← Volver al reporte principal

Letra R

Datos estructurados DELLA letra R
📖 → Lema, 🔤 → Morfología/Género, 🏗️ → Is reconstructed, ✍️ → Is from written tradition
Subreporte de: 🔤 Entradas Estructuradas DELLA2 - Reporte Completo.
Generado el 2025-09-21 16:51:47

3130

Total de entradas

3130

Con variantes de expresión

2760

Con información semántica

1065

Con documentación

1900

Con etimología

0

Con documentación histórica adicional

Entradas de la Letra R

Display_Form Variantes_Expresión Información Semántica Documentación Etimología Documentación Histórica Adicional
r
📖: r
🏗️: NO
✍️: NO
Lletra del abecedariu asturianu. Al entamu de pallabra “r” ye grafía de [ř]; nel marxe posnuclear de la sílaba y como segun- du elementu nel marxe prenuclear representa al archifonema /R/; en posición intervocálica “r” ye grafía del fonema /r/, opuesta a /ř/, escrita “rr”. Cuando s’escribe “rr” o <i class="della">consonante </i>(n, s, l) <i class="della">+</i>(TEST)
  1. r
  2. Lletra del abecedariu asturianu
  3. Al entamu de pallabra “r” ye grafía de [ř]; nel marxe posnuclear de la sílaba y como segun- du elementu nel marxe prenuclear representa al archifonema /R/; en posición intervocálica “r” ye grafía del fonema /r/, opuesta a /ř/, escrita “rr”
  4. Cuando s’escribe “rr” o <i class="della">consonante </i>(n, s, l) <i class="della">+</i
r esti soníu representa [ř].
  1. 1. <i class="della">r</i> esti soníu representa [ř].
Al aniciu de pallabra’l fonema /ř/ ta en distribución defeutiva. Los vocabularios dialeutales o divulgadores puen inxerir in- formación semántica asociada al soníu [ř] d’esta traza: rr ‘so- níu pa espantar a les oveyes’ [Sl]. //rrr... chicla, chicla ‘voz pa llamar a les oveyes’ [Sm]. //rrr... chiquelas, chiquelas ‘voz pa llamar o facer qu’aliten les oveyes’ [Sm]. //Erre qu’erre ca- mentamos que traduz la espresión llatina mulier quae mulier [Väänänen 1985: 300]. //¡rrrrra! ‘voz p’andar coles oveyes,
  1. ¡curda!’ [Cn]. //ra, ra ‘onomatopeya del cantu la rana’ [Cg].
  2. Cg
raba, la
📖: raba
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Rabera, parte d’atrás de cualquier cosa [JH]. Parte d’atrás o más retirada de dalguna cosa como la culata o trasera del co- che [JH]. 2. Armazón que s’axunta al treme pela parte d’atrás pa carretar yerba [Ac. Ay]. Parte trasera del carru [Cg]. Piér- tigu<i class="della">,</i>(TEST)
  1. raba
    • Sb
    • Oc
    • Xx
    • Ce
    • Lln
  2. Rabera, parte d’atrás de cualquier cosa
    • JH
  3. Parte d’atrás o más retirada de dalguna cosa como la culata o trasera del co- che
    • JH
  4. 2
  5. Armazón que s’axunta al treme pela parte d’atrás pa carretar yerba
    • Ac
    • Ay
  6. Parte trasera del carru
    • Cg
  7. Piér- tigu<i class="della">,</i
treme o tabláu del carru [JH]. 3. Sitiu onde va la mano nel llabiegu y na vara tazar [Sb]. 4. Tipu d’aráu pa llabrar terrenos duros (en vez de reya lleva una cuchiella) [Oc (= cambiel.la)]. 5. Trasera, popa de la nave [JH]. 6. Cebu [Xx] fechu de los güevos de bacaláu pa los pexes [Xx. Ce. JH]: San Antonio está dormido/debajo un barril de raba:/levántate santu hermosu./Vamos a tiralu al agua [Ce]. 7. fig. Dineru [Cñ]. //-as ‘residuos de la ceba que’l ganáu tira al suelu al comer en peselbe’ [Bab]. ‘calamares’ [Lln (i)]. ‘tentáculos del calamar’ [Lln]. //De raba ‘pela parte d’atrás (d’una cosa)’ [JH]: Meter ell carru de raba [JH]. //Echar a la raba ‘engan- char la cuarta a la parte d’atrás del carru’ [Cg]. //Tar a la raba ‘tar retrasáu, anticuáu’ [AGO (Melecina)].
  1. 1. treme o tabláu del carru [JH].
  2. 3. Sitiu onde va la mano nel llabiegu y na <i class="della">vara tazar </i>[Sb].
  3. 4. Tipu d’aráu pa llabrar terrenos duros (en vez de reya lleva una cuchiella) [Oc (= cambiel.la)].
  4. 5. Trasera, popa de la nave [JH].
  5. 6. Cebu [Xx] fechu de los güevos de bacaláu pa los pexes [Xx. Ce. JH]: <i class="della">San Antonio está dormido</i>/<i class="della">debajo un barril de raba:</i>/<i class="della">levántate</i> <i class="della">santu</i> <i class="della">hermosu.</i>/<i class="della">Vamos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">tiralu</i> <i class="della">al</i> <i class="della">agua</i> [Ce].
  6. 7. <i class="della">fig</i>. Dineru [Cñ]. //-<i class="della">as</i> ‘residuos de la ceba que’l ganáu tira al suelu al comer en peselbe’ [Bab]. ‘calamares’ [Lln (i)]. ‘tentáculos del calamar’ [Lln]. //<i class="della">De</i> <i class="della">raba</i> ‘pela parte d’atrás (d’una cosa)’ [JH]: <i class="della">Meter</i> <i class="della">ell</i> <i class="della">carru</i> <i class="della">de</i> <i class="della">raba</i> [JH]. //<i class="della">Echar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">raba</i> ‘engan- char la <i class="della">cuarta</i> a la parte d’atrás del carru’ [Cg]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">raba </i>‘tar retrasáu, anticuáu’ [AGO (Melecina)].
Pelagio Raba 1140(or.) [SV/316]
  1. Pelagio Raba
  2. 1140(or.) SV/316
Del llat. rapa, femenín orixináu nel neutru plural del llat. rāpum, -i ‘nabu’, ‘tubérculu’ (em), con continuadores ro- mánicos (rew, deeh s.v. rapum), cola xeneralización de l’aceición de ‘rabu’ → ‘parte d’atrás de daqué’ quiciabes sofitao nuna comparanza de dambes realidaes (el rabu y el nabu). Dende equí recibe’l nome de raba, o con incrementa- ción rabera (cfr.), rabuya (cfr.), etc., el sitiu onde s’alluga la mano empobinando’l llabiegu, esto ye, el rabu del aráu. La referencia comparativa tamién podría xustificar l’aceición de rabas ‘calamares’, ensin dulda motivao pola semeyanza de los rabos colos filamentos del cuerpu del calamar; de la mesma manera los residuos que valen de cebu pa los pe- xes puen asemeyase a les rabes. Dende esta perspeutiva, el nuesu alloñamientu de la propuesta de Corominas-Pascual que dulden de si se trata d’un términu xermánicu llegáu pel francés o gascón o bien “de procedencia cantábrica romano- vasca” (dcech s.v. raba) resulta grande. Al mio pescanciar tamién se caltién el términu al sur, na Tierra de Miranda onde raba defínese como “planta de raíz carnuda e grossa, muito usada na alimentação de gados” [Mirandés (Pires)] y n’eonaviegu ‘fueya del nabu’ [/Mánt/]. Del neutru pl. del llat. rapum, -i ‘nabu’, ‘raíz de tubérculu’ (abf). Pescancia- mos que nun fai falta partir del fr. rave ‘nabu’, ‘nabu redon- du’ magar la nuesa opinión anterior (García Arias 2016b: 89). Cosa destremada paez amosala’l port. onde beterraba ye nidiu galicismu. Sobro rabu, raba féxose una incremen- tación col continuador del llat. -ata d’u siguió l’abondativu ast. rabada (cfr.) orixe de nuevos derivaos. Un dim. de raba ye ast. rabina 3 (cfr.).
rabada, la
📖: rabada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Rabotazu, golpe de rabu [Md]. 2. Guisu de rabu [Md]. 3. <i class="della">Fam</i>. Grupu d’homes [Md]. Posible nominalización del ast. <i class="della">rabada </i>(cfr. <i class="della">rabáu, ada, ao</i>). L’ast. <i class="della">rabada </i>hebo significar tamién *‘parte del animal avera- da al rabu’ d’u foi posible una nueva incrementación en -alis d’u surdió ast. <i class="della">rabadal </i>(cfr.). Alcontramos documentación nel sieglu xv arag. como <i class="della">rabadas</i>(TEST)
  1. rabada
  2. Rabotazu, golpe de rabu
    • Md
  3. 2
  4. Guisu de rabu
    • Md
  5. 3
  6. <i class="della">Fam</i>
  7. Grupu d’homes
    • Md
  8. Posible nominalización del ast
  9. <i class="della">rabada </i>(cfr
  10. <i class="della">rabáu, ada, ao</i>)
  11. L’ast
  12. <i class="della">rabada </i>hebo significar tamién *‘parte del animal avera- da al rabu’ d’u foi posible una nueva incrementación en -alis d’u surdió ast
  13. <i class="della">rabadal </i>(cfr.)
  14. Alcontramos documentación nel sieglu xv arag
  15. como <i class="della">rabadas</i
de carnero saladas (Sesma & Líbano 1982: 304). Tamién dende rabada se fexo’l verbu ast.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">carnero</i> <i class="della">saladas</i> (Sesma & Líbano 1982: 304). Tamién dende <i class="della">rabada</i> se fexo’l verbu ast.
*rabadi(y)ar rabadiar (cfr.). Un vieyu diminutivu de ra- bada tenémoslu nel ast. rabadiella (cfr.) de la mesma manera que se conseña tamién el masc. rabadiellu (cfr.). Sobro estos términos llogróse’l verbu *rabadiellarrabadillar (cfr.), con perda del diptongu al quedar n’astiamientu átonu cosa que tamién s’alvierte nel correspondiente compuestu derra- badillar (cfr.), a nun ser que sían simples castellanismos.
  1. *rabadi(y)ar rabadiar (cfr.). Un vieyu diminutivu de ra- bada tenémoslu nel ast. rabadiella (cfr.) de la mesma manera que se conseña tamién el masc. rabadiellu (cfr.). Sobro estos términos llogróse’l verbu *rabadiellarrabadillar (cfr.), con perda del diptongu al quedar n’astiamientu átonu cosa que tamién s’alvierte nel correspondiente compuestu derra- badillar (cfr.), a nun ser que sían simples castellanismos.
rabadal, el
📖: rabadal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rabazal [y Gr].>(TEST)
  1. rabadal
  2. ident class="della" level="1"></ident><rabazal
    • y Gr
Espina dorsal [Cp. Sb]. Espinazu [Pa. Cd. Oc] d’un animal [Llg]. Rabadiella [Cb. Cg. Ay. Ll]. Espinazu del gochu [Cñ. Ac. Llv. Gr. R] que compriende les vértebres y l’entamu’l rabu [Ri]. Rabu y columna vertebral del gochu [Qu. Tb. Cn (F)]: Ya bonu’l rabadal cul cucíu [Tb]. Parte cabera del costillar [Ar (/rabadilla ‘parte del gochu escuartizáu que compriende l’espinazu’)]. Cast. almilla, tira ancha de carne que se saca del gochu d’arriba abaxo pela parte del llombu o espinazu, de la ñuca a la rabadiella [JH]. La gallina, el pollo, el güevo, la mantega, el rabadal [JyT 49] Fechu un arcu el rabadal [JyT 62] y rabadal y oreyes y llacón 1891 [Pinín 83-a] Cfr. rabada. La variante rabazal pue debese a un tracamundiu de dentales pero tamién podría xustificase como derivada de rabazu.
  1. Espina dorsal [Cp. Sb]. Espinazu [Pa. Cd. Oc] d’un animal [Llg]. Rabadiella [Cb. Cg. Ay. Ll]. Espinazu del gochu [Cñ. Ac. Llv. Gr. R] que compriende les vértebres y l’entamu’l rabu [Ri]. Rabu y columna vertebral del gochu [Qu. Tb. Cn (F)]: Ya bonu’l rabadal cul cucíu [Tb]. Parte cabera del costillar [Ar (/rabadilla ‘parte del gochu escuartizáu que compriende l’espinazu’)]. Cast. almilla, tira ancha de carne que se saca del gochu d’arriba abaxo pela parte del llombu o espinazu, de la ñuca a la rabadiella [JH].
  2. JH
  3. La gallina, el pollo, el güevo, la mantega, el rabadal
  4. JyT 49
  5. Fechu un arcu el rabadal
  6. JyT 62
  7. y rabadal y oreyes y llacón
  8. 1891 Pinín 83-a
  9. Cfr. rabada. La variante rabazal pue debese a un tracamundiu de dentales pero tamién podría xustificase como derivada de rabazu.
rabadán, el
📖: rabadán
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Rapaz qu’ayuda al pastor [Mar].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Xunta</i>(TEST)
  1. rabadán
  2. Rapaz qu’ayuda al pastor
    • Mar
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Xunta</i infl. cast.
de rabadanes muer- te d’oveya [LC].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">rabadanes</i> <i class="della">muer- </i><i class="della">te d’oveya </i>[LC].
foras quando fuerem yugueros et molineros ortolanos et rra- badanos 1064 (f. s. xii?) [ACL/351] Trátase d’un arabismu (dcech; da) que dalgún identifica con rabb ad.d.a‛n ‘señor de los carneros’ llueu aplicáu al que manda nos pastores (Oliver 274) que tamién s’atopa nel port. rabadão, cast. rabadán, cat. rabadà, etc. (da s.v. rabadà). El términu fai alcordase del ast. cachicán ‘capataz de les viñes’ que se caltién nel occidente asturianu (cfr.) y queda documen- táu en Castiya la Vieya (drae) anque d’etimoloxía desconoci- da (dcech s.v. cachicán; adla 158).
  1. foras quando fuerem yugueros et molineros ortolanos et rra- badanos
  2. 1064 (f. s. xii?) ACL/351
  3. Trátase d’un arabismu (dcech; da) que dalgún identifica con rabb ad.d.a‛n ‘señor de los carneros’ llueu aplicáu al que manda nos pastores (Oliver 274) que tamién s’atopa nel port. rabadão, cast. rabadán, cat. rabadà, etc. (da s.v. rabadà). El términu fai alcordase del ast. cachicán ‘capataz de les viñes’ que se caltién nel occidente asturianu (cfr.) y queda documen- táu en Castiya la Vieya (drae) anque d’etimoloxía desconoci- da (dcech s.v. cachicán; adla 158).
rabadiar
📖: rabadiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rabadiar
Desiguar la cadera (un res) [Cl]. Cfr. rabada.
  1. Desiguar la cadera (un res) [Cl]. Cfr. rabada.
  2. Cl
rabadiella, la
📖: rabadiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rabadiel.la [Qu (Oc). Bab. Pzu. PSil].///<ident class="della" level="1"></ident>rabadilla [Cñ. Ac. Ar. Tor].>(TEST)
  1. rabadiella
  2. rabadiel.la
    • Qu (Oc)
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
  3. <ident class="della" level="1"></ident>rabadilla infl. cast.
    • Ac
    • Ar
    • Tor
Cast. rabadilla [Lln. Os. Cb. Cg. Bab. Pzu. Vg. JH]. Espinazu [Qu (Oc)]. Parte inferior de la espina dorsal [PSil. Tor]. Parte del gochu escuartizáu que compriende l’espinazu [Ar]. Güesu de la vaca usáu pa caldu [Ac]. 2. Carne de la cadera de les vaques [Cñ]. Cfr. rabada.
rabadiellu, el
📖: rabadiellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rabadiel.lu [Tb. Tb (Oc)]. rebadiellu [Ac]. +rabadiil.lu [Ri].>(TEST)
  1. rabadiellu
    • Pr
  2. rabadiel.lu
    • Tb
    • Tb (Oc)
  3. rebadiellu
    • Ac
  4. rabadiil.lu metafonía
    • Ri
Espinazu [Ac. Tb (Oc)]. Columna vertebral [Pr]. Espinazu del gochu [Ac] que compriende les vértebres y l’entamu del rabu [Ri]. Rabu y columna vertebral del gochu [Tb (= rabadal)]. Creación analóxica masculina dende l’ast. rabadiella (cfr. rabada).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Espinazu [Ac. Tb (Oc)]. Columna vertebral [Pr]. Espinazu del gochu [Ac] que compriende les vértebres y l’entamu del rabu [Ri]. Rabu y columna vertebral del gochu [Tb (= rabadal)]. Creación analóxica masculina dende l’ast. <i class="della">rabadiella</i> (cfr. <i class="della">rabada</i>).
rabadillar
📖: rabadillar
🏗️: NO
✍️: NO
<se>(TEST)
  1. rabadillar
  2. se
Romper o fundise en mediu la rabadiella del ganáu [Vg].
  1. 1. Romper o fundise en mediu la rabadiella del ganáu [Vg].
Verbu fechu sol ast. rabadiellu (cfr.), rabadiella (cfr.). Cfr. rabada.
rabadón, ona
📖: rabadón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. rabadón
    • Md
Qu’anda davezu detrás d’otru (persona, animal) [Md].
  1. 1. Qu’anda davezu detrás d’otru (persona, animal) [Md].
Cfr. rabadu.
rabadu, a, o*
📖: rabadu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rabadu [Lln].>(TEST)
  1. rabadu
  2. rabadu
    • Lln
Rensiosu [Lln].
  1. 1. Rensiosu [Lln].
Quiciabes una formación fecha sol ast. rabu cola amestadura del continuador del llat. -atus, -a, -um, de mano con valor coleutivu o abondativu, llueu nominalizáu (cfr. rabada) y que güei tien una caltenencia con un sentíu figuráu. El vieyu usu de rabadu entá se caltién nel aumentativu rabadón (cfr.), pro- piamente nel aniciu, *‘que va al rabu d’otru’.
rabal, el
📖: rabal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Rabadiella [Cb, Cg, Ay (= rabadal)]. Rexón llombar, zona del cuerpu onde naz el rabu del animal [Sb]. Parte del gochu que, al escuartizalu, correspuende al espinazu [Ay]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">despues</i>(TEST)
  1. rabal
  2. Rabadiella
    • Cb, Cg, Ay (= rabadal)
  3. Rexón llombar, zona del cuerpu onde naz el rabu del animal
    • Sb
  4. Parte del gochu que, al escuartizalu, correspuende al espinazu
    • Ay
  5. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">despues</i
de rabo a cabo se saca el rabal como se estila
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">rabo</i> <i class="della">a</i> <i class="della">cabo</i> <i class="della">se</i> <i class="della">saca</i> <i class="della">el</i> <i class="della">rabal</i> <i class="della">como</i> <i class="della">aí</i> <i class="della">se</i> <i class="della">estila</i>
[Grangerías xviii: 930] Formación fecha sol ast. rabu (
  1. Grangerías xviii: 930
  2. Formación fecha sol ast. rabu (
cfr.) d’usu paralelu al que se xeneralizó como continuador del tamién deriváu rabadal (cfr.). Na fastera centro-sureña ast. rabal tanto pue entendese como formación dende rabu rabal como dende raba(d)al, con perda de -d- (ghla §4.2.3.1).
rabanada, la
📖: rabanada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rabaná [Llg. Ay. Qu]. rebaná [Ri]. robaná [Ll]. /////rabañada [Cl]. //rabuada [y Eo. Mánt]. rabaada [y Eo].>(TEST)
  1. rabanada
    • Pa
    • Tb
    • Sm
    • Ce
    • Pr
    • Cv
    • An
    • Oc
  2. rabaná
    • Llg
    • Ay
    • Qu
  3. rebaná
    • Ri
  4. robaná
    • Ll
  5. rabañada dudoso (certainty = baxa)
    • Cl
  6. rabuada eonaviego
    • y Eo
    • Mánt
  7. rabaada
    • y Eo
Cast. rebanada [Cl. Os. Pa. Cb. Llg. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. PSil. Ce. Pr. Cv. Tox. /Eo. Mánt/. Vg. Llomb. Tor] de pan [An. Oc]. Cortezu de pan [Bard]. 2. Pasáu rápidu [Pr]: Dar una rabanada [Pr]. //Nuna rabanada ‘con rapidez’ [Pr (= rebalgu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rebanada </i>[Cl. Os. Pa. Cb. Llg. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. PSil. Ce. Pr. Cv. Tox. /Eo. Mánt/. Vg. Llomb. Tor] de pan [An. Oc]. Cortezu de pan [Bard].
  3. 2. Pasáu rápidu [Pr]: <i class="della">Dar</i> <i class="della">una </i><i class="della">rabanada</i> [Pr]. //<i class="della">Nuna</i> <i class="della">rabanada</i> ‘con rapidez’ [Pr (= rebalgu
el abbat pedro rabanadas 1350 [MB/123] pedro ferrandiz rrabanados 1363 [MB/164] Formación debida a un deverbal del ast. rabanar, verbu fe- chu dende l’ast. rábanu (
  1. el abbat pedro rabanadas
  2. 1350 MB/123
  3. pedro ferrandiz rrabanados
  4. 1363 MB/164
  5. Formación debida a un deverbal del ast. rabanar, verbu fe- chu dende l’ast. rábanu (
= revolada = fervor)]. cfr.). Pero ello plantega problemes etimolóxicos a la distribución de la nasal al dase en Cabra- les un posible encruz cola familia de rebañu. Fónicamente alviértese una gran inseguranza nel vocalismu deuterotónicu, favorecío pol influxu de [ř] asina como pol contestu llabial. Dende rebanada → *rebonada pudo llograse’l tracamundiu fónicu revolada (cfr.).
rabanal, el 1
📖: rabanal
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Rabu y columna vertebral del gochu [Arm]. Espina dorsal [Cp. Pr]. Posible deriváu de <i class="della">rabu</i>(TEST)
  1. rabanal
  2. Rabu y columna vertebral del gochu
    • Arm
  3. Espina dorsal
    • Cp
    • Pr
  4. Posible deriváu de <i class="della">rabu</i
rabadal (cfr.) con tracamundiu de
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">→</i> <i class="della">rabadal</i> (cfr.) con tracamundiu de
-d- y -n- por influxu de la familia del ast. rábanu (cfr.).
rabanal, el 2
📖: rabanal
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Términu conocíu pela documentación na vieya aceición de ‘tierra onde se dan rábanos’, sofitada na toponimia (ta 281) y na documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">meis</i>(TEST)
  1. rabanal
  2. Términu conocíu pela documentación na vieya aceición de ‘tierra onde se dan rábanos’, sofitada na toponimia (ta 281) y na documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">meis</i
partis quas habeo in Brugos et in Rauanal 1215(or.) [ACL/261] Cfr. rábanu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">partis</i> <i class="della">quas</i> <i class="della">habeo</i> <i class="della">in</i> <i class="della">Brugos</i> <i class="della">et</i> <i class="della">in</i> <i class="della">Rauanal</i> 1215(or.) [ACL/261] Cfr. <i class="della">rábanu</i>.
rabanar
📖: rabanar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrebanar [Tb]. rabanar [y Tb]. /////rabanear [Lln].>(TEST)
  1. rabanar
  2. arrebanar
    • Tb
  3. rabanar
    • y Tb
  4. rabanear dudoso (certainty = baxa)
    • Lln
Dar una bona tayada horizontal y nun mui ancha especial- mente nel pan [Tb].
  1. 1. Dar una bona tayada horizontal y nun mui ancha especial- mente nel pan [Tb].
2. Facer el pan bona tayada col quesu, etc. [Lln]. Verbu fechu sol apellativu rábanu como proponen Coromi- nas-Pascual pal cast. rabanar y rebanar, etc. (dcech s.v. re- banar). El verbu paez tar motiváu pola particular manera de cortar los rábanos; un deverbal úfrelu l’ast. rabanada (cfr.).
rabanera, la
📖: rabanera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Home revistíu de muyer que forma parte de la comparsa de los aguilanderos [Oc]. Nominalización del femenín de <i class="della">rabaneru,</i>(TEST)
  1. rabanera
  2. Home revistíu de muyer que forma parte de la comparsa de los aguilanderos
    • Oc
  3. Nominalización del femenín de <i class="della">rabaneru,</i
a, o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.).
rabaneru, a, o*
📖: rabaneru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rabaneiru/era [Md. PSil]. rabaneiru/iera [Tox]. rabanera [Sr. Ay. Tb. Sm. Pzu. Cd. Oc]. rabaneira [Pzu]. +rabaniru/rabane- ra/rabanero [Ri].>(TEST)
  1. rabaneru
  2. rabaneiru/era
    • Md
    • PSil
  3. rabaneiru/iera
    • Tox
  4. rabanera
    • Sr
    • Ay
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • Cd
    • Oc
  5. rabaneira
    • Pzu
  6. rabaniru/rabane- ra/rabanero metafonía
    • Ri
Que-y presten los rábanos [Md]. 2. Perdesenvuelta [Tox]. Que tien facilidá nel facer y nel dicir [Ri]. Vivarachu [Md]. Des- envuelta (una persona) [Tb. Sm]. 2. Descarada (una persona) [Sr. Ay. Cd. Pr]. Desvergonzada, desllinguada (muyer) [Sm. Pzu]. Indiscretu [PSil]. Cfr. rábanu. Ye posible que’l sentíu peyorativu de ‘desen- vuelta’, ‘descarada’ se deba a l’aplicación que se daba a la persona que vendía rábanos.
rabaniellu, el*
📖: rabaniellu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rabaniel.lu [Pzu].>(TEST)
  1. rabaniellu
  2. rabaniel.lu
    • Pzu
Rábanu pequeñu [Pzu].
  1. 1. Rábanu pequeñu [Pzu].
Cfr. rábanu.
rábanu, el
📖: rábanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">rábano</i>(TEST)
  1. rábanu
    • Md
    • Lln
  2. Cast
  3. <i class="della">rábano</i
[Md]. ///Cuando pasen rábanos aprovéchalos ‘hai qu’aprovechar les ocasiones’ [Lln].
  1. 1. [Md]. ///<i class="della">Cuando</i> <i class="della">pasen</i> <i class="della">rábanos</i> <i class="della">aprovéchalos</i> ‘hai qu’aprovechar les ocasiones’ [Lln].
Del llat. raphanus, -i ‘rábanu montés’ (em), con continuado- res románicos (rew) ya hispánicos (deeh). Un diminutivu en -ěllus caltiénse nel continuador ast. rabaniellu (cfr.) que dexa almitir una formación masc. paralela a *raphanělla postu- lada por otres formes romániques (rew). Sobro raphanum féxose tamién un nome d’oficiu encontáu nuna formación axetiva en -ārius, -a, -um responsable del ast. rabaneru, a, o (cfr.) onde se ye a ver un desendolque semánticu peyorativu. Tamién foi posible un abondativu rabanal 2 (cfr.) con nicios ente los nomes de llugar (ta 281). Del ast. rábanu, o del so antecedente, tenemos un abondativu orixinariu rabanada 1 (cfr.) asina como una formación verbal en -idiare responsable del ast. rabaniar (cfr.). Abulta, entós, que rabanada 1 ha en- tendese, de mano, como una referencia a un conxuntu de rá- banos cortaos d’u se tresllada’l sentíu a caúna de les rabanaes que se llogren al cortar el pan; ye daqué non mui alloñao de lo que propunxeren Corominas-Pascual cuando xustifiquen el correspondiente verbu cast. rebanar “por los cortes que se dan a este vegetal para comerlo” (dcech s.v. rebanar).
rabaña, la*
📖: rabaña
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rebaña [Cp].>(TEST)
  1. rabaña
  2. rebaña
    • Cp
Conxuntu grande de daqué (de persones, coses) [Cp].
  1. 1. Conxuntu grande de daqué (de persones, coses) [Cp].
Formación analóxica femenina sol ast. rebañu rabañu (cfr.). Sobro ast. rebañu foi posible facer l’axetivu col suf. abondativu -iegu, rebañegu, a, o (cfr.).
rabañada, la
📖: rabañada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rebañada [Pa. y Cb. Pr. /Eo/]. rabañaa [Sb]. rebañá [Ay].>(TEST)
  1. rabañada
    • Cn
    • Cv
    • Md
  2. rebañada
    • Pa
    • y Cb
    • Pr
    • /Eo/
  3. rabañaa
    • Sb
  4. rebañá
    • Ay
Rabañu [Sb. Ay. Cn (M). /Eo/] grande [Pr. Cv. Tox]. Manada grande de reses menores [Md]. 2. Conxuntu pergrande (de xente, animales) [Pa. Cb (= rebañáu). Sb]. Porción de xente
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rabañu [Sb. Ay. Cn (M). /Eo/] grande [Pr. Cv. Tox]. Manada grande de reses menores [Md].
  3. 2. Conxuntu pergrande (de xente, animales) [Pa. Cb (= rebañáu). Sb]. Porción de xente
reunío [Pr. Cv]: Había ellí una rebañada xente que non se cabía [Pa]. 3. Rebañadura [Md. Tox]. - Estaba non lloñe d’allí una rebañáa de bracos [San Mateo 28] Cfr. rabañu.
  1. reunío [Pr. Cv]: Había ellí una rebañada xente que non se cabía [Pa]. 3. Rebañadura [Md. Tox]. - Estaba non lloñe d’allí una rebañáa de bracos
  2. San Mateo 28
  3. Cfr. rabañu.
rabañadura, la
📖: rabañadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><arrabañadura [y Tb. Sm. Pr. Oc]. arrebañaúra [Ay]. rebaña- dura [PSil].>(TEST)
  1. rabañadura
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><arrabañadura
    • y Tb
    • Sm
    • Pr
    • Oc
  3. arrebañaúra
    • Ay
  4. rebaña- dura
    • PSil
Cast. rebañadura [Tb. Sm. PSil]. Lo último [Ay] de cualquier cosa, restos [Pr]. Lo que queda nel fondu d’un cacíu, lo último de cualquier cosa [Oc]. 2. L’últimu fíu del matrimoniu (dizse en tonu festivu) [Oc].
  1. 1. Cast. <i class="della">rebañadura</i> [Tb. Sm. PSil]. Lo último [Ay] de cualquier cosa, restos [Pr]. Lo que queda nel fondu d’un cacíu, lo último de cualquier cosa [Oc].
  2. 2. L’últimu fíu del matrimoniu (dizse en tonu festivu) [Oc].
Cfr. rabañu.
  1. Cfr. rabañu.
rabañar
📖: rabañar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><arrabañar [Ac. Tb. Sm. Bab. y Pr. Cv. y Tox. Oc]. arrebañar [Llg. Ay. Mi. Ri. Tb. PSil. An. DA]. rebañar [Os. Ar. PSil. Pr. JH].>(TEST)
  1. rabañar
    • Cd
  2. ident class="della" level="1"></ident><arrabañar
    • Ac
    • Tb
    • Sm
    • Bab
    • y Pr
    • Cv
    • y Tox
    • Oc
  3. arrebañar
    • Llg
    • Ay
    • Mi
    • Ri
    • Tb
    • PSil
    • An
    • DA
  4. rebañar
    • Os
    • Ar
    • PSil
    • Pr
    • JH
Cast. rebañar [Ac. Ay. Mi. Tb. Sm. Bab. Pr. Cv. Tox. Oc. JH] el platu [Llg]. Aprovechar los restos d’una comida que que- den pegaos a les potes, platos [Cd]. Recoyer los restos (del platu, d’un cacíu) [Ri. Ar. PSil. An. Oc]. Llimpiar un platu llueu de comer [Os]. Llimpiar permuncho los restos de comi- da (d’un platu, d’una pota) [Tb]. Peraprovechar el conteníu del platu [Ay]. 2. Coyer con fuerza una cosa [DA]. Coyer rá- pido una cosa [Os. Tb]. Axuntar y recoyer dalgo perdafechu [Mi. Ri]. Axuntar, reunir [Ac]. Aprovechar o llograr daqué [An]: Arrebaña tolu que puede [An]. 3. Perpasar les llendes de la propiedá [Ay]. 4. Estirar hacia atrás el pelo [Llg]. 5. Robar [Ay]. //Rabañar cun todu ‘llevar tolo que s’atopa’ [Cd].
  1. 1. Cast. <i class="della">rebañar </i>[Ac. Ay. Mi. Tb. Sm. Bab. Pr. Cv. Tox. Oc. JH] el platu [Llg]. Aprovechar los restos d’una comida que que- den pegaos a les potes, platos [Cd]. Recoyer los restos (del platu, d’un cacíu) [Ri. Ar. PSil. An. Oc]. Llimpiar un platu llueu de comer [Os]. Llimpiar permuncho los restos de comi- da (d’un platu, d’una pota) [Tb]. Peraprovechar el conteníu del platu [Ay].
  2. 2. Coyer con fuerza una cosa [DA]. Coyer rá- pido una cosa [Os. Tb]. Axuntar y recoyer dalgo perdafechu [Mi. Ri]. Axuntar, reunir [Ac]. Aprovechar o llograr daqué [An]: <i class="della">Arrebaña tolu que puede </i>[An].
  3. 3. Perpasar les llendes de la propiedá [Ay].
  4. 4. Estirar hacia atrás el pelo [Llg].
  5. 5. Robar [Ay]. //<i class="della">Rabañar</i> <i class="della">cun</i> <i class="della">todu</i> ‘llevar tolo que s’atopa’ [Cd].
Y arrabaña tóo aquello que s’había semao [San Mateo 50] Fasta que lu tenín enriba y los arrabañó a tóos [San Mateo 102] Dende ast. rabañu (cfr.) formaríase’l verbu rabañar según opinión de Corominas-Pascual (dcech s.v. rebañu). Ello paez razonable tratándose de les aceiciones rellacionaes cola idea de ‘xuntar’, ‘recoyer’ como si la imaxe de recoyer y axuntar la vecera d’oveyes pa marchar darréu tuviere pre- sente na formación del verbu rabañar. Mesmamente dende ehí foi posible ‘perpasar la llende’ → ‘robar’ [colo que nos averamos a la familia de rabina 1 (cfr.)], y tamién, figurada- mente, ‘estirar el pelo’. Yá nun nos abulta tan nidio cuando se trata d’aludir a ‘recoyer del platu’, etc. que talmente paez qu’obliga a almitir l’influxu d’otros verbos como arregañar (cfr.), arrabuñar (cfr.), etc.
  1. Y arrabaña tóo aquello que s’había semao
  2. San Mateo 50
  3. Fasta que lu tenín enriba y los arrabañó a tóos
  4. San Mateo 102
  5. Dende ast. rabañu (cfr.) formaríase’l verbu rabañar según opinión de Corominas-Pascual (dcech s.v. rebañu). Ello paez razonable tratándose de les aceiciones rellacionaes cola idea de ‘xuntar’, ‘recoyer’ como si la imaxe de recoyer y axuntar la vecera d’oveyes pa marchar darréu tuviere pre- sente na formación del verbu rabañar. Mesmamente dende ehí foi posible ‘perpasar la llende’ → ‘robar’ [colo que nos averamos a la familia de rabina 1 (cfr.)], y tamién, figurada- mente, ‘estirar el pelo’. Yá nun nos abulta tan nidio cuando se trata d’aludir a ‘recoyer del platu’, etc. que talmente paez qu’obliga a almitir l’influxu d’otros verbos como arregañar (cfr.), arrabuñar (cfr.), etc.
  6. colo que nos averamos a la familia de rabina 1 (cfr.)
rabañáu, ada, ao
📖: rabañáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><arrebañáu [Cl].>(TEST)
  1. rabañáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><arrebañáu
    • Cl
Agrupáu [Cl]: Dibin tos arrebañaos y apuraos pal tren [Cl]. Pp. de rabañar.
rabañáu, el
📖: rabañáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rebañáu [Lln. Os. Cb. Cg. Cd. Pr]. +rebañéu [Ay].>(TEST)
  1. rabañáu
    • Sm
    • Cv
  2. rebañáu
    • Lln
    • Os
    • Cb
    • Cg
    • Cd
    • Pr
  3. rebañéu metafonía
    • Ay
Rebañu [Os. Cg. Pr] grande [Lln. Ay. Sm. PSil. Pr. Cv]. 2. Porción grande de rapazos [Cg]. Porción de xente reunío [Pr]. Conxuntu pergrande de persones [PSil] o coses [Lln. Cb. Cd]. //A rebañaos ‘muncho’ [LC]. ‘en grupu, en manada’ [PSil]. Cfr. rabañu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rebañu [Os. Cg. Pr] grande [Lln. Ay. Sm. PSil. Pr. Cv].
  3. 2. Porción grande de rapazos [Cg]. Porción de xente reunío [Pr]. Conxuntu pergrande de persones [PSil] o coses [Lln. Cb. Cd]. //<i class="della">A</i> <i class="della">rebañaos</i> ‘muncho’ [LC]. ‘en grupu, en manada’ [PSil]. Cfr. <i class="della">rabañu</i>.
rabañegu, a, o*
📖: rabañegu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rebañegu [JH].>(TEST)
  1. rabañegu
  2. rebañegu
    • JH
Cast. rebañego [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">rebañego</i> [JH].
Cfr. rabañu.
rabañu, el
📖: rabañu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rebañu [Lln. Pa. JH]. +rabeñu [Ay]. +rebeñu [Ay. Ll]. +rebo- ñu [y Bi]. +raboñu [y Sb].>(TEST)
  1. rabañu
    • Bi
    • Sb
    • Sm
    • Cn
    • An
    • Sl
    • Cv
    • Vd
    • Oc
  2. rebañu
    • Lln
    • Pa
    • JH
  3. rabeñu metafonía
    • Ay
  4. rebeñu metafonía
    • Ay
    • Ll
  5. rebo- ñu metafonía
    • y Bi
  6. raboñu metafonía
    • y Sb
Cast. rebaño [Lln. Cl. Pa. Ac. Bi. Sb. Ay. Ll. Sm. As. Cn (M). An. Sl. Cv. Vd. Tox (= rabañada). /Eo/. Mar. JH]. Rebañu grande [Oc]. Piada [/Mánt/]. 2. Conxuntu de persones [Lln. Sm]: Tien un rabañu nenus [Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">rebaño</i> [Lln. Cl. Pa. Ac. Bi. Sb. Ay. Ll. Sm. As. Cn (M). An. Sl. Cv. Vd. Tox (= rabañada). /Eo/. Mar. JH]. <i class="della">Rebañu </i>grande [Oc]. Piada [/Mánt/].
  2. 2. Conxuntu de persones [Lln. Sm]: <i class="della">Tien</i> <i class="della">un</i> <i class="della">rabañu</i> <i class="della">nenus</i> [Sm].
Podría tratase d’un términu del mesmu aniciu desconocíu d’u surde’l gall. rebaño, port. rebanho, cast. rebaño, non fá- cilmente amosable que tean emparentaos (si guarden daqué rellación cola familia de ramu) col cat. ramat, arag. ramado (dcech s.v. rebaño). Pela parte de nueso abúltanos que nun dexaría de ser suxerente ver nel términu rabañu (y familia) un averamientu al ast. rabu (+ suf. común continuador del llat. -aneus) nel sen de que los rabaños fórmense por dir los animales ún tres l’otru (esto ye, ún al rabu l’otru) faciendo un conxuntu (o rabañu) o grupu de años < de agnos ‘corderos’. Esa imaxe, venceyada a la semeyanza que se llogra col rabu, avérase a la que se llogra tamién con otru conxuntu al que pue llamase atayu 2 (cfr.) como si se tratare d’un conxuntu d’elementos ataos formando grupu. L’ast. caltién tamién una formación analóxica femenina rebaña (cfr.) y un axetivu ra- bañegu (cfr.). Dende ast. rabañu formaríase’l verbu rabañar (cfr.) d’u ha partise pa xustificar los emparentaos ast. rabañáu (cfr.), rabañada (cfr.), rabañadura (cfr.) con paralelos caste- llanos (dcech s.v. rebaño).
rabasar
📖: rabasar
🏗️: NO
✍️: NO
Variante de <i class="della">rebasar </i>(cfr.), posible castellanismu inxertu n’asturianu. ///<i class="della">Tanto</i>(TEST)
  1. rabasar
  2. Variante de <i class="della">rebasar </i>(cfr.), posible castellanismu inxertu n’asturianu
  3. <i class="della">Tanto</i infl. cast.
peca’l que non llega al cielo como’l que rabasa d’él [LC].
  1. 1. <i class="della">peca’l</i> <i class="della">que</i> <i class="della">non</i> <i class="della">llega</i> <i class="della">al</i> <i class="della">cielo</i> <i class="della">como’l</i> <i class="della">que </i><i class="della">rabasa d’él </i>[LC].
rabasera, la
📖: rabasera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Ráfaga [Cp]: <i class="della">Una</i>(TEST)
  1. rabasera
    • Cp
  2. Ráfaga [Cp]: <i class="della">Una</i
rabasera viento [Cp].
  1. 1. <i class="della">rabasera</i> <i class="della">viento</i> [Cp].
Posible formación verbal en rellación cola familia de rabasíu (cfr. rabexíu). De toes maneres nun paez imposible averalu a la familia de rebasar nel sen de ‘perpasar’, ‘pasase’, verbu que güei caltién el cast. (dcech s.v. balsa 1) pero al que nun paez ayenu l’asturianu.
rabasíu, el
📖: rabasíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rabasíu
Cfr. rabexíu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rabexíu</i>.
rabasquera
📖: rabasquera
🏗️: NO
✍️: NO
Cfr. <i class="della">rabisqueru,</i>(TEST)
  1. rabasquera
  2. Cfr
  3. <i class="della">rabisqueru,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
rabaya*
📖: rabaya*
🏗️: SI
✍️: NO
Términu que namái conocemos documentáu como ‘nome propiu de vaca’: - <i class="della">Otra</i>(TEST)
  1. rabaya*
  2. Términu que namái conocemos documentáu como ‘nome propiu de vaca’: - <i class="della">Otra</i
anoya mamona dicha Rraballa 1577 [(Comuña) 141]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">anoya</i> <i class="della">mamona dicha</i> <i class="della">Rraballa</i> 1577 [(Comuña) 141]
Quiciabes de raba (cfr.) cola amestadura del continuador del suf. dim. -acula.
“rabe”
📖: “rabe”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu que conocemos per documentu serondu del sur del dominiu (Sahagún): <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
  1. “rabe”
  2. Términu que conocemos per documentu serondu del sur del dominiu (Sahagún): <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i
los iudios (…) que los iudguen sos adelantados aque- llos que pusieren los rabes de Burgos; e que iuren estos adelantados que pusieren los rabes al abbad que fagan derecho (…) e si se agrauiaren de los adelantados que se alçen a los rabes 1255(or.) [MSAH-V/325]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">los</i> <i class="della">iudios</i> <i class="della">(…)</i> <i class="della">que</i> <i class="della">los</i> <i class="della">iudguen</i> <i class="della">sos</i> <i class="della">adelantados</i> <i class="della">aque-</i> <i class="della">llos</i> <i class="della">que</i> <i class="della">pusieren</i> <i class="della">los</i> <i class="della">rabes</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Burgos;</i> <i class="della">e</i> <i class="della">que</i> <i class="della">iuren</i> <i class="della">estos</i> <i class="della">adelantados</i> <i class="della">que</i> <i class="della">pusieren</i> <i class="della">los</i> <i class="della">rabes</i> <i class="della">al</i> <i class="della">abbad</i> <i class="della">que</i> <i class="della">fagan</i> <i class="della">derecho</i> <i class="della">(…)</i> <i class="della">e</i> <i class="della">si</i> <i class="della">se</i> <i class="della">agrauiaren</i> <i class="della">de</i> <i class="della">los</i> <i class="della">adelantados</i> <i class="della">que</i> <i class="della">se</i> <i class="della">alçen a los </i><i class="della">rabes</i> 1255(or.) [MSAH-V/325]
Quiciabes ye xustificable pel llat. bíblicu rabbi, términu d’aniciu hebréu ‘mio señor’, nel orixe del port. rabi, cast. rabí (da; pe5).
rabear
📖: rabear
🏗️: NO
✍️: NO
Mover el rabu pa espantar les mosques [Md]. 2. Facer camu- dar la direición d’un carru, lo mesmo cuando se lleva a mano que cuando va tiráu por una pareya [Ca]. ///<i class="della">El qu’arruita fame</i><i class="della">(TEST)
  1. rabear
  2. Mover el rabu pa espantar les mosques
    • Md
  3. 2
  4. Facer camu- dar la direición d’un carru, lo mesmo cuando se lleva a mano que cuando va tiráu por una pareya
    • Ca
  5. <i class="della">El qu’arruita fame</i><i class="della" infl. cast.
muita y el que bocea de chen rabea [LC].
  1. 1. muita</i> <i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">que</i> <i class="della">bocea</i> <i class="della">de</i> <i class="della">chen</i> <i class="della">rabea</i> [LC].
- Después rabea derecho [Grangerías xviii: 743]
  1. - Después rabea derecho
  2. Grangerías xviii: 743
Cfr. rabu.
rabellín, el
📖: rabellín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rabil.lín [Oc].>(TEST)
  1. rabellín
  2. rabil.lín
    • Oc
Rabu pequeñu [Oc].
  1. 1. Rabu pequeñu [Oc].
- Con un rabellín de gochu [El Caballo 83] Dim. en -ín amestáu al tamién dim. de rabu (
  1. - Con un rabellín de gochu
  2. El Caballo 83
  3. Dim. en -ín amestáu al tamién dim. de rabu (
cfr.) → *rabiellu.
rabera, la
📖: rabera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Raba o rabuya del aráu [Ay. Ll. Ri. Sm. An. Sl. Oc. Mar] ro- manu [Sd. Gr] y del <i class="della">cuadrón</i>(TEST)
  1. rabera
    • Pr
    • Llg
    • Tb
    • Qu
    • Lln
    • Sb
    • Ay
    • Cv
    • Ll
  2. Raba o rabuya del aráu [Ay. Ll. Ri. Sm. An. Sl. Oc. Mar] ro- manu [Sd. Gr] y del <i class="della">cuadrón</i
[Pr (Cv)]. Pieza de la lixega [Llg]. Rabuya del llabiegu [Tb]. Última pieza del llabiegu que
va nel timón y val pa dirixilu (ye corva y nella va inxerta la reya y el dental) [Ac]. Parte del llabiegu [Qu]. 2. Parte trase- ra del carru [Ar], armazón de madera qu’allarga la carga per detrás [Lln. Ac. VCid] cuando la carga del carru ye pergrande [Sb]. Parte d’atrás d’una cosa [Ay]. 3. Atadura del carru nel sen del so llargor cuando se-y pon carga avalumada [Cv]. 4. Forquetu pa encontar la parte trasera del carru [Ay]. Pieza que se pon al carru pa llevar más rozu [Villah]. 5. Cadena o cuerda que s’engancha na trasera del carru pa qu’una pareya d’agabitar ayude a baxar la cuesta {sosteniendo a otra} [Cv]. 6. Parte de l’albarda que, en forma de llazada, pasa pel rabu del animal [Os]. 7. Enfermedá de les cabres que s’amuesa por traer el rabu cayendo (ye frutu d’una intoxicación de les fue- yes de la dedalera) [Bab. Bard]. 8. Desperdicios de panoyes de maíz que nun puen allugase na riestra por ser pequeñes o por nun tener rabu [R]. 9. Rastru que dexen al pañar delles coses (espigues, pataques, etc.) [Arm]. //Baxá de rabera ‘cola parte cimera del rabu fundíu (un res)’ [Ll].
  1. 1. [Pr (Cv)]. Pieza de la <i class="della">lixega </i>[Llg]. Rabuya del llabiegu [Tb]. Última pieza del llabiegu que <br class="della">va nel timón y val pa dirixilu (ye corva y nella va inxerta la reya y el dental) [Ac]. Parte del llabiegu [Qu].
  2. 2. Parte trase- ra del carru [Ar], armazón de madera qu’allarga la carga per detrás [Lln. Ac. VCid] cuando la carga del carru ye pergrande [Sb]. Parte d’atrás d’una cosa [Ay].
  3. 3. Atadura del carru nel sen del so llargor cuando se-y pon carga avalumada [Cv].
  4. 4. Forquetu pa encontar la parte trasera del carru [Ay]. Pieza que se pon al carru pa llevar más rozu [Villah].
  5. 5. Cadena o cuerda que s’engancha na trasera del carru pa qu’una pareya d’agabitar ayude a baxar la cuesta {sosteniendo a otra} [Cv].
  6. 6. Parte de l’albarda que, en forma de llazada, pasa pel rabu del animal [Os].
  7. 7. Enfermedá de les cabres que s’amuesa por traer el rabu cayendo (ye frutu d’una intoxicación de les fue- yes de la dedalera) [Bab. Bard].
  8. 8. Desperdicios de panoyes de maíz que nun puen allugase na riestra por ser pequeñes o por nun tener rabu [R].
  9. 9. Rastru que dexen al pañar delles coses (espigues, pataques, etc.) [Arm]. //<i class="della">Baxá</i> <i class="della">de</i> <i class="della">rabera</i> ‘cola parte cimera del rabu fundíu (un res)’ [Ll].
Para vivir templado de rabera [PyT 42] Y si esto bien se mirara/compadre, ¿qué diferencia/hai del señor, que anda en coche,/al mozu de la rabera,/si ambos a ñada se vuelven/en lla última llitera? [ABalvidares, Calló- rigu (Poesíes 208-213)] Deriváu de rabu (
  1. Para vivir templado de rabera
  2. PyT 42
  3. Y si esto bien se mirara/compadre, ¿qué diferencia/hai del señor, que anda en coche,/al mozu de la rabera,/si ambos a ñada se vuelven/en lla última llitera?
  4. ABalvidares, Calló- rigu (Poesíes 208-213)
  5. Deriváu de rabu (
cfr.), nome esti, rabu, que tamién recibe la rabera.
raberar*
📖: raberar*
🏗️: SI
✍️: NO
<rabeirar [Tb. Md].>(TEST)
  1. raberar*
  2. rabeirar
    • Tb
    • Md
Mover el rabu [Tb. Md]. 2. Saltar, brincar [Md]. 3. Andar siempre molestando [Tb. Md]. 4. Andar con rodeos, con vuel- tes [Tb. Md].
  1. 1. Mover el rabu [Tb. Md].
  2. 2. Saltar, brincar [Md].
  3. 3. Andar siempre molestando [Tb. Md].
  4. 4. Andar con rodeos, con vuel- tes [Tb. Md].
Formación verbal llograda dende ast. rabu.
raberáu, ada, ao*
📖: raberáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<arrabeirada [Sm].>(TEST)
  1. raberáu
  2. arrabeirada
    • Sm
En xirones (la nublina) [Sm].
  1. 1. En xirones (la nublina) [Sm].
Pp. de raberar. Los xirones de la borrina semeyen al falante verdaderos rabos sueltos.
raberu, a, o
📖: raberu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">zaguero</i>(TEST)
  1. raberu
  2. Cast
  3. <i class="della">zaguero</i
[JH].
  1. 1. [JH].
2. Que viende raba [R]. //De rabero ‘atáu al rabu d’otru animal o a la parte trasera del carru (un animal)’ [Llomb]. Cfr. rabu & raba.
raberu, el
📖: raberu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rabero [Llu. VCid]. rabeiru [Sm. Bab. PSil].>(TEST)
  1. raberu
  2. rabero
    • Llu
    • VCid
  3. rabeiru
    • Sm
    • Bab
    • PSil
Requexu d’una tierra, estrenchu y non mui llargu que s’aprovecha pa semar cualquier llegume en pequeña canti- dá [Sm]. Tira de tierra o prau que sobresal del restu [Bab
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Requexu d’una tierra, estrenchu y non mui llargu que s’aprovecha pa semar cualquier llegume en pequeña canti- dá [Sm]. Tira de tierra o prau que sobresal del restu [Bab
(= rabital)]. Tira irregular o apéndiz nun prau [PSil]. 2. El barril grande [Llu]. 3. Restos últimos del montón al echar al aire [VCid]. Nominalización del masc. de raberu, a, o (cfr.).
  1. (= rabital)]. Tira irregular o apéndiz nun prau [PSil]. 2. El barril grande [Llu]. 3. Restos últimos del montón al echar al aire [VCid].
  2. VCid
  3. Nominalización del masc. de raberu, a, o (cfr.).
rabeta, la
📖: rabeta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Rabera del llabegón [Sm]. 2. Parte d’una finca de forma es- trencha y allargada [Vv]. <ident class="della" level="1"></ident>Dim. del ast. <i class="della">raba</i>(TEST)
  1. rabeta
  2. ident class="della" level="1"></ident>Rabera del llabegón
    • Sm
  3. 2
  4. Parte d’una finca de forma es- trencha y allargada
    • Vv
  5. <ident class="della" level="1"></ident>Dim
  6. del ast
  7. <i class="della">raba</i
(cfr.) Dende rabeta féxose’l verbu rabetar 1 (cfr.). Dende’l participiu foi posible un deriváu en -ura, ra- betadura (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) Dende <i class="della">rabeta</i> féxose’l verbu <i class="della">rabetar 1</i> (cfr.). Dende’l participiu foi posible un deriváu en -<i class="della">ura</i>, <i class="della">ra- </i><i class="della">betadura</i> (cfr.).
rabetadura, la
📖: rabetadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">rabetar</i>(TEST)
  1. rabetadura
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">rabetar</i
[JH]. 2. Derrabadura [JH]. 3. Rabotéu [JH].
  1. 1. [JH].
  2. 2. Derrabadura [JH].
  3. 3. Rabotéu [JH].
Cfr. rabeta.
  1. Cfr. rabeta.
rabetar 1
📖: rabetar 1
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rabetar 1
Quitar el rabu [Pr]. Derrabar, desrabotar, quitar la cola o rabu, mangu o cabu a cualquier cosa [JH]. 2. Arrancar dalgo de cua- yu [Pr]. Xebrar, cortar les partes d’un recimu [Mn]. Cfr. rabu.
  1. Quitar el rabu [Pr]. Derrabar, desrabotar, quitar la cola o rabu, mangu o cabu a cualquier cosa [JH]. 2. Arrancar dalgo de cua- yu [Pr]. Xebrar, cortar les partes d’un recimu [Mn].
  2. Mn
  3. Cfr. rabu.
rabetar 2
📖: rabetar 2
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Arrebatar [Pr]. <ident class="della" level="1"></ident>Posible variante de <i class="della">arrebatar</i>(TEST)
  1. rabetar 2
  2. ident class="della" level="1"></ident>Arrebatar
    • Pr
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Posible variante de <i class="della">arrebatar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
rabetu, a, o*
📖: rabetu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><rabeta [Qu].>(TEST)
  1. rabetu
  2. ident class="della" level="1"></ident><rabeta
    • Qu
Cola punta del rabu de color blanco (una vaca) [Qu. Tb]: La vaca ya rabeta [Tb]. Cfr. rabu.
  1. Cola punta del rabu de color blanco (una vaca) [Qu. Tb]: La vaca ya rabeta [Tb].
  2. Tb
  3. Cfr. rabu.
rabetu, el*
📖: rabetu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rabeto [Ac].>(TEST)
  1. rabetu
  2. ident class="della" level="1"></ident><rabeto
    • Ac
Panoya ruina que ruempe al esfoyala [Ac]. Dim. de rabu.
  1. Panoya ruina que ruempe al esfoyala [Ac].
  2. Ac
  3. Dim. de rabu.
rabexada, la*
📖: rabexada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><rabexaa [Sb]. rabixada [Pa. PSil].>(TEST)
  1. rabexada
  2. ident class="della" level="1"></ident><rabexaa
    • Sb
  3. rabixada
    • Pa
    • PSil
Xestu rápidu de refugu [Pa]. 2. Conversación, parlla [PSil]: ¿Ónde foste a dare la rabixada? [PSil]. //Dar una rabixada ‘dar una vuelta con xeniu, marchar bruscamente’ [Pa]. //Dar úa rabexaa ‘dar una vuelta, salir’ [Sb]. Deverbal de rabexar (cfr.).
  1. Xestu rápidu de refugu [Pa]. 2. Conversación, parlla [PSil]:
  2. PSil
  3. ¿Ónde foste a dare la rabixada? [PSil]. //Dar una rabixada ‘dar una vuelta con xeniu, marchar bruscamente’ [Pa]. //Dar úa rabexaa ‘dar una vuelta, salir’ [Sb].
  4. Sb
  5. Deverbal de rabexar (cfr.).
rabexar
📖: rabexar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><rabixar [Pa]. arrebexar [y Ay].>(TEST)
  1. rabexar
  2. ident class="della" level="1"></ident><rabixar
    • Pa
  3. arrebexar
    • y Ay
Mover el rabu d’un llau pa otru [Pa. Cg. Sb]. 2. Movese una persona per casa buscando daqué [Pa]: ¿Por qué andes ra-
  1. Mover el rabu d’un llau pa otru [Pa. Cg. Sb]. 2. Movese una persona per casa buscando daqué [Pa]: ¿Por qué andes ra-
  2. Pa
bixando tantu? [Pa]. Facer pequeños llabores de casa una per- sona que por cuenta les sos imposibilidaes físiques nun pue facer otres de más calter [/Eo/]. 3. Aparentar que se fai [Ay]. 4. Fisgar, escucar [Ay]. 5. Entrometese [Ay]. 6. Dexar mar- nies (por cayíes, mordedures) [Ay]: Ta entiru arrebexéu [Ay]. ///Per San Fernando la lloba parida o rebexando ‘o moviendo’l rabu polos dolores inminentes del partu’ [LC]. Verbu fechu sol ast. rabexu, dim. de rabu (cfr.) nel sen de que quien se mueve d’un llau pa otru o en pequeños trabayos, etc. mueve, real o figuradamente, el rabu. Con too, tamién ye posible almitir l’influxu semánticu del cuasimente homónimu revexar (cfr.) o rebexar y variantes, verbu tamién asociáu al movimientu.
rabexíu, el
📖: rabexíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<robexíu [y Cb]. rabasíu [Cp].>(TEST)
  1. rabexíu
  2. robexíu
    • y Cb
  3. rabasíu
    • Cp
Desplante, mala contestación [Cb. Cp]. Cfr. revexíu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Desplante, mala contestación [Cb. Cp]. Cfr. <i class="della">revexíu</i>.
rabexón, el
📖: rabexón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rebexón [Cg].>(TEST)
  1. rabexón
  2. rebexón
    • Cg
Sacudida violenta que se da a dalgún [Cg]. 2. Rabexíu, des- plante [Cb]. Mala contestación [Cb]. //Tirar al rebexón ‘tirar un palu al ras del suelu a les piernes de daquién’ [AGO].
  1. 1. Sacudida violenta que se da a dalgún [Cg].
  2. 2. Rabexíu, des- plante [Cb]. Mala contestación [Cb]. //<i class="della">Tirar</i> <i class="della">al</i> <i class="della">rebexón</i> ‘tirar un palu al ras del suelu a les piernes de daquién’ [AGO].
Iohannes gonsalui reuexone 1233(or.) [DOSV-I/103]
  1. Iohannes gonsalui reuexone
  2. 1233(or.) DOSV-I/103
Cfr. revexina & rabexu.
rabexu, el
📖: rabexu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+rabixu [Sr].>(TEST)
  1. rabexu
    • Bi
  2. rabixu metafonía
    • Sr
Rabera del aráu [Sr]. Parte del aráu [Bi].
  1. 1. Rabera del aráu [Sr]. Parte del aráu [Bi].
2. Recadín [Tb]. Dim. de rabu (cfr.). El so aum. ye rabexón (cfr.). Cfr. rebexina.
rabexura, la
📖: rabexura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rabexura
Desplante [Cb]. Mala contestación [Cb].
  1. 1. Desplante [Cb]. Mala contestación [Cb].
Cfr. revexina.
rabia, la 1
📖: rabia
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Cast. <i class="della">rabia </i>(enfermedá) [Pa. Tb. PSil. Tox]: <i class="della">Tien la rabia </i>[Tb]. 2. Odiu, enemistá, mala voluntá contra una persona o cosa [Tb. Sm]. Cast. <i class="della">rabia</i>, zuna [Ac. Ay]: <i class="della">Tien-y</i>(TEST)
  1. rabia
  2. Cast
  3. <i class="della">rabia </i>(enfermedá)
    • Pa
    • Tb
    • PSil
    • Tien la rabia [Tb.">Tox]: <i class="della">Tien la rabia </i>[Tb
  4. 2
  5. Odiu, enemistá, mala voluntá contra una persona o cosa
    • Tb
    • Sm
  6. Cast
  7. <i class="della">rabia</i>, zuna [Ac. Ay]: <i class="della">Tien-y</i
rabies [Ac].
  1. 1. <i class="della">rabies</i> [Ac].
Petrus Catiuo tenente illud alfoz cf. Martinus Costal cf. Mar- tinus Rauia cf. 1175(or.) [FRLeón/135] Pelagius Lata cnf. Garcia Ravia cnf. 1176 [SPM/317] uinea de filiis de Martino Rauia 1211(or.) [MSAH-V/73] yo Fernan Perez dicho Fernan Ravia 1334(or.) [SP-II/111] atayólu con rabia tan canina [HyL (F-O)/159] por un tris el coléricu se ensaña,/los güeyos enfurez, los llabios muerde,/exercitando con furor tiranu/la rabia no que encuentra más a mano [BAúxa, PyT (Poesíes 165- 168)] entóncenes enrónase y enciéndese de rabies [PPRIA(NB)/226] fasta el sol ponse foscu y de rabies llantó ‘n so carina 1904 [Pensatible/25] faceme rabies a min nin tu nin toda tu castra 1910 [Mu- ñizArias/12]
  1. Petrus Catiuo tenente illud alfoz cf. Martinus Costal cf. Mar- tinus Rauia cf.
  2. 1175(or.) FRLeón/135
  3. Pelagius Lata cnf. Garcia Ravia cnf. 1176 [SPM/317] uinea de filiis de Martino Rauia 1211(or.) [MSAH-V/73] yo Fernan Perez dicho Fernan Ravia
  4. 1334(or.) SP-II/111
  5. atayólu con rabia tan canina
  6. HyL (F-O)/159
  7. por un tris el coléricu se ensaña,/los güeyos enfurez, los llabios muerde,/exercitando con furor tiranu/la rabia no que encuentra más a mano
  8. BAúxa, PyT (Poesíes 165- 168)
  9. entóncenes enrónase y enciéndese de rabies
  10. PPRIA(NB)/226
  11. fasta el sol ponse foscu y de rabies llantó ‘n so carina 1904
  12. Pensatible/25
  13. faceme rabies a min nin tu nin toda tu castra
  14. 1910 Mu- ñizArias/12
3. Vergoña [Llg]. //-as ‘ira, noxu’ [PSil. An. Tox]. //Dar rabia Del llat. rabia, -ae, variante del más arcaicu rabies, -ei ‘rabia del perru’, ‘rabia’ (em), con bona presencia románica (rew) ya panhispánica (deeh). La documentación medieval ufre pocos encontos interpretativos darréu que namái se conseña ravia como nomatu. Un dim. en -ĭtt úfrelu l’ast. rabieta (cfr.). Den- de rabia féxose’l compuestu enrabiar (cfr.) lo mesmo que dende rabietaenrabietar (cfr.). Tamién ye d’usu’l dim. en -ina, ast. rabina 2 (cfr.) d’u se fexo’l verbu compuestu enra- binar (cfr.).
  1. ‘molestar’ [Pa]: Dami rabia [Pa]. ‘producir vergoña’ [Llg].
  2. Llg
  3. //Dar rabia(s) ‘paecer mal, enfadase’ [Tb. Sm. Cv]: Diou- l.lys rabia purque nun lus deixanun entrar [Sm]. //Dar una(s) rabia(s) de ‘tar airáu por cuenta de’ [Sm]. //Faer rabias ‘facer burlla d’una persona, encolerizar, enfadar’ [Tb. Sm]. ‘irritar a otra persona diciéndo-y daqué que molesta’ [Pa (h.acer rabia)]. ‘provocar’ [Vd (faer rabias)]. ‘irritar’ [Pr (facer ra- bias)]. //Pasar rabias d’algu ‘tener sensación d’impotencia
  4. Pr (facer ra- bias)
  5. una persona al nun ser a responder a un agraviu, inxuria, de- séu’ [An]. //Rabia canina ‘desesperu’ [V1830]. //Tener rabia (a otru) ‘tenela entamada con ún’’ [Pa. Pr (tener rabias)]. Muertu’l perru acabóuse la rabia [Sm].
  6. Sm
rabia, la 2
📖: rabia
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Merienda [Sb]: <i class="della">Da-y</i>(TEST)
  1. rabia
    • Sb
  2. Merienda [Sb]: <i class="della">Da-y</i
a rabia [Sb].
  1. 1. <i class="della">a</i> <i class="della">rabia</i> [Sb].
deste pontón rabeadero se buelve sobre mano izquierda [Grangerías xviii: 740] En sen contrariu “rabeadura” apaez como nome y en nidia rellación o baxo l’influxu de rabu: Y si al último de dichos pontones, sea a ambas puntas o a un cabo no más. hubiese buelta para entrar en el camino carretil que se sigue, harás en dichos cabos una buena ra- beadura llana y capaz [Grangerías xviii: 738] El llat. rapidus, -a, -um tien güei tamién un resultáu cultu n’asturianu (
  1. deste pontón rabeadero se buelve sobre mano izquierda
  2. Grangerías xviii: 740
  3. En sen contrariu “rabeadura” apaez como nome y en nidia rellación o baxo l’influxu de rabu: Y si al último de dichos pontones, sea a ambas puntas o a un cabo no más. hubiese buelta para entrar en el camino carretil que se sigue, harás en dichos cabos una buena ra- beadura llana y capaz
  4. Grangerías xviii: 738
  5. El llat. rapidus, -a, -um tien güei tamién un resultáu cultu n’asturianu (
Del llat. rapidus, -a, -um ‘rápidu’, ‘violentu, ‘impetuosu’ (em; abf) que dexó un continuador nominalizáu del feme- nín, rapida > rabia, quiciabes con una primitiva referencia a una comida rápida o curtia, de mou asemeyáu a como la de la mañana recibía’l nome de parva (cfr.). De toes maneres esti axetivu tamién s’aplicaba a les corrientes d’agua y, pre- ba d’ello, ye’l resultáu aumentativu con nominalización del masculín rapidus (+ aum. en -ón) > ast. rabión 2 (cfr.) como fadría ver un documentu de Lleón de 1019, aqua rabia, citáu por Menéndez Pidal pa encontar la etimoloxía del ast. rabión, acoyío por Corominas-Pascual (dcech s.v. rapiña) frente a Spitzer que camentaba que se trataba de rabia 1. Na baxa época, pelo demás, rapida, -ae yera d’usu pa referise a los rabiones del ríu (em s.v. rapio) y entá ye a vese en documentu del sieglu xiv: derecho para la rabia de Inffiesta 1316(or.) [SP-I/410]. N’Asturies esa etimoloxía vendría, amás, sofitada pol mesmu tipu de construcción qu’ufren los nomes de llu- gar como (aquas) rapidas > Las Rabias, paralelu a (aquas) calidas > Les Caldes, Las Caldas, (aquas) frigidas > Fríes
(ta 230). Otros términos derivaos de rabia tenémoslos nos documentaos “rabeadero”, “rabeadura”, el primeru nun usu axetivu per una referencia del sieglu xviii: cfr. rápidu, a, o) y la so entrada hebo ser medie- val como en castellán (Dworkin 2002: 115) anque nel domi- niu ástur nun tenemos conseñáu’l semicultismu *raudu.
rabiaderu, a, o*
📖: rabiaderu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cfr. <i class="della">rabia</i><i class="della">(TEST)
  1. rabiaderu
  2. Cfr
  3. <i class="della">rabia</i><i class="della"
2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 2</i>.
rabiadura, la*
📖: rabiadura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cfr. <i class="della">rabia</i><i class="della">(TEST)
  1. rabiadura
  2. Cfr
  3. <i class="della">rabia</i><i class="della"
2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 2</i>.
rabián
📖: rabián
🏗️: NO
✍️: NO
¿Sedrá <i class="della">lapsus</i>(TEST)
  1. rabián
  2. ¿Sedrá <i class="della">lapsus</i
d’escritura por rabiáu? Violentu, rabiosu [ByM].
  1. 1. d’escritura por <i class="della">rabiáu</i>? Violentu, rabiosu [ByM].
rabiar
📖: rabiar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrabiar [Lln].>(TEST)
  1. rabiar
    • Pa
    • Ay
    • Tb
    • Llg
    • Sm
  2. arrabiar
    • Lln
Cast. rabiar [Lln. Pa. Ac. Ay. Tb. PSil]: Rabióu’l perru [Tb]. 2. Cadecer, sufrir un dolor pergrande [Llg. Tb. Sm]: Taba ra- biando de lo que-l.ly dolía [Tb]. 3. Enfadar, enfadase [Llg. Ay. PSil], inquietase [Sm]: Nun rabies a to padre que te cal- ca [Llg]. 4. Garrar los garbanzos, llenteyes, etc., cierta en- fermedá pola que se-yos tuerce la rama y amostien [Sm]. 5. Perpasar de lo normal, xeneralmente aplicao a la comida, en rellación a les sustancies picantes, etc. [Tb. Sm]: Rabiaban de lo que picaban los callos [Tb]: Rabiaba del sal que tinía [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">rabiar</i> [Lln. Pa. Ac. Ay. Tb. PSil]: <i class="della">Rabióu’l</i> <i class="della">perru</i> [Tb].
  2. 2. Cadecer, sufrir un dolor pergrande [Llg. Tb. Sm]: <i class="della">Taba</i> <i class="della">ra- </i><i class="della">biando</i> <i class="della">de</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">que-l.ly</i> <i class="della">dolía</i> [Tb].
  3. 3. Enfadar, enfadase [Llg. Ay. PSil], inquietase [Sm]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">rabies</i> <i class="della">a</i> <i class="della">to</i> <i class="della">padre</i> <i class="della">que</i> <i class="della">te</i> <i class="della">cal- </i><i class="della">ca</i> [Llg].
  4. 4. Garrar los garbanzos, llenteyes, etc., cierta en- fermedá pola que se-yos tuerce la rama y amostien [Sm].
  5. 5. Perpasar de lo normal, xeneralmente aplicao a la comida, en rellación a les sustancies picantes, etc. [Tb. Sm]: <i class="della">Rabiaban</i> <i class="della">de </i><i class="della">lo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">picaban</i> <i class="della">los</i> <i class="della">callos</i> [Tb]: <i class="della">Rabiaba</i> <i class="della">del</i> <i class="della">sal</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tinía</i> [Tb].
yaza]. Torta caliente con lleche de cabra/echa, María, que sabe que rabia [CyN (Recuerdos)]. el güe está rabiando porque lu afalaguen detras de les ore- yes 1792 [QUIXOTE-II/76] so primu está rabiando porque vusté se mantenga ansí lle- bratu 1792 [QUIXOTE-II/283] Dixi yo para comigo/que la muyer é malvada:/aunque ra- bie por fariñes/diz que ñon-y apetez ñada [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 72-75)] la moneda perrabió,/llevóla Martín Lluteru,/non dexó fa- rrapiu de ella [ABalvidares, Canción (Poesíes 65-67)] Rabien ya por rellumbrar [Batalla Cuadonga 219] diba raviando por vella y lla entrada del llugar quisho lla 1837 [Relación (Porléi)/14] Del verbu documentáu serondamente *rabiāre, iguáu sol llat. rabia, qu’acabó asitiándose nel llugar del etimolóxicu rabere ‘tar con rabia’ (em); con continuadores románicos (rew s.v. ra- bies) ya hispánicos (deeh s.v. *rabiare; dcech s.v. rabia; pe5).
  1. yaza]. Torta caliente con lleche de cabra/echa, María, que sabe que rabia [CyN (Recuerdos)].
  2. CyN (Recuerdos)
  3. el güe está rabiando porque lu afalaguen detras de les ore- yes
  4. 1792 QUIXOTE-II/76
  5. so primu está rabiando porque vusté se mantenga ansí lle- bratu
  6. 1792 QUIXOTE-II/283
  7. Dixi yo para comigo/que la muyer é malvada:/aunque ra- bie por fariñes/diz que ñon-y apetez ñada
  8. ABalvidares, Romanzón (Poesíes 72-75)
  9. la moneda perrabió,/llevóla Martín Lluteru,/non dexó fa- rrapiu de ella
  10. ABalvidares, Canción (Poesíes 65-67)
  11. Rabien ya por rellumbrar
  12. Batalla Cuadonga 219
  13. diba raviando por vella y lla entrada del llugar quisho lla
  14. 1837 Relación (Porléi)/14
  15. Del verbu documentáu serondamente *rabiāre, iguáu sol llat. rabia, qu’acabó asitiándose nel llugar del etimolóxicu rabere ‘tar con rabia’ (em); con continuadores románicos (rew s.v. ra- bies) ya hispánicos (deeh s.v. *rabiare; dcech s.v. rabia; pe5).
6. Tar perverde (la fruta, la cebera, etc.) [Sm]. Perdese la fruta en campu por cuenta les gotes d’agua que, altravesaes pol sol, quémense, aguasólense o rabien [PSil. Llomb]. 7. Tar caliente la comida [Ac]. 8. Naguar (por daqué) [Tb]: Rabiaba pur co- lar con el.los [Tb]. //Faer de rabiar ‘encolerizar, impacientar, enfadar’ [Tb. Sm. Pr (facer de rabiar). Cv (facer de rabiar = facer rabias)]. //(Facer) rabiar ‘mortificar’ [V1830 (hacer ra- biar)]. //Tar que rabia ‘tar percaliente, picante (la comida)’ [Pr]. ///Anque rabie’l diañu percima’l teyáu ‘percima too, de lo que seya’ [LC]. Tengo de ir al molino/al molino aunque sea tarde/por ver a la molinera/aunque el molinero rabie [Esfo-
rabiáu, ada, ao
📖: rabiáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><arrabiáu [Lln].>(TEST)
  1. rabiáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><arrabiáu
    • Lln
Cola rabia [An]. Con hidrofobia (el perru) [Mi]. 2. Rabiosu [Lln. As], coléricu, enfadáu [Sb. Sm]. Furiosu, enfadáu [Pa]. Con rabieta [Ay]. Coléricu, violentu [Pr], de xeniu irascible [Cv]. Encolerizáu [An]: Taba’l sol rabiáu [An]. 3. Mui agrio (la lleche) [Ay]. //Arrabiáu de sal ‘con muncho sal (una co- mida)’ [Lln]. Pp. de rabiar.
  1. Cola rabia [An]. Con hidrofobia (el perru) [Mi]. 2. Rabiosu [Lln. As], coléricu, enfadáu [Sb. Sm]. Furiosu, enfadáu [Pa]. Con rabieta [Ay]. Coléricu, violentu [Pr], de xeniu irascible [Cv]. Encolerizáu [An]: Taba’l sol rabiáu [An]. 3. Mui agrio (la lleche) [Ay]. //Arrabiáu de sal ‘con muncho sal (una co- mida)’ [Lln].
  2. Lln
  3. Pp. de rabiar.
rabicadura, la
📖: rabicadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">rabicar</i>(TEST)
  1. rabicadura
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">rabicar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. rabu.
rabicar
📖: rabicar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><arrabicar [Mi. Tb. Sm. Pzu. Cd. Cv. /Eo/].>(TEST)
  1. rabicar
  2. ident class="della" level="1"></ident><arrabicar
    • Mi
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • Cd
    • Cv
    • /Eo/
Quitar el rabu [Ll]. Derrabar [Os. Cg]. Cortar el rabu [Pa. Cp (= rabucar). Ay. Pzu] a un animal [Cv]. Cayer el rabu (intran- sitivu) [Cb]. Quitar el rabu (transitivu) [Cb]. 2. Cortar el rabu de cualquier cosa [Ll]. Arrancar el pezón a les frutes y a los frutos [Cg]. Arrancar toles fueyes a un vexetal [Pa]. Esmo- char, arrancar toles fueyes del nabu, remolacha, panoya [Tb. Sm. Cd. Cv]. Quitar una a una les fueyes (d’una flor, etc.) [/Eo/]. Quitar de la riestra les panoyes de maíz [Pa]. 3. Cortar o arrancar de raíz [Mi]. Cortar [Cp (= rabucar)]. 4. Disminuir (como quien roba), pan, fruta, tela [Ay]. 5. Quitar daqué [Ay]. Sisar [Ay]. Formación verbal dende rabicu, dim. de rabu (cfr.).
  1. Quitar el rabu [Ll]. Derrabar [Os. Cg]. Cortar el rabu [Pa. Cp (= rabucar). Ay. Pzu] a un animal [Cv]. Cayer el rabu (intran- sitivu) [Cb]. Quitar el rabu (transitivu) [Cb]. 2. Cortar el rabu de cualquier cosa [Ll]. Arrancar el pezón a les frutes y a los frutos [Cg]. Arrancar toles fueyes a un vexetal [Pa]. Esmo- char, arrancar toles fueyes del nabu, remolacha, panoya [Tb. Sm. Cd. Cv]. Quitar una a una les fueyes (d’una flor, etc.) [/Eo/]. Quitar de la riestra les panoyes de maíz [Pa]. 3. Cortar o arrancar de raíz [Mi]. Cortar [Cp (= rabucar)]. 4. Disminuir (como quien roba), pan, fruta, tela [Ay]. 5. Quitar daqué [Ay]. Sisar [Ay].
  2. Ay
  3. Formación verbal dende rabicu, dim. de rabu (cfr.).
rabiceru, a, o*
📖: rabiceru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<///<ident class="della" level="1"></ident>/rabiceiros [Cv].>(TEST)
  1. rabiceru
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/rabiceiros infl. cast.
    • Cv
Nomatu que dan los de Castañéu y demás pueblos del valle abaxo a los vecinos d’Alienes mentanto qu’éstos llamen a los primeros, xaldos [Cv]. Cfr. rabu & rabiza.
rabicu, a, o
📖: rabicu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<////rabicos [Os].>(TEST)
  1. rabicu
    • Cg
    • Ca
    • Pa
    • Cp
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Cd
    • Cn
    • Rd
  2. rabicos variación de número
    • Os
Rabicurtiu, rabón [Cg. Ca]. 2. Ensin rabu [Os. Pa. Cb. Cp. Sb. Ay. Ll]. 3. Ensin pezón (el frutu, la fruta) [Cg]. 4. Revoltosu (el neñu, la neña) [Cd]. 5. Percurtia (la ropa, el llanzamientu d’una bola) [Sb (i)]. 6. Descaráu [Cn (MG)]. //Rabica ‘(panoya) de maíz que quedó ensin fueya y que nun pue enriestrase’ [Pa. Cb. Cp]. //La vuelta’l rabicu ‘vuelta’l gatu’ [Rd (LBlanco)]. Cfr. rabu & rabón, ona.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rabicurtiu, rabón [Cg. Ca].
  3. 2. Ensin rabu [Os. Pa. Cb. Cp. Sb. Ay. Ll].
  4. 3. Ensin pezón (el frutu, la fruta) [Cg].
  5. 4. Revoltosu (el neñu, la neña) [Cd].
  6. 5. Percurtia (la ropa, el llanzamientu d’una bola) [Sb (i)].
  7. 6. Descaráu [Cn (MG)]. //<i class="della">Rabica </i>‘(panoya) de maíz que quedó ensin fueya y que nun pue enriestrase’ [Pa. Cb. Cp]. //<i class="della">La</i> <i class="della">vuelta’l</i> <i class="della">rabicu</i> ‘vuelta’l gatu’ [Rd (LBlanco)]. Cfr. <i class="della">rabu</i> & <i class="della">rabón,</i> <i class="della">ona</i>.
rabicular
📖: rabicular
🏗️: NO
✍️: NO
Que pertenez al rabu o culu [JH]: <i class="della">Tripu</i>(TEST)
  1. rabicular
  2. Que pertenez al rabu o culu [JH]: <i class="della">Tripu</i
rabicular [JH].
  1. 1. <i class="della">rabicular</i> [JH].
Amestanza axetiva llograda de rabu y culu cular.
rabida, la
📖: rabida
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
  1. rabida
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i
si la rabida con el se fincare non sea deseredada [FA (FFLL)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">si</i> <i class="della">la</i> <i class="della">rabida</i> <i class="della">con</i> <i class="della">el</i> <i class="della">se</i> <i class="della">fincare</i> <i class="della">non</i> <i class="della">sea</i> <i class="della">deseredada</i> [FA (FFLL)]
Deverbal de rabir (cfr.).
“rabidura”
📖: “rabidura”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación del dominiu quiciabes na aceición de ‘lo robao’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">elos</i>(TEST)
  1. “rabidura”
  2. Términu conocíu pela documentación del dominiu quiciabes na aceición de ‘lo robao’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">elos</i
parientes que demandan la rabidura [FA (FFLL)] Cfr. rabir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">parientes</i> <i class="della">que</i> <i class="della">demandan</i> <i class="della">la</i> <i class="della">rabidura</i> [FA (FFLL)] Cfr. <i class="della">rabir</i>.
rabieta, la
📖: rabieta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">rabieta</i>(TEST)
  1. rabieta
    • Ay
  2. Cast
  3. <i class="della">rabieta</i
[Ac. Ay]. Cfr. rabia 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Ac. Ay]. Cfr. <i class="della">rabia 1</i>.
rabigallu, el*
📖: rabigallu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rabigal.lu [Tb. Md]. {Con cheísmu, rabigachu [Sm]}.>(TEST)
  1. rabigallu
    • Sm
  2. {Con cheísmu, rabigachu [Sm]}
  3. rabigal.lu
    • Tb
    • Md
Bromus ramosus [Tb (= ballicu)]. Lolium tremulentum, ciza- ña [Sm]. Yerba mala, dura, de raíces colloraes y tallos duros que suel medrar en terrenos semaos (cuando avanza creciendo muerre aquello que ta semao) [Md].
  1. 1. <i class="della">Bromus</i> <i class="della">ramosus</i> [Tb (= ballicu)]. <i class="della">Lolium</i> <i class="della">tremulentum</i>, ciza- ña [Sm]. Yerba mala, dura, de raíces colloraes y tallos duros que suel medrar en terrenos semaos (cuando avanza creciendo muerre aquello que ta semao) [Md].
Formación llograda cola amestanza rabu (de) gal.lu, construcción asemeyada al ast. rabu de potru (pe1 s.v. quistol.la), quiciabes por dalguna comparanza afitada ente les dos realidaes.
rabil, el
📖: rabil
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Maniya [Pa. Cb. Cñ. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. Cd. Pr. Cv. Min JH]. Manivela [Ac. Llg. Ri. Cd. Pr] del <i class="della">molín</i>(TEST)
  1. rabil
    • Qu
    • Ri
    • Cg
    • Lln
    • An
    • Oc
    • Rs
  2. Maniya
    • Pa
    • Cb
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • Sm
    • Cd
    • Pr
    • Cv
    • Min JH
  3. Manivela [Ac. Llg. Ri. Cd. Pr] del <i class="della">molín</i
de rabilar [Qu] que xebra la poxa de la escanda [Ri]. Manivela que mueve los mo- linos de mano, les ruedes d’afilar y otros instrumentos [Cg]. Mangu de la máquina de facer chorizos [Lln]. 2. Rabera del aráu [An. Cv. Oc] romanu [Rs]. 3. Molín de rabilar pa xebrar el granu de la poxa [Sb. Ay. Ll. Tb. R]. 4. Palu más curtiu del mayal [JH]. 5. Pieza de madera torcida [Min]. 6. Fierru de la campana onde s’asegura la cuerda pa tocala [JH]. 7. Fierru retorcíu en forma d’arcu con un cabu llargu usáu en dellos oficios p’andar los tornos [JH]. 8. Instrumentu músicu pastoril (
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">rabilar</i> [Qu] que xebra la poxa de la escanda [Ri]. Manivela que mueve los mo- linos de mano, les ruedes d’afilar y otros instrumentos [Cg]. Mangu de la máquina de facer chorizos [Lln].
  3. 2. Rabera del aráu [An. Cv. Oc] romanu [Rs].
  4. 3. Molín de rabilar pa xebrar el granu de la poxa [Sb. Ay. Ll. Tb. R].
  5. 4. Palu más curtiu del mayal [JH].
  6. 5. Pieza de madera torcida [Min].
  7. 6. Fierru de la campana onde s’asegura la cuerda pa tocala [JH].
  8. 7. Fierru retorcíu en forma d’arcu con un cabu llargu usáu en dellos oficios p’andar los tornos [JH].
  9. 8. Instrumentu músicu pastoril (
quiciabes lo mesmo que’l rabel) [GP a. 1788]. 9. Persona poco prestosa físicamente [Sr]: ¿Qué fais, rapaz, ahí con esi rabil tola mañana? [Sr]. 10. Persona mui viva, mui inquieta, mui charrana [Mi]: ¡Tate quieta, rabil, que yes igual qu’un rabil! [Mi]. D’una formación en -īlis, -e (Old) n’amestadura col llat. ra- pum, *rapīlis ‘con rabu’, llueu nominalizáu, con un sufixu que, dacuando, entienden como variante de -inus, -i > ast. -ín (cfr. rabín), con valor de diminutivu, d’u siguió’l femenín rabilina (cfr.), nome dau a un páxaru por cuenta’l so movi- mientu. De rabil, fexéronse formaciones colos continuadores de -atOr, rabilador (cfr.), -ārius, rabileru (cfr.), -ātura, ra- biladura (cfr.); tamién l’ax. rabilu, a, o (cfr.) con percaraute- rización del masculín y con una nominalización del femenín rabila. Féxose tamién el verbu rabilar (cfr.) de gran rendi- mientu semánticu.
rabilador, ora
📖: rabilador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
El que <i class="della">rabila</i>(TEST)
  1. rabilador
  2. El que <i class="della">rabila</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. rabil.
rabiladura, la
📖: rabiladura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rabilaúra [Min].>(TEST)
  1. rabiladura
    • Tb
  2. rabilaúra
    • Min
Aición y efeutu de rabilar [Tb].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">rabilar </i>[Tb].
2. Torcedura, esviación lla- teral [Min]. Cfr. rabil.
rabilar
📖: rabilar
🏗️: NO
✍️: NO
Dar vueltes al <i class="della">rabil </i>[Cg. Llg]. Dar vueltes a mano a un rabil que xira sol so exe [Ca]. Dar la manivela [Ri. Pr. Min]. Mover el rabil [Cb. Sb. Qu. Cd]. 2. Quitar la poxa a la escanda pente medies del rabil [Pa]. Desergar (con una máquina, col rabil) [Ac. Ay. Ll. Ri. Tb. R. DA]. 3. Rozar la <i class="della">ximela</i>(TEST)
  1. rabilar
    • Oc
    • Sm
  2. Dar vueltes al <i class="della">rabil </i>
    • Cg
    • Llg
  3. Dar vueltes a mano a un rabil que xira sol so exe
    • Ca
  4. Dar la manivela
    • Ri
    • Pr
    • Min
  5. Mover el rabil
    • Cb
    • Sb
    • Qu
    • Cd
  6. 2
  7. Quitar la poxa a la escanda pente medies del rabil
    • Pa
  8. Desergar (con una máquina, col rabil)
    • Ac
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Tb
    • R
    • DA
  9. 3
  10. Rozar la <i class="della">ximela</i
na guarni- ción de fierro que lleva l’árbol na parte llamada manuleiriza [Oc. Mazu]. 4. Coser a máquina [Pr]. 5. Xurgar en dalguna máquina [Tb. Sm]: ¿Qué andas rabilando prehí? [Tb]. Re- volver, alterar l’orden de les coses (especialmente los neños) [Sm]. Enredar, revolver les coses [Ri. Tb. Cd]. Revolver, maricar [Llg]: ¿Qué tas rabilando per ahí? [Llg]. Maniobrar aceleradamente con dalgún oxetu pequeñu [Ri]: Dexa yá de rabilar col l.lapiciru [Ri]. 6. Perder la verticalidá la madera d’entibación [Min]. 7. Alloquecer [Tb]: El nenu rabilóu del
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. na guarni- ción de fierro que lleva l’árbol na parte llamada <i class="della">manuleiriza </i>[Oc. Mazu].
  3. 4. Coser a máquina [Pr].
  4. 5. Xurgar en dalguna máquina [Tb. Sm]: <i class="della">¿Qué</i> <i class="della">andas rabilando</i> <i class="della">prehí?</i> [Tb]. Re- volver, alterar l’orden de les coses (especialmente los neños) [Sm]. Enredar, revolver les coses [Ri. Tb. Cd]. Revolver, maricar [Llg]: <i class="della">¿Qué</i> <i class="della">tas</i> <i class="della">rabilando</i> <i class="della">per</i> <i class="della">ahí?</i> [Llg]. Maniobrar aceleradamente con dalgún oxetu pequeñu [Ri]: <i class="della">Dexa yá de rabilar col l.lapiciru </i>[Ri].
  5. 6. Perder la verticalidá la madera d’entibación [Min].
  6. 7. Alloquecer [Tb]: <i class="della">El</i> <i class="della">nenu</i> <i class="della">rabilóu</i> <i class="della">del</i>
todu [Tb]. 8. Triturar, masticar [VBable]: Rabila más Ma- nolín que la rueda d’un molín [VBable]. 9. Torcer [Ay]. 10. Espachar rápido un trabayu [Llg]: Eso rabílolo en [Llg]. //Molín de rabilar ‘molín pa desergar’ [Cb]. Verbu formáu sol ast. rabil (cfr.) en que se fai una primera re- ferencia al fechu de ser un molín movíu a mano, dando al ra- bín o rabil de la rueda que da vueltes. Dende equí pasa a facer referencia a les aiciones rellacionaes col fechu d’utilizar el ra- bil asina ‘desergar’ (→ ‘triturar, masticar’), ‘rozar unes pieces al movese’l molín’ → ‘meter ruíu’ → ‘movese muncho’ (→ ‘alloquecer’), ‘golismiar’, ‘maricar’, ‘facer muncho y rápido’ (→ ‘torcer’ → ‘perder verticalidá’) → ‘acabar llueu’, etc.
rabiláu, ada, ao
📖: rabiláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<rabiláu [Cb]. +rabiléu [Ri].>(TEST)
  1. rabiláu
  2. rabiláu
    • Cb
  3. rabiléu metafonía
    • Ri
Mui vivu, mui charrán [Cb].
  1. 1. Mui vivu, mui charrán [Cb].
2. Llocu, pasáu [Tb]: Ta rabiláu del todu, nin [Tb]. //Tar rabiléu ‘nun tar nel usu plenu de les facultaes mentales’ [Ri]. ‘tar ensin equilibriu’ [Ri]: Isti poste y esa canciel.la tán rabilaos [Ri]. Pp. de rabilar.
rabileru, a, o*
📖: rabileru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rabilera [Sm]. rabileira [Cd]. rabilera [Cd. Cv]. rebileiru/era [An].>(TEST)
  1. rabileru
  2. rabilera
    • Sm
  3. rabileira
    • Cd
  4. rabilera
    • Cd
    • Cv
  5. rebileiru/era
    • An
Inquieta, traviesa, revoltosa (la neña) [Sm]. Revoltosa (en sentíu afeutivu, una persona) [Cd].
  1. 1. Inquieta, traviesa, revoltosa (la neña) [Sm]. Revoltosa (en sentíu afeutivu, una persona) [Cd].
2. Atrevida, inmodesta, desvergonzada nos ademanes y mou de falar (la muyer) [Cv]. Entrometíu, chismosu [An]: Ese rapaz ya un rabileiru [An]. Cfr. rabil.
rabilina, la
📖: rabilina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rabilina
Páxaru prietu perasemeyáu a la llavandera [Mar].
  1. 1. Páxaru prietu perasemeyáu a la llavandera [Mar].
Cfr. rabil.
rabillargu, a, o
📖: rabillargu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
</b>Cast. <i class="della">rabilargo</i>(TEST)
  1. rabillargu
  2. /b>Cast
  3. <i class="della">rabilargo</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. rabullargu.
rabillongu, el*
📖: rabillongu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rabilongu [Tb].>(TEST)
  1. rabillongu
  2. rabilongu
    • Tb
Molín pa moler café [Tb].
  1. 1. Molín pa moler café [Tb].
De l’amestadura del llat. rapum col ax. longum, quiciabes fa- ciendo referencia al rabil d’esti tipu de molín. En tou casu la xeneralización féxose ensin palatalización del llat. longum, quiciabes por quedar la l- etimolóxica nun contestu débil (cfr. rabilonguera).
rabilonguera, la
📖: rabilonguera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Volandera<i class="della">,</i>(TEST)
  1. rabilonguera
  2. Volandera<i class="della">,</i
llavandera [Ar].
  1. 1. llavandera [Ar].
D’una amestadura del nome rapum col ax. continuador del llat. longus + -ārius, esto ye *rapu(m)longariu(m) *‘rabu allargáu’, llueu con nominalización y xeneralización del fe- menín. El resultáu fónicu conseñáu xeneraliza [l] quiciabes por entender esa líquida como intervocálica na secuencia lo mesmo que vemos en rabilongu frente a rabullongu, a, o (cfr.) onde nel comportamientu de la líquida tiense conciencia de funcionar como una l-, como tamién pervemos en rabi- llargu (cfr.).
  1. D’una amestadura del nome rapum col ax. continuador del llat. longus + -ārius, esto ye *rapu(m)longariu(m) *‘rabu allargáu’, llueu con nominalización y xeneralización del fe- menín. El resultáu fónicu conseñáu xeneraliza [l] quiciabes por entender esa líquida como intervocálica na secuencia lo mesmo que vemos en rabilongu frente a rabullongu, a, o (cfr.) onde nel comportamientu de la líquida tiense conciencia de funcionar como una l-, como tamién pervemos en rabi- llargu (cfr.).
  2. l
rabilu, a, {o}
📖: rabilu
🔤: , a, {o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,, {o}
(TEST)
  1. rabilu
Col rabu ensin cortar (la oveya) [Sm (piénsase que’l día me- yor pa facelo ye’l primer vienres de marzu)] Cfr. rabil.
  1. Col rabu ensin cortar (la oveya)
  2. Sm (piénsase que’l día me- yor pa facelo ye’l primer vienres de marzu)
  3. Cfr. rabil.
rabín, el
📖: rabín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">rabu</i>. 2. Cabu de la espina dorsal [PSil]: <i class="della">Mancóuse nel</i>(TEST)
  1. rabín
    • Oc
  2. ident class="della" level="1"></ident>Dim
  3. de <i class="della">rabu</i>
  4. 2
  5. Cabu de la espina dorsal [PSil]: <i class="della">Mancóuse nel</i
rabín [PSil]. 3. Mangu de la maya [AGO]. //De rabín ‘de cuayu, de raíz’ [Oc]: Curtóulo de rabín [Oc].
  1. 1. <i class="della">rabín</i> [PSil].
  2. 3. Mangu de la maya [AGO]. //<i class="della">De</i> <i class="della">rabín</i> ‘de cuayu, de raíz’ [Oc]: <i class="della">Curtóulo de rabín </i>[Oc].
Dim. de rabu.
  1. Dim. de rabu.
rabina 1
📖: rabina 1
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Pañar</i>(TEST)
  1. rabina 1
    • Cn
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Pañar</i eonaviego
de rabina ‘llevalo too dafechu, ensin dexar nada’ [Cn (F)]. //L.levar de rabina ‘llevalo too dafechu, darréu, ensin dexar nada’ [Cn (F)].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">rabina</i> ‘llevalo too dafechu, ensin dexar nada’ [Cn (F)]. //<i class="della">L.levar</i> <i class="della">de</i> <i class="della">rabina</i> ‘llevalo too dafechu, darréu, ensin dexar nada’ [Cn (F)].
quia leuauerat inde per rapinam 1207 [LRCourias/124] non sea ossaso de tomar neguna cosa por roba {= rabina [FLl (BE)} de la Yglesia et se tentar o tomar (...) alguna cosa por roba {= rabina en FLl (BN)} peche (...) tornelo commo de robo {= de rabina en FLl (BE)} et se tomar las cosas (...) pora robo rendalas [FLl (BN) 23-26] por rabina de la yglesia (…) por rabina peche [FLl (BE) 22-23]
  1. quia leuauerat inde per rapinam
  2. 1207 LRCourias/124
  3. non sea ossaso de tomar neguna cosa por roba {= rabina
  4. FLl (BE)} de la Yglesia et se tentar o tomar (...) alguna cosa por roba {= rabina en FLl (BN)} peche (...) tornelo commo de robo {= de rabina en FLl (BE)} et se tomar las cosas (...) pora robo rendalas [FLl (BN) 23-26
  5. por rabina de la yglesia (…) por rabina peche
  6. FLl (BE) 22-23
Del llat. rapīna ‘robu’, ‘robu con violencia’ (em s.v. rapio; abf), asitiáu en singular na dómina imperial pero tamién más serondamente (dlfac), términu rellacionable col verbu rapere ‘coyer con fuerza’ (em; abf) > ast. rabir (cfr.). Nun resulta fácil afitar l’influxu del tamién llat. rapīna ‘nabal’, ‘terrén de nabos’ (em s.v. rapum), anque la espresión pañar de rabina nun paez desaconseyalo como si fexere referencia a recoyer dafechu los nabos de la tierra (pañar). Pero al llau de rabina tenemos tamién ast. rapiña (cfr.), con emplegu nominal y que, como nel casu castellán (dcech s.v. rapiña), podría tar na ca- beza d’una riestra semiculta de términos con aniciu nel llat. rapīna ‘robu’, asina ast. rapiña rapiñar, etc., con paralelu nel ast. rapuña (cfr.) → rapuñar (cfr. arrapuñar); rampiña (cfr.) → rampiñar (cfr.) y en rampuñu (cfr.) → rampuñar (cfr.), etc. onde ye fácil acoyer la idea de l’amestadura del eti- molóxicu rabina o rapina col verbu pañar y (re)puñar y (em) puñar (cfr.). Con too, a lo meyor, nun se trata de serie semi- culta sinón d’una alternancia de -b- con -p- frutu d’un encruz como alvertimos en rapar (cfr.). Sol llat. rapina (pe5) hebo facese’l verbu serondu *rapinare → *arrabinar, acordies colo que se conseña en documentu del añu 1000: illo ganato de illa kaksa de Beca que arapinaront maiordomos de regem per tuo fecto 1000(or.) [DS/74]. De toes maneres nun se con- seña güei *arrabinar pero sí lo que pudiere ser el so pariente cultizante y cruzáu rapiñar (cfr.). Otra vuelta, como nel casu de raposa (cfr.) vemos el choque de los resultaos aguardables en [-β-] colos non claros en [-p-].
rabina, la 2
📖: rabina
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Dim. de <i class="della">rabia</i>(TEST)
  1. rabina
  2. Dim
  3. de <i class="della">rabia</i
1 (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i> (cfr.).
rabina, la 3
📖: rabina
🔤: , la 3
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 3
(TEST)
  1. rabina
Dim. de raba.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Dim. de <i class="della">raba</i>.
rabinllargu, el
📖: rabinllargu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">rabinllargu,</b>(TEST)
  1. rabinllargu
    • Po
  2. b class="della">rabinllargu,</b
el Motacilla sp. [Po].
  1. 1. <b class="della">el </b><i class="della">Motacilla</i> <i class="della">sp</i>. [Po].
Cfr. rabullargu.
rabiña, la
📖: rabiña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aspeutu de mala salú [Vg]. Podría entendese como una variante de <i class="della">rabina 1 </i>(cfr.) con una [] non etimolóxica como en <i class="della">farina</i>(TEST)
  1. rabiña
  2. Aspeutu de mala salú
    • Vg
  3. Podría entendese como una variante de <i class="della">rabina 1 </i>(cfr.) con una [] non etimolóxica como en <i class="della">farina</i
y fariña (ghla §4.5.8). Nesi sen podría entendese semánticamente como la conse- cuencia peyorativa d’una rabina (pe5).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. y <i class="della">fariña</i> (ghla §
  3. 5. 8). Nesi sen podría entendese semánticamente como la conse- cuencia peyorativa d’una <i class="della">rabina</i> (pe5).
rabión, ona
📖: rabión
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<rabión [Cv]. rabiona [Qu].>(TEST)
  1. rabión
    • Tb
  2. rabión
    • Cv
  3. rabiona
    • Qu
Rabiosu, gafu [Tb. /Eo/]. “Dícese de las abejas que no están acostumbradas a ver gente, de las avispas, tábanos y otros in- sectos agresivos” [Cv].
  1. 1. Rabiosu, gafu [Tb. /Eo/]. “Dícese de las abejas que no están acostumbradas a ver gente, de las avispas, tábanos y otros in- sectos agresivos” [Cv].
2. Que produz una sensación asemeya- da a la quemadura, p. ex. un granu o duviesu, un sol qu’aburia, etc. [Cv]. 3. De tastu con calter (un tipu de pera) [Qu]. Formación axetiva aum. dende rabia 1 (cfr.).
rabión, el 1
📖: rabión
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Dolor fuerte de mueles [Ca. Ay. Ar]. 2. Murmuración en gru- pu de muyeres [Cñ]. Formación nominal dende un usu ax. <i class="della">*(dolor) rabión </i>‘dolor que fai rabiar (polo fuerte que ye)’, xustificable en rellación col ast. <i class="della">rabiar</i>(TEST)
  1. rabión
  2. Dolor fuerte de mueles
    • Ca
    • Ay
    • Ar
  3. 2
  4. Murmuración en gru- pu de muyeres
  5. Formación nominal dende un usu ax
  6. <i class="della">*(dolor) rabión </i>‘dolor que fai rabiar (polo fuerte que ye)’, xustificable en rellación col ast
  7. <i class="della">rabiar</i
(cfr.). Los usos axetivos entá se caltienen nel asturianu rabión, ona (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.). Los usos axetivos entá se caltienen nel asturianu <i class="della">rabión,</i> <i class="della">ona</i> (cfr.).
rabión, el 2
📖: rabión
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Rápidu d’un ríu [Pb. LV. Cg. Llg. Ca. Qu. Tb. Cn (MG). JH. DA]. 2. Zona llateral d’un ríu con entrantes y salientes [Tb]. Espigón nel rápidu fechu de regodones ataos nuna rede [Sr]. 3. Golpe d’espluma na corriente d’agua qu’atopa dalgún obs- táculu [Cñ. CC]. 4. Agua que sobra y sal per una tabla nun enrenando asina’l molín [Lln]. 5. Resquiebra na llisura d’una peña [Tb]. ///<i class="della">Rabión</i>(TEST)
  1. rabión
  2. Rápidu d’un ríu
    • Pb
    • LV
    • Cg
    • Llg
    • Ca
    • Qu
    • Tb
    • Cn (MG)
    • JH
    • DA
  3. 2
  4. Zona llateral d’un ríu con entrantes y salientes
    • Tb
  5. Espigón nel rápidu fechu de regodones ataos nuna rede
    • Sr
  6. 3
  7. Golpe d’espluma na corriente d’agua qu’atopa dalgún obs- táculu
    • CC
  8. 4
  9. Agua que sobra y sal per una tabla nun enrenando asina’l molín
    • Lln
  10. 5
  11. Resquiebra na llisura d’una peña
    • Tb
  12. <i class="della">Rabión</i infl. cast.
de marzo y cañonazos d’abril enseñen al hombre cómo ha de vivir da cuenta de cómo ha guardase la pación pal ganáu [LC].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">marzo</i> <i class="della">y</i> <i class="della">cañonazos</i> <i class="della">d’abril</i> <i class="della">enseñen</i> <i class="della">al </i><i class="della">hombre cómo</i> <i class="della">ha</i> <i class="della">de</i> <i class="della">vivir </i>da cuenta de cómo ha guardase la pación pal ganáu [LC].
el rabión qu’a sos plantes se despeña [ACEBAL(CYC)/281] fierven y gufen sos rabiones [ACEBAL(CYC)/282] non del rabión pe ‘l espumeru nalar un arca [ACEBAL(NB)/47] miles de güeltas que rueda de molino cuando ‘l rabión trai priesa [EGªREN(NB)/293] formando pe les pendientes de les montañes torrentes rios güérfagos rabiones 1918 [Borbolla/25] al peneu a ruedus baxa ya al rabión ruxendu blinca 1927 [FCoronas/95]
  1. el rabión qu’a sos plantes se despeña
  2. ACEBAL(CYC)/281
  3. fierven y gufen sos rabiones
  4. ACEBAL(CYC)/282
  5. non del rabión pe ‘l espumeru nalar un arca
  6. ACEBAL(NB)/47
  7. miles de güeltas que rueda de molino cuando ‘l rabión trai priesa
  8. EGªREN(NB)/293
  9. formando pe les pendientes de les montañes torrentes rios güérfagos rabiones
  10. 1918 Borbolla/25
  11. al peneu a ruedus baxa ya al rabión ruxendu blinca 1927
  12. FCoronas/95
Del llat. rapidus, -a, -um ‘rápidu’, ‘violentu’, ‘con puxu’ (abf), siguió ast. *rabiu y rabia 2 (cfr.), orixinariamente axe- tivos que puen almitir un aumentativu y llueu nominalizase y acoyer la incrementación del aumentativu en -ón (cghla 219). Tanto rabión 2 como rabia 2 tán asitiaos na nuesa toponimia (ta 230; pe5).
rabiosa, la
📖: rabiosa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Eriphia</i>(TEST)
  1. rabiosa
  2. i class="della">Eriphia</i
verrucosa; Eriphia spinifrons, cast. cangrejo moruno [Lls (ppac)].
  1. 1. <i class="della">verrucosa;</i> <i class="della">Eriphia</i> <i class="della">spinifrons</i>, cast. <i class="della">cangrejo</i> <i class="della">moruno</i> [Lls (ppac)].
El nome d’esti cangarexu, rabiosa, entiéndelu Barriuso afi- tando que “lo llaman así por la impresión que producen sus repentinos movimientos” [ppac 362]. Talmente abulta que se nagua por facer referencia a un continuador del fem. llat. rabiōsus, -a, -um ‘rabiosu, llocu’ (Old) rellacionable col ast. rabiosu (cfr.) y con tola familia de rabia (cfr. rabia 1). De toes maneres nun m’abulta esta la meyor xustificación. Al mio pescanciar nun habría escaecese que podría tratase d’un continuador abondativu en -ōsus, n’amestanza col llat. rapi- dus, -a, -um ‘rápidu’, ‘violentu’, ‘con puxu’ (em; abf); nesti sen, llamar a esti cangarexu fema *rapi(d)ōsa ‘mui rápida’ enllazaría perbién con ast. rabia 2 (cfr.).
rabiosu, a, o
📖: rabiosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+rabiusu/rabiosa/rabioso [Ay. Ri]. rabisu (<i class="della">sic</i>) [Villah].>(TEST)
  1. rabiosu
    • Tb
  2. rabiusu/rabiosa/rabioso metafonía
    • Ay
    • Ri
  3. rabisu (<i class="della">sic</i>)
    • Villah
Con rabia (un perru) [Ay. Tb]. 2. Rabiáu [Villah], perenfadáu [Ay. Tb]. Enfadáu (daquién) [Ri]. Dau a enfadase con facilidá (daquién) [Ri]. 3. De color o tastu perfuerte [Ri].
  1. 1. Con rabia (un perru) [Ay. Tb].
  2. 2. Rabiáu [Villah], perenfadáu [Ay. Tb]. Enfadáu (daquién) [Ri]. Dau a enfadase con facilidá (daquién) [Ri].
  3. 3. De color o tastu perfuerte [Ri].
Con Pelayu que rabiosu... [Batalla Cuadonga 222] y perdañible rabiósu cuélase per la furaca o resquiciu más pequeñu [CUESTA(NB)/78] aquel rabiosu llargatu que te mordió na gortona s. xix [DHEVIA/14]
  1. Con Pelayu que rabiosu...
  2. Batalla Cuadonga 222
  3. y perdañible rabiósu cuélase per la furaca o resquiciu más pequeñu
  4. CUESTA(NB)/78
  5. aquel rabiosu llargatu que te mordió na gortona s. xix
  6. DHEVIA/14
Del llat. rabiōsus, -a, -um ‘rabiosu’, ‘llocu’ (Old), con bona representación románica (rew) ya panhispánica (deeh).
rabiqueru, el
📖: rabiqueru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cestu onde s’echaben les panoyes que nun valíen pa enries- trar por nun tener fueyes (<i class="della">panoyes</i>(TEST)
  1. rabiqueru
    • Pa
  2. Cestu onde s’echaben les panoyes que nun valíen pa enries- trar por nun tener fueyes (<i class="della">panoyes</i
rabiques) [Pa].
  1. 1. <i class="della">rabiques</i>) [Pa].
Cfr. rabu.
“rabir”
📖: “rabir”
🏗️: NO
✍️: SI
Verbu conocíu pela documentación del sur del dominiu na aceición de ‘robar’, ‘raptar’ o quiciabes ‘forzar’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ecclesie uel hospitali collatas inuadere uel </i><i class="della">rapere</i><i class="della">(TEST)
  1. “rabir”
  2. Verbu conocíu pela documentación del sur del dominiu na aceición de ‘robar’, ‘raptar’ o quiciabes ‘forzar’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ecclesie uel hospitali collatas inuadere uel </i><i class="della">rapere</i><i class="della"
seu pigno- rare presumpserit 1189(or.) [ACL/5]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. seu pigno-</i> <i class="della">rare presumpserit </i>1189(or.) [ACL/5]
De rabir manceba [FA (FFLL)] e dixiere que non la rabio [FA (FFLL)] de biuda que rabieren [FA (FFLL)]
  1. De rabir manceba
  2. FA (FFLL)
  3. e dixiere que non la rabio
  4. FA (FFLL)
  5. de biuda que rabieren
  6. FA (FFLL)
Del llat. rapere ‘coyer pola fuerza’, ‘raptar’ (em), verbu con continuadores románicos (rew) yá apuntao por García de Die- go (deeh s.v. rapěre), que tamién conseña una variante antigua de rabir, robir, con evolución asemeyada a la que vemos en uiuere > ast. vivir, fugere > ast. fuxir, etc. Sol participiu débil nominalizáu de rabir, esto ye, “rabido” qu’acompanga a an- tropónimu [con documentación medieval al sur del dominiu ástur (según referencia que m’ufre Ana Cano)] y rabida (cfr.), cola amestanza del suf. -ūra, féxose’l continuador medieval rabidura (cfr.). Pero al llau d’esti resultáu popular ha vese n’ast., lo mesmo qu’afitaron Corominas-Pascual pal castellán (dcech s.v. rapiña), una riestra aparentemente semiculta que s’alvierte en términos como rapaz (cfr.), rapiegu (cfr.), rapo- su (cfr.), etc. y que, nesti contestu, nun sedría d’estrañar que se deba a dalgún tipu de venceyamientu colo que ye’l xerma- nismu responsable de la familia del ast. rapar (cfr.).
rabiscar
📖: rabiscar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrabliscar [Sl].>(TEST)
  1. rabiscar
    • Tb
  2. arrabliscar
    • Sl
Dar col rabu llixeramente [Tb].
  1. 1. Dar col rabu llixeramente [Tb].
2. Maricar, andar d’un sitiu pa otru ensin facer nada [Sl]: Cumu nun tenía nada que facer fui arrabliscar un poucu [Sl]. Cfr. rabu.
rabiscu, a, o
📖: rabiscu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rabiscu [Cv]. rabisca [R]. rebiscu [Vg]. rebiscu/a [PSil].>(TEST)
  1. rabiscu
    • Sm
    • Cd
    • Pr
    • Tb
  2. rabiscu
    • Cv
  3. rabisca
    • R
  4. rebiscu
    • Vg
  5. rebiscu/a
    • PSil
Revoltosu, pertraviesu (el neñu) [Sm. Cd. Pr. Cv], desobe- diente (el rapaz) [Vg]. Que nun se dexa dominar [PSil]: La pequena salíunos mui rebisca [PSil]. 2. De mal xeniu (la mu- yer) [R]. Amontesada, rara (una persona) [Tb]. 3. Montesa (la yegua, la vaca) [Cñ (= ojeriza) R]. Cfr. rabu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Revoltosu, pertraviesu (el neñu) [Sm. Cd. Pr. Cv], desobe- diente (el rapaz) [Vg]. Que nun se dexa dominar [PSil]: <i class="della">La</i> <i class="della">pequena</i> <i class="della">salíunos</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">rebisca</i> [PSil].
  3. 2. De mal xeniu (la mu- yer) [R]. Amontesada, rara (una persona) [Tb].
  4. 3. Montesa (la yegua, la vaca) [Cñ (= <i class="della">ojeriza</i>) R]. Cfr. <i class="della">rabu</i>.
rabiscuarta, la
📖: rabiscuarta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cuarta, gabita, pareya que s’engancha al carru per detrás pa frenalu al baxar les cuestes [Os]. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes d’una formación de <i class="della">rabu</i>(TEST)
  1. rabiscuarta
  2. Cuarta, gabita, pareya que s’engancha al carru per detrás pa frenalu al baxar les cuestes
    • Os
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes d’una formación de <i class="della">rabu</i
(¿en xenitivu en -i o ana- lóxicu en -is?) col responsable del ast. cuarta (cfr.). Etimo- lóxicamente paez bien afayadizo darréu que significaría ‘la cuarta que va al rabu (de la otra pareya)’, ‘la cuarta que va detrás’.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (¿en xenitivu en <i class="della">-i</i> o ana- lóxicu en -<i class="della">is</i>?) col responsable del ast. <i class="della">cuarta</i> (cfr.). Etimo- lóxicamente paez bien afayadizo darréu que significaría ‘la cuarta que va al rabu (de la otra pareya)’, ‘la cuarta que va detrás’.
rabisecu, a, o
📖: rabisecu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Qu’entama a secar (la planta) [Cg]. <ident class="della" level="1"></ident>Formación de nome (ast. <i class="della">rabu</i>) col axetivu ast. <i class="della">secu,</i>(TEST)
  1. rabisecu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Qu’entama a secar (la planta)
    • Cg
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Formación de nome (ast
  4. <i class="della">rabu</i>) col axetivu ast
  5. <i class="della">secu,</i
a, o apli-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> apli-
cao al rabu o tallu de la planta.
  1. cao al rabu o tallu de la planta.
rabisqueru, a, o*
📖: rabisqueru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><rabisqueiru/era [Md]. rabisquera [Sm. Cv. Arm]. rabusquera [Cv].>(TEST)
  1. rabisqueru
  2. ident class="della" level="1"></ident><rabisqueiru/era
    • Md
  3. rabisquera
    • Sm
    • Cv
    • Arm
  4. rabusquera
    • Cv
Perdesenvuelta, perviva (la neña) [Sm]. De munchu esparpa- yu (la neña) [Arm]. 2. Atolondráu [Md]. 3. Atrevida, inmo- desta, desvergonzada [Cv (= rabilera)]. //De rabasquera ‘a traición’ [Cn]: Dio-y un par de xostradas de rabasquera ya salíu chapinando [Cn]. Formación sol ast. rabiscu (cfr. rabu) cola amestadura del continuador del suf. -ārius.
  1. Perdesenvuelta, perviva (la neña) [Sm]. De munchu esparpa- yu (la neña) [Arm]. 2. Atolondráu [Md]. 3. Atrevida, inmo- desta, desvergonzada [Cv (= rabilera)]. //De rabasquera ‘a traición’ [Cn]: Dio-y un par de xostradas de rabasquera ya salíu chapinando [Cn].
  2. Cn
  3. Formación sol ast. rabiscu (cfr. rabu) cola amestadura del continuador del suf. -ārius.
rabistru, a, o*
📖: rabistru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><rabistra [Sm].>(TEST)
  1. rabistru
  2. ident class="della" level="1"></ident><rabistra
    • Sm
Rabisquera (la neña) [Sm (= rabisquera)]. Del neutru plural llat. de rapistrum, -i ‘un tipu de rábanu’ (Old) pudo siguir l’ast. rabistra identificáu colos femeninos en -a, nesti casu con usu axetivu (García Arias 2014b: 158). La idea de desenvoltura qu’atopamos na nuesa definición encaxa perbién coles aceiciones aplicaes a les persones que de dalguna mane- ra se rellacionen col rábanu, asina rabaneru, a, o (cfr.) o col rabu como rabiscu, rabisqueru, rabitu (cfr.), etc. qu’encaxen cola idea de ‘movimientu continuáu’, etc. En tou casu nin Gar- cía de Diego nin Corominas-Pascual conseñen continuadores hispánicos de rapistrum; sí Meyer-Lübke (rew s.v. rapĭstrum) qu’ufre posibles continuadores n’Italia, en Portugal (labresto) y en Salamanca (labestro). De toes maneres ha alvertirse que’l port. labresto, salm. labestro fadría falta entendelos dende la variante lapistrus qu’ufierten dellos autores como Isidoro de Sevilla (em s.v. rāpum). La cantidá vocálica de que da anuncia l’ast. dixébrase de la del port. y salmanquín.
  1. Rabisquera (la neña) [Sm (= rabisquera)].
  2. Sm (= rabisquera)
  3. Del neutru plural llat. de rapistrum, -i ‘un tipu de rábanu’ (Old) pudo siguir l’ast. rabistra identificáu colos femeninos en -a, nesti casu con usu axetivu (García Arias 2014b: 158). La idea de desenvoltura qu’atopamos na nuesa definición encaxa perbién coles aceiciones aplicaes a les persones que de dalguna mane- ra se rellacionen col rábanu, asina rabaneru, a, o (cfr.) o col rabu como rabiscu, rabisqueru, rabitu (cfr.), etc. qu’encaxen cola idea de ‘movimientu continuáu’, etc. En tou casu nin Gar- cía de Diego nin Corominas-Pascual conseñen continuadores hispánicos de rapistrum; sí Meyer-Lübke (rew s.v. rapĭstrum) qu’ufre posibles continuadores n’Italia, en Portugal (labresto) y en Salamanca (labestro). De toes maneres ha alvertirse que’l port. labresto, salm. labestro fadría falta entendelos dende la variante lapistrus qu’ufierten dellos autores como Isidoro de Sevilla (em s.v. rāpum). La cantidá vocálica de que da anuncia l’ast. dixébrase de la del port. y salmanquín.
rabital, el
📖: rabital
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rabital
Tira de tierra o prau que sobresal del restu [Bab]. Cfr. rabu.
  1. Tira de tierra o prau que sobresal del restu [Bab]. Cfr. rabu.
  2. Bab
rabitu, a, o*
📖: rabitu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><rabita [Pr].>(TEST)
  1. rabitu
  2. ident class="della" level="1"></ident><rabita
    • Pr
Rabanera, desenvuelta [Pr]. Cfr. rabu.
  1. Rabanera, desenvuelta [Pr]. Cfr. rabu.
  2. Pr
rabiura, la
📖: rabiura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Rabia [JH]. 2. Rabieta [Ac. Ay. JH]: <i class="della">Dan-y rabiures </i>[Ac]. En- fadu grande [Sm]. Cólera, rabia [R]. //-<i class="della">as</i>(TEST)
  1. rabiura
    • Pr
  2. Rabia
    • JH
  3. 2
  4. Rabieta
    • Ac
    • Ay
    • Dan-y rabiures [Ac.">JH]: <i class="della">Dan-y rabiures </i>[Ac
  5. En- fadu grande
    • Sm
  6. Cólera, rabia
    • R
  7. -<i class="della">as</i eonaviego
‘rabies’ [Pr].
  1. 1. ‘rabies’ [Pr].
- Á ver si aquesos rapazos se casen con mil rabiures [El Camberu 3] Formación dende’l verbu rabiar (
  1. - Á ver si aquesos rapazos se casen con mil rabiures
  2. El Camberu 3
  3. Formación dende’l verbu rabiar (
cfr.) cola amestanza del suf. -ūra (Old). Tamién foi posible un usu plural rabiures (cfr.).
rabiures, el/la
📖: rabiures
🔤: , el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
<rabiuras [Cd. Oc. Cv].>(TEST)
  1. rabiures
    • Cp
    • Sb
    • Ay
    • Ri
  2. rabiuras
    • Cd
    • Oc
    • Cv
El que ye setosu, cascarrabies, de mal calter [Cp. Cd. Oc]. Cascarrabies [Sb. Ay]. El de mal calter, coléricu (una persona, un animal) [Ri. Cv (= gafuras)]. Cfr. rabiura.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. El que ye setosu, cascarrabies, de mal calter [Cp. Cd. Oc]. Cascarrabies [Sb. Ay]. El de mal calter, coléricu (una persona, un animal) [Ri. Cv (= gafuras)]. Cfr. <i class="della">rabiura</i>.
rabixazu, el
📖: rabixazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rabixazu
    • Pa
Xestu rápidu de refugu [Pa].
  1. 1. Xestu rápidu de refugu [Pa].
Cfr. rabu.
rabiyeru, a, o*
📖: rabiyeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rabicheira [CSil].>(TEST)
  1. rabiyeru
  2. rabicheira
    • CSil
Que va a lo cabero na cola (la oveya) [CSil].
  1. 1. Que va a lo cabero na cola (la oveya) [CSil].
Cfr. rabu.
rabiza, la
📖: rabiza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Nabiza, rama de los nabos, fueya del nabu [Pr. Cv. Tox. /Eo/. JH]. “Verdura verde de los nabos gallegos que echan poco antes de florecer formando mota y es sumamente gustosa” [JH]. 2. Parte cabera y delgada del rabu de los animales [Mar]. Punta del rabu del gatu [Bard]. Cabu del rabu del gatu que lu arranquen pa que creza y engorde [Llomb]. 3. Rabera del aráu [As. Tor]. 4. Cordel que pasa pela boya de la rede [JH]. Dende la nominalización del femenín del llat. rapīcius, -a, -um ‘del nabu’ (em s.v. rāpum; abf), como yá fexere ver pal ast. y gall. García de Diego (deeh), ensin dulda con exemplos qu’han averase a los daos por Meyer-Lübke (rew s.v. rapīcius) y que paecen paralelos a los continuadores de napicia (cfr. <i class="della">nabiza</i>). L’aceición 2ª ufre’l mesmu significáu qu’alvertimos nel continuador de rapum>(TEST)
  1. rabiza
  2. Nabiza, rama de los nabos, fueya del nabu
    • Pr
    • Cv
    • Tox
    • /Eo/
    • JH
  3. “Verdura verde de los nabos gallegos que echan poco antes de florecer formando mota y es sumamente gustosa”
    • JH
  4. 2
  5. Parte cabera y delgada del rabu de los animales
    • Mar
  6. Punta del rabu del gatu
    • Bard
  7. Cabu del rabu del gatu que lu arranquen pa que creza y engorde
    • Llomb
  8. 3
  9. Rabera del aráu
    • As
    • Tor
  10. 4
  11. Cordel que pasa pela boya de la rede
    • JH
  12. Dende la nominalización del femenín del llat
  13. rapīcius, -a, -um ‘del nabu’ (em s.v
  14. rāpum; abf), como yá fexere ver pal ast
  15. y gall
  16. García de Diego (deeh), ensin dulda con exemplos qu’han averase a los daos por Meyer-Lübke (rew s.v
  17. rapīcius) y que paecen paralelos a los continuadores de napicia (cfr
  18. <i class="della">nabiza</i>)
  19. L’aceición 2ª ufre’l mesmu significáu qu’alvertimos nel continuador de rapum
ast. ‘nabu’, → ‘rabu’ (cfr. rabu) espardíu llueu a ‘cabu del aráu’ o ‘rabera’ pues la rabiza del llabiegu ye figuradamente’l cabu o ‘rabu’ del aráu. Tamién foi posible la nominalización del masculín correspondiente como sigue nel ast. rabizu (cfr.) qu’ufierta la mesma variación se- mántica de ‘nabu’ y ‘rabu’ mesmamente cola aplicación figu- rada al ‘cabu d’un oxetu’. Pero tanto’l masculín rabizu (cghla 219) como’l femenín rabiza ufren un pergrán parentescu con rapizu (cfr.) y rapiza (cfr.) colo qu’esa [-p-] antietimolóxi- ca plantega’l mesmu problema que vemos en capaz, rapaz (cfr.) y raposa con rellación a los esperables cabaz, *rabaz y
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ast. ‘nabu’, → ‘rabu’ (cfr. <i class="della">rabu</i>) espardíu llueu a ‘cabu del aráu’ o ‘rabera’ pues la <i class="della">rabiza </i>del llabiegu ye figuradamente’l cabu o ‘rabu’ del aráu. Tamién foi posible la nominalización del masculín correspondiente como sigue nel ast. <i class="della">rabizu </i>(cfr.) qu’ufierta la mesma variación se- mántica de ‘nabu’ y ‘rabu’ mesmamente cola aplicación figu- rada al ‘cabu d’un oxetu’. Pero tanto’l masculín <i class="della">rabizu </i>(cghla 219) como’l femenín <i class="della">rabiza</i> ufren un pergrán parentescu con <i class="della">rapizu</i> (cfr.) y <i class="della">rapiza</i> (cfr.) colo qu’esa [-p-] antietimolóxi- ca plantega’l mesmu problema que vemos en <i class="della">capaz,</i> <i class="della">rapaz</i> (cfr.) y <i class="della">raposa</i> con rellación a los esperables <i class="della">cabaz</i>, *<i class="della">rabaz</i> y
*rabosa (cfr. rabir & rapiza) xunto a una llarga llista de tér- *arrabizar responsable del contrapuestu desarrabizar (cfr.).
  1. minos. Dende rabiza, rabizu [→ rabiceru (cfr.)] d’u se fexo
  2. rabiceru (cfr.)
rabizu, el
📖: rabizu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rabizu
    • Sm
    • Cv
    • An
Nabu ruin [Sm. Cv]. 2. Parte cabera del rabu del gatu [Mar (= rabiza)]. 3. Cabu curtiu auníu per un estremu a un oxetu [An]. Cfr. rabiza.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Nabu ruin [Sm. Cv].
  3. 2. Parte cabera del rabu del gatu [Mar (= rabiza)].
  4. 3. Cabu curtiu auníu per un estremu a un oxetu [An]. Cfr. <i class="della">rabiza</i>.
rabón, ona
📖: rabón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<rabón/ona/ono [Ri]. rabona [Lln]. //rabón/rabúa [Mánt].>(TEST)
  1. rabón
    • Ay
  2. rabón/ona/ono
    • Ri
  3. rabona
    • Lln
  4. rabón/rabúa eonaviego
    • Mánt
Ensin rabu (el perru, el gatu, el gochu) [Ay. Ri. PSil. /Mánt/].
  1. 1. Ensin rabu (el perru, el gatu, el gochu) [Ay. Ri. PSil. /Mánt/].
- la baca rabona con una jata 1640-1650 [(Rs) PToral 2015: 89] Formación dim. sol ast. rabu + suf. -ón. Esti sufixu güei ye, davezu, aumentativu y asina lo enconta l’aceición §2; de toes maneres -ón, como -ucu, -icu, tamién apaez n’axetivos pa realzar qu’una persona o animal carez del atributu conse- ñáu, asina rabón o rabucu o rabicu ‘ensin rabu’; lo mesmo ye a vese a les clares na aplicación a rabona ‘carru ensin la parte trasera’ (
  1. - la baca rabona con una jata 1640
  2. 1650 (Rs) PToral 2015: 89
  3. Formación dim. sol ast. rabu + suf. -ón. Esti sufixu güei ye, davezu, aumentativu y asina lo enconta l’aceición §2; de toes maneres -ón, como -ucu, -icu, tamién apaez n’axetivos pa realzar qu’una persona o animal carez del atributu conse- ñáu, asina rabón o rabucu o rabicu ‘ensin rabu’; lo mesmo ye a vese a les clares na aplicación a rabona ‘carru ensin la parte trasera’ (
2. Col rabu pergrande (una clas de mazana) [Lln]. ///Perdón cfr.) d’u sigue rabonar orixinariamente ‘qui- tar el rabu’ (cfr.); a vegaes, mesmamente, emplégase’l sufixu pa señalar al nome na aceición de ‘machu enteru’ (castrón, cabrón, verrón …) pero, a la escontra, enllazando cola idea de diminutivu (‘pequeñu’ → ‘pequeñu por cortáu’), tamién al ‘capáu’ (capón).
  1. pol gatu rabón ye fórmula irónica pa pidir perdón [PSil].
  2. PSil
rabón, el
📖: rabón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aum. de <i class="della">rabu</i>. 2. Platu fechu de farina de maíz, asemeyáu a les <i class="della">papes,</i>(TEST)
  1. rabón
    • Cp
    • Qu
    • Tb
    • Pz
    • Sb
    • Sm
    • Cd
    • Pr
    • Ri
  2. Aum
  3. de <i class="della">rabu</i>
  4. 2
  5. Platu fechu de farina de maíz, asemeyáu a les <i class="della">papes,</i
fariñes, farrapes [Cp. Qu. Tb. Pz]. Platu fechu de lleche, agua, farina de maíz o trigu revuelto rápido [Ac]. Platu fechu de lleche, agua, farina de maíz revuelto rápido [Sb]. Platu fechu de farina de maíz y culiestros [Tb]. Platu de cocina que se fai con farina y lleche [Sm. Bab. Cd. Pr]. Papes de farina y lleche [Ri. JH].
  1. 1. <i class="della">fariñes,</i> <i class="della">farrapes</i> [Cp. Qu. Tb. Pz]. Platu fechu de lleche, agua, farina de maíz o trigu revuelto rápido [Ac]. Platu fechu de lleche, agua, farina de maíz revuelto rápido [Sb]. Platu fechu de farina de maíz y culiestros [Tb]. Platu de cocina que se fai con farina y lleche [Sm. Bab. Cd. Pr]. Papes de farina y lleche [Ri. JH].
la linariega de ante casa de Rabon et la media faça 1399(or.) [SP-III/114] Y hordenando ellas ha engañar a los maridos ya echando el suspirón que arranque rabón, ya arrojando por los ojos fuentes de la palmar que lisongeen el gusto [Grangerías xviii: 249] porque assí trabajarás con ellos a gusto de arranca rabón [Grangerías xviii: 862] de dos ochavos rabones [Grangerías xviii: 1077] D’un aum. en -ón del ast. rabu (
  1. la linariega de ante casa de Rabon et la media faça
  2. 1399(or.) SP-III/114
  3. Y hordenando ellas ha engañar a los maridos ya echando el suspirón que arranque rabón, ya arrojando por los ojos fuentes de la palmar que lisongeen el gusto
  4. Grangerías xviii: 249
  5. porque assí trabajarás con ellos a gusto de arranca rabón
  6. Grangerías xviii: 862
  7. de dos ochavos rabones
  8. Grangerías xviii: 1077
  9. D’un aum. en -ón del ast. rabu (
cfr.) → rabón. Semántica- mente pervése una clara referencia a un alimentu fecho de fariña de maíz lo que nos empobina a ver una rellación de rabu con maíz. La conexón podría alvertise nel dim. rabucu qu’al tiempu que se refier a un ‘rabu pequeñu’ tamién alude a una ‘panoya ensin fueyes nin rabu’. Esa igualación de rabu y panoya vese tamién equí nel aum. rabón, ona (cfr.) y na formación verbal llograda rabonar (cfr.). Nesi sen, de llamar rabón a la panoya del maíz pásase a dar el mesmu nome al productu de la mesma, esto ye, a la fariña de maíz y al alimen- tu llográu de la fariña del maíz. Lo mesmo alviértese nel com- puestu enrabonar (cfr. enrabonar & rabu). De toes maneres, cuesta trabayu nun almitir que na familia del ast. rabón nun se dea dalguna xuntanza col parcialmente averáu ast. rapón (cfr.) inxertu na familia de rapar.
rabona, la
📖: rabona
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aum. de <i class="della">raba</i>. 2. Carru especial, ensin parte trasera, emple- gáu pa carretar vigues grandes [Tb. Cn (Oc)]. Aperiu col que se carreta, fechu del <i class="della">rodal </i>y de los piértigos del <i class="della">cambichi </i>pa llevar tueros y lleña [Qu]. 2. Atadura que se da al carru en sen llonxitudinal cuando se-y pon una carga avolumada [Cv (= rabera)]. Cfr. <i class="della">rabón,</i>(TEST)
  1. rabona
  2. Aum
  3. de <i class="della">raba</i>
  4. 2
  5. Carru especial, ensin parte trasera, emple- gáu pa carretar vigues grandes
    • Tb
    • Cn (Oc)
  6. Aperiu col que se carreta, fechu del <i class="della">rodal </i>y de los piértigos del <i class="della">cambichi </i>pa llevar tueros y lleña
    • Qu
  7. 2
  8. Atadura que se da al carru en sen llonxitudinal cuando se-y pon una carga avolumada
    • Cv (= rabera)
  9. Cfr
  10. <i class="della">rabón,</i
ona & raba.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ona</i> & <i class="della">raba</i>.
rabonar
📖: rabonar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrabonar [Ay. Ri. Tox]. arrabunar [Cv]. raboniar [Mi]. //arrabuar [Eo].>(TEST)
  1. rabonar
  2. arrabonar
    • Ay
    • Ri
    • Tox
  3. arrabunar
    • Cv
  4. raboniar
    • Mi
  5. arrabuar eonaviego
    • Eo
Quitar, arrancar toles fueyes de la panoya [Tox. /Eo/].
  1. 1. Quitar, arrancar toles fueyes de la panoya [Tox. /Eo/].
Quitar la fueya’l maíz [Ce. Ast Oc]. 2. Cortar el rabu a la fruta [Ri]. 3. Arrancar una planta de cuayu [Ri]. 4. Cortar les serdes del rabu o clina de les caballeríes [Cv]. Rapar, pelar [Md]. Cortar al ras [Md]. Recortar [Md]. 5. Quedar los animales ensin rabu por cuenta’l fríu o la humedá [Ay]. Cortar el rabu d’un animal [Ri]. 6. Disminuir la cantidá de lo que se viende [Ay]. 7. An- dar per un sitiu y otru ensin facer un res [Mi]. //-se ‘cayer pela raba del carru la yerba, paya o daqué de que tea cargáu’ [JH]. Cfr. rabón, ona.
raboscu, a, o
📖: raboscu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. raboscu
    • Md
Con rabu [Md]. De rabu llargu [Md].
  1. 1. Con rabu [Md]. De rabu llargu [Md].
Cfr. rabu.
rabotada, la
📖: rabotada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rabutada [Sm].>(TEST)
  1. rabotada
    • Tb
  2. rabutada
    • Sm
Golpe dau col rabu [Tb. Sm]. 2. Desplante, desdén, corte [Tb]: Díu-l.ly una rabotada ya deixóulu quedar [Tb]. Cfr. rabu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Golpe dau col rabu [Tb. Sm].
  3. 2. Desplante, desdén, corte [Tb]: <i class="della">Díu-l.ly</i> <i class="della">una</i> <i class="della">rabotada</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">deixóulu</i> <i class="della">quedar</i> [Tb]. Cfr. <i class="della">rabu</i>.
rabotazu, el
📖: rabotazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rabutazu [Sm].>(TEST)
  1. rabotazu
    • Tb
  2. rabutazu
    • Sm
Rabotada, golpe dau col rabu [Tb. Sm]. Cfr. rabu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rabotada, golpe dau col rabu [Tb. Sm]. Cfr. <i class="della">rabu</i>.
raboteru, a, o*
📖: raboteru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><rabotera [GP].>(TEST)
  1. raboteru
  2. ident class="della" level="1"></ident><rabotera
    • GP
Amiga de mozos, que sal de casa a buscar mozos (la moza) [GP a. 1788]. Cfr. rabu. Desconozo si ha almitise un usu eufemísticu.
  1. Amiga de mozos, que sal de casa a buscar mozos (la moza) [GP a. 1788].
  2. GP a. 1788
  3. Cfr. rabu. Desconozo si ha almitise un usu eufemísticu.
rabotiar
📖: rabotiar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><rabotear [GP a. 1788]. arrebotear [GP a. 1788].>(TEST)
  1. rabotiar
  2. ident class="della" level="1"></ident><rabotear
    • GP a
    • 1788
  3. arrebotear
    • GP a
    • 1788
Mover reiteradamente’l rabu [Tb]. 2. Salir a tunar [GP a. 1788]. Andar fuera de casa en busca de distraiciones [GP a. 1788]. Cfr. rabu. L’aceición de ‘salir a tunar’ pue debese a un usu fi- guráu, quiciabes asociada al emplegu del masculín, de la idea de ‘mover el rabu’ (§1) onde rabu tanto podría facer referencia primaria a un animal como, secundariamente, al ‘pene’. Ello sedría a alvertise perbién en rabotera (cfr. raboteru, a, o).
  1. Mover reiteradamente’l rabu [Tb]. 2. Salir a tunar [GP a. 1788]. Andar fuera de casa en busca de distraiciones [GP a. 1788].
  2. GP a. 1788
  3. Cfr. rabu. L’aceición de ‘salir a tunar’ pue debese a un usu fi- guráu, quiciabes asociada al emplegu del masculín, de la idea de ‘mover el rabu’ (§1) onde rabu tanto podría facer referencia primaria a un animal como, secundariamente, al ‘pene’. Ello sedría a alvertise perbién en rabotera (cfr. raboteru, a, o).
rabu, el
📖: rabu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rau [Cg. Llg. Llg (llaa 27). Sb. Ca. R]. rabo [y Ac. Llu]. <ident class="della" level="1"></ident>+rebu [Ay]. +reu [Ay. Ll. Mi]. +rou [Llg. Sb].>(TEST)
  1. rabu
    • Lln
    • Rs
    • Pa
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Pr
    • Cv
    • Oc
    • Sr
  2. ident class="della" level="1"></ident><rau
    • Cg
    • Llg
    • Llg (llaa 27)
    • Sb
    • Ca
    • R
  3. rabo
    • y Ac
    • Llu
  4. <ident class="della" level="1"></ident>+rebu
    • Ay
  5. reu metafonía
    • Ay
    • Ll
    • Mi
  6. rou metafonía
    • Llg
    • Sb
Cast. rabo [Lln. Cl. Rs. Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Mi. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Pr. Tox. JH. R]. Lo último de daqué [Xral]. 2. Rabuya, rabera del aráu [Ay]. 3. Mangu (d’una es- coba, d’un sartén) [Sm. Tox. /Eo/]. Mangu, cabu de dalguna cosa [JH]. 4. Pieza del batán en forma de pala fixa nel mazu, nel mesmu furacu que’l mangu y en sen opuestu a ésti (al cho- car con ella una vulvedoira llevántase’l mazu, que cai llueu pol so propiu pesu) [Cv]. Maderu encaxáu nel mazu o mar- tiellu de madera, delantre’l mangu, del que sobresal abondo pela parte inferior, onde golpia la volvidera pa llevantar el martiellu (tien por oxetu torgar que se desgaste’l mangu, que siempre ye más difícil de reponer) [Oc]. 5. Pabilu [Sm]. 6. Fig. Pene, muérganu sexual masculín [Llg]. //-os ‘pieza del llabiegu’ [Ast. Oc]. //A rabu corderín ‘de reata’ [AGO]. //A rabu estal.láu ‘con satisfaición’ [Sm. Pr (a rabu estalláu)]. ‘con fuerza, con intensidá’ [PSil]. //A rau estalláu ‘en gran cantidá’ [Sb]. ‘(trabayar) muncho’ [Llg. Sr]. //Al rabu de ‘xunto a’ [Tb]. //Al rau de ‘detrás de’, ‘xunto a’ [Llg (i)].
  1. 1. Cast. <i class="della">rabo</i> [Lln. Cl. Rs. Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Mi. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Pr. Tox. JH. R]. Lo último de daqué [Xral].
  2. 2. Rabuya, rabera del aráu [Ay].
  3. 3. Mangu (d’una es- coba, d’un sartén) [Sm. Tox. /Eo/]. Mangu, cabu de dalguna cosa [JH].
  4. 4. Pieza del batán en forma de pala fixa nel mazu, nel mesmu furacu que’l mangu y en sen opuestu a ésti (al cho- car con ella una <i class="della">vulvedoira</i> llevántase’l mazu, que cai llueu pol so propiu pesu) [Cv]. Maderu encaxáu nel mazu o mar- tiellu de madera, delantre’l mangu, del que sobresal abondo pela parte inferior, onde golpia la <i class="della">volvidera</i> pa llevantar el martiellu (tien por oxetu torgar que se desgaste’l mangu, que siempre ye más difícil de reponer) [Oc].
  5. 5. Pabilu [Sm].
  6. 6. <i class="della">Fig</i>. Pene, muérganu sexual masculín [Llg]. //-<i class="della">os</i> ‘pieza del llabiegu’ [Ast. Oc]. //<i class="della">A</i> <i class="della">rabu corderín</i> ‘de reata’ [AGO]. //<i class="della">A</i> <i class="della">rabu</i> <i class="della">estal.láu</i> ‘con satisfaición’ [Sm. Pr (<i class="della">a</i> <i class="della">rabu</i> <i class="della">estalláu</i>)]. ‘con fuerza, con intensidá’ [PSil]. //<i class="della">A</i> <i class="della">rau</i> <i class="della">estalláu</i> ‘en gran cantidá’ [Sb]. ‘(trabayar) muncho’ [Llg. Sr]. //<i class="della">Al</i> <i class="della">rabu</i> <i class="della">de </i>‘xunto a’ [Tb]. //<i class="della">Al</i> <i class="della">rau</i> <i class="della">de</i> ‘detrás de’, ‘xunto a’ [Llg (i)].
//Al reu de ‘mui dependiente de daquién’, ‘mui servicial con daquién’. //Cambiar el rau poles oreyes ‘camudar una cosa bona por otra mala’ [LBlanco]. //De rau llargu ‘de rabu llargu y sabor amargo (una variedá de peres)’ [Sb]. //Enruscar el rabu ente las patas ‘despreocupase de daqué, fuxendo de dal- guna cosa’ [Sm]. //Ni(n) rabu de ‘nada’ [Lln. PSil]: Ni rabu de cebolla [Lln]. //Rabo pescao ‘nada’ [Llu]. //Rabu de gatu Heliaporus mallisonii’ [Cd]. ‘cierta yerba montesa’ [Oc]. ‘Achillea millefolium, milenrama’ [Pa (rabu’l gatu). Sb (rau de gatu), Ca (llaa 28) (raugatu)]. //Rabu de gocha ‘espiga de maíz que tien dellos granos prietos o azul marino’ [Cv]. //Rabu de potruEquisetum arvense’ [Tb]. ‘Equisetum palus- tre (útil pa llavar los oyíos cuando tán aquexaos de sordera)’ [Sm]. //Rabu de raposu Equisetum telmateia’ [Cñ (llaa 27)]. ‘planta melecinable pa persones’ [Cd]. ‘Myosuris minimus’ [Tb]. //Rabu llargu ‘clas de páxaru’ [Pa]. //Rau borricuEqui- setum arvense’ [Llg (llaa 28)]. //Rau coloráu Phoenicurus ochruros’ [Llg (llaa 27)]. //Ser como la oreya d’un rabu ‘ser pequeñu’ [LC]. //Ser de la punta’l rabu blancu dizse de la persona de mala condición [Lln]. //Si ún cueye’l rau la vaca a mano derecha dizse humorísticamente a quien entruga per un llugar [Llg]. ///Abril col rau suel ferir, al entrar o al salir [LC]. Al rabu gordu únta-y el rabu y al flacu córta-y un pea- zu ‘ayúdase al ricu o al bien asitiáu y al probe quítase-y lo más que se puede’ [Pa]. El dineru tien el rau nidiu [LC]. El que tien rabu de paya siempre piensa que-y está quemando [LC]. Maruxina del rau pintu/y la oreya afuracada/comiste siete boroñes/con la lleche d’una cabra [CyN (Recuerdos)]. Naide tira pol rau al burru miyor que l’amu [LC]. Onde no hay cabeza tou se güelve rau ‘onde nun hai quien dirixa too anda desconcertao’ [Cg]. Martinus Rabo 1161(s. xiv) [DCO-I/430] horto de Talla rabos 1170 (or.) [San Isidoro (Lleón) (apud Cano 2013: 138)] la carrera que descende del era de Los Sayugos pora Alça_ Rabos 1260(or.) [MSAH-V/377] Gutier Martiniz de Valdesoto escudero dicho Rabo 1315(or.) [SB/240] maes la mitad de la tierra del Rabo 1474(or.) [SP-IV/167] y garraba del rabu del llaviegu [L’Alcalde 250/133] el rabo del llabiego [Grangerías xviii: 776] El rabu y la clin parecen/madexes abogadades [El Caballo 84] colgándo-yos pol ropón/ensin que ñada sirviera,/mas “llo que arrastra, llo que honra”,/diz el refrán de la vieya. [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 171-174)] ¿qué gaiteru esde’l más esgalicháu/non trai lloques a les moces al so rau? 1891 [Pinín 84-a]
  1. //Al reu de ‘mui dependiente de daquién’, ‘mui servicial con daquién’. //Cambiar el rau poles oreyes ‘camudar una cosa bona por otra mala’ [LBlanco]. //De rau llargu ‘de rabu llargu y sabor amargo (una variedá de peres)’ [Sb]. //Enruscar el rabu ente las patas ‘despreocupase de daqué, fuxendo de dal- guna cosa’ [Sm]. //Ni(n) rabu de ‘nada’ [Lln. PSil]: Ni rabu de cebolla [Lln]. //Rabo pescao ‘nada’ [Llu]. //Rabu de gatu Heliaporus mallisonii’ [Cd]. ‘cierta yerba montesa’ [Oc]. ‘Achillea millefolium, milenrama’ [Pa (rabu’l gatu). Sb (rau de gatu), Ca (llaa 28) (raugatu)]. //Rabu de gocha ‘espiga de maíz que tien dellos granos prietos o azul marino’ [Cv].
  2. Cv
  3. //Rabu de potruEquisetum arvense’ [Tb]. ‘Equisetum palus-
  4. Tb
  5. tre (útil pa llavar los oyíos cuando tán aquexaos de sordera)’ [Sm]. //Rabu de raposu Equisetum telmateia’ [Cñ (llaa 27)]. ‘planta melecinable pa persones’ [Cd]. ‘Myosuris minimus’ [Tb]. //Rabu llargu ‘clas de páxaru’ [Pa]. //Rau borricuEqui- setum arvense’ [Llg (llaa 28)]. //Rau coloráu Phoenicurus ochruros’ [Llg (llaa 27)]. //Ser como la oreya d’un rabu ‘ser pequeñu’ [LC]. //Ser de la punta’l rabu blancu dizse de la persona de mala condición [Lln]. //Si ún cueye’l rau la vaca a mano derecha dizse humorísticamente a quien entruga per un llugar [Llg]. ///Abril col rau suel ferir, al entrar o al salir [LC]. Al rabu gordu únta-y el rabu y al flacu córta-y un pea- zu ‘ayúdase al ricu o al bien asitiáu y al probe quítase-y lo más que se puede’ [Pa]. El dineru tien el rau nidiu [LC]. El que tien rabu de paya siempre piensa que-y está quemando [LC]. Maruxina del rau pintu/y la oreya afuracada/comiste siete boroñes/con la lleche d’una cabra [CyN (Recuerdos)]. Naide tira pol rau al burru miyor que l’amu [LC]. Onde no hay cabeza tou se güelve rau ‘onde nun hai quien dirixa too anda desconcertao’ [Cg]. Martinus Rabo
  6. 1161(s. xiv) DCO-I/430
  7. horto de Talla rabos
  8. 1170 (or.) San Isidoro (Lleón) (apud Cano 2013: 138)
  9. la carrera que descende del era de Los Sayugos pora Alça_ Rabos
  10. 1260(or.) MSAH-V/377
  11. Gutier Martiniz de Valdesoto escudero dicho Rabo
  12. 1315(or.) SB/240
  13. maes la mitad de la tierra del Rabo
  14. 1474(or.) SP-IV/167
  15. y garraba del rabu del llaviegu
  16. L’Alcalde 250/133
  17. el rabo del llabiego
  18. Grangerías xviii: 776
  19. El rabu y la clin parecen/madexes abogadades
  20. El Caballo 84
  21. colgándo-yos pol ropón/ensin que ñada sirviera,/mas “llo que arrastra, llo que honra”,/diz el refrán de la vieya.
  22. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 171-174)
  23. ¿qué gaiteru esde’l más esgalicháu/non trai lloques a les moces al so rau?
  24. 1891 Pinín 84-a
Del llat. rāpum, -i ‘nabu’ (em) con continuadores románicos (rew; DÉRom-1 s.v. */‘rap-u/) ya hispánicos (deeh), siguió ast. rabu xustificable dafechu fónicamente; tamién semánti- camente si alvertimos que ‘nabu’ → ‘rabu’ podría tener una motivación encontada na semeyanza que puen ufiertar dam- bes realidaes, yá alvertida por Isidoro de Sevilla (Etimologías xvii, 10-7 y 8): “Rapa dicta a rapiendo, id est, conprehenden- do. Est autem radice amplior napo, sapore dulcior et folia tenui. Napus a similitudine rapae vocatus, nisi quod foliis latior et radis gustu subacrior est. Nominis auten adfinbitas in utriusque inde pene communis, quia utrumque semen in alterum vicissim mutatur. Nam rapa in alio solio, ut Aemilia- nus ait (8,2), per biennium,utatur in napum; alio vero napus transit in rapam” (‘La napa (rapa) trai la so denomación de rapere (coyer), esto ye, tomar. Polo que se refier a la so raíz ye mayor que la del nabu, de sabor más dulce, y de fueyes pequeñes. El nabu (napus) llámase asina porque s’asemeya a la naba, anque tien fueyes más grandes qu’ésta, asina como una raíz más marguxa. L’afinidá nel nome de dambes plantes débese a que, de fechu, son cuasimente idéntiques darréu que la simiente d’una pue tresformase na de la otra y al revés. Asi- na la naba, como diz Emiliano, semada nuna tierra distinta, llueu de dos años conviértese en nabu; de la mesma manera, en tierra destremada, el nabu acaba faciéndose naba’). Dende rabu (o dende’l so antecedente) féxose’l verbu *ra- bar y d’ehí un compuestu derrabar 1 (cfr.) y *arrabar → arrobar 2 (cfr.), con disimilación de la intertónica; tamién un continuador d’una formación en -idiare > ast. rabear (cfr.). Dende rabear féxose un compuestu col continuador del prefixu sub > so- d’u siguió ast. sorrabear (cfr. sorra- biar) na aceición 1ª de *‘goler debaxo’l rabu’ → ‘goler’. Un continuador en -īnus (Old) sigue nel dim. de güei rabín (cfr.). Un dim. en -ĕllus + -īnus foi posible de rabu → *ra- biellu dim. rabellín (cfr.); d’equí llogróse la formación verbal *rabiellar rabillar (cfr.). Dende rabu cola ames- tanza del continuador del suf. -ārius algamóse ast. rabeiru raberu (cfr.) y *rabeira > rabera (cfr.), tamién con usos axetivos, d’u siguió’l verbu rabeirar (cfr. raberar). De rabu foron posibles los diminutivos col siguidor de -ĭtt d’u ast. rabetu (cfr.), rabeta (cfr.) tamién con usos axetivos; ta- mién s’iguó’l verbu rabetar (cfr.) y el nome en -ūra (Old), ast. rabetadura (cfr.) xunto al verbu compuestu esrabetar 1 (cfr.). Un dim. de rabu rabexu (cfr.) ye’l responsable de nueves formaciones como l’aumentativu rabexón (cfr.) y el correspondiente en -āceus, *rabixu rabixazu (cfr.); tamién el verbu rabexar (cfr.) y el deverbal rabexada (cfr.); paralelu a rabexar ye ast. rabuxar (cfr.) con camudamientu d’átones zarraes; l’amestanza rabexu col continuador de -ūra xustifica rabexura (cfr.). Bien dende rabexu o dende una variante participial de *rabexir iguaríase ast. rabexíu (cfr.). Una amestanza de rabu col suf. dim. -īcc tenémoslu
nel ast. rabicu (cfr.) y d’ehí rabicar (cfr.) y rabicadura (cfr.), rabiqueru (cfr.). Como señalamos n’otru epigrafe el llat. disponía d’un deriváu de rapīcius, -a, -um (em) > rabizu (cfr.) y rapiza (cfr.), onde se dio l’ amestadura de -ārius > ast. rabiceru (cfr.) y rapiceru (cfr.). La xuntura de rabu col tamién diminutivu -ucc xustifica ast. rabucu (cfr.) d’u se fexo’l verbu rabucar (cfr.) con un posible participiu fuerte rabucu, a, o (cfr.) y débil rabucáu, ada, ao (cfr.). Col dim. -īculus algamóse l’ast. *rabiyu y, col suf. -ārius, ast. *rabiyeru (cfr.). Paralelu ye’l dim. en -ūculus, rabuyu (cfr.) cola creación analóxica fem. rabuya (cfr.) d’u sigue ast. rabuyeru (cfr.) y, figuradamente, rabuyales (cfr.). Qui- ciabes dende rabu féxose l’ast. *rabuznu col trunfu d’una variante femenina con yod rabuznia (cfr.) quiciabes pente medies d’un verbu *rabuzniar.
  1. Too ello alviértenos que, dau l’averamientu semánticu’, n’ast. había peligru de que confluyeren tamién fónica- mente los derivaos de napum ‘nabu’ > ast. nabu (cfr.) y de rapum ‘nabu’ → ast. rabu ‘nabu’. Ye por eso polo que la llingua reaicionó dixebrando’l campu fónicu del semánticu y asociando a caúna de les unidaes fóniques sosiguientes un conteníu destremáu asina: nabu ‘nabu’, rabu ‘rabu’. Nicios de la tendencia confundidora ente ‘nabu’ y ‘rabu’ alviértense entá en signos etimolóxicos con [-β-], asina rabiza (cfr.) y rabizu (cfr.); quiciabes naguando por facer más nidia esa dixebra tamién se favoreció una variante, en principiu ayena, con [-p-] que güei ufierten rapiza (cfr.) y rapizu (cfr.) anque semánticamente nun llograren dixebra- se de rabiza y rabizu.
  2. -p-
  3. Col suf. -ūtus (Old) xeneróse ast. rabudu (cfr.) nome y axe- tivu. Sobro ast. rabu tamién se fexo un deriváu diminutivo- despeutivu raboscu (cfr.) y rabiscu (cfr.), que güei vive como axetivu, d’u se fexo’l verbu rabiscar (cfr.) y tamién el nuevamente incrementáu en -ārius → rabisqueru (cfr.) con un vieyu femenín *rabisquera que güei paez alitar na es- presicón alverbial de rabasquera (cfr. rabasquera). Del ast. rabu cola xuntura del suf. dim. -ītt siguió ast. *rabitu, güei d’usu axetivu y aplicáu a la persona que se mueve o tirgue permuncho, rabitu, a, o (cfr.). Un usu semánticu metafóricu vémoslu n’ast. rabital (cfr.) onde, amás, vese una incremen- tación col suf. -ālis. Aumentativu d’usu actual sedría l’ast. rabote [+ suf. -aceus > ast. rabotazu (cfr.)] d’u sigue’l verbu rabotiar (cfr.) o *rabotar, con un deverbal rabotada (cfr.). De rabote llogróse’l deriváu robotera (cfr. raboteru, a, o). Se- mánticamente ha alvertise nos exemplos qu’anteceden, tanto nel simple rabu como nos derivaos, que ye posible que se dea’l pasu d’allargar el significáu primitivu referente a una parte del aráu → a la totalidá del mesmu aráu. Dende ast. rabu tamién foi posible un verbu compuestu enrabar (cfr.), semánticamente xustificable pues pásase dende una primera referencia a un movimientu del rabu (‘llevantar el rabu’) a una de les cosecuencies posibles de movelu → ‘enllordiar col rabu’. Lo mesmo ha vese na formación sol dim. rabín → enrabinar (cfr.) y sol aum. rabón → enrabonar (cfr.). El com- puestu ast. rabu de potru ufre un comportamientu asemeyáu a otros qu’alvertimos s.v. cola.
  4. + suf. -aceus > ast. rabotazu (cfr.)
rabucandil, el
📖: rabucandil
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rabucandín [y Lln].>(TEST)
  1. rabucandil
    • Lln
  2. rabucandín
    • y Lln
Tipu de páxaru [Cl (i)]. Páxaru pequeñu de colores, col rabu llargu, que fai los ñeros nos gancios [Lln].
  1. 1. Tipu de páxaru [Cl (i)]. Páxaru pequeñu de colores, col rabu llargu, que fai los ñeros nos gancios [Lln].
D’una xuntanza orixinaria del tipu rabu (de) candil, xustifi- cable pel mesmu asturianu onde s’alvierte una comparanza como en rabuderrocín (cfr.) ¿O ye un dim. de cande (cfr.)?.
rabucar
📖: rabucar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><arrabucar [Ri. y Tb (= rapucar). y PSil. y Cv. y Tox].>(TEST)
  1. rabucar
    • Lln
    • Tb
    • Cp
    • Sm
    • Cv
    • Ll
    • Pr
  2. ident class="della" level="1"></ident><arrabucar
    • Ri
    • y Tb (= rapucar)
    • y PSil
    • y Cv
    • y Tox
Quitar el rabu [Lln. Tb. Tox. JH] a un animal [Cp (= rabicar). Ri. Tb. Sm. PSil. Cv]. 2. Cortar la estremidá de cualquier cosa [Ll. Ri]. 3. Arrancar toles fueyes de la panoya de forma que nun val pa enriestrar [Sm. Pr. JH]. Arrancar les panoyes de la riestra dexando nésta les fueyes [Pr]. Quitar de la riestra les panoyes de maíz, arrancándo-yos les fueyes [Pr (Cv)]. Arran- car toles fueyes al nabu o a la panoya de maíz [Cv]. Cortar les fueyes al nabu, a la mazana [Tb]. 4. Coyer la fruta dexando pe- láu l’árbol [Tox]. 5. Cortar permuncho les fueyes de les plantes fasta dexar descubiertu’l tallu [Tox]. 6. Cortar muncho’l pelo [Pr]. Cortar el pelo al rape [Tox]. 7. Cortar [Cp (= rabicar)]. Arrancar, suprimir [Lln]. //-se ‘quedar involuntariamente en- sin rabu o pedúnculu, o la panoya ensin fueya’ [Lln].
  1. 1. Quitar el rabu [Lln. Tb. Tox. JH] a un animal [Cp (= rabicar). Ri. Tb. Sm. PSil. Cv].
  2. 2. Cortar la estremidá de cualquier cosa [Ll. Ri].
  3. 3. Arrancar toles fueyes de la panoya de forma que nun val pa enriestrar [Sm. Pr. JH]. Arrancar les panoyes de la riestra dexando nésta les fueyes [Pr]. Quitar de la riestra les panoyes de maíz, arrancándo-yos les fueyes [Pr (Cv)]. Arran- car toles fueyes al nabu o a la panoya de maíz [Cv]. Cortar les fueyes al nabu, a la mazana [Tb].
  4. 4. Coyer la fruta dexando pe- láu l’árbol [Tox].
  5. 5. Cortar permuncho les fueyes de les plantes fasta dexar descubiertu’l tallu [Tox].
  6. 6. Cortar muncho’l pelo [Pr]. Cortar el pelo al rape [Tox].
  7. 7. Cortar [Cp (= rabicar)]. Arrancar, suprimir [Lln]. //-<i class="della">se</i> ‘quedar involuntariamente en- sin rabu o pedúnculu, o la panoya ensin fueya’ [Lln].
Cfr. rabu. En delles variantes d’esta familia pue alvertise l’alternancia de -b- y -p- (rabucar y rapucar) como en rabiza - rapiza, *rabosa - raposa, rabina - rapina, etc. De toes ma- neres, en dalgún casu, les alternancies puen debese a anicios destremaos.
  1. Cfr. rabu. En delles variantes d’esta familia pue alvertise l’alternancia de -b- y -p- (rabucar y rapucar) como en rabiza
  2. - rapiza, *rabosa - raposa, rabina - rapina, etc. De toes ma- neres, en dalgún casu, les alternancies puen debese a anicios destremaos.
rabucáu, ada, ao
📖: rabucáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. rabucáu
De rabu curtiu (animal) [Cd]. 2. De pelo percurtio (la persona) [Cd]. Pp. de rabucar.
  1. De rabu curtiu (animal) [Cd]. 2. De pelo percurtio (la persona) [Cd].
  2. Cd
  3. Pp. de rabucar.
rabucu, a, o
📖: rabucu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Ensin rabu [Lln. Ay. Qu. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Cv. Tox. Oc]. De rabu curtiu [Bi. Qu. Tb. An]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
  1. rabucu
    • Md
    • Bi
  2. ident class="della" level="1"></ident>Ensin rabu
    • Lln
    • Ay
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • PSil
    • Cd
    • Pr
    • Cv
    • Tox
    • Oc
  3. De rabu curtiu [Bi. Qu. Tb. An]: <i class="della">Ya</i
un perru rabucu [Tb]. De rabu cortáu [Sm. Md]. 2. Ensin asa [Lln]. 3. Ensin fueyes abondes pa enriestrar (la panoya) [Lln. Sm]. (Panoya de la) que caye- ron toles fueyes [Pr]. 4. Percurtia y estrencha (una falda) [Cv]. //Panoya rabuca ‘panoya que pierde la fueya al enriestrar’ [Bi (= rabucu)]. //Tranca rabuca ‘tranca percurtia’ [Min].///Trenta días trae noviembre con abril, xunio y septiembre; los demás a treinta y uno menos febrero que ye rabucu [LC].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">perru</i> <i class="della">rabucu</i> [Tb]. De rabu cortáu [Sm. Md].
  2. 2. Ensin asa [Lln].
  3. 3. Ensin fueyes abondes pa enriestrar (la panoya) [Lln. Sm]. (Panoya de la) que caye- ron toles fueyes [Pr].
  4. 4. Percurtia y estrencha (una falda) [Cv]. //<i class="della">Panoya</i> <i class="della">rabuca </i>‘panoya que pierde la fueya al enriestrar’ [Bi (= rabucu)]. //<i class="della">Tranca</i> <i class="della">rabuca</i> ‘tranca percurtia’ [Min].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Trenta</i> <i class="della">días</i> <i class="della">trae</i> <i class="della">noviembre</i> <i class="della">con</i> <i class="della">abril,</i> <i class="della">xunio</i> <i class="della">y</i> <i class="della">septiembre;</i> <i class="della">los</i> <i class="della">demás</i> <i class="della">a</i> <i class="della">treinta</i> <i class="della">y</i> <i class="della">uno</i> <i class="della">menos</i> <i class="della">febrero</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">rabucu</i> [LC].
5. Ruin [Lln. Pr]. //Maíz rabucu ‘panoya ensin fueyes’ [Cd]. Cfr. rabu.
  1. 5. Ruin [Lln. Pr]. //Maíz rabucu ‘panoya ensin fueyes’ [Cd].
  2. Cd
  3. Cfr. rabu.
rabucu, el
📖: rabucu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Panoya de maíz ensin fueyes y ensin rabu [JH]. Panoya que pierde la fueya al enriestrar [Bi]. Conxuntu de panoyes asina esfoyaes y descabaes [JH]: <i class="della">Munchu rabucu fexestes anuiche </i>[JH]. //<i class="della">El cucu rabucu </i>‘vuelta’l gatu’ [Llg. Mi (= cucurrabu- cu)]. //<i class="della">La</i>(TEST)
  1. rabucu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Panoya de maíz ensin fueyes y ensin rabu
    • JH
  3. Panoya que pierde la fueya al enriestrar
    • Bi
  4. Conxuntu de panoyes asina esfoyaes y descabaes
    • Munchu rabucu fexestes anuiche [JH.">JH]: <i class="della">Munchu rabucu fexestes anuiche </i>[JH
  5. <i class="della">El cucu rabucu </i>‘vuelta’l gatu’ eonaviego
    • Llg
    • Mi (= cucurrabu- cu)
  6. <i class="della">La</i eonaviego
vuelta’l rabucu ‘vuelta’l gatu’ [Noreña (LBlanco)].
  1. 1. <i class="della">vuelta’l</i> <i class="della">rabucu</i> ‘vuelta’l gatu’ [Noreña (LBlanco)].
Cfr. rabu.
rabuderrocín, el
📖: rabuderrocín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><raurrocín [Sb].>(TEST)
  1. rabuderrocín
  2. ident class="della" level="1"></ident><raurrocín
    • Sb
Equisetum arvense, cast. cola de caballo [Llg (llaa 28)]. Equisetum telmateia [Sb]. Planta con espigues verdes de va- rios centímetros d’altura, diurética [Lln]. Formación xustificable pola amestanza de dos nomes (rabu, rocín) col encontu de la preposición de; nesi sen tamos delan- tre d’una construcción asemeyada a la que conocemos nel ast. rabucandil (cfr.), rabu de potru (cfr. quistolla). A la so vera lo que podría ser un castellanismu: cola caballo Equisetum arvense’ [Mo (llaa 28)].
rabudu, a, o
📖: rabudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rabudo/a [Cñ]. rabuu/úa/úo [Ay. Ll]. rabudo (<i class="della">sic</i>) [Villah].>(TEST)
  1. rabudu
    • Lln
    • Sm
    • Cv
  2. rabudo/a
  3. rabuu/úa/úo
    • Ay
    • Ll
  4. rabudo (<i class="della">sic</i>)
    • Villah
Cast. rabudo [Ll. Ay. PSil]. De rabu llargu [Pzu]. 2. Autócto- nu [Cñ]: Ye un candasín rabudo [Cñ]. 3. Indócil [Cñ]. Rebel- de, retorcíu nel comportamientu [Lln]. De mal xeniu [Villah]. Setosu, maltomáu [Lln]. Ceñudu [Villah]. 4. {Pallabra cola qu’insulta l’aldeanu al} vaqueiru [Sm. Cv]. 5. (Nomatu de los) d’Abamia, en Cangues d’Onís [LBlanco]. ///El llabiegu rabudu y el llabrador barbudu [LC]. Cfr. rabu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rabudo</i> [Ll. Ay. PSil]. De rabu llargu [Pzu].
  3. 2. Autócto- nu [Cñ]: <i class="della">Ye</i> <i class="della">un</i> <i class="della">candasín</i> <i class="della">rabudo</i> [Cñ].
  4. 3. Indócil [Cñ]. Rebel- de, retorcíu nel comportamientu [Lln]. De mal xeniu [Villah]. Setosu, maltomáu [Lln]. Ceñudu [Villah].
  5. 4. {Pallabra cola qu’insulta l’aldeanu al} <i class="della">vaqueiru</i> [Sm. Cv].
  6. 5. (Nomatu de los) d’Abamia, en Cangues d’Onís [LBlanco]. ///<i class="della">El llabiegu </i><i class="della">rabudu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">llabrador</i> <i class="della">barbudu</i> [LC]. Cfr. <i class="della">rabu</i>.
rabudu, el
📖: rabudu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rabudu
    • Cn
Armadía pa pescar [Cn (MG)].
  1. 1. Armadía pa pescar [Cn (MG)].
Cfr. rabu.
rabullargu, el*
📖: rabullargu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<raullargu [Llg (llaa 27). Noval].>(TEST)
  1. rabullargu
    • Llg
    • Na
  2. raullargu
    • Llg (llaa 27)
    • Noval
Aegithalos caudatus, cast. rabilargo [Llg (llaa 27). Noval]. //De raullargu ‘d’un determináu tipu (la mazana)’ [Na] D’una amestadura
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Aegithalos</i> <i class="della">caudatus</i>, cast. <i class="della">rabilargo</i> [Llg (llaa 27). Noval]. //<i class="della">De</i> <i class="della">raullargu</i> ‘d’un determináu tipu (la mazana)’ [Na] D’una amestadura
del llat. rapum col ax. largum, sustitutu de longum. Dende *rapum largum ‘rabullargu’ xustifícase la formación nominal raullargu y, a la vera, l’axetiva rabillargu, a, o (cfr.). L’ast. tamién conoz el dim. rabinllargu (cfr.) anque agora col primer elementu entendíu como diminutivu (pe3). Cfr. rabilonguera.
rabullongu, a, o
📖: rabullongu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rebollonga [y Gr].>(TEST)
  1. rabullongu
  2. rebollonga
    • y Gr
Variedá de mazana [Gr]. //De rabullongu ‘variedá de mazana’ [Gr].
  1. 1. Variedá de mazana [Gr]. //<i class="della">De rabullongu </i>‘variedá de mazana’ [Gr].
- Tenemos de la manzana/ranetes blanques y pardes/la tar- día y la temprana./Camoeses, de rabu-llongu/les de San Pedru y de bara [Glorias Ast 162b] Ye posible qu’unes mazanes se llamen de rabullongu (ames- tanza de rabu + ax. llongu < longus, -a, -um) por tratase d’unos exemplares con un gran rabu o pezón; l’ax. sustitúyese llueu (al escaecese’l significáu de -llongu), pol so sinónimu y triunfante llargu, dando llugar a les mazanes de raullargu (
  1. - Tenemos de la manzana/ranetes blanques y pardes/la tar- día y la temprana./Camoeses, de rabu-llongu/les de San Pedru y de bara
  2. Glorias Ast 162b
  3. Ye posible qu’unes mazanes se llamen de rabullongu (ames- tanza de rabu + ax. llongu < longus, -a, -um) por tratase d’unos exemplares con un gran rabu o pezón; l’ax. sustitúyese llueu (al escaecese’l significáu de -llongu), pol so sinónimu y triunfante llargu, dando llugar a les mazanes de raullargu (
cfr. rabullargu) y que podríen ser l’equivalente de lo que na Edá Media (pe3) se documenta como pumar pezoneru (cfr.), esto ye, ‘mazanal que producía *mazanes pezoneres o de raullar- gu o, quiciabes, pinzonines’ (cfr.).
rabuñar
📖: rabuñar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrabuñar [GP. y Ri. y Tb. y Sm. Pzu. y PSil. As. Cn. Cd. y Cv. y Vd. y Tox. Oc. /y Eo. Mánt/]. arrebuñar [Gp. /y Eo/. Tor. Vg].>(TEST)
  1. rabuñar
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Vd
    • Ri
    • Cv
  2. arrabuñar
    • GP
    • y Ri
    • y Tb
    • y Sm
    • Pzu
    • y PSil
    • As
    • Cn
    • Cd
    • y Cv
    • y Vd
    • y Tox
    • Oc
    • /y Eo
    • Mánt/
  3. arrebuñar
    • Gp
    • /y Eo/
    • Tor
    • Vg
Cast. arañar [Qu. Tb. Sm. PSil. An. Cd. Vd. Tox. Oc. /Eo/. Arm] coles uñes [Ri. Tb. Sm. Pzu. As. Cn. Cd. Cv. Vd. /Eo. Mánt/. Tor. Vg]: Nun lu arrabuñes nin m’arrabuñes, rapaz [Tb]. Rasguñar [Ri. Bab. An]. 2. Sallar llixeramente [Tox]. 3. Apurar los pastos, rañar [Tor. Vg]. 4. Furtar [Qu]. Robar dalgo de poca entidá [Tb]. Furtar con maña coses de curtiu valor [/Eo/]. 5. Quitar con puxu, quitar de les uñes [GP]. //-se ‘cayer per un derribadoriu o desbentíu un res’ [GP]. ‘arrascase’ [GP]. ‘facese una mancadura raspándose’ [PSil].
  1. 1. Cast. <i class="della">arañar</i> [Qu. Tb. Sm. PSil. An. Cd. Vd. Tox. Oc. /Eo/. Arm] coles uñes [Ri. Tb. Sm. Pzu. As. Cn. Cd. Cv. Vd. /Eo. Mánt/. Tor. Vg]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">lu arrabuñes</i> <i class="della">nin</i> <i class="della">m’arrabuñes,</i> <i class="della">rapaz</i> [Tb]. Rasguñar [Ri. Bab. An].
  2. 2. Sallar llixeramente [Tox].
  3. 3. Apurar los pastos, rañar [Tor. Vg].
  4. 4. Furtar [Qu]. Robar dalgo de poca entidá [Tb]. Furtar con maña coses de curtiu valor [/Eo/].
  5. 5. Quitar con puxu, quitar de les uñes [GP]. //<i class="della">-se </i>‘cayer per un derribadoriu o desbentíu un res’ [GP]. ‘arrascase’ [GP]. ‘facese una mancadura raspándose’ [PSil].
D’una amestanza del llat. rapere ‘robar’ con *ungulāre, fe- chu dende ungula ‘uña’ (em s.v. unguis) o dende’l so siguidor románicu. Esto ye perdefendible pa les aceiciones §3-4 pero fácilmente espardible al restu. L’ast. rabuñase ‘cayer per un derribadoriu un res’ quiciabes trabaye favoratiblemente pa entender el verbu en rellación con una formación averada a la familia de rupes, -is ‘peñascu’, ‘derribadoriu’, ‘desbentíu’ (abf). Dende la variante (ar)rebuñar pudo llograse ast. regu- ñar (cfr.) con tracamundiu de sonores.
rabuñazu, el
📖: rabuñazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<raguñazu [Ay]. +arreguñezu [Ay].>(TEST)
  1. rabuñazu
    • Tb
    • Sm
    • Cd
  2. raguñazu
    • Ay
  3. arreguñezu metafonía
    • Ay
Cast. arañazo [Ay. Tb. Sm. Cd]. Cfr. rabuñu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">arañazo</i> [Ay. Tb. Sm. Cd]. Cfr. <i class="della">rabuñu</i>.
rabuñegu, a, o
📖: rabuñegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. rabuñegu
Lladronucu [Vf (Cv)].
  1. 1. </b>Lladronucu [Vf (Cv)].
Cfr. rabuñu.
rabuñeru, a, o*
📖: rabuñeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rabuñeiru [Vf (Cv)].>(TEST)
  1. rabuñeru
  2. rabuñeiru
    • Vf (Cv)
Lladronucu [Vf (Cv)].
  1. 1. Lladronucu [Vf (Cv)].
Cfr. rabuñu.
rabuñón, el
📖: rabuñón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<arrabuñón [y Oc]. arreguñón [Ay. y Tb]. arraguñón [Ll]. ra- guñón [Ay. OLLA. R].>(TEST)
  1. rabuñón
    • Ri
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Cd
    • Cv
    • Oc
  2. arrabuñón
    • y Oc
  3. arreguñón
    • Ay
    • y Tb
  4. arraguñón
    • Ll
  5. ra- guñón
    • Ay
    • OLLA
    • R
Cast. arañazo [Ay (= resguñón). Ll. Ri. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. An. Cd. Cv. Oc. /Eo/. OLLA. R. Tor. Vg]: Fíxome un rabuñón [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">arañazo</i> [Ay (= resguñón). Ll. Ri. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. An. Cd. Cv. Oc. /Eo/. OLLA. R. Tor. Vg]: <i class="della">Fíxome un </i><i class="della">rabuñón </i>[Tb].
Aum. de rabuñu (cfr.).
rabuñón, ona
📖: rabuñón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
</////arraguñón [Ll]. arreguñón [Ay].>(TEST)
  1. rabuñón
  2. arraguñón dudoso (certainty = baxa)
    • Ll
  3. arreguñón
    • Ay
Avezáu a rabuñar [Ay. Tb. Tor]. 2. Aficionáu a robar (el gatu) [Ll]. 3. Que rebaña [Tor]. Cfr. rabuñu.
rabuñu, el
📖: rabuñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<arrabuñu [Pzu. PSil]. /////raguñu [Ll].>(TEST)
  1. rabuñu
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Cv
  2. arrabuñu
    • Pzu
    • PSil
  3. raguñu dudoso (certainty = baxa)
    • Ll
Cast. arañazo [Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. Tox. Arm]. 2. Lo que queda pegao, quemao, nel fondu del cacíu en que se fexeron les papes o bien otru guisu [Cv].
  1. 1. Cast. <i class="della">arañazo</i> [Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. Tox. Arm].
  2. 2. Lo que queda pegao, quemao, nel fondu del cacíu en que se fexeron les papes o bien otru guisu [Cv].
Deverbal del participiu fuerte de rabuñar (cfr.), con un au- mentativu rabuñón (cfr.) y en -aceus → rabuñazu (cfr.), con influxu de la familia de robar. L’ast. entá caltién niciu del usu participial *rabuñu, a, o gracies al aumentativu rabuñón, ona (cfr.) y a otros derivaos como rabuñeru, a, o (cfr.), rabuñegu, a, o (cfr.).
raburateru, el*
📖: raburateru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<raburateiru [Cn (MG)].>(TEST)
  1. raburateru
    • Cn
  2. raburateiru
    • Cn (MG)
Espardimientu de les áscuares [Cn (MG)].
  1. 1. Espardimientu de les áscuares [Cn (MG)].
Quiciabes d’una amestadura del prefixu llat. intensivu re- (> re-) siguíu del supuestu *burattu + suf. -ārius, *burattārius ‘foguera’, términu llográu en rellación cola familia responsa- ble del ast. aburiar ‘quemar’ (cfr.).
rabustellar*
📖: rabustellar*
🏗️: SI
✍️: NO
//<i class="della">Salir</i>(TEST)
  1. rabustellar*
    • Lln
  2. <i class="della">Salir</i eonaviego
rabustellando ‘salir a toa priesa’ [Lln (P)]. //Reír a rabu estal.láu ‘rir con fuerza y gana’ [PSil]. ].
  1. 1. <i class="della">rabustellando</i> ‘salir a toa priesa’ [Lln (P)]. //<i class="della">Reír </i><i class="della">a</i> <i class="della">rabu</i> <i class="della">estal.láu</i> ‘rir con fuerza y gana’ [PSil]. ].
//A rabu estal.láu ‘con satisfaición’ [Sm. Pr (a rabu estalláu)]. //A rau estalláu ‘en gran cantidá’ [Sb]. ‘(trabayar) muncho’ [Llg. Sr]. //{Con cheísmu: A rabu estacháu ‘corriendo’} [Tox]. D’una formación del ast. rabu + estallar [o estellar ‘quemar’ (cfr.)] darréu que ye perfáicil el tracamundiu de la pretónica como, en xeneral, del vocalismu átonu asturianu.
rabuxar
📖: rabuxar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rabuxar
    • Lln
Mover el rabu [Lln]. Mover un animal el rabu de contino [Lln].
  1. 1. Mover el rabu [Lln]. Mover un animal el rabu de contino [Lln].
2. Dar vueltes alredor de daqué [Lln]. Cfr. rabu.
rabuya, la
📖: rabuya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rapuya [y Cl]. {Posible percorreición de yeísta, “rabulla” [Lln. Sb]}.>(TEST)
  1. rabuya
    • Pa
    • Cg
    • Ca
    • Sb
    • Lln
    • Llv
  2. {Posible percorreición de yeísta, “rabulla” [Lln. Sb]}
  3. rapuya
    • y Cl
Rabera o rabu del aráu [LV. Cl. Pa. Pi. Cb. Cg. VBable. DA. R] que s’agarra cola mano al llabrar la tierra [Ca]. Rabera de la vara tazar [Sb]. Aráu antiguu, anterior al aladru, de madera con una reya de fierro [Lln]. //-es ‘mondos (de la pataca, de la mazana)’ [Llv]. Cfr. rabu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rabera o rabu del aráu [LV. Cl. Pa. Pi. Cb. Cg. VBable. DA. R] que s’agarra cola mano al llabrar la tierra [Ca]. Rabera de la <i class="della">vara tazar </i>[Sb]. Aráu antiguu, anterior al <i class="della">aladru, </i>de madera con una reya de fierro [Lln]. //-<i class="della">es</i> ‘mondos (de la pataca, de la mazana)’ [Llv]. Cfr. <i class="della">rabu</i>.
rabuyales, los
📖: rabuyales
🔤: , los
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

