §4.2.7). |
||
saléu, el 📖: saléu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Actu de salease [JH]. Paséu en lancha [Cobas (Bellezas)].
|
2. Movimientu del mar [Vd]. Cfr. saliar. |
||
salga, la 📖: salga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Nueche de San Xuan [Bab]. 2. Fiesta que se fai la nueche de San Pedro con una gran foguera en cada <i class="della">braña</i>(TEST)
|
(y al día siguiente en La Cuérguila) [PSil]: La salga de más rumbu foi la de La Fontel.lada [PSil].
|
Quiciabes del imp. de salir con qu’entama la lletra de la can- ción que convida al baille (cfr. salir). |
||
salgada, la 📖: salgada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Planta rastrera que se cría nes tierres semaes [Cv]. Yerba per- xudicial que crez ente la cebera [Oc].
Cfr. <i class="della">salgar</i>(TEST)
|
1.
|
|||
salgaderu, el 📖: salgaderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">saladero</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. salgar 1. |
||
salgador, ora 📖: salgador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">salgador,</b>(TEST)
|
ora Que sala [JH].
|
Cfr. salgar 1. |
||
salgadura, la 📖: salgadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
</b>(TEST)
|
Saladura [JH].
|
Cfr. salgar 1. |
||
salgar 1 📖: salgar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Salar la carne de la matanza [Arm].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Michael</i>(TEST)
|
Salgado 1177(or.) [SPE-I/315] Micael Salgado 1199(or.) [SPE-I/379] Micaelle Salgato 1201(or.) [SPE-I/384]
|
|
Del llat. *salĭcāre ‘salar’, iterativu de *salāre ‘echar sal’ for- máu sol llat. sāl, sălis ‘sal’ sustituyendo a sallěre y sal(l)īre ‘salar’, siguió ast. salgar talmente como almite Meyer-Lübke pa xustificar el cast., port., salgar ‘salar’ (rew 7528; delp) y el cat. a. salgar (dcech s.v. sal) d’u ha partise pa esplicar ast. sal- gaderu ‘saladeru’ (cfr.), salgador, ora ‘que sala’ (cfr.), salga- dura ‘saladura’ (cfr.), toos tres conseñaos por Junquera Huer- go (pe2: 366). Corominas-Pascual, con bon criteriu, ufren ente |
|
salgar, la 2 📖: salgar🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<la salgar [Cg]. selgar [Pa]. xelgar [Pa].>(TEST)
|
Salgueru [LV. Lln. Rs. On (i). Cestería. DA. R]. Salgueru blancu [Pa. Cg]. Arbustu de vares llargues y fines emplegaes pa facer cestos [Cb (= salgueru)]. ///Salivera, salivar/sali, chifla, de salgar/con salú y sin quebrantar;/nunca volverás a entrar [ALl (Folk)].
|
|
cfr.). El supuestu |
|
salgarón, el 📖: salgarón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. salguerón.
|
|||
salgáu, el 📖: salgáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cestu fechu de vares de salguera [JH]. Cfr. <i class="della">salgar 2.</i>(TEST)
|
||||
salgüeñu, el 📖: salgüeñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. salguñu.
|
|||
salguera, la 📖: salguera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<salgueira [Pzu. Tor. SCiprián]. /////xalgueira [SCiprián]. xal- guera [Cl]. /////selguera [Co].>(TEST)
|
‘Salix alba’, ‘Salix fragilis’ [Mo (llaa 28]. ‘Salix atrocinera’ [Llg (llaa 28)]. ‘Salix acuminata’ [Tb (= brimba = blimba)]. ‘Salix alba’ [Flora Ast]. Planta del xéneru Salix [Lr]. Dalgún tipu de sauce [Cl. Co. Cb. Ac. Sb. Ay. Sm. Oc. Tor]. Blima [SCiprián]. Blimera pequeña [Ca]. Tipu d’árbol [R]. 2. Caña del salgueru [Ri]. 3. Xiblata fecha del salgueru [Pzu]. 4. ‘Cet- tia cetti’ [Llg (llaa 27)].
|
|
Cfr. salgar 2. |
|
salgueral, el 📖: salgueral🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<salgueiral [Sm. PSil. Oc. Tor]. salgueirar [Ni (Oc)].>(TEST)
|
Llugar de salgueros [Sb. Ay. Sm. PSil. Oc. Tor] o sauces [Vg]. Cfr. salgar 2.
|
|||
salguerón, el 📖: salguerón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<selguerón [Lln]. /////celguerón [Lln].>(TEST)
|
Aum. de salgueru. 2. Salgueru o salgar (sic) con vares em- plegaes pa facer cestos, flautes [Lln]. Salgueru montés [Lln]. Aumentativu de salgar o salgueru (cfr.).
|
|||
salgueru, el 📖: salgueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<salguero [Os. Ay]. +salguiru [Cp. Llg. Ay. Ll. Ri]. salgueiru [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (M. MG. Fuchasqueiru). An. Cd. Pr. Vd. Tox. Oc. Vg]. salgueiru/salguera [Cn]. //salgueiro [Eo. Mánt].>(TEST)
|
‘Salix atrocinera’, [Mo (llaa 28). Ce (llaa 27). Tox]. ‘Salix babilonica’ [Cd]. ‘Salix fragilis’ [PSil. Oc]. ‘Salix caprea’ [Tox]. Arbustu o árbol del xéneru Salix [Lr. [Ri]. Tb. Cn (Fu- chasqueiru; F)]. Tipu de salgueru o salguera [Os. Cb. Cp. Llg. Ca. Sb. Ay. Ll. Sm. Bab. Pzu. As. Cn. An. Pr. Cd. /Eo. Mánt/. Vg. JH]: Cortóu unas blimas del salgueiru pa facer un manie- gu [Cn]. ///A mediaos de febreru l’abeya al salgueru y la ove- ya al regueru [LC]. Si quieres buena vara/córtala de salgue- ro./Si quieres buena moza/échai el güeyu primero [Esfoyaza].
|
|
||
salguín, ina, ino 📖: salguín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">salguín, ina,</b>(TEST)
|
ino Cast. salino [JH].
|
Cfr. salgar 1. |
||
salguina, la 📖: salguina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">salguina,</b>(TEST)
|
la Cast. salina [JH].
|
Cfr. salgar 1. |
||
salguineru, el 📖: salguineru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">salguineru,</b>(TEST)
|
el Cast. salinero [JH].
|
Cfr. salgar 1. |
||
salguña, la 📖: salguña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
salguñu, el 📖: salguñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><salgüeñu [Vil, As (Cruce). salguño [Vc (Cruce)]. Cast. <i class="della">sangüeño</i>, corneyu [Vil, As, Vc (Cruce)].
<ident class="della" level="1"></ident>De la nominalización del masc. d’una variante del llat. <i class="della">sangui-</i>(TEST)
|
neus, -a, -um ‘de sangre’, ‘que sangra’ (em s.v. sanguis), qui- ciabes *sangōneus, con un tratamientu afayadizu pa xustificar ast. sangüeñu (cfr.) almitiendo’l tracamundiu sal- y san- que vemos n’otros signos del dominiu y les variantes tóniques dip- tongaes secundariamente y l’embebimientu de la palatal de [wi] na nasal siguiente (ghla §3.1.3.1). Del llat. sanguineus, -a,
|
|
||
saliar 📖: saliar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><salear [Lln. Llu. Vd. /Eo/. JH].>(TEST)
|
|
|||
salibar, la 📖: salibar🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
salibera, la 📖: salibera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Piedra del molín que tien el <i class="della">salibu</i>(TEST)
|
[Cb (= piedra salibera)].
|
Cfr. salir. |
||
salibu, el 📖: salibu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<salíu [Lln. y Pa (molín). Cp. Sb. Ll. Sm]. /////salidu [Lln]. salido [Os].>(TEST)
|
Furacu de la piedra salibar [Llib].
|
Furacu d’entrada del agua nel molín [Os. Cb]. Furacu per onde sal l’agua del tubu que comunica col rodete del molín [Lln]. Furacu de la parte in- ferior del cubu del molín per onde cai l’agua sol rodenu [Pa (molín). Sm]. Furacu nel tacu que se mete ente les dos piedres en que termina’l cubu del molín [Cp. Ll]. Furacu de la presa del molín [Lln. Ac]. 2. Furacu per onde sal la molienda al brandal [Sb]. 3. Pieza de madera con tres o cuatro furacos que se clava na parte inferior del cubu del molín pa que l’agua sal- ga con puxu y faiga mover el rodenu [Cg]. Palu como d’una vara con que se tapa’l güeyu del cubu del molín per onde sal l’agua pa da-y namás que lo que-y fai falta al rodete pa qu’ande cola fuerza que se quiera [JH]. Cfr. salir & saleru 2. |
||
salida, la 📖: salida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<salía [Lln. Sr. Sb. Ay. Tb. JH].>(TEST)
|
Cast. salida [Xral]. 2. Subida, cuesta [Sb]. 3. Ocurrencia [Sr. Ay. Tb]: Tien unes salíes que meten mieu [Sr]. //Dar salida a un tiru ‘dar la posición afayadiza pa que’l barrenu obre atopando la menor resistencia’ [Min]. //Salida’l sol ‘sol naciente’ [Mar].
|
|
cfr.), lo mesmo que salíu (cfr.) yelo del correspondiente masculín (cfr. salíu, ida, ío). |
|
salidura, la* 📖: salidura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<salïura [Llg. Mi].>(TEST)
|
Salida [Mi].
|
2. Situación d’excitación sexual [Llg. Mi]. Cfr. salir. |
||
saliegu, a, o* 📖: saliegu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<saliega [Ay].>(TEST)
|
Peraficionada a la sal [Ay].
|
Cfr. sal. |
||
saliente 📖: saliente🏗️: NO ✍️: NO |
Que sobresal de los demás (nos estudios, na estatura) [Llg].
2.{(Doc.). Saliendo}.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">saliente</i><i class="della">(TEST)
|
de la misa a la collaçion de Santa Maria 1295(or.) [MCar-II/234]
|
|
cfr. salir), parale- lu al documentáu y sinónimu exiente: un orto que nos avemos exiente la villa de Oviedo 1270(or.) [SP-I/232]. El participiu pue nominalizase (cfr. saliente, el). |
|
saliente, el 📖: saliente🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Llevante [Ac. Ay. VCid]. Este [Lln]: <i class="della">Hai</i>(TEST)
|
aire del saliente [Lln].
|
2. Salida del sol [Lln]: A ver el saliente del sol [Lln]. ///El bermeyón al saliente que de poniente non [LC]. Cfr. saliente. |
||
salieru, a, o* 📖: salieru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<salïeiru/era [Oc]. salïeiru [Cv].>(TEST)
|
Amigu de salir (de paséu, de visita) [Cv]. Aficionáu a salir de casa pa divertise [Oc].
|
Cfr. salir. |
||
salimientu, el 📖: salimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">salir</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. salir. |
||
salina, la 📖: salina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Agua salao que suelta la carne llueu de ponelo en sal [Sm]. {2. (Doc.). Sitiu onde s’esplota’l sal}.
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">in</i>(TEST)
|
territorio Transmera in uilla que dicitur Mengos unum puteum in salinis 857 (s. xii) [DCO-I/24]
|
|
del llat. -inus, -a, -um llueu con nominalización del femenín. Del llat. salīnae, arum ‘salines’ (old) siguió’l pl. salines (o salinas) como faen ver los continuadores toponímicos (ta 619) y la documentación. Gracies a un abondativu en -ōsus vive güei nel ast. salinosu (cfr.). La referencia histórica al lla- boréu del sal conséñase tamién nel continuador del llat. sali- narius (em s.v. sal, salis; rew): del llat. -ārius: |
|
salinosu, a, o* 📖: salinosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+salinusu [Ay].>(TEST)
|
Con munchu sal (un sitiu) [Ay].
|
Cfr. salina. |
||
salir 📖: salir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><asalir [JH].>(TEST)
|
Cast. salir [Xral]. 2. Divertise, dir a entretenese [Sr]: A ver si sales, muyer [Sr]. 3. Trabayar en contratos puntuales [Tb]: Sí, sal mucho colos arbañiles [Tb]. 4. Ponese tuexa o en celu (la vaca) [Qu. Tb] (la fema) [Tox]: La magüeta nun salíu [Tb]. Tar en celu [Pr]. 5. Amosar un caráuter, una forma de ser [Tb. PSil]: Salíunos espabiláu’l rapaz [PSil]. 6. Resultar [Tb. PSil]: Nun nos sal una bien [Tb]: Esa nun saldrá mal [Tb].
|
tierra ... que sal con dos mangas contra Marne 1309(or.) [ACL-IX/143]
|
Del llat. salīre ‘saltar’, ‘brincar’ (em), panrománicu (rew) ya hispánicu (deeh) especificáu como ‘salir’ especialmente nes dos grandes estayes llaterales romániques (Rohlfs 1979: 175) anque un testu como’l Fueru d’Avilés pue ufrir el significáu de ‘asaltar’ asociáu a la variante asalir (cfr.). El participiu débil salíu, ida, ío (cfr.) pudo nominalizar lo mesmo’l masculín que’l femenín; resultáu d’ello ye la caltenencia güei del femenín sa- lida (cfr.) → salidura (cfr.), y la conseñación medieval non sólo del femenín sinón del masculín “salido” (cfr. salíu), quiciabes ésti con una referencia a una realidá más pequeña que’l feme- nín salida, dambos en competencia hestórica col participiu de exir (cfr.). Pero nel femenín salida ‘en celu (la fema)’ alviértese la vieya referencia a ‘saltar’, ‘brincar’ darréu que la vaca tuera o tuexa o salida brinca o salta sobro les otres p’amosar el celu. L’ast. salíu ye responsable de que dellos falantes xeneralizaren una consonante antihiática, nesti casu -b-, d’u sigue ast. salibu (cfr.) que fai referencia a una salida del agua nel molín. Sobro ast. salibu féxose un axetivu en -aris, salibar (cfr.) y en -aria, salibera (cfr.), términos que puen nominalizase. En rellación con salir tán tamien l’ax. salieru (cfr.), el nome salimientu (cfr.). N’ast. tamién se fexo un nome motiváu pol presente de suxuntivu de salir, salga (cfr.), quiciabes debío a la repetición de la lletra qu’acompangaba al cantu invitando a la danza: sal- ga (fulanu o fulana) a bail.lar, etc. |
|
salitra, la 📖: salitra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">salitra,</b>(TEST)
|
la Salmoria [Pz (Oc)].
|
Cfr. salitre. |
||
salitrada, la* 📖: salitrada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<salitraa [Sb].>(TEST)
|
Comida con munchu sal [Sb]: Eses salitraes no es soporto [Sb].
|
Cfr. salitre. |
||
salitre, el 📖: salitre🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">salitre </i>[Ac]. 2. Sal que queda na carne del gochu llueu de salalo [Cd]. 3. Zusmiu o humedá de les plantes de los gar- banzos [VCid]. 4. Vetes d’espatu calizu perdures [Min].
Del cat. <i class="della">salnitre</i>(TEST)
|
amestanza de sale y nitrum (dcech s.v. sal). N’ast. foi posible una intentu percarauterizador del femenín,
|
d’ehí salitre → salitra (cfr.) d’u se fexo l’abondativu en -ata, salitrada (cfr.). Tamién se conseña un abondativu en -ōsus, ast. salitrosu (cfr.). |
||
salitrosu, a, o 📖: salitrosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+salitrusu [Ay].>(TEST)
|
Cast. salitroso [Ac. Ay]. Cfr. salitre.
|
|||
salíu, ida, ío 📖: salíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<salía [Lln. Cl]. salidu/a [PSil].>(TEST)
|
Que sal [Xral]. 2. En celu (un animal) [Ll] (la oveya, la vaca) [Ar], (la cabra, la vaca) [Sd], (la fema) [Lln. Sm. Tox. /Eo/], (la perra) [Ac], (la vaca) [Cl], (el perru) [PSil]. 3. Qu’homea, que se fai l’home precozmente [Pr]. Precoz (el mozu, la moza) [Cd (con sentíu espreciatible)]. 4. Mui crecíu o desa- rrolláu (neñu, animal pequeñu) [Ca]. Que sobresal [Ll]. //De munchu salíu ‘precoz físicamente’ [Pa]: Tenés un rapaz de munchu salíu [Pa].
|
|
cfr.), la salía (cfr.). |
|
salíu, el 📖: salíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Dichu o espresión ocurrente [Ca]. 2. {(Doc.). Salida}
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una casa ... con so </i><i class="della">salido</i><i class="della">(TEST)
|
de zaga commo so derecho ye 1253 [DCO-II/31]
|
tomar heredamjentos nen salidos del concello que foron da- dos 1274 [Ordenances/46]
|
Cfr. salíu, ida, ío. |
|
saliva, la 📖: saliva🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<salima [As].>(TEST)
|
Cast. saliva [Lln (/cuspita ‘saliva fuera de la boca’). As].
|
Del llat. salīua, -ae ‘saliva’ (em), con continuadores romá- nicos (rew) ya panhispánicos (deeh), posiblemente per vía popular (hle1: 102). La variante salima ufre un tracamundiu de llabiales. |
||
salivar 📖: salivar🏗️: NO ✍️: NO |
Sollinguar [Ay].
Del llat. saliuāre ‘salivar’ (em s.v. saliua; old) con resultaos hispánicos (deeh). Dende’l participiu débil (cfr. <i class="della">saliváu, ada, ao</i>) pudo siguir una nominalización (cfr. <i class="della">saliváu</i>) anque’l llat. yá conseña un neutru saliuatum (em s.v. saliua). Dende equí son posibles delles amestances, asina en -āceus (old), <i class="della">sali- </i><i class="della">vazu</i>(TEST)
|
(cfr.); en -one, salivón (cfr.). Col influxu del verbu alli- viar pudo llograse la espresión *sallivar necesaria p’almitir el compuestu desallivar (cfr.) asina como’l nome rellacionáu sallivación (cfr.), términos, en tou casu, curtios de creitu al tresmitilos namás que JH. Otru compuestu de salivar ye *en- salivar conocíu pel vieyu participiu ensaliváu (cfr.) y que po- dría tamién xustificase dende una
|
formación romance dende saliva (cfr.). Tamién compuestu ye *resalivar conocíu pel participiu resaliváu, ada, ao (cfr.). |
||
saliváu, ada, ao 📖: saliváu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<salivao [Llu]. +salivéu [Ay].>(TEST)
|
Descaráu, rabaneru [Llu]. Ensin pelos na llingua [Lln]: Xuana e mui salivada [Lln].
|
Pp. de salivar (cfr.). |
||
saliváu, el 📖: saliváu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Hablar</i>(TEST)
|
con saliváu ‘falar rabanero y ensin xacíu’ [Sb].
|
Cfr. salivar. |
||
salivazu, el 📖: salivazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+salivezu [Ay].>(TEST)
|
Cast. salivazo [Ay. Tb]. Cfr. salivar.
|
|||
saliveru, a, o* 📖: saliveru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+saliviru/salivera/{salivero} [Ay].>(TEST)
|
Que se mete en too [Ay].
|
|||
saliveru, el 📖: saliveru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Especie de xiblata [Cg (= chifla)].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">saliveru,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
salivón, ona 📖: salivón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">salivón,</b>(TEST)
|
ona Qu’echa saliva [JH].
|
Cfr. salivar. |
||
sallador, ora 📖: sallador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><sal.lador [Tb. Sm. An. Cv]. sallaora [Ca].>(TEST)
|
|
|||
sallador, el 📖: sallador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
salladora, la 📖: salladora🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sal.ladora [An. Cv. Vd].>(TEST)
|
|
|||
salladura, la 📖: salladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">sallar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. sallar. |
||
sallar 📖: sallar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><sal.lar [Ri. Qu. Tb. Sm. Pzu. Cn (F). An. Cv. Vd. Oc]. {Con posible yeísmu, sayar [Villah. Cl. Pr (Cv)]}.>(TEST)
|
Cast. escardar [Lln. Villah. Cl. Pa. Cp. Ac. Llg. Sb. Ri. Qu. Tb. Sm. Pzu Cn (F). An. Gr. Cd. Pr. Pr (Cv). Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/. Llomb. V1830. JH. R. OLLA. CAmieva]. Sachar [Cg]. Primera escarda que se fai (a les plantes de güerta, pa-
|
|
taques, maíz) [Ca]. Dar al maíz (o a otres plantes), poques selmanes llueu de nacer, una cava llixera aclarándolo y llim- piándolo de yerbes [LV. Pb. Lln. DA. R]. 2. Facer esbariar una cosa en sen lonxitudinal pa fuera de la nave [Barriuso: barcos del llat. -rc’l- nun sedría aguardable [] n’asturianu. Un verbu compuestu con re- ye ast. resa- llar (cfr.) col deverbal resallu (cfr.). En rellación con sallar tenemos sallareta (cfr.), salladura (cfr.), sallador (cfr.), sa- lladora (cfr.), tamién con usos axetivos (cfr. sallador, ora). La nuesa toponimia ufre exemplos del tipu Les Salloses (Sr) qu’entenderíamos nel mesmu sen anque partiendo del llat. sa- bulosa, acordies con esti testu: ut in sabulosa terra, quod ibi |
|
sallareta, la 📖: sallareta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
“Dícese de la cuadrilla de mujeres reunidas para sallar cuando lo dejan mal por andar de prisa” [Lln].
|
Cfr. sallar. |
||
salláu, ada, ao 📖: salláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<sallada [Llu]. sallá [Llu].>(TEST)
|
Preparada (una vara de la embarcación) [Llu].
|
Pp. de sallar, anque esta aceición como §2 de sallar plante- guen duldes de la so adscripción etimolóxica. |
||
sallón, ona 📖: sallón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
A puntu pa sallar (el maíz) [Cb (“El maíz que está grande, como para sallar”)].
Aum. de *<i class="della">sallu,</i>(TEST)
|
a, o, vieyu participiu fuerte de sallar (cfr.).
|
|||
sallu, el 📖: sallu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sal.lu [Sm. Pzu. An. Cv. Oc].>(TEST)
|
Aición y efeutu de sallar [Pa. Cg. Sm. Pr. Cv. Oc. JH]: Dis- te un bon sallu all maíz isti añu [JH]. Operación de sallar [LV. Lln. Cb. R. DA]. 2. Ferramienta, picu emplegáu pa sallar [An]. “Sacho”, garabatu [Pzu]. 3. Enfermedá de la fruta que fai que caiga del árbol enantes de llegar a sazón [Cv]. 4. Fruta que cai del árbol por una enfermedá que nun dexa que llegue a maurecer [Cv].
|
|
cfr.). Con rellación al ast. sachu (cfr.) ha alvertise lo mesmo que se dixo s.v. sallar pa sachar. |
|
salmerón, ona 📖: salmerón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
De Sama (emplegáu en La Felguera) [Llg].
|
Posible nomatu fechu sol topónimu sama, vieya capital del Conceyu de Llangréu. ** |
||
salmón, el 📖: salmón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Salmo</i>(TEST)
|
salar [ppac. L’Arena]. Cast. salmón [Lln]. ///La traí- na si no pesca regodones tampoco pesca salmones [gea s.v. Pravia].
|
|
del llat. salmo, -onis ‘salmón’, pallabra d’aniciu célticu (tlg 130) con continuadores na Romania centro-occidental (rew) y nes llingües d’Hispania (deeh; dcech s.v. salmón) pero d’adautación seronda al caltener [l] ensin vocalizar (pe3: 132). Dende salmón hebo facese’l verbu *asalmonar del que güei namái alita’l continuador del parti- cipiu asalmonáu, ada, ao (cfr.). |
|
salmonete, el 📖: salmonete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. saramollete.
|
|||
salmonetera, la 📖: salmonetera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Rede de los salmonetes [Lln].
|
Cfr. saramollete. |
||
salmoria, la 📖: salmoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<salmueira [Sm. Bab. Pzu. An. Cv. Vd. Oc. Vg]. salmueria [y Llg. Sb. y Ay. Ll]. salmuera [y Pa. PSil]. salmoira [Tox. /Eo. Mánt/. Mar].///<ident class="della" level="1"></ident>//samoria [Os]. muera [y Llu].>(TEST)
|
Cast. salmuera [LV. Lln. Os. Pa. Cb. Cp. Llu. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Sm. Bab. Pzu. PSil. An. Cd. Pr. Cv. /Mánt/. Vg. Mar. JH. DA. R]. Líquidu espeso persalao que queda na duerna llueu de salar la carne de gochu [Pa]. Salmuera del duernu de salar [Tox. Oc]. 2. Agua de mar [Cg. Cñ. Llu. /Eo/] qu’al secar dexa manches de salitre [Xx]. Agua persalao [Ac]. 3. Agua salao que gotea del gochu cuando se fai la matanza [Vd]. 4. Cosa persalada [Pr]. //Como salmoria ‘persaláu’ [Ac. Tb. Cd. Tox (salmoira)].
|
|
||
salmoriada, la 📖: salmoriada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">salmoriada,</b>(TEST)
|
la Salmoria [Lln].
|
Cfr. salmoria. |
||
salmoriar 1 📖: salmoriar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Meter en salmoria [Cb. Ay]. Salar [Mi]. //-<i class="della">se </i>‘cast. <i class="della">salmue- </i><i class="della">rarse</i>’ [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu fechu sol ast. <i class="della">salmoria</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
salmoriar 2 📖: salmoriar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Cantar salmos [Mi]. Cantar responsos [Cp]. 2. Exorcizar [JS].
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Nun</i>(TEST)
|
salmories más ‘nun reburdies más’ [Cp].
|
|
(cfr.)], préstamu d’aniciu griegu (em) al que yá fexemos refe- rencia (pe2: 367; cfr. ensalmar). |
|
salmu, el 📖: salmu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">salmo</i>.
Cfr. <i class="della">salmoriar</i>(TEST)
|
2.
|
|||
salneru, el* 📖: salneru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. salina.
|
|||
salón, el 1 📖: salón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
Sala grande [Ay. JH]. 2. Macizu de carbón que se dexa provi- sionalmente, dacuando, pela parte d’abaxo del tayu valiendo d’encontu a los fastiales (llueu arráncase, dempués de facer lo afayadizo col restu’l tayu, d’arriba abaxo y postiando) [Min]. Cfr. sala.
|
|||
salón, el 2 📖: salón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Caxón de madera pergrande onde cabe’l gochu enteru y onde lu salen llueu de coralu [Cd].
|
Cfr. sal. |
||
salpicatu, el* 📖: salpicatu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////salpicatos [Os].>(TEST)
|
Chiscadures [Os].
|
Formación en rellación colo que güei abulta un castellanismu salpicar con aniciu nel sal (dcech s.v. sal). Lo mesmo quicia- bes deba dicise del ast. salpicón (cfr.). |
||
salpicón, el 📖: salpicón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<salpitón [Lln].>(TEST)
|
Nuez machacao [Lln].
|
2. Pastia de nueces emplegao pa iguar el cocíu de mayuques y otros [Cg]. Fervíu de nueces y cas- tañes curaes [Lln]. Pastia fecho con dellos frutos secos con zucre o miel, que pue valir de rellenu en dellos dulces como nes llamaes teresitas de sartén [Lln]. //Salpicón de mariscu ‘platu fechu de mariscu frío y cortao a lo que se-y echa una salsa [Ac (i)]. nuezes que sirven para salpicones en ollas, cocer fabas, castañas, berzas, nabos y otras cossas ahorrando mucha aceite y manteca [Grangerías xviii: 605] Y también para todos en olla de viernes, salpicón [Gran- gerías xviii: 991] Cfr. salpicatu. |
||
salsa, la 📖: salsa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Agua del mar [Vd]. //<i class="della">Tener</i>(TEST)
|
salsa ‘tener gracia, allegría’ [Ac].
|
|
Cfr. salsu, a, o. |
|
salsamentar 📖: salsamentar🏗️: NO ✍️: NO |
Sazonar, guisar dalguna cosa [JH].
Posible castellanismu inxertu ente nós por JH. Lo mesmo <i class="della">sal- </i><i class="della">samentu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
salsamentu, el 📖: salsamentu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Condimentu, guisu, salsa [JH].
|
Cfr. salsamentar. |
||
“salsarapico” 📖: “salsarapico”🏗️: NO ✍️: SI |
///<i class="della">Mañana e domingo</i>/<i class="della">de </i><i class="della">salsarapico</i>/<i class="della">pico de gallo</i>/<i class="della">de gallo </i><i class="della">mortero</i>/<i class="della">pasó</i>(TEST)
|
por Uviedo/con un carru de cocos/y otru de mocos;/el primeru que hable/pápalos todos [Vigón (Folk)].
|
Formación espresiva en que se refier a la comida de domingu xugando cola idea de salsa y picar. Lo mesmo pasa a la so variante sansarapingu (cfr.). |
||
salsarina, la 📖: salsarina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Planta {ensin identificar} [Tb].
|
Cfr. salseru. |
||
salsera, la 📖: salsera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<salseira [Pzu].>(TEST)
|
Cast. salsera [Pzu].
|
2. Escudiella de barru prieto [JH]. 3. Pie- dra so la que s’enconta’l rodenu [Villavaler (Oc)]. Cfr. salseru. |
||
salserar* 📖: salserar*🏗️: SI ✍️: NO |
<salseirar [Vd].>(TEST)
|
Chiscar a ún l’agua del mar [Vd].
|
Cfr. salseru. |
||
salseru, el* 📖: salseru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<salseiru [Vd].>(TEST)
|
Humedá de mar [Vd]. 2. Chiscadura de les foles, vapor de la salsa o salea pulverizao d’un cachón [Vd]. {(Doc.). 3. Cacíu onde se guarda’l sal}.
|
|
cfr.), con un com- portamientu fónicu evolutivu asemeyáu al que vemos n’ast. salsu (cfr.); un dim. sedría salsarina (cfr.), con influxu de salsa (cfr.). Dende salseiru féxose’l verbu salseirar (cfr. salserar). |
|
salséu, el 📖: salséu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Movimientu del mar [Vd].
|
Cfr. salsu, a, o. |
||
salsu, a, o 📖: salsu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Saláu [JH].
Del llat. salsus, -a, -um ‘saláu’ (old), con continuadores ro- mánicos (rew) y en gall. <i class="della">salso</i>(TEST)
|
(deeh), port. salso (delp) xunto al asturianu. De la nominalización del femenín xustifícase l’ast. salsa (cfr.). Pero estes espresiones amuesen non un re- sultáu popular dafechu sinón un segundu estratu de llatini- zación, más serondu y conservador que’l primitivu pues nun ufre vocalización de la [l] posnuclear *sousu > sosu (ghla 55-56). De toes maneres, ast. sosu (cfr.) paez que continúa’l llat. (in)sulsus ‘non saláu’ por razones de conteníu. Sol llat. salsu féxose tamién una amestadura, presalsu, col prefixu per- emplegáu entá en delles fasteres asturianes con valir su- perlativu (cfr. presalsu). Dende ast. salsa ‘agua de mar’ féxo- se l’iterativu con amestanza del
|
continuador de -idiare, ast. *salsear orixe del deverbal salséu (cfr.) [→ resalséu (cfr.)]. |
||
saltacharcos, el 📖: saltacharcos🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">donjuán</i>, <i class="della">casanova</i>(TEST)
|
[Pa (= picaflores)].
|
De l’amestadura de verbu (saltar) + nome (charcos). |
||
saltadera, la 📖: saltadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<saltaera [Cp. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri]. saltadeira [Pzu].>(TEST)
|
Piedres salientes nes paredes, a mou d’escalera, pa poder xu- bir o saltar, saltadoiru [Sm]. Escalerina d’entrada o salida a una tierra, a un camín [Sb. Ac. Ay. Ri. Tb]. Pasu fechu con piedres nes finques [Llu]. Especie d’escalera de dos o tres pasos o escalones, xeneralmente de piedra, encaxaos na pa- rede de les finques pa entrar nelles saltando [JH. R]. Escalón d’entrada a un zarru de piedra [Pzu]. Sitiu per onde s’entra a un prau xeneralmente en forma d’escalón [Llg]. Pasu que comunica una finca con otra [Cp]. Pasera [Pa. Sb]. Pasos na
|
|
||
saltaderu, a, o 📖: saltaderu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><saltaeru/a/o [Sr]. saltadera [Md].>(TEST)
|
|
|||
saltador, ora 📖: saltador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><saltaor/saltaora [Sr. Ay].>(TEST)
|
Que salta [Ac. Sr. Ay. Tb].
|
|||
saltadoriu, el 📖: saltadoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><saltaoriu [Ca]. saltadoiru [Sm]. //saltadoiro [Eo].>(TEST)
|
|
|||
saltapraos, el 📖: saltapraos🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Tipu de grillu {dellos identifíquenlu col cast. <i class="della">saltamontes</i>} [LV. Pb. Lln. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Bi. Llg. Ay. Ll. Qu. Tb. Cd. Pr. Tox. Vd. Oc. R]: <i class="della">Hai</i>(TEST)
|
un saltapraos en cuartu [Tb]. Inseutu que da grandes saltos [Lln]. Cast. cigarra [DA]. Nome común de numberosos inseutos ortópteros que tienen les pates d’atrás llargues ya fuertes, afayadices pa saltar, sal- tasucos, saltón: pousósete un saltapraos no l.lombu ya nun te disti cuenta [Cn]. 2. Neñu revolvín [Llg]. //Un saltapraos ‘persona allocada, tarabicu’ [Ll. Tb].
|
|
||
saltar 📖: saltar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">saltar</i>, brincar [Lln. Ac. Ay. Tb. PSil]: <i class="della">Saltóu una chispa</i><i class="della">(TEST)
|
al pachare [Tb]. 2. Cubrir el machu a la fema (falando espe- cialmente del ganáu vacuno) [Tb]. 3. Marchar l’esmalte de vasíes y cacíos de porcelana o de lloza [Ac]. Escachase un cacíu [Lln. Vv]: Esta tartera yá saltó [Vv]. 4. Esviase la capa a derecha o a izquierda por frayamientu o dislocación de los estratos [Min]. 5. Salir defendiendo a daquién [Ac]. Dar ra- zones en favor de daquién [Pr]. 6. Retrucar [Tb. Pr]: A la pri- mera saltóu ensin más nin más [Tb]. 7. Nun tar presente nuna llista o rellación [Ay. Tb]: Saltóme a mi [Ay]. //Saltar a todas ‘contestar, picase fácil’ [Ll]. //Saltar les forquetes ‘dar un sal- tu d’altura’ [Ca]. //Saltar por ‘ser partidariu de’ [Xx]. ‘amosar preferencia o simpatía por una persona, una sociedá’ [Cñ. Tb]. ‘salir favorable a ún de los que s’amarren (ente neños)’ [Ll]. ‘defender a’ [Tb]: Saltóu pula nena acabante sentilo [Tb]. //“Salta’l tarabicón = Cuando una sardina dando un salto en vertical queda toda fuera del agua” [Cñ].
|
|
Del llat. saltare ‘baillar’, ‘danzar’ (old), iterativo-intensivu antiguu de saliō, al que tiende a sustituyir según Ernout-Meillet (em), responsable del serondu saltar (ghla 55-56) y del más arcaicu non conseñáu n’ast. *soutar > *sotar (cfr. saltu). Sobro saltar féxose saltarín, ina, ino (cfr.); tamién saltaricu, a, o (cfr.) con posible nominalización del masculín saltaricu (cfr.); salta- riegu, a, o (cfr.). Compuestos de saltar son saltacharcos (saltar + charcos), saltapraos (saltar + praos), saltasucos (saltar + sucos), saltipaxos (saltar + paxos). Una formación en -idiare sedría ast. *saltear > saltiar (cfr.) anque pue ser una formación ast. dende saltu (cfr.) → saltiar, con un participiu saltiáu, ada, ao y nominalización del masc. saltiáu (cfr.). |
|
saltaricu, a, o 📖: saltaricu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<////saltanicos [ByM].>(TEST)
|
Saltarín [Mont].
|
2. Inconstante, incapaz d’acabar nada (una persona) [Cb]. //-os ‘informal, llixeru, que camuda muncho na forma de pensar’ [ByM]. Cfr. saltar. |
||
saltaricu, el 📖: saltaricu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Ciertu inseutu que salta [Lln].
|
Cfr. saltar. |
||
saltariegu, a, o 📖: saltariegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que siempre ta dando saltos [Lln]: <i class="della">Ési</i>(TEST)
|
no tien posu, e un sal- tariegu [Lln].
|
Cfr. saltar. |
||
saltarín, ina, ino 📖: saltarín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
(TEST)
|
Qu’anda moviéndose de contino, revolvín [Ac. Sr]. Cfr. saltar.
|
|||
saltasucos, el 📖: saltasucos🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Gryllus campestris </i>[PSil]. Saltapraos [Ac. Pzu. Cn. Mn]. 2. El que camuda los finxos o llendes de les propiedaes en beneficiu propiu [Lapesa 1992: 14].
Cfr. <i class="della">saltar.</i>(TEST)
|
||||
saltatu, el 📖: saltatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Saltu [Lln]. 2. Lo que salta nun utensiliu, nun cacíu [Lln]: <i class="della">Esti</i>(TEST)
|
platu está llenu saltatos [Lln].
|
Cfr. saltu. |
||
saltáu, ada, ao 📖: saltáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Escalamocháu, esportelláu [Pa].
|
Pp. de saltar (cfr.). |
||
salteriu, el* 📖: salteriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación medieval y termino- loxía eclesial:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">manualem</i>(TEST)
|
passionum psalterjum antifalalem ordinum
|
|
Del llat. psaltērium, -i ‘instrumentu músicu de cuerda’, ‘se- leición de salmos’ (dlfac), d’aniciu griegu, llegáu a nós per vía culta. |
|
saltiar 📖: saltiar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">saltear</i>(TEST)
|
[Ac].
|
Cfr. saltar. |
||
saltiáu, ada, ao 📖: saltiáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Saltáu [Cñ].
|
Pp. de saltiar. |
||
saltiáu, el* 📖: saltiáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<saltiao [Cñ].>(TEST)
|
El qu’asalta [Cñ].
|
Cfr. saltar. |
||
salticar 📖: salticar🏗️: NO ✍️: NO |
Andar a saltinos [Tb].
Verbu fechu dende’l dim. de <i class="della">saltu</i>(TEST)
|
(cfr.) → *salticu.
|
|||
salticones, el 📖: salticones🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">salticones,</b>(TEST)
|
el Saltapraos [Ar].
|
Cfr. saltu. |
||
saltín, el 📖: saltín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Al saltín </i>‘(mou de pescar el bocarte) cercándolo, sin <i class="della">raba</i>’ [Xx].
Dim. de <i class="della">saltu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
saltipaxos, el* 📖: saltipaxos🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///saltipajos [Ar].>(TEST)
|
Saltamontes [Ar].
|
D’una amestanza del verbu saltar con un segundu elementu nominal de fonética castellanizada. |
||
saltiquín, el 📖: saltiquín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Saltu pequeñu [Tb. PSil].
Cfr. <i class="della">saltu</i>. Con una doble incrementación <i class="della">saltu</i>(TEST)
|
+ -ic- + -ín.
|
|||
saltíu, el 📖: saltíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Bancu de pexes que sal a la superficie y fai remolinos [Xx].
|
Cfr. saltu. |
||
saltón, ona 📖: saltón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Que salta [Tb]. //Güechos saltones ‘güeyos particularmente arredondiaos’ [Tb].
|
Cfr. saltu. |
||
saltón, el 📖: saltón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Cisticola juncidis</i>, buitrón [Noval]. 2. Cocu del quesu [Lln]. Caresa del xéneru <i class="della">Piophila</i>(TEST)
|
que se cría nel xamón, tocín, car-
|
|
||
saltona, la 📖: saltona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
saltosu, a, o* 📖: saltosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Rana</i>(TEST)
|
saltosa ‘rana de pates llargues, saltarina que vive nos remanses del agua’ [Sb].
|
|
||
saltu, el 📖: saltu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+seltu [Ay].>(TEST)
|
Cast. salto, blincu [Lln. Ac. Ay. Tb. PSil. JH]. 2. Serviciu se- xual del caballu a la yegua pa dexala preñada [Ac]. Actu de cubrir el machu a la fema ente cuadrúpedos [Tb. JH]: Lla to burra ya llevó cuatro saltos y tovía ñon quier ñegase [JH]: El xatu díu namás dos saltos [Tb]. 3. Pasu cortáu nel que nun pue siguise andando [Lln]. Sitiu emprunu del monte onde tiraben lleña o madera pa carretalo fácil y rápido [Tb]. 4. Esvíu de la capa {de carbón}, francedura o dislocación de los estratos [Min]. 5. Cayida d’agües nun desnivel [Tb. PSil]: Hai un bon saltu d’agua nel prau [Tb]. 6. Xuegu de saltos ente rapazos [Cg. Vigón (Folk)] onde ha dase un blincu sobre ún de los par- ticipantes que permanez agacháu [Tb]: ¿Xugamos al saltu? [Tb]. //Saltu d’agua ‘pequeña cascada’ [Lln]. ‘cascada natural o artificial’ [Lln]. //Al saltu la mula ‘a la pica la mula’ [Sm].
|
|
||
saltuperu, a, o* 📖: saltuperu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
saltuyón, el* 📖: saltuyón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<saltuchón [Qu. Tb].>(TEST)
|
Peldañu, desnivel nel camín [Qu. Tb]. Bache [Tb]: El camín ta l.lenu saltuchones [Tb]. Cfr. saltu.
|
|||
salú, la 📖: salú🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">salud</i>(TEST)
|
[Lln. Ac. Sr. Tb. An. /Eo/. Xral]. ///El trabayu y la vertú son padres de la salú [LC].
|
poes que la salud del poblo ¬ entiender derecho e lo gardar
|
||
saludador, ora, el/la 📖: saludador🔤: , ora, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
<saludador [ALl (Folk). Bard]. ////saludadores [Lln].>(TEST)
|
Persona con poderes especiales pa curar a la xente [PSil]. Bruxu, curanderu [Bard]. Embabucador de la xente curan- do toa clas d’enfermedaes de persones y animales al soplar, echar saliva y dicir conxuros [ALl (Folk)]. //Los saludadores ‘persones que pela vista y tocando coles manes daben salú a la xente’ [Lln].
|
|
Del llat. salutātor, -ōris ‘el que saluda o da l’acoyida’ (old), con un femenín analóxicu con un términu ast. saludador co- nocíu na tradición (gea s.v.). El términu ye común col gall. saudador (Estravís), castellán saludador: En la ventana más alta/del señor gobernador/hay una niña con rabia/¡quién fuera saludador! (Rodríguez Marín (1882-1883): 391). Sán- chez Vicente camuda’l títulu del poema inxertu como “El Ensalmador” nes antoloxíes de Caveda (1839) y de Caveda & Canella (1887), por “El Saludaor”; sofítase pa ello en Xo- vellanos que lu denoma, según la so cita, “Entremés de el sa- ludador” (Sánchez Vicente 1979: 88, n. 1). |
|
saludar 📖: saludar🏗️: NO ✍️: NO |
<saluar [Ay].>(TEST)
|
Cast. saludar [Xral].
|
|
Del llat. salutāre ‘dar el saludu’, ‘salvar’ (em), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh; dcech s.v. salvo). En rellación col verbu ha citase l’ast. saludu (cfr.). |
|
saludu, el 📖: saludu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">saludo</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Cfr. saludar. |
||
salvachía, la 📖: salvachía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><salvachea [Ce]. salvachiba [Cñ].>(TEST)
|
|
|||
salvación, la 📖: salvación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">salvación</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
||
salvadera, la 📖: salvadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><//salvadeira [Eo].>(TEST)
|
|
|||
salvaderu, el* 📖: salvaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><salvadeiru [Pzu].>(TEST)
|
Cast. salvadera [Pzu].
|
Cfr. salvar. |
||
salvador, el 📖: salvador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>El que salva [Xral]. 2. Xesucristu, el <i class="della">salvador</i>(TEST)
|
por antono- maxa [Xral].
|
|
||
salvamientu, el 📖: salvamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
{(Doc.). Salvación}.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
nuestra bonas uoluntades por saluamiento de nuestra al- mas 1236(or.) [MSAH-V/212]
|
|
Cfr. salvar. |
|
salvar 📖: salvar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">salvar</i>(TEST)
|
[Ay. Tb. PSil]. 2. Tener suerte [Xx. Tb. PSil]: Salvé que taba en casa [Tb]. 3. Cast. exceptuar [Tb]: Salvan- do los que fonon primeiro naide lo feixo bien [Tb]. //-se ‘dir al cielu llueu de la muerte’ [Xral]. ‘llibrase de daqué’ [Xral].
|
|
Del llat. serondu saluāre ‘salvar’ (em), panrománicu menos rumán (rew) ya panhispánicu (deeh). En rellación etimoló- xica ta l’ast. salvadera (cfr.), salvaderu (cfr.), salvamientu (cfr.). Foi posible un prefixu d’encontu re-, ast. resalvar (cfr.). |
|
salvariu, el 📖: salvariu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Trachinus</i>(TEST)
|
draco, areniegu [PVeiga. Tox].
|
** |
||
salváu, el 📖: salváu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<salvao [Xx. Ac. Bi. Ay. Ll].>(TEST)
|
Cast. salvado, despoyu de la farina [Rs. Pa. Ac. Bi. Ay. Ll. Qu. Sd. Qu. Tb. Sm. PSil. Gr]. 2. Despoyos pa cebu de los pexes [Xx]. //Fuerte como una torre salvao aplícase humorística- mente al ruin [Ll]. ///Fariña del diañu, too se güelve salváu ‘lo llograo per males mañes producirá poco y malo’ [LC].
|
|
cfr. afrechiza). |
|
salvaxada, la 📖: salvaxada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">salvaxada,</b>(TEST)
|
la Barbaridá [Pzu].
|
Cfr. salvaxe. |
||
salvaxe 📖: salvaxe🏗️: NO ✍️: NO |
<selvaxe [JH]. selvaxi [Cl].>(TEST)
|
Cast. salvaje [Cl. Pzu. JH].
|
|
cfr.); un abondativu salvaxada (cfr.). |
|
salvaxín, ina, ino 📖: salvaxín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<selvaxín, ina, ino [JH].>(TEST)
|
Montés [JH].
|
Dim. de salvaxe. |
||
salvia, la 📖: salvia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Salvia officinalis </i>[PSil]. Planta melecinable [Lln. Ay]. Tipu de planta [Llg, Mo (llaa 28)].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">demózales las cañas más gruessas. Pero la </i><i class="della">salvia</i><i class="della">(TEST)
|
quiere tierra gorda y es muy amiga de tener junto a sí a la ruda. Y la ruda quiere tierra caliente y gorda [Grange- rías xviii: 1006]
|
Del llat. saluia, -ae ‘salvia, nome d’una planta’ (cfr. savia), per vía culta. |
||
salvu, a, o 📖: salvu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Axetivu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">si</i>(TEST)
|
yxir quemado uaya por mintiroso & p
|
|
Del llat. saluus, -a, -um ‘enteru’, ‘ensin tocar’ (em), llarga- mente asitiáu nes llingües romániques (rew) ya hispániques (deeh), pero non perteneciente al estratu más vieyu de la lla- tinización al caltener [l] ensin vocalizar. La documentación amás d’un usu axetival y alverbial ufre nicios de nominaliza- ción, salvu (cfr.). |
|
salvu, el 📖: salvu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">cuandu</i>(TEST)
|
más al so salvu se goziaben [HyL (F-O)/163] Cfr. salvu, a, o.
|
|||
sama, la 📖: sama🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Dentex</i>(TEST)
|
dentex, dentón [Lln, Rs, Ce, L’Arena (Barriuso: espá- ridos 577). Cñ, Lls, Av (ppac)]. Pexe del xéneru alosa, mayor que’l pagel común [Cg]. Pexe asemeyáu al prau, con una es- cama que recuerda a la Virxen Milagrosa que reproducen les medayes [Vd].
|
|
Podría tratase d’un celtismu pues samo ‘branu’ [tlg 131 (few xi, 38); dlg s.v. samo-] conséñase en galu y podría tar na |
|
sámagu, el 📖: sámagu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ságamu [Md. Cn. An. Vd. y Cv. Oc].///<ident class="della" level="1"></ident>//ágamu [Pr (Cv)].>(TEST)
|
Albura de la madera [Cv. Pr (Cv)]. Parte del árbol ente’l cier- nu y la corteza [Tox]. Parte de la madera d’abaxo de la corteza [CSil]. Parte de fuera de la madera del carbayu, ente la corteza y el ciernu [Oc]. Miolla de la madera [Cn]: Entróu’l bícaru namás que nas piezas que tienen ságamu [Cn]. 2. Madera po- dre o borne [Cg]. La madera menos aprovechable del carba- yu [Md]. 3. Cañamina [An] del sabugu [Cv]. Sabuguina del
|
cuernu de la vaca [Cv] y del narbasu [Cv]. //Sacar el ságamu ‘estruyar a una persona dafechu apurando los sos recursos o facultades’ [Vd]. ‘esplotar muncho a un obreru’ [An].
Cfr. ágamu. |
||
samarín, el 📖: samarín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Trucha de cría [Lln]. 2. <i class="della">Zeus faber</i>, pexe de San Pedro [ppac]. Gallu de mar o <i class="della">blefaris </i>zapateru, de la familia de los <i class="della">crangi- dos </i>(<i class="della">sic</i>) [Cg]. Pexe planu de cabeza grande, carne sabroso, color abuxaracao y marrón [Vd]. Pexe averdosáu o mariellu, d’aspeutu raru y con una mancha escura nel llombu [Xx]. Pexe aplastáu que pesa de tres a cinco kilos [Llu]. Pexe de munches espines y más aplanáu que la palometa [Cñ].
Quiciabes sía un dim. en -īnus de *<i class="della">sámaru</i>(TEST)
|
(García Arias 2014f) pallabra orixinada en *samŭlus, dim. llatinizáu (llaa 103) del célt. samo- ‘branu’, pallabra que paez tar nel aniciu del ast. sama (cfr.), emparentáu quiciabes cola familia del cast. sábalo de la que dan cuenta Corominas-Pascual (dcech s.v. sábalo). Ye posible que de la convivencia
|
del llat. tructa ast. trucha col equivalente célticu samo → ast. *samu (fem. sama) llevare a la necesidá de xebrar ente dambos el campu semánticu quedando trucha opuestu a *samu → *samulus → *sámaru → samarín. Pescanciamos qu’ello aseméyase abondo a lo que s’alvierte n’otres fasteres asturianes onde’l términu trucha acaba oponiéndose a la voz céltica esguirriu o esguín (pe3: 62) a la que se-y reserva tamién el nivel marcáu del léxicu (‘pexe pequeñu’, ‘cría de la trucha’). |
||
samartín, el 📖: samartín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<samartinu [Pzu. Vd. y Tor. Vg]. samartino [Sb]. sanmartín [Cp. Cñ. Llu. y Cd. y Tox. Oc. /y Eo/]. sanmartinu [Bab. PSil].
//sanmartino [Eo].>(TEST)
|
Matanza del gochu [Lln. Rs. Cl. Pa. Cg. Cp. Cr. Ac. Bi. Sr. Sb. Ca. Ay. Ri. Sd. Qu. Tb (nun se tien por pallabra local pero conozse). Sm. Pzu. PSil. Cd. Pr. Cv. Vd. Tox. Vd. Oc. /Eo/. Tor. JH. R]: Nun faen samartín los d’esa casa [Sr]. 2. Gochu matáu pa consumu caseru [JH]. Carne de la matanza del go- chu [Cp. Sr. Sm. PSil. Cd. Pr. Cv. Oc]: Esti añu’l samartín comióse pronto [Sr]. Conxuntu de tolos los embutíos de la matanza [Ri]. 3. Día de la matanza [An]. 4. Dómina en que se fai la matanza del gochu [Cl. Sb. JH]. Tiempu de la matanza del gochu [Ay. PSil]. 5. Mes de payares o noviembre [Bab. Cv. Vg]. //Samartín de las trampas ‘día en que se debíen pa- gar les rentes o arriendos (anque non toos pagaben)’ [An]. ///A cada gochín llégai so samartín [Canella]. Si non faces Samartín/nin tienes pan nin castaña/bien lo pagarán por fin/ el botiellu y la regaña [CyN (Recuerdos)]. Per San Martín nieve nel camín [LGarcía]. Buscando anda’l roín so samartín [Fabriciano]. Para azer samartino en el año de ochenta y seis 1597 [(Co- muña): 164] dos machos para zebones de samartín [Grangerías xviii: 926] El callórigu Regueru/(Dios en su gloria lu tenga)/(…)/vié- no-y el so San Martín,/como ha venir a cualquiera [ABal- vidares, Callórigu (Poesíes 49-64)] “en compañía de los samartinos o mondongos que más tar- de se han de utilizar en la fabricación de embutidos” [Prieto & López Doriga 1889: 109] Cfr. martiniegu, a, o.
|
|||
samartinar 📖: samartinar🏗️: NO ✍️: NO |
Facer el samartín [Cl. ByM].
<i class="della">no</i>(TEST)
|
la saques {a la vaca} para samartinar [Grangerías xviii: 862] Cfr. martiniegu, a, o.
|
|||
samartinera, la 📖: samartinera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Muyer que tien d’oficiu facer los <i class="della">samartinos </i>peles cases [JH]: <i class="della">Llita de Pin ye bona samartinera, tresna bien y ye llimpia </i>[JH].
Cfr. <i class="della">martiniegu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
samartiniegu, a, o 📖: samartiniegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<samartiniega [Llg].>(TEST)
|
Que pertenez al samartín o propiu d’esta dómina [JH].
|
2. Que maurez la última (un tipu de castaña) [Sr]. (Variedá de casta- ña) ovalada, peluda y seronda [Llg]. Cfr. martiniegu, a, o. |
||
samayón 📖: samayón🏗️: NO ✍️: NO |
<{¿Sedrá tracamundiu por <i class="della">gamayón</i>?}>(TEST)
|
Muyerona tosca y alta [AGO]. “Vigardota” {Esto ye bigar- dota} [V1830].
|
Samayón del degórrio, pantasmona/almacén de llevantos y d’enriedos,/folganzana, pamesta, llacuarona/qu’afilvanes diez falsos en dos credos [TC (Poesíes asturianes)/250] ¿Quiciabes d’un continuador del neutru llat. examen, -inis qu’ente otros significaos tien el de ‘aición de pesar, de considerar’ (abf)? A la vera del resultáu ast. ensame (cfr.), sambre paez ufrir la castellanización del continuador de
-m’n- > -mbr-. |
||
samiguel 📖: samiguel🏗️: NO ✍️: NO |
<sanmiguel [Ay. VCid].>(TEST)
|
Setiembre [Ay. VCid. SCiprián]. 2. Seronda [SCiprián]. En- tamu de la seronda [Ca]. //La samiguel ‘época de la seronda’ [Ar]. //Como un samiguel ‘pergrande’ [Sb]. ///Debaxu’l techu ta samiguel derechu ye cosadiella a la que se respuende: les calamiyeres [Sb].
|
Del nome d’un santu, san miguel, celebráu pola lliturxa’l día 29 de setiembre. D’ehí siguió que se diere nome talu a la dómina averada a San Miguel. De la mesma manera esti santu da nome a dellos productos que maurecen pela citada fecha (cfr. miguelín, ina, ino). Les espresiones como un samiguel, samiguel derechu faen referencia a cuadros o imáxenes d’esti santu. |
||
saminación, la 📖: saminación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. inseminación.
|
|||
saminar 📖: saminar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. inseminar.
|
|||
sampedraes, les 📖: sampedraes🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
Danza profana, circular, zarrada, que danzaben los homes ca- saos en La Pola (Siero) el día <i class="della">San</i>(TEST)
|
Pedro y que colos años pasó a ser danza mista d’homes y muyeres.
|
|||
sampedrana 📖: sampedrana🏗️: NO ✍️: NO |
{Tipu de} maldición, tacu [Lln. Tb].
Eufemismu por san pedro cuando nun se quier nomar a esti santu en xuramentos o blasfemies. Ye’l mesmu procesu que vemos en <i class="della">diosla,</i>(TEST)
|
rediosla, rediola pa nun citar a Dios.
|
** |
||
sambabán 📖: sambabán🏗️: NO ✍️: NO |
Términu conocíu per testu del sieglu xix:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">¿Quién</i>(TEST)
|
había ser sambabán? [El Camberu 34]
|
Quiciabes d’una amestadura de san (de sanctus) y babán (po- sible formación despeutiva rellacionada con *babu (cfr. baba). |
||
sambre (?) 📖: sambre (?)🏗️: NO ✍️: NO |
Señaldá que se lleva dientro [Gr (i)]: <i class="della">Dame sambre sintir un cantar de la mia mocedá</i>; <i class="della">respígaseme ya apiértaseme’l pe- </i><i class="della">chu </i>[Gr (i)].
<br class="della">(TEST)
|
||||
sampedro, el 📖: sampedro🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pexe [Llu]. //<i class="della">De sampedru </i>‘tipu de mazanes que conocemos namái pela documentación lliteraria del sieglu xviii:
<i class="della">Tenemos de la manzana </i>/ <i class="della">(...) </i>/<i class="della">camoeses, de rabu-llongu</i>/ <i class="della">les</i>(TEST)
|
de San Pedru y de bara [CyN 162]
|
Perposiblemente ha tratase d’un tipu de mazana que madura per san pedru, a lo cabero’l mes de xunu, de mou asemeyáu a les de sanxuán (pe3: 202) que lo faen daqué enantes, per San Xuan; dígase lo mesmo de les de Santinos (cfr.). El pexe lla- máu sampedro deberá’l nome a que la so apaición nes nueses costes faise a lo cabero xunu. |
||
samperiquitín 📖: samperiquitín🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Espresión d’una pallabrota o xuramentu [Lln (= samperiqui- tín del Valle)].
<ident class="della" level="1"></ident>Eufemismu por san pedru (<i class="della">Peru</i>(TEST)
|
+ -icu + -itu + -ín) cuando nun se quier nomar a esti santu en xuramentos o blasfemies.
|
|||
sampiternu, a, o 📖: sampiternu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
samu, el 📖: samu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
samueyu, el 📖: samueyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
san 📖: san🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Apócope de <i class="della">santu</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Cfr. santu. |
||
“sanador” 📖: “sanador”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación del dominiu:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">don</i>(TEST)
|
Gonzalo sanador desta terra de todo omne que la de- mandar 1251(or.) [MCar-I/298]
|
|
||
sanagoria 📖: sanagoria🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Nome que se da al que tien poques cualidaes o disposición pa facer bien les coses que se-y encamienten [Ca].
<ident class="della" level="1"></ident>Composición popular peyorativa fecha sol verbu <i class="della">sanar </i>y un segundu elementu -<i class="della">goria</i>, el mesmu qu’alvertimos na defor- mación del términu cultu llat. vanagloria → <i class="della">valagloria</i>(TEST)
|
→ valagoria (cfr.).
|
|||
sanamientu* 📖: sanamientu*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación, el primeru fechu en rellación col verbu <i class="della">sanar</i>(TEST)
|
(cfr.); la segunda documentación con sanear:
|
|
por mas saneamiento de mi conçiençia e por quel dicho mo- nesterio 1496 (t.) [SP-IV/360] |
|
sanapapurcio, {el} 📖: sanapapurcio🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
Persona de poca moralidá y baxos instintos [Ca]: <i class="della">¿Podrá</i>(TEST)
|
sabese pa ónde tomará agora esti diañe de sanapapurcio? [Ca].
|
Formación espreciatible llograda cola amestadura del imperativu de sanar (o del apócope de santu) siguíu d’un nome deformáu fechu sobro papu → papurciu que remeda’l conocíu Tiburciu. |
||
sanapismu, el 📖: sanapismu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cataplasma pa curar el dolor de mueles fecha de formientu, vinagre, sal y ortomisa [Sm].
Del grecismu en llat. sināpismus (em; abf), en rellación con <i class="della">sināpis, -is </i>‘mostaza’, variante del neutru <i class="della">sināpi, -is </i>(em), per vía culta, como fai ver la non sonorización de -p-; l’influxu del ast. <i class="della">sanar</i>(TEST)
|
xustifica la vocal deuterotónica. L’ast. tamién ufre un resultáu popular xébanu y xébana (cfr.) como fexemos ver (pe4: 431 s.v. xébana).
|
|||
sanar 📖: sanar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">sanar,</i>(TEST)
|
curar [Xral]: El nenu sanóu de la escarlatina [Tb]. 2. Facer una persona o’l mélicu lo necesario pa que sane l’enfermu [Ri. Tb]: Foi él quien lu sanóu [Tb].
|
|
Del llat. sanāre ‘curar’, ‘sanar’ (em), con llargu espardimien- tu n’Hispania y sur d’Italia (rew; Rohlfs 1979: 180). Una for- mación cultizante ye ast. sanatoriu (cfr.). |
|
sanatoriu, el 📖: sanatoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">sanatorio</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Cfr. sanar. |
||
sanchi 📖: sanchi🏗️: NO ✍️: NO |
Voz pa llamar a los coneyos al echa-yos de comer [VCid]. Podría tratase d’una formación onomatopéyica averada al ast.
<i class="della">¡hachi!</i>(TEST)
|
voz pa espantar a los gochos.
|
|||
sanchu 📖: sanchu🏗️: NO ✍️: NO |
///<i class="della">All</i>(TEST)
|
bon comer llamen Sanchu [JH]. Tresllación d’un dichu castellán que pue conseñase como a buen callar llaman sancho [Corbacho 195].
|
** |
||
sanciu, el* 📖: sanciu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sancio [Vc (Cruce)].>(TEST)
|
Salce [Vc (Cruce)].
|
¿Variante del ast. salce (cfr.)? |
||
sancloyu, a, o* 📖: sancloyu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sancloya [Gr].>(TEST)
|
Variedá de castaña [Gr]: Las sancloyas son ruxinas minudas [Gr].
|
Perposiblemente trátase d’un detoponímicu del nome san cloyo (< sanctum claudium), pueblu del Conceyu d’Uviéu averáu al de Grau (ta 797). Ye daqué asemeyao a lo qu’alvertimos cuando conseñamos castaña valduna ‘cas- taña de Valdunu’, en referencia al pueblu del vecín Conceyu de Les Regueres. Les dos époques destremaes en qu’entren n’ast. continuadores del antropónimu claudium (sancloya, claudia ‘tipu de ciruela’) alviértense bien pel vocalismu tóni- cu monoptongáu: la primera d’elles ye antigua pero llueu de la palatalización de cl-; la segunda ye muncho más seronda y nun palataliza nin cl- nin -dj-. Una variante de sancloya ‘variedá de castaña’ ye chancloya (cfr. chancloyu, a, o) con tracamundiu de xiblantes. |
||
sandalia, la 📖: sandalia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
</////andalia [JH].>(TEST)
|
Cast. sandalia [Xral. JH].
|
|
cfr.). |
|
“sandez” 📖: “sandez”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. sandíu.
|
|||
sandiez 📖: sandiez🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Interxeición d’enfadu [Pa. Sb]. Cfr. sandíu.
|
Eufemismu pa nun nomar a San Dios nel xuramentu o blas- femia. |
||
sandíu, a, o* 📖: sandíu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<acentuación supuesta>(TEST)
|
Axetivu que conocemos nel dominiu ástur pente medies de la documentación medieval:
|
|
||
sandixuela, la 📖: sandixuela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sanixuela [Cb].///<ident class="della" level="1"></ident>//sangrixuela [Pzu]. ///sandijuela [Sb. Cd. Oc. Mar]. sandrijuela [Cv. Oc. /Eo/]. sangrijuela [Os. Ay. PSil. Oc. /Eo/]. sangrijuola [Tox]. sanijuela [Lln. Rs. Pa. Cg. Cñ. Ac. Llg. Ca (Metáfora). Ar. Sm. Pr (Cv). Oc]. sanijuola [Gr].>(TEST)
|
Cast. sanguijuela [Lln. Rs. Os. Pa. Cb. Cg. Cñ. Cp. Ac. Llg. Sb. Ca (Metáfora). Ay. Ar. Sm. Pzu. PSil. Gr. Cd. Pr (Cv). Cv. Tox. Oc. /Eo/. Mar]. 2. El neñu revolvín [Cg]. 3. Muyer que fala muncho persabiendo too [Pa]. 4. Persona interesosa y aprovechona [Tox].
|
|
ga acabó alternando col so pretendíu sinónimu *sanguisŏla (col suf. dim. -ŏla), el verdaderu responsable fónicu del ast.
*[saŋgiswéla] y que nos empobina, con bon encontu, a mirar con güeyos destremaos a los de Corominas-Pascual (dcech s.v. sangre), el verosímil aniciu del, según ellos, cast. de Va- lencia sanguisola y sangresola asina como tamién el cast. a. por ellos citáu “sangusuela”. Dende equí, *sanguisŏla, ye d’u ha partise pa xustificar les variantes fóniques asturianes anotaes enriba onde ha vese: a) posible perda de [g] quiciabes por influxu de la familia de sanar; b) tracamundiu de sonores
[g] y [d]; c) influxu del apellativu sangre pa xustificar la [r] de dellos exemplos; d) palatalización de [s] → [S] a lo me- yor favorecida pola asociación col suf. -ixu y, en tou casu, cola familia del ast. xugu, cast. jugo con aniciu nel llat. sūcus;
e) castellanización en [x]. A la nuesa esplicación nun-y fai falta partir de *sanguĭsĭgiŏla que proponen Corominas-Pas- cual (dcech s.v. sangre). De toes maneres, sí ye cierto que’l llat. sanguisūga tien continuadores románicos como fai ver el fr. sangsue, etc. (rew) ya hispánicos como’l port. popular sanguixuga (dcech s.v. sangre); a ello habría axuntase, pero con metátesis, el continuador de la variante con haploloxía
*san(gui)xuga responsable del gall. sanguxa, cast. sanguja; non asina del ast. sanguya (que talmente paez una adauta- ción del cast. sanguja) a nun ser que s’almita la variante
*sangu(ix)u(g)a > *sangúa con perda de la -g- intervocáli- ca y compensación con una -y- antihiática como ye posible n’asturianu (ghla §4.2.7). |
|
sandunga, la 📖: sandunga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Apellativu que s’aplica a les neñes [Llg]: <i class="della">¿Ú la</i>(TEST)
|
sandunga?
|
[Llg]. ///-¿Qué llevas en esa saya/que tanto vuelo le das? Del posible xitanismu llegáu a nós pel cast. (dcech s.v. san- dunga) como voz de xermanía, lo mesmo que’l deriváu san- dungueru (cfr.). |
|
|
sandungueru, a, o* 📖: sandungueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sandungueiru/era [PSil]. sandungueiru [Pzu. Md. Tor]. san- dunguera [Lln]. sandonguera [Bard]. +sandunguiru [Ay].>(TEST)
|
Parllanchín [Pzu].
|
Simpáticu, graciosu [Lln. Ay. Md. PSil. Tor]. Airosu, cast. garrido [Bard]. Cfr. sandunga. |
||
saneamientu, el 📖: saneamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. sanamientu.
|
|||
sanear 📖: sanear🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Quitar na mina la piedra o carbón que se presenta floxo o suelto y con peligru de soltase [Min].
|
Aplicación metafórica del términu usual na terminoloxía mé- dica, el cast. sanear, en rellación etimolóxica con cast. sano. |
||
sanfranciscu 📖: sanfranciscu🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Mes</i>(TEST)
|
di Sanfranciscu ‘mes d’ochobre’ [As].
|
Del nome del santu festeyáu pola lliturxa católica nel mes d’ochobre. |
||
sangonera, la 📖: sangonera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sangonea [Ar]. xangonera [y Ay].>(TEST)
|
Arbustu de fueyes espinares, frutu colloráu en forma de baga, con un tueru que, quitada la corteza, ye mariellu y llueu va arroxando [Ar]. Arbustu que miedra en sitios llientos (la ma- dera toma color arroxao al quita-y la corteza verde) [Ay].
|
Del llat. sanguinaria, -ae ‘curruela’ (em s.v. sanguis; abf) con aplicación semántica al arbustu por cuenta’l so color o’l del so frutu que semeya sangre. A la so vera ta’l cultismu ast. sanguinaria (cfr.) que, col influxu de sangre, ye responsable del ast. sangrinaria. Ast. sangonera podría tenese tamién por variante del ast. sanguñera (cfr.). |
||
sangradera, la 📖: sangradera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sangraera [Ll. Ri].>(TEST)
|
Aparatu que foi usáu pa facer sangríes [Tb].
|
2. Abundancia de sangre derramao [Lln]. 3. Zanxa o cortadura que se fai nes tierres llientes pa desaguales [Tb. Arm. JH]. Canalina que se fai de trechu en trechu nes preses de riegu pa repartir agua [Pr (Cv)]. Riegu qu’atraviesa’l camín pa que cuerra l’agua [Pb. Lln]. 4. Boca que sal d’una canal de riegu [Ll. JH]. Desagüe [Lln]. Caúna de les compuertes d’una presa pa dar agua a una finca [Ri]. 5. Sitiu onde s’amontona l’agua y el barru [Lln]. haciendo sangraderas en el terreno para evitar la mucha humedad 1748 [AAU/428] Oyes, Antón, agarra la fesoria/y ve zafar aquella sangrade- ra,/que según ruxe, llueve de nubladu/y podrá dise munchu abonu al pradu [BAúxa, PyT (Poesíes 229-232)] Del ax. *sangrádu, ada, ao (güei sangráu, ada, ao) cola amestadura d’un suf. abondativu o instrumental, -arius, -aria, -arium. La so nominalización ye responsable del ast. sangra- deru (cfr.), sangradera (cfr.). Ye verdá que sangradera pudo tener dalgún encruz col ast. angladera (cfr.). |
||
sangraderu, el* 📖: sangraderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sangradeiru [An. Cv. Tox]. //sangradeiro [Eo].>(TEST)
|
Sitiu per onde saquen el sangre del res [Tox. /Eo/].
|
2. Caúna de les canalines que van faciendo nes preses de riegu pa re- partir l’agua pel prau [An. Cv (= sangreiru)]. 3. Compuerta o presa pal desagüe [Tox]. Formación masculina equivalente a sangradera (cfr.). |
||
“sangrador” 📖: “sangrador”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación na aceición posible de ‘facedor de sangríes’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Radulfus</i>(TEST)
|
Sangrador 1196(or.) [MSAH-IV/539]
|
|
||
sangrar 📖: sangrar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">sangrar</i>(TEST)
|
[Cl. Ay. Tb. Sm. PSil]: Sangraba como un pitu ya cuasi se desangra por nun lu curar [Tb]. Derramar sangre [Lln]. 2. Desangrar [Ay. Cd] a un animal [Tb. Sm. PSil]: San- gróulu acabante matalu [Tb]. Clavar el cuchiellu y sacar la sangre al res [Oc]. 3. Prauticar una sangría [Cl]. 4. Perder la savia (una cepa) [Cn (V)].
|
|
Del llat. sanguināre ‘sangrar’ (em), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh; delp). Desaniciáu’l [w] y la vocal pre- tónica, dende *sang’náre pudo siguir ast. sangrar con traca- mundiu de nasal y líquida agrupaes -ng’n- > -ngr- (ghla 249). Agora bien, tamién foi posible dende -ng’n- una palataliza- ción en [] como amosaríen delles grafíes medievales anque ello empobinaría a un tracamundiu cola familia de saña. Un compuestu verbal ye ast. desangrar (cfr.). |
|
sangre, el/la 📖: sangre🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<el sangri [Cl]. /////la sangre [Lln. Llg. Tb. PSil].>(TEST)
|
Cast. sangre [Xral]. 2. Savia [Lln]. 3. Enerxía, puxu [Tb. PSil]. //Calentar a ún la sangre ‘enfadar a una persona, sa- car a daquién de les sos casielles’ [Llg]. //Envenenar a ún la sangre ‘enfadar, sacar de les sos casielles’ [Llg]. //Espuntar el sangri entamar a sangrar’ [Cl]. //Faer mala sangre ‘disgustar’ [Tb]. //La sangre nun s’arrama dizse cuando por cualquier motivu se va xunto a la familia anque hubiere desavenencia
|
anterior [PSil]. //Nun tener sangre ‘ser percobarde, nun tener xixa’ [Tb]. ‘ser pertranquilu pa too’ [Llg (= tener la sangre cuayao = tener la sangre xelao)]. //Queimar la sangre ‘in- quietar, enfadar’ [Md]. //Tener la sangre blanco ‘ser persona cobarde, medrosa, de ruin ánimu’ [Ll]. //Tener sangre colorao ‘ser persona valiente, con coraxe’ [Ll]. //Tener sangre de cor- cón ‘tener sangre xelao’ [Llu]. //¡Sangre h.uera! dizse cuando sangra una mancadura’ [Cp]. //Baxase o dise lla sangre a llos calcaños [JH]. //Ferver lla sangre [JH]./// d)
|
cfr.) ye ast. sangría (cfr.). Sobro sangre pudo facese un aum. sangrón (cfr.). |
|
sangrecilla, la 📖: sangrecilla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<<i class="della">sic</i>>(TEST)
|
Sangre cocío utilizao como alimentu (acabante sacar la sangre del animal muertu échase nun calderu con agua ferviendo y cuezse daqué fasta formar pieza) [Oc].
|
De mano paez que se trata d’un castellanismu, fechu que choca cola realidá de ser términu que desconoz el castellán académicu (drae) y nun cita dcech (s.v. sangre). Sí podría tra- tase d’una formación diminutiva sobro *sangraza pero des- conocemos el so usu [anque caltiénse en cast. na aceición de ‘sangre podre’]. Ye raro, entós, l’inxerimientu del términu en -illa anque si, como paez, ye términu documentáu nel Conce- yu d’Allande, nun sedría imposible que se trate d’un préstamu de la fastera más sureña y occidental del conceyu onde sedría autóctonu un tratamientu -īcula > -illa, a la escontra del restu del eonaviegu (α, β) y del asturianu. |
||
sangreru, el 📖: sangreru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sangreiru [Cv].>(TEST)
|
Frangula alnus, cast. arreclán [Ca (llaa 28)]. “Arbolín que tien la cazumbre collorada” [On]. Árbol de cañes emple- gaes pa facer cestos (de tonalidá collorao la so savia, lo que n’opinión de la xente xustifica’l nome) [Cestería]. 2. Sangra- dera, canalina de les preses de riegu pa repartir l’agua [Cv]. ///Al qu’atiza con sangreru ánda-y el diablu tres el h.uevu [LC]. Quiciabes
|
del llat. sanguinārius, -a, -um ‘de sangre’, ax. que tamién s’emplegó pa referise a delles plantes (em s.v. sanguīs; abf) y que, llueu, pudo nominalizase como podría alvertise nel ast. sangreiru > sangreru y sangréu (cfr.). Dende l’ast. a. sangue féxose, a lo meyor, el deriváu femenín sangüeira (cfr. sangüera) y quiciabes el medieval sagnia (cfr. sangría). |
||
sangréu, el 📖: sangréu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sangredu [LV].>(TEST)
|
Rhamnus alaternus, planta de fueyes llaceolaes, pequeñes y perllustroses [Cg].
|
Arbustu montés de savia mariello tirando a collorao y chiscao de pintes de corteza [LV. R]. Arbustu mon- tés perverde y pobláu [Bulnes (Lln)]. Cfr. sangreru. |
||
sangría, la 📖: sangría🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">sangrar </i>a les oveyes nuna oreya pa curar les allories [Sm]. Cast. <i class="della">sangría</i>(TEST)
|
[Ay. PSil. ByM]: Me esfarra- pen a sangríes [ByM]. 2. Bebida fecho de vinu, agua y zu- cre [Ay. Tb]. //Sangría suelta ‘la operación que se fai a una persona o animal sangrándola ensin tapar el furacu fasta que s’agota y muerre (asina curaben enantes la rabia nes perso- nes)’ [Llomb].
|
|
Cfr. sangre & sangreru. |
|
sangrientu, a, o 📖: sangrientu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Qu’echa sangre [Md]. 2. Cast. <i class="della">sanguinolento </i>[Md]. 3. Cast. <i class="della">sanguinario </i>[Md]. ///<i class="della">Añu bisiestu mortal o sangrientu </i>[LC]. Quiciabes del llat. sanguinentus ‘que sangra’, variante de <i class="della">sanguĭlĕntus </i>(em s.v. sanguīs; rew). Ye posible que faiga falta partir d’equí pa xustificar el verbu compuestu <i class="della">ensangrentar </i>(cfr.) col que guarda rellación l’ast. <i class="della">ensangrentamientu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
sangrín, ina, ino 📖: sangrín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<sangrinia [Pr. LC (Vaca)]. sangrinu/a [Lln].>(TEST)
|
Coléricu, de calter fuerte, de reaiciones primaries [Sr]. Que s’enfada fácil (una persona) [Lln]. 2. Que tien muncha sangre o les venes a flor de piel (la persona) [Pr]. Que sangra con facilidá (una persona por tener la piel perfino) [Lln]: Yo ero mui sangri- na [Lln]. 3. Con munchu puxu (un animal) [Lln]. 4. Inquieta, con xeniu (la vaca) [Lc (Vaca)]. {4. (Doc.). De color sangre}.
|
|
del llat. *sanguīnus, -a, -um, una variante del llat. sanguineus, -a, -um ‘de sangre’, ‘sangrante’ (em s.v. sanguīs), xustifíquense les espresiones documentaes qu’entá se caltie- nen na documentación lleonesa del sieglu xvii (Gómez Ferre- ro 2012: 226). Les actuales con [r], asina sangrín, etc. podríen entendese como una formación ax. dende l’ast. sangre. La no- minalización del fem. xustifica l’ast. sangrina (cfr.) qu’acaba sobreponiéndose al llat. sanguinalis herba qu’emplega Co- lumella (vi, 12, 5). Con too, l’influxu del llat. sanguinea pu- diere alvertise en sangrinia (cfr.) bien como cultismu bien como despalatalización d’un posible popular *sangriña → sangrinia. La existencia d’un *sangriñu, a, o podría acoyese si entendemos nesi sen el dim. ast. sangriñuelu (cfr.). Dende
*sangriñu pudo llograse un deriváu *sangriñentu → *san- gruñentu con un paralelu sangrunientu (cfr.). |
|
sangrina, la 📖: sangrina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cierta planta melecinable que se da a les vaques al mexar sangre [Sm].
Cfr. <i class="della">sangrín,</i>(TEST)
|
ina, ino.
|
|||
sangrinia, la 📖: sangrinia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sangría [Pr].
Cfr. <i class="della">sangrín,</i>(TEST)
|
ina, ino.
|
|||
sangriñuelu, el* 📖: sangriñuelu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sangriñuölu [Cl].>(TEST)
|
Especie d’embolia de la oveya [Cl].
|
Cfr. sangrín, ina, ino. |
||
sangrón, el 📖: sangrón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Enfermedá qu’ataca al ganáu que s’amuesa nun estáu conxes- tivu de dalgún muérganu [Cv].
|
Cfr. sangre. |
||
sangrunientu, a, o 📖: sangrunientu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
“Se dice que una persona <i class="della">tien lus ueyus sangrunientos </i>cuando está poseída de intensa cólera y se halla a punto de cometer una barbaridad” [Oc].
Cfr. <i class="della">sangrín,</i>(TEST)
|
ina, ino.
|
|||
sanguchu, el 📖: sanguchu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cadarma que sobresal de la cubierta de proa d’una embarca- ción y val d’entrada al ranchu o camarote [Xx].
|
** |
||
sangüeñu, el 📖: sangüeñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sangoñu [Cv]. //sanguño [Eo].>(TEST)
|
Rhmanus frangula [Tb (= cuernucabra)]. Cornus sanguinea [PSil]. Cast. sangüeño [Cv], corneyu [Sm (= escuernaca- bras)]. Arbustu qu’al quita-y la corteza toma un color ma- riello-encarnao [Oc]. Ciertu arbustu [Md]. {Cast. arrayán, umeru [/Eo/]}.
|
|
Quiciabes d’una formación llat. fecha d’un deriváu del llat. sanguen ‘sangre’ → *sangōneum con un tratamientu afaya- |
|
sangüera, la* 📖: sangüera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sangüeira>(TEST)
|
|
|||
sangüesu, el 📖: sangüesu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
sangüi, el 📖: sangüi🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sangüis [Mi].>(TEST)
|
|
|||
sanguinaria, la 📖: sanguinaria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sangrinaria [Lln. y Tb].>(TEST)
|
|
|||
sanguñera, la 📖: sanguñera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
sanguya, la 📖: sanguya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cast. sanguja, sandixuela [JH].
|
|
Junquera Huergo autor que tien perpresente’l drae a la hora d’inventariar el léxicu asturianu. |
|
sanidá, la 📖: sanidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">sanidad</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
Del llat. sanitas, -ātis ‘salú’, ‘condición saludable’ (old), con espardimientu panrománicu (rew). |
|
“sanlo” 📖: “sanlo”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">para</i>(TEST)
|
la dicha vuestra filla una saya de sanlo 1402(or.) [VC- II/43]
|
|
||
sanmigueleñu, a, o* 📖: sanmigueleñu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sanmiguleña/sanmigueleñas [VCid].>(TEST)
|
(Ciertes cirueles) que maurecen per San Miguel [VCid].
|
Del nome del santu san miguel cola amestadura d’un sufixu axetivador, como vemos en (Sa)Miguel → (figos) miguelinos. |
||
sanrocudu, a, o 📖: sanrocudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Del bandu de San Roque, en Llanes [Lln].
|
Del nome del san roque cola amestadura d’un suf. axetiva- dor continuador de -ūtus. |
||
sanroque 📖: sanroque🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Manzana</i>(TEST)
|
de sanroque ‘tipu de mazana collorada y verde, daqué ácida pero de bona calidá’ [Lln].
|
Quiciabes sía denomación debida al tipu de mazana que, ca- mentamos, tará en sazón per san roque, na segunda metada d’agostu. |
||
sansarapingu 📖: sansarapingu🏗️: NO ✍️: NO |
Pallabra utilizada nun rellatu humorísticu qu’entama asina, en castellán: <i class="della">Mañana</i>(TEST)
|
es domingo/de Sansarapingo, pingo de gallo... [Tb. Pr]. Cfr. salsarapico.
|
Posible creación humorística en que se xuega cola aliteración pa llograr una mayor espresividá. |
||
sanseacabó 📖: sanseacabó🏗️: NO ✍️: NO |
Acabóse dafechu [Xral]. ///<i class="della">Sanseacabó el pan de novios y la </i><i class="della">novia</i>(TEST)
|
sin casar [Lln].
|
D’una formación humorística cola que se nagua por cortar un rellatu o alegaciones sobro un asuntu determináu. Tráta- se d’una negativa a siguir escuchando razones y alusiones de tou tipu en que se convocaba l’ayuda de los más destremaos santos. |
||
sanserení 📖: sanserení🏗️: NO ✍️: NO |
Xuegu de neñes en corru alredor de la que fai de direutora o madre mentanto xiren alredor cantando en castellán: <i class="della">San se- </i><i class="della">re-ní</i>/<i class="della">a la buena, buena ví.</i>/<i class="della">Todos los zapateros</i>/<i class="della">hacen así, así.</i>(TEST)
|
Al terminar la direutora asonsaña a los zapateros cosiendo y les demás faen lo mesmo. La que nun lo fai paga prenda, etc. [(Vigón) gea s.v. san serení].
|
Del nome del santu san serení (del Monte) con qu’entama’l xuegu. |
||
sansirolé, el 📖: sansirolé🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Persona ensin entidá nin firmeza [PSil]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
séi qué vas con- seguir con esi sansirolé [PSil].
|
Deformación consciente d’un nome d’un santu o de la fon- te bíblica llamada siloé, recursu emplegáu pa desautorizar cualquier tipu d’argumentación, daqué asemeyao a lo que s’alvierte en sansacabó (cfr.). El términu conséñalu tamién Millán Urdiales (VCid) y dase en tierres más al Sur y García de Diego tienlu por deformación axitanada de San Ciruelo. |
||
santa, la 📖: santa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">santa </i>[Tb. Sm. Xral]. Patrona, alvocación patronal re- lixosa [Tb]: <i class="della">Nun pidienon pa la santa </i>[Tb]. 2. La Virxe [Tb. Sm. JH]. 3. Efixe o imaxe de dalguna santa [Lln. Tb. JH].
//<i class="della">La Santa Campaña </i>ye términu que se conseña nel títulu d’un poema de González Prieto (VIDA AST 66).
Cfr. <i class="della">santu, a, o</i>. La <i class="della">Santa Compaña </i>paez responder al nome gallegu que correspuende al ast. <i class="della">güestia</i>(TEST)
|
(cfr.); tamién se con- seña al sur del dominiu ástur (cfr. compaña).
|
|||
santamarina 📖: santamarina🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Mes de xunetu o de la yerba [PSil. Cn (Fuchasqueiru). As. Vc (Cruce). Vg. Llomb. SCiprián].
|
Del nome de sancta marina darréu que la fiesta d’esta santa celébrase en dellos sitios en mes de xunetu. |
||
santanderín, ina, ino 📖: santanderín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<santanderinu/a [y Lln].>(TEST)
|
De Santander [Lln. Llg. Tb].
Del nome de la ciudá de santander (< sancti emeterii) es- pardíu en tiempos pasaos pela vía alministrativa al de tola provincia (güei denomada Comunidad Autónoma de Canta- bria), cola amestadura del continuador del suf. -īnus, a vegaes emplegáu pa conseñar procedencia o aniciu. Quiciabes dende santanderín se fexere un regresivu santanderu (cfr.) → san- tandiru (con metafonía) anque nun sedría imposible almitir una formación *santanderu dende santander y, llueu, con una formación en -ín, -ina, -ino. |
|||
santanderu, a, o* 📖: santanderu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+santandiru/santandera/santandero [Llg].>(TEST)
|
De Santander o Cantabria [Llg].
|
Cfr. santanderín. |
||
santateresa, la 📖: santateresa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Mantis relixosa [Bab].
Nome motiváu por cuenta la forma que llogra dacuando la <i class="della">Mantis</i>(TEST)
|
al semeyar na imaxinación popular una santa rezando, ensin dubia asociada a santa teresa.
|
|||
santeru, a, o* 📖: santeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<santera [Oc].>(TEST)
|
Santurrón [Oc].
|
2. Aficionáu a dar un cultu supersticiosu a determináu grupu de santos [Md]. Cfr. santu, a, o. |
||
santeru, el 📖: santeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<santeiru/era [Md. PSil]. santeiru [Pzu. An].>(TEST)
|
Cast. santero [An]: L’Acebu cúidalu un santeiru [An].
|
2. Perso- na que pide llimosna llevando consigo la imaxe d’un santu [Pzu. PSil. R]. 3. Aguilanderu con misión de cargar col santu [An]: Este añu tócame ir de santeiru [An]. 4. El que fai santos [R]. Cfr. santu, a, o. |
||
santiagu, el* 📖: santiagu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<santiago [Tz (ppac)].>(TEST)
|
Raja naevus, tipu de raya [Tz (ppac)].
|
Del nome del apóstol Santiagu, sanctus iacobus, nome debíu a los dos ocelos carauterísticos de la raya, a mou de conches de pelegrín (ppac 308). Una axetivación vémosla nel ast. san- tiaguesa (cfr. santiagués). Un diminutivu en santiaguín (cfr.). |
||
santiagués, esa, eso* 📖: santiagués🔤: , esa, eso* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 esa,, eso |
<santiaguesa [Lln].>(TEST)
|
Tipu de raya (pexe) [Lln].
|
Cfr. santiagu. |
||
santiaguín, ina, ino 📖: santiaguín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
(TEST)
|
Que vien pel mes de xunetu (la fruta) [JH]. 2. (Tipu) de ma- zana [Gr].
|
|
||
santiaguín, el 📖: santiaguín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">santiagu</i>. 2. <i class="della">Scyllarus arctus</i>, gall. <i class="della">santiaguiño </i>[Av (ppac)]. Crustaceu d’unos 15 cm de llargo, arrubiáu escuro, con dos apéndices que-y salen de la frente en forma d’escudu (de cuerpu fuerte y allargáu y qu’acaba nuna cola asemeyada a la de la llangosta) [Xx].
