Total de entradas
Con variantes de expresión
Con información semántica
Con documentación
Con etimología
Con documentación histórica adicional
| Display_Form | Variantes_Expresión | Información Semántica | Documentación | Etimología | Documentación Histórica Adicional |
|---|---|---|---|---|---|
r 📖: r🏗️: NO ✍️: NO |
Lletra del abecedariu asturianu. Al entamu de pallabra “r” ye grafía de [ř]; nel marxe posnuclear de la sílaba y como segun- du elementu nel marxe prenuclear representa al archifonema
/R/; en posición intervocálica “r” ye grafía del fonema /r/, opuesta a /ř/, escrita “rr”. Cuando s’escribe “rr” o <i class="della">consonante </i>(n, s, l) <i class="della">+</i>(TEST)
|
r esti soníu representa [ř].
|
Al aniciu de pallabra’l fonema /ř/ ta en distribución defeutiva. Los vocabularios dialeutales o divulgadores puen inxerir in- formación semántica asociada al soníu [ř] d’esta traza: rr ‘so- níu pa espantar a les oveyes’ [Sl]. //rrr... chicla, chicla ‘voz pa llamar a les oveyes’ [Sm]. //rrr... chiquelas, chiquelas ‘voz pa llamar o facer qu’aliten les oveyes’ [Sm]. //Erre qu’erre ca- mentamos que traduz la espresión llatina mulier quae mulier [Väänänen 1985: 300]. //¡rrrrra! ‘voz p’andar coles oveyes, |
|
|
raba, la 📖: raba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Rabera, parte d’atrás de cualquier cosa [JH]. Parte d’atrás o más retirada de dalguna cosa como la culata o trasera del co- che [JH]. 2. Armazón que s’axunta al treme pela parte d’atrás pa carretar yerba [Ac. Ay]. Parte trasera del carru [Cg]. Piér- tigu<i class="della">,</i>(TEST)
|
treme o tabláu del carru [JH]. 3. Sitiu onde va la mano nel llabiegu y na vara tazar [Sb]. 4. Tipu d’aráu pa llabrar terrenos duros (en vez de reya lleva una cuchiella) [Oc (= cambiel.la)]. 5. Trasera, popa de la nave [JH]. 6. Cebu [Xx] fechu de los güevos de bacaláu pa los pexes [Xx. Ce. JH]: San Antonio está dormido/debajo un barril de raba:/levántate santu hermosu./Vamos a tiralu al agua [Ce]. 7. fig. Dineru [Cñ]. //-as ‘residuos de la ceba que’l ganáu tira al suelu al comer en peselbe’ [Bab]. ‘calamares’ [Lln (i)]. ‘tentáculos del calamar’ [Lln]. //De raba ‘pela parte d’atrás (d’una cosa)’ [JH]: Meter ell carru de raba [JH]. //Echar a la raba ‘engan- char la cuarta a la parte d’atrás del carru’ [Cg]. //Tar a la raba ‘tar retrasáu, anticuáu’ [AGO (Melecina)].
|
|
Del llat. rapa, femenín orixináu nel neutru plural del llat. rāpum, -i ‘nabu’, ‘tubérculu’ (em), con continuadores ro- mánicos (rew, deeh s.v. rapum), cola xeneralización de l’aceición de ‘rabu’ → ‘parte d’atrás de daqué’ quiciabes sofitao nuna comparanza de dambes realidaes (el rabu y el nabu). Dende equí recibe’l nome de raba, o con incrementa- ción rabera (cfr.), rabuya (cfr.), etc., el sitiu onde s’alluga la mano empobinando’l llabiegu, esto ye, el rabu del aráu. La referencia comparativa tamién podría xustificar l’aceición de rabas ‘calamares’, ensin dulda motivao pola semeyanza de los rabos colos filamentos del cuerpu del calamar; de la mesma manera los residuos que valen de cebu pa los pe- xes puen asemeyase a les rabes. Dende esta perspeutiva, el nuesu alloñamientu de la propuesta de Corominas-Pascual que dulden de si se trata d’un términu xermánicu llegáu pel francés o gascón o bien “de procedencia cantábrica romano- vasca” (dcech s.v. raba) resulta grande. Al mio pescanciar tamién se caltién el términu al sur, na Tierra de Miranda onde raba defínese como “planta de raíz carnuda e grossa, muito usada na alimentação de gados” [Mirandés (Pires)] y n’eonaviegu ‘fueya del nabu’ [/Mánt/]. Del neutru pl. del llat. rapum, -i ‘nabu’, ‘raíz de tubérculu’ (abf). Pescancia- mos que nun fai falta partir del fr. rave ‘nabu’, ‘nabu redon- du’ magar la nuesa opinión anterior (García Arias 2016b: 89). Cosa destremada paez amosala’l port. onde beterraba ye nidiu galicismu. Sobro rabu, raba féxose una incremen- tación col continuador del llat. -ata d’u siguió l’abondativu ast. rabada (cfr.) orixe de nuevos derivaos. Un dim. de raba ye ast. rabina 3 (cfr.). |
|
rabada, la 📖: rabada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Rabotazu, golpe de rabu [Md]. 2. Guisu de rabu [Md]. 3. <i class="della">Fam</i>.
Grupu d’homes [Md].
Posible nominalización del ast. <i class="della">rabada </i>(cfr. <i class="della">rabáu, ada, ao</i>). L’ast. <i class="della">rabada </i>hebo significar tamién *‘parte del animal avera- da al rabu’ d’u foi posible una nueva incrementación en -alis d’u surdió ast. <i class="della">rabadal </i>(cfr.). Alcontramos documentación nel sieglu xv arag. como <i class="della">rabadas</i>(TEST)
|
de carnero saladas (Sesma & Líbano 1982: 304). Tamién dende rabada se fexo’l verbu ast.
|
|
||
rabadal, el 📖: rabadal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rabazal [y Gr].>(TEST)
|
|
|||
rabadán, el 📖: rabadán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Rapaz qu’ayuda al pastor [Mar].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Xunta</i>(TEST)
|
de rabadanes muer- te d’oveya [LC].
|
|
||
rabadiar 📖: rabadiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
rabadiella, la 📖: rabadiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rabadiel.la [Qu (Oc). Bab. Pzu. PSil].///<ident class="della" level="1"></ident>rabadilla [Cñ. Ac. Ar. Tor].>(TEST)
|
Cast. rabadilla [Lln. Os. Cb. Cg. Bab. Pzu. Vg. JH]. Espinazu [Qu (Oc)]. Parte inferior de la espina dorsal [PSil. Tor]. Parte del gochu escuartizáu que compriende l’espinazu [Ar]. Güesu de la vaca usáu pa caldu [Ac]. 2. Carne de la cadera de les vaques [Cñ].
Cfr. rabada. |
|||
rabadiellu, el 📖: rabadiellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rabadiel.lu [Tb. Tb (Oc)]. rebadiellu [Ac]. +rabadiil.lu [Ri].>(TEST)
|
Espinazu [Ac. Tb (Oc)]. Columna vertebral [Pr]. Espinazu del gochu [Ac] que compriende les vértebres y l’entamu del rabu [Ri]. Rabu y columna vertebral del gochu [Tb (= rabadal)]. Creación analóxica masculina dende l’ast. rabadiella (cfr. rabada).
|
|||
rabadillar 📖: rabadillar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Romper o fundise en mediu la rabadiella del ganáu [Vg].
|
Verbu fechu sol ast. rabadiellu (cfr.), rabadiella (cfr.). Cfr. rabada. |
||
rabadón, ona 📖: rabadón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Qu’anda davezu detrás d’otru (persona, animal) [Md].
|
Cfr. rabadu. |
||
rabadu, a, o* 📖: rabadu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rabadu [Lln].>(TEST)
|
Rensiosu [Lln].
|
Quiciabes una formación fecha sol ast. rabu cola amestadura del continuador del llat. -atus, -a, -um, de mano con valor coleutivu o abondativu, llueu nominalizáu (cfr. rabada) y que güei tien una caltenencia con un sentíu figuráu. El vieyu usu de rabadu entá se caltién nel aumentativu rabadón (cfr.), pro- piamente nel aniciu, *‘que va al rabu d’otru’. |
||
rabal, el 📖: rabal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Rabadiella [Cb, Cg, Ay (= rabadal)]. Rexón llombar, zona del cuerpu onde naz el rabu del animal [Sb]. Parte del gochu que, al escuartizalu, correspuende al espinazu [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">despues</i>(TEST)
|
de rabo a cabo se saca el rabal como aí se estila
|
|
cfr.) d’usu paralelu al que se xeneralizó como continuador del tamién deriváu rabadal (cfr.). Na fastera centro-sureña ast. rabal tanto pue entendese como formación dende rabu → rabal como dende raba(d)al, con perda de -d- (ghla §4.2.3.1). |
|
rabanada, la 📖: rabanada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rabaná [Llg. Ay. Qu]. rebaná [Ri]. robaná [Ll]. /////rabañada [Cl]. //rabuada [y Eo. Mánt]. rabaada [y Eo].>(TEST)
|
Cast. rebanada [Cl. Os. Pa. Cb. Llg. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. PSil. Ce. Pr. Cv. Tox. /Eo. Mánt/. Vg. Llomb. Tor] de pan [An. Oc]. Cortezu de pan [Bard]. 2. Pasáu rápidu [Pr]: Dar una rabanada [Pr]. //Nuna rabanada ‘con rapidez’ [Pr (= rebalgu
|
|
= revolada = fervor)]. cfr.). Pero ello plantega problemes etimolóxicos a la distribución de la nasal al dase en Cabra- les un posible encruz cola familia de rebañu. Fónicamente alviértese una gran inseguranza nel vocalismu deuterotónicu, favorecío pol influxu de [ř] asina como pol contestu llabial. Dende rebanada → *rebonada pudo llograse’l tracamundiu fónicu revolada (cfr.). |
|
rabanal, el 1 📖: rabanal🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Rabu y columna vertebral del gochu [Arm]. Espina dorsal [Cp. Pr].
Posible deriváu de <i class="della">rabu</i>(TEST)
|
→ rabadal (cfr.) con tracamundiu de
|
-d- y -n- por influxu de la familia del ast. rábanu (cfr.). |
||
rabanal, el 2 📖: rabanal🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Términu conocíu pela documentación na vieya aceición de ‘tierra onde se dan rábanos’, sofitada na toponimia (ta 281) y na documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">meis</i>(TEST)
|
partis quas habeo in Brugos et in Rauanal 1215(or.) [ACL/261] Cfr. rábanu.
|
|||
rabanar 📖: rabanar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrebanar [Tb]. rabanar [y Tb]. /////rabanear [Lln].>(TEST)
|
Dar una bona tayada horizontal y nun mui ancha especial- mente nel pan [Tb].
|
2. Facer el pan bona tayada col quesu, etc. [Lln]. Verbu fechu sol apellativu rábanu como proponen Coromi- nas-Pascual pal cast. rabanar y rebanar, etc. (dcech s.v. re- banar). El verbu paez tar motiváu pola particular manera de cortar los rábanos; un deverbal úfrelu l’ast. rabanada (cfr.). |
||
rabanera, la 📖: rabanera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Home revistíu de muyer que forma parte de la comparsa de los aguilanderos [Oc].
Nominalización del femenín de <i class="della">rabaneru,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.).
|
|||
rabaneru, a, o* 📖: rabaneru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rabaneiru/era [Md. PSil]. rabaneiru/iera [Tox]. rabanera [Sr. Ay. Tb. Sm. Pzu. Cd. Oc]. rabaneira [Pzu]. +rabaniru/rabane- ra/rabanero [Ri].>(TEST)
|
Que-y presten los rábanos [Md]. 2. Perdesenvuelta [Tox]. Que tien facilidá nel facer y nel dicir [Ri]. Vivarachu [Md]. Des- envuelta (una persona) [Tb. Sm]. 2. Descarada (una persona) [Sr. Ay. Cd. Pr]. Desvergonzada, desllinguada (muyer) [Sm. Pzu]. Indiscretu [PSil].
Cfr. rábanu. Ye posible que’l sentíu peyorativu de ‘desen- vuelta’, ‘descarada’ se deba a l’aplicación que se daba a la persona que vendía rábanos. |
|||
rabaniellu, el* 📖: rabaniellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rabaniel.lu [Pzu].>(TEST)
|
Rábanu pequeñu [Pzu].
|
Cfr. rábanu. |
||
rábanu, el 📖: rábanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">rábano</i>(TEST)
|
[Md]. ///Cuando pasen rábanos aprovéchalos ‘hai qu’aprovechar les ocasiones’ [Lln].
|
Del llat. raphanus, -i ‘rábanu montés’ (em), con continuado- res románicos (rew) ya hispánicos (deeh). Un diminutivu en -ěllus caltiénse nel continuador ast. rabaniellu (cfr.) que dexa almitir una formación masc. paralela a *raphanělla postu- lada por otres formes romániques (rew). Sobro raphanum féxose tamién un nome d’oficiu encontáu nuna formación axetiva en -ārius, -a, -um responsable del ast. rabaneru, a, o (cfr.) onde se ye a ver un desendolque semánticu peyorativu. Tamién foi posible un abondativu rabanal 2 (cfr.) con nicios ente los nomes de llugar (ta 281). Del ast. rábanu, o del so antecedente, tenemos un abondativu orixinariu rabanada 1 (cfr.) asina como una formación verbal en -idiare responsable del ast. rabaniar (cfr.). Abulta, entós, que rabanada 1 ha en- tendese, de mano, como una referencia a un conxuntu de rá- banos cortaos d’u se tresllada’l sentíu a caúna de les rabanaes que se llogren al cortar el pan; ye daqué non mui alloñao de lo que propunxeren Corominas-Pascual cuando xustifiquen el correspondiente verbu cast. rebanar “por los cortes que se dan a este vegetal para comerlo” (dcech s.v. rebanar). |
||
rabaña, la* 📖: rabaña🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rebaña [Cp].>(TEST)
|
Conxuntu grande de daqué (de persones, coses) [Cp].
|
Formación analóxica femenina sol ast. rebañu → rabañu (cfr.). Sobro ast. rebañu foi posible facer l’axetivu col suf. abondativu -iegu, rebañegu, a, o (cfr.). |
||
rabañada, la 📖: rabañada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rebañada [Pa. y Cb. Pr. /Eo/]. rabañaa [Sb]. rebañá [Ay].>(TEST)
|
Rabañu [Sb. Ay. Cn (M). /Eo/] grande [Pr. Cv. Tox]. Manada grande de reses menores [Md]. 2. Conxuntu pergrande (de xente, animales) [Pa. Cb (= rebañáu). Sb]. Porción de xente
|
|
||
rabañadura, la 📖: rabañadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><arrabañadura [y Tb. Sm. Pr. Oc]. arrebañaúra [Ay]. rebaña- dura [PSil].>(TEST)
|
Cast. rebañadura [Tb. Sm. PSil]. Lo último [Ay] de cualquier cosa, restos [Pr]. Lo que queda nel fondu d’un cacíu, lo último de cualquier cosa [Oc]. 2. L’últimu fíu del matrimoniu (dizse en tonu festivu) [Oc].
|
|
||
rabañar 📖: rabañar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><arrabañar [Ac. Tb. Sm. Bab. y Pr. Cv. y Tox. Oc]. arrebañar [Llg. Ay. Mi. Ri. Tb. PSil. An. DA]. rebañar [Os. Ar. PSil. Pr. JH].>(TEST)
|
Cast. rebañar [Ac. Ay. Mi. Tb. Sm. Bab. Pr. Cv. Tox. Oc. JH] el platu [Llg]. Aprovechar los restos d’una comida que que- den pegaos a les potes, platos [Cd]. Recoyer los restos (del platu, d’un cacíu) [Ri. Ar. PSil. An. Oc]. Llimpiar un platu llueu de comer [Os]. Llimpiar permuncho los restos de comi- da (d’un platu, d’una pota) [Tb]. Peraprovechar el conteníu del platu [Ay]. 2. Coyer con fuerza una cosa [DA]. Coyer rá- pido una cosa [Os. Tb]. Axuntar y recoyer dalgo perdafechu [Mi. Ri]. Axuntar, reunir [Ac]. Aprovechar o llograr daqué [An]: Arrebaña tolu que puede [An]. 3. Perpasar les llendes de la propiedá [Ay]. 4. Estirar hacia atrás el pelo [Llg]. 5. Robar [Ay]. //Rabañar cun todu ‘llevar tolo que s’atopa’ [Cd].
|
|
||
rabañáu, ada, ao 📖: rabañáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><arrebañáu [Cl].>(TEST)
|
Agrupáu [Cl]: Dibin tos arrebañaos y apuraos pal tren [Cl]. Pp. de rabañar. |
|||
rabañáu, el 📖: rabañáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rebañáu [Lln. Os. Cb. Cg. Cd. Pr]. +rebañéu [Ay].>(TEST)
|
Rebañu [Os. Cg. Pr] grande [Lln. Ay. Sm. PSil. Pr. Cv]. 2. Porción grande de rapazos [Cg]. Porción de xente reunío [Pr]. Conxuntu pergrande de persones [PSil] o coses [Lln. Cb. Cd]. //A rebañaos ‘muncho’ [LC]. ‘en grupu, en manada’ [PSil]. Cfr. rabañu.
|
|||
rabañegu, a, o* 📖: rabañegu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rebañegu [JH].>(TEST)
|
Cast. rebañego [JH].
|
Cfr. rabañu. |
||
rabañu, el 📖: rabañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rebañu [Lln. Pa. JH]. +rabeñu [Ay]. +rebeñu [Ay. Ll]. +rebo- ñu [y Bi]. +raboñu [y Sb].>(TEST)
|
Cast. rebaño [Lln. Cl. Pa. Ac. Bi. Sb. Ay. Ll. Sm. As. Cn (M). An. Sl. Cv. Vd. Tox (= rabañada). /Eo/. Mar. JH]. Rebañu grande [Oc]. Piada [/Mánt/]. 2. Conxuntu de persones [Lln. Sm]: Tien un rabañu nenus [Sm].
|
Podría tratase d’un términu del mesmu aniciu desconocíu d’u surde’l gall. rebaño, port. rebanho, cast. rebaño, non fá- cilmente amosable que tean emparentaos (si guarden daqué rellación cola familia de ramu) col cat. ramat, arag. ramado (dcech s.v. rebaño). Pela parte de nueso abúltanos que nun dexaría de ser suxerente ver nel términu rabañu (y familia) un averamientu al ast. rabu (+ suf. común continuador del llat. -aneus) nel sen de que los rabaños fórmense por dir los animales ún tres l’otru (esto ye, ún al rabu l’otru) faciendo un conxuntu (o rabañu) o grupu de años < de agnos ‘corderos’. Esa imaxe, venceyada a la semeyanza que se llogra col rabu, avérase a la que se llogra tamién con otru conxuntu al que pue llamase atayu 2 (cfr.) como si se tratare d’un conxuntu d’elementos ataos formando grupu. L’ast. caltién tamién una formación analóxica femenina rebaña (cfr.) y un axetivu ra- bañegu (cfr.). Dende ast. rabañu formaríase’l verbu rabañar (cfr.) d’u ha partise pa xustificar los emparentaos ast. rabañáu (cfr.), rabañada (cfr.), rabañadura (cfr.) con paralelos caste- llanos (dcech s.v. rebaño). |
||
rabasar 📖: rabasar🏗️: NO ✍️: NO |
Variante de <i class="della">rebasar </i>(cfr.), posible castellanismu inxertu n’asturianu. ///<i class="della">Tanto</i>(TEST)
|
peca’l que non llega al cielo como’l que rabasa d’él [LC].
|
|||
rabasera, la 📖: rabasera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Ráfaga [Cp]: <i class="della">Una</i>(TEST)
|
rabasera viento [Cp].
|
Posible formación verbal en rellación cola familia de rabasíu (cfr. rabexíu). De toes maneres nun paez imposible averalu a la familia de rebasar nel sen de ‘perpasar’, ‘pasase’, verbu que güei caltién el cast. (dcech s.v. balsa 1) pero al que nun paez ayenu l’asturianu. |
||
rabasíu, el 📖: rabasíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. rabexíu.
|
|||
rabasquera 📖: rabasquera🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">rabisqueru,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
rabaya* 📖: rabaya*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu que namái conocemos documentáu como ‘nome propiu de vaca’:
- <i class="della">Otra</i>(TEST)
|
anoya mamona dicha Rraballa 1577 [(Comuña) 141]
|
Quiciabes de raba (cfr.) cola amestadura del continuador del suf. dim. -acula. |
||
“rabe” 📖: “rabe”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu que conocemos per documentu serondu del sur del dominiu (Sahagún):
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
|
los iudios (…) que los iudguen sos adelantados aque- llos que pusieren los rabes de Burgos; e que iuren estos adelantados que pusieren los rabes al abbad que fagan derecho (…) e si se agrauiaren de los adelantados que se alçen a los rabes 1255(or.) [MSAH-V/325]
|
Quiciabes ye xustificable pel llat. bíblicu rabbi, términu d’aniciu hebréu ‘mio señor’, nel orixe del port. rabi, cast. rabí (da; pe5). |
||
rabear 📖: rabear🏗️: NO ✍️: NO |
Mover el rabu pa espantar les mosques [Md]. 2. Facer camu- dar la direición d’un carru, lo mesmo cuando se lleva a mano que cuando va tiráu por una pareya [Ca]. ///<i class="della">El qu’arruita fame</i><i class="della">(TEST)
|
muita y el que bocea de chen rabea [LC].
|
|
Cfr. rabu. |
|
rabellín, el 📖: rabellín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rabil.lín [Oc].>(TEST)
|
Rabu pequeñu [Oc].
|
|
cfr.) → *rabiellu. |
|
rabera, la 📖: rabera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Raba o rabuya del aráu [Ay. Ll. Ri. Sm. An. Sl. Oc. Mar] ro- manu [Sd. Gr] y del <i class="della">cuadrón</i>(TEST)
|
[Pr (Cv)]. Pieza de la lixega [Llg]. Rabuya del llabiegu [Tb]. Última pieza del llabiegu que va nel timón y val pa dirixilu (ye corva y nella va inxerta la reya y el dental) [Ac]. Parte del llabiegu [Qu]. 2. Parte trase- ra del carru [Ar], armazón de madera qu’allarga la carga per detrás [Lln. Ac. VCid] cuando la carga del carru ye pergrande [Sb]. Parte d’atrás d’una cosa [Ay]. 3. Atadura del carru nel sen del so llargor cuando se-y pon carga avalumada [Cv]. 4. Forquetu pa encontar la parte trasera del carru [Ay]. Pieza que se pon al carru pa llevar más rozu [Villah]. 5. Cadena o cuerda que s’engancha na trasera del carru pa qu’una pareya d’agabitar ayude a baxar la cuesta {sosteniendo a otra} [Cv]. 6. Parte de l’albarda que, en forma de llazada, pasa pel rabu del animal [Os]. 7. Enfermedá de les cabres que s’amuesa por traer el rabu cayendo (ye frutu d’una intoxicación de les fue- yes de la dedalera) [Bab. Bard]. 8. Desperdicios de panoyes de maíz que nun puen allugase na riestra por ser pequeñes o por nun tener rabu [R]. 9. Rastru que dexen al pañar delles coses (espigues, pataques, etc.) [Arm]. //Baxá de rabera ‘cola parte cimera del rabu fundíu (un res)’ [Ll].
|
|
cfr.), nome esti, rabu, que tamién recibe la rabera. |
|
raberar* 📖: raberar*🏗️: SI ✍️: NO |
<rabeirar [Tb. Md].>(TEST)
|
Mover el rabu [Tb. Md]. 2. Saltar, brincar [Md]. 3. Andar siempre molestando [Tb. Md]. 4. Andar con rodeos, con vuel- tes [Tb. Md].
|
Formación verbal llograda dende ast. rabu. |
||
raberáu, ada, ao* 📖: raberáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<arrabeirada [Sm].>(TEST)
|
En xirones (la nublina) [Sm].
|
Pp. de raberar. Los xirones de la borrina semeyen al falante verdaderos rabos sueltos. |
||
raberu, a, o 📖: raberu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">zaguero</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Que viende raba [R]. //De rabero ‘atáu al rabu d’otru animal o a la parte trasera del carru (un animal)’ [Llomb]. Cfr. rabu & raba. |
||
raberu, el 📖: raberu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rabero [Llu. VCid]. rabeiru [Sm. Bab. PSil].>(TEST)
|
Requexu d’una tierra, estrenchu y non mui llargu que s’aprovecha pa semar cualquier llegume en pequeña canti- dá [Sm]. Tira de tierra o prau que sobresal del restu [Bab
|
|
||
rabeta, la 📖: rabeta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Rabera del llabegón [Sm]. 2. Parte d’una finca de forma es- trencha y allargada [Vv].
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. del ast. <i class="della">raba</i>(TEST)
|
(cfr.) Dende rabeta féxose’l verbu rabetar 1 (cfr.). Dende’l participiu foi posible un deriváu en -ura, ra- betadura (cfr.).
|
|||
rabetadura, la 📖: rabetadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">rabetar</i>(TEST)
|
[JH]. 2. Derrabadura [JH]. 3. Rabotéu [JH].
|
|
||
rabetar 1 📖: rabetar 1🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
rabetar 2 📖: rabetar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Arrebatar [Pr].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible variante de <i class="della">arrebatar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
rabetu, a, o* 📖: rabetu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><rabeta [Qu].>(TEST)
|
|
|||
rabetu, el* 📖: rabetu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rabeto [Ac].>(TEST)
|
|
|||
rabexada, la* 📖: rabexada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rabexaa [Sb]. rabixada [Pa. PSil].>(TEST)
|
|
|||
rabexar 📖: rabexar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><rabixar [Pa]. arrebexar [y Ay].>(TEST)
|
|
bixando tantu? [Pa]. Facer pequeños llabores de casa una per- sona que por cuenta les sos imposibilidaes físiques nun pue facer otres de más calter [/Eo/]. 3. Aparentar que se fai [Ay].
4. Fisgar, escucar [Ay]. 5. Entrometese [Ay]. 6. Dexar mar- nies (por cayíes, mordedures) [Ay]: Ta entiru arrebexéu [Ay].
///Per San Fernando la lloba parida o rebexando ‘o moviendo’l rabu polos dolores inminentes del partu’ [LC]. Verbu fechu sol ast. rabexu, dim. de rabu (cfr.) nel sen de que quien se mueve d’un llau pa otru o en pequeños trabayos, etc. mueve, real o figuradamente, el rabu. Con too, tamién ye posible almitir l’influxu semánticu del cuasimente homónimu revexar (cfr.) o rebexar y variantes, verbu tamién asociáu al movimientu. |
||
rabexíu, el 📖: rabexíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<robexíu [y Cb]. rabasíu [Cp].>(TEST)
|
Desplante, mala contestación [Cb. Cp]. Cfr. revexíu.
|
|||
rabexón, el 📖: rabexón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rebexón [Cg].>(TEST)
|
Sacudida violenta que se da a dalgún [Cg]. 2. Rabexíu, des- plante [Cb]. Mala contestación [Cb]. //Tirar al rebexón ‘tirar un palu al ras del suelu a les piernes de daquién’ [AGO].
|
|
Cfr. revexina & rabexu. |
|
rabexu, el 📖: rabexu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+rabixu [Sr].>(TEST)
|
Rabera del aráu [Sr]. Parte del aráu [Bi].
|
2. Recadín [Tb]. Dim. de rabu (cfr.). El so aum. ye rabexón (cfr.). Cfr. rebexina. |
||
rabexura, la 📖: rabexura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Desplante [Cb]. Mala contestación [Cb].
|
Cfr. revexina. |
||
rabia, la 1 📖: rabia🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cast. <i class="della">rabia </i>(enfermedá) [Pa. Tb. PSil. Tox]: <i class="della">Tien la rabia </i>[Tb]. 2. Odiu, enemistá, mala voluntá contra una persona o cosa [Tb. Sm]. Cast. <i class="della">rabia</i>, zuna [Ac. Ay]: <i class="della">Tien-y</i>(TEST)
|
rabies [Ac].
|
|
3. Vergoña [Llg]. //-as ‘ira, noxu’ [PSil. An. Tox]. //Dar rabia Del llat. rabia, -ae, variante del más arcaicu rabies, -ei ‘rabia del perru’, ‘rabia’ (em), con bona presencia románica (rew) ya panhispánica (deeh). La documentación medieval ufre pocos encontos interpretativos darréu que namái se conseña ravia como nomatu. Un dim. en -ĭtt úfrelu l’ast. rabieta (cfr.). Den- de rabia féxose’l compuestu enrabiar (cfr.) lo mesmo que dende rabieta → enrabietar (cfr.). Tamién ye d’usu’l dim. en -ina, ast. rabina 2 (cfr.) d’u se fexo’l verbu compuestu enra- binar (cfr.). |
|
rabia, la 2 📖: rabia🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Merienda [Sb]: <i class="della">Da-y</i>(TEST)
|
a rabia [Sb].
|
|
Del llat. rapidus, -a, -um ‘rápidu’, ‘violentu, ‘impetuosu’ (em; abf) que dexó un continuador nominalizáu del feme- nín, rapida > rabia, quiciabes con una primitiva referencia a una comida rápida o curtia, de mou asemeyáu a como la de la mañana recibía’l nome de parva (cfr.). De toes maneres esti axetivu tamién s’aplicaba a les corrientes d’agua y, pre- ba d’ello, ye’l resultáu aumentativu con nominalización del masculín rapidus (+ aum. en -ón) > ast. rabión 2 (cfr.) como fadría ver un documentu de Lleón de 1019, aqua rabia, citáu por Menéndez Pidal pa encontar la etimoloxía del ast. rabión, acoyío por Corominas-Pascual (dcech s.v. rapiña) frente a Spitzer que camentaba que se trataba de rabia 1. Na baxa época, pelo demás, rapida, -ae yera d’usu pa referise a los rabiones del ríu (em s.v. rapio) y entá ye a vese en documentu del sieglu xiv: derecho para la rabia de Inffiesta 1316(or.) [SP-I/410]. N’Asturies esa etimoloxía vendría, amás, sofitada pol mesmu tipu de construcción qu’ufren los nomes de llu- gar como (aquas) rapidas > Las Rabias, paralelu a (aquas) calidas > Les Caldes, Las Caldas, (aquas) frigidas > Fríes (ta 230). Otros términos derivaos de rabia tenémoslos nos documentaos “rabeadero”, “rabeadura”, el primeru nun usu axetivu per una referencia del sieglu xviii: cfr. rápidu, a, o) y la so entrada hebo ser medie- val como en castellán (Dworkin 2002: 115) anque nel domi- niu ástur nun tenemos conseñáu’l semicultismu *raudu. |
|
rabiaderu, a, o* 📖: rabiaderu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">rabia</i><i class="della">(TEST)
|
2.
|
|||
rabiadura, la* 📖: rabiadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cfr. <i class="della">rabia</i><i class="della">(TEST)
|
2.
|
|||
rabián 📖: rabián🏗️: NO ✍️: NO |
¿Sedrá <i class="della">lapsus</i>(TEST)
|
d’escritura por rabiáu? Violentu, rabiosu [ByM].
|
|||
rabiar 📖: rabiar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrabiar [Lln].>(TEST)
|
Cast. rabiar [Lln. Pa. Ac. Ay. Tb. PSil]: Rabióu’l perru [Tb]. 2. Cadecer, sufrir un dolor pergrande [Llg. Tb. Sm]: Taba ra- biando de lo que-l.ly dolía [Tb]. 3. Enfadar, enfadase [Llg. Ay. PSil], inquietase [Sm]: Nun rabies a to padre que te cal- ca [Llg]. 4. Garrar los garbanzos, llenteyes, etc., cierta en- fermedá pola que se-yos tuerce la rama y amostien [Sm]. 5. Perpasar de lo normal, xeneralmente aplicao a la comida, en rellación a les sustancies picantes, etc. [Tb. Sm]: Rabiaban de lo que picaban los callos [Tb]: Rabiaba del sal que tinía [Tb].
|
|
6. Tar perverde (la fruta, la cebera, etc.) [Sm]. Perdese la fruta en campu por cuenta les gotes d’agua que, altravesaes pol sol, quémense, aguasólense o rabien [PSil. Llomb]. 7. Tar caliente la comida [Ac]. 8. Naguar (por daqué) [Tb]: Rabiaba pur co- lar con el.los [Tb]. //Faer de rabiar ‘encolerizar, impacientar, enfadar’ [Tb. Sm. Pr (facer de rabiar). Cv (facer de rabiar = facer rabias)]. //(Facer) rabiar ‘mortificar’ [V1830 (hacer ra- biar)]. //Tar que rabia ‘tar percaliente, picante (la comida)’ [Pr]. ///Anque rabie’l diañu percima’l teyáu ‘percima too, de lo que seya’ [LC]. Tengo de ir al molino/al molino aunque sea tarde/por ver a la molinera/aunque el molinero rabie [Esfo- |
|
rabiáu, ada, ao 📖: rabiáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><arrabiáu [Lln].>(TEST)
|
|
|||
rabicadura, la 📖: rabicadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">rabicar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. rabu. |
||
rabicar 📖: rabicar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><arrabicar [Mi. Tb. Sm. Pzu. Cd. Cv. /Eo/].>(TEST)
|
|
|||
rabiceru, a, o* 📖: rabiceru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/rabiceiros [Cv].>(TEST)
|
Nomatu que dan los de Castañéu y demás pueblos del valle abaxo a los vecinos d’Alienes mentanto qu’éstos llamen a los primeros, xaldos [Cv].
Cfr. rabu & rabiza. |
|||
rabicu, a, o 📖: rabicu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<////rabicos [Os].>(TEST)
|
Rabicurtiu, rabón [Cg. Ca]. 2. Ensin rabu [Os. Pa. Cb. Cp. Sb. Ay. Ll]. 3. Ensin pezón (el frutu, la fruta) [Cg]. 4. Revoltosu (el neñu, la neña) [Cd]. 5. Percurtia (la ropa, el llanzamientu d’una bola) [Sb (i)]. 6. Descaráu [Cn (MG)]. //Rabica ‘(panoya) de maíz que quedó ensin fueya y que nun pue enriestrase’ [Pa. Cb. Cp]. //La vuelta’l rabicu ‘vuelta’l gatu’ [Rd (LBlanco)]. Cfr. rabu & rabón, ona.
|
|||
rabicular 📖: rabicular🏗️: NO ✍️: NO |
Que pertenez al rabu o culu [JH]: <i class="della">Tripu</i>(TEST)
|
rabicular [JH].
|
Amestanza axetiva llograda de rabu y culu → cular. |
||
rabida, la 📖: rabida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
si la rabida con el se fincare non sea deseredada [FA (FFLL)]
|
Deverbal de rabir (cfr.). |
||
“rabidura” 📖: “rabidura”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación del dominiu quiciabes na aceición de ‘lo robao’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">elos</i>(TEST)
|
parientes que demandan la rabidura [FA (FFLL)] Cfr. rabir.
|
|||
rabieta, la 📖: rabieta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">rabieta</i>(TEST)
|
[Ac. Ay]. Cfr. rabia 1.
|
|||
rabigallu, el* 📖: rabigallu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rabigal.lu [Tb. Md]. {Con cheísmu, rabigachu [Sm]}.>(TEST)
|
Bromus ramosus [Tb (= ballicu)]. Lolium tremulentum, ciza- ña [Sm]. Yerba mala, dura, de raíces colloraes y tallos duros que suel medrar en terrenos semaos (cuando avanza creciendo muerre aquello que ta semao) [Md].
|
Formación llograda cola amestanza rabu (de) gal.lu, construcción asemeyada al ast. rabu de potru (pe1 s.v. quistol.la), quiciabes por dalguna comparanza afitada ente les dos realidaes. |
||
rabil, el 📖: rabil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Maniya [Pa. Cb. Cñ. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. Cd. Pr. Cv. Min JH]. Manivela [Ac. Llg. Ri. Cd. Pr] del <i class="della">molín</i>(TEST)
|
de rabilar [Qu] que xebra la poxa de la escanda [Ri]. Manivela que mueve los mo- linos de mano, les ruedes d’afilar y otros instrumentos [Cg]. Mangu de la máquina de facer chorizos [Lln]. 2. Rabera del aráu [An. Cv. Oc] romanu [Rs]. 3. Molín de rabilar pa xebrar el granu de la poxa [Sb. Ay. Ll. Tb. R]. 4. Palu más curtiu del mayal [JH]. 5. Pieza de madera torcida [Min]. 6. Fierru de la campana onde s’asegura la cuerda pa tocala [JH]. 7. Fierru retorcíu en forma d’arcu con un cabu llargu usáu en dellos oficios p’andar los tornos [JH]. 8. Instrumentu músicu pastoril (
|
quiciabes lo mesmo que’l rabel) [GP a. 1788]. 9. Persona poco prestosa físicamente [Sr]: ¿Qué fais, rapaz, ahí con esi rabil tola mañana? [Sr]. 10. Persona mui viva, mui inquieta, mui charrana [Mi]: ¡Tate quieta, rabil, que yes igual qu’un rabil! [Mi]. D’una formación en -īlis, -e (Old) n’amestadura col llat. ra- pum, *rapīlis ‘con rabu’, llueu nominalizáu, con un sufixu que, dacuando, entienden como variante de -inus, -i > ast. -ín (cfr. rabín), con valor de diminutivu, d’u siguió’l femenín rabilina (cfr.), nome dau a un páxaru por cuenta’l so movi- mientu. De rabil, fexéronse formaciones colos continuadores de -atOr, rabilador (cfr.), -ārius, rabileru (cfr.), -ātura, ra- biladura (cfr.); tamién l’ax. rabilu, a, o (cfr.) con percaraute- rización del masculín y con una nominalización del femenín rabila. Féxose tamién el verbu rabilar (cfr.) de gran rendi- mientu semánticu. |
||
rabilador, ora 📖: rabilador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
El que <i class="della">rabila</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. rabil. |
||
rabiladura, la 📖: rabiladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rabilaúra [Min].>(TEST)
|
Aición y efeutu de rabilar [Tb].
|
2. Torcedura, esviación lla- teral [Min]. Cfr. rabil. |
||
rabilar 📖: rabilar🏗️: NO ✍️: NO |
Dar vueltes al <i class="della">rabil </i>[Cg. Llg]. Dar vueltes a mano a un rabil que xira sol so exe [Ca]. Dar la manivela [Ri. Pr. Min]. Mover el rabil [Cb. Sb. Qu. Cd]. 2. Quitar la poxa a la escanda pente medies del rabil [Pa]. Desergar (con una máquina, col rabil) [Ac. Ay. Ll. Ri. Tb. R. DA]. 3. Rozar la <i class="della">ximela</i>(TEST)
|
na guarni- ción de fierro que lleva l’árbol na parte llamada manuleiriza [Oc. Mazu]. 4. Coser a máquina [Pr]. 5. Xurgar en dalguna máquina [Tb. Sm]: ¿Qué andas rabilando prehí? [Tb]. Re- volver, alterar l’orden de les coses (especialmente los neños) [Sm]. Enredar, revolver les coses [Ri. Tb. Cd]. Revolver, maricar [Llg]: ¿Qué tas rabilando per ahí? [Llg]. Maniobrar aceleradamente con dalgún oxetu pequeñu [Ri]: Dexa yá de rabilar col l.lapiciru [Ri]. 6. Perder la verticalidá la madera d’entibación [Min]. 7. Alloquecer [Tb]: El nenu rabilóu del
|
todu [Tb]. 8. Triturar, masticar [VBable]: Rabila más Ma- nolín que la rueda d’un molín [VBable]. 9. Torcer [Ay]. 10. Espachar rápido un trabayu [Llg]: Eso rabílolo en ná [Llg].
//Molín de rabilar ‘molín pa desergar’ [Cb].
Verbu formáu sol ast. rabil (cfr.) en que se fai una primera re- ferencia al fechu de ser un molín movíu a mano, dando al ra- bín o rabil de la rueda que da vueltes. Dende equí pasa a facer referencia a les aiciones rellacionaes col fechu d’utilizar el ra- bil asina ‘desergar’ (→ ‘triturar, masticar’), ‘rozar unes pieces al movese’l molín’ → ‘meter ruíu’ → ‘movese muncho’ (→ ‘alloquecer’), ‘golismiar’, ‘maricar’, ‘facer muncho y rápido’ (→ ‘torcer’ → ‘perder verticalidá’) → ‘acabar llueu’, etc. |
||
rabiláu, ada, ao 📖: rabiláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<rabiláu [Cb]. +rabiléu [Ri].>(TEST)
|
Mui vivu, mui charrán [Cb].
|
2. Llocu, pasáu [Tb]: Ta rabiláu del todu, nin [Tb]. //Tar rabiléu ‘nun tar nel usu plenu de les facultaes mentales’ [Ri]. ‘tar ensin equilibriu’ [Ri]: Isti poste y esa canciel.la tán rabilaos [Ri]. Pp. de rabilar. |
||
rabileru, a, o* 📖: rabileru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rabilera [Sm]. rabileira [Cd]. rabilera [Cd. Cv]. rebileiru/era [An].>(TEST)
|
Inquieta, traviesa, revoltosa (la neña) [Sm]. Revoltosa (en sentíu afeutivu, una persona) [Cd].
|
2. Atrevida, inmodesta, desvergonzada nos ademanes y mou de falar (la muyer) [Cv]. Entrometíu, chismosu [An]: Ese rapaz ya un rabileiru [An]. Cfr. rabil. |
||
rabilina, la 📖: rabilina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Páxaru prietu perasemeyáu a la llavandera [Mar].
|
Cfr. rabil. |
||
rabillargu, a, o 📖: rabillargu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">rabilargo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. rabullargu. |
||
rabillongu, el* 📖: rabillongu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rabilongu [Tb].>(TEST)
|
Molín pa moler café [Tb].
|
De l’amestadura del llat. rapum col ax. longum, quiciabes fa- ciendo referencia al rabil d’esti tipu de molín. En tou casu la xeneralización féxose ensin palatalización del llat. longum, quiciabes por quedar la l- etimolóxica nun contestu débil (cfr. rabilonguera). |
||
rabilonguera, la 📖: rabilonguera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Volandera<i class="della">,</i>(TEST)
|
llavandera [Ar].
|
|
||
rabilu, a, {o} 📖: rabilu🔤: , a, {o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, {o} |
(TEST)
|
|
|||
rabín, el 📖: rabín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">rabu</i>. 2. Cabu de la espina dorsal [PSil]: <i class="della">Mancóuse nel</i>(TEST)
|
rabín [PSil]. 3. Mangu de la maya [AGO]. //De rabín ‘de cuayu, de raíz’ [Oc]: Curtóulo de rabín [Oc].
|
|
||
rabina 1 📖: rabina 1🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Pañar</i>(TEST)
|
de rabina ‘llevalo too dafechu, ensin dexar nada’ [Cn (F)]. //L.levar de rabina ‘llevalo too dafechu, darréu, ensin dexar nada’ [Cn (F)].
|
|
||
rabina, la 2 📖: rabina🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Dim. de <i class="della">rabia</i>(TEST)
|
1 (cfr.).
|
|||
rabina, la 3 📖: rabina🔤: , la 3 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 3 |
(TEST)
|
Dim. de raba.
|
|||
rabinllargu, el 📖: rabinllargu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">rabinllargu,</b>(TEST)
|
el Motacilla sp. [Po].
|
Cfr. rabullargu. |
||
rabiña, la 📖: rabiña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aspeutu de mala salú [Vg].
Podría entendese como una variante de <i class="della">rabina 1 </i>(cfr.) con una [] non etimolóxica como en <i class="della">farina</i>(TEST)
|
y fariña (ghla §4.5.8). Nesi sen podría entendese semánticamente como la conse- cuencia peyorativa d’una rabina (pe5).
|
|||
rabión, ona 📖: rabión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<rabión [Cv]. rabiona [Qu].>(TEST)
|
Rabiosu, gafu [Tb. /Eo/]. “Dícese de las abejas que no están acostumbradas a ver gente, de las avispas, tábanos y otros in- sectos agresivos” [Cv].
|
2. Que produz una sensación asemeya- da a la quemadura, p. ex. un granu o duviesu, un sol qu’aburia, etc. [Cv]. 3. De tastu con calter (un tipu de pera) [Qu]. Formación axetiva aum. dende rabia 1 (cfr.). |
||
rabión, el 1 📖: rabión🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Dolor fuerte de mueles [Ca. Ay. Ar]. 2. Murmuración en gru- pu de muyeres [Cñ].
Formación nominal dende un usu ax. <i class="della">*(dolor) rabión </i>‘dolor que fai rabiar (polo fuerte que ye)’, xustificable en rellación col ast. <i class="della">rabiar</i>(TEST)
|
(cfr.). Los usos axetivos entá se caltienen nel asturianu rabión, ona (cfr.).
|
|||
rabión, el 2 📖: rabión🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Rápidu d’un ríu [Pb. LV. Cg. Llg. Ca. Qu. Tb. Cn (MG). JH. DA]. 2. Zona llateral d’un ríu con entrantes y salientes [Tb]. Espigón nel rápidu fechu de regodones ataos nuna rede [Sr].
3. Golpe d’espluma na corriente d’agua qu’atopa dalgún obs-
táculu [Cñ. CC]. 4. Agua que sobra y sal per una tabla nun enrenando asina’l molín [Lln]. 5. Resquiebra na llisura d’una peña [Tb]. ///<i class="della">Rabión</i>(TEST)
|
de marzo y cañonazos d’abril enseñen al hombre cómo ha de vivir da cuenta de cómo ha guardase la pación pal ganáu [LC].
|
|
Del llat. rapidus, -a, -um ‘rápidu’, ‘violentu’, ‘con puxu’ (abf), siguió ast. *rabiu y rabia 2 (cfr.), orixinariamente axe- tivos que puen almitir un aumentativu y llueu nominalizase y acoyer la incrementación del aumentativu en -ón (cghla 219). Tanto rabión 2 como rabia 2 tán asitiaos na nuesa toponimia (ta 230; pe5). |
|
rabiosa, la 📖: rabiosa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Eriphia</i>(TEST)
|
verrucosa; Eriphia spinifrons, cast. cangrejo moruno [Lls (ppac)].
|
El nome d’esti cangarexu, rabiosa, entiéndelu Barriuso afi- tando que “lo llaman así por la impresión que producen sus repentinos movimientos” [ppac 362]. Talmente abulta que se nagua por facer referencia a un continuador del fem. llat. rabiōsus, -a, -um ‘rabiosu, llocu’ (Old) rellacionable col ast. rabiosu (cfr.) y con tola familia de rabia (cfr. rabia 1). De toes maneres nun m’abulta esta la meyor xustificación. Al mio pescanciar nun habría escaecese que podría tratase d’un continuador abondativu en -ōsus, n’amestanza col llat. rapi- dus, -a, -um ‘rápidu’, ‘violentu’, ‘con puxu’ (em; abf); nesti sen, llamar a esti cangarexu fema *rapi(d)ōsa ‘mui rápida’ enllazaría perbién con ast. rabia 2 (cfr.). |
||
rabiosu, a, o 📖: rabiosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+rabiusu/rabiosa/rabioso [Ay. Ri]. rabisu (<i class="della">sic</i>) [Villah].>(TEST)
|
Con rabia (un perru) [Ay. Tb]. 2. Rabiáu [Villah], perenfadáu [Ay. Tb]. Enfadáu (daquién) [Ri]. Dau a enfadase con facilidá (daquién) [Ri]. 3. De color o tastu perfuerte [Ri].
|
|
Del llat. rabiōsus, -a, -um ‘rabiosu’, ‘llocu’ (Old), con bona representación románica (rew) ya panhispánica (deeh). |
|
rabiqueru, el 📖: rabiqueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cestu onde s’echaben les panoyes que nun valíen pa enries- trar por nun tener fueyes (<i class="della">panoyes</i>(TEST)
|
rabiques) [Pa].
|
Cfr. rabu. |
||
“rabir” 📖: “rabir”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conocíu pela documentación del sur del dominiu na aceición de ‘robar’, ‘raptar’ o quiciabes ‘forzar’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ecclesie uel hospitali collatas inuadere uel </i><i class="della">rapere</i><i class="della">(TEST)
|
seu pigno- rare presumpserit 1189(or.) [ACL/5]
|
|
Del llat. rapere ‘coyer pola fuerza’, ‘raptar’ (em), verbu con continuadores románicos (rew) yá apuntao por García de Die- go (deeh s.v. rapěre), que tamién conseña una variante antigua de rabir, robir, con evolución asemeyada a la que vemos en uiuere > ast. vivir, fugere > ast. fuxir, etc. Sol participiu débil nominalizáu de rabir, esto ye, “rabido” qu’acompanga a an- tropónimu [con documentación medieval al sur del dominiu ástur (según referencia que m’ufre Ana Cano)] y rabida (cfr.), cola amestanza del suf. -ūra, féxose’l continuador medieval rabidura (cfr.). Pero al llau d’esti resultáu popular ha vese n’ast., lo mesmo qu’afitaron Corominas-Pascual pal castellán (dcech s.v. rapiña), una riestra aparentemente semiculta que s’alvierte en términos como rapaz (cfr.), rapiegu (cfr.), rapo- su (cfr.), etc. y que, nesti contestu, nun sedría d’estrañar que se deba a dalgún tipu de venceyamientu colo que ye’l xerma- nismu responsable de la familia del ast. rapar (cfr.). |
|
rabiscar 📖: rabiscar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrabliscar [Sl].>(TEST)
|
Dar col rabu llixeramente [Tb].
|
2. Maricar, andar d’un sitiu pa otru ensin facer nada [Sl]: Cumu nun tenía nada que facer fui arrabliscar un poucu [Sl]. Cfr. rabu. |
||
rabiscu, a, o 📖: rabiscu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rabiscu [Cv]. rabisca [R]. rebiscu [Vg]. rebiscu/a [PSil].>(TEST)
|
Revoltosu, pertraviesu (el neñu) [Sm. Cd. Pr. Cv], desobe- diente (el rapaz) [Vg]. Que nun se dexa dominar [PSil]: La pequena salíunos mui rebisca [PSil]. 2. De mal xeniu (la mu- yer) [R]. Amontesada, rara (una persona) [Tb]. 3. Montesa (la yegua, la vaca) [Cñ (= ojeriza) R]. Cfr. rabu.
|
|||
rabiscuarta, la 📖: rabiscuarta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cuarta, gabita, pareya que s’engancha al carru per detrás pa frenalu al baxar les cuestes [Os].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes d’una formación de <i class="della">rabu</i>(TEST)
|
(¿en xenitivu en -i o ana- lóxicu en -is?) col responsable del ast. cuarta (cfr.). Etimo- lóxicamente paez bien afayadizo darréu que significaría ‘la cuarta que va al rabu (de la otra pareya)’, ‘la cuarta que va detrás’.
|
|||
rabisecu, a, o 📖: rabisecu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Qu’entama a secar (la planta) [Cg].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación de nome (ast. <i class="della">rabu</i>) col axetivu ast. <i class="della">secu,</i>(TEST)
|
a, o apli-
|
|
||
rabisqueru, a, o* 📖: rabisqueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><rabisqueiru/era [Md]. rabisquera [Sm. Cv. Arm]. rabusquera [Cv].>(TEST)
|
|
|||
rabistru, a, o* 📖: rabistru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><rabistra [Sm].>(TEST)
|
|
|||
rabital, el 📖: rabital🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
rabitu, a, o* 📖: rabitu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><rabita [Pr].>(TEST)
|
|
|||
rabiura, la 📖: rabiura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Rabia [JH]. 2. Rabieta [Ac. Ay. JH]: <i class="della">Dan-y rabiures </i>[Ac]. En- fadu grande [Sm]. Cólera, rabia [R]. //-<i class="della">as</i>(TEST)
|
‘rabies’ [Pr].
|
|
cfr.) cola amestanza del suf. -ūra (Old). Tamién foi posible un usu plural rabiures (cfr.). |
|
rabiures, el/la 📖: rabiures🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<rabiuras [Cd. Oc. Cv].>(TEST)
|
El que ye setosu, cascarrabies, de mal calter [Cp. Cd. Oc]. Cascarrabies [Sb. Ay]. El de mal calter, coléricu (una persona, un animal) [Ri. Cv (= gafuras)]. Cfr. rabiura.
|
|||
rabixazu, el 📖: rabixazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Xestu rápidu de refugu [Pa].
|
Cfr. rabu. |
||
rabiyeru, a, o* 📖: rabiyeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rabicheira [CSil].>(TEST)
|
Que va a lo cabero na cola (la oveya) [CSil].
|
Cfr. rabu. |
||
rabiza, la 📖: rabiza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Nabiza, rama de los nabos, fueya del nabu [Pr. Cv. Tox. /Eo/. JH]. “Verdura verde de los nabos gallegos que echan poco antes de florecer formando mota y es sumamente gustosa” [JH]. 2. Parte cabera y delgada del rabu de los animales [Mar]. Punta del rabu del gatu [Bard]. Cabu del rabu del gatu que lu arranquen pa que creza y engorde [Llomb]. 3. Rabera del aráu [As. Tor]. 4. Cordel que pasa pela boya de la rede [JH].
Dende la nominalización del femenín del llat. rapīcius, -a,
-um ‘del nabu’ (em s.v. rāpum; abf), como yá fexere ver pal ast. y gall. García de Diego (deeh), ensin dulda con exemplos qu’han averase a los daos por Meyer-Lübke (rew s.v. rapīcius) y que paecen paralelos a los continuadores de napicia (cfr. <i class="della">nabiza</i>). L’aceición 2ª ufre’l mesmu significáu qu’alvertimos nel continuador de rapum>(TEST)
|
ast. ‘nabu’, → ‘rabu’ (cfr. rabu) espardíu llueu a ‘cabu del aráu’ o ‘rabera’ pues la rabiza del llabiegu ye figuradamente’l cabu o ‘rabu’ del aráu. Tamién foi posible la nominalización del masculín correspondiente como sigue nel ast. rabizu (cfr.) qu’ufierta la mesma variación se- mántica de ‘nabu’ y ‘rabu’ mesmamente cola aplicación figu- rada al ‘cabu d’un oxetu’. Pero tanto’l masculín rabizu (cghla 219) como’l femenín rabiza ufren un pergrán parentescu con rapizu (cfr.) y rapiza (cfr.) colo qu’esa [-p-] antietimolóxi- ca plantega’l mesmu problema que vemos en capaz, rapaz (cfr.) y raposa con rellación a los esperables cabaz, *rabaz y
|
*rabosa (cfr. rabir & rapiza) xunto a una llarga llista de tér- *arrabizar responsable del contrapuestu desarrabizar (cfr.). |
|
|
rabizu, el 📖: rabizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Nabu ruin [Sm. Cv]. 2. Parte cabera del rabu del gatu [Mar (= rabiza)]. 3. Cabu curtiu auníu per un estremu a un oxetu [An]. Cfr. rabiza.
|
|||
rabón, ona 📖: rabón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<rabón/ona/ono [Ri]. rabona [Lln]. //rabón/rabúa [Mánt].>(TEST)
|
Ensin rabu (el perru, el gatu, el gochu) [Ay. Ri. PSil. /Mánt/].
|
|
2. Col rabu pergrande (una clas de mazana) [Lln]. ///Perdón cfr.) d’u sigue rabonar orixinariamente ‘qui- tar el rabu’ (cfr.); a vegaes, mesmamente, emplégase’l sufixu pa señalar al nome na aceición de ‘machu enteru’ (castrón, cabrón, verrón …) pero, a la escontra, enllazando cola idea de diminutivu (‘pequeñu’ → ‘pequeñu por cortáu’), tamién al ‘capáu’ (capón). |
|
rabón, el 📖: rabón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aum. de <i class="della">rabu</i>. 2. Platu fechu de farina de maíz, asemeyáu a les <i class="della">papes,</i>(TEST)
|
fariñes, farrapes [Cp. Qu. Tb. Pz]. Platu fechu de lleche, agua, farina de maíz o trigu revuelto rápido [Ac]. Platu fechu de lleche, agua, farina de maíz revuelto rápido [Sb]. Platu fechu de farina de maíz y culiestros [Tb]. Platu de cocina que se fai con farina y lleche [Sm. Bab. Cd. Pr]. Papes de farina y lleche [Ri. JH].
|
|
cfr.) → rabón. Semántica- mente pervése una clara referencia a un alimentu fecho de fariña de maíz lo que nos empobina a ver una rellación de rabu con maíz. La conexón podría alvertise nel dim. rabucu qu’al tiempu que se refier a un ‘rabu pequeñu’ tamién alude a una ‘panoya ensin fueyes nin rabu’. Esa igualación de rabu y panoya vese tamién equí nel aum. rabón, ona (cfr.) y na formación verbal llograda rabonar (cfr.). Nesi sen, de llamar rabón a la panoya del maíz pásase a dar el mesmu nome al productu de la mesma, esto ye, a la fariña de maíz y al alimen- tu llográu de la fariña del maíz. Lo mesmo alviértese nel com- puestu enrabonar (cfr. enrabonar & rabu). De toes maneres, cuesta trabayu nun almitir que na familia del ast. rabón nun se dea dalguna xuntanza col parcialmente averáu ast. rapón (cfr.) inxertu na familia de rapar. |
|
rabona, la 📖: rabona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aum. de <i class="della">raba</i>. 2. Carru especial, ensin parte trasera, emple- gáu pa carretar vigues grandes [Tb. Cn (Oc)]. Aperiu col que se carreta, fechu del <i class="della">rodal </i>y de los piértigos del <i class="della">cambichi </i>pa llevar tueros y lleña [Qu]. 2. Atadura que se da al carru en sen llonxitudinal cuando se-y pon una carga avolumada [Cv (= rabera)].
Cfr. <i class="della">rabón,</i>(TEST)
|
ona & raba.
|
|||
rabonar 📖: rabonar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrabonar [Ay. Ri. Tox]. arrabunar [Cv]. raboniar [Mi].
//arrabuar [Eo].>(TEST)
|
Quitar, arrancar toles fueyes de la panoya [Tox. /Eo/].
|
Quitar la fueya’l maíz [Ce. Ast Oc]. 2. Cortar el rabu a la fruta [Ri]. 3. Arrancar una planta de cuayu [Ri]. 4. Cortar les serdes del rabu o clina de les caballeríes [Cv]. Rapar, pelar [Md]. Cortar al ras [Md]. Recortar [Md]. 5. Quedar los animales ensin rabu por cuenta’l fríu o la humedá [Ay]. Cortar el rabu d’un animal [Ri]. 6. Disminuir la cantidá de lo que se viende [Ay]. 7. An- dar per un sitiu y otru ensin facer un res [Mi]. //-se ‘cayer pela raba del carru la yerba, paya o daqué de que tea cargáu’ [JH]. Cfr. rabón, ona. |
||
raboscu, a, o 📖: raboscu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Con rabu [Md]. De rabu llargu [Md].
|
Cfr. rabu. |
||
rabotada, la 📖: rabotada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rabutada [Sm].>(TEST)
|
Golpe dau col rabu [Tb. Sm]. 2. Desplante, desdén, corte [Tb]: Díu-l.ly una rabotada ya deixóulu quedar [Tb]. Cfr. rabu.
|
|||
rabotazu, el 📖: rabotazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rabutazu [Sm].>(TEST)
|
Rabotada, golpe dau col rabu [Tb. Sm]. Cfr. rabu.
|
|||
raboteru, a, o* 📖: raboteru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><rabotera [GP].>(TEST)
|
|
|||
rabotiar 📖: rabotiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><rabotear [GP a. 1788]. arrebotear [GP a. 1788].>(TEST)
|
|
|||
rabu, el 📖: rabu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rau [Cg. Llg. Llg (llaa 27). Sb. Ca. R]. rabo [y Ac. Llu].
<ident class="della" level="1"></ident>+rebu [Ay]. +reu [Ay. Ll. Mi]. +rou [Llg. Sb].>(TEST)
|
Cast. rabo [Lln. Cl. Rs. Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Mi. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Pr. Tox. JH. R]. Lo último de daqué [Xral]. 2. Rabuya, rabera del aráu [Ay]. 3. Mangu (d’una es- coba, d’un sartén) [Sm. Tox. /Eo/]. Mangu, cabu de dalguna cosa [JH]. 4. Pieza del batán en forma de pala fixa nel mazu, nel mesmu furacu que’l mangu y en sen opuestu a ésti (al cho- car con ella una vulvedoira llevántase’l mazu, que cai llueu pol so propiu pesu) [Cv]. Maderu encaxáu nel mazu o mar- tiellu de madera, delantre’l mangu, del que sobresal abondo pela parte inferior, onde golpia la volvidera pa llevantar el martiellu (tien por oxetu torgar que se desgaste’l mangu, que siempre ye más difícil de reponer) [Oc]. 5. Pabilu [Sm]. 6. Fig. Pene, muérganu sexual masculín [Llg]. //-os ‘pieza del llabiegu’ [Ast. Oc]. //A rabu corderín ‘de reata’ [AGO]. //A rabu estal.láu ‘con satisfaición’ [Sm. Pr (a rabu estalláu)]. ‘con fuerza, con intensidá’ [PSil]. //A rau estalláu ‘en gran cantidá’ [Sb]. ‘(trabayar) muncho’ [Llg. Sr]. //Al rabu de ‘xunto a’ [Tb]. //Al rau de ‘detrás de’, ‘xunto a’ [Llg (i)].
|
|
Del llat. rāpum, -i ‘nabu’ (em) con continuadores románicos (rew; DÉRom-1 s.v. */‘rap-u/) ya hispánicos (deeh), siguió ast. rabu xustificable dafechu fónicamente; tamién semánti- camente si alvertimos que ‘nabu’ → ‘rabu’ podría tener una motivación encontada na semeyanza que puen ufiertar dam- bes realidaes, yá alvertida por Isidoro de Sevilla (Etimologías xvii, 10-7 y 8): “Rapa dicta a rapiendo, id est, conprehenden- do. Est autem radice amplior napo, sapore dulcior et folia tenui. Napus a similitudine rapae vocatus, nisi quod foliis latior et radis gustu subacrior est. Nominis auten adfinbitas in utriusque inde pene communis, quia utrumque semen in alterum vicissim mutatur. Nam rapa in alio solio, ut Aemilia- nus ait (8,2), per biennium,utatur in napum; alio vero napus transit in rapam” (‘La napa (rapa) trai la so denomación de rapere (coyer), esto ye, tomar. Polo que se refier a la so raíz ye mayor que la del nabu, de sabor más dulce, y de fueyes pequeñes. El nabu (napus) llámase asina porque s’asemeya a la naba, anque tien fueyes más grandes qu’ésta, asina como una raíz más marguxa. L’afinidá nel nome de dambes plantes débese a que, de fechu, son cuasimente idéntiques darréu que la simiente d’una pue tresformase na de la otra y al revés. Asi- na la naba, como diz Emiliano, semada nuna tierra distinta, llueu de dos años conviértese en nabu; de la mesma manera, en tierra destremada, el nabu acaba faciéndose naba’). Dende rabu (o dende’l so antecedente) féxose’l verbu *ra- bar y d’ehí un compuestu derrabar 1 (cfr.) y *arrabar → arrobar 2 (cfr.), con disimilación de la intertónica; tamién un continuador d’una formación en -idiare > ast. rabear (cfr.). Dende rabear féxose un compuestu col continuador del prefixu sub > so- d’u siguió ast. sorrabear (cfr. sorra- biar) na aceición 1ª de *‘goler debaxo’l rabu’ → ‘goler’. Un continuador en -īnus (Old) sigue nel dim. de güei rabín (cfr.). Un dim. en -ĕllus + -īnus foi posible de rabu → *ra- biellu → dim. rabellín (cfr.); d’equí llogróse la formación verbal *rabiellar → rabillar (cfr.). Dende rabu cola ames- tanza del continuador del suf. -ārius algamóse ast. rabeiru raberu (cfr.) y *rabeira > rabera (cfr.), tamién con usos axetivos, d’u siguió’l verbu rabeirar (cfr. raberar). De rabu foron posibles los diminutivos col siguidor de -ĭtt d’u ast. rabetu (cfr.), rabeta (cfr.) tamién con usos axetivos; ta- mién s’iguó’l verbu rabetar (cfr.) y el nome en -ūra (Old), ast. rabetadura (cfr.) xunto al verbu compuestu esrabetar 1 (cfr.). Un dim. de rabu → rabexu (cfr.) ye’l responsable de nueves formaciones como l’aumentativu rabexón (cfr.) y el correspondiente en -āceus, *rabixu → rabixazu (cfr.); tamién el verbu rabexar (cfr.) y el deverbal rabexada (cfr.); paralelu a rabexar ye ast. rabuxar (cfr.) con camudamientu d’átones zarraes; l’amestanza rabexu col continuador de -ūra xustifica rabexura (cfr.). Bien dende rabexu o dende una variante participial de *rabexir iguaríase ast. rabexíu (cfr.). Una amestanza de rabu col suf. dim. -īcc tenémoslu nel ast. rabicu (cfr.) y d’ehí rabicar (cfr.) y rabicadura (cfr.), rabiqueru (cfr.). Como señalamos n’otru epigrafe el llat. disponía d’un deriváu de rapīcius, -a, -um (em) > rabizu (cfr.) y rapiza (cfr.), onde se dio l’ amestadura de -ārius > ast. rabiceru (cfr.) y rapiceru (cfr.). La xuntura de rabu col tamién diminutivu -ucc xustifica ast. rabucu (cfr.) d’u se fexo’l verbu rabucar (cfr.) con un posible participiu fuerte rabucu, a, o (cfr.) y débil rabucáu, ada, ao (cfr.). Col dim. -īculus algamóse l’ast. *rabiyu y, col suf. -ārius, ast. *rabiyeru (cfr.). Paralelu ye’l dim. en -ūculus, rabuyu (cfr.) cola creación analóxica fem. rabuya (cfr.) d’u sigue ast. rabuyeru (cfr.) y, figuradamente, rabuyales (cfr.). Qui- ciabes dende rabu féxose l’ast. *rabuznu col trunfu d’una variante femenina con yod rabuznia (cfr.) quiciabes pente medies d’un verbu *rabuzniar. |
|
rabucandil, el 📖: rabucandil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rabucandín [y Lln].>(TEST)
|
Tipu de páxaru [Cl (i)]. Páxaru pequeñu de colores, col rabu llargu, que fai los ñeros nos gancios [Lln].
|
D’una xuntanza orixinaria del tipu rabu (de) candil, xustifi- cable pel mesmu asturianu onde s’alvierte una comparanza como en rabuderrocín (cfr.) ¿O ye un dim. de cande (cfr.)?. |
||
rabucar 📖: rabucar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><arrabucar [Ri. y Tb (= rapucar). y PSil. y Cv. y Tox].>(TEST)
|
Quitar el rabu [Lln. Tb. Tox. JH] a un animal [Cp (= rabicar). Ri. Tb. Sm. PSil. Cv]. 2. Cortar la estremidá de cualquier cosa [Ll. Ri]. 3. Arrancar toles fueyes de la panoya de forma que nun val pa enriestrar [Sm. Pr. JH]. Arrancar les panoyes de la riestra dexando nésta les fueyes [Pr]. Quitar de la riestra les panoyes de maíz, arrancándo-yos les fueyes [Pr (Cv)]. Arran- car toles fueyes al nabu o a la panoya de maíz [Cv]. Cortar les fueyes al nabu, a la mazana [Tb]. 4. Coyer la fruta dexando pe- láu l’árbol [Tox]. 5. Cortar permuncho les fueyes de les plantes fasta dexar descubiertu’l tallu [Tox]. 6. Cortar muncho’l pelo [Pr]. Cortar el pelo al rape [Tox]. 7. Cortar [Cp (= rabicar)]. Arrancar, suprimir [Lln]. //-se ‘quedar involuntariamente en- sin rabu o pedúnculu, o la panoya ensin fueya’ [Lln].
|
|
||
rabucáu, ada, ao 📖: rabucáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
|
|||
rabucu, a, o 📖: rabucu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Ensin rabu [Lln. Ay. Qu. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Cv. Tox. Oc]. De rabu curtiu [Bi. Qu. Tb. An]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
|
un perru rabucu [Tb]. De rabu cortáu [Sm. Md]. 2. Ensin asa [Lln]. 3. Ensin fueyes abondes pa enriestrar (la panoya) [Lln. Sm]. (Panoya de la) que caye- ron toles fueyes [Pr]. 4. Percurtia y estrencha (una falda) [Cv]. //Panoya rabuca ‘panoya que pierde la fueya al enriestrar’ [Bi (= rabucu)]. //Tranca rabuca ‘tranca percurtia’ [Min].///
|
|
||
rabucu, el 📖: rabucu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Panoya de maíz ensin fueyes y ensin rabu [JH]. Panoya que pierde la fueya al enriestrar [Bi]. Conxuntu de panoyes asina esfoyaes y descabaes [JH]: <i class="della">Munchu rabucu fexestes anuiche </i>[JH]. //<i class="della">El cucu rabucu </i>‘vuelta’l gatu’ [Llg. Mi (= cucurrabu- cu)]. //<i class="della">La</i>(TEST)
|
vuelta’l rabucu ‘vuelta’l gatu’ [Noreña (LBlanco)].
|
Cfr. rabu. |
||
rabuderrocín, el 📖: rabuderrocín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><raurrocín [Sb].>(TEST)
|
Equisetum arvense, cast. cola de caballo [Llg (llaa 28)]. Equisetum telmateia [Sb]. Planta con espigues verdes de va- rios centímetros d’altura, diurética [Lln].
Formación xustificable pola amestanza de dos nomes (rabu, rocín) col encontu de la preposición de; nesi sen tamos delan- tre d’una construcción asemeyada a la que conocemos nel ast. rabucandil (cfr.), rabu de potru (cfr. quistolla). A la so vera lo que podría ser un castellanismu: cola caballo ‘Equisetum arvense’ [Mo (llaa 28)]. |
|||
rabudu, a, o 📖: rabudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rabudo/a [Cñ]. rabuu/úa/úo [Ay. Ll]. rabudo (<i class="della">sic</i>) [Villah].>(TEST)
|
Cast. rabudo [Ll. Ay. PSil]. De rabu llargu [Pzu]. 2. Autócto- nu [Cñ]: Ye un candasín rabudo [Cñ]. 3. Indócil [Cñ]. Rebel- de, retorcíu nel comportamientu [Lln]. De mal xeniu [Villah]. Setosu, maltomáu [Lln]. Ceñudu [Villah]. 4. {Pallabra cola qu’insulta l’aldeanu al} vaqueiru [Sm. Cv]. 5. (Nomatu de los) d’Abamia, en Cangues d’Onís [LBlanco]. ///El llabiegu rabudu y el llabrador barbudu [LC]. Cfr. rabu.
|
|||
rabudu, el 📖: rabudu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Armadía pa pescar [Cn (MG)].
|
Cfr. rabu. |
||
rabullargu, el* 📖: rabullargu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<raullargu [Llg (llaa 27). Noval].>(TEST)
|
Aegithalos caudatus, cast. rabilargo [Llg (llaa 27). Noval]. //De raullargu ‘d’un determináu tipu (la mazana)’ [Na] D’una amestadura
|
del llat. rapum col ax. largum, sustitutu de longum. Dende *rapum largum ‘rabullargu’ xustifícase la formación nominal raullargu y, a la vera, l’axetiva rabillargu, a, o (cfr.). L’ast. tamién conoz el dim. rabinllargu (cfr.) anque agora col primer elementu entendíu como diminutivu (pe3). Cfr. rabilonguera. |
||
rabullongu, a, o 📖: rabullongu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rebollonga [y Gr].>(TEST)
|
Variedá de mazana [Gr]. //De rabullongu ‘variedá de mazana’ [Gr].
|
|
cfr. rabullargu) y que podríen ser l’equivalente de lo que na Edá Media (pe3) se documenta como pumar pezoneru (cfr.), esto ye, ‘mazanal que producía *mazanes pezoneres o de raullar- gu o, quiciabes, pinzonines’ (cfr.). |
|
rabuñar 📖: rabuñar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrabuñar [GP. y Ri. y Tb. y Sm. Pzu. y PSil. As. Cn. Cd. y Cv. y Vd. y Tox. Oc. /y Eo. Mánt/]. arrebuñar [Gp. /y Eo/. Tor. Vg].>(TEST)
|
Cast. arañar [Qu. Tb. Sm. PSil. An. Cd. Vd. Tox. Oc. /Eo/. Arm] coles uñes [Ri. Tb. Sm. Pzu. As. Cn. Cd. Cv. Vd. /Eo. Mánt/. Tor. Vg]: Nun lu arrabuñes nin m’arrabuñes, rapaz [Tb]. Rasguñar [Ri. Bab. An]. 2. Sallar llixeramente [Tox]. 3. Apurar los pastos, rañar [Tor. Vg]. 4. Furtar [Qu]. Robar dalgo de poca entidá [Tb]. Furtar con maña coses de curtiu valor [/Eo/]. 5. Quitar con puxu, quitar de les uñes [GP]. //-se ‘cayer per un derribadoriu o desbentíu un res’ [GP]. ‘arrascase’ [GP]. ‘facese una mancadura raspándose’ [PSil].
|
D’una amestanza del llat. rapere ‘robar’ con *ungulāre, fe- chu dende ungula ‘uña’ (em s.v. unguis) o dende’l so siguidor románicu. Esto ye perdefendible pa les aceiciones §3-4 pero fácilmente espardible al restu. L’ast. rabuñase ‘cayer per un derribadoriu un res’ quiciabes trabaye favoratiblemente pa entender el verbu en rellación con una formación averada a la familia de rupes, -is ‘peñascu’, ‘derribadoriu’, ‘desbentíu’ (abf). Dende la variante (ar)rebuñar pudo llograse ast. regu- ñar (cfr.) con tracamundiu de sonores. |
||
rabuñazu, el 📖: rabuñazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<raguñazu [Ay]. +arreguñezu [Ay].>(TEST)
|
Cast. arañazo [Ay. Tb. Sm. Cd]. Cfr. rabuñu.
|
|||
rabuñegu, a, o 📖: rabuñegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Lladronucu [Vf (Cv)].
|
Cfr. rabuñu. |
||
rabuñeru, a, o* 📖: rabuñeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rabuñeiru [Vf (Cv)].>(TEST)
|
Lladronucu [Vf (Cv)].
|
Cfr. rabuñu. |
||
rabuñón, el 📖: rabuñón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<arrabuñón [y Oc]. arreguñón [Ay. y Tb]. arraguñón [Ll]. ra- guñón [Ay. OLLA. R].>(TEST)
|
Cast. arañazo [Ay (= resguñón). Ll. Ri. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. An. Cd. Cv. Oc. /Eo/. OLLA. R. Tor. Vg]: Fíxome un rabuñón [Tb].
|
Aum. de rabuñu (cfr.). |
||
rabuñón, ona 📖: rabuñón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
</////arraguñón [Ll]. arreguñón [Ay].>(TEST)
|
Avezáu a rabuñar [Ay. Tb. Tor]. 2. Aficionáu a robar (el gatu) [Ll]. 3. Que rebaña [Tor].
Cfr. rabuñu. |
|||
rabuñu, el 📖: rabuñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<arrabuñu [Pzu. PSil]. /////raguñu [Ll].>(TEST)
|
Cast. arañazo [Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. Tox. Arm]. 2. Lo que queda pegao, quemao, nel fondu del cacíu en que se fexeron les papes o bien otru guisu [Cv].
|
Deverbal del participiu fuerte de rabuñar (cfr.), con un au- mentativu rabuñón (cfr.) y en -aceus → rabuñazu (cfr.), con influxu de la familia de robar. L’ast. entá caltién niciu del usu participial *rabuñu, a, o gracies al aumentativu rabuñón, ona (cfr.) y a otros derivaos como rabuñeru, a, o (cfr.), rabuñegu, a, o (cfr.). |
||
raburateru, el* 📖: raburateru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<raburateiru [Cn (MG)].>(TEST)
|
Espardimientu de les áscuares [Cn (MG)].
|
Quiciabes d’una amestadura del prefixu llat. intensivu re- (> re-) siguíu del supuestu *burattu + suf. -ārius, *burattārius ‘foguera’, términu llográu en rellación cola familia responsa- ble del ast. aburiar ‘quemar’ (cfr.). |
||
rabustellar* 📖: rabustellar*🏗️: SI ✍️: NO |
//<i class="della">Salir</i>(TEST)
|
rabustellando ‘salir a toa priesa’ [Lln (P)]. //Reír a rabu estal.láu ‘rir con fuerza y gana’ [PSil]. ].
|
//A rabu estal.láu ‘con satisfaición’ [Sm. Pr (a rabu estalláu)]. //A rau estalláu ‘en gran cantidá’ [Sb]. ‘(trabayar) muncho’ [Llg. Sr]. //{Con cheísmu: A rabu estacháu ‘corriendo’} [Tox]. D’una formación del ast. rabu + estallar [o estellar ‘quemar’ (cfr.)] darréu que ye perfáicil el tracamundiu de la pretónica como, en xeneral, del vocalismu átonu asturianu. |
||
rabuxar 📖: rabuxar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Mover el rabu [Lln]. Mover un animal el rabu de contino [Lln].
|
2. Dar vueltes alredor de daqué [Lln]. Cfr. rabu. |
||
rabuya, la 📖: rabuya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rapuya [y Cl]. {Posible percorreición de yeísta, “rabulla” [Lln. Sb]}.>(TEST)
|
Rabera o rabu del aráu [LV. Cl. Pa. Pi. Cb. Cg. VBable. DA. R] que s’agarra cola mano al llabrar la tierra [Ca]. Rabera de la vara tazar [Sb]. Aráu antiguu, anterior al aladru, de madera con una reya de fierro [Lln]. //-es ‘mondos (de la pataca, de la mazana)’ [Llv]. Cfr. rabu.
|
|||
rabuyales, los 📖: rabuyales🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
(TEST)
|
|
|||
rabuyeru, el 📖: rabuyeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aráu antiguu de madera, cola reya sólo de fierro [Pi]. Aráu de dos manes [Vv (/<i class="della">llabiegu </i>‘aráu de madera’/<i class="della">garabante </i>‘aráu modernu’)]. //<i class="della">Rabuyeru</i>(TEST)
|
de dos rabuyes ‘aráu de dos rabos’ [Pi]. //Rabuyeru de vara ‘aráu que nun tien reya, namái cu- chiella [Pi].
|
|
||
rabuyu, el 📖: rabuyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><{Nel mesmu conceyu tamién se conseña con posible perco- rreición de yeísta, rabullu [Lln]}.>(TEST)
|
|
|||
rabuznia, la 📖: rabuznia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
raca, la 1 📖: raca🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Racamento</i>(TEST)
|
que val pa xubir la vela o verga de la lancha [JH]. Racamento, especie d’aniellu que, inxertu nel mástil pue co- rrer a lo llargo d’él [Llu (Barriuso: barcos 220)].
|
|
||
raca, la 2 📖: raca🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Carraca [Cl. Vd. Oc]. Matraca [Cl]. 2. {(Doc.). Pallabra d’insultu}.
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Y’l</i>(TEST)
|
que lu llamás raca: merecerá que lu condene’l conceyu
|
|
||
rácanu, a, o 📖: rácanu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
De tratu complicáu, torcíu moralmente [LBlanco]. 2.Tafuñu, aforrón [Pa. Ri].
Cfr. <i class="della">raca</i><i class="della">(TEST)
|
2.
|
|||
racar 📖: racar🏗️: NO ✍️: NO |
Gruñir el gochu de contino [Cv]. 2. Rucar los dientes [Cb]. Royer [V1830]. 3. Rallar, fadiar reprendiendo de contino y agriamente [Cv]. 4. Facer ruíu col raque [Tox]. 5. Tratar de morder güesos o daqué duro [Pa]. 6. Pacer el ganáu en terre- nos con poca yerba [Cp. Oc]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
tua vaca raca ouquiera [Oc].
|
7. Aprovechar al máximu la comida [Cn]: Saca esas vacas del prau, tán ahí racando ya tán esfamiadas del tou [Cn]. 8. Morder aprovechando fasta lo último de daqué [Cp]: El pe- rru raca los huesos [Cp]. 9. Comer [V1830]. //Tar raca raca ‘falar alto molestando’ [Tox]. ‘tar reprendiendo de contino (a daquién)’ [Pr (Cv)]. Del llat. raccāre ‘emitir los ruxíos (el tigre)’ (em). D’esti sig- nificáu primeru pásase, pescanciamos, a ‘meter ruíu (el go- chu, los dientes, les persones)’; esi ruíu pue ser tamién el que se produz al comer determinaes coses dures y, mesmamente, al pacer rañando la pación d’un prau. Lo mesmo dende la es- presión que dende’l conteníu ast. racar paez variante de rucar (cfr.), ricar (cfr.) → arricar (cfr.) y *recar. Fonéticamente sedría posible aguardar la disimilación de la deuterotónica quiciabes col influxu de dalgún otru verbu como roucare (cfr. roncar) meyor que con *rOdicare (deeh) o que con un encruz de roer y mascar (dcech s.v. roer). Semánticamente l’averamientu d’estos verbos a racar ye perfácil d’amosar. Sedría posible almitir un compuestu de sub > so col verbu racar, esto ye, sorracar (cfr.) con un deverbal sorracu (cfr.) paralelu al ast. xorrascar (cfr.) → xorrascu. Construcción asemeyada podría ser ast. azurracar (cfr.) d’un posible zu- rracu (cfr.) con un aumentativu zurracón (cfr.) y zurracazu (cfr.). La nuesa propuesta etimolóxica paez más afayadiza qu’intentar averar l’ast. racar a un xermanismu [Gamillscheg (1932: 230) apud Reinhart (1946: 301)]. Posible deverbal de racar ye ast. racu ‘diente’ (cfr.); de *recar, ast. recu (cfr.) común col gall. y port. reco, a (lla s.v. reco, a) quiciabes con una aceición orixinaria de *‘que ruca’, ‘que gruñe’. Dende l’inf. racar tamién foi posible’l deverbal raque 2 (cfr.). Guar- da rellación con esti verbu l’ast. riquerraque (cfr.), intensivu llográu gracies a un xuegu de pallabres colos deverbales de ricar y racar. |
||
racáu, ada, ao 📖: racáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<raquiao [Cñ].>(TEST)
|
Mísere, con tacañería, tafuñu [Cñ].
|
Pp. de racar. Ye posible qu’una variante sía l’ast. recáu, ada, ao (cfr.) almitiendo la posibilidá de *recar (cfr. racar) onde s’alvierte un desendolque semánticu peyorativu. |
||
racha, la 1 📖: racha🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Bocanada d’aire [Pa. R (raches)]. 2. Cast. <i class="della">racha</i>(TEST)
|
[Pa].
|
Espaciu de tiempu [Ac. Tox]: Tienen una mala racha [Ac]. 3. Suerte [Ac. Sr. Ay]. Quiciabes sía un castellanismu racha (drae 21ª/1) d’aniciu inciertu, anque en posible averamientu al árabe según Coro- minas-Pascual (dcech s.v. racha). |
||
racha, la 2 📖: racha🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Piedra pequeña cortante [Cb]. Pequeña piedra llixera y acha- plada [Vd]. Trozu de piedra [Qu] achaplada y delgada [Cv]. Recorte de piedra [Tox]. Piedra pequeña resultante de l’aición del barrenu [Qu]. Lláscara, piedra pequeña y delgada [Tb. Sm. Oc]. 2. Xuegu de neñes, cascayu [Cv]. 3. Estiella de ma- dera [Sb]. Lleña menudo cortao [Mar (rachas)]. Porción de madera d’un lleñu [Tox]. 4. Raxa [Sb. Bab]. Fendedura, aber- tura o quiebra d’una cosa [Tox (raxa = racha)]. Fendedura, grieta, raxa [PSil. Mar]. 5. Mancha d’escrementos [Xx].
<i class="della">Nota</i>(TEST)
|
también que el murio tapión que aparta esta es- tancia de bodega solamente ha subir hasta el tillado del somberado. Y cuidado de dexar en ella las quatro rachas que se pintan porque entre y bañe bien el norte [Grange- rías xviii: 964]
|
|
cfr.) o ralla (cfr.)? Dende racha foi posi- ble un verbu rachar (cfr.) asina como’l compuestu enrachar (cfr.), verbu col que guarda rellación ast. enrachaúra (cfr.). Dende racha 2 féxose ast. rachar (cfr.). |
|
rachar 📖: rachar🏗️: NO ✍️: NO |
Raxar [Bab. Vg. Mar], fender [PSil. Tox. /Eo. Mánt (= raxar)/. Tor. Mar]. Partir un tueru en dos [Ar]. Fender a la llarga los troncos [VCid]. Cortar lleña, facer raches [Mar]. Fendese una piedra raxadiza [Cv]. Fendese una piedra o la madera [Sm].
2. Rellenar con piedres pequeñes los furacos que queden ente les piedres al facer una parede [Sm. Cv. Oc].
Cfr. <i class="della">racha</i><i class="della">(TEST)
|
2.
|
|||
racháu, ada, ao 📖: racháu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Frío (l’aire qu’acompanga al agua cuando llueve, al granizu, a la nieve) [Sm].
|
Pp. de rachar. |
||
rachazu, el 📖: rachazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Golpe con una <i class="della">racha</i>(TEST)
|
[Sb]: Saltó-y un rachazu al güeyu [Sb].
|
Aum. de racha 2. |
||
rachón, el 📖: rachón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Maderu llargu y estrenchu, palu grande [Llg]. Rollu de made- ra delgáu pero más gordu qu’una cayada [Min]. Cada trozu de madera que se llogra fendiendo un troncu [PSil. Min]. Trozu de madera destináu a la cocina de lleña, al braseru, a la fogue- ra [Arm. Mar]. 2. Palu quemáu [Bard (= <i class="della">tito</i>)].
Posible aum. d’un masc. de <i class="della">racha</i>(TEST)
|
2 (cfr.). Dende rachón féxose’l verbu rachonar (cfr.) y el compuestu enrachonar (cfr.) col que guarda rellación enrachonaúra (cfr.).
|
|||
rachonada, la 📖: rachonada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Riestra de bárganos, serie de raches o rachones de madera, de 1’50 m d’altura, afitaos en suelu, lligaos a otros adosaos horizontalmente a la parte cimera de los primeros, formando un barganaz d’una finca rústica [Llomb].
Deverbal de <i class="della">rachonar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
rachonar 📖: rachonar🏗️: NO ✍️: NO |
Poner <i class="della">rachones</i>(TEST)
|
[Min].
|
Verbu fechu dende rachón (cfr.). |
||
rachonazu, el 📖: rachonazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Golpe col <i class="della">rachón</i>(TEST)
|
[Llg].
|
Aum. de rachón (cfr.). |
||
rachosu, a, o 📖: rachosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Raxadizo (la piedra, la madera) [Cv].
|
Cfr. rachu. |
||
rachu, a, o 📖: rachu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Ax. que conocemos pela documentación:
<i class="della">cuantas</i>(TEST)
|
ventanicas rachas se necesiten [Grangerías xviii: 675] todas las ventanicas rachas y la ventana del lagar [Gran- gerías xviii: 693]
|
Del participiu fuerte de rachar (cfr.). |
||
rachu, el 📖: rachu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu que conocemos pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que tomen </i><i class="della">rachos</i><i class="della">(TEST)
|
e piedra e arena del rio 1324(or.) [ACL- IX/288]
|
Creación analóxica masc. dende racha (cfr.) d’u se fai’l verbu rachar (cfr.) y l’ax. rachu, a, o (cfr.) orixe del abondativu rachosu, a, o. (cfr.) y del diminutivu rachucu, a, o (cfr.). |
||
rachucu, a, o 📖: rachucu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Pequeñu (un rapazucu) [Xx].
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">rachu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.).
|
|||
racina, la 📖: racina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Enfermedá de les cabres [Cl].
<ident class="della" level="1"></ident>¿Dim. de <i class="della">raza</i>(TEST)
|
(cfr.)? ¿Deriváu
|
del llat. radicīna ‘raíz’, con continuadores románicos (rew)? |
||
ración, la 📖: ración🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cast. ración. 2. Segundu platu de comida fechu con chorizu y tocín enantes cocíu colos garbanzos y fabes [Arm].
|
|
||
racional 📖: racional🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">racional</i>.
<i class="della">Y anque deseo complacer</i>/<i class="della">a tudu home </i><i class="della">racional</i>/<i class="della">y a ti más</i>(TEST)
|
qu’a otru delgún/porque yes amigu lleal,/pos yo ñunca te busqué/que ñon te afayé puntual [ABalvidares, Dos casi- nos (Poesíes 79-84)] Ello, en fin, está vedáu/que ñon se venguen casar/los cris- tianos con xentiles,/herexes, moros y más,/que ñon son de ñuestra seta/ñin cabe no racional [ABalvidares, Dos casi- nos (Poesíes 115-120)]
|
|||
racionamientu, el 📖: racionamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+racionamiintu [Ay].>(TEST)
|
Cast. racionamiento [Xral].
|
Cfr. razón. |
||
racionar 1 📖: racionar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">racionar</i>(TEST)
|
[Pa].
|
|
||
racionar 2 📖: racionar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">reaccionar</i>(TEST)
|
[Pa].
|
|
||
racioncina, la 📖: racioncina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">racioncita</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
racioneru, a, el/la 📖: racioneru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Alfonso</i>(TEST)
|
Gomez rationeros 1243(or.) [ACL/109]
|
|
cfr.), per vía semiculta, polo que racioneru sedría *‘el que tien una ración’, términu que se destrema asina del so pariente llat. rationārius ‘contable’, en rellación con ratio- narium ‘llibru de cuentes’ (em; abf). |
|
racu, el 📖: racu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Diente [Lln. Cg] de lleche [Lln. VBable]. Cfr. racar.
|
|||
rade, la 📖: rade🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Rubus</i>(TEST)
|
sp [Tb (= artu)]: Hai rades undiquiera [Tb].
|
2. Maleza, bardial [Qu]. Del acusativu del términu d’aniciu célticu ratis ‘felechu’ (em; tlg 123) ratem, d’u se xustifica l’apellativu asturianu, per- poco espardíu. Tamién da llugar a que s’igüe l’abondativu radeiru ‘sitiu de munches rades’ (pe1: 40; pe3: 125), con asi- tiamientu toponímicu (ta 357; tt 75). Sobro ast. rade féxose l’amestanza verbal enradase (cfr.) y enredar 2 (cfr.). |
||
raderu, el* 📖: raderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<radeiru [Tb].>(TEST)
|
Matu enllenu de rades [Tb].
|
Cfr. rade. |
||
radical 📖: radical🏗️: NO ✍️: NO |
<raical [JH].>(TEST)
|
Cast. radical [Ac (i). JH].
|
Del llat. radicalis, -e (em), per vía culta, frente a dalgún re- sultáu popular románicu (rew) que podría tar representáu nel cast. raigal (deeh). |
||
radiólogu, el* 📖: radiólogu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////radiólogos [Vv].>(TEST)
|
Gladiolos (planta) [Vv].
|
Cfr. gladiolu. {Llama l’atención esti tracamundiu col moder- nu radiólogu ‘médicu especialista en radioloxía’}. |
||
radio, la 📖: radio🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<arradiu [y Pa. y Tb. y Pr (masc)]. +rediu [Ay]. +arrediu [Ay]. arradio [Lln. Ay. y Mi. Ri]. arradio/los arradios [Llg].>(TEST)
|
Cast. radio [Lln. Pa. Llg. Ay. Ri. Pr]. Aparatu de radio [Lln. Tb]: La radiu ya mui mala [Tb]. Cfr. rayu.
|
|||
radiu, el 📖: radiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Metal radioactivo, de símbolu Ra. 2. Llinia reuta que se traza dende’l centru d’una circunferencia a cualquier puntu del so diámetru. 3. Güesu del antebrazu.
|
Cultismu modernu llegáu dende’l castellán. |
||
raedera, la 📖: raedera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. raidera.
|
|||
raederu, el 📖: raederu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. raideru.
|
|||
raedor 📖: raedor🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. rayador.
|
|||
“rafalla” 📖: “rafalla”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu que conocemos pela documentación del sur del do- miniu llingüísticu y que definen como ‘xuntanza de los reba- ños de varios dueños empobinaos por pastores’ [FFLL; dcech
s.v. rehala].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
los puercos (...) entre en arrafalla [FS (FFLL)]
|
|
da’, con perda de l’aspirada y sustitución por un elementu anti- hiáticu. Corominas-Pascual entienden dende’l mesmu étimu un términu de los fueros de Salamanca y Usagre (dcech s.v. rehala). |
|
“rafear” 📖: “rafear”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu que namái conocemos pela documentación del sieglu
xviii:
<i class="della">tapia bien fundada y </i><i class="della">rafeada</i><i class="della">(TEST)
|
con piedra [Grangerías xviii: 741]
|
|
||
“rafez” 📖: “rafez”🏗️: NO ✍️: SI |
Namái conocemos n’ast. esti términu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Didacus</i>(TEST)
|
Rafez 1163 (or.) [SV/445]
|
|
cfr. avil) y ruin (cfr.), el primeru de puxu medieval, el segundu entá calteníu nel presente. De toes ma- neres conséñase na nuesa Edá Media’l verbu orixináu nel tér- minu citáu, esto ye, ast. a. *rafezar → refezar (cfr.). |
|
rafinayu, el* 📖: rafinayu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rafinachu [Bab].>(TEST)
|
Trapu de la llimpieza perusáu [Bab].
|
Cfr. finu, a, o. |
||
ragaúra, la 📖: ragaúra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cfr. <i class="della">regadura</i>(TEST)
|
2.
|
|||
ragaxura, la 📖: ragaxura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Rendexa, grieta [Cl]. Fendedura [Cl]. Deriváu de *<i class="della">ragaxa</i>(TEST)
|
(cfr. regaya).
|
|||
ragüeta, la 📖: ragüeta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Rana</i>(TEST)
|
sp, renacuayu [Mo (llaa 27)]. Renacuayu [Llg].
|
Cfr. rana. |
||
raguñu, a, o 📖: raguñu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
raicera, la 📖: raicera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Conxuntu de raíces qu’asomen na tierra o queden al aire [Ri]. Cast. <i class="della">raigambre</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
raiceru, a, o* 📖: raiceru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><raiceiru/era [PSil].>(TEST)
|
|
|||
raiceru, el* 📖: raiceru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><raiceiru [Tb. Sm. An. Pr. Oc]. raicero [Sb].>(TEST)
|
|
|||
raidera, la 📖: raidera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
raideru, el 📖: raideru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><raederu [y Pa. R. DA]. raideru [LV. Lln. y Pa. Ac. Sb. Pr. JH. R]. +raidiru [Ll. Ay. Ri. Mi (Oc)]. raidero [Ay. Ar].>(TEST)
|
Rayadera [Pa]. Raseru [Ll. Pr. JH] pa midir el granu [Ay. Ar]. Palu gordu pa rayer los copinos y zalaminos [Ac. Sb]. Cilindru de madera que se pasa percima la midida de granu pa que tea nivelao [LV. R. DA] y xusto [Lln]. 2. Palu llargu pa quitar les áscuares del fornu [Ac. Ay. Ll], pa espardeles [Ri. Mi (Oc)]. 3. Varangolla pa demer o sacudir la castañal dende’l mesmu árbol [Ll]. 4. Barrederu, escobón pa quitar el sarriu [JH].
|
soneros que contino estan en la casa del conçejo e que le abatiran lo que costare [Uviéu 1500/129]
|
Cfr. rayadera. |
|
raidor, el 📖: raidor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. rayador.
|
|||
raidoriu, el 📖: raidoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. rayadoriu.
|
|||
raigame, la 📖: raigame🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Raizón [Cn].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">La</i>(TEST)
|
raigame entá ta ellí/vila yo una nuiche clara/y cola lluz de la lluna/vía que taba aserpollada (…)/Tien serpollos la raigame/nellos vive la mio h.abla [El Niñín de Pelaperi 1985. Cfr. llaa 19 (1986): 159-160)] Cfr. raíz.
|
|||
raigaña, la 📖: raigaña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<reigaña [y Tb].>(TEST)
|
Raíz emplegada pa facer calzadures de ramos, carrielles o corces [Tb]. 2. {(Doc.). Piedra nacida o raigada na tierra}. “A estas piedras grandes llaman Penedo en Asturias y á las que están arraygadas ó asidas á la tierra, llaman Rai- gañas” [EN, Terreros]
|
|
cfr. raíz) cola amestanza del continuador d’un sufixu -ānea, lo mesmo qu’alvertimos nel correspondiente masculín raigañu (cfr. raíz). |
|
raigañu, el 📖: raigañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<reigañu [y Tb. Oc]. rigañu [y Cp]. raigaño [Ll. /Eo/]. +rai- gueñu [Ay]. +reigueñu [Ay]. //reigaño [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Raíz fonda d’un árbol [Cg. Sb. Tb]. Raíz [Cb. Ay. Tox. Vg /Mánt/]. Tueru arrincáu cola raíz [Cb. Cp. Ay. /Eo/]. Raigame [Ca]. Madera de la raíz d’un árbol [Sb. Ll]. Pezón del pinu [Tox]. Conxuntu de raíces [Ca]: Llevo toa la tardi queriendo arrancar el raigañu d’esti nozal [Ca]. 2. Raíz de los dientes [Tox]. Raíz de les mueles [Vg]. Raíz irregular de la muela [Ay]. 3. Oriundu [Sb]: Yo so raigañu de Villamoréi [Sb]. //Va- res de rigañu ‘vares que cimblen muncho y son consistentes’ [Cp]. //Varas de reigañu ‘vares dereches d’ablanu montés que nacen direutamente del suelu’ [Oc]. pesllar y amarrar bien el alto del carcabón con piedras a tizón o raigaños o camas de broza, garulla garamnada [Grangerías xviii: 728] Cfr. raigaña & raíz.
|
|||
raigar* 📖: raigar*🏗️: SI ✍️: NO |
{(Doc.). Arraigonar}.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">se</i>(TEST)
|
raygassen por ellos los vasallos de la yglesia 1269 (s.
|
|
Del llat. radicāre ‘echar raíz’ (em), con dellos continuadores románicos (rew; cfr. raíz) ya hispánicos, asina cast. raigar (deeh), ast. a. raigar. Un compuestu col continuador del llat. dis- alviértese nel ast. desraigar (cfr.) y derraigar (cfr.); esi mesmu elementu descúbrese nel ast. desenraigar (cfr.) que fai almitir un estadiu anterior *enraigar. Del verbu raigar pudo facese un deverbal del participiu fuerte *raigu, *raiga para- lelu al continuador del fem. débil raigada → reigada conocíu pela toponimia (tt 116), anque quiciabes sía meyor partir de *radica (cfr. raíz). |
|
raigón, el 📖: raigón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<reigón [Cv. Tox. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Raíz [Os. Pa. Cb. Ay (= raigueñu). Cv]. Raíz gorda del árbol [Pa. Ac. Ay. /Mánt/]. VCid]. Tueru arrincáu con raíz [Os. Cb]. Raíz d’un árbol cortáu [Lln]. 2. Raíz (irregular) d’una muela [Ay (= raigueñu)]. Raíz de los dientes [Tox (= raigañu)]. Raíz de muela o diente [Lln. /Eo/].
|
Aumentativu de *raigu (cfr. raigar & raíz). |
||
raigorosu, a, o 📖: raigorosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Cfr. rancorosu.
|
|||
raigueru, el 📖: raigueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Conxuntu de raíces [Sb].
Formación abondativa de *<i class="della">raigu</i>(TEST)
|
(cfr. raigar) col continua- dor del suf. -ārius > -eiru > -eru (cfr. raíz). Sobro raigueru féxose’l verbu compuestu *enraiguerar conocíu güei gracies al vieyu participiu enraigueráu (cfr.).
|
|||
raigüetu, el 📖: raigüetu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Raíz d’una muela que queda llueu de cariase tola corona [Oc]. 2. Cabeza de nabu poco desarrollada por tar mala la planta [Oc].
Formación de *<i class="della">raigu</i>(TEST)
|
col sufixu diminutivu -ŏttus > -uetu, el mesmu que vemos en La Campueta sobre campa (cfr. raíz).
|
|||
raíl, el 📖: raíl🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Carril del tren [Xral].
|
Del anglicismu rail con una promunciación [řaíl] xenerali- záu con motivu de la entrada del ferrocarril n’España (dcech s.v. riel). A la vera foi posible una alternancia sinonímica cola adautación de la pallabra autóctona carril (cfr.). Esta última vía llingüística emplegó’l compuestu modernu ferro- carril (cfr.). |
||
rainer 📖: rainer🏗️: NO ✍️: NO |
<raener [y Cl].>(TEST)
|
Allisar, allanar una superficie [Cl].
|
Ha tenese por variante del verbu raer (cfr. raír) quiciabes con encruz con allanar. En rellación ta l’ast. raineru (cfr.). |
||
raineru, el 📖: raineru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<raeneru [y Cl].>(TEST)
|
Tabla con que se dexen rasaes les midíes de capacidá [Cl].
|
Formación en rellación col ast. rainer. |
||
raír 📖: raír🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. rayer.
|
|||
raitán, el 📖: raitán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<reitán [y Cb. Qu. y Cd. Gr. Mn. Cn (MG). Sl. Cv. Tox. Oc. JH]. ritán [Pa. y Cb]. raitán/ana [Lln. Llg. Tb]. reitán/ana [Tb].>(TEST)
|
Erithacus rubecula, cast. petirrojo, papu coloráu [Llg, Mo (llaa 27). Ri. Cn (F). Cd. Noval (= papu bermeyu = páxaru de la barba bermeya)]. Rubecula familiaris [luscínidos]. Pá- xaru perpequeñu que suel facer los ñeros en pequeñes fondi- gonaes [Lln]. Un páxaru (ensin identificar) [Cp. Vd. Oc]. Pá- xaru pequeñu de cantu prestosu [Cv]. Páxaru pequeñu d’alta montaña [Ay]. Papu coloráu [Cl. Pa. Cb. Cñ. Sb. Ll. Qu. Tb. Gr. Mn. Cn (MG). Sl. Tox]. Papu coloráu, de color arroxao [Ac]. 2. Rapaz impertinente [Ay]. //Raitán moro ‘Phoenicu- rus ochruros, cast. colirrojo tizón’ [Llg (llaa 27). Noval]. ‘páxaru asemeyáu al raitán pero anegratáu’ [Ac]. ‘reitán de papu coloráu’ [JH]. ///Non picar carbón ni pa tostar un güevu de raitán [LC].
|
|
cfr.). |
|
raitana, la 📖: raitana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<reitana [Llu. Gr. Pr]. ritana [Rs].>(TEST)
|
|
|||
raíu, ida, ío 📖: raíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="1"></ident><rayíu [Cp. Ll. y Ay. y Vd].>(TEST)
|
Cast. raído [Pa. Ll. Vd]. Desgastáu pol usu [Lln. Cg. Tox]. Gastáu, desflecáu [Pa]. 2. Perenllenu [Cp] llueu de pasar el raseru (el copín de trigu) [R]. 3. Mui xusta o escasa (una midi- da) [Pr]. Curtia, apertada (una prenda de vistir) [Pr]. 4. Ensin nada [Ay]: El campo queó raío [Ay]. 5. Vivu, llistu, espabiláu [Vf (Cv)]. 6. Nerviosa, sabida, charrana (la muyer) [Cv]. 7. Antipáticu, de mal caráuter [Vd]. Desvergonzáu, descaráu [Cg. Tox. /Eo (raído)/]. 8. Tafuñu, tacañu [Ay].
|
c)
|
||
raíz, la 📖: raíz🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<reíz [Cl]. /////ráiz [Mar. VCid]. réiz [Tox. /Eo/. Mar].>(TEST)
|
Cast. raíz [Lln. Cl. Ac. Tb. Tox. /Eo/. Mar. VCid]. 2. Raíz d’una muela [Tb]. 3. Entamu pela parte d’abaxo [Lln]: A la raíz de la peña [Lln]. //Reíz el cuernu ‘parte del cuernu cu- bierta pola piel del animal’ [Cl]. //Raíces de l.lamera ‘cierta planta’ [Sm].
|
|
cfr.); a la so vera un masc. analóxicu raízu (cfr.) y el so correspondiente aumentativu raizón (cfr.) tamién aplicáu a la Eunicella verrucosa pola so semeyanza con una gran raíz (ppac 434). Dende raíz siguieron delles formaciones verbales como arraizar (cfr.), enraizar (cfr.) y desenraizar (cfr.) colos averaos enraizadura (cfr.), desenraizadura (cfr.), desenraiza- mientu (cfr.). Dende raíz pudieron facese los derivaos en -ata raizada (cfr.) y en -amen raizame (cfr.). Pero dende rādix, -īcis quiciabes se xeneralizó tamién una variante *radica > |
|
raizada, la 📖: raizada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Conxuntu de raíces que surden sobro la tierra [Lln].
|
2. Raíz completa d’un árbol [Lln]. Cfr. raíz. |
||
raizame {?} 📖: raizame {?}🏗️: NO ✍️: NO |
<b class="della">raizame</b>(TEST)
|
{?} Raigame [AGO].
|
Cfr. raíz. |
||
raizón, el 📖: raizón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<reizón [y Tox].>(TEST)
|
Aum. de raízu. 2. Raíz de los árboles [Ri. Cn]: Hai qu’arrancalu col raizón, si non vuelve salir [Cn]. Raíz retor- cida de cualquier planta [Ac]. Raíz grande [Tb, Tox (= raizo- na)]. Raíz de los árboles que, tando averaos a un ríu, tienen un güecu debaxo, onde s’abelluguen les truches [Vg]. Raíz y parte del tueru de la castañal que siguen raigaos na tierra cuando l’árbol foi cortáu [An]. Árbol arrancáu de cuayu (por un furacán) o cola raíz (por un lleñador) [Ay]. 3. Eunicella verrucosa, Gorgonia verrucosa, cast. gorgonia [Av (ppac)]. Cfr. raíz.
|
|||
raizona, la 📖: raizona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Raíz grande [Tb. Tox].
|
Aum. de raíz. |
||
raízu, el 📖: raízu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<raízu/os [Sl].>(TEST)
|
Raíz [Sl]. Parte enterrada de la planta [PSil]. Parte de la raíz d’un árbol, arbustu o planta que ta al aire, a flor de tierra [Ca]: Esta castañarona tien un raízu al descubiertu [Ca]. //Raízos ‘raíces’ [Cñ].
|
Cfr. raíz. |
||
rala, la 📖: rala🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sitiu llibre de peña [Or (S)]. 2. Claru nuna arboleda [Or (S)].
Güecu nuna serie [Os] como cuando cai un diente o cuando falta una planta nuna tierra semada [Cb]. Espaciu vacíu ente dos coses [Sb. Ay]. //-<i class="della">es </i>‘fileres, llinies de lluz que dexa pa- sar la persiana, llinies de basoria que dexa la escoba gastada’ [Llg]. //<i class="della">Dir</i>(TEST)
|
en rales ‘dir dexando espacios ente grupu y grupu o ente persona y persona’ [Sb].
|
Cfr. ralu, a, o. |
||
ralada, la 📖: ralada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ralá [Ay. Ll. Ri]. rialada [y Ar]. raleá [y Ar].>(TEST)
|
Espaciu ralu [Ay. Ll]. Caún de los espacios vacíos anormales que dixebren la distribución d’oxetos iguales [Arm]. Espaciu onde dalgo ta menos espeso [VCid]. Güecu qu’apaez en dal- gún espaciu continuu [Ri]: Salir el sol a ralaes [Ri]. Dizse de lo que ta ralo cuando queda un espaciu ensin semar [Ar]. Deverbal del ast. ralar (cfr. arralar).
|
|||
ralba, la 📖: ralba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Primera reya que se da a la tierra [PSil. Tor]. Deverbal fuerte de <i class="della">ralbar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
ralbar 📖: ralbar🏗️: NO ✍️: NO |
<relbar [Ar]. //rebrar [Eo].>(TEST)
|
Voltiar, dar la primera reya a la tierra que va semase [Ar. PSil. Dg. Tor. Mar. Arm. Vg. SCiprián. Bard {según esti autor les operaciones agrícoles sedríen per esti orde: ralbar/binar/ter- ciar/sembrar}]. Llabrar un terrén pedregoso [/Eo/].
|
|
Del llat. rare facere ‘facer ralo’ (cghla 212) opinión que nos paeció más afayadiza que la de Corominas-Pascual que partíen |
|
ralea, la 📖: ralea🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">ralea</i>, casta [Tb].
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Entre los de esta </i><i class="della">ralea</i><i class="della">,</i>/<i class="della">unos relaten el pleitu,</i>/<i class="della">otros facen</i>(TEST)
|
su protesta/de apelallo al superior [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 275-278)]
|
|
||
ralengar 📖: ralengar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Andar ralengu, llibre, ensin control de naide [Lln]. Cfr. <i class="della">ralengu, a, o.</i>(TEST)
|
||||
ralengu, a, o 📖: ralengu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ralencu [y Lln].>(TEST)
|
Ensin control (persona), ensin pastor pa dir llibremente (el ganáu) [Lln]: ¡Qué ralengos se crían! [Lln]. Xabaz, desbocáu [Co (Toponimia 115)]. (Ganáu) llibre en monte [Lln].
|
2. Poco curiada, abandona (una propiedá) [Lln]. //Andar al ralengu ‘pastar el ganáu llibremente pelos praos’ [Lln]. //Ir ralengos “ir holgados” [Os]. Etimolóxicamente podríen plantegase delles posibilidaes in- terpretatives: a) Variante del ast. realengu, a, o (cfr.) en re- ferencia a terrenos (→ persones) medio desatendíos pues da- cuando son les tierres averaes a la oriella del ríu, les que son suxetos de les riaes, les qu’ufren una sensación d’abandonu más llamativu; b) Variante de regalengu, a, o (cfr.) si s’almite que la posesión real (→ ‘de disfrute públicu’) pue favore- cer en dellos casos la poca atención o cuasi abandonu de los mesmos; c) Formación axetiva llograda dende’l continuador del llat. rarus, -a, -um (cfr. ralu, a, o) + suf., almisible fóni- camente y posible semánticamente tanto nes referencies a ‘la persona rara’→ ‘lo desatendío’, como a ‘lo ralo’ → ‘alloñao’, ‘ensin cortapises a la llibertá’, etc. Sobro *rarengu → ralengu féxose’l verbu ralengar (cfr.). Quiciabes la posibilidá §b sía la más acondada. |
||
ralengu, el 📖: ralengu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. realengu.
|
|||
ralera, la 📖: ralera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<raliera [Tox].>(TEST)
|
Espaciu con raleres [Os], poco espesu [Sb]. Porción de la tierra ensin semar [An]: Semóu mal ya dexóu muitas raleras [An]. Dixebra estrencha ente dos coses [Llu]. Espaciu poco espesu (de pelo, de plantes, de dientes) [Ac].
|
Dixebra mayor de la normal ente dos plantes, árboles, etc. [Cd. Pr]. 2. Peladu- ra o calva d’un terrén [Cv]. Cast. ranura [Tox]. Nominalización del fem. de ralu, a, o (cfr.) cola amestanza del continuador del suf. llat. -āria. |
||
raliar* 📖: raliar*🏗️: SI ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">ralu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
raliegos 📖: raliegos🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Andar</i>(TEST)
|
a raliegos ‘andar a llarga distancia’ [Tb].
|
Cfr. ralu, a, o. |
||
ralifueira, la 📖: ralifueira🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Deyeiciones de les vaques, especialmente si son semilíqui- des [Bab].
D’una amestadura d’ax. <i class="della">rarus,</i>(TEST)
|
-a, -um ‘poco denso’ n’amestanza col nome foria > ast. fueira, variante del ast. fo-
|
ria ‘diarrea’ (ghla §3.1.3.3c), esto ye, dende rara fOria (cfr. foria). Estructuralmente vemos que l’ast. caltién la vieya com- binación llatina de ax. + nome (llueu abandonada a favor de nome + ax.) como entá s’alvierte n’otros signos: album spinum *oubuespín > agüespín (con influxu de agua), llat. albispina fr. aubépine (rew). Tamién malum ulcus ‘granu malu’ > ma- lucu (cghla 207). Esa conducta pervése tamién en toponimia n’exemplos como Naraval (Tinéu) si s’almite un étimu nigra ualle (ta 80). Con too non siempre foi asina la construcción llatina yá que s’alcuentren nicios vieyos como sale muria > ast. salmoria, ast. y cast. salmuera (ghla §3.1.3.3), rapum al- bum > rebalbu (pe2: 340), *sappam uariam > sacavera (cghla 222), vacalloria (pe1: 21), xaronca (cghla 234), sextam feriam sestaferia, etc. (García Arias 2014a: 29-30). |
||
ralíu, el* 📖: ralíu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cfr. <i class="della">ralu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
ralla, la 1 📖: ralla🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ral.la [Ay. Mi (Oc). Qu. Tb. Sm. Bab. Cn].>(TEST)
|
Instrumentu pa rallar o arrallar [Ay], de mangu de madera y fueya de fierro [Ac].
|
Espátula, paleta o rasera de la masera [Mi (Oc). Qu. Tb]. 2. Lo que queda pegao al fondu d’un cacíu llueu de cocer dalgún alimentu [Sm]. Restos apegaos al culu’l pote [Cn]: Préstame rebañar bien la ral.la cuando faen arroz [Cn]. Repegón que saca la ralladera [Bab]. 3. Batidera [Llg]. Piedra plana [Cn]: Búscame una ral.la pa calzar la mesa que nun se xiringue [Cn]. 5. Xuegu de neños: dibúxense polo xeneral nuna ral.la nueve puntos en tres ringleres, xuncíos per llinies dereches y con tres piedriquines cada xugador que fadrán por poneles en llinia [Cn]: Chevan tola tarde xugando a la ral.la ya nun cansan [Cn]. Del llat. rādula ‘raedera’, ‘raspador’ (em s.v. rādo), con conti- nuadores románicos (rew) y dellos de los hispánicos apuntaos por García de Diego (deeh); tamién podría xustificase dende la so variante conseñada nes gloses rālla ‘raspador pa llim- piar la reya del aráu’ (em), lo mesmo que vemos nel corres- pondiente masculín rallu 1 (pe2 s.v. rallu 1). D’ehí féxose’l verbu rallar (cfr.). Nun taría mal afondar daqué por si ast. racha 2 ‘piedra pequeña’ (cfr.) pudiere debese a cheísmu de ral.la nes aceiciones §4-5. |
||
ralla, la 2 📖: ralla🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<i class="della">Caprimulgus</i>(TEST)
|
europaeus, cast. chotacabras gris [Mo (llaa 27)].
|
Del llat. rabula, -ae (cfr. rallu 2). |
||
ralladera, la 📖: ralladera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ral.ladera [Tb. Sm. PSil]. ral.ladeira [Bab]. rallaera [Ar]. arralladera [JH].>(TEST)
|
Rallador pa rallar la masera [Ar. Tb (= ral.la). Sm. Bab]. Es- pátula pa rallar la masa del pan que queda pegao a la mase- ra [PSil. Arm]. Raedera [JH]. 2. Pala pa llimpiar les cortes o cuadres [Ar].
Cfr. rallar. |
|||
ralladeru, a, o* 📖: ralladeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<arralladeru [JH].>(TEST)
|
Cast. raedizo [JH].
|
Cfr. rallar. |
||
ralladeru, el* 📖: ralladeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ral.ladeiru [Pzu].>(TEST)
|
Cast. rallador [Pzu].
|
Cfr. rallar. |
||
ralladona, la* 📖: ralladona🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rallaona [Ar].>(TEST)
|
Especie de pala de fierro o de lata pa rallar la masera [Ar (= rallona = rallaera)].
|
Cfr. rallar. |
||
rallador, ora 📖: rallador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Que ralla [JH]. 2. Charrán, que cansa y fadia [JH]. Cfr. <i class="della">rallar</i>(TEST)
|
& rallayu.
|
|||
rallador, el* 📖: rallador🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ral.lador [Qu. Tb]. arrallador [JH]. rallaor [Ay]. {Con cheísmu, rachador, richador [Tox]}.>(TEST)
|
Cast. rallador [Tox] de cocina [Ay. Tox]. Instrumentu de ra- llar, raspador, rallu, raedera [JH]. 2. Peñe de dientes perxuntos [Tb]. 3. Peineta [Qu]. Cfr. rallar.
|
|||
ralladoria, la* 📖: ralladoria🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ral.ladoira [Sm].>(TEST)
|
Rallador pa llimpiar la pasta que se pega a la masera [Sm (= ral.ladera = rasqueira = rasqueta)].
|
Cfr. rallar. |
||
ralladura, la 📖: ralladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ral.ladura [Pzu]. rallaúra [Min]. arralladura [JH. R].>(TEST)
|
Ralladura [Pzu], raspadura [JH]: Lles arralladures de lla ma- sera son pall gochu [JH]. 2. Carbón menudo procedente de la llimpieza d’un pozu [Min]. 3. Riegu que dexa’l rallador [JH]. 4. L’últimu de la familia [Llu]. //-as ‘restos de masa que saca la ralladera’ [Arm]. //Arralladures ‘residuu de potes y cazos’ [R].
|
|
||
rallamientu, el* 📖: rallamientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><arrallamientu [JH].>(TEST)
|
|
|||
rallar 📖: rallar🏗️: NO ✍️: NO |
<ral.lar [y Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. Bab. PSil. Cv. Vd].///<ident class="della" level="1"></ident>//arral.lar [Ay. Ll]. arrallar [Cb. Cp. Llu. Ac. y Sb. Ar. Sd. y Pr. JH. R].
<ident class="della" level="1"></ident>{Quiciabes con yeísmu, rayar [Sb]}.>(TEST)
|
|
|||
ralláu, ada, ao 📖: ralláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><arralláu [Cb. V1830. VBable].>(TEST)
|
|
|||
rallayu, el 📖: rallayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><arrallayu [y JH].>(TEST)
|
|
D’un posible diminutivu en -aculus n’amestanza col llat. rāllus ‘raspador’ (em) > rallu 1 (cfr.). L’aceición 2ª paez una aplicación figurada inspirada pol ruíu molestu que produz el raspador; eso mesmo podría ser aconseyable figuradamente en rallu 2 (cfr.) anque discutible. |
||
rallón, ona 📖: rallón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ral.lón/a [Sm. Md]. Ral.lón [Cv].>(TEST)
|
Que se fai coles ralladures de la masera (el pan, la torta) [Ar].
|
2. Ásperu al tactu (texíu, manta, prenda de vistir) [Sm]. Ra- yíu, ensin pelo (pañu) [Cv]. 3. Con necesidá de daqué (una persona d’alimentu, una manta de pelo, un motor d’aceite) [Md]. Famientu [Md]. 4. Tafuñu [Sm]. //Ral.lono ‘de poca calidá (lo que se produz)’ [Ay]: Ye mui ral.lono, mui ruino... ma gorbizales [Ay]. Cfr. rallu 1. |
||
rallón, el 📖: rallón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ral.lón [Ay. Ll. Ri. Md].>(TEST)
|
Raedera [Ll].
|
Instrumentu pa rallar la masera [Os. Cb. Cp] que tien una plancha pequeña de fierro daqué corva, con un mangu de madera pa raspar y llimpiar la masera llueu d’amasar [JH]. 2. Especie de fesoria de pala semicircular p’arrastrar llera, trolla, etc. [Cp]. Ferramienta de mangu de madera y pañu de madera o fierro pa barrer les cortes [Sb. Ay]. Rastru de madera pa llimpiar les cortes [Ay]. Ferramienta p’arrastrar el cuchu [Ri. Md]. {Nun conseñamos una aceición §3 ‘grillu’ dada por García de Diego (deeh s.v. ragŭlāre*) que nós desconocemos}. //El rallón de a calabaza ‘ferramienta pa raspar la calabaza’ [Sb]. Aum. de rallu 1. |
||
rallona, la 📖: rallona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ral.lona [Ay. Ri. Bab].>(TEST)
|
Rasera pa llimpiar la masera [Ay]. Especie de pala de fierro o d’hojalata pa rallar la masera [Ar (= rallaona = rallaera)]. Ferramienta de madera con mangu llargu y pala semicircular utilizada p’aballar y cortar la masa de mazana en llagar [Sb]. Ferramienta de mangu de madera y una paleta de fierro en sen tresversal [Gr]: Cola rallona sácase’l cuchu [Gr]. Instrumen- tu cortante con que se llimpien los restos pegaos na masera, llueu d’amasar, o’l fornu del pan llueu de cocelo [Ri].
|
2. Torta que se fai coles ralles [Bab]. Aum. de ralla 1. |
||
rallonada, la* 📖: rallonada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ral.lunada [Md].>(TEST)
|
Garabatadura col rallón [Md].
|
Cfr. ralla 1. |
||
rallu, el 1 📖: rallu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<arrallu [Cb. JH].>(TEST)
|
Aición de arrallar [Cb. JH]: Faltai ell arrallu [JH]. 2. Lo que s’arralla [Cb]. algo de cascajo o piedra menuda, o rallos, raicillas y otra mezcla pegajosa que trabe bien la tierra [Grangerías xviii: 717] Tras del llabiegón han de ir garabatos y angazos esgatu- ñando y juntando los rallos y más raizacas que aya levan- tado el llabegón [Grangerías xviii: 771]
|
Del llat. rāllum, -i ‘raspador pa llimpiar la reya del aráu’ (em s.v. rado), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). Tien un aum. rallón (cfr.), col femenín correspondien- te de ralla → rallona (cfr.) y dambos con posibilidá d’usu axetivu (cfr. rallón, ona). Nun conozo documentación medie- val nel dominiu ástur anque sí se conseña en testos aragone- ses de magar el sieglu xiv (Pottier 1948-1949: 196; pe2: 335). L’ast. arrallu paez un deverbal fuerte de arralar (cfr. rallar). |
||
rallu, el 2 📖: rallu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ral.lu [An. Cv. Vd. Oc]. {Por percorreición de yeísta, <i class="della">rayu</i>(TEST)
|
[Lln (S)]}.> Caprimulgus europaeus, cast. chotacabras gris [Noval]. Pá- xaru de manches prietes y grises, de panza blanca [Lln]. Páxa- ru nocherniegu [Sl] de mal agüeru [Lln]. Páxaru nocherniegu con un cantu qu’asemeya que ralla los dientes [Cv]. Páxaru nocherniegu mui rápidu [Vd]. Páxaru nocherniegu que canta ral.l, ral.l y creen que ye la curuxa qu’anuncia la muerte [Oc]. Páxaru asemeyáu al cuquiellu que paez que canta de nueche cavar!, cavar! y anuncia la muerte [An].
|
D’una formación analóxica sol fem. ralla 2 (cfr.) fecha sol llat. rabula, -ae ‘charrán, vocingleru’ (em). El resultáu pal grupu -b’l- > [] ye asturianu dafechu (ghla 263). Tamién sedría posible un resultáu con [-y-] anque nesti casu presente l’únicu exemplu con [y] talmente paez que se debe al yeísmu de quien recoyó dellos datos de Llanes. Tampoco nun sedría imposible que pudiéremos tar énte un siguidor del diminutivu del llat. rāuus, -a, -um ‘gris’ → rāuulus (em) como yá alver- timos (pe2: 235). El fechu de ser el rallu un páxaru qu’emite un soníu particular pudo favorecer el so averamientu al ast. rallu 1 pol ruíu del rallu al rayer; esto mesmo podría tar na base de posibles acercamientos qu’alvertimos nes aceiciones segundes del ast. rallayu (cfr.), rallón (cfr.). L’averamientu a la etimoloxía de rallu 1 dende rallum nun sedría refugable darréu que, asina, xustificaríase tamién el gall. ralo ‘páxaru de mal agüeru’ conocíu por Pensado (1973: 91) que lu identifica col cast. cárabo. |
||
ralu, a, o 📖: ralu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ralo [/Eo. Mánt/. VCid. R]. +relu/rala/ralo [Ay. Ri].>(TEST)
|
Cast. ralo [JH], más separáu de lo normal [Pa. Tb. PSil. An. Cd. Oc. R. Min]. Poco espesu [Lln. Ac. Sb. Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. /Eo. Mánt/. Tor. VCid. R]: Isti cebetu ta relu [Ri]: La yerba ta ralo [Ri]: Las papas fixístelas ralas [Tb]. 2. Raru [Ac. Sb. /Eo/], de pocu usu, poco común o frecuente [JH]: Rales veces vo a casa d’illi [JH]. Raru, insólitu [Cl]. 3. Ensin nacer la simienta (nun sitiu semáu) [Lln]. //De ralo en ralo ‘dixebráu’ [Tb]. ‘dacuando’ [Pa. Ac. Ay. Ri. Tb. Sm. An. Oc. /Mánt/. JH]: Vien mui de ralo en ralo [Tb]. //Nubes ralas ‘nubes separtaes, repartíes irregularmente’ [Mar]. ///El maíz ralo carga’l carru [LC]. El trabayu ruin y ralu amalez al sanu [LC]. Añu bonu o malu, el maizal ralu [LC].
|
|
Del llat. rārus, -a, -um ‘que tien separaciones’, ‘espardíu’, aislláu, ‘raru’ (em), bien representáu n’abondos dominios ro- mánicos (rew) y en tolos hispánicos (deeh), con tracamundiu de la líquida intervocálica (r-l) y posibles nominalizaciones como rala (cfr.) y formaciones verbales arralar (cfr.) [→ arralentar (cfr.)], enralar (cfr.) y *raliar anque nun lu conse- ñen les monografíes léxiques. Tamién se conseña la formación en -aria, ralera (cfr.), en -ūra, asina ralura (cfr.) lo mesmo que dende arralar → arraladura (cfr.); tamién arralamientu (cfr.). En rellación etimolóxica taría tamién ast. raliegu (cfr.) y, quiciabes, ralengu, a, o (cfr.). Frente a la espresión con -l- col tracamundiu de líquides, tamién l’ast. caltién la etimoló- xica raru, a, o (cfr.), anque con un intentu de dixebrar signi- ficaos (pe2: 335). Del incoativu rarescere (em) pudo llograse un compuestu enralecer (cfr.). L’ast. hebo conocer un nome *ralíu rellacionáu cola familia de ralu (→ *ralir) asina como fai ver la documentación del sieglu xviii: |
|
ralura, la 📖: ralura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Raleza, calidá de ralu [Sb. PSil]. Distancia ente dos coses [Cp. Sm. PSil. Oc]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
miou peine tien las raluras mui grandes [Oc]. Distancia, separación [Tb] grande ente dos coses [Pr]: Hai enforma ralura ente las dos mesas [Tb].
|
Cfr. ralu, a, o. |
||
rama, la 📖: rama🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Fueya d’árbol [Cg. Ac. Ri] cuando entá ta nel árbol [Ay (/<i class="della">xamasca</i>(TEST)
|
‘fueya cuando ta en suelu’)]: Hai muncha rama en suelu [Ac]. 2. Conxuntu de fueya d’árbol [Lln. Ll. Pr] y plantes [Ac (= caña)]: Nunca-yos cae la rama [Lln]. 3. Ca- ñes pequeñes d’árbol coles sos fueyes [Cd]. 4. Tallu de la pataca [Ri. Tb. Tox]. 5. Copa d’un árbol [Pr]. 6. Derivación d’una capa (na mina), les dos partes d’un anticlinal o sinclinal
|
[Min]. //Meter rama ‘envolver la mata de la vide nel soporte [Cn (V)]. //Rama del maíz ‘fueyes qu’envuelven la panoya y que, seques, valen pa enllenar xergones’ [Cb]. //Rama de Santa Teresa ‘Rhipsalis regnelli’ [Sb]. //Ser pintu la rama o pinta la rama ‘ser pencosu’ [Tb]. //Tener la pinta la rama ‘tener penques’ [Tb]. ///
|
||
ramada, la 📖: ramada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><ramaa [JH]. ramá [Min].>(TEST)
|
Cast. ramada, enramada, [JH]. 2. Conxuntu de rames que s’arrastren detrás d’un carru [Ca] y pa ello fáise-yos un fura- cu nel cabu más gordu pel que pasa una cadena que se xunta a un timón del que tira una pareya [Ca (VB)]. 3. Caúna de les pieces de pañu sueltu de que se compón una sábana [JH].
|
|
||
ramal, el 📖: ramal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Ronzal [Rs. Pa. Cr. Ac. Bi. Ay. Ri. Sd. Qu. Tb. Pzu. Pr. Tox. Bard. Tor. Arm. VCid]. Cordel atáu al pescuezu de la vaca pa llevala [PSil]. Cordel pequeñu [Lln]. 2. Soga d’unos tres metros de llargo [Llg]. 3. Camín que s’esvía de la carrete- ra principal [Ac]. Camín vecinal [Bard]. Camín qu’ arranca d’otru [Ri. Arm]. 4. Retueyu de la vide [Cn (V)]. //<i class="della">-es </i>‘palu llargu del carru’ [Lln]. ‘oxetu p’atar les vaques al carru’ [Lln].
<br class="della">‘cortines d’agua que, dacuando, vense nel horizonte al llo- ver’ [VCid]. //<i class="della">A</i>(TEST)
|
tira ya ramal ‘ensin vuelta atrás (un tratu)’ [Cn (F)]. //Dir del ramal ‘nun tener personalidá’ [Ac]. ‘dir dócilmente’ [Tb]. //Llevar del ramal ‘guiar, conducir’ [Pr]. //Llover a ramales ‘llover bastiando’ [Llv]. //Vender al tira ramal ‘vender ganáu malo o enfermo a preciu perbaxu ensin poder reclamar nada’ [PSil].
|
|
Del llat. ramāle, -is ‘cañes d’un árbol’ (em) con aplicación a la cuerda allargada que conduz a la bestia; tamién a una ra- mificación del camín. Sobro ramal féxose un verbu ramaliar y ramalar (cfr.). Un deverbal pudo ser ast. ramalada (cfr.) anque sobro ramal pudo facese direutamente l’abondativu ra- malada (cfr.) d’u siguió’l nuevamente incrementáu ramalazu (cfr.). Sobro ramal llogróse ramalote (cfr.) d’u foi fácil alga- mar ramoletazu (cfr.) y el verbu ramoletiar (cfr.). Nel casu de ramalada y ramalazu alviértese non sólo la referencia nidia a daqué material rellacionao con ramu, rama (cfr.) sinón a da- qué figurao como ‘ataque’, ‘ataque d’ira’, ‘de llocura’, etc. Al nuesu entender el so aniciu atópase na aceición 2ª de ramala- zu onde s’asocia la presencia física d’un ramu de sangre colo que s’entiende como consecuencia de lo mesmo ‘ataque (de llocura, etc.)’ porque, a vegaes, tamién diches venaes acom- pánguense cola presencia de les ramificaciones sanguínees. Nel dominiu ástur son tamién derivaos de ramal (o d’una va- riante averada), quiciabes *ramil, necesaria pa xustificar los sos descendientes sufixaos remelixu (cfr.), ramiletiáu (cfr.) y enramiletiáu (cfr.) conseñaos dambos na fastera occidental lleonesa asina como ramiretiáu (cfr.) nel conceyu asturianu de Colunga. |
|
ramalada, la 📖: ramalada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ramalá [Ay].>(TEST)
|
Golpe con un ramal [Ay].
|
2. Ramalazu, venada [Tox. /Eo], golpe de llocura [Ac. Tb. Sm]. Aición violenta, accesu de llo- cura [Ay]. 3. Reaición irreflexiva [Tb]. Arrebatu, accesu d’ira [Pr]. Pensamientu o determinación irreflexiva [Cv]. Pensa- mientu irreflexivu [Sm]. Cfr. ramal. |
||
ramalar 📖: ramalar🏗️: NO ✍️: NO |
<ramalar [Pr]. ramaliar [Pa. Ll. Tb. Arm]. arramalar [Ay. Pr. Tox]. arramaliar [Cb].>(TEST)
|
Cast. ramalear, cabestrear [Lln. Pa. Sb. Ll. Tb]. Llevar del ramal [Lln. Sb. Ay. Pr. Tox. Arm]. Obedecer el pollín siguiendo’l ramal [Cb]. 2. Dir contrariu a que lu lleven del ra- mal [Tb]: El burricu iba ramaliando [Tb]. 3. Guiar [Ay]. Con- ducir a una persona [Pr]. 4. Mandar [Ay]. //Arramalar mal ‘nun se dexar llevar con facilidá’ [Tox]. //No ramalían bien ‘nun s’entienden bien (los que componen una pareya)’ [Lln]. Cfr. ramal.
|
|||
ramalazu, el 📖: ramalazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+ramalezu [Cp. Ay].>(TEST)
|
Ramalada [Pa]. Golpe dau col ramal [Lln] o con dalgo flexi- ble [Tor]. Golpe grande, intencionáu, dau col ramal [Ay].
|
2. Filos de sangre nos güeyos [Lln]. Ramu de sangre que da- cuando apaez nos güeyos [Cb]. 3.Venada, golpe de llocura [Cp. Ac. Ay. Ri. Tb. Sm. Pr]. Arrebatu, ataque de llocura [Pa. Cb. Sb]. Reaicción irreflexiva [Tb]. Pensamientu irreflexivu [Sm]. Impulsu [Lln]. 4. Presión violenta nos estratos [Min]. Arranque o tirón bruscu nos tresportes [Min]. 5. Sensación aguda d’un dolor que se desplaza pel cuerpu [Tor]: Sentí un ramalazo na espalda [Tor]. Cfr. ramal. |
||
ramalillos, los 📖: ramalillos🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<<i class="della">sic</i>>(TEST)
|
Ronzal [Mar].
|
2. Cordeles pequeños p’atar l’albarda al burru (metíense per unos aros pente l’alforxa hacia atrás) [Lln]. 3. Cadenes o trozos de cable pa enganchar les mesilles que lle- vaben la madera a los vagones [Min]. Cfr. ramalín. |
||
ramalín, el 📖: ramalín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cualquier esviación del camín [Cp]. Esvíu pequeñu del camín xeneral [Pa].
Dim. de <i class="della">ramal</i>(TEST)
|
(cfr.) cola amestanza del
|
continuador del suf. -īnus. Otra incrementación sufixal diminutiva en -ĕllus al- viértese, castellanizada, en ramalillos (cfr.). |
||
ramalote, {el} 📖: ramalote🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
“Sargazo. Ineficaz” [Cñ].
Podría tratase d’un deriváu despeutivu de <i class="della">ramal</i>(TEST)
|
(cfr.) + suf.
|
-ote d’u siguiría la so aceición de “sargazo”. Un aplicación metafórica con usu ax. podría representala la posible defini- ción de “ineficaz”. |
||
ramar 📖: ramar🏗️: NO ✍️: NO |
Cargar el ramu [Md (= enramar)].
Verbu fechu sol ast. <i class="della">ramu</i>. L’ast. conoció tamién el compuestu <i class="della">enramar</i>(TEST)
|
(cfr.) y correspondiente verbu en -idiare > *rame(y) ar > ramiar (cfr.), güei tamién conocíu gracies a la nominali- zación del vieyu participiu débil rameáu (cfr.).
|
|||
ramasca, la 📖: ramasca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Ramu d’un árbol [Os. Ay] o planta [Cb (= ramascu)]. Caña d’árbol con fueyes [Ac (= ramascu)]. Rama seca d’árbol [Cd.
|
Pr]. Conxuntu de rames pequeñes [Ar]. 2. Venada pasaxera de llocura [Cp (= ramascón)].
Cfr. ramu. |
||
ramascada, la 📖: ramascada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ramascá [Ay. Ar].>(TEST)
|
Golpe con un ramascu [Cb. JH]. Golpe con una rama [Ar]. 2. Dañu que se recibe al tropezar con una rama [Ay]. 3. Golpes que se dan los rapazos colos ramos, al salir el Domingu de Ramos de misa [gea s.v. semana santa]. 4. Ramu {especie de corza}, fechu de rames d’árbol (pel tueru xúncese a la caba- llería y la yerba átase sobro les rames) [Po]. 5. Bastiu d’agua y aire [Lln. Pa]. 6. Racha de calor [Cb]. 7. Movimientu o xestu rápidu y bruscu [Oc (= ramascón)]. 8. Llocura [GP a. 1788]. Venada pasaxera de llocura [Cb. Pr (= ramalazu)].
|
|
Cfr. ramu. |
|
ramascaya, la 📖: ramascaya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Ramaxe [Ll]. Ramascos pal fueu [Cb]. Rames seques y menu- des pa prender el fueu [Pr].
|
Cfr. ramu. |
||
ramascazu, el 📖: ramascazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ramascazo [Os. Cr. VCid].>(TEST)
|
Golpe dau con una rama [Pa. Cr. Ac. Cd]. Golpe dau con una ramasca [Os]. Golpe dau con un ramascu [VCid]. 2. Venada pasaxera de llocura [Tb]. Cfr. ramu.
|
|||
ramascón, el 📖: ramascón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Movimientu o xestu rápidu y bruscu [Oc]. 2. Venada pasaxera de llocura [Pr].
Aum. de <i class="della">ramascu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
ramascu, el 📖: ramascu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+ramescu [Ay. Ll]. ramasco [VCid].>(TEST)
|
Ramu [GP a. 1788]. Rama [Villah] d’árbol [DA], pequeña y tal como salió del árbol [Lln]. Rama d’árbol o arbustu [Ca]. Ramu yá cortáu del árbol [JH]. Caña d’árbol que cimbla y con fueya [R]. Ramu cualquier d’árbol o planta [Cb. Cp]. Rama grande y malamañada, cortada o esgayada del árbol [Cg]. Rama peque- ña [Ar]. Rama seca del árbol [Cd. Pr]. Rama seca que val pa prender el fueu [Lln]. Fueya seca del árbol [Cd]. Ramaxe [Ay. Ll (= xamasca). JH]. Rama de fresnu o carbayu [Lln]. Rama d’árbol con fueya, remanable por cualquiera [Pa]. 2. Maleza [Ll (= xamasca)]. 3. Carbayu acabante nacer o mui xoven [VCid]. //Andar de ramascu ‘tar alteráu (daquién)’ [Lln]. - Al mecése los ramascos [La Paliza 258]
|
|
||
ramáu, el 📖: ramáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+raméu [Ll].>(TEST)
|
|
|||
ramaxe, el 📖: ramaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Conxuntu de rames.
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Dexando</i>(TEST)
|
so ramaxe doradino [Judit 198]
|
|
||
ramayu, el 📖: ramayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><//ramayo [Eo].>(TEST)
|
|
|||
ramayudu, a, o 📖: ramayudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><ramachudu [Sm].>(TEST)
|
|
|||
rameáu, el 📖: rameáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Conxuntu de coses dispuestes, más o menos, en forma de ramu (aplícase especialmente a les estampaciones de teles y
<br class="della">papeles, a les manches de la piel, etc. [Sm]: <i class="della">Las</i>(TEST)
|
cabras nas piernas son... asina, un rameáu) [Sm].
|
Cfr. ramar. |
||
ramecu, el* 📖: ramecu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rameco [Os].>(TEST)
|
Parte trasera del carru [Os].
|
Posible amestanza de ramus col suf. -ĭccu > ast. -ecu, o bien con un suf. -ŏccu > -(u)ecu. Tamién se conseña un femenín romeca (cfr.) que podría ser un lapsus d’escritura o una asimi- lación d’influxu llabial. |
||
ramera, la 📖: ramera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rameira [As].>(TEST)
|
Xata que se puya’l día de la fiesta (pa collaborar nel pagu de los gastos de les ceremonies) [Ac. Ri. Qu. Tb]. 2. Lloréu [As]. 3. La muyer qu’adorna’l ramu {de la ofrienda} [JS]. //-es ‘les dos moces que na sacramental del pueblu salen a pidir pa la fiesta relixosa y que’l día de la fiesta diben detrás de la santa na procesión’ [Ac]. ‘moces que pidíen pel pueblu pa facer el ramu’ [Qu (rameras)].
|
|
Cfr. ramu. |
|
rameru, el* 📖: rameru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
Cfr. ramu. |
||
rameta, la 📖: rameta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Carriella o carreña con una caxa de xebatu fecha pa carretar [Am (/<i class="della">rametu</i>(TEST)
|
‘carriella mui elemental’/ ramu ‘tipu de carrie- lla’)].
|
Formación analóxica femenina d’un dim. del ast. ramu (cfr.). |
||
rametiar 📖: rametiar🏗️: NO ✍️: NO |
Carretar daqué nun ramu, rametu o rameta [Md].
Verbu fechu dende l’ast. <i class="della">rametu</i>(TEST)
|
(cfr.), rameta (cfr. ramu).
|
|||
rametu, el 📖: rametu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rameto [Os].>(TEST)
|
Especie de ramu percenciellu que s’eslliza pel terrén pa ca- rretar [Ca].
|
Tipu de ramu pequeñu, xeneralmente pa carretar lleña [Am. Po]. Carru ensin ruedes pa dir pelos caminos malos, cuestos y con piedres [Pa]. Rastru pa carretar yerba, piedra, etc. [Sr]. Mediu de tresporte [Cl], de madera, pa cu- char en sitiu onde nun entra’l carru, pa carretar madera de los montes, etc. [Os]. Dim. de ramu. Dende rametu féxose ast. rametiar (cfr.). |
||
ramiar 📖: ramiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cubrir con cañaveres los teyaos de los edificios el día de San Xuan enantes de que dea nellos el sol [Sm].
|
Cfr. ramar. |
||
ramiegu, a, o* 📖: ramiegu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ramiega [Sb].>(TEST)
|
Sabrosa y montesa, non tan grande como la roxa (una variedá de castaña) [Sb].
|
2. Que-y presta muncho la fruta (una per- sona) [Lln]. Del llat. rāmeus, -a, -um ‘de ramaxe’ (em s.v. ramus; abf) si- guió ast. ramiegu (cfr.) y ramión (cfr.) anque con destremáu sufixu si bien en dambos casos frecuentativu. |
||
rámila, la 📖: rámila🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. remezmila.
|
|||
ramión, ona 📖: ramión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Que come fruta verde (el neñu) [Lln].
|
Cfr. ramiegu, a, o. |
||
ramiretiáu, ada, ao 📖: ramiretiáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<///“ramiletiado” [La Cepeda (lla) = enramiletiado”].>(TEST)
|
Con adornos qu’asemeyen ramos (el texíu) [Cg]. Adornao (el texíu, el papel) con dibuxos de flores [La Cepeda (lla)].
|
Cfr. ramal. |
||
ramisacu, el 📖: ramisacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Muezca que se fai al ganáu nuna oreya pa marcar la so propie- dá [Bab. lla (= resaco, rebisaco)].
Pallabra que s’esparde pel dominiu ástur, especialmente per tierres lleoneses de la estaya norteña pero adientrándose per Castiya fasta La Rioja, con nicios al sur, n’Andalucía, a ve- gaes con realizaciones femenines [lla]. Ha tenese por un de- riváu del llat. ramus, -i>(TEST)
|
ast. ramu, cast. ramo cola amestadu- ra de sufixu diminutivo-despeutivu.
|
|||
ramiscu, a, o* 📖: ramiscu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ramisca [Cd].>(TEST)
|
Descarada [Cd].
|
Quiciabes tracamundiu del primitivu rabisca (cfr. rabiscu, a, o), en rellación etimolóxica col ast. rabu (cfr.) pero atrayíu fó- nicamente a la familia de ramu (cfr.) por cuenta l’averamientu de llabiales sonores. Ye verdá que Pensado (1985: 160) entiende’l gall. andar a ramisca en rellación con ramisco ‘conxuntu de rames cortaes’, quiciabes con un usu eufemísti- cu según camentamos. |
||
ramoletazu, el 📖: ramoletazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">ramoletazu,</b>(TEST)
|
el Ramalazu [Sb].
|
Cfr. ramal. |
||
ramoletiar 📖: ramoletiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Doblar les plantes pola fuerza del aire [Ll].
|
Cfr. ramal. |
||
ramón, ona 📖: ramón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ramona [Cg. Cb].>(TEST)
|
(Variedá de mazana) pequeña y ruina [Cg]. (Variedá de casta- ña) perpequeña [Cb]. 2. Qu’alborota, que vocingla (la xente) [Ay]. //Pumar ramón ‘mazanal que miedra d’un llantón fechu d’una rama del árbol, chupón o añal’ [Xx].
|
|
Cfr. ramu. |
|
ramón, el 📖: ramón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Rama gorda d’un árbol destináu a llantar [JH]. 2. Especie de puerta fecha de dos palos llargos cruzaos per otros y per piedres, que s’alluga a la entrada de les tenaes [Sb]. 3. Recatón [Ar].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
mesmo tenia ende llantados ramones e otros arboles pe-
|
|
||
ramoniar 📖: ramoniar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Comer rames de los árboles [Mont].
|
Cfr. ramu. |
||
ramoniegu, a, o 📖: ramoniegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ramoniega [R].>(TEST)
|
Que procede de dalgún ramón, como castañes o mazanes ra- moniegues [JH]. (Castaña) seronda [R].
|
Cfr. ramu. |
||
ramonín, ina, ino* 📖: ramonín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ramonín [Tox. /Eo/]. ramunín [Cv].>(TEST)
|
//De ramonín ‘tipu de mazana [Tox. /Eo/] temprana, dulce, de bon arrecendor’ [Cv]. ‘tipu de mazana pequeña, mariella, de bon sabor’ [Lln].
|
Dim. de ramón. |
||
rampián, ana 📖: rampián🔤: , ana 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana |
(TEST)
|
De poca consistencia física o moral [Tb].
|
Quiciabes sía una formación axetiva en rellación col ast. ram- par (cfr. ramplar). |
||
rampiña, la 📖: rampiña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">rapiña</i>(TEST)
|
[Pa. Ac. Sb. Pr]. Aición y efeutu de llevar lo d’otru rampiñándolo [Ri]. Robu [Lln]. //Ave de rampiña ‘ave carnívora qu’ataca al ganáu o a otros animales’ [Ri].
|
|
||
rampiñar 📖: rampiñar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">rapiñar </i>[Pa. Sb]. Quitar dalgo pola fuerza [Ay (= ram- puñar)].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu fechu sol ast. <i class="della">rapiña </i>(cfr.), rellacionable con <i class="della">rabina 1 </i>(cfr.), pero con influxu del ast. <i class="della">rampuñar</i>(TEST)
|
(cfr. arrampuñar) o rellación con rabina 1.
|
|||
rampiñu, {a, o} 📖: rampiñu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
<ident class="della" level="1"></ident>Ensin barba, cast. <i class="della">imberbe</i>(TEST)
|
[Lln].
|
|
||
rampiñu, el 📖: rampiñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>“Perilla, globo” [Sr]. //-<i class="della">os</i>(TEST)
|
‘Arctium minus, llampazu’ [Llg
|
|
||
rampla, la 📖: rampla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rambla [y Lln. Xx. y Cñ].>(TEST)
|
Cast. rampa [Lln. Pa. Xx. Cñ. Ac. Llg. Ca. Ay. Ll. Ar. Tb. Bab. Pzu. An. Cv. VBable. Tox. /Eo. Mánt/. Mar. Vg. Tor. VCid]: Esos praos están en rampla [Lln]. Terrén cuesto [Pa] especialmente na mina [PSil]. Parte empruna d’un camín per onde hai que xubir o baxar con un carru [Ca]. Salida d’un ca- mín o d’una finca en cuesta hacia otru camín o carretera [Os]. Parte empruna d’un camín o d’una carretera, especialmente na mina [Tb]. Superficie cuesta y ancha per onde se xuben les lanches y botes al puertu o se dexen varaos pa igualos [Xx].
|
|
masc. ramplu (cfr.), tamién asociáu a la terminoloxía minera, con un deriváu ax. rampleru, a, o (cfr.) y llueu con nomina- lización. De ramplu, rampla llogróse’l verbu ramplar (cfr.), cola variante rampar dende rampa. Con too, ha refugase la idea de qu’ast. arramplar (cfr.) guarde rellación etimolóxica colo qu’antecede. |
|
ramplar 📖: ramplar🏗️: NO ✍️: NO |
<rampar [y Min].>(TEST)
|
Facer los trabayos d’un rampleru (xebrar el carbón de la tie- rra, esporiar, etc.) [Min]. Trabayar na rampla [Ay].
|
Cfr. rampla. |
||
rampleru, a, o 📖: rampleru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+rampliru [y Llg].>(TEST)
|
Llisu y chatu (el culu) [Llg].
|
Cfr. rampla. |
||
rampleru, el 📖: rampleru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+rampliru [Ay]. ramperu [y Min].>(TEST)
|
Trabayador encargáu de xebrar el carbón de la tierra, esporiar [Min]. Pinche o bien obreru de poca fuerza, encargáu d’audar al picador nel trabayu d’arranque y esplotación [Min]. Ayu- dante de picador na mina [Ay].
|
Cfr. rampla. |
||
rampletu, a, o 📖: rampletu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
De curtia estatura, baxu, achaparráu (una persona, un árbol) [Cv].
Dim. de <i class="della">ramplu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.).
|
|||
ramplíu, el 📖: ramplíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Glayíu, chillíu [Lln. Pa (= rescamplíu)].
|
** |
||
ramplón, ona 📖: ramplón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ramplón [Pa]. ramplón/ono [Ay]. ramplón/ona/ono [Llg].>(TEST)
|
Chambón, ordinariu (persona o cosa) [Pa. Llg. Cd]: Milia vis- te mui ramplona ‘Milia viste mal’ [Pa]. Vulgar, bastu [Tor]. 2. Escasu, de poca pación [Ay]. Escasu, xustu [Lln]. (Cosa) escasa [Cd]: Ya un quilu ramplón [Cd]. 3. Qu’arrampla con too [Cd. Tor].
|
Aum. de ramplu, a, o. De toes maneres na aceición §3 (y quiciabes en §2) el términu ha tenese pelo menos influenciáu pola familia de arramplar (cfr.). |
||
ramplu, a, o 📖: ramplu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rampla [Cn].>(TEST)
|
Gastada, que quedó ensin tazos pola mor de rozar el suelu (la madreña) [Cn. Cv]: Nun ye pa ferrar las madreñas, anda con el.las todas ramplas [Cn]. Rasu, llanu [Pr].
|
Quiciabes sía un ax. qu’ha entendese nel mesmu procesu eti- molóxicu que vemos nel nome cast. ramplón, pallabra que se tien por d’aniciu xermánicu y que con un sentíu peyorati- vu, zapatos de ramplón ‘zapatos toscos’, yá emplega l’autor de la Pícara Justina (dcech s.v. ramplón) y que l’ast. de güei usa como axetivu ramplón, ona (cfr.). Un dim. de ramplu ye ast. rampletu, a, o (cfr.). Sedría discutible qu’ast. rampla ‘cuesta’ (cfr.), ramplu ‘coladeru de la mina’ (cfr.) tengan que s’entender dientro d’esti contestu pero asina paecen enten- delo Corominas-Pascual al allugar cast. rampa ‘planu incli- náu’ ente los términos en rellación con cast. ramplón (dcech s.v. ramplón). |
||
ramplu, el 📖: ramplu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Coladeru más averáu al frente de la guía, que na mina comu- nica cola sobreguía [Sr. Min]: <i class="della">Trabayaben</i>(TEST)
|
en ramplu [Sr].
|
Cfr. ramplu, a, o & rampla. |
||
rampuñar 📖: rampuñar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. arrampuñar.
|
|||
rampuñu, el 📖: rampuñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Robu, aición de robar [Ri]. 2. Cosa robada [Ri].
Deverbal d’un posible participiu fuerte de <i class="della">rampuñar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
ramu, el 📖: ramu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+romu [y Sb]. +remu [Ay. Ll. Mi]. ramo [Ac. Ar].>(TEST)
|
Cast. ramo [Lln (S). Pa. Cl. Sb. Pzu. An. JH]. Rama, caña d’árbol [Ay. Ll. Qu]. Rama cortada o esgayada del árbol [Cg].
|
so seello pendiente en vn ramo de seda uermella e prieta
|
2. Caña, a ser posible de lloréu floríu, que lleven los neños el Domingu de Ramos [Tb. Sm]. Manoyu de lloréu, enga- lanáu con rosques de pan que los neños lleven el Domingu de Ramos [Tox]. Rama de lloréu o de palma que lleven el Domingu de Ramos [Pr]. Lloréu que’l día de Ramos lleven los afiaos a los padrinos (si ye posible floríu y engalanáu con carambelos) [Ac]. Rama de texu que se daba na ilesia en Domingu de Ramos [PSil]. 3. Conxuntu, manoyu de flores, yerbes, rames [Tb. Sm]. 4. Caña verde que se pon {a la vista de toos} cuando s’acaba de facer una casa, de terminar los llabores de la yerba o del pan, o na nueche de San Xuan a les moces, a la santa’l día de la fiesta, cuando s’espicha un tonel o una pipa de sidra nun llagar [Mi. Tb. Ar]. Manoyu de rames que s’asitia no alto de la casa acabante facer [Tox]. Caña que poníen los mozos a les moces la viéspora de San Xuan [Sb]. Rama de guindal o zrezal que se pon la nueche de San Xuan nel balcón de la moza [Ac]. 5. L’últimu carráu de yerba o mies que se trai de les finques a casa o a la era (el carru suel //El ramu’l pan ‘el qu’hai nes romeríes relixoses, adornáu, Del llat. rāmus, -i ‘caña’, ‘cañina’ → ‘oxetu con forma de caña’ (em), con continuadores románicos; el llat. rāma (em) supónse pa xustificar dellos resultaos románicos (rew) ya his- pánicos (deeh), ente ello ast. rama (cfr.); tal suposición sedría más acoyible entá al perver cómo un posible *ramica tamién se supón non sólo pa xustificar fr. ranche (em s.v. rāmes & ramus) sinón p’almitir l’ast. ranga (cfr.). Semánticamente los datos qu’anteceden faen ver referencies y aplicaciones elementales a realidaes fitonímiques (§1-6) que son les que tán na cañamina de tol desendolque del planu del conteníu, darréu con gran esplotación etnográfica por tratase de coses feches con un ramu o que semeyen un ramu o que se rella- cionen con dellos usos sociales a la vera’l ramu que, a ve- gaes, desemboquen nuna fiesta (§7). Otru tipu d’aceición (§8) parte tamién de la realidá ramu ‘caña’, ‘rama’ y tien una aplicación al mediu más elemental d’arrastre de materiales destremaos p’acabar refiriéndose a vehículos de tresporte más ellaboraos. Apaecen, a lo cabero, otros conteníos (§9-10) en referencia a la cantidá suxerida por un ramu o a la enferme- dá en dalgún sentíu rellacionable pela forma o la manifesta- ción esterna. Hai, llueu, una asociación del ramu cola sangre y la llocura que motiven una llarga riestra de dichos y usos llingüísticos onde s’asocien estos conceutos, en más llarga o curtia midida, al favorecer les sos manifestaciones esternes l’establecimientu de rellaciones fácimente deducibles pol falante. Dende ramu, o dende dalgún siguidor, xustifícase’l verbu ast. ramar (cfr.) col so deverbal ramada (cfr.); arra- mar (cfr.) verbu tamién asitiáu en sardu arramare onde, según almiten dellos, podría ser una formación dende ramu o un castellanismu o catalanismu (des). Tamién foi posible una for- mación ast. derramar (cfr.) y enramar (cfr.) con un deverbal derrame, enrame (cfr.), enramáu (cfr.), enramada (cfr.) d’u se fexo enramadoriu (cfr.). Una formación compuesta ye desen- ramar (cfr.); tamién l’ast. esparramar (cfr.) quiciabes un en- cruz de esparder y arramar. Un dim. de ramus + -āculus po- dría ser el responsable del ast. ramayu (cfr.). Dim. de ramu ye tamién ramecu (cfr.). Tamién se fexo otru en -ĭttus d’u siguió ast. rametu (cfr.) y el correspondiente femenín rameta (cfr.) necesarios na igua del verbu rametiar (cfr.). Abondativos en -ārius, -āria ye ast. rameru (cfr.), ramera (cfr.), ésti con usos axetivos y, semánticamente, con posible influxu del nome ast. romeru, a (cfr.) y con lexicalización rameru ‘lloréu’, pente medies d’una restricción de significáu. Sobro ast. ramu, cola amestadura del suf. -ascu, féxose’l deriváu ramascu (cfr.) y, analóxicamente, el fem. ramasca (cfr.) d’u se llogró’l verbu arramascar (cfr.) y el posible deverbal ramascada (cfr.) al que va averáu ast. ramascazu (cfr.). Una formación dim. de ramasca ye ast. ramascaya (cfr.). Col suf. -ūtus féxose ramu- du (cfr.). Sobro ast. ramu llogróse un aum. ramón (cfr.) que ta nel aniciu del verbu ramoniar (cfr.). Güei ramón pue tener usos axetivos anque, nel so aniciu, una construcción como pumar ramón pudo tar xenerada nuna combinación del tipu *pumar (de) ramón, esto ye un ‘pumar o mazanal llográu con un llantón’ (pe3: 168, 170, 190); a la so vera ta’l dim. correspondiente ramonín (cfr.) y l’ax. ramoniegu, a, o (cfr.). Ye claro, d’otra parte, que pumar ramón ye’l que da mazanes ramones (cfr. ramón, ona). La perda de la primera sílaba, a lo meyor, xustifica’l nome de les llamaes mazanes de Mon (cfr.), anque Mon pue tar motiváu pola onomástica. |
|
ramudu, a, o 📖: ramudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que tien muncha rama [Gr. JH]. Deriváu de <i class="della">ramu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
ramuxu, el 📖: ramuxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Desp. de ramu [Tb]: <i class="della">Quita</i>(TEST)
|
d’ehí isi ramuxu [Tb].
|
Del dim. llat. *rāmusculus, -i ‘rama pequeña’, pallabra que conseña’l b. llatín (em s.v. ramus; abf). Esti exemplu podría facer ver el comportamientu diacrónicu del grupu -sc’l- > [S]. |
||
rana, la 📖: rana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//ra [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. rana, xaronca [Lln (S). Sb. Bi. Qu. Tb. Sm. PSil. /Eo. Mánt/]. 2. Coleópteru poco mayor que la burra’l diablu (ató- pase na pación de primavera y camienten que ye tan venenosu que si lu come una vaca o él muerde a ésta na boca, hínchase- y la barriga y muerre darréu a nun ser que se-y aplique a la vaca, a tiempu, cierta cura supersticiosa) [Cv]. Escarabayu negru [As]. Inseutu azuláu con munches pates colloraes y que nun vuela (piensen que cuando lu come una vaca, ésta envenénase y pue morrer si nun la sangren darréu) [Oc]. 3. Enfermedá de les vaques con hinchazón de los güeyos [Ri. Qu] na qu’intenten la cura sangrando al animal [Tb]: Esa vaca tien la rana [Tb]. Enfermedá de les vaques que s’amuesa per unes ampolles baxo la llingua [Tox] que causen la muerte del animal si nun ruempen (piensen qu’esti mal ataca al res priváu d’un caprichu) [Sm]. Enfermedá de les vaques que s’amuesa per una hinchazón na barriga fasta’l puntu de facese nece- sario, dacuando, pinchar pa que nun reviente [Oc]. 4. Pieza de piedra nel molín, sobro’l que posa l’aguichón del rodenu [As]. 5. Xuguete fechu con media cáscara de nuez forrada na parte cimera con cueru y altravesáu per una serda de caballu (al tirar pelos cabos de dicha serda fai un ruíu asemeyáu al
|
d’una rana) [Sb]. 6. Xuegu que consiste en meter unos discos de metal pela boca d’una rana, tamién de metal, asitiada enri- ba d’una mesa con otros furacos, caún d’ellos con destremaos valores al meter los discos dientro [Tor]. //Ancha (sic) de rana ‘picaporte’ [Mar]. //Dar la rana ‘tar nuna situación anormal la vaca cuando ve comer a otres o cuando llegada la hora de comer nun come’ [Bab]. //La vuelta la rana ‘vuelta’l gatu’ [Si (LBlanco)]. //Mal de la rana ‘mal producíu pol coleópteru que s’atopa na pación de primavera’ [Cv]. //Rana de Sanantón ‘Hyla arborea, cast. ranilla de color verde’ [Mar].///
|
||
ranal, el 📖: ranal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Anzuelu auníu a una serda pa pescar [JH].
|
Cfr. rana. |
||
ranar 📖: ranar🏗️: NO ✍️: NO |
<arranar [Lln. Cb. y Cp. Ay. y Tb. PSil. Cn. Cv. VBable].>(TEST)
|
Tener muncha sede [Ay. Mi. Qu. Tb] o fame [PSil]: Arranéi tol día ya nun bebí gota [Tb]: Tamos arranaos de sede [Tb]. 2. Pasar envidia, ganes, de dalguna cosa que se ve comer [Rd (VB). Cb. Cp. Sb. Ay. Ri (el ganáu). Mi. Tb]: Taban ranan- do por comelo [Tb]: Taba ranando por el.lo [Tb]. 3. Cansar, fastidiar, aburrir [Cv]: Tamos arranaos d’uíte cantar [Cv]. Enfermar una vaca cuando nagua por comer una cosa que nun-y dan [Ca]: La vaca ranó y está mu mal [Ca]. Enfermar por naguar por daqué que nun s’atiende [VBable]. Ponese malo, de sutrucu, el ganáu [Cn]: Arranóu-y una vaca na fe- ria a Antón ya nun hubo quien la salvara [Cn]. 5. Atiborrar, abarrotar [Lln]. Cfr. rana.
|
|||
ranáu, ada, ao 1 📖: ranáu🔤: , ada, ao 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 1 |
<arranáu [y Tb. PSil].>(TEST)
|
Con muncha sede [Tb], famientu [PSil]: Tou arranáu de sede acuantayá [Tb].
|
2. Con munches ganes de daqué [Tb]: Ta ra- náu por velo [Tb]. 3. Irritáu, violentu [ByM]. Pp. de ranar. |
||
ranáu, ada, ao 2 📖: ranáu🔤: , ada, ao 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 2 |
Cfr. <i class="della">arranáu,</i>(TEST)
|
ada, ao 2.
|
|||
rancañar 📖: rancañar🏗️: NO ✍️: NO |
Ambicionar, coldiciar, naguar por [Md].