(TEST)
  1. rabuyales
“Créditos de poca monta” [Cg]. Cfr. rabu.
  1. “Créditos de poca monta” [Cg]. Cfr. rabu.
  2. Cg
rabuyeru, el
📖: rabuyeru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aráu antiguu de madera, cola reya sólo de fierro [Pi]. Aráu de dos manes [Vv (/<i class="della">llabiegu </i>‘aráu de madera’/<i class="della">garabante </i>‘aráu modernu’)]. //<i class="della">Rabuyeru</i>(TEST)
  1. rabuyeru
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aráu antiguu de madera, cola reya sólo de fierro
    • Pi
  3. Aráu de dos manes
    • llabiegu ‘aráu de madera’/garabante ‘aráu modernu’).">Vv (/<i class="della">llabiegu </i>‘aráu de madera’/<i class="della">garabante </i>‘aráu modernu’)
  4. <i class="della">Rabuyeru</i eonaviego
de dos rabuyes ‘aráu de dos rabos’ [Pi]. //Rabuyeru de vara ‘aráu que nun tien reya, namái cu- chiella [Pi].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">dos</i> <i class="della">rabuyes</i> ‘aráu de dos rabos’ [Pi]. //<i class="della">Rabuyeru</i> <i class="della">de</i> <i class="della">vara</i> ‘aráu que nun tien reya, namái cu- chiella [Pi].
Cfr. rabu.
  1. Cfr. rabu.
rabuyu, el
📖: rabuyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><{Nel mesmu conceyu tamién se conseña con posible perco- rreición de yeísta, rabullu [Lln]}.>(TEST)
  1. rabuyu
  2. {Nel mesmu conceyu tamién se conseña con posible perco- rreición de yeísta, rabullu [Lln]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><
Aráu antiguu, de madera con una reya de fierro, anterior al aladru [Lln)]. Cfr. rabu.
  1. Aráu antiguu, de madera con una reya de fierro, anterior al aladru [Lln)].
  2. Lln)
  3. Cfr. rabu.
rabuznia, la
📖: rabuznia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rabuznia
Rabera, rabuya del aráu [JH]. Cfr. rabu.
  1. Rabera, rabuya del aráu [JH]. Cfr. rabu.
  2. JH
raca, la 1
📖: raca
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Racamento</i>(TEST)
  1. raca
    • Llu
  2. ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Racamento</i
que val pa xubir la vela o verga de la lancha [JH]. Racamento, especie d’aniellu que, inxertu nel mástil pue co- rrer a lo llargo d’él [Llu (Barriuso: barcos 220)].
  1. 1. que val pa xubir la vela o verga de la lancha [JH]. <i class="della">Racamento</i>, especie d’aniellu que, inxertu nel mástil pue co- rrer a lo llargo d’él [Llu (Barriuso: barcos 220)].
Del fr. a. racque pallabra d’aniciu xermánicu, quiciabes del escand. ant. rakki ‘aniellu pel mediu del cual les vergues mué- vense alredor de los mástiles’ (dcech s.v. racamento).
  1. Del fr. a. racque pallabra d’aniciu xermánicu, quiciabes del escand. ant. rakki ‘aniellu pel mediu del cual les vergues mué- vense alredor de los mástiles’ (dcech s.v. racamento).
raca, la 2
📖: raca
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident>Carraca [Cl. Vd. Oc]. Matraca [Cl]. 2. {(Doc.). Pallabra d’insultu}. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Y’l</i>(TEST)
  1. raca
  2. {(Doc.). Pallabra d’insultu}
  3. ident class="della" level="1"></ident>Carraca
    • Cl
    • Vd
    • Oc
  4. Matraca
    • Cl
  5. 2
  6. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Y’l</i
que lu llamás raca: merecerá que lu condene’l conceyu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">llamás</i> <i class="della">raca</i><i class="della">:</i> <i class="della">merecerá</i> <i class="della">que</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">condene’l</i> <i class="della">conceyu</i>
[San Mateo 14] D’una pallabra aramea raca ‘llocu’, pallabra d’emplegu inxu- riosu tresmitida pela lliteratura cristiana (dlfac) de magar la Vulgata que la cueye del hebréu (abf). Esi sentíu peyorativu alviértese non sólo na torna ast. del Evanxeliu de San Matéu sinón na derivación que lleva a designar oxetos ruidosos y molestos. Nesi sen paez claro qu’ast. raca ha rellacionase col verbu racar (cfr.) y col so deverbal raque 2 (cfr.). Un dim. de raca + continuador del suf. -ŭlus pue ser l’ast. rácanu, a, o (cfr.). L’aceición §1 de raca podría dir acordies cola aceición §2; con ello carraca podría responder a una formación repeti- tiva raca-raca-raca carraca (cfr. carraca 2).
  1. San Mateo 14
  2. D’una pallabra aramea raca ‘llocu’, pallabra d’emplegu inxu- riosu tresmitida pela lliteratura cristiana (dlfac) de magar la Vulgata que la cueye del hebréu (abf). Esi sentíu peyorativu alviértese non sólo na torna ast. del Evanxeliu de San Matéu sinón na derivación que lleva a designar oxetos ruidosos y molestos. Nesi sen paez claro qu’ast. raca ha rellacionase col verbu racar (cfr.) y col so deverbal raque 2 (cfr.). Un dim. de raca + continuador del suf. -ŭlus pue ser l’ast. rácanu, a, o (cfr.). L’aceición §1 de raca podría dir acordies cola aceición
  3. §2; con ello carraca podría responder a una formación repeti- tiva raca-raca-raca carraca (cfr. carraca 2).
rácanu, a, o
📖: rácanu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
De tratu complicáu, torcíu moralmente [LBlanco]. 2.Tafuñu, aforrón [Pa. Ri]. Cfr. <i class="della">raca</i><i class="della">(TEST)
  1. rácanu
  2. De tratu complicáu, torcíu moralmente
    • LBlanco
  3. 2.Tafuñu, aforrón
    • Pa
    • Ri
  4. Cfr
  5. <i class="della">raca</i><i class="della"
2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 2. </i>
racar
📖: racar
🏗️: NO
✍️: NO
Gruñir el gochu de contino [Cv]. 2. Rucar los dientes [Cb]. Royer [V1830]. 3. Rallar, fadiar reprendiendo de contino y agriamente [Cv]. 4. Facer ruíu col raque [Tox]. 5. Tratar de morder güesos o daqué duro [Pa]. 6. Pacer el ganáu en terre- nos con poca yerba [Cp. Oc]: <i class="della">La</i>(TEST)
  1. racar
    • Oc
  2. Gruñir el gochu de contino
    • Cv
  3. 2
  4. Rucar los dientes
    • Cb
  5. Royer
    • V1830
  6. 3
  7. Rallar, fadiar reprendiendo de contino y agriamente
    • Cv
  8. 4
  9. Facer ruíu col raque
    • Tox
  10. 5
  11. Tratar de morder güesos o daqué duro
    • Pa
  12. 6
  13. Pacer el ganáu en terre- nos con poca yerba [Cp. Oc]: <i class="della">La</i
tua vaca raca ouquiera [Oc].
  1. 1. <i class="della">tua</i> <i class="della">vaca</i> <i class="della">raca</i> <i class="della">ouquiera</i> [Oc].
7. Aprovechar al máximu la comida [Cn]: Saca esas vacas del prau, tán ahí racando ya tán esfamiadas del tou [Cn]. 8. Morder aprovechando fasta lo último de daqué [Cp]: El pe- rru raca los huesos [Cp]. 9. Comer [V1830]. //Tar raca raca ‘falar alto molestando’ [Tox]. ‘tar reprendiendo de contino (a daquién)’ [Pr (Cv)]. Del llat. raccāre ‘emitir los ruxíos (el tigre)’ (em). D’esti sig- nificáu primeru pásase, pescanciamos, a ‘meter ruíu (el go- chu, los dientes, les persones)’; esi ruíu pue ser tamién el que se produz al comer determinaes coses dures y, mesmamente, al pacer rañando la pación d’un prau. Lo mesmo dende la es- presión que dende’l conteníu ast. racar paez variante de rucar (cfr.), ricar (cfr.) → arricar (cfr.) y *recar. Fonéticamente sedría posible aguardar la disimilación de la deuterotónica quiciabes col influxu de dalgún otru verbu como roucare (cfr. roncar) meyor que con *rOdicare (deeh) o que con un encruz de roer y mascar (dcech s.v. roer). Semánticamente l’averamientu d’estos verbos a racar ye perfácil d’amosar. Sedría posible almitir un compuestu de sub > so col verbu racar, esto ye, sorracar (cfr.) con un deverbal sorracu (cfr.) paralelu al ast. xorrascar (cfr.) → xorrascu. Construcción asemeyada podría ser ast. azurracar (cfr.) d’un posible zu- rracu (cfr.) con un aumentativu zurracón (cfr.) y zurracazu (cfr.). La nuesa propuesta etimolóxica paez más afayadiza qu’intentar averar l’ast. racar a un xermanismu [Gamillscheg (1932: 230) apud Reinhart (1946: 301)]. Posible deverbal de racar ye ast. racu ‘diente’ (cfr.); de *recar, ast. recu (cfr.) común col gall. y port. reco, a (lla s.v. reco, a) quiciabes con una aceición orixinaria de *‘que ruca’, ‘que gruñe’. Dende l’inf. racar tamién foi posible’l deverbal raque 2 (cfr.). Guar- da rellación con esti verbu l’ast. riquerraque (cfr.), intensivu llográu gracies a un xuegu de pallabres colos deverbales de ricar y racar.
racáu, ada, ao
📖: racáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<raquiao [Cñ].>(TEST)
  1. racáu
  2. raquiao
Mísere, con tacañería, tafuñu [Cñ].
  1. 1. Mísere, con tacañería, tafuñu [Cñ].
Pp. de racar. Ye posible qu’una variante sía l’ast. recáu, ada, ao (cfr.) almitiendo la posibilidá de *recar (cfr. racar) onde s’alvierte un desendolque semánticu peyorativu.
racha, la 1
📖: racha
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Bocanada d’aire [Pa. R (raches)]. 2. Cast. <i class="della">racha</i>(TEST)
  1. racha
  2. Bocanada d’aire
    • Pa
    • R (raches)
  3. 2
  4. Cast
  5. <i class="della">racha</i
[Pa].
  1. 1. [Pa].
Espaciu de tiempu [Ac. Tox]: Tienen una mala racha [Ac]. 3. Suerte [Ac. Sr. Ay]. Quiciabes sía un castellanismu racha (drae 21ª/1) d’aniciu inciertu, anque en posible averamientu al árabe según Coro- minas-Pascual (dcech s.v. racha).
racha, la 2
📖: racha
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Piedra pequeña cortante [Cb]. Pequeña piedra llixera y acha- plada [Vd]. Trozu de piedra [Qu] achaplada y delgada [Cv]. Recorte de piedra [Tox]. Piedra pequeña resultante de l’aición del barrenu [Qu]. Lláscara, piedra pequeña y delgada [Tb. Sm. Oc]. 2. Xuegu de neñes, cascayu [Cv]. 3. Estiella de ma- dera [Sb]. Lleña menudo cortao [Mar (rachas)]. Porción de madera d’un lleñu [Tox]. 4. Raxa [Sb. Bab]. Fendedura, aber- tura o quiebra d’una cosa [Tox (raxa = racha)]. Fendedura, grieta, raxa [PSil. Mar]. 5. Mancha d’escrementos [Xx]. <i class="della">Nota</i>(TEST)
  1. racha
  2. Piedra pequeña cortante
    • Cb
  3. Pequeña piedra llixera y acha- plada
    • Vd
  4. Trozu de piedra
    • Qu] achaplada y delgada [Cv
  5. Recorte de piedra
    • Tox
  6. Piedra pequeña resultante de l’aición del barrenu
    • Qu
  7. Lláscara, piedra pequeña y delgada
    • Tb
    • Sm
    • Oc
  8. 2
  9. Xuegu de neñes, cascayu
    • Cv
  10. 3
  11. Estiella de ma- dera
    • Sb
  12. Lleña menudo cortao
    • Mar (rachas)
  13. Porción de madera d’un lleñu
    • Tox
  14. 4
  15. Raxa
    • Sb
    • Bab
  16. Fendedura, aber- tura o quiebra d’una cosa
    • Tox (raxa = racha)
  17. Fendedura, grieta, raxa
    • PSil
    • Mar
  18. 5
  19. Mancha d’escrementos
    • Xx
  20. <i class="della">Nota</i
también que el murio tapión que aparta esta es- tancia de bodega solamente ha subir hasta el tillado del somberado. Y cuidado de dexar en ella las quatro rachas que se pintan porque entre y bañe bien el norte [Grange- rías xviii: 964]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">también</i> <i class="della">que</i> <i class="della">el</i> <i class="della">murio</i> <i class="della">tapión</i> <i class="della">que</i> <i class="della">aparta</i> <i class="della">esta</i> <i class="della">es- </i><i class="della">tancia de bodega solamente ha subir hasta el tillado del</i> <i class="della">somberado. Y cuidado de dexar en ella las quatro </i><i class="della">rachas</i> <i class="della">que se pintan porque entre y bañe bien el norte </i>[Grange- rías xviii: 964]
dexar a todos vientos espessas ventanillas rachas assí para dar luz necessaria como para que los ayres corran [Gran- gerías xviii: 966] Racha, lo mismo que guixa” [GP a. 1788] ¿Variante de raxa (
  1. dexar a todos vientos espessas ventanillas rachas assí para dar luz necessaria como para que los ayres corran
  2. Gran- gerías xviii: 966
  3. Racha, lo mismo que guixa”
  4. GP a. 1788
  5. ¿Variante de raxa (
cfr.) o ralla (cfr.)? Dende racha foi posi- ble un verbu rachar (cfr.) asina como’l compuestu enrachar (cfr.), verbu col que guarda rellación ast. enrachaúra (cfr.). Dende racha 2 féxose ast. rachar (cfr.).
rachar
📖: rachar
🏗️: NO
✍️: NO
Raxar [Bab. Vg. Mar], fender [PSil. Tox. /Eo. Mánt (= raxar)/. Tor. Mar]. Partir un tueru en dos [Ar]. Fender a la llarga los troncos [VCid]. Cortar lleña, facer raches [Mar]. Fendese una piedra raxadiza [Cv]. Fendese una piedra o la madera [Sm]. 2. Rellenar con piedres pequeñes los furacos que queden ente les piedres al facer una parede [Sm. Cv. Oc]. Cfr. <i class="della">racha</i><i class="della">(TEST)
  1. rachar
  2. Raxar
    • Bab
    • Vg
    • Mar], fender [PSil
    • Tox
    • /Eo
    • Mánt (= raxar)/
    • Tor
    • Mar
  3. Partir un tueru en dos
    • Ar
  4. Fender a la llarga los troncos
    • VCid
  5. Cortar lleña, facer raches
    • Mar
  6. Fendese una piedra raxadiza
    • Cv
  7. Fendese una piedra o la madera
    • Sm
  8. 2
  9. Rellenar con piedres pequeñes los furacos que queden ente les piedres al facer una parede
    • Sm
    • Cv
    • Oc
  10. Cfr
  11. <i class="della">racha</i><i class="della"
2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 2</i>.
racháu, ada, ao
📖: racháu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. racháu
    • Sm
Frío (l’aire qu’acompanga al agua cuando llueve, al granizu, a la nieve) [Sm].
  1. 1. Frío (l’aire qu’acompanga al agua cuando llueve, al granizu, a la nieve) [Sm].
Pp. de rachar.
rachazu, el
📖: rachazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Golpe con una <i class="della">racha</i>(TEST)
  1. rachazu
    • Sb
  2. Golpe con una <i class="della">racha</i
[Sb]: Saltó-y un rachazu al güeyu [Sb].
  1. 1. [Sb]: <i class="della">Saltó-y</i> <i class="della">un</i> <i class="della">rachazu</i> <i class="della">al</i> <i class="della">güeyu</i> [Sb].
Aum. de racha 2.
rachón, el
📖: rachón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Maderu llargu y estrenchu, palu grande [Llg]. Rollu de made- ra delgáu pero más gordu qu’una cayada [Min]. Cada trozu de madera que se llogra fendiendo un troncu [PSil. Min]. Trozu de madera destináu a la cocina de lleña, al braseru, a la fogue- ra [Arm. Mar]. 2. Palu quemáu [Bard (= <i class="della">tito</i>)]. Posible aum. d’un masc. de <i class="della">racha</i>(TEST)
  1. rachón
  2. Maderu llargu y estrenchu, palu grande
    • Llg
  3. Rollu de made- ra delgáu pero más gordu qu’una cayada
    • Min
  4. Cada trozu de madera que se llogra fendiendo un troncu
    • PSil
    • Min
  5. Trozu de madera destináu a la cocina de lleña, al braseru, a la fogue- ra
    • Arm
    • Mar
  6. 2
  7. Palu quemáu
    • tito).">Bard (= <i class="della">tito</i>)
  8. Posible aum
  9. d’un masc
  10. de <i class="della">racha</i
2 (cfr.). Dende rachón féxose’l verbu rachonar (cfr.) y el compuestu enrachonar (cfr.) col que guarda rellación enrachonaúra (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i> (cfr.). Dende <i class="della">rachón </i>féxose’l verbu <i class="della">rachonar</i> (cfr.) y el compuestu <i class="della">enrachonar </i>(cfr.) col que guarda rellación <i class="della">enrachonaúra</i> (cfr.).
rachonada, la
📖: rachonada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Riestra de bárganos, serie de raches o rachones de madera, de 1’50 m d’altura, afitaos en suelu, lligaos a otros adosaos horizontalmente a la parte cimera de los primeros, formando un barganaz d’una finca rústica [Llomb]. Deverbal de <i class="della">rachonar</i>(TEST)
  1. rachonada
  2. Riestra de bárganos, serie de raches o rachones de madera, de 1’50 m d’altura, afitaos en suelu, lligaos a otros adosaos horizontalmente a la parte cimera de los primeros, formando un barganaz d’una finca rústica
    • Llomb
  3. Deverbal de <i class="della">rachonar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
rachonar
📖: rachonar
🏗️: NO
✍️: NO
Poner <i class="della">rachones</i>(TEST)
  1. rachonar
  2. Poner <i class="della">rachones</i
[Min].
  1. 1. [Min].
Verbu fechu dende rachón (cfr.).
rachonazu, el
📖: rachonazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Golpe col <i class="della">rachón</i>(TEST)
  1. rachonazu
    • Llg
  2. Golpe col <i class="della">rachón</i
[Llg].
  1. 1. [Llg].
Aum. de rachón (cfr.).
rachosu, a, o
📖: rachosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. rachosu
    • Cv
Raxadizo (la piedra, la madera) [Cv].
  1. 1. Raxadizo (la piedra, la madera) [Cv].
Cfr. rachu.
rachu, a, o
📖: rachu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Ax. que conocemos pela documentación: <i class="della">cuantas</i>(TEST)
  1. rachu
  2. Ax
  3. que conocemos pela documentación: <i class="della">cuantas</i
ventanicas rachas se necesiten [Grangerías xviii: 675] todas las ventanicas rachas y la ventana del lagar [Gran- gerías xviii: 693]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ventanicas</i> <i class="della">rachas</i> <i class="della">se</i> <i class="della">necesiten</i> [Grangerías xviii: 675] <i class="della">todas las ventanicas </i><i class="della">rachas</i><i class="della"> y la ventana del lagar </i>[Gran- gerías xviii: 693]
Del participiu fuerte de rachar (cfr.).
rachu, el
📖: rachu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu que conocemos pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que tomen </i><i class="della">rachos</i><i class="della">(TEST)
  1. rachu
  2. Términu que conocemos pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que tomen </i><i class="della">rachos</i><i class="della"
e piedra e arena del rio 1324(or.) [ACL- IX/288]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. e piedra e arena del rio </i>1324(or.) [ACL- IX/288]
Creación analóxica masc. dende racha (cfr.) d’u se fai’l verbu rachar (cfr.) y l’ax. rachu, a, o (cfr.) orixe del abondativu rachosu, a, o. (cfr.) y del diminutivu rachucu, a, o (cfr.).
rachucu, a, o
📖: rachucu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Pequeñu (un rapazucu) [Xx]. <ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">rachu,</i>(TEST)
  1. rachucu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Pequeñu (un rapazucu)
    • Xx
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Dim
  4. de <i class="della">rachu,</i
a, o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.).
racina, la
📖: racina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Enfermedá de les cabres [Cl]. <ident class="della" level="1"></ident>¿Dim. de <i class="della">raza</i>(TEST)
  1. racina
  2. ident class="della" level="1"></ident>Enfermedá de les cabres
    • Cl
  3. <ident class="della" level="1"></ident>¿Dim
  4. de <i class="della">raza</i
(cfr.)? ¿Deriváu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.)? ¿Deriváu
del llat. radicīna ‘raíz’, con continuadores románicos (rew)?
ración, la
📖: ración
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. ración
Cast. ración. 2. Segundu platu de comida fechu con chorizu y tocín enantes cocíu colos garbanzos y fabes [Arm].
  1. 1. Cast. <i class="della">ración</i>.
  2. 2. Segundu platu de comida fechu con chorizu y tocín enantes cocíu colos garbanzos y fabes [Arm].
Cfr. razón.
  1. Cfr. razón.
racional
📖: racional
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">racional</i>. <i class="della">Y anque deseo complacer</i>/<i class="della">a tudu home </i><i class="della">racional</i>/<i class="della">y a ti más</i>(TEST)
  1. racional
  2. Cast
  3. <i class="della">racional</i>
  4. <i class="della">Y anque deseo complacer</i>/<i class="della">a tudu home </i><i class="della">racional</i>/<i class="della">y a ti más</i
qu’a otru delgún/porque yes amigu lleal,/pos yo ñunca te busqué/que ñon te afayé puntual [ABalvidares, Dos casi- nos (Poesíes 79-84)] Ello, en fin, está vedáu/que ñon se venguen casar/los cris- tianos con xentiles,/herexes, moros y más,/que ñon son de ñuestra seta/ñin cabe no racional [ABalvidares, Dos casi- nos (Poesíes 115-120)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">qu’a otru delgún</i>/<i class="della">porque yes amigu lleal,</i>/<i class="della">pos yo ñunca te</i> <i class="della">busqué</i>/<i class="della">que ñon te afayé puntual </i>[ABalvidares, <i class="della">Dos casi-</i><i class="della"> nos </i>(Poesíes 79-84)] <i class="della">Ello,</i> <i class="della">en</i> <i class="della">fin,</i> <i class="della">está</i> <i class="della">vedáu</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">ñon</i> <i class="della">se</i> <i class="della">venguen</i> <i class="della">casar</i>/<i class="della">los</i> <i class="della">cris-</i> <i class="della">tianos con xentiles,</i>/<i class="della">herexes, moros y más,</i>/<i class="della">que ñon son de</i> <i class="della">ñuestra</i> <i class="della">seta</i>/<i class="della">ñin</i> <i class="della">cabe</i> <i class="della">no</i> <i class="della">racional</i> [ABalvidares, <i class="della">Dos</i> <i class="della">casi-</i><i class="della"> nos</i> (Poesíes 115-120)]
Del llat. rationalis, -e ‘dotáu de razón’, ‘que se fai con ra- zonamientu’ (abf), per vía semiculta. L’ast. tamién emplega, pela mesma vía, el continuador de irrationalis, -e ‘priváu o carente de razón’(abf) > ast. irracional (cfr.).
racionamientu, el
📖: racionamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+racionamiintu [Ay].>(TEST)
  1. racionamientu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+racionamiintu
    • Ay
Cast. racionamiento [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">racionamiento</i> [Xral].
Cfr. razón.
racionar 1
📖: racionar 1
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">racionar</i>(TEST)
  1. racionar 1
    • Pa
  2. Cast
  3. <i class="della">racionar</i
[Pa].
  1. 1. [Pa].
los clerigos en seruicio racionados de la uilla [FS (FFLL)] clerigos rationados [FS (FFLL)] Cfr. razón.
  1. los clerigos en seruicio racionados de la uilla
  2. FS (FFLL)
  3. clerigos rationados
  4. FS (FFLL)
  5. Cfr. razón.
racionar 2
📖: racionar 2
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">reaccionar</i>(TEST)
  1. racionar 2
    • Pa
  2. Cast
  3. <i class="della">reaccionar</i
[Pa].
  1. 1. [Pa].
Adautación del cast. reaccionar favorecío por cuenta la ra- pidez elocutiva.
  1. Adautación del cast. reaccionar favorecío por cuenta la ra- pidez elocutiva.
racioncina, la
📖: racioncina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">racioncita</i>(TEST)
  1. racioncina
  2. Cast
  3. <i class="della">racioncita</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Dim. de ración. ¿Quiciabes calcu del pretendíu cast. racion- cita?
  1. Dim. de ración. ¿Quiciabes calcu del pretendíu cast. racion
  2. cita?
racioneru, a, el/la
📖: racioneru
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Alfonso</i>(TEST)
  1. racioneru
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Alfonso</i
Gomez rationeros 1243(or.) [ACL/109]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Gomez</i> <i class="della">rationeros</i> 1243(or.) [ACL/109]
atorgamosuos que seades enno coro ennas formas de medio cab los racioneros 1252(or.) [ACL/200] Sancho Ordonnez rationero 1257(or.) [ACL/314] qual dieren a los raçioneros & de conducho & de pitançia general 1261 [MB-II/77] diola a este monesterio ia decho por que yera racionero del monesterio 1261 [MB-II/78] Alfonso Gonzalviz Alfonso Martinez Johan Suariz racione- ros 1264(or.) [SP-I/216] Simon Iohanes racioneyro del monesterio /S. Andrés de Es- pinareda 1283 [STAAFF/167] damos vos racion conmo a uno de los outros nostros racio- neyros 1289 [Espinareda/52] mestre Pedro fisico Martin Pedro el gramatico raçioneros 1300 [DCO-V/226] me reçiban por rraçionersa & por compannera 1302 [MB/15] canonigos et raçioneros en sso cabildo assi conmo ye de cos- tunme 1312 [AAU/20] Rodrigo Alvarez de Carrenno raçionero de la iglesia de Oviedo 1316(or.) [SP-I/406] que sean del cabildo canonigos ho raçioneros sen maliçia 1323 (c.) [CLO/121] aquellos bachilleres o racioneros que minguaren que non venieren a cada vna 1334 [ACL-IX/389] Alfonso Ferrandez de Sant Cloyo raçionero de la dicha igle- sia de Oviedo 1489(or.) [SP-IV/280] Podría tratase d’un deriváu del continuador de ratio, -onis > ast. ración (
  1. atorgamosuos que seades enno coro ennas formas de medio cab los racioneros
  2. 1252(or.) ACL/200
  3. Sancho Ordonnez rationero
  4. 1257(or.) ACL/314
  5. qual dieren a los raçioneros & de conducho & de pitançia general
  6. 1261 MB-II/77
  7. diola a este monesterio ia decho por que yera racionero del monesterio
  8. 1261 MB-II/78
  9. Alfonso Gonzalviz Alfonso Martinez Johan Suariz racione- ros
  10. 1264(or.) SP-I/216
  11. Simon Iohanes racioneyro del monesterio /S. Andrés de Es- pinareda
  12. 1283 STAAFF/167
  13. damos vos racion conmo a uno de los outros nostros racio- neyros
  14. 1289 Espinareda/52
  15. mestre Pedro fisico Martin Pedro el gramatico raçioneros
  16. 1300 DCO-V/226
  17. me reçiban por rraçionersa & por compannera
  18. 1302 MB/15
  19. canonigos et raçioneros en sso cabildo assi conmo ye de cos- tunme
  20. 1312 AAU/20
  21. Rodrigo Alvarez de Carrenno raçionero de la iglesia de Oviedo
  22. 1316(or.) SP-I/406
  23. que sean del cabildo canonigos ho raçioneros sen maliçia
  24. 1323 (c.) CLO/121
  25. aquellos bachilleres o racioneros que minguaren que non venieren a cada vna
  26. 1334 ACL-IX/389
  27. Alfonso Ferrandez de Sant Cloyo raçionero de la dicha igle- sia de Oviedo
  28. 1489(or.) SP-IV/280
  29. Podría tratase d’un deriváu del continuador de ratio, -onis >
  30. ast. ración (
cfr.), per vía semiculta, polo que racioneru sedría *‘el que tien una ración’, términu que se destrema asina del so pariente llat. rationārius ‘contable’, en rellación con ratio- narium ‘llibru de cuentes’ (em; abf).
racu, el
📖: racu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. racu
    • Lln
    • Cg
Diente [Lln. Cg] de lleche [Lln. VBable]. Cfr. racar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Diente [Lln. Cg] de lleche [Lln. VBable]. Cfr. <i class="della">racar</i>.
rade, la
📖: rade
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Rubus</i>(TEST)
  1. rade
    • Tb
  2. i class="della">Rubus</i
sp [Tb (= artu)]: Hai rades undiquiera [Tb].
  1. 1. <i class="della">sp</i> [Tb (= artu)]: <i class="della">Hai</i> <i class="della">rades</i> <i class="della">undiquiera</i> [Tb].
2. Maleza, bardial [Qu]. Del acusativu del términu d’aniciu célticu ratis ‘felechu’ (em; tlg 123) ratem, d’u se xustifica l’apellativu asturianu, per- poco espardíu. Tamién da llugar a que s’igüe l’abondativu radeiru ‘sitiu de munches rades’ (pe1: 40; pe3: 125), con asi- tiamientu toponímicu (ta 357; tt 75). Sobro ast. rade féxose l’amestanza verbal enradase (cfr.) y enredar 2 (cfr.).
raderu, el*
📖: raderu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<radeiru [Tb].>(TEST)
  1. raderu
  2. radeiru
    • Tb
Matu enllenu de rades [Tb].
  1. 1. Matu enllenu de rades [Tb].
Cfr. rade.
radical
📖: radical
🏗️: NO
✍️: NO
<raical [JH].>(TEST)
  1. radical
  2. raical
    • JH
Cast. radical [Ac (i). JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">radical</i> [Ac (i). JH].
Del llat. radicalis, -e (em), per vía culta, frente a dalgún re- sultáu popular románicu (rew) que podría tar representáu nel cast. raigal (deeh).
radiólogu, el*
📖: radiólogu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////radiólogos [Vv].>(TEST)
  1. radiólogu
  2. radiólogos variación de número
    • Vv
Gladiolos (planta) [Vv].
  1. 1. Gladiolos (planta) [Vv].
Cfr. gladiolu. {Llama l’atención esti tracamundiu col moder- nu radiólogu ‘médicu especialista en radioloxía’}.
radio, la
📖: radio
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<arradiu [y Pa. y Tb. y Pr (masc)]. +rediu [Ay]. +arrediu [Ay]. arradio [Lln. Ay. y Mi. Ri]. arradio/los arradios [Llg].>(TEST)
  1. radio
    • Pa
    • Pr
    • Tb
  2. arradiu
    • y Pa
    • y Tb
    • y Pr (masc)
  3. rediu metafonía
    • Ay
  4. arrediu metafonía
    • Ay
  5. arradio
    • Lln
    • Ay
    • y Mi
    • Ri
  6. arradio/los arradios
    • Llg
Cast. radio [Lln. Pa. Llg. Ay. Ri. Pr]. Aparatu de radio [Lln. Tb]: La radiu ya mui mala [Tb]. Cfr. rayu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">radio </i>[Lln. Pa. Llg. Ay. Ri. Pr]. Aparatu de radio [Lln. Tb]: <i class="della">La</i> <i class="della">radiu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">mala</i> [Tb]. Cfr. <i class="della">rayu</i>.
radiu, el
📖: radiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. radiu
Metal radioactivo, de símbolu Ra. 2. Llinia reuta que se traza dende’l centru d’una circunferencia a cualquier puntu del so diámetru. 3. Güesu del antebrazu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Metal radioactivo, de símbolu Ra.
  3. 2. Llinia reuta que se traza dende’l centru d’una circunferencia a cualquier puntu del so diámetru.
  4. 3. Güesu del antebrazu.
Cultismu modernu llegáu dende’l castellán.
raedera, la
📖: raedera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. raedera
Cfr. raidera.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">raidera</i>.
raederu, el
📖: raederu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. raederu
Cfr. raideru.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">raideru</i>.
raedor
📖: raedor
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. raedor
Cfr. rayador.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rayador</i>.
“rafalla”
📖: “rafalla”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu que conocemos pela documentación del sur del do- miniu llingüísticu y que definen como ‘xuntanza de los reba- ños de varios dueños empobinaos por pastores’ [FFLL; dcech s.v. rehala]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
  1. “rafalla”
  2. Términu que conocemos pela documentación del sur del do- miniu llingüísticu y que definen como ‘xuntanza de los reba- ños de varios dueños empobinaos por pastores’
    • FFLL; dcech s
    • v
    • rehala
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i
los puercos (...) entre en arrafalla [FS (FFLL)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">los</i> <i class="della">puercos</i> (...) <i class="della">entre</i> <i class="della">en</i> <i class="della">arrafalla</i> [FS (FFLL)]
e si dixiere que ala rafala es, o en caualeria es, adugalo ala escamia [FA (FFLL)] quien non quesier ayuntar en rafalla o en otero [FS (FFLL)] Del ár.cl. rah.al > and. (ar)rah.al, responsable del cat. rafal, arag. rafal(la) ‘mayada’, según Corriente (da s.v. arraial) en re- llación tamién col port. y gall. arraial ‘campamentu, ‘acampa-
  1. e si dixiere que ala rafala es, o en caualeria es, adugalo ala escamia
  2. FA (FFLL)
  3. quien non quesier ayuntar en rafalla o en otero
  4. FS (FFLL)
  5. Del ár.cl. rah.al > and. (ar)rah.al, responsable del cat. rafal, arag. rafal(la) ‘mayada’, según Corriente (da s.v. arraial) en re- llación tamién col port. y gall. arraial ‘campamentu, ‘acampa
da’, con perda de l’aspirada y sustitución por un elementu anti- hiáticu. Corominas-Pascual entienden dende’l mesmu étimu un términu de los fueros de Salamanca y Usagre (dcech s.v. rehala).
“rafear”
📖: “rafear”
🏗️: NO
✍️: SI
Verbu que namái conocemos pela documentación del sieglu xviii: <i class="della">tapia bien fundada y </i><i class="della">rafeada</i><i class="della">(TEST)
  1. “rafear”
  2. Verbu que namái conocemos pela documentación del sieglu xviii: <i class="della">tapia bien fundada y </i><i class="della">rafeada</i><i class="della"
con piedra [Grangerías xviii: 741]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. con piedra </i>[Grangerías xviii: 741]
piedraca para rafear las tapias [Grangerías xviii: 1110] de tapia bien rafada de piedra y muy sobrepuesta [Gran- gerías xviii: 1132] gruessas tapias fundadas sobre murio y bien rafadas de piedra [Grangerías xviii: 1137] fundadas en piedra y con ella misma bien rafadas [Gran- gerías xviii: 1138] Del and. ráff, con aniciu nel ár. cl. raff ‘repisa’ (dcech s.v. rafe ii; da s.v. rafe), d’u formaríen el verbu *rafar o rafear que, a xulgar pelos contestos, podría significar ‘cubrir (de piedra)’.
  1. piedraca para rafear las tapias
  2. Grangerías xviii: 1110
  3. de tapia bien rafada de piedra y muy sobrepuesta
  4. Gran- gerías xviii: 1132
  5. gruessas tapias fundadas sobre murio y bien rafadas de piedra
  6. Grangerías xviii: 1137
  7. fundadas en piedra y con ella misma bien rafadas
  8. Gran- gerías xviii: 1138
  9. Del and. ráff, con aniciu nel ár. cl. raff ‘repisa’ (dcech s.v. rafe ii; da s.v. rafe), d’u formaríen el verbu *rafar o rafear que, a xulgar pelos contestos, podría significar ‘cubrir (de piedra)’.
“rafez”
📖: “rafez”
🏗️: NO
✍️: SI
Namái conocemos n’ast. esti términu pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Didacus</i>(TEST)
  1. “rafez”
  2. Namái conocemos n’ast
  3. esti términu pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Didacus</i
Rafez 1163 (or.) [SV/445]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Rafez</i> 1163 (or.) [SV/445]
desonrra semellaria a tan grandes omnes si dalgun omne rafez les contrariassen s. xiii (or.) [FX/76] si ella se casa con omne rafez contra voluntat del sennor s. xiii (or.) [FX/177] Trátase d’una voz común col cast. rahez, port. rafez o refe- ce ‘vil’, ‘mísere’ que se xustificaría dende l’and. raxíş ‘ba- ratu’ (da s.v. rafec), llueu con un desendolque semánticu d’aplicación a persones. De la mesma opinión son Coromi- nas-Pascual qu’escriben rah.îs (dcech s.v. rahez). Frente al cast.a. rafez (Dworkin, La variación 160), la so presencia nel dominiu ástur paez ufrir un curtiu afitamientu a xulgar pela ausencia d’otros elementos léxicos emparentaos y pela non abondosa frecuencia (adla 213). L’ast. prefirió nel so llugar términos como vil (
  1. desonrra semellaria a tan grandes omnes si dalgun omne rafez les contrariassen s. xiii (or.)
  2. FX/76
  3. si ella se casa con omne rafez contra voluntat del sennor s. xiii (or.)
  4. FX/177
  5. Trátase d’una voz común col cast. rahez, port. rafez o refe- ce ‘vil’, ‘mísere’ que se xustificaría dende l’and. raxíş ‘ba- ratu’ (da s.v. rafec), llueu con un desendolque semánticu d’aplicación a persones. De la mesma opinión son Coromi- nas-Pascual qu’escriben rah.îs (dcech s.v. rahez). Frente al cast.a. rafez (Dworkin, La variación 160), la so presencia nel dominiu ástur paez ufrir un curtiu afitamientu a xulgar pela ausencia d’otros elementos léxicos emparentaos y pela non abondosa frecuencia (adla 213). L’ast. prefirió nel so llugar términos como vil (
cfr. avil) y ruin (cfr.), el primeru de puxu medieval, el segundu entá calteníu nel presente. De toes ma- neres conséñase na nuesa Edá Media’l verbu orixináu nel tér- minu citáu, esto ye, ast. a. *rafezarrefezar (cfr.).
rafinayu, el*
📖: rafinayu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rafinachu [Bab].>(TEST)
  1. rafinayu
  2. rafinachu
    • Bab
Trapu de la llimpieza perusáu [Bab].
  1. 1. Trapu de la llimpieza perusáu [Bab].
Cfr. finu, a, o.
ragaúra, la
📖: ragaúra
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cfr. <i class="della">regadura</i>(TEST)
  1. ragaúra
  2. Cfr
  3. <i class="della">regadura</i
2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i>.
ragaxura, la
📖: ragaxura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Rendexa, grieta [Cl]. Fendedura [Cl]. Deriváu de *<i class="della">ragaxa</i>(TEST)
  1. ragaxura
  2. ident class="della" level="1"></ident>Rendexa, grieta
    • Cl
  3. Fendedura
    • Cl
  4. Deriváu de *<i class="della">ragaxa</i
(cfr. regaya).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">regaya</i>).
ragüeta, la
📖: ragüeta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Rana</i>(TEST)
  1. ragüeta
    • Mo
    • Llg
  2. ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Rana</i
sp, renacuayu [Mo (llaa 27)]. Renacuayu [Llg].
  1. 1. <i class="della">sp</i>, renacuayu [Mo (llaa 27)]. Renacuayu [Llg].
Cfr. rana.
raguñu, a, o
📖: raguñu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. raguñu
Aficionáu a robar (el gatu) [Ll]. Del participiu fuerte de *raguñar, variante de rabuñar (cfr.) col significáu primeru de *‘robar coles uñes’.
  1. Aficionáu a robar (el gatu) [Ll].
  2. Ll
  3. Del participiu fuerte de *raguñar, variante de rabuñar (cfr.) col significáu primeru de *‘robar coles uñes’.
raicera, la
📖: raicera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Conxuntu de raíces qu’asomen na tierra o queden al aire [Ri]. Cast. <i class="della">raigambre</i>(TEST)
  1. raicera
  2. ident class="della" level="1"></ident>Conxuntu de raíces qu’asomen na tierra o queden al aire
    • Ri
  3. Cast
  4. <i class="della">raigambre</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. raiceru, a, o.
  1. Cfr. raiceru, a, o.
raiceru, a, o*
📖: raiceru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><raiceiru/era [PSil].>(TEST)
  1. raiceru
  2. ident class="della" level="1"></ident><raiceiru/era
    • PSil
Con munches raíces (un sitiu) [PSil]: Nun me gusta’l sitiu porque yía mui raiceiru [PSil]. Formación ax. sol ast. raíz (cfr.) cola amestadura del con- tinuador del suf. -ārius, -a, -um. L’ast. tamién conoz la no- minalización del masculín (cfr. raiceru) y del femenín (cfr. raicera).
  1. Con munches raíces (un sitiu) [PSil]: Nun me gusta’l sitiu
  2. PSil
  3. porque yía mui raiceiru [PSil].
  4. PSil
  5. Formación ax. sol ast. raíz (cfr.) cola amestadura del con- tinuador del suf. -ārius, -a, -um. L’ast. tamién conoz la no- minalización del masculín (cfr. raiceru) y del femenín (cfr. raicera).
raiceru, el*
📖: raiceru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><raiceiru [Tb. Sm. An. Pr. Oc]. raicero [Sb].>(TEST)
  1. raiceru
  2. ident class="della" level="1"></ident><raiceiru
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Pr
    • Oc
  3. raicero
    • Sb
Sitiu abondosu en raíces [Tb. An. Pr]. 2. Tierra que se sema, abondoso en raíces [Sb. Oc]. 3. Conxuntu de raíces [Sm. Pr. Oc]. Cfr. raiceru, a, o.
  1. Sitiu abondosu en raíces [Tb. An. Pr]. 2. Tierra que se sema, abondoso en raíces [Sb. Oc]. 3. Conxuntu de raíces [Sm. Pr. Oc].
  2. Sm. Pr. Oc
  3. Cfr. raiceru, a, o.
raidera, la
📖: raidera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. raidera
Cfr. rayadera.
  1. Cfr. rayadera.
raideru, el
📖: raideru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><raederu [y Pa. R. DA]. raideru [LV. Lln. y Pa. Ac. Sb. Pr. JH. R]. +raidiru [Ll. Ay. Ri. Mi (Oc)]. raidero [Ay. Ar].>(TEST)
  1. raideru
    • Pa
    • Mi
  2. ident class="della" level="1"></ident><raederu
    • y Pa
    • R
    • DA
  3. raideru
    • LV
    • Lln
    • y Pa
    • Ac
    • Sb
    • Pr
    • JH
    • R
  4. raidiru metafonía
    • Ll
    • Ay
    • Ri
    • Mi (Oc)
  5. raidero
    • Ay
    • Ar
Rayadera [Pa]. Raseru [Ll. Pr. JH] pa midir el granu [Ay. Ar]. Palu gordu pa rayer los copinos y zalaminos [Ac. Sb]. Cilindru de madera que se pasa percima la midida de granu pa que tea nivelao [LV. R. DA] y xusto [Lln]. 2. Palu llargu pa quitar les áscuares del fornu [Ac. Ay. Ll], pa espardeles [Ri. Mi (Oc)]. 3. Varangolla pa demer o sacudir la castañal dende’l mesmu árbol [Ll]. 4. Barrederu, escobón pa quitar el sarriu [JH].
  1. 1. Rayadera [Pa]. Raseru [Ll. Pr. JH] pa midir el granu [Ay. Ar]. Palu gordu pa rayer los copinos y zalaminos [Ac. Sb]. Cilindru de madera que se pasa percima la midida de granu pa que tea nivelao [LV. R. DA] y xusto [Lln].
  2. 2. Palu llargu pa quitar les áscuares del fornu [Ac. Ay. Ll], pa espardeles [Ri. Mi (Oc)].
  3. 3. Varangolla pa demer o sacudir la castañal dende’l mesmu árbol [Ll].
  4. 4. Barrederu, escobón pa quitar el sarriu [JH].
- faga otra media fanega, justa e ferrada, con su raedero ferrado eso mismo y entregue la una de ellas a los per-
soneros que contino estan en la casa del conçejo e que le abatiran lo que costare [Uviéu 1500/129] - Y col mesmu raieru con que midieres, hais ser medíos [San Mateo 22]
  1. - faga otra media fanega, justa e ferrada, con su raedero
  2. ferrado eso mismo y entregue la una de ellas a los per-
    soneros que contino estan en la casa del conçejo e que le abatiran lo que costare
  3. Uviéu 1500/129
  4. - Y col mesmu raieru con que midieres, hais ser medíos
  5. San Mateo 22
Cfr. rayadera.
raidor, el
📖: raidor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. raidor
Cfr. rayador.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rayador</i>.
raidoriu, el
📖: raidoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. raidoriu
Cfr. rayadoriu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rayadoriu</i>.
raigame, la
📖: raigame
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Raizón [Cn]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">La</i>(TEST)
  1. raigame
  2. Raizón
    • Cn
  3. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">La</i
raigame entá ta ellí/vila yo una nuiche clara/y cola lluz de la lluna/vía que taba aserpollada (…)/Tien serpollos la raigame/nellos vive la mio h.abla [El Niñín de Pelaperi 1985. Cfr. llaa 19 (1986): 159-160)] Cfr. raíz.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">raigame</i> <i class="della">entá</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">ellí</i>/<i class="della">vila</i> <i class="della">yo</i> <i class="della">una</i> <i class="della">nuiche</i> <i class="della">clara</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">cola</i> <i class="della">lluz</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">lluna</i>/<i class="della">vía</i> <i class="della">que</i> <i class="della">taba</i> <i class="della">aserpollada</i> <i class="della">(…)</i>/<i class="della">Tien</i> <i class="della">serpollos</i> <i class="della">la</i> <i class="della">raigame</i>/<i class="della">nellos vive la mio h.abla </i>[El Niñín de Pelaperi
  3. 1985. Cfr. llaa 19 (1986): 159-160)] Cfr. <i class="della">raíz</i>.
raigaña, la
📖: raigaña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<reigaña [y Tb].>(TEST)
  1. raigaña
    • Tb
  2. reigaña
    • y Tb
Raíz emplegada pa facer calzadures de ramos, carrielles o corces [Tb]. 2. {(Doc.). Piedra nacida o raigada na tierra}. “A estas piedras grandes llaman Penedo en Asturias y á las que están arraygadas ó asidas á la tierra, llaman Rai- gañas” [EN, Terreros]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Raíz emplegada pa facer calzadures de ramos, carrielles o corces [Tb].
  3. 2. {(Doc.). Piedra nacida o raigada na tierra}. <i class="della">“A</i> <i class="della">estas</i> <i class="della">piedras</i> <i class="della">grandes</i> <i class="della">llaman</i> <i class="della">Penedo</i> <i class="della">en</i> <i class="della">Asturias</i> <i class="della">y</i> <i class="della">á</i> <i class="della">las que están arraygadas ó asidas á la tierra, llaman </i><i class="della">Rai-</i> <i class="della">gañas</i>” [EN, Terreros]
Raigana llaman en Asturias á la peña que está como arraigada en la tierra” [DC, Terreros] Formación fecha sobre *raiga (
  1. Raigana llaman en Asturias á la peña que está como arraigada en la tierra”
  2. DC, Terreros
  3. Formación fecha sobre *raiga (
cfr. raíz) cola amestanza del continuador d’un sufixu -ānea, lo mesmo qu’alvertimos nel correspondiente masculín raigañu (cfr. raíz).
raigañu, el
📖: raigañu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<reigañu [y Tb. Oc]. rigañu [y Cp]. raigaño [Ll. /Eo/]. +rai- gueñu [Ay]. +reigueñu [Ay]. //reigaño [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. raigañu
    • Cg
    • Sb
    • Tb
    • Cp
    • Ca
  2. reigañu
    • y Tb
    • Oc
  3. rigañu
    • y Cp
  4. raigaño
    • Ll
    • /Eo/
  5. rai- gueñu metafonía
    • Ay
  6. reigueñu metafonía
    • Ay
  7. reigaño eonaviego
    • Eo
    • Mánt
Raíz fonda d’un árbol [Cg. Sb. Tb]. Raíz [Cb. Ay. Tox. Vg /Mánt/]. Tueru arrincáu cola raíz [Cb. Cp. Ay. /Eo/]. Raigame [Ca]. Madera de la raíz d’un árbol [Sb. Ll]. Pezón del pinu [Tox]. Conxuntu de raíces [Ca]: Llevo toa la tardi queriendo arrancar el raigañu d’esti nozal [Ca]. 2. Raíz de los dientes [Tox]. Raíz de les mueles [Vg]. Raíz irregular de la muela [Ay]. 3. Oriundu [Sb]: Yo so raigañu de Villamoréi [Sb]. //Va- res de rigañu ‘vares que cimblen muncho y son consistentes’ [Cp]. //Varas de reigañu ‘vares dereches d’ablanu montés que nacen direutamente del suelu’ [Oc]. pesllar y amarrar bien el alto del carcabón con piedras a tizón o raigaños o camas de broza, garulla garamnada [Grangerías xviii: 728] Cfr. raigaña & raíz.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Raíz fonda d’un árbol [Cg. Sb. Tb]. Raíz [Cb. Ay. Tox. Vg /Mánt/]. Tueru arrincáu cola raíz [Cb. Cp. Ay. /Eo/]. Raigame [Ca]. Madera de la raíz d’un árbol [Sb. Ll]. Pezón del pinu [Tox]. Conxuntu de raíces [Ca]: <i class="della">Llevo toa la tardi queriendo</i><i class="della"> arrancar el raigañu d’esti nozal </i>[Ca].
  3. 2. Raíz de los dientes [Tox]. Raíz de les mueles [Vg]. Raíz irregular de la muela [Ay].
  4. 3. Oriundu [Sb]: <i class="della">Yo so raigañu de Villamoréi </i>[Sb]. //<i class="della">Va-</i><i class="della"> res</i> <i class="della">de</i> <i class="della">rigañu</i> ‘vares que cimblen muncho y son consistentes’ [Cp]. //<i class="della">Varas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">reigañu</i> ‘vares dereches d’ablanu montés que nacen direutamente del suelu’ [Oc]. <i class="della">pesllar</i> <i class="della">y</i> <i class="della">amarrar</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">el</i> <i class="della">alto</i> <i class="della">del</i> <i class="della">carcabón</i> <i class="della">con</i> <i class="della">piedras</i> <i class="della">a</i> <i class="della">tizón</i> <i class="della">o</i> <i class="della">raigaños</i> <i class="della">o</i> <i class="della">camas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">broza,</i> <i class="della">garulla</i> <i class="della">garamnada</i> [Grangerías xviii: 728] Cfr. <i class="della">raigaña</i> & <i class="della">raíz</i>.
raigar*
📖: raigar*
🏗️: SI
✍️: NO
{(Doc.). Arraigonar}. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">se</i>(TEST)
  1. raigar*
  2. {(Doc.). Arraigonar}
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">se</i
raygassen por ellos los vasallos de la yglesia 1269 (s.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">raygassen</i> <i class="della">por</i> <i class="della">ellos</i> <i class="della">los</i> <i class="della">vasallos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">yglesia</i> 1269 (s.
xiii) [ACL/506] sinon for si bonas non llj allardes arraygalda en guisa que Iohan perez aya 1270 [DCO-V/95] omme raygado que sea vezino de la villa 1274 [Ordenan- ces/46] fiadores porque arraygasemos la parte que ende auiemos a tomar 1313 (or.) [MSMV/101]
  1. xiii)
  2. ACL/506
  3. sinon for si bonas non llj allardes arraygalda en guisa que Iohan perez aya
  4. 1270 DCO-V/95
  5. omme raygado que sea vezino de la villa
  6. 1274 Ordenan- ces/46
  7. fiadores porque arraygasemos la parte que ende auiemos a tomar
  8. 1313 (or.) MSMV/101
Del llat. radicāre ‘echar raíz’ (em), con dellos continuadores románicos (rew; cfr. raíz) ya hispánicos, asina cast. raigar (deeh), ast. a. raigar. Un compuestu col continuador del llat. dis- alviértese nel ast. desraigar (cfr.) y derraigar (cfr.); esi mesmu elementu descúbrese nel ast. desenraigar (cfr.) que fai almitir un estadiu anterior *enraigar. Del verbu raigar pudo facese un deverbal del participiu fuerte *raigu, *raiga para- lelu al continuador del fem. débil raigada reigada conocíu pela toponimia (tt 116), anque quiciabes sía meyor partir de *radica (cfr. raíz).
raigón, el
📖: raigón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<reigón [Cv. Tox. /Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. raigón
    • Pa
    • Ay
    • Lln
  2. reigón
    • Cv
    • Tox
    • /Eo
    • Mánt/
Raíz [Os. Pa. Cb. Ay (= raigueñu). Cv]. Raíz gorda del árbol [Pa. Ac. Ay. /Mánt/]. VCid]. Tueru arrincáu con raíz [Os. Cb]. Raíz d’un árbol cortáu [Lln]. 2. Raíz (irregular) d’una muela [Ay (= raigueñu)]. Raíz de los dientes [Tox (= raigañu)]. Raíz de muela o diente [Lln. /Eo/].
  1. 1. Raíz [Os. Pa. Cb. Ay (= raigueñu). Cv]. Raíz gorda del árbol [Pa. Ac. Ay. /Mánt/]. VCid]. Tueru arrincáu con raíz [Os. Cb]. Raíz d’un árbol cortáu [Lln].
  2. 2. Raíz (irregular) d’una muela [Ay (= raigueñu)]. Raíz de los dientes [Tox (= raigañu)]. Raíz de muela o diente [Lln. /Eo/].
Aumentativu de *raigu (cfr. raigar & raíz).
raigorosu, a, o
📖: raigorosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. raigorosu
Cfr. rancorosu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rancorosu</i>.
raigueru, el
📖: raigueru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Conxuntu de raíces [Sb]. Formación abondativa de *<i class="della">raigu</i>(TEST)
  1. raigueru
  2. Conxuntu de raíces
    • Sb
  3. Formación abondativa de *<i class="della">raigu</i
(cfr. raigar) col continua- dor del suf. -ārius > -eiru > -eru (cfr. raíz). Sobro raigueru féxose’l verbu compuestu *enraiguerar conocíu güei gracies al vieyu participiu enraigueráu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">raigar</i>) col continua- dor del suf. -ārius > -<i class="della">eiru</i> <i class="della">></i> -<i class="della">eru</i> (cfr. <i class="della">raíz</i>). Sobro <i class="della">raigueru </i>féxose’l verbu compuestu *<i class="della">enraiguerar</i> conocíu güei gracies al vieyu participiu <i class="della">enraigueráu</i> (cfr.).
raigüetu, el
📖: raigüetu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Raíz d’una muela que queda llueu de cariase tola corona [Oc]. 2. Cabeza de nabu poco desarrollada por tar mala la planta [Oc]. Formación de *<i class="della">raigu</i>(TEST)
  1. raigüetu
  2. Raíz d’una muela que queda llueu de cariase tola corona
    • Oc
  3. 2
  4. Cabeza de nabu poco desarrollada por tar mala la planta
    • Oc
  5. Formación de *<i class="della">raigu</i
col sufixu diminutivu -ŏttus > -uetu, el mesmu que vemos en La Campueta sobre campa (cfr. raíz).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. col sufixu diminutivu -ŏttus > -<i class="della">uetu</i>, el mesmu que vemos en <i class="della">La Campueta </i>sobre <i class="della">campa </i>(cfr. <i class="della">raíz</i>).
raíl, el
📖: raíl
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. raíl
Carril del tren [Xral].
  1. 1. Carril del tren [Xral].
Del anglicismu rail con una promunciación [řaíl] xenerali- záu con motivu de la entrada del ferrocarril n’España (dcech s.v. riel). A la vera foi posible una alternancia sinonímica cola adautación de la pallabra autóctona carril (cfr.). Esta última vía llingüística emplegó’l compuestu modernu ferro- carril (cfr.).
rainer
📖: rainer
🏗️: NO
✍️: NO
<raener [y Cl].>(TEST)
  1. rainer
  2. raener
    • y Cl
Allisar, allanar una superficie [Cl].
  1. 1. Allisar, allanar una superficie [Cl].
Ha tenese por variante del verbu raer (cfr. raír) quiciabes con encruz con allanar. En rellación ta l’ast. raineru (cfr.).
raineru, el
📖: raineru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<raeneru [y Cl].>(TEST)
  1. raineru
  2. raeneru
    • y Cl
Tabla con que se dexen rasaes les midíes de capacidá [Cl].
  1. 1. Tabla con que se dexen rasaes les midíes de capacidá [Cl].
Formación en rellación col ast. rainer.
raír
📖: raír
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. raír
Cfr. rayer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rayer</i>.
raitán, el
📖: raitán
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<reitán [y Cb. Qu. y Cd. Gr. Mn. Cn (MG). Sl. Cv. Tox. Oc. JH]. ritán [Pa. y Cb]. raitán/ana [Lln. Llg. Tb]. reitán/ana [Tb].>(TEST)
  1. raitán
    • Mo
    • Ri
    • Cn
    • Cd
    • Cp
    • Vd
    • Ay
    • Sb
    • Ll
  2. reitán
    • y Cb
    • Qu
    • y Cd
    • Gr
    • Mn
    • Cn (MG)
    • Sl
    • Cv
    • Tox
    • Oc
    • JH
  3. ritán
    • Pa
    • y Cb
  4. raitán/ana
    • Lln
    • Llg
    • Tb
  5. reitán/ana
    • Tb
Erithacus rubecula, cast. petirrojo, papu coloráu [Llg, Mo (llaa 27). Ri. Cn (F). Cd. Noval (= papu bermeyu = páxaru de la barba bermeya)]. Rubecula familiaris [luscínidos]. Pá- xaru perpequeñu que suel facer los ñeros en pequeñes fondi- gonaes [Lln]. Un páxaru (ensin identificar) [Cp. Vd. Oc]. Pá- xaru pequeñu de cantu prestosu [Cv]. Páxaru pequeñu d’alta montaña [Ay]. Papu coloráu [Cl. Pa. Cb. Cñ. Sb. Ll. Qu. Tb. Gr. Mn. Cn (MG). Sl. Tox]. Papu coloráu, de color arroxao [Ac]. 2. Rapaz impertinente [Ay]. //Raitán moro Phoenicu- rus ochruros, cast. colirrojo tizón’ [Llg (llaa 27). Noval]. ‘páxaru asemeyáu al raitán pero anegratáu’ [Ac]. ‘reitán de papu coloráu’ [JH]. ///Non picar carbón ni pa tostar un güevu de raitán [LC].
  1. 1. <i class="della">Erithacus</i> <i class="della">rubecula</i>, cast. <i class="della">petirrojo</i>, papu coloráu [Llg, Mo (llaa 27). Ri. Cn (F). Cd. Noval (= <i class="della">papu</i> <i class="della">bermeyu</i> <i class="della">=</i> <i class="della">páxaru </i><i class="della">de la barba bermeya</i>)]. <i class="della">Rubecula familiaris </i>[luscínidos]. Pá- xaru perpequeñu que suel facer los ñeros en pequeñes fondi- gonaes [Lln]. Un páxaru (ensin identificar) [Cp. Vd. Oc]. Pá- xaru pequeñu de cantu prestosu [Cv]. Páxaru pequeñu d’alta montaña [Ay]. Papu coloráu [Cl. Pa. Cb. Cñ. Sb. Ll. Qu. Tb. Gr. Mn. Cn (MG). Sl. Tox]. Papu coloráu, de color arroxao [Ac].
  2. 2. Rapaz impertinente [Ay]. //<i class="della">Raitán moro </i>‘<i class="della">Phoenicu- </i><i class="della">rus</i> <i class="della">ochruros</i>, cast. <i class="della">colirrojo</i> <i class="della">tizón</i>’ [Llg (llaa 27). Noval]. ‘páxaru asemeyáu al raitán pero anegratáu’ [Ac]. ‘<i class="della">reitán</i> de papu coloráu’ [JH]. ///<i class="della">Non</i> <i class="della">picar</i> <i class="della">carbón</i> <i class="della">ni</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">tostar</i> <i class="della">un</i> <i class="della">güevu </i><i class="della">de raitán </i>[LC].
Ñeros de reitán [El Niño Enfermo (CyN 241)] Co los ñeros de reytán/ñunca te metas, rapaz,/pos ye páxa- ru galán/co los sembrados en paz/y ena tierra al trabayar/ ye gustu oílu cantar [CyN (Recuerdos)] Quiciabes d’un participiu del verbu llat. rubere ‘ser, tar de color collorao’ (abf) llat. *rubitum, cola amestadura del suf. -anus, *ru(b)itānus ‘colloráu’ > *ruitán raitán o reitán. A la vera conoz l’ast. el correspondiente femenín raitana (
  1. Ñeros de reitán
  2. El Niño Enfermo (CyN 241)
  3. Co los ñeros de reytán/ñunca te metas, rapaz,/pos ye páxa- ru galán/co los sembrados en paz/y ena tierra al trabayar/ ye gustu oílu cantar
  4. CyN (Recuerdos)
  5. Quiciabes d’un participiu del verbu llat. rubere ‘ser, tar de color collorao’ (abf) llat. *rubitum, cola amestadura del suf.
  6. anus, *ru(b)itānus ‘colloráu’ > *ruitán raitán o reitán. A
  7. la vera conoz l’ast. el correspondiente femenín raitana (
cfr.).
raitana, la
📖: raitana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<reitana [Llu. Gr. Pr]. ritana [Rs].>(TEST)
  1. raitana
  2. reitana
    • Llu
    • Gr
    • Pr
  3. ritana
    • Rs
Erithacus rubecula, cast. petirrojo, papu coloráu [Llg, Mo (llaa 27)]. Papu coloráu [Rs. Cg. Llu (posiblemente). Sd. Gr. Pr]. “Cenicienta. Petirrojo” [Llu]. Posiblemente’l petirrojo [Ay]. 2. Muyer flaca, ruina y malfalada [Ay]. Cfr. raitán.
  1. Erithacus rubecula, cast. petirrojo, papu coloráu [Llg, Mo (llaa 27)]. Papu coloráu [Rs. Cg. Llu (posiblemente). Sd. Gr. Pr]. “Cenicienta. Petirrojo” [Llu]. Posiblemente’l petirrojo [Ay]. 2. Muyer flaca, ruina y malfalada [Ay].
  2. Ay
  3. Cfr. raitán.
raíu, ida, ío
📖: raíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<ident class="della" level="1"></ident><rayíu [Cp. Ll. y Ay. y Vd].>(TEST)
  1. raíu
    • Pa
    • Vd
    • Lln
    • Cg
    • Pr
    • Ay
    • Cv
  2. ident class="della" level="1"></ident><rayíu
    • Cp
    • Ll
    • y Ay
    • y Vd
Cast. raído [Pa. Ll. Vd]. Desgastáu pol usu [Lln. Cg. Tox]. Gastáu, desflecáu [Pa]. 2. Perenllenu [Cp] llueu de pasar el raseru (el copín de trigu) [R]. 3. Mui xusta o escasa (una midi- da) [Pr]. Curtia, apertada (una prenda de vistir) [Pr]. 4. Ensin nada [Ay]: El campo queó raío [Ay]. 5. Vivu, llistu, espabiláu [Vf (Cv)]. 6. Nerviosa, sabida, charrana (la muyer) [Cv]. 7. Antipáticu, de mal caráuter [Vd]. Desvergonzáu, descaráu [Cg. Tox. /Eo (raído)/]. 8. Tafuñu, tacañu [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">raído</i> [Pa. Ll. Vd]. Desgastáu pol usu [Lln. Cg. Tox]. Gastáu, desflecáu [Pa].
  2. 2. Perenllenu [Cp] llueu de pasar el raseru (el copín de trigu) [R].
  3. 3. Mui xusta o escasa (una midi- da) [Pr]. Curtia, apertada (una prenda de vistir) [Pr].
  4. 4. Ensin nada [Ay]: <i class="della">El campo queó raío </i>[Ay].
  5. 5. Vivu, llistu, espabiláu [Vf (Cv)].
  6. 6. Nerviosa, sabida, charrana (la muyer) [Cv].
  7. 7. Antipáticu, de mal caráuter [Vd]. Desvergonzáu, descaráu [Cg. Tox. /Eo (raído)/].
  8. 8. Tafuñu, tacañu [Ay].
a) de este dia en delantre sea de mio iuro raida et desapodera- da 1235(or.) [MSAH-V/206] vi una carta fecha en pargamino de coro non rayda nin emendada 1278(or.) [ACL-VIII/160] ui una carta fecha en purgamino de cueyro non rrayda ne emendada 1280(or.) [ACL-VIII/180] vi vna carta fecha en pargamino de cuero non rrayda 1280(or.) [ACL-VIII/181] sea escomungado por siempre ¬ sea raydo de la corte celes- tial s. xiii (or.) [FX/32] hu ye raydo e hemendado hu diz Sancha non ay dulda 1363(or.) [SP-II/387] do va raydo e hemendado do dize viendo a_vos non ye en- pessca 1375(or.) [SP-II/457] va raydo donde dize vendemos e en otro logar 1423(or.) [SP- III/241] non enpesca donde va escripto sobre raydo 1425(or.) [SP- III/259] va escripto entre reglones do dize vos e raydo do dize esta 1428(or.) [SP-III/284] - Catalina Redondo viniera del monte apellidando. Ante él la trató de raída desvergonçada 1674 [Sayambre/206-58] Pp. de raír (cfr.). La documentación medieval danos tamién anuncia de los compuestos *sobrerraír (§b) y *derraír (§c): b) non enpiezca do dize en_el reglon de çima escripto sobrerra- ydo por mi 1377(or.) [SP-II/473] do va escripto sobrerraydo do dize aforamento non enpiesca 1416(or.) [SP-III/207] non enpiesca nin sea duda do va escripto e sobrerraydo do diz 1430(or.) [SP-III/306] donde va escrito sobre raydo en el respaldo de la primera plana 1448(or.) [SB/339] en otro logar sobrerraydo un punto de tinta con dos riscos 1482(or.) [SP-IV/227]
c) sea remouido & darrydo 1263(or.) [DOLLA-i/173]:Asga
  1. a)
  2. de este dia en delantre sea de mio iuro raida et desapodera- da
  3. 1235(or.) MSAH-V/206
  4. vi una carta fecha en pargamino de coro non rayda nin emendada
  5. 1278(or.) ACL-VIII/160
  6. ui una carta fecha en purgamino de cueyro non rrayda ne emendada
  7. 1280(or.) ACL-VIII/180
  8. vi vna carta fecha en pargamino de cuero non rrayda
  9. 1280(or.) ACL-VIII/181
  10. sea escomungado por siempre ¬ sea raydo de la corte celes- tial s. xiii (or.)
  11. FX/32
  12. hu ye raydo e hemendado hu diz Sancha non ay dulda
  13. 1363(or.) SP-II/387
  14. do va raydo e hemendado do dize viendo a_vos non ye en- pessca
  15. 1375(or.) SP-II/457
  16. va raydo donde dize vendemos e en otro logar
  17. 1423(or.) SP- III/241
  18. non enpesca donde va escripto sobre raydo
  19. 1425(or.) SP- III/259
  20. va escripto entre reglones do dize vos e raydo do dize esta
  21. 1428(or.) SP-III/284
  22. - Catalina Redondo viniera del monte apellidando. Ante él la trató de raída desvergonçada
  23. 1674 Sayambre/206-58
  24. Pp. de raír (cfr.). La documentación medieval danos tamién anuncia de los compuestos *sobrerraír (§b) y *derraír (§c):
  25. b) non enpiezca do dize en_el reglon de çima escripto sobrerra- ydo por mi
  26. 1377(or.) SP-II/473
  27. do va escripto sobrerraydo do dize aforamento non enpiesca
  28. 1416(or.) SP-III/207
  29. non enpiesca nin sea duda do va escripto e sobrerraydo do diz
  30. 1430(or.) SP-III/306
  31. donde va escrito sobre raydo en el respaldo de la primera plana
  32. 1448(or.) SB/339
  33. en otro logar sobrerraydo un punto de tinta con dos riscos
  34. 1482(or.) SP-IV/227