<ident class="della" level="1"></ident>D’un diminutivu de santiago (cfr. <i class="della">santiagu</i>) por cuenta la forma d’una cruz de la Orde de Santiagu qu’apaez represen- tada nel <i class="della">Scyllarus</i>(TEST)
|
arctus especialmente llueu de cocer ente agua col cascu. Según Barriuso (ppac 342) nel casu de nueso trataríase d’una adautación asturiana del nome gallegu del crustaceu santiaguiño.
|
|||
santiamén, el 📖: santiamén🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Nun</i>(TEST)
|
santiamén ‘nun abrir y zarrar los güeyos’, ‘mui rápido’ [Tb].
|
|
||
“santianes” 📖: “santianes”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">esta</i>(TEST)
|
carta deue seer leuda cada anno enno Concello pre- gonado. VIIj. dias ante Santianes por tal que seamos ciertos destas cosas commo se an de complir 1262 [Or- denances 38]
|
|
||
santidá, la 📖: santidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">santidad</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
“santiguación” 📖: “santiguación”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación en dos momentos des- tremaos:
<ident class="della" level="2"></ident>arcaicu y arromanzáu
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">per </i><i class="della">sanctifigacionem</i><i class="della">(TEST)
|
Dominus noster dua in regno deitatis munire cumula 1016 [SPE-I/111]
|
|
Del llat. sanctificatio, -onis ‘santificación’ (abf), per vía se- miculta. |
|
santillana, la 📖: santillana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<<i class="della">sic</i>>(TEST)
|
Tipu de mazana de color mariello esblanquisnao y daqué áci- da [Cg].
|
Quiciabes deba’l nome a una posible procedencia de santi- llana (Cantabria), con pronunciación acordies cola escritu- ra arcaizante, “ll”, dacuando emplegada na Edá Media non sólo por [] sinón por [y]. El resultáu popular continuador de sancta iuliana en Cantabria hebo ser Santiyana, como na mayor parte d’Asturies, pero llueu sustituyíu pol arcaicu []. |
||
santimbanqui, el 📖: santimbanqui🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Individuu revolvín [Ay. Tb].
|
Del it. saltimbanco (dcech s.v. saltar) nome que recibíen de- llos bufones. |
||
santimperiu 📖: santimperiu🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Al</i>(TEST)
|
santimperiu ‘a la intemperie’, ‘albentestate’ [Llomb].
|
Tracamundiu na adautación del castellanismu intemperie como santu imperiu. |
||
santín, ina, ino 📖: santín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
Perbonu [An]: <i class="della">Paré</i>(TEST)
|
un santín [An]. De gran bondá [Lln]: Te- níamos una paisanina qu’era mui santina [Lln]. 2. Perguapu, perbonu (el neñu) [Md]. //Santín ónde te pondré indica’l per- grán procuru que se tien con dalguna persona [Cg].
|
|
cfr.). La nominalización ye responsable del ast. santina (cfr.), aplicable por antonomaxa a la Virxen de Cuadonga, y del pl. santinos (cfr.) con que se conoz a los santos Xustu y Pastor. Un nuevu diminutivu nominal (-icu + -ín) ye santiquín, ina (cfr.). Un superlativu ye santísimu (cfr.), santísima (cfr.). |
|
santina, la 📖: santina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Dim. de <i class="della">santa</i>. 2. Virxen de Cuadonga [Lln. Cñ. Xral]. 3. La Virxen baxo una advocación local [Md]. 4. Mariposina de
Dios (inseutu) [Md]. ///<i class="della">Si</i>(TEST)
|
ves entrar a la sardina reza siempre a la santina [LC].
|
Cfr. santín, ina, ino. |
||
santinos, los 📖: santinos🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
//<i class="della">Los</i>(TEST)
|
santinos ‘estatues de los santos Xustu y Pastor (santos veneraos en Porrúa)’ [Lln]. ‘fiesta patronal de Solís’ [Cr]. //¡Santinos! ‘esclamación que se diz cuando una persona es- tornuda’ [Lln. Pa. Cg. Llu. Cñ. Llg. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Pr. Cv. Vd]. //De santinos ye’l tipu de mazanes pequeñes, blanques, tempranes, dulces [Vv] que
|
quiciabes deba’l so nome a ser mazanes que maurecen per los santinos, la fiesta de los san- tos Xustu y Pastor el 27 de setiembre (pe3: 202). Cfr. santín, ina, ino. |
||
santiquín, ina, el/la 📖: santiquín🔤: , ina, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ina, |
Dim. de <i class="della">santín</i>(TEST)
|
(cfr.). Llo que toca a lla vert{ú}/il ye un santiquín, ye un Anjel/y aunque de Payares vieno/non ye il santu de Payares [Xuan García (1665: 151)]
|
|
Cfr. santín, ina, ino. |
|
santísima, la 📖: santísima🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Títulu de la Virxe María [Cl].
|
Cfr. santu, a, o. |
||
santísimu, el 📖: santísimu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Dios [Cl].
|
2. La esposición de la Hostia na custodia [Xral]. Cfr. santu, a, o. |
||
santoliu, el 📖: santoliu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">Santos</i>(TEST)
|
Óleos, Extrema Unción [Llomb].
|
En realidá ye un continuador de sanctum oleum ‘santu acei- te’, per vía culta. La referencia que se fai ye al aceite bendito emplegao pa unxir a los enfermos. |
||
“santoral” 📖: “santoral”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quatro</i>(TEST)
|
fazelejas e un dominical item un santoral del verano
|
|
||
santu, a, o 📖: santu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+sentu [Ay].>(TEST)
|
Cast. santo, bonu [Xral]. //Día santu ‘día de fiesta, día en que nun se trabaya’ [Xral]. //Char el sentu ‘echar suertes pa saber a qué santu tenía que rezar una persona, de mou especial a lo llargo l’añu’[CP (B)]. {Ye como los devotos en Teberga: nuna bolsa metíen el nome de les persones vives, n’otra’l de los santos; diben xuntándolos y la persona tenía que rezar al añu siguiente al santu que-y tocaba en suerte}. ///A los santos credos y los cuartos quedos [LBlanco].
|
|
Del llat. sanctus, -a, -um ‘santu’, ‘sagráu’ (old), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh; ghla §4.4.9.1), con posibilidá de nominalización (cfr. santu, santa, santinos). Tamién ye posible la so antroponimización: Santos Martinez ortolano del Mercado e Guillelmo escriuano 1331(or.) [ACL-IX/362]. L’ast. santu por apócope xeneraliza un resultáu san- antepues- tu al nome del santu. De santu, a, o foi posible un superlativu en -ísimu, -a, -o y, llueu, la so nominalización (santísimu, san- tísima). Son d’usu los diminutivos santín, santucu (cfr.). Ta- mién se fexo santurrón cola variante santurrión (cfr.) con ma- tiz despeutivu lo mesmo que’l so deriváu santurronería (cfr.). Sobro santu féxose’l deriváu col continuador de -ārius, ast. santeru, a, o (cfr.) con posibilidá de nominalización (santeru). Nel llat. espardíu pola Ilesia sanctus, como títulu de santi- dá, alternó col correspondiente continuador del llat. dominus como s’alvierte na documentación de l’Alta Edá Media: super capella domni Martini [vii-ix: Iliescu & Slusanki], en rella- ción a San Martín. La documentación del dominiu llingüísticu ástur ufre otru tal como se pervé en Sahagún: In termino de Domnos Sanctos Facundi et Primitivi [909 (MSAH-I/38)]; tamién en *domnum Andreati por San Andrés (Uviéu) en do- |
|
santu, el 📖: santu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+sontu [Llg. Sb]. +sentu [Ay. Mi. Ri].>(TEST)
|
Cast. santo [Lln. Cl. Llg. Mi. Tb. Sm. PSil]. 2. Persona de vida exemplar [Md]. Persona reconocida pela Ilesia por cuen- ta les sos virtúes y honrada col títulu de santidá [Xral]. Cosa venerable, mui respetable [Xral]. 3. Fiesta en que se celebra’l nome personal [Xral]: Ya’l miou santu [Tb]. 4. Efixe d’un santu [Mi. Ri. Tb. PSil. JH]. Imaxe relixosa [Tb. Sm]. 5. Fi- gura, dibuxu de los llibros [Lln. Llg. Mi. Ri. Tb. Sm. PSil. An]: Pintóu muchos santos [Tb]. //¿A santu de qué? ‘¿con qué motivu?’ [Llg]. ‘¿por qué? [Tb]. //El Santu Cristu ‘el crucifixu’ [Pa]. //Los Santos = Tolos Santos ’festividá del 1 del mes de payares o noviembre [Xral]. //Comer los santos ‘ser mui relixosu’, ‘ser mui monxu’ [Tb]. //Dise’l santu al cielu ‘escaecer una cosa’ [Pa. Tb. An (ise)]. //H.acer santos en la nieve ‘dexar rastru na nieve al cayer nello’ [Lln]. //Mes dus santos ‘mes de payares o noviembre’ [As. SCiprián]. //Llevantase coll santu y la llimosna [JH]. //Pintar un santu ‘dexase cayer como muertu na nieve hasta dexar en suelu la figura entera’ [Lln]. //Quedar pa vestir santos ‘quedar soltera’ [Tb]. //Santu de payares ‘hipócrita’ [JH]. //Ser duru como los pies d’un santu [LC]. //Tener manu de santu ‘facer bien una cosa difícil’ [Tb]. //Ya’l santu’l día úsase como contestación irónica al Dious te lo pague [PSil].///
|
|
||
santuariu, el* 📖: santuariu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">quesieren</i>(TEST)
|
yr en rromeria a algun sanctuario 1264 (s. xiii?) [ACL/413]
|
a algun santuario por vostras almas devedeslo dar al dicho monesterio 1311(or.) [SP-I/388]
|
Del llat. sanctuarium, -i ‘llugar sagráu’, ‘santuariu’ (dlfac), per vía culta. |
|
santucu, a, o 📖: santucu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Dim. de <i class="della">santu</i>. //<i class="della">Los</i>(TEST)
|
santucos ‘fiesta de los santos Xustu y Pastor (en Porrúa)’ [Lln (= santinos)].
|
Cfr. santu, a, o. |
||
santumacarru, el 📖: santumacarru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Ser d’aspeutu suciu [PSil]: <i class="della">Paez</i>(TEST)
|
un santumacarru [PSil].
|
2. Figura que queda na nieve al cayer ún [PSil]: El nenu ta fayendo’l santumacarru [PSil]. Un compuestu de santu (cfr.) y quiciabes d’un diminutivu de maca 2 (cfr.). |
||
santumacizu, el 📖: santumacizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Persona sensible o abotargada [JS]. 2. Persona inofensiva [JS].
Posible compuestu de nome, <i class="della">santu</i>, col ax. <i class="della">macizu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
santurrión, ona 📖: santurrión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<b class="della">santurrión,</b>(TEST)
|
ona Cast. santurrón [JH].
|
Cfr. santu, a, o. |
||
santurronería, la 📖: santurronería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">santurronería</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. santu, a, o. |
||
santusumiciu, el 📖: santusumiciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aplícase a la circunstancia que se da cuando, de sutrucu, des- apaez un oxetu del sitiu onde había tar allugáu y nun ye a atopase por más que se busque [Ca].
D’una amestanza del ast. <i class="della">santu</i>(TEST)
|
(cfr.) y sumiciu (cfr.).
|
|||
sanu, a, o 📖: sanu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+senu/sana/{sano} [Ay]. //sau/sa [Eo].>(TEST)
|
Cast. sano [Xral]. 2. Bonu, bondadosu [An]: Ya un home sanu [An]. 3. Ensin humedá [PSil]. //Estar mui sanu pa comer diz- se de la persona que tien bon apetitu [Lln]. //Sanu como un clau [Cg]. //Sanu como un coral [Cg. PSil]. //Tar sanu como una piedra [LC]. ///Al cabu l’añu más come’l muertu que’l sanu [LC].
|
|
- llegandu sanu y salvu fasta casa [HyL (F-O)/162]
Del llat. sānus, -a, -um ‘sanu’ (em), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh). La espresión aliterante sanu y salvu pro- vién de la correspondiente llatina sānus saluus (em). |
|
sanxuán, el 📖: sanxuán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///sanjuán [Bulnes (Lln). Cg. Ac. Llg (llaa 28). Sb. Sm. Llomb. Vg. VCid]. ////sanjuanes [Cd].>(TEST)
|
Digitalis purpurea, cast. dedalera [Llg (llaa 28)]. Aquilegia vulgaris [Bulnes (Lln)]. Planta asemeyada a los gamones (na punta del tallu miedra una flor azulada y mariella; cuéyese la mañana de San Xuan y ponse a secar pa mezclala a lo llargo l’añu col sal que se da a les vaques) [Sm]. 2. Tiempu per San Xuan, festividá celebrada’l 24 de xunu [PSil]. //-es ‘arbus- tu que floria per San Xuan’ [Cd]. //Flor de sanjuán ‘flor de la cornapuya blanca’ [Cg]. //De sanxuán ‘(tipu) de mazana [Xx] pequeña y mui temprana [Si. Sg]. //De sanxuán blanco ‘tipu de mazana’ [Xx]. //De sanxuán colorao ‘tipu de mazana’ [Xx]. //De sanjuán ‘tipu de mazana temprano’ [Sb]. //Manza- nes de sanjuán ‘variedá de mazanes tempranes’ [Sb]. //(Mes) de sanxuán ‘mes de xunu’ [Ac. Ay. Tb. Sm. PSil. As. Cn (Fu- chasqueiru). Tox. Oc. SCiprián. Llomb. Vg. VCid]: Las zrei- zas nun taban maduras por sanxuán [Tb]. ///La marea de San Xuan quita vino y no da pan [SI (LC)].
|
|
Del ac. llat. sanctum iohannem > San Xuan nome de santu y, llueu, de la fiesta celebrada’l 24 de xunu y que, darréu, acaba dando nome a tol mes y a delles de les especies que lleguen a sazón o maurecen nesa dómina o a coses que guarden rella- ción cola fiesta como sanxuanada (cfr.), sanxuaniegu (cfr.), l’ax. sanxuaneru, a, o (cfr.); asina la mazana de sanxuán, lo mesmo que-yos pasaría a les de sampedru (cfr.) que maurecen una selmana dempués. Les mazanes de San Xuan documén- tense nel nuesu sieglu xviii (pe3: 202): cfr.), sanxuanina (cfr.), sanxuanista (cfr.). |
|
sanxuanada, la* 📖: sanxuanada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///sanjuanada [Lln. Mi (gea)].>(TEST)
|
Entrepierna del home [Lln]. 2. Manifestación sangrienta en Mieres el 22 de xunu de 1897 (gea). La Sanjuaná foi una pro- testa pola xuba de los precios d’artículos de primera necesidá (farina de trigu y de maíz…) y pa esixir al Conceyu un control de pesos y midíes y de calidá de dalgunos alimentos (tocín, carne…). Intervieno la Guardia Civil y hubo cuatro muertos ente los que protestaben. Entamaron a tirar piedres a La Casa
|
|
||
sanxuaneru, a, o* 📖: sanxuaneru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><sanxuanera [Ay].>(TEST)
|
|
|||
sanxuaniegu, el* 📖: sanxuaniegu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sanxuaniegu/a [PSil].///<ident class="della" level="1"></ident>sanjuaniegu [Llg (llaa 28)].>(TEST)
|
Digitalis purpurea, cast. dedalera [Llg (llaa 28)]. 2. Impues- tu que se pagaba per San Xuan [PSil].
|
|
||
sanxuanín, el 📖: sanxuanín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>sanjuanín [Lln. Ac].>(TEST)
|
|
|||
sanxuanina, la* 📖: sanxuanina🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>sanjuanina [Cg].>(TEST)
|
|
|||
sanxuanista 📖: sanxuanista🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">sanjuanista</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. sanxuán. |
||
sanxustu, de 📖: sanxustu🔤: , de 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 de |
(TEST)
|
|
|||
saña, la 📖: saña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">saña</i>(TEST)
|
[Ay]. //A sañes ‘con ira’ [JH].
|
quier se levantar contra el soberviosamiente ¬ con sanna s.
|
Del llat. sania, variante de sanies, -ei ‘sangre podre, pus, ma- teria’ (em), con -nj- con resultáu [-] en tol asturianu, col ca- mudamientu morfolóxicu que tamién se conseña nel llat. dies |
|
sañera, la 📖: sañera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cierta planta que miedra en terrenos llientos cola qu’adornen los edificios el día de San Xuan [Sm (= canavera)].
|
Cfr. sañu. |
||
sañu, el 📖: sañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Planta que recueyen el día de San Xuan pa facer fumazos; ye de tueru añal, con fueya paecida al perexil; críase en cueves y en llugares llientos y fúnebres [Sm. Cv]. Anises de monte [Ar ( = sayones)].
El calter mítico-relixosu d’esta planta queda bien a les clares non sólo pol so venceyamientu cola nueche de San Xuan si- nón por cuenta les práutiques que se siguen al amburala nes cortes pa llibrar al ganáu de dellos males [Cv (s.v. fumaza)]. Con estes observaciones paezme que ye razonable proponer un étimu que s’enconte nel neutru llat. sagmen ‘yerbes sa- graes’, ‘planta conocida como la verbena’, emplegada por
autores como Neviu, Liviu y Pliniu (old) pero que nun dexa, de facer casu a Meyer-Lübke, continuadores románicos; tam- poco hispánicos si siguimos a García de Diego (deeh) y a Co- rominas-Pascual (dcech). De toes maneres ello abúltanos que nun sedría a caltenese si almitimos la propuesta que sigue da- rréu. Pescanciamos que dende’l plural sagm(i)na les torgues de tipu fónicu son reducíes pa xustificar ast. <i class="della">sañu</i>: <i class="della">a) </i>d’un llau la palatalización de -gm- preséntase con un comportamientu asemeyáu al que s’observa col tamién grupu nasal <i class="della">-</i>gn<i class="della">-</i>(TEST)
|
> [];
|
b) de la mesma manera pervése una adautación morfolóxica con una vocal velar cabera /u/ asociada davezu col mascu- lín; c) un deriváu de sagm(i)na daría como resultáu ast. *saña qu’entraría en llucha col so homófonu pero etimolóxicamente dixebráu ast. saña (cfr.). Poro, d’ello síguense dos víes evolu- tives: c-1) una incrementación sufixal en -era, sañera ‘cierta planta que miedra en terrenos llientos cola qu’adornen los edificios el día de San Xuan’ (cfr.); c-2) una creación ana- lóxica masculina sañu que llogra dixebrase fondamente de la so namás qu’aparente variante femenina saña ‘ira, noxu’ (cfr. saña) como yá alvertimos (pe3: 132). Una formación en -ūtus, -a, -um ye responsable del ast. sañudu (cfr.). |
||
sañudu, a, o 📖: sañudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Con saña.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petro</i>(TEST)
|
Sannudo suo escudero 1216(or.) [SV/86]
|
|
Cfr. sañu. |
|
sapa, la 📖: sapa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////sapas [As (Cruce)].>(TEST)
|
Fema del sapu [Ay. Ll. Ri. Tb. PSil]. 2. Sapu pequeñu [Cv]. 3. Rana [Ay (N). As]. 4. Pachygrapsus marmoratus, cangarexu corredor [Xx (ppac)]. Crustaceu asemeyáu al camarón, de co- lor negro y güeyos saltonos, usáu de cebu; vive nes roques del mar [Xx]. Cangarexu pintáu de la familia de los “gecarcinos” [Xx]. Crustaceu blandu, asemeyáu al cangarexu [Cñ]. 5. Pie- dra dura inxerta nel centru de la ponteciella del molín, con un furacu que val de quiciu al espigón del rodenu [Cv. Vc, Vil, As (Cruce)]. 6. Muyer de mal calter, que s’emberriaca fácil [Ll]. 7. Persona testona [Ay]. Cfr. sapu. Na aceición §5 talmente paez que tamos delantre d’un metáfora sexual (Rohlfs 1979: 53).
|
|||
sapada, la 📖: sapada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. zapada.
|
|||
sapaguera, la 📖: sapaguera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sapaguiera [Tox. PVeiga (Oc)]. sapagueira [An. /Berducedo (Oc). Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Sacavera [An. Vd. Oc. /Eo. Mánt/. JH]. Batraciu acuáticu más pequeñu que la llagartesa y de color más escuro, que se cría nos champanes [Cv]. Cast. salamanquesa [Cv]. 2. Rana, xaronca [Cn (Oc). An (i)]. //Yerba la sapaguera ‘yerba mele- cinable’ [Cv]. ///Mordedura de sapaguera no aguarda misa entera [LC]. Cfr. sacavera.
|
|||
“sapal” 📖: “sapal”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">outra</i>(TEST)
|
a la peral sapal que faz V eminas [s.f.] [SPM/558] Cfr. sapón, ona.
|
|||
sapalir 📖: sapalir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
“En el juego infantil del escondite, aviso de salida del que tiene que buscar a los que se escondieron” [Vd].
|
Posible formación llograda gracies a una metátesis nos ele- mentos qu’apaecen na espresión ¡pa salir! cola que, de xuru, daben autorización pa entamar la búsqueda nel xuegu. |
||
sapalonquia, la 📖: sapalonquia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">sapalonquia,</b>(TEST)
|
la Rancuayu [Lln].
|
Cfr. xaronca. |
||
sapangu, a, el/la 📖: sapangu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
</b>Despeutivu de <i class="della">sapu</i>(TEST)
|
[Tb].
|
Cfr. sapu. |
||
sapazu, el 📖: sapazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sapiazu [Ac. Llg. Sr. Mi. Noval]. sapiazo [Cñ]. +sapiozu [Llg].>(TEST)
|
Cayida [Pa (= sapada)] violenta [Xx]. Cayida a la llarga [Ac. Mi]. Cayida aparatosa [Xx. Sr. Mi. Tb]. Cayida de focicu [PSil. Noval 380]. 2. Esbarión [Cñ]. 3. Equivocación [Ac].
|
Formación aum. de sapu (cfr.). La [j] qu’apaez en delles va- riantes ha debese al influxu fónicu del verbu sapiar (cfr.). |
||
sapera, la 📖: sapera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sapieira [/“de Valdés {la -<i class="della">n</i>- caltiénse en Valdés y en bona parte de Navia; el triptongu [jej] nun ye xeneral} al Eo. Alter- na con sapeira” (Eo)/].>(TEST)
|
Sitiu onde s’abelluguen los sapos [/Eo/. JH]. 2. Fonte, fontán o champán de poca agua [Ca]. 3. Cría de la rana [Po (= ruém- panu)]. 4. Variedá de carbayu que miedra perpoco [Ay]. Cfr. sapu.
|
|||
saperu, el 📖: saperu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
sapía, la 📖: sapía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
sapiar 📖: sapiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Andar, saltar el sapu [Cv]. 2. Socavar galeríes los topos (anque la creyencia popular ye que los responsables son los sapos) nes tierres de sema [Pr (Cv)]. Minar la tierra (sapos, topos, ratos) [Lln. Cg. Sb. Pr. Cv]. 3. Allugar un sapu nel cabu d’una tabla asitiada a mou de columbiu y dar un golpe nel otru cabu pa que salte’l sapu [Lln. Pa. Ac. Sb. Ay. Cv] y caiga achapláu [Tb] y xugar con él [Llg]: <i class="della">Tuvienon</i>(TEST)
|
sapiando tola nueche, como si nun hubiera más que faer que sapiar sapos [Tb]. Tor- turar los neños al sapu de maneres y moos destremaos como pasatiempu [Tox]. 4. Andar los neños a gates asonsañando al sapu [Cv]. 5. Engañar a una persona [Ac]. 6. Dexar solu al compañeru nel columbiu [Ac]. 7. Llanzar daqué o a daquién contra dalgún sitiu [Llg. Ay. Tb]: Sapiaron al neñu nos coches de choque escontra la barandiella [Llg].
|
|
||
sapiáu, ada, ao 📖: sapiáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Mináu polos sapos (un sitiu) [Cb. Ce]. 2. Tocáu pol sapu [Ac]: <i class="della">Non</i>(TEST)
|
comas esos figos que tán sapiaos [Ac]. //Tierra sapiada ‘tierra enllena de montoninos por andar debaxo sapos y sa- bandiyes’ [Tox].
|
|
||
sapiáu, el 📖: sapiáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
sapiegu, a, o 📖: sapiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Pequeñu, nanu [Pa (i)], que naz a ras del suelu (un árbol, un matu) [Cn (F)]: <i class="della">Esa</i>(TEST)
|
fueya ya d’un rebol.lu sapiegu [Cn (F)]. 2. Que nun pasa d’arbustu (ciertu tipu de carbayu) [Oc].
|
|
||
sapiencia, la 📖: sapiencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Sabiduría [Cg. Ay].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Vieno...pa’scuchar</i>(TEST)
|
la sapiencia de Salomón [San Mateo 47]
|
|
||
sapiente, el 📖: sapiente🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sabiu [Cg].
Del llat. sapiens, sapientis ‘que sabe’, participiu de presente del llat. <i class="della">sapēre</i>(TEST)
|
(em s.v. sapio), per vía culta, con nominalización.
|
|||
sapolinar 📖: sapolinar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. desapolinar.
|
|||
sapón, ona 📖: sapón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Tipu de mazana [Qu] áspera [Tb]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
me prestan las maza- nas saponas [Tb].
|
Quiciabes formación axetiva dende sapu (cfr.). Ello podía empobinar a almitir una equivalencia coles mazanes deno- maes del sapu que quiciabes deban el nome al calter ásperu, como de piel de sapu, como tamién son conocíes (pe3: 203). Ye posible qu’una motivación asemeyada tea nel tipu de pera que se conseña na nuesa Edá Media col nome de sapal (cfr.) anque con destremáu sufixu. |
||
saponer 📖: saponer🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. aponer.
|
|||
sapotazu, el 📖: sapotazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Gran cayida [Xx].
D’un aumentativu de <i class="della">sapu</i>(TEST)
|
(cfr.) → sapote con una nueva in- crementación aumentativa en -azu.
|
|||
sapozar 📖: sapozar🏗️: NO ✍️: NO |
<zapozar [y deeh].>(TEST)
|
Meter una cosa nuna fuexa cubriéndola de tierra [LV]. Meter o enterrar nun pozu [deeh]. Enterrar, enterrar un animal [Lln].
|
Del llat. *sŭbpŭteāre (cfr. pozar), con dismilación de la ve- lar deuterotónica. Esti aniciu, con continuadores itálicos ya hispánicos (rew), ye orixe del ast. chapuzar (dcech s.v. cha- puzar), cola variante en -idiare chapuciar (cfr.), asina como con otres con intercambiu de palatales como zapuzar (cfr.) y zapuchar (cfr.). Ye posible, de toes maneres, que nel ast. chapuciar (cfr.) s’amieste tamién dalgún tipu d’influxu con aniciu na familia de chapuza (cfr.), chapuzador (cfr.), cha- puceru (cfr.). Pero’l verbu llat. documentáu sŭbpŭtāre ‘po- dar per baxo’ (rew s.v. sŭbpŭtāre; em s.v. putō) xustifica ast. chapodar (cfr.) y otros peninsulares (deeh; dcech s.v. podar). |
||
sapozáu, ada, ao 📖: sapozáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<zapozáu [Lln].>(TEST)
|
Enterráu [Lln].
|
Pp. de sapozar. |
||
sapu, el 📖: sapu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+sopu [Bi. Sr. y Llg (llaa 27). y Sb]. +sepu [y Cp. Ay. Ll. Mi. Ri].>(TEST)
|
Bufo bufo, cast. sapo [Llg, Ll, Mo (llaa 27)].
|
Sapo [Lln. Cl. Rs. Pa. Cp. Ac. Bi. Sr. Sb. Ay. Ll. Mi. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. PSil. An. Cd. Pr. JH]. 2. Pachygrapsus marmoratus, canga- rexu corredor [Av (ppac)]. Tiñosu [Barru (Ll)]. 3. Piedra dura incrustada nel centru de la ponteciella del molín, con un fura- cu que val de quiciu al espigón del rodenu [Bab. PSil]. Piedra de pedernal (a vegaes piedra de fierro) que va encaxada na ponteciella na que da vueltes el quiciu (güevu) del fusu o exe vertical del rodenu [Oc]. Gouñu redondu del molín con una parte plana onde va una mozqueta na que s’enconta’l guovu [Tox]. 4. Llistón curtiu y gordu del molín fixu per un cabu de la ponticiella y pel otru nel marranu pa dar mayor fuerza al encaxe d’estos dos maderos [Cv]. 5. Llistón de madera que va claváu al mandil de la panera pela parte baxa interior [Cv]. 6. Piedra solera del horru [An (Graña, horru)]. 7. Bocarram- pa especial iguada con fierros, en forma de tenedor [Min]. 8. Persona de baxa estatura [Pr]. 9. Persona poco áxil [Pr]. 10. Persona testona [Ay. Mi]. //-os ‘cierta enfermedá que se pre- senta na boca de les vaques dificultándo-yos masticar’ [Oc]. ‘vexigues que salen al ganáu dientro la boca [Cn]: Hai que corta-y los sapos a esa vaca que va dos días que nun prueba bocáu. [Cn]. //Como un sapu ‘testón’ [Sr]. //Del sapu ‘cayida del árbol enantes de maurecer (la mazana)’ [Lln, Llib (la man- zana). Rs. Cb. Vv. Xx. Na. Cp. Ac. Mi. Tb. Ct. Pr]. ‘cayida al suelu llueu de seca (la fueya) [Lln]. ‘(sidra) que se fai coles mazanes pañaes del suelu’ [Xx]. ‘d’aceite (el candil)’ [Min]. ‘de mala calidá (la fonte)’ [PSil]. //Espinas de sapu ‘sapu muertu’ (piensen qu’hai riesgu pa la salú cuando se cinca’l cuerpu secu del sapu: Mai nun mueve’l didu purque tucóu las espinas de sapu) [An]. //Sapu campaneiru ‘Bufo vulgaris’ [Bab]. //Sapu pardín ‘inseutu venenosu’ [PS]. //Sapu a sapu ‘a gates’ [Cn (Oc)]. //Ser de la marca’l sapu ‘ser de pequeña estatura’ [Ll (sepu). PSil]. //Ser de sapu dizse de la fruta del suelu que cayó solo y yá maduro [Pa]. //Ser mui sepu ‘enfa- dase, emberrinchase con facilidá’ [Ll]. //Sidra del sapu ‘sidra que se fai coles mazanes cayíes llibremente del árbol’ [Tb]. //Sidra del sepu ‘sidra de la primera mayá que resulta más dulce y espeso’ [Ay]. //La vuelta’l sapu ‘vuelta’l gatu’ [Pi, Si (LBlanco)]. //Ser más neciu qu’un sapu [LC]. //Ser más tes- tón qu’un sapu [Tb]. //Tragar sapos ya culuebras ‘aguantar muncho’ [PSil]. ///Cuando’l sapu canta antes d’abril, pronto vuelve a la cubil [LC]. //Sapu muertu tiralu al güertu dizse a un neñu coyíu pela cabeza y pies ente dos persones mentanto lu xiringuen faciendo ademán de soltalu’ [Pa]. otra tierra a lama de sapu que fas seys yminas [s.f.] [SPM/563] ¡Vaya que tás guapu/quiciás dalgún sapu/triarís col pié [El Camberu 11] D’un posible *sappus ‘sapu’, asitiáu en delles llingües hispá- niques (rew; deem), quiciabes d’aniciu prerromán (dcech s.v. sapo). Dende sapu féxose analóxicamente un femenín sapa (cfr.) y hebo llograse un axetivu *saperu, a, o, llueu nominalizáu saperu (cfr.), sapera 1 (cfr.); una formación en -anicu ye res- ponsable del ast sapangu (cfr.); tamién se conoz un aum. sapón (cfr.), sapazu (cfr.) y sapotazu (cfr.). Dende sapu féxose’l verbu sapiar (cfr.) con un participiu sapiáu, ada, ao (cfr.) nominali- záu nel masc. sapiáu (cfr.); tamién emparentáu ta l’ast. sapía (cfr.). Pero al llau de sapiar hebo dase’l verbu *sapar qu’apaez na formación verbal compuesta ensapar (cfr.). El verbu *sapar hebo tener una variante *zapar (cosa permisible fonéticamen- te n’asturianu) que conocemos pel deverbal zapada (cfr.) cola variante sapada; un deverbal del participiu fuerte sedría zapa 3 (cfr.). Semánticamente xustifíquense delles referencies al sapu porque popularmente tiénenlu por mui testón. Otres vienen motivaes pol refugu que produz quiciabes pel so aspeutu, aso- ciaciones mitolóxiques y aspereza. Dacuando sapu → sapada (o zapada) faen referencia a too aquello que s’asemeya al sapu por ser achapláu o planu o pol ruíu que mete col so cantu o al cayer cuando lu sapien. Les mazanes llamaes del sapu quiciabes deben el nome a tratase de mazanes ásperes como de piel de sapu (cfr.) → del sapu o sapones anque pudieron considerase, humorísticamente, como menos valoratibles, esto ye, ‘propies de los sapos non de les persones’. Pelo menos les aceiciones
§3-4 paez que tienen que s’entender en rellación con una me- táfora sexual (cfr. sapa). En dellos casos, términos fónicamente averaos al ast. sapu que paecen dir asociaos a la terminoloxía de la madera, asina sapera (aceición §4), sapiegu, a, o (cfr.), quiciabes pudieren guardar dalgún tipu de parentescu cola voz conseñada en llatín sappinus, -i ‘abetu’ (em) que dellos conside- ren d’aniciu célticu (tlg 132) y que podría tar asitiada en dalgún de los nuesos nomes de llugar (ta 296; tt 103). Quiciabes asina pueda xustificase l’amestanza, en parte tautolóxica, qu’ufre’l cast. pinsapo ‘abetu’ (drae), esto ye pinus + sappinus, según datu que yá conseñare Nebrija (apud Colón hle1: 208). Un posible verbu algamáu dende sappīnus podría ser l’ast. asapinar (cfr.) que paez guardar rellación col sapu o col so dim. sapín. |
||
saque, el 📖: saque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">saque</i>(TEST)
|
(en dellos xuegos) [Tb].
|
2. Arte, maña [Bard], disposición [Llomb]. Maña (nel xuegu de pelota) [Ay]. 3. Capacidá de trabayu acompañada de bon estilu y brillantez [VCid]. 4. Capacidá de comer [Lln. Cñ. Ac] y de beber ensin fartase [Ri]. //Tener saque ‘comer muncho’ [Xx]. ‘tener mui bona gana de comer [Mi. Tb]. Deverbal del verbu sacar (cfr.) como algame, alcance con rellación a algamar, alcanzar, etc. |
||
saqueru, el* 📖: saqueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<saquero [Xx].>(TEST)
|
|
|||
sara (?) 📖: sara (?)🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Ún de los nomes del <i class="della">panizu</i>(TEST)
|
o pamplina [R (s.v. panizu)].
|
Posible pallabra quechua del maíz como paez deducise de los comentarios de Corominas-Pascual (dcech s.v. zara) lo qu’empobinaría a almitir un tracamundiu na referencia dada por Rato. |
||
sarabollu, el 📖: sarabollu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Ronchines [ByM].
<ident class="della" level="1"></ident>Del mesmu aniciu qu’ast. <i class="della">sarabuyu</i>(TEST)
|
(cfr.) pero col suf. -ŭllus y non metafonía 1ª.
|
|
||
sarabuyu, el 📖: sarabuyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sarabuchu [Tb (Oc)]. sarabochu [As (Oc)].>(TEST)
|
|
|||
saragateru, a, o 📖: saragateru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">zaragateru,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
saramenar 📖: saramenar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Entamar a llover, orpinar [Mn].
<ident class="della" level="1"></ident>¿Guardará rellación con una non imposible adautación verbal del vascu <i class="della">sirimiri</i>(TEST)
|
‘orbayu’ nuna fastera de la mariña?
|
|||
saramiellu, el* 📖: saramiellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>saramillo [Llu].>(TEST)
|
|
|||
saramollete, el 📖: saramollete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><salmonete [Lln. Xx, Llu, Av (ppac). L’Arena].>(TEST)
|
|
- “Salmonetes se llaman los salmones medianos. Quando to- davía no han entrado en el mar y son pequeños se llaman Esguines; y á las truchas salmonadas se les dá el nombre de Reos” [EN, Terreros]
Camentamos que se trata de l’amestadura de dos elementos, el primeru un continuador del masc. salar, -aris ‘tipu de trucha o salmón xoven’, pallabra d’aniciu célticu (tlg 130; em), con tracamundiu de líquides, pariente del ast. xalabardu 2 (cfr.) y quiciabes nel aniciu del ast. xarelu (cfr.). El segundu paez qu’ha rellacionase col tamién célticu mullo- ‘encarnáu’ (tlg 110) que s’avera nel aniciu a los términos asturianos mul.léndana ‘fruta de bon sabor, color rosa, paecida a la mora, anque daqué más allargada’ [Sm] y molletazo ‘mora, frutu de la moral o de la morera’ [Cñ]. La referencia al color ufierta un encontu valora- tible pa facer asemeyada propuesta. Pámique’l mesmu mŭllus inxértase como segundu elementu (siguíu del diminutivu -ete) na voz asturiana saramollete ‘Mullus surmulentus’ y ‘Mullus barbatus’, que tuviemos por celtismu (pe3: 133) y ye vocablu sinónimu de salmonete. Esti términu salmonete ye galicismu según Corominas-Pascual (dcech s.v. salmón), fr. ant. sormu- let (Barriuso 1985: 57) anque, según nos abulta, podría tenese por una deformación del ast. saramollete con tracamundiu de líquides nel marxe posnuclear de la sílaba (-r-/-l-) y de -n- y
-ll- favorecío pol influxu de lo que se tendría, popularmente, como diminutivu de salmón (cfr.). Dende la variante salmonete féxose’l coleutivu salmonetera (cfr.). |
||
sarampín, el 📖: sarampín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<xarampín [/“de Valdés al Eo” (Eo). Mánt. Berducedo (Oc)/].>(TEST)
|
Sarampión [As (Oc)].
|
/“de Valdés al Eo” (Eo). Mánt. Berdu- cedo (Oc)/]. 2. Afición desmedida y repentina [/Mánt/]. Cfr. sarapicu. |
||
sarampión, el 📖: sarampión🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">sarampión</i>. Términu conocíu n’ast. de xuru por influxu
de la terminoloxía médica (cfr. <i class="della">sarapicu</i>).
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">en</i>(TEST)
|
mio alma tevo fortuna/y más siendo pel inviernu,/que ñon-y dieron vexigues/o sarrapión pollo menos,/o acasu algún romadizu [ABalvidares, Canción (Poesíes 138-142)] Cfr. sarapicu.
|
|||
sarandeles, los 📖: sarandeles🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
(TEST)
|
Arneses [JH].
|
** |
||
sarandín, el 📖: sarandín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición d’andar d’un sitiu pa otru [PSil]: <i class="della">Anduvienon</i>(TEST)
|
tola nueite de sarandín [PSil].
|
¿En rellación cola familia del alv. llat. sero ‘de tarde’, ‘de nueche’ (abf)? |
||
saráu, el* 📖: saráu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sarao [Mi].>(TEST)
|
Baruyu, escándalu, fiesta [Mi]: Nesa casa too ye sarao. //Andar de sarao ‘pasar la nueche en vela por cuenta d’una enfermedá, un disgustu, una fiesta…’ [Mi].
|
Adautación del port. sarão. |
||
sarapicar 📖: sarapicar🏗️: NO ✍️: NO |
Enfermar del <i class="della">sarapicu</i>(TEST)
|
[Cg]. Tener sarapicu [JH].
|
Cfr. sarapicu. |
||
sarapicu, el 📖: sarapicu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sarapico [Llu. Cñ. Ar. /Eo/]. zarapicu [y Cb. y Ay. y R].
/////sarampicu [Tb, Sm (Oc). PSil. Gr].>(TEST)
|
Cast. sarampión [LV. Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Llu. Cñ. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ar. Tb. Sm. Tb, Sm (Oc). Pzu. Cn (MG). An. Gr. Cd. Pr. Cv. Tox. Oc. /Eo/. JH. R. DA]. Sarapullíu [JH]. Enfermedá vírica, contaxosa, que produz reaiciones na piel [PSil].
|
|
Del llat. sirimpio, -onis ‘pápula de sarapicu’ (términu que nun conseñen nin old, em abf, dlfac, rew) que xustifica, según García de Diego, la llarga familia que se rellaciona etimoló- xicamente con sarampión (deeh). De la mesma opinión son Corominas-Pascual anque éstos, en viendo dellos términos ultrapirenaicos, almitan la posibilidá d’un influxu de *sinapio- nem deriváu de sinapis ‘mostaza’ sol “hispanolatino sirimpio, -onis” (dcech s.v. sarampión). De toes maneres, ye perclaro qu’ast. sarampicu (y sarapicu) paez que respuenden a un re- gresivu de sarampión → *sarampu pero col suf. dim. -icu y que podría asociase con ‘picar’. Dende sarapicu (con una variante sarampicu) féxose sarapicar (cfr.). Con too, el citáu “sarrapicón” podría ser un nomatu darréu que ye nome de llugar de Ceyes (Si). |
|
sarapullar 📖: sarapullar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">sarpullir</i>, llevantar sarapullíu [Cg].
Posible variante del verbu <i class="della">serpollar</i>(TEST)
|
(cfr.) fechu sobro ser- pollu (cfr.).
|
|||
sarapulláu, ada, ao 📖: sarapulláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<salpulláu [AGO].>(TEST)
|
Con sarapullíu [AGO].
|
Pp. de sarapullar (cfr.). |
||
sarapullíu, el 📖: sarapullíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sarpul.líu [Pzu]. sarpul.lidu [PSil].>(TEST)
|
Cast. sarpullido. [Sb. Pzu. PSil. Pr].
|
Deverbal del participiu d’un verbu ast. *sarapullir (cast. sar- pullir) qu’hebo alternar nel usu col ast. sarapullar (cfr.). |
||
sarapullosu, a, o 📖: sarapullosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sarapul.losu [Cv]. +sarapullusu/osa [Sb]. +sarapullusu/ osa/oso [y Llg]. salpullosu [Ca]. zarapullosu [Ac. JH]. zarapul.losu [Cv]. zarapel.losu/a [Tb]. +zarapiel.lusu [Ay]. sarapollosu [Ac]. sarapul.losu [Cv].>(TEST)
|
Ásperu al tactu [Cb]. Áspero (especialmente la piel, la piedra) [Tb]: Las manos téngolas zarapel.losas [Tb]. Cola piel basto y con sarpullíu [Pa]. Costrosu, ásperu, agrietáu [Cv]. De piel áspero, costroso [Sb].
|
Que tien sarapullíu [Ac. Llg. Ca]. 2. Con grumos, con granos [JH]: El chocolate salió zarapullosu [JH]. 3. Qu’anda con farrapos [Ay]. Cfr. serpollu. L’aceición §3 fai ver, nidiamente, un avera- mientu al ast. farapiellu (cfr.). |
||
sarapullu, el 📖: sarapullu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sarapul.lu [Md]. sarpullu [Lln].>(TEST)
|
Sarapullíu [Lln. Pa. Cb. Md]. /p/ y con posibilidá o non de metafonía tenémoslu en sarabu- yu (y variantes); ensin sonorización pero con esti mesmu su- fixu siguió ast. *sarapuyu → sarapuyada (cfr.) y sarapuyosu, a, o (cfr.). Del ast. sarapullu féxose llueu una incrementación en -ōsus, sarapullosu, a, o (cfr.); tamién se conoz una ames- tanza col
|
continuador del suf. -ūtus, sarapulludu, a, o (cfr.). Cfr. serpollu. Pue entendese como deverbal del participiu fuerte de sara- pullar (cfr.) o como una variante del ast. serpollu (cfr.), con vocal anaptítica y con vieya metafonía espardida per tol te- rritoriu asturianu (ghla §3.3.10.5.1). Una variante en -ŭllus y con sonorización de /p/ y non metafonía vieya úfrelu l’ast. sarabollu (cfr.). Otra variante en -ūculus, con sonorización de |
||
sarapulludu, a, o* 📖: sarapulludu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<zarapelludu [JH]. zarapel.ludu/a [Tb].
Que tien munchu zarapullu [JH]. Ásperu al tactu, como si tu- viera sarapullíu [Cb]. De superficie áspera [Md. Oc]. Áspero (especialmente la piel, la piedra) [Tb]: <i class="della">Las</i>(TEST)
|
manos téngolas zarapel.ludas; sí, ya lo mesmo que zarapel.losas [Tb].
|
Cfr. serpollu. |
||
sarapuyada, la 📖: sarapuyada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sarapullíu [Tox. /Eo/].
Cfr. <i class="della">sarapullu</i>. Quiciabes deba almitise qu’hebo un vieyu *<i class="della">sa-</i><i class="della">(TEST)
|
rapuyar, alternante con sarapullar, p’asina xustificar sarapu- yada como deverbal. Cfr. serpollu.
|
|||
sarapuyosu, a, o 📖: sarapuyosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+sarapuyusu /sarapuyosa /sarapuyoso [Ay. Ll. Ri].>(TEST)
|
|
|||
sarasa, la 📖: sarasa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><//zaraza [Eo].>(TEST)
|
Cast. zaraza, percal [Cg], tela [Llomb]. Ciertu texíu [Cv]. Cierta clas de tela qu’usaben enantes [Oc]. Percal de ruina ca- lidá [Ll. /Eo/]. Tela malo y delgao [Llu]. Prenda de tela ruino [Ri]. 2. Home amaruxáu [Cñ. Vd].
|
|
||
sarcillu, el* 📖: sarcillu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>sarcillo [Lln].>(TEST)
|
|
|||
sarda, la 1 📖: sarda🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><zarda [LV. Pb. Lln. Villah. Cl (VB). On. R]. zarza [Vv. Qu. Tb. Sm. PSil].>(TEST)
|
//Castañas de la zarda ‘castañes afumaes nel sardu de la coci- na’ [Lln (= castañas del zardu)].
|
|
del llat. sarcina, -ae ‘paquete, fardu’ (em; old), ‘carga’, ‘fardu’ (abf) con dalgún continuador románicu (rew s.v. sarcĭna), con una referencia primera a l’aición de ‘coser’ (em). Comportóse’l primitivu *sarcina → ast. *sarza, lo mesmo que pasó con pruina con relación al ast. prúa (pe1: 72). En tou casu, nel tratamientu del grupu -rc + palatal ye aguardable dafechu [θ] con posible tracamundiu de dentales en dalgún momentu del procesu evolutivu, *sarza → sarda o zarda (ghla 200). Tamién, como apunten les dos últimes po- sibilidaes, al entamu pallabra pueden dase trueques entre xi- blantes [s-] y [θ-] ya incluso [S-], asina sardón (cfr.) y xardón (cfr.), cosa tamién acordies col asturianu (ghla 183 & 185). En realidá esta propuesta ta averada a la que nel so día fexo Sánchez Sevilla (1928: 177) dende’l llat. sarcĭtum ‘cosíu’ que nun prestó a García de Diego. Pero fónica y semánticamente la idea primitiva de toos estos términos paez que fai referencia a ‘coser’ y, llueu, pue aplicase de mou afayadizu a aquello que va cosío o ta entretexío (con vares) y por ello llogra formar (y dar nome) a oxetos perdestremaos. Lo dicho pa xustificar los citaos ast. sarda 1 y zarda ha allargase a otres variantes non lloñe fónicamente como son les de tipu zarza (cfr. zarza; rew s.v. sarcire) y l’analóxicu masculín sardu (cfr.) → sardón o xardón. Con too nun ha escaecese que l’averamientu fónicu (y en dalgún sen semánticu) pudo encontar otres influencies de dalgún de los términos consideraos de verbos como exar- tare ‘rozar la tierra’ → *exsartiare (deeh; García de Diego 1958-1959: 1ss) asina como con otros de la familia del ast. insertar o inxertar (dgla). Semánticamente dende la idea pri- mera de ‘cosa cosida’ siguió l’aceición de ‘texíu de vares’ y de ‘fardu’ → ‘paquete’; dende ‘texíu de vares’ sigue l’aceición de ‘cestu de vares’ y ‘too aquello que ta fecho d’un texíu de vares o d’otra cosa’; el pasu siguiente ye, perclaro, ‘cestu’ → ‘caxa de la carreña (que davezu facíase d’un entrexíu)’. Lo mesmo vuelve a vese en sarda ‘arbustu’ → ‘mediu de tres- porte’, daqué asemeyao a lo que ye a vese n’ast. ramu ‘ramu (d’árbol)’ → ‘ramu (mediu de tresporte)’. L’aceición 5 con- señada enriba ye coincidente cola castellana anque namái al sur del dominiu y podría representar un niciu castellanizador, lo que nun abulta aconseyable en viendo la documentación medieval. Cosa dixebrada sedrá saber si na aceición de ‘ar- bustu’ nesta familia ye xustificable dende l’aniciu llatín que se propón s.v. sarda (lo que nos paez afayadizo fónica y semán- ticamente) o si s’almite’l “seguramente prerromano” según Corominas-Pascual (dcech s.v. zarza) y otros. Sobro sarda 1 féxose un abondativu en -ata, lo que xustifi- ca ast. sardada (cfr.) col so correspondiente masculín sardáu (cfr.); tamién l’instrumental en -aria, sardera (cfr.), y el di- minutivu sardeta. A la vera dende’l masc. sardu (cfr.) sigue’l diminutivu sardetu dende onde se fexo’l verbu *asardetar que conocemos pel vieyu participiu asardetáu, ada, ao (cfr. sardetáu). Dende zarza féxose l’abondativu *zarzal o zardial (cfr.) y el compuestu verbal enzarzar (cfr.). Dende’l citáu sar- cina, -ae hebo siguir ast. *zárcina que conocemos gracies al deriváu zarcinera (cfr.). |
|
sarda, la* 2 📖: sarda🔤: , la* 2 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 la*, 2 |
(TEST)
|
Cfr. xarda.
|
|||
sardada, la* 📖: sardada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sardaa [JH].>(TEST)
|
Lo que d’una vez pue llevase nuna sarda [JH].
|
Cfr. sarda 1. |
||
sardáu, el 📖: sardáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Lo que d’una vez pue llevase nun <i class="della">sardu</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. sarda 1. |
||
sardera, la 📖: sardera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Entretexíu de verdasques sol llar onde se curen les castañes, l’embutíu, etc. [Cb]. Obra fecha de sardos [Cg].
Cfr. <i class="della">sarda</i>(TEST)
|
1.
|
|||
sardeta, la 1 📖: sardeta🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
Caxa de texíu de vares que fai les veces de los lladrales de la carriella o carreña [Oc].
|
2. Tipu de cesta emplegada especial- mente pa escurrir les castañes [Oc]. Canastrina de vares [Ay]. Dim. de sarda 1. |
||
sardeta, la 2 📖: sardeta🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Apellativu aplicáu a les neñes [Llg (= sardina)]: <i class="della">¿Ú</i>(TEST)
|
la sarde- ta?, Ven p’acá sardeta [Llg].
|
Posible dim. de *sarda 2, variante del ast. xarda (cfr.). |
||
sardetáu, ada, ao* 📖: sardetáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+asardetéu/asardetá/asardetao [Ay. Ll].>(TEST)
|
Anegratáu como’l sardu [Ll]. Afumáu, como si tuviere en sardu [Ay].
|
Cfr. sarda 1. |
||
sardetu, el* 📖: sardetu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+sarditu [Ay. Ll].>(TEST)
|
Diminutivo-desp. de sardu. 2. Especie de cestu pequeñu, ensin ases onde s’echen castañes cocíes a recudir [Ll (i)]. 3. Carreña o carriella abierta per detrás, emplegada pa carretar piedres [Ay. Ll]. Cfr. sarda 1.
|
|||
sardina, la 📖: sardina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//sardía [As. /Mánt/]. xardía [Oneta (Cv). /Eo/].>(TEST)
|
Sardina pilchardus, cast. sardina [ppac. L’Arena]. Cast. sar- dina [Lln. Tb. As. Oneta (Cv). /Eo. Mánt/]. 2. Pequeñu pe- dazu allargáu de tocín que se tuesta nel sartén [Cn]. 3. Ape- llativu aplicáu a les neñes [Llg (= sardeta)]. //Sardina de río ‘Alosa fallax’ [Xx (ppac)]. ‘Alosa alosa’ [Xx (ppac)]. //Como una sardina ‘perflacu’ [Ca (Metáfora) (= como una sardina arenque)]. //L’entierru la sardina ‘actu final col qu’acaben les fiestes d’antroxu’ [Xral. gea s.v. sardina]: Pal entierru la sardina/que morrió de golosina [gea]. ///El que en mayo come sardina en agosto píca-y la espina [Fabriciano]. La muyer y la sardina de focicu na ceniza [Fabriciano]. La muyer y la sardina, pequeñina [R]. Lluanco y Candás/en pescar sardi- nes/non queden atrás [CyN (Recuerdos)]. Val más empezar con sardina ya terminar con gallina ‘más val dir de probe a ricu’ [Ti (LC)].
|
|
||
sardineru, a, o* 📖: sardineru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><sardineiru/eira [Pzu]. sardineiru/iera [Tox]. +sardiniru [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident>//xardieira [Eo]. sardiñeira [“ribera del Eo” (Eo)].>(TEST)
|
Cast. sardinero [Lln. Pa. Pzu. Tox]. Que viende sardines [Lln. Ay]. Vendedora ambulante de sardines [Vigón (Folk). R]. 2. (Persona) que fala muncho y alto [Pa]. 3. Descaráu [Tox].
|
|
||
sardineta, la 📖: sardineta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Sardina [Xx]. 2. Caúna de les franxes metáliques o argolles que s’alluguen nel <i class="della">moíl</i>(TEST)
|
pa torgar no posible que la madera argaye al facer la madreña [Llib].
|
|
||
sardiniegu, a, o* 📖: sardiniegu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><sardiniega [Sm].>(TEST)
|
|
|||
sardón, el 📖: sardón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Xardón. 2. Carreña grande emplegada pa carretar coses de pocu pesu y avalumaes [Ay. Ll]. Cestu de la carreña [Ri].
<br class="della">Documéntase en Lleón en testos como los que siguen y n’otros (lelmal s.v. sardon):
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">iacet</i>(TEST)
|
de amborum partibus cum suos sardones 955 (s. xii) [ACL/56]
|
|
cfr.) & xardón. |
|
sardonal, el 📖: sardonal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sardonal [Cn (F). Mar)]. /////xardonal [Md. Tor].>(TEST)
|
Sitiu d’acebos o xardones [Md. Cn (F). Mar. Tor]: Metiénonse las vacas no sardonal a moscar [Cn (F)].
|
|
Documentáu de magar 1150 en Lleón, lo mesmo que l’equivalente en -etum (lelmal s.v. sardon); amás axuntamos: cfr.). |
|
sardoniella, la 📖: sardoniella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sarduniel.la [Cn (M)].>(TEST)
|
Especie menor del Ilex aquifolium [Cn (M)].
|
|
cfr.). |
|
sardu, el 📖: sardu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sardo [Os. Ar]. xardu [Cp. Llg. Sr]. +sordu [Sr. y Sb]. +xor- du [Llg. Sr]. +serdu [Ay. Ll. Ri]. /////zardu [LV. Lln. On. Pa. Sm. y R]. zarzu [Sm]. zardo [VCid]. ////zardos [Cl (ByM)].>(TEST)
|
Texíu de vares [LV. Cg. Llib. JH. R. VCid]. Texíu de blima, d’ablanu que se pon nel rametu cuando se cucha o pa facer d’andamiu [Os]. Texíu de rames d’árbol [Cl (= sardu varos)].
|
|
2. Pisu del payar [On]. Especie de desván con suelu de texíu de vares, enriba del fueu de la cocina onde suelen ponese a curar les castañes [Llg. Sr. Qu (Oc). Tb (= zarza)], l’embutíu, cfr.). Cosa destremada sedría averiguar si ast. sardón (o xardón) ha tenese o non por aumentativu de sardu. Pa Corominas-Pascual nun ta claro si del ast. sardu (...), quiciabes con influxu de zarza, deriva l’ast. sardón ‘terrén enlleno de matu’, que tamién se conseña en Lleón y Zamora como ‘matu achaparráu d’encina’ (dcech s.v. zarza). Pa Hubschmid [apud A. Llorente 48 (1965: 440)] sar- dón y familia ye pallabra prerromana pariente del arag. sarda ‘ramaxe’, cast. zarza y nun ha esplicase nin en rellación col port. sard~ão ‘llagartu’ nin col superestratu árabe, pero sí xun- to al gall. xardón ‘acebu’ yá conocíu por Sarmiento (1973: 227). En tou casu nun resulta fácil decidir a falta de nuevos datos. Ye posible que se trate de dos términos orixinariamente dixebraos qu’acaben averándose por referise a realidaes en parte asemeyaes. En tou casu, l’ast. xardón (al qu’atribuyen virtúes mítiques n’Asturies y Lleón) castellanícenlu a vegaes como s’alvierte en “Jardón” (apellíu), y “Jardín” (nome de llugar) como yá persabemos (ta 369). Paez aum. de xardu (cfr.), variante de sardu (cfr.) y masc. de *xarda, sarda 1 (cfr.). De xardón o sardón fexéronse los derivaos como’l dim. sardoniella (cfr.), xardonera (cfr.), nominalizáu xunto a xar- doneru (cfr.); tamién xardonal (cfr.), etc. |
|
sarducu, el 📖: sarducu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cestu de vares [Si. Bi]. Cestu de blima, redondu, de pocu fondu, con cercu y con base de cuestos [Sb]. 2. Especie de desván [Ac].
Dim. de <i class="della">sardu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
sarga, la 📖: sarga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<xarga [Pa. R]. serga [y Ay].>(TEST)
|
Cast. sarga (tela) [Pa]. Tipu de texíu de llana basto [Cp. Ac] que se fai nos telares antiguos y se curte nos batanes [Oc]. Tela basto que nun tien filo a nun ser en sen horizontal [Ay]. “Tela de urdimbre gruesa” [R]. 2. Trapu moyáu que se pon enriba la ropa pa planchar [Cñ. Ac].
|
|
cfr.), que resulta alusivu non sólo a un ‘tipu de tela’ tamién al ‘llinguax difícil, torgáu o incomprensible’, como’l de los chinos. Nesti sen la so variante sīrica (em s.v. sericus) sedría la responsable del ast. xíriga → xirga ‘llinguax de los teyeros de Llanes’, ‘xe- rigonza’ (cfr.). Ast. xirigoncia, xigomencia tamién son palla- bres portadores d’esi mesmu elementu (pe2: 368) anque con sufixacion estremada. Sobro ast. xarga (variante de sarga) féxose’l verbu *axariegar que conocemos pel participiu axa- riegáu (cfr.). Tamién el verbu compuestu ensargar (cfr.) col sentíu primeru de ‘meter (nuna bolsa de) sarga’. L’ast. conoz tamién un masculín analóxicu y aumentativu sargón (cfr.). |
|
sargadiella, la* 📖: sargadiella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sargadiel.la [Pzu].>(TEST)
|
Cast. sargadilla [Pzu].
|
|
||
sargón, el 📖: sargón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sergón [Cb. Ac. Ca. Ay. Ll. Tb. y Sm. y An. y Pr. y Cv. JH. R]. xargón [Lln. Pa. Cg. Vd. Tox]. xergón [Lln. Rs. Ac. Sb. Llg. Ca. Ay. Ri. Tb. y Sm. Pzu. PSil. y An. Pr. Tox]. xirgón [Bab].>(TEST)
|
Cast. jergón [Lln. Rs. Pa. Cb. Cg. Sb. Ay. Llg. Ll. Ri. Tb. Sm. Bab. Pzu. An. Pr. Sl. Cv. Vd. /Eo/. JH. R] que se fai cola fueya del maíz [Lln. Ac. Ca. Ay. Tb. PSil. Cv. Tox. /Eo. Mánt/] o paya de centén [Oc]. Colchón llenu de les fueyes más fines de la purreta [Sl].///
|
|||
sargote, el 📖: sargote🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
sargu, el 📖: sargu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
sariana, la 📖: sariana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><seriana [Ay].>(TEST)
|
|
|||
sariega la 📖: sariega la🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Tela que nun tien los filos perpendiculares (y que si se corta al filo nun sal cuadrada) [Cb. Cp. Pr].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">xareyu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
sariegu, a, o 📖: sariegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><xariegu [AGO].>(TEST)
|
Inclináu a una parte o a otra [AGO]. Que nun s’axusta bien na trabanca (el pie), y formen ángulu les aristes del corte de dambes pieces [Min].
Cfr. xareyu, a, o. |
|||
sariegu, el* 📖: sariegu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sariego [Ac]. xariego [Ac].>(TEST)
|
Tela que nun ta al filo [Ac].
|
Cfr. xareyu. |
||
sariellu, el* 📖: sariellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. xareyu.
|
|||
sarigüeta, la 📖: sarigüeta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Especie de páxaru [Cp].
¿Podría rellacionase etimolóxicamente col ictiónimu <i class="della">xara- </i><i class="della">güetu</i>(TEST)
|
(cfr. xaraguetu)?
|
** |
||
sarmentar 📖: sarmentar🏗️: NO ✍️: NO |
<//xarmentar [/Ei (Eo)/].>(TEST)
|
Cortar les vares llargues en pedazos pequeños al podar les viñes [/Ei (Eo)/].
|
2. Recoyer los sarmientos cortaos de la vide podada [Cn (V)]. Cfr. sarmientu. |
||
sarmientu, el 📖: sarmientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//xarmento [/Ei (Eo)/].>(TEST)
|
Serpollu de la vide, llargu, delgáu, cimble y con nuedos [Tor]. Cast. sarmiento [/Ei (Eo)/].
|
|
Del llat. sarmentum, -i ‘sarmientu’ (old), con continuadores románicos (rew) ya panhispánicos (deeh). Quiciabes dende equí foi posible iguar un verbu *ex-sarmentāre ‘quitar los sarmientos’ > sarmentar, cola perda de la vocal d’aniciu lo mesmo que pasa con ex-occupare > sacupar, *ex-saccare > sacar (cfr. sacu), etc. |
|
sarna, la 📖: sarna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
</////el sarne [Ri]. /////sarne [Pa. Sb. Ay].>(TEST)
|
Cast. sarna [Lln. Cl. Pa. On (R). Sb. Ay. Ri]: ¡Madre qué de sarne tien! [Ri]. Enfermedá de les cabres [Cl]. ///Ser más vie- yu que lla sarna [JH]. Sarne con gustu non pica [Pa]. No sé qué te h.az falta: una capa sarna que arrascar dizse cuando tando ún bien entá quier más [Lln].
|
Del llat. serondu sarna, -ae, una variante de serna (em), con continuación panhispánica (rew; deeh) y aniciu, quiciabes, prerromán (dcech s.v. sarna). L’ast. sarna, lo mesmo que’l correspondiente castellán, conozse per referencia documental seronda en llatín: “impetigo ye roña seco que se llevanta en cuerpu, áspero y arrondiao. La xente da-y de nome sarna” [Impetigo est sicca scabies prominens a corpore cum aspe- ritate et rotunditate formae. Hanc vulgus Sarnam appellant (Etimologías iv, 8-6)]. Y tamién: “la sarna y la llepra son en- fermedaes de la piel qu’escuecen y descamen anque na sarna lo zarapelloso de la piel y la descamación son más benignes” [Scabies et lepra. Vtraque passio asperitas cutis cum pruritu et squamatione, sed scabies tenuis asperitas et squamatio est (Etimologías iv, 8-10)]. Na nuesa Edá Media tamién se conse- ña esti términu pero como nomatu d’un personax conocíu col nome de Fernán Alfonso: mando a Fernan Alfonso sarna C soldos blancos 1274(or.) [CLO/83]. Un deriváu abondativu, sernōsus (em) ye responsable del ast. sarnosu, a, o (cfr.) y tamién se documenta daquella pero agora como calificativu d’una fonte: el otro de la Corrada e el otro de Fon Sarnosa 1289 [MC-I/41]. Una formación en -āceus (old) xustifica- ría ast. sarnazu (cfr.). N’ast. la sarna conozse, al empar, col nome de roña seca o rascu (MP 274). Nel casu primeru tamos delantre de la traducción direuta d’Isidoro que fala de la sarna como sicca scabies (pe3: 308). Nel segundu trátase d’un de- verbal del ast. rascar. En rellación con sarna quiciabes tea’l verbu ensarniar ‘enguizar’, ‘tentar’(cfr.). |
||
sarnazu, el 📖: sarnazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+sarnezu [Ay].>(TEST)
|
Cast. sarnazo [Ay. Tb]. ///Después d’un gustazu un sarnazu [LC]. Cfr. sarna.
|
|||
sarnosu, a, o 📖: sarnosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+sarnusu [y Llg. Ay].>(TEST)
|
Con sarna [Lln. Llg. Ay. Tb]. 2. De piel perseco (una persona) [Llg]. 3. Tafuñu [Ay].
|
|
Cfr. sarna. |
|
sarpoyu, el 📖: sarpoyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+sarpuyu [y Ay]. sarpuyu [Cl]. {Ye discutible si la forma de Cl ye autóctona, esto ye, variante de <i class="della">sarpoyu</i>, o frutu del yeísmu modernu de <i class="della">serpollu</i>, en dambos casos con niciu del zarramientu de la tónica por cuenta la vieya metafonía de la qu’hai exemplos per toa Asturies}.>(TEST)
|
Sarapullíu [Cl. Ay]. Cfr. serpollu. |
|||
sarracenu, a, o* 📖: sarracenu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident>Antropónimu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Sarrazinus</i>(TEST)
|
conf. 915 (s. xii) [ACL/56] Sarrazinus 917(or.) [ACL/72] Sarrazinus Siliz 926 (s. xii) [DCO-I/98]
|
|
cfr.) tamién podría recordar vieyes quimeres o amarraces. |
|
sarraposu, a, o 📖: sarraposu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Con poco espesor de tierra bono y abondo peñascoso (un te- rrén) [Md].
Posible deriváu abondativu de <i class="della">serrapu</i>(TEST)
|
(cfr. sierra).
|
|||
sarreta, la 📖: sarreta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Abadexu pequeñu [PVeiga].
|
Cfr. sardina. |
||
sarréu, el 1 📖: sarréu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<xarréu [Ce].>(TEST)
|
|
|||
sarréu, el 2 📖: sarréu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Vara de madera tosca, con rames recortaes, d’unos 20 cm, que s’ espeta nel suelu de les cocines y val pa colgar potes y otros cacíos [Vv (= arrudu)].
<ident class="della" level="1"></ident>¿En rellación col ast. <i class="della">sarriar</i>(TEST)
|
(cfr. sarru, a, o)? ¿Con sarriegu
|
|
||
sarriana, la 📖: sarriana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Symphodus pirca</i>, durdu [Llu (ppac)]. Cfr. <i class="della">sarrianu.</i>(TEST)
|
||||
sarrianu, el 📖: sarrianu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sarriano [Cñ, Llu, Av (ppac)]. serrianu [Xx (ppac). Vd]. xa- rrianu [Lls (ppac). Cp. L’Arena. Xx].>(TEST)
|
|
|||
sarriegu, a, o* 📖: sarriegu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/sarriegos [Os]. sirriegos [Os].>(TEST)
|
|
|||
sarriosu, a, o 📖: sarriosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Con sarriu [JH]. Cfr. <i class="della">sarru,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
sarriu, el 📖: sarriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sarru [Lln. Cl. Rs. Pa. Sb. Cb. Cp. Sb. Ca. Pzu. Vg. Llomb]. sarro [Ar]. +sorru [Sb]. /////sariu [As]. sarrio [Os. Cp. Cñ. Ac. Llg. Ay. Ll. Mi. /Eo/. R]. +sorriu [y Bi]. siarru (<i class="della">sic</i>) [Os].>(TEST)
|
Cast. sarro [Lln. Cl. Os. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Bi. Llg. Sb. Ay. Ll. Mi. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. As. An. Pr. Sl. Cv. Tox. Oc. Vg. Llomb. Mar. Bard. JH] que dexa’l fumu nes co- ses [Ca]. Sarro de les chimenees [Pa. Cp. Ll. Tb. PSil. Cd. /Eo/. Arm. Mar. R]. 2. Costra de los cacíos [Tor]. Sustancia pegañoso que s’apega a los oxetos que tán al fumu [Bab]. 3. Sedimentación de fumos y detritus [Cl]. 4. Sarro de los dientes [Ac. Bard. Tor. Mar. Arm]. ///Cuando la chimenea esmena’l sarriu, vendrá l’agua anque sea del calvariu ‘va a llover’ [LC]. Cfr. sarru, a, o.
|
|||
sarru, a, o 📖: sarru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(Gochu) de color arroxao [Sb].
Del llat. sarda, -ae ‘cornalina’, ‘piedra preciosa (de color sangre)’ [em; abf; drae] pudo xeneralizase un ax. *<i class="della">sardu,</i>(TEST)
|
a, o d’u, llueu, foi posible un resultáu sarru, a, o onde s’alvierte evolutivamente -rd- > [ř] como en cogorda > cogorra (ghla
|
§4.6.1.5). Dende ehí pudo llograse una nominalización del masc. sarru (cfr. sarriu) y una referencia semántica al cro- matismu, quiciabes amosada nel documentu medieval: per Otero sarro et inde uadit ad Oteiro de Paradiso [914-924] (f.) [ACL/104]. Más difícil ye afitar lo mesmo pa esta otra referencia: illa karrale usque in meo termino de vinea de ela sarra 1092 [SPM/147]. Con esta suxerencia alloñámonos de Corominas-Pascual que camienten que quiciabes cast. y port. sarro sían d’aniciu prerromán (dcech s.v. sarro). Sobro ast. sarru féxose’l verbu ensarrar y *sarrear → ensarriar (cfr.). La yod del verbu en -idiare tresmítese llueu a sarru → sarriu (cfr.) d’u se fexo l’abondativu sarriosu, a, o (cfr.). Otra cues- tión sedría almitir dende sarru → *sarrear (→ sarriar) con un deverbal ast. sarréu 2 (cfr.). |
||
sarta, la 📖: sarta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cuenta d’un collar o rosariu [Ac. Arm. VCid]. 2. Vértebra [Arm. SCiprián]. //-<i class="della">as </i>‘tetos’ [Mar]. 3. Corona (de flores, de mentires) [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">VI ramos de </i><i class="della">sa(r)tas</i><i class="della">(TEST)
|
illos II de alfeide 981-994 [ODueñas: Fernández Corral 2002: 562]. {Otra llectura del testu de Otero de las Dueñas (Lleón) diz: VI ramos de sartar illos II_de alfeide et V annoscas de auro [981-994] [ODue- ñas/186]}
|
|
Del llat. sarda, -ae ‘piedra preciosa’ (em) aplicao llueu metafó- ricamente a daqué redondo como les cuentes, esto ye, a les vér- tebres (y a los tetos). L’étimu que proponemos sedría d’acoyer atendiendo a estos fechos: a) Inseguridá na realización de la consonante oclusiva tres de nasal o líquida (ghla 245-6); b) Intentu de caltener la diferenciación con otros signos del tipu sarda (cfr.); c) Averamientu fónicu y semánticu que llevó a la fusión indiferenciada en sarta (cfr.) d’un posible deverbal de (in)sertar → sartar y d’un conxuntu de coses (en)sartaes; de fechu Corominas-Pascual xustifiquen sarta (dcech) como amestanza del llat. vg. serta ‘guirnalda’ y sarta ‘remendada’, participiu del llat. sarcire (pe2: 370). Sol dim. del llat. sarda → *sardŭla foi posible iguar un semicultismu ast. sártala (cfr.). D’equí pudo siguir l’abondativu en -atus, -a, -um (cfr. sarta- láu). Sobro ast. sarta pudo llograse tamién un términu doble- mente incrementáu con valor abondativu sartadal (pe2: 369). |
|
“sartadal” 📖: “sartadal”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">aquel termino jazia metido en hun </i><i class="della">sartadal</i><i class="della">(TEST)
|
muy grande 1378 [SPM/576] Cfr. sarta 1.
|
|||
sartala, la 📖: sartala🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Persona espabilada, resabida [PSil]: <i class="della">Aquel.la</i>(TEST)
|
sartala contóu- me unas cuantas cousazas [PSil].
|
¿Sedrá un tracamundiu por sártala (cfr.) ensin conseñar l’acentu por lapsus d’escritura y con sentíu figuráu? |
||
sártala, la 📖: sártala🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sártola [Mar].>(TEST)
|
Protuberancies a mou de sartes o bolines que delles cabres caltienen baxo’l pescuezu [Llomb. Bard]. //-as ‘sartes’ [Mar].
|
|
Cfr. sarta. |
|
sartaláu, ada, ao* 📖: sartaláu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<///sartalado/a [Llomb].>(TEST)
|
Con sártales [Llomb].
|
Cfr. sarta. |
||
sartén, el 📖: sartén🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">sartén </i>[Lln. Pa (<i class="della">el sartén </i>/<i class="della">la sartén </i>‘sartén grande’). Cp. Ac. Sr. Llv. Sb. Sd. Qu. Tb. Oc].
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dos</i>(TEST)
|
poçales dos ferradas vnas tenazas tres tinedos sartagine
|
b)
|
cfr.). |
|
“sartor” 📖: “sartor”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. xastre.
|
|||
sarullu, a, o* 📖: sarullu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sarul.lu/a [Md].>(TEST)
|
Que-y falta’l puntu de madurez [Md].
|
** |
||
sarxar 📖: sarxar🏗️: NO ✍️: NO |
<i class="della">Sarjar</i>(TEST)
|
(sic) [JH].
|
Cfr. saxar. |
||
sarxentu, el 📖: sarxentu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">sarxentu,</b>(TEST)
|
el Cast. sargento. Cfr. sirvienta.
|
|||
satamente 📖: satamente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">exactamente</i>(TEST)
|
[Ac. Ay. Sm]. Adautación del alverbiu cast. exactamente.
|
|||
satanangos 📖: satanangos🏗️: NO ✍️: NO |
¡Diablos!, ¡Demonios! [Ca]: <i class="della">Non</i>(TEST)
|
sé ónde satanangos ponxi’l peñe [Ca].
|
Cfr. sataninques. |
||
sataninques, el* 📖: sataninques🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<satanincas [Llomb].>(TEST)
|
Xatanás [Llomb]: ¿Quién fuei el satanincas? [Llomb].
|
|
||
sátara, la 📖: sátara🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
sates, les 📖: sates🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<ident class="della" level="1"></ident>Día o tarde que se da de vacaciones a los estudiantes [JH]. Adautación del llat. satis ‘abondo’ que tamién se conseña nel cast. <i class="della">satis </i>‘vacación, especialmente d’estudiantes’ (drae 21ª). Rato conseña <i class="della">sates </i>definíu pel cast. “sartas” que, según pes- canciamos, ha entendese dende l’ast. <i class="della">sartes</i>(TEST)
|
(pl. de sarta), con perda de [r] o por tracamundiu d’escritura.
|
|||
sátira, la 📖: sátira🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sátara [Oc].>(TEST)
|
|
|||
satirosu, a, o 📖: satirosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">satírico</i>(TEST)
|
[Sr. Vd]. Cfr. sátira.
|
|||
satisfacer 📖: satisfacer🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><sastifacer [Pa. Cg. Sb]. satisfer [Tox].>(TEST)
|
Cast. satisfacer [Pa. Cg. Sb. Tox. /Eo/].
|
|
||
satisfacimientu* 📖: satisfacimientu*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">&</i>(TEST)
|
por emienda & ssatisfaçimiento de las yerras & dannos
|
|
Cfr. satisfaición. |
|
satisfaición, la* 📖: satisfaición🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<satisfación [As].>(TEST)
|
Cast. satisfacción [As].
|
|
cfr.). |
|
satisfechu, a, o 📖: satisfechu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+satisfichu [Ay].>(TEST)
|
Cast. satisfecho [Pa. Cg. Sb. Ay].
|
|
Cfr. satisfacer. |
|
satu, el* 📖: satu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Celemín.
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Aseméyase</i>(TEST)
|
al formientu, q’agarra una muyer y lu entromete’n tres satos o zalamines [San Mateo 52]
|
Quiciabes del llat. satus, -a, -um ‘aición de semar’, ‘la sema’ (abf) d’u cueye’l nome’l cacíu que contenía. La non sonori- zación de -t- emburria a almitir que se trata d’un cultismu. |
||
“saturca” 📖: “saturca”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu namái conocíu pela documentación del dominiu en llatín:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
|
tapetes et saturca trado adque concedo in domun Domini et serborum ipsius pro remedio ani[me] mee et de uxore mea et remisionem delictorum nostrorum 945 [MSAH- I/128]
|
De posible aniciu árabe acordies cola opinión de Menéndez Pidal (lhp s.v. saturca ‘llimosna sagrada’) anque nun lo cita nin Corriente (da), nin Oliver (Oliver 2004), nin Corominas- Pascual (dcech), nin lelmal. |
||
“sauce” 📖: “sauce”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. salce.
|
|||
savia, la 📖: savia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">savia</i>(TEST)
|
[Cb]. Zusmiu, parte interna del tueru del árbol en contautu cola corteza [Ri].
|
Del llat. sapa, -ae ‘vinu cocío fasta la reducción de dos ter- cios’ (em) continuáu nes llingües romániques col significáu de ‘zusmiu de les plantes’ (rew). Ye posible que sol llat. sapam > */‘salβi-a/) ya hispánicos (deeh; pe2: 367 & 370) pero abúlta- nos difícil d’almitir una vía de penetración dende’l cat. saba o fr. sève pente medies del port. seiva, sávia como suxeren Corominas-Pascual (dcech s.v. savia). |
|
|
saxa, la 📖: saxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cisura na vena [JH].
Deverbal fuerte de <i class="della">saxar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
saxador, ora 📖: saxador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Cast. <i class="della">sajador</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. saxar. |
||
saxadura, la 📖: saxadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">sajadura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. saxar. |
||
saxar 📖: saxar🏗️: NO ✍️: NO |
<///jajar [Mar. Arm. Bard]. ///sanjar [Pa. Ac. Ll. Pr].>(TEST)
|
Cast. sajar [Pa. Ac. Ll. Pr. JH]. Cavar con un tipu de fesoria (jaju) [Bard] o arrancar cola mano les yerbes males [Arm]. Sallar la tierra [Mar].
|
El verbu ast. saxar, asina como la so variante sarxar (cfr.), y términos rellacionables saxa (cfr.), saxador (cfr.), saxadura (cfr.), podríen ser, cenciellamente, una adautación del cast. sajar y familia. La nuesa opinión sobro saxar (del cast. sa- jar) sofítase en que la fonte d’información asturiana ye namái Junquera Huergo, autor que, enfotáu nel llogru d’un estándar asturianu, adauta los términos castellanos que-y resulten afa- yadizos pal algame del asturianu modélicu. Otra cuestión se- dría averiguar si ye acoyible tener el cast. sajar del verbu llat. charaxāre ‘saxar’ pente medies del fr. a. jarser (deeh) refe- rencia de la que paecen participar Corominas-Pascual (dcech s.v. sajar). A nós nun nos disgustaría averar el cast. sajar a la familia del ast. sachar (cfr. sallar) y sarxar qu’enllazamos col llat. sarculare. Nesi sen ast. saxar (coles sos variantes) y sarxar podríen ser verdaderos castellanismos nes vieyes tie- rres del dominiu ástur. |
||
saya, la 📖: saya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">saya</i>(TEST)
|
[Pa]. Falda [Lln. Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ri. Sm. Pzu. PSil. Cd. Pr. Oc. Tor]. Falda llarga [Qu. Tb] y esterior [Tox]. Falda, especialmente la falda que cola chambra y la toquilla for- maben el vistíu de les muyeres de más edá [Pa]. Enagua [Lln. Llg. Sm. Cd. Pr]. 2. Piel de la castaña [Lln]. 3. Rodenu [Ll]. //Saya baxera ‘falda que se lleva debaxo de la que se ve’ [Pa]. ‘falda interior’ [Ac. PSil] y blanca de les muyeres’ [Lln (= saya d’abaxu)]. ‘saya que se llevaba enriba’l faldón y debaxo del re- faxu’ [Llg]. //Saya colorá ‘refaxu’ [Ay]. //Saya de nascote ‘falda más esterior’ [Ay]. //Saya baxeira (sic) ‘falda baxera’ [Sm (Oc)].
|
|
||
sayador, ora* 📖: sayador🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><sayaor [Ay].>(TEST)
|
Que saya [Ay].
|
Cfr. sayar. |
||
sayal, el 📖: sayal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cierta tela tosco y gordo [Lln]. Texíu de llana gordo y apel- mazao, pa facer mantes, escarpinos, traxes [Lln]. Texíu fecho a mano [Cl], de llana [Ri].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">accepimus</i>(TEST)
|
de uos precio saiale in X arenzos 942 (s. xii) [ACL/233]
|
Un alcozare llena de pluma ya vieja dos mantas de sayal (…) y una silla de muger de palos para yr fuera 1569 [(Co- muña): 110]
|
Cfr. sayu 1. |
|
sayalín, el 📖: sayalín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sayal delgao [LV. JH. DA] y colo que facíen ropa más fino
que con sayal [Lln].
Dim. de <i class="della">sayal</i>(TEST)
|
(cfr.). Una creación analóxica femenina ye l’ast. sayalina (cfr.).
|
|||
sayalina, la 📖: sayalina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Sayal delgao colo que facíen calzones en Valdeón [Lln].
|
Cfr. sayalín. |
||
sayalón, el 📖: sayalón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Sayal</i>(TEST)
|
filao más gordo que’l sayal [Lln].
|
Aum. de sayal (cfr.). |
||
sayar 📖: sayar🏗️: NO ✍️: NO |
Llimpiar la planta de yerbatos y maleza, con un picu, pa que creza [Ay]. 2. Cast. <i class="della">sajar</i>(TEST)
|
[Os].
|
Cfr. sallar. |
||
sayeta, la* 📖: sayeta🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////sayetas [Md]. saetas [Md].>(TEST)
|
Pañales [Md].
|
Dim. de saya (cfr.). |
||
sayetu, {a, o} 📖: sayetu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
Que nun quier entamar a vistise de pantalones (el neñu) [Cb]. Trátase d’un dim. de <i class="della">sayu</i>(TEST)
|
(cfr.) con que se da a entender l’afición al sayu en diminutivu polo que refuga una alterna- tiva na so vistimenta.
|
|||
sayiquina, la 📖: sayiquina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Saya pequeñina [Tb]. ///<i class="della">La</i>(TEST)
|
que está avezada á poca ropa con una saiquina ya se pon lloca [CyN (Recuerdos)].
|
Dim. de saya (cfr.) con doble incrementación de suf. diminu- tivu saya + -ica + -ina. |
||
sayoletón, el 📖: sayoletón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Espantayu, persona vistida aparatosamente [Ac]. Formación sol ast. <i class="della">sayal</i>(TEST)
|
(cfr.) + -etu + -ón.
|
|||
sayón, el 1 📖: sayón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<////sayones [Sm. Vy (LBlanco)]. //sayóis [Ib (LBlanco)].>(TEST)
|
Aum. de sayu. //-ones ‘nome que dan los propios vaqueiros a los que pasen l’iviernu en Santa Marina, Vil.laverde o El Pon- tigu’ [Sm]. ‘nomatu de los de L.lendelfornu (Vy)’ [LBlanco]. ‘nomatu de los de Santiso’ [Ib (LBlanco)].
|
Podría tratase d’un aum. de sayu (cfr.) en referencia a la tela colo que diben vistíos dellos homes o a la función que teníen de sayones (cfr. sayón 2). |
||
sayón, el 2 📖: sayón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
{(Doc.). Alguacil, verdugu (abf)}.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">super</i>(TEST)
|
pinnora de suo ganato fugauerit saionem uel aliquem hominem 857 (s. xii) [DCO-I/24; DCO-I/28]
|
Dominicus el Saion 1210(or.) [MSAH-V/62]
|
cfr. sayu 1). Un autor como Hilty (2007: 87) siguiendo a Corominas-Pascual (dcech s.v. sayón) parte del góticu *sagjis ‘ministru de xusticia’ y ye voz que tamién se caltién nel cast. sayón, port. saião, cat. saig. El dominiu ástur ufre bon encontu documental anque sía voz ensin con- tinuador modernu. Ye posible qu’un deriváu de sayón sía sayonizu ‘lo dependiente del sayón’ (cfr.) documentáu al sur del dominiu ástur. |
|
sayón, el 3 📖: sayón🔤: , el 3 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 3 |
<sañón [y Ar].>(TEST)
|
//-ones ‘anises silvestres’ [Ar].
|
Cfr. sañu & xaboneru, a, o. |
||
sayonizu* 📖: sayonizu*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación llatina del dominiu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">sagoniciu</i>(TEST)
|
a sagone modium I 946 [ODueñas/33]
|
|
Cfr. sayón 2. |
|
sayoplear 📖: sayoplear🏗️: NO ✍️: NO |
Mover muncho les sayes o los vistíos al andar [Ca]: <i class="della">Anda</i>(TEST)
|
per equí esi rapacín sayopleando [Ca].
|
Cfr. sayu 1. |
||
sayopléu, el* 📖: sayopléu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sayopleo [Ca].>(TEST)
|
“Dícese al niño o persona vestido con un ropaje muy amplio” [Ca].
|
Deverbal de sayoplear (cfr.). |
||
sayosu, a, o 📖: sayosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+sayusu [y Llg]. sayosa [Cb. Cp. Ac. Sb. Ay].>(TEST)
|
|
|||
sayu, el 1 📖: sayu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><+soyu [Sb]. +seyu [Ay].>(TEST)
|
Cast. sayo [Sb]. Chambra o mangas de pañete [Ay]. Vistíu [Lln] llargu [Ay]. Falda ruina [PSil]. Saya de texíu basto [Cl]. Especie de xubón de puntu texíu a mano [Cp]. Xubón [Pzu. Oc]. Chaqueta [Cv] de puntu texida a mano [Oc]. Prenda rui- na que se ponía como la chaqueta [PSil]. Abrigu [Cl]. Traxe (ant.) [R]. Desp. de saya [Sm]. 2. Piel interior de les castañes [Lln].///
|
|||
sayu, el 2 📖: sayu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cast. <i class="della">escardo </i>[Pr]. Cast. <i class="della">sárculo </i>[R]. 2. Males yerbes que miedren ente’l frutu de les güertes [Llomb].
Del llat. sarculum, -i ‘xada’, ‘tipu de fesoria’ (em s.v. sar(r) io; abf), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh), quiciabes con una variante ast. <i class="della">sachu</i>(TEST)
|
(cfr.). Na acei- ción §2 ha entendese como deverbal de sayar (cfr.).
|
|||
sayuela, la 📖: sayuela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">sayuela,</b>(TEST)
|
la Enagua [Cd. Ce]. Cfr. sayu 1.
|
|||
sayuelu, el 📖: sayuelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Manga raxada o abierta, perancha, que diba del hombru al coldu, sobro la manga de la camisa, que quedaba a la vista (na vistimenta antigua de les maragates) [Mar].
Cfr. <i class="della">sayu</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
sazón, la 📖: sazón🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(Dizse del) estáu del tiempu [Lln]. 2. Paladar, gustu pa facer sabrosa la comida, madurez [R]. //<i class="della">En</i>(TEST)
|
sazón ‘en plenitú’ [Ac]. //Tener sazón ‘tar (la lluna) indicando’l momentu afayadizu pa dalguna cosa (cuando ta en creciente nun ye’l bon momen- tu)’ [Am]. ///La raya y el rayón en mayu tán en sazón [LC].
|
|
Del llat. satio, -ōnis ‘aición de semar o plantar’, ‘la semente- ra’ (old), de llargu espardimientu románicu (rew) ya hispá- nicu (deeh; dcech s.v. sembrar). Dende equí féxose’l verbu *sazonar del que tenemos anuncia pel compuestu ensazonar (cfr.) y pel participiu compuestu desazonáu (cfr.). |
|
se 📖: se🏗️: NO ✍️: NO |
Reflexivu <i class="della">se</i>(TEST)
|
de 3ª persona [Xral]: Hai que se fastidiar enfor- ma [Tb]: Hai que fastidiase enforma [Tb].
|
|
||
sebada, la 📖: sebada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sebaa [Sb]. sabaa [Sb]. sabada [Pa]. /////sobada [Cl (VB). AGO]. ////sebadas [On (R)].>(TEST)
|
Erupción cutánea [Cb]. Herpe [Cg], tiña de les persones [Pa. Sb] o animales [Cl (VB). On (R). AGO]. Mancha del herpe na piel [R]. //Estar güenu pa llamber sebaes ‘tar en situación apu- rada y con necesidá d’utilizar toa clas de medios pa vivir’ [Cg].
|
|
Cfr. sebu. |
|
sebar* 1 📖: sebar* 1🏗️: SI ✍️: NO |
<xebar [Md].>(TEST)
|
Facer una sebe o xebe [Md].
|
D’una formación sol llat. saepes → *saepāre ‘facer sebe, za- rrar’, ensin dulda alternante col verbu llat. saepīre ‘arrodiar d’una sebe’ (old). Continuador del verbu *saepāre tenémoslu nel ast. xebar anque tamién ye verdá qu’ast. xebar podría en- tendese dende’l llat. separāre > *seba(r)ar anque separare yá lu conocemos pel so continuador direutu xebrar (pe1: 486). Participiu débil de *saepāre afáyase nominalizáu en xebáu (cfr.), documentáu “sipiato”. |
||
sebar* 2 📖: sebar* 2🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. sebu.
|
|||
sebaza, la* 📖: sebaza🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////sebazas [Sd].>(TEST)
|
Enxundia [Sd].
|
Del llat. *sebācius, -a, -um ‘de sebu’, llueu con nominaliza- ción del femenín. El mesmu llatín contaba con un neutru no- minal sebācium, -i ‘candela de sebu’ (old), con un plural que pudo asimilase tamién a los femeninos de la 1ª en -a, sebacia ast. sebaza. L’ast. sebada (cfr.) pertenez a la so familia (pe2: 371) de la mesma manera que’l correspondiente compuestu ensebada (cfr.). |
||
sebe, la 📖: sebe🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sebi [Gr. Pr. As]. /////xebe [y Ll. y Tb. Sm. Md]. /////sebia [y
Cb {nun define}. Cg. Bi].>(TEST)
|
Cast. sebe, xetu [Pa. Llg. Ri. Ll. Sm (= ciebu = xebáu). Pzu] natural, vivu [LV. Lln. Cg. Pa. Ac. Sr. Sb. Tb. Pr. DA. R. Bard. VCid]. Matu, artadal [Qu]. 2. Zarru [Cn (MG). GP] d’arbustos y matu [Tb. Gr. Cd. Tor]. Xetu de blimes enllazaes [SCiprián]. Tipu de sebe [Md]. 3. Zarru con estaques y cañes [An. Mar] entretexíes [Ca]. Valla, cerca [As. JH]. Zarru fe- chu d’un texíu de plantes de cualquier tipu [Cp. Oc]. Zarru de piedres, estaques, tapinos o arbustos [Ay]. Zarru con palos y blima [Ar]. 4. Gran sucu que dixebra propiedaes [Pr]. //Sebias ‘varetes d’ablanu’ [Bulnes (Lln)]. //Nun ver sebe ‘nun tener mieu a nada, nun reparar’ [Sr. Sb. Tb. Mi]. ///Sebe de munchos prao n’abertal [LC].
|
|
||
sebera, la 📖: sebera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
sebería, la 📖: sebería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
seberu, el 📖: seberu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
sebiciu, el 📖: sebiciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Barganaz d’estaques entretexíes con cañes llargues de la mesma madera que les d’esquirpia de los carros, que val nes cases pa xebrar los cuartos [JH]. Cast. <i class="della">verja</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. sebe. |
||
sebordar 📖: sebordar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Sacar les barques fuera del agua [Ce].
|
Cfr. borde 2. ¿En rellación col cast. zabordar? (cfr. dcech s.v. borde i). |
||
sebosu, a, o 📖: sebosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sebousu (<i class="della">sic</i>) [Pzu].>(TEST)
|
Grasientu [Sr. Pzu].
|
Del llat. sebōsus, -a, -um ‘grasientu’ (em, old). Cola perda de -b- na fastera centro-sureña del ast. (ghla 170) tendríamos ast. *seosu, -a, -o que, nun intentu de reponer la consonante etimolóxica (ghla 174), xenera una antihiática -b- (sebosu) o -g- (sigosu). Semánticamente pervése en sigosu un usu figu- ráu ‘con grasa’ → ‘esbariosu’ → ‘repetitivu’ → ‘que fadia’ (pe4: 389). |
||
sebreñu, a, o 📖: sebreñu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Tardíu [Rs]. 2. Perescuru [Rs]. Cfr. <i class="della">serondu,</i>(TEST)
|
-a, -o.
|
|||
sebu, el 📖: sebu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<seu [Cb. Sb. Ca]. sebo [Ac. Ay. Mi. Ri. VCid].>(TEST)
|
Cast. sebo [Lln. Pa. Cb. Ac. Ay. Mi. Sb. Ca. Pzu. An . VCid]. Grasa de los animales herbívoros [Ri]. //Nun dar el sebo ‘nun trabayar, nun dar golpe’ [Mi]. //Panal de sebu ‘grasa de la vaca emplegao como aceite pa fritir’ [An]. ///Xineru come’l sebu, febreru la pulpa y marzo carga la culpa dizse cuando en marzu les vaques tán flaques [Pi (LC)].
|
|
Del llat. sēbum, -i ‘sebu’ (em), panrománicu (rew) ya hispá- nicu (deeh; dcech; pe4: 389). Cola amestadura del suf. -arius dacuando emplegáu pa facer nomes d’oficiu, tenemos ast. se- beru (cfr.) y, d’ehí, sebería (cfr.). Emparentáu con sebum ta’l verbu sebāre, emplegáu por Columella (em) qu’hebo tar nel aniciu del ast. *sebar 2 pero que namái conocemos gracies a la nominalización de lo qu’hebo ser el so participiu débil nominalizáu sebada (cfr.) y, quiciabes con metátesis, sadaba (cfr.). Un compuestu de so col continuador de in- > en- ye ast. ensebar (cfr.), con un deverbal ensebada (cfr.) y cola incre- mentación ensebadura (cfr.). |
|
seca, la 📖: seca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sequía [Lln. Pa. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Pr. Vd. Tox. /Mánt/]: <i class="della">Hai</i>(TEST)
|
una seca que lu aburia todu [Tb]. 2. Aición y efeutu de secar una presa, regueru o bracín de ríu (col en- vís de pescar) [Sl (A)]. 3. Tos mui ronca que tien dacuando’l ganáu [Ca]. 4. Reznu enantes d’hinchar [Ac]. 5. Tuberculosis [Lln]. //Tener la seca ‘tener muncha sede’ [Qu]. ///La seca de mayo dura tol añu [LC].
|
|
Posible nominalización del femenín de secu, a, o (cfr.) anque tamién podría tenese por deverbal del ast. secar, verbu conti- nuador del llat. siccare ‘secar’ (em s.v. siccus), con resultaos románicos (rew s.v. siccare) ya hispánicos (deeh s.v. siccare, siccus). Sobro seca féxose secamientu (cfr.); tamién sequía (cfr.) que, pela parte de so, enconta la formación d’un ver- bu *sequir qu’entra na formación del amestáu resequir (cfr.), paralelu a resecar y al so deverbal reseca (cfr.). Participiu compuestu nominalizáu ye ast. entreseca (cfr.) que paez esi- xir la esistencia d’un vieyu *entresecar. Otru participiu no- minalizáu, agora débil, de siccare tenémoslu nel documentáu “secada” base pa una riestra de derivaos como secadera (cfr.), secaderu (cfr.), secadoria (cfr.), secadoriu (cfr.): |
|
secadera, la 📖: secadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<secaera [Sr. Qu].>(TEST)
|
Aición y efeutu de secar [Sr. Qu. Tb]: La secaera yera pa engrebar la escanda [Qu]. Cfr. secadoria.
|
|||
secaderu, el 📖: secaderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<secadeiru [Pzu].>(TEST)
|
Cast. secadero [Pzu]. Caseta onde se mete’l tabacu a secar [Gr].
|
Cfr. secadoria. |
||
secadoria, la* 📖: secadoria🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<secadoira [Sm].>(TEST)
|
Parte del pisón emplegáu pa encrespar les espigues [Sm].
|
Del llat. siccatōrius, -a, -um ‘que seca’ (em s.v. siccus; abf) con continuación románica (rew) ya hispánica (deeh), con un continuador masculín ast. nominalizáu, secadorio (sic) (deeh) y femenín. Una posible variante del étimu, *siccatārius se- dría responsable del ast. secaderu (cfr.) ya secadera (cfr.). |
||
secadoriu, el* 📖: secadoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<secadorio [deeh].>(TEST)
|
Sitiu onde se seca {daqué} [deeh].
|
Cfr. secadoria. |
||
secamientu, el 📖: secamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">sequedad</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. seca. |
||
secante 📖: secante🏗️: NO ✍️: NO |
Que seca (un tipu de papel) [Ay. Tb].