Podría tratase d’una formación paralela a la que s’alvierte nel verbu <i class="della">ranganiar </i>(cfr.) anque xeneralizando la variante [ŋk], con una motivación nidiamente etimolóxica (cfr. <i class="della">rangu, a, o </i>& <i class="della">rengu,</i>(TEST)
|
a, o). Lo mesmo ha dicise de los términos rella- cionaos rancañu, a, o (cfr.) y el nominalizáu rancañu (cfr.). L’ast. rancañu pudo tener una variante *rangañu d’u foi po- sible una
|
derivación rangañeiru (cfr. rangañeru). Con too, el verbu rancañar, lo mesmo que’l so participiu fuerte, ranca- ñu, a, o (cfr.), nominalizáu rancañu (cfr.), podríen almitise tamién dientro del procesu evolutivu del ast. rebancañu (cfr. riba) y familia. Pero rancañar y rancañu podríen ufrir como variantes los correspondientes razcañar (cfr.) y razcañu (cfr.). |
||
rancañu, a, o 📖: rancañu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Avarientu, tafuñu [Md. Oc]. Ambiciosu, que nagua por daqué [Md]. Cfr. rancañar.
|
|||
rancañu, el 📖: rancañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Ambición, coldicia, naguar [Md].
|
Cfr. rancañar. |
||
rancer 📖: rancer🏗️: NO ✍️: NO |
<rancir [y Cp. y Ay. y Ll. Md]. /////ranciar [Pa. y Cp. y Sr. Llv. y Sb. y Ay. Mi. Ri. Tb. Tox]. rancear [Mar].>(TEST)
|
Ponese de mal sabor los alimentos [Pa. Tb]. Volvese les coses especialmente grasientes y avieyaes [Ay]. Ponese ranciu [Tox. Mar]. 2. Empalagar, cansar, fadiar [Tox]. Molestar, ser pesáu [Sr. Tb. Md]: Ésti ta tol día ranciendo [Sr]. Insistir fadiando [Llg]. Rucar la pata [Ll]. Reburdiar, refunfuñar [Sb. Ay]: Tas ranciando de contino [Sb]. 3. Agriase el caráuter d’una per- sona [Pa]. 4. Doler suave pero de contino [Cp. Ll. Ri. Tb]: Yá me rancian las muelas [Tb]: Ta ranciándome esta muela [Ri]. Bufar el gatu cuando ve venir a otru al que nun quier [Ay]. Pasar de moda [Tox]. 7. Meter munchu ruíu [Sr. Llv]: El coche pasó ranciando [Sr]. 8. Sonar una cosa con ruíu suave pero de contino, como les foles, el molín [Ac (VB). AGO]. ///Molinera de mi vida/yo seré tu molinero;/hasta el rancer del molino/te dirá cuánto te quiero [VB].
|
|
Del llat. rancēre ‘tar ranciu’ (em), ‘tar podre’ (Old) siguió ast. rancer o rancir con un posible deverbal del participiu fuerte ranzu (cfr.) frente a ranciu, a, o (cfr.). De toes maneres, ast. ranciar ha xustificase dende la formación verbal rancidare (em), como propón García de Diego (deeh), ensin dulda favo- recío pola existencia del participiu rancidus, -a, -um ‘ranciu’, ‘aneyu’, ‘con fedor’ (abf) con bona representación románica (rew) y continuación nel ast. ranciu, a, o (cfr.). Un aumenta- tivu nominalizáu masculín tenémoslu nel ast. ranción (cfr.). Dende’l participiu débil de ranciar (pe5) faise’l deverbal ranciada (cfr.). Averada etimolóxicamente pero col suf. -ura tenemos ast. ranciura (cfr.). Un compuestu de ranciar ye en- ranciar (cfr.) que tamién ufre l’averáu enranciadura (cfr.). |
|
rancer, el 📖: rancer🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Dolor continuáu, molestu pero non mui fuerte [Tb]. Nominalización del inf. <i class="della">rancer</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
rancheru, el* 📖: rancheru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+ranchiru [Ay]. rancheiro [/Eo/].>(TEST)
|
Cast. ranchero [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. El que prepara’l ranchu [Ay].
|
Cfr. ranchu. |
||
ranchín, el 📖: ranchín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Páxaru pequeñu col papu colloráu, mayor que la <i class="della">cerrica</i>(TEST)
|
[Oc].
|
2. Gochu pequeñu [/Valledor (Oc)/]. Paez un dim. de rinchu (cfr.) → rinchín, con camudamientu de la vocal átona en contautu con nasal, y semánticamente con referencia al ruíu carauterísticu emitíu. |
||
ranchu, el 📖: ranchu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rancho [Ay. Mi].>(TEST)
|
Catre dientro del barcu [Xx].
|
2. Bodega d’una lancha [Lln]. Compartimentu de los barcos con catres pa poder echase [Xx]. 3. Comida [Ay. Mi] poco iguao [Ac] de los soldaos [Xral]. Comida de la tropa, de los pescadores en barcu [Ac]: Nun quieren el ranchu [Ac]. //Cumer a ranchu ‘comer dos o más persones d’un mesmu platu’ [Sm. Cv]. //Rancho de proba ‘sitiu del barcu onde duerme la tripulación’ [Llu]. Dende un xermanismu féxose’l fr. se ranger ‘allugase nun sitiu’ [que xustifica’l cast. rancharse orixen del cast. rancho (dcech s.v. rancho)]. Esta pallabra paez coincidir col ast. ran- chu (cfr.) d’u siguió’l so deriváu rancheru (cfr.). Pero dende ranchu hebo facese’l verbu *arranchar (paralelu al citáu cast. rancharse) con una formación contrapuesta pel sufixu, des-→ desarranchar (cfr.). |
||
ranciada, la 📖: ranciada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Impertinencia, caxigalina [Tb]: <i class="della">Anda</i>(TEST)
|
tol día con ranciadas [Tb]. //-aes ‘vaivén’ [Cñ].
|
Cfr. rancer. |
||
ranciella, la 📖: ranciella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Caprimulgus</i>(TEST)
|
europaeus, cast. chotacabras gris, cast. ralla [Llg (llaa 27)]. Esti páxaru carauterízase “bien por su voz, un sonido continuado que puede durar hasta cinco minutos sin parada, recordando a un motor que sonara a mucha distancia, con subidas y bajadas de tono” [Noval 268].
|
|
cfr. rancer) nominalizáu *ranci(d) ělla > ranciella en referencia a daqué que fadia, que moles- ta, nesti casu por cuenta’l ruíu prollongáu qu’emite’l páxa- ru. Una variante fónica ye renciella 1 (cfr.) que se refier a una ‘respiración violenta y ruidosa’ [Pr (Cv)]. Nesti contestu ye fácil tracamundiar renciella 1 (‘respiración sonora’) con renciella 2 (‘riña’) pues dambes, anque paez que se dixebren etimolóxicamente, faen referencia al ruíu o soníu y dambes a les consecuencies molestes de lo mesmo; poro, nun tien res d’estraño qu’anque ranción (cfr.) s’anicie en rancidus forme un verbu rencionar (cfr.) qu’en realidá paez fechu, semántica- mente, sol influxu de renciella 2. Polo mesmo nun ye raro que rencíu ‘chillíu’, que paez un participiu de la variante de ran- cer (cfr.), esto ye de *rencer, pueda acoyer l’influxu semán- ticu del ruíu que lleva darréu munches vegaes la renciella 2. |
|
ranción, ona, ono 📖: ranción🔤: , ona, ono 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona,, ono |
<ident class="della" level="1"></ident>Mui ranciu, que molesta davezu, munches vegaes [Mi].
<ident class="della" level="1"></ident>Aum. de <i class="della">ranciu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.).
|
|||
ranción, el 📖: ranción🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
rancior, el 📖: rancior🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cualidá de goler rancio [Mi]. 2. Dolor suave y de contino, que rance o fadia [Mi].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">ranciu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
ranciu, a, o 📖: ranciu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+renciu/rancia/rancio [Ay. Ll. Ri].///<ident class="della" level="1"></ident>//ranzu [Mar].>(TEST)
|
Cast. rancio [Pa. Ay. Ll. Tox. /Mánt/. Mar] (un alimentu) [Ay. Ri. Tb. Sm. Pr]: La mantega ta rancio [Ri]. 2. Empalagosu, de curtia simpatía [Ll. Tb]: El nenu ya ranciu ranciu [Tb]. Que fadia, qu’empalaga polo que diz, polo que fai por cómo se vis- te [Tox]. Remilgáu [Tb]. Antipáticu [Pr]. Que reburdia, que se quexa por cualquier cosa [Pa]. 3. Aburríu [Pa. Pr]. Seca de caráuter, sosa (una persona) [Llg]. 4. D’idees anticuaes [Pa. Pr]. 5. De gustos y costumes de tiempos pasaos [Sr. Ay. Tb. Sm]: Esa moza va siempre mui rancia [Sr]. 6. Pasáu de moda [Tb. Pr. Tox]: Ya mui ranciu’l vestíu [Tb].///
|
|||
ranciura, la 📖: ranciura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cualidá de <i class="della">ranciu </i>[Pa. Sr. Ll. Tb. Pr]: <i class="della">La nena tien una ran- ciura</i>(TEST)
|
que nun puei con el.la [Tb]. 2. Ñoñez [Pa. Tb. Pr]: Tien muncha ranciura [Pa].
|
|
||
rancolla, la* 📖: rancolla🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rengolla [LC]. rancol.la [An. Cv. Oc]. {Perposible cheísmu en rancocha [Sm (VB)]}.>(TEST)
|
Fatiga, asma, disnea [LC]. 2. Carraca [Sm (VB)], matraca de los neños [An. Cv. Oc]. ///El que quiera vivir pocu y esi pocu con rengolla, que coma de noche ajos y a la mañana cebolla [LC]. Deverbal posible de rancollar (cfr.). |
|||
rancollar* 📖: rancollar*🏗️: SI ✍️: NO |
<rancol.lar [Tb]. /////rangol.lar [Tb]. {Con posible yeísmu rengoyar [Cl]}.>(TEST)
|
Meter un ruíu de daqué calter (la madreña, la puerta) [Tb (rancol.lar)].
|
2. Respirar fondo faciendo ruíu [Cl]. Roncar [Cl]. 3. Dir andando como dando tumbos [Tb (rangol.lar)]. Dir como malagustu d’un sitiu pa otru, torpono [Tb (rangol.lar)]. Cfr. rangu, a, o. |
||
rancollíu, el* 📖: rancollíu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Con posible yeísmu, rengoyíu [Cl]}.>(TEST)
|
Ronquíu [Cl].
|
(cfr. rancollar). Cfr. rangu, a, o. Posible deverbal dende *rengollir, variante de *rangollar |
||
rancollu, a, o* 📖: rancollu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rancol.lu/a [Tb]. rangol.lu [Tb].>(TEST)
|
Que fai un ruíu que fadia [Tb].
|
Cfr. rangu, a, o. |
||
rancor, el 📖: rancor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rincor [Pa. Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. rencor [Cl. Pa. Tox. /Eo/].
|
Del masc. llat. serondu rancor, -ōris ‘fedor’, ‘mal sabor’ → ‘disgustu’ (em s.v. ranceo), con continuadores románicos (rew) y panhispánicu (deeh; dcech s.v. rancio). Una forma- ción abondativa sobro rancor tenémosla n’ast. rancorosu → rancorusu (con metafonía). Dende ast. rancor féxose, qui- ciabes, el verbu rancurar (cfr.) d’u sigue’l deverbal rancura (cfr.), como proponen Corominas-Pascual. |
||
rancorosu, a, o* 📖: rancorosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+rancorusu [Ay].>(TEST)
|
Cast. rencoroso [Ay].
|
|
Cfr. rancor. |
|
rancoyu, {a, o} 📖: rancoyu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
<rancochu [Qu. Tb. As]. rencochu [Md]. rincochu [PSil]. ron- cochu [Sm]. +rancuyu [Bi. Sr. Sb. Ay. Ri]. rencoyu [y Cb. y Gr. y DA]. +rencuyu [Ay]. +rancuyu [Llv]. rancoyo [Ar.
/Eo/]. roncoyu [Pr (Cv). Sl. JH]. rincoyu [Lln]. rezcoyu [Tox].
//razcoyu [y Eo. Mánt]. rezcoyo [y Eo]. ///rancoxu [Pzu].>(TEST)
|
D’un testículu namái [LV. Lln. Rs. Pa. Cb (l’animal). Cg. Bi. Sr. Llv. Sb. Ay. Ri. Qu. Tb. Md. PSil (especialmente’l gochu). As. Cn (MG). Gr. Cv. Tox (= orzoyu). Oc. /Eo/. JH. R. ByM. DA]: Cochu rincoyu [Lln]. Capáu, ensin güevos [Ar]. Coxu d’un tes- tículu, capáu [An]. Mal capáu (l’animal) [Sl]. Con un testículu más altu que l’otru (al capar el gochu y otros animales, quítase’l coyón inferior quedando l’animal enteru) [Sm]. 2. Coxu [Pzu]. 3. Ruin, enxencle [Tox]. 4. Encoyíu [Ca]. Apocáu [Ca]. 5. Tafuñu [Ca]. 6. (Persona) pequeña [/Mánt/]. 7. (Fruta) pequeña [/Mánt/]. Cfr. rengu, a, o.
|
|||
“rancura” 📖: “rancura”🏗️: NO ✍️: SI |
<rencura [JH].>(TEST)
|
Rancor [JH].
|
el mostrar rrancura al m
|
cfr.). |
|
“rancurar” 📖: “rancurar”🏗️: NO ✍️: SI |
<rencurase [JH].>(TEST)
|
Querellase [JH].
|
|
Cfr. rancor. |
|
randa, el 📖: randa🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Persona traviesa, golfa [Ay. Tb]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
|
un randa, un trampalan- dán [Tb]. Vividor [Sr]: El randa esi nun da una [Sr].
|
Cfr. andar. |
||
randa, la 📖: randa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Les dos palanques del molín que valen pa llevantar el rodenu [SCiprián].
|
Cfr. andar. |
||
randiar 📖: randiar🏗️: NO ✍️: NO |
Regatiar el preciu de dalguna cosa [Sm]. Cfr. <i class="della">arriandar</i>(TEST)
|
& andar.
|
|||
“ranera” 📖: “ranera”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
|
|||
raneta, la 📖: raneta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><raineta [y Lln. y Ay. y Tb. Cd]. reineta [y Cb. y Tb. y Sg. y Ct. Pr. Gr. Tor. VCid]. reneta [Cñ].>(TEST)
|
//Raneta francesa ‘tipu de mazana [Qu. Gr] de bona calidá [Sg (= parda). Mi. Pz] d’introducción moderna’ [Si]. //Raneta Francia ‘tipu de mazanes [Xx] grandes, redondes, achaplaes, marrones’ [Vv]. //Raneta gris ‘tipu de mazana’ [Mi]. //Raneta mingán ‘clas de mazana de bona calidá, piel escura, daqué picuda como pera’ [Ac]. ‘tipu de mazana de mesa [Na] pera- preciada y abondosa’ [Si]. //Raneta panera ‘tipu de mazana’ [Xx]. //Raneta parda ‘tipu de mazana [Qu] de bona calidá’ [Sg (= raneta francesa)]. ‘tipu de mazanes dulces asemeyaes a la pardona pero más grande’ [Pz]. //Raneta de pardón ‘tipu de mazana’ [Mi]. //Raneta pinta ‘tipu de mazana’ [Xx]. //Reineta real ‘tipu de mazanes de menos sabor que les ranetes o min- ganes’ [Tb]. //Reineta rial ‘variedá de mazana’ [Gr]. //Rane- tina blanca ‘tipu de mazanes de sidra’ [Cd].///
|
|
ast. rana → dim. raneta, pa xustificar el fr. reinette y cast. reineta y raneta si bien Gamillscheg camienta nuna etimo- loxía popular de ‘reina’ de lo que sedría orixinariamente’l fr. rinette ‘mazana del Rhin’ (deeh s.v. rana). Ye verdá, de toes maneres, que la referencia francesa ye una realidá nestes ma- zanes ranetes perapreciaes pero lo cierto ye qu’ente les que respuenden a esti tipu namái una parte d’elles se consideren raneta de Francia > raneta francesa o raneta francia (pe3: 199). L’emplegu del términu raneta, como tantes vegaes pasa n’ast., puede funcionar güei como nome precedíu de la pre- posición de (mazana de raneta, mazanal de raneta) o como axetivu concordando con mazana (mazana raneta, mazanes ranetes) o cenciellamente como alvertimos s.v. ranetu, a, o (cfr.), nun nomatu orixináu nel nome de les mazanes abondo- ses nos pueblos de Sales y Poledura (Colunga). |
|
ranetu, a, {o} 📖: ranetu🔤: , a, {o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, {o} |
(TEST)
|
Nomatu de los de Sales y Poledura en Conceyu de Colunga [Cg].
|
Cfr. raneta. |
||
ranfeñu, a, o 📖: ranfeñu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Enxencle, esmirriáu [Tb. Cn (F). An. Oc]: <i class="della">Ese</i>(TEST)
|
gurín ya’l ran- feñu de la camada [Cn (F)].
|
2. De mal humor [Tb]. 3. Retor- cíu na manera de ser [Oc]. Quiciabes tenga que s’entender como variante del ast. rinfe- ñu, a, o (cfr.). |
||
ranfuñu, a, o 📖: ranfuñu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Débil, enxencle (una persona) [Qu].
|
2. Enfadáu [Qu]. Cfr. rinfeñu, a, o. |
||
ranga, la 📖: ranga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Llavía pa graduar la dixebra ente les dos mueles del molín [Sb] colo que regulen la cayida del granu al moler [Ay]. Para- dera del molín [Ar]. //<i class="della">Andar</i>(TEST)
|
eltu de ranga ‘andar desocupáu’ [Ll]. //Andar de ranga alta ‘andar desocupáu’ [Ay].
|
D’una formación llograda del masc. llat. rāmex, -icis, posible variante rāmes, -itis ‘estaca aguzada’, ensin dulda pente medies d’una adautación en *ramĭca que supunxeron pa xustificar el fr. ranche ‘travesañu’, ‘llavía de la escalera’ (em; rew) y que concasa cola evolución de forfex, -icis → *fOrfica > ast. fuér- ciga. Ye verdá que dende *ramĭca tamién podría xustificase ast. *ranca, con perda temprana de la vocal postónica, d’u pudo si- guir el verbu arrancar (cfr.). Quiciabes la posible rellación del ast. ranga col ast. renga (cfr. rengu, a, o), si daqué hai, habrá guetase pel deverbal que surde gracies al verbu llográu dende ranga → rangar ( → ranguiar - renguiar), colo que guarda rellación tamién l’ast. ranguía (cfr.) que paez debese a una for- mación diminutiva en -īcula > -iya > -ía. En tou casu paez que la interaición de ranga y renga (cfr. rangu & rengu) asina como la de les sos correspondientes formaciones verbales, hebo face- se gracies a la confluencia colos continuadores de rēnes darréu que la ranga nos sos desaxustes reguladores bien pudo recordar a quien caminaba torgáu pol so desreñonamientu (pe3: 284). |
||
rangal, el 📖: rangal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Ser imaxinariu col que meten mieu a los neños [Ca]: <i class="della">Si</i>(TEST)
|
non te durmes llamo {a}l rangal pa que venga por ti [Ca].
|
Cfr. rangu, a, o. |
||
ranganiar 📖: ranganiar🏗️: NO ✍️: NO |
<rangoniar [Pa. Sb. y Tb]. arranganar [Cg].>(TEST)
|
Andar con dificultá [Pa. Sb (= ranguiar). Sm], echándose a un llau y otru [Tb (= ranguiar). Md]. 2. Dar munches vueltes enantes de facer un encargu, facese’l remolón [Pa]: Paez que rangonea munchu [Pa]. 3. Rabuñar dineru d’equí y ellí cuan- do s’anda con estrechez económica [Md]. //-se ‘arrastrase, cansar muncho’ [Cg]. Cfr. rangu, a, o.
|
|||
ranganiáu, ada, ao 📖: ranganiáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ranganáu/ranganá/ranganao [Llg]. +ranganóu/ranganá/ran- ganao [Llg].>(TEST)
|
Frayáu, arrastráu [Llg].
|
Pp. de ranganiar. |
||
ránganu, a, o 📖: ránganu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Qu’acoxa de les dos piernes [Lln].
Dim. fechu col continuador semicultu en -ŭlus, -a, -um (llaa
103) n’amestanza col ast. <i class="della">rangu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.).
|
|||
rangañeru, a, o* 📖: rangañeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rangañeiru/era [PSil].>(TEST)
|
Que nun actúa con franqueza [PSil]: Yía mui rangañeiru ya nun sabes qué yía lo que quier [PSil].
|
Cfr. rancañar. |
||
rangar 📖: rangar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. ranguiar.
|
|||
rangáu, ada, ao 📖: rangáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+rangóu/rangá/rangao [y Llg]. rengáu [y Llg]. +rengóu [y Llg]. +arranguéu/arrangá/arrangao [Ri].>(TEST)
|
Cast. derrengado [Lln. Llg]. Coxu [Lln] por cuenta la cadera [Ri]. 2. Cansáu, frayáu [Lln]: Vengo rangáu del trabayu [Lln]. Pp. de rangar, variante de ranguiar (cfr.).
|
|||
ranglán 📖: ranglán🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Manga ranglán </i>‘tipu de manga de delles prendes d’abrigu’ [Ac].
<br class="della">Términu xeneralizáu posiblemente dende l’antropónimu ingl. Lord raglan, xeneral que mandaba l’exércitu inglés na gue- rra de Crimea (dcech s.v. raglán) y que dio nome a un gabán d’home d’usu a mediaos del sieglu xix, ampliu y con escla- vina curtia; en cast. tamién entró n’amestanza <i class="della">manga raglán </i>o <i class="della">ranglán</i>(TEST)
|
“la que empieza en el cuello y cubre el hombro” (drae). La propagación de la nasal xustifica la realización raglan → ast. ranglán como alvertimos n’ast. folgazán → folganzán (García Arias 2014c: 24).
|
|||
rangollar* 📖: rangollar*🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. rancollar.
|
|||
rangu, a, o 📖: rangu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Coxu, torgáu d’una pierna [Md (= rengu)].
Deverbal fuerte de <i class="della">rangar</i>(TEST)
|
(cfr. rengu & ranga). Dende una variante de rangu, *ranguiu, creóse un aum. ranguión (cfr.). Un dim. de rangu foi ranguetu → ranguitu (cfr.), con vie- ya metafonía; gracies a l’amestadura del continuador del suf. -ŭlus (llaa 103) llogróse ast. ránganu, a, o (cfr.) d’u se fexo’l verbu ranganiar (cfr.). Una variante pue ser rangoniar anque ye a xustificase dende l’aumentativu rangón. Un po- sible continuador en -alis paez l’ast. rangal (cfr.) quiciabes con una referencia a un personaxe qu’anda rangu, como la zancaparranca. Dende rangal féxose’l dim. *rangalitu y el verbu *rangalitar, conocíu ésti gracies al participiu güei ax. rangalitáu, ada, ao (cfr.). Dende rangu tamién s’algamó un dim. en -ŭllus responsable del ast. *rangol.lu d’u siguió’l verbu rangol.lar (cfr. rangollar) qu’acaba siendo cuasimente paralelu a la familia de les formaciones rellacionaes con ast. rancoyu (cfr.) anque con aniciu parcialmente destremáu, pelo menos nel componente del sufixu. De toes maneres la mesma alternancia vocálica y consonántica que vemos en rangu y rengu (cfr.), per un llau, y en *rancu y rencu (cfr.), per otru, alvertímosla na formación de los verbos rangollar y rengollar (cfr.) xunto a rancollar (cfr.), anque dende’l puntu de vista etimolóxicu podría plantegase la posibilidá d’un influxu del verbu fechu sol llat. collum → *collāre (rew; pe2: 17) pues hai dalguna referencia semántica al ruíu producíu a vegaes na garganta, dacuando como efeutu del andar. Lo mesmo habría dicise de los términos en rellación *rengollíu (cfr. rancolláu) y rancol.lu (cfr. rancollu). Ye posible que *rancu pudiere in- crementase con una formación col continuador
|
del llat. -aneu d’u siguió ast. rancañu (cfr.) aniciu del verbu rancañar (cfr.), en parte cuasimente paralelu al citáu ranganiar. |
||
rangu, el 📖: rangu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rango [Ri].>(TEST)
|
Filera del baille llamáu la garrucha [CSil]. 2. Categoría social [Ri].
|
|
||
rangue, el 📖: rangue🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della"><</i>rengue [Llomb].>(TEST)
|
Movimientu desaxeráu de caderes [Llomb]. //Rangue-rangue ‘(arrastrando los pies), con dificultá al caminar’ [PSil]: Che- guéi rangue-rangue a la tua casa [PSil].///
|
|||
rangueta, el 📖: rangueta🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><(<i class="della">sic</i>)>(TEST)
|
Rengu [Llu].
|
|
||
ranguía, la 📖: ranguía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
ranguiar 📖: ranguiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ranguiar [Ac. Sb. Tox. /Eo/]. ranguear [Ca. PSil]. rangar [Md]. arrangar [Ac].///<ident class="della" level="1"></ident>//renguiar [y Tox. /y Eo/]. rangliar [Arm].
///<ident class="della" level="1"></ident>//renquiar [y Tox. /Mánt/]. renquear [Cd]. ranquear [Md].>(TEST)
|
Andar con dificultá [Sb], lladiándose [Tb. Arm]. Acoxar [Md. PSil. Cd. Tox. /Mánt/] por cuenta les caderes [Ca. /Eo/]: Yá vien la probina rangueando [Ca]. //-se ‘dir rengu’ [Ac].
|
|
||
ranguión, ona 📖: ranguión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><rangueón [Oc].>(TEST)
|
|
|||
ranguitu, a, o 📖: ranguitu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Rengu [Cg].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Coxu</i>(TEST)
|
ranguitu/corrió tras del pitu;/corrió más
|
|
||
raniegu, a, o 📖: raniegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><raniega [Sr].>(TEST)
|
|
Podría tratase d’un ax. en rellación con rhenos ‘ríu’ d’u se fexo’l verbu *renar d’aniciu célticu que vive güei nel com- puestu asturianu enrenar (cfr.) y qu’apaez na mesma toponi- mia averada a El Narcea. Ye cierto que, a falta de más datos esplícitos, siempre ye posible enllazar col axetivu en rellación col apellativu rana.
Cfr. enrenar. |
||
raniella, la 📖: raniella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<raniel.la [Pzu].>(TEST)
|
Ranina [Pzu. PSil. JH]. 2. Pesona enxencle, ruina [PSil]. D’un posible dim. deriváu
|
del llat. rana, -ae ‘xaronca, rana’ (em; Old) → *ranĕlla, equivalente del documentáu diminu- tivu rānula, -ae (Old), y con continuador n’it. ranella, cast. ranilla, port. rela (rew s.v. ranula; deeh). Un diminutivu ana- lóxicu masculín caltiénse nel ast. raniellu (cfr.) con desendol- que semánticu peyorativu. |
||
raniellu, el* 📖: raniellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<raniel.lu [PSil]. raniel.lu [Oc].>(TEST)
|
Persona enxencle, ruina [PSil. Oc]: Aunque come muito nun sal de raniel.lu [Oc]. Cfr. raniella.
|
|||
ranil, el 1 📖: ranil🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Ranura media de la caza o pezuñu de la vaca [Cb. Cp]. Parte blanda del interior de la caza o uñu del buei [R].
D’una formación fecha sol llat. <i class="della">rana,</i>(TEST)
|
-ae ‘rana, xaronca’ →
|
*ranīle anque, pa entamar, paez alloñao semánticamente. De toes maneres ello xustifícase pel mesmu llat. baxo’l so dimi- nutivu rānula (Old) con aplicación a los équidos: “pars tene- rrima in media ungula equorum” acordies con una definición de Vegetius (apud dcech s.v. rana). Pescanciamos con esti datu que’l llat. rānula, cola evolución anotada nel so pariente ranil ‘interior de la caza del animal’ → ‘abertura media de la caza de la vaca’, sedría responsable d’un cultismu común al ast. y al cast. ranura (cfr.), de curtiu usu n’ast., onde se pro- duxo un tracamundiu cenciellu de líquides (como en remOla → rémora) y un camudamientu acentual debíu a un llector medieval mui alloñáu yá de les esixencies rellacionaes cola cantidá llatina. La nuesa propuesta nun s’avera a la de Coro- minas-Pascual que partíen del fr. rainure (dcech s.v. ranura). |
||
ranil, el 2 📖: ranil🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Cfr. reñil.
|
|||
ranoyu, el 📖: ranoyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Renacuayu [Vd]. 2. Cosa pequeña [Vd].
D’un diminutivu del llat. <i class="della">rana,</i>(TEST)
|
-ae ‘rana, xaronca’ (em), ensin dulda d’una variante del so diminutivu masc. ranunculus (em),
|
quiciabes *ranŭcŭlus, como tamién pervemos en ranŭncula xunto a *ranŭcŭla, términu nel orixe de pallabres romániques (rew). Otros términos averaos son los diminutivos masculi- nos asturianos continuadores de -ŏccus (ranuecu/a), -ŏppus (ranuepu y con metátesis y tracamundiu de nasales → ma- rruepu), -ŏttus (ranuetu/a), etc. Dende ranuepu féxose otra incrementación diminutiva col continuador de -ŭlus, siendo responsable del ast. *ra(n)uépanu → *rauémpanu → ruém- panu (cfr.). |
||
ranueca, la 📖: ranueca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Dim. de <i class="della">rana</i>. ///<i class="della">Si</i>(TEST)
|
canten les ranueques antes d’abril, ta el invierno por venir [LC].
|
Cfr. ranoyu. |
||
ranuecu, el 📖: ranuecu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+ranuicu [Ay].>(TEST)
|
Renacuayu [Llv. Ay]. Cfr. ranoyu.
|
|||
ranuepu, el 📖: ranuepu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Renacuayu [Pi (i) = marruepu].
|
Cfr. ranoyu. |
||
ranuetu, a, el/la 📖: ranuetu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<////ranuetos [LBlanco].>(TEST)
|
Rana pequeña*. 2. Nomatu de los d’Antrialgo, en Piloña [LBlanco] {
|
quiciabes por ser ribereños del ríu}. Cfr. ranoyu. |
||
ranura, la 📖: ranura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Canal estrenchu y allargáu que s’abre nun maderu, nuna tabla, nuna piedra [Ri].
|
Cfr. ranil. |
||
raña, la 📖: raña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Lo que queda pegao al fondu de la cazuela [As]. Costra de comida pegao a los cacíos [Md. Oc].
Deverbal fuerte de <i class="della">rañar</i>(TEST)
|
(cfr. arrañar).
|
|||
rañar 📖: rañar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. arrañar.
|
|||
rañón, ona 📖: rañón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Que <i class="della">raña</i>(TEST)
|
[Tb].
|
2. Tafuñu [Pr. Cv. Oc]. Axetivu en rellación col ast. rañar (cfr. arrañar). |
||
rañón, el 1 📖: rañón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cfr. <i class="della">reñón</i>(TEST)
|
1.
|
|||
rañón, el 2 📖: rañón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<reñón [Lls (ppac). Cg. Cñ]. riñón [Tz, Xx, Cñ (ppac). riyón [Av]. {Quiciabes con percorreición de yeísta <i class="della">rillón </i>[Llu (ppac 201). Sedría discutible <i class="della">richón</i>(TEST)
|
[Vd]}.> Scyliorhinus canicula, cast. pintarroja [Lls, Tz, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac)]. Pexe [R] de la subfamilia de los mustélidos [Cg]. Pexe asemeyáu a la mielga pero más grande [Vd].
|
|
cfr.), con tracamundiu de palatales ñ-y, como s’alvierte peles sos variantes riyón (y con percorreición de yeísta rillón). Ello magar Pensado (1973: 192) que quixera entender reñón [Cg] dende’l verbu rañar. |
|
rapa, la 📖: rapa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Rapón [Tox /Eo/]. Torta de farina de maíz [Vd], ensin leva- dura, que suel llevar cebolla y tocín [Cv]. Torta de maíz llena de pexe que s’asitia nuna berza [Vd]. Torta de la mesma masa que’l pan y frita nel sartén con aceite o con grasa [Oc]. Masa de pan que se fríe n’aceite (non cocío nel fornu) [Cn]: <i class="della">Apar- táime un poucu de masa pa faer unas rapas pa la xanta que nun</i>(TEST)
|
hai pan nengunu en casa [Cn].
|
2. La que queda de blanco nel xuegu de la peonza [Vd]. Posible deverbal fuerte de rapar (cfr.), lo mesmo que vemos nel masc. correspondiente rapu (cfr.). |
||
rapacería, la 📖: rapacería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Conxuntu de neños [Pa. Cb. Ay. Tb. Mar]. Cfr. rapaz.
|
|||
rapaceríu, el 📖: rapaceríu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Conxuntu de rapazos [Lln].
|
Cfr. rapaz. |
||
rapacete, a, el/la 📖: rapacete🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<rapacetu/a [y Tb].>(TEST)
|
Dim. de rapaz [Tb]. //-es ‘anzuelos pa pescar llangostes’ [JH].
|
|
||
rapacicu, a, el/la 📖: rapacicu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
Dim. de <i class="della">rapaz</i>(TEST)
|
[JH]. a Píramo crianon, y al de llado/(que se podín besar de les ventanes),/nacego Tisbe, rapacica honrada,/fresca, rolliza, blanca y colorada [BAúxa, PyT (Poesíes 61-64)]
|
|
||
rapacín, ina, el/la 📖: rapacín🔤: , ina, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ina, |
Neñu, críu [Lln. Llg. Sr. Tb. An]: <i class="della">Ye</i>(TEST)
|
una neña, sí ye una rapa- cina mui rapacina [Sr]. //Como rapacín con zapatos nuevos ‘percontentu’ [Sr].///
|
|||
rapada, la 📖: rapada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Rapadura [Tb. Md]: <i class="della">¡Menuda</i>(TEST)
|
rapada que te metienon! [Tb].
|
Deverbal débil de rapar (cfr.). |
||
rapadera, la 📖: rapadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rapadeira [Bab. /Ni (Eo)/].>(TEST)
|
|
|||
rapaderu, el* 📖: rapaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rapadeiru [Pzu].>(TEST)
|
Raedera [Pzu].
|
|
||
rapadiellu, el 📖: rapadiellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: //<i class="della">Andar</i>(TEST)
|
al rapadiellu
|
|
||
rapadoria, la 📖: rapadoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rapadoira [As. Cn (MG. F). An. Tox. Oc. /Eo/. Tor].>(TEST)
|
Raseru [Sm]. Instrumentu cola forma d’una paleta, pa ras- par la masera [Cn]: Dexa la rapadoira dientro la masera que depués nun paez cuando fai falta [Cn]. Paleta de la ma- sera [Cn (MG)= badila. An. Tox. Oc. /Eo/] pa recoyer la masa [As. Tor].
|
|
||
rapadura, la 📖: rapadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/rapaúres [Ay].>(TEST)
|
|
|||
rapagüelu, el* 📖: rapagüelu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu per esti testu:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della">- <i class="della">en</i>(TEST)
|
el tiempo que duran las castañas {al gochu} echarle un rapagüelo (sic) al pie que a buena hora de la tarde lo acabilde para la cobil [Grangerías xviii: 923]
|
** |
||
rapalquesu, el* 📖: rapalquesu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rapalqueisu [PSil. Cn (F)].>(TEST)
|
Home que nun val un res [PSil]: Anda, rapalqueisu, marcha [PSil]. Persona que nun tien gana de trabayar [Cn (F)]: Tas tol día de rapalqueisu [Cn (F)].
|
Compuestu del verbu rapar (cfr.) + quesu (cfr.), asemeyáu na so cadarma al documentáu rallalquesu (cfr. rallar). |
||
rapapelu, el 📖: rapapelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rapapelo [Cñ, Av (ppac)].>(TEST)
|
Zeugopterus punctatus, tapacón, sueya [Lls, Xx (ppac)]. Pla- tichtys flesus, cast. platija [Xx (ppac)]. Arnoglossus laterna, sueya, xoyu [Lls, Xx (ppac)]. Arnoglossus thori kyle, sueya, sueyu [Lls (ppac)].
|
Solea solea [Cñ (ppac). L’Arena]. Lepidor- hombus whiff-agonis, gallu [Lls, Av (ppac)]. Lepidorhombus boscii [Lls, Av (ppac)]. Paez que podría tratase d’un compuestu d’un primer elementu en rellación col verbu rapar ‘pelar’ (cfr.) y un segundu que fadría referencia al pelo “quizá por la impresión de cabellera que ofrece la aleta dorsal, junto a la sensación pilosa de la superficie cutánea en algunas de estas especies” (ppac 277). |
||
rapar 📖: rapar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrapar [y Pr. y Oc].>(TEST)
|
Raspar [Pr], rayer la superficie d’una cosa [Sm]. Raspar les pataques nueves, que tienen la piel perfino [Pa]. Pulgar les pataques [PSil. Vg]. Quitar superficialmente’l mondu a les pataques tempranes [Lln]. Perder la piel fácilmente [Sl]: Es- tas patacas tuvía rapan [Sl]. Rayer la piel fino de les pataques nueves y tienres [Ca]. Raspar, cortar suave [Sr]. 2. Raspar, quitar la piel [Cv]. Llimpiar la piel [Ay]. Pasar el rapón o bien otru instrumentu cortante pa llimpiar el gochu [Oc]. Cortar el pelo d’un gochu [Ri]. Quitar el pelleyu al gochu na matan- za cuando se-y echó percima l’agua ferviendo [Ca. PSil]: Yá acaben de rapar el gochu [Ca]. 3. Igualar una midida [Pa]. Rasar, igualar col raseru una midida [PSil] de trigu o d’otra cosa [Cv. Oc. /Eo/]. 4. Rebañar el fondu de los cacíos [Pr]. Quitar lo que queda pegao a dalguna cosa [Pr]. Rebañar un platu, una fonte [Vd. Tox]. 5. Segar bien de mou que’l prau quede peláu dafechu [Pi. Tb. Tox]. Segar perfino la yerba [VCid] de les eres enantes de meter nelles la collecha [Sm. Vg]. Quitar roza d’una tierra [Ri]. 6. Cast. rapar [Pa. Pr]. Pe- lar [Lln]. Cortar el pelo al rape [Ay. Ri. Tb. Md. Tox]. Cortar el pelo, afeitar la barba [Tor]. Cortar de raíz, facer la barba [R]. 7. Afinar les madreñes per fuera y los mangos o erbíes de llabranza [Vg]. Llenar la cesta o bien otru cacíu fasta empi- calu [Oc]: Trai la maniega arrapada [Oc]. //Rapar el gochu ‘pelar el gochu llueu de matalu’ [Pa]. Cfr. rapiza.
|
|
del llat. rape- re. Semánticamente los conteníos del xermanismu non sólo s’asitien nel ast. rapar sinón n’otros términos más o menos averaos como podría ser nos verbos arrapar y arramplar (cfr.). Conocemos un continuador nominalizáu del partici- piu fuerte rapu, rapa, col aumentativu rapón (cfr.), rapona (cfr.), tamién con usos axetivos; conséñense los diminutivos rapín (cfr.), rapetu (cfr.) y rapeta (cfr.) d’u se fexo’l verbu rapetar (cfr.), güei conseñáu n’eonaviegu, con un participiu nominalizáu ast. rapetada (cfr.); tamién se dio la nominali- zación del participiu rapáu, ada, ao (cfr.) gracies a rapada (cfr.) y al dim. rapadiellu (cfr.); términos derivaos son rapa- dera (cfr.), rapaderu (cfr.), rapadoria (cfr.), rapadura (cfr.). Un deverbal llográu dende l’inf. de rapar ye ast. rape (cfr.). De rapar féxose’l compuestu surrapiar (cfr.) con un prefixu continuador del llat. sub-. Un encruz con puñar y familia dase en arrapuñar y arrampuñar (cfr.). Un compuestu de verbu + art. + nome surde en rapalquesu (cfr.) que se contrapón estructuralmente al barbirrapado que se llee n’Elena y María (dcech s.v. rapar). |
|
rapáu, ada, ao 📖: rapáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+rapéu [Ay].>(TEST)
|
Col pelo acabante cortar dafechu [Pa. Ay. Tb]. 2. Mui xusto, más bien escaso (dizse de daqué) [Pa. Tb]: Chéstimi la lleche mui escasu; midílo y estaba rapáu [Pa]. //Ser rapáu ‘ser esca- so, poco abondoso’ [Tox].
|
Pp. de rapar. |
||
rapaz, a, o 📖: rapaz🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Xoven [Llg]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
son vieyos, ye xente rapazo [Llg]: Antonina ya mui rapaza [Tb].
|
Cfr. rapaz. |
||
rapaz, a, el/la 📖: rapaz🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<rapazu/rapaza [y Lln (S)]. rapaz [Pa. Cp. Ay. As]. rapá [Cl. SCiprián]. repaz [Sb]. rapazu [Cb. Ca]. rapá/rapaza [Arm]. ra- paza [LV. DA]. rapaz/rapazos [Sr. Ay. Ri]. el rapaz/los rapaces [Lln. Rs. Cg. Tb. Sm. Oc].>(TEST)
|
Cast. rapaz [Cl. Pa. Sb]. Persona xoven [LV. Rs. Pa. Cb. Cp. Ay. Am. Cg. Ac. Sr. Ay. Tb. Sm. Md. PSil. Pr. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Arm. Tor. SCiprián. VCid. R. DA]: Los rapaces ya las rapazas nun taban énte la ilesia [Tb], adolescente [Ca]. Mozu [Lln. Tb. Sm. As], xoven [Lln. Llg. Ri]: Estos rapazos tienen fame [Ri]. Xoven de la xeneración posterior a la que ta falando [Lln (S)]. Neñu [Qu. Vd]. 2. Pinche de lancha [Vd]. //Rapaz de lancha ‘marineru encargáu de llimpiar la lancha y dexala iguada pal otru día’ [Xx]. ‘pinche del barcu’ [Xx]. //Contar col padre la rapaza ‘nun dexar a naide tomar una decisión’{ensin consultalo}’ [Llg]. ‘tener en cuenta al más in- teresáu nun asuntu’ [Sr]. //Onde están los rapaces non tien el diañu qué facer ‘los xóvenes faen de contino diablures’ [Cg]. ///Arriba, rapaz, que la barba te ñaz [CyN (Recuerdos)]. Está bono, Maruxina,/ñunca vas á les misiones/y siempre á les es- foyaces;/ye que desde bien aína/muchu más que los sermones/ quies la fuelga y los rapaces [CyN (Recuerdos)]. Non arroxes el fornu, rapaza, en tantu non tengas la masa [LC]. Besos y abrazos non faen rapazos pero toquen a vísperes [LC].
|
|
Del llat. rapax, -ācis ‘(páxaru) rapaz’, ‘depredador’ (Old), de la familia del verbu rapere, con continuadores románicos (rew) anque fadrá falta xustificar la non sonorización de -p-, |
|
rapazacu, a, el/la 📖: rapazacu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<ident class="della" level="1"></ident><+rapacecu [Ay].>(TEST)
|
Desp. de rapaz [Tb. Oc]. Cfr. rapaz (cfr.).
|
|||
rapazada, la 📖: rapazada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rapazá [Ca. Ri].>(TEST)
|
Conxuntu de rapazos [Lln. Md]. 2. Trastada que faen los ra- pazos [Lln. Ca. Ri. Tb].///
|
|||
rapazalete, {a, el/la} 📖: rapazalete🔤: , {a, el/la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, el/la} |
<ident class="della" level="1"></ident><rapazoletu [y Ay].>(TEST)
|
Rapaz [Ay].
|
|
||
rapazascón, {ona} 📖: rapazascón🔤: , {ona} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {ona} |
(TEST)
|
|
|||
rapazayu, a, {el/la} 📖: rapazayu🔤: , a, {el/la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, {el/la} |
</b>Desp. de <i class="della">rapaz</i>(TEST)
|
[Oc].
|
Cfr. rapaz. |
||
rapazón, ona, el/la 📖: rapazón🔤: , ona, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona, |
<ident class="della" level="1"></ident>Neñu yá averáu a la mocedá [Ca].
<ident class="della" level="1"></ident>Aum. de <i class="della">rapaz</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
rapazucu, a, el/la 📖: rapazucu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<ident class="della" level="1"></ident>Desp. y dim. de <i class="della">rapaz</i>(TEST)
|
[Ay. Tb].
|
|
||
rape, el 📖: rape🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Corte desaxeráu del pelo [Ri]. //<i class="della">(Cortar)</i>(TEST)
|
al rape ‘dafechu, del too’ [Pa. Ac. Ay. Tb. Pr]. ‘arrayente’ [JH].
|
|
cfr.) que pue llograr usos alverbia- les del tipu al rape. El fem. ¿analóxicu? namái lu atopo na documentación. |
|
rapeguera, la* 📖: rapeguera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rapigueira [Cn (MG)].>(TEST)
|
Aniella del carru [Cn (MG)].
|
** |
||
rapeta, la 📖: rapeta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sedal con anzuelos [Xx. Cñ. Llu (pa coyer besugu y faneca). Vd (pa besugu y esquila)]. <i class="della">Rapón</i>(TEST)
|
[/Mánt/]. //A rapeta ‘entai- nando, con priesa (coyer les coses)’ [Cñ]. //Pescar a la rapeta ‘pescar con una cuerda llamada rapeta que lleva siete o bien ocho anzuelos’ [Llu]. {“Para pescar con rapeta se rastrea por el fondo; la rapeta tiene forma de media luna, lleva una bolsa en el extremo y un fuame” [Vd]}. //{Un} rapeta ‘quien tolo abarca o quier abarcar’ [Xx].
|
Cfr. rapar. |
||
rapetada, la 📖: rapetada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Pexes pescaos cola <i class="della">rapeta</i>(TEST)
|
[Cñ].
|
2. Bayura de daqué [Cñ]. Deverbal de rapetar (cfr. rapar). |
||
rapetar 📖: rapetar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Pescar con traíña [/Cs (Eo)/].
|
Cfr. rapar. |
||
rapetu, el 📖: rapetu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Un númberu d’anzuelos pa pescar el besugu [Ce].
|
Cfr. rapar. |
||
rapéu, el* 📖: rapéu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rapeo [Cg. Ca].>(TEST)
|
Ser imaxinariu col que s’apavoria a los neños [Cg. Ca]. El cocu [Ca]: Metió-y mieu col rapeo [Ca].
|
Entiende Vigón el términu como equivalente al cast. rafeO [Cg 388], tresmitíu pel Cancionero de Baena al que cita: Yo les abriré las puertas çerradas/que nunca se abrieron des- pués que Raféo por ellas passó. |
||
rapica, la 📖: rapica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Mondu de la pataca [Qu].
Posible dim. de <i class="della">rapa </i>(cfr.). Dende <i class="della">rapica </i>→ <i class="della">rapicu </i>féxose’l verbu <i class="della">rapicar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
rapicar 📖: rapicar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cortar permuncho una cosa (p.e. el pelo) [Sm]. Recortar los cabos d’una cosa [Sm].
|
2. Rapar, cortar una y otra vez [Tb]. Cfr. rapica. |
||
rapicu, el* 📖: rapicu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////rapicos [Qu (Oc)].>(TEST)
|
Mondos de la pataca [Qu (Oc)].
|
Formación analóxica masc. de rapica (cfr.). |
||
rápidu, a, o 📖: rápidu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">rápido</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Cfr. rabia 2. |
||
rapiega, la 📖: rapiega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Vulpes</i>(TEST)
|
vulpes [Ri. Cn (F)]. Raposa [Qu. Tb. Sm. Pzu. Md. An. Pz (Oc). Cn (MG). Gr. Cv]. Raposu {xenéricu} [Tb, Md. Cn (M). Noval]: Anda muchu la rapiega d’iviernu [Tb]. 2. Sota, nel xuegu de cartes [Oc]. Cuatro d’oros nel xuegu de cartes [Qu. Tb]. //Al son del l.lobu come la rapiega ‘unos dan la cara y otros aprovéchenlo’ [Cn (F)]. //Apellidase García como la rapiega dizse pa dar a entender que ye apellíu mui común [Tb]. ///A la rapiega duro con ella [LC]. Mierda de rapiega al principiu’l cazaeru, mal agüeru [LC]. ///Rape, rapiega/del rabu queimáu/¡quién te mandóu /robincar no mieu prau!/- Robincar, robinquéi/pero nada te la estropiéi [Sm].
|
|
cfr.) acordies con Spitzer (Rohlfs 1979: 233; cfr. rapiza). Lo mesmo rapiega, rapiegu que’l so sinónimu raposa, ra- posu (toos ellos tamién con posibles usos axetivos) ufren su- fixos abondativos como fexo ver Malkiel. El fechu de llamala García enllaza col calter eufemísticu con qu’en dellos sitios nomen a la raposa torgando denomala pel so nome, como en Cerdeña según fexo ver Wagner (apud Rohlfs 1979: 232). |
|
rapiegu, a, o 📖: rapiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rapiega [An].>(TEST)
|
Poco abiertu, zorrampliu (l’individuu) [Tb. Md]: Ya mui rapiegu’l paisanu [Tb]. Espabiláu, pícaru [Md]. 2. Que paz muncho (una vaca) [An]. 3. {Nomatu de los} de Rodiles (Qu), Parafita (¿Ti?), Corés (Sm) [LBlanco].
|
Cfr. rapiega. Na aceición §2 el venceyamientu col llat. rapere ye pernidiu. |
||
rapiegu, el 📖: rapiegu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Machu de la rapiega [Ac. Tb. Md]. Cfr. rapiega.
|
|||
rapiellu, el 📖: rapiellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sorradoriu, instrumentu fechu d’una tabla de madera, cua- drada, con un furacu pel que se mete un mangu llargu usáu p’arrastrar les cenices d’arroxar el fornu a la puerta’l mesmu [Sl (= rudapiellu)].
Podría tratase d’una haploloxía del ast. <i class="della">rudapiellu</i>(TEST)
|
(cfr. roda- biellu) en tou casu con una -p- debida al mesmu fenómenu que s’alvierte en tola familia de rapar (cfr.).
|
|||
rapín, ina, ino 📖: rapín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
Con espiga ensin arestes o rapada (cast. <i class="della">el</i>(TEST)
|
trigo chamorro) [JH]. Cola espiga pequeña y chata y de granu blando y de pocu fariellu (el trigu) [Flora Astur]. D’espiga pequeña y gra- nu blando (variedá de trigu) [Cg].
|
{Cierta variedá} de trigu [LV. R. DA], más blanco que la escanda [Ac]. |
||
rapín, el 📖: rapín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Especie de molín caseru que se mueve a mano per medio d’unes cigüeñes llaterales y val pa desergar la escanda [LV, R (= <i class="della">rabil</i>(TEST)
|
n’otros sitios). DA].
|
Dim. de rapu (cfr.) pero ha almitise un encruz col ast. rabil (cfr.). Dende rapín féxose’l verbu rapinar (cfr.), que tamién acueye l’influxu de rabilar (cfr.). Un paralelu emparentáu ye rabil (cfr.) → rabilar (cfr.). |
||
rapinar 📖: rapinar🏗️: NO ✍️: NO |
Desergar la escanda nel rapín [LV. R. DA]. Formación verbal dende l’ast. <i class="della">rapín</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
rapiña, la 📖: rapiña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Azor [Cg]. Páxaru rapaz [Pr (= ferriu = garduña = milanu)].
{( Doc.). Maldá}.
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y</i>(TEST)
|
per adientro nel corazón estáis atestáos de rapiñes y de
|
|
Del llat. imperial rapīna, -ae ‘rapiña’ (em s.v. rapio) siguió ast. rapiña frente a rabina (cfr.); la presencia de dicha -p- ha en- tendese nel mesmu nivel que la que se conseña nel ast. rapar (cfr.) y familia. Almitiendo que se trate d’un encruz tamién ha alvertise que la presencia de [] nun paez popular dende un aniciu en -ina anque ye verdá que dacuando pue palatalizar na fastera norte-oriental como en farina - fariña (ghla §4.5.8). Fenómenu asemeyáu vese nel verbu rapiñar (cfr.) que podría tar fechu dende’l llat. rapināre (em s.v. rapio) col influxu fóni- cu de rapiña y/o del verbu pañar (cfr.). Una formación sobro rapiña ye ast. rapiñeru (cfr.). Un encruz alviértese en rampi- ña (cfr.) y familia. |
|
rapiñar 📖: rapiñar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrapiñar [y Tox].>(TEST)
|
|
|||
rapiñeru, a, o 📖: rapiñeru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><rapiñeriu [Tox]. rampiñeru [Lln. Sb]. //rapiñeiro [Eo].>(TEST)
|
Que rapiña [Sb. JH]. Lladrón [Lln. Tox. /Eo/]. Qu’aprovecha o arrebata tolo qu’atopa [Tox].
|
|
||
rapiza, la 📖: rapiza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Nabiza, rama de los nabos, fueya del nabu [Qu. Tb]. 2. Mondu de la pataca [Vg].
<ident class="della" level="1"></ident>Dende la nominalización del femenín del llat. rapīcius, -a,
<ident class="della" level="1"></ident>-um ‘del nabu’ (em s.v. rāpum; abf) siguió l’ast. <i class="della">rabiza</i>(TEST)
|
(cfr.) como yá fexere ver pal ast. y gall. García de Diego (deeh), ensin dulda con exemplos qu’han averase a los daos por Meyer-Lübke (rew s.v. rapīcius). Paralela ye la nominaliza- ción del masculín con siguidor etimolóxicu ast. rabizu (cfr.). Pero la variante rapiza (con rellación a rabiza) ufre una [-p-] que nos abulta antietimolóxica como tamién s’alvierte nel masculín correspondiente rapizu (cfr.) frente a rabizu (cfr.). Nesti mesmu xuegu d’alternancies, con [-β-] frente a con [-p-] antietimolóxica, paez que s’inxirieron tamién otros continua- dores del llat. rapum ‘rabu’ > ast. rabu (cfr.) que, en vez de xeneralizar, como en bona parte d’Aragón (dcech s.v. raposa), un aguardable ast. *rabosa ‘rapiega’ (ye dicir, animal caraute- rizáu pel so gran rabu), fexo alitar l’antietimolóxicu raposa.
|
|
||
rapizar 📖: rapizar🏗️: NO ✍️: NO |
Cortar al ras [Mi]: <i class="della">Rapiza</i>(TEST)
|
muncho les uñes [Mi].
|
Cfr. rapar. |
||
rapizu, a, o* 📖: rapizu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rapizo [Ri].>(TEST)
|
Que nun produz yerba (el terrén) [Ri].
|
Cfr. rapar. |
||
rapizu, el* 📖: rapizu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rabizu [Sm. Cv].>(TEST)
|
Nabu ruin [Sm. Cv].
|
Creación analóxica masculina sobro rapiza (cfr.). |
||
rapón, ona 📖: rapón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Ensin arestes (el trigu) [Cb]. 2. Variedá de castaña [An]: <i class="della">Las raponas son un poucu más grandes que las rapucas </i>[An]. 3. De pelo o llana percurtio [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">El mejor trigo temprano es el que ahí llaman </i><i class="della">rapón</i><i class="della">. Pero</i>(TEST)
|
después hay trigo barbudo que aí llaman escandina, y en Castilla llaman alaga [Grangerías xviii 803] Cfr. rapar.
|
|||
rapón, el 📖: rapón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Raseru [Sm. Cn (F). Cv. Vd. lla]: <i class="della">Pása-y</i>(TEST)
|
el rapón pa que vaya bien medíu [Cn (F)]. Instrumentu pa nivelar la medición de la cuarta [An]: Metéu’l rapón na tuña [An].
|
2. Rastru de madera ensin dientes, con mangu perllargu, utilizáu p’axuntar les áscuares del fornu [Oc]. 3. Instrumentu pa llimpiar el go- chu [Oc]. Cuchiella d’aceru pa rapar [Lla]. 4. Ferramienta pa mecer l’arena y el cementu [Lla]. 5. Torta de maíz amasada con agua, sal, cebolla y tocín, chorizu [/Eo/] mui cortao, que se mete al fornu sobro fueyes de berza [Tox]. Torta de maíz con chorizu y llacón que se facía cola masa que sobraba de facer el pan [/Mánt/]. Aum. de rapu (cfr.). Nidiamente les aceiciones rellatives al instrumentu de rapar resulten clares; pero claro ye tamién rapón ‘torta...’ por referise a una pastia resultáu de rapar la masera y que s’avera al ast. rabón (cfr.). Lo mesmo val pa rapona (cfr.) y pal ax. rapón, ona (cfr.) onde la referencia ye a daqué (arestes, castañes, pelo, llana) que foi rapao. En fas- teres lleoneses tamién conocemos rapón, ona [lla], a vegaes con sustantivación. Sobro ello féxose’l verbu raponar (cfr.). |
||
rapona, la 📖: rapona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Ferramienta asemeyada a la fesoria pero más ancha y lli- xera, emplegada pa llimpiar les cortes [Cd]. Batidera usada pa entemecer cal con arena y dellos usos más [Vf (Cv)]. Garduñu [Vd].
Aum. de <i class="della">rapa</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
raponar 📖: raponar🏗️: NO ✍️: NO |
Cortar ensin querer una planta al cavar [Hospital de Órbigo
(lla)].
Cfr. <i class="della">rapón,</i>(TEST)
|
ona.
|
|||
raposa, la 📖: raposa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rapusa [Cl].>(TEST)
|
Fema del raposu, animal del xéneru Vulpes [Cl. Cp. Ac. y Llg. Sr. Ay. Ri. Tb. An. PVieya. Oc. /Eo. Mánt/. Tor. R]: Ví cuatro raposes en monte [Sr]. 2. Cast. zorro (xenéricu) [Tb]: Nun anda la raposa isti añu [Tb]. 3. El cuatro d’oros nel xuegu de cartes [An]. //Baile de la raposa ‘baille de Caravia y otros conceyos orientales en que moces y mozos, agarraos de la mano, formen corru y xiren baillando al son del panderu to- cáu por un mozu que ta nel centru de la rueda; al compás del instrumentu canten: Tengan cuidado señores/la raposa está rabiada;/alguno de estos majitos/puede quedarse sin dama’ [ALl (Folk)]. //Curales de raposa ‘frutu d’una planta aseme- yada a la mariselva’ [Cv (= zreizas de raposa)]. //Rabu de raposa ‘cierta yerba que tien una flor que s’asemeya daqué al rabu de la raposa’ [Cv]. ///Los calzones del mió Xuan/son de estameña cardosa/cuando lu veo venir/pienso que ye la rapo- sa [Esfoyaza]. Sabe más la raposa por vieya que por raposa [LC]. El llobu espanta y la raposa xanta [LC].
|
|
Cfr. rapiza & rapiega. L’ast. ufre una forma femenina rapusa qu’ha entendese como resultáu analóxicu femenín fechu sol metafonéticu rapusu nuna dómina en qu’entamaba a desani- ciase la conciencia metafonética del masculín y traten rapusu como si fora espresión, ensin alvertir de la so inflexón. L’ast. raposu (cfr.), raposa amás d’usos nominales tamién los tienen axetivos raposu, a, o (cfr.); d’ehí fexéronse los incrementaos raposucu (cfr.), raposudu (cfr.), raposada (cfr.), raposera (cfr.), raposiegu (cfr.); tamién raposeiro ‘el que se dedica a la caza de la raposa con trampa’ na fastera eonaviega [/Eo/]. Foi tamién posible un verbu arraposar (cfr.). Un aumentativu de raposu, a, o ye ast. raposón, raposona que podría almitir una variante con [S] como se conseña en Cabrales, rapuxón, rapuxona (cfr.). |
|
raposada, la 📖: raposada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición propia de la <i class="della">raposa</i>(TEST)
|
[Tb. PSil]. //Raposada de fríu ‘actu de pasar fríu’ [PSil]. Cfr. raposa.
|
|||
raposera, la 📖: raposera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cueva de la raposa [JH].
|
Cfr. raposa. |
||
raposeru, a, o* 📖: raposeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<raposeriru/era [Vd].>(TEST)
|
Tafuñu [Vd].
|
Cfr. raposa. |
||
raposiegu, a, o 📖: raposiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rapusiegu [Pr]. //raposego [Eo].>(TEST)
|
Que tira a la raposa [JH]. 2. Que nun algama’l so desarrollu (la planta) [Pr]. 3. De niebla y agua (el tiempu) [Vd. Tox /Eo/].
|
|
Cfr. raposa. |
|
raposín, ina, ino* 📖: raposín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<raposina [Cg].>(TEST)
|
Pequeña y de ruina calidá (variedá de zreza) [Cg].
|
Cfr. raposa. Dim. de raposu, a, o. |
||
raposu, a, o 📖: raposu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Poco abiertu, poco espontaneu, retorcíu (l’individuu) [Tb. Tox]. Arrapiegada (una persona) [Pr]. Cautu [Md]. Falsu na manera d’obrar [Cd]. Fuxidizu, poco amigu de facese ver [Sr. Ca]. Llaín (un home) [AGO]. Que resulta ruinamente fiable (una persona) [Tb. PSil]. Llistu, espabiláu [Md]. 2. {Nomatu de los} de Colunga [Cg]. {Nomatu de los} de Viboli (Po), Rozadas (Bu), Parmu (Tb), Beceña, Cobiella (Co), Tazones, Tornón (Vv), Gobezanes (Ca), Cerecea (Pi) [LBlanco]. //-as ‘con manches colloraes na cara (la oveya)’ [VCid]. Cfr. raposa.
|
|||
raposu, el 📖: raposu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+rapusu/(raposa) [Cp. Ac. y Llg. Ay. Ri]. +rapusu/(rapusa) [Cl]. +rapusu/raposos [Ay. Ll]. +rapusu [Llg, Mo (llaa 27).
<ident class="della" level="1"></ident>Sb]. rapusu [y Lr]. raposu [Lln. An]. raposo [Ar. VCid]. ra- pousu (<i class="della">sic</i>) [Pzu]. /Eo/. R].>(TEST)
|
|
|||
raposucu, a, o 📖: raposucu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Ruin [Tb. Tox (= rezcoyu)].
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">raposu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
raposudu, a, o 📖: raposudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Que nun tien bon aspeutu (especialmente’l tiempu) [PSil]:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Güei</i>(TEST)
|
amanecíu’l día raposudu [PSil].
|
Cfr. raposa. |
||
rapu, el 📖: rapu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Raseru [PSil] pal cuartal [As]. 2. Ferramienta la llimpiar al gochu llueu de matáu [lla]. 3. Pan que se fai cola masa que queda de facer el pan (métese en fornu ensin lleldar) [As]. Pan ensin levadura [Pzu. lla].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible deverbal del participiu fuerte, nominalizáu, de <i class="della">rapar </i>(cfr.). Un dim. en -<i class="della">ucu </i>foi responsable del ast, <i class="della">rapucu </i>(cfr.), con usos axetivos tamién <i class="della">rapucu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.), d’u se fexo’l verbu rapucar (cfr.) pero nesta familia con [-p-] alviértese de contino l’influxu y, darréu d’ello, una cierta alternancia cuasi sinonímica colos derivaos de rabu (cfr.), rabucu (cfr.), rabucar (cfr.).
|
|
||
rapucar 📖: rapucar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
rapucáu, ada, ao 📖: rapucáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Rabucáu [Cd].
|
Pp. de rapucar. |
||
rapucu, a, o 📖: rapucu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Ensin rabu [Tb]. De rabu curtiu [Tb]. Curtiu [Tb]. 2. De poca yerba pa pacer (el prau, el pastu) [Tb]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
prau ta rapucu [Tb].
|
3. Que produz castañes rapuques (la castañal) [Oc]. 4. (Tipu) de castaña [Qu. Tb. An. Oc] propia p’asar y cocer col corteyu [Cn (F)]: Esas castañas son rapucas, tardan más en madurar que las outras [Cn (F)]: Las rapucas son pequenas [An]. 5. De tamañu pequeñu [PSil]. Cfr. rapu. |
||
rapuña, la 📖: rapuña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">rapuña,</b>(TEST)
|
la Rapiña [Pa. Pr]. Cfr. rabina 1.
|
|||
rapuxón, ona 📖: rapuxón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<b class="della">rapuxón,</b>(TEST)
|
ona Lladronucu [Cl].
|
Cfr. raposa. |
||
rapuya, la 📖: rapuya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Rama verde del nabu o d’otres verdures [Ca]: <i class="della">Corta</i>(TEST)
|
unes ra- puyes pa poneles a cocer pa los gochos [Ca]. Rames poco grueses [Ay].
|
2. Mondos de la pataca [Cb]. ya para maderas, ya para leña no debes perder rapuya de quantos árboles cortes o arranques [Grangerías xviii: 673] arrancar de quaxo los árboles (...). Luego arrollarlos, ya partidos y rollados, a las veras de la defessa sin dexar ra- puya [Grangerías xviii: 770] Quiciabes sía posible entender ast. rapuya como variante de rabuya (cfr.) asemeyao a lo dicho pa rabiza (cfr.) y rapiza (cfr.). De toes maneres, na aceición 2 paez qu’ha almitise re- llación cola familia de rapar, quiciabes un dim. de rapa (cfr.). |
||
raque, el 1 📖: raque🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Pexe [Xx]. //<i class="della">Lancha</i>(TEST)
|
del raque ‘lancha qu’avera’l práuticu al buque que quier entrar en puertu’ [JS (= raquerina = de tuaxe)].
|
Términu que paez un deverbal de *racar 2, d’una voz xermá- nica que veríamos nel ingl. to rake ‘recoyer con angazu’, etc. (dcech s.v. raque). En tou casu paez que’l parentescu con ra- querina (cfr.) ye una realidá. De guardar rellación raque cola idea de ‘naufraxu’ paez nidio que l’aceición de raque ‘pexe’ tien un valor peyorativu. |
||
raque, el 2 📖: raque🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Carraca cola que los neños facíen ruíu (<i class="della">racaban</i>) na ilesia per Selmana Santa [Tox (= riqui-raque)].
Deverbal de <i class="della">racar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
Quiciabes pueda vese en rellación la formación del ax. raqueru, a, o (cfr.) como nel so día suxe- rimos (García Arias 2014c: 24-25). Ye posible qu’ast. raquín (cfr.) perteneza tamién a la familia de raque 2. Una variante de raquín foi *raquil que, incrementáu de nuevo, ye respon- sable de *raquilín → ast. raquelín ‘nuez pequeña’ (cfr.) qui- ciabes pol ruíu que se fai al frañila y porque’l raque, dacuan- do, faise de nuez. Daqué asemeyao podría afitase de raquión, ona (cfr.) qu’esixiría almitir una variante *raquiar, de racar. |
||
raquelín, {el} 📖: raquelín🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
(TEST)
|
Nuez pequeña, poco más qu’una ablana [Vd].
|
Cfr. raque 2. |
||
raquerina, la 📖: raquerina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Lancha qu’avera’l práuticu al buque que quier entrar en puer- tu [JS].
Podría tratase d’un diminutivu d’un términu orixináu nel ingl. wrecker ‘provocador de naufraxos’, un deriváu de <i class="della">wreck </i>‘naufraxu’, ‘(barcu) estrozáu’, según suxerencia de Xesús F. Manteca, quiciabes cola xeneralización d’un sentíu peyorati- vu qu’amuesa un condensáu humor negru. En tou casu paez que l’averamientu a la familia de <i class="della">raque</i>(TEST)
|
2 (cfr.) ye una realidá por cuenta’l ruíu carauterísticu de la citada lancha.
|
|||
raqueru, a, o 📖: raqueru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Con poca educación (una persona) [Lln]: <i class="della">Ésa</i>(TEST)
|
e una raquera [Lln].
|
Cfr. raque 2. |
||
raquín, ina, ino* 📖: raquín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<raquinu/a [Lln].>(TEST)
|
Enxencle [Lln].
|
Cfr. raque 2. |
||
raquión, ona 📖: raquión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Mísere, tafuñu, roñosu [Cñ (= raquiáu)]. Cfr. <i class="della">raque 2.</i>(TEST)
|
||||
raru, a, o 📖: raru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+reru/rara/raro [Ay. Ll].>(TEST)
|
Cast. raro [Lln (S).Ay. Tb], de comportamientu fuera de lo avezao (una persona) [Ll].
|
|
Cfr. ralu, a,o. |
|
ras, el 📖: ras🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">ras</i>, borde [Lln. Tb]: <i class="della">Llénalo</i>(TEST)
|
hasta’l ras de agua [Lln].
|
//Al ras ‘fasta’l borde’ [Ac. Tb]. ‘a l’altura de’ [Tb]. //Hasta’l ras ‘a rebosar’ [Ay]. Cfr. rasu, a, o. |
||
rasa, la 📖: rasa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Páramu [Cg. Sb]. Llugar despobláu y solu [JH]: <i class="della">Na rasa</i>(TEST)
|
de Somió estevi ayeri [JH]. Parte más llana, {alta} y espeyada d’un monte [Ay. R]. Llanada en sitiu altu [Ac (i)]. Terrén en- sin accidentes xeográficos [Mar]. 2. Biliguera, parte d’arriba d’una parede onde s’enconta l’armazón del teyáu y per onde entra l’aire frío o l’agua a una casa o corte [Ca]. 3. Piedra o teya de la figura y poco más tamañu qu’un pesu duru pa xugar al corru y a la pócora [R]. Piedra plana cola que se xuega al cascayu [Xx. Cñ]. 4. Tipu de pala [Pr]. 5. Pieza p’allisar la midida del granu [Lln (= el rasante)]. 6. Athene noctua, cast. mochuelo [Llg (llaa 27)]. //Rasa’l muriu ‘güecu que queda ente’l muriu y el teyáu’ [Cb].
|
|
Cfr. rasu, a, o. |
|
rasante, el 📖: rasante🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Güecu que queda ente’l muriu y el teyáu [Ar].
|
2. Pieza p’allisar la midida de los áridos [Lln. Pa]. 3. Cast. rasante [Pa]. 4. Suelu de la mina [Ri]. //Tener rasante ‘tener bona gana comer’ [Sb]. Cfr. rasar. |
||
rasar 📖: rasar🏗️: NO ✍️: NO |
<rasiar [Cg].>(TEST)
|
Dexar rasu [Md. Vd]: ¿Cómu mides, rasáu o al tresvertíu? [Vd]. 2. Pasar el raseru o raidoriu [Lln. Pa (Molín). Ay. Md]. Pasar rozando llixeramente un cuerpu con otru [Cg]. //Al rasar el día ‘al entamar a amanecer’ [Vf (Cv)].
|
|
Del llat. *rasāre, verbu documentáu en testos medievales en llatín non del dominiu ástur (mllm s.v. rasare ‘allanar’) que, camentamos, hebo facese sol llat. rāsus, -a, -um ‘rapáu’, ‘afeitáu’, ‘rasu’, participiu de radere (em; abf) y supuestu por Ernout-Meillet al documentase’l llat. rāsāmen ‘raidura’ (em), con continuadores románicos (rew). Del mesmu orixe y con a- féxose ast. arrasar (cfr.). Un deverbal nominalizáu de ra- sar ye l’ast. rasáu (cfr.). Continuador d’un participiu de pre- sente con nominalización ye ast. rasante (cfr.). L’ast. tamién conoz el compuestu enrasar (cfr.) con un deverbal enrase |
|
rasáu, el 📖: rasáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cestu de yerba non empináu [Vd]. 2. Bona porción de comida (que s’echa en peselbe) [Tox (= arrasu)].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">rasar</i>(TEST)
|
& rasu, a, o (pe5).
|
|||
rasca, la 📖: rasca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
rascada, la 📖: rascada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><arrascada [AGO].>(TEST)
|
Rascadura [Md. AGO].
|
|
||
rascadina, la 📖: rascadina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Restos de comida de la cazuela o platu [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">rascada</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
rascadizu, el* 📖: rascadizu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
rascador, ora 📖: rascador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><arrascador/ora [JH].>(TEST)
|
Que rasca [Tb. Md. JH]. Cfr. rascar.
|
|||
rascador, el 📖: rascador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><arrascador [JH].>(TEST)
|
Rasqueta [Md. JH]. Cfr. rascar.
|
|||
rascadoriu, el 📖: rascadoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
rascadura, la 📖: rascadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><arrascadura [y JH]. arrascaúra [Ca].>(TEST)
|
|
|||
rascamientu, el* 📖: rascamientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><arrascamientu [JH].>(TEST)
|
Aición y efeutu de rascar [JH]. Cfr. rascar. |
|||
rascantín, {ina, ino} 📖: rascantín🔤: , {ina, ino} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {ina,, ino} |
(TEST)
|
De sabor agrio (dellos vinos) [VCid].
|
Cfr. rascar. |
||
rascar 📖: rascar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrascar [Lln. Os. y Pa. Cb. Cg. Llg. y Ay. Ll. Ar. y Tb. Sm. Pzu. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. y Tox. /Eo/. Mar. VCid. JH].>(TEST)
|
Cast. rascar [Lln. Os. Cl. Pa. Cb. Cg. Llg. Sr. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Sm. Pzu. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo/. Mar. VCid. JH]: Rasca al neñu que-y pica la espalda [Sr]. Raspar [Cl. Qu], ra- buñar, esfregar [Tb. Tox]. Esfregar [Cl] una cosa contra otra, con fuerza, munches vegaes [Ri]. Frotar les uñes contra la piel [Qu]. Rayer llixeramente una cosa [Ri]. 2. Cepiyar el mangu de la pala col rascu [Os]. 3. Escocer, picar [Tox]. 4. Prender un mistu, una cerilla [Sm]. Frotar una cerilla pa que prenda [Tb]. 5. Cobrar muncho por una compra [Tb]: Arrascóume tolo que tenía en bolsu [Tb]. 6. Producir una sensación parti- cular la bebida al pasar pel gargüelu [Tb]: Préstame la cerve- za porque arrasca [Tb]. 7. Sufrir [Pa]: Esa muyer, la probe, tien bastante que rascar con esos h.iyos [Pa]. Aguantar [Ay] con disgustu lo non prestoso [Tb. Sm]: ¡Arráscate! ‘fastídia- te’ [Pa. Pr]. //-se ‘fastidiase’ [Lln]. //¡Arrascás siquiera! ye in- terxeición d’ascu por cuenta un oxetu que da voltura [Llomb]. //Al rascar la mañana ‘al amanecer’ [Cd]. //Al rascar el día ‘al amanecer’ [Tb]. //Nun haber ná qu’arrascar ‘nun tener nada que facer’ [Llg]. //Rascar la lengua ‘parllar ensin tasa’ [Mar]. ///Comer ya rascar nun hai más qu’empezar [Sm]. Al que-y duelen les tripes que s’arrasque [LC]. El comer y el arrascar quier empezar [Canella]. El día las candeleras pre- media las tus ceberas; si tienes como tenías comerás como solías, ya si non, arrasca las gorgolías [LC].
|
|
Del llat. *rasicāre ‘rayer’, ‘raspar’, con continuadores romá- nicos (rew), ente ellos el cast. rascar (deeh) y l’ast. rascar, ensin dulda una formación iterativa llograda dende ‘l partici- piu de radere ‘rayer’, rasum col suf. dim. -ic-. Pescanciamos qu’una variante del ast. rascar ye l’ast. riscar (cfr.), con una disimilación de la vocal átona, y asitiamientu nos compuestos arriscar (cfr.), enriscar (cfr.). Pero, al empar, fai falta plante- gar si dende esi étimu pue xustificase tamién ast. rasgar (cfr.) como suxer el mesmu García de Diego; pa ello sedría abondo almitir la perda de la intertónica llueu de la sonorización de -c-. De toes maneres, danos la impresión de qu’ast. rasgar tamién podría xustificase, pelo menos en parte, como variante del ast. resgar (cfr.) orixináu nel llat. resecāre ‘cortar’, ‘acor- tar’ (Old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. rasgar). Esi étimu tamién taría nel aniciu del ast. resegar (cfr.) anque con mayor conservadurismu vocáli- cu. La nuesa propuesta prefier un mesmu étimu pa dos verbos (resgar, resegar) pero convién, fónica y semánticamente, aco- yer la idea de Corominas-Pascual que, falando de los verbos castellanos (dcech s.v. rasgar, rascar), almiten un encruz par- cial de resecare y *rasicāre. L’averamientu ast. de rasgar y resgar vese favorecíu pola inseguranza del vocalismu átonu como astil → estil (cfr.) especialmente con palatal. La pro- puesta fai tamién entender la variante ayerana relgar dende resgar → *rehgar → relgar como desendolque conocíu de l’aspiración de /s/ posnuclear. Deverbales fuertes de rascar sedríen ast. rascu (cfr.) [como de riscar → riscu] colos derivaos correspondientes: a) rascu → rascón (cfr.), rascadizu (cfr.), rascador (cfr.), rascadoriu (cfr.), rascadura (cfr.), rascamientu (cfr.), *rascante → ras- cantín (cfr.); en rellación etimolóxica ta tamién el deverval ast. rascáu (cfr.); una formación en -idiare > -iar ye l’ast. rasquiar (cfr.) y familia; sobro rascu féxose’l dim. arrescu- ñu (cfr.) y rescañu (cfr.) d’u se llogra’l verbu rascuñar (cfr. arrescuñar) y rescañar (cfr.) colos sos deverbales y parientes; un compuestu de sub *rasicāre podría xustificar ast. xorras- car (cfr.); b) dende la variante riscar (cfr.) xustifícase’l dever- bal riscu (cfr.). Quiciabes dende equí féxose’l verbu arriscar (cfr.), enriscar (cfr.). |
|
rascáu, el 📖: rascáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Primera mano de cal que se da a una parede dexando áspera la superficie [Cv].
<br class="della">Deverbal del participiu débil masculín del verbu <i class="della">rascar</i>(TEST)
|
(cfr.), a la vera del femenín rascada (cfr.) col so diminutivu ras- cadina (cfr.). El deverbal fuerte foi rasca (cfr.), rascu (cfr.) d’u sigue l’aumentativu rascón (cfr.), tamién con usu axetivu col significáu de ‘aforrón, tafuñu’ porque, metiendo les manes en bolsu como faciendo que busca dineru pa pagar, talmente paez que ta rascando’l bolsu. Cfr. rascar.
|
|||
rascón, ona 📖: rascón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<b class="della">rascón,</b>(TEST)
|
ona Tafuñu [PVieya].
|
Cfr. rascáu. |
||
rascón, el 📖: rascón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Aum. de rascu. 2. Rasqueta [Tox (= rasqueta)]. 3. Raseru [Ar]. 4. Rasgañu, rabuñazu [Tb. Sm]. Cfr. rascáu.
|
|||
rascu, el 📖: rascu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rasco [Os. /Eo/]. arrascu [Cb. Sb]. /////rasgu [Lln. Xx. PVei- ga]. rasgo [Cñ].>(TEST)
|
Ferramienta de carpintería pa facer madreñes [Os]. Cepiyu rematáu con lija emplegáu pol madreñeru [Cl]. 2. Sarna [Cb. Ac. Sb]. 3. Arte de pesca que consta d’una rede [PVeiga] grande, de maya, utilizada pa pexes y mariscos [Xx]. Rede de maya grande que se cala al fondu [Cñ]. Rede de maya, gran- de, pa llangostes [Cg. /Eo/. JH]. 4. {(Doc.). Trazos, señales}. //-os ‘rede d’una sola maya grande y abierta’ [Lln]. //Rasgos y volantes ‘redes de mayes perabiertes’ [Xx].
|
|
cfr. rascar y rascáu). |
|
rascuñadura, la 📖: rascuñadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. arrescuñadura.
|
|||
rasel, el 📖: rasel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cast. rasel, “delgado de la nave” [Llu] {lo mesmo que con- seña drae 21ª s.v. rasel. Talmente paez qu’equival al términu inxertu un poco enantes nel mesmu diccionariu: racel “cada una de las partes de los extremos de popa y de proa en las cuales se estrecha el pantoque”}. Cfr. recel.
|
|||
rasera, la 📖: rasera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cuchiella de dos mangos p’allisar la madera [Lln. Cp. Ay. Pr]. Ferramienta pa <i class="della">raserar </i>[Ac]. Ferramienta pa facer madreñes [Cb]. 2. Raedera [JH]. Paleta de fierro pa quitar la pastia pe- gao a la masera, llueu de facer el pan [Vv]. 3. Pieza que se pasa percima les midíes d’áridos pa igualar [Lln]. 4. Planu de los muros d’un edificiu na so coronación [Cg]. 5. Pala pa mover carbón, arena, etc. [Pr]. Pala llisa [Ay]. 6. {Fastera rasa (documentación)}. //-<i class="della">as</i>(TEST)
|
‘partes cuestes y poco fondes col cal- ce cubiertu de regodones onde l’agua suena (en ríu)’ [VCid].
|
|
||
raserar 📖: raserar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><raseirar [Tb]. arraserar [y Ll]. arraseirar [Tb. Sm. Tox]. arre- seirar [Sm].>(TEST)
|
|
|||
raseru, el 📖: raseru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><raseiru [Qu. Tb. Sm. As. An. Cd. y Pr. Cv. Oc. /Eo/. Mar. Tor. Vg]. +rasiru [y Llg. Ay. Ll. Ri]. rasero [Ay].>(TEST)
|
Cast. rasero [Pa. Vg]. Raseru pa midir áridos [Lln. Tox. Oc.
|
|
Cfr. rasera. |
|
rasetu, a, o* 📖: rasetu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<raseta [Qu. Tb]. ////rasetes [Ri].>(TEST)
|
De tazos gastaos (la madreña) [Ri. Qu. Tb].
|
Quiciabes del suf. diminutivu -ĭttus, -a, -um n’amestanza col participiu rasus, -a, -um (cfr. rasu, a, o), con caltenimientu femenín como axetivu. Dende equí féxose’l verbu *arrasetar que güei conocemos pelo que foi’l so participiu arrasetáu, ada, ao (cfr.). |
||
rasfilón 📖: rasfilón🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">De</i>(TEST)
|
rasfilón ‘de raspión, indireutamente, de llau’ [PSil]. Podría tratase d’una adautación de la espresión tresmitida pel cast. de reFilón (dcech s.v. rehilar), que yá de por sí resul- ta problemática nesi idioma. Nun sedría imposible que nel primer elementu del compuestu faiga falta almitir l’influxu (o encruz) de la familia del ast. rasu. A la vera atopamos la espresión asturiana del mesmu calter de rescafilón (cfr.) onde tamién s’alvierte un encruz,
|
quiciabes con rascar. Cfr. resgar. |
||
rasgu, el 📖: rasgu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cfr. <i class="della">rascu</i>(TEST)
|
& rascar.
|
|||
rasguñar 📖: rasguñar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. arrescuñar.
|
|||
rasguñatu, el 📖: rasguñatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<resguñatu [y Lln. yPa]. arresguñatu [Lln. y Pa]. resguñato [Os. Ar].>(TEST)
|
Aum. de rasguñu. 2. Rabuñazu [Lln. Os. Pa. Ar]. Cfr. rascar.
|
|||
rasguñazu, el 📖: rasguñazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rascuñazu [Sb].>(TEST)
|
Rabuñazu [Sb. Pr]. Cfr. rascar.
|
|||
rasguñón, ona* 📖: rasguñón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<rascuñón [Cb].>(TEST)
|
Que rasguña [Cb].
|
Cfr. rascar. |
||
rasguñón, el 📖: rasguñón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<arrascuñón [Sb]. /////resguñón [Ay].>(TEST)
|
Rabuñazu [Sb. Ay. Cd. R]. 2. Señal dexada pol tiempu [R].
|
Aum. de rasguñu (cfr.). |
||
rasguñu, el 📖: rasguñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<resguñu [Ay].>(TEST)
|
Rabuñazu [Lln. Ay]. Cfr. rascar.
|
|||
rasín, ina, ino 📖: rasín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<////rasines [Sb. Pa].>(TEST)
|
Dim. de rasu, a, o. //-es ‘perusaes, pergastaes (les madreñes)’ [Sb]. ‘ensin tazos (les madreñes, polo gastaes)’ [Pa]. //Ma- dreñes rasines ‘madreñes ensin tazos, gastaes pol usu’ [Cp]. D’una amestanza del
|
continuador del part. de rasus, -a, -um (cfr. rasu, a, o) col suf. -īnus, -a, -um (old) qu’acaba teniendo un valir diminutivu n’asturianu. |
||
rasizu, a, o 📖: rasizu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
D’una <i class="della">rasa</i>(TEST)
|
(un terrén) [Cg]. Que s’asemeya al terrén d’una rasa [Cg].
|
D’una amestanza del continuador del participiu rasus, -a, -um (cfr. rasu, a, o) col suf. -īcius, -a, -um (old) que yá tuvieren Corominas-Pascual ente los términos en rellación con radere (dcech s.v. raer). |
||
“rasor” 📖: “rasor”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación llatina del dominiu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Dominicus </i><i class="della">Rasor</i>(TEST)
|
1216(or.) [ACL/318] Thomas Rasor 1228(or.) [ACL/465] Domnus Dominicus rasor 1231(or.) [ACL/8]
|
Podría tratase d’un continuador del llat. rāsor, -oris qu’anque se conseña como ‘el que toca la lira’ (abf), ye perposible que tenga que s’entender acordies col llat. medieval onde apaez col significáu de ‘barberu’, ‘bataneru’ (mllm). |
||
rasoria, la 📖: rasoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//rasoira [Mánt].>(TEST)
|
Tipu de pala [Md].
|
2. Raseru pa les midíes [/Mánt/]. Del llat. rasōria neutru pl. de rasōrium, -i ‘ferramienta pa ras- par’ (em s.v. rado; dlfac), ‘novacula’ [Glossarium Alphabeti- cum (Díaz y Díaz 1985: 111)], con resultaos románicos (rew) ya hispánicos (deeh s.v. rasorium). L’ast. tamién conoz l’usu axetivu del femenín (madreña) rasoria ‘colos tazos gastaos pol usu’, pero agora quiciabes xustificable dende’l mesmu emplegu del llat. rasOrius, -a, -um ‘de pelo percurtio’ (abf) que s’aplica a les coses rases, de tazos gastaos. |
||
rasoriu, a, o* 📖: rasoriu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rasoria [Tb].>(TEST)
|
Colos tazos gastaos pol usu (la madreña) [Tb].
|
Cfr. rasoria. |
||
raspa, la 📖: raspa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<raspia [yPa. Sb].>(TEST)
|
Cast. raspa [Pa (raspa)]. 2. “Freba de bacaláu” [Bard].
|
3. Cantidá perpequeña de daqué [Tor]. 4. Palu especial pa ni- velar áridos nes midíes [Pa (raspa)]. 5. Suciedá que queda nos calzoncíos [Sb] mesmamente dempués de llavaos [Pa (raspia)]. //(Un) raspa ‘lladrón’ [Lln]. ‘lladronucu’ [Xx. Ac]. ‘aprovecháu (individuu)’ [Tor]. Deverbal de raspar (cfr.), de curtiu usu n’ast. que prefirió otres soluciones. La variante verbal en -idiare > -ear > -iar, raspiar, ye responsable del deverbal fuerte raspia → ras- piadura (cfr.). Un posible y vieyu dim. de raspa llográu cola amestanza del continuador de -ŭla (llaa 103) foi *rás- pana güei conocíu gracies al so coleutivu en -āria, raspa- nera (cfr.). Semánticamente ha partise d’una idea primaria de raspa ‘lo que se raspa’ aplicao llueu a la ‘cosa raspada’ y a la ‘cosa cola que se raspa’. L’aceición raspa ‘lladrón’ im- plica un usu figuráu del verbu raspar. Aparentemente tien que ver lo qu’antecede col nome d’un baille llegáu de moda nos años 50 del pasáu sieglu y conocíu como la raspa que, al baillalu, emitía un ruíu percarauterísticu y mui particular arrastrando los pies. |
||
raspadera, la 📖: raspadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Raspador [Mar]. 2. Rasera [Ni (Oc)]. 3. Tueru onde s’enconta la madera p’afinalo col raspón y pa sacar d’ello banielles [Cestería].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">otra es solamente </i><i class="della">raspadera</i><i class="della">(TEST)
|
de cubos de colmena [Gran- gerías xviii: 1064] Cfr. raspar.
|
|||
raspador, el 📖: raspador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Ferramienta p’afinar la madera [Cestería].
|
Cfr. raspar. |
||
raspanera, la 📖: raspanera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Vaccinium myrtillus</i>, arándanu [Flora Astur]. Cfr. <i class="della">raspa.</i>(TEST)
|
||||
raspar 📖: raspar🏗️: NO ✍️: NO |
<raspiar [Pa. Xx. Llg. Sr. Sb. Ay. y Tb. Pr. /Eo/. Tor].
/////respiar [AGO]. rispiar [Lln]. razpiar [/Mánt/].>(TEST)
|
Cast. raspar [Pa. Sb. Pr. /Mánt/. AGO], rayer alguna cosa quitándo-y la parte superficial [Tb. Sm]. Mondar les tripes del gochu quitándo-yos la película interior (transitivu) [Paredes (Cv)]. 2. Desprendese la tripa de la película interior (intransi- tivu) [Cv]. 3. Rozar [Llg]. Raspar, rozar [Ay. Tb. PSil. Arm]: La piedra raspiaba l’agua [Tb]. Rozar llixeramente [Tor]. Rabuñar [Pr]. Pasar percerca [Xx]. Pasar rozando [Pa. Sr. Ay. Pr] llixeramente un cuerpu con otru [Ri. Tox. /Eo/]: Hai que
|
|
||
raspatu, el 📖: raspatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">raspatu,</b>(TEST)
|
el Rabuñazu [Pa].
|
Cfr. raspar. |
||
raspazu, el 📖: raspazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><raspiazu [Sb. Tb]. +raspiezu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
raspe, el 📖: raspe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Agrior del vinu que va faciéndose vinagre [JH]. //<i class="della">Tener</i>(TEST)
|
raspe dizse cuando se tasta nos alimentos un sabor destremáu del habitual [Lln]. //Tener un raspe dizse de la persona con mal caráuter [Lln].
|
|
||
raspiadura, la 📖: raspiadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<raspiaúra [Llg. Ay].///<ident class="della" level="1"></ident>//raspadura [Tb].>(TEST)
|
|
|||
raspión, el 📖: raspión🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><raspón [Cestería. Llib. Ay. Ll. y Tb. PSil. Cd. Oc].>(TEST)
|
Rabuñazu por un roce violentu [Pa].
|
Raspadura, rabuñazu [Tb. PSil]. Marca de roce, raspiadura [Llg]. Rozadura [Ay (raspión). Tb]. 2. Restu, señal, niciu [Ac]. Restu de mancha- dura [Sr]: Mira qué raspión lleves na camisa [Sr]. 3. Utensi- liu pa raspiar [Sb]. Ferramienta p’allisar la madera [Cestería]. Cuchiella asemeyada al raseru, pero más grande y fuerte, p’allisar la madreña [Llib] onde nun entra’l raseru [Ay (ras- pón)]. Cepiyu de carpinteru pa suavizar la madreña [Ll]. 4. Superficie áspera [Ay (raspón)]. 5. Llevantamientu de la piel por un roce superficial de la mesma [Cd]. Llevantamientu de la piel por efeutu d’un golpe superficial y de llau [Oc]. //(Pa- sar) de raspión ‘(pasar) rozando’ [Cb. Cp. Ac. Mi. Pr]: Vilu de raspión y nun me dio tiempu a saludalu [Mi].
Cfr. raspa. |
||
raspiu 📖: raspiu🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Al</i>(TEST)
|
raspiu ‘rápido y con violencia (dizse de coyer cola mano una cosa del suelu raspando como consecuencia de l’aición)’ [Mar]. ‘rápido cola mano (dizse al coyer una mosca cola mano cuando l’inseutu ta sobro una superficie)’ [Mar].
|
Cfr. raspar. |
||
rasponatu, el 📖: rasponatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Rabuñazu con cualquier oxetu por un roce fuerte [Pa (= ras- ponazu)].
|
Cfr. raspa. |
||
rasponazu, el 📖: rasponazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<raspuñazu [Cd]. raspionazu [Sr. Ri].>(TEST)
|
Aición y efeutu de raspar [Tb. PSil]. Rabuñazu [Sr. Pr] con dalgo áspero [Ac]. Rabuñazu con cualquier oxetu por un roce fuerte [Pa. Ri]. Llevantamientu de la piel por un roce superfi- cial de la mesma [Cd]. 2. Roce [Ri]. 3. Manchina [Sr]. Cfr. raspar.
|
|||
rasquera, la* 📖: rasquera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rasqueira [Sm].>(TEST)
|
Raedera pa llimpiar la pastia que queda pegao a la masera [Sm (= ral.ladera = ral.ladoira = rasqueta)].
|
Cfr. rasqueta. |
||
rasqueru, el* 📖: rasqueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rasqueiru [Pzu].>(TEST)
|
Rasqueta, raspador [Pzu].
|
Cfr. rasqueta. |
||
rasqueta, la 📖: rasqueta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">almohaza </i>[Lln. Rs. Pa. Bi. Sb. Ri. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Pr. Tox (= rascón). Mar]. Cepiyu de puntes metáliques pa llimpiar el ganáu [Llg]. Especie de peñe fuerte pa llim- piar la piel del ganáu [Pa]. 2. Ferramienta de carpintería pa facer xugos [Os]. 3. Raedera pa llimpiar la pastia que queda
pegao a la masera [Ar. Sm]. 4. Fuérciga, rendexa [Pr. Oc]. 5. Efervescencia prestosa y suave del vinu al baxar pel gargüelu [Tor]. 6. Apellativu aplicáu a les neñes [Llg]: <i class="della">¿Ónde</i>(TEST)
|
se metió la rasqueta?, ven p’acá, rasqueta [Llg].
|
Posible formación diminutiva en -eta dende’l deverbal de ras- car (cfr.), rasca. De la mesma manera son derivaos rasqueru (cfr.), rasquera (cfr.). Dende rasqueta féxose un masculín analóxicu *rasquetu que conocemos pel aumentativu rasque- tón (cfr.). De rasqueta llogróse rasquetar (cfr.). |
||
rasquetar 📖: rasquetar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrasquetar [Ri].>(TEST)
|
Llimpiar el ganáu cola rasqueta [Pa. Ri. Tb]. Llimpiar les ca- balleríes cola rasqueta [Sb]. Cfr. rasqueta.
|
|||
rasquetón, el 📖: rasquetón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Caleyón ente dos sierres [Tb].
|
Cfr. rasqueta. |
||
rasquia, la 📖: rasquia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Rabia, raxonada, enfadu grande [JH]. //¡Rasquia! ‘espresión d’almiración’ [JH].
|
Cfr. rasquiar. |
||
rasquiar 📖: rasquiar🏗️: NO ✍️: NO |
Rascar [Sb]. 2. Rabiar [JH].
Variante en -idiare>(TEST)
|
-iar, de rascar (cfr.), con un deverbal dende’l participiu fuerte rasquia (cfr.). En rellación etimoló- xica ta l’ast. rasquicia (cfr.), rasquieza (cfr.);
|
quiciabes ras- quilza (cfr.). |
||
rasquicia, la 📖: rasquicia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
</b>(TEST)
|
Picor [Mar].
|
Cfr. rasquiar. |
||
rasquieza, la 📖: rasquieza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">rasquieza,</b>(TEST)
|
la Fendedura [Arm].
|
Cfr. rasquiar. |
||
rasquilza, la 📖: rasquilza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Resgón [Cl]. Resquiebra [Cl].
|
Cfr. rasquiar. |
||
rastellar 📖: rastellar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. restellar.
|
|||
rastiellu, el 📖: rastiellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rastiellu [Sb]. rastiel.lu [Pzu. PSil. An]. /////restiellu [LV. Cp. DA. R Cb. Ac. JH]. restiel.lu [Ay. PSil. An. Cv]. +rastil.lu
<br class="della">[Ay. Ll]. ristiel.lu [Oc]. arrestiellu [JH]. //restello [Eo]. ///res- tillu [Sm. Sl. Oc]. rastillu [Pr].>(TEST)
|
Rastru col que se llimpia’l llin [Sb. Pzu. PSil (= rastriel.lu)]. Tabla con puntes de fierro pa cardar el llin y la llana [Cb]. Ferramienta redonda pa preparar los filos [An]: El restiel.lu tien los dientes mui xuntos [An]. Rastrillo de púes o dientes gordos [An]. Tabla con un círculu de púes de fierro pa llimpiar el llin y la llana [LV. Cp. DA. R]. Tabla de madera con un peñe de púes pa restellar el llin [Ac. Ay (= restriil.lu). Oc. /Eo/]. Ferramienta pa cardar el cáñamu y el llin [Cv. JH]. Tablón con púes pa cardar la llana [Ay]. Rastru pa xebrar la mediana del cerru [Ll]. 2. Rastru [Ay. JH] de fierro con mangu, xene- ralmente de madera [Sm (= rastrillu)]. Garabatu pequeñu de fierro usáu pal yestru [Pr]. 3. Castaña madura que s’esgaya del arizu [Oneta (Cv)]. 4. Rasqueta [Oc]. Especie de ganchos que lleva la cabezada de les caballeríes pa facer que caminen; van baxo la quexada [Sm (= rastrillu)]. Cfr. rastriellu.
|
|||
rastra, la 📖: rastra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Ferramienta de púes pa desfacer tarrones [Cb (= rastru). PSil] llueu de tar llabrao la tierra [Mar. Ar]. Grade p’allanar la tierra y desfacer los tarrones o pa trillar al final, cuando la paya yá ta enforma molío [Ar]. 2. Cast. <i class="della">narria </i>[Bi]. Especie de caxón pa xubir {arrastrando} la tierra nun terrén empruno [Vd]. 3. Cierta pieza del molín emplegada pa saber si taba nivelao la piedra (yera una regla con una punta asitiada nel mesmu exe del peón del rodete) [Lln]. 4. Rastru que queda de pasar [Lln. Ay]. //-<i class="della">as</i>(TEST)
|
‘tables pa facer baxar más fácil- mente la ganza pela sierra’ [Tox]. ‘secueles, nicios, rastros, señales’ [Md]. ‘críes del asturcón’ [Noval 58].
|
//A rastres ‘(llevar) pel suelu arrastrando a una persona o cosa tirando d’ello’ [Sr. Ay. An (a rastras)]. Cfr. rastru. |
||
rastradiella, la* 📖: rastradiella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rastradiel.la [Sm].>(TEST)
|
Rastru, señales dexaes en suelu poles coses que s’arrastren [Sm].
|
2. Sitiu per onde s’arrastra [Sm]. Posible diminutivu en -ĕlla del deverbal de rastrar (cfr.) → *rastrada. |
||
rastral, el 📖: rastral🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Correa que se pon nel pedal de la bicicleta pa suxetar el pie y dar meyor a los pedales [Ac. Sr. Tb].
D’una formación sobro <i class="della">rastru</i>(TEST)
|
(cfr.) axetivada col siguidor de
|
-alis (como pedālis sobro pědem) y llueu nominalizada. |
||
rastrapayar* 📖: rastrapayar*🏗️: SI ✍️: NO |
<rastrapayear [Ca].>(TEST)
|
|
|||
rastrapayu, {el} 📖: rastrapayu🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
(TEST)
|
|
|||
rastrar 📖: rastrar🏗️: NO ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//rastriar [Pa. y Sb. y Ay. PSil. Tox].>(TEST)
|
|
|||
rastrera, la 📖: rastrera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><ristrera [Ay].>(TEST)
|
|
|||
rastreru, a, o 📖: rastreru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><rastreiru [Pzu. Bard]. rastreiru/iera [Tox]. +rastriru/era/ero [Ay]. //rastreiro [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. rastrero [Pzu. Tox. /Eo/]. Que va arrastrando [JH]. Que va a ras del suelu [Ay]. 2. Inclináu, lladiáu [JH]. Que ta cayío per detrás, pel llau, que nun encaxa (nes obres) [R]. 3. Folgan- zán [Pr]. 4. Que paga mal [Pr]. 5. Que se presenta con mala facha [Tox]. 6. Que rinde poco (el molín antiguu) [Vg]. Que muel mal (el molín) [Bard]. //Carbón rastrero ‘carbón me- nudo que suel quedar retenío a lo llargo de los pozos’ [Min].
//Estar rastrero ‘tar estancao l’escombriu de los rellenos nes esplotaciones o de los pozos’ [Min].
Del llat. rastrārius, -a, -um (em s.v. rado) que yá en llat. pue apaecer nominalizáu, asina el fem. rastraria ‘muyer que tra- baya la tierra’, ‘llabradora’ (abf). Dende ello féxose’l verbu enrastrerar (cfr.) col so averáu enrastreradura (cfr.). |
|||
rastrexar 📖: rastrexar🏗️: NO ✍️: NO |
<rastreixar [Oc]. restrexar [Cv]. arrastrexar [Ar. y Tox].>(TEST)
|
Rastrar [Tox], siguir un rastru [Tb]. Rastrar, rexistrar, buscar daqué per requexos y rincones [Cv].
|
2. Dexar rastru un res al metese nuna tierra semada [Oc]. 3. Trabayar col rastru [Tox]. Amontonar col rastru la yerba nos praos [Ar]. 4. Arrastrar [Sb. Tb]. 5. Llevar a casa tolo lo que se puede, acoyer perbién tolo que dan a ún [Tox]. 6. Andar a gátines los neñinos [Tox]. 7. Dir tirando, dexando cayer al suelu parte d’una carga [Tox]. 8. Emporcase por andar a la rastra [Tox]. Cfr. rastru. |
||
rastriegu, a, o 📖: rastriegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<restriegu [Vd]. +rastrigu [Sb].>(TEST)
|
Que va arrastrando [Cg. Sb. Pr. JH]. Que llevanta poco del suelu [Pr]. 2. Que fai los trabayos amodo y faise de rogar pa facelos [Pa]. Lentu [Vd]: Ya un rastriegu pa pagar [Vd]. 3. Que va de mala gana [Pr]. 4. Folganzán [JH]. Cfr. rastru.
|
|||
rastriella, la* 📖: rastriella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<restriella [Llm. Sb]. /////restiella [Lln. Sb]. ///rastilla [Os. As]. restilla [Llg. Ar]. rastrilla [Ay. Mar].>(TEST)
|
Tabla con peñe de fierro pa restellar el cáñamu [Lln]. Tabla con puntes de fierro pa cardar el llin y la llana [Os. Cb (= restiellu). DA]. Restiellu [Ar. JH] con que llimpien el llin [Cg. Sb]. 2. Ferramienta de fierro pa sacar el sarriu y la ceniza del fornicu [Llg]. 3. Rasqueta pa llimpiar les caballeríes [Ay]. 4. Cast. rastrillo de madera con dientes de fierro p’allisar la tierra [Sb]. Ferramienta p’allanar la tierra llabrada [Mar (= rastra)]. 5. Dentáu del bocáu del caballu [Ar].
|
|
Cfr. rastriellu. |
|
rastriellu, el 📖: rastriellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rastriel.lu [Bab. Pzu. PSil. An. Vd]. restriel.lu [PSil]. ristriel.lu [As]. ///rastrillu [Pa. Tb. Sm. Cd. Pr. Tor]. restri- llu [Pr. Llomb. Mar]. ristrillu [As]. rastrillo [Os. Llu. Ay]. restril.lu [Ay].>(TEST)
|
Rastru [Pr]. Cast. rastrillo [Pzu. Cd. Vd. Llomb. Mar] de dientes de fierro [Tb (/garabatu ‘de dientes de madera’) = ras- trichu]. Rastru de fierro y más pequeñu que la pradera [Lln. Llu]. Rastru de fierro con mangu, xeneralmente de madera [Pi. Sm (= restillu)]. Tabla con munchos dientes de fierro o madera, encaxada nun mangu llargu, p’axuntar yerba, paya, cuchu [Tor]. Rastru p’atropar la yerba [Bab]. Rastru de fie- rro p’axuntar cuchu o p’allisar la tierra [Pa]. Ferramienta pa gradiar la tierra y esfacer los tarrones [Ay]. 2. Aparatu de la industria del llin [Bab]. Tabla con un círculu de púes en mediu para restellar el llin [PSil (= rastiel.lu). Aparatu pa rastellar el llin (ristriel.lu/ristrillu ‘pieza del frenu d’un caballu, con dientes, que s’alluga baxo la barba’) [As]. Instrumentu del te- lar pa peñar los filos de cáñamu [Os]. Tabla de madera con un peñe de púes pa restellar el llin [Ay (= rastiil.lu]. 3. Especie de ganchos que lleva la cabezada de les caballeríes pa facer que caminen (va allugada baxo la quixada) [Sm (= restillu)]. Pieza de fierro que forma parte de la cabezada de los burros [Sl].
|
|
del llat. ras- tra > ast. rastra (cfr.) → dim. rastriella y, al so llau, restiella y el castellanismu restilla; y dende rastiellu el verbu restellar (cfr.). Dende l’antecedente de rastriellu, rastriella féxose’l verbu *restrellar (cfr.) y, analóxicamente dende les formes diptongaes, restriellar. Les realizaciones del tipu rastrillar podríen tenese por variantes de restriellar al quedar en po- sición átona o, quiciabes meyor, como castellanismos. Pero’l llat. rastrum hebo incrementase tamién col dim. -īculum > ast. -iyu (o -ichu nes fasteres B-D), lo que xustifica rastriyu (cfr.) y rastriyar (cfr.). |
|
rastrillar 📖: rastrillar🏗️: NO ✍️: NO |
<restrillar [y Pr. Llomb. Vg. Tor. Mar]. restril.lar [PSil]. ristril.lar [As]. rastril.lar [PSil]. restriel.lar [Ay]. arrastriel.lar [Ay]. arrestrel.lar [PSil].>(TEST)
|
Llimpiar col rastru o rastriellu [Ay. Tb. As. Pr. Llomb. Vg. Tor. Mar]. 2. Rastellar el llin, el cáñamu [Mar]. Usar el ras- triellu pa rastellar el llin [Ay. PSil].
|
- assí como se va arrestrillando se va atando en brazados, quimas con quimas, para llevar a cocer el agua en repressa [Grangerías xviii: 817]
Cfr. rastriellu. |
||
rastriyar* 📖: rastriyar*🏗️: SI ✍️: NO |
<rastrichar [Tb].>(TEST)
|
Llimpiar col rastriyu [Tb].
|
Verbu fechu sol ast. rastriyu (cfr. rastru) o rastrichu na fastera B-D. |
||
rastriyu, el 📖: rastriyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rastrichu [Tb].
<i class="della">Rastriellu </i>de dientes de fierro [Tb (/<i class="della">garabatu </i>‘de dientes de madera’)]. 2. Ganchu pa recoyer la ceniza [An]: <i class="della">Miete’l ras- </i><i class="della">triyu</i>(TEST)
|
nel furnicu [An].
|
Cfr. rastriellu & rastriyar. |
||
rastrón, ona* 📖: rastrón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<rastrona [Villah].>(TEST)
|
Qu’arrastra [Villah].
|
2. Con resaca [Villah]: La mar está ras- trona [Villah]. Cfr. rastru. |
||
rastrón, el 📖: rastrón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Ramu especialmente iguáu pal arrastre o tresporte [Tb]. Ca- rru {<i class="della">sic</i>} ensin ruedes [Lln (= narria)] pa dir per caminos mal iguaos y con piedres [Pa (= rametu)]. Especie de rastru p’arrastrar (pue llevalu una pareya vaques o una caballería) [Sm]. Corza pal arrastre de piedres pergrandes [Pz (Oc)]. 2. Grade, ferramienta agrícola [Cn (Oc). Vil (Cruce)]. 3. Montón de lleña iguáu pal arrastre [Tb]. 4. Especie de cañada en terrén emprumo [Oc]. 5. Páxaru rapaz [Am].
Aum. de <i class="della">rastru</i>(TEST)
|
(cfr.). Un aumentativu fem. de rastrón vese
|
nel ast. rastronada (cfr.). |
||
rastronada, la* 📖: rastronada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rastronaa [JH].>(TEST)
|
Señal que’l rastru dexa na tierra [JH].
|
2. Porción de tierra que’l rastru abate d’una vez [JH]. //A rastronaa llena ‘a rede barredera’ [JH]. Cfr. rastrón. |
||
rastroxar 📖: rastroxar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. restroxar.
|
|||
rastroz 📖: rastroz🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
rastroz ‘abondo’ [Vv]: Ehí tenéis comida a rastroz [Vv].
|
|
||
rastru, el 📖: rastru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rastro [Os. /Mánt/]. +rostru [y Llg. Sr]. +restru [Ay. Ri].>(TEST)
|
Cast. rastru, señal [Sb. Tox] que se dexa o fai [Ay. Tb. Sm. Tor]: Siguílu pol rastru [Tb]. Rastru de paya que va de la casa de los novios a la ilesia {el día que se casen} [Pzu]. 2. Grade o rastiellu [LV. DA. R. JS] con dos files de dientes [Ay]. Grade, aperiu con púes de fierro pa desfacer la tierra [Pa. Cb. Qu]. Grade de dientes [Pr]. Instrumentu perasemeyáu a la grade de la que se destrema en tener namái dos llancinos (val p’abatir o allanar la tierra arao) [JH]. Ferramienta p’allanar la tierra arao (suel ser mayor que la rastra) [Mar]. Especie de tabladera que s’engancha a la pareya con una corza y val pa estarronar [Os]. Grade de dientes [Cg]. Ferramienta de barrotes de madera y púes de fierro pa estarronar [Lln]. Rastiellu pa los llabores de la tierra [Ay]. Especie d’aráu p’allisar la tierra [Villah]. 3. Ramu, carriella [Tb]. Carriella, carreña [Bi. Sr. Sd. Qu. Min]. Tipu de corza, forcáu [Ay]. Corza pa tresportar piedra [Ri]. Artefautu dentáu de madera p’arrastrar paya o yerba [Arm]. Artefautu qu’arrastra un animal de tiru [Llg]. 4. Carga de lle- ña que s’arrastra [Pr]. 5. Persona poco trabayadora y dispues- ta [Pr]. Persona lenta que siempre va la última en cualquier trabayu [Pr]. //Al rastru ‘(semar) a voléu’ [Bi]. ‘a rastres, pel suelu’ [Tb. /Mánt/]. ‘arrastrando’ [Lln. Llg]. ‘a la fuerza’ [Ri (+arrestru). Ac. Tb. Cd. Pr]. //A rastru abiertu ‘a rede barre- dera’ [JH]. //A rastru llenu ‘a rede barredera’ [JH]. //Dir al rastru ‘ir a la rastra’ [Cb]. //Andar a rastru ‘trabayar perduro’ [Tox]. ‘subordinase a una persona’ [Tox]. ‘encontrase malu y tener que siguir trabayando’ [Tox]. ‘andar humilláu’ [Tb]. ‘tar ensin gracia, malu’ [Ay (a +restru). Tb. Cd. Pr]. //Echar el rastru ‘dexar una seña de paya menudo dende la casa del noviu hasta la de la novia y a la ilesia, antes de los procla- mos oficiales’ [Llomb. Arm. Tor. Mar]. //Poner a ún los pies en rastru ‘enderechar, corrixir a ún’ [Cg]. //Rastru e pinchos ‘artefautu de madera con rollos o travesaños dentaos pa des- facer y allisar la tierra’ [Sb]. //Tar a rastru ‘tar pel suelu’ [Tb].
|
|
Pero’l q’ha venir en mió restru [San Mateo 8]
Del llat. rastrum, -i ‘tipu de garabatu’ (Old), ‘rastiellu’, con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. rastro), anque nel mesmu llat. yera pallabra que tamién podía apaecer en masculín como se pervé nesta numberación de Varrón: falces, palas, rastros (Res Rusticae i, 23-5). Del so plural rastra siguen los resultaos femeninos de güei del tipu ast. rastra (cfr.). Del diminutivu llat. rāstĕllum (em) o rastellus (em; Old), presente en delles llingües romániques (rew s.v. rastěllus; deeh), siguió ast. rastiellu (cfr.) de mou asemeyáu a castrum > ast. castru, castellum > ast. castie- llu. Pero, analóxicamente con rastru, formóse un diminutivu equivalente rastriellu (cfr.), como de castrum → castriellu. Dende rastrum, pero agora amestándo-y el sufixu diminuti- vu -īculum, esto ye *rastrīculum, siguió ast. rastriyu (ghla 202) d’u se fexo’l verbu rastriyar (cfr.). Sobre rastrum iguóse tamién el correspondiente verbu *rastrāre > rastrar (cfr.) y arrastrar (cfr.). A la so vera conocemos la formación en -idia- re responsable del ast. rastrexar (cfr.). Quiciabes por influxu del verbu arrastrar xeneralizóse l’ast. rastru na aceición de ‘tolo qu’arrastra y lo que s’arrastra’; tamién ‘aición y efeutu d’arrastrar’ (pe2: 337). Tamién hebo ser posible un usu axe- tiváu de rastru → *rastru, a, o que s’alvierte nel incrementáu rastriegu, a, o. (cfr.) y nel aum. rastrón, rastrona (cfr.). |
|
rasu, a, o 📖: rasu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+resu/rasa/raso [Ay].>(TEST)
|
Cast. raso [Pa. Sb. Ay. PSil]. 2. Enllenu fasta’l borde (el vasu, la midida) [Cg. Ay. Tb. Mar]. 3. Espeyáu, ensin nubes [Ac. Ay. Tb. Sm. PSil]. 4. Llisa (una superficie) [Tb. Sm. PSil]. Llanu, allanáu, planu [Lln (S)]. Llanu, llisu [Mar]. “Llano, horizonte libre” [R]. //Al rasu ‘albentestate’ [Pzu]. //Al rasu ‘a cielu descubiertu’, ‘albentestate’ [Tb. PSil]. //Cagalera en campu rasu ‘asuntu ensin nenguna importancia’ [Sr]. //Cielu rasu ‘techu de superficie plana y llisa dientro de los edificios’ [Sm]. //(Madreñes) rases ‘(madreñes) ensin tazos’ [Ac. Sm, Md, Pr, Tox (madreñas rasas)]. //Rasu por corriente ‘llisa y llanamente’ [Pa. Sb]. ‘too, dafechu’ [Pr]. ‘ensin vueltes’ [Ac (raso por corriente)].
|
|
cfr.). La documentación tamién ufre nel penúltimu exemplu conseñáu un usu nominal del masculín (“raso”) na aceición de ‘raspa- dura’. D’una alverbialización del ast. ras sigue la espresión ast. al ras (cfr.), con perda de la vocal cabera. Dende’l citáu rasāre fexéronse los verbos ast. rasar (cfr.), arrasar (cfr.) y derrasar (cfr.); el primeru con un continuador nominalizáu del participiu débil rasáu (cfr.); el segundu con un continua- dor del participiu fuerte nominalizáu arrasu (cfr.) como yá se dixo (pe5). |
|
rasu, el* 📖: rasu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<raso [Mi. Sr].>(TEST)
|
Tela asedao, mui lliso y fino y con brillu [Mi]. //(Tela) de raso ‘(tela) lliso y brillante’ [Sr].
|
|
||
“rasura” 📖: “rasura”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vimos</i>(TEST)
|
un privilegio ... sen rasura e sen sospecha fechu en
|
|
Del llat. rasūra, -ae ‘raedura’, ‘raspadura’ (dlfac) con con- tinuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; pe2: 338). |
|
rata, la 1 📖: rata🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Pieza que s’alluga na gadaña pa que nun s’abra’l pañu [Ar].
2. Pieza del tornu [As].Travesañu gordu que suxeta tol arma- zón del telar [Ay]. Maderu del molín que suxeta la puente y el durmiente [Ll]. <i class="della">Lobo </i>(<i class="della">sic</i>) del carru, pieza del carru [Ar]. Ha alvertise que nun ye fácil xebrar <i class="della">rata</i>(TEST)
|
1 de rata 2 (pe5) en delles aceiciones onde rata s’asocia a una figura. De toes maneres, les aceiciones conseñaes equí s.v. rata 1 abúltanos qu’han xebrase de les de rata 2 (cfr.) pues en rata 1 faen siem- pre referencia a daqué que suxeta o sofita, lo que s’axusta perbién a la idea de ‘atar’ (cfr. atar). Cfr. atar & arratar 1.
|
|||
rata, la 2 📖: rata🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<arrata [y Ar].>(TEST)
|
Cast. rata [Lln (S)]. Fema del ratu [Sm]. Ratu d’agua [Cd]. 2. Centhrophorus granulosus [L’Arena]. 3. Guxán, gata de les frutes y verdura [Cp. Tb. Sm. Gr. Pr. Vd. Av (Oc = gata)]. Guxán de cualquier tipu [Llu]. 4. Renacuayu [Qu]. Variedá de rana de tamañu pequeñu que naz de los güevos de les saltoses [Sb]. Rana [Qu]. 5. Ratu, sexu de la muyer [Xx (= fañagüe- ta)]. //Rata del siestu ‘lliria’ [Cg]. //Rata al siestu ‘lliria’ [No- val]. //Rata de luz ‘lluciérnaga, cocu de lluz’ [Ac]. //Ratape- lona ‘lluciérnaga, cocu de lluz’ [Cp]. //Rata por aguya ‘cosa que vien xusta, como’l dineru cuando nun falta nin sobra pa facer un pagu’ [Cg]. Y porque tevi ñoticia/de que fusti tomar sal,/dime rata per aguya/lo que espero de ti, Xuan,/¿qué hai de ñuevu allá na villa? [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 33-37)]
|
|
Cfr. ratu 2 (pe2: 339). Dende ratu, rata féxose’l verbu arratar 2 (cfr.). |
|
ratadín, el 📖: ratadín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Espaciu de tiempu non mui grande [PSil]: <i class="della">Quedóuse</i>(TEST)
|
con nós un ratadín [PSil].
|
Dim. de ratáu (cfr. ratu 1) fechu cuando entá caltenía la ter- minación conservadora -adu. |
||
rataliria, la 📖: rataliria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rataliya [LV. Lln (LV). R]. /////rataliga [Lln]. ratalía [Or (i)]. retalía [Ci]. /////ratallina [Rs. Os. Pa. Po]. retallina [Am].
///ratalilla [Lln. Cl (i)].>(TEST)
|
|
|||
ratáu, el 📖: ratáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Espaciu de tiempu [Tb. PSil. Oc]: <i class="della">Tienes</i>(TEST)
|
qu’echame un ratáu ‘tienes que me dedicar un tiempu (pa dalguna cosa)’ [Oc]. //A rataos ‘a ratos’ [Sm].
|
|
||
ratel, el 📖: ratel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">retel</i>, arte de pesca que tien un aru con una rede que fai bolsa [PVeiga]. Rede pequeña y redonda con un cercu d’alambre [VCid]. 2. Bolsa de rede suxeta a un aru d’alambre [Mar. lla].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">I</i>(TEST)
|
zumazo e el retel que se ela tiem 1271(or.) [ACL-VIII/58]
|
|
||
ratén, {el} 📖: ratén🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<ident class="della" level="1"></ident>Madera que se pon en delles zones de los ríos pa facer banzáu
<ident class="della" level="1"></ident>[L.laciana (lla)].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible variante de <i class="della">retén</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
ratera, la 📖: ratera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><ratiera [Tox]. //rateira [Eo].>(TEST)
|
|
|||
ratería, la 📖: ratería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Conxuntu de munchos ratos o mures [Sm]. Cfr. <i class="della">ratu 2.</i>(TEST)
|
||||
rateru, a, o 📖: rateru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+ratiru [Ay].>(TEST)
|
Que roba coses pequeñes [Ac. Ay]. Cfr. ratu 2.
|
|||
ratiar 📖: ratiar🏗️: NO ✍️: NO |
Ratonar [Tox]. Afuracar (los ratos) [Tb]. Ponese’l gatu malu por comer ratones [Mi (= ratoniar). 2. Robar en pequeñes can- tidaes y coses de curtia importancia [Tb. Tox].
Cfr. <i class="della">ratu</i><i class="della">(TEST)
|
2.
|
|||
ratiáu, ada, ao 📖: ratiáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
De color ceniza (la vaca) [Cl]. 2. Escasu [Cr]: <i class="della">Cortélo</i>(TEST)
|
ratiao
|
[Cr]. 3. Mináu de los ratos o topos (una tierra) [Lln]. //“Ratiao = ‘Mar’. piedra y arena alternativamente “ [Cñ]. Pp. de ratiar. |
||
“ratificación” 📖: “ratificación”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">anbas</i>(TEST)
|
las partes con conssentimjento et Ratifficaçion del Conçeio de Ouiedo 1312 [AAU/146] Cfr. ratificar.
|
|||
ratificar* 📖: ratificar*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu quiciabes conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dixo quel que otorgava e </i><i class="della">retificava</i><i class="della">(TEST)
|
e avia por firme 1396(or.) [SP-III/107]
|
Del b. llat. ratificare (dcech s.v. razón) per vía culta. De la mesma manera ha entendese’l términu rellacionáu ratifica- ción (cfr.). |
||
ratiga, la 📖: ratiga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. retiga.
|
|||
ratín, ina, ino 📖: ratín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ratina [Lln. Villah. Os. Pa. Cb. Sb. Ay. Ll. Ri. Cd. Pr. Ma- senga. Arm].>(TEST)
|
De color canela o ceniza (la vaca) [Lln].
|
D’un tipu de raza (vaca) [Ll], de color que tira a buxo [Lln. Ay. An. Masenga]: Vendéu un xatu ratín [An]. De color ceniza y de poca alzada (la vaca) [Ri. Tb]. De pelo buxo asemeyao a la rata (la vaca) [Cb. Ar. Sm. Cd. Tox]. De pelo fino y color buxo (la vaca) [Os]. De color ceniza ablancazao y fuerte (vaca) [Arm]. De pelo buxo y de muncha lleche [Pa. Sb]. 2. De muncha lleche y pequeña (la vaca) [Pr]. 3. De procedencia suiza (la vaca) [Villah. Ca]. //-as ‘clas de mazanes, Pero ratinus’ [Cd]. Trátase d’un axetivu motiváu, aplicáu especialmente a la vaca, y llargamente espardíu tamién per Lleón y Cantabria (lla), en referencia al color por comparanza col ratu ‘mure’ (cfr. ratu 2). Tamién s’aplica a la mazana pola mesma razón cromática. La conducta yá ye vieya darréu qu’apaez n’autores como Columella (abf s.v. murinus) que fala del murinus co- lor; y Palladius (iv, 13, 3) que se refier al caballu murinus (pe2: 338). Una nominalización del femenín apaez nel ast. ra- tina (cfr.) que conocemos per dos referencies del sieglu xviii. |
||
ratín, ina, el/la 📖: ratín🔤: , ina, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ina, |
Ratu, mure [Lln (= surnia)].
Dim. de <i class="della">ratu</i>(TEST)
|
2.
|
|||
ratín, el 📖: ratín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Espaciu percurtiu de tiempu [Tb].
Dim. de <i class="della">ratu</i>(TEST)
|
1.
|
|||
ratina, la 📖: ratina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<i class="della">Ratina</i><i class="della">(TEST)
|
llaman en Asturias á unos ratones que se crían en las aguas frescas ó arroyuelos de los montes, viviendo en ellos tan naturalmente como las ranas en los charcos, y saliendo también del agua como ellas y que en nada se di- ferencian de los ratones comunes, sino en esta propiedad, y que en su pelo, pellejo, y excremento son un verdadero almizcle. Lat. Mus aquaticus odoratus. También le llaman almizclero. Ratina, el almizcle de la ratina [DC, Terreros] Cfr. ratín, ina, ino.
|
Ratina apaez tamién en testu cast. con frecuentes asturianis- mos polo que’l términu ratina podría ser asturianu magar güei nun lu recoyéremos nesti dominiu con esti sen: |
|
|
ratiquín, el 📖: ratiquín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Espaciu curtiu de tiempu [Ca. Tb]. Cfr. ratu 1.
|
|||
ratizu, el 📖: ratizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Arrecendor a ratu [Ac. Tb]: <i class="della">Güel</i>(TEST)
|
a ratizu [Tb].
|
Cfr. ratu 2. |
||
ratón, el 📖: ratón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">ratón</i>(TEST)
|
[Ac. Llg. Sb]. 2. Rata [Lln]. 3. Coelorhynchus coelorhynchus, cast. rata [Lls, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac)]. Coryphaenoides rupestris, cast. granadero [Lls, Xx, Cñ, Llu, A (ppac)]. Trachyrynchus scabrus, cast. abambolo de cantil [Lls, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac). L’Arena]. Chimaera monstrosa, cast. quimera [Xx, Llu, Av (ppac)]. Pexe de color ceniza, güe- yos grandes y cola delgada [Llu]. //-ones ‘rates’ [Ac]. ‘nomatu
|
de los de Castañera en Miranda’ [LBlanco]. //Ratones d’agua ‘rates d’agua’ [Ac]. ///Saber más que los ratones ‘ser perllis- tu, ser perespabiláu (el neñu)’ [Llg]. //Andar los ratones en caxón ‘ruxir les tripes por tener fame’ [Sb].
Aum. de ratu 2 pero con posibilidá de que na aceición 1ª sía un castellanismu. Los nomes de los pexes han debese a una aplicación tresllaticia del animal terrestre al marín como davezu pasa. Dende ratón pudieron llograse los ver- bos compuestos arratonar (cfr.), enratonar (cfr.). Tamién el femenín analóxicu pue entrar na formación de ratona (cfr.) d’u sigue l’ax. ratoneru, a, o (cfr.), con nominalización ra- tonera (cfr.). |
||
ratona, la 📖: ratona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Topu [Mar].
Aum. de <i class="della">rata</i>(TEST)
|
o femenín analóxicu de ratón (cfr. ratu 2).
|
|||
ratonera, la 📖: ratonera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ratuneira [Pzu].>(TEST)
|
Trampa pa pescar ratos [Pa. Ay. Tb. Pzu]. Cfr. ratón.
|
|||
ratoneru, a, o* 📖: ratoneru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ratonero [Cñ]. ratuneiru [Pzu]. +ratoniru [Ay].>(TEST)
|
Cast. ratonero [Pzu]. Que come o caza ratos [Ay].
|
2. Ama- ñosu [Cñ]. Cfr. ratón. |
||
ratrotera 📖: ratrotera🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
{La fonte remite a la lletra A pero nun define} [GP a. 1788].
|
Ye términu qu’habría entendese xunto al ast. retorteru, a, o (cfr.). |
||
ratu, el 1 📖: ratu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<+retu [Ay. Ll. Ri].>(TEST)
|
Espaciu curtiu de tiempu [Lln. Cl. Ac. Ca. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. PSil. Pr]. Oyga pos il {sic} mio pena en pocu ratu: [Xuan García (1666 ó 1667: 160-1)] ¡Dote al diablu la tirada!/¿A San Pelayu va a dar?/San Pe- layu está en Trasona/y hai bon ratu de aquí allá [Relación (Porléi): 86-89]
|
|
Del llat. raptus, -us ‘arrebatamientu’ → ‘tirón’, ‘arranque’ → fig. ‘instante’ (dcech s.v. rato). Pa xustificar semánticamen- te esti términu García de Diego parte del participiu raptus, ‘robáu’, onde de la idea del tiempu perdío pásase a ‘tiempu que cuerre’, ‘pedazu de tiempu’ (deeh). Sobro ratu hebo in- crementaciones varies del tipu ratín, ratucu, ratazu, etc. Ta- mién lo que paez un aumentativu *ratadu [> ratáu (cfr.)] d’u |
|
ratu, el 2 📖: ratu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident><rato [Cñ]. +rotu [y Llg]. +retu [y Mo (llaa 27). Ll. Ri].
<ident class="della" level="1"></ident>//rato [Eo. Mánt].>(TEST)
|
//Ratu toperu ‘animal de la familia Microtidae’ [Llg (llaa 27)]. //Ratu topineru ‘animal de la familia Microtidae’ [Llg (llaa 27)]. //Ratu topu ‘animal de la familia Soricidae’ [Llg (llaa 27)]. //Presumir más qu’un ratu encima un queisu [Cn (F)].///
|
|
||
ratuelu, a, o* 📖: ratuelu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+ratuilu [Ay].>(TEST)
|
Lladronucu, el que yá entama de neñu a robar [Ay].
|
Cfr. ratu 2. |
||
ratume, {el} 📖: ratume🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
Tol conxuntu d’animales royedores que comen la collecha [Cp. Oc]. 2. Conxuntu de ratos [Oc].
Cfr. <i class="della">ratu</i><i class="della">(TEST)
|
2.
|
|||
ratunada, la 📖: ratunada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Espaciu curtiu de tiempu [Cv]. //<i class="della">A</i>(TEST)
|
ratunadas ‘a ratos perdíos’ [Cv].
|
Cfr. ratu 1. |
||
ratunu, el 📖: ratunu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Arrecendor a ratu [Lln]: <i class="della">Güel</i>(TEST)
|
a ratunu [Lln].
|
Cfr. ratu 2. |
||
ratuveru, el 📖: ratuveru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
“Algún tipo de topillo” [Po].
|
Cfr. ratu 2. |
||
rauparráu 📖: rauparráu🏗️: NO ✍️: NO |
De color verde y bon sabor (tipu de mazana) [Cg].
D’una amestadura de nome (<i class="della">rabu</i>) <i class="della">></i>(TEST)
|
rau + ax. (a)parráu ‘que s’abre en toles direiciones’, como yá propunximos (pe3: 207).
|
|||
“rauso” 📖: “rauso”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mandauimus ut homicidia et </i><i class="della">rausos</i><i class="della">(TEST)
|
omnium ingenuorum ho- minum regi integra reddantur 1017 (s. xii) [DCO-I/141]
|
|
del llat. *rapsus, -a, -um, participiu de rapsare ‘lle- var con violencia’ [FLl (BN) 35], variante de raptare (abf), cola nominalización del masculín. Son posibles más exem- plos nel dominiu ástur (lelmal s.v. rausus). La documenta- ción úfrenos gráficamente lo que podía tenese por una evolu- ción acoyible nel nivel vocálicu {ap- → aw → ow (- oj) → o}. |
|
raxa, la 📖: raxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///raja [Pa. y Sb. y Ll. Tb. Pr. y Tor].>(TEST)
|
Cast. raja [Sb. Pzu. An] o fendedura [Ri. Tox (raxa). /Eo/]: Fexo una raxa na estiel.la [An] Fendedura, abertura o res- quiebra d’una cosa [Ay. Tox (raxa = racha)]. 2. Pina que se pon nos furacos de les paredes pa rellenalos [Lln]. 3. Estiella de madera [Sb (/raja ‘filete de carne’). Ay]. Estiella grande, gamayu esgayáu d’un árbol [Tor]. 4. Recorte de piedra [Ri]. Lláscara, piedra pequeña y delgada [Lln. Rs. Bi. Sb (/raja ‘fi- lete de carne’]. Piedra plana, fina, cortante [Ay]. Fragmentu pequeñu de piedra [Cg. Ll (/raja ‘filete de carne’). R]. Piedra pequeña [JH]: Lla bona paré lleva tamién raxa [JH]. Rajo- lina (sic) [Min]. 5. Abondancia de carbón [Min]. 6. Porción cortada comestible [Tox. Tor]. Filete de carne [Pa. Sb. Ll. Tb. Pr. Tor]. 7. Sexu de la mujer [Tox (raxa = parrusa)]. 8. Xente ruino, xentecaya [Llg]: Ésos son raxa, son gandaya [Llg]. 9. Ráfaga, racha [Cñ]. 10. Raya que queda al destiñir una tela [PSil]: La camisa quedóu con mui bien de raxas [PSil]. //-es ‘manches de la falda detrás del camisu [R]. //-es ‘detritus de les canteres’ [Cg]. //Raxa de carne ‘filete de carne’ [Ri]. ‘ta- yada de carne’ [Ri].
|
|
cfr.) a nun ser que deba rellacionase con un pretendíu femenín de rascu (cfr.). |
|
raxacu, el 📖: raxacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cast. tejón, melandru [AGO].
|
Cfr. raxu, cola amestadura del suf. diminutivo-despeutivu -accu. |
||
raxada, la 📖: raxada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rasada [y Tb].>(TEST)
|
Raxu de lleche [Tb]. 2. Raxu de sol [Tb]: Vieno una raxada mui ceu [Tb].
|
|
Camiento qu’ast. raxada (cfr. rayada) pue tenese por dever- bal débil de raxar 1 (cfr.); guarda rellación etimolóxica con ast. raxu (cfr.) o, si se quier, provién de radia (ghla §4.4.4.3; cfr. raxu) como apuntaron Menéndez Pidal, García de Die- go y sofitaron Corominas-Pascual (dcech s.v. raza). A ello ha axuntase’l mirandés y fasteres rellativamente averaes onde se conseña raça de sol y raçada de sol que mereció l’atención etimolóxica na Revista Lusitania v, 102 como apunta Vascon- |
|
raxadina, la 📖: raxadina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><raxaína [Ay].>(TEST)
|
|
|||
raxadura, la 📖: raxadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">rajadura</i>(TEST)
|
[Pzu].
|
Cfr. raxu. |
||
raxar 1 📖: raxar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>rajar [Cd].>(TEST)
|
Cast. rajar [Cd. An]: Ta raxándose’l piol.lu [An]. Fender [Ay. Tox. /Mánt (= rachar)/], (un árbol, una tela) [Ay]. Di- vidir en raxes [Tox]. Abrir en canal [Tox]. Cortar en dos [/Eo/]. Facer un corte nel corteyu de les castañes pa que nun estallen al magostales [Cv]. 2. Madurar la castaña [As]. En- tamar a coyer el color propio de madures (les castañes o ablanes) [Cv]. 3. Desdicise [Ay]. Echase p’atrás [Tb]: Nun te raxes, nin [Tb] //A raxar ‘con bayura’ [PSil]. //A rajacincha ‘en gran cantidá’ [Sb].
|
|
||
raxar 2* 📖: raxar 2*🏗️: SI ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>rajar [Sr].>(TEST)
|
|
|||
raxatu, el* 📖: raxatu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>rajatu [Pa].>(TEST)
|
Raxadura [Pa].
|
Cfr. raxu. |
||
raxáu, ada, ao 📖: raxáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Azafranao (el pelo) [Ca]. 2. De color mariello (l’ablana ma- dura) [Oc]. 3. De güeyos azules (persona, animal) [Ca].
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vn</i>(TEST)
|
pellote razado con con sua penna prieta 1316(or.) [ACL- IX/237]
|
|
||
raxáu, el 📖: raxáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Chorrín de lleche que sal del tetu de la vaca [Pzu. PSil]: <i class="della">Che- </i><i class="della">nóu</i>(TEST)
|
la canada con unos cuantos raxaos [PSil]. //De raxao ‘con abondu zusmiu, arredondiada y achapladina producida por un árbol qu’esgaya muncho (tipu de mazana)’ [Sg]. ‘tem- prana y qu’esgaya con facilidá (tipu de mazana) [Mi].
|
Deverbal de raxar 1 (cfr.). No que se refier a l’aplicación dada a la mazana nun ha escaecese que l’ast. raxar tamién quier dicir ‘tomar color propio al madurar (les castañes, les abla- nes)’. Nesti casu taríamos, una vegada más, delantre d’una motivación cromática por ser una mazana con clares llinies encarnaes (pe3). |
||
raxedal, el 📖: raxedal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rexedal [y Lln].>(TEST)
|
Sitiu onde s’axunta muncha piedra suelto y cayío [Lln].
|
Cfr. raxu. |
||
raxellu, el* 📖: raxellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////raxiellos (<i class="della">sic</i>) [Mar].>(TEST)
|
Raxos (sic) con poca llana [Mar].
|
Cfr. raxu. |
||
raxería, la 📖: raxería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Conxuntu de raxes [JH].
|
Cfr. raxu. |
||
raxil, el 📖: raxil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Chorru delgáu d’agua [Qu]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
salía más qu’un raxil d’agua [Qu].
|
Cfr. raxu. |
||
raxola, la 📖: raxola🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rexola [Cl]. ///rajola [Cg. Min].
Raxa destinada a formar los arcos de puertes, ventanes y pon- tes, pela parte interior pa facer de dovela [JH]. Parte del molín
[Cl]. Llastra caliza [Cg]. Trozu de piedra en forma de llámina delgada [Min]. Llámina pizarrosa cortante [Min].
Podría tratase d’un catalanismu con aniciu árabe (da s.v. ra- jola) inxertu ente nós dende’l castellán con [x] pero adautáu nel sieglu xix con [S] por JH. Nun sedría imposible un sentíu figuráu nel deriváu <i class="della">raxolería </i>(cfr.) anque paez guardar rella- ción col ast. <i class="della">raxa</i>(TEST)
|
(cfr.). El catalanismu raxola contrasta col términu autóctonu ast. rayuela (cfr.) que paez un dim.
|
del llat. *radiŏla anque nun dexe d’amosar dalgún averamientu se- mánticu col arabismu. |
||
raxolería, la 📖: raxolería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Xente menudo, reciella [Sr].
|
** |
||
raxón, ona 📖: raxón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<///rajón [Vg. Llomb]. rajón/ona [Sr].>(TEST)
|
Raxáu, llistáu (un vistíu) [JH]: Tien un vestíu raxón que y tapaba llos corveyones [JH]. Raxáu con trazos gordos [Tb]. Entreveráu de colloráu y blancu o d’otros colores [LV].
|
2. Intensu, de colores chillones entreveraos [Cv]. De color co- llorao perclaro (les teles de colores pervivos) [Oc]. De color collorao [Vg]. De color pardo-oscuro (los animales [PSil. Llomb]: Vien un páxaru raxón [PSil]. Arrubiáu, tirando a colloráu [Tb]. De color perclaro, rubio [Pzu]. Colos granos de color entremecíos de colloráu y mariellu (la panoya) [Cb. Cp]. De dos colores (el pelo de los animales) [Vg]. 3. De color azul claro [Ll]. //Dir rajona ‘dir mui fachendosa, dir perdo- nando vides o rompiendo corazones [Sr (= dir que lo raja)]. Cfr. raxu. |
||
raxón, el 📖: raxón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Raxada de sol perfuerte [Cg]. La mayor fuerza del sol [Cb. Cp]. 2. Banda de color en cielu [Vd]: <i class="della">Raxón</i>(TEST)
|
mariel.lu [Vd]. 3. Conxestión por cuenta’l sol [Cb]. 4. Tela con llistes [Cb]. “Rajeta, lista de diverso color” [JH]. 5. Enfermedá de les oveyes (pues cuando tomen muncho’l sol raxonen o allorien) [Cb]. 6. Enfermedá de les vaques asemeyada a la que se conoz col nome de puerques [Cg]. 7. Arrebatu, furor [Cg]. 8. Animal arroxáu (¿la xineta?) [Tb]. 9. Color pervivo, especialmente’l collorao [Md]. Color encarnao [Bab] perfuerte [Cp]. 10. Fe- rramienta con mangu llargu pa barrer o llimpiar el fornu o la corte [Qu (= picaxu)]. //De raxón ‘de color collorao pero blanco per un llau (variedá de mazanes)’ [Sb].
|
|
Aum. de raxu. Cfr. raxu. |
|
raxonada, la 📖: raxonada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<raxoná [Ri].>(TEST)
|
Chorru de lleche que sal del tetu de la vaca al catar [Ri].
|
2. Arrebatu, enfurecimientu [Cg]. Cfr. raxu. |
||
raxonar 📖: raxonar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Conxestionase col sol [Cb. Cp]. Cfr. raxu.
|
|||
raxu, el 📖: raxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Filu de lleche que sal del ubre al catar o mucir [Qu. Tb. Sm].
2. Raxada de sol [Tb]. 3. Especie de ventosa que lleven los pulpos nos tentáculos [Vd]. Brazu del pulpu [Mn]. Caúna de les pates del pulpu [/Mánt/]. 4. Piltrafa [Mn].
Del ac. sing. del llat. radius (cfr. <i class="della">rayu</i>). Dende <i class="della">raxu</i>(TEST)
|
pudo facese’l verbu raxar 1 (cfr.) anque sedría posible partir den- de radiare (cfr. rayar). Un femenín analóxicu de raxu foi raxa (cfr.) que conocemos pente medies del aumentativu ast. *raxona [tamién con usos axetivos raxón, ona (cfr.)] d’u se fexo’l verbu raxonar (cfr.), con un deverbal raxonada (cfr.). De raxu, raxa féxose’l verbu raxar 1 (cfr.) con un deverbal raxada (cfr.) → raxadina (cfr.). Un compuestu ye enraxar (cfr.) col que guarda rellación enraxamientu (cfr.). Derivaos de raxu son raxellu (cfr.), raxacu (cfr.), raxatu (cfr.); tamién con esta familia guarda rellación raxadura (cfr.), raxería (cfr.), raxil (cfr.), raxura (cfr.). L’ast. conoz dende un dim. de raxa → raxina un términu con doble incrementación (col
|
continuador de -ina + -ata) que tenemos en rexinada (cfr.), con camudamientu de l’átona. L’asociación de raxu y lleche vese tamién na lliteratura castellana: Sacó la teta e diole un rayo de leche [Corbacho 163]. |
||
raxura, la 📖: raxura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Venada de llocura [Cb].
|
2. Estáu eufóricu de la muyer {¿de la persona?} qu’amuesa apetencies sexuales [Sb]. Cfr. raxu. |
||
raya, la 1 📖: raya🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cast. <i class="della">raya</i>(TEST)
|
[Lln. Pa. PSil. JH]. 2. Raxa, corte, cicatriz [Pa. Sb]:
|
en raya’ [Cg]. //Les tres en raya ‘un xuegu de neños [Tox] con piedrines’ [Cb]. //(Tener) a raya ‘dominar’ [Pa]. //Verde en raya ‘perverde (la fruta)’ [Cb. Cg. Cv (especialmente la fruta)].///
|
Fíxo-y una raya ena centura [Sb]. 3. Llinia que dixebra [Or 7. L’entamu (del alba, del monte, de la niebla) [Bulnes (Lln)]. |
|
raya, la 2 📖: raya🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Raja</i>(TEST)
|
naevus, raya santiaguesa [Lls (ppac)]. Raja Oxyrhyn- chus, picón [Cñ, Llu (ppac)]. Raja batis, cast. noriega [Tz, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac)]. Rhinobatus rhinobatus, cast. gui- tarra [Lls, Tz, Cñ, Ll, Av (ppac)]. Raja clavata, raya [ppac]. Myliobatis aquila, águila marina [PVeiga]. Torpedo marmo- rata, tremielga común [PVeiga]. Pexe seláceu poco estimáu [Lln]. Pexe de cuerpu achapláu [PSil]. //Raya clavuda ‘Raja clavata, raya’ [Lls (ppac)]. ‘raya espinosa’ [Cg]. //Raya es- camuda ‘Raja naevus, raya santiaguesa’ [Av (ppac)]. //Raya escingla ‘raya non comestible, de forma más abultada que la común (ente marineros créese que tresmite corriente)’ [Vd]. //Raya escayuda ‘raya con mucha espina en llombu’ [Cñ (d’escayu)]. //Raya picón ‘Raja oxyrhynchus, picón’ [Av (ppac)]. //Raya picuda ‘Rhinobatus rhinobatus’ [Xx]. //Raya santiaguesa ‘raya romaguera’ [Cg].///
|
|||
rayada, la 📖: rayada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rayá [Ll. Ri. Qu]. raxada [y Tb]. rasada [y Tb]. risada [Lln].>(TEST)
|
Rellumu de sol, raxada [Ll. Tb]. Rayos de sol más o menos intensos [Qu]. Rayu de sol [Cu (Eo)]. 2. Aición de rellumar un cuerpu [An]. 3. Espaciu curtiu en que para de llover y lluz el sol [Tb. Sm. Gr. Pr. Oc]. Rayu de sol ente nube y nube [Lln. Ri. Tb. Sm. PSi.l Pr. Cv. Tox]. //Rayada de sol ‘salida del sol ente tormenta o nun día nublu ente nube y nube’ [Ac]. ‘irra- diación solar que dura curtiu espaciu de tiempu’ [An]. ‘tiem- pu en que lluz el sol ente dos nubes’ [Cd].///
|
|||
rayadera, la 📖: rayadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<raedera [y Mar. R]. raidera [Cb].>(TEST)
|
Raseru pa nivelar la midida de los granos [Cb. R]. 2. Rayador, rayadera, instrumentu pa rayar o rayer [Mar]. Cfr. rayador.
|
|||
rayadín, ina, ino* 📖: rayadín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<rayadina [Go. Pz].>(TEST)
|
‘(Tipu) de mazanes, verdoses daqué colloraes, peragries’ [Go]. ‘(tipu) de mazanes colloraes ya dulces’ [Pz].
|
Dim. del participiu de rayar. |
||
rayador, el 📖: rayador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<raedor [y Cp]. raidor/ora [JH]. raidor [y Cp. Llu. Ac].>(TEST)
|
Raederu [Ac]. Pieza pa sacar les áscuares del fornu [Cp (= raidorio = rayadoriu)]. 2. Utensiliu pa dibuxar les madreñes [Cp. Si]. Instrumentu en punta de fierro pa tallar o grabar la madera [Sb]. 3. Ocle perpequeño que da un tinte negro [Llu (= cola de raposo)]. 4. {(Doc.). Oficiu de rayer}.
|
|
cfr.). La documentación del nome d’oficiu raedor que conocemos como más antigua conséñase en do- cumentu de Salamanca de 1236 (Martínez Meléndez 1995: 293). Con suf. -oriu féxose ast. raidoriu (cfr. rayadoriu), con suf. -ariu, raideru (cfr.), raidera (cfr. rayadera). |
|
rayadoriu, el 📖: rayadoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<raidoriu [Pa (Molín). Cg. Llu. Ac. Qu. y Sd]. raidorio [Llu. Cp. Sb]. reidoriu [y Sd]. raidoiru [Pzu. Tox]. reidoiru [y Sd. PVeiga (Oc). Tox]. //raidoiro [Eo]. reidoiro [Valdedo (Oc). Eo].>(TEST)
|
Raseru [Pa (Molín). Cg]. Raederu [Ac. Pzu]. 2. Palu pa sacar, mover les áscuares del fornu [Cp (= raidor). Sb. Oc. PVeiga, Valdedo (Oc)]. 3. Sorradoriu, barrederu del fornu [Sd. Qu]. Palu llargu del barrederu del fornu [Tox]. 4. Alga perpequeña que suelta tinte negro [Llu (= cola de raposo)].
|
Del llat. *radĭtōrium (deeh) siguió ast. *raedoriu (→ raido- riu → reidoriu, etc.) y, con -y- antihiática, ast. *rayedoriu → rayadoriu. El pl. correspondiente *raditōria foi postuláu por Meyer-Lübke pa dellos resultaos románicos (rew). Xunto a los continuadores de *raditorium féxose un compuestu col prefixu sub- dando llugar al ast. sorradoriu (cfr.). Col sufixu equiva- lente -ārius féxose *sorradeiru → surradeiru (cfr. sorraderu). |
||
rayadura, la 📖: rayadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<arrayadura [Cñ]. rayaúra [Ay].>(TEST)
|
Aición y efeutu de rayar [Ay. Tb]. Aplicadura [Ac]. Arreba- ñadura [Cñ]. Cfr. rayar.
|
|||
rayar 📖: rayar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">rayar</i>(TEST)
|
[Pa. Sm]. Facer rayes [Ay]. 2. Brillar el sol, la lluz del día [Sm]: L.levántate que yá ta’l sol rayáu na era [Sm]. 3. Quemar con un fierro en caldia la parte d’arriba del cascu de les caballeríes pa curar la enfermedá llamada sobremano (sic) [Oc]. 4. Tar na llinia de dixebra, llendar [Lln. Pa. Tb. Pr]. 5. Trazar los rayos de la piedra del molín [Lln]. //Rayar l’alba ‘entamar a amanecer’ [Bi]. //Rayar les tripes ‘sentir como una sensación non prestosa al oyer dalgún ruíu carau- terísticu’ [Xx].
|
|
Del llat. radiāre ‘irradiar lluz, rellumar’ (Old), con bona representación románica (rew). N’ast. del grupu -dj- pudo siguir un resultáu [-y-] pero tamién [-Z-] > [-S-], etc. (ghla §4.4.4.3). Una despalatalización de raxar 1 atopámosla en ra- sar (cfr.) anque tamién almite otra xustificación. Cola ames- tadura del prefixu sub- foi posible la formación d’un verbu *sorrayar del que güei hai testimoniu gracies al participiu so- rrayáu 2 (cfr.). Deverbal de rayar ye ast. rayáu (cfr.), rayada (cfr.) d’u se fexo rayadura (cfr.). |
|
rayáu, el 📖: rayáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rayao [ppac].>(TEST)
|
Euthynnus alletteratus, cast. bacoreta [Llu (ppac)]. Sarda sar- da, bonitu [Lls (ppac)]. Gibbula cineraria, cast. gíbula gris [Xx (ppac)]. //El rayáu de la muela ‘estríes sinuoses de la muela del molín’ [Llib].
Cfr. rayar. |
|||
rayer 📖: rayer🏗️: NO ✍️: NO |
<raer [Pa. Ri]. raír [Cg. Sb. Ay. As. Pr. Ce. Oc]. rayir [Ac]. rayer [Ay. Ll. JH].>(TEST)
|
Cast. raer [Pa. Sb. Ll. JH], igualar col raseru les midíes de maíz, trigu o d’otros cereales [Cg]. Raer el fornu [Ac]. Raer los copinos o zalaminos [Ac]. Raer, igualar col raseru un copín [Pr]. 2. Llimpiar la madreña por última vez col raseru [As]. Afinar la madreña pela parte de fuera, col raseru [Ay]. 3. Moldiar, forxar con un martiellu especial el sartén pa que los sos llaos vengan a formar col fondu un ángulu cuasimente reutu [Oc]. 4. Mover, esviar la llanza del carru a derecha o a izquierda [Ce]. //Al raer ‘a puntu d’arramase (cestu, xarra, midida)’ [Ay]. ‘al ras (el cestu, el cacíu)’ [Ri].
|
|
Del llat. radere ‘raspar’, ‘rabuñar’, ‘rascar’, ‘escarbar’, ‘es- cortezar’ (em s.v. rado), panrománicu (rew) siguió ast. raer → ast. raír. La -y- antihiática de rayer apaez nesta familia y almitió un tracamundiu cola palatal nasal (ghla 256) d’u siguió *rañer → rañar (cfr. arrañar), quiciabes como frañer y frañar (ghla §4.5.9.1) anque tamién ye verdá que rañar pue confundise dafechu o en parte col concurrente del ast. rayar (cfr.) y arrayar (cfr.), como frañer, frañar y frayar. Del compuestu derradere (abf) siguió ast. derraír (cfr.); de su- bradere xustifícase ast. sorraír (cfr.) y, quiciabes, la variante sorrañar (cfr.). |
|
rayín, ina, ino* 📖: rayín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<rayina [Lln].>(TEST)
|
(Tipu de mazana) temprana, de color mariello, con rayes en- carnaes [Lln].
|
Ax. dim. fechu de rayu, raya. |
||
rayón, ona 📖: rayón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<rayón [Pa. Ac]. rayona [Lln. Cl].>(TEST)
|
Que fai rayes [Ay].
|
2. Que tien rayes que se ven perbién nel color de la piel (animal) [Pa]: Un gatu rayón [Pa]. Rubia, con rayes colloraes y negres (la vaca) [Lln]. Con munches rayes o con una sola destacada (texíu, animal, fruta) [Lln]. 3. Clas de trigu [Ac (= candial)]. 4. Especie d’abeya [Cl]. //-ones ‘de güeyos claros (una persona)’ [Lln]. Cfr. rayón 1. |
||
rayón, el 1 📖: rayón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Tachón, raya grande [Tb. Md]. 2. Ferramienta de madera con mangu y una parte delantera rectangular [Ay]. 3. Brazu de ríu [JH]. 4. Xuegu de piedrines [Cb (= les tres en raya)]. 5. Cría de xabaril [PSil. Noval 54]. 6. Pieza superponible que se va encaxando n’otres ente cada par de berines llaterales pa llevantar la viga del llagar y permitir la preparación del <i class="della">pie </i>[MS]. 7. <i class="della">Emberiza</i>(TEST)
|
calandra, cast. triguero [Noval {pero nun s’axusta a la ed. de 2000}].
|
|
||
rayón, el 2 📖: rayón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<raón [Lls (ppac)].///<ident class="della" level="1"></ident>//riyón [Av (ppac)]. {Con percorreición
<ident class="della" level="1"></ident>de yeísta <i class="della">rillón</i>(TEST)
|
[Av, Llu (ppac)].>
|
|
||
rayonada, la 📖: rayonada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rayonaa [Sb].>(TEST)
|
|
|||
rayonaxe, el* 📖: rayonaxe🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rayonaxi [Cl].>(TEST)
|
|
|||
rayonazu, el 📖: rayonazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+rayonezu [Ay].>(TEST)
|
Cast. rayonazo [Ay].
|
Aum. de rayón 1 (cfr.). |
||
rayu, el 📖: rayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+reyu [Ay. Ll].>(TEST)
|
Cast. rayo [Pr. Tox. /Mánt/. JH], chispa [Ac. Ri. Tb. Sm. PSil]. Rellumu, llinia de lluz [PSil]. 2. Radiu [Pr. Tox. /Mánt/] de la rueda del carru, de la bicicleta [Lln. Rs. Pa, Sb (rayos). Ac. Ay. Ll. Tb. PSil]. 3. Chapina de fierro que se fixa en carru [JH]. 4. Plizca, cantidá perpequeña d’una cosa [Tb. Llomb. Mar]. 5. Persona viva y d’inxeniu agudu [Sm]. Persona activa y rápida nes sos aiciones [Sm]. 6. Estría nes ruedes del molín [Lln]. //-os ‘cabeces de pota (‘especie de calamar’) emplegaes pa rellenar la conserva del calamar’ [Llu]. //Carru de rayos ‘carru de ruedes radiaes’ [Tb. Sm. Pr. Cv]. //Del rayu ‘de ba- rru pintao de colores (cierta cerámica)’ [Lln]. //Mal rayu ‘es- presión pa maldicir’ [Tb. Sm]. //Rayu de lleche ‘raxada’ [JH]. //Rayu de lluz ‘raxada’ [JH]. //Ser llistu como un rayu ‘ser perllistu’ [Xral]. //Piedra del rayo ‘piedra convertida en rayu, llueu de tou un llargu procesu imaxináu de siete años’ [Giner Arivau 1886: 268]. ///Atando la burra onde l’amu quier, como si la parte un rayu [LC]. ¡Rayos, Minga! [CyN (Recuerdos)]. de estas piedras que llaman aí de rayos, o otras semejantes que sean duríssimas [Grangerías xviii: 797]
|
|
Del llat. radius, -i ‘barrina aguzada’ → ‘rayu lluminosu’, ‘rayu d’una circunferencia’, ‘radiu d’una rueda’, ‘oxetu agu- záu’ (em), con una llarga representación románica (rew) ya hispánica (deeh), ente ello l’ast. rayu cola la so variante raxu (cfr.) con nueves especificaciones semántiques. Les gloses ufren un femenín radia (em) que xustificaría los resultaos del tipu raya (cfr.), raxa (cfr.), racha (cfr.), raza (cfr.), toos ellos posibles dende’l llat. -dj- (ghla §4.4.4.3). Un deriváu en -ūtus ye ast. rayudu (cfr.) llueu nominalizáu. L’ast. raya almitió un suf. continuador del llat. -āceus, -a, -um d’u siguió ast. arra- yaz (cfr.). L’ast. radiu (cfr.) ye un pernidiu cultismu. |
|
rayudu, a, o 📖: rayudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Con rayes [JH].
|
Cfr. rayu. |
||
rayudu, el 📖: rayudu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Diplodus</i>(TEST)
|
sargus [Rs (Barriuso: espáridos 573)].
|
Cfr. rayu. |
||
rayuela, la 📖: rayuela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<royuela [Lln].>(TEST)
|
Xuegu de neños asemeyáu al cascayu [Pr].
|
2. Xuegu de dos neños que consiste en mover unes piedrines [Vd] nun cua- drilateru pequeñu cortáu por dos diagonales [Cv]. Xuegu de neños que llamen tamién tres en raya [PSil. Llomb]. 3. Xuegu xeneralmente de neñes asemeyáu a la toña; fáen- se en suelu dos semicírculos que curien sendos xugadores con un palu pa nun dexar qu’otru xugador meta la toña nel círculu [Oc]. 4. Xuegu de dambos sexos nel qu’empleguen nueces [Lln]. Posiblemente d’una formación sol llat. radiolus, diminutivu de radius, -i ‘barrina aguzada’, ‘rayu lluminosu’ (em), qui- ciabes analóxicamente dende un dim. del llat. serondu radia (cfr. raya 1) → *radiŏla, -ae d’u podría siguir tamién el cat. rajola (rew) anque Corriente entiende la voz catalana como un arabismu (da s.v. rajola; cfr. raxola). |
||
rayunu, a, o* 📖: rayunu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<////rayunos [Xx].>(TEST)
|
Que cumplíen el serviciu militar na marina [Xx].
|
Ax. fechu dende raya y aplicáu a los marinos por cuenta’l rayáu de la camisa del so uniforme. |
||
raz 📖: raz🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. arraz.
|
|||
raza, la 1 📖: raza🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Castra o calidá d’orixe o llinax [Lln. Tb. Sm]: <i class="della">Ésos</i>(TEST)
|
son de mala raza, sí son mui mala raza [Tb]. Calidá d’una persona, principalmente lo que vien pela familia o pel orixe [Tb. Sm]. Familia [Llg. Tb. Sm]: Paéceste a la raza [Sm]. 3. Rastru, muestra [Mi. Tb]: Nun quedóu nin la raza [Tb]. 4. Especie [Lln]: De raza de los tiburones [Lln]. //Raza de sol ‘raxada de sol que sal pente les ñubes’ [SCiprián]. ///De raza-y vien al galgu tener el rau llargu [Fabriciano]. Non pudo crer entós lla verdá pura/de que-y charen en forno llos rapaces,/a sos privados entrugar percura,/xente de mal facer y piores races [BAúxa, Sueños (Poesíes 217- 220)] con cofiu de cuatro crestes/y campaninos de plata,/y el que ñon saca todo esto/echó a perder la so raza [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 269-272)]
|
|
Del llat. serondu radia (ghla §4.4.4.3) responsable de toa una riestra de resultaos orixinariamente palatales (cfr. rayu). Den- de raza (o dende *raza 2) pudo algamase’l verbu razar (cfr.) asina como’l compuestu arrazar (cfr.) y enrazar (cfr.). |
|
raza, la 2* 📖: raza🔤: , la 2* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Cfr. razadura.
|
|||
razadura, la* 📖: razadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<razaúra [Ca].>(TEST)
|
Rendexa, fuérciga [Ca].
|
Del grecismu en llat. rhagadia ‘grietes, fisures que se faen nes manes, nos pies, nos llabios, nel anu’ (abf) siguió, con una incrementación en -atūra > -adura y perda de -g-, un resultáu razadura, quiciabes paralelu al más conservador ast. ragaña → regaña (cfr.). Dende rha(g)adia → *ra(g)aza → *raza 2 tamién podríen entendese los verbos *ra(g)azar → razar (cfr.), arrazar (cfr.) anque cabríen otres interpretaciones. |
||
razar 📖: razar🏗️: NO ✍️: NO |
Sedar un oxetu, xeneralmente de madera o de lloza [Ca].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vn</i>(TEST)
|
pellote razado con con sua penna prieta 1316(or.) [ACL- IX/237]
|
Posiblemente pueda tenese, etimolóxicamente, como una variante de raxar, rayar acordies cola variación de resultaos etimolóxicos pal llat. -dj- (ghla § 4.4.4.3). De toes maneres, amás d’una formación dende raza 1 (cfr.) podría ser verbu fechu sol ast. raza 2 (cfr.). |
||
razcañar 📖: razcañar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Reburdiar, reñer insistentemente y ensin motivu [Pr].
|
Cfr. rancañar. |
||
razcañu, el 📖: razcañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Persona reburdiona, que siempre ta <i class="della">raca</i>-<i class="della">raca</i>(TEST)
|
[Pr].
|
Variante de rancañu (cfr. rancañar). |
||
razmilla, la 📖: razmilla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Gatu montés, gatu algaire [Lln (S)].
|
Cfr. remezmila. |
||
razón, la 📖: razón🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">razón </i>[Pa. Tb. PSil]: <i class="della">Nun tienes razón, nin </i>[Tb]. Razo- namientu [Ay]. 2. Recáu [Lln. Ac]. Avisu, recáu [Pa. Tb. Sm. PSil. Pr]: <i class="della">Mándame</i>(TEST)
|
la razón pul nenu [Tb]. Anuncia [Lln]. Esplicación [Tb]: Nun díu razón [Tb]. //Mandar razón ‘empobinar un recáu’ [Oc]. ‘dar un recáu, una anuncia’ [Os. Cp]. ‘mandar anuncies’ [Cb]. //(Mandar) razón, (dar) razón, (l.levar) una razón ‘saludos, recuerdos’ [Ay]. //Estar llegáu a la razón ‘tar curtiu de medios de subsistencia’ [Cg]. //A bon entendedor poucas razones [Sm].
|
esto sea en razon de prinda 1261(or.) [MCar-II/19]
|
Del llat. ratio, -ōnis ‘cuenta’, ‘facultá o mou de calcular’, ‘xuiciu’, ‘razón’ (em, Old) siguió, per vía semiculta ast. ración (cfr.) frente a razón, resultáu popular dafechu con destrema- ción tamién semántica. Dambos tipos de resultaos conséñen- se tamién n’otres llingües romániques (rew) ya hispániques (dcech s.v. razón) ya tienen bona tradición escrita ente nós (§a, §b); lo que s’alvierte en §c ha debese a un problema d’interpretación de grafíes. La dualidá de resultaos semicul- tos/cultos vese n’otros elementos de la mesma familia tamién como racionamientu (cfr.) frente a razonamientu (cfr.). Da- qué asemeyao pasa con racionar 1 (cfr.) frente a razonar (cfr.) que paecen formaciones verbales dende los correspondientes ración (cfr.) y razón anque nun sedría imposible almitir un llat. *rationāre (rew; deeh s.v. rationare), documentáu en testos medievales (mllm). Nun se conseña’l verbu compuestu *desrazonar pero sí lo que paez el so participiu desenrazo- náu, ada, ao (cfr.). |
|
razonable 📖: razonable🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">razonable</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
Del llat. rationābilis ‘dotáu de razón’, ‘acordies cola razón’ (em; abf). |
|
razonamientu, el 📖: razonamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">razonamiento</i>(TEST)
|
[Xral].
|
mas quando yo ansí suspensu/estaba, y fechu un babayu/ seguía so razonamientu [Campumanes 1781/434] Cfr. razón. |
||
razonar 📖: razonar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">razonar</i>(TEST)
|
[Xral]. Cfr. razón.
|
Matheos dizia suas razones por si porque razonaua que es- tas deuan_dichas bonas 1263(or.) [ACL/404]
|
Del llat. *rationāre ‘falar’, verbu esixíu por dellos resultaos románicos (em; rew). |
|
re- 📖: re-🏗️: NO ✍️: NO |
Del llat. re- preverbiu qu’amuesa: <i class="della">a</i>) ‘movimientu hacia atrás’; <i class="della">b)</i>(TEST)
|
‘retornu a un estáu anterior’; c) ‘repetición’; d) ‘movimientu en sen contrariu que desfái lo que se fexo’ (em). N’ast. caltiénse vivu especialmente pa marcar ‘intensidá’, ‘re- fuerzu’ y ‘repetición’ [glla §xxi 3-3: 303].
|
|||
real 1 📖: real 1🏗️: NO ✍️: NO |
<rial [ /Eo/. DA].>(TEST)
|
Propiu del rei [/Eo/. DA].
|
c)
|
Del llat. regālis, -e ‘del re’ (Old; abf) con continuadores ro- mánicos (rew) ya hispánicos (deeh). N’ast. alvertimos (real 1) que llueu pue nominalizase como se pervé s.v. real, el (cfr.). Per otru llau (real 2) paez sofitase nuna formación fecha en rellación con res ‘cosa’ documentáu como realis nel b. llat. y rellacionáu con otres pallabres de formación seronda como realidá (cfr.) y derivaos (dcech s.v. real). Fónicamente en real 1 amuésase: a) posible perda de la -g-; b) caltenimientu de vo- cales en sinalefa (real) o faciendo diptongu (rial); c) fusión de dambes vocales en contautu gracies a un averamientu fónicu de *raal → ral (cfr. real, el); d) presencia de yod antihiática (reyal); e) galicismu (royal) (cghla 324). Per otru llau en §b-1 y en §c alviértese una anteposición ax. + nome [(real mone- da; reyal moneda), llueu más romanizáu nome + ax. (moneda real)] que traduz cuasimente ad pedem litterae la construc- ción llatina monete regis (1230 [SP]) que s’amuesa en dalgún de los nuesos documentos. Usos alverbiales en -mente tamién ufren documentos en cast. o castellanizaos (cfr. realmente). |
|
real 2 📖: real 2🏗️: NO ✍️: NO |
<rial [Llg. Sr].>(TEST)
|
Del b. llat. realis, un deriváu
|
del llat. res, rei ‘cosa’ (dcech s.v. real). |
||
real, el 📖: real🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rial [LV. Lln. Cl. Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Mi. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Pr. Cv. Tox. /Eo. Mar. Vg. DA]. ral [y Ac. As. y Cv. y Tox. /y Eo. Mánt/. y Mar. JH]. real [y Ac. Sr].>(TEST)
|
Cast. real (tipu de moneda) [LV. Lln. Cl. Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Mi. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. An. Pr. Cv. Tox. /Eo. Mánt/. Mar. Vg. JH. DA]. Cast. real de vellón [/Eo/]. //An- dar cagando’l real ‘facer o prevenir coses de ruin valir’ [Sr]. //Falta-y un rial pa la peseta dizse a quien ye daqué fatu’ [Sb]. //Nun valir un rial ‘nun valir un res’ [Tb. Sm]. ///No hay rial de plata que diga en toes les faltriqueres ‘anque sía bonu non siempre ye prestosu pa toos’ [Cg]. Non hay ral de prata que contente a todos [LC].
|
|
||
realengu, a, o* 📖: realengu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<realenga [Ri. Tb. Gr]. regalenga [Qu]. /////relengu [R]. ralengu/a [PSil]. ralenga [Tor]. relenga [Tor]. reliegu [Llmb].>(TEST)
|
Perdura, de ríu (una piedra) Ri. Qu. Tb. PSil. Gr]: Esa piedra ya realenga [Tb]: Ya una piedra realenga, de las duras de verdá [Tb]: Alcontréi una piedra ralenga [PSil]. 2. (Terrén) de barru y cantos rodaos [R]. Aglomeráu [R]. //Piedra rea- lenga ‘regodón, cantu rodáu’ [Qu. Tor (ralenga = relenga)]. //Piedras rialengas ‘piedres dures de ríu que nun valen pa facer parede’ [Ar]. //Cantu reliegu ‘piedra realenga, regodón’ [Llomb].
|
D’una formación ax. dende’l llat rīuālis, -e ‘de ríu’ (em s.v. rīus; abf) con una amestanza sufixal continuadora de -ĭnicus. L’intentu de caltener silábicamente’l primer elementu del compuestu xustifica la inseguranza vocálica nes primeres sí- labes asina en rialengas anque llueu con xeneralización de [a] con abertura debida non sólo al so asitiamientu átonu sinón al influxu de [ř]. Un procesu reductor por cuenta la priesa na elocución favorez la xeneralización de les variantes de tipu relengu, ralengu. Una nominalización del masculín úfrela ralengu (cfr. realengu 1). Ye posible que dende rīuālis, -e ‘de ríu’ > *rial → *real (+ suf. abondativu -iegu) tamién se xustifique l’ast. cantu reliegu ‘piedra realenga, regodón’ (cfr. realiegu, a, o). La variante ast. regalenga pue ser niciu de les influencies mutues ente los derivaos de riualis y de la familia de regar (cfr.). |
||
realengu, el* 📖: realengu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ralengu [Vg. Mar]. relengo [Min].>(TEST)
|
Regodón [Tb]. Piedra redonda y dura [Vg]. Piedra mui dura, como la pudinga [Min].
|
2. Conxuntu de regodones [Tb]. //-os ‘cantos rodaos’ [Mar]. Cfr. realengu, a, o. |
||
realidá, la 📖: realidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rialidá [Cñ. Sm. Pzu]. ralidá [JH].>(TEST)
|
Cast. realidad [Xral].
|
Cfr. real. Les variantes daes nel vocalismu deuterotónicu ase- méyense fónicamente a les vistes en realengu, a, o (cfr.). |
||
realín, el 📖: realín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rialín [Pa].>(TEST)
|
Moneda de 25 céntimos (güei ensin usu) [Pa]. //Dos rialinos ‘moneda de 50 céntimos’ (güei ensin usu) [Pa].
|
Dim. de real, el. |
||
realista 📖: realista🏗️: NO ✍️: NO |
<ralista [JH].>(TEST)
|
Cast. realista [Xral].
|
Deriváu de real & ral. |
||
realizar 📖: realizar🏗️: NO ✍️: NO |
<ralizar [JH].>(TEST)
|
Cast. realizar.
|
Formación dende real & ral. |
||
realmente 📖: realmente🏗️: NO ✍️: NO |
<rialmente [Sm].>(TEST)
|
Cast. realmente [Xral].
|
|
Cfr. real 2. |
|
reasca, la 📖: reasca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<riasca [Cv].>(TEST)
|
Soga [Cv]. 2. Tallu rastreru del calabazón [Pr (Cv)]. 3. Coleta de la riestra de maíz [Pr (Cv)]. 4. Cuerda de la peonza [Tox]. Podría tratase del equivalente femenín de reyu (cfr.) → reya cola amestadura del suf. dim. -asca, como de fía → fiasca.
|
|
||
reatada, la* 📖: reatada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><reatá [Ca].>(TEST)
|
|
|||
rebalaite, el 📖: rebalaite🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Xestu bruscu y rápidu quiciabes por tener mal xeniu [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">H.acer</i>(TEST)
|
d’un rebalaite ‘facer daqué con muncha priesa’ [Lln]. //Quitar de rebalaite ‘quitar daqué a lo brusco’ [Lln].
|
|
||
rebalbiar 📖: rebalbiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Contestar con suficiencia [Pa]. 2. Blanquiar [AGO].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu iguáu sol ast. <i class="della">rebalbu </i>(cfr. <i class="della">rebalbu, a, o</i>). Na segunda aceición caltiénse namás la referencia al color quiciabes por sentir el verbu como una amestanza de <i class="della">re</i>(TEST)
|
+ albus, con -b- antihiática.
|
|||
rebalbín, ina, ino 📖: rebalbín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident>Malu, traviesu [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">rebalbu,</i>(TEST)
|
a. o (cfr.).
|
|||
rebalbu, a, o 📖: rebalbu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><rebalbu [Mar]. rebalba [Pa]. rabalbu [Cb]. rabalba [Sb].>(TEST)
|
Cola punta’l rabu de color blanco (la vaca) [Sb]. Blancu y con pintes prietes (el corderu) [Mar]. 2. De calter fuerte o violentu [Ca]. Rebelde [Cb], testón [Ca]. Contestón [Pa]. //-os ‘nomatu que dan los de Soto y Oseya a los de Pío y Vierdes’ [Os].
|
|
||
rebaliar 📖: rebaliar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
rebalsiar 📖: rebalsiar🏗️: NO ✍️: NO |
Allisar el borde saliente, rebaxar, igualar les sos partes [Tox].