  35. c)
  36. sea remouido & darrydo 1263(or.) [DOLLA-i/173]:Asga
  37. DOLLA-i/173
raíz, la
📖: raíz
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<reíz [Cl]. /////ráiz [Mar. VCid]. réiz [Tox. /Eo/. Mar].>(TEST)
  1. raíz
    • Lln
    • Tb
    • Sm
  2. reíz
    • Cl
  3. ráiz dudoso (certainty = baxa)
    • Mar
    • VCid
  4. réiz
    • Tox
    • /Eo/
    • Mar
Cast. raíz [Lln. Cl. Ac. Tb. Tox. /Eo/. Mar. VCid]. 2. Raíz d’una muela [Tb]. 3. Entamu pela parte d’abaxo [Lln]: A la raíz de la peña [Lln]. //Reíz el cuernu ‘parte del cuernu cu- bierta pola piel del animal’ [Cl]. //Raíces de l.lamera ‘cierta planta’ [Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">raíz</i> [Lln. Cl. Ac. Tb. Tox. /Eo/. Mar. VCid].
  2. 2. Raíz d’una muela [Tb].
  3. 3. Entamu pela parte d’abaxo [Lln]: <i class="della">A la</i> <i class="della">raíz</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">peña</i> [Lln]. //<i class="della">Reíz</i> <i class="della">el</i> <i class="della">cuernu</i> ‘parte del cuernu cu- bierta pola piel del animal’ [Cl]. //<i class="della">Raíces de l.lamera </i>‘cierta planta’ [Sm].
a) mulinos duos ad radicem de Castro 927(s. xii) [ACL/125] secundum abuit illas de abolorum et radice sua 1046(or.) [SV/91] neque filii neque neptis neque qui de sua radice fuerit 1075(or.) [ACL/459] b) quantum ibi habebant per raiz et per conpra 1221(or.) [SV/112] toda la mia raiz hie el mio heredamiento que he e deuo 1251(or.) [SV-IV(2)/56] razonaron que eran fillos &raiz de la iglesia & dela heredat 1253 [MB-II/50] esti tercio que uos uendemus hie nuestra raiz e nuestra auo- lenga 1256(or.) [SV- IV(3)/95] todo lo al que de mio rremanesçier assi moble commo rrayz 1300 [MB-II/151] devemos desraigar ¬ toller la cobdicia que ye rayz de todo mal s. xiii (or.) [FX/8] la cobdicia que ye raiz de todo mal sea desfecha s. xiii (or.) [FX/28] aquello que vien de la rayz deve seer enna cuna s. xiii (or.) [FX/169] non deve tallar los arvores per la raiz nen quemar s. xiii (or.) [FX/286] heredamientos e çimientos e techos e biennes asi moble com- mo rayz 1318(or.) [SP-I/416] muebles e rayçes oro plata dineros sortijas ropa livros dom- nas e otras 1319(or.) [SP-I/420] las alço de todos los otros mios bienes asy mobles commo rayzes 1433(or.) [SP-III/333] heredamientos e llantados e vinnas e bienes mobles e rayçes 1461(or.) [SP-IV/97] damosvos e anunçiamosvos todos los bienes asi muebles commo rayzes 1466(or.) [SP-IV/121] - Aquello de mandar que ñon arrincasen/dell árbol lla raíz, según entiendo,/era senefica-yos que dexasen/eñicio de so castra… [BAúxa, Sueños (Poesíes 353-356)] Del fem. llat. rādix, -īcis ‘raíz’ (em), con inseguranza na acen- tuación de la combinación vocálica que sigue a la perda de la -d-, como hestóricamente alvertimos n’exemplos del tipu reina - reína, etc. Sobro l’ ast. raíz féxose un aumentativu raizona (
  1. a) mulinos duos ad radicem de Castro
  2. 927(s. xii) ACL/125
  3. secundum abuit illas de abolorum et radice sua
  4. 1046(or.) SV/91
  5. neque filii neque neptis neque qui de sua radice fuerit
  6. 1075(or.) ACL/459
  7. b) quantum ibi habebant per raiz et per conpra
  8. 1221(or.) SV/112
  9. toda la mia raiz hie el mio heredamiento que he e deuo
  10. 1251(or.) SV-IV(2)/56
  11. razonaron que eran fillos &raiz de la iglesia & dela heredat
  12. 1253 MB-II/50
  13. esti tercio que uos uendemus hie nuestra raiz e nuestra auo- lenga
  14. 1256(or.) SV- IV(3)/95
  15. todo lo al que de mio rremanesçier assi moble commo rrayz
  16. 1300 MB-II/151
  17. devemos desraigar ¬ toller la cobdicia que ye rayz de todo mal s. xiii (or.)
  18. FX/8
  19. la cobdicia que ye raiz de todo mal sea desfecha s. xiii (or.)
  20. FX/28
  21. aquello que vien de la rayz deve seer enna cuna s. xiii (or.)
  22. FX/169
  23. non deve tallar los arvores per la raiz nen quemar s. xiii (or.)
  24. FX/286
  25. heredamientos e çimientos e techos e biennes asi moble com- mo rayz
  26. 1318(or.) SP-I/416
  27. muebles e rayçes oro plata dineros sortijas ropa livros dom- nas e otras
  28. 1319(or.) SP-I/420
  29. las alço de todos los otros mios bienes asy mobles commo rayzes
  30. 1433(or.) SP-III/333
  31. heredamientos e llantados e vinnas e bienes mobles e rayçes
  32. 1461(or.) SP-IV/97
  33. damosvos e anunçiamosvos todos los bienes asi muebles commo rayzes
  34. 1466(or.) SP-IV/121
  35. - Aquello de mandar que ñon arrincasen/dell árbol lla raíz, según entiendo,/era senefica-yos que dexasen/eñicio de so castra…
  36. BAúxa, Sueños (Poesíes 353-356)
  37. Del fem. llat. rādix, -īcis ‘raíz’ (em), con inseguranza na acen- tuación de la combinación vocálica que sigue a la perda de la -d-, como hestóricamente alvertimos n’exemplos del tipu reina - reína, etc. Sobro l’ ast. raíz féxose un aumentativu
  38. raizona (
cfr.); a la so vera un masc. analóxicu raízu (cfr.) y el so correspondiente aumentativu raizón (cfr.) tamién aplicáu a la Eunicella verrucosa pola so semeyanza con una gran raíz (ppac 434). Dende raíz siguieron delles formaciones verbales como arraizar (cfr.), enraizar (cfr.) y desenraizar (cfr.) colos averaos enraizadura (cfr.), desenraizadura (cfr.), desenraiza- mientu (cfr.). Dende raíz pudieron facese los derivaos en -ata raizada (cfr.) y en -amen raizame (cfr.). Pero dende rādix, -īcis quiciabes se xeneralizó tamién una variante *radica >
  1. *raiga (pe3: 266 & 284), como de forfex, -icis → *forfica > ast. fuérciga, etc. que se caltién en dellos dominios románicos (rew) y nel deriváu ast. raigaña (cfr.). Una variante masculina sedría ast. *raigu güei alcontráu nel dim. raigüetu (cfr.), nel aum. raigón (cfr.), nel deriváu raigañu (cfr.) y nel coleutivu raigueru (cfr.). De raigón siguió’l verbu arraigonar (y enrai- gonar, derraigonar). Ye almisible almitir, como supunximos, la variante llat. *radica darréu que conocemos el so diminu- tivu llat. radicula y los verbos radicare, eradicare, etc. (em), anque *raigu, *raiga tamién podríen entendese como dever- bales de raigar (cfr.). Dende *radica, o dende la so variante masculina, siguió, tamién, un axetivu abondativu radicōsus (em) calteníu ente los nuesos nomes de llugar, asina en si- tios denomaos La Fuente’l Raigosu (Sr), El Raigusu (Llv) [ta 327]. Dende radicem l’ast. fexo tamién un coleutivu en -ētum como fai ver la mesma toponimia y documentación: in Ra- dizedo alia terra 1134(or.) [SV/303]. Dende *radica tamién foi posible una formación abondativa *radicamen, -inis que sedría común al resultáu ast. raigame (cfr.), cast. raigambre.
  2. SV/303
raizada, la
📖: raizada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. raizada
    • Lln
Conxuntu de raíces que surden sobro la tierra [Lln].
  1. 1. Conxuntu de raíces que surden sobro la tierra [Lln].
2. Raíz completa d’un árbol [Lln]. Cfr. raíz.
raizame {?}
📖: raizame {?}
🏗️: NO
✍️: NO
<b class="della">raizame</b>(TEST)
  1. raizame {?}
  2. b class="della">raizame</b
{?} Raigame [AGO].
  1. 1. <b class="della">{?} </b>Raigame [AGO].
Cfr. raíz.
raizón, el
📖: raizón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<reizón [y Tox].>(TEST)
  1. raizón
    • Ri
    • Cn
    • An
    • Ay
    • Av
  2. reizón
    • y Tox
Aum. de raízu. 2. Raíz de los árboles [Ri. Cn]: Hai qu’arrancalu col raizón, si non vuelve salir [Cn]. Raíz retor- cida de cualquier planta [Ac]. Raíz grande [Tb, Tox (= raizo- na)]. Raíz de los árboles que, tando averaos a un ríu, tienen un güecu debaxo, onde s’abelluguen les truches [Vg]. Raíz y parte del tueru de la castañal que siguen raigaos na tierra cuando l’árbol foi cortáu [An]. Árbol arrancáu de cuayu (por un furacán) o cola raíz (por un lleñador) [Ay]. 3. Eunicella verrucosa, Gorgonia verrucosa, cast. gorgonia [Av (ppac)]. Cfr. raíz.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aum. de <i class="della">raízu</i>.
  3. 2. Raíz de los árboles [Ri. Cn]: <i class="della">Hai </i><i class="della">qu’arrancalu</i> <i class="della">col</i> <i class="della">raizón,</i> <i class="della">si</i> <i class="della">non</i> <i class="della">vuelve</i> <i class="della">salir</i> [Cn]. Raíz retor- cida de cualquier planta [Ac]. Raíz grande [Tb, Tox (= raizo- na)]. Raíz de los árboles que, tando averaos a un ríu, tienen un güecu debaxo, onde s’abelluguen les truches [Vg]. Raíz y parte del tueru de la castañal que siguen raigaos na tierra cuando l’árbol foi cortáu [An]. Árbol arrancáu de cuayu (por un furacán) o cola raíz (por un lleñador) [Ay].
  4. 3. <i class="della">Eunicella </i><i class="della">verrucosa</i>, <i class="della">Gorgonia</i> <i class="della">verrucosa</i>, cast. <i class="della">gorgonia</i> [Av (ppac)]. Cfr. <i class="della">raíz</i>.
raizona, la
📖: raizona
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. raizona
    • Tb
Raíz grande [Tb. Tox].
  1. 1. Raíz grande [Tb. Tox].
Aum. de raíz.
raízu, el
📖: raízu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<raízu/os [Sl].>(TEST)
  1. raízu
    • Ca
  2. raízu/os
    • Sl
Raíz [Sl]. Parte enterrada de la planta [PSil]. Parte de la raíz d’un árbol, arbustu o planta que ta al aire, a flor de tierra [Ca]: Esta castañarona tien un raízu al descubiertu [Ca]. //Raízos ‘raíces’ [Cñ].
  1. 1. Raíz [Sl]. Parte enterrada de la planta [PSil]. Parte de la raíz d’un árbol, arbustu o planta que ta al aire, a flor de tierra [Ca]: <i class="della">Esta castañarona tien un raízu al descubiertu </i>[Ca]. //<i class="della">Raízos </i>‘raíces’ [Cñ].
Cfr. raíz.
rala, la
📖: rala
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Sitiu llibre de peña [Or (S)]. 2. Claru nuna arboleda [Or (S)]. Güecu nuna serie [Os] como cuando cai un diente o cuando falta una planta nuna tierra semada [Cb]. Espaciu vacíu ente dos coses [Sb. Ay]. //-<i class="della">es </i>‘fileres, llinies de lluz que dexa pa- sar la persiana, llinies de basoria que dexa la escoba gastada’ [Llg]. //<i class="della">Dir</i>(TEST)
  1. rala
  2. Sitiu llibre de peña
    • Or (S)
  3. 2
  4. Claru nuna arboleda
    • Or (S)
  5. Güecu nuna serie
    • Os] como cuando cai un diente o cuando falta una planta nuna tierra semada [Cb
  6. Espaciu vacíu ente dos coses
    • Sb
    • Ay
  7. -<i class="della">es </i>‘fileres, llinies de lluz que dexa pa- sar la persiana, llinies de basoria que dexa la escoba gastada’ eonaviego
    • Llg
  8. <i class="della">Dir</i eonaviego
en rales ‘dir dexando espacios ente grupu y grupu o ente persona y persona’ [Sb].
  1. 1. <i class="della">en</i> <i class="della">rales</i> ‘dir dexando espacios ente grupu y grupu o ente persona y persona’ [Sb].
Cfr. ralu, a, o.
ralada, la
📖: ralada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ralá [Ay. Ll. Ri]. rialada [y Ar]. raleá [y Ar].>(TEST)
  1. ralada
  2. ralá
    • Ay
    • Ll
    • Ri
  3. rialada
    • y Ar
  4. raleá
    • y Ar
Espaciu ralu [Ay. Ll]. Caún de los espacios vacíos anormales que dixebren la distribución d’oxetos iguales [Arm]. Espaciu onde dalgo ta menos espeso [VCid]. Güecu qu’apaez en dal- gún espaciu continuu [Ri]: Salir el sol a ralaes [Ri]. Dizse de lo que ta ralo cuando queda un espaciu ensin semar [Ar]. Deverbal del ast. ralar (cfr. arralar).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Espaciu ralu [Ay. Ll]. Caún de los espacios vacíos anormales que dixebren la distribución d’oxetos iguales [Arm]. Espaciu onde dalgo ta menos espeso [VCid]. Güecu qu’apaez en dal- gún espaciu continuu [Ri]: <i class="della">Salir</i> <i class="della">el</i> <i class="della">sol</i> <i class="della">a</i> <i class="della">ralaes</i> [Ri]. Dizse de lo que ta ralo cuando queda un espaciu ensin semar [Ar]. Deverbal del ast. <i class="della">ralar</i> (cfr. <i class="della">arralar</i>).
ralba, la
📖: ralba
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Primera reya que se da a la tierra [PSil. Tor]. Deverbal fuerte de <i class="della">ralbar</i>(TEST)
  1. ralba
  2. Primera reya que se da a la tierra
    • PSil
    • Tor
  3. Deverbal fuerte de <i class="della">ralbar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
ralbar
📖: ralbar
🏗️: NO
✍️: NO
<relbar [Ar]. //rebrar [Eo].>(TEST)
  1. ralbar
  2. relbar
    • Ar
  3. rebrar eonaviego
    • Eo
Voltiar, dar la primera reya a la tierra que va semase [Ar. PSil. Dg. Tor. Mar. Arm. Vg. SCiprián. Bard {según esti autor les operaciones agrícoles sedríen per esti orde: ralbar/binar/ter- ciar/sembrar}]. Llabrar un terrén pedregoso [/Eo/].
  1. 1. Voltiar, dar la primera reya a la tierra que va semase [Ar. PSil. Dg. Tor. Mar. Arm. Vg. SCiprián. Bard {según esti autor les operaciones agrícoles sedríen per esti orde: <i class="della">ralbar</i>/<i class="della">binar</i>/<i class="della">ter- </i><i class="della">ciar</i>/<i class="della">sembrar</i>}]. Llabrar un terrén pedregoso [/Eo/].
et date in seruitio V operas in illo anno: I ad reluar et altero ad binar et altero ad seminar et altero ad segar et altero ad maliar 1157 [CDADA ] unum die ad ralvare et alterum ad binare 1222 [SPM/389] Non es pora varon mucho Releuar (Alexandre 540) faga con elos bonos baruechos reluados e bimados e tercia- dos e quartados [FZ-Q (FFLL)]
  1. et date in seruitio V operas in illo anno: I ad reluar et altero ad binar et altero ad seminar et altero ad segar et altero ad maliar
  2. 1157 CDADA
  3. unum die ad ralvare et alterum ad binare
  4. 1222 SPM/389
  5. Non es pora varon mucho Releuar (Alexandre 540) faga con elos bonos baruechos reluados e bimados e tercia- dos e quartados
  6. FZ-Q (FFLL)
Del llat. rare facere ‘facer ralo’ (cghla 212) opinión que nos paeció más afayadiza que la de Corominas-Pascual que partíen del llat. releuare ‘llevantar’ (dcech s.v. ralbar) que podría so- fitase na curtiamente esplícita documentación. Maurilio Pérez, dempués de documentar el verbu de mou afayadizu na Edá Me- dia, yá en 1157, defende la propuesta de Corominas-Pascual y diz que rare facere “no explica bien” que desapaeza -c- (Pérez González 2004: 114-125; Pérez González 2011: 201). De toes maneres nun ye xusta esta oxeción porque, como puede perve- se na exemplificación asturiana citada (cghla 212), rare face- re ye responsable de ralbar y tien el mesmu comportamientu que malefacere (Old) > ast. malvar ‘facese malu’; a ello entá podemos axuntar Olefacere (Old) > ast. olivar ‘ansiar’ (ghla 178; ghla 212). Sí ye posible, con esos exemplos, almitir en dellos casos el desaniciu de la -c- como, per otru llau, amuesen con toa claridá los resultaos asturianos del llat. facere darréu que, como vemos, xunto al conservador facer (cfr.) atopamos el sonorizáu fader [An. y Oc], col so continuador, con perda de la consonante, faer [Cp. y Ac. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. Gr. Ce. Cv. / Eo/]; a la so vera l’entá más reducíu faer → fer [Cb. Cg. Sm. Cn (F). Cv. Tox. PVieya. /Eo. Mánt/. y JH. y DA], con un comportamientu asemeyáu al de paeme que pame que o peme que. Más entá, lo mesmo qu’en cast. arcaicu se conseñen les formes d’infinitivu fer, far (dcech s.v. hacer), hebo pasar n’asturianu y los exemplos ufiertaos son el meyor exemplu d’ello. La propuesta del étimu rare facere podrá refu- gase pero non por razones de fonética evolutiva; tampoco se- mánticamente ye fato lo que se propón pues ‘llevantar la tierra col aráu pa dir iguándolo enantes de semar’ supón arralecelo, ponelo suelto pa que la sementera seya afayadizo (pe2: 334). El mir. tamién conoz el verbu relbar “fazer a relba {o primeira lavra de terra em preparação para a sementeira}; tempo en que se faz a relba” que ye’l mesmu verbu que l’emplegáu en tierres de Lleón como relbar o ralbar ‘voltiar’, ‘dar la primera reya del aráu enantes de semar’ (lla), col deverbal relba (en Miran- da y en Lleón).
ralea, la
📖: ralea
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">ralea</i>, casta [Tb]. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Entre los de esta </i><i class="della">ralea</i><i class="della">,</i>/<i class="della">unos relaten el pleitu,</i>/<i class="della">otros facen</i>(TEST)
  1. ralea
  2. Cast
  3. <i class="della">ralea</i>, casta
    • Tb
  4. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Entre los de esta </i><i class="della">ralea</i><i class="della">,</i>/<i class="della">unos relaten el pleitu,</i>/<i class="della">otros facen</i
su protesta/de apelallo al superior [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 275-278)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">su protesta</i>/<i class="della">de apelallo al superior </i>[ABalvidares, <i class="della">Callórigu</i> (Poesíes 275-278)]
Posible arabismu del fem. rah.líyya ‘carroña’ > ‘presa d’una ra- paz’ (da s.v. rafalí) > ‘casta’, ‘prole’ frente a la opinión de Griffin (1964) (apud Maíllo Salgado 1983: 127) que según Corriente debiera revisase. En sen contrariu, pa Corominas-Pascual (dcech s. v. ralea) trátase d’un fr. a. ralée ‘ida’. Na fastera eonaviega alviértese rellía [Ef (Eo)], rellé [Eo], rallea [/Eo/].
  1. Posible arabismu del fem. rah.líyya ‘carroña’ > ‘presa d’una ra- paz’ (da s.v. rafalí) > ‘casta’, ‘prole’ frente a la opinión de Griffin (1964) (apud Maíllo Salgado 1983: 127) que según Corriente debiera revisase. En sen contrariu, pa Corominas-Pascual (dcech s. v. ralea) trátase d’un fr. a. ralée ‘ida’. Na fastera eonaviega alviértese rellía [Ef (Eo)], rellé [Eo], rallea [/Eo/].
  2. /Eo/
ralengar
📖: ralengar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Andar ralengu, llibre, ensin control de naide [Lln]. Cfr. <i class="della">ralengu, a, o.</i>(TEST)
  1. ralengar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Andar ralengu, llibre, ensin control de naide
    • Lln
  3. Cfr
  4. <i class="della">ralengu, a, o.</i
ralengu, a, o
📖: ralengu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ralencu [y Lln].>(TEST)
  1. ralengu
    • Lln
    • Co
  2. ralencu
    • y Lln
Ensin control (persona), ensin pastor pa dir llibremente (el ganáu) [Lln]: ¡Qué ralengos se crían! [Lln]. Xabaz, desbocáu [Co (Toponimia 115)]. (Ganáu) llibre en monte [Lln].
  1. 1. Ensin control (persona), ensin pastor pa dir llibremente (el ganáu) [Lln]: <i class="della">¡Qué</i> <i class="della">ralengos</i> <i class="della">se</i> <i class="della">crían!</i> [Lln]. Xabaz, desbocáu [Co (Toponimia 115)]. (Ganáu) llibre en monte [Lln].
2. Poco curiada, abandona (una propiedá) [Lln]. //Andar al ralengu ‘pastar el ganáu llibremente pelos praos’ [Lln]. //Ir ralengos “ir holgados” [Os]. Etimolóxicamente podríen plantegase delles posibilidaes in- terpretatives: a) Variante del ast. realengu, a, o (cfr.) en re- ferencia a terrenos (→ persones) medio desatendíos pues da- cuando son les tierres averaes a la oriella del ríu, les que son suxetos de les riaes, les qu’ufren una sensación d’abandonu más llamativu; b) Variante de regalengu, a, o (cfr.) si s’almite que la posesión real (→ ‘de disfrute públicu’) pue favore- cer en dellos casos la poca atención o cuasi abandonu de los mesmos; c) Formación axetiva llograda dende’l continuador del llat. rarus, -a, -um (cfr. ralu, a, o) + suf., almisible fóni- camente y posible semánticamente tanto nes referencies a ‘la persona rara’→ ‘lo desatendío’, como a ‘lo ralo’ → ‘alloñao’, ‘ensin cortapises a la llibertá’, etc. Sobro *rarengu ralengu féxose’l verbu ralengar (cfr.). Quiciabes la posibilidá §b sía la más acondada.
ralengu, el
📖: ralengu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. ralengu
Cfr. realengu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">realengu</i>.
ralera, la
📖: ralera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<raliera [Tox].>(TEST)
  1. ralera
    • Sb
    • An
    • Llu
  2. raliera
    • Tox
Espaciu con raleres [Os], poco espesu [Sb]. Porción de la tierra ensin semar [An]: Semóu mal ya dexóu muitas raleras [An]. Dixebra estrencha ente dos coses [Llu]. Espaciu poco espesu (de pelo, de plantes, de dientes) [Ac].
  1. 1. Espaciu con raleres [Os], poco espesu [Sb]. Porción de la tierra ensin semar [An]: <i class="della">Semóu mal ya dexóu muitas raleras </i>[An]. Dixebra estrencha ente dos coses [Llu]. Espaciu poco espesu (de pelo, de plantes, de dientes) [Ac].
Dixebra mayor de la normal ente dos plantes, árboles, etc. [Cd. Pr]. 2. Peladu- ra o calva d’un terrén [Cv]. Cast. ranura [Tox]. Nominalización del fem. de ralu, a, o (cfr.) cola amestanza del continuador del suf. llat. -āria.
raliar*
📖: raliar*
🏗️: SI
✍️: NO
Cfr. <i class="della">ralu,</i>(TEST)
  1. raliar*
  2. Cfr
  3. <i class="della">ralu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o.</i>
raliegos
📖: raliegos
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">Andar</i>(TEST)
  1. raliegos
    • Tb
  2. <i class="della">Andar</i eonaviego
a raliegos ‘andar a llarga distancia’ [Tb].
  1. 1. <i class="della">a</i> <i class="della">raliegos</i> ‘andar a llarga distancia’ [Tb].
Cfr. ralu, a, o.
ralifueira, la
📖: ralifueira
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Deyeiciones de les vaques, especialmente si son semilíqui- des [Bab]. D’una amestadura d’ax. <i class="della">rarus,</i>(TEST)
  1. ralifueira
  2. Deyeiciones de les vaques, especialmente si son semilíqui- des
    • Bab
  3. D’una amestadura d’ax
  4. <i class="della">rarus,</i
-a, -um ‘poco denso’ n’amestanza col nome foria > ast. fueira, variante del ast. fo-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">-a,</i> <i class="della">-um</i> ‘poco denso’ n’amestanza col nome <i class="della">foria</i> > ast. <i class="della">fueira</i>, variante del ast. <i class="della">fo-</i>
ria ‘diarrea’ (ghla §3.1.3.3c), esto ye, dende rara fOria (cfr. foria). Estructuralmente vemos que l’ast. caltién la vieya com- binación llatina de ax. + nome (llueu abandonada a favor de nome + ax.) como entá s’alvierte n’otros signos: album spinum *oubuespín > agüespín (con influxu de agua), llat. albispina fr. aubépine (rew). Tamién malum ulcus ‘granu malu’ > ma- lucu (cghla 207). Esa conducta pervése tamién en toponimia n’exemplos como Naraval (Tinéu) si s’almite un étimu nigra ualle (ta 80). Con too non siempre foi asina la construcción llatina yá que s’alcuentren nicios vieyos como sale muria > ast. salmoria, ast. y cast. salmuera (ghla §3.1.3.3), rapum al- bum > rebalbu (pe2: 340), *sappam uariam > sacavera (cghla 222), vacalloria (pe1: 21), xaronca (cghla 234), sextam feriam sestaferia, etc. (García Arias 2014a: 29-30).
ralíu, el*
📖: ralíu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cfr. <i class="della">ralu,</i>(TEST)
  1. ralíu
  2. Cfr
  3. <i class="della">ralu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
ralla, la 1
📖: ralla
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ral.la [Ay. Mi (Oc). Qu. Tb. Sm. Bab. Cn].>(TEST)
  1. ralla
  2. ral.la
    • Ay
    • Mi (Oc)
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Bab
    • Cn
Instrumentu pa rallar o arrallar [Ay], de mangu de madera y fueya de fierro [Ac].
  1. 1. Instrumentu pa rallar o arrallar [Ay], de mangu de madera y fueya de fierro [Ac].
Espátula, paleta o rasera de la masera [Mi (Oc). Qu. Tb]. 2. Lo que queda pegao al fondu d’un cacíu llueu de cocer dalgún alimentu [Sm]. Restos apegaos al culu’l pote [Cn]: Préstame rebañar bien la ral.la cuando faen arroz [Cn]. Repegón que saca la ralladera [Bab]. 3. Batidera [Llg]. Piedra plana [Cn]: Búscame una ral.la pa calzar la mesa que nun se xiringue [Cn]. 5. Xuegu de neños: dibúxense polo xeneral nuna ral.la nueve puntos en tres ringleres, xuncíos per llinies dereches y con tres piedriquines cada xugador que fadrán por poneles en llinia [Cn]: Chevan tola tarde xugando a la ral.la ya nun cansan [Cn]. Del llat. rādula ‘raedera’, ‘raspador’ (em s.v. rādo), con conti- nuadores románicos (rew) y dellos de los hispánicos apuntaos por García de Diego (deeh); tamién podría xustificase dende la so variante conseñada nes gloses rālla ‘raspador pa llim- piar la reya del aráu’ (em), lo mesmo que vemos nel corres- pondiente masculín rallu 1 (pe2 s.v. rallu 1). D’ehí féxose’l verbu rallar (cfr.). Nun taría mal afondar daqué por si ast. racha 2 ‘piedra pequeña’ (cfr.) pudiere debese a cheísmu de ral.la nes aceiciones §4-5.
ralla, la 2
📖: ralla
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<i class="della">Caprimulgus</i>(TEST)
  1. ralla
    • Mo
  2. i class="della">Caprimulgus</i
europaeus, cast. chotacabras gris [Mo (llaa 27)].
  1. 1. <i class="della">europaeus</i>, cast. <i class="della">chotacabras</i> <i class="della">gris</i> [Mo (llaa 27)].
Del llat. rabula, -ae (cfr. rallu 2).
ralladera, la
📖: ralladera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ral.ladera [Tb. Sm. PSil]. ral.ladeira [Bab]. rallaera [Ar]. arralladera [JH].>(TEST)
  1. ralladera
  2. ral.ladera
    • Tb
    • Sm
    • PSil
  3. ral.ladeira
    • Bab
  4. rallaera
    • Ar
  5. arralladera
    • JH
Rallador pa rallar la masera [Ar. Tb (= ral.la). Sm. Bab]. Es- pátula pa rallar la masa del pan que queda pegao a la mase- ra [PSil. Arm]. Raedera [JH]. 2. Pala pa llimpiar les cortes o cuadres [Ar]. Cfr. rallar.
ralladeru, a, o*
📖: ralladeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<arralladeru [JH].>(TEST)
  1. ralladeru
  2. arralladeru
    • JH
Cast. raedizo [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">raedizo</i> [JH].
Cfr. rallar.
ralladeru, el*
📖: ralladeru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ral.ladeiru [Pzu].>(TEST)
  1. ralladeru
  2. ral.ladeiru
    • Pzu
Cast. rallador [Pzu].
  1. 1. Cast. <i class="della">rallador</i> [Pzu].
Cfr. rallar.
ralladona, la*
📖: ralladona
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rallaona [Ar].>(TEST)
  1. ralladona
  2. rallaona
    • Ar
Especie de pala de fierro o de lata pa rallar la masera [Ar (= rallona = rallaera)].
  1. 1. Especie de pala de fierro o de lata pa rallar la masera [Ar (= rallona = rallaera)].
Cfr. rallar.
rallador, ora
📖: rallador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
Que ralla [JH]. 2. Charrán, que cansa y fadia [JH]. Cfr. <i class="della">rallar</i>(TEST)
  1. rallador
  2. Que ralla
    • JH
  3. 2
  4. Charrán, que cansa y fadia
    • JH
  5. Cfr
  6. <i class="della">rallar</i
& rallayu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">rallayu</i>.
rallador, el*
📖: rallador
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ral.lador [Qu. Tb]. arrallador [JH]. rallaor [Ay]. {Con cheísmu, rachador, richador [Tox]}.>(TEST)
  1. rallador
  2. {Con cheísmu, rachador, richador [Tox]}
  3. ral.lador
    • Qu
    • Tb
  4. arrallador
    • JH
  5. rallaor
    • Ay
Cast. rallador [Tox] de cocina [Ay. Tox]. Instrumentu de ra- llar, raspador, rallu, raedera [JH]. 2. Peñe de dientes perxuntos [Tb]. 3. Peineta [Qu]. Cfr. rallar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rallador</i> [Tox] de cocina [Ay. Tox]. Instrumentu de ra- llar, raspador, rallu, raedera [JH].
  3. 2. Peñe de dientes perxuntos [Tb].
  4. 3. Peineta [Qu]. Cfr. <i class="della">rallar</i>.
ralladoria, la*
📖: ralladoria
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ral.ladoira [Sm].>(TEST)
  1. ralladoria
  2. ral.ladoira
    • Sm
Rallador pa llimpiar la pasta que se pega a la masera [Sm (= ral.ladera = rasqueira = rasqueta)].
  1. 1. Rallador pa llimpiar la pasta que se pega a la masera [Sm (= ral.ladera = rasqueira = rasqueta)].
Cfr. rallar.
ralladura, la
📖: ralladura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ral.ladura [Pzu]. rallaúra [Min]. arralladura [JH. R].>(TEST)
  1. ralladura
    • Llu
  2. ral.ladura
    • Pzu
  3. rallaúra
    • Min
  4. arralladura
    • JH
    • R
Ralladura [Pzu], raspadura [JH]: Lles arralladures de lla ma- sera son pall gochu [JH]. 2. Carbón menudo procedente de la llimpieza d’un pozu [Min]. 3. Riegu que dexa’l rallador [JH]. 4. L’últimu de la familia [Llu]. //-as ‘restos de masa que saca la ralladera’ [Arm]. //Arralladures ‘residuu de potes y cazos’ [R].
  1. 1. Ralladura [Pzu], raspadura [JH]: <i class="della">Lles</i> <i class="della">arralladures</i> <i class="della">de</i> <i class="della">lla</i> <i class="della">ma- </i><i class="della">sera</i> <i class="della">son</i> <i class="della">pall</i> <i class="della">gochu</i> [JH].
  2. 2. Carbón menudo procedente de la llimpieza d’un pozu [Min].
  3. 3. Riegu que dexa’l rallador [JH].
  4. 4. L’últimu de la familia [Llu]. //-<i class="della">as</i> ‘restos de masa que saca la ralladera’ [Arm]. //<i class="della">Arralladures </i>‘residuu de potes y cazos’ [R].
- De la masera les arralladures [El Ensalmador 75] - de la masera les arralladures,/tierra de tres o cuatro sepol- tures,/un remendín de una sotana vieya/que pediras al cura de caleya [Romance (Torano): 71-74] Cfr. rallar.
  1. - De la masera les arralladures
  2. El Ensalmador 75
  3. - de la masera les arralladures,/tierra de tres o cuatro sepol- tures,/un remendín de una sotana vieya/que pediras al cura de caleya
  4. Romance (Torano): 71-74
  5. Cfr. rallar.
rallamientu, el*
📖: rallamientu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><arrallamientu [JH].>(TEST)
  1. rallamientu
  2. ident class="della" level="1"></ident><arrallamientu
    • JH
Aición y efeutu de arrallar [JH]. Cfr. rallar.
  1. Aición y efeutu de arrallar [JH]. Cfr. rallar.
  2. JH
rallar
📖: rallar
🏗️: NO
✍️: NO
<ral.lar [y Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. Bab. PSil. Cv. Vd].///<ident class="della" level="1"></ident>//arral.lar [Ay. Ll]. arrallar [Cb. Cp. Llu. Ac. y Sb. Ar. Sd. y Pr. JH. R]. <ident class="della" level="1"></ident>{Quiciabes con yeísmu, rayar [Sb]}.>(TEST)
  1. rallar
  2. ral.lar
    • y Ay
    • Ll
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • Bab
    • PSil
    • Cv
    • Vd
  3. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  4. {Quiciabes con yeísmu, rayar [Sb]} eonaviego
  5. arral.lar
    • Ay
    • Ll
  6. arrallar
    • Cb
    • Cp
    • Llu
    • Ac
    • y Sb
    • Ar
    • Sd
    • y Pr
    • JH
    • R
  7. <ident class="della" level="1"></ident>
Rayer [V1830], raspar [Cb. Cp. Sb (arrallar). Ll. Sd. Tb. Bab. Pzu PSil. Tox. JH. R]. Raspar [Arm] les pataques pero ensin mondales [Ar]. Rayer fasta lo último [Ac. Ay]: Nun man- das les vaques p’allí que lu tienen tou arralláu [Ac]: Ya m’arralles lles tripes con tanto falanciar [JH]. Raspar, lle- vantar con una cuyar o con otru instrumentu les ralles que se formen nun cacíu al cocer dellos alimentos [Sm]. Llimpiar a fondo col rallu [Ay (ral.lar)]. Rayer, raspar (el pan, el quesu) [Ay (rallar)]. 2. Arrebañar [Llu. Pr] el platu [Llg]. Llimpiar los cacíos, arrebañar [Cb. Ac]: Arrállame esa pota [Ac]. Llimpiar la masera cola rallona [Ar]. 3. Peñase col pelo tirante [Cb. Cp]. Poner el pelo tirante [Pr] hacia atrás [Llu. Llg]. Allisar el pelo [JH]: Ayeri muy arralláu dibes pa lla fonte [JH]. Peñase [Ll]. 4. Rozar, rayer, gastar la ropa [Sm]. 5. Barrer col rallón el cuchu de la corte [Sb. Ay (ral.lar)]. 6. Rechinar los dientes [Cv. Vd]. 7. Bater, trabayar cola ralla [Llg]. //Ral.lar la mase- ra ‘raspar la masera cola ralladera’ [Sm]. El verbu rallar conséñase na nuesa documentación del sieglu xiii (pe1: 159) nuna amestanza con nome (quesu): un grant cuchello de fierro de la cocina & un rallaqueso 1294 [DCO-V/192] Verbu fechu del ast. ralla 1 (cfr.). En rellación etimolóxica atopamos ralladera (cfr.), ralladeru (cfr.), ralladona (cfr.), rallador (cfr.), ralladoria (cfr.), ralladura (cfr.), rallamientu (cfr.), términos qu’almiten una serie con [y].
  1. Rayer [V1830], raspar [Cb. Cp. Sb (arrallar). Ll. Sd. Tb. Bab. Pzu PSil. Tox. JH. R]. Raspar [Arm] les pataques pero ensin mondales [Ar]. Rayer fasta lo último [Ac. Ay]: Nun man- das les vaques p’allí que lu tienen tou arralláu [Ac]: Ya m’arralles lles tripes con tanto falanciar [JH]. Raspar, lle- vantar con una cuyar o con otru instrumentu les ralles que se formen nun cacíu al cocer dellos alimentos [Sm]. Llimpiar a fondo col rallu [Ay (ral.lar)]. Rayer, raspar (el pan, el quesu) [Ay (rallar)]. 2. Arrebañar [Llu. Pr] el platu [Llg]. Llimpiar los cacíos, arrebañar [Cb. Ac]: Arrállame esa pota [Ac]. Llimpiar la masera cola rallona [Ar]. 3. Peñase col pelo tirante [Cb. Cp]. Poner el pelo tirante [Pr] hacia atrás [Llu. Llg]. Allisar el pelo [JH]: Ayeri muy arralláu dibes pa lla fonte [JH]. Peñase [Ll]. 4. Rozar, rayer, gastar la ropa [Sm]. 5. Barrer col rallón el cuchu de la corte [Sb. Ay (ral.lar)]. 6. Rechinar los dientes [Cv. Vd]. 7. Bater, trabayar cola ralla [Llg]. //Ral.lar la mase- ra ‘raspar la masera cola ralladera’ [Sm].
  2. Sm
  3. El verbu rallar conséñase na nuesa documentación del sieglu
  4. xiii (pe1: 159) nuna amestanza con nome (quesu):
  5. un grant cuchello de fierro de la cocina & un rallaqueso
  6. 1294 DCO-V/192
  7. Verbu fechu del ast. ralla 1 (cfr.). En rellación etimolóxica atopamos ralladera (cfr.), ralladeru (cfr.), ralladona (cfr.), rallador (cfr.), ralladoria (cfr.), ralladura (cfr.), rallamientu (cfr.), términos qu’almiten una serie con [y].
  8. y
ralláu, ada, ao
📖: ralláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><arralláu [Cb. V1830. VBable].>(TEST)
  1. ralláu
  2. ident class="della" level="1"></ident><arralláu
    • Cb
    • V1830
    • VBable
Tacañu, tafuñu [Cb]. 2. Repunante [V1830]. 3. Coquetu, des- caráu [VBable]. Pp. de rallar.
  1. Tacañu, tafuñu [Cb]. 2. Repunante [V1830]. 3. Coquetu, des- caráu [VBable].
  2. VBable
  3. Pp. de rallar.
rallayu, el
📖: rallayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><arrallayu [y JH].>(TEST)
  1. rallayu
  2. ident class="della" level="1"></ident><arrallayu
    • y JH
Lo que s’ arralla o queda rallao [JH. AGO]. 2. Persona que fadia cola so manera de falar [JH. AGO].
  1. Lo que s’ arralla o queda rallao [JH. AGO]. 2. Persona que fadia cola so manera de falar [JH. AGO].
  2. JH. AGO
D’un posible diminutivu en -aculus n’amestanza col llat. rāllus ‘raspador’ (em) > rallu 1 (cfr.). L’aceición 2ª paez una aplicación figurada inspirada pol ruíu molestu que produz el raspador; eso mesmo podría ser aconseyable figuradamente en rallu 2 (cfr.) anque discutible.
rallón, ona
📖: rallón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ral.lón/a [Sm. Md]. Ral.lón [Cv].>(TEST)
  1. rallón
  2. ral.lón/a
    • Sm
    • Md
  3. Ral.lón
    • Cv
Que se fai coles ralladures de la masera (el pan, la torta) [Ar].
  1. 1. Que se fai coles ralladures de la masera (el pan, la torta) [Ar].
2. Ásperu al tactu (texíu, manta, prenda de vistir) [Sm]. Ra- yíu, ensin pelo (pañu) [Cv]. 3. Con necesidá de daqué (una persona d’alimentu, una manta de pelo, un motor d’aceite) [Md]. Famientu [Md]. 4. Tafuñu [Sm]. //Ral.lono ‘de poca calidá (lo que se produz)’ [Ay]: Ye mui ral.lono, mui ruino... ma gorbizales [Ay]. Cfr. rallu 1.
rallón, el
📖: rallón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ral.lón [Ay. Ll. Ri. Md].>(TEST)
  1. rallón
  2. ral.lón
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Md
Raedera [Ll].
  1. 1. Raedera [Ll].
Instrumentu pa rallar la masera [Os. Cb. Cp] que tien una plancha pequeña de fierro daqué corva, con un mangu de madera pa raspar y llimpiar la masera llueu d’amasar [JH]. 2. Especie de fesoria de pala semicircular p’arrastrar llera, trolla, etc. [Cp]. Ferramienta de mangu de madera y pañu de madera o fierro pa barrer les cortes [Sb. Ay]. Rastru de madera pa llimpiar les cortes [Ay]. Ferramienta p’arrastrar el cuchu [Ri. Md]. {Nun conseñamos una aceición §3 ‘grillu’ dada por García de Diego (deeh s.v. ragŭlāre*) que nós desconocemos}. //El rallón de a calabaza ‘ferramienta pa raspar la calabaza’ [Sb]. Aum. de rallu 1.
rallona, la
📖: rallona
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ral.lona [Ay. Ri. Bab].>(TEST)
  1. rallona
    • Sb
  2. ral.lona
    • Ay
    • Ri
    • Bab
Rasera pa llimpiar la masera [Ay]. Especie de pala de fierro o d’hojalata pa rallar la masera [Ar (= rallaona = rallaera)]. Ferramienta de madera con mangu llargu y pala semicircular utilizada p’aballar y cortar la masa de mazana en llagar [Sb]. Ferramienta de mangu de madera y una paleta de fierro en sen tresversal [Gr]: Cola rallona sácase’l cuchu [Gr]. Instrumen- tu cortante con que se llimpien los restos pegaos na masera, llueu d’amasar, o’l fornu del pan llueu de cocelo [Ri].
  1. 1. Rasera pa llimpiar la masera [Ay]. Especie de pala de fierro o d’<i class="della">hojalata</i> pa rallar la masera [Ar (= rallaona = rallaera)]. Ferramienta de madera con mangu llargu y pala semicircular utilizada p’aballar y cortar la masa de mazana en llagar [Sb]. Ferramienta de mangu de madera y una paleta de fierro en sen tresversal [Gr]: <i class="della">Cola</i> <i class="della">rallona</i> <i class="della">sácase’l</i> <i class="della">cuchu</i> [Gr]. Instrumen- tu cortante con que se llimpien los restos pegaos na masera, llueu d’amasar, o’l fornu del pan llueu de cocelo [Ri].
2. Torta que se fai coles ralles [Bab]. Aum. de ralla 1.
rallonada, la*
📖: rallonada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ral.lunada [Md].>(TEST)
  1. rallonada
  2. ral.lunada
    • Md
Garabatadura col rallón [Md].
  1. 1. Garabatadura col rallón [Md].
Cfr. ralla 1.
rallu, el 1
📖: rallu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<arrallu [Cb. JH].>(TEST)
  1. rallu
  2. arrallu
    • Cb
    • JH
Aición de arrallar [Cb. JH]: Faltai ell arrallu [JH]. 2. Lo que s’arralla [Cb]. algo de cascajo o piedra menuda, o rallos, raicillas y otra mezcla pegajosa que trabe bien la tierra [Grangerías xviii: 717] Tras del llabiegón han de ir garabatos y angazos esgatu- ñando y juntando los rallos y más raizacas que aya levan- tado el llabegón [Grangerías xviii: 771]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición de <i class="della">arrallar</i> [Cb. JH]: <i class="della">Faltai</i> <i class="della">ell</i> <i class="della">arrallu</i> [JH].
  3. 2. Lo que s’arralla [Cb]. <i class="della">algo</i> <i class="della">de</i> <i class="della">cascajo</i> <i class="della">o</i> <i class="della">piedra</i> <i class="della">menuda,</i> <i class="della">o</i> <i class="della">rallos</i><i class="della">,</i> <i class="della">raicillas</i> <i class="della">y</i> <i class="della">otra</i> <i class="della">mezcla pegajosa que trabe bien la tierra </i>[Grangerías xviii: 717] <i class="della">Tras del llabiegón han de ir garabatos y angazos esgatu-</i> <i class="della">ñando</i> <i class="della">y</i> <i class="della">juntando</i> <i class="della">los</i> <i class="della">rallos</i> <i class="della">y</i> <i class="della">más</i> <i class="della">raizacas</i> <i class="della">que</i> <i class="della">aya</i> <i class="della">levan-</i><i class="della"> tado</i> <i class="della">el</i> <i class="della">llabegón</i> [Grangerías xviii: 771]
Del llat. rāllum, -i ‘raspador pa llimpiar la reya del aráu’ (em s.v. rado), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). Tien un aum. rallón (cfr.), col femenín correspondien- te de rallarallona (cfr.) y dambos con posibilidá d’usu axetivu (cfr. rallón, ona). Nun conozo documentación medie- val nel dominiu ástur anque sí se conseña en testos aragone- ses de magar el sieglu xiv (Pottier 1948-1949: 196; pe2: 335). L’ast. arrallu paez un deverbal fuerte de arralar (cfr. rallar).
rallu, el 2
📖: rallu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ral.lu [An. Cv. Vd. Oc]. {Por percorreición de yeísta, <i class="della">rayu</i>(TEST)
  1. rallu
    • Lln
    • Sl
  2. ral.lu
    • An
    • Cv
    • Vd
    • Oc
  3. {Por percorreición de yeísta, <i class="della">rayu</i
[Lln (S)]}.> Caprimulgus europaeus, cast. chotacabras gris [Noval]. Pá- xaru de manches prietes y grises, de panza blanca [Lln]. Páxa- ru nocherniegu [Sl] de mal agüeru [Lln]. Páxaru nocherniegu con un cantu qu’asemeya que ralla los dientes [Cv]. Páxaru nocherniegu mui rápidu [Vd]. Páxaru nocherniegu que canta ral.l, ral.l y creen que ye la curuxa qu’anuncia la muerte [Oc]. Páxaru asemeyáu al cuquiellu que paez que canta de nueche cavar!, cavar! y anuncia la muerte [An].
  1. 1. [Lln (S)]}.> <i class="della">Caprimulgus europaeus</i>, cast. <i class="della">chotacabras gris </i>[Noval]. Pá- xaru de manches prietes y grises, de panza blanca [Lln]. Páxa- ru nocherniegu [Sl] de mal agüeru [Lln]. Páxaru nocherniegu con un cantu qu’asemeya que ralla los dientes [Cv]. Páxaru nocherniegu mui rápidu [Vd]. Páxaru nocherniegu que canta <i class="della">ral.l,</i> <i class="della">ral.l</i> y creen que ye la curuxa qu’anuncia la muerte [Oc]. Páxaru asemeyáu al cuquiellu que paez que canta de nueche <i class="della">cavar!,</i> <i class="della">cavar!</i> y anuncia la muerte [An].
D’una formación analóxica sol fem. ralla 2 (cfr.) fecha sol llat. rabula, -ae ‘charrán, vocingleru’ (em). El resultáu pal grupu -b’l- > [] ye asturianu dafechu (ghla 263). Tamién sedría posible un resultáu con [-y-] anque nesti casu presente l’únicu exemplu con [y] talmente paez que se debe al yeísmu de quien recoyó dellos datos de Llanes. Tampoco nun sedría imposible que pudiéremos tar énte un siguidor del diminutivu del llat. rāuus, -a, -um ‘gris’ → rāuulus (em) como yá alver- timos (pe2: 235). El fechu de ser el rallu un páxaru qu’emite un soníu particular pudo favorecer el so averamientu al ast. rallu 1 pol ruíu del rallu al rayer; esto mesmo podría tar na base de posibles acercamientos qu’alvertimos nes aceiciones segundes del ast. rallayu (cfr.), rallón (cfr.). L’averamientu a la etimoloxía de rallu 1 dende rallum nun sedría refugable darréu que, asina, xustificaríase tamién el gall. ralo ‘páxaru de mal agüeru’ conocíu por Pensado (1973: 91) que lu identifica col cast. cárabo.
ralu, a, o
📖: ralu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ralo [/Eo. Mánt/. VCid. R]. +relu/rala/ralo [Ay. Ri].>(TEST)
  1. ralu
    • Pa
    • Tb
    • An
    • Cd
    • Oc
    • Lln
    • Sb
    • Qu
    • Sm
  2. ralo
    • /Eo
    • Mánt/
    • VCid
    • R
  3. relu/rala/ralo metafonía
    • Ay
    • Ri

Cast. ralo [JH], más separáu de lo normal [Pa. Tb. PSil. An. Cd. Oc. R. Min]. Poco espesu [Lln. Ac. Sb. Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. /Eo. Mánt/. Tor. VCid. R]: Isti cebetu ta relu [Ri]: La yerba ta ralo [Ri]: Las papas fixístelas ralas [Tb]. 2. Raru [Ac. Sb. /Eo/], de pocu usu, poco común o frecuente [JH]: Rales veces vo a casa d’illi [JH]. Raru, insólitu [Cl]. 3. Ensin nacer la simienta (nun sitiu semáu) [Lln]. //De ralo en ralo ‘dixebráu’ [Tb]. ‘dacuando’ [Pa. Ac. Ay. Ri. Tb. Sm. An. Oc. /Mánt/. JH]: Vien mui de ralo en ralo [Tb]. //Nubes ralas ‘nubes separtaes, repartíes irregularmente’ [Mar]. ///El maíz ralo carga’l carru [LC]. El trabayu ruin y ralu amalez al sanu [LC]. Añu bonu o malu, el maizal ralu [LC].
  1. 1. <br class="della">Cast. <i class="della">ralo </i>[JH], más separáu de lo normal [Pa. Tb. PSil. An. Cd. Oc. R. Min]. Poco espesu [Lln. Ac. Sb. Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. /Eo. Mánt/. Tor. VCid. R]: <i class="della">Isti cebetu</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">relu</i> [Ri]: <i class="della">La</i> <i class="della">yerba</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">ralo</i> [Ri]: <i class="della">Las</i> <i class="della">papas</i> <i class="della">fixístelas</i> <i class="della">ralas</i> [Tb].
  2. 2. Raru [Ac. Sb. /Eo/], de pocu usu, poco común o frecuente [JH]: <i class="della">Rales veces vo a casa d’illi </i>[JH]. Raru, insólitu [Cl].
  3. 3. Ensin nacer la simienta (nun sitiu semáu) [Lln]. //<i class="della">De ralo en </i><i class="della">ralo</i> ‘dixebráu’ [Tb]. ‘dacuando’ [Pa. Ac. Ay. Ri. Tb. Sm. An. Oc. /Mánt/. JH]: <i class="della">Vien</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">de</i> <i class="della">ralo</i> <i class="della">en</i> <i class="della">ralo</i> [Tb]. //<i class="della">Nubes</i> <i class="della">ralas </i>‘nubes separtaes, repartíes irregularmente’ [Mar]. ///<i class="della">El maíz </i><i class="della">ralo</i> <i class="della">carga’l</i> <i class="della">carru</i> [LC]. <i class="della">El</i> <i class="della">trabayu</i> <i class="della">ruin</i> <i class="della">y</i> <i class="della">ralu</i> <i class="della">amalez</i> <i class="della">al</i> <i class="della">sanu</i> [LC]. <i class="della">Añu</i> <i class="della">bonu</i> <i class="della">o</i> <i class="della">malu,</i> <i class="della">el</i> <i class="della">maizal</i> <i class="della">ralu</i> [LC].
Egidius Ralon 1220(or.) [ACL/377] - Pondrás a ralas estos rótulos [Grangerías xviii: 557] y de riego a riego, que aya tres o quatro dedos de ralío [Grangerías xviii]
  1. Egidius Ralon
  2. 1220(or.) ACL/377
  3. - Pondrás a ralas estos rótulos
  4. Grangerías xviii: 557
  5. y de riego a riego, que aya tres o quatro dedos de ralío
  6. Grangerías xviii
Del llat. rārus, -a, -um ‘que tien separaciones’, ‘espardíu’, aislláu, ‘raru’ (em), bien representáu n’abondos dominios ro- mánicos (rew) y en tolos hispánicos (deeh), con tracamundiu de la líquida intervocálica (r-l) y posibles nominalizaciones como rala (cfr.) y formaciones verbales arralar (cfr.) [→ arralentar (cfr.)], enralar (cfr.) y *raliar anque nun lu conse- ñen les monografíes léxiques. Tamién se conseña la formación en -aria, ralera (cfr.), en -ūra, asina ralura (cfr.) lo mesmo que dende arralar arraladura (cfr.); tamién arralamientu (cfr.). En rellación etimolóxica taría tamién ast. raliegu (cfr.) y, quiciabes, ralengu, a, o (cfr.). Frente a la espresión con -l- col tracamundiu de líquides, tamién l’ast. caltién la etimoló- xica raru, a, o (cfr.), anque con un intentu de dixebrar signi- ficaos (pe2: 335). Del incoativu rarescere (em) pudo llograse un compuestu enralecer (cfr.). L’ast. hebo conocer un nome *ralíu rellacionáu cola familia de ralu (→ *ralir) asina como fai ver la documentación del sieglu xviii:
  1. su debido ralío
  2. Grangerías xviii: 564
ralura, la
📖: ralura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Raleza, calidá de ralu [Sb. PSil]. Distancia ente dos coses [Cp. Sm. PSil. Oc]: <i class="della">El</i>(TEST)
  1. ralura
    • Oc
    • Tb
    • Pr
  2. Raleza, calidá de ralu
    • Sb
    • PSil
  3. Distancia ente dos coses [Cp. Sm. PSil. Oc]: <i class="della">El</i
miou peine tien las raluras mui grandes [Oc]. Distancia, separación [Tb] grande ente dos coses [Pr]: Hai enforma ralura ente las dos mesas [Tb].
  1. 1. <i class="della">miou</i> <i class="della">peine</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">las</i> <i class="della">raluras</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">grandes </i>[Oc]. Distancia, separación [Tb] grande ente dos coses [Pr]: <i class="della">Hai</i> <i class="della">enforma</i> <i class="della">ralura</i> <i class="della">ente</i> <i class="della">las</i> <i class="della">dos</i> <i class="della">mesas</i> [Tb].
Cfr. ralu, a, o.
rama, la
📖: rama
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Fueya d’árbol [Cg. Ac. Ri] cuando entá ta nel árbol [Ay (/<i class="della">xamasca</i>(TEST)
  1. rama
    • Lln
    • Ll
    • Pr
    • Cd
    • Ri
    • Tb
  2. Fueya d’árbol [Cg. Ac. Ri] cuando entá ta nel árbol [Ay (/<i class="della">xamasca</i
‘fueya cuando ta en suelu’)]: Hai muncha rama en suelu [Ac]. 2. Conxuntu de fueya d’árbol [Lln. Ll. Pr] y plantes [Ac (= caña)]: Nunca-yos cae la rama [Lln]. 3. Ca- ñes pequeñes d’árbol coles sos fueyes [Cd]. 4. Tallu de la pataca [Ri. Tb. Tox]. 5. Copa d’un árbol [Pr]. 6. Derivación d’una capa (na mina), les dos partes d’un anticlinal o sinclinal
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘fueya cuando ta en suelu’)]: <i class="della">Hai</i> <i class="della">muncha</i> <i class="della">rama en</i> <i class="della">suelu</i> [Ac].
  3. 2. Conxuntu de fueya d’árbol [Lln. Ll. Pr] y plantes [Ac (= caña)]: <i class="della">Nunca-yos</i> <i class="della">cae</i> <i class="della">la</i> <i class="della">rama</i> [Lln].
  4. 3. Ca- ñes pequeñes d’árbol coles sos fueyes [Cd].
  5. 4. Tallu de la pataca [Ri. Tb. Tox].
  6. 5. Copa d’un árbol [Pr].
  7. 6. Derivación d’una capa (na mina), les dos partes d’un anticlinal o sinclinal
[Min]. //Meter rama ‘envolver la mata de la vide nel soporte [Cn (V)]. //Rama del maíz ‘fueyes qu’envuelven la panoya y que, seques, valen pa enllenar xergones’ [Cb]. //Rama de Santa Teresa Rhipsalis regnelli’ [Sb]. //Ser pintu la rama o pinta la rama ‘ser pencosu’ [Tb]. //Tener la pinta la rama ‘tener penques’ [Tb]. ///Comísteme les cereces/ de la cerezal temprana./Comísteme les cereces/y dexásteme la rama [Ay]. per illa rama de illo pumare ruderigo 929(or.) [SV] e lo podia dar por rama e por çespede 1297(or.) [SB/221] un palo de rama de una figuera que esta dentro 1528(or.) [MSMV/636] Una nobilla amarilla que se dize Rrama 1597 [(Comuña): 163] dos vacas labradoras, la una bermeja llamada Fenoya y otra amarilla llamada Rama [Avilés 1602/367] Paez qu’ha partise del posible coleutivu de ramus, rāma (em) supuestu pa xustificar el resultáu de delles llingües románi- ques (rew, deeh s.v. ramus, *rama) o bien d’una formación analóxica femenina de ramu (cfr.). Dende ramu, rama pudo facese’l verbu ramar [(cfr.) → ramiar (cfr.)] asina como’l compuestu enramar.
  1. [Min]. //Meter rama ‘envolver la mata de la vide nel soporte [Cn (V)]. //Rama del maíz ‘fueyes qu’envuelven la panoya y que, seques, valen pa enllenar xergones’ [Cb]. //Rama de Santa Teresa Rhipsalis regnelli’ [Sb]. //Ser pintu la rama o pinta la rama ‘ser pencosu’ [Tb]. //Tener la pinta la rama ‘tener penques’ [Tb]. ///Comísteme les cereces/ de la cerezal temprana./Comísteme les cereces/y dexásteme la rama [Ay]. per illa rama de illo pumare ruderigo
  2. 929(or.) SV
  3. e lo podia dar por rama e por çespede
  4. 1297(or.) SB/221
  5. un palo de rama de una figuera que esta dentro
  6. 1528(or.) MSMV/636
  7. Una nobilla amarilla que se dize Rrama
  8. 1597 (Comuña): 163
  9. dos vacas labradoras, la una bermeja llamada Fenoya y otra amarilla llamada Rama
  10. Avilés 1602/367
  11. Paez qu’ha partise del posible coleutivu de ramus, rāma (em) supuestu pa xustificar el resultáu de delles llingües románi- ques (rew, deeh s.v. ramus, *rama) o bien d’una formación analóxica femenina de ramu (cfr.). Dende ramu, rama pudo facese’l verbu ramar [(cfr.) → ramiar (cfr.)] asina como’l compuestu enramar.
  12. (cfr.) → ramiar (cfr.)
ramada, la
📖: ramada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><ramaa [JH]. ramá [Min].>(TEST)
  1. ramada
    • Ca
  2. ident class="della" level="1"></ident><ramaa
    • JH
  3. ramá
    • Min
Cast. ramada, enramada, [JH]. 2. Conxuntu de rames que s’arrastren detrás d’un carru [Ca] y pa ello fáise-yos un fura- cu nel cabu más gordu pel que pasa una cadena que se xunta a un timón del que tira una pareya [Ca (VB)]. 3. Caúna de les pieces de pañu sueltu de que se compón una sábana [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">ramada, </i>enramada, [JH].
  2. 2. Conxuntu de rames que s’arrastren detrás d’un carru [Ca] y pa ello fáise-yos un fura- cu nel cabu más gordu pel que pasa una cadena que se xunta a un timón del que tira una pareya [Ca (VB)].
  3. 3. Caúna de les pieces de pañu sueltu de que se compón una sábana [JH].
4. Tiru, empuxe qu’imponen los vagones de cola d’un tren en marcha, por inercia [Min]. 5. Aición de apalancar [Cg]. //Facer ramaa “se dice del carro cuando lleva la carga muy trasera y se inclina más hacia esa parte; de la palanca cuando se coge por el extremo por la mayor facilidad con que enton- ces se levanta o mueve el peso; de un árbol cuando se sacude o trata de echar en tierra sujeto a alguna cuerda por lo más alto de él... entonces facen ramaa, no se guarda equilibrio, no están ras con ras” [JH]. yera fecho de madera viella e de ramada e techado de palla 14[...] (or.) [VC-II/182] Cfr. ramáu.
  1. 4. Tiru, empuxe qu’imponen los vagones de cola d’un tren en marcha, por inercia [Min]. 5. Aición de apalancar [Cg].
  2. Cg
  3. //Facer ramaa “se dice del carro cuando lleva la carga muy trasera y se inclina más hacia esa parte; de la palanca cuando se coge por el extremo por la mayor facilidad con que enton- ces se levanta o mueve el peso; de un árbol cuando se sacude o trata de echar en tierra sujeto a alguna cuerda por lo más alto de él... entonces facen ramaa, no se guarda equilibrio, no están ras con ras” [JH].
  4. JH
  5. yera fecho de madera viella e de ramada e techado de palla 14[...] (or.)
  6. VC-II/182
  7. Cfr. ramáu.
ramal, el
📖: ramal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Ronzal [Rs. Pa. Cr. Ac. Bi. Ay. Ri. Sd. Qu. Tb. Pzu. Pr. Tox. Bard. Tor. Arm. VCid]. Cordel atáu al pescuezu de la vaca pa llevala [PSil]. Cordel pequeñu [Lln]. 2. Soga d’unos tres metros de llargo [Llg]. 3. Camín que s’esvía de la carrete- ra principal [Ac]. Camín vecinal [Bard]. Camín qu’ arranca d’otru [Ri. Arm]. 4. Retueyu de la vide [Cn (V)]. //<i class="della">-es </i>‘palu llargu del carru’ [Lln]. ‘oxetu p’atar les vaques al carru’ [Lln]. <br class="della">‘cortines d’agua que, dacuando, vense nel horizonte al llo- ver’ [VCid]. //<i class="della">A</i>(TEST)
  1. ramal
    • Cn
    • Llv
  2. ident class="della" level="1"></ident>Ronzal
    • Rs
    • Pa
    • Cr
    • Ac
    • Bi
    • Ay
    • Ri
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Pzu
    • Pr
    • Tox
    • Bard
    • Tor
    • Arm
    • VCid
  3. Cordel atáu al pescuezu de la vaca pa llevala
    • PSil
  4. Cordel pequeñu
    • Lln
  5. 2
  6. Soga d’unos tres metros de llargo
    • Llg
  7. 3
  8. Camín que s’esvía de la carrete- ra principal
    • Ac
  9. Camín vecinal
    • Bard
  10. Camín qu’ arranca d’otru
    • Ri
    • Arm
  11. 4
  12. Retueyu de la vide
    • Cn (V)
  13. <i class="della">-es </i>‘palu llargu del carru’ eonaviego
    • Lln
  14. ‘oxetu p’atar les vaques al carru’
    • Lln
  15. <br class="della">‘cortines d’agua que, dacuando, vense nel horizonte al llo- ver’
    • VCid
  16. <i class="della">A</i eonaviego
tira ya ramal ‘ensin vuelta atrás (un tratu)’ [Cn (F)]. //Dir del ramal ‘nun tener personalidá’ [Ac]. ‘dir dócilmente’ [Tb]. //Llevar del ramal ‘guiar, conducir’ [Pr]. //Llover a ramales ‘llover bastiando’ [Llv]. //Vender al tira ramal ‘vender ganáu malo o enfermo a preciu perbaxu ensin poder reclamar nada’ [PSil].
  1. 1. <i class="della">tira</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">ramal</i> ‘ensin vuelta atrás (un tratu)’ [Cn (F)]. //<i class="della">Dir</i> <i class="della">del</i> <i class="della">ramal</i> ‘nun tener personalidá’ [Ac]. ‘dir dócilmente’ [Tb]. //<i class="della">Llevar</i> <i class="della">del</i> <i class="della">ramal</i> ‘guiar, conducir’ [Pr]. //<i class="della">Llover</i> <i class="della">a</i> <i class="della">ramales</i> ‘llover bastiando’ [Llv]. //<i class="della">Vender</i> <i class="della">al</i> <i class="della">tira</i> <i class="della">ramal </i>‘vender ganáu malo o enfermo a preciu perbaxu ensin poder reclamar nada’ [PSil].
- ¿Cuánto ese jaco á tira ramal? Cincuenta y la robla [Prieto & López Doriga 1889: 77]
  1. - ¿Cuánto ese jaco á tira ramal? Cincuenta y la robla
  2. Prieto & López Doriga 1889: 77
Del llat. ramāle, -is ‘cañes d’un árbol’ (em) con aplicación a la cuerda allargada que conduz a la bestia; tamién a una ra- mificación del camín. Sobro ramal féxose un verbu ramaliar y ramalar (cfr.). Un deverbal pudo ser ast. ramalada (cfr.) anque sobro ramal pudo facese direutamente l’abondativu ra- malada (cfr.) d’u siguió’l nuevamente incrementáu ramalazu (cfr.). Sobro ramal llogróse ramalote (cfr.) d’u foi fácil alga- mar ramoletazu (cfr.) y el verbu ramoletiar (cfr.). Nel casu de ramalada y ramalazu alviértese non sólo la referencia nidia a daqué material rellacionao con ramu, rama (cfr.) sinón a da- qué figurao como ‘ataque’, ‘ataque d’ira’, ‘de llocura’, etc. Al nuesu entender el so aniciu atópase na aceición 2ª de ramala- zu onde s’asocia la presencia física d’un ramu de sangre colo que s’entiende como consecuencia de lo mesmo ‘ataque (de llocura, etc.)’ porque, a vegaes, tamién diches venaes acom- pánguense cola presencia de les ramificaciones sanguínees. Nel dominiu ástur son tamién derivaos de ramal (o d’una va- riante averada), quiciabes *ramil, necesaria pa xustificar los sos descendientes sufixaos remelixu (cfr.), ramiletiáu (cfr.) y enramiletiáu (cfr.) conseñaos dambos na fastera occidental lleonesa asina como ramiretiáu (cfr.) nel conceyu asturianu de Colunga.
ramalada, la
📖: ramalada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ramalá [Ay].>(TEST)
  1. ramalada
  2. ramalá
    • Ay
Golpe con un ramal [Ay].
  1. 1. Golpe con un ramal [Ay].
2. Ramalazu, venada [Tox. /Eo], golpe de llocura [Ac. Tb. Sm]. Aición violenta, accesu de llo- cura [Ay]. 3. Reaición irreflexiva [Tb]. Arrebatu, accesu d’ira [Pr]. Pensamientu o determinación irreflexiva [Cv]. Pensa- mientu irreflexivu [Sm]. Cfr. ramal.
ramalar
📖: ramalar
🏗️: NO
✍️: NO
<ramalar [Pr]. ramaliar [Pa. Ll. Tb. Arm]. arramalar [Ay. Pr. Tox]. arramaliar [Cb].>(TEST)
  1. ramalar
    • Lln
    • Sb
  2. ramalar
    • Pr
  3. ramaliar
    • Pa
    • Ll
    • Tb
    • Arm
  4. arramalar
    • Ay
    • Pr
    • Tox
  5. arramaliar
    • Cb
Cast. ramalear, cabestrear [Lln. Pa. Sb. Ll. Tb]. Llevar del ramal [Lln. Sb. Ay. Pr. Tox. Arm]. Obedecer el pollín siguiendo’l ramal [Cb]. 2. Dir contrariu a que lu lleven del ra- mal [Tb]: El burricu iba ramaliando [Tb]. 3. Guiar [Ay]. Con- ducir a una persona [Pr]. 4. Mandar [Ay]. //Arramalar mal ‘nun se dexar llevar con facilidá’ [Tox]. //No ramalían bien ‘nun s’entienden bien (los que componen una pareya)’ [Lln]. Cfr. ramal.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">ramalear</i>, <i class="della">cabestrear</i> [Lln. Pa. Sb. Ll. Tb]. Llevar del ramal [Lln. Sb. Ay. Pr. Tox. Arm]. Obedecer el pollín siguiendo’l ramal [Cb].
  3. 2. Dir contrariu a que lu lleven del ra- mal [Tb]: <i class="della">El burricu iba ramaliando </i>[Tb].
  4. 3. Guiar [Ay]. Con- ducir a una persona [Pr].
  5. 4. Mandar [Ay]. //<i class="della">Arramalar</i> <i class="della">mal</i> ‘nun se dexar llevar con facilidá’ [Tox]. //<i class="della">No</i> <i class="della">ramalían bien</i> ‘nun s’entienden bien (los que componen una pareya)’ [Lln]. Cfr. <i class="della">ramal</i>.
ramalazu, el
📖: ramalazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+ramalezu [Cp. Ay].>(TEST)
  1. ramalazu
    • Pa
    • Lln
  2. ramalezu metafonía
    • Cp
    • Ay
Ramalada [Pa]. Golpe dau col ramal [Lln] o con dalgo flexi- ble [Tor]. Golpe grande, intencionáu, dau col ramal [Ay].
  1. 1. Ramalada [Pa]. Golpe dau col ramal [Lln] o con dalgo flexi- ble [Tor]. Golpe grande, intencionáu, dau col ramal [Ay].
2. Filos de sangre nos güeyos [Lln]. Ramu de sangre que da- cuando apaez nos güeyos [Cb]. 3.Venada, golpe de llocura [Cp. Ac. Ay. Ri. Tb. Sm. Pr]. Arrebatu, ataque de llocura [Pa. Cb. Sb]. Reaicción irreflexiva [Tb]. Pensamientu irreflexivu [Sm]. Impulsu [Lln]. 4. Presión violenta nos estratos [Min]. Arranque o tirón bruscu nos tresportes [Min]. 5. Sensación aguda d’un dolor que se desplaza pel cuerpu [Tor]: Sentí un ramalazo na espalda [Tor]. Cfr. ramal.
ramalillos, los
📖: ramalillos
🔤: , los
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

<<i class="della">sic</i>>(TEST)
  1. ramalillos
  2. i class="della">sic</i>
Ronzal [Mar].
  1. 1. Ronzal [Mar].
2. Cordeles pequeños p’atar l’albarda al burru (metíense per unos aros pente l’alforxa hacia atrás) [Lln]. 3. Cadenes o trozos de cable pa enganchar les mesilles que lle- vaben la madera a los vagones [Min]. Cfr. ramalín.
ramalín, el
📖: ramalín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cualquier esviación del camín [Cp]. Esvíu pequeñu del camín xeneral [Pa]. Dim. de <i class="della">ramal</i>(TEST)
  1. ramalín
  2. Cualquier esviación del camín
    • Cp
  3. Esvíu pequeñu del camín xeneral
    • Pa
  4. Dim
  5. de <i class="della">ramal</i
(cfr.) cola amestanza del
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) cola amestanza del
continuador del suf. -īnus. Otra incrementación sufixal diminutiva en -ĕllus al- viértese, castellanizada, en ramalillos (cfr.).
ramalote, {el}
📖: ramalote
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
“Sargazo. Ineficaz” [Cñ]. Podría tratase d’un deriváu despeutivu de <i class="della">ramal</i>(TEST)
  1. ramalote
  2. “Sargazo
  3. Ineficaz”
  4. Podría tratase d’un deriváu despeutivu de <i class="della">ramal</i
(cfr.) + suf.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) + suf.
-ote d’u siguiría la so aceición de “sargazo”. Un aplicación metafórica con usu ax. podría representala la posible defini- ción de “ineficaz”.
ramar
📖: ramar
🏗️: NO
✍️: NO
Cargar el ramu [Md (= enramar)]. Verbu fechu sol ast. <i class="della">ramu</i>. L’ast. conoció tamién el compuestu <i class="della">enramar</i>(TEST)
  1. ramar
  2. Cargar el ramu
    • Md (= enramar)
  3. Verbu fechu sol ast
  4. <i class="della">ramu</i>
  5. L’ast
  6. conoció tamién el compuestu <i class="della">enramar</i
(cfr.) y correspondiente verbu en -idiare > *rame(y) ar > ramiar (cfr.), güei tamién conocíu gracies a la nominali- zación del vieyu participiu débil rameáu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) y correspondiente verbu en -idiare > *<i class="della">rame(y)</i> <i class="della">ar</i> > <i class="della">ramiar</i> (cfr.), güei tamién conocíu gracies a la nominali- zación del vieyu participiu débil <i class="della">rameáu </i>(cfr.).
ramasca, la
📖: ramasca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. ramasca
    • Ay
Ramu d’un árbol [Os. Ay] o planta [Cb (= ramascu)]. Caña d’árbol con fueyes [Ac (= ramascu)]. Rama seca d’árbol [Cd.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Ramu d’un árbol [Os. Ay] o planta [Cb (= ramascu)]. Caña d’árbol con fueyes [Ac (= ramascu)]. Rama seca d’árbol [Cd.
Pr]. Conxuntu de rames pequeñes [Ar]. 2. Venada pasaxera de llocura [Cp (= ramascón)]. Cfr. ramu.
ramascada, la
📖: ramascada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ramascá [Ay. Ar].>(TEST)
  1. ramascada
    • Po
    • Lln
    • Pa
    • Oc
    • Pr
  2. ramascá
    • Ay
    • Ar
Golpe con un ramascu [Cb. JH]. Golpe con una rama [Ar]. 2. Dañu que se recibe al tropezar con una rama [Ay]. 3. Golpes que se dan los rapazos colos ramos, al salir el Domingu de Ramos de misa [gea s.v. semana santa]. 4. Ramu {especie de corza}, fechu de rames d’árbol (pel tueru xúncese a la caba- llería y la yerba átase sobro les rames) [Po]. 5. Bastiu d’agua y aire [Lln. Pa]. 6. Racha de calor [Cb]. 7. Movimientu o xestu rápidu y bruscu [Oc (= ramascón)]. 8. Llocura [GP a. 1788]. Venada pasaxera de llocura [Cb. Pr (= ramalazu)].
  1. 1. Golpe con un ramascu [Cb. JH]. Golpe con una rama [Ar].
  2. 2. Dañu que se recibe al tropezar con una rama [Ay].
  3. 3. Golpes que se dan los rapazos colos ramos, al salir el Domingu de Ramos de misa [gea s.v. semana santa].
  4. 4. <i class="della">Ramu</i> {especie de <i class="della">corza</i>}, fechu de rames d’árbol (pel tueru xúncese a la caba- llería y la yerba átase sobro les rames) [Po].
  5. 5. Bastiu d’agua y aire [Lln. Pa].
  6. 6. Racha de calor [Cb].
  7. 7. Movimientu o xestu rápidu y bruscu [Oc (= ramascón)].
  8. 8. Llocura [GP a. 1788]. Venada pasaxera de llocura [Cb. Pr (= ramalazu)].
- Tamien tien sos ramascades [El Caballo 81]
  1. - Tamien tien sos ramascades
  2. El Caballo 81
Cfr. ramu.
ramascaya, la
📖: ramascaya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. ramascaya
    • Ll
    • Pr
Ramaxe [Ll]. Ramascos pal fueu [Cb]. Rames seques y menu- des pa prender el fueu [Pr].
  1. 1. Ramaxe [Ll]. Ramascos pal fueu [Cb]. Rames seques y menu- des pa prender el fueu [Pr].
Cfr. ramu.
ramascazu, el
📖: ramascazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ramascazo [Os. Cr. VCid].>(TEST)
  1. ramascazu
    • Pa
    • Cd
    • Tb
  2. ramascazo
    • Os
    • Cr
    • VCid
Golpe dau con una rama [Pa. Cr. Ac. Cd]. Golpe dau con una ramasca [Os]. Golpe dau con un ramascu [VCid]. 2. Venada pasaxera de llocura [Tb]. Cfr. ramu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Golpe dau con una rama [Pa. Cr. Ac. Cd]. Golpe dau con una ramasca [Os]. Golpe dau con un ramascu [VCid].
  3. 2. Venada pasaxera de llocura [Tb]. Cfr. <i class="della">ramu</i>.
ramascón, el
📖: ramascón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Movimientu o xestu rápidu y bruscu [Oc]. 2. Venada pasaxera de llocura [Pr]. Aum. de <i class="della">ramascu</i>(TEST)
  1. ramascón
  2. Movimientu o xestu rápidu y bruscu
    • Oc
  3. 2
  4. Venada pasaxera de llocura
    • Pr
  5. Aum
  6. de <i class="della">ramascu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
ramascu, el
📖: ramascu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+ramescu [Ay. Ll]. ramasco [VCid].>(TEST)
  1. ramascu
    • Lln
    • Ca
    • Cp
    • Cg
    • Cd
    • Pr
    • Pa
  2. ramescu metafonía
    • Ay
    • Ll
  3. ramasco
    • VCid
Ramu [GP a. 1788]. Rama [Villah] d’árbol [DA], pequeña y tal como salió del árbol [Lln]. Rama d’árbol o arbustu [Ca]. Ramu yá cortáu del árbol [JH]. Caña d’árbol que cimbla y con fueya [R]. Ramu cualquier d’árbol o planta [Cb. Cp]. Rama grande y malamañada, cortada o esgayada del árbol [Cg]. Rama peque- ña [Ar]. Rama seca del árbol [Cd. Pr]. Rama seca que val pa prender el fueu [Lln]. Fueya seca del árbol [Cd]. Ramaxe [Ay. Ll (= xamasca). JH]. Rama de fresnu o carbayu [Lln]. Rama d’árbol con fueya, remanable por cualquiera [Pa]. 2. Maleza [Ll (= xamasca)]. 3. Carbayu acabante nacer o mui xoven [VCid]. //Andar de ramascu ‘tar alteráu (daquién)’ [Lln]. - Al mecése los ramascos [La Paliza 258]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Ramu [GP a. 1788]. Rama [Villah] d’árbol [DA], pequeña y tal como salió del árbol [Lln]. Rama d’árbol o arbustu [Ca]. Ramu yá cortáu del árbol [JH]. Caña d’árbol que cimbla y con fueya [R]. Ramu cualquier d’árbol o planta [Cb. Cp]. Rama grande y malamañada, cortada o esgayada del árbol [Cg]. Rama peque- ña [Ar]. Rama seca del árbol [Cd. Pr]. Rama seca que val pa prender el fueu [Lln]. Fueya seca del árbol [Cd]. Ramaxe [Ay. Ll (= xamasca). JH]. Rama de fresnu o carbayu [Lln]. Rama d’árbol con fueya, remanable por cualquiera [Pa].
  3. 2. Maleza [Ll (= xamasca)].
  4. 3. Carbayu acabante nacer o mui xoven [VCid]. //<i class="della">Andar</i> <i class="della">de</i> <i class="della">ramascu</i> ‘tar alteráu (daquién)’ [Lln]. - <i class="della">Al</i> <i class="della">mecése</i> <i class="della">los</i> <i class="della">ramascos</i> [La Paliza 258]
- Utros fradaben ramascos [San Mateo 83] Cfr. ramu.
  1. - Utros fradaben ramascos
  2. San Mateo 83
  3. Cfr. ramu.
ramáu, el
📖: ramáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+raméu [Ll].>(TEST)
  1. ramáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+raméu
    • Ll
Ramu de carretar enllenu [Tb]: Vien con un ramáu de yerba [Tb]. 2. Gamayu percargáu de fruta [Pr]. 3. Ramu de lloréu que lleven los neños el Domingu de Ramos engalanáu de ros- quíes y otros dulces [Pr]. 4. Escoba ensin mangu emplegada pa barrer la era cuando se trilla [VCid]. 5. Llenzu usáu pa facer la colada [Ll]. - texedura de ramados y pertegones [Grangerías xviii: 731] Deverbal de ramar (cfr.) anque tamién pue ser una formación abondativa de ramu (cfr.) daqué asemeyao a lo que s’alvierte nel ast. ramada (cfr.).
  1. Ramu de carretar enllenu [Tb]: Vien con un ramáu de yerba [Tb]. 2. Gamayu percargáu de fruta [Pr]. 3. Ramu de lloréu que lleven los neños el Domingu de Ramos engalanáu de ros- quíes y otros dulces [Pr]. 4. Escoba ensin mangu emplegada pa barrer la era cuando se trilla [VCid]. 5. Llenzu usáu pa facer la colada [Ll]. - texedura de ramados y pertegones
  2. Grangerías xviii: 731
  3. Deverbal de ramar (cfr.) anque tamién pue ser una formación abondativa de ramu (cfr.) daqué asemeyao a lo que s’alvierte nel ast. ramada (cfr.).
ramaxe, el
📖: ramaxe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Conxuntu de rames. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Dexando</i>(TEST)
  1. ramaxe
  2. ident class="della" level="1"></ident>Conxuntu de rames
  3. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Dexando</i
so ramaxe doradino [Judit 198]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">so</i> <i class="della">ramaxe</i><i class="della"> doradino</i> [Judit 198]
Posible adautación del fr. ramage o, cenciellamente, de ramu (cfr.) cola amestadura del sufixu d’aniciu ultrapirenaicu -age -axe.
  1. Posible adautación del fr. ramage o, cenciellamente, de ramu
  2. (cfr.) cola amestadura del sufixu d’aniciu ultrapirenaicu -age
  3. -axe.
ramayu, el
📖: ramayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><//ramayo [Eo].>(TEST)
  1. ramayu
  2. ident class="della" level="1"></ident><
  3. ramayo eonaviego
    • Eo
Parte d’ una rama [Tox. /Eo/]. 2. Ouca xuntada al tallu [Tox]. //-os ‘algues pardes y grandes’ [PVeiga]. ‘rames baxes del carbayu [Mar]. enrollareisvos bien con los felpeyos/de la vuestra comadre de los Beyos,/y tomando en la mano algun ramayu/de beni- to campín o de forgayu [Romance (Torano): 85-88] revolviendo con el olla o caldera/por que faga meyor la fregadera/llavareis vuestra casa col ramayu/el horriu, la cocina y el escanu [Romance (Torano): 89-92] D’una xeneralización analóxica masc. sol continuador del llat. ramalia ‘conxuntu de cañes’ (em) > ast. *ramayara- mayu o, quiciabes meyor, d’un dim. de ramus + -aculus > ast. ramayu (cfr. ramu). Un abondativu en -ūtus (Old) ye respon- sable del ast. ramayudu (cfr.).
  1. Parte d’ una rama [Tox. /Eo/]. 2. Ouca xuntada al tallu [Tox].
  2. Tox
  3. //-os ‘algues pardes y grandes’ [PVeiga]. ‘rames baxes del carbayu [Mar]. enrollareisvos bien con los felpeyos/de la vuestra comadre de los Beyos,/y tomando en la mano algun ramayu/de beni- to campín o de forgayu
  4. Romance (Torano): 85-88
  5. revolviendo con el olla o caldera/por que faga meyor la fregadera/llavareis vuestra casa col ramayu/el horriu, la cocina y el escanu
  6. Romance (Torano): 89-92
  7. D’una xeneralización analóxica masc. sol continuador del llat. ramalia ‘conxuntu de cañes’ (em) > ast. *ramayara- mayu o, quiciabes meyor, d’un dim. de ramus + -aculus > ast. ramayu (cfr. ramu). Un abondativu en -ūtus (Old) ye respon- sable del ast. ramayudu (cfr.).
ramayudu, a, o
📖: ramayudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><ramachudu [Sm].>(TEST)
  1. ramayudu
  2. ident class="della" level="1"></ident><ramachudu
    • Sm
Que tien muncha rama [Sm. Oc]. Cfr. ramayu.
  1. Que tien muncha rama [Sm. Oc]. Cfr. ramayu.
  2. Sm. Oc
rameáu, el
📖: rameáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Conxuntu de coses dispuestes, más o menos, en forma de ramu (aplícase especialmente a les estampaciones de teles y <br class="della">papeles, a les manches de la piel, etc. [Sm]: <i class="della">Las</i>(TEST)
  1. rameáu
    • Sm
  2. ident class="della" level="1"></ident>Conxuntu de coses dispuestes, más o menos, en forma de ramu (aplícase especialmente a les estampaciones de teles y <br class="della">papeles, a les manches de la piel, etc
  3. [Sm]: <i class="della">Las</i
cabras nas piernas son... asina, un rameáu) [Sm].
  1. 1. <i class="della">cabras</i> <i class="della">nas</i> <i class="della">piernas</i> <i class="della">son...</i> <i class="della">asina,</i> <i class="della">un</i> <i class="della">rameáu</i>) [Sm].
Cfr. ramar.
ramecu, el*
📖: ramecu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rameco [Os].>(TEST)
  1. ramecu
  2. rameco
    • Os
Parte trasera del carru [Os].
  1. 1. Parte trasera del carru [Os].
Posible amestanza de ramus col suf. -ĭccu > ast. -ecu, o bien con un suf. -ŏccu > -(u)ecu. Tamién se conseña un femenín romeca (cfr.) que podría ser un lapsus d’escritura o una asimi- lación d’influxu llabial.
ramera, la
📖: ramera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rameira [As].>(TEST)
  1. ramera
    • Ri
    • Qu
    • Tb
  2. rameira
    • As
Xata que se puya’l día de la fiesta (pa collaborar nel pagu de los gastos de les ceremonies) [Ac. Ri. Qu. Tb]. 2. Lloréu [As]. 3. La muyer qu’adorna’l ramu {de la ofrienda} [JS]. //-es ‘les dos moces que na sacramental del pueblu salen a pidir pa la fiesta relixosa y que’l día de la fiesta diben detrás de la santa na procesión’ [Ac]. ‘moces que pidíen pel pueblu pa facer el ramu [Qu (rameras)].
  1. 1. Xata que se puya’l día de la fiesta (pa collaborar nel pagu de los gastos de les ceremonies) [Ac. Ri. Qu. Tb].
  2. 2. Lloréu [As].
  3. 3. La muyer qu’adorna’l <i class="della">ramu</i> {de la ofrienda} [JS]. //-<i class="della">es</i> ‘les dos moces que na sacramental del pueblu salen a pidir pa la fiesta relixosa y que’l día de la fiesta diben detrás de la santa na procesión’ [Ac]. ‘moces que pidíen pel pueblu pa facer el ramu<i class="della">’</i> [Qu (rameras)].
otra tierra y luego linderos huerta ramera [LJurisd 199]
  1. otra tierra y luego linderos huerta ramera
  2. LJurisd 199
Cfr. ramu.
rameru, el*
📖: rameru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rameru
  1. 1. <rameiru [Tox]. Lloréu [Tox].
Cfr. ramu.
rameta, la
📖: rameta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Carriella o carreña con una caxa de xebatu fecha pa carretar [Am (/<i class="della">rametu</i>(TEST)
  1. rameta
  2. Carriella o carreña con una caxa de xebatu fecha pa carretar [Am (/<i class="della">rametu</i
‘carriella mui elemental’/ ramu ‘tipu de carrie- lla’)].
  1. 1. ‘carriella mui elemental’/ <i class="della">ramu</i> ‘tipu de carrie- lla’)].
Formación analóxica femenina d’un dim. del ast. ramu (cfr.).
rametiar
📖: rametiar
🏗️: NO
✍️: NO
Carretar daqué nun ramu, rametu o rameta [Md]. Verbu fechu dende l’ast. <i class="della">rametu</i>(TEST)
  1. rametiar
  2. Carretar daqué nun ramu, rametu o rameta
    • Md
  3. Verbu fechu dende l’ast
  4. <i class="della">rametu</i
(cfr.), rameta (cfr. ramu).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), <i class="della">rameta</i> (cfr. <i class="della">ramu</i>).
rametu, el
📖: rametu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rameto [Os].>(TEST)
  1. rametu
    • Ca
  2. rameto
    • Os
Especie de ramu percenciellu que s’eslliza pel terrén pa ca- rretar [Ca].
  1. 1. Especie de ramu percenciellu que s’eslliza pel terrén pa ca- rretar [Ca].
Tipu de ramu pequeñu, xeneralmente pa carretar lleña [Am. Po]. Carru ensin ruedes pa dir pelos caminos malos, cuestos y con piedres [Pa]. Rastru pa carretar yerba, piedra, etc. [Sr]. Mediu de tresporte [Cl], de madera, pa cu- char en sitiu onde nun entra’l carru, pa carretar madera de los montes, etc. [Os]. Dim. de ramu. Dende rametu féxose ast. rametiar (cfr.).
ramiar
📖: ramiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. ramiar
    • Sm
Cubrir con cañaveres los teyaos de los edificios el día de San Xuan enantes de que dea nellos el sol [Sm].
  1. 1. Cubrir con cañaveres los teyaos de los edificios el día de San Xuan enantes de que dea nellos el sol [Sm].
Cfr. ramar.
ramiegu, a, o*
📖: ramiegu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ramiega [Sb].>(TEST)
  1. ramiegu
  2. ramiega
    • Sb
Sabrosa y montesa, non tan grande como la roxa (una variedá de castaña) [Sb].
  1. 1. Sabrosa y montesa, non tan grande como la roxa (una variedá de castaña) [Sb].
2. Que-y presta muncho la fruta (una per- sona) [Lln]. Del llat. rāmeus, -a, -um ‘de ramaxe’ (em s.v. ramus; abf) si- guió ast. ramiegu (cfr.) y ramión (cfr.) anque con destremáu sufixu si bien en dambos casos frecuentativu.
rámila, la
📖: rámila
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rámila
Cfr. remezmila.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">remezmila</i>.
ramión, ona
📖: ramión
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. ramión
    • Lln
Que come fruta verde (el neñu) [Lln].
  1. 1. Que come fruta verde (el neñu) [Lln].
Cfr. ramiegu, a, o.
ramiretiáu, ada, ao
📖: ramiretiáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<///“ramiletiado” [La Cepeda (lla) = enramiletiado”].>(TEST)
  1. ramiretiáu
    • Cg
  2. “ramiletiado” infl. cast.
    • La Cepeda (lla) = enramiletiado”
Con adornos qu’asemeyen ramos (el texíu) [Cg]. Adornao (el texíu, el papel) con dibuxos de flores [La Cepeda (lla)].
  1. 1. Con adornos qu’asemeyen ramos (el texíu) [Cg]. Adornao (el texíu, el papel) con dibuxos de flores [La Cepeda (lla)].
Cfr. ramal.
ramisacu, el
📖: ramisacu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Muezca que se fai al ganáu nuna oreya pa marcar la so propie- dá [Bab. lla (= resaco, rebisaco)]. Pallabra que s’esparde pel dominiu ástur, especialmente per tierres lleoneses de la estaya norteña pero adientrándose per Castiya fasta La Rioja, con nicios al sur, n’Andalucía, a ve- gaes con realizaciones femenines [lla]. Ha tenese por un de- riváu del llat. ramus, -i>(TEST)
  1. ramisacu
  2. Muezca que se fai al ganáu nuna oreya pa marcar la so propie- dá
    • Bab
    • lla (= resaco, rebisaco)
  3. Pallabra que s’esparde pel dominiu ástur, especialmente per tierres lleoneses de la estaya norteña pero adientrándose per Castiya fasta La Rioja, con nicios al sur, n’Andalucía, a ve- gaes con realizaciones femenines
    • lla
  4. Ha tenese por un de- riváu del llat
  5. ramus, -i
ast. ramu, cast. ramo cola amestadu- ra de sufixu diminutivo-despeutivu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ast. <i class="della">ramu</i>, cast. <i class="della">ramo </i>cola amestadu- ra de sufixu diminutivo-despeutivu.
ramiscu, a, o*
📖: ramiscu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ramisca [Cd].>(TEST)
  1. ramiscu
  2. ramisca
    • Cd
Descarada [Cd].
  1. 1. Descarada [Cd].
Quiciabes tracamundiu del primitivu rabisca (cfr. rabiscu, a, o), en rellación etimolóxica col ast. rabu (cfr.) pero atrayíu fó- nicamente a la familia de ramu (cfr.) por cuenta l’averamientu de llabiales sonores. Ye verdá que Pensado (1985: 160) entiende’l gall. andar a ramisca en rellación con ramisco ‘conxuntu de rames cortaes’, quiciabes con un usu eufemísti- cu según camentamos.
ramoletazu, el
📖: ramoletazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">ramoletazu,</b>(TEST)
  1. ramoletazu
    • Sb
  2. b class="della">ramoletazu,</b
el Ramalazu [Sb].
  1. 1. <b class="della">el </b>Ramalazu [Sb].
Cfr. ramal.
ramoletiar
📖: ramoletiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. ramoletiar
    • Ll
Doblar les plantes pola fuerza del aire [Ll].
  1. 1. Doblar les plantes pola fuerza del aire [Ll].
Cfr. ramal.
ramón, ona
📖: ramón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ramona [Cg. Cb].>(TEST)
  1. ramón
    • Ay
    • Xx
  2. ramona
    • Cg
    • Cb
(Variedá de mazana) pequeña y ruina [Cg]. (Variedá de casta- ña) perpequeña [Cb]. 2. Qu’alborota, que vocingla (la xente) [Ay]. //Pumar ramón ‘mazanal que miedra d’un llantón fechu d’una rama del árbol, chupón o añal’ [Xx].
  1. 1. (Variedá de mazana) pequeña y ruina [Cg]. (Variedá de casta- ña) perpequeña [Cb].
  2. 2. Qu’alborota, que vocingla (la xente) [Ay]. //<i class="della">Pumar</i> <i class="della">ramón</i> ‘mazanal que miedra d’un llantón fechu d’una rama del árbol, chupón o añal’ [Xx].
- Tenemos de la manzana/(...)/picones y castellanes/ramones y ñuera blanca;/de Pardona, de Bilvao/de San Xuan y de monsaca/de Ana Menendi, de Aldonza [CyN 162]
  1. - Tenemos de la manzana/(...)/picones y castellanes/ramones y ñuera blanca;/de Pardona, de Bilvao/de San Xuan y de monsaca/de Ana Menendi, de Aldonza
  2. CyN 162
Cfr. ramu.
ramón, el
📖: ramón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Rama gorda d’un árbol destináu a llantar [JH]. 2. Especie de puerta fecha de dos palos llargos cruzaos per otros y per piedres, que s’alluga a la entrada de les tenaes [Sb]. 3. Recatón [Ar]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
  1. ramón
  2. Rama gorda d’un árbol destináu a llantar
    • JH
  3. 2
  4. Especie de puerta fecha de dos palos llargos cruzaos per otros y per piedres, que s’alluga a la entrada de les tenaes
    • Sb
  5. 3
  6. Recatón
    • Ar
  7. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i
mesmo tenia ende llantados ramones e otros arboles pe-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">mesmo</i> <i class="della">tenia</i> <i class="della">ende</i> <i class="della">llantados</i> <i class="della">ramones</i> <i class="della">e</i> <i class="della">otros</i> <i class="della">arboles</i> <i class="della">pe-</i>
quennos 1427 [DCO-IV/386] Aum. de ramu.
  1. quennos
  2. 1427 DCO-IV/386
  3. Aum. de ramu.
ramoniar
📖: ramoniar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. ramoniar
Comer rames de los árboles [Mont].
  1. 1. Comer rames de los árboles [Mont].
Cfr. ramu.
ramoniegu, a, o
📖: ramoniegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ramoniega [R].>(TEST)
  1. ramoniegu
  2. ramoniega
    • R
Que procede de dalgún ramón, como castañes o mazanes ra- moniegues [JH]. (Castaña) seronda [R].
  1. 1. Que procede de dalgún <i class="della">ramón</i>, como <i class="della">castañes</i> o <i class="della">mazanes</i> <i class="della">ra- </i><i class="della">moniegues</i> [JH]. (Castaña) seronda [R].
Cfr. ramu.
ramonín, ina, ino*
📖: ramonín
🔤: , ina, ino*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<ramonín [Tox. /Eo/]. ramunín [Cv].>(TEST)
  1. ramonín
    • Lln
  2. ramonín
    • Tox
    • /Eo/
  3. ramunín
    • Cv
//De ramonín ‘tipu de mazana [Tox. /Eo/] temprana, dulce, de bon arrecendor’ [Cv]. ‘tipu de mazana pequeña, mariella, de bon sabor’ [Lln].
  1. 1. //<i class="della">De</i> <i class="della">ramonín</i> ‘tipu de mazana [Tox. /Eo/] temprana, dulce, de bon arrecendor’ [Cv]. ‘tipu de mazana pequeña, mariella, de bon sabor’ [Lln].
Dim. de ramón.
rampián, ana
📖: rampián
🔤: , ana
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ana
(TEST)
  1. rampián
    • Tb
De poca consistencia física o moral [Tb].
  1. 1. De poca consistencia física o moral [Tb].
Quiciabes sía una formación axetiva en rellación col ast. ram- par (cfr. ramplar).
rampiña, la
📖: rampiña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">rapiña</i>(TEST)
  1. rampiña
    • Pa
    • Sb
    • Pr
    • Ri
    • Lln
  2. Cast
  3. <i class="della">rapiña</i
[Pa. Ac. Sb. Pr]. Aición y efeutu de llevar lo d’otru rampiñándolo [Ri]. Robu [Lln]. //Ave de rampiña ‘ave carnívora qu’ataca al ganáu o a otros animales’ [Ri].
  1. 1. [Pa. Ac. Sb. Pr]. Aición y efeutu de llevar lo d’otru rampiñándolo [Ri]. Robu [Lln]. //<i class="della">Ave</i> <i class="della">de</i> <i class="della">rampiña</i> ‘ave carnívora qu’ataca al ganáu o a otros animales’ [Ri].
Del mesmu aniciu qu’ast. rapiña (cfr.) anque agora con influ- xu de rampiñar (cfr.).
  1. Del mesmu aniciu qu’ast. rapiña (cfr.) anque agora con influ- xu de rampiñar (cfr.).
rampiñar
📖: rampiñar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">rapiñar </i>[Pa. Sb]. Quitar dalgo pola fuerza [Ay (= ram- puñar)]. <ident class="della" level="1"></ident>Verbu fechu sol ast. <i class="della">rapiña </i>(cfr.), rellacionable con <i class="della">rabina 1 </i>(cfr.), pero con influxu del ast. <i class="della">rampuñar</i>(TEST)
  1. rampiñar
  2. Cast
  3. <i class="della">rapiñar </i>
    • Pa
    • Sb
  4. Quitar dalgo pola fuerza
    • Ay (= ram- puñar)
  5. <ident class="della" level="1"></ident>Verbu fechu sol ast
  6. <i class="della">rapiña </i>(cfr.), rellacionable con <i class="della">rabina 1 </i>(cfr.), pero con influxu del ast
  7. <i class="della">rampuñar</i
(cfr. arrampuñar) o rellación con rabina 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">arrampuñar</i>) o rellación con <i class="della">rabina</i> <i class="della">1</i>.
rampiñu, {a, o}
📖: rampiñu
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
<ident class="della" level="1"></ident>Ensin barba, cast. <i class="della">imberbe</i>(TEST)
  1. rampiñu
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident>Ensin barba, cast
  3. <i class="della">imberbe</i
[Lln].
  1. 1. [Lln].
Quiciabes en rellación con rampiñar (cfr.), con un encruz con llampiñu (cfr.). Una posible nominalización úfrela l’ast. ram- piñu, el (cfr.).
  1. Quiciabes en rellación con rampiñar (cfr.), con un encruz con llampiñu (cfr.). Una posible nominalización úfrela l’ast. ram- piñu, el (cfr.).
rampiñu, el
📖: rampiñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>“Perilla, globo” [Sr]. //-<i class="della">os</i>(TEST)
  1. rampiñu
  2. ident class="della" level="1"></ident>“Perilla, globo”
    • Sr
  3. -<i class="della">os</i eonaviego
Arctium minus, llampazu’ [Llg
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘<i class="della">Arctium</i> <i class="della">minus</i>, llampazu’ [Llg
(llaa 28)]. Cfr. rampiñu, a, o.
  1. (llaa 28)].
  2. Cfr. rampiñu, a, o.
rampla, la
📖: rampla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><rambla [y Lln. Xx. y Cñ].>(TEST)
  1. rampla
    • Lln
    • Pa
    • Llg
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • An
    • Cv
  2. ident class="della" level="1"></ident><rambla
    • y Lln
    • Xx
    • y Cñ
Cast. rampa [Lln. Pa. Xx. Cñ. Ac. Llg. Ca. Ay. Ll. Ar. Tb. Bab. Pzu. An. Cv. VBable. Tox. /Eo. Mánt/. Mar. Vg. Tor. VCid]: Esos praos están en rampla [Lln]. Terrén cuesto [Pa] especialmente na mina [PSil]. Parte empruna d’un camín per onde hai que xubir o baxar con un carru [Ca]. Salida d’un ca- mín o d’una finca en cuesta hacia otru camín o carretera [Os]. Parte empruna d’un camín o d’una carretera, especialmente na mina [Tb]. Superficie cuesta y ancha per onde se xuben les lanches y botes al puertu o se dexen varaos pa igualos [Xx].
  1. 1. Cast. <i class="della">rampa</i> [Lln. Pa. Xx. Cñ. Ac. Llg. Ca. Ay. Ll. Ar. Tb. Bab. Pzu. An. Cv. VBable. Tox. /Eo. Mánt/. Mar. Vg. Tor. VCid]: <i class="della">Esos</i> <i class="della">praos</i> <i class="della">están</i> <i class="della">en</i> <i class="della">rampla</i> [Lln]. Terrén cuesto [Pa] especialmente na mina [PSil]. Parte empruna d’un camín per onde hai que xubir o baxar con un carru [Ca]. Salida d’un ca- mín o d’una finca en cuesta hacia otru camín o carretera [Os]. Parte empruna d’un camín o d’una carretera, especialmente na mina [Tb]. Superficie cuesta y ancha per onde se xuben les lanches y botes al puertu o se dexen varaos pa igualos [Xx].
2. Conxuntu de los puntos d’arranque que formen un taller o esplotación [Min]. Puestu de trabayu na mina [Ay]. 3. Terrén de muncha piedra [Sb]. Maria Pelagii rampa [LCodo/158-140] Ast. rampla podría tenese por términu d’aniciu xermánicu a xulgar per Corominas-Pascual (dcech s.v. ramplón) como de pasada diximos (cfr. ramplu, a, o). Nesi sen, a lo meyor, ast. rampla ye una adautación del cast. rampa ‘planu inclináu’ (drae s.v. rampa 2) pues una primera impresión empobinaría- nos a camentar que la so presencia n’ast. sedría moderna (Xo- vellanos conoz el términu h. 1800) y podría asociase al des- endolque de la minería del carbón. Con too sedría discutible’l castellanismu pues tamién podría entendese ast. rampla como un dim. semicultu de rampa (cfr.), voz conseñada como no- matu na nuesa Edá Media, pente medies de *rampula → ram- pla. Per otru llau, el nome ast. paez ufrir, en dellos llugares, la variante rambla de perposible aniciu nel árabe andalusí (da s.v. rambla). Sobro ast. rampla féxose analóxicamente’l
  1. 2. Conxuntu de los puntos d’arranque que formen un taller o esplotación [Min]. Puestu de trabayu na mina [Ay]. 3. Terrén de muncha piedra [Sb]. Maria Pelagii rampa
  2. LCodo/158-140
  3. Ast. rampla podría tenese por términu d’aniciu xermánicu a xulgar per Corominas-Pascual (dcech s.v. ramplón) como de pasada diximos (cfr. ramplu, a, o). Nesi sen, a lo meyor, ast. rampla ye una adautación del cast. rampa ‘planu inclináu’ (drae s.v. rampa 2) pues una primera impresión empobinaría- nos a camentar que la so presencia n’ast. sedría moderna (Xo- vellanos conoz el términu h. 1800) y podría asociase al des- endolque de la minería del carbón. Con too sedría discutible’l castellanismu pues tamién podría entendese ast. rampla como un dim. semicultu de rampa (cfr.), voz conseñada como no- matu na nuesa Edá Media, pente medies de *rampula → ram- pla. Per otru llau, el nome ast. paez ufrir, en dellos llugares, la variante rambla de perposible aniciu nel árabe andalusí (da s.v. rambla). Sobro ast. rampla féxose analóxicamente’l
masc. ramplu (cfr.), tamién asociáu a la terminoloxía minera, con un deriváu ax. rampleru, a, o (cfr.) y llueu con nomina- lización. De ramplu, rampla llogróse’l verbu ramplar (cfr.), cola variante rampar dende rampa. Con too, ha refugase la idea de qu’ast. arramplar (cfr.) guarde rellación etimolóxica colo qu’antecede.
ramplar
📖: ramplar
🏗️: NO
✍️: NO
<rampar [y Min].>(TEST)
  1. ramplar
    • Ay
  2. rampar
    • y Min
Facer los trabayos d’un rampleru (xebrar el carbón de la tie- rra, esporiar, etc.) [Min]. Trabayar na rampla [Ay].
  1. 1. Facer los trabayos d’un <i class="della">rampleru </i>(xebrar el carbón de la tie- rra, esporiar, etc.) [Min]. Trabayar na rampla [Ay].
Cfr. rampla.
rampleru, a, o
📖: rampleru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+rampliru [y Llg].>(TEST)
  1. rampleru
    • Llg
  2. rampliru metafonía
    • y Llg
Llisu y chatu (el culu) [Llg].
  1. 1. Llisu y chatu (el culu) [Llg].
Cfr. rampla.
rampleru, el
📖: rampleru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+rampliru [Ay]. ramperu [y Min].>(TEST)
  1. rampleru
  2. rampliru metafonía
    • Ay
  3. ramperu
    • y Min
Trabayador encargáu de xebrar el carbón de la tierra, esporiar [Min]. Pinche o bien obreru de poca fuerza, encargáu d’audar al picador nel trabayu d’arranque y esplotación [Min]. Ayu- dante de picador na mina [Ay].
  1. 1. Trabayador encargáu de xebrar el carbón de la tierra, esporiar [Min]. Pinche o bien obreru de poca fuerza, encargáu d’audar al picador nel trabayu d’arranque y esplotación [Min]. Ayu- dante de picador na mina [Ay].
Cfr. rampla.
rampletu, a, o
📖: rampletu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
De curtia estatura, baxu, achaparráu (una persona, un árbol) [Cv]. Dim. de <i class="della">ramplu,</i>(TEST)
  1. rampletu
  2. De curtia estatura, baxu, achaparráu (una persona, un árbol)
    • Cv
  3. Dim
  4. de <i class="della">ramplu,</i
a, o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.).
ramplíu, el
📖: ramplíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. ramplíu
    • Lln
    • Pa
Glayíu, chillíu [Lln. Pa (= rescamplíu)].
  1. 1. Glayíu, chillíu [Lln. Pa (= rescamplíu)].
**
ramplón, ona
📖: ramplón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ramplón [Pa]. ramplón/ono [Ay]. ramplón/ona/ono [Llg].>(TEST)
  1. ramplón
    • Cd
    • Lln
  2. ramplón
    • Pa
  3. ramplón/ono
    • Ay
  4. ramplón/ona/ono
    • Llg
Chambón, ordinariu (persona o cosa) [Pa. Llg. Cd]: Milia vis- te mui ramplona ‘Milia viste mal’ [Pa]. Vulgar, bastu [Tor]. 2. Escasu, de poca pación [Ay]. Escasu, xustu [Lln]. (Cosa) escasa [Cd]: Ya un quilu ramplón [Cd]. 3. Qu’arrampla con too [Cd. Tor].
  1. 1. Chambón, ordinariu (persona o cosa) [Pa. Llg. Cd]: <i class="della">Milia</i> <i class="della">vis- te</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">ramplona</i> ‘Milia viste mal’ [Pa]. Vulgar, bastu [Tor].
  2. 2. Escasu, de poca pación [Ay]. Escasu, xustu [Lln]. (Cosa) escasa [Cd]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">un</i> <i class="della">quilu ramplón</i> [Cd].
  3. 3. Qu’arrampla con too [Cd. Tor].
Aum. de ramplu, a, o. De toes maneres na aceición §3 (y quiciabes en §2) el términu ha tenese pelo menos influenciáu pola familia de arramplar (cfr.).
ramplu, a, o
📖: ramplu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rampla [Cn].>(TEST)
  1. ramplu
    • Cv
    • Pr
  2. rampla
    • Cn
Gastada, que quedó ensin tazos pola mor de rozar el suelu (la madreña) [Cn. Cv]: Nun ye pa ferrar las madreñas, anda con el.las todas ramplas [Cn]. Rasu, llanu [Pr].
  1. 1. Gastada, que quedó ensin tazos pola mor de rozar el suelu (la madreña) [Cn. Cv]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">ferrar</i> <i class="della">las</i> <i class="della">madreñas,</i> <i class="della">anda</i> <i class="della">con </i><i class="della">el.las todas ramplas </i>[Cn]. Rasu, llanu [Pr].
Quiciabes sía un ax. qu’ha entendese nel mesmu procesu eti- molóxicu que vemos nel nome cast. ramplón, pallabra que se tien por d’aniciu xermánicu y que con un sentíu peyorati- vu, zapatos de ramplón ‘zapatos toscos’, yá emplega l’autor de la Pícara Justina (dcech s.v. ramplón) y que l’ast. de güei usa como axetivu ramplón, ona (cfr.). Un dim. de ramplu ye ast. rampletu, a, o (cfr.). Sedría discutible qu’ast. rampla ‘cuesta’ (cfr.), ramplu ‘coladeru de la mina’ (cfr.) tengan que s’entender dientro d’esti contestu pero asina paecen enten- delo Corominas-Pascual al allugar cast. rampa ‘planu incli- náu’ ente los términos en rellación con cast. ramplón (dcech s.v. ramplón).
ramplu, el
📖: ramplu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Coladeru más averáu al frente de la guía, que na mina comu- nica cola sobreguía [Sr. Min]: <i class="della">Trabayaben</i>(TEST)
  1. ramplu
    • Sr
  2. Coladeru más averáu al frente de la guía, que na mina comu- nica cola sobreguía [Sr. Min]: <i class="della">Trabayaben</i
en ramplu [Sr].
  1. 1. <i class="della">en</i> <i class="della">ramplu</i> [Sr].
Cfr. ramplu, a, o & rampla.
rampuñar
📖: rampuñar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rampuñar
Cfr. arrampuñar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">arrampuñar</i>.
rampuñu, el
📖: rampuñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Robu, aición de robar [Ri]. 2. Cosa robada [Ri]. Deverbal d’un posible participiu fuerte de <i class="della">rampuñar</i>(TEST)
  1. rampuñu
  2. Robu, aición de robar
    • Ri
  3. 2
  4. Cosa robada
    • Ri
  5. Deverbal d’un posible participiu fuerte de <i class="della">rampuñar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
ramu, el
📖: ramu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+romu [y Sb]. +remu [Ay. Ll. Mi]. ramo [Ac. Ar].>(TEST)
  1. ramu
    • Lln
    • Pa
    • Sb
    • An
    • Qu
    • Cg
  2. romu metafonía
    • y Sb
  3. remu metafonía
    • Ay
    • Ll
    • Mi
  4. ramo
    • Ac
    • Ar
Cast. ramo [Lln (S). Pa. Cl. Sb. Pzu. An. JH]. Rama, caña d’árbol [Ay. Ll. Qu]. Rama cortada o esgayada del árbol [Cg].
  1. 1. Cast. <i class="della">ramo</i> [Lln (S). Pa. Cl. Sb. Pzu. An. JH]. Rama, caña d’árbol [Ay. Ll. Qu]. Rama cortada o esgayada del árbol [Cg].
puyáu llueu de misa (púyense les rosques y les monxes de pan)’ [Pa]. //Fader el ramu ‘terminar un llabor’ [An]. //Poner el ramu ‘rematar parte d’un edificiu y coronalu con un ramu, solemnizándolo con una merienda a la que tienen derechu los obreros que trabayaron na construcción de la obra’ [Cg. Tb]. ‘terminar una obra o un llabor cualquiera’ [Tb. Sm. Cv]. ‘adornar con ramos verdes cortaos al efeutu (los balcones de les moces na nueche de San Xuan o una casa cuando s’acaba de facer; l’últimu tresporte d’un trabayu agrícola; el sitiu onde s’entama una pipa sidra, etc.)’ [Cb. Tb]. ‘poner un ramu de lloréu nun sitiu pa dar anuncia de daqué’ [Lln]. //Poner el ramu por dentru ‘consumir permunches bebíes alcohóliques (el chigreru)’ [Lln]. //Ramos del carru ‘les dos vares llargues que formen el cabezón del carru’ [Pa]. //Ramos de llocura ‘ramalazu de llocura’ [Sr. Uv (ramu de llocura)]. //Ramu benditu ‘ramu de lloréu que se bendiz na ilesia l’últimu do- mingu de cuaresma’ [Cg]. //Ramu de cebolles ‘riestra de seis cebolles’ [JH]. ‘riestra que solía ser d’una docena de cebolles pa colgales y conservales’ [Pa]. //Ramu de marEunicella verrucosa, cast. gorgonia’ [Tz, Lls (ppac)]. ‘Gorgonia verru- cosa, cast. gorgonia’ [Tz, Lls (ppac)]. //Tener un ramu ‘tener dalgo de tontu’ [Pr]. //Tener remu l.lucu ‘venir a ún la llocura d’herencia’ [Ay]. //¡Por fin el remu! ‘¡yá era hora!’ [Ay]. ramos de sartar illos II_de alfeide et V annoscas de auro [981-994] [ODueñas/186] ramis arborum uel de spinis 1102(s. xii) [MSAH-III/429] ramos ad claudendum portum 1102(s. xii) [MSAH-III/429] miserunt illa hereditate ... a Uelasquida Pelaiz per rammo et per cespede 1115(or.) [SV/248] processiones in Ramis Palmarum 1192(or.) [ACL/32] Ramus pargaminarius 1202(or.) [ACL/142] Dominicus Ramos 1246(or.) [MCar-I/258] Domingo ramos 1249(or.) [DOLLA-I/165]: Asga freyre Ramos 1260(or.) [ACL/374] que llos la meti a mano por ramo & por cespede 1261 [MB- II/78] Nathale Epiphania Purificacion Rramos Pascua Acension Cinquaesma transfiguracion 1267(or.) [ACL/450] traga el ramo pora sua casa & que no lo lieuen 1274 [Or- denances/47] ommes que leuaren ramos de cera para fazer onrra a omme morto 1274 [Ordenances/47] Domingo Ramos molnero 1275(or.) [MCar-II/111] prigo frey Gil el soprior de los prigadores en dia de Rramos 1286(or.) [ACL-VIII/296] dos pennes de marffil e vn ramo 1290(or.) [ACL-VIII/380] auemos adar en rebito duas liuras de cera cada anno por Ramos 1292 [MB-II/142] un ramo de candelas & otras candelas grandes beneytas & por beneyzer 1294 [DCO-V/192] pode pacer el ganado los ramos de los arvores s. xiii (or.) [FX/286]
so seello pendiente en vn ramo de seda uermella e prieta 1300(or.) [ACL-VIII/516] la posision corporal por ramo e por çespede del dicho çelle- ro 1319(or.) [MSMV/110] metido ennos heredamientos destos logares sobredichos personalmientre por ramo e por cespede 1323(or.) [CLO/152] bonos tres salmones desde primero dia de Quaraesma ata domingo de Ramos 1324(aprox.)(or.) [SP-I/436] por ramo e por çespede segun que ye costumme de se dar 1333(or.) [SB/245] tomo un ramo de un pumar e un çespede de tierra 1341(or.) [MSMV/175] tonmo un ranmo de un pomar e un çespede de tierra 1345(or.) [CLO/126] tomo un çespede de tierra e un ramo de un çerollal 1346(or.) [SP-II/224] por la fiesta de ramos dientro el anno 1347(or.) [SP-II/243] apoderedes por ramo e por çespede a la dicha Elvira Suariz 1348(or.) [SP-II/260] tomo un çespede de la dicha tierra e un ramo de peredo 1348(or.) [SP-II/261] hun çespede e hun ramo e de las pallas de los techos 1349(or.) [SP-II/269] en posesion de la dicha jugueria por ramo e por çespede 1349(or.) [SP-II/269] apodere en la tenençia ... por rramo et por çespede 1412 [AAU/253] tomo hun çespede de tierra et hun rramo de hun pumar 1412 [AAU/254] dio por entrego al dicho conuento por ramo e çespede 1426(or.) [SB/329] tomo un ramo de un çerolal e un çespede de tierra 1434(or.) [SP-III/347] tomo una tella de un orrio suyo e unramo de_un peredo 1440(or.) [SP-III/397] la dicha tella e ramo e çespede de tierra 1440(or.) [SP- III/397] podiese tomar e tomase para ella la posision por ramo e çesspe 1447(or.) [SP-III/440] un ramo de un ablanar 1448(or.) [SP-III/450] le diese e entregase luego por ramo e por çespede la posses- sion 1448(or.) [SP-III/450] tomo hun çespede de tierra e hun ramo de hun arbole 1448(or.) [SB/340] las dichas laues e ramo de çespede de tierra del dicho corral 1448(or.) [SB/340] dos nozales ... que estan sennalados de_su senal que es un ramo 1482(or.) [SP-IV/225] dos nozales que el sennalo de su sennal que es un ramo 1482(or.) [SP-IV/226] corto un ramo e un çespede en la dicha tierra 1491(or.) [SP- IV/331] VI moravedis por un ramo de moral que cortira s.f. [SPM/633] un prado de unos veynte ramos de yerba el qual yaze 1501 [AbáTeberga/139] tomo çespedes de la tierra e ramos de los arboles 1509(or.) [MSMV/541] veinte ramos de ierba [1723 CPCVv: 103] Los que lleven é na fiesta con relicarios el ramu [La Paliza 253]
  1. puyáu llueu de misa (púyense les rosques y les monxes de pan)’ [Pa]. //Fader el ramu ‘terminar un llabor’ [An]. //Poner el ramu ‘rematar parte d’un edificiu y coronalu con un ramu, solemnizándolo con una merienda a la que tienen derechu los obreros que trabayaron na construcción de la obra’ [Cg. Tb]. ‘terminar una obra o un llabor cualquiera’ [Tb. Sm. Cv]. ‘adornar con ramos verdes cortaos al efeutu (los balcones de les moces na nueche de San Xuan o una casa cuando s’acaba de facer; l’últimu tresporte d’un trabayu agrícola; el sitiu onde s’entama una pipa sidra, etc.)’ [Cb. Tb]. ‘poner un ramu de lloréu nun sitiu pa dar anuncia de daqué’ [Lln]. //Poner el ramu por dentru ‘consumir permunches bebíes alcohóliques (el chigreru)’ [Lln]. //Ramos del carru ‘les dos vares llargues que formen el cabezón del carru’ [Pa]. //Ramos de llocura ‘ramalazu de llocura’ [Sr. Uv (ramu de llocura)]. //Ramu benditu ‘ramu de lloréu que se bendiz na ilesia l’últimu do- mingu de cuaresma’ [Cg]. //Ramu de cebolles ‘riestra de seis cebolles’ [JH]. ‘riestra que solía ser d’una docena de cebolles pa colgales y conservales’ [Pa]. //Ramu de marEunicella verrucosa, cast. gorgonia’ [Tz, Lls (ppac)]. ‘Gorgonia verru- cosa, cast. gorgonia’ [Tz, Lls (ppac)]. //Tener un ramu ‘tener dalgo de tontu’ [Pr]. //Tener remu l.lucu ‘venir a ún la llocura d’herencia’ [Ay]. //¡Por fin el remu! ‘¡yá era hora!’ [Ay].
  2. Ay
  3. ramos de sartar illos II_de alfeide et V annoscas de auro [981-994]
  4. ODueñas/186
  5. ramis arborum uel de spinis 1102(s. xii) [MSAH-III/429] ramos ad claudendum portum 1102(s. xii) [MSAH-III/429] miserunt illa hereditate ... a Uelasquida Pelaiz per rammo et per cespede
  6. 1115(or.) SV/248
  7. processiones in Ramis Palmarum 1192(or.) [ACL/32] Ramus pargaminarius 1202(or.) [ACL/142] Dominicus Ramos
  8. 1246(or.) MCar-I/258
  9. Domingo ramos 1249(or.) [DOLLA-I/165]: Asga freyre Ramos
  10. 1260(or.) ACL/374
  11. que llos la meti a mano por ramo & por cespede
  12. 1261 MB- II/78
  13. Nathale Epiphania Purificacion Rramos Pascua Acension Cinquaesma transfiguracion
  14. 1267(or.) ACL/450
  15. traga el ramo pora sua casa & que no lo lieuen
  16. 1274 Or- denances/47
  17. ommes que leuaren ramos de cera para fazer onrra a omme morto
  18. 1274 Ordenances/47
  19. Domingo Ramos molnero
  20. 1275(or.) MCar-II/111
  21. prigo frey Gil el soprior de los prigadores en dia de Rramos
  22. 1286(or.) ACL-VIII/296
  23. dos pennes de marffil e vn ramo
  24. 1290(or.) ACL-VIII/380
  25. auemos adar en rebito duas liuras de cera cada anno por Ramos
  26. 1292 MB-II/142
  27. un ramo de candelas & otras candelas grandes beneytas & por beneyzer
  28. 1294 DCO-V/192
  29. pode pacer el ganado los ramos de los arvores s. xiii (or.)
  30. FX/286