Del participiu de presente del verbu siccare (cfr. <i class="della">secar</i>). La so nominalización tamién ye posible (cfr. <i class="della">secante,</i>(TEST)
|
el).
|
|||
secante, el 📖: secante🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cualidá positiva de la sidra con efeutu astrinxente (esto ye <i class="della">se- cante</i>) sobro les papiles gustatives [MS]: <i class="della">Tien</i>(TEST)
|
secante [MS].
|
2. Tipu de papel emplegao pa secar la tinta [Xral]. //Sidra con secante ‘sidra con astrinxencia permarcada’ [LS 299]. Cfr. secante. |
||
secanu, a, o 📖: secanu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+sequenu/secana/secano [Ri].>(TEST)
|
Persecu, que caltién poco la humedá (la tierra) [Ac. Tb]: Esta tierra ye mui secano [Ac]: Eso ya ermo, nin, ya mui secano [Tb]. Que nun tien riegu y namái tien l’agua cuando llueve (una tierra) [Ri]: Isi preu ye mui sequenu, nun tien riigu [Ri]. Cfr. secanu.
|
|||
secanu, el 📖: secanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+sequenu [Ri].>(TEST)
|
Sequera na boca, na garganta [Os. Ri. Sm. An. Cv]. Sede per- grande [Ri]. 2. Tierra que nun tien riegu [Sm. Cd]. 3. Cual- quier cosa perseca [Sm]. //De secanu ‘que nun ye de riegu’ [Ac (de secano). Sd. Qu. Tb. Pr]. //Ser de secanu ‘(ser) aficio- náu a beber’ (con ironía) [An].
|
Del llat. siccanum, -i ‘parte de secanu d’una tierra’ (abf). Ye posible qu’esti términu tea nel aniciu d’un formación axetiva secanu, a, o (cfr.) qu’acaba imponiéndose sol continuador del ax. llat. siccāneus, -a, -um ‘carauterizáu pola sequedá’ (em s.v. siccus; old) que se caltién nel abondativu secañosu, a, o (cfr.) y nel aumentativu secañón, ona (cfr.). La nominalización del masc. siccāneus ye responsable del ast. secañu (cfr.). |
||
secañón, ona 📖: secañón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Que-y fai falta beber de contino [Cp. Oc]. 2. Magru, flacu [Oc].
Cfr. <i class="della">secanu.</i>(TEST)
|
||||
secañosu, a, o 📖: secañosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cuasimente secu [Pa]. Secu [Pr], resecu [Mont]. Persecu [Lln]. 2. Con sede [Xx. JH. Sr]. 3. Flacu [Lln]. 4. De poques pallabres (una persona) [Pr], ásperu nel tratu [Cg].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">El</i>(TEST)
|
avari- ciosu siempre ta secañosu [LC].
|
|
||
secañu, el 📖: secañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><secaño [Cñ. Llu. Ar. /Mánt/]. +secoñu [y Llg].>(TEST)
|
|
|||
secañura, la 📖: secañura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
secar 📖: secar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">secar</i>(TEST)
|
[Xral]. 2. Dexar de dar lleche la fema [Tb]: La Pinta secóu [Tb]. 3. Embrangar, pasar el branu en tierra ca- liente (fam.) [Sr. Tb]: Fonon al puertu a secar [Tb].
|
|
||
secáu, el 📖: secáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<secao [Llg].>(TEST)
|
Aición y efeutu de secar [Llg. Tb]. Cfr. secar.
|
|||
secenal* 📖: secenal*🏗️: SI ✍️: NO |
Ax. numberal conocíu pela documentación en castellán:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">a</i>(TEST)
|
doze maravedíes la libra sezenal por el pote y medidas marcadas del conçejo [Uviéu 1500/48]
|
Formación sol llat. sedecim ‘selce’ (em s.v. sex). Cfr. selce. |
||
secha, la 📖: secha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<seicha [y Tb]. setsa [Qu]. seita [An (i). Oc]. seta [Queirúas (Cv). Tox. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Riegu que va dexando l’aráu al llabrar o derromper la tierra [Lln. Cp. Cñ. Ac. Bi. Ca. Ay. Ri. Qu. Tb. An (i). Pr. Oc]. Ras- tru del aráu o sechoriu [Llg. JH]. 2. Porción de tierra com- pauto que va cortando y volcando l’aráu según va abriendo’l riegu [Queirúas (Cv). Cv]. 3. Filera de tierra que va dexando l’aráu al llabrar [Ri. Sl]. Porción de tierra marcada col secho- riu que llevantada pol aráu forma dempués el sucu que queda ente riegu y riegu [JH]. Caún de los pedazos de tierra que corta la sechoria y que vuelve l’andeza [Cb]. Pedazu de tierra o tapín que corta l’aráu al abrir el riegu [Cg]. Tierra que vol- tia l’aráu y va faciendo llinies [Pa]. 4. Sucu [VBable]. Sucu, llombín de tierra, llevantáu ente riegu y riegu (al llabrar) [Oc. /Eo. Mánt/]. Terrén ente riegu y riegu [Cp. Sb. Tox]. 5. Tierra
|
movío pol aráu [Lln]. 6. Granu nel güeyu [R. AGO]. //Echar pela secha ‘semar a mano’ [Rs]. //Sacar la secha ‘carretar tierra nes cuestes dende la parte d’abaxo a la d’arriba (nes tierres)’ [Ll]. //Segar lles seches ‘cortar la tierra col sechoriu’ [JH]. //Nun facer secha dizse cuando ta suelto la tierra [Cv]. Del llat. sectus, -a, -um participiu de secare ‘cortar’ (em), cola nominalización del femenín. De la variante femenina del participiu, secta, féxose ast. secha ‘cortada’ → ‘riegu que va abriendo l’aráu al cortar la tierra’ (cfr.) anque nesti puntu pudo influyir tamién el participiu de sequor, esto ye secta, -ae ‘llinia que sigue ún’, ‘camín’ (old; abf) que suelen proponer como aniciu del cultismu seta (cfr. secta). Dende sectus, -a, -um hebo facese’l verbu *sectāre ‘cortar’ (em) con continua- dores románicos (rew) ya hispánicos (deeh) onde ha asitiase l’ast. sechar (cfr.). Pero un compuestu de sechar sedría *en- sechar, cola variante *enseitar, que conoceríamos gracies al deverbal *ensecha y enseita (cfr. enseta). |
||
sechar 📖: sechar🏗️: NO ✍️: NO |
<//setar [PCastro].>(TEST)
|
Cortar col sechoriu la tierra [JH]. Abrir riegos na tierra col aráu [/PCastro/].
|
Cfr. secha. |
||
sechoria, la 📖: sechoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cuchiella que corta la tierra enantes de meter el llabiegu o que va nel mesmu llabiegu [Cb (= sechoriu)]. Ferramienta, reya del filu peragudu y corte perpendicular de lo que tiren los bues y corta los fondos raigones de les males yerbes producíes pola muncha humedá; pásase enantes del aráu pela tierra [Xo (Apuntamiento) 302].
|
Según Xovellanos provién del llat. sectoria [Xo (Apunta- miento) 302] qu’ha puntualizase dende la perspeutiva que vemos más alantre (cfr. sechoriu). |
||
sechoriar 📖: sechoriar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Abrir riegos o seches col aráu na tierra [Cd].
|
Cfr. sechoriu. |
||
sechoriegu, a, o 📖: sechoriegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">sechoriegu,</b>(TEST)
|
a, o Que corta [JH].
|
Cfr. sechoriu. |
||
sechoriu, el 📖: sechoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sichoriu [Pr (Cv)]. sechoiru [Sm. Cv. Pereda (Oc)]. /////se- choru [y JH]. +sechuru [Llg. Ay. Ll]. +sichuru [Llg]. +sechu- riu [Sb. Mi (Oc). Ay. Ll. Ri]. {Ha ser tracamundiu de cheísta, <i class="della">sil.loiru</i>(TEST)
|
[Vd]}.> Cuchiella que corta la tierra enantes de meter el llabiegu o que va nel mesmu llabiegu [Cb]. Reya fina cola que se trabaya la tierra enantes d’emplegar l’aráu [Ca. Ay]. Aráu simple que se pasa enantes que la rixega si ésta nun tien sechoriu [Llg]. Er- bía de llabranza que cortaba la tierra delantre’l l.labiegu [Vd]. Fierru cortante, estrenchu, gordu y llargu que lleva l’aráu [DA] nun furacu de la timona cola punta hacia un llau de la reya pa fender la tierra duro y correoso [LV. R]. 2. Cuchiella de fierro qu’altraviesa’l timón del aráu [Cp. Ac]. Cuchiella del aráu [Cl. Cd]. Cuchiella del llabiegu [Pa]. Cuchiella que lleven los araos llamaos cambiel.las [Pereda (Oc)]. Cuchiella de cincuenta a setenta centímetros de llargo que s’asitia nel aráu pa facilitar el corte de la secha [Cg]. Fierru del aráu (ro- manu) que va abriendo la tierra delantre de la reya [Lln. Rs. Ca. Sd. Tb. Sm. Pr, Sl (Cv). Cv. Pr. JH]. Pieza (cuchiella) del aráu qu’altraviesa’l timón y va allugáu delantre la reya [Sb. Ll. Ri] p’abrir el riegu nel aniciu [Qu]. Pieza de la rixega que prepara la tierra pa la reya [Llg]. Reya cortante o cuchiella del aráu llamáu taza [Ay].
|
|
Del llat. sectōrius, -a, -um, deriváu del llat. sector, -oris, par- ticipiu de secare ‘cortar’ (em s.v. seco), siguieron los nomes sechoriu, sechoria [(cfr.) → sechoriegu, a, o (cfr.)] y el verbu sechoriar (cfr.) alusivos, en tou casu, a aspeutos rellativos al fechu de llabrar (‘cortar’) la tierra (cfr.). L’ast. sechoriu xunto al gall. seitouro, port. seitoura yá los xustifica Meyer-Lübke dende’l llat. *sectōrius (rew) nuna llinia allargada por García de Diego (deeh). |
|
secor, el 📖: secor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sequedá [JH]. Secañu [Tox]. Secura [/Eo/].
|
Formación en -or, -ōris n’amestanza con siccus ‘secu’ (deeh s.v. siccus), lo mesmo que vemos en llargor (cfr.), mugor (cfr.), etc. |
||
secreta, la 📖: secreta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
“El excusado” [R].
|
2. Policía secreta (ant.). Cfr. secretu. |
||
secretariu, el 📖: secretariu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+secreteriu [Ay].>(TEST)
|
Cast. secretario [Ay. JH]. Cfr. secretu.
|
|||
secretiar 📖: secretiar🏗️: NO ✍️: NO |
Falar baxo ente dos o más persones [Sg]: <i class="della">¿Qué andarán se- </i><i class="della">cretiando</i>(TEST)
|
esos dos? [Sg].
|
Cfr. secretu. |
||
secretu, el 📖: secretu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sacretu [Sm. As].>(TEST)
|
Cast. secreto [Sm. As].
|
|
cfr.), secretiar (cfr.), etc. y l’eufemísticu secreta (cfr.). L’ast. conoz tamién l’usu del ax. secretu, a, o adauta- ción del cultismu llat. secretus, -a, -um (abf). |
|
“secta” 📖: “secta”🏗️: NO ✍️: SI |
<seta [Ll].>(TEST)
|
Cast. secta. //Ser de mala seta ‘ser de mala entraña’ [Ll].
|
|
Del llat. secta, un posible vieyu participiu del verbu sequi ‘si- guir’ (em), per vía semiculta darréu que nun palataliza’l grupu |
|
secu, a, o 📖: secu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+sicu/seca/seco [Ay. Ll. Ri].>(TEST)
|
Cast. seco [Xral]. 2. Ensin zusmiu [Ay]. 3. Flacu [Pa. Si]. 4. Que nun da lleche (la vaca, la fema) [Tb. Sm. PSil] por tar cerca’l partu [Masenga]: Esa mucher ta seca [Tb]. 5. Estrecha del cuartu traseru (la vaca) [Cl]. 6. De poques pallabres (una persona) [Ay. Tb]: Ya un home secu [Tb]. //A seques ‘id’ [JH]. ‘(trabayar) sólo pol sueldu, ensin comida’ [Pa. Pr (a secas)]. //En seco ‘(que trabaya namái) pol sueldu (sin obligación de da-y de comer)’ [JH. Llomb (= a seco = a secas)]. //Nevar en seco ‘nevar menudo’ [Sb]. ‘(nevar) ensin que lloviere enantes’ [Pa (ñevar en secu). Tb]. //Pan secu ‘pan ensin acompaña- mientu d’otru manxar’ [Tb]: Nun comas pan secu [Tb]. //Secu de sede ‘con muncha sede’ [JH].///
|
orrios e poblos e ganados e pan verde e seco 1348(or.) [SP- II/257]
|
Del llat. siccus, -a, -um ‘secu’, ‘que tien sede’, ‘que nun bebe’, ‘escarniáu’, ‘firme’ (em), panrománicu (rew s.v. sĭccus) ya panhispánicu (deeh). El femenín pue nominalizase (cfr. seca) como paez alvertise tamién nel doc. primeru que conseñamos. Tamién se conseña nominalizáu’l masculín (cfr. secu, el). |
|
secu, el 📖: secu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Yerba que se guarda para consumir en seco [Vd (Toponimia 112)].
Cfr. <i class="della">secu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
secudiatu, el* 📖: secudiatu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sacudiatu [Lln. Pa].>(TEST)
|
Cast. sacudida [Lln. Pa]. 2. Mala contestación [Lln]. Cfr. secudir.
|
|||
secudida, la 📖: secudida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sacudida [y Tb]. sacudía [Lln]. sacudía [Ay].>(TEST)
|
Secudiatu [Lln. Ay. Tb].
|
Deverbal de secudir (cfr.). |
||
secudidor, ora 📖: secudidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<sacudidor/ora [PSil].>(TEST)
|
Que secude [Tb].
|
2. Que cola vara fai cayer los frutos del árbol [Qu (Oc). Tb. PSil]. Cfr. secudir. |
||
secudión, el 📖: secudión🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sacudión [Os. Cg. Cñ. Ay. Ar. JH]. sascudión [Cb. Ay].
//secudiyón [Mánt]. sacudiyón [Eo].>(TEST)
|
Secudida fuerte [Cñ. Ac]. Secudida [Cb. Cg. Llg. Ay. Ar. /Eo. Mánt/. JH]. Golpe imprevistu [Ay]. 2. Sustu [Ay]. //-ones ‘secudíes’ [Os]. ‘estertores del animal al que maten’ [Os]. Cfr. secudir.
|
|||
secudir 📖: secudir🏗️: NO ✍️: NO |
<sicudir [Gr. y Pr]. sacudir [Pa. y Ay. y Tb. Cd. y Tox]. sacodir [y Ay]. sucudir [y Sm. PSil]. /////sascudir [y Cl. Os. Cb. Ar. Qu]. escudir [Lln. Cl. Pa].>(TEST)
|
Cast. sacudir [Lln. Cl. Os. Pa. Cb. Ac. Llg. Ay. Ar. Qu. Tb. Sm. PSil. Pr. Sl. Cv. Tox]: Entier escudimos la nozal [Cl]. Dar gol- pes cola vara o varangolla pa que caiga la fruta del árbol [Tb. Sm. Gr. Pr. Tox]. Variar les castañes [Ac. Qu (Oc). Cd. Cv (y el nocéu). Sl]. 2. Mover la yerba pa que suelte’l polvu [Sr]. 3. Pegar [Pa. Ay. Qu. Tb. Sm. PSil. /Mánt/], ximielgar a una per- sona [Cd]: Vo sacuditi la badana [Pa]. Castigar [Ay]. //Sacudir bien les castañes ‘facer daqué activamente’ [LC]. //Secudir la eirada ‘mayar la mies per segunda vez llueu de que se-y diere la vuelta’ [Sm]. //Vara sacudir ‘vara estrencha y allargada pa variar o demer los árboles frutales’ [Tb (= varangol.la)]. ///El peral que non tien peres no{n} tien ná que sacudir [LC].
|
|
Del llat. succutere ‘mover dende abaxo’, ‘sacudir’ (old) con continuadores románicos (rew s.v. sŭccŭtěre) ya panhispáni- cos (deeh). La documentación de nueso fai ver un resultáu etimolóxicu dafechu (§a) y, a la so vera, un camudamientu de la vocal deuterotónica por disimilación (§b-c) dientro d’un procesu que nun ye d’apocayá sinón que tien vieyos nicios documentales. Al llau vense resultaos compuestos como ast. acudir (cfr.), percudir (cfr.), recudir (cfr. cutir). La insegu- ranza nel vocalismu deuterotónicu facilitó’l camudamientu de la 1ª vocal, favorecíu pel contestu. La nominalización del participiu secudíu ye una realidá cola amestadura del suf. -atu [*secudíu → secudiatu (cfr.)]; xunto a ello dase l’aumentativu *secudíu → *secudiyu → *secudiyón (con non imposible -y- antihiática) → secudión (cfr.). Tamién se nominaliza’l feme- nín participial secudida (cfr.). Un nome d’oficiu en rellación col verbu succutere ye ast. secudidor (cfr.). |
|
secudíu, ida, ío 📖: secudíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
(TEST)
|
Que se desenvuelve bien y rápidu na conversación [Sm].
|
Pp. de secudir. |
||
seculoria 📖: seculoria🏗️: NO ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">…</i>(TEST)
|
y dexa sin tropiezo/d’Alfonso Suare, niervos y piscuezo/
|
|
cfr.). |
|
secultre, de 📖: secultre🔤: , de 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 de |
<de sicultri [Pr]. de sucutre [Qu]. de socutre [Cñ]. de secute [Cñ. Mont. Ti (L’Acabón). JH. Vd]. de socute [Cñ]. en secuti [FCai]. /////de secultres [Mn].>(TEST)
|
‘De golpe’ [Cñ. Sb. Pr]. ‘a escondíes, ensin dicir un res’ [Mn]. ‘ensiguida, llueu’ [Mont. Vd]. ‘ensin esperalo’ [Vd. L’Acabón. JH (= secutamente)]. ‘de repente, ensin contar con ello’ [Qu]. //En secuti ‘enseguida’ [FCai]. Socuti, lo mismo que decir pescóme; de socuti, lo mismo que decir por sorpresa [GP a. 1788] Y esconfiaba de so cutre/solliviada de temor [Santa Eulalia 45]
|
Quiciabes l’ast. de secute ye una formación alverbial en -e, *secūte, fecha sol ax. secūtus, -a, -um ‘siguíu’ (em s.v. se- quor), per vía culta como de secutamente (cfr.). Ye posible que se diera l’influxu fónicu de la familia de los siguidores del llat. culter, -tri > ast. cultre 1 (cfr.) que xustifica les variantes del tipu secultre. Les formaciones con -s respuenden al mode- lu qu’ufren los alverbios enantes, siempres, etc. La espresión de secu(l)tre con una metátesis pue ser responsable del ast. de sutrupe (cfr.) y de sutrucu (cfr.), dambes col mesmu signifi- cáu y, a lo meyor, col influxu de subter ‘debaxo’. Tamién de sutruchu (cfr.) anque agora con una sustitución de lo tenío por un sufixu diminutivu o diminutivo-despeutivu. |
||
secura, la 📖: secura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sequera [Sb. Ay. Tb. Mar], sede [Cp. Oc]: <i class="della">Tengo</i>(TEST)
|
muita secura [Oc]. Secañu [Ac].
|
D’una formación sol llat. siccus, -a, -um n’amestanza col suf. -ūra (old) o de los sos continuadores románicos. |
||
secutamente 📖: secutamente🏗️: NO ✍️: NO |
De sutrucu, de repente [JH].
Del mesmu aniciu que <i class="della">de</i>(TEST)
|
secute (cfr. secultre) pero cola amestadura del suf. alverbial -mente.
|
|||
seda, la 📖: seda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sea [Sb. Ay. R]. ////sedes [Ri]. sees [Cp].>(TEST)
|
Cast. seda [Lln. Ay. R]. 2. Clina [Ay], serda [Sr. /Eo/]. Serda del rabu del caballu [R]. Pelo del gochu [/Mánt/]. Clina de les caballeríes, pelo del rabu de les vaques [Sb. Ay]. 3. Tipu de peñera pa peñerar la farina [Lln]. //Sedes ‘pelos que formen la clina de los animales’ [Ri]. //Sees ‘clina del caballu’ [Cp]. ‘serdes del rabu de la vaca’ [Cp]. //-as ‘serdes’ [Os].///
|
|||
sedadura, la 📖: sedadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sedaúra [Ll. Ri]. asedadura [JH].>(TEST)
|
Aición y efeutu de sedar o asedar [JH].
|
Resquiebra [Pr], grie- ta nun oxetu de metal [Ri. Tb. Cv]: La zau tien una sedadura [Tb]. Fisura nun güesu [Ll. Ri]. Raxa, fendedura de llinia fina y curtia penetración [Mar]. Raya o fendedura perfina que se fai en dalgún cuerpu fráxil como’l vidriu [JH]. Cfr. sedar. |
||
sedal, el 📖: sedal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<seal [Ay].>(TEST)
|
Conxuntu de pelos terminales del rabu de la vaca [Tb]: Tien el sedal mui guapu [Tb].
|
2. Filu o cuerda que lleva l’anzuelu de la caña de pescar [Ay. PVeiga]. Cordón de sedes de caballu que, a lo cabero, lleva tances colos anzuelos, con un apareyu utilizáu polos pescadores de caña [R]. 3. “Xaritu de sees de borricu feches riyu (= cordel) usaes pa colar la lleche” [Ay]. Cfr. seda. |
||
sedar 📖: sedar🏗️: NO ✍️: NO |
<asedar [y Cb. y Ri. Ar. JH].>(TEST)
|
Fender, romper una cosa de metal [Tb. Cv. Vd. Tox]: Sedóu la pala [Tb]. Romper, raxar (una campana, un vasu) [Llomb. R]. Rompese’l fierro [Ri. Qu]. Quebrar, raxar o raxase un oxetu [Ri] ensin romper dafechu [Mar]: L’acéu sedóse pol güiyu [Ri]: Isi güisu ta sedéu [Ri]. Raxar [Cg. Pr. /Eo/]. Abrise una seda- dura nos güesos [Ll. Pr]. 2. Facer delles rayes superficiales en delles coses llises (parede, vidriu, metal) [JH]. 3. Poner el llin o cáñamu suave como la seda [JH]. 4. Mover o sacar del so sitiu [JH]. //-se ‘raxase’l cristal, la gadaña’ [Lln]. ‘raxase un cacíu’ [Cp] por da-y un aire o por echa-y un líquidu enforma caliente’ [Cb]. ‘raxase una vasía pol fríu o por calentar de sutrucu [Ar]. ‘agrietase (vgr. les campanes)’ [Bard]. ‘raxase un miembru’ [Cp]. ‘entamar a abrise o raxase (el vidriu, una campana) [JH]: Lles vinaxeres tán asedaes; lluego ruempen [JH]. ‘quebrase dalgo por cuenta l’aire o por un golpe’ [Ac]. ‘tener sensibilidá los dientes’ [Ac]. //Sedase los dientes ‘tener dentera’ [Cb]. //Tar sedaes “se dice de las monedas que tienen hoja” [Ac].
|
Del llat. *exĭtāre ‘abrir una salida’, ‘romper el terrén pa facer un camín’ → *‘facer una resquiebra’ → ‘romper’, ‘quebrar’, verbu fechu dende’l llat. exitus, -a, -um, participiu del llat. exire ‘salir’, ‘franquiar’ (em s.v. eo) siguió l’ast. sedar cola variante asedar. El participiu exitus, -a, -um aconseya almitir la posibilidá d’un doble vocalismu tónicu cosa qu’apaez en dellos participios como ast. caída y caeda (cghla 223): a) vocal tónica ī que sedría responsable del ast. inxidu (cfr. exíu), fem. exida (cfr.) → ast. sida (cfr.) asina como de los nomes de llugar de tipu L’Inxidu; b) vocal tónica ĭ que daría llugar a la nacencia de términos del tipu ast. seu (cfr.) con asitiamientu apellativu, documental y toponímicu (ta 723). |
||
sedáu, ada, ao 📖: sedáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Raxáu [Lln]: <i class="della">Una</i>(TEST)
|
teya sedada [Lln].
|
Pp. de sedar. |
||
sede, la 1 📖: sede🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<sedi [y Cl. Pzu. As. Gr. Cd. Pr]. se [y Ay].>(TEST)
|
Cast. sed [Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. An. Gr. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Llomb. Tor. Mar. R]. 2. Rensía, aversión, noxu [PSil. Oc]: ¡Téngute una sede! [Oc]: Tienme sede [PSil]. //Allampar de sede ‘naguar por beber’ [Cg]. //Te- ner sede a alguna persona ‘tener noxu, desear mal a daquién’ [Ll]. ///El bociar nun quier mentir: o fame o sede o gana de dormir [LC].
|
|
||
“sede” 2 📖: “sede” 2🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘asien-
tu’, ‘base’ → ‘asientu del obispu’
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">sedes</i>(TEST)
|
molinarum 1013 (f.) [MB/60]
|
aquas cursiles uel stantes sedes muline limites barbaras et arce antique 1017 (s. xii) [ACL/318]
|
cfr.) cola amestanza del suf. abondativu -iegu en referencia al que davezu ta sentáu por cadecer del rema. |
|
sedeña, la 📖: sedeña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sadeña [Cñ]. sereña [y AGO].>(TEST)
|
Sedal emplegáu pa pescar [Cñ. AGO] ensin vara [Cg]. Sedal perllargu de sedes de caballu pa pescar [Lln. JH. R (cola sede- ña nun s’emplega, pero sí con sedal)]. //Nudo sedeña ‘nuedu fechu de pelos del rabu del caballu y que s’usa cuando se cala’l calamar’ [Llu]. //Yerbes sereñes ‘yerbes que se críen nos praos pel inviernu (son perdures y males de segar)’ [JH]. Cfr. seda.
|
|||
sederu, el* 📖: sederu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">otra</i>(TEST)
|
tierra ... a par de la de Yuan sedero 1346 [ACL-IX/470]
|
|
||
sedientu, a, o* 📖: sedientu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Ax. conocíu pela documentación:
<i class="della">Mira</i>(TEST)
|
por el senderu, y ve baxaba/al parecer bien farta mas sedienta/una liona feroz, desatentada/con un palmu de boca ensangrentada [PyT 39] Mira hacia un senderín, ve que baxaba,/al parecer bien farta mas sedienta,/una liona feroz, desatinada,/con un palmo de boca ensangrentada [BAúxa, PyT (Poesíes 149- 152)]
|
|
||
sedil, el 📖: sedil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>“Rosca o anillo de mimbres retorcidas, que hace oficio de bi- sagra para asegurar el giro de las cancillas de las propiedades rústicas, y permite el acoplamiento provisional de aquellas que forman <i class="della">los</i>(TEST)
|
sediles, así como de todo el larguero que haya de sujetarse transitoriamente a otro o a un medio próximo” [Mar s.v. vilorta].
|
|||
sedina, la 📖: sedina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
sedizu, a, o 📖: sedizu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><seízo [Sb. Ay. Ll]. seízu [Cb. Cp]. seízu/a/o [Ay]. seriza [Oc].>(TEST)
|
|
|||
sedón, ona 📖: sedón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Lliso (el pelo) [Lln].
|
Cfr. seda. |
||
sedón, el 📖: sedón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<segón [Ac. Mo (llaa 28)].>(TEST)
|
Brachypodium rupestre [Ac, Mo (llaa 28)]. Yerba mala cria- da ente rozu, non acoyida poles vaques pero sí polos pollinos [Ac].
|
Cfr. seda. |
||
“seeda” 📖: “seeda”🏗️: NO ✍️: SI |
Posible participiu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">aseda</i>(TEST)
|
e la cuba que faga della para vender e donar 1348 [Espinareda/136]
|
|
del llat. sedere ‘tar sentáu’ (em s.v. sedeō), o bien del so siguidor románicu *seer, verbu que sigue nel ast. ser (cfr.) axuntando los valores de sedere y de esse. La propuesta dende *sedita abulta d’interés darréu que’l so deriváu *seditāria ta nel aniciu del ast. seitera (cfr.). |
|
segada, la 📖: segada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<segaa [Sb].>(TEST)
|
Aición y efeutu de segar. 2. Terrén llimpio al acabar de rozase col rozón [Sb]. ///Desverdia la herba con la segada que si se pasa ñon val pa ñada [LC].
|
|
cfr. segáu). |
|
segadiegu, a, o 📖: segadiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Segable, segaderu [JH].
|
Cfr. segáu. |
||
segadín, el 📖: segadín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Tar</i>(TEST)
|
de segadín ‘tar el terrén pa segar y non pa pación’ [Cb].
|
Cfr. segáu. |
||
segadíu, ida, ío 📖: segadíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Lo que pue segase o ta destinao a segase (a diferencia de <i class="della">pa- </i><i class="della">cionera</i>(TEST)
|
que s’aplica al terrén destinao a pacer) [JH]: Ye un bon prau segadíu [JH].
|
|
Cfr. segáu. |
|
segadizu, a, o* 📖: segadizu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Ax. conocíu pela documentación na aceición de ‘afayadizu pa segar’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
alia parte prato segatizu 1054 (s. xii) [MSAH-II/257]
|
|
Cfr. segáu. |
|
segador, ora 📖: segador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<segaor [Sb. Ca. Ay. Ll]. segaor/ora [Cl. Llg. Ri].>(TEST)
|
Que siega, cast. segador [Xral]. 2. (Persona) qu’al andar abre muncho los pies [Sb]. ///El segaor de la paya come más que trabaya ‘la paya ye difícil de segar y de ruin ren- dimientu’ [LC].
|
|
Cfr. segar. |
|
segadora, la 📖: segadora🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<segaora [Ri].>(TEST)
|
Máquina de segar [Ri. Tb]. Cfr. segar.
|
|||
segadura, la 📖: segadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Yerba verde enantes de segar [Sm. Pr (= segáu)]. Cfr. segáu.
|
|||
segantín, el 📖: segantín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Foz como un corte de navaya ancha inxerta nun palu curtiu colo que se corta’l narbasu [JH].
|
Cfr. segar. |
||
segantín, ina, el/la 📖: segantín🔤: , ina, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ina, |
(TEST)
|
El que siega con segantín [JH].
|
Cfr. segar. |
||
segaña, la 📖: segaña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Foz [AGO].
|
Cfr. segar. |
||
segañu, el 📖: segañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Gadaña pequeña cola que sieguen l’alcacer [Cb (= segote = segón = focete). AGO]. Cfr. segar.
|
|||
segar 📖: segar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">segar</i>(TEST)
|
[Xral]. 2. Rozar entre sí los todiyos al andar [Ll]. Andar echando los pies o pates hacia fuera [Tb. Tox]. Cruzar les pates d’atrás al andar (les vaques) [Cv. /Eo/].
|
|
||
segarada, la 📖: segarada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cuadriella de segadores [Lln].
|
Cfr. segar. |
||
segarataina, la 📖: segarataina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Conxuntu de segadores axuntaos pa segar en tiempu curtiu un prau grande [Pa].
|
Cfr. segar. |
||
segareta, la 📖: segareta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Andecha de segadores [Cg].
|
Cfr. segar. |
||
segáu, el 📖: segáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<segao [Cp. Ac. Sr. Ll. Ri].>(TEST)
|
Yerba verde enantes y acabante segar [Tb]: El prau yá tien segáu asgaya, sí tien abonda pación [Tb]. Yerba verde llueu de segao pa dar de comer al ganáu, pación que se segó [Pa. Cb. Cp. Ac. Sr. Ll. Ri. Tb. Sm. Pzu. Pr. JH]: Vo por un paxu de segáu pa lla ñuviella [JH]: Paña’l segáu que tenemos que lo carretar [Tb].Yerba verde [Gr. Pr]. //Dir pelo segao ‘dir per sitiu fácil’ [Sr]. ‘dir pel sitiu correutu’, ‘conducise correu- tamente’ [Mi].
|
|
cfr. segar), secatus, lo mesmo que’l femenín, secata, segada (cfr.) d’u se fexo’l continuador segadura (cfr.). Dende equí algamáronse derivaos como’l dim. segadín (cfr.); los ax. se- gadiegu (cfr.), segadizu (cfr.); tamién la formación col conti- nuador de -īuus → segadíu (cfr.). |
|
“seglar” 📖: “seglar”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
|
Insuper damna secularia atflictus 969(or.) [SV/70]
|
|
Del llat. saecularis -e ‘del sieglu’, ‘del que vive nel mundu, na vida del sieglu (ensin siguir una disciplina relixosa o mona- cal)’, siguió’l términu semicultu “seglar” que pue nominalizase como s’alvierte na mesma documentación (§c). Una variante de seglar pudo ser xeglar o xiglar (cfr.) qu’acueye sentíu pe- yorativu quiciabes por apaecer n’abondosos contestos contra- puestu a relixosu, monxu, flaire, sacerdote, etc. figures más va- lorizaes na xerarquía de la Ilesia mentanto que seglar refierse a ‘persones que viven nel sieglu (nel mundu)’ y non sometíos a la disciplina eclesial o monástica. Dende seglar, común col caste- llán (dcech s.v. siglo), féxose’l verbu aseglarase (cfr.). Tamién l’alverbiu en -mente, seglarmente (cfr.). |
|
“seglarmentre” 📖: “seglarmentre”🏗️: NO ✍️: SI |
Alverbiu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">visquieren </i><i class="della">seglarmentre</i><i class="della">(TEST)
|
sean tornados al orden s. xiii(or.) [FX/133] Cfr. seglar.
|
|||
segón, ona* 📖: segón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<segona [Ay].>(TEST)
|
Qu’axunta los todiyos al andar [Ay].
|
Cfr. segar. |
||
segón, el 📖: segón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Rozón, gadañu pequeñu col que se siega l’alcacer [Cb].
|
Cfr. segar. |
||
segona, la 📖: segona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Foz corriente [Ay].
|
Cfr. segar. |
||
segondu, el 📖: segondu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<segondo [GP. R].>(TEST)
|
Fariellu, salváu [GP]. 2. “Farina. Secundus” [R]. Farina [AGO].
|
|
||
segota, la 📖: segota🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Foz de cortar pación pal ganáu, de mangu curtiu de madera (col corte semicircular o perpendicular al mangu) [Pa]. Ferra- mienta de fierro en forma de semicircunferencia, con mangu, usada pa cortar maíz [Lln]. Ferramienta de fierro pa segar el maíz, l’alcacer [Ci]. //<i class="della">Segota</i>(TEST)
|
e media lluna ‘focín pa segar yerba fecha d’un mangu percurtiu de madera y corte semi- circular’ [Sb].
|
|
||
segotada, la 📖: segotada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición de cortar col segote o serruchu [Tb]: <i class="della">Díu una segotada</i>(TEST)
|
namás [Tb].
|
|
||
segotar 📖: segotar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><segotiar [Tb].>(TEST)
|
|
|||
segote, el 📖: segote🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">serrucho</i>(TEST)
|
[Qu. Sm. Cv. Pr (Cv)] de llámina ancha y del- gada (más ancha y delgada que la del serruchu) [Tb]. Pequeña sierra [Ay] metálica [Cn (V)]. Sierra pa cortar madera [An]. //Tar como un segote ‘tar melláu, cortar mal (una ferramienta de corte)’ [Ll].
|
|
Cfr. segar. |
|
segovianu, a, o 📖: segovianu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
De Segovia.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">I</i>(TEST)
|
lana sogouiana I camisa I nastalo I toca s. xii(or.) [ACL/119]
|
|
||
seguchar 📖: seguchar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Segar yerba en sitios pequeños y non llanos [Ca].
|
Cfr. segar. |
||
seguda, la* 📖: seguda🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
{(Doc.). Siguimientu, persecución [FFLL]}
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
si en seguda lo derrocare prenda la siella [FA (FFLL)]
|
Deverbal fuerte de segudar (cfr.). |
||
“segudar” 📖: “segudar”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conocíu per <i class="della">Alexandre</i>(TEST)
|
(p. 573) y per dalgún otru testu col sentíu de ‘escorrer’:
|
|
Del llat. *secūtāre ‘siguir’ (pe2: 372), con continuadores ro- mánicos (rew), de xuru formación iterativa de sequere, y que tamién conoz la documentación castellana de magar el Poema del Cid (dcech s.v. seguir; deeh). |
|
segueta, la 📖: segueta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Serruchu pequeñu [Ay].
|
2. Foz pa cortar narbasu [Ca. Ay]. Cfr. segar. |
||
seguidilla, la 📖: seguidilla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<siguirilla [Sb].>(TEST)
|
Cast. seguidilla [Sb]. Un tipu de baille [Lln].
|
Adautación del cast. seguidilla (drae) onde ye posible alver- tir un tracamundiu de sonores. |
||
seguín, el 📖: seguín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Dim. de <i class="della">siegu</i>(TEST)
|
(cfr.). 2. Fierro a manera de cuchiellu que se fixa nel timón del llabiegu, un poco delantre de la reya, pa que corte tarrones y raíces {posiblemente sechoriu} [Pr (Cv)]. 3. Instrumentu de corte, de mangu curtiu, fechu d’un gadañu y emplegáu pa segar falfa [Gr]. Cfr. segar.
|
|||
según 📖: según🏗️: NO ✍️: NO |
<sigún [Cl. Cb. y Ac. Ay. y Tb. Sm. An. Pr. Mar]. siún [Llg]. asegún [Lln. y PSil].>(TEST)
|
Cast. según [Xral. Lln. Cl. Cb. Ac. Llg. Ay. Tb. Sm. PSil. An. Pr. Mar]: Según marche pa Fanales o pa La Fontel.lada vas tu tamién [PSil]. 2. Acordies con [Xral. PSil]: Según Xuan entovía yía ceo [PSil]. 3. D’esi mou, asina [Xral]: Según fai nun pue ser [Sr]. //Pa sigún ‘en comparanza con’ [Tb. Sm]. //Sigún y conformi ‘según y como’ [Pr].
|
|
Del llat. secundum, emplegáu como preposición (Prieto 2015a §3.10). Debería aguardase un resultáu *segón pero lo cierto ye que xeneralizó un zarramientu de vocal (cfr. segundu, a, o). La preposición medieval según ye heriede del so antepasáu llat. col significáu de ‘acordies con’ (Prieto 2015a §4.9). No que se refier a según (que) alviértese del so gran averamientu a construcciones con como debío a que’l llat. serondu secun- dum quod desendolcóse como alternativa a quomodo. Ello empobinó al usu de según como alverbiu rellativu; anque’l camudamientu yá se conseña en dalgún exemplu del sieglu ix entá a lo cabero de la Edá Media según nun desplazare dafechu a según que. De toes maneres ye cierto que según y como ufiertaben delles diferencies notables asina’l primeru semánticamente especializábase nun valor de ‘conformidá’ y nun tenía correllatu interrogativu nin conteníu comparativu lo que torgaba qu’entrare en correllación con tal y tanto. Ello ye lo qu’encontó, quiciabes, el caltenimientu d’esti rellativu fasta güei (Prieto 2015 §4.9).
Cfr. segundu, a, o. |
|
segunda, la 📖: segunda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cacea o bonitera que va allugada detrás de la <i class="della">punta</i>(TEST)
|
la vara [Llu].
|
Cfr. segundu, a, o. |
||
segundera, la 📖: segundera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<segundeira [Vg. SCiprián]. sigundeira [Bab].>(TEST)
|
Pieza segunda de la rueda del carru [Bab]. Pieza del exe del carru [PSil]. Caúna de les dos pieces de la rueda, nos carros del país, que van allugaes darréu del miulu [Llomb].
|
Pieza del carru ente’l miulu y les cambes [Vg. SCiprián]. Pieza que va ente’l sobrecho y la camba na rueda del carru [Os]. //-as ‘les dos pieces que van una a cada llau del machu o pieza central de la rueda onde encaxa l’exe de la carreta maragata’ [Mar]. Cfr. segundu, a, o. |
||
segunderu, a, o* 📖: segunderu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sigundeiru/era [Md]. segundera [Lln. Cl (LC (Vaca)].>(TEST)
|
Que repite de contino ya con inutilidá les coses [Md]. Que contesta cola mesma entruga que se-y fai [Md].
|
2. De segundu partu [Lln]. Que tien un segundu partu (la vaca) [LC (Vaca)]. Cfr. segundu, a, o. |
||
segunderu, el 📖: segunderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<segundeiru [PSil]. +segundiru [Ay].>(TEST)
|
Aguya del reló que marca los segundos [Sr. Ay. PSil]. Cfr. segundu, a, o.
|
|||
segundu, a, o 📖: segundu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sigundu/a [Vd]. según [y Cl].>(TEST)
|
Cast. segundo [Xral. Cl]. //Segundu menguante ‘cuartu men- guante’ [Qu]. //Segundo día ‘día siguiente al de la fiesta del pueblu’ [VCid].
|
|
||
segura, la 📖: segura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Hachu grande de mano emplegáu pa cortar la carne [Cg]. <i class="della">duos</i>(TEST)
|
ferrios caldaria et duas secures 922 [MSAH-I/61] linteo de lino et secure et tecre de lardo 942(or.) [ACL/234] I ferreo I secure una exata II falces alias messecas 1089 (s.
|
|
Del fem. llat. secūris, -is ‘hachu’ (em), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. segar), con una -a percorreuta p’afitar el xéneru femenín. Amás del exem- plu ast., al sur del dominiu conséñase la variante segur asina como en fasteres castellanes (Morala 2004a: 1027; pe2: 372). |
|
seguramente 📖: seguramente🏗️: NO ✍️: NO |
<siguramente [Sm].>(TEST)
|
De xuru [Xral].
|
|
Cfr. seguru, a, o. |
|
seguramientu* 📖: seguramientu*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘segu- ranza’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">queriendo el Obispo </i><i class="della">seguramiento</i><i class="della">(TEST)
|
del que non entre en la villa 1314 [AAU/149]
|
|
Cfr. seguru, a, o. |
|
seguranza, la 📖: seguranza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<segurancia [y Cb. Cn (MG). y Mar]. /////aseguranza [y Pa. y Cg. Ll. y JH].>(TEST)
|
Cast. seguridad [Lln. Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Sb. Ay. Ll. Qu. Tb. Sm. PSil. Cn (MG). Pr. Cv. Tox. Oc. /Eo/. Tor. Mar. JH]. Fixeza [Cp. Oc].
|
|
Cfr. seguru, a, o. |
|
seguridá, la 📖: seguridá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">seguridad</i>(TEST)
|
[Ay. Tb. Sm].
|
|
Cfr. seguru, a, o. |
|
seguru, a, o 📖: seguru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<siguru/a [Tb. Sm. Pr].>(TEST)
|
Cast. seguro [Xral]. //A bon seguru ‘de xuru’ [JH]. //De segu- ro ‘de xuru’ [Ac. Sm. PSil. VCid]. ///Al seguru lleven presu dizse a los que van enfotaos [LC].
|
|
Del llat. sēcūrus, -a, -um ‘llibre, non turbáu’, ‘enfotáu’, ‘se- guru’ (old), con continuadores románicos (rew) ya hispáni- cos (deeh). Foi posible una formación nominal seguramientu (cfr.), seguridá (cfr.), seguranza (cfr.) y el compuestu desegu- ranza (cfr.); tamién alverbial seguramente (cfr.). |
|
“segus” 📖: “segus”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación llatina del dominiu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">secus</i>(TEST)
|
ljtore maris 948(or.) [SV/ 48]
|
|
del llat. arromanzáu que s’alvierte na documentación vieya del dominiu ástur, daqué asemeyao a apud > abu (cfr.) de la mesma dómina. |
|
seición* 📖: seición*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">&</i>(TEST)
|
cada fiesta de noue siçiones 1277(or.) [DOLLA-I/103]:Uv
|
Del llat. sectio, -onis ‘corte’ (abf), per vía semiculta. |
||
seis 📖: seis🏗️: NO ✍️: NO |
<ses [JH]. seyes [Cl. Pa. Cb. Cg].>(TEST)
|
Cast. seis [Xral].
|
|
Del llat. sĕx ‘seis’, indeclinable (em), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh), ensin diptongación pol influxu zarrador de la yod (ghla 98) y con monoptongación centro-oriental anque acabe xeneralizándose la variante con diptongu decre- ciente na fastera asturiano-occidental y güei en tol dominiu, por cuenta l’influxu castellanizante. |
|
seiscientos, seiscientes 📖: seiscientos🔤: , seiscientes 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 seiscientes |
<seicientos [Cl].>(TEST)
|
Cast. seiscientos, as [Xral].
|
|
cfr.) + pl. de cientu (cfr.). |
|
seitera, la 📖: seitera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<xeiteira [Pzu]. sitera [Llomb].>(TEST)
|
Guardia nocherniega, vecinal y per turnu, contra los anima- les dañibles [Cn (MG)]. 2. Cebu pa cazar animales dañibles [Llomb]. 3. Burlla, mofla [Pzu].
|
|
||
sel, el 1 📖: sel🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
¿Mayada? [Pb].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">braneas</i>(TEST)
|
pascua quas uulgus dicit seles in uengrate ad illam lamam 853 (s. xii) [DCO-I/19]
|
|
||
sel, el 2 📖: sel🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">sen</i><i class="della">(TEST)
|
2.
|
|||
selce* 📖: selce*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Numeral conocíu pela documentación na aceición de ‘diez y seis’:
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
la moneda noua a selze dineros el marauedi 1284 [Uviéu (Pensado 1999: 125)]
|
|
||
sele 📖: sele🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><seli [Gr. Pr]. sel [y AGO].>(TEST)
|
Tranquilu (el día) [Cp]. Suave, tranquilu [Tb. Cd], mui quedu [Qu]. Suave, amorosu [JH]: Tien lla cara sele [JH]: Ye de xeñu muy sele [JH]. Tranquilu, en silenciu, en calma [Ac. Vd]: La xente ta sele [Ac]: El día ta sele [Ac]: ¡Qué nueche más sele! [Tb]: Ta’l mar mui sele [Cd]. Silenciosu [Cn (MG)], calláu, quedu [Cv. Mn. AGO (= selín)]. Pacetible, tranquilu (el tiem- pu) [Pr]. Sutil [Gr]. 2. Pulimentáu, esbariosu (una tabla cepi- yada, un camín xeláu) [Pr (Cv)]. //Alv. ‘despacio, tranquilo’ [Cp]. ‘silencioso, ensin facer ruíu’ [Cv]. ‘suave [Mont (= se- liquín)], pacetiblemente, silenciosu’ [JH]: Ell agua vieno sele [JH]: Pachu fuxó sele [JH]. //Andar ensel ‘andar silenciosu’ [AGO]. //Sele que sele ‘despacio, silencioso’ [DA].
|
|
Cfr. serenu, a, o. Dende sele féxose’l dim. selín (cfr.) y, do- blemente incrementáu, seliquín (cfr.); tamién l’alverbiu sele- mente (cfr.). Foron posibles les formaciones verbales aselar (cfr.) y aselecer (cfr.). |
|
seleición, la 📖: seleición🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<seleción [y Md].>(TEST)
|
Cast. selección [Md].
|
Del cultismu selección. |
||
selemente 📖: selemente🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Ensin facer ruíu, calladamente, de punteres [TC (Protomár- tir). AGO]. Cfr. sele.
|
|||
seleutu, a, o 📖: seleutu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Escoyíu [Md]. Esquisitu [Md].
|
Posible adautación del cultismu selecto. |
||
selín, ina, ino 📖: selín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
Dim. de <i class="della">sele</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
seliquín, ina, ino* 📖: seliquín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<{En viendo les referencies documentales paez aconseya- ble postular la triple distinción axetiva; de toes maneres, les definiciones daes son, xeneralmente, de tipu alverbial, cuasi siempre baxo la espresión masculina}.>(TEST)
|
Calláu [JH. AGO]. Ensin ruíu [AGO], en secretu [JH]. Sua- ve [Mont. Cñ], en silenciu [DA]. Pasín a pasu [GP a. 1788], perapacetible [JH].
|
|
Cfr. sele. |
|
sellar 📖: sellar🏗️: NO ✍️: NO |
Poner un sellu [Ay. Ll]. 2. Zarrar perbién [Ay]. 3. Augurar, pronosticar, predicir [Ll].
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ela</i>(TEST)
|
mano sigillada fata tercer dia & qando uinier el ter- çer dia dessegille la mano & los uigarios 1145 (1295) [FU/35]
|
f)
|
Del llat. sigillāre (em) que na dómina posclásica vien de- finíu como ‘llevantar una estatua’, ‘marcar cola señal de la cruz’ (dlfac) y nes gloses como ‘sellar’, ‘marcar’ [abf; Me- yer-Lübke ‘sellar’ (rew s.v. sĭgĭllāre)]. Trátase d’un posible préstamu darréu que nun se conseña [ʈʂ]. La documentación del dominiu ufre (§a) una escritura llatina; otra romanceada (§b) onde “i” ha tenese por sustituta de la “g” etimolóxica, quiciabes agora palatalizada; en (§c) otra escritura con perda de “g”, vocalismu romance y “ll” que pue dar cuenta de la palatalización del llat. -ll-; en (§d) vese la mesma conduc- ta qu’en §c pero con “l” que tamién pue tar tapeciendo la palatalización; en (§e) alvertimos lo mesmo qu’en §c pero cola fusión de les vocales medies; en (§f) la conducta ye ase- meyada a §d pero tamién con fusión de les vocales medies. El Fueru d’Uviéu y el Fueru d’Avilés empleguen tamién un compuestu (cfr. desellar). |
|
selláu, ada, ao 📖: selláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Abarrotáu de pesca (un barcu) [Cñ].
|
Pp. de sellar. |
||
selleru, el* 📖: selleru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu namái conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Iohannes</i>(TEST)
|
Sellarius conf. 1156(or.) [ACL/286]
|
|
||
sellín, el 📖: sellín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sillín [Ac. y Tb].>(TEST)
|
posies el seello del concello de Ouiedo en esta carta en tes- temunno 1258 [DCO-II/50]
|
|||
sellón, el 📖: sellón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Especie de llanu allugáu nuna cuesta [Lln]. 2. “Marga” [R]. “Margas irisadas” [Xx (“según Julio Somoza”)].
<ident class="della" level="1"></ident>Aum. de *<i class="della">siellu</i>(TEST)
|
(cfr.), creación analóxica masculina dende siella (cfr.). De sellón féxose’l verbu ensellonar (cfr.) y, del so participiu, ensellonadura (cfr.).
|
|||
sellu, el 📖: sellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sel.lu [Vd].>(TEST)
|
c)
|
Del llat. sigillum, -i ‘imaxe pequeña’, ‘estatuina’ (em), panro- mánicu (rew s.v. sĭgĭllum) ya bien asitiáu na Península Ibérica (deeh). La documentación ufre les tendencies evolutives daes nel dominiu; 1. espresión escrita averada a la llatina (§a); 2. Perda de -g- etimolóxica (§b) con grafía “ll” y “l” posible- mente pa marcar la palatalidá de la -ll- llatina evolucionada. -gi-. 5. Fusión silábica (§e). 6. Posible grafía “ae” qu’amuese un intentu de marcar la doble vocal (“ee”) enantes de fusio- nase o cuando van camín de fusionase. 7. Presencia de -y- epentética como en §d. |
|
|
selmana, la 📖: selmana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sermana [y Ay]. /////semana [Lln. Tb. Pr. Mar]. semá [Cl]. sumana [SCiprián].>(TEST)
|
Cast. semana [Lln. Cl. Am. Cg. Pi (i). Cp. Ca. Ay. Ri (Oc). Tb. Pr. Mar. SCiprián]: En toa la selmana non ponxo los pies en casa [Ca]. 2. Xuegu llamáu en cast. tejuelo [Mar]. //El cabu la selmana ‘lo cabero la selmana’, ‘fin de selmana’ [Xral]. //De pur la semana ‘d’usu diariu’ [An]. //Pa la semana {de} tres xueves dizse cuando un trabayu queda abandonáu llargu tiempu y yá paez imposible facelu [Pr. Ll (de tres viernes)].
|
|
||
seloriés* 📖: seloriés*🏗️: SI ✍️: NO |
De Seloriu (Villaviciosa), acordies cola documentación axeti- vadora en -ense que vemos en testu en llatín:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">domno</i>(TEST)
|
Lazaro abbate seloriense 1182(or.) [SV/529] Cfr. sel.
|
|||
selvaxe 📖: selvaxe🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. salvaxe.
|
|||
selvaxín, ina, ino 📖: selvaxín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
Cfr. <i class="della">salvaxín,</i>(TEST)
|
ina, ino.
|
|||
sema, la 📖: sema🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">siembra</i>(TEST)
|
[Ay. Qu. Tb. Sm. Tox. JH. R]: Nun faigas la sema si xela [Tb]. 2. La semiente [Ay]. 3. Dómina en que se sema [Tb]: La sema yá más ceu [Tb]: La sema ya en mayu [Tb].
|
Del pl. del neutru llat. sēmen, -inis ‘simiente’, esto ye, sēmina (em s.v. sero 1) asociáu, llueu, a los femeninos de la 1ª decli- nación. Ye verdá que na aceición 1 y 3 podría tenese por un deverbal de semar. |
||
semadera, la 📖: semadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<semaera [Ay].>(TEST)
|
Sema [Ay. Tb]. 2. Dómina en que se sema [Tb].
|
|
cfr.) anque quiciabes sía un calcu del cast. sembradío acoyíu por JH. |
|
semadíu, ía, ío 📖: semadíu🔤: , ía, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ía,, ío |
Cast. <i class="della">sembradío</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. semadera. |
||
semador, ora, el/la 📖: semador🔤: , ora, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
<semaor/semaora [Ay].>(TEST)
|
El que sema [Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. JH].
|
|
Del llat. seminator, -ōris (old), de llargu espardimientu romá- nicu (rew) ya panhispánicu (deeh). La variante femenina es- pardióse modernamente como nome de la máquina que sema (cfr. semadora). |
|
semadora, la 📖: semadora🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<semaora [Ay].>(TEST)
|
Máquina de semar [Ay. Tb. An. Pr. Cv. Tox]: De la semadora tira’l pullín [An]. Cfr. semador.
|
|||
semadura, la 📖: semadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<simadura [Oc].>(TEST)
|
Aición y efeutu de semar [JH]. Cast. sembradura [Oc]. Se- mentera [Pr].
|
vn quinnon pequenno que fara media carga de pan sembra- dura 1293(or.) [ACL-VIII/428]
|
||
semáforu, el 📖: semáforu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<semáfaro [Llg].>(TEST)
|
Cast. semáforo [Xral].
|
Cultismu modernu d’aniciu griegu, llegáu a nós pente medies del castellán semáforo. |
||
semanariu, el 📖: semanariu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Conxuntu de pulseres estrenches [Uv].
Cultismu común col cast. semanario (drae) en rellación eti- molóxica con <i class="della">semana</i>(TEST)
|
(dcech s.v. siete).
|
|||
semar 📖: semar🏗️: NO ✍️: NO |
<simar [As]. ///semblar [y Cp. Llg. Sr. y Ay]. sembrar [Lln. Rs. Bi. Ca. Mar. Tor].>(TEST)
|
Cast. sembrar [Lln. Rs. Cl. Cp. Cñ. Cr. Ac. Si. Bi. Llg. Sr. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (MG. Fuchas- queiru). An. Gr. Cd. Ce. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/. Tor. Mar. JH. R. DA]. 2. Esparder en desorden [Ri]. //Semar a bol- sa ‘semar a voléu’ [Ac]. //Sembrar a cordel ‘semar a golpe’ [Rs]. //Semar a la rebatina ‘semar a voléu’ [Cp]. //Semar al pingu ‘semar dexando cayer el granu en riegu’ [Cp]. //Semar all riegu ‘semar a mano’ [JH]. //Semar al riegu ‘semar en riegu’ [Cn (Oc)]. ‘dir semando detrás del aráu’ [Sl. Ac (a rie- gu)]. //Semar a poces ‘semar a golpe o faciendo poces’ [JH]. //Semar a puñaos ‘semar a voléu’ [Rs. Sm]. //Semar a puñu ‘semar a voléu’ [Ac. JH]. //Semar a seicha ‘semar en riegu’ [Tb (Oc)]. ///El que bien sema bien cuéi [An].
|
|
||
semáu, el* 📖: semáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Co</i>(TEST)
|
los ñeros de reytán/ñunca te metas rapaz/pos ye páxaru galán/co los siembrados en paz/y e na tierra al trabayar/ye gustu oílu cantar [CyN (Recuerdos)].
|
Cfr. semar. |
||
semblador, el 📖: semblador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Segote curtiu [An].
Variante castellanizante del ast. <i class="della">semador </i>(cfr.), acordies coles variantes de <i class="della">semar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
semblante, el 📖: semblante🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">semblante </i>[Pa. Tb. Pr]. Cara [Ac. Pr]. 2. Aspeutu del cielu [Cñ. /Eo/] o del mar [Xx]. Aspeutu del tiempu [Lln. Pa. Pr]. 3. Nube [Llu]. //<i class="della">Corre’l semblante </i>‘cuerre la nube’ [Cñ]. //<i class="della">Haber</i>(TEST)
|
malos semblantes ‘tar cargada l’atmósfera’ [Vigón (Folk)]. ///Semblante por Oviedo a la mar sin miedo [Xx (LC)].
|
Cfr. semblar 1. |
||
“semblanza” 📖: “semblanza”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">demandar</i>(TEST)
|
en tal lugar ho en tal semblancia 1253(or.) [ACL/206]
|
|
Cfr. semblar 1. |
|
semblar 1 📖: semblar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Semeyar, paecese [R].
Del llat. simulāre ‘paecer’, ‘imitar’ (em s.v. similis; old) ver- bu con continuadores románicos ya hispánicos (deeh), siguió ast. <i class="della">semblar</i>(TEST)
|
col que guarden rellación el continuador del par- ticipiu de presente semblante (cfr.) y la formación nominal semblanza (cfr.). De toes maneres, Corominas-Pascual tienen el cast. semblar, semblante como catalanismos (dcech s.v. se- mejar). Al deriváu
|
del llat. simulāre ye discutible averar l’ast. cimblar (ghla §4.5.4.7) con tracamundiu de xiblantes y espe- cialización semántica (cfr. cimbra). |
||
semblar 2 📖: semblar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. semar.
|
|||
“sementadura” 📖: “sementadura”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘sema- dura’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
fas tres fanegas sementadura [s.f.] [SPM/569] Cfr. sementar.
|
|||
sementar 📖: sementar🏗️: NO ✍️: NO |
Esparder [Pr]. Desiguar [Pr]. ///<i class="della">En</i>(TEST)
|
octubre sementa y cubre [LC].
|
|
Del llat. sementare ‘llevar simiente’ (em s.v. sero), ‘producir grana o simienta’ (abf) con continuadores italianos (rew) y tamién nel cast. sementar (deeh). La nuesa documentación tamién ufre conseñáu un términu rellacionáu col deriváu de sementa(d)a → “sementadura” (cfr.) güei non recoyíu na fala. |
|
sementera, la 📖: sementera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<simentera [y Ac. Ca]. sementiera [Tox]. semantera [Mar]. sementeira [An. /Eo/]. simenteira [Tor].>(TEST)
|
Aición y efeutu de sementar [Pa. Ca. Ay. Ri. PSil. An. Tox. /Eo/. Mar. Tor]. Aición de semar [Ac]. Faenes propies de la sema [Pa. Tb. Pr. Arm]. Sema [Ac. Tb. Sm. Arm]. 2. Dómina de la sema [Ac. Ca. Ay. Ri. Tb]. 3. Simiente [Ac. DA]. 4. Tierra semada [Ay].
|
|
Del llat. sēmentis, -is ‘simienta’, ‘dómina en que se sema’ (em s.v. ser; abf) cola amestadura del suf. coleutivu -āria. |
|
semeya, la 📖: semeya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{posible percorreición: semieya (<i class="della">sic</i>)} [y Cp]. semecha [Qu. Tb].>(TEST)
|
Cast. semeja [JH].
|
Retratu [Cp. Sr], fotografía [Lln. Llg. Sr. Ay. Ri. Qu. Tb] ]: Ye la to semeya [Cp]: To faceme una seme- ya [Cp]. Copia [Llg]. Fotocopia [Llg]. Calcu, dibuxu que se copia [Llg]. Posible deverbal fuerte de semeyar (cfr.), lo mesmo que’l co- rrespondiente masculín semeyu (cfr.). |
||
semeyable 📖: semeyable🏗️: NO ✍️: NO |
<//semeyabre [/Bu (Eo)/].>(TEST)
|
Paecíu, asemeyáu [JH. /Bu (Eo)/].
|
|
Del llat. similis, -e acompangáu col sufixu -abilis que, col influxu de la familia de similia (deeh), daría pasu a una for- mación *similiābilis, -e onde ye posible’l compuestu deseme- yable (cfr.). L’axetivu semeyable convivió col continuador del participiu de presente semeyante (cfr.) qu’entá se caltién y que se conseña na nuesa tradición documental (pe2: 372). |
|
semeyante 📖: semeyante🏗️: NO ✍️: NO |
Asemeyáu, que s’asemeya [Lln. JH].
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">pusi</i>(TEST)
|
en elli esti signo semellante al de Iohan Perez notario
|
|
||
semeyanza, la* 📖: semeyanza🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//someñanza [Eo].///<ident class="della" level="1"></ident>semexanza [Tb. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. semejanza [Tb. /Eo/]. 2. Semeya fotográfica [Lln].
|
|
||
semeyar 📖: semeyar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
semeyera, la 📖: semeyera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">semeyera,</b>(TEST)
|
la Semeyanza, paecíu [Sb].
|
Cfr. asemeyar. |
||
semeyu, a, o 📖: semeyu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><semeyu [Villah].>(TEST)
|
Asemeyáu [Villah].
|
|
||
semeyu, el 📖: semeyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<asemeyu [y Lln. y Cb. Ll. Tox]. semeichu [Sm]. asemechu [Tb]. +semiyu [y Llg].///<ident class="della" level="1"></ident>asemexu [Tox].>(TEST)
|
Paecíu, semeyanza [Lln. Pa. Cb. Cg. Ca. Ll. Tb. Sm. Tox]. Viva imaxe [Llg]: Ye’l semeyu del güelu [Llg]. Ciertu paecíu o semeyanza [Ca]: Dase un semeyu [Cb]: El fíu tien un semeyu total col padre [Ca]. 2. Retratu [Lln. Llg. Ll]. 3. Cara, faz [Lln]. //Sacar semeyu ‘sacar paecíu ente dos persones’ [Lln].
//Tener el semeyu de ‘tener paecíu con’ [Cb]. Cfr. semeya. |
|||
semiente, la 📖: semiente🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<simiente [Lln. Cg]. semienta [Si. y Ay. Ll. Ri]. simienta [Ac]. //semente [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. simiente [Lln. Ay. Si. Ac. Ll. Ri. Sm. PSil. An. Cv. Tox. /Eo/]. Frutu de les mieses [Cg]. ///Malditu’l diente que come la simiente [Lln]. Pal añu pal diente que come la simiente [LC].
|
|
Del llat. sēmentis, -is ‘simienta’, ‘dómina en que se sema’ (em s.v. ser; abf) con continuadores románicos (rew) ya panhispá- nicos (deeh). Los resultaos ast. en -a respuenden a un intentu de percarauterizar el femenín (ghla 120). |
|
seminar 📖: seminar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">examinar</i>(TEST)
|
[Llg].
|
Cfr. ensamar. |
||
seminariu, el 📖: seminariu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<saminariu [Uv].>(TEST)
|
Cast. seminario, casa de
|
formación de los futuros sacerdotes [Xral]. 2. Xunta d’estudiu o llugar u se fai [Xral]. Del llat. seminarium, -ii ‘pebidal’, ‘eru’, per vía culta, quicia- bes tamién pente medies del cultismu con aplicación meta- fórica. |
||
“semodio” 📖: “semodio”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu ceo pela documentación del dominiu llin-
güísticu en llatín:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">duos</i>(TEST)
|
modios et semodio et sextario 861 [MSAH-I/24]
|
|
Del llat. semimodius → sēmodius, -i ‘mediu mueyu’, midida de capacidá (old) términu tamién ufríu pol castellán d’Álava, somoyo ‘un tributu de trigu’ (deeh). En realidá el primer ele- mentu de l’amestanza tien autonomía medieval darréu que se conseña asina: una cupa de quinque palmos et semo 1077 (s. xii) [MSAH-III/34]. Trátase d’un primitivu axetivu del llat. serondu sēmus, variante de sēmis ‘metada’, ‘mediu’ (em) (cfr. semo) tamién asitiáu en delles llingües romániques (cfr. xeme) llueu nominalizáu (pe4: 391). |
|
sempitenru, a, o 📖: sempitenru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+sempitinru [y Llg]. sepitenru [y Llg]. +sepitinru [y Llg]. sempiternu [Ac]. +sempitirnu [Ay].>(TEST)
|
Etenru, pa siempre [Ac. Llg. Ay]: Esi pantalón ye sepitenru [Llg].
|
Del llatinismu sempiternum, cola metátesis del grupu -rn- como en eternu → etenru. |
||
sen, el 1 📖: sen🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<el sen/los senes [Vv].>(TEST)
|
Direición, sentíu [Lln. Os. Cl. Pa. Cg. Vv. Sr. Sb. Ll. Ar. R]: Vas bien nesi sen [Sr]: Va en tolos senes [Vv]: Échalu a un sen [R]. Lo que ta a la derecha o manzorga d’un tou [Cg]. Cualquiera de los paraxes que tán alredor d’un cuerpu [Cg]. Sentíu, postura [Ca]. Mou d’allugase o de tar [Ca]. 2. Llau [Lln]: El sen d’allá del muriu [Lln]. 3. Sentíu en que va’l texíu (nuna tela) [Lln]: Esta tela tien rayas al sen [Lln]. //Al sen ‘n’orde, reutu’ [Lln]. ‘al sentíu afayadizu’ [Pa]. //Dio-y al sen ‘dio-y la razón’ [Pa].
|
|
||
sen, el 2 📖: sen🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<sel [Pa].>(TEST)
|
Planta con fueyes que valen de purgante [Pr]. Infusión [Pa].
|
Pallabra con aniciu nel ár. sanā pente medies del b. llat., con asitiamientu en toles llingües hispániques (da; dcech s.v. sen). |
||
sen, el 3 📖: sen🔤: , el 3 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 3 |
(TEST)
|
Cfr. senu.
|
|||
sen 📖: sen🏗️: NO ✍️: NO |
Preposición <i class="della">ensin</i>(TEST)
|
(cfr. sin).
|
|||
senada, la* 📖: senada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sinada [Oc].>(TEST)
|
Cantidá de peres que caben en senu [Oc].
|
Cfr. senu. |
||
senareru, el* 📖: senareru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////senareros [R].>(TEST)
|
Mozos que van tres la pareya {xoncida} [R].
|
|
||
senariegu, a, o* 📖: senariegu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">otras</i>(TEST)
|
duas cabe la uinea senariega [1225-1250](or.) [ACL/174]
|
|
||
senáu, el 📖: senáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><senao [Cñ]. +senóu [y Llg].>(TEST)
|
|
|||
sencia, la 📖: sencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><esencia [Xral].>(TEST)
|
Cast. esencia [Xral]. 2. Sentíu común, xuiciu [Cb. Tb]: El mo- zacu nun tien sencia [Tb]. Formalidá, bon xuiciu [Cg]. 3. Pae- cer, conseyu, sentencia, alvertencia [Ay]. //Dar sencias ‘poner reparos, dificultaes, torgues’ [Cv]. ¡Compadre!, tenme paciencia/mientres que yo te llo es- plique/colla más debida esencia [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 70-72)] El cura del mio llugar,/(…)/canta parce mihi y requiem/con tal modu y con tal sencia,/que el que lu escucha ha dicer/ que revienta de tristeza [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 153-160)]
|
|
||
senciosu, a, o* 📖: senciosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+senciusu [Ay].>(TEST)
|
Con sencia (sic) [Ay]. Cfr. sencia. |
|||
senda, la 📖: senda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sienda [Cp. y Ay. y Ar. Pzu. Oc]. xenda [Sb].>(TEST)
|
Cast. senda, camín [Pzu]. Senderu estrenchu [Ay. Oc] per te- rrén abierto [Tb. Sm]. Camín [Ay] qu’abren les oveyes, per- sones, animales, al andar [Ay]. Senderu estrenchu, ente peñes [Sb (= xendu)]. Camín estrenchu y malu en monte [Ar (senda/ sendero ‘camín meyor que la senda’). PSil]. Camín de monte, atayu [Ac]. Camín non mui bonu [Cp. Ay (/sendero ‘camín permalu’)].
|
|
Del llat. sēmita, -ae ‘senderu’, ‘camín pel que va andando’ (em), con continuadores románicos centro-occidentales (rew s.v. sēmĭta) ya panhispánicos (deeh), con asitiamientu topo- nímicu (ta 724). La variante diptongada del ast. sienda ha entendese dende una posibilidá fonética de s- (ghla §4.3.2), senda → xenda → sienda frutu de la realización [sj] que ye posible pa /S/ (ghla §3.1.6.8) como tamién alvertimos en sen- ra → xenra → sienra. L’ast. conoz un masculín analóxicu sendu (cfr.) fechu dende senda. |
|
senderu, el 📖: senderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sendeiru [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. Pr]. sindeiru [As]. san- deiru [Mar]. +sendiru [Cp. Ay. Ll]. /////cenderu [TC. AGO].>(TEST)
|
Cast. sendero, camín [Cl. Ll. Sm. Bab. Pzu. As. Pr. Tox. Mar. JH. TC. AGO]. Senda, camín estrenchu per tarrén abierto [Tb]. Camín estrenchu [Lln. Ay. PSil]. Camín qu’altraviesa praos [Cp]. Senderu que nun debe pasu [Ac]. ///Las cabras de Xuan Barbeiru/todas van por un sendeiru/el castrón el delan- teiru/cumiendo fuecha d’ablanu/deixando la de salgueiru/los gatos van pulas vigas/cumiendo las l.linguanizas/cumiendo pulas mejoris/deixando pulas más ruinas/pon pitina, pon/que los güevos que tú pongas/pa tí son [Tb].
|
de prima parte cendero (sic) que uadit de cima 1248(or.) [MCar-I/270]
|
Del llat. semitārius, -a, -um ‘rellativu al camín’ (old), ensin dulda con nominalización del masculín, con continuadores románicos (rew s.v. semita) ya panhispánicu (deeh s.v. semi- tarium). |
|
séndigu 📖: séndigu🏗️: NO ✍️: NO |
Indiferente, egoísta, que nun fai un bien a naide [Sb].
Del llat. syndicum ‘abogáu’ (old), términu de curtia repre- sentación románica anque con siguidores como l’it. <i class="della">sindaco</i>, sardu <i class="della">síndigu</i>, occitán <i class="della">sendeque</i>(TEST)
|
y perpocos más (rew s.v. syn- dicus),
|
quiciabes con un resultáu semicultu asturianu por cal- tener la postónica (pe3: 133), ensin continuadores populares hispánicos (deeh; dcech s.v. síndico; delp; declc) si bien yá se documenta como cultismu en cat. y cast. nel sieglu xiv (Lleal Galcerán 2016: 880). |
||
“sendos” 📖: “sendos”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Villa</i>(TEST)
|
Escura incotada cum suo celero fora inde (s)egnos cu- lonios de tega por seias medaias ad illo montanera de foro 1169(or.) [DS/89]
|
|
||
sendu, el* 📖: sendu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><xendu [Sb].>(TEST)
|
|
|||
seneldar 📖: seneldar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
“senescal” 📖: “senescal”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval del dominiu:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Gonzalo</i>(TEST)
|
Gil senescal del rey 1258(or.) [ACL/333]
|
|
||
sengle 📖: sengle🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Sengle</i>(TEST)
|
sengle ‘mui poco, escasamente’ [Lln].
|
|
||
senra, la 📖: senra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<xenra [Vd]. sienra [Ay. An. Cv. Vd. Oc. y Tor. JH].///<ident class="della" level="1"></ident>//sierna [Vd]. serna [y Tor].>(TEST)
|
Illa senera de piniolo taurelliz 978b(or.) [SV] se los lamaren a serna yr un dia enna selmana [1313-1324] [FRLeón/279]
|
|||
sensible 📖: sensible🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Ax. conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">En</i>(TEST)
|
fin, tala vertú la d’illi yera/y abundancia ensin par tan desmedida/que sensible viviente ñon hubiera,/si ñon
|
topara nilli so guarida,/que de nesecidá ñon pereciera
|
Del llat. sensibilis, -e ‘que s’acueye pelos sentíos’ (abf), per vía culta, posible castellanismu. |
|
sentada, la 📖: sentada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<asentada [JH]. sentá [Llg. Ay].>(TEST)
|
Aición de sentar o sentase [Llg. Ay. Tb]. Asentada [JH]. 2. Tiempu nel que daquién ta sentáu [Llg. PSil]. 3. Cayida de culu [Ay]. //D’una sentada ‘d’una sola vez’ [Pr. Llg (d’una sentá)]. ‘d’una vez’ [Pa. Ac. PSil].
|
Deverbal de sentar (cfr.). |
||
sentadoriu, el 📖: sentadoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sentadoiru [Sm]. asentadoriu [Sm].>(TEST)
|
Cualquier cosa que puede valir pa sentase [Md]. Sitiu onde suel ún sentase a descansar cuando vien col ganáu [Sm].
|
Cfr. asentar. |
||
sentar 📖: sentar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. asentar.
|
|||
sentayu, el 📖: sentayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sitiu pa sentase [Arm]. Asientu sueltu que nun ye nin siella nin bancu sinón una piedra plana, un tueru d’árbol, un cachu madera [Mar].
|
Cfr. asentar. |
||
sentencia, la 📖: sentencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">sentencia</i>(TEST)
|
[Xral]. //-as ‘dificultaes, reparos’ [Pr].
|
|
Del llat. sententia, -ae ‘mou de sentir’, ‘mou de pensar’, ‘decisión’, ‘sentencia’ (em), pallabra tresmitida per vía se- miculta. Dende equí féxose’l verbu sentenciar (cfr.) y l’ax. sentencieru (cfr.). |
|
sentenciar* 📖: sentenciar*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que sea departido de la companna de los christianos ¬</i><i class="della">sen-</i>(TEST)
|
tenciado s. xiii(or.) [FX/16]
|
|
Cfr. sentencia. |
|
sentencieru, a, o* 📖: sentencieru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sentencieiru [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Que siempre pon reparos y peros [Tox. /Eo/].
|
Cfr. sentencia. |
||
senteru, el* 📖: senteru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<senteiru [Tox]. //senteiro [Eo].>(TEST)
|
Asientu [Tox. /Eo/].
|
Cfr. asentar. |
||
sentible 📖: sentible🏗️: NO ✍️: NO |
Sensible [JH].
Formación como <i class="della">sensible</i>(TEST)
|
(cfr.), sobro sēnsibilis (em s.v. sen- tio), pero col influxu de sentir (cfr.) col que guarda afinidá fónica y semántica.
|
|||
sentidor, ora 📖: sentidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Que siente o tien facultá de sentir [JH]. Términu en rellación con <i class="della">sentir</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
sentimientu, el 📖: sentimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+sentimiintu [Ay]. //sentimento [Tox. Eo].>(TEST)
|
Cast. sentimiento [Cg. Ay. /Eo/]. //-os ‘sentimientos’ [Tox].
//Acompañar nel sentimientu ‘dar la condolencia pola muerte d’un ser’ [Xral].
¡Ay Dios!, a quién ñon causa sentimientu/lla fuerza esco- munal del Dios traviesu [BAúxa, PyT (Poesíes 209-210)]
Amigu, el martes por ciertu,/de la ciudá donde estaba/me partí (sabe Dios cómo)/con sentimiento y sin gana [ABal- vidares, Romanzón (Poesíes 21-24)] |
|||
sentir 📖: sentir🏗️: NO ✍️: NO |
<sintir [Lln. Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Sb. Ca. y Ay. Ll. y Tb. y Sm. Pr. Vd. Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. sentir [Lln. Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Ac. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. Vd. Tox. /Eo. Mánt/]: Sintienon abondo que marchara [Tb]. Recibir una impresión, un placer, un dolor espiritual o corpo- ral [Ri]. Llamentar, tener por dolorosa y mala una cosa [Ri]. Oyer [Lln. Pa. Cp. Cñ. Ac. Sb. Ca. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. Pr. Tox. /Mánt/. Mar]: Sintílu detrás mesmamente porque nun deixaba de tascase [Tb]. Percibir [Cl]. 3. Dolese [Pa. Ac]. ///El que paga y miente ena bolsa lo siente [LC].
|
|
Del llat. sentīre ‘esperimentar una sensación o sentimientu’, ‘ser d’un paecer’ (em), con continuadores panrománicos (rew) ya panhispánicos (deeh). Puen dase derivaos como sentidor, sentimientu y formaciones cola anteposición de prefixos: asentir (cfr.) → asentimientu (cfr.), consentir (cfr.) → con- sentimientu (cfr.), presentir (cfr.) → presentimientu (cfr.), resentir (cfr.) → resentimientu (cfr.), cumplir (cfr.) → cum- plimientu (cfr.). |
|
sentir, el 📖: sentir🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sintir [Sb. y Tb].>(TEST)
|
Paecer [Tb. PSil]: Esa nun da’l sentir; pero séi que’l sou sentir nun ya bono [Tb]. //Nun dar el sintir ‘ser zorramplu, astutu, cínicu’ [Sb].
|
Nominalización del inf. sentir (cfr.). |
||
sentíu, ida, ío 📖: sentíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="1"></ident><sentidu/a [PSil].>(TEST)
|
|
|||
sentíu, el 📖: sentíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sintíu [Lln. Pa. Cb. Llg. Sb. Ca. y Ay. y Tb. y Sm. Gr. y Cd. Pr]. sentidu [y Ac. PSil].>(TEST)
|
Cast. sentido [Lln. Pa. Cb. Llg. Sb. Ca. Ll. Cd. Pr]: La vista ye un sintíu [Llg]. 2. Sentíu común, xuiciu [Lln. Ac. Llg. Ay. Tb. Sm. PSil. Gr. Cd. Pr. Vd. Tox]: Nun tien sintíu ningún [Tb]. Seriedá [Pa]. Sensibilidá [Pr]. 3. Direición [Ay. Tb]. //Por tolos siete sentíos ‘per tolos sitios’ [Ll]. //Sacar a ún de sentíu ‘sacar a ún fuera de sí’ [Ay].///
|
|
||
sentón, el 📖: sentón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
senu, el 📖: senu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><seno [Ac. Llg. /Eo. Mánt/]. sen [Cl (i). An. Pr. Sl. Cv. Tox. Oc].>(TEST)
|
Cast. seno [Lln. Ac. Sr. An. Sl. Pr. Vd. Oc. /Eo. Mánt/. JH]: Metí les perres en seno [Ac]: Ta mala del sen [An]: Metiólo en senu [Sr]. 2. Pechu de la muyer [Cl (i). Llg]: Perdí un pen- dienti; mira a ver si te cayó en sen [Cl (i)], teta [Tb. Tox]: Tien malu un senu [Tb]. 3. Güecu ente’l vistíu y el pechu [Ay. Cv. Tox]. 4. Camisa [An]: Metéu’l pan nel sen [An]. 5. Cuerda, cordel que va de la lancha a la celaguardia (sic) [Vd].///
|
|||
senxu, el 📖: senxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Pedernal utilizáu pa sacar chispes col esllabón [Vg].
|
Cfr. xeixu. |
||
señá 📖: señá🏗️: NO ✍️: NO |
Contracción de <i class="della">señora</i>(TEST)
|
qu’anotamos en dalguna escena del teatru popular:
|
|
||
seña, la 📖: seña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<siña [Cl].>(TEST)
|
Cast. seña [Cl. Pa. Tb]. Señal [Pa] (si nun ye la de tráficu) [Llg]: Eso ye mala seña [Llg]. 2. Xestu [Tb] que se fai en dellos xuegos de cartes pa informar al compañeru [Tb. Tor]. Preba, pequeña cantidá d’una cosa [Pr]. //-es ‘señal’ [Ay]. ‘direición, sitiu u vive ún’ [Llg. Ay]. ///Cuando la perdiz canta y el arcu bebe é miyor seña d’agua que cuando llueve [Pa].
|
|
Del llat. signa, neutru plural de signum, -i ‘señal’ que, como piden les llingües romániques (rew; deeh), tenía una realiza- ción con ĭ tónica (em). N’ast. ye posible tamién, minoritaria- mente, el zarramientu de la tónica (siña) por cuenta la yod como vemos en lleñu y lliñu o lliniu (ghla 59) y como amuesa tamién la toponimia (ta 257). Ye discutible que seña tea na base del ast. a. señeru, a, o (cfr.). |
|
señal, la 📖: señal🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<siñal [Lln. Cl. Os. Cb. Cg. Tb. Sm. Vd. JH]. sinal [Tox.