2. Vertese, derramase’l líquidu percima de los bordes de la cavidá que lo contién [Sm].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">rebalsa</i>(TEST)
|
el regadío [Grangerías xviii: 566] tierra fuerte, tupida, caleal, libiera, gorda, ensucha que no rebalse en ella agua fechos los debidos riegos [Grangerías xviii: 804]
|
Verbu fechu sol ast. balsa (cfr.). |
||
rebancañáu, ada, ao* 📖: rebancañáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+rebancañéu/rebancañá/rebancañao [Ll].>(TEST)
|
Retorcíu, ramosu [Ll].
|
Cfr. riba, la |
||
rebancañosu, a, o* 📖: rebancañosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+rebancañusu/rebancañosa/rebancañoso [Ll].>(TEST)
|
Retorcío, ramoso (la madera) [Ll].
|
Cfr. riba, la |
||
rebancañu, a, o* 📖: rebancañu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+rebanqueñu [Ll].>(TEST)
|
Retorcíu, ramosu [Ll].
|
Cfr. riba, la. |
||
rebanciáu, ada, ao 📖: rebanciáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Empedráu (el cielu) [Oc].
Posible participiu d’un verbu intensivu en <i class="della">re</i>- antepuestu a <i class="della">banciar</i>(TEST)
|
(cfr.). Si’l cielu empedráu semeya al falante un cielu con nubes enllenu de piedres sueltes, agora un cielu reban- ciáu paez ufrir una imaxe motivada polos banzos colos que se faen determinaes operaciones (cfr. bancial).
|
|||
rebancu, el 📖: rebancu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cfr. <i class="della">ribancu.</i>(TEST)
|
||||
rebaña, la 📖: rebaña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. rabaña.
|
|||
rebañegu, a, o 📖: rebañegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">rabañegu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
rebarba, la 📖: rebarba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Reborde cortante (por exemplu la tapa d’una lata de conser- ves llueu d’abierta, o la gadaña enantes d’afilada) [Tox]. 2. Aspereza, imperfeición que dexa la llima nel filu de dellos instrumentos como la llegra [Sm].
Amestanza del prefixu <i class="della">re</i>- col ast. <i class="della">barba</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
rebasar 📖: rebasar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. rabasar.
|
|||
rebase, el 📖: rebase🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
“Cuando en el juego de la llave el jugador no hace blanco con ninguna de las seis fichas que tira” [Xx].
Posible deverbal de <i class="della">rebasar</i>(TEST)
|
que, a vegaes, podría amosar da- qué tracamundiu con rebalsiar.
|
|||
rebatador, ora 📖: rebatador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Cast. <i class="della">arrebatador</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. arrebatu. |
||
rebatar 📖: rebatar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. arrebatar.
|
|||
rebate, el 📖: rebate🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Llugar que retién dalgo o bien onde se retién (a un animal, a una persona) [Tb]. Zarramientu de madera fechu con estaques altravesaes en forma de X pa torgar el pasu (del ganáu, de les persones) [Ri]. Sitiu onde se zarra al ganáu en puertu pa que nun escape de nueche y se llibre de los llobos [Ri]. //<i class="della">Reba- </i><i class="della">tarse el torquén </i>‘llevar el torquén l’agua, arrastrar el banzáu los cantos, tierra y pación con que se tapen los regueros o los riegos mentanto se riega’ [VCid].
Deverbal de <i class="della">rebater </i>(cfr. <i class="della">bater</i>). A la so vera tenemos el de- verbal dim. <i class="della">rebatina </i>(cfr.). La variante con [ɲ] nun fadría falta tenela por galleguismu ente nós sinón como una variante ase- meyada a la que s’alvierte nos dobletes <i class="della">farina</i>(TEST)
|
- fariña, etc.
|
|||
rebater 📖: rebater🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">bater</i>(TEST)
|
& arrebater.
|
|||
rebatina, la 📖: rebatina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rabatina [Cp. Cv]. rabatiña [Cl]. rebatiña [Pa. JH. Tor].>(TEST)
|
Arrebatu [Cl].
|
Cast. rebatiña [Cp. An. Cv JH. Tor]. //Andar a rabatina ‘andar d’un llau pa otru’ [Cp]. //A rabatiña ‘a rebati- na’ [Cl]. //A la rabatina ‘a rebatiña’ [An. Oc]. //A la rebatina ‘al alto, pa ver quien paña lo que se tira o llanza’ [Xx. Ac. Ay. Ri. Tb (= a la pañarruca). Vd. R]. ‘a la rebatiña’ [Pa]. ‘con despreciu (una contestación)’ [Ri]: Nun me creyó lo que-y dixe: tirómelo a la rebatina [Ri]. //Tener l’agua a la rabati- na ‘nun tener naide díes fixos pa regar (güertes, praos) pues l’agua ye de quien primero lo toma’ [An]. Cfr. rebate. |
||
rebatir 📖: rebatir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Discutir [Tb. Tox]. Cfr. bater.
|
|||
rebatosu, a, o 📖: rebatosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">arrebatosu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
rebatu, el 📖: rebatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. arrebatu.
|
|||
rebáu, el 📖: rebáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. ribáu.
|
|||
rebaxa, la 📖: rebaxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cast. rebaja [Pa. Ay. Pzu. Pr. Tox. /Eo/. JH]. Cfr. rebaxar.
|
|||
rebaxamientu, el 📖: rebaxamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//rebaxamento [Eo].>(TEST)
|
Cast. rebajamiento [Md. /Eo/].
|
2. Cast. humillación [Md]. Cfr. rebaxar. |
||
rebaxar 📖: rebaxar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">rebajar</i>(TEST)
|
[Pa. Cg. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Pr. Tox. /Eo/. JH], esbastar [Tb. Oc]. Baxar el preciu de daqué, lo gordo d’una tabla [Ay]. //-se ‘rebaxase’ [Pzu. JH]. //Rebaxar las pata- cas ‘allanar, allisar la tierra una vez semada de pataques’ [Tox].
|
|
cfr.) col prefixu intensivu re-. Deverbal del participiu fuerte ye l’ast. rebaxa (cfr.), del débil rebaxada, del inf. rebaxe (cfr.); en rellación etimolóxica ta l’ast. reba- xamientu (cfr.). |
|
rebaxe, el 📖: rebaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///rebaje [Min].>(TEST)
|
Aición y efeutu de rebaxar [Tb. JH]. 2. Trabayu de poner a nivel, quitando la parte que sobra, el pisu d’una galería qu’hinchó [Min]. //Rebaxos ‘cantidaes pequeñes de cualquier cosa’ [Ll]. ‘cuentes, gastos menudos’ [Ll]. Cfr. rebaxar.
|
|||
rebaxuelu, a, o 📖: rebaxuelu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
De poca estatura [Cg. PSil. Cv]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
nuesa ficha yía rebaxuela por demás [PSil].
|
Dim. de rebaxu, a, o, posible intensivu de baxu, a, o (cfr.) cola amestadura del continuador del suf. -ŏlus, -a, -um. |
||
rebeca, la 📖: rebeca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Chaqueta curtia de puntu [Cd]. Prenda de muyer [Ay].
|
Del nome de la protagonista de la película del mesmu nome, rebeca (Casanova 2011a: 573), dirixida por A. Hitchcock, en que la protagonista usa prendes a les que se da nome talu. |
||
rebecar 📖: rebecar🏗️: NO ✍️: NO |
Montar el machu a la fema [lla]. 2. Retozar, reblincar (espe- cialmente les persones) [Mar]. 3. Correr [lla]: <i class="della">Salimus</i>(TEST)
|
rebe- cando todos [lla].
|
Verbu fechu sol ast. rebecu, variante de robecu (cfr.). |
||
rebederu, el* 📖: rebederu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rebedeiru [Mar].>(TEST)
|
|
|||
rebel 📖: rebel🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
rebelar 📖: rebelar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
rebelde 📖: rebelde🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
rebeldiáu, ada, ao* 📖: rebeldiáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><rebeldiáu/rebeldiaa/{rebeldiao} [Sb].>(TEST)
|
En rebeldía, rebeláu [Sb].
|
|
||
rebelgos, los 📖: rebelgos🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<robelgos [y Cv]. remelgos [Cg].///<ident class="della" level="1"></ident>//regüelgos [Cb]. regüel- bos [Ca. Ca. Ay. Ac]. /////regüelguinos [Ay]. rebolguinos [Ac]. rebalguinos [Pa. Cg. Llu. y R]. /////rebolquinos [Ac. Ay]. re- bulquinos [Ri]. rebolbinos [Sb. Mi (Oc)]. regolbinos [Ll. Ar. Cn (MG)]. ////+regüilgu [Ay]. +regüirgu [Ay]. +regüilbu [Ay].
///<ident class="della" level="1"></ident>//roelgo [Felechosa (Ay)]. /////rebalguín [Cñ]. rebelguín [Cñ].>(TEST)
|
Cosques [Pa. Cb. Cg. Llu. Cp. Cñ. Ca. Ac. Sb. Ca. Ay. Mi (Oc). Ll. Ri. Ar. Cn (MG). An. Cd. Mn. Vd. Ce. Sl. Cv. Pr. //Sacar los rebelgos ‘facer cosques’ [Cv. Oc].///
|
|
cionar el términu col llat. pellis (Apuntamiento 316). Sol ast.
rebelgos féxose l’abondativu rebelgosu, a, o (cfr.). |
|
rebelgosu, a, o 📖: rebelgosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Con munches cosques [JH].
|
Cfr. rebelgos. |
||
rebelgues, les* 📖: rebelgues🔤: , les* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: |
<////rebelgas [Paredes (Cv). Vd]. robelgas [Paredes (Cv)].
/////rebelguinas [Vd].>(TEST)
|
Cosques [Cv. Vd]. Cfr. rebelgos.
|
|||
rebellar 📖: rebellar🏗️: NO ✍️: NO |
‘Cortar la corteza alredor del árbol pa que seque’ [Os]. 2. Mancase [Sariegos (lla)].
Quiciabes deba partise del llat. <i class="della">reuellere </i>‘arrincar o llevantar la piel, la corteza’ (Old), opinión que yá asoleyare Raimundo Fernández na so monografía so la fala d’Oseya de Sayam- bre. Ha pensase, de toes maneres, que fai falta partir d’una variante en -<i class="della">are</i>, *reuellāre, pa xustificar dafechu la espre- sión de güei <i class="della">rebellar</i>. Quiciabes nesa xeneralización en -<i class="della">are </i>ha vese l’influxu d’otru verbu peraveráu fónicamente, el llat. rebellāre ‘llevantase escontra un conquistador’, ‘rebelase’ (Old) pues anque Corominas-Pascual (dcech s.v. bélico) nun almiten qu’esti verbu tuviere resultaos hereditarios n’España, darréu que consideren <i class="della">rebellar</i>(TEST)
|
y revellar cultismos antece- sores de realizaciones con -ld-, tien que se reconocer qu’en testos del dominiu ástur podríen dase exemplos en []:
|
dicho Alvar Garçia e acuso la rebellia a vuestro procurador
|
del llat. rebellis, -e (em s.v. bellum; Old) > ast. a. “rebelle” (deeh; s.v. rebellis; §a) mesmamente con diptonga- ción (§b) como si se tratare del suf. -ěllus (Makiel 1950: 93): del llat. -ll- [-ll-] cosa que nun se llogra namás que gracies a una realización [-ld-]; eso sedría lo que nos faen ver los do- cumentos §c y términos como los siguidores del llat. cĕlla, *reuellāre, con influxu de rebellare, del que sigue ast. re- bellar ‘cortar...’, anque nun se caltuviere *rebeldar ente nós; a la so vera dende “rebel” (por analoxía como en aquel → aquela, aquelo) foi posible un aumentativu rebelón (cfr.) y el verbu rebelar de bon usu n’ast. anque nun lu conseñen les monografíes de xuru por consideralu castellanismu. Pues bien, si n’ast. se conseña “rebelle” y rebelde podrá enten- dese qu’al llau del citáu verbu rebellar se xenerare’l paralelu *rebeldiar que conocemos gracies al so participiu rebeldiáu (cfr.). Pero entá más, esa dualidá rebelle y rebelde, ciella y celda, bolla y bulda, etc. puen ser los responsales de la ten- dencia tracamundiadora que dacuando ye a vese na escritura ente “ll” y “ld” qu’alvertimos en cabildu y “cabillo”, caldar y “callar” (pe3: 42), etc. Dende “rebelle”, rebelde foi posi- ble una formación en -ía que, con destremaos oríxenes, podía asitiase nos romances hispánicos (Malkiel 1950: 121) asina nel medieval rebellía y actual rebeldía: cfr.), y a la so vera rebeyudu, a, o (cfr.), que nos abulta qu’ha entendese tamién dende rebellare pero col influxu de la palatalización de la [j] de rebellio, -onis ‘el que se rebela’ o de la 1ª p. del presente d’ind. (pe3: 126). Cfr. rebeyar |
|
rebellíu, ida, ío* 📖: rebellíu🔤: , ida, ío* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<rebellíu [Villah].>(TEST)
|
Raquíticu [Villah].
|
Posible formación verbal dende rebelle (cfr. rebellar). |
||
rebelludu, a, o 📖: rebelludu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Retorcíu na conducta [Lln].
Ax. qu’ha rellacionase col verbu <i class="della">rebellar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
rebelón, ona 📖: rebelón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Rebelde [JH]. 2. Que se niega a andar (el mulu) [Sm]. //<i class="della">-ones </i>‘que salen con dificultá de los garapiellos (les ablanes)’ [Ll]. En rellación con <i class="della">rebelar</i>, variante de <i class="della">rebellar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
rebencanosu, a, o 📖: rebencanosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Torcíu con ñudos y deformaciones (el deu) [Mi].
Abondativu de *<i class="della">rebéncanu</i>, variante de <i class="della">rebénganu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.).
|
|||
rebencanu, a, o* 📖: rebencanu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+rebanquenu [Ay]. +rebenquenu [y Ay]. {¿Habrá almitise ta- mién una acentuación *<i class="della">rebéncanu</i>, paralela a <i class="della">rebénganu</i>?}.>(TEST)
|
Retorcíu, con munchos nuedos [Ay].
|
Cfr. riba. |
||
rebencosu, a, o 📖: rebencosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rubencosu [y Cv]. röbencosu [y Cv].>(TEST)
|
Cola superficie arrugada, áspera, enllena d’irregularidaes (frutes y troncos d’árboles) [Cv].
|
Cfr. riba, la. |
||
rebenga, la 📖: rebenga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Arrebatu, venada [Sb]: <i class="della">De</i>(TEST)
|
a prósima revenga estrózalu [Sb]. //De revenga ‘por venganza’ [Ay].
|
Podría tratase d’un deverbal de *revengar como de deven- gar → devengu (cfr. vengar) anque paez daqué averáu a la familia de rebénganu ‘retorcíu’, ‘con munchos nuedos’ (cfr.), como yá suxerimos al tratar del nome de llugar La Revenga (ta 651). |
||
rebenganáu, ada, ao 📖: rebenganáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<rebenguenáu [y Tb]. +rebancanéu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
rebénganu, a, o 📖: rebénganu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Retorcíu, con munchos nuedos [Tb]. 2. Retorcíu, vengatible (un individuu) [Tb]: <i class="della">Ésa</i>(TEST)
|
ya mui rebéngana [Tb].
|
|
||
reberdexa, la 📖: reberdexa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
reberingar 📖: reberingar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Allugar daqué torcío y en postura forzada [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu fechu sol ast. <i class="della">blinga </i>(cfr.) → <i class="della">bringa </i>con una aceición primera, según camentamos, de *‘retorcer como se retuerce una blinga’<i class="della">.</i>(TEST)
|
Un deverbal del participiu fuerte de *reblingar
|
|
||
reberingatu, el 📖: reberingatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición de <i class="della">reberingar</i>(TEST)
|
[Lln].
|
Cfr. reberingar. |
||
reberingáu, ada, ao 📖: reberingáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Retorcíu [Lln]. //(<i class="della">Llevar)</i>(TEST)
|
reberingáu dizse de la ropa que nun sienta bien [Lln].
|
|
||
reberingu, el 📖: reberingu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Estar</i>(TEST)
|
h.echu un reberingu ‘tar afectáu por un reberingatu’
|
|
||
rebetiquí 📖: rebetiquí🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
rebexar 📖: rebexar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
rebeyar 📖: rebeyar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Rebelase, resistise [GP a. 1788 (= espernexar)].
<ident class="della" level="1"></ident>Del llat. rebellare (pe3: 126)>(TEST)
|
ast. rebellar (cfr.) pero col influxu
|
del llat. rebellio, -onis ‘el que se rebela’, ‘la rebe- lión’ (abf) foi posible una centralización [-y-] de la palatal. Dende’l participiu fuerte *rebeyu féxose l’ax. en -ūtus (Old), ast. rebeyudu (cfr.) paralelu a rebelludu (cfr.). |
||
rebeyón, el* 📖: rebeyón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rebichón [Cn (M)]. ribuchón [Cn (F)]. rebión [Cv]. rubión [(<i class="della">sic</i>) Tb (Oc). Cv. /Eo/]. ribión [An. Oc. Cn (MG): ribionis)]. rebiyón [Cn (M)]. ribuyón [Cn (F)]. rabión [Cv]. ////ribicho- nes [Vil.laoril (Oc)]. {Perposible percorreicion de cheísta (y yeísta) vese en “ribitsonis” [Cn (MG)], “robellón” [ByM]. “rebellón” [ByM]}.>(TEST)
|
Biruéganu, miruéndanu [Tb (Oc). Cn (M. MG. F). An. Cv. Oc]: Enfilóume nuna paya una ringlera de ribuyones [Cn (F)]. 2. Gueirueta [La Reigada (Cv)]. Especie de gancella con florines colloraes [/Eo/]. 3. Seta comestible [ByM].
|
Quiciabes con aniciu nel llat. rubellio, -onis, pallabra que se conseña na aceición de ‘saramollete’ (abf) o ‘pexe descono- cíu’ (em). Trataríase d’un nome motiváu por cuenta’l color arroxáu aplicable tanto al pexe como a delles especies botá- niques como’l biruéganu. Ye verdá que pa ello pudo influyir la existencia en llat. de rubidus, -a, -um ‘colloráu’ (em) o del masc. bellio, -ōnis ‘flor non identificada’ (em), a lo meyor la caléndula (Old), nuna amestanza *ru(bidus) bellio, -ōnis > *rubeyón, llueu con camudamientu del vocalismu átonu y po- sible perda de -y- (ta 280). |
||
rebeyudu, a, o 📖: rebeyudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rebeyudo [CAmieva].>(TEST)
|
Rebelde, renegáu, descariñáu [Lln]. Setosu, cascarrabies [Lln].
|
2. Ruin, arrugáu, feu [CAmieva]. Desllucida y avieyada (una persona) [Lln]. ///Inxana, inxanuda/lleva a la to cría/negra y rebeyuda/y dame la mía/gorda y parpalluda (sic) [Lln (S)]. Cfr. rebeyar. |
||
rebilanciegu, el* 📖: rebilanciegu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+rebilanciigu [Ay].>(TEST)
|
Especie de tordu [Ay].
|
2. Home poco seriu [Ay]. ¿Podría tratase d’una variante de gavilanceru (cfr.), esto ye, *gavilanciegu cola amestadura de re-, rebilanciegu? |
||
rebilicoque, el 📖: rebilicoque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<reblicoque [Cp. An. y Pr. Cv. Vd]. ribilicoque [y Tb. Vd]. rublicoque [Cv]. rebelicoque [Sm. Cv]. //ribiriscoque [Eo].>(TEST)
|
Saltu, blincu [An]: Menudos reblicoques que pegóu’l cabritu [An]. Movimientos rápidos y raros [Tb].
|
2. Adornu de dibuxos complicaos [Pa]. Adornu recargáu [Cg. Llu. Ll. Tb. /Eo/]. Dibuxu complicáu [Sm. Cv], trazáu caprichosamente de llinies [Vd]. 3. Pallabra emplegada nuna fórmula del xuegu del paliyu cola que se nagua por conxurar que la gocha (‘palu que se llanza’) entre na poza: Rebiliquiqui, rebilicoque/ena poza t’embroque [Tb]. //-es ‘adornos superfluos’ [Cp]. ‘adornu de dibuxos caprichosos y complicaos’ [Cd (ribilicoquis)]. ‘floritures, pamplines, remilgos’ [Pr (riblicoques)]. ‘travesures, visaxes’ [Cp]. ‘arabescos, dibuxos caprichosos’ [/Eo (rebiriscoque)/]. ‘travesures, visaxes, bromes’ [Sm. Oc]. ‘esplicaciones confuses con mires a producir asombru’ [ByM (rabiliscóquilis)]. Podría tratase d’una formación espresiva con aniciu nuna adautación del cultismu *rúbrica → *rública → *rublicoca → rublicoque. Dende’l continuador rebilicoque hebo facese un verbu *rebilicoquiar que conocemos pel so participiu re- bilicoquiáu (cfr.). |
||
rebilicoquiáu, {ada, ao} 📖: rebilicoquiáu🔤: , {ada, ao} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {ada,, ao} |
<b class="della">rebilicoquiáu,</b>(TEST)
|
{ada, ao} Llenu de rebilicoques [Pr].
|
Cfr. rebilicoque. |
||
rebimbón, ona* 📖: rebimbón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<rebimbona [Sm (VB). AGO].>(TEST)
|
Qu’al tercer añu de parida sigue dando lleche (la vaca) [Sm (VB). AGO]. Cfr. bimbón.
|
|||
rebiritiar 📖: rebiritiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. ribetiar.
|
|||
rebisagüelu, a, el/la 📖: rebisagüelu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<b class="della">rebisagüelu,</b>(TEST)
|
a, el/la Tartaragüelu [JH].
|
Cfr. bisagüelu. |
||
rebisna, la 📖: rebisna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Miseria, fame atrasao [Sm].
|
Cfr. bizma. |
||
rebisnu, a, o 📖: rebisnu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Flacu, que come mal, ruin (el neñu) [Sm].
|
Cfr. bizma. |
||
rebite, el 📖: rebite🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. ribete.
|
|||
rebizcador, {ora} 📖: rebizcador🔤: , {ora} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {ora} |
Cfr. <i class="della">reblincador,</i>(TEST)
|
ora.
|
|||
rebizñetu, a, el/la 📖: rebizñetu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
</b>Cast. <i class="della">rebisnieto</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. nietu. |
||
reblagada, la* 📖: reblagada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rebalgaa [JH].>(TEST)
|
Pasu llargu [JH]. Espaciu que media ente los dos pies sepa- raos, zancada [JH]. //A reblagaes ‘cast. a piernes cachetes’ [Sb].
|
//A rebalgaes ‘a pasos llargos’ [R. Lln (a reblagadas)]. Deverbal débil de reblagar (cfr.). |
||
reblagadura, la 📖: reblagadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<arreblagadura [JH]. arrebalgadura [JH].>(TEST)
|
Aición de reblagar o reblagase [JH].
|
2. Remache [Md]. Cfr. reblagar. |
||
reblagar 📖: reblagar🏗️: NO ✍️: NO |
<rebalgar [Cg. Llu. Cr. Ac. Pr. V1830. y DA. JH. R]. arrebla- gar [y Lln. Cl. y Cb. y Cp. Ac. y Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Ri. y Ar. Pr. DA]. arrebalgar [y Cb. Cñ. y Ac. Pr. JH. R]. /////arroblagar [Sb. Ay]. roblagar [Ac. Ay].>(TEST)
|
Andar a pasos llargos [Lln. Os. Cb. Cp. Llu. Ac. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Ri. Pr. JH. DA]: Reblagó y en dos minutos llegó [Llg]. Abrir muncho les piernes [Cl. Ac. VBable. R]: Arrebalga- ben les ames de los canónigos [R]. Abrir muncho les pier- nes al dar un pasu [LV. Llu. Sr. Ar. Pr. R. DA]. Ponese coles piernes abiertes [Cg. Ar]. Abrir les piernes pa saltar [JH], pa montar a caballu [Canella]. 3. Pasar percima de daqué [Cp. Ac]. Pasar la pierna percima [Lln]. Dar saltos pa pasar [JH]. Saltar de pasada [DA]. Salvar un obstáculu pasando percima, primero una pierna, llueu la otra [Llu. Cr]: Hai una piedra, rebálgala [Cr]. 4. Montar [V1830. DA]. Montar a caballu [JH. DA] ensin apareyos [Ay]. 5. Montar a piernes cachetes [Cl. Llu. Ac. Ca. Pr. JH]: Arreblaga igual qu’un paisano [Ac]. Cabalgar [Cg]. 6. Remachar [Md. Pzu]: Reblaguéilu [Pzu]. 7. Altravesar un oxetu de mou qu’estorbe o torgue’l pasu [Lln]. //-se ‘abrir les piernes’ [Lln. Ac]. ‘ponese coles piernes abier- tes a caballu’ [Ay]. ‘sentase a piernes cachetes’ [Llg. Ay], a caballu, al llombu d’otru [Sb]: Reblagóse nel muru y casi que cayó [Llg]. ‘andar a pasos llargos’ [Ac]. ‘dar un blincu d’un llau a otru’ [GP]. ‘cuadrase con aire, teniendo un pie atrás y otru alantre perxebraos’ [LV. Pb. DA]. //Ir arreblagao ‘dir a piernes cachetes’ [Ac. Ar].
|
|
del llat. uaricare ‘abrir muncho les piernes’ (em), favorecío pol fechu de qu’al montar a caballu y cabalgar pe- rábrense les piernes. Con too, tamién pue acoyese xunto al influxu del participiu uaricatus, -a, -um (ast. bragáu 2) el de bracatus, -a, -um (ast. bragáu 1). Un deverbal sedría l’ast. reblagada (cfr.) → reblagadura (cfr.), y del participiu fuerte reblagu (cfr.) → reblaguín (cfr.), cola amestadura del conti- |
|
reblagatu, el 📖: reblagatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><reblagato [Os]. arreblagatu [y Lln. y Pa].>(TEST)
|
|
|||
reblagáu, ada, ao 📖: reblagáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><reblagáu/reblagá [Cl].>(TEST)
|
|
|||
reblagu, el 📖: reblagu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<roblagu [Sb. y Ac]. arreblagu [y Cb]. +reblegu [Ll. Ri]. +ro- blegu [Ay].///<ident class="della" level="1"></ident>//rebalgu [y Cb. Cg. y Ac. y Sr. Pr. JH. R. y DA]. rebalgo [Cñ]. arrebalgo [Cñ].>(TEST)
|
|
|||
reblagueta, la* 📖: reblagueta🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
reblaguín, el* 📖: reblaguín🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Al</i>(TEST)
|
rebalguín ‘a piernes cachetes enriba’l pescuezu d’una persona’ [Cg]. //A reblaguinos ‘(allugáu) al llombu coles pier- nes una pa cada llau de la cabeza (el neñu)’ [Pa].
|
Cfr. reblagar. |
||
reblaguíu, el 📖: reblaguíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Pasu llargu [Cb (= reblagu)].
|
Cfr. reblagar. |
||
reblandecer 📖: reblandecer🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">reblandecer</i>(TEST)
|
[Tox]. //-se ‘ablandase’ [Pa].
|
Del prefixu intensivu re- n’amestanza col verbu llat. blandiri ‘ablandiar’, ‘afalagar’ (abf) del que se fai l’incoativu en -sce- re, *reblandescere. L’asitiamientu d’esti verbu ente nós ye serondu, pelo menos llueu de la palatalización ast. del llat. bl-. |
||
reblandir 📖: reblandir🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Doblar hacia atrás sacando barriga y fundiendo la espalda [Cv].
|
Del fr. brandir, aniciáu nel fr. a. brant ‘espada’, ‘fierro de la llanza’, con orixe xermánicu, d’u surde tamién cast. blandir (dcech s.v. blandir). El verbu ast. ufre un preverbiu intensivu re-. Pero ye posible que d’otra variante d’esti verbu *blandir o *blander siguiere *blaner (con -nd- > -nn- > -n-) que yá amuesa l’alemán brennen ‘arder’ (en rellación col brillu de la espada). Perentenderíase asina’l deverbal ast. reblaneda (cfr.) cola variante reblanera (cfr.). |
||
reblaneda, la 📖: reblaneda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Fulgor de la llama, claridá [Tb].
|
Cfr. reblandir. |
||
reblanera, la 📖: reblanera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Lluminaria grande [Bab].
|
Cfr. reblandir. |
||
reblanquieru, a, o 📖: reblanquieru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Perblancu, mui claru [Mi]: <i class="della">¡Vaya reblanquieru que vas con </i><i class="della">esa camisa! </i>[Mi]. Llimpiu, relluciente [Mi].
Formación dende’l compuestu ast. de <i class="della">blancu → reblancu </i>‘perblancu’ (o *<i class="della">reblanquiu</i>) cola amestaudura del continuador de -ārius, -a, -um qu’alvertimos nel femenín <i class="della">blanquera</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
reble, el 📖: reble🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rebri [As]. //rebre [y Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cascayu de rellenu pa iguar caminos [Llomb]. Escombriu y arena del calce d’una presa [As].
|
Escombriu menudo [/Eo. Mánt/]. 2. Terrén cascayoso con costra [Bard]. 3. Conxuntu d’oxetos de curtiu tamañu qu’arrastra l’agua colo qu’acaba faciendo una pastia que torga que cuerra [PSil]: El reble nun dexa pasar l’augua pola canal [PSil]. 4. Trolla que, con dellos elementos, empleguen dacuando como abonu [Md (= chofla)]. Voz quiciabes tresmitida dende’l mozárabe (cfr. repla) si nun se trata d’un préstamu del cat. reble ‘cascayu pa rellenar’ (dcech s.v. ripio) y posible pariente del ast. repla. Dende reble foi posible un compuestu enreblar (cfr.) lo mesmo que dende la variante rebri → inrebrar (cfr.). |
||
reblincada, la 📖: reblincada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Pirueta [Md (= rebincu)].
|
Cfr. reblincar. |
||
reblincador, ora 📖: reblincador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
(TEST)
|
Que reblinca, retozador [Md. JH]. Que salta [Lln (= rebiz- cador)]. Cfr. reblincar.
|
|||
reblincadoriu, el 📖: reblincadoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Terrén mullío onde reblinca’l ganáu [Md].
|
Cfr. reblincar. |
||
reblincadura, la 📖: reblincadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">reblincadura,</b>(TEST)
|
la Cast. retozadura [JH].
|
Cfr. reblincar. |
||
reblincar 📖: reblincar🏗️: NO ✍️: NO |
<riblincar [y Tb. Cn (MG)]. roblincar [Sb. Ca. Ay]. rublincar [y Cv]. röblincar [y Cv]. /////rebrincar [Cl. Ll. Ri. Qu. y Tb. Mar]. /////rebincar [y Os. y Sm. Pzu. PSil. y Cn (M). Tox. /Eo. Mánt/. Llomb. Vg]. ribincar [As]. rabincar [/Eo/].>(TEST)
|
Cast. rebrincar [Pa. Cñ. Llg. Cd]. Blincar, saltar [Cl. Os. Pa. Ac. Ay. Ri. Qu. PSil. An. Tox. Llomb. DA], xuguetiar [Sb. Cg. JH. Canella 264]: Anden reblincando tul día [Pa]. Saltar, blincar contentu [Lln. Cb. Ll. Sm (= blincar). Md. Pzu. As. Cn (M. MG). Pr. Cv. /Eo. Mánt/. Mar. R] (animales, moces) [Ac. Sm]. Blincar contentu (l’animal, el neñu) [Ay]. Xugar el ganáu blincando [Oc. Vg] (los xatos, potros) [Ca]. Blin- car el ganáu (la xente piensa qu’entós vien una nevada) [Ar. Oc]. Saltar el pescáu fuera del agua [Xx]. 2. Afalagar [Tb] los mozos a les moces [PSil. Vg]. 3. Meter mano [Tb]. Xugar un mozu con una moza sobándola y tocándo-y los pechos [Sm]: Blincóu una moza [Sm (= rebincar una moza)]. Facer trave- sures [Tox]. 4. Copular (l’home y la muyer) [Ri]. 5. Revolver [Lln]. 6. Protestar [Ay]. //Rebincar una moza ‘xugar un mozu con una moza sobándola y tocándo-y los pechos’ [Sm. Oc]. //Reblincar a ún el panchón ‘tar contentu’ [LC]. ///Ay Maru- xina del pie delicau/¿quién te mandó reblincar en mió prau? [CyN (Recuerdos)]. El corderín que reblinca, si non cae za- rapica ‘quien anda xunto al peligru pue cayer nél’ [Vv (LC)].
|
|
cfr.) col preverbiu inten- sivu re-. La existencia n’ast. de variantes del tipu rebincar xunto a reblincar podría amosar les influencies de *brancare y uinculare, llueu bien nidies cuando alvertimos la necesi- dá de destremar dos signos xebraos blincu 1 (cfr.) y blincu 2 (cfr.). Derivaos en rellación col deverbal de reblincar → reblincu (cfr.) sedríen: reblincón (cfr.) como nome y ax., re- blincatu (cfr.), reblincayu (cfr.). Otros términos rellacionaos son reblincada (cfr.), reblincador (cfr.), reblincadoriu (cfr.), reblincadura (cfr.). |
|
reblincatu, el 📖: reblincatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Retozu de los animales que blinquen o retocen [Lln].
|
Cfr. reblincar. |
||
reblincayu, el 📖: reblincayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">reblincayu,</b>(TEST)
|
el Renacuayu [Po].
|
Cfr. reblincar. |
||
reblincón, ona 📖: reblincón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<rublincón [y Cv]. röblincón [y Cv].>(TEST)
|
Saltarín [AGO].
|
Xuguetón, retozón [Cv. Vd. JH]. Cfr. reblincar. |
||
reblincón, el 📖: reblincón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rublincón [y Cv]. röblincón [y Cv].>(TEST)
|
Aum. de reblincu. 2. Retozu [Cv]. Cfr. reblincar.
|
|||
reblincu, el 📖: reblincu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<riblincu [y Tb]. roblincu [Sb]. rebrincu [Ri]. /////rebincu [Sm. Md. Pzu. PSil].>(TEST)
|
Aición de reblincar [Cb. Tb. Sm. PSil. Oc]. Blincu [Pa. Llg. Sb. Ay. Pr], retozu [Lln. Ac]. Blincu, saltu repetíu [Ri]. Reto- zu, cast. pirueta [Md. Pzu. JH]. 2. Fechu de copular [Ri]. //-os ‘retozos, blincos’ [Cp]. //Echar un reblincu ‘bromiar con una moza’ [Oc]. Cfr. reblincar.
|
|||
rebociñu, el 📖: rebociñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rebociñu [Lln. DA]. rebociño [Ar].///<ident class="della" level="1"></ident>//regociñu [LV. y Lln]. regociño [Os. Ay. Ar]. /////rebocillu (<i class="della">sic</i>) [y Lln].>(TEST)
|
|
|||
rebocu, el* 📖: rebocu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><reboucu [Cv. Vd. Oc].>(TEST)
|
|
|||
rebodegar 📖: rebodegar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><rebodiegar [AGO].>(TEST)
|
|
cfr. boda 1). |
||
rebodiegu, a, o* 📖: rebodiegu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><rebodiega [JH].>(TEST)
|
|
|||
rebodiellu, el* 📖: rebodiellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rebudiel.lu [An].>(TEST)
|
|
les sonores llabio-velares. Un resultáu dim. de rebodu (cfr.)
en -īnus úfrelu l’ast. rebodín (cfr.). Cfr. boda 1. |
||
rebodín, el 📖: rebodín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Banquete celebráu unos díes dempués de la boda nel que se xunten los novios ya los parientes más cercanos [Cn]: Fixe- non una boda por tolu altu ya’l rebodín nun foi menos [Cn].
|
Cfr. rebodiellu. |
||
rebodiyu, el* 📖: rebodiyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rigudichu (<i class="della">sic</i>) [y Md].>(TEST)
|
Ciertu baille popular [Md].
|
2. Xuntanza de mocedá con un motivu allegre [Md]. 3. Entremez, conglomeráu [Md]. 4. Re- budixu [Md]. Cfr. rebodiellu. |
||
rebodu, el 📖: rebodu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rebodo [Cñ]. +rebudu [JH. R].>(TEST)
|
Comida que se fai en casa del noviu al otru domingu de casase y a la qu’asisten tamién los pas de la moza [Oc]: El domingo que vien yía’l rebodu [Oc]. 2. Regalu de boda [Cñ]. Regalu que se fai a los novios llueu de casaos [R]. Lo que se da a la muyer acabante casar o rebodiega que sal a pidir peles cases de les amigues, parientes y conocíos y que, xeneralmente, ye daqué en frutu (la novia va siempre acompangada d’una ami- ga que ye la que fai la petición del regalu) [JH]. 3. Riestra de maíz curtia y gorda, percargada [Cñ].
|
|
Cfr. boda 1. |
|
rebolaxa, la 📖: rebolaxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Rodaxa que cuelga de los discos de madera o <i class="della">machos</i>(TEST)
|
nel telar [Ll (= roaxa)].
|
Posible encruz de rodaxa (cfr.) y bola (cfr.). |
||
reboleta, la 📖: reboleta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Xuegu de neñes en que se pinta en suelu un rectángulu con una raya al mediu y dos tresversales, entamándose a numberar pela derecha (1, 2, 3) y al cabu añádese un semicírculu, la <i class="della">gloria</i>; pela izquierda sigue la numberación baxando: 4, 5, 6 [Lln (= piedrusca)].
Cfr. <i class="della">boletu</i><i class="della">(TEST)
|
2.
|
|||
rebolgar 📖: rebolgar🏗️: NO ✍️: NO |
Pasalo bien, gozar [AGO].
Cfr. <i class="della">abollar</i>. Semánticamente ha almitise en <i class="della">rebolgar</i>(TEST)
|
un pasu
|
evolutivu dende *‘dar vueltes como un líquidu al ferver’ → *‘dar vueltes de contentu’ → ‘pasalo bien’. |
||
rebolla, la 📖: rebolla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rebol.la [PSil. Cv. Cn (Oc)]. {Con yeísmu, reboya [Pr]}.>(TEST)
|
Roble pequeñu [Mar]. Roble baxu [Tor]. Roble mui nuevu, de tallu delgáu [Cn (Oc)]. 2. Palu gordu o maderu delgáu, or- dinariamente llisu y llargu, emplegáu pa lleña [Cv]. 3. Planta de los montes [Cp]. Árgoma [Cñ. Llu. Cd]. Toxu [Castrillón (Lr)]. JH (= cotolla)]. Flor mariella de los anabios [Bulnes (Lln)]. Flor del gromu que comen les oveyes [Lln]. Fueya del rebol.lu corchizu que se corta pa dar al ganáu pel iviernu [PSil]. //-as ‘maleza tienro, alimentu de caballos’ [Pr].
|
|
Cfr. rebollu. |
|
rebollada, la 📖: rebollada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Conxuntu de rebolles [Cd]. Carbayéu [Cb].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la</i>(TEST)
|
mia medietate integra de illa rouelada (…) illa rouellada
|
|
Cfr. rebollu. |
|
rebollal, el 📖: rebollal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rebol.lal [Qu, Mi (Oc). Tb. Pzu]. rebul.l.al [Sm. An]. rebul.lar [Cn (Oc)].>(TEST)
|
Carbayéu [Sm. Pzu. An. Oc]. Terrén poblao de rebollos [Llg. Ca. Ay. Tb]. Sitiu pobláu de rebolles [JH. Tor]. 2. Parte del carru formada pol exe y les dos ruedes [Sb]. Exe del carru del país [Ca].
|
otra tierra de roza e rebolal contra Fitoria 1482(or.) [SP- IV/226]
|
Cfr. rebollu. |
|
rebollera, la 📖: rebollera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Carbayéu [Canellada (Cuentos)].
|
Cfr. rebollu. |
||
rebolleta, la 📖: rebolleta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Carbayu de dos a tres metros d’altura, esmocháu pero re- llativamente nuevu, d’unos quince a veinte cm de diámetru [VCid].
Cfr. <i class="della">rebolla</i>(TEST)
|
(cfr. rebollu).
|
|||
rebolléu, el* 📖: rebolléu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rebul.léu [Pebidal (Oc)].>(TEST)
|
Carbayéu [Oc].
|
Cfr. rebollu. |
||
rebolliza, la 📖: rebolliza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Quercus</i>(TEST)
|
pyrenaica, rebollu [Sb (llaa 28)]. Retueyu de la re- bolla [JH].
|
Cfr. rebollu. |
||
rebollizal, el 📖: rebollizal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Conxuntu de <i class="della">rebollizos</i>(TEST)
|
[Sb].
|
Coleutivu de rebollizu (cfr.), rebolliza (cfr.). |
||
rebollizu, el 📖: rebollizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Carbayu <i class="della">corcuxu</i>(TEST)
|
[Sb].
|
Cfr. rebollu. |
||
rebollu, el 📖: rebollu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rebol.lu [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. Dg. Cn (Fuchasqueiru). An. Cv. Oc]. +rebullu [y Cp. y Llg (llaa 28). Sb]. +rebul.lu [Ay. Ll. Mi (Oc)]. +reúl.lu [Ay]. rebollo [Os].>(TEST)
|
Quercus robur, carbayu, roble [Oc]. Quercus pyrenaica [Dg (= rebol.lu corchizu)], carbayu [Llg, Ca (llaa 28). Cn (Fu- chasqueiru)]. Quercus suber, cast. alcornoque [Cn (Fuchas- queiru)]. Árbol del xéneru Quercus [PSil]. Carbayu [Cp. Sb. Ay. Ll. Pzu. An. Cv] ñudosu, de peor calidá que’l carbachu [Tb]. Carbayu baxu [Bard. Vg], nanu [Sm]. Retueyu del car- bayu [Sm]. Carbayu crecíu [Os]. “Toza de roble” [Bab]. Árbol
|
|
rebolleta (cfr.), l’aum. rebollón, xunto a los usos abondativos rebolludu, a, o (cfr.); tamién rebollizal (cfr.) con rellación a re- bolliza (cfr.), rebollizu (cfr.). Sobro rebollu, rebolla fexéronse los coleutivos rebolléu (cfr.), rebollada (cfr.), rebollera (cfr.), rebollal (cfr.). |
|
rebolludu, a, o* 📖: rebolludu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rebolludo [ByM].>(TEST)
|
Forzudu, membrudu [ByM].
|
|
Cfr. rebollu. |
|
reboñu, el 📖: reboñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Suciedá, trolla, folla que s’alluga nel calce del molín [Mar]. Agua contenío nun calce [Mar]. 2. Canal del molín [Mar].
Podría tratase d’una formación intensiva fecha sobro *<i class="della">boñu</i>, ún de los posibles resultaos del llat. balneum (cfr. <i class="della">bañu</i>) como apunten Corominas-Pascual al esplicar el santanderín <i class="della">reboñar</i>(TEST)
|
‘parar el molín (...) col agua que rebosa nel calce’, anque dul- den con García de Diego de si nun se tratará d’un deriváu de repŭgnare ‘oponese’ (dcech s.v. baño).
|
|||
reboquéu, el* 📖: reboquéu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rebouquéu [Cv].>(TEST)
|
Reboucu, terrén con munchu declive [Cv].
|
Cfr. rebocu. |
||
reborbogar 📖: reborbogar🏗️: NO ✍️: NO |
Reburdiar, bufar [Ll]. 2. Echar en cara [GP a. 1788]. Repren- der, reconvenir [JS. AGO].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Non me descúbria vusté</i>/<i class="della">que podrá </i><i class="della">reborvogame</i>(TEST)
|
[El Ca- ballo 85]
|
Verbu d’aniciu onomatopéyicu (cfr. burbur), del mesmu ani- ciu que l’ast. borbogar (cfr.) cola amestadura del prefixu re-. |
||
reborburar 📖: reborburar🏗️: NO ✍️: NO |
Doler dalguna parte del cuerpu [Sr].
Del ast. <i class="della">burbur</i>(TEST)
|
(cfr.) cola amestanza del prefixu intensivu re-.
|
|||
rebordar* 📖: rebordar*🏗️: SI ✍️: NO |
<reburdar [Sm].>(TEST)
|
Poner l’ariellu a les cestes [Sm].
|
Cfr. borde. |
||
reborde, el 📖: reborde🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Parte de la montera qu’abarca la metada del casquete, cosíu al interior y vueltu hacia arriba per fuera [Vigil 1924a: 44]. Formación compuesta de <i class="della">borde</i>(TEST)
|
(cfr.) col intensivu re-.
|
|||
reborgar 📖: reborgar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Criticar [AGO].
|
Cfr. burbur. |
||
reboriar 📖: reboriar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Movese como un escorpión [Cl].
|
Cfr. reboriu 2. |
||
reboriu, el 1 📖: reboriu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<roboriu [y Am].>(TEST)
|
Carbayu [Am].
|
|
del llat. rO- bOreus, -a, -um ‘de carbayu’ (Old) como tamién testifiquen los nomes de llugar del tipu La Reboria (ta 287), anque éstos po- dríen tamién ser niciu del femenín o d’un neutru plural. Apaez na nuesa documentación nel sieglu xii: et inde ad Cereseda et per illa Cobortoria et inde ad Rouoria 1106(or.) [SV/219]. |
|
reboriu, el 2 📖: reboriu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<rebouriu [Sm].>(TEST)
|
“Escorpión, alacrán” [Cl]. 2. Baturiciu, xaréu, desorde [Sm]. Quiciabes
|
del llat. rōbus, -a, -um ‘colloráu’ (em) combináu con un sufixu -Orium, con disimilación de la deuterotónixa *roboriu reboriu. Sobro ast. reboriu ‘escorpión’ féxose’l verbu rebo- riar (cfr.) que foi influyíu pol ast. boriar (cfr.) lo qu’encontó qu’ast. reboriu llograre l’aceición de ‘baturiciu, xaréu…’. |
||
rebosquinos, los 📖: rebosquinos🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<arrebusquinos [y Mi]. rebusquinos [Llg. Ri. y Mi. Ar].
/////regustinos [Xx]. /////reblisquinos [Sr].>(TEST)
|
Cosques [Cp. Xx. Llg. Ri. Mi. Sr. Ar].
|
Nome que podría tar rellacionáu col verbu buscar (cfr.) pero difícil de caltener por alloñamientu semánticu. Quiciabes nesi sen mereza la pena consultar les suxerencies debíes a Dámaso Alonso (OC-I). |
||
rebozar 📖: rebozar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">rebozar </i>[Xral]. 2. Emporcar, entrollar [Tb]: <i class="della">Rebozóulu </i><i class="della">ente la</i>(TEST)
|
trol.la [Tb].
|
3. Doblar o torcese’l corte d’un gadañu, foz, etc., al chocar con oxetos duros [Cv]. Mellar [/Mánt/]. //-se ‘emporcase’l cuerpu cuasimente dafechu’ [Ri]: Míralu cómo se reboza col barru [Ri]. Posible formación verbal fecha dende bozu (cfr.) con prever- biu intensivu re-. |
||
rebozniar 📖: rebozniar🏗️: NO ✍️: NO |
Retranquiar faciendo fuerza sobre daqué pa desplazalo a otru sitiu [Lln].
<br class="della">Quiciabes sía un verbu fechu sol ast. <i class="della">gozniu</i>, variante de <i class="della">gon- </i><i class="della">ciu</i>(TEST)
|
(cfr.) con tracamundiu de sonores.
|
|||
rebroncu, el* 📖: rebroncu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+rebruncu [Ll].>(TEST)
|
Bronca, riña [Ll].
|
Cfr. broncu, a, o. |
||
rebruyar 📖: rebruyar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">reburujar</i>(TEST)
|
[Ll].
|
Cfr. boruyu. |
||
rebucín, el 📖: rebucín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">rebucín,</b>(TEST)
|
el Embozu [Md].
|
Cfr. bozu. |
||
rebudixu, el 📖: rebudixu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<regudixu [y Md]. rigudixu [y Md. Cn (Oc)].>(TEST)
|
Vals popular permovíu [Cv]. Ciertu baille popular [Md]. Un baille que se bailla allugándose l’home y la muyer ún al llau de la otra enllazándose con un brazu pela cintura, dexando l’otru cayíu en posición natural (les pareyes baillen marchando en to- les direiciones) [ALl, (Folk)]. Baille de poca importancia que delles veces celebren en dalguna casa de pueblu [Cn (Oc)].
|
2. Baturiciu, baille, fiesta [An]. Xuntanza de mocedá con un mo- tivu allegre [Md]. 3. Entremez, conglomeráu [Md]. Cfr. rebodiellu. |
||
rebulle, el* 📖: rebulle🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rebul.le [Pzu].>(TEST)
|
Rebulle (sic) [Pzu].
|
Deverbal del ast. rebullir (cfr.). |
||
rebulliceru, a, o* 📖: rebulliceru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rebulliceiro [/“desde Valdés (<i class="della">sic</i>) a Tapia” (Eo)/].>(TEST)
|
Que se rebulle muncho [/Eo/].
|
Cfr. rebullir. |
||
rebulliciegu, a, o* 📖: rebulliciegu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<{Con cheísmu, rebuchiciegu [Tox]}. //rebuliceiro [Mánt/].>(TEST)
|
Inquietu [Tox. /Mánt/].
|
Cfr. rebullir. |
||
rebulliciu, el 📖: rebulliciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rebullicio [Cñ. R. /Eo/].>(TEST)
|
Movimientu, axitación o baturiciu de delles persones o ani- males [Ca]: Al oír roíu en portal formóse un rebulliciu que toos dexamos de xugar [Ca].
|
Bulliciu [Cñ. [/Eo/. JH]. Ruíu de la quimera [R]. Ruíu, xaréu, enguedeyu [AGO]. Cfr. rebullir. |
||
rebullicón, el* 📖: rebullicón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rebul.licón [Tb].>(TEST)
|
|
|||
rebullir 📖: rebullir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><rebul.lir [Ay.Pzu. PSil]. {Con cheísmu, rebuchir [Tox]}. arrebullir [Tor]. //rebulir [“de Tapia al Eo” (Eo)].>(TEST)
|
Cast. rebullir, movese [Pzu. PSil. Tox. /Eo/. Tor]: Paez que nun se siente rebul.lir a los nenos [PSil]. 2. Espertar espe- rezándose [Tox]. Esperezase [Tox]. 3. Axitase, movese, dar señales de vida [R]. Movese, sacudise [Ay (= escombul.lir)]. Mover llixeramente [Lln]. 4. Llucise, presumir moviéndose pa que lu vean y almiren [Tox].
|
|||
rebullu, el* 📖: rebullu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rebul.lu [Pzu]}.>(TEST)
|
|
|||
rebumbar 📖: rebumbar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
rebumbíu, el 📖: rebumbíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Bramíu [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>De l’amestanza del prefixu intensivu re- col continuador del verbu llat. bombīre ‘zumbar (les abeyes)’ (em; abf) siguió l’ast. *<i class="della">rebumbir</i>(TEST)
|
que conocemos gracies a los sos deverba- les nominalizaos rebumbíu (débil) y rebumbiu (fuerte). Pero paralelu a *rebombire hebo dase’l sinónimu *rebombāre responsable del ast. *rebombar → rebumbiar (cfr.). En rea- lidá nel ast. rebumbar ‘muxir, bramar (el bue)’ paez que ye acondao alvertir l’influxu
|
del llat. reboāre (emplegáu por Lucreciu), compuestu de boāre ‘resonar’, ‘retumbar’ (em; abf) que yá nel mesmu llat. asociaben popularmente (según Varrón apud em s.v. boō), de mou suxerente, con a boum mu- gitum ‘del bramíu de los bues’. Otra cuestión destremada ye almitir como variantes de rebumbar los verbos *rebumbiar, rebundiar ‘rumiar’ (cfr.) y rebuñar (cfr.). Fónicamente (y ca- mentamos que semánticamente pues, de mano, la referencia ye siempre al ganáu vacuno) sedría posible; de fechu *rebum- biar → rebundiar namái suponen tracamundiu d’oclusives tres de nasal; no que se refier a rebundiar → rebuñar trátase de la mesma equivalencia que se pervé nel ast. cuandia y cua- ña, favorecida pol influxu fónicu del verbu rabuñar (cfr.). En- llazando con tolo qu’antecede podría tamién plantegase la po- sibilidá de rellacionar etimolóxicamente los verbos citaos col ast. reburdiar y variantes (cfr.) debíes a dellos tracamundios, fáciles de xustificar pa un medián conocedor de la hestoria de la llingua asturiana, o a influxos d’otros términos averaos como bulda (rebuldiar). |
||
rebumbiu, el 📖: rebumbiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rebundiu [Cn (MG). Bard].>(TEST)
|
Xarana [Cn (MG)], xolgoriu, diversión [Cv. R. Bard]. Engue- deyu, baturiciu [PSil. Bard]: Preparóuse’l rebumbiu nun mo- mentín [PSil]. Xolgoriu, xaréu, festeyu popular [Vd]: Vamus de rebumbiu al muelle [Vd]. Cfr. rebumbíu.
|
|||
rebundiar 📖: rebundiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Rumiar [Cn (MG)].
|
Cfr. rebumbíu. |
||
rebuñar 📖: rebuñar🏗️: NO ✍️: NO |
<rebullar {<i class="della">sic</i>} [Sb].>(TEST)
|
Reburdiar [Pr], gruñir pelo baxo [Sb].
|
Cfr. rebumbíu. |
||
rebuñeru, el* 📖: rebuñeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////rebuñeiros [Vg].>(TEST)
|
Seres fantásticos que, según camienta la xente, tienen influxu na truena (cuando prevén una de granizu toquen les campanes pa facela fuxir) [Vg].
|
Posible metátesis de *reñubeiros (cfr. renuberu) → rebuñeiros. |
||
reburbiu, el 📖: reburbiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Ruíu, baturiciu [Tor].
Deverbal de *<i class="della">reburbiar </i>posible variante de <i class="della">reburdiar </i>(cfr.) por influxu de la familia de <i class="della">burdiu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
reburdéu, el 📖: reburdéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Burbús insistente [Cl].
Deverbal del ast. *<i class="della">reburdear</i>, enantes de dar el pasu evolutivu
a <i class="della">reburdiar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
reburdiaderu, el* 📖: reburdiaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
|
illo montem per illo reburdadero et per uallino de corza
|
|
cfr.). |
|
reburdiar 📖: reburdiar🏗️: NO ✍️: NO |
<reburdar [JS]. rebordiar [y Mar]. regurdiar [Cl]. rebuldiar [Bard]. rebudiar [y Ar. An]. /////riburiar (<i class="della">sic</i>) [As]. remurdiar [y Mar].>(TEST)
|
Emitir ciertos soníos los xatos cuando van detrás de la vaca [Sb. Ll]. Bramar los bues [Ar. Bab. Pzu] de mou particular [Tb. Llomb] cuando van a amarrase [Vg]. Muxir, fuertemente, el bue [PSil. Ce. Cv]. Bramar de mou particular el bue cuando ve una vaca [Oc]. Muxir el bue revolviendo la tierra coles caces delanteres [Bard]. Bufar y escarbar (el bue) [As]. Muxir el ga- náu [An. Mar]. Bramar fuerte la vaca o’l bue [Sm]. Muxir y tar inquietos los bues y les vaques [/Eo/]. 2. Zumbar les mosques [Cn (M)]. 3. Ruxir [Cn (M)]. Bufar [Ay], rezongar [Ll. Mi. Tb]. Murmurar (el ríu, la fonte, l’arboláu) [Si (JS]. 5. Amosar dis- gustu rezongando [Cg. R]. Falar ente dientes pelo baxo [Ac (= remuñar)]. Quexase pelo baxo, gruñir [V1830]. Contestar de mala manera [Ri]. Rezongar [Cl. Ay. Mi. Ri. An. Pr. VCid] ente dientes pelo baxo [Lln. Tb], cuando nun-y dan a ún lo que pide. 6. Cantar o salmodiar con voz de baxu [Cv]: Salienon tres bigardones reburdiando d’un requeixo [Cv].
|
|
del llat. *repŭllĭtare o *repŭllĭtrare (Piel 1953: 260-261). |
|
reburdión, ona 📖: reburdión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<reburdión/ona/ono [Mi. Ri].>(TEST)
|
Que reburdia [Ri. Mi. Tb]. Que rezonga [Ar]. Cfr. reburdiu 1.
|
|||
reburdiu, el 1 📖: reburdiu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<//rebudio [Ar].>(TEST)
|
Bramíu del bue [Ar]. 2. Regañu [Ar]. 3. Baturiciu, malestar [R]. en los reburdios o sitios donde están coyidas dichas made- ras [Grangerías xviii: 672] el terreno que tú quisieres o cuesta arriba, o ladera, o re- burdios o regones o riegas, o peñas [Grangerías xviii: 736]
|
|
Cfr. burdiu. |
|
rebusca, la 📖: rebusca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición de <i class="della">rebuscar</i>(TEST)
|
[Pr]. //Dir a la rebusca ‘dir a recoyer lo que queda al otru día de la romería’ [Ac]. ‘dir a pañar los frutos escaecíos {na tierra, en monte} llueu de la collecha’ [Ac]. //(Aire) de la rebusca ‘aire a lo cabero de la dómina de les castañes’ [Ll].
|
Deverbal fuerte fem. de rebuscar (cfr.). |
||
rebuscar 📖: rebuscar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrebuscar [Ay. Ll. y Tb. Tox].>(TEST)
|
Volver a buscar, a guetar [PSil].
|
Andar buscando, pañando los frutos que queden en suelu escaecíos llueu de recoyer la mayoría [Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. PSil. Pr. Tox]. Pañar los frutos cayíos de nueche (del árbol) [Ay]. 2. Escoyer el carbón d’una escombrera [Min]. Formación verbal resultáu de buscar (cfr.) col prefixu intensivu re-. Conócense los sos deverbales del participiu fuerte rebusca (cfr.) y rebuscu (cfr.) col aumentativu rebuscón, ona (cfr.) y col dim. rebusquín (cfr.), rebusquina (cfr.); un deriváu ye ast. rebusqueru, a, o (cfr.), con posibilidá de nominalización. |
||
rebuscón, ona 📖: rebuscón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<arrebuscón [y Ll]. rebuscona [Llg. Min].>(TEST)
|
Que rebusca [Ay. Min]. 2. Qu’escoyía’l carbón gordo nel cri- bu pa echalo al plano (una muyer) [Llg]. 3. Ardizosu na gueta de les castañes [Ll]. Cfr. rebuscar. Y todo ye reburdios y espamientos [Fiestas Coronación 184]
|
Deverbal del participiu fuerte de reburdiar (cfr.). A la so vera l’aumentativu reburdión, ona (cfr.) en función axetiva. |
||
reburdiu, el* 2 📖: reburdiu🔤: , el* 2 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 el*, 2 |
Términu conocíu pela documentación:
<i class="della">las</i>(TEST)
|
castañares de la fuente y reburdio [Grangerías xviii: 633]
|
|||
rebuscu, el 📖: rebuscu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rabuscu [Bab. y Pzu. Cn (F). Oc. Bard. Arm]. rebusco [Ar].
/////rebusque [Oc]. rabusco [Os].>(TEST)
|
Aición de rebuscar [Pa. Oc. Min] lo qu’otru nun topó o dexó [Lln. PSil]. 2. Segunda vuelta de la recoyida d’un frutu a ver si quedó dalgo [Lln. Pa. Tb. PSil. Cn (F). Tor]: Andaban al rebuscu por si pañaban más castañas [Tb]: Corre l’aire las castañas, mañana hai que l.levantase bien ceu pa ir al ra- buscu [Cn (F)]. 3. Lo que se pañó na rebusca [Pr. Tb]. Frutu
|
|
||
rebusqueru, a, el/la 📖: rebusqueru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<ident class="della" level="1"></ident><rebusqueiru [Cn (Eo)].>(TEST)
|
|
|||
rebusquín, el 📖: rebusquín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">La</i>(TEST)
|
vuelta’l rebusquín ‘vuelta’l gatu’ [Llv (LBlanco)].
|
|
||
rebusquina, la 📖: rebusquina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Última güeyada a un sitiu por si queda daqué ensin pañar o recoyer [Ri]: <i class="della">Andar</i>(TEST)
|
a la rebusquina les castañes [Ri].
|
|
||
rebustez, la 📖: rebustez🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">robustez</i>(TEST)
|
[Sb. /Eo/. R]. Cfr. rebustu, a, o.
|
|||
rebustu, a, o 📖: rebustu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><röbustu [y Cv]. rubustu [y Cv]. regustu [LV. Cg. y R]. //re- gusto [Eo].>(TEST)
|
Cast. robusto, fuerte [LV. Cg. Cv. Tox. Oc. /Eo/. Mar. R]. Fuerte, que tien estabilidá [Ay. PSil].
|
|||
rebuyar 📖: rebuyar🏗️: NO ✍️: NO |
<rebuchar [Qu. Tb]. arrebuchar [Tb. Sm].///<ident class="della" level="1"></ident>rebuxar [Tox]. arrebuxar [Ca. Tox].>(TEST)
|
Cast. rebujar [Mi], arrugar [Qu. Tb. Tox]: Nun t’arrebuxes en min [Tox]. Cubrise o envolvese bien na ropa [Ca]: Estó toa arrebuxá n’escañu [Ca]. Coyer mal y ensin orde delles coses flexibles [Tb. Sm]. Envolver, tapar, cubrir bien [Sm (= enrubuchar)].
|
Del verbu buyar (cfr.) col prefixu intensivu re-. Les varian- tes con [S] son niciu de la so adautación dende’l castellán [x]. Sobro rebuyar féxose una nueva incrementación prefixal llogrando’l verbu *enrebuyar (cfr.) posible variante del ast. enreguñar (cfr.), enregullar (cfr.) y enrellubar (cfr.). |
||
rebuyecíu, ida, ío* 📖: rebuyecíu🔤: , ida, ío* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<rebuchecidu [Vg].>(TEST)
|
Arrugáu [Vg].
|
Pp. de *rebuyecer (cfr. rebuyir). |
||
rebuyir 📖: rebuyir🏗️: NO ✍️: NO |
<ribuyir [Cn (F)]. rebuir [Cd. Vd]. rebuchir [Sm]. ///rebuxir [AGO].>(TEST)
|
Rebullir [Cd]. Entamar a movese lo que taba quieto [Cd]. 2. Tar inquietu [Vd]. 3. Arrugar [Cn (F)]: Esas patacas nun hai quien las pulgue tán todas ribuyidas [Cn (F)]. 4. Pañar o amontonar daqué (vgr. la yerba) de priesa [AGO]. //-se ‘fa- cer con priesa les coses, movese con axilidá pa llevales da- rréu’ [Sm]: Primeiru qu’él se rebucha p’arreglar los papeles pasa’l tiempu [Sm]. Cfr. bullir y rebullir. El verbu rebuyir tamién ufre un deverbal rebuyu (cfr.). Un
|
compuestu de rebuyir foi ast. *enrebu(y)ir, güei conocíu pel participiu enrebuíu (cfr.) xunto a la so va- riante enrebiyíu (cfr.). Tamién rebuyir hebo tener una forma- ción incoativa *rebuyecer que fai falta almitir gracies tamién al correspondiente participiu (B-D) rebuchecidu (cfr. rebuye- cíu). La variante rebuxir ha tenese por castellanismu darréu del resultáu [S] adautación de cast. [x] o del so antecesor. |
||
rebuyu, el 📖: rebuyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rebuchu [Md].>(TEST)
|
Arruga, arrugamientu [Md].
|
2. Lo que ta rebuyao [Md]. 3. Persona inquieta, que nun ta quieta [Pr]. Deverbal fuerte de rebuyar (cfr.). |
||
rebuznar 📖: rebuznar🏗️: NO ✍️: NO |
<reboznar [y Mar]. reoznar [y Mar]. /////rebuzniar [Lln].>(TEST)
|
Cast. rebuznar, relinchar [Lln. Mar]. ///El fíu del burru María, dos veces rebuzna al día [Fabriciano]. Cfr. rosnar.
|
|||
rebuznatu, el 📖: rebuznatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rebuzniatu [y Lln].>(TEST)
|
Rebuzniu de burru (repentín y curtiu) [Lln].
|
Formación de *rebuznu (variante de rebuzniu), incrementáu col suf. vivu güei n’asturianu -atu. |
||
rebuzniu, el 📖: rebuzniu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">rebuzniar</i>(TEST)
|
[Lln].
|
Deverbal de rebuzniar variante de rebuznar (cfr.). Dende la variante *rebuznu féxose rebuznatu (cfr.). |
||
“recabar” 📖: “recabar”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">recabar</i>(TEST)
|
por ellas los dichos morabetinos del dicho Iohan
|
|
Cfr. acabar. |
|
recacha, la* 📖: recacha🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ricacha [Cn. Oc].>(TEST)
|
Llombu o espalda como asientu de la carga (que se carreta) [Cn (MG)]. //A la ricacha ‘a piernes cachetes’ [Cn (MG)]. ‘al llombu’ [Oc]: Ven acó que te vou l.levar a la ricacha [Oc]. //A ricachas ‘a recostines’ [Cn]. //Llevar a la ricacha ‘llevar a otra persona sobre la espalda, a recostines’ [Cn (F)]. //A la re- cachina ‘(llevar un pesu) sobre los hombros, na espalda’ [Pr]. Deverbal del participiu fuerte de recachar (cfr.), col so dim. recachina. Tamién se conoz una
|
formación, a recachu (cfr.), fecha dende’l masculín. En rellación etimolóxica féxose un alverbiu recachadamente (cfr.). |
||
recachadamente* 📖: recachadamente*🏗️: SI ✍️: NO |
<arrecachadamente [JH].>(TEST)
|
Resueltamente, con xeitu [JH].
|
Cfr. recacha. |
||
recachar 📖: recachar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrecachar [Lln. y Pa. Cb. y Cg. y Ac. y Sr. Sb. y Ll. y Tb. y Pr. y Tox. JH. R].>(TEST)
|
Sacar muncho les nalgues [Lln. Cg. Ac. Sr. Tb. R. /Eo/] o’l pechu [Sb] al caminar [Ll], manteniendo la espalda derecha [Pr]: ¡Tien un culo tan arrecacháu...! [Ac]: Con esa falda arrecaches muncho’l culo [Ac]. 2 Mover resueltamente les nalgues al caminar [Tox]. Mover el cuerpu una muyer con actitú descarada [Pa]. 3. Quedar alguna cosa saliente o lle- vantada [Cb. Pr]. 4. Alzar, llevantar el rabu les vaques al fuxir moscando [Cv]. Arremangar [Tox], llevantar, plegar [/Eo/]. Llevantar, facer sobresalir [/Mánt/]. Poner tiesu o ríxidu (sa- cándolo al mesmu tiempu hacia afuera) dalgo que nun ta asina davezu [Oc]: El gatu ricacha las ureas ‘el gatu pon tieses les oreyes’ [Oc]. Llevantar, poner dereches les oreyes los anima- les (dizse tamién falando de les posaderes, de la barriga, de la cabeza, de dalguna punta o picu de los vistíos) [Sm. Cv]. 5. Abrise’l pan cuando cuez en fornu [/Eo/]. Tener abertures y garitos el pan [Tox]. 6. Abrir, apartar [PSil]: L’animal reca- chóu las patas [PSil]. //-se ‘llevantase’ [Pr]. ‘disponese a facer una cosa con xeitu’ [Cb. JH]. ‘envanecese’ [An]: Recáchase purque todos la miran [An]. //Recachar el culo (sic) ‘mover les nalgues y echar el culu hacia atrás’ [Pa]. Cfr. cacha 3.
|
|||
recacháu, ada, ao 📖: recacháu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<arrecacháu [Cb. Cñ. Mn. Cd. Pr. JH]. +arrecachéu/arreca- chá/arrecachao [Ri].>(TEST)
|
Llevantáu [Sb. Pr. Ce], tiesu (especialmente un vieyu) [Cv]. Saliente, llevantáu [Cb]. 3. Bien plantáu, de bona facha [Mn. Cd. Pr. Pr]. Fachendosu [Cñ]. Bien vistíu, mui puestu [Pr (Cv)].
|
3. Animosu, resueltu [Cb. JH], decidíu (un individuu) [Tox]. 4. Envaráu, estiráu, altivu [Vd]. Presumíu, valagloria [An]: Anda recacháu [An]. 5. Abiertu amosando’l güesu de la fruta. {Paez qu’acueye l’influxu de la familia de arregayar}[JH]. 6. Des- caráu [Pa. Pr]. 7. Repantigáu [As], esparrancáu [PSil]: Alcon- tréilos a los dous ahí bien recachaos [PSil]. Que toma postura cómoda pa cualquier cosa [R]. 8. Culón, de culu llevantáu [Ri]. Pp. de recachar. |
||
recachina 📖: recachina🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. recacha.
|
|||
recachu, el 📖: recachu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
recachu ‘al llombu’ [Pr]. ‘(llevar un pesu) sobro los hom- bros na espalda’ [Pr (= a la recachina)]. ///Recachón contra el semblante, aguaceru a la tarde [LC].
|
Deverbal, como recacha (cfr.). |
||
recacón, el 📖: recacón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Clavu de la peonza [Bi (i)].
|
Cfr. cacu. |
||
recadar 📖: recadar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. recaldar.
|
|||
recaderu, a, o* 📖: recaderu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<recaderu [JH]. recadeiru/era [Tb. Md]. recadeiru [Pzu]. re- cadeiru/iera [Tox]. +recaíru [Ay]. //recadeiro [“de Valdés al Eo” (Eo)].>(TEST)
|
Que fai recaos [Ay. Tb. Md. Pzu. Tox. /Eo/. JH]: El nenu nun ya’l tou recadeiru [Tb].
|
Formación fecha sol participiu de recadar (cfr. recaldar) cola amestadura del suf. continuador del llat. -ārius, -a, -um. |
||
“recadir” 📖: “recadir”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">pedironle plazo por </i><i class="della">recadir</i><i class="della">(TEST)
|
contra las kartas 1269 [DCO- II/98]
|
Posible formación en -ir equivalente al verbu recadar (cfr. recaldar). |
||
recadista 📖: recadista🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Recaderu [JH].
|
Cfr. recáu. |
||
recaída, la 📖: recaída🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><recayía [Ay. JH].>(TEST)
|
Recayu [Ay. Cv. JH]. Deverbal de recayer (cfr.).
|
|||
recalar 📖: recalar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><calar [y Pa].>(TEST)
|
Cast. recalar [Pa]. Calase cola humedá [Lln]. 2. Conocer la situación d’otru [Pa]. //Recalar por un sitio ‘dexase cayer per un sitiu’ [Llu].
|
|
||
recalcada, la 📖: recalcada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Peligru de zozobrar [Llu].
<ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de <i class="della">recalcar</i>(TEST)
|
(cfr.) d’u se fexo’l deriváu recalcadura
|
|
||
recalcadura, la 📖: recalcadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición de <i class="della">recalcar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. recalcada. |
||
recalcar 📖: recalcar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">recalcar </i>[Pa]. Afirmar muncho [DA]. Repetir una cosa munches vegaes pa dexala bien afitada [Ri]. 2. Retorcer un pie [Lln]. 3. Apertar y axustar los aros de les pipes cuando nun tán bien apertaos [MS]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
|
‘quedar el cuerpu o ún de los sos miembros doloríu por cuenta l’esfuerzu físicu’ [Ri].
|
|
||
recalcatu, el 📖: recalcatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
recalcáu, ada, ao 📖: recalcáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
|
|||
recalcón, el 📖: recalcón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de recalcar el pie [Lln. Pa]. Efeutu dolorosu fechu por un gran esfuerzu sobro un músculu o xuegu de los güesos [Sm]. Torcedura d’un tudiellu o d’otra parte de les es- tremidaes por una fuerte presión, cayida o mal pasu [Ca]: <i class="della">Dí un</i>(TEST)
|
recalcón ena caneya [Ca]. Retorzón [VCid].
|
Distensión de lligamentos o muscular [Po (ByM)]. Calconazu {nun define} [Cb]. 2. Pus, materia na caza de la vaca [Tox].
Cfr. recalcar. |
||
“recaldador” 📖: “recaldador”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘quien tien d’oficiu recaldar’:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">qui</i>(TEST)
|
sunt recabdadores hie guaridores al monasterio
|
|
Cfr. recaldu. Modernamente xeneralízase’l castellanismu recaudador anque, a xulgar pelos datos daos [cfr. recaldar, acaldar (ghla §4.9), recaldu] pudo tener daqué sofitancia hestórica nel nuesu dominiu una realización vocalizada de la primera consonante del grupu -b’d-. |
|
recaldar 📖: recaldar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrecaldar [y Lln. DA. AGO]. /////recadar [Ma]. arrecadar [Mar]. arrequedar [Mar].>(TEST)
|
Llograr, algamar daqué por trabayu y dilixencia [Ay]. 2. Re- coyer, ordenar, iguar [Lln]. Poner orde [Lln (= acaldar)]: Las cosas recaldadas [Lln]. Recoyer, reunir, axuntar [Mar]. 3. Ser peraprovecháu [Ay]. 4. Cayer malu, mancase, llastimase [Cb]. Atender, observar [DA. AGO].
|
|
Cfr. acaldar. |
|
recaldosu, a, o* 📖: recaldosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+recaldusu/recaldosa/recaldoso [Ll].>(TEST)
|
Curiosu, dilixente [Ll]. Que percuria fasta lo cabero [Ay]: Ye mui recaldusu, mira per too bien [Ay].
|
Cfr. recaldu. |
||
recaldu, el 📖: recaldu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<errecaldu [y Lln]. /////recaudu [JH].>(TEST)
|
d)
|
cfr.) d’u se fexeron los derivaos recaldador (cfr.), recaldosu (cfr.). De la variante del ast. recaldu, esto ye recaudu (→ “re- codu”) pudo llograse recaudanza (cfr.) dambos con resultáu [aw] inxertu en testos medievales (cfr. recaldador). |
||
recalentar 📖: recalentar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">recalentar</i>(TEST)
|
[Pa]. Calentar la comida que quedó del meu- día pa la cena [Pa].
|
|
||
recalentón, el 📖: recalentón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">recalentamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. calentar. |
||
recamariar 📖: recamariar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><remacarear [JH]. remacariar [Qu. Pr]. remarcariar [y Qu]. re- maquear [Lln]. remaquiar [Md. Ce. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Regatiar [Qu. Pr. JH] con insistencia [Ll]. Regatiar nel preciu [Qu. Tb. Md. Ce. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/]: Deixa de recama- riar, nin [Tb]. Revender, estraperlar [Lln].
|
|
||
recamarión, ona 📖: recamarión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><remacarión/ona [Pr]. remaquión [Tox. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
|
|||
recaniellu, el* 📖: recaniellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><recaniello [Cñ].>(TEST)
|
|
|||
recantu, el 📖: recantu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
recañar 📖: recañar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
recatafila, la 📖: recatafila🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
“recatán” 📖: “recatán”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación; posible sinónimu de <i class="della">recateru </i>(cfr.) anque con sufixu en -<i class="della">anu</i>, voz ya conocida de García de Diego (deeh s.v. recatán ‘revendedor’).
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">alcalldes</i>(TEST)
|
fagan iusticia de quien touier medida falsa de uino o uara falsa o recatanes o recateras de pescado reziente [FL (FFLL)] Cfr. recatón 1.
|
|||
recate, el 📖: recate🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">regate</i>(TEST)
|
[Llg].
|
Deverbal de recatar, variante de recatiar (cfr.). Cfr. recatón 1. |
||
recateru, a, o* 📖: recateru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<regateiro/regatiera [Tox]. recateiro [/“de Valdés al Eo” (Eo)/].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">non</i>(TEST)
|
sea regratero que compre pescado pora reuender fuera el comprador 1274 [Ordenances/43]
|
|
Cfr. recatiar. |
|
recatéu, el* 📖: recatéu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<recateo [Llg].>(TEST)
|
Aición y efeutu de *recatear → recatiar (cfr.) [Llg].
|
Deverbal de *recatear. |
||
recatiar 📖: recatiar🏗️: NO ✍️: NO |
<recatar [y Sm]. /////regatiar [y Pa. Ay. Pr. Tox].>(TEST)
|
Cast. regatear [Lln. Pa. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. PSil. Pr. Tox. /Eo/] nel xuegu [Ay]: El xugaor recatió al defensa y metió gol [Ri]. Quitase’l balón de los pies [Tox]. 2. Discutir muncho nel preciu [Ri. Tb. Sm].
|
|
del llat. *recaptare ‘volver a comprar’, términu que xustificaría, quiciabes, el cast. rega- tear, cat. a. regater, it. rigattiere, fr. regrattier (dcech s.v. re- gatear). La doble posibilidá asturiana (con c- y con g-) daría a entender la falta de seguranza de la llingua pa resolver el compuestu con re-, na doble tendencia evolutiva, d’un llau con un tratamientu como si se fora cenciellamente un térmi- nu fusionáu dafechu en llatín [onde -c- > -g- (*recaptare → regatiar)]; d’otru cola consciencia de la composición de dos elementos qu’empobinaba a tratar el segundu como si se tra- tare d’una c- (re captare → recatiar), lo mesmo que pasa |
|
recatión, ona 📖: recatión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<recationa [Lln]. recatón, ona [y Tb].>(TEST)
|
Que recatia [Lln. Tb]. Cfr. recatiar & recatón 1.
|
|||
recatón, el 1 📖: recatón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<regatón [VBable]. rebatón [Ay. Ar]. /////cotón [Cv].>(TEST)
|
Fierru o clavu que se pon a los cayaos o muletes onde s’apoyen [Sr. Ay. Ri. Tb]: Dio-y col cayáu de recatón [Sr]. Remate de metal del paragües o del cayáu [Cv] pa protexelu [Tox]. Parte gruesa d’un palu [Pa]. Fierru que lleva la guiada na parte d’abaxo y val pa quitar la tierra del aráu [Os. VBa- ble]. 2. Cayáu que tien un fierru onde s’apoya la so parte in- ferior [Pa. Cp. Ac. Cn (F). Oc. /Eo/]. 3. Palu que se mete en mediu’l forcáu cuando se va a cepes o lleña y va atáu pel otru estremu al xugu con una cavía [Ar]. 4. Timón del forcáu [Ay]. 5. Persona pequeña y gorda [Ri]. ///Si vas a la Magdalena/ echa regatón al palo/para que pueda subir/la del refajo en- carnado (sic) [ALl (Bellezas 394)].
|
|
del llat. ferrum ‘fierro’ col aumentativu de cattus ‘gatu’, esto ye, de *Ferri catton(e) ‘gatu de fierro’ (pe2: 341) espresión que xustificaría, perdafechu, el so sinó- nimu ast. ferracatón o ferrecatón (cfr.) y, al empar, la so re- ducción a recatón col desaniciu de la primera sílaba, cosa que va acordies coles previsiones posibles y más entá si se trata d’una pallabra de llargu cuerpu fónicu. La conservación de la consonante velar sorda /k/ ensin sonorizar podría dar anuncia de que’l falante yera sabedor del calter compuestu del nuevu términu anque esa posibilidá vese tamién nel correspondien- te verbu iguáu sobro cattum → agatañar al llau de acatañar (cfr. recatiar). N’otru sen, llamar gatu a una pieza de fierro ye recursu metafóricu qu’entá caltienen destremaes llingües. Pa Corominas-Pascual recatón ye d’aniciu desconocíu (dcech s.v. regatón). El términu ast. ha dixebrase del homófonu re- catón 2 (cfr.), tamién con usos axetivos (cfr. recatión, ona) d’u sigue recatonía (FSalamanca 91), recatonería (cfr.), que deberíen ponese en rellación col ast. recatar, variante de re- catiar (cfr.). A esta familia tamién pertenez l’ast. recateru, a, o (cfr.), recatán (cfr.). |
|
recatón, ona, el/la 2 📖: recatón🔤: , ona, el/la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona,, 2 |
El que viende al por menor.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">por</i>(TEST)
|
los recatones del mercado [FS (FFLL)]
|
|
Cfr. recatón 1. |
|
“recatonería” 📖: “recatonería”🏗️: NO ✍️: SI |
Cfr. <i class="della">recatón</i>(TEST)
|
1.
|
|
Cfr. recatón 1. |
|
recatonía, la* 📖: recatonía🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
recatonia de ciuera o de sal [FS (FFLL)]
|
|
||
recatu, el 📖: recatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">recato</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible adautación del cast. recatO, voz estudiada por Co- rominas-Pascual (dcech s.v. catar), y namái conseñada ente nós por JH. |
||
recáu, ada, ao* 📖: recáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<recáu/recá [Cl].>(TEST)
|
Dízse de quien nun tien ganes de comer y de quien cadez d’abatimientu [Cl].
|
Cfr. racáu, ada, ao. |
||
recáu, el 📖: recáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+requéu [Ay].>(TEST)
|
Cast. recado [Pa. Ay. Tb]. Mensaxe [Pa], encargu [Ca. An], avisu [Pzu. PSil]. 2. Actividá de curtia duración [PSil]: Mar- chóu a faere un recáu [PSil]. //-aos ‘encargos que se facíen a otros’ [JH]. ‘recuerdos, saludos’ [Oc]: Da-y recaos al tou home [Oc]. //A bon recáu [JH]. ///Bon recáu tien mio pa el día que ñon furta [JH]. un onbre que sea abonado e onbre de recado 1501 [Abá- Teberga/139]
|
|
||
recaudanza, la 📖: recaudanza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">recaudación</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. recaldu. |
||
recaudar 📖: recaudar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">recaudar </i>[Ay]. 2. Recobrar [Cl. Ay]. Cfr. <i class="della">acaldar</i>(TEST)
|
& recaldar.
|
|||
recaudu, el 📖: recaudu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
recayar 📖: recayar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
|
|||
recayedura, la 📖: recayedura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">recayedura,</b>(TEST)
|
la Recayu [JH].
|
Cfr. recayer. |
||
recayer 📖: recayer🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">recaer</i>(TEST)
|
[Ay. JH].
|
|
||
recayida, la* 📖: recayida🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><recayía [Ay].>(TEST)
|
Recayu [Ay].
|
Cfr. recayer. |
||
recayimientu, el 📖: recayimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
recayu, el 📖: recayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Volver a la enfermedá anterior de la que nun se sanare bien [Tb. Md. JH]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
nenu tuvo un recayu de branu, nun quedara bien del gripe [Tb].
|
2. Mamitis de la vaca [Vd. Tox]. Materia que tienen les vaques nos tetos [Ce]. //Recayu al ubre ‘hinchón, endure- cimientu o tumor dolorosu del caldar o ubre de la vaca’ [Cv]. Cfr. recayer. |
||
recazones, {los} 📖: recazones🔤: , {los} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {los} |
Cambes de repuestu (poníense enriba d’otres cuando taben pergastaes) [Os].
Cfr. <i class="della">calzu.</i>(TEST)
|
||||
recebador, el 📖: recebador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
El que receba [JH].
|
Cfr. recebar. |
||
recebadura, la 📖: recebadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">recebar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. recebar. |
||
recebar 📖: recebar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">recebar</i>(TEST)
|
[Pa]. Revocar, poner una capa de cal o entre- mez sobro les paredes o cases [JH]. Tapar con argamasa los desconchaos de la parede [Cg]. Embadurnar [Pr]. Encalar les paredes cola llana [R]. Echar paletaes de cal y arena a una parede ensin pasar llueu la llana [Oc]. Pintar una pare- de echándo-y paletaes de cal y arena [Cp]. Dar carga a una parede [Ac].
|
2. Poner un poco de pólvora na chimenea (nes antigües escopetes de pistón) [Oc]. 3. Rellenar [Pa. Sb] les pipes de sidra dulce pa reponer lo que s’evapora al cocer [Ri]. 4. Engordar a un animal [Ac. Pr. Vd]: Los gochos de recebar tán más caros [Vd]. 5. Cuchar la viña con cuchu [Cn (V)]. //-se ‘pintase (sobre too nun sen peyorativu)’ [Cp]. ‘enllordia- se, emporcase’ [Ac]. ‘quedar parte de la farina en molín ente la muela y les paredes llaterales’ [Cb (fasta que nun se receba nun entama a cayer la farina nel branzal). Ay]. Cfr. cebar. Un deverbal de recebar ye ast. recebu (cfr.) colos términos rellacionaos recebador (cfr.), recebadura (cfr.). |
||
recebu, el 📖: recebu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">revoque</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Montón de cuchu que se dexa secar un añu y val llueu d’abonu [Gr]. Deverbal de recebar (cfr.). |
||
recediar 📖: recediar🏗️: NO ✍️: NO |
Curiar, atender [Sb]: <i class="della">Cerraren</i>(TEST)
|
la capilla porque ende non ha- bía quien la recediar [Sb].
|
** |
||
recel, el* 📖: recel🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación, quiciabes identificable cola voz tamién cast. <i class="della">recel</i>(TEST)
|
“cobertor o cubierta de tela delga- da y listada” (drae 21ª):
|
|
cfr. ronzal). Daqué asemeyao paez camentar Martínez Meléndez (1989: 410). Nun paez acondao tener por arabismu rançán, qu’entá güei vive en dalgunos dominios como ranzal, ronzal, etc. (da s.v. ranzal; dcech s.v. ronzal), pues pa dellos autores ¿habría entendese como variante de rançal o ranzan docu- mentáu en cast. como “racel” nel sieglu xii? ¿Nesti casu “razel” podría tenese por un vieyu galicismu tresmitíu dende l’andalusí? Dalgún autor camienta que’l términu hispanu pe- netraría n’árabe darréu que namás se conseña en testos ará- bigos iguaos na Península (Martínez Meléndez 1989: 325 & 410). Discutible (pero non refugable dafechu) sedría identifi- car el nuesu medieval razel col actual rusel ‘tela de llana asar- gao, dacuando con mezcla de seda’ (cfr.) que se caltién en Ma- ragatería, al sur del vieyu dominiu ástur anque les propuestes que se faen nun ufren resultaos perafitaos. Cosa destremada sedría ver en “razel” un deriváu de Raz variante d’Arras (cfr. arraz), llugar del Flandes francés conocíu pelos sos texíos de llana y tapices (Alfau de Solalinde 1969: 158; Américo Castro apud dcech s.v. ranzal) que más bien xustificaría’l cast. a. bien documentáu raso “tela de seda lustrosa de más cuerpo que el tafetán y menos que el terciopelo” (drae). |
|
“recelar” 📖: “recelar”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dixo</i>(TEST)
|
que sse resçelaua de perder la dicha escriptura 1373 [MB/194] Non tien de qué recelase, q’una y bona sobre illi s’arrebalgue, non lu baste [El Caballo 81] Cfr. celu.
|
|||
recelu, el 📖: recelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+recilu [Ay].>(TEST)
|
Cast. recelo, falta d’enfotu [Ac. Ay]. Cfr. celu.
|
|||
recendedura, la* 📖: recendedura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<arrecendedura [JH].>(TEST)
|
Tafarada [JH].
|
Deverbal de recender (+ -ura). |
||
recender 📖: recender🏗️: NO ✍️: NO |
<arrecender [Cl. y Cb. Cg. Cp. GP. Ca. y Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Cv. y Tox. Oc. /Eo/. V1830. JH. DA]. arricinder [Cn]. arre- ciender [Ar]. /////arrescender [R]. rescender [Cv]. /////arrefen- der [Sb]. refender [y Md].>(TEST)
|
Goler [GP a. 1788. Uv (VB). Ay. Ll]. Dar golor [Cg. Ay. Ri. Cn. Oc]. Sentir o notar golor [Ca]: ¡Qué bien arreciende la to cocina! [Ca]. Dar munchu golor [Cl. Cp. Sb. Ar. Tb. Md. Cv. JH. R. DA]. 3. Dar golor perfuerte, prestosu [Cb]. Goler bien [Cl. JH. /Eo/] espardiéndose l’arume [Tox]. 4. Feder [Sb. Ay. Tb. Md]. 5. Caciplar [Ay]. 6. Presentir [Ay. Ll]. Presumir [V1830]. 7. Pegar [Ll]. Castigar [Ay]. //Arrecendel.les ‘llevar una paliza’ [Ay]. //No arrecender nada ‘nun s’enterar de nada’ [Ar]. //No se arrecienden ‘nun s’entienden’ [Ar]. ///Celimín, celimán arreciende capellán [CyN (Recuerdos)]. La rosa en el mes de mayo/toda la güerta reciende/non hay cosa más humilde/que el hombre cuando pretende [Cn (M)]. Todos estos las codician, todos estos las arrecienden, to- dos están deseando años de bacca prieta para pescarlas [Grangerías xviii: 533]
|
|
||
recendor, el 📖: recendor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><arrecendor [Cb. Ay. y Tb. Oc. JH].>(TEST)
|
|
|||
recendosu, a, o* 📖: recendosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><arrecendosu [Cb].>(TEST)
|
Que reciende [Cb].
|
Cfr. recender. |
||
recentar* 📖: recentar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación na aceición de ‘anovar’:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
cada março reçiente los moyones [FA (FFLL)]
|
|
||
recepar 📖: recepar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
recercar* 📖: recercar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación na aceición de ‘zarrar’, ‘protexer’:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">{árboles}</i>(TEST)
|
que los gardedes e criedes e recerguedes daqui endelantre bien 1312(or.) [SP-I/391]
|
|
||
recese, el* 📖: recese🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
tal reçese acresca el dicho globo et sea escripto [1377- 1389] [DCO-III/573]
|
|
nome recessus ‘aición d’alloñase, de retirase’ tamién se con- seña romanceáu nos nuesos testos como tamién alvertimos nel correspondiente simple cessus (cfr. cesu): sedis molina- rias acessum uel rezesum 990? (or.) [ACL/38]. |
|
receta, la 📖: receta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Caún de los llotes del testamentu [Lln]. 2. Documentu médi- cu pa llograr un medicamentu [Xral]. 3. Gaceta qu’informa d’una ayalga (Bartolomé 2020:146).
Posible términu con aniciu nel fem. nominalizáu del llat. re- ceptus, -a, -um ‘recibíu’ (abf) en referencia a la información documental de que se dispón. Modernamente pudo espar- dese la 2ª aceición de <i class="della">receta</i>(TEST)
|
d’u se fexo’l verbu recetar 2 (cfr.). L’ast. conoz tamién un masculín recetu (cfr.) que fai referencia a un xuegu de neños y que
|
quiciabes tea motiváu por dalguna esplicación escrita qu’acompangare al productu modernu mercáu. |
||
recetar 1 📖: recetar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Retolicar [Lln].
Posible tracamundiu por <i class="della">refertar</i>(TEST)
|
(cfr.) con camudamientu de f-t y desaniciu d’una [r].
|
|||
recetar 2 📖: recetar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Dar el médicu, per escritu, autorización d’usu d’un medica- mentu [Xral].
|
Cfr. receta. |
||
recetoría, la* 📖: recetoría🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mande</i>(TEST)
|
dar mi carta de reçetoria que me pedio 1403(or.) [SP- III/140] Cfr. receutor.
|
|||
recetu, el 📖: recetu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Xuegu de neños [Cl].
|
Cfr. receta. |
||
receutor, el* 📖: receutor🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">los </i><i class="della">reçeptores</i><i class="della">(TEST)
|
que di sobresto a petiçion e conssentimiento de las partes 1344(or.) [SP-II/202]
|
|
cfr.). |
|
rechárchara, la 📖: rechárchara🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
“Alondra arborícola” [Cg].
|
Cfr. charchar. |
||
rechifla, la 📖: rechifla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">rechifla,</b>(TEST)
|
la Burlla [Ay].
|
Cfr. chifla. |
||
rechilar 📖: rechilar🏗️: NO ✍️: NO |
</b>Allegrase [AGO]. Cfr. <i class="della">relochu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
rechina, la 📖: rechina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Páxaru pequeñu pardu y rubiu [An]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
fracu de los nigos de rechina ya pequenu [An].
|
Cfr. rechinar 1. |
||
rechinar 1 📖: rechinar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<richinar [Sm].>(TEST)
|
Rucar, meter ruíu [Sm] los dientes [Ac], les ruedes del carru [Ay].
|
2. Comer [Ac]. 3. Echar pestes, ponese de mal humor [Ay]. Verbu fechu d’una posible onomatopeya como s’alvierte nel cast. rechinar, port. chiar (dcech s.v. rechinar) anque García de Diego (deeh), siguiendo a Diez, parte del fráncicu *kinni ‘mexella’ d’u tamién siguiría’l fr. rechignier, verbu esti pal que Meyer-Lübke parte del a.a.a. kīnan (rew). Un deverbal del participiu fuerte de rechinar sedría’ l’ast. rechina (cfr.). |
||
rechinar 2 📖: rechinar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. rellenar.
|
|||
rechistar 📖: rechistar🏗️: NO ✍️: NO |
Retrucar, protestar [Ay. Tb. Tox (= repuchar)]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
podioren rechistar [Ay].
|
Cfr. chistar. |
||
rechisteru, el 📖: rechisteru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sitiu abrigáu onde calienta’l sol [Llomb].
<br class="della">Podría tratase d’una formación sobro <i class="della">chista</i>(TEST)
|
voz dialeutal cast. na aceición de ‘chispa’ (deeh s.v. chist) y según ello en- tender rechisteru como *‘sitiu onde dan les chispes del sol’. L’inconveniente ta en que chista ‘chispa’ nun se conseña nel dominiu ástur nin nel cast. más averáu, anque ello nun niega la so posibilidá hestórica. De toes maneres rechisteru enten- dióse como variante d’otros términos conseñaos en Lleón asina resisterio, retestero, etc. y n’otres xeografíes sureñes y aragoneses, voces toes elles en rellación con (hora) sěxta en referencia a la hora de la siesta en que más calienta’l sol (lla s.v. resisterio; dcech s.v. seis). Pero un posible autóctonu con
|
[S] *rexesteru → rechisteru, castellanizáu en [tS], nun ha me- cese con tiesta ‘cabeza’ pues n’ast. tar a la testera’l sol ye tar cola cabeza al sol cuando ésti más calienta, etc. |
||
recholante 📖: recholante🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Allegre, gayasperu [Ri].
|
Cfr. relochu, a, o. |
||
rechonchu, a, o 📖: rechonchu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+rechunchu [Ay].>(TEST)
|
Gordu y pequeñu (un individuu) [Ac]. Gordu, sanu [Ay].
|
|
cfr.). |
|
rechonchudu, a, o 📖: rechonchudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Rechonchu [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Blanca,</i>(TEST)
|
gayarda, tienra y rechonchuda [DyE 3]
|
|
Cfr. rechonchu, a, o. |
|
rechumar 📖: rechumar🏗️: NO ✍️: NO |
Rezumir (la brea del pinu) [Tox].
Posible variante del ast. *<i class="della">rezumar </i>non conseñáu güei pero sí lo qu’hebo ser la so variante <i class="della">rezumir</i>(TEST)
|
(cfr.), en tou casu ver- bu fechu sobro zumu (cfr.) como apunten Corominas-Pascual (dcech s.v. zumo). Cfr. zumu.
|
|||
rechupar 📖: rechupar🏗️: NO ✍️: NO |
Chupar (los deos, los llabios) [Sr]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
|
‘salir manches que nun se quiten, na ropa de color’ [Mar]. ‘perdese los colores de la ropa’ [Mar].
|
Cfr. chupar. |
||
rechusqueru, a, o* 📖: rechusqueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><rechusqueiru/era [PSil].>(TEST)
|
|
|||
recibición, la* 📖: recibición🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">V</i>(TEST)
|
morabetinos e V moyos por recibiciones s.f. [SPM/510]
|
|
||
“recibidor” 📖: “recibidor”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">recibidores</i>(TEST)
|
peages et directuras dela uilla 1232(or.) [SV/195]
|
|
||
“recibiente” 📖: “recibiente”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Martin</i>(TEST)
|
[xira] recibiente los derechos dela villa 1241(or.)
|
|
||
recibimientu, el 📖: recibimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+recimiintu [Ay].>(TEST)
|
Cast. recibimiento [Ac. Ay].
|
|
||
recibir 📖: recibir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><recebir [y Lln. Cl. Cg. y Ay. JH]. arrecibir [PSil].>(TEST)
|
Cast. recibir [Xral]. 2. Comulgar [Llomb].
|
a)
|
Del llat. recipere ‘recibir’, ‘permitir entrar’ (Old), con conti- nuadores na Romania centro-occidental (rew) ya panhispá- nicu (deeh; dcech s.v. concebir). Un posible continuador del part. de presente ye recibiente (cfr.); un deverbal fuerte recibu (cfr.). Tamién en rellación etimolóxica con recibir tán: recibi- ción (cfr.), recibidor (cfr.), recibimientu (cfr.). |
|
recibu, el 📖: recibu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">recibo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. recibir. |
||
reciedume, la 📖: reciedume🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
“Fuerza, fortaleza, vigor, reciedumbre” [JH].
|
Podría tratase d’una adautación fecha al ast. por Junquera Huergo del cast. reciedumbre (drae). |
||
reciella, la 📖: reciella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<reciel.la [Ay. Ll. Ri. Bab. Tb. Md. Oc]. raciella [Llu. y Sr].
{Con yeísmu, recieya [Cl]}.>(TEST)
|
Rebañu d’oveyes o cabres [LV. Lln. Pa. Cg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Bab. V1830] non adultes [Cp]: Quesu de reciella [Pa]. Oveyes y cabres [Ll. Tb. GP a. 1788]. Rebañu d’oveyes y cabres [Ay] pequeñu [Llg. DA]. 2. Conxuntu de críes de cual- quier especie animal [Cl]. Ganáu menor [Lln], gochos [Cb (= reciellu)]. Ganáu menudo [CyN (Recuerdos 52)] y gatos y pites [R]. Ganáu non adulto [Ac] menor [Qu (Oc)]. Oveya que se sacrifica pa dalguna comida especial [Md. Oc]: El Tur- neso anueite matóu reciel.la [Oc]. Ganáu ruino [Cb (= recie- llu)]. 3. Los neños en conxuntu [Lln. Cb (= reciellu). Cg. Llu. Ac. Llg. Sr. Ri. Tb]. Rapazos revoltosos [R]. Los neños de la casa o del pueblu [Cp]. Tropa, recua [Cñ]: Llegó Quelino cola reciella [Cñ]. Xente [Ac], rapacería [Llu]. Lo más baxo de la xente [Cb (= reciellu)]. Xentecaya [Cp]. “Canalla. La familia menuda de una casa. El conjunto de cosas menudas de poco valor” [JH]. ///Por ser buena pa reciella quieren los otros ponguetos robamos a Ventaniella [Po (LC)]. A la fiesta de Llugás, si la vaca y la reciella non tán malos ¿pa qué vas? [CyN (Recuerdos)].
|
c)
|
del llat. serondu rescella (em) cfr.), una creación analóxica masculina reciellu (cfr.) de calter asemeyáu nos comportamientos anque con dalguna variante fónica aguardable pal grupu -ske- non sólo en [θ] sinón en [S] como se ve n’exemplos de Lleón (ghla §4.4.2; lla s.v. reciello). La variante rocello xustifícase per- bién alvirtiendo la inseguranza de la vocal átona especialmen- te nel occidente asturianu. |
|
reciellu, el 📖: reciellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<reciel.lu [Ay. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. Cv]. riciel.lu [Cn (F)].
+reciil.lu [Ay. Ll]. ranciel.lu [Cv]. {Con yeísmu, receyu (<i class="della">sic</i>) [Cl]}. /////reixiellu [Mar]. raxiellu [Mar]. //rocello [Eo].>(TEST)
|
vno boue et vna vaca bonos et recellos VI bonos 1234(or.) [SV/81]
|
Cfr. reciella. |
||
recielluca, la 📖: recielluca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{Con yeísmu, receyuca [Cl]}.>(TEST)
|
Rapacería [Cl].
|
Dim. de reciella (cfr.). |
||
recién 📖: recién🏗️: NO ✍️: NO |
Nuevu, acabante facer [Ay. Cd]: <i class="della">Recién</i>(TEST)
|
salío del forno [Ay]. Cast. reciente, frescu [Ac. Cd]: Esta mantega ye recién [Ac].
|
|
2. Qu’acaba de nacer (neñu, animal) [Cd]. //En cuanto [Pr]: Del llat. recēns, -centis ‘acabante llegar’, ‘reciente’, ‘frescu’ (em) siguió ast. reciente conocíu pela documentación medie- val anque llueu paez que se caltevo na espresión apocopada recién. Sobro recens, -centis féxose’l verbu recentar (cfr.). |
|
recif, el 📖: recif🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<<i class="della">sic</i>>(TEST)
|
///Mucha pesca del recif, desde Cudiellero a San Feliz [LC]. Pallabra d’aniciu nel ár. cl. con continuador and. arraşíF ‘em- pedráu’ que ta nel aniciu
|
del cast., gall. arrecife, port. recife (da s.v. arrecife), mir. arrife (de documentu del s. xvi, Vas- concellos 1901: 16). L’aceición dada por Luciano Castañón “riada, arrollada” [LC] abúltame que respuende al intentu d’esclariar el significáu del dichu recoyíu y citáu enriba. Ye posible que recif nel exemplu dau se refiera a un llugar con- cretu de la costa de Cuideiru. |
||
recimal, la 📖: recimal🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<la recimal [Sb]. recimar [Cv]. racimal [y Ll].>(TEST)
|
Parra [LV. Villah. Sb. Ca. Ay. Ll. Cv. Pr (Cv). DA. AGO]. Vide [Ca]. Cepa de vide [Ll]. Parra, vide [Lln]. Cfr. recimu.
|
|||
recímanu, el 📖: recímanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">racimo</i>(TEST)
|
[Qu (i)].
|
Cfr. recimu. |
||
recimbáu, ada, ao 📖: recimbáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cast. <i class="della">arracimado</i>(TEST)
|
[Md].
|
Formación axetiva fecha sol ast. recimbu (cfr. recimu). |
||
recimblar 📖: recimblar🏗️: NO ✍️: NO |
Intensivu de <i class="della">cimblar</i>(TEST)
|
[Cv].
|
Cfr. cimbra. |
||
recimu, el 📖: recimu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<racimu [y Ay. Mo (llaa 28). Cn (V)]. /////racimbu [Md]. re- cimbu [Faedo (y Oc). Md]. //recimo [Eo].>(TEST)
|
Cast. racimo [LV. Cg. Ac. Sb. Ay. Md. Cv. Pr (Cv). Tox. Oc. /Eo/. R] d’uves [Lln. Ca]. Uves [R]. 2. Conxuntu de frutos nuna caña [PSil]. 3. Conxuntu de coses [Ay]. //Recimu de cu- liebra ‘Tamus communis, nueza negra’ [Llg, Mo (llaa 28)]. //Racimu de culiebra ‘Tamus communis, nueza negra’ [Mo (llaa 28)]. ///Por San Caitano el racimo na mano, por San Miguel el vino no tonel [Cn (V)].
|
|
Del llat. *racīmus, -i, variante de racēmus, -i ‘uva’ → ‘re- cimu’ (em), con continuadores románicos (rew; Rohfls 1979: 181) ya hispánicos (deeh). Un abondativu en -al úfrelu l’ast. recimal (cfr.). Un dim. en -ŭlus (llaa 103) ye responsable del ast. recímanu (cfr.), como calambru → calámbranu. Les variantes de tipu recimbu..., ufren un desendolque -mb- antie- timolóxicu quiciabes por influxu percorreutu debíu al adstratu castellán que davezu ufierta -m- onde l’ast. tien -mb-. |
|
recincha, la 📖: recincha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<recinta [y Paredes (Cv). Oc].>(TEST)
|
Renegral allargáu [Cv. Paredes (Cv)]. Mancha allargada na piel, na ropa o n’otru sitiu [Cv. Paredes (Cv)]. 2. Guedeya de pelo de dellos gochos, de color destremao [Oc]. //-as ‘arru- gues por cuenta la muncha gordura’ [Arm].
|
Aplicación metafórica del ast. cincha (cfr.) con refuerzu de re-. |
||
recintu, a, o 📖: recintu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Con <i class="della">recintes</i>(TEST)
|
(el gochu) [Oc]. Con una raya o más de color destremao (falando de los animales) [PSil]: El que matanon yera recintu [PSil].
|
Cfr. cintu. |
||
recitar 📖: recitar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">recitar</i>(TEST)
|
[Xral].
|
2. Falar pelo baxo [Lln]. Cfr. rezar. |
||
reciu, a, o 📖: reciu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<recio [Ll]. recia [Ac. Tb (i)]. +riciu [V1830].>(TEST)
|
Cast. recio [JH], fuerte [V1830]. Fuerte, con fuerza [Vd] y ganes de trabayar [PSil]. Duro [Ac. Pr. Sm (aplicáu a la tie- rra, al terrén)]: Esta tierra ta mui recio [Ac]. Inflexible, ti- rante, duru, insistente [R]. 2. Que nun ta en sazón [Pr] pero falta poco p’algamalo [Oc]: El trigo ta recio [Oc]. 3. Que se-y va pasando’l caliente (a la yegua) [Ac]: Ta recia [Ac]. 4. De bona calidá (la tierra) [Tb]. 5. Públicu, manifiestu [Ll]: Uno recio y otro callando [Ll]. //Tener los partos re- cios ‘retrasar los llabores’ [LC]. //D’arrecio ‘fuerte, glayan- do’ [Bi. Ac]: Llámala d’arrecio [Ac]. ///Pegái reciu, pegái reciu/cula l.lave na payel.la/hasta que salga beil.lare/la de la saya mariel.la [Vd].
|
|
||
reclamar 📖: reclamar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><recramar [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. reclamar [Tb. Tox. /Eo/]. Cfr. clamar.
|
|||
reclamu, el* 📖: reclamu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><reclamo [Llu]. recramo [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. reclamo [Tox. /Eo/]. 2. Pexe que lleven nel agua los pescadores p’atraer a los otros pexes [Llu].
|
Despues de fechu todo aqueste entamu/direis al estornin
|
cfr. clamar). |
|
recobración, la 📖: recobración🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">recobración,</b>(TEST)
|
la Recuperación [JH] Cfr. recobrar.
|
|||
recobramientu, el 📖: recobramientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">recobramientu,</b>(TEST)
|
el Recuperación [JH].
|
Cfr. recobrar. |
||
recobrar 📖: recobrar🏗️: NO ✍️: NO |
<recubrar [Sm].>(TEST)
|
Cast. recuperar [Ay. Sm]. 2. Recoyer la collecha o añada [Sm]. 3. Recoyer, guardar [Sm]: Mientras recubrades esu voi char las uveichas pal camín [Sm].
|
|
Del llat. recuperāre ‘recobrar’, ‘retomar’ (em), con continua- dores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. reco- brar), ensin sonorización de -c- por camentar que se trataba de l’amestanza de dos elementos. La idea de que recuperare > re-cobrar pesllaba un compuestu fexo posible la creación d’un pretendíu primitivu cobrar (cfr.) y de recobru (cfr.), cobru (cfr.) como yá alvierten Corominas-Pascual (dcech s.v. recobrar). Una a- protética atópase na variante verbal arricubrar (cfr.). En rellación etimolóxica con recobrar tenemos l’ast. recobración (cfr.), recobramientu (cfr.). Al empar de los resultaos popula- res l’ast. ufre tamién elementos qu’amuesen una vía cultizante (pe5), asina en recuperar (cfr.), recuperación (cfr.). |
|
recobru 📖: recobru🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
recobru ‘(tar, ponese) a cobru’ [Sm].
|
Cfr. recobrar. |
||
recocar* 📖: recocar*🏗️: SI ✍️: NO |
<recoucar [Sm. Cv].>(TEST)
|
Rebullise, dar señales de vida o de tar espiertu [Sm (= rel.loucar). Cv]. 2. Echar la miseria del cuerpu (una persona o animal que tuvo malu o que pasó muncha fame) [Cv (= rel.loucar)]. Cfr. cocar.
|
|||
recocer 📖: recocer🏗️: NO ✍️: NO |
<recucer [Pzu]. ricocer [Oc].>(TEST)
|
Cast. recocer [Ay. Pzu]. 2. Calentar de mou afayadizu les chapes que fadrán l’aru del calderu pa que, golpeándoles col martiellu, caigan les escames de ferruñu y queden d’un color ente blanco y azul [Oc].
|
Del llat. recOquere ‘recocer’ (Old), con continuadores romá- nicos (rew), almitiendo que’l falante pescanció que se trataba d’un compuestu al torgar la sonorización de -c-. D’otra mien- te sedría una formación romance del intensivu re- al que se-y amiesta’l verbu cocer (cfr.). |
||
“recodu” 📖: “recodu”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. recaldu.
|
|||
recói 📖: recói🏗️: NO ✍️: NO |
Esclamación de sorpresa o enfadu [AGO].
Posible eufemismu por ¡recOñO!, lo mesmo que s’alvierte en
<i class="della">recoime</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
recoime 📖: recoime🏗️: NO ✍️: NO |
Interxeición más enérxica que <i class="della">coime</i>(TEST)
|
[Cb].
|
Eufemismu por recoño [Lln (= recolle = recolla = recoya = recoña = recoño). Ay. Tb]. Cfr. recói & recoya. |
||
recoldar 📖: recoldar🏗️: NO ✍️: NO |
<se [Tox. /Eo/]. reculdase [Cv].>(TEST)
|
Encontase colos coldos [Tox. /Eo/] en dalguna parte [Cv].
|
Cfr. acoldar. |
||
recolecta, la* 📖: recolecta🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<reculeuta [Md].>(TEST)
|
Recoyida de dineru dao polos vecinos destinao a obres, en xeneral, de calter comunal [Md].
|
Cfr. collecha. |
||
recolectar* 📖: recolectar*🏗️: SI ✍️: NO |
<reculetar [Md].>(TEST)
|
Cast. recolectar [Md].
|
Cfr. collecha. |
||
recomendación, la 📖: recomendación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición de <i class="della">recomendar</i>(TEST)
|
[Md].
|
Cfr. comendar. |
||
recomendar 📖: recomendar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">recomendar</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Cfr. comendar. |
||
“recompensa” 📖: “recompensa”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">en</i>(TEST)
|
recompensa del dicho castillo de manteca ayan de dar e den 1507 (s. xix) [SP-IV/411] Cfr. compensar.
|
|||
“recompensación” 📖: “recompensación”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">en</i>(TEST)
|
reconpensaçion de las oras que fallesçimos que heramos tenudos de dezir 1297(or.) [ACL-VIII/489] Cfr. compensar.
|
|||
recompuestu, a, o* 📖: recompuestu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<recompuostu [Tox].>(TEST)
|
Reparáu, iguáu [Tox].
|
2. Adornáu, aguapiáu [Tox]. Cfr. compuestu. |
||
“reconciliar” 📖: “reconciliar”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vn</i>(TEST)
|
façeruelo purpurado e tres quadernos pora reconçiliar e
|
|
Cfr. conceyu. |
|
reconcomer 📖: reconcomer🏗️: NO ✍️: NO |
<reconcomiar [Lln. PSil].>(TEST)
|
Remorder [Cp].
|
2. Pidir, esixir [PSil]. 3. Molestar pinchando [PSil]: Esta aresta nun apara de reconcomiame [PSil]. //-se ‘reconcomese’ [Pa. Ay]. ‘esmolese permuncho por dalgo yá pasao’ [Lln]. ‘dolese’, ‘esmolecese’ [Ay]: Ye malo reconco- mese; val más ponese a trabayar [Ay]. Cfr. carcomer. |
||
reconcomiu, el 📖: reconcomiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////reconcomios [Cb. Cp. Ay. Cn (MG)]. reconconios [Ar].>(TEST)
|
Cast. reconcomio [Pa]. Esmolición, intranquilidá [PSil]. 2. Adornu pergrande [Pa]. 3. Vueltes pa dicir una cosa [Pa]: No mi andes con tantos reconcomios [Pa]. 4. Escrúpulos de conciencia [Pa]. //-os ‘caminos torcíos, con munches vueltes y requexos’ [Sb]. ‘Vueltes pa dicir una cosa’ [Ay]: Vinióron- me con tantos reconcomios que nun quixe parl.lar con el.los [Ay]. ‘delicadeces, finures’ [Cb. Ar]. ‘galanteríes, cumpli- mientos’ [Cn (MG)]. ‘demasiaes esixencies’ [Cb]. ‘remordi- mientos’ [Cp]. ‘resentimientos, rabietes, envidies’ [Ay].
|
|
cfr.). |
|
reconcomíu, ida, ío 📖: reconcomíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
(TEST)
|
|
|||
reconcu, el 1 📖: reconcu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
|
|||
reconcu, el 2 📖: reconcu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Mieu [Bard]: <i class="della">Entróunus</i>(TEST)
|
un reconco [Bard].
|
|
||
recondeníu, ida, ío 📖: recondeníu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
</b>Cast. <i class="della">recondenado</i>(TEST)
|
[Pa].
|
Cfr. condenar. |
||
recongriu 📖: recongriu🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><recongrio [Ca].>(TEST)
|
|
|||
reconocencia, la 📖: reconocencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cast. reconocimiento [Lln]. Amuesa de reconocimientu por dalgún beneficiu recibíu [Cg. Ay].
|
|
||
reconocer 📖: reconocer🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">reconocer</i>(TEST)
|
[Ay. Tb]: Reconozúlu a la carrera [Ay]. 2. Regalar [Cb]. Agradecer con dalgún don [Cb]. Agradecer el favor recibíu [Ay]. 3. Declarar, confesar daqué [Tb. Md]. 4. Facer un exame’l mélicu al paciente [Ay].
|
|
||
reconocimientu, el 📖: reconocimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+reconocimiintu [Ay]. reconocemento [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Reconocencia [Ay. /Eo/], gratitú [Tox]. 2. Regalu que faen los caseros al nuevu amu [R]. 3. Exame mélicu [Ay].
|
|
Cfr. reconocer. |
|
recontamientu, el 📖: recontamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">recontamientu,</b>(TEST)
|
el Narración o rellación [JH].
|
Cfr. recontiar 2. |
||
recontiar 1 📖: recontiar 1🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Encontar, recostar [Lln].
|
Cfr. contu. |
||
recontiar 2 📖: recontiar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<recontar [Sm].>(TEST)
|
Volver a contar, comprobar [Sr. Ay].
|
|
Cfr. cuntar. En rellación etimolóxica ta l’ast. recontamientu (cfr.). |
|
recontra 📖: recontra🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Interxeición de disgustu o enfadu [Cg]. Interxeición d’enfadu [Pa] o sorpresa [Pr].
|
Cfr. contra. |
||
recontrabién 📖: recontrabién🏗️: NO ✍️: NO |
</b>(TEST)
|
Perbién [Lln].
|
Cfr. contra 1. |
||
reconu, el* 📖: reconu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<recono [Llu].>(TEST)
|
Cacea que lleven pela popa los barcos boniteros [Llu].
|
Quiciabes d’una amestanza de re- y conu, del grecismu en llat. cōnus (dcech s.v. cono) en referencia a un cacíu de forma de conu. |
||
“reconvención” 📖: “reconvención”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">en</i>(TEST)
|
manera de reconuention sobre aquellas cosas que son
|
|
Del llat. conuentio, -onis ‘xuiciu’, ‘acusación’ (abf), per vía semiculta y con encontu de re-. |
|
recónxaru 📖: recónxaru🏗️: NO ✍️: NO |
Interxeición de sorpresa [Ca]: <i class="della">¡Recónxaru!</i>(TEST)
|
¿Cuándo llegas- ti? [Ca].
|
Cfr. reconxo. |
||
reconxo 📖: reconxo🏗️: NO ✍️: NO |
<reconcho [y Pa. Tor].>(TEST)
|
Interxeición cariñosa pa llamar l’atención sobro daqué que nun ta bien [Pa]. Interxeición de desalcuerdu, d’énfasis [Tor (= concho)].
|
Posible eufemismu de la variante reforzada de concho (cfr.) por coño. Lo mesmo val pal ast. recónxaru (cfr.) un verdade- ru diminutivu de reconxo n’amestanza col siguidor semicultu del suf. átonu -ŭlus (llaa 103). |
||
reconxuráu, ada, ao 📖: reconxuráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Sinvergüenza (en tonu afeutivu, especialmente hacia’l neñu) [Pa (= conxuráu)]: <i class="della">¡Quítate</i>(TEST)
|
delantre so reconxuráu! [Pa].
|
Amestadura del intensivu re- col ast. conxuráu (cfr.). Cfr. xurar. |
||
recoña 📖: recoña🏗️: NO ✍️: NO |
Interxeición d’enfadu [Pa]. Cfr. <i class="della">coñu</i>(TEST)
|
& recoime.
|
|||
recoño 📖: recoño🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Interxeición d’enfadu [Pa (= recoña). Ca. Ay]. Cfr. coñu.
|
|||
recopete, el 📖: recopete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Pegar</i>(TEST)
|
un recopete ‘evadise, tar embabiada’ [Cñ].
|
Cfr. copete. |
||
recordanza, la 📖: recordanza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<recondancia [y Ay. Cb].>(TEST)
|
Recuerdu [Lln. Pa. Cb. Ay. PSil], memoria que se fai de daqué pasao [Tox]. //En mio recordanza ‘en tanto como yo m’acuerdo’ [Ay (= en mio acordanza)]. Cfr. recordar.
|
|||
recordar 📖: recordar🏗️: NO ✍️: NO |
<recurdar [Sm. Pzu. Cv]. arrecordar [Cb. Sb]. arrecurdar [Sm].>(TEST)
|
Facer acordanza [Pa. Ay. Pzu]. 2. Recobrar el conocimientu llueu de desmayase [Pa. Sb. Tb. Sm. Pzu. Pr. Cv. Tox. /Mánt/]: La nena tardóu enforma en recordar [Tb]. 3. Facer recobrar el conocimientu a una persona [Ac]: Nun yéramos quien a re- cordala [Ac]: //-se ‘acordase’ [Ca]: Nun m’arrecuerdo cómo se llama pero e ayerán [Ca]. //Recordar consigo ‘acordase’ [Cb]. ‘dase cuenta d’una cosa, pero tarde’ [Cb. Ay].
|
|
Del llat. recordāri ‘venir a la mente’ (Old), con continua- dores románicos (rew s.v. recordare), con consciencia de la composición pa xustificar la non sonorización de -c- (cfr. acordar). Un usu nominal del infinitivu úfrelu l’exemplu de 1236. Sobro recordar féxose ast. recuerdu, recordanza (cfr.), lo mesmo que sobro acordar → acordanza, etc. En rellación etimolóxica con recordar ta’l cultismu recordatoriu (cfr.). |
|
recordatoriu, el 📖: recordatoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+recordaturiu [Ay].>(TEST)
|
Tarxeta de recuerdu (de la primera comunión, de boda) [Ac. Tb]. Lo que val de recuerdu [Ay]. Cfr. recordar.
|
|||
recordelis, el 📖: recordelis🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<recordele [PSil].>(TEST)
|
Responsorios [Cl]. Cantu funerariu [PSil]: Yá terminanon los recordeles [PSil].
|
2. Llamaes al orde, reconvenciones [Sb]: Vo chate úa partía e recordelis [Sb]. Xeneralización popular dende les fórmules rituales en lla- tín cantaes pol sacerdote con motivu del entierru y que s’interpetaben como en reconvención polos pecaos cometíos que deben recordase. |
||
recornudu, a, o 📖: recornudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Con munchos cuernos [Cl]. Con cuernos grandes [Cl].
|
Cfr. cornudu, a, o. |
||
recortar 📖: recortar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cast. recortar. 2. Andar en tresversal a cortar la capa de car- bón [Min]. 3. Executar ciertos llabores pa comunicar zones entre sí [Min]. Cfr. cortar.
|
|||
recortáu, ada, ao 📖: recortáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Remilgáu, perpulíu [Sr]: <i class="della">Ye</i>(TEST)
|
un neñu mu recortáu [Sr].
|
Pp. de recortar. |
||
recortáu, el 📖: recortáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Thunnus</i>(TEST)
|
alalunga, bonitu de mediu tamañu [PVeiga]: Pesca- ron tres recortaos [PVeiga].
|
|
||
recorte, el 📖: recorte🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Actu de <i class="della">recortar </i>[Min]. 2. Tresversal pequeñu d’una capa o galería de direición a otra [Min]. 3. Llabor que s’abre na mina [Min]. Tayu de pequeña altura [Min]. 4. Trazos residuales que queden de cortar una pieza de madera [Min].
<ident class="della" level="1"></ident>Deverbal del inf. de <i class="della">recortar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
recortiñar 📖: recortiñar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Torcer un pie nun mal pasu [Pa]: <i class="della">Ayeri recortiñé esti tubillu </i>[Pa]. //-<i class="della">se </i>‘facer munchos movimientos de cuerpu pa que se fixen nún, les muyeres especialmente [Pa]: <i class="della">Anda per ahí re- </i><i class="della">cortiñándose</i>(TEST)
|
toa [Pa].
|
|
||
recoser 📖: recoser🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><rucuser [Pzu].>(TEST)
|
Cast. recoser [Pzu. PSil]. Iguar remendando o repasando una prenda estrozada [Lln].
|
|
||
recosíu, el 📖: recosíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">recosido</i>(TEST)
|
[Pa]. Cosíu fechu apriesa [Pa].
|
Deverbal de recoser (cfr.). |
||
recostar 📖: recostar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><recostiar [Lln]. arrecostar [y Ay].>(TEST)
|
Cast. recostar [Ay. Tb. JH]. Encontar [Ay]. //-se ‘recostase’ [Lln].
|
|
||
recostín, el 📖: recostín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">A</i>(TEST)
|
recostín ‘al llombu, a piernes cachetes’ [Ac. R (= a cues- tes)]. ‘al llombu’ [Cp]. //Al recostín ‘al llombu’ [Cb. JH (all recostín)]: Llo mesmo ye all recostín qu’all costazu [JH]. ‘so-
|
bro los hombros’ [Pa. Ac. Sr]. ‘a piernes cachetes sol llombu d’otru’ [Cg].
Cfr. recostar. |
||
recostina, la 📖: recostina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////a recustines [Ri]. a recostines [Ac. Sr. R. DA]. a recosti- nas [Ll. Ar]. ////a recostrines [Ay].>(TEST)
|
A hombros [Ac. Sr. Ri. R. DA]: Cuando yo lu vi llevaba un neñu a recostines [Ac]. //A recostines ‘al recostín’ [Ac. JH]. ‘al llombu’ [Llu. Llg. V1830]. ‘a hombros, al llombu’ [Ay. Ll. Ar. DA]. //{A} recostines ‘al llombu’ [GP a. 1788].
|
|
Cfr. recostar. |
|
recostinar 📖: recostinar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrecostinar [Cg. y Cb. y Cp. Sb. Ri. Ll. Pr. V1830. DA]. arrecustinar [Ri]. /////recostrinar [Ay]. arrecostrinar [Ay]. acostrinar [Ay]. arrecostrinar [y Cp].>(TEST)
|
Llevar al llombu, hombros o espalda [Sb. Ay. Ll. Pr. V1830. DA]. Llevar dalgo cargao al llombu [Cg. Cp (= acostinar). Ri]. Llevar a piernes cachetes a un neñu [Ay]. 2. Apechugar, aguantar una circunstancia, una situación [Ri]. 3. Mantener a daquién en- sin obligación [Ay]. 4. Cargar con penes y fatigues ayenes [Cp]. //-se ‘encontase en daqué’ [Cb]. ‘cargase sobro daqué’ [Cb]. Cfr. recostar.
|
|||
recostiyader, el 📖: recostiyader🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">reclinatorio</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. recostiyar. |
||
recostiyadura, la 📖: recostiyadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Reclinación, aición y efeutu de <i class="della">recostiyar,</i>(TEST)
|
recostiyase [JH].
|
Cfr. recostiyar. |
||
recostiyar 📖: recostiyar🏗️: NO ✍️: NO |
<recostiar [Cb]. arrecostiyar [y JH].>(TEST)
|
Cargar a recostines, al llombu [Cb. JH]. 2. Recostar [JH]. 3. Reclinar [JH]. //-se ‘recostase enriba dalgo’ [Cb].
|
Formación verbal fecha dende l’ast. *costiya variante de cos- tiella (cfr.) cola amestadura del prefixu intensivu romance re-. En rellación etimolóxica ta l’ast. recostiyadura (cfr.) y el de posible influxu forasteru recostiyader (cfr.). |
||
recotobáu, {ada, ao} 📖: recotobáu🔤: , {ada, ao} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {ada,, ao} |
(TEST)
|
Tiesu, bien plantáu [Lln].
|
** |
||
recotonar 📖: recotonar🏗️: NO ✍️: NO |
Nacer retueyos a una planta [Tox. Oc].
Formación verbal sol ast. <i class="della">cotón</i>(TEST)
|
(cfr.) y col intensivu re-.
|
|||
recovecu, el 📖: recovecu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<recuvecu [An].>(TEST)
|
Rodéu, zig-zag [Cg]. Revuelta (d’un camín, d’un ríu) [An]. //-os “recoberos” {camiento que lapsus por recovecos} [R]. ‘rincones, rodeos, escondites’ [R]. //Andar al recovecu ‘andar remolón, folganzán’ [Cg].
|
Pallabra en rellación cola familia de cueva (dcech s.v. cueva) quiciabes dende cuevu (cfr.) cola amestadura del suf. diminu- tivu -ecu y l’anteposición de re-. |
||
recoya 📖: recoya🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Espresión eufemística (cfr. recoime). Ye posible que l’equivalente “recolle”, “recolla” ufran percorreición de yeísta.
|
|||
recoyederu, el* 📖: recoyederu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///recoxederu [JH].>(TEST)
|
Cast. recogedero [JH].
|
Cfr. recoyer. |
||
recoyedor, ora* 📖: recoyedor🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<recochedor [Tb]. recuchedor [Md]. ///recoxedor/ora [JH].>(TEST)
|
Cast. recogedor [Tb. Md. JH]. Cfr. recoyer.
|
|||
recoyedor, el* 📖: recoyedor🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<recochedor [Tb].>(TEST)
|
Artefautu fechu con una vara llarga y con un depósitu pe- queñu a lo cabero pa recoyer la fruta de los árboles, ensin esmacexalo [Tb].
|
Cfr. recoyer. |
||
recoyedoriu, el* 📖: recoyedoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<recuchedoriu [Md].>(TEST)
|
Sitiu onde s’alluga lo que va recoyese [Md].
|
Cfr. recoyer. |
||
recoyedura, la* 📖: recoyedura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///recoxedura [JH].>(TEST)
|
Aición y efeutu de recoyer [JH].
|
Cfr. recoyer. |
||
recoyer 📖: recoyer🏗️: NO ✍️: NO |
<recuyer [An. Cv]. ricoyer [Sl]. recoer [Pr. Ce. Tox]. recuir [Bard]. recocher [Tb. PSil]. recucher [Sm. Bab]. ricucher [Pzu. As]. arrecoyer [V1830]. arrecocher [PSil]. arrecucher [Sm]. rucucher [Sm (i)]. ///recoxer [Lln. Pa. Am. Cg. Sb. Ay. JH]. arrecoxer [JH].>(TEST)
|
Cast. recoger [Lln. Pa. Am. Cg. Sb. Sr. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm (i). Bab (= arrecucher). Pzu. PSil. As. An. Ce. Pr. Sl. Cv. Tox. /Eo/. Bard. V1830. JH. R]. Axuntar coses separaes [Sm]. 2. Pañar los frutos [Ca]: Non sé cómo non-y da vergüenza el non recoyer les mazanes [Ca]. Facer la recoyida o pañadura de los frutos [Sm (= cucher)]. 3. Sacar el miel del truébanu o caxellu [Sm]. 4. Guar- dar, poner al cobru una cosa [Sm]. //-se ‘retirase a casa’ [Sm].
|
|
del llat. re- y cOlligere (cfr. coyer) pues dende recolligere ‘recoyer’ (Old), con abondos continuadores ro- mánicos (rew s.v. rĕcŏllĭgĕre) ya panhispánicos (deeh), nun se xustifica l’ausencia de sonorización de la -c- a nun ser qu’acudamos a una amestadura de la que’l falante yera cons- ciente y, darréu d’ello, con tratamientu de la velar como si se tratare d’una d’aniciu, lo mesmo que n’otros munchos casos como en decoyer (cfr.), escoyer (cfr.), repollecer (cfr. pollas- cu). Pa les demás variantes del tipu recoer, recoxer ha vese lo mesmo que se dixo pa los correspondientes verbos simples (cfr. coyer) persabiendo que recoxer, como coxer (cfr.) pue tenese por adautación del cast. recoger lo mesmo que recoxe- dura (cfr. recoyedura), recoxida (cfr. recoyida). En rellación etimolóxica tán recoyederu (cfr.), recoyedor (cfr.), recoyedo- riu (cfr.), recoyedura (cfr.) recoyida (cfr.). |
|
recoyida, la* 📖: recoyida🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<recochida [Tb]. recuchida [Md]. ///recoxida [JH].>(TEST)
|
Cast. recogida, recolección [Tb. Md]. 2. Terrén que val p’acoyer [JH]. Cfr. recoyíu, ida, ío.
|
|||
recoyíu, ida, ío 📖: recoyíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<///recoxía [Pa].>(TEST)
|
Poco amiga de salir de casa (la moza) [Pa].
|
|
cfr. recoyíu, ida, ío). |
|
recrecer 📖: recrecer🏗️: NO ✍️: NO |
{(Doc.). Aumentar}. //<i class="della">Recrecer</i>(TEST)
|
el llantu ‘antoxase daqué’ [Lln].
|
|
Del llat. recrescere ‘crecer de nuevo’ (Old), con continuadores románicos (rew s.v. recrēscěre) ya hispánicos (deeh) pero con una amestanza etimolóxica de la que yera consciente’l falante. |
|
recribadura, la 📖: recribadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Carbón que pasó pel cribáu y demás llavadures [Min].
|
Cfr. cribu. |
||
recristo 📖: recristo🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Interxeición usada como xuramentu o amosamientu d’enfadu [Lln. Tb].
<ident class="della" level="1"></ident>D’un amestaza de <i class="della">Cristu</i>(TEST)
|
o Cristo col intensivu re-, como en
|
|
||
rector, el* 📖: rector🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><retor [Ac].>(TEST)
|
Cast. rector [Ac].
|
|
||
rectoral, la* 📖: rectoral🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><retoral [Pa. Sb. Ay. Tb. Pr].>(TEST)
|
|
|||
“rectoría” 📖: “rectoría”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">ser</i>(TEST)
|
contento e complido yo mismo con la rectoria desta egle- sia 1260(or.) [MSAH-V/375]
|
|
||
rectu, a, o* 📖: rectu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<retu [Ac]. reta [Lln].>(TEST)
|
Derechu, en llinia [Ac]. Cast. recta [Lln].
|
|
Del llat. rēctus, -a, -um ‘derechu’, ‘en llinia derecha’ (em; abf), per vía semiculta y con posibilidá de nominalización del femenín reta, variante popular. |
|
recu, a, o 📖: recu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Ríxidu, tiesu [Arm. lla]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
vestidu quedó recu [Arm]. Ensin articulación, ensin poder doblar (el brazu, la pierna) [Arm. lla].
|
Quiciabes participiu fuerte de *recar, variante de racar (cfr.). |
||
recu, el 📖: recu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Gochu [La Cabreira (Mar). lla].
Deverbal fuerte de *<i class="della">recar</i>, variante de <i class="della">racar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
recua, la 📖: recua🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Conxuntu d’animales de carga en camín [Tb]. 2. Conxuntu de persones o animales [Ay. Tb. Pr. Tox]: <i class="della">Había</i>(TEST)
|
una bona recua xente [Tb]. Conxuntu (especialmente de neños) [Sm]. ///Val más ser amu d’un burru que criáu d’una recua [LC].
|
|
cfr.) y recuaxe (cfr.), con sufixu asturianizáu. Tamién en toponimia se conseña El Camín del Recueiros (tt 212), La Vuelta la Recua (tt 221), “las Recuas” (cfr. AAU, a. 1308). |
|
recuada, la 📖: recuada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">recua</i>, caterma [Cv]. ///<i class="della">Na</i>(TEST)
|
recuada de xineiru, Santo Antón ya’l primeiru {‘la fecha de San Antón, el 17 de xineru, ye la primera fecha que se tien en cuenta} [LC].
|
Cfr. recua. |
||
recuarta, la 📖: recuarta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<recuartia [JH].>(TEST)
|
Actu de recuartar [JH].
|
2. Pareya que s’axunta al carru na so parte d’atrás pa que valga de frenu a la pareya principal {que va alantre} al baxar una cuesta [Sm. JH]. 3. Frenu que se pon al carru al baxar un terrén empruno [Sm (Cv)]. 4. Argolla de fierro que se pon nun cabu de la podrella, delgada y como de dos deos d’anchor, que se mete nel cabezón del carru pa su- xetar aquélla (equival al barzón o aniellu de fierro o palu per onde pasa’l timón del aráu nel xugu) [JH]. Cfr. cuarta. |
||
recuartar 📖: recuartar🏗️: NO ✍️: NO |
<recuartiar [Ac. Sb. Ay. Ll. JH].>(TEST)
|
Enganchar la recuarta al carru pa frenalu [Sm].
|
2. Dar vuel- ta al carru allugándolu al revés de como taba [JH]. Voltiar, volver [JH]. Dar la vuelta [Ac]. 3. Echar a andar [Ac]: Si lu ves recuártiamelu p’acá [Ac]: Venga, recuartia p’acá [Ac]. 4. Volver a cuartiar los rollos al facer madreñes [Sb]. Xebrar cada cuartu d’un rollu de madera en dos pa facer madreñes [Ll]. Cuartiar los rollos de madera pa facer xugos [Ll (= cuar- tiar)]. Fender [Ay]. Cfr. cuarta. |
||
recuartu, el* 📖: recuartu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tres</i>(TEST)
|
requartos de uinea 1208(or.) [MCar-I/93] Cfr. cuartu.
|
|||
recuaxe, el 📖: recuaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
</b>(TEST)
|
Recua [JH].
|
Cfr. recua. |
||
recubiertu, el 📖: recubiertu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Terrén que cubre la
|
formación carbonífera [Min]. Cfr. cubiertu, a, o. |
||
recudideru, el 📖: recudideru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">recudideru,</b>(TEST)
|
el Escurrideru [Lln].
|
Cfr. recudir. |
||
recudidura, la 📖: recudidura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////recudidures [Pa]. recudiduras [Md. An. Cv]. recudiúres [Ay].>(TEST)
|
Escurridura [Cg. Tb. /Eo/. JH]. //-es ‘id’ [Pa. An. Cv]. ‘lo que resulta de recudir’ [Ay]. ‘fíu menor d’una familia’ [Md]. Cfr. recudir.
|
|||
recudir 📖: recudir🏗️: NO ✍️: NO |
<recodir [JH].>(TEST)
|
Cast. recudir [Pa. Llg. JH]. Inclinar un cacíu pa que salga tol líquidu [Pa (= decurrir). Tb. Sm. Cv]. Gotiar un cacíu [Cp. Oc]. Escurrir una vasía [Lln. Cg. Cñ. Cp. Sb. Gr. An. Pr. Pr. Tox. Oc]: Ponla a recudir [Gr]. Escurrir, destilar [Lln].
|
|
Escurrir, enxugar [Pzu]. Dexar cayer les gotes de les coses moyaes [/Eo/]. Echar humedá y ensugar (el quesu, la fruta, la ropa) [Ay. R]. Echar agua dalguna cosa, especialmente un cacíu llueu de fregáu [Ll]. Escurrir la ropa moyao [Ay. Vd]. Facer qu’una cosa empapada nun líquidu seque por sí mesma [Llu]. Facer qu’una cosa moyada eche’l líquidu [Sm. Cd. Cv. |
|
recudíu, ida, ío 📖: recudíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
(TEST)
|
|
|||
recudos, los 📖: recudos🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<ident class="della" level="1"></ident>Escurridures [An (= recudiduras)]. Cast. <i class="della">recuelos </i>[Oc]: <i class="della">Los </i><i class="della">recudos</i>(TEST)
|
de la fonte [Cn (i)]. Restos [Pr].
|
|
||
recuenca, la 📖: recuenca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Suelos arrodiaos de <i class="della">paredes</i>(TEST)
|
de piedra menos pela entrada [Bulnes, Sotres, Camarmeña (S)].
|
|
||
recuéncanu, el 📖: recuéncanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
recuentru, el 📖: recuentru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">reencuentro</i>(TEST)
|
[JH]. Adautación
|
del cast. reencuentro. |
||
recuentu, el 📖: recuentu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+recuintu [Ay]. ricuentu [Oc].>(TEST)
|
Cast. recuento [Ac. Ay]. Aición y efeutu de contar por segun- da vez [PSil]. //Tomar recuentu de ‘buscar y poner en cobru dalguna cosa’ [Sm (= tomar recuentu con)]. //Tomar ricuentu ‘buscar una cosa que pue tar perdida’ [Oc]. ‘ver ú tán les per-
|
sones o animales qu’hai dalgún tiempu que nun se ven’ [Oc]. ‘revisar si falta daqué por contabilizar’ [PSil].
Deverbal del participiu de recontar (cfr. recontiar 2) o forma- ción intensiva sobro ast. cuentu (cfr.) col prefixu intensivu re-. |
||
recuerdu, el 📖: recuerdu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ricuerdu [Pzu]. +ricuirdu [Ay. Ll]. //recordo [Eo].>(TEST)
|
Cast. recuerdo [Ac. Ay. Pzu. /Eo/]. ///Nunca ye’l cuirdu como’l recuirdu [Ll].
|
|
Del llat. responsable del med. recOrdum ‘testimoniu de me- moria’ (mllm) o deverbal fuerte de recordar (cfr.) tamién con continuador cast. recuerdo (decech s.v. recuerdo) y gall. re- cordo (gvgh). Nel dominiu ástur hai niciu del usu del corres- pondiente femenín: faga mandado destos vigarios en recab- dar mias debdas et mias ricordas 1274 (or.) [CLO/85]. |
|
recueru, el 📖: recueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">recuero</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Cfr. recua. |
|
recuesta, la 📖: recuesta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Requisa [JH]. Busca y dilixencia que se fai pa llevar y recoyer dalguna cosa [JH]. 2. Duelu, desafíu [JH].
Deverbal fuerte del llat. requīrere ‘tratar d’atopar’, ‘entrugar por’, ‘inquirir’, ‘pidir’ ‘buscar’, ‘investigar’ (Old; abf). Den- de <i class="della">recuesta</i>(TEST)
|
féxose’l verbu recuestar (cfr.).
|
|||
recuestar 📖: recuestar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Demandar, pidir, desafiar, afalagar, atraer col afalagu o la dul- zura [JH].
|
Cfr. recuesta. |
||
recuestu, el 📖: recuestu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<recuestru [y Lln].>(TEST)
|
Cast. recuesto [JH]. Pendiente, terrén empinao [Lln] pero de cuesta curtia [VBable].
|
Cfr. cuestu, con un intensivu re-. |
||
recular 📖: recular🏗️: NO ✍️: NO |
<reculiar [y Lln. Pa]. arrecular [An].>(TEST)
|
Dar marcha atrás [Lln. Pa. Ac. Tb. An. GP a. 1788 /Mánt/]. Cfr. acular, con un prefixu re-.
|
|||
reculu, el* 📖: reculu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<recul [Tox. /Eo/]. ///reculo [VCid].>(TEST)
|
Vertiente central nun teyáu de tres aguaes [VCid].
|
//Ir de recul ‘andar hacia atrás’ [Tox. /Eo/]. ‘tar equivocáu’ [Tox]. Deverbal fuerte de recular. |
||
recuntar 📖: recuntar🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">recontiar</i>(TEST)
|
2.
|
|||
recuñu, el* 📖: recuñu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<recuño [Os].>(TEST)
|
Pina de la reya del aráu [Os].
|
Cfr. cuñu. |
||
recuperación, la 📖: recuperación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">recuperación,</b>(TEST)
|
la Cast. recuperación. Cfr. recuperar.
|
|||
recuperar 📖: recuperar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">recuperar</i>(TEST)
|
[Xral].
|
//-se ‘reponese de la salú’ [Ay. Tb]. Cfr. recobrar. |
||
recurrir 📖: recurrir🏗️: NO ✍️: NO |
Cayer sobro, tener influxu un puntu sobro los que lu arrodien [Lln]: <i class="della">Cuera son muchos pueblos los que recurren ahí </i>[Lln]. D’un compuestu del llat. <i class="della">recurrere</i>(TEST)
|
‘volver’, ‘dar la vuelta’ (abf) entendíu fónicamente como re-currere (d’ehí que nun se sonorice -c-) y semánticamente con *‘correr p’axuntase’
|
→ ‘acudir’ con daqué destremación del paralelu con cum, ast. concorrer (cfr.). |
||
recusu, el 📖: recusu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">recurso</i>(TEST)
|
[JH].
|
Pallabra de duldosa autenticidá darréu que namái se conseña nesta fonte onde podría ser una cenciella adautación del cul- tismu cast. recurso. De tratase d’un resultáu popular ast. paez qu’habría aguardase *recosu o *recusu frente al cultismu, quiciabes d’aniciu castellán, recursu. Toponímicamente co- nocemos La Ricusa, cola variante La Reicusa (Tb) que paez tener el sentíu de ‘ríu o regueru que cuerre’ (ta 228) o ‘sitiu per onde cuerre’l ríu’ pero que fadría falta comprobar. |
||
redada, la 📖: redada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Lo que cabe na rede [Cosiquines 254].
|
Cfr. rede. |
||
redañu, el 📖: redañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Grasa qu’envuelve los estantinos [R]. Posible deriváu de <i class="della">rede</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
rede, la 📖: rede🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<redi [Gr. As. Pr]. re [y Pa. Sb. Ay]. /////rez [y Pa].>(TEST)
|
Cast. red [Lln. Cl. Rs. Pa. Cg. Xx. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. PSil. As. Gr. Pr. Pr. Sl. Cv. Tox. PVieya. /Eo. Mánt/. Tor. Vg. Llomb. VCid. Mar. JH. R. DA]. Red metálica que lleva la llámpara de seguridá contra’l grisú [Min]. 2. Tipu de baille {“Y a través de él (un grupo de baile de Cudillero) ha vuelto a sonar el perlidango, el temperendengue, la Red, la Jota, y una colección de villancicos en pixueto que publicaré oportunamente” [Cobas, (prólogu a Bellezas)]}. //Rede de pa- los ‘utensiliu pa pescar a la rel.lumada’ [Cv].
|
|
||
“redeciella” 📖: “redeciella”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">redezellas</i>(TEST)
|
coram altare 1230(or.) [ACL/497]
|
|
||
redemói 📖: redemói🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
rédena, la 📖: rédena🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rédina [Oc].>(TEST)
|
|
Arácnidu traqueal que vive agarráu a la piel de los animales, sobre too de les vaques [Oc].
Cfr. reznu & rédinu. |
||
redenceru, el* 📖: redenceru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<redencero [Cñ].>(TEST)
|
Riestra de redes pa pescar la sardina y l’anchoa al amanecerín y al anochecer [Cñ].
|
Posible formación abondativa en -ārius amestada al masc. analóxicu del llat. *rētĭc(ĭ)na esixible por dalgún resultáu ro- mánicu (rew), ast. *redenza → *redenzu → redenceru. |
||
redeña, la 📖: redeña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<releña [Ay].>(TEST)
|
Parte filamentosa de les adherencies intestinales del gochu (xunida al entruénzanu) [Cb].
|
Conxuntu de frebes filamento- ses qu’envuelven y aprisionen l’estantín [Cg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. JH]. [Ri]. 2. Veta de freba nel xamón o tocín [Sr]. 3. Tallos rastreros del melón y de la calabacera [JH]. 4. Remolín del pelo [Ac]: No hai un roxu bonu y sobre todo éstos de redeña [Ac]. //Cago en to redeña [Ri], ‘espresión pa renegar de la persona increpada’ [Pr (en tu redeña)]. //Me caches en tí ya en tua redeña espresión en que paez que se fai una referencia de maldición a los antepasaos {o familiares} [Tb]. //Tener rede- ña roína ‘ser mala persona’ [Sb]. D’un diminutivu del fem. llat. rētis, -is ‘rede’, ‘filamentu’ (em), quiciabes del plural de rēticulum ‘membrana qu’envuelve’l fégadu’ (dlfac), ensin dulda reticula > *redeya → redeña, con tracamundiu de palatales (ghla 256), propuesta fecha por García de Diego (deeh), siguiendo a Meyer-Lübke que conse- ña dalgún siguidor de retŭculum (rew s.v.). De toes maneres, tamién podría partise del llat. retem (em) → *rētĭ(c)ĭna > *re- deina → ast. redeña, con un comportamientu asemeyáu al que pervemos en ricinus > reñu (ghla 246). Lo mesmo valdría pa xustificar el masc. redeñu (cfr.) dende un masc. analóxicu rēticulum (pe2: 344). Ye posible que l’ast. redreña (cfr.) sía a xustificase como variante de redeña. |
||
redeñu, el 📖: redeñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Manteques del gochu que formen una especie de rede [Mar]. Del llat. rēticulum ‘rede pequeña’ (em s.v. rēte, is), como pro- pón García de Diego (deeh s.v. retĭcŭlum) o, quiciabes meyor, d’una formación analóxica masculina sobre ast. <i class="della">redeña</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
rederu, el 📖: rederu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">redero</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del llat. retiārius ‘gladiador armáu d’una rede’ (em s.v. rete -is) llueu, camentamos, aplicáu como nome d’oficiu. En tou casu alviértese perda de [j]. |
||
redicer 📖: redicer🏗️: NO ✍️: NO |
Volver a dicir una cosa [JH].
Compuestu de <i class="della">dicer</i>(TEST)
|
(cfr. dicir) cola anteposición de re- in-
|
tensivu. |
||
redichu, a, o 📖: redichu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<//redito [Eo].>(TEST)
|
Redichu [Pa. /Eo/].
|
2. Sabichegu [Cl. Pa]. Del ast. dichu, a, o cola anteposición de re- intensivu. Lo mesmo pasa al so pariente redichura (cfr.) anque güei nun se conseñe’l nome *dichura. |
||
redichura, la 📖: redichura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cualidá de <i class="della">redichu</i>(TEST)
|
[Cl].
|
Cfr. redichu, a, o. |
||
redienza, {la} 📖: redienza🔤: , {la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {la} |
<b class="della">redienza,</b>(TEST)
|
{la} Cast. relente [Vg].
|
Cfr. lentu, a, o. |
||
rediez 📖: rediez🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
¡Pardiez! [Tb. Sm. Cv]. Interxeición [Pr] d’enfadu o asombru [Pa].
|
Eufemismu por ¡rediós!, portador de dios (cfr.) precedíu del intensivu re-. |
||
rediezmu* 📖: rediezmu*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conseñáu na documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
so portero deuie auer el rediezmo 1241(or.) [ACL/91]
|
|
cfr.) cola anteposición del inten- sivu re-. |
|
redimidor, ora 📖: redimidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
(TEST)
|
Cast. redentor, que redime [JH].
|
Cfr. remir. |
||
redimir 📖: redimir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. remir.
|
|||
redín, el 📖: redín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Rede pequeña pa pescar truches [Cv]. Rede pequeña que va dientro de la <i class="della">rede</i>(TEST)
|
y garantiza más la seguridá [Min]. //-inos ‘boliche, rede de maya fina pa coyer pexe menudo’ [JH].
|
Cfr. rede. |
||
redingar 📖: redingar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Cast. derrengarse [Cl].
|
Posible castellanismu derrengar con metátesis y zarramientu de la vocal pretónica (cfr. derrengar 1). |
||
rédinu, el 📖: rédinu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rédanu [Cn (F)]. /////reznu [Lln. Cl (i). Sd. Tb. PSil]. rezno [Ac]. resnu [Lln. Ca (i)]. resno [VCid]. /////rendu [Cg. Qu]. renu [Am. Po. PSil. AGO]. /////reñu [Cb].>(TEST)
|
Cast. rezno [Cg. Qu]. Parásitu de les vaques [Lln. Ca. PSil. VCid] y cabres [Cl (i)]. Parásitu de los animales, mayor que la cachiparra [Lln]. Variedá de dellos ácaros [Cn (F)]: Sacó-y a la vaca de la oreya un rédanu comu un garbanzu [Cn (F)]. “Larva del estro” [Cn (M)]. Arácnidu traqueal que vive aga- rráu a la piel de los animales, sobre too de les vaques [Oc]. Parásitu que vive ente’l felechu y pasa llueu a dellos animales y al home [Tb]. Cachiparra [Sd. AGO]. Especie de cachipa- rra que s’alluga detrás de les oreyes y nes pates traseres de les vaques (enantes d’hinchar llámenlos seca) [Ac]. Tipu de cachiparra que va a la cabeza [Po]. Cachiparra mayor que la cabarra y que la lladasca [Am {pel so tamañu, de menor a mayor opónse tamién a cabarrón}]. //-os ‘cabarres grandes que tien el ganáu na cabeza’ [Cb].
|
Del proparoxítonu llat. ricinus, -i ‘cachiparra’, ‘pioyu del carneru’ (em), amás d’una riestra de resultaos románicos, ente ellos ast. rédinu, rendu (rew s.v. rĭcĭnus). La presencia de la [-δ-] xustifícase por un tracamundiu debíu a l’antigua sonoridá del siguidor de -ki- > [-dź-] qu’acaba sobreponién- dose a l’avezada interdental sorda. Les demás variantes son esplicables acordies cola evolución de -c’n- (ghla §4.5.4.4). Un femenín de reznu ye ast. rezna (cfr.). Na nuesa antropo- nimia conséñase’l nomatu “rezonero” {Iohannes Rezone- ro 1192?(or.) [ACL/31]} que nun sabemos si ha tenese con rellación a reznu (‘home enllenu de reznos’) o como nome d’oficiu. Cuestión destremada sedría averiguar si a la par del ast. reznu debemos almitir l’eonaviegu rezmello ‘especie de llunar que se dexa al tosquilar oveyes y carneros pa dixebrar bien los de cada casa’ [/Eo/] dende un posible dim. de ricinus + -ĕllus. ¿O rezmello ha averase etimolóxicamente a la fami- lia del ast. remilu (cfr. remezmila)? |
||
rediola 📖: rediola🏗️: NO ✍️: NO |
<rediole [Pa]. rediola [Ay]. rediosla [Lln. Tb].>(TEST)
|
Sustitutivu d’espresión fuerte [Ay]. Interxeición de sor- presa, disgustu, sustu, allegría [Ca]. Interxeición [Pr].
|
In- terxeición d’enfadu [Lln. Pa. Tb]. //Rediola verde ye una esclamación [Ay]. Eufemismu por ¡rediós! (cfr.). |
||
rediós 📖: rediós🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Interxeición d’enfadu [Lln. Pa. Ay. Tb (= rediosla)].
<ident class="della" level="1"></ident>Del ast. <i class="della">dios</i>(TEST)
|
(cfr.) cola anteposición del prefixu intensivu re-. Formaciones eufemístiques pa torgar la referencia direuta a Dios son rediola (cfr.), rediez (cfr.).
|
|||
reditosu, a, o 📖: reditosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
redoblante, el 📖: redoblante🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
redoblar* 📖: redoblar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><ridublar [Pzu].>(TEST)
|
Cast. redoblar [Pzu].
|
|
||
redolada, la 📖: redolada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><redulada [Cv]. rodolada [Cd]. reolá [Sr].>(TEST)
|
|
|||
redolar 📖: redolar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Dar vueltes [Vd (Oc)].
<ident class="della" level="1"></ident>Posiblemente verbu fechu dende *<i class="della">redol</i>(TEST)
|
(cfr. alredor) anque nun sedría imposible almitir una formación
|
del llat. *rotulāre ‘rodar’, ‘arrollar’ (deeh) llograda sol dim. llat. rotula ‘ruedina’ (em s.v. rota) con continuadores románicos ya hispánicos (rew s.v. *rŏtǔlāre). El verbu asturianu, lo mesmo que la so variante arredolar (cfr.), podría tenese por semicultismu, con disimila- ción de la vocal deuterotónica (como en rotundus → redondu) y caltenimientu de la intertónica, frente a la formación popular (cfr. rollar). Un deverbal llográu dende’l participiu débil ye ast. rodolada → redolada [→ reolá] (cfr.) que paez averáu a revo- lada (cfr.). Un compuestu de redolar hebo ser *enredolar d’u siguió una nueva prefixación alvertida en desenredolar (cfr.). |
||
redoláu, ada, ao 📖: redoláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">redoláu,</b>(TEST)
|
ada, ao Arrodiáu [Vd].
|
Pp. de redolar. |
||
redoma, la 📖: redoma🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Rames [Sm]. 2. Cepa del árbol cortáu [Ri. Qu. Tb]. 3. Copa del árbol [Sl] con munches xotes [Tox]. //<i class="della">Tener</i>(TEST)
|
bona redoma ‘tener munchu pechu (una muyer)’ [Tox].
|
salare i tazola erea i aredoma erea i espanesca I 996
|
cfr.). |
|
redonda, la 📖: redonda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Piedra de tres o cuatro metros d’altura argayada de la peña [Bulnes (S)]. 2. Soga p’atar la carga del ramu o carriella [Sm].
Comarca, redolada [Lln. Tb. Pr]: <i class="della">En</i>(TEST)
|
toda la redonda [Lln]. //A la redonda ‘(sentase) alredor’ [Tor]. Cfr. redondu, a, o. Una
|
formación en -ata sol femenín ye responsable del ast. redondada (cfr.) paralelu al abondativu redondal (cfr.) anque tamién, lo mesmo que redondel tienen el sentíu de ‘círculu’ alternando los resultaos -al, -el como viemos en cordal y cordel ‘cadena de montes’. L’ast. tamién conoz l’alverbiu redondamente (cfr.). |
||
redondada, la 📖: redondada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Redonda, comarca [Tor. Llomb]. Alredores [PSil]: <i class="della">Yía</i>(TEST)
|
mui conocíu na redondada [PSil].
|
Cfr. redonda. |
||
redondal, el 📖: redondal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sitiu con <i class="della">redondas</i>(TEST)
|
[Bulnes (Lln)].
|
2. Redondel [Vg]. Cfr. redonda. |
||
redondamente* 📖: redondamente*🏗️: SI ✍️: NO |
<riondamientri [Cl].>(TEST)
|
Cast. redondamente [Cl]. Ensin duldar [Cl].
|
Cfr. redonda. |
||
redondel, el 📖: redondel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<reondel [Bi. Ca. Ay].>(TEST)
|
Círculu [Lln. Rs. Ca. Bi. Ay. Qu. Sd. Qu. Tb. JH]: Metíuse nel redondel ya nun yara quién a salir [Tb].
|
|
cfr.). Pero quiciabes deba amestase a ello, como variante, l’ast. rondel que conocemos pela documentación y que fai que nos alcordemos d’un posible aniciu nel fr. a. reon- del (dcech s.v. redondo): |
|
redondu, a, o 📖: redondu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<riondu/a [Cl]. reondu [Llg. Ca]. +reúndu/reonda/reondo [Llg. Sb. Ay. Ll. Mi].>(TEST)
|
Cast. redondo [Lln (S). Cl. Sb. Ca. Ay. Ll. Mi. Tb. PSil. JH]. 2. Baxa y gorda (una persona) [Llg]. //Caer redondo ‘cayer de sutrucu, a la llarga’ [LC]. ‘cayer muertu de golpe’ [Tb. PSil (cayer redondu)]. ‘cayer rindíu pol sueñu’ [Tb]. //De reondina ‘(variedá de) peres seques’ [Sb]. //De rendondu ‘(tipu de ma- zana) redonda y con rayes averdosaes, non mui grande’ [Si]. //En números redondos ‘en resumíes cuentes’ [Tb]. ‘poco más o menos’ [Tb]. //Moler reondo ‘moler grebo, en granos gor- dos’ [Ll]. //Salir redondo ‘salir, resultar daqué perbién’ [Tb].
|
en fondon del priuilegio estaua un signo redondo 1293(or.) [MSAH-V/512]
|
Del llat. *retundus, variante de rŏtŭndus (em s.v. rota; rew s.v. rŏtŭndus, rětŭndus; DÉROm-1s.v. */re‘tUnd-u/), siguie- ron continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh s.v. rŏtŭndus), ente ellos l’ast. redondu, a, o, con posibles nomi- nalizaciones como redonda (cfr.). De toes maneres l’ast. ufre tamién un resultáu rondu ‘redondu’ (cfr.) qu’obliga a almitir un antecedente rŏtŭndus, -a, -um ‘redondu’, ‘circular’ (Old), con perda de la -t- y fusión de dambes velares. Un resultáu rondu (cfr.), ronda (cfr.), asitiaos en nomes de llugar como Montrondu (Lleón) son responsables de la formación del verbu rondar o rondiar (cfr.) y, llueu, un participiu fuerte nominalizáu rondiu (cfr.), posible en dellos nomes de llugar como Sotrondio (ta 24). L’ast. rondu tamién podría xustifica- se como deverbal fuerte del llat. rotundare ‘arredondiar’ (em) ast. rondar (cfr.) alternante con *arredondar y arredondiar (cfr.), arrundiar (cfr.). La espresión mazanes de redondu po- dría facer referencia a la forma arredondiada o a un vieyu an- tropónimu portáu pol cultivador redondu (pe3: 201). Moder- namente tamién conoz l’ast. un continuador cultu rotundu, a, o (cfr.), con valor figuráu. A la so vera un préstamu modernu con un femenín nominalizáu ast. retonda (cfr.), tamién con dismilación de la deuterotónica. |
|
redoyu, el 📖: redoyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Palu pa esparder les árgomes [GP a. 1788].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes d’un dim. del llat. <i class="della">rŭtrum</i>(TEST)
|
‘ferramienta asemeya- da a la fesoria’ (abf) > ast. rodru o rodu (rew s.v. rŭtrum),
|
quiciabes *rutrŭculum > ast. *rod(r)oyu → redoyu, con di- similación de la deuterotónica y perda de la [r] agrupada nun contestu en que va con otra líquida (ghla §4.6.1.4). Nesti pro- ceder pudo dase l’intentu d’alloñase del concurrente fónicu redroyu (cfr.). |
||
redrador 📖: redrador🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
redrar 📖: redrar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
redreñu, a, o* 📖: redreñu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/redreñas [Lln].>(TEST)
|
|
|||
redroyada, la 📖: redroyada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
redroyu, a el/la 📖: redroyu🔤: , a el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a |
<ident class="della" level="1"></ident><redroyu/a [Bulnes (Lln). Cl (VB)]. redroyu [Tox]. redru- yu [Arm]. redrueyu [Oc. Bierzo (Mar). Mar. Cabreira Alta (Mar)]. {Percorreición de cheísta, redruel.lu [Bab. Pzu]}.