  31. so seello pendiente en vn ramo de seda uermella e prieta
  32. 1300(or.) ACL-VIII/516
  33. la posision corporal por ramo e por çespede del dicho çelle- ro
  34. 1319(or.) MSMV/110
  35. metido ennos heredamientos destos logares sobredichos personalmientre por ramo e por cespede
  36. 1323(or.) CLO/152
  37. bonos tres salmones desde primero dia de Quaraesma ata domingo de Ramos 1324(aprox.)(or.)
  38. SP-I/436
  39. por ramo e por çespede segun que ye costumme de se dar
  40. 1333(or.) SB/245
  41. tomo un ramo de un pumar e un çespede de tierra
  42. 1341(or.) MSMV/175
  43. tonmo un ranmo de un pomar e un çespede de tierra
  44. 1345(or.) CLO/126
  45. tomo un çespede de tierra e un ramo de un çerollal
  46. 1346(or.) SP-II/224
  47. por la fiesta de ramos dientro el anno
  48. 1347(or.) SP-II/243
  49. apoderedes por ramo e por çespede a la dicha Elvira Suariz
  50. 1348(or.) SP-II/260
  51. tomo un çespede de la dicha tierra e un ramo de peredo
  52. 1348(or.) SP-II/261
  53. hun çespede e hun ramo e de las pallas de los techos
  54. 1349(or.) SP-II/269
  55. en posesion de la dicha jugueria por ramo e por çespede
  56. 1349(or.) SP-II/269
  57. apodere en la tenençia ... por rramo et por çespede
  58. 1412 AAU/253
  59. tomo hun çespede de tierra et hun rramo de hun pumar
  60. 1412 AAU/254
  61. dio por entrego al dicho conuento por ramo e çespede
  62. 1426(or.) SB/329
  63. tomo un ramo de un çerolal e un çespede de tierra
  64. 1434(or.) SP-III/347
  65. tomo una tella de un orrio suyo e unramo de_un peredo
  66. 1440(or.) SP-III/397
  67. la dicha tella e ramo e çespede de tierra
  68. 1440(or.) SP- III/397
  69. podiese tomar e tomase para ella la posision por ramo e çesspe
  70. 1447(or.) SP-III/440
  71. un ramo de un ablanar
  72. 1448(or.) SP-III/450
  73. le diese e entregase luego por ramo e por çespede la posses- sion
  74. 1448(or.) SP-III/450
  75. tomo hun çespede de tierra e hun ramo de hun arbole
  76. 1448(or.) SB/340
  77. las dichas laues e ramo de çespede de tierra del dicho corral
  78. 1448(or.) SB/340
  79. dos nozales ... que estan sennalados de_su senal que es un ramo
  80. 1482(or.) SP-IV/225
  81. dos nozales que el sennalo de su sennal que es un ramo
  82. 1482(or.) SP-IV/226
  83. corto un ramo e un çespede en la dicha tierra
  84. 1491(or.) SP- IV/331
  85. VI moravedis por un ramo de moral que cortira s.f.
  86. SPM/633
  87. un prado de unos veynte ramos de yerba el qual yaze
  88. 1501 AbáTeberga/139
  89. tomo çespedes de la tierra e ramos de los arboles
  90. 1509(or.) MSMV/541
  91. veinte ramos de ierba
  92. 1723 CPCVv: 103
  93. Los que lleven é na fiesta con relicarios el ramu
  94. La Paliza 253
2. Caña, a ser posible de lloréu floríu, que lleven los neños el Domingu de Ramos [Tb. Sm]. Manoyu de lloréu, enga- lanáu con rosques de pan que los neños lleven el Domingu de Ramos [Tox]. Rama de lloréu o de palma que lleven el Domingu de Ramos [Pr]. Lloréu que’l día de Ramos lleven los afiaos a los padrinos (si ye posible floríu y engalanáu con carambelos) [Ac]. Rama de texu que se daba na ilesia en Domingu de Ramos [PSil]. 3. Conxuntu, manoyu de flores, yerbes, rames [Tb. Sm]. 4. Caña verde que se pon {a la vista de toos} cuando s’acaba de facer una casa, de terminar los llabores de la yerba o del pan, o na nueche de San Xuan a les moces, a la santa’l día de la fiesta, cuando s’espicha un tonel o una pipa de sidra nun llagar [Mi. Tb. Ar]. Manoyu de rames que s’asitia no alto de la casa acabante facer [Tox]. Caña que poníen los mozos a les moces la viéspora de San Xuan [Sb]. Rama de guindal o zrezal que se pon la nueche de San Xuan nel balcón de la moza [Ac]. 5. L’últimu carráu de yerba o mies que se trai de les finques a casa o a la era (el carru suel //El ramu’l pan ‘el qu’hai nes romeríes relixoses, adornáu, Del llat. rāmus, -i ‘caña’, ‘cañina’ → ‘oxetu con forma de caña’ (em), con continuadores románicos; el llat.ma (em) supónse pa xustificar dellos resultaos románicos (rew) ya his- pánicos (deeh), ente ello ast. rama (cfr.); tal suposición sedría más acoyible entá al perver cómo un posible *ramica tamién se supón non sólo pa xustificar fr. ranche (em s.v. rāmes & ramus) sinón p’almitir l’ast. ranga (cfr.). Semánticamente los datos qu’anteceden faen ver referencies y aplicaciones elementales a realidaes fitonímiques (§1-6) que son les que tán na cañamina de tol desendolque del planu del conteníu, darréu con gran esplotación etnográfica por tratase de coses feches con un ramu o que semeyen un ramu o que se rella- cionen con dellos usos sociales a la vera’l ramu que, a ve- gaes, desemboquen nuna fiesta (§7). Otru tipu d’aceición (§8) parte tamién de la realidá ramu ‘caña’, ‘rama’ y tien una aplicación al mediu más elemental d’arrastre de materiales destremaos p’acabar refiriéndose a vehículos de tresporte más ellaboraos. Apaecen, a lo cabero, otros conteníos (§9-10) en referencia a la cantidá suxerida por un ramu o a la enferme- dá en dalgún sentíu rellacionable pela forma o la manifesta- ción esterna. Hai, llueu, una asociación del ramu cola sangre y la llocura que motiven una llarga riestra de dichos y usos llingüísticos onde s’asocien estos conceutos, en más llarga o curtia midida, al favorecer les sos manifestaciones esternes l’establecimientu de rellaciones fácimente deducibles pol falante. Dende ramu, o dende dalgún siguidor, xustifícase’l verbu ast. ramar (cfr.) col so deverbal ramada (cfr.); arra- mar (cfr.) verbu tamién asitiáu en sardu arramare onde, según almiten dellos, podría ser una formación dende ramu o un castellanismu o catalanismu (des). Tamién foi posible una for- mación ast. derramar (cfr.) y enramar (cfr.) con un deverbal derrame, enrame (cfr.), enramáu (cfr.), enramada (cfr.) d’u se fexo enramadoriu (cfr.). Una formación compuesta ye desen- ramar (cfr.); tamién l’ast. esparramar (cfr.) quiciabes un en- cruz de esparder y arramar. Un dim. de ramus + -āculus po- dría ser el responsable del ast. ramayu (cfr.). Dim. de ramu ye tamién ramecu (cfr.). Tamién se fexo otru en -ĭttus d’u siguió ast. rametu (cfr.) y el correspondiente femenín rameta (cfr.) necesarios na igua del verbu rametiar (cfr.). Abondativos en -ārius, -āria ye ast. rameru (cfr.), ramera (cfr.), ésti con usos axetivos y, semánticamente, con posible influxu del nome ast. romeru, a (cfr.) y con lexicalización rameru ‘lloréu’, pente medies d’una restricción de significáu. Sobro ast. ramu, cola
amestadura del suf. -ascu, féxose’l deriváu ramascu (cfr.) y, analóxicamente, el fem. ramasca (cfr.) d’u se llogró’l verbu arramascar (cfr.) y el posible deverbal ramascada (cfr.) al que va averáu ast. ramascazu (cfr.). Una formación dim. de ramasca ye ast. ramascaya (cfr.). Col suf. -ūtus féxose ramu- du (cfr.). Sobro ast. ramu llogróse un aum. ramón (cfr.) que ta nel aniciu del verbu ramoniar (cfr.). Güei ramón pue tener usos axetivos anque, nel so aniciu, una construcción como pumar ramón pudo tar xenerada nuna combinación del tipu *pumar (de) ramón, esto ye un ‘pumar o mazanal llográu con un llantón’ (pe3: 168, 170, 190); a la so vera ta’l dim. correspondiente ramonín (cfr.) y l’ax. ramoniegu, a, o (cfr.). Ye claro, d’otra parte, que pumar ramón ye’l que da mazanes ramones (cfr. ramón, ona). La perda de la primera sílaba, a lo meyor, xustifica’l nome de les llamaes mazanes de Mon (cfr.), anque Mon pue tar motiváu pola onomástica.

  1. dir adornáu con un ramu de fueya verde) [Llomb]. 6. Comida al terminar una obra [Tox]. 7. Poste adornáu con panes dulces pa puyar llueu d’ofrecelos al santu nel día de la fiesta’l pueblu [Ri]. Cadarma de madera onde s’alluguen les rosques ufríes a un santu [Lln. Ay. Ll. Tb]. Armazón de palos de figura pi- ramidal, adornáu de cintes, pañuelos, comestibles y bebíes, lleváu por un home y ofrecíu nel día de la fiesta (pagáu coles ofriendes de los devotos a petición de les moces escoyíes na parroquia pa recoyer les ayudes nos llugares circunvecinos) [JH]. Cadarma de madera de corte piramidal que caltién ar- tísticamente rosques de pan, flores y cintes de colores y que lleven los mozos nes procesiones [Pb]. Armatoste cónicu de palos y aros llixeros de madera, asemeyáu a un paragües per- grande, medio abiertu y fixu nel centru d’unes andes que, cu- biertu de roscones de pan de trigu, d’u cuelguen pañuelos de seda y corona un cerquillu o ramu de naranxal, suelen ofrecer les moces de los pueblos a los santos celebraos nes fiestes de mayor relieve [LV]. Armazón de madera, a mou d’argadiellu, de figura cónica na parte d’arriba y de poco más d’un metru d’alto, que se fixa sobro unes andes y lleven pa cumplir una promesa a les procesiones, cubiertu de rosques de pan, ador- náu con cintes y pañuelos de seda y coronáu por un cerquillu [Cg]. Cadarma de madera que cubren de flores, pan, cintes y otros adornos que lleven a la ilesia al llombu, xeneralmente cuatro moces vistíes col traxe asturianu y qu’ufierten a la Vir- xen [Cb]. Armazón de madera adornáu pa sacar na procesión (había ún per braña y la ilesia tenía’l propiu) [PSil]. Armazón de madera de forma de conu, con mangu, adornáu de paños, nel que cuelguen rosques de pan ufríes en delles fiestes a un santu [Tb. Sm]. Poste engalanáu con panes dulces y que puyarán llueu d’ofrecelu al santu patrón del pueblu [Qu]. 8. Rama esgayada d’un árbol pa llevar enriba d’ella yerba fasta la parte d’abaxo d’un prau [Ll (= xamescu = cana)]. Tipu de rastru, carriella, carreña [Am] pa carretar lleña o yerba [Tb. Sm. Md, Pz (Oc)]. Carreta ensin ruedes pal tresporte [Qu (= carretón)]. Vehículu de tresporte [Cl]. Carru arrastráu sobro unes calzadures [Po]. 9. Cantidá grande [Md]: Ta un ramu de loca [Md]. 10. Mastitis, inflamación de la glándula mamaria [ByM]. 11. Niciu de pautu nuna venta (cfr. robla). //-os ‘fi- los de sangre nos güeyos’ [Os]. //Cantar el ramu ‘cantar les moces les canciones feches arréimente pa esplicar por qué s’ufierta’l ramu a la Virxen’ [Tb]. ‘cantar coples d’invención propia, les moces na misa del gallu, dedicaes a la Virxen y al Neñu’ [Os (cantar el ramo)]. ‘cantar villancicos na misa del gallu alredor d’un candelabru con veles enceses que les moces cantores van treslladando, a cada villancicu, dende la trasera de la ilesia fasta l’altar mayor onde termina’ [Llomb].
  2. Llomb
  3. //Día de ramos ‘domingu anterior a Pascua’ [Lln]. //Domingu de ramos ‘domingu anterior a Pascua de Resurreición’ [Xral].
  4. Xral
ramudu, a, o
📖: ramudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Que tien muncha rama [Gr. JH]. Deriváu de <i class="della">ramu</i>(TEST)
  1. ramudu
  2. Que tien muncha rama
    • Gr
    • JH
  3. Deriváu de <i class="della">ramu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
ramuxu, el
📖: ramuxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Desp. de ramu [Tb]: <i class="della">Quita</i>(TEST)
  1. ramuxu
    • Tb
  2. Desp
  3. de ramu [Tb]: <i class="della">Quita</i
d’ehí isi ramuxu [Tb].
  1. 1. <i class="della">d’ehí</i> <i class="della">isi</i> <i class="della">ramuxu</i> [Tb].
Del dim. llat. *rāmusculus, -i ‘rama pequeña’, pallabra que conseña’l b. llatín (em s.v. ramus; abf). Esti exemplu podría facer ver el comportamientu diacrónicu del grupu -sc’l- > [S].
rana, la
📖: rana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<//ra [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. rana
    • Lln
    • Sb
    • Bi
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Cv
    • Oc
    • Ri
  2. ra eonaviego
    • Eo
    • Mánt
Cast. rana, xaronca [Lln (S). Sb. Bi. Qu. Tb. Sm. PSil. /Eo. Mánt/]. 2. Coleópteru poco mayor que la burra’l diablu (ató- pase na pación de primavera y camienten que ye tan venenosu que si lu come una vaca o él muerde a ésta na boca, hínchase- y la barriga y muerre darréu a nun ser que se-y aplique a la vaca, a tiempu, cierta cura supersticiosa) [Cv]. Escarabayu negru [As]. Inseutu azuláu con munches pates colloraes y que nun vuela (piensen que cuando lu come una vaca, ésta envenénase y pue morrer si nun la sangren darréu) [Oc]. 3. Enfermedá de les vaques con hinchazón de los güeyos [Ri. Qu] na qu’intenten la cura sangrando al animal [Tb]: Esa vaca tien la rana [Tb]. Enfermedá de les vaques que s’amuesa per unes ampolles baxo la llingua [Tox] que causen la muerte del animal si nun ruempen (piensen qu’esti mal ataca al res priváu d’un caprichu) [Sm]. Enfermedá de les vaques que s’amuesa per una hinchazón na barriga fasta’l puntu de facese nece- sario, dacuando, pinchar pa que nun reviente [Oc]. 4. Pieza de piedra nel molín, sobro’l que posa l’aguichón del rodenu [As]. 5. Xuguete fechu con media cáscara de nuez forrada na parte cimera con cueru y altravesáu per una serda de caballu (al tirar pelos cabos de dicha serda fai un ruíu asemeyáu al
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rana,</i> xaronca [Lln (S). Sb. Bi. Qu. Tb. Sm. PSil. /Eo. Mánt/].
  3. 2. Coleópteru poco mayor que la burra’l diablu (ató- pase na pación de primavera y camienten que ye tan venenosu que si lu come una vaca o él muerde a ésta na boca, hínchase- y la barriga y muerre darréu a nun ser que se-y aplique a la vaca, a tiempu, cierta cura supersticiosa) [Cv]. Escarabayu negru [As]. Inseutu azuláu con munches pates colloraes y que nun vuela (piensen que cuando lu come una vaca, ésta envenénase y pue morrer si nun la sangren darréu) [Oc].
  4. 3. Enfermedá de les vaques con hinchazón de los güeyos [Ri. Qu] na qu’intenten la cura sangrando al animal [Tb]: <i class="della">Esa vaca</i><i class="della"> tien</i> <i class="della">la</i> <i class="della">rana</i> [Tb]. Enfermedá de les vaques que s’amuesa per unes ampolles baxo la llingua [Tox] que causen la muerte del animal si nun ruempen (piensen qu’esti mal ataca al res priváu d’un caprichu) [Sm]. Enfermedá de les vaques que s’amuesa per una hinchazón na barriga fasta’l puntu de facese nece- sario, dacuando, pinchar pa que nun reviente [Oc].
  5. 4. Pieza de piedra nel molín, sobro’l que posa l’<i class="della">aguichón </i>del rodenu [As].
  6. 5. Xuguete fechu con media cáscara de nuez forrada na parte cimera con cueru y altravesáu per una serda de caballu (al tirar pelos cabos de dicha serda fai un ruíu asemeyáu al
d’una rana) [Sb]. 6. Xuegu que consiste en meter unos discos de metal pela boca d’una rana, tamién de metal, asitiada enri- ba d’una mesa con otros furacos, caún d’ellos con destremaos valores al meter los discos dientro [Tor]. //Ancha (sic) de rana ‘picaporte’ [Mar]. //Dar la rana ‘tar nuna situación anormal la vaca cuando ve comer a otres o cuando llegada la hora de comer nun come’ [Bab]. //La vuelta la rana ‘vuelta’l gatu’ [Si (LBlanco)]. //Mal de la rana ‘mal producíu pol coleópteru que s’atopa na pación de primavera’ [Cv]. //Rana de SanantónHyla arborea, cast. ranilla de color verde’ [Mar].///Canta la rana y non tien pelu nin llana [Fabriciano]. uadit ad rego de Ranas et pertransit ultra arroio [914-924] (f.) [ACL/104] terras in uilla de Ranas 932(or.) [ACL/157] in uilla de Ranas 942 (s. xii) [ACL/233] Roderico martiniz rana 1242(or.) [DOSV-II/143] Nicolao Iohanniz arcepreste Roy Garcia alfayate Johan Pe- rez Rana 1274(or.) [SP-I/244] media casa que yo he en Çimadevilla que foe de Marinna Rana [s.f.] [CLO/160] y ansí (si Dios me tien cabieza sana )/tenr{é} para fer co- ples appareyos,/quando la rana pelu, il topo güeyos [Xuan García (1666 ó 1667: 160-1)] aunque no es rana para arbolío y prados lo de Cabanayo [Grangerías xviii: 564]
  1. d’una rana) [Sb]. 6. Xuegu que consiste en meter unos discos de metal pela boca d’una rana, tamién de metal, asitiada enri- ba d’una mesa con otros furacos, caún d’ellos con destremaos valores al meter los discos dientro [Tor]. //Ancha (sic) de rana ‘picaporte’ [Mar]. //Dar la rana ‘tar nuna situación anormal la vaca cuando ve comer a otres o cuando llegada la hora de comer nun come’ [Bab]. //La vuelta la rana ‘vuelta’l gatu’ [Si (LBlanco)]. //Mal de la rana ‘mal producíu pol coleópteru que s’atopa na pación de primavera’ [Cv]. //Rana de SanantónHyla arborea, cast. ranilla de color verde’ [Mar].///Canta la rana y non tien pelu nin llana [Fabriciano]. uadit ad rego de Ranas et pertransit ultra arroio [914-924] (f.)
  2. ACL/104
  3. terras in uilla de Ranas
  4. 932(or.) ACL/157
  5. in uilla de Ranas
  6. 942 (s. xii) ACL/233
  7. Roderico martiniz rana
  8. 1242(or.) DOSV-II/143
  9. Nicolao Iohanniz arcepreste Roy Garcia alfayate Johan Pe- rez Rana
  10. 1274(or.) SP-I/244
  11. media casa que yo he en Çimadevilla que foe de Marinna Rana [s.f.]
  12. CLO/160
  13. y ansí (si Dios me tien cabieza sana )/tenr{é} para fer co- ples appareyos,/quando la rana pelu, il topo güeyos
  14. Xuan García (1666 ó 1667: 160-1)
  15. aunque no es rana para arbolío y prados lo de Cabanayo
  16. Grangerías xviii: 564
Del llat. rāna, -ae ‘rana’, ‘pixapu’, ‘tumefacción na llingua d’un animal’ (em, Old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh) especialmente na aceición zoonímica. Polo que se refier a les aceiciones 2-3 ha dise a autores que, como Columella, alvierten: solent etiam fastidiam ciborum aferre vitiosa incrementa linguae, quas ranas veterinarii vocant (vii, 7, 8). Ye d’equí d’u ha partise pa xustificar el verbu ranar ‘co- yer la enfermedá de la rana’ (cfr.) → ‘tener muncha sede (por cuenta la fiebre llevantada pola enfermedá)’ → ‘naguar por’, ‘allampiar’(cghla 182) como se nagua por beber teniendo permuncha sede’; dende ranar féxose’l compuestu *derra- nar que conocemos pel participiu derranáu (cfr.). Na aceición 4 podría tratase d’una metáfora sexual común al occidente peninsular (Rohlfs 1979: 53). La importancia que se conce- de a la enfermedá de la rana lleva a la creyencia recoyida n’Argañosu (Villaviciosa) de que la vaca que, paciendo, al- cuentra una rana (¿‘mariposina de Dios’?) y la come, muerre darréu. Tamién se camienta que la vaca que tien la enfermedá de la rana foi oxetu de la privación d’un caprichu. Creencies en rellación cola raniella o ranilla yá les suxer Sarmiento (1973: 357). Dende un deriváu de rana en -alis siguió ast. ra- nal (cfr.) nome d’un tipu d’anzuelu que, según camentamos, emplegaríen nel so aniciu na pesca de xaronques. Un dim. de rana cola amestadura del suf. -ŏtta, *ranŏtta pue tar nel aniciu de *ra(n)ueta → ragüeta (cfr.) quiciabes siguiendo’l modelu de *uaccŏtta → magüeta.
ranal, el
📖: ranal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. ranal
Anzuelu auníu a una serda pa pescar [JH].
  1. 1. Anzuelu auníu a una serda pa pescar [JH].
Cfr. rana.
ranar
📖: ranar
🏗️: NO
✍️: NO
<arranar [Lln. Cb. y Cp. Ay. y Tb. PSil. Cn. Cv. VBable].>(TEST)
  1. ranar
    • Mi
    • Qu
    • Tb
    • Rd
    • Cp
    • Sb
    • Ri
    • Ca
  2. arranar
    • Lln
    • Cb
    • y Cp
    • Ay
    • y Tb
    • PSil
    • Cn
    • Cv
    • VBable
Tener muncha sede [Ay. Mi. Qu. Tb] o fame [PSil]: Arranéi tol día ya nun bebí gota [Tb]: Tamos arranaos de sede [Tb]. 2. Pasar envidia, ganes, de dalguna cosa que se ve comer [Rd (VB). Cb. Cp. Sb. Ay. Ri (el ganáu). Mi. Tb]: Taban ranan- do por comelo [Tb]: Taba ranando por el.lo [Tb]. 3. Cansar, fastidiar, aburrir [Cv]: Tamos arranaos d’uíte cantar [Cv]. Enfermar una vaca cuando nagua por comer una cosa que nun-y dan [Ca]: La vaca ranó y está mu mal [Ca]. Enfermar por naguar por daqué que nun s’atiende [VBable]. Ponese malo, de sutrucu, el ganáu [Cn]: Arranóu-y una vaca na fe- ria a Antón ya nun hubo quien la salvara [Cn]. 5. Atiborrar, abarrotar [Lln]. Cfr. rana.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Tener muncha sede [Ay. Mi. Qu. Tb] o fame [PSil]: <i class="della">Arranéi tol</i> <i class="della">día</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">bebí</i> <i class="della">gota</i> [Tb]: <i class="della">Tamos</i> <i class="della">arranaos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">sede</i> [Tb].
  3. 2. Pasar envidia, ganes, de dalguna cosa que se ve comer [Rd (VB). Cb. Cp. Sb. Ay. Ri (el ganáu). Mi. Tb]: <i class="della">Taban ranan-</i><i class="della"> do por comelo </i>[Tb]: <i class="della">Taba ranando por el.lo </i>[Tb].
  4. 3. Cansar, fastidiar, aburrir [Cv]: <i class="della">Tamos</i> <i class="della">arranaos</i> <i class="della">d’uíte</i> <i class="della">cantar</i> [Cv]. Enfermar una vaca cuando nagua por comer una cosa que nun-y dan [Ca]: <i class="della">La vaca ranó y está mu mal </i>[Ca]. Enfermar por naguar por daqué que nun s’atiende [VBable]. Ponese malo, de sutrucu, el ganáu [Cn]: <i class="della">Arranóu-y</i> <i class="della">una</i> <i class="della">vaca</i> <i class="della">na</i> <i class="della">fe-</i> <i class="della">ria a Antón ya nun hubo quien la salvara </i>[Cn].
  5. 5. Atiborrar, abarrotar [Lln]. Cfr. <i class="della">rana</i>.
ranáu, ada, ao 1
📖: ranáu
🔤: , ada, ao 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao, 1
<arranáu [y Tb. PSil].>(TEST)
  1. ranáu
    • Tb
  2. arranáu
    • y Tb
    • PSil
Con muncha sede [Tb], famientu [PSil]: Tou arranáu de sede acuantayá [Tb].
  1. 1. Con muncha sede [Tb], famientu [PSil]: <i class="della">Tou</i> <i class="della">arranáu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">sede acuantayá</i> [Tb].
2. Con munches ganes de daqué [Tb]: Ta ra- náu por velo [Tb]. 3. Irritáu, violentu [ByM]. Pp. de ranar.
ranáu, ada, ao 2
📖: ranáu
🔤: , ada, ao 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao, 2
Cfr. <i class="della">arranáu,</i>(TEST)
  1. ranáu
  2. Cfr
  3. <i class="della">arranáu,</i
ada, ao 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ada,</i> <i class="della">ao</i> <i class="della">
  3. 2. </i>
rancañar
📖: rancañar
🏗️: NO
✍️: NO
Ambicionar, coldiciar, naguar por [Md]. Podría tratase d’una formación paralela a la que s’alvierte nel verbu <i class="della">ranganiar </i>(cfr.) anque xeneralizando la variante [ŋk], con una motivación nidiamente etimolóxica (cfr. <i class="della">rangu, a, o </i>& <i class="della">rengu,</i>(TEST)
  1. rancañar
  2. Ambicionar, coldiciar, naguar por
    • Md
  3. Podría tratase d’una formación paralela a la que s’alvierte nel verbu <i class="della">ranganiar </i>(cfr.) anque xeneralizando la variante [ŋk], con una motivación nidiamente etimolóxica (cfr
  4. <i class="della">rangu, a, o </i>& <i class="della">rengu,</i
a, o). Lo mesmo ha dicise de los términos rella- cionaos rancañu, a, o (cfr.) y el nominalizáu rancañu (cfr.). L’ast. rancañu pudo tener una variante *rangañu d’u foi po- sible una
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>). Lo mesmo ha dicise de los términos rella- cionaos <i class="della">rancañu, a, o </i>(cfr.) y el nominalizáu <i class="della">rancañu </i>(cfr.). L’ast. <i class="della">rancañu </i>pudo tener una variante *<i class="della">rangañu </i>d’u foi po- sible una
derivación rangañeiru (cfr. rangañeru). Con too, el verbu rancañar, lo mesmo que’l so participiu fuerte, ranca- ñu, a, o (cfr.), nominalizáu rancañu (cfr.), podríen almitise tamién dientro del procesu evolutivu del ast. rebancañu (cfr. riba) y familia. Pero rancañar y rancañu podríen ufrir como variantes los correspondientes razcañar (cfr.) y razcañu (cfr.).
rancañu, a, o
📖: rancañu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. rancañu
    • Md
    • Oc
Avarientu, tafuñu [Md. Oc]. Ambiciosu, que nagua por daqué [Md]. Cfr. rancañar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Avarientu, tafuñu [Md. Oc]. Ambiciosu, que nagua por daqué [Md]. Cfr. <i class="della">rancañar</i>.
rancañu, el
📖: rancañu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rancañu
    • Md
Ambición, coldicia, naguar [Md].
  1. 1. Ambición, coldicia, naguar [Md].
Cfr. rancañar.
rancer
📖: rancer
🏗️: NO
✍️: NO
<rancir [y Cp. y Ay. y Ll. Md]. /////ranciar [Pa. y Cp. y Sr. Llv. y Sb. y Ay. Mi. Ri. Tb. Tox]. rancear [Mar].>(TEST)
  1. rancer
    • Ay
    • Sr
    • Llg
    • Ll
    • Sb
    • Cp
  2. rancir
    • y Cp
    • y Ay
    • y Ll
    • Md
  3. ranciar dudoso (certainty = baxa)
    • Pa
    • y Cp
    • y Sr
    • Llv
    • y Sb
    • y Ay
    • Mi
    • Ri
    • Tb
    • Tox
  4. rancear
    • Mar
Ponese de mal sabor los alimentos [Pa. Tb]. Volvese les coses especialmente grasientes y avieyaes [Ay]. Ponese ranciu [Tox. Mar]. 2. Empalagar, cansar, fadiar [Tox]. Molestar, ser pesáu [Sr. Tb. Md]: Ésti ta tol día ranciendo [Sr]. Insistir fadiando [Llg]. Rucar la pata [Ll]. Reburdiar, refunfuñar [Sb. Ay]: Tas ranciando de contino [Sb]. 3. Agriase el caráuter d’una per- sona [Pa]. 4. Doler suave pero de contino [Cp. Ll. Ri. Tb]: me rancian las muelas [Tb]: Ta ranciándome esta muela [Ri]. Bufar el gatu cuando ve venir a otru al que nun quier [Ay]. Pasar de moda [Tox]. 7. Meter munchu ruíu [Sr. Llv]: El coche pasó ranciando [Sr]. 8. Sonar una cosa con ruíu suave pero de contino, como les foles, el molín [Ac (VB). AGO]. ///Molinera de mi vida/yo seré tu molinero;/hasta el rancer del molino/te dirá cuánto te quiero [VB].
  1. 1. Ponese de mal sabor los alimentos [Pa. Tb]. Volvese les coses especialmente grasientes y avieyaes [Ay]. Ponese ranciu [Tox. Mar].
  2. 2. Empalagar, cansar, fadiar [Tox]. Molestar, ser pesáu [Sr. Tb. Md]: <i class="della">Ésti ta tol día ranciendo </i>[Sr]. Insistir fadiando [Llg]. Rucar la pata [Ll]. Reburdiar, refunfuñar [Sb. Ay]: <i class="della">Tas</i><i class="della"> ranciando de contino </i>[Sb].
  3. 3. Agriase el caráuter d’una per- sona [Pa].
  4. 4. Doler suave pero de contino [Cp. Ll. Ri. Tb]: <i class="della">Yá </i><i class="della">me</i> <i class="della">rancian</i> <i class="della">las</i> <i class="della">muelas</i> [Tb]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">ranciándome</i> <i class="della">esta</i> <i class="della">muela</i> [Ri]. Bufar el gatu cuando ve venir a otru al que nun quier [Ay]. Pasar de moda [Tox].
  5. 7. Meter munchu ruíu [Sr. Llv]: <i class="della">El</i> <i class="della">coche pasó ranciando </i>[Sr].
  6. 8. Sonar una cosa con ruíu suave pero de contino, como les foles, el molín [Ac (VB). AGO]. ///<i class="della">Molinera de mi vida</i>/<i class="della">yo seré tu molinero;</i>/<i class="della">hasta el rancer </i><i class="della">del</i> <i class="della">molino</i>/<i class="della">te</i> <i class="della">dirá</i> <i class="della">cuánto</i> <i class="della">te</i> <i class="della">quiero</i> [VB].
- Porque, si caliente como sale, se tapa, arránciase {el miel} [Grangerías xviii: 1052]
  1. - Porque, si caliente como sale, se tapa, arránciase {el miel}
  2. Grangerías xviii: 1052
Del llat. rancēre ‘tar ranciu’ (em), ‘tar podre’ (Old) siguió ast. rancer o rancir con un posible deverbal del participiu fuerte ranzu (cfr.) frente a ranciu, a, o (cfr.). De toes maneres, ast. ranciar ha xustificase dende la formación verbal rancidare (em), como propón García de Diego (deeh), ensin dulda favo- recío pola existencia del participiu rancidus, -a, -um ‘ranciu’, ‘aneyu’, ‘con fedor’ (abf) con bona representación románica (rew) y continuación nel ast. ranciu, a, o (cfr.). Un aumenta- tivu nominalizáu masculín tenémoslu nel ast. ranción (cfr.). Dende’l participiu débil de ranciar (pe5) faise’l deverbal ranciada (cfr.). Averada etimolóxicamente pero col suf. -ura tenemos ast. ranciura (cfr.). Un compuestu de ranciar ye en- ranciar (cfr.) que tamién ufre l’averáu enranciadura (cfr.).
rancer, el
📖: rancer
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Dolor continuáu, molestu pero non mui fuerte [Tb]. Nominalización del inf. <i class="della">rancer</i>(TEST)
  1. rancer
  2. Dolor continuáu, molestu pero non mui fuerte
    • Tb
  3. Nominalización del inf
  4. <i class="della">rancer</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
rancheru, el*
📖: rancheru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+ranchiru [Ay]. rancheiro [/Eo/].>(TEST)
  1. rancheru
  2. ranchiru metafonía
    • Ay
  3. rancheiro
    • /Eo/
Cast. ranchero [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. El que prepara’l ranchu [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">ranchero</i> [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. El que prepara’l ranchu [Ay].
Cfr. ranchu.
ranchín, el
📖: ranchín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Páxaru pequeñu col papu colloráu, mayor que la <i class="della">cerrica</i>(TEST)
  1. ranchín
    • Oc
  2. Páxaru pequeñu col papu colloráu, mayor que la <i class="della">cerrica</i
[Oc].
  1. 1. [Oc].
2. Gochu pequeñu [/Valledor (Oc)/]. Paez un dim. de rinchu (cfr.) → rinchín, con camudamientu de la vocal átona en contautu con nasal, y semánticamente con referencia al ruíu carauterísticu emitíu.
ranchu, el
📖: ranchu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rancho [Ay. Mi].>(TEST)
  1. ranchu
    • Xx
  2. rancho
    • Ay
    • Mi
Catre dientro del barcu [Xx].
  1. 1. Catre dientro del barcu [Xx].
2. Bodega d’una lancha [Lln]. Compartimentu de los barcos con catres pa poder echase [Xx]. 3. Comida [Ay. Mi] poco iguao [Ac] de los soldaos [Xral]. Comida de la tropa, de los pescadores en barcu [Ac]: Nun quieren el ranchu [Ac]. //Cumer a ranchu ‘comer dos o más persones d’un mesmu platu’ [Sm. Cv]. //Rancho de proba ‘sitiu del barcu onde duerme la tripulación’ [Llu]. Dende un xermanismu féxose’l fr. se ranger ‘allugase nun sitiu’ [que xustifica’l cast. rancharse orixen del cast. rancho (dcech s.v. rancho)]. Esta pallabra paez coincidir col ast. ran- chu (cfr.) d’u siguió’l so deriváu rancheru (cfr.). Pero dende ranchu hebo facese’l verbu *arranchar (paralelu al citáu cast. rancharse) con una formación contrapuesta pel sufixu, des-→ desarranchar (cfr.).
ranciada, la
📖: ranciada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Impertinencia, caxigalina [Tb]: <i class="della">Anda</i>(TEST)
  1. ranciada
    • Tb
  2. Impertinencia, caxigalina [Tb]: <i class="della">Anda</i
tol día con ranciadas [Tb]. //-aes ‘vaivén’ [Cñ].
  1. 1. <i class="della">tol</i> <i class="della">día</i> <i class="della">con</i> <i class="della">ranciadas</i> [Tb]. //<i class="della">-aes</i> ‘vaivén’ [Cñ].
Cfr. rancer.
ranciella, la
📖: ranciella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Caprimulgus</i>(TEST)
  1. ranciella
    • Llg
  2. i class="della">Caprimulgus</i
europaeus, cast. chotacabras gris, cast. ralla [Llg (llaa 27)]. Esti páxaru carauterízase “bien por su voz, un sonido continuado que puede durar hasta cinco minutos sin parada, recordando a un motor que sonara a mucha distancia, con subidas y bajadas de tono” [Noval 268].
  1. 1. <i class="della">europaeus</i>, cast. <i class="della">chotacabras</i> <i class="della">gris,</i> cast. <i class="della">ralla</i> [Llg (llaa 27)]. Esti páxaru carauterízase “bien por su voz, un sonido continuado que puede durar hasta cinco minutos sin parada, recordando a un motor que sonara a mucha distancia, con subidas y bajadas de tono” [Noval 268].
-¡Do tal diablu, la ranciella/que tan mala obra fexo!/Pilatos llavó les manes/pero dexó suciu el cuerpu [ABalvidares, Canción (Poesíes 230-233)] Etimolóxicamente paez qu’ha partise d’un dim. en -ĕlla del fem. de rancidus, a, o (
  1. -¡Do tal diablu, la ranciella/que tan mala obra fexo!/Pilatos llavó les manes/pero dexó suciu el cuerpu
  2. ABalvidares, Canción (Poesíes 230-233)
  3. Etimolóxicamente paez qu’ha partise d’un dim. en -ĕlla del fem. de rancidus, a, o (
cfr. rancer) nominalizáu *ranci(d) ělla > ranciella en referencia a daqué que fadia, que moles- ta, nesti casu por cuenta’l ruíu prollongáu qu’emite’l páxa- ru. Una variante fónica ye renciella 1 (cfr.) que se refier a una ‘respiración violenta y ruidosa’ [Pr (Cv)]. Nesti contestu ye fácil tracamundiar renciella 1 (‘respiración sonora’) con renciella 2 (‘riña’) pues dambes, anque paez que se dixebren etimolóxicamente, faen referencia al ruíu o soníu y dambes a les consecuencies molestes de lo mesmo; poro, nun tien res d’estraño qu’anque ranción (cfr.) s’anicie en rancidus forme un verbu rencionar (cfr.) qu’en realidá paez fechu, semántica- mente, sol influxu de renciella 2. Polo mesmo nun ye raro que rencíu ‘chillíu’, que paez un participiu de la variante de ran- cer (cfr.), esto ye de *rencer, pueda acoyer l’influxu semán- ticu del ruíu que lleva darréu munches vegaes la renciella 2.
ranción, ona, ono
📖: ranción
🔤: , ona, ono
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona,, ono
<ident class="della" level="1"></ident>Mui ranciu, que molesta davezu, munches vegaes [Mi]. <ident class="della" level="1"></ident>Aum. de <i class="della">ranciu,</i>(TEST)
  1. ranción
  2. ident class="della" level="1"></ident>Mui ranciu, que molesta davezu, munches vegaes
    • Mi
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Aum
  4. de <i class="della">ranciu,</i
a, o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.).
ranción, el
📖: ranción
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. ranción
Dolor suave y de contino [Mi]. Nominalización del masc. de ranción, ona, ono (cfr.) & ran- ciella.
  1. Dolor suave y de contino [Mi].
  2. Mi
  3. Nominalización del masc. de ranción, ona, ono (cfr.) & ran- ciella.
rancior, el
📖: rancior
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cualidá de goler rancio [Mi]. 2. Dolor suave y de contino, que rance o fadia [Mi]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">ranciu,</i>(TEST)
  1. rancior
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cualidá de goler rancio
    • Mi
  3. 2
  4. Dolor suave y de contino, que rance o fadia
    • Mi
  5. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  6. <i class="della">ranciu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
ranciu, a, o
📖: ranciu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+renciu/rancia/rancio [Ay. Ll. Ri].///<ident class="della" level="1"></ident>//ranzu [Mar].>(TEST)
  1. ranciu
  2. renciu/rancia/rancio metafonía
    • Ay
    • Ll
    • Ri
  3. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  4. ranzu eonaviego
    • Mar
Cast. rancio [Pa. Ay. Ll. Tox. /Mánt/. Mar] (un alimentu) [Ay. Ri. Tb. Sm. Pr]: La mantega ta rancio [Ri]. 2. Empalagosu, de curtia simpatía [Ll. Tb]: El nenu ya ranciu ranciu [Tb]. Que fadia, qu’empalaga polo que diz, polo que fai por cómo se vis- te [Tox]. Remilgáu [Tb]. Antipáticu [Pr]. Que reburdia, que se quexa por cualquier cosa [Pa]. 3. Aburríu [Pa. Pr]. Seca de caráuter, sosa (una persona) [Llg]. 4. D’idees anticuaes [Pa. Pr]. 5. De gustos y costumes de tiempos pasaos [Sr. Ay. Tb. Sm]: Esa moza va siempre mui rancia [Sr]. 6. Pasáu de moda [Tb. Pr. Tox]: Ya mui ranciu’l vestíu [Tb].///A gatu fartu el tocín-y sabe ranciu [LC]. pa vella y festexalla ya se apresten gayasperos neñus mo- zus xente rancia 1858 [F.F. (c. 32)/13] viva la rancia Vasconia que térria mascuenzu fala 1884- 1939 [FCoronas/103] a sidra que se pon un poco rancia que tien fuste 1925 [ORB/131]
  1. Cast. rancio [Pa. Ay. Ll. Tox. /Mánt/. Mar] (un alimentu) [Ay. Ri. Tb. Sm. Pr]: La mantega ta rancio [Ri]. 2. Empalagosu, de curtia simpatía [Ll. Tb]: El nenu ya ranciu ranciu [Tb]. Que fadia, qu’empalaga polo que diz, polo que fai por cómo se vis- te [Tox]. Remilgáu [Tb]. Antipáticu [Pr]. Que reburdia, que se quexa por cualquier cosa [Pa]. 3. Aburríu [Pa. Pr]. Seca de caráuter, sosa (una persona) [Llg]. 4. D’idees anticuaes [Pa. Pr]. 5. De gustos y costumes de tiempos pasaos [Sr. Ay. Tb. Sm]: Esa moza va siempre mui rancia [Sr]. 6. Pasáu de moda [Tb. Pr. Tox]: Ya mui ranciu’l vestíu [Tb].///A gatu fartu el tocín-y sabe ranciu [LC].
  2. LC
  3. pa vella y festexalla ya se apresten gayasperos neñus mo- zus xente rancia
  4. 1858 F.F. (c. 32)/13
  5. viva la rancia Vasconia que térria mascuenzu fala 1884
  6. 1939 FCoronas/103
  7. a sidra que se pon un poco rancia que tien fuste 1925
  8. ORB/131
Del llat. rancidus, -a, -um (em), voz espardida pela Romania y Península Ibérica (rew; dcech s.v. rancio; pe5) siguió ast. ranciu (cfr. rancer). Un aum. ye ast. ranción, ona (cfr.). L’ast. rancior (cfr.) ufre una formación siguiendo’l modelu de an- chu anchor, etc. Frente a ranciu tenemos ranzu ensin yod que paez debíu a un participiu fuerte de rancer.
ranciura, la
📖: ranciura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cualidá de <i class="della">ranciu </i>[Pa. Sr. Ll. Tb. Pr]: <i class="della">La nena tien una ran- ciura</i>(TEST)
  1. ranciura
    • Tb
    • Pa
    • Pr
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cualidá de <i class="della">ranciu </i>[Pa. Sr. Ll. Tb. Pr]: <i class="della">La nena tien una ran- ciura</i
que nun puei con el.la [Tb]. 2. Ñoñez [Pa. Tb. Pr]: Tien muncha ranciura [Pa].
  1. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">puei</i> <i class="della">con</i> <i class="della">el.la</i> [Tb].
  2. 2. Ñoñez [Pa. Tb. Pr]: <i class="della">Tien </i><i class="della">muncha</i> <i class="della">ranciura</i> [Pa].
Cfr. rancer.
  1. Cfr. rancer.
rancolla, la*
📖: rancolla
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><rengolla [LC]. rancol.la [An. Cv. Oc]. {Perposible cheísmu en rancocha [Sm (VB)]}.>(TEST)
  1. rancolla
  2. {Perposible cheísmu en rancocha [Sm (VB)]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><rengolla
    • LC
  4. rancol.la
    • An
    • Cv
    • Oc
Fatiga, asma, disnea [LC]. 2. Carraca [Sm (VB)], matraca de los neños [An. Cv. Oc]. ///El que quiera vivir pocu y esi pocu con rengolla, que coma de noche ajos y a la mañana cebolla [LC]. Deverbal posible de rancollar (cfr.).
rancollar*
📖: rancollar*
🏗️: SI
✍️: NO
<rancol.lar [Tb]. /////rangol.lar [Tb]. {Con posible yeísmu rengoyar [Cl]}.>(TEST)
  1. rancollar*
  2. rancol.lar
    • Tb
  3. {Con posible yeísmu rengoyar [Cl]} dudoso (certainty = baxa)
  4. rangol.lar
    • Tb
Meter un ruíu de daqué calter (la madreña, la puerta) [Tb (rancol.lar)].
  1. 1. Meter un ruíu de daqué calter (la madreña, la puerta) [Tb (rancol.lar)].
2. Respirar fondo faciendo ruíu [Cl]. Roncar [Cl]. 3. Dir andando como dando tumbos [Tb (rangol.lar)]. Dir como malagustu d’un sitiu pa otru, torpono [Tb (rangol.lar)]. Cfr. rangu, a, o.
rancollíu, el*
📖: rancollíu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<{Con posible yeísmu, rengoyíu [Cl]}.>(TEST)
  1. rancollíu
  2. {Con posible yeísmu, rengoyíu [Cl]}
Ronquíu [Cl].
  1. 1. Ronquíu [Cl].
(cfr. rancollar). Cfr. rangu, a, o. Posible deverbal dende *rengollir, variante de *rangollar
rancollu, a, o*
📖: rancollu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rancol.lu/a [Tb]. rangol.lu [Tb].>(TEST)
  1. rancollu
  2. rancol.lu/a
    • Tb
  3. rangol.lu
    • Tb
Que fai un ruíu que fadia [Tb].
  1. 1. Que fai un ruíu que fadia [Tb].
Cfr. rangu, a, o.
rancor, el
📖: rancor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rincor [Pa. Tox. /Eo/].>(TEST)
  1. rancor
  2. rincor
    • Pa
    • Tox
    • /Eo/
Cast. rencor [Cl. Pa. Tox. /Eo/].
  1. 1. Cast. <i class="della">rencor</i> [Cl. Pa. Tox. /Eo/].
Del masc. llat. serondu rancor, -ōris ‘fedor’, ‘mal sabor’ → ‘disgustu’ (em s.v. ranceo), con continuadores románicos (rew) y panhispánicu (deeh; dcech s.v. rancio). Una forma- ción abondativa sobro rancor tenémosla n’ast. rancorosu rancorusu (con metafonía). Dende ast. rancor féxose, qui- ciabes, el verbu rancurar (cfr.) d’u sigue’l deverbal rancura (cfr.), como proponen Corominas-Pascual.
rancorosu, a, o*
📖: rancorosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+rancorusu [Ay].>(TEST)
  1. rancorosu
  2. rancorusu metafonía
    • Ay
Cast. rencoroso [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">rencoroso</i> [Ay].
& dia al rrancuroso fiador p el fuero de la uilla 1145 (1295) [FU/27] busque su fiador ... & lieuelo a casa del rracuroso 1145 (1295) [FU/27] si el rracuroso y no fuer faga testigos de sus uezi- nos 1145 (1295) [FU/27] si el rrancuroso no quisier pnder uno destos tres derechos 1145 (1295) [FU/29] et jllo rrancuroso p qantas feridas ouiere ende el altro arrancado 1145 (1295) [FU/29] tu fulano da derecto a este ome que ye rrancuroso de ti 1145 (1295) [FU/31] si pndar el rrancuroso despues uenga el m co el pndado 1145 (1295) [FU/31] p falssa esquiricio no pierda el rrancuroso so derech 1145 (1295) [FU/37] si fidiador non li parar preda illos peinos et dialos ad_illo rancuros s. xii [FA/115] si illo rancuroso non hi for faga testigos de_los vezinos et diga s. xii [FA/117] vaia cum el et de efiar al rancuroso per foro de_la villa s. xii [FA/119] s’il rancuroso non quiser’ preder uno de estos III directos s. xii [FA/119] el rancuroso per quantas feridas aver’ on l’ artro arrancado for’ s. xii [FA/119] el no lo prenda ata que lo rancuroso seia cumplido s. xii [FA/119] vaia lo maiorino al vezino cum lo rancuroso de fora s. xii [FA/121] vaia sua karrera illo rancuroso e el maiorino non aia calum- nia s. xii [FA/122] si prindrar’ lo rancuroso pois venga lo maiorino cum lo pin- drado s. xii [FA/122] per falsa perquisitio non perda lo rancuroso so dreito s. xii [FA/130]
  1. & dia al rrancuroso fiador p el fuero de la uilla
  2. 1145 (1295) FU/27
  3. busque su fiador ... & lieuelo a casa del rracuroso
  4. 1145 (1295) FU/27
  5. si el rracuroso y no fuer faga testigos de sus uezi- nos
  6. 1145 (1295) FU/27
  7. si el rrancuroso no quisier pnder uno destos tres derechos
  8. 1145 (1295) FU/29
  9. et jllo rrancuroso p qantas feridas ouiere ende el altro arrancado
  10. 1145 (1295) FU/29
  11. tu fulano da derecto a este ome que ye rrancuroso de ti
  12. 1145 (1295) FU/31
  13. si pndar el rrancuroso despues uenga el m co el pndado
  14. 1145 (1295) FU/31
  15. p falssa esquiricio no pierda el rrancuroso so derech
  16. 1145 (1295) FU/37
  17. si fidiador non li parar preda illos peinos et dialos ad_illo rancuros s. xii
  18. FA/115
  19. si illo rancuroso non hi for faga testigos de_los vezinos et diga s. xii
  20. FA/117
  21. vaia cum el et de efiar al rancuroso per foro de_la villa s. xii
  22. FA/119
  23. s’il rancuroso non quiser’ preder uno de estos III directos s. xii
  24. FA/119
  25. el rancuroso per quantas feridas aver’ on l’ artro arrancado for’ s. xii
  26. FA/119
  27. el no lo prenda ata que lo rancuroso seia cumplido s. xii
  28. FA/119
  29. vaia lo maiorino al vezino cum lo rancuroso de fora s. xii
  30. FA/121
  31. vaia sua karrera illo rancuroso e el maiorino non aia calum- nia s. xii
  32. FA/122
  33. si prindrar’ lo rancuroso pois venga lo maiorino cum lo pin- drado s. xii
  34. FA/122
  35. per falsa perquisitio non perda lo rancuroso so dreito s. xii
  36. FA/130
Cfr. rancor.
rancoyu, {a, o}
📖: rancoyu
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
<rancochu [Qu. Tb. As]. rencochu [Md]. rincochu [PSil]. ron- cochu [Sm]. +rancuyu [Bi. Sr. Sb. Ay. Ri]. rencoyu [y Cb. y Gr. y DA]. +rencuyu [Ay]. +rancuyu [Llv]. rancoyo [Ar. /Eo/]. roncoyu [Pr (Cv). Sl. JH]. rincoyu [Lln]. rezcoyu [Tox]. //razcoyu [y Eo. Mánt]. rezcoyo [y Eo]. ///rancoxu [Pzu].>(TEST)
  1. rancoyu
    • Rs
    • Pa
    • Cg
    • Cn
    • Cv
    • Oc
    • An
    • Ca
  2. rancochu
    • Qu
    • Tb
    • As
  3. rencochu
    • Md
  4. rincochu
    • PSil
  5. ron- cochu
    • Sm
  6. rancuyu metafonía
    • Bi
    • Sr
    • Sb
    • Ay
    • Ri
  7. rencoyu
    • y Cb
    • y Gr
    • y DA
  8. rencuyu metafonía
    • Ay
  9. rancuyu metafonía
    • Llv
  10. rancoyo
    • Ar
    • /Eo/
  11. roncoyu
    • Pr (Cv)
    • Sl
    • JH
  12. rincoyu
    • Lln
  13. rezcoyu
    • Tox
  14. razcoyu eonaviego
    • y Eo
    • Mánt
  15. rezcoyo
    • y Eo
  16. rancoxu infl. cast.
    • Pzu
D’un testículu namái [LV. Lln. Rs. Pa. Cb (l’animal). Cg. Bi. Sr. Llv. Sb. Ay. Ri. Qu. Tb. Md. PSil (especialmente’l gochu). As. Cn (MG). Gr. Cv. Tox (= orzoyu). Oc. /Eo/. JH. R. ByM. DA]: Cochu rincoyu [Lln]. Capáu, ensin güevos [Ar]. Coxu d’un tes- tículu, capáu [An]. Mal capáu (l’animal) [Sl]. Con un testículu más altu que l’otru (al capar el gochu y otros animales, quítase’l coyón inferior quedando l’animal enteru) [Sm]. 2. Coxu [Pzu]. 3. Ruin, enxencle [Tox]. 4. Encoyíu [Ca]. Apocáu [Ca]. 5. Tafuñu [Ca]. 6. (Persona) pequeña [/Mánt/]. 7. (Fruta) pequeña [/Mánt/]. Cfr. rengu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. D’un testículu namái [LV. Lln. Rs. Pa. Cb (l’animal). Cg. Bi. Sr. Llv. Sb. Ay. Ri. Qu. Tb. Md. PSil (especialmente’l gochu). As. Cn (MG). Gr. Cv. Tox (= orzoyu). Oc. /Eo/. JH. R. ByM. DA]: <i class="della">Cochu</i> <i class="della">rincoyu</i> [Lln]. Capáu, ensin güevos [Ar]. Coxu d’un tes- tículu, capáu [An]. Mal capáu (l’animal) [Sl]. Con un testículu más altu que l’otru (al capar el gochu y otros animales, quítase’l coyón inferior quedando l’animal enteru) [Sm].
  3. 2. Coxu [Pzu].
  4. 3. Ruin, enxencle [Tox].
  5. 4. Encoyíu [Ca]. Apocáu [Ca].
  6. 5. Tafuñu [Ca].
  7. 6. (Persona) pequeña [/Mánt/].
  8. 7. (Fruta) pequeña [/Mánt/]. Cfr. <i class="della">rengu, a, o</i>.
“rancura”
📖: “rancura”
🏗️: NO
✍️: SI
<rencura [JH].>(TEST)
  1. “rancura”
  2. rencura
    • JH
Rancor [JH].
  1. 1. Rancor [JH].
non per metum neque per arrancura set propter peccata nos- tra 1105(s. xii) [ACL/646] ata que sea pagado de rrancura que aya vezino de altro 1145 (1295) [FU/27]
el mostrar rrancura al m o al sagione que ende- rençar no quiera 1145 (1295) [FU/31] si ome de fuera rrancura ouiere de uezino de la uilla 1145 (1295) [FU/31] por calonna que faga o por rrancura que aya del so uezino 1145 (1295) [FU/37] si rrancura ouier el qui casa a daquel que casa no a 1145 (1295) [FU/39] de rancura que aia vezino de altro de debdo cognozudo no sia s. xii [FA/117] si omne de fora rancura over’ de vezino de villa s. xii [FA/121] vezino que predar’ fora sen rancura que monstrar’ al maio- rino o_al saio s. xii [FA/122] maias si el monstrar’ rancura al maiorino o saio s. xii [FA/122] quan del’ fidiador per calumpnia que faga o per rancura que aia s. xii [FA/129] si rancura aver’ el qui kasa i a d’ aquel s. xii [FA/131] quantam ranculam de me Fernando Martiniz habebant 1200(or.) [SV/576] Deverbal de rancurar (
  1. non per metum neque per arrancura set propter peccata nos- tra
  2. 1105(s. xii) ACL/646
  3. ata que sea pagado de rrancura que aya vezino de altro
  4. 1145 (1295) FU/27

  5. el mostrar rrancura al m o al sagione que ende- rençar no quiera
  6. 1145 (1295) FU/31
  7. si ome de fuera rrancura ouiere de uezino de la uilla
  8. 1145 (1295) FU/31
  9. por calonna que faga o por rrancura que aya del so uezino
  10. 1145 (1295) FU/37
  11. si rrancura ouier el qui casa a daquel que casa no a
  12. 1145 (1295) FU/39
  13. de rancura que aia vezino de altro de debdo cognozudo no sia s. xii
  14. FA/117
  15. si omne de fora rancura over’ de vezino de villa s. xii
  16. FA/121
  17. vezino que predar’ fora sen rancura que monstrar’ al maio- rino o_al saio s. xii
  18. FA/122
  19. maias si el monstrar’ rancura al maiorino o saio s. xii
  20. FA/122
  21. quan del’ fidiador per calumpnia que faga o per rancura que aia s. xii
  22. FA/129
  23. si rancura aver’ el qui kasa i a d’ aquel s. xii
  24. FA/131
  25. quantam ranculam de me Fernando Martiniz habebant
  26. 1200(or.) SV/576
  27. Deverbal de rancurar (
cfr.).
“rancurar”
📖: “rancurar”
🏗️: NO
✍️: SI
<rencurase [JH].>(TEST)
  1. “rancurar”
  2. rencurase
    • JH
Querellase [JH].
  1. 1. Querellase [JH].
si antes no arrancurar al m o a sagione & foras yxir 1145 (1295) [FU/27] nul ome qui pndar fueras sis rrancurar al m o al sagione 1145 (1295) [FU/31] et al m uinier & lo rrancurar ante quel pndare 1145 (1295) [FU/31] et si ante non rancurar a maiorino o a saion s. xii [FA/118] al maiorino vener’ e lo rancurar ante que l’ pindre s. xii [FA/121] tu fula da directo a est’ omne qui s’ranculo de ti s. xii [FA/121]
  1. si antes no arrancurar al m o a sagione & foras yxir
  2. 1145 (1295) FU/27
  3. nul ome qui pndar fueras sis rrancurar al m o al sagione
  4. 1145 (1295) FU/31
  5. et al m uinier & lo rrancurar ante quel pndare
  6. 1145 (1295) FU/31
  7. et si ante non rancurar a maiorino o a saion s. xii
  8. FA/118
  9. al maiorino vener’ e lo rancurar ante que l’ pindre s. xii
  10. FA/121
  11. tu fula da directo a est’ omne qui s’ranculo de ti s. xii
  12. FA/121
Cfr. rancor.
randa, el
📖: randa
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Persona traviesa, golfa [Ay. Tb]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
  1. randa
    • Tb
    • Sr
  2. Persona traviesa, golfa [Ay. Tb]: <i class="della">Ya</i
un randa, un trampalan- dán [Tb]. Vividor [Sr]: El randa esi nun da una [Sr].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">randa,</i> <i class="della">un</i> <i class="della">trampalan-</i> <i class="della">dán</i> [Tb]. Vividor [Sr]: <i class="della">El</i> <i class="della">randa</i> <i class="della">esi</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">da</i> <i class="della">una</i> [Sr].
Cfr. andar.
randa, la
📖: randa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. randa
Les dos palanques del molín que valen pa llevantar el rodenu [SCiprián].
  1. 1. Les dos palanques del molín que valen pa llevantar el rodenu [SCiprián].
Cfr. andar.
randiar
📖: randiar
🏗️: NO
✍️: NO
Regatiar el preciu de dalguna cosa [Sm]. Cfr. <i class="della">arriandar</i>(TEST)
  1. randiar
  2. Regatiar el preciu de dalguna cosa
    • Sm
  3. Cfr
  4. <i class="della">arriandar</i
& andar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">andar</i>.
“ranera”
📖: “ranera”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “ranera”
Cfr. enrenar.
  1. Cfr. enrenar.
raneta, la
📖: raneta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><raineta [y Lln. y Ay. y Tb. Cd]. reineta [y Cb. y Tb. y Sg. y Ct. Pr. Gr. Tor. VCid]. reneta [Cñ].>(TEST)
  1. raneta
    • Qu
    • Sg
    • Mi
    • Pz
    • Si
    • Xx
    • Vv
    • Na
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><raineta
    • y Lln
    • y Ay
    • y Tb
    • Cd
  3. reineta
    • y Cb
    • y Tb
    • y Sg
    • y Ct
    • Pr
    • Gr
    • Tor
    • VCid
  4. reneta
//Raneta francesa ‘tipu de mazana [Qu. Gr] de bona calidá [Sg (= parda). Mi. Pz] d’introducción moderna’ [Si]. //Raneta Francia ‘tipu de mazanes [Xx] grandes, redondes, achaplaes, marrones’ [Vv]. //Raneta gris ‘tipu de mazana’ [Mi]. //Raneta mingán ‘clas de mazana de bona calidá, piel escura, daqué picuda como pera’ [Ac]. ‘tipu de mazana de mesa [Na] pera- preciada y abondosa’ [Si]. //Raneta panera ‘tipu de mazana’ [Xx]. //Raneta parda ‘tipu de mazana [Qu] de bona calidá’ [Sg (= raneta francesa)]. ‘tipu de mazanes dulces asemeyaes a la pardona pero más grande’ [Pz]. //Raneta de pardón ‘tipu de mazana’ [Mi]. //Raneta pinta ‘tipu de mazana’ [Xx]. //Reineta real ‘tipu de mazanes de menos sabor que les ranetes o min- ganes’ [Tb]. //Reineta rial ‘variedá de mazana’ [Gr]. //Rane- tina blanca ‘tipu de mazanes de sidra’ [Cd].///Una raneta de Sales/y otra de Poledura/anduvieron a nalgaes/en la puente de Colunga [Vigón, Folk]. Tenemos de la manzana/ranetes blanques y pardes,/la tar- día y la temprana [Glorias Ast 162b] “Raneta, especie de manzana pequeña, agridulce, y muy apreciable de que abunda la Cantabria” [DC, Terreros]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. //<i class="della">Raneta</i> <i class="della">francesa</i> ‘tipu de mazana [Qu. Gr] de bona calidá [Sg (= parda). Mi. Pz] d’introducción moderna’ [Si]. //<i class="della">Raneta Francia</i> ‘tipu de mazanes [Xx] grandes, redondes, achaplaes, marrones’ [Vv]. //<i class="della">Raneta</i> <i class="della">gris</i> ‘tipu de mazana’ [Mi]. //<i class="della">Raneta </i><i class="della">mingán</i> ‘clas de mazana de bona calidá, piel escura, daqué picuda como pera’ [Ac]. ‘tipu de mazana de mesa [Na] pera- preciada y abondosa’ [Si]. //<i class="della">Raneta panera </i>‘tipu de mazana’ [Xx]. //<i class="della">Raneta</i> <i class="della">parda</i> ‘tipu de mazana [Qu] de bona calidá’ [Sg (= raneta francesa)]. ‘tipu de mazanes dulces asemeyaes a la <i class="della">pardona</i> pero más grande’ [Pz]. //<i class="della">Raneta de pardón </i>‘tipu de mazana’ [Mi]. //<i class="della">Raneta</i> <i class="della">pinta</i> ‘tipu de mazana’ [Xx]. //<i class="della">Reineta</i><i class="della"> real </i>‘tipu de mazanes de menos sabor que les ranetes o min- ganes’ [Tb]. //<i class="della">Reineta rial </i>‘variedá de mazana’ [Gr]. //<i class="della">Rane- tina</i> <i class="della">blanca</i> ‘tipu de mazanes de sidra’ [Cd].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Una</i> <i class="della">raneta</i> <i class="della">de Sales</i>/<i class="della">y otra de Poledura</i>/<i class="della">anduvieron a nalgaes</i>/<i class="della">en la puente </i><i class="della">de</i> <i class="della">Colunga</i> [Vigón, Folk]. <i class="della">Tenemos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">manzana</i>/<i class="della">ranetes</i> <i class="della">blanques</i> <i class="della">y</i> <i class="della">pardes,</i>/<i class="della">la</i> <i class="della">tar-</i> <i class="della">día</i> <i class="della">y</i> <i class="della">la</i> <i class="della">temprana</i> [Glorias Ast 162b] “<i class="della">Raneta</i>, especie de manzana pequeña, agridulce, y muy apreciable de que abunda la Cantabria” [DC, Terreros]
Dim. de rana. 2. Rana sp., renacuayu [Llg (llaa 27)]. 3. Va- riedá de mazana [Lln. Os. Pa. Cb. Sb. Cd. /Eo/. VCid] pera- preciada [Tb. Pr] destremándose les de raneta blanca y parda [JH]: Hai mazana de raineta; sí, tamién Xuan tien mazana raineta [Tb (= de repinaldu = repinalda = reineta mingán = de mingán = mingana = de perumingán)]. Tipu de mazana de mesa [Cñ. Ct]. Variedá de mazana gorda y mariella [Rs. Tor]. Variedá de mazana de tamañu regular y bon sabor (según el color llámenla: raneta encarnada y raneta blanca) [Cg]. Va- riedá de mazana veniente de la Bretaña francesa [Ay]. //Rane- ta agostiega ‘tipu de mazana’ [Mi]. //Raneta blanca ‘tipu de mazanes [Mi] grandes, redondes, ablanquiaes, sabroses’ [Vv]. ‘tipu de mazanes dulces ya dures’ [Pz]. //Raneta del Canadá ‘tipu de mazana d’introducción moderna’ [Si]. //Raneta colo- rá ‘tipu de mazana’ [Mi]. //Raneta encarnada ‘tipu de maza- nes [Qu] grandes, redondes de color collorao sobre mariello’ [Rs]. ‘tipu de mazana percollorada’ [Sg (= raneta Canadá)]. Dim. de rana, del llat. rana, -ae ‘rana’ (em) cola amestadu- ra del suf. dim. -ĭtta quiciabes motivao pola color de la piel y testura, de la mesma manera qu’otru tipu lleva’l nome del sapu ‘sapu’, con axetivación en mazana sapona. La variante raineta y reineta, de nun se ver influyíes por un dim. de reina, podría ser un galicismu del sieglu xvi, reinette (dcech s.v. rana), anque Meyer-Lübke (rew s.v. rana) parte del llat. rana
  1. Dim. de rana. 2. Rana sp., renacuayu [Llg (llaa 27)]. 3. Va- riedá de mazana [Lln. Os. Pa. Cb. Sb. Cd. /Eo/. VCid] pera- preciada [Tb. Pr] destremándose les de raneta blanca y parda [JH]: Hai mazana de raineta; sí, tamién Xuan tien mazana raineta [Tb (= de repinaldu = repinalda = reineta mingán = de mingán = mingana = de perumingán)]. Tipu de mazana de mesa [Cñ. Ct]. Variedá de mazana gorda y mariella [Rs. Tor]. Variedá de mazana de tamañu regular y bon sabor (según el color llámenla: raneta encarnada y raneta blanca) [Cg]. Va- riedá de mazana veniente de la Bretaña francesa [Ay]. //Rane- ta agostiega ‘tipu de mazana’ [Mi]. //Raneta blanca ‘tipu de mazanes [Mi] grandes, redondes, ablanquiaes, sabroses’ [Vv]. ‘tipu de mazanes dulces ya dures’ [Pz]. //Raneta del Canadá ‘tipu de mazana d’introducción moderna’ [Si]. //Raneta colo- rá ‘tipu de mazana’ [Mi]. //Raneta encarnada ‘tipu de maza- nes [Qu] grandes, redondes de color collorao sobre mariello’ [Rs]. ‘tipu de mazana percollorada’ [Sg (= raneta Canadá)].
  2. Sg (= raneta Canadá)
  3. Dim. de rana, del llat. rana, -ae ‘rana’ (em) cola amestadu- ra del suf. dim. -ĭtta quiciabes motivao pola color de la piel y testura, de la mesma manera qu’otru tipu lleva’l nome del sapu ‘sapu’, con axetivación en mazana sapona. La variante raineta y reineta, de nun se ver influyíes por un dim. de reina, podría ser un galicismu del sieglu xvi, reinette (dcech s.v. rana), anque Meyer-Lübke (rew s.v. rana) parte del llat. rana
ast. rana dim. raneta, pa xustificar el fr. reinette y cast. reineta y raneta si bien Gamillscheg camienta nuna etimo- loxía popular de ‘reina’ de lo que sedría orixinariamente’l fr. rinette ‘mazana del Rhin’ (deeh s.v. rana). Ye verdá, de toes maneres, que la referencia francesa ye una realidá nestes ma- zanes ranetes perapreciaes pero lo cierto ye qu’ente les que respuenden a esti tipu namái una parte d’elles se consideren raneta de Francia > raneta francesa o raneta francia (pe3: 199). L’emplegu del términu raneta, como tantes vegaes pasa n’ast., puede funcionar güei como nome precedíu de la pre- posición de (mazana de raneta, mazanal de raneta) o como axetivu concordando con mazana (mazana raneta, mazanes ranetes) o cenciellamente como alvertimos s.v. ranetu, a, o (cfr.), nun nomatu orixináu nel nome de les mazanes abondo- ses nos pueblos de Sales y Poledura (Colunga).
ranetu, a, {o}
📖: ranetu
🔤: , a, {o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,, {o}
(TEST)
  1. ranetu
    • Cg
Nomatu de los de Sales y Poledura en Conceyu de Colunga [Cg].
  1. 1. Nomatu de los de Sales y Poledura en Conceyu de Colunga [Cg].
Cfr. raneta.
ranfeñu, a, o
📖: ranfeñu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Enxencle, esmirriáu [Tb. Cn (F). An. Oc]: <i class="della">Ese</i>(TEST)
  1. ranfeñu
    • Cn
  2. Enxencle, esmirriáu [Tb. Cn (F). An. Oc]: <i class="della">Ese</i
gurín ya’l ran- feñu de la camada [Cn (F)].
  1. 1. <i class="della">gurín</i> <i class="della">ya’l</i> <i class="della">ran- feñu de la camada </i>[Cn (F)].
2. De mal humor [Tb]. 3. Retor- cíu na manera de ser [Oc]. Quiciabes tenga que s’entender como variante del ast. rinfe- ñu, a, o (cfr.).
ranfuñu, a, o
📖: ranfuñu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. ranfuñu
    • Qu
Débil, enxencle (una persona) [Qu].
  1. 1. Débil, enxencle (una persona) [Qu].
2. Enfadáu [Qu]. Cfr. rinfeñu, a, o.
ranga, la
📖: ranga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Llavía pa graduar la dixebra ente les dos mueles del molín [Sb] colo que regulen la cayida del granu al moler [Ay]. Para- dera del molín [Ar]. //<i class="della">Andar</i>(TEST)
  1. ranga
    • Ll
    • Ay
  2. Llavía pa graduar la dixebra ente les dos mueles del molín
    • Sb] colo que regulen la cayida del granu al moler [Ay
  3. Para- dera del molín
    • Ar
  4. <i class="della">Andar</i eonaviego
eltu de ranga ‘andar desocupáu’ [Ll]. //Andar de ranga alta ‘andar desocupáu’ [Ay].
  1. 1. <i class="della">eltu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">ranga</i> ‘andar desocupáu’ [Ll]. //<i class="della">Andar</i> <i class="della">de</i> <i class="della">ranga</i> <i class="della">alta</i> ‘andar desocupáu’ [Ay].
D’una formación llograda del masc. llat. rāmex, -icis, posible variante rāmes, -itis ‘estaca aguzada’, ensin dulda pente medies d’una adautación en *ramĭca que supunxeron pa xustificar el fr. ranche ‘travesañu’, ‘llavía de la escalera’ (em; rew) y que concasa cola evolución de forfex, -icis → *fOrfica > ast. fuér- ciga. Ye verdá que dende *ramĭca tamién podría xustificase ast. *ranca, con perda temprana de la vocal postónica, d’u pudo si- guir el verbu arrancar (cfr.). Quiciabes la posible rellación del ast. ranga col ast. renga (cfr. rengu, a, o), si daqué hai, habrá guetase pel deverbal que surde gracies al verbu llográu dende ranga rangar ( → ranguiar - renguiar), colo que guarda rellación tamién l’ast. ranguía (cfr.) que paez debese a una for- mación diminutiva en -īcula > -iya > -ía. En tou casu paez que la interaición de ranga y renga (cfr. rangu & rengu) asina como la de les sos correspondientes formaciones verbales, hebo face- se gracies a la confluencia colos continuadores de rēnes darréu que la ranga nos sos desaxustes reguladores bien pudo recordar a quien caminaba torgáu pol so desreñonamientu (pe3: 284).
rangal, el
📖: rangal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Ser imaxinariu col que meten mieu a los neños [Ca]: <i class="della">Si</i>(TEST)
  1. rangal
    • Ca
  2. Ser imaxinariu col que meten mieu a los neños [Ca]: <i class="della">Si</i
non te durmes llamo {a}l rangal pa que venga por ti [Ca].
  1. 1. <i class="della">non</i><i class="della"> te</i> <i class="della">durmes</i> <i class="della">llamo</i> <i class="della">{a}l</i> <i class="della">rangal</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">que</i> <i class="della">venga</i> <i class="della">por</i> <i class="della">ti</i> [Ca].
Cfr. rangu, a, o.
ranganiar
📖: ranganiar
🏗️: NO
✍️: NO
<rangoniar [Pa. Sb. y Tb]. arranganar [Cg].>(TEST)
  1. ranganiar
    • Sm
    • Tb
    • Md
  2. rangoniar
    • Pa
    • Sb
    • y Tb
  3. arranganar
    • Cg
Andar con dificultá [Pa. Sb (= ranguiar). Sm], echándose a un llau y otru [Tb (= ranguiar). Md]. 2. Dar munches vueltes enantes de facer un encargu, facese’l remolón [Pa]: Paez que rangonea munchu [Pa]. 3. Rabuñar dineru d’equí y ellí cuan- do s’anda con estrechez económica [Md]. //-se ‘arrastrase, cansar muncho’ [Cg]. Cfr. rangu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Andar con dificultá [Pa. Sb (= ranguiar). Sm], echándose a un llau y otru [Tb (= ranguiar). Md].
  3. 2. Dar munches vueltes enantes de facer un encargu, facese’l remolón [Pa]: <i class="della">Paez</i> <i class="della">que rangonea</i> <i class="della">munchu</i> [Pa].
  4. 3. Rabuñar dineru d’equí y ellí cuan- do s’anda con estrechez económica [Md]. //<i class="della">-se</i> ‘arrastrase, cansar muncho’ [Cg]. Cfr. <i class="della">rangu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
ranganiáu, ada, ao
📖: ranganiáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ranganáu/ranganá/ranganao [Llg]. +ranganóu/ranganá/ran- ganao [Llg].>(TEST)
  1. ranganiáu
  2. ranganáu/ranganá/ranganao
    • Llg
  3. ranganóu/ranganá/ran- ganao metafonía
    • Llg
Frayáu, arrastráu [Llg].
  1. 1. Frayáu, arrastráu [Llg].
Pp. de ranganiar.
ránganu, a, o
📖: ránganu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Qu’acoxa de les dos piernes [Lln]. Dim. fechu col continuador semicultu en -ŭlus, -a, -um (llaa 103) n’amestanza col ast. <i class="della">rangu,</i>(TEST)
  1. ránganu
  2. Qu’acoxa de les dos piernes
    • Lln
  3. Dim
  4. fechu col continuador semicultu en -ŭlus, -a, -um (llaa 103) n’amestanza col ast
  5. <i class="della">rangu,</i
a, o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.).
rangañeru, a, o*
📖: rangañeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rangañeiru/era [PSil].>(TEST)
  1. rangañeru
  2. rangañeiru/era
    • PSil
Que nun actúa con franqueza [PSil]: Yía mui rangañeiru ya nun sabes qué yía lo que quier [PSil].
  1. 1. Que nun actúa con franqueza [PSil]: <i class="della">Yía</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">rangañeiru</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">sabes</i> <i class="della">qué</i> <i class="della">yía</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">quier</i> [PSil].
Cfr. rancañar.
rangar
📖: rangar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rangar
Cfr. ranguiar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">ranguiar</i>.
rangáu, ada, ao
📖: rangáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+rangóu/rangá/rangao [y Llg]. rengáu [y Llg]. +rengóu [y Llg]. +arranguéu/arrangá/arrangao [Ri].>(TEST)
  1. rangáu
    • Lln
    • Llg
  2. rangóu/rangá/rangao metafonía
    • y Llg
  3. rengáu
    • y Llg
  4. rengóu metafonía
    • y Llg
  5. arranguéu/arrangá/arrangao metafonía
    • Ri
Cast. derrengado [Lln. Llg]. Coxu [Lln] por cuenta la cadera [Ri]. 2. Cansáu, frayáu [Lln]: Vengo rangáu del trabayu [Lln]. Pp. de rangar, variante de ranguiar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">derrengado</i> [Lln. Llg]. Coxu [Lln] por cuenta la cadera [Ri].
  3. 2. Cansáu, frayáu [Lln]: <i class="della">Vengo rangáu del trabayu </i>[Lln]. Pp. de <i class="della">rangar</i>, variante de <i class="della">ranguiar </i>(cfr.).
ranglán
📖: ranglán
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">Manga ranglán </i>‘tipu de manga de delles prendes d’abrigu’ [Ac]. <br class="della">Términu xeneralizáu posiblemente dende l’antropónimu ingl. Lord raglan, xeneral que mandaba l’exércitu inglés na gue- rra de Crimea (dcech s.v. raglán) y que dio nome a un gabán d’home d’usu a mediaos del sieglu xix, ampliu y con escla- vina curtia; en cast. tamién entró n’amestanza <i class="della">manga raglán </i>o <i class="della">ranglán</i>(TEST)
  1. ranglán
  2. <i class="della">Manga ranglán </i>‘tipu de manga de delles prendes d’abrigu’ eonaviego
    • Ac
  3. <br class="della">Términu xeneralizáu posiblemente dende l’antropónimu ingl
  4. Lord raglan, xeneral que mandaba l’exércitu inglés na gue- rra de Crimea (dcech s.v
  5. raglán) y que dio nome a un gabán d’home d’usu a mediaos del sieglu xix, ampliu y con escla- vina curtia; en cast
  6. tamién entró n’amestanza <i class="della">manga raglán </i>o <i class="della">ranglán</i
“la que empieza en el cuello y cubre el hombro” (drae). La propagación de la nasal xustifica la realización raglan → ast. ranglán como alvertimos n’ast. folgazán folganzán (García Arias 2014c: 24).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. “la que empieza en el cuello y cubre el hombro” (drae). La propagación de la nasal xustifica la realización <i class="della">raglan</i> → ast. <i class="della">ranglán</i> como alvertimos n’ast. <i class="della">folgazán</i> <i class="della">→ </i><i class="della">folganzán</i> (García Arias 2014c: 24).
rangollar*
📖: rangollar*
🏗️: SI
✍️: NO
(TEST)
  1. rangollar*
Cfr. rancollar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rancollar</i>.
rangu, a, o
📖: rangu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Coxu, torgáu d’una pierna [Md (= rengu)]. Deverbal fuerte de <i class="della">rangar</i>(TEST)
  1. rangu
  2. Coxu, torgáu d’una pierna
    • Md (= rengu)
  3. Deverbal fuerte de <i class="della">rangar</i
(cfr. rengu & ranga). Dende una variante de rangu, *ranguiu, creóse un aum. ranguión (cfr.). Un dim. de rangu foi ranguetu ranguitu (cfr.), con vie- ya metafonía; gracies a l’amestadura del continuador del suf. -ŭlus (llaa 103) llogróse ast. ránganu, a, o (cfr.) d’u se fexo’l verbu ranganiar (cfr.). Una variante pue ser rangoniar anque ye a xustificase dende l’aumentativu rangón. Un po- sible continuador en -alis paez l’ast. rangal (cfr.) quiciabes con una referencia a un personaxe qu’anda rangu, como la zancaparranca. Dende rangal féxose’l dim. *rangalitu y el verbu *rangalitar, conocíu ésti gracies al participiu güei ax. rangalitáu, ada, ao (cfr.). Dende rangu tamién s’algamó un dim. en -ŭllus responsable del ast. *rangol.lu d’u siguió’l verbu rangol.lar (cfr. rangollar) qu’acaba siendo cuasimente paralelu a la familia de les formaciones rellacionaes con ast. rancoyu (cfr.) anque con aniciu parcialmente destremáu, pelo menos nel componente del sufixu. De toes maneres la mesma alternancia vocálica y consonántica que vemos en rangu y rengu (cfr.), per un llau, y en *rancu y rencu (cfr.), per otru, alvertímosla na formación de los verbos rangollar y rengollar (cfr.) xunto a rancollar (cfr.), anque dende’l puntu de vista etimolóxicu podría plantegase la posibilidá d’un influxu del verbu fechu sol llat. collum → *collāre (rew; pe2: 17) pues hai dalguna referencia semántica al ruíu producíu a vegaes na garganta, dacuando como efeutu del andar. Lo mesmo habría dicise de los términos en rellación *rengollíu (cfr. rancolláu) y rancol.lu (cfr. rancollu). Ye posible que *rancu pudiere in- crementase con una formación col continuador
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">rengu</i> <i class="della">&</i> <i class="della">ranga</i>). Dende una variante de <i class="della">rangu</i>, *<i class="della">ranguiu</i>, creóse un aum. <i class="della">ranguión </i>(cfr.). Un dim. de <i class="della">rangu</i> foi <i class="della">ranguetu</i> <i class="della">→</i> <i class="della">ranguitu</i> (cfr.), con vie- ya metafonía; gracies a l’amestadura del continuador del suf. -ŭlus (llaa 103) llogróse ast. <i class="della">ránganu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.) d’u se fexo’l verbu <i class="della">ranganiar</i> (cfr.). Una variante pue ser <i class="della">rangoniar </i>anque ye a xustificase dende l’aumentativu <i class="della">rangón</i>. Un po- sible continuador en -alis paez l’ast. <i class="della">rangal </i>(cfr.) quiciabes con una referencia a un personaxe qu’anda <i class="della">rangu</i>, como la <i class="della">zancaparranca</i>. Dende <i class="della">rangal </i>féxose’l dim. *<i class="della">rangalitu </i>y el verbu *<i class="della">rangalitar</i>, conocíu ésti gracies al participiu güei ax. <i class="della">rangalitáu, ada, ao </i>(cfr.). Dende <i class="della">rangu </i>tamién s’algamó un dim. en -ŭllus responsable del ast. *<i class="della">rangol.lu</i> d’u siguió’l verbu <i class="della">rangol.lar</i> (cfr. <i class="della">rangollar</i>) qu’acaba siendo cuasimente paralelu a la familia de les formaciones rellacionaes con ast. <i class="della">rancoyu</i> (cfr.) anque con aniciu parcialmente destremáu, pelo menos nel componente del sufixu. De toes maneres la mesma alternancia vocálica y consonántica que vemos en <i class="della">rangu</i> y <i class="della">rengu </i>(cfr.), per un llau, y en *<i class="della">rancu </i>y <i class="della">rencu </i>(cfr.), per otru, alvertímosla na formación de los verbos <i class="della">rangollar </i>y <i class="della">rengollar</i> (cfr.) xunto a <i class="della">rancollar</i> (cfr.), anque dende’l puntu de vista etimolóxicu podría plantegase la posibilidá d’un influxu del verbu fechu sol llat. <i class="della">collum</i> → *collāre (rew; pe2: 17) pues hai dalguna referencia semántica al ruíu producíu a vegaes na garganta, dacuando como efeutu del andar. Lo mesmo habría dicise de los términos en rellación *<i class="della">rengollíu</i> (cfr. <i class="della">rancolláu</i>) y <i class="della">rancol.lu</i> (cfr. <i class="della">rancollu</i>). Ye posible que *<i class="della">rancu</i> pudiere in- crementase con una formación col continuador
del llat. -aneu d’u siguió ast. rancañu (cfr.) aniciu del verbu rancañar (cfr.), en parte cuasimente paralelu al citáu ranganiar.
rangu, el
📖: rangu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rango [Ri].>(TEST)
  1. rangu
  2. rango
    • Ri
Filera del baille llamáu la garrucha [CSil]. 2. Categoría social [Ri].
  1. 1. Filera del baille llamáu la garrucha [CSil].
  2. 2. Categoría social [Ri].
Del xermanismu en fr. rang inxeríu en tiempos modernos acordies colo que Corominas-Pascual proponen pal castellán (dcech s.v. ringlera). En rellación etimolóxica atopamos el compuestu ast. ringurrangu (cfr.) con una alliteración esti- lística buscada.
  1. Del xermanismu en fr. rang inxeríu en tiempos modernos acordies colo que Corominas-Pascual proponen pal castellán (dcech s.v. ringlera). En rellación etimolóxica atopamos el compuestu ast. ringurrangu (cfr.) con una alliteración esti- lística buscada.
rangue, el
📖: rangue
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della"><</i>rengue [Llomb].>(TEST)
  1. rangue
  2. ident class="della" level="1"></ident><i class="della"><</i>rengue
    • Llomb
Movimientu desaxeráu de caderes [Llomb]. //Rangue-rangue ‘(arrastrando los pies), con dificultá al caminar’ [PSil]: Che- guéi rangue-rangue a la tua casa [PSil].///Con el rengue, rengue, rengue/que lleva la boticaria... [Llomb]. Deverbal del inf. rangar (cfr. ranguiar). En rangue-rangue al- viértese un usu alverbial ya intensivu por cuenta la repetición.
  1. Movimientu desaxeráu de caderes [Llomb]. //Rangue-rangue ‘(arrastrando los pies), con dificultá al caminar’ [PSil]: Che- guéi rangue-rangue a la tua casa [PSil].///Con el rengue, rengue, rengue/que lleva la boticaria... [Llomb].
  2. Llomb
  3. Deverbal del inf. rangar (cfr. ranguiar). En rangue-rangue al
  4. viértese un usu alverbial ya intensivu por cuenta la repetición.
rangueta, el
📖: rangueta
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><(<i class="della">sic</i>)>(TEST)
  1. rangueta
    • Llu
  2. ident class="della" level="1"></ident><(<i class="della">sic</i>)
Rengu [Llu].
  1. 1. Rengu [Llu].
Nominalización del dim. del femenín del ax. rengu, a, o (cfr.), anque namái recoyimos la espresión con usu masculín cola amestanza d’un diminutivu.
  1. Nominalización del dim. del femenín del ax. rengu, a, o (cfr.), anque namái recoyimos la espresión con usu masculín cola amestanza d’un diminutivu.
ranguía, la
📖: ranguía
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. ranguía
Exe y quiciu del rodenu [Vg]. Cfr. ranga.
  1. Exe y quiciu del rodenu [Vg]. Cfr. ranga.
  2. Vg
ranguiar
📖: ranguiar
🏗️: NO
✍️: NO
<ranguiar [Ac. Sb. Tox. /Eo/]. ranguear [Ca. PSil]. rangar [Md]. arrangar [Ac].///<ident class="della" level="1"></ident>//renguiar [y Tox. /y Eo/]. rangliar [Arm]. ///<ident class="della" level="1"></ident>//renquiar [y Tox. /Mánt/]. renquear [Cd]. ranquear [Md].>(TEST)
  1. ranguiar
    • Tb
  2. ranguiar
    • Ac
    • Sb
    • Tox
    • /Eo/
  3. ranguear
    • Ca
    • PSil
  4. rangar
    • Md
  5. arrangar
    • Ac
  6. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  7. renguiar eonaviego
    • y Tox
    • /y Eo/
  8. rangliar
    • Arm
  9. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  10. renquiar eonaviego
    • y Tox
    • /Mánt/
  11. renquear
    • Cd
  12. ranquear
    • Md
Andar con dificultá [Sb], lladiándose [Tb. Arm]. Acoxar [Md. PSil. Cd. Tox. /Mánt/] por cuenta les caderes [Ca. /Eo/]: vien la probina rangueando [Ca]. //-se ‘dir rengu’ [Ac].
  1. 1. Andar con dificultá [Sb], lladiándose [Tb. Arm]. Acoxar [Md. PSil. Cd. Tox. /Mánt/] por cuenta les caderes [Ca. /Eo/]: <i class="della">Yá</i><i class="della"> vien</i> <i class="della">la</i> <i class="della">probina</i> <i class="della">rangueando</i> [Ca]. //-<i class="della">se</i> ‘dir rengu’ [Ac].
Cfr. rangu, a, o.
  1. Cfr. rangu, a, o.
ranguión, ona
📖: ranguión
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident><rangueón [Oc].>(TEST)
  1. ranguión
  2. ident class="della" level="1"></ident><rangueón
    • Oc
Que ranguia [Cp. Tb. Oc]. Cfr. rangu, a, o.
  1. Que ranguia [Cp. Tb. Oc]. Cfr. rangu, a, o.
  2. Cp. Tb. Oc
ranguitu, a, o
📖: ranguitu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Rengu [Cg].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Coxu</i>(TEST)
  1. ranguitu
  2. Rengu
    • Cg
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Coxu</i infl. cast.
ranguitu/corrió tras del pitu;/corrió más
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ranguitu</i>/<i class="della">corrió</i> <i class="della">tras</i> <i class="della">del</i> <i class="della">pitu;</i>/<i class="della">corrió</i><i class="della"> más</i>
el pitu/que’l coxu ranguitu [Vigón (Folk)]. Quiciabes continuador d’un vieyu dim. de rangu, a, o (cfr.) → ranguetu, a, oranguitu, con vieya metafonía.
  1. el pitu/que’l coxu ranguitu [Vigón (Folk)].
  2. Vigón (Folk)
  3. Quiciabes continuador d’un vieyu dim. de rangu, a, o (cfr.) →
  4. ranguetu, a, oranguitu, con vieya metafonía.
raniegu, a, o
📖: raniegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><raniega [Sr].>(TEST)
  1. raniegu
  2. ident class="della" level="1"></ident><raniega
    • Sr
Nomatu que se da al que vive a la oriella del ríu Narcea [Oc]. 2. Clas de castaña perfina que se da entre la samartiniega y la temprana [Sr].
  1. Nomatu que se da al que vive a la oriella del ríu Narcea [Oc].
  2. Oc
  3. 2. Clas de castaña perfina que se da entre la samartiniega y
  4. la temprana [Sr].
  5. Sr
Podría tratase d’un ax. en rellación con rhenos ‘ríu’ d’u se fexo’l verbu *renar d’aniciu célticu que vive güei nel com- puestu asturianu enrenar (cfr.) y qu’apaez na mesma toponi- mia averada a El Narcea. Ye cierto que, a falta de más datos esplícitos, siempre ye posible enllazar col axetivu en rellación col apellativu rana. Cfr. enrenar.
raniella, la
📖: raniella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<raniel.la [Pzu].>(TEST)
  1. raniella
  2. raniel.la
    • Pzu
Ranina [Pzu. PSil. JH]. 2. Pesona enxencle, ruina [PSil]. D’un posible dim. deriváu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Ranina [Pzu. PSil. JH].
  3. 2. Pesona enxencle, ruina [PSil]. D’un posible dim. deriváu
del llat. rana, -ae ‘xaronca, rana’ (em; Old) → *ranĕlla, equivalente del documentáu diminu- tivu rānula, -ae (Old), y con continuador n’it. ranella, cast. ranilla, port. rela (rew s.v. ranula; deeh). Un diminutivu ana- lóxicu masculín caltiénse nel ast. raniellu (cfr.) con desendol- que semánticu peyorativu.
raniellu, el*
📖: raniellu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<raniel.lu [PSil]. raniel.lu [Oc].>(TEST)
  1. raniellu
  2. raniel.lu
    • PSil
  3. raniel.lu
    • Oc
Persona enxencle, ruina [PSil. Oc]: Aunque come muito nun sal de raniel.lu [Oc]. Cfr. raniella.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Persona enxencle, ruina [PSil. Oc]: <i class="della">Aunque come muito nun </i><i class="della">sal de raniel.lu </i>[Oc]. Cfr. <i class="della">raniella</i>.
ranil, el 1
📖: ranil
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Ranura media de la caza o pezuñu de la vaca [Cb. Cp]. Parte blanda del interior de la caza o uñu del buei [R]. D’una formación fecha sol llat. <i class="della">rana,</i>(TEST)
  1. ranil
  2. Ranura media de la caza o pezuñu de la vaca
    • Cb
    • Cp
  3. Parte blanda del interior de la caza o uñu del buei
    • R
  4. D’una formación fecha sol llat
  5. <i class="della">rana,</i
-ae ‘rana, xaronca’ →
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">-ae</i> ‘rana, xaronca’ →
*ranīle anque, pa entamar, paez alloñao semánticamente. De toes maneres ello xustifícase pel mesmu llat. baxo’l so dimi- nutivu rānula (Old) con aplicación a los équidos: “pars tene- rrima in media ungula equorum” acordies con una definición de Vegetius (apud dcech s.v. rana). Pescanciamos con esti datu que’l llat. rānula, cola evolución anotada nel so pariente ranil ‘interior de la caza del animal’ → ‘abertura media de la caza de la vaca’, sedría responsable d’un cultismu común al ast. y al cast. ranura (cfr.), de curtiu usu n’ast., onde se pro- duxo un tracamundiu cenciellu de líquides (como en remOla → rémora) y un camudamientu acentual debíu a un llector medieval mui alloñáu yá de les esixencies rellacionaes cola cantidá llatina. La nuesa propuesta nun s’avera a la de Coro- minas-Pascual que partíen del fr. rainure (dcech s.v. ranura).
ranil, el 2
📖: ranil
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. ranil
Cfr. reñil.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">reñil</i>.
ranoyu, el
📖: ranoyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Renacuayu [Vd]. 2. Cosa pequeña [Vd]. D’un diminutivu del llat. <i class="della">rana,</i>(TEST)
  1. ranoyu
  2. Renacuayu
    • Vd
  3. 2
  4. Cosa pequeña
    • Vd
  5. D’un diminutivu del llat
  6. <i class="della">rana,</i
-ae ‘rana, xaronca’ (em), ensin dulda d’una variante del so diminutivu masc. ranunculus (em),
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">-ae</i> ‘rana, xaronca’ (em), ensin dulda d’una variante del so diminutivu masc. <i class="della">ranunculus</i> (em),
quiciabes *ranŭcŭlus, como tamién pervemos en ranŭncula xunto a *ranŭcŭla, términu nel orixe de pallabres romániques (rew). Otros términos averaos son los diminutivos masculi- nos asturianos continuadores de -ŏccus (ranuecu/a), -ŏppus (ranuepu y con metátesis y tracamundiu de nasales ma- rruepu), -ŏttus (ranuetu/a), etc. Dende ranuepu féxose otra incrementación diminutiva col continuador de -ŭlus, siendo responsable del ast. *ra(n)uépanu → *rauémpanu ruém- panu (cfr.).
ranueca, la
📖: ranueca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Dim. de <i class="della">rana</i>. ///<i class="della">Si</i>(TEST)
  1. ranueca
  2. Dim
  3. de <i class="della">rana</i>
  4. <i class="della">Si</i infl. cast.
canten les ranueques antes d’abril, ta el invierno por venir [LC].
  1. 1. <i class="della">canten</i> <i class="della">les</i> <i class="della">ranueques</i> <i class="della">antes</i> <i class="della">d’abril,</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">el</i> <i class="della">invierno</i> <i class="della">por</i> <i class="della">venir</i> [LC].
Cfr. ranoyu.
ranuecu, el
📖: ranuecu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+ranuicu [Ay].>(TEST)
  1. ranuecu
    • Llv
  2. ranuicu metafonía
    • Ay
Renacuayu [Llv. Ay]. Cfr. ranoyu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Renacuayu [Llv. Ay]. Cfr. <i class="della">ranoyu</i>.
ranuepu, el
📖: ranuepu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. ranuepu
Renacuayu [Pi (i) = marruepu].
  1. 1. Renacuayu [Pi (i) = marruepu].
Cfr. ranoyu.
ranuetu, a, el/la
📖: ranuetu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<////ranuetos [LBlanco].>(TEST)
  1. ranuetu
  2. ranuetos variación de número
    • LBlanco
Rana pequeña*. 2. Nomatu de los d’Antrialgo, en Piloña [LBlanco] {
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rana pequeña*.
  3. 2. Nomatu de los d’Antrialgo, en Piloña [LBlanco] {
quiciabes por ser ribereños del ríu}. Cfr. ranoyu.
ranura, la
📖: ranura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. ranura
    • Ri
Canal estrenchu y allargáu que s’abre nun maderu, nuna tabla, nuna piedra [Ri].
  1. 1. Canal estrenchu y allargáu que s’abre nun maderu, nuna tabla, nuna piedra [Ri].
Cfr. ranil.
raña, la
📖: raña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Lo que queda pegao al fondu de la cazuela [As]. Costra de comida pegao a los cacíos [Md. Oc]. Deverbal fuerte de <i class="della">rañar</i>(TEST)
  1. raña
  2. Lo que queda pegao al fondu de la cazuela
    • As
  3. Costra de comida pegao a los cacíos
    • Md
    • Oc
  4. Deverbal fuerte de <i class="della">rañar</i
(cfr. arrañar).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">arrañar</i>).
rañar
📖: rañar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rañar
Cfr. arrañar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">arrañar</i>.
rañón, ona
📖: rañón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Que <i class="della">raña</i>(TEST)
  1. rañón
    • Tb
  2. Que <i class="della">raña</i
[Tb].
  1. 1. [Tb].
2. Tafuñu [Pr. Cv. Oc]. Axetivu en rellación col ast. rañar (cfr. arrañar).
rañón, el 1
📖: rañón
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Cfr. <i class="della">reñón</i>(TEST)
  1. rañón
  2. Cfr
  3. <i class="della">reñón</i
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i>.
rañón, el 2
📖: rañón
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<reñón [Lls (ppac). Cg. Cñ]. riñón [Tz, Xx, Cñ (ppac). riyón [Av]. {Quiciabes con percorreición de yeísta <i class="della">rillón </i>[Llu (ppac 201). Sedría discutible <i class="della">richón</i>(TEST)
  1. rañón
    • Vd
  2. reñón
    • Lls (ppac)
    • Cg
  3. riñón [Tz, Xx, Cñ (ppac)
  4. riyón
    • Av
  5. {Quiciabes con percorreición de yeísta <i class="della">rillón </i>[Llu (ppac 201)
  6. Sedría discutible <i class="della">richón</i
[Vd]}.> Scyliorhinus canicula, cast. pintarroja [Lls, Tz, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac)]. Pexe [R] de la subfamilia de los mustélidos [Cg]. Pexe asemeyáu a la mielga pero más grande [Vd].
  1. 1. [Vd]}.> <i class="della">Scyliorhinus</i> <i class="della">canicula</i>, cast. <i class="della">pintarroja</i> [Lls, Tz, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac)]. Pexe [R] de la subfamilia de los mustélidos [Cg]. Pexe asemeyáu a la <i class="della">mielga</i> pero más grande [Vd].
- Llaman así en Bayona (y en Asturias rañón) a una como mielga pequeña pero redonda y ancha en el medio [Sar- miento 1973: 191] Posible variante del ast. rayón 2 (
  1. - Llaman así en Bayona (y en Asturias rañón) a una como mielga pequeña pero redonda y ancha en el medio
  2. Sar- miento 1973: 191
  3. Posible variante del ast. rayón 2 (
cfr.), con tracamundiu de palatales ñ-y, como s’alvierte peles sos variantes riyón (y con percorreición de yeísta rillón). Ello magar Pensado (1973: 192) que quixera entender reñón [Cg] dende’l verbu rañar.
rapa, la
📖: rapa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Rapón [Tox /Eo/]. Torta de farina de maíz [Vd], ensin leva- dura, que suel llevar cebolla y tocín [Cv]. Torta de maíz llena de pexe que s’asitia nuna berza [Vd]. Torta de la mesma masa que’l pan y frita nel sartén con aceite o con grasa [Oc]. Masa de pan que se fríe n’aceite (non cocío nel fornu) [Cn]: <i class="della">Apar- táime un poucu de masa pa faer unas rapas pa la xanta que nun</i>(TEST)
  1. rapa
    • Cn
  2. Rapón
    • Tox /Eo/
  3. Torta de farina de maíz
    • Vd], ensin leva- dura, que suel llevar cebolla y tocín [Cv
  4. Torta de maíz llena de pexe que s’asitia nuna berza
    • Vd
  5. Torta de la mesma masa que’l pan y frita nel sartén con aceite o con grasa
    • Oc
  6. Masa de pan que se fríe n’aceite (non cocío nel fornu) [Cn]: <i class="della">Apar- táime un poucu de masa pa faer unas rapas pa la xanta que nun</i
hai pan nengunu en casa [Cn].
  1. 1. <i class="della">hai</i> <i class="della">pan</i> <i class="della">nengunu</i> <i class="della">en</i> <i class="della">casa</i> [Cn].
2. La que queda de blanco nel xuegu de la peonza [Vd]. Posible deverbal fuerte de rapar (cfr.), lo mesmo que vemos nel masc. correspondiente rapu (cfr.).
rapacería, la
📖: rapacería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rapacería
    • Pa
    • Ay
    • Tb
Conxuntu de neños [Pa. Cb. Ay. Tb. Mar]. Cfr. rapaz.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Conxuntu de neños [Pa. Cb. Ay. Tb. Mar]. Cfr. <i class="della">rapaz</i>.
rapaceríu, el
📖: rapaceríu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rapaceríu
    • Lln
Conxuntu de rapazos [Lln].
  1. 1. Conxuntu de rapazos [Lln].
Cfr. rapaz.
rapacete, a, el/la
📖: rapacete
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<rapacetu/a [y Tb].>(TEST)
  1. rapacete
    • Tb
  2. rapacetu/a
    • y Tb
Dim. de rapaz [Tb]. //-es ‘anzuelos pa pescar llangostes’ [JH].
  1. 1. Dim. de <i class="della">rapaz</i> [Tb]. //-<i class="della">es</i> ‘anzuelos pa pescar llangostes’ [JH].
- “rapaceto” [Grangerías xviii: 903] Dim. de rapaz, rapaza.
  1. - “rapaceto”
  2. Grangerías xviii: 903
  3. Dim. de rapaz, rapaza.
rapacicu, a, el/la
📖: rapacicu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
Dim. de <i class="della">rapaz</i>(TEST)
  1. rapacicu
  2. Dim
  3. de <i class="della">rapaz</i
[JH]. a Píramo crianon, y al de llado/(que se podín besar de les ventanes),/nacego Tisbe, rapacica honrada,/fresca, rolliza, blanca y colorada [BAúxa, PyT (Poesíes 61-64)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [JH]. <i class="della">a Píramo crianon, y al de llado</i>/<i class="della">(que se podín besar de les</i> <i class="della">ventanes),</i>/<i class="della">nacego Tisbe, </i><i class="della">rapacica</i><i class="della"> honrada,</i>/<i class="della">fresca, rolliza,</i> <i class="della">blanca</i> <i class="della">y</i> <i class="della">colorada</i> [BAúxa, <i class="della">PyT</i> (Poesíes 61-64)]
Pero quiero dexar les rapaciques [Fiestas Coronación 183] Dim. de rapaz, rapaza.
  1. Pero quiero dexar les rapaciques
  2. Fiestas Coronación 183
  3. Dim. de rapaz, rapaza.
rapacín, ina, el/la
📖: rapacín
🔤: , ina, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ina,
Neñu, críu [Lln. Llg. Sr. Tb. An]: <i class="della">Ye</i>(TEST)
  1. rapacín
  2. Neñu, críu [Lln. Llg. Sr. Tb. An]: <i class="della">Ye</i
una neña, ye una rapa- cina mui rapacina [Sr]. //Como rapacín con zapatos nuevos ‘percontentu’ [Sr].///Per San Martín una manzana a cada rapacín [LC]. Dios da’l rapacín y con él el bocadín [LC]. La mano i apurrió la rapacina [HyL 30] Que el sollibiasse ell uno all otru hermanu/sempre a me parez per bon conseyo:/trabaye il rapacín, que ye llozanu [Xuan García (1666 ó 1667: 160)] Dim. de rapaz, rapaza.
  1. una neña, ye una rapa- cina mui rapacina [Sr]. //Como rapacín con zapatos nuevos ‘percontentu’ [Sr].///Per San Martín una manzana a cada rapacín [LC]. Dios da’l rapacín y con él el bocadín [LC]. La mano i apurrió la rapacina
  2. HyL 30
  3. Que el sollibiasse ell uno all otru hermanu/sempre a me parez per bon conseyo:/trabaye il rapacín, que ye llozanu
  4. Xuan García (1666 ó 1667: 160)
  5. Dim. de rapaz, rapaza.
rapada, la
📖: rapada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Rapadura [Tb. Md]: <i class="della">¡Menuda</i>(TEST)
  1. rapada
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Rapadura [Tb. Md]: <i class="della">¡Menuda</i
rapada que te metienon! [Tb].
  1. 1. <i class="della">rapada</i> <i class="della">que</i> <i class="della">te</i> <i class="della">metienon!</i> [Tb].
Deverbal débil de rapar (cfr.).
rapadera, la
📖: rapadera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><rapadeira [Bab. /Ni (Eo)/].>(TEST)
  1. rapadera
  2. ident class="della" level="1"></ident><rapadeira
    • Bab
    • /Ni (Eo)/
Ferramienta cortante pa pulir [Mar] per fuera les madreñes, los mangos [Vg]. 2. Ferramienta pa pelar los gochos na ma- tanza [Bab]. 3. Paleta pa recoyer la masa de la masera [Tor (= rapadoira)]. 4. Raseru [PSil]. //-as ‘raseru’ [/Ni (Eo)/]. Deriváu del ast. rapada (cfr. rapar).
  1. Ferramienta cortante pa pulir [Mar] per fuera les madreñes, los mangos [Vg]. 2. Ferramienta pa pelar los gochos na ma- tanza [Bab]. 3. Paleta pa recoyer la masa de la masera [Tor (= rapadoira)]. 4. Raseru [PSil]. //-as ‘raseru’ [/Ni (Eo)/].
  2. /Ni (Eo)/
  3. Deriváu del ast. rapada (cfr. rapar).
rapaderu, el*
📖: rapaderu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rapadeiru [Pzu].>(TEST)
  1. rapaderu
  2. ident class="della" level="1"></ident><rapadeiru
    • Pzu
Raedera [Pzu].
  1. 1. Raedera [Pzu].
Cfr. rapar.
  1. Cfr. rapar.
rapadiellu, el
📖: rapadiellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: //<i class="della">Andar</i>(TEST)
  1. rapadiellu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
  3. <i class="della">Andar</i eonaviego
al rapadiellu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">al</i> <i class="della">rapadiellu</i>
[Canella 28] Cfr. rapar.
  1. [Canella 28] Cfr. rapar.
  2. Canella 28
rapadoria, la
📖: rapadoria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><rapadoira [As. Cn (MG. F). An. Tox. Oc. /Eo/. Tor].>(TEST)
  1. rapadoria
    • Sm
    • Cn
  2. ident class="della" level="1"></ident><rapadoira
    • As
    • Cn (MG
    • F)
    • An
    • Tox
    • Oc
    • /Eo/
    • Tor
Raseru [Sm]. Instrumentu cola forma d’una paleta, pa ras- par la masera [Cn]: Dexa la rapadoira dientro la masera que depués nun paez cuando fai falta [Cn]. Paleta de la ma- sera [Cn (MG)= badila. An. Tox. Oc. /Eo/] pa recoyer la masa [As. Tor].
  1. 1. Raseru [Sm]. Instrumentu cola forma d’una paleta, pa ras- par la masera [Cn]: <i class="della">Dexa</i> <i class="della">la</i> <i class="della">rapadoira</i> <i class="della">dientro</i> <i class="della">la</i> <i class="della">masera </i><i class="della">que depués nun paez cuando fai falta </i>[Cn]. Paleta de la ma- sera [Cn (MG)= badila. An. Tox. Oc. /Eo/] pa recoyer la masa [As. Tor].
Cfr. rapar.
  1. Cfr. rapar.
rapadura, la
📖: rapadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/rapaúres [Ay].>(TEST)
  1. rapadura
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/rapaúres infl. cast.
    • Ay
Aición y efeutu de rapar [Tb]. //-es ‘restos de rapar’ [Ar (-as)]. ‘comida de gochos’ [Ay]. Cfr. rapar.
  1. Aición y efeutu de rapar [Tb]. //-es ‘restos de rapar’ [Ar (-as)]. ‘comida de gochos’ [Ay].
  2. Ay
  3. Cfr. rapar.
rapagüelu, el*
📖: rapagüelu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu per esti testu: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della">- <i class="della">en</i>(TEST)
  1. rapagüelu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu per esti testu: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della">- <i class="della">en</i
el tiempo que duran las castañas {al gochu} echarle un rapagüelo (sic) al pie que a buena hora de la tarde lo acabilde para la cobil [Grangerías xviii: 923]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">el</i> <i class="della">tiempo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">duran las castañas </i>{al gochu} <i class="della">echarle</i> <i class="della">un</i> <i class="della">rapagüelo</i> (<i class="della">sic</i>) <i class="della">al</i> <i class="della">pie</i> <i class="della">que</i> <i class="della">a</i> <i class="della">buena</i> <i class="della">hora</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tarde</i> <i class="della">lo</i><i class="della"> acabilde</i> <i class="della">para</i> <i class="della">la</i> <i class="della">cobil</i> [Grangerías xviii: 923]
**
rapalquesu, el*
📖: rapalquesu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rapalqueisu [PSil. Cn (F)].>(TEST)
  1. rapalquesu
    • Cn
  2. rapalqueisu
    • PSil
    • Cn (F)
Home que nun val un res [PSil]: Anda, rapalqueisu, marcha [PSil]. Persona que nun tien gana de trabayar [Cn (F)]: Tas tol día de rapalqueisu [Cn (F)].
  1. 1. Home que nun val un res [PSil]: <i class="della">Anda, rapalqueisu, marcha </i>[PSil]. Persona que nun tien gana de trabayar [Cn (F)]: <i class="della">Tas</i> <i class="della">tol </i><i class="della">día</i> <i class="della">de</i> <i class="della">rapalqueisu</i> [Cn (F)].
Compuestu del verbu rapar (cfr.) + quesu (cfr.), asemeyáu na so cadarma al documentáu rallalquesu (cfr. rallar).
rapapelu, el
📖: rapapelu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rapapelo [Cñ, Av (ppac)].>(TEST)
  1. rapapelu
    • Xx
  2. rapapelo
    • Cñ, Av (ppac)
Zeugopterus punctatus, tapacón, sueya [Lls, Xx (ppac)]. Pla- tichtys flesus, cast. platija [Xx (ppac)]. Arnoglossus laterna, sueya, xoyu [Lls, Xx (ppac)]. Arnoglossus thori kyle, sueya, sueyu [Lls (ppac)].
  1. 1. <i class="della">Zeugopterus punctatus</i>, tapacón, sueya [Lls, Xx (ppac)]. <i class="della">Pla- </i><i class="della">tichtys</i> <i class="della">flesus</i>, cast. <i class="della">platija</i> [Xx (ppac)]. <i class="della">Arnoglossus</i> <i class="della">laterna</i>, sueya, xoyu [Lls, Xx (ppac)]. <i class="della">Arnoglossus</i> <i class="della">thori</i> <i class="della">kyle</i>, sueya, sueyu [Lls (ppac)].
Solea solea [ (ppac). L’Arena]. Lepidor- hombus whiff-agonis, gallu [Lls, Av (ppac)]. Lepidorhombus boscii [Lls, Av (ppac)]. Paez que podría tratase d’un compuestu d’un primer elementu en rellación col verbu rapar ‘pelar’ (cfr.) y un segundu que fadría referencia al pelo “quizá por la impresión de cabellera que ofrece la aleta dorsal, junto a la sensación pilosa de la superficie cutánea en algunas de estas especies” (ppac 277).
rapar
📖: rapar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrapar [y Pr. y Oc].>(TEST)
  1. rapar
    • Pr
    • Sm
    • Pa
    • Lln
    • Sl
    • Ca
    • Sr
    • Cv
    • Ay
    • Oc
    • Ri
    • Vd
    • Tb
    • Md
  2. arrapar
    • y Pr
    • y Oc
Raspar [Pr], rayer la superficie d’una cosa [Sm]. Raspar les pataques nueves, que tienen la piel perfino [Pa]. Pulgar les pataques [PSil. Vg]. Quitar superficialmente’l mondu a les pataques tempranes [Lln]. Perder la piel fácilmente [Sl]: Es- tas patacas tuvía rapan [Sl]. Rayer la piel fino de les pataques nueves y tienres [Ca]. Raspar, cortar suave [Sr]. 2. Raspar, quitar la piel [Cv]. Llimpiar la piel [Ay]. Pasar el rapón o bien otru instrumentu cortante pa llimpiar el gochu [Oc]. Cortar el pelo d’un gochu [Ri]. Quitar el pelleyu al gochu na matan- za cuando se-y echó percima l’agua ferviendo [Ca. PSil]: acaben de rapar el gochu [Ca]. 3. Igualar una midida [Pa]. Rasar, igualar col raseru una midida [PSil] de trigu o d’otra cosa [Cv. Oc. /Eo/]. 4. Rebañar el fondu de los cacíos [Pr]. Quitar lo que queda pegao a dalguna cosa [Pr]. Rebañar un platu, una fonte [Vd. Tox]. 5. Segar bien de mou que’l prau quede peláu dafechu [Pi. Tb. Tox]. Segar perfino la yerba [VCid] de les eres enantes de meter nelles la collecha [Sm. Vg]. Quitar roza d’una tierra [Ri]. 6. Cast. rapar [Pa. Pr]. Pe- lar [Lln]. Cortar el pelo al rape [Ay. Ri. Tb. Md. Tox]. Cortar el pelo, afeitar la barba [Tor]. Cortar de raíz, facer la barba [R]. 7. Afinar les madreñes per fuera y los mangos o erbíes de llabranza [Vg]. Llenar la cesta o bien otru cacíu fasta empi- calu [Oc]: Trai la maniega arrapada [Oc]. //Rapar el gochu ‘pelar el gochu llueu de matalu’ [Pa]. Cfr. rapiza.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Raspar [Pr], rayer la superficie d’una cosa [Sm]. Raspar les pataques nueves, que tienen la piel perfino [Pa]. Pulgar les pataques [PSil. Vg]. Quitar superficialmente’l mondu a les pataques tempranes [Lln]. Perder la piel fácilmente [Sl]: <i class="della">Es- </i><i class="della">tas patacas tuvía rapan </i>[Sl]. Rayer la piel fino de les pataques nueves y tienres [Ca]. Raspar, cortar suave [Sr].
  3. 2. Raspar, quitar la piel [Cv]. Llimpiar la piel [Ay]. Pasar el rapón o bien otru instrumentu cortante pa llimpiar el gochu [Oc]. Cortar el pelo d’un gochu [Ri]. Quitar el pelleyu al gochu na matan- za cuando se-y echó percima l’agua ferviendo [Ca. PSil]: <i class="della">Yá </i><i class="della">acaben</i> <i class="della">de</i> <i class="della">rapar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">gochu</i> [Ca].
  4. 3. Igualar una midida [Pa]. Rasar, igualar col raseru una midida [PSil] de trigu o d’otra cosa [Cv. Oc. /Eo/].
  5. 4. Rebañar el fondu de los cacíos [Pr]. Quitar lo que queda pegao a dalguna cosa [Pr]. Rebañar un platu, una fonte [Vd. Tox].
  6. 5. Segar bien de mou que’l prau quede peláu dafechu [Pi. Tb. Tox]. Segar perfino la yerba [VCid] de les eres enantes de meter nelles la collecha [Sm. Vg]. Quitar roza d’una tierra [Ri].
  7. 6. Cast. <i class="della">rapar</i> [Pa. Pr]. Pe- lar [Lln]. Cortar el pelo al rape [Ay. Ri. Tb. Md. Tox]. Cortar el pelo, afeitar la barba [Tor]. Cortar de raíz, facer la barba [R].
  8. 7. Afinar les madreñes per fuera y los mangos o erbíes de llabranza [Vg]. Llenar la cesta o bien otru cacíu fasta empi- calu [Oc]: <i class="della">Trai la maniega arrapada </i>[Oc]. //<i class="della">Rapar el gochu </i>‘pelar el gochu llueu de matalu’ [Pa]. Cfr. <i class="della">rapiza</i>.
la vinna que dizen de Rapa Collones 1364 (or.) [SP (apud Cano González 2013: 136)] Yo que fui per mio escudiella,/¡rape el diablu!, gota dan [Relación (Porléi): 312-313] Del gót. *hrapôn ‘arrampuñar’, ‘arrincar’ (dcech s.v. rapar), pallabra d’aniciu xermánicu con continuadores románicos (rew). L’asitiamientu de la [-p-], lo mesmo n’ast. que n’otres llingües romániques occidentales, pue debese al allugamien- tu serondu del xermanismu nel mundu románicu que, en tou casu, allóñenlu de los posibles derivaos
  1. la vinna que dizen de Rapa Collones
  2. 1364 (or.) SP (apud Cano González 2013: 136)
  3. Yo que fui per mio escudiella,/¡rape el diablu!, gota dan
  4. Relación (Porléi): 312-313
  5. Del gót. *hrapôn ‘arrampuñar’, ‘arrincar’ (dcech s.v. rapar), pallabra d’aniciu xermánicu con continuadores románicos (rew). L’asitiamientu de la [-p-], lo mesmo n’ast. que n’otres llingües romániques occidentales, pue debese al allugamien- tu serondu del xermanismu nel mundu románicu que, en tou casu, allóñenlu de los posibles derivaos
  6. -p-
del llat. rape- re. Semánticamente los conteníos del xermanismu non sólo s’asitien nel ast. rapar sinón n’otros términos más o menos averaos como podría ser nos verbos arrapar y arramplar (cfr.). Conocemos un continuador nominalizáu del partici- piu fuerte rapu, rapa, col aumentativu rapón (cfr.), rapona (cfr.), tamién con usos axetivos; conséñense los diminutivos rapín (cfr.), rapetu (cfr.) y rapeta (cfr.) d’u se fexo’l verbu rapetar (cfr.), güei conseñáu n’eonaviegu, con un participiu nominalizáu ast. rapetada (cfr.); tamién se dio la nominali- zación del participiu rapáu, ada, ao (cfr.) gracies a rapada (cfr.) y al dim. rapadiellu (cfr.); términos derivaos son rapa- dera (cfr.), rapaderu (cfr.), rapadoria (cfr.), rapadura (cfr.). Un deverbal llográu dende l’inf. de rapar ye ast. rape (cfr.). De rapar féxose’l compuestu surrapiar (cfr.) con un prefixu continuador del llat. sub-. Un encruz con puñar y familia dase en arrapuñar y arrampuñar (cfr.). Un compuestu de verbu + art. + nome surde en rapalquesu (cfr.) que se contrapón estructuralmente al barbirrapado que se llee n’Elena y María (dcech s.v. rapar).
rapáu, ada, ao
📖: rapáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+rapéu [Ay].>(TEST)
  1. rapáu
    • Pa
    • Tb
  2. rapéu metafonía
    • Ay
Col pelo acabante cortar dafechu [Pa. Ay. Tb]. 2. Mui xusto, más bien escaso (dizse de daqué) [Pa. Tb]: Chéstimi la lleche mui escasu; midílo y estaba rapáu [Pa]. //Ser rapáu ‘ser esca- so, poco abondoso’ [Tox].
  1. 1. Col pelo acabante cortar dafechu [Pa. Ay. Tb].
  2. 2. Mui xusto, más bien escaso (dizse de daqué) [Pa. Tb]: <i class="della">Chéstimi</i> <i class="della">la</i> <i class="della">lleche mui</i> <i class="della">escasu;</i> <i class="della">midílo</i> <i class="della">y</i> <i class="della">estaba</i> <i class="della">rapáu</i> [Pa]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">rapáu</i> ‘ser esca- so, poco abondoso’ [Tox].
Pp. de rapar.
rapaz, a, o
📖: rapaz
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Xoven [Llg]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
  1. rapaz
    • Llg
    • Tb
  2. Xoven [Llg]: <i class="della">Nun</i
son vieyos, ye xente rapazo [Llg]: Antonina ya mui rapaza [Tb].
  1. 1. <i class="della">son</i> <i class="della">vieyos,</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">xente</i> <i class="della">rapazo</i> [Llg]: <i class="della">Antonina</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">rapaza</i> [Tb].
Cfr. rapaz.
rapaz, a, el/la
📖: rapaz
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<rapazu/rapaza [y Lln (S)]. rapaz [Pa. Cp. Ay. As]. rapá [Cl. SCiprián]. repaz [Sb]. rapazu [Cb. Ca]. rapá/rapaza [Arm]. ra- paza [LV. DA]. rapaz/rapazos [Sr. Ay. Ri]. el rapaz/los rapaces [Lln. Rs. Cg. Tb. Sm. Oc].>(TEST)
  1. rapaz
    • Am
    • Md
    • Pr
    • Llg
    • Qu
    • Vd
    • Xx
  2. rapazu/rapaza
    • y Lln (S)
  3. rapaz
    • Pa
    • Cp
    • Ay
    • As
  4. rapá
    • Cl
    • SCiprián
  5. repaz
    • Sb
  6. rapazu
    • Cb
    • Ca
  7. rapá/rapaza
    • Arm
  8. ra- paza
    • LV
    • DA
  9. rapaz/rapazos
    • Sr
    • Ay
    • Ri
  10. el rapaz/los rapaces
    • Lln
    • Rs
    • Cg
    • Tb
    • Sm
    • Oc