/Eo/].>(TEST)
|
Cast. señal [Lln. Cl. Os. Cb. Cg. Sm. Vd. Tox. /Bu (Eo)/. JH].
|
|
2. Cantidá de prenda al zarrar un tratu [Pr]. //La siñal ‘la señal de la cruz’ [Tb. Sm]: Nun sabe faer la siñal [Tb]. ///Maíz ralu |
|
señalar 📖: señalar🏗️: NO ✍️: NO |
<siñalar [Cl. Pa]. asiñalar [JH]. aseñalar [y Ay. y Tb. Ay. JH].>(TEST)
|
Cast. señalar [Lln. Cl. Pa. Tb. JH]. indicar [Ac. Ay]. 2. Mar- car, facer o poner una señal o marca [Tb]: Señalóulu na cara cola navacha [Tb]. 3. Poner la señal de cada dueñu a la oveya [Pb]. Marcar [Ay] a los animales [Ac]. Marcar a una persona [Tb]: Siñalar siñalánonlu bien [Tb]. 4. Indicar col deu índiz [Tb]: Nun aseñales a las personas [Tb]. 5. Mancar dexando un repuelgu o marnia [Ay]: Asiñalístelu de por vía [Ay]. 6. Escoyer [Ay]. 7. Mandar [Ay]./// que las sinnaledes de nuestro sinnal s. xiii(or.) [FX/331]
|
Cfr. señal. |
||
señaláu, ada, ao 📖: señaláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Importante [Lln. Ac]: <i class="della">Un</i>(TEST)
|
día mui señaláu [Ac. Pr]. 2. Marcáu con repulgos o marnies [Ac. Pr], mancaúres, golpes [Tb].
|
Pp. de señalar. |
||
señaleza, la* 📖: señaleza🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<siñaleza [Lln. Pa. JH. AGO].>(TEST)
|
Cast. señal [JH]. 2. Enseñanza [Pa]: ¿É esa la siñaleza que yo ti di? [Pa].
|
Formación, educación [Lln]. 3. Nobleza, honra- dez, distinción [AGO]. Cfr. señal. |
||
señaliegu, a, o* 📖: señaliegu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+señaliigu [Ay].>(TEST)
|
“Se llama así a una castaña completamente reonda y, {según camienten} dada a una vaca, parirá xata” [Ay].
|
Cfr. señal. Axetivu formáu sol ast. señal (cfr.) cola amestadura del suf. -iegu, a vegaes abondativu, a vegaes qu’amuesa niciu. La re- ferencia semántica talmente paez qu’enllaza coles creencies populares onde s’asocia la forma, nesti casu d’un frutu, a un efeutu inmediatu que s’opera en quien lo toma, xinta o tien a la so disposición. |
||
señar 📖: señar🏗️: NO ✍️: NO |
<aseñar [R].>(TEST)
|
Facer señes [JH. R]. 2. Dir llamativu [R].
|
Del llat. signāre ‘marcar con una señal distinguible’, ‘se- ñalar con un signu visible, con un xestu’ (old), con llargu espardimientu románicu (rew) ya hispánicu (deeh). Tamién ye posible partir de assignāre ‘señalar’ (old) pa xustificar la variante aseñar (cfr. aceñar). Un compuestu īnsignare, docu- mentáu en gloses, entá alita en dellos romances y n’ast. en- señar (cfr.) con desendolque semánticu (em s.v. signum; rew s.v.*insignāre) dende ‘amosar’ a ‘instruir’ y ‘educar’, de xuru col influxu del serondu insignīre ‘simbolizar’, ‘enseñar’, ‘ins- truir’ (dlfac). En rellación con enseñar tenemos enseñanza (cfr.) y enseñamientu (cfr.) asina como’l deverbal del parti- cipiu fuerte enseñu (cfr.). Son contrarios desenseñar (cfr.) y desenseñamientu (cfr.), los dos últimos posibles castellanis- mos tomaos del drae por JH. |
||
señardá, la 📖: señardá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<señaldá [y Cb. Cg. y Mn. Vd. y JH]. siñardá [Sb. As. /y Eo/]. sañerdá [JH]. sinardá [Sb. Ca]. xinardá [Sb]. {<i class="della">xenardá</i>, escri- to “xenarda” [Cv]}.>(TEST)
|
Cast. nostalgia [Cb. Cp. Ca], merniura [Llv. Sb. Ay (i). As]. Merniura [Mn. DA]: Siento una sinardá que paez que me vo a afogar [Ca]. Recuerdu penosu [Cb]. Pena, sentimientu, mer- niura [JH]. Pena o merniura que se siente al vese separáu de los conocíos [/Eo. Mánt/]. Armonía, estrañeza, novedá, almi- ración, sentimientu, pena, pesar [JH]: Diome sañerdá vellu tan flacu [JH]. Mieu, temor [Aliste]. “Timidez, encogimiento, vergüenza (?)” [Cv]. 2. Miseria [Cl]: L’otru añu h.uö un añu de señardá [Cl]. 3. Paecíu, semeyanza [Vd]. ///Magüestu por Ñavidá/y fuxó la señardá [CyN (Recuerdos)]. Llevantó al cielo los güeyos/llenu el rey de señardá [JyT 52] ver a la Enfanta, Toribu,/gran señaldá me causó [Relación de Festeyos 1857/354]
|
|
Del llat. serondu singulāritas, -atis (em s.v. singulus), pos- clásicu, con aceiciones como ‘fechu o cualidá de ser únicu’, ‘soledá’ (dlfac), con continuadores (ghla § 3.2.2; §4.3.2; |
|
señeramente 📖: señeramente🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Particularmente, singularmente [JH].
|
Cfr. señeru, a, o. |
||
señeru, a, o 📖: señeru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Solu, solitariu, xebráu de toa compañía [JH]. 2. Ceñudu, seriu [R. AGO]. 3. Que se fai ver coles sos gracies y como señora y dueña de sí mesma [R (<i class="della">señera</i>)].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">nengun</i>(TEST)
|
de vos non julgue sennero morte de nengun omne s.
|
|
Del llat. singularius, -a, -um ‘aislláu, únicu, particular’ (abf) responsable tamién del cast. señero (dcech s.v. sencillo), gall. sinlleiro a la escontra de Meyer-Lübke que ponía en rellación con seños (deeh). Nun ye imposible una rellación con seña (cfr.) pero abulta discutible l’aceición §3. Sobro señeru iguó- se l’alverbiu señeramente (cfr.). |
|
señín, el 📖: señín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<siñín [Vd].>(TEST)
|
Daqué, un plizcu [Sl. Vd]: -¿Quies café? -Dame un señín [Sl]. Dim. de señu.
|
|||
señor, ora, el/la 📖: señor🔤: , ora, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
<siñor [Lln. Cl. Cg. Ay. Sm. Pzu. An. Cv. /Eo/. JH. AGO]. siñor/señora [Ri. y Tb].>(TEST)
|
Cast. señor [Xral]. //La señora ‘nuez a la que se pon una señal nun xuegu de neños’ [Ci (Vigón, Folk)]. //Nuestra Señora ‘de- nomación que se da a delles fiestes de la Virxe’ [Canella 131]. //Nuestru Señor ‘Dios’ [Xral]. //A lo señoro ‘como los seño- res’ [Ay]. ///El gochu y el siñor tienen que ser de raza [LC]. El siñor cura por non dar un bollu arremangóse y echó’l pan en fornu [LC]. Con tu señor non partas peres, dáiles enteres [RCarta 140].
|
|
||
señorada, la 📖: señorada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Conxuntu o xuntanza de señores [Cg]. Conxuntu de persones importantes [Pr].
|
Cfr. señor. |
||
señoranza, la 📖: señoranza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Conxuntu de xente con poder [PSil]: <i class="della">Güei</i>(TEST)
|
na ilesia namás estaba la señoranza [PSil].
|
2. Poder, dominiu, manifestación de control [PSil]: Chegóu con muita señoranza [PSil]. Cfr. señor. |
||
señoratu, el 📖: señoratu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Nome conocíu pela documentación na posible aceición de ‘gran señor’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">non</i>(TEST)
|
tien que ver con isti señoratu/Alexandro, non yega al
|
|
Cfr. señor, ora. |
|
señoretu, a, el/la 📖: señoretu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
Dim. de <i class="della">señor,</i>(TEST)
|
ora. //A la siñoreta ‘coles dos piernes pal mesmu llau (al dir a caballu)’ [Arm].
|
|
cfr. señor). |
|
señoriar 📖: señoriar🏗️: NO ✍️: NO |
Adueñase [Ay]: <i class="della">Vieno</i>(TEST)
|
y señorióse de too [Ay].
|
Cfr. señor. |
||
señoriegu, a, o* 📖: señoriegu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<siñoriegu/a/o [JH].>(TEST)
|
Con señoríu, gravedá, mesura [JH].
|
Cfr. señor, ora. |
||
señorín, ina, el/la 📖: señorín🔤: , ina, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ina, |
<siñurín/ina [JH]. señorín [Villah]. señorina [Lln. Vg].>(TEST)
|
Dim. de señor, ora.
|
|
Cfr. señor, ora. |
|
señorita, la 📖: señorita🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<siñurita [Sm].>(TEST)
|
Cast. señorita [Sm].
|
2. Mayestra de la escuela [Sm. PSil]. 3. Muyer con una educación especial [PSil]. 4. Sota de la baraxa [Sm]. 5. Paxarín saltarín que da vueltes esnalando cerca de les persones lluciendo colores vistosos [Ca]. //Pingar la señorita ‘cayer los mocos gota a gota’ [Vv]. Cfr. señoritu, el. |
||
señoritangu, a, el/la 📖: señoritangu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
Persona remilgada [Tb. Sm. PSil]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
|
un señoritangu que nun séi d’ou vieno [Tb].
|
Cfr. señoritu, el. |
||
señoritingu, a, o 📖: señoritingu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Persona remilgada [Sr. Tb]. Cfr. señoritu, el.
|
|||
señoritu, a, o 📖: señoritu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Folganzán [Sr. Tb. Tor]: <i class="della">Ye</i>(TEST)
|
xente mui señorito [Sr]. (Muyer) folganzana, que nun fai un res, que se da una importancia que nun tien [Sm].
|
2. Finu, que se da importancia y quier xebrase de los que tien por vulgares [Sr. Tb]. Cfr. señor, ora. |
||
señoritu, el 📖: señoritu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<siñoritu [Cl]. siñuritu [Sm].>(TEST)
|
Desp. de señor [Tb. Sm]. 2. Cast. señorito [Lln. Cl. An]. //(faer o fader) la carrera’l señoritu ‘(suxetar a ún pelos fondos del pantalón y obligalu a correr nesa posición incó- moda’ [Tb. An].
|
Posible adautación del cast. señorito, un dim. de señor (cfr.). Dende señoritu, señorita féxose’l deriváu señoritangu, a (cfr.) y señoritingu, a, o (cfr.); tamién el verbu aseñoritar (cfr.) y *enseñoritar d’u sigue’l participiu enseñoritáu, ada, ao (cfr.). |
||
señoríu, el 📖: señoríu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<siñuríu [Pr]. señorío [Sr. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. señorío [Pa. Ac. Sr. Pr]. 2. Conxuntu de señores o per- sones distinguíes [Tox. /Eo/]. {3. (Doc.). Posesión d’un señor o persona importante}. 4. Elegancia [Pa]. //Gastar (munchu) señoríu ‘dase muncha importancia’ [Ac. Tb. Pr]. ///Salíi, mo- ces, a bailar/a les del mio pueblu digo/que les que nun son d’equí gasten munchu señoríu [Canción popular].
|
non parent nullo sennorio 1207(or.) [SV/51]
|
Cfr. señor. |
|
señorón, ona 📖: señorón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Gran señor [Xral]. 2. Señor d’edá [Sr].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Pos al ver los </i><i class="della">señorones</i>/<i class="della">sentados en uña escañera,</i>/<i class="della">sesu-</i>(TEST)
|
dos como colchones,/lla cabeza fariñenta/que parecín seis defuntos/escuchando con graveza…[ABalvidares, Callóri- gu (Poesíes 260-265)]
|
Aum. de señor, ora (cfr.). |
||
señu, el 📖: señu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pequeña cantidá d’una cosa [Sm. Cn]: <i class="della">Aínda ta mui l.largu, </i><i class="della">voi</i>(TEST)
|
quita-y un señu por delantre ya outru por detrás [Cn].
|
|
2. Señal [Ac]. {3. (Doc.). Elementu col que se fai la señal}. |
|
separadixos, los 📖: separadixos🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
(TEST)
|
|
|||
separar 📖: separar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><suparar [As]. aseparar [JH].>(TEST)
|
Cast. separar, dixebrar, estremar [Xral]. 2. Desamecer a los que s’amarren pa que nun sigan enguedeyaos [Tb]: Hai que los desamecer porque sin nun los separas nun sabes qué va pasar [Tb].
|
propter seruicium quod michi fecisti et propter ea quia sepa- raste a me 1110(or.) [ACL/20]
|
Del llat. separāre ‘separar’ (em s.v. paro), per vía culta fren- te a xebrar (cfr.) qu’amuesa una evolución popular (pe2 s.v. xebrar). Quiciabes con metátesis hebo siguir ast. *esparar 1 con un deverbal *esparu (cfr.). N’ast. tamién se conseña un compuestu sinonímicu desparar 1 (cfr.) y deseparar (cfr.) [popular dixebrar (cfr.)] col que guarda rellación l’alverbiu deseparadamente (cfr.). |
|
septenu, a, o* 📖: septenu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
{(Doc.). Séptima parte (de daqué)}.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in Uilla Froila mea </i><i class="della">septena</i><i class="della">(TEST)
|
inter meos iermanos 1081(or.) [MSAH-III/89]
|
D’un sing. de septeni, septēnus, -a, -um que xustifica los re- sultaos románicos (em s.v. septem; abf. rew) ya hispánicos (deeh) anque nel casu presente documéntase en testu en llatín. |
||
séptimu, a, o 📖: séptimu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">séptimo</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
Del llat. septimus, -a, -um ‘sétimu’ (old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). La documentación del dominiu ufre al llau de la tendencia cultizante o conservadora (§a) otra popular qu’empobina al camudamientu del marxe posnuclear (§b-c). |
|
sepulcru, el 📖: sepulcru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">del</i>(TEST)
|
danno de los sepulcros s. xiii(or.) [FX/5]
|
|
Del llat. sepulcrum ‘tumba’ (em), per vía culta. |
|
sepultamientu* 📖: sepultamientu*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación cultizante:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">faga</i>(TEST)
|
en sepultamiento e en missas cantar e en offerendar
|
|
Cfr. sepultura. |
|
sepultar 📖: sepultar🏗️: NO ✍️: NO |
Enterrar, bien documentáu con esi sentíu:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mando mio cuerpo </i><i class="della">ssepultar</i><i class="della">(TEST)
|
a Ssan Lorente 1244 (s. xiv) [ACL/118]
|
|
Del llat. sepultāre (em), per vía culta. L’influxu popular paez amosase no que podría tenese por niciu de tracamundiu de prefixu (cfr. §b). |
|
sepultura, la 📖: sepultura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sepoltura [Lln. Cg. Ac. Ca. Ay].>(TEST)
|
Cast. sepultura [Lln. Cg. Ac. Ca. Ay. Ri. An]. 2. Candeleros de madera con velones que s’alluguen na ilesia pelos difuntos [Os]. ///Muncho tiempu dormir non ye cordura qu’abondo se ha de dormir ena sepoltura [LC].
|
|
Del llat. sepultūra (em), per vía culta. Sobro ast. sepultura féxose’l nome d’oficiu sepultureru (cfr.). En rellación etimo- lóxica con sepultura ta l’ast. a. sepultamientu (cfr.). Sobro sepultura féxose’l verbu sepulturar: otorgamos hy nuestros cuerpos a sepulturar 1248(or.) [VVS/123] |
|
“sepulturar” 📖: “sepulturar”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
|
|||
sepultureru, el* 📖: sepultureru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sepoltureru [Ac].>(TEST)
|
Enterrador [Ac].
|
|
||
seque* 📖: seque*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><seique [An. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/. y Mar]. seiqui [Pzu. An].>(TEST)
|
Paezme que [An]. Quiciabes, tal vez [Pzu. An. Cv. Tox. Oc.
|
|
||
sequedá, la 📖: sequedá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">sequedad</i>(TEST)
|
[Pa].
|
|
||
sequellín, ina, ino* 📖: sequellín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident><sequel.lín [Sm].>(TEST)
|
|
|||
sequera, la 📖: sequera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><{<i class="della">sequeira</i>(TEST)
|
dau en Tb por Oc ye un lapsus por sequera}.> Plataforma onde se xamusquen les espigues pa que ruempan meyor y se desfaigan fácil al mayales col mayu al rabilar [Tb (Oc)]. Sitiu onde poníen a secar les espigues (enantes de me- teles al rabil) [Qu. Tb]. 2. Sequía [Lln].
|
|
||
sequeru, a, o* 📖: sequeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><sequeru [Lln. Bulnes (Lln)].>(TEST)
|
|
|||
sequía, la 📖: sequía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Variante del ast. <i class="della">seca</i>(TEST)
|
(cfr.) pero
|
quiciabes inxerto ente nós como castellanismu nos usos de güei: Hai muncha seca o se- quía (cfr. seca). |
||
sequíu, sequía, el/la 📖: sequíu🔤: , sequía, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 sequía, |
El que ye de tierra seco (aplicóse a los inmigrantes andaluces y extremeños que, a la vera de los años 50 del s. xx, llegaron a trabayar a les mines asturianes) [Mi]: <i class="della">Nenu</i>(TEST)
|
yes un sequíu [Mi]. //Un sequía ‘emigrante del sur’ [Mi]: Esti sequía nun para de movese [Mi].
|
A xulgar pelos usos gramaticales entá conseñaos talmen- te paez que l’elementu inductor ye’l nome sequía (cfr.) que pue llograr un usu tamién masculín (esti sequía) anque llueu s’algame una variación sequíu/sequía. |
||
ser 📖: ser🏗️: NO ✍️: NO |
<seyer [y JH. Canella 263].>(TEST)
|
Cast. ser [Xral]. //Ser pa ‘ser capaz de, tener voluntá de’ [Lln. Cl. Tb. Sm. Cv. P. Tox]. //Ser (+ inf.) ‘ser capaz de’ [Ac. Llg. Tb]: Nun soi decilo [Ac]. //Ser a ‘ser capaz de’ [Tb. PSil. Pr. Tox. Llomb]. ‘tar a (tantos de tantos)’ [PSil]: Ser a unu de marzu [PSil]. //Ser a ello ‘ser capaz de daqué’ [Sr]: Nun soi a esta chuleta ‘nun soi capaz de comer esta chuleta de carne’ [Sr]. //Ser como la peste pa los ratones ‘ser malu, ser inaguantable’ [Llg]. //¿Será cosa? ‘¿sedrá posible?, ¿podrá ser?’ [Llg]. //Ser de ‘ser capaz de’ [VCid]. //Ser... hasta ma- ñana ‘ser mui...’ [Llg]: Ser güinu hasta mañana [Llg]. //Ser llucu por ‘ser peraficionáu a’ [Llg]. //Ser munchu quien ‘ser fuera de lo normal pa facer daqué’ [Vv]: Lluisa ye munchu quien [Vv]. //Ser perdidu ‘tar perdíu’ [PSil]. //Ser quien ‘ser capaz de’ [Llg. Ay. Tb]: Nun son quien a faelo [Tb]: Nun yara quien a venir venos [Tb]. //Ser quien a ‘poder’ [PSil]. //Ser sabeor ‘saber, tener conocencia de’ [Llg]. //Ser solu/a (sic) ‘vivir solu’ [Lln. Tb]. ‘nun tener hermanos’ [Lln. Tb]. //No ser de ‘nun ser capaz de’ [Ll]: Yo no ero de poneme como tu [Lln]: No soi de acordame yá [Lln]. ///Todos son a predicame/ como si fuera un hereje/todos son a predicame/galán, para que te deje [Esfoyaza 18]. //Asturias buen país fuera, si todos los lunes lloviera [LC].
|
yera seellado de gran seello de çera pendiente 1171 (s. xiii) [DCO-I/453]
|
||
ser, el 📖: ser🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Forma, manera de ser [Sm]: <i class="della">Tien</i>(TEST)
|
un ser mui aquel [Sm].
|
2. Estáu, situación [Bard]: Volvió al ser ‘volvió a como taba enantes’ [Bard]. 3. Mocedá, edá acondada na muyer pa casase [Sm. Vd (“entre vaqueiros”). Oc]: Casa las fichas Patriciu/ qu’agora tienen el ser/que nun son flores del campu/que vuel- van reverdecer [Sm]: A ésa l.lou-y pasa’l sere [Oc]. //A un ser ‘ensin escaleres, nel mesmu pisu (aplícase a les cases con pieces toes na mesma planta)’ [Sr (= a un andar)]. Nominalización del inf. ast. ser (cfr.). |
||
serafina pino 📖: serafina pino🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
‘tipu de mazana’ [Xx].
|
La denomación paez debese a una posible introductora del cultivu d’esti tipu de mazana serafina pino (pe3). |
||
seranu, el 📖: seranu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Filandón, xunta nocherniega al serenu, al aire llibre o al fueu, etc. [lla]
De l’amestadura del llat. sērus, -a, -um ‘tardíu’ col suf. -anus llueu nominalizáu como s’alvierte nes fasteres sureñes del dominiu ástur (lla; dcech s.v. serondo). Al norte conséñase lo que paez un ax. compuestu o participiu de *<i class="della">enserañar</i>, <i class="della">en- serañáu,</i>(TEST)
|
ada, ao ‘borrosu, difusu’ (cfr.) n’alusión a la falta de claridá al cayer el día.
|
|||
serbal, el 📖: serbal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">serbal</i>.
Posible castellanismu tresmitíu pelos botánicos.
N’ast. dase la formación de tipu <i class="della">sorbita</i>(TEST)
|
→ sorbital (cfr.). En Tres del Palu (Allande), sorba ye l’árbol y el frutu del Sorbus llamáu en delles parte d’Asturies grosella; el ‘serbal de los cazadores’ llámenlu capudre (etc…) y carrapoteiru en zones del Conceyu d’Allande. Un posible abondativu en -eta úfre- noslu la documentación medieval: Martinus Sorueda 1263 [Espinareda (Jiménez)/n. 18]. En Lleón atópense nomes de llugar qu’encaxen como formaciones toponímiques d’esti cal- ter, asina Sorbeda del Sil, y, más a occidente, Sorbeira, etc.
|
|||
serda, la 📖: serda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<xerda [Cn]. cerda [Ay].>(TEST)
|
Cast. serda [Lln. Cl. Ay. Cn. Pr]. Pelo [Cg] de los animales [An]. Pelo grueso [Cñ. Pr. Cv]. de les caballeríes [Tb]. Pelo del gochu [PSil] o del xabaril [Ay]. Pelo grueso de dellos ani- males [Ac. Ay (de la clina del caballu, del rabu de les vaques). Ll. Ar. Tb. Sm. Tox. JH. Mar. Arm. Tor]. Pelo fuerte [Ar]. //-es ‘pelo grueso de dellos animales [Ac. JH]. //-as ‘sedes de los animales’ [Lln. Pzu. Vd. Oc].
|
|
Cfr. seda. Derivaos de serda son serdonudu, serdosu, serdudu. |
|
serdonudu, a, o* 📖: serdonudu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<serdonuu/úa,/úo [Ll].>(TEST)
|
Serdudu, serdosu [Ll].
|
Cfr. seda. |
||
serdosu, a, o 📖: serdosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Con munches serdes [Ll].
|
Cfr. seda. |
||
serdudu, a, o* 📖: serdudu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<serduu/úa/úo [Ll].>(TEST)
|
Con munches serdes, serdosu [Ll].
|
Cfr. seda. |
||
serena, la 📖: serena🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sirena [y Lln].>(TEST)
|
Cast. sirena, ser mitolóxicu [Lln. Cg. Ce. Cv. /Eo/]. Moza que por maldición de so ma convirtióse en pexe, con torsu hu- manu, perguapa de rostru y voz melodiosa cola que duerme y encanta a los que la escuchen [Cabal (gea s.v. serena)]. 2. Cast. sirena, turullu d’una fábrica [Rs. Tox]. 3. Nueche [Md]. //Cantar como la serena ‘cantar con muncha dulzura’ [Cg]. //Cantar de la serena (irón.) ‘glayíu del cuervu de mar’ [Vigón (folk)]. //Serena de la mar ‘cuervu marín (con ironía)’ [Vigón (Folk)]. //Tar a la serena ‘dormir de nueche al aire llibre’ [Md]. ///En medio de la mar/oí cantar la serena/¡Válgame Dios qué bien canta/una cosa tan pequeña! [Vigón (Folk)].
|
Del llat. sīrēna, -ae (em), una adautación de Sīren, -ēnis ‘nome d’una de les serenes’ (old), con continuadores románi- cos como’l fr. sereine, cast. serena y sirena, port. sereia, gall. serea (deeh). Ye claro que’l vocalismu átonu hebo almitir una variante con ĭ deuterotónica como yá s’alvierte nel Códice Al- beldense (García Turza 2008: 306). L’aceición §2 paez debese a un usu figuráu y, al empar, irónicu. L’aceición §3 respuende a un emplegu por antonomaxa: nueche serena → la serena. |
||
serenar 📖: serenar🏗️: NO ✍️: NO |
<sereñar [JH]. aserenar [Lln. y Tb].>(TEST)
|
Cast. serenar [JH].
|
Tranquilizar, calmar [Tb. Cd]: Serena, nin, que si non nun pues colar [Tb]. 2. Poner al serenu [Lln] de la nueche (especialmente la carne acabante matar) [Ca. Tb]: Esa carne hai que la aserenar [Tb]: El xabaril ta serenando a la ventana [Tb]. 3. Echar les yerbes melecinables n’agua pero ensin cocer [Lln]. //Poner a serenar ‘dexar dalgo al serenu tola nueche’ [Ac. Tb]. ’poner la carne acabante matar al se- renu tola nueche’ [Lln]. //-se ‘columbiase’ [Carrocera, Lleón (Columpio)]. Del llat. serenāre (em) ‘aclarar’, ‘disipar’ (old) d’u siguió ta- mién cast. serenar, gall. serear (deeh). |
||
serendén, el 📖: serendén🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Con posible tilde como fai ver <i class="della">serendén</i>(TEST)
|
[dba]}.> Garbu, saleru [Sb]: ¡Vaya serenden (sic) que saques cuando quies! [Sb].
|
** |
||
serenín, ina, ino 📖: serenín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
Tranquilu, calmáu [Ac. Bab]: <i class="della">Quedóse</i>(TEST)
|
serenín [Ac]: Ta’l día serenín [Ac].
|
Dim. de serenu, a, o (cfr.). |
||
serenín, el 📖: serenín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Bote pequeñu que lleven los buques de porte amás de la lan- cha [R].
Dim. de <i class="della">serenu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
serenu, a, o 📖: serenu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sereñu/a/o [JH]. +serinu [Ay]. +sirinu [Ay].>(TEST)
|
Cast. sereno [JH], tranquilu [Tb]. Bonu (el tiempu, la per- sona) [Ay]. ///Si tien color de pimientu en seguida vendrá’l vientu; y si el color ye brillante, tiempu serenu al istante ye refrán referente a la lluna [LC].
|
|
Del llat. serēnus, -a, -um ‘serenu (el cielu, l’atmósfera)’, em- plegáu llueu como imaxe (em), panrománicu (rew) y con asi- tiamientu en dellos dominios hispánicos (deeh). Les variantes asturianes con [] han entendese nel mesmu sen que fariña con rellación a farina (ghla §4.5.8). Camiéntome que serenus ye resultáu d’una primitiva amestanza de dos componentes, el primeru d’ellos *seres + [-no-s] (em) onde ye posible que tea l’aniciu del ax. ast. sele (cfr.) d’u foi posible facer el ver- bu aselar (cfr.) y l’incoativu aselecer (cfr.). Ye posible que’l ax. serenus, -a, -um guarde fonda rellación colo que paez la so nominalización serenum ‘tiempu o cielu serenu’ (em s.v. serenus, -a, -um) responsable del nome ast. el serenu (cfr.) qu’anque, de mano, asociábase a un tiempu seco pescancia- mos qu’acabó por primar la referencia a la tranquilidá at- mosférica que munches nueches de branu diba acompangada d’una perceutible llentura propia del país. |
|
serenu, el 📖: serenu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sereno [Ac]. sereñu [JH]. +serinu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
sereta, la 📖: sereta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cesta de blima [Cg].
<ident class="della" level="1"></ident>Diminutivu en -ĭtta del ast. *<i class="della">sera</i>(TEST)
|
qu’ha almitise pa xustifi- car l’aumentativu serona qu’entendimos formáu dende’l llat. sēria (pe4: 392). En realidá sedría una
|
formación asemeyada a la que vemos en (cestu de) vareta ‘tipu de cestu’ (cfr.) que debe’l nome al diminutivu de vara → vareta. A la vera del ast. sereta ha vese’l cast. serete conseñáu por Corominas-Pascual (dcech s.v. sera). |
||
sereyu, el* 📖: sereyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/sereyos [Ce (VB). AGO].>(TEST)
|
Guedeyes [Ce (VB). AGO].
|
|
||
serga, la 📖: serga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
serie, la 📖: serie🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><seria [y Min].>(TEST)
|
|
|||
seriedá, la 📖: seriedá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">seriedad</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
||
seriellu, el* 📖: seriellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><seriel.lu [Sm]. serriel.lu [Sm. Md].>(TEST)
|
|
|||
seriu, a, o 📖: seriu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+siriu [Ay. Ll].>(TEST)
|
Cast. serio [Xral]. //Ser dalgo serio ‘ser daqué importante’ [Xral]. //Siriu como un pote ‘perseriu’ [Ll].
|
|
Del llat. sērius, -a, -um ‘seriu’ (em), per vía semiculta. |
|
sermón, el 📖: sermón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">sermón</i>(TEST)
|
[Xral]: El cura echa unos sermones… [Tb] 2. Re- primenda [Xral]: Echóume un sermón [Tb]. 3. {(Doc.). Fala}.
|
|
cfr.) asina como’l verbu sermoniar frente al llat. sermonari. |
|
sermoneru, el 📖: sermoneru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Predicador. ///<i class="della">Cuando’l</i>(TEST)
|
raposu se mete a sermoneru tembla’l gallineru [LC].
|
Cfr. sermón. |
||
sermoniar 📖: sermoniar🏗️: NO ✍️: NO |
<sermonar [JH].>(TEST)
|
Predicar [Tb. Pr. JH]. 2. Reprender de contino [Ay. Tb. Pr]. Cfr. sermón.
|
|||
sero 📖: sero🏗️: NO ✍️: NO |
Tarde [Ay. JH. DA. RS. AGO].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Vieno</i>(TEST)
|
i/tempranico el sentidu/que par’otros llega sero
|
|
||
“seródano” 📖: “seródano”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu que conocemos pela documentación del monesteriu de San Pedro de Montes, nel occidente lleonés:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vosa</i>(TEST)
|
generacion quarta de pan e de serodano 1255 [SPM/427]
|
|
Del llat. *serōtanus, variante nominalizada del axetivu llat. sērōtinus, -a, -um ‘tardíu’ (old). Anque la espresión etimoló- xica, sērōtinus, caltiénse n’ast. como axetivu serondu (cfr.) y serueñu ‘tardíu (un frutu)’ (ghla 65) o nome ‘otoñu’ (dgla), foi posible tamién una variante camudando’l sufixu col fre- cuente y átonu -anu talmente como proponemos, *serōtanus. Ello xustifica la documentación del dominiu ástur “seróda- no”, y los resultaos más occidentales con perda de -n- como se ve n’ancarés (Lleón) serodo ‘centén que se sema en marzu o abril pero que naz enantes que’l centén ordinario’ (dhl). N’efeutu, el nuesu seródano (pe4: 392) con rellación al g- lleonés d’Ancares, serodo, ufierta la mesma correspondencia qu’ast. arándanu con rellación a gall. arando (gvgh). En tou casu compleméntense dellos aspeutos derivativos de “seróda- no” faciendo comparanza col ast. serondu, a,o (cfr.). |
|
serón, el 📖: serón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Esterón pa llevar pación, cuchu [Lln. Ay. Tb (= esterón). Sm. Tor (serones)]. Canastra que lleven en llombu les caballeríes [PSil]. 2. Fueyes seques que facíen de colchón [An]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
serón ya de fueyas de maíz [An]. 3. Alforxes [An].
|
|
cfr.) según propunximos (pe4: 392). |
|
serona, la 📖: serona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Capachu, cesta d’espartu [Arm].
Del llat. <i class="della">sēria,</i>(TEST)
|
-ae ‘cántaru’, ‘vasía grande de barru cocío’ (em), con percurtia presencia románica (rew); en realidá ha partise del aumentativu *seriona pa xustificar ast. serona. Ye posible que’l citáu capachu deba’l nome a la forma asemeya- da a la de la vasía o que la vasía, tresportada davezu nun cestu d’espartu, sía la responsable de que, por cuenta la contigüi- dá nel espaciu, acabara refiriéndose a esi tipu de material y, mesmamente, al cestu, como tamién fadría ver el correspon- diente masculín serón (cfr.). La nuesa propuesta etimolóxica que parte
|
del llat. sēria, -ae val tamién pal ast. sereta (cfr.), cast. sera, gall., port. seira, ensin necesidá d’almitir, como caltienen Corominas-Pascual, que se trate d’una pallabra pre- rromana (dcech s.v. sera) o d’aniciu inciertu (delp s.v. seira), nin gótica *sahrja ‘cestu’ (Gamillscheg 1932: 231; Reinhart 1946: 301), nin en rellación cola familia del cast. jarra (deeh s.v. seria; pe4: 392). siega llueu del branu [Pr]. Collecha dempués del branu [Sb]: Sería yá pel atunu, cuando a seronda [Sb]. Yerba de corte segundu o terceru [Ac (= otoñada)].
Del mesmu aniciu que l’axetivu serondu, -a, -o (cfr.), con no- minalización del femenín. Semánticamente ha vese cómo de la idea de ‘tardíu’ pásase a la de ‘estación tardía’ y a ‘frutu de la estación tardía’. De la mesma manera (pe4: 393) pervése cómo la estación cronolóxica pue denomase dende’l nome del mes (setembrada = serondada) o dende’l d’un santu bien conocíu (samiguel) y festexáu per setiembre. |
||
serondada, la* 📖: serondada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<serundada [Cv].>(TEST)
|
Seronda [Cv].
|
2. Pación y pastu de la seronda [Cv]. Del fem. del llat. serōtinus, -a, -um nominalizáu n’ast. seron- da (ghla 65 & 246) cola amestanza d’un sufixu abondativu, -ata > -ada que fai referencia a una ‘época’ o ‘dómina’: se- tembrada, invernada, etc. (cfr. seronda; pe4: 393). |
||
serondaya, la 📖: serondaya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de semar tarde, sema seronda [Tox].
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quarta</i>(TEST)
|
de lino e de serondala e quinta de quanto derraygar- des 1260 [SPM/447]
|
|
||
seronda, la 📖: seronda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<xeronda [y Sb. y Md]. seruenda [y Qu]. siruenda [y Ll. y Qu]. seroña [Bi. y JH].>(TEST)
|
Cast. otoño [Bi. Llv. Sb. Ca (= samiguel). Ay. Ri (del 20 de setiembre al 20 d’ochobre). Ll. Ll (MP). Sd. Qu. Tb. Sm. Md. An (= setembrada). Pr. Cv (= serundada). JH]. 2. Yerba que se
|
c)
|
||
serondiegu, a, o 📖: serondiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><seroñegu/a/o [JH].>(TEST)
|
|
|||
serondín, ina, ino 📖: serondín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident><xerondín [y Sb].>(TEST)
|
|
|||
serondu, a, o 📖: serondu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+serundu/seronda/serondo [Ri]. serondo/a [Cñ]. serondo [Llu. GP. Ar]. serondio [GP]. seruendo [Ar. Qu. Bab. PSil. Tor. Arm. Vg. Mar]. siruendo [Ar. Mar].///<ident class="della" level="1"></ident>//seroñu [Cb. Cg. Cp. Ac. y JH. R]. /////serueñu/a [Lln]. sirueñu/a [Ruenes (Pm)]. sirgueñu/a [Ruenes (Pm)]. sergüendo [Aliste]. sebreñu [Rs]. cerueño [Vg]. cirueñu [Bard]. //serodo [Eo].>(TEST)
|
Cast. otoñal [Cl. Cb. Cñ. Sb. Ri. Tb. Tox. JH]. Tardíu (el fru- tu) [Cl. Rs. Am. Cb. Cg. Cñ. Cp. GP a. 1788. Ac. Ca. Sb. Ay.
|
|
trigo serueno [Grangerías xviii: 805]
ñon se ponen, non, seruendos/ni arefestiellen la cara,/ñin de ser ellos los condes/funden en eso la gala [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 177-180)]
seronda y seroña conséñalo Xovellanos [Xo (OC-iii 78; OC-iii 82]; tamién emplega l’axetivu diminutivu seroñina aplicáu a fruta tardío [Xovellanos (Diarios)/220]
Del llat. serōtinus, -a, -um ‘retrasáu’, ‘retrasáu pa florir o dar frutu’ (old), con continuadores románicos (rew) ya his- pánicos [deeh; dcech s.v. serondo; delp s.v. serôdio; C. Gar- cía (1980: 193)]. La complexidá fónica del asturianu (ghla
§3.1.3.1.1; §4.5.4.4), tamién conseñada ente los nomes de llugar (ta 114), esplícase almitiendo: a) sonorización de -t- (serondu, seruendo, serondio, siruendo, sergüendo); b) perda de -t- > -d- (seroñu, serueñu, cerueño, cirueñu); c) diptonga- ción secundaria (*serojnu → seruendo → siriendo, serueño, sergüendo, cerueño, cirueño); d) reforzamientu llabial o velar del diptongu secundariu (sergüendo, *serbueñu → *sebrue- ñu → sebreñu); e) palatalización por cuenta la yod que surde llueu de la perda de la dental (*serojnu → seroñu, serueñu, cerueño, cirueño, sebreñu); f) metátesis de la nasal (serondu, serundu, seruendu, siruendo, sergüendo); g) metátesis de r y consonantización de [w] (*serbeñu → sebreñu); h) traca- mundiu de xiblantes al entamu pallabra (cerueño, cirueñu);
i) metafonía por -u (serundu); k) presencia de -ndj- (seron- dio) como variante de [] (como vemos en cuandia y cuaña). Dacuando puede dase la nominalización de dalguna de les espresiones como seronda (cfr.), seroñu (cfr.) pa referise a la dómina que sigue al branu (pe4: 395). |
|
seroñu, el 📖: seroñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">seroñu,</b>(TEST)
|
el Seronda [Cp].
|
Cfr. serondu, a, o. |
||
serpentina, la* 📖: serpentina🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<serpintina [Av (ppac). L’Arena].>(TEST)
|
Syngnathus acus, aguya [Av (ppac)]. Nerophis ophidion, alfi- ler [Av (ppac)]. Cepola rubescens [L’Arena].
|
D’una formación serpentinus, -a, -um ‘de serpiente’ (em; abf) cola nominalización del femenín. Por cuenta la forma y se- meyances pescanciamos qu’hebo aplicase a la terminoloxía piscícola, per vía cultizante. |
||
serpiadura, la 📖: serpiadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<serpiaúra [Llg. Ay. Ar]. sirpiadura [y Cb. Cn (MG). R]. xir- piadura [y Cb]. xirpiaúra [Ay].>(TEST)
|
Herpe [Ay] llixeru [R]. Humor herpéticu [Cb (sirpiadura). JH]. Herpes llabial [Llg]. Erupción [Cn (MG)]. Ampolla, vixiga que sal na boca [Ay]. 2. Fueu de San Antón [JH]. 3. Cerviguera [R]. 4. Mal nel ubre [Ay] de la vaca que va a parir [Ay]. Infección nel caldar de la vaca [Mi]. Endurecimientu, hinchón que sal nel ubre de la vaca [Cb (xirpiadura). Ar].
|
|
Etimologías iv, 8-5)]. En tou casu la pallabra asturia- na caltién la idea fonda ufiertada pol términu llatín (pe3: 310). |
|
serpiaduráu, ada, ao* 📖: serpiaduráu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<serpiaurao [Ay].>(TEST)
|
Con síntomes d’herpe [Ay].
|
Cfr. serpiadura. |
||
serpiar 📖: serpiar🏗️: NO ✍️: NO |
<sirpiar [Ay. JS].
Salir endurecimientu nel ubre a la vaca [Ay (xeneralmente llueu de parir). Ar]. 2. Respirar [JS].
Verbu fechu sol ac. llat. *serpem (variante de <i class="della">serpens</i>) o sol continuador ast. <i class="della">sierpe</i>(TEST)
|
(cfr.). En tou casu nel ast. sierpe pae- cen confluir, amás del
|
continuador de *serpem, el llatinismu d’aniciu griegu herpes ‘enfermedá de la piel’ (abf), términu nidiamente emparentáu col llat. serpedo ‘calentura na piel con postielles inflamaes’ (cfr. serpiadura). Ello fexo que’l herpes s’asociare a la culiebra, como amuesa l’ast. que llama mal de la culiebra xustamente al ‘Herpes zoster’. |
||
serpiáu, ada, ao 📖: serpiáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+xirpióu [Sr].>(TEST)
|
Ásperu, endurecíu (l’ubre de la vaca) [Sr].
|
Pp. de serpiar. |
||
serpiente, la* 📖: serpiente🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<serpente [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. serpiente [Tox. /Eo/].
|
|
Cfr. sierpe. |
|
serpollar 📖: serpollar🏗️: NO ✍️: NO |
<sarpollar [Lln].>(TEST)
|
Retueyar [LV. DA]. Volver a brotar un árbol cortáu [Lln]. Cfr. serpollu.
|
|||
serpollu, el 📖: serpollu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<serpol.lu [Pzu]. sarpol.lu [Bab]. sarpollu [Lln]. sarapol.lu [Ay]. /////zarapullu [JH] /////armollu [Pb]. //xarmollo [Eo]. xarmolo [Mánt].>(TEST)
|
Retueyu d’árbol [Lln] o de planta grande [LV. Pzu]. Añal qu’echa un tueru cortáu [Lln]. Guañu de la pataca [Pb. /Eo. Mánt/]. 2. Variedá de tomiellu [Pzu]. 3. Sarapullíu [Ay]. Es- pecie de sarna que sal davezu en pescuezu (o n’otra parte del cuerpu) a la xente con poca hixene [JH]. cuando la ubal va vieja (...) o pobre de sarpollos [Grange- rías xviii: 623] La raigame entá ta ellí/vila yo una nuiche clara/y cola lluz de la lluna/vía que taba aserpollada (…)/Tien serpollos la raigame/nellos vive la mio h.abla [El Niñín de Pelaperi 1985/llaa 19 (1986): 159-160)]
|
|
Del llat. serpullum, -i ‘tomiellu’ (em), con continuadores románicos (rew s.v. serpŭllum) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. serpiente; declc s.v. serp), términu qu’hebo aplicase, pola so semeyanza física, al brotu o retueyu d’un árbol; d’ehí surdiría’l verbu serpollar (cfr.) con una variante sarpollar y sarapullar (cfr.). La palatalización de s- > [S] (ghla § 4.3.2) podría xustificar, llueu, la perda de la palatal nel oriente as- turianu [Pb], como se pervé cuando tien otru orixe (ghla § 4.4.4.1.b). De toes maneres ast. armollu y g-ast. xarmollo ufren tamién una [m] común qu’empobinaría a plantegar si ha identificase con serpollu o con otru términu dixebráu. Afa- lagando esta cabera posibilidá escurrimos ver (pe3: 134) una xustificación nel hipotéticu llat. *sarmŭllum, emparentáu col llat. sarmentum > ast. sarmientu, g-a. xarmento, de la familia de sarpere ‘podar la cepa de la viña’ (em). Pero, en sen con- trariu, García de Diego entiende estos términos en rellación col ast. xarmollar ‘echar guaños’, gall. xermolar ‘id’, nacíos según él del llat. *germŭllare ‘brotar’ (deeh). |
|
serradal, el 📖: serradal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
serraderu, el 📖: serraderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><serradeiru [Pzu. PSil]. aserraeru [Llg]. +aserraíru [Llg. Ay].
<ident class="della" level="1"></ident>+serraíru [Ay]. xerraderu [Lln].>(TEST)
|
Sitiu onde sierren [Lln. Cg. Llg. Ay. Pzu. PSil. JH].///
|
|||
serradiegu, a, o 📖: serradiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">serradiegu,</b>(TEST)
|
a, o Serradizu [JH].
|
Cfr. sierra. |
||
serrador, ora 📖: serrador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><serraor/serraora [Ay].>(TEST)
|
|
|||
serradoriu, el* 📖: serradoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><serradoiru [Vd].>(TEST)
|
|
|||
serradura, la 📖: serradura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>(Aición y) efeutu de serrar [JH]. Cfr. <i class="della">sierra.</i>(TEST)
|
||||
serrampanal, el* 📖: serrampanal🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><xerrampanal [Am].>(TEST)
|
|
|||
serranchín, el 📖: serranchín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
serranil 📖: serranil🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">serranu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
serrantín, ina, ino 📖: serrantín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident><serrantina [Lr].>(TEST)
|
|
|||
serranu, a, o 📖: serranu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<serrano [Ac]. serranu/a [Lr].>(TEST)
|
Trabayador (indviduu) [Pa. Lr]. Entamador, trabayador [Pr]. 2. Folganzán (con ironía) [Ac]. 3. {(Doc.). Del monte, de la sierra}.
|
|
cfr. sierra) podría tener la so referencia prime- ra en ‘de la sierra, del monte’, como fai ver el testu del Fueru de Salamanca. D’ehí siguió la formación axetiva en -īlis, -e que conseña documentu del sieglu xiii: cuchielo sarranil o espada o cuchielo maniego 1238 (c.) [MSAH-V/222] |
|
serrapa, la 📖: serrapa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Sierra, peña pequeña [Tb]. Sierra caliza [Ri].
|
Cfr. sierra. |
||
serrapal, el 📖: serrapal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Conxuntu de sierros o serrapos [Tb].
|
Cfr. sierra. |
||
serrapu, el 📖: serrapu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<xerrapu [Sb]. serrapiu [Xx]. serriapu [R].>(TEST)
|
Sierru pequeñu o crestón de piedra rellativamente altu [Tb]. Sierra pequeña [Sb]. Pedreru, baxu que se descubre na ba- xamar a la entrada de los puertos o en sitios de pesca o pasu de barcos [Xx]. Cima de la sierra que debaxo’l mar zarra la entrada del puertu [R].
|
Cfr. sierra. |
||
serrar 📖: serrar🏗️: NO ✍️: NO |
<xerrar [y Lln]. aserrar [Llg. Ay. JH].>(TEST)
|
Emplegar la sierra pa cortar [Lln. Cg. Ac. Llg. Sb. Ay. Tb. Pzu. PSil. Pr. Tox. /Eo/. JH]. //Serrar d’arriba ‘mandar, gobernar’ [Lln. Cg]. //Serrar la pata ‘insistir, ser fadiu insistiendo’ [Sr].
|
|
cfr.). |
|
serraspa, la 📖: serraspa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Serrapa, pequeña sierra de piedra [Tb]. Crestón de piedra [Tb]: <i class="della">Había una serraspa que se metía na fastera</i>(TEST)
|
[Tb].
|
2. Mezcla de peñasca y pradera [Ll (Toponimia 109)]. //-as ‘pe- queñes peñes na pradería’ [Ll]. Cfr. sierra. |
||
serraspal, el 📖: serraspal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Conxuntu de sierros [Ll. Tb]: <i class="della">Había un serraspal de piedra </i><i class="della">caliar</i>(TEST)
|
[Tb]. Crestes caliares asitiaes a lo llargo un terrén en llinia más o menos derecha [Tb].
|
Cfr. sierra. |
||
serraspu, el 📖: serraspu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sierru, crestón pequeñu [Tb].
|
Cfr. sierra. |
||
serráu, ada, ao 📖: serráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<aserráu, ada, ao [JH].>(TEST)
|
Asemeyáu a la sierra [JH].
|
2. Cortáu con sierra [Ac (i). Tb]. Pp. de serrar. |
||
serrería, la 📖: serrería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sitiu onde s’alluga una sierra y se sierra davezu [Lln. Tb]. Cfr. <i class="della">sierra.</i>(TEST)
|
||||
serria, la 📖: serria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sorria [Qu].>(TEST)
|
Cast. asma, sorrolla, respiración fatigosa [Qu. Tb]: Tien una serria que paez que s’afuega [Tb]. Respiración fuerte y con dalgún ruíu carauterísticu [Sm]. Enfermedá de los bronquios que produz tus, resollíu y nun fai esgarriar muncho [Ri]. Tus seca, fatigosa, con respiración difícil y axitada, pertípica de los que tienen sorrolla, bronquíticos y enfisematosos [ByM]. Deverbal de serriar (cfr.).
|
|||
serriar 📖: serriar🏗️: NO ✍️: NO |
Sorrollar, respirar fuerte y con dalgún ruíu a consecuencia del catarru, fatiga, cansanciu [Tb (= sorrol.lar). Sm]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
|
tol día serriando, serria que serria [Tb].
|
Posible variante de serrar (cfr.) en -iar. Semánticamente xus- tifícase porque’l que serria aseméyase al ruíu d’una sierra al serrar. Un deverbal de serriar ye ast. serria col correspon- diente masculín serriu (cfr.) con un aum. serrión, ona (cfr.). |
||
serriegu, el* 📖: serriegu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<“acaso <i class="della">cerriego</i>” [Sarmiento, Catálogo].>(TEST)
|
“Hacia León es un árbol grandífero como encina, pequeño. Pierde la hoja. Llaman a su madera leña serriega. Es el cerrus” [Sarmiento (Catálogo)].
|
Quiciabes de l’amestadura del llat. cerrus, -i ‘árbol que ye entremez d’alcornoque y ardina’ (abf), con tracamundiu de xiblantes y suf. abondativu. Paez que dende cerrus > *cerru pudo llograse un abondativu en -ētus > -edu > -éu, esto ye *cerréu asitiáu nel nome de llugar Zarréu, anque tamién po- dría xustificase dende’l llat. cirrus (ta 42). |
||
serrín, el 📖: serrín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<aserrín [JH].>(TEST)
|
Dim. de sierru. 2. Partícules de material serrao (especialmente de madera) [Xral. Tb. JH]. 3. Xuegu que se fai col neñu pe- queñu poniéndolu nes rodíes de la persona mayor a piernes cachetes diciéndo-y: Aserrín aserrán, maderinos de San Xuan, los del rei sierren bien, los de la reina tamién, los del duque, truque, truque [Sr]. //Serrín serrán ‘xuegu infantil’ [An]. Cfr. sierra.
|
|||
serrión, ona 📖: serrión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Que serria muncho [Tb].
|
Cfr. serriar. |
||
serriu, el 📖: serriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tus áspera, cast. <i class="della">carraspera</i>(TEST)
|
[Md].
|
Cfr. serriar. |
||
serrón, ona 📖: serrón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<xerrón [Lln].>(TEST)
|
Serrador [Lln]. Que se dedica a serrar madera [Pa]. Que re- mana la sierra [Lln]. //Piedras serronas ‘piedres d’arenisca’ [Lln].
|
Cfr. sierra. |
||
serrón, el 📖: serrón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<xerrón [Am. Ca].>(TEST)
|
Serruchu [Cp. Pzu. Arm. Mar. JH]. Sierra grande [PSil]. 2. Peñascu grande y abruptu [Am. Ca]. Crestón de peña [Am]. Cfr. sierra.
|
|||
serrote, el 📖: serrote🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<xerrote [y Lln].>(TEST)
|
Serruchu [Os. Pa. Cb. Cg. Ac. Sb. Ar. Pr. VCid] pequeñu [Ay]. Sierra de mano, de pañu anchu y una sola maniya [Ca]. Sierra de carpinteru [Lln]. Pequeña sierra metálica [Cn (V)]. Cfr. sierra.
|
|||
serruchar 📖: serruchar🏗️: NO ✍️: NO |
<aserruchar [y Pa. y Sb. y Tb]. asarruchar [Sb]. sirruchar [Ri].>(TEST)
|
Serrar [Pr] col serruchu [Pa. Ac. Sb. Ll. Ri. Tb]: El carpin- teiru serruchaba enriba’l bancu [Tb]. 2. Repetir les coses de manera insistente y machacona [Ll]. Cfr. sierra.
|
|||
serruchu, el 📖: serruchu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sirruchu [Ri].>(TEST)
|
Pequeña sierra [An] de mano [Pa. Ac (= ferruchu). Sb. Ll. Ri. Pr] más pequeña que’l segote y de llámina más consistente
|
|
||
serrunu, a, o 📖: serrunu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Que ye afayadizo pa la construcción (tipu de piedra) [Lln]:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Son</i>(TEST)
|
praos serrunos qu’argayan cayuela [Lln].
|
Cfr. sierra. |
||
sertera, la 📖: sertera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cast. mamella, teta [Am].
|
|
||
seruga, la 📖: seruga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//seruya [Vv. Bi. Sr (LBlanco). Gr]. xeruya [Cb. Cp]. sia- ruga [Os]. sarúa [y JH]. ////{Percorreición de yeísta, serulles [Gz (LC)]: ///<i class="della">Tantos</i>(TEST)
|
díes como pasen de enero/tantes serulles falten en el serullero (sic) [Gz (LC)]}. ///jaluga [Os].> Diente d’ayu [Cb. Vv. Cp. Bi. Sr (LBlanco). Gr. Vd. JH]. Bul- bu d’ayu y d’otres plantes [JH]. 2. Semilla [R]. 3. Caxina de la faba [Os]. 4. Tornu o clavu cilíndricu, de madera, pa xuntar el meúl y el sobrechu y la segundera y la camba [Os].
|
|
||
seruyeru, el* 📖: seruyeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Con percorreición de yeísta, “serullero” [Gz (LC)]}.>(TEST)
|
Sitiu pa les seruyes*.///
|
|||
servandu, a, o* 📖: servandu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<servanda [Llg]. cervanda [Llg].>(TEST)
|
Variedá de castaña grande y achaplada [Llg].
|
Quiciabes sía una formación ax. en -ndus del verbu llat. seruāre ’preservar’, ‘guardar’ (em). |
||
servicial 📖: servicial🏗️: NO ✍️: NO |
<sirvicial/sirviciala [Pr. Mar].>(TEST)
|
Cast. servicial [Ac. Tb. Pr. Mar]: Xente servicial [Ac].
|
|
Del llat. seruitialis, -e ‘que sirve’ (abf; dlfac), con posibilidá de nominalización como se conseña na documentación, per vía semiculta. Alviértese la posibilidá de llograr variación de xéneru. |
|
serviciu, el 📖: serviciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sirviciu [Lln. Pr].>(TEST)
|
Cast. servicio [Lln. Pa. Ay]: El camín era pa dar serviciu a los sitios [Lln]. 2. Serviciu militar [Lln. Ac. Ay. Tb. Pr]: De la que vieno del serviciu punxo un chigre [Tb].
|
|
Del llat. seruitium ‘esclavitú’, ‘clas d’esclavos’ (em), ‘cargu’, ‘oficiu’, ‘serviciu’ (dlfac), con continuadores románicos ya hispánicos (rew; deeh; dcech s.v. siervo) ensin dulda per vía semiculta. Contrapuestu a serviciu ta l’ast. deserviciu (cfr.) cola presencia del pref. dixebriegu dis- > des-: andan a deser- viçio de Dios e del rey 1309 [CDA/247]. |
|
“servidor”, “servidora” 📖: “servidor”🔤: , “servidora” 🏗️: NO ✍️: SI Interpretación: 🧱 “servidora” |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">son bonas religiosas e amigas e </i><i class="della">seruidoras</i><i class="della">(TEST)
|
de Dios e sieruen bien 1426(or.) [SB/328]
|
|
pal femenín como ye posible alvertir tamién n’otros exemplos medievales. |
|
servidume, la 📖: servidume🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">servidumbre</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Del llat. seruitūdo, -inis ‘esclavitú’ (em; abf; dlfac), con con- tinuación cast. (deeh; dcech s.v. siervo). La documentación del Fueru Xulgu ufre un resultáu asturianu dafechu en -ume mentanto que yá 1312 apruz el castellanismu en Lleón. |
|
servilla, la* 📖: servilla🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<<i class="della">sic</i>>(TEST)
|
Cast. salvilla [Cg (“hoy no tiene uso”)].
|
|
cfr. serviyeta) o en -iella. |
|
servillétanu, el* 📖: servillétanu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////servillétanos [Lln (S)].>(TEST)
|
Freses monteses [Lln (S)].
|
|
||
servimientu* 📖: servimientu*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">tenia del</i>(TEST)
|
dicho micer Oddo para seruimiento de la dicha capiella 1332(or.) [ACL-IX/378]
|
|
||
serviola, la 📖: serviola🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Maderu suxetu na parte de proa que val pa suxetar les ancles [Llu].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible catalanismu, cerviola, diminutivu de <i class="della">cérvia </i>‘cierva’, lo qu’ha pescanciase como metáfora por referencia a los cuer- nos del animal (dcech s.v. serviola). Trátase d’un usu semánti- cu asemeyáu al que vemos nel ast. <i class="della">cabriu</i>(TEST)
|
(cfr.) en que se da’l nome d’un animal a una pieza del teyáu.
|
|||
servir 📖: servir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
servitú, la 📖: servitú🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
serviyeta, la 📖: serviyeta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sarviyeta [Cb]. servicheta [Sm]. sirvitecha [As]. servieta [Ce. Cv]. sarvieta [Ac].///<ident class="della" level="1"></ident>sarvilleta [Ac].>(TEST)
|
Cast. servilleta [Cb. Cg. Pi (i). Ac. Llg. Ay. Sm. As. Ce. Cv.
|
|
cfr.), que namái conocemos pela documentación moderna, ha tenese por foránea (pe1: 231) lo mesmo que la variante sarvilleta conseñada enriba. |
|
servos, los 📖: servos🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<servus [Pa. Vv. Ay]. el servus [Xx (i). Mi].>(TEST)
|
Betún [Pa. Vv. Xx (i). Llg. Sr. Ay. Mi. Tb. Cd. Pr. Tox. Arm]: Voi dar servos a estos zapatos [Llg].
|
Del nome d’una marca comercial de betún, servus. |
||
sesada, la 📖: sesada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sesaa [JH]. sesá [Mi].>(TEST)
|
Sesos de los animales [Ac. Tb. JH]. 2. Comida de sesos [Tb]. //Fritos de sesá ‘fritos de sartén que se faen batiendo la sesa- da, cocida primero, con güevos y farina’ [Mi]. Cfr. sesu.
|
|||
sesenta 📖: sesenta🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">sesenta</i>.
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">deuo</i>(TEST)
|
dar sesaenta morabetinos de leoneses a uos donna
|
|
Del llat. sexāgintā ‘sesenta’ (em), con continuadores románi- cos (rew) ya hispánicos (deeh). |
|
sesera, la 📖: sesera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//seseira [Eo].>(TEST)
|
Cast. sesera [Pa. Sm. PSil. /Eo/]. 2. Cabeza [Sm. PSil. Cd. Oc]. 3. Sentíu común [Pa. Cñ. Ac. Tb. PSil. Cd. Pr]. Cfr. sesu.
|
|||
sesenu, sesena, seseno* 📖: sesenu🔤: , sesena, seseno* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 sesena,, seseno |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">al cabildo ya dicho e trezientos morauedis mas de los </i><i class="della">sese-</i>(TEST)
|
nes 1300(or.) [ACL-VIII/515]
|
|
Podría tratase d’una formación numberal fecha sol llat. sex ast. ses cola amestadura del continuador del suf. -enus, -a, -um como alvertimos na documentación del ast. dosenu (cfr.). De toes maneres la nominalización qu’ufierta’l documentu citáu paez qu’aconseya almitir que se trata d’una derivación quiciabes na aceición de sesén “moneda de Aragón que equi- valía a seis maravedís burgaleses”, como conseña drae 21ª (s.v. sesén). Nun m’abulta, nesti contestu, que faiga falta al- mitir que se trate d’un continuador del llat. sēděcim > cast. |
|
sesión, la 1 📖: sesión🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cast. <i class="della">sesión</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Del llat. sessio, -onis ‘sesión’, ‘audiencia’ (abf), per vía cul- tizante. |
||
sesión, la 2 📖: sesión🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Obsesión [Ac].
Del llat. obsessio, -onis ‘bloquéu’, común col cultismu cast.
<i class="della">obsesión</i>(TEST)
|
(dcech s.v. sentar).
|
|||
“sesma” 📖: “sesma”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación del dominiu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">uindo</i>(TEST)
|
tibi in ila una sesima tercia ex cum suos solares
|
illa sesma de quanto lantado stat in illo ero 1234(or.) [SV/87]
|
Cfr. sesmu. |
|
sesmu, el* 📖: sesmu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación del dominiu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">De</i>(TEST)
|
ipsa uilla tres quintos de illo sesmo 1242(or.) [DOSV- II/126]
|
|
del llat. sex ‘seis’ (em), de xuru *seximus, -a, -um ‘sesta parte’, pescanciamos que siguiendo’l calce ufríu por decem → decimus (em s.v. decem), con continuadores hispánicos (deeh s.v. seximus; dcech s.v. seis) y con nomi- nalización lo mesmo en masculín, “sesmo”, qu’en femenín, “sesma” (cfr.), ésti tamién ente los nuesos nomes de llugar, La Sesma, Las Seismas (ta 618; ghla §3.1.6.3.b). La documen- tación del dominiu fai qu’alvirtamos que, lo mesmo que pasa col continuador de sex > ast. seis, la yod torga la diptongación de la tónica. Entá sesma ‘sesta parte’ surde en documentos arag. del sieglu xv (Sesma & Líbano 1982). Un deriváu en |
|
sestaferia, la 📖: sestaferia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sastiferia [Pa]. sastaferia [Ri]. satisferia [y Cb. Cg]. sastis- feria [y Cb]. sustisferia [y Cb]. sustiferia [Si. Bi. Llg. Ay. Pr]. estaferia [Cñ. Ac. Qu. Tb. Sm. Md. Gr. Cd. Pr. Pr. Pr (Cv). Cv.
<ident class="della" level="1"></ident>Vd. Oc. y Xo (Apuntamiento 304)]. {Con grafía cultizante, sextaferia [LV. JH. R. DA]}. estrah.edia [Lln (P, S)].>(TEST)
|
Trabayu común pa iguar los caminos [Lln. Cl. Ll. Ri. Tb. Md. Gr. Cd. JH] (que solía facese los vienres) [LV. Pa. Cb. Sb. Ay. R]. Xornada que dediquen los vecinos d’un pueblu pa la igua o arreglu de los caminos [Pr (Cv). Cv] o pa otru llabor comunal, ensin cobrar pol trabayu [Xo (Apuntamiento) 304]. Trabayu fechu por tolos los vecinos, pa iguar o facer un ca- mín, una fonte, etc. [Ca. Qu. Sm]. Reparación d’un camín por un grupu de vecinos [Cñ]. Trabayu común [Pr] de los vecinos d’un pueblu [Llg. Oc]. Prestación [Lln]. Llabor que debe rea- lizase [Ac]. “Sextaferia” [JH. R]. Trabayos comunes y obli- gaos d’un pueblu [Vd]: Hay que ir a los caminos esta semana que tengo estaferias atrasadas [Vd]. Carga vecinal pa facer trabayos d’igua nos caminos del conceyu [Cg]. 2. Fig. Cuen- tos, tonteríes, pesadeces, enguedeyos [Sb]: ¡Nun me vengues con sestaferies! [Sb]. //(Dir) a estaferia ‘(trabayar) iguando caminos en común los vecinos, xeneralmente los vienres’ [Ac (= dir a caminos)]. //Facer sestaferia ‘sestaferiar’ [Cb].
|
in illo rego IIIIª feria cum sua nocte 1061 (s. xii) [MSAH- II/320]
|
||
sestaferiador, ora 📖: sestaferiador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<estaferiador [Tb. Md]. ///{Con grafía castellanizante, sexta- feriador [JH]}.>(TEST)
|
Que sestaferia [Tb. Md. JH]. Cfr. sestaferia.
|
|||
sestaferiar 📖: sestaferiar🏗️: NO ✍️: NO |
<sastiferiar [Pa. y Cb]. sustiferiar [Cp. Ay]. estaferiar [Ac. Tb. Sm. Md. Cd. Pr. Vd. Oc]. {Con grafía cultizante, sextaferiar [JH]}.>(TEST)
|
Realizar la sestaferia [LV. Pa. Ac. Bi. Ay. Tb. Sm. Md. Cd. Pr. Pr. JH. DA. R]. Arreglar los caminos los vecinos, como prestación personal, tolos vienres [Cb. Cp]. Axuntase los ve- cinos pa iguar los caminos públicos [Oc]. Trabayar en común [Oc]. Sextaferiar (sic) [JH]. 2. Trabayar ensin cesar [Pr. Vd] removiendo coses [Tb]: Ta estaferiando tol día por casa [Tb]. Desenvolver trabayu [Ac]: Toi tol día estaferiando y non ye bastante [Ac]. Estaferiar ‘trabayar, remover obstáculos’ [Co- siquines 230]. 3. Pautase con daquién ensin que s’enteren los demás [Cp]. 4. Metese nes vides ayenes [Ay]. 5. Falar de caxi- galines [Ay]. Falar permuncho ensin xacíu [Md].
|
|
Cfr. estaferia. |
|
sestaferión, ona* 📖: sestaferión🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<estaferión [Md].>(TEST)
|
Charrán, falador [Md].
|
Cfr. estaferia. |
||
“sestal” 📖: “sestal”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu que namái conozo pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">parte de fondos commo afronta enno </i><i class="della">sestal</i><i class="della">(TEST)
|
¬ estremala el rio 1272 [DCO-II/103] Cfr. sestu, el.
|
|||
sestar 📖: sestar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. asestar.
|
|||
sesteru* 📖: sesteru*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">duos</i>(TEST)
|
modios et semodio et sextario 861 [MSAH-I/24]
|
I quartario de eskanda et II sesteros de sicra 1033 [ODue- ñas/164]
|
Del llat. sextārius ‘sesta parte d’una unidá, especialmente d’una midida de capacidá’ (em s.v. sĕx), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh), perbién representada na nuesa documentación medieval. |
|
sestiaderu, el* 📖: sestiaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sestiadero [Os]. sistiaderu [Llomb. Vg. Mar]. +sestiaíru [Ay].>(TEST)
|
Sitiu pa sestiar o moscar el ganáu [Os. Ay. Llomb. Vg. Mar]. Cfr. siesta.
|
|||
sestiar 📖: sestiar🏗️: NO ✍️: NO |
<asestar [Cv]. asestiar [R]. sistiar [Llomb. Vg. Mar. Arm]. asestear [JH]. siestar [Llg].>(TEST)
|
Echar la siesta [Os. Ay. Ar. PSil. Llomb. Vg. Mar. Arm. JH. T] el ganáu [Os. Llg. Ay. Ll. Cv. Tor]. Cfr. siesta.
|
|||
sestil, el 📖: sestil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sitiu pa sestiar o moscar el ganáu [Ar]. 2. Agostu [JH].
En llat. sextīlis (mensis) yera ‘agostu’, por ser el mes sestu del vieyu calendariu romanu (em s.v. sex) y xustificaría l’aceición
§2 camentando que l’aportación de JH sía encontada pela tra- dición popular y non resultáu de la so erudición llibresca. De toes maneres no que se refier a l’aceición §1 paez que tamos delantre d’una formación rellacionable con sexta>(TEST)
|
ast. siesta (cfr.) a nun ser que se conxunte la referencia a la siesta cola del mes d’agostu, mes carauterizáu pelos sos calores.
|
|||
sestu, a, o 📖: sestu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">sexto</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
||
sestu, el 📖: sestu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Zona d’una lladera que val de llende (frente al picu o cumal y frente a la parte baxa) [An (i)].
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
|
sistu de Caiake usque in flumine Luinia 912 (s. xii) [DCO-I/82]
|
|
||
sesu, el 📖: sesu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><seso [Ac]. seisu [Md]. sisu [Cv]. +sisu [Ay]. //siso [Eo].>(TEST)
|
Sesera [Ac. JH]. Masa encefálica [Ay. Md]. 2. Celebru, xui- ciu, razón, entendimientu [Md]. Prudencia, madurez [Vf (Cv)]. Xuiciu [Ay], prudencia [/Eo/]. //-os ‘sesos’ [Ac. Tb. PSil]. ‘celebru’ [Sm. Aliste]. //(Tapa) los sesos ‘parte superior de la cabeza’ [Tb. PSil]. //Tener ell sesu nos calcaños [JH].
|
bien sana de mio siso 1269 [MCar-II/67]
|
Del llat. sēnsus, -ūs ‘sentíu (muérganu)’, ‘sensibilidá’, ‘sen- timientu’, ‘mou de sentir’, ‘pensamientu’, ‘significáu’ (em), con continuadores románicos (rew s.v. sěnsus) ya, quiciabes, dalgún hispánicu ente ellos el cast. seso, port. siso (deeh s.v. sĕnsus), ésti con 1ª metafonía por -[u], como tamién se ve en fasteres asturianes occidentales y na fala d’Entrambasauguas (ghla §3.3.10.5). Resulta discutible la variante seisu namái conseñada nel conceyu de Miranda [Md]. Quiciabes una for- mación en -āria sía responsable del ast. sesera (cfr.) con valor coleutivu ‘los sesos’ → ‘cabeza (o sitiu onde tán los sesos)’. De la mesma manera un abondativu en -ata ye resposanble del ast. sesada (cfr.). Un sufixu en -ūtus (old) xustifica ast. sesudu, a, o (cfr.). Un verbu fechu sobro sesu ye ast. asesar (cfr.) d’u foi posible facer el compuestu *desasesar que cono- cemos pel participiu desasesáu (cfr.). Güei escríbese dacuan- do ast. sexu (cast. sexo) pa fuxir de la homonimia del cultismu col ast. sesu. Ello nun debe facer escaecer la existencia nel dominiu del términu sielsu (cfr.). |
|
sesudu, a, o 📖: sesudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Xuiciosu, con sesu [ByM]. ///<i class="della">Non</i>(TEST)
|
hai barberu mudu nin can- tor sesudu [LC].
|
|
Cfr. sesu. |
|
seta, la 1 📖: seta🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<seita [y Sm. Santolaya (Oc)]. sete [AGO].>(TEST)
|
Panal [Santolaya (Oc). AGO] de miel [Cl. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Sm. Cv. Mi, Calle (Oc)]. Panal de les aviéspores [Ay]. Panal, cera de la miel [Qu]. //Comer la seta ‘aprovechar muncho una cosa’ [Pr]. //Sacar la seta ‘aprovechase de daquién’ [Pr].
|
Quiciabes el nome seta ‘panal’ se deba al fechu de que se corta al sacala del truébanu; sedría, entós, una nominaliza- ción del femenín de sectus, -a, -um ‘cortáu’ (cfr. secha). Pero de ser esto asina ha alvertise que se trata, de mano, d’un ar- caísmu en Cabrales, Ayer, Riosa, L.lena, Los Argüeyos, Qui- rós, Teberga. Continuador del masc. nominalizáu sedría setu (cfr.) d’u sigue l’aumentativu setón 1 (cfr.). |
||
seta, la 2 📖: seta🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cast. <i class="della">seta</i>(TEST)
|
[Rs. Ac. Bi. Ay. Tb. Sm]. 2. Chupón de los árboles [Vf (Cv)].
|
Quiciabes d’un grecismu entráu n’ast. dende’l llat. como apunten Corominas-Pascual pal cast. (dcech s.v. seta). Un masc. analóxicu *setu 2 foi necesariu pal llogru del aumenta- tivu setón 2 (cfr.). |
||
setariu, el 📖: setariu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Midida de líquidos equivalente a dos emines [Qu].
|
Quiciabes del llat. sextarius, -i ‘midida d’aridos y líquidos’ (abf), per vía cultizante pero, en tou casu, con una posible tresmisión gráfica non prestosa dafechu. |
||
sete, el 📖: sete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tablón de madera averada a la cama nes cabañes del mon- te, utilizáu como escalón pa xubir a la cama y como asientu [Lln]. Bancu de la cabaña, pa sentase, llargu, corríu, perpen- dicular a la puerta y paralelu a la cama y al tranqueru [Lln]. Bancu allugáu detrás del fueu (nes cabañes del macizu occi- dental de los Picos de Europa) [On (VB)]. 2. Pedazu de ma- dera onde se sienta ún o se corta lleña [Bulnes (Lln)]. //<i class="della">Sete</i>(TEST)
|
cordereru ‘asientu de la cabaña averáu al fueu y reserváu pal que guardaba los corderos’ [Lln]. //Setepeyeru ‘bancu sol que s’alluguen les peyes con lleche nes cabañes’ [On (VB). ALl (Bellezas)].
|
|
||
setecientos 📖: setecientos🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">setecientos.</i>(TEST)
|
|
|||
setembrada, la 📖: setembrada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Tiempu de setiembre [Cv. Mont]. Época de los meses de se- tiembre y ochobre [An]. 2. Pastos y pación del mes de se- tiembre [Cv]. Cfr. setiembre.
|
|||
setenariu, el* 📖: setenariu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<i class="della">Múdense</i>(TEST)
|
sos corades y botiello/en entrañes de fiera, vuel- tes dando/un setenario de años y, al cumplillo,/sepia que d’isti mundo todo el mando/ñon ye otra cosa más que un argadiillo [BAúxa, Sueños (Poesíes 297-301)]
|
|
||
setenta 📖: setenta🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Numberal que representa la suma de <i class="della">sesenta</i>(TEST)
|
+ diez:
|
|
||
“setenu” 📖: “setenu”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela llingua escrita na aceición de ‘períodu de siete años’:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">si</i>(TEST)
|
vos daría llepítetu/de Salvador de lla Patria/porque guardó en un setenu/trigo abondo para qué/llos xsitos ñél venideru/ñon morriesen de fame [Campumanes 1781/425]
|
|||
setiembre, el 📖: setiembre🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><setiembri [Pzu]. sitiembri [Vd]. //setembre [Tox. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. mes de setiembre [Xral].
|
por San Miguel de setenbre seys morabetinos por huna afre-
|
Del llat. september (mensis) ‘setiembre’ (em), espardíu per bona parte de la Romania (rew) y per toles llingües hispá- niques (deeh). Na nuesa documentación medieval pervénse, lo mesmo que nel nome d’otros meses d’asemeyada termi- nación (ghla §3.3.7.1), una tendencia caltenedora en “-bre” (§a) xunto a otra que percarauteriza’l masculín en “-o” (§b). Sobro september (o sol so siguidor) féxose un deriváu en -ata pa referise a la dómina de setiembre (cfr. setembrada). |
|
setón, el 1 📖: setón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<cetón [Cb. Cp].>(TEST)
|
Panal de miel [Pa. Ri (= seta). Tb]. Panal [Qu]. Pedazu de cera del panal, que va nun platu de miel [Cb. Cp]. 2. Ñeru d’abeyes con daqué miel [Tb]. 3. Pel.la (sic) de yerba nun payar [Ri]. Para los alisinos, cetones de matos, llecherinas y gar- bançotes lo acertado es caparlos fondamente [Grangerías xviii: 786]
|
|
cfr.). |
|
setón, el 2 📖: setón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Seta grande [Tb]. Cfr. <i class="della">seta 2.</i>(TEST)
|
||||
setosu, a, o 📖: setosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<setoso [Ar]. +setusu [y Llg]. +situsu/setosa/setoso [y Mi].>(TEST)
|
Susceutible [Pa]: E mui setosa, tou-y paez mal [Pa].
|
2. Que pide con insistencia, empalagosu [Ar (= sigoso)]. 3. Con ren- sía, rensiosu, rancorosu [Llg. Sr (/vidriosu ‘repunante’). Tb], vengatible, que nun escaez fácilmente [Ca. Mi]: Ési salió se- tosu [Sr]. Quiciabes del llat. saeptuōsus, -a, -um ‘escuru, prietu’,‘ocultu’ (em s.v. saepes) aplicáu metafóricamente a quien nun se porta a la bonaz por cuenta la so rensía, pallabra de la que nun dan cuenta nin Meyer-Lübke nin García de Diego nin Corominas- Pascual (pe2: 374). |
||
setu, el 📖: setu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<seto [VCid].>(TEST)
|
Panal de miel y cera del truébanu [VCid].
|
Cfr. seta 1. |
||
seu, el 📖: seu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<seu [Co. Am (S)]. sedu [Bulnes (LLn). Cl, Caín]. sedo [Os].>(TEST)
|
Camín que va per una peña [Os. Co. Am] pa cabres, oveyes, persones, con ún o dellos pasos siguíos onde ha avanzase con munchu procuru y ardizosamente [Bulnes (Lln)]. Camín con ún o dellos pasos siguíos [Cl, Caín, Co, Am (S). Co]. //Cono- cer tolos seos ‘conocer les vueltes y revueltes de dalgo’ [Co]. Cfr. sedar.
|
|
cfr.), asitiáu tamién na toponimia asturiana y na lleonesa (Miranda 1983; ta 723), ensin rellación col apellati- vu seda ‘serda de los animales’ frente a Corominas-Pascual (dcech s.v. seda). |
|
severu, a, o 📖: severu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+seviru [Ay]. +siviru [Ay].>(TEST)
|
Cast. severo [Ac. Ay. Tb].
|
|
Del llat. seuērus, -a, -um ‘severu’, ‘duru’, ‘grave’, ‘austeru’ (em), con curtiu asitiamientu románicu (rew) anque sí caste- llán (dcech s.v. severo), cat. (declc s.v. sever) y port., per vía culta (delp s.v. severo). |
|
sevillanu, a, o* 📖: sevillanu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<////sevillanes [Sb].>(TEST)
|
De Sevilla. 2. Variedá de castañes carauterizaes por cuenta’l so gran tamañu [Sb].
|
es de so Villa e el segundo de los Sevillanos 1495(or.) [VC- II/361]
|
||
sexoriu* 📖: sexoriu*🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. xeixu.
|
|||
seya, la 📖: seya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Vasía asemeyada al calderu [An]: <i class="della">L.leva</i>(TEST)
|
l’agua na seya [An].
|
Cfr. vasía. |
||
seyellu, el 📖: seyellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">sigilo</i>(TEST)
|
[AGO].
|
Cfr. sellu. |
||
si 1 📖: si 1🏗️: NO ✍️: NO |
<se [Tene (Qu). y Tb. y Sm. y Md. y Sl. Oc. /Mánt/. Llomb. Mar].>(TEST)
|
Si, condicional [Xral].
|
|
||
sí 2 📖: sí 2🏗️: NO ✍️: NO |
Sí, afirmativu [Xral]. //<i class="della">Sí tal </i>“afirmación rotunda a la que se recurre cuando otros expresan sus dudas o niegan la veracidad del que se ve obligado a echar mano de ella” [Cñ].
Del llat. sīc>(TEST)
|
ast. sí, tamién asitiáu nel
|
compuestu de hanc sic así (cfr. asina). |
||
si 3 📖: si 3🏗️: NO ✍️: NO |
Variante de <i class="della">se</i>(TEST)
|
reflexivu [especialmente en fasteres al occi- dente]: Tien que se marchar [Tb]: Tien que si marchar [Tb].
|
Cfr. se. |
||
sí 4 📖: sí 4🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><sin [y Cl].>(TEST)
|
|
|||
siara 📖: siara🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
siblar 📖: siblar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
sibláu, ada, ao 1 📖: sibláu🔤: , ada, ao 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 1 |
(TEST)
|
|
|||
sibláu, ada, ao 2 📖: sibláu🔤: , ada, ao 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Esperdigáu, espreganciáu [Sr].
<ident class="della" level="1"></ident>Podría tratase d’un participiu del verbu <i class="della">xibrar</i>, variante de
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">xebrar</i>(TEST)
|
(cfr.) con tracamundiu de líquides. Cfr. xebrar.
|
|||
sibletu, el 📖: sibletu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cicuta mayor (planta) [Vg].
<ident class="della" level="1"></ident>Paez una variante de <i class="della">siblatu</i>(TEST)
|
(cfr. xiblatu) con recuerdu d’una nidia metafonía 1ª (ghla §3.3.10.5.1), pervieya por conseñase en fastera onde güei nun tien puxu’l fenómenu.
|
|||
sica 📖: sica🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Voz pa llamar a les oveyes [Cl].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes de posible aniciu onomatopéyicu, lo mesmo que <i class="della">xica</i>(TEST)
|
(cfr.), averada a ticu y chicu (cfr.) con que tamién se lla- ma a los gochos.
|
|||
sicasí 📖: sicasí🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><asicasí [Qu. y Sm. Pzu].>(TEST)
|
|
|||
sicilianu, el* 📖: sicilianu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><siciliano [Llu].>(TEST)
|
|
|||
“sicudi” 📖: “sicudi”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación con nicios de siguir una vía románica de tipu ástur (DO ix-x/391):
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
onnem nostra causa Intentionem sicut et de sua propria
|
|
Del llat. sicut (y sicuti) ‘como’, ensin continuidá románica anque pudo influyir nel ast. según (cfr.). |
|
sida, la 📖: sida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{Con posible variante <i class="della">xida</i>, <i class="della">cida</i>}.>(TEST)
|
Salida, disculpa [Cn (F). An]: Yá toi fartu de sidas [Cn (F)]. Nunca-y faltanon sidas [An]. Disculpa [Qu. Tb. Sm], motivu, oxetu, fin [Cv]: Con la sida del cigarru vine por vete [Cv]: Vinía en sida de las zreizas ya nun pudi algamalas [Cv]: ¿Qué sida vus trai preiquí? [Cv]: Díume una bona sida [Tb]: Tenían aquel.la sida pa nun dire a la estaferia [Qu]. Disculpa, con- fianza [Cn (MG)]. //En sida de ‘enfotándose en’ [Cn (MG)].
|
|
cfr. sedar). Paez enforma más acondao qu’almitir una identifica- ción cola voz xergal xida ‘guapa, arreglada, compuesta’ [Lln]; xidu ‘bonu’ [Villah]. ‘guapu, prestosu, queríu, bonu’ [Xíriga]. |
|
sidoru, el 📖: sidoru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Páxaru que cuando canta paez dicir: <i class="della">Sidoro,</i>(TEST)
|
¿viste a Basilio? vilo, vilo [Bard]. Cast. oropéndola [Llomb]: Séu un ñal de sidoro con sidorines [Llomb].
|
Pallabra motivada onomatopéyicamente y conseñada al sur del Cordal, equivalente a filomena (cfr.). |
||
sidra, la 📖: sidra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sidre [y Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. Llib. y Vv.GP. JH].>(TEST)
|
Cast. sidra, bebida fecho col zusmiu de la mazana [Xral]. //D’aguyes ‘sidra espiritoso y dulce’ [JH]. //Del duernu ‘(si- dra) acabante mayar’ [Pa. Cg]. ‘dulce’ [Llib. Sr. Tb]. ‘(sidra) ensin cocer’ [JH (dell duernu)]. //De reyón ‘(sidra) fecho en- sin apertar muncho’l sovigañu’ [Llib]. //De sidra ‘(tipu) de mazana escoyío pa facer sidra’ [Xx (de sidre). Mi. Tb]. //Si- dra dulce ‘sidra del duernu, ensin cocer’ [Llg. Ay. Tb]. //Sidre fecha ‘sidra cocío’ [JH]. //Sidra champanao ‘sidra gasificao’ [Llg]. //Sidra de piescu ‘sidra permalo’ [Llg]. //Sidra del sapu ‘sidra que se fai coles primeres mazanes madures pañaes del suelu [Llg] enantes de maurecer’ [Lln. Cg. Llib. Cp. Ac. [Ay (del sepu)]. ///Añu de sidre añu d’engarradielles [LC]. Con sidre aneyo güélvese mozo la xente vieyo [LC]. La sidre, de la pipa a la tripa [LC]. To fartate de boroña/si quies tú co la to sidre/poneme una boba {quiciabes un tracamundiu per bona} moña [CyN (Recuerdos)].
|
|
||
sidrada, la 📖: sidrada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Espicha, comilona, merienda con sidra [Tb]: <i class="della">Feixenon</i>(TEST)
|
una sidrada’l xueves [Tb].
|
Cfr. sidra. |
||
“sidral” 📖: “sidral”🏗️: NO ✍️: SI |
Axetivu conocíu pela documentación na aceición de ‘(afaya- dizu) pa facer sidra’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quatuor</i>(TEST)
|
vineas ... alia a_la ripa et altera a la peral sidral
|
|
del llat. citrum, -i ‘ingl. citron, lemon or orange’ pero, pescanciando que’l contestu del documentu aconseya in- terpretar cedra como árboles y non como frutos, quier enten- delo (abúltame que con tracamundiu) en rellación con citrus y que cedra ta refiriéndose a árboles asemeyaos a los perales o, meyor, a “árboles que producen peras que se parecen a las cidras = perales que producen peras limoneras”. |
|
sidraza, la 📖: sidraza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Sidra fuerte, non prestoso, gordo [JH].
|
Cfr. sidra. |
||
sidrería, la 📖: sidrería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Establecimientu especializáu na venta de sidra [Xral].
|
Cfr. sidra. |
||
sidreru, a, o 📖: sidreru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+sidriru [Ay. Ll]. sidreiru [Tb. Pr].>(TEST)
|
Que pertenez a la sidra [JH].
|
2. Dau a la sidra [Cb. Sr. Ll. JH]: Los de Sama son mui sidreros [Sr]. 3. Que viende sidra [Lln]. Que fai o viende sidra [Ay]. //Manzana sidrera ‘mazana pera- fayadizo pa facer sidra’ [Lln]. Cfr. sidra. |
||
sidreru, el 📖: sidreru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sidreiru [Tb].>(TEST)
|
El que fai o viende sidra [Cb. Ac. Ll. Pr. JH]: Llos sidreros isti añu abondo ganen [JH]. El que compra mazana pa facer sidra [Tb].
|
|
Deriváu de sidra (cfr.) pero’l términu acaba asitiándose nel llugar del tradicional “siceratores” conseñáu en documentu del sieglu vii: |
|
sidriella, la 📖: sidriella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Botana que se pon nes botes o pelleyos pa que nun salga lo que contienen [JH].
|
2. Roldana [Sb]. ** |
||
sidrín, ina, ino* 📖: sidrín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<xidrinu/a [AGO]. xidrino (<i class="della">sic</i>) [R]. ////sidrinas [Ay].>(TEST)
|
Que tien fríu, que ta medio xeláu (el rapaz) [R. AGO]. 2. De curtiu preciu (una cosa) [R. AGO]. 3. De bona clas (un tipu de castañes) [Ay].
|
Dim. de sidru, a, o (cfr.). |
||
sidrina, la 📖: sidrina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<xidrina ]R].>(TEST)
|
Sidra [Ay] floxo [Xx. JH]. 2. Cosa fácil de llograr [Xx]: Eso pa mí ye sidrina [Xx]. 3. Cosa de pocu preciu [R]. 4. “Xente de pocu rixu” [R].
|
Dim. de sidra (cfr.). Na aceición §4 podría vese una confluen- cia ente un deriváu de sidra con otru en rellación col orixina- riu antropónimu Sidru que pue vese güei en sidru (cfr.) y en sidru, a, o (cfr.). |
||
sidrón, ona 📖: sidrón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Tipu de mazana’ [Xx] grande y verde [Tb].
|
Cfr. sidra (pe3: 203). |
||
sidrosu, a, o* 📖: sidrosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
///<i class="della">Manzana</i>(TEST)
|
sidrosa ‘mazana mui afayadiza pa facer sidra’ [Lln].
|
Cfr. sidra (pe3: 203). Cfr. sidra. |
||
sidru, a, o* 📖: sidru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<xidra [Ll].>(TEST)
|
Tipu de castaña (grande, temprana, poco abondosa) [Ll].
|
Ax. fechu en rellación a sidra (cfr.). |
||
sidru, el 1 📖: sidru🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Frutu que conocen en cast. col nome de <i class="della">pomelo</i>(TEST)
|
[Xx (i)].
|
¿Nominalización del masc. del ax. sidru, a, o (cfr.) o en rella- ción con sidru 2 (cfr.), o cultismu del llat. citrus ‘llimoneru’? |
||
sidru, el 2 📖: sidru🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Guirriu [AGO].
La voz asturiana <i class="della">sidru </i>defínenla dalgunos como ‘guirriu’, aceición que paez ser lo más xeneral anque, dacuando, dellos falantes rellacionen esta pallabra cola terminoloxía de la sidra y, mesmamente, de les castañes. Pero n’ast. el términu <i class="della">sidru </i>(o’l so diminutivu <i class="della">sidrín</i>) refierse especialmente: <i class="della">a)</i>(TEST)
|
‘rapaz apocáu’, ‘xeláu’, ‘ruin’; b) ‘daqué cosa ruina, de curtiu pre- ciu’. En tou casu diose doble referencia bien a la sidra, bien al antropónimu Sidru, xeneralmente con calter peyorativu. Por too ello, sidru (a vegaes xidru) col significáu de ‘guirriu’ pue- de tar formáu d’un nome emplegáu pa referise a la persona de la que se fai risa o nun s’aprecia muncho y d’ehí que s’aplicare al que fai rir per aguilandos y otros festeyos. Ye posible que nel fondu tea’l nome de persona, (i)sidru qu’hebo tar enforma xeneralizáu darréu que’l cultu a San Isidoru, popularmente San (I)sidru, yá ye vieyu ente nós, cosa normal nuna sociedá con raigaños campesinos. Como a vegaes pasa, los nomes de persona perfrecuentes acaben llogrando un sentíu peyorativu (porque los lleva cualquiera) y d’ehí que’l nome de Sidru se xeneralizare con un sentíu poco prestixáu, daqué asemeyao a lo que pasa col nome de persona Xuan que, como xuan, llogra espardese pa referise a coses de destremada mena.
|
|||
siega, la 📖: siega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">segar </i>[Lln]. Aición de <i class="della">segar </i>[Ay], espe- cialmente la <i class="della">yerba </i>[PSil]. 2. Terrén que siega un home nun día [Tb (= peonada)]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
prau tien cincu siegas, pero la l.lousa una siega namás [Tb]. 3. Lo que siega un home nun día [Sm]. 4. Época d’acollechar la yerba [Lln. Ay]. //(D)ir a las siegas ‘dir a segar una temporada cobrando un xornal’ [Tb. Sm]. ‘dir a Castiya {sic} a segar de branu’ [Cg (dir a la siega). Tox]. ‘dir a segar’ [As (ir a segas)]. Fuiste a la siega y veniste/no me tra- xiste gordones {otres versiones dicen perdones}/en viniendo les ablanes/maldita la que me comes [Vigón (Folk)]. e de la otra parte la syega de la losa [s. xvi?] (c.) [SP- IV/486]
|
|
cfr.). |
|
sieglu, el* 📖: sieglu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación pues na fala emplégase’l castellanismu.
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">In</i>(TEST)
|
eterna secula damnatjone 948(or.) [SV/49]
|
|
||
siegu, el 📖: siegu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición de <i class="della">segar</i>(TEST)
|
[Cb]: Dar un siegu [Cb]. 2. Sazón, momentu en que’l trigu, la yerba etc., tán pa segar [Sm]: El pan ya la yerba espigan cuando pasan de siego [Sm].
|
|
||
siella, la 📖: siella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<siel.la [Naraval (Cv)]. siella (<i class="della">sic</i>) [Bermiego (Qu)].///<ident class="della" level="1"></ident>silla [Lln. Tb].>(TEST)
|
Cast. silla [Lln. Cb. Qu. Tb. Vg. Mar. JH]. 2. Pieza principal del rastru, que lleva los dientes [Naraval (Cv)]. //-es ‘cast. sillas’ [V1830]./// kauallo cum sella et freno et spata obtima et sporas [944- 982] (s. xii) [ACL/298]
|
Del llat. sella, -ae ‘siella’, ‘asientu’ (em), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh). Ye posible que sobro esto se fexere un masculín analóxicu *siellu que se caltién en dalgún deri- váu diminutivu (sellín), o aumentativu (sellón) too ello con- señao toponímicamente (ta 682; tt 265). Sobro sella féxose’l verbu compuestu ensellar (cfr.), asina como’l compuestu desensiellar (cfr.), resellar (cfr.) y otros términos rellacionaos ensellamientu (cfr.), ensellador (cfr.), enselladura (cfr.) cola so variante ensielladura, por influxu de siella. Un deverbal de ensellar ye ast. ensellu (cfr.). Llama l’atención el resultáu ast. ensilar 2 ‘ensellar’ (cfr.) conseñáu nel Conceyu de Tinéu darréu que nun pue xustificase dende una formación aniciada en siella nin nel so antecedente; quiciabes sía afayadizo ca- mentar que se trata d’una formación verbal llograda dende’l so paralelu, el neutru llat. sedīle, -is ‘asientu’ (em s.v. sedeo) que tamién valdría pal compuestu resilón, variante de resellón (cfr.) que guarda rellación etimolóxica col ast. resellar (cfr.). Tamién dende siella (dacuando dende’l so antecedente) hebo facese’l deriváu el siellar (cfr.) asina como’l verbu *sellar co- nocíu non sólo pelos compuestos citaos sinón pel ax. *sillón, sillona (cfr.) que puen ser aumentativos del participiu fuerte *siellu, a, o. Semánticamente la referencia sedrá a daqué que como’l llombu fundíu o aconcáu pue asemeyase a una siella (de caballu). L’ax. qu’apaez nel grupu silla maconera ha en- tendese como l’axetivu llográu dende l’ast. macón, macona. |
||
siellar, el 📖: siellar🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sillar [VCid].>(TEST)
|
Meseta a media lladera d’un monte [JH. VCid]. Cfr. siella. Trátase, nidiamente, d’una aplicación metafórica al terrén sofitándose na semeyanza que pue guardar col mobi- liariu, como vemos nel casu de mesa.
|
|||
siellería, la 📖: siellería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">sillería</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible deriváu de siella (cfr.). |
||
sielleru, el 📖: sielleru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">sillero</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
siellón, el 📖: siellón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sillón [Or (Sordo). Xral].>(TEST)
|
|
|||
sielsu, el 📖: sielsu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Parte inferior del estantín rectu mesmamente col anu [dhl]. Podría tratase del continuador del llat. sessus, -us ‘el fechu de sentase’ (em s.v. sedeo) que García de Diego entiende como ‘asientu’ [Bierzo, Salamanca (dhl)], y Corominas-Pascual tie- nen como aniciu del cast. <i class="della">sieso</i>(TEST)
|
‘culu’, ‘anu’ (dcech s.v. sen- tar; deeh s.v. sěssus) con continuadores románicos (rew). De toes maneres resulta perdifícil destremalu d’un posible con- tinuador del masc. llat. sexus, -us ‘sexu’ (güei namái en con- testos cultos sexu), y más entá persabiendo l’esbariamientu semánticu que pue alvertise na denomación de ciertes partes corporales afectaes pol eufemismu como vemos en ‘culu’ → ‘coñu’ (Adams 1987: 96 & 110).
|
|||
siema 📖: siema🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Namás, del momentu [Caliao (Ca)]. 2. {(Doc.). Una vez, d’una vez}.