//redroyo [Eo]. rodroyo [Eo].///<ident class="della" level="1"></ident>redruxu [Cn (MG)].>(TEST)
|
Cast. redrojo, frutu o flor seronda [Arm]. 2. Cría de la cabra de menos d’ocho díes [Cl]. Cría de cabra redroyada [Bulnes (Lln)] o de la oveya [Cl (VB)]. 3. El fíu menor [Oc]. Fíu úl- timu d’una familia [Bab. Pzu. Cn (MG)]. /Eo/. La Cabreira Alta (Mar)]. Fíu d’un matrimoniu que naz dempués de varios años ensin tener nengún [Bierzo (Mar)]. Fíu serondu [Mar].
|
|
dellos casos con yod de mou averáu a lo que pue dicise de los siguidores de ŭ, ō tóniques con yod (ghla §3.1.3.1). Orixina- riamente per otru llau, han almitise usos axetivos, asina redru- ñu, a, o (cfr.) incrementáu con suf. abondativu redruñosu, a, o (cfr.), con posibilidá de nominalización como se ve nel fem. redruña (cfr.) y nel deverbal l’arredruyu (cfr.). Estos exem- plos amuesen un vocalismu tónicu en ú como en redruyu por influxu de la yod. Tamién un resultáu en [ɲ] onde ye a vese un tracamundiu de palatales redruyu xunto a redruña lo mesmo que dexen ver otros exemplos asturianos como ŏculus > ast. güeyu - guayu → guañu (cfr.). Semánticamente en redruñu, a, o pervese una evolución dende ‘retrasáu’ (figuradamente
*‘que tien daqué atrás’, ‘que tien daqué na recámara’) → ‘que guarda rensía’. Esti comportamientu semánticu ye’l que nos dexa almitir nel mesmu epígrafe la espresión ast. en reduñas de ‘con intención de’ anque agora se desaniciare la [r] por di- similación cola [ř-] al atopase dos líquides nel mesmu cuerpu fónicu (ghla §4.6.1.4). Sobro redroyu pudo llograse un verbu
*redroyar con un deverbal débil redroyada (cfr.). |
|
redruña, la 📖: redruña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Rensía, resentimientu [Oc]: <i class="della">Siempre-y</i>(TEST)
|
quidóu una redruña [Oc]. //En reduñas de ‘en busca de, con intención de’ [Cv].
|
Cfr. redroyu. |
||
redruñosu, a, o 📖: redruñosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">redruñosu,</b>(TEST)
|
a, o Con rensía [Md].
|
Cfr. redroyu. |
||
redruñu, a, o 📖: redruñu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Con rensía [Md].
|
Cfr. redroyu. |
||
reducir 📖: reducir🏗️: NO ✍️: NO |
<reucir [Ay].>(TEST)
|
Cast. reducir [Pa. Sb. Ay]. 2. Envolver [Os. Ar]: Llevaba un
|
|
trapo reducido a un palo [Os]. 3. {(Doc.). Volver}. Del llat. redūcere ‘reducir’, ‘empobinar al puntu de partida’ (em), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh). Dende equí xustifícase una variante verbal ast. arregucir (cfr.) con tra- camundiu de sonores anque ye meyor entendelo como perda reducir → reucir y, llueu, con un intentu de reposición anti- hiática (ghla §4.2.7) que nos ufierta arregucir (cfr.) y la so variante arrebucir. |
|
reductu, el* 📖: reductu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<redutu [JH].>(TEST)
|
Cast. reducto [JH].
|
D’una nominalización del masc. del llat. reductus, -a, -um ‘retiráu’, ‘alloñáu’ (abf) per vía semiculta. |
||
reduelu, el 📖: reduelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Redondel [An]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
dexes de segar ese reduelu [An].
|
Podría tratase d’un continuador d’una vieya formación llat. *rotŏlu, dim. dixebráu de rotulus ‘ruedina’ (cfr. rueldu), de destremada acentuación anque llueu con repartu del campu semánticu. |
||
reedificar* 📖: reedificar*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu na nuesa documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">debes</i>(TEST)
|
insuper ecclesiam reedificare 1201(or.) [MSAH-V/19]
|
|
cfr.), per vía cultizante. |
|
refacer 📖: refacer🏗️: NO ✍️: NO |
<refaer [Tb. Bab. Pzu]. refer [Tox. /Eo/]. reh.acer [Pa].>(TEST)
|
Cast. rehacer [Sb. Ll. Tb. Bab. Pzu. Vd. Tox. /Eo/. Tor. JH]. 2. Facer perfecho una cosa [Pr]. 3. Sazonar (les castañes, l’añada) [Ll]. Maurecer [Tb. Tox]. //-se ‘refacese’ [Pa]. ‘pre- sumir de fachenda, de guapura, de bayura, cuando nun se tien o se tien curtiamente’ [Pa].
|
nos queriendo refazerlo e por la pobreza que es grande
|
cfr.) col encontu del elementu re- petitivu re-. |
|
refacimientu, el 📖: refacimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">rehacimiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
cfr.). |
|
refalagar 📖: refalagar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Amenazar [Vd].
|
Cfr. afalagar. |
||
refaldáu, ada, ao* 📖: refaldáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Lluigo</i>(TEST)
|
salió galán y rifaldado [HyL 25]
|
Del participiu de *refaldar, verbu fechu sobro falda (cfr.). |
||
refaldráu, el 📖: refaldráu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aleru o teyáu cubiertu de llosa que sobresal de la fachada de la casa [SCiprián].
<ident class="della" level="1"></ident>D’un posible participiu débil nominalizáu del verbu *<i class="della">refal-</i>(TEST)
|
drar (cfr. falda). En tou casu trataríase d’un verbu fechu sobro refaldru (cfr.) cola anteposición d’un elementu d’encontu re-, n’alusión a un reforzamientu d’un elementu que como la falda sobresal daqué.
|
|||
refaldru, el 📖: refaldru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
refaldu, el 📖: refaldu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/refaldros [SCiprián].>(TEST)
|
|
|||
refalfiar 📖: refalfiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><refalfar [JH. DA. GP {nun define}. AGO].>(TEST)
|
|
|||
refalfiáu, ada, ao 📖: refalfiáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><refalfiao [Cñ]. refalfao [Llu]. reh.alfiáu [y Pa]. +refalfióu [y Llg].>(TEST)
|
|
ga les coses por tar cansáu d’elles [Llu]. 4. Mal avezáu [Cñ].
//Tar más refalfiáu qu’un gochu en castañéu [LC]. Pp. de refalfiar. |
||
refalfiu, el 📖: refalfiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+refelfiu [Ri].>(TEST)
|
Cansanciu por cuenta la bayura [Sr]: Tien un refalfiu que lo echa pelos güeyos [Sr]. Bayura ensin moderación [Xx]. Can- sanciu poles munches comodidaes [Ri]. Cansanciu d’una cosa bona por tar avezáu a ella, al so usu, al so tratu [Ri].
|
Posible deverbal fuerte de refalfiar (cfr.). |
||
refalgar 📖: refalgar🏗️: NO ✍️: NO |
Repunar, refugar dalguna cosa con cansanciu [Cg].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Ya</i>(TEST)
|
puen los asturianos refalgar/con sos montes y valles
|
|
cfr.) con afalagar (cfr.) anque semánticamente s’avere al primeru. |
|
refartar 📖: refartar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">rehartar</i>(TEST)
|
[JH]. Rellenar [JH].
|
Cfr. fartu, a, o. |
||
refastiar* 📖: refastiar*🏗️: SI ✍️: NO |
<reh.astiar [Lln. Villah. AGO].>(TEST)
|
Fartucase d’una cosa [Lln. Villah. AGO]. Empalagar [Villah]. Cfr. fastiar.
|
|||
refastiáu, ada, ao* 📖: refastiáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<reh.astiáu [Pb. Lln. Pa]. arreh.astiáu [Lln].>(TEST)
|
Fartu [Pb. Lln] de comer [Pa]. Fartucu, empacháu por comer daqué con glotonería [Lln]. 3. Fastiáu [Pa].
|
Pp. de refastiar. |
||
refaxada, la 📖: refaxada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Abondancia, gran bayura d’una cosa [AGO]. Cfr. <i class="della">faxa 1.</i>(TEST)
|
||||
refaxe, el* 📖: refaxe🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///refaje [An].>(TEST)
|
Llistón de pintura de les ventanes [An].
|
** |
||
refaxu, el 📖: refaxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+refexu [y Cp. Ay. Ri].+refoxu [y Llg. y Sb]. rifaxu [Pzu]. rofaxu [y Cb. Gr]. röfaxu [y Cv]. rufaxu [y Sm]. refanxu [Vd. PVeiga, Vd (Oc)]. refaixu [Tor. Mar. /Eo/]. //refaxo [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. refajo [Lln. Pa. Cb. Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Gr. Pr. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. Mar. JH. R. Canella 255], prenda interior femenina [Lln]. Re- fajo interior, les sayes d’abaxo [Cg. Cp]. Falda [Ca] de bayeta verde o collorada usada poles muyeres sobro les enagües, güei cuasimente en desusu [Cd]. Enagua [Pr]. Falda curtia y de vue- lu [Ca. Ri]. //Meter en refaxu ‘guardar’ [Sr. Tb]. ///Del que mira p’hacia abaxu has de guardar el refaxu [Fabriciano]. Cfr. faxa 1.
|
|||
refechu, a, o 📖: refechu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<refeitu/a [Pzu]. reh.echu/a [Lln].>(TEST)
|
Cast. rehecho [Pzu. Pr. JH]. 2. Bien fechu [AGO], de formes marcaes, baxa y regordeta (la muyer) [Lln], anchu d’hombros y pechu y fuerte musculatura, con piernes curties (l’home) [Lln]. 3. Fuerte, rebustu [AGO].
|
|
cfr.). L’exemplu documentáu en §b amuesa un posible semicultismu onde -ct- > -wt-. |
|
refeición, la* 📖: refeición🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Nome conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">si me demandaren </i><i class="della">refiçion</i><i class="della">(TEST)
|
mando que lles non den cubas nin cestas 1303 [ACL-IX/58]
|
|
||
refeletiar 📖: refeletiar🏗️: NO ✍️: NO |
<refilitiar [Ri].>(TEST)
|
Retrucar, reburdiar [Ll].
|
Retolicar [Ri. Tb]. Contestar de mala manera [Ri]. Cfr. feletería. |
||
refellón, el 📖: refellón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. refollón.
|
|||
refender 📖: refender🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Fender otra vuelta [Cv].
|
2. Serrar una pieza de madera, yá llabrada, al filu de les sos frebes, faciendo d’ella dos o más tables [Cg]. Facer d’una tabla o d’un maderu, dos, ensin es- tielles [R]. Cfr. fender. |
||
referendariu, el 📖: referendariu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
El que refier o rellata dalguna cosa [JH].
|
Cfr. referir. |
||
referimientu, el 📖: referimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Aición y efeutu de referir [JH].
|
Cfr. referir. |
||
referir 📖: referir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">referir</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Verbu paralelu a los cultos llograos de mou asemeyáu a pre- ferir (dcech s.v. preferir). En rellación etimolóxica tenemos referimientu (cfr.), el cultismu perreciente referéndum → re- ferendu y el deriváu referendariu (cfr.). |
||
refertar 📖: refertar🏗️: NO ✍️: NO |
<refertiar [Ay. Mi]. refartar [Ac. Pr]. refartiar [Pr]. refretar [JH].>(TEST)
|
Echar en cara [Ac. Mi. Ri. Pr]. Recordar con insistencia a ún los favores que se-y fexeren [Ll. Tb. Pr]. 2. Andar en polémi- ques con daquién [Ay. Mi]. Contradicir, impugnar [JH].
|
|
Del llat. *re-Fertāre verbu fechu sol participiu supuestu de referre ‘contar’, ‘reproducir’, ‘responder’ (em s.v. fero), esto ye, de *refĕrtum sustitutu de relatum, con continuadores his- pánicos (deeh). Nun ha tracamundiase’l participiu supuestu de referre col refertus orixináu nel verbu refercio, como pasa a dellos estudiosos. La consciencia de que se trataba d’un verbu compuestu xustifica l’ausencia de sonorización de [f]. Dende’l participiu *re-Fĕrtum esplícase l’ast. refertón (cfr.), por nun se dar diptongación al camudar l’acentu por cuenta’l suf. aumentativu. Frente a ello alviértese’l diptongu n’ast. refierta (cfr.). Un posible dim. *refertiella o *refiertiella ye responsable del verbu *refertellar → refestillar (cfr.), con ca- mudamientu r-s nel marxe posnuclear de la sílaba. |
|
refertón, ona 📖: refertón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<refartón [Pr]. refartión [Pr].>(TEST)
|
Aficionáu a refertar o refartar [Ll. Tb. Pr]. 2. Protestón [Qu. Tb]. Cfr. refertar.
|
|||
referver 📖: referver🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Volver a ferver [Ay. Tb. PSil. Tox. JH]. 2. Dar munches vuel- tes a les coses na cabeza, pensar muncho les coses [Ay. Ri].
<ident class="della" level="1"></ident>3. Reburdiar [Llg. Ri. Tb. Sm. PSil. Arm]: <i class="della">¿Qué</i>(TEST)
|
andas refer- viendo tol día? [Tb]. Retolicar [Ca] amosando disgustu [Ll]: Yá está referviendo coles gallines [Ca]. Protestar, falar consi- go mesmu airadamente [Min].
|
4. Calentase, encendese [Tox]. Cfr. ferver. |
||
refestexar 📖: refestexar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
|
|||
refestillar 📖: refestillar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Reburdiar, reñer [Sb]: <i class="della">Taba</i>(TEST)
|
tul día refestillando per ella [Sb].
|
|
||
“refezar” 📖: “refezar”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
nenguno non de al pregonero se non quesier mas de un quarteiron de uino, o dineros quantos ualire en la primera tauernadura; e nengun tauernador non demande mas, e torne el uino quantas ueçes lo quesier so duenno refezar 1238 (c.) [MSAH-V/219]
|
|
||
refición, {la} 📖: refición🔤: , {la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {la} |
(TEST)
|
|
|||
refictoriu, el* 📖: refictoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conseñáu na documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">una media quarta de mea postura tras illo</i><i class="della">(TEST)
|
refictorio ad illo rio 1092(or.) [MSAH-III/206]
|
la vestra racion ponella eno refitorio de pan e de vino 1271
|
Del llat. refectOrium, -i ‘llugar destináu a comer’ (dlfac: lelmal), términu que supón, asina entendemos, una nomina- lización de refectorius, -a, -um ‘reparador’ (abf). Trátase, per- probablemente, d’una espresión semiculta tresmitida gracies al influxu de la vida monástica (pe2: 344). La documentación ufre, al empar, dellos influxos fónicos (asina l’adautación po- pular nel marxe posnuclear en §c), y la perda de la consonante (§b); del mesmu mou ta presente la influencia d’otros térmi- nos como refertar (§d) y la familia de frictu (§e). Sobro refec- torius hebo facese un nome d’oficiu en -ārius como amuesa la documentación llatina del dominiu dende 1164 (lelmal s.v. refectorarius). |
|
refielsa, la 📖: refielsa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Fisura, fendedura [Ar].
|
Cfr. finxu. |
||
“refierta, la” 📖: “refierta🔤: , la” 🏗️: NO ✍️: SI Interpretación: 🧱 la” |
Términu que conocemos pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">daruos</i>(TEST)
|
ela posada asi commo uola suelgo dar sien refierta
|
|
cfr.). |
|
refilachu, {el} 📖: refilachu🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
(TEST)
|
Rellatu d’un sucesu ensin importancia [Vg].
|
Cfr. refilar. |
||
refilador, {el} 📖: refilador🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
(TEST)
|
L’útil pa facer les canielles o carretes de llana [Mar].
|
Cfr. refilar. |
||
refilanderu, el* 📖: refilanderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<refilandeiru [Tb. Sm].>(TEST)
|
Retafila [Sm]. [Tb].
|
2. Enguedeyu, baturiciu [Tb]: ¡Nun séi cuántu refilandeiru m’armóu! Cfr. refilar. |
||
refilar 📖: refilar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">rehilar</i>(TEST)
|
[Md. Pzu]. 2. Determinar zanxa o valláu [lla]: Yá está refilao el vallao [García Rey (lla)]. 3. Dexar un llabor bien descombráu y bien alliniaos los sos perfiles [Min].
|
Compuestu del intensivu re- y filar (cfr.) con una variante arrefilar (cfr.). Términos en rellación son refilachu (cfr.), re- filador (cfr.), refilanderu (cfr.), refileru (cfr.), dellos con un usu semánticu figuráu como refilete (cfr.) → refilatoriu (cfr.); tamién refilingáu (cfr.) onde s’alvierte que se trata d’un vie- yu participiu d’un verbu *filingar, con un sufixu despeutivu -ing-. |
||
refilatoriu, el 📖: refilatoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Rollu, riestra de coses que se cuenten [Astorga (lla)]: <i class="della">Trae</i>(TEST)
|
un refilatorio con él... [lla].
|
Cfr. refilar. |
||
refileru, el 📖: refileru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Filera [Cb].
|
2. Serie de cualquier cosa [Cb]. 3. Retafila de pallabres [Cb]. Cfr. refilar. |
||
refilete, el 📖: refilete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Dichos vulgares y conversaciones inacabables [Ar]. Posible dim. de *<i class="della">refile</i>(TEST)
|
(cfr. refite) con suf. diminutivu -ete.
|
|||
refilingáu, ada, ao 📖: refilingáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Qu’anda perfarrucu [Cd].
|
Cfr. refilar. |
||
refinchar* 📖: refinchar*🏗️: SI ✍️: NO |
<reh.inchar [LV. Lln. Pa (= reh.inchir). R].>(TEST)
|
Relinchar [LV. Lln. Pa. R]. 2. Glayar ijujú [LV. R], un re- h.inchu [Lln]. 3. Cantar los carros del país [Lln]. 4. Cruxir la tabla del tilláu al pisala [Lln (Cg)]. Cfr. relinchar & refinchu.
|
|||
refinchir* 📖: refinchir*🏗️: SI ✍️: NO |
<reh.inchir [Pa].>(TEST)
|
Relinchar [Pa].
|
Cfr. refinchu. |
||
refinchíu, el* 📖: refinchíu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<reh.inchíu [Lln].>(TEST)
|
Relinchu del caballu, rozníu del burru [Lln].
|
2. Glayíu del que vien de les fiestes [Lln]. Deverbal de reh.inchir (cfr. refinchir). |
||
refinchu, el* 📖: refinchu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<reh.inchu [Lln].>(TEST)
|
Relinchu del caballu, rozníu del burru [Lln].
|
2. Glayíu del que vien de les fiestes [Lln]. Deverbal de reh.inchar (cfr.). Ye posible que dende reh.inchu se fexere’l verbu reh.inchir, variante de reh.inchar. |
||
refisol, {el} 📖: refisol🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<i class="della">Coccinella</i>(TEST)
|
septempunctata [An (i)].
|
Cfr. reisol. |
||
refite, {el} 📖: refite🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<{Posible tracamundiu gráficu por *<i class="della">refile</i>}.>(TEST)
|
Filera [Ar].
|
Posible deverbal del inf. refilar (cfr.). |
||
reflundiar 📖: reflundiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. refundiar.
|
|||
reflundiu, el 📖: reflundiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. refundiu.
|
|||
refluxu, el 📖: refluxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">reflujo</i>(TEST)
|
[Pzu. JH]. Movimientu descendente de la marea [Xx]. Cfr. fluxu.
|
|||
refocil, el 📖: refocil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<refocilu [Ci (VB). Llv]. refusilu [Sm]. /////reh.ocilu [Pa]. re- gocilu [Rs]. /////rebocilu [VBable. CC. y AGO].>(TEST)
|
Rellámpagu [Rs. Ci (VB). Ca. Llv. Sm. VBable. CC. AGO] ensin truenu y ensin ñube dempués [Pa (la creencia popular ye que con ello estrozábense les fabes que medraben en maizal)]. Cfr. refocilar.
|
|||
refocilar 📖: refocilar🏗️: NO ✍️: NO |
<reh.ocilar [Pa].>(TEST)
|
Rellampaguiar [Ci (VB). Ca. VBable. AGO]. Producise refoci- los o rellámpagos [Pa]. 2. Animalizase en comida o pasión [Ay].
|
|
||
refociláu, ada, ao 📖: refociláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><reh.ociláu [Pa].>(TEST)
|
|
|||
refociñáu, ada, ao 📖: refociñáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Col focicu suciu [AGO].
<ident class="della" level="1"></ident>Voz qu’ha rellacionase cola familia de <i class="della">focicu</i>(TEST)
|
(cfr.) pero qu’atendiendo a la so espresión con [ɲ] paez ufrir l’adautación de -il → -ín → -iñu.
|
|||
refogar 📖: refogar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><//refougar [/Serandías (Eo)/].>(TEST)
|
Cast. rehogar [JH]. 2. Perdese l’añada pol munchu sol’ [/Se- randías (Eo)/].
|
|
||
refolgar 📖: refolgar🏗️: NO ✍️: NO |
Camudar l’aire o’l fumu por atopar torgáu’l camín na salida d’un sitiu [Tox. /Eo/]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
ventu refuolga’l fumu [Tox].
|
Cfr. folgar. |
||
refolla, la 📖: refolla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación, interpretáu semántica- mente como ‘barru’ [Grangerías xviii].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">si</i>(TEST)
|
no con el pisso del ganado se aplasta encima de la pa- ción, hácese refolla y se pierde gran provecho [Grangerías xviii: 785] Cfr. refollar 1.
|
|||
refollar 1 📖: refollar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<refuellar [y Ac].>(TEST)
|
Llenar de barru, de folla [Cb].
|
2. Llevantar el mar agua y are- na nos baxos como si foren manantiales [Cñ]. Verbu fechu d’una amestadura del intensivu re- col verbu ast. follar (cfr.). Un deverbal vémoslu nel ast. refolla (cfr.). |
||
refollar 2 📖: refollar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<<i class="della">sic</i>>(TEST)
|
Echase enriba d’una persona [Tox].
|
2. Pescar al refuelle [Ac]. Cfr. fuelle. |
||
refolláu, ada, ao 📖: refolláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<refollada [AGO]. {Con yeísmu, reh.oyá [Cl]. reh.oyada [Cl]}.>(TEST)
|
Cubierta (la vaca) por un “toro capón” y, entós, non preñada [AGO].
|
2. Manía, estéril (la vaca) [Cl]. Pp. de refollar 2. |
||
refolleta, la 📖: refolleta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<refulleta [Bard].>(TEST)
|
Arte de pesca de rede, en forma cónica y atada a un palu llar- gu con una especie de llitrón pequeñu que diben arrastrando pel fondu d’una presa pa recoyer la pesca menudo [Valdería (lla)]. “Refulleta y el litrón -bártulos para la pesca” [Bard].
|
2. Especie de hockey sobre yerba en que se quier meter una bola de madera na portería contraria golpeándola con un palu o cayáu [Tor]. Cfr. fuelle. |
||
refollón, el* 📖: refollón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<refel.lón [Vd]. //refolón [/Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Golpe fuerte d’aire [Vd. /Eo. Mánt./]. Cfr. follón, el,
|
quiciabes con dalgún influxu de fola (cfr.). |
||
refollonada, la* 📖: refollonada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<refol.lonada [Vd].>(TEST)
|
Rabasera d’aire, remolín d’aire [Vd]: Veno una refol.lonada ya viróume’l paraguas [Vd]. //A refol.lonadas ‘a intervalos’ [Vd]: Trabaya a refol.lonadas [Vd]. Cfr. follón, el,
|
quiciabes con dalgún influxu de fola (cfr.). |
||
refolón, el 📖: refolón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Repente, golpe de mar [JH]. 2. Tropel inesperáu [R]. “Cuando avanzan las aguas sin viento, pero lo hubo lejos y recala en el lugar en que se encuentra el marinero” [Llu]. //<i class="della">De</i>(TEST)
|
refolón ‘de sutrucu, de golpe’ [JH].
|
Cfr. fola & follón. |
||
refonder* 📖: refonder*🏗️: SI ✍️: NO |
<reh.onder [Pa]. arreh.onder [Os. Pa].>(TEST)
|
Moler una cantidá pequeña de granu pa salir del apuru [Pa].
|
2. Cambiar el maíz d’un cestu pequeñu por fariña (el molineru) pa resolver la necesidá del momentu fasta que se pueda moler al cliente la molienda grande [Pa]. 3. Rindir muncho una cosa, cundir [Os]. Del llat. reFundere ‘volver a verter’, ‘vaciar’, ‘arramar’, ‘de- volver los frutos al vendedor’ [(em s.v. fundo; abf)], verbu que xustifica non sólo lo conseñao arriba sinón l’ast. refundir (cfr.), con un tratu de [f] como si fuera inicial. |
||
refonfiñar 📖: refonfiñar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrefonfiñar [y Cb].>(TEST)
|
Llevantase les puntes de dalguna cosa, como les de los za- patos [Cb].
|
Cfr. fungar. |
||
reforcáu, ada, ao 📖: reforcáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Reblagáu, dizse del res que queda trabáu al saltar [Sb]. //<i class="della">A </i><i class="della">reforcaes</i>(TEST)
|
‘a piernes cachetes’ [Sb].
|
Cfr. aforcar. |
||
reforiar* 📖: reforiar*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y sobre mano derecha será fácil </i><i class="della">reforearle</i><i class="della">(TEST)
|
al llano del cas- tañedo [Grangerías xviii: 740]
|
** |
||
reformamientu* 📖: reformamientu*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">reformamjento</i>(TEST)
|
del monasterio de san salvador de cornella- na 1382 [MCar-I/195] Cfr. forma.
|
|||
reformar 📖: reformar🏗️: NO ✍️: NO |
<rifurmar [Pzu].>(TEST)
|
Cast. reformar [Xral].
|
|
Cfr. forma. |
|
reforzar 📖: reforzar🏗️: NO ✍️: NO |
<rifuerciar [Pzu].>(TEST)
|
Cast. reforzar [Xral].
|
Cfr. fuercia. |
||
reforzáu, ada, ao 📖: reforzáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<reforzao [Llu].>(TEST)
|
Gordu, fuerte (un individuu) [Llu].
|
Pp. de reforzar. |
||
refoyar 📖: refoyar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">rehoyar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. fuyar. |
||
refoyu, el 📖: refoyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<refoyo [Llu].>(TEST)
|
Cast. rehoyo [JH].
|
2. Movimientu circular del agua [Llu] fe- chu por una hélice, remu, cascu d’un barcu en movimientu alredor d’una peña [Llu]. Cfr. fuyar. |
||
refrán, el 📖: refrán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<reflán [Villah. PSil. Ce. Llomb. Arm].>(TEST)
|
Cast. refrán, dichu [Villah. Ri. PSil. Ce. Llomb. Arm]. Ñin el utru Carllos doce/que en Suecia vieno a reinar,/ quando en Moscovia aquel Pedru,/que era el Grande por refrán [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 221-224)] mas “llo que arrastra, llo que honra”,/diz el refrán de la vieya [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 173-174)] ye castigu de galiotes/ye tamién refrán añeyu [Campuma- nes 1781/383]
|
Pallabra con aniciu nel occitán reFranh ‘estribillu’ (dcech s.v. fracción) d’u siguió’l deriváu refraneru con usos axetivos y nominales. |
||
refraneru, a, o* 📖: refraneru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+refraniru [Ri].>(TEST)
|
Qu’emplega o diz refranes o dichos [Ri].
|
Cfr. refrán. |
||
refraneru, el* 📖: refraneru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<refraneiru [Pzu]. reflaneiru [PSil].>(TEST)
|
Cast. refranero [Pzu. PSil]. Cfr. refrán.
|
|||
refrenanza, la 📖: refrenanza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cast. refrenamiento [JH].
|
Cfr. refrenar. |
||
“refrenar” 📖: “refrenar”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">devemos</i>(TEST)
|
refrenar lo que los omnes fazen de mal s. xiii (or.) [FX/28]
|
|
||
“refresa” 📖: “refresa”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">duas</i>(TEST)
|
mensuras olei quos dicunt refresas [914-924] (f.) [ACL/110]
|
|
||
refrescadura, la 📖: refrescadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">refrescar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. frescu, a, o. |
||
refrescamientu, el 📖: refrescamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">refrescamientu,</b>(TEST)
|
el Refrescu [JH. Xral]. Cfr. frescu, a, o.
|
|||
refrescar 📖: refrescar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">refrescar, </i>enfrescar [Lln. Ay. Tb. PSil]: <i class="della">Refrescóu’l </i><i class="della">tiempu </i>[PSil]: <i class="della">Refrescoren tanto que agarraron una polmonía</i>(TEST)
|
[Ay]. 2. Podar, quitar les cañes que tán sobro l’árbol [Tor].
|
|
||
refrescu, el 📖: refrescu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Bebida refrescante [Xral]. 2. Atraición amorosa por una per- sona [Vv. Sr]: <i class="della">Tengo</i>(TEST)
|
un refrescu [Vv]. 3. Persona qu’atrái amorosamente [Ac]: Ési ye’l mio refrescu [Ac].
|
|
||
refriega, la 📖: refriega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. resfriega.
|
|||
refritu, a, o 📖: refritu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Fritu una vegada y otra [Ac].
|
Cfr. fritu. |
||
refritu, el 📖: refritu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">refrito</i>(TEST)
|
[Pa]. Rustríu [Ac].
|
Nominalización del masculín (cfr. refritu, a, o). |
||
refrontada, la 📖: refrontada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<refruntada [Sm].>(TEST)
|
Regañina, reprensión [Cg]. Cast. denuesto [Sm].
|
Cfr. frontada. |
||
refuelgu, el* 📖: refuelgu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<refuolgu [Tox]. //refolgo [Eo].>(TEST)
|
Movimientu fuerte d’aire o fumu [Tox].
|
2. Golpe de lluz vivu y repentín [Tox]. 3. Cast. resuello, aliendu, ánimu [/Eo/]}. Cfr. folgar. |
||
refuelle, el 📖: refuelle🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<refuel.le [Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Pzu. Cn (Cv)]. rifuöl.li [As].
/////refuellu [y Ac.]. refuel.lu [Pzu. Vf (Cv). Vd]. //refolle [Eo].>(TEST)
|
Especie de nasa de los pescadores de ríu [JH]. Aparatu mayor que la nasa pa pescar truches [Ay]. Arte de pesca que tien dos palos xuntos per una rede [Ri] que se mete nel agua al amparu d’un candil qu’alluma’l ríu na pesca nocherniega atolondran- do dafechu a les truches [Qu]. Utensiliu asemeyáu a una gran manga de colar café pa pescar truches [Sm. Cn (Cv)]. Arte de pesca de ríu, rede con forma d’embudu ya mangu mui llargu, utilizáu principalmente nos remansos en tiempos de crecida [Cn (F)]: Güei medró’l ríu, daquién vei salir col refuel.le [Cn (F)].Tipu de rede pa pescar truches [Tb. As]. Arte de pesca, especie de rede de blima y palos [Pzu]. Arte de pesca, rede texida con palos [Ac]: Dir al refuelle [Ac]. Aparatu pa pescar sanixueles [/Eo/]. 2. Remolín [Vd] d’aire [Vf (Cv)].
|
|
Cfr. fuelle. |
|
refuerzu, el 📖: refuerzu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rifuerzu [Pzu]. +refuirzu [Ay].>(TEST)
|
Cast. refuerzo [Ay. Tb. Pzu]. Cfr. forciar.
|
|||
refuexu, el* 📖: refuexu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación y toponimia:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Sancti</i>(TEST)
|
Martini de Rifogio 972 (s. xii) [DCO-I/110]
|
|
Cfr. fueyu 2. |
|
refuga, la 📖: refuga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Lo peor, lo que nun val d’una planta, d’una collecha [PSil]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
refuga dexaila aiquí [PSil].
|
Deverbal fuerte de refugar (cfr.). Un diminutivo-despeutivu en -acula úfrelu l’ast. refugaya (cfr.). Correspondiente a re- fuga y refugaya ye’l masculín refugu (cfr.) y refugayu (cfr.). Cfr. refugar. |
||
“réfuga”, “refugán” 📖: “réfuga”🔤: , “refugán” 🏗️: NO ✍️: SI Interpretación: 🧱 “refugán” |
<{Con acentuación supuesta}.>(TEST)
|
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘el fuxíu’, ‘el fugáu’:
|
|
del llat. refuga, -ae ‘fuxíu’, ‘desertor’, ‘el que fuercia’, ‘rebelde’, ‘apóstata’ (abf; dlfac), que vemos na documentación. El proparoxítonu réfuga pudo incrementase igual que nel xermanismu medieval “escancián” (cfr.), “omi- cián” (cfr.): a) col sufixu -a(n), -anis, *reFuga, -anis (pe1: 112), que vemos nos cuatro últimos exemplos y siguen el mo- delu *sacrista, sacristanis (cfr. sacristán); b) col suf. -anus, -i lo mesmo que se ve en pagus → paganus, fundus → fundanus (em s.v. fundus, -i). Na documentación del dominiu ástur al- viértese l’emplegu de “Refugano” como antropónimu: ... et Totmondo et Aurbano et Paterno et Lezenio et Refugano 947 [MSAH-I/142] como yá alvirtiere Pensado anque camudan- do, quiciabes, la fecha del documentu teniéndolu por de 977 (Pensado 1999: 221). |
|
“refugancia” 📖: “refugancia”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘fuxida’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">depos</i>(TEST)
|
que nos diemos refugancia a los enemigos de la fe s. Cfr. fugar.
|
|
cfr.) cola amestadu- ra del continuador semicultu del suf. -antia. |
|
refugar 📖: refugar🏗️: NO ✍️: NO |
Refusar daqué que nun presta [Sr. Ay] mesmamente una cosa propia (asina los páxaros a los propios güevos si-yos tocaron el níu) [Ay]. Refusar una cosa que nun val o que ye de ruin valor [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. Nun acoyer (una cosa o a una persona) Sr]: <i class="della">Refugáronlu</i>(TEST)
|
porque nun-yos presta lo que fai [Sr]. //-se ‘fuxir de, evitar, llibrase de’ [Vf (Cv)].
|
|
Cfr. fugar. |
|
refugaya, la 📖: refugaya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<refugacha [Qu. Tb].>(TEST)
|
Rumia, la cría del pexe [Xx].
|
2. Cosa de ruin valor, que nun val un res [Xx. Cp. Ac. Sb. Ri. Qu. Tb. Tox. R]: Eso ya la refugacha [Tb]. Cantidá de coses pequeñes o de frutos malos [Ca]. Persona, fruta de ruin valor [Ac]. Fruta refugable [Sb]. Cosa non aprovechable [R. VBable]. 3. Conxuntu de neños, canaya [Ll]. 4. Xentecaya, xente ruino [Ll (= fulixa)], cacía, xente de ruin pesu [Ri]. Xente que nun val pa trabayar [Ri]. Cfr. refuga. |
||
refugayu, el 📖: refugayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<refugachu [Tb. Sm]. refugayo [Llu. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cosa pa tirar [Cb. Cg. Tb. /Eo/. JH]: Ye ell refugayu que quedó [JH]. Restos, lo que queda llueu de recoyer o pañar [/Mánt/]. Fruta de ruin valor [Ac]. Daqué espreciatible, de ruin valor
|
|
||
refugu, el 📖: refugu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><reh.ugo [Os].>(TEST)
|
|
|||
refundia, la 📖: refundia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
refundiar 📖: refundiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><arrefundiar [y Ay. y Tb. rfe 14 (1927): 248]. reflundiar [AGO].>(TEST)
|
|
|||
refundión, ona 📖: refundión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident>Que <i class="della">refundia</i>(TEST)
|
[Tb]. 2. Pedorru, que tira peos con frecuencia [Md].
|
|
||
refundión, el 📖: refundión🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">De</i>(TEST)
|
refundión ‘de sópetu, de sutrucu’ [Tb. Sm].
|
|
||
refundir 📖: refundir🏗️: NO ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//reflundir [CC. DA]. arreflundir [V1830. JH. R].>(TEST)
|
Llanzar con puxu [V1830. CC], arrancar con violencia [R]. Llanzar con furia [V1830]. 2. Castigar o dar un golpe a otru [JH]. Dar un paliyazu [GP a. 1788]. Acometer, embestir con puxu [JH]. Redoblar, repetir, sacudir [DA]. 3. Cavar el so- suelu d’una tierra de llabor por ser perdelgada la capa de la superficie [Oc]. Q’anque sía un mastín dexa trechadu arreflundiéndoi una canilada? [Judit 191]
|
|
cfr.). Al dim. de funda (cfr.) → *Fŭndula > flunda (cfr.) débese la pre- sencia d’una [l] nel cuerpu fónicu verbal. Deverbal del parti- cipiu fuerte de refundir ye ast. refundiu [y reflundiu quiciabes con influxu de flundia (cfr. flunda)] que, pela so parte, pue orixinar el correspondiente verbu en -iar, ast. refundiar (cfr.) y la so variante reflundiar [quiciabes con influxu de los verbos en -ar fechos dende la familia de fundāre (cfr. fundus)], co- los deverbales correspondientes ast. refundia (cfr.), refundiu (cfr.) y reflundiu (cfr.). Toos estos términos, amás d’usos axe- tivos, puen funcionar como nomes con variación de xéneru y almitir incrementaciones sufixales. |
|
refundiu, el 📖: refundiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
</////arreflundiu [AGO]. reflundiu [y AGO].>(TEST)
|
Aición y efeutu de refundiar. 2. Golpe, llanzamientu bruscu [Tb]. Puxu, fuerza, entereza [AGO]. Ímpetu [JH]. 3. Enfa- du, bufíu [JH]. Regañu, reburdiu [Ll]. Desplante [Pr]. Bufíu d’espantu [AGO]. Gruñíu, reburdiu, xestu d’enfadu o disgus- tu [Md]. 4. Rapidez [Ac]: Éstos d’Inacio son toos de refundiu [Ac]: ¡Si vieres con qué refundiu me lu quitó! [Ac]. //De re- fundiu ‘a mano vuelta, de sutrucu’ [Tb]. Cfr. refundir.
|
|||
refunfuñar 📖: refunfuñar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrefunfuñar [Ay]. reh.unh.uñar [Lln].>(TEST)
|
Reburdiar [Lln. Ay. Cd]. Gruñir [Ac. V1830].
|
|
Cfr. fungar. |
|
refunfuñu, el 📖: refunfuñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Protesta fecha en voz baxa [Ca].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Y</i>(TEST)
|
andaben a palos pel día/y de nuiche en refunfuños [El
|
|
cfr.). |
|
refungar 📖: refungar🏗️: NO ✍️: NO |
<refungar [PSil. Tox. /Eo/. Tor. Mar]. /////rezungar [Cl. Pa. Cb. Cp. Ac. Ar. Mar. VCid. SCiprián]. resungar [Sm].>(TEST)
|
Reburdiar [Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Ar. Sm (= remungar = re- ferver). PSil. Tox. /Eo/. Tor. Mar. VCid]. 2. Zumbar les abeyes y otros inseutos [SCiprián]. Cfr. fungar.
|
|||
refungón, ona 📖: refungón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<resungón/ona [Sm].>(TEST)
|
Que refunga [Sm (= remungón). Tor]. Cfr. fungar.
|
|||
refuntada, la 📖: refuntada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Reprimenda grande [PSil]: <i class="della">L.levóu</i>(TEST)
|
una buena refuntada [PSil].
|
Posible deverbal de *refrontar, intensivu del ast. afontar fe- chu dende fonta y en rellación con afontanar 2 (cfr.). |
||
refusar 📖: refusar🏗️: NO ✍️: NO |
Refugar, cast. <i class="della">rechazar</i>(TEST)
|
[Pzu. JH].
|
Del llat. *reFusāre ‘refugar’, ‘recular’, con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh), quiciabes iguáu so- bre refūsus, -a, -um participiu del verbu refundere (Old) con usu ax. refusu, a, o (cfr.) y nominal refusu (cfr.). Ye perclaro que se trata d’una xuntura con conciencia de dos términos, al caltenese ensin camudar la [-f-] (ghla 177), o d’un cultismu (pe2: 346). |
||
refusu, a, o* 📖: refusu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<refuso/a [Mar].>(TEST)
|
Confundíu, perplexu, en dulda [Mar].
|
Cfr. refusar. |
||
refusu, el 📖: refusu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">refusar</i>(TEST)
|
[Pzu].
|
Cfr. refusar. |
||
refuxar 📖: refuxar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">refugiar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. refuxu. |
||
refuxir 📖: refuxir🏗️: NO ✍️: NO |
Fuxir [Pzu. JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
el alcallde refuir por derecho [FL (FFLL)]
|
Amestanza del intensivu re- col verbu llat. fugere o col so continuador ast. fuxir ~ fuír (cfr. afuxir). El caltenimientu de [f] débese a la conciencia de la composición del términu, lo mesmo que vemos en refuxu (cfr.). |
||
refuxu, el 📖: refuxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">refugio</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del llat. refugium, -i ‘refuxu’, ‘asilu’, ‘fuga’ (abf) per vía cul- tizante. Dende equí pudo facese’l verbu refuxar (cfr. afuxir) por cuenta la conciencia de la composición colo que se trata la [f] como si tuviera al aniciu la pallabra. |
||
regacha, la 📖: regacha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación, quiciabes cola acei- ción de ‘regueru’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">en</i>(TEST)
|
un coz de tierra que ay partiendo la regacha del Reborio
|
|
Cfr. riegu. |
|
regachu, el 📖: regachu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Pequeña corriente d’agua [Lln].
|
Cfr. riegu. |
||
regachuelu, el 📖: regachuelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">regachuelu,</b>(TEST)
|
el Regueracu, regatu [Mar].
|
Cfr. riegu. |
||
regación, la 📖: regación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rigación [y Ac].>(TEST)
|
Cast. irrigación [Ac].
|
Del llat. rigātio, -onis ‘aición de regar’ (em s.v. rigo; abf), per vía semiculta averáu al cat. regaó (deeh). |
||
regadera, la 📖: regadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<regaera [Llg. Ay]. regadiera [Tox]. //regadeira [Eo].>(TEST)
|
Cast. regadera [Ay. Vd. /Eo/]. Vasía pa regar a mano [Tb]. 2. Ferramienta pa facer preses nos praos (per un llau tien for- ma de zau, pela otra de fesoria [Vf, Pr (Cv). Tox]. Fesoria de dos boques pa llimpiar preses [Oc]. Ferramienta de llabran- za [Vd]. Pica emplegada pol picador [Llg] p’abrir brecha na parte más blanda del carbón (güei en desusu por sustituyila’l martiellu d’aire comprimío) [Min (= regaora)]. 3. Presa, re- guera [Mar]. Canaleta de les cortes pa que caigan nella los mexos y moñica del ganáu [Sg]. //Picaor de regaera ‘bon pi- cador de la mina’ [Llg]. //Tar como una regadera ‘tar llocu’ [Ay (regaera). LC].
|
|
Cfr. regar. |
|
regadiegu, a, o 📖: regadiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">regadiegu,</b>(TEST)
|
a, o Regadizu [JH].
|
Cfr. regar. |
||
regador, ora 📖: regador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">regador,</b>(TEST)
|
ora Que riega [JH].
|
Cfr. regador, el. |
||
regador, el 📖: regador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
regadora, la 📖: regadora🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><regaora [Min].>(TEST)
|
|
|||
regadura, la 1 📖: regadura🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
</b>Cast. <i class="della">regadura</i>(TEST)
|
[Pa].
|
Cfr. regar. |
||
regadura, la 2 📖: regadura🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident><regaúra [Ca]. ragaúra [Mi].>(TEST)
|
|
|||
regal, el 📖: regal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Sitiu onde s’evacuaben les coses refugables [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes d’una formación axetiva fecha sol llat. <i class="della">riguus</i>(TEST)
|
‘quien riega’ ‘quien ye regáu’ (em s.v. rigo) a lo meyor *rigālis llueu nominalizáu que fadría referencia a llugares averaos al ríu onde echaben basoria. En tou casu ye términu qu’hebo lluchar colos concurrentes fónicos del tipu real (cfr.), rival (cfr.) ésti non allo- ñáu semánticamente pero curtiamente afitáu na fala.
|
|||
regala, la 📖: regala🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">regala</i>(TEST)
|
[Llu].
|
|
||
regalamientu, el 📖: regalamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
regalar 📖: regalar🏗️: NO ✍️: NO |
<arregalar [Llomb].>(TEST)
|
Cast. regalar [Ay]. 2. Curiar, atender, facer prestosa la vida [Mar]. //-se ‘divertise, pasalo bien’ [Llomb]. ‘inclinase’l carru hacia atrás’ [Llomb]. Darete un berdugadu/para la saya nueva/de sayal regala- du/color de primavera [Coples de 1676] mandó isti señoratu arregalayos [Xuan García (1666 ó 1667: 158)]
|
|
cfr.). |
|
regalengu, a, o* 1 📖: regalengu🔤: , a, o* 1 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, o*, 1 |
Cfr. <i class="della">realengu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
regalengu, a, o* 2 📖: regalengu🔤: , a, o* 2 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, o*, 2 |
Axetivu conocíu pela documentación con una aceición pri- mera de ‘del rei’.
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">illos</i>(TEST)
|
mortorios regalengos qui sunt in supradicto ualle de
|
|
Del llat. rēgālis, -e ‘del rei’, ‘propiu d’un rei’ (em s.v. rēx; abf) cola amestanza d’un suf. -ĭnicus favorecío pola tendencia reductora fónica de re(g)alis y pola amenaza de tracamundiu fónicu col concurrente continuador del llat. ri(u)alis (cfr. rea- lengu, a, o). Nesi intentu de fuxir del tracamundiu fusiona- dor de los dos términos paez qu’han entendese les variantes gráfiques del tipu “rengalengo” que, anque a vegaes podría vese como simple desendolque d’abreviatures, tamién sedría a xustificase como una propagación de la nasal del sufixu a la sílaba precedente y como influxu fónicu de la familia de rengu (cfr.). Gramaticalmente alvertimos na documentación un usu axetivu (§a) anque llueu acabe xeneralizándose la no- minalización del masc. (§b). Semánticamente pervése nidia- mente que los terrenos regalengos son de procedencia real acordies cola so etimoloxía. |
|
regalina, la 📖: regalina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Fiesta de la Virxe María celebrada l’últimu domingu d’agostu, en Cadavéu (Vd), n’honor de Ntra. Sra. de Riegla.
<i class="della">Virxe</i>(TEST)
|
de Riégala nuesa/Regalina, Regalina… [FCoronas 131] Cfr. regla.
|
|||
regaliz, el 📖: regaliz🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">regaliz</i>(TEST)
|
[Ac].
|
Cfr. regaliza. |
||
regaliza, la 📖: regaliza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<la regalicia [Mar]. la regaliz [y Xx]. /////el regaliz [Ac (i)].>(TEST)
|
Glykyrrhiza glabra [PSil]. Planta d’u faen el regaliz [Xx]. Planta herbácea de la que saquen de la raíz un zusmiu meleci- nable [Mar].
|
2. Regaliz [Xx. Ay]. Del grecismu en llat. serondu liquirĭtia con metátesis, d’u llogra facese’l correspondiente masc. *riquilĭtia → regaliz (dcech s.v. regaliz). |
||
regalla, la 📖: regalla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<regal.la [Qu. Tb. Sm. Pzu. Cv. Oc]. reh.alla [Or (S). Lln].
{Con yeísmu reh.aya [Cl]}.>(TEST)
|
Resquiebra que dixebra les ñalgues [Llg. Qu. Tb. Sm. Pzu. Pr (= regaña). Cv (= regaña). Oc]. 2. Órganu xenital femenín [Tb]. 3. Grieta [Or (S). Lln. Sb. Tb. Pr (= regaña)] grande [Oc]. Grieta na parede [Bi]. Grieta, fendedura [Cl. Qu]. Raxa, grieta [Llg]. Cfr. regaña. En rellación etimolóxica con regalla ta regalli- na (cfr.), regalladura (cfr.); el masc. analóxicu regallu (cfr.); [l’aum. regallón ‘que regala muncho los güeyos’ /Eo/]; l’ax. regalludu (cfr.). L’ast. regalla ta tamién nel aniciu de la for- mación del verbu arregallar (cfr.).
|
|||
regalladura, la 📖: regalladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<regal.laúra [Ay].>(TEST)
|
Rendexa, grieta [Ay]. Grieta [Pr].
|
2. Resquiebra que xebra les ñalgues [Pr]. Cfr. regalla. |
||
regallina, la 📖: regallina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
//(Xugar) <i class="della">a</i>(TEST)
|
la regallina ‘columbiase (xubiendo y baxando los piértigos del carru)’ [Os].
|
Cfr. regalla. |
||
regallón, el* 📖: regallón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<reh.allón [Or (S)].>(TEST)
|
Grieta [Or (S)].
|
Aum. de regallu (cfr. regalla). Na fastera eonaviega regallón ‘que tien los güeyos abiertos’, ye d’usu axetivu. |
||
regallu, el 📖: regallu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<reh.allu [Lln].>(TEST)
|
Fendedura, resquiebra [AGO]. Grieta menor que la reh.alla [Lln].
|
Cfr. regalla. |
||
regalludu, a, o 📖: regalludu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Rellenu, rechonchu [Cv (= retoutanudu)].
|
Cfr. regalla. |
||
regalu, el 📖: regalu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+reguelu [Ay].>(TEST)
|
Cast. regalo [Ay. JH]: Ye un don -reguelu- mui güepu [Ay]. ///
|
|
||
regantible 📖: regantible🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><(<i class="della">sic</i>)>(TEST)
|
Regable [Sb].
|
|
||
regantíu, {el} 📖: regantíu🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
Cast. <i class="della">regadío</i>(TEST)
|
[Mar. Llomb. JH]: Tierra de regantío [Mar]:
|
|
||
regaña, la 📖: regaña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><ragaña [Cn (F)].>(TEST)
|
|
micos pa poder referise llueu a cualquier tipu de resquiebra o abertura; mesmamente pue coyer un sentíu cariñosu. Con too, dende l’étimu apuntáu foi posible un resultáu en [S] (cfr. *ragaxa); [θ] (cfr. razadura); pero lo más aguardable sedría un resultáu en [y], *regaya con posible camudamien- tu con [ɲ], regaña (cfr.) y [], regalla (ghla §4.5.10). Lo mesmo veríase nes formaciones que siguieron sobro caú- na d’estes pallabres (regañadura/regalladura, regañatu, regañeta, regañina, regañu, etc.) y, perespecialmente, nos verbos formaos sobro dambos términos regañar [(cfr.) cola so percorreición recañar (cfr.)] y regallar (cfr.) dambos ta- mién asitiaos nel gall. regañar ‘abrise l’oriciu’, ‘agrietase’, ‘amosar los dientes riendo o amenazando’; y regalar ‘abrir muncho los güeyos’ (gvgh), etc.
¿Partiríamos, entós, pal ast. regaña (- ragaya), regalla del mesmu étimu o sedría meyor camentar que regalla almite l’influxu del posible continuador del llat. galla, -ae ‘agalla’, voz emplegada por Pliniu sobro la que pudo facese un ver- bu *regallare ‘amosar l’agalla’, ‘amosar el frutu’, ‘amosar l’interior d’una cosa’? Nun resulta fácil sabelo y menos al persaber que, semánticamente, son fácilmente reducibles l’ún al otru, mesmamente nel casu en que regañar significa ‘reñer’ darréu que reñer ye tamién ‘abrir’, ‘amosar’ porque precede al fechu de facer ver lo qu’hai nel interior de daqué (nesti casu de la boca → dientes). En tou casu da la impresión de que dambos verbos tuvieron empobinaos a lo llargo de la hes- toria a sentise bien el mesmu signu bien fondamente averaos (pe1: 82). Documentalmente quiciabes pudiéremos axuntar un elementu más a lo visto enantes porque nel sieglu xii consé- ñasenos: Micahel Reganado 1173(or.) [VVS/84]. De toes ma- neres nun podríamos xebrar si “reganado” ye un participiu de regañar o de *reganar. Una formación sobro regañar ye ast. sorregañar (cfr.), un compuestu del continuador de sub > so-, y de regañar. |
||
regañadura, la 📖: regañadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. arregañadura.
|
|||
regañatu, el* 📖: regañatu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<regañato [Os].>(TEST)
|
Riña ensin importancia [Os].
|
Cfr. regaña. |
||
regañeta, la 📖: regañeta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Resquiebra que dixebra les ñalgues [AGO].
|
Dim. de regaña. |
||
regañina, la 📖: regañina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Riña más o menos grande [Ay].
Dim. de <i class="della">regaña</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
regañu, el 📖: regañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Xestu o descomposición del rostru con que s’amuesa enfadu o disgustu [JH].
|
Cfr. regaña. |
||
regar 📖: regar🏗️: NO ✍️: NO |
<rigar [As].>(TEST)
|
Cast. regar [Pa. Ac. Llg. PSil. As. JH]. Echar agua [Sr. Tb]. Rociar el suelu enantes de barrer [Rs. Tb]. Moyar llevando l’agua per tubu o canal, presa, o con aspersión [Ay]. Dar sa- lida al agua depositao nuna galería [Min]. 2. Facer una canal pal riegu [Llg]. Llimpiar los calces del suelu pa que l’agua que llovió cuerra ensin torga [Cg]. Facer canales pa esviar l’agua [Vv]. Llimpiar les sangraderes pa que cuerra l’agua [An]. Iguar riegos [Cg. Sr. Ll] cola fesoria cuando amaga llo- ver pa que cuerra l’agua [Pa]. Abrir riegos o seches nes tierres semaes pa que nun s’estanque l’agua al llover [JH]. 3. Facer riegos pa semar [Pr]. Dir abriendo riegos col llabiegu [Cp]. 4. Semar en riegos [Llg]: Eses patatuques yá tán pa regales, yá tienen guaños [Llg]. Plantar cebollín, semar maíz [Ac]: Voi regar maíz [Ac]. 5. Facer una fendedura arrancando la rega- dura colo que la vena queda desapegada y en condiciones de poder arrancala [Min]. Entamar l’avance nel carbón abriendo camín pela parte menos dura pa llueu esportillar el restu, la vena, que ye abondo más duro [Min]. ///En marzo’l sol riega y el agua quema [LC].
|
faga en ella prado etc. e lo çierre e riegue de agua 1494(or.) [VC-II/345]
|
Del llat. rigāre ‘regar’ (em; Old), verbu con presencia romá- nica (rew s.v. rigare & irrigare) ya panhispánicu (deeh). Nun ye fácil d’amosar si en dalgún casu se fexo dende’l célticu rica, -ae ‘riegu’ (em; tlg 126 s.v. *rika) un verbu *ricare qu’abocare a un mesmu resultáu que’l llat. rigāre. Cola ames- tanza del prefixu de- siguió’l verbu derregar (cfr.). Términos rellacionaos con regar sedríen el deverbal riegu (cfr.), regáu (cfr.), regadera (cfr.), regaderu (cfr.), regadura 1 (cfr.), re- gadiegu (cfr.); tamién n’eonaviegu regadeiro ‘caúna de les pequeñes preses que se faen nuna presa anque non na presa madre’ [/Valledor (Oc)/]. |
|
regata, la 📖: regata🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Presa o canalina que lleva agua [Sb]. Regueru [Sb] pequeñu [JH]. 2. Ranura [Vd]. //-<i class="della">es </i>‘deséu’ [Xx]: <i class="della">¡Tien</i>(TEST)
|
unes regates de fumar! [Xx].
|
|
Cfr. riegu. |
|
regatada, la* 📖: regatada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<regataa [JH].>(TEST)
|
Cast. arroyada [JH].
|
Cfr. riegu. |
||
regatu, el 📖: regatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+regotu [y Llg]. //regato [/Eo/].>(TEST)
|
Regueru [Pb. Pa. Cg. Cr. Ac. Cd. JH. R] pequeñu [Lln. Llg. Sb. GP. /Eo/]. 2. Champán, remanse [Tox]. 3. Calce pequeñu [Cn (MG)]. Canal que se fai pa llevar l’agua [Sd. JH]. 4. Ca- nal en medio de los pechos de la muyer [Cd].
|
|
Cfr. riegu. |
|
regáu, el 📖: regáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Tayu o frente qu’amuesa l’avance o riegu abiertu na parte me- nos dura del carbón [Min].
<ident class="della" level="1"></ident>Nominalización del participiu masc. del verbu <i class="della">regar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
regaya, la* 📖: regaya🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><reh.aya [Lln. Cl].>(TEST)
|
|
|||
regazu, el 📖: regazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rigazu [As]. +regozu [y Sb]. +reguezu [Ay].>(TEST)
|
Cast. regazo, cuellu [Sb. Ay. As].
|
|
cfr. arregazar), lo mesmo que’l correspondiente femenín regaza (cfr.). Un deverbal dende’l participiu débil de regazar (cfr.) o un aumentativu en -atus, -ata ye l’ast. regazáu (cfr.) y, na fastera eonaviega, regazada ‘lo que se lleva d’una vez en cuellu’ [/Eo/]. |
|
regla, la 📖: regla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<riegla [Pzu]. //regra [/Eo/].>(TEST)
|
Cast. regla [Tb. Pzu. /Eo/]. ///Todo’l mundo viva bien, tenga regla en la so casa, ninguno venda la hierba hasta que San Marcos pasa [LC].
|
|
||
regayu, el* 📖: regayu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><reh.ayu [Lln].>(TEST)
|
|
|||
regaza, la* 📖: regaza🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rigaza [As].>(TEST)
|
Regazu, cuellu [As].
|
Cfr. regazu. |
||
regazal, el 📖: regazal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">regazal,</b>(TEST)
|
el Regueru [Am].
|
Cfr. riegu. |
||
regazar 📖: regazar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
regazar, el 📖: regazar🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
regazáu, el 📖: regazáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+regacéu [Ay]. +regazóu [y Sb].>(TEST)
|
///
|
b)
|
Del llat. rēgula, -ae ‘barra derecha de madera o metal’, ‘regla (moral)’ (em; Old), per vía semiculta (regla, cola variante dip- tongada riégala → riegla), frente al popular reya (cfr.), y que nun ye fácil xebrar en toponimia d’otros concurrentes destre- maos (ta 226). Sobro ast. regla siguió, amás del semicultismu reglamentu (cfr.), el verbu arreglar (cfr.) y el compuestu des- arreglar (cfr.). El llat. regulāre tien continuadores románicos (rew) pero ast. arreglar paez que respuende a una formación de la voz regla. Un deverbal ye ast. arreglu (cfr.). En rellación etimolóxica ta tamién l’ast. arregladura (cfr.) y ast. a. reglón (dcech s.v. rey), llueu con propagación de la nasal a la primera sílaba, renglón, quiciabes por influxu de la familia de rengu o de los galicismos portadores de reng ‘filera’. |
|
reglamentu, el 📖: reglamentu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rieglamentu [Pzu].>(TEST)
|
Cast. reglamento [Pzu. JH].> Cfr. regla.
|
|||
reglar 📖: reglar🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Figu</i>(TEST)
|
reglar ‘variedá de figu, duru y col interior de color en- carnao, escuro’ [Cg].
|
|
Del llat. rēgulāris, -e ‘que val de regla’ (em s.v rēgula; abf) asina entendíu por Corominas-Pascual (dcech s.v. rey), per vía culta. A la so vera tenemos el doblete tamién semicultu pero más conservador fónicamente regular (cfr.) y el so con- trariu irregular (cfr.). |
|
reglobial, {el} 📖: reglobial🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
(TEST)
|
Parte pequeña d’un terrén onde la vexetación ye nidiamente más escasa o abondosa que nel restu [AGO].
|
** |
||
regobil, el 📖: regobil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Llugar resguardáu [VB. AGO]. Cfr. cubil.
|
|||
regodón, el 📖: regodón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rigodón [Llv].>(TEST)
|
Cast. canto rodado, piedra realenga [Pa. Cb. Cñ. Lr. Bi. Ac. Llg. Llv. Sb. Sr. Ri. Sd. Qu. Qu. Tb. Sm. Gr. Cd. Pr. R. JH]. Piedra grande [Lln] y redonda [Cb. Cp]. Piedra grande ente- rrada, na que se tropieza [Oc]. Piedra redonda [Ay. JH]. Pie- dra grande que surde nos caminos [Sm]. Guixarru [Cg]. Cas- cayu [Cñ]. Pedernal [Ac]. 2. Rapaz pergordu [Cb]. Persona gorda y pequeña [Cb]. ///La traína si no (sic) pesca regodones tampoco pesca salmones [gea s.v. Pravia].
|
|
cfr.). |
|
regoldanu, el 📖: regoldanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Castañal montesa [AGO].
“<i class="della">Regoldano</i>(TEST)
|
llaman los Botánicos ó Arbolistas de Asturias al chupón ó arbolito silvestre. También se llama Regoldano el castaño que lleva las castañas regoldanas” [DC, Terreros]
|
Corominas-Pascual ponen el términu regoldano, en referencia a la castaña montesa, ente los derivaos de borde ‘bastardu’, teníu por catalanismu bOrd orixináu nel llat. bŭrdus ‘mulu’ (dcech s.v. borde ii). Pela nuesa parte nun refugaríamos xur- gar sobro les posibilidaes de rellacionar esti términu cola fa- milia del ast. regoldar (cfr.) quiciabes pensando nos efeutos de les castañes d’esti tipu de castañal o bien na referencia a los retueyos o llantones que surden del árbol. |
||
regoldar 📖: regoldar🏗️: NO ✍️: NO |
<rueldar [ByM]. regoltar [VCid].>(TEST)
|
Rutiar, cast. eructar [Ay. VCid. ByM].
|
Del llat. *regŭrgitare, una formación sobro gurges, -itis ‘gargüelu’ (deeh; dcech s.v. regoldar), verbu güei con ruin puxu n’ast., lo mesmo que se pervé nel correspondiente regüeldu (cfr.) llográu dende’l participiu fuerte. Podría ser voz patrimonial pero foi abandonada pol semicultismu ru- tar (cfr.), quiciabes por eufemismu. En tou casu al sur del dominiu la presencia del verbu y del nome ta bien afitada, anque con delles variantes más o menos destremaes (lla s.v. regoldar; regüeldo). |
||
regolitar* 📖: regolitar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><{Quiciabes tracamundiu gráficu por *<i class="della">regalitar</i>}.>(TEST)
|
Reverdecer una planta y tomar enerxía nuevamente [Ca]. 2. Remocicar [Ca].
|
|
||
regón, ona* 📖: regón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><regona [MS].>(TEST)
|
|
|||
regón, el 📖: regón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Champán, charcu [JH].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">“</i><i class="della">regón</i><i class="della">”,</i>(TEST)
|
“regotes” [Grangerías xviii]
|
|
||
regonada, la 📖: regonada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">torrentera</i>(TEST)
|
[Cg].
|
Cfr. riegu. |
||
regonciáu, ada, ao* 📖: regonciáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><reganciaa [Cñ].>(TEST)
|
|
|||
“regorxar” 📖: “regorxar”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
|
|||
regoxu, el 📖: regoxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rigoxu [As]. +reguxu [Ay]. regoixu [Cab].///<ident class="della" level="1"></ident>//regozu [y Mar]. /////regoyo [Ygüeña (lla)].>(TEST)
|
Cast. regojo [Bab. Cab]. Pedazu de pan duro [Ay]. Zoquete de pan [Mar]. Trozu de corteza con miga, cortáu pel cantu la fogaza [Bab]. Cortezu del pan [PSil] de la esquina cuando ta bien dorao [As].
|
|
||
“regresu” 📖: “regresu”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della">a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quod</i>(TEST)
|
ad ipsas iam dictas uillas pertinet cessum et regressu
|
|
Del llat. regressus, -us ‘retornu’ (dcech s.v. agredir). El dip- tongu de la documentación (§b) podría tar amosando un pri- mitivu romanzamientu agora non calteníu. Los falantes güei puen emplegar como préstamu un cultismu con aniciu inme- diatu nel castellán regresO. |
|
reguarda, la 📖: reguarda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">retaguardia</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Mirada [JH]. 3. Vixilancia peraten- ta que se tien de dalguna persona o cosa [JH]. Cfr. reguardar. |
||
reguardar 📖: reguardar🏗️: NO ✍️: NO |
Mirar, atender con procuru y atención [JH]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
|
‘resguarda- se’ [Sb].
|
Verbu que paez tomáu direutamente del cast. por JH. Lo mes- mo ha dicise de los deverbales correspondientes reguarda (cfr.) y reguardu (cfr.). |
||
reguardu, el 📖: reguardu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Mirada [JH].
|
2. Miramientu, respetu [JH]. Cfr. reguardar. |
||
regueifa, la 📖: regueifa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<regueifa [L.luna]. /////guerreifa [Sena, Rabanal (L.luna)].>(TEST)
|
Pan grande [/“de Valdés al Eo” (Eo)/. ByM]. Fogaza pequeña [/Eo/]. Tarta nupcial [ByM]. Pan dulce fecho con flor de fari- na, sal, zucre y güevos (d’ello ta fecho la rosca que se cuerre’l día la tornaboda) [L.luna]. //-as ‘les ñalgues’ [Tox].
|
persoluit annuatim unam reguesam et unam gallinam 1207 [LRCourias/191]
|
cfr. Apuntamiento) conseña “guerreifa” (como güei en dellos pueblos de L.luna) que define como ‘pan (de boda) fecho de farina, trigu, lleche y güevos’. Xovellanos fala nos sos diarios de correr la gue- rreifa que nos abulta averáu al teberganu correr la rosca ‘ganar una rosca de pan como premiu por una carrera’. El términu tamién se conseña en gallegu (gvgh). N’ast. foi po- sible la creación d’un masc. analóxicu, tamién con dipton- gu decreciente, regueifu ‘bollu de pan’, ‘regueifa pequeña’. Corominas-Pascual apunten un étimu árabe como yá indi- care Steiger enantes (1932: 373). Corriente parte del and. raġáyiF (da s.v. regaifa y p. 586; dcech s.v. regaifa; delp s.v. regueifa; cghla 271 & adla 159). La documentación del nuesu dominiu ufre permunchos testimonios pero alver- timos que, dacuando, les llectures que se fexeren de los do- cumentos (cfr. §b) entienden por “ss” (esto ye por dos “eses llargues”) lo qu’habría lleese como “ff” (adla 159). |
|
regueifu, el 📖: regueifu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Bollu de pan [Tox]. Pan más pequeñu que la fogaza [Tox].
|
Cfr. regueifa. |
||
regüeldu, el 📖: regüeldu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+regüildu [Ay].>(TEST)
|
Rutiu, cast. eructo [JS]: Tienes un regüildu mui fediundu [Ay].
|
Cfr. regoldar. |
||
reguera, la 📖: reguera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<reiguera [An]. reigueira [An]. //regueira [Eo].>(TEST)
|
Regueru [Llg. Ay. Ll. Ri. Cn (M)] grande [An], mayor que’l regueiru [Tb. PSil]. Regueru pequeñu (menor que’l regueiru) [Sm. Pr. Cv]. 2. Calce per onde cuerre poca agua [Ll]. 3. Fon- digonada per onde cuerre un regueru pequeñu [JH]. 4. Canal pal riegu [Ay. Ll]. 5. Cañada pequeña [/Eo/]. ///El día de la Candelera entra’l sol en cualquier reguera [LC].
|
|
||
reguerada, la* 📖: reguerada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><regueraa [JH]. reguerá [Ay]. regueirada [Tb. Md].>(TEST)
|
|
|||
regueral, el* 📖: regueral🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<regueiral [Tb. Md].>(TEST)
|
Arroxada d’agües d’una corriente desbordada cuesta abaxo [Tb]. 2. Sitiu abondosu en regueros [Md]. 3. Sitiu regáu [Md].
|
|
Cfr. riegu. |
|
regueráu, el* 📖: regueráu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<regueiráu [Tb. An].>(TEST)
|
Regueru con muncha agua [Tb. An]. Regueru desbordáu [Tb]. Cfr. riegu.
|
|||
regueraxu, el 📖: regueraxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+regueroxu [y Llg].>(TEST)
|
Regueru pequeñu [Llg].
|
Cfr. riegu. |
||
regueru, el 📖: regueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rigueru [y Or (S). Lln. Cd. Tor. y Mar]. regueiru [Sd. Qu. Tb. Sm. PSil. An. Gr. Cd. Pr. Cn (M). Cv. Vd. Tox. Vg. y Mar]. rigueiru [Pzu. Oc. Tor]. +reguiru [y Llg. Ay. Ll]. +riguiru [Ri]. reguero [Cñ. Ay]. //regueiro [Eo].>(TEST)
|
Riega [Or (S). An. Vd. Tox. /Eo/. Vg. Tor. Mar. JH]. Regatu [Lln. Cl. Rs. Cñ. Ac. Llg. Ay, Ri. Sd. Qu. Tb (más pequeñu que la reguera). Sm. Pzu. Cd. Gr. Cn (M). Pr. Cv. Oc]. Cau- dal curtiu d’agua [Ay. Ll. PSil]. Corriente d’agua [R]. Regatu qu’invade un camín [Vd]. 2. Calce per onde cuerre un regatu [Ll]. Canal que lleva l’agua de riegu al terrén o dientro d’él [Mar]. Cárcova [Lln]. Ciertu riegu o secha [Lln]. 3. Cast. to- rrentera [Ca]. 4. Accidente allargáu y daqué fondu [Or (S)]. ///En febreru entra’l sol en caa regueru [Canella].
|
|
Cfr. riegu. Sobro ast. regueiru féxose’l verbu arregueirar (cfr. arreguerar). |
|
regüetu, a, o 📖: regüetu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rigüetu [y Co].>(TEST)
|
Con muncha piedra, perdifícil d’andar (un terrén) [Co].
|
2. Cuestu, pindiu, xeneralmente con piedra [Co]. per una calle un poco regüetuda [González Rubín 1875: 20] Cfr. cuetu. |
||
regüeyu 📖: regüeyu🏗️: NO ✍️: NO |
<regüechu [PSil]. ///reoxu [Cl].>(TEST)
|
Cast. reojo [Cl].
|
//Mirar de regüeyu [JH. PSil (de regüechu)]. Propiamente atópase na espresión de regüeyu que supón una amestanza de retrO- y Oculus como podría almitise pal cast. de reojo, cat.a. a reüll, oc. de rèire-uei (dcech s.v. ojo). |
||
reguilar 📖: reguilar🏗️: NO ✍️: NO |
<riguilar [y Tb. Sm. Cn (F). Gr]. arreguilar [Pb. Cg. y Ay. Ll. y Tb. y PSil. R. AGO]. arriguilar [y Ay. y Tb. Sm. Cn].
Abrir muncho los güeyos [Tb. Ce. Sl. Cv] por felicidá, por sorpresa [Cn (F)]: <i class="della">Arriguilóu</i>(TEST)
|
los güechos pero nun dixo un res [Tb]. Fixar la vista [Cg] con muncha atención [Ay. Ll. Tb. Sm. Cn. Sl. Cv]: Arriguilóuseme toda ensin dicime nada [Tb]. Mirar ansiosamente colos güeyos perabiertos [PSil. Oc]. Mi- rar ententes de cabu a rabu [Vg]. 2. Quedar varáu, clisáu [Tb]: Arriguilóu colo que dixo [Tb]. 3. Mirar de regüeyu [PSil. Cn]. Echar el güeyu a una cosa pola que se nagua [AGO]. Torcer, abrir o inclinar la mirada [An]. Torcer los güeyos al mirar [Vg]. 4. Tar les castañes dientro l’oriciu abiertu o la nuez aso- mando pel cascu [Pb]. 5. Recuperase llueu d’una enfermedá, n’especial les persones d’edá [VCid]. //-se ‘abrir muncho los güeyos pa perver daqué’ [Gr]. //Arreguilar el güeyu ‘abrir el güeyu, ponese en guardia’ [R]. //Reguilar el güeyu ‘abrir la mirada’ [An]. //Arreguilar ell güeyu ‘abrir el güeyu, po- ner procuru no que se fai’ [JH {axunta esti autor: “es para mí dudoso”}]. //Arreguilar los güeyos ‘mirar con procuru o curiosidá’ [V1830].
|
|
Del llat. requīrere (variante de requaerere ) ‘buscar llargu tiempu con afán, con procuru’, ‘indagar’ (em; abf) con con- tinuadores románicos (rew s.v. requīrěre & requaerěre) ya hispánicos (deeh s.v. requerěre) pero camudando la líquida intervocálica (-r- → -l-) y la conxugación (cghla 220) a lo meyor por influxu de la familia de revirar (cfr.) como qui- ciabes pueda suxerir tamién l’aceición §5. La semántica ni- diamente a favor de ‘prestar muncha atención’, etc. → ‘abrir muncho los güeyos (porque s’atiende muncho)’ tamién ye favoratible a la nuesa propuesta etimolóxica. Nun nos paez aconseyable partir del llat. *refilare (deeh) pues fadría falta entós almitir qu’ast. reguilar ye un castellanismu lo que nun s’axusta a la vieya documentación medieval del participiu nel nuesu dominiu llingüísticu (cfr. reguiláu, ada, ao qu’almitió un concurrente participiu fuerte que se caltién güei nel ax. reguilu, a, o). Tampoco nun nos axuntamos a la propuesta de Corominas-Pascual que ven nel nuesu verbu reguilar [espar- díu tamién per Cantabria, Tierra de Campos y fasteres del sur del dominiu ástur (lla)] una rellación con cast. guirlo ‘bilies- gu’ (dcech s.v. rehilar). Del llat. requīrere tamién se fexo per vía popular, con perda de -r-, l’ast. requir y, per vía semiculta, requerir (cfr. requerir; cghla 220). |
|
reguiláu, ada, ao 📖: reguiláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<arreguiláu [y Tb. Sm].>(TEST)
|
Varáu y colos güeyos perabiertos [Tb. Sm]. Vivu, espiertu [Ce], colos güeyos perabiertos [Cv]. 2. Espiertu, espabiláu, ensin ser a dormir [Sm]: Paséi tola nueite arriguiláu [Sm].
|
|
3. Mui llevantáu, de caráuter vivu y allegre [Cd]. //Güechos |
|
reguileru, a, o 📖: reguileru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Perespabilada (una persona) [Cd. Pr]. 2. Que se mueve pe- rrápido [Pr].
Del ast. <i class="della">reguilu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.) cola amestanza del continuador de -arius, -a, -um. Al so llau foi posible tamién una incre- mentación con suf. diminutivu como s’afita en riguiletu, a,
|
|
||
reguileta, la 📖: reguileta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Esquil [Pa]: <i class="della">Corre</i>(TEST)
|
como una reguileta [Pa]. //Andar como úa reguileta ‘andar de priesa y con axilidá’ [Sb].
|
|
||
reguilete, el 📖: reguilete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">rehilete,</i>(TEST)
|
reguilete [Pa. Cg. AGO]. 2. Periquete [Pa].
|
|
||
reguiletu, a, o 📖: reguiletu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><riguiletu/a [y An]. riguilete/a [y Tb]. reguilete [Sm. Bab. y Cd. Pr. y Cv. Tox. Vg]. riguilete [Cn (Chichapán)]. riulete [Tor].>(TEST)
|
|
|||
reguilón, ona 📖: reguilón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<riguilón/ona [y Tb. Sm. Oc].>(TEST)
|
Que se reguila [Ay. Tb. Oc]. Colos güeyos grandes, perabier- tos [Sm]. ///Cielu claro y reguilón malo pal salmón [LC].
|
Aum. de reguilu, a, o. |
||
reguilón, el 📖: reguilón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<sarreguilón [Ay].>(TEST)
|
Vistazu del que se reguila [Ay, Tb]: Echóu un reguilón [Tb]. //-ones ‘matu onde miedren delles herbácees, en sitios llientos (ye venenosu pal ganáu)’ [Sm].
|
Cfr. reguilu, a, o. |
||
reguilu, a, o* 📖: reguilu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<reguila [Sb]. reguilo [VCid].>(TEST)
|
(Vaca) de cuernos llevantaos [Sb]. //Andar reguilo ‘andar con axilidá y tiesa una persona vieya [VCid].
|
Cfr. reguilar. La referencia semántica al animal que llevanta los cuernos ye, na mio opinión, una manifestación del fechu de tar peratentu como tamién lo amuesa quien abre los güe- yos arreguilándose. Dende riguilu féxose’l correspondiente aumentativu reguilón, ona (cfr.) y la nominalización del mas- culín reguilón (cfr.) y el dim. reguilete. |
||
regular 📖: regular🏗️: NO ✍️: NO |
<rigular [Vd].>(TEST)
|
Cast. regular [Xral]: Eso ta regular [Tb].
|
//Pur un regular ‘con regularidá’ [Tb. Sm]. ‘más o menos’ [Tb. Sm]. Cfr. reglar. |
||
reguñada, la* 📖: reguñada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<arreguñá [Ay. Ar]. rabuñada [Tb].>(TEST)
|
Rabuñazu, cast. arañazo [Ay. Ar. Tb]. Cfr. reguñar.
|
|||
reguñar 📖: reguñar🏗️: NO ✍️: NO |
<arreguñar [Lln. Cb. Mi. y Ay. Ll. Ar]. raguñar [Os. Ca. y Ay. Ll]. arraguñar [Ca. Ll]. /////resguñar [ Villah. y Ay].>(TEST)
|
Arrugar [Lln (= arresguñar)]. Recoyer una cosa dafechu [Ca].
|
Cfr. arrasguñar. 2. Aprovechar daqué dafechu [Ca]: Ando arraguñando estos poínos pa echalos en h.ueu [Ca]. 3. Rabuñar [Lln. Villah. Cl. Os. Cb. Mi. Ay. Ll. Ar]. 4. Segar a rayente [Lln (= resguñar Variante del ast. rebuñar (cfr. rabuñar). Un deverbal conti- nuador del fem. del participiu débil ye reguñada (cfr.). Un continuador masc. ye l’antiguu participiu fuerte nominalizáu reguñu (cfr.) d’u sigue l’incrementáu reguñatu (cfr.). Un com- puestu de reguñar ye enreguñar (cfr.), variante de enregullar (cfr.), verbu con un compuestu desenregullar (cfr.). Pero regu- ñar ye verbu que pue intercambiar influencies col ast. arres- cuñar (cfr.). El verbu ast. reguñar ‘arrugar’, con tracamundiu de palatales y formación incoativa pue tener un equivalente en arrebullecir ‘arrugase la fruta...’ (cfr.) anque talmente paez que fai falta ponelu en rellación col ast. bullecer (cfr.). |
|
|
reguñatu, el 📖: reguñatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Daqué pequeño arreguñao [Lln].
|
Cfr. reguñar. |
||
reguñáu, ada, ao 📖: reguñáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Arrugáu [Lln].
|
2. Encoyíu (un individuu) [Lln]. Pp. de reguñar. |
||
reguñu, el 📖: reguñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<resguñu [Villah].>(TEST)
|
Rabuñazu, cast. arañazo [Villah. Cl. Ay]. 2. Daquién (o dal- go) encoyíu, arrugáu [Lln]: Estói h.echa un reguñu de fríu [Lln]. Cfr. reguñar.
|
|||
regustáu, ada, ao 📖: regustáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Con ganes de repitir lo qu’una vez prestó o gustó [Cv].
|
Cfr. gustu. |
||
regustu, el 📖: regustu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Bon gustu, bon recuerdu [Lln]. Gustu [Ay].
|
Cfr. gustu. |
||
regutir 📖: regutir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Retrucar, responder, contradicir (en frases negatives) [VCid].
|
Cfr. gutir. |
||
reguxar 📖: reguxar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Arrugar [Cl].
|
Cfr. rebuyar. |
||
reh.aya, la 📖: reh.aya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. regaya.
|
|||
reh.ayu, el 📖: reh.ayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. regayu.
|
|||
rei, el 📖: rei🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rei/reis [Cñ. Bi. Sd. Qu. Tb. Sm. Pr. Sl. Vd. Tox. /Eo/. Mar. JH. R]. rei/reyis [Pr]. rei/reyes [Lln. Rs. Ac]. re [Sb]. reye/ reyes [Rs]. //rei/reises [Eo].>(TEST)
|
Cast. rey [Lln. Rs. Cñ. Bi. Sb. Sd. Qu. Tb. Sm. Pr. Pr. Sl. Vd. Tox. /Eo/. Mar JH. R]. 2. Inseutu acoloratáu [Pr]. Maripo- sina de Dios [Oc]. 3. Panoya de granos escuros [Cb. PSil]: Salíume un rei [PSil]. Panoya colorada (na esbilla) [Lln (S)]. Panoya acoloratada, de ruina presencia (la moza que tien que pasala al mozu que ta a la so vera na esfoyaza tien que-y dar un besu o lo pautao enantes) [Cñ]. Panoya de maíz de granu encarnao que s’atopa ente otres de color destremao, na esbilla [Cg]. Semiente negro de la panoya de maíz cola que tisnen el día de la esbilla [Os]. Panoya colos granos escuros [Ll]. 4. Gaviella de narbasu coles sos panoyes que se pon de pie nes tierres pa que valga d’encontu a los de- más narbasos que s’agrupen alredor faciendo la facina [Cv (= capel.lón)]. 5. Primer cabritu del rebañu [Bard]. Primer exemplar del añu que naz en cada rebañu del pueblu [Mar]. 6. Berix decadactylus, cast. palometa roja [Lls, Xx, Cñ (ppac). L’Arena]. Beryx splendens, besugu americanu [Lls, Cñ (ppac). L’Arena]. Pexe (como la palometa) [Llu]. Pexe asemeyáu al saramollete [Llu]. 7. Caún de los cuatro reis de la baraxa [Xral]. //Al rei monumento ‘xuegu nel que se brinca enriba d’otru’ [Lln]. //Echar los reyes ‘representación tradi- cional y escenificada de los Reis Magos’ [VCid]. //Los reis ‘fiesta de los Reis Magos’ [Tb]. //Poner los reis ‘poner los regalos del día de Reis’ [Lln, Ac (reyes). Tb]. //Rei mouru ‘vacalloria’ [As]. ///De año Nuevo a Reis, días seis [LC]. Por todos los Santos la nieve por los campos, por san Andrés a la puerta lo verés, y por los reis lo pisaréis [Ll (LC)].
|
ille respon ke non daria por lo re nada [1225-1250](or.) [ACL/173]
|
Del llat. rēx, rēgis ‘rei’, ‘el que dirix los asuntos del estáu’ (em), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh) con dalgu- na particularidá evolutiva (cfr. reina). Un dim. de rei sedría reyín (cfr.). |
|
reichín, el 📖: reichín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Mariposina de Dios o vaca de San Antón [Tox. /Eo/]. Términu que paez guardar rellación con un dim. de <i class="della">rei</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
reigás, el 📖: reigás🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Tipu de yerba que se sema y da unos cuantos cortes; nel úl- timu corte déxase espigar [Vd (Toponimia 112)].
|
Adautación del ingl. raygrass con que s’alude a un tipu de ballicu. |
||
reina, la 📖: reina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<raína [Cl]. reña [JH].>(TEST)
|
Cast. reina [Xral]. 2. Cast. cierzo [Ar]: Ya está la reina en la peña [Ar]. 3. Abeya reina [Cl. Bi. Sd. Qu. Tb]. 4. Espiga de maíz que tien tolos granos escuros [Cv]. 5. Panoya de color escuro [Pa. Sb]. Panoya de granos negros [Sm]. Panoya de maíz con tolos granos colloraos [Pr. Tox. /Eo/]. 6. Semiente pinta de la panoya [Os]. 7. Panoya perfecha grande y bien granada [Ay]. 8. Pataca más grande d’una collecha [Tb]: Sa- cóu la reina [Tb]. 9. Una nuez del xuegu de les nueces [Lln]. //De la reina ‘tipu de mazanes mediano-pequeñes, blanco- amarielles, mui tempranes, non sabroses’ [Vv].
|
|
||
reinal 📖: reinal🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Habitual, crónicu (un padecimientu) [Cg]. Endémicu, habi- tual [ByM]. //<i class="della">-es </i>‘cierta clas de mazanes’ [/Eo/].
<br class="della">Quiciabes una formación axetival fecha sol nome <i class="della">reina</i>(TEST)
|
como tamién s’alvierte nel nome cast. d’un tipu de cuerda y nel port. reinol “natural do reino; diz-se de uma variedade de ameixa...” (dcech s.v. reinal; delp s.v. reinol).
|
|||
reinar 📖: reinar🏗️: NO ✍️: NO |
<reñar [JH].>(TEST)
|
Atopar la panoya llamada reina cuando s’esfueyen les pano- yes [Pr. Cv]. 2. Cast. reinar [JH].
|
|
Del llat. regnāre ‘gobernar como un rei’, ‘reinar’ (Old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). El re- sultáu habría abocar a reñar. Perposiblemente reinar, como regnum → reinu, xustificaría’l resultáu de güei non palata- lizáu pol influxu exercíu por rei, reina (cfr. reina). El testu caberu “renante” frente al xeneral “regnante” podría testificar un influxu, xustificable dafechu, exercíu por re; daqué aseme- yao vémoslo llueu nel continuador de regnum pues al llau de “regno” conséñase “reyno” → “renos”. Dende’l part. de rei- nar, nominalizáu’l masculín, siguió ast. reináu (cfr.) pero la documentación alvierte tamién d’un etimolóxicu palatalizáu. |
|
reináu, el 📖: reináu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">reinado</i>(TEST)
|
[Xral]. {2. (Doc.). Reinu}.
|
|
Cfr. reinar. |
|
reintegru, el 📖: reintegru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rintegru [Llg].>(TEST)
|
Cast. reintegro [Ac (i). Llg]. Posible cultismu per vía castellana anque la familia d’esti términu ye bien conseñada en testos medievales, asina como nel llat.: integret Xabe Uelaz X VIII karnarios 1090(or.) [ACL/538].
|
|||
reinu, el 📖: reinu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<reñu [JH].>(TEST)
|
Cast. reino [Xral].
|
|
||
reiseñor, el 📖: reiseñor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><riseñor [Vv]. ruinseñor [Ac]. rosiñor [y Llg (llaa 27)]. roi- señor [y Llg (llaa 27)].>(TEST)
|
|
|||
reisol, {el} 📖: reisol🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<ident class="della" level="1"></ident><rifisol [Oc]. refisol [An (i)].>(TEST)
|
Mariposina de Dios [An (i). Cv. Vd. Oc].
|
|
||
reita, la 📖: reita🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>“Cierto pájaro petirrojo” [Lln (S)].
<ident class="della" level="1"></ident>{Camiéntome qu’ha tratase d’un tracamundiu gráficu por <i class="della">rei- </i><i class="della">tán</i>(TEST)
|
o raitana, variante de raitán (cfr.)}.
|
|||
reitu, el 📖: reitu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<réditu [JH]. +ríitu [Ll].///<ident class="della" level="1"></ident>/reutos [Cñ].>(TEST)
|
Cast. rédito [Lln. Cg. Llg. Ll. Tb. Tox. /Eo/. Arm. JH]. //-os cast. ‘réditos’ [Cñ].
|
|
||
relampampixar 📖: relampampixar🏗️: NO ✍️: NO |
Rellampiar muncho [PSil].
Posible encruz de <i class="della">relampar</i>(TEST)
|
(cfr. rellampiar) y empixar (cfr.).
|
|||
relanzón, el 📖: relanzón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Ammodytes</i>(TEST)
|
lanceolatus [Lluanco (ppac)].
|
Posible formación masculina de llanza, pallabra orixinada nel llat. lancea dada la forma allargada del pexe. Coincide nel nome col fr. lançon lo que podría dar pie a camentar que se trate d’un galicismu (ppac 205). |
||
relaxación* 📖: relaxación*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">non demandar del asolviçion nin despensaçion nin </i><i class="della">relexa-</i>(TEST)
|
cion 1329(or.) [SP-II/51]
|
|
Del llat. relaxatio, -onis ‘detención’, ‘descansu’ (abf), per vía cultizante. |
|
relaxamientu, el* 📖: relaxamientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dicho</i>(TEST)
|
relaxamiento de los sobredichos quatro annos commo desto 1352(or.) [CLO/166]
|
|
Cfr. relaxar. |
|
relaxar 📖: relaxar🏗️: NO ✍️: NO |
<///relajar [Tox. /Eo/. Tor].>(TEST)
|
Cast. relajar [Pzu]. //-se ‘quebrase’, ‘cast. herniarse’ [Tox. /Eo/. Tor]. //Arrilajar a ún ‘dar una patada a ún dexándolu quebráu’ [As].
|
|
Del llat. relaxāre ‘distender’, ‘afloxar’, ‘ceder’ (abf), per vía cultizante, como relaxamientu (cfr.). |
|
relaxáu, ada, ao 📖: relaxáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<///relajáu/ada [Tox]. +relajéu [Ay].>(TEST)
|
Quebráu [Ay. Tox. /Eo/]. 2. Corrompíu, viciosu [Tox. /Eo/]. //Boca relajada “boca depravada” [Tox]. Pp. de relaxar.
|
|||
relaxu, el 📖: relaxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///relajo [Pa. Llu. Ay].>(TEST)
|
Cast. relajo [Lln]. Degradación de costumes [Llu. Ca]. Desor- den, baturiciu [Ca. Ay]. Desaxeración [Pa].
|
|
Del llat. relaxus, -a, -um ‘floxu’, ‘movíu’, ‘non apertáu’ (abf), con nominalización del masculín, per vía cultizante frente al ast. rellexu (cfr.). |
|
relente, el 📖: relente🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<relentu [SCiprián].>(TEST)
|
Rosada de la nueche [AGO]. Aire fino, perfrío [SCiprián]. Cast. relente [L.luna (lla)].
|
Cfr. lentu, a, o. |
||
relentín, el 📖: relentín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ralentín [Mi].>(TEST)
|
//Al relentín ‘con motor a poca marcha’ [Llu. Mi].
|
Del fr. ralenti ‘marcha lenta d’un motor’, términu inxeríu n’ast. cola xeneralización de los vehículos de motor. Alviérte- se la conducta sistemática asturiana d’acoyer en -ín los prés- tamos en -í. |
||
relevación* 📖: relevación*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación en testu iguáu nel sie- glu xv<i class="della">:</i>(TEST)
|
|
Cfr. relevar. |
||
relevador, el 📖: relevador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Trabayador encargáu de <i class="della">relevar</i>(TEST)
|
[Min].
|
2. Entibador [Min]. Cfr. relevar. |
||
relevar 📖: relevar🏗️: NO ✍️: NO |
Sustituir nel trabayu, nuna operación [Ay. Tb]. 2. Sustituir los cuadros vieyos ya inútiles d’una galería per otros nuevos [Min]. 3. Entibar [Min]. //-<i class="della">se </i>‘turnase’ [Min].
De magar el sieglu xi esti verbu conozse na documentación del sur del dominiu ástur (lelmal s.v. releuo).
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
|
sean relevadas e quitas dellas e que las non paguen
|
|
Del llat. releuāre ‘relevar’, ‘alliviar’ (Old), con continuado- res románicos (rew) ya hispánicos, per vía culta como’l de- verbal relevu (cfr.) y términos talos como relevador (cfr.) y relevación (cfr.). |
|
relevu, el 📖: relevu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cast. relevo, turnu, sustitución [Ay. Min]. 2. Anchurón onde se crucen los trenes [Min]. Cfr. relevar.
|
|||
relinchar 📖: relinchar🏗️: NO ✍️: NO |
</////redinchar [Tb (Oc)].>(TEST)
|
Cast. relinchar el caballu [Tb (Oc). Sm]. 2. Glayar, dar ijujús [Ll (MP)]. Glayar, dar voces los mozos al salir de la fila [Qu (Oc)]. ///Anoche estuviste a mi puerta/tu cantaste y relinchas- te/estaba echando la torta/tochu, tu ¿cómo no entraste? [ALl (Folk)].
|
|
Del llat. *hinnitulare ‘relinchar’, verbu con llargu espar- dimientu románicu (rew) almitíu por Corominas-Pascual (dcech s.v. relinchar). Fadríase’l verbu, ye posible, dende’l dim. del llat. hinnitus → *hinnitulus. L’ast. y cast. relinchar, port. rinchar esixen partir de *re-hinnitulare quiciabes acor- dies col modelu qu’ufren tamién otros verbos alusivos a la emisión de dellos soníos de determinaos animales que pre- senten un encontu con re-: rebuznar (cfr.), reburdiar (cfr.), rosnar (cfr.), etc. L’ast presenta tamién una espresión más re- ducida, rinchar (cfr.), xustificable al ser d’aguardar una gran reducción de les átones nun verbu de llargu cuerpu fónicu; n’efeutu, dende *rehinnitulare pudo dase un resultáu rin- char con una [tS] continuadora, a vegaes, del grupu romance -t’l- si precede consonsonate nasal (ghla 262-3-4); con too ye cierto que rinchar (cfr.) podría almitir otres posibles etimo- loxíes. Entá l’ast. ufierta na fastera oriental del dominiu una variante aspirada reh.inchar (cfr. *refinchar) que nos dexa plantegar la posibilidá d’una realización arcaica aspirada de la “h” latina. De mou asemeyáu pasa con reh.inchir que po- dría tenese por variante de reh.inchar. Tanto reh.inchar como rinchar presenten paralelamente unos deverbales (reh.inchu, rinchu 1) equivalentes a los qu’ufre l’ast. relinchar → relin- chu (cfr.) que pudo tener usos axetivos llueu nominalizaos como s’alvierte nel aum. relinchón (cfr.). Ye posible qu’a la vera de relinchar se diere un resultáu *relinchir que güei co- noceríamos pel deverbal participial relinchíu (cfr.). |
|
relinchíu, el 📖: relinchíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
</////reh.inchíu [y Pa. On]. reh.inchidu [LV]. /////redinchíu [Tb (Oc)].>(TEST)
|
Relinchu [LV. On. Pa. Tb (Oc)]. Cfr. relinchar.
|
|||
relinchón, el 📖: relinchón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">pito</i>(TEST)
|
real, pico verde (páxaru) [Llomb]. Picatueru, páxa- ru que llanza un gritu asemeyáu a un relinchu [VCid].
|
|
||
relinchu, el 📖: relinchu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">relincho</i>(TEST)
|
[Tb].
|
Cfr. relinchar. |
||
relinga, la 📖: relinga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cuerda con plomos y corchos pa qu’afonde l’apareyu de pesca [Xx. Cñ]. Cabu bien tiesu que va cosíu al marxe de la bastilla alredor de tola vela pa dar consistencia [Tz, Xx, Llu (Barriuso: barcos 222)]. //<i class="della">Relinga</i>(TEST)
|
en banda ‘velame suel- to’ [Cñ]. //Relinga de sotavento ‘relinga cayida de popa y el so refuerzu’ [Tz (Barriuso: barcos 224)]. //Llevar relinga a babor ‘soplar l’aire pela manzorga (de la lancha)’ [Xx (Ba- rriuso: barcos 227)]. //Llevar relinga a estribor ‘soplar l’aire pela mandrecha (de la lancha)’ [Xx (Barriuso: barcos 227)]. ///
|
|
||
relingar 📖: relingar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
reliquia, la 📖: reliquia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Restu de daqué [Ac (i). Sr. Tb]: <i class="della">Vaya</i>(TEST)
|
riliquia (de pan) que me dexes [Sr]. 2. Cuerpu físicu que tuvo contautu con persona santa [Xral].
|
item una arqueta de fusto en que dizian que iazian relliquias
|
Del llat. reliquiae -arum ‘restos’, ‘residuos’ (dcech s.v. deli- to), per vía semiculta. D’ehí féxose analóxicamente’l singular. |
|
relixón, la 📖: relixón🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rilixón [Pzu].>(TEST)
|
Cast. religión [Lln. Md. Pzu].
|
|
||
relixosu, a, o 📖: relixosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+relixusu [Ay].>(TEST)
|
Cast. religioso [Lln. Ay].
|
|
Del llat. religiōsus, -a, -um ‘inxeríu na relixón’ (Old), llueu con posible nominalización, per vía semiculta (cfr. relixosu, a, el/la). Sobro relixosu hebo facese’l deriváu *relixosidá y tamién el contrariu irrelixosu, a, o (cfr.) d’u siguió irrelixo- sidá (cfr.). |
|
relixosu, a, el/la* 📖: relixosu🔤: , a, el/la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<+relixusu [Ay].>(TEST)
|
Flaire [Ay].
|
Cfr. relixosu, a, o. |
||
rellabicu, el* 📖: rellabicu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rel.labicu [Cv. Oc].>(TEST)
|
Requexucu, cast. recoveco [Cv]. //-os ‘llabores menores, de curtia importancia’ [Oc].
|
** |
||
rellación, la 📖: rellación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">relación</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Del llat. relatio, -onis ‘id’ deriváu de relatum, supín de refe- rre” (dcech s.v. preferir), per vía semiculta. N’ast. pue sentise davezu nos falantes modernos relación, relacionar, etc. pero JH da rellación, rellacionar, rellacioneru con grafía “ll” que podría debese a un tresvase d’esti autor por cuenta grafíes pre- tendidamente etimolóxiques o como niciu de l’asturianización de dellos cultismos que se tomen del castellán. Pero ye claro, per otru llau, que l’adautación como re-llación, etc. podría encontase na tendencia a entender los citaos términos como pretendíos compuestos con re- siguiendo’l camín del ast. a xeneralizar palatalización de l- > [] mesmamente en cultis- mos; lo mesmo valdría pa les formaciones feches sobro rela- tum → rellatu d’u siguió rellatar (ghla §4.4.6.6). |
|
rellacionar 📖: rellacionar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">relacionar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. rellación. |
||
rellacioneru, el 📖: rellacioneru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">relacionero</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. rellación. |
||
rellamber 📖: rellamber🏗️: NO ✍️: NO |
<rel.lamber [Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. An. Cv]. {Con cheísmu, rechamber [Tox]}. //relamber [Mánt].>(TEST)
|
Cast. relamer [Lln. Pa. Cb. Cg. Cñ. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Pr. Cv. Tox. /Eo. Mánt/. Vg. Arm. JH]. Pasar la llingua pelos llabios cuando una comida ta persabroso [An]. 2. Perllimpiar daqué que yá ta llimpio [Llg]: Nun rellambas tanto la chapa que yá la fregué [Llg]. 3. Presumir [Ac]. //-se ‘desbordase un líquidu al echalo con una xarra de picu que se desborda pelos llaos por nun tener calce abondo’ [Lln]. ‘cast. relamerse’ [Bab. PSil]. ‘resultar prestosu un sabor’ [PSil].
|
|
Cfr. llamber. |
|
rellambida, la* 📖: rellambida🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rel.lambida [Tb]. rel.lambía [Ay].>(TEST)
|
Aición y efeutu de rellamber o rellambese [Ay. Tb]. Deverbal del participiu débil de rellamber (cfr.).
|
|||
rellambíu, ida, ío 📖: rellambíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<rel.lambíu [Tb]. ril.lambíu [Oc]. rel.lambidu/a [PSil]. {Con yeísmu, reyambidu [Cl]}. ///{L’influxu castellanizante llevó a adautar <i class="della">-m</i>-: <i class="della">rellamíu</i>(TEST)
|
[y Pa]. rel.lamíu [Ay]}. {Con cheísmu ya influxu de la familia de rellampiar, rechampíu [Tox]}.> Cast. presumíu [Pa. Ay. Tb. Sm. PSil. Pr. Tox], arregláu [Ac. Llomb], cast. relamido [Lln. Cp. Ll Oc]. Perllaváu, perpeñáu [Pa]. Guapetón, presumíu [Cl]. 2. Resaláu, sim- páticu [Oc]. 3. De bon tipu [Cl]. 4. Frescu, descaráu [Pa. Pr. Cv]. 5. Resabíu [Lln].
|
|
||
rellámpagu, el 📖: rellámpagu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rel.lámpagu [Md]. ril.lámpagu [As]. /////relámparu [DA]. re- lámpagu [PSil]. +relémpagu [Ay].>(TEST)
|
Cast. relámpago [Lln. Ay. Md. PSil. As. Vg. JH. DA]. ///Re- llámpaos por san Xuan, castañes los pagarán [LC]. Cfr. rellampu.
|
|||
rellampaguiar 📖: rellampaguiar🏗️: NO ✍️: NO |
</////rellampagar [Lln. JH]. ///// relampaguiar [Tb. Cd. Tox].>(TEST)
|
Cast. relampaguear, facer refocilos [Lln. Cñ. Tb. Md. Cd. Tox. JH]. Cfr. rellampu.
|
|||
rellampiar 📖: rellampiar🏗️: NO ✍️: NO |
<rel.lampar [Cv]. ril.lampar [As]. arrel.lampar [Cn (M)]. arril.lampar [Oc]. /////relampar [Gr. Mar. Llomb]. relampiar [Sm].>(TEST)
|
|
|||
rellampiáu, ada, ao 📖: rellampiáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//rel.lampáu [Cv].>(TEST)
|
|
|||
rellampíu, ida, ío 📖: rellampíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="1"></ident>Encruz de <i class="della">rellambíu,</i>(TEST)
|
ida, ío (cfr.) col participiu de *rellampir variante de rellampiar (cfr.).
|
|||
rellampíu, el* 📖: rellampíu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><relampidu [Tox. Llomb].>(TEST)
|
Rellámpagu [Tox. Llomb]. Cfr. rellampu.
|
|||
rellampu, el 📖: rellampu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rel.lampu [Cn (M). Cv].///<ident class="della" level="1"></ident>//relampu [Mar]. arrelampu [Oc].>(TEST)
|
|
|||
rellanada, la* 📖: rellanada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rechanada [PSil].>(TEST)
|
Rellanu grande [PSil].
|
Cfr. allanar. |
||
rellanu, el* 📖: rellanu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rel.lanu [Tb]. rechanu [Pzu].>(TEST)
|
Cast. rellano [Tb. Pzu]. Sitiu llanu en monte [PSil]: Quedóu
|
|
||
rellanzar 📖: rellanzar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">repeler</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. llanzar. |
||
rellatar 📖: rellatar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrellatar [y JH]. ///// relatiar [Cl. Sb. Ay]. relatar [Ac. Ar. Tb. Sm. Cd. Pr. Cv. Tox. /Mánt/. VCid].>(TEST)
|
Cast. relatar [Sb. JH], contar [Cl. Ac. DA]. 2. Cast. re- gañar [Cl. Cd. Pr]. Falar muncho reñendo a daquién (con curtiu fundamentu) [Ay. Ar. Cd. Pr. Cv]. 3. Falar muncho con ruina sustancia [Cv]. 4. Emitir soníos averaos a la fala de los neños pequeños [Tb. Sm]: Ya mui nenu pero relata como él solu [Tb]. Entamar a falar el nenu pequeñu [Ac. Cd. Pr]. 5. Falar ente dientes [Tb]. Marmurar [Tb]: ¿Qué ya lo qu’andas relatando? [Tb]. Reburdiar [Tox. /Mánt/. VCid]. 6. Espresase bien [Ac].
|
|
Cfr. rellación & retalar 2. |
|
rellatu, el 📖: rellatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<relatu [Xral]. relatiu [Cl].>(TEST)
|
Cast. relato [Xral]. 2. Reprensión, reproche [Cl]. H.ézomi mil relatios [Cl].
|
|
Cfr. rellación. La espresión relatiu ta fecha dende relatiar (cfr. rellatar). |
|
rellavar 📖: rellavar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">relavar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. llavar. |
||
rellayu, el* 📖: rellayu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rel.layu [Pzu].>(TEST)
|
Lladera pequeña [Pzu].
|
|
Cfr. llau. Nun conoz l’ast. el verbu fechu sobro rellayu → *re- llayar pero sí s’alvierte’l correspondiente eonaviegu relayar ‘camudar la direición del carru torciendo la cazoaya en sen |
|
relleer* 📖: relleer*🏗️: SI ✍️: NO |
<reller [JH].>(TEST)
|
Cast. releer [JH].
|
Cfr. lleer. |
||
rellenadura, la* 📖: rellenadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rellenaúra [Min].>(TEST)
|
Escombriu que rellena [Min].
|
Cfr. llenar. |
||
rellenar 📖: rellenar🏗️: NO ✍️: NO |
<rel.lenar [Tb. Vd]. rechenar [Pzu]. rechinar [Sm].>(TEST)
|
Cast. rellenar [Tb. Sm. Pzu. Vd]. Enllenar d’escombriu l’espaciu que queda llibre al sacar el carbón [Min]. Cfr. llenar.
|
|||
rellenu, el* 📖: rellenu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rel.lenu [Tb]. rechenu [Pzu]. relleno [Llu. Min].>(TEST)
|
Cast. relleno [Pzu]. Lo utilizao pa rellenar [Tb]. Escombriu pa rellenar [Min].
|
2. Conxuntu de menudos pa rellenar lates {de conserves} [Llu]. Cfr. llenar. |
||
“rellexu” 📖: “rellexu”🏗️: NO ✍️: SI |
Nome conocíu pela documentación, quiciabes na aceición de ‘rebaxa’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">salvo</i>(TEST)
|
si el cabido lli fezier rellexu commo a los otros que arrendaron caro [LK/248]
|
|
||
relligar 📖: relligar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">religar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. lliar. |
||
rellimar 📖: rellimar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">relimar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. llimar 1. |
||
rellimpiar 📖: rellimpiar🏗️: NO ✍️: NO |
<rel.limpiar [Ay. Tb. Pzu].>(TEST)
|
Cast. relimpiar [Ay. Tb. Pzu. JH]. Cfr. llimpiar.
|
|||
rellimpiu, a, o 📖: rellimpiu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rel.limpiu [Tb. Pzu]. {Con yeísmu, reyimpiu/a [Cl]}.>(TEST)
|
Cast. relimpio [Cl. Tb. Pzu. JH]. Cfr. llimpiar.
|
|||
relloba 📖: relloba🏗️: NO ✍️: NO |
<{de} relloba [JH]. {de} reloba [Xx].>(TEST)
|
Tipu de mazana [Xx. JH]. Documéntalu nel sieglu xix Jun- quera Huergo nel so diccionariu, diciendo: “Adj. que se aplica a cierta clase de manzanas”.
|
Quiciabes debe’l nome a ruilOba, pueblu actual de Cantabria (pe3: 201) d’u podríen venir eses mazanes. |
||
rellocar* 1 📖: rellocar* 1🏗️: SI ✍️: NO |
<{Con cheísmu, rechoucar [Tox]}. //relloucar [/Eo/]. reloucar [/Mánt/].>(TEST)
|
Alloquecer (de pena, d’allegría) [Tox. /Eo/].
|
2. Irritase [/Mánt/]. Cfr. llocu, a, o. |
||
rellocar* 2 📖: rellocar* 2🏗️: SI ✍️: NO |
<rel.loucar [Sm. Cv].>(TEST)
|
Rebullir, dar señales de vida o de tar espiertu [Sm (= recou- car)].
|
2. Echar la miseria del cuerpu (una persona o animal que tuvo malu o con fame), alitar [Cv (= recoucar)]. Ye verbu que Clara Prieto (2003: 39) tien como del mesmu posible aniciu que cat. rellucar, compuestu de llucar ‘rebrotar’ que podría venir del fráncicu *lukan o atlukan ‘fixar’, ‘clavar’ verbu que, según Gamillscheg, xustificaría’l fr. aluchier ‘cultivar, ‘llantar’, ‘alimentar’; semánticamente dende ehí podría entendese → ‘rebrotar’, ‘echar brotos’. La presencia del eonaviegu reloucar empo- bina a esta autora a nun se negar a la suxerencia de Tilander que parte de *lucicare pal fr. aluchier anque nós preferi- mos averalu al ast. rellocar 1 (cfr.). |
||
rellocáu, ada, ao* 1 📖: rellocáu🔤: , ada, ao* 1 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao*, 1 |
<+rel.loquéu [Ay]. rel.lucáu [Md].>(TEST)
|
Trastornáu [Ay]. Atontáu [Md].
|
Pp. de rellocar 1. |
||
rellocáu, ada, ao* 2 📖: rellocáu🔤: , ada, ao* 2 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao*, 2 |
<ident class="della" level="1"></ident><rel.lucáu [Md].>(TEST)
|
|
|||
rellongu, a, o* 📖: rellongu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><relonga [Mar].>(TEST)
|
|
|||
rellozar* 📖: rellozar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><rel.lozar [Vd (Oc)]. rel.luzar [Sm].>(TEST)
|
|
|||
rellozu* 📖: rellozu*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><rel.luezu [Sm. Vd (Oc)]. rel.luzu [Sm]. {Con cheísmu, re- chouzu [Tox]}.>(TEST)
|
|
|||
relluba, la* 📖: relluba🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rel.luba [Oc].>(TEST)
|
|
|||
rellubar* 📖: rellubar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><rel.lubar [Cn (V)].>(TEST)
|
|
|||
rellucienta, la* 📖: rellucienta🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><{Con cheísmu <i class="della">rechucenta</i>(TEST)
|
[Tox]}.>
|
|
||
relluciente 📖: relluciente🏗️: NO ✍️: NO |
<rel.luciente [Tb]. arrelluciente [y JH]. arril.luciente [As].>(TEST)
|
Que relluz [Lln. Tb. As. JH].
|
|
cfr.). |
|
rellucir 📖: rellucir🏗️: NO ✍️: NO |
<rel.lucir [Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. PSil]. rellocir [Mar]. /////arre- llucir [y Lln. y Os. Cb. y JH]. arrel.lucir [Ay. As. Cv]. {Con cheísmu, rechucir [Ay. Tox]}.>(TEST)
|
Cast. relucir [Lln. Pa. Cb. Cg. Llg. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. Cv. Tox. Vg. Mar. JH], reflexar [Os]. Brillar [Lln (S). Pa. Ay. Pr. /Eo/]. 2. Dicir daqué secreto [Ay]. //Rellucir a ún les espaldes ‘ser ricu’ [LC]. ///Unta el culo con aceite que si non sana relluz [Fabriciano]. Los de Traslacruz comen la mierda qu’arrelluz [LC].
|
|
Cfr. llucir. |
|
relluga, la 1 📖: relluga🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ril.luga [As].>(TEST)
|
Raxada de sol que sal en día nublu [Cb. AGO].
|
Deverbal del participiu fuerte de rellugar 1 (cfr.) lo mesmo que s’alvierte nel correspondiente masc. rellugu (cfr. lluga). |
||
relluga, la 2 📖: relluga🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Sucu que dixebra dos terrenos que llinden [Cl (VB). AGO].
2. Arruga [As]. 3. Cantidá de yerba acabante segar y que se va axuntando pa embalagalo [Pa]. Montón de yerba seco que s’axunta col forcón o la pradera [Lln].
Posible variante del ast. <i class="della">relluba</i>(TEST)
|
(cfr.) y de colluga (cfr.), con tracamundiu de sonores. Dende equí féxose’l deriváu rellu- gueru, a (cfr.).
|
|||
rellugada, la 📖: rellugada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Raxada, güeyada de sol [Cb (= llugada)]. Deverbal del participiu débil de <i class="della">rellugar</i>(TEST)
|
1 (cfr.).
|
|||
rellugar 1 📖: rellugar 1🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. lluga.
|
|||
rellugar 2 📖: rellugar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<arrellugar [y Pa].>(TEST)
|
Axuntar la yerba per zones pa facer llueu el balagar [Pa].
|
Cfr. colluga. |
||
rellugu, el 📖: rellugu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Raxadina de sol en día nublu [Cp]. Deverbal de <i class="della">rellugar</i>(TEST)
|
1 (cfr.).
|
|||
rellugueru, a, el/la 📖: rellugueru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
Dueñu d’una finca dixebrada d’otra pela <i class="della">relluga</i>(TEST)
|
[Cl (VB). AGO]. Cfr. rellugar 2 & colluga.
|
|||
rellulanu, a, o* 📖: rellulanu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rel.lulanu [Cv].>(TEST)
|
Pallabra cola qu’insulten a los vaqueiros con fórmules d’esti calter: –Vaqueiro, rel.lulano ¿qué cumiste este brano? –Una berza de mieu güerto ya un cagayón retuerto [Cv].
|
Cfr. lluellu, a, o. |
||
rellumada* 📖: rellumada*🏗️: SI ✍️: NO |
<rel.lumada [Tb. Cn (MG, F)]. arrel.lumada [An].>(TEST)
|
Lluz de la lluna [Tb].
|
2. Pesca nocherniega con lluz [Cn (MG)] en que s’atolondria a les truches allumándoles con una llinterna pa llueu pescales fácil cola rede [Cn (F)]: Si nun va a la rel.lumada va conas masoiras ya si non cono brixel [Cn (F)]. //A l’arrel.lumada ‘(pescar) de nueche con un candil o con otru oxetu lluminosu pa que les truches acudan manses a la lluz’ [An]. //Pescar a la rel.lumada ‘pescar de nueche en ríu a la lluz d’un candil’ [Cv]. Deverbal de rellumar (cfr.). |
||
rellumante 📖: rellumante🏗️: NO ✍️: NO |
Brillante [JH. D’Ábego].
Del participiu de presente del verbu <i class="della">rellumar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
rellumar 📖: rellumar🏗️: NO ✍️: NO |
<rel.lumar [Ay. Ll. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cn (Fuchasqueiru). An. Cv]. arrellumar [y Cb. y Sl. JH]. arrel.lumar [Ay. Tb].
/// rellumbrar [Lln. Pa. Cg. Sb. Ca. /y Eo. y Mánt/. rel.lumbrar [Ay. An]. rellumbar [Vg]. {Con cheísmu, rechumar [Tox]. re- chumblar [Ay]}. //relumar [y Mánt].>(TEST)
|
Cast. brillar [Lln. Pa. Cb. Cg. Sb. Ca. Ay. Ri. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cn (Fuchasqueiru). An. Pr. /Eo. Mánt/. Vg. V1830. JH. DA], rellucir [Ay. Tox]. Brillar lloñe [Tox. /Eo/]. Brillar, re- flexar [Cv]. Rellucir [R]. 2. Allumar, rellampaguiar [GP a. 1788. [Ac. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Pr. Sl. DA]. 3. Perenfadase [Pr], irritase [Ll]. //Tar que relluma ‘tener mal aspeutu, tar desmeyoráu’ [Pr (= tener una cara que relluma) [Pr].
|
|
Cfr. allumar. Una nominalización del inf. ye ast. el rellumar (cfr.); un continuador del participiu de presente úfrelu l’ast. rellumante (cfr.). Un deverbal del infinitivu ye rellume (cfr.); deverbal del participiu fuerte ye rellumu (cfr.) → rellumón (cfr.) y rellumera (cfr.); del participiu débil ast. rellumada (cfr.); l’ast. ufre un ax. rellumíu, ida, ío (cfr.) que paez conti- nuar una formación participial de *rellumir variante de rellu- mar. Dende la variante acastellanada rellumbrar llogróse un deverbal rellumbro (cfr. rellumu) y l’ast. rellumbranza (cfr.) conocíu pela documentación. |
|
rellumar, el* 📖: rellumar🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///rellumbrares [R. AGO].>(TEST)
|
Fogates pa la pesca [R. AGO].
|
Nominalización del infinitivu (cfr. rellumar). |
||
rellumáu, ada, ao 📖: rellumáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<arrel.lumáu [Sm. Cn]. arril.lumáu [Oc]. +arrel.luméu [Ll].>(TEST)
|
Perenfadáu, irritáu [Ll. Pr]. 2. Rezumáu [Pr]. 3. Borrachu [Pr]. 4. Allocáu [Md. Cn. Sl]. Allocáu (el neñu) [Oc]: Siem- pre andas arril.lumáu [Oc]: Mialma si nun ta igual que’l tíu, sin xeitu nengunu ya arel.lumáu del tou [Cn]. 5. Qu’anda con priesa, apuráu [Sm]. //¡Arril.lumáu te veas! ‘maldición pa quien va allocáu’ [Oc].
|
Pp. de rellumar. Semánticamente nes aceiciones conseñaes pervése la rellación que s’afita ente’l que va encesu por cuenta la lluz (o’l calor que sigue darréu) o pola bébora (‘rezumáu’ → ‘borrachu’ y, darréu d’ello, ‘enfadáu’ → ‘allocáu’ → ‘con priesa’). Ye posible tamién l’influxu semánticu del ast. allu- náu por tratase d’un participiu non alloñáu fónicamente. |
||
rellumbranza, la 📖: rellumbranza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Iluminación.
<i class="della">De lluego qu’atapeció</i>/<i class="della">tanta de la </i><i class="della">rellumbranza</i>(TEST)
|
[Corona- ción Carlos iv 178] Dempués que me fartuqué/de ver tanta rellumbranza [Co- ronación Carlos iv 180] Cfr. rellumar.
|
|||
rellume, el 📖: rellume🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">relumbre</i>(TEST)
|
[Cñ. CC. AGO]. ///Relumbres y truenos, agua tendremos [LC].
|
|
||
rellumera, la 📖: rellumera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><{Con yeísmu, reyumera [Pr (Cv)]}.>(TEST)
|
|
|||
rellumíu, el* 📖: rellumíu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><arrel.lumíu [Ay]. rel.lumíu Ay. [Ll].>(TEST)
|
|
|||
rellumón, el 📖: rellumón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rel.lumón [Tb]. arrellumón [JH].///<ident class="della" level="1"></ident>rellumbrón [y GP a. 1788. Ca].>(TEST)
|
|
|||
rellumu, el 📖: rellumu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rel.lumu [Ri. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil].///<ident class="della" level="1"></ident>rellumbro [Cñ].>(TEST)
|
Rellámpagu [Ac. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. Gr. Pr. Sl. La Cai (Oc). JH. DA. TC (Protomártir)]. 2. Brillu [Lln]. Cast. destello [Pzu. Pr]. Resplandor [PSil]. 3. Instante [Ac]. //Al re- llumbro que salgan todos menos uno ye espresión que se diz nun xuegu de rapazos asemeyáu al del pitín-pitón [Cñ]. una ñube ente sí, da un estallidu/y sal rayo o rellumo con- vertidu? [BAúxa, PyT (Poesíes 95-96)]
|
|
||
rellustrar 📖: rellustrar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><relustrar [Tox. /Mánt/]. relistrar [Vc (Cruce)].>(TEST)
|
Rellumar, rellampiar [Tox. /Eo. Mánt. Vc (Cruce)/].
Dende re- y lustrāre ‘echar lluz, irradiar’ (Old) > *relostrar
→ relustrar (deeh s.v. lustrare), col zarramientu vocálicu al allugase la primitiva velar tónica en posición átona, y posible palatalización de [l] de ser considerada en posición fuerte por cuenta la so composición. Dende relustrar foi posible → re- listrar, tracamundiu propiu del vocalismu átonu y que vemos n’exemplos como ast. escalustrar → escalistrar, etc. (pe2 s.v. llisgu). Ye meyor almitir la propuesta dicha que camentar que’l verbu se fai dende’l prefixu intensivu re- col llat. *lus- trum ‘lluz’ (em; rew s.v. lŭstrum), ‘rellumu’ → re-lŭstrum por cuenta’l vocalismu tónicu. De la mesma manera, al nuesu en- tender ast. rellustru (cfr.) apruz non de relŭstrum sinón como deverbal de rellustrar (pe3). |
|||
rellustru, el* 📖: rellustru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della"><</b>relustru [Tox]. //rellustro [/Eo/]. relustro. [/Mánt/]. relistro [Vc (Cruce)].>(TEST)
|
Rellámpagu [Tox. /Eo. Mánt. Vc (Cruce)/]. Cfr. rellustrar.
|
|||
reló, el 📖: reló🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<riló [Pzu]. reló/relós [Llg]. ///reloje, relox [R]. ////relós [y Cl. Sb].>(TEST)
|
Cast. reloj [Lln. Rs. Cl. Pa. Cr. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. Vd. R]. 2. Hoplostethus mediterraneus, cast. reloj [Xx, Cñ, Av (ppac)]. Pexe de mar asemeyáu a la esfera del reló, llamáu n’otres fasteres cascabel [Cñ].
|
|
Del llat. hōrologium ‘instrumentu p’amosar la hora’ (Old), pallabra con continuadores románicos (rew) ya panhispánicos (deeh). Los resultaos del tipu relox y relós paecen autóctonos anque relós amuesa tendencia a desfonoloxizar /-S/ y /-s/; re- loje ye castellanismu; reló, riló podríen selo tamién almitien- do l’aguardable perda de la [-x] aunque nun ye fácil afitalo. El nome del pexe reló ye equivalente al compuestu pexerre- ló (cfr.). Dende relox féxose’l dim. reloxín (cfr.) y el nome d’oficiu reloxeru (cfr.). |
|
relochu, a, o 📖: relochu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<relocho [VCid].>(TEST)
|
Con relochura, contentu, nidiamente satisfechu (un indivi- duu) [Xx]: Esi güelu ta relochu col neñu [Xx]: La neña púso- se relocha colos zapatos nuevos [Xx]: Ponse relochu namás ver perres [Xx]: Yá ta esa toa relocha dando voces [Xx].
|
2. Llocu daqué aturdíu [VCid]. Voz que quiciabes nun sía patrimonial ast. sinón de proceden- cia forana pues conséñase en Castiya, NE de Lleón y Can- tabria, tamién parcialmente en Cáceres; n’Asturies namái se recueye en Xixón onde pudo aportar cola inmigración obrera de mediaos del sieglu xx (Prieto 2003). Esta autora, a la que se deben los datos xixoneses y la síntesis sol espardimientu y calter del términu, fai referencia a que’l cast. relocho tienlu García de Diego en rellación col llat. reluctari ‘lluchar contra daqué’, ‘poner resistencia’ que taría nel orixe del cast. relu- char, cat. relluitar, quiciabes dende un participiu *reluctus anque almite torgues de calter semánticu p’acoyelo polo que tamién ufre otra hipótesis, suxerida por López Vaqué, según la cual relocho sedría una disimilación del cast. re-chOchO (apud Prieto 2003: 38). En tou casu sobro ast. relochu féxose relochura (cfr.) non conseñáu n’otres fasteres. Al mio enten- der nel dominiu ástur conozse tamién un posible continuador del participiu del presente del verbu *relochar → *recholar → recholante (cfr.); dende *recholar siguió ast. rechilar (cfr.) con camudamientu d’átones. Nun sedría imposible xustificar dende rechilar l’ast. richuela (cfr.) → richuelería (cfr.). |
||
relochura, la 📖: relochura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Estáu d’ánimu de calter gozosu, nidiamente asoleyáu [Xx].
|
Cfr. relochu, a, o. |
||
reloxeru, el 📖: reloxeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<reloxeiru/era [Md. PSil]. riluxeiru/eira [Pzu].>(TEST)
|
Cast. relojero [Md. Pzu. PSil]. Cfr. reló.
|
Nome d’oficiu conseñáu en cast. de magar 1474 (Martínez Meléndez 1995: 578). |
||
reloxín, el* 📖: reloxín🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///relojín [Xral. Xx (ppac)].>(TEST)
|
Diplodus sargus, sargu [Xx (ppac)]. Diplodus vulgaris, cast. mojarra [Xx (ppac)].
|
Nome fónicamente debíu a un castellanismu reloj al que se-y amestó’l suf. ast. -ín. |
||
reluyar 📖: reluyar🏗️: NO ✍️: NO |
Llendar, atiestar [Pb]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
mi prau reluya con el de tu tíu [Pb].
|
Cfr. rellayu. |
||
rema, el 📖: rema🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<el rema [Ac. Llg. Tb]. /////la rema [Mar]. /////riuma [Cl. As]. reúma [y Lln]. ruma [Ar. Md. Pr].>(TEST)
|
Cast. reuma [Lln. Cl. Ac. Llg. Ar. Tb. Md. As. Pr. Mar]. Podría partise del grecismu neutru en llat. r(h)euma, -atis ‘catarru’ (em) talmente como diz Isidoro de Sevilla cuando afita: “lo qu’en griegu llamen reuma en llatín dizse erupción o fluxu” [reuma Graece, Latine eruptio sive fluor appellatur (Etimologías iv, 7-11)]. Con too, semánticamente l’ast. rema avérase al resultáu qu’ufierten otres llingües romániques (rew; deeh). Fónicamente ye posible almitir un influxu del
|
llat. rēmus, -i ‘remu’, ‘estaquina’ (em) que n’ast. acaba apli- cándose tamién al brazu. |
||
rema, la 📖: rema🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
//<i class="della">Pescar</i>(TEST)
|
a la rema ‘dir al son de la corriente aguantando la lancha namái con dos remos y el palote’ [Llu].
|
Deverbal de remar (cfr.). |
||
remachadura, la 📖: remachadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<arremachadura [y Tb].>(TEST)
|
Aición y efeutu de remachar [Tb].
|
Cfr. remachar. |
||
remachar 📖: remachar🏗️: NO ✍️: NO |
<arremachar [Ay].>(TEST)
|
Cast. remachar un clavu o punta [Ay. Ri. Tb. Sm]. Dar gol- pes [Ri]. 2. Recalcar, perafitar lo dicho o lo fecho [Tb. Sm]. Recalcar, volver a insistir nuna cosa [Ri]. 3. Rematar, acabar de fastidiar una cosa [Sb (perremachar). //Remachar el cla- vu ‘concluir un llabor’ [Sr]. ///Soi de Güeria, soi de Güeria/y trabayo na Escribana/y voi a remachar el clavu/a Casa la Capitana {refierse al conceyu de Sr}[LBlanco].
|
Verbu común col cast. remachar que Corominas-Pascual en- tienden fechu dende machu ‘martiellu’, de “origen incierto, probablemente variante mozárabe de mazo” (dcech s.v. ma- cho ii) pero que García de Diego asitia ente les formaciones que siguen al llat. marculus ‘mazu’, ‘martiellu’ (deeh). En tou casu l’ast. tamién conoz un verbu arremachar (cfr.) que paez una variante fónica; con ello guarda rellación l’ast. arrema- chaderu (cfr.) y remachadura (cfr.). |
||
remada, la* 📖: remada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ramada [Tox].>(TEST)
|
Golpe de remu [Tox (= bogada)].
|
Deverbal de remar (cfr.). |
||
remador, el 📖: remador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
El que rema [JH].
|
Cfr. remar. |
||
remadura, la 📖: remadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<remaúra [Min].>(TEST)
|
Cast. remamiento [JH].
|
2. Esvíu de la madera d’entibación [Min]. Cfr. remar. |
||
remámalo, el 📖: remámalo🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Andar</i>(TEST)
|
al remámalo ‘andar al quite, col enfotu d’aprovechar la situación en tiempu afayadizo’ [Cñ].
|
|
||
remanaderu, el 📖: remanaderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Sitiu per onde sal l’agua pa fuera (xeneralmente d’un fontán o manantial) [Mar].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">remanar</i>(TEST)
|
2.
|
|||
remanar 1 📖: remanar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Manexar [Qu] cola mano [Tb]: <i class="della">¡Qué bien remana la foiz! </i>[Qu]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
yas a remanalo, nin [Tb]. 2. Revolver, aballar [Qu]: Remana’l café [Qu].
|
|
||
remanar 2 📖: remanar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Surdir a la superficie de la tierra l’agua de les capes inferiores [Mar]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
|
‘humedecese’ [Mar].
|
|
||
remane, el* 📖: remane🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><remani [Cl].>(TEST)
|
|
quiciabes, nel averamientu fónicu al que diben empobinaos los continuadores del llat. *remanāre (ast. remanar 1), re- manāre (ast. remanar 2) y, a lo cabero, llat. remanēre (ast.
*remanir → remane). L’axuste pa torgar la posible homofo- nía (o cenciellamente considerar los verbos en -ar, -ir como variantes del mesmu signu) llevó a desaniciar el continuador d’esti últimu anque queda’l niciu de la so existencia nel dever- bal citáu. Ha alvertise qu’anque n’ast. nun se caltién güei un verbu *remaner ésti sí s’atopa na tierra d’Entrambasauguas, quiciabes como asturianismu, onde remaner (con calteni- mientu de -n-) defínese como ‘quedar, continuar, permanecer, volver a producise un dolor’ [/Eo/]. Un incoativu de remanēre ‘permanecer’, etc. sedría *remanescere responsable del ast. remanecer 1 (cfr.) asina como de representantes gallegos y portugueses (delp s.v. remaeszer & remanescer), cast. a. re- manecer (dcech s.v. manido). |
||
remanecer 1 📖: remanecer 1🏗️: NO ✍️: NO |
{(Doc.). Permanecer}. Quedar, continuar, permanecer, volver a producirse un dolor [/Eo/ = remaner].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dederunt in Uelio una ereditate ad regem por </i><i class="della">remanecer</i><i class="della">(TEST)
|
ista sine fossadaria 1162 (s. xiii) [MB/172]
|
|
Cfr. remane & remanar 2. |
|
remanecer 2 📖: remanecer 2🏗️: NO ✍️: NO |
Rebrotar, volver a salir dalgo llueu de cortao [Llg]. Remexar l’agua [Pr. Cv]: <i class="della">Remanez augua pur esa paré </i>[Cv]. 2. Orixinar [Ll]. Apaecer [Qu], surdir [Cl (i). Tb], brotar, [Tox]. Provenir [Cg]. Apaecer, presentase [Lln]. Reapaecer [On. Pa. Sm. Pzu. PSil. An]: <i class="della">Remanecéu pur eiquí’l surradoiru </i>[An]. Apaecer de sutrucu [Cp. Oc]. 3. Apaecer llueu d’una gran enfermedá [Cp]. Alitar [Ri]: <i class="della">Aquel</i>(TEST)
|
árbol cola primavera paez que rema- neció [Ri].
|
4. Resurdir [Lln], reproducise [Sb. Ay]: Remanez- me la ciática [Ay]. //Ser remanecío de ‘provién de’ [Ay]: Eso ye remanecío de la muncha calentura que-y dio [Ay]. Cfr. remanar 2. |
||
remanecer 3 📖: remanecer 3🏗️: NO ✍️: NO |
Amanecer [PSil].
Del incoativu *remanescĕre fechu sol llat. <i class="della">mane </i>‘pela ma-
ñana’, paralelu a *admanĕscere>(TEST)
|
ast., cast. amanecer (cfr.).
|
|||
“remanga” 📖: “remanga”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación quiciabes na aceición de ‘pertenencia’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dues tieras (…) ela una ye pernomrada que compre de Do-</i>(TEST)
|
mingo Fernandez con sua remanga: de prima parte fexa de Pedro Domenguez, de secunda fexa de Pedro Marti- nez, de tercera fexa de Domingo Perez (…), de quarta coafruenta ela deuesa de los Escuderos 1267 [SPE-I/485]
|
Posible compuestu de re- con manga (cfr.) aplicación metafó- rica a una estaya de terrén que llenda con otres estayes o faces o fexes (cfr. fexa). |
||
remangar 📖: remangar🏗️: NO ✍️: NO |
<arremangar [Lln. Cl. Pa. Llg. Ca. y Ay. Ri. y Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. DA].>(TEST)
|
Cast. remangar [Lln. Llg. Ca. Ay. Tb. Sm. PSil]. Xubir la manga [Cl. Ca. Cd]. Xubir parte de la ropa o del vistíu [Ri]. 2. Llevantar el palu pa pegar [DA]. 3. Dar golpes [Ay. Ri]: Arremángote una que t’estripo [Ri]. Dar una torta [Ac. Tb]: Remangóu-l.ly una bien arremangada [Tb]. 4. Dir hacia arri- ba un oxetu [PSil]: Paez qu’arremanga la niebla [PSil]. //-se ‘arremangase’ [Lln. Pa. Ay. Tb. Pzu]. ‘trabayar’ [Ay]. ‘poner munchu arte, dilixencia en daqué [Ay. Ri]. ‘xubise los pan- talones’ [Ac]. ‘disponese a facer dalguna cosa con remangu’ [Lln. Pa. Cp. Ac. PSil]: Ye mui arremangada, nun santiamén enfréscate tola casa [Ac]. //Arremangar la nieve ‘xubir el ni- vel de la nieve en monte’ [PSil]: Arremangóu la nieve hasta mediu monte [PSil]. ///El qu’é mui arremangáu tou el culo se-y ve [Pa]. Dalo y arremangalo ¡ye muncho! ‘nun vengas con tantes esixencies’ [LC]. El qu’arremanga y non da, bon burru será [LC]. El señor cura por non dar un bollu arreman- góse y echó’l pan en fornu [CyN (Recuerdos)]. Quien de una vez non caga dos veces se arremanga [CyN (Recuerdos)]. La ceniza fai colada y non la moza arremangada [LC].
|
|
Cfr. manga. |
|
remangatu, l’* 📖: remangatu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<arremangatu [Lln].>(TEST)
|
Aición d’arremangase [Lln]: Eso h.azse de dos arremangatos [Lln].
|
2. Daqué de trabayu [Lln]. //Trabayar d’arremangatu ‘trabayar más por facer un favor que por dineru o pola comida y poco más’ [Lln]. Cfr. manga. |
||
remangáu, ada, ao 📖: remangáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<arremangáu/ada [Lln]. +arremanguéu [Ay]. +remanguéu [Ay].>(TEST)
|
Coles mangues recoyíes p’arriba [Lln]. 2. Con muncha dispo- sición pa tolos trabayos [Lln. Ay].
|
|
||
remangosu, a, o 📖: remangosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+remangusu/osa/oso [Sb].>(TEST)
|
|
|||
remangu, el 📖: remangu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><remango [Xx. Ac. Llg. Ay. Ri. VCid. /Mánt/]. arremangu [Lln. Pa. Sb. Ca. y Tb].>(TEST)
|
Cast. remango [Lln. Pa. Llg. Ri. Pr]: Maruxa val muncho... tien un remango... [Ri]. Desenvoltura, disposición, axilidá [Pa. Sb. Ac. Ay. Tb]. Disposición pa desenvolvese amaño- samente y con priesa nun trabayu [Ay. Tb. Sm]. Disposi- ción, enerxía, capacidá pa facer una cosa [Ca]: Ye muyer de munchu arremangu [Ca]. Axilidá, soltura, vivacidá pal trabayu [VCid. /Mánt/]. Garbu, bríu, xentileza de la perso- na [JH]. Resolución, desembarazu, llibertá en dicir o fa- cer una cosa [JH]: Isti home ye de munchu remangu [JH].
|
|
||
remanir* 📖: remanir*🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
remaníu, ida, ío 📖: remaníu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">maníu,</i>(TEST)
|
ida, ío.
|
|||
remansa, la 📖: remansa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Remanse [Cg. Lr. Sb. Cv. Tox]. 2. Zones averaes al muriu d’un banzáu, pantanu o presa [Sb].
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">llenar</i>(TEST)
|
de remansa [Grangerías xviii: 816]
|
|
||
remansar* 📖: remansar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación medieval qu’en dellos ca- sos (§b) paez ufrir un lapsus de llectura; quiciabes tenga que s’entender como ‘permanecer’, ‘detenese (un líquidu)’:
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
|
nicil penis uos de ipso pretjo remansit 970(or.) [SV/39]
|
por pagamiento de delos escontra uos nada non remoso
|
Cfr. remansa. |
|
remanse, el 📖: remanse🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sitiu onde se contién l’agua nuna corriente [Tb. Sm]. Cfr. remansa.
|
|||
remansiar 📖: remansiar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">remansar</i>, detenese les oveyes [Mar]. Cfr. <i class="della">mansu,</i>(TEST)
|
a, o & remansa.
|
|||
remanu, el 📖: remanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tierra, prau onde surde agua o humedá de contino [Arm]. Deverbal fuerte de <i class="della">remanar</i>(TEST)
|
2 (cfr.) como remane (cfr.) del infinitivu.
|
|||
remaquear 📖: remaquear🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. recamariar.
|
|||
remaqueru, a, {el/la} 📖: remaqueru🔤: , a, {el/la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, {el/la} |
(TEST)
|
Persona que se dedica a la reventa [Lln].
|
Cfr. recamariar. |
||
remaquéu, el 📖: remaquéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Regatéu [Md].
Deverbal de <i class="della">remaquear</i>(TEST)
|
(cfr. recamariar).
|
|||
remaquille 📖: remaquille🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">De</i>(TEST)
|
remaquille ‘de calidá’ [Xx]. ‘de manera especial (dar golpes a daqué)’ [Xx].
|
Podría tratase d’un deverbal del inf. del castellanismu maqui- llar que paez tener el so aniciu nel verbu d’esa llingua macar col que guarda rellación l’ast. maca 2 (cfr.). Ello nun quita que güei cast. maquillar (→ maquillage) nun pueda enten- dese como galicismu modernu (del fr. maquiller). |
||
remar 📖: remar🏗️: NO ✍️: NO |
<arremar [y Ac].>(TEST)
|
Cast. remar [Xral].
|
2. Columbiase [LR (Columpio)]. 3. Em- pobinar los vagones nun cambéu pa que nun escarrilen (esta operación execútala un individuu asitiándose xunto a la vía y dando a caún de los vagones, al pasar delantre, un movi- mientu de rotación valiéndose de dambes manes) [Min]. 4. Acunar [Ac]. 5. Andar moviéndose a dambos llaos [Ac]: Va arremándose muncho p’andar [Ac]. //-se ‘esviase un cuadru o un juegu d’entibación perdiendo la estabilidá’ [Min]. Verbu fechu sol llat. remus → *remāre con continuadores románicos (rew s.v. remus) ya panhispánicu (deeh; dcech). L’ast. ufre tamién los deverbales rema (cfr.) y remada (cfr.); tamién tán rellacionaos remador (cfr.), remadura (cfr.). |
||
remarguxu, el 📖: remarguxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sabor amargo que dura [Bab].
|
2. Fin de fiesta o de baille [Bab]. Cfr. amarguxu. |
||
remariar 📖: remariar🏗️: NO ✍️: NO |
Tirar, pasar la bola (nel xuegu de los bolos) [Sr].
¿En rellación etimolóxica col ast. <i class="della">remar</i>(TEST)
|
(cfr.)?
|
|||
rematador, el 📖: rematador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
El que <i class="della">remata</i>(TEST)
|
la puya’l ramu [Lln. Vv]. Cfr. matar.
|
|||
rematadura, l’* 📖: rematadura🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<arrematadura [Sm].>(TEST)
|
Remate, cabu, estremu d’una cosa [Sm].
|
Cfr. matar. |
||
rematante, el 📖: rematante🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
El que <i class="della">remata</i>(TEST)
|
la puya’l ramu [Lln].
|
De la nominalización del participiu de presente de rematar (cfr.). |
||
rematar 📖: rematar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrematar [Pa. Sb. Ay. y Tb. Sm. Md. Bab. R. Tor].>(TEST)
|
Cast. rematar [Pa. Sb. Sm. Bab. Tor]. Facer l’últimu intentu pa que nun queden duldes de que se mató [Tb]: Rematóulu cuando taba en suelu [Tb]. 2. Llegar al fin de la cosa, terminar la obra [Ay. Tb. Md. R]. 3. Terminar la parte d’arriba de la embarcación [Llu]. 4. Alloquecer dafechu [Ay. Tb]. 5. Puyar [Lln. Vv]: ¿Quién remató’l ramu? [Vv]. //Arrematase de la cabeza ‘ponese llocu’ [DA].
|
|
Cfr. matar. |
|
rematáu, ada, ao 📖: rematáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<arrematáu [Ca. y Tb. Sm].>(TEST)
|
Que nun ta nel so sanu xuiciu [Sm].
|
Que dacuando compór- tase como si alloriare [Ca. Tb]: Anda del tou arrematáu de la cabeza [Ca]: Tar ta rematáu ‘ta perllocu’ [Tb]. Pp. de rematar. |
||
remate, el 📖: remate🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Por</i>(TEST)
|
último y por remate/llo que me fexo más fuerza,/sallé- ronse los callórigos/uñu a uñu per la igresia [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 161-164)]
|
Deverbal de rematar (cfr.). |
||
rematismu, el* 📖: rematismu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<riumatismu [As]. rematismo [Cñ. Ac]. romatismu [Cb. JH]. rumatismu [Pa. Ay. Md. Pr]. rumatismo [Os. Ar]. romatismo [Cp. Ac].>(TEST)
|
Cast. reumatismo [Os. Pa. Cb. Cp. Ac. Ar. Md. As. Pr. JH].
|
|
cfr.). |
|
reme, el 📖: reme🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Venada [Ay]: <i class="della">Dio-y</i>(TEST)
|
un reme de lucu [Ay].
|
Posible variante metafonética del ast. ramu (cfr.) darréu que n’ast. son posibles les construcciones del tipu da-y un ramu de llocura pa referise a un ataque repentín de llocura. De toes maneres sedría d’aguardar ramu → +remu. |
||
remecer 📖: remecer🏗️: NO ✍️: NO |
Catar fasta dexar la vaca estrincada, ensin lleche [Cl]. Posiblemente del llat. remulcēre ‘frotar suavino’, ‘afalagar’ (Old) con que podría aludise a los preparativos que, dacuan- do, acompanguen al fechu de catar. Ye verdá que’l llat. tenía un verbu simple d’espresión averada, mulgēre ‘mucir’, ‘ca- tar’ (em s.v. mulgeo; abf), de fácil confluencia col anterior (responsable del ast. <i class="della">mucir</i>(TEST)
|
- mocer - mecer) y qu’hebo ser d’usu n’ast. como fai ver el tamién compuestu exmulgēre (em s.v. mulgere) > ast. esmucir 1 (cfr.). Téunicamente ast. reme- cer tamién podría xustificase como un compuestu del intensi- vu re- col ast. mecer ‘catar, mucir’ (cfr.).
|
|||
remedamientu, el 📖: remedamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sonsañu [JH].
|
Cfr. remedar. |
||
remedar 📖: remedar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">imitar,</i>(TEST)
|
sonsañar [Bard].
|
|
||
remediar 📖: remediar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><arremediar [Lln. y Ay. Tb]. rumediar [PSil].>(TEST)
|
Poner remediu [Lln. Ay. Ri. Tb. PSil]. 2. Iguar una cosa [Ri].///
|
|||
remediu, el 📖: remediu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+remidiu [Ay. Ll]. +rimidiu [Ay. Ri]. römediu [Cv]. rumediu [Sm. PSil]. //romedio [Eo].>(TEST)
|
Aidanza, solución [Lln. Ay. Ll. Sm. Ri. Tb. Cv. /Eo/]./// dado por sentençia e pasado de cosa iuzgada syn remedio de
|
Del llat. remedium, -i ‘daqué que s’emplega como remediu o cura’ (Old) per vía culta como’l verbu correspondiente reme- diar (pe2: 347). Alviértese nel vocalismu deuterotónicu ac- tual un influxu velarizante por cuenta’l contestu consonánticu (ghla §1.2.2.c). |
||
remedu, el 📖: remedu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Téminu conocíu pela documentación:
<i class="della">¿Qué?, ¿cuidaben qu’era bobu</i>/<i class="della">y non tenía </i><i class="della">entendimientu?</i>/<i class="della">¡Ansí lu tuviera yo!</i>/<i class="della">Miren, ¡y qué bon </i><i class="della">re-</i>(TEST)
|
medu! [ABalvidares, Canción (Poesíes 158-161)]
|
Posible deverbal de remedar (cfr.), anque pudiere llegar dende’l castellán remedo. |
||
remeimientu, el* 📖: remeimientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">por</i>(TEST)
|
remeimiento de nostros peccados que dios no los perdo-
|
|
cfr.). |
|
remelgu, {a, o} 📖: remelgu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
<römelgu [y Cv].>(TEST)
|
(Xatu, becerru) bien metíu en carne [Cv (= cermeñu = rebe- zu)]. 2. (Individuu) membrudu [Cv (= cermeñu = rebezu)].
|
** |
||
remelixu, el 📖: remelixu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Chorru poco abondosu [Bab].
|
Cfr. ramal. |
||
remellar 📖: remellar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. arremellar.
|
|||
remellaxe, el* 📖: remellaxe🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<remel.laxe [Cv].>(TEST)
|
Impresión non prestosa que dexa nel ánimu’l fracasu propiu o’l trunfu del qu’anda a la tema [Cv].
|
Cfr. mella. |
||
remellera, la* 📖: remellera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<cremellera [Ac]. cramañera [Md]. cremillera [Llg]. crimi- llera [Llg].>(TEST)
|
Cast. cremallera [Ac. Llg. Md]. Cfr. cremallera.
|
Posible adautación del galicismu cremaillière nun sabemos si per vía castellana anque’l términu (cremaillers o gremi- llers) yá lu conocía Xovellanos entendiéndolu, camentamos que non acertadamente, como aniciu del ast. calamiyeres (Instrucción 275). |
||
remellón, ona 📖: remellón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<remel.lón [Ay. PSil]. {Con yeísmu, remeyón [Pr]. Con cheísmu, arremechón [Ay]}.>(TEST)
|
Qu’arremella los güeyos [PSil]. De güeyos persaltones [Ay].
|
2. Irritáu, sangrinientu (el güeyu) [Pr (Cv)]. 3. Cu- riosu, fisgón [Pr]. Cfr. mella. |
||
remelludu, a, o 📖: remelludu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Colos güeyos arremellaos [Mn. AGO]. Cfr. mella.
|
|||
“remembranza” 📖: “remembranza”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. renembranza.
|
|||
remendar 📖: remendar🏗️: NO ✍️: NO |
<arremendar [Os. Llg. Sb. Ay. Qu. y Tb. Sm. Cv. Pr. JH]. ru- mendar [Bab. PSil. Sl. Tor]. rumindar [As. Oc]. arromendar [Bi. Qu. Cv. /Eo. Mánt/]. arrumendar [Sm. PSil]. romendar [y Cv].>(TEST)
|
Cast. remendar [Lln. Os. Bi. Llg. Sb. Ay. Qu. Tb. Sm. Bab. PSil. As. Pr. Sl. Cv. Tox. Oc. Tor. JH]. 2. Reutificar [Lln]. 3. Meter trozos d’estielles o embadurnar la xunta que nun enca- xa bien, de la trabanca y pie, pa que nun se note’l llabor mal fechu [Min]. 4. Remedar, imitar [Cv. Tox. /Eo. Mánt/]. ///El qu’arrumienda con viecho, pierde filo y pierde tiempo [LC]. Remienda’l sayu y pasarás el añu, vuélvelu a remendar y vol- veráslu a pasar [LC].
|
|
De l’amestanza del intensivu re- col verbu llat. emendāre ‘quitar les faltes’, ‘correxir’ (em s.v. mendum), con dalgún asitiamientu hispánicu [deeh s.v. emendare; dcech s.v. en- mendar; Veny (2012 95; ast. mendar)]. El contestu fónicu en que s’asitia la deuterotónica facilita’l camudamientu vocáli- cu (ghla §1.2.2.c). Ye posible que continuador del participiu fuerte sía ast. remiendu (cfr.). En rellación con remiendu tará l’ax. remendón, ona (cfr.) y el nome remendina (cfr.) quicia- bes en referencia al pelame del animal de manches prietes que, según camentamos, semeyaríen remiendos pa dellos fa- lantes. L’aceición §4 paez que fai ver un encruz de remendar y remedar (cfr.). |
|
remendáu, ada, ao 📖: remendáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<remendáu/ada [Lln]. +remendéu [Ay].>(TEST)
|
Con remiendos [Lln. Ay. Tb].
|
Pp. de remendar. |
||
remendina, la 📖: remendina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Genetta</i>(TEST)
|
genetta, xineta [Ca (llaa 27)].
|
Pp. de remendar. |
||
remendón, ona 📖: remendón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<arremendón [Ay].>(TEST)
|
Que pon remiendos [Ay. Tb]. Pp. de remendar.
|
|||
remenéu, el 📖: remenéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Movimientu especial que se fai col cuerpu al andar [Oc].
|
D’una amestadura del intensivu re- y del deverbal menéu (cfr.). |
||
remeru, a, o* 📖: remeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<remeiru [Pzu. Tox]. //remeiro [Eo].>(TEST)
|
Cast. remero [Pzu. Tox. /Eo/]. Cfr. remu.
|
|||
remesada, la* 📖: remesada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<remesá [Ri].>(TEST)
|
Cantidá de yerba ruino que s’arrinca d’una vez cola mano [Ri].
|
Deverbal del participiu débil del verbu remesar (cfr.). |
||
remesar 📖: remesar🏗️: NO ✍️: NO |
<rimisar [As].>(TEST)
|
Arrincar cola mano la meruxa [Ll. Tb]. Arrincar cola mano la yerba ruino que miedra ente les plantes [Ri]. Arrincar la yerba verde o los tallos [Ar]. Quitar la yerba d’un culmeiru pa que quede bien [As]. Cfr. mesar.
|
|||
remestura, la 📖: remestura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">remesturar</i>(TEST)
|
[PSil].
|
Cfr. mestura. |
||
remesturar 📖: remesturar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><remosturar [Tor]. rimusturar [As].>(TEST)
|
|
|||
remesturu, el 📖: remesturu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">remesturar </i>[PSil]. Deverbal de <i class="della">remesturar</i>(TEST)
|
(cfr. mestura).
|
|||
remeter 📖: remeter🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><arremeter [y Ay].>(TEST)
|
|
|||
remetón, el 📖: remetón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">quando</i>(TEST)
|
el cabrío dé remetón a lo vecino montuoso uno dellos lo siga y en viendo que está bueno de zampar lo buelva hafalar para el fato ovejuno [Grangerías xviii: 913]
|
|
||
remetu, a, o* 📖: remetu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><remeta [Sb].>(TEST)
|
|
|||
remexar 📖: remexar🏗️: NO ✍️: NO |
<remeixar [Tb. An. Sl]. remixar [Tb].///<ident class="della" level="1"></ident>//arremexar [Tb. y Sl]. arrimeixar [Oc].>(TEST)
|
|
|||
remexu, el 📖: remexu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<remixu [Vg].>(TEST)
|
Chorru o conxuntu de chorros d’agua filtrao pente l’escombriu que sostién la zona minada [Min]. Chorru perfinu d’un líquidu [Vg].
|
2. Residuu d’un líquidu que se vierte [An]: Los remexos del l.leite biébelos el gatu [An]. 3. Cascada [Co (Toponimia 115)]. Deverbal de remexar (cfr.). |
||
remeyar 📖: remeyar🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">remediar.</i>(TEST)
|
||||
remezmila, la 📖: remezmila🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<resmila [LV. Villah. AGO]. rezmila [Lln]. remila [Am]. remilu [Lln]. /////rámila [Pb. Lln (P)] rézmilu/a [Lln(S)].
/////razmilla [Lln (S)].>(TEST)
|
Garduña [LV. AGO. Rs. Am. Cg (= gurrumanxa)]. Animal pequeñu d’unos 40 centímetros, qu’echa un agua fediondo al vese en peligru [Lln (S)]. Gatu montés [Lln (S)]. Furón, garduña [Pb]: La rámila mata las gallinas [Pb]. Raposa [Lln (P)]. Esquil [Lln (S)]. Animal de cuatro pates asemeyáu a la lliria [Lln]. 2. Páxaru nocherniegu [Villah].
|
L’ast. remila ha ponese en rellación etimolóxica col llat. re- millum “qualia sunt dorsa et ora delphinum”, términu con- señáu por Forcellini (s.v. repandus) y tresmitíu per em, Old (s.v. *remillum), definíu como ‘encorváu pela parte d’arriba’ (abf). Paez guardar rellación col rimile marine del Códice Al- beldense (García Turza 2008: 295). La pallabra asítiase nel vieyu dominiu ástur darréu que güei caltiénse n’Asturies y Cantabria. Corominas-Pascual, siguíos por Hilty (2007: 88), parten d’un xermanismu (góticu o suevu) *hramnĭla ‘cuervu pequeñu’ por comparanza del cuervu y de la garduña (dcech s.v. rámila) anque xusto ye reconocer que los datos semánti- cos que se nos apurren úfrensenos con una inseguranza no- table. Les voces asturianes (a diferencia de delles conseñaes en Cantabria por García Lomas, y nel puntu más oriental d’Asturies) tresmítense con acentuación llana. Les variantes del tipu resmila y remezmila quiciabes ufran un influxu fónicu del cast. rezmilla ‘glande’ (dcech s.v. mella) anque ye pura conxetura. Tamién na fastera asturiana oriental dásenos una variante masculina rezmilu ‘alimaña, lliria’ [Lln] que podría empobinanos a duldar si’l primer elementu res- nun se deberá a una interpretación popular del términu como res- (‘el res’) milu nun intentu eufemísticu d’atrayer a un animal al que se tien por maléficu. |
||
remiélagu, a, o* 📖: remiélagu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<remiélaga [An].>(TEST)
|
Variedá de zreza [An]: Las remiélagas son tan dulces cumu la miel [An].
|
Cfr. esmelgar 1. |
||
remielgu, el 1 📖: remielgu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<///remilgu [Vd].>(TEST)
|
Cast. remilgo [Pzu. Tox]. Caprichu, xestu [Vd].
|
|
cfr. mella & arre- melgar) y que Corominas-Pascual entienden dende (ar)remel- gar que consideren variante de (ar)remellar ‘abrir muncho los güeyos’ (dcech s.v. mellar). |
|
remielgu, el 2 📖: remielgu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Especie de tiburón [Cg].
|
Cfr. mielga 1. |
||
remiella, la 📖: remiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición de <i class="della">arremellase</i>(TEST)
|
[Cb].
|
2. Mirada fixa [Cb]. //Non queda nin la remiella ‘nun queda nin la muestra, nin la señal’ [Cb]. Deverbal de arremellar (cfr.). |
||
remiellu, el 📖: remiellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición de <i class="della">arremellase </i>[Cb (= remiella)]. 2. Mirada fixa [Cb (= remiella)].
Deverbal de <i class="della">arremellar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
remiendu, el 📖: remiendu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+remiindu [Ay. Ri]. +remindu [Ll]. rumiendu [Sm. Bab. PSil. As. Pr. Sl. Cv. Oc. Tor. Arm. Mar]. römiendu [Cv]. re- mendu [Tox]. /////miendu [Cv. Oc]. +mindiu [Cp]. //remendo [Eo]. ////romiendos [y Sb].>(TEST)
|
Cast. remiendo [Lln. Pa. Cp. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. An. Pr. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo/. Tor. Arm. Mar]: Tienes que poner un miendo a la manga [Oc]. Trapu [Ac]. 2. Arreglu, solu- ción elemental [Ri]. Compostura de poca entidá (n’obres, pren- des de vistir) [Mar]. 3. Cabu que s’amiesta con una cuerda o vara p’allargar [Cv]. //-os ‘manches o trozos de nieve que duren más tiempu en monte llueu de dexelar’ [Sb]. //Remiendu mal pegáu ‘pariente políticu non queríu na familia’ [Lln]. //Remien- du pegáu ‘pariente que llevaba apellíu distintu’ [Pa]. ‘pariente por afinidá’ [Lln]. ///Ñon hay miyor remiendu q’ell dell mesmu pañu [JH]. Remiendu apegáu no é de la misma tela [Lln]. Val más remiindu mal cheu que furecu bien fichu [Ay]. dos fueyes del breviariu del to cura/un remendín ó dos de la sotana [El Ensalmador 75] de la masera les arralladures,/tierra de tres o cuatro sepol- tures,/un remendín de una sotana vieya/que pediras al cura de caleya [Romance (Torano): 71-74] Cfr. remendar.
|
|||
remilgar 📖: remilgar🏗️: NO ✍️: NO |
<arremilgar [Cb. JH]. arremielgar [GP].>(TEST)
|
Facer visaxes, ascos, monaes [R]. 2. Arremangar [Cb. JH]: Tien lles ñarices arremilgaes, pon llos güeyos arremilgaos ‘llevantaos’ [JH]. //-se ‘componese’ [GP]. ///El qu’arremielga y non da, burru será [LC].
Cfr. remielgu 1. |
|||
remilgáu, ada, ao 📖: remilgáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<arremielgada [GP]. //remelgado [Eo].>(TEST)
|
Cast. remilgado [An. /Eo/]. (Moza) qu’al tiempu que sal en- galanada va faciendo ostentación de sí mesma [GP].
|
Un abon- dativu ye l’ast. remilgosu, a, o (cfr.). Pp. de remilgar. |
||
remilgosu, a, o 📖: remilgosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Caprichosu, permeticulosu [Vd]. Cfr. <i class="della">remilgáu,</i>(TEST)
|
ada, ao.
|
|||
remilixar 📖: remilixar🏗️: NO ✍️: NO |
Camudar de sitiu [L.laciana (lla)]. {2. Remexar l’agua: <i class="della">La </i><i class="della">Fuente l’Osu entubía remilixaba un pucunín </i>[L.laciana (lla): <i class="della">Mira...</i>(TEST)
|
raxóuse, paez que remilixa algu [L.laciana (lla)]}. Verbu fechu sol ast. remelixu (cfr.). Na aceición 2, que rede- finimos acordies cola exemplificación ufiertada, paez qu’ha entendese como encruz de remilixar (cfr.) con remixar o re- mexar (cfr.).
|
|||
remillar* 📖: remillar*🏗️: SI ✍️: NO |
<remil.lar [Md].>(TEST)
|
Recortar, menguar, disminuir, esgastar, gastar, royer, corroyer, facer menguar daqué quitando d’ello pasu ente pasu [Md].
|
** |
||
remín, el 📖: remín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cordón umbilical [Pr].
|
Dim. de remu. |
||
remir 📖: remir🏗️: NO ✍️: NO |
<derremir [Sm]. redimir [Ay].>(TEST)
|
Rescatar, volver a mercar [Ay]. Rescatar un tributu [Tb. Sm]: Derremir los foros [Sm].
|
|
||
remirar 📖: remirar🏗️: NO ✍️: NO |
Mirar con gustu [Cl]. Contemplar [[Cl]: <i class="della">Yo</i>(TEST)
|
remiru la xata [Cl].
|
Cfr. mirar. |
||
remisión, la 📖: remisión🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">retracto</i>(TEST)
|
[Cg]. {2. (Doc.). Perdón}. //Salir a la remisión ‘exercitar el derechu de retractu’ [Cg].
|
|
||
remociar 📖: remociar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Rexuvenecer [Lln].
|
Cfr. mozu, a, o. |
||
remocicar 📖: remocicar🏗️: NO ✍️: NO |
<remucicar [Qu. Tb. Sm. Gr. Cd. Pr. Cv].>(TEST)
|
Cobrar nuevu puxu una planta [Pr. Cv]. 2. Anovar [Lln. Pr] o anovase [Ri], remodelar daqué [Llg]: El h.ornu... lu remocicó [Lln]. 3. Volver o volvese más mozu [Lln. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Gr. Cd. Pr. Tox. /Eo. Mánt/]: El paisanu remocicóu [Tb]. Rexuvenecer [Sm. Cv. Vd. V1830. JH]. Camudar d’aspeutu ameyorándolu [Tox]. Aunque los vieyos somos enfadosos/si nos dexen falar re- mocicamos [HyL 21]
|
|
cfr. mozu, a,o). |
|
remodáu, ada, ao 📖: remodáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Amoriáu [Vg].
Cfr. <i class="della">remudáu,</i>(TEST)
|
ada, ao.
|
|||
rémola, la 📖: rémola🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rémora [Xx (ppac). L’Arena]. rémura [Pzu].>(TEST)
|
Remora remora, cast. rémora [Lls, Xx (ppac). L’Arena]. 2. Cast. demora [Pzu].
|
Del llat. remOra, -ae ‘tipu de pexe’ dau por Pliniu (em s.v. mora; abf), pexe que creyíen que paraba les naves (deeh). D’ehí llat. remOra, -ae ‘causa del retrasu’ (Old) que pasó al ast. y cast. rémora (dcech s.v. morar; pe2: 350) per vía culta. Dende rémola féxose’l verbu *remolar (rew; deeh) col que guarda rellación l’ax. remolón, ona (cfr.), remolera (cfr.). |
||
remolacha, la 📖: remolacha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rimulacha [Pzu].>(TEST)
|
Cast. remolacha [Lln. Sr. Tb. Pzu].
|
Posible pallabra llatina espardida dende l’it. remOlacciO ‘rá- banu montés’ como proponen Corominas-Pascual pal cast. (dcech s.v. remolacha). |
||
remoler 📖: remoler🏗️: NO ✍️: NO |
<remuler [Sm. y Md]. remulir [y Md].>(TEST)
|
Inquietar, esmoler interiormente [Sm. Md]. //-se ‘tar esmolíu, inquietu’ [Cp]. ‘sentir esmolición o inquietú por daqué, esmo- lese’ [Oc]: Nun te remolas pur mí [Oc].
|
|
Cfr. moler 2. Ye posible que se diere una variante *remolar dende’l verbu molar variante de moler. Sobro remoler féxose un incoativu *remolecer d’u pudo llograse l’ast. remolición (cfr.) lo mesmo que s’alvierte en moler → esmoler → esmole- cer con rellación a esmolición. |
|
remolera 📖: remolera🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
remolera ‘a remolque’ [AGO]. ‘con galbana’ [AGO (Me- lecina casera)].
|
Cfr. rémola. |
||
remoletiar 📖: remoletiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Doblar les plantes pol tiempu [Sb].
|
Cfr. muelu. |
||
remolición, la* 📖: remolición🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<remulición [Sm].>(TEST)
|
Dolor, ardor d’estómagu [Sm].
|
2. Esmolición, inquietú por dalguna cosa [Sm]: Nun tien una remulición pur nada [Sm]. 3. Remordimientu [Sm]. Cfr. remoler. |
||
remolín, el 📖: remolín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<remulín [Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. An. Cd. Pr. Oc. Tor]. remo- linu [y Pa].>(TEST)
|
Cast. remolino [Lln. Rs. Pa. Sb. Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. An. Cd. Pr. Tox. Oc. /Eo/. Tor]: Vieno un remolín d’aire [Sb]. Remo- lino (d’aire, agua, polvu, fumu) [Ca. PSil]. Remolino d’aire [Ay]. 2. Remolino de pelo [Sm. PSil. Cd. Pr. An]: Fáise-y remulín nel pelu [An]. 3. “Coronilla de la cabeza” [Oc] que nun se ye a peñar [Tb]. Rebinxa [Tox]. //-os ‘ráfagues d’aire’ [Ay]. //Remolín de papel ‘xuegu de neños que lleva nun de los cabos papeles corvaos que xiren al da-yos l’aire’ [Xx]. //Re- molín de pelo ‘pelo ensin domar’ [Ac]. ///Taba bonu el tocín y llevábenlu gatos al remolín [LC].
|
|
Cfr. muelu. |
|
remolina, la 📖: remolina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<remulina [Tb. Pr].>(TEST)
|
Remolín d’aire [Ar]. 2. Baturiciu [Llomb]. 3. Retorteru [JH]: Traer a un a lla remolina [JH]. 3. Cabeza (fam.) [Tb]. //-es ‘ráfagues, remolinos d’aire’ [Ay (= remolinos)]. //Andar a la remolina ‘andar amoriando, dando vueltes alredor’ [Ay. Ll]. ‘a lo bruto’ [Tb]. ‘andar dando vueltes d’una parte a otra’ [Pr].
|
|
Cfr. muelu. |
|
remolinete 📖: remolinete🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
//Remolinetes y catalinetes “(dar) vueltas de vicioso tanto per- sonas como animales” [Ay].
|
Cfr. muelu. |
||
remolíu, ida, ío 📖: remolíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Con esmolimientu por daqué [Cn (F)]: <i class="della">Taba</i>(TEST)
|
tou remolíu, l’home [Cn (F)].
|
Pp. de remoler. |
||
remolla, la* 📖: remolla🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{Con yeísmu, remoya [Cl]}. //remolle [Bu (i)]. el remole [Mánt]. remole [PCastro].>(TEST)
|
Conxuntu de brases [/Mánt/] enriba’l llar [Cl].
|
Brasa [Bu (i). PCastro]. Del llat. *mŭllus, -a, -um, posible variante de mŭlleus, -a, -um ‘de color collorao o púrpura’ (em), términu esti últimu que de vieyo rellacionen col nome llat. mullus, -i ‘saramo- llete’ (em), conocíu ente nós, con posible parentescu cél- ticu (cfr. saramollete). La motivación cromática xustifica l’aceición de ‘brasa’, ‘áscuares’ que vemos dende la forma- ción d’un verbu intensivu *remollar con un deverbal remo- llada (cfr.) y en rellación con remollal (cfr.), toos ellos col elementu reforzador re-. Un deverbal del infinitivu úfrenlo les fales eonaviegues en -e. |
||
remollada, la 📖: remollada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Brasa, rescaldu [Lln (P)].
|
Cfr. remolla. |
||
remollal, el 📖: remollal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><{Con posible yeísmu, remoyal [Sb]}.>(TEST)
|
|
|||
remollecíu, ida, ío* 📖: remollecíu🔤: , ida, ío* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="1"></ident><remul.lecíu [Ti (L’Acabón)].>(TEST)
|
Señaldosu, murniu [Ti (L’Acabón)].
|
|||
remolón, ona 📖: remolón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident>Que se fai rogar [Tb]. 2. (Persona) a la que fai falta afalar pa que trabaye [Xx. Tb]: <i class="della">Ser</i>(TEST)
|
ya mui remolona esa mucher [Tb].
|
|
||
remolón, el 📖: remolón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
remonta, la 📖: remonta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
remontada, la 📖: remontada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Mar gruesa, cast. <i class="della">marejada</i>(TEST)
|
[Llu]. 2. Prenda de vistir enconta- da con remiendos o remontes [AGO].
|
|
||
remontar 📖: remontar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><remuntar [Cv. Arm].>(TEST)
|
|
|||
remonte, el 📖: remonte🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">remontar</i>(TEST)
|
[Cg].
|
2. Remiendu [Tox] grande [Ll. Pr]. Pedazu de tela con que se remonta [Cg. /Eo/]. //Andar de remonte ‘insubordinase’ [Pa]. Deverbal del inf. de remontar (cfr.). Un aumentativu ye re- montón (cfr.) d’u se fexo’l verbu remontonar (cfr.). |
||
remontón, el 📖: remontón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Xuegu de rapazos en que dellos pónense agachaos, unos de- trás d’otros encontaos na cintura (a los que-yos correspuenda brincar habrán facelo sobro los otros nun se retirando fasta que caigan o fasta que los que tán abaxo se galdan) [Vd].