Cast. rapaz [Cl. Pa. Sb]. Persona xoven [LV. Rs. Pa. Cb. Cp. Ay. Am. Cg. Ac. Sr. Ay. Tb. Sm. Md. PSil. Pr. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Arm. Tor. SCiprián. VCid. R. DA]: Los rapaces ya las rapazas nun taban énte la ilesia [Tb], adolescente [Ca]. Mozu [Lln. Tb. Sm. As], xoven [Lln. Llg. Ri]: Estos rapazos tienen fame [Ri]. Xoven de la xeneración posterior a la que ta falando [Lln (S)]. Neñu [Qu. Vd]. 2. Pinche de lancha [Vd]. //Rapaz de lancha ‘marineru encargáu de llimpiar la lancha y dexala iguada pal otru día’ [Xx]. ‘pinche del barcu’ [Xx]. //Contar col padre la rapaza ‘nun dexar a naide tomar una decisión’{ensin consultalo}’ [Llg]. ‘tener en cuenta al más in- teresáu nun asuntu’ [Sr]. //Onde están los rapaces non tien el diañu qué facer ‘los xóvenes faen de contino diablures’ [Cg]. ///Arriba, rapaz, que la barba te ñaz [CyN (Recuerdos)]. Está bono, Maruxina,/ñunca vas á les misiones/y siempre á les es- foyaces;/ye que desde bien aína/muchu más que los sermones/ quies la fuelga y los rapaces [CyN (Recuerdos)]. Non arroxes el fornu, rapaza, en tantu non tengas la masa [LC]. Besos y abrazos non faen rapazos pero toquen a vísperes [LC].
  1. 1. <br class="della">Cast. <i class="della">rapaz</i> [Cl. Pa. Sb]. Persona xoven [LV. Rs. Pa. Cb. Cp. Ay. Am. Cg. Ac. Sr. Ay. Tb. Sm. Md. PSil. Pr. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Arm. Tor. SCiprián. VCid. R. DA]: <i class="della">Los</i> <i class="della">rapaces</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">las</i> <i class="della">rapazas</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">taban</i> <i class="della">énte</i> <i class="della">la</i> <i class="della">ilesia</i> [Tb], adolescente [Ca]. Mozu [Lln. Tb. Sm. As], xoven [Lln. Llg. Ri]: <i class="della">Estos</i> <i class="della">rapazos tienen</i> <i class="della">fame</i> [Ri]. Xoven de la xeneración posterior a la que ta falando [Lln (S)]. Neñu [Qu. Vd].
  2. 2. Pinche de lancha [Vd]. //<i class="della">Rapaz de lancha </i>‘marineru encargáu de llimpiar la lancha y dexala iguada pal otru día’ [Xx]. ‘pinche del barcu’ [Xx]. //<i class="della">Contar</i> <i class="della">col</i> <i class="della">padre</i> <i class="della">la</i> <i class="della">rapaza</i> ‘nun dexar a naide tomar una decisión’{ensin consultalo}’ [Llg]. ‘tener en cuenta al más in- teresáu nun asuntu’ [Sr]. //<i class="della">Onde</i> <i class="della">están</i> <i class="della">los</i> <i class="della">rapaces</i> <i class="della">non</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">el diañu</i> <i class="della">qué</i> <i class="della">facer</i> ‘los xóvenes faen de contino diablures’ [Cg]. ///<i class="della">Arriba,</i> <i class="della">rapaz,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">la</i> <i class="della">barba</i> <i class="della">te</i> <i class="della">ñaz</i> [CyN (Recuerdos)]. <i class="della">Está bono,</i> <i class="della">Maruxina,</i>/<i class="della">ñunca</i> <i class="della">vas</i> <i class="della">á</i> <i class="della">les</i> <i class="della">misiones</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">siempre</i> <i class="della">á</i> <i class="della">les</i> <i class="della">es- </i><i class="della">foyaces;</i>/<i class="della">ye que desde bien aína</i>/<i class="della">muchu más que los sermones</i>/ <i class="della">quies</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fuelga</i> <i class="della">y</i> <i class="della">los</i> <i class="della">rapaces</i> [CyN (Recuerdos)]. <i class="della">Non</i> <i class="della">arroxes el fornu, rapaza, en tantu non tengas la masa </i>[LC]. <i class="della">Besos y </i><i class="della">abrazos</i> <i class="della">non</i> <i class="della">faen</i> <i class="della">rapazos</i> <i class="della">pero</i> <i class="della">toquen</i> <i class="della">a</i> <i class="della">vísperes</i> [LC].
yera estuencia muy mal rapaz he agora muy mal uillano 1267(or.) [ACL/456] los sos rapazes que gardan las bestias s. xiii (or.) [FX/84] pastor o iuguero o escudero o rapaz que con ganado o con bestias andar [FL (FFLL)] Ven per ecá, mió vida/Ven per ecá, mió prenda (…)/ Buelvet’acá, rapaza/Buelvet’acá, donceya [Coples de 1676] es menester escayar bien cada niero alredor para que nin- gún animal ni rapaz los pise [Grangerías xviii: 575] Porque non se falasen los rapaces [PyT 37] la mano-y apurrió la rapazina [HyL (F-O)/161] Una rapaza ñoble y valerosa [Judit 197] Non pudo crer entós lla verdá pura/de que-y charen en forno llos rapaces,/a sos privados entrugar percura,/xente de mal facer y piores races [BAúxa, Sueños (Poesíes 217- 220)] mas llos padres, que por desavenencia/debín tener les su- yes encontrades,/camentanon conxuros y amenaces,/por que ñon se falasen los rapaces [BAúxa, PyT (Poesíes 77- 80)] Y ño-y ficisti desterciu,/ñoistante de ser rapaz,/sin ánimu de alabate/ñin ponete vanidá,/que yo ñon so combayón,/ñon, ñon quiero combayar [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 60-65)] Un esforciadu rapaz [Batalla Cuadonga 218] A ver si aquesos rapazos se casen con mil diablures [El Camberu 3] Aseméyase á los rapazacos dando voces [San Mateo 40] You caséime con un vieju/y también con un rapaz [Munthe 1888-1889: 64 -106] lo mesmo que s’alvierte nos correspondientes términos ast. capaz ‘gallineru’, rapar, rapiega, raposa, etc. (cfr. rapar). Sobro rapaz foi posible la formación de derivaos como rapa- cetu, rapacete (cfr.), rapacicu (cfr.), rapacín (cfr.), rapazucu (cfr.), rapazacu (cfr.); tamién se llograron los diminutivos en -aculus → rapazayu (cfr.); en -ŏlus > *rapazuelu cola doble incrementación enantes de diptongar rapazoletu (cfr.) y ra- pazalete (cfr.). Un aumentativu ye rapazón (cfr.) d’u siguió’l deriváu *rapazascu rapazascón (cfr.). De rapaz fexéronse los coleutivos rapacería (cfr.), rapaceríu (cfr.); dende rapaz tamién se fexo’l verbu arrapazar (cfr.) con un deverbal rapa- zada (cfr.); dende rapacicu → *rapacicayu → *arrapacica- yar d’u sigue’l participiu débil arrapacicayáu (cfr.). Tamién foi posible un usu axetivu rapaz, rapaza, rapazo (cfr.).
  1. yera estuencia muy mal rapaz he agora muy mal uillano
  2. 1267(or.) ACL/456
  3. los sos rapazes que gardan las bestias s. xiii (or.)
  4. FX/84
  5. pastor o iuguero o escudero o rapaz que con ganado o con bestias andar
  6. FL (FFLL)
  7. Ven per ecá, mió vida/Ven per ecá, mió prenda (…)/ Buelvet’acá, rapaza/Buelvet’acá, donceya
  8. Coples de 1676
  9. es menester escayar bien cada niero alredor para que nin- gún animal ni rapaz los pise
  10. Grangerías xviii: 575
  11. Porque non se falasen los rapaces
  12. PyT 37
  13. la mano-y apurrió la rapazina
  14. HyL (F-O)/161
  15. Una rapaza ñoble y valerosa
  16. Judit 197
  17. Non pudo crer entós lla verdá pura/de que-y charen en forno llos rapaces,/a sos privados entrugar percura,/xente de mal facer y piores races
  18. BAúxa, Sueños (Poesíes 217- 220)
  19. mas llos padres, que por desavenencia/debín tener les su- yes encontrades,/camentanon conxuros y amenaces,/por que ñon se falasen los rapaces
  20. BAúxa, PyT (Poesíes 77- 80)
  21. Y ño-y ficisti desterciu,/ñoistante de ser rapaz,/sin ánimu de alabate/ñin ponete vanidá,/que yo ñon so combayón,/ñon, ñon quiero combayar
  22. ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 60-65)
  23. Un esforciadu rapaz
  24. Batalla Cuadonga 218
  25. A ver si aquesos rapazos se casen con mil diablures
  26. El Camberu 3
  27. Aseméyase á los rapazacos dando voces
  28. San Mateo 40
  29. You caséime con un vieju/y también con un rapaz
  30. Munthe 1888-1889: 64 -106
  31. lo mesmo que s’alvierte nos correspondientes términos ast. capaz ‘gallineru’, rapar, rapiega, raposa, etc. (cfr. rapar). Sobro rapaz foi posible la formación de derivaos como rapa- cetu, rapacete (cfr.), rapacicu (cfr.), rapacín (cfr.), rapazucu (cfr.), rapazacu (cfr.); tamién se llograron los diminutivos en
  32. -aculus → rapazayu (cfr.); en -ŏlus > *rapazuelu cola doble incrementación enantes de diptongar rapazoletu (cfr.) y ra- pazalete (cfr.). Un aumentativu ye rapazón (cfr.) d’u siguió’l deriváu *rapazascu rapazascón (cfr.). De rapaz fexéronse los coleutivos rapacería (cfr.), rapaceríu (cfr.); dende rapaz tamién se fexo’l verbu arrapazar (cfr.) con un deverbal rapa- zada (cfr.); dende rapacicu → *rapacicayu → *arrapacica- yar d’u sigue’l participiu débil arrapacicayáu (cfr.). Tamién foi posible un usu axetivu rapaz, rapaza, rapazo (cfr.).
Del llat. rapax, -ācis ‘(páxaru) rapaz’, ‘depredador’ (Old), de la familia del verbu rapere, con continuadores románicos (rew) anque fadrá falta xustificar la non sonorización de -p-,
rapazacu, a, el/la
📖: rapazacu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<ident class="della" level="1"></ident><+rapacecu [Ay].>(TEST)
  1. rapazacu
    • Tb
    • Oc
  2. ident class="della" level="1"></ident><+rapacecu
    • Ay
Desp. de rapaz [Tb. Oc]. Cfr. rapaz (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Desp. de <i class="della">rapaz</i> [Tb. Oc]. Cfr. <i class="della">rapaz </i>(cfr.).
rapazada, la
📖: rapazada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><rapazá [Ca. Ri].>(TEST)
  1. rapazada
  2. ident class="della" level="1"></ident><rapazá
    • Ca
    • Ri
Conxuntu de rapazos [Lln. Md]. 2. Trastada que faen los ra- pazos [Lln. Ca. Ri. Tb].///De dos rapazos puede salir una rapazada [LC]. Cfr. rapaz (cfr.).
  1. Conxuntu de rapazos [Lln. Md]. 2. Trastada que faen los ra- pazos [Lln. Ca. Ri. Tb].///De dos rapazos puede salir una rapazada [LC].
  2. LC
  3. Cfr. rapaz (cfr.).
rapazalete, {a, el/la}
📖: rapazalete
🔤: , {a, el/la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, el/la}
<ident class="della" level="1"></ident><rapazoletu [y Ay].>(TEST)
  1. rapazalete
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident><rapazoletu
    • y Ay
Rapaz [Ay].
  1. 1. Rapaz [Ay].
Cfr. rapaz.
  1. Cfr. rapaz.
rapazascón, {ona}
📖: rapazascón
🔤: , {ona}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {ona}
(TEST)
  1. rapazascón
Rapazón [Ay]. Cfr. rapaz.
  1. Rapazón [Ay].
  2. Ay
  3. Cfr. rapaz.
rapazayu, a, {el/la}
📖: rapazayu
🔤: , a, {el/la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,, {el/la}
</b>Desp. de <i class="della">rapaz</i>(TEST)
  1. rapazayu
    • Oc
  2. /b>Desp
  3. de <i class="della">rapaz</i
[Oc].
  1. 1. [Oc].
Cfr. rapaz.
rapazón, ona, el/la
📖: rapazón
🔤: , ona, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona,
<ident class="della" level="1"></ident>Neñu yá averáu a la mocedá [Ca]. <ident class="della" level="1"></ident>Aum. de <i class="della">rapaz</i>(TEST)
  1. rapazón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Neñu yá averáu a la mocedá
    • Ca
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Aum
  4. de <i class="della">rapaz</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
rapazucu, a, el/la
📖: rapazucu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<ident class="della" level="1"></ident>Desp. y dim. de <i class="della">rapaz</i>(TEST)
  1. rapazucu
    • Ay
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Desp
  3. y dim
  4. de <i class="della">rapaz</i
[Ay. Tb].
  1. 1. [Ay. Tb].
y tizaben el fuebu con tarucos,/fartus de reblincar, los rapa- zucos [BAúxa, PyT (Poesíes 5-8)] Cfr. rapaz.
  1. y tizaben el fuebu con tarucos,/fartus de reblincar, los rapa- zucos
  2. BAúxa, PyT (Poesíes 5-8)
  3. Cfr. rapaz.
rape, el
📖: rape
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Corte desaxeráu del pelo [Ri]. //<i class="della">(Cortar)</i>(TEST)
  1. rape
    • Pa
    • Ay
    • Tb
    • Pr
  2. Corte desaxeráu del pelo
    • Ri
  3. <i class="della">(Cortar)</i eonaviego
al rape ‘dafechu, del too’ [Pa. Ac. Ay. Tb. Pr]. ‘arrayente’ [JH].
  1. 1. <i class="della">al</i> <i class="della">rape</i> ‘dafechu, del too’ [Pa. Ac. Ay. Tb. Pr]. ‘arrayente’ [JH].
y al rapa por juntico al tuerico [Grangerías xviii: 587] Y assí a la xarcia menor podarla cada año al rapa [Gran- gerías xviii: 774] Deverbal del inf. rapar (
  1. y al rapa por juntico al tuerico
  2. Grangerías xviii: 587
  3. Y assí a la xarcia menor podarla cada año al rapa
  4. Gran- gerías xviii: 774
  5. Deverbal del inf. rapar (
cfr.) que pue llograr usos alverbia- les del tipu al rape. El fem. ¿analóxicu? namái lu atopo na documentación.
rapeguera, la*
📖: rapeguera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rapigueira [Cn (MG)].>(TEST)
  1. rapeguera
    • Cn
  2. rapigueira
    • Cn (MG)
Aniella del carru [Cn (MG)].
  1. 1. Aniella del carru [Cn (MG)].
**
rapeta, la
📖: rapeta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Sedal con anzuelos [Xx. Cñ. Llu (pa coyer besugu y faneca). Vd (pa besugu y esquila)]. <i class="della">Rapón</i>(TEST)
  1. rapeta
    • Llu
    • Vd
  2. Sedal con anzuelos
    • Xx
    • Llu (pa coyer besugu y faneca)
    • Vd (pa besugu y esquila)
  3. <i class="della">Rapón</i
[/Mánt/]. //A rapeta ‘entai- nando, con priesa (coyer les coses)’ [Cñ]. //Pescar a la rapeta ‘pescar con una cuerda llamada rapeta que lleva siete o bien ocho anzuelos’ [Llu]. {“Para pescar con rapeta se rastrea por el fondo; la rapeta tiene forma de media luna, lleva una bolsa en el extremo y un fuame” [Vd]}. //{Un} rapeta ‘quien tolo abarca o quier abarcar’ [Xx].
  1. 1. [/Mánt/]. //<i class="della">A</i> <i class="della">rapeta</i> ‘entai- nando, con priesa (coyer les coses)’ [Cñ]. //<i class="della">Pescar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">rapeta </i>‘pescar con una cuerda llamada <i class="della">rapeta </i>que lleva siete o bien ocho anzuelos’ [Llu]. {“Para pescar con <i class="della">rapeta</i> se rastrea por el fondo; la <i class="della">rapeta</i> tiene forma de media luna, lleva una bolsa en el extremo y un <i class="della">fuame” </i>[Vd]}. //<i class="della">{Un} rapeta </i>‘quien tolo abarca o quier abarcar’ [Xx].
Cfr. rapar.
rapetada, la
📖: rapetada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Pexes pescaos cola <i class="della">rapeta</i>(TEST)
  1. rapetada
  2. Pexes pescaos cola <i class="della">rapeta</i
[Cñ].
  1. 1. [Cñ].
2. Bayura de daqué [Cñ]. Deverbal de rapetar (cfr. rapar).
rapetar
📖: rapetar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rapetar
Pescar con traíña [/Cs (Eo)/].
  1. 1. Pescar con traíña [/Cs (Eo)/].
Cfr. rapar.
rapetu, el
📖: rapetu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rapetu
    • Ce
Un númberu d’anzuelos pa pescar el besugu [Ce].
  1. 1. Un númberu d’anzuelos pa pescar el besugu [Ce].
Cfr. rapar.
rapéu, el*
📖: rapéu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rapeo [Cg. Ca].>(TEST)
  1. rapéu
  2. rapeo
    • Cg
    • Ca
Ser imaxinariu col que s’apavoria a los neños [Cg. Ca]. El cocu [Ca]: Metió-y mieu col rapeo [Ca].
  1. 1. Ser imaxinariu col que s’apavoria a los neños [Cg. Ca]. El cocu [Ca]: <i class="della">Metió-y</i> <i class="della">mieu</i> <i class="della">col</i> <i class="della">rapeo</i> [Ca].
Entiende Vigón el términu como equivalente al cast. rafeO [Cg 388], tresmitíu pel Cancionero de Baena al que cita: Yo les abriré las puertas çerradas/que nunca se abrieron des- pués que Raféo por ellas passó.
rapica, la
📖: rapica
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Mondu de la pataca [Qu]. Posible dim. de <i class="della">rapa </i>(cfr.). Dende <i class="della">rapica </i>→ <i class="della">rapicu </i>féxose’l verbu <i class="della">rapicar</i>(TEST)
  1. rapica
  2. Mondu de la pataca
    • Qu
  3. Posible dim
  4. de <i class="della">rapa </i>(cfr.)
  5. Dende <i class="della">rapica </i>→ <i class="della">rapicu </i>féxose’l verbu <i class="della">rapicar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
rapicar
📖: rapicar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rapicar
    • Sm
Cortar permuncho una cosa (p.e. el pelo) [Sm]. Recortar los cabos d’una cosa [Sm].
  1. 1. Cortar permuncho una cosa (p.e. el pelo) [Sm]. Recortar los cabos d’una cosa [Sm].
2. Rapar, cortar una y otra vez [Tb]. Cfr. rapica.
rapicu, el*
📖: rapicu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////rapicos [Qu (Oc)].>(TEST)
  1. rapicu
    • Qu
  2. rapicos variación de número
    • Qu (Oc)
Mondos de la pataca [Qu (Oc)].
  1. 1. Mondos de la pataca [Qu (Oc)].
Formación analóxica masc. de rapica (cfr.).
rápidu, a, o
📖: rápidu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">rápido</i>(TEST)
  1. rápidu
  2. Cast
  3. <i class="della">rápido</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
Cfr. rabia 2.
rapiega, la
📖: rapiega
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Vulpes</i>(TEST)
  1. rapiega
    • Ri
    • Cn
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • An
    • Pz
    • Cv
    • Oc
  2. i class="della">Vulpes</i
vulpes [Ri. Cn (F)]. Raposa [Qu. Tb. Sm. Pzu. Md. An. Pz (Oc). Cn (MG). Gr. Cv]. Raposu {xenéricu} [Tb, Md. Cn (M). Noval]: Anda muchu la rapiega d’iviernu [Tb]. 2. Sota, nel xuegu de cartes [Oc]. Cuatro d’oros nel xuegu de cartes [Qu. Tb]. //Al son del l.lobu come la rapiega ‘unos dan la cara y otros aprovéchenlo’ [Cn (F)]. //Apellidase García como la rapiega dizse pa dar a entender que ye apellíu mui común [Tb]. ///A la rapiega duro con ella [LC]. Mierda de rapiega al principiu’l cazaeru, mal agüeru [LC]. ///Rape, rapiega/del rabu queimáu/¡quién te mandóu /robincar no mieu prau!/- Robincar, robinquéi/pero nada te la estropiéi [Sm].
  1. 1. <i class="della">vulpes</i> [Ri. Cn (F)]. Raposa [Qu. Tb. Sm. Pzu. Md. An. Pz (Oc). Cn (MG). Gr. Cv]. Raposu {xenéricu} [Tb, Md. Cn (M). Noval]: <i class="della">Anda muchu la rapiega d’iviernu </i>[Tb].
  2. 2. Sota, nel xuegu de cartes [Oc]. Cuatro d’oros nel xuegu de cartes [Qu. Tb]. //<i class="della">Al</i> <i class="della">son</i> <i class="della">del</i> <i class="della">l.lobu</i> <i class="della">come</i> <i class="della">la</i> <i class="della">rapiega</i> ‘unos dan la cara y otros aprovéchenlo’ [Cn (F)]. //<i class="della">Apellidase García como la </i><i class="della">rapiega</i> dizse pa dar a entender que ye apellíu mui común [Tb]. ///<i class="della">A la rapiega duro con ella </i>[LC]. <i class="della">Mierda de rapiega al</i> <i class="della">principiu’l</i> <i class="della">cazaeru,</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">agüeru</i> [LC]. ///<i class="della">Rape,</i> <i class="della">rapiega</i>/<i class="della">del </i><i class="della">rabu</i> <i class="della">queimáu</i>/<i class="della">¡quién</i> <i class="della">te</i> <i class="della">mandóu</i> /<i class="della">robincar</i> <i class="della">no</i> <i class="della">mieu</i> <i class="della">prau!</i>/<i class="della">-</i> <i class="della">Robincar,</i> <i class="della">robinquéi</i>/<i class="della">pero</i> <i class="della">nada</i> <i class="della">te</i> <i class="della">la</i> <i class="della">estropiéi</i> [Sm].
rabu de rapiega, taba turcíu/¿quién te mandóu rebincar nu miu trigu? [(rebincar nu miu teitu?) Munthe 1888-1889: 92-vi] Quiciabes sía resultáu d’un encruz de rabu cola familia de ra- par (
  1. rabu de rapiega, taba turcíu/¿quién te mandóu rebincar nu miu trigu?
  2. (rebincar nu miu teitu?) Munthe 1888-1889: 92-vi
  3. Quiciabes sía resultáu d’un encruz de rabu cola familia de ra- par (
cfr.) acordies con Spitzer (Rohlfs 1979: 233; cfr. rapiza). Lo mesmo rapiega, rapiegu que’l so sinónimu raposa, ra- posu (toos ellos tamién con posibles usos axetivos) ufren su- fixos abondativos como fexo ver Malkiel. El fechu de llamala García enllaza col calter eufemísticu con qu’en dellos sitios nomen a la raposa torgando denomala pel so nome, como en Cerdeña según fexo ver Wagner (apud Rohlfs 1979: 232).
rapiegu, a, o
📖: rapiegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rapiega [An].>(TEST)
  1. rapiegu
    • Tb
    • Md
  2. rapiega
    • An
Poco abiertu, zorrampliu (l’individuu) [Tb. Md]: Ya mui rapiegu’l paisanu [Tb]. Espabiláu, pícaru [Md]. 2. Que paz muncho (una vaca) [An]. 3. {Nomatu de los} de Rodiles (Qu), Parafita (¿Ti?), Corés (Sm) [LBlanco].
  1. 1. Poco abiertu, zorrampliu (l’individuu) [Tb. Md]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">mui </i><i class="della">rapiegu’l</i> <i class="della">paisanu</i> [Tb]. Espabiláu, pícaru [Md].
  2. 2. Que paz muncho (una vaca) [An].
  3. 3. {Nomatu de los} de Rodiles (Qu), Parafita (¿Ti?), Corés (Sm) [LBlanco].
Cfr. rapiega. Na aceición §2 el venceyamientu col llat. rapere ye pernidiu.
rapiegu, el
📖: rapiegu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rapiegu
    • Tb
    • Md
Machu de la rapiega [Ac. Tb. Md]. Cfr. rapiega.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Machu de la rapiega [Ac. Tb. Md]. Cfr. <i class="della">rapiega</i>.
rapiellu, el
📖: rapiellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Sorradoriu, instrumentu fechu d’una tabla de madera, cua- drada, con un furacu pel que se mete un mangu llargu usáu p’arrastrar les cenices d’arroxar el fornu a la puerta’l mesmu [Sl (= rudapiellu)]. Podría tratase d’una haploloxía del ast. <i class="della">rudapiellu</i>(TEST)
  1. rapiellu
  2. Sorradoriu, instrumentu fechu d’una tabla de madera, cua- drada, con un furacu pel que se mete un mangu llargu usáu p’arrastrar les cenices d’arroxar el fornu a la puerta’l mesmu
    • Sl (= rudapiellu)
  3. Podría tratase d’una haploloxía del ast
  4. <i class="della">rudapiellu</i
(cfr. roda- biellu) en tou casu con una -p- debida al mesmu fenómenu que s’alvierte en tola familia de rapar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">roda- </i><i class="della">biellu</i>) en tou casu con una -<i class="della">p</i>- debida al mesmu fenómenu que s’alvierte en tola familia de <i class="della">rapar </i>(cfr.).
rapín, ina, ino
📖: rapín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
Con espiga ensin arestes o rapada (cast. <i class="della">el</i>(TEST)
  1. rapín
    • Cg
  2. Con espiga ensin arestes o rapada (cast
  3. <i class="della">el</i
trigo chamorro) [JH]. Cola espiga pequeña y chata y de granu blando y de pocu fariellu (el trigu) [Flora Astur]. D’espiga pequeña y gra- nu blando (variedá de trigu) [Cg].
  1. 1. <i class="della">trigo</i> <i class="della">chamorro</i>) [JH]. Cola espiga pequeña y chata y de granu blando y de pocu fariellu (el trigu) [Flora Astur]. D’espiga pequeña y gra- nu blando (variedá de trigu) [Cg].
{Cierta variedá} de trigu [LV. R. DA], más blanco que la escanda [Ac].
rapín, el
📖: rapín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Especie de molín caseru que se mueve a mano per medio d’unes cigüeñes llaterales y val pa desergar la escanda [LV, R (= <i class="della">rabil</i>(TEST)
  1. rapín
  2. Especie de molín caseru que se mueve a mano per medio d’unes cigüeñes llaterales y val pa desergar la escanda [LV, R (= <i class="della">rabil</i
n’otros sitios). DA].
  1. 1. n’otros sitios). DA].
Dim. de rapu (cfr.) pero ha almitise un encruz col ast. rabil (cfr.). Dende rapín féxose’l verbu rapinar (cfr.), que tamién acueye l’influxu de rabilar (cfr.). Un paralelu emparentáu ye rabil (cfr.) → rabilar (cfr.).
rapinar
📖: rapinar
🏗️: NO
✍️: NO
Desergar la escanda nel rapín [LV. R. DA]. Formación verbal dende l’ast. <i class="della">rapín</i>(TEST)
  1. rapinar
  2. Desergar la escanda nel rapín
    • LV
    • R
    • DA
  3. Formación verbal dende l’ast
  4. <i class="della">rapín</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
rapiña, la
📖: rapiña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Azor [Cg]. Páxaru rapaz [Pr (= ferriu = garduña = milanu)]. {( Doc.). Maldá}. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y</i>(TEST)
  1. rapiña
  2. {( Doc.). Maldá}
  3. Azor
    • Cg
  4. Páxaru rapaz
    • Pr (= ferriu = garduña = milanu)
  5. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y</i
per adientro nel corazón estáis atestáos de rapiñes y de
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">per</i> <i class="della">adientro</i> <i class="della">nel</i> <i class="della">corazón</i> <i class="della">estáis</i> <i class="della">atestáos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">rapiñes</i> <i class="della">y</i> <i class="della">de</i>
porquerís [San Mateo 96]
  1. porquerís
  2. San Mateo 96
Del llat. imperial rapīna, -ae ‘rapiña’ (em s.v. rapio) siguió ast. rapiña frente a rabina (cfr.); la presencia de dicha -p- ha en- tendese nel mesmu nivel que la que se conseña nel ast. rapar (cfr.) y familia. Almitiendo que se trate d’un encruz tamién ha alvertise que la presencia de [] nun paez popular dende un aniciu en -ina anque ye verdá que dacuando pue palatalizar na fastera norte-oriental como en farina - fariña (ghla §4.5.8). Fenómenu asemeyáu vese nel verbu rapiñar (cfr.) que podría tar fechu dende’l llat. rapināre (em s.v. rapio) col influxu fóni- cu de rapiña y/o del verbu pañar (cfr.). Una formación sobro rapiña ye ast. rapiñeru (cfr.). Un encruz alviértese en rampi- ña (cfr.) y familia.
rapiñar
📖: rapiñar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrapiñar [y Tox].>(TEST)
  1. rapiñar
  2. arrapiñar
    • y Tox
Rebuscar, peraprovechar lo que queda na tierra llueu de la collecha [Tox]. 2. Quitar de les manes, robar [Tox]. illo ganato de illa kaksa de Beca que arapinaront maiordo- mos de regem per tuo fecto 1000(or.) [DS/74] Cfr. rapiña & rabina 1.
  1. Rebuscar, peraprovechar lo que queda na tierra llueu de la collecha [Tox]. 2. Quitar de les manes, robar [Tox]. illo ganato de illa kaksa de Beca que arapinaront maiordo- mos de regem per tuo fecto
  2. 1000(or.) DS/74
  3. Cfr. rapiña & rabina 1.
rapiñeru, a, o
📖: rapiñeru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><rapiñeriu [Tox]. rampiñeru [Lln. Sb]. //rapiñeiro [Eo].>(TEST)
  1. rapiñeru
  2. ident class="della" level="1"></ident><rapiñeriu
    • Tox
  3. rampiñeru
    • Lln
    • Sb
  4. rapiñeiro eonaviego
    • Eo
Que rapiña [Sb. JH]. Lladrón [Lln. Tox. /Eo/]. Qu’aprovecha o arrebata tolo qu’atopa [Tox].
  1. 1. Que rapiña [Sb. JH]. Lladrón [Lln. Tox. /Eo/]. Qu’aprovecha o arrebata tolo qu’atopa [Tox].
Cfr. rapiña. Dase un influxu de la familia de arrampuñar y familia.
  1. Cfr. rapiña. Dase un influxu de la familia de arrampuñar y familia.
rapiza, la
📖: rapiza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Nabiza, rama de los nabos, fueya del nabu [Qu. Tb]. 2. Mondu de la pataca [Vg]. <ident class="della" level="1"></ident>Dende la nominalización del femenín del llat. rapīcius, -a, <ident class="della" level="1"></ident>-um ‘del nabu’ (em s.v. rāpum; abf) siguió l’ast. <i class="della">rabiza</i>(TEST)
  1. rapiza
  2. ident class="della" level="1"></ident>Nabiza, rama de los nabos, fueya del nabu
    • Qu
    • Tb
  3. 2
  4. Mondu de la pataca
    • Vg
  5. <ident class="della" level="1"></ident>Dende la nominalización del femenín del llat
  6. rapīcius, -a, <ident class="della" level="1"></ident>-um ‘del nabu’ (em s.v
  7. rāpum; abf) siguió l’ast
  8. <i class="della">rabiza</i
(cfr.) como yá fexere ver pal ast. y gall. García de Diego (deeh), ensin dulda con exemplos qu’han averase a los daos por Meyer-Lübke (rew s.v. rapīcius). Paralela ye la nominaliza- ción del masculín con siguidor etimolóxicu ast. rabizu (cfr.). Pero la variante rapiza (con rellación a rabiza) ufre una [-p-] que nos abulta antietimolóxica como tamién s’alvierte nel masculín correspondiente rapizu (cfr.) frente a rabizu (cfr.). Nesti mesmu xuegu d’alternancies, con [-β-] frente a con [-p-] antietimolóxica, paez que s’inxirieron tamién otros continua- dores del llat. rapum ‘rabu’ > ast. rabu (cfr.) que, en vez de xeneralizar, como en bona parte d’Aragón (dcech s.v. raposa), un aguardable ast. *rabosa ‘rapiega’ (ye dicir, animal caraute- rizáu pel so gran rabu), fexo alitar l’antietimolóxicu raposa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) como yá fexere ver pal ast. y gall. García de Diego (deeh), ensin dulda con exemplos qu’han averase a los daos por Meyer-Lübke (rew s.v. rapīcius). Paralela ye la nominaliza- ción del masculín con siguidor etimolóxicu ast. <i class="della">rabizu </i>(cfr.). Pero la variante <i class="della">rapiza</i> (con rellación a <i class="della">rabiza</i>) ufre una [-p-] que nos abulta antietimolóxica como tamién s’alvierte nel masculín correspondiente <i class="della">rapizu </i>(cfr.) frente a <i class="della">rabizu </i>(cfr.). Nesti mesmu xuegu d’alternancies, con [-β-] frente a con [-p-] antietimolóxica, paez que s’inxirieron tamién otros continua- dores del llat. rapum ‘rabu’ > ast. <i class="della">rabu</i> (cfr.) que, en vez de xeneralizar, como en bona parte d’Aragón (dcech s.v. raposa), un aguardable ast. *<i class="della">rabosa </i>‘rapiega’ (ye dicir, animal caraute- rizáu pel so gran <i class="della">rabu</i>), fexo alitar l’antietimolóxicu <i class="della">raposa.</i>
¿A qué se debe esi trunfu de [-p-]? Quiciabes al influxu aso- ciativu col xermanismu raubon (rew) > robar qu’amosaría la creyencia de la xente que camienta que ye animal lladrón y, al empar, al que convién denomar eufemísticamente pa nun lu contrariar faciéndolu enemigu (Uría Varela 1997: 149). Pero dende raubon tampoco nun paez xustificase l’actual -p-; tam- poco paez que dea satisfaición dafechu afitar una rellación col llat. rapere por más que tamién caltenga l’asociación cola idea de ‘robar’. Lo mesmo val pal so sinónimu rapiega en too equivalente a raposa mesmamente na amestanza d’un sufixu abondativu. Talmente paez que ye daqué asemeyao a lo que pasa colos términos de la familia de rabu y rapar (cfr.) onde s’alvierte que, dacuando, alternen resultaos con [-β-] y con [-p-] como en rabucu y rapucu, etc. Podría tener que s’almitir nel xuegu d’influxos el del góticu serondu *hrapôn ‘arreba- tar’, ‘arrincar’, ‘tirar del pelo’ que veríamos nel verbu rapar (dcech s.v. rapar). Abulta que podría acoyese esta propuesta pa xustificar tamién ast. rapizar (cfr.), rapizu (cfr.), rapón (cfr.), rapón, ona (cfr.), rapona (cfr.).
  1. ¿A qué se debe esi trunfu de [-p-]? Quiciabes al influxu aso- ciativu col xermanismu raubon (rew) > robar qu’amosaría la creyencia de la xente que camienta que ye animal lladrón y, al empar, al que convién denomar eufemísticamente pa nun lu contrariar faciéndolu enemigu (Uría Varela 1997: 149). Pero dende raubon tampoco nun paez xustificase l’actual -p-; tam- poco paez que dea satisfaición dafechu afitar una rellación col llat. rapere por más que tamién caltenga l’asociación cola idea de ‘robar’. Lo mesmo val pal so sinónimu rapiega en too equivalente a raposa mesmamente na amestanza d’un sufixu abondativu. Talmente paez que ye daqué asemeyao a lo que pasa colos términos de la familia de rabu y rapar (cfr.) onde s’alvierte que, dacuando, alternen resultaos con [-β-] y con [-p-] como en rabucu y rapucu, etc. Podría tener que s’almitir nel xuegu d’influxos el del góticu serondu *hrapôn ‘arreba- tar’, ‘arrincar’, ‘tirar del pelo’ que veríamos nel verbu rapar (dcech s.v. rapar). Abulta que podría acoyese esta propuesta pa xustificar tamién ast. rapizar (cfr.), rapizu (cfr.), rapón (cfr.), rapón, ona (cfr.), rapona (cfr.).
  2. -p-
rapizar
📖: rapizar
🏗️: NO
✍️: NO
Cortar al ras [Mi]: <i class="della">Rapiza</i>(TEST)
  1. rapizar
    • Mi
  2. Cortar al ras [Mi]: <i class="della">Rapiza</i
muncho les uñes [Mi].
  1. 1. <i class="della">muncho</i> <i class="della">les</i> <i class="della">uñes</i> [Mi].
Cfr. rapar.
rapizu, a, o*
📖: rapizu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rapizo [Ri].>(TEST)
  1. rapizu
  2. rapizo
    • Ri
Que nun produz yerba (el terrén) [Ri].
  1. 1. Que nun produz yerba (el terrén) [Ri].
Cfr. rapar.
rapizu, el*
📖: rapizu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rabizu [Sm. Cv].>(TEST)
  1. rapizu
  2. rabizu
    • Sm
    • Cv
Nabu ruin [Sm. Cv].
  1. 1. Nabu ruin [Sm. Cv].
Creación analóxica masculina sobro rapiza (cfr.).
rapón, ona
📖: rapón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Ensin arestes (el trigu) [Cb]. 2. Variedá de castaña [An]: <i class="della">Las raponas son un poucu más grandes que las rapucas </i>[An]. 3. De pelo o llana percurtio [Lln]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">El mejor trigo temprano es el que ahí llaman </i><i class="della">rapón</i><i class="della">. Pero</i>(TEST)
  1. rapón
  2. Ensin arestes (el trigu)
    • Cb
  3. 2
  4. Variedá de castaña
    • Las raponas son un poucu más grandes que las rapucas [An.">An]: <i class="della">Las raponas son un poucu más grandes que las rapucas </i>[An
  5. 3
  6. De pelo o llana percurtio
    • Lln
  7. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">El mejor trigo temprano es el que ahí llaman </i><i class="della">rapón</i><i class="della">
  8. Pero</i
después hay trigo barbudo que aí llaman escandina, y en Castilla llaman alaga [Grangerías xviii 803] Cfr. rapar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">después hay trigo barbudo que aí llaman </i><i class="della">escandina</i><i class="della">, y en</i><i class="della"> Castilla</i> <i class="della">llaman</i> <i class="della">alaga</i> [Grangerías xviii 803] Cfr. <i class="della">rapar</i>.
rapón, el
📖: rapón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Raseru [Sm. Cn (F). Cv. Vd. lla]: <i class="della">Pása-y</i>(TEST)
  1. rapón
    • Cn
    • An
  2. Raseru [Sm. Cn (F). Cv. Vd. lla]: <i class="della">Pása-y</i
el rapón pa que vaya bien medíu [Cn (F)]. Instrumentu pa nivelar la medición de la cuarta [An]: Metéu’l rapón na tuña [An].
  1. 1. <i class="della">el</i> <i class="della">rapón</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">que </i><i class="della">vaya</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">medíu</i> [Cn (F)]. Instrumentu pa nivelar la medición de la cuarta [An]: <i class="della">Metéu’l</i> <i class="della">rapón</i> <i class="della">na</i> <i class="della">tuña</i> [An].
2. Rastru de madera ensin dientes, con mangu perllargu, utilizáu p’axuntar les áscuares del fornu [Oc]. 3. Instrumentu pa llimpiar el go- chu [Oc]. Cuchiella d’aceru pa rapar [Lla]. 4. Ferramienta pa mecer l’arena y el cementu [Lla]. 5. Torta de maíz amasada con agua, sal, cebolla y tocín, chorizu [/Eo/] mui cortao, que se mete al fornu sobro fueyes de berza [Tox]. Torta de maíz con chorizu y llacón que se facía cola masa que sobraba de facer el pan [/Mánt/]. Aum. de rapu (cfr.). Nidiamente les aceiciones rellatives al instrumentu de rapar resulten clares; pero claro ye tamién rapón ‘torta...’ por referise a una pastia resultáu de rapar la masera y que s’avera al ast. rabón (cfr.). Lo mesmo val pa rapona (cfr.) y pal ax. rapón, ona (cfr.) onde la referencia ye a daqué (arestes, castañes, pelo, llana) que foi rapao. En fas- teres lleoneses tamién conocemos rapón, ona [lla], a vegaes con sustantivación. Sobro ello féxose’l verbu raponar (cfr.).
rapona, la
📖: rapona
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Ferramienta asemeyada a la fesoria pero más ancha y lli- xera, emplegada pa llimpiar les cortes [Cd]. Batidera usada pa entemecer cal con arena y dellos usos más [Vf (Cv)]. Garduñu [Vd]. Aum. de <i class="della">rapa</i>(TEST)
  1. rapona
  2. Ferramienta asemeyada a la fesoria pero más ancha y lli- xera, emplegada pa llimpiar les cortes
    • Cd
  3. Batidera usada pa entemecer cal con arena y dellos usos más
    • Vf (Cv)
  4. Garduñu
    • Vd
  5. Aum
  6. de <i class="della">rapa</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
raponar
📖: raponar
🏗️: NO
✍️: NO
Cortar ensin querer una planta al cavar [Hospital de Órbigo (lla)]. Cfr. <i class="della">rapón,</i>(TEST)
  1. raponar
  2. Cortar ensin querer una planta al cavar
    • Hospital de Órbigo (lla)
  3. Cfr
  4. <i class="della">rapón,</i
ona.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ona</i>.
raposa, la
📖: raposa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rapusa [Cl].>(TEST)
  1. raposa
    • Cp
    • Llg
    • Sr
    • Ay
    • Ri
    • Tb
    • An
    • PVieya
    • Oc
    • Cv
  2. rapusa
    • Cl
Fema del raposu, animal del xéneru Vulpes [Cl. Cp. Ac. y Llg. Sr. Ay. Ri. Tb. An. PVieya. Oc. /Eo. Mánt/. Tor. R]: cuatro raposes en monte [Sr]. 2. Cast. zorro (xenéricu) [Tb]: Nun anda la raposa isti añu [Tb]. 3. El cuatro d’oros nel xuegu de cartes [An]. //Baile de la raposa ‘baille de Caravia y otros conceyos orientales en que moces y mozos, agarraos de la mano, formen corru y xiren baillando al son del panderu to- cáu por un mozu que ta nel centru de la rueda; al compás del instrumentu canten: Tengan cuidado señores/la raposa está rabiada;/alguno de estos majitos/puede quedarse sin dama’ [ALl (Folk)]. //Curales de raposa ‘frutu d’una planta aseme- yada a la mariselva’ [Cv (= zreizas de raposa)]. //Rabu de raposa ‘cierta yerba que tien una flor que s’asemeya daqué al rabu de la raposa’ [Cv]. ///Los calzones del mió Xuan/son de estameña cardosa/cuando lu veo venir/pienso que ye la rapo- sa [Esfoyaza]. Sabe más la raposa por vieya que por raposa [LC]. El llobu espanta y la raposa xanta [LC].
  1. 1. Fema del raposu, animal del xéneru <i class="della">Vulpes </i>[Cl. Cp. Ac. y Llg. Sr. Ay. Ri. Tb. An. PVieya. Oc. /Eo. Mánt/. Tor. R]: <i class="della">Ví</i> <i class="della">cuatro </i><i class="della">raposes</i> <i class="della">en</i> <i class="della">monte</i> [Sr].
  2. 2. Cast. <i class="della">zorro</i> (xenéricu) [Tb]: <i class="della">Nun anda</i> <i class="della">la</i> <i class="della">raposa</i> <i class="della">isti</i> <i class="della">añu</i> [Tb].
  3. 3. El cuatro d’oros nel xuegu de cartes [An]. //<i class="della">Baile</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">raposa</i> ‘baille de Caravia y otros conceyos orientales en que moces y mozos, agarraos de la mano, formen corru y xiren baillando al son del panderu to- cáu por un mozu que ta nel centru de la rueda; al compás del instrumentu canten: <i class="della">Tengan cuidado señores</i>/<i class="della">la raposa está rabiada;</i>/<i class="della">alguno de estos majitos</i>/<i class="della">puede quedarse sin dama</i>’ [ALl (Folk)]. //<i class="della">Curales de raposa </i>‘frutu d’una planta aseme- yada a la mariselva’ [Cv (= <i class="della">zreizas de raposa</i>)]. //<i class="della">Rabu de </i><i class="della">raposa</i> ‘cierta yerba que tien una flor que s’asemeya daqué al rabu de la raposa’ [Cv]. ///<i class="della">Los calzones del mió Xuan</i>/<i class="della">son de estameña</i> <i class="della">cardosa</i>/<i class="della">cuando</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">veo</i> <i class="della">venir</i>/<i class="della">pienso</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">la</i> <i class="della">rapo- sa </i>[Esfoyaza]. <i class="della">Sabe más la raposa por vieya que por raposa </i>[LC]. <i class="della">El</i> <i class="della">llobu</i> <i class="della">espanta</i> <i class="della">y</i> <i class="della">la</i> <i class="della">raposa</i> <i class="della">xanta</i> [LC].
el quadro de Cueto et la metad del heru del Raposso çimero 1399(or.) [SP-III/115] a vos Alvar Gonzalez dicho Alvar Raposo 1401(or.) [VC- II/38] Alvar Rapuso e Fernan Alfonso Pliton moradores en Entra- go 1403(or.) [VC-II/153] Alfonso de Rocadas e Alvar Rapuso e otros 1403(or.) [VC- II/151] otro linar que ha enno raposo con su terra s.f. [SPM/574] el raposo y otras bestias [Grangerías xviii: 855] Los pelos d’un furón ó d’un raposo [El Ensalmador 72] aceite del ciriu pascualizu,/aceite de llámpara cenizu,/ba- salicón, llantaina y unto de osu/tres pelos de la cola del raposu [Romance (Torano): 67-70] Güeyos de raposu [Los Trataos 32] Atisbaré lo que fagan/como atisba la raposa [El Camberu 23] Les raposes tienen cueves [San Mateo 27]
  1. el quadro de Cueto et la metad del heru del Raposso çimero
  2. 1399(or.) SP-III/115
  3. a vos Alvar Gonzalez dicho Alvar Raposo
  4. 1401(or.) VC- II/38
  5. Alvar Rapuso e Fernan Alfonso Pliton moradores en Entra- go
  6. 1403(or.) VC-II/153
  7. Alfonso de Rocadas e Alvar Rapuso e otros
  8. 1403(or.) VC- II/151
  9. otro linar que ha enno raposo con su terra s.f.
  10. SPM/574
  11. el raposo y otras bestias
  12. Grangerías xviii: 855
  13. Los pelos d’un furón ó d’un raposo
  14. El Ensalmador 72
  15. aceite del ciriu pascualizu,/aceite de llámpara cenizu,/ba- salicón, llantaina y unto de osu/tres pelos de la cola del raposu
  16. Romance (Torano): 67-70
  17. Güeyos de raposu
  18. Los Trataos 32
  19. Atisbaré lo que fagan/como atisba la raposa
  20. El Camberu 23
  21. Les raposes tienen cueves
  22. San Mateo 27
Cfr. rapiza & rapiega. L’ast. ufre una forma femenina rapusa qu’ha entendese como resultáu analóxicu femenín fechu sol metafonéticu rapusu nuna dómina en qu’entamaba a desani- ciase la conciencia metafonética del masculín y traten rapusu como si fora espresión, ensin alvertir de la so inflexón. L’ast. raposu (cfr.), raposa amás d’usos nominales tamién los tienen axetivos raposu, a, o (cfr.); d’ehí fexéronse los incrementaos raposucu (cfr.), raposudu (cfr.), raposada (cfr.), raposera (cfr.), raposiegu (cfr.); tamién raposeiro ‘el que se dedica a la caza de la raposa con trampa’ na fastera eonaviega [/Eo/]. Foi tamién posible un verbu arraposar (cfr.). Un aumentativu de raposu, a, o ye ast. raposón, raposona que podría almitir una variante con [S] como se conseña en Cabrales, rapuxón, rapuxona (cfr.).
raposada, la
📖: raposada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición propia de la <i class="della">raposa</i>(TEST)
  1. raposada
    • Tb
  2. Aición propia de la <i class="della">raposa</i
[Tb. PSil]. //Raposada de fríu ‘actu de pasar fríu’ [PSil]. Cfr. raposa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Tb. PSil]. //<i class="della">Raposada</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fríu</i> ‘actu de pasar fríu’ [PSil]. Cfr. <i class="della">raposa</i>.
raposera, la
📖: raposera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. raposera
Cueva de la raposa [JH].
  1. 1. Cueva de la raposa [JH].
Cfr. raposa.
raposeru, a, o*
📖: raposeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<raposeriru/era [Vd].>(TEST)
  1. raposeru
  2. raposeriru/era
    • Vd
Tafuñu [Vd].
  1. 1. Tafuñu [Vd].
Cfr. raposa.
raposiegu, a, o
📖: raposiegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rapusiegu [Pr]. //raposego [Eo].>(TEST)
  1. raposiegu
    • Vd
  2. rapusiegu
    • Pr
  3. raposego eonaviego
    • Eo
Que tira a la raposa [JH]. 2. Que nun algama’l so desarrollu (la planta) [Pr]. 3. De niebla y agua (el tiempu) [Vd. Tox /Eo/].
  1. 1. Que tira a la raposa [JH].
  2. 2. Que nun algama’l so desarrollu (la planta) [Pr].
  3. 3. De niebla y agua (el tiempu) [Vd. Tox /Eo/].
y es lo ordinario tener ganado ruin, raposiego [Grangerías xviii: 872]
  1. y es lo ordinario tener ganado ruin, raposiego
  2. Grangerías xviii: 872
Cfr. raposa.
raposín, ina, ino*
📖: raposín
🔤: , ina, ino*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<raposina [Cg].>(TEST)
  1. raposín
  2. raposina
    • Cg
Pequeña y de ruina calidá (variedá de zreza) [Cg].
  1. 1. Pequeña y de ruina calidá (variedá de zreza) [Cg].
Cfr. raposa. Dim. de raposu, a, o.
raposu, a, o
📖: raposu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. raposu
    • Tb
    • Pr
    • Md
    • Cd
    • Sr
    • Ca
    • Cg
Poco abiertu, poco espontaneu, retorcíu (l’individuu) [Tb. Tox]. Arrapiegada (una persona) [Pr]. Cautu [Md]. Falsu na manera d’obrar [Cd]. Fuxidizu, poco amigu de facese ver [Sr. Ca]. Llaín (un home) [AGO]. Que resulta ruinamente fiable (una persona) [Tb. PSil]. Llistu, espabiláu [Md]. 2. {Nomatu de los} de Colunga [Cg]. {Nomatu de los} de Viboli (Po), Rozadas (Bu), Parmu (Tb), Beceña, Cobiella (Co), Tazones, Tornón (Vv), Gobezanes (Ca), Cerecea (Pi) [LBlanco]. //-as ‘con manches colloraes na cara (la oveya)’ [VCid]. Cfr. raposa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Poco abiertu, poco espontaneu, retorcíu (l’individuu) [Tb. Tox]. Arrapiegada (una persona) [Pr]. Cautu [Md]. Falsu na manera d’obrar [Cd]. Fuxidizu, poco amigu de facese ver [Sr. Ca]. Llaín (un home) [AGO]. Que resulta ruinamente fiable (una persona) [Tb. PSil]. Llistu, espabiláu [Md].
  3. 2. {Nomatu de los} de Colunga [Cg]. {Nomatu de los} de Viboli (Po), Rozadas (Bu), Parmu (Tb), Beceña, Cobiella (Co), Tazones, Tornón (Vv), Gobezanes (Ca), Cerecea (Pi) [LBlanco]. //-<i class="della">as </i>‘con manches colloraes na cara (la oveya)’ [VCid]. Cfr. <i class="della">raposa</i>.
raposu, el
📖: raposu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+rapusu/(raposa) [Cp. Ac. y Llg. Ay. Ri]. +rapusu/(rapusa) [Cl]. +rapusu/raposos [Ay. Ll]. +rapusu [Llg, Mo (llaa 27). <ident class="della" level="1"></ident>Sb]. rapusu [y Lr]. raposu [Lln. An]. raposo [Ar. VCid]. ra- pousu (<i class="della">sic</i>) [Pzu]. /Eo/. R].>(TEST)
  1. raposu
  2. rapusu/(raposa) metafonía
    • Cp
    • Ac
    • y Llg
    • Ay
    • Ri
  3. rapusu/(rapusa) metafonía
    • Cl
  4. rapusu/raposos metafonía
    • Ay
    • Ll
  5. rapusu metafonía
    • Llg, Mo (llaa 27)
    • Sb."><ident class="della" level="1"></ident>Sb
  6. rapusu
    • y Lr
  7. raposu
    • Lln
    • An
  8. raposo
    • Ar
    • VCid
  9. ra- pousu (<i class="della">sic</i>)
    • Pzu]
    • /Eo/
    • R
Vulpes vulpes, cast. zorro [Llg, Mo (llaa 27). PSil]. Phyno- rombus unimaculatus [Ri]. Cast. zorro [Lln. Cl. Cg. Cp. Lr. Ac. Sb. Ca. Ll. Ay. Tb. Sm. Md. Pzu. An. Cd. Pr. Vd. Tox. JH]. 2. Phrynorhombus unimaculatus [Cñ (ppac)]. 3. Pina que suxeta la taleirúa del aráu [Ar. VCid]. 4. Parte del molín [Cl]. Baqueta de fierro que va na parte cimera del árbol, en- ganchada a la muela per una cruceta de fierro [Pa (Molín)]. 5. Trozu pequeñu que queda ensin quemar en medio d’una quemada [Vg]. //Pina’l raposu ‘pina que se mueve a mano pa templar les mueles del molín cuando la lliviadora falla por cualquier circunstancia’ [Llib]. //Ser un rapusu ‘ser da- ñín, poco fiable (persona o animal)’ [Ri].///Cuando’l rapo- su se mete a sermoneru tembla’l gallineru [LC]. El raposu pierde les fuerces pero non pierde les mañes [LC]. Val más dalo al llobu qu’al raposu ‘ye preferible servir al poderosu qu’al que nun lo ye’ [LC]. Cfr. raposa.
  1. Vulpes vulpes, cast. zorro [Llg, Mo (llaa 27). PSil]. Phyno- rombus unimaculatus [Ri]. Cast. zorro [Lln. Cl. Cg. Cp. Lr. Ac. Sb. Ca. Ll. Ay. Tb. Sm. Md. Pzu. An. Cd. Pr. Vd. Tox. JH]. 2. Phrynorhombus unimaculatus [Cñ (ppac)]. 3. Pina que suxeta la taleirúa del aráu [Ar. VCid]. 4. Parte del molín [Cl]. Baqueta de fierro que va na parte cimera del árbol, en- ganchada a la muela per una cruceta de fierro [Pa (Molín)].
  2. Pa (Molín)
  3. 5. Trozu pequeñu que queda ensin quemar en medio d’una quemada [Vg]. //Pina’l raposu ‘pina que se mueve a mano pa templar les mueles del molín cuando la lliviadora falla por cualquier circunstancia’ [Llib]. //Ser un rapusu ‘ser da- ñín, poco fiable (persona o animal)’ [Ri].///Cuando’l rapo- su se mete a sermoneru tembla’l gallineru [LC]. El raposu pierde les fuerces pero non pierde les mañes [LC]. Val más dalo al llobu qu’al raposu ‘ye preferible servir al poderosu qu’al que nun lo ye’ [LC].
  4. LC
  5. Cfr. raposa.
raposucu, a, o
📖: raposucu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Ruin [Tb. Tox (= rezcoyu)]. <ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">raposu,</i>(TEST)
  1. raposucu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Ruin
    • Tb
    • Tox (= rezcoyu)
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Dim
  4. de <i class="della">raposu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
raposudu, a, o
📖: raposudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Que nun tien bon aspeutu (especialmente’l tiempu) [PSil]: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Güei</i>(TEST)
  1. raposudu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Que nun tien bon aspeutu (especialmente’l tiempu) [PSil]: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Güei</i
amanecíu’l día raposudu [PSil].
  1. 1. <i class="della">amanecíu’l</i> <i class="della">día</i> <i class="della">raposudu</i> [PSil].
Cfr. raposa.
rapu, el
📖: rapu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Raseru [PSil] pal cuartal [As]. 2. Ferramienta la llimpiar al gochu llueu de matáu [lla]. 3. Pan que se fai cola masa que queda de facer el pan (métese en fornu ensin lleldar) [As]. Pan ensin levadura [Pzu. lla]. <ident class="della" level="1"></ident>Posible deverbal del participiu fuerte, nominalizáu, de <i class="della">rapar </i>(cfr.). Un dim. en -<i class="della">ucu </i>foi responsable del ast, <i class="della">rapucu </i>(cfr.), con usos axetivos tamién <i class="della">rapucu,</i>(TEST)
  1. rapu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Raseru
    • PSil] pal cuartal [As
  3. 2
  4. Ferramienta la llimpiar al gochu llueu de matáu
    • lla
  5. 3
  6. Pan que se fai cola masa que queda de facer el pan (métese en fornu ensin lleldar)
    • As
  7. Pan ensin levadura
    • Pzu
    • lla
  8. <ident class="della" level="1"></ident>Posible deverbal del participiu fuerte, nominalizáu, de <i class="della">rapar </i>(cfr.)
  9. Un dim
  10. en -<i class="della">ucu </i>foi responsable del ast, <i class="della">rapucu </i>(cfr.), con usos axetivos tamién <i class="della">rapucu,</i
a, o (cfr.), d’u se fexo’l verbu rapucar (cfr.) pero nesta familia con [-p-] alviértese de contino l’influxu y, darréu d’ello, una cierta alternancia cuasi sinonímica colos derivaos de rabu (cfr.), rabucu (cfr.), rabucar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.), d’u se fexo’l verbu <i class="della">rapucar</i> (cfr.) pero nesta familia con [-p-] alviértese de contino l’influxu y, darréu d’ello, una cierta alternancia cuasi sinonímica colos derivaos de <i class="della">rabu </i>(cfr.), <i class="della">rabucu </i>(cfr.), <i class="della">rabucar </i>(cfr.).
Cfr. rapar.
  1. Cfr. rapar.
rapucar
📖: rapucar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rapucar
Rapar, rapizar [Mi]. Cortar apurando permuncho, cortar dafe- chu ensin poder aprovechar llueu nada de lo que nun se corta [Tb]. 2. Arrancar los frutos de los árboles dexándolos ensin rabu o ensin fueyes [Tb]. Cfr. rapu.
  1. Rapar, rapizar [Mi]. Cortar apurando permuncho, cortar dafe- chu ensin poder aprovechar llueu nada de lo que nun se corta [Tb]. 2. Arrancar los frutos de los árboles dexándolos ensin rabu o ensin fueyes [Tb].
  2. Tb
  3. Cfr. rapu.
rapucáu, ada, ao
📖: rapucáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. rapucáu
    • Cd
Rabucáu [Cd].
  1. 1. Rabucáu [Cd].
Pp. de rapucar.
rapucu, a, o
📖: rapucu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Ensin rabu [Tb]. De rabu curtiu [Tb]. Curtiu [Tb]. 2. De poca yerba pa pacer (el prau, el pastu) [Tb]: <i class="della">El</i>(TEST)
  1. rapucu
  2. Ensin rabu
    • Tb
  3. De rabu curtiu
    • Tb
  4. Curtiu
    • Tb
  5. 2
  6. De poca yerba pa pacer (el prau, el pastu) [Tb]: <i class="della">El</i
prau ta rapucu [Tb].
  1. 1. <i class="della">prau</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">rapucu</i> [Tb].
3. Que produz castañes rapuques (la castañal) [Oc]. 4. (Tipu) de castaña [Qu. Tb. An. Oc] propia p’asar y cocer col corteyu [Cn (F)]: Esas castañas son rapucas, tardan más en madurar que las outras [Cn (F)]: Las rapucas son pequenas [An]. 5. De tamañu pequeñu [PSil]. Cfr. rapu.
rapuña, la
📖: rapuña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">rapuña,</b>(TEST)
  1. rapuña
    • Pa
    • Pr
  2. b class="della">rapuña,</b
la Rapiña [Pa. Pr]. Cfr. rabina 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <b class="della">la </b>Rapiña [Pa. Pr]. Cfr. <i class="della">rabina 1</i>.
rapuxón, ona
📖: rapuxón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<b class="della">rapuxón,</b>(TEST)
  1. rapuxón
  2. b class="della">rapuxón,</b
ona Lladronucu [Cl].
  1. 1. <b class="della">ona </b>Lladronucu [Cl].
Cfr. raposa.
rapuya, la
📖: rapuya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Rama verde del nabu o d’otres verdures [Ca]: <i class="della">Corta</i>(TEST)
  1. rapuya
    • Ca
    • Ay
  2. Rama verde del nabu o d’otres verdures [Ca]: <i class="della">Corta</i
unes ra- puyes pa poneles a cocer pa los gochos [Ca]. Rames poco grueses [Ay].
  1. 1. <i class="della">unes</i> <i class="della">ra- </i><i class="della">puyes</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">poneles</i> <i class="della">a</i> <i class="della">cocer</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">los</i> <i class="della">gochos</i> [Ca]. Rames poco grueses [Ay].
2. Mondos de la pataca [Cb]. ya para maderas, ya para leña no debes perder rapuya de quantos árboles cortes o arranques [Grangerías xviii: 673] arrancar de quaxo los árboles (...). Luego arrollarlos, ya partidos y rollados, a las veras de la defessa sin dexar ra- puya [Grangerías xviii: 770] Quiciabes sía posible entender ast. rapuya como variante de rabuya (cfr.) asemeyao a lo dicho pa rabiza (cfr.) y rapiza (cfr.). De toes maneres, na aceición 2 paez qu’ha almitise re- llación cola familia de rapar, quiciabes un dim. de rapa (cfr.).
raque, el 1
📖: raque
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Pexe [Xx]. //<i class="della">Lancha</i>(TEST)
  1. raque
  2. Pexe
    • Xx
  3. <i class="della">Lancha</i eonaviego
del raque ‘lancha qu’avera’l práuticu al buque que quier entrar en puertu’ [JS (= raquerina = de tuaxe)].
  1. 1. <i class="della">del</i> <i class="della">raque</i> ‘lancha qu’avera’l práuticu al buque que quier entrar en puertu’ [JS (= raquerina = de tuaxe)].
Términu que paez un deverbal de *racar 2, d’una voz xermá- nica que veríamos nel ingl. to rake ‘recoyer con angazu’, etc. (dcech s.v. raque). En tou casu paez que’l parentescu con ra- querina (cfr.) ye una realidá. De guardar rellación raque cola idea de ‘naufraxu’ paez nidio que l’aceición de raque ‘pexe’ tien un valor peyorativu.
raque, el 2
📖: raque
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Carraca cola que los neños facíen ruíu (<i class="della">racaban</i>) na ilesia per Selmana Santa [Tox (= riqui-raque)]. Deverbal de <i class="della">racar</i>(TEST)
  1. raque
  2. Carraca cola que los neños facíen ruíu (<i class="della">racaban</i>) na ilesia per Selmana Santa
    • Tox (= riqui-raque)
  3. Deverbal de <i class="della">racar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
Quiciabes pueda vese en rellación la formación del ax. raqueru, a, o (cfr.) como nel so día suxe- rimos (García Arias 2014c: 24-25). Ye posible qu’ast. raquín (cfr.) perteneza tamién a la familia de raque 2. Una variante de raquín foi *raquil que, incrementáu de nuevo, ye respon- sable de *raquilín ast. raquelín ‘nuez pequeña’ (cfr.) qui- ciabes pol ruíu que se fai al frañila y porque’l raque, dacuan- do, faise de nuez. Daqué asemeyao podría afitase de raquión, ona (cfr.) qu’esixiría almitir una variante *raquiar, de racar.
raquelín, {el}
📖: raquelín
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
(TEST)
  1. raquelín
    • Vd
Nuez pequeña, poco más qu’una ablana [Vd].
  1. 1. Nuez pequeña, poco más qu’una ablana [Vd].
Cfr. raque 2.
raquerina, la
📖: raquerina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Lancha qu’avera’l práuticu al buque que quier entrar en puer- tu [JS]. Podría tratase d’un diminutivu d’un términu orixináu nel ingl. wrecker ‘provocador de naufraxos’, un deriváu de <i class="della">wreck </i>‘naufraxu’, ‘(barcu) estrozáu’, según suxerencia de Xesús F. Manteca, quiciabes cola xeneralización d’un sentíu peyorati- vu qu’amuesa un condensáu humor negru. En tou casu paez que l’averamientu a la familia de <i class="della">raque</i>(TEST)
  1. raquerina
  2. Lancha qu’avera’l práuticu al buque que quier entrar en puer- tu
    • JS
  3. Podría tratase d’un diminutivu d’un términu orixináu nel ingl
  4. wrecker ‘provocador de naufraxos’, un deriváu de <i class="della">wreck </i>‘naufraxu’, ‘(barcu) estrozáu’, según suxerencia de Xesús F
  5. Manteca, quiciabes cola xeneralización d’un sentíu peyorati- vu qu’amuesa un condensáu humor negru
  6. En tou casu paez que l’averamientu a la familia de <i class="della">raque</i
2 (cfr.) ye una realidá por cuenta’l ruíu carauterísticu de la citada lancha.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i> (cfr.) ye una realidá por cuenta’l ruíu carauterísticu de la citada lancha.
raqueru, a, o
📖: raqueru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Con poca educación (una persona) [Lln]: <i class="della">Ésa</i>(TEST)
  1. raqueru
    • Lln
  2. Con poca educación (una persona) [Lln]: <i class="della">Ésa</i
e una raquera [Lln].
  1. 1. <i class="della">e</i> <i class="della">una</i> <i class="della">raquera</i> [Lln].
Cfr. raque 2.
raquín, ina, ino*
📖: raquín
🔤: , ina, ino*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<raquinu/a [Lln].>(TEST)
  1. raquín
  2. raquinu/a
    • Lln
Enxencle [Lln].
  1. 1. Enxencle [Lln].
Cfr. raque 2.
raquión, ona
📖: raquión
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Mísere, tafuñu, roñosu [Cñ (= raquiáu)]. Cfr. <i class="della">raque 2.</i>(TEST)
  1. raquión
  2. Mísere, tafuñu, roñosu
    • Cñ (= raquiáu)
  3. Cfr
  4. <i class="della">raque 2.</i
raru, a, o
📖: raru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+reru/rara/raro [Ay. Ll].>(TEST)
  1. raru
    • Lln
    • Tb
  2. reru/rara/raro metafonía
    • Ay
    • Ll
Cast. raro [Lln (S).Ay. Tb], de comportamientu fuera de lo avezao (una persona) [Ll].
  1. 1. Cast. <i class="della">raro</i> [Lln (S).Ay. Tb], de comportamientu fuera de lo avezao (una persona) [Ll].
ipso maliolo minore raro 1090(s. xii) [ACL/537] - lles costielles y brazos (cosa rara)/de plata fina: ñon gas- taba guantes/porque yera manquina, pero aquesto/bon misterio tendría, yo lo apuesto [BAúxa, Sueños (Poesíes 117-120)]
  1. ipso maliolo minore raro
  2. 1090(s. xii) ACL/537
  3. - lles costielles y brazos (cosa rara)/de plata fina: ñon gas- taba guantes/porque yera manquina, pero aquesto/bon misterio tendría, yo lo apuesto
  4. BAúxa, Sueños (Poesíes 117-120)
Cfr. ralu, a,o.
ras, el
📖: ras
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">ras</i>, borde [Lln. Tb]: <i class="della">Llénalo</i>(TEST)
  1. ras
    • Lln
  2. Cast
  3. <i class="della">ras</i>, borde [Lln. Tb]: <i class="della">Llénalo</i
hasta’l ras de agua [Lln].
  1. 1. <i class="della">hasta’l</i> <i class="della">ras</i> <i class="della">de</i> <i class="della">agua</i> [Lln].
//Al ras ‘fasta’l borde’ [Ac. Tb]. ‘a l’altura de’ [Tb]. //Hasta’l ras ‘a rebosar’ [Ay]. Cfr. rasu, a, o.
rasa, la
📖: rasa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Páramu [Cg. Sb]. Llugar despobláu y solu [JH]: <i class="della">Na rasa</i>(TEST)
  1. rasa
    • Ay
    • Ca
    • Xx
    • Pr
    • Lln
    • Llg
  2. Páramu
    • Cg
    • Sb
  3. Llugar despobláu y solu [JH]: <i class="della">Na rasa</i
de Somió estevi ayeri [JH]. Parte más llana, {alta} y espeyada d’un monte [Ay. R]. Llanada en sitiu altu [Ac (i)]. Terrén en- sin accidentes xeográficos [Mar]. 2. Biliguera, parte d’arriba d’una parede onde s’enconta l’armazón del teyáu y per onde entra l’aire frío o l’agua a una casa o corte [Ca]. 3. Piedra o teya de la figura y poco más tamañu qu’un pesu duru pa xugar al corru y a la pócora [R]. Piedra plana cola que se xuega al cascayu [Xx. Cñ]. 4. Tipu de pala [Pr]. 5. Pieza p’allisar la midida del granu [Lln (= el rasante)]. 6. Athene noctua, cast. mochuelo [Llg (llaa 27)]. //Rasa’l muriu ‘güecu que queda ente’l muriu y el teyáu’ [Cb].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">Somió</i> <i class="della">estevi</i> <i class="della">ayeri</i> [JH]. Parte más llana, {alta} y espeyada d’un monte [Ay. R]. Llanada en sitiu altu [Ac (i)]. Terrén en- sin accidentes xeográficos [Mar].
  2. 2. Biliguera, parte d’arriba d’una parede onde s’enconta l’armazón del teyáu y per onde entra l’aire frío o l’agua a una casa o corte [Ca].
  3. 3. Piedra o teya de la figura y poco más tamañu qu’un pesu duru pa xugar al corru y a la pócora [R]. Piedra plana cola que se xuega al cascayu [Xx. Cñ].
  4. 4. Tipu de pala [Pr].
  5. 5. Pieza p’allisar la midida del granu [Lln (= el rasante)].
  6. 6. <i class="della">Athene noctua</i>, cast. <i class="della">mochuelo</i> [Llg (llaa 27)]. //<i class="della">Rasa’l</i> <i class="della">muriu</i> ‘güecu que queda ente’l <i class="della">muriu</i> y el teyáu’ [Cb].
per illa ilice et per illa zerra de illas rasas 1052(s. xii) [ACL/276] por la castannar de rrasa de casde lalli e por la castannar 1289 [PAUviéu/115] allaronla sin rasa nin cjançellada nin sobrescripta nin so- puntada en alguna parte 1326 [AAA/128]
  1. per illa ilice et per illa zerra de illas rasas
  2. 1052(s. xii) ACL/276
  3. por la castannar de rrasa de casde lalli e por la castannar
  4. 1289 PAUviéu/115
  5. allaronla sin rasa nin cjançellada nin sobrescripta nin so- puntada en alguna parte
  6. 1326 AAA/128
Cfr. rasu, a, o.
rasante, el
📖: rasante
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rasante
Güecu que queda ente’l muriu y el teyáu [Ar].
  1. 1. Güecu que queda ente’l muriu y el teyáu [Ar].
2. Pieza p’allisar la midida de los áridos [Lln. Pa]. 3. Cast. rasante [Pa]. 4. Suelu de la mina [Ri]. //Tener rasante ‘tener bona gana comer’ [Sb]. Cfr. rasar.
rasar
📖: rasar
🏗️: NO
✍️: NO
<rasiar [Cg].>(TEST)
  1. rasar
    • Md
    • Vd
    • Lln
    • Pa
    • Ay
  2. rasiar
    • Cg
Dexar rasu [Md. Vd]: ¿Cómu mides, rasáu o al tresvertíu? [Vd]. 2. Pasar el raseru o raidoriu [Lln. Pa (Molín). Ay. Md]. Pasar rozando llixeramente un cuerpu con otru [Cg]. //Al rasar el día ‘al entamar a amanecer’ [Vf (Cv)].
  1. 1. Dexar rasu [Md. Vd]: <i class="della">¿Cómu</i> <i class="della">mides, rasáu</i> <i class="della">o</i> <i class="della">al tresvertíu?</i> [Vd].
  2. 2. Pasar el raseru o raidoriu [Lln. Pa (Molín). Ay. Md]. Pasar rozando llixeramente un cuerpu con otru [Cg]. //<i class="della">Al </i><i class="della">rasar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">día</i> ‘al entamar a amanecer’ [Vf (Cv)].
(cfr.). Con too, ast. rasar podría guardar daqué rellación con raxar 1 (cfr.), variante de rayar (cfr.), con una tresfonoloxiza- ción de /-s-/ → /-S-/.
  1. (cfr.). Con too, ast. rasar podría guardar daqué rellación con raxar 1 (cfr.), variante de rayar (cfr.), con una tresfonoloxiza- ción de /-s-/ → /-S-/.
Del llat. *rasāre, verbu documentáu en testos medievales en llatín non del dominiu ástur (mllm s.v. rasare ‘allanar’) que, camentamos, hebo facese sol llat. rāsus, -a, -um ‘rapáu’, ‘afeitáu’, ‘rasu’, participiu de radere (em; abf) y supuestu por Ernout-Meillet al documentase’l llat. rāsāmen ‘raidura’ (em), con continuadores románicos (rew). Del mesmu orixe y con a- féxose ast. arrasar (cfr.). Un deverbal nominalizáu de ra- sar ye l’ast. rasáu (cfr.). Continuador d’un participiu de pre- sente con nominalización ye ast. rasante (cfr.). L’ast. tamién conoz el compuestu enrasar (cfr.) con un deverbal enrase
rasáu, el
📖: rasáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cestu de yerba non empináu [Vd]. 2. Bona porción de comida (que s’echa en peselbe) [Tox (= arrasu)]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">rasar</i>(TEST)
  1. rasáu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cestu de yerba non empináu
    • Vd
  3. 2
  4. Bona porción de comida (que s’echa en peselbe)
    • Tox (= arrasu)
  5. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  6. <i class="della">rasar</i
& rasu, a, o (pe5).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">rasu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (pe5).
rasca, la
📖: rasca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rasca
Aire mui frío y cortante [Mi. Uv]. Deverbal de rascar (cfr. rascáu).
  1. Aire mui frío y cortante [Mi. Uv]. Deverbal de rascar (cfr. rascáu).
  2. Mi. Uv
rascada, la
📖: rascada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><arrascada [AGO].>(TEST)
  1. rascada
    • Md
  2. ident class="della" level="1"></ident><arrascada
    • AGO
Rascadura [Md. AGO].
  1. 1. Rascadura [Md. AGO].
Deverbal de rascar (cfr. rascáu).
  1. Deverbal de rascar (cfr. rascáu).
rascadina, la
📖: rascadina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Restos de comida de la cazuela o platu [Lln]. <ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">rascada</i>(TEST)
  1. rascadina
  2. ident class="della" level="1"></ident>Restos de comida de la cazuela o platu
    • Lln
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Dim
  4. de <i class="della">rascada</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
rascadizu, el*
📖: rascadizu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rascadizu
rascar.
  1. rascar.
  2. Ay
rascador, ora
📖: rascador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<ident class="della" level="1"></ident><arrascador/ora [JH].>(TEST)
  1. rascador
    • Tb
    • Md
  2. ident class="della" level="1"></ident><arrascador/ora
    • JH
Que rasca [Tb. Md. JH]. Cfr. rascar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que rasca [Tb. Md. JH]. Cfr. <i class="della">rascar</i>.
rascador, el
📖: rascador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><arrascador [JH].>(TEST)
  1. rascador
    • Md
  2. ident class="della" level="1"></ident><arrascador
    • JH
Rasqueta [Md. JH]. Cfr. rascar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rasqueta [Md. JH]. Cfr. <i class="della">rascar</i>.
rascadoriu, el
📖: rascadoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rascadoriu
Cosa onde se rasquen los animales [Md]. Cfr. rascar.
  1. Cosa onde se rasquen los animales [Md]. Cfr. rascar.
  2. Md
rascadura, la
📖: rascadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><arrascadura [y JH]. arrascaúra [Ca].>(TEST)
  1. rascadura
  2. ident class="della" level="1"></ident><arrascadura
    • y JH
  3. arrascaúra
    • Ca
Aición y efeutu de rascar [Tb. JH]: Arrasquéme na vería y quedóme ll’arrascadura [JH]. 2. Señal collorada na piel por rascase [Ca]. Cfr. rascar.
  1. Aición y efeutu de rascar [Tb. JH]: Arrasquéme na vería y quedóme ll’arrascadura [JH]. 2. Señal collorada na piel por rascase [Ca].
  2. Ca
  3. Cfr. rascar.
rascamientu, el*
📖: rascamientu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><arrascamientu [JH].>(TEST)
  1. rascamientu
  2. ident class="della" level="1"></ident><arrascamientu
    • JH
Aición y efeutu de rascar [JH]. Cfr. rascar.
rascantín, {ina, ino}
📖: rascantín
🔤: , {ina, ino}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {ina,, ino}
(TEST)
  1. rascantín
De sabor agrio (dellos vinos) [VCid].
  1. 1. De sabor agrio (dellos vinos) [VCid].
Cfr. rascar.
rascar
📖: rascar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrascar [Lln. Os. y Pa. Cb. Cg. Llg. y Ay. Ll. Ar. y Tb. Sm. Pzu. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. y Tox. /Eo/. Mar. VCid. JH].>(TEST)
  1. rascar
    • Pa
    • Sr
    • Ay
    • Ri
    • Tb
    • Qu
  2. arrascar
    • Lln
    • Os
    • y Pa
    • Cb
    • Cg
    • Llg
    • y Ay
    • Ll
    • Ar
    • y Tb
    • Sm
    • Pzu
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • Cv
    • Vd
    • y Tox
    • /Eo/
    • Mar
    • VCid
    • JH
Cast. rascar [Lln. Os. Cl. Pa. Cb. Cg. Llg. Sr. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Sm. Pzu. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo/. Mar. VCid. JH]: Rasca al neñu que-y pica la espalda [Sr]. Raspar [Cl. Qu], ra- buñar, esfregar [Tb. Tox]. Esfregar [Cl] una cosa contra otra, con fuerza, munches vegaes [Ri]. Frotar les uñes contra la piel [Qu]. Rayer llixeramente una cosa [Ri]. 2. Cepiyar el mangu de la pala col rascu [Os]. 3. Escocer, picar [Tox]. 4. Prender un mistu, una cerilla [Sm]. Frotar una cerilla pa que prenda [Tb]. 5. Cobrar muncho por una compra [Tb]: Arrascóume tolo que tenía en bolsu [Tb]. 6. Producir una sensación parti- cular la bebida al pasar pel gargüelu [Tb]: Préstame la cerve- za porque arrasca [Tb]. 7. Sufrir [Pa]: Esa muyer, la probe, tien bastante que rascar con esos h.iyos [Pa]. Aguantar [Ay] con disgustu lo non prestoso [Tb. Sm]: ¡Arráscate! ‘fastídia- te’ [Pa. Pr]. //-se ‘fastidiase’ [Lln]. //¡Arrascás siquiera! ye in- terxeición d’ascu por cuenta un oxetu que da voltura [Llomb]. //Al rascar la mañana ‘al amanecer’ [Cd]. //Al rascar el día ‘al amanecer’ [Tb]. //Nun haber qu’arrascar ‘nun tener nada que facer’ [Llg]. //Rascar la lengua ‘parllar ensin tasa’ [Mar]. ///Comer ya rascar nun hai más qu’empezar [Sm]. Al que-y duelen les tripes que s’arrasque [LC]. El comer y el arrascar quier empezar [Canella]. El día las candeleras pre- media las tus ceberas; si tienes como tenías comerás como solías, ya si non, arrasca las gorgolías [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">rascar</i> [Lln. Os. Cl. Pa. Cb. Cg. Llg. Sr. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Sm. Pzu. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo/. Mar. VCid. JH]: <i class="della">Rasca</i> <i class="della">al</i> <i class="della">neñu</i> <i class="della">que-y</i> <i class="della">pica</i> <i class="della">la</i> <i class="della">espalda</i> [Sr]. Raspar [Cl. Qu], ra- buñar, esfregar [Tb. Tox]. Esfregar [Cl] una cosa contra otra, con fuerza, munches vegaes [Ri]. Frotar les uñes contra la piel [Qu]. Rayer llixeramente una cosa [Ri].
  2. 2. Cepiyar el mangu de la pala col rascu [Os].
  3. 3. Escocer, picar [Tox].
  4. 4. Prender un mistu, una cerilla [Sm]. Frotar una cerilla pa que prenda [Tb].
  5. 5. Cobrar muncho por una compra [Tb]: <i class="della">Arrascóume</i> <i class="della">tolo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tenía</i> <i class="della">en</i> <i class="della">bolsu</i> [Tb].
  6. 6. Producir una sensación parti- cular la bebida al pasar pel gargüelu [Tb]: <i class="della">Préstame</i> <i class="della">la</i> <i class="della">cerve- za porque arrasca </i>[Tb].
  7. 7. Sufrir [Pa]: <i class="della">Esa muyer, la probe, tien bastante que rascar con esos h.iyos </i>[Pa]. Aguantar [Ay] con disgustu lo non prestoso [Tb. Sm]: <i class="della">¡Arráscate!</i> ‘fastídia- te’ [Pa. Pr]. //-<i class="della">se </i>‘fastidiase’ [Lln]. //<i class="della">¡Arrascás siquiera! </i>ye in- terxeición d’ascu por cuenta un oxetu que da voltura [Llomb]. //<i class="della">Al</i> <i class="della">rascar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mañana</i> ‘al amanecer’ [Cd]. //<i class="della">Al</i> <i class="della">rascar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">día</i> ‘al amanecer’ [Tb]. //<i class="della">Nun</i> <i class="della">haber</i> <i class="della">ná</i> <i class="della">qu’arrascar</i> ‘nun tener nada que facer’ [Llg]. //<i class="della">Rascar la lengua </i>‘parllar ensin tasa’ [Mar]. ///<i class="della">Comer ya rascar nun hai más qu’empezar </i>[Sm]. <i class="della">Al </i><i class="della">que-y</i> <i class="della">duelen</i> <i class="della">les</i> <i class="della">tripes</i> <i class="della">que</i> <i class="della">s’arrasque</i> [LC]. <i class="della">El</i> <i class="della">comer</i> <i class="della">y</i> <i class="della">el </i><i class="della">arrascar quier empezar </i>[Canella]. <i class="della">El día las candeleras</i> <i class="della">pre- </i><i class="della">media</i> <i class="della">las</i> <i class="della">tus</i> <i class="della">ceberas;</i> <i class="della">si</i> <i class="della">tienes</i> <i class="della">como</i> <i class="della">tenías</i> <i class="della">comerás</i> <i class="della">como</i><i class="della"> solías, ya si non, arrasca las gorgolías </i>[LC].
a) boscaran mestros que llos fagan rascar las orellas s. xiii (or.) [FX/343] que se uino rascando (‘arrabuñando’) a fuero [FS (FFLL)] Arrascando una mano [HyL 29] Ven acá,/si yes tan gran rocinón/¿qué diablos te ense- ñar?,/si ye que llo quies ver todu/has de mirar y callar,/y si ñon ve arrascar lles piernes [Relación (Porléi): 115-120] b) al riscar l’alba [Relación de Festeyos 1857/430]
  1. a) boscaran mestros que llos fagan rascar las orellas s. xiii (or.)
  2. FX/343
  3. que se uino rascando (‘arrabuñando’) a fuero
  4. FS (FFLL)
  5. Arrascando una mano
  6. HyL 29
  7. Ven acá,/si yes tan gran rocinón/¿qué diablos te ense- ñar?,/si ye que llo quies ver todu/has de mirar y callar,/y si ñon ve arrascar lles piernes
  8. Relación (Porléi): 115-120
  9. b) al riscar l’alba
  10. Relación de Festeyos 1857/430
Del llat. *rasicāre ‘rayer’, ‘raspar’, con continuadores romá- nicos (rew), ente ellos el cast. rascar (deeh) y l’ast. rascar, ensin dulda una formación iterativa llograda dende ‘l partici- piu de radere ‘rayer’, rasum col suf. dim. -ic-. Pescanciamos qu’una variante del ast. rascar ye l’ast. riscar (cfr.), con una disimilación de la vocal átona, y asitiamientu nos compuestos arriscar (cfr.), enriscar (cfr.). Pero, al empar, fai falta plante- gar si dende esi étimu pue xustificase tamién ast. rasgar (cfr.) como suxer el mesmu García de Diego; pa ello sedría abondo almitir la perda de la intertónica llueu de la sonorización de -c-. De toes maneres, danos la impresión de qu’ast. rasgar tamién podría xustificase, pelo menos en parte, como variante del ast. resgar (cfr.) orixináu nel llat. resecāre ‘cortar’, ‘acor- tar’ (Old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. rasgar). Esi étimu tamién taría nel aniciu del ast. resegar (cfr.) anque con mayor conservadurismu vocáli- cu. La nuesa propuesta prefier un mesmu étimu pa dos verbos (resgar, resegar) pero convién, fónica y semánticamente, aco- yer la idea de Corominas-Pascual que, falando de los verbos castellanos (dcech s.v. rasgar, rascar), almiten un encruz par- cial de resecare y *rasicāre. L’averamientu ast. de rasgar y resgar vese favorecíu pola inseguranza del vocalismu átonu como astil estil (cfr.) especialmente con palatal. La pro- puesta fai tamién entender la variante ayerana relgar dende resgar → *rehgar relgar como desendolque conocíu de l’aspiración de /s/ posnuclear. Deverbales fuertes de rascar sedríen ast. rascu (cfr.) [como de riscar riscu] colos derivaos correspondientes: a) rascurascón (cfr.), rascadizu (cfr.), rascador (cfr.), rascadoriu (cfr.), rascadura (cfr.), rascamientu (cfr.), *rascante ras- cantín (cfr.); en rellación etimolóxica ta tamién el deverval ast. rascáu (cfr.); una formación en -idiare > -iar ye l’ast. rasquiar (cfr.) y familia; sobro rascu féxose’l dim. arrescu- ñu (cfr.) y rescañu (cfr.) d’u se llogra’l verbu rascuñar (cfr. arrescuñar) y rescañar (cfr.) colos sos deverbales y parientes; un compuestu de sub *rasicāre podría xustificar ast. xorras- car (cfr.); b) dende la variante riscar (cfr.) xustifícase’l dever- bal riscu (cfr.). Quiciabes dende equí féxose’l verbu arriscar (cfr.), enriscar (cfr.).
  1. N’otru sen, deverbales de resgar (y rasgar) sedríen: r(i)esgu (cfr.) [y rasgu (cfr.)] col aumentativu resgón (cfr.), como nome y axetivu, y con otros derivaos como resgadura (cfr.); tamién col suf. dim. -acula, féxose l’ast. resgaya (cfr.) aniciu de resgayar (cfr.) col siguidor resgayáu (cfr.) anque sedría meyor partir d’un intensivu (re-) de esgayar (cfr.). Foi posible una incrementación en -attus como amuesa ast. resgatu (cfr.) y el femenín resgata (cfr.) anque cuayando semánticamente de mena destremada; deriváu ye tamién ast. resguizu (cfr.); un deverbal del participiu débil de resgar sedría ast. resgáu (cfr.); dende rasgu féxose’l deriváu rasguñu (cfr.) → rasguñatu (cfr.) y rasguñazu (cfr.) y rasguñón (cfr.) asina como’l verbu rasguñar y términos rellacionaos como resgañadura (cfr.).
  2. y rasgu (cfr.)
rascáu, el
📖: rascáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Primera mano de cal que se da a una parede dexando áspera la superficie [Cv]. <br class="della">Deverbal del participiu débil masculín del verbu <i class="della">rascar</i>(TEST)
  1. rascáu
  2. Primera mano de cal que se da a una parede dexando áspera la superficie
    • Cv
  3. <br class="della">Deverbal del participiu débil masculín del verbu <i class="della">rascar</i
(cfr.), a la vera del femenín rascada (cfr.) col so diminutivu ras- cadina (cfr.). El deverbal fuerte foi rasca (cfr.), rascu (cfr.) d’u sigue l’aumentativu rascón (cfr.), tamién con usu axetivu col significáu de ‘aforrón, tafuñu’ porque, metiendo les manes en bolsu como faciendo que busca dineru pa pagar, talmente paez que ta rascando’l bolsu. Cfr. rascar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), a la vera del femenín <i class="della">rascada</i> (cfr.) col so diminutivu <i class="della">ras- </i><i class="della">cadina</i> (cfr.). El deverbal fuerte foi <i class="della">rasca</i> (cfr.), <i class="della">rascu</i> (cfr.) d’u sigue l’aumentativu <i class="della">rascón</i> (cfr.), tamién con usu axetivu col significáu de ‘aforrón, tafuñu’ porque, metiendo les manes en bolsu como faciendo que busca dineru pa pagar, talmente paez que ta rascando’l bolsu. Cfr. <i class="della">rascar</i>.
rascón, ona
📖: rascón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<b class="della">rascón,</b>(TEST)
  1. rascón
    • PVieya
  2. b class="della">rascón,</b
ona Tafuñu [PVieya].
  1. 1. <b class="della">ona </b>Tafuñu [PVieya].
Cfr. rascáu.
rascón, el
📖: rascón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rascón
    • Tb
    • Sm
Aum. de rascu. 2. Rasqueta [Tox (= rasqueta)]. 3. Raseru [Ar]. 4. Rasgañu, rabuñazu [Tb. Sm]. Cfr. rascáu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aum. de <i class="della">rascu</i>.
  3. 2. Rasqueta [Tox (= rasqueta)].
  4. 3. Raseru [Ar].
  5. 4. Rasgañu, rabuñazu [Tb. Sm]. Cfr. <i class="della">rascáu</i>.
rascu, el
📖: rascu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rasco [Os. /Eo/]. arrascu [Cb. Sb]. /////rasgu [Lln. Xx. PVei- ga]. rasgo [Cñ].>(TEST)
  1. rascu
    • Cg
  2. rasco
    • Os
    • /Eo/
  3. arrascu
    • Cb
    • Sb
  4. rasgu dudoso (certainty = baxa)
    • Lln
    • Xx
    • PVei- ga
  5. rasgo
Ferramienta de carpintería pa facer madreñes [Os]. Cepiyu rematáu con lija emplegáu pol madreñeru [Cl]. 2. Sarna [Cb. Ac. Sb]. 3. Arte de pesca que consta d’una rede [PVeiga] grande, de maya, utilizada pa pexes y mariscos [Xx]. Rede de maya grande que se cala al fondu [Cñ]. Rede de maya, gran- de, pa llangostes [Cg. /Eo/. JH]. 4. {(Doc.). Trazos, señales}. //-os ‘rede d’una sola maya grande y abierta’ [Lln]. //Rasgos y volantes ‘redes de mayes perabiertes’ [Xx].
  1. 1. Ferramienta de carpintería pa facer <i class="della">madreñes</i> [Os]. Cepiyu rematáu con <i class="della">lija</i> emplegáu pol madreñeru [Cl].
  2. 2. Sarna [Cb. Ac. Sb].
  3. 3. Arte de pesca que consta d’una rede [PVeiga] grande, de maya, utilizada pa pexes y mariscos [Xx]. Rede de maya grande que se cala al fondu [Cñ]. Rede de maya, gran- de, pa llangostes [Cg. /Eo/. JH].
  4. 4. {(Doc.). Trazos, señales}. //-<i class="della">os</i> ‘rede d’una sola maya grande y abierta’ [Lln]. //<i class="della">Rasgos</i> <i class="della">y </i><i class="della">volantes </i>‘redes de mayes perabiertes’ [Xx].
a) va ençima de cada plana tres rascos de tynta negra 1493(or.) [SP-IV/355] b) va ençima de cada una dellas seys rasgos de de (sic) tynta 1477 (t.) [SP-IV/175] va ençima de cada plana seys rasgos de tynta 1477 (t.) [SP- IV/178] tres rasgos de tynta negra e_en baxo dos linas desta tynta negra 1492(or.) [SP-IV/347] Deverbal de rascar (
  1. a) va ençima de cada plana tres rascos de tynta negra
  2. 1493(or.) SP-IV/355
  3. b)
  4. va ençima de cada una dellas seys rasgos de de (sic) tynta
  5. 1477 (t.) SP-IV/175
  6. va ençima de cada plana seys rasgos de tynta
  7. 1477 (t.) SP- IV/178
  8. tres rasgos de tynta negra e_en baxo dos linas desta tynta negra
  9. 1492(or.) SP-IV/347
  10. Deverbal de rascar (
cfr. rascar y rascáu).
rascuñadura, la
📖: rascuñadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rascuñadura
Cfr. arrescuñadura.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">arrescuñadura</i>.
rasel, el
📖: rasel
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rasel
    • Llu
Cast. rasel, “delgado de la nave” [Llu] {lo mesmo que con- seña drae 21ª s.v. rasel. Talmente paez qu’equival al términu inxertu un poco enantes nel mesmu diccionariu: racel “cada una de las partes de los extremos de popa y de proa en las cuales se estrecha el pantoque”}. Cfr. recel.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rasel</i>, “delgado de la nave” [Llu] {lo mesmo que con- seña drae 21ª s.v. <i class="della">rasel</i>. Talmente paez qu’equival al términu inxertu un poco enantes nel mesmu diccionariu: <i class="della">racel </i>“cada una de las partes de los extremos de popa y de proa en las cuales se estrecha el pantoque”}. Cfr. <i class="della">recel</i>.
rasera, la
📖: rasera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cuchiella de dos mangos p’allisar la madera [Lln. Cp. Ay. Pr]. Ferramienta pa <i class="della">raserar </i>[Ac]. Ferramienta pa facer madreñes [Cb]. 2. Raedera [JH]. Paleta de fierro pa quitar la pastia pe- gao a la masera, llueu de facer el pan [Vv]. 3. Pieza que se pasa percima les midíes d’áridos pa igualar [Lln]. 4. Planu de los muros d’un edificiu na so coronación [Cg]. 5. Pala pa mover carbón, arena, etc. [Pr]. Pala llisa [Ay]. 6. {Fastera rasa (documentación)}. //-<i class="della">as</i>(TEST)
  1. rasera
  2. {Fastera rasa (documentación)}
  3. ident class="della" level="1"></ident>Cuchiella de dos mangos p’allisar la madera
    • Lln
    • Cp
    • Ay
    • Pr
  4. Ferramienta pa <i class="della">raserar </i>
    • Ac
  5. Ferramienta pa facer madreñes
    • Cb
  6. 2
  7. Raedera
    • JH
  8. Paleta de fierro pa quitar la pastia pe- gao a la masera, llueu de facer el pan
    • Vv
  9. 3
  10. Pieza que se pasa percima les midíes d’áridos pa igualar
    • Lln
  11. 4
  12. Planu de los muros d’un edificiu na so coronación
    • Cg
  13. 5
  14. Pala pa mover carbón, arena, etc
  15. [Pr]
  16. Pala llisa
    • Ay
  17. 6
  18. -<i class="della">as</i eonaviego
‘partes cuestes y poco fondes col cal- ce cubiertu de regodones onde l’agua suena (en ríu)’ [VCid].
  1. 1. ‘partes cuestes y poco fondes col cal- ce cubiertu de regodones onde l’agua suena (en ríu)’ [VCid].
//Pala rasera ‘pala de madera perllarga y que val pa cargar tierra’ [Sb]. ‘pala de fierro pa mover la tierra y otres coses’ [Ay. Cv (Busindre: palayyana)]. per illa resera et per terminu de Dulcidio 974(or.) [ACL/220] Quiciabes del suf. -ārius, -a, -um n’amestanza col participiu de rasus, -a, -um (cfr. rasu, a, o), *rasārius, -a, -um, siguió ast. *raseru, a, o que güei caltién nominalizaos el correspon- diente masculín (cfr. raseru) y femenín, ast. rasera; dende ehí foi posible facer el verbu raserar (cfr.). La variante femenina apaez documentada a lo cabero’l sieglu x quiciabes con una averamientu semánticu al ast. rasa ‘llanada en sitiu altu’.
  1. //Pala rasera ‘pala de madera perllarga y que val pa cargar tierra’ [Sb]. ‘pala de fierro pa mover la tierra y otres coses’ [Ay. Cv (Busindre: palayyana)]. per illa resera et per terminu de Dulcidio
  2. 974(or.) ACL/220
  3. Quiciabes del suf. -ārius, -a, -um n’amestanza col participiu de rasus, -a, -um (cfr. rasu, a, o), *rasārius, -a, -um, siguió ast. *raseru, a, o que güei caltién nominalizaos el correspon- diente masculín (cfr. raseru) y femenín, ast. rasera; dende ehí foi posible facer el verbu raserar (cfr.). La variante femenina apaez documentada a lo cabero’l sieglu x quiciabes con una averamientu semánticu al ast. rasa ‘llanada en sitiu altu’.
raserar
📖: raserar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><raseirar [Tb]. arraserar [y Ll]. arraseirar [Tb. Sm. Tox]. arre- seirar [Sm].>(TEST)
  1. raserar
  2. ident class="della" level="1"></ident><raseirar
    • Tb
  3. arraserar
    • y Ll
  4. arraseirar
    • Tb
    • Sm
    • Tox
  5. arre- seirar
    • Sm
Allisar la madera [Lln]. Allisar, igualar [Pa. Sb]. Quitar ma- dera cola rasera [Pr]. Trabayar col raseru, raseiru o raspador [Ll. Tb. Sm]. Suavizar col raseru al facer la madreña [Ll. Ri]. Quitar madera al facer madreñes [Ac]. 2. Rasar, midir col ra- seru [Pr. Tox]: Tar ben arraseiráu ‘tar abondantemente midío’ [Tox]. 3. Fregar [Sb]. Cfr. rasera.
  1. Allisar la madera [Lln]. Allisar, igualar [Pa. Sb]. Quitar ma- dera cola rasera [Pr]. Trabayar col raseru, raseiru o raspador [Ll. Tb. Sm]. Suavizar col raseru al facer la madreña [Ll. Ri]. Quitar madera al facer madreñes [Ac]. 2. Rasar, midir col ra- seru [Pr. Tox]: Tar ben arraseiráu ‘tar abondantemente midío’ [Tox]. 3. Fregar [Sb].
  2. Sb
  3. Cfr. rasera.
raseru, el
📖: raseru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><raseiru [Qu. Tb. Sm. As. An. Cd. y Pr. Cv. Oc. /Eo/. Mar. Tor. Vg]. +rasiru [y Llg. Ay. Ll. Ri]. rasero [Ay].>(TEST)
  1. raseru
    • Pa
  2. ident class="della" level="1"></ident><raseiru
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • As
    • An
    • Cd
    • y Pr
    • Cv
    • Oc
    • /Eo/
    • Mar
    • Tor
    • Vg
  3. rasiru metafonía
    • y Llg
    • Ay
    • Ll
    • Ri
  4. rasero
    • Ay
Cast. rasero [Pa. Vg]. Raseru pa midir áridos [Lln. Tox. Oc.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rasero</i> [Pa. Vg]. Raseru pa midir áridos [Lln. Tox. Oc.
/Eo/. Mar. Tor]. Rollu de madera pa rasar la midida del copín [Cd. Pr]. Rodiellu de madera pa quitar lo que sobrepasa nes midíes [Ay]. 2. Raspador [Sb]. Ferramienta p’allisar la made- ra [Llg]. Ferramienta pa facer madreñes [Cb (= rasera)] que val pa rayer [Ay]. Cuchiella p’allisar madreñes per fuera [As]. Cuchiella con dos cabos a mou de cuernos pelos que s’agarra, p’allisar madreñes [Sm]. Ferramienta de bordes percortantes emplegada p’allisar la madera [Ri. Qu]. Cuchiella llarga con dos mangos que, remanada coles dos manes, iguala y allisa la madera [Llib]. Ferramienta de corte p’allisar o adelgazar la madera [Ll. Tb]. Ferramienta del madreñeru p’adornar les madreñes [An]. 3. Cantidá de yerba o d’otra cosa que tien un maniegu fasta’l borde [Cv (= raseiru d’outonu)]. //Medir con el mismu raseru ‘igualar, facer iguales’ [Pr]. Rasero, cepillo de madera [GP a. 1788]
  1. /Eo/. Mar. Tor]. Rollu de madera pa rasar la midida del copín [Cd. Pr]. Rodiellu de madera pa quitar lo que sobrepasa nes midíes [Ay]. 2. Raspador [Sb]. Ferramienta p’allisar la made- ra [Llg]. Ferramienta pa facer madreñes [Cb (= rasera)] que val pa rayer [Ay]. Cuchiella p’allisar madreñes per fuera [As]. Cuchiella con dos cabos a mou de cuernos pelos que s’agarra, p’allisar madreñes [Sm]. Ferramienta de bordes percortantes emplegada p’allisar la madera [Ri. Qu]. Cuchiella llarga con dos mangos que, remanada coles dos manes, iguala y allisa la madera [Llib]. Ferramienta de corte p’allisar o adelgazar la madera [Ll. Tb]. Ferramienta del madreñeru p’adornar les madreñes [An]. 3. Cantidá de yerba o d’otra cosa que tien un
  2. An
  3. maniegu fasta’l borde [Cv (= raseiru d’outonu)]. //Medir con el mismu raseru ‘igualar, facer iguales’ [Pr]. Rasero, cepillo de madera
  4. GP a. 1788
Cfr. rasera.
rasetu, a, o*
📖: rasetu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<raseta [Qu. Tb]. ////rasetes [Ri].>(TEST)
  1. rasetu
  2. raseta
    • Qu
    • Tb
  3. rasetes variación de número
    • Ri
De tazos gastaos (la madreña) [Ri. Qu. Tb].
  1. 1. De tazos gastaos (la madreña) [Ri. Qu. Tb].
Quiciabes del suf. diminutivu -ĭttus, -a, -um n’amestanza col participiu rasus, -a, -um (cfr. rasu, a, o), con caltenimientu femenín como axetivu. Dende equí féxose’l verbu *arrasetar que güei conocemos pelo que foi’l so participiu arrasetáu, ada, ao (cfr.).
rasfilón
📖: rasfilón
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">De</i>(TEST)
  1. rasfilón
  2. <i class="della">De</i eonaviego
rasfilón ‘de raspión, indireutamente, de llau’ [PSil]. Podría tratase d’una adautación de la espresión tresmitida pel cast. de reFilón (dcech s.v. rehilar), que yá de por sí resul- ta problemática nesi idioma. Nun sedría imposible que nel primer elementu del compuestu faiga falta almitir l’influxu (o encruz) de la familia del ast. rasu. A la vera atopamos la espresión asturiana del mesmu calter de rescafilón (cfr.) onde tamién s’alvierte un encruz,
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">rasfilón</i> ‘de raspión, indireutamente, de llau’ [PSil]. Podría tratase d’una adautación de la espresión tresmitida pel cast. de reFilón (dcech s.v. rehilar), que yá de por sí resul- ta problemática nesi idioma. Nun sedría imposible que nel primer elementu del compuestu faiga falta almitir l’influxu (o encruz) de la familia del ast. <i class="della">rasu</i>. A la vera atopamos la espresión asturiana del mesmu calter <i class="della">de</i> <i class="della">rescafilón</i> (cfr.) onde tamién s’alvierte un encruz,
quiciabes con rascar. Cfr. resgar.
rasgu, el
📖: rasgu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cfr. <i class="della">rascu</i>(TEST)
  1. rasgu
  2. Cfr
  3. <i class="della">rascu</i
& rascar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">rascar</i>.
rasguñar
📖: rasguñar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rasguñar
Cfr. arrescuñar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">arrescuñar</i>.
rasguñatu, el
📖: rasguñatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<resguñatu [y Lln. yPa]. arresguñatu [Lln. y Pa]. resguñato [Os. Ar].>(TEST)
  1. rasguñatu
    • Pa
  2. resguñatu
    • y Lln
    • yPa
  3. arresguñatu
    • Lln
    • y Pa
  4. resguñato
    • Os
    • Ar
Aum. de rasguñu. 2. Rabuñazu [Lln. Os. Pa. Ar]. Cfr. rascar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aum. de <i class="della">rasguñu</i>.
  3. 2. Rabuñazu [Lln. Os. Pa. Ar]. Cfr. <i class="della">rascar</i>.
rasguñazu, el
📖: rasguñazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rascuñazu [Sb].>(TEST)
  1. rasguñazu
    • Pr
  2. rascuñazu
    • Sb
Rabuñazu [Sb. Pr]. Cfr. rascar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rabuñazu [Sb. Pr]. Cfr. <i class="della">rascar</i>.
rasguñón, ona*
📖: rasguñón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<rascuñón [Cb].>(TEST)
  1. rasguñón
  2. rascuñón
    • Cb
Que rasguña [Cb].
  1. 1. Que rasguña [Cb].
Cfr. rascar.
rasguñón, el
📖: rasguñón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<arrascuñón [Sb]. /////resguñón [Ay].>(TEST)
  1. rasguñón
    • Cd
  2. arrascuñón
    • Sb
  3. resguñón dudoso (certainty = baxa)
    • Ay
Rabuñazu [Sb. Ay. Cd. R]. 2. Señal dexada pol tiempu [R].
  1. 1. Rabuñazu [Sb. Ay. Cd. R].
  2. 2. Señal dexada pol tiempu [R].
Aum. de rasguñu (cfr.).
rasguñu, el
📖: rasguñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<resguñu [Ay].>(TEST)
  1. rasguñu
    • Lln
  2. resguñu
    • Ay
Rabuñazu [Lln. Ay]. Cfr. rascar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rabuñazu [Lln. Ay]. Cfr. <i class="della">rascar</i>.
rasín, ina, ino
📖: rasín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<////rasines [Sb. Pa].>(TEST)
  1. rasín
    • Cp
  2. rasines variación de número
    • Sb
    • Pa
Dim. de rasu, a, o. //-es ‘perusaes, pergastaes (les madreñes)’ [Sb]. ‘ensin tazos (les madreñes, polo gastaes)’ [Pa]. //Ma- dreñes rasines ‘madreñes ensin tazos, gastaes pol usu’ [Cp]. D’una amestanza del
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Dim. de <i class="della">rasu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>. //-<i class="della">es</i> ‘perusaes, pergastaes (les madreñes)’ [Sb]. ‘ensin tazos (les madreñes, polo gastaes)’ [Pa]. //<i class="della">Ma-</i> <i class="della">dreñes rasines </i>‘madreñes ensin tazos, gastaes pol usu’ [Cp]. D’una amestanza del
continuador del part. de rasus, -a, -um (cfr. rasu, a, o) col suf. -īnus, -a, -um (old) qu’acaba teniendo un valir diminutivu n’asturianu.
rasizu, a, o
📖: rasizu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
D’una <i class="della">rasa</i>(TEST)
  1. rasizu
    • Cg
  2. D’una <i class="della">rasa</i
(un terrén) [Cg]. Que s’asemeya al terrén d’una rasa [Cg].
  1. 1. (un terrén) [Cg]. Que s’asemeya al terrén d’una rasa [Cg].
D’una amestanza del continuador del participiu rasus, -a, -um (cfr. rasu, a, o) col suf. -īcius, -a, -um (old) que yá tuvieren Corominas-Pascual ente los términos en rellación con radere (dcech s.v. raer).
“rasor”
📖: “rasor”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación llatina del dominiu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Dominicus </i><i class="della">Rasor</i>(TEST)
  1. “rasor”
  2. Términu conocíu pela documentación llatina del dominiu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Dominicus </i><i class="della">Rasor</i
1216(or.) [ACL/318] Thomas Rasor 1228(or.) [ACL/465] Domnus Dominicus rasor 1231(or.) [ACL/8]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1216(or.) [ACL/318] <i class="della">Thomas</i> <i class="della">Rasor</i> 1228(or.) [ACL/465] <i class="della">Domnus</i> <i class="della">Dominicus</i> <i class="della">rasor</i> 1231(or.) [ACL/8]
Podría tratase d’un continuador del llat. rāsor, -oris qu’anque se conseña como ‘el que toca la lira’ (abf), ye perposible que tenga que s’entender acordies col llat. medieval onde apaez col significáu de ‘barberu’, ‘bataneru’ (mllm).
rasoria, la
📖: rasoria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<//rasoira [Mánt].>(TEST)
  1. rasoria
    • Md
  2. rasoira eonaviego
    • Mánt
Tipu de pala [Md].
  1. 1. Tipu de pala [Md].
2. Raseru pa les midíes [/Mánt/]. Del llat. rasōria neutru pl. de rasōrium, -i ‘ferramienta pa ras- par’ (em s.v. rado; dlfac), ‘novacula’ [Glossarium Alphabeti- cum (Díaz y Díaz 1985: 111)], con resultaos románicos (rew) ya hispánicos (deeh s.v. rasorium). L’ast. tamién conoz l’usu axetivu del femenín (madreña) rasoria ‘colos tazos gastaos pol usu’, pero agora quiciabes xustificable dende’l mesmu emplegu del llat. rasOrius, -a, -um ‘de pelo percurtio’ (abf) que s’aplica a les coses rases, de tazos gastaos.
rasoriu, a, o*
📖: rasoriu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rasoria [Tb].>(TEST)
  1. rasoriu
  2. rasoria
    • Tb
Colos tazos gastaos pol usu (la madreña) [Tb].
  1. 1. Colos tazos gastaos pol usu (la madreña) [Tb].
Cfr. rasoria.
raspa, la
📖: raspa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<raspia [yPa. Sb].>(TEST)
  1. raspa
    • Pa
  2. raspia
    • yPa
    • Sb
Cast. raspa [Pa (raspa)]. 2. “Freba de bacaláu” [Bard].
  1. 1. Cast. <i class="della">raspa</i> [Pa (<i class="della">raspa</i>)].
  2. 2. “Freba de bacaláu” [Bard].
3. Cantidá perpequeña de daqué [Tor]. 4. Palu especial pa ni- velar áridos nes midíes [Pa (raspa)]. 5. Suciedá que queda nos calzoncíos [Sb] mesmamente dempués de llavaos [Pa (raspia)]. //(Un) raspa ‘lladrón’ [Lln]. ‘lladronucu’ [Xx. Ac]. ‘aprovecháu (individuu)’ [Tor]. Deverbal de raspar (cfr.), de curtiu usu n’ast. que prefirió otres soluciones. La variante verbal en -idiare > -ear > -iar, raspiar, ye responsable del deverbal fuerte raspia ras- piadura (cfr.). Un posible y vieyu dim. de raspa llográu cola amestanza del continuador de -ŭla (llaa 103) foi *rás- pana güei conocíu gracies al so coleutivu en -āria, raspa- nera (cfr.). Semánticamente ha partise d’una idea primaria de raspa ‘lo que se raspa’ aplicao llueu a la ‘cosa raspada’ y a la ‘cosa cola que se raspa’. L’aceición raspa ‘lladrón’ im- plica un usu figuráu del verbu raspar. Aparentemente tien que ver lo qu’antecede col nome d’un baille llegáu de moda nos años 50 del pasáu sieglu y conocíu como la raspa que, al baillalu, emitía un ruíu percarauterísticu y mui particular arrastrando los pies.
raspadera, la
📖: raspadera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Raspador [Mar]. 2. Rasera [Ni (Oc)]. 3. Tueru onde s’enconta la madera p’afinalo col raspón y pa sacar d’ello banielles [Cestería]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">otra es solamente </i><i class="della">raspadera</i><i class="della">(TEST)
  1. raspadera
  2. Raspador
    • Mar
  3. 2
  4. Rasera
    • Ni (Oc)
  5. 3
  6. Tueru onde s’enconta la madera p’afinalo col raspón y pa sacar d’ello banielles
    • Cestería
  7. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">otra es solamente </i><i class="della">raspadera</i><i class="della"
de cubos de colmena [Gran- gerías xviii: 1064] Cfr. raspar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. de cubos de colmena </i>[Gran- gerías xviii: 1064] Cfr. <i class="della">raspar</i>.
raspador, el
📖: raspador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. raspador
Ferramienta p’afinar la madera [Cestería].
  1. 1. Ferramienta p’afinar la madera [Cestería].
Cfr. raspar.
raspanera, la
📖: raspanera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Vaccinium myrtillus</i>, arándanu [Flora Astur]. Cfr. <i class="della">raspa.</i>(TEST)
  1. raspanera
  2. i class="della">Vaccinium myrtillus</i>, arándanu
    • Flora Astur
  3. Cfr
  4. <i class="della">raspa.</i
raspar
📖: raspar
🏗️: NO
✍️: NO
<raspiar [Pa. Xx. Llg. Sr. Sb. Ay. y Tb. Pr. /Eo/. Tor]. /////respiar [AGO]. rispiar [Lln]. razpiar [/Mánt/].>(TEST)
  1. raspar
    • Tb
    • Sm
    • Cv
    • Ri
  2. raspiar
    • Pa
    • Xx
    • Llg
    • Sr
    • Sb
    • Ay
    • y Tb
    • Pr
    • /Eo/
    • Tor
  3. respiar dudoso (certainty = baxa)
    • AGO
  4. rispiar
    • Lln
  5. razpiar
    • /Mánt/
Cast. raspar [Pa. Sb. Pr. /Mánt/. AGO], rayer alguna cosa quitándo-y la parte superficial [Tb. Sm]. Mondar les tripes del gochu quitándo-yos la película interior (transitivu) [Paredes (Cv)]. 2. Desprendese la tripa de la película interior (intransi- tivu) [Cv]. 3. Rozar [Llg]. Raspar, rozar [Ay. Tb. PSil. Arm]: La piedra raspiaba l’agua [Tb]. Rozar llixeramente [Tor]. Rabuñar [Pr]. Pasar percerca [Xx]. Pasar rozando [Pa. Sr. Ay. Pr] llixeramente un cuerpu con otru [Ri. Tox. /Eo/]: Hai que
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">raspar </i>[Pa. Sb. Pr. /Mánt/. AGO], rayer alguna cosa quitándo-y la parte superficial [Tb. Sm]. Mondar les tripes del gochu quitándo-yos la película interior (transitivu) [Paredes (Cv)].
  3. 2. Desprendese la tripa de la película interior (intransi- tivu) [Cv].
  4. 3. Rozar [Llg]. Raspar, rozar [Ay. Tb. PSil. Arm]: <i class="della">La</i> <i class="della">piedra</i> <i class="della">raspiaba</i> <i class="della">l’agua</i> [Tb]. Rozar llixeramente [Tor]. Rabuñar [Pr]. Pasar percerca [Xx]. Pasar rozando [Pa. Sr. Ay. Pr] llixeramente un cuerpu con otru [Ri. Tox. /Eo/]: <i class="della">Hai</i> <i class="della">que</i>
raspiar les cirilles [Ri]. 4. Llevantase la piel por cuenta d’una rozadura [Llg]: Ta tou raspiáu de caer per ahí [Llg]. 5. Pi- car el vino o bien otru licor al paladar [Tox]. Producir ciertu efeutu una bebida al pasar pela garganta [Tb. Arm]: Esa sidra raspa que da gustu [Tb]. 6. Encender cerilles [Sb]. 7. Man- char la ropa interior [Lln] llixeramente, especialmente los cal- zoncíos, bragues [Sr]: Raspiólu bien raspiáu [Sr]. //Pasar al raspiar ‘pasar rozando’ [Sb]. Quiciabes d’un xermanismu hraspôn ‘arrincar’, común a los romances occidentales [rew s.v. raspon; Reinhart (1946: 299); deeh; dcech s.v. raspar]. La variante raspiar fai ver l’influxu de les variantes debíes a les formaciones en -idiare. Un de- verbal del inf. ye ast. raspe (cfr.); del participiu fuerte ras- piu (cfr.), raspa (cfr.) colos derivaos raspatu (cfr.), raspazu (cfr.), raspador (cfr.), raspadera (cfr.), raspión (cfr.), raspón rasponatu (cfr.), rasponazu (cfr.). Sobro raspar féxose’l compuestu col continuador del prefixu dis-, desrapar (cfr.). Pero variante de raspar y raspiar foi ast. respiar y rispiar, col participiu fuerte rispiu, a, o (cfr.) cola nominalización rispiu (cfr.), rispia (cfr.).
  1. raspiar les cirilles [Ri]. 4. Llevantase la piel por cuenta d’una rozadura [Llg]: Ta tou raspiáu de caer per ahí [Llg]. 5. Pi- car el vino o bien otru licor al paladar [Tox]. Producir ciertu efeutu una bebida al pasar pela garganta [Tb. Arm]: Esa sidra raspa que da gustu [Tb]. 6. Encender cerilles [Sb]. 7. Man- char la ropa interior [Lln] llixeramente, especialmente los cal- zoncíos, bragues [Sr]: Raspiólu bien raspiáu [Sr]. //Pasar al raspiar ‘pasar rozando’ [Sb].
  2. Sb
  3. Quiciabes d’un xermanismu hraspôn ‘arrincar’, común a los romances occidentales [rew s.v. raspon; Reinhart (1946: 299); deeh; dcech s.v. raspar]. La variante raspiar fai ver l’influxu de les variantes debíes a les formaciones en -idiare. Un de- verbal del inf. ye ast. raspe (cfr.); del participiu fuerte ras- piu (cfr.), raspa (cfr.) colos derivaos raspatu (cfr.), raspazu (cfr.), raspador (cfr.), raspadera (cfr.), raspión (cfr.), raspón
  4. rew s.v. raspon; Reinhart (1946: 299); deeh; dcech s.v. raspar
  5. rasponatu (cfr.), rasponazu (cfr.). Sobro raspar féxose’l compuestu col continuador del prefixu dis-, desrapar (cfr.). Pero variante de raspar y raspiar foi ast. respiar y rispiar, col participiu fuerte rispiu, a, o (cfr.) cola nominalización rispiu (cfr.), rispia (cfr.).
raspatu, el
📖: raspatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">raspatu,</b>(TEST)
  1. raspatu
    • Pa
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">raspatu,</b
el Rabuñazu [Pa].
  1. 1. <b class="della">el </b>Rabuñazu [Pa].
Cfr. raspar.
raspazu, el
📖: raspazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><raspiazu [Sb. Tb]. +raspiezu [Ay].>(TEST)
  1. raspazu
  2. ident class="della" level="1"></ident><raspiazu
    • Sb
    • Tb
  3. raspiezu metafonía
    • Ay
Aición de raspar, raspadura, frote [Pa. Sb. Tb]. Roce nuna superficie áspera [Ay]. Cfr. raspar.
  1. Aición de raspar, raspadura, frote [Pa. Sb. Tb]. Roce nuna superficie áspera [Ay].
  2. Ay
  3. Cfr. raspar.
raspe, el
📖: raspe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Agrior del vinu que va faciéndose vinagre [JH]. //<i class="della">Tener</i>(TEST)
  1. raspe
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident>Agrior del vinu que va faciéndose vinagre
    • JH
  3. <i class="della">Tener</i eonaviego
raspe dizse cuando se tasta nos alimentos un sabor destremáu del habitual [Lln]. //Tener un raspe dizse de la persona con mal caráuter [Lln].
  1. 1. <i class="della">raspe </i>dizse cuando se tasta nos alimentos un sabor destremáu del habitual [Lln]. //<i class="della">Tener un raspe </i>dizse de la persona con mal caráuter [Lln].
Deverbal del inf. raspar (cfr.).
  1. Deverbal del inf. raspar (cfr.).
raspiadura, la
📖: raspiadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<raspiaúra [Llg. Ay].///<ident class="della" level="1"></ident>//raspadura [Tb].>(TEST)
  1. raspiadura
  2. raspiaúra
    • Llg
    • Ay
  3. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  4. raspadura eonaviego
    • Tb
Aición y efeutu de raspiar [Ay. Tb]. 2. Restos de dalguna cosa que se quita raspando [Ac]: Queden les raspiadures [Ac]. 3. Rozadura [Llg. Sr]. - Raspiadures del casco d’un borrico [El Ensalmador 71] Cfr. raspa.
  1. Aición y efeutu de raspiar [Ay. Tb]. 2. Restos de dalguna cosa que se quita raspando [Ac]: Queden les raspiadures [Ac]. 3. Rozadura [Llg. Sr]. - Raspiadures del casco d’un borrico
  2. El Ensalmador 71
  3. Cfr. raspa.
raspión, el
📖: raspión
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><raspón [Cestería. Llib. Ay. Ll. y Tb. PSil. Cd. Oc].>(TEST)
  1. raspión
    • Pa
  2. ident class="della" level="1"></ident><raspón
    • Cestería
    • Llib
    • Ay
    • Ll
    • y Tb
    • PSil
    • Cd
    • Oc
Rabuñazu por un roce violentu [Pa].
  1. 1. Rabuñazu por un roce violentu [Pa].
Raspadura, rabuñazu [Tb. PSil]. Marca de roce, raspiadura [Llg]. Rozadura [Ay (raspión). Tb]. 2. Restu, señal, niciu [Ac]. Restu de mancha- dura [Sr]: Mira qué raspión lleves na camisa [Sr]. 3. Utensi- liu pa raspiar [Sb]. Ferramienta p’allisar la madera [Cestería]. Cuchiella asemeyada al raseru, pero más grande y fuerte, p’allisar la madreña [Llib] onde nun entra’l raseru [Ay (ras- pón)]. Cepiyu de carpinteru pa suavizar la madreña [Ll]. 4. Superficie áspera [Ay (raspón)]. 5. Llevantamientu de la piel por un roce superficial de la mesma [Cd]. Llevantamientu de la piel por efeutu d’un golpe superficial y de llau [Oc]. //(Pa- sar) de raspión ‘(pasar) rozando’ [Cb. Cp. Ac. Mi. Pr]: Vilu de raspión y nun me dio tiempu a saludalu [Mi]. Cfr. raspa.
raspiu
📖: raspiu
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">Al</i>(TEST)
  1. raspiu
  2. <i class="della">Al</i eonaviego
raspiu ‘rápido y con violencia (dizse de coyer cola mano una cosa del suelu raspando como consecuencia de l’aición)’ [Mar]. ‘rápido cola mano (dizse al coyer una mosca cola mano cuando l’inseutu ta sobro una superficie)’ [Mar].
  1. 1. <i class="della">raspiu</i> ‘rápido y con violencia (dizse de coyer cola mano una cosa del suelu raspando como consecuencia de l’aición)’ [Mar]. ‘rápido cola mano (dizse al coyer una mosca cola mano cuando l’inseutu ta sobro una superficie)’ [Mar].
Cfr. raspar.
rasponatu, el
📖: rasponatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rasponatu
    • Pa
Rabuñazu con cualquier oxetu por un roce fuerte [Pa (= ras- ponazu)].
  1. 1. Rabuñazu con cualquier oxetu por un roce fuerte [Pa (= ras- ponazu)].
Cfr. raspa.
rasponazu, el
📖: rasponazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<raspuñazu [Cd]. raspionazu [Sr. Ri].>(TEST)
  1. rasponazu
    • Tb
    • Pr
    • Pa
  2. raspuñazu
    • Cd
  3. raspionazu
    • Sr
    • Ri
Aición y efeutu de raspar [Tb. PSil]. Rabuñazu [Sr. Pr] con dalgo áspero [Ac]. Rabuñazu con cualquier oxetu por un roce fuerte [Pa. Ri]. Llevantamientu de la piel por un roce superfi- cial de la mesma [Cd]. 2. Roce [Ri]. 3. Manchina [Sr]. Cfr. raspar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición y efeutu de <i class="della">raspar </i>[Tb. PSil]. Rabuñazu [Sr. Pr] con dalgo áspero [Ac]. Rabuñazu con cualquier oxetu por un roce fuerte [Pa. Ri]. Llevantamientu de la piel por un roce superfi- cial de la mesma [Cd].
  3. 2. Roce [Ri].
  4. 3. Manchina [Sr]. Cfr. <i class="della">raspar</i>.
rasquera, la*
📖: rasquera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rasqueira [Sm].>(TEST)
  1. rasquera
  2. rasqueira
    • Sm
Raedera pa llimpiar la pastia que queda pegao a la masera [Sm (= ral.ladera = ral.ladoira = rasqueta)].
  1. 1. Raedera pa llimpiar la pastia que queda pegao a la masera [Sm (= ral.ladera = ral.ladoira = rasqueta)].
Cfr. rasqueta.
rasqueru, el*
📖: rasqueru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rasqueiru [Pzu].>(TEST)
  1. rasqueru
  2. rasqueiru
    • Pzu
Rasqueta, raspador [Pzu].
  1. 1. Rasqueta, raspador [Pzu].
Cfr. rasqueta.
rasqueta, la
📖: rasqueta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">almohaza </i>[Lln. Rs. Pa. Bi. Sb. Ri. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Pr. Tox (= rascón). Mar]. Cepiyu de puntes metáliques pa llimpiar el ganáu [Llg]. Especie de peñe fuerte pa llim- piar la piel del ganáu [Pa]. 2. Ferramienta de carpintería pa facer xugos [Os]. 3. Raedera pa llimpiar la pastia que queda pegao a la masera [Ar. Sm]. 4. Fuérciga, rendexa [Pr. Oc]. 5. Efervescencia prestosa y suave del vinu al baxar pel gargüelu [Tor]. 6. Apellativu aplicáu a les neñes [Llg]: <i class="della">¿Ónde</i>(TEST)
  1. rasqueta
  2. Cast
  3. <i class="della">almohaza </i>
    • Lln
    • Rs
    • Pa
    • Bi
    • Sb
    • Ri
    • Ar
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Pr
    • Tox (= rascón)
    • Mar
  4. Cepiyu de puntes metáliques pa llimpiar el ganáu
    • Llg
  5. Especie de peñe fuerte pa llim- piar la piel del ganáu
    • Pa
  6. 2
  7. Ferramienta de carpintería pa facer xugos
    • Os
  8. 3
  9. Raedera pa llimpiar la pastia que queda pegao a la masera
    • Ar
    • Sm
  10. 4
  11. Fuérciga, rendexa
    • Pr
    • Oc
  12. 5
  13. Efervescencia prestosa y suave del vinu al baxar pel gargüelu
    • Tor
  14. 6
  15. Apellativu aplicáu a les neñes [Llg]: <i class="della">¿Ónde</i
se metió la rasqueta?, ven p’acá, rasqueta [Llg].
  1. 1. <i class="della">se</i> <i class="della">metió </i><i class="della">la</i> <i class="della">rasqueta?,</i> <i class="della">ven</i> <i class="della">p’acá,</i> <i class="della">rasqueta</i> [Llg].
Posible formación diminutiva en -eta dende’l deverbal de ras- car (cfr.), rasca. De la mesma manera son derivaos rasqueru (cfr.), rasquera (cfr.). Dende rasqueta féxose un masculín analóxicu *rasquetu que conocemos pel aumentativu rasque- tón (cfr.). De rasqueta llogróse rasquetar (cfr.).
rasquetar
📖: rasquetar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrasquetar [Ri].>(TEST)
  1. rasquetar
    • Pa
    • Tb
    • Sb
  2. arrasquetar
    • Ri
Llimpiar el ganáu cola rasqueta [Pa. Ri. Tb]. Llimpiar les ca- balleríes cola rasqueta [Sb]. Cfr. rasqueta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Llimpiar el ganáu cola rasqueta [Pa. Ri. Tb]. Llimpiar les ca- balleríes cola rasqueta [Sb]. Cfr. <i class="della">rasqueta</i>.
rasquetón, el
📖: rasquetón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rasquetón
    • Tb
Caleyón ente dos sierres [Tb].
  1. 1. Caleyón ente dos sierres [Tb].
Cfr. rasqueta.
rasquia, la
📖: rasquia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rasquia
Rabia, raxonada, enfadu grande [JH]. //¡Rasquia! ‘espresión d’almiración’ [JH].
  1. 1. Rabia, raxonada, enfadu grande [JH]. //<i class="della">¡Rasquia! </i>‘espresión d’almiración’ [JH].
Cfr. rasquiar.
rasquiar
📖: rasquiar
🏗️: NO
✍️: NO
Rascar [Sb]. 2. Rabiar [JH]. Variante en -idiare>(TEST)
  1. rasquiar
  2. Rascar
    • Sb
  3. 2
  4. Rabiar
    • JH
  5. Variante en -idiare
-iar, de rascar (cfr.), con un deverbal dende’l participiu fuerte rasquia (cfr.). En rellación etimoló- xica ta l’ast. rasquicia (cfr.), rasquieza (cfr.);
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. -<i class="della">iar</i>, de <i class="della">rascar</i> (cfr.), con un deverbal dende’l participiu fuerte <i class="della">rasquia </i>(cfr.). En rellación etimoló- xica ta l’ast. <i class="della">rasquicia </i>(cfr.), <i class="della">rasquieza </i>(cfr.);
quiciabes ras- quilza (cfr.).
rasquicia, la
📖: rasquicia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
</b>(TEST)
  1. rasquicia
  2. /b
Picor [Mar].
  1. 1. Picor [Mar].
Cfr. rasquiar.
rasquieza, la
📖: rasquieza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">rasquieza,</b>(TEST)
  1. rasquieza
  2. b class="della">rasquieza,</b
la Fendedura [Arm].
  1. 1. <b class="della">la </b>Fendedura [Arm].
Cfr. rasquiar.
rasquilza, la
📖: rasquilza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rasquilza
Resgón [Cl]. Resquiebra [Cl].
  1. 1. Resgón [Cl]. Resquiebra [Cl].
Cfr. rasquiar.
rastellar
📖: rastellar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rastellar
Cfr. restellar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">restellar</i>.
rastiellu, el
📖: rastiellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rastiellu [Sb]. rastiel.lu [Pzu. PSil. An]. /////restiellu [LV. Cp. DA. R Cb. Ac. JH]. restiel.lu [Ay. PSil. An. Cv]. +rastil.lu <br class="della">[Ay. Ll]. ristiel.lu [Oc]. arrestiellu [JH]. //restello [Eo]. ///res- tillu [Sm. Sl. Oc]. rastillu [Pr].>(TEST)
  1. rastiellu
  2. rastiellu
    • Sb
  3. rastiel.lu
    • Pzu
    • PSil
    • An
  4. restiellu dudoso (certainty = baxa)
    • LV
    • Cp
    • DA
    • R Cb
    • Ac
    • JH
  5. restiel.lu
    • Ay
    • PSil
    • An
    • Cv
  6. rastil.lu <br class="della"> metafonía
    • Ay
    • Ll
  7. ristiel.lu
    • Oc
  8. arrestiellu
    • JH
  9. restello eonaviego
    • Eo
  10. res- tillu infl. cast.
    • Sm
    • Sl
    • Oc
  11. rastillu
    • Pr
Rastru col que se llimpia’l llin [Sb. Pzu. PSil (= rastriel.lu)]. Tabla con puntes de fierro pa cardar el llin y la llana [Cb]. Ferramienta redonda pa preparar los filos [An]: El restiel.lu tien los dientes mui xuntos [An]. Rastrillo de púes o dientes gordos [An]. Tabla con un círculu de púes de fierro pa llimpiar el llin y la llana [LV. Cp. DA. R]. Tabla de madera con un peñe de púes pa restellar el llin [Ac. Ay (= restriil.lu). Oc. /Eo/]. Ferramienta pa cardar el cáñamu y el llin [Cv. JH]. Tablón con púes pa cardar la llana [Ay]. Rastru pa xebrar la mediana del cerru [Ll]. 2. Rastru [Ay. JH] de fierro con mangu, xene- ralmente de madera [Sm (= rastrillu)]. Garabatu pequeñu de fierro usáu pal yestru [Pr]. 3. Castaña madura que s’esgaya del arizu [Oneta (Cv)]. 4. Rasqueta [Oc]. Especie de ganchos que lleva la cabezada de les caballeríes pa facer que caminen; van baxo la quexada [Sm (= rastrillu)]. Cfr. rastriellu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rastru col que se llimpia’l llin [Sb. Pzu. PSil (= rastriel.lu)]. Tabla con puntes de fierro pa cardar el llin y la llana [Cb]. Ferramienta redonda pa preparar los filos [An]: <i class="della">El restiel.lu </i><i class="della">tien los</i> <i class="della">dientes</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">xuntos </i>[An]. <i class="della">Rastrillo</i> de púes o dientes gordos [An]. Tabla con un círculu de púes de fierro pa llimpiar el llin y la llana [LV. Cp. DA. R]. Tabla de madera con un peñe de púes pa restellar el llin [Ac. Ay (= restriil.lu). Oc. /Eo/]. Ferramienta pa cardar el cáñamu y el llin [Cv. JH]. Tablón con púes pa cardar la llana [Ay]. Rastru pa xebrar la mediana del cerru [Ll].
  3. 2. Rastru [Ay. JH] de fierro con mangu, xene- ralmente de madera [Sm (= rastrillu)]. Garabatu pequeñu de fierro usáu pal yestru [Pr].
  4. 3. Castaña madura que s’esgaya del arizu [Oneta (Cv)].
  5. 4. Rasqueta [Oc]. Especie de ganchos que lleva la cabezada de les caballeríes pa facer que caminen; van baxo la quexada [Sm (= rastrillu)]. Cfr. <i class="della">rastriellu</i>.
rastra, la
📖: rastra
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Ferramienta de púes pa desfacer tarrones [Cb (= rastru). PSil] llueu de tar llabrao la tierra [Mar. Ar]. Grade p’allanar la tierra y desfacer los tarrones o pa trillar al final, cuando la paya yá ta enforma molío [Ar]. 2. Cast. <i class="della">narria </i>[Bi]. Especie de caxón pa xubir {arrastrando} la tierra nun terrén empruno [Vd]. 3. Cierta pieza del molín emplegada pa saber si taba nivelao la piedra (yera una regla con una punta asitiada nel mesmu exe del peón del rodete) [Lln]. 4. Rastru que queda de pasar [Lln. Ay]. //-<i class="della">as</i>(TEST)
  1. rastra
    • Md
  2. {arrastrando}
  3. Ferramienta de púes pa desfacer tarrones
    • Cb (= rastru)
    • PSil] llueu de tar llabrao la tierra [Mar
    • Ar
  4. Grade p’allanar la tierra y desfacer los tarrones o pa trillar al final, cuando la paya yá ta enforma molío
    • Ar
  5. 2
  6. Cast
  7. <i class="della">narria </i>
    • Bi
  8. Especie de caxón pa xubir la tierra nun terrén empruno
    • Vd
  9. 3
  10. Cierta pieza del molín emplegada pa saber si taba nivelao la piedra (yera una regla con una punta asitiada nel mesmu exe del peón del rodete)
    • Lln
  11. 4
  12. Rastru que queda de pasar
    • Lln
    • Ay
  13. -<i class="della">as</i eonaviego
‘tables pa facer baxar más fácil- mente la ganza pela sierra’ [Tox]. ‘secueles, nicios, rastros, señales’ [Md]. ‘críes del asturcón’ [Noval 58].
  1. 1. ‘tables pa facer baxar más fácil- mente la ganza pela sierra’ [Tox]. ‘secueles, nicios, rastros, señales’ [Md]. ‘críes del asturcón’ [Noval 58].
//A rastres ‘(llevar) pel suelu arrastrando a una persona o cosa tirando d’ello’ [Sr. Ay. An (a rastras)]. Cfr. rastru.
rastradiella, la*
📖: rastradiella
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rastradiel.la [Sm].>(TEST)
  1. rastradiella
  2. rastradiel.la
    • Sm
Rastru, señales dexaes en suelu poles coses que s’arrastren [Sm].
  1. 1. Rastru, señales dexaes en suelu poles coses que s’arrastren [Sm].
2. Sitiu per onde s’arrastra [Sm]. Posible diminutivu en -ĕlla del deverbal de rastrar (cfr.) → *rastrada.
rastral, el
📖: rastral
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Correa que se pon nel pedal de la bicicleta pa suxetar el pie y dar meyor a los pedales [Ac. Sr. Tb]. D’una formación sobro <i class="della">rastru</i>(TEST)
  1. rastral
  2. Correa que se pon nel pedal de la bicicleta pa suxetar el pie y dar meyor a los pedales
    • Ac
    • Sr
    • Tb
  3. D’una formación sobro <i class="della">rastru</i
(cfr.) axetivada col siguidor de
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) axetivada col siguidor de
-alis (como pedālis sobro pědem) y llueu nominalizada.
rastrapayar*
📖: rastrapayar*
🏗️: SI
✍️: NO
<rastrapayear [Ca].>(TEST)
  1. rastrapayar*
  2. rastrapayear
    • Ca
Andar arrastrando los pies [Ca]: Va rastrapayeando coles ma- dreñes pelos caminos [Ca]. D’una amestanza del llat. rastrum y pedare ‘dir a pie’ (em s.v. pes pedis), *rastrape(d)āre ‘arrastrar los pies’ → *rastrape- yar → *rastrapayar; y rastrapayear col influxu de los verbos en -idiare > -ear (> -iar). Un deverbal fuerte de *rastrapayar sedría ast. rastrapayu (cfr.).
  1. Andar arrastrando los pies [Ca]: Va rastrapayeando coles ma- dreñes pelos caminos [Ca].
  2. Ca
  3. D’una amestanza del llat. rastrum y pedare ‘dir a pie’ (em s.v. pes pedis), *rastrape(d)āre ‘arrastrar los pies’ → *rastrape- yar → *rastrapayar; y rastrapayear col influxu de los verbos en -idiare > -ear (> -iar). Un deverbal fuerte de *rastrapayar sedría ast. rastrapayu (cfr.).
rastrapayu, {el}
📖: rastrapayu
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
(TEST)
  1. rastrapayu
El qu’anda arrastrando los pies al andar [Ca]. 2. Persona ruina y enxencle [Ca]. Cfr. rastrapayar.
  1. El qu’anda arrastrando los pies al andar [Ca]. 2. Persona ruina y enxencle [Ca].
  2. Ca
  3. Cfr. rastrapayar.
rastrar
📖: rastrar
🏗️: NO
✍️: NO
<///<ident class="della" level="1"></ident>//rastriar [Pa. y Sb. y Ay. PSil. Tox].>(TEST)
  1. rastrar
  2. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  3. rastriar eonaviego
    • Pa
    • y Sb
    • y Ay
    • PSil
    • Tox
Siguir el rastru [Ay]. 2. Cast. rastrear [Pa. Tox] col rastru [Tox]. 3. Mayar los tarrones de les tierres llabraes faciendo pasar percima un rastru [Ca]. Gradar, pasar el rastru per una tierra pa mayar los tarrones [LV. Cg. Sb. Ay. PSil. R. DA]. 4. Dir de mala gana a facer un trabayu [Pa]. 5. Llevar a casa tolo lo que se puede, acoyer con gustu lo que dan a ún [Tox]. 6. Andar a gátines los neños perpequeños [Tox]. 7. Dir tirando, dexando cayer al suelu parte d’una carga [Tox]. 8. Emporcase por andar a la rastra [Tox]. Verbu fechu sobro rastru (cfr.). La formación en -idiare ye responsable de la variante rastriar y de rastrexar (cfr.). Cfr. rastru.
  1. Siguir el rastru [Ay]. 2. Cast. rastrear [Pa. Tox] col rastru [Tox]. 3. Mayar los tarrones de les tierres llabraes faciendo pasar percima un rastru [Ca]. Gradar, pasar el rastru per una tierra pa mayar los tarrones [LV. Cg. Sb. Ay. PSil. R. DA]. 4. Dir de mala gana a facer un trabayu [Pa]. 5. Llevar a casa tolo lo que se puede, acoyer con gustu lo que dan a ún [Tox]. 6. Andar a gátines los neños perpequeños [Tox]. 7. Dir tirando, dexando cayer al suelu parte d’una carga [Tox]. 8. Emporcase por andar a la rastra [Tox].
  2. Tox
  3. Verbu fechu sobro rastru (cfr.). La formación en -idiare ye
  4. responsable de la variante rastriar y de rastrexar (cfr.). Cfr. rastru.
rastrera, la
📖: rastrera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><ristrera [Ay].>(TEST)
  1. rastrera
  2. ident class="della" level="1"></ident><ristrera
    • Ay
Rastru, señales que dexen en suelu les coses que s’arrastren [Tb. Sm. Arm]. Restos de yerba que queden al arrastralo [Ll. Tb]. Restos de yerba que van quedando detrás cuando se va pañando [Ri]. 2. Sitiu per onde s’arrastra [Tb. Sm]: ¡Mira qué de yerba quedóu na rastrera! [Tb]. 3. Barrenu inclináu con rellación al frente y direición de la capa [Min]. 4. Fila de vagones [Min]. 5. Especie de fesoria de pala semicircular pa mover llera, folla [Cp (= rallón)]. 6. Ferramienta de ma- dera con borde cortante y que val p’arrallar la masera [Cp (= rallón)]. 7. Conxuntu de xente que nun val pa trabayar [Ri]: Nun me traigas rastrera [Ri]. 8. Coses que van siguíes, xuntes, en filera [Ay]. la otra cuba cerca desta en esta restrera [LJurisd 184] la primera cuba desta restrera de man derecha començando al lagar [LJurisd 184] Cfr. rastreru, a, o.
  1. Rastru, señales que dexen en suelu les coses que s’arrastren [Tb. Sm. Arm]. Restos de yerba que queden al arrastralo [Ll. Tb]. Restos de yerba que van quedando detrás cuando se va pañando [Ri]. 2. Sitiu per onde s’arrastra [Tb. Sm]: ¡Mira qué de yerba quedóu na rastrera! [Tb]. 3. Barrenu inclináu con rellación al frente y direición de la capa [Min]. 4. Fila de vagones [Min]. 5. Especie de fesoria de pala semicircular pa mover llera, folla [Cp (= rallón)]. 6. Ferramienta de ma- dera con borde cortante y que val p’arrallar la masera [Cp (= rallón)]. 7. Conxuntu de xente que nun val pa trabayar [Ri]: Nun me traigas rastrera [Ri]. 8. Coses que van siguíes, xuntes, en filera [Ay]. la otra cuba cerca desta en esta restrera
  2. LJurisd 184
  3. la primera cuba desta restrera de man derecha començando al lagar
  4. LJurisd 184
  5. Cfr. rastreru, a, o.
rastreru, a, o
📖: rastreru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><rastreiru [Pzu. Bard]. rastreiru/iera [Tox]. +rastriru/era/ero [Ay]. //rastreiro [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. rastreru
  2. ident class="della" level="1"></ident><rastreiru
    • Pzu
    • Bard
  3. rastreiru/iera
    • Tox
  4. rastriru/era/ero metafonía
    • Ay
  5. rastreiro eonaviego
    • Eo
    • Mánt
Cast. rastrero [Pzu. Tox. /Eo/]. Que va arrastrando [JH]. Que va a ras del suelu [Ay]. 2. Inclináu, lladiáu [JH]. Que ta cayío per detrás, pel llau, que nun encaxa (nes obres) [R]. 3. Folgan- zán [Pr]. 4. Que paga mal [Pr]. 5. Que se presenta con mala facha [Tox]. 6. Que rinde poco (el molín antiguu) [Vg]. Que muel mal (el molín) [Bard]. //Carbón rastrero ‘carbón me- nudo que suel quedar retenío a lo llargo de los pozos’ [Min]. //Estar rastrero ‘tar estancao l’escombriu de los rellenos nes esplotaciones o de los pozos’ [Min]. Del llat. rastrārius, -a, -um (em s.v. rado) que yá en llat. pue apaecer nominalizáu, asina el fem. rastraria ‘muyer que tra- baya la tierra’, ‘llabradora’ (abf). Dende ello féxose’l verbu enrastrerar (cfr.) col so averáu enrastreradura (cfr.).
rastrexar
📖: rastrexar
🏗️: NO
✍️: NO
<rastreixar [Oc]. restrexar [Cv]. arrastrexar [Ar. y Tox].>(TEST)
  1. rastrexar
    • Tb
  2. rastreixar
    • Oc
  3. restrexar
    • Cv
  4. arrastrexar
    • Ar
    • y Tox
Rastrar [Tox], siguir un rastru [Tb]. Rastrar, rexistrar, buscar daqué per requexos y rincones [Cv].
  1. 1. Rastrar [Tox], siguir un rastru [Tb]. Rastrar, rexistrar, buscar daqué per requexos y rincones [Cv].
2. Dexar rastru un res al metese nuna tierra semada [Oc]. 3. Trabayar col rastru [Tox]. Amontonar col rastru la yerba nos praos [Ar]. 4. Arrastrar [Sb. Tb]. 5. Llevar a casa tolo lo que se puede, acoyer perbién tolo que dan a ún [Tox]. 6. Andar a gátines los neñinos [Tox]. 7. Dir tirando, dexando cayer al suelu parte d’una carga [Tox]. 8. Emporcase por andar a la rastra [Tox]. Cfr. rastru.
rastriegu, a, o
📖: rastriegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<restriegu [Vd]. +rastrigu [Sb].>(TEST)
  1. rastriegu
    • Cg
    • Pr
    • Pa
  2. restriegu
    • Vd
  3. rastrigu metafonía
    • Sb
Que va arrastrando [Cg. Sb. Pr. JH]. Que llevanta poco del suelu [Pr]. 2. Que fai los trabayos amodo y faise de rogar pa facelos [Pa]. Lentu [Vd]: Ya un rastriegu pa pagar [Vd]. 3. Que va de mala gana [Pr]. 4. Folganzán [JH]. Cfr. rastru.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que va arrastrando [Cg. Sb. Pr. JH]. Que llevanta poco del suelu [Pr].
  3. 2. Que fai los trabayos amodo y faise de rogar pa facelos [Pa]. Lentu [Vd]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">un</i> <i class="della">rastriegu</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">pagar</i> [Vd].
  4. 3. Que va de mala gana [Pr].
  5. 4. Folganzán [JH]. Cfr. <i class="della">rastru</i>.
rastriella, la*
📖: rastriella
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<restriella [Llm. Sb]. /////restiella [Lln. Sb]. ///rastilla [Os. As]. restilla [Llg. Ar]. rastrilla [Ay. Mar].>(TEST)
  1. rastriella
    • Cg
  2. restriella
    • Llm
    • Sb
  3. restiella dudoso (certainty = baxa)
    • Lln
    • Sb
  4. rastilla infl. cast.
    • Os
    • As
  5. restilla
    • Llg
    • Ar
  6. rastrilla
    • Ay
    • Mar
Tabla con peñe de fierro pa restellar el cáñamu [Lln]. Tabla con puntes de fierro pa cardar el llin y la llana [Os. Cb (= restiellu). DA]. Restiellu [Ar. JH] con que llimpien el llin [Cg. Sb]. 2. Ferramienta de fierro pa sacar el sarriu y la ceniza del fornicu [Llg]. 3. Rasqueta pa llimpiar les caballeríes [Ay]. 4. Cast. rastrillo de madera con dientes de fierro p’allisar la tierra [Sb]. Ferramienta p’allanar la tierra llabrada [Mar (= rastra)]. 5. Dentáu del bocáu del caballu [Ar].
  1. 1. Tabla con peñe de fierro pa restellar el cáñamu [Lln]. Tabla con puntes de fierro pa cardar el llin y la llana [Os. Cb (= restiellu). DA]. Restiellu [Ar. JH] con que llimpien el llin [Cg. Sb].
  2. 2. Ferramienta de fierro pa sacar el sarriu y la ceniza del fornicu [Llg].
  3. 3. Rasqueta pa llimpiar les caballeríes [Ay].
  4. 4. Cast. <i class="della">rastrillo </i>de madera con dientes de fierro p’allisar la tierra [Sb]. Ferramienta p’allanar la tierra llabrada [Mar (= rastra)].
  5. 5. Dentáu del bocáu del caballu [Ar].
- vanos, cribos, zedazos, peñeras, restiellas, peñones y otras cossas aparentes [Grangerías xviii: 1086]
  1. - vanos, cribos, zedazos, peñeras, restiellas, peñones y otras cossas aparentes
  2. Grangerías xviii: 1086
Cfr. rastriellu.
rastriellu, el
📖: rastriellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rastriel.lu [Bab. Pzu. PSil. An. Vd]. restriel.lu [PSil]. ristriel.lu [As]. ///rastrillu [Pa. Tb. Sm. Cd. Pr. Tor]. restri- llu [Pr. Llomb. Mar]. ristrillu [As]. rastrillo [Os. Llu. Ay]. restril.lu [Ay].>(TEST)
  1. rastriellu
    • Lln
    • Sl
  2. rastriel.lu
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
    • An
    • Vd
  3. restriel.lu
    • PSil
  4. ristriel.lu
    • As
  5. rastrillu infl. cast.
    • Pa
    • Tb
    • Sm
    • Cd
    • Pr
    • Tor
  6. restri- llu
    • Pr
    • Llomb
    • Mar
  7. ristrillu
    • As
  8. rastrillo
    • Os
    • Llu
    • Ay
  9. restril.lu
    • Ay
Rastru [Pr]. Cast. rastrillo [Pzu. Cd. Vd. Llomb. Mar] de dientes de fierro [Tb (/garabatu ‘de dientes de madera’) = ras- trichu]. Rastru de fierro y más pequeñu que la pradera [Lln. Llu]. Rastru de fierro con mangu, xeneralmente de madera [Pi. Sm (= restillu)]. Tabla con munchos dientes de fierro o madera, encaxada nun mangu llargu, p’axuntar yerba, paya, cuchu [Tor]. Rastru p’atropar la yerba [Bab]. Rastru de fie- rro p’axuntar cuchu o p’allisar la tierra [Pa]. Ferramienta pa gradiar la tierra y esfacer los tarrones [Ay]. 2. Aparatu de la industria del llin [Bab]. Tabla con un círculu de púes en mediu para restellar el llin [PSil (= rastiel.lu). Aparatu pa rastellar el llin (ristriel.lu/ristrillu ‘pieza del frenu d’un caballu, con dientes, que s’alluga baxo la barba’) [As]. Instrumentu del te- lar pa peñar los filos de cáñamu [Os]. Tabla de madera con un peñe de púes pa restellar el llin [Ay (= rastiil.lu]. 3. Especie de ganchos que lleva la cabezada de les caballeríes pa facer que caminen (va allugada baxo la quixada) [Sm (= restillu)]. Pieza de fierro que forma parte de la cabezada de los burros [Sl].
  1. 1. Rastru [Pr]. Cast. <i class="della">rastrillo</i> [Pzu. Cd. Vd. Llomb. Mar] de dientes de fierro [Tb (/<i class="della">garabatu </i>‘de dientes de madera’) = ras- trichu]. Rastru de fierro y más pequeñu que la <i class="della">pradera </i>[Lln. Llu]. Rastru de fierro con mangu, xeneralmente de madera [Pi. Sm (= restillu)]. Tabla con munchos dientes de fierro o madera, encaxada nun mangu llargu, p’axuntar yerba, paya, cuchu [Tor]. Rastru p’atropar la yerba [Bab]. Rastru de fie- rro p’axuntar cuchu o p’allisar la tierra [Pa]. Ferramienta pa gradiar la tierra y esfacer los tarrones [Ay].
  2. 2. Aparatu de la industria del llin [Bab]. Tabla con un círculu de púes en mediu para restellar el llin [PSil (= rastiel.lu). Aparatu pa rastellar el llin (<i class="della">ristriel.lu</i>/<i class="della">ristrillu</i> ‘pieza del frenu d’un caballu, con dientes, que s’alluga baxo la barba’) [As]. Instrumentu del te- lar pa peñar los filos de cáñamu [Os]. Tabla de madera con un peñe de púes pa restellar el llin [Ay (= rastiil.lu].
  3. 3. Especie de ganchos que lleva la cabezada de les caballeríes pa facer que caminen (va allugada baxo la quixada) [Sm (= restillu)]. Pieza de fierro que forma parte de la cabezada de los burros [Sl].
- quitarle la vaga grana que es a restrillón [Grangerías xviii: 817] Dim. llat. llat. rastrum, -i siguió ast. rastru (cfr.) d’u se xeneró’l dim. -ěllus, rastriellu. Pero, a la so vera, el llat. rastellus ‘cast. escardillo’ foi responsable del ast. rastiellu (cfr.), etc. nuna conducta asemeyada a la qu’alvertimos nel llat. castrum > ast. castru (cfr.) → dim. castriellu (cfr.) y cas- tellum > ast. castiellu (cfr.). Xunto a ello un castellanismu rastrillu, etc. Atopamos tamién un continuador
  1. - quitarle la vaga grana que es a restrillón
  2. Grangerías xviii: 817
  3. Dim. llat. llat. rastrum, -i siguió ast. rastru (cfr.) d’u se xeneró’l dim. -ěllus, rastriellu. Pero, a la so vera, el llat. rastellus ‘cast. escardillo’ foi responsable del ast. rastiellu (cfr.), etc. nuna conducta asemeyada a la qu’alvertimos nel llat. castrum > ast. castru (cfr.) → dim. castriellu (cfr.) y cas- tellum > ast. castiellu (cfr.). Xunto a ello un castellanismu rastrillu, etc. Atopamos tamién un continuador
del llat. ras- tra > ast. rastra (cfr.) → dim. rastriella y, al so llau, restiella y el castellanismu restilla; y dende rastiellu el verbu restellar (cfr.). Dende l’antecedente de rastriellu, rastriella féxose’l verbu *restrellar (cfr.) y, analóxicamente dende les formes diptongaes, restriellar. Les realizaciones del tipu rastrillar podríen tenese por variantes de restriellar al quedar en po- sición átona o, quiciabes meyor, como castellanismos. Pero’l llat. rastrum hebo incrementase tamién col dim. -īculum > ast. -iyu (o -ichu nes fasteres B-D), lo que xustifica rastriyu (cfr.) y rastriyar (cfr.).
rastrillar
📖: rastrillar
🏗️: NO
✍️: NO
<restrillar [y Pr. Llomb. Vg. Tor. Mar]. restril.lar [PSil]. ristril.lar [As]. rastril.lar [PSil]. restriel.lar [Ay]. arrastriel.lar [Ay]. arrestrel.lar [PSil].>(TEST)
  1. rastrillar
    • Tb
    • Pr
  2. restrillar
    • y Pr
    • Llomb
    • Vg
    • Tor
    • Mar
  3. restril.lar
    • PSil
  4. ristril.lar
    • As
  5. rastril.lar
    • PSil
  6. restriel.lar
    • Ay
  7. arrastriel.lar
    • Ay
  8. arrestrel.lar
    • PSil
Llimpiar col rastru o rastriellu [Ay. Tb. As. Pr. Llomb. Vg. Tor. Mar]. 2. Rastellar el llin, el cáñamu [Mar]. Usar el ras- triellu pa rastellar el llin [Ay. PSil].
  1. 1. Llimpiar col rastru o rastriellu [Ay. Tb. As. Pr. Llomb. Vg. Tor. Mar].
  2. 2. Rastellar el llin, el cáñamu [Mar]. Usar el ras- triellu pa rastellar el llin [Ay. PSil].
- assí como se va arrestrillando se va atando en brazados, quimas con quimas, para llevar a cocer el agua en repressa [Grangerías xviii: 817] Cfr. rastriellu.
rastriyar*
📖: rastriyar*
🏗️: SI
✍️: NO
<rastrichar [Tb].>(TEST)
  1. rastriyar*
  2. rastrichar
    • Tb
Llimpiar col rastriyu [Tb].
  1. 1. Llimpiar col rastriyu [Tb].
Verbu fechu sol ast. rastriyu (cfr. rastru) o rastrichu na fastera B-D.
rastriyu, el
📖: rastriyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rastrichu [Tb]. <i class="della">Rastriellu </i>de dientes de fierro [Tb (/<i class="della">garabatu </i>‘de dientes de madera’)]. 2. Ganchu pa recoyer la ceniza [An]: <i class="della">Miete’l ras- </i><i class="della">triyu</i>(TEST)
  1. rastriyu
    • An
  2. rastrichu
    • Tb
  3. <i class="della">Rastriellu </i>de dientes de fierro
    • garabatu ‘de dientes de madera’).">Tb (/<i class="della">garabatu </i>‘de dientes de madera’)
  4. 2
  5. Ganchu pa recoyer la ceniza [An]: <i class="della">Miete’l ras- </i><i class="della">triyu</i
nel furnicu [An].
  1. 1. <i class="della">nel</i> <i class="della">furnicu</i> [An].
Cfr. rastriellu & rastriyar.
rastrón, ona*
📖: rastrón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<rastrona [Villah].>(TEST)
  1. rastrón
  2. rastrona
    • Villah
Qu’arrastra [Villah].
  1. 1. Qu’arrastra [Villah].
2. Con resaca [Villah]: La mar está ras- trona [Villah]. Cfr. rastru.
rastrón, el
📖: rastrón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Ramu especialmente iguáu pal arrastre o tresporte [Tb]. Ca- rru {<i class="della">sic</i>} ensin ruedes [Lln (= narria)] pa dir per caminos mal iguaos y con piedres [Pa (= rametu)]. Especie de rastru p’arrastrar (pue llevalu una pareya vaques o una caballería) [Sm]. Corza pal arrastre de piedres pergrandes [Pz (Oc)]. 2. Grade, ferramienta agrícola [Cn (Oc). Vil (Cruce)]. 3. Montón de lleña iguáu pal arrastre [Tb]. 4. Especie de cañada en terrén emprumo [Oc]. 5. Páxaru rapaz [Am]. Aum. de <i class="della">rastru</i>(TEST)
  1. rastrón
  2. {<i class="della">sic</i>}
  3. Ramu especialmente iguáu pal arrastre o tresporte
    • Tb
  4. Ca- rru ensin ruedes
    • Lln (= narria)] pa dir per caminos mal iguaos y con piedres [Pa (= rametu)
  5. Especie de rastru p’arrastrar (pue llevalu una pareya vaques o una caballería)
    • Sm
  6. Corza pal arrastre de piedres pergrandes
    • Pz (Oc)
  7. 2
  8. Grade, ferramienta agrícola
    • Cn (Oc)
    • Vil (Cruce)
  9. 3
  10. Montón de lleña iguáu pal arrastre
    • Tb
  11. 4
  12. Especie de cañada en terrén emprumo
    • Oc
  13. 5
  14. Páxaru rapaz
    • Am
  15. Aum
  16. de <i class="della">rastru</i
(cfr.). Un aumentativu fem. de rastrón vese
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.). Un aumentativu fem. de <i class="della">rastrón</i> vese
nel ast. rastronada (cfr.).
rastronada, la*
📖: rastronada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rastronaa [JH].>(TEST)
  1. rastronada
  2. rastronaa
    • JH
Señal que’l rastru dexa na tierra [JH].
  1. 1. Señal que’l rastru dexa na tierra [JH].
2. Porción de tierra que’l rastru abate d’una vez [JH]. //A rastronaa llena ‘a rede barredera’ [JH]. Cfr. rastrón.
rastroxar
📖: rastroxar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rastroxar
Cfr. restroxar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">restroxar</i>.
rastroz
📖: rastroz
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">A</i>(TEST)
  1. rastroz
    • Vv
  2. <i class="della">A</i eonaviego
rastroz ‘abondo’ [Vv]: Ehí tenéis comida a rastroz [Vv].
  1. 1. <i class="della">rastroz</i> ‘abondo’ [Vv]: <i class="della">Ehí</i> <i class="della">tenéis</i> <i class="della">comida</i> <i class="della">a</i> <i class="della">rastroz</i> [Vv].
Formación alverbial que paez guardar rellación col verbu ast. restorcer (cfr. retorcer) darréu que (comer) a restorcer tamién significa ‘abondo’.
  1. Formación alverbial que paez guardar rellación col verbu ast. restorcer (cfr. retorcer) darréu que (comer) a restorcer tamién significa ‘abondo’.
rastru, el
📖: rastru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rastro [Os. /Mánt/]. +rostru [y Llg. Sr]. +restru [Ay. Ri].>(TEST)
  1. rastru
    • Sb
    • Tb
    • Sm
    • Pa
    • Qu
    • Pr
    • Cg
    • Lln
    • Bi
    • Sd
    • Llg
    • Cd
  2. ident class="della" level="1"></ident><rastro
    • Os
    • /Mánt/
  3. rostru metafonía
    • y Llg
    • Sr
  4. restru metafonía
    • Ay
    • Ri
Cast. rastru, señal [Sb. Tox] que se dexa o fai [Ay. Tb. Sm. Tor]: Siguílu pol rastru [Tb]. Rastru de paya que va de la casa de los novios a la ilesia {el día que se casen} [Pzu]. 2. Grade o rastiellu [LV. DA. R. JS] con dos files de dientes [Ay]. Grade, aperiu con púes de fierro pa desfacer la tierra [Pa. Cb. Qu]. Grade de dientes [Pr]. Instrumentu perasemeyáu a la grade de la que se destrema en tener namái dos llancinos (val p’abatir o allanar la tierra arao) [JH]. Ferramienta p’allanar la tierra arao (suel ser mayor que la rastra) [Mar]. Especie de tabladera que s’engancha a la pareya con una corza y val pa estarronar [Os]. Grade de dientes [Cg]. Ferramienta de barrotes de madera y púes de fierro pa estarronar [Lln]. Rastiellu pa los llabores de la tierra [Ay]. Especie d’aráu p’allisar la tierra [Villah]. 3. Ramu, carriella [Tb]. Carriella, carreña [Bi. Sr. Sd. Qu. Min]. Tipu de corza, forcáu [Ay]. Corza pa tresportar piedra [Ri]. Artefautu dentáu de madera p’arrastrar paya o yerba [Arm]. Artefautu qu’arrastra un animal de tiru [Llg]. 4. Carga de lle- ña que s’arrastra [Pr]. 5. Persona poco trabayadora y dispues- ta [Pr]. Persona lenta que siempre va la última en cualquier trabayu [Pr]. //Al rastru ‘(semar) a voléu’ [Bi]. ‘a rastres, pel suelu’ [Tb. /Mánt/]. ‘arrastrando’ [Lln. Llg]. ‘a la fuerza’ [Ri (+arrestru). Ac. Tb. Cd. Pr]. //A rastru abiertu ‘a rede barre- dera’ [JH]. //A rastru llenu ‘a rede barredera’ [JH]. //Dir al rastru ‘ir a la rastra’ [Cb]. //Andar a rastru ‘trabayar perduro’ [Tox]. ‘subordinase a una persona’ [Tox]. ‘encontrase malu y tener que siguir trabayando’ [Tox]. ‘andar humilláu’ [Tb]. ‘tar ensin gracia, malu’ [Ay (a +restru). Tb. Cd. Pr]. //Echar el rastru ‘dexar una seña de paya menudo dende la casa del noviu hasta la de la novia y a la ilesia, antes de los procla- mos oficiales’ [Llomb. Arm. Tor. Mar]. //Poner a ún los pies en rastru ‘enderechar, corrixir a ún’ [Cg]. //Rastru e pinchos ‘artefautu de madera con rollos o travesaños dentaos pa des- facer y allisar la tierra’ [Sb]. //Tar a rastru ‘tar pel suelu’ [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">rastru,</i> señal [Sb. Tox] que se dexa o fai [Ay. Tb. Sm. Tor]: <i class="della">Siguílu</i> <i class="della">pol</i> <i class="della">rastru</i> [Tb]. Rastru de paya que va de la casa de los novios a la ilesia {el día que se casen} [Pzu].
  2. 2. Grade o rastiellu [LV. DA. R. JS] con dos files de dientes [Ay]. Grade, aperiu con púes de fierro pa desfacer la tierra [Pa. Cb. Qu]. Grade de dientes [Pr]. Instrumentu perasemeyáu a la grade de la que se destrema en tener namái dos llancinos (val p’abatir o allanar la tierra arao) [JH]. Ferramienta p’allanar la tierra arao (suel ser mayor que la rastra) [Mar]. Especie de tabladera que s’engancha a la pareya con una corza y val pa estarronar [Os]. Grade de dientes [Cg]. Ferramienta de barrotes de madera y púes de fierro pa estarronar [Lln]. Rastiellu pa los llabores de la tierra [Ay]. Especie d’aráu p’allisar la tierra [Villah].
  3. 3. Ramu, carriella [Tb]. Carriella, carreña [Bi. Sr. Sd. Qu. Min]. Tipu de corza, forcáu [Ay]. Corza pa tresportar piedra [Ri]. Artefautu dentáu de madera p’arrastrar paya o yerba [Arm]. Artefautu qu’arrastra un animal de tiru [Llg].
  4. 4. Carga de lle- ña que s’arrastra [Pr].
  5. 5. Persona poco trabayadora y dispues- ta [Pr]. Persona lenta que siempre va la última en cualquier trabayu [Pr]. //<i class="della">Al rastru </i>‘(semar) a voléu’ [Bi]. ‘a rastres, pel suelu’ [Tb. /Mánt/]. ‘arrastrando’ [Lln. Llg]. ‘a la fuerza’ [Ri (+<i class="della">arrestru</i>). Ac. Tb. Cd. Pr]. //<i class="della">A</i> <i class="della">rastru abiertu </i>‘a rede barre- dera’ [JH]. //<i class="della">A</i> <i class="della">rastru</i> <i class="della">llenu</i> ‘a rede barredera’ [JH]. //<i class="della">Dir</i> <i class="della">al </i><i class="della">rastru</i> ‘ir a la rastra’ [Cb]. //<i class="della">Andar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">rastru</i> ‘trabayar perduro’ [Tox]. ‘subordinase a una persona’ [Tox]. ‘encontrase malu y tener que siguir trabayando’ [Tox]. ‘andar humilláu’ [Tb]. ‘tar ensin gracia, malu’ [Ay (<i class="della">a +restru</i>). Tb. Cd. Pr]. //<i class="della">Echar </i><i class="della">el rastru</i> ‘dexar una seña de paya menudo dende la casa del noviu hasta la de la novia y a la ilesia, antes de los procla- mos oficiales’ [Llomb. Arm. Tor. Mar]. //<i class="della">Poner a ún los pies en rastru </i>‘enderechar, corrixir a ún’ [Cg]. //<i class="della">Rastru e pinchos </i>‘artefautu de madera con rollos o travesaños dentaos pa des- facer y allisar la tierra’ [Sb]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">rastru</i> ‘tar pel suelu’ [Tb].
//¡Menudu rastru que llevo detrás de mí! dizse cuando se va acompañáu de daquién que ye lentu’ [Pa]. una mesa e una coçina e un rastro e una pala 1243(or.) [MSAH-V/232] el amo de I omne quel aiude e bestia e sogas e rastro [FA (FFLL)] un rastro de dientes largos [Grangerías xviii: 771] llevar rastro, garabatos y angazos [Grangerías xviii: 777] llevarte volando a pies juntos en un rastro [Grangerías xviii: 862] para en sitios en cuesta adonde no puede andar vuestro rastro [Grangerías xviii: 1077]
  1. //¡Menudu rastru que llevo detrás de mí! dizse cuando se va acompañáu de daquién que ye lentu’ [Pa]. una mesa e una coçina e un rastro e una pala
  2. 1243(or.) MSAH-V/232
  3. el amo de I omne quel aiude e bestia e sogas e rastro
  4. FA (FFLL)
  5. un rastro de dientes largos
  6. Grangerías xviii: 771
  7. llevar rastro, garabatos y angazos
  8. Grangerías xviii: 777
  9. llevarte volando a pies juntos en un rastro
  10. Grangerías xviii: 862
  11. para en sitios en cuesta adonde no puede andar vuestro rastro
  12. Grangerías xviii: 1077
Pero’l q’ha venir en mió restru [San Mateo 8] Del llat. rastrum, -i ‘tipu de garabatu’ (Old), ‘rastiellu’, con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. rastro), anque nel mesmu llat. yera pallabra que tamién podía apaecer en masculín como se pervé nesta numberación de Varrón: falces, palas, rastros (Res Rusticae i, 23-5). Del so plural rastra siguen los resultaos femeninos de güei del tipu ast. rastra (cfr.). Del diminutivu llat. rāstĕllum (em) o rastellus (em; Old), presente en delles llingües romániques (rew s.v. rastěllus; deeh), siguió ast. rastiellu (cfr.) de mou asemeyáu a castrum > ast. castru, castellum > ast. castie- llu. Pero, analóxicamente con rastru, formóse un diminutivu equivalente rastriellu (cfr.), como de castrum → castriellu. Dende rastrum, pero agora amestándo-y el sufixu diminuti- vu -īculum, esto ye *rastrīculum, siguió ast. rastriyu (ghla 202) d’u se fexo’l verbu rastriyar (cfr.). Sobre rastrum iguóse tamién el correspondiente verbu *rastrāre > rastrar (cfr.) y arrastrar (cfr.). A la so vera conocemos la formación en -idia- re responsable del ast. rastrexar (cfr.). Quiciabes por influxu del verbu arrastrar xeneralizóse l’ast. rastru na aceición de ‘tolo qu’arrastra y lo que s’arrastra’; tamién ‘aición y efeutu d’arrastrar’ (pe2: 337). Tamién hebo ser posible un usu axe- tiváu de rastru → *rastru, a, o que s’alvierte nel incrementáu rastriegu, a, o. (cfr.) y nel aum. rastrón, rastrona (cfr.).
rasu, a, o
📖: rasu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+resu/rasa/raso [Ay].>(TEST)
  1. rasu
    • Pa
    • Sb
    • Cg
    • Tb
    • Sm
    • Lln
    • Sr
    • Pr
  2. resu/rasa/raso metafonía
    • Ay
Cast. raso [Pa. Sb. Ay. PSil]. 2. Enllenu fasta’l borde (el vasu, la midida) [Cg. Ay. Tb. Mar]. 3. Espeyáu, ensin nubes [Ac. Ay. Tb. Sm. PSil]. 4. Llisa (una superficie) [Tb. Sm. PSil]. Llanu, allanáu, planu [Lln (S)]. Llanu, llisu [Mar]. “Llano, horizonte libre” [R]. //Al rasu ‘albentestate’ [Pzu]. //Al rasu ‘a cielu descubiertu’, ‘albentestate’ [Tb. PSil]. //Cagalera en campu rasu ‘asuntu ensin nenguna importancia’ [Sr]. //Cielu rasu ‘techu de superficie plana y llisa dientro de los edificios’ [Sm]. //(Madreñes) rases ‘(madreñes) ensin tazos’ [Ac. Sm, Md, Pr, Tox (madreñas rasas)]. //Rasu por corriente ‘llisa y llanamente’ [Pa. Sb]. ‘too, dafechu’ [Pr]. ‘ensin vueltes’ [Ac (raso por corriente)].
  1. 1. Cast. <i class="della">raso</i> [Pa. Sb. Ay. PSil].
  2. 2. Enllenu fasta’l borde (el vasu, la midida) [Cg. Ay. Tb. Mar].
  3. 3. Espeyáu, ensin nubes [Ac. Ay. Tb. Sm. PSil].
  4. 4. Llisa (una superficie) [Tb. Sm. PSil]. Llanu, allanáu, planu [Lln (S)]. Llanu, llisu [Mar]. “Llano, horizonte libre” [R]. //<i class="della">Al rasu </i>‘albentestate’ [Pzu]. //<i class="della">Al rasu </i>‘a cielu descubiertu’, ‘albentestate’ [Tb. PSil]. //<i class="della">Cagalera en campu rasu </i>‘asuntu ensin nenguna importancia’ [Sr]. //<i class="della">Cielu rasu</i> ‘techu de superficie plana y llisa dientro de los edificios’ [Sm]. //<i class="della">(Madreñes) rases </i>‘(madreñes) ensin tazos’ [Ac. Sm, Md, Pr, Tox (<i class="della">madreñas rasas</i>)]. //<i class="della">Rasu por corriente </i>‘llisa y llanamente’ [Pa. Sb]. ‘too, dafechu’ [Pr]. ‘ensin vueltes’ [Ac (<i class="della">raso por corriente</i>)].
ipsa ereditate de meo iure adrasa et in uestro dominio con- firmata 1018(or.) [ACL/335] non raso nen cancellado nen roto nen diramado nen entreli- nado 1281(or.) [ACL-VIII/189] vi una carta escripta en pargamino de cueyro non rasa nin cançellada 1287(or.) [ACL-VIII/300] non hera rasa nin chançellada nin enmendada nin en algun logar corruta 1310(or.) [SP-I/375] non yera rasa nin chancellada nin entrellinada nin auia en ella 1326(or.) [MSMV/134] non yera rasa nen entrellinado nen en ningun logar sospe- cha 1327(or.) [SP-II/31] escripto en pergameno de cueyro el qual priuillegio non era raso 1330(or.) [SIL/165] non yera raso nin chançellado nin entrellinnado non en otra parte sospechoso 1336(or.) [SP-II/135] non yeran rasas nin chançelladas nin entrellinnadas nin avia en ellas sospecha 1342(or.) [SP-II/195] la non allo rasa ny rota ny chançellada ny en ella sospecha 1361(or.) [SB/278] allo por ella que non yera rasa nin chançellada nin entre- llynnada 1361(or.) [SP-II/367] preuelego que non era raso nin chançellado nin entrellinna- do 1376 [AAA/154] non era rassa nin chancellada nin entrelinnada 1395(s. XIX) [SP-III/104] non era rasa nin chançellada nin en alguna parte della sos- pechosa 1398(or.) [SP-III/110] va hun raso de tinta en el altero devaxo 1446(or.) [MSMV/375] Del participiu de radere, llat. rāsus, -a, -um ‘rapáu’, ‘afeitáu’, ‘rasu’ [d’u siguió’l llat. *rasāre (em s.v. rado; abf)]. D’una nominalización del femenín rasa vien l’ast. rasa (
  1. ipsa ereditate de meo iure adrasa et in uestro dominio con- firmata
  2. 1018(or.) ACL/335
  3. non raso nen cancellado nen roto nen diramado nen entreli- nado
  4. 1281(or.) ACL-VIII/189
  5. vi una carta escripta en pargamino de cueyro non rasa nin cançellada
  6. 1287(or.) ACL-VIII/300
  7. non hera rasa nin chançellada nin enmendada nin en algun logar corruta
  8. 1310(or.) SP-I/375
  9. non yera rasa nin chancellada nin entrellinada nin auia en ella
  10. 1326(or.) MSMV/134
  11. non yera rasa nen entrellinado nen en ningun logar sospe- cha
  12. 1327(or.) SP-II/31
  13. escripto en pergameno de cueyro el qual priuillegio non era raso
  14. 1330(or.) SIL/165
  15. non yera raso nin chançellado nin entrellinnado non en otra parte sospechoso
  16. 1336(or.) SP-II/135
  17. non yeran rasas nin chançelladas nin entrellinnadas nin avia en ellas sospecha
  18. 1342(or.) SP-II/195
  19. la non allo rasa ny rota ny chançellada ny en ella sospecha
  20. 1361(or.) SB/278
  21. allo por ella que non yera rasa nin chançellada nin entre- llynnada
  22. 1361(or.) SP-II/367
  23. preuelego que non era raso nin chançellado nin entrellinna- do
  24. 1376 AAA/154
  25. non era rassa nin chancellada nin entrelinnada
  26. 1395(s. XIX) SP-III/104
  27. non era rasa nin chançellada nin en alguna parte della sos- pechosa
  28. 1398(or.) SP-III/110
  29. va hun raso de tinta en el altero devaxo
  30. 1446(or.) MSMV/375
  31. Del participiu de radere, llat. rāsus, -a, -um ‘rapáu’, ‘afeitáu’, ‘rasu’ [d’u siguió’l llat. *rasāre (em s.v. rado; abf)]. D’una nominalización del femenín rasa vien l’ast. rasa (
  32. d’u siguió’l llat. *rasāre (em s.v. rado; abf)
cfr.). La documentación tamién ufre nel penúltimu exemplu conseñáu un usu nominal del masculín (“raso”) na aceición de ‘raspa- dura’. D’una alverbialización del ast. ras sigue la espresión ast. al ras (cfr.), con perda de la vocal cabera. Dende’l citáu rasāre fexéronse los verbos ast. rasar (cfr.), arrasar (cfr.) y derrasar (cfr.); el primeru con un continuador nominalizáu del participiu débil rasáu (cfr.); el segundu con un continua- dor del participiu fuerte nominalizáu arrasu (cfr.) como yá se dixo (pe5).
rasu, el*
📖: rasu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<raso [Mi. Sr].>(TEST)
  1. rasu
  2. raso
    • Mi
    • Sr
Tela asedao, mui lliso y fino y con brillu [Mi]. //(Tela) de raso ‘(tela) lliso y brillante’ [Sr].
  1. 1. Tela asedao, mui lliso y fino y con brillu [Mi]. //(<i class="della">Tela</i>) <i class="della">de</i> <i class="della">raso</i> ‘(tela) lliso y brillante’ [Sr].
- Delantre venía un pendón,/colloráu y ablancáu,/que con sangre de nariz/lu debienon de pintar,/anque paecía de rasu... [Relación (Porléi): 318-322] Términu común col castellán. Con orixe nel deverbal fuerte rasu, a, o.
  1. - Delantre venía un pendón,/colloráu y ablancáu,/que con sangre de nariz/lu debienon de pintar,/anque paecía de rasu...
  2. Relación (Porléi): 318-322
  3. Términu común col castellán. Con orixe nel deverbal fuerte
  4. rasu, a, o.
“rasura”
📖: “rasura”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vimos</i>(TEST)
  1. “rasura”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vimos</i
un privilegio ... sen rasura e sen sospecha fechu en
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">privilegio</i> <i class="della">...</i> <i class="della">sen</i> <i class="della">rasura</i><i class="della"> e sen sospecha</i> <i class="della">fechu </i><i class="della">en</i>
esta 1271(or.) [SP-I/237] uj el preuilegio sobredicho sen rasura et sen sospecha 1291 [AAU/35] scripta que vi sen rasura e sen entrellinnadura e sen chance- lladura 1293(or.) [SP-I/296] catola et egeminola et por que la allo ssen rrasura 1312 [AAU/82] non allo rasura nin sospecha 1316 [CDA/281]
  1. esta
  2. 1271(or.) SP-I/237
  3. uj el preuilegio sobredicho sen rasura et sen sospecha 1291
  4. AAU/35
  5. scripta que vi sen rasura e sen entrellinnadura e sen chance- lladura
  6. 1293(or.) SP-I/296
  7. catola et egeminola et por que la allo ssen rrasura
  8. 1312 AAU/82
  9. non allo rasura nin sospecha
  10. 1316 CDA/281
Del llat. rasūra, -ae ‘raedura’, ‘raspadura’ (dlfac) con con- tinuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; pe2: 338).
rata, la 1
📖: rata
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Pieza que s’alluga na gadaña pa que nun s’abra’l pañu [Ar]. 2. Pieza del tornu [As].Travesañu gordu que suxeta tol arma- zón del telar [Ay]. Maderu del molín que suxeta la puente y el durmiente [Ll]. <i class="della">Lobo </i>(<i class="della">sic</i>) del carru, pieza del carru [Ar]. Ha alvertise que nun ye fácil xebrar <i class="della">rata</i>(TEST)
  1. rata
  2. Pieza que s’alluga na gadaña pa que nun s’abra’l pañu
    • Ar
  3. 2
  4. Pieza del tornu
    • As]
    • Travesañu gordu que suxeta tol arma- zón del telar [Ay
  5. Maderu del molín que suxeta la puente y el durmiente
    • Ll
  6. <i class="della">Lobo </i>(<i class="della">sic</i>) del carru, pieza del carru
    • Ar
  7. Ha alvertise que nun ye fácil xebrar <i class="della">rata</i
1 de rata 2 (pe5) en delles aceiciones onde rata s’asocia a una figura. De toes maneres, les aceiciones conseñaes equí s.v. rata 1 abúltanos qu’han xebrase de les de rata 2 (cfr.) pues en rata 1 faen siem- pre referencia a daqué que suxeta o sofita, lo que s’axusta perbién a la idea de ‘atar’ (cfr. atar). Cfr. atar & arratar 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i> de <i class="della">rata</i> <i class="della">2</i> (pe5) en delles aceiciones onde <i class="della">rata </i>s’asocia a una figura. De toes maneres, les aceiciones conseñaes equí s.v. <i class="della">rata 1 </i>abúltanos qu’han xebrase de les de <i class="della">rata</i> <i class="della">2</i> (cfr.) pues en <i class="della">rata</i> <i class="della">1</i> faen siem- pre referencia a daqué que suxeta o sofita, lo que s’axusta perbién a la idea de ‘atar’ (cfr. <i class="della">atar</i>). Cfr. <i class="della">atar</i> & <i class="della">arratar</i><i class="della">
  3. 1. </i>
rata, la 2
📖: rata
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<arrata [y Ar].>(TEST)
  1. rata
    • Lln
    • Sm
    • Cd
    • Cp
    • Tb
    • Pr
    • Vd
    • Av
    • Llu
    • Qu
    • Sb
    • Xx
    • Cg
  2. arrata
    • y Ar
Cast. rata [Lln (S)]. Fema del ratu [Sm]. Ratu d’agua [Cd]. 2. Centhrophorus granulosus [L’Arena]. 3. Guxán, gata de les frutes y verdura [Cp. Tb. Sm. Gr. Pr. Vd. Av (Oc = gata)]. Guxán de cualquier tipu [Llu]. 4. Renacuayu [Qu]. Variedá de rana de tamañu pequeñu que naz de los güevos de les saltoses [Sb]. Rana [Qu]. 5. Ratu, sexu de la muyer [Xx (= fañagüe- ta)]. //Rata del siestu ‘lliria’ [Cg]. //Rata al siestu ‘lliria’ [No- val]. //Rata de luz ‘lluciérnaga, cocu de lluz’ [Ac]. //Ratape- lona ‘lluciérnaga, cocu de lluz’ [Cp]. //Rata por aguya ‘cosa que vien xusta, como’l dineru cuando nun falta nin sobra pa facer un pagu’ [Cg]. Y porque tevi ñoticia/de que fusti tomar sal,/dime rata per aguya/lo que espero de ti, Xuan,/¿qué hai de ñuevu allá na villa? [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 33-37)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rata</i> [Lln (S)]. Fema del ratu [Sm]. Ratu d’agua [Cd].
  3. 2. <i class="della">Centhrophorus</i> <i class="della">granulosus</i> [L’Arena].
  4. 3. Guxán, gata de les frutes y verdura [Cp. Tb. Sm. Gr. Pr. Vd. Av (Oc = gata)]. Guxán de cualquier tipu [Llu].
  5. 4. Renacuayu [Qu]. Variedá de rana de tamañu pequeñu que naz de los güevos de les saltoses [Sb]. Rana [Qu].
  6. 5. Ratu, sexu de la muyer [Xx (= fañagüe- ta)]. //<i class="della">Rata</i> <i class="della">del</i> <i class="della">siestu</i> ‘lliria’ [Cg]. //<i class="della">Rata</i> <i class="della">al</i> <i class="della">siestu</i> ‘lliria’ [No- val]. //<i class="della">Rata de luz </i>‘lluciérnaga, cocu de lluz’ [Ac]. //<i class="della">Ratape- lona </i>‘lluciérnaga, cocu de lluz’ [Cp]. //<i class="della">Rata por aguya </i>‘cosa que vien xusta, como’l dineru cuando nun falta nin sobra pa facer un pagu’ [Cg]. <i class="della">Y porque tevi ñoticia</i>/<i class="della">de que fusti tomar sal,</i>/<i class="della">dime </i><i class="della">rata per</i> <i class="della">aguya</i>/<i class="della">lo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">espero</i> <i class="della">de</i> <i class="della">ti,</i> <i class="della">Xuan,</i>/<i class="della">¿qué</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">de</i> <i class="della">ñuevu</i> <i class="della">allá</i> <i class="della">na</i> <i class="della">villa?</i> [ABalvidares, <i class="della">Dos</i> <i class="della">casinos</i> (Poesíes 33-37)]
con_una llixereza mayor que la de_les rates se esmucio pe la maleza 1895 [FRG (c. 21)/28] no se m’ iscapaba ni una rata vieya ni una mosca rociniega 1908 [Cartafu 10/15]
  1. con_una llixereza mayor que la de_les rates se esmucio pe la maleza
  2. 1895 FRG (c. 21)/28
  3. no se m’ iscapaba ni una rata vieya ni una mosca rociniega
  4. 1908 Cartafu 10/15
Cfr. ratu 2 (pe2: 339). Dende ratu, rata féxose’l verbu arratar 2 (cfr.).
ratadín, el
📖: ratadín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Espaciu de tiempu non mui grande [PSil]: <i class="della">Quedóuse</i>(TEST)
  1. ratadín
  2. Espaciu de tiempu non mui grande [PSil]: <i class="della">Quedóuse</i
con nós un ratadín [PSil].
  1. 1. <i class="della">con</i> <i class="della">nós</i> <i class="della">un</i> <i class="della">ratadín</i> [PSil].
Dim. de ratáu (cfr. ratu 1) fechu cuando entá caltenía la ter- minación conservadora -adu.
rataliria, la
📖: rataliria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rataliya [LV. Lln (LV). R]. /////rataliga [Lln]. ratalía [Or (i)]. retalía [Ci]. /////ratallina [Rs. Os. Pa. Po]. retallina [Am]. ///ratalilla [Lln. Cl (i)].>(TEST)
  1. rataliria
  2. rataliya
    • LV
    • Lln (LV)
    • R
  3. rataliga dudoso (certainty = baxa)
    • Lln
  4. ratalía
    • Or (i)
  5. retalía
    • Ci
  6. ratallina dudoso (certainty = baxa)
    • Rs
    • Os
    • Pa
    • Po
  7. retallina
    • Am
  8. ratalilla infl. cast.
    • Lln
    • Cl (i)
Mustela nivalis [Rs. Os. Pa. Am. Po]. Lliria, papalba [LV. Lln. Cl (i). Or (i). Ci. Cg. R. Noval 29]. 2. Armiñu [Noval 29]. D’una amestanza del ast. rata 2, femenín de ratu 2 (pe1: 339), col ast. liria o dalguna de les sos variantes (cfr. llira 1; pe3: 102). Trátase d’una xuntura de dos nomes, como vemos en fura y furamarta, que s’axusten pa referise a un mesmu ani- mal o a animales xenéticamente averaos. L’ast. rataliria em- pobinó a una reinterpretación fónica darréu que, de contino, los falantes nagüen por facer clara la propia llingua; asina la segunda parte del términu, -liria (variante de lliria), pudo sus- tituyise por otra como -liya [dao que [rj] dacuando entiéndese como lj > -y-, como en statōrium > *statōlium > estando- yu (cfr.)], o bien túvose por un diminutivu en -īcula ( > -iya -ía) o por dalgún de los sos equivalentes -ina o -illa (ésti d’aniciu castellán); dende -ía, cuando dellos allampien por re- poner la consonante que consideren etimolóxica, xeneralicen una antihiática -g- (ghla 174).
  1. Mustela nivalis [Rs. Os. Pa. Am. Po]. Lliria, papalba [LV. Lln. Cl (i). Or (i). Ci. Cg. R. Noval 29]. 2. Armiñu [Noval 29].
  2. Noval 29
  3. D’una amestanza del ast. rata 2, femenín de ratu 2 (pe1: 339), col ast. liria o dalguna de les sos variantes (cfr. llira 1; pe3: 102). Trátase d’una xuntura de dos nomes, como vemos en fura y furamarta, que s’axusten pa referise a un mesmu ani- mal o a animales xenéticamente averaos. L’ast. rataliria em- pobinó a una reinterpretación fónica darréu que, de contino, los falantes nagüen por facer clara la propia llingua; asina la segunda parte del términu, -liria (variante de lliria), pudo sus- tituyise por otra como -liya [dao que [rj] dacuando entiéndese como lj > -y-, como en statōrium > *statōlium > estando- yu (cfr.)], o bien túvose por un diminutivu en -īcula ( > -iya
  4. dao que [rj
  5. -ía) o por dalgún de los sos equivalentes -ina o -illa (ésti d’aniciu castellán); dende -ía, cuando dellos allampien por re- poner la consonante que consideren etimolóxica, xeneralicen una antihiática -g- (ghla 174).
ratáu, el
📖: ratáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Espaciu de tiempu [Tb. PSil. Oc]: <i class="della">Tienes</i>(TEST)
  1. ratáu
    • Oc
    • Sm
  2. ident class="della" level="1"></ident>Espaciu de tiempu [Tb. PSil. Oc]: <i class="della">Tienes</i
qu’echame un ratáu ‘tienes que me dedicar un tiempu (pa dalguna cosa)’ [Oc]. //A rataos ‘a ratos’ [Sm].
  1. 1. <i class="della">qu’echame</i> <i class="della">un</i> <i class="della">ratáu </i>‘tienes que me dedicar un tiempu (pa dalguna cosa)’ [Oc]. //<i class="della">A </i><i class="della">rataos</i> ‘a ratos’ [Sm].
Cfr. ratu 1.
  1. Cfr. ratu 1.
ratel, el
📖: ratel
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">retel</i>, arte de pesca que tien un aru con una rede que fai bolsa [PVeiga]. Rede pequeña y redonda con un cercu d’alambre [VCid]. 2. Bolsa de rede suxeta a un aru d’alambre [Mar. lla]. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">I</i>(TEST)
  1. ratel
  2. Cast
  3. <i class="della">retel</i>, arte de pesca que tien un aru con una rede que fai bolsa
    • PVeiga
  4. Rede pequeña y redonda con un cercu d’alambre
    • VCid
  5. 2
  6. Bolsa de rede suxeta a un aru d’alambre
    • Mar
    • lla
  7. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">I</i
zumazo e el retel que se ela tiem 1271(or.) [ACL-VIII/58]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">zumazo</i> <i class="della">e</i> <i class="della">el</i> <i class="della">retel</i> <i class="della">que</i> <i class="della">se</i> <i class="della">ela</i> <i class="della">tiem</i> 1271(or.) [ACL-VIII/58]
D’un deriváu del neutru llat. rēte, -is ‘rede’ (em) cola amestan- za del suf. dim. -ĕllum, *retĕllum, pero d’aniciu mozárabe al nun sonorizar la -t- y al caltenese ensin diptongar la tónica; el términu conséñase tamién n’Álava, retel (dcech s.v. red).
  1. D’un deriváu del neutru llat. rēte, -is ‘rede’ (em) cola amestan- za del suf. dim. -ĕllum, *retĕllum, pero d’aniciu mozárabe al nun sonorizar la -t- y al caltenese ensin diptongar la tónica; el términu conséñase tamién n’Álava, retel (dcech s.v. red).
ratén, {el}
📖: ratén
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
<ident class="della" level="1"></ident>Madera que se pon en delles zones de los ríos pa facer banzáu <ident class="della" level="1"></ident>[L.laciana (lla)]. <ident class="della" level="1"></ident>Posible variante de <i class="della">retén</i>(TEST)
  1. ratén
  2. ident class="della" level="1"></ident>Madera que se pon en delles zones de los ríos pa facer banzáu <ident class="della" level="1"></ident>
    • L
    • laciana (lla)
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Posible variante de <i class="della">retén</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
ratera, la
📖: ratera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><ratiera [Tox]. //rateira [Eo].>(TEST)
  1. ratera
  2. ident class="della" level="1"></ident><ratiera
    • Tox
  3. rateira eonaviego
    • Eo
Trampa de cazar ratos o mures [Lln. Cb. Ar. PSil. Pr. Cv. Tox. /Eo/]. Garduña [Sb]. 2. Conxuntu de topos o ratos nun prau [Lln]. Cfr. ratu 2.
  1. Trampa de cazar ratos o mures [Lln. Cb. Ar. PSil. Pr. Cv. Tox. /Eo/]. Garduña [Sb]. 2. Conxuntu de topos o ratos nun prau [Lln].
  2. Lln
  3. Cfr. ratu 2.
ratería, la
📖: ratería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Conxuntu de munchos ratos o mures [Sm]. Cfr. <i class="della">ratu 2.</i>(TEST)
  1. ratería
  2. ident class="della" level="1"></ident>Conxuntu de munchos ratos o mures
    • Sm
  3. Cfr
  4. <i class="della">ratu 2.</i
rateru, a, o
📖: rateru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+ratiru [Ay].>(TEST)
  1. rateru
  2. ratiru metafonía
    • Ay
Que roba coses pequeñes [Ac. Ay]. Cfr. ratu 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que roba coses pequeñes [Ac. Ay]. Cfr. <i class="della">ratu
  3. 2. </i>
ratiar
📖: ratiar
🏗️: NO
✍️: NO
Ratonar [Tox]. Afuracar (los ratos) [Tb]. Ponese’l gatu malu por comer ratones [Mi (= ratoniar). 2. Robar en pequeñes can- tidaes y coses de curtia importancia [Tb. Tox]. Cfr. <i class="della">ratu</i><i class="della">(TEST)
  1. ratiar
  2. Ratonar
    • Tox
  3. Afuracar (los ratos)
    • Tb
  4. Ponese’l gatu malu por comer ratones [Mi (= ratoniar)
  5. 2
  6. Robar en pequeñes can- tidaes y coses de curtia importancia
    • Tb
    • Tox
  7. Cfr
  8. <i class="della">ratu</i><i class="della"
2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 2. </i>
ratiáu, ada, ao
📖: ratiáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
De color ceniza (la vaca) [Cl]. 2. Escasu [Cr]: <i class="della">Cortélo</i>(TEST)
  1. ratiáu
  2. De color ceniza (la vaca)
    • Cl
  3. 2
  4. Escasu [Cr]: <i class="della">Cortélo</i
ratiao
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ratiao</i>
[Cr]. 3. Mináu de los ratos o topos (una tierra) [Lln]. //“Ratiao = ‘Mar’. piedra y arena alternativamente “ [Cñ]. Pp. de ratiar.
“ratificación”
📖: “ratificación”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">anbas</i>(TEST)
  1. “ratificación”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">anbas</i
las partes con conssentimjento et Ratifficaçion del Conçeio de Ouiedo 1312 [AAU/146] Cfr. ratificar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">las</i> <i class="della">partes</i> <i class="della">con</i> <i class="della">conssentimjento</i> <i class="della">et</i> <i class="della">Ratifficaçion</i> <i class="della">del</i> <i class="della">Conçeio</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Ouiedo</i> 1312 [AAU/146] Cfr. <i class="della">ratificar</i>.
ratificar*
📖: ratificar*
🏗️: SI
✍️: NO
Verbu quiciabes conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dixo quel que otorgava e </i><i class="della">retificava</i><i class="della">(TEST)
  1. ratificar*
  2. Verbu quiciabes conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dixo quel que otorgava e </i><i class="della">retificava</i><i class="della"
e avia por firme 1396(or.) [SP-III/107]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. e avia por firme </i>1396(or.) [SP-III/107]
Del b. llat. ratificare (dcech s.v. razón) per vía culta. De la mesma manera ha entendese’l términu rellacionáu ratifica- ción (cfr.).
ratiga, la
📖: ratiga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. ratiga
Cfr. retiga.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">retiga</i>.
ratín, ina, ino
📖: ratín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<ratina [Lln. Villah. Os. Pa. Cb. Sb. Ay. Ll. Ri. Cd. Pr. Ma- senga. Arm].>(TEST)
  1. ratín
  2. ratina
    • Lln
    • Villah
    • Os
    • Pa
    • Cb
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Cd
    • Pr
    • Ma- senga
    • Arm
De color canela o ceniza (la vaca) [Lln].
  1. 1. De color canela o ceniza (la vaca) [Lln].
D’un tipu de raza (vaca) [Ll], de color que tira a buxo [Lln. Ay. An. Masenga]: Vendéu un xatu ratín [An]. De color ceniza y de poca alzada (la vaca) [Ri. Tb]. De pelo buxo asemeyao a la rata (la vaca) [Cb. Ar. Sm. Cd. Tox]. De pelo fino y color buxo (la vaca) [Os]. De color ceniza ablancazao y fuerte (vaca) [Arm]. De pelo buxo y de muncha lleche [Pa. Sb]. 2. De muncha lleche y pequeña (la vaca) [Pr]. 3. De procedencia suiza (la vaca) [Villah. Ca]. //-as ‘clas de mazanes, Pero ratinus[Cd]. Trátase d’un axetivu motiváu, aplicáu especialmente a la vaca, y llargamente espardíu tamién per Lleón y Cantabria (lla), en referencia al color por comparanza col ratu ‘mure’ (cfr. ratu 2). Tamién s’aplica a la mazana pola mesma razón cromática. La conducta yá ye vieya darréu qu’apaez n’autores como Columella (abf s.v. murinus) que fala del murinus co- lor; y Palladius (iv, 13, 3) que se refier al caballu murinus (pe2: 338). Una nominalización del femenín apaez nel ast. ra- tina (cfr.) que conocemos per dos referencies del sieglu xviii.
ratín, ina, el/la
📖: ratín
🔤: , ina, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ina,
Ratu, mure [Lln (= surnia)]. Dim. de <i class="della">ratu</i>(TEST)
  1. ratín
  2. Ratu, mure
    • Lln (= surnia)
  3. Dim
  4. de <i class="della">ratu</i
2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i>.
ratín, el
📖: ratín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Espaciu percurtiu de tiempu [Tb]. Dim. de <i class="della">ratu</i>(TEST)
  1. ratín
  2. Espaciu percurtiu de tiempu
    • Tb
  3. Dim
  4. de <i class="della">ratu</i
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i>.
ratina, la
📖: ratina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación: <i class="della">Ratina</i><i class="della">(TEST)
  1. ratina
  2. Términu conocíu pela documentación: <i class="della">Ratina</i><i class="della"
llaman en Asturias á unos ratones que se crían en las aguas frescas ó arroyuelos de los montes, viviendo en ellos tan naturalmente como las ranas en los charcos, y saliendo también del agua como ellas y que en nada se di- ferencian de los ratones comunes, sino en esta propiedad, y que en su pelo, pellejo, y excremento son un verdadero almizcle. Lat. Mus aquaticus odoratus. También le llaman almizclero. Ratina, el almizcle de la ratina [DC, Terreros] Cfr. ratín, ina, ino.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. llaman en Asturias á unos ratones que se crían en</i> <i class="della">las aguas frescas ó arroyuelos de los montes, viviendo en</i> <i class="della">ellos</i> <i class="della">tan</i> <i class="della">naturalmente</i> <i class="della">como</i> <i class="della">las</i> <i class="della">ranas</i> <i class="della">en</i> <i class="della">los</i> <i class="della">charcos,</i> <i class="della">y</i> <i class="della">saliendo</i> <i class="della">también</i> <i class="della">del</i> <i class="della">agua</i> <i class="della">como</i> <i class="della">ellas</i> <i class="della">y</i> <i class="della">que</i> <i class="della">en</i> <i class="della">nada</i> <i class="della">se</i> <i class="della">di-</i> <i class="della">ferencian de los ratones comunes, sino en esta propiedad,</i> <i class="della">y</i> <i class="della">que</i> <i class="della">en</i> <i class="della">su</i> <i class="della">pelo,</i> <i class="della">pellejo,</i> <i class="della">y</i> <i class="della">excremento</i> <i class="della">son</i> <i class="della">un</i> <i class="della">verdadero</i> <i class="della">almizcle.</i> <i class="della">Lat.</i> <i class="della">Mus</i> <i class="della">aquaticus</i> <i class="della">odoratus.</i> <i class="della">También</i> <i class="della">le</i> <i class="della">llaman</i> <i class="della">almizclero.</i> <i class="della">Ratina</i><i class="della">,</i> <i class="della">el</i> <i class="della">almizcle</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">ratina</i> [DC, Terreros] Cfr. <i class="della">ratín,</i> <i class="della">ina,</i><i class="della"> ino</i>.
Ratina apaez tamién en testu cast. con frecuentes asturianis- mos polo que’l términu ratina podría ser asturianu magar güei nun lu recoyéremos nesti dominiu con esti sen:
  1. procura dar a las pieles buen olor. Y para esso echarás ratina, o mejor azmicle, commo a remojo, en el vino blanco o agua ardiente que te pareciere necessario
  2. Grangerías xviii: 1091
ratiquín, el
📖: ratiquín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. ratiquín
    • Ca
    • Tb
Espaciu curtiu de tiempu [Ca. Tb]. Cfr. ratu 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Espaciu curtiu de tiempu [Ca. Tb]. Cfr. <i class="della">ratu 1</i>.
ratizu, el
📖: ratizu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Arrecendor a ratu [Ac. Tb]: <i class="della">Güel</i>(TEST)
  1. ratizu
    • Tb
  2. Arrecendor a ratu [Ac. Tb]: <i class="della">Güel</i
a ratizu [Tb].
  1. 1. <i class="della">a</i> <i class="della">ratizu</i> [Tb].
Cfr. ratu 2.
ratón, el
📖: ratón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">ratón</i>(TEST)
  1. ratón
    • Llg
    • Sb
    • Lln
    • Av
    • Llu
  2. Cast
  3. <i class="della">ratón</i
[Ac. Llg. Sb]. 2. Rata [Lln]. 3. Coelorhynchus coelorhynchus, cast. rata [Lls, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac)]. Coryphaenoides rupestris, cast. granadero [Lls, Xx, Cñ, Llu, A (ppac)]. Trachyrynchus scabrus, cast. abambolo de cantil [Lls, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac). L’Arena]. Chimaera monstrosa, cast. quimera [Xx, Llu, Av (ppac)]. Pexe de color ceniza, güe- yos grandes y cola delgada [Llu]. //-ones ‘rates’ [Ac]. ‘nomatu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Ac. Llg. Sb].
  3. 2. Rata [Lln].
  4. 3. <i class="della">Coelorhynchus </i><i class="della">coelorhynchus</i>, cast. <i class="della">rata </i>[Lls, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac)]. <i class="della">Coryphaenoides</i> <i class="della">rupestris</i>, cast. <i class="della">granadero</i> [Lls, Xx, Cñ, Llu, A (ppac)]. <i class="della">Trachyrynchus</i> <i class="della">scabrus</i>, cast. <i class="della">abambolo</i> <i class="della">de</i> <i class="della">cantil </i>[Lls, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac). L’Arena]. <i class="della">Chimaera monstrosa</i>, cast. <i class="della">quimera </i>[Xx, Llu, Av (ppac)]. Pexe de color ceniza, güe- yos grandes y cola delgada [Llu]. //<i class="della">-ones</i> ‘rates’ [Ac]. ‘nomatu
de los de Castañera en Miranda’ [LBlanco]. //Ratones d’agua ‘rates d’agua’ [Ac]. ///Saber más que los ratones ‘ser perllis- tu, ser perespabiláu (el neñu)’ [Llg]. //Andar los ratones en caxón ‘ruxir les tripes por tener fame’ [Sb]. Aum. de ratu 2 pero con posibilidá de que na aceición 1ª sía un castellanismu. Los nomes de los pexes han debese a una aplicación tresllaticia del animal terrestre al marín como davezu pasa. Dende ratón pudieron llograse los ver- bos compuestos arratonar (cfr.), enratonar (cfr.). Tamién el femenín analóxicu pue entrar na formación de ratona (cfr.) d’u sigue l’ax. ratoneru, a, o (cfr.), con nominalización ra- tonera (cfr.).
ratona, la
📖: ratona
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Topu [Mar]. Aum. de <i class="della">rata</i>(TEST)
  1. ratona
  2. Topu
    • Mar
  3. Aum
  4. de <i class="della">rata</i
o femenín analóxicu de ratón (cfr. ratu 2).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. o femenín analóxicu de <i class="della">ratón</i> (cfr. <i class="della">ratu</i> <i class="della">2</i>).
ratonera, la
📖: ratonera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ratuneira [Pzu].>(TEST)
  1. ratonera
    • Pa
    • Ay
    • Tb
  2. ratuneira
    • Pzu
Trampa pa pescar ratos [Pa. Ay. Tb. Pzu]. Cfr. ratón.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Trampa pa pescar ratos [Pa. Ay. Tb. Pzu]. Cfr. <i class="della">ratón</i>.
ratoneru, a, o*
📖: ratoneru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ratonero [Cñ]. ratuneiru [Pzu]. +ratoniru [Ay].>(TEST)
  1. ratoneru
  2. ratonero
  3. ratuneiru
    • Pzu
  4. ratoniru metafonía
    • Ay
Cast. ratonero [Pzu]. Que come o caza ratos [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">ratonero</i> [Pzu]. Que come o caza ratos [Ay].
2. Ama- ñosu [Cñ]. Cfr. ratón.
ratrotera
📖: ratrotera
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. ratrotera
{La fonte remite a la lletra A pero nun define} [GP a. 1788].
  1. 1. {La fonte remite a la lletra A pero nun define} [GP a. 1788].
Ye términu qu’habría entendese xunto al ast. retorteru, a, o (cfr.).
ratu, el 1
📖: ratu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<+retu [Ay. Ll. Ri].>(TEST)
  1. ratu
    • Lln
    • Ca
    • Tb
    • Sm
    • Pr
  2. retu metafonía
    • Ay
    • Ll
    • Ri
Espaciu curtiu de tiempu [Lln. Cl. Ac. Ca. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. PSil. Pr]. Oyga pos il {sic} mio pena en pocu ratu: [Xuan García (1666 ó 1667: 160-1)] ¡Dote al diablu la tirada!/¿A San Pelayu va a dar?/San Pe- layu está en Trasona/y hai bon ratu de aquí allá [Relación (Porléi): 86-89]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Espaciu curtiu de tiempu [Lln. Cl. Ac. Ca. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. PSil. Pr]. <i class="della">Oyga</i> <i class="della">pos</i> <i class="della">il</i> <i class="della">{sic}</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">pena</i> <i class="della">en</i> <i class="della">pocu</i> <i class="della">ratu</i>: [Xuan García (1666 ó 1667: 160-1)] <i class="della">¡Dote</i> <i class="della">al</i> <i class="della">diablu</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tirada!</i>/<i class="della">¿A</i> <i class="della">San</i> <i class="della">Pelayu</i> <i class="della">va</i> <i class="della">a</i> <i class="della">dar?</i>/<i class="della">San</i> <i class="della">Pe-</i> <i class="della">layu</i> <i class="della">está</i> <i class="della">en</i> <i class="della">Trasona</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">bon</i> <i class="della">ratu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">aquí</i> <i class="della">allá</i> [Relación (Porléi): 86-89]
sigue’l dim. ratadín (cfr.). Tamién con doble sufixación ratu raticuratiquín (cfr.), ratunada (cfr.).
  1. sigue’l dim. ratadín (cfr.). Tamién con doble sufixación ratu
  2. raticuratiquín (cfr.), ratunada (cfr.).
Del llat. raptus, -us ‘arrebatamientu’ → ‘tirón’, ‘arranque’ → fig. ‘instante’ (dcech s.v. rato). Pa xustificar semánticamen- te esti términu García de Diego parte del participiu raptus, ‘robáu’, onde de la idea del tiempu perdío pásase a ‘tiempu que cuerre’, ‘pedazu de tiempu’ (deeh). Sobro ratu hebo in- crementaciones varies del tipu ratín, ratucu, ratazu, etc. Ta- mién lo que paez un aumentativu *ratadu [> ratáu (cfr.)] d’u
ratu, el 2
📖: ratu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident><rato [Cñ]. +rotu [y Llg]. +retu [y Mo (llaa 27). Ll. Ri]. <ident class="della" level="1"></ident>//rato [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. ratu
    • Llg
    • Cn
  2. ident class="della" level="1"></ident><rato
  3. rotu metafonía
    • y Llg
  4. retu metafonía
    • y Mo (llaa 27)
    • Ll
    • Ri
  5. <ident class="della" level="1"></ident>
  6. rato eonaviego
    • Eo
    • Mánt
//Ratu toperu ‘animal de la familia Microtidae’ [Llg (llaa 27)]. //Ratu topineru ‘animal de la familia Microtidae’ [Llg (llaa 27)]. //Ratu topu ‘animal de la familia Soricidae’ [Llg (llaa 27)]. //Presumir más qu’un ratu encima un queisu [Cn (F)].///El que nun mantién el guetu mantién el retu [LC]. Ell ratu que ñon sabe más q’un furacu lluego llu piesca ell gatu [JH]. Enes oreyes del gatu nunca ñeru fizo’l ratu [LC]. Llo qu’has dar all ratu daillo all gatu [JH].
  1. 1. //<i class="della">Ratu</i> <i class="della">toperu</i> ‘animal de la familia Microtidae’ [Llg (llaa 27)]. //<i class="della">Ratu</i> <i class="della">topineru</i> ‘animal de la familia Microtidae’ [Llg (llaa 27)]. //<i class="della">Ratu</i> <i class="della">topu</i> ‘animal de la familia Soricidae’ [Llg (llaa 27)]. //<i class="della">Presumir</i> <i class="della">más</i> <i class="della">qu’un</i> <i class="della">ratu</i> <i class="della">encima</i> <i class="della">un</i> <i class="della">queisu</i> [Cn (F)].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">El</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">mantién</i> <i class="della">el</i> <i class="della">guetu</i> <i class="della">mantién</i> <i class="della">el</i> <i class="della">retu</i> [LC]. <i class="della">Ell ratu que ñon sabe más q’un furacu lluego llu piesca ell gatu </i>[JH]. <i class="della">Enes</i> <i class="della">oreyes</i> <i class="della">del</i> <i class="della">gatu</i> <i class="della">nunca</i> <i class="della">ñeru</i> <i class="della">fizo’l</i> <i class="della">ratu</i> [LC]. <i class="della">Llo</i><i class="della"> qu’has</i> <i class="della">dar</i> <i class="della">all</i> <i class="della">ratu</i> <i class="della">daillo</i> <i class="della">all</i> <i class="della">gatu</i> [JH].
Apodenus sp. y Mus sp. [Llg, Mo (llaa 27)]. Alopias vulpes [L’Arena]. Mus musculus [PSil. Cn (F)]. Cast. ratón, mure [LV. Lln. Rs. Cl. Pa. Am. Cb. Cg. Bi. Llg. Ca. Ll. Tb. Sm. Pzu. As. An. Gr. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. PVieya. Oc. /Eo. Mánt/. JH. R. DA]. Rata [Cb. Cv]. 2. Sexu de la muyer [Lln. Am. Cñ (= fandango). Xx (= fañagüeta). Ac. Llg. Sr. Ca. Ri. Tb. Sm. Tox (= parrusa)]: Benditu ratu/por comemos/por bebe- mos/por pagamos/lo que debemos/ya sobra ratu/pa cuandu queremos [Sm (Folklor)]. 3. Rellumu producíu por un espeyu que recibe una raxada lluminosa [Vd]. //-os ‘conxuntu de ra- tes ya ratos’ [Lln]. //Andar los ratos en caxón dizse cuando se tien fame [Lln] o cuando suenen les tripes por cuenta d’ello [Pa. Cg]. //Más probe que los ratos ‘de gran probitú’ [Lln]. //Ratu ablaneru ‘llirón gris’ [Noval 73]. //Ratu dormidor ‘llirón común’ [Noval 73]. //Ratu dormitón ‘Eliomys quer- cinus’ [Llg (llaa 27)]. //Ratu durmión ‘Eliomys quercinus’ [Ca (llaa 27). //Ratu furón ‘ratu de la familia Microtidae’ [Llg (llaa 27)]. //Ratu grandi ‘rata’ [As]. //Ratu prau ‘ratu de la familia Microtidae’ [Llg (llaa 27)]. //Ratu ríuGalemys pyrenaicus, desmán de los Pirineos’ [Ca (llaa 27)]. //Ratu terreru ‘animal de la familia Microtidae’ [Mo (llaa 27)]. qual rato se sentir mellorado s. xiii (or.) [FX/314] yaze en la heria de Rato en logar que dizen La Cabra 1426(or.) [SP-III/262] Coma, pues, el gato lo que ha de comer el rato [Grangerías xviii: 856]
  1. Apodenus sp. y Mus sp. [Llg, Mo (llaa 27)]. Alopias vulpes [L’Arena]. Mus musculus [PSil. Cn (F)]. Cast. ratón, mure [LV. Lln. Rs. Cl. Pa. Am. Cb. Cg. Bi. Llg. Ca. Ll. Tb. Sm. Pzu. As. An. Gr. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. PVieya. Oc. /Eo. Mánt/. JH. R. DA]. Rata [Cb. Cv]. 2. Sexu de la muyer [Lln. Am. Cñ (= fandango). Xx (= fañagüeta). Ac. Llg. Sr. Ca. Ri. Tb. Sm. Tox (= parrusa)]: Benditu ratu/por comemos/por bebe- mos/por pagamos/lo que debemos/ya sobra ratu/pa cuandu queremos [Sm (Folklor)]. 3. Rellumu producíu por un espeyu que recibe una raxada lluminosa [Vd]. //-os ‘conxuntu de ra- tes ya ratos’ [Lln]. //Andar los ratos en caxón dizse cuando se tien fame [Lln] o cuando suenen les tripes por cuenta d’ello [Pa. Cg]. //Más probe que los ratos ‘de gran probitú’ [Lln].
  2. Lln
  3. //Ratu ablaneru ‘llirón gris’ [Noval 73]. //Ratu dormidor ‘llirón común’ [Noval 73]. //Ratu dormitón ‘Eliomys quer- cinus’ [Llg (llaa 27)]. //Ratu durmión ‘Eliomys quercinus’ [Ca (llaa 27). //Ratu furón ‘ratu de la familia Microtidae’ [Llg (llaa 27)]. //Ratu grandi ‘rata’ [As]. //Ratu prau ‘ratu de la familia Microtidae’ [Llg (llaa 27)]. //Ratu ríuGalemys pyrenaicus, desmán de los Pirineos’ [Ca (llaa 27)]. //Ratu terreru ‘animal de la familia Microtidae’ [Mo (llaa 27)].
  4. Mo (llaa 27)
  5. qual rato se sentir mellorado s. xiii (or.)
  6. FX/314
  7. yaze en la heria de Rato en logar que dizen La Cabra
  8. 1426(or.) SP-III/262
  9. Coma, pues, el gato lo que ha de comer el rato
  10. Grangerías xviii: 856
Del llat. raptus, -a, -um participiu de rapere ‘arrebatar’, ‘arrastrar’, ‘robar’ (abf), llueu nominalizáu en ratu, rata y con una lexicalización alloñada de lo que vemos en ratu 1 (cfr.). L’ast. ratu podría entendese, etimolóxicamente, con un significáu activu, como ‘el que roba o arrebata’, y non necesa- riamente pasivu ‘cazáu’ como suxería García de Diego (deeh s.v. *rattus). Corominas-Pascual falen del “origen incierto, quizá onomatopeya del ruido de la rata al roer o al arrastrar objetos a su agujero” (dcech s.v. rata). En tou casu l’ast. ratu nun foi a desaniciar el términu nidiamente llatín deriváu de mus, muris > ast. mure (cfr.), güei con puxu más curtiu. Per otru llau, ast. ratu ‘sexu de la muyer’ supón una comparanza eufemística y animalizadora, lo mesmo que s’alvierte nel fe- menín rata (cfr.). L’aplicación sexual del ast. destrémase de dellos usos cast. en ratón ‘pene’ (Reynal 1988: 132). De ratu féxose’l verbu arratar 2 (cfr.), lo mesmo que de mure (cfr.) llógrase murar. Sobro ratu algamáronse los derivaos ratera (cfr.), rateru (cfr.), ratería (cfr.), ratizu (cfr.), ratunu (cfr.); tamién el verbu ratiar (cfr.). La documentación de Lleón con- seña un nome de llugar uilla Ratero {illo kannale Sancti Pe- lagii de Uilla Rateiro 1073 (s. xii) [ACL/448]} que podría ser portador d’un antropónimu o d’un nomatu en rellación colo qu’antecede anque nun sedría imposible una rellación col res- ponsable del ast. rade (cfr.). Un posible aumentativu de ratu pue ser ast. ratón (cfr.) d’u siguen nueves formaciones como arratonar (cfr.); tamién un dim. en -ŏlus xustifica ast. ratue- lu (cfr.), paralelu al ast. gatuelu (cfr.); un coleutivu ratume (cfr.). Tamién conseñamos lo que paez un compuestu de nome (ratu) + ax. (veru), ast. ratuveru (cfr.), etimolóxicamente ‘ratu pintu’, ‘ratu de colores vivos’ que fai que nos acordemos del ast. sacavera (cfr.) qu’ufre una mesma cadarma.
ratuelu, a, o*
📖: ratuelu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+ratuilu [Ay].>(TEST)
  1. ratuelu
  2. ratuilu metafonía
    • Ay
Lladronucu, el que yá entama de neñu a robar [Ay].
  1. 1. Lladronucu, el que yá entama de neñu a robar [Ay].
Cfr. ratu 2.
ratume, {el}
📖: ratume
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
Tol conxuntu d’animales royedores que comen la collecha [Cp. Oc]. 2. Conxuntu de ratos [Oc]. Cfr. <i class="della">ratu</i><i class="della">(TEST)
  1. ratume
  2. Tol conxuntu d’animales royedores que comen la collecha
    • Cp
    • Oc
  3. 2
  4. Conxuntu de ratos
    • Oc
  5. Cfr
  6. <i class="della">ratu</i><i class="della"
2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 2. </i>
ratunada, la
📖: ratunada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Espaciu curtiu de tiempu [Cv]. //<i class="della">A</i>(TEST)
  1. ratunada
  2. Espaciu curtiu de tiempu
    • Cv
  3. <i class="della">A</i eonaviego
ratunadas ‘a ratos perdíos’ [Cv].
  1. 1. <i class="della">ratunadas</i> ‘a ratos perdíos’ [Cv].
Cfr. ratu 1.
ratunu, el
📖: ratunu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Arrecendor a ratu [Lln]: <i class="della">Güel</i>(TEST)
  1. ratunu
    • Lln
  2. Arrecendor a ratu [Lln]: <i class="della">Güel</i
a ratunu [Lln].
  1. 1. <i class="della">a</i> <i class="della">ratunu</i> [Lln].
Cfr. ratu 2.
ratuveru, el
📖: ratuveru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. ratuveru
    • Po
“Algún tipo de topillo” [Po].
  1. 1. “Algún tipo de topillo” [Po].
Cfr. ratu 2.
rauparráu
📖: rauparráu
🏗️: NO
✍️: NO
De color verde y bon sabor (tipu de mazana) [Cg]. D’una amestadura de nome (<i class="della">rabu</i>) <i class="della">></i>(TEST)
  1. rauparráu
  2. De color verde y bon sabor (tipu de mazana)
    • Cg
  3. D’una amestadura de nome (<i class="della">rabu</i>) <i class="della">></i
rau + ax. (a)parráu ‘que s’abre en toles direiciones’, como yá propunximos (pe3: 207).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">rau</i> + ax. <i class="della">(a)parráu</i> ‘que s’abre en toles direiciones’, como yá propunximos (pe3: 207).
“rauso”
📖: “rauso”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mandauimus ut homicidia et </i><i class="della">rausos</i><i class="della">(TEST)
  1. “rauso”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mandauimus ut homicidia et </i><i class="della">rausos</i><i class="della"
omnium ingenuorum ho- minum regi integra reddantur 1017 (s. xii) [DCO-I/141]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. omnium ingenuorum ho-</i> <i class="della">minum</i> <i class="della">regi</i> <i class="della">integra</i> <i class="della">reddantur</i> 1017 (s. xii) [DCO-I/141]
{Tornóse como: mandamos quellos omeçios etllos rosos de todos los ommes engenios (sic) que los den al Rey em- tregamientre [FLl (BN) 35]} nostro saione pro rausso pro homicidio uel pro fossataria 1047(s. xii) [MSAH-II/180] pro furto nec pro rausso nec pro portatico 1049(s. xii) [MSAH-II/223] non intret ibi saione pro homicidio nec pro rausso nec pro fossatera 1071(s. xii) [MSAH-II/429] de rausso et homicidio et fossataria 1109(or.) [ACL/5] nec nuncium non manariam non fossatoriam non rausum 1143(s. xii) [ACL/221] sacamos raussum et homicidium et fossadera et nuntium et maneyria 1149 [SPM/270] nullus morator de Rauanal det rausum nec nuncium nec fos- sataria nec manaria 1169(or.) [ACL/400] de rrauso omiçidio 1183 [SPE-I/333] b) nom pectetur rousum nec homicidium nec nuntium nec ma- neriam 1064 (f. s. xii?) [ACL/351] robso hie homizio pechallo per foro de tierra 1247 [DCO- II/19] la nosa parte de la martiniega e manieu e rousu 1256 [FR- León/241] c) non dent roiso nec manaria 1166(or.) [MSAH-IV/317] d) non pectet rosso neque omicidio neque fossadera neque osas pro muliere 1105(or.) [MSAH-III/486] e) neque pro roxo nec pro fonsatera 1087(s. xv) [MSAH- III/134] nec per roxo neque pro omicidio neque pro annuduba neque pro fossateira 1089 (s. xii) [MSAH-III/153] non maneriam non fossatoriam non roxom 1143(s. xii) [ACL/221] Quiciabes
  1. {Tornóse como: mandamos quellos omeçios etllos rosos de todos los ommes engenios (sic) que los den al Rey em- tregamientre [FLl (BN) 35]}
  2. FLl (BN) 35
  3. nostro saione pro rausso pro homicidio uel pro fossataria
  4. 1047(s. xii) MSAH-II/180
  5. pro furto nec pro rausso nec pro portatico
  6. 1049(s. xii) MSAH-II/223
  7. non intret ibi saione pro homicidio nec pro rausso nec pro fossatera
  8. 1071(s. xii) MSAH-II/429
  9. de rausso et homicidio et fossataria
  10. 1109(or.) ACL/5
  11. nec nuncium non manariam non fossatoriam non rausum
  12. 1143(s. xii) ACL/221
  13. sacamos raussum et homicidium et fossadera et nuntium et maneyria
  14. 1149 SPM/270
  15. nullus morator de Rauanal det rausum nec nuncium nec fos- sataria nec manaria
  16. 1169(or.) ACL/400
  17. de rrauso omiçidio
  18. 1183 SPE-I/333
  19. b) nom pectetur rousum nec homicidium nec nuntium nec ma- neriam
  20. 1064 (f. s. xii?) ACL/351
  21. robso hie homizio pechallo per foro de tierra
  22. 1247 DCO- II/19
  23. la nosa parte de la martiniega e manieu e rousu
  24. 1256 FR- León/241
  25. c) non dent roiso nec manaria
  26. 1166(or.) MSAH-IV/317
  27. d)
  28. non pectet rosso neque omicidio neque fossadera neque osas pro muliere
  29. 1105(or.) MSAH-III/486
  30. e) neque pro roxo nec pro fonsatera
  31. 1087(s. xv) MSAH- III/134
  32. nec per roxo neque pro omicidio neque pro annuduba neque pro fossateira
  33. 1089 (s. xii) MSAH-III/153
  34. non maneriam non fossatoriam non roxom
  35. 1143(s. xii) ACL/221
  36. Quiciabes
del llat. *rapsus, -a, -um, participiu de rapsare ‘lle- var con violencia’ [FLl (BN) 35], variante de raptare (abf), cola nominalización del masculín. Son posibles más exem- plos nel dominiu ástur (lelmal s.v. rausus). La documenta- ción úfrenos gráficamente lo que podía tenese por una evolu- ción acoyible nel nivel vocálicu {ap- aw ow (- oj) → o}.
raxa, la
📖: raxa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///raja [Pa. y Sb. y Ll. Tb. Pr. y Tor].>(TEST)
  1. raxa
    • Sb
    • An
    • Ri
    • Ay
    • Lln
    • Rs
    • Bi
    • Cg
    • Ll
    • Llg
  2. raja infl. cast.
    • Pa
    • y Sb
    • y Ll
    • Tb
    • Pr
    • y Tor