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Et non debent dare gentar si non al corpo del rey, duzentos</i>(TEST)
|
solidos siema enno anno quando hy venerit [FA (CDA/65- 32)]
|
|
- Un senoriu del Rexente/con un hermanu, que en xema/de señoríu y homildancia/temo no hai quien-yos allegue/o a llo menos entrepase,/me llevó pa fer fiesta [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 322-327)]
Paez que podría entendese en rellación col ast. xeme ‘medida d’un palmu’ [R] que Corominas-Pascual rellacionen col cast. jeme (dcech s.v. jeme) con orixe nel llat. semis ‘mediu’, como yá propunxere Autoridades y Meyer-Lübke (rew). Dende esta voz fadríase la formación alverbial asturiana de xemes en cuando ‘de vez en cuando’, ‘dacuando’ (cfr. xemes). De toes maneres, Corominas-Pascual paecen acabar inclinándose con Rato y Spitzer (rfe 21: 279) pal ast. xemes, cat. ensems ‘a la vez’, ‘al mesmu tiempu’ dende’l llat. sĕmel (cfr. ensembre). Álvarez Huerta (2020) ve relación ente semel in anno (ver- sión llatina del FLl, de la catedral d’Uviéu) y la so torna siema enno anno de la torna d’El Escorial y de Benevivere mentanto la de la Biblioteca Nacional conseña “una vez enno anno”. |
|
siempre 📖: siempre🏗️: NO ✍️: NO |
<siempri [Cl]. siempres [Sm. PSil]. siempris [As]. sempre [Tox. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. siempre [Xral].
|
|
Del llat. semper ‘una vez per toes’, ‘siempre’ (em), con con- tinuadores románicos centro-occidentales (rew s.v. sěmper) ya panhispánicos (deeh). La -s de siempres ye analóxica con otres pallabres de la mesma categoría alverbial como antes, enantes etc. Semánticamente señálense usos que van dende ‘too siguío’ → ‘siempre’ pelo menos en cat. (Colón 2014: 222). |
|
siempreverde, el 📖: siempreverde🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Arbustu de fueya perenne asemeyáu a la encina pero más pequeñu y de rama más escura (con dellos usos melecina- bles) [Lln]. 2. Plata de xardín de fueya suculenta [Lln]. 3. Páxaru de <i class="della">papín</i>(TEST)
|
verde [Lln]. //Siempreverde ‘tipu de mazana qu’enxamás se pon mariella [Si (= verdosa)].
|
De l’amestadura del alverbiu siempre y del ax. verde (cfr.). La referencia al caltenimientu cromáticu xustifica’l nome de siempreverde o verdosa (pe3: 204). |
||
siempreviva, la 📖: siempreviva🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Planta que da flores marielles, pequeñes y que mantienen la color anque tean seques [Lln]. Planta crasulácea con fueyes planes y carnoses, de flores blanques o marielles [Tor].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Y</i>(TEST)
|
el ramu de siemprevives [Enamorados de Aldea 246]
|
De l’amestadura del alverbiu siempre y del ax. viva, con no- minalización como tamién alvertimos nel so paralelu siem- preverde (cfr.). |
||
sierpe, la 📖: sierpe🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<xerpe [Lln].>(TEST)
|
Serpiente, culiebra [Lln]. 2. Cometa (xuguete de los neños que se fai volar) [Cg. Tb. Cn (MG). Tox. Oc. JH. R]. 3. Herpe [Cb (= sebada = sirpiadura). Ay].
|
|
del llat. serps (abf) variante de ser- pens (em), con continuadores románicos (rew) ya panhispá- nicos (deeh) mesmamente con nicios toponímicos (ta 417). Pero l’ast. tamién conoz un continuador del so sinónimu serpens, -tis ‘culiebra’ > ast. serpiente (cfr.), con nicios en dellos dominios romances (rew) ya hispánicos (deeh), anque curtiamente representada nel ast. de güei pues nesti idioma prefierse l’emplegu de culiebra (cfr.). L’aceición §3 enllaza colo anterior gracies al averamientu evolutivu qu’alvertimos en dos términos destremaos (cfr. serpiar). |
|
sierra, la 📖: sierra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<xerra [Or. Lln. Cl. Pa. Llu. Ll. Sb. Ca. L’Arena]. /////serra [Lln]. ///jerra [Cl (VB)].>(TEST)
|
Cast. sierra [Cl. Pa] de serrar [Rs. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. Tox. /Eo/]. 2. Cast. sierra, sitiu onde se sierra [Cñ. Ac. Ay]. Sie- rra de mano [Lln (= serra)]. 3. Sarda sarda, bonitu, sierra [Tz, Lls, Llu (ppac)]. Euthynnus pelamys [L’Arena]. Pexe asemeyáu al bonitu [Lln] pero más allargáu [Vd]. Pexe del xéneru escualu, d’un metru de llargu, color escuro, piel áspero [Cg]. Pexe sierra [Llu]. 4. Peña [Ay] dentada y allargada [Ri. Tb]. Peña grande [Ca]. Cordal [Lln. /Eo/] poco llargu [Sm]. 5. Conxuntu de montes altos [PSil]. Paraxe peñascosu, ensin grandes accidentes nel terrén [Lln]. Conxuntu de sierros o xe- rros [Sb. Sm. Ca]. Llomba, colina [Tox]. Pequeña elevación o cordal peñascosu pequeñu [Or]. Monte que tien toa una serie de peñascos caliares cortaos [Ca]. Sitiu de peñes espregan- ciaes que sobresalen poco nel terrén [Cl (VB)]. 6. Mano del gatu [Sm]. //Patu sierra, Coríu sierra o pitorro (sic) ‘Mergus serrator’, ‘Mergus merganser’, ‘Mergus albellus’, ‘Anas cly- peata’ (gea s.v. serreta). //Los de la Sierra Quemada ‘nomatu de los de Priesca (Ponga)’ [LBlanco].
|
|
||
sierru, el 📖: sierru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sierro [Ay. Ar]. +siirru [Ay. Ll. Ri]. +xirru [Llg. Ay]. xerru [Or. Lln. Co (Toponimia 115). Pa. Llg Sb. Ca].>(TEST)
|
Sierra pequeña [Pa. Ay. Tb]. 2. Pequeña sierra de piedra [Ay. Tb]. Sierra de piedra [Ri]. 3. Cimera continuada con cayida hacia a les dos vertientes [Or (Sordo)]. 4. Pequeñes crestes de piedra de dellos montes [Md]. Peña [Ri] fixa de tamañu pe- queñu [Ca]. Crestón de piedra, picachu [Tb]. Punta de piedra d’una altura [Ll (= morriyu)]. Peñascu [Llg] grande de piedra caliar [Ca]. Peñascu, peñón [Sb]. Piedra pergrande [Ll (Topo- nimia 109)]. Piedra grande fixa [Ay. Ar (en el monte)]. Piedra redonda que pue mover un home [Ay]. Caliar que surde pen- riba del suelu nes camperes [Co (Toponimia 115)]. 5. Riscu, tesu de cerru, colláu [Ay]. Colina, riscu [Mar]. 6. Piedres ar- gayaes de les peñes [Ar]. Prau con munches piedres [Lln]. 7. Parede de piedra nun monte [Llg]. 8. Pliegue o falla nel terrén [Llg]. //Xerru e piedres ‘monte de piedres y cascotes que s’axunten nes finques cuando argayen’ [Sb].
|
|
Cfr. sierra. |
|
siervu, a, el/la 📖: siervu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">istum locum quod dicunt Oueto ... aplanasti illum una cum</i>(TEST)
|
seruos tuos 781 (s. xii) [SV/30]
|
|
Del llat. seruus, -a, -um ‘esclavu, non llibre’ (em), con llargu espardimientu románicu (rew) y panhispánicu (deeh), llueu nominalizáu. |
|
siésega, la 📖: siésega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<siésiga [y Cv].>(TEST)
|
Llábana o solera sobro la que s’asitia’l caxellu o truébanu de les abeyes [Cv].
|
sesicas uel sedilias molinarum uel pescatorias 1162(or.) [MB/169]
|
Cfr. sosegar. |
|
siesga, la 📖: siesga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sesga [Tox]. //sésiga [Eo. Mánt]. ///sisga [Xx. Cñ].>(TEST)
|
Cast. sesga [JH]. Tira cortada de forma triangular emplegada pa enanchar delles prendes {de vistir} [Tox].
|
2. Cuerda [Cñ] que se llanza dende la embarcación pa suxetar y atrayer el cabu con que s’amarrará aquélla [Xx (= fisga)]. {3. Mozqueta, fendedura [/Mánt/]. Señal qu’una lligadura fuerte dexa impre- sa na parede del miembru lligáu [/Eo/]}. Deverbal de *sesgar (güei siesgar) como alvertimos nel co- rrespondiente masculín siesgu (cfr.). |
||
siesgar 📖: siesgar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">sesgar</i>(TEST)
|
[Cg. JH]. Cfr. siesgu.
|
|||
siesgu, el 📖: siesgu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sesgu [Ay]. siesgo [Os].>(TEST)
|
Corte tresversal [Ay] fechu o asitiáu oblicuamente [Cg]. Cast. sesgo [JH]. //Al siesgu ‘oblicuamente’ [Cb. Sb. Tb (= al bies). Tox]: Tiréi un mocu all siesgu [JH]. //Riesgar a siesgo ‘resgar la tela cuando los filos nun queden perpendiculares’ [Os].
|
|
del llat. *sēsěcāre ‘cortar en trozos, apar- te’ responsable del port. y cast. sesgo (rew; deeh) anque Corominas-Pascual parten de *sessicare (dcech s.v. sosegar & sesgo) pa xustificar cast. sesgar, sesgo... La diptongación del ast. siesgu, siesga, con probable diptongación analóxica, fexo posible la xeneralización d’un inf. siesgar (cfr.); de la combinación [sj] pudo siguir [S], quiciabes castellanizáu en [x] como lleemos en “gesgo” nel testu del sieglu xviii. Se- |
|
siesta, la 1 📖: siesta🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><sestia [Os. Ar]. sistia [Mar. Llomb]. //sesta [Eo].>(TEST)
|
Cast. siesta [Os. Ac. Ay. Ar. Tb. /Eo/. Mar. Llomb]. 2. Tiempu llueu de la xinta en que calienta muncho’l sol [Pr]. Parte de más calor nel día, ente les doce y les tres de la tarde [Mar]. 3. Vapores que salen de la tierra como un ensame d’abeyes los díes percalurosos [Ll]. 4. Inseutu o mosca que fai un soníu carauterísticu na parte central del día, cuando más apierta’l calor del sol [Ca]. //Echar la siesta ‘dormir la siesta’ [Tb. Pr].
|
|
||
siesta, la 2 📖: siesta🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Aparatu de precisión pa saber si’l molín ta niveláu [Sb]. Apa- ratu p’allugar horizontal la piedra solera del molín [Ll].
<ident class="della" level="1"></ident>Deverbal del participiu fuerte de <i class="della">sestar</i>(TEST)
|
(cfr. asestar).
|
|||
siestu, el 📖: siestu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Actu d’acechar [AGO].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible deverbal del participiu fuerte de <i class="della">sestar</i>(TEST)
|
(cfr. asestar).
|
|||
siete, el 📖: siete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><xete [Bi]. //sete [Eo. Mánt].>(TEST)
|
mandamos que dedes siete sernas cada anno con uuestros cuerpos 1262 (s. xiii) [MSAH-V/381]
|
Del llat. septem ‘siete’ (em), panrománicu (rew) ya panhis- pánicu (deeh s.v. sĕptem). El numberal pue entrar na forma- ción de compuestos con nome o axetivu como en sietecolores (cfr.), sietestrellu (cfr.), sietemesín (cfr.). |
||
sietecolores, el 📖: sietecolores🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Xilgueru [Ar. VCid].
Amestanza del numberal <i class="della">siete</i>(TEST)
|
(cfr.) y el nome color (cfr.) en plural.
|
|||
sietemesín, ina, ino 📖: sietemesín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
Que naz a los siete meses de la xestación [Lln].
Amestanza del numberal <i class="della">siete</i>(TEST)
|
(cfr.) y el dim. de mes → mesín
|
(cfr.), llueu con usos axetivos. (cfr.). |
||
sietestrellu, el 📖: sietestrellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sietestrel.lu [Qu. Tb. Sm. Cv]. + sietestril.lu [Ay. Ri]. sietes- trello [Os. Ar. VCid].>(TEST)
|
Les Pléyades, constelación de siete estrelles [LV. Lln. Os. Ay. Ar. VCid. R]. Cierta estrella [Lln]. Osa Mayor [Qu. Tb. Sm. Cv]. Constelación boreal conocida pel rellumu de siete estre- lles que formen un cuadriláteru y un arcu que sal d’una de les esquines asemeyándose a un carru ensin ruedes [Ri]. //Armar un sietestrellu ‘romper daqué al cayer’ [Lln]. //Como un sie- testrellu ‘cola cara llastimada [Lln].
|
L’ast. conoz tamién el masc. estrellu, con metafonía y cheísmu, en delles partes d’Ayer [estrítSu], definíu como ‘les Pléyades’. Llama l’atención el fechu de que, anque la referen- cia ye a siete estrelles, nun se xeneralizare un plural *sietes- trellos, lo que da a entender que na mentalidá de la xente fun- cionaba como una unidá de mou asemeyáu a carru, nome con que tamién se fai referencia a un conxuntu d’estrelles. Tamién ha persabese que se trata agora d’una espresión masculina, non conseñada en llatín, estrellu, en vez de xeneralizase, nesti casu, el femenín continuador de stēlla, -ae ‘estrella’ (em). El datu ye más significativu pues l’ast., y al so llau el gall. setestrelo ‘constelación de les Pléyades’ (gvgh), non sólo ufre lo que podría ser un fósil, sietestrellu, sinón que, frutu de lo qu’ensin dulda foi un usu más llargamente espardíu, almite otres combinaciones d’esi términu como güei amuesen los exemplos cabraliegos estrellalbu, estrellalba que s’apliquen al res que tien una estrella blanca na tiesta. Nun tenemos datos so la dómina de la creación analóxica d’eses combinaciones pero, en tou casu, pudo facese de vieyo enantes de la etapa prelliteraria talmente como afita un documentu catalán de Vic, de 889, en que se fai referencia a “Cauallo uno (...) cum stelo albo in fronte” (J. Bastardas 1995: 51). A la escontra de lo que se camentó nel so momentu de que l’exemplu catalán nun tenía par nes llingües vecines, a nun ser en sardu (dcech s.v. estel), lo que suxería un anovamientu nuna estrencha estaya románica, los exemplos asturianos (y el gall. y port.) paez qu’aconseyen ver un espardimientu más llargu del fenómenu (pe3: 135; Colón 2002-ii: 597). |
||
sifá {?} 📖: sifá {?}🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Especie de válvula d’achique de la cala del barcu formada por un tubu de vapor [Cñ].
|
** |
||
sifón, el 📖: sifón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">soda </i>[Cñ. Sr. Tb]: <i class="della">Échame sifón en vasu </i>[Sr]. 2. Vasía que contién la soda [Sr. Tb]: <i class="della">Traía</i>(TEST)
|
un sifón pal chigre [Tb].
|
Del grecismu en llat. sīpho, -ōnis ‘sifón’ (em), per vía culta. |
||
significación, la* 📖: significación🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">significación</i>(TEST)
|
[Ac].
|
entrugando a Daniel, so camarada,/qué senificación tener podía/(ora fos favorable, ora encontrada)/aquel visllum- bre, … [BAúxa, Sueños (Poesíes 234-237)] Soplico á sos mercedes/me fagan rellación/d’aquisti empa- ramientu/la seneficación [Canción Infantes 275] Del llat. significatio, -onis ‘indicación’, ‘seña’ (em s.v. sig- num; abf), per vía semiculta. |
||
significancia, la* 📖: significancia🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sinificancia [Tb].>(TEST)
|
Significáu, cosa estimable, valoratible [Tb]: Eso que me das nun tien sinificancia [Tb].
|
|
Del llat. significantia, -ae ‘sentíu’, ‘significáu’ (em s.v. sig- num; abf), per vía semiculta. El testu medieval ufre una es- presión más popular no que se refier al sufixu. |
|
significar* 📖: significar*🏗️: SI ✍️: NO |
<senificar [JH]. /////siñificar [JH].>(TEST)
|
Cast. significar [Pa. JH]. //-se ‘sobresalir, dase a conocer’ [Tb]: Nun fai falta que te sinifiques tantu [Tb].
|
|
Del llat. significare ‘amosar per signos’, ‘significar’ (abf; em s.v. signim) per vía semiculta. Discutible la variante siñi- ficar nel nivel oral que fadría ver l’influxu popular de siñar (cfr.). |
|
significatible* 📖: significatible*🏗️: SI ✍️: NO |
Que ye significativu [Mi]: <i class="della">Eso</i>(TEST)
|
ye mui sinificatible [Mi].
|
Formación derivada de *significativu curzáu col continuador del suf. -ibilis, equivalente a -iuus > -ivu, como s’alvierte en pensatible con rellación a pensativu. |
||
sigosu, a, o* 📖: sigosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sigoso [Ar].>(TEST)
|
Que pide de contino [Ar]. 2. Empalagosu [Ar (= setosu)]. Podría entendese como variante de sebosu (cfr.),
|
quiciabes con daqué influxu del ast. setosu (cfr.) como enconta’l fechu de la so sinonimia en Los Argüeyos (pe4: 389). Cfr. sebosu. |
||
siguiente 📖: siguiente🏗️: NO ✍️: NO |
<siguienti/a [Cl]. seguiente [Sm].>(TEST)
|
Cast. siguiente [Cl], que vien darréu [Sm].
|
|
||
siguir 📖: siguir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">seguir</i>(TEST)
|
[Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. PSil. Pr. Tox]. 2. Escorrer [Ri].
|
|
||
sil, el 📖: sil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
silabariu, el 📖: silabariu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><salabariu [Md. An].>(TEST)
|
Cast. silabario [An]. Cartafueyu pa deprender a lleer [Lln]. Primer llibru que s’estudia [Md]. //Cagase nel salabariu ‘echar pestes’ [An].
|
|
||
sile 📖: sile🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Alverbiu qu’apaez nes afirmaciones enfátiques, si + pronome personal de 3ª persona con espresión aparentemente castella- nizada le, lo mesmo que <i class="della">nole</i>(TEST)
|
(cfr.) nes negaciones del mesmu calter [Ll] y que note (cfr.), anque agora de non + ac. pronome te (cfr. note).
|
|||
silencioses, les 📖: silencioses🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<br class="della"><b class="della">silencioses,</b>(TEST)
|
les Zapatielles {fam.} [Cñ].
|
Cfr. silenciosu, a, o. |
||
silenciosu, a, o 📖: silenciosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+silenciusu [Ay].>(TEST)
|
Cast. silencioso [Xral].
|
Del b. llat. silentiōsus (em), tamién con posible nominaliza- ción (cfr. silencioses). |
||
silenciu, el 📖: silenciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">silencio</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
Del llat. silentium (em s.v. sileo), con continuadores hispáni- cos (deeh), per vía semiculta. |
|
silfu, el 📖: silfu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Basiliscu [Pr].
Ye posible que sía una adautación moderna del cast. <i class="della">silfo</i>(TEST)
|
‘xe- niu míticu ente los galos’ (drae)
|
quiciabes tomada del francés (dcech s.v. silfo; hle1: 103). |
||
silicosis, la 📖: silicosis🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<selicosis [Llg].>(TEST)
|
Cast. silicosis [Xral].
|
Posible adautación d’un teunicismu modernu silicosis tresmi- tíu pel castellán. Lo mesmo pasa en silicosu, a, o (cfr.), col suf. abondativu. Y en silicóticu, a, o (cfr.). |
||
silicosu, a, o 📖: silicosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+silicusu [Ay. Ll. Mi]. +selicusu [Llg]. +silicusu/silicosa/ silicoso [Ri]. selicosu [Llg].>(TEST)
|
Cast. silicoso [Llg. Ay. Ll. Mi. Ri. Xral]: La uveicha ta sili- cosa [Tb]. Cfr. silicosis.
|
|||
silicóticu, a, o 📖: silicóticu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+silicúticu [Ll. Pr].>(TEST)
|
Cast. silicoso [Ll. Pr].
|
Pallabra tomada del castellán. |
||
sillabiar 📖: sillabiar🏗️: NO ✍️: NO |
Solletriar [AGO].
D’un verbu en -idiare fechu sol grecismu en llat. syllăba qui-
ciabes con influxu de <i class="della">llabiu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
sillera, la 📖: sillera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tabla d’encontu onde s’asitien los caxellos de les abeyes [Pa]. Del llat. sellaris, -e ‘rellativu a la siella’ (abf) pero como ye términu inxertu na familia de <i class="della">sedere</i>(TEST)
|
bien pudo emplegase pa facer referencia a too aquello que s’emplegaba p’asitiar daqué cosa. Nesi sen ast. sillera supón una percarauterización del fem. en -a (averándolu al llat. sellaria ‘tocador’, ‘aposentu’) y, al empar, una nominalización.
|
|||
sillón, ona* 📖: sillón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<sillona (<i class="della">sic</i>) [Ar].>(TEST)
|
De llombu fundíu (la vaca, la caballería) [Ar].
|
Cfr. siella. |
||
siloxismu, el* 📖: siloxismu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
|
non sea fecha por sotileza de silogismos nen por dispu- tacion s. xiii(or.) [FX/34]
|
Del grecismu en llatín responsable tamién del cast. silogismo (dcech s.v. lógico) per vía semiculta. |
||
silu, el 📖: silu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sil [Sb].>(TEST)
|
Fuexa o cueva que se fai ente yerba o paya pa llograr una maurera u maureza la fruta y cueya sazón [Ca]. 2. Cast. silo [An]: Metiemos la yerba nel silu [An]. 3. Montón [Sb]: Dame un sil de figos [Sb].
|
|
-u caltiénse n’asturianu la variante silu (cfr.). N’ast. sobro silu formóse’l verbu ensilar (cfr.) → ansilar como fexo ver García de Diego (deeh s.v. sĭrus; pe2). |
|
silva, la 📖: silva🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Yerba montés [Ce]. Especie de <i class="della">arveja</i>(TEST)
|
silvestre [Cg]. Planta asemeyada a la arbichaca, con caxines pero más delgada [Sm].
|
|
2. Cast. selva [Llomb]: Al venir po la silva saliemos el lobo Del llat. silua, -ae ‘monte con arboláu, viesca’ (em), con continuadores italianos ya panhispánicos (rew; deeh; ghla §3.1.2.2), con asitiamientu toponímicu (ta 361). Derivaos en -āris (old) y en -āria (old), davezu emplegaos pa dar nome a árboles, tenémoslos respeutivamente nel documentáu silvar (cfr.) y nel apellativu occidental silveira (cfr. silvera) qu’han dixebrase de serbal. |
|
“silvar” 📖: “silvar”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in</i>(TEST)
|
illo bago que uocitant de la Siluar 1228(or.) [SPE-I/422]
|
|
Cfr. silva. |
|
silvera, la* 📖: silvera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
silvestre, el 📖: silvestre🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Bichu asemeyáu a la rana [LC] {quiciabes el <i class="della">sapu</i>}. ///<i class="della">Canta’l</i>(TEST)
|
silvestre, agua al nordeste [Gz (LC)].
|
Cfr. silvestru, a, o. |
||
silvestru, a, o 📖: silvestru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Non cortés, foín [Cl].
Del llat. siluestris, -e ‘con arboláu’ (abf), cola posibilidá <i class="della">siluester, siluestris, siluestre </i>(em), con percorreición en -<i class="della">u </i>pa marcar el xéneru con dalgún niciu románicu (rew s.v. silves-
<ident class="della" level="1"></ident>tris). Tamién se conseña’l masculín etimolóxicu nominalizáu (cfr. <i class="della">silvestre</i>) anque talmente paez que sía frutu del nome dau al animal en dalgún rellatu lliterariu como pasa con <i class="della">María</i>(TEST)
|
→ ‘raposa’, etc.
|
|||
simesí 📖: simesí🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Contracción del ast. sí, home, sí <i class="della">></i>(TEST)
|
siomesí [Pa. Tb. PSil. Pr]
|
|
||
simiente 📖: simiente🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
símil, el* 📖: símil🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Ora</i>(TEST)
|
falta lo meyor/del talle a la sobaquera/ya me, ¡ah! é fuerza el pintar/lo que va a la delantera/pos un símille llo dice/lo que vi tras de vidriera [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 370-382)]
|
|
||
“simonía” 📖: “simonía”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">ca</i>(TEST)
|
faria symonia 1267 (s. xiii?) [ACL/470]
|
|
||
simoníacu* 📖: simoníacu*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">pena</i>(TEST)
|
de symoniaco 1267 (s. xiii?) [ACL/470]
|
|
||
simplada, la 📖: simplada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">simplada,</b>(TEST)
|
la Simpleza [Lln].
|
Cfr. simple. |
||
simplayada, la 📖: simplayada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">simplayada,</b>(TEST)
|
la Simpleza [Lln].
|
Cfr. simple. |
||
simplayu, a, o 📖: simplayu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+simpleyu [Ay. Ll].>(TEST)
|
Simple, bobón [Lln. Cl. Cg. Pa. Ay. Mar]. De curtiu xuiciu [Cb]. Fatu [Lln. Os]. 2. Presumíu [Ca. Ll], vanidosu [Ca]. Rellambíu [Ca].
Cfr. simple. |
|||
simple 📖: simple🏗️: NO ✍️: NO |
<simpli [Cl]. simpre [As].>(TEST)
|
Puru, ensin mezcla nin complicación [Ri]. 2. Mansu, cencie- llu [Ri]. 3. Cast. simple [Lln. Cl. Ri. As]. Fatu [Ri. As. Tox. /Eo/]. 4. Presumíu [Cg]. //Tarrén simpli ‘terrén arenoso’ [Cl].
|
|
cfr. el simple → el simpliste), iguáronse dellos derivaos como simplada, simpleru, simpleza (cfr.). Tamién dende sim- ple se fexo’l dim. col continuador de -aculus d’u siguió l’ax. simplayu (→ simplayada); de simple llogróse simplón, sim- plona y el verbu asimplar (cfr.). |
|
simple, el 📖: simple🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Renta que da’l beneficiu eclesiásticu <i class="della">simple </i>[JH]: <i class="della">Arrendé isti</i>(TEST)
|
añu ell simple de Serín [JH].
|
Cfr. simple. |
||
simpleru, a, o* 📖: simpleru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<simpleiru [Tb].>(TEST)
|
Cast. simple, que cuenta simpleces [Tb].
|
Cfr. simple. |
||
simpleza, la 📖: simpleza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Bobería [Sr].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
buenas razones e toda sinpleça e innorança 1450(or.) [SP- IV/30] Cfr. simple.
|
|||
simpliste, el 📖: simpliste🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Beneficiáu que goza de dalgún <i class="della">simple</i>(TEST)
|
[JH].
|
Formación derivada de simple (cfr.). |
||
simplón, ona 📖: simplón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Aum. de <i class="della">simple</i>.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">¿Por</i>(TEST)
|
un leve y simplón divirtimiento...? [PyT 42] era home de bon crer, simplón, sencillo/y capaz una mosca d’atordillo [BAúxa, Sueños (Poesíes 70-71)] Cfr. simple.
|
|||
sin 📖: sin🏗️: NO ✍️: NO |
<sin [Xral]. sen [y Md. /Mánt/. R. y AGO]. /////ensin [Ac. Llg. Ay. Tb. PSil. Cv. Tox. AGO. FCai].>(TEST)
|
Cast. sin [Xral]: Tamos ensin caudiel.lu [Tb]: Sen fala [R]. //Sin más nin más ‘de sutrucu’ [Tb. Sm. Tox]. ‘sin motivu’ [Tb. Sm. Tox. Oc (simanimás)]. ///El cura non tien camisa/la so ama, el diablu d’ella/y el criadu van diciendo/todos vamos en sin ella [CyN (Recuerdos)].
|
|
Del llat. sine ‘sin’ (em), con espardimientu románicu (rew s.v. sĭne) ya hispánicu (deeh s.v. sĭne). La cantidá conseñada en Meyer-Lübke y en García de Diego xustifiquen dafechu’l re- sultáu ast. sen; l’ast. xeneralizó la variante sin, por apaecer átona na secuencia fónica, daqué asemeyao a lo que somos a ver en nen → nin. ¿A qué se debe’l diptongu “sien” que se da na documentación y en mir. sien (y sin) “prep. sem” [Mirandés (Pires)?] Ye claro que non a la diptongación in- aguardable de ĭ tónica. Al nuesu entender “sien” podríamos entendelo como niciu de palatalización de s- → [S], esto ye *[Sen] onde sedría posible interpretar [S] con realización [sj] como dacuando s’alvierte n’asturianu güei (ghla §3.1.6.8; García Arias 2016b: 87). L’ast. emplega tamién, per otru llau, colos mesmos valores de sin, l’amestanza de refuerzu cola preposición en- → ensin (§b). |
|
sinabogu 📖: sinabogu🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Nos</i>(TEST)
|
tiempos de sinabogu ‘acuantayá’ [Md].
|
Posible referencia a un rei míticu oriental. |
||
sinagoga, la 📖: sinagoga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Templu de los xudíos.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">iure</i>(TEST)
|
per karta en sinagoga [FL (FFLL)]
|
|
||
sinagua, la 📖: sinagua🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. enagua.
|
|||
sinar 📖: sinar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Facer la señal de la cruz [R].
|
2. Presentar la vaca niciu de tar preñada [Cl (VB). AGO]. //-se ‘facer la señal de la cruz’ [Sm]. Cfr. siñar. |
||
sinariegu, a, o* 📖: sinariegu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sinariega [Pa. Sb].>(TEST)
|
Variedá de castaña [Pa]. (Castaña) que se crió sola nel oriciu (piensen que si se da a una vaca parirá xata) [Sb].
|
Posiblemente se deba a una castaña que trai’l nome del pueblu de sinariega (cfr. senra), en Conceyu de Parres. La denoma- ción del productu pol del llugar onde s’anicia ye perfrecuente ente nós n’exemplos como sancloya (de San Cloyo, n’Uviéu), valduna (de Valdunu, Les Regueres), etc. |
||
sinceridá, la 📖: sinceridá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<senceridá [Cñ].>(TEST)
|
Cast. sinceridad [Xral].
|
Del llat. sinceritas, -ātis ‘pureza’, ‘integridá’, ‘honestidá’ (old; abf). |
||
sinceru, a, o 📖: sinceru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+sinciru [Ay].>(TEST)
|
Cast. sincero [Ay].
|
|||
sinciu, el 📖: sinciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><xinciu [Si].>(TEST)
|
|
|||
sindiu, el 📖: sindiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
sindomiciliar 📖: sindomiciliar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
sinfinidá, la 📖: sinfinidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">sinfinidá,</b>(TEST)
|
la Desinfinidá [Oc].
|
Cfr. infinidá. |
||
“singular” 📖: “singular”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">algunas</i>(TEST)
|
personas singulares del dicho cabildo non enten- diessen renpression contra el dean 1352(or.) [CLO/165]
|
|||
siniestru, a, o* 📖: siniestru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Axetivu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
sinistra parte discurrente flumine Istola 937 (s. xii) [ACL/190]
|
|
||
sínodu, el* 📖: sínodu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación medieval y güei como
cultismu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">nueue</i>(TEST)
|
dias de nouenbrio ajuntados en el segundo signodo
|
|
||
sinotisis 📖: sinotisis🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Sinusitis [Pr].
|
Adautación del cultismu médicu sinusitis con encruz con otros tamién mal entendíos como otitis, tisis. |
||
“sinrazón” 📖: “sinrazón”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela llingua escrita:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">nunqua vos fazer mal nin </i><i class="della">sinrazon</i><i class="della">(TEST)
|
por este fecho 1403(or.) [VC-II/134]
|
Amestanza de la preposición sin col nome razón (cfr.). |
||
sinsorgón, ona* 📖: sinsorgón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<sinsorgona [Villah].>(TEST)
|
Boba [Villah].
|
** |
||
sinsustancia 📖: sinsustancia🏗️: NO ✍️: NO |
<sensustancia [Ac. Sb].>(TEST)
|
Simple [Pa. Pr]. Cast. sinsustancia [Lln. Ac. Sr. Tb]: El mozu ye lo más sinsustancia d’esti mundo [Sr]. Sosu, desabríu [Sb]. Que nun sabe nada [Ay].
|
Amestanza de la preposición sin col nome sustancia (cfr.). Una formación derivada de sinsustancia ye ast. sinsustancia- da (cfr.). |
||
sinsustanciada, la 📖: sinsustanciada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Fatada [Tb. Pr]. Simpleza [Lln]. //<i class="della">Sinsustanciaes</i>(TEST)
|
‘simpleces’ [Pa. Sr]. Cfr. sinsustancia.
|
|||
sinu, el 📖: sinu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Destín [Pa].
|
Posible adautación del cast. sino (dcech s.v. seña). |
||
sinvergüenza, el 📖: sinvergüenza🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">sinvergüenza</i>(TEST)
|
[Pr].
|
Amestanza de la preposición sin col nome vergüenza (cfr.). |
||
siñar 📖: siñar🏗️: NO ✍️: NO |
Señalar, facer señes [R]. 2. Signar, señalar [JH]. 3. {(Doc.). Firmar}. //-<i class="della">se</i>(TEST)
|
‘signase’ [JH].
|
|
Del llat. signāre ‘marcar con una señal’ (em s.v. signo; abf). L’ast. tamién conoz un continuador per vía semiculta y con perda na sílaba primera, sinar (cfr.). Una variante de siñar sedrá l’ast. asiñar (cfr.) y asinar (cfr.), tamién semiculta. Per vía popular son parientes l’ast. seña (cfr.) y familia. |
|
siquiamente 📖: siquiamente🏗️: NO ✍️: NO |
<siquiamentes [y AGO]. siquieramente [Ca].>(TEST)
|
Siquiera [AGO].
|
Pelo menos, al menos [Ca. AGO]. Cfr. siquiera. |
||
siquier 📖: siquier🏗️: NO ✍️: NO |
Siquiera [Pzu. JH]. Pelo menos [An]. //<i class="della">Tan</i>(TEST)
|
siquier ‘tan si- quiera’ [Ay. Tb].
|
|
Cfr. siquiera. |
|
siquiera 📖: siquiera🏗️: NO ✍️: NO |
<//siquera [Eo]. sequera [Mánt].>(TEST)
|
Cast. siquiera [Tb. Md. An. /Eo. Mánt]: Si tan siquiera vinie- ra [Tb]. Pelo menos [Llg], tan solo [Md]: Vilu siquiera dos veces [Llg].
|
|
D’una amestanza de los elementos de la secuencia fónica si
+ querer (cfr.) siguió ast. siquier (cfr.), siquiera → *siquie- (r)amente → siquiamiente (cfr.). Trátase de construcciones asemeyaes a les que vemos con onde (ondiquier, ondiquiera), ubi > ou (ouquier, ouquiera) > u (uquier, uquiera), etc. Un nuevu compuestu ye ast. tansiquiera (cfr.). |
|
sira, la 📖: sira🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Planta (ensin identificar) [Tb].
A lo meyor del llat. *sīla, si almitimos que se trata d’un neu- tru pl. de <i class="della">sil,</i>(TEST)
|
silis ‘planta umbelífera’, persabiendo que ye equivalente del grecismu seselis (em) qu’almite l’usu neutru (old). Ye,
|
quiciabes, una propuesta más afayadiza que partir del tamién neutru siler, -eris nome d’una planta conocida en fr. como fusain, it. silio (em), cast. bonetero. De toes maneres tamién ye verdá que’l neutru llat. serondu sirium, -i ‘artumisa’ (abf) podría xustificar, dende’l plural en -a, el nuesu términu. Con too podría ún plantegase si ast. xiru 1 (cfr.) almitiría en- tendese dende sirium. D’esos étimos nun atopamos informa- ción nin en Meyer-Lübke (rew) nin en García de Diego (deeh) nin en Corominas-Pascual (dcech). |
||
“sirges” 📖: “sirges”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. ciriu.
|
|||
sirgu, a, o 📖: sirgu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sirgu/sirga [Tb]. sirga [Ay. Ll. VCid]. silgu/a [Arm]. silga [Mar].>(TEST)
|
De dos colores (l’animal prietu o pardu con pintes blanques) [Ay (la vaca). Arm. Mar]. De color ablancazao baxo la barri- ga (la vaca) [Tb]. Con dalguna pinta blanca na barriga [Ll. VCid].
|
|
Del llat. sericatus, -a, -um ‘de seda’ (abf) hai nicios documentales quiciabes en dalgún casu con una refe- rencia cromática: cfr.) y, a lo meyor, ast. sirguera (cfr.) por cuenta’l color ca- rauterísticu de la tiña (pe3: 136). |
|
sirguera, la 📖: sirguera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Tiña, guxán malu pal truébanu d’abeyes [Ll].
|
Cfr. sirgu, a, o. |
||
sirvidera, la* 📖: sirvidera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sirviera [Sb].>(TEST)
|
Aición de sirvir [Sb].
|
Cfr. sirvir. |
||
sirvienta, la 📖: sirvienta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<servienta [Ac]. sirvienti [Cl] {masculín?}.>(TEST)
|
Criada [Cb. Ac]. Sirviente [Cl].
|
|
Del llat. seruiens, -ntis, participiu de presente de seruīre (em) qu’en dellos autores daqué serondos yá apaez col significáu de ‘servidor’ (dlfac), con continuador nel fr. sergeant llueu acoyíu en dellos romances (rew), asina n’ast., como sarxentu (cfr.), cast. sargento (dcech s.v. siervo). La documentación ufrida danos un resultáu medieval indiferente a la variación de xéneru. |
|
sirvir 📖: sirvir🏗️: NO ✍️: NO |
<servir [Ac. Ay. y Tb. Sm. Cv. Tox. Oc].>(TEST)
|
Cast. servir [Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. Ac. Llg. Ll. Ri. Sm. PSil].
|
|
2. Tar al serviciu de daquién [Pa. Sb. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. |
|
sirvíu, el* 📖: sirvíu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">meter</i>(TEST)
|
en renda nin en seruido (‘serviciu’) [FS (FFLL)]
|
|
||
sisa, la 📖: sisa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Impuestu que se cobra de los xéneros comestibles deducién- dolu de les midíes [Tor]. 2. Xunta de vecinos [Tb]: <i class="della">Vamos</i>(TEST)
|
a la sisa [Tb]. 3. Escote nuna prenda de vistir [Tb]: Nun faigas tanta sisa [Tb].
|
|
del llat. scissus, -a, -um, participiu de scindere ‘fender’, ‘esgarrar’ (em), ‘resgar’ (abf), tamién ‘divi- dir’, ‘xebrar’ (em). Nesi mesmu sen la idea de sisa ‘impuestu’ podría surdir xustamente dende la de ‘separar, xebrar’ pues llogra referise a una dixebra ente los bienes colos que se fai la contribución. El llat. scissus tamién puede xustificar l’ast. cizu (pe2) y la formación del verbu *scissare > cizar (pe2). |
|
siseru, el 📖: siseru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Caxa, hucha, estuche [Vd].{2. El que recalda la sisa}.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">alffonsso</i>(TEST)
|
perez ssisero alffoso suariz de Socastiello 1312 [AAU/144] Cfr. sisa.
|
|||
sisí, el 📖: sisí🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Páxaru pequeñu de colores y que, al cantar, paez emitir el soníu d’esta palabra [Vd].
|
Posible pallabra d’aniciu onomatopéyicu. |
||
sita 📖: sita🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Mou de llamar a les oveyes [Lln].
|
Voz de posible aniciu onomatopéyicu. |
||
site 📖: site🏗️: NO ✍️: NO |
Sí, afirmación enfática opuesta a <i class="della">note</i>(TEST)
|
[Cb].
|
De l’afirmación sí con un pronome d’encontu referíu al in- terlocutor, lo mesmo que s’alvierte en sile (cfr.), nole (cfr.) anque refiriéndose a una 3ª persona. |
||
sitera, la 📖: sitera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. seitera.
|
|||
sitial, el 📖: sitial🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">sitial</i>.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Al</i>(TEST)
|
soberviosu del sitial despeña [Judit 215] Ya de la cima del monte/arrincadu pel sitial [Batalla Cua- donga 221]
|
|
cfr.), del mesmu aniciu que’l cast. sitial que Corominas-Pascual suxeren que podría venir del cat. setial o sitial onde se documenta bien nel sieglu xv (dcech s.v. sitio). |
|
sitín, el 📖: sitín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Dim. de <i class="della">sitiu</i>. 2. Nome cariñosu que dan al llobercu [Noval 42]. ///<i class="della">El</i>(TEST)
|
buenu busca la piedra; el malu sitín pa ella [LC].
|
Cfr. sitiu. |
||
sitira 📖: sitira🏗️: NO ✍️: NO |
Afirmación enfática opuesta a ¡mentira! [Cb].
Formación popular col alverbiu afirmativu <i class="della">sí</i>(TEST)
|
encontáu n’otru elementu -tira que se llogra siguiendo la pauta del nome men- tira, consideráu como negativu.
|
|||
sitiu, el 📖: sitiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//sito [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. sitio [Lln. Ac. /Eo. Mánt/], llugar [Lln. Cl. Tb]: Dexa’l sitiu [Ac]. 2. Prau zarráu en monte onde ceben el ganáu in situ [Lln]. 3. {(Doc.). Cercu que fai l’enemigu}. //Sitiu da casa ‘solar’ [As]. //Tener un sitiu en monte ‘tener en propiedá una cabaña y praos nel monte’ [Lln].
|
|
Del llat. serondu situs, -a, -um ‘colocáu’, ‘allugáu’, puestu, que conocemos nos testos en llatín del dominiu ástur (cfr. situ, a, o). Dende situs o *situ féxose’l verbu con siguidor en -iare, el cultizante ast. (a)sitiar (cfr.), con una yod llueu tresmitida al participiu fuerte que xeneraliza sitiu. De situs o *situ ta- mién pudo facese’l verbu *situar (cola variante *asituar → *asetuar → *esituar) acordies colo qu’amuesa la documenta- ción del so participiu débil nel dominiu ástur: cfr.) o asitiar (cfr.), *situar (o *asituar) y, mesmamente, axetiguar (cfr.) col so deverbal axetiguu (cfr.). El verbu, *asetir, foi respon- sable d’un participiu asetíu (cfr.) qu’entá güei, nominalizáu, ye d’usu n’asturianu. En tou casu nun resulta imposible que’l llatín serondu situs, -a, -um guarde dalgún tipu de venceya- mientu col xermánicu *sittjan continuáu nel oc. setjar (rew s.v.*sittjan; deeh s.v. sittian ‘asentase’) pa xustificar per vía popular el resultáu actual [t]. |
|
situ, a, o 📖: situ🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Axetivu que conocemos pela documentación en llatín del do- miniu ástur:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ecclesiam</i>(TEST)
|
sitam Sancti Stephani cum suos dextros ab integro
|
|
Cfr. sitiu. |
|
siya, la 📖: siya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sicha [As].>(TEST)
|
|
|||
siyu, el* 📖: siyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sichu [As].>(TEST)
|
|
|||
so 1 📖: so 1🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><xo [Lln. y Pa. Am. Cg. Qu. y Tb. y Sm. Bab. Pzu. An. Cv. y Tox. /Eo/. JH]. xu [Pzu].>(TEST)
|
|
|||
so 2 📖: so 2🏗️: NO ✍️: NO |
Baxo, debaxo (emplégase precediendo a cuasi tolos sustan- tivos: <i class="della">solorru, solbrazu, solacabaña</i>) [Cb]. Debaxo [Cg. Sb. Ca. Ll. Pz (Oc). Ay. Ri. Tb]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
|
sol horro [Ri]: So la tachuela [Pz (Oc). JH. Canella 267]. 2. Sobro [Cl. Pa. Sg (i). Llg. R]: Ta so la mesa [Sg (i)]. ///Acordar, acordar acordaréme, ¡y apúntolo so la ñeve! [LC]. Bula del Papa ponla so la mollera y págala en plata [LC]. El sol de so la nublina saca al sol de so la mullida [Sm]. Non hai miyor espeyu que l’untu sol pelleyu [LC]. San Pedro de Cuadierna, sale el coxío de so la tierra [LC]. Si ruxe la cueva Seloriu acoyi’l carru y gües sol horru [LC].
|
|
Del llat. sub ‘baxo’, ‘nel fondu de’, ‘debaxo’, ‘al pie de’ (em) siguió ast. so, preposición xeneralizada como so (§c), qu’entá caltienen dellos apellativos, pero qu’en delles fasteres, espe- cialmente occidentales, hebo zarrar un grau so → su (cfr.) al quedar átona na secuencia fónica (§b) como se persabe (ghla §1.2). Pero, a vegaes (aceición §2), en dellos compuestos (so |
|
so 3 📖: so 3🏗️: NO ✍️: NO |
<so [Cb. Ay. Tb. Sm. Tor]. xo [Sm. Bab. Cv].>(TEST)
|
Espresión intensiva [Cb. Ay. Tb. Sm. Bab. Cv. Tor]: ¡So fatu!, ¡So tontu!, etc. [Tb].
|
|
cfr.). |
|
so, el/la/lo 📖: so🔤: , el/la/lo 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 el/la/lo |
<so/sos [posible y tradicional nel centru [Cp. Ay. Ll. Qu] y oriente (en función adyacente y nominal)]. sou/sua/sous/ suas [Tb, Mar*, Vg*. Llomb* (en función adyacente y nomi- nal)]. sou/súa/sous/súas [Sm (en función nominal)]. sou/sua/ sous/suas [Sm (en función adyacente)]. sou/súa/sous/súas [PSil. As (adyacente y nominal)]. sou/sous [Cd (posición prenuclear) /suyu-suya/suyos-suyas (Cd (posición posnu- clear)]. sou-súa / sous-súas [Cv, Oc /Eo. Mánt/ (en función adyacente y nominal)]. sou-suya/sous-suyas [Cv (en función adyacente y nominal)]. sou-súa (nominal) [Bab]. sou/sue (adyacente) [Bab]. so-sos/suyu-suya-{suyu}-/suyos-suyes [Cb (función adyacente antepuesta/adyacente pospuesta). Uv. Sb (función adyacente/función nominal)]. so-sos/suyu- suya-{suyu}-suyos-suyas [Lln (función adyacente/función nominal)]. ///su-sus/suyu-suya-suyos-suyas [Pr]. {Anótase en munchos sitios la distinción de xéneru nos usos nomina-
<br class="della">les y pospuestos; tamién s’anota la tendencia a la espresión del axetivu reducíu en posición antepuesta anque s’alvierte, en xeneral, que se caltién la combinación col artículu pre- puestu}. {Hai nicios aisllaos d’indistinción de xéneru, favo- ratible al masculín, en Tb, Mar, Ti, etc.}.>(TEST)
|
Posesivu de 3ª persona del singular y del plural [Xral]. 2. Posesivu de 2ª persona de singular pa tratamientu de respetu [Xral]. //De so ‘d’él’ [JH]. //De sou ‘d’él, d’ella, d’ello’ //De so ‘d’él’ [Sb (= de suyo)]. //De sou ‘d’él’ [Tb. Sm. Cn (Oc). An. Cv]: La nena de sou, el nenu de sou, los nenos de sou, las nenas de sou [Tb]. //De so/de sos ‘d’él’ [Ay]: Una montera de so, unas navayas de sos (sic) [Ay]. //(Trabachar, tar, ir) de sou ‘trabayar pa sí’ [Tb]. ‘trabayar pa él/ella’ [Tb]. //De suyu ‘d’él’ [Pa]: Ellos tuvieren eso tola vida de suyu [Pa].
|
|
Del llat. suus, sua, suum que se conseña nos nuesos testos más vieyos en llatín. Nel ast. de tipu occidental caltiénse la destremación del masc./fem. fasta güei mentanto que nel ast. centro-oriental xeneralízase’l resultáu so/sos indiferente a la marca de xéneru según se va viendo n’exemplos medievales (ello ye estensible, como se persabe) al restu de los posesivos mio, to (ghla §6.6.1.): |
|
so-, sa- 📖: so-🔤: , sa- 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 sa- |
<ident class="della" level="1"></ident>Posible vieyu artículu, llográu dende l’axetivu ipsum>(TEST)
|
so-, ipsam > sa- del que queden nicios aisllaos d’anteposición al nome o a dalgún topónimu y como dacuando paez alvertise na nuesa documentación medieval (ghla §7.5).
|
|||
soarriendar 📖: soarriendar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">subarrendar</i>(TEST)
|
[Ay (N)].
|
|
||
soarriendu, el* 📖: soarriendu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+soarriindu [Ay (N)]. Cast. <i class="della">subarriendo </i>[Ay (N)].
<ident class="della" level="1"></ident>Amestanza de sub>(TEST)
|
so (cfr. so 2) + arriendu (cfr.).
|
|||
soba, la 📖: soba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Paliza, zurra, ximielgón [Sm. Oc. VCid]. 2. Gran trabayu [VCid].
<ident class="della" level="1"></ident>Deverbal fuerte de <i class="della">sobar</i>(TEST)
|
1 (cfr.).
|
|||
sobacu, el 📖: sobacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+sobecu [Ay. Ri].>(TEST)
|
Cast. sobaco [Lln. Cl. Ay. Ri. Qu. Tb. Tor].///
|
|||
sobadar 📖: sobadar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
sobadizu, a, o 📖: sobadizu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><sobadizo [Cñ. Ac].>(TEST)
|
Manchadizu [Pa. Cñ. Ac. Pr]. Cfr. sobar 1.
|
|||
sobador, ora* 📖: sobador🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<el sobaor [Ay].>(TEST)
|
Quien fai la cura sobando [Ay].
|
Cfr. sobar 1. |
||
sobadura, la 📖: sobadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sobaúra [Ay].>(TEST)
|
Aición de sobar. [Ay].
|
2. Paliza [Tb]. Cfr. sobar 1. |
||
soballar 📖: soballar🏗️: NO ✍️: NO |
<asubal.lar [Md].>(TEST)
|
Mover con puxu (un árbol, un home) [Md. /Eo/].
|
Compuestu de la preposición so 2 y del verbu aballar (cfr.) o de los sos antecesores. Asina sedría a xustificase, tamién, un deverbal *soballu con un aumentativu soballón ‘sacudida’ que se caltién na llingua d’Entrambasauguas. |
||
sobaquera, la 📖: sobaquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Pallabra conocida pela documentación lliteraria:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Ora</i>(TEST)
|
falta lo meyor/del talle a la sobaquera/ya me, ¡ah! é fuerza el pintar/lo que va a la delantera [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 370-373)] Cfr. sobacu.
|
|||
sobaquizu, el 📖: sobaquizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sudor de los sobacos, xeneralmente fedorientu [JH].
|
Cfr. sobacu. |
||
sobar 1 📖: sobar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">sobar </i>[Lln. Cl. Mar]. Masuñar [Ac], emporcar [Pa. Ay. Tb. Pr]. 2. Amasar [On. Cp. Ay. Ar. PSil. Oc]. 3. Bregar el pan [Lln]. 4. Pegar, sacudir [Cl]. 5. Llimpiar el pelleyu del pexe pa facer conserva [Llu]. 6. Tratar (el sobador) de poner güesos y tendones nel sitiu afayadizu [Ay]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
|
‘rascase una vaca escontra los árboles’ [Lln]. //Sobar los bárabos ‘dar bofetaes’ [Cl]. //Subar el pan ‘untar con lleche, güevu, etc., la parte superior de los panes enantes de metelos en fornu a cocer pa da-yos color’ [Sm].
|
|
Del llat. *subagāre, pescanciamos que variante del llat. subi- gere, o meyor del so equivalente subagere ‘apertar, ‘someter’, ‘amasar, sobar’, verbu esti últimu que Corominas-Pascual asitien na base del cast. sobar (dcech) lo mesmo que Meyer- |
|
sobar 2 📖: sobar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Dormir muncho [Sr]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
|
tol día sobando [Sr].
|
Anque figuradamente podría entendese dende ast. sobar 1 (cfr.) la verdá ye que’l llat. supare ‘tar tumbáu’, que conoce- mos per una glosa de P. Festus, supare significat iacere (em), podría xustificar perdafechu’l verbu asturianu. La rareza del verbu podría facenos entender el porqué de l’ausencia de los diccionarios etimolóxicos consultaos. |
||
sobarba, la 📖: sobarba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<subarba [Sm. Cv. Oc]. sobarbia [Cl. Cb].>(TEST)
|
Cast. sobarba [Cl]. Papada [Pa. Cb. Cg. Ac. Lr. Ay. Ri. Qu. Tb. JH]. Carne baxo la barba [Sb]. Cast. papadilla [Sm. Pr (= subrebarba). Pr (Cv). Cv (= subrebarba)]. 2. Pina que va nel güeyu del martiellu del mazu, na parte inferior del mangu [Oc]. 3. Metal qu’apaez nel filu del corte de los instrumentos al afilalos [Lr]. el cuello {del buey} cerbigudo (...) hasta colgar el pellejo bien debaxo de la sobarba [Grangerías xviii: 825]
|
|
cfr.) o de los sos antecesores. Da la impresión que se produz un traca- mundiu ente sobarba (→ subarba en fasteres onde ye más fuerte’l puxu zarrador de l’átona) y subrebarba (lliteralmente ‘sobre barba’). Quiciabes la inseguranza de les átones llevó a dar pie pa identificar subarba con subrebarba. |
|
sobarriar 1 📖: sobarriar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Esbariar [Lln. AGO]. Cfr. <i class="della">esbariar</i>(TEST)
|
& esbarar.
|
|||
sobarriar 2 📖: sobarriar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Manchar la ropa [Lln]. 2. Llimpiar mal [Lln]. Cfr. <i class="della">barriar 1.</i>(TEST)
|
||||
sobarriáu, ada, ao 1 📖: sobarriáu🔤: , ada, ao 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 1 |
(TEST)
|
Arrabuñáu o arrastráu (daqué) [Lln].
|
Pp. de sobarriar 1. |
||
sobarriáu, ada, ao 2 📖: sobarriáu🔤: , ada, ao 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 2 |
Mal llimpiáu [Lln]. 2. Pacíu yá por otru ganáu (un prau) [Lln]. Pp. de <i class="della">sobarriar</i>(TEST)
|
2 [Lln].
|
|||
sobarriosu, a, o 📖: sobarriosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Esbariosu [Lln].
Cfr. <i class="della">esbariar</i>(TEST)
|
& esbarar.
|
|||
sobatina, la 📖: sobatina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sabatina [Cg. Ay]. xabatina [Sb. Ll].>(TEST)
|
Paliza, camada [Ay. Tor]. 2. Riña, tremolina [Cg]. Amarraza, engarradiella, disputa [Sb]. 3. Xatada, esfuerzu curtiu pero intensu [Ll]. Cfr. sobar 1.
|
Diminutivu de *sobata fechu sol ast. soba (como de llobu → llobatu), con incrementación sufixal en -ina y llueu col po- sible camudamientu de la vocal deuterotónica, quiciabes col influxu de sábadu. |
||
sobáu, el* 📖: sobáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<subáu [An].>(TEST)
|
Manta que s’alluga debaxo de la siella del caballu pa que nun se manque l’animal [An]: Esqueicéume poner el subáu ya encetóuse’l burru [An].
|
Cfr. sobar 1. |
||
sobayadura, la 📖: sobayadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">sobajadura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. sobar 1. |
||
sobayamientu, el 📖: sobayamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">sobayamientu,</b>(TEST)
|
el Cast. sobadura [JH].
|
Cfr. sobar 1. |
||
sobayar 📖: sobayar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">sobajar</i>(TEST)
|
[Cb. JH]. Masuñar [Ay]. Cfr. sobar 1.
|
|||
sobayón, ona 📖: sobayón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
El que <i class="della">sobaya</i>(TEST)
|
[Cb. Ay. JH]. Cfr. sobar 1.
|
|||
sobayu, el 📖: sobayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">sobayu,</b>(TEST)
|
el Sobayo (sic) [JH].
|
Cfr. sobar 1. |
||
sobeadera, la 📖: sobeadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sobeaera [Llib]. sobaera [Ay].>(TEST)
|
|
|||
sobear 📖: sobear🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Tirar una pareya de vaques del carru acompasadamente [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Sobear</i>(TEST)
|
bien ‘entendese bien una pareya’ [Lln].
|
Cfr. sobéu. |
||
sobeo, el 1 📖: sobeo🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">sobar</i>(TEST)
|
[Ay].
|
Cfr. sobar 1. |
||
sobeo, el 2 📖: sobeo🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
|
|||
sobeón, ona 📖: sobeón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident>Percuciu, que nun fala claro, que-y presta andar con vueltes [Ca].
<ident class="della" level="1"></ident>Podía entendese como un ax. aumentativu fechu sol ast. <i class="della">sobeo</i><i class="della">(TEST)
|
o sobéu (cfr.); trataríase d’un usu figuráu, con una referencia física a quien da vueltes al sobéu p’atar.
|
|||
sobera, la 📖: sobera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><subera [y Mar].>(TEST)
|
|
|||
soberana, la 📖: soberana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><subrana [As].>(TEST)
|
|
|||
soberancia, la 📖: soberancia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación lliteraria:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Mira</i>(TEST)
|
-respondí-, mio fiya,/trastu d’ayiri mañana/so yo, pero en mio concencia/la vida fo soberancia/si vieres lo que yo vi [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 84-88)]
|
Camiento qu’ha tratase d’una adautación del cultismu cast. exuberancia como propón X. Busto editor de la obra de A. Balvidares. |
||
soberbia, la 📖: soberbia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">soberbia</i>(TEST)
|
[Xral]. ///No hay nada que se pague tantu como el tiempu y la soberbia [Lln].
|
|
Del llat. superbia, -ae ‘arguyu’, ‘desdén’ (old), con zarra- mientu de la tónica pol influxu de la yod si almitimos que se trata d’una ĕ como ufren Meyer-Lübke (rew), García de Diego (deeh) y Corominas-Pascual (dcech s.v. sobre). Sol llat. superbia (o sol so continuador romance) féxose’l ver- bu asoberbiar (cfr.), que desanicia al llat. superbire (em s.v. super). Tamién l’incoativu ensoberbecer (cfr.) y el contrariu desensoberbecer (cfr.) xunto al nome rellacionáu ensoberbe- cimientu (cfr.). |
|
soberbiosu, a, o 📖: soberbiosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+soberbiusu/osa/{oso} [Sb. Ay].>(TEST)
|
Arguyosu [Lln. Sr. Ay]. Soberbiu, déspota [Sb]. Mui soberbiu [V1830].
|
|
del llat. sol ast. superbia |
|
soberu, el 📖: soberu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sobero [Ay]. subeiru [Cd].>(TEST)
|
Correa que suxeta’l xugu a los piértigos del carru [Cd]. Atade- ru del aráu y de los piértigos del carru [Ay (= sobeo)].
|
Cfr. sobéu. |
||
sobéu, el 📖: sobéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sobeo [Cñ. Ac. Sr. Ar]. sobeyo [Os. Cñ]. sobeyu [Oc. Bard. y Mar. SCiprián]. +sobíu [y Llg]. soubeyu [y Mar]. subéu [Pzu. y Cd]. /////sobexu [Oc]. subexu [Cv. Oc]. suguexu [Oc]. sube- yu [Cv. y Mar]. subegu [Cv]. xobeo [Cñ]. xobéu [Sb. Pr]. xo- bexu [Pr. Tox]. xubexu [Sl. Cv. Vd. Oc. /Eo/]. xuguexu [Oc]. xubegu [Sm. An. Oc. Cv]. xubéu [Cn (F). An. Cv. Oc]. xuxéu [An]. //sobexo [Eo].>(TEST)
|
Cast. sobeo [Lln. Os. Pa. Llg. Ll. Ri. Tb (= mezán). PSil. Cn (F). Sl. Cv. Oc]: Apreta bien el xubéu nun vaya esmocese [Cn (F)]. Correa gruesa y fuerte, llarga, con que s’ata’l cabu an- terior del carru al centru del xugu [LV. Pb. Cg. Llib. Cp. R. DA]. Correa que suxeta’l xugu a los piértigos del carru {y en dalgún casu al cairón del aráu} [Lln. Cñ. Ac. Sr. Ay (= sobero). Ar. Qu. Pzu. Cd. Vd. Tox. Tor. Mar. Arm. Bard. JH]. Correa de cueru que val p’atar el cabezón del carru [Ca]. Co- rrea emplegada p’atar el xugu al cabezón del carru [An]: Sin el xubegu nun se puede xuncer [An (= xuxéu)]. Correa del xugu [Cl. Cb]. Correa (de cueru) pa enganchar la pareya al carru [Cñ. Sb. Sm. Pr. Pr. Oc]. Correes pa enganchar el xugu a los piértigos del carru [SCiprián]. Aniella de cueru con que se suxeta al xugu’l timón del aráu [Paredes (Cv)]. Correa, dopla [Cv. /Eo/]. 2. Correa qu’enllaza les dos cogomes del mayu [Oc]. 3. Bruyu de llana [Cv]. 4. Cesta pequeña [Tox] o pañue- lu de fruta, castañes, etc [/Eo/]. 5. Enfaldu que lleva dalguna cosa [Tox]. 6. Oxetu que se tien o lleva escondíu [Vf (Cv)]. //-os ‘lo que queda de daqué, lo restante, les sobres’ [Tox (nun ye términu autóctonu)]. ‘oxetos de poco o ningún valor es- pardíos pel suelu y que valen pa estorbar’ [Cv]. //Como un sobéu ‘suciu’ [Pa].
|
|
del llat. subigere ‘someter’ (dcech), con continuadores hispánicos (deeh s.v. subiugium). Toles variantes fóniques as- turianes son bonablemente xustificables: a) palatalización de s- > [S-] (ghla §4.3.2.b); b) palatalización de -gj- en [y], [S], *subi(g)ārius, a la vera d’una variante asobiaderu (cfr.), do- blete qu’a vegaes alvertimos n’exemplos como castañéu y castañeru. Un diminutivu *subigiŏlus sedría responsable de sobeyuelu (cfr.). Sol ast. sobéu o sol so antecedente féxose, amás del verbu sobadar (cfr.), otru en -idiare > asobear (cfr.)
→ *asobe(y)ar → asubiar (cfr.), a la vera del nuevamente incrementáu con prefixu *ensobeyar > ensobear > ensobiar (cfr.) y la variante enxobexar. Xunto a ello alcontramos los contrarios desasobiar (cfr.) y desensobar 2 (cfr.). En rellación con sobear ta l’ast. sobeadera (cfr.). Sobro ast. xobexu féxose un deriváu en -aria, xobexera (cfr.). Dende sobeyu ‘sobéu’ féxose’l verbu desensobeyar (cfr.). |
|
sobeyanu, a, o 📖: sobeyanu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Cast. excesivo, sobráu [JH].
|
Cfr. sobeyu, a, o. |
||
“sobeyar” 📖: “sobeyar”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conocíu pela documentación medieval del dominiu na aceición de ‘sobrar’:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el sobiello que </i><i class="della">sobellar</i><i class="della">(TEST)
|
del pan e_de la sidra de_la mia ra- cion 1280(or.) [CLO/97]
|
|
Cfr. sobeyu, a, o & sobiellu. |
|
sobeyáu, ada, ao* 📖: sobeyáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
///asubeyadas ‘inclinaes pol pesu del frutu o de la humedá (les cañes del árbol)’ [Bard].
|
Pp. de sobeyar. |
||
sobeyu, a, o 📖: sobeyu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">excesivo</i>, sobráu [JH (= sobeyanu)]. 2. Foscu, poco so- ciable [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes del llat. superius ‘superior’ (old; abf) con un tra- tamientu onde s’alvierte un tracamundiu minoritariu ente les líquides qu’empobina a postular la variante prelliteraria *su- pelius>(TEST)
|
sobeyu, como se conoz nos continuadores del llat. arboreos (rew) → *arbŏlios (“arvolia” [DCO a. 891, c. xiv])
|
|
Los Argüeyos (Lleón) xunto al fem. arboreas → *arbŏlias (“arbolies” [DCO a. 1064, c. xii]) > Argüeyes (Asturies) tal- mente como yá señalemos (ghla §4.6.1; García Arias 2012b: 224). La nuesa propuesta tien el puxu d’ufrir un étimu docu- mentáu a la escontra de *superculus suxerida, ensin munchu enfotu, por Corominas-Pascual pal cast. a. sobejo ‘sobráu’ préstamu nel port. sobejo (dcech s.v. sobre; delp s.v. sobe- jo). L’ast. ufre entá un casu más, agora cola amestadura del suf. -anus, que lleva a proponer *superiānus → *supelianus ast. sobeyanu, paralelu tamién al cast. a. sobejano. De la mesma manera hemos almitir un influxu d’estos términos sol verbu llat. superāre ‘tar percima’, ‘perpasar’ (em s.v. super) |
|
sobeyuelu, el 📖: sobeyuelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><subiyuelu [Arm].>(TEST)
|
|
|||
sobiáu, el 📖: sobiáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><subiáu [y Tor].>(TEST)
|
|
|||
sobiegu, el* 📖: sobiegu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sobiego [GP].>(TEST)
|
|
|||
sobiellu, el 📖: sobiellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval quiciabes na aceición de ‘lo que sobra’:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">el </i><i class="della">sobiello</i><i class="della">(TEST)
|
que sobellar del pan e_de la sidra de_la mia ra- cion 1280(or.) [CLO/97]
|
aya pora ssi toda la maoria del mio sobiello de los presta- mos 1289 [DCO-II/158]
|
Cfr. sobeyu, a, o. |
|
“sobiente” 📖: “sobiente”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Et</i>(TEST)
|
por que soy viella et non tengo fillos nin fillas nin otro
|
|
cfr.). La referencia ye a un ascendente na llinia de parentes- cu, ‘antecedente’. |
|
sobillón, el 📖: sobillón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sebillón [Vg].>(TEST)
|
Fierro incandescente pa facer furacos [Bard]. Fierro afilao y candente p’afuracar la madera [Vg].
|
Cfr. subiella. D’una formación analóxica masculina y aumentativa (*subie- llu → *subiellón) llograda dende’l llat. sūbĕlla ‘llezna’, equi- valente de sūbula (em) con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). |
||
soboga, la 📖: soboga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<soboa [y Cñ (ppac)]. saboga [Lls, y Av (ppac). PVeiga [Ba- rriuso: espáridos 583). L’Arena].>(TEST)
|
Sarpa salpa, cast. salema [Lls, Tz, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac). Ce, L’Arena, Vd. PVeiga (Barriuso: espáridos 582)]. Spondylio- soma cantharus, chopa [Ce (ppac)]. Oblada melanura, cast. oblada [Ce (Barriuso: espáridos 582)]. Un pexe asemeyáu a la boga, de mayor tamañu [Vd]. Cfr. boga 1.
|
|||
sobón, ona 📖: sobón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<subón [Mar].>(TEST)
|
Que soba muncho o frecuentemente [Cd. JH]. //Bollu subón ‘bollu permetíu en fariña’ [Mar]. Cfr. sobar 1.
|
|||
“sobra” 📖: “sobra”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ex</i>(TEST)
|
uobis suprauixerit 803(or.) [DCO/20]
|
|
Del llat. supra ‘enriba’, ‘na parte d’arriba’ (abf) con un en- tamu de romanización como fai ver la documentación, tamién cola posible aceición de ‘sobre’. |
|
sobra, la 📖: sobra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<asobras [Cv].>(TEST)
|
Lo que sobra [Tb. Md]. //-es ‘lo que queda de la comida’ [Pa. Ay. Tb, PSil (las sobras). JH]: Lles sobres y lles faltes son pa llos escanciantes [JH]. Sobres, desperdicios [Cv]. //De sobra ‘abondo’ [Tb. Sm. Tox]. //Tar de sobra ‘tar de más’ [Pa. Tb. Sm. Pr. Tox]. ‘nun tener trabayu’ [Pr]. ‘nun tener qué facer’ [Tb. Sm].
|
|
Cfr. sobru, el. |
|
sobraceru, a, o* 📖: sobraceru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">zabarceru,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
sobrante, el* 📖: sobrante🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<subrante [Sm].>(TEST)
|
Lo que sobra [Sm].
|
Cfr. sobrar. |
||
sobrañu, el 📖: sobrañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Estáu de les vaques nel que nun se miedra y que dura a la vera d’un añu [Cg].
¿Posible variante del ast. <i class="della">sobrayu</i>(TEST)
|
(cfr.), dim. de sobru (cfr.)? Pero la voz ast. tien como equivalente’l cat. sobreany ‘ca- ballería ente ún y tres años’ (Veny 2012: 381) qu’espliquen dende una amestadura de super > sobre y annus > añu.
|
|||
sobrar 📖: sobrar🏗️: NO ✍️: NO |
<subrar [Sm].>(TEST)
|
Cast. sobrar [Xral]. 2. Quedar cesante por cuenta la muncha plantía [Min]. ///Ñin sobró ñin faltó ñin hebo farto [JH].
|
|
Del llat. superāre ‘tar percima’, ‘perpasar’, ‘sobrevivir’ (em), de llargu espardimientu románicu (rew) ya panhispáni- cu (deeh), a la vera del términu cultu ast. superar o soperar (cfr.). Del participiu de presente nominalizáu caltiénse l’ast. sobrante (cfr.); del participiu fuerte siguió ast. sobru (cfr.), sobra (cfr.); del participiu débil, superatus, el nome sobráu (cfr.). L’ast. tamién conoz un ax. en -ārius, sobreru, a, o (cfr.). Sobro ello foi posible iguar un nuevu verbu, *sobradar, cono- cíu gracies a la documentación del so participiu débil: casas sobradadas desde la calle de la Rua fasta la çerca 1396(or.) [ACL-X/127]. |
|
sobrasera, la 📖: sobrasera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Tablina pa sacar les brases del fornu [Cp].
|
Cfr. brasa. |
||
sobráu, ada, ao 📖: sobráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<asobráu [Lln].>(TEST)
|
Que-y sobren recursos económicos [Lln].
|
2. Folganzán, qu’anda con frecuencia fuera de casa porque nun trabaya [PSil]. Pp. de sobrar. |
||
sobráu, el 📖: sobráu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<subráu [Vf (Cv)]. sobrao [Ay. Ll. Ar]. soberáu [Bulnes (Lln). Lln. y Sb]. someráu [y Cl. y Cb. Cg. Sr. V1830. JH. y R].
/////sombráu [y Cl. Pi (i). Ll (MP). Qu (Oc). Cn (F)]. sumbráu [Cn (Oc)]. somberáu [y Cb. Llv. JH. GP a. 1788]. sombreráu [y Cb]. +somberóu [y Sb]. sombrao [Ay].>(TEST)
|
Desván [Bulnes (Lln). Cl. Cg. Pi (i). Sr. Llv. Ay. Ll (MP). Ll. Ar. Oc] de la panera y del horru [Cn (F)]. Desván pequeñu [Pa. Cb. Cp. Sb] de la cubil [Lln]. Desván de la casa [Ay]. Desván, tenada, desván eleváu, pisu altu [R]. Desván, caún de los altos o pisos d’una casa, techu o cubierta interior de made- ra o d’otra cosa p’abrigu de les habitaciones [JH]. Suelu {sic} [V1830]. 2. Tabique de tables [Vf (Cv)]. 3. Techu que se pon enriba’l púlpitu pa recoyer l’ecu [JH]. Dosel [JH]: Ponxiste bon somerau á lla cama [JH]. 4. Toldu [JH]. Tienda, pabellón armáu, tendíu sobro palos o estaques fixaes en suelu [JH]. ///Agostu secu, castañes en cestu; agostu moyáu ni en cestu ni en sombráu [LC].
|
toda esta casa assi determinada con so somberado ¬ con so exido 1264 [DCO-II/83]
|
cfr. sobrar), su- peratus (deeh s.v. superare), en referencia a la parte superior del edificiu, xustifícase §a; les variantes yá romances del tipu ast. “soberado” (→ sobráu) y más occidentales de la península (Varela 2008: 234) vense en §b; nes variantes del tipu sombráu (§c) ye aconseyable ver nelles l’influxu de la familia llingüísti- ca del ast. sombra. Son posibles tamién otres influencies, asina de sombreru y/o someru con tracamundiu fónicu (b - m), so- bráu - someráu col encontu agora d’una vocal anaptítica (§c). Cfr. sobrar. |
|
sobraya, la 📖: sobraya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Sobra, sobrante [JH].
|
Cfr. sobru. |
||
sobrayu, el* 📖: sobrayu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+sobreyu [Ll]. ////sobrayos [Cñ].>(TEST)
|
Lo que sobra de la comida [Ll]. //-os ‘restos de la comida’ [Cñ].
|
Cfr. sobru. |
||
sobrazar 📖: sobrazar🏗️: NO ✍️: NO |
Doblar, recoyer alguna cosa debaxo’l brazu [JH]. 2. {(Doc.). Pescanciar}.
<i class="della">mui</i>(TEST)
|
bien-y sorbacé llo que decía/que yeren, ensin duda, estes razones:/“¡Demociái aquisi árbol al momento/y es- paxaretá la so fueya el viento!” [BAúxa, Sueños (Poesíes 285-288)]
|
Del llat. *subbrac(c)hiare ‘poner debaxo’l brazu’, verbu iguáu, quiciabes, sol llat. subbrac(c)hia, -orum ‘sobacu’ (em s.v. brac(c)ium). L’aceición §2 respuende a la interpretación que fai X. Busto del versu citáu. Un nome fechu del participiu débil masculín tenémoslu nel ast. sobrazáu (cfr.). |
||
sobrazáu, el 📖: sobrazáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Lo que d’una vez pue recoyese debaxo del brazu [JH].
|
Cfr. sobrazar. |
||
sobrazu, el 📖: sobrazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sobacu [Ca].
Quiciabes del llat. *subbrac(c)hium pallabra que ye razona- ble almitir perconociendo la esistencia del so plural <i class="della">subbra- </i><i class="della">c(c)hia</i>(TEST)
|
‘sobacu’ (em s.v. brac(c)ium).
|
|||
sobre 📖: sobre🏗️: NO ✍️: NO |
<sobri [Cl]. subre [Sm. An. Vd]. sobro [Sb. Ca. Qu. PSil]. subru [Gr. Oc]. sobe [JH].>(TEST)
|
Cast. sobre, enriba [Cl. Pa. Ca. Sb. Ri. Qu. Tb. Sm. PSil. An. Gr. Vd. Tox. Oc. JH]: Tiróles de sobro a mesa [Sb]: Taba sobro’l xerru [Sb]: Ellí sobro L’Ería hai un fontán [Ca]: Lle- vaba saya subru saya [Oc].
|
sobre Santos Evangelios que tanni corporalmientre con mias manos 1335(or.) [SP-II/129]
|
||
“sobrealcalle” 📖: “sobrealcalle”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. alcalde.
|
|||
sobrecabar 📖: sobrecabar🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">aiuda</i>(TEST)
|
me a sobrecabar [FS (FFLL)]
|
|
||
sobrecadenes, les* 📖: sobrecadenes🔤: , les* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: |
<sobrecadenas [Caranga (Oc)].>(TEST)
|
Travesaños que van de varal a varal pa facer el lletu del carru [Caranga (Oc)].
|
Compuestu de sobre y cadenas. |
||
sobrecama, la 📖: sobrecama🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<subrecama [Pa. Cp. Sm. y Cd. y Pr. y Oc]. sobrocama [Sb. PSil]. sobecama [JH].>(TEST)
|
|
|||
sobrecarel, el 📖: sobrecarel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Tabla curva que va sol carel na proa y na popa [Xx]. Falopiu [Xx].
<ident class="della" level="1"></ident>Compuestu de <i class="della">sobre</i>(TEST)
|
y carel.
|
|||
sobrecarga, la 📖: sobrecarga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><subrecarga [Sm. An. Cd]. subrucarga [Oc]. sobrocarga [Sb]. sobecarga [JH].>(TEST)
|
Cast. sobrecarga [Sb. JH]. Soga con una pieza de cueru onde va inxertu un ganchu que val pa suxetar la carga que les ca- balleríes tresporten sobro l’albarda [Qu. Tb. Oc]. Soga que s’echa enriba la carga pa suxetala [Sm. Tox]. Cuerda p’atar la carga de les caballeríes [Ay]. Cordel con que s’ata la carga que la caballería lleva nes parigüeles o sobro l’albarda [Cd]. Correa (o cuerda) que suxeta la carga nes caballeríes [Ac. Ri]. Cordel [An]: Cun la subrecarga atamos la cebera [An]. 2. Pesu de más [Ac].
|
|
||
sobrecena, la 📖: sobrecena🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><subricena [Tb]. subrucena [An. Oc]. sobrocena [Ll (Oc)].>(TEST)
|
Comida que se fai en cenando [Pb. Tb. Oc] enantes d’echase a dormir [Sb]. Segunda cena [An].
|
|
||
sobrecenar 📖: sobrecenar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><subrucenar [Oc]. sobrocenar [Ca]. //sobreciar [Eo].>(TEST)
|
|
|||
sobreceya, la 📖: sobreceya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sobreceicha [Tb]. sobrececha [As (Oc)].>(TEST)
|
Cast. sobreceja [JH]. 2. Pestaña [Ay (N)]. //-es ‘id’ [Sb].‘ceyes’
|
|
||
sobreceyu, el 📖: sobreceyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sobroceyu [Sb]. +sobreciyu [Mi. Ay. Ri]. +sobrociyu [Ll]. sobrocechu [PSil]. subriceichu [Tb]. subricechu [As]. subru- ceichu [Sm].>(TEST)
|
Sobreceya [Sb].
|
Ceya [Mi. Ll. Tb. Sm. As]. Cast. sobrecejo [PSil. JH]. Parte sobro les ceyes [Ay]. Parte de la frente que se correspuende coles ceyes [Ri]. Del llat. supercilium, -i ‘ceya’ (old), con dalgún continuador románicu (rew) ya hispánicu (deeh). Del correspondiente neutru plural en -a asociáu a la primera declinación tendría- mos l’actual femenín sobreceya (cfr.). Yá destremaba asina Isidoro de Sevilla: cilia, supercilia e intercilium: Cilia sunt tegumina quibus operiuntur oculis, et dicta cilia quod celent oculos tegantque tuta custodia. Supercilia dicta quia super- posita sunt ciliis. Intercilium vero est medium inter superci- lia quod sine pilis est (Etimologías xi, 1, 42). De sobroceyu féxose una formación cola amestadura del seguidor de -ūtus, sobreceyudu (cfr.). |
||
sobreceyudu, a, o* 📖: sobreceyudu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sobreceyúu [Mi]. sobreciyúu/sobreceyúa/sobreceyúo [Ri].>(TEST)
|
Que tien sobreceyu [Mi]. Coles ceyes con munchu pelo y cua- simente xuntes [Ri].
|
Cfr. sobreceyu. |
||
sobrechu, el* 📖: sobrechu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sobrecho [Os].>(TEST)
|
Pieza que va enriba’l meúl [Os].
|
** |
||
sobrecinchu, el* 📖: sobrecinchu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sobecinchu [JH].>(TEST)
|
Cast. sobrecincho [JH].
|
Compuestu de sobre y cinchu (cfr. cintu). |
||
“sobrecopa” 📖: “sobrecopa”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentanción:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">VIIII</i>(TEST)
|
culliares e conna cuepa e conna sobrecuepa e V vasos
|
|
cfr.). |
|
sobrecortín, el* 📖: sobrecortín🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sobrocortín [Sb].>(TEST)
|
Dependencia que ta sol cortín nes caseríes y val p’almacenar yerba y coses asemeyaes [Sb].
|
Amestanza del ast. sobre col nome cortín (cfr.). |
||
“sobrecoyedor” 📖: “sobrecoyedor”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentanción:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Johan</i>(TEST)
|
Perez de Remodina sobrecoyedor de los seruiçios por el inffante 1284(or.) [ACL-VIII/222]
|
D’una amestanza del ast. sobre y coyedor (cfr.) dando aniciu a un posible nome d’oficiu. |
||
sobredichu, a, o 📖: sobredichu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Ax. conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
|
lo cumplian commo las otras cosas que sien en testa- mento sobredecho 1274(or.) [CLO/82]
|
|
cfr.). |
|
sobrediente, el 📖: sobrediente🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sobrodiente [Sb]. subrudiente [Sm. Oc]. sobredente [Tox].>(TEST)
|
Cast. sobrediente [Sb. Tox]. Cierta enfermedá de la boca de les caballeríes [Sm. Oc]. Carne vicioso que sal na xinxiva al caballu (fai falta cortalo o quemalo) [Ar].
|
D’una amestadura de sobre col nome diente (cfr.). |
||
“sobredorar” 📖: “sobredorar”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
|
destos dineros que lo fagan sobredorar 1275(or.) [CLO/136]
|
|
cfr.). |
|
sobreguía, la 📖: sobreguía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tola <i class="della">labor</i>(TEST)
|
postiada con mampostes y non de nivel, que se lleva más adelantada que los tayos, bien sea de comunicación o de
|
formación d’una esplotación [Min]. El primer tayu sol macizu de la galería [Min]. Del ast. sobre cola amestadura del nome guía (cfr.). |
||
sobrellanu, el* 📖: sobrellanu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sobrechanu [Cv].>(TEST)
|
Terrén poco cuesto [Cv].
|
Del ast. sobre cola amestadura del nome llanu (cfr.). |
||
sobrellechu* 📖: sobrellechu*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quatro</i>(TEST)
|
mantas et I sobrelecho de carneros un cuyaral pinta- don 1268(or.) [MCar-II/62]
|
|
Paez una amestanza románica del continuador del llat. super ‘sobro’ (em) y lectus, -i ‘cama’ (em) > ast. llechu (pe2 s.v.). La tendencia a la fusión de dambos elementos yá s’alvierte nel mesmu llat. onde se conseña supellex lectilis ‘mobiliariu’, ‘menaxe de la casa’ (em) asitiáu llueu na documentación llati- na del dominiu xunto a lo que paez un plural en -a (pe4: 396): |
|
sobrellevar 📖: sobrellevar🏗️: NO ✍️: NO |
<sobrollevar [Sb].>(TEST)
|
Cast. sobrellevar [Sb].
|
2. Agobiar un pesu [Cb]. 3. Facer per- der l’equilibriu (un pesu enforma grande) [Cb]. Del ast. sobre cola amestadura del verbu llevar (cfr.). |
||
sobrelliñu, el 📖: sobrelliñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<subrel.liñu [Cv]. sobroliniu [Ca]. //sobrelliño [Serandías (Eo)]. ///sobrelinios [Os].>(TEST)
|
Vigueta de madera que se’alluga sobro los trabes superiores del horru [Ca]. Viga sobrepuesta al lliñu y suxeta a ésti, na panera, pente medies de calavíes o clavos de madera [Cv].
|
{“Viguetas sobrepuestas al ciño {debería lleese liño} en hó- rreos y paneras” [/Eo/]}. //-os ‘carreras y sobremurios’ [Os]. Del ast. sobre cola amestadura del nome lliñu (cfr.). |
||
sobrellombu, el 📖: sobrellombu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sobrellombo [Cp].>(TEST)
|
Cast. solomillo [Cp (= sollombo)].
|
|
||
sobremanera 📖: sobremanera🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><sobromanera [Sb]. subrimanera [Pr]. subremanera [Sm].>(TEST)
|
Cast. sobremanera [Ac. Sb. Sm. Pr].
|
|
||
sobremangu, el 📖: sobremangu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><subrimangu [y Pr]. sobromangu [Sb]. +sobromengu [Ll].>(TEST)
|
Brazu del que remana una ferramienta de mangu [Tb]. 2. Per- sona que trabaya con cualquier presea de mangu [Pr. Tox]. 3. Tol que trabaya con una ferramienta (irónicu) [Sb. Ll].
|
|
||
sobremanu, la 📖: sobremanu🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><subremanu [y Tb. Oc]. subrumanu [Sm. Oc]. sobromanu [Sb]. subromanu [Sb].>(TEST)
|
Cast. sobremano [Sb], enfermedá de les pates del caballu [Oc], caballeríes [Sm], ye un tumor nel güesu de les pates delanteres [Tox] lo que produz una coxera que nun dexa axun- tar dambes pates [Tb (/vexigas pasantes ‘defeutu nes pates traseres’)].
|
|
||
sobremuriu, el 📖: sobremuriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<subrimuriu [Tb]. subremuru [Sm].///<ident class="della" level="1"></ident>/sobremurios [Os. Pa. Sb].>(TEST)
|
- levantándole bien respecto de los sobremurios [Grangerías
|
cfr.). |
||
sobrepanda, la 📖: sobrepanda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Pieza de madera que se pon sol lliñu y val pa encontar nella’l teyáu del horru [Cg].
Del ast. <i class="della">sobre</i>(TEST)
|
cola amestadura del nome panda (cfr.).
|
|||
sobrepelliza, la* 📖: sobrepelliza🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
sobrepelliza<b class="della">,</b>(TEST)
|
la*
|
|
Términu conocíu pela documentación: cfr.), da- cuando sobrepelliz o variantes. |
|
sobrepértiga, la 📖: sobrepértiga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Pieza del carru que va debaxo (sic) de la piértiga [Cb].
|
Cfr. sobrepértigu. |
||
sobrepértigu, el 📖: sobrepértigu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Especie de coxín de madera que se sofita nel exe y val pa que nun se gasten les piértigues o varales del carru al rozar col exe [Ay].
Del ast. <i class="della">sobre</i>(TEST)
|
cola amestadura del nome piértigu (cfr.). Sobro ello faise’l correspondiente femenín (cfr. sobrepértiga) anque
|
quiciabes tresmitíu con tracamundiu na definición. |
||
“sobrepié” 📖: “sobrepié”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vey el agua a </i><i class="della">sobre_pie</i><i class="della">(TEST)
|
al cantello de Moydo 1299 [DCO- II/206]
|
|
cfr.). |
|
sobreponer 📖: sobreponer🏗️: NO ✍️: NO |
<//sobrepoñer [Eo].>(TEST)
|
Cast. sobreponer [/Eo/]. Salir la lluna llueu d’escurecer [JH]. 2. Pasar una vaca dellos díes mazcabando o ensin parir, llueu de cumplir o perder la cuenta [Ri]: Esa vaca sobreponxo tres díis después de cumplía [Ri].
|
|
Del llat. superponere ‘allugar enriba’, ‘asitiar sobro’ (abf) quiciabes con conciencia d’amestanza (super + ponere o los sos siguidores), lo que xustifica la non sonorización de la segunda -p- coyunturalmente intervocálica. |
|
sobrepresa, la* 📖: sobrepresa🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<subrepresa [Cv].>(TEST)
|
Guañera, canalina que deriva d’una presa y va al empar, para- lela, pa regar los praos [Cv].
|
Del ast. sobre cola amestadura del nome presa (cfr.). |
||
sobrepuente, la* 📖: sobrepuente🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sobrepuönti [Cl].>(TEST)
|
Parte de la parede del fornu [Cl].
|
Del ast. sobre cola amestadura del nome puente (cfr.). |
||
sobrepuerta, la 📖: sobrepuerta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<subrepuerta [Sm. Cv]. sobrepuerte [Ca]. sobrepuorta [Tox]. sobropuerta [y Qu]. subripuerta [Tb]. subrupuerta [Sm]. sobro- puerte [Sb]. /////surepuerta [Bulnes (Lln)]. ////sobrepuertes [Ac].>(TEST)
|
Cast. sobrepuerta [Bulnes (Lln). Sb]. Pieza allargada, llabra- da, que fai de dintel de la puerta [Os]. Dintel [Ca. Qu. Tb. Sm. Tox]. Llosa allugada nel güecu de la puerta [Bulnes (Lln)]. Piedra allugada a mou de dintel sobro los cantos de la puerta nel fornu de facer cal o calera [Cv]. 2. Suplementu de los lladrales del carru [Lln. Ac. Ll]. {3. (Doc.). Pieza que se pon sobre les puertes}.
|
|
como los dexo a la nuichi/los atopo a la mañana,/pos aunque aquestos son señores/de los qu’anden pela plaza/ ataviados con vidrera/y sobrepuerta dorada,/ñon se ponen, non, seruendos/ni arefestiellen la cara [ABalvidares, Ro- manzón (Poesíes 172-179)]
Del ast. sobre cola amestadura del nome puerta (cfr.). |
|
sobrepuesta, la* 📖: sobrepuesta🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de cínco eminas descanda & de çinco de çeuada & de diez</i>(TEST)
|
açumbres de vino & e de vna sobre posta & de adobo de cozina 1363 [MB/163]
|
|
cfr.) y que quiciabes podamos entender etimolóxicamente paralelo al cast. sobre- puesto, a “ornamento de materia distinta de aquella a que se sobrepone, aplicación” [drae 21ª, §3]. |
|
sobrepuxamientu, el 📖: sobrepuxamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">sobrepuxar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del ast. sobre cola amestadura del nome *puxamientu (cfr.) rellacionáu etimolóxicamente col ast. puxar (cfr.). |
||
sobrepuxar 📖: sobrepuxar🏗️: NO ✍️: NO |
<sobripuxar [Pzu].>(TEST)
|
Cast. sobrepujar [Pzu. Tox. /Eo/. JH].
|
Del ast. sobre cola amestadura del nome puxar (cfr.). |
||
sobrequilla, la 📖: sobrequilla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">sobrequilla</i>(TEST)
|
[Llu].
|
Del ast. sobre cola amestadura del nome quilla (cfr.). |
||
sobrerraíu, ida, io* 📖: sobrerraíu🔤: , ida, io* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, io |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">do</i>(TEST)
|
va escripto sobrerraido do dize e otorgamos 1414(or.) [SP-III/202]
|
Del ast. sobre cola amestadura del participiu del verbu ra- (y)er (cfr.). |
||
sobrerramu, el* 📖: sobrerramu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+sobrerremu [Ri].>(TEST)
|
Puntera alta del pañu (de la gadaña) [Ri].
|
Del ast. sobre cola amestadura del nome ramu (cfr.). |
||
sobreru, a, o* 📖: sobreru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+sobriru [Ay].>(TEST)
|
Que sobra [Ay].
|
Cfr. sobrar. |
||
sobresaliente 📖: sobresaliente🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><sobrosaliente [Sb].>(TEST)
|
Cast. sobresaliente [Xral].
|
Cfr. sobresalir. |
||
sobresalir 📖: sobresalir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Destacar algún oxetu o entidá [PSil]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
tua tiesta sobresal
|
|
||
sobresaltu, el 📖: sobresaltu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sobrosaltu [Sb].>(TEST)
|
Sustu [Xral].
|
|
||
sobrevenidizu, a, o* 📖: sobrevenidizu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Ax. conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">omnes</i>(TEST)
|
sobreuenidizos (‘forasteros’) [FZ (FFLL)]
|
|
||
sobrevenir 📖: sobrevenir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">sobrevenir</i>(TEST)
|
[Pa].
|
|
||
sobrín, ina, el/la 📖: sobrín🔤: , ina, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ina, |
<ident class="della" level="1"></ident><subrín/ina [Ay. Ri. y Tb. Sm. Pzu. Gr. Sl. Vd. Oc. Mar]. so- brinu/ina [y PSil]. //sobrín/sobría [Eo].>(TEST)
|
Cast. sobrino [Lln. Cl. Pa. Cg. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Gr. Pr. Sl. Vd. Tox. Oc. /Eo/. Mar. JH].
|
subrinis meis uel neptis 929(or.) [ACL/139]
|
Del llat. sobrīnus y sobrīna, un deriváu de soror, -ōris ‘herma- na’ y que fai ver rellaciones de parentescu (em). N’ast. medie- val documéntase perbién tanto la espresión llatina (§a) como la romance (§b); a la so vera (§c) ufre una grafía particular que paez conseñar la perda de la vocal velar cabera (ghla §4.5.5). Tamién el deriváu compuestu consobrinus ‘primu carnal per parte de ma’, ‘primu carnal’, ‘pariente’ (abf) apaez nos nuesos testos, pero nun se caltién güei: |
|
sobru, el 📖: sobru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Lo sobrante [Md (= la sobra)].