Aum. de <i class="della">remonte</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
remontonar 📖: remontonar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Sublevase, llevantase [Pa].
|
Verbu fechu dende l’ast. remontón (cfr.). |
||
remor, el 📖: remor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Remordimientu [An]. 2. Esmolecimientu [Sm (i). Pzu. Cn
(F). An. Oc]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
tengas remor pur las nenas, que tán bien [Oc]. //Dar remor ‘causar remordimientu’ [An].
|
Cfr. remorder. |
||
remorder 📖: remorder🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">remorder</i>(TEST)
|
[Tb]. //-se ‘tener remor’ [Lln. Pa. Ac. Ri].
|
|
Del llat. remordēre ‘tragar’, ‘dexar ensin dicir’, ‘contrariar’, ‘irritar’, ‘impacientar’ (old), con dellos continuadores ro- mánicos (rew). Un posible deverbal fechu dende l’infinitivu pudo ser *remord(e) → remor (cfr.) averándose al modelu de tremor, llargor, etc. Tamién foi posible un deriváu col conti- nuador de -attum, ast. remordiatu (cfr.), con sentíu físicu, y de -mentum, ast. remordimientu (cfr.). |
|
remordiatu, el 📖: remordiatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">remordiatu,</b>(TEST)
|
el Retortiyón, punzada [Lln].
|
Cfr. remorder. |
||
remordimientu, el 📖: remordimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<remordimiento [y Ac]. +remurdimiintu [Ay. Ri]. remorde- mentu [Tox]. //remordemento [Eo].>(TEST)
|
Aición y efeutu de remorder [Ac. Ay. Ri. Tox. /Eo/]. Cfr. remorder.
|
|||
remorgar 📖: remorgar🏗️: NO ✍️: NO |
<remolgar [y Xx].>(TEST)
|
Tar recargáu de zucre o de sal (un alimentu) [Sr]. Tar persaláu [Xx]: Ta remolgao’l samartín [Xx].
|
D’un compuestu del intensivu re- y del verbu *mollicare esixíu por delles llingües romániques (em s.v. mollis), quicia- bes con una idea primaria de ‘volver a mullir’ → ‘recargar’. |
||
remormoñar 📖: remormoñar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Reburdiar [Mi. Ri]. Retrucar de mala manera [Ri]. Cfr. mormión.
|
|||
remoscar 📖: remoscar🏗️: NO ✍️: NO |
Volver a moscar les vaques [JH]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
|
‘enfadase’ [GP 36].
|
|
Cfr. mosca. |
|
remoscón, {ona} 📖: remoscón🔤: , {ona} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {ona} |
Que xira en dellos senes o direiciones (el volador) [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Carretíes</i>(TEST)
|
y coetes remoscones [Fiestas Coronación 184] Cfr. remosque.
|
|||
remosque, el 📖: remosque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Movimientu bruscu que faen les persones o los animales, con xestu non prestosu [Oc]. Xestu o movimientu de sustu o ro- cea [An]: <i class="della">Deu un remosque ya asustéime </i>[An]. Movimientu bruscu que se fai col cuerpu amosando desagráu pa soltase una persona o torgar que la cueyan (aplícase tamién a los ani- males) [Cv].
Deverbal de <i class="della">remoscar </i>(cfr.) d’u sigue un diminutivu <i class="della">remos- </i><i class="della">quete</i>(TEST)
|
(cfr.) y un aumentativu axetival remoscón (cfr.).
|
|||
remosquete, el 📖: remosquete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Axagüeru inesperáu, movimientu repentín y enérxicu [Tb. Cn (F)]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
Gal.larda pegóu un remosquete ya escapóu [Cn (F)]. Xestu bruscu, ademán furiosu [Tox].
|
2. Moquete [Tox]. Cfr. remosque. |
||
remostiu, a, o 📖: remostiu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Decayíu, mostiu (un árbol, una planta) [Cv. Oc]. Cfr. mostiu, a, o.
|
|||
remote, el 📖: remote🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ramote [y Mar]. remotiu [y Mar].>(TEST)
|
Nomatu, alcuñu [Bab. PSil. Bard. Arm. Mar]. Cfr. mote 1.
|
|||
remotiegu, a, o 📖: remotiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que por vezu da nomatos a los demás [PSil].
|
Cfr. mote 1. |
||
remotu, a, o 📖: remotu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<remoto [Ac.VCid]. +remutu [Ay].>(TEST)
|
Alloñáu (un llugar) [Ay], ensin desendolcar [Tb. Sm. Cd]: Ya del pueblu más remotu qu’hai [Tb]. (Vaqueiru) de les tierres onde viven los vaqueiros [Tox]. 2. Alloñáu, ensin llegada fácil, impo- sible de llograr [Ac]. 3. Que nagua por una cosa’ [VCid].
|
Del llat. remotus, -a, -um ‘alloñáu’, ‘retiráu’ (abf), per vía culta. Por tracamundiu con terremotu (cfr.) dizse tamién mi- noritariamente n’ast. terremoto ‘remotu’. |
||
remover 📖: remover🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">remover</i>, aballar [Ac].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
|
no los remoua nenguno ergo pel concello pregonado
|
|
Cfr. mover. |
|
remoyar 📖: remoyar🏗️: NO ✍️: NO |
<remochar [Tb. PSil. Vg]. remuchar [Pzu]. remuyar [An].
//arremoyar [y Eo].>(TEST)
|
Cast. remojar [Lln. Pa. Cg. Ca. Ay. Tb. Pzu. PSil. Cn (V). An. Tox. /Eo/. Vg. JH]. Poner a mueyu [Pa]. 2. Medrar muncho l’ubre por tar la vaca averada al partu [Tox. /Eo/]. ///Cuando les barbes del to vecín veas pelar pon les tuyes a remoyar [Pa].
|
|
Cfr. moyar 2. |
|
remoyón, el 📖: remoyón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<remuchón [Tb. Md].>(TEST)
|
Aum. de remueyu [Tb. Md. Xral].
|
|||
rempuesta, la 📖: rempuesta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rimpuesta [Cñ. AGO]. //resposta [Eo].>(TEST)
|
Contestación [Cñ. /Eo/. JH. AGO].
|
|
||
rempuxar 📖: rempuxar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrempuxar [y Ay. y Md. Bab. JH].///<ident class="della" level="1"></ident>rempujar [Mar].>(TEST)
|
Emburriar [Md. Mar. JH] con fuerza (coses) [Md. Bab]. 2. Emburriar y revolver la ropa al mesmu tiempu fasta rompelo d’un rempuxón [Ay]. 3. Arramplar con daqué enfurecíu [Ay]. me arranpujó y me dio muchos arranpujones 1698 [Sa- yambre/217-79]
|
|
||
rempuxina, la* 📖: rempuxina🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>rempujina [Mar].>(TEST)
|
|
|||
rempuxón, el 📖: rempuxón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<arrempuxón [JH].///<ident class="della" level="1"></ident>rempujón [Mar].>(TEST)
|
Emburrión [Ay. Ar. Mar. JH]. me arranpujó y me dio muchos arranpujones 1698 [Sa- yambre/217-79]
|
|
||
remu, el 📖: remu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cordón umbilical [Cg. Sr. Ll. Qu. Tb. Md. PSil. Pr (= remín). Tox. JH]. 2. Mangu del estil del gadañu [Cg]. 3. Instrumentu de madera pa remar [Lln. Xx. Tox. JH]. 4. Pieza del carretón [Qu]. //<i class="della">-os</i>(TEST)
|
‘pates del xatu’ [Tb. Tox]. ‘dos cibielles pa suxetar los piértigos del carru’ [Oc]. ‘cibielles pa suxetar el caidón nel centru’ [Ll]. ‘nubes dispuestes formando una rede’ [Mar].
|
Del llat. rēmus, -i ‘remu’, ‘estaquina’, ‘encontu’ (em), con continuadores románicos (rew) ya panhispánicu (deeh; dcech s.v. remo). Un deriváu en -arius ye responsable del ast. remei- ru → remeru (cfr.) que pue tener usos axetivos y nominales. |
||
remudar 📖: remudar🏗️: NO ✍️: NO |
Cambiar [Vv]: <i class="della">Paez</i>(TEST)
|
que va remudar el tiempu [Vv]. //-se ‘amoriar’ [Sm].
|
|
Cfr. mudar. |
|
remudáu, ada, ao 📖: remudáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<remodáu [Vg].>(TEST)
|
Amoriáu [Vg].
|
Pp. de remudar. |
||
remuertu, el* 📖: remuertu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<remuerto [Ar].>(TEST)
|
Rescaldu, conxuntu d’áscuares que queden nel llar [Ar (= rescaldo)].
|
D’una nominalización del ast. muertu, a, o (cfr.) reforzáu col prefixu re-, en referencia a les áscuares del llar aparentemente muertes llueu d’arder la lleña. |
||
remueyu, el 📖: remueyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<remuechu [Pzu. PSil. Vg]. remuoyu [Tox]. +remuiyu [Llg. Ay]. remoyu [y Lln]. //remoyo [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Mueyu [Lln. Pa. Cg. Llg. Ay. Pzu. PSil. An. Cv. Vg. JH]:
|
|
Ichar en remueyu dalgún negociu [JH]. 2. Ubre [Vf (Cv). Oc. Cfr. mueyu 2. |
|
remulgar 📖: remulgar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Estirar y adelgazar la filadora, coles yemes de los deos pulgar, Cfr. remungar.
|
índiz ya corazón de la manzorga, la parte del copu que va faciendo filo, al empar que cola derecha va torciéndolo y de- vanándolo na fusa o nel fusu [Cv]. 2. Escocer [Lln]. |
||
remungar 📖: remungar🏗️: NO ✍️: NO |
Reburdiar [Sm (= resungar = referver). Pzu. PSil. Cn. Cv], amosar descontentu falando pelo baxo [An. Oc]: <i class="della">Marchóu </i><i class="della">remungando </i>[PSil]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
lu entiendo, siempre remunga por tou lu que se-y manda faer ya depués siempre acaba fiéndolu [Cn]: Los vieyos tán remungando [An]. Retrucar con palla- bres entrecortaes [/Eo/].
|
Cfr. remuñar. |
||
remungón, ona 📖: remungón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
</b>(TEST)
|
Reburdión [Sm].
|
Cfr. remuñar. |
||
remunimentu, el* 📖: remunimentu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pallabra conocida pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">en</i>(TEST)
|
remunimento de nossos pecados e de sos 1264 [SPM/457] Cfr. monir.
|
|||
remuñar 📖: remuñar🏗️: NO ✍️: NO |
Reburdiar, falar ente dientes pelo baxo [Lln. Ac] con discon- formidá [Cd. Pr. Mn. Oc].
Del intensivu de re- col llat. de les gloses mungere ‘llimpiase les narices’ ´(abf) y d’ehí ‘faire cracher’ → ‘despreciar’ (em). D’una variante fónica con destremáu silabéu pudo llograse’l verbu <i class="della">remungar</i>(TEST)
|
(cfr.) con términu emparentáu remungón (cfr.).
|
|||
remurdiar 1 📖: remurdiar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Remorder [Lln].
Variante de <i class="della">remorder</i>(TEST)
|
(cfr. morder).
|
|||
remurdiar 2 📖: remurdiar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. reburdiar.
|
|||
“remusgu” 📖: “remusgu”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Dios</i>(TEST)
|
(…)/contempladu isti mundu q’El fixena/(…) y al topar/n’ista tierra un remusgu del Edén,/dixo pa escon- trasigo: !Bon llugar/mialma q’isto tresnélo muncho bien! 1891 [Pinín 82-a]
|
** |
||
remustiar 📖: remustiar🏗️: NO ✍️: NO |
<remostiar [Oc].>(TEST)
|
Ponese mosties les plantes [Cv. Oc]. Cfr. mostiu, a, o.
|
|||
“remzino” 📖: “remzino”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘flacu’,
‘ruin’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">accepimus</i>(TEST)
|
de uos in precio duos cauallos uno bono et alio remcino 1128 [SIL//22]
|
Del participiu activu ár. rāzim, ‘flacu’, ‘ruin’ (Oliver 274). En sen destremáu hai quien camienta que se trata d’una pallabra derivada de renco, a (sic) que dellos consideren con aniciu xermánicu *wrankjan ‘torcer’ (lelmal). |
||
ren 📖: ren🏗️: NO ✍️: NO |
Nada [Ce. CC. AGO]. 2. {(Doc.). Cosa}.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">toda</i>(TEST)
|
ren que meyoredes en elas 1237(or.) [ACL/55]
|
|
Cfr. res. |
|
ren, el 📖: ren🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<el/la ren [Or (S)]. el ren [Bulnes (Lln)]. ren [Lln. Sm. Oc. AGO. /Eo/]. //rien [Eo].>(TEST)
|
Cantu d’un monte [Or (S) (= renal = rende = renillera)]. Cantu del cumal que fai dixebra [Lln]. Cresta peñascosa d’un monte [Cl (VB). AGO]. Corte de peña o de madera [Bulnes (Lln)]: Esti ren hai que quitalu [Lln]. 2. Parte contraria del corte (d’un instrumentu) [Lln]. 3. Llombu de la teya [Sotres (S)]. 4. Xuegu del paliyu [Sd. /Eo/]. Xuegu de neños que dellos llamen la rayuela [Sm. Soto, Sm (Oc)].
|
|
||
rena, la 📖: rena🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><reina [Os].>(TEST)
|
|
|||
renacencia, la 📖: renacencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">renacencia,</b>(TEST)
|
la Renacimientu. Cfr. renacer.
|
|||
renacer 📖: renacer🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><reñacer [JH].>(TEST)
|
Cast. renacer [Md. JH].
|
|
||
renacimientu, el* 📖: renacimientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><reñacimientu [JH].>(TEST)
|
Cast. renacimiento [JH].
|
Cfr. renacer. |
||
renacuayera, la* 📖: renacuayera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////rincuayeras [Ll].>(TEST)
|
Suciedá nos champanes con forma de renacuayos [Ll].
|
Cfr. renacuayu. |
||
renacuayu, el 📖: renacuayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<renacuayu/a [Tox]. ranacuayu [y Cd]. ranacuayo [Os]. ra- nacuachu [Bab. PSil]. rancuachu/rancuacha [Tb]. +rencueyu [Ay. (LBlanco)]. ++rancuiyu [Ay]. ++rencuiyu [Ay]. +rincue- yu [Ay. Ll]. +rincuöyu [Cl]. +renancueyu [Ay]. reñacuayu [JH]. /////relicuacha [Md].>(TEST)
|
Cast. renacuajo [Lln. Cl. Os. Ay. Ll. Tb. Bab. PSil. Cd. JH]: El duernu la fonte ta con rancuachas [Tb]. Rana, de tamañu pequeñu [Md]. 2. Vuelta’l gatu [Ay (LBlanco)]. 3. Persona enxencle [Tox] y pequeña [Tb]: Yas un rancuachu que nun val pa nada [Tb]. Home despreciable y d’insignificante figu- ra, pequeñu y mal fechu [ByM]. 4. Individuu enforma mozu pa facer la so voluntá [Tox]. //Dar el rencuiyu ‘caer p’atrás aparatosamente’ [Ay]. ///Non hay renacuayu que non tena so cuayu [Fabriciano].
|
|
cfr. renacuayera). |
|
renagüés 📖: renagüés🏗️: NO ✍️: NO |
<{acentu supuestu}. ////<i class="della">ranagüéis </i>[VCid]. {Nun se conseña tilde na nuesa información fónica}.>(TEST)
|
Llimiagu [Ar]. Rana de San Antonio [Ar].
|
//// Ranagüéis “bi- chos semejantes a las ranas, pero más pequeños, de un verde mimético, por lo que resultan casi invisibles entre la hierba de las huertas, que es donde abundan; no suele vérselos en el agua; en las noches de mayo y junio tienen un potente croar, espaciado pero rítmico y duradero; la gente, al menos, se lo atribuye a ellos. Parece un compuesto de rana y otra palabra, aparentemente güey ‘buey’, pero no se ve la razón de que sea esta” [VCid]. ** |
||
renal, el 📖: renal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ranal [Bi. Llg. y Sr. Sb]. /////la renal [Lln].>(TEST)
|
Espinazu [Cg. Sr AGO]. Güesu onde termina la columna ver- tebral [Pa. Sb]. Zona del llombu’l cuerpu [Bi. Llg. VBable]. Espalda, llombu [Lln]. 2. Borde del gadañu a la contra de la parte del cabruñu o corte [Cb. Ay]. 3. Cordel qu’empleguen a mou de sedal na pesca del cóngaru [Cg].
|
Del llat. rēnāle, un deriváu de rēnes, -um ‘riñiles, riñones’ (em), aplicáu llueu metafóricamente al cantu’l monte. Pol ave- ramientu nel espaciu colos riñiles, el renal pasa a significar ‘llombu’, ‘espalda’, etc. De la mesma manera ha entendese ast. renaz (cfr.) darréu que los sufixos -al, -az paecen camuda- bles n’exemplos como barganal y barganaz (pe2: 350). L’ast. tamién conoz l’ax. renal [Pa] cola so variante reñal [JH] pa referise a lo referente al reñón. |
||
renanchar 📖: renanchar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Arrellenase, sentase cómodo [Llomb]: Allí se renanchóu como un patriarca nel escañil [Llomb].
|
Acasu una formación verbal sol llat. rēnunculus (rew), dim. del masc. pl. renes, -um ‘los reñones’ (em), quiciabes *renŭnculāre del que nun conocemos niciu románicu. De toes maneres, a la gueta d’una mayor seguranza etimolóxica, sedría bono almitir como posible un étimu resultáu d’un in- tensivu con re- prepuestu al verbu enanchar (cfr.). |
||
renaniu, a, o* 📖: renaniu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">don Esteuan fiyo de maestro Domingo Martiniz </i><i class="della">renanio</i>(TEST)
|
/S. Pedro de Eslonza 1243 [STAAFF/129]
|
Quiciabes sía un etnónimu de la rexón alemana de Renania, fechu sol nome del rhenum o Rhenus (tlg 125), llatinización del celtismu que dio nome al ríu Rin y al verbu ast. enrenar. |
||
renáu, ada, ao 📖: renáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Baldáu [Vv]: <i class="della">Esi</i>(TEST)
|
perru ta tou renáu [Vv].
|
Participiu del llat. *renāre, verbu nel que fai falta asitiase pa xustificar los compuestos *derenāre, *disrenāre, *reni- care, *derenicare esixíos por dellos resultaos románicos (em; rew; deeh). |
||
renaz, el 📖: renaz🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<reñaz [Cp. As (Cruce). V1830]. rañaz [JH]. ranaz [y Ac. Ll. y Sm. Cd. y Pr. Sm (Cv). y Vd. (Oc)]. renazu [Cn. An. y Cv.
<br class="della">Tox. y Oc]. riñazu [JH]. //reaz [Vc (Cruce)]. riazo [/Berdu- cedo (Oc)/].>(TEST)
|
Espinazu [Ri. Ll. Cv. As, Vc (Cruce). Vd. Bordinga (Oc). Cn. An. DA], espalda, llombu [Cp. Sm. Cd. Vd. Oc]. “Renazo” [V1830]. 2. Parte trasera del llombu de los animales [Sm. Sm (Cv). Pr]. Parte d’atrás del troncu de les persones ya de los animales [Cn]: L.levóu un guelpe no renazu va pa un mes ya inda nun ía pa movese [Cn]. Zona de los reñones [Cñ. Ac. Ay. Ri. Qu. Tb. PSil. Pr. Tox. /Mánt/. JH]. 3. Reñiles, reñones [Ac]. 4. Tela de sebu que cubre los reñones [JH]. 5. Llomba, elevación allargada del terrén [Cv. Cn (i)].
|
|
del llat. rēnāle (em) > ast. renal (cfr.), de xuru en -aceus > ast. -az (cfr. renaz) como en barganal y barganaz (pe2: 351), lóxicamente con perda de -n- na fastera eonaviega (reaz, riazu). Pervése nes variantes con [] l’influxu de la fa- milia de renionem (pe2: 351). |
|
renciella, la 1 📖: renciella🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<{Con yeísmu [Pr (Cv)]}.>(TEST)
|
Respiración violenta y ruidosa [Pr (Cv)].
|
|
Cfr. ranciella. |
|
renciella, la 2 📖: renciella🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cast. <i class="della">rencilla </i>[JH]. Cfr. <i class="della">ranciella</i>(TEST)
|
& reñer.
|
|||
rencionar 📖: rencionar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Causar rencielles, pendencies, riñes [JH].
|
Cfr. ranciella. |
||
rencíu, el* 📖: rencíu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rencidu [AGO].>(TEST)
|
Glayíu, zumbíu [AGO].
|
Cfr. ranciella. |
||
recu, a, o 📖: recu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">rengu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
renda, la* 📖: renda🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cfr. <i class="della">ren,</i>(TEST)
|
el.
|
|||
rendal, el 📖: rendal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Trozu de cordel filáu con filo y alambre pa qu’al zarrar el
cóngaru la boca nun trague l’anzuelu [Llu].
Abúltame qu’ha entendese como términu rellacionable col ast. <i class="della">randal</i>, <i class="della">ronzal</i>(TEST)
|
‘cuerda que s’ata a la cabeza de les caba-
|
|
||
rendaxe, el 📖: rendaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">rendaje</i>(TEST)
|
{conxuntu de riendes y correes de les brides de les caballeríes} [JH].
|
|
||
rende, la 📖: rende🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
rendición, la 📖: rendición🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rindición [D’Ábego].>(TEST)
|
Cast. rendición [D’Ábego].
|
2. Preciu que se redime o rescata [JH]. |
||
rendideru, a, o 📖: rendideru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><rendideiru [Ce. Cv].>(TEST)
|
|
|||
rendidor, ora 📖: rendidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">rendidor,</b>(TEST)
|
ora Que rinde [JH].
|
Cfr. rindir. |
||
rendidura, la 📖: rendidura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">rendidura,</b>(TEST)
|
la Duración [JH].
|
Cfr. rindir. |
||
rendimientu, el 📖: rendimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><//rendimento [Eo].>(TEST)
|
Cast. rendimiento, acatamientu [Xral].
|
|
||
rendir 📖: rendir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
rendixa, la 📖: rendixa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rendexa [AGO].///<ident class="della" level="1"></ident>//renguexa [Ci]. /////reh.endixa [y Pa]. re- gandixa [y Lln. y Tox. /y Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. rendija [Lln. Pa. Ci. Sb. Ay. Sm. Bab. Pzu. PSil. An. Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. JH. AGO].
Del cast. a. rehendija, pallabra d’orixe llatín (rew s.v.
*refĭndĭcula) pa xustificar les variantes asturianes con ve- lar intervocálica [h] asitiaes non sólo nel oriente d’Asturies. Dacuando esa velar pudo adautase como [g] nuna dómina en que la velar [x] o [h] nun yera familiar nel ast. centro-occi- dental. Per otru llau los resultaos de tipu rendixa, rendexa informen d’otra adautación más seronda cuando’l castella- nismu yá se presentaba a los nuesos falantes como rendija (o nel so pasu inmediatu anterior). En tou casu, niciu del castellanismu más modernu ye la esistencia de [S] na sílaba cabera de la pallabra. |
|||
renegar 📖: renegar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrenegar [y Pa. Cñ. y Ay. y Tb. PSil. Pr. Cv. An. Tox. /Eo. Mánt/]. /////reniegar [Pa]. reñegar [JH]. arreñegar [Mar].>(TEST)
|
Cast. renegar [Pa. Cñ. Ay. An. JH. Mar]: Arreniega los santos [An]: Renegoren toos en falso [Ay]. Refugar, maldicir [PSil]: Arreniega de lo que fixisti [PSil]. Detestar una cosa o a una persona [Pa. Tb. Sm. Pr. Cv. Tox. /Eo. Mánt/]: Arreniego’l diablu [Tb]: Reniegu los demonios [Sm]. //Arreniego’l diablu funciona como fórmula de maldición [PSil].
|
|
Del llat. *renegāre o dende una formación verbal románica llograda dende negare ‘dicir non’, ‘refugar’ (em) > ast. ne- gar, cola anteposición del intensivu re-; en tou casu atopamos continuadores nes llingües romániques (rew s.v. *renegāre) ya hispániques (deeh). La realización con [] deberáse bien al in- fluxu de la variante ñegar (con palatal etimolóxica na fastera norte-oriental asturiana) bien a la yod del diptongu [je] propa- gáu dende’l presente d’indicativu de reniego → reniegar → re- ñegar. La construcción transitiva que se pervé nel usu asturia- nu ye la mesma que vemos nel ast. a. blasmar (cfr. blasfemar) y coincide col usu catalán (Veny 2004: 37). Tamién güei son posibles les construcciones con de: arreniego de ti; derniego (cfr.). Un deverbal de la variante (ar)reñegar ye l’ast. reñegu (cfr.), daqué asemeyao a lo que vemos en arrenunciu (cfr.), col ax. reniegu, a, o (cfr.). |
|
renegáu, ada, ao 📖: renegáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<riniegáu [Pzu].>(TEST)
|
De mal xeniu [Tox].
|
Pp. de renegar. |
||
renegral, el 📖: renegral🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Renegrón [Ay. Tb. Arm]. Cfr. negral.
|
|||
renegratu, el 📖: renegratu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">renegratu,</b>(TEST)
|
el Renegrón [Pa].
|
Cfr. negratu. |
||
renegril 📖: renegril🏗️: NO ✍️: NO |
///<i class="della">Abril</i>(TEST)
|
renegril, que mates el buen acarril [LC].
|
Formación ax. sol prefixu re- siguíu del ax. negru, a, o (cfr.), con una incrementación en -il non ayena al idioma pero nesti casu buscada pa favorecer la rima popular. |
||
renegrir 📖: renegrir🏗️: NO ✍️: NO |
Producir morenez, escurecimientu (de daqué) [Lln]. //-<i class="della">se </i>‘anegratar’ [Ac].
Cfr. <i class="della">negru,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
renegríu, ida, ío 📖: renegríu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<rinigríu [Tb]. renigríu/ía/ío [Ri]. renegridu/a [Lln].>(TEST)
|
Amoratáu [Cg. Ri. Tb. Pr. An. AGO]. Permorenu, mui escuru [Lln]. 2. Con renegrales [Llg].
|
Pp. de renegrir. |
||
renegrón, el 📖: renegrón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<renegrión [y Llg].>(TEST)
|
Cardenal na piel [Pa. Cr. Ac. Llg. Ay. Ri. Tb. Sm. An. Cd. Pr. Cv. Vd. Tox. /Mánt/. Arm]. 2. Mancha de color escuro nuna tela [Cv]. Cfr. negru, a, o.
|
|||
renembramientu* 📖: renembramientu*🏗️: SI ✍️: NO |
Nome documentáu na Edá Media col significáu de ‘alcor-
danza’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">facta</i>(TEST)
|
karta de renembramento era 1256(or.) [SV-IV(2)/56] Cfr. renembrar.
|
|||
renembranza, la 📖: renembranza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<renumbranza [Vf (Cv)].>(TEST)
|
Alcordanza [Vf (Cv). /Eo/].
|
renenbranzia sea de lo que tomo don Aldonza s. xiii(or.) [MCar-II/264]
|
Cfr. renembrar. |
|
renembrar* 📖: renembrar*🏗️: SI ✍️: NO |
Conozse pela documentación del dominiu ástur na aceición de ‘alcordar’, ‘alcordase’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">deve</i>(TEST)
|
remembrarse por siempre e puede ser desfecho por al- guna1128 [SPM/237]
|
|
Del llat. rememorare ‘recordar’ (dlfac) siguió remembrar, formación seronda documentada nel llinguax eclesiásticu tamién como deponente (em), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh), con disimilación de nasales y con influxu de *renombrar. El verbu conséñase güei na fastera eonaviega na aceición de ‘recordar’ [/PCastro/], ‘venir una imaxe o idea a la cabeza’ [/Mánt/ (-se)]. N’ast. namái se da cuenta na documentación etimolóxica con -m- (→ -n-). En rellación col verbu féxose’l renembranza (cfr.), tamién con suf. semicultu -ancia. |
|
“renesboro” 📖: “renesboro”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu que namái conozo pela documentación del sieglu xii:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">uno</i>(TEST)
|
allifafe de gatos nigros cooperto de uno renesboro par- do 1131(or.) [MSAH-IV/133]
|
** |
||
renglón, el 📖: renglón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ringlón [Lln. Os. Cb. Ca. Ay. An. Tox. /Eo/. JH]. renclón [Os]. //rengrón [Eo].>(TEST)
|
Cast. renglón [Lln. Os. Cb. Cg. Ca. Ay. An. Tox. /Eo/. JH].
|
|
||
rengu, a, o 📖: rengu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rengu [y Md. PSil. An. Tox].///<ident class="della" level="1"></ident>//rencu [An. Tox]. // renco/a [Mánt].>(TEST)
|
Coxu, impidíu d’una pierna [Md = rangu)]. Que coxea [Md. PSil. An. Tox. /Mánt/]. 2. Qu’anda escarrancáu o coles pier- nes abiertes [PSil]: Cada día anda más rengu [PSil].///
|
que tarde más o menos en desaniciase la vocal postónica. Ye posible que sol ast. rengu se fexere’l verbu *rengar (→ ren- guiar) → rangar (cfr.) con camudamientu de la vocal al tar en posición átona, en contautu con [ř] y trabada por nasal, modificación que pue tresmitise a la llarga llista de derivaos y términos emparentaos como’l citáu deverbal rangu, a, o (cfr.) coles sos variantes más arcaiques de tipu rancu. Formación averada al ast. renguiar úfrela’l cast. derrengar bien esplicao por Corominas-Pascual (dcech s.v. derrengar).
Pero, como suxerimos, al llau del enunciáu *rēnicus > rengu (→ *rengar → rangar → rangu) pudo producise otra ten- dencia a xeneralizar un resultáu rencu onde se ve una perda bien ceo de la postónica enantes de sonorizase -c-. Lo mesmo dende rencu pudo llograse la serie → *rencar → renquiar → ranquiar paralela a l’anteriormente consabida rengu → *ren- guiar → ranguiar. Semánticamente la idea de ‘coxear’ → ‘andar escarrancáu’ ye una consecuencia de l’aplicación figu- rada a quien s’atopa mal del reñón [ad reniculorum dolorem (Marcellus Empiricus (s. v): Capitulare de uillis 141)] o anda escarrancáu (o esreñonáu), ensin l’equilibriu necesariu que se supón a quien tien en bon usu los sos reñones. Quiciabes a un encruz de reng- o renk- (‘quien coxea por problemes en renaz’) con cōleus, -i ‘testículu’ (em) > ast. coyu ‘testículu’ débese la formación compuesta del ast. rencoyu ‘que-y falta un coyón’
→ rancoyu (onde tamién se da la doble variante reng-, rang-) pero aplicao al que ‘coxea’ o ‘va torcíu’, esto ye, al que nun ta equilibráu por falta-y non un reñón, como-y pasaba al ren- gu, etc., sinón por nun tener un testículu. N’ast. la espresión ir dando la renga ‘andar con dificultá, con impedimenta’ [Sm (= ranganiar)] obliga a almitir una nominalización del femenín del axetivu (renga) pero nello tuvo fonda importancia la existencia del nome ranga ‘llavía’ (cfr.), de xuru una pieza de madera de perclaru averamientu fónicu y semánticu. |
||
rengue, el 📖: rengue🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. rangue.
|
|||
reniegu, a, o* 📖: reniegu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<////reniegos [LBlanco].>(TEST)
|
{Nomatu de los} de Castiel.lo, en L.lena [LBlanco].
|
Quiciabes d’un participiu fuerte de renegar (cfr.) o bien d’una nominalización de la fórmula fecha cola 1ª persona del verbu renegar (cfr.). |
||
renil 📖: renil🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">ranil</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
renillera, la 📖: renillera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cantu d’un monte [Or (S): = ren = renal = rende)].
|
Cfr. el ren. |
||
renombráu, ada, ao 📖: renombráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Nombráu, perconocíu (individuu, acontecimientu, llugar) [Ay. Tb]: <i class="della">Foi</i>(TEST)
|
mui renombráu en tola redolada [Tb]. ///… por ser fiesta renombrada./Baxái mozos de Teberga esos de la oreya llarga [Popular].
|
Posible participiu de *renombrar variante de renembrar (cfr.) por influxu de nome y de la so variante posiblemente castella- nizada nombre (cfr. nomar). |
||
renovar 📖: renovar🏗️: NO ✍️: NO |
<reñovar [JH].>(TEST)
|
Anovar [JH]. 2. Iguar los términos de finques o xurisdicciones [Tor].
|
|
Del llat. renouāre ‘restaurar’, ‘renovar’, ‘revivir’ (old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). Un de- verbal úfrelu l’ast. renuevu (cfr.). |
|
renoveru, a, {o} 📖: renoveru🔤: , a, {o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, {o} |
<renoveru [Cl]. reñoveru/a [Cg]. renovera [Lln. Os].>(TEST)
|
Tratante en ganáu [Cl]. Que viende na plaza [Pb]. Que nego- cia [Lln]. Revendedor [Cg].
|
2. Muyer mala [Os]. “Agua de febrero mata al homenero. Nota. Omenero lla- man al renovero” [Refranes (GP 63)] {Pero “Agua de He- brero mata al onzonero. El asturiano. Onzonero llama al renovero” [HN (LC)] Acordies cola cita precedente renoveru habría tenese por un castellanismu n’ast. El términu renovero, a defínenlu como “usurero, logrero” y tiénenlu por deriváu de renuevo “logro, usura” (drae). Pa Corominas-Pascual renovero ta ente los de- rivaos del cast. renuevo (dcech s.v. nuevo). |
||
renoyu, el 📖: renoyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rinoyu [Oc]. renói [y Cv].>(TEST)
|
Frutu ruin, menudu [Cn (MG)]. Fruta ruino y duro, ensin medrar [Oc]: Nun me quedan más que dous rinoyus [Oc].
|
2. Tueru, troncu, pedazu de madera nudoso, retorcío [Cv]. Cosa retorcida (dizse especialmente de la madera) [Cn (F)]: Ese maderu ta chenu renoyos ya nun vas a ser pa fendelu [Cn (F)]. 3. Piedra redonda, irregular [Cv]. 4. Persona mal fecha y de baxa estatura [Cv]. 5. Neñu revolvín [PSil]. 6. Persona baxa y revolvina [PSil].
Amestadura del intensivu re- con nome ast. noyu (cfr. nuedu). La perda de la -y-, *renóu, favoreció la disimilación → renói; sobro ast. renoyu foi posible un axetivu deriváu renoyudu (cfr. nuedu). |
||
renoyudu, a, o* 📖: renoyudu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<renuyudu [Cv].>(TEST)
|
Con noyos o nuedos, retorcíu, malfechu, de forma arredon- diada ya irregular [Cv].
|
Cfr. renoyu. |
||
renra, la 📖: renra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<renda [y Vd].>(TEST)
|
Bola de barru o cristal o aceru cola que xueguen los neños a les caniques o banzones [Vd. Tox]. Cfr. ren, el.
|
|||
renrén, el 📖: renrén🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Daqué que fadia de contino [Tb]: <i class="della">Tol</i>(TEST)
|
día anda con un renrén que nun yas a aguantar [Tb].
|
Posible formación nominal d’aniciu onomatopéyicu onde la sílaba ren, repetida, fai referencia a un ruíu molestu y con- tinuu. |
||
rensía, la* 📖: rensía🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rinsía [Oc].>(TEST)
|
Cast. rencor [Oc]: Xuacu entuvía-y guarda rinsía [Oc].
|
Cfr. reñer. |
||
rensiosu, a, {o} 📖: rensiosu🔤: , a, {o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, {o} |
<rinsiosu [Oc].>(TEST)
|
Con rensía [Cp. Oc]: Son mui rinsiosos [Oc]. Cfr. reñer.
|
|||
renta, la 📖: renta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<renda [JH].>(TEST)
|
Cast. renta [Ac. Sr. Ri. Tb. JH]: Llabres o non llabres renda me pagues [JH]: Llevarálo en renta [Sr]. //Renta suelta ‘carga qu’un llabrador pagaba a un señor o a la Ilesia pol embargu d’una finca’ [Sm (= foru)]. //Vender la renta en mercáu ‘ven- der el conxuntu de quesos y mantega destinaos a la venta en vez d’al consumu familiar’ [Lln (P)].
|
las tierras que son dadas por cierta rienda s. xiii(or.) [FX/324]
|
Del llat. *rĕndĭta variante del participiu llat. rĕddĭta del ver- bu reddere ‘devolver’, ‘pagar’, ‘entregar’, ‘producir’ (old) con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (dcech s.v. rendir). Martínez Álvarez (1983: 423) camienta que pudo dase influxu de prehendere sobro reddere lo que fadría entender *rendita por reddita. Tamién alvierte que pudo dase la influen- cia de uendita > venta fuxendo de colisión con *retina > rien- da 1 (cfr.) pero siempre ye enguedeyoso afitalo darréu que na documentación ast. sí se conseña venta (cfr.) pero, al empar, tamién hai dalgún niciu de venda. La documentación del domi- niu ástur (magar tolos problemes d’abreviatures) fadríanos ver, siguiendo la cantidá vocálica almitida por Corominas-Pascual (*rĕndĭta), una diptongación esperable tanto nos frecuentes da- tos ufiertaos en §b como nos escasos ufríos en §d; nos demás casos l’ausencia de diptongación oblíganos a entender tanto |
|
rentar 📖: rentar🏗️: NO ✍️: NO |
Producir en renta [Tb. Md]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
campa nun me renta un duru [Tb].
|
|
Cfr. renta. |
|
renteru, a, o* 📖: renteru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rentera [Ay. Ar].>(TEST)
|
Que da lleche con muncha mantega (una vaca) [Ay. Ar].
|
Formación axetiva derivada de renta (cfr.). Semánticamente una (vaca) rentera aludiría a aquélla que, por cuenta la so producción, llogra una renta o val pa pagar una renta. |
||
renteru, a, el/la 📖: renteru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<renteiru [Tb. Sm. Pzu. Tox]. renteru [Lln]. rinteiru [Oc].
+rintiru/rintera [Ri]. //renteiro [Eo]. rendeiro [Eo].>(TEST)
|
El qu’arrienda [Lln], colonu [Cg. Tb. Sm. Pzu. Tox. Oc. /Eo/]. Persona que lleva una finca n’arriendu [Ri. PSil].
|
|
Cfr. rienda & renta. |
|
renuberu, el* 📖: renuberu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><renubero [Ar]. reñuberu [Llomb. Bard. Mar]. riñubeiru [Vg]. renubeiru [Sm. Md. Sm (Cv). Bab. PSil]. rinubeiru [Pzu. As].
///<ident class="della" level="1"></ident>/renubleiru [Cn (M. F)].>(TEST)
|
|
|||
renueva, la 📖: renueva🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
renuevu, el* 📖: renuevu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><renuovu [Tox]. //renovo [Eo].>(TEST)
|
II almudes de cibaria que uobis debebamus dare de renouo
|
cfr.). |
||
renuncia, la* 📖: renuncia🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<reñuncia [JH].>(TEST)
|
Cast. renuncia [JH].
|
Cfr. arrenunciu. |
||
“renunciación” 📖: “renunciación”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. arrenunciación.
|
|||
renunciamientu* 📖: renunciamientu*🏗️: SI ✍️: NO |
Nome conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i>(TEST)
|
renunciamiento de don Pedro Bono presentamos a vos don
|
|
Cfr. arrenunciu. |
|
renunciar 📖: renunciar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. arrenunciar.
|
|||
renxa, la 📖: renxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">renxa,</b>(TEST)
|
la Escoba [AGO].
|
Cfr. renxir. |
||
renxidoriu, el* 📖: renxidoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<renxidoiru [An]. rinxidoiru [An. Cv]. //renxidoiro [Eo].>(TEST)
|
Refuelgu, aliendu fuerte y ruidosu de persones y animales [Cv. Tox. /Eo/]. Ruíu producíu al respirar [An]: El renxidoiru del vieyu nun dexa durmir [An]. Cfr. renxir.
|
|||
renxir 📖: renxir🏗️: NO ✍️: NO |
<rinxir [Pa. Sb. Cv. Vf (Cv). Tox. Oc. //Serandías (Eo)]. ransir [Tox].>(TEST)
|
Respirar con dificultád [Pa. Sb. An. Oc]. Respirar con dalgún ruíu les persones o animales, sorrollar, cast. resollar [Cv]. 2. Xadear [Vf (Cv)]. 3. Cansar muncho [Tox]: Tou que non rinxo ‘nun puedo más’ [Tox]. 4. Meter ruíu los gatos como si tuvie- ren sorrolla [Oc]. 5. Arrastrar con trabayu un pesu grande [/ Serandías (Eo)/].
|
Del llat. conseñáu nes gloses ringere ‘amosar los dientes’, ‘ruxir’, ‘reburdiar’ (em s.v. ringor) sigue ast. renxir y lo que paez la so variante rinchir (cfr.). Del mesmu aniciu ye ast. reñer (cfr.). Fónicamente ha alvertise: a) inseguranza na vocal deu- terotónica en contautu con nasal (rinxir, ransir); b) posibilidá de tresfonoxización de /S/ → /s/ como pasa dacuando ente les xiblantes (ghla §4.3.2.1. & 4.3.2.2). Un deverbal débil ye ast. renxíu (cfr.). En rellación etimolóxica ta l’ast. renxidoriu (cfr.). L’ast. renxa (cfr.) paez, de mano, un deverbal fuerte. |
||
renxíu, el* 📖: renxíu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rinxíu [Md].>(TEST)
|
Respiración [Md].
|
Deverbal débil de renxir (cfr.). |
||
renyescar 📖: renyescar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Facer yesca [JH].
|
2. Encender la yesca [JH]. Cfr. yesca. |
||
reña, la 📖: reña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">riña</i>(TEST)
|
[Sb]: Siempre anden en reñes [Sb]. ///Riña per san Xuan, paz pa tol añu [LC].
|
Cfr. reñer. |
||
reñar 📖: reñar🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">renal,</i>(TEST)
|
el.
|
|||
reñegu, el 📖: reñegu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">reniego</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. renegar. |
||
reñella, la 📖: reñella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<riñel.la [Ay].>(TEST)
|
Reña [Ca. VBable. Ay], alderique, contienda, bronquina [JH]: Reñella de per San Xuan, paz pa tou ell añu [JH]. Cfr. reñer.
|
|||
reñer 📖: reñer🏗️: NO ✍️: NO |
<riñer [Llomb]. riñir [Lln. Cl. Pa. Cg. Ac. y Llg. Ay. Tb. Sm. Pr. Cv. Vd].>(TEST)
|
Cast. reñir [Lln. Cl. Pa. Cg. Ac. Llg. Sr. Ca. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. PSil. Pr. Cv. Vd. Llomb. JH], disputar, reprender [Mar]: Nun reñas al guah.e [Llg]. Discutir [Llg. PSil]: Tuvieron re- ñendo por cuenta les madreñes [Llg]. 2. Correxir a dalgún con cierta enerxía [Ri]. ///Cuandu ún nun quier dos nun reñen [LBlanco].
|
ren los canes/quian yera aquisti Llobeto! [Pérez del Río,
|
Del llat. de les gloses ringere ‘amosar los dientes’, ‘refun- fuñar’, ‘reprender’ (em), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; ghla §4.5.9) y ente los asturianos los siguientes: a) reñer; b) renxir (cfr.); c) ast. rincir (cfr.); d) rinciar (cfr.) si lu tenemos por variante en -iar del verbu rin- cir pero nesti casu quiciabes faiga falta almitir l’influxu de rancidāre (em) ‘facer poco prestosa una cosa’ (abf) lo que lu avera al ast. ranciar, variante de rancer (cfr.). Semánti- camente la idea de ‘facer ruíu’ (por reñer) y ‘molestar’ (por meter ruíu, por reñer...) favorez que s’averen dambos verbos y que se produzan intercambios semánticos y fónicos. Eso vese a les clares si facemos comparanza coles dos mesmes series que vuelven a surdir delantre de nós en renciella 1 y renciella 2 (cfr. ranciella). Siguiendo deduciendo consecuen- cies evolutives de los nuesos datos alvertimos que ye posible un deverbal de reñer nel ast. reña (cfr.) y nel so diminutivu en -ělla, reñella (cfr.). Deverbal de renxir sedría renxa (cfr.) que, con una incrementación diminutiva (como en reñella) sedría responsable de *renxella paralela a la que se llogra del corres- pondiente del verbu rinciar, esto ye, *rinciella → *rencie- lla o ranciella 2 (cfr.). Dende’l yá citáu renxir (cola variante ransir) siguió’l deverbal con aniciu nel participiu débil rinxíu (cfr. renxíu); tamién del fuerte femenín → renxa (o *ransa del citáu ransir). Un dim. col siguidor de -īcula n’amestanza con *ransa sedría responsable de *ransiya > *ransía, o ren- sía (cfr.) por inseguranza del vocalismu átonu, col so deriváu abondativu rensiosu, a, o (cfr.). Con reñer tamién ta en rella- ción etimolóxica l’ast. reñón, ona (cfr.), reñidor, ora (cfr.). Dende reñer féxose’l verbu reñuscar (cfr.). |
|
reñidor, ora 📖: reñidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<riñidor/ora [Sm]. reñior/ora [Ay].>(TEST)
|
Que riñe con frecuencia [Sr. Ay. Tb. Sm]. Cfr. reñer.
|
|||
reñil, el 📖: reñil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<riñil [Qu. y Tb. y Sm. Md. Tox]. /////renil [Ca]. ranil [JH].
//ril [CCalbón (i). Mar. /Eo. Mánt/]. ////riles [/Berducedo (Oc)/].>(TEST)
|
Reñón [Rs. Pa. Cb (reñil). Ca. Qu. Md. PSil. /Eo. Mánt/. JH]: Duélenmi los reñiles [Pa]. Reñón del animal [Ar. JH]. Reñón del gochu, de la persona [Tb. Sm]. 2. Renaz, parte del cuerpu donde van los reñones [PSil]. 3. Coyón [CCalbón (i). Mar]: Tócame los riles [CCalbón (i)]. 4. Regodón, allargáu y mui pulimenáu [Os]. //-iles ‘reñones’ [Tox. Tb, Cn, (Oc). /Berdu- cedo (Oc)/]. //Tener cubiertu’l ranil ‘tener cubiertu’l reñón’ [JH]. //(Estar) como un renil ‘nun cortar (el cuchiellu)’ [Cb (/ reñil riñón’)]. como en las yerbas de aquellos puertos aún no han hecho reñil ni tomado asiento de substancia [Grangerías xviii: 900]
|
|
||
reñilada, la* 📖: reñilada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><riñilada [Md].>(TEST)
|
|
|||
reñomar 📖: reñomar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Nomar, llamar, dar nome [JH]. Apellidar, dar algún nomatu o apellíu [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Amestanza del prefixu de reforzamientu o de repetición <i class="della">re</i>- col verbu <i class="della">ñomar</i>(TEST)
|
(cfr. nomar). Vese lo mesmo nel posible de- verbal o compuestu reñome (cfr.).
|
|||
reñome, el 📖: reñome🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">renombre</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. reñomar. |
||
reñón, ona 📖: reñón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<riñón [Tb. Vd].>(TEST)
|
Que riñe muncho [Sr. Tb. Vd]. Cfr. reñer.
|
|||
reñón, el 1 📖: reñón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<riñón [Xx. Cñ. y Ac. y Ay. PSil. R]. rañón [Ar].>(TEST)
|
Cast. riñón [Lln. Os. Cb. Cg. Ac. Sb. Ca. Ay. Ar. Tb. Pr. Mar. VCid. JH. R]. //-ones ‘renaz’ [PSil]. //(Patates) del reñón ‘va- riedá de pataques fines, de color rosa [Ay], grandes y allar- gaes’ [Cb].
|
|
Del llat. *rēnio, -ōnis ‘reñón’, con continuadores románicos (rew) y panhispánicos (deeh; dcech s.v. riñón). La formación *renio débese al influxu del xen. pl. renium de rēnēs, -um (em s.v. renes). Dende ast. reñón féxose reñonera (cfr.) y el verbu arriñonar (cfr.), con una posible variante *reñonar con un de- verbal reñonada (cfr.), si nun se trata d’un abondativu de re- ñón. Nesti contestu la referencia a la bona situación económica débese al usu popular qu’alude a quien ta neses circunstancies con espresiones del tipu tener un riñón bien tapáu, etc. Dende reñón féxose l’ax. reñil (cfr.). Col prefixu de- llogróse’l ver- bu *derreñonar que se caltién nel vieyu participiu derreñonáu (cfr.). Col prefixu ex- féxose’l verbu esriñonar (cfr.). L’ast. ta- mién conoz el términu deriváu riñagu ‘reñón’ (cfr.). |
|
reñón, el 2 📖: reñón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cfr. <i class="della">rañón</i><i class="della">(TEST)
|
2.
|
|||
reñonada, la 📖: reñonada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<riñoná [Llg. Ay. Ll]. riñonada [Pa. Cñ. Ac. Tb. Pr].>(TEST)
|
Dolor de reñones [Lln. Pa. Cñ. Ac. Ay. Ll. Tb. Pr]. Do- lor nel renaz (por un esfuerzu, pol cansanciu) [Llg]. 2. Lo qu’envuelve’l reñón [Ay]. 3. Conxuntu de reñones [Tb]. Cfr. reñón.
|
|||
reñonera, la* 📖: reñonera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<riñonera [Llg].>(TEST)
|
Dolor nel renaz (por un esfuerzu, pol cansanciu) [Llg].
|
Cfr. reñón. |
||
reñu, el 📖: reñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. rédinu.
|
|||
reñuscar 📖: reñuscar🏗️: NO ✍️: NO |
<riñuscar [Cb].>(TEST)
|
Reñer de contino pero ensin munchu puxu [Pa]. Reñer suave [Cb].
|
Cfr. reñer. |
||
reogata, la* 📖: reogata🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////reogatas [Ar].>(TEST)
|
Planta dañible que naz ente’l trigu [Ar (= rugidera (sic) = cor- vina].
|
** |
||
repamplinante 📖: repamplinante🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Llamativu, brillante, elegante [Xx].
|
Cfr. pamplina. |
||
repamplinón, ona 📖: repamplinón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<b class="della">repamplinón,</b>(TEST)
|
ona Aparatosu, ostentosu [Lln].
|
Cfr. pamplina. |
||
repampliñu, el 📖: repampliñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">repampliñu,</b>(TEST)
|
el Resplandor [CC. AGO]. Cfr. pamplina.
|
|||
repantigar 📖: repantigar🏗️: NO ✍️: NO |
<se [Cd. Mar]. repantingase [Llg. Ay. Ri].>(TEST)
|
Cast. repantigarse [Llg. Ay]. Estirase nel asientu pa mayor comodidá [Ri. Cd]. Sentase con tola comodidá, arrellenase [Mar].
|
Verbu fechu en rellación col llat. pantex, -icis ‘panza’ d’u hebo facese una voz *pántica → *pántiga (→ *panga), etc. (pe3: 266 y 278). Dende *pántica foi posible algamar un ver- bu intensivu *repanticāre paralelu a *expanticare (em s.v. pantex; rew) y responsable del ast. repantigar. L’ast., como yá vieren Corominas-Pascual (dcech s.v. panza), tamién co- noz un verbu averáu a repantigar, esto ye, arrepanchigar (cfr.) con una [tS] con influxu de panchu (cfr.). Dende una variante dim. del citáu *pánt(ica) pudo facese l’ast. *pantiella aniciu de la formación verbal repantillar (cfr.). |
||
repantigáu, ada, ao 📖: repantigáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<replantigáu [Pr. Cv].>(TEST)
|
Arrellenáu y coles piernes abiertes [Ar].
|
Pp. de repantigase (cfr. repantigar). |
||
repantillar* 📖: repantillar*🏗️: SI ✍️: NO |
<repantil.lase [Sm].>(TEST)
|
Repantigase, estirase nel asientu pa mayor comodidá [Sm].
|
Cfr. repantigar. |
||
repañucu, el 📖: repañucu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">(Llanzar)</i>(TEST)
|
al repañucu ‘tirar a la pañaruca’ [Lln (P)].
|
Cfr. pañuca. |
||
reparación, la 📖: reparación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<arreparación [JH].>(TEST)
|
Cast. reparación [JH]. ///La muyer y la embarcación siempre en reparación [LC].
|
|
||
reparamientu* 📖: reparamientu*🏗️: SI ✍️: NO |
Reparación.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
adobo e reparamiento de la otra meatat de la dicha casa
|
|
Cfr. reparar. |
|
reparar 📖: reparar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">reparar</i>(TEST)
|
[Xral]. 2. Prestar atención, mirar [Xral].
|
|
||
reparatible 📖: reparatible🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Que repara con frecuencia y nimiedá [JH]. Observador, que se
<ident class="della" level="1"></ident>fixa nes coses [AGO].
<i class="della">Que tu yes </i><i class="della">reparatible</i>/<i class="della">y mui fiyu de to pá</i>/<i class="della">que era hombre</i>(TEST)
|
mui entendiu/en aquesto de ñotar/lo que pasa enos corri- llos/(que esto é gracia que Dios da) [ABalvidares, Dos ca- sinos (Poesíes 47-52)]
|
|
||
reparáu, ada, ao 📖: reparáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
|
|||
reparón, ona 📖: reparón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
|
|||
repartidor, ora 📖: repartidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><repartior/repartiora [Sr. Ay].>(TEST)
|
Que reparte [Ac. Sr. Ay. Tb]. Cfr. partir.
|
|||
repartimientu, el 📖: repartimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">repartimiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. partir. |
||
repartir 📖: repartir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">repartir</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
Cfr. partir. |
|
repartu, el 📖: repartu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">repartir</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Cfr. partir. |
||
reparu, el 📖: reparu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<arreparu [JH]. paru [Lln].>(TEST)
|
Cast. reparo [Lln. JH]. Dulda, dificultá, inconveniente [Ac].
|
|
Pieza del bancu d’arraseirar, fixa y perpendicular a ésti, onde s’enconta’l calcañu de la madreña p’arraserala [Sm]. Tabla de madera que los madreñeros allugaben delantre’l pechu, suxetándola na petrina p’arraserar (ye nella onde en- conten la madreña) [Sm]. Cfr. reparar. |
|
repás, el 📖: repás🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<repasu [Sr. Tb].>(TEST)
|
Recosíu [Bab].
|
2. Revisión [Tb]: Díu un repasu al papel [Tb]. 3. Recordatoriu de coses mal feches [Sr]: Dio-y un repasu que lu dexó mudu [Sr]. Cfr. repasar. |
||
repasada, la 📖: repasada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de repasar la ropa [Tb]. Deverbal de <i class="della">repasar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
repasar 📖: repasar🏗️: NO ✍️: NO |
Zurcir [Villah] un rotu de la ropa [Vv. Llg]. Coser curioso la ropa, [Tb]. 2. Echar una güeyada a unos apuntes, a dalgo que fai falta recordar [Ac (i). Tb]: <i class="della">Repasa esos papeles </i>[Ac (i)]. Cfr. <i class="della">pasar</i>. Del deverbal fuerte <i class="della">repás </i>(cfr.) féxose’l deriváu <i class="della">repasatu</i>(TEST)
|
(cfr.), repasata (cfr.).
|
|||
repasata, la 📖: repasata🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Encamientu severu por fechos teníos por graves [Ay. Mi]. Cfr. repasar.
|
|||
repasatu, el 📖: repasatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Zurcíu a la llixera [Pa].
|
Cfr. repasar. |
||
repascar 📖: repascar🏗️: NO ✍️: NO |
<repasquiar [Sb]. arripascar [y Oc].>(TEST)
|
Pastar el ganáu en terrenos de secanu o, en xeneral, u hai pocu pastu [Sb. Oc]. 2. Pastar rames (les cabres) [Ll]. Cfr. pascu.
|
|||
repascu, el 📖: repascu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Pastu de terrenos medio ermos, en barbechu, non de praos [Oc].
|
Cfr. pascu. |
||
repasón, el 📖: repasón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Repasu [Sm. Cv. /Eo/]. //<i class="della">Dar</i>(TEST)
|
un repasón ‘recoser ya iguar la ropa’ [Tb. Tox]. ‘repasar la lleición’ [Tox]. ‘examinar otra vuelta’ [Tox]. ‘humildar a una persona faciéndo-y un repasu a la so vida’ [Tox].
|
Aum. de repás. |
||
repatalón 📖: repatalón🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">De</i>(TEST)
|
repatalón ‘d’una vez’ [Lln].
|
Cfr. pata. |
||
repechu, el 📖: repechu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+repichu [Llg. Ay. Min].>(TEST)
|
Cuesta [Llg] curtia nun camín [Ay. Ll. Min]. Cfr. pechu 1.
|
|||
repegar 📖: repegar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">parchear</i>(TEST)
|
[Pzu].
|
Cfr. pegar 1. |
||
repegón, el 📖: repegón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<arrepegón [y Ay].>(TEST)
|
Llamparón, mancha grande [Lln] de grasa na ropa [Llg].
|
Suciedá que se pega (nuna prenda, nuna parede) [Pa. Cr]. 3. Parche que se fai con un pedazu de fuelle o d’odre y que s’emplega como melecina [Cg]. Piel con pez que s’usa como parche pa curar pegando a un res cuando reventaba [Tb]. Tro- zu de piel untao de pez pa curar dellos males [R]. 4. Parche de la ropa [Llg]. 5. Montón de coses mui xuntes, sobre too si forma masa [Ar]. 6. Arctium minus [Sb. Mo (llaa 28)]. Lappa major, cast. bardana [Flora Astur]. Llampazu col que los neños faen cestinos [Ay (arrepegón = repegón)]. 7. Llixu d’una planta que se pega a la ropa o al pelo [Ay]. 8. Rapaz repunante [Ay (repegón)]. //Tar de repegón ‘tar de sobra, tar de más’ [Sb]. Aum. de repegu (cfr.). Sobro repegón féxose repegonera (cfr.) quiciabes por ser planta que s’apega al pelo, a la ropa como-y pasa al correspondiente masculín. |
||
repegonera, la 📖: repegonera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Rubia</i>(TEST)
|
peregrina, cast. rubia silvestre [Mo (llaa 28)].
|
Cfr. repegón. |
||
repegostiáu, ada, ao 📖: repegostiáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Repegáu [Lln].
Posible participiu del verbu *<i class="della">repegostiar</i>, un non imposible compuestu de <i class="della">repegar</i>(TEST)
|
(cfr.) y agostiar (cfr.).
|
|||
repegu, el 📖: repegu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//repelgo [Eo].>(TEST)
|
Parche [Pzu].
|
Parche de cueru o tela que se pega con pez, nel pechu, costáu o na espalda, pa curar dolores nestes partes del cuerpu [PSil. Cv]. Parche de cueru con pez que s’aplica al pechu (pa curar la caída de espinilla) [/Eo/]. Deverbal de repegar (cfr.). Ye posible que’l citáu repelgo d’Entrambasauguas ufra un influxu fónicu d’un deriváu de *pelgu paralelu al ast. pielgu (cfr.) anque García de Diego considera qu’ha partise de *repellicare ‘tirar de la piel’ (deeh s.v. pellicare). |
||
repeguñáu, ada, ao* 📖: repeguñáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<repeguñada [Sm].>(TEST)
|
Apegao (la farina) a les manes por tar enforma molío, pasao, estropeao [Sm]. Apegao al aráu (la tierra lliento) [Sm].
|
Cfr. pegar. |
||
repela, la 📖: repela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
repelar 📖: repelar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Tirar del pelo [Ay], arrancar el pelo [Ac]. Tirase de los pelos [Ri]. 2. Pasar la mano a lo llargo de las cañes d’un árbol frutal arrancando les fueyes a la vez [VCid].
<ident class="della" level="2"></ident>- {el cerdo macho} <i class="della">debe</i>(TEST)
|
ser repilado del rabo hasta las ore- jas [Grangerías xviii: 918]
|
|
||
repeláu, ada, ao 📖: repeláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cast. <i class="della">repelado</i>(TEST)
|
[R]. 2. Col tapín arrancáu o descepáu (falando d’un terrén) [R].
|
|
||
repelón, ona 📖: repelón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><ripilón [y Cv].>(TEST)
|
|
|||
repelón, el 📖: repelón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cast. repeluzno [Tox]. 2. Tirón de pelos [Ay. Ri]. 3. Golpe col que s’arrinca un mechu [Ca].
|
|
||
repelucu, el 📖: repelucu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Sensación de llerza que pon los pelos de punta [PSil]: <i class="della">Entróu- </i><i class="della">l.ly</i>(TEST)
|
un gran repelucu [PSil].
|
|
||
repelús, el 📖: repelús🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Repilu [Llg. Pzu], sustu [Ac. Ay]. Repunancia [An]: <i class="della">Danme </i><i class="della">repelús</i>(TEST)
|
los l.lumiaos [An]. 2. Ciertu xuegu de naipes [Pzu. Oc] nel que tiren de los pelos al que pierde [Cñ. Vg] y dan-y molleyaes [Tor]. 3. Envidia, pelusa del neñu [Tor].
|
|
||
repenedencia, la 📖: repenedencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Sobres [Vd]. Raspadures [Vd].
|
2. Daqué de curtiu o nengún valor [Vd]. Cfr. penitencia. |
||
repente, el 📖: repente🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Reaición rápida ya inesperada [Tb]: <i class="della">Tien</i>(TEST)
|
un repente mui malu [Tb]. //De repente ‘de golpe, de sutrucu’ [Xral].
|
|
Del llat. repēns, -entis ‘repentín’ (em), llueu nominalizáu, per vía culta, a la escontra de dellos resultaos populares hispáni- cos (deeh). N’ast. ye posible la espresión de repente [que yá surde na versión afra de la biblia (Capitulare de uillis 126)] anque ye difícil destremar si, ente nós, ye autóctona o un cas- tellanismu (dcech s.v. repente, de). Un dim. de repente ye ast. repentín (cfr.). |
|
repentín, ina, ino 📖: repentín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<repentinu/a [An].>(TEST)
|
Imprevistu [An]. Precipitáu, allocáu [Qu]. //De muerte repen- tina ‘de sutrucu (la muerte)’ [An].
|
|
Del llat. repentīnus, -a, -um ‘repentín’ (old), per vía cultizante y con posibilidaes de nominalización (cfr. repentín). |
|
repentín, el 📖: repentín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ripintín [Ri].>(TEST)
|
Movimientu o camundamientu del ánimu de mou imprevistu [Ay. Ri. Tb]. Movimientu inesperáu de rabia [Ri].
|
Dim. de repente, el. |
||
reperar* 📖: reperar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ripeirar [As]. repeirar [PSil. Bierzo (As)].>(TEST)
|
Dexar el pan lleldar, esponxar [As]. Tapar les fogaces de ma- gar s’amasen fasta que s’enfornen [Bierzo (As)]. 2. Esponxar la masa del pan por cuenta’l formientu o levadura [PSil]. //Ripeirar nil estráu ‘poner a lleldar nel estráu’ [As]. Términu que s’asitia na fastera sureño-occidental d’Asturies y nel NO de Lleón, mesmamente na fastera de fala g-lleonesa (lla s.v. reperar).
|
Quiciabes teamos delantre d’un continuador del verbu parāre ‘preparar’, ‘iguar’, ‘facer preparativos’ (em; abf) cola anteposición del prefixu intensivu re- con nidia con- ciencia d’amestanza polo que nun sonoriza la -p-. Ye posible que nun aniciu esti verbu se refiriere non sólo a l’aición de ‘lleldar el pan’ sinón a tolos preparativos que l’aición lleva consigo; nesi sen reperar el pan sedría propiamente facer los llabores inmediatos a dexar el pan lleldando, pa meter llueu en fornu. Fónicamente ye posible que parare recibiere l’influxu de verbos averaos a pario pa xustificar la yod que se xeneralizó nel dominiu ástur. |
||
repertoriu, el 📖: repertoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<reportoriu [Sb. JH]. repurtoriu [Cv]. ripurtoriu [Oc]. +repur- turiu [Ri].>(TEST)
|
Cast. repertorio [Pa. Sb. JH]. Charles variaes d’una persona [Pa]. Distintos motivos de conversación que tien una persona que fala muncho [Pr]. 2. Calendariu, almanaque [Ri. Cv. Oc. JH]. Calendariu meteorolóxicu [VBable].
|
|
||
repica, la 📖: repica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Especie de tresnal de forma cónica que se fai nes finques al segar el narbasu [Oc]. Facina pequeña de gavielles de trigu, centén o cebada, puestes de pie en suelu y encontaes unes n’otres [Cv].
Deverbal del participiu fuerte de <i class="della">repicar</i>(TEST)
|
(cfr. repicáu, ada, ao).
|
|||
repicapata, la 📖: repicapata🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">pirueta</i>, <i class="della">cabriola</i>(TEST)
|
[Md].
|
Cfr. repicar. |
||
repicapierna, {la} 📖: repicapierna🔤: , {la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {la} |
<b class="della">repicapierna,</b>(TEST)
|
{la} Vuelta’l gatu [LBlanco].
|
Cfr. repicar. |
||
repicar 📖: repicar🏗️: NO ✍️: NO |
<repiquear [y Lln].>(TEST)
|
Cast. repicar (la pandereta, campanes, tambor) [Lln]. Tocar les campanes [Ay. Tb] na fiesta [Pa]: Nun se puei tar a la procesión ya repicar las campanas [Tb]. Tocar les campanes allegremente [Pr]. Tocar les campanes pa dar anuncia de da- qué [Tor]. 2. Llamar una vez y otra colos ñudos de la mano (na puerta, ventana) [Tb]. 3. Allanar la tierra llueu de llabrar, a mano o con un picón [Sl]. 4. Andar tiesu y llevantáu [Cv]: Ese vieyu que parecía baldáu repica [Cv]. 5. Llevantar el rabu les vaques o la cabeza les culiebres [Pr (Cv)]. Llevantar da- qué (les pates, el rabu) [Tor]: El sapo repicóu las patas [Tor]. Volvese o volver hacia arriba los bordes de daqué [Ay. Pr]. Llevantase un vistíu [Vd]. Llevantase la ropa [Llg]. 6. Nun tar igualáu el borde d’un vistíu sinón más altu d’un llau que d’otru [Tb]: El vistíu repica [Tb]. 7. Bascular un asientu, tar cayoncu, tarabicando [Vd]. 8. Repetir [Lln]. 9. Tresplantar per primera vez una planta pequeña pa que garre fuercia [Ac]: Les plantines d’esta era tiénesles pa repicar [Ac]. 10. Asitiar el pañuelu del traxe típicu de la muyer [Lln. Villah]. Atar el pañuelu artísticamente na cabeza [Lln]. 11. Dicir les coses a tol mundu [Ay]. 12. Picar una vez y otra col picu [Xral]: Que repica’l paxarín [Canción popular]. //-se ‘enfadase’ [Pr].
|
|
Cfr. picar 1. Amestances de verbu más nome son repicapata (cfr.), repicapierna (cfr.). |
|
repicáu, ada, ao 📖: repicáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<repicada [JH].>(TEST)
|
Recortada menudamente en picos [JH]. //Llevar el pañuelu repicáu ‘llevar el pañuelu atáu na cabeza colos estremos bien tiesos y llevantaos’ [Lln].
|
Pp. de repicar (cfr.); un nome masc. ye ast. repicáu (cfr.). Un continuador del participiu fuerte sedría ar. repicu, a, o (cfr.) con posible nominalización (cfr. repicu). |
||
repicáu, el 📖: repicáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
El pañuelu de la cabeza cuando tien los picos tiesos [Cb]. 2. Cualquier cosa colos picos hacia arriba [Cb].
Nominalización del masc. de <i class="della">repicáu,</i>(TEST)
|
ada, ao (cfr.).
|
|||
repichín, ina, ino* 📖: repichín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<de repichín [Cv].>(TEST)
|
Dizse d’una variedá de mazana [Cv].
|
Quiciabes deba’l nome a un diminutivu del ast. repechu n’alusión a dalguna figura particular na forma de la mazana o a un nome de llugar (pe3). |
||
repichuliar* 📖: repichuliar*🏗️: SI ✍️: NO |
<repichulear [Vg].>(TEST)
|
Retrucar, protestar con frecuencia [Vg].
|
Cfr. apertar. |
||
repicotiar 📖: repicotiar🏗️: NO ✍️: NO |
<repiquetiar [Pa]. repiquitiar [Arm].>(TEST)
|
Cast. repiquetear [Pa. Tb]. 2. Sonar una vez y otra les campa- nes en señal de fiesta [Arm]. Repicar muncho les campanes [Cb. Ay. Tb]. 3. Poner dalgo que quede repicao [Cb]. Volver hacia arriba los bordes de daqué cosa [Cp]. 4. Facer cortes artísticos nel pastel pa llucilu na cantarera [Ay].
|
|
||
repicu, a, o* 📖: repicu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><repica [Cv. Oc].>(TEST)
|
|
|||
repicu, el 📖: repicu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Facina pequeña de gavielles de trigu, centén o cebada, puestes de pie nel suelu y encontaes unes n’otres [Cv]. Tresnal d’unos 20 manoyos [Oc].
<ident class="della" level="1"></ident>Deverbal del participiu fuerte de <i class="della">repicar</i>(TEST)
|
(cfr. repicáu, ada, ao).
|
|||
repilar 📖: repilar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Amontonar la tierra alrededor de lo semao, de los árboles [Lln]. 2. Dar noxu [An]: <i class="della">Repílanme</i>(TEST)
|
las l.libraduras [An].
|
|
||
repilgu, el 📖: repilgu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Remilgu [Tox (= remielgu)].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible encruz de <i class="della">remilgu</i>(TEST)
|
(cfr.) y repilu (cfr.).
|
|||
repilón, ona 📖: repilón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident>Qu’amuesa repunancia [An]: <i class="della">Xuan</i>(TEST)
|
ya algu repilón [An].
|
Aum. de repilu (cfr.). |
||
repilu, el 📖: repilu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><repiru [Ce].>(TEST)
|
|
|||
repinaldu, a, o* 📖: repinaldu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><repinaldu/a [Lln]. repinalda [Ay.Tb. Gr. Tox. /Eo/. Tor. VCid]. repinaldu [Tb. JH]. repinaldo (<i class="della">sic</i>) [Cg].>(TEST)
|
|
‘mazanes grandes’ [Ac]. //De repinaldu ‘tipu de mazanes gran- des y colloraes’ [Rs]. ‘tipu de mazanes de bona calidá’ [Tb (= repinalda = reineta mingán). ‘tipu de mazanes averdazaes, con pintes colloraes y grandes’ [Qu]. //De repinaldu blancu ‘tipu de mazanes marielles, con chispines prietes, perdulces’ [Pz]. //De repinaldu’l rial ‘tipu de mazanes dulces [Pz].
Tenemos de la manzana/.../carabiones, de caleyu/repinal- des y d’escanda [Glorias Ast 162b]
lla ciruela, el repinaltu/lla manzana y maramiellu [Cam- pumanes 1781 (305]
El nome d’esta mazana espárdese tamién per tierres sureñes del dominiu ástur, per Cantabria y per Galicia (lla). Ye posi- ble que faiga falta partir de la construcción, entá güei usada, mazanal de repinaldu portadora del nome del so cultivador o introductor *rapinaldus. Esti antropónimu formaríase gra- cies a dos elementos, el primeru asitiáu nel dominiu ástur a mediaos del sieglu x, asina Rapinatus (SPE-i/88 y 96); el se- gundu -aldus que vemos en nomes de persona como Romual- do, etc. Un exemplu de la posibilidá d’esa formación vémoslu nel nome d’un obispu de Mondoñedo, Rabinaldus [1284(or.) dco/485] y nun testu del sieglu xiii: Monio Rabinaldiz leuo keso e mantega de una semana de IIII cabannas [1225-1250] (or.) [ACL/173]. La nuesa propuesta paez afitase agora (pe3: 202; García Arias 2016a: 808; pe5: 316), peralloñada de la de Corominas-Pascual pa quien el nome d’estes mazanes sedría d’etimoloxía desconocida polo que lu rellacionen ensin sofi- tancia col verbu empinar o colos peros (dcech s.v. pera). Paez claro que repinalda ye una formación axetiva dende’l nome del (pumar o mazanal) de repinaldu → (mazanal) repinaldu. |
||
repinar 📖: repinar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Llenar un cacíu perpasando’l nivel del so borde [VCid].
|
Del prefixu intensivu re- n’amestanza col verbu pinar (cfr.) variante de apinar. |
||
repinchar 📖: repinchar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Arreglar el pelo en forma de repinche’ [/“de Valdés al Eo” (Eo)/].
|
Formación compuesta del verbu pinchar (cfr.) con un prefixu intensivu re-. |
||
repinche, el 📖: repinche🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Bucle o resalte de pelo na frente [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. Deverbal de <i class="della">repinchar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
repinicar 📖: repinicar🏗️: NO ✍️: NO |
“Repicar; bordar o arreglar alguna cosa de modo esmerado; afectación en el decir” [/“en muchos concejos de Ast. y en Gal.” (Eo)/].
Posible compuestu del verbu <i class="della">pinicar</i>(TEST)
|
(cfr. peñicar) cola ames-
|
tanza del prefixu intensivu re-. |
||
repinicáu, ada, ao 📖: repinicáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Pintureru [As].
|
Pp. de repinicar. |
||
repisar 📖: repisar🏗️: NO ✍️: NO |
Torcese una parede cuando los cimientos nun aguanten el pesu [Tb. VCid]. Quebrase una parede [Ar]: <i class="della">Esta</i>(TEST)
|
casa repisa [Ar].
|
Del prefixu intensivu re- n’amestanza col verbu pisar (cfr.). |
||
repise, la 📖: repise🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Resquiebra [Ar].
Deverbal del verbu <i class="della">repisar</i>(TEST)
|
(cfr.) cola palatalización de -a >
|
-e (ghla §3.3.1.1). |
||
repisu, a, o 📖: repisu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Arrepentíu [Lln. JH]. Cfr. arrepentise.
|
|||
repitión, ona 📖: repitión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<repitión/ona/ono [Llg].>(TEST)
|
Que provoca rutíos [Llg]: Ye repitiono [Llg].
|
Cfr. repitir. |
||
repitir 📖: repitir🏗️: NO ✍️: NO |
<ripitir [Cl. Cñ. y Tb]. repetir [Ay].>(TEST)
|
Cast. repetir [Cl. Pa. Cñ. Llg. Ay. Tb]. 2. Rutiar [Llg. Tb]: Repítenme las fabas; sí repítolas a tolas horas [Tb]: Repito’l chorizu acabante comer [Tb].
|
|
Del llat. repětěre ‘repetir’, ‘volver a traer daqué’, per vía cul- ta (dcech s.v. pedir). Dende’l participiu *repeti(d)u féxose un aumentativu que güei se caltién como repitión (cfr.). |
|
repla, la 📖: repla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<el reple [An. Oc]. /////reple [Md. Cn (F). y Mn. y Cv. Vd.].>(TEST)
|
Trolla, folla [Cg. Sr. Tb]. Barru perdisuelto n’agua [Tb. Md (= chofla). R]: La repla nun val pa faer casas [Tb]. Masa de tierra o de cualquier otra cosa, perdisuelto [JH]: Ista caleya está fecha una repla [JH]. Barru que se fai en camín cuando llueve [An]: Fomos a echar el reple al prau [An]. Barru en gran cantidá [Min]. 2. Abonu que se forma cola folla en cami- nos averaos a les cases [Cp]. Abonu que se forma cola folla en caminos entremecío con sustancies destremaes [Sb. Cv. Oc]. Entremez de folla y cuchu, resultáu de barrer el corral, utili- zao pa cuchar [Cn (F)]: Vamos cargar un carru reple [Cn (F)]. Abonu acuoso de persona o animal esparcío bayurosamen- te [R]. 3. “Algo deshecho, blando, puré” [Lln]. Cosa blanda [Cñ. Xx. Ac. Sb. Ll]. Masa perblandio [Cg. Llu] de pan [Ay]. Daqué blandio, cuasimente fecho agua [Xx]. Cantidá de pexe que nun ye a vendese y tiren o vienden como abonu pa la tierra [Vd]. Pexe aplastao pol so propiu pesu, reblandecío al dexalo munchu tiempu nos caxones de la lancha [Xx]: Por nun estibalu quedó fechu repla [Xx]. Sustancia viscoso, fluío [Ca]: Esta pastia pónxose como repla [Ca]. Pastia, papiella [Ac]: Les fariñes ficiéronse repla [Ac]. “Todo lo que es muy blando” [Pa]: Esta h.echu una repla [Pa]. Dalgo perdesfecho, percocío [Mn (= enreplao)]. 4. Escombriu menudo que que- da llueu de desfacer una construcción [Vd]. Cargamentu de piedra pa la igua de caminos [Vd]. 5. Conxuntu de rapazos, reciella [Cv]. 6. Persona mui cariñosa [Ca]. //Como repla ‘perblando’ [Sb. Cp. Tb]. //H.acese repla ‘podrecer, descom- ponese, desfacese’ [Lln]. Cfr. repla.
|
|
Del llat. rěplum, deriváu de replēre ‘rellenar’, pente medies del mozárabe rípel ‘cascayu’, espliquen Corominas-Pascual el cat. reble ‘cascayu’ (dcech s.v. ripio) que xustificaría, a lo meyor, l’arag. y l’ast. reble (cfr.). Pero dende rípel tamién pudo siguir el masc. ast. reple y d’ehí un femenín en -a, repla, voz non conseñada nin por García de Diego (deeh) nin por Corominas- Pascual (dcech) nin pol drae 21ª. Del ast. repla siguió’l verbu replar (cfr.) y enreplar (cfr.). Un deverbal de replar ye ast. re- pláu (cfr.). Quiciabes sobro plepa se fexere la voz intensiva y espresiva replepa (cfr.), de curtiu espardimientu. |
|
replanáu, ada, ao* 📖: replanáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<replanáu/replanaa/{ao} [Sb].>(TEST)
|
Aplanáu [Sb].
|
Cfr. planu, a, o. |
||
replar 📖: replar🏗️: NO ✍️: NO |
Desmontar un terrén, refundiéndolo, pa facer los cimientos d’una casa o d’una parede [Oc]. Allanar una superficie enan- tes de facer una obra nella [An]: <i class="della">Tán</i>(TEST)
|
replando’l curral [An]. 2. Rebañar el reple de dalgún camín [Oc]. 3. Cocer muncho una cosa cuasimente fasta desfacese [Pr (= enreplar)].
|
|
Cfr. repla. |
|
repláu, el 📖: repláu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">replar</i>(TEST)
|
[An]: Feitu’l repláu vienen los can- teiros a fader el payar [An].
|
Deverbal de replar (cfr. repla). |
||
reple, el 📖: reple🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
replén, {el} 📖: replén🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
(TEST)
|
|
|||
replepa, la 📖: replepa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">replepa,</b>(TEST)
|
la Escrementu [Cñ].
|
Cfr. plepa. |
||
repletar 📖: repletar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
|
|||
repletu, a, o 📖: repletu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+replitu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
replicar 📖: replicar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Retrucar [Ac].
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Ñon</i>(TEST)
|
m’atreví a replicai/anque me asistía deseu/de que vies lla mio familia/mas templome el sentimientu [Campuma- nes 1781/335]
|
|||
replicatu, el 📖: replicatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">réplica</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
repoblar 📖: repoblar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Volver a plantar árboles [Tb]. 2. Colonizar tierres con xente,
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">poblar</i>.
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">in</i>(TEST)
|
diebus patris mei Ueremudi regis repopuletur per hos fo- ros 1017 (s. xii) [DCO-I/143]
|
|
||
repóblicu 📖: repóblicu🏗️: NO ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación, quiciabes na aceición de ‘ciudadanu’.
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Yera</i>(TEST)
|
repóblicu grande [JyT 113]
|
D’una amestadura del prefixu re- col ast. a. póblicu, xenerali- záu como públicu (cfr.). |
||
repolaináu, ada, ao 📖: repolaináu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Que presume, que suel vistise con munchu procuru [PSil]: <i class="della">El </i><i class="della">que</i>(TEST)
|
you conozo ya mui repolaináu [PSil].
|
D’una amestanza del prefixu intensivu re- con un axetivu fechu sol ast. polaina (cfr.) y que da cuenta d’un elementu valoráu na vistimenta, especialmente masculina. |
||
repolgar 📖: repolgar🏗️: NO ✍️: NO |
<repulgar [Os. Cg. Llu. Ay. y Ll. Tb. Sm. Pzu. PSil. Pr. Cv. JH. R]. ripulgar [Oc]. repuelgar [Os].>(TEST)
|
Coser a repuelgu [Cb. Sb. Ay. Ll. Pr]. Coser dos teles cantu con cantu [Llu]. Coser doblando la bastilla [Ay. Tb. /Mánt/]. 2. Coser mal por dir apriesa [Os (= cose a repulgo)]. Coser [PSil] dalgo de filo a la boca (pielgo) pa facer borde y atar meyor (el fuelle) [Ar]. 3. Doblar, p’adientro, el borde del fon- du del calderu faciendo la pestaña qu’habrá engarzase cola del aru [Oc]. 4. Texer con pertegones la parte d’arriba d’un barganal [Ll]. Entretexer con vares un barganal [Ay]. 5. Que- dar auníes, entretexíes, dos cañes d’un árbol o arbustu [Sb]. 6. Mudar el cutis [Cg]. Echar pelleyu nuevu llueu de cayer el vieyu [R]. 7. Mudar la corteza de los árboles [Cg. R]. Remon- dar [Pzu]. 8. Cicatrizar [Ri. Tb. Pr] faciendo repuelgos (les llagues o mancadures feches por un animal o planta) [JH]. Criar repuelgu una mancadura [Sm] vexetal o animal [Cv]. Facer repuelgos [Sm].
|
Del compuestu llat. *repellĭcāre ‘tirar de la piel’ quier xus- tificar García de Diego (deeh) l’ast. repolgar y repulgar y, a la so vera, ast. repelgar “hacer revulsión en la piel”, anque ésta nun sía pallabra conseñada ente les mios fiches asturia- nes. Ente los deverbales “asturianos” daos per esti mesmu autor cítense’l g-ast. repelgo ‘parche...’ y repolgo ‘borde toscu’. La oxeción fónica que pue ufrise ye que’l vocalismu alcuentra meyor xustificación como compuestu de pulgar (cfr.). La variante repuelgar ha entendese como espresión analóxica pol influxu de les persones diptongaes, tamién analóxicamente, dende’l verbu repuelgo, etc. En rellación con esti verbu hebo tar el tamién compuestu *empolgar col so deverbal empuelgu (cfr.). |
||
repolgáu, ada, ao 📖: repolgáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
//Camisa repuelgada ‘camisa con pliegues planchaos’ [Bard].
|
Pp. de repolgar. |
||
repolgón, el 📖: repolgón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Repuelgu grande [Llg].
Aum. del participiu fuerte de <i class="della">repolgar</i>(TEST)
|
(cfr.) variante de re- puelgu (cfr.).
|
|||
repolicháu, ada, ao 📖: repolicháu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Mui iguáu, mui llimpiu [Cl].
D’una amestadura del prefixu intensivu <i class="della">re</i>- col participiu <i class="della">po- </i><i class="della">líu</i>(TEST)
|
(cfr. políu) con una nueva incrementación sufixal.
|
|||
repoliquiar* 📖: repoliquiar*🏗️: SI ✍️: NO |
<repuliquiase [Os].>(TEST)
|
Pulise, arreglase con empalagu [Os (= repulitiase)].
|
D’una amestadura del prefixu intensivu re- col verbu polir (cfr. pulir) con nueva incrementación sufixal col diminutivu -ic-. |
||
repoliscu, a, o* 📖: repoliscu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<repolisca [Ar].>(TEST)
|
Mui puestu, mui dispuestu [Ar]: ¡Vaya moza más repolisca! [Ar].
|
D’una amestadura del prefixu intensivu re- col participiu po- líu (cfr. pulíu) con nueva incrementación sufixal, el diminu- tivu -isc-. |
||
repolitar 📖: repolitar🏗️: NO ✍️: NO |
<repulitar [Lln]. repulitiar [Os].>(TEST)
|
Volver a verdecer (una planta) [Ay]: Los repol.lacos nun te- níen casta fueya y repolitaron del too, del tuiru solo [Ay]. //-se ‘atusase, acicalase’ [Cg]. ‘pulise, periguase’ [Lln]. ‘puli- se, arreglase con empalagu’ [Os (= repuliquiase)].
|
D’una amestadura del prefixu intensivu re- col verbu polir (cfr. pulir) y con nueva incrementación sufixal, el continuador del diminutivu -ītt. Nel conteníu ha almitise un influxu de la familia de repollar (cfr.) y repollecer (cfr.). |
||
repollar 📖: repollar🏗️: NO ✍️: NO |
Echar los guíos nuevos les rames [Lln].
De l’amestanza del prefixu iterativu re- col llat. pollāre ‘xer- minar’ (em s.v. pullus, -i) cola non sonorización de -p- acordies colo que pasa col so pariente <i class="della">repollecer</i>(TEST)
|
(cfr.) al consideralos compuestos. Ye posible que dende’l correspondiente parti- cipiu fuerte se xustifique ast. repollu (cfr.) o, como propón García de Diego, dende’l llat. *repŭllus ‘brotu d’una planta’ (deeh); Corominas-Pascual tiénenlu por un compuestu de po- llu (dcech s.v. pollo). Una
|
formación axetiva col continuador de -ūtus (old) dase nel ast. repolludu (cfr.). |
||
repolláu, ada, ao 📖: repolláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<arrepolláu [JH].>(TEST)
|
Pp. de repollar.
|
|||
repollecer* 📖: repollecer*🏗️: SI ✍️: NO |
<repol.lecer [PSil. Cn]. repul.lecer [Tb. Bab. Md. Pzu].>(TEST)
|
Restablecer [Bab].
|
Retueyar, reverdecer [Pzu. PSil]. Volver a nacer, grillar [Cn]: En cuantu que cayenon cuatro gotas, volvíu tou a repol.lecer dafeitu [Cn]. 2. Recuperarse d’una en- fermedá, alitar [Tb]. 3. Embellecer, desarrollase [Md]. Ponese de bon aspeutu [PSil]. Del llat. repullescere ‘volver a xerminar o brotar’ (em s.v. pullus, -i; abf) que yá diere García de Diego y onde la non sonorización de -p- ha debese a la consciencia de composición del verbu con re- (deeh; cfr. pollascu). |
||
repollu, el 📖: repollu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<repol.lu [Qu. Tb. Sm. Robléu (Sm). Pzu. PSil. Oc]. +repul.lu [Ay. Ll]. +repullu [Bi]. //repollo [Eo]. repolo [“de Tapia al Eo” (Eo)].>(TEST)
|
Cast. repollo [Lln. Rs. Ac. Bi. Ay. Ll. Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. /Eo/. JH]. Berza pequeña pa tresplante [Oc]. 2. Ber- za [Robléu (Sm) {nesti pueblu nun se conoz la oposición ber- za/repol.lu}]. Cfr. repollar.
|
|||
repolludu, a, o 📖: repolludu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<repol.luu/úa/úo [Ay. Ll]. repol.ludu [PSil. Cv]. //repolludo [Eo]. repoludo [Eo].>(TEST)
|
Con forma de repollu [Ay].
|
2. Con nuevu puxu, floreciendo [Pr]. Cast. repolludo [Ll. /Eo/], rebolludu [Cv]. 3. Que tien peralta la groma (un árbol) [PSil]: La cereisal salíu repol.luda [PSil]. 4. Rebuscáu, cursi (un individuu) [Ac. Sr]. Cfr. repollar. |
||
repompadura, la 📖: repompadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">repompadura,</b>(TEST)
|
la Verberación [JH].
|
Cfr. pompa. |
||
repompar 📖: repompar🏗️: NO ✍️: NO |
<repompear [Cg].>(TEST)
|
Cast. reverberar [JH].
|
2. Remolinar y resonar l’aire [Cg]. a que más repompe el ganado (...) por donde los ganados naturalmente se repompean, van y vienen [Grangerías xviii: 719] Arrepómpase y se carga/cuando van a madurar/les sos pe- ruyes y bullen/col vientu que vien y va. [Peruyal (Porléi): 40-41] Cfr. pompa. |
||
repompu, el 📖: repompu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Estela, foles que surden de la popa d’una embarcación a mo- tor cuando va avante [Xx].
|
Cfr. pompa. |
||
reponer 📖: reponer🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
Cast. reponerse [Lln. Ay].
|
|||
repopíu, el 📖: repopíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
reporte 📖: reporte🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">A reporte </i>‘onde nun se mueye’ [LC].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Cuando la neblina </i><i class="della">va del monte pa la mar, coge’l arao y vete a l.labrar</i>; <i class="della">y cuando</i>(TEST)
|
va de la mar pal monte mete’l arao a reporte [LC].
|
|
||
reposar 📖: reposar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><repousar [Sm. Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. reposar [Tb. Tox], posase un líquidu [Sm. Tox. /Eo/]. Permanecer quieta una cosa [Sm]: Punía’l pote a repousar al fueu [Sm]. Estacionar, estancar, sedimentar [Sb]. 2. Asitiase, aselar [Tb].
|
|
||
reposáu, ada, ao 📖: reposáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
|
|||
repositáu, ada, ao 📖: repositáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
|
|||
repositoriu, el 📖: repositoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
reposteru, a, el/la 📖: reposteru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<ident class="della" level="1"></ident>{(Doc.). Sirviente. 2. Tipu de poste}. //-<i class="della">os</i>(TEST)
|
‘cobertores fechos con tires o retales’ [Bard]. ‘colgadures’ [R].
|
a)
|
Del llat. *repositarius, -a, -um formación sol part. de repone- re ‘volver a poner’ (abf). Con caltenimientu de -p- quiciabes pola consciencia de la so composición, y de -t-. |
|
repostiar 📖: repostiar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrepostiar [y AGO].>(TEST)
|
Retrucar, arresponder [AGO].
|
D’un encruz del ast. responder (cfr.) y respuesta (cfr. rem- puesta) col influxu fónicu de postiar (cfr.). Una variante ye’l verbu ast. repostiegar (cfr.) fechu dende repostiegu, a, o (cfr.). |
||
repostiegar 📖: repostiegar🏗️: NO ✍️: NO |
<repostigar [Ll].>(TEST)
|
Responder reburdiando [Cb]. Ser respondón o repostiegu [Cb]. Retrucar, ser mui respondón [Ll].
|
Cfr. repostiar. |
||
repostiegu, a, o 📖: repostiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+repostiigu [Ay]. repostiego [Os].>(TEST)
|
Respondón [Lln. Os. Cb. Cg. Ay. JH]: ¡Qué repostigu ye! [Ay]. 2. Lentu, que trabaya con galbana o apatía [Min]. Cfr. repostiar.
|
|||
repotriu, a, o 📖: repotriu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Llozanu, gallardu, arrogante [La Cabreira (Mar)].
Quiciabes un intensivu de <i class="della">potru</i>(TEST)
|
(cfr.), col prefixu re-. De toes maneres la [j] paez esixir un influxu d’un supuestu *potriar na aceición de ‘portase como un potru’.
|
|||
repoyar 📖: repoyar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrepoyar [JH]. repoxar [Cd].>(TEST)
|
Catar, mucir la última lleche [Llg. Ll (= estrincar). Cd. JH]. Catar la lleche de la fema estrincándola [JH]: Non arrepueyes lla vaca, dexa daqué pall xatu, que tien que mamar el repueyu [JH]. Volver a catar una vaca llueu d’aguardar un poco [Ac]. //-se ‘comer ente hores’ [Cg]. se ha repoar la cabra quando se ordeña [Grangerías xviii: 912]
|
Del llat. repudiāre ‘refugar’, ‘nun querer aceutar’ (em; abf). Semánticamente y fónicamente podría entendese acordies colo que se diz de repoyu (cfr.). |
||
repoyáu, ada, ao 📖: repoyáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<repoyá [Llg].>(TEST)
|
Catada del repoyu o última lleche del ubre (la vaca) [Llg].
|
Pp. de repoyar. |
||
repoyu, el 📖: repoyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<repóu [Lln. Pa]. repobu [Pa]. repó [Os]. repoyo [Ac. Ar]. re- pueyu [Sb. y JH]. +repuyu [y Llg]. +reúyu [Ll]. repoxu [Mn. Cv].>(TEST)
|
Lleche último de catar o mucir [Lln. Os. Pa. Ac. Llg. Ll (= estrincos). Ar. Mn. Cv (= respingu)]. Última lleche de la vaca [Sb] que se cata o mama [JH]. Lleche que se cata a la vaca llueu de mamar el xatu [AGO]. Estrincos de lleche que que- den nel ubre llueu de catar [Cb]. 2. Posu de la lleche [GP a. 1788]. 3. Comida llixera ente hores [Cb. Ar]. 4. El fíu últimu [Cb].
|
Del neutru llat. repudium, -i ‘refuga’, ‘renuncia’ (em; abf), considerao como una amestadura de re- y *pŭdium lo que xustifica la non sonorización de /p/. Niciu d’esti análisis ye la posibilidá d’apaecer namái un continuador del segundu componente (cfr. poyu 2). La evolución de -dj- va acordies coles previsiones qu’ufre l’ast. como [S] o [y] anque tamién ye almisible la perda de -y- (ghla §4.4.3.a y b). Esta propuesta etimolóxica desanicia xustificar ast. repoxu dende’l llat. *re- expulsum (pe1: 129) darréu qu’entós, dende -ls-, nun sedría a entendese’l resultáu [y]. Semánticamente paez qu’ast. re- poyu fai referencia a daqué que se refuga, quiciabes por ser lo último y, darréu d’ello, daqué que na cultura popular nun contaba con bona acoyida. L’análisis del ast. repoyu fai ver, entós, que se trata d’una amestanza de re- y *pŭdium. Al nue- su pescanciar *pŭdium xustifica ast. poyu 2 (cfr.) asina como apoyar 2 (cfr.) y los términos rellacionaos apoyadura 2 (cfr.) y el deverbal apoyu 2 (cfr.). |
||
reprender 📖: reprender🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. arreprender.
|
|||
represa, la 📖: represa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Agua que s’almacena nel <i class="della">cubu </i>[Llib]. 2. Tiempu y tirada de molienda mentanto se gasta l’agua del <i class="della">cubu </i>[Llib]. ////<i class="della">Arre- </i><i class="della">presas</i>(TEST)
|
‘pequeños embalses que se faen pa contener de mo- mentu l’agua de regar’ [Arm].
|
Cfr. represar. |
||
represada, la 📖: represada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Represa [Llib]. Presa del molín [Mar]. 2. Cantidá d’agua rete- nío na presa [Ac]. Cantidá d’agua contenío poles compuertes y que llueu déxase pasar de sutrucu (contra’l molín pa moler) [Mar. VCid].
Deverbal de <i class="della">represar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
represar 📖: represar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">represar </i>[Lln]: <i class="della">Había que represar cuando había seca </i>[Lln]. //<i class="della">Represar l’agua </i>‘contener l’agua na presa’ [Ac. Tb]. Del llat. reprehensare ‘detener fuertemente’, ‘retener ensin soltar’ (abf), verbu fechu sol participiu de <i class="della">reprehendere</i>. Del participiu fuerte <i class="della">(ar)represu, a, o </i>(cfr. <i class="della">represa</i>), siguen los de- verbales fuertes <i class="della">represu</i>(TEST)
|
(cfr.), represa (cfr.). Dende’l participiu débil féxose ast. represada (cfr.). Semánticamente nel partici- piu arrepresu alviértese un procesu evolutivu que va dende una referencia estrictamente material a otra figurada: ‘prendíu’ → ‘reprimíu’ (→ ‘acobardáu’) → ‘esmolíu’ → ‘arrepentíu’.
|
|||
representar 📖: representar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrepresentar [Ay].>(TEST)
|
Cast. representar [Ay. Xral]. 2. Significar [Ay. Xral]. Cfr. presentar.
|
|||
represión, la 📖: represión🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conseñáu na nuesa documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">algunas</i>(TEST)
|
personas singulares del dicho cabildo non enten- diessen renpression contra el dean 1352(or.) [CLO/165]
|
Del llat. reprehensio, -onis ‘aición de volver sobro una cosa omitida’, ‘censura’ (abf), per vía semiculta. |
||
represor, ora 📖: represor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Que reprime [Xral].
Del llat. represor, -oris ‘el que reprime’ (abf), con caltenimien- tu de -<i class="della">p-</i>(TEST)
|
por cultismu o por camentar que sía composición.
|
|||
represu, el 📖: represu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pequeña presa que se fai a la vera la parede pa canalizar l’agua que remexa una riega [PSil]: <i class="della">L’augua</i>(TEST)
|
del represu l.leváila p’aiquí [PSil].
|
Cfr. represar. |
||
reprimir 📖: reprimir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">reprimir</i>.
<i class="della">mas yá, que ñon tien votu</i>/<i class="della">hai oi un Fiscal enteru</i>/<i class="della">que ñon</i>(TEST)
|
dobla el interés/que ñon amaina el respetu/del Grande ó del poderosu;/bon testigu yé el mesteñu, llangosta tamién del campu/reprimidu yá sin zeñu [Campumanes 1781/394]
|
|
||
réprobu, el 📖: réprobu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Q’el</i>(TEST)
|
final d’isti réprobu anunciaba [Judit 211]
|
|
||
reprochar 📖: reprochar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">reprochar</i>(TEST)
|
[Ay].
|
|
||
republicanu, a, o 📖: republicanu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+republiquenu [Ay].>(TEST)
|
Cast. republicano [Xral].
|
|
||
repuchar 📖: repuchar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><rapuchar [y Sb].>(TEST)
|
///
|
|
||
repuelgosu, a, o 📖: repuelgosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Abundante en <i class="della">repuelgos</i>(TEST)
|
[Min].
|
Cfr. repuelgu. |
||
repuelgu, el 📖: repuelgu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+repuilgu [Cp. y Llg. Ay. Ll (MP). Ll. Ri]. repuelgo [Ar]. re- puolgu [Tox]. repulgu [Lln. An. Pr]. repulgo [Llu]. //repolgo [/Eo. Mánt/].///<ident class="della" level="1"></ident>/repulgos [R. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. repulgo [Cb. Bab. JH], costurón [Ll]. Efeutu de coser [PSil] dos teles cantu con cantu [Llu]. Cast. bastilla estrencha d’una prenda [Tb]. Bastilla de la camisa [SCiprián]. Remate que se fai nos bordes de la ropa [Sm]. Pliegue, doblez [Tox]. Costura gorda [Pr]. Cast. dobladillo [Pr]. Costura [Cp. Ay].
|
Cast. sobrehilado [Lln]. Reborde toscu d’una costura [/Eo/]. Xaretón, bastilla [/Mánt/]. 2. “Repulgo de una herida vegetal o animal” [Cv]. Marnia, cicatriz, marca [Ac. Ri. Sn. PSil. Cn
(F). An]: Miánicas cun el repulgu que te quedóu de cuandu te manqueste [An]. Marnia, costura de la cicatriz [Tb]. Mar- nia, costura [Sb. Oc]: Estos son los repuelgos de a tiña [Sb]. Marnia [Cp. Pzu. Tox. /Eo/], señal de mancadura o llaga [Ar. JH]. 3. Nodiu [JH]: Isti carbayu ye tou repuelgos [JH]. 4. Do- blez de la empanada [Ay]. 5. Flor, requiebru [Llomb. Bard].
6. Falla o esterilidá na capa de carbón [Min]. 7. Piedra o parte d’una piedra que sobresal del sitiu vertical en que ta alluga- da, como pue pasar na galería d’una mina [Llg]. //Repulgos ‘remilgos’ [R. /Eo/]. //Coser a repuelgu ‘coser una bastilla, un xaretón’ [Sb]. ‘coser a mano dobladillos o bordes’ [Pa (co- ser a repulgu)]. //Tar tiráu al repuilgu ‘aplacar l’ardor sexual contra un repuilgu’ (sic) [Llg].
Deverbal del ast. repolgar (cfr.) hebo ser l’etimolóxicu *re- polgu responsable del aum. repolgón (cfr.). La variante con ú tónica (repulgu, repulgo) entiendese llograda dende la varian- te verbal repolgar → repulgar con zarramientu esperable de l’átona. Los resultaos eonaviegos xustifíquense darréu que ye una fastera non diptongadora. A la vera alvertimos los dever- bales en [we] → [wi] con metafonía; trátase d’una diptonga- ción debida al influxu de les persones verbales que puen ufrir esi resultáu analóxicu, como cuerro de correr fechu dende currere. Un abondativu analóxicu de repuelgu úfrelu l’ax. repuelgosu, a, o (cfr.). |
||
repuesta, la* 📖: repuesta🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<repuosta [Tox].>(TEST)
|
Recambiu de pieza mecánica [Tox].
|
Cfr. repuestu, a, o. |
||
repuestu, a, o 📖: repuestu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+repuistu [Ay].>(TEST)
|
Cast. repuesto [Ac. Ay].
|
Podría tratase d’un continuador del participiu fuerte del ast. reponer, compuestu de poner (dcech s.v. poner), igual que puestu, a, o, con nominalización del masc. (cfr. repuestu) y del femenín (repuesta). |
||
repuestu, el 📖: repuestu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//reposto [Eo].>(TEST)
|
Cast. repuesto [Tb. /Eo/].
|
|
Cfr. repuestu, a, o. |
|
repunancia, la 📖: repunancia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
</////repunanza [Sm. PSil. Cv. Arm]. reponanza [Mar].>(TEST)
|
Cualidá de repunante [Llg. PSil]. 2. Cast. repugnancia [Pa. Sb. Sm. Cv. Pr. Arm]. Noxu [Sr. Tb]: Tengo repunancia de tolo que me dan [Sr]. Cast. repugnancia, tedio, aversión [Mar]. Cfr. repunar.
|
|||
repunante 📖: repunante🏗️: NO ✍️: NO |
Non prestosu, caprichosu [Sr]. Non prestosu [Lln (S)], car- gante, fadiu na manera de ser [Tb]: <i class="della">Esa</i>(TEST)
|
moza ya mui repu- nante [Pa. Tb]. Vidriosu, protestón, que fadia [Sm]. Con pro- pensión a llorar (el neñu) [Sm]. Ranciu, con melindres [Sb]. Vidriosu, que s’enfada por poco [Lln. Llg]: Ye tan repunante que nun pues nin miralu si ta cabreáu [Llg]. Ranciu, cargante [Ay. Ri. An. Pr. Tox. Mánt/]. Que fadia cola so manera de ser (una persona) [Xx. Cr]. De caráuter difícil, que fadia [Ac. PSil]. Qu’amuesa repunancia por dellos fechos o coses [Sm]. Cfr. repunar.
|
|||
repunantiar 📖: repunantiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Repunar [Tb].
|
Cfr. repunar. |
||
repunar 📖: repunar🏗️: NO ✍️: NO |
Nun prestar, aburrir, cayer ranciu [Ac]: <i class="della">Repuna</i>(TEST)
|
hasta les pie- dres d’un camín [Ac]. Facese pesáu por cuenta la insistencia [Xx]. Resultar pesáu (daquién, daqué) [Llg. Ay]: Yá repunen na tele de tanto char esa película [Llg]. Facer sentir noxu, cansanciu [Llg. Sr. Tb]: Ésos tán repunándome; y repúnenme tanto que nun los aguanto [Sr]. Nun prestar [Lln. Ay]. Cayer antipática una persona [Pa. Sb. Pr. /Mánt/]. 2. Cast. repugnar [Pa. Sb. Ay. Pr. Cv], dar noxu [Lln]. Sentir noxu por daqué o daquién [Lln. Ac. Tb. Sm]: Esa comida repunéila pa siempre [Tb]: Yá me ta repunando a mí tanta música y tantu cuentu [Ac]. Cast. causar tedio, aversión (intr.) [Sm]. Sentir noxu por dalguna comida [Arm]. Empalagar [Xx]. //Repunar a les piedres ‘resultar perpesáu’ [Llg]: Ésa repuna a les piedres [Llg]. //Repunar la comida ‘perder la gana de comer’ [Sm].
|
Del llat. repugnare ‘lluchar contra daqué pa refugalo’ (dcech s.v. puño), per vía semiculta, lo mesmo que’l siguidor del participiu de presente, ast. repunante (cfr.). Sobro repunan- te féxose’l verbu repunantiar (cfr.). Un deverbal de repunar ye l’ast. repunu (cfr.). A la mesma familia pertenez tamién el semicultismu ast. repunancia (cfr.) y el popular repunanza. |
||
“repunta” 📖: “repunta”🏗️: NO ✍️: SI |
Nome conocíu pela documentación na aceición de ‘aumentu’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in illo subtus uestra casa de illa uarcena illa </i><i class="della">repuncta</i><i class="della">(TEST)
|
... cum suo aquaducto 1092(or.) [SV/189]
|
|
Cfr. punta. |
|
repuntiar 📖: repuntiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Facer media caña, dar media vuelta col aráu, a lo cabero la secha pa nun pisar la otra finca [Qu].
|
Posible reforzamientu con re- del verbu puntiar 1 (cfr.) qui- ciabes nel sen de *‘llegar a la punta o cabu del riegu o secha’. |
||
repuntu, el* 📖: repuntu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. punta.
|
|||
repunu, el 📖: repunu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">repunar</i>(TEST)
|
[Sr].
|
Deverbal de repunar (cfr.). |
||
repuñar 📖: repuñar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. arrapuñar.
|
|||
repuño 📖: repuño🏗️: NO ✍️: NO |
<repuñu [Lln].>(TEST)
|
Esclamación [Lln] de contrariedá [Ca]: ¡Qué repuño estás fe- ciendo equí a estes hores! [Ca].
|
Posible espresión eufemística en vez de recoño. |
||
requebrosu, a, o 📖: requebrosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
“Relativo a dichos de amor” [Lln]: <i class="della">Díxome</i>(TEST)
|
unas cosinas mui requebrosas [Lln].
|
Cfr. resquebrar. |
||
requedar 📖: requedar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Aquedar [Mar].
|
Cfr. aquedar. |
||
requedáu, ada, ao 📖: requedáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<///arrequedado [Os].>(TEST)
|
Axuntao y retenío polos pastores (el ganáu) [Os].
|
Pp. de requedar (cfr.). |
||
requemar 📖: requemar🏗️: NO ✍️: NO |
<requeimar [Tb. Sm. An. Cv. Tox. Vd. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. requemar [Sr. Tb. Sm. An. Cv. Vd. Tox. /Eo/]. Volver a quemar [Ri]. Calentar una cosa más de la cuenta [Ri]. 2. Quemar nun cacíu fasta dilir el zucre [Ay], la lleche [Tb]: Re- queimóu azucre pal catarru [Tb]. 3. Cocer ente la ceniza la borona envuelta en fueyes [Ay]. Cfr. quemar.
|
|||
requemáu, el 📖: requemáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<resqueimáu [Tb. An. Cd]. requemao [Ay. Ri].>(TEST)
|
Preparáu pa curar catarros fechu con zucre y lleche fervío [Sr. Tb. Cd] y tamién con güevu y dalgún llicor [Ri]. Ferviatu [Ay]. //Azúcar requeimáu ‘xarabe pa curar el catarru [An].
|
|
||
requemu, el 📖: requemu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
requerimientu* 📖: requerimientu*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Nome conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">faser</i>(TEST)
|
afruentas e requirimientos e protestaçiones e todos los
|
|
||
requerir 📖: requerir🏗️: NO ✍️: NO |
<requirir [Pa. Sm (Cv)].///<ident class="della" level="1"></ident>//requir [Sm. PSil]. riquir [Sm].>(TEST)
|
Cast. requerir [Pa]. Pidir [Cl. Ri]: ¿Qué ye lo que requiés aho- ra? [Ri]. 2. Tener necesidá de daqué [Ri. Sm]: Isti requier que lu aposienten [Ri]: Sí rique l’abrigu [Sm (i)]: Paezme que lu requier [Sm (i)]. Necesitar, naguar por daqué cosa [Sm]: La nena rique l’abrigu, que ta chuviendu [Sm]. Echar de menos [Ri. Sm]: Nun para de requerir a la moza [Ri]. 3. Avisar o facer saber una cosa con autoridá pública [Ri]: Requiriéronme del ayuntamientu [Ri]. 4. Pasar llista a los vecinos al dir a dellos trabayos coleutivos [PSil]. ///Si el ocho de abril no me oís, por muerto me requerís [LC].
|
para que ansymesmo espeçialmente pueda pedir e requerir e pidan 1477 (t.) [SP-IV/174]
|
Del llat. requīrere ‘tratar d’atopar’, ‘entrugar por’, ‘inquirir’, ‘pidir’, ‘buscar’, ‘investigar’ (old; abf), con continuación ro- mánica (rew), castellana (dcech s.v. querer), portuguesa re- querer (delp), per vía semiculta. L’ast. ufre, amás del resultáu requerir, l’evolucionáu con perda de -r-, requir; en rellación tenemos l’ast. reguilar (cfr.). En rellación con requerir consé- ñense requerimientu (cfr.) y requisición (cfr.). |
|
requesón, el 📖: requesón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//requeixón [/Eo/].>(TEST)
|
Crema de lleche ensin sueru [Vd]. Cast. requesón [/Eo/]. Posible
|
formación compuesta de re- y aum. de quesu (cfr.). |
||
requete- 📖: requete-🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Prefixu col significáu de ‘intensidá’, ‘refuerzu’ [glla 303].
|
|||
requexa, la 📖: requexa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">requexa,</b>(TEST)
|
la Rincón [Ay].
|
Cfr. requexu. |
||
requexada, la 📖: requexada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<requesiada [Os]. requeixada [Cv]. ///requijada [Tor].>(TEST)
|
Sitiu resguardáu onde s’axunta’l ganáu [Os]. Terrén abrigao nel fondu d’una arroxada [Cv]. Rinconada [JH. R. Tor].
|
|
Cfr. requexu. |
|
requexeru, a, o* 📖: requexeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<requexera [AGO]. requesiera [Os].>(TEST)
|
Que nun suelta bien el granu (la nuez) [AGO]. Que nun ruem- pe bien los pies (la nuez) al salir [Os].
|
¿Ax. en rellación con requexu (cfr.)? |
||
requexu, el 📖: requexu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<requeixu [Sm. Pzu. Pr. Cv. Vg]. requexo [Cñ]. +riquixu [Ri].
///requejo [Tor].>(TEST)
|
Rincón [Cb. Cp. VBable. JH], esquina [Ri]. Sitiu mui escon- díu [Cb. Cg. Cp]. Rincón, recoldu, ángulu [Sb]. Sitiu recoyíu [Lln. R] y apartáu en monte [Sb]. Sitiu ocultu [Ri]. Sitiu es- trenchu [Pr] y tapáu a la vista [Ri]. Sitiu abrigáu, resguardáu del sol [Cñ]. Rincón, sitiu escondíu [Tor]. Sitiu pequeñu en monte, de bon pastu [Pzu]. Terrén más estrencho que la re- queixada [Cv]. 2. Repechu [R]. 3. Garma [Or (S)]. Sitiu es- carpáu [Cl]. 4. Regueru pequeñu con un vallín [Vg]. 5. Cosa pequeña [Sm]. Animal o persona de curtia edá [Sm].
|
|
del llat. *quassiare (según Me- néndez Pidal) con refuerzu de re- anque Piel ve bien la rella- ción con *capseum ‘maxilar’, sofitada en Meyer-Lübke (rew), camentando que se trata d’una aplicación metafórica al terrén tomada de l’anatomía humana bien asitiada na nuesa toponi- mia (ta 134). Dende requexu y requexa (cfr.) féxose’l verbu *requexar → arrequexar (cfr.) con un deverbal requexada (cfr.); en rellación etimolóxica tópase tamién ast. arrequexa- mientu (cfr.). Nada nun tenemos qu’oponer a la documenta- ción medieval darréu que nos ufierta una palatal sorda, pero en §b la grafía “y” resulta problemática. ¿Una mala llectura?
¿Un posible continuador de *quasiare > *queiyar como de basium > port. beijo (delp); capseum > port. queijo (delp)? Esi resultáu con sonora medieval [-y-] podría xustificar l’ast. arrequiar (cfr.). |
|
“requiem” 📖: “requiem”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela la fala y pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">una</i>(TEST)
|
misa de requien en cada un anno para sienpre
|
|
del llatín eclesiásticu (missa de requiem), con que se despide a los muertos. |
|
requilencia, la 📖: requilencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cumplíu [AGO]. Requiebru [V1830. AGO]. //<i class="della">-es</i>(TEST)
|
‘requilo- rios’ [Cñ]. Con requilencies vase, y ella queda como fuera de sí, medio ablucada [HyL 30]; [con reguilenzies [HyL (F-O)/161]
|
|
cfr.), quiciabes en rellación con requerir (cfr.). Foi posible un traca- mundiu de líquides intervocáliques como tamién alvertimos en requiloriu (cfr.). |
|
requilindoriu, el 📖: requilindoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Procuru o miramientu que se tien pa facer una cosa [Ca].
|
Cfr. requiloriu. |
||
requiloriu, el 📖: requiloriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+requiluriu [Ay. Ll].>(TEST)
|
Cast. requilorio [Pa]. Cumplíu [Ay. Ll. AGO]. Cumplíu desaxeráu [Pa]. 2. Requisitu [AGO]. “Arrequive. Adorno. Re- quive. Requisito” [JH]. 3. Recuerdu [Ay. Ll]. //-os ‘requisitos, cumplíos’ [R]. ‘rodeos, discreteos’ [Cn (MG)]. ‘requisitos, cumplimientos’ [OLLA. JS].
|
|
cfr.), tamién asitiáu en gall. y en cast. y que quiciabes tien l’aniciu nuna forma previa *re- quirorio (dcech s.v. querer). Ha partise de requiloriu p’almitir |
|
requisconciu, el* 📖: requisconciu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/requisconcios [Llom].>(TEST)
|
|
|||
requisición* 📖: requisición*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
derecho o rrequisiçion 1358 [MB/142]
|
|
||
requisitoria, la 📖: requisitoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Nome conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Para</i>(TEST)
|
en definitiva seculoria/pena de yós mandar requisito- ria [El Ensalmador 72]
|
|
||
requisitu, el 📖: requisitu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><riquisitu [y Pr].>(TEST)
|
Cast. requisito [Pa]. Procuru especial con que se trata a da- quién [Pa. Tb. Pr]: Andes con elli con munchu requisitu [Pa]: Yá ta bien de tantu requisitu [Tb]. Mimu [Pr].
|
|
||
res, el 📖: res🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<arrés [Ca. /Eo/].///<ident class="della" level="1"></ident>la res [JH].>(TEST)
|
Cast. res [Sr. Sb. Tb. Sm. Cv. /Eo/. Bard]: Yera un res malu [Sr]. Animal [Ca]. Cabeza de ganáu [Lln]: Dar un palu a un res [Lln]: Los reses que se matan [Lln]. //Nun tener un res ‘no tener nada’ [Tb].///
|
cfr.). Na espresión ast. nun tener un res paez qu’ha entendese nel mesmu sen, averándose l’ast. al fr. rien, oc. ren, cat. res, construcción que sigue la yá seronda en llat. onde la negación de non perencontábase gracies a nuevos ele- mentos redundantes (Rohlfs 1979: 157) como los simples res (> ast. res), gutta (> ast. gota), nata (> ast. nada), causa (> ast. cosa); o derivaos de mica (→ ast. migaya), de pila (→ ast. pelotada), etc. N’ast. tamién se conseña la espresión nin un ris ‘nada’ [Tb] que nos abulta variante de res (nin un res). |
||
resabiar 📖: resabiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Escarmar [Ac. Pr]. Nun s’enfotar [Pr]. //-se ‘nun s’enfotar’, ‘escarmar’ [Ay]. Cfr. resabiu.
|
|||
resabiáu, ada, ao 📖: resabiáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cast. <i class="della">resabiado</i>(TEST)
|
[Pa. Ac]. Que tien mieu a les persones porque lu maltrataren (un animal) [Lln]. Que tien un mal recuerdu de daqué [Pa]. 2. Resabíu [Sb].
|
Pp. de resabiar. |
||
resabiu, el 📖: resabiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">resabio</i>, zuna [Pzu].
Del llat. *resapĭdus acordies con Corominas-Pascual (dcech s.v. saber) lo qu’enllaza cola propuesta fecha por Meyer- Lübke dende *rěsapium (rew; deeh). Dende <i class="della">resabiu</i>(TEST)
|
féxose’l verbu resabiar (cfr.).
|
|||
resabíu, ida, ío 📖: resabíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<resabíu/ía/ío [Ay].>(TEST)
|
Cast. resabido [JH].
|
Cast. sabiondo [Ay. Tox]. Antiguu participiu orixináu nun compuestu verbal resaber (dcech s.v. saber) que l’ast. tien en común col cast. |
||
resaca, la 📖: resaca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rexaca [JH].>(TEST)
|
Operación de sacar l’agua de la presa del molín pa llimpialu [Mar].
|
2. Movimientu en retrocesu de les foles llueu de llegar a la oriella [Lln. Llu. PVeiga. JH]. 3. Estáu en que s’atopa ún, llueu d’una borrachera [Xx. Llu]. Cfr. sacar. |
||
resaláu, ada, ao 📖: resaláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+resaléu/resalá/resalao [Ri].>(TEST)
|
Persaláu (un alimentu) [Sr].
|
2. Guapa y con gracia (una per- sona) [Sr. Ri]. Cfr. saláu, ada, ao. |
||
resalgar, {el} 📖: resalgar🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<rexalgar [Am. Ca. Md].>(TEST)
|
Cast. rejalgar [Ca]. Planta melecinable que suel criase en si- tios secos [Md]. Planta herbácea, qu’amarga muncho [Oc]. Planta herbácea de la familia de les arácees [Ca].
|
3. Cosa de permal sabor [Am]. Sabor non prestosu [Md]. {Sabor} mar- guxu [Lln]. Del and. ráhj alġár, del ár. cl. rahju lġār ‘polvu de la cueva’, siguió’l resalgar ast., cast. rejalgar, cat. realgar (da s.v. real- gar; dcech s.v. rejalgar). |
||
resaliváu, ada, ao 📖: resaliváu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<resalbíu [y Cb].>(TEST)
|
Resabíu [Pa. Cp], sabiondo, descaráu [Lln]. Repipi [Cp]. Descaráu, rabaneru [Llu]. Descaráu, desenvueltu, con euforia [Ac]. Mui vivu, mui charrán [Cb (= llasparderu = rellambíu)].
|
Quiciabes resultáu d’un encruz del ast. resabíu (cfr.) con sali- va, voz conocida quiciabes como castellanismu. |
||
resallar 📖: resallar🏗️: NO ✍️: NO |
<resal.lar [An].>(TEST)
|
Sallar por segunda vez, arreandar, abinar [LV. Pb. Lln. An. DA. R]. Cfr. sallar.
|
|||
resallón, ona* 📖: resallón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<{Con yeísmu, resayón [Cl]}.>(TEST)
|
Dizse d’una tierra semada con munchu monte que nun dexa crecer la sementera [Cl].
|
Aum. de resallu (cfr.), con usu axetivu. |
||
resallu, el 📖: resallu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<resal.lu [An].>(TEST)
|
Operación de resallar [LV. Lln. An. DA. AGO]. 2. Baille de la gallegada [Lln] {¿Sedrá tracamundiu gráficu por *resaltu, en rellación con saltar → resaltar?
|
Deverbal de resallar. |
||
resalmoriar 📖: resalmoriar🏗️: NO ✍️: NO |
Tar la comida persalao [Ay. Ll].
Formación verbal intensiva dende ast. <i class="della">salmoria</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
resalsáu, ada, ao* 📖: resalsáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+resalséu, á, ao [Mi].>(TEST)
|
Ocurrente, rápida nes contestaciones (una persona) [Mi].
|
D’un participiu de resalsar fechu sobro salsa. |
||
resalséu, el* 📖: resalséu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<resalseo [Llu].>(TEST)
|
Chapuzón de mar movíu por un airón [Llu].
|
Cfr. salsu, a, o. |
||
resaltu, el 📖: resaltu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Poza que se forma na potrera onde s’alluga la yegua pa que la cubra’l garañón con facilidá [JH].
|
2. Falla pequeña [JH]. Cfr. saltu. |
||
resalvar 📖: resalvar🏗️: NO ✍️: NO |
<resalviar [V1830. AGO].>(TEST)
|
Saltar (obstáculos, sitios malos del camín, pasos d’una es- calera) [Lln]. Salvar, vencer un obstáculu saltando percima d’él ensin tocalu [Lln. Cv]. Vencer un obstáculu llanzando con puxu un oxetu percima d’él, ensin tocalu [Cv]. 2. Sal- tar percima [AGO]. Remontar [AGO]. 3. Reservar [V1830]
|
|
{aceición entendida por Sánchez Vicente (2014: 65) dende’l drae: “encubrir, ocultar, callar algo”}. Cfr. salvar. |
|
resbaladeru, el* 📖: resbaladeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<resbaladeiru [Tor].>(TEST)
|
Sitiu cubiertu de xelu, xeneralmente inclináu y esbariosu [Tor].
|
Cfr. resbalar. |
||
resbaladizu, a, o 📖: resbaladizu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><resbalaízu [Ay]. resbaladizo [Ar].>(TEST)
|
|
|||
resbaladoriu, el 📖: resbaladoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><resbaladoiru [Sm. Tox].>(TEST)
|
|
|||
resbalar 📖: resbalar🏗️: NO ✍️: NO |
<resbalar [Rs. Ay. PSil. Sm. Pr].///<ident class="della" level="1"></ident>//resbaliar [Lr. Pr].>(TEST)
|
Cast. resbalar [Rs. Lr. Ay. PSil. As. Pr]. //A resbalar ‘abondo, en bona cantidá’ [Sm]: Hai aguardiente a resbalar [Sm].
|
|
||
resbalete, el 📖: resbalete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
resbaliante, el 📖: resbaliante🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
resbalín, ina, ino* 📖: resbalín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident><resbalino/a [Llomb].>(TEST)
|
Esbariosu [Llomb].
|
|
||
resbalina, la 📖: resbalina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">resbalar</i>(TEST)
|
o esbariar nel xelu [Llomb]:
|
|
||
resbalizu, a, o 📖: resbalizu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
resbalón, ona 📖: resbalón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<br class="della"><b class="della">resbalón,</b>(TEST)
|
ona Esbariosu [Cv].
|
Cfr. resbalar. |
||
resbalón, el 📖: resbalón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<resbarión [Ac. Sb. Ay. y Pr].>(TEST)
|
Esbarión [Ac. Sb. Ay. Pr]. 2. Resclavu que queda d’esbariar [Cv]. 3. Sitiu esbariosu [Cv] por cuenta’l suelu xeláu [PSil]: Hai un resbalón delantre de mia casa [PSil]. 4. Mal pasu, tracamundiu, equivocación [Tb]: Esa moza tuvo un resbalón [Tb]. Cfr. resbalar.
|
|||
resbalosu, a, o* 📖: resbalosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+resbalusu [Ay]. resbaloso [Ac]. resbariosu [Ac].>(TEST)
|
Esbariosu [Ac. Ay]. Cfr. resbalar.
|
|||
resbariar 📖: resbariar🏗️: NO ✍️: NO |
<resbariar [Ac. Ay. Pr. JH]. risbariar [As (Oc)]. ribariar [As].>(TEST)
|
Esbariar, resbalar [Ac. Ay. Pr. As. JH].
|
Del mesmu aniciu qu’ast. abariar (cfr.) anque alvertimos, amás del asitiamientu de l’amestadura de los prefixos re + ex, d’un tracamundiu posible de líquides intervocáliques. Les espresio- nes conseñaes parten d’una variante verbal en -idiare > -iar como tamién alvertimos en resbaliar frente a resbalar (cfr.). |
||
resberón, el* 📖: resberón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<resbeirón [PSil].>(TEST)
|
Raya, marca nuna superficie [PSil]: Quedóu un buen resbei- rón [PSil].
|
2. Tapín que saca {la pata de} la vaca cuando’l prau ta perllientu [PSil]: Las vacas van a traer resbeirones a esgaya (sic) [PSil]. Del deverbal de *resberar (variante de resbariar) → *resbaru d’u sigue l’aumentativu. Nel casu de resbeirón paez qu’ha alvertise un influxu fónicu de la familia de veiru (cfr. veru). |
||
rescafilón 📖: rescafilón🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Cayú</i>(TEST)
|
per mí de rescafilón ‘por poco nun cayó percima de mí’ [Ay].
|
Cfr. rasfilón. |
||
rescaldar 📖: rescaldar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">rescoldar</i>(TEST)
|
[Sb].
|
Cfr. escaldar. |
||
rescalderu, el* 📖: rescalderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rescaldero [Os].>(TEST)
|
Conxuntu d’áscuares nel llar [Os].
|
Cfr. escaldar. |
||
rescaldu, a, o 📖: rescaldu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rescaldu/a [Cd].>(TEST)
|
Resabíu, descaráu [Lln]. (Persona) perviva, daqué descarada [Cd].
|
Cfr. escaldar. |
||
rescaldu, el 📖: rescaldu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rescaldo [Os. Ay. Ar. /Eo/]. +resqueldu [Ll]. roscaldu [y Mar]. rescoldu [Pa. y An. Tox. Tor. Bard]. rescoldo [Ay].
/////rescueldu [Cn (F)]. /////rescualdu [Cl. y Pr. y Cv. y Mar].
++rescuildu [Ay].>(TEST)
|
Cast. rescoldo [Lln. Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Ac. Bi. Llg. Llv. Sb. Ay. Ll. Ar. Sd. Qu. Tb. PSil. Cn (F). An. Pr. Cv. Tox. /Eo/. Vg. Tor. Bard. Arm. Mar. JH] de la cocina y del fornu del pan [Cv (/borrayu ‘recaldu del borrón’)]. 2. Comida fecho con caldu de potaxe mecío con farina de maíz [Barzanal.lana (Cv)]. 3. Persona viva, daqué descarada [Pr]. Persona sabionda, desca- rada [Ac]. Persona descarada y rabanera [Llu]. //Ser como un rescaldu ‘ser rápidu, na contestación, y de malos moos’ [Pa].
|
|
Cfr. escaldar. |
|
rescalentar 📖: rescalentar🏗️: NO ✍️: NO |
Recalentar [Bab. Arm]. Producir una sensación asemeyada a la quemadura por cuenta d’un roce continuáu [Ri (= esco- cer)]: <i class="della">Rescalentáronseme</i>(TEST)
|
los sobacos [Ri].
|
Cfr. calentar. |
||
rescalentón, el 📖: rescalentón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">rescalentar</i>(TEST)
|
[Ri].
|
Deverbal de rescalentar (cfr.) con suf. aumentativu. |
||
rescalvar 📖: rescalvar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Peñar de forma que quede’l pelo perlliso y pegao a la cabeza como si se tuviera calvo [Lln].
|
Cfr. calvariyón. |
||
rescalváu, ada, ao 📖: rescalváu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<rescalvada [Pa].>(TEST)
|
Con entraes nel pelo [Lln]. Medio calvu [Mont]. Col pelo ha- cia atrás [Pa].
|
2. Colos cuernos abiertos hacia atrás (el bue, la vaca) [Cg]. 3. Persegáu (un prau) onde malpenes ye a vese la yerba que queda [Lln]. 4. Descaráu [Pa]. Participiu débil de rescalvar. |
||
rescalvu, a, o* 📖: rescalvu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rescalva [Pa].>(TEST)
|
Descaráu [Pa].
|
Participiu fuerte de rescalvar (cfr.). |
||
rescampar 📖: rescampar🏗️: NO ✍️: NO |
<rescampar [Pa]. rescampiar [Pa. Cb]. rescampear [Os].>(TEST)
|
Escampar [Pa (= escampar)].
|
2. Rellampaguiar [Os. Cb]. 3. Resaltar por cuenta’l color una cosa sobro les otres [Cb]. //La trampa rescampa dizse nos xuegos de neños [Pa]. Cfr. acampar & campu. El verbu *rescampear → rescampiar deriven d’una formación en -idiare. |
||
rescampéu, el 📖: rescampéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Rellámpagu [Cb. Cg].
Posible deverbal del ast. *<i class="della">rescampear</i>(TEST)
|
antecedente del ast.
|
rescampiar (cfr. rescampar). De la mesma manera dende *rescamplear féxose rescampléu (cfr.). |
||
rescampíu, el 📖: rescampíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Rellámpagu [Pa (= rescamplíu)]. Rellámpagu [Cb (= rescam- péu)]. 2. Instante [Pa (= rescamplíu)]. 3. Glayíu fuerte [Pa (= rescamplíu)].
Cfr. <i class="della">rescamplar</i>(TEST)
|
& campu.
|
|||
rescampla, la 📖: rescampla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">rescamplar</i>(TEST)
|
(sic) [Cñ].
|
Cfr. campu. |
||
rescampladura, la 📖: rescampladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rescampleadura [JH].>(TEST)
|
Aición y efeutu de rescamplar [Tb] o rescamplear [JH].
|
Cfr. rescamplar. |
||
rescamplante 📖: rescamplante🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Brillante, que destaca [Mont].
|
Brillante, relluciente, elegante [Uv. AGO]. Cfr. rescamplar. |
||
rescamplar 📖: rescamplar🏗️: NO ✍️: NO |
<rescampliar [VBable]. rescamplear [Ca. JH].>(TEST)
|
Rellampaguiar [Cñ. Cp. Ac. Ca. Ay. Sb. VBable. JH]: Ta res- camplando [Ac]. 2. Brillar como’l sol [Ay]. Resplandecer [JH]. Rellucir, salir daqué a la lluz [Llg]. Resaltar pol color una cosa sobro les otres [Cb]. 3. Dicir les coses na cara, con descaru [Ac]: Rescamplé-ylo todo en la cara [Ac]. 4. Apae- cer la verdá en cualquier tipu d’enguedeyu de vecinos [Ll]. Aclarase la verdá [Ac. Tb. Pr]: La trampla rescampla [Ac. Llg. Tb].
|
|
Cfr. campu. Un deverbal fuerte ye ast. rescamplu (cfr.), res- campla (cfr.) col so deriváu rescampladura (cfr.); a la vera te- nemos el siguidor del vieyu participiu de presente rescamplan- te (cfr.). Ye posible qu’a la vera de rescamplar l’ast. conociere una variante *rescamplir que xustificaría rescamplíu (cfr.) y términos averaos. Ye un casu paralelu al ast. *rescampir (con |
|
rescampláu, ada, ao 📖: rescampláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><rescampláu/rescamplá/rescamplao [Sr]. rescamplao [Llu]. rescamplaa [Cñ]. rescamplá [Ac. Ar].>(TEST)
|
|
|||
rescampléu, el 📖: rescampléu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rescampleo [DA].>(TEST)
|
|
|||
rescamplida, la* 📖: rescamplida🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rescamplía [Sb. Ay].>(TEST)
|
Rellámpagu [Sb. Ay]. Cfr. campu.
|
|||
rescamplíu, el 📖: rescamplíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Rellámpagu [Cl. Pa. Cp. Llv. Sb. Ca. Ay. VBable]. 2. Instante [Cl. Pa]: <i class="della">H.écilu</i>(TEST)
|
nun rescamplíu [Cl]. 3. Glayíu fuerte [Pa (= ramplíu)]: Diomi un rescamplíu que me dexó sorda [Pa].
|
|
||
rescamplu, el 📖: rescamplu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">rescamplu,</b>(TEST)
|
el Rellámpagu [Bi. Sr]. Cfr. rescamplar.
|
|||
rescañar 📖: rescañar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
rescañáu, ada, ao 📖: rescañáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><arrescañáu [Ll]. arriscañáu [Ca].>(TEST)
|
|
|||
rescañu, el 📖: rescañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+resqueñu [Ay. Ll]. +rescoñu [y Bi. y Llg]. rescaño [Os. Ar. VCid]. +rasqueñu [Ay. Ll]. rascañu [Lln].>(TEST)
|
Corteza, rosquete de pan tienro que presta comer [Ay]. Corteza del pan [Ac. VCid]. Carrascu del pan [Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Sd]. Restu, especialmente del pan [Ll]. Remate cónicu de la barra del pan [Ll]. Cantu del pan más tostáu [Ay]. Abertura del pan al salir del fornu [Ay]. 2. Encetadura de la fogaza [Os. Ar]. 3. Xoven que ta creciendo [Lln]. 4. Persona de mal caráuter [Lln]. Deverbal de rescañar (cfr.) dende’l participiu fuerte. |
|||
rescatapláu, ada, ao 📖: rescatapláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cast. <i class="della">repantigado</i>(TEST)
|
[Ce].
|
** |
||
rescatar 1 📖: rescatar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">rescatar</i>(TEST)
|
[Pa]. Lliberar a daquién nel xuegu [Pa].
|
Quiciabes un italianismu riscattare pente medies del catalán rescatar (dcech s.v. catar) y que llega a nós pel castellán. |
||
rescatar 2 📖: rescatar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<se [Ll].>(TEST)
|
Facer les coses con recatu [Ll].
|
2. Apaecer el sol encarnis- páu [Lln] nel poniente [Os]. //Rescatar el sol ‘apaecer el sol encarnispáu nel horizonte, o namás la so lluz collorao llueu d’un día nublu’ [Cb]. ///Cuando’l sol rescata güen día cata [Pa. Ci] ‘cuando l’atardecer ye arroxáu al otru día habrá sol’ [Lln]. Cuando’l sol s’arrescata buen día s’acata; al saliente y no al poniente [LC]. Cfr. catar. |
||
resclamar 📖: resclamar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Retrañir, devolver el soníu l’ecu [Ar]: Mira cómo resclama la peña [Ar].
|
Cfr. clamar. |
||
rescláu, ada ao* 📖: rescláu🔤: , ada ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada, ao |
<riscláu/ada [Oc].>(TEST)
|
Que ta enforma axustao (la comida) [Oc]: Fixu el potaxe tan risclao que nun nus fartamus [Oc].
|
Cfr. clavar. |
||
resclavu, el 📖: resclavu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<resclavo [Ar]. risclavu [Tb. Sm. Vd].>(TEST)
|
Pisada del caballu [Cn (M)], de la vaca [Gr].
|
Pisada nel ca- mín [Sb. Ar]. Pisada, especialmente de la caballería [Tb. Sm. Cv]. Pisada de la caballería en suelu blandu [Oc]: Pur aiquí pasóu un burro, purque vense lus risclavos [Oc]. 2. Rastru, señal [Pzu] del ganáu al pisar [PSil. Cn (F)]. 3. Golor [Vd]: Pul resclavu fui trayéndoulu hasta la casa [Vd]. //-os ‘clavos de les caballeríes’ [An]: Los resclavos marcan el camín pur unde foi [An]. Cfr. clavar. |
||
rescocer 📖: rescocer🏗️: NO ✍️: NO |
<arrescocer [y Ay].>(TEST)
|
Ferver llixeramente les morcielles pa que nun s’abran al me- teles na pota [Ac]. Ferver llixeramente les berces pa llueu re- cudiles y echales en pote [Ri]. Cocer les morcielles llueu de faceles [Qu]. 2. Escocer [Lln. Cb. Llg. Sb. Ca. Ay. Ar]: Nun m’eches alcohol que me rescuez [Llg]. Sentir un dolor como d’una quemadura [Ca]. Escocer (una mancadura, un fechu, un regalu) [Ay]: Rescuezme entuvía [Ay]. Resquemar [Cp] la piel por golpe o falta de llimpieza [Cg].
|
|
Cfr. escocer. |
|
rescocer, el 📖: rescocer🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Resquemor, escozor [Ay].
Nominalización del infinitivu <i class="della">rescocer</i>(TEST)
|
(cfr.), de la mesma manera que tamién se fexo nome un
|
continuador del parti- cipiu débil, rescocíu (cfr.). Una variante verbal paez l’ast. recocer (cfr.). |
||
rescocíu, el 📖: rescocíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Llaga que tienen los reses nos uños (curábenla con <i class="della">sarru</i>(TEST)
|
y mantega fresco) [Sb (“rescociu”)].
|
Cfr. rescocer, el. |
||
rescolgaderu, el* 📖: rescolgaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rescolgadero [VCid].>(TEST)
|
Columbiu rudimentariu [VCid].
|
Cfr. colgar. |
||
rescolgar 📖: rescolgar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Columbiase [Lleón (Columpio)].
|
Cfr. colgar. |
||
rescostar 📖: rescostar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Apoyase [Ac]: Taba rescostada na ventana cuandu lu ví [Ac].
|
Cfr. acostar. |
||
rescozor, el 📖: rescozor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<arrescozor [y Ay].>(TEST)
|
Picor [Lln. Cg. Ac. Llg. Ay. VCid]. 2. Pesar, esmolimientu [Ac]. Mieu, prevención [Ac]. Temor [JH]. Remor, pesar [Lln]. Cfr. escocer.
|
|||
rescozosu, a, o 📖: rescozosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">rescozosu, a,</b>(TEST)
|
o Con rocea [JH].
|
Cfr. escocer. |
||
rescriezu, el 📖: rescriezu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Ciertu sitiu malu de pasar [Bulnes (Lln)].
D’un participiu fuerte de *<i class="della">crepitiare</i>(TEST)
|
variante
|
del llat. crepita- re ‘meter ruíu’ (abf) que, según pescanciamos, dacuando ha ser como consecuencia de romper daqué cosa; non d’otra tra- za s’entiende’l siguidor del llat. crepare > ast. quebrar (cfr.). El citáu participiu fuerte sedría *crěptium > *criezu conocíu gracies al compuestu rescriezu. Ye posible que la definición ‘ciertu sitiu malu de pasar’ se deba a que ye terrén argayadizo o bien onde se producen requiebres o fuércigues. La voz pro- puesta avérase enforma al llat. crěpita suxerida como aniciu del ast. grieta, crieta (cfr.). |
||
reseca, la 📖: reseca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Operación de desecar el calce de los molinos pa entamar a mondalos o llimpialos [Mar].
|
2. Gran sequía o seca [Cl (= resequía)]. Deverbal del ast. resecar, verbu debíu a l’amestanza del in- tensivu re- col llat. siccare ‘secar’ (em s.v. siccus), con conti- nuadores románicos ya hispánicos (rew; deeh). |
||
resecar 📖: resecar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Secar permuncho [Xral].
|
Cfr. reseca. |
||
resedar 📖: resedar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Tosquilar (aplícase sobre too a les vaques) [Os].
|
Cfr. seda. |
||
resegar 📖: resegar🏗️: NO ✍️: NO |
Cortar madera col tronzón [Lln. Llib]. 2. Segar perbién un prau [Cl].
Del llat. resecāre (em s. v. seco) con continuadores it., oc., cast. port. (rew; deeh). L’ast. <i class="della">resegar</i>(TEST)
|
podría ser variante del ast. resgar (cfr.) anque con víes semántiques daqué destre- maes. Un
|
continuador del participiu fuerte pudo ser ast. *rese- gu → resegón, resegona col paralelu resgón (cfr.), con perda de l’átona y posibilidá de nominalización. |
||
resegón, ona 📖: resegón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Ax. conocíu pela documentación quiciabes cola aceición
*‘con dalgún problema na pata’:
<i class="della">el</i>(TEST)
|
buen buey ni debe ser resegón de algún pie y menos de ambos, ni manibardo o patudo de mano alguna [Grange- rías xviii: 825] Cfr. segar & resegar.
|
|||
reselláu, ada, ao 📖: reselláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<resilláu [Lln. Ac. JH].>(TEST)
|
|
|||
resellar 📖: resellar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><resillar [Lln]. {Con yeísmu, resiyase [Pr (Cv)].>(TEST)
|
|
|||
resellón, ona* 📖: resellón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><resillón [Cb. Cp. Sb]. resil.lón/ona [Tb]. resillona [Lln].
///<ident class="della" level="1"></ident>//resilón/ona [Sm]. /////resiñón [Ay].>(TEST)
|
|
|||
resemblar 📖: resemblar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Semar por segunda o tercera vez [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident>D’una amestanza del intensivu <i class="della">re</i>- col verbu <i class="della">semblar</i>(TEST)
|
(cfr.
|
|
||
resentimientu, el* 📖: resentimientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><resentimento [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. resentimiento [Tox. /Eo/].
|
Cfr. sentir. |
||
resentir 📖: resentir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><-se [Pa]. arresintise [y Ay].>(TEST)
|
Cast. resentirse [Pa]. Volver a dolese de daqué [Ay]. Sentise dolíu [Ay].
|
|
||
resequía, la 📖: resequía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><resequida [Os].>(TEST)
|
Gran sequía [Cl. Os]. Cfr. resequíu, ida, ío.
|
|||
resequir 📖: resequir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Resecar [Os].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible formación paralela a <i class="della">resecar</i>(TEST)
|
(cfr. reseca).
|
|||
resequíu, ida, ío* 📖: resequíu🔤: , ida, ío* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="1"></ident><resequidu [Lln. Bab].>(TEST)
|
Resecu [Os. Bab].
|
|
||
reserva, la* 📖: reserva🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<reselva [Ca].>(TEST)
|
Cast. reserva [Ca]: Toma unos ayos que tengo equí de reselva [Ca].
|
Cfr. reservar. L’ast. reselva ufre tracamundiu de líquides. |
||
reservar 📖: reservar🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu del qu’hai bonos nicios documentales anque daqué se- rondos na aceición de ‘guardar’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">hun</i>(TEST)
|
orro ... que fica reservado 1300(or.) [SP-I/320]
|
|
Del llat. reservāre ‘reservar’ (em s.v. seruo), lo mesmo que’l cast. reservar (dcech s.v. conservar). Un deverbal fuerte cal- tiénse nel ast. reserva (cfr.). |
|
reserváu, ada, ao 📖: reserváu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+reservéu [Ay].>(TEST)
|
Non espansiva (una persona) [Ac. Ay]. Pp. de reservar.
|
|||
resetina, la 📖: resetina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición d’esbariar percima nieve [Vg].
Podría tratase d’una formación intensiva con <i class="della">re</i>- prefixu amestáu a un nome continuador de secta ‘cortada’>(TEST)
|
seita [→ seta o secha (cfr) ‘riegu que s’abre na tierra’], d’u sigue’l dim. resetina.
|
|||
resfacer 📖: resfacer🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación na aceición de ‘perfacer’:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">para</i>(TEST)
|
que las cabezas {de las cebollas} se resfagan y llenen más o crezcan [Grangerías xviii: 997]
|
D’una amestadura del verbu facer (cfr.) col prefixu intensivu re(s)-, dacuando con valor asemeyáu al ast. per-. |
||
resfregar 📖: resfregar🏗️: NO ✍️: NO |
<refregar [Sm. Tox. Mar].>(TEST)
|
Esfregar [Cr. Ac. Llg. Ay. Ri. Tb. Mar], perllimpiar [Tox]. Frotar la ropa pa llavalo [Sm]: Hai que resfregalo bien pa que se-y quite [Ac]. 2. Echar en cara [Tox].
|
La interpretación del verbu como frutu d’una amestanza ro- mánica del intensivu re- y esfregar (la variante refregar sedría amestadura de re- + fregar) xustifica que nun se sonorizare la [f] y fai que prefiramos nun partir del llat. refricāre ‘borrar de nuevo’, ‘manipular o trabayar de nuevo’, ‘encender otra vuelta sentimientos’ (old), verbu con continuadores na Romania del sur, dende Rumanía a Portugal, pasando per estayes itáliques (rew). Un deverbal de resfregar sedría ast. *resfregu (→ aum. resfregón) y, con influxu diptongante de dellos tiempos verbales, *resfrega → resfriega (cfr.), como de esfregar, esfriega (cfr.). |
||
resfregón, el 📖: resfregón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Esfriega [Tb. AGO]. Frote [Tb. AGO]. Cfr. resfregar.
|
|||
resfriar 📖: resfriar🏗️: NO ✍️: NO |
<refriar [Ac. JH].>(TEST)
|
Enfriar [JH]. Garrar fríu [Tb]. //-se ‘enfriase’ [Ac].
|
Verbu compuestu del intensivu re- col correspondiente esfriar paralelu al continuador del incoativu *exfrigescere > ast. esfre- cer (cfr.). L’ast. refriar paez esixir un vieyu *friar (cfr. enfriar) y amuesa tamién paralelismu col llat. refrigescere (old) anque ésti nun se caltuviere. Un deverbal de resfriar ye resfriáu (cfr.). |
||
resfriáu, el 📖: resfriáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<refriáu [Ac. Sm]. refiáu [y Sm].>(TEST)
|
Cast. resfriado [Ac. Tb]. Catarru [Sm]. Cfr. resfriar.
|
|||
resfriega, la 📖: resfriega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<refriega [y Pa. Pr]. //refrega [Eo].>(TEST)
|
Cast. refriega [Pa. /Eo/]. Aición de resfregar una parte del cuerpu con un pañu, cepiyu o mano [Ri].
|
Masaxe [Pa. Cñ. Tb. Pr (= friega)]: Di-y una refriega en la espalda con un pocu de poléu [Pa]. Mas cuando yo perplasmé/fo al ver que la xente mala/y la bona se mecín/como el borricu y l’arbarda/y que d’aquestes refreguines/solín espurrir la pata [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 118-123)] Cfr. resfregar. |
||
resgadura, la 📖: resgadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<riesgadura [Pzu]. resgaúra [Ay. Ri].>(TEST)
|
Aición y efeutu de resgar [Ac. Ay. Ri. Pzu]. Resgón [Pr].
|
Formación en -ūra n’amestanza col participiu débil de resgar. Cfr. rascar. |
||
resgañadura, la 📖: resgañadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">resgañadura,</b>(TEST)
|
la Rabuñazu [Pa].
|
Cfr. rascar. |
||
resgar 📖: resgar🏗️: NO ✍️: NO |
<riesgar [y Cl. y Os. y Pa. y Cg. y Ay. y Ar. y Tor. R]. risgar [Lln. As]. riasgar [Cn]. risgar [Lln. As]. rasgar [y Ay]. arrisgar [Tox. Oc]. relgar [Ay].>(TEST)
|
Cast. rasgar [LV. Lln. Cl. Os. Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Ay. Ri. Tb. Bab. Pzu. PSil. As. Cn. Gr. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. Mar. Llomb. JH. R]: Riésgalo pa tiralo [Llg]. Esgarrar [Ll. Cn (M). Pr] una tela, la ropa [Ay. Sm. Cd. Oc]. Cortar, dixebrar ensin corte [Ay]. Cortar una tela ensin tixeres [Cd]. 2. Esga- yar una caña [Ar]. 3. Romper, fender [Ri]: Di con una piedra y resgóseme’l gadeñu hasta la vara [Ri]. Romper, voltiar una tierra que tien munchu tapín y cuasimente paez un prau [Oc]. 4. Actuar como un valagoria [Ll. Pr]. Allabase permuncho [Ay]: Anda per ende resgándola [Ay]. //Riesgar a siesgo ‘resgar la tela cuando los filos nun queden perpendiculares’ [Os].
|
|
Cfr. rascar. |
|
resgata 📖: resgata🏗️: NO ✍️: NO |
<i class="della">Zurdo</i>(TEST)
|
(sic) [Sb].
|
de que lo tresmitío na definición se deba a un lapsus. Cfr. rascar. Paez un femenín de resgatu (cfr.) polo qu’afalagamos la idea |
||
resgatu, el 📖: resgatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rasgatu [y Pa]. resgato [VCid]. risgatu [Lln].>(TEST)
|
Cast. rasgón, xirón [Lln. Pa. Cb (= fisgatu). Cg. VCid]. Cfr. rascar.
|
|||
resgáu, ada, ao 📖: resgáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
</b>Pp. de <i class="della">resgar</i>(TEST)
|
[An].
|
Cfr. rascar. |
||
resgáu, el 📖: resgáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Canal que s’abre nun fastial pa colocar una <i class="della">jugada</i>, nun pozu pa embutir un cable [Min]. “El nivel superior de un taller <i class="della">ta </i><i class="della">en</i>(TEST)
|
resgáu cuando viene a formar el último tajo o nivel” [Min]. //De rasgao “Se dice de la guía que no lleva macizo de carbón que la separe del taller de explotación, sino directamente co- municada con ésta como un tajo más, salvo el franqueo de los hastiales para darle más sección” [Min].
|
Cfr. rascar. |
||
resgaya, la 📖: resgaya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Rendexa [Lln (Meré)].
|
Cfr. rascar. |
||
resgayar 📖: resgayar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Abrir por rotura [Lln (Meré)].
|
Cfr. rascar. |
||
resgón, ona 📖: resgón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Que riesga. 2. Echáu p’alantre, enchipáu [Ll]. Cfr. <i class="della">rascar</i>(TEST)
|
& resegar.
|
|||
resgón, el 📖: resgón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rasgón [Cd]. riesgón [y Ay]. risgón [Lln].>(TEST)
|
|
|||
resguardar 📖: resguardar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
|
|||
resguardu, el 📖: resguardu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">resguardo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Deverbal de guardar (cfr.). |
||
resguilar 📖: resguilar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
resguilón, el 📖: resguilón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aum. de <i class="della">resguilu.</i>(TEST)
|
2. Peña inclinada y esbariosa [Lln]. //De resguilón ‘esbariando’ [Cv].
|
|
||
resguilu, el 1 📖: resguilu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><resquilu [y Lln].>(TEST)
|
|
|||
resguilu, el 2 📖: resguilu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">resguilu,</b>(TEST)
|
el 2 Esquil [Lln].
|
Cfr. esguil. |
||
resguizu, el 📖: resguizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Marca que se fai al resgar [PSil]: <i class="della">Quedóu aiquí un buen res- </i><i class="della">guizu</i>(TEST)
|
[PSil].
|
|
||
“residencia” 📖: “residencia”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">capellan</i>(TEST)
|
& mandolli que la sirua & que ffaga hy rresidencia
|
|
Cfr. residir. |
|
residir* 📖: residir*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conseñáu ente nós serondamente anque en documentu en castellán:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">por</i>(TEST)
|
quanto estan presentes e de contyno resyden en la çib- dad 1501 [AbáTeberga/139]
|
Del llat. residere ‘sentase’, ‘quedar sentáu’ (abf) → ‘residir’, per vía semiculta pero de duldosa autoctonía si nos enconta- mos no serondo de la documentación. Verbu que caltién el castellán (dcech s.v. sentar), lo mesmo que’l so pariente res- ponsable del semicultismu residencia (cfr.). |
||
residuu* 📖: residuu*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
residuo mandolo por mia alma a los sobredechos Roy Gu- terriz 1275(or.) [CLO/94]
|
|
Del llat. residuum, -i ‘restu’, ‘lo que queda d’una cuenta’ (abf), per vía cultizante, lo mesmo que’l cast. residuo (dcech s.v. sentar). |
|
resignación, la* 📖: resignación🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<resinación [Ri. Pr]. resiñación [JH].>(TEST)
|
Cast. resignación [Ri. Pr. JH. dalla]. Cfr. resignar.
|
|||
resignar* 📖: resignar*🏗️: SI ✍️: NO |
<resinase [Pa. Sm. Pr]. resiñase [JH].>(TEST)
|
Cast. resignarse [Lln. Pa. Ri. Sm. Pr. JH].
|
Del llat. resignare ‘quitar el sellu d’un escritu’, ‘romper’, ‘quitar la garantía’ (abf) > ast. resinar onde s’alvierte un re- sultáu arcaicu con [] y otru más modernu con [n], lo mesmo que na forma emparentada resignación (cfr.). Semánticamen- te vese nel participiu agua resinao ‘agua podre’ [Ll] un pasu evolutivu consecuencia de ‘quitar la garantía’, ‘quitar el sellu’ (signum) o, quiciabes meyor, ‘agua que se marca o señala’, aplicao, de xuru, a una fonte ensin seguranza. |
||
resín, el 📖: resín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<arresín [Sb].>(TEST)
|
Dim. de res [Sb]: Ye un arresín escusu [Sb]. ///Non hai arresín que non s’asemeye al so amu [LC].
|
|
||
resistencia, la 📖: resistencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">resistencia</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
Cfr. resistir. |
|
resisteru, el 📖: resisteru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<resisteriu [Mar].>(TEST)
|
Cast. resistero [JH], sitiu onde se siente’l calor por zurdir el sol [Mar].
|
D’una amestadura del intensivu re- col deriváu del femenín de sextus, -a, -um ‘sestu’ > *resiesta → *resi(e)steru ‘llugar onde se duerme la siesta’ calteníu con re- pa nun se fundir col continuador del llat. sextārius ‘midida de capacidá’ (em s.v. sĕx), bien representáu na nuesa documentación medieval (cfr. sesteru). |
||
resistir 📖: resistir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">resistir</i>(TEST)
|
[Xral].
|
conque viendo que al travayu/se resistía el magüetu [Cam- pumanes 1781/119] Del llat. resistere ‘id’ (abf) un compuestu como’l responsable de consistir (dcech s.v. existir). En rellación ta’l semicultismu ast. resistencia (cfr.) del que somos sabedores per documentu de lo cabero’l sieglu xiii. |
||
reslláu 📖: reslláu🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">De reslláu </i>‘de llau, de refilón’ [Lln]. //<i class="della">Un parentescu de res-</i>(TEST)
|
lláu ‘un parentescu alloñáu o políticu’ [Lln].
|
|
Cfr. llau. |
|
resma, la 📖: resma🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Reña, bronca [Sm].
|
Quiciabes d’un usu figuráu del arabismu asitiáu tamién en
cast., gall., port. resma (dcech s. v. resma; da s.v. raima). |
||
resmilu, el 📖: resmilu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. rezmilu.
|
|||
resobrín, ina, el/la 📖: resobrín🔤: , ina, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ina, |
Fíu, fía del sobrín [Tb]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
tou resobrín nun vieno veme [Tb].
|
Cfr. sobrín, ina. |
||
resol, el 📖: resol🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Efeutu de l’aición del sol semitapáu poles nubes pero que calienta muncho, cuasimente ensin alvertilo quien lu recibe [Sr]: <i class="della">Con esti resol acaba ún con catarru </i>[Sr].
D’un prefixu intensivu <i class="della">re</i>- antepuestu al nome <i class="della">sol</i>. Lo mesmo vese nel deriváu <i class="della">resolana</i>(TEST)
|
(cfr. sol).
|
|||
resolana, la 📖: resolana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">resolana,</b>(TEST)
|
la Insolación [PSil].
|
Cfr. resol. |
||
resolla, la 📖: resolla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della"><</b>resol.la [Ay]. rosol.la [Ay]. rosolla [Sr. Llg]. /////sorrolla [ByM]. sorrol.la [Ay. Ll. Tb. Sm]. {Con cheísmu, sorrocha [Ll (MP)}.>(TEST)
|
Cast. asma, respiración difícil [Sr. Ay. Ll (MP)]. Tb (= se- rria)]: Tien una sorrol.la que nun ya a andar [Tb]. Respira- ción entrecortada [Ay]. Cast. resuello [Llg], respiración vio- lenta [Sm. ByM]. 2. Estertor [Cb] de la muerte [Llg]. //A la pampa resolla ‘tranquila, ensin esmolimientu [LC].
|
Deverbal fuerte de resollar (cfr.). |
||
resollar 📖: resollar🏗️: NO ✍️: NO |
<resol.lar [Ay]. resul.lar [Sm]. rosollar [Sb]. {Con cheísmu, resuchar [Tox]}. /////sorrollar [Ar]. sorol.lar [Ri. Qu (Oc)]. sorrol.lar [Ay. Tb. Sm]. {Na espresión verbal alviértese la posibilidá d’una metátesis de les dos sílabes primeres. Con cheísmu, sorrochar [Ll]}.>(TEST)
|
Cast. resollar [Pa. Sb. Tox], respirar con fatiga [Ay. Ll. Ri. Ar. Qu (Oc). Tb (= serriar). Sm]: Sorrol.laba que metía miedu [Tb]. Respirar con ruíu o dificultá [Pa. Ac. Ay. Sm. Pr] al tar durmiendo [Lln]. 2. Dar les últimes boquiaes [Ay]. 3. Roncar [VBable]. 4. Emitir un ruíu especial el gatu al dormir [Ar]. Emitir un ruíu especial el gatu como niciu d’amistá [Ri]. Cfr. sollar & paparresolla.
|
|||
resollazu, el 📖: resollazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">resollazu,</b>(TEST)
|
el Ronquíu [Lln].
|
Cfr. sollar. |
||
resollíu, el 📖: resollíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><resol.líu [Ay].>(TEST)
|
Cast. resuello [Cb. Ay]. Bufíu [Ay]. Cfr. sollar.
|
|||
resolver 📖: resolver🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">resolver</i>(TEST)
|
[Xral]: A ver si resuelves eso, nin [Tb]. //-se ‘tomar un determín’ [Tb]: Por fin resolvíuse ya fíxolo [Tb].
|
|
||
resonar 📖: resonar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">resonar</i>.
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">omnia</i>(TEST)
|
quid ic in carta resonat 905(or.?) [SV/34]
|
|
grito resonaba ente les peñes [BAúxa, PyT (Poesíes 241- 248)]
Del llat. resonāre ‘resonar’, ‘facer sonar’ (em s.v. sono). Quiciabes nos documentos deba entendese’l verbu como una referencia semántica al fechu de que, al lleer en voz alta los testos onde se contién la información, ésta resuena, esto ye, suena (cfr. sonar) otra vez como lo que se dixo al escribilo o pautalo. |
|
resoplada, la 📖: resoplada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Resoplíu [Tb].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Soltó</i>(TEST)
|
una gran resoplada [Esfoyaza]
|
Deverbal débil de resoplar (cfr.). |
||
resoplar 📖: resoplar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">resoplar</i>(TEST)
|
[Tb].
|
Cfr. sollar. |
||
resoplíu, el 📖: resoplíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">resoplido</i>(TEST)
|
[Pa. Tb]. Estornudu [Bard].
|
Posible deverbal de *resoplir quiciabes una variante de re- soplar (cfr.). |
||
resoriu, a, o* 📖: resoriu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<resoria [Cg].>(TEST)
|
Variedá de zreza encarnada, crecida, dura y de bon gustu [Cg].
|
|
cfr.), esto ye del resoriu. |
|
respadaña, la 📖: respadaña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Planta que miedra nel sotu, asemeyada a la carriza [VCid].
|
Cfr. espadaña. |
||
respaldadera, la* 📖: respaldadera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<respaldaera [Ll].>(TEST)
|
Respaldu onde s’enconta la texedora [Ll].
|
Cfr. espalda. |
||
respaldu, el 📖: respaldu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">respaldo</i>(TEST)
|
d’un asientu [Xral].
|
|
Cfr. espalda. |
|
respamplaniar 📖: respamplaniar🏗️: NO ✍️: NO |
//-<i class="della">se</i>(TEST)
|
‘tar tumbáu repanchigáu ensin facer nada’ [Ac].
|
Cfr. pámpana. |
||
respe, el 📖: respe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Mal xeniu [Villah].
A lo meyor trátase d’un equivalente ast. oriental del cast. <i class="della">res- que </i>y <i class="della">respe </i>que Corominas-Pascual tienen por un encruz de les voces d’esa llingua <i class="della">guizque</i>(TEST)
|
y rispo (dcech s.v. híspido) y García de Diego interpreta, cast. respe, en rellación col llat. aspis, -idis ‘culiebra’ (deeh). Corominas-Pascual tamién suxe- ren que respe ‘reprensión’ pueda tener el so aniciu nel verbu respicere ‘mirar, atender’ pues recuéyese nel cast. de Bilbao echar un respe y tamién chacolín de respe ‘chacolín que tien fuerza’ (dcech s.v. híspido). Suxeren estos autores tamién dalgún posible parentescu d’estos términos col ast. respiyón [(cfr. respillón), xunto al equivalente cast. respigón] a nun ser que se trate d’un encruz con aguiyón. De toes maneres ca- mentamos que podría tenese ast. respe por variante de raspe, deverbal del ast. raspar (cfr.).
|
|||
respecer 📖: respecer🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Apaecer daqué o daquién que nun se sabía ú taba [Cl].
|
Del llat. respicere ‘volvese pa mirar’ (em s.v. *specio; abf; pe1: 114) o resipiscere ‘volver en sí’, ‘volver al bon camín’ (abf), verbos de los que nun conozo asitiamientu románicu nin hispánicu. |
||
respelar 📖: respelar🏗️: NO ✍️: NO |
<b class="della"><</b>arrespelar [Md].resplar [y Sm]. /////repelar [y Cv. y Busmen- te]. /////respirar [PSil].>(TEST)
|
Catar, mucir, estrincar la última lleche de la vaca [Sm (= es- trincar). PSil. Cv]. Catar colos deos pulgar ya índiz [Md]. Ter- minar de mucir [Busmente]. ///La vaca mui respelada, tarde o nunca la verás preñada [LC].
|
D’un compuestu del llat. expilare ‘robar’, ‘dexar ensin gota’, ‘dexar ensin nada’ (abf) col encontu del prefixu intensu re-, *re-expilāre (pe1: 129). La variante de tipu repelar pue de- bese al influxu fónicu del ast. repelar (cfr.). Pa la variante respirar ha partise de *re(s)pilar, con zarramientu posible de l’átona, y llueu con tracamundiu de líquides intervocáliques favorecío pol influxu del ast. respirar 1 (cfr.). Un deverbal de respelar ye ast. respelu (cfr.) como de la variante respirar 2, siguió ast. respiru. |
||
respelón, el 1 📖: respelón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Aum. de <i class="della">respelu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
respelón, el 2 📖: respelón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Cfr. respillón.
|
|||
respelu, el 📖: respelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<respiru [PSil].>(TEST)
|
Estrincos, última lleche que queda a la vaca nel ubre [Sm. PSil] y que, a vegaes, caten en cacíu aparte [Cv]: Echa’l res- piru nesa outra canada [PSil]. //A respelu ‘d’un determináu mou (de catar)’ [Md].
|
Deverbal de respelar (cfr.). |
||
respeñeru, el 📖: respeñeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+respiñiru [y Llg].>(TEST)
|
Tramu pequeñu, empedráu y con cuesta, nuna caleya [Llg]. Posible compuestu d’una
|
formación masculina de peña (cfr.) col suf. abondativu continuador de -arius, y col encontu del prefixu intensivu. |
||
respeñuzu, a, o* 📖: respeñuzu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<respeñuza [Lln].>(TEST)
|
(Cría) daqué ruina y perespabilada [Lln]: Quítate delante, respeñuza [Lln].
|
Cfr. respiñar. |
||
respetar 📖: respetar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">respetar</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Del llat. respectare ‘mirar atrás’, per vía culta como en caste- llán y otros idiomes (dcech s.v. espectáculo). |
||
respetible 📖: respetible🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Respetible</i>(TEST)
|
a ‘polo que respeta a’ [PSil].
|
Del ast. respetive (cfr.) cola amestanza del continuador del suf. -ībilis. |
||
respetive 📖: respetive🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
respetive ‘en comparación, comparativamente’ [Cv].
|
//Al respetive ‘al tanto, según’ [Pb. LV. DA]. ‘respectivamente [Lln. Pa], proporcionalmente’ [Llomb]. ‘proporcionalmente’ [Bard]. ‘con rellación a’ [Ac], ‘en proporción de’ [Lln. Pa. VCid]. //Respetive a ‘con rellación a’ [Cñ. Pr]. Cfr. inclusive. |
||
respetosu, a, o 📖: respetosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<respeutosu/a [Tox]. //respeutoso [Eo].>(TEST)
|
Ácido (la fruta, la sidra mui fecho) [Lln].
|
2. De mal caráuter [Lln]. 3. Que respeta [Sm. Tox. Mar], temible [/Eo/]. Respeta- ble [Villah], que da daqué mieu [Tox]. Cfr. respetu. |
||
respetu, el 📖: respetu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<respeutu [Sm. Md. Tb. Pzu. PSil. Llomb]. rispeutu [Tb. Md. Tox. Oc]. respeuto [Ac]. respeto [Ri]. //respeuto [Mánt].>(TEST)
|
Cast. respeto [Lln. Pa. Ac. Tb. Sm. Md. Pzu. Pv (Cv). Cv. Tox. Oc. /Mánt/. Llomb]. Consideranza que se tien con dal- gún [Ri]. 2. Mieu [Lln]. //Al respeuto ‘cast. al respecto’ [Ac. Ay].///
|
|||
respigamientu, el 📖: respigamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">respigar</i>(TEST)
|
y respigase [Ac].
|
|
||
respigar 📖: respigar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><arrespigar [y Cb. Ay. Ri. y Tb. V1830]. respingar [y Cp. y JH].>(TEST)
|
Respíguenseme los pelos [Coronación Carlos iv 173]
|
cfr. espiga). Semánticamente ha alvertise que xunto a les aceiciones rellacionaes, reuta o figuradamente, cola familia de espigu, espiga, vese una refe- rencia al ‘calafríu’ quiciabes pola semeyanza ente los pelos que se ponen de punta pol fríu y la forma de la espiga coles arestes llevantaes. |
||
respigón, ona 📖: respigón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Que se respiga muncho [Tb]. 2. Respondón [Tox]. 3. (Pitu) co- les ales persalientes hacia arriba y de les que sobresalen mun- cho les primeres plumes [Cb]. 4. Que ye llevantada de punta (la nariz) [Sr]. //<i class="della">Tar</i>(TEST)
|
respigón ‘tar encoyíu por cuenta’l fríu’[Sb].
|
Cfr. respigón. |
||
respigón, el 📖: respigón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<arrespigón [Ay].>(TEST)
|
Aguiyón de l’abeya [Lln].
|
2. Espina de madera, blezna clava- da nun deu [Ar. Arm]. 3. Caúna de les cabecines terminales de la planta llamada Lappa minor, que s’apeguen con facilidá a los vistíos y cabeza [Mar]. 4. Respillón del deu [Lln. Ar. Sm. Pzu. PSil. Mar. VCid]. 5. Muyer llixera [Lln]. 6. Estremeci- mientu [Ay]. Aum. de respigu (cfr. espigu). Almite usos axetivos (cfr. es- pigón, ona). |
||
respigor, el 📖: respigor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Calafríu [Lln].