Cast. raja [Sb. Pzu. An] o fendedura [Ri. Tox (raxa). /Eo/]: Fexo una raxa na estiel.la [An] Fendedura, abertura o res- quiebra d’una cosa [Ay. Tox (raxa = racha)]. 2. Pina que se pon nos furacos de les paredes pa rellenalos [Lln]. 3. Estiella de madera [Sb (/raja ‘filete de carne’). Ay]. Estiella grande, gamayu esgayáu d’un árbol [Tor]. 4. Recorte de piedra [Ri]. Lláscara, piedra pequeña y delgada [Lln. Rs. Bi. Sb (/raja ‘fi- lete de carne’]. Piedra plana, fina, cortante [Ay]. Fragmentu pequeñu de piedra [Cg. Ll (/raja ‘filete de carne’). R]. Piedra pequeña [JH]: Lla bona paré lleva tamién raxa [JH]. Rajo- lina (sic) [Min]. 5. Abondancia de carbón [Min]. 6. Porción cortada comestible [Tox. Tor]. Filete de carne [Pa. Sb. Ll. Tb. Pr. Tor]. 7. Sexu de la mujer [Tox (raxa = parrusa)]. 8. Xente ruino, xentecaya [Llg]: Ésos son raxa, son gandaya [Llg]. 9. Ráfaga, racha [Cñ]. 10. Raya que queda al destiñir una tela [PSil]: La camisa quedóu con mui bien de raxas [PSil]. //-es ‘manches de la falda detrás del camisu [R]. //-es ‘detritus de les canteres’ [Cg]. //Raxa de carne ‘filete de carne’ [Ri]. ‘ta- yada de carne’ [Ri].
  1. 1. <br class="della">Cast. <i class="della">raja</i> [Sb. Pzu. An] o fendedura [Ri. Tox (<i class="della">raxa</i>). /Eo/]: <i class="della">Fexo</i> <i class="della">una</i> <i class="della">raxa</i> <i class="della">na</i> <i class="della">estiel.la</i> [An] Fendedura, abertura o res- quiebra d’una cosa [Ay. Tox (raxa = racha)].
  2. 2. Pina que se pon nos furacos de les paredes pa rellenalos [Lln].
  3. 3. Estiella de madera [Sb (/<i class="della">raja </i>‘filete de carne’). Ay]. Estiella grande, gamayu esgayáu d’un árbol [Tor].
  4. 4. Recorte de piedra [Ri]. Lláscara, piedra pequeña y delgada [Lln. Rs. Bi. Sb (/<i class="della">raja</i> ‘fi- lete de carne’]. Piedra plana, fina, cortante [Ay]. Fragmentu pequeñu de piedra [Cg. Ll (/<i class="della">raja</i> ‘filete de carne’). R]. Piedra pequeña [JH]: <i class="della">Lla</i> <i class="della">bona</i> <i class="della">paré</i> <i class="della">lleva</i> <i class="della">tamién</i> <i class="della">raxa</i> [JH]. <i class="della">Rajo-</i> <i class="della">lina </i>(<i class="della">sic</i>) [Min].
  5. 5. Abondancia de carbón [Min].
  6. 6. Porción cortada comestible [Tox. Tor]. Filete de carne [Pa. Sb. Ll. Tb. Pr. Tor].
  7. 7. Sexu de la mujer [Tox (raxa = parrusa)].
  8. 8. Xente ruino, xentecaya [Llg]: <i class="della">Ésos son raxa, son gandaya </i>[Llg].
  9. 9. Ráfaga, racha [Cñ].
  10. 10. Raya que queda al destiñir una tela [PSil]: <i class="della">La camisa quedóu con mui bien de raxas </i>[PSil]. //-<i class="della">es </i>‘manches de la falda detrás del camisu [R]. //<i class="della">-es </i>‘detritus de les canteres’ [Cg]. //<i class="della">Raxa de carne </i>‘filete de carne’ [Ri]. ‘ta- yada de carne’ [Ri].
de raxines de torreznu [Relación de Festeyos 1857/208] Posible variante diacrónica de raya, con aniciu nel llat. ra- dia. El castellanismu raja [řáxa] da llugar a una oposición col autóctonu raxa [řáSa]. La documentación ufre, en sen destremáu: çerradas en la cabeça con tres raxas de tinta negra 1491 (t. 1490) [SP-IV/333] dos fojas de quarto pliego y çerradas en la cabeça con tres raxas de tinta negra 1491 [SP IV/333)] L’exemplu de “raxas” podría entendese equí como fem. de raxu (
  1. de raxines de torreznu
  2. Relación de Festeyos 1857/208
  3. Posible variante diacrónica de raya, con aniciu nel llat. ra- dia. El castellanismu raja [řáxa] da llugar a una oposición col autóctonu raxa [řáSa]. La documentación ufre, en sen destremáu: çerradas en la cabeça con tres raxas de tinta negra
  4. 1491 (t. 1490) SP-IV/333
  5. dos fojas de quarto pliego y çerradas en la cabeça con tres raxas de tinta negra
  6. 1491 SP IV/333)
  7. L’exemplu de “raxas” podría entendese equí como fem. de raxu (
cfr.) a nun ser que deba rellacionase con un pretendíu femenín de rascu (cfr.).
raxacu, el
📖: raxacu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. raxacu
Cast. tejón, melandru [AGO].
  1. 1. Cast. <i class="della">tejón</i>, melandru [AGO].
Cfr. raxu, cola amestadura del suf. diminutivo-despeutivu -accu.
raxada, la
📖: raxada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rasada [y Tb].>(TEST)
  1. raxada
    • Tb
  2. rasada
    • y Tb
Raxu de lleche [Tb]. 2. Raxu de sol [Tb]: Vieno una raxada mui ceu [Tb].
  1. 1. Raxu de lleche [Tb].
  2. 2. Raxu de sol [Tb]: <i class="della">Vieno</i> <i class="della">una</i> <i class="della">raxada</i><i class="della"> mui ceu </i>[Tb].
cellos (1901: 24) averándolo al cast. raza (forma análoga a la mirandesa) pero suxiriendo, quiciabes, rellación col port. reça < *restia, formación dende restis.
  1. cellos (1901: 24) averándolo al cast. raza (forma análoga a la mirandesa) pero suxiriendo, quiciabes, rellación col port. reça
  2. < *restia, formación dende restis.
Camiento qu’ast. raxada (cfr. rayada) pue tenese por dever- bal débil de raxar 1 (cfr.); guarda rellación etimolóxica con ast. raxu (cfr.) o, si se quier, provién de radia (ghla §4.4.4.3; cfr. raxu) como apuntaron Menéndez Pidal, García de Die- go y sofitaron Corominas-Pascual (dcech s.v. raza). A ello ha axuntase’l mirandés y fasteres rellativamente averaes onde se conseña raça de sol y raçada de sol que mereció l’atención etimolóxica na Revista Lusitania v, 102 como apunta Vascon-
raxadina, la
📖: raxadina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><raxaína [Ay].>(TEST)
  1. raxadina
  2. ident class="della" level="1"></ident><raxaína
    • Ay
//Raxaína blanca ‘variedá de mazana’ [Ay]. //Raxaína colorá ‘variedá de mazana’ [Ay]. Dim. de raxada (cfr.).
  1. //Raxaína blanca ‘variedá de mazana’ [Ay]. //Raxaína colorá
  2. Ay
  3. ‘variedá de mazana’ [Ay].
  4. Ay
  5. Dim. de raxada (cfr.).
raxadura, la
📖: raxadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">rajadura</i>(TEST)
  1. raxadura
  2. Cast
  3. <i class="della">rajadura</i
[Pzu].
  1. 1. [Pzu].
Cfr. raxu.
raxar 1
📖: raxar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<///<ident class="della" level="1"></ident>rajar [Cd].>(TEST)
  1. raxar 1
    • An
    • Ay
    • Cv
    • Tb
    • Sb
  2. <ident class="della" level="1"></ident>rajar infl. cast.
    • Cd
Cast. rajar [Cd. An]: Ta raxándose’l piol.lu [An]. Fender [Ay. Tox. /Mánt (= rachar)/], (un árbol, una tela) [Ay]. Di- vidir en raxes [Tox]. Abrir en canal [Tox]. Cortar en dos [/Eo/]. Facer un corte nel corteyu de les castañes pa que nun estallen al magostales [Cv]. 2. Madurar la castaña [As]. En- tamar a coyer el color propio de madures (les castañes o ablanes) [Cv]. 3. Desdicise [Ay]. Echase p’atrás [Tb]: Nun te raxes, nin [Tb] //A raxar ‘con bayura’ [PSil]. //A rajacincha ‘en gran cantidá’ [Sb].
  1. 1. Cast. <i class="della">rajar </i>[Cd. An]: <i class="della">Ta raxándose’l piol.lu </i>[An]. Fender [Ay. Tox. /Mánt (= rachar)/], (un árbol, una tela) [Ay]. Di- vidir en raxes [Tox]. Abrir en canal [Tox]. Cortar en dos [/Eo/]. Facer un corte nel corteyu de les castañes pa que nun estallen al magostales [Cv].
  2. 2. Madurar la castaña [As]. En- tamar a coyer el color propio de madures (les castañes o ablanes) [Cv].
  3. 3. Desdicise [Ay]. Echase p’atrás [Tb]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">te</i><i class="della"> raxes, nin </i>[Tb] //<i class="della">A raxar </i>‘con bayura’ [PSil]. //<i class="della">A rajacincha </i>‘en gran cantidá’ [Sb].
De piedres raxades fechu [Ex Carlos iii 104] Cfr. raxu. Semánticamente recueye les consecuencies de l’actuación del rayu; d’un llau la de ‘fender’, ‘cortar’ (§1) → (§3); d’otru ‘tresmitir les cualidaes cromátiques del mesmu’ (§2).
  1. De piedres raxades fechu
  2. Ex Carlos iii 104
  3. Cfr. raxu. Semánticamente recueye les consecuencies de l’actuación del rayu; d’un llau la de ‘fender’, ‘cortar’ (§1)
  4. → (§3); d’otru ‘tresmitir les cualidaes cromátiques del mesmu’ (§2).
raxar 2*
📖: raxar 2*
🏗️: SI
✍️: NO
<///<ident class="della" level="1"></ident>rajar [Sr].>(TEST)
  1. raxar 2*
  2. <ident class="della" level="1"></ident>rajar infl. cast.
    • Sr
Esfelpeyar, criticar muncho a una persona [Sr]: Ta que lo raja [Sr]. Podría tratase del castellanismu rajar, verbu que García de Diego entiende como deriváu del llat. *ragŭlāre ‘glayar’, ‘dar voces’ y que rellaciona col fr. railler ‘burllar’, gall. ra- llar, ‘falar muncho’, port. ralhar, ast. arrayar ‘parllar’, anque recueye otres posibles interpretaciones (deeh) rellacionaes col llat. rabulare ‘charrar’, con radula ‘raspadoria’. Traca- múndiase García de Diego coles voces babianes “raŝadeira” (‘ralladera’) y “raŝar” (‘rallar’) y malentiéndeles como si se trataren de raxar y raxadeira (deeh s.v. radŭla) y escaeciendo que se correspuenden coles nueses ral.ladeira y ral.lar.
  1. Esfelpeyar, criticar muncho a una persona [Sr]: Ta que lo raja
  2. Sr
  3. [Sr].
  4. Sr
  5. Podría tratase del castellanismu rajar, verbu que García de Diego entiende como deriváu del llat. *ragŭlāre ‘glayar’, ‘dar voces’ y que rellaciona col fr. railler ‘burllar’, gall. ra- llar, ‘falar muncho’, port. ralhar, ast. arrayar ‘parllar’, anque recueye otres posibles interpretaciones (deeh) rellacionaes col llat. rabulare ‘charrar’, con radula ‘raspadoria’. Traca- múndiase García de Diego coles voces babianes “raŝadeira” (‘ralladera’) y “raŝar” (‘rallar’) y malentiéndeles como si se trataren de raxar y raxadeira (deeh s.v. radŭla) y escaeciendo que se correspuenden coles nueses ral.ladeira y ral.lar.
raxatu, el*
📖: raxatu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>rajatu [Pa].>(TEST)
  1. raxatu
  2. <ident class="della" level="1"></ident>rajatu infl. cast.
    • Pa
Raxadura [Pa].
  1. 1. Raxadura [Pa].
Cfr. raxu.
raxáu, ada, ao
📖: raxáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Azafranao (el pelo) [Ca]. 2. De color mariello (l’ablana ma- dura) [Oc]. 3. De güeyos azules (persona, animal) [Ca]. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vn</i>(TEST)
  1. raxáu
  2. Azafranao (el pelo)
    • Ca
  3. 2
  4. De color mariello (l’ablana ma- dura)
    • Oc
  5. 3
  6. De güeyos azules (persona, animal)
    • Ca
  7. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vn</i
pellote razado con con sua penna prieta 1316(or.) [ACL- IX/237]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">pellote</i> <i class="della">razado</i> <i class="della">con</i> <i class="della">con</i> <i class="della">sua</i> <i class="della">penna</i> <i class="della">prieta</i> 1316(or.) [ACL- IX/237]
b) Dos bacas (…) la una hera rraxada que se llamaba Rraxu- ca y el xato de la mesma color (…) que se llamaba Mansa y el jato se llamaba Manso 1567 [(Comuña): 104] Otra baca llamada Rrubiana con un xato rrajado 1587 [(Comuña): 153] Pp. de raxar 1. La documentación ufre un resultáu palatal me- dieval (§a) quiciabes con realización sonora; a la vera (§b) el sordu [S].
  1. b) Dos bacas (…) la una hera rraxada que se llamaba Rraxu- ca y el xato de la mesma color (…) que se llamaba Mansa y el jato se llamaba Manso
  2. 1567 (Comuña): 104
  3. Otra baca llamada Rrubiana con un xato rrajado 1587
  4. (Comuña): 153
  5. Pp. de raxar 1. La documentación ufre un resultáu palatal me- dieval (§a) quiciabes con realización sonora; a la vera (§b) el sordu [S].
  6. S
raxáu, el
📖: raxáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Chorrín de lleche que sal del tetu de la vaca [Pzu. PSil]: <i class="della">Che- </i><i class="della">nóu</i>(TEST)
  1. raxáu
    • Sg
    • Mi
  2. Chorrín de lleche que sal del tetu de la vaca [Pzu. PSil]: <i class="della">Che- </i><i class="della">nóu</i
la canada con unos cuantos raxaos [PSil]. //De raxao ‘con abondu zusmiu, arredondiada y achapladina producida por un árbol qu’esgaya muncho (tipu de mazana)’ [Sg]. ‘tem- prana y qu’esgaya con facilidá (tipu de mazana) [Mi].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">canada</i> <i class="della">con</i> <i class="della">unos</i> <i class="della">cuantos</i> <i class="della">raxaos</i> [PSil]. //<i class="della">De</i> <i class="della">raxao </i>‘con abondu zusmiu, arredondiada y achapladina producida por un árbol qu’esgaya muncho (tipu de mazana)’ [Sg]. ‘tem- prana y qu’esgaya con facilidá (tipu de mazana) [Mi].
Deverbal de raxar 1 (cfr.). No que se refier a l’aplicación dada a la mazana nun ha escaecese que l’ast. raxar tamién quier dicir ‘tomar color propio al madurar (les castañes, les abla- nes)’. Nesti casu taríamos, una vegada más, delantre d’una motivación cromática por ser una mazana con clares llinies encarnaes (pe3).
raxedal, el
📖: raxedal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rexedal [y Lln].>(TEST)
  1. raxedal
    • Lln
  2. rexedal
    • y Lln
Sitiu onde s’axunta muncha piedra suelto y cayío [Lln].
  1. 1. Sitiu onde s’axunta muncha piedra suelto y cayío [Lln].
Cfr. raxu.
raxellu, el*
📖: raxellu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////raxiellos (<i class="della">sic</i>) [Mar].>(TEST)
  1. raxellu
  2. raxiellos (<i class="della">sic</i>) variación de número
    • Mar
Raxos (sic) con poca llana [Mar].
  1. 1. Raxos (<i class="della">sic</i>) con poca llana [Mar].
Cfr. raxu.
raxería, la
📖: raxería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. raxería
Conxuntu de raxes [JH].
  1. 1. Conxuntu de raxes [JH].
Cfr. raxu.
raxil, el
📖: raxil
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Chorru delgáu d’agua [Qu]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
  1. raxil
    • Qu
  2. Chorru delgáu d’agua [Qu]: <i class="della">Nun</i
salía más qu’un raxil d’agua [Qu].
  1. 1. <i class="della">salía</i> <i class="della">más</i> <i class="della">qu’un</i> <i class="della">raxil</i> <i class="della">d’agua</i> [Qu].
Cfr. raxu.
raxola, la
📖: raxola
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rexola [Cl]. ///rajola [Cg. Min]. Raxa destinada a formar los arcos de puertes, ventanes y pon- tes, pela parte interior pa facer de dovela [JH]. Parte del molín [Cl]. Llastra caliza [Cg]. Trozu de piedra en forma de llámina delgada [Min]. Llámina pizarrosa cortante [Min]. Podría tratase d’un catalanismu con aniciu árabe (da s.v. ra- jola) inxertu ente nós dende’l castellán con [x] pero adautáu nel sieglu xix con [S] por JH. Nun sedría imposible un sentíu figuráu nel deriváu <i class="della">raxolería </i>(cfr.) anque paez guardar rella- ción col ast. <i class="della">raxa</i>(TEST)
  1. raxola
  2. rexola
    • Cl
  3. rajola infl. cast.
    • Cg
    • Min
  4. Raxa destinada a formar los arcos de puertes, ventanes y pon- tes, pela parte interior pa facer de dovela
    • JH
  5. Parte del molín
    • Cl
  6. Llastra caliza
    • Cg
  7. Trozu de piedra en forma de llámina delgada
    • Min
  8. Llámina pizarrosa cortante
    • Min
  9. Podría tratase d’un catalanismu con aniciu árabe (da s.v
  10. ra- jola) inxertu ente nós dende’l castellán con [x] pero adautáu nel sieglu xix con [S] por JH
  11. Nun sedría imposible un sentíu figuráu nel deriváu <i class="della">raxolería </i>(cfr.) anque paez guardar rella- ción col ast
  12. <i class="della">raxa</i
(cfr.). El catalanismu raxola contrasta col términu autóctonu ast. rayuela (cfr.) que paez un dim.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.). El catalanismu <i class="della">raxola</i> contrasta col términu autóctonu ast. <i class="della">rayuela</i> (cfr.) que paez un dim.
del llat. *radiŏla anque nun dexe d’amosar dalgún averamientu se- mánticu col arabismu.
raxolería, la
📖: raxolería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. raxolería
    • Sr
Xente menudo, reciella [Sr].
  1. 1. Xente menudo, reciella [Sr].
**
raxón, ona
📖: raxón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<///rajón [Vg. Llomb]. rajón/ona [Sr].>(TEST)
  1. raxón
    • Tb
  2. rajón infl. cast.
    • Vg
    • Llomb
  3. rajón/ona
    • Sr
Raxáu, llistáu (un vistíu) [JH]: Tien un vestíu raxón que y tapaba llos corveyones [JH]. Raxáu con trazos gordos [Tb]. Entreveráu de colloráu y blancu o d’otros colores [LV].
  1. 1. Raxáu, llistáu (un vistíu) [JH]: <i class="della">Tien</i> <i class="della">un</i> <i class="della">vestíu</i> <i class="della">raxón</i> <i class="della">que</i> <i class="della">y </i><i class="della">tapaba llos corveyones </i>[JH]. Raxáu con trazos gordos [Tb]. Entreveráu de colloráu y blancu o d’otros colores [LV].
2. Intensu, de colores chillones entreveraos [Cv]. De color co- llorao perclaro (les teles de colores pervivos) [Oc]. De color collorao [Vg]. De color pardo-oscuro (los animales [PSil. Llomb]: Vien un páxaru raxón [PSil]. Arrubiáu, tirando a colloráu [Tb]. De color perclaro, rubio [Pzu]. Colos granos de color entremecíos de colloráu y mariellu (la panoya) [Cb. Cp]. De dos colores (el pelo de los animales) [Vg]. 3. De color azul claro [Ll]. //Dir rajona ‘dir mui fachendosa, dir perdo- nando vides o rompiendo corazones [Sr (= dir que lo raja)]. Cfr. raxu.
raxón, el
📖: raxón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Raxada de sol perfuerte [Cg]. La mayor fuerza del sol [Cb. Cp]. 2. Banda de color en cielu [Vd]: <i class="della">Raxón</i>(TEST)
  1. raxón
    • Vd
    • Tb
    • Md
    • Qu
    • Sb
  2. Raxada de sol perfuerte
    • Cg
  3. La mayor fuerza del sol
    • Cb
    • Cp
  4. 2
  5. Banda de color en cielu [Vd]: <i class="della">Raxón</i
mariel.lu [Vd]. 3. Conxestión por cuenta’l sol [Cb]. 4. Tela con llistes [Cb]. “Rajeta, lista de diverso color” [JH]. 5. Enfermedá de les oveyes (pues cuando tomen muncho’l sol raxonen o allorien) [Cb]. 6. Enfermedá de les vaques asemeyada a la que se conoz col nome de puerques [Cg]. 7. Arrebatu, furor [Cg]. 8. Animal arroxáu (¿la xineta?) [Tb]. 9. Color pervivo, especialmente’l collorao [Md]. Color encarnao [Bab] perfuerte [Cp]. 10. Fe- rramienta con mangu llargu pa barrer o llimpiar el fornu o la corte [Qu (= picaxu)]. //De raxón ‘de color collorao pero blanco per un llau (variedá de mazanes)’ [Sb].
  1. 1. <i class="della">mariel.lu</i> [Vd].
  2. 3. Conxestión por cuenta’l sol [Cb].
  3. 4. Tela con llistes [Cb]. “Rajeta, lista de diverso color” [JH].
  4. 5. Enfermedá de les oveyes (pues cuando tomen muncho’l sol raxonen o allorien) [Cb].
  5. 6. Enfermedá de les vaques asemeyada a la que se conoz col nome de <i class="della">puerques </i>[Cg].
  6. 7. Arrebatu, furor [Cg].
  7. 8. Animal arroxáu (¿la xineta?) [Tb].
  8. 9. Color pervivo, especialmente’l collorao [Md]. Color encarnao [Bab] perfuerte [Cp].
  9. 10. Fe- rramienta con mangu llargu pa barrer o llimpiar el fornu o la corte [Qu (= picaxu)]. //<i class="della">De</i> <i class="della">raxón</i> ‘de color collorao pero blanco per un llau (variedá de mazanes)’ [Sb].
Con un vestidu raxón [Coronación Carlos iv 175]
  1. Con un vestidu raxón
  2. Coronación Carlos iv 175
Aum. de raxu. Cfr. raxu.
  1. y la otra (baca) se llama Rruda color mermeja (…) y la otra baca se dize Rrajona color rraxada 1571 [(Comuña): 117]
  2. 1571 (Comuña): 117
raxonada, la
📖: raxonada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<raxoná [Ri].>(TEST)
  1. raxonada
  2. raxoná
    • Ri
Chorru de lleche que sal del tetu de la vaca al catar [Ri].
  1. 1. Chorru de lleche que sal del tetu de la vaca al catar [Ri].
2. Arrebatu, enfurecimientu [Cg]. Cfr. raxu.
raxonar
📖: raxonar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. raxonar
    • Cp
Conxestionase col sol [Cb. Cp]. Cfr. raxu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Conxestionase col sol [Cb. Cp]. Cfr. <i class="della">raxu</i>.
raxu, el
📖: raxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Filu de lleche que sal del ubre al catar o mucir [Qu. Tb. Sm]. 2. Raxada de sol [Tb]. 3. Especie de ventosa que lleven los pulpos nos tentáculos [Vd]. Brazu del pulpu [Mn]. Caúna de les pates del pulpu [/Mánt/]. 4. Piltrafa [Mn]. Del ac. sing. del llat. radius (cfr. <i class="della">rayu</i>). Dende <i class="della">raxu</i>(TEST)
  1. raxu
  2. Filu de lleche que sal del ubre al catar o mucir
    • Qu
    • Tb
    • Sm
  3. 2
  4. Raxada de sol
    • Tb
  5. 3
  6. Especie de ventosa que lleven los pulpos nos tentáculos
    • Vd
  7. Brazu del pulpu
    • Mn
  8. Caúna de les pates del pulpu
    • /Mánt/
  9. 4
  10. Piltrafa
    • Mn
  11. Del ac
  12. sing
  13. del llat
  14. radius (cfr
  15. <i class="della">rayu</i>)
  16. Dende <i class="della">raxu</i
pudo facese’l verbu raxar 1 (cfr.) anque sedría posible partir den- de radiare (cfr. rayar). Un femenín analóxicu de raxu foi raxa (cfr.) que conocemos pente medies del aumentativu ast. *raxona [tamién con usos axetivos raxón, ona (cfr.)] d’u se fexo’l verbu raxonar (cfr.), con un deverbal raxonada (cfr.). De raxu, raxa féxose’l verbu raxar 1 (cfr.) con un deverbal raxada (cfr.) → raxadina (cfr.). Un compuestu ye enraxar (cfr.) col que guarda rellación enraxamientu (cfr.). Derivaos de raxu son raxellu (cfr.), raxacu (cfr.), raxatu (cfr.); tamién con esta familia guarda rellación raxadura (cfr.), raxería (cfr.), raxil (cfr.), raxura (cfr.). L’ast. conoz dende un dim. de raxa → raxina un términu con doble incrementación (col
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. pudo facese’l verbu <i class="della">raxar 1 </i>(cfr.) anque sedría posible partir den- de radiare (cfr. rayar). Un femenín analóxicu de <i class="della">raxu</i> foi <i class="della">raxa</i> (cfr.) que conocemos pente medies del aumentativu ast. *<i class="della">raxona </i>[tamién con usos axetivos <i class="della">raxón,</i> <i class="della">ona</i> (cfr.)] d’u se fexo’l verbu <i class="della">raxonar </i>(cfr.), con un deverbal <i class="della">raxonada </i>(cfr.). De <i class="della">raxu,</i> <i class="della">raxa</i> féxose’l verbu <i class="della">raxar</i> <i class="della">1</i> (cfr.) con un deverbal <i class="della">raxada</i> (cfr.) → <i class="della">raxadina</i> (cfr.). Un compuestu ye <i class="della">enraxar </i>(cfr.) col que guarda rellación <i class="della">enraxamientu </i>(cfr.). Derivaos de <i class="della">raxu </i>son <i class="della">raxellu </i>(cfr.), <i class="della">raxacu </i>(cfr.), <i class="della">raxatu </i>(cfr.); tamién con esta familia guarda rellación <i class="della">raxadura</i> (cfr.), <i class="della">raxería </i>(cfr.), <i class="della">raxil</i> (cfr.), <i class="della">raxura</i> (cfr.). L’ast. conoz dende un dim. de <i class="della">raxa → raxina </i>un términu con doble incrementación (col
continuador de -ina + -ata) que tenemos en rexinada (cfr.), con camudamientu de l’átona. L’asociación de raxu y lleche vese tamién na lliteratura castellana: Sacó la teta e diole un rayo de leche [Corbacho 163].
raxura, la
📖: raxura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. raxura
Venada de llocura [Cb].
  1. 1. Venada de llocura [Cb].
2. Estáu eufóricu de la muyer {¿de la persona?} qu’amuesa apetencies sexuales [Sb]. Cfr. raxu.
raya, la 1
📖: raya
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Cast. <i class="della">raya</i>(TEST)
  1. raya
    • Lln
    • Pa
    • Sb
  2. Cast
  3. <i class="della">raya</i
[Lln. Pa. PSil. JH]. 2. Raxa, corte, cicatriz [Pa. Sb]:
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Lln. Pa. PSil. JH].
  3. 2. Raxa, corte, cicatriz [Pa. Sb]:
en raya’ [Cg]. //Les tres en raya ‘un xuegu de neños [Tox] con piedrines’ [Cb]. //(Tener) a raya ‘dominar’ [Pa]. //Verde en raya ‘perverde (la fruta)’ [Cb. Cg. Cv (especialmente la fruta)].///Borrín en raya, sol mañana [Po (LR)]. Raya abierta y monte oscuro, señal de tiempu seguru ‘horizonte claru...’ [Pi (LC)]. ençima de cada plana de las dicha fojas una raya de tinta 1452 (t. 1479) [SP-IV/45] en baxo una raya fecha de mi mano 1477 (t.) [SP-IV/175] una raya en baxo de cada plana 1477 (t.) [SP-IV/178] escripvi con tres rayas de tinta prieta ençima de cada plana 1487(or.) [SP-IV/265] - las de mi nonbre e por ençima seys rayas de tinta 1508(or.) [MSMV/531]
  1. en raya’ [Cg]. //Les tres en raya ‘un xuegu de neños [Tox] con piedrines’ [Cb]. //(Tener) a raya ‘dominar’ [Pa]. //Verde en raya ‘perverde (la fruta)’ [Cb. Cg. Cv (especialmente la fruta)].///Borrín en raya, sol mañana [Po (LR)]. Raya abierta y monte oscuro, señal de tiempu seguru ‘horizonte claru...’ [Pi (LC)].
  2. Pi (LC)
  3. ençima de cada plana de las dicha fojas una raya de tinta
  4. 1452 (t. 1479) SP-IV/45
  5. en baxo una raya fecha de mi mano 1477 (t.) [SP-IV/175] una raya en baxo de cada plana 1477 (t.) [SP-IV/178] escripvi con tres rayas de tinta prieta ençima de cada plana
  6. 1487(or.) SP-IV/265
  7. - las de mi nonbre e por ençima seys rayas de tinta
  8. 1508(or.) MSMV/531
Fíxo-y una raya ena centura [Sb]. 3. Llinia que dixebra [Or 7. L’entamu (del alba, del monte, de la niebla) [Bulnes (Lln)]. Del llat. radia, -ae (cfr. rayu).
  1. (S). SCiprián]. Llende [Pr] espacial nel xuegu de los bolos [Lln]. Final d’una zona [Lln]. 4. Xuegu en que se tira una moneda lo más cerca posible d’una raya (quien más s’avera gana les monedes) [Tb]. Un xuegu de neños [PSil]. 5. Pocera de xugar a la paliya [Cb]. 6. Enfermedá qu’ataca’l fégadu de les vaques [An]: El ganáu tien el fégadu mal pur la raya [An].
  2. An
  3. //La raya’l culo ‘canal ente les dos nalgues’ [Pa. Sb]. //Les rayes ‘xuegu de neños conocíu tamién como’l cuadru o tres
  4. Pa. Sb
raya, la 2
📖: raya
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Raja</i>(TEST)
  1. raya
    • Llu
    • Av
    • Lln
    • Cg
    • Vd
    • Xx
  2. ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Raja</i
naevus, raya santiaguesa [Lls (ppac)]. Raja Oxyrhyn- chus, picón [Cñ, Llu (ppac)]. Raja batis, cast. noriega [Tz, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac)]. Rhinobatus rhinobatus, cast. gui- tarra [Lls, Tz, Cñ, Ll, Av (ppac)]. Raja clavata, raya [ppac]. Myliobatis aquila, águila marina [PVeiga]. Torpedo marmo- rata, tremielga común [PVeiga]. Pexe seláceu poco estimáu [Lln]. Pexe de cuerpu achapláu [PSil]. //Raya clavuda Raja clavata, raya’ [Lls (ppac)]. ‘raya espinosa’ [Cg]. //Raya es- camuda Raja naevus, raya santiaguesa’ [Av (ppac)]. //Raya escingla ‘raya non comestible, de forma más abultada que la común (ente marineros créese que tresmite corriente)’ [Vd]. //Raya escayuda ‘raya con mucha espina en llombu’ [Cñ (d’escayu)]. //Raya picónRaja oxyrhynchus, picón’ [Av (ppac)]. //Raya picuda ‘Rhinobatus rhinobatus’ [Xx]. //Raya santiaguesa ‘raya romaguera’ [Cg].///Por mal que vaya non comas raya [LC].
  1. 1. <i class="della">naevus</i>, raya santiaguesa [Lls (ppac)]. <i class="della">Raja</i> <i class="della">Oxyrhyn- chus</i>, picón [Cñ, Llu (ppac)]. <i class="della">Raja</i> <i class="della">batis</i>, cast. <i class="della">noriega</i> [Tz, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac)]. <i class="della">Rhinobatus</i> <i class="della">rhinobatus</i>, cast. <i class="della">gui- tarra</i> [Lls, Tz, Cñ, Ll, Av (ppac)]. <i class="della">Raja</i> <i class="della">clavata</i>, raya [ppac]. <i class="della">Myliobatis aquila</i>, águila marina [PVeiga]. <i class="della">Torpedo marmo- rata</i>, tremielga común [PVeiga]. Pexe seláceu poco estimáu [Lln]. Pexe de cuerpu achapláu [PSil]. //<i class="della">Raya clavuda </i>‘<i class="della">Raja </i><i class="della">clavata</i>, raya’ [Lls (ppac)]. ‘raya espinosa’ [Cg]. //<i class="della">Raya es- </i><i class="della">camuda </i>‘<i class="della">Raja naevus</i>, raya santiaguesa’ [Av (ppac)]. //<i class="della">Raya escingla </i>‘raya non comestible, de forma más abultada que la común (ente marineros créese que tresmite corriente)’ [Vd]. //<i class="della">Raya</i> <i class="della">escayuda</i> ‘raya con mucha espina en llombu’ [Cñ (<i class="della">d’escayu</i>)]. //<i class="della">Raya</i> <i class="della">picón</i> ‘<i class="della">Raja</i> <i class="della">oxyrhynchus</i>, picón’ [Av (ppac)]. //<i class="della">Raya picuda ‘Rhinobatus rhinobatus</i>’ [Xx]. //<i class="della">Raya santiaguesa</i> ‘raya romaguera’ [Cg].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Por mal que vaya non </i><i class="della">comas raya </i>[LC].
Del llat. raia, -ae ‘raya’, ‘pexe’ (em), con continuadores ro- mánicos (rew). Un masculín analóxicu rayón (cfr.).
rayada, la
📖: rayada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rayá [Ll. Ri. Qu]. raxada [y Tb]. rasada [y Tb]. risada [Lln].>(TEST)
  1. rayada
  2. rayá
    • Ll
    • Ri
    • Qu
  3. raxada
    • y Tb
  4. rasada
    • y Tb
  5. risada
    • Lln
Rellumu de sol, raxada [Ll. Tb]. Rayos de sol más o menos intensos [Qu]. Rayu de sol [Cu (Eo)]. 2. Aición de rellumar un cuerpu [An]. 3. Espaciu curtiu en que para de llover y lluz el sol [Tb. Sm. Gr. Pr. Oc]. Rayu de sol ente nube y nube [Lln. Ri. Tb. Sm. PSi.l Pr. Cv. Tox]. //Rayada de sol ‘salida del sol ente tormenta o nun día nublu ente nube y nube’ [Ac]. ‘irra- diación solar que dura curtiu espaciu de tiempu’ [An]. ‘tiem- pu en que lluz el sol ente dos nubes’ [Cd].///Per les nieves, rayaes o llenes [LC]. Bogada llavada espera rayada [LC]. Deverbal de rayar (cfr.). La mazana de rayadina ha deber el nome a dalgún tipu de coloración, de mou asemeyáu a lo que- y pasa a la roxa rayada (cfr.).
  1. Rellumu de sol, raxada [Ll. Tb]. Rayos de sol más o menos intensos [Qu]. Rayu de sol [Cu (Eo)]. 2. Aición de rellumar un cuerpu [An]. 3. Espaciu curtiu en que para de llover y lluz el sol [Tb. Sm. Gr. Pr. Oc]. Rayu de sol ente nube y nube [Lln. Ri. Tb. Sm. PSi.l Pr. Cv. Tox]. //Rayada de sol ‘salida del sol ente tormenta o nun día nublu ente nube y nube’ [Ac]. ‘irra- diación solar que dura curtiu espaciu de tiempu’ [An]. ‘tiem- pu en que lluz el sol ente dos nubes’ [Cd].///Per les nieves, rayaes o llenes [LC]. Bogada llavada espera rayada [LC]. Deverbal de rayar (cfr.). La mazana de rayadina ha deber el nome a dalgún tipu de coloración, de mou asemeyáu a lo que- y pasa a la roxa rayada (cfr.).
  2. LC
rayadera, la
📖: rayadera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<raedera [y Mar. R]. raidera [Cb].>(TEST)
  1. rayadera
  2. raedera
    • y Mar
    • R
  3. raidera
    • Cb
Raseru pa nivelar la midida de los granos [Cb. R]. 2. Rayador, rayadera, instrumentu pa rayar o rayer [Mar]. Cfr. rayador.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Raseru pa nivelar la midida de los granos [Cb. R].
  3. 2. Rayador, rayadera, instrumentu pa rayar o rayer [Mar]. Cfr. <i class="della">rayador</i>.
rayadín, ina, ino*
📖: rayadín
🔤: , ina, ino*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<rayadina [Go. Pz].>(TEST)
  1. rayadín
  2. rayadina
    • Go
    • Pz
‘(Tipu) de mazanes, verdoses daqué colloraes, peragries’ [Go]. ‘(tipu) de mazanes colloraes ya dulces’ [Pz].
  1. 1. ‘(Tipu) de mazanes, verdoses daqué colloraes, peragries’ [Go]. ‘(tipu) de mazanes colloraes ya dulces’ [Pz].
Dim. del participiu de rayar.
rayador, el
📖: rayador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<raedor [y Cp]. raidor/ora [JH]. raidor [y Cp. Llu. Ac].>(TEST)
  1. rayador
    • Cp
    • Si
    • Sb
  2. raedor
    • y Cp
  3. raidor/ora
    • JH
  4. raidor
    • y Cp
    • Llu
    • Ac
Raederu [Ac]. Pieza pa sacar les áscuares del fornu [Cp (= raidorio = rayadoriu)]. 2. Utensiliu pa dibuxar les madreñes [Cp. Si]. Instrumentu en punta de fierro pa tallar o grabar la madera [Sb]. 3. Ocle perpequeño que da un tinte negro [Llu (= cola de raposo)]. 4. {(Doc.). Oficiu de rayer}.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Raederu [Ac]. Pieza pa sacar les áscuares del fornu [Cp (= raidorio = rayadoriu)].
  3. 2. Utensiliu pa dibuxar les madreñes [Cp. Si]. Instrumentu en punta de fierro pa tallar o grabar la madera [Sb].
  4. 3. Ocle perpequeño que da un tinte negro [Llu (= <i class="della">cola de raposo</i>)].
  5. 4. {(Doc.). Oficiu de rayer}.
Pelay miguielez raedor 1256(or.) [DOLLA-I/172]:Asga Martin raedor 1257(or.) [ACL/317] don Michel raedor 1258(or.) [MCar-I/349] Pele Iohanniz del portal raedor Ioan Periz de Cima de Villa fornero 1258 [MB-II/64] Pele Periz raedor Alfos Peliz buzaco Christoual Yanes que brito la panniella 1260 [DCO-II/67] Rodrigo raedor 1262(or.) [ACL/393] don Guiyelmo raedor 1262(or.) [ACL/393] Domingo Martint trapero don Lorente çedacero don Lazaro Pedro Johan raedor 1277(or.) [ACL-VIII/151] Don Martino raedor 1283(or.) [MCar-II/167] Pele Perez raedor Alffonso Dominguiz bochiz Domingo Pe- rez andador 1284 [DCO-II/136] Ruy Fferrandiz raedor Iohan Esteuaniz criado de Adan Pe- rez canonigo 1286 [DCO-II/145] ffernan perez rraedor Johan ollos Johan bono carnicero Jo- han dominguez ortolano 1286 [AAU/86] Nicolao Martiniz rraedor Iohan Martiniz jafes ¬ otros 1289 [DCO-II/163] Nicolao Iohannes rraedor Iohan cabellos Ruy Perez cachero Ffernan Perez uaynero 1290 [DCO-II/168] Pedro Iohanniz pellitero Ffernan Perez rraedor 1291 [DCO- II/172] Domingo raedor da Ponte s. xiii(or.) [MCar-II/282] fillo de Iohan Martinez raedor 1301 [AAA/65] D’una formación fecha en rellación col verbu radere ‘ras- car’, ‘escarbar’, ‘rayer’ (em s.v. rado), ‘pulir’, ‘allisar’ (abf) → raer rayer (
  1. Pelay miguielez raedor 1256(or.) [DOLLA-I/172]:Asga Martin raedor
  2. 1257(or.) ACL/317
  3. don Michel raedor
  4. 1258(or.) MCar-I/349
  5. Pele Iohanniz del portal raedor Ioan Periz de Cima de Villa fornero
  6. 1258 MB-II/64
  7. Pele Periz raedor Alfos Peliz buzaco Christoual Yanes que brito la panniella
  8. 1260 DCO-II/67
  9. Rodrigo raedor
  10. 1262(or.) ACL/393
  11. don Guiyelmo raedor
  12. 1262(or.) ACL/393
  13. Domingo Martint trapero don Lorente çedacero don Lazaro Pedro Johan raedor
  14. 1277(or.) ACL-VIII/151
  15. Don Martino raedor
  16. 1283(or.) MCar-II/167
  17. Pele Perez raedor Alffonso Dominguiz bochiz Domingo Pe- rez andador
  18. 1284 DCO-II/136
  19. Ruy Fferrandiz raedor Iohan Esteuaniz criado de Adan Pe- rez canonigo
  20. 1286 DCO-II/145
  21. ffernan perez rraedor Johan ollos Johan bono carnicero Jo- han dominguez ortolano
  22. 1286 AAU/86
  23. Nicolao Martiniz rraedor Iohan Martiniz jafes ¬ otros 1289
  24. DCO-II/163
  25. Nicolao Iohannes rraedor Iohan cabellos Ruy Perez cachero Ffernan Perez uaynero
  26. 1290 DCO-II/168
  27. Pedro Iohanniz pellitero Ffernan Perez rraedor
  28. 1291 DCO- II/172
  29. Domingo raedor da Ponte s. xiii(or.)
  30. MCar-II/282
  31. fillo de Iohan Martinez raedor
  32. 1301 AAA/65
  33. D’una formación fecha en rellación col verbu radere ‘ras
  34. car’, ‘escarbar’, ‘rayer’ (em s.v. rado), ‘pulir’, ‘allisar’ (abf)
  35. raer rayer (
cfr.). La documentación del nome d’oficiu raedor que conocemos como más antigua conséñase en do- cumentu de Salamanca de 1236 (Martínez Meléndez 1995: 293). Con suf. -oriu féxose ast. raidoriu (cfr. rayadoriu), con suf. -ariu, raideru (cfr.), raidera (cfr. rayadera).
rayadoriu, el
📖: rayadoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<raidoriu [Pa (Molín). Cg. Llu. Ac. Qu. y Sd]. raidorio [Llu. Cp. Sb]. reidoriu [y Sd]. raidoiru [Pzu. Tox]. reidoiru [y Sd. PVeiga (Oc). Tox]. //raidoiro [Eo]. reidoiro [Valdedo (Oc). Eo].>(TEST)
  1. rayadoriu
    • Pa
    • Oc
    • Sd
  2. raidoriu
    • Pa (Molín)
    • Cg
    • Llu
    • Ac
    • Qu
    • y Sd
  3. raidorio
    • Llu
    • Cp
    • Sb
  4. reidoriu
    • y Sd
  5. raidoiru
    • Pzu
    • Tox
  6. reidoiru
    • y Sd
    • PVeiga (Oc)
    • Tox
  7. raidoiro eonaviego
    • Eo
  8. reidoiro
    • Valdedo (Oc)
    • Eo
Raseru [Pa (Molín). Cg]. Raederu [Ac. Pzu]. 2. Palu pa sacar, mover les áscuares del fornu [Cp (= raidor). Sb. Oc. PVeiga, Valdedo (Oc)]. 3. Sorradoriu, barrederu del fornu [Sd. Qu]. Palu llargu del barrederu del fornu [Tox]. 4. Alga perpequeña que suelta tinte negro [Llu (= cola de raposo)].
  1. 1. Raseru [Pa (Molín). Cg]. Raederu [Ac. Pzu].
  2. 2. Palu pa sacar, mover les áscuares del fornu [Cp (= raidor). Sb. Oc. PVeiga, Valdedo (Oc)].
  3. 3. Sorradoriu, barrederu del fornu [Sd. Qu]. Palu llargu del barrederu del fornu [Tox].
  4. 4. Alga perpequeña que suelta tinte negro [Llu (= cola de raposo)].
Del llat. *radĭtōrium (deeh) siguió ast. *raedoriu (→ raido- riu reidoriu, etc.) y, con -y- antihiática, ast. *rayedoriu rayadoriu. El pl. correspondiente *raditōria foi postuláu por Meyer-Lübke pa dellos resultaos románicos (rew). Xunto a los continuadores de *raditorium féxose un compuestu col prefixu sub- dando llugar al ast. sorradoriu (cfr.). Col sufixu equiva- lente -ārius féxose *sorradeiru → surradeiru (cfr. sorraderu).
rayadura, la
📖: rayadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<arrayadura [Cñ]. rayaúra [Ay].>(TEST)
  1. rayadura
    • Tb
  2. arrayadura
  3. rayaúra
    • Ay
Aición y efeutu de rayar [Ay. Tb]. Aplicadura [Ac]. Arreba- ñadura [Cñ]. Cfr. rayar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición y efeutu de <i class="della">rayar </i>[Ay. Tb]. Aplicadura [Ac]. Arreba- ñadura [Cñ]. Cfr. <i class="della">rayar</i>.
rayar
📖: rayar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">rayar</i>(TEST)
  1. rayar
    • Pa
    • Sm
    • Ay
    • Oc
    • Lln
    • Tb
    • Pr
    • Bi
    • Xx
  2. Cast
  3. <i class="della">rayar</i
[Pa. Sm]. Facer rayes [Ay]. 2. Brillar el sol, la lluz del día [Sm]: L.levántate que ta’l sol rayáu na era [Sm]. 3. Quemar con un fierro en caldia la parte d’arriba del cascu de les caballeríes pa curar la enfermedá llamada sobremano (sic) [Oc]. 4. Tar na llinia de dixebra, llendar [Lln. Pa. Tb. Pr]. 5. Trazar los rayos de la piedra del molín [Lln]. //Rayar l’alba ‘entamar a amanecer’ [Bi]. //Rayar les tripes ‘sentir como una sensación non prestosa al oyer dalgún ruíu carau- terísticu’ [Xx].
  1. 1. [Pa. Sm]. Facer rayes [Ay].
  2. 2. Brillar el sol, la lluz del día [Sm]: <i class="della">L.levántate</i> <i class="della">que</i> <i class="della">yá</i> <i class="della">ta’l</i> <i class="della">sol</i> <i class="della">rayáu</i> <i class="della">na</i> <i class="della">era</i> [Sm].
  3. 3. Quemar con un fierro en caldia la parte d’arriba del cascu de les caballeríes pa curar la enfermedá llamada <i class="della">sobremano </i>(<i class="della">sic</i>) [Oc].
  4. 4. Tar na llinia de dixebra, llendar [Lln. Pa. Tb. Pr].
  5. 5. Trazar los rayos de la piedra del molín [Lln]. //<i class="della">Rayar </i><i class="della">l’alba</i> ‘entamar a amanecer’ [Bi]. //<i class="della">Rayar</i> <i class="della">les</i> <i class="della">tripes</i> ‘sentir como una sensación non prestosa al oyer dalgún ruíu carau- terísticu’ [Xx].
et logo por esta carta tiro & rayo ami del jur & de la possis- sion de las dichas cosas 1309 [MB/35] tiro & rrayo a mi del jur & la de la possission de los dichos heredamientos 1310 [MB/41]
  1. et logo por esta carta tiro & rayo ami del jur & de la possis- sion de las dichas cosas
  2. 1309 MB/35
  3. tiro & rrayo a mi del jur & la de la possission de los dichos heredamientos
  4. 1310 MB/41
Del llat. radiāre ‘irradiar lluz, rellumar’ (Old), con bona representación románica (rew). N’ast. del grupu -dj- pudo siguir un resultáu [-y-] pero tamién [-Z-] > [-S-], etc. (ghla §4.4.4.3). Una despalatalización de raxar 1 atopámosla en ra- sar (cfr.) anque tamién almite otra xustificación. Cola ames- tadura del prefixu sub- foi posible la formación d’un verbu *sorrayar del que güei hai testimoniu gracies al participiu so- rrayáu 2 (cfr.). Deverbal de rayar ye ast. rayáu (cfr.), rayada (cfr.) d’u se fexo rayadura (cfr.).
rayáu, el
📖: rayáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rayao [ppac].>(TEST)
  1. rayáu
  2. rayao
    • ppac
Euthynnus alletteratus, cast. bacoreta [Llu (ppac)]. Sarda sar- da, bonitu [Lls (ppac)]. Gibbula cineraria, cast. gíbula gris [Xx (ppac)]. //El rayáu de la muela ‘estríes sinuoses de la muela del molín’ [Llib]. Cfr. rayar.
rayer
📖: rayer
🏗️: NO
✍️: NO
<raer [Pa. Ri]. raír [Cg. Sb. Ay. As. Pr. Ce. Oc]. rayir [Ac]. rayer [Ay. Ll. JH].>(TEST)
  1. rayer
  2. raer
    • Pa
    • Ri
  3. raír
    • Cg
    • Sb
    • Ay
    • As
    • Pr
    • Ce
    • Oc
  4. rayir
    • Ac
  5. rayer
    • Ay
    • Ll
    • JH
Cast. raer [Pa. Sb. Ll. JH], igualar col raseru les midíes de maíz, trigu o d’otros cereales [Cg]. Raer el fornu [Ac]. Raer los copinos o zalaminos [Ac]. Raer, igualar col raseru un copín [Pr]. 2. Llimpiar la madreña por última vez col raseru [As]. Afinar la madreña pela parte de fuera, col raseru [Ay]. 3. Moldiar, forxar con un martiellu especial el sartén pa que los sos llaos vengan a formar col fondu un ángulu cuasimente reutu [Oc]. 4. Mover, esviar la llanza del carru a derecha o a izquierda [Ce]. //Al raer ‘a puntu d’arramase (cestu, xarra, midida)’ [Ay]. ‘al ras (el cestu, el cacíu)’ [Ri].
  1. 1. Cast. <i class="della">raer</i> [Pa. Sb. Ll. JH], igualar col raseru les midíes de maíz, trigu o d’otros cereales [Cg]. <i class="della">Raer </i>el fornu [Ac]. <i class="della">Raer </i>los copinos o zalaminos [Ac]. <i class="della">Raer</i>, igualar col raseru un copín [Pr].
  2. 2. Llimpiar la madreña por última vez col raseru [As]. Afinar la madreña pela parte de fuera, col raseru [Ay].
  3. 3. Moldiar, forxar con un martiellu especial el sartén pa que los sos llaos vengan a formar col fondu un ángulu cuasimente reutu [Oc].
  4. 4. Mover, esviar la llanza del carru a derecha o a izquierda [Ce]. //<i class="della">Al</i> <i class="della">raer</i> ‘a puntu d’arramase (cestu, xarra, midida)’ [Ay]. ‘al ras (el cestu, el cacíu)’ [Ri].
Las baruas raidas [CC34] sea de mio iuro raida e desapoderada e en uostro senorio confirmada 1235 [Sah (STAAFF/20)] e rray en dos logares e emendelo 1293(or.) [MSAH-V/513]
  1. Las baruas raidas
  2. CC34
  3. sea de mio iuro raida e desapoderada e en uostro senorio confirmada
  4. 1235 Sah (STAAFF/20)
  5. e rray en dos logares e emendelo
  6. 1293(or.) MSAH-V/513
Del llat. radere ‘raspar’, ‘rabuñar’, ‘rascar’, ‘escarbar’, ‘es- cortezar’ (em s.v. rado), panrománicu (rew) siguió ast. raerast. raír. La -y- antihiática de rayer apaez nesta familia y almitió un tracamundiu cola palatal nasal (ghla 256) d’u siguió *rañer rañar (cfr. arrañar), quiciabes como frañer y frañar (ghla §4.5.9.1) anque tamién ye verdá que rañar pue confundise dafechu o en parte col concurrente del ast. rayar (cfr.) y arrayar (cfr.), como frañer, frañar y frayar. Del compuestu derradere (abf) siguió ast. derraír (cfr.); de su- bradere xustifícase ast. sorraír (cfr.) y, quiciabes, la variante sorrañar (cfr.).
rayín, ina, ino*
📖: rayín
🔤: , ina, ino*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<rayina [Lln].>(TEST)
  1. rayín
  2. rayina
    • Lln
(Tipu de mazana) temprana, de color mariello, con rayes en- carnaes [Lln].
  1. 1. (Tipu de mazana) temprana, de color mariello, con rayes en- carnaes [Lln].
Ax. dim. fechu de rayu, raya.
rayón, ona
📖: rayón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<rayón [Pa. Ac]. rayona [Lln. Cl].>(TEST)
  1. rayón
    • Ay
  2. rayón
    • Pa
    • Ac
  3. rayona
    • Lln
    • Cl
Que fai rayes [Ay].
  1. 1. Que fai rayes [Ay].
2. Que tien rayes que se ven perbién nel color de la piel (animal) [Pa]: Un gatu rayón [Pa]. Rubia, con rayes colloraes y negres (la vaca) [Lln]. Con munches rayes o con una sola destacada (texíu, animal, fruta) [Lln]. 3. Clas de trigu [Ac (= candial)]. 4. Especie d’abeya [Cl]. //-ones ‘de güeyos claros (una persona)’ [Lln]. Cfr. rayón 1.
rayón, el 1
📖: rayón
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident>Tachón, raya grande [Tb. Md]. 2. Ferramienta de madera con mangu y una parte delantera rectangular [Ay]. 3. Brazu de ríu [JH]. 4. Xuegu de piedrines [Cb (= les tres en raya)]. 5. Cría de xabaril [PSil. Noval 54]. 6. Pieza superponible que se va encaxando n’otres ente cada par de berines llaterales pa llevantar la viga del llagar y permitir la preparación del <i class="della">pie </i>[MS]. 7. <i class="della">Emberiza</i>(TEST)
  1. rayón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Tachón, raya grande
    • Tb
    • Md
  3. 2
  4. Ferramienta de madera con mangu y una parte delantera rectangular
    • Ay
  5. 3
  6. Brazu de ríu
    • JH
  7. 4
  8. Xuegu de piedrines
    • Cb (= les tres en raya)
  9. 5
  10. Cría de xabaril
    • PSil
    • Noval 54
  11. 6
  12. Pieza superponible que se va encaxando n’otres ente cada par de berines llaterales pa llevantar la viga del llagar y permitir la preparación del <i class="della">pie </i>
    • MS
  13. 7
  14. <i class="della">Emberiza</i
calandra, cast. triguero [Noval {pero nun s’axusta a la ed. de 2000}].
  1. 1. <i class="della">calandra</i>, cast. <i class="della">triguero</i> [Noval {pero nun s’axusta a la ed. de 2000}].
Aum. de rayu o creación analóxica masculina y aumentativa de raya 1 (cfr.) con posibilidá d’usu axetivu.
  1. Aum. de rayu o creación analóxica masculina y aumentativa
  2. de raya 1 (cfr.) con posibilidá d’usu axetivu.
rayón, el 2
📖: rayón
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<raón [Lls (ppac)].///<ident class="della" level="1"></ident>//riyón [Av (ppac)]. {Con percorreición <ident class="della" level="1"></ident>de yeísta <i class="della">rillón</i>(TEST)
  1. rayón
    • Llu
  2. raón
    • Lls (ppac)
  3. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  4. riyón eonaviego
    • Av (ppac)
  5. {Con percorreición <ident class="della" level="1"></ident>de yeísta <i class="della">rillón</i
[Av, Llu (ppac)].>
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Av, Llu (ppac)].>
Raja clavata, raya [Lls, Tz, Xx, Cñ, Llu (ppac)]. Raja oxyr- hynchus, picón [Lls (ppac)]. Scyliorhinus canicula [Av, Llu, Cñ, Xx, Lls, Tz (ppac)]. Exemplar grande de la familia de los ráyidos [L’Arena]. “Eixos o eixes son los ejes del carro (...). Pero la voz eixe significa en Galicia también un pez de la figura de raya. Llámase eixe, también de axis, porque tiene en la cola un punzón largo cuya picadura es venenosa. Vila el año 1721 hacia el puerto de Llanes, y allí llamaron rayón, aludiendo al punzón, que en Plinio se llama radius” [Sarmiento (Co- lección) 279] {Falando de los nomes de la pastinaca diz}: “en Asturias bastranca y rayón, en Galicia raya negra” (Sarmiento 1973: 188) Creación analóxica masculina y aumentativa fecha sobro raya 2 (cfr.). Ye posible tamién una formación ax. rayón, ona (cfr.), como alvertimos en raxón, ona (cfr.) con rellación a raxu (cfr.). La perda de -y- ye responsable de raón, como pasa con fiyu > fíu. Un posible tracamundiu de palatales ñ-y, abon- do frecuente, xustificaría ente nós l’ast. rañón 2 (cfr.). L’ast. riyón pue tenese, como equí facemos, por una variante de ra- yón 2 pero tamién sedría posible como un casu de yeísmu por rillón 2 (cfr.). De la mesma manera rillón 2 pue vese como percorreición de cheísta (rillón en vez de riyón) y, tamién, como un aumentativu de rillu (cfr. rillón 1).
  1. Raja clavata, raya [Lls, Tz, Xx, Cñ, Llu (ppac)]. Raja oxyr- hynchus, picón [Lls (ppac)]. Scyliorhinus canicula [Av, Llu, Cñ, Xx, Lls, Tz (ppac)]. Exemplar grande de la familia de los ráyidos [L’Arena]. “Eixos o eixes son los ejes del carro (...). Pero la voz eixe significa en Galicia también un pez de la figura de raya. Llámase eixe, también de axis, porque tiene en la cola un punzón largo cuya picadura es venenosa. Vila el año 1721 hacia el puerto de Llanes, y allí llamaron rayón, aludiendo al punzón, que en Plinio se llama radius
  2. Sarmiento (Co- lección) 279
  3. {Falando de los nomes de la pastinaca diz}: “en Asturias bastranca y rayón, en Galicia raya negra” (Sarmiento 1973: 188)
  4. Creación analóxica masculina y aumentativa fecha sobro raya 2 (cfr.). Ye posible tamién una formación ax. rayón, ona (cfr.), como alvertimos en raxón, ona (cfr.) con rellación a raxu (cfr.). La perda de -y- ye responsable de raón, como pasa con fiyu > fíu. Un posible tracamundiu de palatales ñ-y, abon- do frecuente, xustificaría ente nós l’ast. rañón 2 (cfr.). L’ast. riyón pue tenese, como equí facemos, por una variante de ra- yón 2 pero tamién sedría posible como un casu de yeísmu por rillón 2 (cfr.). De la mesma manera rillón 2 pue vese como percorreición de cheísta (rillón en vez de riyón) y, tamién, como un aumentativu de rillu (cfr. rillón 1).
rayonada, la
📖: rayonada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><rayonaa [Sb].>(TEST)
  1. rayonada
  2. ident class="della" level="1"></ident><rayonaa
    • Sb
Raya, raxa, corte, cicatriz [Sb]. 2. Raya grande, rayonazu [Tb]. Aum. de rayona que lo ye de raya 1 (cfr.).
  1. Raya, raxa, corte, cicatriz [Sb]. 2. Raya grande, rayonazu [Tb].
  2. Tb
  3. Aum. de rayona que lo ye de raya 1 (cfr.).
rayonaxe, el*
📖: rayonaxe
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rayonaxi [Cl].>(TEST)
  1. rayonaxe
  2. ident class="della" level="1"></ident><rayonaxi
    • Cl
Estríes de la muela del molín [Cl]. Formación de rayón 1 (cfr.) cola amestadura del suf. d’aniciu ultrapirenaicu -age > -axe.
  1. Estríes de la muela del molín [Cl].
  2. Cl
  3. Formación de rayón 1 (cfr.) cola amestadura del suf. d’aniciu
  4. ultrapirenaicu -age > -axe.
rayonazu, el
📖: rayonazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+rayonezu [Ay].>(TEST)
  1. rayonazu
  2. rayonezu metafonía
    • Ay
Cast. rayonazo [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">rayonazo</i> [Ay].
Aum. de rayón 1 (cfr.).
rayu, el
📖: rayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+reyu [Ay. Ll].>(TEST)
  1. rayu
    • Pr
    • Ri
    • Tb
    • Sm
    • Lln
    • Rs
    • Sb
    • Llu
    • Cv
  2. reyu metafonía
    • Ay
    • Ll
Cast. rayo [Pr. Tox. /Mánt/. JH], chispa [Ac. Ri. Tb. Sm. PSil]. Rellumu, llinia de lluz [PSil]. 2. Radiu [Pr. Tox. /Mánt/] de la rueda del carru, de la bicicleta [Lln. Rs. Pa, Sb (rayos). Ac. Ay. Ll. Tb. PSil]. 3. Chapina de fierro que se fixa en carru [JH]. 4. Plizca, cantidá perpequeña d’una cosa [Tb. Llomb. Mar]. 5. Persona viva y d’inxeniu agudu [Sm]. Persona activa y rápida nes sos aiciones [Sm]. 6. Estría nes ruedes del molín [Lln]. //-os ‘cabeces de pota (‘especie de calamar’) emplegaes pa rellenar la conserva del calamar’ [Llu]. //Carru de rayos ‘carru de ruedes radiaes’ [Tb. Sm. Pr. Cv]. //Del rayu ‘de ba- rru pintao de colores (cierta cerámica)’ [Lln]. //Mal rayu ‘es- presión pa maldicir’ [Tb. Sm]. //Rayu de lleche ‘raxada’ [JH]. //Rayu de lluz ‘raxada’ [JH]. //Ser llistu como un rayu ‘ser perllistu’ [Xral]. //Piedra del rayo ‘piedra convertida en rayu, llueu de tou un llargu procesu imaxináu de siete años’ [Giner Arivau 1886: 268]. ///Atando la burra onde l’amu quier, como si la parte un rayu [LC]. ¡Rayos, Minga! [CyN (Recuerdos)]. de estas piedras que llaman de rayos, o otras semejantes que sean duríssimas [Grangerías xviii: 797]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rayo</i> [Pr. Tox. /Mánt/. JH], chispa [Ac. Ri. Tb. Sm. PSil]. Rellumu, llinia de lluz [PSil].
  3. 2. Radiu [Pr. Tox. /Mánt/] de la rueda del carru, de la bicicleta [Lln. Rs. Pa, Sb (rayos). Ac. Ay. Ll. Tb. PSil].
  4. 3. Chapina de fierro que se fixa en carru [JH].
  5. 4. Plizca, cantidá perpequeña d’una cosa [Tb. Llomb. Mar].
  6. 5. Persona viva y d’inxeniu agudu [Sm]. Persona activa y rápida nes sos aiciones [Sm].
  7. 6. Estría nes ruedes del molín [Lln]. //-<i class="della">os</i> ‘cabeces de pota (‘especie de calamar’) emplegaes pa rellenar la conserva del calamar’ [Llu]. //<i class="della">Carru de rayos </i>‘carru de ruedes radiaes’ [Tb. Sm. Pr. Cv]. //<i class="della">Del</i> <i class="della">rayu</i> ‘de ba- rru pintao de colores (cierta cerámica)’ [Lln]. //<i class="della">Mal rayu</i> ‘es- presión pa maldicir’ [Tb. Sm]. //<i class="della">Rayu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">lleche</i> ‘raxada’ [JH]. //<i class="della">Rayu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">lluz</i> ‘raxada’ [JH]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">llistu</i> <i class="della">como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">rayu</i> ‘ser perllistu’ [Xral]. //<i class="della">Piedra</i> <i class="della">del</i> <i class="della">rayo</i> ‘piedra convertida en rayu, llueu de tou un llargu procesu imaxináu de siete años’ [Giner Arivau 1886: 268]. ///<i class="della">Atando la burra onde l’amu quier, como</i><i class="della"> si</i> <i class="della">la</i> <i class="della">parte</i> <i class="della">un</i> <i class="della">rayu</i> [LC]. <i class="della">¡Rayos,</i> <i class="della">Minga!</i> [CyN (Recuerdos)]. <i class="della">de</i> <i class="della">estas</i> <i class="della">piedras</i> <i class="della">que</i> <i class="della">llaman</i> <i class="della">aí</i> <i class="della">de</i> <i class="della">rayos</i><i class="della">,</i> <i class="della">o</i> <i class="della">otras</i> <i class="della">semejantes</i> <i class="della">que</i> <i class="della">sean</i> <i class="della">duríssimas</i> [Grangerías xviii: 797]
accudir como un rayo [Grangerías xviii: 803] que empuxado de fuerte tramontano,/cierrándolo con fuer- tes tarabiques,/una ñube ente sí, da un estallidu/y sal rayo o rellumo convertidu? [BAúxa, PyT (Poesíes 93-96)]
  1. accudir como un rayo
  2. Grangerías xviii: 803
  3. que empuxado de fuerte tramontano,/cierrándolo con fuer- tes tarabiques,/una ñube ente sí, da un estallidu/y sal rayo o rellumo convertidu?
  4. BAúxa, PyT (Poesíes 93-96)
Del llat. radius, -i ‘barrina aguzada’ → ‘rayu lluminosu’, ‘rayu d’una circunferencia’, ‘radiu d’una rueda’, ‘oxetu agu- záu’ (em), con una llarga representación románica (rew) ya hispánica (deeh), ente ello l’ast. rayu cola la so variante raxu (cfr.) con nueves especificaciones semántiques. Les gloses ufren un femenín radia (em) que xustificaría los resultaos del tipu raya (cfr.), raxa (cfr.), racha (cfr.), raza (cfr.), toos ellos posibles dende’l llat. -dj- (ghla §4.4.4.3). Un deriváu en -ūtus ye ast. rayudu (cfr.) llueu nominalizáu. L’ast. raya almitió un suf. continuador del llat. -āceus, -a, -um d’u siguió ast. arra- yaz (cfr.). L’ast. radiu (cfr.) ye un pernidiu cultismu.
rayudu, a, o
📖: rayudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. rayudu
Con rayes [JH].
  1. 1. </b>Con rayes [JH].
Cfr. rayu.
rayudu, el
📖: rayudu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<i class="della">Diplodus</i>(TEST)
  1. rayudu
    • Rs
  2. i class="della">Diplodus</i
sargus [Rs (Barriuso: espáridos 573)].
  1. 1. <i class="della">sargus</i> [Rs (Barriuso: espáridos 573)].
Cfr. rayu.
rayuela, la
📖: rayuela
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<royuela [Lln].>(TEST)
  1. rayuela
    • Pr
  2. royuela
    • Lln
Xuegu de neños asemeyáu al cascayu [Pr].
  1. 1. Xuegu de neños asemeyáu al <i class="della">cascayu </i>[Pr].
2. Xuegu de dos neños que consiste en mover unes piedrines [Vd] nun cua- drilateru pequeñu cortáu por dos diagonales [Cv]. Xuegu de neños que llamen tamién tres en raya [PSil. Llomb]. 3. Xuegu xeneralmente de neñes asemeyáu a la toña; fáen- se en suelu dos semicírculos que curien sendos xugadores con un palu pa nun dexar qu’otru xugador meta la toña nel círculu [Oc]. 4. Xuegu de dambos sexos nel qu’empleguen nueces [Lln]. Posiblemente d’una formación sol llat. radiolus, diminutivu de radius, -i ‘barrina aguzada’, ‘rayu lluminosu’ (em), qui- ciabes analóxicamente dende un dim. del llat. serondu radia (cfr. raya 1) → *radiŏla, -ae d’u podría siguir tamién el cat. rajola (rew) anque Corriente entiende la voz catalana como un arabismu (da s.v. rajola; cfr. raxola).
rayunu, a, o*
📖: rayunu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<////rayunos [Xx].>(TEST)
  1. rayunu
  2. rayunos variación de número
    • Xx
Que cumplíen el serviciu militar na marina [Xx].
  1. 1. Que cumplíen el serviciu militar na marina [Xx].
Ax. fechu dende raya y aplicáu a los marinos por cuenta’l rayáu de la camisa del so uniforme.
raz
📖: raz
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. raz
Cfr. arraz.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">arraz</i>.
raza, la 1
📖: raza
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Castra o calidá d’orixe o llinax [Lln. Tb. Sm]: <i class="della">Ésos</i>(TEST)
  1. raza
    • Tb
    • Sm
    • Llg
    • Mi
    • Lln
  2. Castra o calidá d’orixe o llinax [Lln. Tb. Sm]: <i class="della">Ésos</i
son de mala raza, sí son mui mala raza [Tb]. Calidá d’una persona, principalmente lo que vien pela familia o pel orixe [Tb. Sm]. Familia [Llg. Tb. Sm]: Paéceste a la raza [Sm]. 3. Rastru, muestra [Mi. Tb]: Nun quedóu nin la raza [Tb]. 4. Especie [Lln]: De raza de los tiburones [Lln]. //Raza de sol ‘raxada de sol que sal pente les ñubes’ [SCiprián]. ///De raza-y vien al galgu tener el rau llargu [Fabriciano]. Non pudo crer entós lla verdá pura/de que-y charen en forno llos rapaces,/a sos privados entrugar percura,/xente de mal facer y piores races [BAúxa, Sueños (Poesíes 217- 220)] con cofiu de cuatro crestes/y campaninos de plata,/y el que ñon saca todo esto/echó a perder la so raza [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 269-272)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">son</i> <i class="della">de </i><i class="della">mala raza, sí son mui mala raza </i>[Tb]. Calidá d’una persona, principalmente lo que vien pela familia o pel orixe [Tb. Sm]. Familia [Llg. Tb. Sm]: <i class="della">Paéceste</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">raza</i> [Sm].
  3. 3. Rastru, muestra [Mi. Tb]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">quedóu</i> <i class="della">nin</i> <i class="della">la</i> <i class="della">raza</i> [Tb].
  4. 4. Especie [Lln]: <i class="della">De</i> <i class="della">raza</i> <i class="della">de</i> <i class="della">los</i> <i class="della">tiburones</i> [Lln]. //<i class="della">Raza</i> <i class="della">de</i> <i class="della">sol</i> ‘raxada de sol que sal pente les ñubes’ [SCiprián]. ///<i class="della">De</i> <i class="della">raza-y</i> <i class="della">vien</i> <i class="della">al </i><i class="della">galgu</i> <i class="della">tener</i> <i class="della">el</i> <i class="della">rau</i> <i class="della">llargu</i> [Fabriciano]. <i class="della">Non</i> <i class="della">pudo</i> <i class="della">crer</i> <i class="della">entós</i> <i class="della">lla</i> <i class="della">verdá</i> <i class="della">pura</i>/<i class="della">de</i> <i class="della">que-y</i> <i class="della">charen</i> <i class="della">en </i><i class="della">forno</i> <i class="della">llos</i> <i class="della">rapaces,</i>/<i class="della">a</i> <i class="della">sos</i> <i class="della">privados</i> <i class="della">entrugar</i> <i class="della">percura,</i>/<i class="della">xente</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">facer</i> <i class="della">y</i> <i class="della">piores</i> <i class="della">races</i> [BAúxa, <i class="della">Sueños</i> (Poesíes 217- 220)] <i class="della">con</i> <i class="della">cofiu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">cuatro</i> <i class="della">crestes</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">campaninos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">plata,</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ñon</i> <i class="della">saca</i> <i class="della">todo</i> <i class="della">esto</i>/<i class="della">echó</i> <i class="della">a</i> <i class="della">perder</i> <i class="della">la</i> <i class="della">so</i> <i class="della">raza</i> [ABalvidares, <i class="della">Romanzón</i> (Poesíes 269-272)]
Si muerre dalgún sin fíos, se xuna’l so hermanu co’la so muyer, pa dexar raza al so hermanu [San Mateo 90]
  1. Si muerre dalgún sin fíos, se xuna’l so hermanu co’la so muyer, pa dexar raza al so hermanu
  2. San Mateo 90
Del llat. serondu radia (ghla §4.4.4.3) responsable de toa una riestra de resultaos orixinariamente palatales (cfr. rayu). Den- de raza (o dende *raza 2) pudo algamase’l verbu razar (cfr.) asina como’l compuestu arrazar (cfr.) y enrazar (cfr.).
raza, la 2*
📖: raza
🔤: , la 2*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. raza
Cfr. razadura.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">razadura</i>.
razadura, la*
📖: razadura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<razaúra [Ca].>(TEST)
  1. razadura
  2. razaúra
    • Ca
Rendexa, fuérciga [Ca].
  1. 1. Rendexa, fuérciga [Ca].
Del grecismu en llat. rhagadia ‘grietes, fisures que se faen nes manes, nos pies, nos llabios, nel anu’ (abf) siguió, con una incrementación en -atūra > -adura y perda de -g-, un resultáu razadura, quiciabes paralelu al más conservador ast. ragañaregaña (cfr.). Dende rha(g)adia → *ra(g)aza → *raza 2 tamién podríen entendese los verbos *ra(g)azarrazar (cfr.), arrazar (cfr.) anque cabríen otres interpretaciones.
razar
📖: razar
🏗️: NO
✍️: NO
Sedar un oxetu, xeneralmente de madera o de lloza [Ca]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vn</i>(TEST)
  1. razar
  2. Sedar un oxetu, xeneralmente de madera o de lloza
    • Ca
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vn</i
pellote razado con con sua penna prieta 1316(or.) [ACL- IX/237]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">pellote</i> <i class="della">razado</i> <i class="della">con</i> <i class="della">con</i> <i class="della">sua</i> <i class="della">penna</i> <i class="della">prieta</i> 1316(or.) [ACL- IX/237]
Posiblemente pueda tenese, etimolóxicamente, como una variante de raxar, rayar acordies cola variación de resultaos etimolóxicos pal llat. -dj- (ghla § 4.4.4.3). De toes maneres, amás d’una formación dende raza 1 (cfr.) podría ser verbu fechu sol ast. raza 2 (cfr.).
razcañar
📖: razcañar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. razcañar
    • Pr
Reburdiar, reñer insistentemente y ensin motivu [Pr].
  1. 1. Reburdiar, reñer insistentemente y ensin motivu [Pr].
Cfr. rancañar.
razcañu, el
📖: razcañu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Persona reburdiona, que siempre ta <i class="della">raca</i>-<i class="della">raca</i>(TEST)
  1. razcañu
    • Pr
  2. Persona reburdiona, que siempre ta <i class="della">raca</i>-<i class="della">raca</i
[Pr].
  1. 1. [Pr].
Variante de rancañu (cfr. rancañar).
razmilla, la
📖: razmilla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. razmilla
    • Lln
Gatu montés, gatu algaire [Lln (S)].
  1. 1. Gatu montés, gatu algaire [Lln (S)].
Cfr. remezmila.
razón, la
📖: razón
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">razón </i>[Pa. Tb. PSil]: <i class="della">Nun tienes razón, nin </i>[Tb]. Razo- namientu [Ay]. 2. Recáu [Lln. Ac]. Avisu, recáu [Pa. Tb. Sm. PSil. Pr]: <i class="della">Mándame</i>(TEST)
  1. razón
    • Oc
    • Cp
    • Cg
    • Sm
  2. Cast
  3. <i class="della">razón </i>
    • Pa
    • Tb
    • Nun tienes razón, nin [Tb.">PSil]: <i class="della">Nun tienes razón, nin </i>[Tb
  4. Razo- namientu
    • Ay
  5. 2
  6. Recáu
    • Lln
    • Ac
  7. Avisu, recáu [Pa. Tb. Sm. PSil. Pr]: <i class="della">Mándame</i
la razón pul nenu [Tb]. Anuncia [Lln]. Esplicación [Tb]: Nun díu razón [Tb]. //Mandar razón ‘empobinar un recáu’ [Oc]. ‘dar un recáu, una anuncia’ [Os. Cp]. ‘mandar anuncies’ [Cb]. //(Mandar) razón, (dar) razón, (l.levar) una razón ‘saludos, recuerdos’ [Ay]. //Estar llegáu a la razón ‘tar curtiu de medios de subsistencia’ [Cg]. //A bon entendedor poucas razones [Sm].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">razón</i> <i class="della">pul</i> <i class="della">nenu</i> [Tb]. Anuncia [Lln]. Esplicación [Tb]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">díu</i> <i class="della">razón</i> [Tb]. //<i class="della">Mandar</i> <i class="della">razón </i>‘empobinar un recáu’ [Oc]. ‘dar un recáu, una anuncia’ [Os. Cp]. ‘mandar anuncies’ [Cb]. //<i class="della">(Mandar) razón, (dar) razón, (l.levar)</i> <i class="della">una</i> <i class="della">razón</i> ‘saludos, recuerdos’ [Ay]. //<i class="della">Estar</i> <i class="della">llegáu</i> <i class="della">a la razón </i>‘tar curtiu de medios de subsistencia’ [Cg]. //<i class="della">A bon </i><i class="della">entendedor</i> <i class="della">poucas</i> <i class="della">razones</i> [Sm].
a) ea sciljce ratjone seruata tibi 889 (or.) [DCO/34] et meam ratjone 917 (or.) [SV/39] mea rationem ex integra 937 (or.) [SV/44] nostra ratione quam abemus in Fonte Incalata 942 (s. xii) [ACL/226] in illo pelago ... nostras rationes que nos cadrant inter nos- tros heredes 945 (s. xii) [ACL/271] Ipsa nostra racione ex intrica 946 (or.) [SV/45] illo porto qui est in ambas mestas et sua naue tres rationes 953 (s. xii) [ACL/3] ipsa mea ratione que me quadrat inter jermanos uel heredes 948(or.) [SV/46] racione de Amelio que me quadra inter meos eredes 950(or.) [ACL/299] mea ratione in prado 951(or.) [ACL/325] donauit ad Petrum terra uagua sua ratione 953(or.) [DCO- I/103] VIIII pumares gum suos solos et sua racionem in illo rego 991 [ODueñas/52] nostra ratione qui nos quadra inter nostros germanos uel eredes 997 [ODueñas/60] mea ratione in illo molino cum suo adtondo et cum suo aquaducto 1017 [ODueñas/103] in uillas pernominatas meas diuisas in Riacos mea ratione 1068(or.) [MSAH-II/385] damus et donamus uobis illas nostras raziones ex integras 1080(or.) [SV/149] racione in una nogale qui stat in linare 1132 [SPM/242] quito vos la mia racion desta casa 1225(or.) [SV/140] establezco uos por racion del Hospital XXII morabetinos 1236(or.) [MSAH-V/214] racion enno ben feyto del monesteriu 1252 [SPM/412] una racion de beuer de uino o de sidra 1262 [MB-II/85] sesaenta pannes de raçion et quatro cantaras de uino 1275(or.) [MCar-II/96] ha de poner aministrador en el ospital que aministre las raçiones 1385 [Parroquies/102] b) suelen ser quebrantados por razon de muerte ou de veyez 1128 [SPM/237] A las misas et a todas las oras et que non lauren nem andem camino se non fuer en romaria o por racon de soterrar mortos [CC/53] recibio el preytu de ambas las partes e oiu las razones 1247 [SPM/405] oydas las rezones de ambas las partes 1252(or.) [MSAH- V/256] por razon del degredo ca me pagastes dellos muy bien 1255(or.) [MCar-I/330] de nostra auolenga ¬ de nostro padremunno ¬ de toda otra razon 1256 [DCO-II/40] e magar alguna razon quisies dizer contra ela paga que elos dineros 1259 [DCO-II/61] en razon de dizmo del portazgo que les tomauamos en Villa nueua 1259 [AAU/49] por razon de furto o de fuerça 1260(or.) [MSAH-V/361]
esto sea en razon de prinda 1261(or.) [MCar-II/19] les tomaria quanto ouiessen por razon desta custumne 1263(or.) [ACL/409] Matheos dizia suas razones por si porque razonaua que es- tas deuan_dichas bonas 1263(or.) [ACL/404] nen cuydaua que uernia a testimonia sobresta razon 1266(or.) [ACL/427] un alfamare que ye prindara por razon de uinnadera 1266(or.) [ACL/434] en razon de una pobla 1266(or.) [ACL/437] la contienda yera en rrazon de las paredes ¬ de las canales 1267 [DCO-II/93] por razon de aquella carrera 1267(or.) [ACL/453] non semella razon que los que son nuestros vezinos & husan 1274 [Ordenances/40] respondan del furto que se fezier tan bien por razon dela laue 1274 [Ordenances/46] oir rrezon que deçia 1286(or.) [SPE-I/506] los fruchos que el querellosu despendeo con razon s xiii (or.) [FX/72] los pleitos se per_longan mucho per esta razon s. xiii (or.) [FX/322] primeramientre devemos catar la razon onde nasceo s. xiii (or.) [FX/326] siendo el pleito contestado e_la proua que sobre esta raçon dieron ençerrada 1302 (t.1395) [MCar-I/59] por grandes enxetas & por grandes uoltas que se fazen en razon 1274 [Ordenances/47] commo por razon de fondir & peche LX solidos 1274 [Or- denances/46] por razon de tallas ho de monedas ho de otra cosa 1274 [Ordenances/40] yo Gonçalo Pelaiz iadecho demeto & renunçio todos dere- chos & razones 1284 [MB-II/120] e yo por esta razon prende e oue ende dineros 1289(or.) [SB/220] e quito las razones del Libru Sestu e quito usos e costumes 1297(or.) [SB/222] por rrezon de la guerra que es en la tierra 1300(or.) [MSAH- V/584] de otra parte sobre razon que ouiemos grandes agrauios 1366(or.) [SB/288] la ley ... que fabla en razon del iusto preçio 1448(or.) [SB/343] ¡Gracies al Señor!, qu’ensin merecello/ños truxo tanta In- dia como vemos/y, pos comemos hoi a costa d’ello,/razón ye que alabances mil-y demos [BAúxa, Sueños (Poesíes 33-36)] mui bien-y sorbacé llo que decía/que yeren, ensin duda, estes razones: [BAúxa, Sueños (Poesíes 285-288)] ¿Non yera entós razón que tivieses tu tamien llástima de to compañeru...? [San Mateo 74] c) lo deve aver por alguna rrason elos dichos comendeiros 1338 [Espinareda/119] qualquier dellos yo otre por mi aldegue sobre esta rason 1356(or.) [VC-I/248] las otras rrasones e aldagaçiones que por la su parte fueron dichas 1372 [Espinareda/147] la metad parte de la lantoria por rason que la lanto 1471(or.) [VC-II/227]
  1. a) ea sciljce ratjone seruata tibi
  2. 889 (or.) DCO/34
  3. et meam ratjone
  4. 917 (or.) SV/39
  5. mea rationem ex integra
  6. 937 (or.) SV/44
  7. nostra ratione quam abemus in Fonte Incalata
  8. 942 (s. xii) ACL/226
  9. in illo pelago ... nostras rationes que nos cadrant inter nos- tros heredes
  10. 945 (s. xii) ACL/271
  11. Ipsa nostra racione ex intrica
  12. 946 (or.) SV/45
  13. illo porto qui est in ambas mestas et sua naue tres rationes
  14. 953 (s. xii) ACL/3
  15. ipsa mea ratione que me quadrat inter jermanos uel heredes
  16. 948(or.) SV/46
  17. racione de Amelio que me quadra inter meos eredes
  18. 950(or.) ACL/299
  19. mea ratione in prado
  20. 951(or.) ACL/325
  21. donauit ad Petrum terra uagua sua ratione
  22. 953(or.) DCO- I/103
  23. VIIII pumares gum suos solos et sua racionem in illo rego
  24. 991 ODueñas/52
  25. nostra ratione qui nos quadra inter nostros germanos uel eredes
  26. 997 ODueñas/60
  27. mea ratione in illo molino cum suo adtondo et cum suo aquaducto
  28. 1017 ODueñas/103
  29. in uillas pernominatas meas diuisas in Riacos mea ratione
  30. 1068(or.) MSAH-II/385
  31. damus et donamus uobis illas nostras raziones ex integras
  32. 1080(or.) SV/149
  33. racione in una nogale qui stat in linare 1132 [SPM/242] quito vos la mia racion desta casa 1225(or.) [SV/140] establezco uos por racion del Hospital XXII morabetinos
  34. 1236(or.) MSAH-V/214
  35. racion enno ben feyto del monesteriu
  36. 1252 SPM/412
  37. una racion de beuer de uino o de sidra
  38. 1262 MB-II/85
  39. sesaenta pannes de raçion et quatro cantaras de uino
  40. 1275(or.) MCar-II/96
  41. ha de poner aministrador en el ospital que aministre las raçiones
  42. 1385 Parroquies/102
  43. b)
  44. suelen ser quebrantados por razon de muerte ou de veyez
  45. 1128 SPM/237
  46. A las misas et a todas las oras et que non lauren nem andem camino se non fuer en romaria o por racon de soterrar mortos
  47. CC/53
  48. recibio el preytu de ambas las partes e oiu las razones
  49. 1247 SPM/405
  50. oydas las rezones de ambas las partes
  51. 1252(or.) MSAH- V/256
  52. por razon del degredo ca me pagastes dellos muy bien
  53. 1255(or.) MCar-I/330
  54. de nostra auolenga ¬ de nostro padremunno ¬ de toda otra razon
  55. 1256 DCO-II/40
  56. e magar alguna razon quisies dizer contra ela paga que elos dineros
  57. 1259 DCO-II/61
  58. en razon de dizmo del portazgo que les tomauamos en Villa nueua
  59. 1259 AAU/49
  60. por razon de furto o de fuerça
  61. 1260(or.) MSAH-V/361