Nominalización del masc. del participiu fuerte de <i class="della">sobrar</i>(TEST)
|
(cfr.), lo mesmo que sobra (cfr.) del femenín. Un diminutivu en -acu- lus, -acula tenémoslu nel ast. sobrayu (cfr.), sobraya (cfr.).
|
|||
soca 📖: soca🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Ni</i>(TEST)
|
soca ‘nada’ [Villah].
|
Cfr. soga. D’un posible vasquismu soka, voz que tien l’aniciu nel llat. soca ‘soga’. El mesmu vasquismu podría aldovinase en soca- la (cfr.), ¿con un dim. en ŭla? Aguardaríase entós una acen- tuación esdrúxula si se fexera a l’asturiana. |
||
soca, el 📖: soca🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<souca [Cepeda (lla)].>(TEST)
|
Fatu [Cepeda (lla)]. Socarrón, burllón [Valencia de Don Juan (lla)].
|
2. El que fai les coses arronchándose, a lo zorramplio [dalla]. Podría tratase d’un apócope del castellanismu socarrón (cfr.) anque la espresión con [ow] paez qu’esixe partir d’un étimu con -cc-. |
||
socaire 📖: socaire🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Al</i>(TEST)
|
socaire ‘al abrigu’ [Xx].
|
Pallabra de duldosu afitamientu nel dominiu ástur y que po- dría tener un aniciu cat. según Corominas-Pascual (dcech s.v. socaire). |
||
socala, la 📖: socala🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
socaliña, la 📖: socaliña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<socatiña [y Ay].>(TEST)
|
“Los continuos petitorios de los capigorriones” [Ay], aceición que paez referise a lo mesmo que’l drae (21ª): “ardiz o artifi- cio con que se saca a uno lo que no está obligado a dar”}. //A socaliña ‘sol llombu, con un palu que sostién (la cosa que se tresporta)’ [AGO].
|
Cfr. socolliñar. |
||
“socantor” 📖: “socantor”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">don</i>(TEST)
|
G. enfermero don P. so cantor 1235(or.) [VVS/114] Alonza sic Pedrez socantor 1248(or.) [MCar-I/269] Domingo cellerarius & Petro cantor & Froila subcantor &
|
|
del llat. sub > so- col ast. cantor (cfr.). Al empar acuéyese’l galicismu sochantre (cfr.) na nuesa documentación medieval. |
|
socarrón, ona 📖: socarrón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Ax. conocíu pela documentación na aceición de ‘que toma’l pelo’:
<i class="della">Entós</i>(TEST)
|
el mal alcaidón/socarrón y alagarderu/para dalli la sentencia!/se llavó, el puercu, primeru [ABalvidares, Can- ción (Poesíes 226-229)]
|
Posible castellanismu en rellación col verbu socarrar que Corominas-Pascual tienen por voz d’aniciu prerromán de la mesma procedencia que’l vascu sukarr(a) ‘incendiu’ (dcech s.v. socarrar). Sí paez emparentáu socarrina (cfr.) pola so re- ferencia al calor, pero esta ye voz que podría ser un castella- nismu que namái s’atopa como ‘sofoquina y calor pergrandes’ en Toreno (Lleón). |
||
socatrar 📖: socatrar🏗️: NO ✍️: NO |
Enguizar, encerrizar [DA. AGO].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Con</i>(TEST)
|
iso illa, socatráa ya por so ma [San Mateo 56]
|
** |
||
socavadura, la* 📖: socavadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación del so diminutivu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Se</i>(TEST)
|
ha dar con la fossoria una socabadurica de un cote
|
|
Cfr. socavar. |
|
socavar* 📖: socavar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Cavar perbaxo [Tb].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">las</i>(TEST)
|
vinas ...socauallas e podallas e cauallas e vinallas
|
|
||
socavón, el 📖: socavón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
“soceller” 📖: “soceller”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación, quiciabes d’un nome
<ident class="della" level="1"></ident>d’oficiu:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Dominicus</i>(TEST)
|
Andres soceller 1227(or.) [SV/163] Petrus Hivannes soceller 1227(or.) [SV/163] Tomas soceller 1227(or.) [SV/163]
|
|
||
“sochantre” 📖: “sochantre”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">don</i>(TEST)
|
Bartholomeo sochantre ... Roy Marchiiz clerigo del
|
|
||
“socho” 📖: “socho”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
|
|||
sociedá, la 📖: sociedá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">sociedad</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
||
sociu, a, el/la 📖: sociu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<+suciu [Ay].>(TEST)
|
Cast. socio [Ca. Ay].
|
|
Del llat. socius, -a, -um ‘qu’acompanga’, ‘asociáu con’ (em), con continuadores románicos (rew s.v. sŏcius) ya hispánicos (delp s.v. sócio; dcech s.v. socio; declc s.v. soci), per vía se- miculta y con nominalización. |
|
socolliñar 📖: socolliñar🏗️: NO ✍️: NO |
<socolliniar [Pa]. socollinar (<i class="della">sic</i>) [Rs, Ci, Pi (VB)]. socoliñar [y Lln].>(TEST)
|
Poner un palu sobro ún de los hombros {y debaxo de lo que se tresporta} p’allixerar la carga del otru [Lln. Pa. Cb. Cp]. Facer usu del socolliñu [Lln. Pa. Cb. Cp].
|
Del llat. succollāre ‘llevar sobro los hombros’ (abf) perposi- blemente con un encruz col llat. collineare ‘axustar o apuntar en llinia recta’ (em). Un posible deverbal vémoslu nel ast. sa- caliña (col influxu de sacar). En rellación etimolóxica ha ci- tase ast. socolliñu (cfr.) → socolliñatu (cfr.). Ye posible qu’al empar de socolliñu se fexere socollombu (cfr.) darréu que se trata de dos términos sinónimos. La variante metafonética rio- sana socol.lundiu pue facenos suponer l’influxu fónicu previu d’un verbu *socol.lombar → *socol.lumbiu → socol.lundiu, con tracamundiu de consonante tres nasal. |
||
socolliñatu, el* 📖: socolliñatu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<socoliñatu [Lln].>(TEST)
|
Emburrión, empuxón, socullón [Lln].
|
Cfr. socolliñar. |
||
socolliñu, el 📖: socolliñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Palu pa <i class="della">socolliñar</i>(TEST)
|
[Cb]. Palu que se pon horizontalmente so- bro un hombru pa encontar la carga que va sobro l’otru, tiran- do d’él cola mano hacia abaxo [Rs, Ci, Pi (VB)].
|
Cfr. socolliñar. Con too, n’ast. tamién se conseña sacalliñu ‘disculpa, xida pa llograr una cosa’ [Ca] qu’apaez enforma alloñada semánticamente anque podría ufrir orixinariamente un usu figuráu col influxu de sacar. |
||
socollombu, el* 📖: socollombu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+socollumbu [Sb]. +socol.lumbu [Ay]. /////socol.lundiu [Ri].>(TEST)
|
Palu pa socolliñar [Sb. Ay]. Palu que fai de palanca pa facer de contrapesu d’una carga que se lleva a recostines [Ri] Podría tratase d’una
|
formación asemeyada a la que nos ufierta socolliñu, esto ye *socollombu → *socollombar, paralelu a socolliñar (cfr.). |
||
socollondiu, el* 📖: socollondiu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. socollombu.
|
|||
socorrer* 📖: socorrer*🏗️: SI ✍️: NO |
Cast. <i class="della">socorrer</i>.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">non</i>(TEST)
|
auiemos al a que tornar que nos socorries a estas cuytas
|
|
Del llat. succurrere ‘movese con priesa’, ‘entainar pa dir a audar’, ‘ocurrir, pasar’, ‘venir a la mente’ (old), con conti- nuadores románicos ya hispánicos (rew; deeh s.v. succurrere; dcech s.v. correr). |
|
socortar 📖: socortar🏗️: NO ✍️: NO |
Cortar los árboles [Ay].
D’una amestadura de sub>(TEST)
|
so y cortar (cfr.).
|
|||
socoru, el 📖: socoru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sitiu que ta debaxo del coru [JH].
D’una amestadura de sub>(TEST)
|
so y coru (cfr.).
|
|||
socovaniar 📖: socovaniar🏗️: NO ✍️: NO |
Socavar [Cl].
D’una amestadura de sub>(TEST)
|
so y *covaniar, variante de acu- vanar (cfr.).
|
|||
socozar 📖: socozar🏗️: NO ✍️: NO |
Texer el xetu pal zarru a repulgu, esto ye, texendo la parte superior sobro los varales [Ay. Ll].
¿D’una amestadura de sub>(TEST)
|
so y *cozar, verbu que xustifica
|
l’ast. cuezu (cfr.)? |
||
socuemu* 📖: socuemu*🏗️: SI ✍️: NO |
<+socuimu [Ay].>(TEST)
|
//Mirar de socuimu ‘mirar con cara de pocos amigos’ [Ay (N)].
|
¿Formación compuesta de sub > so + cuemo (variante de como)? |
||
socuevu, el 📖: socuevu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sucuevu [y Lln].>(TEST)
|
Cierta cavidá [Lln]: Como de un pocu socuevu [Lln]. Amestadura de sub > so + cuevu (cfr.). |
|||
soculiviar 📖: soculiviar🏗️: NO ✍️: NO |
Poner un palu sobro ún de los hombros p’alliviar la carga del otru [Cb (= socolliñar)].
Del mesmu aniciu que l’ast. <i class="della">socolliñar</i>(TEST)
|
(cfr.) col influxu del
|
ast. solliviar (cfr.). |
||
socullón, el 📖: socullón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Emburrión [Vg].
Del verbu succollāre ‘llevar sobro los hombros’ (abf) hebo siguir *<i class="della">socollar</i>(TEST)
|
con un deverbal del participiu fuerte *socollu conocíu pel aumentativu socullón.
|
|||
socunia, la 📖: socunia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Parte del techu sol llar [Cl].
Amestanza de sub>(TEST)
|
so + cunia (cfr. cuña).
|
|||
sodiáconu, el 📖: sodiáconu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación y pela terminoloxía eclesiástica que se refier al que tien un grau inferior al de diáconu:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Alffonso Yannes </i><i class="della">sobdiacono</i><i class="della">(TEST)
|
¬ conpannero de la iglesia de Ouiedo 1274 [DCO-II/112]
|
|
Cfr. diáconu. |
|
sodomíticu* 📖: sodomíticu*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
los que casan connas parentas ¬ de los sodometicos s.
|
|
||
soescritu, a, o* 📖: soescritu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Ax. conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">va</i>(TEST)
|
soescripto myo nome con mia mano e en la mia sos- creçion 1364 (t.1395) [MC-I/80]
|
|
||
sofá, el 📖: sofá🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sofá/sofáis [Llg].>(TEST)
|
Cast. sofá [Xral].
|
|
||
sofaldiar 📖: sofaldiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><soh.aldiar [Cl].>(TEST)
|
|
|||
sofexar* 📖: sofexar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><sufeixar [Oc].>(TEST)
|
|
|||
sofexe, el* 📖: sofexe🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sufeixe [Oc].>(TEST)
|
|
|||
sofexón, el* 📖: sofexón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sufeixón [PSil].>(TEST)
|
|
|||
sofiatu, el 📖: sofiatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
sofismu, el* 📖: sofismu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">las</i>(TEST)
|
lees non quieren seer formadas por sofismo nen por dis- putacion s. xiii(or.) [FX/37]
|
|
||
sofita, la 📖: sofita🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sufita [y Ri. y Cd].>(TEST)
|
Palu en forma de forca [Pr] usáu como encontu [Si. Ri. Cd. JH]: Poner sofites a los mazanales [Ri]. 2. Puntal, apoyu [Cd. Pr]. Cfr. sofitar.
|
|||
sofitamientu, el 📖: sofitamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">sofitar</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Afirmación [JH]. Cfr. sofitar. |
||
sofitancia, la 📖: sofitancia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Firmeza [JH], quietú [JS]. 2. Encontu [AGO]. Sostenimientu
[AGO]. 3. Suficiencia [Cñ].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">El</i>(TEST)
|
revoltixu de xentes/que non tenín sofitancia [Coronación Carlos iv 174] Cfr. sofitar.
|
|||
sofitar 📖: sofitar🏗️: NO ✍️: NO |
<sufitar [Ll. Tb. Sm. Gr. Ce. Pr. Cv].>(TEST)
|
Afitase nun palu, cayáu, etc. al andar [Cd]. Apoyar [Cb. Ac. Sr (= fitar = encontar)] en daqué o en daquién [Sm]. Encontar [Ay. Sm. Gr. Ce. Pr. Cv. JH]. Arimar [Cb]. Apoyar, arimar [Cp. Ll]. 2. Asegurar con puntales, encontos o sofitos [Tb. JH]. Poner un sofitu pa sostener daqué [Ac]. Poner piruchos o sofitos a los árboles, cuando tán carrapellaos de fruta, pa en- contar el pesu de les cañes [Cv]. Suxetar [DA], fixar [V1830]. ///Val más criar que sufitar [LC].
|
|
Del llat. sub ‘debaxo’ > so- n’amestanza col verbu fitar (cfr. finxu, afitar). Un compuestu contrariu ye ast. desofi- tar (cfr.). Del participiu fuerte siguió sofitu, a, o (cfr.) cola posibilidá de nominalización como ufre l’ast. sofitu (cfr.), sofita (cfr.). Formaciones posteriores sedrán sofitamientu (cfr.), sofitancia (cfr.). |
|
sofitu, a, o* 📖: sofitu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Aseguráu, fixu.
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Si</i>(TEST)
|
oídes son gustoses al que les pasa y cuenta, pon sofites
|
|
Cfr. sofitar. |
|
sofitu, el 📖: sofitu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sufitu [Tb. Sm. y Pr. Cv. Oc].>(TEST)
|
Palu d’apoyu [Cb. Pr]. Puntal [Ay. Cv]. Empenta, puntal pa sostener daqué [Sm]. Piruchu [Sr (= encontu). Tb]. Palu pa sostener, fincáu en tierra, el pesu de les cañes d’ un árbol [Cv]. Palu forcáu qu’enconta un árbol [Cp. Ac. Sm (= gabitu). Oc]. Sostén p’apoyar daqué (como una planta que cai) [Cb]. Puntal pequeñu de madera [Ci (VB)]. Puntu d’apoyu de daqué [Ac]. Probable deverbal fuerte del ast. sofitar (cfr.) anque Meyer- Lübke propón partir
|
del llat. *sŭffīctus, con dalgún continua- dor n’Italia, Galia ya Hispania (rew). |
||
soflama, la* 📖: soflama🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
//<i class="della">Dar</i>(TEST)
|
soflamas ‘facer reclamaciones’ [Lln].
|
|
||
soflayar 📖: soflayar🏗️: NO ✍️: NO |
Aballar la comida faciendo tiempu (por nun tener entá ganes de comer) [Mi]: <i class="della">¿Soflayástelo</i>(TEST)
|
too y quies que lo coma yo? [Mi].
|
** |
||
sofocación, la 📖: sofocación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sefocación [Ac].>(TEST)
|
Sofocu [Ac (i)], acaloramientu [Ac].
|
|
Cfr. sofocu. |
|
sofocamientu, el 📖: sofocamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">sofocar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. afogar. |
||
sofocar 📖: sofocar🏗️: NO ✍️: NO |
<sefocar [Llg].>(TEST)
|
Cast. sofocar [Llg]: Nun te sefoques que nun ye pa tanto [Llg]. Esneldar con dificultá pol munchu trabayu, precipita- ción [Ay]: Si nun quies que te sofoquen nun pidas [Ay].
|
//-se ‘sofocase’ [Ac. Ay. Pzu]. Cfr. afogar. |
||
sofocón, el 📖: sofocón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sefocón [Llg].>(TEST)
|
Sofocu [Llg. Ay]: Dio-y un sefocón al ver la moza con utru [Llg]. Cast. sofocón [Tb. JH]. Torzón, mal que surde de sutru- cu y, en xeneral, ensin síntomes alarmantes [ByM].
|
Aum. de sofocu (cfr. afogar). |
||
sofocu, el 📖: sofocu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sefocu [Ay].>(TEST)
|
Cast. sofoco [Pa. Cg. Ay. Cd. Pr], acaloramientu [Ac]. Sensa- ción d’afogase [Sr. ByM]: ¡Vaya sofocu que me dio! [Sr]. 2. Apuru, dificultá [Cd]. Apuru, vergüenza [Pa]. Disgustu [Pr]. Deverbal fuerte de sofocar. Un deriváu ye ast. sofocación (cfr.). Cfr. afogar.
|
|||
sofollingar* 📖: sofollingar*🏗️: SI ✍️: NO |
<{Con posible cheísmu, <i class="della">sofochingar</i>(TEST)
|
[Ll]}.>
|
Curiar a una persona enferma cuando nun pue valise [Ll]. D’un posible verbu *suffollĭcāre, fechu sobro follis, -is ‘fue- lle’ (em), con dalgún asitiamientu románicu (rew) y, según García de Diego (deeh), tamién aragonés. |
||
sofoquina, la 📖: sofoquina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sefoquina [Cg. Ay].>(TEST)
|
Sofocación [Pa. Pr. Tor]. Sofocu [Ay]. 2. Rabieta [Cg. Pr]. 3. Trabayu duru y afogador [Tor]. Cfr. afogar.
|
|||
sofragañu, a, o* 📖: sofragañu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">fizo</i>(TEST)
|
xamar todos los bispos sos sofragannos 1267(or.) [ACL/459]
|
Del b. llat. suffraganeus (dcech s.v. sufragar). |
||
sofrana, la 📖: sofrana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Corva de la pierna [AGO]. //-<i class="della">es</i>(TEST)
|
‘sobacos’ [Ca]. ‘partes baxes de los muslos’ [Ca]: Vistí la camiseta y baxóme hasta les so- franes [Ca].
|
Cfr. sofronar. |
||
sofritu, el 📖: sofritu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sofríu [Cl]. /////sufritu [Pa. Tox].>(TEST)
|
Cast. sofrito [Cl. Pa. Sr. Tox].
|
|
||
sofronada, la 📖: sofronada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Corte, llamada d’atención que produz un corte [Tb]: <i class="della">Recibíu una</i>(TEST)
|
bona sofronada del tíu [Tb]. Riña, reprimenda repentina [/Mánt/]. Asotripóse y dió una sofronada [HyL 26] || sotripóse y dio una sofrenada [HyL (F-O)/159] Pardiez, que, en mi alma xurada,/que puede tener razón/ el vieyu na sofronada,/que para escanciar sentencies/el diáblu-yos deparaba/engulemes de provechu [ABalvida- res, Romanzón (Poesíes 227-236)]
|
|
||
sofronar 📖: sofronar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Dar una sofronada [Tb]. 2. Sobornar [GP].
<ident class="della" level="1"></ident>Del llat. *suffrenare (cfr. <i class="della">frenar</i>), con asimilación de la vocal intertónica favorecida pel contestu velar, y con exemplos pa- rientes nel port. <i class="della">sofrear</i>, cast. <i class="della">sofrenar</i>(TEST)
|
(deeh s.v. suffrenare). La 2ª aceición ufre l’influxu de sobornar y plantega duldes sobro si sedrá voz que, nesti sen, correspuenda al asturianu por más que la tresmite González de Posada. N’efeutu, pudie- re tratase d’una asociación fónica ente sofronar - sobornar. Pero, d’otru llau, l’ast. sofronar pudo almitir una variante
|
|
||
sofronazu, el 📖: sofronazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+sofronezu [Ay. Ll]. //sofronazo {<i class="della">sic</i>} [Eo].>(TEST)
|
|
|||
soga, la 📖: soga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><soa [Sb].>(TEST)
|
Cast. soga [Pa. Ac. Sb. PSil]. Cuerda gorda [Tb] de serdes de caballu o del rabu de la vaca [Ay]. Cuerda gorda d’espartu entretexío [Lln]. Cuerda d’espartu, semigruesa [Cd]. Cordel [Ac]. Cinta perllarga de cueru pa xuncir los bues al xugu [/Eo/]. Cuerda delgada que val p’atar [R]. 2. Coleta que queda al quitar les panoyes de la riestra [Lln]. //-as ‘tallos llargos cimbles y perduros de la mariselva’ [VCid]. ‘amarres de cueru coles que se xuncen les vaques’ [Lln]. //Xugar a la soga ‘sal- tar a la cuerda’ [Cd]. //Traer la soga arrastrando ‘conservar una especie de delda por dalgo que nun foi satisfecho [Pa]. ///El que trae la soga arrastrando, a la corta o a la llarga acaba pisándola [Pa].
|
|
Del llat. soca ‘cuerda’ (tlg 138), quiciabes d’orixe célticu y documentada en tolos romances d’occidente (rew) y nes llingües hispániques (deeh s.v. sōca; dcech s.v. soga). N’ast. tamién se conseña curtiamente la espresión Ni soca ‘nada’ [Villah] pero agora ensin sonorización de -k-. Ye posible que sía un vasquismu, darréu que nesa llingua empleguen soka ‘soga’, que pudieron tresmitir los marineros. Esi mesmu vasquismu paez aldovinase en socala (cfr.). Partiendo de soga llógrase’l nome d’oficiu en -arius, sogueru (cfr.). De la mesma manera dende’l diminutivu en -atta sigue sogata asina como’l masc. analóxicu sogatu (→ sogatón) d’u se fai sogateru (cfr.). Dende’l diminutivu en -aculus féxose ast. sogayu (cfr.) quiciabes con una variante *sogañu responsable del ast. sogañeru (cfr.), nome d’oficiu. L’ast. tamién conoz un diminutivu en -ĭtta, -ĭttu, sogueta (cfr.), soguetu (cfr.) → xuguitu (cfr.) con nicios de la vieya metafonía y, llueu, cola formación d’un ax. xuguitudu, a, o (cfr.). Un dim. en -ŏla apaez en testu del sieglu xviii “sogüelas”. Sobro ast. soga féxose’l verbu compuestu *ensogar que conocemos pente medies de la documentación gracies al so participiu: cinquo lechos los dos encoriados e los tres ensogados 1316(or.) [ACL-IX/238] (pe3: 140). |
|
sogañeru, el* 📖: sogañeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sogañeiru [Qu].>(TEST)
|
El que fai sogues o cuerdes [Qu].
|
Cfr. soga. |
||
sogata, la 📖: sogata🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Soga pequeña con una trasga, p’atar la yerba [Sb].
D’una amestanza de <i class="della">soga</i>(TEST)
|
(cfr.) col
|
continuador del suf. -atta, entá vivu güei n’ast. y asitiáu nel correspondiente masculín so- gatu. Dende sogatu, sogata faise’l verbu sogatiar (cfr.) asina como’l nome d’oficiu sogateru (cfr.), tamién con usos axetivos. |
||
sogateru, a, o* 📖: sogateru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<soguetiru [Ll]. +sogatiru [Ay]. +soguitiru [Ay]. +soguetiru [Lln].>(TEST)
|
De muncha llabia y pocos fechos [Ay].
|
2. Zorramplón [Ay]. Guasón [Ll]. Cfr. sogata. |
||
sogateru, el* 📖: sogateru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+soguetiru [Ll (dba)]. +suguitiru [Ri].>(TEST)
|
El que fai sogues [Ri] o les viende [Ll].
|
Cfr. soga. |
||
sogatiar* 📖: sogatiar*🏗️: SI ✍️: NO |
<sogatear [Os].>(TEST)
|
Dir y venir ensin facer un res, moviéndose despacio [Os].
|
Formación verbal fecha dende l’ast. sogatu, sogata (cfr.). Cfr. sogata. |
||
sogatón, ona 📖: sogatón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Guasón, que toma’l pelo a la xente [Sb].
|
Cfr. sogatón, el. |
||
sogatón, el 📖: sogatón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aum. de <i class="della">sogatu</i>. 2. Soga curtia y gorda [Ca].
Aum. de <i class="della">sogatu</i>(TEST)
|
(cfr. soga). Tien tamién usos axetivos (cfr. sogatón, ona)
|
quiciabes con un conteníu asemeyáu a aplica- ciones a una persona ‘que tien muncha cuerda’, esto ye, que ye llargu nel so falar y ensin priesa mentanto toma’l pelo. |
||
sogatu, el 📖: sogatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Trozu de cuerda gorda [Ca].
|
Cfr. sogata. |
||
sogayu, el* 📖: sogayu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sogayo [Ar].>(TEST)
|
Soga mala [Ar].
|
Cfr. soga. |
||
sogón, ona 📖: sogón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Guasón [Ac].
Aum. de *<i class="della">sogu,</i>(TEST)
|
soga (cfr.), con un comportamientu semánti- cu asemeyáu al que vemos en sogatón (cfr.).
|
|||
sogueru, a, o* 📖: sogueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sogueiru [Tb].>(TEST)
|
Poco de fiar, rapiegu [Tb]: Antón ta feichu un bon sogueiru [Tb].
|
Cfr. sogueru. |
||
sogueru, el* 📖: sogueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sogueiru [Tb. PSil. Vg. Mar]. sugueiru [Pzu]. +soguiru [Ay].>(TEST)
|
El que fai (o viende) sogues [Ay (= molanchín). Tb. Pzu. PSil. Vg. Mar].
|
Nome d’oficiu (cfr. soga) común col castellán (Martínez Me- léndez 1995: 197), tamién con usos axetivos (cfr. sogueru, a, o) y con un sentíu peyorativu soguero ‘torpe, lentu, descuidáu na so persona’ [VCid]. L’ast. almite tamién l’usu ax. sogueru, a, o (cfr.) asociáu a les idees y comportamientos que se tienen por propies de sogueros. |
||
sogueta, la 📖: sogueta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Soga pequeña [Ay. Ll. Tb]. Cuerda pequeña [Qu]. Cuerda que se fai coles sedes de los animales [Ri].
Dim. de <i class="della">soga</i>(TEST)
|
(cfr.). Una creación analóxica masculina úfrela l’ast. soguetu (cfr.).
|
|||
soguetu, el 📖: soguetu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<suguetu [Bab]. +soguitu [Llg. Ay. Ll].>(TEST)
|
Soga pequeña [Ay. Ll. Tb. Bab. R]. Cuerda, soga [Cp. Qu (Oc)]. Cuerda que mide unos tres metros, ramal [Llg]. Cfr. soguetu.
|
|||
sol 📖: sol🏗️: NO ✍️: NO |
<sul [Lln (P). y Ay. Sm. Cv].>(TEST)
|
Contraición de so + el (artículu) [Cl. Ca. Ay. Ll. Tb. /Eo/]. 2. Contracción de su + el [Sm. Cv]. Debaxo de [Lln (P). Ca]. Cfr. so 2.
|
|||
sol, el 📖: sol🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sol [Xral]. 2. Persona positiva [PSil]: <i class="della">Sos</i>(TEST)
|
un sol [PSil]. //A la fuerza’l sol ‘nes hores en que más calienta’l sol’ [Ac]. //Al sol tardíu y a la primavera ‘en tou tiempu’ [Cl]. //Andar al testeru’l sol ‘tar paráu onde’l sol calienta muncho’ [Ac]. //Dar el sol na cara ‘avergonzase, vese nel compromisu de facer una cosa que nun se pensaba’ [Ll]. //Pasar el sol per delantre’l corral ‘pasar la edá xoven (a la muyer)’ [Pa]. //Pasar el sol pola puerta (a ún, a una) ‘quedar solteru’ [PSil]. //Pela h.uercia’l sol ‘cuando más calienta’l sol’ [Pa]. //Sol de mata rocín ‘pergrán calor’ [Cl]. //Ser un sol ‘ser bonu, gua- pu (un individuu, una persona)’ [Tb]. //Sol de las vieyas ‘lluz mariello del sol al atapecer’ [Cv. /Eo (sol das veyas)]. //Sol de bermeyón ‘sol arroxáu peles mañanes qu’anuncia mal tiempu’ [Ay]. //Sol de mataburros ‘sol nublu, con ruina fuerza’ [Mi], ‘cuando fai sol y llueve al empar’ [Xx]. //Sol de (los) muertos ‘lluz mariello del sol al atapecer’ [Cv]. ‘claridá al escurecer’ [Bi].///
|
|
||
solada, la* 1 📖: solada🔤: , la* 1 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 la*, 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><sulada [Md]. solá [Ll].>(TEST)
|
|
|||
solada, la* 2 📖: solada🔤: , la* 2 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 la*, 2 |
(TEST)
|
|
|||
solana, la 📖: solana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sulana [Sm. An].>(TEST)
|
Cast. solana [An] d’una casa [Sm]: Na sulana da bien el sol [An]. Sitiu onde da bien el sol [Ri. PSil]. Parte más alta y más soleyera de la casa [Ca]. Parte de la casa más soleyera [Qu].
|
|
||
solanera, la* 📖: solanera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<solaneira [Pzu].>(TEST)
|
Cast. solanera [Pzu].
|
Cfr. solanuu, a, o. |
||
solanu, a, o 📖: solanu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+solenu/solana/solano [Ay].>(TEST)
|
Con sol [Lln. Pa. Llv. Ay. Tb. Sm. PSil. Cn (M. Fuchasquei- ru). Cd. Pr. /Eo/. Tor]: El prau ya mui solanu [Tb]. Que da’l sol al este o al sur [Sl]. Orientáu al meudía [Vg]. (Sitiu) en que da dafechu’l sol al meudía [Cg]. Que s’aplica al sitiu o paraxe en que da de lleno’l sol [Tox. JH]. Orientáu al sol [Cn (Fuchasqueiru)]. 2. Poco trabayador [Sm]: Mui sulanu me sa- liste [Sm]. //Pintar a lo solano ‘tar nun sitiu soleyeru’ [Ll]. //Lo solano ‘sitiu onde davezu da’l sol’ [Ay. Ri (= lo solea- no)]. ///La curuxa no sulano, l’agua na mano [LC].
|
|
Del llat. serondu solānus, -a, -um ‘del sol’ (dlfac) con posibi- lidaes de nominalización como se pervé en solana (cfr.). Un deriváu ye ast. solaneru, a, o (cfr.), con posible nominaliza- ción solanera. L’ast. de güei nun ufierta oposición na fala ente los derivaos de solanus frente a opacus, a la escontra de lo que s’alvierte nes fasteres de dambes orielles de Los Pirineos (Colón 2014: 179). |
|
solanu, el 📖: solanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sulanu [Sm. Oc].>(TEST)
|
Aire caliente, del sur [Lln].
|
Aire del este [Sm. Oc]. //Tener más miedu qu’un solanu ‘tener munchu mieu’ [Lln]. ///El aire solanu malu de inviernu y peor de veranu [Sotres (LC)]. Del llat. solānus, -i ‘aire del este’ (em, old), con continuado- res hispánicos (rew; pe1: 204). |
||
solapa, la 📖: solapa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">solapa</i>(TEST)
|
(de la chaqueta, del abrigu) [Xral]. Ha partise d’una formación sobro *sola aniciu del ast. suela (cfr.) cola amestadura del diminutivo-despeutivu continuador de -appa frutu de la semeyanza que la solapa ufre cola suela por tratase de formes llises y achaplaes. Al nuesu entender ye preferible ello a almitir que se trata d’una xénesis de dos pallabres como se propón pal cast. ast. solapa, d’un primer elementu so- y de la voz lapa ‘cuetu que sobresal nun llugar’, ‘cueva’, d’aniciu inciertu,
|
quiciabes espresiva (dcech s.v. lapa iv; cfr. lapu). Pescanciamos que dende ast. solapa hebo facese un diminutivu en -ina, solapina (cfr.), asina como’l verbu *(a)solapar de lo que n’ast. caltenemos un participiu asolapáu (cfr.) lo mesmo qu’una referencia documental del sieglu xvii, solapadina ‘arraposada, poco franca (una perso- na)’: Q’anque d’un capellán fora sobrina/non pudiera ser más solapadina [DyE 4]. |
||
solapadín, ina, ino 📖: solapadín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
(TEST)
|
Cfr. solapa.
|
|||
solapina, la 📖: solapina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sulapina [Oc].>(TEST)
|
Dim. de solapa (cfr.).
|
|||
solar, el 📖: solar🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sitiu {afayadizu} pa edificar enriba [Lln. Xral]. 2. Restos que queden en suelu d’una construcción desaniciada [Lln]: <i class="della">No</i>(TEST)
|
hai más que los solares de las cabañas [Lln]. 3. Piedra llabrao na puerta principal onde se pisa al entrar en casa [Lln].
|
uno solare et de uno linare et de uno orto 1170 [Espinare- da/19]
|
cfr.) güei calteníu, al nominalizase, en masculín (cfr. solariegu) o en femenín (cfr. solariega). |
|
solariega, la* 📖: solariega🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sulariega [Oc]. //solarega [Valdedo (Cv). Eo. Mánt].>(TEST)
|
Umbral de la puerta [Oc]. Llastra grande al pie de la puer- ta [/Mánt/]. Llábana sobro la que s’abre la puerta del fornu [/Valdedo (Cv)/]. Piedra sobre la que descansa’l truébanu [/Eo/]. Piedra grande que valía de llar nes cocines [/Eo/]. //Casa solariega ‘casa con escudu’ [Tox].
|
Formación sol ast. solar (cfr.) en rellación a suelu. |
||
solariegu, a, o 📖: solariegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Con sol [Pr. /Mánt/].
Del continuador del llat. sōlāris, -e ‘rellativu al sol’ (em; abf) cola amestanza d’un sufixu abondativu -<i class="della">iegu, a, o, </i>con posible nominalización del masculín y del femenín (<i class="della">el solariegu, la </i><i class="della">solariega</i>). Col sufixu -īnus, -a, -um (old) tenemos ast. <i class="della">sola- rina</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
solariegu, el* 📖: solariegu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sulariegu [Cv].>(TEST)
|
Maderu asitiáu horizontalmente nel corredor de la panera y onde s’enconten les columnes y les rexes de la balaus- trada [Cv].
|
|
||
solarín, ina* 📖: solarín🔤: , ina* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ina |
<ident class="della" level="1"></ident><solarina [MS].>(TEST)
|
|
|||
“solaz” 📖: “solaz”🏗️: NO ✍️: SI |
Cast. <i class="della">solaz</i>.
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Pasó</i>(TEST)
|
como el fumu/tan gratu solaz [El Niño Enfermo 241]
|
|
||
solazar 📖: solazar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
solazosu, a, o* 📖: solazosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><solazusu/solazusa [Qu].>(TEST)
|
Que ta persolu [Qu].
|
|
||
solazu, el 📖: solazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+solezu [Mi].>(TEST)
|
|
|||
soldada, la 📖: soldada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><soldaa [JH]. soldá [Ca. Ay. Ri].>(TEST)
|
a)
|
|||
soldadar* 📖: soldadar*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mantengamos</i>(TEST)
|
por esta donaçion dos clerigos soldadados en el dicho monesterio 1298(or.) [SB/226]
|
Quiciabes d’un verbu fechu sol ast. soldada (cfr. soldar) llueu nominalizáu como s’alvierte nel Fueru de Salamanca: e si no lo fezieren non tomen el soldadar [FS (FFLL)]. Un deverbal podría vese en: otras terras que me fican ende auer por solla- dada de mia capelania 1264(or.) [MCar-II/40]; lo mesmo en V solidadas de pan a mancebos 1230-1235 [ACL (apud lel- mal s.v. soldada)]. De toes maneres, estos exemplos siempre llantarán la dulda de si nun sedrán tracamundios con rellación a les formaciones arcaiques de soldar (cfr.). |
||
soldador, ora, el/la 📖: soldador🔤: , ora, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
<sordaor [Sr. Ay].>(TEST)
|
Cast. soldador [Ac. Sr. Ay]. Cfr. soldar.
|
|||
soldadura, la 📖: soldadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<soldaúra [Sr. Ay].>(TEST)
|
Cast. soldadura [Xral].
|
Cfr. soldar. |
||
soldar 📖: soldar🏗️: NO ✍️: NO |
<asoldar [JH].>(TEST)
|
Cast. soldar [Xral. JH]. 2. Dar o tomar a sueldu, a xornal [JH]. //Soldar el ballico “se dice del ballico de tamaño grande en el que se echa la leche desnatada y la que no se maza para bajarlas de la majada al pueblo” [Os].
|
|
Del llat. solidāre ‘facer sólidu’, ‘soldar’ (em), con continua- dores románicos (rew) ya panhispánicos (deeh). La idea de soldar ‘pagar al soldáu’ yá se conseña n’Alexandre (dcech s.v. sueldo) y de *‘pagar un sueldu’ xustifíca’l deverbal algamáu dende’l participiu débil solidata > soldada *‘sueldu que se paga al que ta a sueldu’ → ‘paga’ (cfr.). El correspondiente masculín taría nel ast. soldáu (cfr.), orixinariamente ‘el que ta a sueldu’. La idea de ‘soldar’, ‘endurecer’ pervése nel nome femenín llográu dende’l participiu fuerte → suelda (cfr.). D’un compuestu verbal consolidare siguió l’ast. consoldar (cfr.). y de cōnsolida > ast. consolda (cfr.), ensin diptonga- ción de xuru pol influxu de delles persones verbales o, qui- ciabes, por ser deverbal fuerte de consoldar. En rellación eti- molóxica col participiu de soldar tán les voces ast. soldador y soldadura acompangaes de los suf. -ator, -ūra. Compuestu de soldar ye ast. desoldar (cfr.). |
|
soldar, el 📖: soldar🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación del vieyu dominiu:
<i class="della">que</i>(TEST)
|
cumpla so soldar [FA (FFLL)]
|
Nominalización del infinitivu soldar (cfr.). |
||
soldáu, el 📖: soldáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<suldáu [Pzu. An]. +soldéu [Ay].>(TEST)
|
Cast. soldado [Lln. Cl. Ay. Tb. Pzu. PSil. An. Cd. JH]. 2. Pá- xaru de verbariu ruidosu y prestosu [Ca]. //Ir (de) soldáu ‘dir al serviciu militar’ [Tb]. ///Cualquier cosa ye un soldáu [LC]. Cumplimientos entre soldaos son excusados (sic) [Lln]. Cfr. soldar.
|
|
cfr.) qu’apaez nos nuesos testos en llat. col términu miles bien ceu, asina yá en 951 (DO ix-x/59]. |
|
soldiar 📖: soldiar🏗️: NO ✍️: NO |
Averiguar d’una persona daqué [Ri. Qu]: <i class="della">Voi</i>(TEST)
|
soldialu a ver qué me diz [Ri]. Investigar [Qu].
|
Podría ser variante moderna del verbu sondiar (cfr.). |
||
solear 📖: solear🏗️: NO ✍️: NO |
Facer suelu (dizse por exemplu de les madreñes cuando se fai
güecu pal pie) [Tb]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
l.legre ya pa solear [Tb].
|
Cfr. suelu. |
||
soledá, la* 📖: soledá🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">soledad</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Del llat. sōlitas, -ātis ‘soledá’ (old), con continuadores his- pánicos (rew; deeh; delp s.v. saudade). |
||
solemne* 📖: solemne*🏗️: SI ✍️: NO |
<solene [Lln. Pa. Pr].>(TEST)
|
Cast. solemne [Lln. Pa. Pr].
|
Del llat. sollemnis, -e ‘solemne’, con continuadores romá- nicos (rew), per vía culta. La documentación del dominiu conseña una formación alverbial anque en testu castellán: el officio divinal sea bien sollenpnemiente celebrado de noche et de dia -/p. cast. 1379(or.) [SP-II/476] |
||
soler 📖: soler🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">soler</i>(TEST)
|
[Ay]. ///Abril col rau suel ferir, al entrar o al salir [LC].
|
|
||
solera, la 1 📖: solera🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><sulera [Sm. An. Oc. Bard]. soliera [Tox]. suleira [Bab. As].
<ident class="della" level="1"></ident>//soleira [Eo].>(TEST)
|
Cast. solera [Pa]. Umbral de la puerta [Rs. Bi. Ay. Ar. Sd. Qu. Sm. Cn (Oc)]. Piedra del umbral de la puerta [Os. Ay. Ri. Qu. Tb. R. /Eo/ (= solarega)], casa o pozu [Tox]. Piedra grande, plana que suel haber a la entrada de delles cases [Sb. Cd. Pr]. Llábana asitiada baxo’l güecu d’una puerta y que se pisa pa entrar nel edificiu [Lln]. 2. Piedra básica na construcción, que sostién un pesu [PSil]. Piedra plana puesta en suelu pa soste- ner pies derechos o coses asemeyaes [Tox]. Piedra plana que cubre’l pegollu y val de base a la panera o al horru [Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Ay. Ri. Qu. Tb. An]. Piedra grande, plana, llisa [Ac]. 3. Alféizar de la ventana [Sm. Tox]. 4. Suelu del fornu [Tox]. Piedra inferior de la boca del fornu [PSil]. 5. Rastros de yerba del montón una vez tresportáu [Ll]. Base, suelu sol que descansa un montón de yerba, una vara yerba [Ay]. 6. Caúna de les vigues inferiores que formen l’armadura de la caxa del depósitu del agua o banzáu [Oc]. Maderu asitiáu nel terrén pa descansu del pie d’un cuadru [Min]. Viga que s’asitia sobro fábrica [Bab. Bard]. Viga enriba de la parede [As]. Viga del armazón del teyáu que s’enconta a lo llargo de la parede [Oc]. 7. Cuna, bierzu [An]. 8. Antigüedá, tradición [Ri]. //Ser de bona sulera ‘ser de bon llinax’ [An]. //Sulera’l fornu ‘piedra a mou d’umbral na boca del fornu’ [Sm].
|
|
Cfr. suelu. |
|
solera, la 2 📖: solera🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Aición de calentar el sol [Sb]: <i class="della">Co</i>(TEST)
|
a solera a fruta non esa- rrolla [Sb].
|
Cfr. soleru, a, o. |
||
soleru, a, o* 📖: soleru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<suleiru/era [Md]. //soleiro [/Eo/].>(TEST)
|
Con sol [Md]. //-os ‘con sol (los terrenos)’ [/Eo/].
|
Del llat. sōlārius, -a, -um ‘rellativu al sol’ (old; abf), con po- sibilidaes de nominalización como se pervé (cfr. solera, la). |
||
soleru, el 📖: soleru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Parte del teyáu d’una casa que sobresal per fuera [Lln].
|
Del llat. sōlārium, -i ‘parte de la casa que mira al sol’ (old). |
||
soleta, la 1 📖: soleta🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<suleta [CSil].>(TEST)
|
Plantilla de cueru [Lln]. Suela [Sb], llingüeta [Lln]. Parche de la suela de la coriza [Lln].
|
2. Persona que ta siempre trabayan- do [Sb]. 3. Insultu a un animal fema [CSil]. 4. Clas de galle- tes perdelgaes [Lln]: Toma estas soletas pa con el flan [Lln]. //Coyer soleta ‘marchar’ [Min]. ///Si les ñubes son grandes y muy prietes, amaga tempestá, toma soletes [LC]. este ganado que no rumia, si no se hace muy manso aconte- ce hacer estragos en la gente, a boccados y a soleta [Gran- gerías xviii: 874] Mirando de soleta pel de llado [HyL 29]; {mirando de so- lleta pel del llau [HyL (F-O)/161]} Del llat. *sola > suela, supuestu esixíu por delles llingües romániques (rew; deeh) ente elles l’ast suela (cfr.); cola ames- tanza del suf. diminutivu -ĭtta féxose ast. soleta. Una forma- ción analóxica masculina vémosla nel ast. soletu (cfr.) que fai referencia xusto a un trozu de cueru, material de lo que se fai, abondes vegaes, la suela del calzáu o que, como la suela, suel ser de cueru. Dellos usos axetivos, soletu, a, o (cfr.), son semánticamente peyorativos, de xuru en rellación col aspeutu malamañáu que tantes vegaes ufren el cueru y el calzáu. Sol ast. soleta o soletu féxose’l verbu asoletar (cfr.). |
||
soleta, la 2 📖: soleta🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
//<i class="della">Roer</i>(TEST)
|
soletas ‘quedar solteru’ [Lln]. ‘tar mirando nel baille y nun baillar’ [Lln].
|
Posiblemente ye una formación sobro ast. soleta, un dim. del femenín de solu, a, o (cfr.). Estrictamente falando tamién podría rellacionase con soleta 1 (cfr.) anque la referencia al fechu de quedar o tar solu ye nidia. |
||
soletu, a, o* 📖: soletu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<suletu/a [Sm. PSil].>(TEST)
|
Que queda tieso pola suciedá y l’usu (la ropa, el calzáu) [PSil].
|
2. Despreciada polos demás (una persona) [Sm. PSil]. //Soleta dizse de la madreña baxina (sic) {pescanciamos que por quedar namás que cola suela} [Os]. Cfr. soleta 1. |
||
soletu, el 📖: soletu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<xoletu [y Lln].>(TEST)
|
Pequeña pieza de cueru de forma arredondiada [Sm]. Pedazu d’una coriza que se pegaba a otra en casu de que rompiera [Lln (= xoletu)].
|
2. Trozu de cueru o badana atáu a les gomes del gomeru p’aguantar pola piedra enantes de llanzala [Tb]: Nun tengo soletu pa faer el gomeiru [Tb]. 3. Dalgo que ye perestrencho [Lln]: Estás delgáu como un soletu [Lln]. Cfr. soleta 1. |
||
soleyada, la 📖: soleyada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cast. insolación [Villah].
|
Cfr. asoleyada. |
||
soleyera, la 📖: soleyera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sitiu o zona onde da’l sol [Sb]. 2. Cast. <i class="della">insolación</i>(TEST)
|
[Lln. Os]. {3. Ratu pasáu al sol [/Mánt/]}. Cfr. soleyón.
|
|||
soleyeru, a, o 📖: soleyeru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+soleyiru/era/ero [Ay. Ll]. +soliyiru [y Llg]. sulecheiru/era [Tb]. solicheiru/era [PSil]. ///solejeru [Pb].>(TEST)
|
Con sol [Pb. Lln. Rs. Pa. Cb. Bi. Llg. Sr. Llv. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Bab. PSil]: Tien un pisu mu soleyeru [Llg]. Que se pro- yeuta direutamente y calienta muncho (el sol nun sitiu) [Ca]. Con sol (el tiempu): Hoi nun ta soleyero [Llg]. 2. Qu’apaez con frecuencia delantre de los demás, que se fai pervista (una persona) [Tb]. Cfr. soleyón.
|
|||
soleyeru, el 📖: soleyeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sulichieiru [Bab]. solicheiru [Pzu]. solieiru [Pr]. solieru [Pr]. soligueru [Bard]. //soliyeiro [Eo].>(TEST)
|
Sol fuerte [Pr. Mn]. El sol cuando alluma con tola claridá en díes nublos nun curtiu espaciu de tiempu [Cg]. 2. Sitiu onde se toma’l sol pel iviernu [Bab. Pzu]. Sitiu abrigáu, apetecible [Bard]. Solana [/Eo/]. 3. Cast. insolación [Pr]. //Faltar a un so- leyeru (sic) ‘ser de poco discursu o nun tener xuiciu cabal’ [Cg]. //Falta-y un soleyeru dizse del ye un poco retrasáu mental [Pa]. pastando con los bueyes de su padre asolellero {sic} del prado de Soreiinas 1674 [Sayambre/207-64] Cfr. soleyón.
|
|||
soleyón, el 📖: soleyón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición del sol cuando ta con tola fuerza [Lln]. 2. Insolación [Lln].
D’un dim. del llat. <i class="della">sol,</i>(TEST)
|
solis ‘sol’, *sōlĭculus, non conseñáu nes gloses, pero del que se conoz el deriváu sōliculor (em s.v. sol solis), siguió ast. *soleyu xunto a otros resultaos paralelos románicos ya hispánicos (rew s.v. sōl; deeh s.v. solĭculus). Dende *soleyu xustifícase l’aumentativu ast. soleyón, la for- mación masculina y femenina en -arius, -aria, tamién con posibles usos axetivos, soleyeru (cfr.), soleyera (cfr.), asina como’l verbu *adsoliculāre que podría ser l’aniciu del ast. asoleyar (cfr.), port. asoalhar, gall. asollar, cast. asolear (deeh s.v. sōlĭcǔlus (sic); dcech s.v. sol).
|
|||
solfa, la 📖: solfa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Reña [Vd]. <i class="della">Écha-y</i>(TEST)
|
una bona solfa [Vd].
|
Cfr. solfiáu, ada, ao. |
||
solfaxu, el 📖: solfaxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tunda d’azotes [Ca]: <i class="della">Hasta</i>(TEST)
|
que’l padre-y posó un solfaxu d’azotes [Ca].
|
|
||
solfiar 📖: solfiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Iguar una cosa bien fecha, preparar a conciencia, solemne- mente [Vv (LlP/<i class="della">Friúz</i>(TEST)
|
9 (2019)].
|
|
||
solfiáu, ada, ao 📖: solfiáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Preparáu con tiempu, ensin priesa, bien realizáu [Vv]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
comida ta bien solfiáu [Vv]: El cura dixo una misa bien solfiada [Vv].
|
Quiciabes d’un participiu del verbu solfiar, fechu sol nome de les notes musicales sol, fa > solfa (dcech s.v. solfa). En rellación con solfiar féxose’l masc. aumentativu solfión (cfr.). L’ast. solfaxu paez un diminutivo-despeutivu en rellación con solfa. |
||
solfión, el 📖: solfión🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Emburrión, boriada [GP 1788 ] Cfr. <i class="della">solfiáu,</i>(TEST)
|
ada, ao.
|
|||
“solfito” 📖: “solfito”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
|
|||
solhorru, el 📖: solhorru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><solorro [Llg. Sb. Ay.]. sulorru [Pa].>(TEST)
|
|
|||
solícitu, a, o* 📖: solícitu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><{Nun se conseña tilde na fonte documental [Vg]}.>(TEST)
|
Llistu, astutu [Vg].
|
|
||
sólidu 📖: sólidu🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><sóledu [Sl].>(TEST)
|
|
|||
solimán, el 📖: solimán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Venenu [Bard], sustancia de gustu non prestoso y repunante [Mar]. Sublimáu corrosivo [Mar]. //<i class="della">Pastilles</i>(TEST)
|
de solimán ‘su-
|
blimáu corrosivo pa desinfestar’ [Ac]. //Solimán de lo fino
‘venenu perfuerte’ [Ay].
¡Home, ye ésta la botica!.../¿Viéndese aquí el xulimán?/ Qué falta me fai un pocu…/qu’ofrezco ya á Satanas [Pachu de la Candonga 1837: 16]
Home, ¿ye ésta la botica?/Viéndese aquí el xulimán?/qué falta me fai un pocu.../qu’ofrezco ya a Satanás [Relación (Porléi): 136-140]
Voz común al ast. y al cast., d’un entecruz del b. llat.
sublimātum col influxu del neopersa ¿arabizáu? sulaymān
aportáu pel ár. (da s.v. solimán) o d’aniciu mozárabe (dcech s.v. umbral; adla 216). |
||
solimáu, ada, ao* 📖: solimáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<solimadu [Lln].>(TEST)
|
Cast. sublimado [Lln].
|
Cfr. solime. |
||
solimbre, {el} 📖: solimbre🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
(TEST)
|
Suelu del payar [Ar].
|
Cfr. solime. |
||
solime 📖: solime🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">sublime</i>(TEST)
|
[Llg].
|
Del llat. sublīmis, -e ‘eleváu’, ‘sublime’ (em), per vía semi- culta. Quiciabes dende equí féxose’l verbu *solimar d’u siguiría’l participiu solimáu (cfr.). Pero solime pudo correxise por solimbre (cfr.) por enfotu castellanizante, como si se trata- re de daqué que s’asemeya a home qu’equival al cast. hombre. |
||
solín, el 📖: solín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Dalgo de sol, sol apacible [Sr. Tb]: <i class="della">Hai</i>(TEST)
|
un solín que presta [Tb].
|
Dim. de sol (cfr.) gracies a l’amestanza del sufixu -inus (old) güei diminutivu. Una formación femenina ye responsable del ast. solina (cfr.) y de los aumentativos en -ata, solinada (cfr.), -āceus (old), solinazu (cfr.). Dende solina foi posible llograr el verbu asolinar (cfr.). |
||
solina, la 📖: solina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">insolación</i>(TEST)
|
[Ll].
|
Cfr. solín. |
||
solinada, la 📖: solinada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">insolación</i>(TEST)
|
[Pa (= solinazu)].
|
Cfr. solín. |
||
solinazu, el 📖: solinazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">insolación</i>(TEST)
|
[Pa. Mi]. Cfr. solín.
|
|||
soliñu, el 📖: soliñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Señal, marca [Md (Pin)].
|
Cfr. lliñu. |
||
soliquín, ina, ino 📖: soliquín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
Persolu*.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Soliquín</i>(TEST)
|
andaba [El Niño Enfermo 239]
|
Del llat. solus, -a, -um ‘solu’ (em) cola doble incrementación -icu + -ín. |
||
solitaria, la 📖: solitaria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Prenda del vistíu de la muyer, prieta, perallargada y con un corte especial, como si fora una manteleta curtia que s’asitia percima los hombros (crúzase perdelantre dende’l pechu a la espalda y abróchase nésta a l’altura de la cintura; ye la pieza de más luxu nel traxe tradicional) [Lln (= rebociñu = reboci- llu = dengue)]. Especie de dengue de llienzu blanco (güei en desusu) [Cg. /Eo/]. Dengue de llienzu blanco [Tox]. 2. <i class="della">Cepo- </i><i class="della">la</i>(TEST)
|
rubescens, cinta [Av (ppac)].
|
3. Tenia intestinal [Tb. Tox]. //Paez que tien la solitaria dizse a quien ye mui voraz {por- que la solitaria come muncho según dicen}[Lln. Tb]. Cfr. solitariu, a, o. |
||
solitariu, a, o 📖: solitariu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+soliteriu [Ay].>(TEST)
|
Cast. solitario [Ac. Ay]. Milagru ye q’esta nuichi/te alcuentre tan solitaria [Los Trataos 21]
|
Del llat. solitārius, -a, -um ‘solitariu’, ‘aislláu’ (em; abf), per vía culta. Ye posible la nominalización del femenín solitaria (dcech s.v. solo). |
||
solíu, ida, ío* 📖: solíu🔤: , ida, ío* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<solidu [Lln].>(TEST)
|
Solitariu [Lln]: Quedé solidu [Lln].
|
Del llat. sōlus, -a, -um ‘solu’, ‘solitariu’ con una amestanza en -ītus bien axetival, bien con aniciu nun participiu de (solus →) *solīre. |
||
soliviantar 📖: soliviantar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Allixerar de pesu [R].
|
2. Espertar ánimu, ambición, rensía [R]. 3. Instruir [R]. Cfr. solliviar. |
||
“solladada” 📖: “solladada”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. soldadar.
|
|||
solladeru, el* 📖: solladeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<asolladeru [Jh].>(TEST)
|
Sopladeru [JH].
|
Cfr. sollar. |
||
sollador, ora* 📖: sollador🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<asollador [JH].>(TEST)
|
Qu’asolla [JH].
|
Cfr. sollar. |
||
solladura, la* 📖: solladura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<asolladura [JH].>(TEST)
|
Aición y efeutu de (a)sollar [JH].
|
Cfr. sollar. |
||
sollamosu, a, o* 📖: sollamosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<{Con cheísmu: sochamoso [Ll]}.>(TEST)
|
Lliento, cuando se trabaya pela seronda o de primavera (una tierra) [Ll (= tierras recias)]. “Terreno suelto que se hunde al pisarlo” [dba s.v. sochamoso].
|
D’una amestadura d’un siguidor del llat. sub > so- y *lamōsus, -a, -um, abondativu fechu del términu tresmitíu pel llat. lama, -ae ‘llamarga’ (em). |
||
sollante, {?} 📖: sollante🔤: , {?} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {?} |
(TEST)
|
Allegre [Sb].
|
** |
||
sollapu, el 📖: sollapu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sorpresa non prestosa [Ca]: <i class="della">Elli</i>(TEST)
|
cuntaba con otra cosa y llevó un sollapu tremendu [Ca].
|
Podría tratase d’un términu compuestu con un segundu ele- mentu -llapu qu’almite una variante, pescanciamos que cas- tellanizada, lapu (cfr.) que de ‘piedra’ pudo pasar a significar ‘golpe’. |
||
sollar 📖: sollar🏗️: NO ✍️: NO |
<sul.lar [Cv (i). Vd. Oc]. asollar [Cg. y JH]. asul.lar [Cn].
{Con cheísmu, sochar [Vd]. asochar [Tox]}.>(TEST)
|
Cast. resollar, respirar [Tox] aceleradamente al tar fatigáu, cuando se cuerre muncho [Oc]: Tou que non asucho [Tox]. Soplar, echar aire pela boca [JH]. Apartar col aire daqué cosa [JH]. Respirar con ruíu, fatigáu [Vd]: Manola ta pa poucu, mira cómo socha segando [Vd]. 2. Soplar el fueu cola boca [Cg]. 3. Cast. jadear [Cn]. 4. Sollozar [Cv (i)], lloramicar [Cn]. Del llat. sufflāre ‘soplar’, ‘hinchar’ (em s.v. flō; abf), con llargu espardimientu románicu (rew) y asitiamientu hispánicu (dcech s.v. soplar). En rellación col ast. sollar tán: solladeru (cfr.), sollador (cfr.), solladura (cfr.), sollón (cfr.). Per vía se- miculta l’ast. ufre un resultáu chuflar con una variante chufar (cfr.) que dende la idea fonda de ‘soplar’ ufierta un desen- dolque semánticu fácil de xustificar → ‘xiblar’; de la mesma manera dende ‘hinchar’ → ‘enchipase’, ‘envanecese’ → ‘burllase’. Un compuestu *resufflāre (ghla §4.4.8.3) sedría responsable del ast. resollar (cfr.), anque tamién podría enten-
|
|
||
sollastra, la 📖: sollastra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Golpe de daquién al cayer al suelu [Ca].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">fasta</i>(TEST)
|
ençima con un sonbrado ençima e una solastra enbaxo
|
|
||
sollastre, a, o 📖: sollastre🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><sollastre [GP]. sollastre/sollastra [AGO].>(TEST)
|
|
|||
sollata, la 📖: sollata🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Parte del desván averada a los aleros onde ha entrase a gátines [Lln]. 2. Rasera [Cg]. 3. Planu de los muros d’un edificiu na so coronación [AGO].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">pero</i>(TEST)
|
que bata bien el cierzo y norte, entrando por algunas
|
|
||
solleer* 📖: solleer*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><soller [JH].>(TEST)
|
|
|||
sollertar* 📖: sollertar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><sul.liertar [Md].>(TEST)
|
|
|||
sollerte 📖: sollerte🏗️: NO ✍️: NO |
<sul.liertu/a [Tb. Md]. sul.liertu [Cv]. sullerta [AGO].>(TEST)
|
Espabiláu, animáu [Cv], llistu, espiertu [Tb (= sul.liezu). Md]. Atentu, que curia [AGO].
|
|
Del llat. sollers, -rtis ‘intelixente’, ‘inxeniosu’, ‘espabi- láu’ (old), ‘afayadizu’ (em) como yá apuntáremos nel so día (cghla 224) anque ensin conseñación en Meyer-Lübke (rew) nin en García de Diego (deeh) y namái como cultismu en cast. solerte (dcech s.v. solemne); pela so parte’l port. almite un resultáu popular solerte anque conseñáu de magar el sieglu xvi (delp). Dende ast. sollerte féxose’l verbu *sollertar (cfr.) d’u sigue la percarauterización del xéneru masculín/feme- nín (sul.liertu/a). L’influxu del llat. sollertia, -ae ‘habilidá’, ‘inxeniu’ (abf) pudo ser l’aniciu de la variante sul.liezu (cfr. sullezu). El diptongu podría ser etimolóxicu si se parte d’una tónica curtia ě y, nesi casu, l’ausencia de la yod en delles va- riantes (sollerte, sullerta) podría entendese como fusión cola palatal precedente como lěuat > llieva → lleva (pe4: 397). La escritura “sulliestu” que se nos ufre na edición de FCoronas (177 & 181) abúltanos una tracamundiu, quiciabes de llectu- ra, de “r” con “s”. |
|
solletrador, ora 📖: solletrador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">solletrador,</b>(TEST)
|
ora Que solletra [JH].
|
Cfr. lletra. |
||
solletrar 📖: solletrar🏗️: NO ✍️: NO |
<solletriar [/Eo/]. soletriar [Ay. Ll. Tb. Tox]. solitriar [Tox]. soletrear [LV. Pa. Ay. Cn (F). R. DA. Llomb]. suletriar [Cv]. suletrear [Cn (MG)]. sulitriar [As]. soletrar [Cg. Ri].>(TEST)
|
Delletriar [Pa. Cb. Cg. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. As. Cv. Cn (MG). Tox. /Eo/. JH. DA. R (= solliviar). Llomb. CSil]. ¿De- letrear? [LV]. Lleer marcando les sílabes [Cn (F)]. Xuntar les lletres [Cb]. Lleer con dificultá [Ri]. dame un ó dos papelinos/que tamién sé solletrar [Relación de Festeyos 1857/129] Cfr. lletra.
|
|||
sollevantar 📖: sollevantar🏗️: NO ✍️: NO |
<sol.levantar [Ay].>(TEST)
|
Sublevar [Ay]. Alterar [JH]. //Sollevantáu de lla cabeza ‘in- sanu, demente’ [JH].
|
D’una amestadura del continuador de sub > so- y verbu llevan- tar (cfr.). Un deverbal ye ast. sollevantu (cfr.). |
||
sollevantu, el 📖: sollevantu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Alteración, conmoción [JH].
|
Cfr. sollevantar. |
||
sollevar 📖: sollevar🏗️: NO ✍️: NO |
Sobrellevar [R]. //<i class="della">Solleváu de</i>(TEST)
|
lla cabeza [JH].
|
|
cfr.), subleuiare > ast. solliviar (cfr.). Ye claro que la destremación ente solle- var y solliviar débese a l’ausencia o non de yod nel cuerpu fónicu verbal. |
|
sollezu, a, o* 📖: sollezu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sul.liezu/a [Tb].>(TEST)
|
Espabiláu, llistu, espiertu [Tb (= sul.liertu)].
|
Cfr. sollerte. |
||
solliciáu, ada, ao 📖: solliciáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
De filos salientes (tela, texíu) [Cb. Cp].
Amestanza del continuador de sub>(TEST)
|
so- y del participiu débil de *lliciar (cfr. lliciu, a, o).
|
|||
sollinguar 📖: sollinguar🏗️: NO ✍️: NO |
<sol.linguar [Ay]. solinguar [Ar]. solenguar [Ar]. sallinguar [y Sb]. {Con cheísmu, sochinguar [Ar]}.>(TEST)
|
Tener les vaques una infección bucal por cuenta dalgún gol- pe o por naguar por daqué [Sb].
|
2. Tragar la llingua l’animal al naguar por comer lo que tien otru animal [Ar]. 3. Naguar por una cosa (créese qu’una persona ponse mala si nun llogra aquello polo que nagua) [Ay]. 4. Babase por allampiar polo que ve comer o beber [AGO]. D’una amestadura del continuador de sub > so- con una for- mación verbal fecha sobro lingua > llingua (cfr.) → *llin- guar. Un deverbal ye l’ast. sollinguáu (cfr.). En rellación eti- molóxica ta l’ast. sollingüeru (cfr.). |
||
sollinguáu, el* 📖: sollinguáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sollinguao [R].>(TEST)
|
Enxinia, inflamación de les glándules salivares [R].
|
Cfr. sollinguar. |
||
sollingüeru, a, o* 📖: sollingüeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sol.lingüera [Ay].>(TEST)
|
Charrana sempiterna [Ay].
|
Podría guardar rellación etimolóxica col ast. sollinguar (cfr.). Con too nun sedría imposible almitir una tresmisión poco esi- xente na grafía y entender l’aparente axetivu como resultáu d’una espresión ¡so! (cfr.) col siguimientu na secuencia d’un ax. fechu sobro llingua (cfr.) → *llingüeru, a, o. |
||
solliviador, ora* 📖: solliviador🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<axolliviador [JH].>(TEST)
|
Qu’ampara, auxilia, allivia [JH].
|
Cfr. solliviar. |
||
solliviadura, la 📖: solliviadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">solliviar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. solliviar. |
||
solliviamientu, el* 📖: solliviamientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<axolliviamientu [Jh].>(TEST)
|
Amparu, auxiliu, alliviu [JH].
|
Cfr. solliviar. |
||
solliviar 📖: solliviar🏗️: NO ✍️: NO |
<sul.liviar [An]. axolliviar [y JH]. soliviar [Lln. Cl. Llg].>(TEST)
|
Cast. soliviar, audar a llevantar una cosa per baxo [Cg. JH]. Alliviar la carga camudando la postura [Lln]. Sobrellevar, alliviar [GP]. Amparar, auxiliar, alliviar [JH]. Alliviar, menear [DA]. 2. Sacudir nel caldar o ubre al mamar [An]: Ese xatu nun para de sul.liviar [An]. 3. Agüecar y esponxar un colchón o almohada [Llg]. 4. Esmolese [Cl]: Solíviasi al prontu en cuantu y h.ablin de pagá la renta [Cl]. 5. Solletriar [R]. 6. Penetrar [V1830]. 7. Festexar [V1830]. ///A res vieya sollívia- y la reya [LC].
|
|
cfr. sollevar) que se caltién nes llin- gües romániques na aceición de ‘alliviar’ (em s.v. leuis; rew s.v. *subleuiare), paralelu de adleuiare (cfr. alliviar). Un deverbal de solliviar tenémoslu nel continuador del par- ticipiu fuerte nominalizáu solliviu (cfr.), como de alliviar → alliviu (cfr.). D’ello hebo facese l’amestadura sollivia- |
|
solliviáu, ada, ao 📖: solliviáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><axolliviáu [Cb. Cp]. asoliviáu [Cb].>(TEST)
|
|
|||
solliviu, el 📖: solliviu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><soliviu [Lln].>(TEST)
|
|
|||
sollombu, el 📖: sollombu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sol.lombo [Ri]. sul.lombu [Sm. An]. sollombo [Cp].
+sul.lumbu [Ay. Ll]. +sol.lumbu [Ay].///<ident class="della" level="1"></ident>sol.lomu [Sm]. so- lomo [Ac. Ar. Tb]. //sulombo [Mánt/]. ////sul.lombos [Ni, Tb (sol.lombos) (Oc)].>(TEST)
|
Cast. solomillo [Cb. Ac. Cp. Ay. Ll. Tb. An. Pr. /Mánt/. JH. AGO]: Deunos un poucu de sul.lombu [An]. Adobu de gochu [Sm] que va pegao al espinazu [Ri]. Adobu de gochu que se come fresco [Ac]. 2. Embutíu de lomo del cerdo [Ar]. //-os ‘lomos de gochu’ [Ni, Tb (Oc)] unas cintas largas de febra que tienen (a cada lado la suya y se llaman solomos), apegadas a los costillares del espi- nazo [Grangerías xviii: 930]
|
|
||
sollón 📖: sollón🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación, quiciabes ‘soplón’o ‘que sorrolla’:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">fernan</i>(TEST)
|
petriz. Iohannes sollon 1240(or.) [DOSV-II/43]
|
|
||
sollozar* 📖: sollozar*🏗️: SI ✍️: NO |
<sol.louzar [Tb (Oc)]. sol.luzar [As (Oc)]. sul.luzar [Sm. Cv]. sol.lozar [Ri]. /////soyozar {<i class="della">sic</i>} [Ay].>(TEST)
|
Cast. sollozar [Ay. Ri. Cv]. 2. Tener hipu, hipar [Tb, As (Oc). Sm. Cv]. Cfr. sollozu.
|
|||
sollozu, el* 📖: sollozu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sol.lozu [PSil. Busm (Oc)]. sol.lozo {<i class="della">sic</i>} [Ay]. sullozu [As]. sul.luezu [Sm. Cv]. sel.luezu [Oc]. sel.lozu [Sm]. sel.louzu [Pzu]. sol.luzu [Sm].>(TEST)
|
Hipu [Ay. Sm. Pzu. As. Cv. Oc]. Respiración especial al llorar [PSil].
|
Del llat. suggluttium documentáu en gloses y variante del masc. singultus, -us ‘sollozu’, ‘hipu’ (em s.v. singultus, -us). En rellación con esti términu ta’l verbu *subgluttiare (em) |
|
|
sollutar 📖: sollutar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Sollozar [Cb. Cg. JH]. 2. Tener hipu [Cb. Cp. Ca]. Cfr. sollutir.
|
|||
sollutir 📖: sollutir🏗️: NO ✍️: NO |
Sollozar [Cg (= sollutar). R]. ¿Sollozar? [LV]. 2. Gañir<i class="della">, </i>emitir pela garganta cualquier soníu indetermináu [Lln]. 3. Rechis- tar, retrucar [Lln]. 4. Callar, nun dicir un res [Villah]: <i class="della">Non </i><i class="della">sollute</i>(TEST)
|
[Villah].
|
D’una amestadura seronda del llat. sub- y del verbu gluttīre ‘tragar’ (old), ‘afogar la voz’ (em; abf). Una variante en -ar tenémosla en sollutar (cfr.), de xuru pente medies d’una rea- lización *suggluttāre, teníu como variante de *singluttāre esixíu por delles llingües romániques (em; rew); l’alternancia en -ir, -ar alviértese tamién en cultismos como cast. deglutir → ast. deglutar (cfr.). En rellación cola existencia d’esti ver- bu bien ta acordase de que les gloses documenten subgluttum (em s.v. singultus) que, pela so parte, daría nacencia al ast. so- llutu (cfr.) anque ello podría xustificase meyor como deverbal de sollutir si atendemos a que la tónica de subgluttum podría ser curtia ŭ. Otru deverbal, agora continuador del participiu débil de sollutir, ye l’ast. sollutíu (cfr.). |
||
sollutíu, el 📖: sollutíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Sollutu</i>(TEST)
|
[Cb]. Sollozo, suspiro [AGO].
|
Deverbal de sollutir (cfr.) cola nominalización del participiu débil. |
||
sollutu, el 📖: sollutu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<solluto [Ca].>(TEST)
|
Aición de sollutar [Cb]. 2. Sollozu [Cg. JH. AGO]. 3. Suspiru [AGO]. 4. Hipu [Cp. Ca].
|
|
Cfr. sollutir. |
|
solmena, la 📖: solmena🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición de <i class="della">solmenar </i>[Cb]. 2. Zurra, camada, tanda de golpes [Cb. Llu. Ac. Sr. Ay. Ar. Tb. Cd. Pr. JH. DA]: <i class="della">Dio-y</i>(TEST)
|
una sol- mena en condiciones [Sr].
|
Deverbal del participiu fuerte de solmenar (cfr. solmenar). |
||
solmenada, la 📖: solmenada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<solmená [Cp].>(TEST)
|
Tunda de golpes, camada [Cp].
|
Deverbal fechu dende’l participiu débil de solmenar (cfr.). |
||
solmenador, ora 📖: solmenador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
(TEST)
|
Que solmena [Tb]. Sacudidor [JH].
|
Cfr. solmenar. |
||
solmenadura. la 📖: solmenadura. la🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Paliza, camada [Tb]. Sacudidura [JH].
|
Cfr. solmenar. |
||
solmenar 📖: solmenar🏗️: NO ✍️: NO |
<sulmenar [Sm. An]. sormenar [Os. Pa].>(TEST)
|
Sacudir [Pa] enérxicamente un árbol [Ca]. Mover con fuerza una cosa [Ca. PSil]. Axitar [Llu], aballar con fuerza [Cb. Cg. Cp. Sb. Ll. Ar. Tb. JH]. Mover la cabeza [Sb]. Mover y espar- der yerba [Pi]. Aballar un árbol [Cn (MG)] o bien otru oxe- tu ensin movelu del sitiu [LV. R. DA]. Mover, cimblar [Os]. Menear [V1830], esponxar [Lln]. 2. Pegar [Os. Sb. Cp. Cñ. Ac. Sr. Ll. Ri. Ar. Tb. Sm. Pr. Tox. /Mánt/. JH]. Sacudir con fuerza, con vara o palu [R]. Sacudir [Lln. DA], menear (a una persona) [Lln]. Golpiar [An]: La maestra sulmena a los nenos [An]. Pegar, golpiar [Llu. Ac. Ca. Ay. Qu. Cd]. Maltratar con güelpes [Cn]: Solmenó-y unos cayadazos que lu desgracióu [Cn]. Pegar cola mano [Llg]: Voi solmenate un par de tortazos [Llg]. 3. Llanzar [Tb]: Solmenóu-l.lyla [Tb]. //Solmenar ell cuayu ‘zurrar la badana’ [JH]. //Solmenar ell tascu ‘zurrar la badana’ [JH]. ///Si de tardi la vaca solmena’l cencerru, écha-y el fatu, pastor, y muda de cerru [LC]. Entamó á un lladu y á otru/sacudilla y solmenalla [Coro- nación Carlos iv 175]
|
|
del llat. sub ‘debaxo’ y del verbu minare ‘empobinar a los animales’, ‘conducir a los animales con amenaces, llatigazos, etc.’, verbu esti que tamién ta nel aniciu del ast. amenar (cfr.) y de acominar (cfr.). Ye cierto que nello ha pervese la posibilidá del influxu d’otros verbos especialmente del continuador del deponente minari ‘amena- zar’ (em; abf) étimu que yá propunxere García de Diego pal ast. xunto a otros términos hispánicos (deeh s.v. *submināri). Con ello alloñámonos daqué del asitiamientu de Corominas- Pascual que suxeren que l’ast. solmenar, esmenar podríen tar venceyaos col cat. y oc. menar < mĭnare “amenazar”, “con- ducir el ganado” (sic) pero nun nos abulta que sía acondada la xustificación de que “en esta región no son raras las pala- bras de procedencia galorrománica” (dcech s.v. menear). En tou casu sí ye posible, dau l’averamientu fónicu de minari y minare, almitir l’influxu mutuu como tamién sedría aconseya- ble, con Corominas-Pascual, nun escaecer la posible collabo- ración de meniar (cfr.) y maniar (cfr.). Un deverbal de solme- nar sedría ast. solmena (cfr.) y *solmenu → solmenón (cfr.), lo mesmo que de esmenar 1 (cfr.) sigue’l correspondiente masculín esmenu (cfr.), esmena (cfr.). De *solmenu tamién se fexo solmenatu (cfr.), col suf. attus → -atu; solmenazu (cfr.), col continuador suf. -āceus. Deverbal del participiu débil ye ast. solmenada (cfr.); sobro ello faise’l deriváu en -ūra, solmenadura (cfr.). N’ast. paez que foi posible, una ve- gada más, xunto a un verbu en -ar otru en -ir, solmenar y *solmenir, ésti que quedaría amosáu pel participiu nomina- lizáu solmeníu (cfr.). Ta tamién en rellación etimolóxica con solmenar, solmenador (cfr.) col sufixu activu -ator, -i. Dende esmenu (cfr.) esplícase l’aumentativu esmenón (cfr.) y el de- riváu, esmenatu (cfr.). |
|
solmenatu, el 📖: solmenatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sormenatu [Pa].>(TEST)
|
Aición de sormenar [Pa]. Sacudida vibrante [Lln].
|
á los solmenatos que mi daba sobre les costielles [González Rubín 1875: 22] Cfr. solmenar. |
||
solmenazu, el 📖: solmenazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">solmenazu,</b>(TEST)
|
el Emburrión, sacudida [Sb].
|
Cfr. solmenar. |
||
solmeníu, el 📖: solmeníu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Solmenón, aición y efeutu de <i class="della">solmenar</i>(TEST)
|
[Cb].
|
Cfr. solmenar. |
||
solmenón, el 📖: solmenón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sulmenón [Sm]. sormenón [Pa].>(TEST)
|
|
|||
solmuru, el 📖: solmuru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Terrén que ta debaxo d’un muru o parede y pegao a ello [Ca]. D’una amestanza del continuador de sub>(TEST)
|
so- col art. mascu- lín y col apellativu muru (cfr.).
|
|||
solobre 📖: solobre🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><solobre [Cb. Sr. y Ay. AGO]. zolobre [Sb. R. Mont]. salobre [y Ay].>(TEST)
|
|
|||
solombra, la 📖: solombra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sulombra [Pzu. As. Cn (MG. M). Cv. Oc. SCiprián]. salom- bra [y Mar]. selombra [y Mar].>(TEST)
|
|
so solombra cualquiera romería [BAúxa, Sueños (Poesíes 2411-248)]
Quiciabes del llat. serondu *sub illa umbra lliteralmente ‘de- baxo de la sombra’ (ta 836), que yá conocemos en mir. selom- bra de magar Leite de Vasconcellos (1901: 217), que xustifica tanto la s- asina como la líquida intervocálica. Dende solombra féxose’l verbu asolombrar (cfr.), que sigue’l modelu del ver- bu umbrare (em s.v. umbra); entiéndense tamién los elementos emparentaos solombreru (cfr.), col suf. -ārius, lo que pue em- pobinar a delles interpretaciones populares a averar el términu orixinariu al ast. sombreru (cfr.). Xovellanos partía de solis um- brarius de la mesma manera que xustificaba solombra dende solis umbra (Apuntamiento 316). L’ast. solombríu (cfr.) esixe partir d’un compuestu de umbrir (cfr.)→ *solombrir; solombri- zu (cfr.) ufre un continuador sufixáu en -icius. |
||
solombreru, el 📖: solombreru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<selumbreiru [PSil. La Cabreira (Mar)].
Parte de los <i class="della">hongos </i>de forma circular que sobresal en forma de sombreru [PSil]. 2. Sombreru [GP. Mar].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">y</i>(TEST)
|
el solombreru ñegro sin toquiya [L’Alcalde 467/144] Cfr. solombra.
|
|||
solombríu, ida, ío* 📖: solombríu🔤: , ida, ío* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<sulumbríu [Oc].>(TEST)
|
Avesíu, que nun recibe’l sol [Oc].
|
Cfr. solombra. |
||
solombrizu, a, o 📖: solombrizu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sulumbrizu [Cv. Ce. Oc].>(TEST)
|
Avesíu, que nun recibe’l sol [PSil. Cv. Ce. Oc]. Cfr. solombra.
|
|||
“solsiello” 📖: “solsiello”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">qvienquier</i>(TEST)
|
quebrantar siello del Rey peche C sueldos e quanto tomar de solsiello pechelo assi commo se fuesse de roba [FLl (BN) 57; 59, p. 27] || quanto tomar de solfito [FLl (BE)] Cfr. sellu 2.
|
Quiciabes faiga falta entender “de sol siellu” como ‘de de- baxo del sellu’, esto ye, ‘lo que ta guardao’, ‘lo que ta baxo secretu’. Eso podría ser más amañoso asina si facemos com- paranza cola torna del manuscritu de FLl de la Biblioteca del Escorial “de solfito” onde tendríamos propiamente que “sol- fito” representa ‘debaxo del fitu’, ‘lo que ta suxeto’, ‘lo que ta clavao’. Nidiamente, llevar daqué cosa sellada o baxo sellu lo mesmo que cualquier cosa suxeta o clavada podría entendese como un robu non almisible. |
||
soltamientu* 📖: soltamientu*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">si</i>(TEST)
|
la animalla morre per aquel soltamiento peche otra tal animalla s. xiii(or.) [FX/278] Cfr. soltar.
|
|||
soltar 📖: soltar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">soltar </i>[Lln. Pa. Ac. Llg. Ay. PSil]. 2. Dexar en llibertá [Ac. Ay. Tb. Cd]. 3. Dexuncir [Pa. Ac. Bi. Qu. Sd. Tb. PSil. Cd. Pr. Oc. Mar. VCid]: <i class="della">Soltóu</i>(TEST)
|
las vacas acabante carretar [Tb]. Llibrar d’atadures [Tb]: Suelta las vacas que tán na corte [Tb]. 4. Dexar de trabayar cuando s’establez [Pa], pa comer o porque termina la xornada [Tb. Tox]: Los arbañi- les sueltan a las cincu [Tb]. 5. Lleldar la masa del pan [Ar. VCid]. 6. Dilise un sólidu, dexar salir parte d’un líquidu d’un elementu sólidu [Tb]: Los churizos soltanon la grasa [Tb]. 7. Llograr una capacidá [Tb] o esperiencia [Ay]: Soltóu a hablar [Tb]. 8. Falar ensin miramientu [Tb]: Soltóu pula boca lu que quixo [Tb]. 9. Desatar la ostaga de la verga [Llu (Barriuso: barcos 227)]. //-se ‘soltase’ [Ac. Tb]. ‘tener axilidá pa daqué’ [Ac]. //Soltar el xatu ‘desatar el xatu del peselbe pa que vaya a mamar’ [Pa. Cd. Pr]. //Soltar un cagatu ‘dicir una palabrota’ [Pa]. //Soltar la mosca ‘pagar’ [Xx]. ‘dar dineru’ [Llg. Tb].
|
en plazo para oy este dia e que soltassen el dicho iuramento
|
cfr.). Una variación debida a una formación en -īdiare úfrela l’ast. soltear: Cfr. soltar. |
|
solterón, ona 📖: solterón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<solteirón/ona [Tb. Tox]. sulteirón/ona [An].>(TEST)
|
Cast. solterón [Xral]. Solteru entráu n’años [An].
|
Aum. de solteru, a, o (cfr.). |
||
solteru, a, o 📖: solteru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<solteiru/era [Tb. PSil]. solteiru/iera [Tox]. sulteiru/era [Sm. Cd. An. Oc]. solteiru [Vg]. sulteiru [Bab]. +soltiru [Ay].
//solteiro/eira [Eo].>(TEST)
|
Ensin casar [Cl. Ay. Tb. Sm. Bab. An. Cd. Tox. Oc. /Eo/. Vg]. //Fichu de soltera ‘fíu de madre soltera’ [Qu. Tb].
|
|
Del llat. solitārius, -a, -um ‘solitariu, ‘en compañía’ (old), común col gall., port. solteiro, cast. soltero, cat. solter (rew s.v. solvere; deeh; dcecch s.v. absolver; declc s.v. soldre). |
|
soltura, la 📖: soltura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Disposición, práutica pa facer daqué [Ac. Tb]. Cfr. sueltu, a, o.
|
|||
solu, a, o 📖: solu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+sulu/sola/solo [Bi. y Sr. Ay].>(TEST)
|
Cast. solo [Xral]. ///Non hay vida como la del solu llevándose bien [LC]. Que solu se vea quien solu se desea [LC]. Quien baila solu bien s’entiende [LC].
|
|
||
soma, la 📖: soma🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">A</i>(TEST)
|
soma trespón ‘ún detrás d’otru de manera que cuando’l que va detrás llega a un cantu ya trespón o pasó al otru llau’l que va delantre’ [Sm]. ‘a escondíes, ensin que naide se dea cuenta’ [PSil]: Chegóu a la soma trespón [PSil].
|
mando el mio Digesto uieyo e ela Estituta e ela Soma
|
Del llat. summa, -ae ‘la cosa más alta’, ‘la superficie’ (em), an- que non siempre ye fácil facer la dixebra (lo mesmo en soma que nel masculín somu) ente lo que ye un continuador del nome y una nominalización popular de summus, -a, -um. La documen- tación medieval, amás de la espresión llatina nel exemplu 1, ufre l’ast. col vocalismu /ó/ como tamién s’alvierte nos nomes de llugar (ta 41; tt 424); pero soma na documentación non sólo tien el valir de ‘llugar altu’ sinón el de ‘testu fundamental’ y tamién ‘suma’o ‘adición’. Asina tamién apaez n’otros testos del sieglu xiii pero cola espresión cultizante “suma”: del llat. serondu (ad) summāre ‘llevar al summum’, ‘acabar’ (em s.v. summus, -a, -um; abf), talmente como fai García de Diego dende’l su- puestu *assummare ‘xubir a lo cimero’, con continuadores hispánicos (deeh) y col deverbal asomada (cfr.), xunto al ta- mién deverbal, continuador de participiu fuerte, asomu (cfr.). Un diminutivu de soma → *somica podría tar nel aniciu del ast. asomicar (cfr.); tamién dende’l masculín *somicu del au- mentativu con usu axetivu asomicón (cfr.), asomicona (cfr.). N’otru sen han conocese los cultismos del tipu suma, sumar. L’ast. fexo un alverbiu en -mente dende’l cultismu sumu, a, o. |
|
somán 📖: somán🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. mano.
|
|||
somanta, la 📖: somanta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sumanta [Sm. An. Oc. Arm. SCiprián]. /////zumanta [SCi- prián].>(TEST)
|
Cast. somanta [Pa].
|
Zurra, paliza [Pa. Ac. Ca. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. An. Pr. Vd. Oc. Arm. Mar. SCiprián]: ¡Vaya somanta que l.levóu! [Tb]. Castigu con palu o guiada [Ay]. Cfr. manta. |
||
somantar 📖: somantar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Meter debaxo del colchón la ropa de la cama [Lln].
|
Cfr. manta. |
||
somantáu, el* 📖: somantáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<samantáu [Cb].>(TEST)
|
Lo que lleva’l somantu llenu [Cb].
|
Cfr. manta. |
||
somantu, el 📖: somantu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<somanto [Os]. sumantu [y Lln]. /////samantu [Cb. Cp].>(TEST)
|
Manta vieya, pañu fuerte y usao [Ca].
|
2. Mandil, delantal [JH]. 3. Cuellu, cast. regazo [Lln. Pa Cb. Cg. Cp]: Amparólo en sa- mantu [Cp].4. Sobro les rodíes (sentar) [Villah]. //Colas manos en somantu ‘ociosu, ensin facer un res’ [Lln]. //Poner en so- manto ‘poner un neñu en cuellu (anque nun s’abrigue)’ [Os]. Cfr. manta. |
||
sombra, la 📖: sombra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">sombra</i>(TEST)
|
[Lln. Ac. Sr. Tb]. 2. Gracia [Ac]. //Como la mala sombra nun se me quita d’encima [Ay]. //Dar sombra ‘dar compañía y prestixu’ [Lln].
|
|
Del llat. umbra, -ae ‘sombra que da un cuerpu’, ‘sombra, sitiu a la sombra’ (em). De toes maneres da la impresión de que fai fal- ta almitir un aniciu en sub umbra ‘debaxo de la sombra’ pa xus- tificar la s- que vemos en formaciones emparentaes como en solombra (cfr.); d’esi mou entiéndese’l continuador del verbu umbrare (em) → asombrar (cfr.) asina como’l deverbal asom- bru (cfr.). Al llau d’asombrar hebo dase’l verbu *asombrir que valdría d’encontu pa xustificar el posible vieyu participiu asombríu (cfr.). Ye posible que la xeneralización de sub umbra frente al simple umbra débase a la idea de que la sombra yera daqué que taba debaxo de lo que producía ‘la sombra’. Sol res- ponsable de sombra féxose’l dim. sombriella (cfr.), sombriya (cfr.), sombrayu (cfr.) asina como otros derivaos del tipu som- breru (cfr.) → sombreráu (cfr.), sombrerada (cfr.), sombrera- zu (cfr.), sombrereru (cfr.), sombrerín (cfr.), sombrerina (cfr.). sombridez (cfr.), sombríu (cfr.), sombrizu (cfr.). |
|
sombrayu, el 📖: sombrayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cast. sombrajo [JH].
|
Creación analóxica masculina de sombra cola amestanza del continuador del suf. -aculum. |
||
sombrerada, la 📖: sombrerada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
2. Lo que cabe nun sombreru [PSil]. 3. Sombreru llenu de daqué dientro [PSil]. Cfr. sombra. |
||
sombreráu, el 📖: sombreráu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sombreiráu [PSil]. sumbreiráu [Tb. Sm. Pzu. Cv]. +sombre- réu [y Ay].>(TEST)
|
Lo que cabe nun sombreru [Tb. Sm. Pzu. Cv] llenu [Cb. Ay. PSil]. 2. Sombreru llenu [Tb. Sm. PSil].
Cfr. sombra. |
|||
sombrerazu, el 📖: sombrerazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+sombrerezu [Ay].>(TEST)
|
Golpe col sombreru [Ay. Tb]. Cfr. sombra.
|
|||
sombrereru, a, o* 📖: sombrereru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sumbrereiru/eira [Pzu]. //sombreireiro [Eo].>(TEST)
|
Cast. sombrerero [Pzu. /Eo/].
|
Cfr. sombra. |
||
sombrerín, ina, ino* 📖: sombrerín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<sombrerina [Gr].>(TEST)
|
Variedá de mazana [Gr] de sidra [Cd (de sombrerín)].
|
Quiciabes sía denomación d’un tipu de mazana que respuenda a una comparanza na forma con un sombreru pequeñu (pe3: 204). |
||
sombreru, el 📖: sombreru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sombreiru [Qu, Ce (llaa 27). Tb. Pzu. PSil. Pr. Tox. /Eo/. Vg]. sumbreiru [Tb. Sm. An. Cd. Cv]. sumbleiru [Oc]. +som- briru [Ay]. +sumbriru [Cp. Ri].>.
Cast. <i class="della">sombrero</i>(TEST)
|
[Lln. Cl. Cp. Ay. Ri. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Cd. Pr. Tox. Oc. /Eo/. Vg]. Chapín [Pr]. 2. Especie d’embudu de hojalata, fixu nel güeyu de la muela, pa recoyer el granu que va cayendo na canaleta del molín [Sm. Cv]. Pieza del molín [Ast Oc (sombreru)]. 3. Umbilicus rupestris, ‘ombligu de Venus’ [Qu, Ce (llaa 27). Sm (planta emplegada pa delles curaciones)]. Planta de flores marielles en forma d’espiga, que miedra fácil nes paredes o murios y con fueyes, redondes y carnoses, que s’apliquen como cataplasma curativa [Lln]. 3. Suciedá qu’echa la sidra al cocer y que s’asitia alredor de la zapa [MS]. //Sumbreiros ‘Umbilicus pendulinus (emplega- da pa delles curaciones)’ [Tb (= freisuelos, nome debíu a la semeyanza con esa fritura)]. //Sombreiru de culuebra ‘seta’ [PSil]. //Sombreru sapu ‘Umbilicus rupestris’ [Ca (llaa 28)]. ‘Hydrocotile vulgare’ [Sb (sombreru e sapu)]. ‘seta’ [Bab, Oc (sumbleiru de sapu). Llomb. Pzu (sombreiru de sapu)]. Tañenun dutru lladu unes trompetes/y en esto salen mun- chos cabayeros/faciendo llos caballos mil bailletes/y todos se quitaben llos sombreros [HyL 25]
|
|
¡Ea!, agarre cadún el so sombriro,/que no ha quedar güe Cfr. sombra. |
|
sombridez, la 📖: sombridez🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
sombriella, la* 📖: sombriella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sombriel.la [Pzu].///<ident class="della" level="1"></ident>sombrilla [Pr]. ////sombrillas [Lln].>(TEST)
|
Cast. sombrilla [Pzu]. 2. Flor del maíz [Pr]. //-as ‘inflores- cencies blanques d’una planta, d’unos trenta a cuarenta centí- metros d’altura que miedra espontánea llamada cicuta’ [Lln]. Del responsable de sombra, col continuador del suf. dim.
|
|
||
sombríu, a, o* 📖: sombríu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><sumbríu/ía [Sb]. {Ensin categorizar, <i class="della">sombría</i>(TEST)
|
[Ca]. sombrío
|
|
||
sombriya, la 📖: sombriya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">sombrilla</i>(TEST)
|
[/“de Valdés al Eo” (Eo)/].
|
|
||
sombrizu, a, o* 📖: sombrizu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><sumbrizu [Vd].>(TEST)
|
Avesíu [Vd].
|
|
||
somedanu, a, o 📖: somedanu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>De Somiedu [Xral]. De Somiedu, que nun sía <i class="della">vaqueiru</i>(TEST)
|
[Sm]. ///
|
|
||
someru, a, o 📖: someru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Superficial, que tien pocu fondu [R]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
agua vien somera [R]. Cast. somero [/Eo/]. 2. Amurniáu, acobardáu [/Eo/]. //Ta someru l’aire ‘va a llegar l’aire’ [Cl (i)].
|
|
||
sometedura, la 📖: sometedura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<someteúra [Sr].>(TEST)
|
Aición y efeutu de someter [Sr. Tb]. Cfr. someter.
|
|||
someter 📖: someter🏗️: NO ✍️: NO |
<sumeter [y Cp. An. Oc].>(TEST)
|
Meter per debaxo [Cp. PSil. Cd. Pr. Oc] del colchón la ropa de la cama [Ac. Llg. Sr. Tb. Sm]: Somete esa ropa [Sr]. Meter la camisa per debaxo’l pantalón, les sábanes per debaxo del colchón [An]: Hai que sumeter las sábanas [An]. 2. Meter debaxo de daqué o daquién [Ay].
|
|
cfr. meter), con continua- dores románicos (rew) ya panhispánicu (deeh). En rellación etimolóxica ta l’ast. sometedura (cfr.). |
|
somier, el 📖: somier🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sumier [Cd. Mar]. somer [Mar].>(TEST)
|
Cast. somier [Tb. Cd. Mar].
|
Del fr. sommier. |
||
somonte, el 📖: somonte🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Pañu ordinariu pero duraderu [R].
|
Posible castellanismu inxertu por Rato que pudo tomalu del drae onde entá se caltién (drae 21ª s.v. somonte). |
||
somoquiatu, el 📖: somoquiatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cachete, torta [Villah].
Posible formación d’un continuador del llat. sub>(TEST)
|
so- con un deriváu de mocu (cfr.) → *moquiatu.
|
|||
somorguiar 📖: somorguiar🏗️: NO ✍️: NO |
<somurguiar [JH]. samarguchar [PSil]. //samargullar [Tor].>(TEST)
|
Sumerxir, chapuzar [JH]. Somurguir y bucear baxo l’agua [PSil. Tor]: Anda samarguchando nel pozu Pumarín [PSil].
|
|
cfr. merguyu & somurguir). Una variante qu’habrá axuntase a les yá con- señaes paez que ye ast. cemberguyar ‘tirase de calón’ (cast. zabullirse) que se conseña en Valdés onde se ve a les clares les dificultaes d’adautación del primer elementu del compues- tu como a vegaes pasa asina *somerguchar → samarguchar; *sopozar → sapozar; sancochu → salcochar; abazcochar ~ bacochar, etc. Los exemplos ufiertaos amuesen una nidia in- seguranza de la deuterotónica pero, al empar, cemberguyar asoleya tamién un tracamundiu de xiblantes y un desendolque del calter llabial en *somerguyar → cemberguyar y nel com- puestu descemberguyar (cfr.), col influxu fónicu de la familia de cembu (cfr.). |
|
somorguyar 📖: somorguyar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Sapozar [V1830].
|
Cfr. somorguiar. |
||
somorguyu, el* 📖: somorguyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sumurguyu [Lln. Cn (V). Oc. Noval]. semorguyu [Cg]. se- merguyu [Cp. y Oc]. samarguyu [Noval]. samarguchu [PSil].