Cfr. <i class="della">espiga</i>(TEST)
|
& respingor.
|
|||
respigu, el 📖: respigu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<respigo [Llu. /Eo. Mánt/]. ////respilgos [Tb (Oc)].>(TEST)
|
Flor que brota no alto del maíz y nel cogollu de berces y llechugues [LV. Pb. R. DA]: Enseguida echan respigu [Pb]. Punta o flor del maíz [Lln]. Espiga y tallu de maíz verde em- plegáu pa cebar el ganáu [Lln]. Brote (nes berces, repollu) de los tallos que van a dar flores [Lln]. 2. Lo que queda peles tierres de fabes o espigues de trigu [Vd]: Íbamus al respigu pa ganar algu [Vd]. 3. Respillón del deu [Cn. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/]: Mira ver si sos pa cortame esti respigu de xunta la uña que cada vez que toco nél, veo las estrellas 4. Movimien- tu instantaneu, irreprimible, producíu por una sensación de fríu [Ca], de mieu o de fiebre [Ri]. Calafríu [Lln. Cb. Cg. Cp (= respingu). Llu. Llg. Ll. Ri. Tb. Sm. Pr. Cv. Tox. /Eo/. JH]. Sustu, calafríu [Ac (= respingu). Sb]. Estremecimientu [Ay]. Movimientu que fai’l que tien calafríu [JH]. //-os ‘calafríos’ [Tb (Oc)]. //Ser igual qu’un respigu ‘ser flacu y vivu’ [Llg]. Cfr. espiga & espigu & respingu.
|
|||
respillón, el 📖: respillón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<respellón [Pa. Cg. Ac. Sb. Ay. Ri]. respillón [Cb. Cp. Llg. y Sb. Tb (<i class="della">sic</i>). JH. DA]. respil.lón [Mi (Oc). Ri]. raspellón [Cd]. raspillón [Cñ. Llg. Sr]. {Ha alvertise que la realización con [] nes fasteres de [ʈş], esto ye n’Ay, Ri, Tb, podría dar a entender una xénesis o influxu forasteru}. /////respelón [Tb (Oc)].>(TEST)
|
Aguiyón de l’abeya [Cg. DA.]. 2. Cast. padrastro del deu [Pa. Cb (= respiyón). Cp (= respillón). Ac. Sr. Mi (Oc). Ay. Tb. Tb (Oc). JH. DA.]. Espelleyamientu alredor de la uña [Llg]. Llevantamientu llixeru de la piel al rozar fuertemente contra daqué [Pa. Sb. Ri]. 3. Rabuñazu [JH]. Rasponazu [Cñ] na piel [Cd]. Rozadura na piel [Ac]. 4. Refilón [Cñ].
|
|
del llat. pellis, -is ‘piel’ tanto dende una mira fónica como semántica. L’asociación cola familia de pelo tamién podría favorecer la variante fonética de tipu respelón. A lo cabero ye afayadizo afitar que se nota l’influxu de raspar pelo menos nes acei- ciones §3-4. D’otru llau, sobro respillón féxose’l deriváu respillonadura (cfr.). La documentación medieval escribe un nomatu “Respillo” que podría entendese como regresivu de respillón o respiyón acordies cola inseguranza gráfica de la “ll” nos documentos del dominiu, especialmente n’Asturies. |
|
respillonadura, la* 📖: respillonadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<respellonadura [Pa].>(TEST)
|
Llevantamientu llixeru de la piel al rozar fuertemente contra daqué [Pa].
|
Cfr. respillón. |
||
respingamientu, el 📖: respingamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Llevantamientu de punta (los pelos) [JH].
|
Cfr. respingar. |
||
respingar 📖: respingar🏗️: NO ✍️: NO |
Perder agua una pota o cualquier oxetu [An]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
pucheru res- pinga [An].
|
2. Meter ruíu l’aceite ferviendo al echa-y agua [Lln]. Meter ruíu l’aceite al calentar [Lln. Cg]. 3. Iguar el cocíu con un refritu d’ayu y pimentón [Llg (= respiñar)]: Res- pinga la pota entres que salgo un menutu [Llg]. 4. Respiñar, quitar la bravén al aceite llimpio tostando nello una corteza de pan o de llimón enantes d’usalo pa cocinar [Mi]. 5. Dar respingos a les moces [Bab. Bard]. 6. Acabar de catar una vaca [Cv (= repelar)]. 7. Llevantar [Lln]. Salir p’arriba [PSil]: Al final respingóu [PSil]. 8. Llevantar a la moza al terminar un baille [PSil]. 9. Retrucar, ser respondón, oxetar contra lo que mandaren [Tox (= repuchar). /Eo/]. “Echar ronques y palabres pela boca” [R]. //-se ‘pulise’ [Cb]. ‘iguase enforma’ [Cb. Cp]. Formación compuesta del verbu pingar (cfr.). Nun ye difícil alvertir una posibilidá d’influencies mutues ente los verbos respingar y respigar (cfr.) y ente los términos de caúna de les dos families. Per otru llau, l’aceición §2-3 fai ver que resulta amañoso almitir pal verbu respingar una mesma xénesis que la del ast. respiñar (cfr.). |
||
respingáu, ada, ao 📖: respingáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<resplingáu/ada [Pr]. respingada [R]. respingá [Ay].>(TEST)
|
Que fala agrio [Cg].
|
2. Descaráu [Pr]. 3. Cast. marisabidilla [Pr]. (Moza) llista que conoz la so obligación y sabe defen- dese [R]. 4. Peramiga d’andar guapa [Ay]. 5. Llevantáu, al- záu, iguáu de ropa [Sr]. Pp. de respingar. |
||
respingón, ona 📖: respingón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">las</i>(TEST)
|
castañares respingonas [Grangerías xviii: 735] Cfr. respingón, ona & respingu.
|
|||
respingor, el 📖: respingor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Calafríu [Lln].
La coincidencia nel significáu de <i class="della">respingor </i>y <i class="della">respigor </i>(cfr.) ye un bon testimoniu del influxu mutuu que pue alvertise ente les families de los verbos <i class="della">respigar</i>(TEST)
|
y respingar.
|
|||
respingu, el 📖: respingu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///respingo [Villah].>(TEST)
|
Suspiru, conmoción de sustu [R]. Sobresaltu [PSil].
|
Sustu, calafríu [Villah. Ac (= respigu)]. Calofríu [Cp (= respigu)]. 2. Reblincu del mozu a la moza [Bab. PSil]. 3. Persona mui re- sabida [Lln]. 4. Movimientu de danza popular en que’l mozu llevanta a la moza [PSil]. 5. Baille rexonal [Pzu]. Baille sueltu per pareyes (xeneralmente al son de la gaita; el más xenera- lizáu en Cn) [Oc]. //-os ‘respillones del deu’ [Vd]. //L.leite de los respingos ‘estrincos, la última lleche que se cata de la vaca’ [Cv]. Deverbal del participiu fuerte de respingar (cfr.). A la so vera vese l’usu ax. del aumentativu respingón, ona (cfr.). Dende respingu, variante de respigu (cfr.), tamién foi posible la for- mación derivada respingueru, a, o (cfr.). |
||
respingueru, a, o 📖: respingueru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><respingueru [Sb]. respiguera [Ay. Ar]. respligueiru/era [Pr].>(TEST)
|
Con saleru y con muncha gracia al falar [Ca]. Perviva, presto- sa (una persona) [Sb].
|
2. Pinturera (una moza) [Ay]. Presumi- da y pagada de sí mesma (una muyer) [Ar]. Peramiga d’andar guapa [Ay]. 3. Respingáu, descaráu, cast. marisabidilla [Pr]. Cfr. respingu. |
||
respinxina, la* 📖: respinxina🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/respinxinas [An (i)].>(TEST)
|
Respiyones del deu [An (i)].
|
|
||
respiñar 📖: respiñar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Brotar [Sb]. 2. Fritir l’aceite con dalgún fin [Ay]. 3. Iguar el cocíu con un refritu d’ayu y pimentón [Llg]. Echar un sofritu a la comida [Sr]: <i class="della">Respiña</i>(TEST)
|
eses patates [Sr]. 4. Sacar fumu del aceite [Ay. Ll].
|
|
||
respiñáu, ada, ao 📖: respiñáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><+respiñéu/respiñá/respiñao [Ay].>(TEST)
|
|
|||
respiñón, el 1 📖: respiñón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Respiyón [Cp].
<ident class="della" level="1"></ident>Variante de <i class="della">respiyón</i>(TEST)
|
(cfr.) con tracamundiu de palatales.
|
|||
respiñón, el 2 📖: respiñón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Aum. de <i class="della">respiñu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
respiñu, el 📖: respiñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Lo que se pon nel sartén a respiñar [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de <i class="della">respiñar</i>(TEST)
|
(cfr.). El so aum. ye ast. respiñón 2
|
|
||
respiraderu, el* 📖: respiraderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><respiradeiru [Tox]. //respiradeiro [Eo].>(TEST)
|
Cast. respiradero [Tox. /Eo/].
|
|
||
respirar 1 📖: respirar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">respirar</i>.
<ident class="della" level="1"></ident>Del llat. respīrāre ‘respirar’ (old), compuestu de <i class="della">re</i>- y <i class="della">spīrāre </i>(em). En rellación etimolóxica ta l’ast. <i class="della">respiru </i>(cfr.), <i class="della">respirade-</i><i class="della">(TEST)
|
ru (cfr.). Tamién *respirable y el contrariu irrespirable (cfr.).
|
|||
respirar 2 📖: respirar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. respelar.
|
|||
respiratu, el* 📖: respiratu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<respirato [Os].>(TEST)
|
Respiración fuerte [Os].
|
2. L’aire que s’echa d’una vez {al respirar} [Os]. Cfr. respiru. |
||
respiru, el 📖: respiru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">respiro</i>(TEST)
|
[Ac].
|
2. Descansu curtiu [Ac. Sr. Tb]: Danos un respiru [Sr]. Deverbal fuerte de respirar 1 (cfr.). Un deriváu ye ast. respi- ratu (cfr.) como de cuspiu → cuspiatu (cfr.). |
||
respisu, a, o 📖: respisu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que dulda, que nun se decide o se detién en dalgún movi- mientu del ánimu [Cg].
Quiciabes d’un participiu analóxicu del llat. <i class="della">respicere</i>(TEST)
|
‘volve- se pa mirar’ (em s.v. *specio), *respisus. El vocalismu tónicu d’u parte García de Diego,
|
del llat. *repoensus ‘arrepentíu’, participiu de repoenitēre (deeh), nun paez lo más amañoso pa xustificar el nuesu términu. |
||
réspitu, el 📖: réspitu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Contestar</i>(TEST)
|
con réspitu ‘contestar fuerte, enérxico’, ‘retrucar’ [Vd (i)].
|
** |
||
respiyón, el 📖: respiyón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<raspiyón [Cg].>(TEST)
|
Aguiyón de l’abeya [LV. R]. 2. Cast. padrastro del deu [LV. Cb (= respillón). R]. //Quitar un raspiyón ‘pagar parte d’una delda’ [Cg]. Cfr. espigu.
|
|||
resplandecer 📖: resplandecer🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Brillar [Ac. Ay (= respandir)]. Cfr. resplander.
|
|||
resplander 📖: resplander🏗️: NO ✍️: NO |
<risplander [Oc]. resplandir [Cp. Ay. Pr. Sl. Vd. V1830]. res- pandir [Ay].>(TEST)
|
Brillar [Cg. Cp. Ay. Sm. Cn (M). Pr. Sl. Vd. Oc. V1830. JH. DA]: Ese reló resplande como si fuera de oro [Sl]. ///¡Cómo quieres qu’ande guapa/si ando sal.lando maíz!/El día de San Antonio/resplanderá la raíz [Sm].
|
|
Del llat. resplendēre ‘brillar’ (old), con siguidor ast. como alvertía García de Diego (deeh), anque per vía culta (cfr. es- llendu, a, o). A la so vera tenemos el continuador del partici- piu de presente resplandiente (cfr.) xunto a resplandimientu (cfr.), resplandor (cfr.) → resplandorientu (cfr.). De resplan- dir y resplander llogróse’l deverbal continuador del participiu fuerte resplandiu (cfr.). Un incoativu en -scere caltiénlu l’ast. resplandecer (cfr.) xunto al cast. y gallegu. |
|
resplandiente 📖: resplandiente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">resplandeciente</i>(TEST)
|
[Cñ. JH]. Cfr. resplander.
|
|||
resplandimientu, el 📖: resplandimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">resplandecimiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. resplander. |
||
resplandiu, el 📖: resplandiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">resplandor</i>(TEST)
|
[JH. AGO]. Albor [AGO]. //-os ‘albores, resplandores’ [TC (Protomártir)]. Cfr. resplander.
|
|||
resplandor, la 📖: resplandor🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della"><</b>resplandor [Ac].>(TEST)
|
Cast. resplandor [Sb].
|
2. Llamarada [Ac]. Cfr. resplander. |
||
resplandorientu, a, o 📖: resplandorientu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">resplandeciente</i>.
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y</i>(TEST)
|
pónxose so rostru resplandorientu [San Mateo 67] Cfr. resplander.
|
|||
respolletar 📖: respolletar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Meyorar, alitar, xubir [Sb (= espolletar)].
|
Cfr. pollu. |
||
responder 📖: responder🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. arresponder.
|
|||
responsable 📖: responsable🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">responsable</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Ye posible castellanismu que yá se conseña en Autoridades como neoloxismu (dcech s.v. responder). Tamién ye d’usu actual el contrariu, irresponsable. |
||
responseru, el* 📖: responseru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu que conocemos pela documentación medieval na aceición de ‘llibru de responsos’:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della">a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vnum</i>(TEST)
|
responsarium et duobus corporibus et vnum oficerium
|
|
Cfr. responsu. |
|
responsiar 📖: responsiar🏗️: NO ✍️: NO |
<responsear [Lln. Os].>(TEST)
|
Echar, dicir responsos [Pa. Ac. Tb]: El cura nun paróu de responsiar [Tb]. 2. Echar la llimosna nos responsos [Ac]. 3. Reñer a una persona con frecuencia [Pa]. 4. Reburdiar pelo baxo [Lln]. 5. Bramar el bue llevantando la cabeza en señal de poder y reclamu [Os]. Cfr. responsu.
|
|||
responsoriu, el 📖: responsoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">reponsorio</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. responsu. |
||
responsu, el 📖: responsu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<responsiu [Ac]. +respunsu [Sb. Ay. Ri].+repunsu [Sb].>(TEST)
|
Cast. responso [Lln. Pa. Cg. Ac. Sb. Ay. Ri. Tb. JH]: Echaba responsos ensin aparar [Tb]. 2. Perorata [An]: ¡Vaya respon- su que nos deu’l cura! [An]. Riña [Pa].
|
|
Del llat. responsum, participiu de respondere ‘responder’ (em), ensin dulda con una aplicación relixosa que ye la qu’amuesa’l cultismu responsu y el correspondiente verbu responsāre (em) *responsar (cfr.) que, col influxu de los verbos en -idiare -iar, anicia la variante responsiar (cfr.) que fai que camu- de l’ast. responsu → responsiu. Dende responsu féxose un deriváu en -oriu (cfr. responsoriu) y otru en -ariu (cfr. res- ponseru). |
|
respuesta, la 📖: respuesta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. rempuesta.
|
|||
respuesteru, a, o 📖: respuesteru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">respuesteru,</b>(TEST)
|
a, o Respondón [R].
|
Cfr. rempuesta. |
||
resquebrar 📖: resquebrar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><resquiebrar [Ac. Ri. y R].>(TEST)
|
Abrir una resquiebra [Lln. Ca. Ay. Ri. Cd]. Agrietar [Ac. Cd. R].///
|
|||
resquebrón, el 📖: resquebrón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">resquebrón,</b>(TEST)
|
el Resquiebra, grieta [Cd].
|
Cfr. resquebrar. |
||
resquema, la 📖: resquema🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">resquema,</b>(TEST)
|
la Saín, borra [Cñ].
|
Cfr. resquemar. |
||
resquemadura, la 📖: resquemadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><resquemaúra [Min]. arresquemaúra [Ay].>(TEST)
|
|
|||
resquemar 📖: resquemar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><resqueimar [Tb. Sm. Pzu. Cd. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo/]. arres- quemar [y Ay. V1830].>(TEST)
|
|
|||
resquemáu, ada, ao 📖: resquemáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
|
|||
resquemín, el 📖: resquemín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
resquemón, el* 📖: resquemón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<resqueimón [Sm].>(TEST)
|
Pruyimientu, picor intensu [Sm].
|
2. Frutu de la nuega (usáu pa melecinar el rema esfregando la parte afeutada) [Sm]. Cfr. resquemar. |
||
resquemor, {el/la} 📖: resquemor🔤: , {el/la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el/la} |
<la resquemor [Sb]. /////el resqueimor [Tb]. /////resqueimor [Sm. Pzu. Pr. Oc. /Eo/]. arresquemor [Ay].>(TEST)
|
Pruyimientu, picor [Ac. Sb. Ay. Tb. Pzu. Pr. Oc. /Eo/. VBable. JH] intensu [Sm]. Picor de la quemadura [Cg]. Sensación de dolor asemeyada a la d’una quemadura [Ri]. Dolor, molestia d’una mancadura [Ay. Min]. Irritación (de la garganta) [Ac]. Dolor moral [Ay]. Sentimientu causáu por una pena, por un esmolimientu [Ri]. 3. Rensía [Ac. Tb]. Cfr. resquemar.
|
|||
resquemosu, a, o* 📖: resquemosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+resquemusu/resquemosa/resquemoso [Ri].>(TEST)
|
Que quema [Ri]: La sopa ta resquemoso [Ri].
|
Cfr. resquemar. |
||
resquemu, el 📖: resquemu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Persona sabionda [Uv]: <i class="della">Quítate</i>(TEST)
|
p’allá que yes un resquemu [Uv].
|
Cfr. resquemar. |
||
resquicera, la 📖: resquicera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Grieta nuna parede [VCid].
|
Cfr. quiciu. |
||
resquiciu, el 📖: resquiciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<resquizu [Ac. Sb].>(TEST)
|
Cast. resquicio [Pa]. Abertura ente’l quiciu y la puerta o ven- tana propiamente diches [Ac]. 2. Poca cosa [Pa]: Ni un resqui- ciu [Pa]. “Descarada, poca cosa” [Ac]. 3. Rastru, señal [Pa]. 4. Mieu [Sb]. 5. Fobia, noxu, respigu, reaición que produz daqué desconocío [Sr]: Tocar una culiebra debaxo una piedra en río dame resquiciu [Sr]: La trucha diome resquiciu [Sr].
|
|
Cfr. quiciu. |
|
resquiebra, la 📖: resquiebra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<resquebra [y Cb]. requiebra [Ll].>(TEST)
|
Grieta, fuérciga [Lln. Pa. Cb. Cg. Cñ. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Gr. Cd. JH. R] na parede [Rs]. 2. Raxa, xebradura [Ca. Os. Rs. Bi. Ay. Sd]. 3. Mancadura abierta [Tb]. tapadas primero todas sus puertas y resquebras [Grange- rías xviii: 1021]
|
|
cfr.). |
|
resquiebrayar 📖: resquiebrayar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Facer grietes [JH].
|
Cfr. resquebrar. |
||
resquiebru, el 📖: resquiebru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<requiebru [Ca].>(TEST)
|
Grieta [Cl] na parede [Ca].
|
Deverbal de resquebrar (cfr.). |
||
resquilar 📖: resquilar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Escasear [Vd].
|
Cfr. esquilar. |
||
resquiláu, ada, ao 📖: resquiláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Tacañu [Vd]: <i class="della">Ese</i>(TEST)
|
ya bien resquiláu [Vd].
|
Pp. de resquilar (cfr.). |
||
resquildu, el 📖: resquildu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Mieu, pavor, llercia [AGO], recelu [Ll]. Estremecimientu (de fríu, de mieu, de gustu) [Ay]. //<i class="della">Sacar</i>(TEST)
|
resquildos ‘sacar cos- quiyes (a ún)’ [Ay]. //Tener resquildos ‘tener cosquiyes’ [Ay].
|
Etimolóxicamente nun ye fácil atopar xustificación pal ast. resquildu [řeskílδu] anque Neira axunta’l nome ast. col cast. rescoldo, como si se tratare d’una variante (dba s.v. rescoldo), propuesta poco suxerente. ¿Podría tratase d’un deverbal de arresquildar (cfr.)? |
||
resquilfu, a, o* 📖: resquilfu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<resquilfa [Pa].>(TEST)
|
Antipática, poco prestosa (una moza) [Pa].
|
Cfr. esquilfu, a, o. |
||
resquilu, el 📖: resquilu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Peña vertical y llisa [Lln (= resguilu)].
|
2. Ciertu páxaru [Lln]. Cfr. resguilu 1. |
||
resquita, la 📖: resquita🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Especie de xeringa o <i class="della">esquitana </i>que faen los rapazos con una caña de sabugu [Cv (= esguiña = resquitaina = resquitaña)]. Cfr. <i class="della">esguita</i>. Sobro <i class="della">resquita </i>féxose’l verbu <i class="della">resquitar </i>(cfr.) y el deverbal <i class="della">resquitada </i>(cfr.). Un deriváu de <i class="della">resquita </i>ye <i class="della">resqui- taña </i>(cfr.), con un masc. analóxicu <i class="della">resquitañu </i>(cfr.). D’ello féxose’l deriváu <i class="della">resquitañada</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
resquitada, la 📖: resquitada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<resquetada [y Vd].>(TEST)
|
Raxu de lleche [Cv] que sal del ubre de la vaca al apertar el tetu [Cv].
|
2. Chorru llanzáu con una resquita o cosa asemeya- da [Cv]. 3. Movimientu caberu de la peonza pente medies del que sal o queda dientro d’unes señales trazaes [Vd]. Cfr. resquita. |
||
resquitaña, la 📖: resquitaña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<resquitaina [y Cv].>(TEST)
|
Especie de xeringa o esquitana que faen los rapazos con una caña de sabugu [Cv (= esguiña = resquita = resquitaña)].
|
Cfr. resquita. |
||
resquitañada, la 📖: resquitañada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Raxu de lleche, resquitada [Cv] que sal del ubre de la vaca al apertar el tetu [Cv (= resquitada)].
|
2. Chorru llanzáu con una resquita o cosa asemeyada [Cv (= resquitada)]. Cfr. resquita. |
||
resquitañu, el 📖: resquitañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Xeringa fecha de caña [Ti (Eo)].
|
Cfr. resquita. |
||
resquitar 📖: resquitar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Llanzar un líquidu cola resquita o con cosa asemeyada [Cv].
|
Cfr. resquita. |
||
resquiza, la 📖: resquiza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Grieta, fuérciga [Min]. 2. Estrechez nuna llabor na mano [Min]. Riegu abiertu nel carbón [Min]. //<i class="della">-as</i>(TEST)
|
‘resquicios, ren- dexes’ [Bard].
|
Cfr. quiciu. |
||
resta, la 📖: resta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">resta</i>, operación matemática [Xral]. Deverbal de <i class="della">restar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
restalla, la 📖: restalla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Carraca [Sb].
Deverbal de <i class="della">estallar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
restallar 📖: restallar🏗️: NO ✍️: NO |
<restal.lar [Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Bab. Pzu. Vd]. arrestal.lar [Ay]. arrestallar [y Cb. Sb]. /////arrestrallar [Arm]. restrallar [Tor. Llomb. Vg. Mar. Arm. VCid. TC (Protomártir)]. {Con cheísmu, restachar [Tox]. arrestachar [Ay]}.>(TEST)
|
Cast. restallar [Pa. Cb. Ay. Ll. Sm. Bab. Pzu. Tor. Llomb. Vg. Arm. Mar. VCid. TC (Protomártir)]. Estallar [Pa. Ac. Llg. Sb. Tb. Pr. Vd. Tox. R]. Reventar una cosa con estrueldu [Ri]. Facer un chasquíu fuerte y secu [Ca]. 2. Abrir les castañes en fornu faciendu un ruíu pequeñu [Pa]. 3. Abrise l’arizu de la castaña cuando ta permadura [Sb]. 4. Xubir la masa del pan que ta cociendo en fornu [Sb]. 5. Facer ruíu los dientes dando unos con otros pola mor del fríu, d’una ofensa [Arm]. 6. Falar con voz fuerte [Ll]. 7. Reburdiar [Ar]. Enfadase [Ay].
|
|
||
restalláu, da, ao 📖: restalláu🔤: , da, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 da,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><+restal.léu/á/ao [Ll].>(TEST)
|
|
|||
restallida, la 📖: restallida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Emisión de soníu perfuerte y curtiu [Cd]. 2. Soníu del llátigu cuando restalla nel aire [Cd].
<ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de *<i class="della">restallir</i>(TEST)
|
(cfr. restallar). Lo mesmo pasa col masc. restallíu (cfr.).
|
|||
restallíu, el 📖: restallíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><restal.líu [Ri. Tb].>(TEST)
|
|
|||
restallón, ona 📖: restallón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><ristil.lón [Oc]. restallón/ona/ono [Llg].>(TEST)
|
|
|||
restallón, el 📖: restallón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><restal.lón [Ay. Tb. Sm]. {Con cheísmu, restachón [Tox]. arrestachón [Ay]}. restellón [Lln].>(TEST)
|
|
la dixital [Pr], qu’estalla’ [Ay]. ‘planta del xéneru Silene que
tien el cáliz infláu en vexiga’ [Cd].
Cfr. restallar. |
||
restallu, el 📖: restallu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Estallíu [Sb. Cd. Pr]. Ruíu pergrande [Cg]. 2. Aición de res- tallar les castañes [Sb]. 3. Persona espresiva, intelixente [Pr].
//<i class="della">De</i>(TEST)
|
restallu ‘mui astrinxente y de sabor fuerte polo que brin- da a chasquiar la llingua (la sidra)’ [Suárez Blanco 560; MS].
|
Cfr. restallar. |
||
restañar 📖: restañar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Estancar, inmovilizar, contener la sangre con telarañes o con papel de fumar [Ay].
|
Del llat. stagnare ‘estancar’, ‘inmovilizar’ col prefixu roman- ce re- como proponen Corominas-Pascual frente a García de Diego y Meyer-Lübke que parten de *restagnāre ‘estancar l’agua’ (deeh). |
||
restar 📖: restar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">restar</i>, quitar [Ay]: <i class="della">Restoren díes p’alante </i>[Ay]. 2. Facer una determinada operación aritmética de sustraición, <i class="della">la</i>(TEST)
|
resta [Xral].
|
|
Del llat. restāre ‘permanecer’, ‘permanecer llueu d’una sus- traición’ (old), ‘detenese’, ‘resistir’, ‘restar’ (dcech s.v. estar), con continuadores románicos (rew) ya panhispánicos (deeh). En rellación etimolóxica citamos ast. restu (cfr.), paralelu a resta (cfr.). |
|
“restauración” 📖: “restauración”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">por</i>(TEST)
|
restauracion de la christiandat [CC4] Cfr. restaurar.
|
|||
restaurán, el 📖: restaurán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<restorante [Llg].>(TEST)
|
Establecimientu públicu de comíes [Llg. Xral].
|
Del fr. restaurant ‘id’ (dcech s.v. restaurar), adautación del modelu escritu acordies coles posibilidaes morfolóxiques del asturianu. La variante restorante fai ver l’intentu de desani- ciar el diptongu cultu siguiendo’l modelu oral del galicismu. |
||
“restaurar” 📖: “restaurar”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quod</i>(TEST)
|
manibus proprjis restauraui 990(or.) [SV/87]
|
|
Del llat. restaurare ‘iguar’, ‘anovar’ con siguidores románi- cos (rew), ya hispánicos (dcech s.v. restaurar), per vía culti- zante lo mesmo que’l términu en rellación restauración (cfr.). Frente al verbu cultu restaurar l’ast. ufre, con tracamundiu de líquides, un resultáu popular restolar que García de Diego conseña nel cast. a. (deeh s.v. restaurare). Un deverbal sedría *restolu que conocemos pel ax. aum. restolón (cfr.) y pel nome restolazu (cfr.). |
|
restellador, ora 📖: restellador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<arrestellador [y JH].>(TEST)
|
Que restiella [JH].
|
Cfr. restellar. |
||
restelladura, la 📖: restelladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<arrestelladura [y Jh].>(TEST)
|
Aición y efeutu de restellar [JH].
|
Cfr. restellar. |
||
restellar 📖: restellar🏗️: NO ✍️: NO |
<restel.lar [Ay. Cv]. restiel.lar [Ay]. rastel.lar [Ay. Pzu]. res- tiellar [LV. Cb. Cg. y Cp. Ac. R]. rastiel.lar [Ay]. restil.lar [PSil. Oc]. rastellar [Sb]. arrestellar [Sb. y Cb. Cp. /y Eo/. y JH]. arrestel.lar [Ll. Cv]. arrestiellar [y Cb]. arrastellar [Sb].
/////rastril.lar [PSil]. arrastrel.lar [Bab]. {Con cheísmu, restechar [Tox]. Con yeísmu, resteyar [Pr (Cv)]}. //restelar [PCastro].>(TEST)
|
Trabayar el llin pasándolo peles púes del restiellu, pa xebralo de la estopa [Sb. Cp. Ay (= arrastriel.lar). Oc. /PCastro/]. Pa- sar el llin pel restiellu [Cg. Cb. Bab. Pzu. PSil (= rastril.lar). Tox. R. /Eo/]. Llimpiar el cáñamu con dientes de fierro [Lln]. Cardar la llana [Ay. R]. Cardar el cáñamu o llin [LV. Cv. DA]. Peñar el llin cola restiella [Cb]. Peñar les frebes de llin llueu d’espodar [Ac]. Llimpiar el llin o cáñamu [JH]. Cardar la lla- na, llin o cáñamu [Cv]. Llimpiar el llin de la estopa [Sb. Cb. Cp. Ll. /Eo/]. Pasar el restiellu [JH]. 2. Saltar estielles de la madera al cortalo contra la freba [Pr (Cv)]. 3. Atusar el pelo, peñase [JH]: Vienes bien arrestelláu, ¿quién t’arrestelló? [JH]. 4. Poner recia la voz [Cb (arrestiellar)]. {Cuesta trabayu almitir la diferenciación de Cb: arrestellar (= restiellar) ‘cast. rastrillar’, ‘llimpiar el llin de la estopa’ frente a arriestellar ‘poner la voz recia’. Pescanciamos que podríen entendese como variantes del mesmu verbu llueu especializaes semán- ticamente anque almitimos que sedría posible que se diere influxu mutuu ente restallar y restellar}.
|
Del verbu *rastellāre fechu sol llat. rastellum, dim. de rāstrum ‘erbía de llabranza’, ‘tipu d’angazu’ (em s.v. rado; abf). El citáu verbu documéntase nel llat. medieval rastellare ‘facer balagares’ (mllm). Delles variantes verbales de restellar ufren una [r] nel cuerpu fónicu asina restrillar, arrastrel.lar onde ye pernidiu l’influxu de rastrum, lo mesmo que pasa na espresión del propiu diminutivu restiella y restriella. En rellación etimolóxica citamos restellador (cfr.), restelladura (cfr.), restellete (cfr.) y restrallete (cfr.). |
||
restellete 📖: restellete🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">De</i>(TEST)
|
restellete ‘inclináu, cayíu, contra terreru’ [JH].
|
Cfr. restellar. |
||
restiella, la 📖: restiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. rastriella.
|
|||
restiellu, el 📖: restiellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. rastriellu.
|
|||
restinga, la 📖: restinga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Pexes que ceben na superficie, pelo xeneral bocarte y sardina [Lln]: <i class="della">Ahí</i>(TEST)
|
va una restinga [Lln]. //En restinga ‘en filera, en llinia recta’ [Xx].
|
Podría tratase d’un formación fecha sol deriváu del llat. restis, -is ‘cuerda, cable’ que conocemos perbién n’ast. gracies al deri- váu dim. *restŭla > riestra (cfr.) en referencia al conxuntu de pexes que van unos detrás d’otros. Ello empobinaría, quiciabes, a partir de *restīnĭca > restinga. De toes maneres, Corominas- Pascual proponen pal cast. restinga “punta o lengua de arena o piedra debajo del agua y a poca profundidad” (drae 21ª; dcech) partir del ingl. rock string ‘cordón de peñes’. Nesti casu se- mánticamente asistiríamos a una denomación del conxuntu de pexes pol sitiu (‘arrecife’) u van a cebase. Al mesmu tiempu la espresión ast. en restinga ‘en filera’ sedría una xeneralización dende ‘peñes alliniaes’. Con too, l’ast. tamién ufriría un posible dim. semicultu de restis, restĭcula (em s.v. restis) que podría xustificar l’ast. restíngula (cfr.) anque partiendo d’una ī tónica. |
||
restíngula, la 📖: restíngula🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">restíngula,</b>(TEST)
|
la Restinga [Cñ].
|
Cfr. restinga. |
||
restinxir 📖: restinxir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. retinxir.
|
|||
restitución* 📖: restitución*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu del que tenemos anuncia pela documentación: <i class="della">demandar</i>(TEST)
|
restitoyçion en integrunt lo que pueden demandar los que son menores 1335(or.) [SP-II/129] Cfr. restituir.
|
|||
“restituir” 📖: “restituir”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">restituas</i><i class="della">(TEST)
|
Illud qui In [Nome de llugar] dej certauerit 948(or.) [SV/49]
|
|
||
restolar 📖: restolar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><restoliar [y Ay].>(TEST)
|
|
|||
restoláu, ada, ao 📖: restoláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Espabiláu, animáu [Sb]: <i class="della">Isti</i>(TEST)
|
día alcontréla más restolada
|
|
||
restolazu, el 📖: restolazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
restolón, ona 📖: restolón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><restolión [y Ay].>(TEST)
|
Que marica [Ay].
|
Cfr. restaurar. |
||
restorante, el 📖: restorante🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
restorcer 📖: restorcer🏗️: NO ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//retorcer [Lln. Ac. Ay. Ri. Tb. PSil. Mar]. riturcer [Sm. Cv]. /////restocir (<i class="della">sic</i>) [Ar].>(TEST)
|
Cast. retorcer [Lln. Llg. Sr. Ay. Ri. Ar. PSil. Mar] la ropa [Ac]: Restorció un pie [Sr]. Torcer una cosa [Tb. Sm]. Doblar daqué [Llg]: Nun restuerzas asina los brazos de la neña [Llg]. Dar violentamente direición a un miembru contra l’orde natu- ral [Sm. Cv]. 2. Facer determinada operación del filáu [Lln].
|
|
||
restorcíu, ida, ío 📖: restorcíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<retorcíu [Tb]. retorcidu/a [PSil].>(TEST)
|
Que se restuerce o ta restorcíu [Villah. Tb]. Altravesáu, que ye mala persona [Ac. Tb]. Cascarrabies [Pr], de mala entraña [Ll]. Malváu [Ay]. Rebelde [Ay. Pr], desobediente [Pa. Tb. Sm. PSil. Cv. Llomb].
|
Pp. de restorcer. |
||
restrallete, el 📖: restrallete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Fulminante que restalla, xuegu de rapazos [Mar]. //<i class="della">-es</i>(TEST)
|
‘tires de papel que se vienden nes feries pa rozales contra una superficie, meter ruíu cola pólvora que lleven pegao nos bordes’ [Tor].
|
Cfr. restellar. |
||
restrañu, el 📖: restrañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Filera de piedres grandes pa xebrar finques [PSil].
|
Cfr. riestra. |
||
“restrar” 📖: “restrar”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. restar.
|
|||
restrayada, la 📖: restrayada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Retafila [Cv. Vd]: <i class="della">¡Menuda</i>(TEST)
|
restrayada d’ayos! [Vd].
|
Cfr. riestra. |
||
restrayu, el 📖: restrayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Trezu que queda de la riestra llueu de quitar les panoyes [An. Sl. Cv (= reasca)]. Cfr. riestra.
|
|||
restregar 📖: restregar🏗️: NO ✍️: NO |
<restriegar [Vg. Mar]. restrigar [Cñ].>(TEST)
|
Esfregar, frotar [Ac. Vg. Mar]. Esfregar [Pa] la ropa fuerte- mente al llavalo [Cd]. //-se ‘id’ [Cñ]. Cfr. estregar. Dende un deverbal *restregu féxose l’aum. res- tregón (cfr.) como de estregar → *estregu → estregón (cfr.).
|
|||
restregón, el 📖: restregón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">restregón,</b>(TEST)
|
el Esfregón [Pa].
|
Cfr. restregar. |
||
restrellucir* 📖: restrellucir*🏗️: SI ✍️: NO |
<restrelucir [Llomb].>(TEST)
|
Rellucir [Llomb]: ¡Como restrelucen los cristales! [Llomb].
|
Cfr. llucir. |
||
restribaderu, el* 📖: restribaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<restribadeiru [Vg].>(TEST)
|
Disculpa, xida [Vg].
|
Cfr. estribar 2. |
||
restribar 📖: restribar🏗️: NO ✍️: NO |
<ristribar [y Tb].>(TEST)
|
Resguardar [Tb].
|
Cfr. estribar 1. |
||
restriella, la 📖: restriella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. rastriella.
|
|||
restrinxir 📖: restrinxir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. retinxir.
|
|||
restrón, el 📖: restrón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ristrón [Cp]. riestrón [y JH].>(TEST)
|
Sartal [JH]. 2. Restrayu [Cp. Ay]. Fueyes y bilortos de la ries- tra de maíz [Ll]. 3. Rabu del calabazón [Ll].
|
|
cfr.), ensin diptongu al camudar l’acentu de sílaba. |
|
restroxar 1 📖: restroxar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<restruxar [Ll]. /////rastroxar [y Tb].>(TEST)
|
Cast. rastrojar (metiendo’l ganáu a comer el restroxu) [Ll]. Meter el ganáu a comer el restroxu [Sb. Ll]. Llevar el ganáu a un prau altu pa pacer la última yerba verde de la seronda [Ca]. Llevar la vaca a comer el restroxu [Sb]. Llevar el ganáu a pa- cer nun prau altu la última yerba verde que produz pela seron- da [Sb. Ca]. Pañar el restroxu o última pación del prau pa dalo al ganáu [Sb]. Escoyer la yerba que val pal ganáu xebrándolo de lo menos aceutable [Tb]. 2. Pacer el ganáu muncha yerba nun prau pisándolo y estrozádolo [Pr (Cv)]. Tirar el ganáu la pación si nun-y presta o nun tienen gana comer [Pr (Cv)]. 3. Dir cayendo la yerba o paya al carretalo [Pr (Cv)]. 4. Recoyer el restroxu o última pación del prau pa dalo al ganáu [Sb]. Verbu fechu dende’l castellanismu restroxu (cfr.) o adauta- ción direuta
|
del cast. rastrojo. El verbu ast. rastroxar y res- truxar son variantes de restroxar (cfr.) debío a la inseguranza del nuesu vocalismu átonu. |
||
restroxar 2 📖: restroxar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Trabayar o esforzase inútilmente [Tox (rastroxar)]. //<i class="della">Rastro- </i><i class="della">xase</i>(TEST)
|
de dolor ‘morrer de dolor’ [Tox].
|
Cfr. troxu. |
||
restroxu, el 📖: restroxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+restruxu [Sb. Ll. Ri]. +rastruxu [Ay. Ll]. rastroxu [y Tb. Pzu].>(TEST)
|
Cast. rastrojo [Cl. Sb. Ll. Sd. Qu. Tb. Pzu. Pr (Cv)]. Desper- diciu de yerba que dexen en peselbe, ensin comer, les vaques [Tb]. Restos que queden en prau llueu de segar [Ri]. 2. Última yerba que da un prau altu llueu de la siega del branu y que pacen les vaques de seronda [Ca]: El mio prau esti samiguel tien mu güen restroxu [Ca]. 3. Lo que queda de daqué [Ay]. Muyer llaceriosa [Sb]. //Dir al restruxu ‘restroxar’ [Sb]. Cfr. restroyu.
|
|||
restroyu, el 📖: restroyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rastroyu [y Lln. y Tox]. restrueyu [Cv]. restruechu [Bab]. restrochu [PSil. Dg]. //restrollo [SCiprián].>(TEST)
|
Restu, desperdiciu de la yerba que dexa’l ganáu [Cv. Tox]. Restroxu [Bab. PSil. Dg. PVieya. SCiprián] que queda llueu de la esbilla del maíz [Lln]. 2. Persona ensin valía, ensin apreciu [Tox].
|
|
Del llat. *restuculus (rew) > ast. *restoyu col influxu del ta- mién diminutivu *rěstula > riestra (cfr.) que xustifica la pre- sencia de la líquida agrupada n’ast. restroyu y variantes. Per otra parte l’ast. restroxu (cfr.), asina como’l correspondiente verbu restroxar 1 (cfr. rastroxar), son perclaros castellanis- mos antiguos pol tratu del grupu -c’l- > [S] (pe2: 351-352). |
|
restruéu, el 📖: restruéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<restruego [Cñ]. restrogo [Llu].>(TEST)
|
Estrobu [JH (= estrobu)].
|
Aru de cordel que pasa pel remu y tolete emplegáu pa remar [Llu. Cñ]. Cfr. estruebu. |
||
restu, el 📖: restu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><resto [Rs. Mi].>(TEST)
|
|
|||
resucitar 📖: resucitar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><arresucitar [Ay].>(TEST)
|
Cast. resucitar [Xral].
|
2. Curar, meyorar, sanar d’un mal [Tb. Ay]: Aquel.les melecines resucitórenme [Ay]. Cuando resusciten (sic) ¿de quién d’illos ha ser la muyer, si fo de tóos? [San Mateo 91] y, al ver como relocía/el rosocitado cuerpo,/ñon s’atrebieno a lladrar/ñin a tocar del un pelo [Pérez del Río, Misterio (Poesíes 129-132)] |
||
resuelgu, el* 📖: resuelgu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><resuelgo [VCid].>(TEST)
|
|
|||
resuellu, el 📖: resuellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><resuel.lu [Sm]. {Con cheísmu, resuochu [Tox]}. resollu [Lln]. //resollo [Eo].>(TEST)
|
|
|||
resueltu, a, o 📖: resueltu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><//resolto [Eo].>(TEST)
|
Cast. resuelto [Xral].
|
Cfr. sueltu, a, o. |
||
resultar 📖: resultar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><risultar [Cl].>(TEST)
|
Cast. resultar [Xral].
|
2. Dar bon resultáu [Xral]: Resultaron las patatas [Lln]. |
||
resultáu, el 📖: resultáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+resoltóu [Sb].>(TEST)
|
Cast. resultado [Xral].
|
Cfr. resultar. |
||
resultes, les 📖: resultes🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
Resultaos*. ///<i class="della">De</i>(TEST)
|
resultas ‘como, a consecuencia de’ [Tb (= a resultas). Sm]: De resultas d’eso tamos asina [Tb].
|
|
Cfr. resultar. |
|
resurdir 📖: resurdir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Volver a apaecer [Tox (= surdir)].
|
Cfr. surdir. |
||
resurreición, la* 📖: resurreición🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<resureción [Tb].>(TEST)
|
Cast. resurrección [Xral].
|
|
||
resurtir 📖: resurtir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Rutiar [Villah].
|
** |
||
resurxir 📖: resurxir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Resucitar [JH].
|
Cfr. surxir. |
||
retablu, el 📖: retablu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">retablo</i>(TEST)
|
[Lln].
|
Cfr. tabla. |
||
retacar 📖: retacar🏗️: NO ✍️: NO |
<arretacar [y Ac. lla].>(TEST)
|
Cast. retacar [Pa]. Tapar bien los furacos [Pa. Sb. Ll. Ri. Qu. Tb]. Tapar dalgún furacu con piedra [An] y argamasa o dal- guna grieta de la parede [Cg]: Taban retacando la paré [An]. Tapar un furacu rellenándolu [Pr (= atacar)]. Reparar una pa- rede metiendo piedres menudes ente les grandes, tapando los güecos [Oc]. Taponar [Tb. Pzu]. 2. Llenar perdafechu [Lln. Ac, Pr (= atacar). lla] un güecu [Pa]: Esti añu retacaren la tenada d’herba [Pa]. Calcar [Cñ], dexar bien calcao la yerba nel payar [Ri. Tb]. Llenar daqué apertándolo [Lln]. Compri-
|
|
mir, apretar [Lln]. 3. Atacar de nuevo [Ll]. //A taca retaca ‘abondo’ [JH. AGO]. Cfr. atacar. Ye posible que variante de arretacar sía arretagar “atestar apretando” [DA s.v. atacar)]. |
|
retacáu, ada, ao 📖: retacáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<arretagáu [Ll].>(TEST)
|
Llenu (de daqué) [Ll (i)]: Ta arretagao de camiones [Ll].
|
Pp. de retacar. |
||
retacu, el 📖: retacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+el/la retecu [Ri]. retacu/a [An].>(TEST)
|
Cosa pequeña [Ac. Tb]. 2. Cast. retaco, persona perpequeña [Pa. Ac. Tb. PSil. Cd. Pr]: Isi nenu ya un retacu namás [Tb]. Persona gorda y pequeña [Ri]. Persona pequeña [Qu], escu- chimizada [PSil. An].
|
Deverbal de retacar (cfr.) como paez selo lo que nos abul- ta la so variante retaque (cfr.) dende l’infinitivu. Un posible compuestu col siguidor de cum- pue ser responsable del ast. corretacu (cfr.). |
||
retafila, la 📖: retafila🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<retah.ila [Lln. Os. Pa]. ratah.ila [Lln (S)]. ritafila [Pzu].
/////restrafila [y Ar].>(TEST)
|
Filera [Lln. Os. Pa. Cb. Llg. Sb. Ca. Ay. Ri. Ar. Tb. Sm. Pzu. PSil. Pr. Cv. Tox. /Eo. Mánt/. V1830. JH]. Llinia [Lln (S)]: Soltóme en una retafila toes les coses [Ca]. Riestra de coses o pallabres [Os]: ¡Vaya retah.ila que amañestes! [Os]. 2. Repri- menda, reproche [Tox]. Riña, amonestación [Lln]. Encamientu, verborrea [Ac.]. //Char una retafila ‘amonestar, reñer’ [Sb].
|
|
del llat. recta fila ‘filera derecha’ o si se trata d’un prefixu rete- variante de re-. En tou casu, el verbu correspondiente retafilar (cfr.) sedría una formación fecha dende retafila por nun sonorizar la -f- al considerala en posición fuerte. Que sía una variante reforzadora de re- abulta valoratible pues a la vera apaez otra nueva incrementación en recatafila (cfr.) que semeya remontar a requete- que tamién alvertimos en dellos términos intensivos como en requeteton- tu, etc. La variante restrafila paez almitir l’influxu de riestra. |
|
retafilar 📖: retafilar🏗️: NO ✍️: NO |
<retah.ilar [Lln].>(TEST)
|
Reburdiar [Lln. Cñ (= rocear = roñar). Si]: ¿Qué tas retafilan- do? [Ac]. 2. Parllar, falar muncho [AGO].
Cfr. retafila. |
|||
retaguardia, la* 📖: retaguardia🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<retaguarda [JH. D’Ábego].>(TEST)
|
Cast. retaguardia [JH. D’Ábego].
|
Quiciabes sía un vieyu castellanismu retaguarda con influxu italianu (dcech s.v. guardar). |
||
retal, el 📖: retal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pieza de tela [Ri. Tb]: <i class="della">Tengo</i>(TEST)
|
un retal pa faete un vestíu [Tb].
|
Lliteiru, cobertor [Llomb]. 3. Cosa pequeña y ruina [Sr]: |
|
|
retalar 1 📖: retalar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<retalear [Lln]. arretalar [Ri].>(TEST)
|
Coser, remendar con retales una prenda de ropa [Llg]. Facer vistíos con retales [Ri].
|
2. Segar a trozos [Ri]: Dexó tul preu arretaléu [Ri]. Cfr. retal. |
||
retalar 2 📖: retalar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Rellatar [Cg]. Murmurar ente dientes [Lln]. 2. Retrucar, echar en cara daqué cosa agriamente [Cg].
Verbu <i class="della">relatar</i>(TEST)
|
(cfr. rellatar) con metátesis de sílaba.
|
|||
retama, la 📖: retama🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<retrama [Ay].>(TEST)
|
Xiniesta [Ay]. Arbustu mayor que l’argaña, utilizáu pa facer escobes y lleña [Ac (= urcia)]. Del and. ratáma < ár. cl. ratamah (da s.v. retama; dcech s.v. retama) que nun foi a desaniciar al ast. d’orixe llat. xiniesta, etc. (adla 37; 160).
|
Quiciabes llegare a nós dende’l castellán. Pepín de Pría diznos nel poema “La xana”: Pañó les florines/ pañó la retama/dormiose sobre elles/al besu del alba [Obres Completes ii/466]. |
||
retaque, el 📖: retaque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sacu de yerba perenllenu [VCid]. //<i class="della">A</i>(TEST)
|
retaque ‘saturáu (da- quién o daqué) de dalguna cosa’ [Arm].
|
Deverbal del infinitivu de retacar (cfr. retacu). |
||
retar 📖: retar🏗️: NO ✍️: NO |
<arretar [Cv].>(TEST)
|
Cast. retar [Cv]. 2. Tar dispuestu a parar una pedrada o’l gol- pe de cualquier oxetu que llancen [Cv]. Parar el golpe [Cv].
|
|
||
retardiar 📖: retardiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Pacer el ganáu nes últimes hores de la tarde [Lln]: <i class="della">Onde </i><i class="della">retardiaba’l</i>(TEST)
|
ganáu [Lln].
|
|
||
retaya, la 📖: retaya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Retazu de tela [Cb]. Retal [Cg. VBable]. //<i class="della">Retayes</i>(TEST)
|
del adobu
|
|
||
retayar 📖: retayar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><arretayar [Os]. {Escrito con “ll” n’Onís, camiéntome que por percorreición de yeísta}.>(TEST)
|
|
|||
retayu, el 📖: retayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Retazu [VBable] de tela [Cb]. Retal [JH. AGO]. Trozu pe- queñu [Sr]. //-<i class="della">os</i>(TEST)
|
‘pedazu sobrante d’una tela [Os]. //A retayu ‘por menor’ [Cb].
|
Deverbal de retayar (cfr.). |
||
retazar 📖: retazar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Comer el retazu les vaques [Sb. Tb]. 2. Refugar los alimentos por nun tener gana de comer [Ll]. Cfr. tarabazar.
|
|||
retazu, el 📖: retazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+retozu [y Llg]. +retezu [Ay. Ll].>(TEST)
|
Cast. retazo [Pa]. Restos de comida que dexa’l ganáu en pe- selbe [Pa. Sb. Ay]. Tallos fuertes y restos non comestibles de la yerba y pación {que dexen les vaques en peselbe ensin co- mer} [Ca]. Última yerba que dexa’l ganáu ensin comer nel peselbe utilizao llueu pa mullir [Llg. Tb]. 2. Restos de yer- ba que queden llueu de pacer [Sb. Ay]. Restroxu [Ll. Tb (= restroxu)]. Lo que queda llueu de quitar la punta de la grana del ballicu [Lln]. Lo que queda llueu de comer la punta de la yerba nel pastu [Ac]. 3. Una tira de daqué [Ay (N)]. //-os ‘restos de la comida del ganáu (dizse sobretoo de la yerba que dexen en peselbe o de lo que queda nél pa cuando s’acontropa mal)’ [Os]. ‘desperdicios de la yerba que queden en peselbe o pel suelu’ [Ar].
|
|
Cfr. tarabazar & tazu. |
|
“retedo” 📖: “retedo”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quatro copas de vino </i><i class="della">retedo</i><i class="della">(TEST)
|
en salvo a la duerna 1490(or.) [VC-II/304]
|
|
||
reteitar 📖: reteitar🏗️: NO ✍️: NO |
Reteyar [Pzu]. Iguar el <i class="della">teitu </i>[PSil]: <i class="della">Diz que fai falta reteitar </i><i class="della">la cabana </i>[PSil].
Formación verbal sol ast. <i class="della">teitu</i>(TEST)
|
(cfr. techu), variante aguarda- ble na fastera C-D del occidente. Cfr. techar.
|
|||
reteitu, el 📖: reteitu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">retejo</i>(TEST)
|
[Pzu. Md]. Deverbal de reteitar (cfr.).
|
|||
retemblar 📖: retemblar🏗️: NO ✍️: NO |
</////retembliar [Cb. DA]. retiemblar [Pa].>(TEST)
|
Cast. retemblar [Ar. Pa. Cb. Ay. Ar. Tb. DA], temblar con mo- vimientu repetíu [Tor]. 2. Repicar les campanes [Ar].
|
|
Cfr. temblar & tremer. |
|
retemblíu, el 📖: retemblíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Temblíu fuerte [Ca]. Cfr. <i class="della">temblar</i>(TEST)
|
& tremer.
|
|||
retén, el 📖: retén🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">retentiva</i>(TEST)
|
[Llg].
|
Posible variante de ratén (cfr.), a lo meyor deverbal de retener (cfr.). |
||
retener 📖: retener🏗️: NO ✍️: NO |
<//reter [Eo].>(TEST)
|
Cast. retener [Xral]. ///Quien tien retién [Sm].
|
retenga porassi la tercia parte daquello quel dier polla laze- ria que tomo s. xiii(or.) [FX/147]
|
Cfr. tener. |
|
retenida, la 📖: retenida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Pareya (de vaques, bues) con que s’acuartia a otra pareya pela parte d’atrás del carru pa que retenga a la otra nuna cuesta y nun baxe’l carru con fuercia [Pa. Cg].
Deverbal de <i class="della">retener</i>(TEST)
|
(cfr. tener).
|
|||
retenimientu, el 📖: retenimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">retenimientu,</b>(TEST)
|
el Cast. retención [JH].
|
Cfr. tener. |
||
retentar 📖: retentar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Dar el sueñu [Lln].
|
2. Volver a acordase [Tox]. Cfr. tentar. |
||
retentón, el 📖: retentón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Intentu, oportunidá [Lln]. //<i class="della">Dar</i>(TEST)
|
l´últimu retentón ‘facer un alarde de mocedá (una persona entrada n’años)’ [Lln].
|
Aum. de retientu (cfr. tentar). |
||
reteplén, el 📖: reteplén🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">terraplén</i>(TEST)
|
[Sb].
|
D’un castellanismu d’aniciu ultrapirenaicu terraplén → *te- rreplén [→ ast. terremplén (cfr.)] y, con metátesis y desaniciu d’una de les nasales, reteplén. |
||
retergar 📖: retergar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. retrigar.
|
|||
retestar 📖: retestar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Dar el sol na cabeza de contino siendo molestu [Sr]: ¡<i class="della">Vaya</i><i class="della">(TEST)
|
cómo retiesta! [Sr]. 2. Rellenar d’un líquidu [Astorga y La Bañeza].
|
|
||
retestera, la 📖: retestera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Calor del sol al meudía [Vg]. //<i class="della">A</i>(TEST)
|
la retestera el sol ‘al sol, nes hores de más calor y nel sitiu que más bate’ [VCid].
|
|
||
retesteru, el 📖: retesteru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Parte alta d’una finca [Arm]. 2. Sitiu en que más da’l sol [Llomb]. //<i class="della">Al</i>(TEST)
|
retesteru ‘al sol na hora que más calienta’ [Arm].
|
|
||
retesu, el 📖: retesu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><reteso [VCid].>(TEST)
|
|
|||
retexer 📖: retexer🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
reteyador, el 📖: reteyador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><reteyaor [Sr. Ay. Ll]. reteichador [Md]. reteador [An].>(TEST)
|
El que reteya [Lln. Sr. Cg. Ay. Ll. Md. An. JH]. //¿Quién mete’l sapu a reteyador? dizse pa censurar que daquién en- tame un trabayu que perpasa les sos fuerces o intelixencia [Cg]. //Metese de sapu reteyador ‘entrometese’ [Lln].///
|
|||
reteyar 📖: reteyar🏗️: NO ✍️: NO |
<retear [An. y Pr. Vd]. retiar [An. Vd]. reteichar [Tb]. retechar [Qu. Tb. Tox]. retichar [Sm. Md].///<ident class="della" level="1"></ident>retexar [Pzu].>(TEST)
|
Cast. retejar, trastejar [Lln. Pa. Cg. Llg. Sb. Ac. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. An. Cd. Pr. Tox. JH]. Poner teyes en teyáu [Ac] cuando falten [Ca]. Iguar les teyes si hai goteres [Vd]. Repa- rar el teyáu [Qu]. Cfr. reteyu.
|
retellar por toda su vida la dicha iglesia e claustras e casas
|
Cfr. teyar. La variante retexar ye adautación del cast. retejar; un deverbal sedrá ast. retexu. |
|
reteyón, el 📖: reteyón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<reteichón [Tb]. retechón [Tb].>(TEST)
|
El que reteya [Ca. Tb. JH].
|
Aum. de reteyu. |
||
reteyu, el 📖: reteyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<reteichu [Md]. ///retexu [Pzu].>(TEST)
|
Cast. retejo [Md. Pzu. JH]. //Echar un reteyu per casa ‘aten- der les mayores necesidaes de la casa’ [Lln]. Cfr. teyar. La variante retexu ha tenese por castellanismu (cfr.
|
reteyar). |
||
retientu, el* 📖: retientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//retento [Mánt].>(TEST)
|
Repente, tentación [/Mánt/]. //-os ‘tentaciones, ganes’ [VCid].
|
Cfr. tentar. |
||
retiesta, la 📖: retiesta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
la restiesta ‘al sol cuando más calienta’ [Sr]: La neña taba a la retiesta y nun se movía y ye que tar a la retiesta’l sol déxate como amoriando [Sr].
|
Cfr. testiar. |
||
retiga, la 📖: retiga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ratiga [y JH].>(TEST)
|
Artos con que se retiga [JH].
|
Cfr. retriga. |
||
retigar 📖: retigar🏗️: NO ✍️: NO |
<ratigar [y JH].>(TEST)
|
Poner espinos o artos ataos alredor de los árboles acabante llantar pa protexelos [JH].
|
|
Cfr. retriga. |
|
retinxir 📖: retinxir🏗️: NO ✍️: NO |
<ritinxir [Oc]. restinxir [dalla. FCoronas]. /////restrinxir [FCoronas].>(TEST)
|
Vibrar dalgún oxetu sonoru [Oc]. Resonar, repercutir [Oc]. Retrañir [Oc]: ¡Cúmu ritinxin las campanas! [Oc].
|
2. Poner llendes estrenches a daqué [dalla]. ya restinxa el nuesu bable cumu restinxe la tona 1929 [FCoronas/56] D’un compuestu del verbu tanxer (cfr.) con un prefixu re- o res-. Ye posible que sobro retinxir influyere’l sinónimu ast. retrañir (cfr.), o’l so responsable, lo que daría llugar a un supuestu *retrinxir llueu daqué camudáu en restrinxir qu’alvertimos nes composiciones de Fernán Coronas non siempre bien lleíes: El verbu ast. restinxir ‘vibrar’, ‘resonar’ allóñase asina de lo qu’hebo ser el continuador del llat. restringere ‘apertar’, ‘atar fuerte’ > restrinxir que pudiera conseñase güei como res- tinxir 2 ‘poner llendes estrenches a daqué’ (dalla). |
|
|
retiñir 📖: retiñir🏗️: NO ✍️: NO |
<retiñir [Lln. Mont. Md]. reteñir [VCid]. retañir [y Tb. Md].
/////retriñir [Sb. Ll]. retrañir [Qu. Tb. Sm. Oc]. retrañer [Ll]. retriñar [Sb].>(TEST)
|
Resonar [Lln. Mont. Ll. Oc. VCid], repercutir [Oc]. Resonar l’ecu [Sb. Qu. Tb. Sm. Md]: Retrañía na braña que faía fumu [Tb]. ///Si al pastor-y falten les oveyes retíñen-y les oreyes [LC].
|
Del llat. retinnīre ‘resonar’, ‘tintinar’ (old) sigue l’ast. retiñir o retañir, tamién reteñir nes fasteres del ast. norteño-oriental (ghla §4.5.2). Na estaya sureño-occidental d’Asturies (equí Ll, Qu, Tb, Sm, Md, Oc) onde -nn- > [n], la palatalización de la nasal hebo llograse gracies a una yod quiciabes frutu de la 1ª pers. del sing. del presente d’indicativu, retinnio; asina xustificaríase l’actual palatalización [] lo mesmo que pasa col llat. grunnīre > ast. gruñir col influxu palatalizador de grunnio, necesariu pa xustificar [] nel asturianu sureño-oc- cidental; otro tanto vese en hinnīre > *iñir → iñar (pe1: 127) que favorez el camudamientu de conxugación. Pero nel ast. de güei, xunto a retiñir, conséñase tamién retriñir [Sb, Ll], y lo que paecen les sos variantes retrañir [Qu, Tb, Oc], retrañer [Ll], retriñar [Sb] de conteníu peraveráu y que faen ver una inseguranza grande pa escoyer el modelu definitivu de conxu- gación. Agora’l cuerpu fónicu ufre lo que podría tenese como un elementu adventiciu [r]. Poro, pa xustificar la /r/ dientro’l cuerpu fónicu d’estes últimes espresiones namái fai falta pen- sar nun nueu influxu, quiciabes el prestáu pol verbu tetrinnīre ‘burbusar’ (em), con un presente d’ind. (te)trinnio ensin so- norización de [t] por considerala inicial del segundu elementu d’un imaxináu compuestu (pe3: 130). Un deverbal de retrañir ye ast. retrañíu (cfr.). El verbu retrañir o’l so responsable pudo influyir sol ast. retinxir (cfr.). L’ast. retruñar ‘retrañir’ podría tenese por variante de retrañir anque alvirtiendo de la posibilidá d’influxu fónicu del ast. truñar. Habría vese tamién un posible influxu del llat. tangere> ast. tañer (cfr.). |
||
retirada, la 📖: retirada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de retirar o retirase. [Xral]. 2. Xubilada [Xral].
<xubilá [Llg. Mi].>(TEST)
|
a lla puerta lu dexa de so amada/y escuyándolu fixo retira- da [HyL (F-O)/163]
|
Deverbal de retirar o retirase. |
||
retirar 📖: retirar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">retirar </i>[Ac]. Xubilar [Xral]. //-<i class="della">se </i>‘xubilase’ [Xral]. ‘qui- táse-y la regla a una muyer, pasar la menopausia’ [Xral]. //<i class="della">Re-</i><i class="della">(TEST)
|
tirase la leche (sic) ‘dexar de tener lleche una fema’ [Ac. Sr].
|
Formación compuesta románica de re- y del verbu tirar (cfr.) con formaciones deverbales retiráu (cfr.), retiru (cfr.). Cfr. tirar. |
||
retiráu, el 📖: retiráu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+retiréu [Ay].>(TEST)
|
Xubiláu [Xral].
|
Deverbal de retirar (cfr.) o retirase. |
||
retiru, el 📖: retiru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
La xubilación [Xral]. 2. Paga de xubilación [Xral]: <i class="della">A</i>(TEST)
|
ési nun- y quedó retiru [Sr].
|
3. Güecu pa retirase [Min]. Deverbal de retirar (cfr.). |
||
retobatiar 📖: retobatiar🏗️: NO ✍️: NO |
Rastrar la tierra col <i class="della">retobatu</i>, o <i class="della">rastru</i>(TEST)
|
del tractor [Pa. Mi]. Verbu fechu sol ast. retobatu (cfr.).
|
|||
retobatu, el 📖: retobatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<retobato [Mi].>(TEST)
|
Cast. rotobator o rotabator. Pieza del tractor empleada para
|
rastrar la tierra [Pa]. Del ingl. rotobator. |
||
retocha, la 📖: retocha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Palanca o estaca emplegada p’asegurar y apertar la carga en carru [Tb]. 2. Cadena usada pa suxetar la madera o bien otru oxetu que se carreta [An]: <i class="della">Nun atóu bien la retocha ya caéu </i><i class="della">tola madera </i>[An].
Deverbal de <i class="della">retochar</i>(TEST)
|
(cfr.). Nun nos paez güei acondao partir d’una variante del llat. ridicula, esto ye, *ridŭcula (pe5) pues
|
|
||
retochar 📖: retochar🏗️: NO ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//retrochar [Sm].>(TEST)
|
|
|||
retólica, la 📖: retólica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Pallabrería [Pr], vuelta innecesaria [Ll]. //-<i class="della">as</i>(TEST)
|
‘sida, vueltes al esplicase’ [Vg].
|
|||
retolicar 📖: retolicar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><retoldicar [y Sr].>(TEST)
|
|
|||
retolicón, ona 📖: retolicón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident>Que <i class="della">retolica</i>(TEST)
|
a menudo [Sr. Ay]. Respondón [Os]. Cfr. retolicar.
|
|||
retollíu, ida, ío* 📖: retollíu🔤: , ida, ío* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="1"></ident><retollío [Sb].>(TEST)
|
Cast. baldío [Sb].
|
Cfr. toller. |
||
retomáu, ada, ao 📖: retomáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Carrapelláu, cargáu de fruta (l’árbol) [Sb].
|
Cfr. tomar. |
||
retonda, la 📖: retonda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">rotonda</i>(TEST)
|
[Sr. Mi]. Cfr. redondu, a, o.
|
|||
retoñar 1 📖: retoñar 1🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Resonar, sonar l’ecu [R].
|
Cfr. ton. |
||
retoñar 2 📖: retoñar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. retueyar.
|
|||
retoñu, el 1 📖: retoñu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Ecu [R]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
manantial descúbrese pel retoñu [R].
|
Cfr. ton. |
||
retoñu, el 2 📖: retoñu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Cfr. retueyu.
|
|||
retoque, el 📖: retoque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cast. retoque, última pasada {que se da a daqué} [Ay].
|
Paez un castellanismu deriváu del deverbal de retocar (dcech s.v. tocar). |
||
retorcedura, la 📖: retorcedura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">torcer</i>(TEST)
|
[Ay].
|
2. Torcedura (del pie, de la mano) [Tb. Sm]. Cfr. restorcer. |
||
retorcer 📖: retorcer🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. restorcer.
|
|||
retorciatu, el 📖: retorciatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Aición y efeutu de retorcer o retorcese [Pa].
|
Cfr. restorcer. |
||
retorcigañar 📖: retorcigañar🏗️: NO ✍️: NO |
<returcigañar [Ri].>(TEST)
|
Retorcer [Lln. Pa. Cb (= torcigañar). Ac. Ay. Ri. Pr] un pie [Ay]. Dislocar [Ll. Pr]. Retorcer, dislocar [Sb]. Cfr. restorcer.
|
|||
retorcigañón, el 📖: retorcigañón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Torcedura [Ac. Sb (= retorcigón)] d’un pie [Ca. Ay] 2. Cólicu, torzón de barriga [Ac]. //<i class="della">Partir a retorcigañón </i>‘partir daqué retorciéndolo’ [Lln].
En rellación col ast. <i class="della">retorcigañar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
retorcigañu, el* 📖: retorcigañu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+retorcigueñu [Ay].>(TEST)
|
Aición y efeutu de retorcigañar [Ay].
|
Cfr. restorcer. |
||
retorcigón, el 📖: retorcigón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Torcedura [Sb].
|
2. Retorcigañu d’estómagu [Sb]. Cfr. restorcer. |
||
retorciñón, el 📖: retorciñón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<returciñón [Cl].>(TEST)
|
Retorcigón [Lln. Pa]. Torcedura del pie [Cl. Cp. Ay]. Torce- dura violenta [Os. Cp]: Retorciñón de barriga [Cp]. Torce- dura, distensión de les partes blandes qu’arrodien un xuegu o articulación [Ll]. 2. Cólicu, torzón [Ay]. //(Facer una cosa) a retorciñón y al cistu ‘(facer daqué) mal y con priesa’ [Ll]. Cfr. restorcer.
|
|||
retorciyar 📖: retorciyar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Retorcer [JH].
|
Cfr. restorcer. |
||
retorciyón, el 📖: retorciyón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<retorción [Pa. Cb. Cg. Cñ. Cp. Llg. Cd. Pr. Tox]. returción [Cv]. returzón [Sm. Oc]. returcichón [Sm]. ///retorcixón [Lln].>(TEST)
|
Torcedura del pie [Cp]. Torcedura del todiyu [Llg].
|
Torcedu- ra, distensión de les partes blandes qu’arrodien los xuegos o articulaciones [Tb. Cv. Oc] de los güesos [Sm]. Torcedura violenta [Cb. Cp. Tb]. Retorzón [Tox]. Retorciyu [Lln. Pa. Cg. Cñ. Pr. JH], torcedura [Sm (= returzón = turzón)]. Retor- cimientu [Cñ. /Mánt/]. 2. Dolor agudu y pasaxeru del estantín [Tox]. Aum. de retorciyu. |
||
retorciyu, el 📖: retorciyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Retorzón [JH].
Cfr. <i class="della">restorcer</i>(TEST)
|
& torcer.
|
|||
retoriar 📖: retoriar🏗️: NO ✍️: NO |
<retorear [Os].>(TEST)
|
Bramar un bue y ponese enfurecíu [Cb]. Bramar un bue cuan- do fai frente a otru baxando la cabeza y escarbando coles pa- tes [Os].
|
2. Reburdiar [Lln]. 3. Gruñir [Villah]. Cfr. torar 1. |
||
retornamientu, el* 📖: retornamientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘vuelta d’un camín’, ‘regresu’:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">vortos tierras prados paxeres heras</i><i class="della">(TEST)
|
aruores montes fon- tes diuisa exidos retornamjentos /ODueñas 1246 [STAAFF/140]
|
|
Cfr. retornar. |
|
retornar 📖: retornar🏗️: NO ✍️: NO |
<retorniar [Lln]. returniar [Cp. y Ac. Ay].>(TEST)
|
Trabayar col tornu [Cb. Cp], pulir col tornu [Lln]. Retorcer [R]. 2. Volver [Ac]. 3. Poner difícil o fea una cosa [Ay]. Cfr. tornar.
|
Compuestu de tornar (cfr. tornu). Un deverbal del participiu fuerte ye ast. retornu (cfr.) d’u sigue retornamientu (cfr.). Se- mánticamente vese cómo de la idea primera de ‘trabayar col tornu’ o ‘dar vueltes el tornu’ siguen les aceiciones de ‘vol- ver’, ‘retornar’; de la mesma manera de ‘dar vueltes’ pudo xenerase la idea de ‘retorcer’ d’u sigue figuradamente la de ‘ponese difícil una cosa’. |
||
retornáu, ada, ao 📖: retornáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<riturneáu [Oc].>(TEST)
|
Perpulimentáu [Oc].
|
Pp. de retornar. |
||
retornu, el 📖: retornu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Revuelta de los caminos [Vg]. Deverbal de <i class="della">retornar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
“retorquiñón” 📖: “retorquiñón”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu gracies a la documentación:
<i class="della">(la</i>(TEST)
|
palanca)...y de un retorquiñón se la quitó 1675 [Sa- yambre/209-74]
|
|
||
retorta, la 📖: retorta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><{Ensin categorizar [Cp. Pr]}.>(TEST)
|
|
|||
retorteru, el 📖: retorteru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<retorteiru [Tor]. retortéu [Cv]. retroteo [Sr].///<ident class="della" level="1"></ident>//retortel [Tor]. returtel [sm]. retultel [PSil].>(TEST)
|
Cast. retortero [Pa. /Eo/], desconciertu, baturiciu [Tor]: Anda todo al retortel [Tor]. //Al retorteru ‘alredor de’ [Pa]: (Andan tul día) {a}l retorteru ‘alredor d’un asuntu qu’interesa’ [Pa].
|
|
||
retortexu, el 📖: retortexu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Al</i>(TEST)
|
retortexu ‘ensin dixebrase’ [Ac]: Ánden-y tolos mozos al retortexu [Ac].
|
|
||
retortiyón, el 📖: retortiyón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<returtichón [Sm. Bab].///<ident class="della" level="1"></ident>retortixón [Eo]. ///retortijón [Tb].>(TEST)
|
Cast. retortijón [Cl. Bab. /Eo/], torcedura [Sm (= returci- chón)]. 2. Dolor de vientre pergrande [Cl. Tb]: Ési des qui paez retortiyones ñun golvió trabayar [Cl].
|
|
||
retortorín, el 📖: retortorín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><returtulín [Cv].>(TEST)
|
|
|||
retortoriu, el 📖: retortoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//retortoiro [Eo].>(TEST)
|
Retorteru [/Eo/]. //Al retortoriu ‘al retorteru’ [Cg].
|
Cfr. tortoriu. |
||
retortoyu, el* 📖: retortoyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///retortoju [Cl (VB)].>(TEST)
|
Remolín d’aire [Cl (VB)].
|
L’ast. “retortoju” paez una castellanización del ast. *re- tortoyu, términu compuestu de re- col continuador del llat. *tŏrtōrium, pallabra esta que tien siguidor nel ast. tortoriu (cfr.). Pero pudo dase’l camudamientu de líquides *tŏrtōrium → *tortōlium > *tortoyu como dacuando s’alvierte nesti su- fixu (ghla § 3.1.3.3; §4.6.1.3). |
||
retorzón, el 📖: retorzón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<returzón [Sm. Oc].>(TEST)
|
Torcedura [Cd], retortiyón [Sm (= turzón)].
|
Torcedura del pie [PSil. Oc]. Distensión de les partes blandes qu’arrodien los xuegos de los güesos [Sm]. Torcedura, esviación d’un miem- bru de la so direición natural [Ri. Tb]: Díu un bon retorzón colas madreñas [Tb]. 2. Dolor fuerte y curtiu de la barriga [Ay. Tb]. Cfr. torzón. |
||
retotanudu, a, o* 📖: retotanudu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<retoutanudu [Cv].>(TEST)
|
Rellenu, rechonchu, rebolludu [Cv].
|
En rellación etimolóxica con atotar (cfr.) verbu que pudo al- mitir un compuestu *retoutonar. |
||
retozar 📖: retozar🏗️: NO ✍️: NO |
<retouzar [Md. Bab. PSil].>(TEST)
|
Retueyar, echar guíes, retueyos o retouzos les plantes, los ár- boles [Md].
|
2. Cast. retozar [Bab]. Saltar (persones, animales) al tar percontentu [Ay. PSil]. Cfr. tozu. Del participiu fuerte *retozu, a, o [nominalizáu re- tozu (cfr.)] siguió l’aum. retozón, ona (cfr.). |
||
retozón, ona 📖: retozón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<b class="della">retozón,</b>(TEST)
|
ona Que retoza [Ay].
|
Cfr. retozar. |
||
retozu, el 📖: retozu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<retouzu [Md. Bab. PSil. An. Cv. Vg].>(TEST)
|
Retueyu [Md].
|
2. Brote de la yerba llueu de segao [Vg]. Se- gunda pación nos praos [Vg]. Segunda pacedura de la seron- da nos praos [Bab]. 3. Planta de la yerba que queda en prau, unida a la raíz, cuando al segar lleven el gadañu peraltu [Cv]. 4. Residuu, especialmente porción de yerba que dexen los se- Deverbal fuerte de retozar (cfr.). |
|
|
retraer 📖: retraer🏗️: NO ✍️: NO |
Contradicir, contestar, corrixir les pallabres [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
|
si algu
|
|
||
retrái, el 📖: retrái🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Resaca (de la mar) [Cñ. Llu].
Quiciabes se trate d’un vieyu galicismu, pue qu’un participiu nominalizáu del oc. o fr. <i class="della">retraire </i>‘retraer’ (rew) con un calte- nimientu del diptongu medieval retrait<i class="della">.</i>(TEST)
|
Entá güei se diz en fr. le retrait de la mer ‘la retirada de la mar’ qu’ha ser, de xuru, un niciu del vieyu usu ultrapirenaicu (pe3: 130).
|
|||
retraíu, ida, ío 📖: retraíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Acobardáu [Ay]. ///<i class="della">No</i>(TEST)
|
hay palabra mal dicha si no fuera re- traída dizse cuando se corrixe daqué mal dicho [Lln].
|
|
||
retranca, la 📖: retranca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Garrote [Ay]. Palu llargu y gordu pa zarrar puertes y venta- nes, pa frenar un carru [Ay].
|
2. Especie de frenu del carru del país pa que nun cuerra muncho nes cuestes (ye un palu atáu a los piértigos que van enriba del exe del carru) [Ac]. Frenu del carru [Pr. Cv]. 3. Pareya xunida que va a la parte trasera del carru p’acuartiar nes cuestes [Ac]. 4. Suplementu de madera que lleven los ramos o carros pa carretar más carga [Tb]. 5. Elementu que se pon a les caballeríes p’aguantar el tiru del carru [Qu]. Especie d’altafarra sol llombu de les ca- balleríes p’aguantar meyor el carru [Tb]. Apareyu asemeyáu a l’altafarra de los caballos de carru [Tox]. Correes que ciñen la parte trasera del pollín [Cp]. Correa de la parte trasera del apareyu de les caballeríes [Pr]. Correa cola que s’axusten los apareyos del caballu o pollín al carru [Lln]. 6. Tabla ancha onde pon la culera’l texedor [JH]. 7. Cast. retranca, picardía, segunda intención [Pa]. 8. Retrasu [Cñ]. //Andar a retranca ‘dir contra corriente, nel sen contrariu al normal’ [Cp].
Cfr. trabe. |
||
retrancar 📖: retrancar🏗️: NO ✍️: NO |
<retranquiar [Cb. y Ay].>(TEST)
|
Frenar una caballería colos apareyos del carru que lleva [Pa].
|
2. Asitiar daqué nel sen que nun ye’l so [Cb]. 3. Atar con una cuerda los cuatro poínos (sic) del carru, faciendo un ñudu nel últimu pa tensala con oxetu de poder cargar más [Sb]. 4. Nun poder movese lo que queda aprisionao [Ay]. 5. Retorcer [Cb. Ay]. //-se ‘atasca(se) el carru)’ [Pa]. //-se ‘plantase delantre d’otru en señal de desafíu’ [Ay]. ‘negase a daqué’ [Ay]. Cfr. trabe. |
||
retrancu, el* 📖: retrancu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+retrencu [Ay. Ll].>(TEST)
|
Palu gordu y curtiu [Ay. Ll]. Cfr. trabe.
|
|||
retranquilleru, a, o* 📖: retranquilleru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<retranquilleiru/a [Vg].>(TEST)
|
Que regatia muncho (una persona) [Vg].
|
Ax. en rellación con retranca (cfr.) quiciabes con una amesta- dura o influxu de quincalleru (cfr.). |
||
retrañir 📖: retrañir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. retiñir.
|
|||
retrañíu, el 📖: retrañíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<retañíu [y Tb. Md]. retiñíu [Cb. Mont].>(TEST)
|
Ecu [Tb], soníu [Mont]. Soníu, tañíu [Md]. Ruíu metálicu cuando se golpea [Cb]. Ruíu fuerte como d’ecu [Tb].
|
Cfr. retrañir. |
||
retratar 📖: retratar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">retratar</i>(TEST)
|
[Pa].
|
2. Amosar les partes pudendes (la muyer) al sentase [Tb]: Retratóulos [Tb]. //-se ‘fotografiase’ [Pa. Cd]. ‘amosase como se ye ensin naguar por ello’ [Tb]: Retratóuse bien retratáu [Tb]. Posible verbu con aniciu nel it. ritrattare (dcech s.v. traer). |
||
retrateru, el 📖: retrateru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">fotógrafo</i>(TEST)
|
[Lln].
|
Cfr. retratu. |
||
retratu, el 📖: retratu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+retrotu [y Sb]. +retretu [Ay].>(TEST)
|
Cast. retrato, semeya [Cl. Pa. Ac. Sb]. Cast. fotografía [Pa. Ac. Sb. Ay].
|
|
||
retreite* 📖: retreite*🏗️: SI ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/retreites [Or (S)].>(TEST)
|
Curves [Or (S)].
|
|
||
retrenta 📖: retrenta🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">A</i>(TEST)
|
los sesenta retrenta ‘a los sesenta años les persones remo- ciquen’ [Ll].
|
|
||
retrepar 📖: retrepar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Encoyese y dar p’atrás (un un animal xuncíu, un tractor) [Cñ (ASevilla)]: <i class="della">Xuncieron</i>(TEST)
|
los gües y el de la derecha retrepó [Cñ].
|
|
||
retrepu, el 📖: retrepu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><//retrepo [Eo].>(TEST)
|
|
|||
retrete, el 📖: retrete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">retrete</i>(TEST)
|
[Xral]. 2. {(Doc.). Aposentu retiráu, sitiu de des- cansu}.
|
|
||
retriga, la 📖: retriga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Palu, varal que va del peselbe al treme del payar y al que s’aten les vaques [Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Gr (Alarcos 1980: 158)]: <i class="della">Una</i>(TEST)
|
de les retrigues del corral non está segura [Ca].
|
Sitiu onde s’aten les vaques [Qu]. 2. Espaciu ente dos varales onde s’alluga una vaca nel peselbe de la corte [Qu (i)].
Del llat. ridicula, -ae ‘sofitu, encontu d’una viña’ (old), dimi- nutivu de ridica [nes gloses retica o redica, ‘estaca’, ‘encontu d’una viña’ con continuador rumán (em) anque Meyer-Lübke propón una escansión (rew s.v. ridĭca) que, de fechu, nun enca- xa pa xustificar l’ast. retriga]. Al nuesu pescanciar l’ast. esixe partir de ridīcula, d’u siguió per vía semiculta *redígala →
*redígara →*redigra → *redriga,acordies coles nueses pro- puestes pal suf. átonu -ŭlus (llaa 103). Dende *redriga pue xustificase cast. rodrigón gracies al camudamientu de la deu- terotónica y a la xeneralización d’un masculín analóxicu au- mentativu y, duldosamente, el topónimu fem. ast. La Rodriga (Salas) pues tamién podría entendese como ‘la posesión de Ro- drigo’ o ‘la encarnada’ si provién de rubrīcam (ta 282). Pero dende *redriga nun se xustifica ast. retriga, y nun paez afaya- dizo nin almitir un encruz con rudicula (Alarcos 1980: 157) nin un influxu de los términos portadores del llat. retro- pues éstos ufriríen una sonorización de la t. Al nuesu pescanciar, l’influxu qu’acueye *redriga pa xeneralizar retriga (→ retrigar y variantes) ye’l que-y apruz dende la familia de compuestos de atar (cfr.), esto ye, arratigar (cfr.), retigar (cfr.). Dende retriga foi posible facer el verbu retrigar (cfr.) qu’almite documental- mente la variante retregar → retergar, darréu de la inseguranza del vocalismu átonu (cghla 221). De toes maneres, dende la variante conseñada nes gloses y citada enriba retica [Xo (Eti- mologías 322)], debiere partise pa poder xustificar l’ast. reti- ga (cfr.) d’u se fexo’l verbu retigar (cfr.), namái conseñao por Junquera Huergo, que tamién almitiríen l’influxu fónicu de la mesma familia de compuestos de atar (pe5). |
||
retrigar 📖: retrigar🏗️: NO ✍️: NO |
Poner una retriga [Tb]. //-<i class="della">se </i>‘enderechase’ [Cb. Sb]. ‘ponese tiesu’ [Cb. Sb].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">retergarlos</i>(TEST)
|
e enserarlos e se algun aruole secar antes que sea preso 1319(or.) [MSMV/113]
|
|
Cfr. retriga. |
|
retromar 📖: retromar🏗️: NO ✍️: NO |
Dar los arizos de les castañes la vuelta (por cuenta’l pesu, dao que les fueyes, al doblar les cañes, queden hacia arriba) [Sb]: <i class="della">Paa</i>(TEST)
|
ser añu e castañes tien que retromar [Sb].
|
¿Podría tratase d’un tracamundiu gráficu por retronar (cfr.) a xulgar pel averamientu de la espresión y pel conteníu? ¿O meyor de retornar ‘dar la vuelta’? |
||
retronar 📖: retronar🏗️: NO ✍️: NO |
Repetir la truena*. ///<i class="della">Si en noviembre retronara buen añu se </i><i class="della">prepara</i>(TEST)
|
[LC].
|
Cfr. tronar. |
||
retrotrayedura, la 📖: retrotrayedura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición de <i class="della">retrotrayer</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. traer. |
||
retrotrayer 📖: retrotrayer🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">retrotraer</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. traer. |
||
retrucar 📖: retrucar🏗️: NO ✍️: NO |
<retucar [Lln. Pa]. arretrucar [y Lln].>(TEST)
|
Replicar [Lln. Cb. Ll. Tb. Pr. /Eo/]. Replicar con puxu [Pa]. Contradicir [Lln]. Responder contradiciendo lo que se diz o manda [Cg]. Responder cuando se manda o se riñe [Ar]. Rebelase contra una orden [Lln]. 2. Contestar mal [Ri] fal- tando al respetu [Qu]. 3. Protestar [Cd. Pr. /Mánt/]. Replicar, reburdiar [Os. Ac (= remuñar). Sb. Ay. VCid]. Reburdiar [Cb]. Falar ente dientes [Sb]. Repuchar, respingar [Tox].
|
|
Cfr. retolicar. |
|
retruciar 📖: retruciar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Reburdiar, retrucar [Cp].
|
** |
||
retrucu 📖: retrucu🏗️: NO ✍️: NO |
Espresión del xuegu del <i class="della">trucu</i>(TEST)
|
[PSil].
|
De la primera persona del presente d’ind. del verbu retrucar (cfr.) anque podría rellacionase tamién con trucu (cfr.). |
||
retruñar 📖: retruñar🏗️: NO ✍️: NO |
Facer ruíu [Qu]: <i class="della">Retruñaban</i>(TEST)
|
las madreñas [Qu].
|
Pescanciamos que variante de retrañir (cfr.). |
||
retu, el 📖: retu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">reto</i>, provocación [Ri].
Documéntase nos fueros del sur del Cordal:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">responda</i>(TEST)
|
a repto [FS (FFLL)]
|
|
cfr.), quiciabes un deverbal del participiu fuerte, pero alvirtiendo que la es- presión riosana retu, de ser tradicional, habría inflexonar en *ritu, cosa que nun conocemos (pe3: 129). La documentación ufre un exemplu de diptongación antietimolóxica como se pervé n’otros verbos onde funciona la fuerza analóxica igua- latoria con verbos diptongantes. Tamién s’alvierte l’ausencia de velarización del etimolóxicu grupu -p’t- polo qu’acoyemos la idea de que tanto retu como’l verbu retar (cfr.) son semicul- tismos si bien nesti verbu vense nicios del so resultáu popular (pe3: 131), a la escontra de retu, con metafonía, qu’alvertimos s.v. ratu 1 & 2 (cfr.). La escritura “reptro”podría tar faciendo ver l’influxu de la partícula llatina retro- d’usu na termino- loxía bíblica en frases como la evanxélica uade retro, Satana. |
|
retuertu, a, o* 📖: retuertu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<retuertu [Cv]. retuortu [Tox]. //retorto [Eo].>(TEST)
|
Torcíu [Tox]. Cast. retuerto [/Eo/]. 2. Testón (un individuu) [Tox]. //Vaqueiro, rel.lulano, ¿qué cumiste este brano? Una berza de mieu güerto ya un cagayón retuerto dizse pa insultar a los vaqueiros [Cv].
|
|
del llat. retorquere ‘retorcer’(old), ye dicir de retor- tus, -a, -um con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh) y con posibilidá de nominalización. La non sonori- zación de -t- ha entendese dende la perspeutiva del falante qu’entiende’l términu como una amestanza con un primer elementu l’intensivu re- o bien como un compuestu románicu de re- y del continuador de torquere. Un cultismu vémoslu en retorta (cfr.). |
|
retueyar 📖: retueyar🏗️: NO ✍️: NO |
<retoñar [R].>(TEST)
|
Cast. retoñar, brotar [R. AGO] les plantes, la yerba [Lln]. Échola al cavallo hasta que de él se quede. Quedose. Y aún después retoña. ¿Qué haré? Buélvola a servir del pollino [Grangerías xviii: 882] Cuando tien ya tenres les rames, y retueyen les fueyes [San Mateo 101]
|
|
Del llat. autumnus siguió ast. otoñu (cfr.) d’u foi posible’l llogru del verbu otoñar (dcech s.v. otoño). Cola anteposición |
|
retueyu, el 📖: retueyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><retoñu [Lln. Ac]. +retuñu [Ay]. {Paez percorreición yeísta, retuellu [Mn (Oc). Pr]}.>(TEST)
|
Cast. retoño [R. DA. CC. AGO] d’una planta [Bi. Mont. JH].
|
|
||
retular 📖: retular🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Poner lletreros [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident>Adautación del cast. <i class="della">rotular</i>, como yá se da de vieyo rotun- dum>(TEST)
|
redondu, y más modernamente cast. rotonda → ast. re- tonda (cfr.) col so averáu retundar (cfr.). El fenómenu tamién se propaga de cast. rótulo a rétulu (cfr.).
|
|||
rétulu, el 📖: rétulu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rétulo [Sb. R]. +rútulu [y Ay].>(TEST)
|
Cast. rótulo [Sb. Ay. Oc. Mar. R. CC]. Cfr. retular.
|
|||
retumbar 📖: retumbar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><retumbiar [y PSil].>(TEST)
|
Cast. retumbar, facer un gran ruíu [Tb. PSil].
|
|
||
retumbellar* 📖: retumbellar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><retumbel.lar [PSil]. {¿Sedrá yeísmu <i class="della">retumbeyar</i>(TEST)
|
[Vd] y cheísmu retumbeichar? [ALl (Folk)]}.>
|
Retumbar [PSil. Vd]: Da unos golpes que retumbiel.lan [PSil].///
|
||
retundar 📖: retundar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">resultar</i>(TEST)
|
[Lln].
|
Cfr. retular. |
||
returde, el 📖: returde🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">returdiar</i>(TEST)
|
[Sr].
|
Deverbal del inf. de returdiar (cfr.). |
||
returdiar 📖: returdiar🏗️: NO ✍️: NO |
Molestar, falar a medies, reburdiando [Sr (= retolicar)]: <i class="della">Nun </i><i class="della">fai</i>(TEST)
|
más que returdiar tul día [Sr].
|
Posible encruz de retolicar (cfr.) y reburdiar (cfr.). Un dever- bal de returdiar ye ast. returde. |
||
returníu, ida, ío 📖: returníu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Retorcíu*. //<i class="della">Isi</i>(TEST)
|
ye returníu (aplicáu en sen figuráu a persones y animales) [Cp].
|
Del participiu d’un posible *returnir variante del ast. retornar (cfr.). |
||
reu, el 1 📖: reu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cast. <i class="della">reo</i>.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">reos</i>(TEST)
|
e defensores de la otra parte 1459 (t.) [SP-IV/80]
|
|
Del llat. rěus, rei ‘el que ye parte d’un procesu’ acordies cola propuesta de Corominas-Pascual pal cast. reo (dcech s.v. reo ii). |
|
reu, el 2 📖: reu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<reo [Lls, Tz, Xx, Llu, Av (ppac)].>(TEST)
|
Cast. reo [JH].
|
Salmo trutta trutta, trucha mariscada [Lls, Tz, Xx, Llu, Av (ppac). L’Arena]. Pexe que se da na desemboca- dura del Nalón, blancu, asalmonáu [R]. Pexe de ruina calidá, asemeyáu a la trucha [Lln]. “En Asturias les llaman Reos á las truchas mui grandes; y también les llaman Reos a los salmones que desovaron y vuelven al mar, habiendo perdido mucho del gusto de su carne, y se dejan llevar del agua con la cola adelante” [DC, Terreros] “Salmonetes se llaman los salmones medianos. Quando to- davía no han entrado en el mar y son pequeños se llaman Esguines; y á las truchas salmonadas se les dá el nombre de Reos” [EN, Terreros] Del masc. llat., tomáu del galu, rēdo, -ōnis ‘especie de pexe ensin espines’ (em), ‘saramollete’ (tlg 123-124), como pro- ponen Corominas-Pascual (dcech s.v. trucha), quiciabes refechu dende la espresión aparentemente aumentativa *re- dón (pe3: 131). |
||
reu, el 3 📖: reu🔤: , el 3 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 3 |
(TEST)
|
Cfr. rabu.
|
|||
reumáticu, a, o* 📖: reumáticu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rumáticu [Pa]. +ruméticu [Ay]. romáticu [Ll].>(TEST)
|
Cast. reumático [Pa. Ay. Ll].
|
Adautación del cultismu cast. reumáticu, lo mesmo que den- de eucaliptus ye l’ast. ocalitu. |
||
reunión, la 📖: reunión🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<riunión [Vd]. /////regunión [Sm. Oc].>(TEST)
|
Cast. reunión [Ac. Sm. Vd] de persones [Oc]. 2. Conxuntu de los mozos de cada pueblu presidíos por ún [VCid]. Cfr. unir.
|
|||
reunir* 📖: reunir*🏗️: SI ✍️: NO |
<regunir [Sm. PSil. Oc].>(TEST)
|
Axuntar [Sm. PSil. Oc]. Cfr. unir.
|
|||
reutu, a, o 📖: reutu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<//reuto [Eo].>(TEST)
|
Derechu [Tb. Sm. Md. PSil. As. Ce. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo/]. Bien fechu, al dereches [Vd]. Xustu, dafechu [Md. Sl].
|
Del llat. rēctus, -a, -um ‘dirixíu en llinia derecha’, ‘derechu (frente a prauus)’ (em), per vía semiculta a la escontra de rea- lizaciones modernes retu, a, o (pe2: 353). |
||
revagar 📖: revagar🏗️: NO ✍️: NO |
Rebotar, redoblar la punta saliente d’un clavu metíu onde- quiera [Cv].
Cfr. <i class="della">vagar</i>(TEST)
|
1.
|
|||
revelar 📖: revelar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrevelar [Ll].>(TEST)
|
Intuir, aldovinar [Ll]. //-se ‘ocurrir, pensar, figurar’ [R]: Revé- laseme á min q’debía ser ansina [R]. ‘ocurrise una cosa pen- sando’ [Cb]. ‘ocurrise dalgo de sutrucu, dase cuenta’ [Os. Ar].
|
Del llat. reuelāre ‘quitar el velu’, ‘descubrir’, ‘dexar ver’ (em s.v. uēlum; abf) como afiten Corominas-Pascual (dcech s.v. velo). |
||
revelaxe 📖: revelaxe🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">De</i>(TEST)
|
revelaxe ‘oblicuamente, con inclinación (l’aire, l’agua contra les ventanes al llover)’ [Paredes (Cv). /Mánt/].
|
Cfr. vela 2. |
||
revendedor, ora, el/la 📖: revendedor🔤: , ora, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
<revendeor [Ay].>(TEST)
|
El que se dedica a revender [Ay]. El que viende caxigalines nes fiestes populares [Tb]: Hai poucos revendedores [Tb].
|
|
Cfr. revender. |
|
revender 📖: revender🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">revender</i>.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">nenguno non compre pescado fresco pora </i><i class="della">reuender</i>(TEST)
|
1238 (c.) [MSAH-V/218]
|
|
Del llat. reuendere ‘revender’ (em s.v. uēnum; abf). Esti ver- bu enconta la formación compuesta del continuador del llat. uenditor, -oris ‘vendedor’ (abf) que xustifica ast. revendedor (cfr.) y l’analóxica femenina revendedora. |
|
revenir 📖: revenir🏗️: NO ✍️: NO |
<rivinir [Ri]. //reveír [An].>(TEST)
|
Ponese correoso la yerba seco o la paya, por amontonalo ensin tar abondo curao [Ce. Pr. Cv]. Arrugase la fruta coyío enantes de tiempu [Md]. 2. Echase a perder un alimentu por ponese maurientu pola humedá [Tb. Pr]. Echase a perder un alimentu pol calor o pol pasu’l tiempu [Ri. Tb]. Arrugar, echase a per- der [An]: Reveyénonse las patacas [An].3. Echar a perder por da-yos munchos mimos (a los neños) [Ri]. //-se ‘estrozase la comida pola humedá o pol calor’ [Tox]. ‘echase a perder un alimentu pol calor o pol pasu’l tiempu [Pa. PSil]. ‘pasase’l pan [Oc], la mantega o bien otra cosa’ [Cp]. ‘ablandiar (el pan, les galletes...) pola mor de la humedá’ [Sm]. ‘ponese
|
|
||
reveníu, ida, ío 📖: reveníu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="1"></ident><riviníu/ía/ío [Ri].>(TEST)
|
|
|||
reventada, la 📖: reventada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><arreventada [y Pa].>(TEST)
|
|
|||
reventaderu, el* 📖: reventaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><reventaeru [Min].>(TEST)
|
|
|||
reventadura, la 📖: reventadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><reventaúra [Min]. arreventadura [y Tb. JH].>(TEST)
|
|
|||
reventar 📖: reventar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><arreventar [Lln. Os. Pa. Ac. Llg. Ca. y Sb. y Ay. Ri. y Tb. Sm. PSil. An. Cd. y Pr. Cv. Vd. Tox. /Eo/. JH]. arruventar [Sm]. raventar [Tox. [/Eo/].>(TEST)
|
Cast. reventar [Lln. Os. Pa. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. An. Cd. Pr. Cv. Vd. Tox. /Eo/. JH]: Nun sé cómo nun-yos arrevienten los güeyos de tanto dormir [Ay]. Estallar, romper [Tox]. Romper [Ay. Mar]. Estopar [Ay]. 2. Abrise les llegu- mes de la caxina o de la película que les envuelve [JH]: Ya lles fabes arreventaron [JH]. Fasta que s’arrevienten non yos eches ell sal [JH]. 3. Cansar, fatigase muncho por un trabayu [Lln. Ay. Tb. Sm. Cd. Min]: Arreventóu de lo que fixo [Tb]. 4. Sobrecargar de trabayu [Ac. Sr. Tb. Sm. Cd]: Anda arreventáu [Sm]: Arreventóulu a trabachar [Tb]. Cansar, cansar muncho [Ay. Tox]. Facer trabayar permuncho a otru [Llg]. Agotase trabayando [Llg]. 5. Sentise malagustu por comer muncho [Sm]: Ta qu’arrevienta [Sm]. 6. Estremase [Llg]. ///A sardina y a sardina arrevienta’l burru [LC]. La mio muyer morrió, de tanto como lloré hube arreventar de risa [LC]. N’abril o arrevienten les pontes o sequen les fontes [Llu (LC)].
|
|
cfr.); tamién l’aum. reventón (cfr.) qu’almite usos axetivos y de- rivaos como reventadura (cfr.), reventaderu (cfr.). Tamién conoz el verbu compuestu *enreventar gracies al vieyu parti- cipiu (cfr. enreventáu). |
|
reventáu, ada, ao 📖: reventáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<arreventáu [Bi].>(TEST)
|
Quebráu, cast. herniado [Bi].
|
Pp. de reventar. |
||
reventón, ona 📖: reventón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<reventona [Lln. Ll. Pr]. arreventón [y Tb].>(TEST)
|
Que rompió’l corteyu (la castaña al medrar) [Lln. Ll]. 2. Que fai trabayar permuncho a los demás [Tb. Pr]: L’home de Ma- ría ya mui arreventón [Tb]. 3. Que trabaya muncho (la mu- yer) [Pr]. Cfr. reventar.
|
|||
reventón, el 📖: reventón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<arreventón [y Ay. y Tb. Sm. Cd. Pr].>(TEST)
|
Consecuencia de reventar [Ay].
|
Cast. reventón [Cd. Pr] d’una rueda, d’una presa, d’una erupción [Tb]. Abertura nuna presa pa que marche l’agua detenío [Vg]. 2. Traba- yu o fatiga que se da o se toma nun casu urxente y preci- su [Ay. Tb. Sm]: Metíume un bon arreventón por cuenta qu’amagaba la nube [Tb]. Apuru grande qu’ún lleva pa sa- lir alantre d’una cosa difícil [Ay]. //-ones ‘plantes monteses, de bagues colloraes’ [Lln]. Cfr. reventar. |
||
reverdecer 📖: reverdecer🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Recobrar el color verde [Sm. PSil]. 2. Brotar la yerba [Sm]. Cfr. verdecer.
|
|||
reverderín, el 📖: reverderín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Serinus</i>(TEST)
|
serinus, cast. verdecillo [Llg (llaa 27)].
|
Cfr. verderón. |
||
reverdexar 📖: reverdexar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Ponese verde otra vez [Mont].
|
Cfr. verdiar. |
||
reverdeyar 📖: reverdeyar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Reverdecer [Lln].
|
Cfr. verdiar. |
||
reverduciar 📖: reverduciar🏗️: NO ✍️: NO |
Orbayar de nuevo [Pr].
D’un posible encruz del ast. <i class="della">barruciar</i>(TEST)
|
(cfr. barruzar) y
|
reverde(y)ar. |
||
reverencia, la 📖: reverencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Parte del ofrecimientu del <i class="della">ramu</i>(TEST)
|
[Lln].
|
|
Del llat. reuerentia, -ae, per vía semiculta (cfr.) acordies con Corominas-Pascual pal cast. reverencia (dcech s.v. vergüen- za). Emparentáu con esti términu ta’l continuador del parti- cipiu de presente reverente (cfr.); y reverendu, a (cfr.), etc. (dcech s.v. vergüenza), con posibilidá de nominalización. |
|
reverendu, a, el/la 📖: reverendu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">cual</i>(TEST)
|
ñunca viera a mio ma/tan reverenda ña banca/onde se solía sentar [Relación (Porléi): 66-68] Cfr. reverencia.
|
|||
reverente 📖: reverente🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Tar</i>(TEST)
|
reverente ‘tar tranquilu, serenu, impasible’ [Md].
|
Cfr. reverencia. |
||
reverter 📖: reverter🏗️: NO ✍️: NO |
Rebosar [Vd]. 2. {(Doc). Verter. Volver}.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
|
reuertit In [Hidrónimu] siue et In alia uilla 951(or.) [DCO/58]
|
|
Del llat. reuertere ‘volver’, ‘regresar’ (abf). García de Diego entiende, como deriváu, el verbu conseñáu en Lleón arreveter “detener o volver el ganado” (deeh) anque nós pescanciamos que arreveter ye variante del nuesu verbu arrebater (cfr.). |
|
revés, el 📖: revés🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rivés [Pa]. ruvés [Sm. Bab].>(TEST)
|
Marnia, repulgu, cicatriz [Ay. Ar]. 2. Arrebatu [Os]. 3. Cast. revés [Pa. Sm. Bab]. 4. Güelpe pequeñu dau contra atrás [Lln]. //Al revés ‘cast. al revés’ [Xral]. Cfr. revexar.
|
|||
revesáu, ada, ao 📖: revesáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Pp. de <i class="della">revesar</i>(TEST)
|
(cfr. revexar).
|
|||
revesgáu, ada, ao 📖: revesgáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Torcíu [Pr], inclináu [Cv]. 2. Que mira de refilón [Vd]. //<i class="della">Mi- </i><i class="della">rar</i>(TEST)
|
revesgáu ‘mirar con mala intención’ [Pr]. //Tirar al re- vesgáu ‘llanzar la bola de manera que’l cuerpu acompangue al brazu nel esfuerzu, executando un movimientu asemeyáu al del llanzamiento del discu (nel xuegu de los bolos)’ [Oc].
|
Cfr. viesgu. |
||
revesín, el 📖: revesín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Dim. de <i class="della">revés</i>(TEST)
|
[Lln].
|
Cfr. revés. |
||
revesosu, a, o 📖: revesosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<revezosu [JS].>(TEST)
|
Enrevesáu [JS], difícil, intrincáu, escuru, que s’entiende con dificultá [Cg. JH].
|
|
Cfr. revexar. |
|
revexar 📖: revexar🏗️: NO ✍️: NO |
<reveixar [An. y Pr. Cv]. arreveixar [Sl]. arrevexar [GP. Sl]. arrivixar [Vd]. /////arroveixar [Sl]. arrovexar [y Os. y Cb]. rovexar [y Cb]. rovesar [y Pr (Cv)]. /////arrevesar [Ay. Oc]. ravexar [Ay. /Eo/]. /////A vegaes con grafía “b”}.>(TEST)
|
|
|||
revexáu, ada, ao 📖: revexáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><arrovexáu [Sr]. revesáu/ada [Lln. Sb. Ar. R]. +reveséu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
revexín, el 📖: revexín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<revexín [AGO. JH].///<ident class="della" level="1"></ident>//revesín [Lln]. rivisín [Oc]. revesinu [PSil].>(TEST)
|
Rabieta [Lln]. Venada, ventolera [PSil. Oc]: Díu-y un rivisín ya marchóuse [Oc]. Intentu, pataléu, berrinche [AGO]. 2. Zuna, idea fixa [Lln]. 3. Impulsu [Lln]: Quitó-y el revesín de dir a la romería [Lln]. ////Cortar el revexín [Canella 268].
Cfr. revexina. |
|||
revexina, la 📖: revexina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<revexina [GP 1788. Cb]. ravexina [JH. DA].>(TEST)
|
Coraxe, enfadu, mala condición [GP 1788]. Rabieta [Cb. DA]. Berrinche, llantu de los neños [JH].
|
|
cfr.), como suxer García de Diego (deeh), con doble incrementación su- fixal, lo mesmo que’l masc. revexín (cfr.), anque almita daqué rellación col ast. revexar (cfr.). Daqué asemeyao diríase del ast. rabexura (cfr.) y de rabexíu (cfr.) a nun ser que se trate d’una formación sobro ast. rabexu (cfr. rabu) d’u se fexo un aumentativu rabexón (cfr.). Dende revexín, revexina féxose’l verbu compuestu *enrevenxinar conocíu pel so participiu en- revenxináu (cfr.) cola xeneración d’una nasal delantre de la palatal, fenómenu frecuente n’asturianu. |
|
revexíu, el 📖: revexíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Berrinche [Cb {paez almitir una variante <i class="della">rabexíu</i>(TEST)
|
‘desplante’, ‘mala contestación’ [Cb]}].
|
Posible variante de rabexíu (cfr. revexina). |
||
reveyecer 📖: reveyecer🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Avieyar [Tox. /Eo/. JH]. 2. Secase y arrugase les fueyes pa cayer de los árboles [/Eo/]. Cfr. aveyecer.
|
|||
reveyecu, a, o 📖: reveyecu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<reviecu/a [Cv. Vd]. //reveyuego (<i class="della">sic</i>) [/y Eo/].>(TEST)
|
Arrugáu, avieyáu [Vd. Tox. /Eo/]. Con arrugues (una persona, una cosa) [Cv. Vd]. Cfr. aveyecer.
|
|||
reveyíu, ida, ío 📖: reveyíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<riviyíu [Cn (MG)]. reveíu [Vf (Cv)]. riviíu [Cn (Oc)].
/////revuída [Irrondu (Oc)]. /////rovuíu [Becil (Oc)].>(TEST)
|
Avieyáu [JH].
|
Arrugáu [Cn (MG). Vf (Cv). Oc]: Las cas- tañas tán riviídas [Cn (Oc)]: Las castañas tán revuidas [Irrondu (Oc)]. Cfr. aveyecer. |
||
reviciador, ora 📖: reviciador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
</b>(TEST)
|
Que retoza [JH].
|
Cfr. reviciar. |
||
reviciadura, la 📖: reviciadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición de <i class="della">reviciar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. reviciar. |
||
reviciar 📖: reviciar🏗️: NO ✍️: NO |
<revecear [R. AGO].>(TEST)
|
Retozar [JH. Mont] col verde [JH]. Brincar, saltar de viciu (per- sones, animales) [Sm]. Tomar viciu [An. DA]: Ese mozu revi- cia [An]. Ponese viciosu, con puxu, fuerte (l’animal) [JH]: Llos xatinos ya revicien [JH]: Isti home ya revicia des q’está en mio casa bien manteníu y bien folgáu [JH]. 2. Cast. enlozanarse [JH]. 3. Dar escarceos los caballos [JH]. 4. Llevar munchu viciu (animales y plantes) [R]. Medrar con puxu (una planta) [/Eo/]. 5. Alitar llueu d’una enfermedá [Cb. Sb]. Meyorar d’aspeutu [Tox]. Meyorar en xeneral [Sb]. Meyorar nos medios de vida y presentase más ufanu (l’home) [/Eo/]. 6. Cayer nos vicios por tar mui folgáu [Ll]. Coyer malos hábitos [Ay. /Mánt/]. 7. Tar folgáu [Tb]. 8. Comportase un vieyu como un mozu y facer coses non propies de la so persona [Ac. Sm]: Ahora des que vieyu revicies [Ac]. 9. Vivir bien y despreocupáu despreciando coses útiles [Pa]: Como non tien falta de nada da-y por reviciar [Pa]. Sobrar dineru y salú dándose bona vida [Ay]. 10. Avezase mal (persona o animal), particularmente tratándose de la comi- da, refugando o tomando de mala gana los alimentos pol vezu a otros más delicaos [Cv]. Avezase mal, fuxir de tou esfuerzu [Pr]. 11. Refalfiar [Tox]. 12. Amosar el puxu y fortaleza con aiciones descompuestes [Cg]. 13. Quexase de viciu [Pr]. 14. Dicir bravatos [R. AGO]. {15. Meyorar de posición, de vida (una persona) [/Eo/]}. En tiempos pasados de todo género de frutas, por su mu- cha abundancia, reviciaba la gente como gochos en faedu [Grangerías a. 1712, folio 345]
|
|
Cfr. viciu. En rellación etimolóxica con reviciar ta l’ast. revi- ciu (cfr.), revición (cfr.), reviciadura (cfr.), reviciador (cfr.). |
|
reviciáu, ada, ao 📖: reviciáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+reviciéu [Cp. Ay].>(TEST)
|
Caprichosu [Pa].
|
Consentíu [Cp. Ac. Sb. Pr]. Melindrosu [Cl] nel comer [Oc]. Caprichosu, que nun-y presta nada por tar refalfiáu [Ay]. 3. Folgáu [Pr]. Pp. de reviciar. |
||
revición, ona 📖: revición🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<b class="della">revición,</b>(TEST)
|
ona Que retoza [JH].
|
Cfr. reviciar. |
||
reviciu, el 📖: reviciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Aición de reviciar, retozu [JH].
|
Cfr. reviciar. |
||
revieyu, a, o 📖: revieyu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+reviiyu/revieya/revieyo [Ay. Ll].>(TEST)
|
Pervieyu [Sr. Ay. Ll]. Cfr. aveyecer.
|
|||
revilgar 📖: revilgar🏗️: NO ✍️: NO |
Torcer, doblar hacia arriba [Llu. AGO]. Arremangar [AGO].
//-<i class="della">se</i>(TEST)
|
‘encoyese, doblase’ [Sb]: Se-y revilga a llengua p’alantre [Sb].
|
Verbu que paez averáu al ast. revilvar (cfr.). Resúltanos más acoyible que postular un supuestu *reuiricāre ‘xirar’ del que fala García de Diego (deeh) y refuguen Corominas-Pascual (dcech s.v. bizco). |
||
revilvar 📖: revilvar🏗️: NO ✍️: NO |
Reavivar [Bab. Pzu]. Dar señales de puxu, amosar más áni- mos que davezu, cobrar nueva vida, alitar [Tb. PSil. Oc]: <i class="della">Ésta </i><i class="della">revilva darréu </i>[PSil]: <i class="della">Ésa revilvóu </i>[Tb]. 2. Vibrar un oxetu en movimientu [Mar].
Quiciabes d’una amestanza del intensivu re- y del verbu uīuĭfĭcāre ‘dar vida’, ésti con dalgún continuador románicu (rew) y cast. a. <i class="della">aviviguar</i>(TEST)
|
(deeh s.v. uīuifĭcāre). En rellación etimolóxica ta l’ast. revilveru, a, o (cfr.). Ye posible qu’ast. revilgar (cfr.) tenga que s’entender como variante de revilvar, con tracamundiu de sonores y con un bon encaxe semánticu ente dambos. Esti mesmu revilvar paez averase daqué al ast. vilba (cfr.).
|
|||
revilváu, ada, ao 📖: revilváu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+revilvéu/revilvá/revilvao [Ay. Ll. Ri]. rivilváu/ada [y Tb].>(TEST)
|
Espiertu, llistu, espabiláu (un individuu) [Tb]: Esa moza sí que ya rivilvada [Tb].
|
2. Presumíu [Ri]. 3. Con gracia [Sm (VB). AGO]. 4. Ranciu, quisquillosu [Ay. Ll]. Pp. de revilvar. |
||
revilveru, a, o 📖: revilveru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<revilveiru/era [Tb]. revilvera [Ar]. revildeiru/era [Qu].>(TEST)
|
Espiertu, espabiláu [Tb].
|
2. De bon tipu y bien arreglada (la moza) [Ar]. 3. Presumíu [Tb. Arm], creíu [Qu]. Cfr. revilvar. |
||
revinar 📖: revinar🏗️: NO ✍️: NO |
Avinagrase dalguna cosa, revenir [Ll].
Quiciabes d’una amestadura del intensivu re- col verbu
*uināre del que tenemos niciu nel ast. *<i class="della">vinar</i>, conocíu pel participiu <i class="della">vináu,</i>(TEST)
|
ada, ao (pe2: 466) y quiciabes, en parte, nel
|
|
||
revinchar 📖: revinchar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><reminchar [y Av]. arreminchar [Av].>(TEST)
|
|
|||
revinchón, el 📖: revinchón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><reminchón [y Av].>(TEST)
|
Columbiu [Av].
|
|
||
revinchu, a, o 📖: revinchu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Desobediente, que nun acueye órdenes (la persona) [Pa]. Posible participiu fuerte de <i class="della">revinchar </i>(cfr.), variante de <i class="della">re- vexar </i>(cfr.). La nominalización del masculín vémosla en <i class="della">re- </i><i class="della">vinchu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
revinchu, el* 📖: revinchu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><arremenchu [Av].>(TEST)
|
Columbiu [Av = revinchón].
|
Cfr. revinchu, a, o. |
||
revinxa, la 📖: revinxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
revinxar 📖: revinxar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><//revixir [“de Valdés al Eo” (Eo)].>(TEST)
|
|
|||
revinxáu, ada, ao 📖: revinxáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Cara</i>(TEST)
|
revinxada ‘cara torcida’ [Tox]. ‘cara enfadada’ [Tox].
|
|
||
revinxe, el 📖: revinxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Criatura enxencle y deforme [Cv]. 2. Rapaz de mala índole [Cv].
Deverbal del inf. de <i class="della">revinxar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
revirada, la 📖: revirada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Guantada [Tox]. Deverbal de <i class="della">revirar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
revirar 📖: revirar🏗️: NO ✍️: NO |
<reveirar [PSil].>(TEST)
|
Cast. revirar [Pa]. Volvese los bordes de daqué p’arriba [Pa]. Torcer, combar dalguna pieza de madera o de metal [Cg].
|
Tor- cer, volver [Sr. Pr. Tox. /Eo. Mánt/]. Dar vuelta a una cosa, volvela [Tox]. 2. Revolver les coses, alterar les coses [Tox]. Mover una piedra grande o una viga faciendola xirar sobro sí mesma [Tb]. Remover cualquier cosa [Ce]. 4. Poner cara de descontentu, d’insolencia [Tox]. //-se ‘rebelase, faltar a la disciplina’ [Pa. Cv]. ‘torcese, camudar de postura’ [PSil]. //Revirar (la cara, los güoyos) ‘torcer’ [Tox]. //Revirar a unu la cara ‘dar una guantada’ [Tox]. //Revirar el camín ‘torcer el camín’ [Tox]. Cfr. virar. |
||
reviráu, ada, ao 📖: reviráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Cola vista torcida, con estrabismu [Sr. /Eo/].
|
2. Indomable, insolente [Tox]. Rebelde, torcíu [Pr], de mala catadura [Pa. Sb]. 3. Revueltu, desordenáu [Tox]. Pp. de revirar. |
||
reviringar 📖: reviringar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Nun sentar bien (el cuellu de la camisa, les corices que pier- den forma...) [Lln].
|
Cfr. virar. |
||
reviriu, el 📖: reviriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<revirdiu [y Ay]. reviru [Xx].>(TEST)
|
Tizón malu y feu que nun fiende [Ay].
|
2. Tira de tela o retorta pa ribetiar [Ay]. 3. Cachín de madera que queda al midir [Ay]. Reborde de daqué [Ay]. //(Pescar) al reviru ‘(pescar el bo- carte) cercándolo, ensin raba’ [Xx (= al saltín)]. Del participiu fuerte de revirar (cfr.) o *reviriar. Nel casu de revirdiu ye posible que se diere encruz cola familia de verde. Pero, en delles definiciones paez que s’alvierte daqué influxu de borde y virar. |
||
revisgu, de 📖: revisgu🔤: , de 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 de |
//<i class="della">Mirar</i>(TEST)
|
de revisgu ‘mirar de llau’ [Ac].
|
Cfr. viesgu, a, o. |
||
revistimientu, el* 📖: revistimientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<revestimiento [Min].>(TEST)
|
Cubrición d’una galería o pozu de fábrica de lladriyu, formi- gón, etc. [Min (= revestíu)].
|
2. Fábrica de lladriyu o de formi- gón pa cubrir una galería, pozu, etc. [Min]. Cfr. revestir. |
||
revistir* 📖: revistir*🏗️: SI ✍️: NO |
<revistir [Pa. Ca. y Tb. Pr. Tox. Min]. revestir [Lln. Vv. Tb].>(TEST)
|
Cast. revestir [Pa. Ca]. 2. Vestir llitúrxicamente al cura [Lln. Vv. Tb]: Revistíu al cura pa dicir misa [Tb]. 3. Disfrazar [Tb]: Al nenu revistiénonlu de mucher [Tb]. 4. Asitiar el revesti- miento [Min]. //-se ‘id’ [Pa]. ‘disfrazase pel antroxu’ [Tb. Pr. Tox]. ‘poner los ornamentos el cura’ [Tb. Tox]: Rivistíuse’l cura pa dicir misa [Tb].
|
|
Cfr. vistir. Un deverbal de revistir ye revistíu (cfr.). En rella- ción etimolóxica ta l’ast. revistimientu (cfr.). |
|
revistíu, ida, ío 📖: revistíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<revestidu/a [y Lln].>(TEST)
|
Cubierta con un revestimientu (una parede, una obra) [Lln]. //Culmena rivistida ‘caxellu coles abeyes per fuera enantes de salir l’ensame’ [As].
|
Pp. de revistir. |
||
revistíu, el* 📖: revistíu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///revestido [Min].>(TEST)
|
Revestimientu [Min].
|
Cfr. revistir. |
||
revivecer 📖: revivecer🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Revivir [Lln].
|
Cfr. vivecer. |
||
revixín, el* 📖: revixín🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<revexín [JH].>(TEST)
|
Vixu, peu ensin ruíu [JH].
|
Compuestu de re- y del ast. *vexín, variante de vixín, dim. de vixu 2 (cfr.). |
||
reviyante 📖: reviyante🏗️: NO ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación quiciabes na aceición de ‘retorcíu’:
<i class="della">estos</i>(TEST)
|
preseos tanto son mejores quanto más madera aya que quitar en sus tres guiyos y choz pues saldrán al doble
|
más recios, y con la labradura se pondrán más rebiyantes que eran de su crianza [Grangerías xviii: 688] {las cañas} poniéndolas al mejor sen rebiyante, cortándo- las a su tiempo [Grangerías xviii: 688]
|
cfr.). |
|
reviyar 📖: reviyar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Retozar [Cg] los animales [Cb].
|
2. Xuguetiar los neños [Cb]. Cfr. virar. |
||
revizcador, ora 📖: revizcador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
(TEST)
|
Saltarín, xuguetón [AGO]. Que salta [Lln].
|
Cfr. revizcar. |
||
revizcar 📖: revizcar🏗️: NO ✍️: NO |
<reviscar [y Lln].>(TEST)
|
Correr, xugar dando blincos [AGO]. Blincar, enredar [Lln]. Retozar (animales y persones) [Lln]. Saltar, blincar a lo lloco (los neños, el ganáu) [CAmieva].
|
Quiciabes d’una amestadura del intensivu re- con una for- mación verbal fecha sol llat. uitium o sol so continuador vezu col suf. -icc qu’alvertimos nel tamién compuestu ast. envizcar (cfr.). Otra posibilidá sedría almitir que’l verbu tea fechu sol continuador de re- + uersicus, -a, -um (cfr. viesgu, a, o) d’u se llogró revizcu (cfr.) xunto a los sos derivaos revizcatu (cfr.) y revizcoleru (cfr.), revizcador (cfr.). |
||
revizcatu, el 📖: revizcatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cada pirueta de los animales cuando revizquen [Lln (= re- vizcu)].
Desp. de <i class="della">revizcu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
revizcoleru, a, o* 📖: revizcoleru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<revizcolera [Lln].>(TEST)
|
Inquieta (una muyer) [Lln].
|
Cfr. revizcar. |
||
revizcu, el 📖: revizcu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Espansión d’allegría blincando de contentu [AGO]. Cada sal- tiquín de los animales cuando revizquen [Lln (= revizcatu)].
|
Cfr. revizcar. |
||
“revocable” 📖: “revocable”🏗️: NO ✍️: SI |
Ax. conseñáu na documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">carta</i>(TEST)
|
de donaçion ... non revocable agora e para sienpre
|
|
||
revocar 📖: revocar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Cubrir con cementu y cal una parede [Pa. Pr]. Enllucir una parede [Ay. Tb. Sm]. Cubrir con arena y cementu una parede [Ac]. 2. Aguzar la reya o bien otra cosa [Ay]. 3. Desdicise de lo dicho o prometío enantes [Ay]: <i class="della">Fexo</i>(TEST)
|
testamento y revocólu [Ay]. //-se ‘pintase, arreglase’ [Pr]. ‘enllamorgase, metese nun folleru’ [Pa].
|
reuogo todo los otros testamentos que yo fiz antes deste
|
Del llat. reuocāre ‘llamar’, ‘revocar’, ‘desdicise’ (em; abf) per vía popular (§b), con sonorización de -c- fasta lo cabero’l sieglu xiii pero que, de xuru, hebo dir más lloñe como pasa colos continuadores del llat. uocare (cghla 231); per vía culta vese’l resultáu, con caltenimientu de -c-, de magar lo cabero’l sieglu xiii (§a) como yá alvertimos (pe4: 386). Con too, ha d’almitise en dalgunes aceiciones l’influxu d’un verbu fechu dende boca (cfr.). |
|
revocáu, ada, ao 📖: revocáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Mal fregáu (el pisu, la cacía) [Lln]. 2. Mancháu, enllordiáu (de moñica, de trolla) [Lln]: <i class="della">Revocáu</i>(TEST)
|
con moñica [Lln].
|
Pp. de revocar. |
||
revolada, la 📖: revolada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<revolá [Ll]. rigolá [Mi]. revoliada [Tox]. reolá [Sr]. riolá [Ca]. arrioláa [Sb].>(TEST)
|
Escapada, vuelta rápida pa observar daqué [Ll. Mi]. Viaxe o vuelta que se da pa pasar el ratu, pa entretenese [Sr. Mi. Ca]. 2. Reaición imprevista y repentina, prontu [Sb]: Dio-y una arriolaa y persubió [Sb]. //Dar una revolada ‘dar un paséu, una vuelta’ [Tb (= redolada). Pr. Tox (revoliada)]. //Nuna re- volada ‘rápidamente’ [Pr]. darás unas rioladas por los montes de esse lugar [Gran- gerías xviii: 670]
|
|
cfr.) → *revolar (cola variante arrevolar) con un usu metafóricu mo- tiváu nel vuelu rápidu d’un páxaru. De toes maneres alverti- mos de la posibilidá d’averamientu y fusión col ast. redolada (cfr.) deverbal de redolar (cfr.). En rellación con *revolar ta l’ast. revolador (cfr.) d’u sigue’l deriváu revolandera (cfr.). Tamién ye posible’l tracamundiu de -b- → -g-. |
|
revoladina, la 📖: revoladina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<reolaína [Sr]. rigolaína [Mi]. rioladina [Lln].>(TEST)
|
Paséu curtiu [Sr. Mi]: Tuvo dando una reolaína en parque
|
[Sr]. Salida curtia pa distraese [Mi. Lln]. Dim. de revolada (cfr.). |
||
revolador, ora 📖: revolador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
(TEST)
|
Que da vueltes volando (el páxaru) [Llomb].
|
Cfr. revolada. |
||
revolandera, la 📖: revolandera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Marca en forma de cruz que se fai en suelu cuando se gana nel xuegu de los cuadros [Lln].
|
Cfr. revolada. |
||
revoláu, ada, ao* 📖: revoláu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<arrioláu [Sb].>(TEST)
|
Apocáu, retrayíu, cobarde [Sb]: Taba toa arriolaína con illi [Sb].
|
Pp. de *revolar (cfr. revolada). |
||
revolcar 📖: revolcar🏗️: NO ✍️: NO |
<revulcar [SCiprián]. /////revoucar [Cv. Vd]. /////regolcar [Cl].>(TEST)
|
Cast. revolcar [Cl. Tb]. Tirar a ún al suelu [Ay]. 2. Confundir los estratos nel so sen [Min]. 3. Enllenar d’insultos [Ay]. 4. Xurgar [SCiprán]. //-se ‘dar vueltes sobro sí mesmu en suelu’ [Ay. Cv]: Ta’l burru revoucándose na calea [Vd]: Revolcase ya lo mes- mo que ganar la cebada [Tb]. ‘dase la vuelta {en suelu} ente’l polvu o ente la folla’ [Vv]. ‘tar d’una manera cualaquiera’ [Ac]. Cfr. volquiar.
|
|||
revolcáu, ada, ao 📖: revolcáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Desordenáu, de cualquier manera [Ac]. 2. Puercu, por revol- case [Ay]. 3. Turbiu [Ac]: <i class="della">L’agua</i>(TEST)
|
ta too revolcao [Ac].
|
Pp. de revolcar. |
||
revolcón, el 📖: revolcón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">revolcar</i>(TEST)
|
[Ay. Tb]: Díu un revolcón ente la trol.la [Tb]. 2. Direición confusa de los estratos (sic) [Min]. Cfr. volquiar.
|
|||
revoldiadora, la 📖: revoldiadora🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Máquina qu’enrolla’l cuerpu de la lata {de les conserves} en forma circular [Llu].
|
Posible deformación de *revolviadora, términu en rellación con revolver, con tracamundiu de sonores. |
||
revolotiar 📖: revolotiar🏗️: NO ✍️: NO |
Volar dando munches vueltes [Ay] en pocu espaciu [Cd]. 2. Facer volar [Ac]. 3. Volar enantes de tiempu [Ac].
Variante del ast. <i class="della">revoltar </i>(cfr.) con amestanza de la formación en -<i class="della">iar</i>(TEST)
|
y con influxu del ast. volar (cfr.).
|
|||
revolotíu, el 📖: revolotíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Revuelu [Mont].
Deverbal de *<i class="della">revolotir</i>(TEST)
|
variante de revolotiar (cfr.).
|
|||
revolquiadura, la* 📖: revolquiadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<revolquiaúra [Min].>(TEST)
|
Revolcón peracusáu [Min].
|
Formación en -ura dende’l participiu nominalizáu de revol- quiar (cfr.). |
||
revolquiar 📖: revolquiar🏗️: NO ✍️: NO |
Maricar, fisgar [Sb].
Variante en -<i class="della">iar</i>(TEST)
|
de revolcar (cfr.).
|
|||
revoltar 📖: revoltar🏗️: NO ✍️: NO |
<revultar [y Ar].>(TEST)
|
Rutiar [Ar].
|
Del mesmu aniciu que’l correspondiente verbu en -idiare, ast. revoltiar (cfr.) en nidia referencia a la familia del participiu fuerte del llat. uoluere. |
||
revolteru 📖: revolteru🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. voltor.
|
|||
revoltiador, ora 📖: revoltiador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">revoltiador,</b>(TEST)
|
ora Que revoltia [JH].
|
Cfr. revoltiar. |
||
revoltiadura, la 📖: revoltiadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">revoltiadura,</b>(TEST)
|
la Retorcedura [JH].
|
Cfr. revoltiar. |
||
revoltiamientu, el 📖: revoltiamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">revoltiamientu,</b>(TEST)
|
el Retorcimientu [JH].
|
Cfr. revoltiar. |
||
revoltiar 📖: revoltiar🏗️: NO ✍️: NO |
Retorcer, retorcigañar [JH]. 2. Revolver, revolucionar, [AGO], volver d’abaxo p’arriba [Cb]. 3. Cruzar, trespasar un cumal o puertu [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">reboltear</i>(TEST)
|
[Grangerías xviii]
|
|
cfr.) d’u sigue’l participiu fuerte revueltu, a, o (cfr.). En rellación con revoltiar anotamos: revoltiador (cfr.), revoltiadura (cfr.), revol- tiamientu (cfr.) y, quiciabes, *revoltiyón → revoltión (cfr.). |
|
revoltín, ina, ino 📖: revoltín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Fernandus</i>(TEST)
|
Iohannis Revoltin 1227(or.) [SV/177]
|
|
||
revoltión, el 📖: revoltión🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">revoltión,</b>(TEST)
|
el Retortiyón [JH].
|
Cfr. revoltixu. |
||
revoltixu, el* 📖: revoltixu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<regoltixu [Lln].///<ident class="della" level="1"></ident>revoltijo [Ac. Mi. Tb. Vd (ByM)].>(TEST)
|
Berces con farina [Vd (ByM)]. 2. Conxuntu de dulces y frutes [Ac. Mi. Tb]. 3. Desorden [Ac]. Enredu [Lln]. 4. Xarana [Ac].
|
|
||
revoltosu, a, o 📖: revoltosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+revoltusu [Ay]. +revultusu/revoltosa/revoltoso [Ri].>(TEST)
|
Revolvín [Sr. Ay]. Que revuelve, que xuega, que fai travesu- res (el neñu) [Ri]. 2. (Carneru) con rensía [Mar].
|
|
||
revoltura, la 📖: revoltura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><revultura [Sm. Gr. Pr]. regoltura [Cl. Pa]. regultura [Cl].>(TEST)
|
Voltura [Cl. Pa (= goltura). Ac. Ay. Sm. Gr. Pr]. Ascu [Cl. Pr]. Amorie, aición y efeutu de tener l’estómagu revueltu [Sm]. Cfr. revolver.
|
|||
revolución, la 📖: revolución🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><revulución [Sl].>(TEST)
|
Cast. revolución [Xral]. 2. Amorie, movimientu de tripes [Sl]:
|
|
||
revolucionariu, a, o 📖: revolucionariu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+revolucioneriu [Ay].>(TEST)
|
Cast. revolucionario [Xral]. {Por antonomaxa, los revolucio- narios sedríen los que dende una posición d’izquierda llevan- táronse contra’l Gobiernu l’añu 1934}.
Cfr. revolución. |
|||
revolvederu, el* 📖: revolvederu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<revulvedeiru [Md. SCiprián].>(TEST)
|
Cast. revolvedero [Md]. Vuelta del camín [SCiprián].
|
Cfr. revolver. |
||
revolvedor, ora 📖: revolvedor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<revulvedor [Md]. revolveor [Ay].>(TEST)
|
Que fai enguedeyos ente los demás [Pa]. Que tolo enguedeya [Ay].
|
2. Revoltosu [Tb. Md]. Cfr. revolver. |
||
revolvedoriu, el 📖: revolvedoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cast. revolvedero, revolcadero [Md].
|
Cfr. revolver. |
||
revolver 📖: revolver🏗️: NO ✍️: NO |
<revulver [Sm. An]. regolver [Lln. Cl. Pa. Cg. y Ac. Ca. Ay. JH].>(TEST)
|
Cast. revolver [Lln. Cl. Pa. Cg. Ca. Ay. JH]. Desordenar, des- iguar [Ri. An]. Mecer coses [Tox]. Camudar les coses des- ordenándoles [Tb. Sm]. Mover una cosa alredor o d’arriba abaxo [Ri. Sm. PSil]. 2. Aballar un líquidu dándo-y vueltes [Ac. Sr]. Axitar, aballar [Tox]. 3. Dar la vuelta [Cl. Ca] a da- qué [Sb. Ri. Pr. Tox]: Revolvi’l coche [Sb]: Si pones el coche ahí nun-y queda sitiu al trator pa revolver [Ri]: De gordu que ta nun revuelve [Tb]. Dar vueltes al magostón o farol p’amagostar les castañes [Oc]. Dar vueltes al barrenu men- tanto lu golpeen cola maza [Min]. Dar la vuelta a la yerba espardío pa que seque del otru llau [Tb]: Nun entamamos a revolver tuvía [Tb]. 4. Tomar cartes nun asuntu pa resolvelu [Ay. Tb. Pr]: Revolvíulu ya arreglóulu [Tb]. 5. Meter en pleitu [Sm]. 6. Trabayar poco, facer como que se trabaya [Tb]: Ta tol día revolviendo pero nun fai nada serio [Tb]. 7. Molestar [Ac. Tb. PSil]. 8. Andar maricando, fisgando [Ac. Tb]: Ésa revuélvelo todo [Tb]. 9. Dar voltura [Tox]. 10. Camudar el tiempu [Tb]. Cambiar la direición del tiempu [Qu]: Y entós el vientu revolvú [Qu]. //-se ‘enfrentase a daquién cuando lu reñen [Ac] o amenacen’ [Tb]. ‘Tomar cartes nun asuntu p’atopar solución a un problema’ [Tb]. ‘enfrentase a quien tien más autoridá’ [PSil]. ‘dase la vuelta p’atacar’ [Tb. PSil]. ‘revolvese amenazando’ [Ay]. //Nun revulver un vierbu ‘nun facer un res’ [Sm]. //Revolver la manu ‘dar una guantada’ [Tb. Pr]. //Regolver la mano ‘facer xeitu de pegar’ [Pa]. //Revulver el tiempu ‘empeorar el tiempu’ [Sm]. //Nun se revuelve ‘nun cabe nel sitiu’ [Tb]. ‘ye un sitiu perpequeñu’ [Pr]. //Regolver a ún el gusanu ‘esmoler a daquién recordándo-y daqué’ [LC]. //Revolver la yerba ‘dar la vuelta a la yerba pa qu’ensugue’ [Tb. Pa (regolver l’herba)]. //Regolver una familia ‘promover enguedeyos na familia’ [Pa]. ///Regolver la mierda que cuantu más se regüelve más fiede dizse p’alvertir de qu’ha escaecese un asuntu escandalosu [Pa].
|
|
Del llat. reuoluere ‘volver otra vez’, ‘volver atrás’, ‘facer vol- ver’ (em; abf), con continuadores románicos (rew s.v. revŏlvěre) anque pue tratase cenciellamente d’un compuestu románicu de re- col continuador del llat. uoluere (cfr. volver). Esti verbu pudo tener participios fuertes [del tipu revueltu, a, o (cfr. revueltu & volver), onde ye posible la nominalización (cfr. revuelta, revuel- tu)], y débil revolvíu, -ida -ío d’u llogró nominalizase’l femenín (cfr. revolvida). Pero otru posible deverbal romance pudo ser ast. *revuelvu, a, o güei conocíu gracies a la so incrementación dim. en -ín (cfr. revolvín, como ax. y nome) o en -icu [cfr. revol- vicu (como ax. y nome) d’u se fexo revolvicar]. Dende revueltu enantes de la so diptongación féxose revoltura (cfr.), como de vueltu → voltura (cfr.) en rellación a volver (cfr.); tamién l’ax. abondativu revoltosu, a, o (cfr.), revolvimientu (cfr.), revolvede- ru (cfr.), revolvedor (cfr.), revolvedoriu (cfr.). |
|
revólver, el 📖: revólver🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<revolve [Ac]. revolve/revolves [Llg].>(TEST)
|
Cast. revólver [Ac. Llg]. //Cayer el revólver al río ‘tener una contrariedá, mala suerte’ [Sr]. ‘perder daqué importante’ [Sr]. ‘meter la pata’ [Llg].
|
Del ingl. revolver formación sol verbu to revolve ‘facer dar vueltes nuna órbita’, pallabra que llega a nós, quiciabes, nel sieglu xix (dcech s.v. volver). |
||
revolvicar 📖: revolvicar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Revolver un poco, revolver les coses menudes [Cb].
|
Cfr. revolver. |
||
revolvicu, a, o 📖: revolvicu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Inquietu (el neñu) [Sr]: <i class="della">¡Qué</i>(TEST)
|
neñu más revolvicu! [Sr].
|
Cfr. revolver. |
||
revolvicu, el 📖: revolvicu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cosca [Sr].
Nominalización del masc. de <i class="della">revolvicu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.).
|
|||
revolvida, la* 📖: revolvida🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<revolvía [Llg. Ay. Mi].>(TEST)
|
Vuelta, regresu [Llg. Ay. Mi]: Vilu a la revolvía [Llg]: ¡Hasta la revolvía! [Llg].
|
Deverbal débil del ast. revolver (cfr.) frente a revuelta (cfr.), nominalización del fem. del participiu fuerte revuel- tu, a, o (cfr.). |
||
revolvimientu, el 📖: revolvimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Reaición, revuelta.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Quixo</i>(TEST)
|
atayar el so revolvimientu [Judit 191] Cfr. revolver.
|
|||
revolvín, ina, ino 📖: revolvín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<regolvín [R].>(TEST)
|
Que revuelve, que ye xuguetón, que fai travesures (el neñu) [Ri]. Inquieta (una persona) [Qu. Tb. Cd]. (Persona) que se mueve y revuelve de contino [Cd]. Revoltosu [Vd. JH. R]: Son todos unos revolvinos [Vd].
|
|
Cfr. revolver. |
|
revolvín, el 📖: revolvín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
</////regolvín [R].>(TEST)
|
Xuguete de rapazos [R]. //-inos ‘polvos qu’hai dientro del frutu de la rosa del diantre (emplegábense como polvos de pica-pica)’ [Cb]. ‘cosques’ [Cb].
|
Cfr. revolver. |
||
revoque, el 📖: revoque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Deverbal del inf. de <i class="della">revocar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
revuelta, la 📖: revuelta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<regüelta [Lln. Pa. Llg. Ca]. revuolta [Tox].>(TEST)
|
Curva [Lln]. Cast. revuelta [Lln. Pa. Llg. Ca] nuna vía de comunicación [Tb. PSil]. Cambiu de direición nuna carre- tera o camín [Ca]. 2. Revolución [Pa]. Sublevación, llevan- tamientu [Tox].
|
|
Cfr. revueltu, a, o & revolver. |
|
revueltu, a, o 📖: revueltu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><regüeltu [Pa. Sb. JH]. revuoltu [Tox]. +regüiltu [Ay]. +re- vuiltu [Ay]. //revolto [Eo].>(TEST)
|
Cast. revuelto [Pa. Sb. Ay. Tb. Sm. /Eo/. JH]. Dau la vuelta [Tox]. 2. Desordenáu [Tox]. Mezcláu [Tox]. 3. Col estóma- gu afeutáu, cast. revuelto [Sm].///
|
|||
revueltu, el 📖: revueltu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Platu fechu al revolver dellos alimentos con güevu batío. [Ac]. Nominalización del masc. de <i class="della">revueltu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.).
|
|||
revuelu, el* 📖: revuelu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><revuolu [Tox]. regüelu [Lln]. +revuilu [Ay].>(TEST)
|
Cast. revuelo [Lln]. Baturiciu [Ay. Tox].
|
|
||
rexa, la 1 📖: rexa🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><reixa [y Tb. y Tox].>(TEST)
|
Cast. reja (d’un edificiu) [Lln. Pa. Cb. Cg. Ac. Llg. Ca. Ll. Pzu. Ay. Tb. An. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH], de la ventana, de la xaula [LV. R. DA]: Poxo rexas nel ventanu [An]. 2. En- rexáu de madera allugada a la entrada de la canal del molín pa parar los estorbos [Cp. Cñ]. Enrexáu de fierro o madera que s’alluga a unos diez o veinte metros del cubu pa que nun entre nin broza nin truches [Pa (Molín) = reya]. //Rexa del estancu ‘reya de fierro o madera que s’asitia na compuerta del estancu pa torgar el pasu a la presa del molín de la broza o truches’ [Molín (Pa)= reya del estancu)].
|
|
||
rexa, la 2 📖: rexa🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
|
|||
rexaca, la 📖: rexaca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Fierro en forma de paleta que lleva nel cabu de la guiyada’l llabrador al llabrar la tierra y el que s’usa nos templeros de teles [JH].
Desp. de <i class="della">rexa </i>(cfr.) cola amestadura del suf. -<i class="della">aca</i>. Una varian- te paez ast. <i class="della">rexaque</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
rexamientu, el 📖: rexamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘rexáu’:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Fasta</i>(TEST)
|
el mismu rexamientu/per onde suben y baxen/los que canten l’evanxeliu [Ex Carlos iii 102] Cfr. rexa.
|
|||
rexaque {?} 📖: rexaque {?}🏗️: NO ✍️: NO |
Contestación de pallabra dada a daquién de mala manera o de mal humor [Ca].
Quiciabes sía un dim. del castellanismu n’ast. <i class="della">rexa</i>(TEST)
|
(cfr.) → (diminutivo-despeutivu) rexaca → rexaque, col pasu perfre- cuente de -a > -e.
|
|||
rexáu, el 📖: rexáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rixáu [As]. //rexado [Eo].>(TEST)
|
Conxuntu de rexes [As. /Eo/. JH]. 2. Barandiella de corredo- res, horros [Md]. 3. Reya de la canal del molín [As (Cruce)]. Cfr. rexa.
|
|||
rexelar 📖: rexelar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Xelase, enfriar [Cg].
|
Cfr. xelar. |
||
rexella, la* 📖: rexella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////regiellas [Bard].>(TEST)
|
Cecina de cabra o cabrón [Bard].
|
Quiciabes d’un deriváu d’un sinónimu del llat. rēgula, -ae ‘barra derecha de madera o metal’ (em) quiciabes *regělla aplicable, por cuenta la forma, a la barra de cecina. Tamién pue tenese por diminutivu de rexa. |
||
rexencia, la 📖: rexencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">regencia</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Cfr. rexente. |
|
rexenciar* 📖: rexenciar*🏗️: SI ✍️: NO |
<///regenciar [Ll. Pr].>(TEST)
|
Rexistrar, revolver [Ll]. //-se ‘complacese, tar al so gustu’ [Pr].
|
Cfr. rexente. |
||
rexeneración, la 📖: rexeneración🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">regeneración</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del fem. llat. regeneratio, -onis ‘aición d’enxendrar o rexe- nerar’ (abf), per vía semiculta. |
||
rexenerar 📖: rexenerar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">regenerar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del llat. regenerare ‘reproducir’, ‘facer revivir’ (abf), per vía cultizante. |
||
rexentador, ora* 📖: rexentador🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<///regentiador [Cb].>(TEST)
|
Mandón, el que ye peramigu de mandar [Cb].
|
Cfr. rexente. |
||
rexentar 📖: rexentar🏗️: NO ✍️: NO |
<///regentiar [Cb].>(TEST)
|
Cast. regentar [Lln. JH]. Disponer, mandar con muncha ener- xía [Cb]. Cfr. rexente.
|
|||
rexente, a, el/la 📖: rexente🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<rexente [Pzu].>(TEST)
|
Cast. regente [JH. Pzu]. me llevó pa fer fiesta/(siendo yo un xudíu encapaz)/a la señora Rexenta,/y ante todos los usíes/hobi cocer de ver- güenza [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 327-331)]
|
|
Del llat. regens, -ntis, participiu de presente del llat. regere ‘dirixir’ (em s.v. regō). Sobro ello llogróse’l verbu rexentar (cfr.) y el nome rexentador (cfr.). En rellación con regens, -ntis tamién se fexo ast. rexencia (cfr.) d’u siguió’l verbu se- micultu rexenciar (cfr.). |
|
rexidor, ora, el/la 📖: rexidor🔤: , ora, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
<rexidor [Pa. Cg. Sm]. rexïor [Ay. Ll]. rixïor [Ll]. /////ruxïor [Ll].>(TEST)
|
Cast. regidor [Pa. Cg. Ll. Sm. JH]: A lla curtia ó á lla llar- ga to feme rexidor [JH]. 2. Persona que tien el mandu nes sestaferies [Sm]. Persona qu’axuntaba na plaza a los vecinos pa facer los pautos rellacionaos cola sestaferia y problemes vecinales [Ll. PSil]. El que manda en representación de los vecinos [Ay]. ///Cuando yueve y fai sol tien la culpa el rexïor [Ay]. Cuando llueve y hace sol/riñen la mujer y el rexior [Gi- ner Arivau 1886: 265].
|
|
Cfr. rexir. La variante ruxïor (amén d’una asociación cola familia del ast. ruxir) ufre un camudamientu de l’átona favo- recíu pol contestu. |
|
rexidoría, la 📖: rexidoría🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">regiduría</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. rexir. |
||
rexilar 📖: rexilar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Axitar [Cl].
|
Podría tratase d’una adautación del cast. a. rehilar, con una aspirada intervocálica asturianizada en [S]. De la mesma ma- nera, paez qu’ha almitise un aumentativu antiguu del cultismu cast. filo ‘corte’, que xunto a [f] almitiría una realización [h] interpretada como [S]; ye asina como paez aconseyable en- tender ast. rexilón (cfr.), términu que namái conocemos dende la interpretación lliteraria. |
||
rexilón el 📖: rexilón el🏗️: NO ✍️: NO |
<b class="della">rexilón</b>(TEST)
|
el Rabanada [JS].
|
Cfr. rexilar. |
||
réxime, el 📖: réxime🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<réximen [JH]. ///régime [Sb].>(TEST)
|
Cast. régimen [Lln. Sb. Tb. JH]: Ta a réxime, nun come [Tb].
|
|
||
reximientu, el 📖: reximientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><reximentu [Cl].>(TEST)
|
Cast. regimiento [Cl. JH].
|
|
||
rexinada, la 📖: rexinada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><reixinada [Sl].>(TEST)
|
|
|||
rexir 📖: rexir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><rixir [Pa. y JH].>(TEST)
|
Cast. regir [Lln. Pa. Sb. JH]: Esa rixa bien la casa (sic) [Sb].
|
|
||
rexistrador, el 📖: rexistrador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rexistraor [Ay].>(TEST)
|
Cast. registrador [Ac. Ay. /Eo/]. Cfr. rexistru.
|
|||
rexistrar 📖: rexistrar🏗️: NO ✍️: NO |
<rixistrar [y Cv].///<ident class="della" level="1"></ident>//rexistar [Cg]. ///registrar [Tb].>(TEST)
|
Cast. registrar [Cl. Pa. Cg. Ac. Ay. Tb. Pr. Cv. /Eo/. JH]. Ins- peicionar [PSil]. 2. Palpar daqué pa conocelo o examinalo [Cl]. Palpar un res pa saber si da’l preñáu o tien taches [Pa. Tb]: Rexistranon la vaca na feria [Tb]. Controlar, regular [PSil. Cv]. 3. Recontar y valorar el ganáu d’una comuña [Cg].
|
|
||
rexistru, el 📖: rexistru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rexistu [Cg].>(TEST)
|
Aición y efeutu de rexistrar o rexistar [Cg. Ay]. 2. Cast. re- gistro [Lln. Pa. Ac. Tox. /Eo/. JH]. 3. Cast. registro de papeles oficiales, sitiu onde se rexistra [Ay]. 4. Persona de ruin valir a quien llamen a trabayar en coses de curtia importancia [Ay (pl. rexistros)].
|
|
cfr.) y con ello guarda rella- ción l’apellativu rexistrador (cfr.). |
|
rexíu, ida, ío 📖: rexíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<///regíu [Lln].>(TEST)
|
Educáu [Lln].
|
Pp. de rexir (cfr.). |
||
rexón, la 📖: rexón🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">región</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Del llat. regio, -ōnis ‘direición’, ‘llinia’, ‘distritu, rexón, llu- gar’ (old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos. Na nuesa opinión ast. rexón ye una adaptación semiculta del llatín onde se conseña (regio) de magar les Cróniques Astu- rianes (cfr. reinu). |
|
rexu, a, o 📖: rexu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Del rei [JH].
|
Del llat. regius, -a, -um ‘real’, ‘del rei’ (abf), quiciabes con una adautación moderna dende’l castellán según paez deduci- se de la fonte en que se conseña’l términu. |
||
rexu, el 📖: rexu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///rejo [Ar. VCid. Tor].>(TEST)
|
Cast. rejón, rejo [Pzu]. Palu afiláu nun cabu [Tor].
|
2. Exe de fierro de la trompa [Ar]. 3. Punta de fierro so la que xira la peonza [VCid]. 4. Xuegu de pastores con un rejo [Tor]. 5. Fuercia, empuxe, resistencia [R]. Posible castellanismu (cfr. reyu) como tamién vemos nel au- mentativu rixón (cfr. risón). |
||
rexuntiar* 📖: rexuntiar*🏗️: SI ✍️: NO |
<rexuntear [Ca].>(TEST)
|
Cubrir con cal y cementu les xuntures de les piedres d’una parede [Ca]: Estaben dos muyeres rexunteando les parees del prau [Ca].
|
Cfr. xuntu, a, o. |
||
rexuvenecer 📖: rexuvenecer🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">rejuvenecer</i>(TEST)
|
[Md].
|
D’una posible adautación del cast. rejuvenecer anque teóri- camente podría tenese por una formación del intensivu re- n’amestanza col continuador del incoativu llat. iuuenescere que se conseña na dómina imperial (em s.v. iuuencus). |
||
reya, la 📖: reya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<reicha [Tb. Sm. Bab. Vil (Cruce). Tb, Sm, Pebidal (Oc)]. recha [Qu. Tb. Pzu. PSil. As. Güerna, Pz, As (Oc). Cn. R. As (Cruce)]. reyya [Busmente, El Val.le (Oc)]. rea [Cp. An. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Cn. Villavaler, Ni, Santolaya (Oc)]. //rella [Vc (Cruce)].>(TEST)
|
Cast. reja [Pa. Sb] del aráu [LV. Lln. Rs. Os. Cl. Cg. Cp. Llg. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm (= rea en Valcárcel). Bab. PSil. As. Cn. An. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Cruce. Eo/. JH. R]. Reja del llabiegu [Ac. Sb. Ri. /Mánt/]. Reja del llabieguín, pa romper la tierra [Pa]. Reja del llabiegu o de l’andeza [Cb]. Reja (especialmen- te la del aráu) [Mar]. 2. Reja de la ventana [Bab]. 3. Caúna de les dos pieces qu’altraviesen perpendicularmente pelos llaos el maderu de la rueda [Llu]. Caúna de les pieces de madera tresversales de la rueda del carru [Ay. Qu]. Caún de los tra- vesaños perpendiculares al muil [Sm (= cadena = reichera = reichón)]. Caúna de les dos pieces de madera qu’altraviesen el moíl del carru y se fixen nos cambuchos faciendo oficiu de rayos [Cg]. Caúna de les tables qu’altraviesa de cantu y per- pendicularmente ente sí, el muil [Os]. Travesañu pequeñu de la rueda del carru [Cb]. Tabla que pasa pel muil del carru y va de camba a camba [JH]. Caún de los cuatro travesaños de la escalera del carru o del forcáu [Ay]. 4. Caúna de les tables que puestes en forma horizontal zarra una portiella [Ca]. 5. Palu qu’en posición horizontal va de pegolla a pegolla y entrando pelos los furacos llamaos ventanes forma parte del portilleru [Ca]. 6. Caún de los travesaños que xunta les tables del ramu [Sm]. 7. Caún de los dos maderos emplegaos como pines pa suxetar la viga del llagar [Cg]. 8. Cast. reja de fierro o ma- dera allugada a unos diez o veinte metros del cubu del molín pa que nun entren nin la broza nin les truches [Pa (Molín) = rexa]. 9. Rabanada de pan con mantega [Bab. Pzu. PSil. Cn]: Merendéi un tazón de l.leite con dos o tres rechas ya quedéi despachada pa güei [Cn]. //-as ‘pieces de les ruedes del carru que xunten y afiancen el miollo coles cambas [/Eo/]. //A reya vuelta ye espresión qu’indicaba que’l ganáu que pastaba res- peutivamente nos montes de la llende (de Colunga y Caravia) nun podía prindase anque pasaren con reciprocidá d’un pastu a otru [Cg]. //Dar una reya ‘llabrar’ [Mar]. //Tou sal de la reya ‘ensin el trabayu del llabrador nun hai riqueza nenguna’ [Cg]. ///A res vieya sollívia-y la reya [LC].
|
|
Del llat. rēgula, -ae ‘barra derecha de madera o metal’ (em), con continuadores románicos ensin necesidá d’almitir d’una ě tónica (frente a rew s.v. rěgŭla). Los resultaos autóctonos ast. son en [y] en [tS] na fastera B-D; los del tipu rexa (cfr.) entren |
|
reyada, la* 📖: reyada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>rejada [Lln].>(TEST)
|
|
|||
reyar* 📖: reyar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><reichar [Vg].>(TEST)
|
|
|||
reyera, la 📖: reyera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><reyera [Lln]. rechera [Güerna, Tb, Pz (Oc). Qu. Tb]. reichera [Sm]. richera [Tb. Sm. Bab. PSil. Vil.laoril (Oc). Vg]. rechei- ra [Pzu]. richeira [Vil (Cruce)]. riera [Oc].>(TEST)
|
|
del escañu’ (deeh) pero ello paez refugable darréu que nun sedría posible nes fasteres C-D qu’esixiríen un resultáu [jt]. |
||
reyería, la 📖: reyería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Soguería, cordelería, cabestrería [JH].
|
Cfr. reyu. |
||
reyeru, a, o 📖: reyeru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Perduru [Cl]: <i class="della">Miyor</i>(TEST)
|
e ñon comer pan que comer pan reyeru [Cl].
|
Cfr. reyu (por referencia a la cuerda dura y consistente). |
||
reyeru, el 📖: reyeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<reicheiru [Sm. Cn (M)]. rïeiru [Cv]. reyeiru [Tox]. reyera [Bulnes (Lln)]. //reyeiro [Eo].>(TEST)
|
Quien fai reyos [Bulnes (Lln). Cg. Sm. Cv. Tox. /Eo/. R] cola reza [Cb]. Cordeleru [Oc], sogueru, cabestreru [JH]. Repara- dor de cuerdes [Cn (M)]. Cfr. reyu.
|
|||
reyín, el 📖: reyín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Regulus</i>(TEST)
|
ignicapillus, cast. reyezuelo listado [Noval 225]. //Reyín de faya ‘Regulus regulus, cast. reyezuelo sencillo’ [Noval 225].
|
Podría tratase d’un dim. de rei (cfr.) darréu que ye pequeñu pero, al mesmu tiempu, la motivación comparativa col rei po- dría veni-y de la color de les sos plumes verdoses cola parte superior de la cabeza mariello-anaranxada. |
||
reyón, el 📖: reyón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<richón [Sm. Busmente (Oc)]. reichón [Sm]. rechón [Qu]. ra- chón [Qu]. reón [Cv]. rión [Cn (MG). Sl. Oc].>(TEST)
|
Traviesa del portiellu qu’entra nos esteros [Cb]. Caúna de les reyes de madera que formen la portiella de reyones [Cg]. Travesañu de la portiella [Ay]. 2. Caún de los travesaños perpendiculares al muil (na rueda del carru) [Sm]. Pieza del carru del país [Sl]. Pieza de la rueda del carru [Cv]. 3. Punta d’encontu de la peonza [Os]. 4. Utensiliu de madera o fierro con un mangu llargu [Qu]. Ferramienta de llabranza [Qu]. 5. Palu de les portielles, vara llarga emplegada nos xetos como variella [Vv]. 6. Xatu bravu [Cn (MG)]. Xatu de menos d’un añu [Oc]: Anueite vindí el rión [Oc].
|
|
||
reyu, el 📖: reyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<reichu [Sm. Bab]. rechu [Qu. Tb. Pzu. PSil. Cn (M. y F). Vil.laoril (Oc)]. +richu (<i class="della">sic</i>) [Ay (VB)]. reu [Ce. Tox]. +riyu [Ay]. reyo [Os. /Eo. Mánt/]. ///reju [Pb].>(TEST)
|
Cuerda fuerte [Lln]. Cuerda fecha de serdes [Cl. Sl]. Cuer- da fecha con pelos de gochu [Ac, Ay (VB). R]. Soga de ser- da o xuncu [Cg]. Cordel de serdes, clines, llin, cuerda [Sb]. Cuerda fuerte de reza o xuncia [Cb]. Cuerda llarga p’atar les carretaes de yerba, lleña, árgoma [An]. Cuerda (de cáñamu, espartu...) con que s’ata la carga del carru [Cv (= l.luria)]. Cordel usáu pa suxetar la carga de los carros [Vd]. Trozu cur- tiu de cuerda p’atar cargues de lleña o daqué asemeyao [Ca]. Cordel de serdes, clin de caballu o de llin [Oc]. Cordel p’ atar les caballeríes [Bab]. Soga de serdes ‘atar la carga del carru [Sm]. Cuerda llarga de serdes [CyN (Recuerdos 52)] y un poco d’estopa p’atar la carga del carru [/Eo/]. Cuerda llarga y resistente [/Mánt/]. Cordel perllargu [Tox]. Cuerda qu’ata la boca del fuelle [Os. Ay. Tb]. Soguina más consistente que’l xaritu [Ay]. Cordel [Am. Pzu. Ce]. Cuerda [Cn (M. yF)] con qu’aten el xatu mentanto muecen o caten la vaca [PSil]: Voi garrar un rechu ya atate a la pata la mesa si nun paras quietu [Cn]. Soga, cabestru, cordel [JH]. 2. Fig. Corbata [Qu. Tb]. 3. Colador [Pb. Bulnes (Lln). Cl (i)] de lleche fechu de serdes de caballu [Lln]. 4. Ubre de la magüeta [Tb].
|
|
féxose’l compuestu enreyar (cfr.) con un pariente enreyadura (cfr.); tamién desarreyar 2 (cfr.); dende reyu féxose arreyar 3 (cfr.) y foi posible dende’l deriváu *reyuscu → enreyuscar (cfr.) y desenreyuscar (cfr.). Un aum. de reyu ye ast. reyón (cfr.). Pero si a la vera del ast. reya tenemos el castellanismu rexa (cfr.), al llau del ast. reyu (→ reyón) tenemos el nome rexu (cfr.) conocíu por cuenta la [S]. |
|
reza, la 📖: reza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Pelos de gochu (valen pa texer reyos) [Cb].
Quiciabes del neutru pl. de <i class="della">res,</i>(TEST)
|
retis ‘rede’, rētia > ast. reza, étimu qu’ufren dellos términos románicos (rew s.v. rēte). L’ast. caltién un valor coleutivu y alude a componentes necesarios pa facer redes o colos que se faen determinaos tipos de reyos. Nun sedría imposible almitir el términu rieza (cfr.) como una variante de reza por cuenta l’influxu del verbu rezar (cfr.).
|
|
||
rezabu, el 📖: rezabu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sobres, restos de comida que dexen les persones o los anima- les domésticos [Cv].
Podría tenese por un deverbal del ast. *<i class="della">rezabar</i>(TEST)
|
si s’almite como variante posible de recebar (cfr.) cosa d’aguardar pola inseguranza de la vocal átona. Darréu d’ello rezabu, nel conxuntu ástur, sedría una variante del ast. recebu (cfr.).
|
|
del llat. rēgula, -ae ‘regla’ (em) > ast. reya (cfr.), que de la idea de ‘barra derecha de madera o metal’ (em), que val pa midir, pasó a aplicase a otru tipu de realidaes dures, a la cuerda, al ubre de la novie- lla. Nun casu como’l de la cuerda, utilizada tamién pa midir, acabó por refirise, por antonomaxa, a cualquier tipu de cuerda dura o a un ‘elementu de serdes’ (como’l colador). Xovella- nos (Etimologías 322) cita como étimu posible “reticulum, reticlum, retillu, retiyum, retigumm en ablativo retyo”. Cave- da y Nava [CyN (Recuerdos) 52] parte de re{c}ticulum ‘rede pequeña’. D’ehí, de reya, reyu, pudo siguir reyada (cfr.), que paez un deverbal de *reyar o una formación abondativa de reya; lo mesmo reyera (cfr.); el nome d’oficiu reyeru (cfr.) tamién con usos axetivos; reyería (cfr.); foi posible iguar un verbu arreyar que tamién pudo iguase dende’l llat. regula- re (cfr. arreya). Un deverbal de arreyar ye ast. arreao (cfr. arreáu) nominalización del masc. del participiu débil; a la so vera’l femenín arreyada (cfr.). Dende arreyar 2 (pe2: 353) |
|
rezadera, la 📖: rezadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rezaera [Cl].>(TEST)
|
Aición de rezar [Cl. Pa. Ay]. Rezu en xeneral [Pr]. Cfr. rezar.
|
|||
rezaderu, a, o* 📖: rezaderu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rezadeiru/iera [Tox]. //rezadeiro [Eo].>(TEST)
|
Rezador [Tox. /Eo/].
|
2. Gruñón [Tox. /Eo/]. Cfr. rezar. |
||
rezador, ora 📖: rezador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<rezaor/ora [Cl. Ay].>(TEST)
|
Devotu, que reza muncho [Cl. Ay. Tb]. 2. Beatu [R]. ///Cabo cas del rezador non pongas to míu {variante de miyu} al sol [CyN (Recuerdos)]. Cfr. rezar.
|
|||
rezagar 📖: rezagar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrezagar [Ay].>(TEST)
|
Fondiar (el barcu) [Xx].
|
¿En rellación con regazar (cfr.) con metátesis? |
||
rezar 📖: rezar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><arrezar [y Tb. PSil. y Tox. Oc].>(TEST)
|
Cast. rezar [Xral]. 2. Opinar, criticar [Lln]. Reburdiar [Tox].
|
|
||
rezcayeru, a, o* 📖: rezcayeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><razcañeiru/era [PSil]. rescañeiru/era [PSil].>(TEST)
|
|
|||
rezcayeru, el* 📖: rezcayeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rezcayeiru [Cv]. rizcayeiru [Cn (Oc, F)]. rizcayyeiru [Val.le (Oc)]. rescacheiru [Pzu. Cn (M). Tox]. rizcacheiru [Sl (Oc)]. ricacheiru [Cn (MG)]. ruscacheiru [Cn (M)]. ruscayeiru [Cn (MG)]. riscacheiru [Tb]. resgayeiru [Cn (M)]. razcayeiru [Vd]. razcañeiru [Pr (Cv)]. rezcañeiru [Mn. Sl. Noval]. ras- cayeiru [An]. rascañeiru [Ce]. {Con percorreición de cheísta, rizcal.leiru [Vd]}. //rezcacheiro [/Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Erinaceus europeus, corcuspín [Cn (F). Oc]. Corcuspín [Pzu. Cn (M. MG). An. Mn. Ce. Sl (Oc). Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. Noval]. 2. Animaluchu ruin [Cv]. 3. Terrén cascayoso, terrén difícil de llabrar [Tb].
|
Paez que’l términu ast., espardíu pel territoriu de fales oc- cidentales, ufre resultáu d’una amestadura de dos elementos (rez- y cayeiru). Quien ufierta una meyor seguranza etimoló- xica abulta’l segundu (cayeiru) que paez remitir a un orixe inmediatu con lj, c’l, g’l (y grupos asemeyaos) que fadría entender perbién [y] na fastera A occidental; [tS] en B-D; y [ky] en delles brañes (ghla §4.4.10). Pero ye verdá qu’a ello sedría contrariu l’eonaviegu a nun ser qu’emplegue un astu- rianismu. Al mio pescanciar quiciabes faga falta averar l’ast. rezcayeiru (y riscacheiru…) al equivalente del gall. ourizo cacheiro “mamífero insectívoro” (Estravís) que podría acon- seyar llevar la discusión per otres víes de nun se tratar d’un averamientu engañosu. Ye más: la conseñación gallega citada (ourizo cacheiro) podría dexar entrever la posibilidá d’almitir un orixe namás en parte común col ast. nel continuador de lo que pudo ser un primer elementu del compuestu, el llat. eri- cius [responsable del ast. ris- → re(z)-]. El segundu elemen- tu de l’amestanza atoparíalu l’ast. nel responsable de escayu (cfr.) → escayeiru (‘con escayos’, ‘con púes’); el gall. nel ax. cacheiro ‘que s’escuende’). |
||
rezmilu, el 📖: rezmilu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<resmilu [y Lln].>(TEST)
|
Animal de cuatro pates asemeyáu a la lliria [Lln].
|
Cfr. remezmila. |
||
rezna, la 📖: rezna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">rezna,</b>(TEST)
|
la Cachiparru [Gr].
|
Cfr. rédena. |
||
reznu, el 📖: reznu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. rédinu.
|
|||
rezón, ona 📖: rezón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Que reza muncho [Tb]. //<i class="della">Vaca</i>(TEST)
|
rezona ‘vaca falsa’ [Ar].
|
Cfr. rezar. |
||
rezongar 📖: rezongar🏗️: NO ✍️: NO |
Dar vueltes pa nun facer una cosa determinada o pa facer la propia voluntá [Ay].