  62. esto sea en razon de prinda
  63. 1261(or.) MCar-II/19
  64. les tomaria quanto ouiessen por razon desta custumne
  65. 1263(or.) ACL/409
  66. Matheos dizia suas razones por si porque razonaua que es- tas deuan_dichas bonas
  67. 1263(or.) ACL/404
  68. nen cuydaua que uernia a testimonia sobresta razon
  69. 1266(or.) ACL/427
  70. un alfamare que ye prindara por razon de uinnadera
  71. 1266(or.) ACL/434
  72. en razon de una pobla
  73. 1266(or.) ACL/437
  74. la contienda yera en rrazon de las paredes ¬ de las canales
  75. 1267 DCO-II/93
  76. por razon de aquella carrera
  77. 1267(or.) ACL/453
  78. non semella razon que los que son nuestros vezinos & husan
  79. 1274 Ordenances/40
  80. respondan del furto que se fezier tan bien por razon dela laue
  81. 1274 Ordenances/46
  82. oir rrezon que deçia
  83. 1286(or.) SPE-I/506
  84. los fruchos que el querellosu despendeo con razon s xiii (or.)
  85. FX/72
  86. los pleitos se per_longan mucho per esta razon s. xiii (or.)
  87. FX/322
  88. primeramientre devemos catar la razon onde nasceo s. xiii (or.)
  89. FX/326
  90. siendo el pleito contestado e_la proua que sobre esta raçon dieron ençerrada
  91. 1302 (t.1395) MCar-I/59
  92. por grandes enxetas & por grandes uoltas que se fazen en razon
  93. 1274 Ordenances/47
  94. commo por razon de fondir & peche LX solidos
  95. 1274 Or- denances/46
  96. por razon de tallas ho de monedas ho de otra cosa
  97. 1274 Ordenances/40
  98. yo Gonçalo Pelaiz iadecho demeto & renunçio todos dere- chos & razones
  99. 1284 MB-II/120
  100. e yo por esta razon prende e oue ende dineros
  101. 1289(or.) SB/220
  102. e quito las razones del Libru Sestu e quito usos e costumes
  103. 1297(or.) SB/222
  104. por rrezon de la guerra que es en la tierra
  105. 1300(or.) MSAH- V/584
  106. de otra parte sobre razon que ouiemos grandes agrauios
  107. 1366(or.) SB/288
  108. la ley ... que fabla en razon del iusto preçio
  109. 1448(or.) SB/343
  110. ¡Gracies al Señor!, qu’ensin merecello/ños truxo tanta In- dia como vemos/y, pos comemos hoi a costa d’ello,/razón ye que alabances mil-y demos
  111. BAúxa, Sueños (Poesíes 33-36)
  112. mui bien-y sorbacé llo que decía/que yeren, ensin duda, estes razones:
  113. BAúxa, Sueños (Poesíes 285-288)
  114. ¿Non yera entós razón que tivieses tu tamien llástima de to compañeru...?
  115. San Mateo 74
  116. c)
  117. lo deve aver por alguna rrason elos dichos comendeiros
  118. 1338 Espinareda/119
  119. qualquier dellos yo otre por mi aldegue sobre esta rason
  120. 1356(or.) VC-I/248
  121. las otras rrasones e aldagaçiones que por la su parte fueron dichas
  122. 1372 Espinareda/147
  123. la metad parte de la lantoria por rason que la lanto
  124. 1471(or.) VC-II/227
Del llat. ratio, -ōnis ‘cuenta’, ‘facultá o mou de calcular’, ‘xuiciu’, ‘razón’ (em, Old) siguió, per vía semiculta ast. ración (cfr.) frente a razón, resultáu popular dafechu con destrema- ción tamién semántica. Dambos tipos de resultaos conséñen- se tamién n’otres llingües romániques (rew) ya hispániques (dcech s.v. razón) ya tienen bona tradición escrita ente nós (§a, §b); lo que s’alvierte en §c ha debese a un problema d’interpretación de grafíes. La dualidá de resultaos semicul- tos/cultos vese n’otros elementos de la mesma familia tamién como racionamientu (cfr.) frente a razonamientu (cfr.). Da- qué asemeyao pasa con racionar 1 (cfr.) frente a razonar (cfr.) que paecen formaciones verbales dende los correspondientes ración (cfr.) y razón anque nun sedría imposible almitir un llat. *rationāre (rew; deeh s.v. rationare), documentáu en testos medievales (mllm). Nun se conseña’l verbu compuestu *desrazonar pero sí lo que paez el so participiu desenrazo- náu, ada, ao (cfr.).
razonable
📖: razonable
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">razonable</i>(TEST)
  1. razonable
  2. Cast
  3. <i class="della">razonable</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
cosa razonavle e derechurera ye que todas cosas que sont vendudas 1273(or.) [SP-I/241] por la quantia de maravedis que lle fueren justas e razona- bles 1447 (t. 1447) [SP-III/442]
  1. cosa razonavle e derechurera ye que todas cosas que sont vendudas
  2. 1273(or.) SP-I/241
  3. por la quantia de maravedis que lle fueren justas e razona- bles
  4. 1447 (t. 1447) SP-III/442
Del llat. rationābilis ‘dotáu de razón’, ‘acordies cola razón’ (em; abf).
razonamientu, el
📖: razonamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">razonamiento</i>(TEST)
  1. razonamientu
  2. Cast
  3. <i class="della">razonamiento</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
mas quando yo ansí suspensu/estaba, y fechu un babayu/ seguía so razonamientu [Campumanes 1781/434] Cfr. razón.
razonar
📖: razonar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">razonar</i>(TEST)
  1. razonar
  2. Cast
  3. <i class="della">razonar</i
[Xral]. Cfr. razón.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Xral]. Cfr. <i class="della">razón</i>.
non recodir a rezonar los pennos que tomar el saion 1238 (c.) [MSAH-V/222] dallos uozeru quien razone so pleyto per so costo dellos 1247 [DCO-II/19] razonaron que eran fillos & raiz de la iglesia & dela heredat 1253 [MB-II/50] fizo et razono por si et_por nos en fiadura de mill marauedis 1259 [AAU/49]
Matheos dizia suas razones por si porque razonaua que es- tas deuan_dichas bonas 1263(or.) [ACL/404] rrazonauan que aquella iglesia non lo podian sofrir 1264(s. xv) [ACL/418] a razonar con el perssonero de Abilles sobresta razon 1269 (t.1269) [SP-I/229] non pudiesse razonar contra ela yglesia juro nen treçinno hu ela yglesia 1269 (s. xiii) [ACL/504] razono que don Gotierre non podia seer juiz en aqueste pre- ito 1270(or.) [ACL-VIII/26] non mudaron ren de lo que sobredicho auian dicho e rrezo- nado 1286(or.) [SPE-I/506] demandar et deffender razonar et contradizer et conponer et auenir 1289 [AAU/103] rezonasen danmas elas partes s. xiii(or.) [MCar-II/286] que poda razonar por sos pleytos s. xiii (or.) [FX/50] lo non deven todos razonar de souno s xiii (or.) [FX/68] mas entienda siempre en razonar el pleyto s xiii (or.) [FX/70] del que non sabe razonar por si s. xiii (or.) [FX/77] poden razonar so pleyto si se quiser s. xiii (or.) [FX/79] quanto quissieron dizer e razonar aviendo consello con om- nes bonos 1303(or.) [SP-I/336] ante mi quisieron dezir e razonar fasta que encloyron e ençierraron razones 1391(or.) [SP-III/77]
  1. non recodir a rezonar los pennos que tomar el saion
  2. 1238 (c.) MSAH-V/222
  3. dallos uozeru quien razone so pleyto per so costo dellos
  4. 1247 DCO-II/19
  5. razonaron que eran fillos & raiz de la iglesia & dela heredat
  6. 1253 MB-II/50
  7. fizo et razono por si et_por nos en fiadura de mill marauedis
  8. 1259 AAU/49