//somurguyo [Eo]. sumerguyo [Eo].>(TEST)
|
Podiceps ruficollis [Noval]. Cast. somormujo (el cantu d’esti páxaru tiense por avisu de mal tiempu) [Cg]. Andarríos [Oc]. Especie de páxaru [Cp].
|
2. Sarmientu somorguiáu na tierra [Cn (V)]. 3. Somersión [PSil. /Eo/]: El samarguchu foi bue- nu pero nun garróu denguna truita [PSil]. //De sumurguyu ‘a escondíes’ [Lln]. Cfr. merguyu. |
||
somozanu, a, o* 📖: somozanu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
De La Somoza, términu conocíu pela documentación medie- val:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Martinus</i>(TEST)
|
Somozanus 1215(or.) [ACL/290]
|
|
||
somu, el 📖: somu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Lo cimero (d’una casa, d’un pueblu) [JH]. //<i class="della">En somu </i>‘no ci- mero’ [JH (= ensomo)]. //<i class="della">Somo</i>(TEST)
|
‘arriba’ [GP a. 1788 (= en- somo)].
|
ipso uale cum suos itos de lomba in lombam sumno 953(or.) [ACL/9]
|
cfr.) pero abulta más afayadizo xustificar el términu dende’l llat. sum- mum, -i ‘lo más alto’ (em), con continuadores románicos (rew s.v. summus, -a, -um) ya panhispánicu (deeh s.v. summus) y to- ponímicos (García Arias 2015: 64). Sobro somu pudo facese’l verbu *ensomar d’u vendría’l deverbal ensomu ‘cuna’ (cfr.). |
|
somullir 📖: somullir🏗️: NO ✍️: NO |
<{Con cheísmu, somuchir [Tox]}. //sumullir [/Eo/].>(TEST)
|
Mullir dalguna cosa agüecándola y esponxándola per debaxo (como somullir el colchón de la cama) [JH]. Mullir el colchón y l’almuhada [Tox. /Eo/]. Mullir colo qu’hai na corte [Tox]. D’una amestadura del
|
continuador de sub > so col verbu mu- llir (cfr.). |
||
somurgu, el 📖: somurgu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Actu de <i class="della">somurguise</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. somurguir. |
||
somurguidor, el 📖: somurguidor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Buzu [JH].
|
Cfr. somurguir. |
||
somurguimientu, el 📖: somurguimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">somurguiar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. somurguir. |
||
somurguir 📖: somurguir🏗️: NO ✍️: NO |
Sumerxir, chapotiar [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Los</i>(TEST)
|
Asirios por breñes y paciones/(…)/ en llamuergos de sangre somurguidos [Judit 215]
|
|
Variante en -ir del ast. somorguiar (cfr.) xuntándose asina a la llarga riestra de verbos qu’almiten una doble posibilidá en |
|
son, el 📖: son🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Soníu [Ca. Pr. Vd. /Mánt/], música [Pa. Tb. Sm. An. /Eo/. Arm]. Música [PSil. Pr] d’una canción [Lln. Ac. VCid]. Can- ción [Sm]. Acorde [Bab]. 2. Armonía musical [Ri. PSil. R]. Armonía o tonu de tolo cantable [R]. Tonu, compás, melo- día [Pzu]. Tonu, soníu, melodía [Tox. Tor]. Calidá d’un soníu [Bab]. Grau d’altura del soníu [Ri]. Tañíu [Ca]. 3. Razón, ra- cionalidá [PSil]: <i class="della">Fíxolo</i>(TEST)
|
sin son [PSil]. 4. Mou insatisfactoriu de facer una aición [Ca]. 5. Direición, situación [Bab. /Mánt/]. //Al son ‘al llau, xunto a’ [Tor]. //Bailar sin son ‘nun atopar sa- lida nuna situación difícil’ [R]. //El son d’arriba ‘baille sueltu de los pueblos altos de Cangas del Narcea’ [Oc]. ‘baille típicu pal.luezu’ [Pzu]. //Sin ton nin son ‘sin pies nin cabeza’, ‘en momentu inesperáu’ [Tb].///
|
|
||
sonada, la 📖: sonada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sonaa [JH]. soná [Ri].>(TEST)
|
Cast. sonada, sonata [JH]. Fama [Ri. Pr]: Esa familia ye de muncha soná [Ri]. 2. Cosa de muncha resonancia, percono- cida [PSil]: Fixo una sonada [PSil]. //A la sonada ‘cola xida de la fama (d’otru m’aprovecho)’ [Xx]. //Tener mucha sonada ‘tener muncha fama, ser perconocíu’ [Ac. Pr].
|
|
||
sonaderu, el 📖: sonaderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sonadeiru [y Cd].>(TEST)
|
Sonaxeru [Cd].
|
|
||
sonadía, la 📖: sonadía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Fama [Lln. Cb. JH]: <i class="della">Lla</i>(TEST)
|
romería de Llugo tien muncha so- nadía [JH].
|
Cfr. sonada. |
||
sonadiella, la 📖: sonadiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Asonada [JH]. Ruíu confusu de voces humanes [JH].
|
2. Ins- trumentu groseru inventáu pa facer ruíu [JH]. Cfr. sonada. |
||
sonaite, el 📖: sonaite🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pallabrería que molesta muncho [PSil]: <i class="della">Anduvo cono mesmu </i><i class="della">sonaite</i>(TEST)
|
[PSil].
|
** |
||
sonar 📖: sonar🏗️: NO ✍️: NO |
<sunar [Sm. An]. asonar [y Ay. y Tb. y Tox. y Oc]. asunar [y Sm. As. Cv]. //suar [/Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. sonar [Ay. Tb. Sm. PSil. Pr. Sl. /Eo. Mánt/]: Sonan las campanas [Sl]. Provocar ruíu o soníu [An]. Sentise [Lln] el ruíu fechu por dalguna cosa [Sm]: Suena’l mulín muler [Sm]. 2. Ofrecese una cosa al recuerdu vagamente como yá sentida enantes [Ay. Tb. Sm]: Sonábame de cuandu la guerra; agora nun me suena de nada [Tb]. Recordase [/Mánt/]. 3. Paecer, dar la impresión [Tb]: Suena a mentira [Tb]. 4. Llimpiar super- ficialmente [Mi]: Déxame polo menos sonar un poco’l suelu la cocina [Mi]. 5. Llimpiar los mocos (a ún) [Sr. Tb. Sm. As. Sl. Cv. Tox. /Eo/. Mar]: Sonóu al nenu [Tb]. 6. Resonar los oyíos [Tb]: Sonánonme lus uíus tola tarde [Tb]. 7. Tener so- nadía (dalgo, dalguién) [Tb]: Sonóu muchu l’outru añu [Tb]. 8. Correr el rumor [Tb]: Suena p’alcalde [Tb]: Suena que van abrir una mina pa Santianes [Tb]. //-se ‘sonase’ [Pa, Ca, Oc. Ac. Ay. An. Tox. /Eo/. R]. //Sunar l’aire ‘xiblar l’aire’ [Sm]. ///Cuando sona la barra, segura l’agua [Vil.laoril (LC)]. La bona moza en casa ta y fuera sona [LC].
|
|
Del llat. sonāre ‘sonar’, ‘facer sentir un soníu’, ‘cantar’, ‘fa- cer resonar’ (em), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh). L’ast. tamién caltién el compuestu ya intensivu resonar (cfr.). Una variante de sonar ye ast. asonar (cfr.) que nun ha xustifi- case dende’l llat. absonāre ‘nun producir el soníu xustu’ (abf) por razones de conteníu. El so deverbal ye ast. sonada (cfr.) y asonada (cfr.) que pudo tar nel aniciu del verbu asonadiar (cfr.) y del so deverbal asonadía (cfr.) onde yá s’alvierte’l sentíu peyorativu quiciabes motiváu pol influxu del cultu absonare. D’una amestanza con re- tendríamos el verbu re- sonare (abf) > ast. resonar (cfr.); de la mesma manera cola anteposición de cum- iguaríase’l verbu consonare ‘producir un soníu conxuntamente’(abf) > *consonar que se caltién nel continuador del participiu de presente nominalizáu consonan- te (cfr.), dambos semicultismos. |
|
sonáu, ada, ao 📖: sonáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+sonéu [Ay].>(TEST)
|
Famosu, perconocíu (un asocedíu) [Lln. Pa. Ay. Tb. PSil. Pr]: Eso va ser sonáu [Tb].
|
|
||
sonaxa, la 📖: sonaxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación del sieglu xviii:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Cuando</i>(TEST)
|
oí tantes sonaxes [Ex Carlos iii 107]
|
Adautación del cast. sonaja darréu del asitiamientu del suf. -axa frente a lo qu’habría ser l’autóctonu que paez conseñase nel masc. pl. sonayos (cfr.) que remite a un étimu en -āculus. Dende’l castellanismu sonaxa íguase’l correspondiente deri- váu sonaxeru (cfr.). |
||
sonaxeru, el* 📖: sonaxeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sonaxeiru [Tox]. //sonaxero [Eo].>(TEST)
|
Cast. sonajero [Tox. /Eo/].
|
Cfr. sonaxa. |
||
sonayos, los 📖: sonayos🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
(TEST)
|
Aullíos de perru que persiente la muerte [Ay].
|
2. Sollozos [Ay]. 3. “Exclamaciones tétricas” [Ay]. Cfr. sonaxa. |
||
sonce 📖: sonce🏗️: NO ✍️: NO |
Ruin [Pzu], delgáu [PSil. Vg], llixero (la tierra, el granu) [Cn (MG)]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
mía yía mui sonce entovía pa dir a la fuecha [PSil].
|
2. De mala calidá (el terrén) [VCid]. Ruin, de curtia consis- tencia [Llomb]. 3. Poco cargao (el café) [Cn]: El café ta sonce [Cn]. 4. Suave, de poca intensidá (la sonrisa) [Md (i)]: Tien una risa sonce [Md (i)]. 5. Ruin, malo, de clas inferior (cho- colate, tela, terrén) [Mar]. Quiciabes del llat. (in)sulsus, -a, -um ‘sosu’, ‘fatu’, ‘imper- tinente’ (abf), acordies con una llarga tradición señalada por García de Diego (deeh) anque Corominas-Pascual afiten que “se trata de una creación primaria del idioma” y refuguen par- tir “de la falsa etimoloxía insulsus” (dcech s.v. zonzo). L’ast. sonce paez una variante del ast. sonsu, a, o (cfr.) pero formal- mente abulta motiváu dende un alverbiu. |
||
sonda, la 📖: sonda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Chicote col que se mide la fondura del agua [Xx]. Aparatu llectrónicu que mide la fondura del agua y les carauterístiques del fondu del mar asina como los bancos de pexes [Xx].
Quiciabes del fr. sonde ‘sonda’ (dcech s.v. sonda). Dende ehí féxose’l verbu *<i class="della">sondear</i>(TEST)
|
→ sondiar (cfr.) con una [j] que llueu repercute en sonda → sondia (cfr.) → sondiadura (cfr.). Tamién se xustifica un deverbal sondéu (cfr.) anque too ello pue ser cenciellamente una tresmisión dende’l castellán.
|
|||
sondéu, el 📖: sondéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">sondeo</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Cfr. sonda. |
||
sondia, la 📖: sondia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Aición de sondiar [Min].
|
2. Sonda, barrena, aparatu pa facer sondeos [Min]. Cfr. sonda. |
||
sondiadura, la* 📖: sondiadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sondiaúra [Min.>(TEST)
|
Sondéu a fondo [Min].
|
Cfr. sonda. |
||
sondiar 📖: sondiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Facer sondeos, rexistrar con sonda [Min].
|
2. Sonsacar [Lln]. Cfr. sonda. |
||
soniche {?} 📖: soniche {?}🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cosa que se fai o maquina en secretu [Vg].
|
** |
||
soníu, el 📖: soníu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<suníu [Md].>(TEST)
|
Cast. sonido [Lln. Ay. Tb. Pzu]. 2. Rumor [Md]. 3. Ruíu [Ay. Md].
|
|
Del llat. sonitus, -us ‘soníu’, ‘ruiu’ (em). |
|
sonrascar 📖: sonrascar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Congraciase [Lln].
|
Posible amestanza de sub > so col verbu rascar (cfr.), con una nasal epentética como en sonrir (cfr.). |
||
sonraspiar 📖: sonraspiar🏗️: NO ✍️: NO |
<sonrapiar [y Lln].>(TEST)
|
Quitar el tapín con una fesoria o xada, quitar el céspede pa llantar un árbol [Lln].
|
|
||
sonrir 📖: sonrir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><sonriír [Pa]. sunrir [Md]. surrir [Vd].>(TEST)
|
Cast. sonreír [Lln. Pa. Md. Vd]. //Sonriyóse ‘sonrió’ [Cñ].
|
|
||
sonrisa, la* 📖: sonrisa🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><surisa [Md]. surrisa [Vd].>(TEST)
|
Cast. sonrisa [Md. Vd].
|
|
||
sonrisar 📖: sonrisar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
sonriyón, ona 📖: sonriyón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
|
|||
sonrosáu, ada, ao* 📖: sonrosáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><sonrosá [Ll].>(TEST)
|
|
|||
sonruxir 📖: sonruxir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
|
|||
sonruxíu, el 📖: sonruxíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Susurru, rumor, marmullu [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Del participiu débil y nominalizáu de <i class="della">sonruxir</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
sonsacar 📖: sonsacar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><sunsacar [Sm]. sosacar [Cg. y Ay. Pr]. susacar [Pa].>(TEST)
|
Cast. sonsacar [Pa. Cg. Ay. Pr]. Facer qu’ún diga lo que sabe d’un tema [Sm].
|
si dixier so sacome e fodiome e desonrome [FL (FFLL)] quien mallada ayena forciar o sosacar delle un fustan de un mr [FZ (FFLL)]
D’una amestadura de sub > so- y sacar (cfr.) con nasal dixe- bradora de sílabes. En rellación tamién se conseña nel domi- niu una formación nominal: de sosacamiento [FZ (FFLL)]. |
||
sonsañador, ora* 📖: sonsañador🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<asonsañaor [Ll]. asonsañador [Cb]. /////asosañador [JH]. asusañador [Md].>(TEST)
|
Qu’asonsaña [Cb. Ll. Md. JH]. Cfr. sonsañar.
|
|||
sonsañadura, l* 📖: sonsañadura🔤: , l* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l |
<asosañadura [JH].>(TEST)
|
Aición y efeutu de asonsañar [JH].
|
Cfr. sonsañar. |
||
sonsañamientu, el* 📖: sonsañamientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<asonsañamientu [Cb].>(TEST)
|
Actu de asonsañar [Cb].
|
Cfr. sonsañar. |
||
sonsañar 📖: sonsañar🏗️: NO ✍️: NO |
<asonsañar [y Cb. y Cp. Llg. y Ay. Mi. Ll. Ri. Ar. Tb. Sm (i)]. sonseñar [y Cl. Ar. VCid]. sonsoñar [Lln. Pa]. sonsuñar [y Sb]. sonsuñar [y Sb]. sonseñar [Ar]. sunsañar [Oc]. /////asosa- ñar [JH]. susañar [Pr. Pr (Cv). Oc]. asusañar [Ar. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. y As. Cn. Cn (F). An. Cv. Oc]. soñar [JH].>(TEST)
|
Remedar [V1830]. Facer burlla al imitar [Cb. Cp. Llg. Ay. Ll. Ri. Mi (= ensonsañar). Tb. Sm. Sm (i). Bab. Md. Pzu. PSil. As. Cn. An. Cv. Oc]: Asusáñalu con muita gracia [An]: Asusañar asusáñalu muitu bien [Cn (F)]. Facer burlla [Lln. Os. Sr. Sb. Ar. JH. R] con xestos de la cara y/o les manes [Llg]. Remedar [Cl. Ay. Tb. VCid], facer burlla [Sb (= ensan- suñar)] con mueques o pallabres [Cb. Cg]: Asonsañar ason- sáñalu mui bien [Sm (i)]. Remedar con mala intención [Pr]. Ensañase de forma burllona [Cñ]. 2. Acompañar el son [Ay]. 3. Contrafacer [Md]. 4. Engatusar, facer carantoñes [JH]. 5. Cizañar [Tox]. 6. Llograr con maña qu’ún diga o dea una cosa [Tox]. Sonsacar [Cñ]. //-se ‘acomodar el cantu cola música’ [R. AGO]. ‘tener sueños’ [Am]: Soñéme anoche [Am]. Cfr. sonsañón.
|
|
Del llat. subsannare (em s.v. sanna) ‘burllase de’ (dlfac) pudo siguir ast. so(n)sañar (deeh) pero namái na fastera norte-oriental d’Asturies y nuna llarga fastera lleonesa. Esta propuesta nun ye abondo pa xustificar la caltenencia de la mesma espresión en tola estaya sureño-occidental onde nun sedría d’aguardar [] dende -nn- sinón [n], *so(n)sanar (ghla 240-241). Ye por ello polo qu’habrá partise d’un supuestu *subsanniāre xustificable dafechu al alvertir l’asitiamientu d’una yod seronda nun términu de la mesma familia, llat. subsannium (> ast. sosañu) xunto al conocíu sannio, -ōnis ‘bufón’, ‘payasu’, ‘imitador’ (em s.v. sanna). Xustamente la esistencia del llat. sannio, -onis empobínanos a almitir de mano que l’ast. sonsañón (cfr.) nun ye un simple aumentativu del continuador de subsannium > ast. sonsañu (cfr.) o d’un deverbal de sonsañar sinón un términu onde se dio l’influxu de sannio. La nasal de la primera sílaba ye frutu de la torgada adautación de sub- nos compuestos pero, al dase nun términu onde la sílaba final ye -ón pudo favorecese la propagación inesperada de la mesma nasal a otres sílabes de la secuencia fónica como pervemos nel ast. folgazán → folganzán, etc. De la familia de sonsañar son los términos ast. sonsañador (cfr.), sonsañadura (cfr.), sonsañamientu (cfr.). Un compuestu de sonsañar ye l’ast. ensonsañar (cfr.). |
|
sonsañón, ona 📖: sonsañón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<sonsoñón [Pa]. asonsañón [Cb. Cp. y Ay. Ll. Tb. Tox].
/////asusañón [Sm. Cv. PSil]. asonsañón/ona/ono [Llg].>(TEST)
|
Aficionáu a sonsañar [Pa. Cb. Cp. Llg. Ay. Ll. Tb. Sm. Cv. Tox. PSil]. 2. Que saca d’otru lo que quier saber o lo que quier tener [Tox]. Cfr. sonsañar.
|
|||
sonsañu, el 📖: sonsañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<asusañu [Md].>(TEST)
|
Actu de asunsañar [Md. JH]. Cfr. sonsañar.
|
|||
sonsín, ina, ino* 📖: sonsín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<sonsina [Xx. Cñ].>(TEST)
|
(Persona) reservada que s’abre cuando ye afayadizu l’ambiente [Cñ]. //A la sonsina ‘a lo suave’ [Xx].
|
Dim. de sonsu. |
||
sonsu, a, o* 📖: sonsu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sonsa [Xx]. sonzu [Cn. Oc].>(TEST)
|
Suave (la peonza al rodar) [Xx]. Suave (que fai les coses ca- llandino, como quien nun quier) [Xx].
|
2. De poca consisten- cia, ruin [Oc]. Ensin resistencia, débil [Cn]: Nun lu amarres con esi rechu, qu’ía mui sonzu ya vei romper [Cn]. Del llatín (in)sulsus, -a, -um (cfr. sonce). |
||
soñada, la 📖: soñada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//sonada [Mánt].
Actu d’echar un sueñu [Ce]. Cabezada de sueñu [/Mánt/].
<br class="della">Formación dende’l llat. somnus, -i ‘sueñu’ cola amestanza del suf. -ata o de los correspondientes siguidores romances. Una formación en -aria pue ser responsable del ast. <i class="della">soñera</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
soñar 📖: soñar🏗️: NO ✍️: NO |
<suañar [Ac. Llg. Sb. y Ay. Ll. Ri. JH. R]. suöñar [Cl]. sueñar [Ca]. suñar [Sm. As]. soañar [GP].>(TEST)
|
Cast. soñar [Xral]. Tener velea [Llg]: Nun veas la tele que lluego suañes [Llg]: 2. Xulgar, opinar [Ay]: Yo suáñolu es- condíu [Ay]. Suponer [Ay]: Suáñente con cuartos [Ay]. //-se ‘soñar’ [As]. ///Onde se suañan tocinos hai colgaeras ‘les coses suelen ser peor de lo qu’imaxinamos’ [Ll]. ¡Cuánto yo quixera tar onde mio muyer me suaña! [LC].
|
|
Del llat. somniāre ‘tener sueños’ (em), con continuadores ro- mánicos (rew) ya hispánicos (deeh). A la escontra de lo que son los resultaos autóctonos que se pervén nos compuestos ast. esconsoñar - esconsonar (cfr.) nun se ye a alvertir el verbu *sonar na fastera sureño-occidental del asturianu lo qu’empobina a proponer l’étimu citáu y non a rellacionar el verbu ast. con una formación *somnāre fecha dende som- num. Nello collaboró, ensin dulda, la necesidá de torgar la confluencia sureño-occidental con sonar ‘producir un soníu’, ‘llimpiar los mocos’ (cfr.). Pero la presencia de diptongos nel infinitivu (suañar, sueñar...) nun se debe a un resultáu etimo- lóxicu direutu sinón que ye frutu del influxu analóxicu de los etimolóxicos suañu, sueñu, etc. |
|
soñera, la 📖: soñera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sueñu ciegu. ///<i class="della">La vela</i>(TEST)
|
del mozu y la soñera del vieyu, pal camposantu van d’apareyu [LC].
|
Cfr. soñada. |
||
soñín, ina, {ino} 📖: soñín🔤: , ina, {ino} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ina,, {ino} |
(Espresión que suel dase al reprender a un rapaz) que comete dalguna falta [Cg]. Hipócrita, arraposáu [Cb (= soñu)].
Dim. de <i class="della">soñu,</i>(TEST)
|
a, o. Atópase nominalización del masculín so- ñín (cfr.).
|
|||
soñín, el 📖: soñín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sueñín [Sr].>(TEST)
|
//Echar un soñín ‘apigazar’ [Ay].
|
Dim. de sueñu o del so antecedente. Ha tenese nidio que na fastera sureño-occidental soñín, sueñín nun ye autóctona. |
||
soño 📖: soño🏗️: NO ✍️: NO |
Interxeición d’estrañeza o enfadu [Cg]. Interxeición paliativa de <i class="della">coñu </i>[Cv].
Posible eufemismu por <i class="della">coño</i>(TEST)
|
o coñu.
|
|||
soñolientu, a, o 📖: soñolientu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">dispertando</i>(TEST)
|
soñolienta (...) va durmillenta [HyL (F-O)/162] Pos, como digo, aquisti rei que pinto/yera de cuerpo y cara ñon mui feo,/sobremanera era soñolinto,/con lles hisopia- dures de Morfeo [BAúxa, Sueños (Poesíes 67-70)]
|
|||
soñu, a, o* 📖: soñu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><soñu [Cb].>(TEST)
|
|
|||
sopa, la 📖: sopa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><soupa [Md].>(TEST)
|
Cast. sopa [Pa. Cp. Ac. Tb. PSil. Pr]. 2. Rebanada de pan [Pr] llixeramente frita en manteca de gochu o aceite [Cv]. //-es ‘sopes de pan, d’ayu o de lleche’ [Ac]. ‘sopa de pan’ [Ay. Cd (sopas)]. ‘comida d’un día de fiesta’ [Pr, Cv (sopas)]. ‘cor- tes finos de pan (pa la sopa, pal cocíu)’ [Llg]. //Sopes de va- queru ‘sopes que se comíen en monte, feches con grasa, sal, pimientu, agua y pan’ [Sb]. //Comer la sopa la boba ‘comer ensin trabayar, comer de gorrón, comer en casa d’otru’ [Ay]. //Facer sopes ‘tirar piedres planes nuna superficie líquida pa que vayen saltando percima d’ella’ [Xx. Cn (facer sopas). Cv (cada saltu ye una sopa)]. //Ir de sopa ‘tar brindáu a comer el día de la fiesta’ [Cd. Pr. Oc (ir de sopas)]. //Tener sopas ‘tener bona comida’l día de fiesta’ [Vd]. //Una sopa ‘una concha (de xabón)’ [Ac. Tb].///
|
|
creación d’un masculín analóxicu sopu (cfr.); col sufixu ins- trumental -aria féxose l’ast. sopera (cfr.) y l’axetivu soperu, a, o (cfr.). De sopa, sopu llogróse l’ast. sopiar 2 (cfr.) onde s’alvierte una evolución semántica ‘facer sopes’ → ‘facer sopes (ente’l caldu, ente’l vinu, ente la lleche)’ → ‘moyar’; d’ehí que se fale de tar como una sopa, etc. Un verbu com- puestu ye ast. ensopar (cfr.) onde s’alvierte’l mesmu procesu semánticu. Tamién el fechu sol dim. sopina → *ensopinar (cfr.), conocíu pel so participiu ensopináu, qu’hebo ufrir una primera aceición de ‘alimentase de sopa’ → ‘tener poca xixa (como’l que s’alimenta de sopa’), etc. |
|
sopalancu, el* 📖: sopalancu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+sopalencu [Ay]. supalancu [Cv].>(TEST)
|
Palanca resistente pa facer la fuerza necesaria [Ay]. Palu que s’enconta nun hombru p’audar a aguantar un pesu grande que se lleva nel otru [Cv (= sucadoñu)].
|
D’una amestadura del siguidor de sub > so- y del ast. palancu (cfr.). D’ehí féxose’l verbu sopalancar (cfr. sopalanquiar). |
||
sopalanquiar 📖: sopalanquiar🏗️: NO ✍️: NO |
<sopalancar [Ay. y Pr].>(TEST)
|
Cast. sopalancar [Sb].
|
Facer fuerza cola palanca [Os. Ay. Ll. Tb. Tox]. 2. Correr colos gastos de daquién [Pr]. Cfr. sopalancu. |
||
sopandiar 📖: sopandiar🏗️: NO ✍️: NO |
<sopandear [VCid].>(TEST)
|
Poner un rellenu ente la muria y el techu [Cb. Cp]. Rellenar con adobes los espacios que queden ente cabezuela y cabe- zuela [VCid].
|
D’una amestanza del continuador de sub > so- y el verbu pan- diar (cfr.). |
||
sopanguante, {el} 📖: sopanguante🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
Anuncia o fechu non prestosu col que nun se contaba [Ca]. 2. Desengañu [Ca].
Quiciabes de sub>(TEST)
|
so- y del
|
continuador del participiu de presente de *panguar → panguante, verbu almisible darréu que tamién apaez nel compuestu espanguar *‘cayer de panza’ → ‘cayer de focicu’ (cfr. pancada). |
||
sopapa, la* 📖: sopapa🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<supapa [Md].>(TEST)
|
Papada del gochu [Md].
|
Cfr. papar. |
||
sopapina, la 📖: sopapina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Tunda de sopapos [ByM].
|
Cfr. papar. |
||
sopapu, el 📖: sopapu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+sopepu [Ay].>(TEST)
|
Bofetada [Ay. Tb. Cd. Arm. JH]. //-os ‘bofetaes’ [Ay]. ‘mexe- lles rellenes’ [Ay]. Cfr. papar.
|
|||
sopelexador, ora 📖: sopelexador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">sopelexador,</b>(TEST)
|
ora Que sopelexa [JH].
|
Cfr. sopelexar. |
||
sopelexar 📖: sopelexar🏗️: NO ✍️: NO |
Solmenar con fuerza [Cb] a otru [Ay. DA]. Sacudir repen- tinamente a una persona [Cg. Ay]. 2. Axitase con violencia [JS]. 3. Murmurar, retrucar [JS]. Murmurar de daquién falan- do permal d’elli [JH]. Cast. <i class="della">vituperar </i>[JH]: <i class="della">¡A min ñaide me </i><i class="della">sopelexa!</i>(TEST)
|
[JH]. A mio ver el trapiquín/foi d’alguna valenciana/del gloriosu San Cirbian/según se sopelexaba [Coronación Carlos iv 177]
|
|
del llat. sub > so- y del verbu *pelexar llográu dende *pelexa ‘pelleya’, quiciabes una vieya formación castellana adautada al ast. con [S]. A lo meyor d’una variante *sopelexir algamóse’l deverbal sope- lexíu (cfr.). En rellación etimolóxica con estas familia ta l’ast. sopelexador (cfr.). |
|
sopelexíu, el 📖: sopelexíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición de <i class="della">sopelexar</i>(TEST)
|
[Cb].
|
Cfr. sopelexar. |
||
sopenar 📖: sopenar🏗️: NO ✍️: NO |
Imponer pena, castigar [JH].
Posible formación verbal de sub>(TEST)
|
so- y de penar (cfr.).
|
|||
sopera, la 📖: sopera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">sopera</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Cfr. sopa. |
||
soperar 📖: soperar🏗️: NO ✍️: NO |
<superar [Xral].>(TEST)
|
Cast. superar [V1830. DA. Xral]. Cfr. sobrar.
|
|||
soperón, ona* 📖: soperón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<////soperones [LBlanco].>(TEST)
|
{Nomatu de los} de los de Ribeseya [LBlanco].
|
Posible aum. de soperu, a, o (cfr.). |
||
sopértiga, la 📖: sopértiga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Vara de madera perduro que s’entretex nes trechories, debaxo del pertegal, pa llibrar ésti del exe [Cg. Llib]. Palu que s’asitia ente la cantadera del exe y la piértiga del carru pa qu’ésta nun se gaste col roce continuu d’aquél [JH]. Cfr. piértiga.
|
|||
sopertigueru, el 📖: sopertigueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Torniellu de madera con una vuelta al cabu, como gabitu de media cuarta de llargo, fixu na parte inferior de la piértiga para suxetar nél la <i class="della">sopértiga</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. piértiga. |
||
soperu, a, o 📖: soperu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<supeiru [An].>(TEST)
|
Aficionáu a la sopa [Xral]. 2. (Individuu) que fai la sopa [An].
|
3. Estable, satisfechu (el tiempu, la persona) [Mi]: Nun ta’l Axetivu fechu dende ast. sopa (cfr.). Dende soperu, a, o féxo- se soperón, ona (cfr.). |
|
|
sopesar 📖: sopesar🏗️: NO ✍️: NO |
<sospesar [Lln].>(TEST)
|
Probar el pesu [R] d’una cosa [Ay. Qu. Tb] llevantándola [Cb. Ri]. Calcular el pesu d’una cosa coles manes [Lln]. 2. Tantear [Cb]. Cfr. pesar.
|
|||
sopetón, ona 📖: sopetón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Que come enforma y traga lo que-y dan, con priesa y voracidá [JH]: <i class="della">Isti</i>(TEST)
|
rapaz ye un sopetón [JH].
|
//De sopetón ‘de sutrucu’ [Pa. Ay. Ri. PSil. Pr. /Mánt (de supetón)/]. Posible formación sobro un deriváu del ast. sopu/sopa → so- petu/sopeta (diminutivos almisibles) d’u siguió un aumenta- tivu llueu con usos axetivos sopetón/sopetona *‘comedor de sopes’ → ‘tragón’. En realidá, anque con matices, axuntámo- nos a la opinión de Corominas-Pascual (dcech s.v. súbito), ta- mién nel sen de dixebrar sopetón de la espresión alverbial de sopetón que, según pescanciamos tamién, podría entendese en rellación con de sópitu (cfr. sópitu, a, o). |
||
sopiar 1 📖: sopiar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<///h.opiar [Lln. Pa. Cb. Vv. Cp. Ac. Sb. Ay. Pr. Tor]. h.ipiar [Pa. Ac. Cv]. h.upiar [Vg]. //xipar [/Eo/].>(TEST)
|
Cast. hollar [Ll]. 2. Coxear [Qu. Tb]: Vieno sopiando contra mí [Tb]. 3. Marchar, llargar [Lln. Vv. Ac. Sb]. Escapar [Lln. Cp] corriendo [Pa. Cb. Cp. Ay. Pr. Cv. Tor]. Escapar quien debía tar presu (el páxaru, l’home) [/Eo/]. //-se ‘escabullise’ [Vg].
|
|
||
sopiar 2 📖: sopiar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Comer sopes [Arm]. 2. Comer a otru la merienda [AGO]. 3. Suplantar a otru [AGO]. 4. Remanar a otru [AGO].
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Ñon</i>(TEST)
|
nos faltaba otra cosa/si non dexános sopiar [JyT 64].
|
|
||
sopiazu, el 📖: sopiazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Golpe de castigu a una persona [PSil]: <i class="della">Va a date un sopiazu </i><i class="della">pa</i>(TEST)
|
que t’enteres [PSil].
|
|
||
sopiértigu, el* 📖: sopiértigu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><supiértigu [Tb (Oc)].>(TEST)
|
|
|||
sopintu, el* 📖: sopintu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sopinto [Cñ].>(TEST)
|
|
|||
sopiñorar* 📖: sopiñorar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">donandi</i>(TEST)
|
tenendi subpignorandi 1150(or.) [MSAH-IV/221]
|
que non vendades ne sopenneredes nen enallenedes 1253 [SPM/419]
|
Cfr. piñorar. |
|
sópitu, a, o 📖: sópitu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<sópeto [ByM]. +súpitu/sópeta/sópeto [Ri].>(TEST)
|
Brutu, descaráu [Tb].
|
Perbrutu [Ri. Qu]. 2. Seriu, respetable [JH]. Grave, murniu, seriu [ByM]. //De sópitu ‘ensin avisar’ [Lln]. ‘bruscamente’ [AGO]. ‘de golpe’ [LV. JH. R]. //De sú- pitu ‘de repente’ [Mn. AGO. DA]. Del llat. subitus, -a, -um, participiu de subire ‘venir ensin ser vistu’ → ‘llegar de sutrucu’ → ‘sorprender’ (em s.v. eo) que pue desendolcar les idees secundaries que yá s’alvierten nel mesmu llat. serondu y que dan llugar a les aceiciones reco- yíes güei n’asturianu. Ye pernidio que la espresión con [p] remite a una realización percorreuta del resultáu aguardable *sub- o *sob- como si se tratare d’un aniciu *subbitus o da- qué asemeyao. Al mio entender la espresión alverbial ast. de sópitu (~ de súpitu) siendo coincidente semánticamente cola castellana de súbito, ha entendese a la lluz de lo qu’antecede (xunto a la so equivalente de sopetón) y alloñada del ax. ast. sopetón, ona (cfr.). |
||
soplafuéu, el 📖: soplafuéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Barquín [Vd].
Amestanza del verbu <i class="della">soplar</i>(TEST)
|
(cfr.) y el nome fueu (cfr.).
|
|||
soplamocos, el 📖: soplamocos🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Bofetada, tortazu [Pa. Ac. Ay. Qu. Tb]: <i class="della">Doute</i>(TEST)
|
un soplamocos que te quito delantre [Tb]. Cachete [Ay].
|
Amestanza del verbu soplar (cfr.) y el nome mocos (cfr.). |
||
soplar 📖: soplar🏗️: NO ✍️: NO |
<suplar [Sm]. suprar [As]. soprar [Tox. /Eo/]. asoplar [y Ac. y Ay. Llg. PSil]. asoprar [/Mánt/].>(TEST)
|
Cast. soplar [Xral]. Cast. resoplar [Ay].
|
2. Beber enforma [Pa. Cñ. Ac. Sr. Sb. Ay. Sm. Md]: Morrió porque nun fizo más que soplar [Sr]. 3. Hinchar (transitivu) [As]. 4. Robar [PSil]: Daquién soplóu las perras [PSil]. 5. Pegar [Ay]. 6. Di- cir daqué [Ay]. //-se ‘marchar’ [Sb]. ///El que tien boca no{n} manda a otru que sopla [LC]. Cfr. sollar & chiflar. Un deverbal de soplar ye ast. soplu (cfr.). El participiu sopláu, ada, ao pue tener un paralelu en -íu, -ida, -ío que xustifiquen les formes nominalizaes soplíu (cfr.), soplida (cfr.); ello empobinaría a almitir un verbu *so- plir variante de soplar. |
||
soplatu, el 📖: soplatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sopliatu [y Pa].>(TEST)
|
Soplu [Pa]. Soplíu [Lln].
|
Cfr. soplu. |
||
sopláu, el 📖: sopláu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sopladu [y Lln]. ////soplaos [Ri].>(TEST)
|
Cavidá natural qu’echa aire fuera y que nunca se llena con agua [Or (S)]. Chimenea d’una cueva [On]. Güecu, cueva, fu- racu ente peñes per onde escapa l’agua de cualquier corriente [Lln (sopláu)].
|
2. Corriente d’aire fría o caliente producida nes torques y nes cueves del quesu [Lln (sopladu)]: Esta cue- va no e güena porque no tien sopladu [Lln]. //-os ‘fendedures naturales na tierra peles que bufa l’aire’ [Ri]. Nominalización del participiu de soplar (cfr.). |
||
soplete, el 📖: soplete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Parte de la gaita per onde se sopla [Lln].
|
Dim. de soplu (cfr.). |
||
soplida, la 📖: soplida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<suplida [Sm. Cv. Vd].>(TEST)
|
Soplu, aición y efeutu de soplar [Tb. Sm. Cv. Vd]. Cfr. soplar.
|
|||
soplín, el 📖: soplín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<suplín [Ri].>(TEST)
|
Cast. soplillo [Sd]. //Tar pa un soplín ‘tar ruin, cerca de mo- rrer’ [LC]. //Al suplín y al soplón ‘xuegu que consiste en ponese dos persones una frente a otra y dicir Al suplín y al soplón y al primeru que se ría un repelón (llueu sóplense a la cara y al primeru que se ría l’otru tíra-y de los pelos)’ [Ri].
|
Dim. de soplu. |
||
soplíu, el 📖: soplíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<suplíu [Sm. Pzu]. asoplíu [y Pa. Sb. Ay]. soplidu [PSil].>(TEST)
|
Soplu [Lln. Pa. Cg. Ay. Sm. Pzu. PSil. CCabal. AGO], reso- plíu [Sb. Ay. Tb].
|
|
Cfr. soplar. |
|
soplón, ona 📖: soplón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<asoplón [y Ay]. //soprón/soprúa [Eo].>(TEST)
|
Fisgón [Lln]. Amigu de saber [Lln]. Cast. curioso [Villah]. 2. Delator de menudencies, divulgador de lo que debe callase [Ay]. {Que descubre secretos [/Eo/]}.
Cfr. soplu. |
|||
soplón, el 📖: soplón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<suplón [Sm. Pzu. Cn (M)]. asoplón [Ay].>(TEST)
|
Fuelle [Pb].
|
Fuelle p’atizar [Lln. Pa. Sb. Ay. Ll. Pzu. Llomb]. Tubu asemeyáu al cañón d’escopeta p’atizar el fueu [Ar. Cn (M)]. Instrumentu p’afumar les abeyes [Cn (F)]: Garró’l so- plón ya foi a esmelgar pal curtín [Cn (F)]. Fuelle pa dar aire [Ay. Sm]. 2. Sitiu dende onde pue achisbase [Lln]. Aum. de soplu. |
||
soplu, el 📖: soplu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sopru [Tox]. +suplu [Ay]. //sopro [Eo].>(TEST)
|
Cast. soplo [Ay. PSil. Tox. /Eo/]. //-os ‘xuegu de neños en que se sopla pa nun dexar respirar al que ta enfrente’ [PSil].
|
Deverbal de soplar (cfr.). Un deriváu en -atu ye ast. soplatu (cfr.). Un dim. en -ete ye ast. soplete (cfr.). Un aum. ye soplón (cfr.) tamién con usos axetivos. |
||
soponciu, el 📖: soponciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Vahíu, desmayu [Cg. Pr], congoxa [Tor. ByM].
|
Quiciabes d’una adautación del cultismu sopor. De toes mane- res camienten Corominas-Pascual que podría ser resultáu d’un encruz del cultismu responsio ‘respuesta del cuerpu a una causa morbosa’ y sopetón ‘golpe bruscu’ (dcech s.v. soponcio). |
||
soportar 📖: soportar🏗️: NO ✍️: NO |
<suportar [Oc].>(TEST)
|
Poner un encontu [Oc]: Trai un palo gordo pa suportar la paré [Oc]. 2. Carretar, llevar [Lln]. 3. Aguantar (a una perso- na, una enfermedá) [Tb]: Nin lu aguanto nin lu soporto [Tb].
|
Del llat. supportāre ‘tresportar a un centru’ (old), ‘soportar’, ‘caltener’ (dlfac), con continuadores románicos ya panhispá- nicu (rew; dcech s.v. portar), asitiáu n’ast. a la vera d’otros verbos de la mesma familia (cfr. portar). |
||
“soportera” 📖: “soportera”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu del qu’hai anuncia pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">domna</i>(TEST)
|
Dominica soportera 1229(or.) [MCar-I/192] Cfr. porteru.
|
|||
sopotra, la 📖: sopotra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Tentemozu, sofitu del carru [Ca]. Mangu o palu gordu de ma- dera que s’alluga debaxo de la parte trasera de la piértiga del carru del país pa que nun se llevante’l cabezón delanteru {más de la cuenta} [Ca].
|
Cfr. potru. |
||
sopotrar 📖: sopotrar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Asitiar la sopotra a un carru del país [Ca]: <i class="della">Tenemos que calza-</i>(TEST)
|
lu bien y sopotralu [Ca].
|
|
||
“sopresa” 📖: “sopresa”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">çespederas</i>(TEST)
|
e presas e sopresas 1303(or.) [SP-I/334]
|
|
||
soprindar* 📖: soprindar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">si</i>(TEST)
|
uoluerint eam uendere uel subpindrare siue in uita siue in morte 1133(or.) [ACL/167]
|
|
||
“soprior” 📖: “soprior”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della">a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">soprior</i>(TEST)
|
domna Guntrodio 1226(or.) [MCar-I/169] domna Guntrodio soprior 1229(or.) [MCar-I/192] la sosprior domna Maria 1245(or.) [MCar-I/256]
|
|
Cfr. prior, priora cola anteposición de sŭb-. |
|
sopu, el 📖: sopu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sopa (en sentíu peyorativu) [Cp].
|
Sopa de torta (sopu/sopa ‘sopa de pan’) [Cb. Cp]. Cachu de pan que s’echa na lle- che o n’otru líquidu [Cv]. //-os ‘sopes feches de pan y torta mecíos’ [Cb]. Cfr. sopa. |
||
sopuntáu, ada, ao* 📖: sopuntáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Ax. conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">nin</i>(TEST)
|
entrilinada nin sopuntada nin corrupta en ningun lugar
|
|
Cfr. puntiar, cola anteposición de sŭb-. |
|
soque 📖: soque🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Mou de llamar a la oveya [Ay].
|
D’una repetición onomatopéyica pa llamar l’atención del ani- mal. |
||
sorba, la 📖: sorba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. serbal.
|
|||
sorber 📖: sorber🏗️: NO ✍️: NO |
<surber [Sm. Bab. As]. suörber [Cl]. asorber [Sl. JH]. surbir [Vd]. sorbiar [Ac].>(TEST)
|
Cast. sorber [Lln. Cl. Pa. Uv (sorber/sorbiar ‘beber a sor- bos’). Llg. Ay. Tb. Sm. Bab. PSil. As]: Nun suerbas la sopa [Llg]. Absorber [Llg. Sl. Vd. JH]. Beber [Lln] a sorbos [Ac]. Beber los animales [Ca]. Beber les persones d’una forma gro- sera [Ca]. 2. Aspirar los mocos faciendo ruíu [Pa. Pr]. //Es- tar sorbiendo por la cuchara de madre ‘vivir entá los fíos en casa’ [Lln]. ///Morder y sorber non pue ser [LC]. Quien comia les tayaes que sorbia’l caldu [LC
|
|
Del llat. sorbēre ‘tragar’ (em), de llargu espardimientu románicu (rew) ya hispánicu (deeh). Al llau del resultáu etimolóxicu en -er alcuéntrase la variante en -ir (como en ferver - h.irvir, bater - batir, etc.). A la so vera tamién foi posible una creación popular en -idiare > -ear > -iar. De les posibles variantes d’espresión féxose un participiu débil responsable del nome sorbida (cfr.); del participiu fuerte de sorber y sorbiar siguió, respeutivamente, l’ast. sorbu o *sorbiu que, col suf. dim. -īccus fexo sorbicu → sorbicar (cfr.); col diminutivu -ĭttus llogra l’ast. sorbetu (cfr.); con -attus ye reponsable del ast. sorbatu (cfr.) y sorbiatu (cfr.) → sorbiatón (cfr.); del verbu sorbiatar (cfr.) siguieron los par- ticipios débiles nominalizaos sorbiatada (cfr.), sorbiatáu (cfr.); con una amestadura en -āceus sigió ast. sorbiatazu (cfr.). De sorbu pudo llograse un dim. amestáu al continuador de -ĕllus d’u siguiría *sorbiellu → sorbiellón (cfr.), con un femenín ana- lóxicu sorbiella (cfr.) d’u pudo llograse’l verbu sorbiellar (cfr.) anque tamién ye cierto que pue atopase xustificación en rella- ción col llat. sorbillare (cfr. sormellar). |
|
sorbetu, el 📖: sorbetu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Dim. de sorbu. 2. Sorbu pequeñu [PSil]. Cfr. sorber.
|
|||
sorbiatada, la 📖: sorbiatada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sorbatada [y Tb].>(TEST)
|
Lo que se sorbe d’una vez [Cb].
|
Sorbiatazu [Cb. Tb]. Cfr. sorber. |
||
sorbiatar 📖: sorbiatar🏗️: NO ✍️: NO |
<sorbatiar [Tb].>(TEST)
|
Beber a sorbos [Ac (= sorbiar). Tb. R] perpequeños [Sb]. Sor- ber [Cg] a menudo y en pequeña cantidá [JH]. Beber a sorbos y faciendo ruíu [Cb. Cp]. 2. Facer ruíu al tomar la sopa [Cp]. Cfr. sorber.
|
|||
sorbiatáu, el 📖: sorbiatáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sorbatáu [y Tb].>(TEST)
|
Sorbiatada [Tb].
|
Cfr. sorber. |
||
sorbiatazu, el 📖: sorbiatazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sorbatazu [Tb].>(TEST)
|
Sorbu grande [Tb. AGO]. 2. Ruíu de sorber [Cb. AGO]. Cfr. sorber.
|
|||
sorbiatón, ona 📖: sorbiatón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Que sorbe muncho [Cb].
|
Cfr. sorber. |
||
sorbiatu, el 📖: sorbiatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+sorbietu [Ay]. sorbatu [Tb].>(TEST)
|
Sorbu [Lln. Cg. Sb. Ay. Tb. V1830. JH. R] pequeñu [Lln. Pa. Cb]. 2. Porción de líquidu que se pue tomar d’una vez na boca [JH]. Porción de líquidu que se bebe d’una vez [Tb]. 3. Poci- llu pequeñu de café o d’otra bebida prestoso [Ca]. //Beber un sorbiatu ‘beber más de la cuenta’ [Sb]. Cfr. sorber.
|
|||
sorbicar 📖: sorbicar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Beber a sorbos perpequeños [Cb].
|
Cfr. sorber. |
||
sorbicu, el 📖: sorbicu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Actu de <i class="della">sorbicar</i>(TEST)
|
[JH]. Porción de líquidu que se sorbica d’una vez [JH].
|
Cfr. sorber. |
||
sorbida, la 📖: sorbida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<surbida [Tb].>(TEST)
|
Sueru [Lln]. //Tierra de surbida ‘tierra que sorbe fácilmente l’agua’ [Tb].
|
Cfr. sorber. |
||
sorbiella, la 📖: sorbiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Bebida [AGO]. //<i class="della">(Ser</i>(TEST)
|
un) sorbiella ‘bebedor, borrachu’ [AGO].
|
Cfr. sormellar. |
||
sorbiellar 📖: sorbiellar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Beber (el borrachu) [AGO].
|
Cfr. sormellar. |
||
sorbiellón, ona 📖: sorbiellón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Bebedor, borrachín [AGO].
Aum. de <i class="della">sorbiellu</i>(TEST)
|
(cfr. sormellar).
|
|||
sorbimocu, el 📖: sorbimocu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cachete, soplamocos [Lln].
Compuestu del imp. de <i class="della">sorber</i>(TEST)
|
(cfr.) y del nome mocu (cfr.).
|
|||
sorbiquín, el 📖: sorbiquín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sorbín [Lln. Tb].
Formación diminutiva en -<i class="della">ín</i>(TEST)
|
amestáu al yá diminutivu sorbi- cu (cfr. sorber).
|
|||
sorbita, la 📖: sorbita🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Frutu del sorbital [Cg]. //<i class="della">-es </i>‘peres que se ponen perblandes cuando tán madures’ [Cb].
<ident class="della" level="1"></ident>D’un diminutivo en -ītta fechu sol deriváu del fem. llat. sor- bus, -i ‘serbal’ (em). Cola amestanza del suf. -<i class="della">al</i>(TEST)
|
faise’l nome del árbol sorbital (cfr.).
|
|||
sorbital, el 📖: sorbital🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Especie de <i class="della">serbal</i>(TEST)
|
(árbol) [Cg].
|
Cfr. sorbita. |
||
sorbu, el 📖: sorbu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+surbu [Sr. Ay. Ri]. suerbu [y Ac].>(TEST)
|
Cast. sorbo [Lln. Ac. Sr. Ca. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil]. 2. Pe- queña cantidá d’un líquidu [Tb. Sm. PSil]: Dame un sorbu vinu [Tb]. 3. Tragu de lleche que se bebe direutamente de la canada [Bab]. 4. Caldu [As]. 5. Salsa que s’atopa xunto a la comida sólido [PSil]: Pa mi dexáime’l sorbu [PSil].///
|
|||
sorda, la 📖: sorda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Scolapax</i>(TEST)
|
rusticola [Llg (llaa 27)]. Lymnocriptes minimus [Noval 139 (= sordina)]. //-as ‘ciertos páxaros pardos y coles plumes entreveraes anque más bien pardes’ [Lln].
|
|
||
sordera, la 📖: sordera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><xordera [An]. xurdera [An. Oc]. xordiera [Tox]. xordeira [/Eo/]. surdura [y Tb. Sm].>(TEST)
|
Cast. sordera [Tb. Sm (Oc). PSil. An. Tox. Oc. /Eo/]: Al vieyu entróu-y la xordera [An].
|
|
||
sordu, a, o 📖: sordu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+surdu [y Sr. Sb. Ay. Ll]. xordu [As. An. Tox. Oc. /Eo. Mán/]. xordu/a [PSil. Cn (F)].///<ident class="della" level="1"></ident>jordu [Mar].>(TEST)
|
Cast. sordo, que nun siente [Lln. Sr. Sb. Ay. Ll. Tb. PSil. As. Cn (F). An. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Mar]: Voi subir a San L.luis del Monte a pasa-y un gabuzu al santu pa nun quedar xordu [Cn (F)]./// çiertos mancos contrechos sordos et ... et otros muchos de diuersas enfermedades 1331(or.) [SIL/179]
|
Del llat. surdus, -a, -um ‘sordu’ (em), panrománicu (rew s.v. sŭrdus; DÉRom-1 s.v. */‘sUrd-u/) ya panhispánicu (deeh). Fónicamente alviértese la posibilidá de palatalización de s-, xordu, acordies col comportamientu asturianu (ghla §4.3.2). Al sur del Cordal vese, llueu, un procesu castellanizador cola velarización en [x], jordu, de la citada palatal [S-]. En rella- ción etimolóxica citamos les formaciones sordera (cfr.), sor- dura (cfr.). |
||
sordura, la 📖: sordura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sordera [Tb]. ///<i class="della">La</i>(TEST)
|
locura ya la sordura nun tienen cura [Tb].
|
Cfr. sordu, a, o. |
||
sorén, el 📖: sorén🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cfr. <i class="della">sorena.</i>(TEST)
|
||||
sorena, la 📖: sorena🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sorén [Ar].>(TEST)
|
Piedres y sable qu’arrastra’l ríu [Sb]. Entremez de tierra fino o n’amestanza con cuchu por efeutu del arrastre que se produz cuando llueve muncho [Ar]. Folla, repla, trolla formao nos champanes [Sb].
|
Quiciabes del llat. sūrēna, -ae ‘un mariscu desconocíu’ (old) definíu por Ernout-Meillet como ‘mariscu, pexe de cascu des- conocíu’, ‘conches’ (em), aplicao nel nuesu casu a un conxun- tu de piedres asemeyaes a les conches marines arrastraes pola resaca o’l temporal. El términu nun vien conseñáu nin por Meyer-Lübke (rew), nin por García de Diego (deeh) nin por Corominas-Pascual (dcech). El resultáu asturianu paez qu’aconseya partir d’una vocal deuterotónica de cantidá cur- tia. Sobro sorena hebo iguase’l verbu sorenar (cfr.) y quicia- bes lo que paez el deverbal sorenada (pe4: 397). |
||
sorenada, la 📖: sorenada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Golpe o cantidá de <i class="della">sorena</i>(TEST)
|
qu’arrastra l’agua al llover [AGO].
|
Deverbal de sorenar (cfr. sorena). |
||
sorenar 📖: sorenar🏗️: NO ✍️: NO |
<asorenar [y Ar].>(TEST)
|
Arrastrar el ríu munches piedres y sable [Sb. Ay]. 2. Enllenase los praos de sorén [Ar]. Dexar l’agua remansao posu de sable, llueza, llodu [Ay]. Cfr. sorena.
|
|||
soreyón, ona 📖: soreyón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<soreyón/ona/ono [Ri].>(TEST)
|
Que nun tien oreyes [Ri].
|
Cfr. oreya. |
||
soreyudu, uda, udo* 📖: soreyudu🔤: , uda, udo* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 uda,, udo |
<soreyuu/soreyúa/soreyúo [Ri].>(TEST)
|
Que nun tien oreyes [Ri]. //Les oveyes de l.ladrones soreyúes o rabones porque como tán señalaes cola marca del dueñu nes oreyes, córten-yosles pa que nun se sepa de quién son [Ri].
|
Cfr. oreya. |
||
soriana, la 📖: soriana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tipu de chaqueta antigua [Ri].
Ye, quiciabes, una prenda que debe’l nome al supuestu llugar de procedencia (la prenda o la tela), soria. Esti datu apellativu podría ser un encontu pa esclariar la llectura d’un documentu de 1294 (pe1: 158) onde se discute si ha entendese la escritura como “foria” o como “soria”. Tamién podría entendese como <i class="della">“suria”</i>(TEST)
|
por ‘tela de Siria’ que se tien en cast. como préstamu occitánicu (Alfau de Solalinde 1969: 168; Martínez Meléndez 1989: 349). De toes maneres, abulta claro que’l testimoniu modernu podría tar sofitando una llectura *soria en vez de
|
|
*foria que nos tresmite dalguna interpretación moderna: |
|
sorión, el* 📖: sorión🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<xourión [Pr (Cv)]. xouyón [Pr (i)].>(TEST)
|
Aire frío y seco que ye habitual al entamar la cuaresma [Pr (i)]. //El xourión de la cuaresma ‘aire seco y frío que suel soplar a la entrada de la primavera’ [Pr (Cv)].
|
Aum. de soriu (cfr.). |
||
soriu, el* 📖: soriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<souriu [Sm].>(TEST)
|
Aire caliente que sopla en xunu y en xeneral pel branu (quema les colleches) [Sm]: Pur San Pedro chiega’l souriu [Sm].
|
Cfr. oriar. |
||
sormellar 📖: sormellar🏗️: NO ✍️: NO |
<sormiellar [y Lln. Pa].>(TEST)
|
Facer ruíu cola nariz cuando se tien catarru [Pa].
|
2. Resollar, dar suspiros, andar lloriquiando [Lln. Am]. 3. Alendar, respi- rar [Lln]: La vaca sormiella [Lln]. Del llat. sorbillāre ‘tragar a pequeños bocaos’ (em s.v. sor- beo), ‘sorber poco a poco’ (abf), hebo siguir l’ast. *sorbellar y, con tracamundiu de llabiales, ast. sormellar anque’l ver- bu y familia pudo aniciase con rellación a sorber (cfr.). El so deverbal *sormella acoyó l’influxu de los diminutivos en -ělla > -iella polo que vemos el trunfu de sormiella (cola so variante sorniella) y el correspondiente masculín sormiellu (cfr.), colos correspondientes sorbiella (cfr.) y *sorbiellu ( → sorbiellón). Dende ehí ye fácil d’entender un infinitivu onde alterne sormellar col mediatizáu sormiellar y sorbiellar (cfr.) que fai que nos acordemos d’otros exemplos daqué aseme- yaos como pesllar y piesllar. En tou casu la rellación ente les dos series de términos paez indiscutible. Ye posible que siendo nel aniciu un únicu verbu con dos variantes fóniques sorm- y sorb- acabaren éstes repartiendo, pelo menos en par- te, el campu semánticu. Cuestión destremada sedría averiguar si’l verbu sormellar, sormiellar (con tracamundiu posible de nasales nos deverbales sormiella, sorniella) guarda dalgún averamientu xenéticu col ast. surniar o bien si pa ésti hemos siguir la suxerencia prerromana de Martín Sevilla (2011: 523- 25). En tou casu, de continuadores del llat. sorbillare nun dan cuenta nin Meyer-Lübke (rew) nin García de Diego (deeh) nin Corominas-Pascual (dcech). |
||
sormiella, la 📖: sormiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sorniella [y Lln].>(TEST)
|
Mormera, ruíu que se fai cuando se tien catarru de nariz [Pa].
|
2. Ruíu que producen los bronquios cuando tán conxestionaos [Lln]. 3. Murmur, marmullu [AGO]. Cfr. sormellar. |
||
sormiellu, el 📖: sormiellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sorniellu [Lln].>(TEST)
|
Respiración sonora [AGO].
|
2. Ruíu que producen los bron- quios cuando tán conxestionaos [Lln]. Cfr. sormellar. |
||
sorna, la 📖: sorna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sornia [JH].>(TEST)
|
Cast. sorna [Ay. JH]. //Con sorna ‘con burlla’ [Ay].
|
Voz de curtia presencia asturiana lo que podría empobinar a tener el términu por castellanismu, quiciabes, d’aniciu occitán (dcech s.v. sorna). |
||
sorollu, el* 📖: sorollu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sorol.lu [Qu (Oc)].>(TEST)
|
Respiración con fatiga [Qu (Oc)].
|
Cfr. sollar. |
||
“soror” 📖: “soror”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mantator de </i>[Nome de persona] <i class="della">et de suas </i><i class="della">sorores</i>(TEST)
|
953(or.) [DCO/62]
|
|
||
soroya, la* 📖: soroya🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<seroya [en delles fasteres de Lleón (Ar)].///<ident class="della" level="1"></ident>serojas [Sala- manca (dhl)].>(TEST)
|
|
|||
soroyu, el 📖: soroyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><seroyu [Ca. Llomb]. +seruyu [Llv, Mi (LBlanco)]. surochu [Bab]. serochu [Vg]. +soruyu [Ay]. +suruyu [Sr. Llv. Ay].
+soruyo [Ar]. {Con percorrección de yeísta, sorullu [Sb]. Camiento qu’ha entendese como percorreición o enquivocu, <i class="della">serolu</i>(TEST)
|
[Ca. Bard]}.///
|
xustificable dafechu si facemos comparanza colos resultaos de uet(u)lum > ast. vieyu o viechu (ghla §4.8.1). La nuesa propuesta destrémase de la de García de Diego que parte d’un dim. de serus ‘serondu’ → *serŭculus (deeh); tamién de la de Corominas-Pascual que ven nel cast. seroja ‘lleña seco o fueyes que caen del árbol’ un deriváu del llat. sērus ‘serondu’ (dcech s.v. serondo) quiciabes por entender que nes fueyes que caen del árbol hai una referencia a lo serondo o tardío. La nuesa opinión ye otra y sofítase, como se pervé nos nuesos datos léxicos, en que la referencia semántica ye al lleñu, caña, troncu y non a una realidá que se fixa no serondiego. L’actual femenín (cfr. soroya) parte d’un neutru plural como tamién s’alvierte na mesma definición referente a un conxuntu, lleña. Fónicamente ha almitise la inseguranza del vocalismu deute- rotónicu asturianu que favorez l’influxu velarizante. |
||
sorprender 📖: sorprender🏗️: NO ✍️: NO |
<sosprender [Lln. Os. Ac. Ri. Tb. Sm]. solprender [Pa].>(TEST)
|
Cast. sorprender [Lln. Os. Pa. Ac. Ay. Ri. Tb. Sm]. 2. Dexar varáu a daquién con daqué cosa imprevista, rara [Ri]. 3. Des- cubrir lo qu’otru tapecía o disimulaba [Ri].
|
Del fr. a. surprendre verbu nel aniciu de términos asemeyaos n’otres llingües romániques (dcech s.v. prender). Foi posible la disimilación de la líquida na sílaba deuterotónica como faen ver les variantes conseñaes. |
||
sorpresa, la* 📖: sorpresa🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sospresa [Ac. Sb. Ay. Ri. Tb. Sm. Pr].>(TEST)
|
Cast. sorpresa [Ac. Sb. Ay. Tb. Sm. Pr]. Aición de sorprender [Ri]. Cosa que da pie a que daquién se sorprenda [Ri].
|
Posible participiu fuerte de sorprender de la mesma mane- ra que del verbu responder se xenera respuesta. Tamién s’alvierte la disimación de la líquida na sílaba d’aniciu. |
||
sorrabiar* 📖: sorrabiar*🏗️: SI ✍️: NO |
<sorrabear [JS].>(TEST)
|
Oler a ún, golifalu (como faen los perros al reconocese) [JS].
|
Cfr. rabu. |
||
sorrabiellu, el* 📖: sorrabiellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<surrabiel.lu [Bab. PSil].>(TEST)
|
Ferramienta p’arrastrar les áscuares del fornu [Bab. PSil]. Posible
|
formación dende *sobarriellu → sorrabiellu, con me- tátesis (cfr. barridiellu). Con too sorrabiellu podrá tenese por variante de sorradiellu, a lo meyor variante de sorradoriu (cfr.). Cfr. barridiellu. |
||
sorracar* 📖: sorracar*🏗️: SI ✍️: NO |
<surracar [PSil. Vg]. sorriacar [Llomb]. surriacar [Llomb].>(TEST)
|
Esfurriacar, xurgar, mover la lleña del fueu o les áscuares d’un braseru pa qu’arda meyor [Llomb]. Xurgar, mover con un surracu [PSil].
|
2. Xorrascar a les truches con un palu llargu baxo les piedres y furacos de la vera’l ríu [Vg]. Verbu fechu sol ast. sorracu (cfr.). |
||
sorracu, el* 📖: sorracu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<surracu [PSil. Vg].>(TEST)
|
Palu o fierru que val pa xurgar, remover [PSil]. Palu llargu que val pa xurgar nes cueves de les truches [Vg].
|
Cfr. xorrascu. |
||
sorraderu, el* 📖: sorraderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<surraderu [Vg]. surradeiru [Vg].>(TEST)
|
Sorradoriu, palu llargu pa mover les áscuares del fornu [Vg. Llomb]. Cfr. rayadoriu.
|
|||
sorradiar 📖: sorradiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Mover les brases del fornu col sorradoriu [Tb].
|
Cfr. sorraír. |
||
sorradoriu, el 📖: sorradoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<surradoiru [Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. Dg. As. Cn (MG; F). Sl. Cv. Vd. An. Oc]. sorraoriu [Cp]. xurradoiru [ALl (Folk)]. surradoiru [An]. //serreidoiro [Berducedo (Oc)].>(TEST)
|
Palu llargu pa mover les brases (del fornu) [Cp. Tb. Sm. Md. Bab (= surrabiel.lu). As. Dg. Cn (MG. F). An. Gr. Sl. Cv. Vd. Oc]: Tienes que feme un surradoiru nuevu que l’outru quei- móu [Cn (F)]. Palu de mangu llargu acabáu en media lluna emplegáu pa sacar les brases [PSil]. Xorrascu [ALl (Folk)]. 2. Varal [Pzu]. Cfr. rayadoriu.
|
|||
sorraír 📖: sorraír🏗️: NO ✍️: NO |
Xurgar nel fornu col sorradoriu [Md. Cv. Oc].
Del llat. subradere ‘rayer’, ‘raspar perdebaxo’ (abf), una amestanza de sub y radere (cfr. raer). Una variante ha vese n’ast. <i class="della">sorrañar</i>(TEST)
|
(cfr.) y sorrayar 1 (cfr.) con una posible va- riante sorradiar (cfr.) anque ésta podría entendese como al- ternante en -(i)ar col infinitivu en -ir como sedría posible en verbos como algamir - algamar, gorgutir - gorgutiar, etc.
|
|||
sorrañar* 📖: sorrañar*🏗️: SI ✍️: NO |
<surrañar [Sm].>(TEST)
|
Mover les brases col sorradoriu [Sm].
|
Cfr. sorrayar. |
||
sorrapicar 📖: sorrapicar🏗️: NO ✍️: NO |
Sonsacar, rebuscar [Sb].
Quiciabes d’una amestanza del continuador de sub>(TEST)
|
so- col verbu rapicar fechu dende rapar ‘raspar’ (cfr.) con usu figu- ráu. Tamién podría xustificase dende so y repicar (cfr.).
|
|||
sorraya, la 📖: sorraya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. zarraya.
|
|||
sorrayar 📖: sorrayar🏗️: NO ✍️: NO |
<surrayar [Sm. Cn (F). An. Vd. Oc].>(TEST)
|
Mover les brases col sorradoriu [Sm (= surrañar). An]: Surra- ya bien pa calentar el fornu [An]. Xurgar nel fueu moviendo les brases pa que l’aire entre ente ello y favoreza la quema [Cn (F). Oc]. Revolver les brases pa espardeles y calentales per igual [Vd]. 2. Echar una raya (baxo una pallabra, un es- critu) [Ac (i)]. Cfr. sorraír. Güei l’ast. tamién emplega sorrayar 2 que debe tenese por amestanza de sub > so + radiare > rayar.
|
|||
sorrayáu, ada, ao 📖: sorrayáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<surrayáu [Sm].>(TEST)
|
Bonu, con sol (el tiempu) [Sm]: Güei ta bien surrayáu [Sm]. //Nun tar bien surrayáu ‘nun tar no que se celebra’, ‘facer les coses ensin xacíu’ [Sm].
|
Pp. de sorrayar. |
||
sorregañar 📖: sorregañar🏗️: NO ✍️: NO |
Riíse con despreciu [Ay]: <i class="della">Coló</i>(TEST)
|
sorregañándose [Ay].
|
Cfr. regaña. |
||
sorremangar* 📖: sorremangar*🏗️: SI ✍️: NO |
<surremangase [An]. surrumangase [Oc].>(TEST)
|
//-se ‘arremangar la ropa’ [Oc]. ‘arremangase’ [An]: Surre- mángase cun muita facha [An].
|
Cfr. manga. |
||
sorremangáu, ada, ao* 📖: sorremangáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(Persona) que dispón de munchu arranque y determín [An]:
<i class="della">Carlinos</i>(TEST)
|
ya surremangáu [An].
|
Pp. de sorremangar. |
||
sorremangu, el* 📖: sorremangu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<surremangu [An].>(TEST)
|
Resolución, atrevimientu [An]: Fai las cousas cun surreman- gu [An].
|
Cfr. manga. |
||
sorreyar 📖: sorreyar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><-se [Ay].>(TEST)
|
|
|||
sorriánganu, {a, o} 📖: sorriánganu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
(TEST)
|
|
|||
sorrozar* 📖: sorrozar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><surruzar [As].>(TEST)
|
Rozar [As].
|
|
||
sortiar 📖: sortiar🏗️: NO ✍️: NO |
<sortiyar [y Ac].///<ident class="della" level="1"></ident>sortijar [Ar].>(TEST)
|
Cast. sortear [Cl. Pa. Llg. Sb]. 2. Entrar en quintes [Cl] {por- que facíen previamente un sortéu ente los mozos implicaos}.
|
|
||
sortiella, la* 📖: sortiella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">vnum</i>(TEST)
|
vas argenti et vnam sortellam [1220-1225] (s. xv) [ACL/379]
|
|
||
sortiellu, a, o* 📖: sortiellu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><sortiel.lu/a [PSil]. {¿Sedrá tracamundiu por <i class="della">sul.liertu</i>?}.>(TEST)
|
Espabiláu, atentu a lo que pasa [PSil]: Anda mui sortiel.lu
[PSil].
¿Metátesis de sul.liertu (cfr. sollerte)? |
|||
sortiya, la 📖: sortiya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<surticha [As]. sortía [y JH].>(TEST)
|
Cast. sortija [Cg. /Eo/. JH], aniellu [As]. 2. Parte superior del pie ente’l cascu y los uñinos del ganáu [Ac (sortiya/sortija ‘cast. sortija’)]. //Sortíes ‘cast. sortijas’ [R].
|
|
del llat. sors, sortis ‘oxetu que s’allugaba nuna caxina pa echar a suertes’, ‘resultáu d’echar a suertes’ (em; abf), ensin dulda sorticula (em s.v. sors, sortis) qu’esixe una ī tónica, como occitán, port. sortilha, cast. sortija, arag., gall. sortilla (rew; deeh); el resultáu de tipu ástur ye sorti- ya (surticha en B-D), como yá fexéremos ver (pe1: 231). La documentación medieval (§b) con grafía “ll”, especialmente l’asturiana (y menos la lleonesa), nun ye sinón niciu d’un re- sultáu palatal medieval onde “ll” representa gráficamente [y]. [D’un sinónimu, el diminutivu en -ĕlla, *sortĕlla > sortie- lla* (cfr.), con una grafía “ll” qu’agora ha entendese como realización de [] o [ʈş] al tener l’aniciu nel llat. l-, -ll-, del suf. llat. -ělla]. Pero serondamente (§f) esa “ll” paez niciu de castellanismu col posible sufixu -illa modernu orixináu en -ie- lla. Sol ast. sortiya (§c) foi posible la perda de -y-, sortía (§d). En cambiu “sortija” (§e) paez un castellanismu orixináu nel suf. -īcula mentanto “surtilla” (§f) ye un castellanismu ta- mién pero modernu, entendíu dende’l suf. -ělla > -iella > -illa. De sortiya féxose’l verbu sorti(y)ar → sortiar (cfr.) y, semánticamente, les grabaciones caprichoses y les formes retorcíes de les sorti(y)es son responsables de les aceiciones que se conseñen tanto pal verbu sortiar asina como pal so compuestu desortiyar (cfr.) colos términos averaos desortiya- dura (cfr.), desortiyamientu (cfr.). D’un primitivu compuestu col siguidor de in > en tenemos ensortiyar (cfr.) y el so con- trariu desensortiyar (cfr.), asina como ensortiyadura (cfr.), ensortiyamientu (cfr.) y desensortiyamientu (cfr.). Dende’l tamién diminutivu de suerte → *sortica pudo facese’l ver- bu ensorticar (cfr.) peraveráu semánticamente a ensortiyar. Pero ha facese notar que’l verbu sortiar acaba arrequexando al primitivu posible continuador de sortīre ‘echar a suertes’, ‘echar a suertes una herencia’, ‘repartir’ (em s.v. sors, sortis) ast. *sortir. Les alternancies de verbos en -ir y en -iar son frecuentes n’ast. n’exemplos como algamir - algamar, gorgu- tir - gorgutiar, etc. |
|
“sortorero”, “sortorera” 📖: “sortorero”🔤: , “sortorera” 🏗️: NO ✍️: SI Interpretación: 🧱 “sortorera” |
Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">escantador</i>(TEST)
|
nen adeuinador nen sortorero nen aqueyrador
|
los omizieros e los sortoreros e los servos e los ladrones s.
|
del llat. sortiarius (em s.v. sors) o sortitor, -oris ‘el qu’echa suertes’ (abf), quiciabes *sortorārius, -a, -um ‘qu’echa suertes’ → *‘repartidor’, con nominalización. Ye perposible qu’a la mesma familia perteneza “sortio” qu’equí pue ser un nomatu en -inus cola non conseñación gráfica de la nasal (pe4: 398): Iohan Ferrandiz e Nicolas Ferrandiz Sortio 1365(or.) [MSMV/219]. |
|
“sosacamiento” 📖: “sosacamiento”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. sonsacar.
|
|||
sosayu, a, o 📖: sosayu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Dim. de <i class="della">sosu,</i>(TEST)
|
a, o [JH].
|
Formación con un continuador de -āculus n’amestanza col ast. sosu, a, o (cfr.). |
||
sosbarriar 📖: sosbarriar🏗️: NO ✍️: NO |
Esbariar [Lln].
En rellación col ast. <i class="della">esbariar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
sosegar 📖: sosegar🏗️: NO ✍️: NO |
<asosegar [Lln. Pa. y Ac. y Ay. JH. R]. susegar [Lln. Pzu]. asusegar [Lln. Sm].>(TEST)
|
Cast. sosegar, sosegase [Lln. Pa. Ac. Ay. Tb. Sm. PSil. /Eo/. JH. R]: Nun sosiega ‘nun ye a tar quietu’ [Ac]. //-se ‘tranquili- zase’ [Pzu]. ///El que tien fíos y ganao non pue tener la sangre sosegao [LC].
|
|
Del llat. *sĕssĭcāre ‘asitiar’, ‘tomar asientu’ qu’afitare Caroli- na de Michaëlis (apud Leite de Vasconcellos 1901: 164; rew), con continuadores hispánicos (deeh s.v. *assessicare; dcech s.v. sosegar), ente ello mir. assossegar. Deverbal del partici- piu fuerte de sosegar ye ast. sosiegu (cfr.) y sosiega (cfr.). Un compuestu verbal úfrelu l’ast. desasosegar (cfr.) con deverbal desasosiegu (cfr.). Pero dende *sĕssĭcāre foi posible tamién una variante ast. a. *assessegar, asemeyao a lo qu’ufren el port. y el gall., como testimonien: a) la formación d’un de- verbal del participiu fuerte siésega (cfr.) yá conocíu na nuesa documentación de magar Malkiel (dcech s.v. sosegar; pe1: 50); b) la formación participial asesegada: ye ia feyta e asses- segada pe llas casas en que yo moro 1274(or.) [CLO/86]; c) |
|
sosera, la 📖: sosera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><//soseira [Eo].>(TEST)
|
|
|||
soserada, la* 📖: soserada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><soseirada [Tox].>(TEST)
|
Cast. sosería [Tox].
|
|
||
soseyar* 📖: soseyar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><{Con posible percorreición por <i class="della">sosel.lar</i>(TEST)
|
[Ll (i)]}.>
|
|
||
soseyu, a, o* 📖: soseyu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><{Con posible percorreición por <i class="della">sosel.lu</i>(TEST)
|
[Ll (i)]}.> Llevantáu, derechu (el pan, la pación) [Ll (i)]: Yá’l pan se pon en sosel.lu [Ll (i)].
|
|
||
sosiega, la 📖: sosiega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><susiega [Vd]. //sosega [y Eo].>(TEST)
|
|
al retirase a descansar’ [Cg]. ‘beber un llaspiu de vinu o copa d’aguardiente llueu d’una comilona’ [Mar].
Deverbal fuerte del ast. sosegar (cfr.). |
||
sosiegu, el 📖: sosiegu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<susiegu [Lln. Pzu]. +sosiigu [Ay]. +susiigu [Ri]. asosiegu [JH. FCai]. //sosego [Eo].>(TEST)
|
Cast. sosiego [Lln. Ay. Tb. Pzu. /Eo/. JH. FCai]. Calma, tran- quilidá [Ri].
|
Deverbal fuerte del ast. sosegar (cfr.). |
||
soslayu, el 📖: soslayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<i class="della">y</i>(TEST)
|
al sosllayo, por debaxo de dentillones de murio [Gran- gerías xviii: 722]
|
|
||
sosmentar 📖: sosmentar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Golpear [Cl].
|
** |
||
sospecha, la 📖: sospecha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">sospecha</i>.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">om<m>e</i>(TEST)
|
que so auer p
|
|
Del llat. suspectus, -a, -um ‘con sospecha’ (old), con conti- nuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh), con posibi- lidá de nominalización. La llarga tradición escrita aconseya tener l’ast. a. sospecha como autóctonu magar nun se conseñe nes monografíes dialeutales. Lo mesmo ha afitase pal deriváu abondativu en -ōsus (cfr. sospechosu, a, o) curtiamente con- señáu modernamente. |
|
sospechosu, a, o 📖: sospechosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+sospechusu [Ay].>(TEST)
|
Cast. sospechoso [Ac. Ay].
|
|
Cfr. sospecha. |
|
sostén, el 📖: sostén🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sustén [Lln. y Ac. Llg].>(TEST)
|
Cast. sostén, sujetador [Lln. y Ac. Llg]. 2. Suxeción [Llg]: Nun tien sustén y va cayer too [Llg]. Cfr. sostener.
|
|||
sostener 📖: sostener🏗️: NO ✍️: NO |
<sustener [Lln. Cl. Pa. Ac. Llg. Sb. Pzu. Mar]. //soster [Eo].>(TEST)
|
Cast. sostener [Lln. Cl. Pa. Ac. Llg. Sb. /Eo/. Mar]. //-se ‘sos- tenese’ [Cb. Pzu. Ay].
|
para pagar e substener las otras cargas del monesterio 1354 (t. 1354) [MSMV/195]
Del llat. sustinēre ‘sostener’, ‘mantener llevantáu’ (old), con continuadores románicos (rew), panhispánicu (deeh). Un de- verbal de sostener ye l’ast. sostén (cfr.). En rellación etimoló- xica ha citase l’ast. sostenimientu (cfr.). |
||
sostenimientu, el 📖: sostenimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Entierru [JH].
|
Cfr. sostener. |
||
sosteya, la 📖: sosteya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{Propongo esa acentuación frente a la constatada, <i class="della">sosteyá</i>(TEST)
|
[Cg]}.> Garulla [Cg].
|
Podría tratase d’un dim. paralelu al fechu del llat. stilla, -ae ‘gota’ (em), ‘cantidá perpequeña’ (abf), ast. *estiella 2 (cfr.) quiciabes dende *stĭcula. |
||
sostranón, ona 📖: sostranón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Mal encaráu, feu, vieyu [Lln].
|
Podría tenese por un aumentativu de xostrón (cfr.) o, meyor, de la so variante posible *sostrón → sostranón (cfr. xostra). |
||
sostrina, la 📖: sostrina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Daqué perdelgao [Lln].
Podría considerase un dim. del ast. <i class="della">sostra</i>(TEST)
|
(cfr. xostra).
|
|||
sostuvíu, ida, ío* 📖: sostuvíu🔤: , ida, ío* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<sostuvidu [Lln].>(TEST)
|
Sosteníu [Lln].
|
D’un participiu del verbu sostener (cfr.) llográu col influxu del indefiníu. |
||
sosu, a, o 📖: sosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+susu/sosa/soso [Sb. Ay].>(TEST)
|
Sin sal, con poca sal (un alimentu) [Xral]. 2. Tímidu, cobarde [Ac. Tb]. Ensin gracia (un individuu) [Ay. Tb. PSil]. //Sosa ‘variedá de mazana’ [Pa]. //De sosa ‘variedá de mazana, sosa, áspera’ [Sb]. //Tar sosu d’azúcar ‘tener pocu zucre (un ali- mentu)’ [Sr].
|
|
Del llat. salsus, -a, -um ‘saláu’ (abf) o meyor dende (in)sul- sus ‘fatu’ (old), axetivu con continuadores románicos (rew) y ast. ensosu (cfr.). Foi posible la perda de la primera sílaba quiciabes por considerala preposición in na secuencia falada. De tratase d’un continuador del llat. salsus habría aguardase un diptongu decreciente n’occidente, lo que nun s’axusta a la realidá. Un despeutivu de sosu ye ast. sosayu, a, o (cfr.) con un suf. continuador del llat. -aculus. Sobro sosu féxose tamién una formación col continuador de -aria, sosera (cfr.). |
|
sosura, la 📖: sosura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Ensin sal, sosu [Tb]. 2. Ensin gracia (daqué cosa, una perso- na) [Tb].
<ident class="della" level="1"></ident>Dende’l significante paez tener aniciu nel llat. salsūra, -ae ‘lo que tuvo en salmoria’ (em s.v. sal; abf) anque llueu paez que se trata d’ una formación dende <i class="della">sosu</i>(TEST)
|
(cfr.) a xulgar pel conteníu.
|
|||
sota, la 📖: sota🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
sotámbana, la 📖: sotámbana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
sotámbanu, el* 📖: sotámbanu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sutámbanu [Sm. As]. sotámbano [Alb].>(TEST)
|
|
|||
sotambiu, el 📖: sotambiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+sotembiu [Ll. Ri]. +sotrembiu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
sotana, la 📖: sotana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">sotana</i>, vistimenta del clérigu.
<i class="della">Dos</i>(TEST)
|
fueyes del breviariu del to cura;/un remendín ó dos de la sotana,/tres estielles del xugo de campana [El En- salmador 75] de la masera les arralladures,/tierra de tres o cuatro sepol- tures,/un remendín de una sotana vieya/que pediras al cura de caleya [Romance (Torano): 71-74]
|
Quiciabes del it. sottana ‘falda baxera de la muyer’ (dcech s.v. so). |
||
sotar* 📖: sotar*🏗️: SI ✍️: NO |
<soutar [As. /Valledor (Oc)/].>(TEST)
|
Pañar les castañes que tán pel suelu [As]. Rebuscar castañes [/Valledor (Oc)/].
|
Cfr. saltar. Etimolóxicamente dende soutu (cfr. sotu) féxose’l verbu soutar *‘dir al sotu’, esto ye, al castañéu a la gueta les castañes’. Dende *sotar pudo facese un verbu sotricar (cfr.) oxinariamente *‘dar pequeños saltos’ como de comer → co- micar. |
||
sotaventu, a- 📖: sotaventu🔤: , a- 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a- |
(TEST)
|
{Sitiu} per onde sal l’aire, dizse del sen que toma’l barcu al salir [Xx].
|
Posible italianismu sottovento espardíu pela terminoloxía marinera anque Corominas-Pascual parten del cat. sotavent (dcech s.v. so). |
||
sotecha, la 📖: sotecha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tendeyón o chabolu p’abellugar animales y guardar ferra- mientes de llabranza [R].
D’un posible deverbal del participiu fuerte de <i class="della">sotechar </i>(cfr.) anque podría ser una formación del deriváu de sub>(TEST)
|
so- y techa.
|
|||
sotechar 📖: sotechar🏗️: NO ✍️: NO |
Abellugar o abellugase cuando llueve [Cb. Ay. Ll (= atecha- se)]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
|
‘abellugase del agua cuando llueve’ [Cp (= ate- char)].
|
|
Cfr. techar. |
|
sotecháu, el 📖: sotecháu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tendeyón [Cb]. //Alv. “bajo techado” (<i class="della">sic</i>) [Sb].
D’un posible deverbal del participiu débil de <i class="della">sotechar</i>(TEST)
|
(cfr.) an- que podría ser una
|
formación del deriváu de sub > so- y techáu. |
||
sotechu, el 📖: sotechu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tendeyón, abellugu de los animales [Sb].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">estar</i>(TEST)
|
siempre sotecho en la cabaña [Grangerías xviii: 903]
|
D’un posible deverbal del participiu fuerte de sotechar (cfr.) anque podría ser una formación del deriváu de sub > so- y techu (cfr.). |
||
“soterración” 📖: “soterración”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘entie- rru’, ‘enterramientu’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i>(TEST)
|
los bachilleres tres morauedis a aquellos que fueren a mia soterraçion 1274(or.) [ACL-VIII/104]
|
|
||
soterramientu, el* 📖: soterramientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<suterramientu [Md].>(TEST)
|
Entierru [Md].
|
|
mando mio cuerpo soterrar enna claustra de Sancta Maria |
|
soterrañu, a, o 📖: soterrañu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Baxo tierra [JH].
|
Del llat. subterrāneus, -a, -um ‘baxo tierra’, ‘baxo’l nivel de la tierra’ (old), con dalgún continuador románicu (rew), con posibilidá de nominalización (cfr. soterrañu) como tamién amuesa la toponimia (ta 817). |
||
soterrañu, el 📖: soterrañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<soterranu [Cg].>(TEST)
|
El que ta baxo tierra [Cg. JH]. Cfr. soterrañu, a, o. La variante soterranu dexa almitir un ori- xinariu *terranus, -a, -um.
|
|||
soterrar 📖: soterrar🏗️: NO ✍️: NO |
<sosterrar [Cl]. suterrar [Md].>(TEST)
|
Enterrar [Cl], meter baxo tierra [Md. R]. Sepultar [Md].
|
b)
|
Cfr. tierra. |
|
sotexar 📖: sotexar🏗️: NO ✍️: NO |
<//soutixar [Berducedo (Oc)]. {Pescanciamos que “<i class="della">souteŝar” </i>[Vy, Valdedo (Cv)] ye tracamundiu gráficu por [š] (esto ye por <i class="della">soutexar</i>) como s’amuesa al conseñase llueu la voz de la mesma familia <i class="della">soutešo</i>}.>(TEST)
|
Dir a pañar les castañes tiraes pol aire [Villayón, /Valdedo/ (Oc)]. Rebuscar castañes [/Berducedo /(Oc)].
|
Formación verbal en -idiare fecha dende’l responsable de soutar (cfr. sotar). |
||
sotexu, el* 📖: sotexu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//soutexo [/Eo. Mánt/, Villayón, /Valdedo/ (Cv)].>(TEST)
|
Recoyida de castañes cayíes [/Eo. Mánt/, Vy, /Valdedo/ (Cv)]. Deverbal fuerte de soutexar (cfr. sotexar).
|
|||
sotiellu, el 📖: sotiellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">soto</i>, <i class="della">sotillo</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
sotierra, la 📖: sotierra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu per esta cita:
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">“Hierba</i>(TEST)
|
de sotierra. Llaman en Asturias, hacia Corias, a la planta clandestina, que es muy rara. Por lo mismo en francés cachée, herbe cachée, o escondida, porque las más de sus ramas están debajo de tierra, y de ahí la buena voz sotierra” [Sarmiento (Catálogo)]
|
|
||
sotierru, el* 📖: sotierru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval na aceición de ‘entierru’:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
|
me perueades enxetas de mio sotierro si en esta tierra
|
|
||
sotil 📖: sotil🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">sutil</i>, suave [Ay]. “Persona sotil, aguda, lixera” [R].
//<i class="della">Viento</i>(TEST)
|
sotil [R].
|
|
Del llat. subtīlis, -e ‘delgáu’, ‘finu’ (em), d’espardimientu panrománicu (rew s.v. sŭbtīlis), con asitiamientu hispáni- cu (deeh). Dende equí íguase un alverbiu documentáu: co- sen otros pannos de dientro ennas sayas muy sotilmientre s. xiii(or.) [FX/135]. El nome llat. de la mesma familia, subti- litas, sustitúyese por *subtilĭtia > ast. a. sotileza (cfr.). Una formación verbal sedría l’ast. a. sutilizar (cfr.). |
|
“sotileza” 📖: “sotileza”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación (pe4: 399):
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
|
non sea fecha por sotileza de silogismos nen por dispu- tacion s. xiii(or.) [FX/34]
|
|
Cfr. sotil. |
|
“sotilmientre” 📖: “sotilmientre”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. sotil.
|
|||
sotrabia, la 📖: sotrabia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sutrabia [Md]. sutrábiga [Sm].>(TEST)
|
Güecu pequeñu ente’l final de la parede y el techu que cubre [Ay]. Parte de la tenada que ye más baxa por tar cerca l’aleru [Ar]. Biliguera, espaciu ente la parede y el teyáu [Sb]. Espaciu ente los cabrios y la parede d’una casa [Md]. Vértice del ángulu diedru fechu por un planu del techu y el de la parede en que s’enconta, rematada o non per una palma [Sm]. Biliguera, espa- ciu que suel quedar ente la viga llamada sobremuriu y muriu [Ll (= biliguera)]. Espaciu ente’l sobremurriu y la parede [Ar]. 2. Maderu que sobresal perbaxo del aleru del teyáu del horru [Llg]. D’un compuestu de sub ‘debaxo’ y d’un segundu elementu formáu sol llat. trabs, -bis ‘gran viga de madera’ (em), tér- minu esti con resultáu ast. trabe → traba (cfr. trabe). La presencia de la yod pue debese a una
|
formación en -idiare con prefixu sub > so-, *sotrabe → sotrabiar (cfr.) → sotra- bia anque tamién sedría posible almitir dende’l llat. serondu contrabium, -i ‘maderame d’una ponte’ (dlfac), una forma- ción paralela a *subtrabium con un pl. asimiláu a la 1ª de- clinación *subtrabia. De toes maneres el llat. disponía del nome trabea, -ae ‘especie de toga’ (em) que pue tar na base del ast. trabia persabiendo que l’aceición de ‘especie de toga’ pue debese al fechu de tar adornada con bandes horizontales (esto ye semeyando pieces de madera) de color púrpura. Nesti últimu supuestu la -g- de sutrábiga habría entendese como consonante antihiática (ghla 174). |
||
sotrabiar 📖: sotrabiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Meter yerba o lleña na sotrabia [Ar].
|
Cfr. sotrabia. |
||
sotrapa, de 📖: sotrapa🔤: , de 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 de |
//<i class="della">(Piescar</i>(TEST)
|
a ún) de sotrapa ‘de sorpresa’ [LC].
|
Cfr. trapa. |
||
sotrianu, a, o 📖: sotrianu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
De Sotres [Lln].
|
Deonomásticu fechu del nome de llugar sotres, en Conceyu de Cabrales (ta 464). |
||
sotricar 📖: sotricar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Marchar anormalmente’l martiellu perforador o picador [Min].
|
Cfr. sotar. |
||
sotripa, la 📖: sotripa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sutripa [Sm. Cd. Pr. Cv. Vd. Oc].>(TEST)
|
Castigu dau a ún, zurra [Cg. V1830. JH]. Paliza, somanta [Cb. Ca. Ay. Sm. Cd. Pr. Cv. Vd. Oc]: Vo metete una sotripa que te vas acordar [Ca]: Mitíu-y una bona sutripa [Oc]. Sacudida [Pr. Vd]. 2. Cansanciu producíu por un trabayu penosu o por una caminata llarga [Oc].
|
D’una amestadura de sub ‘debaxo’ > so col nome tripa (cfr.) d’u se fexo’l verbu sotripar (cfr.) con un deverbal sotripada (cfr.). Otru deverbal del participiu fuerte foi sotripa; tamién *sotripu responsable del aum. sotripón (cfr.). Ye posible qu’ast. sotripaina (cfr.) pueda tenese como una variante de *sotripana, como tontaina de tontana. |
||
sotripada, la 📖: sotripada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sutripada [y Tb]. sotripá [Ca].>(TEST)
|
Sacudida, menéu [Tb]. Tunda, paliza [Tb].
|
2. Berrinche, enfa- du grande, disgustu [Ca]. Deverbal de sotripar (cfr. sotripa). |
||
sotripaina, la* 📖: sotripaina🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sutripaina [Sm].>(TEST)
|
Paliza [Sm].
|
Cfr. sotripar. |
||
sotripar 📖: sotripar🏗️: NO ✍️: NO |
<sutripar [Tb. Sm. Cn (F). An. Gr. y Cd. Pr. Sl. Cv. Vd]. aso- tripar [V1830. AGO].>(TEST)
|
Sacudir [Tb] brutalmente a una persona [Tox]: Sutripóulu bien sutripáu [Tb]. Sacudir a daquién [An]. Zurrar, dar una paliza [Sm]. 2. Patiar [V1830]. Aplastar un cuerpu vivu [LV. R. DA]. Tener a ún debaxo los pies y pisalu con rabia [/Eo/]. Aplastar [JH]. Pisotiar, estrozar [GP]. 3. Aballar un árbol (pa que cai- ga la fruta maduro) [An. Pr. Vd]: Sutripamos los manzaneiros [An]. Sacudir [Cn (F). Gr. Cd. Pr. Mn]: Sutripa’l colchón antes de fer la cama [Cn (F)]. Sacudir alguna cosa [Sm. Cv]. Sacudir coles manes [Sl]. Sacudir, aballar fuerte [Sl. Vd]. Sacudir pie- les, alfombres, capes [Gr (Eo)]. 4. Desaniciar, maltratar [JH]. 5. Confundir [V1830] {l’aceición interprétala Sánchez Vicente (2014: 63) como ‘dar un sofronazu’}. //-se ‘encoyese’ [AGO]. //Sutripar el polvu ‘sacudir el polvu’ [Ti (i)]. Asotripóse y dió una sofronada [HyL 26]
|
|
Cfr. estripar. |
|
sotripáu, ada, ao 📖: sotripáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Decidíu [Pr]. //<i class="della">Sotripáu</i>(TEST)
|
pa dientro ‘el diañu’ [R (remite a Ca- nella)].
|
Pp. de sotripar (cfr.). |
||
sotripón, el 📖: sotripón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sutripón [Tb. Sl. Cv].>(TEST)
|
Sacudida [Sl] brusca [Pr. Tb] y rápida [Sl. Cv]: Daba sutripo- nes a tol mundu [Tb]. Cfr. sotripa.
|
|||
sotrombiu, el* 📖: sotrombiu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+sotrumbiu [Ay].>(TEST)
|
Socavón, desbentíu [Ay].
|
Cfr. trompa. |
||
sotu, el 📖: sotu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<soutu [Bab. As. An. Cv. Tox. /Eo/. Vg. Cruce. Tor]. soitu [Alb].>(TEST)
|
Cast. soto [Bab. Tox. /Eo/. Alb. Vg]. Terrén comunal averáu al ríu, con chopos y espineres ande s’empobina’l ganáu parte del día [VCid]. Alameda a la vera d’un ríu [An] o carbayéu que val de llugar de recréu [R]. 2. Castañéu [As], xeneralmente zarráu [Rebol.lu, Forniel.las (Cv)]. Sitiu pobláu d’árboles [Vf (Cv)], especialmente castañales [PSil. Cruce. Tor]. //A soutu ya sierra ‘munchu’ [Sm]: Tenían que cumer a soutu ya sierra ya nun comen nada [Sm].
|
ena uina del souto con duas paras per terminos de Caracedo
|
Cfr. saltu. |
|
souna, de 📖: souna🔤: , de 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 de |
(TEST)
|
//De souna ‘xuntos’ [Pa]: Binar les tierres de souna ‘llabrar les tierres xuntos, primero les d’ún, llueu les del otru’ [Pa].
|
Cfr. souno, de. |
||
souno, de 📖: souno🔤: , de 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 de |
//<i class="della">De</i>(TEST)
|
so uno ‘xuntamente’ [JH].
|
|
cfr. de souna), con averamientu al cast. de consuno (dcech s.v. asonada). |
|
sovera, la 📖: sovera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<suvera [y Mar].>(TEST)
|
Techu de paya de les cases y cortes [Mar].
|
|
Cfr. veru. Una formación sobro ast. sovera apaez en docu- mentu ast. del sieglu xii anque nun sepamos si con un dim. en -ic- o con un suf. -īcea: |
|
soverar* 📖: soverar*🏗️: SI ✍️: NO |
<suveirar [Cv]. asuveirar [As]. asoveirar [Dg].>(TEST)
|
Esconder [Vf (Cv)].
|
2. Abellugase del agua [Dg]. //-se ‘abe- llugase del agua’ [As]. ‘ponese baxo cualquier cosa’ [As]. Cfr. veru. |
||
soveru, el* 📖: soveru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<suveiru [As. Vil (Cruce)].>(TEST)
|
Sitiu onde s’abelluga ún [As]. //Punese a suveiru ‘abellugase {del mal tiempu}’ [Vil (Cruce)].
|
Cfr. veru. |
||
sovientu, el 📖: sovientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cayida de les castañes [Pr]. //<i class="della">Ir</i>(TEST)
|
a sovientu ‘dir a pañar casta- ñes’ [Pr]. //Dir a(l) soviento ‘dir a pañar les castañes tiraes pol aire de nueche’ [Ac]. -¿A ú vas? -Voi a soviento [Ac].
|
Cfr. vientu. |
||
sovigañu, el 📖: sovigañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sobregañu [y Llib]. sobrigañu [Pa. Si]. sobregaño [Cñ].>(TEST)
|
Viga que se pon en suelu del llagar y sobre la que descansa la masera [Cg. Cñ. Si]. Últimu maderu d’abaxo que sostién tol llagar [Cb]. Troncu de madera paralelu al verdugu, perpen- dicular a les berines nes que s’enconta’l fondón [Cp]. Gran
|
troncu paralelu a la viga y a la marrana, asitiáu baxo la era de la berina [Llib]. Pieza del llagar de sidra [Pa].