Quiciabes pueda tenese por variante de <i class="della">rezungar </i>que podría selo de <i class="della">refungar</i>(TEST)
|
(cfr. fungar) con tracamundiu de [f] - [θ].
|
De toes maneres, nun hai razones nidies p’almitir que sía caste- llanismu a nun ser el curtiu espardimientu que tien ente nós pues ta llargamente afitáu al sur del dominiu asina como’l de- verbal rezongón (lla s.v. rezongar, rezongón). |
||
rezu, el 📖: rezu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<riezu [Pzu].>(TEST)
|
Cast. rezo [Xral].
|
Cfr. rezar. |
||
rezuelu, el* 📖: rezuelu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rezuolu [Tox]. rizuolu [Tox].>(TEST)
|
Arzolín [Tox].
|
Cfr. arzolín. |
||
rezumbar 📖: rezumbar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Vibrar dalgún cuerpu metálicu [Cg].
|
Cfr. zumbar. |
||
rezume, el 📖: rezume🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Estáu de la persona llueu de pasada la borrachera [Xx].
|
Deverbal de rezumir. |
||
rezumientu, el 📖: rezumientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">rezumadero</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. rezumir. |
||
rezumir 📖: rezumir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">rezumar</i>, remexar [Cb. Llg. JH].
De l’amestanza del intensivu <i class="della">re</i>- col ast. <i class="della">zumir,</i>(TEST)
|
variante del ast. zumar (cfr.). El verbu *rezumar conozlu güei’l cast. (dcech s.v. zumo). De dambos fexéronse los deverbales d’infinitivu ast. zume y rezume (cfr.) asina como’l nome rezu- mientu (cfr.)
|
quiciabes llográu dende’l participiu fuerte. |
||
rezungar 📖: rezungar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. refungar.
|
|||
rezusmiar 📖: rezusmiar🏗️: NO ✍️: NO |
<rezumiar [Pr (Cv)].
Cast. <i class="della">rezumar</i>(TEST)
|
[Cv. Pr (Cv). Ce]. Cfr. zumu.
|
|||
riada, la 📖: riada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rigada [Bab]. riá [Cl. Sr. Ay. Ri. Ar].>(TEST)
|
Cast. riada, inundación [Cl. Ac. Sr. Ay. Ri. Ar. Tb. Bab. JH. R]. Cfr. ríu.
|
|||
riame, {el} 📖: riame🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
(TEST)
|
Dental del aráu [Colinas (Cv)].
|
** |
||
riana, la 📖: riana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Paraxe con agua, más bien en reposu, normalmente con be- rros [Lln]: <i class="della">Espetaban</i>(TEST)
|
pontones en las rianas [Lln].
|
Cfr. ríu. |
||
rianu, el 📖: rianu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sitiu onde surde l’agua [Lln].
|
Cfr. ríu. |
||
riata, la 📖: riata🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<reata [Ac. Ay. Ri. Ar. Tox. VCid]. rata [Am. Ay]. ratia [Cñ. Sr]. arrate [JH].>(TEST)
|
Cordel p’atar, suxetar, especialmente la carga nes caballeríes [Sm]. Sobrecarga pa suxetar l’albarda arrodiando dafechu la barriga del animal [Tb]. Cuerda fuerte que suxeta la carga al apareyu de la caballería [As]. Soga p’atar la carga a la caba- llería [Ar (= ventril)].
|
2. Cuerda con que s’arrata el ganáu [Sr. JH]. Instrumentu que se pon nes pates a les oveyes pa que nun salten [Sr]. Cordel o soga col que s’aten dos pates a los anima- les pa que nun brinquen [Am. Ay (rata)]. Cordel col que s’aten delles caballeríes pa que vayen detrás unes d’otres en filera [Sm]. 3. Fila de caballeríes ataes unes al rabu de les otres [Ac. Ri. VCid]. Recua de caballeríes en camín [Tb. Tox]. 4. Retafíla (de fíos) [Cñ]. Retafíla (d’animales, de mentires) [Ay (riata)]. Grupu abondosu que va de camín [Ac]: Tien una rea- ta fíos [Ac]. //Riata burros ‘filera de caballeríes ataes con una riata’ [Sm]. ‘conxuntu de caballeríes ensin atar’ [Sm]. Cfr. atar. |
||
riatada, la* 📖: riatada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<reatá [Ca].>(TEST)
|
Rebañu grande d’animales [Ca].
|
Deverbal de riatar (cfr. atar). |
||
riba 📖: riba🏗️: NO ✍️: NO |
Arriba [Lln. Cl. Lr. Llg. Mar]: <i class="della">Vilu</i>(TEST)
|
ahí riba [Llg]: Vilu a la parte riba El Caliyu [Llg]. //De riba ‘per encima de’ [Cl]. ‘d’arriba, dende arriba’ [Llg]. ‘nun sitiu más altu’ [Ri]. //Por riba ‘per encima’ [Sl].
|
|
Cfr. arriba. |
|
riba, la* 📖: riba🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ribe [Cg]. ////arribas [Lln].>(TEST)
|
Ribera, vera, oriella del ríu [Cg]. //-as ‘llende ente dos finques con destremáu nivel’ [Lln]: Hai unas arribas [Lln]: Subíanse pelas arribas de San Antón porque conocían el terrenu [Lln].
|
segund que va el termino de la riba 1465(or.) [VC-I/271] de la una ladera heredad e matas que dizen de las Ribas 1489(or.) [SP-IV/278]
|
Del llat. rīpa, -ae ‘ribera’, ‘borde’, ‘oriella’ (em), de llargu espardimientu románicu (rew) y dalgún asitiamientu hispá- nicu (deeh; dcech s.v. riba) y tamién con allugamientu na nuesa toponimia (ta 348) y usos alverbiables (cfr. arriba & riba). Una creación analóxica masculina atopámosla nel aumentativu de *ribu → ribón y en tola riestra de términos que s’oponen a los correspondientes derivaos femeninos. Esti términu caltiénse abondo pente medies d’una llarga serie de derivaos gracies a l’amestadura con destremaos sufixos como: -ātus (ribáu / ribada), -anicus (ribancu), -āculus (ribaya / ribayu), -āculus + -ōsus (ribayosu, con una variante castellanizante ribaxozu), -āceus (ribazu), -ārius (riberu/a), -ĕlla (ribiella). El desplazamientu del acentu pola mor de la sufixación pue ser responsable de qu’apaezan términos del mesmu orixe en reb- en variantes como rebancu (cfr. ribancu). Dende rebancu pudo dase una nueva incrementación (*rebencanu, rebenquenu y rebenco- su) o con -aneus o con encruz con caña o cañu: *rebanca- ñu (→ rancañu) → *rebancañáu y *rebancañosu. Pero de ripa + -ānica pudo llograse tamién la variante *rebangu y rebenga, con perda seronda de la postónica que dio llugar a la previa sonorización de -c- (cfr. rengu), y qu’almitió una nueva incrementación átona en -ŭlus (rebénganu → rebenganar → rebenganáu) como alvertimos (llaa 103). Semánticamente fai falta perver que, dao que la ribera d’un ríu o del mar ye terrén peraccidentao, tanto riba como los términos emparentaos debieron entrar na formación de sig- nos rellacionaos colo non lliso, lo non llano, lo non derecho y d’ehí les aplicaciones tanto a realidaes físiques como a les d’índole moral, que se califiquen de retorcíes, ñudoses, poco sinceres, tacañes etc. Podría discutise si l’apellativu ast. rincón, o les sos variantes rencón - rancón (cfr.), puen entendese como arabismu (dcech) como simple aumentati- vu de ribancu (cfr.), o si, en sen contrariu, debemos tenelu como suxerimos al falar de los nuesos nomes de llugar, por continuador de *riui anconem ‘coldu del ríu’ (ta 222). Nesa discusión poco collabora l’ast. ancón ‘coldu d’un ríu’, ‘revuelta’, ‘ensenada’ (cfr.) pues namái lu conseña’l siem- pre discutible Rato qu’ufre un vocabulariu poco modélicu como referencia documental. |
|
ribación, la 📖: ribación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Bayura de pexes a la vera la costa [Xx]. Bayura d’ocle o de pexes xunto a la playa [Xx].
Paez una formación nominal semiculta fecha dende <i class="della">riba</i>(TEST)
|
(cfr.) →
|
ribación orixinariamente *‘llegada (de pexes, d’ocle) a la riba’. |
||
ribada, la 📖: ribada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//arribada [Eo. Mánt/].
Acantiláu [PVeiga]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
barcu chocóu cola ribada [PVeiga].
|
//-as ‘acantilaos de la costa’ [/Eo. Mánt/]. Cfr. riba. |
||
ribancu, el 📖: ribancu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rebancu [Llu].>(TEST)
|
Cast. ribazo [JH]. Barrancu, derribadoriu [Tor]. Terrén cuesto que da a una canal, antiguamente llena de bericiu, que se se- gaba pa estrar [Llu].
|
y a algún suco o ribanco ños rimemos,/para dormir ago- ra yá ye tarde,/que bon calor que fai, ¡el cuirpo m’arde! [BAúxa, Sueños (Poesíes 38-40)] Cfr. riba. |
||
ribasellu, a, o* 📖: ribasellu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<////ribasellas [Gr (Oc)].>(TEST)
|
Clas de castañes [Gr (Oc)].
|
Quiciabes castañes de procedencia en Ribeseya, con una rea- lización en [] por cuenta l’influxu arcaizante de la escritura tradicional con “ll” (ta 202). |
||
ribáu, el 📖: ribáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rebáu [Cn].>(TEST)
|
Prau cuestu a la vera’l ríu [Pzu]. Terrén percuesto a la vera ríos o derribadorios [Oc]. Terrén pindio ya malo de trabayar [Cn]: Nesi rebáu nun hai quien gadañe: mete las oveas que lu pazan [Cn].
|
Cfr. riba & arribar. |
||
ribaxe* 📖: ribaxe*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">om</i>(TEST)
|
|
|
cfr.) cola amestanza del suf. ultra- pirenaicu -age > -axe (cghla 285; Lapesa 1967: 350) colo que se fexo referencia a un impuestu de treslláu de mercancies. |
|
ribaxozu, {a, o} 📖: ribaxozu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
<b class="della">ribaxozu,</b>(TEST)
|
{a, o} Pendiente [Ca].
|
Cfr. riba. |
||
ribaya, la 📖: ribaya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Ribayu [Sb]. Montín [Sb]. Terrén inclinao [Sb].
|
Cfr. riba. |
||
ribayón, el 📖: ribayón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rebayón [Ay (i)].>(TEST)
|
Ribayu grande y percuestu [Ca].
|
2. Cuesta non mui llarga [Ay (i)]. Aum. de ribayu. |
||
ribayosu, a, o 📖: ribayosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+ribayusu [Sb]. +rebayusu [Ay].>(TEST)
|
Cuesto (un terrén) [Pa. Sb. Ca]. Percuesto (un terrén) [Ay]. Cfr. riba.
|
|||
ribayu, el 📖: ribayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ribayo [Ar]. ribachu [Qu]. +riboyu [y Llg]. arribayu [y Lln].>(TEST)
|
Ribazu [Cg. Sb. Ca. Ar]. Parte d’un prau percuestu y acci- dentáu [Ca]. Montín [Sb]. Terrén inclinao [Pa. Sb]. Terrén percuesto [Llg. Qu]. Llende empruna [Lln]. 2. Derribadoriu [Lln. Sd]. Cast. torrentera [Villah]. 3. Cuesta a la oriella’l ríu [On]. Ribera [On]. Cfr. riba. Dende’l diminutivu ribachu féxose’l deriváu conti- nuador de -ārius responsable del ast. arribacheiru (cfr. arri- bayeru).
|
|||
ribazu, el 📖: ribazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ribazo [VCid].>(TEST)
|
Estaya de terrén inclinao ente finca y camín o ente dos finques de nivel destremáu [Ac. VCid]. 2. Estaya de terrén estrencha y allargada [Sm].
|
|
Cfr. riba. Dende ribazu → *arribazu (por influxu de arribar) féxose l’aum. arribazón (cfr.). |
|
ribera, la 📖: ribera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ribeira [Vg. /Eo. Mánt/]. riera [Md. Oc. JH].>(TEST)
|
Cast. ribera [Vg. JH]. Vera, oriella del mar [/Eo/]. Cala, pe- dreiro (más grande que’l ribeiro) [/Mánt/]. 2. Valle d’un ríu [Ac]. 3. Pieza de madera de la rueda del carru que val pa suxe- tar la camba al miol.lu [Oc]. //-as ‘pequeños llanos a la vera’l ríu’ [Md]. //H.acer ribera de uno ‘sacar dalgo d’ún, endere- char a una persona’ [Lln].
|
|
||
riberanu, ana, ano 📖: riberanu🔤: , ana, ano 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana,, ano |
(TEST)
|
|
|||
riberete, el 📖: riberete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><reberete [y Lln]. rebirete [y Lln].>(TEST)
|
|
|||
riberetear 📖: riberetear🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><rebiritiar [Cg.].>(TEST)
|
|
|||
riberín, el 📖: riberín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Xuegu de neños [AGO]. Dim. de <i class="della">riberu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
riberu, a, o* 📖: riberu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><arriberu [Lln].>(TEST)
|
Que ta na parte cimera [Lln]: Lo arriberu de la ería [Lln]. //El de riberu ‘el d’arriba’ [Lln]: Lo de arriberu, aquello qu’está d’arriberu [Lln].
Cfr. arriba. Construcción que sigue’l mesmu mode- lu qu’alvertimos en caberu, cimeru, fonderu sobro cabu, cima, fondu. |
|||
riberu, el 📖: riberu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ribeiru [Sm. Bab]. //ribeiro [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Monte al que se xube dende un valle pequeñu [Ca]. Sucu nes tierres [Sm]. 2. Trozu ermu nes tierres onde se sema [Bab]. 3. Oriella de ríu navegable [/Eo/]. 4. Cala, pedreiro [/Mánt/].
|
|
Cfr. ribera, riba. |
|
ribete, el 📖: ribete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rebite [Cr]. rebitie [Cb. Llg. Mi].>(TEST)
|
Cast. ribete [Cb. Llg. Mi], cinta con que se guarnez y refuerza l’oriellu del vistíu [Cr].
|
|
cfr.). Dende ribete féxose’l verbu ribetiar (cfr.). |
|
ribetiar 📖: ribetiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ribitiar [Ay]. rebitiar [Cb. Cr. Llg. Ay. Mi. Cd]. //rebintiar [/y Eo/].>(TEST)
|
Cast. ribetear [Cb. /Eo/]: Voi rebitiar estos pantalones [Llg], poner una cinta o cosa análoga pa guarnecer y reforzar l’oriellu del vistíu, calzáu [Mi. Cd]. Adornar (cestos, vistíos), con tires estrenches de madera o tela [Ay. Mi]. 2. Doblar col martiellu hacia afuera los bordes del aru del cubu formando una especie de pestañes circulares [Oc]. Cfr. ribete.
|
|||
ribiella, la 📖: ribiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">ribiella,</b>(TEST)
|
la Ribera [JH].
|
Cfr. riba. |
||
ribón, el 📖: ribón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Montín, terrén inclinao [Ac]. Sucu grande [Pr (Cv)]. Ribazu [VCid].
|
Riberu [Os. VCid]. Cfr. riba. |
||
rica, la 📖: rica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////riclas [Becil (Oc)].>(TEST)
|
//A la rica ‘a recostines’, ‘al llombu’ [Soto (Oc)]. //A ricas ‘enriba’ [An]. ‘al llombu’, ‘a recostines’ [Pzu]. //L.levar arricas ‘cargar col cuerpu de daquién’ [An]. //A ri- clas ‘al llombu’ [Becil (Oc)].
|
¿D’una formación alverbial a ribica, un vieyu dim. de riba? |
||
ricar 📖: ricar🏗️: NO ✍️: NO |
Royer [OLLA] o apertar los dientes en señal de llucha [Os. Ar]. Rucar, cruxir (especialmente los dientes) [Cg]. 2. Mover (los dientes) a derecha ya izquierda por rabia, por nervios de nueche [Ay]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
|
‘columbiase’ [Ar].
|
//Ricar la pata ‘amo- nestar, reñer con insistencia’ ‘incordiar, molestar’ [Ll. Mi]. ///Si llueve ente Santiago y Santa Ana, rica la montaña porque nesa dómina de seca l’agua val muncho cuando llueve [Am (LC)]. Cfr. racar. |
||
ricayu, {a, o} 📖: ricayu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
Ricu [LC]. ///<i class="della">Tienen</i>(TEST)
|
maíz el mes de mayu/los molineros y al- gún ricayu [LC].
|
Diminutivu de ricu, a, o (cfr.) col suf. -ayu. |
||
richa, {la} 📖: richa🔤: , {la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {la} |
(TEST)
|
Rechinamientu [Cñ].
|
Podría rellacionase col verbu ast. rillar (cfr.) pero con reali- zación cheísta. Al nun ser autóctonu de Carreño ¿habría ca- mentase que se trata d’un préstamu de la fastera C asturiana tresmitíu pol contautu de los pescadores? |
||
richán, el 📖: richán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Nome onomatopéyicu d’un páxaru cantor [Zardaín (Cv)]. Quiciabes en rellación col ast. <i class="della">rillar</i>(TEST)
|
(cfr.), con cheísmu.
|
¿Dende un participiu de presente nominalizáu? |
||
richarte, {el} 📖: richarte🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
Páxaru [Vd].
Quiciabes en rellación col ast. <i class="della">rillar</i>(TEST)
|
(cfr.), con cheísmu. El suf. paez d’aniciu xermánicu.
|
|||
riche, el 📖: riche🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<richi [Pa. Pr. Vd].>(TEST)
|
Bollu de pan [Cñ. Ac. Pr]. Panín (envueltu en papel fino) [Vd]. Bollu pequeñu de pan especial [Pa]. Bollín de pan bre- gao o ensin bregar [Xx].
|
Del fr. riche ‘ricu’ de xuru qu’abreviación de la combinación pain riche → riche ‘de bon sabor’, tipu de pan comercializao n’Asturies quiciabes a lo cabero’l xix o entamu del xx. El galicismu dase tamién n’otres fasteres, asina na fala de Valla- dolid y de La Rioja, onde empleguen pan de riche pa referise a un tipu de pan bregao (pe3: 131). |
||
richuela, la 📖: richuela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Neños coles sos coses (burlles, rises) [Ay (= richuelería = ri- chulería)].
Cfr. <i class="della">relochu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
richuelería, la 📖: richuelería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<richulería [y Ay].>(TEST)
|
Neños coles sos coses (burlles, rises) [Ay].
|
Cfr. relochu, a, o. |
||
ricu, a, o 📖: ricu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">rico</i>(TEST)
|
[Xral]. 2. De bon sabor [Lln. Sr. Tb. PSil]. 3. De bon golor (una colonia, un perfume) [Sr]: Sí, güele rico [Sr]. 4. De bon tratu, simpáticu, prestosu [Ac. Sr]: ¡Qué neñu más ricu! [Sr]. ///Per San Antón la gallina pon, la del ricu, la del probe non [LC]. Ave de picu nunca al probe fizo ricu [LC]. Dell ricu ye dar remediu, y dell vieyu conseyu [JH].
|
|
||
ridículu, a, o 📖: ridículu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><redículo [y Llg].>(TEST)
|
Cast. ridículo (una persona, una cosa) [Llg]: Ye redículu y fai’l redículo [Llg].
|
|||
ridículu, el 📖: ridículu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><ridículo [Llg. Mi]. redículo [Llg. Ay. Mi].>(TEST)
|
Cast. ridículo [Llg. Mi. Tb]. Lo que fai que se ría la xente [Ay. Mi].
|
|||
riega, la 📖: riega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Regatu, regueru [Lln. Os. Am. Pa. Cg. Bi. Llg. Sr. Llv. Sb. Ca]. Corriente d’agua, más pequeña que la d’un ríu [Ca]. Re- gueru, presa, calce estrenchu [Pb. Cl]. Cast. <i class="della">torrente</i>(TEST)
|
[LV. Os. Cb. Cg. Cp]. 2. Cast. torrentera [JH]. Fondigonada que suel llevar daqué d’agua [Cb. Cp]. Fondigonada [Ay] que suel lle- var agua de lo llovío [Os]. Calce del regueru [Lln. R]. 3. Pre- sa, regatu d’agua pa llevar agua pa una tierra, pa un prau [Ay]. Riegu de los campos [Mar]. //Dar una riega ‘regar’ [Mar].
|
en la cauezera de bajo hazia la riega de Ricao 1684 (c.
|
Cfr. riegu. |
|
riegu, el 📖: riegu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+riigu [Cp. y Llg. y Sb. Ay. Ll. Ri]. //rego [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Secha qu’abre l’aráu pa semar [Pb. Lln. Rs. Cl. Pa. Cp. Lr. Ac. Sr. Ca. Sb. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. As. Vil (Cruce). An. Cv. Cd. Pr. Sl. Vd. Tox. Oc. /Eo Mánt/. JH], pa desaguar [Cg. Pr] o pa xebrar dos faces contigües [Cv]: Col l.labiegu abre los riegos [Tb]. 2. Presa pequeña que se fai na tierra [Cd] pa regar [Ri] llevando l’agua que llovió [Pa]. Presa per onde va un lí- quidu [Pi. Llg]. 3. Canal na corte pa que cuerran los mexos del ganáu [Lln]. 4. Conxuntu de plantes a lo llargo d’una secha [Cn (M). Cv]. 5. Canalín ente los dos pechos de la muyer [Ri. Cd]: Vése-y el riego [Cd]. 6. Aición y efeutu de regar [Ay]. //Andar pul riegu ‘andar derechu, portase bien’ [Pr]. //Entrar a riegu ‘avezase’ [Lln]. //Entrar pel riegu ‘acatar, acoyer una orden, una situación’ [Llg]. //Meter a riegu ‘correxir’ [Tb]. ‘poner a ún a trabayar a la escontra de la so voluntá [Pr] y a llevar vida ordenada’ [Pa (meter a ún al riegu)]. //Meter a ún en riegu ‘meter a ún per un camín’ [JH]. //Meter pel riegu ‘fa- cer acatar una orden, una situación’ [Llg]. //Riigu la espalda ‘conxuntu de toles vértebres del cuerpu’ [Ri]. //Salir del riegu ‘llevar malos pasos, nun s’axustar a les normes’ [Tb]. //A rie- gu ‘(semar) a mano’ [JH. Bi (al riegu). Sb (a riegu)]. ///El güe vieyu anque non llabre va pel riegu [LC]. Si canta’l cuquiellu prepara la tierra y echa nel riegu [LC].
|
per illa serruzola et per Collata de Mostaliaroso et sumo Riago 1111 (s. xii) [ACL/23]
|
del llat. rigare ‘regar’. En rea- lidá hebo pasar lo mesmo n’otres fasteres como amosaría esti testu del sieglu vii: cfr.) → regachuelu (cfr.), regacha (cfr.), rega- tu (cfr.), regata (cfr.); aumentativu regón (cfr.), *regona → regonada (cfr.). Tamién el doblemente incrementáu regazal (cfr.). Un dim. analóxicu de riegu ye rieguín (cfr.). Foi ta- mién posible una formación en -ārius y en -āria como güei faen ver los apellativos regueiru > regueru (cfr.) y reguera (cfr.) dambos bien documentaos de vieyo, el primeru con un diminutivo-despeutivu regueraxu (cfr.). Son abondativos re- gueráu (cfr.), reguerada (cfr.) y regueral (cfr.). Desconozo si la documentación en dalgún casu debe xustificase dende rica + ĭcula o dende regula > regla (cfr.) o riegla: |
|
rieguín, el 📖: rieguín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
riela, la 📖: riela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Riega</i>, llanada nuna fondigonada [Ay (N)]. Posible variante del ast. <i class="della">riera</i>(TEST)
|
(cfr. ribera).
|
|||
riellu* 📖: riellu*🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
rienda, la 1 📖: rienda🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><riende [Ay]. renda [Tox. /Mánt/].>(TEST)
|
|
|||
rienda, la 2 📖: rienda🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
|
|||
rierán, ana, ano 📖: rierán🔤: , ana, ano 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana,, ano |
(TEST)
|
|
|||
rieru, a, o 📖: rieru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
riesgu, a, o 📖: riesgu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><riergu [Ca]. //resgo [Eo. Mánt].>(TEST)
|
|
gu (cfr.) fadría referencia a dalgún tipu de peligru sosiguiente al fechu de ‘cortar’. |
||
riesgu, el 📖: riesgu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+riisgu [Ay].>(TEST)
|
Peligru [Ay]. //Al riergu ‘oblicuamente’ [Ca]. ‘al sesgu’ [Ca].
|
|
cfr.). Sobro riesgu féxose’l verbu arriesgar (cfr.). |
|
riestra, la 📖: riestra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<riestre [y Sm]. restra [y Os. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. ristra [Pb. Lln. Cl. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. An. Cd. Pr. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. Arm. Mar. Alb. JH] d’ayos, cebolles [VCid], panoyes de maíz [LV. Lln. Tb. PSil. Vd. R]. Filera d’ayos [Ar (/forco ‘riestra de cebolles’)]. Filera de panoyes enrestraes [Ac (/piñu ‘riestra más pequeña’). Os. Ll]. Filera de cebolles [Ac]. Retafila, socesión [Lln (S)]. 2. Conxuntu (de fíos, etc.) [Tb]. Conxuntu de coses auníes [Gr]. Sarta [Bard]. 3. Fila de xente [Cd. Pr]. Filera [Cd. Pr. Tox]. //Riestra palos ‘paliza’ [Tb. Tox]. //(Árbol) cargáu a la riestra ‘percargáu de fruta (l’árbol)’ [Cv]. ///A la guardadora de fiestes vései el culo p’ente les riestres [LC].
|
|
cfr.). D’ehí féxose’l dim. en -āculus, ast. restrayu (cfr.), cola variante en [] restrañu (cfr.), y en -ācula + -āta, ast. restrayada (cfr.). Dende’l responsable de riestra féxose’l verbu *restrar (cfr.) d’u sigue’l compuestu enrestrar (cfr.) asina como’l so contrariu desenrestrar (cfr.); al so llau’l deverbal enriestru (cfr.) y los tér- minos averaos enrestrador (cfr.), enrestrón (cfr.), enriestradura (cfr.) xunto a desenriestradura (cfr.), desenriestramientu (cfr.). |
|
riestru, el 📖: riestru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+riistru [y Sb].>(TEST)
|
Riestra [Cb. Cp] pequeña [JH]. Riestra perpequeña [Pr]. Trenzáu completu fechu con fueyes de maíz, ayos, etc. [Ca]. Riestra entretexida de fueyes de maíz [Sr]. 2. Asientu, especie de coxín que se fai con una riestra de maíz ensin panoyes, en forma circular pa sentase en suelu [Pa. Cb. Tb]. Asientu fechu de riestres de fueya de maíz [Cg]. Asientu que se fai con una riestra de maíz en círculu [Sb. Ca]. 3. Trenzáu de fueyes de maíz pa fregar el suelu [Lln]. Trenzáu de fueyes de maíz ensin les panoyes [Lln]. 4. Rabu del calabazón [Tb]. estaba dispuestu menos pa callar verdaes mas qu’i quiten hasta el riestru 1906-1914 [J. Arango/28] trapia ñeva que da gustu acurrucain n’ un riestru 1906- 1914 [J. Arango/28] pon esi riestru arriba aquel galiperu pa sentame 1916 [CAT/7]
|
Formación analóxica masc. fecha sol ast. riestra (cfr.). |
||
rieza, la* 📖: rieza🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////riezas [Arm].>(TEST)
|
Suciedá o restos de porquería que queda na ropa mal llavao o en pescuezu, manes, etc. de les persones [Arm].
|
¿Variante de reza (cfr.)? ¿En rellación con rezabu (cfr.)? |
||
rifa, la 1 📖: rifa🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Actu de <i class="della">rifar</i>(TEST)
|
el caballu cara a cara cola yegua [JH].
|
Cfr. rifar 1. |
||
rifa, la 2 📖: rifa🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Aición y efeutu de <i class="della">rifar,</i>(TEST)
|
echar suertes [Xral].
|
Del gr. riphé ‘echar los daos’, propuesta de Baist, acoyida por Meyer-Lübke (rew) y por García de Diego (deeh) y non re- fugada por Cortelazzo-Zolli pal it. riffa 1 (deli s.v.) Coromi- nas-Pascual paez qu’almiten que se trata, tanto nel cast. rifa como nel verbu correspondiente rifar ‘echar a suertes’, d’una probable creación espresiva, opinión qu’asoleyare Morawski (rfe 16: 361) que parte de la onomatopeya rif raf (apud deeh) y que, camentamos, esplica tamién l’ast. riferrafe (cfr.). |
||
“rifado” 📖: “rifado”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. arrisáu.
|
|||
rifadura, la 📖: rifadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">rifar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. rifar1. |
||
rifar 1 📖: rifar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">recelar</i>, poner cara a cara un caballu y una yegua pa in- clinala o preparala pa qu’acueya al semental o <i class="della">burru</i>(TEST)
|
garañón [JH]. Comprobar pel rifón qu’una yegua (burra) ta caliente [VCid].
|
2. Amosar muncho los dientes revolviendo los llabios (dizse especialmente del burru y otros animales particular- mente cuando s’alboroten en presencia de la fema) [Cv]. 3. Preparar la fema pa llevala al rifón [Sb]. Quiciabes sía pallabra d’aniciu xermánicu como testimonia’l longobardu riffi ‘maduru’ (Bonfante 1982: 41), a lo meyor en rellación col it. riffo ‘fuerte’, riffoso ‘prepotente’, riffa ‘pre- potencia’, pallabres teníes por longobardes por Meyer-Lübke (rew 7310). Dende equí, rifa 1 (cfr.), pudo llograse’l verbu rifar 1 [y el compuestu enrifar (cfr.)] colos términos emparen- taos rifadura (cfr.); tamién l’ax. rifeñu (cfr.) y rifón aplicáu a un tipu de caballos enteros como tamién s’alvierte en gallegu. Camiento que dende esta perspeutiva entenderíase perbién un testu de Timoneda (sieglu xvi) ufríu per Corominas-Pascual (dcech s.v. rifar): Si juntos no están conformes/dos caballos rifadores/¿cómo quieres que en amores/no estemos los dos disformes? N’efeutu, los caballos rifadores anden a la tema xustamente por eso, por ser rifones, esto ye, competidores sexuales (cghla 249). Abulta, entós, que la familia de rifar 1 y rifar 2 son dos coses destremaes pero, magar ello, nun dexa de llamar l’atención qu’ente estes families puedan dase dalgunes concomitancies curioses. Quiciabes la más nidia sía la referencia a dalgún tipu de disputa que puede acompan- gar, d’un llau, al xuegu; d’otru, a la competición pola fema. Nun sedría d’estrañar, entós, que se diere una cierta posibilidá d’averar semánticamente les dos series axuntaes fónicamente (rifar 1 - rifar 2) asina como de la variante enrifar (cfr.) y enrizar 2 (cfr.). Per otru llau, tampoco nun ye raro que’l verbu rifiñar (cfr.) pueda entendese en rellación con enfiñir (cfr.) pariente de enciñir (cfr.). |
||
rifar 2 📖: rifar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cast. rifar, echar a suertes [Tb].
|
Cfr. rifa 2. |
||
rifeñu 📖: rifeñu🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">recelador</i>(TEST)
|
(el caballu) [JH]. //El rifeñu ‘rifón’ [JH].
|
Cfr. rifar 1. |
||
riferrafe, el 📖: riferrafe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rifirrafe [Ay. Mi].>(TEST)
|
Riña llixera [Ll. Mi]. Reprimenda [Tox]. Xaréu, baturiciu [Ay. Mi. Tb], engarradiella [Tox]. 2. Xarana [Tox]. Riquirra- qui [Pr]. //Echar un riferrafe ‘reñer a ún’ [Ll]. Cfr. rifa 2.
|
|||
rifiñar 📖: rifiñar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Encoyer la ñariz o fruncir la boca [Pr]. Amosar los dientes revolviendo los llabios (suel dicise del burru) [Pr].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">rifar</i>(TEST)
|
1.
|
|||
rifón 📖: rifón🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Qu’amuesa muncho los dientes por tener recoyíu’l llabiu superior [Cv]. Que s’alborota en viendo la fema (el caballu) [/Eo/]. Con propensión a <i class="della">rifar</i>(TEST)
|
(l’animal) [Cv]. 2. (Caballu) semental [Sb. Ri. Sm (Oc). Llomb]. 3. (Caballu, burru) que prepara les yegües o burres pa que llueu les cubra otru [Lln. Qu. Tb. Sm. La Cai (Oc). VCid. JH]. 4. Allegre [/Eo/].
|
|
||
rifu, el* 📖: rifu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rifo [Llu].>(TEST)
|
Cast. arrufadura [“curvatura que hacen las cubiertas, cintas, galones y bordas de los buques, levantándose más, respecto de la superficie del agua, por la popa y proa que por el centro” (drae 21ª) [Llu]}.
|
|
||
rigurosu, a, o 📖: rigurosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Axetivu que recoyemos de la lliteratura:
<i class="della">¡Quién</i>(TEST)
|
te viera muyer y menos vana/por ver si foras menos rigurosa/y como un poquiñín medio inclinada/te dexares de mi ser adorada! [HyL (F-O)/160] cuando, de solo isti árbol, al abrigo/sostentados con so fruta sabrosa,/envernaba mui bien todo armentigo/sin sen- tir la xelada regurosa [BAúxa, Sueños (Poesíes 251-254)]
|
|
||
ril, el 📖: ril🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
rilar 📖: rilar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Acobardar, acoyonar [Xx (i)].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu fechu dende’l posible galleguismu <i class="della">ril </i>(cfr.) pues resulta más enguedeyao entendelu dende’ verbu gót. reira ‘temblar’ que daquién pescancia que ta nel aniciu del cast. <i class="della">rehilar</i>(TEST)
|
‘mo- vese rápido y como temblando’ (Hilty 2007: 88).
|
|||
rileru, el* 📖: rileru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rileiru [Cv].>(TEST)
|
Artesanu ambulante (xeneralmente gallegu) que facía reyos o cordeles [Cv].
Cfr. reñil. |
|||
rilladeru, a, o* 📖: rilladeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ril.ladeiru [Tb].>(TEST)
|
Que mete ruíu colos dientes [Tb].
|
Formación dende’l pp. de rillar (cfr.), *rilla(d)u. |
||
rillar 📖: rillar🏗️: NO ✍️: NO |
<ril.lar [Tb. Sm. Pzu. Cn]. arril.lar [Bab]. {Con cheísmu, ri- char [Sm. PSil. Tox. Oc]. arrichar [PSil]}. //rillar [“del Navia a Tapia; de aquí al Eo rilar” (Eo)]. rilar [Mánt].>(TEST)
|
Cast. rechinar, meter ruíu colos dientes [Tb. Sm. PSil (richar = arrichar). Cn. Tox. /Eo. Mánt/. Tor] moviendo les quixaes horizontalmente o con oxetos qu’asonsañen esti soníu [Bab]: Ta tol día ril.lando los caniles como un l.lobu, nun hai quien pare a la vera d’él [Cn]. 2. Cruxir [Pzu] les maderes o fierros al chocar o raspar [PSil (richar)]. 3. Producir un soníu estri- dente, inesperáu, que produz ciertu nerviosismu qu’obliga a apertar los dientes [/Eo/]. Causar soníu desapacible [/Eo/]. 4. Moler o desfacer una materia sólido [/Eo/]. //Richar los dien- tes ‘rechinar los dientes’ [Oc].
|
Los exemplos ast. en [ʈş] o en [], asina como los de la Tie- rra d’Entrambasauguas con [] o [l], paez qu’aconseyen par- tir d’un étimu con -ll-; los resultaos ast. con [tS] dende esa perspeutiva paecen casos de cheísmu. Nel mesmu sen podría entendese’l términu emparentáu etimolóxicamente, l’ast. ri- llón, onde paez alvertise la posibilidá d’espresión con yeísmu (riyón) y con cheísmu (richón), amás del siempre posible tra- camundiu de palatales con [] bien conocíu (ghla §4.5.10) y alvertíu en casos como riñón, reñón ‘nome de pexe’. De ser les coses asina ast. rillar (y llueu rillón) nun sedría xus- tificable acordies col port. rilhar ‘royer’, ‘rayer’ [que propón Barriuso dende’l llat. rodere o *rodicare ‘royer’, ‘esgastar’ pal nome del pex rillón (ppac 201)], pues port. rilhar, gall. rillar ‘royer’, ‘triturar colos dientes’ podríen tar orixinaos nel llat. *ringulare dim. de ringere ‘apertar o meter ruíu colos dientes’ según Machado (delp s.v. rilhar). Quiciabes una posible xustificación del ast. rillar sía velu como variante del ast. rullar (cfr.). Un compuestu de rillar ye ast. *enrillar que conocemos pel so participiu enrilláu (cfr.), participiu débil; frente a ello tenemos ast. rillu (cfr.) participiu fuerte llográu dende rillar. ¿En dalgún casu rillar (y familia) pudo acoyer l’influxu de rechinar teníu como onomatopéyicu (dcech s.v. rechinar 1)? En tou casu paez que rillar ha destre- mase etimolóxicamente de rinchar (cfr.). |
||
rillón, el 1 📖: rillón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<{Quiciabes con cheísmu, <i class="della">richón</i>(TEST)
|
[Md]}.
|
Nuviellu d’un añu d’edá o menos [Md]. Aum. de rillu. |
||
rillón, el 2 📖: rillón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<{Quiciabes con cheísmu, <i class="della">richón</i>(TEST)
|
[Vd]}.> Scyliorhinus canicula, cast. pintarroja [Av, Llu (ppac)]. Pexe asemeyáu a la pintarroja, de piel escamosa y carne malo [Llu]. Pexe asemeyáu a la mielga pero más grande [Vd].
|
Podría tenese por variante de rayón (cfr. rayón & rañón). |
||
rillu, el 📖: rillu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Tyto</i>(TEST)
|
alba, curuxa, niétoba [Llg (llaa 27)].
|
Posible deverbal fuerte del ast. rillar (cfr.). |
||
rilu, a, o 📖: rilu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Acobardáu [Xx]: <i class="della">Llamábenlu’l</i>(TEST)
|
rilu [Xx].
|
Cfr. reñil. |
||
rima, la 📖: rima🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Montón de lleña [Ar]. Montón d’escobes [Ar].
Del llat. rīma, -ae ‘fendedura’, ‘grieta’ (em), con continuado- res románicos (rew) que, llueu, al aplicase al terrén pudo llo- grar les aceiciones de ‘sitiu malu, de mal pisu, con fuércigues, argayadizu’, quiciabes ‘cuestu’ con asitiamientu toponímicu (ta 835). Dende equí pudo aplicase’l términu a daqué llevan- táu como ‘montón’, etc. El verbu correspondiente rimāre ‘ver les fisures’, ‘agüeyar’, ‘cavar’, ‘buscar con procuru’ (em; old; abf; rew), pudo pasar a significar *‘ver p’asitiar’ → ‘acercar’, que ye lo que caltién el verbu ast. <i class="della">arimar</i>(TEST)
|
o arrimar (cfr.), con un compuestu desarrimar (cfr.). Un deverbal de (a)rrimar te- némoslu nel ast. rimada (cfr.); en rellación l’ast. arimamientu (cfr.), arimaderu (cfr.). Un deverbal fuerte de la so variante arimar ye l’ast. arimu (cfr.) con un aumentativu rimón (cfr.), un deriváu rimeiru (cfr. rimeru). Un compuestu del verbu (a) rrimar y del nome terrén (cfr.) ye ast. rimaterrén (cfr.).
|
|||
rimada, la 📖: rimada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rimaa [JH]. arimá [Ri]. ramada [Ca].>(TEST)
|
Lladera, sitiu cuestu [Ac. Ri]. Cuesta per onde s’echa la ma- dera pa baxalo del monte [Ca]. Cast. arrimadero [JH].
|
|
Cfr. arimar & rima. |
|
rimaterrén, de 📖: rimaterrén🔤: , de 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 de |
(TEST)
|
//De rimaterrén ‘contraturria’, qu’aprovecha la lladera d’un monte como parede (una casa)’ [Llg].
|
Cfr. rima. |
||
rimeru, el* 📖: rimeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rimeiru [Cn (MG)].>(TEST)
|
Llinderu [Cn (MG)]. Cfr. rima. |
|||
rimón, el 📖: rimón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Montón de lleña [Os].
|
Cfr. rima. |
||
rin 📖: rin🏗️: NO ✍️: NO |
<rinu-rin [Am]. rinu [y Cb]. rin/rina [Ay. Mar].>(TEST)
|
Voz que repetida empleguen pa llamar al gochu [Os. Pa. Am. Cb. Cg (= quirrín). Sb. Ay. Ll. Mar].
|
Voz de posible aniciu onomatopéyicu. |
||
rinca, la 📖: rinca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Encetadura [Mar].
Posible deverbal fuerte de <i class="della">rincar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
rincar 📖: rincar🏗️: NO ✍️: NO |
Reburdiar de contino [Cp]: <i class="della">Rincar</i>(TEST)
|
la pata [Cp].
|
Podría tenese, quiciabes, por variante de roncar (cfr.) pero nun dexa d’abultanos variante del ast. rucar (cfr.) con encruz con ricar (cfr.) con influxu fónicu de arrincar (cfr. arrancar). |
||
rincha, la 📖: rincha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Scomber colias, estornín [Xx (ppac)].
|
Cfr. rinchar. |
||
rinchador, ora 📖: rinchador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">rinchador,</b>(TEST)
|
ora Relinchador [JH].
|
Cfr. rinchar. |
||
rinchadoriu, el 📖: rinchadoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<arrinchadoriu [y Gr].>(TEST)
|
Columbiu [Gr].
|
Cfr. rinchar. |
||
rinchante 📖: rinchante🏗️: NO ✍️: NO |
Que <i class="della">rincha</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. rinchar. |
||
rinchar 📖: rinchar🏗️: NO ✍️: NO |
<rintsar [Qu (i)]. arrinchar [Gr. y Oc].>(TEST)
|
Relinchar [Rs. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb. Ay. Ll. Qu. Tb, Sm (= relinchar). PSil. Cn (M). Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH]. Rebuznar [Cñ. Ac. Ay. Sm. An. Cd. Pr. Cv. /Mánt/]. 2. Chirriar [Pa. Cb. Ll. Tb. Cd. Pr. Vd. Tox] los carros del país al andar [Cp. Ac. Ay. Sl. Cv. Oc]. Chirriar la puerta [Ac] o la madera [Cp. Ay. Oc]. Facer un ruíu agudu [Cn]: Vienen ahí colos nabos, que suena’l carru rinchar [Cn]. 3. Rillar [Pa] los dientes [Tox]. Rechinar los zapatos [Oc. /Eo/],
|
les puertes [Sm. Cd. Sl. Cv]. 4. Cruxir [Cn (MG). Vd] la tabla del tilláu [Cg]. Ruxir de mou estridente [R]. 5. Columbiar [Gr. Oc (arrinchar)]. //-se ‘columbiase en carru’ [Cn].///
|
||
rinchida, la 📖: rinchida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
rinchir 📖: rinchir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Facer ruíu un oxetu por falta de grasa nes partes que se rocen [Pa].
<ident class="della" level="1"></ident>Del llat. serondu ringere ‘amosar los dientes’, ‘ruxir’, ‘rebur- diar’ (em s.v. ringor) asitiáu nes llingües romániques (rew) ya hispániques (deeh) ente ello la variante verbal <i class="della">renxir</i>(TEST)
|
(cfr.). Un deverbal débil de rinchir sedrá rinchíu (cfr.) y rinchida (cfr.). Ha almitise, de toes maneres, un posible averamientu fónicu y semánticu col ast. rinchar (cfr.).
|
|||
rinchíu, el 📖: rinchíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><renchíu [y Ay]. rinchidu [PSil].>(TEST)
|
|
|||
rinchón, ona 📖: rinchón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
|
|||
rinchu, el 📖: rinchu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Quispu del gochu [Tox]. //-<i class="della">os</i>(TEST)
|
‘quispos’ [PVeiga (Oc)]. ‘quis- pos del gochu’ [/Eo (en Serandías, rinchóis ‘quispos de vaca’)/]. ‘relinchos’ [Cd]. ‘rebuznos’ [Cd].
|
Podría ser un deverbal del participiu fuerte de rinchar (cfr.) o rinchir (cfr.). Ye posible que dende’l participiu fuerte de rin- char se fexere, amás del ax. aum. rinchón, ona (cfr.), el nome ast. rinchu (cfr.) anque puede xustificase direutamente dende’l llat. ri(n)ctus lo mesmo que’l fem. rincha (cfr.) siempre en referencia a un tipu de ruíu carauterísticu; del so aumentativu rinchón (cfr.) féxose’l verbu arrinchonar (cfr.) y enrinchonar (cfr.). L’aceición de rinchu ‘quispu’ ha debese al ruíu particular que fai el quispu cuando se ruste o cuando se come. |
||
rinciar 📖: rinciar🏗️: NO ✍️: NO |
Producir soníu suave (un instrumentu cortante, los dientes al mordigañar una mazana) [Lln]: <i class="della">Esta manzana rincia bien </i>[Lln].
Cfr. <i class="della">reñer</i>(TEST)
|
& rancer.
|
|||
rincir 📖: rincir🏗️: NO ✍️: NO |
Facer ruíu los líquidos cuando van a entamar a ferver [Pa]. Sonar la lleche [Lln]. 2. Reñer [Lln]. 3. Falar pelo baxo [Lln].
4. Emitir un soníu especial cuando se tien catarru [Lln]. 5. Emitir un ruíu particular el gatu [Lln].
Cfr. <i class="della">reñer</i>(TEST)
|
& rancer.
|
|||
rincón, el 📖: rincón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rencón [Ac]. rancón [Cp. Ay].>(TEST)
|
Cast. rincón, requexu [Lln. Pa. Cp. Ay. Ac]. ///Con con, vete al otru rincón [LC]: Al pitín- pitón, cada cual al sou rincón [Tb]. Cfr. ancón.
|
|
El términu considérenlu arabismu Corominas-Pascual (dcech s. v. rincón) lo mesmo que Corriente que parte del and. *rak(k)ún con un orixe nel ár. rukn que xustifica la so presen- cia panhispánica (da s.v. racó). cfr.), rinco- nera (cfr.); tamién se fexo’l verbu arrinconar (cfr.). |
|
rinconada, la 📖: rinconada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Sitiu recoyíu [Bulnes (Lln)].
|
Cfr. rincón. |
||
rinconera, la 📖: rinconera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Sitiu recoyíu [Bulnes (Lln)].
|
2. Armariu allugáu na esquina d’una habitación [Lln]. 3. Estante d’una habitación [Lln]. Cfr. rincón. |
||
rinconín, el 📖: rinconín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sitiu afayadizu [Pa].
|
Dim. de rincón. |
||
rindir 📖: rindir🏗️: NO ✍️: NO |
<rindir [Lln. Pa. Cñ. Ca. Ay. Tb. Pr. Oc]. rendir [Cp. Ac. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. An. Cv. JH]. render [Tox. /Mánt/. JH].>(TEST)
|
Cast. rendir [Lln. Pa. Ca], entregar [JH (render)]. 2. Cansar [Ac. Ca. Ay. Ri. Tb. Sm]: Rindíulu’l partíu [Tb]: Rindíulu al xugar [Tb]: Toi rendíu de tanto segar [Ri]. 3. Vencer [Sm]. 4. Ser duraderu y aprovechable [Tb]: Rinde lo que fais nuna hora [Tb]. Cundir [Pa. Ay. Ri. Tb. Sm. An. Pr. Cv. Tox (= cundir). Oc. JH.]: Sí, el pan rinde [Tb]: El pote rinde muncho [Ri]: Ell pan duro rinde mucho [JH]: Bien te rinde isi tocín, muyer [JH]. Dar muncho de sí [Lln (S)]. 5. Facese llargu’l tiempu [Lln. PSil. Cv /Mánt/]. Provecer, facese llarga la es- pera [Ri. Tb. An] o la distancia [Pa. Cp. Ac. Tb. Sm. Pr. Oc]: Yá rinde que nun venga [Tb]: Rindióme tar tanto ensin vete [Ri]: Ríndeme muitu la estaxa [An]: Rindiómi munchu esti camín [Pa]: El viaxe rinde [Tb]. 6. Aventar, llanzar [Cñ]: Es- camarásme rindiendo si chamos una carrera nadando pero yo barréote dimpués rindiendo regodones onde non los alle- gues tú [Cñ]. 7. Aducir [Pa]. //-se ‘ser derrotáu’, ‘dase’ [Tb]: Rindiénonlu cola fame [Tb].
|
de toda la rienda quel dicho molino rendir que diedes a nos
|
Del llat. reddere ‘devolver’, ‘pagar’, ‘entregar’, ‘producir’ (old; abf) con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (dcech s.v. rendir; ghla §4.2.2). Nós partimos de la variante *rendere, de xuru con una nasal que fai ver una adautación del calter xemináu de la dental. Del so participiu femenín plural reddita siguió ast. renda responsable de la formación del verbu (a)rrendar (cfr.) con un participiu fuerte rienda por influxu de les persones analóxicamente diptongaes del verbu; xustifíquense asina les variantes antietimolóxiques del tipu arriendar. Pero dende redd(i)ta pudo siguir l’ast. renta (ensin necesidá d’almitir un préstamu como fai dcech s.v. rendir). Al empar, si dende ast. renda foi posible llograr un verbu rendar (cfr. renta) y arrendar (cfr.) dende renta tamién se fexo ast. rentar (cfr.) y arrentar 1 (cfr.). Un compuestu de arrendar ye desarrendar (cfr.). En rellación etimolóxica con rendir tán tamién rendideru (cfr.), rendidor (cfr.), rendidura (cfr.), ren- dimientu (cfr.), toos ellos con posible variante rind-. |
|
rinfeñu, a, o 📖: rinfeñu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Malu, complicáu [PSil]: <i class="della">Yera</i>(TEST)
|
rinfeñu por demás [PSil].
|
El términu coincide con ast. ranfeñu (cfr.) na so aceición 3 ‘retorcíu na manera de ser’ (cfr.). Na nuesa opinión podría tratase d’un detoponímicu llegáu pel cast. rifeño ‘del Rif’, territoriu africanu, El rif, de mal recuerdu militar pa les ar- mes españoles en tiempos cuasimente contemporáneos. Una variante pue ser ast. ranfuñu, a, o (cfr.), fónicamente almisi- ble al tratase d’una variación de la vocal deuterotónica y más entá al tar trabada por nasal. Con too, la variante ranfuñu paez qu’acoyó l’influxu del ast. fuñu, a, o (cfr.). Semánticamente ranfeñu y ranfuñu ufren un averamientu perclaru nes dos pri- meres aceiciones. |
||
rinflar 📖: rinflar🏗️: NO ✍️: NO |
<riflar [Ci (ALl, Folk). yAGO].>(TEST)
|
Cast. ulular, glayar en señal de contentu diciendo ijujú [Cg]. Glayar ijujú [Ci (ALl, Folk). Ay. AGO].
|
|
||
ringar 📖: ringar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Fadiar, molestar [Tox]: <i class="della">Ringácheme</i>(TEST)
|
ben [Tox].
|
|
||
ringayu, a, o* 📖: ringayu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><{Podría tratase d’un casu de percorreición de yeísta, “ringa- llos” pol aguardable *<i class="della">ringayos</i>(TEST)
|
[LBlanco]}.>
|
|
||
ringla, la 📖: ringla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">ringla,</b>(TEST)
|
la Filera [AGO].
|
Cfr. ringlera. |
||
ringlera, la 📖: ringlera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><renglera [y Ay. JH]. rinclera [Os. Pa. Cb. Cg. y Tb. Oc]. rin- cleira [Pzu]. rinquiliera [Tox]. renguiliera [Tox]. //ringuileira [Eo]. renguileira [Eo. Mánt].>(TEST)
|
|
|||
ringlerada, la 📖: ringlerada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Fila formada [Lln]: <i class="della">Esti barriu tien una buena ringlerada de </i><i class="della">casas</i>(TEST)
|
[Lln].
|
|
||
ringuileru, el* 📖: ringuileru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ringuileiru [Tox].>(TEST)
|
Cast. ringlero [Tox].
|
Cfr. ringlera. |
||
ringuilinera, la 📖: ringuilinera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">ringuilinera,</b>(TEST)
|
la Ringlera [Mar].
|
Cfr. ringlera. |
||
ringurrangu, el 📖: ringurrangu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ringorrango [y Pa. Cp. Ac. Sb. Ay. Mi]. ringondangu [Llomb].>(TEST)
|
Cast. ringorrango [Pa. Pr. Llomb]. Adornu de les prendes de vistir femenines [Cp. Ac. Sb. PSil. Oc]: Esi vistíu tien mun- chos ringorrangos [Pa]. 2. Saleru, estilu [Ay. Pr]. 3. Altu co- pete, fastu [Vd. Tox]. Posición social alta (desp.) [Mi. Tb]: El ringurrangu que gastan ya grande [Tb]: Son xente de muchu ringurrangu [Tb]. //De ringorrango ‘mui arregláu, perbién vistíu’ [Cp. Ac. Mi]. ‘creyíu, presumíu’ [Tox]. //Ser de mun- chu ringurrangu ‘ser de muncha categoría social’ [Pa. Pr]. //Tener ringorrango ‘tener estilu al andar, ser altaneru’ [Ac. Mi. Tb]. //(Hacer) ringorangos ‘andar faciendo eses’ [VCid]. //Al to mandil/écha-y un ringorrango/que retumbe l’agua na arena,/que triste se despide la mio morena [Popular].
|
Pallabra que Corominas-Pascual tienen por “onomatopeya del chirrido de la pluma” (dcech s.v. ringorrango) pero que, na nuesa opinión, podría entendese como voz espresiva llogra- da de l’amestadura d’un primer elementu ringu en rellación con dalgo retorcío, que s’avera al ast. rengu, a, o (cfr.) y ran- gu ‘categoría social’ (cfr.) y qu’aprovecha la espresividá de l’alternancia vocálica como alvertimos en riquerraque (cfr.). |
||
rinoriu, a, o* 📖: rinoriu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rinoiru [As].>(TEST)
|
Pequeñu, ruin [As].
|
Cfr. arruinar. |
||
rinquete, el 📖: rinquete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">La</i>(TEST)
|
vuelta’l rinquete ‘vuelta’l gatu’ [Ac (LBlanco)].
|
Términu que, como rinquín (cfr.), ye diminutivu del supuestu ast. *rincu. |
||
rinquín, el 📖: rinquín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Xuegu [R]. //<i class="della">La</i>(TEST)
|
vuelta al rinquín ‘vuelta’l gatu’ [Cb. Uv (LBlan- co)]. //Llevar al rinquín ‘llevar na siella de la reina, esto ye, sen- táu nos brazos de dos persones coyíes de les manes’ [R].
|
Dim. de *rincu ¿en rellación con (a)rrincar? |
||
rinu, el 📖: rinu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Gochu [Pa] de cría [Sb].
Quiciabes de la voz pa llamar al gochu ¡ruin!, ¡ruin!, con re- duccción vocálica n’elocuciones rápides como alvertimos nel ast. ast. <i class="della">ruin</i>(TEST)
|
(cfr.) → rin. Cfr. arruinar.
|
|||
rinxidoriu, el* 📖: rinxidoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. renxidoriu.
|
|||
rinxir 📖: rinxir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. renxir.
|
|||
rinxíu, el 📖: rinxíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. renxíu.
|
|||
riña, la 📖: riña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Actu de <i class="della">riñir</i>(TEST)
|
[Lln].
|
Cfr. reñer. |
||
riñagu, el 📖: riñagu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">riñagu,</b>(TEST)
|
el Reñón [AGO].
|
Cfr. reñón. |
||
riñón, el 1 📖: riñón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cfr. <i class="della">reñón</i>(TEST)
|
1.
|
|||
riñón, el 2 📖: riñón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cfr<b class="della">.</b>(TEST)
|
rañón 2.
|
|||
riñorte, {el} 📖: riñorte🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
Pexe asemeyáu a la <i class="della">pintarroja</i>(TEST)
|
[Av (Xx)].
|
¿En rellación con reñón (cfr. rañón 2)? |
||
rioche, el 📖: rioche🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Rises, baturiciu nun grupu de persones [Ll].
Nome formáu del verbu <i class="della">reír</i>(TEST)
|
+ pronome personal de 3ª perso- na, dativu: rio-l.ly → rioche, con cheísmu. Paez tratase d’un intensivu de refuerzu como s’alvierte en sile, nole.
|
|||
riola, la 📖: riola🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Filera o tanda circular de manoyos que se formen al llevantar o facer facines na era [Oc]. Marallu de yerba que va dexando’l segador según siega [Oc (= l.liniu)]. 2. Fila [Cn (M)]. 3. Tur- nu, vez [Cv]. //<i class="della">De</i>(TEST)
|
riola ‘por turnu’ [Cv].
|
¿D’un participiu fuerte de redolar (cfr.)? |
||
riorta, la 📖: riorta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Utensiliu fechu d’un palu en mediu del que s’incrusta una fe- rradura (utilízase pa sobar les pieles) [Bab].
|
** |
||
riosán, ana, ano 📖: riosán🔤: , ana, ano 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana,, ano |
De Riosa [Ri].
Ax. fechu dende’l nome de llugar <i class="della">Riosa</i>(TEST)
|
(ta 23, 226, 749) cola amestanza del
|
continuador del suf. -anus, -a, -um. |
||
riostra, la 📖: riostra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rostria [Min]. rostra [y Min]. /////reh.ostia [Lln].>(TEST)
|
Pieza de madera que s’asitia oblicuamente d’encontu [Tb]. Pieza de madera pa sofitar el cuadru, apiruchando’l pie de la trabanca [Min]. Cierta viga [Lln].
|
2. Zarru que dixebra una finca d’otra fechu con bárganos llantaos ente sí a una distan- cia prudente; a ellos clávense, paraleles al suelu, varielles d’un grosor y llargura determinaes [Ca]: La riostra fézola Bautista [Ca]. Nome con posible aniciu como deverbal de *riostrar, varian- te de arriostrar (cfr.) y, quiciabes emparentáu col llaniscu reh.ostiar ‘recostase, tumbase’ [Lln (= estroncase)], too ello averao a recostar (cfr.). |
||
ripia, la 📖: ripia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
{Les definiciones talmente como nos lleguen, en castellán, abúltanos que delles de veces faen referencia a dalgo cuntable y otres al conxuntu non cuntable}.
Tabla que va sobro pontones y cabrios [Lln. Tb]. Tabla delga- da ente cabriu y cabriu (enriba d’ella va la teya del teyáu) [Cb. Ay]. Tabla plana y delgada que va asitiándose sol armazón del teyáu (sobro la ripia van les teyes o <i class="della">l</i>.<i class="della">louxas</i>) [Pa. Cp. Llg. Ay. Ll. Ri. Ar (= pandilla) Tb. Sm. PSil. Oc]. Caúna de les tables mui xuntes del teyáu pa dempués da-yos la carga [Ac]. Entarimáu del teyáu [Lln]. Maderes que van allugaes nel te- yáu [Qu]. Conxuntu de ripios d’un teyáu [Sb]. Tabla delgada, desigual y sin pulir que s’alluga sobro los pontones pa llueu poner sobre ello les teyes [Cd]. Tables delgaes, desiguales y ensin pulir que s’asitien sobro los pontones pa llueu poner sobro elles les teyes [Pr. Cv]. Tables del teyáu dispuestes pa recibir el pesu de <i class="della">las l</i>.<i class="della">louxas </i>[Tox]. Tires de madera emple- gaes nes cubriciones, nos cielos rasos y en dellos usos (con ello sustitúyese’l cañizu) [R]. Caún de los maderos paralelos a les tercies, que faen l’armazón del teyáu [Pa]. Tables que se ponen en teyáu, debaxo de la teya [Os]. Conxuntu de vares, xebraes ente sí 20 ó 25 centímetros, que van enriba de los cabrios y perpendicularmente a ellos; sobre elles asítiase’l <i class="della">rozu</i>(TEST)
|
nel teitu [Sm]. Vigues perpendiculares a los canalones [Bulnes (Lln)]. //No perder ni ripia ‘amosar permunchu inte- rés por daqué’ [Lln]. //Tar tiráu a la ripia ‘echar la casa pela ventana, gastar muncho, ensin duelu’ [Mi]. //Tirase a la ripia ‘sublevase’ [Cp].
|
|
||
ripiador, el 📖: ripiador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>El que <i class="della">ripia</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. ripia. |
||
ripiadura, la 📖: ripiadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">ripiar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. ripia. |
||
ripiar 1 📖: ripiar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><arripiar [Ac. y Vg].>(TEST)
|
|
|||
ripiar 2 📖: ripiar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><ripar [SCiprián].>(TEST)
|
///
|
|
||
ripinxina, la 📖: ripinxina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Llevantamientu de la piel que produz picor y suelta aguadía al rascar [Oc]. Eccema [Oc].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes en rellación cola familia del ast. <i class="della">pinxar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
ripiquéi, el 📖: ripiquéi🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
ripiu, el 📖: ripiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tabla curtia, delgada y estrencha pa tillar una casa o parte d’ella [Cd]. 2. Cast. <i class="della">ripio</i>(TEST)
|
[Pa. JH], residuu insignificante d’una cosa [Sm (úsase siempre en frases negatives)]: Nun pierde ripiu [Sm (= rispiu)]. Cosa de curtiu valor [R]. 3. Xi- rones de los traxes estrozaos [R]. 4. Reliquia, restu, marnia [ByM]. //-os ‘maderos más estrenchos que les tercies, parale- los a éstes y al combral, que faen l’armazón del teyáu’ [Sb].
|
|
Cfr. ripia 1. |
|
ripu, el 📖: ripu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Instrumentu pa <i class="della">ripar</i>(TEST)
|
el llin [SCiprián].
|
Cfr. ripiar 2. |
||
riquerraque, el 📖: riquerraque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<riquirraque [Tox]. riquiraque [Ay].>(TEST)
|
Voz onomatopéyica qu’indica insistencia [Ac]: Tán siempre riquerraque [Ac]. Sonsonete, ruíu que suena too siguío fa- diando [Cn (F)]: A ver si para esi riquerraque que me tien la cabeza l.louca [Cn (F)].
|
2. Xuguete fechu con un par de nueces, un palín y un filu [Sb. Tb. Cv. Oc]. Xuguete fechu con una nuez afuracada, un palín y una cuerda [Cn (MG, F)]: Fíxome un riquerraque pal miou sobrín [Cn (F)]. Carraca [Ca. Tox. PVeiga (Oc)] de dos nueces y un cordel [Vd]. Ca- rraca cola que los neños metíen ruíu (racaban) na ilesia per Selmana Santa [Tox]. 3. Ruíu de la carraca [Ay]. 4. Insisten- cia que cansa [Ay]. 5. Xuguete fabulosu que se promete a los neños [Pr]. Podría considerase una formación fónica qu’asonsaña’l ruíu d’una carraca o del xuguete conocíu por riquerraque y que, al nuesu entender, podría ufrir l’amestanza d’una persona del verbu racar → ricar (cfr.) y un deverbal de racar (cfr.). La construcción d’esti verbu, en parte onomatopéyica, ase- méyase a la repetición del mesmu términu como n’ast. ruxe- rrux (cfr.); tamién a ringurrangu y a riferrafe nel sen de que l’elementu repetíu pue camudar la vocal tónica. |
||
“riqueza” 📖: “riqueza”🏗️: NO ✍️: SI |
Pallabra documentada nel dominiu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la</i>(TEST)
|
onra de la riqueza semella que nasce por seer omne s. xiii
|
|
Cfr. enriquecer. |
|
rir 📖: rir🏗️: NO ✍️: NO |
<riír [Lln. y Cl. Pa. Cb. y Sb. Cd]. riir [Ca]. reyir [Cñ]. riguir [Bab]. rier [Cb]. arriír [Lln].>(TEST)
|
Cast. reír [Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. Cñ. Cp. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. Bab. An. Cd. Pr. Sl. As (= risir). Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Mar. V1830. JH. R. DA]. //Rise a papu llenu ‘rise a carcaxaes’ [Llg (= rise a popu llinu)]. ///A mediaos de febrero asómate al miraero; si él ri tu llora, si él llora tu ri fai referencia al tiempu [LC].
|
|
Del llat. rīdēre ‘rir’ (em) siguen formes hispániques (deeh; dcech s.v. reír) y romániques anque delles llingües paecen continuar la variante rīdĕre (rew). Nel nuesu casu alviértese un primer resultáu rier yá documentáu na nuesa Edá Media. A la so vera pervése: a) una xeneralización d’una terminación en -ir; b) una perda, tamién xeneral, de la -d-; c) una reaición pa caltener les unidaes n’hiatu bien gracies a l’acentuación que marca les dos sílabes (riír, arriír) o pente medies d’una consonante -y- (reyir) o -g- (riguir); d) un trunfu de la fuerza fusionadora nuna única sílaba (riir → rir). Al mesmu tiempu nel dominiu ástur atópase una formación verbal risir llograda dende’l llat. risum. |
|
ris 1 📖: ris 1🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. res.
|
|||
ris, el 2 📖: ris🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ris [Lls, Xx, Cñ, Llu (Barriuso: barcos 225)]. riz [Xx (Ba- rriuso: barcos 225)]. riso [Tz, Xx (Barriuso: barcos 225)].
////risos [Lls, Tz, Xx, Llu (Barriuso: barcos 225)]. /////rises [Tz, Xx, Cñ (Barriuso: barcos 225)].>(TEST)
|
Caún de los cabos pequeños que, formando filera horizontal (faxa), cuésense per ún de los estremos a les dos cares del pañu na vela (Barriuso: barcos 225). //Tomar un ris ‘acurtiar la vela sólo fasta la primera faxa de rizos, la más alta’ [Xx, Llu) = meter un riso (Xx) = tomar una faja de risos (Llu)].
|
Cfr. rixu. |
||
risa, la 📖: risa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">risa</i>(TEST)
|
[Xral]. 2. Salida momentánea del sol ente les nubes [Lln].
|
|
Cfr. risu. |
|
risada, la 📖: risada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<risá [Llg. Ca. Ay. Ri]. rixada [Ce].>(TEST)
|
Aición y efeutu de rir [Ri]. Risotada [Ay. Ri. An], carcaxada [Llg. Ca. Tb. Ce. Tox. /Eo. Mánt/]: Chaba unes risaes que sintíenlu hasta La Pola [Llg]. 2. Sonrisa, risa apacible [Vd]. Risa persistente [Ca].
|
|
Cfr. risu. |
|
risañón, ona 📖: risañón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<b class="della">risañón,</b>(TEST)
|
ona Sonriente [Mont].
|
Cfr. risu. |
||
risar* 📖: risar*🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. risu.
|
|||
risáu, el 📖: risáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Risotada [Tb]: <i class="della">Daba</i>(TEST)
|
unos risaos que sonaban en monte [Tb].
|
Cfr. risu. |
||
“risca” 📖: “risca”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quatro</i>(TEST)
|
fojas de pargamino (...) segun van riscadas por enci- ma de cada tres riscas de tinta negra e por eenbajo rubri- cadas de mi rublica acosttunbrada 1496(or.) [SP-IV/371]
|
Posible femenín de riscu (cfr.). |
||
riscante, {el} 📖: riscante🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
Cosa veloz [GP a. 1788]. //<i class="della">Ir de riscante </i>‘dir apriesa’ [GP a. 1788].
<i class="della">Nunca amória nel tornéu</i>/<i class="della">anque baten de </i><i class="della">riscante</i>/<i class="della">q’á les</i>(TEST)
|
pures remolines/encañuda vendabales [El Caballo 82]
|
¿Quiciabes del vieyu participiu de presente del verbu riscar (cfr.)? Con too, la definición de la voz paez que se debe a una interpretación de los versos del poema del sieglu xviii que, per otru llau, resulten poco claros tanto na versión que se conseña (baten de riscante) como n’otres llectures: anque vatan de riscante, aunque va tan de riscante, anque bote de riscante [Sánchez Vicente en Bernaldo de Quirós 2016: 42]. ¿Otres posibilidaes podríen averar el términu al ast. trinchante ‘pre- sumíu’, ‘pintureru’? ¿o a rinchante ‘relinchante’? |
||
riscar 📖: riscar🏗️: NO ✍️: NO |
Amanecer [Ll. Vg. R]. Llegar l’alba [Cn (MG). Tox]. 2. En- tamar a esfollar un res peles pates [Vg]. 3. Frotar la cabeza d’una cerilla contra una superficie áspera pa prendela [Ay. Sm]. Prender una cerilla o un chisqueru [/Mánt/]. 4. Apun- tar, facer señales nes paredes o maderes con un punzón o tiza [/Eo/]. //<i class="della">Al</i>(TEST)
|
riscar l’alba ‘al amanecer’ [Ll. Rs. Cg. Tb (al ras- car l’alba)]. //Riscar el día ‘amanecer’ [Sm]. //Riscar l’alba ‘apuntar [V1830] l’alba’ [R. DA. /Eo/].
|
|
||
riscu, el 📖: riscu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><arriscu [JH]. risque [Lln. y Or (S). Tor].>(TEST)
|
Cast. riesgo [JH. Tor]. 2. Curruscu del pan [Qu (i)]. 3. Llinia cortante y peraguzada d’una peña que, normalmente, ye hori- zontal (pero tamién pue ser vertical) [Lln]: El Escar está en ris- que de Aba y Cuera [Lln]: La Peña las Texas es esi risque [Lln]: Estas peñas que hacen un risque [Lln]. Cast. risco [Or (S). Tor]. ///
|
|
||
riseríu, el 📖: riseríu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">riseríu,</b>(TEST)
|
el Xuerga [Ac].
|
Cfr. risu. |
||
risina, la 📖: risina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">risa</i>(TEST)
|
[Cg. Pr. Xral.].
|
|||
risión, la 📖: risión🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Risa [Xx] pergrande [Cg]. 2. Ridiculez [Cñ]. Rechifla [Pr]. Mofla [Llg], burlla, situación ridícula [Ac]. Burlla [Lln. Pa. Xx. Ca. Ca. Ay. Tb. Sm. An. Pr. Cv. Vd]: <i class="della">Fadía</i>(TEST)
|
risión de to- dos [An]. Daqué que merez la risa [Lln].
|
3. Xuerga [Pr]. Risa, xaréu [Mar]. Xarana por cuenta un fechu divertíu [Llg]: Ha- bía una risión en chigre [Llg]. Del llat. rīsio, -ōnis ‘aición de rir’ (old). |
||
risir 📖: risir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Rir [y As].
|
Cfr. risu. |
||
risíu, el 📖: risíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<risío [Sb]. rixío {no acentúa Sb} [Sb].>(TEST)
|
Actu de rir [Pa]. Risa [Sb]. Risión [Pa]: ¡Menudu risíu s’armó! [Pa].
|
Deverbal del participiu débil de risir (cfr.). |
||
risón, ona 📖: risón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Que ri muncho [Xx. Tb. Sm], propensu a la risa [Cv. Pr. JH]. Risueñu [Mi. Sm. JH].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">No</i>(TEST)
|
faltaban risones [Grangerías xviii: 526] Cfr. risu.
|
|||
risón, el 📖: risón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rixón [Ce].>(TEST)
|
Ancla [Ce] pequeña de cuatro uñes y ensin cepu [Xx. PVeiga]. Especie d’ancla de cuatro o cinco uñes [JH]. 2. Especie d’ancla con una vara de fierro d’un metru de llarga que, a lo cabero, lleva ganchos alredor [Llu]. 3. Cuatro anzuelos en forma d’ancla [Cñ]. Ye posible adautación
|
del cast. rejón → ast. *rexón → rixón, con niciu de desfonoloxización en risón (cfr. rexu). |
||
risonderu, a, o 📖: risonderu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Risueñu, allegre [Lln].
|
Cfr. risu. |
||
risota, la 📖: risota🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aum. de <i class="della">risa</i>(TEST)
|
[Ac. Tb]. Cfr. risu.
|
|||
risotada, la 📖: risotada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<risotá [Ca. Ay].>(TEST)
|
Risa descompasada [Ca].
|
Risa fuerte [Ac. Ay]. Cfr. risu. |
||
risoteru, a, o 📖: risoteru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que ri muncho [Lln].
|
Cfr. risu. |
||
risotiar 📖: risotiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Rir fuerte [Pa].
|
Cfr. risu. |
||
rispia, la 📖: rispia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Plizca [Pa. Cñ. Pr]. Nada (en frases negatives) [Pa. Pr]: <i class="della">Non </i><i class="della">tengo</i>(TEST)
|
yá ni rispia de tocín [Pa].
|
Cfr. rispiu. |
||
rispiar 📖: rispiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. raspar.
|
|||
rispir 📖: rispir🏗️: NO ✍️: NO |
<respir [Cl. y Ay. Ll. y Tb].>(TEST)
|
Curiar, mirar polos intereses de daquién o d’ún mesmu [Tb. Sm]: Nun rispe polo tou [Tb]: -Ya ya grandín pa rispir pur sí. -¡Pos que rispa! [Tb]. 2. Naguar polo d’otru [Tb]: Nun fai más que rispir polo de los outros [Tb]. 3. Retrucar [Cl], defendese falando [Ay]. Protestar, esixir [Ll].
|
|
del llat. respicere ‘volvese pa mirar’ (em s.v. spe- cio) o resipiscere ‘volver en sí’, ‘volver al bon camín’, ‘mirar pol bien de’ (abf) responsables del ast. respecer (cfr.) como yá alvirtiéremos (pe1: 113). Nesi sen podría tar orixináu nel llat. resipere ‘tener el gustu’, ‘tener el sabor’ (em) ‘recordar el gustu’ (old) que tamién podría xustificar ast. arispar (cfr.) anque camudando la conxugación como dacuando s’alvierte n’otros exemplos. Toles aceiciones podríen xustificase dende esta idea fonda de ‘tener el gustu (de lo ayeno o de lo pro- pio)’ → ‘curiar (de lo que se tien o polo que se nagua)’ → ‘defender’ → ‘retrucar’; b) Tamién ye verdá qu’ast. rispir podría entendese (pelo menos na so aceición §3) dende’l llat. respuere ‘echar pela boca cuspiendo, agomitando’, ‘refugar cuspiendo’ → ‘refugar’, ‘despreciar’ (abf) ; n’efeutu, el verbu respuere comportaríase asina de mou asemeyáu a lo que ye a vese nel continuador del llat. conspuere ‘echar saliva’ > ast. cuspir (pe4). |
|
rispíu, ida, ío 📖: rispíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<respíu [y Ay. Ll. yTb].>(TEST)
|
Desabríu, esixente [Ll]. Protestón [Ay].
|
2. Que davezu rispe [Tb]: Ya mui rispíu polo d’él [Tb]. Pp. de rispir. |
||
rispiu, a, o 📖: rispiu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Descaráu, que se mueve y fala con desenfadu y descaru [Cp]. Descarada y que val poco (una persona) [Ac].
<br class="della">Podría alvertise, quiciabes, daqué parentescu col llat. hispi- dus, -a, -um ‘ariciáu’, ‘peludu’, ‘ásperu’ (em; abf) con posible encruz cola familia de rigidus como alvertiríen los términos conseñaos por Corominas-Pascual nel cast. y port. <i class="della">ríspido</i>, asina como na voz del Bajo Aragón <i class="della">rispo </i>‘home de mal xeniu’ (dcech s.v. híspido). De toes maneres abulta de más interés tener esti ax. como un part. fuerte del ast. <i class="della">rispiar</i>(TEST)
|
(cfr.) o rispir (cfr.) con un deverbal rispiu (cfr.), rispia (cfr.).
|
|||
rispiu, el 📖: rispiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rispio [Llu]. /////ripiu [y Sm].>(TEST)
|
Plizca [Pr]. Cantidá insignificante que queda d’una cosa (em- plégase en frases qu’entamen con partícula negativa) [Cv]. Residuu insignificante d’una cosa [Sm (= ripiu)].
|
Cantidá per- pequeña de daqué [Llu. Tb]: Nun tien un rispiu [Tb]. Últimos restos d’una cosa [Cp. Ac. Tox. /Mánt/]: Nun queda ni un ris- piu de pan [Ac]. //Rispios ‘respiyones del deu’ [Sd]. ‘quispos’ [Qu. Sd]. ‘piedres perpicúes y desiguales’ [Lln (S)]. //Nun quedar rispiu ‘nun quedar nada’ [Ay]. Cfr. raspar & rispiu, a, o. L’ast. rispios ‘respiyones’ a lo me- yor podría remitinos tamién a un regresivu de respiyón (cfr.). |
||
risque, el 📖: risque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. riscu.
|
|||
risu, el 📖: risu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Risa (poco usáu) [Cg].
Del llat. rīsus, -ūs ‘el rir’, ‘la risa’ (em), con llargu espardi- mientu románicu (rew) y presencia castellana (deeh) xunto a l’asturiana. Analóxicamente féxose un fem. <i class="della">risa </i>(cfr.). Pero de <i class="della">risu</i>(TEST)
|
/ risa llogróse’l verbu *risar d’u siguieron los parti- cipios débiles nominalizaos risáu (cfr.), risada (cfr.). De risu / risa tamién se fexo’l verbu risir (cfr.) que güei caltién el deverbal masculín risíu (cfr.) y
|
quiciabes un posible participiu fuerte *risu [→ ris (cfr.)] d’u siguió l’aumentativu con usos axetivos risón (cfr.). Sobro un aumentativu de risu / risa → risota féxose’l verbu *risotar o risotiar (cfr.) con un deverbal risotada (cfr.) y l’ax. risoteru (cfr.). Términos emparentaos son tamién riseríu (cfr.), risonderu (cfr.), risañón (cfr.). |
||
risueñu, a, o 📖: risueñu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Ax. que namái conocemos pela documentación lliteraria:
<i class="della">ye</i>(TEST)
|
cosa rica velles andar allegres y risueñes /Marirreguera (Viejo) s. xvii [HyLL/222] falóme con agasayu/y entrugóme mui risueñu [Campuma- nes 1781/253]
|
Del llat. *risōneus (mghe §14.2-d; dcech s.v. reír), deriváu del llat. rīsus, -us ‘risa’, ‘carcaxada’ (abf). |
||
ritar 📖: ritar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
ritoleru, a, o 📖: ritoleru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
ríu, el 📖: ríu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<río [Llg. Sr. Ll]. rieu [Vg]. riou [La Baña].///<ident class="della" level="1"></ident>//rigu [y Cl. Ay. Bab. Posada (Oc). y Vd].>(TEST)
|
Cast. río [Lln (S). Cl. Llg. Sr. Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. PSil. An. Cd. Vd. Tox. Posada (Oc). Oc. /Mánt/. Vg. La Baña. JH]. Re- gueru [Tox] grande [Tb]. //Carbón de río ‘carbón que se paña nos ríos onde lo llavaron’ [Min]. //Echar el río ‘enfrentar a los lluchadores d’una vera del ríu colos de la otra oriella (nel corru del aluche)’ [VCid].
|
sive alende rio quomodo de ista parte 986 (s. xii) [MSAH- I/400]
|
Del llat. rīuus, -i ‘corriente pequeña d’agua’ (old), cola va- riante rius dada pel Appendix Probi (em), dambes espresio- |
|
rival 📖: rival🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">rival</i>.
Ax. fechu del llat. riuālis, -is ‘quien comparte l’usu d’una corriente d’agua con otru’, ‘rival’ (old), pallabra que nun paez mui afitada na nuesa tradición oral nin na nuesa documenta- ción más vieya polo que la so apaición podría ser niciu de cas- tellanismu. Al sur del dominiu ástur tampoco nun se caltién el verbu correspondiente *<i class="della">rivalizar </i>sinón cenciellamente la formación <i class="della">echar</i>(TEST)
|
el río ‘enfrentar a los lluchadores de les dos orielles del ríu’ [VCid].
|
|||
rixa 1 📖: rixa 1🏗️: NO ✍️: NO |
<rexa [Llu].>(TEST)
|
Oriella del mar [Cñ].
|
2. Plizca [Ay. Ll]. ///Lo que a la rixa la marea saca llévalo la resaca [Cñ]. ¿Variante de rexa 2? |
||
rixa, la 2 📖: rixa🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Términu conocíu pela documentación llatina del dominiu ás- tur na aceición de ‘griesca’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">siue</i>(TEST)
|
in pace siue in rexa cum Iudas traditore 1009(or.) [ACL/223]
|
|
Del llat. rixa, -ae ‘querella’, ‘disputa’ (em), con dalgún con- tinuador románicu (rew) ya hispánicu (deeh), ente ello’l port. rixa ‘disputa’ (delp). |
|
rixar 📖: rixar🏗️: NO ✍️: NO |
Preparar muncha comida o preparalo con munchu aparatu [Cb].
<br class="della">Del llat. rixare ‘reñer’, ‘lluchar’, ‘contender’ (em s.v. rixa;
abf) quiciabes con un desendolque semánticu de ‘reñer’
→ ‘meter munchu ruíu’ → ‘preparar comida pa munchos (qu’armen baturiciu, munchu ruíu)’. Trátase d’un verbu que nun conseña nin rew nin deeh, nin dcech, nin delp; sí de- clc ente lo que tien por “llatinismes antiquats” <i class="della">rixa </i>y <i class="della">rixós</i>. L’eonaviegu ufre un deriváu *<i class="della">rixoso</i>(TEST)
|
→ roxoso ‘fuerte’ equi- valente al cast. rijoso. Corominas-Pascual pescancien que cast. rijo “conato o propensión sensual” sedría un regresivu de rijoso (dcech s.v. rija iii) que
|
quiciabes de mou paralelu pu- diere aplicase al ast. rixu (cfr.) anque meyor sedría entendelu, como amosamos, en rellación con rigidus. |
||
rixón, ona 📖: rixón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Avarientu, mezquín [Ay. Ll].
Posible deriváu aumentativu del ast. <i class="della">rixu</i>(TEST)
|
(cfr.) con usos axe- tivos.
|
|||
rixu, el 📖: rixu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rixo [Ay]. rinxu [Cv]. risiu [Bard].>(TEST)
|
Cast. rijo [JH]. Puxu sexual [Oc] masculín [Pzu]: Ese tien ya pouco rixo [Oc] 2. Estáu de viveza en que ta’l llume, el candil [Bab. Bard]. 3. Naguar pergrande por daqué [Cl. Ay.]. Caprichu, grandes ganes [Mi]: ¡Tengo un rixu de comer ca- sadielles! [Mi]. Antoxu, caprichu [Ll. Cd]. 4. Curiosidá [Cl. Ay]: Tien tantu rixu comu una muyer [Cl]. 5. Munchu movi- mientu y preparación de coses estraordinaries, especialmente na cocina [Cg. Cp]. 6. Garbu [Cn (MG)]. Puxu [Mn], fuerza [Sm. Cv. Tox. /Mánt/]. Robustez, rixidez, fuerza [/Eo/]. Xe- niu, atrevimientu, garbu [R]. Arranque (metafóricamente) [Cg]. Arremangu, saleru [Tox]: Ten muito rixo [Tox]. Xeitu, arte que se pon pal trabayu [Cn]: Non, vaya rixu, asina nun terminas pa güei [Cn].7. Amor grande a los fíos [Ay]. Si asperases á saber/cual yera mió voluntá/non te viniera esi rixu [El Camberu 43]
|
|
Del llat. rigidus, -a, -um ‘duru’, ‘tiesu’ (em), con continua- dores románicos (rew s.v. rĭgĭdus) ya hispánicos (deeh s.v. rĭgĭdus; dcech s.v. recio), con nominalización como se cal- tién nel ast. rixu, con zarramientu de la yod llueu de la perda de la -d- de rigi(d)us. Pero dende rigi(d)us tamién foi posible un resultáu ast. rizu, con [θ], acordies coles víes evolutives del dominiu ástur (ghla §4.4.4.3a/f). Semánticamente vese una diferencia ente rixu ‘tiesu’, ‘duru’ y rizu ‘pelu rizáu’ (→ ‘lo qu’asemeya’l pelo rizao’) pero ello ye posible alvertilo nel mesmu llatín d’un autor como Ovidio que contrapón ri- gidum ferrum ‘duru fierru’ frente a rigidi capilli ‘ariciaos pe- los’ (abf). Nun sedría d’estrañar que’l correspondiente ver- |
|
rizar 📖: rizar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">rizar</i>(TEST)
|
el pelo [Xral].
|
Cfr. rixu. |
||
rizosu, a, o 📖: rizosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+rizusu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
rizu, a, o 📖: rizu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Rizosu (un individuu) [Mi. Mar].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible continuador del pp. fuerte de <i class="della">rizar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
rizu, el 📖: rizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">rizo</i>(TEST)
|
[Lln. Sr. Ay. Tb. PSil]. 2. Forgaxa [Cn (MG)]. 3. Borde superior del cantu d’un monte [PSil]: Anduve pol rizu de Buscalfríu [PSil]. //-os ‘forgaxes’ [Vd (Oc)]. //Risos ‘rizos’ [JH. /PCastro/].
|
|
||
“roba” 📖: “roba”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘robu’:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">e adoxieron ende mucho ganado e muy grand </i><i class="della">roba</i>(TEST)
|
1270(or.) [ACL-VIII/27]
|
deve nomnar los que foron con el enna roba s. xiii (or.) [FX/265]
|
cfr.). |
|
“robador” 📖: “robador”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">rrobador</i>(TEST)
|
de camino e por alayuoso o traydor 1269 (s. xiii) [ACL/505]
|
|
Cfr. robar (cfr.). |
|
roballiza, la 📖: roballiza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Morone labrax</i>, llubina [Llu, Av (ppac) = roballicina. L’Arena]. Llubina [Cp]. <i class="della">Johnius</i>(TEST)
|
regius, cast. corvina [Cñ (ppac)]. ¿Cast. robaliza? [JH].
|
|
Cfr. roballu. |
|
roballu, el 📖: roballu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//robalo [PCastro].>(TEST)
|
Morone labrax, llubina [L’Arena, Ce (lma)]. Llubina [Vd. JH]. Roballiza de cuatro a cinco kilos [/PCastro/].
|
|
del llat. lupina, un deriváu de lupa, -ae ‘lloba’. Güei nun podría caltenese la propuesta etimolóxica que González de Posada emitiere a lo cabero’l siegu xviii: “Roballo, pez de estimación, que también se coge a la caña porque ama la orilla del mar. Es de Rubellio, latín del tiempo de Augusto. Puede ser tal vez el Rubiel. Al Roballo llaman en el Mediterráneo Llobarro, trastrocando las sílabas. En otras partes Rodaba- llo” [GP a. 1796]. Un datu más: la documentación seronda qu’alvertimos en testu ast. mui castellanizáu paez que plante- ga la posibilidáu d’un ast. *robayu: |
|
“robamientu” 📖: “robamientu”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela lliteratura:
<i class="della">¡Solo la madre del diablu</i>/<i class="della">ordenó tal </i><i class="della">robamientu</i><i class="della">!</i>/<i class="della">La sisa</i>(TEST)
|
llevantó el rabu,/¡con eso bien comeremos! [ABalvidares, Canción (Poesíes 59-62)] Cfr. robar.
|
|||
robar 📖: robar🏗️: NO ✍️: NO |
<roubar [Sm. PSil. An. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/]. rubar [Sm]. arrubar [Sm]. arroubar [Sm. Pzu. PSil. As. Sl. Cv. Oc]. arrobar [Llg. Ay. y Tb. Pr].>(TEST)
|
Cast. robar [Xral]. 2. Coyer cartes del montón nel xuegu de naipes [Ay. Tb. An]. Garrar carta nel xuegu de naipes [Ay. Tb]: Roba, que te falta una carta [Tb]. 3. Poner de burru más alantre nel xuegu de Soi la muerte [Ay]. //Non hai camín más seguru qu’onde acaban de robar ‘nun ye fácil que dos desgra- cies sucedan siguíes a la mesma persona’ [Lln].
|
les echastes et robastes 1231 (s. xiii) [MSAH-V/180]
|
del llat. vg. *raubare (dcech s.v. robar), conocíu gracies al compuestu serondu de de- y raubare, esto ye dēraubāre (em), con continuado- res románicos (rew) ya panhispánicos (deeh s.v. raubon). De toes maneres apunta Meier que “la explicación tradicional es contradicha en favor de un derivado del sinónimo lat. rapere, rapui” (NC s.v. robar). Un deverbal del participiu fuerte de robar pue ser l’ast. roba (cfr.) y robu (cfr.). Deverbal del par- ticipiu débil ye ast. roubáu (cfr. robáu). Un deriváu ye ast. a. robador (cfr.) y lo que paez el so sinónimu robón, ona (cfr.). En rellación etimolóxica ta l’ast. robamientu (cfr.). |
|
robáu, el* 📖: robáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<roubáu [Vd (Oc)].>(TEST)
|
Baille sueltu asemeyáu al careáu onde hai un mozu de más que, al ponese a baillar, dexa a otru ensin pareya [Vd (Oc)].
|
Cfr. robar. |
||
robecu, el 📖: robecu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<robeco [Os]. +robicu/robeca [y Ay]. roeca [Ay]. /////rebecu [Cd. R]. rebeco [Ay].>(TEST)
|
|
|||
robederu, el* 📖: robederu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<robeero [La Vecilla (lla)].///<ident class="della" level="1"></ident>/robeeros [Ar].>(TEST)
|
|
|||
robezu, a, o 📖: robezu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><robezu [Lln]. rubezu [Sm. Cv]. rebezu/a [Tox]. rebezu [An].
<ident class="della" level="1"></ident>//robezo [Eo. Mánt].>(TEST)
|
|
|||
robezu, el 📖: robezu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<robezu/a [Tb]. rubezu [Sm. As. Cv].///<ident class="della" level="1"></ident>//rebezu [Bab. Pzu. PSil. Cn (M). An. Vd. Vg. Llomb. Noval]. //rebezo [Eo].>(TEST)
|
Rupicapra rupicapra [PSil]. Robecu [Lln (= robecu). Ay. Qu. As. Tb. Sm. Bab. Pzu. An. Vd. Vg. Llomb. Noval. V1830]: Deu un saltu cumu un rebezu [An]. Especie de ca- bra montés [Cn (M)]. Gamuza [Qu. /Eo/]. “Robezo. Bice- rra. Gamuza” [JH].
|
que sal, si bien se pescuda/de lo ellicu {otra versión es- cribe del pellicu} del robezu [Campumanes 1791/593] {El términu conséñalu tamién Xovellanos [Xo OC-ii 208, 215] y Canella 274}
|
Cfr. robecu. |
|
“robín” 📖: “robín”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu que conocemos pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">II</i>(TEST)
|
sortilles de oro e la I tien un robin balay 1275(or.) [CLO/94]
|
|
||
robiña, la 📖: robiña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Orpín [Rs (= orbayu)]. 2. Robisca [Cb] {pero Cb nun define’l términu <i class="della">robisca </i>anque sí empobina a <i class="della">robiña </i>(cfr.); Neira remi- te <i class="della">pegurnia, robisca </i>y <i class="della">robiña </i>al cast. <i class="della">robiña </i>‘especie de sarna’ (dba) pero ésta ye voz que nun inxer el drae}. L’aceición de <i class="della">robiña</i>(TEST)
|
podría allumase consultando la que correspuende al verbu fechu sobro la pallabra, ast. arrobiñase (cfr.). Daqué asemeyao pasa a la espresión que sigue darréu: “Tener robiña, tar arrobiscáu. Los gatos se ponen arrobiscaos por dormir sobre el fogón caliente” [Cb] pero esta mesma monografía nun inxerta definición nin de robisca nin del verbu formáu arrobiscase (cfr.) del que namái se diz “tener robisca o ro- biña” [Cb]}.
|
Del llat. rubeus, -a, -um ‘colloráu’, ‘que tira a colloráu (em s.v. rubeo; abf) hebo facese un ax. *rubīnus, -a, -um del que’l masculín apaez nominalizáu en testos medievales robinus (mllm s.v. rubinus) que taría nel aniciu del nome d’una piedra preciosa conocida nel mundu románicu (rew s.v. rŭbīnus) y nel ast. a. como robín (cfr), etc. El siguidor femenín *robīna sedría responsable del ast. *robina y robiña (como farina y fariña) y como esixen los correspondientes verbos derivaos arrobinar y arrobiñar (cfr.), el primeru tamién con influxu de roubar ‘robar’ → arroubiñar nel occidente ástur; esti avera- mientu ta facilitáu pola alternancia ente roba y rabina que yá s’alvierte en documentos como’l Fueru de Lleón (cfr. robu) quiciabes tamién con influxu de la familia de rapiña. Pero al llau del citáu *robīna habría almitise un sinónimu con su- fixu dixebráu *robīsca que sedría responsable del ast. robisca (cfr.) d’u foi posible facer el verbu arrobiscar (cfr.) qu’ufre’l mesmu segmentu -sc- que l’incoativu llat. rubescere ‘arroxar’ (em). En tou casu, semánticamente tanto l’ast. robisca como robiña xustifíquense pola referencia al color que llogren los gatos puestos al fueu como’l qu’algama la piel afectada pola sarna. Alloñao d’esto paez ast. robiña ‘orpín’ a nun ser que sía un tracamundiu de tresmisión. De toes maneres ¿robiña podría guardar parentescu col ast. *orbiña quiciabes variante fem. del ast. orpina (cfr.), con metátesis? |
||
“robir” 📖: “robir”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. rabir.
|
|||
robisca, la 📖: robisca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. robiña.
|
|||
robla, la 1 📖: robla🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<la roble [Sb]. //robra [y Eo].>(TEST)
|
Cast. alboroque [Rs. Cg (echar la robla). Ac. Bi. Llv. Ay. Ll. Sd. Qu. Pr. Cv. Mar (echar la robla). JH]. Convidada llueu d’un tratu (na feria) [Lln. Ar. Pzu. PSil. Tox. Oc. /Mánt/]. Celebración con vinu o sidra al pesllar un tratu [LV. Pb. R] (zárrase siempre asina: –Que me preste. –Que te preste) [Os]. Ronda, convite que paga’l vendedor llueu cobrar el tratu de la feria [Qu. Tb. Vd. /Eo/], esto ye, llueu de vender un res [An] y cobrar [Lln]. Vinu que tomen los contratantes darréu de formalizáu’l contratu [Vg]. Ronda a cuenta’l comprador o vendedor que paga a los qu’intervinieren nuna venta [Sm]. Obsequiu que fai’l comprador a los qu’intervinieren nel con- tratu [Bard]. Convite del contratu [Cn (MG)]. //Pagar la robla ‘pagar una convidada al zarrar un tratu (normalmente paga’l vendedor)’ [Cn (F)]. //Tomar la robla ‘celebrar comprador y vendedor, con comida o bebida, el tratu qu’acaben de zarrar’ [Pa. Sb (tomar la roble)].
|
|
rreçebimos de vos por elas preçio e por rovra a trenta 1328 [Espinareda/97]
¿Cuánto ese jaco á tira ramal? Cincuenta y la robla [Prieto & López Doriga 1889: 77]
Posiblemente del serondu rubra ‘tinta encarnao’ (dlfac), quiciabes por facese les firmes del tratu (en tratos onde se firmaba), con tinta collorao (pe1: 47); d’ehí pasaría a referise al pautu (escritu o non) que lleva consigo tou tratu. Ye cierto que’l términu tamién podría debese al neutru pl. de rōbur,
-oris ‘fuerza’ (em; abf), robora, en referencia, quiciabes, a la fuerza llegal del pautu fechu. Un compuestu úfrelu conrobla (cfr. roblar). La robla como la palmada o’l ramu yeren niciu del pautu algamáu nuna venta [Tuero 1976: 87]. Moderna- mente alviértese l’usu’del ast. robla na aceición de ‘firma’. |
|
robla, la 2 📖: robla🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Robledal, carbayéu [Pr].
|
Del neutru pl. del llat. rōbur, -oris ‘carbayu colloráu’ (em), esto ye, del pl. rōbora con idea de conxuntu que caltién l’ast. y conseña la nuesa toponimia (ta 282; tt 92). |
||
“roblación” 📖: “roblación”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">roboratione</i><i class="della">(TEST)
|
de illa karta panem et uinum quantum nobis et uobis conplacuit 1131(or.) [ACL/151]
|
|
||
“roblador” 📖: “roblador”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘el que
<ident class="della" level="1"></ident>robla, el que firma’:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">qui</i>(TEST)
|
roboratores essemus huius scripti 1158(or.) [SV/417]
|
|
||
robladura, la 📖: robladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición de <i class="della">roblar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
roblamientu, el* 📖: roblamientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">in</i>(TEST)
|
roblamento unas luas 1181(or.) [MSAH-IV/378]
|
|
Cfr. roblación. |
|
roblar 📖: roblar🏗️: NO ✍️: NO |
<robrar [R].>(TEST)
|
Celebrar una venta tomando la robla [Tb]. 2. Cast. rubricar [R]. Echar la robla [JH].
|
|
Del llat. roborare ‘fortificar’ (em) con continuadores románi- cos (rew s.v. rōbŏrāre). Tamién el llat. conseña’l compuestu corroborare (em) necesariu pa entender la documentación de §c asina como’l deverbal conrobla (cfr.). Un términu en rellación con roblar úfrelu la documentación medieval robla- dor (cfr.), con un sufixu que da anuncia de nome d’oficiu o d’actuación. |
|
roblatu, el 📖: roblatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Carbayu pequeñu [Cb].
|
Cfr. roble. |
||
roble, el 📖: roble🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<robre [Lln]. robri [Cl].>(TEST)
|
Quercus robur [Llg, Mo (llaa 28)]. Quercus petrae [Llg, Mo (llaa 28)]. Carbayu [Lln. Cl. Bi. Sd. Qu. Tb]. Carbayu, rebo- llu [Ay]. //Tar comu un roble ‘tar fuerte’ [LC].
|
b)
|
cfr.). Pero’l llat. robur, -oris tamién significa ‘fuerza’, ‘puxu’ lo que fexo que pudiere apaecer n’otros contestos nos nuesos documentos en llatín (cfr. robor) cola idea de ‘fuerza, valor del testimoniu documental’ bien averao a lo qu’a vegaes tres- mite l’ast. robla 1 (cfr.). |
|
robleda, la* 📖: robleda🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">cum</i>(TEST)
|
roureda integra in alfoz Lune 1143(or.) [DCO-I/393] Cfr. robléu.
|
|||
robledal, el* 📖: robledal🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<robredal [Lln].>(TEST)
|
Carbayéu [Lln].
|
Cfr. robléu. |
||
roblera, la 📖: roblera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">roblera,</b>(TEST)
|
la Carbayéu [Cb].
|
Cfr. robléu. |
||
robléu, el* 📖: robléu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<robredu [Lln]. ///robredo [Xo (Apuntamiento) 307].>(TEST)
|
Sitiu de carbayos [Lln].
|
|
Del llat. roborētum, -i ‘plantación de carbayos’ (old), con con- tinuadores románicos (rew s.v. *roborētum), sigue l’ast. roble- du → robléu, perfrecuente na nuesa toponimia (ta 282; tt 92) |
|
robón, ona 📖: robón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><arrobón/ona/ono [Llg]. arrobón [Cñ. Xx. Ac. Ay. Ll. Tb. Cn. Pr]. arroubón [Pzu. Tox].>(TEST)
|
|
|||
“robor” 📖: “robor”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu daqué arromanzáu qu’apaez nos nuesos testos en lla- tín na aceición de ‘fuerza’, ‘puxu’:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
|
hec seriem donationis in cunctis temporibus habeat robo- rem 1011(or.) [DCO-I/136]
|
|
||
“robriguera” 📖: “robriguera”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación escrita en llatín al norte del dominiu ástur:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
fronte per illam rourigueram de illa frera 1227(or.) [SV/168]
|
|
||
robrizu, a, o 📖: robrizu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
robrón, el 1 📖: robrón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Travesañu que lliga les vertederes del aráu [Cl].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes del mesmu aniciu que cast. <i class="della">roblón</i>, interpretáu en rellación col llat. <i class="della">robōrare</i>(TEST)
|
‘fortificar’ (dcech s.v. roble).
|
|||
robrón, el 2 📖: robrón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Moneda, cast. <i class="della">doblón</i>(TEST)
|
[Cl].
|
Posible tracamundiu de líquides agrupaes na adautación del cast. doblón (dcech s.v. dos). |
||
robu, el 📖: robu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<roubu [Tox]. arrobu [y JH. R]. +rubu [Ay]. //roubo [Eo].>(TEST)
|
Cast. robo [Ay. JH], furtu [Tb. Tox. /Eo/. R].
|
|
Cfr. robar. |
|
roca, la 📖: roca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rouca [Ce].>(TEST)
|
Piedra [Xx (i). Ce]: Vamos a les roques que nun me presta tar nel arenal [Xx (i)].
|
|
cfr.) como nidiamente alvertimos en documentu orixi- nal de 937: cum suo fundamento et piniaria roca felcarias [SV/44] {DO ix-x/371}. Con too, ye verdá que’l nome prime- ru d’aniciu xermánicu Arnaldus al que s’axunta’l nomatu co- llabora p’afitar la posibilidá del préstamu; pero d’otru llau, la espresión occidental (rouca), con diptongu decreciente, paez qu’aconseya almitir un asitiamientu vieyu d’esi términu nel dominiu ástur favoratible a un étimu onde se produxere una vocalización del primer elementu del grupu -cc- (ghla 157). Ello mesmo paez que xustifica dende *rocca la nacencia del verbu ast. roucar (cfr. roncar) y del deriváu rocadoriu (cfr.). Nesi sen rocadoriu fadría referencia al calce fechu de roca o na roca y roucar a l’aición de pasar l’agua, pela roca que fai de calce, metiendo ruíu. Dende ehí tamién se xustificaríen los compuestos que vemos en derrocar (cfr.) y en derroucadoriu (cfr.). Ye posible que l’asitiamientu n’ast. roca sía propiu de la costa onde se recoyeron los datos apuntaos y onde se conseña tamién el deriváu roqueru 2 (cfr.), tamién con afitamientu to- ponímicu (ta 112). Desconozo si roquera ‘tipu de yerba’ (cfr.) ha entendese como deriváu de roca. |
|
rocada, la 📖: rocada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rucada [PSil. Oc. Pr. Vg]. roucada [Pzu]. rocá [y Cl. Ay. Ll. y Ar. Qu]. ruecá [y Ar].>(TEST)
|
Cast. rocada [PSil. Vg]. Cantidá de llana que se pon na rueca [Os. Cl. Cg (llana, llin). Ay (llin). Ay. Tb. Sm. Pzu (fibra). PSil. Tox. Oc (llana, llin). /Eo (llana, llin, estopa)/]. Cantidá de llana que cabe nel fusu de la rueca [Qu] pa filar [Ar (= pendolón = pendolá)]. Rueca llena [Ay]. 2. Fala, conversación entretenida [Ll]. 3. Conxuntu d’artos apertaos y apiñaos [Ll]. 4. Masa de xente rústico [Pr]. 5. Aición propia d’una persona rústica [Pr].
|
|
Cfr. rueca. |
|
rocadoriu, el* 📖: rocadoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<roucadoiru [Cv]. rucadoiru [Cv]. recadoiru [Cn (MG)].>(TEST)
|
Calce que nos praos cuestos abren d’arriba abaxo pa, partien- do de la presa principal, repartir l’agua, o sacalo fuera de la finca, cuando nun fai falta regar [Cv (= derroucadoiru)]. Deri- vación del riegu [Cn (MG)].
|
Cfr. roca. |
||
roce, el 📖: roce🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Rozadura na piel (por cuenta’l calzáu, un golpe) [Xral]. 2. Tratu, rellación d’amistá ente persones [Ri]. 3. Pequeñu pro- blema, pequeña disputa [Tb]: <i class="della">Tuvienon</i>(TEST)
|
un roce [Tb].
|
Deverbal del infinitivu de rozar (cfr.). De la variante d’esti verbu en -idiare siguió ast. rocear 1 con un deverbal rocea (cfr.), aniciu de roceón (cfr.) → roceanu, a, o (cfr.). |
||
rocea, la 📖: rocea🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Recelu [Xx. Cñ]. Mieu, medrana [Xx]. 2. Tormentu interior [Cñ]. Cfr. roce.
|
|||
roceanu, a, o 📖: roceanu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que sospecha [Xx].
Formación ax. col continuador de -anus, -a, -um amestáu a <i class="della">rocea</i>(TEST)
|
(cfr.). Al empar féxose tamién un deriváu aumentativu como pervemos en roceón, ona (cfr.). Cfr. roce.
|
|||
rocear 1 📖: rocear 1🏗️: NO ✍️: NO |
<b class="della">rocear</b>(TEST)
|
1 Reburdiar [Cñ].
|
Cfr. roce. |
||
rocear 2 📖: rocear 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. rociar.
|
|||
rocellu 📖: rocellu🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. reciellu.
|
|||
roceón, ona 📖: roceón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<b class="della">roceón,</b>(TEST)
|
ona Refunfuñador [Cñ].
|
Cfr. roce. |
||
rochel, el 📖: rochel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ronchel [Xx. Cñ. Llu].>(TEST)
|
Fondu marín con pedreru [Xx. Cñ. Llu. Vd]. 2. Sitiu onde enronchen los pescadores y queden enganchaos los apareyos [Xx].
|
Quiciabes d’un galicismu con aniciu nel fr. a. rochier, fr. m. rocher ‘peñascu’ o bien como quier Barriuso (1985) del fr. rochel (~ ronchel) derivaos ellos del fr. roche; la segunda va- riante presenta una [n] de xuru con influxu del ast. roncha (cfr.) como yá dixéremos (pe2: 355). |
||
rociada, la 📖: rociada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ruciada [Lln. y Ac. Tb. Gr]. ruciá [Ac. Ll. Ri]. rociá [Llg. Sr. Qu].>(TEST)
|
Aición y efeutu de rociar [PSil].
|
2. Rosada [Ll. Qu], orbayada de la mañana [Ac. Tb. Gr]. Capa de humedá que cubre’l suelu pela mañana [Ri]. 3. Nevada pequeña [Llg. Sr]. //Caer una ruciada ‘nevar sele, suavemente’ [Lln]. //Falta-y una ruciada dizse de daquién que nun ta mui cuerdu [Lln]. ///Si el sol fai colar lluego la ruciá ye siñal de lluvia declará [LC]. Deverbal del participiu débil fem. de rociar (cfr.). |
||
rociar 📖: rociar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><rocear [Os]. ruciar [Cb. Vv. y Ac. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. Sl. Oc].
///<ident class="della" level="1"></ident>//arrociar [JH]. arruciar [Os].>(TEST)
|
|
|||
rocín, ina, ino 📖: rocín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident><rucín [Ac].>(TEST)
|
|
|||
rocín, el 📖: rocín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Caballu pequeñu, flacu, y dedicáu al trabayu [R]. Burru [Ay. V1830] pequeñu [Lln]. Caballu, burru, mulu [Bulnes (Lln)]. “Dícese de la cabalgadura o bestia de carga delgada y de apa- rente poca fortaleza” [Cl].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Esta</i>(TEST)
|
albarda yá non val pa otru rocín aplícase a la moza que tuvo un percance de soltera y yá nun tien méritu pa otru noviu [Pa]. ///Por San Agustín entrega la vaca la mosca al rocín [ALl (Esfoyaza)]. Los arrieros de Morcín/siete afaten un rocín [CyN (Recuerdos)]. Cada rocín paezse al so amu [LC].
|
I roscim e III morabetinos de Leon que nos diestes por ella
|
Cfr. ruciu, a, o. |
|
rocinal 📖: rocinal🏗️: NO ✍️: NO |
Ax. conocíu pela documentación:
<i class="della">Yo</i>(TEST)
|
fuime a derrodillar/y atiró el mio Xuan per mí,/diciéndo- me: ¡Rocinal! [Relación (Porléi): 132-135]
|
|
||
rocinariu, a, o* 📖: rocinariu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rucinariu [Sb].>(TEST)
|
Incultu, bastu, pueblerín [Sb].
|
Cfr. ruciu, a, o. |
||
rocináu, el 📖: rocináu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Volume o pesu que pue llevar al llombu una caballería [Cl].
|
Cfr. ruciu, a, o. |
||
rocinera, la 📖: rocinera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Daucus</i>(TEST)
|
carota, zanahoria montesa [Cñ (llaa 27)].
|
Cfr. ruciu, a, o. |
||
rocineru, a, o 📖: rocineru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Cfr. mosca.
|
|||
rociniegu, a, o 📖: rociniegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rociniega [Lln[. razuniega [Pr].>(TEST)
|
Cast. rocinal [JH]. Que pica al ganáu (la mosca) [Lln].
|
2. Qu’insiste, que fadia, que ta de mal humor (una persona) [Lln]: Paez qu’estás rociniegu [Lln]. //Mosca rociniega ‘mos- ca aplastada y más dura que les normales, propia del ganáu que ta en monte y de los caballos’ [Vd]. ‘especie de mosca que molesta muncho al ganáu’ [Lln]. ‘mosca que vive ente vaques y caballos’ [Cl (i)]. ‘tipu de mosca pequeña que vive sobro les vaques’ [Pr (razuniega)]. Cfr. ruciu, a, o. |
||
rocíu, el 📖: rocíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rucíu [Ll].>(TEST)
|
Rosada [Cl. Ll]. Cfr. rociar.
|
|||
roda, la 📖: roda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Especie de batidera, menos grande que’l <i class="della">rodu</i>(TEST)
|
[As].
|
2. Proa del barcu [PVeiga]: La roda ta pintada [PVeiga]. Posible préstamu del gall. roda ‘parte de delantre de la quilla de la embarcación’ (gvgh), femenín de rodo ‘batedera de la lleche’ (gvgh s.v. roda) al nun se dar diptongación de la tónica etimolóxica rŏta. Esti tipu de préstamos xustifícase por cuen- ta les rellaciones marines frecuentes con falantes gallegos. |
||
rodaballu, el 1 📖: rodaballu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<rodaballo [Cñ, Llu (ppac)]. redoballo [Av (ppac)]. {Con yeísmu, rodabayu [Vd]}.>(TEST)
|
Scophthalmus maximus [Xx, Tz, Lls, Llu, Cñ, Av (ppac). L’Arena]. Scophthalmus rhombus [Tz, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac). L’Arena]. Cast. rodaballo [Lln], rombu [JH]. Pez [R]. Pexe de mar [Pr]. Especie de raya [Vd].
|
“Quizá del céltico *rotoballos ‘el de cuerpo redondo’ (com- puesto de las voces célticas rota ‘rueda’ y ballos ‘miem- bro’)” [dcech s.v. rodaballo], de la mesma opinión que Hubs- chmid (1960b: 148). Ha persabese, de toes maneres, que dende l’étimu propuestu nun pue xustificase’l gall. rodaballo (gvgh) por cuenta’l tratu de -ll- por ser la voz gallega propia- mente robalo. Ye posible que dende l’étimu apuntáu se xusti- fique l’ast. rodaballu y roballu (cfr.) anque almitiendo, nesti casu, la perda de la sílaba intertónica. |
||
rodaballu, el* 2 📖: rodaballu🔤: , el* 2 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 el*, 2 |
<rodabal.lu [Tb. Dg]. rudabal.lu [Sm (Cv). Cv].>(TEST)
|
Picaxu [Tb].
|
Artefautu pa sacar les brases del fornu [Dg. Cv (= rudabiel.lu)]. *rutr(u)uāllus ‘mangu de la ferramienta’ → ast. rodabal.lu. Cfr. rodallu. Podría tratase d’un continuador del llat. *rutabāllum, variante del llat. rutābulum ‘paleta pal fueu’, ‘atizador’ (em) conocíu ésti por ser responsable del ast. rodallu (cfr.). Variante ye ta- mién *rutabellum > ast. rodabiellu (cfr.). De toes maneres tampoco nun sedría imposible postular una amestadura de dos términos: el llat. rutrum ‘especie de pala o fesoria’ (em s.v. ruo) continuáu en rodru (cfr.), y uallus, -i ‘palu afiláu, estaca’ (old), |
||
rodabellar* 📖: rodabellar*🏗️: SI ✍️: NO |
<radabel.lar [Sm].>(TEST)
|
Barrer, llimpiar (les cortes, el fornu) col rodabiellu [Sm].
|
Verbu formáu sol antecesor del ast. rodabiellu (cfr. rodallu) o sol so antecedente. |
||
rodabiel, el 📖: rodabiel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rudabiel [Cn (MG. F. Oc)]. rudabel [Oc].>(TEST)
|
Rastriellu de cereales [Cn (M)]. Rudal.lu [Oc].
|
Rastriellu del fornu [Cn (MG. F)]: Esmangóuse’l rudabiel ya quedóume’l fornu a medias de barrer [Cn (F)]. Cfr. rodabiellu. |
||
rodabiellu, el* 📖: rodabiellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rodabiel.lu [Pzu. PSil]. rudabiel.lu [Sm. Bab. Cv. Oc]. radabiel.lu [Sm]. redobiellu [AGO]. radubiel.lu [Sm (VB)].
///<ident class="della" level="1"></ident>//rudapiellu [Sl]. /////rodrabiellu [Mar].>(TEST)
|
|
|||
rodacha, la 📖: rodacha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Rodaxa [Cb].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">rodaxa</i>. El suf. -<i class="della">acha</i>(TEST)
|
paez d’aniciu forasteru a nun ser nel ast. B-D.
|
|||
rodada, la 📖: rodada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rodá [Ay. Ar. Qu]. roá [Ca].>(TEST)
|
Cast. rodada [Pa. Cñ]. Marca de la rueda (del carru) [Ca. Ay. Ar. Qu. Tb. Pr]. //-aes ‘marques que dexa’l carru nos caminos’ [Ac]. Deverbal del participiu débil del verbu rodar (cfr.).
|
|||
rodal, el 📖: rodal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rudal [Bab. Pzu]. roal [Pb].>(TEST)
|
|
|||
rodallu, el* 📖: rodallu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rudal.lu [As. An. Cv. Oc]. {Con cheísmu, rodachu [Tox]}.
<ident class="della" level="1"></ident>//rodallo [/Eo/]. rodalo [/Mánt/].>(TEST)
|
|
dera, pequeñu y ensin dientes, pa desfacer los oricios y gara- batalos [Oc].
Del llat. rutābulum ‘paleta pal fueu’, ‘atizador’ (em), con continuadores románicos (rew s.v. rŭtabŭlum), citáu por Gar- cía de Diego nos continuadores asturianos (deeh), sinónimu del tamién diminutivu *rutabellum (cfr. rodabiellu; pe2: 356). Pervése cómo’l comportamientu palatalizador de -b’l- nel eonaviegu na so fastera más oriental ye’l mesmu que’l del ast. nos continuadores de l-, -ll-, gl-. Dende l’ast. rodallu féxose’l verbu arrodallar (cfr.) de la mesma manera que den- de l’antecedente de rodabiellu (cfr.) → rodabellar (pe2: 355). |
||
rodames 📖: rodames🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
“Rodámenes” (sic) [Min].
|
Quiciabes d’una formación coleutiva sol llat. rota, -ae ‘rue- da’ (em), *rotāmen, -inis ‘conxuntu d’elementos necesarios pa rodar’, anque nun conseñamos derivaos nes llingües más averaes. |
||
rodamontes 📖: rodamontes🏗️: NO ✍️: NO |
Términu namái conocíu per esti testu:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">usarás</i>(TEST)
|
del arbitrio de rodamontes con sus turbantes [Gran- gerías xviii: 554]
|
El términu paez afacese col compuestu masc. gall. rodamon- tes “pieza de metal situada en las cambas del carro” (gvgh). Nun lu conseña’l drae. El port. rodamonte paez responder al nome d’un personaxe del Orlando enamorado del poeta it. Boiardo del sieglu xv (delp). |
||
rodanu, el 📖: rodanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">rodete</i>(TEST)
|
[Lln].
|
Del llat. rota, -ae ‘rueda’ (em) pente medies d’una creación analóxica masculina y l’amestanza del suf. -anus (cfr. ruedu), como de ríu → rianu (cfr.). Ye posible que l’ast. rodanu tenga par nel fr.a. rouain, oc. rodan (rew s.v. rŏta). |
||
rodapié, el 📖: rodapié🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rodapía [y Tb].>(TEST)
|
Cast. zócalo d’una parede, de madera o pintura [Ac. Tb]. 2. Llistón de madera sol que se suxeten los balaustres del co- rredor [Cg].
|
Nominalización d’una amestanza de verbu (rodar) + nome (pie). Un posible dim. de pie apaez nel sinónimu rodapiellu (cfr.). |
||
rodapiellu, el 📖: rodapiellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Rodapié que se ponía alredor de les cames [R]. //<i class="della">Al</i>(TEST)
|
roda- piellu ‘cast. al redopelo’, ‘a contrapelo’[Cg. JH (all roda- piellu). AGO]. Cfr. rodapilu.
|
|||
rodapilu, el 📖: rodapilu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ridupilu [Oc].>(TEST)
|
//(Andar) al rodapilu ‘(andar) d’equí p’allá’ [Tox], ‘a vueltes’ [Oc (al ridupilu)]: Esta fía traime al ridupilu [Oc]. ‘(rondar) a dalguna moza’ [JS]. ‘(andar) al retorteru’ [JS].
|
Según García de Diego dende’l llat. retropĭlus ‘contrapelo’ (sic) siguiría cast. redopelo o rodapelo, ast. al riduilu y al ridupilo, port. rodopío, etc. (deeh). Nidiamente ast. rodapilu esixe partir d’una vieya metafonía por -u (de pelu → + pilu) lo mesmo que’l portugués y gallegu. Coromines-Pascual xus- tifiquen cast. redopelo, rodopelo, gall. a rodopío de mou ase- meyáu a García de Diego (dcech s.v. pelo). |
||
rodar 📖: rodar🏗️: NO ✍️: NO |
<roar [Sb. Ca. Ay]. ruar [Sb]. arroar [Ay]. arrodar [Os]. royar [Lln].>(TEST)
|
Cast. rodar [Lln. Os. Sb. Llg. Ca. Ay. Ll]: Eses boles nun ro- den [Llg]: Déxalu que rode pel prau abaxo [Llg]. Dar vueltes [Ac. Tb]. Baxar dando vueltes [Ay. Tb].
|
|
Del llat. rotāre ‘facer xirar’ (em) ‘xirar (el cuerpu, la cabe- za, los güeyos)’ (old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). L’ast. amuesa sonorización de -t- (rodar) y perda llueu de la sonorización (roar → ruar 2). Ye por ello polo que nun ha tracamundiase ruar 2 ‘rodar’ col verbu ruar 1 (cfr.). La variante royar ufre una -y- antihiática, perfrecuente ente nós. Un deverbal de rodar ye ast. rodáu (cfr.), rodada (cfr.) y podría ser rodu (cfr.) anque son posibles otres xustifi- caciones de la non diptongación. |
|
rodáu, el 📖: rodáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rodao [Mar. Ay. Mi. Ll]. rudáu [Bab. Cn (M). Cv. Vg. Mar. Tor].>(TEST)
|
Refaxu de bayeta, de color encarnao y forma acampanada que foi d’usu ente les muyeres [Sb]. Falda esterior del vistíu de la muyer, abiertu y perampliu, xeneralmente de pañu [Bab]. Re- faxu de sayal usáu enantes poles muyeres [Vg]. Especie de re- faxu de pañu lliso y de color, cruzáu atrás y atáu per delantre na cintura, que llevaben les muyeres [Tor]. Antigua prenda fe- menina, falda esterior que llegaba a los pies, d’estameña, d’un color namái, pervivo [VCid]. Especie de falda qu’usaben les muyeres [Ay. Mi. Ll. PSil], formada por una pieza rectangular de sarga qu’arrollaben y ataben a la cintura [Cv]. Mantéu [Cn (M)], prenda esterior del vistíu de les maragates, cepedanes, cabrereses, etc. [Mar]. 2. Bolera [Pr]. 3. Variedá del xuegu de los bolos [Vd]. 4. Batidera pa llimpiar les cortes o cuadres [Cv].
|
|
cfr.). |
|
rodavientu, a* 📖: rodavientu🔤: , a* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 a |
“Se dice, impropiamente, que una explotación se ventila <i class="della">a</i>(TEST)
|
ro- daviento cuando el aire pasa por el frente de los tajos obligado por una puerta o un telón que le hace recorrer por los pozos y testeros; en realidad sería a rodaviento si fuese el mismo aire el que circulase, sin renovarse, pasando repetidas veces por el mismo sitio” [Min].
|
Posible amestadura del verbu (roda) y nome (vientu). Ye claro que la non diptongación nel componente verbal ha debese, fonderamente, a la formación del compuestu col desplaza- mientu acentual como pasa n’otros exemplos anteriores. |
||
rodaxa, la 📖: rodaxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<roaxa [Sb. Ll]. rudaxa [Bab].>(TEST)
|
Cast. rodaja [Cl. Pa. Lr. Llg. Sb. Ay. Ll. Bab. JH]. Rueda de curtiu valor [Tb]. 2. Rodaja del embutíu [Tb. Tox]. 3. Rótula, güesu de la rodiya [Min]. 4. Caún de los círculos del cuernu de los aninales que permiten calcular la edá de los mesmos [Cl]. 5. Caún de los aros de la cocina de lleña [Llg].
|
Paez una adautación del cast. rodaja por cuenta’l resultáu [S] frente a *rodaya que sedría d’aguardar como amuesa la exis- tencia d’un masc. rodayu (cfr.). L’ast. tamién conoz una va- riante dim. rodacha (cfr.) pero al conseñase en Cabranes nun ha entendese como dim. direutu en -acula sinón, quiciabes, como una variante surdida n’otru llau. |
||
rodayu, el* 📖: rodayu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">un</i>(TEST)
|
rodayo molino de dos molares [Grangerías xviii: 742] Cfr. rodaxa.
|
|||
rodea, la 📖: rodea🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Trapu pa llimpiar na cocina [Ar]. Pañu pa llimpiar la cacía [VCid].
D’un deriváu del llat. <i class="della">rota </i>‘rueda’ a la que se-y amestó’l suf. diminutivu -<i class="della">ĭcula</i>, *rotĭcula>(TEST)
|
*rodeya > rodea, daqué ase- meyao a lo qu’alvertimos n’otros dim. de rota, *rotīcula > ast. rodiya (cfr.) > rodía, ensin dulda sinónimu del so equiva- lente rotĕlla > rodiella (cfr.).
|
|||
rodellal, el 📖: rodellal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Zona de la rodía.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Pero</i>(TEST)
|
en el mular debes notar además de lo dicho que el rodellalico de las manos sea gruesso huesudo [Grangerías xviii: 871]
|
|
Cfr. rodiella. |
|
rodellar, el 📖: rodellar🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Conxuntu de les ruedes del carru [Cp]. Cast. <i class="della">rodaje</i>(TEST)
|
[JH]: Ell to carru tien bon rodellar [JH].
|
|
||
rodellón, ona 📖: rodellón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
|
|||
rodendu, el 📖: rodendu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><roendu [Sb. Ca. Ay]. roendo [Ay]. +ruindu [Ay. Ll]. rudé- dinu [Cn (M. Oc)]. rudádenu [Arboda (Oc)]. rudédanu [Sm. An. Berducéu (Oc). Pzu]. rodédanu [An]. rodenu [Qu. y Tb. PSil. Dg. Vg. Mar]. rodeniu [Mar]. rodeñu [Cl. Cb. Llomb]. rudeñu [Llomb]. ruöñu [Cl]. rodeznu [Cp. Tox. Tor]. rodez- no [Cñ. Ac. Ast Oc]. rudeznu [Sl]. rudernu [As]. rudieznu [Cp]. rodesnu [Mar]. roeznu [Cp]. ruezno [Ri]. +ruiznu [Ll].
<ident class="della" level="1"></ident>+ruisnu [Mi (Oc)]. +ruildu [Mi (Oc). Ll]. ruéndanu [Bi. Llv]. rodiéndanu [y AGO]. rodiéndano (<i class="della">sic</i>) [Ca (VB)]. rudrédenu [SCiprián].>(TEST)
|
Cast. rodezno [Cl. Cb. Cg. Llib. Cp. Cñ. Bi. Ac. Llv. Sb. Ca. (VB). Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. Dg. Cn (M. Oc).
|
|
||
rodera, la 📖: rodera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<roera [Ay]. rudera [Sm. Cv. Oc]. rudeira [SCiprián]. rodeira [y Vg. /Eo. Mánt/].
Rodada [Sm. Oc. /Eo. Mánt/. Tor. SCiprián]. 2. Pasu pa carros nel zarru de les finques rústiques [Cv]. 3. Camín de carros [PSil] pel monte, malu, cuestu, cuasimente intransitable [Vg].
4. Portiella d’entrada a una finca con dos mourios, ún a cada llau [PSil]. //<i class="della">Dar</i>(TEST)
|
con el culu en la roera ‘llegar a lo más baxo de la miseria’ [Ay].
|
|
del llat. rotarium, -i ‘derechos de pasu per un camín’ (em s.v. rota; abf), asimiláu a los femeninos de la 1ª declinación. La presencia de rodera, asina como la del so masculín roderu (cfr.), xustifica l’usu axetivu d’estos términos ya l’amestadura sufixal que se ve n’exemplos como l’aumentativu roderón (cfr.), el despeutivu roderacu (cfr.) y la formación en -ata, roderada (cfr.). |
|
roderacu, el 📖: roderacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<roduracu [y Mar]. rodracu [y Mar].>(TEST)
|
Palu corváu per un cabu emplegáu pa sacar los panes cocíos del fornu o les áscuares [Mar].
|
Cfr. rodera. |
||
roderada, la* 📖: roderada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<roerá [Ay].>(TEST)
|
Rodada [Ay].
|
Cfr. rodera & rodrada. |
||
roderón, el 📖: roderón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Aum. de roderu. 2. Rodada grande [Mar]. Cfr. rodera.
|
|||
roderu, a, o* 📖: roderu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rodero/a [R].>(TEST)
|
“Madera rodera que sólo puede emplearse en tronco porque suelta capas o se alabea” [R].
|
|
Cfr. rodera. |
|
roderu, el 📖: roderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Equisetum</i>(TEST)
|
arvense, rabu de potru [Llg, Mo, Uv (llaa 28)].
|
Cfr. rodera. |
||
rodeta, la 📖: rodeta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Rueda pequeña [Cb].
Dim. del continuador del llat. rota, ae col suf. dim. -ĭtta, con un masculín <i class="della">rodetu </i>(cfr.) y <i class="della">rodete </i>(cfr.). Sobro ello féxose’l verbu <i class="della">rodetar</i>(TEST)
|
(cfr.) col so participiu rodetáu (cfr.).
|
|||
rodetar 📖: rodetar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Rodar [Lln].
|
Cfr. rodeta. |
||
rodetáu, ada, ao 📖: rodetáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<arrodetáu [Ca].>(TEST)
|
Arrodiáu con tires de color [Ca]: E asina arrodetaína [Ca].
|
Pp. de rodetar. |
||
rodete, el 📖: rodete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Rodeznu [LV. Lln. Rs. Pa. DA. AGO]. 2. Exe del molín d’agua [Pa]. 3. Moñu de pelo na cabeza [PSil. DA]. Peñáu antiguu de la muyer en que se ponía una coleta como moñu aplastáu [Ac]. 4. Persona gorda [Cn (F)]: <i class="della">¿Quién</i>(TEST)
|
ya esi ro- dete, ho? [Cn (F)]. //Rodete (de paya) ‘rodaya que se ponía debaxo de la caldera pa facer la colada’ [Ar].
|
hay muchas mozas en esta ciudad que traen puesta albane- ga y rodete 1576 [AAU/447] pueda traer albanega ni rodete sino toca o rebozo 1576 [AAU/447] Calumbóse Lina al punto/cubrióla el agua soez,/el cuervo grayaba alegre/.../vueltas dan en el rodete [LV (Revista de Asturias nu 16 (1880): 253)] Cfr. rodeta. |
||
rodetu, el 📖: rodetu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Rodeta pequeña y ensin importancia [Cb].
|
Cfr. rodeta. |
||
rodéu, el* 📖: rodéu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. arrodéu.
|
|||
“rodeznero” 📖: “rodeznero”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. rodendu.
|
|||
rodiada, la 📖: rodiada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rodiaa [V1830]. rodiá [y Ac. Llg. Sr. Ay]. rodeada [JH]. ro- deá [Ca]. arrodeá [Ca]. arrodeada [JH]. arrodiada [Cb].>(TEST)
|
Terrén na llende o alredor d’una finca o llugar [Ca]: Nun hai un alma en tola rodiada [Tb]. 2. Circuitu de los términos d’un pueblu [Ac. Llg. Sr. Ay. Tb. JH /Eo/] o conceyu [Cg]. Contor- nos, cercaníes [Cb. V1830]. Redonda, comarca [Ay. JH. DA. VBable]: Lla rodeada de la iglesia [JH]: Son los pueblos de la rodiá [Sr]. 3. Contornu interior d’un terrén, prau, etc. [Ca]: Tienes que segar toa la rodeá del llosu [Ca].
|
|
cfr.). |
|
rodiar 📖: rodiar🏗️: NO ✍️: NO |
<arrodiar [LV. Lln. Villah. y Os. y Pa. Sb. y Cb. y Cg. Pi. Cp. Ac. Llg. y Ay. Ll. y Tb. PSil. Cd. y Pr. Tox. /Eo. Mánt/. JH. y DA. R. Mar]. arrudiar [Cñ. Sm. Pzu. Cn (MG). Oc. y Arm]. arrodear [Ca. Ar. Tor. JH].>(TEST)
|
Cast. rodear [LV. Lln. Os. Pa. Sb. Cb. Cg. Cñ. Cp. Ac. Ay. Ll. Ar. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. Cn (MG). Pr. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. JH. R. DA. Tor. Arm. Mar]: Arródiala colos brazos [Llg]. Cercar [Tb. PSil]. Dar la vuelta a daqué [Villah]. Dir a dalgún sitiu non pel camín más direutu [Llg. Ta. PSil]: Nun vaigas per ahí qu’arrodies [Llg]. Poner alredor [Pi]: Arródia-yos tie- rra a les plantes [Pi]. 2. Cast. redondear [Cp]. Poner redonda dalguna cosa (p.e. una facina) [Cb]. 3. Faxar con ropa [Tb]. 4. Usar rodeos al falar [Tox]. 5. Dar la vuelta a una prenda [Lln]. //-se ‘id’ [Pa. Cñ]. ‘enrollase una prenda al cuerpu p’abrigase’ [Pa]. ‘volvese, volver la cabeza, mirar p’atrás’ [Lln]. //Arro- diar la chaqueta ‘percamudar (d’opinión, de bandu)’ [Lln]. ///Val más arrodiar que mal atayar dizse p’aconseyar l’emplegu de medios pa facer dalguna cosa refugando otros que, por acurtiar, favorezan que salga mal [Cg]. Val más arro- diar que mal aventayar [Lln].
|
|
cfr. rodar) cola xeneralización de l’amestadura del iterativu en -idiare, siguió ast. rodiar y el compuestu arrodear > arrodiar. Deverbal de arrodear ye ast. arrodéu (cfr.); tamién arrodiu (cfr.) anque agora con aniciu nel participiu fuerte. En rellación etimolóxica con arrodiar citamos: arrodiador (cfr.), arrodiadura (cfr.), arrodiamientu |
|
rodiella, la 📖: rodiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rodiel.la [Ay. Ll. PSil. Vd]. rudiel.la [Ay. Qu. Tb. Sm. Oc]. rudiella [y Os. y Cp. y Pr]. {Con yeísmu, rodieya [Cl]}.
///<ident class="della" level="1"></ident>rodilla [y Ac. y Pr. Arm. Mar].>(TEST)
|
Cast. rodilla [Lln. Ac. Ll. Bab. PSil. Pr. Vd. Vg. Arm]. 2. Rosca que de les coletes del pelo faen les muyeres nel vér- tice de la cabeza [JH]. 3. Especie de rosca fecha de llienzu, pañu o bien d’otra materia que se pon na cabeza pa cargar y llevar enriba d’ella dalgún pesu [Llu. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Qu. Tb. JH. VBable. Mar]. 4. Trapu ordinariu de cocina o llimpieza [Cb (= rodiellu). Arm. Mar]. 5. Pieza redonda que se pon nel fuelle pa tapar un furacu [Cp]. Pieza de made- ra, redonda, pequeña, con una mozqueta a lo llargo de la so circunferencia, que val pa tapar los furacos del odre o fuelle [Os. Ay. Sm. Oc]. Parte del fuelle [Cl]. 6. Cercu de pación verde que crez en prau alredor d’una moñicada [Tb].
|
per si había enriedu les mozaques les rodiyes con el refaxu xuncienon [Dóriga (NB)/303]
|
del llat. rota ‘rueda’, rotella (em s.v. rota), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh s.v. *rotella), voz que s’impunxo al continuador del llat. genuculu ‘rodiella’ (Rohlfs 1979: 217) anque ensin desanicialu dafechu (cfr. xi- noyu). El continuador asturianu del llat. rotella convivió col so sinónimu *rotīcula > ast. rodiya (cfr.) como pasa davezu ente esos diminutivos (ghla 202). En sen contrariu, otru dimi- nutivu, rotula > ast. ruedra (cfr.) caltién namái la referencia primera a una rueda pequeña. Al llau de los citaos femeninos danse tamién, analóxicamente, los correspondientes masculi- nos en -īculus, asina ast. *rodiyu > rodíu (cfr.). Otru sufixu diminutivu del mesmu calter, amestáu a rota (y al so corres- pondiente masculín analóxicu) sedría -ūlla, el mesmu que vemos en cuculla > cogulla, esto ye, *rotūlla d’u siguió ast. rodulla (cfr.) → rodullu (cfr.). Semánticamente alviérte- se nes seis primeres aceiciones que se fai referencia a daqué cosa redonda; lo mesmo úfrese en §7 onde se remite a daqué apelotonao o engurullao alredor de daqué; d’ehí sigue §8 y §9 por derivar metafóricamente en dalgo enrollao como son los enguedeyos y travesures. Pero dende rotella, o dende los sos siguidores rodiella o rodiellu, féxose l’aumentativu rodellón (cfr.), asina como los derivaos rodellal (cfr.), rodellar (cfr.); tamién l’aumentativu rodiellada (cfr.) y otros parientes como rodillador (cfr.), rodillera (cfr.), rodilleru (cfr.); el verbu arro- dellar (cfr.) y enrodellar (cfr.) y, al empar, dende’l diminutivu del llat. rota, *rotīcula (o dende los sos continuadores rodiya → rodiyu → rodíu) llogróse’l verbu arrodiyar (cfr.). Nesi sen enrodiellada (cfr.) sedrá un deverbal de enrodiellar y, parien- tes, enrodiellador (cfr.), enrodielladura (cfr.). |
|
rodiellada, la 📖: rodiellada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Golpe cola rodiella [Lln]. 2. Aición de tocar cola rodiella en suelu (nel baille) [ALl (Bellezas)]. Movimientu nel baille del <i class="della">pericote</i>(TEST)
|
[Cobas].
|
Cfr. rodiella. |
||
rodiellón, el 📖: rodiellón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Enguedeyu, baturiciu [Cñ (= rodiella)]. Aum. de <i class="della">rodiellu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
rodiellu, el 1 📖: rodiellu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<rudiellu [Pr]. rodiel.lu [Tb. Bab. Pzu]. +rodiil.lu [Ay. Ll].
+rudil.lu [Ay]. rudiel.lu [An]. {Con cheísmu, rodiechu [Tox]}. ///rodillu [Pa. y Ac. Tb. Cm (F)]. rudillu [Pr]. rodillo [Os. Xx. Cñ. Llg].>(TEST)
|
Rodiella [Cñ] (de tela, yerbes, rames) que se pon na cabeza pa llevar un oxetu pesáu [Pa. Cb. Ca]: Pon esi trapu de rodiellu [Pa]. 2. Trapu ordinariu de la cocina [Cn (F)] (o llimpieza) [Lln. Os. Pa. Cb (= rodiella). Xx. Ac (= rodíu). Llg. Ay. Ll. Tb. Pr. Tox (= rudíu). JH. R]. Pañu bastu pa llimpieza del suelu [Bab]: Seca las cuyares col rodillu enantias de metelas no ca- xón [Cn]. 3. Círculu, de yerba que se pon na parte cimera de la vara yerba arrodiando’l palu [Ay. Ll]. Vara retorcida como ci- biella que fai de rondiu [Tb]. 4. Rodete [Pzu]. 5. Rosca [Cñ]. 6. Cilindru de madera p’amasar pan [An].
|
Del llat. *rotĕllus, -i ‘círculu pequeñu, redondelín’, creación analóxica masculina sol llat. rotĕlla > ast. rodiella (cfr.), de mou asemeyáu a como sol llat. rotula (abf) se fexo’l llat. ro- tulus (abf) > ast. rueldu (cfr.). D’una variante tamién dimi- nutiva en -īculus (ghla 202) siguió ast. *rodiyu > rodíu (cfr.). |
||
rodiellu, el 2 📖: rodiellu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Trozu de terrén [Lln (S)] en mediu del <i class="della">peazu </i>[Lln]. //<i class="della">H</i>.<i class="della">acer </i><i class="della">un</i>(TEST)
|
rodiellu de sallu ‘facer un trozu pequeñu de tierra traba- yada’ [Lln (P)].
|
Cfr. rodiella. Del mesmu aniciu que rodiellu 1 (cfr.) en clara referencia a la forma circular de dellos terrenos escoyíos d’un conxuntu (pe2: 357), términu paralelu a ast. cuadru (pe1: 84). |
||
rodillador, el* 📖: rodillador🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///rudillaor (<i class="della">sic</i>) [Ll (Neira)].>(TEST)
|
Tabla utilizada pa encontar la rodiella quien muez o cata [Ll].
|
Cfr. rodiella. |
||
rodillera, la* 📖: rodillera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rudel.lera [Cv]. rodelleira [Vg]. rudil.leira [Pzu]. ///rodille- ras [Tor].>(TEST)
|
Cast. rodillera [Pzu. Cv. Vg]. 2. Rodada [Cv]. 3. Remiendu [Tor]. Cfr. rodiella.
|
|||
rodilleru, el* 📖: rodilleru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rodillero [Cñ].>(TEST)
|
Escaleres que lleven al camarín del Cristu de Candás [Cñ].
|
Cfr. rodiella. El nome ta motiváu por ser escaleres peles que la xente va de rodíes. |
||
rodíu, el 📖: rodíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rudíu [Tox].>(TEST)
|
Trapu ordinariu de la cocina [Ac (= rodiellu). Tox (= rodie- chu)]. Cfr. rodiellu 1.
|
|||
rodiya, la 📖: rodiya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rodía [y Cp. Ac. Ll. Tox. JH. DA]. rudía [y Cp. y Ay. Ri. An. Sl. Cv. Tox. Bes (Oc)]. roíya [Ca]. ruiya [Ay. y Ay]. rudicha [Tb. As]. ////rodíes [R].>(TEST)
|
Cast. rodilla [Cg. Cb. Cp. Ac. Llg. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu (Oc). Tb. Sm. As. An. Sl. Cv. Tox./Eo. Mánt/. JH. R. DA]. 2. Trapu de la cocina [Ac. Tb].
|
Del llat. rota ‘rueda’ a la que se-y amestó’l suf. diminutivu -icula, *rotīcula, ensin dulda sinónimu de rotella > rodie- lla (cfr.), col tratamientu aguardable pa -c’l- (ghla 4.4.10), mesmamente siendo posible la so perda (ghla §4.4.10.1). Una formación verbal con ad- vese nel ast. arrodiyar (cfr.); con de- na familia de derrodiyar (cfr.). Dende rotella > rodiella féxose’l verbu arrodiellar (cfr.). En rellación con rodiya te- nemos el deverbal rodiyada (cfr.), rodiyazu (cfr.) asina como l’instrumental rodiyera (cfr.). |
||
rodiyada, la 📖: rodiyada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rudichada [Tb. Sm]. rodiada [Tox]. rudiada [Tox]. rodiaa [JH].>(TEST)
|
Golpe na rodiella [Tb. Vd. Tox. JH] al cayer [Sm]. Cfr. rodiya.
|
|||
rodiyazu, el* 📖: rodiyazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<roiyazu [Ca]. rudichazu [Tb]. rodiazu [JH].>(TEST)
|
Rodiellada [Tb. JH]. Golpe dau cola rodiella [Ca]. Cfr. rodiya.
|
|||
rodiyera, la* 📖: rodiyera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rudiyera [Pr (Cv). Cv]. rudiera [Pr (Cv). Cv]. rodiera [Tox. JH]. //rodiyeira [Eo].>(TEST)
|
|
|||
rodón, el 📖: rodón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Vuelta dada al rodar, valtu [Tb]. //<i class="della">A</i>(TEST)
|
rodón ‘(llanzar la bola al xugar a los bolos) rodando’ [VCid]. //A rodones ‘a vueltes, rodando’ [Tb]: Foi a rodones prau abaxu [Tb (= a valtos)]. Aum. de rodu (cfr.), posible deverbal de rodar (cfr.) lo mesmo que a rondiones, col mesmu significáu, pero que remonta a una
|
formación en rellación col verbu rondiar (cfr. rondar). |
||
rodoriu, el* 📖: rodoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rudoiru [Cv].>(TEST)
|
|
|||
rodrada, la 📖: rodrada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Rodada [Cg]. Señal de la rueda (del carru) [Cb].
<i class="della">hará mucho daño con las </i><i class="della">rodradas</i><i class="della">(TEST)
|
por estar tierna la tie- rra [Grangerías xviii: 785]
|
|
||
rodru, el 📖: rodru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Palu que val pa sacar el burrayu del fornu [SCiprián]. 2. Falda de la camisa [SCiprián].
<ident class="della" level="1"></ident>Del llat. rutrum ‘especie de pala o fesoria’ (em s.v. ruo), un neutru (old) siguíu direutamente en <i class="della">rodru</i>(TEST)
|
(rew s.v. rŭtrum) pero, al empar, sometíu a la posible perda de la [r] agrupada al tar allugada nun contestu con otra líquida (ghla § 4.6.1.4), lo que daría vida a espresiones de tipu rodu (cfr.), términu que puede llegar a usos axetivos (cfr. rodu, a, o) y a una formación rodanu (cfr.) cola incrementación del suf. -anu, como de ríu
|
|
||
rodu, a, o 📖: rodu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Torpe, poco intelixente [Pr].
<ident class="della" level="1"></ident>Del mesmu aniciu que <i class="della">rodu</i>(TEST)
|
anque semánticamente sía una aplicación peyorativa a la persona dándo-y nome de ferra- mienta, como tamién s’alvierte en rodoriu (cfr. rodu).
|
|||
rodu, el 📖: rodu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rodu [Sm. PSil. Oc. Ast. Oc. Cv. As. Pzu. Mar. //rodo [Eo].>(TEST)
|
Tipu de fesoria de pala ancha qu’empleguen pa iguar preses y pa regar [Oc (= chapu)]. Tipu de fesoria pa mayar tarrones [Ast Oc (= ruodu)]. Tipu de fesoria [Cv (= rudáu = ruedu). /Eo/]. Tipu de fesoria p’abrir preses [As]. 2. Rodabiellu [Sm. PSil]. Rodallu [Cv (= rudal.lu = rudabal.lu)]. 3. “Espalador” {ha tenese ésta por mala definición del autor, frutu de la so diglosia,
|
quiciabes sustituyible por ‘el qu’espala’ o por ‘fe- rramienta pa espalar’} [Pzu]. 4. Rodáu, tipu de falda usada poles muyeres [Sm] fecha por una pieza rectangular de sarga qu’enrollaben y ataben a la cintura [Cv (= rudáu)]. Mantéu de pañu prieto usao poles maragates como prenda esterior ciñida a la cintura [Mar]. Arriendes de la posibilidá d’entender ast. rodu como un de- verbal de rodar (cfr.) hai delles esplicaciones etimolóxiques más que puen ufrise: a) variante fónica del ast. rodru (cfr.) ello favorecío pol averamientu semánticu de dambos térmi- nos; b) creación analóxica masculina llograda dende’l conti- nuador del llat. rota > ast. rueda → ruedu (cfr. rueda), con gran coincidencia semántica rodu y ruedu, pero con influxu de les formes non diptongaes del verbu rodar (cfr.). En tou casu alviértese que’l nome de la ferramienta pue aplicase a la persona ufiertando la posibilidá d’usos axetivos (cfr. rodu, a, o). Un posible dim. de rodu, o del so antecedente, úfrelu ast. redoyu (cfr.) con disimilación de la deuterotónica como pasa en rotundus, -a, -um > ast. redondu. Sobro rodu féxose rodoriu (cfr.) xeneralizáu con un sen peyorativu en referencia a daquién que ye redondu, por tar gordu. |
||
rodulla, la 📖: rodulla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<redul.la [Bab. Pzu]. rudul.la [Sm].>(TEST)
|
Montón de tueros que se corten en monte y, ataos, échense a rodar [Sm].
|
2. Envoltoriu o buruyu de yerba que s’asitia na parte trasera y delantera de los carros al cargalos de mou que sía encontu pa lo que s’alluga en mediu [Vg]. Rollu de yerba [Sm] que se fai al cargalu en carru [Bab] y se pon altravesáu [Pzu]. Cfr. rodiella. |
||
rodullu, el* 📖: rodullu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rudul.lu [Sm].>(TEST)
|
Rollu, cualquier cosa que tenga forma cilíndrica [Sm].
|
Cfr. rodiella. |
||
roedera, la 📖: roedera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. royedera.
|
|||
roencia, la 📖: roencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. royencia.
|
|||
rogación, la 📖: rogación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Rogatives*. ///<i class="della">Na semana d’Ascensión tres días carne e tres </i><i class="della">días</i>(TEST)
|
non, e tres días de rogación [LC].
|
|
Del llat. rogatio, -ōnis ‘ruegu’, ‘brinde’, ‘propuesta’ (em; old), con continuadores románicos (rew), per vía semiculta. |
|
“rogador” 📖: “rogador”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">missimus nos ad eum </i><i class="della">rogatores</i><i class="della">(TEST)
|
Arias Fredenandiz et Nuno Ueremudiz 1020(or.) [ACL/353]
|
|
Del llat. rogātor, -oris ‘el que ruega o pide’ (em s.v. rogare; abf), orixinariamente aplicable como masculín y femenín. |
|
rogar 📖: rogar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">rogar</i>, pidir [Ay. Tb. PSil]. 2. Ufrir dalguna cosa cola intención de vendela [PSil. Pr. Oc]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
calla rogándumi cul prau’l Bardacil, ya yo toi fartuca tierra [Pr]: Vieno a rugame con el.la (cola vaca) a mia casa ya nu-y la quixe [Oc]. //Fa- cese de rogar ‘querer que se-y pida daqué insistiendo’ [Ay]. ///Quies casate y quies rogate [Canella]. Nin mozu pariente nin mozu rogáu, non lu tomes por criáu [LC].
|
rogonos e pidionos mercet con lacrimas muchas ¬ con sus- piros s. xiii (or.) [FX/6]
|
Del llat. rogāre ‘dirixise (a daquién)’, ‘entrugar’, ‘pidir’ (em), con continuadores románicos (rew) y especial caltenencia nes estayes romániques llaterales (Rohfls 1979: 183) y nes llin- gües hispániques (deeh). Nel dominiu ástur hai dalgún niciu documental del compuestu abrogar (cfr.). |
|
rogatives, les 📖: rogatives🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<rogativas [Lln].>(TEST)
|
Cast. rogativas [Ac]. Procesión llitúrxica pidiendo que llueva [Lln].
|
Términu en rellación etimolóxica col verbu rogar (cfr.; dcech s.v. rogar), quiciabes d’una secuencia (preces, oraciones) rogatives. |
||
roidoriu, el 📖: roidoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Ruíu que producen les foles na oriella del mar (cuando se siente dende alta mar tiense que siguirá darréu tempestá) [Cg]. Del masc. llat. rugītus, -us ‘ruíu’ (em s.v. rugio; abf) cola amestadura del suf. -ōrius. Al empar créase l’ast. <i class="della">ruxidoriu </i>(cfr.) pero con palatalización de [j] → [S] que ye posible al- vertir ente los términos emparentaos con <i class="della">ruxir</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
roirrói, el 📖: roirrói🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Actu de manifestase en voz baxa de mou especial al criticar [PSil]: <i class="della">Anda</i>(TEST)
|
toul día cono mesmu roirrói [PSil].
|
2. Pensa- mientu que nun se ye a quitar de la cabeza [PSil]: Sigue cono roirrói de siempres [PSil]. Pallabra de posible aniciu onomatopéyicu qu’asonsaña’l ruíu sordu de quien fala pelo baxo y la situación fadia de quien de contino siente un ruíu persistente del que se fai comparanza con un pensamientu cafiante. Nun sedría imposible qu’ello se fexere dende la 3ª persona del sing. del pr. d’ind. del verbu roer variante de royer. |
||
rol, el 📖: rol🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
“Inventario, frase en la actualidad dedicada a marina, con la que significa la lista del pasaje y tripulación, de que tiene que responder el capitán de la nave” [R].
Del fr. rôle (dcech s.v. rueda). Dende equí féxose’l verbu compuestu <i class="della">enrolar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
rola, la 📖: rola🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Xuegu de neños en que mueven una piedra per unos cuadros marcaos en suelu [PSil].
Quiciabes d’un galleguismu rola pallabra que pudo ser un posible femenín de <i class="della">rolo</i>(TEST)
|
‘regodón’ (gvgh s.v. rolada), qui-
|
|
||
rolar 📖: rolar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu qu’almitimos dende la so conseñación pel dichu: <i class="della">Si el </i><i class="della">tiempu</i>(TEST)
|
entra del noroeste y al nordeste se te rola (en Xx dicen ronda por rola), non esperes más que mal tiempu, con el agua hasta la bola [LC].
|
|
||
rolda, la 📖: rolda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><ruolda [Tox].>(TEST)
|
|
|||
“roldán” 📖: “roldán”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu onomásticu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Y</i>(TEST)
|
volviendo ahora al prusián/(…),/que é muy llistu en gobernar/y, en lo valiente, Toribu,/é utru segundu Roldán [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 208-214)]
|
|
||
roldana, la 📖: roldana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><roldaina [/Mánt/]. ruldana [An].>(TEST)
|
Cast. roldana [An]: Pesóu los gochos cun la roldana [An]. Polea del pozu [Llg]. Polea pa xubir coses [Ay. Tb]. Polea, rueda de fierro acanalada que xira [Ri. Tox. /Eo. Mánt/]. 2. Pieza del molín que, con un tornu, graduaba la xubida o baxa- da de la piedra de moler [Lln]. 3. Pedazu de madera con unes ranures que s’incorporaba a un vexigu p’apertalu o que valía p’apertar toa clas de torniellos [Lln].
|
|
||
roldar 📖: roldar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><arroldar [y Lln].>(TEST)
|
Rodar [Lln]. 2. Rondar [Cb. Cg]. 3. Cortar en rodaxes un pexe [/Eo/]. 4. Frañir pel mediu (dizse de los molinos rastreiros que por falta d’agua namái frañen el granu produciendo un ruíu que paez dicir róldotelo, róldotelo, éitelo roldar) [Bard]. Cfr. rollar. |
|||
rolín, el 📖: rolín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aparatu con una roldana pa llevar la potada (pe1: 180). Sitiu per onde pasa un apareyu pa que nun roce nel carel [PVeiga]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
|
preparando’l rolín pa la caña pequena [PVeiga].
|
Términu que quiciabes pueda xustificase como variante de *roldín en rellación con roldana (pe1: 180). |
||
rolla, la 1 📖: rolla🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<rolla (<i class="della">sic</i>) [Ll]. rol.la [Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. An. Vd. Cv. Oc]. {Con cheísmu, rocha [Tox]. Con yeísmu roya [Md]}.
//rola [Mánt. PCastro].>(TEST)
|
Rueda [An]: Fixemos dugas rol.las de nieve [An].
|
2. Troncu d’árbol [Bi] cortáu [On. Ay] de forma cilíndrica [Tb]. Troncu enteru d’un árbol (ensin raíces nin cañes) [Lln. Ri]. Troncu d’árbol cortáu [On] pelos dos cabos [Pa]: La cerezal tenía una rolla enorme [Pa]. Troncu pa serrar [Cg. AGO]. Troncu gordu [Po] pa serrar [/“de Valdés a Tapia; de aquí al Eo rola” [/Eo/]. Troncu gordu d’árbol cortáu de forma cilíndrica pa facer madera [Pr]. Maderu redondu, ensin llabrar [Cv]. Tron- cu medianu d’un árbol, gordu y non mui llargu [Ca]. Troncu derechu y llisu, de gran calidá, pa carpintería [An]. Troncu escortezáu y ensin llabrar (col que se faen madreñes) [Ll]. Troncu cortáu pa facer madera [Ac]. Maderu gordu [Tox (= falca)]. Trozu de madera, gordu y redondu [Sb]. Parte made- rable del troncu d’un árbol [R]. Caúna de les partes en que se xebra’l troncu d’un árbol emplegáu pa facer un par de ma- dreñes [Sm]. Caún de los trozos serraos (d’un árbol) [AGO]. Troncu d’árbol fechu partes rollices [Ay (= rolda)]. Troncu cortáu en trozos de forma circular [Ri]. Seición circular del árbol cortáu [Qu]. Troncu gordu cortáu en forma cilíndrica pa facer madreñes [Pa]. Bloque de madera pa facer un par de ma- dreñes [Llib]. Troncu d’árbol partíu en trozos paralelos [Lln]. “Rolla” [Pzu]. “Tallo” [Sb]. 3. Rollu de paya [Tox] o de yerba [Tb]. Montón de yerba que fai’l que va tirando de la yerba col forcón [Oc]. Montón de yerba pequeñu y desordenáu [Md]. Montón de cuolmos [Tox. /PCastro ‘montón de colmos’/]. Cfr. rollar & rullar. 4. Ferramienta de madera usada pa rayer la masera y pa dar la vuelta a les tortes [Ca]. 5. Neñera, muyer qu’atiende a los neños pequeños [Mar. Bard. VCid]. //-as ‘partes del troncu d’un árbol cortaes horizontalmente’ [Lln]. ‘gordures de los neños pequeños’ [Lln. Pr (= argollas)]. //Rol.las ‘morenes’ [Vd]. //Rolla de carne ‘llorza de la piel de los neños o de les persones gordes’ [Cb (= rolla de mantega)]. //Rolla de madera ‘caún de los trozos grandes en que se parte l’árbol cortáu pa madera’ [Cb]. Del llat. rotula ‘rueda pequeña’ (em s.v. rota; old) siguió’l semicultismu ast. ruedra (cfr.) y, a la so vera, con metátesis de la líquida, el tamién semicultismu ruelda que conseñamos na toponimia (cfr. rueldu). El resultáu ast. rolla 1 onde s’alvierte una palatalización del grupu romance t’l llueu de desanicia- se la ŭ átona del suf. -ŭlus (llaa 103) ye popular dafechu. Un comportamientu asemeyáu úfrelu’l masculín rotulus > ast. *ruedru, rueldu (cfr.), rollu (cfr.). Derivaos sedríen: ro- lla → rolleta; rollu → rollete. Llama l’atención la non dip- tongación de dellos continuadores de rotula (cfr. ruedra) o rotulus (cfr. rueldu) pues camentamos qu’habría aguardase un resultáu *ruella, *ruellu. Ye posible que se deba al influxu analóxicu del verbu *rotulāre (rew) > ast. rollar (cfr.). Den- de ast. rollu fexéronse otros derivaos asina en -ic-, *rollicu → rollicones (cfr.); col deriváu de -īcius, rollizu (cfr.), con posibles usos axetivos (cfr. rollizu, a, o); continuador de -ōne, rollón; foi posible una incrementación en -iscu como alvierte la formación posterior del verbu enrolliscar (cfr.). |
||
rolla, la 2 📖: rolla🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Cfr. rulla.
|
|||
rollar 📖: rollar🏗️: NO ✍️: NO |
<rol.lar [PSil].>(TEST)
|
Rodar [Villah. On]. 2. Acunar, arrollar al neñu [PSil]. Pero aquellas maderas (…) en encontrándolas las debes rollar [Grangerías xviii: 671]
|
|
cfr. rolla), cola variante arrollar (cfr.), el compuestu enrollar (cfr.) y desenro- llar (cfr.), lo mesmo que pasa en *uit(u)lata > vellada (ghla 262); b) perda seronda de la vocal llueu de sonorizar la -t- > -d-, siguiendo darréu la perda vocálica: *rod’lar > ast. roldar (cfr.) con metátesis; c) caltenimientu de la vocal pretónica y disimilación de la deuterotónica como se ve no que podría tenese por semicultismu redolar (cfr.) y arredolar (cfr.). De- verbales dende’l participiu fuerte de rollar sedríen ast. rolla (→ rolleta), rollu (→ rollete), ensin diptongación darréu que nel casu de partir de rotula (cfr. ruedra) o rotulus (cfr. ruel- du) habría aguardase un resultáu *ruella, *ruellu. Dende ast. rollu fexéronse otros derivaos asina en -ic-, *rollicu → rolli- cones (cfr.); tamién col continuador de -īcius, rollizu (cfr.), con posibles usos axetivos (cfr. rollizu, a, o); de -ōne, rollón. En rellación con enrollar anotamos, amás del deverbal enro- llu (cfr.), términos como enrollador (cfr.), enrolladoriu (cfr.), enrollamientu (cfr.). Al empar, con desenrollar tenemos de- senrollu (cfr.), desenrollador (cfr.). |
|
rolleta, la 📖: rolleta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rol.leta [Tb].>(TEST)
|
Dim. de rolla [Tb].
|
2. Troncu más delgáu que la rolla [Po]. Del ast. rolla (cfr. rollar) n’amestanza col dim. -ĭtta > -eta. Cfr. rolla. |
||
rollete, el 📖: rollete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rol.lete [Ay].>(TEST)
|
Maderu xiratoriu del potru de ferrar onde se suxeten los ven- triles y val pa tener pel animal mentanto lu fierren [Os].
|
2. Cilindru de madera que s’alluga ente los raíles de la vía d’un planu inclináu pa que nun roce’l cable nes travieses nin nel pisu [Min]. //-es ‘rodiellos de la palanquia’ [Ay]. Diminutivu de rollu (cfr. rolla). |
||
rollicones 📖: rollicones🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
rollicones ‘rodando, a valtos, a rodones’ [Sr. Mi]. ‘dando vueltes pel suelu’ [Pr]. Cfr. rolla.
|
|||
rollizu, a, o* 📖: rollizu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rol.lizu [Ay]. rol.liz [Sm]. ////rollizos [Mar].>(TEST)
|
Fuerte, col cuerpu desarrolláu [Ay. Mar]. Metíu en carnes (un home, una muyer) [Sm]: Esa mucher ta rol.liza [Sm].
|
|
Cfr. rolla. |
|
rollizu, el* 📖: rollizu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////rollizos [Mar].>(TEST)
|
Regodones [Mar].
|
Cfr. rolla. |
||
rollón, ona* 📖: rollón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<rollona [ByM].>(TEST)
|
Gorda (la fema) [ByM].
|
Cfr. rolla. |
||
rollón, l’* 📖: rollón🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<arrullón [Arm].>(TEST)
|
|
|||
rollu, el 📖: rollu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rol.lu [Tb. Sm. Bab. Pzu. Vd. Oc].+rul.lu [Ay]. +rullu [y Llg. Sb]. rollo [Ar].>(TEST)
|
Cast. rollo [Pa. Pzu]. “Rodillo, cilindro” [Ay]. 2. Yerba que s’enrolla pa llevalo rodando al payar [Ay]. Cantidá de yer- ba que s’axunta col garabatu o angazu [Ay]. Montón [Sb]: Un rullu d’herba [Sb]. 3. Regodón, piedra realenga [Bab]. 4. Trozu grande del árbol cortáu, dispuestu pa facer tablones [Ar (= roeldo)]. Troncu de madera del que faen madreñes [Cp. Sb]. 5. Envoltura [JH]. 6. Pieza de tela enrollao [Oc]. 7. Ca- nastiella del neñu acabante nacer [Ay. Soto (Oc)]. Facha de neñu [Pr]. Mantiella cola que s’envuelve o enrolla’l neñu, en forma de rollu enriba los pañales [Tb. Sm. Vd]. Ropa d’afuera pal día del bautizu [Vd (Oc)]. 8. “Rollo de mecha” [Min]. //De rollu ‘(neñu) de cuellu’ [Pa. Xx]. //Tar como un rollu ‘tar gordín (el neñín)’ [Pa. Pr]. //Tener rollu ‘falar enforma’ [Xx].///
|
|
||
rolobexu, el 📖: rolobexu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
roma, el 📖: roma🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Tipu de xuegu de neños [Xx (i)]. //<i class="della">El</i>(TEST)
|
pinchu roma ‘tipu de xuegu de neños’ [Vv]. //Ir a roma ‘xuegu de neños nel que se tira al suelu un punzón metálicu de mou que se clave pa tiralu llueu con otru punzón’ [Llu].
|
¿Podría tratase d’un detoponímicu, del nome de la ciudá de
roma? |
||
romadizu, el* 📖: romadizu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rumaízu [Arm]. romaízo [VCid].>(TEST)
|
Catarru de nariz [VCid]. 2. Reburdiu del gatu [Arm].
|
|
||
romana, la 📖: romana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rumana [Pzu].>(TEST)
|
Balanza romana [Ac. Ay. Tb. Pzu. Pr]. Balanza de palanca pa pesar [R]. Instrumentu pa pesar [Tor. VCid]. Báscula de mano [Qu].
|
Nominalización del femenín del llat. romānus, -a, -um ‘de Roma’ (em), con continuadores en dellos dominios románicos (rew) ya hispánicos (deeh s.v. romanus), ensin dulda lexicali- záu n’ast. como ‘balanza’ (roncona). Pero d’ehí siguió’l verbu romanar (cfr.), el posible deverbal romanada (cfr.) y tamién el deriváu arromanadura (cfr.). Sol continuador de romanus féxose un nome d’oficiu gracies al siguidor de -ātor, -ōris, romanador (cfr.) que podríamos alvertir tamién nel aparente aumentativu pero, en realidá, nome d’oficiu, romanón (cfr.). |
||
romanada, la* 📖: romanada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<romaná [Ri].>(TEST)
|
Pesu pergrande [Ri]: Cargué una romaná [Ri].
|
Deverbal del ast. romanar (cfr.). |
||
romanador, el 📖: romanador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<arromanador [y Tb. JH].>(TEST)
|
Cast. romanador [JH]. Persona emplegada del Ayuntamientu qu’andaba pelos pueblos pesando los animales que se mata- ben pa gravalos con un impuestu [Tb].
|
Cfr. romana. |
||
romanar 📖: romanar🏗️: NO ✍️: NO |
<arromanar [Cb. Sb. Ca. Ay. y Tb. An. Tox. JH]. arrumanar [Cv]. arromaniar [Ri].>(TEST)
|
Cast. romanar [Sb. JH]: Tenía un pesu que non s’arromanáa [Sb]. Pesar cola romana [Tb]. 2. Pesar [Tb. JH] permuncho [An]: El carniceiru arromana la carne [An]: Federu arro- mana bien [JH]: Arromanó illi solu sin lles madreñes siete arrobes [JH]: Lla to muyer arromanóse y arromanó sin lla maniega seis arrobes y cuatro llibres [JH]. 3. Cargar con una cosa que ye perpesada [Ca]: Hai qu’arromanar esti sacu de patates [Ca]. Cargar dalgo que pesa muncho [Ri]: Nun lu arromania [Ri]. Mover o llevantar daqué que pesa [Tb]: Nun soi quien a romanalo [Tb]. 4. Tener fuerza abondo pa mover o llevantar dalgo [Cb. Ay]. Llevantar, sostener una cosa de munchu pesu [Tox]. 5. Facer una cosa más contrapesu al llau en que ta allugada [Cv]. //No arromanarse (sic) ‘movese con dificultá, con pesadez nes articulaciones’ [Ll].
|
|
Cfr. romana. |
|
romance, el 📖: romance🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cuentu, chisme [Lln]. Cuentu, anéudota, chiste [Ac]. 2.