Del llat. sub-biga-aneus [Lliberdón 123], un deriváu de biga
ast. viga (cfr.). Les variantes con sobre- amuesen un influxu de la preposición continuadora del llat. super → sobre, a ve- gaes con resultáu so- que se tracamundia con sŭb > so- (cfr.). |
||
soxetar* 📖: soxetar*🏗️: SI ✍️: NO |
<///sojetar [Ac].>(TEST)
|
Suxetar [Ac].
|
|
Del llat. subjectare ‘poner debaxo’, per vía semiculta, pero podría ser un castellanismu (dcech s.v. abyecto). |
|
soya, la 1 📖: soya🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<sueya [Cñ (Cg). Cñ. Llu, Av (ppac)]. suaya [Ce (lma)].
{¿Percorreición de yeísta, <i class="della">solla</i>(TEST)
|
[Xx]. suella [Llu]?}.> Arnoglossus thori, cast. peludilla [Tz, Xx, Llu (ppac)]. Arno- glossus laterna, cast. peluda [Tz, Llu (ppac)]. Lepidorhombus boscii, lliseria [Xx, Llu (ppac)]. Lepidorhombus Whiff-jago- nis, gallo [Llu (ppac)]. Zeugopterus punctatus, cast. tapadera [Llu (ppac)]. Platichthys flesus, cast. platija [Ce (lma). Vv, Llu, Av (ppac)]. Pleuronectes platessa, [Tz, Xx, Llu (ppac)]. Salpa, pexe de ríu y de mar [Cg]. Pexe de mar [JH]. Un pexe de mar que pol so mimetismu confúndese fácil col fondu del mar, de cuerpu achapláu, asemeyáu, al gallo, platija [Cñ (= sueyo)]. Pexe asemeyáu al llinguáu [Lln. Tox. R]. Pexe acha- pláu que s’enconta nel llau derechu del cuerpu (de color buxo o ceniza, con puntos anaranxaos) [Xx]. Gallu [Llu]. “Pez de río, aplastado y de tamaño pequeño. Escasea. Se llama soya si es de mar, parecido al lenguado” [/Eo/]. //Soya de ríu ‘Plati- chthys flesus, platija’ [Tz (ppac)]. Y para pescar.../soyes como la solera/de una panera [Glo- rias Ast 166]
|
|
Del llat. solea, -ae ‘llinguáu (pexe)’, espresión que tamién s’asociare a la ‘sandalia’ (em s.v. solum, -i; old), con con- tinuadores románicos (rew) ya hispánicos como l’ast. soya, port. solha, gall. solla (deeh). Un formación analóxica masc. tenémosla en soyu 1 (cfr.). Nesti sen pescanciamos que cast. sollo sedría un galleguismu o portuguesismu como, critican- do con xeitu a Meyer-Lübke (pa quien port. solho sedría un castellanismu), suxeren Corominas-Pascual (dcech s.v. so- llo) anque prefiriendo ver, pescanciamos que non acertada- mente, nel cast. sollo, port. solho, arag. sollo, etc. un aniciu inciertu, quiciabes continuador del llat. sǔcǔlus ‘gochín’ por cuenta la forma de la boca d’esti pexe. Per otru llau si, como nos abulta, el llat. solea xustifica tamién l’ast. sueya, nun fai |
|
soya, la 2 📖: soya🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<i class="della">soyes</i>(TEST)
|
como la solera de una panera mediana [1885-1899] [SEulalia/112]
|
|
||
soyadar 📖: soyadar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><soyaar [Ca].>(TEST)
|
|
|||
soyar 1 📖: soyar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><suyar [Cv].>(TEST)
|
|
|||
soyar 2 📖: soyar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Mediar, llenar una vasía fasta la metada de la so capacidá [Cl].
|
Cfr. soyu 3. |
||
soyáu, el 📖: soyáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
</////solláu [Lln (S). Sb. y Ta. Ca]. //soyao [Eo].>(TEST)
|
“Sollado” [Ca]. Suelu de varetes del payar o tenada [Lln]. Entretexíu de blima o vares de castañal pa facer el xebatu, treme o suelu del payar (tamién pue facese de tablones) [Pa]. Suelu d’un payar fechu de palos, vares, rames [Ca]. Pisu del desván [/Eo/]. Pisu de la tenada fechu d’un entretexíu de vares [Cg]. Suelu del carru [Lln. Pa. Llib. Sb]. Tableru que forma’l planu del pertegal [Cg]. 2. Primera capa de yerba que s’echa na tenada [Cb]. 3. Remolín que fai la mar cuando ta picao nos puertos [Lln].
|
|
cfr. soyar), esto ye, dende soleātus (em s.v. solum, -i; old) > *soyadu > soyáu, con resultaos hispánicos (cfr. soyar). Dende *soyadu foi posible algamar un nuevu verbu, soyadar (cfr.). Amuésasenos, con too, un problema al ver cómo al llau de soyáu surde la variante solláu. Pescanciamos agora que pa xustificar la realización con [] podría debese a la so asocia- ción fónica con tillar o a una interferencia col llat. sublatum participiu del verbu sufferre ‘allugar, asitiar’, ‘poner debaxo’ (abf), semánticamente averáu a soleatus na referencia al sue- lu. Esa alternancia vuelve a vese nel compuestu ensoyáu (cfr.) y ensolláu. |
|
soyu, el 1 📖: soyu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<soyo [Cñ (ppac)]. sueyo [Cñ (ppac)]. sueyu [Xx (ppac)]. suéi [Cñ (ppac)]. xoyu [Cg. Lls (ppac)].>(TEST)
|
Platichthys flesus, cast. platija [Lls, Tz, Cñ (ppac). Lls (ppac)] común [Cg]. {suéi namái se conseña nesta aceición}. Pleu- ronectes platessa [Lls (ppac)]. Lepidorhombus Whiff-jagonis [Xx (ppac)]. Arnoglossus thori [Cñ (ppac)]. Arnoglossus la- terna [Cñ (ppac)].
|
|
Cfr. soya 1. |
|
soyu, el 2 📖: soyu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Tilláu de madera [Oc]. Tilláu, a nun ser el del desván [Cv]. Pisu [An]: <i class="della">Arreglanon</i>(TEST)
|
el soyu la cucina [An]. Base onde s’asitia la cesta de la prensa de la bodega [Cn (V)].
|
|
Del llat. solea, -ae ‘madera que val de base pa un muriu’ (old), ‘especie d’entarimáu’, ‘instrumentu a mou de prensa pa estruyar y sacar l’aceite’ (abf) hebo siguir ast. soya (cfr. soya 2) d’u se fexo una forma analóxica masculina responsa- ble del ast. soyu 2. |
|
soyu, el*3 📖: soyu🔤: , el*3 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 el*3 |
Términu conocíu pela documentación gracies a dos copies de lo que paez el mesmu documentu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">sciendum</i>(TEST)
|
est quod pro illis decem et octo sojos adunatos
|
|
Del llat. solium, -i ‘tina’ (abf; dlfac), emplegáu por autores como Lucreciu, Liviu, Suetoniu (abf), quiciabes con una aceición de ‘vasía’, con dalguna caltenencia románica (rew) y desconozo si nel vasc. zulla ‘tina’ como suxer García de Diego (deeh). Sobro *soyu pudo facese’l verbu soyar 2 (cfr.) na aceición orixinaria de *‘meter nel soyu’. |
|
su 📖: su🏗️: NO ✍️: NO |
Debaxo [Lln. Cl. Sm. Resel.linas (Oc)].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">accepimus</i>(TEST)
|
de uobis linare qui est su uilla 944(or.) [ACL/265]
|
|
cfr. so 2). |
|
sualzar 📖: sualzar🏗️: NO ✍️: NO |
Sobrealzar [Md]. 2. Sobresaltar, asustar [Md].
Posible compuestu de <i class="della">su-</i>(TEST)
|
(cfr. so 2) y alzar (cfr.) o de los sos antecedentes.
|
|||
suara, la 📖: suara🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<suaria [Cb. Vv (Cg)]. suera [Cg].>(TEST)
|
Zanxa que se fai na parte inferior d’una tierra en declive enan- tes d’entamar a llabrar [Lln]. 2. Parte alta d’una finca empruna [Sr. Ll. Ri]. Parte alta d’una finca en cuesta y de la qu’argayó la tierra vexetal [Cg. Vv (Cg)]. 3. Cabu d’una tierra que llinda con otra [JH] si ye llana [Sr]. Torna, estaya de terrén como de mediu metru que se trabaya a mano cola pala pa que quede espaciu al llabiegu y a la pareya, xunto al sucu al cabu de la tierra [Cb]. //Facer suara [JH] ‘llevar la tierra de la parte d’abaxo d’una finca cuesta a la parte d’arriba’ [Bi (= suariar)]. //Facer la suara ‘facer la zanxa’ [R]. para que la tierra no arrolle al succo y salga montaña de tierra, quedándose arriba suera estragal sin provecho [Grangerías xviii: 774]
|
|
cfr. so 2) col ast. ara que conocemos per documentu medieval: nunçios e manias e seneras e aras e lonbos e todos 1336 [Espina- reda/111]. L’ast. a. aru (cfr. agru) pudo tener un femenín analóxicu ara ‘tierra’ xustificable pela documentación. D’ehí fadríase’l verbu suariar (cfr.) con una [j] tresmitida llueu a ara → aria. |
|
suariar 📖: suariar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Llevar la tierra de la parte d’abaxo d’una finca cuesta a la parte d’arriba [Bi (= terrar = facer suara)].
|
Cfr. suara. |
||
suave 📖: suave🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">suave </i>[Ay]. 2. Poco natural o sincera (una persona) [Tb]: <i class="della">Esa ya mui suave </i>[Tb]. ///<i class="della">Corderín suave mama a so madre</i>(TEST)
|
y a l’ayena [LC].
|
|
Del llat. suauis, -e ‘dulce (al gustu, tactu, etc.)’, ‘dulce (nos sentimientos, calter)’ (em), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). De suave féxose’l diminutivu suavín (cfr.) y *suavicu, ésti conocíu gracies a la doble in- crementación diminutiva suaviquín (cfr.). Tamién foi posible una doble incrementación de suave, *suavizu → suavizondu (cfr.), quiciabes con un valor eufemísticu. Una formación verbal ye suavizar (cfr.) y, compuesta, ast. enxuvizar (cfr.); tamién la incoativa *insuauescere sedría responsable del ast. ensuavecer (cfr.). |
|
suavín, ina, ino 📖: suavín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<b class="della">suavín,</b>(TEST)
|
ina, ino Persuave [Sr. Ay]. Cfr. suave.
|
|||
suaviquín, ina, ino 📖: suaviquín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
Dim. de <i class="della">suave</i>(TEST)
|
[Sr. Ay]: Facelo too pelo suaviquino [Ay]. Cfr. suave.
|
|||
suavizar 📖: suavizar🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">saín</i>(TEST)
|
fediondu y enepsu {Otra versión escribe ineptu}/para
|
|
||
suavizondu, el* 📖: suavizondu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/suavizondos [Cñ].>(TEST)
|
Yemes de los deos [Cñ].
|
Cfr. suave. |
||
suba, la 📖: suba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><xuba [y Tb].>(TEST)
|
|
|||
subasta, la 📖: subasta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Puya pública y axudicación del puestu de <i class="della">vecindeiru</i>(TEST)
|
[Sm]. D’un compuestu llatín sub hasta lliteralmente ‘baxo la llan- za’ pues una venta pública anunciábase con una llanza llan- tada na tierra (abf), como seña de propiedá pública (dcech s.v. asta). El términu n’ast. conozse güei
|
quiciabes por in- fluxu castellán. Dende subasta féxose’l verbu subastar (cfr.); dende’l participiu d’esti verbu féxose un masculín nominalizáu subastáu (cfr.) que fai rellación a dellos aspeu- tos que dexen a los xugadores rellacionalu con una puya de tantos nun xuegu de cartes. |
||
subastar 📖: subastar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><sobastar [Pa].>(TEST)
|
Cast. subastar [Pa. Sm]. Cfr. subasta.
|
|||
subastáu, el 📖: subastáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><subastao [Ac].>(TEST)
|
|
|||
subdelegáu, el* 📖: subdelegáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que sigue al emplegáu pola llingua medieval equiva- lente al cast. <i class="della">subdelegado</i>:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
papa nin a subdelegado nin a cardenal nin a arçobispo
|
|
||
subdiáconu, el* 📖: subdiáconu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que dexa almitir la documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della">a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Iohannes</i>(TEST)
|
petri subdiaconus & custos dormitorij confirma
|
|
Cfr. diáconu. |
|
súbditu, a, el/la 📖: súbditu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<súditu/a [Llg].>(TEST)
|
Cast. súbdito [Llg]. //Estar súdito ‘depender de dalguna per- sona o compromisu’ [R].
|
|
del llat. sudĕre ‘poner debaxo’ (dcech s.v. súbdito). |
|
subida, la 📖: subida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<subía [Pa. Sb. Ca].>(TEST)
|
Cast. subida [Lln. Pa. Ca. Ay. Tb]. Camín emprunu [Ca]. As- censu a un sitiu [Ca]. 2. Escalera de piedra pa xubir al horru [Pa (= patín). Cñ (= subidoria = subiera)]. Escalerina pa xubir al horru [Sb]. 3. Subida del nivel (del mar) [Lln]. 4. Encareci- mientu del preciu [Ay].
|
Deverbal débil del verbu subir (cfr.). |
||
subidera, la 📖: subidera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<subiera [Cñ. Ay. Ri].>(TEST)
|
Escalera (de piedra) pa xubir al horru o panera [Vv. Cñ. Ri]. Plataforma y escalera pa xubir al horru [Ay]. Sitiu per onde se xube [Ay]. Cfr. subir.
|
|||
subidoria, la 📖: subidoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Escalera de piedra pa xubir al horru o panera [Cñ. JH]. Es- calerina pa xubir al horru anque ensin encontase nésti sinón quedando al aire llibre [Cb]. Escalerina y plataforma pa xubir al horru anque ensin encontase nésti sinón quedando al aire llibre [Cp]. Escalera que forma parte del edificiu, fecha de madera o de piedra [JH]. Cfr. subir.
|
|||
subiella, la 📖: subiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">subilla</i>, llezna [Mar].
Del llat. *sūbělla, quiciabes equivalente del llat. <i class="della">sūbŭla</i>(TEST)
|
‘llez- na’, con dellos continuadores románicos (rew s.v. sūbělla) d’espardimientu panhispánicu (deeh s.v. sūbělla; dcech s.v. enjullo). Una
|
formación analóxica masculina sedría *subiellu que conocemos nel dominiu gracies a la so posterior incre- mentación aumentativa, subillón (cfr.). Otru equivalente de (sūbŭla o) sybina ‘venablu’ (em; abf), foi perposiblemente responsable del ast. subina (cfr.) y de la so creación analóxica masculina subín (pe4: 400). |
||
subillón, el 📖: subillón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Punta de fierro incandescente pa furar (madera, piel) [Llomb].
|
Creación analóxica masculina (y aumentativa) iguada sobro ast. subiellu (cfr. subiella), lo mesmo que subín con relación a subina (pe4: 400). |
||
subimientu, el 📖: subimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">subimientu,</b>(TEST)
|
el Subida [JH].
|
Cfr. subir. |
||
subín, el 📖: subín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Punzón de palu emplegáu pa coser en cueru [Bab]. Aguya de madera pa coser abarques [Vg].
|
Cfr. subina. |
||
subina, la 📖: subina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aguya de facer medies [Bard]: <i class="della">Sos más endebre qu’una su- </i><i class="della">bina</i>(TEST)
|
[Bard].
|
Del términu iliriu adautáu al llat. sybina, -ae ‘venablu’ (em) siguió’l nuesu subina, pallabra que paez paralela a subiella ‘llezna’ (cfr.) y, como ella, emparentada col llat. sūbŭla ‘llez- na’, ‘palu con punta’ (em) a lo meyor porque subina, subiella (les dos conseñaes al sur del cordal) siéntense como diminu- tivos, xunto al llat. sūbŭla, d’un conxetural llat. *suba, -ae. Una creación analóxica masculina tenémosla en subín (cfr.). Nun nos abulta afayadizo (pe4: 401), entós, almitir que cast. sobina ‘clavu de madera’, ‘tornu’ se xustifique dende’l llat. sŭīna como suxeren Corominas-Pascual (dcech s.v. sobina), nin por razones de conteníu, dende la propuesta de Meyer- Lübke d’un continuador del llat. sŭpīnus (rew). García de Diego entiende cast. sobina como continuador del llat. sŭbīna ‘venablu’ o de supina (deeh). |
||
subir 📖: subir🏗️: NO ✍️: NO |
<xubir [y Llg. Qu. y Tb. Sm. Bab. y Md. PSil. As]. ///jubir [Llomb. Bard]. //sobir [Eo].>(TEST)
|
Cast. subir [Xral]. 2. Carretar [Tb. Sm]: Xubílu en burru [Tb. Sm]. 3. Meyorar de posición [Ac]. 4. Meter el xaretón d’un vistíu [Ac]. 5. Facer cualquier llabor inclináu o vertical al que se da entamu pela parte d’abaxo [Min]. 6. Alzar los precios [Ay]. //-se ‘poner más caru’ [Ac]. //Tener los fumos subíos ‘tar perufanu’ [Cd].
|
|
Del llat. subīre ‘dir enriba’, ‘xubir’, ‘ascender’ (old), con continuadores románicos (rew s.v. sŭbīre) ya hispánicos (deeh). L’ast. xubir tien equivalente nel mir. chubir “ir para cima; subir...” [Mirandés (Pires)] que fai ver un resultáu ni- diamente palatal xiblante nos territorios del dominiu, [tS] en Miranda, n’Asturies y en fasteres lleoneses [S]. La castella- nización, muncho más fonda al sur, amuesa’l pasu posterior [S] > [x], jubir, en Lleón (lla s.v. subir). Un deverbal fuerte ye suba (cfr.). Tamién subida (cfr.) con aniciu nel participiu débil. En rellación etimolóxica tán los incrementaos sufixal- mente subidera (cfr.) y subidoria (cfr.), subimientu (cfr.). |
|
subsidiu, el* 📖: subsidiu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sosidiu [An]. suisidiu [Sm]. susidiu [Tb].>(TEST)
|
Cast. subsidio, pensión [An].
|
Cast. subsidio de la vejez [Sm. Tb]. Del llat. subsidium, -i ‘llinia de reserva’, ‘remediu’ (abf) per vía semiculta. |
||
suburbiu, el* 📖: suburbiu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in</i>(TEST)
|
suburbio Oueti monasterium Sancti Iuliani 905 (s. xii) [DCO-I/62]
|
|
||
suburdiar 📖: suburdiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
suburdiu, el 📖: suburdiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/suburdios [Md].>(TEST)
|
Amenaces, balandronaes [Md].
|
|
||
suca, la 📖: suca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Riega fonda na llende con otra tierra [Ay]. Estaya de tierra [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">sucu</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
sucada, la 📖: sucada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
sucadoñu, el 📖: sucadoñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sucudoñu [y Cv]. secudoñu [y Cv]. secuduenu [Sm].>(TEST)
|
|
|||
sucaina 📖: sucaina🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
sucaina ‘colos riegos xebraos pa sacar el frutu de la tierra fácilmente col aráu’ [PSil]: Sememos a sucaina [PSil].
|
D’un deriváu de sucu (cfr.) o suca (cfr.) cola amestanza del suf. -aina que paez una variante de -ana, como tontaina con rellación a tontana, sotripaina (cfr.), etc. |
||
sucar 📖: sucar🏗️: NO ✍️: NO |
<asucar [Os. Cb. Sb. Ll. y Ar. Qu. Tb. Md. y Bab. Vd. Tox]. azucar [Ca].>(TEST)
|
Trabayar la faza de tierra que llenda con otra, pa entamar les estayes [Qu].
|
2. Voltiar una tierra enantes de llabrar [Ca]. Entamar a cavar una güerta [Ri]. Entamar una estaya [Sb]. Abrir el primer riegu [Sb. Ll. Bab]: Asucar la estaya [Ll]. 3. Facer sucos [Vd. Tox] nuna tierra [Cb]. Llabrar una tierra [Sil]. Facer sucos o riegos [Vd]. Poner una tierra de sucos [/Eo/]. Llabrar dexando descubiertos los dos riegos [Os]. 4. Llabrar a picu un trozu de tierra onde nun lleguen los bues [Md]. 5. Llamar la pareya xuncida conocida diendo delantre, nel riegu primeru p’aprovechar bien el sucu que fai de dixebra [Ar]. 6. Picar los tarrones [Qu]. Picar los tarrones d’una tierra na dixebra d’arriba o d’abaxo y desfacelos [Tb]. 7. Facer un riegu ente finques col aráu dixebrándoles [Cp. Oc]. 8. De- sarrollase más les tierres semaes d’un vecín que les d’otru [Oc]: El trigo de Turneso sucóu al de Manón [Oc]. 9. Entamar [Qu], dar principiu [Qu. Tb. Md]. Orixinar [Ll]: Isi disgusto va asucate una enfermedá [Ll]. 10. Escoyer, algamar, llograr [Md]: Asucóu una bona vida [Md]. Buscar, iguar, prever [Tb]: Ésa asucóu bona vida [Tb]: ¡Qué vida asucóu! [Tb]: ¿Qué vida asuca él? [Tb]. Tener en perspeutiva [Ll]: ¡Qué fame tien asucá! [Ll]. 11. Molestar, fadiar a los demás [Tb]: Anda tol día asucando cuentos [Tb]. Provocar a daquién con maldá [Llg]: Nun me suques que les lleves [Llg]: Sucóles y llevó- les [Llg]. 12. Sufrir, tener, dar o atacar una enfermedá [Md]: Del llat. sulcāre ‘facer riegos col aráu’ (em; old). La variante asucar podría facer suponer que pue partise d’un compuestu paralelu a insulcare que tamién tien dalgún continuador ro- mánicu (rew). Un deverbal de sucar ye ast. sucada (cfr.) d’u pudo llograse’l verbu asucadar (cfr.). |
|
|
sucarra, la 📖: sucarra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Piedra grande, particularmente la qu’hai nes cabeceres de los pozos, en ríu, baxo la que se meten les truches [Paredes (Cv)]. D’una posible amestanza de sŭb- ‘debaxo’ y *cara o *cala ‘piedra’ quiciabes d’aniciu prerromán (cfr. <i class="della">cara</i>(TEST)
|
& cala 2).
|
|||
sucasa, la 📖: sucasa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Finca de la parte baxera de la casa [Lln].
Posible amestadura del continuador del llat. sub>(TEST)
|
so → su
|
(cfr. so 2) y de casa, -ae ‘cabaña’ > ast. casa (cfr.). |
||
sucatón, el 📖: sucatón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Prominencia grande y pronunciada de tierra, cubierta de tapín y de matos y rades o artos [Ca].
Formación aumentativu de <i class="della">sucu</i>(TEST)
|
(cfr.) cola amestanza del suf.
|
-atu y l’aum. -ón. |
||
sucavar 📖: sucavar🏗️: NO ✍️: NO |
Sallar, mullir el terrén [Mar].
Quiciabes d’una amestanza del continuador del llat. sub>(TEST)
|
so
|
→ su (cfr. so 2) y cauare > ast. cavar (cfr.). |
||
suceder 📖: suceder🏗️: NO ✍️: NO |
<suceer [Ay]. soceer[Ay]. soceder [JH]. asoceder [Cñ. V1830. JH].>(TEST)
|
Pasar, ocurrir [Xral].
|
|
Del llat. sŭccedere ‘dir pebaxo’, ‘avanzar’, ‘venir detrás’, ‘llegar a resultáu talu’ (abf), per vía semiculta. Del participiu débil masculín nominalizáu siguió ast. sucedíu (cfr.). Tán ta- mién en rellación l’ast. asocederu, a, o (cfr.), asocedimientu (cfr.), asocesión (cfr.), asocesor (cfr.). |
|
sucedíu, el 📖: sucedíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Fechu, lo que pasó [Lln]: <i class="della">Vo</i>(TEST)
|
cuntate un sucedíu [Lln].
|
|
Cfr. suceder. |
|
sucedume* 📖: sucedume*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la</i>(TEST)
|
suzedumne sua ye por_esso mas suzia que todas las otras suzedumnes s. xiii(or.) [FX/347]
|
D’una formación *sucidūmen, -inis ‘suciedá’, iguada sol axe- tivu sūcidus, -a, -um ‘enllenu de grasa’ (em s.v. sucus), tér- minu non conseñáu por Meyer-Lübke (rew) nin por García de Diego (deeh), nin por Corominas-Pascual (dcech), nin por Machado (delp), nin por Corominas (declc). |
||
sucentor* 📖: sucentor*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu que namái conocemos per documentu en llatín y que, darréu d’ello, nun tenemos seguranza del so asitiamientu na llingua falada ástur:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petrus</i>(TEST)
|
Fernandi succentor 1222(or.) [ACL/396]
|
Del llat. succentor, -oris ‘el qu’acompanga a otru nel cantu’ (abf), con documentación más seronda en Lleón (lelmal). Ha tratase del equivalente llat. del galicismu sochantre términu conocíu pel cat. succentor (declc s.v. succentor). |
||
sucerner 📖: sucerner🏗️: NO ✍️: NO |
Solucionar, iguar, arreglar dalgún problema [Md].
Del llat. subcernere ‘peñerar’, ‘cribar’ (abf) del que yá diere cuenta García de Diego conseñando’l términu en Lleón pero ensin más datu anque afitando darréu qu’un deriváu <i class="della">socier- </i><i class="della">na</i>(TEST)
|
‘salváu’ dase en Zamora y sucierna en Lleón (deeh s.v. subcernĕre). Nun tenemos datos abondos pa saber si resulta aconseyable rellacionar esti verbu col ast. a. sacernar (cfr.).
|
|||
sucesión* 📖: sucesión*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">lo</i>(TEST)
|
entrar primeramente et por subçesion dellos la dicha
|
|
||
“sucesor” 📖: “sucesor”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
|
post successoribus uestris perpetim habiturum 978(or.) [SV/ 79]
|
|
||
sucesu, el* 📖: sucesu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación pero nun contestu non esplícitu:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">a</i>(TEST)
|
uuestro ssoçesso 1287(or.) [DOLLA-I/122]:Uv
|
|||
sucia, la* 📖: sucia🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<zucia [Cl].///<ident class="della" level="1"></ident>/sucias [Lln (P)].>(TEST)
|
|
|||
sucierna, la 📖: sucierna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><socierna [Zamora (deeh s.v. sucerner)].>(TEST)
|
|
|||
“sucino” 📖: “sucino”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
|
|||
suciu, a, o 📖: suciu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Puercu, mancháu [Xral].
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">la</i>(TEST)
|
parte noble ye fecha vil per el suzio casamiento s. xiii(or.) [FX/200]
|
|
Del llat. sūcidus, -a, -um ‘enllenu de sebu, de grasa, especial- mente la llana’ (em, old), con continuadores románicos (rew s.v. *sŭcĭdus) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. sucio). Una no- minalización del femenín ye responsable del ast. sucia (cfr.). Dende suciu, o dende’l so antecedente, xustifícase ast. asu- ciar (cfr.). Col prefixu in- podría entendese ensuciar (cfr.) an- que pa esti verbu habría partise dende exūcidus emplegáu por Tertulianu (em s.v. sucus) → *exuci(d)āre. Llama l’atención la documentación d’esti verbu ensuciar (cfr.) onde s’alvierte’l caltenimientu de [j] en (§a) xunto a la so fusión cola palatal precedente en (§b). |
|
sucón, ona 📖: sucón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<sucón/ona/ono [Llg].>(TEST)
|
Que se mete y provoca muncho a los demás [Llg]: Ye tan su- cón que tol día-y dan los otros neños [Llg].
|
2. Fuxidizu, foín, poco comunicativu (un individuu) [Ci]. Ax. aum. d’un posible participiu fuerte de sucar (cfr.). |
||
sucorredor, el 📖: sucorredor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Espaciu baxo’l corredor {d’una casa} [Lln].
Amestadura del continuador del llat. sub → <i class="della">so</i>(TEST)
|
→ ast. su (cfr.
|
so 2) y del ast. corredor (cfr.). |
||
sucu, el 1 📖: sucu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<suco [Os. Cñ. Ar. /Eo/]. sulcu [y Mar. y JH].>(TEST)
|
Elevación pequeña del terrén [LV. Pa. Lr. Cg. Llg. Ca. Ay. Qu. Tb. Sm. Cd. Pr. Cv. JH (sucu). R. DA], allargada [Cb] que se fai al llabrar la tierra [Ri. /Eo/]. Pequeñu saliente, arruga del terrén [Cñ]. Escalón nel terrén [Lln. Ay.] que dixebra dos finques [Ac. Ca. Ri. Tb. Sm. Cd. An. Sl. Vd]. Faxa allargada de terrén más alta o más baxa que’l terrén collindante cultiváu [Cp. Ll (= suquera)]. Porción pequeña de terrén inclinao ensin cultivar que xebra tierres [Sb]. Dixebra ente dos finques [Lln].
|
suco de una heredad [1730 CPCVv: 165]
|
2. Accesu cuestu ente un camín y una finca [Lln]. Camín per- estrenchu ente dos güertes [Sr] o tierres de llabranza [Vd]. 3. Tierra que queda ente dos riegos contiguos, como la seta, pero con espaciu mayor qu’ésta y con forma trapezoidal (sémase nello trigu o nabos) [Tox]. 4. Cast. surco, riegu [Cl. Os. Cp. Ar. Bab. PSil. Cn (MG. F). Cd. Vd. Oc. Tor. Llomb. Mar. Arm. JH (sulcu)]. 5. Fig. cementeriu [Xx]: Lleváronlu pal cfr.). Sobro estos términos féxose’l deriváu en -arius, -aria, suqueru (cfr.), suquera (cfr.). Un compuestu col verbu saltar ye ast. saltasucos (cfr.) lliteralmente ‘el que salta los sucos’ pero llueu con usos metafóricos o aplicación figurada a persones o animales. |
|
sucu, el 2 📖: sucu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Caldu o salsa que se sirve en platu [Vd].
|
Cfr. xugu 2. |
||
sudada, la 📖: sudada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sudá [Ca. Ay].>(TEST)
|
Aición y efeutu de sudar [Lln. Ay. Tb]. Actu de sudar abondo [Pa]: Pesqué una sudada mui grande [Pa]. Munchu sudor por cuenta’l calor [Ca].
|
Deverbal de sudar (cfr.). |
||
sudaderu, el 📖: sudaderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sudadeiru [Pzu. PSil]. suaderu [Ca]. suaeru [Sb]. sudaero [Ar]. +sudaíru [Ri]. //sudadeiro [Eo].>(TEST)
|
Sacu dobláu o manta de mala calidá que se pon debaxo de l’albarda [Lln. Ac. Sb. Ar. Mar]. Pañu o manta pequeña que se pon a les caballeríes debaxo de la siella o albarda [Lln. Ca. Ri]. Cast. sudadero [Pzu. /Eo/]: Al caballo non-y quites el sudaeru, que llega empapáu [Ca]. Trapu que se pon en cuerpu pa nun manchar [PSil].
|
|||
sudador, el 📖: sudador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Pedazu de tela que se pon nel llombu de la caballería [As]. Del llat. sudator, -oris ‘que suda muncho’ que s’asitia nel llugar que correspondía al llat. <i class="della">sudatōrius,</i>(TEST)
|
-a, -um ‘que fai sudar’ (abf) al nominalizase.
|
|||
sudadura, la 📖: sudadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sudaúra [Ri].>(TEST)
|
|
|||
sudar 📖: sudar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><suar [y Ay].>(TEST)
|
Cast. sudar [Xral]. 2. Soltar parte de xugu delles plantes y frutos [Ri]. 3. Soltar humedá la parede [Ri]. //Variar la cama pa que sude ‘aballar na prensa la magaya de la sidra pa que pingue’l llagar’ [LS 299].///
|
|||
sudón, ona, ono 📖: sudón🔤: , ona, ono 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona,, ono |
(TEST)
|
|
|||
sudor, el 📖: sudor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">sudor</i>(TEST)
|
[Ac. Tb]
|
|
||
sudorientu, a, o 📖: sudorientu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><sudurientu [Pzu].>(TEST)
|
|
|||
sudosu, a, o 📖: sudosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que suda [JH].
|
Cfr. sudu. |
||
sudu, el 📖: sudu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sudor [LV. Lln. Cg]. //<i class="della">Sacar</i>(TEST)
|
a ún el sudu ‘obligar a ún a tra- bayar permuncho’ [Cg].
|
D’un posible participiu fuerte del llat. sudāre ‘sudar’ (em) que nun llogra desaniciar al concurrente y continuador de sudor, -oris > ast. sudor (cfr.). Nel procesu ye posible qu’influyere’l continuador nominalizáu del llat. sudus, -a, -um ‘secu’ (em) que nun dexó niciu. Un abondativu de sudu ye sudón, ona (cfr.), con usos axetivos; tamién abondativu en -ōsus, -a, -um. ye l’ast. sudosu, a, o (cfr.). |
||
suegru, a, el/la 📖: suegru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<suögru/a [Cl]. suögru [As]. suogru/a [Tox]. +suigru/suegra [Ay]. //sogro/a [/Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. suegro [Lln. Cl. Cp. Ac. Ay. Tb. As. Tox. /Eo. Mánt/]. ///A la muerte de mió suegra pocu cura y poca cera [Fabriciano].
|
|
Cfr. nuera. |
|
suela, la 📖: suela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<suola [Tox]. //sola [Eo].>(TEST)
|
Cast. suela [Lln. Tb. Tox. /Eo/]. ///A tomar suela espresión cola que se pide al interlocutor que dexe de dicir inconve- nientes [Pr]. Cfr. soleta.
|
|
Del llat. *sola, términu de la familia del llat. solum, -i ‘sue- lu’ (em) esixíu por delles llingües romániques ya hispániques (rew; deeh). El citáu términu llat. almite amestances sufixales, asina -ata, ast. solada 2 (cfr.), el dim. en -ĭtta, soleta (cfr.), tamién en -ĭttus, soletu (cfr.) referente a oxetos o materiales rellativos al suelu o al calzáu (col que se camina) o al mate- rial de que ta fecho’l calzáu (que va pel suelu), etc. Dende *sola féxose tamién un dim. n’amestanza col continuador del suf. -appa, solapa (cfr.) con un dim. solapina (cfr.). Ye posible que dende’l llat. *sola ‘suela’ se fexere un verbu *(ad)solare ‘poner suela’ > ast. *solar y, con influxu de suela, → suelar (cfr.) → desuelar (cfr.). De toes maneres, igual nun se trata si- nón d’una aceición non conseñada nel conocíu adsolāre ’val- tiar’, ‘echar abaxo’, emplegáu por Tertulianu (em s.v. solum, -i) y, más serondamente, ‘asolar’, ‘demoler’ (abf). El verbu adsolāre sedría responsable del ast. asolar que, etimolóxica- mente, hebo tener l’aceición, tampoco non conseñada, de *fa- cer suelu’, ‘ganar suelu al monte valtiando árboles, rozando’ y que llueu pudo algamar, asina en castellán, el sentíu de ‘dexar ermu, esbarrumbáu’. Ye nesti contestu onde resultaría fácil al- mitir l’influxu d’un términu averáu fónicamente en rellación col llat. solus, -a, -um ‘solu’ y col verbu solare ‘dexar ermu’ (old), qu’empleguen Séneca ya Staciu, y especialmente col so compuestu desolare que, amás de significar ‘dexar solu’, tamién se define como ‘despoblar’ (em s.v. solus, -a, -um). |
|
suelar 📖: suelar🏗️: NO ✍️: NO |
<sular [Oc].>(TEST)
|
Poner medies sueles a los zapatos [Pr]. Poner suela de cueru a los escarpinos [Oc].
Cfr. suela. |
|||
suelda, la 📖: suelda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<solda [Md]. xuelda [Mar].>(TEST)
|
Symphytum tuberosum, consolda [Mo (llaa 28)]. Consolda [Md]. Cardu melecinable sobre too no que se refier a les man- cadures de les costielles [Mar].
|
Cfr. sueldu & soldar & consolda. |
||
sueldu, el 📖: sueldu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+suildu [Ay. Ri].>(TEST)
|
Cast. sueldo [Ay. Ri. Tb].
|
|
Términu perdocumentáu nos nuesos testos de lo que namái ufrimos una percurtia amuesa dende los documentos asturia- nos y lleoneses: Del llat. solidus, -a, -um ‘sólidu’, ‘firme’, ‘resistente’. La so nominalización solidus → soldus ‘moneda d’oru macizo de |
|
suelta, la 📖: suelta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sueltia [Bi].>(TEST)
|
|
|||
sueltu, a, o 📖: sueltu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><suöltu/a [Cl]. suoltu/a [Tox]. +suiltu [Ay]. //solto/a [Eo].>(TEST)
|
Cast. suelto [Lln. Tox. /Eo/], desatáu [Tb. Sm]. Llibre [Cl].
|
per foro de la villa et sedea solta illa pindra s. xii [FA/118]
|
del llat. soluere ‘ab- solver’, ‘resolver’, ‘disolver’ (dcech s.v. absolver), acordies con usos como: Amant (les castañales) solum molle et solu- tum, non tamen harenosum; in sabulone proueniunt (Palla- dius 12, 7-19). L’ast. sueltu va acordies con llingües como gall. solto, cast. suelto, cat. solt, sardu sortu, etc. a la escon- tra del sardu que tamién caltién continuador del débil soluda (Wolf 2016) y frente al participiu débil del verbu romance soltar → soltada. El comportamientu del ast. coincide col que vemos en vuelta (cfr.), etc. Una nominalización úfre- la ast. sueltu (cfr.), suelta (cfr.). Sol responsable de sueltu féxose l’ast. soltura (cfr.). Dende un compuestu con re- ve- mos el continuador resueltu, a, o (cfr.). |
|
sueltu, el 📖: sueltu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<suelto [Ac].>(TEST)
|
Moneda fraccionaria [Xral]: Nun tien suelto [Sr].
|
Cfr. sueltu, a, o. |
||
suelu, el 📖: suelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<suolu [Cd]. suölu [Cl]. +suilu [Cp. Sb. Ay. Ri].>(TEST)
|
Cast. suelo [Lln. Cl. Cp. Sb. Ay. Tb. Cd. AGO]. Superficie de tierra [Ri]. Superficie inferior de delles coses [Ri]. 2. Ar- mazón de tables que fai de base pa les angariyes [Ri. Qu]. 3. Pisu d’una habitación, d’una sala [Cd]. “Suelo y fondo” [R]. //No tien suelu pa comer dizse de la persona que come muncho [Lln]. ///Del que tien cama y duerme en suelu non hai duelu [LC].
|
|
Del llat. solum, -i ‘parte plana ya inferior de daqué, ‘suelu’, ‘pavimentu’, ‘planta del pie’ (em), con continuadores románi- cos (rew) ya cast. (dcech s.v. suelo). Sol términu llatín solum pudo facese’l verbu *solidĭare ‘iguar el suelu’, responsable del ast. *soleyar → solear (cfr.). Tamién un ax. *solarius, -a, -um, con nominalización del femenín solera 1 (cfr.). |
|
sueñu, el 1 📖: sueñu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<+suoñu [Llg]. suöñu [Cl]. suönu [As]. suonu [Tox]. suenu [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. Cv. Vd. Oc]. +suinu [Sb. Ay. Ll. Ri].
+suiñu [Bi. Llg]. suañu [y Ac. Llg. Llv. y Sd. JH]. //sono [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. sueño, ganes de dormir [Lln. Cl. Ac. Bi. Llg (sueñu
|
|
= suiñu). Sd. Ay. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cv. Vd. Tox. Oc. /Mánt/. JH]: Suañu llixeru [JH]. Fechu de dormir [Sb. Ri. Tb. /Eo/]. 2. Fechu de soñar [Llg (suoñu = suañu). Llv. Ay. Ri. PSil]. {En dellos llugares contrapónse suinu ‘fechu de dormir’ a suañu ‘fechu de soñar, fantasía al dormir’ [Sb. Ay Del llat. somnus, -i ‘sueñu, ganes de dormir’ (em), panromá- nicu (rew) ya panhispánicu (deeh), que xustifica les variantes con [] na fastera norteoriental asturiana y [n] na surocci- dental (ghla 240). Nun fai falta partir de somnium ‘fechu de soñar’ (em) anque ye verdá que l’ast. sueñu, de mano, axun- ta los valores semánticos de somnus y de somnium. Pero pa xustificar [] de suañu en [Sb y Ay (N)], esto ye na fastera suroccidental onde a efeutos de la evolución nasal s’alluguen Sobrescobiu y Ayer, sí ye cierto qu’ha partise de somnium o, en sen contrariu, almitir que ye un préstamu. Lo mesmo val pal diminutivo-despeutivu suñapín recoyíu n’Allande (cfr. suñapín), doblemente incrementáu colos continuadores de los suf. -appu + -inus. Esi mesmu resultáu con [] vese en tol asturianu (norteoriental y suroccidental) nel verbu suañar ‘te- ner sueños’ o soñar (cfr.), lo qu’obliga a entendelu non dende *somnāre sinón dende’l llat. somniāre ‘tener sueños’ (em s.v. |
|
sueñu, el 2 📖: sueñu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Platichthys</i>(TEST)
|
flesus, cast. platija [Xx (ppac)]. Llinguáu [JH]. Pexe [R].
|
|
||
“suera” 📖: “suera”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">mula enselada enfrenada bien guarnida con </i><i class="della">sueras</i><i class="della">(TEST)
|
de escar- lata 1268(or.) [MCar-II/65]
|
|||
suerte, la 📖: suerte🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><suorte [Tox]. //sorte [Eo].>(TEST)
|
Cast. suerte [Ac. Tb. PSil. Tox. /Eo/]. 2. Estaya de terrén nes particiones [Ac]. Estaya d’una finca rústica que toca a una persona d’herencia [Ca. PSil]. Tierra de llabor desllindada como parte d’un quiñón que se recibe per sortéu ente los he- rederos [Tor]. Finca [Llg]. Estaya nun conxuntu de finques [Lln]. Finca dixebrada d’otres con moyones (frente a zarros) [Vd (Toponimia 112)]. Caúna de les partes iguales en que se xebra la propiedá d’un terrén [Md]. Quiñón [Tor].
|
et per termino de sorte de recula 994(or.) [SV]
|
Del llat. sors, sortis ‘oxetu que s’allugaba nuna caxina pa echar a suertes’, ‘resultáu d’echar a suertes’ (em; abf), d’espardimientu panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh; dcech). Nel nuesu casu suerte non sólo fai referencia al fechu de tener o nun tener favoratible dalgo que se camienta que nun controlamos sinón a lo qu’asignen a ún como resultáu de dexar al azar un repartu de bienes; poro, a vegaes, suerte ye una estaya, faza o partiya que foi sorteada y de lo que, dacuando, hai asitiamientu na toponimia (ta 688). La docu- mentación conseña tamién tres diminutivos: cfr.). |
|
suertudu, a, o 📖: suertudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">suertudu,</b>(TEST)
|
a, o Afortunáu [Pr].
|
Cfr. suerte. |
||
sueru, el 📖: sueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sueiru [y Md. y Cd]. suöru [Cl]. suaru [As (Oc)]. +suiru [Sb. Ay]. suelu [Cb. Bi. JH]. suero [Mi. Ri].>(TEST)
|
Cast. suero [Lln. Cl. Cb. Bi. Sb. Ay. Mi. Ri. Tb. Md. Pzu. PSil. Cd. As (Oc). JH].
|
|
Del llat. serum, -i ‘sueru’ (em), con continuadores románicos (rew s.v. sěrum) ya hispánicos (deeh s.v. sěrum; dcech s.v. suero), quiciabes pente medies d’un resultáu *sieru (arag. siero) → sueru acordies con una conducta disimiladora qu’amuesa l’asturianu en dellos exemplos (ghla 86). Ye ver- dá que l’ast. presenta un verbu desorar ‘quitar el sueru a la lleche’ que nos empobinaría a almitir una variante *sŏrum pa xustificar la so formación; a esta interpretación empobina’l gall. soro ‘sueru’ (gvgh) y el port. soro (delp); de toes mane- res ello nun ye necesario darréu que dende *sieru → sueru pudo facese un verbu contrapuestu *desuerar xeneralizando la variante adiptongada desorar (pe4: 401) siguiendo’l mo- delu güerta → güertona al empar de gortona (ghla 87). La variante sueiru paez refecha. |
|
suesta, la 📖: suesta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Gorru d’agua usáu polos marineros [Vd].
|
Cfr. sueste. |
||
sueste, el 📖: sueste🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<susueste [Llu].>(TEST)
|
Cast. sudeste, aire medio ente’l sur y l’este [Llu].
|
2. Gorru impermeable usáu antiguamente polos pescadores [Xx]. Go- rru d’agua usáu polos marineros [Llu]. ///Sureste n’altura, ga- lerna segura [Av]. Surueste en altura, galerna segura [LC]. Surueste al bonito, prepara chiquito [Cñ (LC)]. De l’amestanza de sud (cfr. sur) y este (cfr.) siguió surueste y susueste (cfr.). L’aceición 2 fai ver que’l nome del gorru vien del fechu d’emplegalu pa protexese del temporal viniente del sueste. Sobro ello créase analóxicamente’l femenín *sudesta (cfr.) → suesta (cfr.). |
||
suétanu, el 📖: suétanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sótanu [Lln].>(TEST)
|
Cast. sótano [Lln. Tb. Bab. Llomb].
|
|
del llat. subtus ‘debaxo’ (abf), quiciabes |
|
suficiente 📖: suficiente🏗️: NO ✍️: NO |
Altaneru, arrogante, insolente [Tb. Tox]: <i class="della">Esa</i>(TEST)
|
ya mui suficien- te [Tb]. 2. Abondu, amañosu.
|
|
Del llat. sufficiens, -tis ‘abondo’, ‘grave’ (abf), per vía se- miculta. |
|
sufraxe, el 📖: sufraxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Corva de la pierna [/“De Valdés al Eo” (Eo)/].
|
Del llat. suffrago, -inis ‘corveyón’ (abf), con perda de -n-, fenómenu que’l g-ast. (non la fala de Valdés nin el c-oriente de Navia) comparte col g-portugués. |
||
sufrencia, la 📖: sufrencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sofrencia [Cñ. Ay. GP. JH. DA]. sufrenza [Ay].>(TEST)
|
|
|||
sufrera, la* 📖: sufrera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sufreira [La Reigada (Cv)]. //Valdedo (Cv). Ib, Gs (VB). Eo].>(TEST)
|
Alcornoque [La Reigada (Cv)]. /Valdedo (Cv). Ib, Gs (VB). Eo/].
|
|
||
sufresna, la* 📖: sufresna🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sufreisna [Forniel.las (Cv)].>(TEST)
|
Alcornoque [Forniel.las (Cv)].
|
Cfr. sufrera. |
||
sufridera, la 📖: sufridera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aniella de fierro que s’alluga sobro la xunca cuando se traba- ya col <i class="della">tufu</i>(TEST)
|
o cola tayadera [Oc].
|
|
||
sufrideru, el* 📖: sufrideru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sufrieru [Ca].>(TEST)
|
|
|||
sufrimientu, el 📖: sufrimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+sufrimiintu [Ay. Ri].>(TEST)
|
|
|||
sufrir 📖: sufrir🏗️: NO ✍️: NO |
<sofrir [Cg. y Ay. JH. Vg].>(TEST)
|
Cast. sufrir [Lln. Ay. Ri. Tb. Vg. JH]. //Nun sufrir ‘nun aguan- tar, nun soportar’ [Tb]: Esa nun se sufre ya a el.los nun hai quien los sufra [Tb]. //-se ‘aguantase’ [Tb]: El nenu ta que nun se sufre [Tb]. ///Pesar con haber, bono ya de sofrer [HN (LC)].
|
|
Del llat. sufferre ‘poner a disposición d’una persona’, ‘some- ter a’, ‘sufrir’ (old), con llargu espardimientu románicu (rew) ya panhispánicu (deeh). En rellación etimolóxica ha citase: su- frimientu (cfr.), sufrencia (cfr.), sufrideru (cfr.), sufridera (cfr.). |
|
sufríu, ida, ío 📖: sufríu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Qu’aguanta bien la perda del tonu de color [Tb]: <i class="della">L’azul</i>(TEST)
|
ya mui sufríu [Tb].
|
2. Qu’aguanta bien la suciedá ensin que se-y note (una tela) [Ac (i)]. Pp. de sufrir (cfr.). |
||
sulapina, la 📖: sulapina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. solapina.
|
|||
sulcar 📖: sulcar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">surcar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Podría tratase d’una adautación al ast. del cast. surcar siendo consciente JH de la equivalencia etimolóxica del cast. surco col ast. sulcu → sucu 1 (cfr.). |
||
sulevar 📖: sulevar🏗️: NO ✍️: NO |
<solevar [Ac]. /////sublevar [Tb].>(TEST)
|
Cast. sublevar [Pa. Ac. Ce. Pr. Cv]: Nun te solevas tanto [Ac]: La xente ta solevao [Ac]: Sublevóulos a todos [Tb].
|
Del cultismu sublevar, quiciabes tresmitíu dende’l cast., de la mesma manera que tenemos sulimar (cfr.) orixináu nun deri- váu de sublime. |
||
sulfatadera, la 📖: sulfatadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">sulfatación</i>(TEST)
|
[Cn (V)].
|
Cfr. sulfatiar. |
||
sulfatadora, la 📖: sulfatadora🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sulfataora [Llg. Mi].>(TEST)
|
Aparatu col que se sulfatien les plantes [Llg. Mi. Tb]. Cfr. sulfatiar.
|
|||
sulfatiar 📖: sulfatiar🏗️: NO ✍️: NO |
<sulfatar [y Mi. Cn (V)].>(TEST)
|
Cast. sulfatar [Ac. Tb. Cn (V). Vg]. Echar sulfatu a les plantes [Mi]. 2. Dar una somanta [Mi]: ¡Que te sulfatio! [Mi].
|
Formación verbal en -ar y en -iar fecha dende un cultismu que nun recueyen les monografíes, *sulfatu (dcech s.v. azu- fre). L’aceición §2 fai ver un usu figuráu. En rellación etimo- lóxica ta l’ast. sulfatadera (cfr.). |
||
sulfurar 📖: sulfurar🏗️: NO ✍️: NO |
Tomar les coses a lo terrible [Ay. Tb]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
te sulfures, nin [Tb].
|
Del llat. sulphurare (em), ensin dulda per vía culta y con usu figuráu. |
||
sulfuráu, ada, ao 📖: sulfuráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Enfadáu, pergafu [Ca]: <i class="della">Iba</i>(TEST)
|
mu sulfuráu a ver l’estrozu [Ca].
|
Pp. de sulfurar (cfr.). |
||
sullagar 📖: sullagar🏗️: NO ✍️: NO |
<sul.lagar [Oc].>(TEST)
|
Podrecer el granu semao por tar lliento la tierra [Oc]. Enterrar nel agua [/Eo/].
|
Cfr. llagar. D’una amestadura d’un continuador del llat. sub > so [→ su (cfr. so 2)] y el verbu *llagar 2 (cfr.) formación verbal fecha dende lacus > llagu (cfr.). |
||
sullu, el* 📖: sullu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sul.lu [Sm. Tb, Cn (Oc). Cv].>(TEST)
|
Caún de los maderos del telar onde s’enrolla’l filo y la tela [Sm]. Maderu o pieza cilíndrica del telar onde s’enrolla’l filo [Tb, Cn (Oc)]. //-os ‘maderos del telar onde s’enrolla’l filo y la tela’ [Cv].
|
Cfr. enxullu. |
||
suma, la 📖: suma🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. soma.
|
|||
sumalzar 📖: sumalzar🏗️: NO ✍️: NO |
Mullir dando golpes (a los xergones, a la cama) [PSil]: <i class="della">Van</i>(TEST)
|
pal corral a sumalzar los xergones [PSil].
|
Verbu compuestu del continuador del llat. sub > so [→ su (cfr. so 2)] y el verbu mazar (cfr.) con una [l] epentética por asocia- ción cola familia de mal- darréu que’l verbu fai referencia a los golpes que se dan al mullir; nesi sen *sumazar entendióse como sumalzar y semánticamente avérase al tratamientu que vemos nel ast. solmenar y otros. |
||
sumiayu, el* 📖: sumiayu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sumiachu [PSil].>(TEST)
|
Pequeña cantidá d’agua que sal de la presa y nun s’aprovecha [PSil]: Que nun se pierda esti sumiachu [PSil].
|
Podría tratase d’un términu que pue debese a un encruz del ast. miachu, variante sureño-occidental de migayu (cfr.), con una formación sol verbu sumir o sumise, responsable de la sílaba primera su-. |
||
sumiciu, el 📖: sumiciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sumicio [Cñ. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Ser mitolóxicu [Pa] que fai desapaecer les coses [Cb. Cp. Cñ. Sm. PSil. Cv. Oc. /Mánt/] o escuéndeles onde nun son a alcon- trase [Cv]: Güei, taba agora mesmu aiquí ya yá nun lu veo, esto ía cousa’l Sumiciu [Cn]. Especie de duende qu’escuende les coses [Cd]. Ente imaxinariu malu que consume los seres y les coses [/Eo/]. 2. Actu de sumise [JH]. Desapaición d’un oxetu [Llomb]. 3. Perdición, ruina [Cd. Pr]. 4. Gastu constan- te [Pr]. //Llevólo’l sumiciu dizse de daqué de lo que se piensa que nun va a apaecer [Lln]. //(Paicer, ser) un sumiciu ‘nun
|
|
||
sumideru, el 📖: sumideru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sumideiru [Pzu. Tox]. +sumiíru [Ay. Ri]. //sumideiro [Eo].>(TEST)
|
Sumidoriu [Pzu. /Eo/], desaguaderu [Ri. Pzu]. Parte per onde calistra y desapaez l’agua d’un regueru [Lln. Ac]. Sitiu per onde se sumen les coses que desapaecen [Ay].
|
|
||
sumidoriu, el 📖: sumidoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sumidoiru [Sm. An].>(TEST)
|
Cast. sumidero [LV. Lln. Cb. Tb. R. DA] de les agües [Sm.
|
|
||
sumidura, la 📖: sumidura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">sumise</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. sumir. |
||
sumir 📖: sumir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Perder, estraviar una cosa [Sm]. Desapaecer ensin saber cómo [Lln. Tb. Sm]: <i class="della">Sumíulu</i>(TEST)
|
sin dicir un res [Tb]. Desapaecer [Pr], pasar l’agua per un sumidoriu [Tox].
|
2. Consumir [Tox], agotar [Tb]: Esa vida súmela [Tb]. Desmeyorar [Cd]. Disminuir [Pr]. Consumise una cosa, principalmente por filtración o evapora- ción tratándose de líquidos [Mar]. //-se ‘sumise’ [Pa. Ay. PSil]. ‘consumise’ [Ay. Pr]. ‘desapaecer’ [Pa. Ac. PSil]. ‘desapaecer sumiéndose dientro de daqué’ [Ri]. ‘escapar’ [Ac]: Sumióse sin dase cuenta [Ac]. ‘escondese o desapaecer baxo tierra ensin ser visto’ [Oc].‘desapaecer una cosa [Cd] ensin saber ónde s’atopa’ [JH]. ‘enterrase, desapaecer, consumise’ [R]. |
||
sumíu, ida, ío 📖: sumíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Desmeyoráu [Tb]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
nenu ta sumíu [Tb].
|
2. Desmadexáu [Cd]. Apenáu, aflixíu [Cd]. Pp. de sumir. |
||
sumustiu, el 📖: sumustiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Mal caráuter, mal xeniu [Lln].
|
Cfr. mostiu, a, o. |
||
sumustriella, la* 📖: sumustriella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sumustriel.la [Sm]. semestriel.la [Sm].>(TEST)
|
Simulación*. //Esa cundenada d’esa pita roxa anda fayendo la sumustriel.la de puner ya nu acaba ‘anda faciendo como que pon’ [Sm].
|
Diminutivu col continuador de -ĕlla amestáu al ast. ximues- tra (pe2: 491-492). |
||
sunfrimar 📖: sunfrimar🏗️: NO ✍️: NO |
Apoyase faciendo fuerza [Arm].
Quiciabes d’una amestanza del continuador del llat. sub>(TEST)
|
so- col
|
continuador del verbu firmar con metátesis (cfr. firmar). |
||
suñapín, el 📖: suñapín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sueñu curtiu [An].
Cfr. <i class="della">sueñu</i>(TEST)
|
1. Pero en conceyu d’Allande la presencia de sue- ñu, con [] nun ye autóctona.
|
|||
supañar* 📖: supañar*🏗️: SI ✍️: NO |
<supanar [Cv].>(TEST)
|
Desagüeyar al ganáu [Cv].
|
Cfr. pañu 1. |
||
supedaniu, el* 📖: supedaniu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Con</i>(TEST)
|
supedanios me tueyen [La Enfermedad 141] Cfr. piaña.
|
|||
superar 📖: superar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. soperar.
|
|||
superior 📖: superior🏗️: NO ✍️: NO |
Lo meyor, estáu perbonu de les coses [Ac].
El llat. <i class="della">superius</i>(TEST)
|
‘superior’ (old; abf) yá se conseña nos nue- sos documentos en llat. de magar el sieglu ix:
|
|
||
“supermariamientre” 📖: “supermariamientre”🏗️: NO ✍️: SI |
Alverbiu conocíu pela documentación na aceición de ‘del mou meyor’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">En tal manera que don Rodrigo aluarez uea et ozca </i><i class="della">super-</i>(TEST)
|
mariamientre 1320 [AAU/176]
|
|
||
supiaña, la 📖: supiaña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<supiaina [Oc. As]. supeaina [Bab].>(TEST)
|
Pedal del telar [Bab. Oc]. Especie de pedal del tornu con que se llabra la madera [Sm. As].
|
D’una amestanza sub col femenín del llat. pedaneus, -a, -um, ensin dulda subpedāneus ‘asitiáu baxo los pies’ (em; dlfac s.v. suppedāneus), llueu cola nominalización del femenín, térmi- nu curtiamente presente nes llingües romániques (rew s.v. sŭppědaneus; deeh s.v. subpedanĕum) y averáu al ast. peana (cfr.), piaña (cfr.), prepiañu (cfr.). Les variantes con [] o [jn] son posibles n’asturianu (ghla 252; pe4: 401). |
||
suplicar 📖: suplicar🏗️: NO ✍️: NO |
<soplicar [Ay. JH].>(TEST)
|
Cast. suplicar [Ay. JH. Xral].
|
|
Del llat. supplicāre ‘pidir’, ‘implorar’ (old), con continuado- res románicos ya hispánicos (rew; deeh), per vía culta. |
|
suplir 📖: suplir🏗️: NO ✍️: NO |
<//suprir [Eo].>(TEST)
|
Cast. suplir [/Eo/]. Dar de sí, cundir, vese’l provechu d’una cosa [Cp. Oc]. Cundir, dar de sí [Cb. Sr. Tb, Pr (= cundir). Sm. Cd]. Durar [Ac. Llg. Tb. Cd. Pr]: Non me suplió ná [Ac]: Nun me suplen las perras [Tb]: Muncho-y suplen les perres [Sr]: Yá me ta supliendo que nun lleguen [Llg]. Cundir, facese llargu y pesáu un trabayu [Pa]. Cundir, facese llarga y pesada una cosa, especialmente’l tiempu [Sb. Tox]. 2. Ferver [Cñ].
|
Del llat. supplēre ‘enllenar’, ‘suplementar’ (old), con conti- nuadores románicos (rew) ya hispánicos (dcech s.v. cumplir), per vía semiculta. |
||
suponer 📖: suponer🏗️: NO ✍️: NO |
<soponer [Pa. R]. //supoer [Eo]. supoñer [Eo].>(TEST)
|
Allugar el xatu acabante nacer al ubre de la vaca pa qu’entame a mamar [Cn. Oc]: Si la vaca pare tienes que suponer el xato [Oc]: Busca un poucu paya pa suponer a la xatina no secu [Cn]. 2. Cast. suponer [Pa. /Eo/. R].
|
|
Del llat. suppōnere ‘poner debaxo’ (old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (dcech s.v. poner). L’aceición 2 ufre un usu figuráu. Una nominalización del infinitivu ta- mién ye d’usu (cfr. suponer, el). Un compuestu ye’l verbu ast. presuponer (dcech s.v. poner) d’u sigue’l part. presupuestu, a, o (cfrr.) y el masc. nominalizáu presupuestu (cfr.). |
|
suponer, el 📖: suponer🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<supuner [Sm]. soponer [Pa].>(TEST)
|
Un suponer ‘por exemplu’ [Lln. Pa. Ac. Sm]. ‘exemplu’ [Tb. Pr]. Cfr. suponer.
|
|||
supremu, a, o 📖: supremu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">como fai la Inquisición</i>/<i class="della">de Madrid, que ye’l </i><i class="della">Supremo</i>/<i class="della">trebu-</i>(TEST)
|
nal, au castiguen/herexes y escritos necios [Pérez del Río, Misterio (Poesíes 165-168)]
|
Del llat. supremus, -a, -um ‘que ta percima too’ (abf), per vía culta. |
||
supuñir 📖: supuñir🏗️: NO ✍️: NO |
Lluchar, enguedeyase, amarrase [Md].
D’una amestanza fecha col prefixu sub- y el verbu pungere ‘pinchar’ siguiendo’l modelu de los verbos <i class="della">compungo,</i>(TEST)
|
ex- pungo, etc. (em). L’ast. nun conoz un verbu simple *puñir (sí puñar) pero les demás llingües hispániques sí tienen siguidor de pungere (deeh).
|
|||
suquera, la 📖: suquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Estaya de terrén bravo, xeneralmente más alta o más baxa que la tierra cultivao, pa xebrar les faces del terrén [Ll]. //<i class="della">Echar</i>(TEST)
|
la suquera ‘echar tierra a lo llargo de la parte cimera d’una tierra empruna, sacándolo, polo xeneral, del fondu de la mesma pa reponer lo qu’arrastra p’abaxo nos destremaos llabores’ [Ll].
|
Cfr. sucu. |
||
suqueru, el 📖: suqueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<suqueiru [Tox]. +suquiru [Ri]. //suqueiru [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Senda a la vera de lo cultivao [/Eo/]. Terrén prominente, de mal pisu, empruno, cubierto de verde y de matos y artos y que s’atopa ente dos praos o tierres que tán llindando pero a nivel
|
|
||
sur, el 📖: sur🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aire del sur [Sd. Qu. Tb].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">El</i>(TEST)
|
sur siempre murió ah.ogáu [Lln]. Si vas con sur a la mar, ropes d’agua has de llevar [LC].
|
|
||
surada, la* 📖: surada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><surá [Cp].>(TEST)
|
|
|||
surándanu, el 📖: surándanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Planta del monte con flores moraes [As].
<ident class="della" level="1"></ident>¿Sedrá una variante de <i class="della">l.luránganu</i>(TEST)
|
(cfr. lloránganu) o con
|
|
||
surcir 📖: surcir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
surdir 📖: surdir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><xurdir [/“de Valdés al Eo” (Eo). Mánt/].>(TEST)
|
|
|||
suriellu, el 📖: suriellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<suriel.lu [y Vd (Oc)]. surriel.lu [Queirúas (Cv)].>(TEST)
|
Argentina sphyraena, pexe plata [L’Arena (LMA)]. Ciertu pexe,
|
quiciabes el xurel [Vd (Oc)]. Pexe mui asemeyáu al bocarte de forma y tamañu, pero blancu; péscase nel interior del puertu y ye de carne sabroso y espina dura [Vd]. Pexe de carne blando, piel áspero, paecíu per fuera a la sardina [Quei- rúas (Cv)]. Del llat. saurus, -i ‘pexe de mar’ (em), ‘tipu de pexe rápidu’ (dlfac), xustificable dende’l diminutivu *saurěllus (deeh). L’ast. suriellu contrapónse al términu del mesmu aniciu, ast. xurel, en qu’ésti debe’l so asitiamientu nesta llingua al fechu de ser un préstamu darréu de la non diptongación de la ĕ tóni- ca (pe2: 375). Nesti puntu Corominas-Pascual camienten que cast. jurel ye préstamu mozárabe o cat. (dcech s.v. jurel); la idea de la procedencia del cat. sorell pa xustificar el gall. xu- rel, cast. jurel, etc. yá la asoleyare Meyer-Lübke tratando de los derivaos del grecismu en llat. saurus ‘tipu de pexe de mar’ (rew s.v. saurus). Lo mesmo valdría pal ast. xurel (cfr.). La [ř] de dellos exemplos ast. pue debese al influxu de la familia de sierra (cfr.). |
||
surión, ona 📖: surión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Con poca humedá y que cuando vien la seca queda afeutao darréu (la tierra) [Md].
Aumentativu del ast. <i class="della">souriu</i>(TEST)
|
(pe1: 211).
|
|||
surnadera, la* 📖: surnadera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della"><</i>surnadeira [La Cabreira (Mar)].>(TEST)
|
Nariz [La Cabreira (Mar)].
|
Cfr. surniar. |
||
surniada, la 📖: surniada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<surniaa [TC (Protomártir)]. surniá [Ay]. sorniaa [JH].>(TEST)
|
Aición y efeutu de surniar [Ay. Tb. Sm. PSil. Cv]. 2. Sorbu o toma que se fai peles narices [JH]. Ruíu que se fai cola nariz al sorber rapé [TC (Protomártir). AGO]. 3. Bofetada que cue- ye les narices [La Calle (Oc)]. Cfr. surniar.
|
|||
surniadura, la 📖: surniadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Actu de <i class="della">surniar</i>(TEST)
|
[Tb].
|
2. Ruíu carauterísticu que fai surniar de forma continuada [Mar]. Cfr. surniar. |
||
surniar 📖: surniar🏗️: NO ✍️: NO |
<sorniar [Cñ. Llu. JH. y AGO. Mar]. sornear [Tor. Mar]. xur- niar [Ay]. /////xurnar [Cp. Ay]. /////surnir [Vd].>(TEST)
|
Sorber los mocos [Cñ. Ac. Llg. Sr. Ar. Tb. Sm. PSil. Cn (F). Cd. Arm] con ruíu [Llu. Pr. Sl. Vd. Oc. AGO. Tor.]. Sorber pela nariz [Si. JH]. 2. Sonar los mocos [Ll. Cd] con ruíu [Cp. Ri. Ay. Tb. Mar]: Nun xurnes p’arriba [Cp]: Dexa de chorar ya de surniar el moucu [Cn (F)]. Facer ruíu cola nariz [Mar]. 3. Respirar fuerte pela nariz faciendo xubir o baxar la muco- sidá [Ay]. Facer ruíu de nariz ensin resultáu [Mar]. Aspirar con fuerza y ruíu los mocos [Cv]. 4. Sorber una droga pe- les narices [Sg]. Sorber tabacu [TC (Protomártir)]. 5. Roncar [SCiprián].
|
Del llat. (sub)resonāre ‘resonar por efeutu de daqué’ (abf) quiciabes pente medies de *sornar → *sornidiare → sor- niar → surniar. Vese una variante surnir, un exemplu más d’intercambiu ente los verbos de la 1ª y 3ª conxugación como algamar - algamir, etc. Martín Sevilla entiende que’l verbu ast. podría orixinase na adaptación al llatín del tema célticu |
|
|
surnión, ona 📖: surnión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Que <i class="della">surnia</i>(TEST)
|
con frecuencia [Ay. Tb. Sm. Pr. Cv]. Cfr. surniar.
|
|||
surpir 📖: surpir🏗️: NO ✍️: NO |
Sospechar, camentar [/Bu (Eo)/].
Lo raro del verbu (la so conseñación lléndase güei al conceyu
de Bual según Acevedo & Fernández 1932) fai que nos esmo-
<br class="della">lamos por dar con una interpretación amañosa. Al mio enten- der la esplicación afayadiza podría alcontrase en dalguna va- riante del llat. suspicěre (old), verbu que, amás de significar ‘llevantar los güeyos’, ‘mirar p’arriba’ tamién s’emplegaba na aceición de ‘sospechar de, tener sospeches de’. A la nuesa in- terpretación interpónse, lóxicamente, un problema fónicu da- rréu que dende’l llat. suspicere nun podría siguir namás qu’un resultáu *<i class="della">sospecer</i>, cosa alloñada de la realidá llingüística da- rréu que triunfa’l continuador de suspectare>(TEST)
|
ast. sospechar. De toes maneres el verbu *sospecer, de mou asemeyáu a lo que-yos pasa a los incoativos en -ecer, pudo alternar con otru d’espresión destremada en -ir, esto ye *suspīre > *sospir, d’u habría siguir con un posible y non inusitáu rotacismu de la /s/ posnuclear, l’actual surpir. L’alternancia *sospecer/*sospir sedría ún de los munchos exemplos que podríen ufiertase na alternancia oral, un casu asemeyáu a podrecer/pudrir, flore- cer/florir. L’asturianu, nesti casu gallego-asturianu, otra vuel- ta ufierta’l so particular resultáu darréu que nin rew nin deeh nin dcech dan continuadores románicos
|
del llat. suspicere (pe3: 141). |
||
surrapiar 📖: surrapiar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar los yerbatos nuna tierra semada [Pb].
D’una amestadura del prefixu llat. sub->(TEST)
|
so- (con zarramientu por asitiamientu átonu) y una variante en -iar del verbu rapar (cfr.).
|
|||
surria, la 📖: surria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. surniar.
|
|||
surriada, la 📖: surriada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Bastiu curtiu [Oc]. Bastiu acompangáu con aire [Cv. An]: <i class="della">Pillóunos la surriada ya póxonos pingando </i>[An]. 2. Cantidá grande (referío a un líquidu) [Cn. Oc]: <i class="della">Vaya surriada d’augua</i><i class="della">(TEST)
|
que cayéu, a poucu más salimos toos a nadu [Cn]: Echóume una surriada d’agua [Oc].
|
Deverbal de surriar (cfr. surniar). |
||
surrisador, ora 📖: surrisador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">surrisador,</b>(TEST)
|
ora Que sorríi [Vd].
|
Cfr. sorriír. |
||
surrutu, el 📖: surrutu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<surruchu [Cn (MG)]. serrutu [Sl].>(TEST)
|
Golpe d’aire [Sm. Md. Pzu. Cv. Cn (MG). As, Cn (Oc)]: Vie- nu un surrutu d’aire ya tiróu lus pinus [Sm]. Aire pequeño que se llevanta [Sl]: Un serrutu llevónos la facina [Sl].
|
|
Quiciabes d’un deriváu del b. llat. serra, -ae ‘monte’, pallabra que, a lo meyor, ye d’aniciu célticu (em s.v. serra). D’acoyese |
|
sursumcorda, el 📖: sursumcorda🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Naide [Xral]: <i class="della">Eso</i>(TEST)
|
nun lo arregla ni(n) el sursum corda [Ac].
|
Formación tresmitida pela fórmula repetida en misa pol cura: sursum corda ‘arriba los corazones’ llueu xeneralizada como fórmula incomprensible y aplicable en destremaos contestos. |
||
surtila, la 📖: surtila🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
surtimientos, los 📖: surtimientos🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
(TEST)
|
|
|||
surtir 📖: surtir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><sortir [y AGO].>(TEST)
|
Cast. surtir [Pa]. Cast. surgir, chiscar [Lln]. Saltar del agua ha- cia arriba [Cg]. Saltar agua de la tierra hacia arriba nun salien- do de peña o terrén cuesto [Ay]. Rebotar, resaltar dalguna cosa [JH]. Salir el líquidu con fuerza del surtidor o la sidra del tonel cuando cuez [R]. Botar, saltar [R]. Salir, botar [AGO]. Ma- chacar, golpear, botar [Lln. Ac]: Súrteme aquí nesti deu [Ac]: Surte l’agua [Ac]. 2. Movese dalgo con estrueldu [Pr]. Movese daqué cosa ensin prevelo [Pa]. Movese violentamente’l cuer- pu por efeutu de la enfermedá o d’un sustu [Cg]. Producise l’efeutu d’un golpe tresmitíu indireutamente o una especie de rebote del golpe [Lln]. 3. “Según la creyencia popular nel mes d’agostu surten y desurten les témpores: el primer día d’agostu ye agostu; el segundu ye setiembre; el terceru ye ochobre; el cuartu ye payares; el quintu ye avientu. Fasta equí surten les témpores. El sestu día d’agostu ye avientu; el séptimu ye paya- res; l’octavu ochobre, el novenu setiembre y el décimu agostu. Ehí desurten les témpores. Poro, figúrase que surtir equival a medrar o xorrecer y desurtir a menguar o amenorgar, siempres falando del tiempu” [Ri s.v. desurtir].
|
|
||
surtíu, el 📖: surtíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Actu de <i class="della">surtir</i>(TEST)
|
[Cg].
|
2. Cast. surtido [Pa]. 3. Rebote, saltu [Sb. JH]: Les vaques si toquen el allindiaor peguen un surtíu [Sb]. Saltu debíu a un sustu [Pa]: Pegué un surtíu mui grande [Pa]. Movimientu de sorpresa o de sustu [Cg. Cb. Cp]. Saltu de sorpresa [Ay].
Deverbal del participiu débil de surtir (cfr.). |
||
surueste, el 📖: surueste🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. sueste.
|
|||
surxir 📖: surxir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">surgir</i>(TEST)
|
[Pa].
|
|
del llat. surgere ‘llevantase’ que García de Diego da pal cast. surgir, cat. sorgir, port. surdir, gall. sor- dir, pero a ello nun ha axuntase ast. xuxir 1 (cfr.). Pela so parte Corominas-Pascual pescancien que cast. surgir ‘tar fondeada (una nave)’ ye’l catalanismu sorgir ‘id’ de posible aniciu nel llat. surgere ‘llevantase’ mentanto que na aceición de ‘ma- nifestase’, ‘brotar’, ‘apaecer’ tomóse más recientemente del llat. surgere (dcech s.v. surgir). La nuesa documentación ufre un continuador del participiu de presente nel sieglu xiv. |
|
suscripción, la* 📖: suscripción🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">enna</i>(TEST)
|
subcription de los testimonios 1266(or.) [ACL/437]
|
|
||
suseru, a, o 📖: suseru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que ta na parte cimera o d’arriba [JH].
|
D’una amestanza del llat. sūrsum ‘contra arriba’, ‘a lo alto’ col suf. -arius, -a, -um como vemos en formaciones como ci- meru, fonderu, caberu, baxeru, encullaeru. |
||
suso 📖: suso🏗️: NO ✍️: NO |
<asuso [y JH. y R]. sus [y JH].>(TEST)
|
Arriba [JH], enriba [R]: En Xove suso estevi ayeri [JH]. //De suso ‘d’arriba’ [JH]. ‘enriba de’ [AGO].
|
|
cfr. desús, el). Ye posible tamién amestar un sufixu a sur- sum: vese asina acompangáu con -ārius (cfr. suseru, a, o) y nesti mesmu apartáu con -anus, -a, -um (§d), como tamién s’alvierte n’otres fasteres romániques (Chaveau 2016): |
|
susodichu, a, o 📖: susodichu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Ax. que conocemos pela documentación na aceición de ‘di- chu arriba’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">esta</i>(TEST)
|
erdat de susudita 1264 [Espinareda (Jiménez)/n. 19].
|
|
cfr. dichu, ao, o). Del llat. sūrsum ‘contra lo alto’, ‘xubiendo’ (em) que yá apaez cola variante susum n’autores como Varrón [Nec non susum quam deorsum tardius seruntur ac metuntur (Res Rusticae i, 6-3)] asina como nos vieyos testos del dominiu (§b); cola per- |
|
suspendimientu, el 📖: suspendimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">suspensión</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Cfr. suspensu, a, o. |
|
suspensu, a, o 📖: suspensu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+suspinsu [Ay].>(TEST)
|
Retrayíu [Pr]. Con sustu, ensin fala [Pr]. 2. Variable (el tiem- pu atmosférico) [Cl]. Inestable (el tiempu) [Sm]. Qu’amaga llover y nun acaba de llover (el tiempu) [Llomb]. Duldo- so, en calma, poco seguro (el tiempu) [Cv]. 3. En calma (especialmente’l tiempu) [PSil]: Nun te preocupes que, güei, el tiempu anda bien suspensu [PSil]. 4. Cast. suspenso [Cl] (nun exame) [Xral].
|
|
||
suspirada, la* 📖: suspirada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sospirá [Cñ].>(TEST)
|
Cast. suspirada [Cñ].
|
Cfr. suspirar. |
||
suspirar* 📖: suspirar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><sospirar [Cg. Ay. Tox. /Eo/. JH].>(TEST)
|
Cast. suspirar [Cg. Ay. Tox. /Eo/. JH].
|
|
||
suspirón, el 📖: suspirón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
suspiru, el 📖: suspiru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><sospiru [Cg. Ac. Ay. Tox. /Eo/. Mar. JH]. sospiro [Ac].>(TEST)
|
Cast. suspiro [Cg. Ac. Ay. Tb. Tox. /Eo/. Mar. JH]. 2. Especie de pastes {o galletes} [Ac. Tb].
|
|
||
sustancia, la 📖: sustancia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<sustanza [Qu. Pr. Cv]. sostancia [AGO]. sostanza [Mar].>(TEST)
|
Cast. sustancia [Xral]. 2. Carne y grasa que s’echa al cocíu [Ac. Pr]. 3. Gracia, chiste [Cv]. //Non tener sustancia ‘tar soso la comida’ [Tox]. ‘nun tener formalidá nin seriedá (una persona)’ [Tb]. ///Bon goliatu y la sustancia en platu [LC].
|
|
Del llat. substantia, -ae ‘sustancia’, ‘ser’, ‘naturaleza’, ‘esen- cia’, ’encontu’, ‘medios de subsistencia’, ‘bienes’ (abf), per vía semiculta. Cola amestadura del suf. abondativu -osus te- nemos ast. sustanciosu, a, o (cfr.). L’ast. tamién conoz una amestanza de preposición + nome, sinsustancia (cfr.) y el so deriváu sinsustanciada (cfr.). |
|
sustanciosu, a, o 📖: sustanciosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+sustanciusu [Ay].>(TEST)
|
Bien iguao y con compangu (la comida) [Lln].
|
2. Que sabe bien, que tien sustancia [Ay]. Cfr. sustancia. |
||
sustecha, la 📖: sustecha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Parte final del desván de la casa ente’l teyáu y el tilláu [Pa]. Güecos ente’l muru esterior y el teyáu [Lln].
Quiciabes del pl. del neutru llat. <i class="della">tēctum</i>(TEST)
|
‘techu’ (em s.v. tego)
|
→ tecta, con un prefixu sub-, *subtēcta ‘lo que ta baxo los techos’, con una /s/ quiciabes por influxu de sursum > sus-. |
||
sustentu, el 📖: sustentu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">sustentu </i>[Xral]. ///<i class="della">Cuando munchos paxarinos </i><i class="della">s’axuntan cabo’l llugar pa catar el so sostentu, ye que mun- </i><i class="della">cho va xelar </i>[LC].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Aquisi arbol -decía-, ¡o, rei!, que viste</i>/<i class="della">(…)</i>/<i class="della">de tantos ani-</i>(TEST)
|
males el sostento,/a ti te senefica qu’alcanceste,/por to altura, a la máquina celeste [BAúxa, Sueños (Poesíes 329- 336)]
|
|
del llat. sustentus, -a, -um partici- piu del verbu sustinere ‘sostener’, ‘encontar’ (abf). |
|
sustir 📖: sustir🏗️: NO ✍️: NO |
Dar a entender, ensin pallabres, que se va acordies colo qu’otru diz o fai [Cl (i)].
Quiciabes del mesmu aniciu qu’ast. <i class="della">sostener</i>(TEST)
|
(cfr.), con perda de la -n- como dacuando pasa en Cabrales, xustamente col verbu tener (cfr.) → ter.
|
|||
sustrincar 📖: sustrincar🏗️: NO ✍️: NO |
Vaquiar, dar cabezaes nel ubre (el xatu al mamar) [Ay. Ll (= zurdiar)].
De l’amestanza del continuador del prefixu sub>(TEST)
|
so [ → su
|
(cfr. so 2)] y l’ ast. estrincar (cfr.). |
||
sustu, el 📖: sustu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<xustu [Lln (P)].>(TEST)
|
Cast. susto, sobresaltu [Xral].
|
- ¡Ay que sustu! [El Camberu 23] Quiciabes deverbal de asustar (cfr.). |
||
susueste, {el} 📖: susueste🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
Sombreru de la <i class="della">ropa</i>(TEST)
|
d’agües [Cñ].
|
Cfr. sueste. |
||
sutablar 📖: sutablar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Minar la tierra los topos y otros bichos [Cv].
|
Cfr. tablar. |
||
sutaque, de 📖: sutaque🔤: , de 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 de |
<de sutaque [Cv. Oc. /Eo. Mánt/. de sutraque [Cn (MG)]. de sucate [y Cv].>(TEST)
|
‘De repente’ [Cv. /Eo. Mánt/]. ‘de pronto’ [Cn (MG)]. ‘por sorpresa’ [Oc]. ‘a escondíes, clandestinamente’ [Oc]: Díume una bofetada de sutaque [Oc]. {Podría guardar rellación con socate ‘estampida’ [Bu /Eo/]}.>
|
Camiento que se trata d’una formación fecha sobre l’alverbiu proparoxítonu sŭbĭto ‘de repente’, ‘de sutrucu’ (con dalgún continuador románicu, rew s.v. subito), con una termina- ción -que, vieya conxunción pero inmovilizada y fundida nel mesmu alverbiu como alvertimos n’otros exemplos del tipu diguaraque, pémeque ‘quiciabes’, seique ‘quiciabes’ etc. (pe3). La espresión ast. tien el mesmu aniciu que’l port. sota- que pa la que Dámaso Alonso propunxere partir del llat. subi- to eccum atque (1943a: 36) cosa qu’acueye García de Diego (deeh). |
||
sutevalute, de 📖: sutevalute🔤: , de 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 de |
Ensin más nin más [Oc]: <i class="della">Sí,</i>(TEST)
|
cumo si lu fora l.livar di sute- valute [Oc].
|
** |
||
sutilizar* 📖: sutilizar*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">deve</i>(TEST)
|
omne subtilizar como fu fecha s. xiii(or.) [FX/34] Cfr. sotil.
|
|||
sutrucón, de 📖: sutrucón🔤: , de 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 de |
//<i class="della">De</i>(TEST)
|
sutrucón ‘ensin prevelo’ [Tb].
|
Cfr. sutrucu. |
||
sutrucu, de 📖: sutrucu🔤: , de 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 de |
//<i class="della">De</i>(TEST)
|
sutrucu ‘ensin prevelo’ [Tb (= de sutrucón)].
|
Cfr. secultre, de. |
||
sutrullar* 📖: sutrullar*🏗️: SI ✍️: NO |
<sutrul.lar [Md. Pzu].>(TEST)
|
Sustrincar, dar cabezaes el xatu nel ubre de la vaca al mamar [Pzu].
|
2. Conspirar, facer daqué a la sombra naguando porque los demás nun s’enteren [Md]. Posible amestanza del prefixu sub > so → su col verbu *tru- llar, posible variante de truñar ‘golpear’ (cfr.). Quiciabes fi- guradamente dea llugar al ast. sutruñar (cfr.). |
||
sutrumar 📖: sutrumar🏗️: NO ✍️: NO |
//-<i class="della">se</i>(TEST)
|
‘encoyese’ [Cn (MG)].
|
Cfr. sutrumir & tremer. |
||
sutrumir 📖: sutrumir🏗️: NO ✍️: NO |
Sacudir daqué con munchu ruíu [Cn (F)]: <i class="della">Las tablas del sue- </i><i class="della">lu</i>(TEST)
|
tán desclavadas ya sutrúmense al pasar [Cn (F)]. Facer tremar, mover daqué con fuerza [PSil]: Cayíu un rayu que su- trumíu la casa [PSil].
|
Trepidar, tremar [Tb. Pzu. Md. Oc]: Su- trúmise toda la casa al pasar el carro [Oc]. //-se ‘temblar (la tierra, un edificiu)’ [PSil. Cv]: Sutrumíuse la castañal [PSil]. Tamos delantre d’una amestadura del prefixu llatín sŭb ‘de- baxo’ y del verbu trĕmēre ‘temblar’, ‘estremecese’, ‘axitase’ (old). Esti verbu dexa continuadores n’otres llingües como’l gall., port., cast. a., oc. tremer ‘estremecese’(rew, deeh s.v. tremere), ast. tremer coles variantes tremir y tremar 2 (cfr. tre- mer) como pasa en algamir - algamber - algamar, gorgutir- gorgutar, etc. El compuestu ast. (su)trumir [y sutrumar (cfr.)] ye, ensin dubia, una variante de tremir con camudamientu de la vocal átona por cuenta’l contestu llabial. Un deverbal de sutrumir ye ast. sutrumíu (cfr.). |
||
sutrumíu, el 📖: sutrumíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Temblor [Tb. Md]. Deverbal de sutrumir.
|
|||
sutruñar 📖: sutruñar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
sutrupe, de 📖: sutrupe🔤: , de 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 de |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">De</i>(TEST)
|
sutrupe ‘de sópitu’, ‘de sutrucu’ [Md].
|
Cfr. secultre, de. |
||
sutruyu, de* 📖: sutruyu🔤: , de* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 de |
<ident class="della" level="1"></ident><de sutruchu [PSil]. //de sutrullu [Vg].>(TEST)
|
|
|||
suxeción, la* 📖: suxeción🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">sujeción</i>, términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">asua obediencia et asua </i><i class="della">soieccion</i><i class="della">(TEST)
|
e reuerencia [s. xiii (Cas- tro 2011: 187)]
|
|
||
suxetu, a, o 📖: suxetu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">¡Hay del probe que ñació</i>/<i class="della">suxetu</i><i class="della">(TEST)
|
á tales miseries! [La En- fermedad 141]
|
Del llat. subjectus, -a, -um ‘sometíu’, suxetu’ (dcech s.v. ab- yecto), per vía semiculta. Una nominalización del masc. úfre- la l’ast. suxetu (cfr.) Tamién l’eonaviegu suxeito ‘cepa vieya que se mete na tierra dexando fuera un sarmientu p’anovase’ [Eilao (/Eo/)]}. |
||
suxetu, el* 📖: suxetu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">sujeto</i>. 2. {(Doc.). Persona sometida, súbditu}.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">seades mansos ¬ mesurados con justicia ¬ con piedat con-</i>(TEST)
|
tra vuestros subiectos s. xiii(or.) [FX/10]
|
|
Cfr. suxetu, a, o. |
|
suyu, a, o 📖: suyu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">so,</i><i class="della">(TEST)
|
el.
|