{(Doc.). Llingua derivada del llatín. 3. Tipu de composición en versu}.
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dichos preuillegios estauan escriptos en latin e dellos escrip-</i>(TEST)
|
tos en romançe [fines s. xiv] [SIL/495]
|
|
cfr. bable). Dende romance (pe4: 388) foi posible facer el verbu arromanzar (cfr.). |
|
romandela 📖: romandela🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">De romandela </i>‘en compañía pero ensin dengún tipu de se- riedá nin compromisu’ [Sr]. ‘de xuerga, de diversión, de pa- séu’ [Tb]. ‘de xuerga, de xarana’ [Llg. Mi. Ay].
<i class="della">**</i>(TEST)
|
||||
“romando” 📖: “romando”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. normandu.
|
|||
romanizu, el 📖: romanizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Fuerza, puxu d’un animal o persona [PSil]: <i class="della">Tien</i>(TEST)
|
muitu roma- nizu [PSil].
|
** |
||
romanón, el 📖: romanón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Policía municipal [Ay].
|
Cfr. romana. |
||
románticu, a, o 📖: románticu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">romántico</i>.
D’una creación llatinizante d’un fr. a. <i class="della">romanz</i>(TEST)
|
→ romantium, xeneralizáu a otres llingües como si se tratare
|
del llat. *ro- manticus (Colón 2002-ii: 667). |
||
romanu, a, o 📖: romanu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
De Roma. {(Doc.). 2. D’Hispania frente al godu, d’orixe xer- mánicu}.
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">idus</i>(TEST)
|
est a Ppapa romano pro accipere bendictionem
|
|
Del llat. romānus, -a, -um ‘de Roma’, ‘romanu’ (old); ‘de la Ilesia romana’, ‘cristianu’ (dlfac), con continuadores axeti- vos (§a) románicos (rew) ya hispánicos (deeh), llueu con no- minalización (§b; cfr. romana). En dellos de los testos apor- taos algama’l significáu de ‘(persona) del Imperiu Romanu’ |
|
romanu, el 📖: romanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Piescu pergrande y de bon sabor, de cuezcu colloráu y carne pegao a él [JH]. //-<i class="della">os</i>(TEST)
|
‘piescos’ [Pr].
|
|
||
romanzón, el 📖: romanzón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Acabemos, que ya cansa</i>/<i class="della">esti </i><i class="della">romanzón</i><i class="della">(TEST)
|
de vieyes,/sin sal, misteriu, ñin gracia [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 282-284)]
|
|
||
romeca, la 📖: romeca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cuarta, pareya xoncida a la parte trasera del carru pa frenar la marcha de la que va delantre {baxando una cuesta} [Lln. AGO]. {<i class="della">¿Gabita?</i>(TEST)
|
[LV]}.
|
|
||
romería, la 📖: romería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rumería [Sm]. //romeiría [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. romería [/Eo. Mánt/], fiesta popular [Qu. Sm] xeneral- mente al aire llibre [Lln. Tb. PSil]. Fiesta patronal [Tb. Sm]. ///
|
Fernan Alffonso capellan quando foe a romeria a San
|
cfr.) y a la xuntanza de romeros → romería. |
|
romeru, a, el/la 📖: romeru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<romeiru/era [PSil]. rumeiru/eira [Pzu]. romera [Ri]. //romei- ro [Mánt].>(TEST)
|
Cast. romero [Pzu]. Pelegrín [/Mánt/] a una romería [PSil]. 2. (Moza) soltera que pasa peles cases pidiendo pal santu patrón díes enantes de la fiesta del pueblu y, llueu, inxerse na proce- sión llevando’l ramu [Ri].
|
|
cfr.) lo que supón una interaición ente un deriváu de roma → romera (‘la que va a la romería’) con ramu → ramera (‘la qu’acompanga al ramu na romería’). |
|
romeru, el 📖: romeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<romero [Mi. Llg, Mo (llaa 27)]. +romiru [Ay. Ll. Flora As- tur]. rumeru [Cd]. rumeiru [Sm. Cd]. romeiru [Tox]. //romeiro [Eo].>(TEST)
|
Rosmarinus officinalis, cast. romero [Llg, Mo (llaa 27). Sb. Flora Astur. Cd]. Cast. romero [Lln. Pa. Ay. Ll. Mi. Tb. Sm. Cv. Tox. /Eo/]. 2. Trozu de tierra que queda ensin llabrar por culpa d’un peñascu o d’otru tropiezu [Cv].
|
|
Pallabra con un probable aniciu fitonímicu nel llat. ros ma- rinus, como pasa a la voz correspondiente n’otres llingües romániques (dcech s.v. romero i), pero, a lo meyor, influyida pol ast. romeru ‘pelegrín a Roma’ → ‘pelegrín’ (cfr. romería), quiciabes por considerar que se trataba d’una especie fitoní- mica d’aniciu forasteru. Esti términu romeru ‘pelegrín’ ye’l responsable del nome de la danza que cita Xovellanos: |
|
“romí” 📖: “romí”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. romio.
|
|||
romilla, la 📖: romilla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cría de caballu y borrica [Oc].
|
Cfr. romillu. |
||
romillu, a, o 📖: romillu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Torpe [Qu], fatu [Tb]: <i class="della">L’home isi</i>(TEST)
|
ya romillu (sic) como él solu [Tb].
|
Cfr. romillu. |
||
romillu, a, el/la 📖: romillu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<romil.lu (<i class="della">sic</i>) [Qu]. remillu [Gr].>(TEST)
|
Cruce de caballu y pollina [Sd. Qu. Tb. Gr]. 2. Cría de yegua y pollín [Qu]. 3. Pieza de madera gorda, pesada y retorcida [Min].
|
D’un posible dim. del ax. castellán (macho) romo ‘(mulu) bu- rreñu’ → *romillo siguió l’ast. romillu, a, asina como l’usu ax. romillu, a, o (cfr.). A favor de que sía un castellanismu n’ast. ta la presencia del suf. -illu; tamién el resultáu -m- si s’almite nel so aniciu el grupu -mb- asitiáu en dalguna pro- puesta etimolóxica que parte, con duldes, del llat. rhombus (dcech s.v. rombo). |
||
“romio” 📖: “romio”🏗️: NO ✍️: SI |
{(Doc.). 1. De Roma. 2. Pelegrín}.
Téminu qu’apaez bien documentáu n’Asturies:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">om<m>e</i>(TEST)
|
que auer conprare de romio qual quier & auer onde testigos 1145 (1295) [FU/37]
|
|
||
rompeciencha 📖: rompeciencha🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
rompedoriu, el* 📖: rompedoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rompedoiru [Bab].>(TEST)
|
|
|||
rompedura, la 📖: rompedura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">romper</i>(TEST)
|
[Tb].
|
|
||
romper 📖: romper🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><rumper [Sm. Pzu. Cd. Mar]. arromper [Cg. Bi. Sb. y Tb. y Gr. Cd. Oc. y JH]. arrumper [Am. An. Cv].>(TEST)
|
Cast. romper [Xral]: Rompió’l platu [Sr]: El neñu rompió’l platu [Sr]. 2. Roturar [Cg. Bi. Sb. Ca. VCid]. Voltiar, llabrar un terrén per primera vez [Pa. Tb. Gr. Pr. Tor]: Hai que rom- per isi monte [Tb]. Rozar el monte [Ar]. 3. Arrancar la tierra que se cría ente’l trigu [JH]. Arrancar cola mano los yerba- tos de les tierres semaes [Sm. Cd. Cv. Oc]. Desfacese de los yerbatos de les tierres semaes [An]: En mayu arrumpemos el trigu [An]. 4. Clavuñar el gadañu per vez primera pa saca- y corte [Lln]. 5. Abrir les sebes d’una finca, derrotar [Ar].
|
|
Del llat. rumpere ‘romper con puxu’, ‘romper’ (em), panro- mánicu (rew; dérom-1 s.v. */‘rUmp-e-) ya panhispánicu (deeh) sigue ast. romper, bien documentáu (§c). La variante del tipu arrumper pudo orixinase nel compuestu llat. abrum- pere ‘esgarrar’ (em), ‘romper’ (old). Del mesmu mou derrom- per (cfr.) féxose del compuestu documentáu serondamente derumpere (em); a la so vera vense otros compuestos (§a) y participios (§b). El participiu débil rompíu, ida, ío pudo no- minalizase d’u siguió el rompíu (cfr.), la rompida frente al fuerte continuáu en rotu, a, o (cfr.). En rellación etimolóxi- ca ta l’ast. rompedoriu (cfr.), rompedura (cfr.), rompimientu (cfr.); el continuador nominalizáu del participiu de presente rompiente (cfr.); tamién los compuestos rompiablanes (cfr.), rompicabeces (cfr.), rompeciencha (cfr.). |
|
rompiablanes, el* 📖: rompiablanes🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rumpiablanes [Si (llaa 27)].>(TEST)
|
Sitta europaea, cast. trepador azul [Si (llaa 27)].
|
De l’amestanza de verbu (romper) y nome (ablanes). |
||
rompicabeces, el 📖: rompicabeces🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rompecabezas [Tb].>(TEST)
|
Cast. rompecabezas [Pa. Sb. Tb].
|
De l’amestanza de verbu (romper) y nome (cabeces). |
||
rompiente, el 📖: rompiente🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rompente [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Escollera onde ruempen les foles [Xx. Tox]. Cast. rompiente [/Eo/]. Cfr. romper.
|
|||
rompimientu, el 📖: rompimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<arrompimientu [JH].>(TEST)
|
Rompedura [JH]. 2. Operación de comunicar dos llabores que se lleven al empar dende dos puntos opuestos [Min].
|
|
Cfr. romper. |
|
rompíu, ida, ío 📖: rompíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<arrompíu [Cg. y JH].>(TEST)
|
Pp. de romper [Cl. Pa. Ll. JH. R]. 2. Rotu [Ca. Ay]. 3. Abiertu, llabráu [Pa].
|
|
||
rompíu, ida, el/la 📖: rompíu🔤: , ida, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida, |
Rotura [Cl].
Deverbal del participiu débil de <i class="della">romper</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
romu, a, o* 📖: romu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+rumu/roma/romo [Ay. Ll].>(TEST)
|
Reumáticu [Ll]. 2. Que nun ta afiláu [Ay].
|
|
||
romu, el 📖: romu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Physeter</i>(TEST)
|
macrocephalus, cachalote [Lls (ppac)]. “Delfínido, especie de beluga, de color blanco y más pequeño que el del- fín común” [Cg].
|
|
||
ron, el 1 📖: ron🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Voz repetida usada p’acunar a los neños [PSil] nuna copla popular [Cg]. 2. Cuna [Cn (M)]. 3. Ruíu monótonu [Tox]. 4. Persona inaguantable [Tox].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible formación gracies a la repetición silábica d’un son onomatopéyicu. De ser un soníu repetitivu y pa dormir a los neños pasó a significar la mesma cuna y a referise a la perso- na insoportable por asemeyase orixinariamente a quien repite monótonamente daqué. Ye posible que d’ehí pasare a referise al ruíu producíu nel baturiciu. De toes maneres <i class="della">ron</i>(TEST)
|
1 ‘ruíu monótonu’ paez tar nel aniciu del verbu *ronear d’u surdió’l deverbal ronéu (cfr.). En rellación ta l’ast. ronrón ‘ente mito- lóxicu’ (cfr.) d’u se fexo’l verbu ronroniar (cfr.).
|
|||
ron, el 2 📖: ron🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Cierta bebida alcohólica [Xral].
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">copa</i>(TEST)
|
de rom y demas licores 1809 [AAU/446]
|
|
||
ronca, la 📖: ronca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/ronques [V1830. DA]. roncas [ByM].>(TEST)
|
|
|||
roncadiella, la 📖: roncadiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<br class="della"><b class="della">roncadiella,</b>(TEST)
|
la Ronquíu [JH].
|
Cfr. ronca. |
||
roncador, ora 📖: roncador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<roncaor [Ay].>(TEST)
|
Que ronca o suel roncar [Ac. Ay]. Cfr. roncar.
|
|||
roncar 📖: roncar🏗️: NO ✍️: NO |
<runcar [Sm. An. Oc]. roucar [Tox. /Eo/. ByM].>(TEST)
|
Cast. roncar [Tb. Sm. ByM. /Eo/]. Facer ruíu al dormir [Ri. An. R]. Respirar mal [Ay]. 2. Tar afónicu [Tox]. 3. Facer ruíu (el mar, l’aire al tar axitaos) [R]. 4. Zumbar los inseutos [Ac. Sb]. 5. Cantar el sapu, la rana [Oc (i)]. 6. Rebuznar [Ca. Tb. Sm. Oc]. 7. Murmurar, reburdiar [Llu]. 8. Reñer, echar ron- ques [R]. 9. Chirriar un carru del país [Ca].
|
|
Del llat. roncāre ‘roncar’, ‘bufar el caballu’ (em; abf s.v. rhoncho), valor que, ensin dulda, atopamos nel llat. oncāre ‘rebuznar’ (em), verbu qu’entá alita en dellos dominios romá- nicos (rew s.v. rhoncāre) ya hispánicos (deeh). Les variantes con [ow] obliguen a almitir l’influxu del ast. roucu (cfr.) fe- nómenu que tamién s’alvierte en gall. como fexo ver Gar- cía de Diego. Semánticamente pervése nes definiciones que preceden una referencia al fechu de ‘meter ruíu’, ‘facer ruíu’ que ye lo que podría xustificar tamién l’aceición de ‘vaciar un estanque’ [que vemos s.v. roucar] por cuenta’l ruíu emitíu pol agua al salir. Ye posible que con una reducción del vieyu diptongu [ow] > [u] en posición átona se xustifique l’ast. ru- car (cfr.; cghla 222) anque tamién podría guardar rellación con racar (cfr.) y rincar (cfr.). Un iterativu en -scere sedría responsable del ast. arronquecer (cfr.) y de l’amestanza en- ronquecer (cfr.); en rellación ta l’ast. enronquecimientu (cfr.). |
|
roncayu, el* 📖: roncayu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela lliteratura, posiblemente tresmitíu per una persona yeísta como “roncallu” na aceición de ‘instru- mentu que llogra una música ronca’, quiciabes un términu cuasimente sinónimu, y averáu etimolóxicamente, del ast. <i class="della">ronquiella</i>(TEST)
|
(cfr.), anque con sufixu destremáu: Tocaben tantes gaituques/que ye de maravillar,/y unu toca- ba un roncallu/qu’a mí me quixo espantar:/¡el gaiteru de Sabugo/en so vida fexo tal! [Relación (Porléi): 286-291] Cfr. roncu, a, o.
|
|||
ronce, el 📖: ronce🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ronci [Cl].>(TEST)
|
Articulación de la mesoria [Cl].
|
2. Un xuegu d’Avilés [R]. Cfr. ronza & ronciar. |
||
ronceru, a, o 📖: ronceru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ronceiru [PSil. Tor]. runceiru [Pzu]. ronceiru/iera [Tox]. ronceiro [/Eo/]. +ronciru/roncera [Ll].>(TEST)
|
Cast. roncero [Ll], folganzán [Ay. /Eo/]. Rezagáu, tardíu [JS]. Tardu, folganzán na realización d’un trabayu pero non por falta d’habilidá [Tox]. Folganzán, con malicia y lentitú [Tor]. Re- traíu, rezagáu, pesáu [DA]. Retraíu, precavíu [PSil]: Vémoslu ronceiru con nós [PSil]. Que se fai’l distraíu pa nun trabayar [Ac]. Que trata d’escabullise nel trabayu [VCid (roncero)]. 2. Indecisu [Lln]. 3. Afalagador [Pzu]. 4. Qu’anda rondando a da- quién, qu’anda a la vera de daquién [PSil]: Anda ronceiru con el.la [PSil]. 5. De xestu altaneru y provocativu [JS].
|
|
cfr.) col emplegu de dos sufixos destremaos pero que, a ve- gaes, puen resultar equivalentes. ¿O dambes han rellacionase col ast. ronzal (cfr.)? |
|
ronceru, el* 📖: ronceru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<runceiru [Cn (MG)].>(TEST)
|
Ronzal, ramal [Cn (MG)].
|
Cfr. ronzal. |
||
roncha, la 📖: roncha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Vexiga que se fai na piel por rozamientu, golpe, quema, con aguadiya dientro [Cd]. Especie de sarpullíu o erupción [Cd]. Señal amoratada na piel por recibir dalgún golpe [JH]. Ver- dugu, señal que llevanta’l golpe del azote [JH]. Círculu aco- loratáu na piel [Ay]. 2. Corte alredor d’un palu [SCiprián].
//<i class="della">-as</i>(TEST)
|
‘manches na piel que se pon collorada a cercos’ [Ar].
|
//Facese’l roncha ‘disimular’, ‘desentendese’ [Xx. Sr]. //A lo roncha ‘a lo raposo’ [Xx]. Del llat. ro(t)undula, -ae ‘emplastu’ (em), ‘pastiya redon- da’ (abf), términu que nun conseña nin rew, nin deeh, nin dcech, con perda de la postónica y formación del grupu -nd’l- [tS], como cǒnchǔla (rew) > ast. concha frente al orixe inciertu que pa roncha postulen Corominas-Pascual (dcech s.v. roncha). Un resultáu paralelu tamién lu ufre l’ast. roña (cfr.), tamién nesto acordies cola doble posibilidá asoleyada por conchula > concha y cueña, forǔnculum (rew) > fronchu y foroñu (llaa 103: 8; ghla §4.5.9.2). Aclararíamos asina la voz roña común a dellos romances occidentales que nun se xustificaba dafechu nin dende’l llat. serondu aranea ‘sarna’, nin del conxetural *ronea (dcech s.v. roña), nin dende aeru- go, -inis (deeh); semánticamente roña esixe almitir dalgún influxu nuevu pues nun paez entendese dafechu solo dende ro(t)undula anque la referencia primaria pudo tar motivada por manches o cercos de roña. Analóxicamente de roncha créase’l masculín ronchu (cfr.). Dende roncha féxose’l verbu ronchar (cfr.) y el compuestu enronchar 1 (cfr.); semántica- mente ronchar ‘cast. carraspear’ sedría posible entendelo si almitimos una nueva aceición pa roncha *‘dalgo redondo que mete ruíu’ que nun se conseña ente nós pero sí nel gall. roncha ‘carraca’ (Pensado 1973: 160). Dende roña llógrase’l verbu roñar 1 (cfr.) asina como enroñase 2 (cfr.) y enroñecer (cfr.). |
||
ronchar* 📖: ronchar*🏗️: SI ✍️: NO |
<runchar [Md].>(TEST)
|
Cast. carraspear [Md].
|
Cfr. roncha. |
||
ronchel, el 📖: ronchel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Marthasterias</i>(TEST)
|
glacialis, estrella de mar [Tz (ppac)].
|
Quiciabes del galicismu rochel o ronchel col influxu de ron- cha. Ello ye lo que fexo’l verbu enronchar 2 (cfr.). |
||
ronchéu, el* 📖: ronchéu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<roncheo [Xx].>(TEST)
|
“Dícese cuando uno que juega al fútbol pega al balón de mala manera, como si el balón pudiera con el pie” [Xx].
|
Quiciabes un deverbal llográu dende (roncha y ronchu →) *ronchear → ronchéu. |
||
ronchu, el 📖: ronchu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Círculu o circunferencia [Cv].
|
2. Xuegu pal que se fai una circunferencia en suelu [Cv]. Cfr. roncha. |
||
ronciar 📖: ronciar🏗️: NO ✍️: NO |
Producir dentera nos dientes una fruta ácida [Lln]: <i class="della">¡Cómo </i><i class="della">roncia</i>(TEST)
|
esta manzana! [Lln].
|
|
Quiciabes d’una formación llograda sol continuador del llat. rumex, -icis ‘acedera’ > ast. *ronce, con dellos continuadores hispánicos (deeh). Sobre esti posible nome fadríase un verbu en -idiare responsable del actual ronciar (pe3: 285). Dende |
|
ronciegu, a, o 📖: ronciegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
roncíu, el 📖: roncíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Ruíu grande [Cl]. Ruíu como si rozara daqué [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident>Podría tratase d’un deverbal de *roncīre, posible sinónimu de
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">roncāre</i>(TEST)
|
‘roncar’, ‘bufar (el caballu)’ (em).
|
|||
roncón, ona 📖: roncón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident>Que reburdia de contino (una persona) [Pr]. 2. Que se fai cafiante falando o cantando mal (l’individuu) [Xx]. 3. Que tien la voz ronca [PSil]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
sua ficha yía mui roncona [PSil].
|
|
||
roncón, el 📖: roncón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">roncón</i>(TEST)
|
[Pa]. Tubu de la gaita per onde salen los to- nos graves [Lln. Ac. Tb]. 2. Vara verde y güeca que val de xuguete y emite una nota cuando se sopla pel cabu de la mesma [As]. 3. Especie de llingüeta fecha de monda d’una vara de salgueru, raspada daqué nun cabu per onde se sopla y vibra faciendu un soníu especial [Vg]. 4. Zumbíu [Pa] de páxaros ya inseutos [Sb]. 5. Raza de mosca negra y grande que fai munchu ruíu [Mi]. 6. Trigla gurnardus, cast. perlón [Lls (ppac)]. Pagellus mormyrus [Lls (ppac)]. 6. Pitarronso- ña, tipu de xuguete [/Eo/].
|
|
||
roncu, a, o 📖: roncu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><roucu [Sm. As. Cn (M). Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo/]. +runcu [Ay].>(TEST)
|
Que fala roncamente, con afonía [Lln. Cl. Ay. Sr. Tb. Sm. PSil. Cn. As. Cn (M). An. Cd. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo/]: Tuvo dos días de folixa ya volvíu pa casa baldáu ya roucu del tou [Cn]. De tonu baxu y poco prestosu [Lln]. //A roncu ‘abondo’ [Cv]. //Poucu ya roucu ‘poco y de ruina calidá’ [Tb. PSil]. ///
|
a la casa que foe de Peley rronco & que aqui fagan 1270 [DCO-V/91]
|
del llat. roncāre ‘roncar’ (em). De toes maneres, les variantes como roucu obliguen a partir del axe- tivu llat. raucus ‘roncu’, con continuadores románicos (em; rew). Escribe Isidoro de Sevilla (Etimologías xx, 2-23): Ran- cidum ex vitio nuncupatum, quod raucos efficiat (‘lo rancio califícase asina pola so imperfeición darréu que fai les carnes ásperes’). Y tamién Raucedo amputatio vocis. Haec et arte- riasis vocatur, eo quod vocem raucam et clausam reddat ab arterium injuria (Etimologías iv, 7-14). Al nuesu entender se- mánticamente podría almitise esti procesu evolutivu: ‘roncu’ ‘ásperu’ > ‘malu’ xustificable llueu col desendolque peyo- rativu que yá atopamos nel llat. raucus (cghla 221; pe2: 358). Un aum. de roncu, a, o ye ast. roncón, ona (cfr.). Un dim. col continuador de -āculus ye ast. roncayu (cfr.), nominalizáu. Sobro roncu féxose ast. ronquera (cfr.) paralelu a roucu y rou- quera. La variante con diptongu (roucu) tamién tien correllatu nel correspondiente verbu roucar variante de roncar (cfr.). |
|
ronda, la 📖: ronda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cortexu de los mozos a les moces de nueche [Ri]. 2. Xun- tanza nocherniega de los mozos pa tocar y cantar peles cais [Ri]. 3. Conxuntu de copes que se sirven al empar [Sr. Ri]: <i class="della">Echa</i>(TEST)
|
una ronda que págola yo [Sr]. 4. Cantidá de dineru que cuesta la consumición qu’un grupu de persones toma al empar [Xral]: La ronda págola yo [Sr]: Esa ronda ye d’ellos [Sr]. 5. Paséu que fai un grupu de persones pa vixilar [Ri]. 6. Tonga- da o capa de manoyos alredor d’una facina de trigu o d’otru cereal [Cv]. //Dir de ronda ‘id’ [Lln]. ‘andar de xuerga de nueche’ [Ri]. //Pagar la ronda caún ‘payer une tournée’ [Ay]. ///Esta noche fui de ronda/siete molinos rondé/rompiéronme la cabeza/y eso fue lo que gané [Esfoyaza]. Anuiche fui de ronda y nun rondé./Perdí la cinta del pelo./Yá perdí más que gané [Ri].
|
|
Cfr. redondu, a, o. |
|
rondar 📖: rondar🏗️: NO ✍️: NO |
<rondiar [Lln].>(TEST)
|
Andar alredor, facese ver per dalgún sitiu [Tb]. Caminar llargu espaciu a la gueta d’una cosa que, xeneralmente, nun s’atopa o s’alcuentra llueu de munchu esfuerzu [Ca]. Cast. rondar, merodear [Lln]. Arrodiar la h.oguera [Lln]. 2. Andar alredor d’ún pa llograr daqué [Ri]. 3. Pretender a una moza pa casase con ella [Lln]: H.ulanu ronda una rapaza [Lln]. Andar los mozos a la vera la casa de la novia pa cortexar [Ri]. Cortexar [Mar]. 4. Dar vueltes a una idea, a un proyeutu [Ri]. ///Val más llegar a tiempu que rondar un añu [LC].
|
|
Cfr. redondu, a, o. |
|
rondel, el 📖: rondel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. redondel.
|
|||
rondeña, la 📖: rondeña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Copla que se canta cuando se faen les rondes [Cl]. 2. Xuntan- za de rapazos y xente allegre que de nueche anden metiendo ruíu y cantando peles cais [JH]. 3. Ciertu tañíu que se toca pa cantar o baillar [JH]. Música y xunta de los mozos que canten de nueche a la puerta y ventana de les moces [JH]. “Serenata con música de guitarras y bandurrias, á que se aplicó el nom- bre de rondeña, que era el del estribillo de la canción” [R]. Paez un deriváu de ronda (cfr.) anque, pelo menos na última aceición, pue debese a una
|
formación fecha sol nome del pue- blu andaluz de ronda. |
||
rondín, el 📖: rondín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Lo más menudo del salvao o fariellu [Tox. /Eo/].
|
Dim. de rondiu. |
||
rondión* 📖: rondión*🏗️: SI ✍️: NO |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
rondiones ‘a rodones’, ‘dando vueltes xirando sobre sí mesmu’ [Ri]: Baxó’l preu a rondiones [Ri].
|
Cfr. rodón. |
||
rondiu, el 📖: rondiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aru de fierro o d’una cibiella retorcida, en forma de <i class="della">U</i>(TEST)
|
que s’ata al centru del xugu y onde se mete’l timón del aráu o del ramu o carriella [Tb, Sm (= arcoxu)]: Pon el rondiu al xugu [Tb].
|
2. Vuelta que da un oxetu cuando rueda [Ri]. Cfr. redondu, a, o. |
||
rondón 📖: rondón🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">De</i>(TEST)
|
rondón ‘ensin avisu, ensin invitación’ [Ay].
|
Corominas-Pascual, siguiendo una tradición romanística, consi- deren que cast. de rondón ‘impetuosamente’ tómase del fr.a. de randón ‘corriendo, rápido’, fechu dende’l verbu randir ‘galo- par’, verbu d’aniciu nel fráncicu *rand (dcech s.v. de rondón; deeh s.v. randa*). Paez opinión axeitada pero nun hai que refugar almitir l’influxu d’una formación del país rellacionada col ast. rondar (cfr.) asemeyada a a rondiones (cfr.) y a rodones (cfr.). |
||
rondu, a, o 📖: rondu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Redondu [Pzu]. Cfr. <i class="della">redondu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
ronéu* 📖: ronéu*🏗️: SI ✍️: NO |
//<i class="della">Andar</i>(TEST)
|
de roneo ‘escorrer a una muyer’ [Xx].
|
Cfr. ron 1. Posible deverbal de *ronronear [→ ronroniar (cfr.)], con perda de la primera sílaba. |
||
rongayu, el 📖: rongayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//rongallu [y Mar]. rungallu [y Mar].>(TEST)
|
Restu, desperdiciu [Mar (rongayu)].
|
2. Cualquier fruta men- guada, mermada, arrugada [Mar (rongayu)]. 3. Corazón de la fruta [Mar (rongallu = rungallu)]. Del llat. rumex, -icis ‘acedera’ y quiciabes tamién ‘artal’, pente medies de la so adautación seronda como rumica (em) > ast. *ronga d’u pudo siguir analóxicamente *rongu; d’ehí un dim. rongayu onde s’amestó un continuador del sufixu diminutivu -āculus como nel ast. rumiayu (cfr.), anque García de Diego parte del llat. *rumigacŭlum (deeh) y Corominas-Pascual refu- guen la rellación con rodere ‘royer’ y con rumigare (dcech s.v. roer). El comportamientu de rumex, -icis col so paralelu rumica (pe3: 266 y 285) aseméyase en too al que pervemos n’exemplos como radix, -icis xunto a *radica > *raiga (cfr. raíz), forfex -icis → *forfica > ast. fuérciga (cfr.), etc. Dende rumica ‘ace- dera’, o dende’l so diminutivu *rumīcula, podría xustificase, a lo meyor, el topónimu ast. La Rumía (Ll) onde duldamos abon- do pa dar con una esplicación afayadiza (ta 160). |
||
ronía, la 📖: ronía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Esmolimientu y disgustu que se siente nel ánimu [Cg. AGO].
//<i class="della">Tomar</i>(TEST)
|
ronía ‘tomar rensía, aversión’ [AGO].
|
Quiciabes del llat. rūna, -ae ‘tipu de dardu’ (em), a lo meyor dende’l dim. *runīcula > ast. *runiya > ronía con un usu fi- guráu ‘pequeñu dardu’ → *‘dolor causáu pol dardu’ → ‘dolor moral, esmolimientu’. Ye posible que se trate d’una evolución daqué asemeyada a lo qu’alvertimos dende prurire → ast. pruyir (cfr.). Abúltanos esto más acondao que tener el nome como un deriváu del llat. ironīa ‘ironía’ (em s.v. īrōnia, ae) del que deriva Meyer-Lübke, siguiendo a Spitzer, l’esp. ronia, orronia, murcianu inronia ‘tirria’ (rew). Pero ello nun paez claro nin fonética nin semánticamente a Corominas-Pascual (dcech s.v. ironía) nin tampoco nun resulta afayadizo a García de Diego que nun inxerta la entrada ironia nel so deeh. |
||
ronquera, la 📖: ronquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><runquera [An]. ronquiera [Tox]. runqueira [As]. rouquera [Cv]. //rouqueira [Eo].>(TEST)
|
|
|||
ronquida, la 📖: ronquida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><runquida [y Tb].>(TEST)
|
|
|||
ronquiella, la 📖: ronquiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><ronquiel.la [Ay.].>(TEST)
|
|
|||
ronquiellada, la 📖: ronquiellada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">ronquiellada,</b>(TEST)
|
la Lloquerada [Pa].
|
Cfr. ronca. |
||
ronquiellador, ora 📖: ronquiellador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">ronquiellador,</b>(TEST)
|
ora Que ronquiella [JH].
|
Cfr. ronca. |
||
ronquiellar 📖: ronquiellar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Roncar [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu fechu dende <i class="della">ronquiella,</i>(TEST)
|
ronquiellu (cfr. ronca).
|
|||
ronquiellu, el 📖: ronquiellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Roncón [JH]. 2. Ronquíu, ruíu o soníu roncu [JH]. Ruíu que se fai al respirar cuando se tien catarru [Lln]. 3. Carraca [Lln. AGO]. //<i class="della">Tener ronquiellu </i>‘facer ruíu porque se ronca o por- que los bronquios tán conxestionaos’ [Lln].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Fernandus</i>(TEST)
|
Ronquiello conf. 1210(or.) [MSAH-V/68]
|
|
||
ronquíu, el 📖: ronquíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<runquíu [y Tb. Sm].>(TEST)
|
Cast. ronquido [Pa. Ca. Ay. Tb. Sm]. 2. Rebuznu [Ca. Sd. Qu. Tb. Sm].
|
Formación dende’l participiu fuerte del verbu roncar (cfr.), roncu cola amestadura del suf. -itus > -íu; tamién se conoz el femenín correspondiente ronquida (cfr.). Podríamos tenelos por un deverbal de *ronquir, verbu fechu dende roncu. |
||
ronrón, el 📖: ronrón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Ente mitolóxicu fantásticu inxertu na lliteratura moderna [Nel y Flor].
Cfr. <i class="della">ron</i>(TEST)
|
1.
|
|||
ronroniar 📖: ronroniar🏗️: NO ✍️: NO |
Sentir dolor suave pero continuo [Tox]. 2. Reburdiar [Tb. Tox]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
|
ronroniando tol día esa nena [Tb].
|
Cfr. ron 1. |
||
ronsar 📖: ronsar🏗️: NO ✍️: NO |
<runsar [Oc].>(TEST)
|
Mover una cosa de munchu pesu empuxándola alternativa- mente d’un llau y d’otru [Cg]. Mover una viga o una piedra grande faciendo que xire sobro sí mesma (pa ello suel ponese otra piedra debaxo y embúrriase con una palanca) [Oc].
|
Cfr. arronchar. |
||
ronza, la 📖: ronza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
“Dejar el bote <i class="della">a</i>(TEST)
|
la ronza, término marinero” [R].
|
Quiciabes tenga que s’entender semánticamente a la vera del cast. ir a la ronza “ir el buque de través o navegar de costado, o tener un grande abatimiento por cualquier causa” qu’entienden Corominas-Pascual en rellación col verbu cast. arronzar que consideren con aniciu nel cat. arronçar ‘encoyer’ (dcech s.v. roncero). La nuesa propuesta lleva otru camín, a la gueta del verbu ast. ronsar (cfr.), arronchar (cfr.), arronzar (cfr.) que te- nemos por variantes evolutives d’un participiu nominalizáu del llat. *rotund(ŭ)lāre ‘dar vueltes’ > ast. arronchar (cfr.), etc. ¿Ye posible que l’ast. ronce sía, nesi sen, un deverbal del inf. de *ron- zar variante de ronsar (cfr.)? ¿O de ronciar (cfr.)? |
||
ronzal, el 📖: ronzal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<runzal [Sm].>(TEST)
|
Ramal, cast. ronzal [Ac. Sd. Tox]. Cuerda que s’ata al pescue- zu de la caballería pa suxetala y empobinala [Tb. Sm. Tor. R]. Cuerda que s’ata a la cabezada del pollín [VCid].
|
Pallabra aniciada nel árabe rasan qu’entá güei vive en dellos dominios como ranzal, ronzal (dcech s.v. ronzal; da s.v. ran- zal). La pallabra, como afita Corriente (da s.v. ranzal), nun ha tracamundiase col galicismu medieval ranzal < rensan, xentiliciu de Reims. Corominas-Pascual refuguen dafechu la propuesta qu’abenayá vien faciéndose (Brüch) dende una formación sobro rudens, rudentis ‘soga’ → *rudentialis aco- yida por rew y deeh. N’ast. alviértese un equivalente runceiru ‘ronzal’ (cfr. ronceru) col emplegu del suf. -al (como ye a vese en ramal) dacuando equivalente a -eiru > -eru. |
||
ronzón, el 📖: ronzón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cuerdes a les que se xunten los chicotes nes artes de pesca de <i class="della">cordelones</i>(TEST)
|
y palangre [Xx]. 2. Dentex dentex, dentón [Xx (ppac)]. Pexe [Xx].
|
Na aceición §1 podría tratase d’un aumentativu del deverbal ronce (cfr.) averáu a arronzar, arronchar (cfr.), etc. con aniciu en roncha (orixinariamente ‘ruedina’) o nel verbu fondamen- te emparentáu. El nome del pexe (aceición §2) tamién podría tener un mesmu orixe darréu que se describe como de “cabeza abultada en los machos adultos por una gran protuberancia nucal” (ppac 142). Nun nos paez lo meyor siguir la suxeren- cia de Barriuso que diz: “se llama ronzón, del onomatopéyico esp. ronzar, en el sentido de ‘zumbar’, por emitir algún tipo de ronquido característico de ciertas especies” (ppac 143). |
||
roña, la 📖: roña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">roña</i>(TEST)
|
[Pa]. Basura [Ac].
|
Suciedá [Pa. Ac. Ay. Qu. An. Pr. Vd. Tox. DA], porquería mui apegao [Sm. Arm] a la piel [Tb. PSil]: L.lava las piernas que nun tienen más que roña [Tb]. Suciedá atrasao [Cd]. 2. Cast. herrumbre [Cg]. Ácidu de fierro [R]. Óxidu del fierro [Lln]. 3. Enfermedá de les oveyes, eccema epidérmicu [Ar]. Sarna de les oveyes [Sm]. 4. Especie de resquemor que queda llueu de facer les paces con daquién [Cp. Sm. Oc]. Resquemor [Oc]. Retraimientu, susceptibilidá llueu de vengase [R]. 5. Malicia [Ay]. 6. Tacañería [Ay. Cd]: Ya roña pura [Cd]. 7. Reña [JH. DA]. 8. Malhumor [Cl. Pa], especialmente cuando s’amuesa reburdiando, enfadu [Sm]: Espertó de roña [Cl]: No hai quien lu aguante, tien muncha roña [Pa]. 9. Persona que s’enfada davezu y siempre anda de malhumor [Sm]. 10. Caprimulgus europaeus, cast. chotaca- bras [Mo (llaa 27)]. //Roña seca, cfr. sarna ///La casa onde no hai boroña too ye roña [LC]. Cfr. roncha. |
||
roñada, la 📖: roñada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Coxín fechu con porreta de maíz [AGO]. Coleta de la ries- tra del maíz ensin les panoyes [Lln] fecha un rodete pa sentase [Lln].
|
Cfr. rueñu. |
||
roñadera, la 📖: roñadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
{Aición de} <i class="della">roñar</i>(TEST)
|
machaconamente [Lln].
|
Cfr. roñar 1. |
||
roñador, ora 📖: roñador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<br class="della"><b class="della">roñador,</b>(TEST)
|
ora Que roña [JH].
|
Cfr. roñar 1. |
||
roñar 1 📖: roñar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<arroñar [y Ll]. ruñar [Sm. Cv. Bard]. arruñar [AGO].>(TEST)
|
Gruñir [Lln. Pr] el gochu [Cb. Tox. /Eo/]. 2. Roznar [Llomb. Arm. Bard]. 3. Emitir soníos guturales ya ensin articular, re- trucando [Cñ]: ¿Qué roñarás polo baxo? [Cñ]. Llamentase [Pr], gruñir [Pa]. Reburdiar [Lln. Qu. Tox. /Eo/], gruñir [Cb. Cg. Tb. Sm. Cv]. Reñer [V1830] frecuentemente, ensin alte- rase y por causa ensin importancia [Pa]. Reñer [Cl. Os. JH. DA], echar en cara [Cv]. “Gruñir, regañar” [Villah]. 4. Escati- mar, andar con tacañeríes [Ay. Ll]. 5. Doler sordamente [Lln. Vv]. //-se ‘aguantase, fastidiase’ [AGO]. ///Onde no hai pan- chón todos roñen sin razón [CyN (Recuerdos)]. La casa en que non hay panchón toos roñen con razón {Paez que Canella corrix a Caveda y Nava} [Canella]. Nun si cansa’l roñoso de roñar nin el francu de franquiar (refierse al avarientu y al espléndidu) [LC]. Como yo alli m’afayara/y tuviera el mió civiellu/mas que vusté me roñara/non dexo escarrapiu d’ellos [Misterio Tr 130]}
|
|
cfr.) anque habría plan- tegase si ye posible ver daqué rellación cola familia de ru- xir (cfr.). Con roñar 1 citamos roñica (cfr.) → roñicar (cfr.), roñuscar (cfr.), roñadera (cfr.) y roñador (cfr.), roñón (cfr.), roñosu (cfr.). N’ast. hebo dase un compuestu de roñar 1 → *corroñar que conocemos gracies al participiu fuerte corroñu |
|
roñar 2 📖: roñar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cortar el vidriu con tixeres [Xx].
|
Cfr. rueñu. Semánticamente ha almitise que l’aceición débese al fechu de cortar en redondo. |
||
roñáu, el 📖: roñáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<arroñáu [y Lln].>(TEST)
|
Trezu de la riestra del maíz ensin les panoyes [Lln]. Trezu de les fueyes de maíz emplegáu pa sentase [Lln].
|
Deverbal de roñar 2 (cfr.). |
||
roñecer 📖: roñecer🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Poner o ponese ferruñentu [Pa. Cb]. 2. Avieyar [Cb]. Verbu incoativu de <i class="della">roñar</i>(TEST)
|
1 (cfr.).
|
|||
roñentu, a, o 📖: roñentu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><roñente [y Pa]. roñento [Os]. ruñentu [Cb]. +roñiintu [y Llg. Ay].>(TEST)
|
|
|||
roñeru, el 📖: roñeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
roñica, el/la 📖: roñica🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Avarientu. mezquín [Pr]. //<i class="della">Un</i>(TEST)
|
ruñicas ‘tafuñu’ [An].
|
Cfr. roñar 1. |
||
roñicar 📖: roñicar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
roñir 📖: roñir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Rayar [Cl]: <i class="della">El segaor tien que yevar siempri’l zapicu moyáu </i><i class="della">pa qui</i>(TEST)
|
la piedra enxita ñon roñi’l corti cuandu ah.ila la ga- daña [Cl].
|
|
||
roñón, ona 📖: roñón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><ruñón [Sm. Cv].>(TEST)
|
|
|||
roñosu, a, o 📖: roñosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><ruñosu [Cb. Sm]. +roñusu/ruñosa/ruñoso [Sr. Ay. Ll]. +ruñusu/ roñosa/roñoso [Ri]. +reñusu [Ay]. roñoso/a [Os]. rañoso [Llu].>(TEST)
|
Que tien roña [Sm]. 2. Llorón (el neñu) [Lln. Pa]. Que se quexa o riñe con frecuencia [Cg (= roñentu)]. 3. Que reñe muncho [Os]. (Persona) de mal xeniu [Llu]. 4. Suciu [Sm. Pr].
|
|
||
roñu, el 1 📖: roñu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<//roño /Mánt/].>(TEST)
|
Rodete de bilortos pa suxetar y facer rodar les portielles [R. AGO]. 2. Morriyu de cuarcita abondosu nes tierres [/Mánt/]. Cfr. rueñu.
|
|||
roñu, el 2 📖: roñu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<roñu [Cb]. +ruñu [Ay].>(TEST)
|
Porquería atrasao sobro la piel [Cb]. Roña [Ay].
|
|
Cfr. enroñar 2. |
|
roñuscar 📖: roñuscar🏗️: NO ✍️: NO |
Reñer ensin puxu [Cg], con suavidá, pelo baxo [JH]. 2. Re- burdiar [Cb].
Cfr. <i class="della">roñar</i>(TEST)
|
1.
|
|||
ropa, la 📖: ropa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<roupa [Sm. Pzu. PSil. As. An. Pr. Ce. Sl. Cv. Tox. PVieya. Oc. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. ropa [Xral]. //La ropa blancu ‘conxuntu de sábanes d’una casa’ [Lln]. //Ropa d’agües ‘conxuntu de chaqueta, pantalón y sombreru de lona o tela d’algodón tratada con aceite de llinaza’ [Cñ]. //Ropa de pasa’l pioyu ‘ropa de mala calidá’ [Mi]. ///Si vas con sur a la mar, ropa d’agües has lle- var [Cñ]. Dios da’l fríu según la roupa [Sm].
|
|
del llat. vg. *rauba ‘ropa’. Tamién dende ropa féxose’l verbu arropar (cfr.) y el so compuestu desarropar (cfr.). Un posible deverbal de arropar ye ast. arropu (cfr.). Dende ropa fexéronse los diminutivos en -ĕlla → ropiella (cfr.) y en -īcula → *ropiya → ropía (cfr.). Del primeru féxose’l verbu arropiellar [o *ropiellar → ropielláu (cfr.)] y el compuestu enropiellar (cfr.). Un masc. *ropu sofita llueu la creación aumentativa ropón (cfr.) y dim. ropiellu (cfr.); ye tamién l’aniciu xunto a ropa del deriváu roperu (cfr.). D’una amestanza de ropa + vieya féxose l’ax. ropaveyeru (cfr.) d’u foi posible facer ropaveyería (cfr.), quiciabes castellanismos inxertos por JH ente nós, como ropaxe (cfr.). |
|
ropandiellu 📖: ropandiellu🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">De ropandiellu </i>‘ensin trabayar, ensin molestase’ [Lln]: <i class="della">Ési </i><i class="della">tou</i>(TEST)
|
lo quier de ropandiellu [Lln].
|
Quiciabes d’un encruz de ropiellu y andar. |
||
ropaveyería, la 📖: ropaveyería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">ropavejería</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. ropa. |
||
ropaveyeru, a, o 📖: ropaveyeru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">ropavejero</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. ropa. |
||
“ropaxe” 📖: “ropaxe”🏗️: NO ✍️: SI |
Cast. <i class="della">ropaje</i>.
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Púnjose</i>(TEST)
|
all ir all Ygresa/per enriba del ropaxe/una per- blanca camiesa/con mochíssimos plegaxes [Xuan García (1665: 153)] Cfr. ropa.
|
|||
roperu, el 📖: roperu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<roupeiru [An. Tox]. roupeiro [/Eo/]. rupeiru [Sm. An]. +ro- piru [Ay].>(TEST)
|
Armariu destináu a guardar ropa [Ay. Sm. An. Tox. /Eo/. JH].
|
|
2. “Listón, percha con unos bolillos o medias lunas de madera o hierro que sirve para colgar en ellos las ropas o vestidos” [JH]. 3. {(Doc.). El qu’entiende en ropa}. Cfr. ropa. |
|
ropía, la 📖: ropía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Chaqueta [DA]. Vistidura curtia con mangues [JH]. 2. Vis- tidura suelta y llarga que se trai percima los demás vistíos axustaos al cuerpu [JH]. Vistidura de particular autoridá como lo qu’usen los príncipes, ministros, etc. [JH]. ///<i class="della">Non se te meta</i><i class="della">(TEST)
|
en maxín/casate co la mió fía/pos tien moruxa y ropía/y tú ni un solu tarín [CyN (Recuerdos)].
|
¿Viestes dalgun correr cuando’i apieguen/un cuete allá en Uviedo á la ropía/que acuanto más afuxe más i lleguen/les chispes á la pierna y pantorría...? [DyE 10] Sin zapatos, sin calces, sin ropía/más llixeros que cuete en romería [Vida Aldea 274] Cfr. ropa. |
||
ropiella, la* 📖: ropiella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ropiel.la [Pzu].>(TEST)
|
Cast. ropilla [Pzu].
|
Cfr. ropa. |
||
ropielláu, ada, ao 📖: ropielláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<b class="della">ropielláu,</b>(TEST)
|
ada, ao Abrigáu [AGO].
|
Cfr. ropa. |
||
ropiellu, el 📖: ropiellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+ropiillu [Sr].>(TEST)
|
Envoltoriu de ropa mal fechu [Cb. AGO]. 2. Vistíu arrugáu, mal dobláu [Cb]. Vistíu arrugáu [AGO]. //Facer ropiellos ‘allugar la ropa ensin orden y arrugao’ [Cb]. //Traer al ropiillu ‘traer en danza, traer (a la xente) sometío al caprichu, interés (d’una persona)’ [Sr]: Nun vas traer a toos al ropiillu, primero unos, llueu otros [Sr]. Cfr. ropa.
|
|||
ropón, el 📖: ropón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><roupón [As].>(TEST)
|
|
|||
roque 📖: roque🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Casa</i>(TEST)
|
del tócame roque ‘casa ensin control, desiguada’ [Pr]. //(Quedar, tar) roque ‘(quedar, tar) fondamente dormíu, atroncáu’ [Sr].
|
|
||
roquera, la 📖: roquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cierta yerba de flor encarnada, que naz ente’l llin [JH]. Yerba
<ident class="della" level="1"></ident>mala [Ar].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible nominalización en rellación d’un ax. *<i class="della">roqueru, a, o </i>fechu sol ast. <i class="della">roca</i>(TEST)
|
o rueca. ¿O podría referise a un tipu de yerba que naz per San Roque, a mediaos d’agostu?
|
|||
roqueru, el 1 📖: roqueru🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><ruqueiru [Sm. Bab. PSil. Cv. Oc. Vg]. +roquiru [Ay. Ll].
<ident class="della" level="1"></ident>//roqueiro [Eo].>(TEST)
|
Cast. rocadero, cucuruchu col que se suxeta’l copu na rue- ca [Os (roqueros). Cg. Ay. Ll. Sm. Bab. PSil. Cv. Oc. /Eo/. Vg. Llomb]. Especie d’embudu de naipes o de tela con que se suxeta na rueca lo que se fila [LV. DA]. Capirucha, xene- ralmente bordada de corales sobro terciopelu, que s’apierta enriba la rueca pa que nun salga’l cerru [Cb]. Adornu como si fora un bonete de cuatro picos que s’asitia sol fusu cuando se fila [Lln]. 2. Ropa ruino [Vv]: Por aforrar siempre compres roqueros [Vv]. 3. Encantu (dizse de los neños) [Pr].
|
|
||
roqueru, el 2 📖: roqueru🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Sitiu onde son abondoses les roques [Xx].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
fondos el roquero que bei de la dicha calle 1409 [MC-I/93]
|
|
||
roquete, el 📖: roquete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
roquil, el* 📖: roquil🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><ruquil [As].>(TEST)
|
Especie de rebaba na rueca [As]. Cfr. rueca. |
|||
rosa, la 📖: rosa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rousa [Md. Mar].>(TEST)
|
Cast. rosa [Xral]. Peonía silvestre [Mar]. 2. Enfermedá que, según creencia popular, tienen los que se suiciden [Tb]. En- fermedá de les vaques qu’ataca la piel agrietándolo y ulce- rándolo (camienten que ye contaxoso) [Oc]: La vaca de Xuan tien la rosa [Oc]. //Mal de lla rosa ‘enfermedá de la piel {que foi} percomún n’Asturies ente la xente del campu, motivao pola humedá y les fuertes xelaes o rosaes (los que cadecen d’ello tienden a somorguiase nos ríos)’, pelagra [JH]. //Rosa del alma úsase como espresión afalagadora a una persona [PSil]. //Roses de pan y quesu ‘Primula vulgaris, primave- ra’ [Mo (llaa 28)]. //Roses del diantre ‘roses silvestres’ [Cb]. ‘cast. escaramujo’ [Cb]. //Rosines del azafrán ‘Crocus astu- ricus’ [Mo (llaa 28)]. //Rosines de San Xuan ‘Bellis perennis, cast. chirivita’ [Mo (llaa 28)]. //El rosa ‘color rosa’ [Xral].
|
|
Del llat. rosa, -ae ‘rosa’, ‘rosal’ (em, old). Ninguno d’estos dos diccionarios conseña cantidá vocálica lo que nun dexa de ser d’interés frente a Meyer-Lübke que parte d’una tónica cur- tia (rew s.v. rŏsa). La diptongación [ow] qu’apruz en dos pun- tos occidentales quiciabes se deba a un influxu secundariu de verbos como rousar y términos rellacionaos a nun ser que se camiente que se dio un averamientu del góticu *rausa ‘costra’ [Gamillscheg 1932: 233] con daqué asitiamientu románicu (rew). Dende ast. rosa féxose’l verbu arrosar 3 (cfr.) y enro- sar (cfr.) que remonta a *rosar. Semánticamente’l nome de la enfermedá de la rosa débese a la coloración de la piel afeutao pol citáu mal como xeneralizó’l médicu Gaspar Casal nel sie- glu xviii. Ha refugase, nidiamente, la idea suxerida por JH de rellacionar el nome de la enfermedá col términu ast. rosada (cfr.). Un dim. de rosa ye ast. roseta (cfr.). D’un abondativu en -ālis, amestáu a rosa, -ae ‘rosa’, de vieya documentación como rosālēs escae (em), sigue ast. rosal (cfr.). |
|
rosada, la 📖: rosada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rousada [Sm. Cv. Vd. Oc]. roxá [Cp. y Llg (i)]. rosá [Pb. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay].>(TEST)
|
Cast. rocío [Lln (S). Rs. Cb. Cg. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Oc. Tox. /Eo. Mánt/] de la mañana [Pb. LV. Lln. Pa. DA. R]: Cola rosá muéyense los praos [Llg]. Rocío de la nueche [Sm. Cv. Pr (= orbeyada)]. 2. Rocío, xelada [Lln. Ca. Vd]. Xelada fuer- te [Ay]. 3. Rociada [Cp. Sb]: Eché una rosaa d’azúcar [Sb]. //De rosá ‘(tar, dir a un sitiu) ensin pensalo, ensin que naide cuente con ún’ [Sr]. ///Añu de munches rosaes, añu de mun- ches goxaes [LC].
|
|
Cfr. rosar 1 y rociar. |
|
rosal, el 📖: rosal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rousal [Md].>(TEST)
|
Cast. rosal [Xral]. //Rosal silvestre ‘rosal que se cría nos ar- tos’ [Ac]. ‘artu gavilanceru’ [Cd]. //Rosal de la raposa ‘artu gavilanceru’ [Oc]. //Rosal de los matos ‘artu gavilanceru’ [Rs]. //Rosal d’espinu ‘rosal silvestre’ [VBable]. //Rosal del diablu ‘artu gavilanceru’ [Cp].
|
|
Cfr. rosa. |
|
rosar 1 📖: rosar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<rousar [Sm. Cv. Vd. Mar]. rusar [Oc].>(TEST)
|
Cayer la rosada [Lln. Pa. Cg. Llg. Ay. Cv. Vd. Tox. Oc. /Mánt. Eo/]. Producise rosada [Cb]. 2. Xelar [JH]. 3. Orpinar, orba- yar [Sm]. 4. Volcar un carru nun camín [Mar]. //-se ‘pisar la rosada y moyase los pies’ [Lln]: Roséme tou [Lln].
|
Del verbu rorāre ‘tar llientu por cuenta la rosada’, ‘hume- decer la rosada’ (em). Ye perposible, pescanciamos, que so- bro esti verbu se fexere y xeneralizare la espresión refecha en *rosāre, pol influxu de la -s de rōs, rōris ‘rosada’ como dicen Ernout-Meillet pues na baxa época documéntase’l ver- bu arroro que, con una variante *arroso, acaba xustificando’l cuerpu fónicu del fr. arroser ‘regar’ (em; rew). Ye perclaro qu’ast. rosada podría considerase un deverbal de rosar pero les variantes con [S], anque podríen xustificase como varian- tes de /s/, paez qu’aconseyen rellacionar el términu tamién con un posible deverbal de *roscidare formáu sobre rōscidus ‘gotes de la rosada o agua’ (cfr. rociar). La presencia del diptongu átonu [ow] n’occidente pue debese a una conocida analoxía vocálica (ghla 98). Un deverbal de la variante rou- sar apruz n’ast. rousu (cfr.). Una formación compuesta verbal úfrela l’ast. derrosar y desrosar (cfr.). |
||
rosar 2 📖: rosar 2🏗️: NO ✍️: NO |
{(Doc.). Cast. <i class="della">raptar</i>}:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quien</i>(TEST)
|
filla ayena rosar o leuar de cauellos o uiuda rosar, peche [FZ (FFLL)]
|
|
cfr. arrosar 1). Namái asina xus- tificaríamos [ow] nel deverbal fuerte qu’alvertimos na docu- mentación medieval de rosu 1 (cfr.) como yá afitamos al falar del Fueru de Lleón (FLl 24, n. 13) que, con un dim. *rosicu, sedría responsable del verbu arrosicar (cfr.). |
|
rosariu, el 📖: rosariu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+rosoriu [y Sb]. rosario [Os. Ac. VCid]. +roseriu [Ay. Ri].>(TEST)
|
Cast. rosario [Xral].
|
2. Espinazu [Cg. Ac. Sb. Ri. VCid], co- lumna vertebral [Lln] d’un animal muertu [Os]. 3. Sarta de cualquier fruta seca [JH]: Un rosariu de castañes [JH]. 4. Fiesta que se celebra’l 7 d’ochobre [Lln. Tb]: Pal Rosariu nun se viende la vaca [Tb]. //En rosariu ‘alternando casi regu- larmente zona de carbón y zona de falla (aplícase a la capa de la mina)’ [Min]. //Mes de los rosarios ‘mes d’ochobre’ [Sm]. ///De mayu a San Miguel nin rosariu nin muyer; y de San Miguel a mayu nin muyer nin rosariu [LC]. Del llat. rosārium ‘terrén llantao de rosales’ (em), términu inxertu per vía culta y aplicáu metafóricamente a les cuentes del rosariu considerada caúna (que señala una oración) como una rosa. La idea de ‘conxuntu de roses o cuentes una tres d’otra’ enconta l’usu figuráu que s’alvierte nes aceiciones §2-3. |
||
rosáu, ada, ao 1 📖: rosáu🔤: , ada, ao 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 1 |
Con rosada [Lln. Cg. Ay]. Enllenu de rosada [Ca. Pr]. Orba- yáu [Pr].
Pp. de <i class="della">rosar</i>(TEST)
|
1.
|
|||
rosáu, ada, ao 2 📖: rosáu🔤: , ada, ao 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 2 |
De color rosa.
<i class="della">Mexelles</i>(TEST)
|
rosades/güeyos gayasperos/caderes torniades/ meneos arteros/a los de mal xuiciu/los saque de quiciu [CyN (Cantares) 135]
|
Ax. fechu sol ast. rosa (cfr.). |
||
rosca, la 📖: rosca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rusca [LV].>(TEST)
|
Cast. rosca [Pa]. Rosquiya de pan [Tb] dulce [Tb. Llomb]. Torta grande de pan, delgada y dura, amasada pa facer sopes [LV. R {cueye’l datu de LV}. DA]. Rosca de pan, especial- mente la que se regalaba a los mozos per Pascua [Sb]. Dulce circular que lleva mantega [PSil]. Torta de pan adornada con llabores y que se puya nes romeríes [Po (ByM)]. Pan redon- du del ramu, el mayor de toos, de forma de rosquiya gran- de [Lln]. Rosca, pan o bollu de forma redonda [Sm]. Pan en forma de guirnalda [Ay]. Pan perpequeñu que se fai pa los neños [Ay]. Torta delgada de pan de maíz [Cg]. Pan delgáu en forma de faxa zarrada en redondo [Tor]. 2. Parte sobre- saliente del focicu del gochu [Ll]. 3. Resalte helicoidal del torniellu [Cd]. //rosques ‘rosquíes’ [Ac]. ‘pastes fines, perlli- xeres’ [VCid (roscas)]. //Correr la rosca ‘facer una carrera a pie onde’l ganador recibía una rosca de premiu’ [Tb. PSil. Llomb. VCid (el premiu yera un mazapán)]. //Facer la rosca ‘montar la escuela’ [Cd]. ‘combayar con una persona de la que quier llograse daqué cosa’ [Tb, PSil (faer...). Cd]. ‘buscar xides pa nun trabayar’ [Cd. Pr]. ‘afalagar’ [Pr]. ‘rondar un mozu a una moza’ [PSil (faer la rosca)]. //Facer la rosca al diablu ‘engañar’ [Ay]. ‘dar munches vueltes a un asuntu pa sacar provechu’ [Pa (h.acer la rosca)]. //Rosca de pan ‘rosca que regalaben a los afiaos per Pascua’ [Pa]. //Tener rosca ‘te- ner qué comer’ [Cg]. ñon podi baxar allá/polo que te dixi arriba/y tamién por igualar/quatro rosques de mantega/para comprar la mio sal [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 40-44)]
|
|
||
roscar 📖: roscar🏗️: NO ✍️: NO |
<arroscar [JH].>(TEST)
|
Enroscar [Pa. Sb. JH]. Cfr. rosca.
|
|||
roscón, el 📖: roscón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Rosquiya de pan dulce que se pon na picota’l <i class="della">ramu</i>(TEST)
|
que s’ufierta a la Virxe o a dalgún santu nuna romería [Tb]. Ros- quiya grande de pan del ramu [Lln]. Dulce típicu de delles fiestes fechu de farina, güevos, zucre, cocíu en fornu, con forma de troncu de conu invertíu, lobuláu per fuera y con un furacu en mediu [Tor].
|
Aum. de roscu. Cfr. rosca. |
||
rosconera, la 📖: rosconera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Molde (de <i class="della">hojalata</i>) pa cocer el <i class="della">roscón</i>(TEST)
|
[Tor].
|
Cfr. rosca. |
||
roscu, el 📖: roscu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///ruscos [Porrúa [y Lln].>(TEST)
|
Torta de pan qu’adorna’l ramu de les fiestes [Lln (= carretu)].
|
Cfr. rosca. El pl. ruscos empobínamos a almitir una primera metafonía roscu → +ruscu. |
||
roseta, la 📖: roseta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Llazu de cintes o cosa asemeyada que se forma en fueyes, cola figura de la rosa llazada [JH]. //-<i class="della">as </i>‘pendientes’ [Ar]. ‘pendientes, aretes’ [Oc].
Dim. de <i class="della">rosa</i>(TEST)
|
+ -eta.
|
|||
rosiellu, a, o* 📖: rosiellu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Términu conocíu pente medies de la documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">poltro</i>(TEST)
|
rosello 939(or.) [ACL/207]
|
|
del llat. rŭssus, -a, -um ‘acolorazáu’ (em) ye posible un axetivu qu’acabe sustituyendo al documentáu en llat. russulus, russeolus. Dende russus foi posible una for- mación verbal en -idiare responsable del ast. rosixear (cfr. *rosixar). |
|
rosixar* 📖: rosixar*🏗️: SI ✍️: NO |
<rosixear [Cl].>(TEST)
|
Tostar, amariar por efeutu del sol [Cl]: Yá rosixein (sic) los praos [Cl].
|
Cfr. rosiellu, a, o. |
||
rosnar 📖: rosnar🏗️: NO ✍️: NO |
<roznar [Cl. Ay. Oc. Mar]. ruznar [Md. Cv]. /////ronar [PSil. Mar]. runar [Md. Mar].>(TEST)
|
Rebuznar [Lln. Os. Ay. PSil. Vd (Oc). Vg. VCid. Llomb (= roñar). Mar (= rebuznar = reboznar = reoznar)]. Emitir soníos el mulu [Ar]. Emitir les caballeríes un ruíu especial faciendo vibrar muncho los llabios [Vd (Cv)]. 2. Reburdiar el perru cuando lu molesten enantes d’acometer o entamar a lladrar [Cv]. 3. Gruñir el gochu [Cl]. 4. Ronronear [Md].
|
D’una amestadura del prefixu intensivu re- (cfr. relinchar) y del verbu llat. būcināre ‘facer sonar el cuernu, la trompeta’ (old; dcech s.v. rebuznar), *rebūcĭnāre, con continuadores hispánicos (rew; deeh s.v. rebŭcinare). Tal propuesta ye ne- cesaria pa xustificar ast. rebuznar (cfr.) y podría selo, desani- ciada la -b- → *reuznar, pa entender ast. roznar (onde sedría posible l’aspiración y perda de la xiblante). De toes maneres nun ye esa la opinión de Meyer-Lübke (rew). Con too, el ver- bu rosnar (y les sos variantes) podríen esplicase dende’l llat. resonāre ‘resonar’, ‘facer ruíu’ (abf) anque’l deverbal rozníu esixiría partir del participiu débil de resonere que ye varian- te del llat. resonāre ‘resonar’, ‘facer ruíu’ (abf; pe2: 358) o d’una formación en -ītus como en hinnītus (em) → iñíu (cfr.). |
||
rosníu, el* 📖: rosníu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rozníu [Cl. Ay]. ///rosnido [Os. VCid].>(TEST)
|
Rebuznu [Os. Ay. VCid]. 2. Gruñíu del gochu [Cl]. Cfr. rosnar.
|
|||
rosollar 📖: rosollar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Pegase la farina lliento a la muela del molín [Ar].
|
Posible variante de resollar (cfr.). |
||
rosquiella, la 📖: rosquiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rosquiel.la [PSil]. rusquiel.la [Ay. Tb]. ///rosquilles [Ac].>(TEST)
|
Rosquiya [Ay], confite dulce [Tb (= rusquicha)]. Rosquiya, masa de dulce en figura de rosca pequeña [JH]. Pasta persa- brosa fecha de fariña, de forma redonda [PSil]. //-es ‘rosquíes’ [Ac]. //Saber a rosquiel.las ‘saber perbién’ [PSil].
|
Dim. de rosca. |
||
rosquiellu, el 📖: rosquiellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Roscón [JH].
Dim. de <i class="della">roscu</i>(TEST)
|
(cfr. rosca).
|
|||
rosquíu, el* 📖: rosquíu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rosquidu [Lln].>(TEST)
|
Rozníu [Lln].
|
** |
||
rosquiya, la 📖: rosquiya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rosquía [Ll. Tox. /Ef (Eo)/. V1830. JH. DA]. rusquía [Ri. An. Cv. Oc]. rusquicha [Tb].>(TEST)
|
Rosquiella [Ca. Ay. Ll. Tb. An. /Eo/. DA], confite [Cg] deli- cáu [Ri] en figura de rosca pequeña [JH]. Rosquiella de pan [Tox]. Alfilada, bolla [Cv]. Bollu en forma de rosca grande que se fai pela fiesta de Reis [Ri]. Torta de boroña [V1830]. //Rusquías ‘rosquielles que se vienden nes romeríes’ [Oc]. Cuando falta la boroña/una rosquía s’amasa [Glorias Ast 159]
|
|
cfr.) lo mesmo que l’ast. rosquiella (cfr.) pero agora col continuador del suf. dim. -īcula. |
|
rostrada, la 📖: rostrada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
rostru, el 📖: rostru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">rostro</i>(TEST)
|
[Cl. JH]. Cara [Ac. Sd. Qu]. //-os ‘mexelles’ [Sd. Qu. Tb. Gr]. ‘carriellos’ [Sb]. //Tener rostru ‘ser caradura’ [Tox].///
|
|||
rosu, el* 1 📖: rosu🔤: , el* 1 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 el*, 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>{(Doc.). Raptu violentu}.
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">non</i>(TEST)
|
det ulli homini rausum fossataria aut manneria 1017 (s.
|
|
||
rosu, el 2 📖: rosu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Mieu</i>(TEST)
|
rosu del alma se usa como expresión cariñosa [PSil (= rosu queridu)].
|
|
||
rosu, el* 3 📖: rosu🔤: , el* 3 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 el*, 3 |
<ident class="della" level="1"></ident><rousu [Sm].>(TEST)
|
Rosada, orbayu [Sm].
Deverbal del verbu rousar 1 (cfr. rosar) fechu del participiu fuerte. |
|||
rota, la* 📖: rota🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Nome conocíu pela documentación na aceición de ‘tierra o prau rotu, desatrancáu’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">con ortos & lantados & solares ye </i><i class="della">arrotas</i><i class="della">(TEST)
|
assi como ye 1251 [MB-II/44]
|
|
cfr.) que tamién alterna con participios de rumpere. |
|
“rotella” 📖: “rotella”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
|
illa arrotella et per illa uega 921 (s. xii) [DCO-I/86]
|
|
del llat. rum- pere, esto ye, de rŭpta ‘(tierra) rota (pa facela cultivable)’ a lo que se-y amiesta’l diminutivu -illa (old), asina *ruptĭlla rotella, frecuente na nuesa toponimia (ta 663), pallabra col mesmu sufixu diminutivu que l’ast. pocella, mamilla (em s.v. mamma) > cast. mamella (pe2: 359). |
|
roteru, a, o* 📖: roteru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rotero [Cñ].>(TEST)
|
Afuracáu [Cñ].
|
Del ast. rotu, a, o (cfr.) + continuador del suf. -ārius. Una no- minalización del masculín ye responsable del ast. roteru (cfr.). |
||
roteru, el* 📖: roteru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rotero [Llu].>(TEST)
|
Furacu o rotu de la ropa [Llu].
|
Cfr. roteru, a, o. |
||
rotilancia, la 📖: rotilancia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Nome conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Falando</i>(TEST)
|
de Doña Luisa/de flores y rotilancia [Coronación Carlos iv 178]
|
Posible cultismu tomáu del cast. y que guarda rellación col verbu rutilar y familia (dcech s.v. rutilo). |
||
rotu, a, o 📖: rotu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+rutu [Ay].>(TEST)
|
Cast. roto [Pa. Sr. Ay. Tb]. 2. (Vistíu) con falampernios [Pa]: Anda tou rotu [Pa]. ///Nunca falta un rotu pa un descosíu [LC].
|
|
Del llat. ruptus, -a, -um ‘rotu’, ‘llabráu’ participiu fuerte de rumpere (em) que s’asitia a la vera de la formación analóxica en -itus, rompíu (cfr. romper). Conséñase n’ast. la nominaliza- ción del masculín (cfr. rotu & rompíu) y del femenín (cfr. rota). Dacuando conséñase’l vieyu participiu con a- lo qu’empobina a almitir una nidia rellación col ast. arromper (cfr.). |
|
rotu, el 📖: rotu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<roto [VCid].>(TEST)
|
Furacu (nuna prenda de vistir, nos calcetos) [Lln. Ac. Tb. VCid (roto)]. Furacu na rede [Xx]. Cfr. rotu, a, o.
|
|||
rotundu, a, o* 📖: rotundu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rutundu/a [Md].>(TEST)
|
Cast. rotundo, claru [Md].
|
2. Exautu [Md]. //Pur rutundu ‘sátamente’ [Md]: Tien cincu vacas por rutundu [Md]. Cfr. redondu, a, o. |
||
rotura, la 📖: rotura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">rotura </i>[Pa]. Rompimientu (d’un miembru, d’una tela, d’un oxetu) [Cd].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">adicio</i>(TEST)
|
enim agros ... unum ... de arrutura cum illos labalios antiquos 961 (s. xii) [ACL/124]
|
|
Del llat. serondu rŭptūra ‘brecha’ (dlfac), en rellación con rumpere ‘romper’ (em), con resultáu románicu (rew) ya pan- hispánicu (deeh) con resultáu toponímicu (ta 663). Dende equí féxose’l verbu cultu roturar (cfr.) anque nun sabemos si ha almitise un llat. *rupturāre ‘romper la tierra’ → ‘llabrar’ qu’amosaría’l fr. roturier, cast., ast. roturar. L’influxu del ver- bu arromper vese nos testos medievales con a-. |
|
roturar 📖: roturar🏗️: NO ✍️: NO |
<returar [Ac. Arm].>(TEST)
|
Llabrar un terrén [Rs]. Poner un terrén a llabrar [Ac]. Facer cultivable un terrén [Arm].
|
Cfr. rotura. |
||
roucar 1 📖: roucar 1🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
roucar 2 📖: roucar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Vaciar un estanque, abrir el desaguaderu pa que salga l’agua [Cv (= derroucar)].
<ident class="della" level="1"></ident>Anque paez que pudiera tratase d’una variante del ast. <i class="della">roncar </i>(cfr.), lo cierto ye que na aceición conseñada abúltanos qu’ha rellacionase cola familia de *<i class="della">rocca</i>(TEST)
|
(cfr. roca).
|
|||
rousu, a, o 📖: rousu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">roxu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
roxada, la* 📖: roxada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><roxá [Sr. Sb. Ll].>(TEST)
|
|
|||
roxear 📖: roxear🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cast. amarillear, mariar [Vd].
|
Cfr. arroxar 1. |
||
roxegu, a, o 📖: roxegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Acolaratáu [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">roxu,</i>(TEST)
|
a, o. La documentación del dominiu ufre un exem- plu (de IIII parte el roxeco 1250(or.) [MCar-I/279]) pero dul- damos de la so interpretación pues pue tratase d’un diminuti- vo-despeutivu de roxu, a, o (→ roxecu → roxegu) y non d’un suf. -iegu amestáu a roxu.
|
|||
roxetu, a, o 📖: roxetu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Que tira a roxu [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">roxu</i>(TEST)
|
cola amestadura del suf. dim. -etu, a, o.
|
|||
roxez, la 📖: roxez🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><roxeza [y JH].>(TEST)
|
Cast. rojez [Md. JH]. Cfr. roxu, a, o.
|
|||
roxín, ina, ino 📖: roxín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident>De color roxo claro [Llg]. //<i class="della">Roxina </i>‘tipu de castaña’ [Sr. Sm (ruxina)]. //<i class="della">-ines</i>(TEST)
|
‘variedá de fabes carauterizaes como acolo- rotaes’ [Sb. Cp (= fabines roxes)]. ‘pintes (les fabes)’ [Ac]. ‘variedá de fabes carauterizaes pel so color pardo’ [Pa].
|
|
||
roxón, ona 📖: roxón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<roxón/ona/ono [Llg].>(TEST)
|
Roxo escuro (el color) [Llg].
|
Aum. de roxu (cfr. roxu, a, o) con posibilidá de nominaliza- ción del masculín (cfr. roxón). |
||
roxón, el 📖: roxón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//roxóis [Eo].>(TEST)
|
Idea rara [AGO].
|
2. Airón [AGO]. //Roxóis ‘quispos que que- den al delir la grasa del gochu’ [/Eo/]. Aum. de roxu (cfr. roxón, ona). |
||
roxu, a, o 📖: roxu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+ruxu/roxa/roxo [Ay. Ll. Mi. Ri]. roxo [Os. Cñ. V1830]. roxu/roxa [Ca]. roixu [Bab]. rousu [As]. roisu/a [Cn (F)]. ru- sia [VCid].>(TEST)
|
Cast. rojo [Os. Cg. Cp. Sb. Ay. Mi. Sm. Bab. PSil. As. An. Cd. Sl. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. JH. R. DA]. De color encarnao [Mi. Ri]: El pelo roxo, un pilu ruxu [Ri]. Cast. pelirrojo, azafranáu [Lln. Ac. Bi. Sr. Mi. Pr. Sl]. De pelo arroxao (home o animal machu) [Ca]. De color castaño arroxao [Cb]. De color acolo- ratao (la vaca casina) [Ca]. 2. Rubiu [Lln. Cl. Rs. Pa. Cb. Xx. Cp. Cñ. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Sd. Qu. Sm. Pzu. Pr. Vd. Tox. /Mánt/]. Rubiu intenso [Tb]. Cast. rojo, bermeyu, rubiu [Cn (MG)]. De pelo perclaro [PSil]. 3. Del color de los lleones (la vaca) [Lln (= vaca casina)]. De color canela (la vaca) [An]. De color que tira a mariello (vaca) [Cl]. De color marrón, ocre [PSil]. (Oveya) de color negro esvaío, tirando a encarnao escuro [VCid]. 4. De color pardo (la cabra) [Cl]. 5. Caliente [Ca. Cn (F)]: Sopla’l caldu que ta mui roisu [Cn (F)]. Caliente (el fornu) [Cb. Bab. As (/roxu ‘coloráu’)]. Que ta ferviendo [V1830. Tb]. Caliente, percaliente [Llv. Ll. Tb. Sl. Oc. /Eo/. V1830]: Agua roxo [Llv. Ay. Ll]: L’augua ta roxa [Oc]. Caliente, en caldia [Bi. Mi. Pr. Tox]. 6. Seco (un terrén) [Lln]: Están roxos [Lln]. 7. Del bandu republicanu o de los ro- jos [Pa. Sr. Mi. Sm]. D’idees izquierdistes [Xral]. //Roxa ‘tipu de vaca del país’ [Qu. Tb]. ‘casina (tipu de vaca)’ [Sb]. ‘de color rubio claro (la vaca)’ [Tox]. ‘de pelo más o menos rubio (la vaca)’ [Ay]. //Aguas roxas ‘bocanaes qu’amarguen cuando hai dolor d’estómagu’ [Tox]. //Cuando los rojos ‘na dómina de la guerra civil de 1936-1939’ [Xral]. //Dar en roxu ‘obse- sionase, volvese zuniegu’ [LC]. ‘pasase’, ‘pasase nun facer, nuna obligación’ [Sr]. //De roxa ‘variedá de castaña grande y de bon sabor [Sb]. //De roxa rayada ‘tipu de mazana de si- dra’ [Cd]. ///Agua roxa, sarna escosa [Cg]. Non hai roxu bonu [LC]. De los roxos pocos, que son malos pa los otros [LC]. Un home roxu y un pollín coxu inda son piores qu’Antroxu [LC]. L’agua la perezosa cuandu fría cuandu roxa [Tb].
|
|
Del llat. rŭssus, -a, -um ‘colloráu’, ‘bermeyu’ (em) o, qui- ciabes meyor, de russeus ‘tirando a encarnáu’ (em), con continuadores llargamente espardíos pela Romania (rew s.v. rŭsseus, rŭssus) ya Hispania (deeh) y posible nominalización (cfr. roxu). La variante sureña rusia (VCid) empobínanos a almitir un zarramientu vocálicu por cuenta la [j]; la desfo- noloxización del ast. [S] interpretóse dacuando como [sj] al sur del cordal y nes fasteres más castellanizaes del vieyu do- miniu. Formaciones diminutives son roxín (cfr.), roxetu, a, o (cfr.); aumentativa roxón (cfr.); abondativa roxegu, a, o (cfr.). Un deriváu ye tamién ast. roxez (cfr.), roxura (cfr.). Dende roxu, a, o (o dende’l so antecedente) pudo facese’l verbu ast. arroxar 1 (cfr.). |
|
roxu, el 📖: roxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Mullus</i>(TEST)
|
barbatus, cast. salmonete de fango [Tz (ppac)]. Mullus surmuletus, cast. salmonete de roca [Tz (ppac)].
|
2. Monticola saxatilis, cast. roquero rojo [Noval. Flora y Fauna: LNE 2006]. Cfr. roxu, a, o. |
||
roxura, la 📖: roxura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Lo collorao [JH]. 2. Venada de llocura [Cp] o enfadu [Cb]. Llocura [Villah].
Cfr. <i class="della">roxu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
royalbu, a, o* 📖: royalbu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<{Posible percorreición de yeísta, “rollalba” [Lln (S)]}.>(TEST)
|
De color prieto cola punta del rabu blanca (un animal) [Lln]. De rabu blancu (la vaca) [Lln (S)].
|
Del mesmu aniciu qu’ast. rebalbu (cfr.), amestadura de rapum album ‘rabu blancu’ (pe2: 340) quiciabes pente medies d’una variante *robalbu [> rebalbu] → *roalbu → royalbu, con yod epentética (ghla §4.2.7). |
||
royedera, la* 📖: royedera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ruyedeira [Pzu]. roedera [Cl].>(TEST)
|
Cast. roedera [Pzu].
|
2. Mal crónicu [Cl]. Cfr. royer. |
||
royedor, ora 📖: royedor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<royeor [Ay]. royeor/royeora/royeoro [Llg].>(TEST)
|
Cast. roedor [Llg. Ay. JH]: El ratu ye un bichu mu royeor [Llg]. 2. Que roye y llimpia l’estómagu (un alimentu) [Llg]: La coca-cola ye bien royeoro [Llg]. 3. Que picotea muncho fuera d’hora (una persona) [Llg]. //Güisu royeor ‘cartílagu’ [Llg]: Gústa-y muncho’l güisu royeor de la carne [Llg].
|
|
Cfr. royer. |
|
royedor, el* 📖: royedor🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<royeor [Llg].>(TEST)
|
Cartílagu [Llg]: Gústa-y muncho’l royeor de la carne [Llg].
|
Cfr. royer. |
||
royedura, la* 📖: royedura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ruyedura [Pzu].>(TEST)
|
Cast. roedura [Pzu].
|
Cfr. royer. |
||
royencia, la* 📖: royencia🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<roencia [Lln].>(TEST)
|
Debilidá nel estómagu, necesidá de comer [Lln]: Las manza- nas dan roencia [Lln].
|
Cfr. royer. |
||
royer 📖: royer🏗️: NO ✍️: NO |
<ruyer [Sm. Bab. Pzu. Cv. y Mar]. roer [y Tb. Tox]. rober [y Ar]. ruer [An].>(TEST)
|
Cast. roer [Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. An. Pr. Cv. Vd. Oc. Mar. Vg. V1830. R]: Royéronme-
|
|
||
royicar 📖: royicar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
royíu, ida, ío 📖: royíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="1"></ident><ruíu [Tb]. ruyíu [Pzu].>(TEST)
|
Pp. de royer (cfr.).
|
|||
royón, ona 📖: royón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
|
|||
royu, a, o* 📖: royu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><royu/roya [Arm. Mar]. roya [Bard].>(TEST)
|
|
|||
roza, la 📖: roza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Matu, xeneralmente de xiniesta, que se forma en terrén bravo [Oc]. Monte de xiniesta, felechu, etc. que se forma nes finques que se derrompen cada cuatro o seis años [Oc]. Conxuntu de matorral grandizo, como árgoma, berezu, que se corta o roza [Ac. Pr. Tor] pa prender el fornu del pan y el de cal, llamáu
<br class="della"><i class="della">calera</i>(TEST)
|
[Cv]. Matu nes oxes o grandes, como árgoma, guei- ruetes que se rocen pa estrar o mullir el ganáu y los caminos [Lr (= rozu). Cv]. Maleza [Ac] de monte pa facer la cama’l ganáu na corte [Sm. Md. Cd. Gr. Pr]. Tou tipu de monte baxo [JH]. 2. Terrén zarrao onde se da’l rozu [Cb]. Sitiu onde se da l’árgoma [Lln (Folk). Cn (MG)]. Grandizu, terrén poblao d’árgoma, berezu [Cg]. 3. Finca rozada, xeneralmente pradera [Os]. Terrén bravo apocayá rozao, cavao etc. y semao de trigu y toxos [/Eo/]. 4. Abertura que se fai nuna parede pa meter una tubería, una instalación lléctrica) [Tb]. 5. Pelo qu’entama a poblar el pubis [Cñ].
|
|
del llat. *ruptiare (rew; deeh s.v. *ruptiāre), verbu fechu sol participiu de rumpere, esto ye, de ruptus, -a, -um ‘rotu’. Deverbales del participiu fuerte de *ruptiare > rozar, son ast. rozu (cfr.) y roza, asina como los continuadores del participiu débil rozáu, rozada (cfr.) dam- bos asitiaos na nuesa toponimia y que puen ser portadores del nome del responsable o del posesor de la roza (ta 662). Semánticamente pervése cómo la idea de ‘romper’ aplícase a un terrén enantes ensin trabayar, al que nun-y entrare la ferra- mienta rompiendo la tierra. |
|
rozada, la 📖: rozada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ruzada [Cv]. rozá [Ca. Ay].>(TEST)
|
Terrén que se roza [Lln]. 2. Terrén que se rozó [Pa. Ca. Ay]. Terrén acabante rozar [Cv]. Terrén llimpio de rozu, que s’acaba de rozar [Cb].
|
|
cfr.). |
|
rozadera, la 📖: rozadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rozaera [Sb].>(TEST)
|
Aición de rozar [Pa. Sb]. 2. Especie de gadañu pa quitar yer- bes y maleza [Tor].
Cfr. rozar. |
|||
rozaderu, el* 📖: rozaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rozaeru [Sb].>(TEST)
|
Aición de rozar [Sb].
|
Cfr. rozar. |
||
rozador, ora 📖: rozador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
(TEST)
|
Que roza [Tb. AGO]. Cfr. rozar.
|
|||
rozadora, la 📖: rozadora🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rozaora [y Llg. y Mi].>(TEST)
|
Máquina de rozar emplegada na mina [Llg. Mi]. Cfr. rozar.
|
|||
rozadura, la 📖: rozadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rozaúra [Ay. Ll. Ri].>(TEST)
|
Aición y efeutu de rozar col rozón [JH]. Aición y efeutu de rozar [Ay. Ll. Ri. Tb]: ¡Vaya rozaúra que-y dio a la mata! [Ay]. Roza [Pr]. 2. Lo que se roza [Ri. Tb]. 3. Destemple, indisposición llixera producida por madrugar [Ll]. 4. Manca- dura superficial de la piel al raspar ésta contra dalgún cuerpu duru o ásperu [Ay. Tb. Cd].
|
|
Cfr. rozar. |
|
rozar 📖: rozar🏗️: NO ✍️: NO |
<ruzar [Bab. An]. ronzar [y Ca]. arruzar [Mar].>(TEST)
|
Tocar suavemente [Sr. Ay. Tb]: Pasóu rozando [Tb]. Pasar rozando un cuerpu que va a muncha velocidá a otru que ta quietu [Ca (ronzar)]. 2. Cast. rozar [Pa. Bab. An], llimpiar los montes y les yerbes [Lln (S). Os]. Llimpiar un monte [Cl. Cd. Pr] de maleza con un rozón [Ca (rozar) JH]. Cortar la maleza [Cp. Qu] d’una tierra [Ri]. Bozar un terrén [Rs. Llg. Ay. Pzu] pa facelo tierra [Tor]. Segar rozu [Lr. Ac. Vd. Oc] o árgoma [LV. DA. R]. Cortar rozu, llimpiar les tierres semaes (desfaciendo tarrones y quitando maleza) [Sb]. Coyer el rozu [/Eo/]. Quitar monte, artos d’una finca cola foz [Cp. PSil. Oc]. Quitar les yerbes males pa mullir [Lln. Ac. Pr. Cd]. Llimpiar caminos, xebes de matu [Tor]. Podar, quitar monte [Ay] de los zarros [Tb]. Cortar rozu o roza [Sm]. 3. Arrancar carbón con una máquina llamada rozadora [Llg (i). Mi]. 4. Romper les trinches o febielles del pantalón o chalecu qu’axusten la cin- tura [Mar]. //-se ‘id’ [Pa]. ‘tratase con otra persona’ [Pa. Ay. Ri. Cd. Pr]. ‘tener familiaridá’ [Cd. Pr]. //Estar matas y por rozar ‘hai que vencer les dificultaes pa llograr una cosa’ [Ll]. //Ruzar nieve ‘caminar pela nieve en nevaes grandes’ [Bab].
|
|
||
rozón, ona 📖: rozón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident>Que <i class="della">roza </i>muncho, amigu de <i class="della">rozar </i>[Tb]: <i class="della">Tou güelu yara mui </i><i class="della">rozón</i>(TEST)
|
[Tb].
|
|
||
rozón, el 📖: rozón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><ruzón [An].>(TEST)
|
|
|||
rozu, el 📖: rozu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+ruzu [Llg. Sr. Ay]. +ruciu [Ay]. rucio [Ay. Ar]. rozo [Ri].>(TEST)
|
Cast. rozo [Pa. Ay]. Roza [Cd. An]: Fonon al rozu [An]. Broza [Llg. Qu]: Fixeron un borrón col ruzu la borná [Llg]. Males yerbes del monte y de les cuestes [Lln (S)]. Maleza del monte [Cn (MG)]. Yerbes qu’entá nun se rozaron [Ri] o que queden llueu de rozar un monte o un prau [Ri]. Monte baxo que se corta pa mullíu del ganáu [Lln. Ac. Sr. Sm (= roza)] na corte [Lln. Lr] y pa facer, al empar, cuchu [Vd. Oc]. Monte baxo de maleza [Pzu]. {Posible tracamundiu por cuenta l’averamientu fónicu, “Brezo” [JH]}. 2. Estru, mullíu [Sb]. Morgazu verde [Ay]. Roza que se llogra de rozar [Pr]. Conxuntu de maleza vexetal segao nuna cuesta o monte [Ca]: Tengo que dir a bus- car un carru de rozu [Ca]. Xiniesta cortao pa cubrir cortes, payares, etc. [Sm]. Árgoma menudo entreverao de yerba que se siega pa facer muraos o mullir les cortes de les vaques [LV. Pb]. Monte con argaña, urcia, bericiu que se corta pa estrar y facer cuchu [Cp]. Maleza pa estrar [Ac]. Árgoma y yerbes de monte o de terrén inculto que se sieguen pa mullir el ganáu [/Eo/]. Yerba y plantes que se críen en monte [Vd]. Mata baxa y delgada que val pa mullir o estrar el corral del ganáu [JH]: Merqué un cierru de rozu [JH]: Traxe ayeri un carru de rozu [JH]. Yerba verde y tienro pal ganáu [Ay. Ar]: Vas a rucio [Ay]. Maleza rozao, emplegao pa cocer adulces nel fornu de la teyera [Tb] o pa mullir [Cg]. 3. Cama del ganáu fecha de yerbatos [Ay]. 4. Monte, terrén inculto, xeneralmente zarrao y cubierto d’árboles, arbustos y matos [Cv]. 5. Trozu de terrén que se ruempe pa semar centén [Vg]. //Tar de rozo (un prau) ‘nun producir nada (un prau)’ [Ri].
|
|
Cfr. rozar. |
|
rúa, la 📖: rúa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cai [Mar. R].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in</i>(TEST)
|
loco dominato in Rua Francorum 1145(or.) [ACL/235]
|
|
Del llat. rūga, -ae ‘arruga’, ‘pliegue’, pallabra que foi d’usu en delles llingües romániques col significáu de ‘cai’ (em; rew s.v. rūga); tamién en delles llingües hispániques (deeh s.v. rūga; deeh s.v. arruga; delp s.v. rua), con asitiamientu tau- tolóxicu na nuesa toponimia urbana, asina La Calle la Rúa, n’Uviéu (ta 359). De toes maneres podría tratase d’un ga- licismu como’l gall. rúa, mir. rue. Nidiamente nesi sen van propuestes como la d’Aebischer, recordada por Meier (NC s.v. arruga), que tien rúa como préstamu del francés o ga- lorrománicu, cosa non imposible atendiendo a les feches en que’l términu entama a conseñase nos nuesos documentos. |
|
“rual” 📖: “rual”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación en testos en llat. pero qu’amuesen un resultáu fónicu nidiamente popular que, según pescanciamos, ha ser de tipu ástur:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">casata</i>(TEST)
|
de Gegino et de Cardella de seruitio ruale [-1118] (s.
|
|
a domus ‘maison’, ‘casa’ y a urbs ‘ville’, ‘ciudá’ (em), esto ye nel llat. rurālis, -e ‘del campu’ (em s.v. rus; abf; dlfac s.v. rūralis, e). Lo llamativo ye que nun s’atopen citaos con- tinuadores populares del llat. ruralis nin en rew nin en deeh. Tampoco nun conseña’l términu el lelmal magar que “rual” yá se documenta de magar el sieglu xi n’Asturies. Tampoco nun lu vemos citáu nel mllm que sí da anuncia, curtiamente, d’un nome averáu rurensis ‘campangard’, ‘campesín’. Too paez indicar, per otru llau, que port. rural, cast. rural, cat. rural han tenese por cultismos como dacuando s’afita: asi- na Machado pal port. (delp s.v. rūrāle ); Corominas pal cat. (declc s.v. rùstic); Corominas-Pascual pal cast. por cuenta l’ausencia de comentariu nel conocíu diccionariu etimolóxicu (dcech s.v. rústico). Incidiendo nel calter cultu ha entendese la seronda documentación del términu rural dada por estos au- tores: nel sieglu xviii (Autoridades pal cast.; Morais pal port.) o nel xx (Caterina Albert pal cat.). Ente los exemplos citaos namái la documentación del dominiu ástur ufre la posibilidá d’almitir un resultáu popular dafechu al amosar un fenómenu que s’alloña del cultismu pela vieya fecha de la documenta- ción y pela perda de -r- acordies con un fenómenu fonéticu conseñáu ente nós (ghla §4.6.1.4). Con too, l’ast. a. rual nun se caltevo quiciabes por cuenta la posible colisión col conflu- yente deriváu de rúa ‘cai’, *rual (García Arias 2013a: 192). |
|
ruán, ana, ano 📖: ruán🔤: , ana, ano 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana,, ano |
<rubán/rubana [y Tb]. rugán [y Sm]. rugán/rugana [y Cv]. ruana [Sb. Ay].>(TEST)
|
Cast. ruano [Sm. Cv. Llomb. JH]. De color claro (el caballu, la yegua) [Cg]. De color arrubiao (el caballu, la yegua) [Qu. Tb]. De color roxo claro (el caballu) [Tox]. De color rubio o azafranao [JH]: Ell mio borricu ye ruan y lla to fía ruana y ell to pañu ruan {sic} tamien [JH]. De color más rubio que roxo [Ay]. De color rubio (la caballería) [Sb]. De pelo tirando a roxo o cobrizo [Ca].
|
|
||
ruar 1 📖: ruar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Arrullar la palomba [Os].
<ident class="della" level="1"></ident>D’un variante del llat. <i class="della">rŭdere </i>‘glayar’, ‘rebuznar’ ‘gruñir’ (dizse de tou tipu de ruíos d’animales especialmente del po- llín)’ (em), quiciabes *rudāre. Ye posible que pueda dicise lo mesmo del ast. <i class="della">arrudar</i>(TEST)
|
(cfr.), con a- protética (pe2: 359) y caltenimientu de -d-.
|
|||
ruar 2 📖: ruar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
rubaxar 📖: rubaxar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
ruberu, a, o* 📖: ruberu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Ax. conocíu per documentu medieval en llatín del dominiu ástur:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">meo</i>(TEST)
|
cubertorio rubero et cum vno alfamare et pro sauanis
|
|
||
rubia, la* 📖: rubia🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">señale</i>(TEST)
|
a Pedro Biñuela tintorero terreno para plantar Ru- bia y Gualda 1781 [AAU/442]
|
Del llat. rubia, -ae ‘granza’ (em s.v. rubeo), con dellos con- tinuadores románicos (rew s.v. rŭbia) ya hispánicos cast. ru- bia, port. ruiva (deeh), gall. rubia (Navaza 2006: 240). Colos curtios datos aportaos nun resulta fácil almitir la existencia de rubia como voz asturiana. Podría ser, cenciellamente, un castellanismu (pe2: 360) o una coincidencia etimolóxica. |
||
rubial, el 📖: rubial🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Terrén, paraxe de tierra arroxao [Mar].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">diez castannares e duas </i><i class="della">ruviales</i><i class="della">(TEST)
|
e un de ferrera en los Cada- vales 1369(or.) [SP-II/432]
|
|
||
rubiana, la* 📖: rubiana🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////rubianas [Mar].>(TEST)
|
Nubes acolorataes [Mar].
|
|
del llat. rūbidus, -a, -um ‘colloráu’ (em) cola ames- tadura del suf. en pl. -anas, como pervemos en ruán (cfr.). Tamién podría entendese dende’l llat. *rubellianus, -a, -um ‘acoloratáu’ xustificable dende’l nome llat. rubelliana alusivu a un tipu de vide de lleña collorao (abf). L’ast. paez caltener lo que sedría’l resultáu de la nominalización del masculín ru- bianu (cfr.) y del femenín rubiana, pente medies d’un pasu previu *rubellianus, a > ast. *rube(y)anu → rubianu (cfr.); rube(y)ana → rubiana. Col suf. -antia féxose ast. rubianza (cfr.) pa referise a la cualidá; d’ehí llogróse’l verbu *arru- bianzar que conocemos gracies al so participiu arrubianzáu, ada, ao (cfr.). |
|
rubianu, {el} 📖: rubianu🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
Yerbatu de tallos duros y flor de color viola, abondosu nos
praos y de ruina acoyida pol ganáu [Cv (= cabezu)].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Un</i>(TEST)
|
buey amarillo llamado Rrubiano 1587 [(Comuña): 153] Cfr. rubiana.
|
|||
rubianza, la 📖: rubianza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
El color arroxao de les ñubes cuando acaba de quitase’l sol o un poco enantes de salir [VCid]. //-<i class="della">as</i>(TEST)
|
‘nubes y parte del cielu que se pon colloráu, cast. arrebolado’ [PSil. Dg]: Hai rubianzas [PSil].
|
|
Cfr. rubiana. |
|
rubiecu, a, o 📖: rubiecu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">rubiu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
rubiel, el 📖: rubiel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rubiellu [y ppac].>(TEST)
|
Pagrus pagrus, pargu [Rs, Tz, Lls, Xx, Cñ, Llu, Av, L’Arena, Ce (Barriuso: espáridos 577)]. cast. Pajel común [Cg]. Sara- mollete [JH]. Piescao [R]. 2. Líquidu que suelten los tallos d’árbol escortezaos y puestos a ensugar [Ll]. //-es “peces de color encarnado, muy apreciados, de ringorrango” [Cp].
|
|
Del llat. rubellus, -a, -um ‘cualquier cosa collorada’ (old), términu nominalizáu llueu, ensin dubia averáu al llat. rube- llio ‘pexe indetermináu’ (em). Los resultaos de rubiel/rubiellu (pe2: 360) son del mesmu calter etimolóxicu que los de ro- dabiel/rodabiellu (cfr.). Dende rubellus pudo facese’l verbu |
|
rubién, el 📖: rubién🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Color encarnao-anaranxao del cielu [Tox]. Color collorao del cielu [/Eo. Mánt/]. ///<i class="della">Rubién de cena bon día espera, si cho- </i><i class="della">vendo</i>(TEST)
|
non se queda [Tox]. ///Rubién de cena, buen día espera, rubién de mañana,o viento o agua [Bual (CCabal 1951: 65)]. De toes maneres tamién sedría posible ver n’ast. rubién un continuador del femenín serondu rubēdo, -inis (em) ‘color collorao’ (abf) asemeyáu al ast. putredo, -inis > ast. podrén (cfr.). Lo normal sedría aguardar ausencia de diptongu [je] por ser Tox llugar onde nun se produz si sigue una nasal (ghla 74). Pero’l fechu de dase diptongu tamién nos conce- yos d’Entrambasauguas, onde nun se conseña diptongación espontánea de ĕ, ŏ tóniques, llévanos a camentar (pe2: 360) que se trata d’un diptongu percorreutu o del tipu del que se ve en rienes con rellación a renes. Otros términos que pudie- ron collaborar na formación del ast. rubién podríen ser los continuadores
|
del llat. robigo, -iginis ‘ferruñu de los metales, del trigu’ (em s.v. rōbus; abf). Tamién llat. rubens, -ntis ‘aco- lorazáu’ (old), con continuadores románicos (rew s.v. rŭbens -ěnte) y llueu nominalización. |
||
rubietu, a, o 📖: rubietu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
//-as ‘grandes, de corteyu fino, rubies y achaplaes (les casta- ñes)’ [Ll].
|
Dim. de rubiu, a, o (cfr.). |
||
rubilín 📖: rubilín🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. rubiel.
|
|||
rubiu, a, o 📖: rubiu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">rubio</i>(TEST)
|
[Lln (S)] non intenso [Tb]. Colloráu, encarnáu [As]. Tirando a mariellu [Lln]: Esta ropa quedó rubiu [Lln]. ///-es ‘{vaques} acolorataes’ [Ac. VCid (rubias)]. ///Rubios y coxos pocos, que engañan a los otros [Lln].
|
|
Del llat. rūbeus, -a, -um o rōbeus, -a, -um ‘colloráu’ (old) o rūbidus a, um ‘colloráu’ (em) asitiáu como axetivu y nome y tamién na antroponimia tanto na so espresión “Rubio” como “Royo” na mesma dómina (Cano 2010: 234); al sur del cor- dal entá güei se caltién l’ax. royu (cfr.). Na fastera eonaviega rubios ‘peruyos’, ‘peres pequeñes’ [/Eo/] conséñase nomina- |
|
rúbrica, la 📖: rúbrica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rúprica [TC (Protomártir). AGO]. rública [Ac].>(TEST)
|
Cast. rúbrica [Ac. TC (Protomártir). AGO]. 2. Títulu de capí- tulu escritu con tinta encarnao [R].
|
|
||
rubricáu, ada, ao 📖: rubricáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Ax. conocíu pela documentación seronda:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">por enbajo </i><i class="della">rubricadas</i><i class="della">(TEST)
|
de mi rubrica acostunbrada 1496(or.) [SP-IV/371]
|
|||
rucabel, el 📖: rucabel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aguilandu (de frutos secos y curaos) que sacaben peles cases los rapazos la nueche de San Silvestre [Ca].
<ident class="della" level="1"></ident>Trátase d’un términu nominalizáu en rellación col ast. <i class="della">rucar</i>(TEST)
|
|
|||
rucadera, la 📖: rucadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">rucar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. rucar. |
||
rucadín, el 📖: rucadín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
rucador, ora 📖: rucador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident>Que <i class="della">ruca</i>(TEST)
|
[Tb. JH]. Cfr. rucar.
|
|||
rucadura, la 📖: rucadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Ruíu que se forma apertando los dientes [JH].
|
Cfr. rucar. |
||
rucáncanu, el 📖: rucáncanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">rucáncanu,</b>(TEST)
|
el Pioyu [Cg].
|
Cfr. cáncanu. |
||
rucar 📖: rucar🏗️: NO ✍️: NO |
<ruquir [y Ac].>(TEST)
|
Royer [Lln. Cl. Ca. Ay. Qu. Bab. PSil. Cn (MG). Cd. OLLA (= ricar)]: Ta rucando pan duru [Cl]. Royer colos dientes par- te d’una cosa dura [Ri]. Royer, masticar con ruíu [Lln (S). Os. Pa. Ay]. Masticar dalgo duro y con ruíu [Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Sb. Ca. Ll. Ar. Tb. Cd. Pr. R]: Nun ruques asina’l carrascu’l pan que ruempes un diente [Tb]. Comer daqué perduro [Ay], partiéndolo con ruíu colos dientes [Sm. Cv. JH]. Desfaer co- los dientes, esbillar la carne del güesu colos dientes [Cn]: Da-y un poucu de freba a esi nenu que cheva una hora rucan- do nesi güesu ya nun saca nada d’él [Cn]. 2. Meter ruíu colos dientes [Lln. Ac. Llg. Sb. Ay. Pr (Cv). JH]. 3. Masticar [Lln]. Comer [Ac. Llg. Vd (= tarruscar). /Mánt/]: Tol día ruca y llue- go diz que nun tien fame [Llg]. Comer a modo [Qu]. Comer de contino pequeñes coses (fruta) [Pr]. 4. Molestar, fadiar con pallabres [Lln]. 5. Fam. marafundiar [Cg]. 6. Trunfar, sacar dalgún provechu [Xx]. Llograr un beneficiu, una ganancia [Lln. Ri]. 7. Aprovechase de daquién [Llg]: Nun ruques tanto del to hermanu que tien bien poco [Llg]. 8. Cavilgar [Llg]: Algo ta rucando que nun lu siento [Llg]. //Nun te ruca ‘nun te correspuende a ti’ [PSil]. //Rucar la pata ‘fadiar de contino con pallabres’ [Tb]. //Rucar los dientes ‘apertar los dientes pa contenese’ [Pa]. //(Tocar, tener) munchu que rucar ‘muncho que sufrir’ [Pa]. “Rucar, se llama en Asturias al ruido que hacen los cerdos quando comen cerezas: acaso por la onomatopeya” [GP a. 1788]
|
|
Cfr. racar & roncar. Dende rucar siguió un participiu fuer- te rucu, a, o (cfr.) col so aumentativu rucón/ona (cfr.) y el deverbal rucu (cfr.) d’u se fexo’l dim. rucayu (cfr.). En rella- ción etimolóxica con too ello ta: rucadera (cfr.), rucador, ora (cfr.), rucadura (cfr.). |
|
rucayu, el 📖: rucayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
“Se llama así a un hombre muy pequeño o raquítico o con muy mal aspecto de salud” [Cb].
Paez un dim. de <i class="della">rucu </i>(cfr.) + el continuador del suf. diminu- tivo-despeutivu -aculus>(TEST)
|
-ayu, lo mesmo qu’alvertimos nel ast. rumiayu (cfr.).
|
|||
rucha, la 📖: rucha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Coses atopaes na mar [Llu]. Oxetos y desperdicios que dexa la mar na costa al baxar la marea [Llu].
Posible términu tomáu del fr. rouche ‘cadarma d’una nave nel astilleru’ (pe1: 180), de posible aniciu galu documentáu serondamente como rusca, -ae ‘corteza’ (em; rew s.v. *rus- ca). Dende <i class="della">rucha</i>(TEST)
|
féxose’l verbu ruchar (cfr.) cola variante arruchar (cfr.) que pudo tener un desendolque peyorativu na referencia al ruin valir de lo atopao na mar.
|
|||
ruchar 1 📖: ruchar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Atopar daqué cosa na mar [Llu]: <i class="della">¿Qué,</i>(TEST)
|
ruchaste? [Llu]. Cfr. rucha.
|
Quiciabes con una variante arruchar (cfr.). |
||
ruchar 2 📖: ruchar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<arruchar [y lla].>(TEST)
|
Brotar les plantes [Mar. Arm]. Cfr. ruchu.
|
|||
ruchu, el 📖: ruchu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ruche [y Mar].>(TEST)
|
Brotu, retueyu de la planta [Arm. Mar].
|
Del llat. rūscus, -i ‘arbolucu espinosu’, ‘acebu pequeñu’ (em; abf), nun conocemos un continuador popular asturianu (cfr. ruscu) si bien paez conseñase un femenín con continuación en cat. rusca, fr. ruche ‘corteza’, etc. Quiciabes dim. *rusculus tevo siguidores románicos (rew) ente los que pudiéremos asi- tiar el resultáu ástur del sur ruchu. Sedría un exemplu equipa- rable al continuador del llat. masculus > ast. machu, tusculus 2. Quiciabes el deverbal del inf. sía ruche (cfr. ruchu). |
|
|
ruciu, a, o 📖: ruciu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<rucio [Sb]. rucia [Sb].>(TEST)
|
Cast. rucio [JH]. De color pardo ablancazao (les oveyes) [Cl]. De piel color blanqui-negro (el res) [Sb]. De color beis claro [Ri]. De color cárdeno, pelicano [Bard]. 2. Un poco neváu (el prau) [Sb]. //De rucia ‘escurones y llanudes (un tipu de castañes)’ [Sb].
|
unum kauallum per colorem rucio 1093(or.) [MSAH-III/223] una equa rucia per colore 1100(or.) [MSAH-III/395] kauallo uno colore rutio 1106(or.) [SV/219]
|
Del llat. rusceus, -a, -um ‘de color encarnao que relluma’ (old; em s.v. rūsceus), equivalente a *rūsteum (em), quicia- bes con siguidores románicos (rew). Ye posible que la no- minalización d’esti axetivu sía la responsable del ast. ruciu (cfr.) darréu que ye color que, aplicable a los équidos, tamién s’emplega llueu coles persones. Hai con too una torga, la que surde de la presencia actual d’una [j] que nun sedría posible si se tratare d’una evolución popular como la que se propón. Paezmos, entós, que sobre rūsceus > ast. *ruzu debió exercer el so influxu tamién el llat. ruscidus o rōscidus, -a, -um ‘hú- medu pola rosada’, ‘orbayada’ (old) > ast. *rociu → ruciu (cfr. ruciu 2) lo que llevó a un tracamundiu de les espresiones. Pero en dellos escritores serondos roscidus tien l’usu figuráu de ‘sangrante’ (dlfac), esto ye, del color de la sangre, lo mes- mo que’l so pariente roscidans, -ntis ‘acolorazáu’ (dlfac) lo que resulta favoratible a les confusiones, quiciabes tamién col influxu de rosa. Pero ello nun se desanicia equí sinón que’l llat. rūsceus ‘de color encarnao brillante’, incrementáu en -inus fexo una formación *rūscīnus, -a, -um, pela so cuenta responsable del ast. rucín, -ina, -ino (cfr.), llueu nominalizáu (cfr. rocín) con inseguridá de la vocal deuterotónica según ye habitual n’asturianu y más en casos en contautu con líquida vibrante (ghla 18). Lo que de mano foi d’aplicación a deter- mináu tipu de burros carauterizaos pel so color acolorazao acabó xeneralizándose, por antonomaxa, al mesmu borricu anque rocín siga lluchando fasta güei colos sos cuasi sinó- nimos burru → burricu, pollín (pe2: 361). Derivaos de rocín son rocináu (cfr.) y l’ax. rociniegu, a, o (cfr.) xunto al cultu rocinariu (cfr.); tamién foi una formación axetiva *rocineru, a, o del que conocemos un femenín nominalizáu rocinera (cfr.). Sobro rocín féxose’l verbu compuestu enrocinar (cfr.) que conocemos per documentu del sieglu xvii con usu figuráu. |
|
ruciu, el 1 📖: ruciu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Caballu vieyu y malu, caballu de trabayu [JH].
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Rocios</i>(TEST)
|
‘rocines’ (sic) [Canella 255]
|
|
||
ruciu, el 2 📖: ruciu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Orbayu persuave [Oc]. 2. Rosada, albadíu [Sl. Oc].
<ident class="della" level="1"></ident>Del llat. ruscidus o rōscidus, -a, -um ‘húmedu por cuenta la rosada’, ‘orbayada’ (old). La idea de ‘orbayu’ y ‘rosada’ aso- ciaes apaez tamién n’ast. <i class="della">rociar</i>(TEST)
|
(cfr.). En tou casu la perda de la -d- ye la responsable de que surda una yod que, con puxu so la tónica, acaba zarrándola un grau (ghla 64; pe2: 363).
|
|||
rucón, ona 📖: rucón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><rucón/ona/ono [Llg].>(TEST)
|
|
|||
rucu, a, o 📖: rucu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
rucu, el 📖: rucu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><ruco [Cñ]. rucu/a [Pr].>(TEST)
|
|
|||
ruda, la 1 📖: ruda🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><arruda [Llg, Mo (llaa 28). LV. Pa. Ll. Pr. DA]. arrúa [Ll]. rúa [Sb. Ca. Ay. Mi]. arrula [Lln]. arrude [Cb].>(TEST)
|
|
Del llat. rūta, -ae ‘ruda’, ‘especie de planta marguxa’ (em). Un abondativu en -ālis ye responsable del ast. rudal (cfr.). |
||
ruda, la 2 📖: ruda🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Cfr. rude.
|
|||
rudal, la* 📖: rudal🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<arrual [Ll].>(TEST)
|
Mata de ruda [Ll].
|
Cfr. ruda. |
||
rude, la 📖: rude🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<(la) rude/rudes [Tb]. arrude [Cb]. ruda [Qu].>(TEST)
|
Especie de percha onde se cuelguen xarros y pucheros nes coci- nes [Cb]. Especie de percha de madera de les cocines d’enantes onde poníen a ensugar la ropa moyao [Oc]. 2. Palu que se llanta en suelu delantre la cabaña del pastor pa colgar l’odre o fuelle cola lleche [Qu (Oc)]. Percha de madera na braña [Qu]. 3. Ma- deru llargu y delgáu, fendíu na parte inferior, con dellos palos altravesaos pa encontar los pies y xubir per él a coyer la fruta de los árboles [Cv]. 4. Varal de la corte [Tb].
|
|
cfr.). La toponimia da cuenta de la presencia de derivaos (ta 359). |
|
rudez, la 📖: rudez🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">rudez,</b>(TEST)
|
la Rudeza [JH].
|
Cfr. rudu, a, o. |
||
rudu, a, o 📖: rudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ruu/rúa/rúo [Ay]. rúo/rúa [Sb].>(TEST)
|
Cast. rudo [Pa. Sb. Ay. JH]. Que tien gran dificultá pa percibir o deprender [Ay. Cv]. 2. Trabayosu, difícil [Tox]. Difícil de comprender [/Eo/]. Dos bueyes el uno estrellado en la frente y el otro un poco pardo amelandrado que se dizen rudos 1571 [(Comuña): 116] Una baca Fenoya ques color bermeja donda con una beze- rra de un año su hija que se llama Rruda y es color estre- llada e braguetada 1571 [(Comuña): 118] Un buey (…)ques color amelonado nombre Rrudo 1597 [(Comuña): 165]
|
|
Del llat. rudis, -e ‘brutu’, ‘torpe’ (em). El testu del poema de Dido y Eneas d’Antón de Marirreguera [Bartuelo, tapa arru- da aquella llueca (DyE)] dio pie a Julio Somoza a glosar asi- na: Tapar arruda ‘impedir que suene la campana’ [JS 223] pero ello paez nun se xustificar darréu qu’abulta más afaya- dizo entendelo asina: Bartuelo, tapa a Ruda aquella llueca, esto ye, ‘tapa la llueca (‘cencerru’) de Ruda’ siendo Ruda nome de vaca que yá documenten en 1577 lo mesmo que’l correspondiente masculín “Rudo” en 1593 (Sánchez Vicente 2000: 133-134; 2014: 52). Esta alvertencia encaxa colos datos inequívocos que lleemos en testos de magar 1564: cfr. arrudar). |
|
rudu, el 📖: rudu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<arrudu [Lln. y On. y Cg. Vv. Cp. Ri]. arrú [Ca. y On. Ay. Ll. y Mi]. arudu (<i class="della">sic</i>) [Cl]. arrudo [Os]. arrú/arrúos [Sb]. arrugu [y Mi].>(TEST)
|
Vara tosca con rames recortaes (de 20 a 30 cms. de llargo) que s’espeta en suelu de les cocines y val pa colgar potes o pa colgar les monteres (puestes a la venta en mercáu) [Cg Vv.
C. Ri], o botelles [Llib] o empleguen como percha [Cl. Os. Pa. Cg. Vv. Ay. Ll. Mi. Ri]. Especie de vara con cañes onde s’asitien los pucheros [Cp]. Palu de carrascu con dellos gan- chos pa colgar la botía [Ri]. Palu llantáu en suelu pa colgar oxetos [Lln]. Palu o poste con cañes y pinchos pa colgar en monte l’odre de la lleche [Ca]. Colgador fechu d’un tueru co- les cañes cortaes [Lln]. Poste altu de madera con dos gayos o brazos na parte cimera que, claváu en monte, valen pa colgar fuelles [Sb] de la lleche [Ay]. 2. Palu que se pon a los fréxoles [On. Mi. Ri]. Palu onde s’apoya la caña de los arbeyos, de les fabes [Mi]. 3. Rebañu que se tresllada de les cortes del pueblu o d’una casería pal monte [Ca]: Yá va Amador col arrú p’Arvicenti [Ca]. 4. Planta [Cp]. 5. Montón de narbasu ensin la panoya [Lln].
Cfr. rude. |
|||
rudumeru, el* 📖: rudumeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////rudumeiros [Vg].>(TEST)
|
Estremos traseros del brazuelu [Vg].
|
Posible deriváu del ast. redoma (cfr.). |
||
rueca, la 📖: rueca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ruoca [Tox]. ruöca [Cl. As]. //roca [Eo].>(TEST)
|
Cast. rueca [Lln. Cl. Ri. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. Cn (Fu- chasqueiru). Tox. /Eo/. JH]. Instrumentu pa filar [Pb. Ay]. Instrumentu, palu onde s’alluga’l cerru o lo que se va filar [Ac. Tor. R]. //Rueca de rapiega ‘cierta planta montesina’ [Villaoril (Oc)]. ///La rueca ruxidera, la moza dormidera [Sm (Folklor)].
|
|
cfr.) con des- endolque semánticu dende ‘lo que va na rueca’ → ‘lo que s’asemeya a lo que va na rueca’ → ‘tiempu que se tarda en filar lo que va nuna rueca’ → ‘dar parola mentanto se fila’, etc. Daqué asemeyao pasa col masculín nominalizáu *rocáu que fai falta suponer pa xustificar el dim. rucadín (cfr.). Un deriváu de rueca o del so antecedente ye ast. roqueru 1 (cfr.) |
|
rueda, la 📖: rueda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><ruea [Cp. Sb. Ca. Ay. Ll]. ruoda [Vd (Oc). Tox. PVeiga]. ruö- da [As]. rodia [Cl]. roda [Cg. Cñ. y Lls, y Tz, y Xx, Lln (ppac, lma). /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. rueda [Xral]. Tipu de turbina o volante de madera que cola fuerza hidráulica mueve’l mazu y la barquinera [Oc].
|
|
||
ruedra, la 📖: ruedra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ruödra [Cl].>(TEST)
|
Rueda [Cl. Cb. Cg].
|
|
cfr.). |
|
ruedu, el 📖: ruedu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ruodu [Tox. Vil.lapedre (Oc). Ast Oc].
Pala pa llimpiar el fornu [Vd] y esparder les brases [Cn (F)].
Tipu de fesoria [Cv (= rudáu). Vil.lapedre (Oc)] pa facer argamasa [Tox]. Tipu de fesoria pa mayar tarrones [Ast Oc].
Falda de la camisa de muyer [Bab]. //<i class="della">A</i>(TEST)
|
ruedos ‘rodando, dando vueltes, a valtos’ [Md. Cv]. ‘a rollicones’ [Pr].
|
|
del llat. rota > ast. rueda → ruedu (cfr. rueda y rodu). |
|
ruegu, el 📖: ruegu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ruogu [Tox]. rogu [JH]. //rogo [Eo].>(TEST)
|
Cast. ruego [Tb. Tox. /Eo/. JH].
|
|
cfr.) dende’l participiu fuerte, lo mesmo que ruega conseñáu nel plural na espresión occidental fadese de ruegas ‘facese de rogar’ [Oc]. |
|
rueldu, el 📖: rueldu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rueldo [Os]. roeldo [y Ar].+ruildu [Ay]. /////roldu [PSil. Vg. Llomb. y Mar].>(TEST)
|
Rollu [Sb. Ar]. Troncu serráu d’un árbol gordu [Ar]. Made- ru o tueru d’un árbol [Ay. An] que se sierra en tables [Bab]. Troncu d’árbol gordu preparáu pa facer d’él tables de sierra [Vg]. Maderu cilíndricu [Qu. Tb]. Troncu de madera cuasi- mente cilíndricu [Sm]. Troncu de madera nudosu y casi ci- líndricu [Oc]. Troncu muertu [Cn (MG)]. Maderu redondu y percurtiu, ensin llabrar (por ex., el que fendíu da madera pa unes madreñes) [Cv]. Trozu del tueru d’un árbol ensin lla- brar, calteniendo la so forma cilíndrica [PSil. Mar]. Caún de los trozos del troncu d’un árbol cortaos o serraos [Llomb]. Troncu grande [Mar]. 2. Porción de tables serraes d’un tron- cu, pero non desprendíes dafechu per ún de los sos cabos, de mou qu’en conxuntu afecten la forma del maderu del que se cortaren [Mar]. 3. Rueda del molín [Ay]. 4. Ruedu de la falda [Lln. Os. Cb. Cp]. Bastilla baxa del vistíu [Ay]. 5. Prenda fe- menina ya anticuada, falda de colores chillones [Ac]. 6. Con- tornu [Lln]. Cintura [Ay]. 7. Puxu xerminativu o productivu que tien una planta [Ca]. Desarrollu potente de los serpollos d’una planta [Ca]: Esti rosal tien un rueldu que me va asom- brar tou’l güertu [Ca]. //A rueldu ‘rodando, dando vueltes o valtos al rodar’ [Tb].
|
Del diminutivu llat. rotulus, -i ‘ruedina’ qu’apaez en Calpur- niu y dexó nicios románicos (em) ya hispánicos (deeh). Esti términu ufre una metátesis -t(u)l- > -d’l- > -ld- que tamién pervemos en nomes de llugar del tipu La Ruelda (ta 192 & 325; tt 114); ye paralelu a rotula > ruedra (cfr.). La variante roldu (→ rueldudu) ufre nicios del influxu analóxicu exercíu poles variantes adiptongaes del verbu rotulare (cfr. roldar). La existencia del llat. rotulus podría empobinar a almitir un primitivu *rǒtus ‘tipu de rueda pequeña’, paralelu masculín de rota > rueda (cfr.). Dende los proparoxítonos rotulus y rotula podría naguase por entender tamién l’ast. rollu (cfr.), rolla (cfr.) pero agora la non diptongación fai falta xustificala partiendo del influxu del verbu rollar (cfr.). |
||
rueldudu, a, o* 📖: rueldudu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<////rueldudas [Lln].>(TEST)
|
Con munchu vuelu (les faldes) [Lln].
|
Formación llograda sol ast. rueldu (cfr.) cola amestadura del suf. -ūtus (old) > -udu. |
||
ruémpanu, el 📖: ruémpanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cría de la rana [Po (= sapera)].
|
Cfr. ranoyu. |
||
rueñu, el 📖: rueñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rueño [Pa]. roeño [Os]. ruenu [Cg].
Rodiella pequeña (de tela o de felechos, de yerba) pa poner na cabeza debaxo de la ferrada o d’otra carga [LV. Pb. Lln. Os. On. Pa. Cg. R]. 2. Coxín rústicu de maíz pa sentase [Lln]. D’una variante de <i class="della">rodendu </i>(cfr.). Al empar ha citase’l so si- nónimu <i class="della">roñu</i>(TEST)
|
1 (cfr.) ensin diptongación pol influxu del verbu correspondiente enroñar 1(cfr.) y del contrariu desenroñar (cfr.). Estos dos verbos (enroñar y desenroñar) xustifíquense almitiendo un primitivu roñar 2 (cfr.) que ta nel aniciu del deverbal roñada (cfr.) y roñáu (cfr.). Dende roñu siguió ast. roñeru (cfr.).
|
|||
ruetu, a, o* 📖: ruetu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">rudu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
“rufamanga” 📖: “rufamanga”🏗️: NO ✍️: SI |
Cfr. <i class="della">mangarrufu</i>(TEST)
|
& rufu, a, o.
|
|||
rufiada, la* 📖: rufiada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rufiaa [JH].>(TEST)
|
Multitú o abondancia de dalguna cosa [JH]: Una rufiaa de pedraes [JH].
|
2. Reprensión fuerte que se da a otru [JH]. Cfr. rufu, a, o. |
||
rufla, la 📖: rufla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Fiesta, baturiciu [Vv].
|
Cfr. rufu, a, o. |
||
rufu, a, o 📖: rufu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Qu’amuesa muncho los dientes (por tener vueltu’l llabiu d’arriba) [Cv]. 2. Bien portáu, saludable, rescampláu (aplíca- se a les persones d’edá) [Mar]. 3. Farrucu, tiesu [Tor]: <i class="della">No te </i><i class="della">pongas rufo </i>[Tor].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Pelagius </i><i class="della">rufo</i>(TEST)
|
[ACL-V/ 513 (apud Cano González 2010: 235)]
|
|
||
ruga 📖: ruga🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">El</i>(TEST)
|
ruga ese (en referencia al fíu, quiciabes con sentíu de
|
|
||
ruideru, el* 📖: ruideru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><ruideiru [Md]. rideiru [Md].>(TEST)
|
Baturiciu [Md].
|
|
||
ruidosu, a, o* 📖: ruidosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/roidosos [D’Ábego].>(TEST)
|
Que mete ruíu [D’Ábego].
|
Cfr. ruíu. |
||
ruiduxu, el 📖: ruiduxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
ruin, ina, ino 📖: ruin🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident><roín/ina [Lln]. roín [LV. Cl. Pa. Cb. Cg. Sb. Ca. y Ay. Ll. Pzu. y R]. ruyín/ina [Sm]. rin/rina [y PSil. y An. Cv]. rinu/a [Cn (F)]. rin [Oc]. ruén [Mar]. ruinu/a [y An]. ruinu [Cn (MG). Oc (= ruin/ruina)]. run [Oc (si la espresión va antepuesta al nome)]. //ruin/ruía [/Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. ruin [LV. Lln. Cl. Pa. Cg. Sb. Pzu. PSil (ruin). Cv. Oc.
|
|
Cfr. arruinar. |
|
ruindá, la 📖: ruindá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<roindá [Lln. Cb. y Cp. y Ay]. rindá [Cv].>(TEST)
|
Cast. ruindad [Pa. Ay. Ll. Tb. Sm. Cv], baxeza [Lln]. Aición indigna [Ri]. 2. Persona enxencle, que come poco [Pa. Pr]. Persona ruina, pequeña [Lln. Cb. Cp. Ac. Tb]: El nenu ya una ruindá [Tb]. Persona poco desarrollada físicamente [Ri. Pr]. Persona falta de salú, de puxu [Ay. Ri]. 3. Cualquier cosa es- casa o mísere [Cb]. Cualquier cosa de ruin valor [Lln. Tb]: ¡Vaya ruindá de nabos! [Tb]. Cualquier cosa con un tamañu perbaxo de lo normal [Pa]: Tuviemos una ruindá de patates [Pa]. Cosa de ruina calidá [Ri]. //Un ruindaes ‘flacu, enxencle (el neñu, la persona)’ [Llg. Ay]. //Echar la ruindá del cuerpu ‘alitar llueu de tar malu’ [Lln]. Ente honrados y ente bonos/que non conocen ruindá [Ba- talla Cuadonga 219] Cfr. arruinar.
|
|||
ruinera, la 📖: ruinera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<roinera [y Ay].>(TEST)
|
Persona ensin salú, ensin puxu [Ay].
|
Cfr. arruinar. |
||
ruinizu, a, o 📖: ruinizu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Pequeñaca, ruina (una persona) [Mar].
|
2. Averiada, de curtiu valir (una cosa) [Mar]. Cfr. arruinar. |
||
ruinura, la 📖: ruinura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Ruindá [Tb]: <i class="della">¡Vaya</i>(TEST)
|
ruinura que tienes, nina! [Tb].
|
Cfr. arruinar. |
||
ruinzán, ana 📖: ruinzán🔤: , ana 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana |
<roinzán [Lln. CAmieva].>(TEST)
|
Desp. de ruin [Tb. CAmieva]: Ya una ruinzana que nun val pa nada [Tb]. 2. Pequeñacu [Lln]. 3. Cierta cualidá de les castañes de Narganes [Lln]. Cfr. arruinar.
|
|||
ruíu, el 📖: ruíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ruídu [y Pa]. rúiu [Sm]. ruíu [JH]. roidu (<i class="della">sic</i>) [Cg]. roíu [Sb. Ca]. ruidu [Lln (S)].>(TEST)
|
Cast. ruido [Lln (S). Cl. Pa. Cg. Llg. Sb. Ca. Ay. Tb. Sm. Sl. JH]. 2. Rumor [Ay]. 3. Pendencia [Cg]. 4. Xuerga, xarana, xaréu [Llg]: Gústa-y el ruíu que se mata [Llg]. //Ruíu claru ‘soníu’ [Cl]. //Meter ruíu ‘armar xaréu’ [Llg]. ‘resultar dal- go escandaloso y comentao’ [Sr]. ///Muitu ruíu ya poucas nueces [Sm].
|
|
Del llat. rugītus, -us ‘ruxíu’, ‘ronquíu’ (em). Tamién podría proponese lo mesmo pal ast. ruxíu (cfr.) darréu que dambos sedríen xustificables dafechu fónicamente (y semánticamen- te) como lo son muxir y *muyir → muír ‘bramar’ dende’l llat. mugīre (em); o fuxir y fuyir → fuir dende fugere (ghla §4.4.5; cfr. muar; pe4) ensin necesidá d’acoyer la suposición fónica de Meyer-Lübke (rew s.v. rūgĭtus). De toes maneres podría entendese ast. ruxíu como un deverbal de ruxir y tener un correspondiente femenín ruxía (cfr. ruxida). Son términos fe- chos dende ruídu: ruideru (cfr.), ruidosu (cfr.), ruiduxu (cfr.). |
|
rula, la 📖: rula🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">lonja</i>(TEST)
|
de pescado [Lln. Rs. Xx. Cñ. Tox. PVeiga. /Mánt/]. 2. Aición de rular [Lln].
|
|
||
rular 📖: rular🏗️: NO ✍️: NO |
Movese, trabayar, entamar a andar [Ac]: <i class="della">Toi rulando tol día </i><i class="della">de</i>(TEST)
|
Dios y nun veo nada fecho [Ac].
|
2. Furrular un aparatu, funcionar de mou afayadizu (un artefautu, una persona) [Ay. Tb]: Esto nun acaba rular ya’l tou home nun rula tampoucu [Tb]. Dir tirando, funcionando, daqué cosa [VCid]. 3. Subas- tar el pescáu [Lln. Rs. Xx. Tox. /Mánt/]. De posible aniciu ultrapirenaicu, fr. rouler, lo mesmo que’l cast. rular “voz de estilo baxo” (Diccionario de Autoridades apud dcech s.v. rueda), sinónimu del ast. furrular (quiciabes orixinariamente *‘rular, xirar sobro fierro’). Na aceición §3 podría camentase que se trata d’una referencia al movimien- tu que se tien na rula onde se puya’l pexe ellí depositao polos pescadores con toles circunstancies qu’arrodien. Nesi sen ast. rula ‘podría ser, de mano, un deverbal de rular. Con too, el fr. rôler ‘escribir llargo y tendío’ pudiere xustifi- car ast. rular en referencia a les actuaciones burocrátiques propies de l’aición y fechu de rular (pe1: 180). Al sur del dominiu documéntase rulu ‘rodiellu’ (cfr.) que bien pudiera tenese por deverbal de rular. |
||
rulé, el 📖: rulé🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Culu, nalgues d’una cosa [Xx].
|
|
||
ruleta, la 📖: ruleta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><reguleta [y Xx].>(TEST)
|
|
|||
rulla, la 📖: rulla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rulla [Noval 357. Arm]. rul.la [Oc]. {Con cheísmu, rucha [Tox]}.///<ident class="della" level="1"></ident>//rolla [Llg (llaa 27). Tor]. arrolla [y Arm]. ro- lla [“de Valdés a Tapia” (Eo)]. //rola [/de Tapia al Eo (Eo. Mánt)/]. rula [/Eo/].>(TEST)
|
|
|||
rullar 📖: rullar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><arrullar [Lln. Cb]. arrul.lar [Ay]. {Posible yeísmu, ruyar [Ac]}. //rular [Tox]}.>(TEST)
|
|
cfr.) con un deverbal rillu (cfr.) cosa que, de mano, nun paez refugable. Semánticamente, camentamos qu’ast. rullar ye posiblemente una formación verbal motivada pola manera con que dellos probes (rullus, -a, -um) pediríen llimosna y que, na opinión de la xente, asemeyaríen el ruíu que de contino emitíen los pa- lombos o bien otros páxaros o animales como fai ver el llargor semánticu de rullar y de rulla (cfr.). Na nuesa opinión l’ast. rullar tien la mesma xustificación que cast. arrullar ‘emitir el so ruíu carauterísticu los palombos’ y ello va alloñao de les suxerencies etimolóxiques de Corominas-Pascual pa quien cast. arrullar ye voz onomatopéyica (dcech s.v. arrullar). De toes maneres l’averamientu fónicu del ast. rullar y ast. ro- llar asina como’l de rulla y rolla hebo favorecer dalgún tipu d’intercambiu y d’influxu mutuu; ello vese especialmente nel ast. arrollar (cola variante arrullar) que tanto signifiquen ‘facer un rollu o dalgo que dea vueltes como un rollu’ que ‘acunar o añar al neñu cantándo-y y moviéndolu nos brazos (arrollándolu) pa que duerma’; ello mesmo torna a vese nel so deverbal rolla (cfr.) definíu non sólo como ‘troncu, pieza redonda de madera’ sinón como ‘neñera, la qu’atiende al neñu pequeñu, la qu’aña al neñu pequeñu, la qu’arrolla al neñu pe- queñu’, porque’l neñu pequeñu envueltu nes sos ropes carau- terístiques llámase tamién rollu. |
||
rulláu, ada, ao 📖: rulláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Apuráu, aceleráu [Lln]. Amoriáu, confusu pol munchu traba- yu [Cb]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
|
arrulláu [Cb].
|
Pp. de rullar. |
||
rullón, ona 📖: rullón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Ciertu tipu de palombu [Cb]. Torcaz, tipu de palombu [Cg]: <i class="della">Palombu</i>(TEST)
|
rullón [Cg].
|
2. Que frecuentemente protesta pelo baxo [Ca]. Aumentativu de rullu (cfr.) pero con usos axetivos. |
||
rullu, el* 📖: rullu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rul.lu [Cv].>(TEST)
|
Tórtola [Cv]: El cucu ya’l rul.lu ya’l palpayar/son lus tres acechuchos que pasan el mar [Cv].
|
Cfr. rullar. |
||
rulu, el 📖: rulu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">rodillo</i>(TEST)
|
[Mar].
|
Cfr. rular. |
||
rumba, la 📖: rumba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">rumba</i>(TEST)
|
[Pa]. Ruíu, importancia [Ay].
|
2. Flor de la yedra [Tox]. 3. Piedra pequeña plana de pizarra que se llanza al es- paciu en sentíu horizontal produciendo un son carauterísticu [Vd]. 4. Piedra con un furacu onde se mete la palanca del pozu pa tapalu [Cv]. Cfr. rumbu. |
||
rumbadoriu, el* 📖: rumbadoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<rumbadoiru [Cv. Vd].>(TEST)
|
Zumbíu, ruíu continuáu y broncu, como’l que faen les abeyes y otros inseutos cuando vuelen, o’l motor d’un automóvil, etc. [Cv].
|
2. Xuguete [Vd]. Cfr. rumbu. |
||
rumbar 📖: rumbar🏗️: NO ✍️: NO |
<rumbiar [Lln. Tb].>(TEST)
|
Cast. rumbar [Pa]. Ser rumbosu [Cv].
|
Dir de xarana procla- mándolo sonoramente [Tb. An]: Los mozos rumban que se ma- tan [An]. Andar de xuerga [Lln. /Eo/]. Facer dalgo con baturi- ciu [Vd]. 2. Marafundiar muncho [Lln. Pa. Cd. Pr] pa presumir de bayura [Cd]: Esi rumbóu lu que tinía [Cd]. Facer ostentación [Sm. As] de bayura [/Mánt/]. 3. Vivir bien [PSil]: Esta xente paez que rumba [PSil]. 4. Zumbar [/Eo. Mánt/], producir un ruíu continuáu y broncu [Cv]. Zumbar (los inseutos, los oyíos) [Tox]: Si rumba Barayu saca al ganáu ya veite al trabayu; si rumba Moías, guarda cheña pa quince días [Tox]. Cfr. rumbu. |
||
rumbón, ona* 📖: rumbón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<rumbona [Mar]. rumbono [Qu].>(TEST)
|
Allegre, estupendu [Qu]: San Bartuelo yera mui rumbono [Qu].
|
2. Espléndida (una boda) [Mar]. Cfr. rumbu. |
||
rumbosu, a, o 📖: rumbosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+rumbusu [Ay].>(TEST)
|
Con rumbu [Sm. PSil]. Ceremoniosu, que se da mucha impor- tancia [Ay]. Espléndidu [As]. Arrogante, pomposu [Vd. Tor]. Cfr. rumbu.
|
|||
rumbu, el 📖: rumbu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Direición [Xral]. 2. Aplagoriu, manifestación ruidosa de fiesta [PSil]: <i class="della">Son</i>(TEST)
|
los que vienen con más rumbu [PSil]. //A rumbu ‘calculando más o menos, ensin ser precisu’ [Md]. //Ser de muitu rumbu ‘facer demostración de bayura’ [/Mánt/].
|
|
cfr.), arrumbar (cfr.) asina como otros términos de nidiu parentescu: rumba (cfr.), rumbosu (cfr.), rumbón, ona (cfr.), rumbadoriu (cfr.). |
|
rumia, la 📖: rumia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Conxuntu de destremaes clases de pexes pequeños (como panchos) y que se tiren [Rs. Llu (= culimaya)]. Cría del pan- chu [Cg]. Cría de los pexes [Xx. Cñ]. 2. Menudencia [Cñ] (de pexes, de mazanes) [Xx]. Morralla [Llu]. 3. Chiquillería [Llu]. 4. Suciedá, plaga de pulgues, pioyos, animales peque- ños [R]. 5. Actu de <i class="della">rumiar</i>(TEST)
|
[Ay].
|
Deverbal del participiu fuerte de rumiar (cfr.), con conti- nuador femenín (rumia) y masculín (rumiu) onde la idea de ‘menundencia’ espárdese a toles coses de ruina entidá y que, entós, resulten espreciatibles como canaya, puxarra, etc. Una formación diminutivo-despeutiva de rumiu col suf. continuador de -acc > -ac ye ast. rumiacu (cfr.). Formación diminutivo-despeutiva de rumiu col suf. que sigue a -attus > -atu ye responsable del ast. rumiatu (cfr.). Al empar tenemos otra formación col términu que provién del suf. -ac(u)lus > -ayu (como en rucayu) que García de Diego (deeh) xustifi- ca direutamente del llat. *rumigaculum (cfr. rongayu). Una posible formación compuesta de verbu + nome úfrela l’ast. cagarrumia (cfr.) |
||
rumiacu, el 📖: rumiacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Bolu alimenticiu que los rumiantes degluten cada vez [Tor. Bard]. Cfr. rumia.
|
|||
rumiar 📖: rumiar🏗️: NO ✍️: NO |
<rumear [Mar]. romear [Mar]. rusmiar [Cl].>(TEST)
|
Cast. rumiar [Xral].
|
2. Pensar muncho una cosa [Ay. Ri], xe- neralmente non prestosa, a soles [Pa]. Aquesto me pasó, Daniel amigo,/ñon quiero que te duer- mes eñes payes,/rumia bien el pasaxe allá contigo/yá que con lluz de Dios siempre t’afayes [BAúxa, Sueños (Poesíes 305-308)] Me dexen al ventestate/Allá rumiando entre dientes [La Enfermedad 142] |
||
rumiatu, el* 📖: rumiatu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//-<i class="della">os</i>(TEST)
|
‘actos de rumiar’ [Lln].
|
Cfr. rumia. |
||
rumiayu, el 📖: rumiayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rumiayo [Cñ]. rumiachu [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. Vg].
///<ident class="della" level="1"></ident>//+rumiechu [Ll]. rumiechu [Pzu]. ///rumiajo [Tor].>(TEST)
|
Aición y efeutu de rumiar [Oc]: A esa vaca curtóse-y el rumia- yo [Oc].
|
Rumia [Sm. Cv. JH]. Bolu de la rumia [Tb. PSil. Tox]. Cantidá de yerba que ta rumiando un res [Pzu (rumiachu-ru- miechu ‘enfermedá del ganáu que consiste en dexar de rumiar’) [Pzu]. Porción de comida que los rumiantes degluten d’una sola vez [Bab]. 2. Restu de comida que se dexa en platu [Vg]. 3. Col- chadura qu’ufre la rede de tresmayu [Cñ]: Tien rumiayos de los cóngaros que vinieron a xintar los pexes mallaos [Cñ]. 4. Pérdi- da de la rumia [Ll]. 5. Persona inapetente [Vg]. 6. {Individuu} ruin [Xx. Tor]. 7. Encantu (dizse de los neños) [Pr (= roqueru)]. Cfr. rumia. L’ast. rumiechu podría ser un dim. en -ĕllum con cheísmu pero non necesariamente; el Pzu podría ufrir una va- riante -iechu de -iachu. |
||
rumiu, el 📖: rumiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición de <i class="della">rumiar</i>(TEST)
|
[Lln].
|
2. Lo rumiao [Lln]. Cfr. rumia. |
||
run, el 📖: run🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
runcidor, ora 📖: runcidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident>Que produz daqué ruíu [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación sobro <i class="della">runcir</i>(TEST)
|
(cfr. runfar) nuna construcción para- lela a la que ye a vese en runfador (cfr.).
|
|||
runcir 📖: runcir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
runfador 📖: runfador🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Bramadera (sic) [VBable].
|
Cfr. runfar. |
||
runfar 📖: runfar🏗️: NO ✍️: NO |
<runfiar [Sr. Llv. Sb]. /////runfir [Pa]. /////runflar [Tor].>(TEST)
|
Vibrar con ruíu una piedra o daqué que sal llanzao [Cb. Cp]. Vibrar sonoramente [Cn (MG)]. Facer ruíu fuerte con un oxe- tu que se llanza a gran velocidá [Pa. Sr. Llv]: El coche pasó runfiando [Sr]. Facer ruíu la peonza al baillar [Cb]. 2. Gruñir los gochos [Sb] perfuerte [Cp]. Gruñir los gochos de manera especial por cuenta la fame [Oc]. 3. Asonsañar cola boca’l ruíu de los abeyones [Cb]. Zumbar [Ca] 4. Facer ruíu los mo- tores [Sb]. 5. Salir corriendo como disparáu [Ca]. ///Tengo la muyer pequeña/y de mala condición/cuando va de casa al orru/runfa com’un abeyón [Cb].
|
|
Quiciabes formación fecha dende’l grecismu en llat. rhomphaea conseñáu en dellos diccionarios llatinos bien nesa espresión antigua bien na variante popular rumpia; defínen- lu como ‘especie de llanza de dos filos o cortes usada polos tracios’ (abf), ‘espada (em s.v. rumpia) llarga tresportada sol llombu’ (old; dlfac). Al nuesu pescanciar sobro rhomphaea cfr.). El nuesu asitiamientu no que se refier a rhomphaea allóñase enforma de l’apreciación de Corominas-Pascual que conside- ren que la 1ª doc. castellana ye del sieglu xvii y dicen “voz de poco uso fuera de la poesía. En realidad está completamente desusada” (dcech s.v. ronfea). Quiciabes tamién mereciere la pena analizar la so propuesta sol cast. runfla (dcech s.v. runfla) y de mou especial no que se refier al calter de prés- tamu del fr. ronfler ‘roncar’, ‘resoplar’ qu’asigna al santand. runflar ‘resoplar’, runflante ‘enchipáu’, gall. runflar ‘facer ostentación’. |
|
runfir 📖: runfir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. runfar.
|
|||
runfíu, el 📖: runfíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Gruñíu del gochu [Sb]. 2. Ruíu agudu fechu por un axente mecánicu [Min]. Ruíu que faen los motores de los automó- viles [Sb].
Deverbal de <i class="della">runfir</i>(TEST)
|
(cfr. runfar).
|
|||
runfla, la 📖: runfla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
“Munches coses q’se ven vinir a la una, cabres, muyeres, manzanes, palombes” [R].
|
Cfr. runfar. |
||
runfladera, la* 📖: runfladera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<runfiarera [Ca].>(TEST)
|
Xuegu infantil que se fai d’una piedra con dos furacos pelos que se facía pasar una cuerda que runfiaba al torcese [Ca].
|
Cfr. runfar. |
||
runflar 📖: runflar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Resoplar [Tor].
|
Cfr. runfar. |
||
runfón, ona 📖: runfón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Que <i class="della">runfa</i>(TEST)
|
[Cb. AGO]. Cfr. runfar.
|
|||
runga, la 📖: runga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Ruíu, baturiciu, fiesta, movimientu [Ay].
A lo meyor un deverbal de <i class="della">rungar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
rungadera, la* 📖: rungadera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rungaera [Ar].>(TEST)
|
Aición de reburdiar pelo baxo [Ar].
|
Cfr. rungar. |
||
rungar 📖: rungar🏗️: NO ✍️: NO |
<rongar [y Sb. yAy].>(TEST)
|
Resoplar el gatu [Sb].
|
2. Reburdiar [Cg. Llg. Sb. Ay. VBable] pelo baxo, protestando con mal humor [Cb (= rezungar = re- trucar)]. Ruxir, reburdiar [Ar]. Protestar pelo baxo una vez y otra [Ca]. Andar de runga [Ay]. 3. Comer dalgo duro, polo que se fai ruíu [VCid]. 4. Trabayar [Ay]. Del llat. rumigare ‘rumiar’ (cfr. rumiar), panrománicu (rew), con perda de la palatal intertónica, una de les posibilidaes evolu- tives, rum(i)gare > rongar (cfr.) > rungar como dexa sospechar el fr. rongier, y que (rongar) xustificaría l’aceición de ‘comer’ → ‘comer daqué duro’ → ‘facer ruíu (al comer, resoplar, rezon- gar, etc.)’. Ye verdá que tamién podría proponese partir del llat. *rumicāre ‘facer daqué ruíu’como si se tratare d’un formación col verbu *rumāre fechu del llat. rūmor, -ōris ‘ruíu’ (em). |
||
rungón, ona 📖: rungón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Que reburdia pelo baxo a menudo [Ca].
|
Deverbal de rungar (cfr.), cola amestadura del suf. aumen- tativu. |
||
ruñu, el 📖: ruñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cfr. <i class="della">roñu</i>(TEST)
|
2.
|
|||
ruque, el 📖: ruque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aprovechamientu d’una cosa [Sr]: <i class="della">Esos</i>(TEST)
|
viven del ruque [Sr].
|
Algo de lo que se aprovecha una persona [Pa. Sr]: Vien porque sabe que hai ruque [Pa]: Ésos vienen al ruque [Sr]. Fraude [Cñ]. Deverbal del infinitivu del verbu rucar (cfr.). En rellación eti- molóxica atopamos ast. ruquera (cfr.), ruquideru (cfr.). Den- de ruque pudo facese *ruquir con un deverbal ruquíu (cfr.) y, quiciabes, rucu (→ dim. ruquín) pelo menos en dalguna de les sos aceiciones. |
||
ruquera, la 📖: ruquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Alimentos, bona posición, bona situación económica [Ac]:
<i class="della">Ési</i>(TEST)
|
tien mucha ruquera [Ac (= ruquideru)].
|
|
Cfr. ruque. |
|
ruquideru, el 📖: ruquideru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Alimentos, bona posición, bona situación económica [Ac (= ruquera)].
|
Cfr. ruque. |
||
ruquín, el 📖: ruquín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Dim. de rucu. 2. Posaderes, asentaderes [Cv]. Cfr. ruque.
|
|||
ruquíu, el 📖: ruquíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">rucar</i>*.
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Allí</i>(TEST)
|
será’l llantu y ruquíu de dientes [San Mateo 103]
|
|
||
rus 📖: rus🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Al</i>(TEST)
|
rus ‘ensin nada’ [Villah].
|
|
||
ruscu, el* 📖: ruscu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rusco [Mi].>(TEST)
|
|
|||
ruscuyudu, a, o 📖: ruscuyudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
rusel, el 📖: rusel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Tela de llana asargao, dacuando con mezcla de seda (yera tela preferío pa facer bragues maragates, xubones y mandiles lu- xosos) [Mar].
<ident class="della" level="1"></ident>Ye posible que debamos asitiamos con García de Diego (deeh s.v. russus) qu’entiende <i class="della">rusel</i>(TEST)
|
‘una tela’ dende’l fr. ant. rous- sell ( > fr. mod. rousseau), un diminutivu de rŭssum ‘de color percollorao’. A ello paez averase la idea suxerida por Corominas-Pascual pa quien rusel sedría “variante advenedi- za” de nun se sabe bien si *russellus (deriváu de russus) o de
|
|
||
rustiaderu, el 📖: rustiaderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
rústicu, a, o 📖: rústicu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">rústico</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
rustida, la* 📖: rustida🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rustía [Lln. Ca. JH].>(TEST)
|
Tostada [Ca. JH]. Trozu de pan tostao [Lln]. Rebanada de pan calentada y endurecida al fueu [Ca].
|
Deverbal de rustir (cfr.). |
||
rustidor, ora 📖: rustidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
(TEST)
|
Tostador, que ruste [JH].
|
Cfr. rustir. |
||
rustidura, la 📖: rustidura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición de <i class="della">rustir</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. rustir. |
||
rustión, el 📖: rustión🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Quispu, torrendu [Ac. Bi. Sb. Ay. Ll]. 2. Home pequeñu y en- coyíu [Ll]. 3. Persona de mal caráuter [Ay]. //-ones ‘quispos [Cp. Ay. Oc]. Cfr. rustir.
|
|||
rustir 📖: rustir🏗️: NO ✍️: NO |
<rustiar [y Cp]. arrustir [Os].>(TEST)
|
Asar, tostar [Lln. Os. Rs. Pa. Cg. Pr. JH]. Tostar [Lln. Ca] el pan [JH]. Torrar, dorar [Sb]. Dorar un alimentu fritu dexán- dolu pa que meta ruíu al comelu [Llg]. Asar, dorar alimentos [Ay]. Dorar al fueu [Cl. Ac. Ay. Ar. Pr]. 2. Arroxar por efeutu del calor [Cl]. Asar nes brases [JH]. Poner una cosa al fueu pa que vaye secando ensin llegar a quemar [Ca. Ri]: Rustir la borona, les farines [Ri]. Calentar una cosa al fueu [Ll]. Poner castañes a secar llueu de cocíes y recudíes [Ac]. Secar el maíz en fornu [Ay. Ar]. Calentar, dorar al fueu [Cb. Cp]. 3. Chisporrotiar l’aceite nel sartén [Ay. Ar]. Fritir el tocín [Ay. Tb]. Fritir o asar un comestible fasta ponelu secu y duru [LV. Pb. DA. R]. 4. Secar la ropa al calor de la cocina [Llg]. 5. Prestar, sentar bien [Cb]: No-y rustió [Cb]. 6. Curar enforma la yerba [Ay].
|
|
cfr.). El fem. rustida caltiénse nel nome rustida (cfr.). Otros derivaos sedríen: en -ūra (rustidura), en -ōre (rustidor). Den- de rusti(d)u siguió l’aumentativu rustión (cfr.) y la formación verbal rustiar. Con una formación en -ārius siguió ast. rus- tiaderu (cfr.). Un compuestu de rustiar ye ast. *enrustiar que conocemos pel so vieyu participiu enrustiáu, ada, ao (cfr.). Tamién pudo facese un verbu en -anus → *arrustianar d’u podría entendese ast. arrustianáu, ada, ao (cfr.) con influxu semánticu de los términos en rellación con rústicu, a, o. Pero a la vera de rustir hebo dase un encruz con fritir o friír → frir, d’u surde la variante rustrir (cfr.) orixe d’una serie paralela col deverbal rustríu (cfr.) col que guarden rellación rustridor (cfr.), rustridura (cfr.). |
|
rustíu, ida, ío 📖: rustíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<///rustido [Os].>(TEST)
|
Perfritu, doráu [Pa. Sb]. 2. Tostáu [Villah. Ll. Qu. Tb]. Resecu [Lln. Pa. Os. Ay]. //Torta rustíu ‘torta de maíz que se dexa d’un día pa otru y vuelve a calentase’ [Cb]. Cuando s’afoguera/dalgun forniellu rustidu [Entierro CR 99]
|
Pp. de rustir (cfr.). |
||
rustíu, el 📖: rustíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Sb nun acentúa}. //rustido [Llomb].>(TEST)
|
Torrendu, quispu [Sb. Tb], perfritu [Qu]. Guisu de carne frito en sartén [Llomb]. //Pan de rustíos ‘pan que se fai meciendo la grasa dilío cola pastia del pan’ [Sb].
|
Deverbal de rustir (cfr.). |
||
rustridor, ora 📖: rustridor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Que <i class="della">rustre</i>(TEST)
|
o s’estrega [Md].
|
Cfr. rustir. |
||
rustridura, la 📖: rustridura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición de <i class="della">rustrir</i>(TEST)
|
o rustrise [Tb].
|
Cfr. rustir. |
||
rustrigar 📖: rustrigar🏗️: NO ✍️: NO |
Sentir escalofríos como consecuencia de daqué non prestoso [Sm]: <i class="della">Al</i>(TEST)
|
velu paré, que se me rustriga’l cuerpo [Sm].
|
D’una amestanza del responsable del ast. rustir (cfr.) → rus- trir con una formación iterativa en -(ĭ)care. |
||
rustrir 📖: rustrir🏗️: NO ✍️: NO |
Tostar, turrar [JH]. Tostar el pan [An. JH]. Dorar al fueu [Ac]. Asar nes brases, [JH]. 2. Fritir llixeramente una cosa [Cr]: <i class="della">Rustre</i>(TEST)
|
bien l’aceite pa echar les patates [Cr]. 3. Rozar una persona o un animal dalguna cosa con daqué fuerza [Sm].
|
|
Esfregar [/Eo/] la ropa al llavalo [An. Vd]. Frotar, esfre- gar [Oc]: Nun fai más que rustrir lus güeyus [Oc]: ¿Qué tas rustriendo ahí? [Oc]. 5. Rascar, raspar [Cn (Fuchasqueiru)]. Llimpiar el ganáu [An]: Foi a rustrir el toru [An]. 6. Un- tar [Sm]: Rustre’l pan con mateiga [Sm]. 7. Intentar llograr daqué d’una persona, combayando, faciéndo-y ver lo mur- nio de la situación propia [Sm]. //-se ‘rozase contra un oxetu duru’ [Llomb]. ‘facer que pase una cosa tocando la superficie Cfr. rustir. |
|
rustríu, el 📖: rustríu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Refritu [Cd], aceite, ayu, cebolla y pimentón que s’echa al pote [Ac].
|
Sofritu que se pon al facer el pote [Pr. Cv]. Cfr. rustir. |
||
ruta, la 📖: ruta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Vía, camín [Ay]. //<i class="della">De</i>(TEST)
|
ruta ‘de camín’, ‘de viaxe’ [Mar].
|
Del fr. route ‘camín’ pallabra con aniciu nel llat. rŭpta (uia) (em). Sobro ast. ruta féxose’l verbu rutar 2 (cfr.). |
||
rutada, la 📖: rutada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<rutá [Ay]. rutiá [Mi].>(TEST)
|
Aición y efeutu de rutar 1 [Mi. Tb]. rutíu [Ay. Mi]. Deverbal de rutar1 (cfr.).
|
|||
rutar 1 📖: rutar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<rutiar [Cñ. y Ac. Bi. Llg. Mi. Ri. y Qu. Cn. Mar]. /////rutir [y Lln. Rs. Os. Pa. y Ay. PSil]. rultar [y Ar]. arruitar [y Oc]. arrutar [Tox. y Oc. Andés (Ni)]. arutar (<i class="della">sic</i>) [y Ar]. //arroitar [Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. eructar [Lln (rutir). Rs. Os. Pa. Cl. Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Mi. Ri. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cn. An. Gr. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Andés (Ni). /Eo. Mánt/… Bard (rutar). JH]: Si rutia ye que ta bien fartuca. [Cn]. 2. Reñer pelo baxo, reburdiar [Lln (rutar) {De toes maneres en delles fasteres de Llanes rutir y rutar son sinónimes [Lln (P)]}. //Ruten a chorizu dizse cuando delles presumen de que-yos va mui bien [Lln]. ///El qu’arruita fame muita; y el que bocea de chen rabea [LC].
|
|
Del llat. ructāre ‘rutar’ (em s.v. *rūgo), verbu qu’ufre l’influxu de eruptare (em) > ast. rutar (→ rutiar) pues, en sen contrariu, habría aguardase *ruchar. El verbu ructāre susti- tuyó a *rugere (em). El so participiu ructus (que coincide col nome ructus, -ūs) hebo almitir tamién una variante ruptus, como se ve en Oribasius (em), pues namái asina podría res- ponsabilizase del ast. rutu (cola variante rutiu debida a una formación verbal en -idiare). Ha partise, pues, orixinariamen- te, d’una realización con -pt- pa xustificar la [-t-] actual dao que dende un étimu con -ct- debería siguir una palatal [tS]. El verbu rutar tien como deverbales débiles l’ast. rutáu (cfr.) y rutada (cfr.). Tamién la variante rutiáu → rutiatu (cfr.) dende la formación en -idiare rutiar cola amestadura del suf. entá |
|
rutar 2 📖: rutar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">ruta,</i><i class="della">(TEST)
|
la.
|
|||
rutáu, el 📖: rutáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Rutíu [Tb].
<ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de <i class="della">rutar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
rutiar 1 📖: rutiar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">rutar</i>(TEST)
|
1.
|
|||
rutiar 2 📖: rutiar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><rutar [Ar. Mar].>(TEST)
|
|
|||
rutiatu, el 📖: rutiatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
rutín, ina, ino* 📖: rutín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident><rutín [Villah].>(TEST)
|
Cast. rutinario [Villah].
|
Cfr. rutina. |
||
rutina, la* 📖: rutina🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rotina [Cp].>(TEST)
|
|
|||
rutíu, el 📖: rutíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rutidu [PSil].>(TEST)
|
|
|||
rutiu, el* 📖: rutiu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><arrutu [Vd. Tox]. //arroito [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Aición y efeutu de rutir [Vd. Tox. /Eo. Mánt/].
|
|
||
rutón, ona 📖: rutón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<br class="della"><b class="della">rutón,</b>(TEST)
|
ona Que ruta [Lln].
|
Cfr. rutar 1. |
||
rutu, el 📖: rutu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ruto [Sb]. rutiu [Ac. Ri]. /////erutu [Villah].>(TEST)
|
Aición y efeutu de rutar [Villah. Ac. Sb. Ri. Sm. Pzu. PSil. Cd. Pr. Cv. Vd. Oc. JH].
|
Deverbal fuerte de rutar 1. |
||
ruxente 📖: ruxente🏗️: NO ✍️: NO |
Que rux [Uv. D’Ábego. AGO].
D’un participiu de presente del verbu <i class="della">ruxir</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
ruxerruxe, el 📖: ruxerruxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ruxerruxe [Pr (Cv)]. ruxirruxi [Pa]. ruxirrusi [Pr].>(TEST)
|
Ruxidoriu, ruxideru [Pa. Pr. Pr (Cv). Cv. /Mánt/]. Ruíu [/Mánt/].
|
Nome fechu de la repetición del imperativu o de la 3ª perso- na del sing. del presente d’indicativu del verbu ruxir (cfr.) o del imperativu. Trátase d’una construcción con cadarma asemeyada a la que vemos nel nome del baille llamáu co- rricorri (cfr.). |
||
ruxida, la 📖: ruxida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Ruxíu, ruíu de fueyes o de daqué seco, de tripes [Tb].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y</i>(TEST)
|
tórnase la pena en alegría/y asocede el valor a la ruxia
|
|
cfr.). |
|
ruxidera, la 📖: ruxidera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ruxïera [Ay. Ll]. ruxideira [As]. ///rugidera [Os. Ar. Vg].>(TEST)
|
Aición y efeutu de ruxir [PSil].
|
2. Planta dañible que miedra ente’l trigu [Ar]. Yerbatu que miedra ente’l maíz [Os]. Yerba que cuando’l frutu, de forma arredondiada, miedra na caxi- na produz un ruíu especial al movese tando seco [Ay. Vg]. Planta mala que naz nos praos y fai ruíu al movela [PSil]. 3. Pandereta [Ay]. Sonaya de la pandereta [As]. //-as ‘plantes qu’abonden nos praos’ [Ll]. //Rueca de ruxidera dizse de la rueca que termina na parte superior nun enanchamientu güecu onde se meten dellos elementos qu’al chocar faen ruíu [Ll (de ruxïera). Sm]. Cfr. ruxir. |
||
ruxideru, a, o 📖: ruxideru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
“Rugible” [JH]. ///<i class="della">La</i>(TEST)
|
rueca ruxidera, la moza durmidera [Sm].
|
Cfr. ruxir. |
||
ruxideru, el 📖: ruxideru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ruxideiru [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (MG). Cd. Pr. Sl. Tox. /Mánt/]. ruxidero [Cñ. Llu]. ruxïeru [Cp]. +ruxiíru [Ay. Ll].>(TEST)
|
Aición de ruxir [Cb. As]. Cast. rugidero [Bab]. Ruíu [Sl]. Ruíos simultáneos, múltiples y variaos [Tb. Tox]: ¡Vaya un ruxideiru! [Tb]. 2. Sonaxeru [Lln. Cb. Cg. Pa. Cp. Cñ. Llu. Ac. Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. PSil. Cn (MG). Cd. Pr. Tox. /Mánt/. R. VBable]. 3. “Rocadero en forma de piña formada por tres o más varillas curvas, situado en la parte superior de la rueca y que sirve para poner el copo que se va a hilar” [Sm]. //Ruxi- deiru de tripas ‘ruíu producíu na barriga al movese l’estantín’ [Tb. Cd]. //Ruxideiru en pechu ‘ruíu al respirar debíu al cata- rru, sorrolla, etc.’ [Cd]. Cfr. ruxir.
|
|||
ruxidor, ora 📖: ruxidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">ruxidor,</b>(TEST)
|
ora Que rux [Lln].
|
Cfr. ruxir. |
||
ruxidor, el 📖: ruxidor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ruxïor [Llg. Ca]. ////ruxidores [Ca].>(TEST)
|
Sonaxeru [Llg. Ca. Sm. Pr]: Tréxo-y al nenu un ruxïor [Ca]. //Los ruxidores ‘Rhinantus serotinus, yerba del fueu’ [Ca (llaa 28)]. Cfr. ruxir.
|
|||
ruxidoriu, el 📖: ruxidoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ruxidoiru [An. Cv. Oc]. ruidoiru [An].>(TEST)
|
Ruíu suave que producen delles coses como les fueyes o la yerba seco al movelo, l’agua del ríu al cayer de cierta altu- ra, etc. [Cv].
|
2. Ruíu que fai l’estantín [Oc]: Tengo ruxidoiro de tripas [Oc]. 3. Ruíu estridente [An]: ¡Vaya ruxidoiru que miete’l carru’l país! [An]. 4. Lo que rux [JH]. Cfr. roidoriu. |
||
ruximientu, el 📖: ruximientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">rugimiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. ruxir. |
||
ruxir 📖: ruxir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">rugir</i>(TEST)
|
[Pa. Cg. Ca. Ay. Bab. Pzu. An. Pr. Vd. Vg. JH].
|
|
2. Sonar [Cñ. Cp. Ll. Sm. Oc] dalgo [Llg]: L’agua ruxe nel regatu [Llg]: Si apretes ruxe [Llg]: La vaca ruxe [Cp]: Güei ruxe muito el ríu [Oc]: La ventadora ruxe [An]. Sonar [Vi- llah], meter ruíu [V1830]. Rechinar [Ca]. Cruxir [Ca]. Facer ruíu fuerte [Cb]. Meter ruíu [Lln. Os. Pa. Ac. Sb. Ay. As. Cd. Pr. Sl. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. R] (les fueyes, les tripes, l’aire) [Qu. Tb. PSil. Gr]: Lo que rux son las tripas ya las fuechas del castañéu [Tb]: Rúxenti munchu les tripes [Pa]. Facer ru- Del llat. rugīre ‘ruxir’, ‘tar roncu’ (em), panrománicu (rew) ya con continuadores hispánicos (deeh). El resultáu [Z] → [S] ye aguardable n’ast., ente otros, pal llat. -g- + vocal palatal (ghla §4.4.4.3a]. Llama l’atención la non documentación me- dieval del verbu pero ello nun torga que nun se diere darréu que: a) nun tenemos recoyío perdafechu tola documentación del dominiu; b) disponemos d’un siguidor medieval de rugi- tus > ast. ruxíu (cfr.) que testimonia l’estadiu con sonoriza- ción. En rellación con ruxir citamos: ruxidera (cfr.), ruxideru (cfr.), nominalización del ax. ruxideru, a, o (cfr.); ruxidor (cfr.) nome y axetivu, ruxidoriu (cfr.), ruximientu (cfr.). Fai falta tar sollertes porque, dacuando, dalgún d’estos parientes de ruxir remiten al verbu rexir (cfr.) y formaciones averaes, con tracamundiu de vocales átones. Del participiu débil pu- dieron siguir términos confluyentes colos d’aniciu nominal (cfr. ruxíu). De ruxida (cfr.) pudo llograse’l verbu arruxidar (cfr.). D’un posible compuestu con cum- siguió’l verbu *co- rruxir namái conocíu per estos testimonios: cfr.) qu’almitiría tamién un resultáu ast. cruñir (cfr.). |
|
ruxíu, el 📖: ruxíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><runxíu [Cl]. ruxidu [Lln]. //ruxido [Eo].>(TEST)
|
Cast. rugido [Pzu. JH]. Actu de ruxir [Lln. Ay. Tb] (un ani- mal, les fueyes de los árboles, les tripes) [Ca]. 3. Ruíu [Cb. Ac. Ay. Tb. An] de la truena [Ay]: Los voladores muitu ruxíu mieten [An]. Ruíu fuerte [Cn (F)]: Vieno un surrutu d’aire que metióu un ruxíu... [Cn (F)]. Soníu agudu que dura poco [Cl]. Ruíu sele [Min]. Ruíu, soníu [/Eo/]. Soníu imprecisu o indetermináu [Ca]. Ruxidoiru poco continuáu [Cv].
|
b)
|
Del llat. rugītus, -us ‘ruxíu’ (em s.v. rugīre) siguió ast. ruxíu que, etimolóxicamente, pue almitise como variante del ast. ruíu (cfr.) ensin necesidá de tenelu por deverbal del partici- piu débil del ast. ruxir (cfr.) anque del fem. ruxida (cfr.) paez aconseyable considerar que ye deverbal de ruxir o fechu per una creación analóxica femenina dende’l masculín. |