  9. Matheos dizia suas razones por si porque razonaua que es- tas deuan_dichas bonas
  10. 1263(or.) ACL/404
  11. rrazonauan que aquella iglesia non lo podian sofrir
  12. 1264(s. xv) ACL/418
  13. a razonar con el perssonero de Abilles sobresta razon 1269 (t.1269)
  14. SP-I/229
  15. non pudiesse razonar contra ela yglesia juro nen treçinno hu ela yglesia
  16. 1269 (s. xiii) ACL/504
  17. razono que don Gotierre non podia seer juiz en aqueste pre- ito
  18. 1270(or.) ACL-VIII/26
  19. non mudaron ren de lo que sobredicho auian dicho e rrezo- nado
  20. 1286(or.) SPE-I/506
  21. demandar et deffender razonar et contradizer et conponer et auenir
  22. 1289 AAU/103
  23. rezonasen danmas elas partes s. xiii(or.)
  24. MCar-II/286
  25. que poda razonar por sos pleytos s. xiii (or.)
  26. FX/50
  27. lo non deven todos razonar de souno s xiii (or.) [FX/68] mas entienda siempre en razonar el pleyto s xiii (or.) [FX/70] del que non sabe razonar por si s. xiii (or.)
  28. FX/77
  29. poden razonar so pleyto si se quiser s. xiii (or.)
  30. FX/79
  31. quanto quissieron dizer e razonar aviendo consello con om- nes bonos
  32. 1303(or.) SP-I/336
  33. ante mi quisieron dezir e razonar fasta que encloyron e ençierraron razones
  34. 1391(or.) SP-III/77
Del llat. *rationāre ‘falar’, verbu esixíu por dellos resultaos románicos (em; rew).
re-
📖: re-
🏗️: NO
✍️: NO
Del llat. re- preverbiu qu’amuesa: <i class="della">a</i>) ‘movimientu hacia atrás’; <i class="della">b)</i>(TEST)
  1. re-
  2. Del llat
  3. re- preverbiu qu’amuesa: <i class="della">a</i>) ‘movimientu hacia atrás’; <i class="della">b)</i
‘retornu a un estáu anterior’; c) ‘repetición’; d) ‘movimientu en sen contrariu que desfái lo que se fexo’ (em). N’ast. caltiénse vivu especialmente pa marcar ‘intensidá’, ‘re- fuerzu’ y ‘repetición’ [glla §xxi 3-3: 303].
  1. 1. ‘retornu a un estáu anterior’; <i class="della">c)</i> ‘repetición’; <i class="della">d) </i>‘movimientu en sen contrariu que desfái lo que se fexo’ (em). N’ast. caltiénse vivu especialmente pa marcar ‘intensidá’, ‘re- fuerzu’ y ‘repetición’ [glla §xxi 3-3: 303].
real 1
📖: real 1
🏗️: NO
✍️: NO
<rial [ /Eo/. DA].>(TEST)
  1. real 1
  2. rial
    • /Eo/
    • DA
Propiu del rei [/Eo/. DA].
  1. 1. Propiu del rei [/Eo/. DA].
a) sine omicidio rauso et fossatera et sine fiscale uel regale seruitio 976(or.) [DCO-I/116] erat de uetusto tempore regal causa 1015(fal.) [SV/69] fossatariam annuduua et omnem regalem calumniam 1113(or.) [ACL/37] palacia regalia cum platea sua 1161(s. xiv) [DCO-I/429] b-1) recebimos de uos conuien a saber setaenta morabedis de real moneda 1244 [DCO-II/16] por precio que recebimus de vos sessaenta livras de real mo- neda 1251(or.) [SP-I/180] por precio que recibimos de vos I morabetin de real moneda 1255(or.) [SP-I/196] por precio que recebimos de vos X soldos de real moneda 1258(or.) [SP-I/199] por precio que recebimos de uos trelze morabedis de real moneda 1264 [DCO-II/80] so pena de C soldos de real moneda 1271 [DCO-II/102] demaes dolze morabedis de real moneda por pena 1286 [DCO-II/141] cient maravedis de real moneda por cada vegada & pierda la corramme 1287 [Ordenances/49] dolze marauedis de real moneda por pena 1287 [DCO- V/150] peche Cient marauedis de real moneda por_cada vegada et pierda la corranme 1287 [AAU/99] ¬ demayes mille morabedis de rreal moneda 1297 [DCO- II/200] peche dies marauedis de Real moneda ... por cada açume que uendier 1320 [AAU/172] seyçientos e quaraenta morabetinos de real monieda por pena 1332(or.) [SP-II/104] çien maravedis de real moneda por penna por sy 1400(or.) [SP-III/127] b-2) & in couto al rey CCC morabedis de la moneda real 1253 [MB-II/46] por X sollos de moneda real del qual precio nos somos bien 1260 [MB-II/75] de moneda real en rovracion de la carta xv dineros 1260(or.) [VC-I/243] VIII morabetinos de moneda real & IIII sollos en rouracion 1261 [MB-II/79] VI morabetinos de moneda real & II sollos en rouracion 1261 [MB-II/82] en coto peche CC soldos de la moneda real 1273(or.) [SP- I/242] que_uos damos bonos duzientos figos reales 1332(or.) [MSMV/160] va por el Camino Vieio Real para Matueca 1398 (t.1446) [SIL/490] moneda real que ora corre que fazen dos çinquenas brancas hun maravedi 1409(or.) [SB/314] moneda real que ora corre que fazen dos antiguas brancas hun maravedi 1422(or.) [SP-III/238] de la otra fruente por commo afruenta en el camino real 1435(or.) [SP-III/355] el jur e la propiadat e la possision e sennorio real 1441(or.) [SP-III/400] de la una fronte calle poblica real 1442(or.) [SP-III/411] que pasa por medyo desta heredad el camino real 1492(or.) [SP-IV/344] Home, ¿qué ponte ye aquesta?,/per aquí algún río va./-Per aquí ñon hai ningún ríu/que esta ponte ye real. [Relación (Porléi): 97-100] Bobarrón, has de entendello,/que el decite que ye real/dixe lo fundó el rei/y que de lla antigüedá ésta ye Casa de Be- nitus./Esi ye otru bon cantar... [Relación (Porléi): 107-110]
c) VII morabedis de reyal moneda ha VIII soldos el morabedi 1276 [DCO-II/116] cient morabetinos de rreyal moneda por pena & a la parte 1287 [MB-II/129] veinti morabetinos de reyal moneda por pena 1302(or.) [SP- I/331] ochaenta morabetinos de reyal moneda por pena 1303(or.) [SP-I/340] trezientos morabetinos de rreyal moneda por pena 1310 [MB-II/155] peche en coto duzientos morabetinos de reyal moneda por pena 1326(or.) [SP-II/13] quinientos maravedis de reyal moneda por pena por sy 1389(or.) [SP-III/58]; 1392(or.) [SP-III/78] d) quinientos morabetinos de royal moneda por pena por si 1314(or.) [SP-I/395]
  1. a) sine omicidio rauso et fossatera et sine fiscale uel regale seruitio
  2. 976(or.) DCO-I/116
  3. erat de uetusto tempore regal causa
  4. 1015(fal.) SV/69
  5. fossatariam annuduua et omnem regalem calumniam
  6. 1113(or.) ACL/37
  7. palacia regalia cum platea sua
  8. 1161(s. xiv) DCO-I/429
  9. b-1) recebimos de uos conuien a saber setaenta morabedis de real moneda
  10. 1244 DCO-II/16
  11. por precio que recebimus de vos sessaenta livras de real mo- neda
  12. 1251(or.) SP-I/180
  13. por precio que recibimos de vos I morabetin de real moneda
  14. 1255(or.) SP-I/196
  15. por precio que recebimos de vos X soldos de real moneda
  16. 1258(or.) SP-I/199
  17. por precio que recebimos de uos trelze morabedis de real moneda
  18. 1264 DCO-II/80
  19. so pena de C soldos de real moneda
  20. 1271 DCO-II/102
  21. demaes dolze morabedis de real moneda por pena 1286
  22. DCO-II/141
  23. cient maravedis de real moneda por cada vegada & pierda la corramme
  24. 1287 Ordenances/49
  25. dolze marauedis de real moneda por pena
  26. 1287 DCO- V/150
  27. peche Cient marauedis de real moneda por_cada vegada et pierda la corranme
  28. 1287 AAU/99
  29. ¬ demayes mille morabedis de rreal moneda
  30. 1297 DCO- II/200
  31. peche dies marauedis de Real moneda ... por cada açume que uendier
  32. 1320 AAU/172
  33. seyçientos e quaraenta morabetinos de real monieda por pena
  34. 1332(or.) SP-II/104
  35. çien maravedis de real moneda por penna por sy
  36. 1400(or.) SP-III/127
  37. b-2) & in couto al rey CCC morabedis de la moneda real
  38. 1253 MB-II/46
  39. por X sollos de moneda real del qual precio nos somos bien
  40. 1260 MB-II/75
  41. de moneda real en rovracion de la carta xv dineros
  42. 1260(or.) VC-I/243
  43. VIII morabetinos de moneda real & IIII sollos en rouracion
  44. 1261 MB-II/79
  45. VI morabetinos de moneda real & II sollos en rouracion
  46. 1261 MB-II/82
  47. en coto peche CC soldos de la moneda real
  48. 1273(or.) SP- I/242
  49. que_uos damos bonos duzientos figos reales
  50. 1332(or.) MSMV/160
  51. va por el Camino Vieio Real para Matueca
  52. 1398 (t.1446) SIL/490
  53. moneda real que ora corre que fazen dos çinquenas brancas hun maravedi
  54. 1409(or.) SB/314
  55. moneda real que ora corre que fazen dos antiguas brancas hun maravedi
  56. 1422(or.) SP-III/238
  57. de la otra fruente por commo afruenta en el camino real
  58. 1435(or.) SP-III/355
  59. el jur e la propiadat e la possision e sennorio real
  60. 1441(or.) SP-III/400
  61. de la una fronte calle poblica real
  62. 1442(or.) SP-III/411
  63. que pasa por medyo desta heredad el camino real
  64. 1492(or.) SP-IV/344
  65. Home, ¿qué ponte ye aquesta?,/per aquí algún río va./-Per aquí ñon hai ningún ríu/que esta ponte ye real.
  66. Relación (Porléi): 97-100
  67. Bobarrón, has de entendello,/que el decite que ye real/dixe lo fundó el rei/y que de lla antigüedá ésta ye Casa de Be- nitus./Esi ye otru bon cantar...
  68. Relación (Porléi): 107-110

  69. c)
  70. VII morabedis de reyal moneda ha VIII soldos el morabedi
  71. 1276 DCO-II/116
  72. cient morabetinos de rreyal moneda por pena & a la parte
  73. 1287 MB-II/129
  74. veinti morabetinos de reyal moneda por pena
  75. 1302(or.) SP- I/331
  76. ochaenta morabetinos de reyal moneda por pena
  77. 1303(or.) SP-I/340
  78. trezientos morabetinos de rreyal moneda por pena
  79. 1310 MB-II/155
  80. peche en coto duzientos morabetinos de reyal moneda por pena
  81. 1326(or.) SP-II/13
  82. quinientos maravedis de reyal moneda por pena por sy 1389(or.) [SP-III/58];
  83. 1392(or.) SP-III/78
  84. d)
  85. quinientos morabetinos de royal moneda por pena por si
  86. 1314(or.) SP-I/395
Del llat. regālis, -e ‘del re’ (Old; abf) con continuadores ro- mánicos (rew) ya hispánicos (deeh). N’ast. alvertimos (real 1) que llueu pue nominalizase como se pervé s.v. real, el (cfr.). Per otru llau (real 2) paez sofitase nuna formación fecha en rellación con res ‘cosa’ documentáu como realis nel b. llat. y rellacionáu con otres pallabres de formación seronda como realidá (cfr.) y derivaos (dcech s.v. real). Fónicamente en real 1 amuésase: a) posible perda de la -g-; b) caltenimientu de vo- cales en sinalefa (real) o faciendo diptongu (rial); c) fusión de dambes vocales en contautu gracies a un averamientu fónicu de *raal → ral (cfr. real, el); d) presencia de yod antihiática (reyal); e) galicismu (royal) (cghla 324). Per otru llau en §b-1 y en §c alviértese una anteposición ax. + nome [(real mone- da; reyal moneda), llueu más romanizáu nome + ax. (moneda real)] que traduz cuasimente ad pedem litterae la construc- ción llatina monete regis (1230 [SP]) que s’amuesa en dalgún de los nuesos documentos. Usos alverbiales en -mente tamién ufren documentos en cast. o castellanizaos (cfr. realmente).
real 2
📖: real 2
🏗️: NO
✍️: NO
<rial [Llg. Sr].>(TEST)
  1. real 2
  2. rial
    • Llg
    • Sr
Del b. llat. realis, un deriváu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Del b. llat. realis, un deriváu
del llat. res, rei ‘cosa’ (dcech s.v. real).
real, el
📖: real
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rial [LV. Lln. Cl. Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Mi. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Pr. Cv. Tox. /Eo. Mar. Vg. DA]. ral [y Ac. As. y Cv. y Tox. /y Eo. Mánt/. y Mar. JH]. real [y Ac. Sr].>(TEST)
  1. real
  2. rial
    • LV
    • Lln
    • Cl
    • Pa
    • Cg
    • Ac
    • Llg
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Mi
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • PSil
    • An
    • Pr
    • Cv
    • Tox
    • /Eo
    • Mar
    • Vg
    • DA
  3. ral
    • y Ac
    • As
    • y Cv
    • y Tox
    • /y Eo
    • Mánt/
    • y Mar
    • JH
  4. real
    • y Ac
    • Sr
Cast. real (tipu de moneda) [LV. Lln. Cl. Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Mi. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. An. Pr. Cv. Tox. /Eo. Mánt/. Mar. Vg. JH. DA]. Cast. real de vellón [/Eo/]. //An- dar cagando’l real ‘facer o prevenir coses de ruin valir’ [Sr]. //Falta-y un rial pa la peseta dizse a quien ye daqué fatu’ [Sb]. //Nun valir un rial ‘nun valir un res’ [Tb. Sm]. ///No hay rial de plata que diga en toes les faltriqueres ‘anque sía bonu non siempre ye prestosu pa toos’ [Cg]. Non hay ral de prata que contente a todos [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">real </i>(tipu de moneda) [LV. Lln. Cl. Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Mi. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. An. Pr. Cv. Tox. /Eo. Mánt/. Mar. Vg. JH. DA]. Cast. <i class="della">real</i> <i class="della">de</i> <i class="della">vellón</i> [/Eo/]. //<i class="della">An-</i> <i class="della">dar</i> <i class="della">cagando’l</i> <i class="della">real</i> ‘facer o prevenir coses de ruin valir’ [Sr]. //<i class="della">Falta-y</i> <i class="della">un</i> <i class="della">rial</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">la</i> <i class="della">peseta</i> dizse a quien ye daqué fatu’ [Sb]. //<i class="della">Nun</i> <i class="della">valir</i> <i class="della">un</i> <i class="della">rial</i> ‘nun valir un res’ [Tb. Sm]. ///<i class="della">No</i> <i class="della">hay rial</i> <i class="della">de</i> <i class="della">plata</i> <i class="della">que</i> <i class="della">diga</i> <i class="della">en</i> <i class="della">toes</i> <i class="della">les</i> <i class="della">faltriqueres</i> ‘anque sía bonu non siempre ye prestosu pa toos’ [Cg]. <i class="della">Non hay ral de prata </i><i class="della">que</i> <i class="della">contente</i> <i class="della">a</i> <i class="della">todos</i> [LC].
hun real de plata de iusto e derecho pesso en el dicho 1443(or.) [MCar-II/352] de vos resçibi realmente e con hefecto en doblas e en reales 1481(or.) [SP-IV/208] veynte reales de plata allende lo que le cabe de sus costas 1486(or.) [SP-IV/258] tres ducados de oro et honze reales de plata 1509(or.) [MSMV/542] los dichos seis ducados seis reales e medio 1546 (c.) [SP- IV/484] Más de senta {sic} mill rocinos/diz que fon acompañaye/ mas quixera aveyo viesto/vota un griyo que acien rales [Xuan García (1665: 154)] Pes lo tuyo será a rial. [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 296)] que con sangre de nariz/lu debienon de pintar,/anque pae- cía de rasu…¡Cuántu ral debió costar! [Relación (Porléi): 320-323] Per aquí no hay ningún ríu/qu’esti ponte ye rial./¿Tan ricu está con un ral?/si dixeres diez ducaos/ya se pudiera pa- sar./Bobarrón, has entendello/qu’el decite que ye rial/dixe lu fundó el Rey [Pachu de la Candonga 1837: 15] Cual con un ral, cual con dos [Romance de Santa Eulalia 46] Dexoi unos rales [Los Trataos 13] De la nominalización del ax. real 1.
  1. hun real de plata de iusto e derecho pesso en el dicho
  2. 1443(or.) MCar-II/352
  3. de vos resçibi realmente e con hefecto en doblas e en reales
  4. 1481(or.) SP-IV/208
  5. veynte reales de plata allende lo que le cabe de sus costas
  6. 1486(or.) SP-IV/258
  7. tres ducados de oro et honze reales de plata
  8. 1509(or.) MSMV/542
  9. los dichos seis ducados seis reales e medio
  10. 1546 (c.) SP- IV/484
  11. Más de senta {sic} mill rocinos/diz que fon acompañaye/ mas quixera aveyo viesto/vota un griyo que acien rales
  12. Xuan García (1665: 154)
  13. Pes lo tuyo será a rial.
  14. ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 296)
  15. que con sangre de nariz/lu debienon de pintar,/anque pae- cía de rasu…¡Cuántu ral debió costar!
  16. Relación (Porléi): 320-323
  17. Per aquí no hay ningún ríu/qu’esti ponte ye rial./¿Tan ricu está con un ral?/si dixeres diez ducaos/ya se pudiera pa- sar./Bobarrón, has entendello/qu’el decite que ye rial/dixe lu fundó el Rey
  18. Pachu de la Candonga 1837: 15
  19. Cual con un ral, cual con dos
  20. Romance de Santa Eulalia 46
  21. Dexoi unos rales
  22. Los Trataos 13
  23. De la nominalización del ax. real 1.
realengu, a, o*
📖: realengu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<realenga [Ri. Tb. Gr]. regalenga [Qu]. /////relengu [R]. ralengu/a [PSil]. ralenga [Tor]. relenga [Tor]. reliegu [Llmb].>(TEST)
  1. realengu
  2. realenga
    • Ri
    • Tb
    • Gr
  3. regalenga
    • Qu
  4. relengu dudoso (certainty = baxa)
    • R
  5. ralengu/a
    • PSil
  6. ralenga
    • Tor
  7. relenga
    • Tor
  8. reliegu
    • Llmb
Perdura, de ríu (una piedra) Ri. Qu. Tb. PSil. Gr]: Esa piedra ya realenga [Tb]: Ya una piedra realenga, de las duras de verdá [Tb]: Alcontréi una piedra ralenga [PSil]. 2. (Terrén) de barru y cantos rodaos [R]. Aglomeráu [R]. //Piedra rea- lenga ‘regodón, cantu rodáu’ [Qu. Tor (ralenga = relenga)]. //Piedras rialengas ‘piedres dures de ríu que nun valen pa facer parede’ [Ar]. //Cantu reliegu ‘piedra realenga, regodón’ [Llomb].
  1. 1. Perdura, de ríu (una piedra) Ri. Qu. Tb. PSil. Gr]: <i class="della">Esa</i> <i class="della">piedra </i><i class="della">ya</i> <i class="della">realenga</i> [Tb]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">una</i> <i class="della">piedra</i> <i class="della">realenga,</i> <i class="della">de</i> <i class="della">las</i> <i class="della">duras</i> <i class="della">de </i><i class="della">verdá </i>[Tb]: <i class="della">Alcontréi una piedra ralenga </i>[PSil].
  2. 2. (Terrén) de barru y cantos rodaos [R]. Aglomeráu [R]. //<i class="della">Piedra</i> <i class="della">rea-</i> <i class="della">lenga</i> ‘regodón, cantu rodáu’ [Qu. Tor (ralenga = relenga)]. //<i class="della">Piedras</i> <i class="della">rialengas </i>‘piedres dures de ríu que nun valen pa facer parede’ [Ar]. //<i class="della">Cantu</i> <i class="della">reliegu</i> ‘piedra realenga, regodón’ [Llomb].
D’una formación ax. dende’l llat rīuālis, -e ‘de ríu’ (em s.v. rīus; abf) con una amestanza sufixal continuadora de -ĭnicus. L’intentu de caltener silábicamente’l primer elementu del compuestu xustifica la inseguranza vocálica nes primeres sí- labes asina en rialengas anque llueu con xeneralización de [a] con abertura debida non sólo al so asitiamientu átonu sinón al influxu de [ř]. Un procesu reductor por cuenta la priesa na elocución favorez la xeneralización de les variantes de tipu relengu, ralengu. Una nominalización del masculín úfrela ralengu (cfr. realengu 1). Ye posible que dende rīuālis, -e ‘de ríu’ > *rial → *real (+ suf. abondativu -iegu) tamién se xustifique l’ast. cantu reliegu ‘piedra realenga, regodón’ (cfr. realiegu, a, o). La variante ast. regalenga pue ser niciu de les influencies mutues ente los derivaos de riualis y de la familia de regar (cfr.).
realengu, el*
📖: realengu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ralengu [Vg. Mar]. relengo [Min].>(TEST)
  1. realengu
    • Tb
  2. ralengu
    • Vg
    • Mar
  3. relengo
    • Min
Regodón [Tb]. Piedra redonda y dura [Vg]. Piedra mui dura, como la pudinga [Min].
  1. 1. Regodón [Tb]. Piedra redonda y dura [Vg]. Piedra mui dura, como la pudinga [Min].
2. Conxuntu de regodones [Tb]. //-os ‘cantos rodaos’ [Mar]. Cfr. realengu, a, o.
realidá, la
📖: realidá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rialidá [Cñ. Sm. Pzu]. ralidá [JH].>(TEST)
  1. realidá
  2. rialidá
    • Sm
    • Pzu
  3. ralidá
    • JH
Cast. realidad [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">realidad</i> [Xral].
Cfr. real. Les variantes daes nel vocalismu deuterotónicu ase- méyense fónicamente a les vistes en realengu, a, o (cfr.).
realín, el
📖: realín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rialín [Pa].>(TEST)
  1. realín
  2. rialín
    • Pa
Moneda de 25 céntimos (güei ensin usu) [Pa]. //Dos rialinos ‘moneda de 50 céntimos’ (güei ensin usu) [Pa].
  1. 1. Moneda de 25 céntimos (güei ensin usu) [Pa]. //<i class="della">Dos</i> <i class="della">rialinos</i> ‘moneda de 50 céntimos’ (güei ensin usu) [Pa].
Dim. de real, el.
realista
📖: realista
🏗️: NO
✍️: NO
<ralista [JH].>(TEST)
  1. realista
  2. ralista
    • JH
Cast. realista [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">realista</i> [Xral].
Deriváu de real & ral.
realizar
📖: realizar
🏗️: NO
✍️: NO
<ralizar [JH].>(TEST)
  1. realizar
  2. ralizar
    • JH
Cast. realizar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">realizar</i>.
Formación dende real & ral.
realmente
📖: realmente
🏗️: NO
✍️: NO
<rialmente [Sm].>(TEST)
  1. realmente
  2. rialmente
    • Sm
Cast. realmente [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">realmente</i> [Xral].
siete maravedis de moneda viella e de la moneda que real- mente corrier 1454(or.) [SP-IV/54] de vos resçibi realmente e con hefecto en doblas e en reales 1481(or.) [SP-IV/208]
  1. siete maravedis de moneda viella e de la moneda que real- mente corrier
  2. 1454(or.) SP-IV/54
  3. de vos resçibi realmente e con hefecto en doblas e en reales
  4. 1481(or.) SP-IV/208
Cfr. real 2.
reasca, la
📖: reasca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<riasca [Cv].>(TEST)
  1. reasca
    • Pr
  2. riasca
    • Cv
Soga [Cv]. 2. Tallu rastreru del calabazón [Pr (Cv)]. 3. Coleta de la riestra de maíz [Pr (Cv)]. 4. Cuerda de la peonza [Tox]. Podría tratase del equivalente femenín de reyu (cfr.) → reya cola amestadura del suf. dim. -asca, como de fía fiasca.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Soga [Cv].
  3. 2. Tallu rastreru del calabazón [Pr (Cv)].
  4. 3. Coleta de la riestra de maíz [Pr (Cv)].
  5. 4. Cuerda de la peonza [Tox]. Podría tratase del equivalente femenín de <i class="della">reyu </i>(cfr.) → <i class="della">reya </i>cola amestadura del suf. dim. -<i class="della">asca</i>, como de <i class="della">fía</i> <i class="della">→</i> <i class="della">fiasca</i>.
De toes maneres tamién podría tenese como paralelu del ast. reata (cfr. riata) faciendo equivalentes los sufixos.
  1. De toes maneres tamién podría tenese como paralelu del ast.
  2. reata (cfr. riata) faciendo equivalentes los sufixos.
reatada, la*
📖: reatada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><reatá [Ca].>(TEST)
  1. reatada
  2. ident class="della" level="1"></ident><reatá
    • Ca
Rebañu grande d’animales [Ca]. Cfr. atar.
  1. Rebañu grande d’animales [Ca]. Cfr. atar.
  2. Ca
rebalaite, el
📖: rebalaite
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Xestu bruscu y rápidu quiciabes por tener mal xeniu [Lln]. <ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">H.acer</i>(TEST)
  1. rebalaite
  2. ident class="della" level="1"></ident>Xestu bruscu y rápidu quiciabes por tener mal xeniu
    • Lln
  3. <ident class="della" level="1"></ident>
  4. <i class="della">H.acer</i eonaviego
d’un rebalaite ‘facer daqué con muncha priesa’ [Lln]. //Quitar de rebalaite ‘quitar daqué a lo brusco’ [Lln].
  1. 1. <i class="della">d’un</i> <i class="della">rebalaite</i> ‘facer daqué con muncha priesa’ [Lln]. //<i class="della">Quitar de rebalaite </i>‘quitar daqué a lo brusco’ [Lln].
**
  1. **
rebalbiar
📖: rebalbiar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Contestar con suficiencia [Pa]. 2. Blanquiar [AGO]. <ident class="della" level="1"></ident>Verbu iguáu sol ast. <i class="della">rebalbu </i>(cfr. <i class="della">rebalbu, a, o</i>). Na segunda aceición caltiénse namás la referencia al color quiciabes por sentir el verbu como una amestanza de <i class="della">re</i>(TEST)
  1. rebalbiar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Contestar con suficiencia
    • Pa
  3. 2
  4. Blanquiar
    • AGO
  5. <ident class="della" level="1"></ident>Verbu iguáu sol ast
  6. <i class="della">rebalbu </i>(cfr
  7. <i class="della">rebalbu, a, o</i>)
  8. Na segunda aceición caltiénse namás la referencia al color quiciabes por sentir el verbu como una amestanza de <i class="della">re</i
+ albus, con -b- antihiática.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">+</i> <i class="della">albus</i>, con -<i class="della">b</i>- antihiática.
rebalbín, ina, ino
📖: rebalbín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<ident class="della" level="1"></ident>Malu, traviesu [Lln]. <ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">rebalbu,</i>(TEST)
  1. rebalbín
  2. ident class="della" level="1"></ident>Malu, traviesu
    • Lln
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Dim
  4. de <i class="della">rebalbu,</i
a. o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a.</i> <i class="della">o</i> (cfr.).
rebalbu, a, o
📖: rebalbu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><rebalbu [Mar]. rebalba [Pa]. rabalbu [Cb]. rabalba [Sb].>(TEST)
  1. rebalbu
    • Ca
  2. ident class="della" level="1"></ident><rebalbu
    • Mar
  3. rebalba
    • Pa
  4. rabalbu
    • Cb
  5. rabalba
    • Sb
Cola punta’l rabu de color blanco (la vaca) [Sb]. Blancu y con pintes prietes (el corderu) [Mar]. 2. De calter fuerte o violentu [Ca]. Rebelde [Cb], testón [Ca]. Contestón [Pa]. //-os ‘nomatu que dan los de Soto y Oseya a los de Pío y Vierdes’ [Os].
  1. 1. Cola punta’l rabu de color blanco (la vaca) [Sb]. Blancu y con pintes prietes (el corderu) [Mar].
  2. 2. De calter fuerte o violentu [Ca]. Rebelde [Cb], testón [Ca]. Contestón [Pa]. //-<i class="della">os </i>‘nomatu que dan los de Soto y Oseya a los de Pío y Vierdes’ [Os].
Otro jato que se llama Rreabalbo 1570 [(Comuña): 111] La baca Figuera color bermejo e rrebalbago (sic) le comio el lobo 1596 [(Comuña): 159] trató a Domingo de Redondo y al querellante de revalvos (...) trató de rabalvo a Domingo Redondo 1665 [Sayam- bre/187-17] D’una amestanza del llat. rāpum album ‘rabu blancu’, acei- ción que se caltién en §1 y, metafóricamente, aplícase a la persona farruca (§2), cosa que se repite nel correspondien- te verbu rebalbiar (cfr.) que paez paralelu al ast. picalbiar anque agora formáu dende *pīccum (o beccum) y album (pe2: 340) > ast. picalbu (con usos nominales y axetivos). En tou casu talmente abulta que la referencia a lo ‘farruco’ xenérase por cuenta’l color blanco, como si d’una marca de distinción se tratare.
  1. Otro jato que se llama Rreabalbo
  2. 1570 (Comuña): 111
  3. La baca Figuera color bermejo e rrebalbago (sic) le comio el lobo
  4. 1596 (Comuña): 159
  5. trató a Domingo de Redondo y al querellante de revalvos (...) trató de rabalvo a Domingo Redondo
  6. 1665 Sayam- bre/187-17
  7. D’una amestanza del llat. rāpum album ‘rabu blancu’, acei- ción que se caltién en §1 y, metafóricamente, aplícase a la persona farruca (§2), cosa que se repite nel correspondien- te verbu rebalbiar (cfr.) que paez paralelu al ast. picalbiar anque agora formáu dende *pīccum (o beccum) y album (pe2: 340) > ast. picalbu (con usos nominales y axetivos). En tou casu talmente abulta que la referencia a lo ‘farruco’ xenérase por cuenta’l color blanco, como si d’una marca de distinción se tratare.
rebaliar
📖: rebaliar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rebaliar
Tirar munchu aire [Cp]. Cfr. baléu 2.
  1. Tirar munchu aire [Cp]. Cfr. baléu 2.
  2. Cp
rebalsiar
📖: rebalsiar
🏗️: NO
✍️: NO
Allisar el borde saliente, rebaxar, igualar les sos partes [Tox]. 2. Vertese, derramase’l líquidu percima de los bordes de la cavidá que lo contién [Sm]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">rebalsa</i>(TEST)
  1. rebalsiar
  2. Allisar el borde saliente, rebaxar, igualar les sos partes
    • Tox
  3. 2
  4. Vertese, derramase’l líquidu percima de los bordes de la cavidá que lo contién
    • Sm
  5. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">rebalsa</i
el regadío [Grangerías xviii: 566] tierra fuerte, tupida, caleal, libiera, gorda, ensucha que no rebalse en ella agua fechos los debidos riegos [Grangerías xviii: 804]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">el</i> <i class="della">regadío</i> [Grangerías xviii: 566] <i class="della">tierra</i> <i class="della">fuerte,</i> <i class="della">tupida,</i> <i class="della">caleal,</i> <i class="della">libiera,</i> <i class="della">gorda,</i> <i class="della">ensucha</i> <i class="della">que</i> <i class="della">no</i> <i class="della">rebalse</i> <i class="della">en</i> <i class="della">ella</i> <i class="della">agua</i> <i class="della">fechos</i> <i class="della">los</i> <i class="della">debidos</i> <i class="della">riegos</i> [Grangerías xviii: 804]
Verbu fechu sol ast. balsa (cfr.).
rebancañáu, ada, ao*
📖: rebancañáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+rebancañéu/rebancañá/rebancañao [Ll].>(TEST)
  1. rebancañáu
  2. rebancañéu/rebancañá/rebancañao metafonía
    • Ll
Retorcíu, ramosu [Ll].
  1. 1. Retorcíu, ramosu [Ll].
Cfr. riba, la
rebancañosu, a, o*
📖: rebancañosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+rebancañusu/rebancañosa/rebancañoso [Ll].>(TEST)
  1. rebancañosu
  2. rebancañusu/rebancañosa/rebancañoso metafonía
    • Ll
Retorcío, ramoso (la madera) [Ll].
  1. 1. Retorcío, ramoso (la madera) [Ll].
Cfr. riba, la
rebancañu, a, o*
📖: rebancañu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+rebanqueñu [Ll].>(TEST)
  1. rebancañu
  2. rebanqueñu metafonía
    • Ll
Retorcíu, ramosu [Ll].
  1. 1. Retorcíu, ramosu [Ll].
Cfr. riba, la.
rebanciáu, ada, ao
📖: rebanciáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Empedráu (el cielu) [Oc]. Posible participiu d’un verbu intensivu en <i class="della">re</i>- antepuestu a <i class="della">banciar</i>(TEST)
  1. rebanciáu
  2. Empedráu (el cielu)
    • Oc
  3. Posible participiu d’un verbu intensivu en <i class="della">re</i>- antepuestu a <i class="della">banciar</i
(cfr.). Si’l cielu empedráu semeya al falante un cielu con nubes enllenu de piedres sueltes, agora un cielu reban- ciáu paez ufrir una imaxe motivada polos banzos colos que se faen determinaes operaciones (cfr. bancial).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.). Si’l cielu empedráu semeya al falante un cielu con nubes enllenu de piedres sueltes, agora un <i class="della">cielu</i> <i class="della">reban-</i> <i class="della">ciáu</i> paez ufrir una imaxe motivada polos <i class="della">banzos</i> colos que se faen determinaes operaciones (cfr. <i class="della">bancial</i>).
rebancu, el
📖: rebancu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cfr. <i class="della">ribancu.</i>(TEST)
  1. rebancu
  2. Cfr
  3. <i class="della">ribancu.</i
rebaña, la
📖: rebaña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rebaña
Cfr. rabaña.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rabaña</i>.
rebañegu, a, o
📖: rebañegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cfr. <i class="della">rabañegu,</i>(TEST)
  1. rebañegu
  2. Cfr
  3. <i class="della">rabañegu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
rebarba, la
📖: rebarba
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Reborde cortante (por exemplu la tapa d’una lata de conser- ves llueu d’abierta, o la gadaña enantes d’afilada) [Tox]. 2. Aspereza, imperfeición que dexa la llima nel filu de dellos instrumentos como la llegra [Sm]. Amestanza del prefixu <i class="della">re</i>- col ast. <i class="della">barba</i>(TEST)
  1. rebarba
  2. Reborde cortante (por exemplu la tapa d’una lata de conser- ves llueu d’abierta, o la gadaña enantes d’afilada)
    • Tox
  3. 2
  4. Aspereza, imperfeición que dexa la llima nel filu de dellos instrumentos como la llegra
    • Sm
  5. Amestanza del prefixu <i class="della">re</i>- col ast
  6. <i class="della">barba</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
rebasar
📖: rebasar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rebasar
Cfr. rabasar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rabasar</i>.
rebase, el
📖: rebase
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
“Cuando en el juego de la llave el jugador no hace blanco con ninguna de las seis fichas que tira” [Xx]. Posible deverbal de <i class="della">rebasar</i>(TEST)
  1. rebase
  2. “Cuando en el juego de la llave el jugador no hace blanco con ninguna de las seis fichas que tira”
    • Xx
  3. Posible deverbal de <i class="della">rebasar</i
que, a vegaes, podría amosar da- qué tracamundiu con rebalsiar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. que, a vegaes, podría amosar da- qué tracamundiu con <i class="della">rebalsiar</i>.
rebatador, ora
📖: rebatador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
Cast. <i class="della">arrebatador</i>(TEST)
  1. rebatador
  2. Cast
  3. <i class="della">arrebatador</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. arrebatu.
rebatar
📖: rebatar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rebatar
Cfr. arrebatar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">arrebatar</i>.
rebate, el
📖: rebate
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Llugar que retién dalgo o bien onde se retién (a un animal, a una persona) [Tb]. Zarramientu de madera fechu con estaques altravesaes en forma de X pa torgar el pasu (del ganáu, de les persones) [Ri]. Sitiu onde se zarra al ganáu en puertu pa que nun escape de nueche y se llibre de los llobos [Ri]. //<i class="della">Reba- </i><i class="della">tarse el torquén </i>‘llevar el torquén l’agua, arrastrar el banzáu los cantos, tierra y pación con que se tapen los regueros o los riegos mentanto se riega’ [VCid]. Deverbal de <i class="della">rebater </i>(cfr. <i class="della">bater</i>). A la so vera tenemos el de- verbal dim. <i class="della">rebatina </i>(cfr.). La variante con [ɲ] nun fadría falta tenela por galleguismu ente nós sinón como una variante ase- meyada a la que s’alvierte nos dobletes <i class="della">farina</i>(TEST)
  1. rebate
  2. Llugar que retién dalgo o bien onde se retién (a un animal, a una persona)
    • Tb
  3. Zarramientu de madera fechu con estaques altravesaes en forma de X pa torgar el pasu (del ganáu, de les persones)
    • Ri
  4. Sitiu onde se zarra al ganáu en puertu pa que nun escape de nueche y se llibre de los llobos
    • Ri
  5. <i class="della">Reba- </i><i class="della">tarse el torquén </i>‘llevar el torquén l’agua, arrastrar el banzáu los cantos, tierra y pación con que se tapen los regueros o los riegos mentanto se riega’ eonaviego
    • VCid
  6. Deverbal de <i class="della">rebater </i>(cfr
  7. <i class="della">bater</i>)
  8. A la so vera tenemos el de- verbal dim
  9. <i class="della">rebatina </i>(cfr.)
  10. La variante con [ɲ] nun fadría falta tenela por galleguismu ente nós sinón como una variante ase- meyada a la que s’alvierte nos dobletes <i class="della">farina</i
- fariña, etc.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">-</i> <i class="della">fariña</i>, etc.
rebater
📖: rebater
🏗️: NO
✍️: NO
Cfr. <i class="della">bater</i>(TEST)
  1. rebater
  2. Cfr
  3. <i class="della">bater</i
& arrebater.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">arrebater</i>.
rebatina, la
📖: rebatina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rabatina [Cp. Cv]. rabatiña [Cl]. rebatiña [Pa. JH. Tor].>(TEST)
  1. rebatina
  2. rabatina
    • Cp
    • Cv
  3. rabatiña
    • Cl
  4. rebatiña
    • Pa
    • JH
    • Tor
Arrebatu [Cl].
  1. 1. Arrebatu [Cl].
Cast. rebatiña [Cp. An. Cv JH. Tor]. //Andar a rabatina ‘andar d’un llau pa otru’ [Cp]. //A rabatiña ‘a rebati- na’ [Cl]. //A la rabatina ‘a rebatiña’ [An. Oc]. //A la rebatina ‘al alto, pa ver quien paña lo que se tira o llanza’ [Xx. Ac. Ay. Ri. Tb (= a la pañarruca). Vd. R]. ‘a la rebatiña’ [Pa]. ‘con despreciu (una contestación)’ [Ri]: Nun me creyó lo que-y dixe: tirómelo a la rebatina [Ri]. //Tener l’agua a la rabati- na ‘nun tener naide díes fixos pa regar (güertes, praos) pues l’agua ye de quien primero lo toma’ [An]. Cfr. rebate.
rebatir
📖: rebatir
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rebatir
    • Tb
Discutir [Tb. Tox]. Cfr. bater.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Discutir [Tb. Tox]. Cfr. <i class="della">bater</i>.
rebatosu, a, o
📖: rebatosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cfr. <i class="della">arrebatosu,</i>(TEST)
  1. rebatosu
  2. Cfr
  3. <i class="della">arrebatosu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
rebatu, el
📖: rebatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rebatu
Cfr. arrebatu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">arrebatu</i>.
rebáu, el
📖: rebáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rebáu
Cfr. ribáu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">ribáu</i>.
rebaxa, la
📖: rebaxa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rebaxa
    • Pa
    • Ay
    • Pr
Cast. rebaja [Pa. Ay. Pzu. Pr. Tox. /Eo/. JH]. Cfr. rebaxar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rebaja </i>[Pa. Ay. Pzu. Pr. Tox. /Eo/. JH]. Cfr. <i class="della">rebaxar</i>.
rebaxamientu, el
📖: rebaxamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<//rebaxamento [Eo].>(TEST)
  1. rebaxamientu
    • Md
  2. rebaxamento eonaviego
    • Eo
Cast. rebajamiento [Md. /Eo/].
  1. 1. Cast. <i class="della">rebajamiento</i> [Md. /Eo/].
2. Cast. humillación [Md]. Cfr. rebaxar.
rebaxar
📖: rebaxar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">rebajar</i>(TEST)
  1. rebaxar
    • Pa
    • Cg
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • An
    • Pr
    • Oc
    • Ay
  2. Cast
  3. <i class="della">rebajar</i
[Pa. Cg. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Pr. Tox. /Eo/. JH], esbastar [Tb. Oc]. Baxar el preciu de daqué, lo gordo d’una tabla [Ay]. //-se ‘rebaxase’ [Pzu. JH]. //Rebaxar las pata- cas ‘allanar, allisar la tierra una vez semada de pataques’ [Tox].
  1. 1. [Pa. Cg. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Pr. Tox. /Eo/. JH], esbastar [Tb. Oc]. Baxar el preciu de daqué, lo gordo d’una tabla [Ay]. //-<i class="della">se</i> ‘rebaxase’ [Pzu. JH]. //<i class="della">Rebaxar</i> <i class="della">las</i> <i class="della">pata-</i> <i class="della">cas</i> ‘allanar, allisar la tierra una vez semada de pataques’ [Tox].
- Dexa á la más hermosa rebaxada [HyL 23] Compuestu de baxar (
  1. - Dexa á la más hermosa rebaxada
  2. HyL 23
  3. Compuestu de baxar (
cfr.) col prefixu intensivu re-. Deverbal del participiu fuerte ye l’ast. rebaxa (cfr.), del débil rebaxada, del inf. rebaxe (cfr.); en rellación etimolóxica ta l’ast. reba- xamientu (cfr.).
rebaxe, el
📖: rebaxe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///rebaje [Min].>(TEST)
  1. rebaxe
    • Tb
    • Ll
  2. rebaje infl. cast.
    • Min
Aición y efeutu de rebaxar [Tb. JH]. 2. Trabayu de poner a nivel, quitando la parte que sobra, el pisu d’una galería qu’hinchó [Min]. //Rebaxos ‘cantidaes pequeñes de cualquier cosa’ [Ll]. ‘cuentes, gastos menudos’ [Ll]. Cfr. rebaxar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición y efeutu de <i class="della">rebaxar</i> [Tb. JH].
  3. 2. Trabayu de poner a nivel, quitando la parte que sobra, el pisu d’una galería qu’hinchó [Min]. //<i class="della">Rebaxos</i> ‘cantidaes pequeñes de cualquier cosa’ [Ll]. ‘cuentes, gastos menudos’ [Ll]. Cfr. <i class="della">rebaxar</i>.
rebaxuelu, a, o
📖: rebaxuelu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
De poca estatura [Cg. PSil. Cv]: <i class="della">La</i>(TEST)
  1. rebaxuelu
  2. De poca estatura [Cg. PSil. Cv]: <i class="della">La</i
nuesa ficha yía rebaxuela por demás [PSil].
  1. 1. <i class="della">nuesa</i> <i class="della">ficha</i> <i class="della">yía</i> <i class="della">rebaxuela </i><i class="della">por demás </i>[PSil].
Dim. de rebaxu, a, o, posible intensivu de baxu, a, o (cfr.) cola amestadura del continuador del suf. -ŏlus, -a, -um.
rebeca, la
📖: rebeca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rebeca
    • Cd
    • Ay
Chaqueta curtia de puntu [Cd]. Prenda de muyer [Ay].
  1. 1. Chaqueta curtia de puntu [Cd]. Prenda de muyer [Ay].
Del nome de la protagonista de la película del mesmu nome, rebeca (Casanova 2011a: 573), dirixida por A. Hitchcock, en que la protagonista usa prendes a les que se da nome talu.
rebecar
📖: rebecar
🏗️: NO
✍️: NO
Montar el machu a la fema [lla]. 2. Retozar, reblincar (espe- cialmente les persones) [Mar]. 3. Correr [lla]: <i class="della">Salimus</i>(TEST)
  1. rebecar
  2. Montar el machu a la fema
    • lla
  3. 2
  4. Retozar, reblincar (espe- cialmente les persones)
    • Mar
  5. 3
  6. Correr [lla]: <i class="della">Salimus</i
rebe- cando todos [lla].
  1. 1. <i class="della">rebe-</i><i class="della"> cando todos </i>[lla].
Verbu fechu sol ast. rebecu, variante de robecu (cfr.).
rebederu, el*
📖: rebederu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rebedeiru [Mar].>(TEST)
  1. rebederu
  2. ident class="della" level="1"></ident><rebedeiru
    • Mar
Fexe de fueyes de chopu o paleru [Mar]. Posible variante de robederu (cfr.)
  1. Fexe de fueyes de chopu o paleru [Mar]. Posible variante de robederu (cfr.)
  2. Mar
rebel
📖: rebel
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rebel
Cfr. rebellar.
  1. Cfr. rebellar.
rebelar
📖: rebelar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rebelar
Cfr. rebellar.
  1. Cfr. rebellar.
rebelde
📖: rebelde
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rebelde
Cfr. rebellar.
  1. Cfr. rebellar.
rebeldiáu, ada, ao*
📖: rebeldiáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><rebeldiáu/rebeldiaa/{rebeldiao} [Sb].>(TEST)
  1. rebeldiáu
  2. {rebeldiao}
  3. ident class="della" level="1"></ident><rebeldiáu/rebeldiaa/
    • Sb
En rebeldía, rebeláu [Sb].
  1. 1. En rebeldía, rebeláu [Sb].
Cfr. rebellar.
  1. Cfr. rebellar.
rebelgos, los
📖: rebelgos
🔤: , los
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

<robelgos [y Cv]. remelgos [Cg].///<ident class="della" level="1"></ident>//regüelgos [Cb]. regüel- bos [Ca. Ca. Ay. Ac]. /////regüelguinos [Ay]. rebolguinos [Ac]. rebalguinos [Pa. Cg. Llu. y R]. /////rebolquinos [Ac. Ay]. re- bulquinos [Ri]. rebolbinos [Sb. Mi (Oc)]. regolbinos [Ll. Ar. Cn (MG)]. ////+regüilgu [Ay]. +regüirgu [Ay]. +regüilbu [Ay]. ///<ident class="della" level="1"></ident>//roelgo [Felechosa (Ay)]. /////rebalguín [Cñ]. rebelguín [Cñ].>(TEST)
  1. rebelgos
    • Cp
    • Mi
    • Cn
    • An
    • Cd
    • Mn
    • Vd
    • Ce
    • Sl
    • Cv
    • Pr
    • Oc
  2. robelgos
    • y Cv
  3. remelgos
    • Cg
  4. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  5. regüelgos eonaviego
    • Cb
  6. regüel- bos
    • Ca
    • Ca
    • Ay
    • Ac
  7. regüelguinos dudoso (certainty = baxa)
    • Ay
  8. rebolguinos
    • Ac
  9. rebalguinos
    • Pa
    • Cg
    • Llu
    • y R
  10. rebolquinos dudoso (certainty = baxa)
    • Ac
    • Ay
  11. re- bulquinos
    • Ri
  12. rebolbinos
    • Sb
    • Mi (Oc)
  13. regolbinos
    • Ll
    • Ar
    • Cn (MG)
  14. regüilgu variación de número metafonía
    • Ay
  15. regüirgu metafonía
    • Ay
  16. regüilbu metafonía
    • Ay
  17. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  18. roelgo eonaviego
    • Felechosa (Ay)
  19. rebalguín dudoso (certainty = baxa)
  20. rebelguín
Cosques [Pa. Cb. Cg. Llu. Cp. Cñ. Ca. Ac. Sb. Ca. Ay. Mi (Oc). Ll. Ri. Ar. Cn (MG). An. Cd. Mn. Vd. Ce. Sl. Cv. Pr. //Sacar los rebelgos ‘facer cosques’ [Cv. Oc].///¿Riste co los rebelguinos?/Pos mira que muches veces/traen consigo neñi- nos [CyN (Recuerdos)].
  1. 1. Cosques [Pa. Cb. Cg. Llu. Cp. Cñ. Ca. Ac. Sb. Ca. Ay. Mi (Oc). Ll. Ri. Ar. Cn (MG). An. Cd. Mn. Vd. Ce. Sl. Cv. Pr. //<i class="della">Sacar</i> <i class="della">los</i> <i class="della">rebelgos</i> ‘facer cosques’ [Cv. Oc].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">¿Riste</i> <i class="della">co</i> <i class="della">los rebelguinos?</i>/<i class="della">Pos</i> <i class="della">mira</i> <i class="della">que</i> <i class="della">muches</i> <i class="della">veces</i>/<i class="della">traen</i> <i class="della">consigo</i> <i class="della">neñi- </i><i class="della">nos</i> [CyN (Recuerdos)].
Cv. Oc. JH. R]: Non me toques que tengo munchos regüelbos [Ca]. //Catar los rebelgos ‘facer cosques al neñu’ [Cn (Oc)]. - il miyor vocadín mos diz com{é}me/qui al santiquín, al seriu, al bono, al malu/ye fay sos revel{g}uicos il regalu [Xuan García (1666 ó 1667: 158)] -{a la yegua} enseñarla a no tener remelguinos, cosquillas y que se dexe amansar [Grangerías xviii: 874] El llat. *reuellicāre, amestanza de uellicāre ‘arrincar’, ‘esti- mular’ ‘plizcar’, qu’almitía compuestu con re- (em s.v. uellō), sedría responsable del ast. *rebelgar (cola variante *rebol- gar) d’u surde’l deverbal fuerte rebelgos (cfr.), rebelgas (cfr. rebelgues) con una llarga riestra de variantes debíes a influxos destremaos del nuesu léxicu, ente ello la familia del verbu revolcar (cfr.), etc. Con ello averámonos a García de Diego (deeh s.v. uellicare) y a Dámaso Alonso (OC-i: 426-431). Abúltanos una propuesta más acondada que la que parte del llat. uaricare cruzada con remilgo (dcech s.v. mellar). Des- conocemos les razones qu’empobinaren a Xovellanos a rella-
  1. Cv. Oc. JH. R]: Non me toques que tengo munchos regüelbos
  2. [Ca]. //Catar los rebelgos ‘facer cosques al neñu’ [Cn (Oc)].
  3. Cn (Oc)
  4. - il miyor vocadín mos diz com{é}me/qui al santiquín, al seriu, al bono, al malu/ye fay sos revel{g}uicos il regalu
  5. Xuan García (1666 ó 1667: 158)
  6. -{a la yegua} enseñarla a no tener remelguinos, cosquillas y que se dexe amansar
  7. Grangerías xviii: 874
  8. El llat. *reuellicāre, amestanza de uellicāre ‘arrincar’, ‘esti- mular’ ‘plizcar’, qu’almitía compuestu con re- (em s.v. uellō), sedría responsable del ast. *rebelgar (cola variante *rebol- gar) d’u surde’l deverbal fuerte rebelgos (cfr.), rebelgas (cfr. rebelgues) con una llarga riestra de variantes debíes a influxos destremaos del nuesu léxicu, ente ello la familia del verbu revolcar (cfr.), etc. Con ello averámonos a García de Diego (deeh s.v. uellicare) y a Dámaso Alonso (OC-i: 426-431). Abúltanos una propuesta más acondada que la que parte del llat. uaricare cruzada con remilgo (dcech s.v. mellar). Des- conocemos les razones qu’empobinaren a Xovellanos a rella
cionar el términu col llat. pellis (Apuntamiento 316). Sol ast. rebelgos féxose l’abondativu rebelgosu, a, o (cfr.).
rebelgosu, a, o
📖: rebelgosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. rebelgosu
Con munches cosques [JH].
  1. 1. Con munches cosques [JH].
Cfr. rebelgos.
rebelgues, les*
📖: rebelgues
🔤: , les*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

<////rebelgas [Paredes (Cv). Vd]. robelgas [Paredes (Cv)]. /////rebelguinas [Vd].>(TEST)
  1. rebelgues
    • Cv
  2. rebelgas variación de número
    • Paredes (Cv)
    • Vd
  3. robelgas
    • Paredes (Cv)
  4. rebelguinas dudoso (certainty = baxa)
    • Vd
Cosques [Cv. Vd]. Cfr. rebelgos.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cosques [Cv. Vd]. Cfr. <i class="della">rebelgos</i>.
rebellar
📖: rebellar
🏗️: NO
✍️: NO
‘Cortar la corteza alredor del árbol pa que seque’ [Os]. 2. Mancase [Sariegos (lla)]. Quiciabes deba partise del llat. <i class="della">reuellere </i>‘arrincar o llevantar la piel, la corteza’ (Old), opinión que yá asoleyare Raimundo Fernández na so monografía so la fala d’Oseya de Sayam- bre. Ha pensase, de toes maneres, que fai falta partir d’una variante en -<i class="della">are</i>, *reuellāre, pa xustificar dafechu la espre- sión de güei <i class="della">rebellar</i>. Quiciabes nesa xeneralización en -<i class="della">are </i>ha vese l’influxu d’otru verbu peraveráu fónicamente, el llat. rebellāre ‘llevantase escontra un conquistador’, ‘rebelase’ (Old) pues anque Corominas-Pascual (dcech s.v. bélico) nun almiten qu’esti verbu tuviere resultaos hereditarios n’España, darréu que consideren <i class="della">rebellar</i>(TEST)
  1. rebellar
  2. ‘Cortar la corteza alredor del árbol pa que seque’
    • Os
  3. 2
  4. Mancase
    • Sariegos (lla)
  5. Quiciabes deba partise del llat
  6. <i class="della">reuellere </i>‘arrincar o llevantar la piel, la corteza’ (Old), opinión que yá asoleyare Raimundo Fernández na so monografía so la fala d’Oseya de Sayam- bre
  7. Ha pensase, de toes maneres, que fai falta partir d’una variante en -<i class="della">are</i>, *reuellāre, pa xustificar dafechu la espre- sión de güei <i class="della">rebellar</i>
  8. Quiciabes nesa xeneralización en -<i class="della">are </i>ha vese l’influxu d’otru verbu peraveráu fónicamente, el llat
  9. rebellāre ‘llevantase escontra un conquistador’, ‘rebelase’ (Old) pues anque Corominas-Pascual (dcech s.v
  10. bélico) nun almiten qu’esti verbu tuviere resultaos hereditarios n’España, darréu que consideren <i class="della">rebellar</i
y revellar cultismos antece- sores de realizaciones con -ld-, tien que se reconocer qu’en testos del dominiu ástur podríen dase exemplos en []:
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. y <i class="della">revellar</i> cultismos antece- sores de realizaciones con -<i class="della">ld</i>-, tien que se reconocer qu’en testos del dominiu ástur podríen dase exemplos en []:
si los rreuellar pnda del altro dia çinco ss 1145 (1295) [FU/25] et dialos ad illo rancuros et si los li revelar prenda del altero dia V solidos s. xii [FA/115 y 13 p. 91] Esa supuesta realización [] podría alvertise tamién nel con- tinuador a) quantos agrillonamientos polla maldat ¬ polla sobervia da- quellos que son rebelles s. xiii (or.) [FX/47] sean penados porque foron rebelles s. xiii (or.) [FX/56] dalguno dellos non quisier venir al pleyto o for rebelle s. xiii (or.) [FX/63] e logu al comenzamiento eran rebelles e los de Santiago s.f. [SPM/631] b) pues donna Loba andaua alzada & reuielle hie los vigarios 1259 [DCO-v/59] Pero al llau apaez la documentación col grupu -ld-: c) ay algunos que estan rebeldes a despreciamiento de sancta Eglesia 1299 [MSAH-V/583] de los que son rebeles o mal obedientes s. xiii (or.) [FX/47] semella desconvenivle cosa que alli sea recibido el servo re- bel hu mandan s. xiii (or.) [FX/184] ffallo quel dicho alffonso martines que era rrebelde 1343 [AAU/206] diolo por rrebelde et por contumaz et en su rrebeldia 1343 [AAU/206] sy fuese revelde lle veban un odre de vino todos los vesinos 1492(or.) [VC-II/327] Con estos antecedentes podría, de mano, camentase que “-ll-” o “-l-” nun sían equí sinón grafíes que nagüen por representar tendencies fóniques destremaes dientro del procesu evoluti- vu de la llingua (con -- o con -l-) como pasa tantes vegaes. Ye más, l’alternancia que se pervé ente “rebelle”/“rebel” paez la mesma que s’atopa en pĕllem (rew) > “pielle”/piel, callem > “calle”/“cal” (ghla: 204). Pero, al llau d’estes va- riantes populares esperables pudieron xenerase otres realiza- ciones en [-ld-] teníes por cultizantes y que taríen motivaes pol enfotu de reproducir una pronunciación xeminada d) diolo por rrebelde et por contumaz et en su rrebeldia 1343 [AAU/206]
dicho Alvar Garçia e acuso la rebellia a vuestro procurador 1436 [DCO-iii/580] Tamién se conseña ente nós ast. rebeyar (
  1. si los rreuellar pnda del altro dia çinco ss
  2. 1145 (1295) FU/25
  3. et dialos ad illo rancuros et si los li revelar prenda del altero dia V solidos s. xii
  4. FA/115 y 13 p. 91
  5. Esa supuesta realización [] podría alvertise tamién nel con- tinuador
  6. a)
  7. quantos agrillonamientos polla maldat ¬ polla sobervia da- quellos que son rebelles s. xiii (or.)
  8. FX/47
  9. sean penados porque foron rebelles s. xiii (or.)
  10. FX/56
  11. dalguno dellos non quisier venir al pleyto o for rebelle s. xiii (or.)
  12. FX/63
  13. e logu al comenzamiento eran rebelles e los de Santiago s.f.
  14. SPM/631
  15. b)
  16. pues donna Loba andaua alzada & reuielle hie los vigarios
  17. 1259 DCO-v/59
  18. Pero al llau apaez la documentación col grupu -ld-:
  19. c)
  20. ay algunos que estan rebeldes a despreciamiento de sancta Eglesia
  21. 1299 MSAH-V/583
  22. de los que son rebeles o mal obedientes s. xiii (or.)
  23. FX/47
  24. semella desconvenivle cosa que alli sea recibido el servo re- bel hu mandan s. xiii (or.)
  25. FX/184
  26. ffallo quel dicho alffonso martines que era rrebelde
  27. 1343 AAU/206
  28. diolo por rrebelde et por contumaz et en su rrebeldia
  29. 1343 AAU/206
  30. sy fuese revelde lle veban un odre de vino todos los vesinos
  31. 1492(or.) VC-II/327
  32. Con estos antecedentes podría, de mano, camentase que “-ll-” o “-l-” nun sían equí sinón grafíes que nagüen por representar tendencies fóniques destremaes dientro del procesu evoluti- vu de la llingua (con -- o con -l-) como pasa tantes vegaes. Ye más, l’alternancia que se pervé ente “rebelle”/“rebel” paez la mesma que s’atopa en pĕllem (rew) > “pielle”/piel, callem > “calle”/“cal” (ghla: 204). Pero, al llau d’estes va- riantes populares esperables pudieron xenerase otres realiza- ciones en [-ld-] teníes por cultizantes y que taríen motivaes pol enfotu de reproducir una pronunciación xeminada
  33. -ld-
  34. d) diolo por rrebelde et por contumaz et en su rrebeldia
  35. 1343 AAU/206

  36. dicho Alvar Garçia e acuso la rebellia a vuestro procurador
  37. 1436 DCO-iii/580
  38. Tamién se conseña ente nós ast. rebeyar (
del llat. rebellis, -e (em s.v. bellum; Old) > ast. a.rebelle” (deeh; s.v. rebellis; §a) mesmamente con diptonga- ción (§b) como si se tratare del suf. -ěllus (Makiel 1950: 93): del llat. -ll- [-ll-] cosa que nun se llogra namás que gracies a una realización [-ld-]; eso sedría lo que nos faen ver los do- cumentos §c y términos como los siguidores del llat. cĕlla, *reuellāre, con influxu de rebellare, del que sigue ast. re- bellar ‘cortar...’, anque nun se caltuviere *rebeldar ente nós; a la so vera dende “rebel” (por analoxía como en aquel aquela, aquelo) foi posible un aumentativu rebelón (cfr.) y el verbu rebelar de bon usu n’ast. anque nun lu conseñen les monografíes de xuru por consideralu castellanismu. Pues bien, si n’ast. se conseña “rebelle” y rebelde podrá enten- dese qu’al llau del citáu verbu rebellar se xenerare’l paralelu *rebeldiar que conocemos gracies al so participiu rebeldiáu (cfr.). Pero entá más, esa dualidá rebelle y rebelde, ciella y celda, bolla y bulda, etc. puen ser los responsales de la ten- dencia tracamundiadora que dacuando ye a vese na escritura ente “ll” y “ld” qu’alvertimos en cabildu y “cabillo”, caldar y “callar” (pe3: 42), etc. Dende “rebelle”, rebelde foi posi- ble una formación en -ía que, con destremaos oríxenes, podía asitiase nos romances hispánicos (Malkiel 1950: 121) asina nel medieval rebellía y actual rebeldía: cfr.), y a la so vera rebeyudu, a, o (cfr.), que nos abulta qu’ha entendese tamién dende rebellare pero col influxu de la palatalización de la [j] de rebellio, -onis ‘el que se rebela’ o de la 1ª p. del presente d’ind. (pe3: 126). Cfr. rebeyar
  1. -ae (dcech s.v. celda) que xunto al popular ast. ciella, cast. cilla, almiten [-ld-] frutu d’una pronunciación de clérigos o monxos que conocen el términu percorreutu, celda; lo mes- mo pasa, como exemplifica Malkiel, col continuador del llat. bulla, -ae > ast. bolla xunto al semicultu bulda. Ye pernidio, entós, qu’ha tratase del mesmu procesu qu’alvertimos dende
  2. -ld-
rebellíu, ida, ío*
📖: rebellíu
🔤: , ida, ío*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<rebellíu [Villah].>(TEST)
  1. rebellíu
  2. rebellíu
    • Villah
Raquíticu [Villah].
  1. 1. Raquíticu [Villah].
Posible formación verbal dende rebelle (cfr. rebellar).
rebelludu, a, o
📖: rebelludu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Retorcíu na conducta [Lln]. Ax. qu’ha rellacionase col verbu <i class="della">rebellar</i>(TEST)
  1. rebelludu
  2. Retorcíu na conducta
    • Lln
  3. Ax
  4. qu’ha rellacionase col verbu <i class="della">rebellar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
rebelón, ona
📖: rebelón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Rebelde [JH]. 2. Que se niega a andar (el mulu) [Sm]. //<i class="della">-ones </i>‘que salen con dificultá de los garapiellos (les ablanes)’ [Ll]. En rellación con <i class="della">rebelar</i>, variante de <i class="della">rebellar</i>(TEST)
  1. rebelón
  2. Rebelde
    • JH
  3. 2
  4. Que se niega a andar (el mulu)
    • Sm
  5. <i class="della">-ones </i>‘que salen con dificultá de los garapiellos (les ablanes)’ eonaviego
    • Ll
  6. En rellación con <i class="della">rebelar</i>, variante de <i class="della">rebellar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
rebencanosu, a, o
📖: rebencanosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Torcíu con ñudos y deformaciones (el deu) [Mi]. Abondativu de *<i class="della">rebéncanu</i>, variante de <i class="della">rebénganu,</i>(TEST)
  1. rebencanosu
  2. Torcíu con ñudos y deformaciones (el deu)
    • Mi
  3. Abondativu de *<i class="della">rebéncanu</i>, variante de <i class="della">rebénganu,</i
a, o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.).
rebencanu, a, o*
📖: rebencanu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+rebanquenu [Ay]. +rebenquenu [y Ay]. {¿Habrá almitise ta- mién una acentuación *<i class="della">rebéncanu</i>, paralela a <i class="della">rebénganu</i>?}.>(TEST)
  1. rebencanu
  2. {¿Habrá almitise ta- mién una acentuación *<i class="della">rebéncanu</i>, paralela a <i class="della">rebénganu</i>?}
  3. rebanquenu metafonía
    • Ay
  4. rebenquenu metafonía
    • y Ay
Retorcíu, con munchos nuedos [Ay].
  1. 1. Retorcíu, con munchos nuedos [Ay].
Cfr. riba.
rebencosu, a, o
📖: rebencosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rubencosu [y Cv]. röbencosu [y Cv].>(TEST)
  1. rebencosu
    • Cv
  2. rubencosu
    • y Cv
  3. röbencosu
    • y Cv
Cola superficie arrugada, áspera, enllena d’irregularidaes (frutes y troncos d’árboles) [Cv].
  1. 1. Cola superficie arrugada, áspera, enllena d’irregularidaes (frutes y troncos d’árboles) [Cv].
Cfr. riba, la.
rebenga, la
📖: rebenga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Arrebatu, venada [Sb]: <i class="della">De</i>(TEST)
  1. rebenga
    • Sb
    • Ay
  2. Arrebatu, venada [Sb]: <i class="della">De</i
a prósima revenga estrózalu [Sb]. //De revenga ‘por venganza’ [Ay].
  1. 1. <i class="della">a</i> <i class="della">prósima</i> <i class="della">revenga</i> <i class="della">estrózalu</i> [Sb]. //<i class="della">De</i> <i class="della">revenga</i> ‘por venganza’ [Ay].
Podría tratase d’un deverbal de *revengar como de deven- gar devengu (cfr. vengar) anque paez daqué averáu a la familia de rebénganu ‘retorcíu’, ‘con munchos nuedos’ (cfr.), como yá suxerimos al tratar del nome de llugar La Revenga (ta 651).
rebenganáu, ada, ao
📖: rebenganáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<rebenguenáu [y Tb]. +rebancanéu [Ay].>(TEST)
  1. rebenganáu
  2. rebenguenáu
    • y Tb
  3. rebancanéu metafonía
    • Ay
Retorcíu, con munchos nuedos [Ay. Tb]. 2. Retorcíu, veganti- ble (un individu) [Tb]: Ésa ya mui rebenganada [Tb]. Cfr. riba, la.
  1. Retorcíu, con munchos nuedos [Ay. Tb]. 2. Retorcíu, veganti- ble (un individu) [Tb]: Ésa ya mui rebenganada [Tb].
  2. Tb
  3. Cfr. riba, la.
rebénganu, a, o
📖: rebénganu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Retorcíu, con munchos nuedos [Tb]. 2. Retorcíu, vengatible (un individuu) [Tb]: <i class="della">Ésa</i>(TEST)
  1. rebénganu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Retorcíu, con munchos nuedos
    • Tb
  3. 2
  4. Retorcíu, vengatible (un individuu) [Tb]: <i class="della">Ésa</i
ya mui rebéngana [Tb].
  1. 1. <i class="della">ya</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">rebéngana</i> [Tb].
Cfr. riba, la.
  1. Cfr. riba, la.
reberdexa, la
📖: reberdexa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. reberdexa
Torcedura del filo [Cl (= bardexa)]. Cfr. berbesa.
  1. Torcedura del filo [Cl (= bardexa)]. Cfr. berbesa.
  2. Cl (= bardexa)
reberingar
📖: reberingar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Allugar daqué torcío y en postura forzada [Lln]. <ident class="della" level="1"></ident>Verbu fechu sol ast. <i class="della">blinga </i>(cfr.) → <i class="della">bringa </i>con una aceición primera, según camentamos, de *‘retorcer como se retuerce una blinga’<i class="della">.</i>(TEST)
  1. reberingar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Allugar daqué torcío y en postura forzada
    • Lln
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Verbu fechu sol ast
  4. <i class="della">blinga </i>(cfr.) → <i class="della">bringa </i>con una aceición primera, según camentamos, de *‘retorcer como se retuerce una blinga’<i class="della">.</i
Un deverbal del participiu fuerte de *reblingar
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Un deverbal del participiu fuerte de *<i class="della">reblingar</i>
reberingar tenémoslu nel ast. reberingu (cfr.), términu que tamién pue incrementase col continuador de -attu dando llu- gar a una formación reberingatu (cfr.).
  1. reberingar tenémoslu nel ast. reberingu (cfr.), términu que tamién pue incrementase col continuador de -attu dando llu- gar a una formación reberingatu (cfr.).
reberingatu, el
📖: reberingatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aición de <i class="della">reberingar</i>(TEST)
  1. reberingatu
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aición de <i class="della">reberingar</i
[Lln].
  1. 1. [Lln].
Cfr. reberingar.
reberingáu, ada, ao
📖: reberingáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident>Retorcíu [Lln]. //(<i class="della">Llevar)</i>(TEST)
  1. reberingáu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Retorcíu
    • Lln
  3. (<i class="della">Llevar)</i eonaviego
reberingáu dizse de la ropa que nun sienta bien [Lln].
  1. 1. <i class="della">reberingáu</i> dizse de la ropa que nun sienta bien [Lln].
Pp. de reberingar.
  1. Pp. de reberingar.
reberingu, el
📖: reberingu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Estar</i>(TEST)
  1. reberingu
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Estar</i eonaviego
h.echu un reberingu ‘tar afectáu por un reberingatu’
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">h.echu</i> <i class="della">un</i> <i class="della">reberingu</i> ‘tar afectáu por un <i class="della">reberingatu’</i>
[Lln]. Cfr. reberingar.
  1. [Lln].
  2. Lln
  3. Cfr. reberingar.
rebetiquí
📖: rebetiquí
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rebetiquí
Voz pa dirixir les cabres pel camín per onde han dir empobi- naes [Ay]. Voz que representa una fusión de los términos re- bita- equí cola que se nagua por facese obedecer poles cabres (cfr. bita).
  1. Voz pa dirixir les cabres pel camín per onde han dir empobi- naes [Ay].
  2. Ay
  3. Voz que representa una fusión de los términos re- bita- equí
  4. cola que se nagua por facese obedecer poles cabres (cfr. bita).
rebexar
📖: rebexar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rebexar
Cfr. revexar.
  1. Cfr. revexar.
rebeyar
📖: rebeyar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Rebelase, resistise [GP a. 1788 (= espernexar)]. <ident class="della" level="1"></ident>Del llat. rebellare (pe3: 126)>(TEST)
  1. rebeyar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Rebelase, resistise
    • GP a
    • 1788 (= espernexar)
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Del llat
  4. rebellare (pe3: 126)
ast. rebellar (cfr.) pero col influxu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ast. <i class="della">rebellar</i> (cfr.) pero col influxu
del llat. rebellio, -onis ‘el que se rebela’, ‘la rebe- lión’ (abf) foi posible una centralización [-y-] de la palatal. Dende’l participiu fuerte *rebeyu féxose l’ax. en -ūtus (Old), ast. rebeyudu (cfr.) paralelu a rebelludu (cfr.).
rebeyón, el*
📖: rebeyón
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rebichón [Cn (M)]. ribuchón [Cn (F)]. rebión [Cv]. rubión [(<i class="della">sic</i>) Tb (Oc). Cv. /Eo/]. ribión [An. Oc. Cn (MG): ribionis)]. rebiyón [Cn (M)]. ribuyón [Cn (F)]. rabión [Cv]. ////ribicho- nes [Vil.laoril (Oc)]. {Perposible percorreicion de cheísta (y yeísta) vese en “ribitsonis” [Cn (MG)], “robellón” [ByM]. “rebellón” [ByM]}.>(TEST)
  1. rebeyón
    • Tb
    • Cn
  2. rebichón
    • Cn (M)
  3. ribuchón
    • Cn (F)
  4. rebión
    • Cv
  5. rubión
    • sic) Tb (Oc).">(<i class="della">sic</i>) Tb (Oc)
    • Cv
    • /Eo/
  6. ribión
    • An
    • Oc
    • Cn (MG): ribionis)
  7. rebiyón
    • Cn (M)
  8. ribuyón
    • Cn (F)
  9. rabión
    • Cv
  10. {Perposible percorreicion de cheísta (y yeísta) vese en “ribitsonis” [Cn (MG)], “robellón” [ByM]. “rebellón” [ByM]} variación de número
  11. ribicho- nes
    • Vil
    • laoril (Oc)
Biruéganu, miruéndanu [Tb (Oc). Cn (M. MG. F). An. Cv. Oc]: Enfilóume nuna paya una ringlera de ribuyones [Cn (F)]. 2. Gueirueta [La Reigada (Cv)]. Especie de gancella con florines colloraes [/Eo/]. 3. Seta comestible [ByM].
  1. 1. Biruéganu, miruéndanu [Tb (Oc). Cn (M. MG. F). An. Cv. Oc]: <i class="della">Enfilóume nuna paya una ringlera de ribuyones </i>[Cn (F)].
  2. 2. Gueirueta [La Reigada (Cv)]. Especie de gancella con florines colloraes [/Eo/].
  3. 3. Seta comestible [ByM].
Quiciabes con aniciu nel llat. rubellio, -onis, pallabra que se conseña na aceición de ‘saramollete’ (abf) o ‘pexe descono- cíu’ (em). Trataríase d’un nome motiváu por cuenta’l color arroxáu aplicable tanto al pexe como a delles especies botá- niques como’l biruéganu. Ye verdá que pa ello pudo influyir la existencia en llat. de rubidus, -a, -um ‘colloráu’ (em) o del masc. bellio, -ōnis ‘flor non identificada’ (em), a lo meyor la caléndula (Old), nuna amestanza *ru(bidus) bellio, -ōnis > *rubeyón, llueu con camudamientu del vocalismu átonu y po- sible perda de -y- (ta 280).
rebeyudu, a, o
📖: rebeyudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rebeyudo [CAmieva].>(TEST)
  1. rebeyudu
    • Lln
  2. rebeyudo
    • CAmieva
Rebelde, renegáu, descariñáu [Lln]. Setosu, cascarrabies [Lln].
  1. 1. Rebelde, renegáu, descariñáu [Lln]. Setosu, cascarrabies [Lln].
2. Ruin, arrugáu, feu [CAmieva]. Desllucida y avieyada (una persona) [Lln]. ///Inxana, inxanuda/lleva a la to cría/negra y rebeyuda/y dame la mía/gorda y parpalluda (sic) [Lln (S)]. Cfr. rebeyar.
rebilanciegu, el*
📖: rebilanciegu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+rebilanciigu [Ay].>(TEST)
  1. rebilanciegu
  2. rebilanciigu metafonía
    • Ay
Especie de tordu [Ay].
  1. 1. Especie de tordu [Ay].
2. Home poco seriu [Ay]. ¿Podría tratase d’una variante de gavilanceru (cfr.), esto ye, *gavilanciegu cola amestadura de re-, rebilanciegu?
rebilicoque, el
📖: rebilicoque
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<reblicoque [Cp. An. y Pr. Cv. Vd]. ribilicoque [y Tb. Vd]. rublicoque [Cv]. rebelicoque [Sm. Cv]. //ribiriscoque [Eo].>(TEST)
  1. rebilicoque
    • Tb
  2. reblicoque
    • Cp
    • An
    • y Pr
    • Cv
    • Vd
  3. ribilicoque
    • y Tb
    • Vd
  4. rublicoque
    • Cv
  5. rebelicoque
    • Sm
    • Cv
  6. ribiriscoque eonaviego
    • Eo
Saltu, blincu [An]: Menudos reblicoques que pegóu’l cabritu [An]. Movimientos rápidos y raros [Tb].
  1. 1. Saltu, blincu [An]: <i class="della">Menudos</i> <i class="della">reblicoques</i> <i class="della">que</i> <i class="della">pegóu’l</i> <i class="della">cabritu </i>[An]. Movimientos rápidos y raros [Tb].
2. Adornu de dibuxos complicaos [Pa]. Adornu recargáu [Cg. Llu. Ll. Tb. /Eo/]. Dibuxu complicáu [Sm. Cv], trazáu caprichosamente de llinies [Vd]. 3. Pallabra emplegada nuna fórmula del xuegu del paliyu cola que se nagua por conxurar que la gocha (‘palu que se llanza’) entre na poza: Rebiliquiqui, rebilicoque/ena poza t’embroque [Tb]. //-es ‘adornos superfluos’ [Cp]. ‘adornu de dibuxos caprichosos y complicaos’ [Cd (ribilicoquis)]. ‘floritures, pamplines, remilgos’ [Pr (riblicoques)]. ‘travesures, visaxes’ [Cp]. ‘arabescos, dibuxos caprichosos’ [/Eo (rebiriscoque)/]. ‘travesures, visaxes, bromes’ [Sm. Oc]. ‘esplicaciones confuses con mires a producir asombru’ [ByM (rabiliscóquilis)]. Podría tratase d’una formación espresiva con aniciu nuna adautación del cultismu *rúbrica *rública *rublicoca → rublicoque. Dende’l continuador rebilicoque hebo facese un verbu *rebilicoquiar que conocemos pel so participiu re- bilicoquiáu (cfr.).
rebilicoquiáu, {ada, ao}
📖: rebilicoquiáu
🔤: , {ada, ao}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {ada,, ao}
<b class="della">rebilicoquiáu,</b>(TEST)
  1. rebilicoquiáu
    • Pr
  2. b class="della">rebilicoquiáu,</b
{ada, ao} Llenu de rebilicoques [Pr].
  1. 1. <b class="della">{ada,</b> <b class="della">ao} </b>Llenu de rebilicoques [Pr].
Cfr. rebilicoque.
rebimbón, ona*
📖: rebimbón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<rebimbona [Sm (VB). AGO].>(TEST)
  1. rebimbón
    • Sm
  2. rebimbona
    • Sm (VB)
    • AGO
Qu’al tercer añu de parida sigue dando lleche (la vaca) [Sm (VB). AGO]. Cfr. bimbón.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Qu’al tercer añu de parida sigue dando lleche (la vaca) [Sm (VB). AGO]. Cfr. <i class="della">bimbón</i>.
rebiritiar
📖: rebiritiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rebiritiar
Cfr. ribetiar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">ribetiar</i>.
rebisagüelu, a, el/la
📖: rebisagüelu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<b class="della">rebisagüelu,</b>(TEST)
  1. rebisagüelu
  2. b class="della">rebisagüelu,</b
a, el/la Tartaragüelu [JH].
  1. 1. <b class="della">a,</b> <b class="della">el/la </b>Tartaragüelu [JH].
Cfr. bisagüelu.
rebisna, la
📖: rebisna
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rebisna
    • Sm
Miseria, fame atrasao [Sm].
  1. 1. Miseria, fame atrasao [Sm].
Cfr. bizma.
rebisnu, a, o
📖: rebisnu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. rebisnu
    • Sm
Flacu, que come mal, ruin (el neñu) [Sm].
  1. 1. Flacu, que come mal, ruin (el neñu) [Sm].
Cfr. bizma.
rebite, el
📖: rebite
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rebite
Cfr. ribete.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">ribete</i>.
rebizcador, {ora}
📖: rebizcador
🔤: , {ora}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {ora}
Cfr. <i class="della">reblincador,</i>(TEST)
  1. rebizcador
  2. Cfr
  3. <i class="della">reblincador,</i
ora.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ora.</i>
rebizñetu, a, el/la
📖: rebizñetu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
</b>Cast. <i class="della">rebisnieto</i>(TEST)
  1. rebizñetu
  2. /b>Cast
  3. <i class="della">rebisnieto</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. nietu.
reblagada, la*
📖: reblagada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rebalgaa [JH].>(TEST)
  1. reblagada
    • Sb
  2. rebalgaa
    • JH
Pasu llargu [JH]. Espaciu que media ente los dos pies sepa- raos, zancada [JH]. //A reblagaes ‘cast. a piernes cachetes’ [Sb].
  1. 1. Pasu llargu [JH]. Espaciu que media ente los dos pies sepa- raos, zancada [JH]. //<i class="della">A reblagaes </i>‘cast. <i class="della">a piernes cachetes’ </i>[Sb].
//A rebalgaes ‘a pasos llargos’ [R. Lln (a reblagadas)]. Deverbal débil de reblagar (cfr.).
reblagadura, la
📖: reblagadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<arreblagadura [JH]. arrebalgadura [JH].>(TEST)
  1. reblagadura
  2. arreblagadura
    • JH
  3. arrebalgadura
    • JH
Aición de reblagar o reblagase [JH].
  1. 1. Aición de <i class="della">reblagar</i> o <i class="della">reblagase</i> [JH].
2. Remache [Md]. Cfr. reblagar.
reblagar
📖: reblagar
🏗️: NO
✍️: NO
<rebalgar [Cg. Llu. Cr. Ac. Pr. V1830. y DA. JH. R]. arrebla- gar [y Lln. Cl. y Cb. y Cp. Ac. y Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Ri. y Ar. Pr. DA]. arrebalgar [y Cb. Cñ. y Ac. Pr. JH. R]. /////arroblagar [Sb. Ay]. roblagar [Ac. Ay].>(TEST)
  1. reblagar
    • Lln
    • Cp
    • Llg
    • Ca
    • Md
    • Pb
  2. rebalgar
    • Cg
    • Llu
    • Cr
    • Ac
    • Pr
    • V1830
    • y DA
    • JH
    • R
  3. arrebla- gar
    • y Lln
    • Cl
    • y Cb
    • y Cp
    • Ac
    • y Llg
    • Sr
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • y Ar
    • Pr
    • DA
  4. arrebalgar
    • y Cb
    • y Ac
    • Pr
    • JH
    • R
  5. arroblagar dudoso (certainty = baxa)
    • Sb
    • Ay
  6. roblagar
    • Ac
    • Ay
Andar a pasos llargos [Lln. Os. Cb. Cp. Llu. Ac. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Ri. Pr. JH. DA]: Reblagó y en dos minutos llegó [Llg]. Abrir muncho les piernes [Cl. Ac. VBable. R]: Arrebalga- ben les ames de los canónigos [R]. Abrir muncho les pier- nes al dar un pasu [LV. Llu. Sr. Ar. Pr. R. DA]. Ponese coles piernes abiertes [Cg. Ar]. Abrir les piernes pa saltar [JH], pa montar a caballu [Canella]. 3. Pasar percima de daqué [Cp. Ac]. Pasar la pierna percima [Lln]. Dar saltos pa pasar [JH]. Saltar de pasada [DA]. Salvar un obstáculu pasando percima, primero una pierna, llueu la otra [Llu. Cr]: Hai una piedra, rebálgala [Cr]. 4. Montar [V1830. DA]. Montar a caballu [JH. DA] ensin apareyos [Ay]. 5. Montar a piernes cachetes [Cl. Llu. Ac. Ca. Pr. JH]: Arreblaga igual qu’un paisano [Ac]. Cabalgar [Cg]. 6. Remachar [Md. Pzu]: Reblaguéilu [Pzu]. 7. Altravesar un oxetu de mou qu’estorbe o torgue’l pasu [Lln]. //-se ‘abrir les piernes’ [Lln. Ac]. ‘ponese coles piernes abier- tes a caballu’ [Ay]. ‘sentase a piernes cachetes’ [Llg. Ay], a caballu, al llombu d’otru [Sb]: Reblagóse nel muru y casi que cayó [Llg]. ‘andar a pasos llargos’ [Ac]. ‘dar un blincu d’un llau a otru’ [GP]. ‘cuadrase con aire, teniendo un pie atrás y otru alantre perxebraos’ [LV. Pb. DA]. //Ir arreblagao ‘dir a piernes cachetes’ [Ac. Ar].
  1. 1. Andar a pasos llargos [Lln. Os. Cb. Cp. Llu. Ac. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Ri. Pr. JH. DA]: <i class="della">Reblagó</i> <i class="della">y</i> <i class="della">en</i> <i class="della">dos</i> <i class="della">minutos</i> <i class="della">llegó</i> [Llg]. Abrir muncho les piernes [Cl. Ac. VBable. R]: <i class="della">Arrebalga- </i><i class="della">ben</i> <i class="della">les</i> <i class="della">ames</i> <i class="della">de</i> <i class="della">los</i> <i class="della">canónigos</i> [R]. Abrir muncho les pier- nes al dar un pasu [LV. Llu. Sr. Ar. Pr. R. DA]. Ponese coles piernes abiertes [Cg. Ar]. Abrir les piernes pa saltar [JH], pa montar a caballu [Canella].
  2. 3. Pasar percima de daqué [Cp. Ac]. Pasar la pierna percima [Lln]. Dar saltos pa pasar [JH]. Saltar de pasada [DA]. Salvar un obstáculu pasando percima, primero una pierna, llueu la otra [Llu. Cr]: <i class="della">Hai</i> <i class="della">una</i> <i class="della">piedra,</i><i class="della"> rebálgala</i> [Cr].
  3. 4. Montar [V
  4. 1830. DA]. Montar a caballu [JH. DA] ensin apareyos [Ay].
  5. 5. Montar a piernes cachetes [Cl. Llu. Ac. Ca. Pr. JH]: <i class="della">Arreblaga igual qu’un paisano </i>[Ac]. Cabalgar [Cg].
  6. 6. Remachar [Md. Pzu]: <i class="della">Reblaguéilu</i> [Pzu].
  7. 7. Altravesar un oxetu de mou qu’estorbe o torgue’l pasu [Lln]. //-<i class="della">se</i> ‘abrir les piernes’ [Lln. Ac]. ‘ponese coles piernes abier- tes a caballu’ [Ay]. ‘sentase <i class="della">a piernes cachetes</i>’ [Llg. Ay], a caballu, al llombu d’otru [Sb]: <i class="della">Reblagóse</i> <i class="della">nel</i> <i class="della">muru</i> <i class="della">y</i> <i class="della">casi</i> <i class="della">que cayó </i>[Llg]. ‘andar a pasos llargos’ [Ac]. ‘dar un blincu d’un llau a otru’ [GP]. ‘cuadrase con aire, teniendo un pie atrás y otru alantre perxebraos’ [LV. Pb. DA]. //<i class="della">Ir arreblagao </i>‘dir a piernes cachetes’ [Ac. Ar].
Que la rebalga n’hombro y non la posa [DyE 10] Non tien de qué recelase, q’una y bona sobre illi s’arrebalgue, non lu baste [El Caballo 81] Ya s’arrevalga de piernes [La Paliza 253] Y truxeron la pollina... y fexéronlu arreblagase enriba [San Mateo 83] Vien arrebalgáu ‘nuna pollina [San Mateo 83] Paez que pue almitise una formación llograda d’una ames- tanza de ablagar (cfr.) cola anteposición de re- intensiva. El verbu ablagar paez tar fechu sol ast. blagu (cfr.). De toes ma- neres quiciabes faiga falta almitir un influxu del continuador popular nuador del suf. diminutivo-despeutivu -attu, reblagatu (cfr.) y del dim. reblagueta (cfr.). En rellación ha conseñase tamién l’ast. reblaguíu (cfr.) que quiciabes fuerce a almitir un vieyu *reblaguir variante de reblagar.
  1. Que la rebalga n’hombro y non la posa
  2. DyE 10
  3. Non tien de qué recelase, q’una y bona sobre illi s’arrebalgue, non lu baste
  4. El Caballo 81
  5. Ya s’arrevalga de piernes
  6. La Paliza 253
  7. Y truxeron la pollina... y fexéronlu arreblagase enriba
  8. San Mateo 83
  9. Vien arrebalgáu ‘nuna pollina
  10. San Mateo 83
  11. Paez que pue almitise una formación llograda d’una ames- tanza de ablagar (cfr.) cola anteposición de re- intensiva. El verbu ablagar paez tar fechu sol ast. blagu (cfr.). De toes ma- neres quiciabes faiga falta almitir un influxu del continuador popular
  12. nuador del suf. diminutivo-despeutivu -attu, reblagatu (cfr.) y del dim. reblagueta (cfr.). En rellación ha conseñase tamién l’ast. reblaguíu (cfr.) que quiciabes fuerce a almitir un vieyu
  13. *reblaguir variante de reblagar.
del llat. uaricare ‘abrir muncho les piernes’ (em), favorecío pol fechu de qu’al montar a caballu y cabalgar pe- rábrense les piernes. Con too, tamién pue acoyese xunto al influxu del participiu uaricatus, -a, -um (ast. bragáu 2) el de bracatus, -a, -um (ast. bragáu 1). Un deverbal sedría l’ast. reblagada (cfr.) → reblagadura (cfr.), y del participiu fuerte reblagu (cfr.) → reblaguín (cfr.), cola amestadura del conti-
reblagatu, el
📖: reblagatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><reblagato [Os]. arreblagatu [y Lln. y Pa].>(TEST)
  1. reblagatu
  2. ident class="della" level="1"></ident><reblagato
    • Os
  3. arreblagatu
    • y Lln
    • y Pa
Pasu llargu [Lln] acompañáu d’un blincu llixeru [LV]. Pasu perllargu coles piernes mui abiertes [Pa]. 2. Lo qu’abarquen les piernes abiertes [Os]. 3. Porción de tierra perpequeña [Lln]. 4. Actuación fácil, con curtiu tiempu y esfuerzu [Lln]: Eso h.ágolo yo de dos arreblagatos [Lln]. Cfr. reblagar.
  1. Pasu llargu [Lln] acompañáu d’un blincu llixeru [LV]. Pasu perllargu coles piernes mui abiertes [Pa]. 2. Lo qu’abarquen les piernes abiertes [Os]. 3. Porción de tierra perpequeña [Lln]. 4. Actuación fácil, con curtiu tiempu y esfuerzu [Lln]: Eso h.ágolo yo de dos arreblagatos [Lln].
  2. Lln
  3. Cfr. reblagar.
reblagáu, ada, ao
📖: reblagáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><reblagáu/reblagá [Cl].>(TEST)
  1. reblagáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><reblagáu/reblagá
    • Cl
Esparcíu [Lln]. 2. De piernes narquiaes [Lln]. 3. Enérxicu (un individuu) [Cl]. y los corbijones de ambos pies que {el buey} los traiga bien reblagados, que no se tropiezen ni con un cote [Grangerías xviii: 826] tu cabaña has llantar bien reblagada en el mismo llano [Grangerías xviii: 1137] Saliste de casa/frescu y coloráu/non buelbas á ella/flacu y rrebalgáu [CyN (Cantares 135)] Pp. de reblagar.
  1. Esparcíu [Lln]. 2. De piernes narquiaes [Lln]. 3. Enérxicu (un individuu) [Cl]. y los corbijones de ambos pies que {el buey} los traiga bien reblagados, que no se tropiezen ni con un cote
  2. Grangerías xviii: 826
  3. tu cabaña has llantar bien reblagada en el mismo llano
  4. Grangerías xviii: 1137
  5. Saliste de casa/frescu y coloráu/non buelbas á ella/flacu y rrebalgáu
  6. CyN (Cantares 135)
  7. Pp. de reblagar.
reblagu, el
📖: reblagu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<roblagu [Sb. y Ac]. arreblagu [y Cb]. +reblegu [Ll. Ri]. +ro- blegu [Ay].///<ident class="della" level="1"></ident>//rebalgu [y Cb. Cg. y Ac. y Sr. Pr. JH. R. y DA]. rebalgo [Cñ]. arrebalgo [Cñ].>(TEST)
  1. reblagu
  2. roblagu
    • Sb
    • y Ac
  3. arreblagu
    • y Cb
  4. reblegu metafonía
    • Ll
    • Ri
  5. ro- blegu metafonía
    • Ay
  6. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  7. rebalgu eonaviego
    • y Cb
    • Cg
    • y Ac
    • y Sr
    • Pr
    • JH
    • R
    • y DA
  8. rebalgo
  9. arrebalgo
Aición y efeutu de reblagar [Cp]. 2. Zancada, galmiada, pasu llargu [Pa. Cb. Cg. Cñ. Ac. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Ri. Pr. R]: Eso fáigolo yo de dos reblagos [Ac]. Pasu llargu que se da con un pequeñu blincu [GP a. 1788. DA]. Blincu de pasada [DA] que se da echando un pie alantre dexando l’otru atrás [JH]. Distancia o espaciu que, andando naturalmente, s’adelanta d’un pie al otru [JH]. 4. Abertura que tien a los dos llaos la ca- misa del home en cada falda [JH]. //Nun rebalgu ‘con muncha priesa’ [Pr].///Del trubiecu a la güesera non hay un rebalgu siquiera [LC]. Salva con un rebalgu munchos prados [Judit 193] Y eche hacia min un rebalgu [La Paliza 254] Cfr. reblagar.
  1. Aición y efeutu de reblagar [Cp]. 2. Zancada, galmiada, pasu llargu [Pa. Cb. Cg. Cñ. Ac. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Ri. Pr. R]: Eso fáigolo yo de dos reblagos [Ac]. Pasu llargu que se da con un pequeñu blincu [GP a. 1788. DA]. Blincu de pasada [DA] que se da echando un pie alantre dexando l’otru atrás [JH].
  2. JH
  3. Distancia o espaciu que, andando naturalmente, s’adelanta d’un pie al otru [JH]. 4. Abertura que tien a los dos llaos la ca- misa del home en cada falda [JH]. //Nun rebalgu ‘con muncha priesa’ [Pr].///Del trubiecu a la güesera non hay un rebalgu siquiera [LC]. Salva con un rebalgu munchos prados
  4. Judit 193
  5. Y eche hacia min un rebalgu
  6. La Paliza 254
  7. Cfr. reblagar.
reblagueta, la*
📖: reblagueta
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. reblagueta
//(Llevar) a la rebalgueta ‘(llevar) sentáu {a un neñu} colos pies delantre del llombu’ [Xx]. ‘a piernes cachetes’ [AGO]. Cfr. reblagar.
  1. //(Llevar) a la rebalgueta ‘(llevar) sentáu {a un neñu} colos pies delantre del llombu’ [Xx]. ‘a piernes cachetes’ [AGO]. Cfr. reblagar.
  2. AGO
reblaguín, el*
📖: reblaguín
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
//<i class="della">Al</i>(TEST)
  1. reblaguín
    • Cg
    • Pa
  2. <i class="della">Al</i eonaviego
rebalguín ‘a piernes cachetes enriba’l pescuezu d’una persona’ [Cg]. //A reblaguinos ‘(allugáu) al llombu coles pier- nes una pa cada llau de la cabeza (el neñu)’ [Pa].
  1. 1. <i class="della">rebalguín</i> ‘a piernes cachetes enriba’l pescuezu d’una persona’ [Cg]. //<i class="della">A reblaguinos </i>‘(allugáu) al llombu coles pier- nes una pa cada llau de la cabeza (el neñu)’ [Pa].
Cfr. reblagar.
reblaguíu, el
📖: reblaguíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. reblaguíu
Pasu llargu [Cb (= reblagu)].
  1. 1. Pasu llargu [Cb (= reblagu)].
Cfr. reblagar.
reblandecer
📖: reblandecer
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">reblandecer</i>(TEST)
  1. reblandecer
    • Pa
  2. Cast
  3. <i class="della">reblandecer</i
[Tox]. //-se ‘ablandase’ [Pa].
  1. 1. [Tox]. //-<i class="della">se</i> ‘ablandase’ [Pa].
Del prefixu intensivu re- n’amestanza col verbu llat. blandiri ‘ablandiar’, ‘afalagar’ (abf) del que se fai l’incoativu en -sce- re, *reblandescere. L’asitiamientu d’esti verbu ente nós ye serondu, pelo menos llueu de la palatalización ast. del llat. bl-.
reblandir
📖: reblandir
🏗️: NO
✍️: NO
<se>(TEST)
  1. reblandir
    • Cv
  2. se
Doblar hacia atrás sacando barriga y fundiendo la espalda [Cv].
  1. 1. Doblar hacia atrás sacando barriga y fundiendo la espalda [Cv].
Del fr. brandir, aniciáu nel fr. a. brant ‘espada’, ‘fierro de la llanza’, con orixe xermánicu, d’u surde tamién cast. blandir (dcech s.v. blandir). El verbu ast. ufre un preverbiu intensivu re-. Pero ye posible que d’otra variante d’esti verbu *blandir o *blander siguiere *blaner (con -nd- > -nn- > -n-) que yá amuesa l’alemán brennen ‘arder’ (en rellación col brillu de la espada). Perentenderíase asina’l deverbal ast. reblaneda (cfr.) cola variante reblanera (cfr.).
reblaneda, la
📖: reblaneda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. reblaneda
    • Tb
Fulgor de la llama, claridá [Tb].
  1. 1. Fulgor de la llama, claridá [Tb].
Cfr. reblandir.
reblanera, la
📖: reblanera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. reblanera
Lluminaria grande [Bab].
  1. 1. Lluminaria grande [Bab].
Cfr. reblandir.
reblanquieru, a, o
📖: reblanquieru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Perblancu, mui claru [Mi]: <i class="della">¡Vaya reblanquieru que vas con </i><i class="della">esa camisa! </i>[Mi]. Llimpiu, relluciente [Mi]. Formación dende’l compuestu ast. de <i class="della">blancu → reblancu </i>‘perblancu’ (o *<i class="della">reblanquiu</i>) cola amestaudura del continuador de -ārius, -a, -um qu’alvertimos nel femenín <i class="della">blanquera</i>(TEST)
  1. reblanquieru
  2. Perblancu, mui claru
    • ¡Vaya reblanquieru que vas con esa camisa! [Mi.">Mi]: <i class="della">¡Vaya reblanquieru que vas con </i><i class="della">esa camisa! </i>[Mi
  3. Llimpiu, relluciente
    • Mi
  4. Formación dende’l compuestu ast
  5. de <i class="della">blancu → reblancu </i>‘perblancu’ (o *<i class="della">reblanquiu</i>) cola amestaudura del continuador de -ārius, -a, -um qu’alvertimos nel femenín <i class="della">blanquera</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
reble, el
📖: reble
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rebri [As]. //rebre [y Eo. Mánt].>(TEST)
  1. reble
  2. rebri
    • As
  3. rebre eonaviego
    • y Eo
    • Mánt
Cascayu de rellenu pa iguar caminos [Llomb]. Escombriu y arena del calce d’una presa [As].
  1. 1. Cascayu de rellenu pa iguar caminos [Llomb]. Escombriu y arena del calce d’una presa [As].
Escombriu menudo [/Eo. Mánt/]. 2. Terrén cascayoso con costra [Bard]. 3. Conxuntu d’oxetos de curtiu tamañu qu’arrastra l’agua colo qu’acaba faciendo una pastia que torga que cuerra [PSil]: El reble nun dexa pasar l’augua pola canal [PSil]. 4. Trolla que, con dellos elementos, empleguen dacuando como abonu [Md (= chofla)]. Voz quiciabes tresmitida dende’l mozárabe (cfr. repla) si nun se trata d’un préstamu del cat. reble ‘cascayu pa rellenar’ (dcech s.v. ripio) y posible pariente del ast. repla. Dende reble foi posible un compuestu enreblar (cfr.) lo mesmo que dende la variante rebriinrebrar (cfr.).
reblincada, la
📖: reblincada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. reblincada
    • Md
Pirueta [Md (= rebincu)].
  1. 1. Pirueta [Md (= rebincu)].
Cfr. reblincar.
reblincador, ora
📖: reblincador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
(TEST)
  1. reblincador
    • Md
    • Lln
Que reblinca, retozador [Md. JH]. Que salta [Lln (= rebiz- cador)]. Cfr. reblincar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que reblinca, retozador [Md. JH]. Que salta [Lln (= rebiz- cador)]. Cfr. <i class="della">reblincar</i>.
reblincadoriu, el
📖: reblincadoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. reblincadoriu
    • Md
Terrén mullío onde reblinca’l ganáu [Md].
  1. 1. Terrén mullío onde reblinca’l ganáu [Md].
Cfr. reblincar.
reblincadura, la
📖: reblincadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">reblincadura,</b>(TEST)
  1. reblincadura
  2. b class="della">reblincadura,</b
la Cast. retozadura [JH].
  1. 1. <b class="della">la </b>Cast. <i class="della">retozadura</i> [JH].
Cfr. reblincar.
reblincar
📖: reblincar
🏗️: NO
✍️: NO
<riblincar [y Tb. Cn (MG)]. roblincar [Sb. Ca. Ay]. rublincar [y Cv]. röblincar [y Cv]. /////rebrincar [Cl. Ll. Ri. Qu. y Tb. Mar]. /////rebincar [y Os. y Sm. Pzu. PSil. y Cn (M). Tox. /Eo. Mánt/. Llomb. Vg]. ribincar [As]. rabincar [/Eo/].>(TEST)
  1. reblincar
    • Pa
    • Llg
    • Cd
    • An
    • Cg
    • Lln
    • Sm
    • Md
    • Cn
    • Pr
    • Cv
    • Oc
    • Xx
    • Tb
    • Vv
  2. riblincar
    • y Tb
    • Cn (MG)
  3. roblincar
    • Sb
    • Ca
    • Ay
  4. rublincar
    • y Cv
  5. röblincar
    • y Cv
  6. rebrincar dudoso (certainty = baxa)
    • Cl
    • Ll
    • Ri
    • Qu
    • y Tb
    • Mar
  7. rebincar dudoso (certainty = baxa)
    • y Os
    • y Sm
    • Pzu
    • PSil
    • y Cn (M)
    • Tox
    • /Eo
    • Mánt/
    • Llomb
    • Vg
  8. ribincar
    • As
  9. rabincar
    • /Eo/
Cast. rebrincar [Pa. Cñ. Llg. Cd]. Blincar, saltar [Cl. Os. Pa. Ac. Ay. Ri. Qu. PSil. An. Tox. Llomb. DA], xuguetiar [Sb. Cg. JH. Canella 264]: Anden reblincando tul día [Pa]. Saltar, blincar contentu [Lln. Cb. Ll. Sm (= blincar). Md. Pzu. As. Cn (M. MG). Pr. Cv. /Eo. Mánt/. Mar. R] (animales, moces) [Ac. Sm]. Blincar contentu (l’animal, el neñu) [Ay]. Xugar el ganáu blincando [Oc. Vg] (los xatos, potros) [Ca]. Blin- car el ganáu (la xente piensa qu’entós vien una nevada) [Ar. Oc]. Saltar el pescáu fuera del agua [Xx]. 2. Afalagar [Tb] los mozos a les moces [PSil. Vg]. 3. Meter mano [Tb]. Xugar un mozu con una moza sobándola y tocándo-y los pechos [Sm]: Blincóu una moza [Sm (= rebincar una moza)]. Facer trave- sures [Tox]. 4. Copular (l’home y la muyer) [Ri]. 5. Revolver [Lln]. 6. Protestar [Ay]. //Rebincar una moza ‘xugar un mozu con una moza sobándola y tocándo-y los pechos’ [Sm. Oc]. //Reblincar a ún el panchón ‘tar contentu’ [LC]. ///Ay Maru-
xina del pie delicau/¿quién te mandó reblincar en mió prau? [CyN (Recuerdos)]. El corderín que reblinca, si non cae za- rapica ‘quien anda xunto al peligru pue cayer nél’ [Vv (LC)].
  1. 1. Cast. <i class="della">rebrincar </i>[Pa. Cñ. Llg. Cd]. Blincar, saltar [Cl. Os. Pa. Ac. Ay. Ri. Qu. PSil. An. Tox. Llomb. DA], xuguetiar [Sb. Cg. JH. Canella 264]: <i class="della">Anden</i> <i class="della">reblincando</i> <i class="della">tul</i> <i class="della">día</i> [Pa]. Saltar, blincar contentu [Lln. Cb. Ll. Sm (= blincar). Md. Pzu. As. Cn (M. MG). Pr. Cv. /Eo. Mánt/. Mar. R] (animales, moces) [Ac. Sm]. Blincar contentu (l’animal, el neñu) [Ay]. Xugar el ganáu blincando [Oc. Vg] (los xatos, potros) [Ca]. Blin- car el ganáu (la xente piensa qu’entós vien una nevada) [Ar. Oc]. Saltar el pescáu fuera del agua [Xx].
  2. 2. Afalagar [Tb] los mozos a les moces [PSil. Vg].
  3. 3. Meter mano [Tb]. Xugar un mozu con una moza sobándola y tocándo-y los pechos [Sm]: <i class="della">Blincóu una moza </i>[Sm (= <i class="della">rebincar una moza</i>)]. Facer trave- sures [Tox].
  4. 4. Copular (l’home y la muyer) [Ri].
  5. 5. Revolver [Lln].
  6. 6. Protestar [Ay]. //<i class="della">Rebincar</i> <i class="della">una</i> <i class="della">moza</i> ‘xugar un mozu con una moza sobándola y tocándo-y los pechos’ [Sm. Oc]. //<i class="della">Reblincar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">ún</i> <i class="della">el</i> <i class="della">panchón</i> ‘tar contentu’ [LC]. ///<i class="della">Ay</i> <i class="della">Maru-</i> <br class="della"><i class="della">xina</i> <i class="della">del</i> <i class="della">pie</i> <i class="della">delicau</i>/<i class="della">¿quién</i> <i class="della">te</i> <i class="della">mandó</i> <i class="della">reblincar</i> <i class="della">en</i> <i class="della">mió</i> <i class="della">prau? </i>[CyN (Recuerdos)]. <i class="della">El corderín que reblinca, si non cae za- rapica</i> ‘quien anda xunto al peligru pue cayer nél’ [Vv (LC)].
Fartos de reblincar los rapazucos [PyT 34] Reblíncate que reblinca/princípiola a ximelgar/almíbar y miel de gusto/son les peres al mazcar. [Peruyal (Porléi): 40-41] Echa ixuxús y reblinca [La Paliza 253] Reblinca el pequeñín [Vida Aldea 269] rabu de rapiega, tabu turcíu/¿quién te mandóu rebincar nu miu trigu? [{rebincar nu miu teitu?} Munthe 1888-1889: 92-vi] Del mesmu aniciu qu’ast. blincar (
  1. Fartos de reblincar los rapazucos
  2. PyT 34
  3. Reblíncate que reblinca/princípiola a ximelgar/almíbar y miel de gusto/son les peres al mazcar.
  4. Peruyal (Porléi): 40-41
  5. Echa ixuxús y reblinca
  6. La Paliza 253
  7. Reblinca el pequeñín
  8. Vida Aldea 269
  9. rabu de rapiega, tabu turcíu/¿quién te mandóu rebincar nu miu trigu?
  10. {rebincar nu miu teitu?} Munthe 1888-1889: 92-vi
  11. Del mesmu aniciu qu’ast. blincar (
cfr.) col preverbiu inten- sivu re-. La existencia n’ast. de variantes del tipu rebincar xunto a reblincar podría amosar les influencies de *brancare y uinculare, llueu bien nidies cuando alvertimos la necesi- dá de destremar dos signos xebraos blincu 1 (cfr.) y blincu 2 (cfr.). Derivaos en rellación col deverbal de reblincarreblincu (cfr.) sedríen: reblincón (cfr.) como nome y ax., re- blincatu (cfr.), reblincayu (cfr.). Otros términos rellacionaos son reblincada (cfr.), reblincador (cfr.), reblincadoriu (cfr.), reblincadura (cfr.).
reblincatu, el
📖: reblincatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. reblincatu
    • Lln
Retozu de los animales que blinquen o retocen [Lln].
  1. 1. Retozu de los animales que blinquen o retocen [Lln].
Cfr. reblincar.
reblincayu, el
📖: reblincayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">reblincayu,</b>(TEST)
  1. reblincayu
    • Po
  2. b class="della">reblincayu,</b
el Renacuayu [Po].
  1. 1. <b class="della">el </b>Renacuayu [Po].
Cfr. reblincar.
reblincón, ona
📖: reblincón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<rublincón [y Cv]. röblincón [y Cv].>(TEST)
  1. reblincón
  2. rublincón
    • y Cv
  3. röblincón
    • y Cv
Saltarín [AGO].
  1. 1. Saltarín [AGO].
Xuguetón, retozón [Cv. Vd. JH]. Cfr. reblincar.
reblincón, el
📖: reblincón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rublincón [y Cv]. röblincón [y Cv].>(TEST)
  1. reblincón
    • Cv
  2. rublincón
    • y Cv
  3. röblincón
    • y Cv
Aum. de reblincu. 2. Retozu [Cv]. Cfr. reblincar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aum. de <i class="della">reblincu</i>.
  3. 2. Retozu [Cv]. Cfr. <i class="della">reblincar</i>.
reblincu, el
📖: reblincu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<riblincu [y Tb]. roblincu [Sb]. rebrincu [Ri]. /////rebincu [Sm. Md. Pzu. PSil].>(TEST)
  1. reblincu
    • Tb
    • Oc
    • Pa
    • Llg
    • Ay
    • Pr
    • Lln
    • Cp
  2. riblincu
    • y Tb
  3. roblincu
    • Sb
  4. rebrincu
    • Ri
  5. rebincu dudoso (certainty = baxa)
    • Sm
    • Md
    • Pzu
    • PSil
Aición de reblincar [Cb. Tb. Sm. PSil. Oc]. Blincu [Pa. Llg. Sb. Ay. Pr], retozu [Lln. Ac]. Blincu, saltu repetíu [Ri]. Reto- zu, cast. pirueta [Md. Pzu. JH]. 2. Fechu de copular [Ri]. //-os ‘retozos, blincos’ [Cp]. //Echar un reblincu ‘bromiar con una moza’ [Oc]. Cfr. reblincar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición de <i class="della">reblincar </i>[Cb. Tb. Sm. PSil. Oc]. Blincu [Pa. Llg. Sb. Ay. Pr], retozu [Lln. Ac]. Blincu, saltu repetíu [Ri]. Reto- zu, cast. <i class="della">pirueta</i> [Md. Pzu. JH].
  3. 2. Fechu de copular [Ri]. //-<i class="della">os </i>‘retozos, blincos’ [Cp]. //<i class="della">Echar</i> <i class="della">un</i> <i class="della">reblincu</i> ‘bromiar con una moza’ [Oc]. Cfr. <i class="della">reblincar</i>.
rebociñu, el
📖: rebociñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rebociñu [Lln. DA]. rebociño [Ar].///<ident class="della" level="1"></ident>//regociñu [LV. y Lln]. regociño [Os. Ay. Ar]. /////rebocillu (<i class="della">sic</i>) [y Lln].>(TEST)
  1. rebociñu
  2. rebociñu
    • Lln
    • DA
  3. rebociño
    • Ar
  4. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  5. regociñu eonaviego
    • LV
    • y Lln
  6. regociño
    • Os
    • Ay
    • Ar
  7. rebocillu (<i class="della">sic</i>) dudoso (certainty = baxa)
    • y Lln
Capa especial qu’usaben les muyeres cuando diben col ganáu [Ay]. Capa de muyer [Ar]. Mantiella fecha de pañu, con bor- des de terciopelu y que cubría fasta la cintura [Os]. Mantie- lla del traxe d’aldeana que cubre fasta la cintura cruzándose nel pechu [Lln]. Prenda de vistir llamada dengue [LV. DA]. Prenda del vistíu de la muyer, negra, perllarga y con un corte especial, como si fora una manteleta curtia allugada sobro los hombros, cruzada per delantre del pechu a la espalda y abro- chada nésta a la altura de la cintura (ye la pieza de más luxu nel traxe tradicional) [Lln (= dengue = solitaria)]. Cfr. bozu.
  1. Capa especial qu’usaben les muyeres cuando diben col ganáu [Ay]. Capa de muyer [Ar]. Mantiella fecha de pañu, con bor- des de terciopelu y que cubría fasta la cintura [Os]. Mantie- lla del traxe d’aldeana que cubre fasta la cintura cruzándose nel pechu [Lln]. Prenda de vistir llamada dengue [LV. DA]. Prenda del vistíu de la muyer, negra, perllarga y con un corte especial, como si fora una manteleta curtia allugada sobro los hombros, cruzada per delantre del pechu a la espalda y abro- chada nésta a la altura de la cintura (ye la pieza de más luxu nel traxe tradicional) [Lln (= dengue = solitaria)].
  2. Lln (= dengue = solitaria)
  3. Cfr. bozu.
rebocu, el*
📖: rebocu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><reboucu [Cv. Vd. Oc].>(TEST)
  1. rebocu
  2. ident class="della" level="1"></ident><reboucu
    • Cv
    • Vd
    • Oc
Sitiu emprunu, cuestu [Cv. Vd (Oc)]. D’una amestadura del llat. rīpa, -ae ‘oriella (especialmente del ríu)’ (em) > ast. riba (cfr. riba) y del suf. -Occus, -a, -um, voz ufrida na fastera llingüística occidental, con asitiamientu toponímicu (ta 222; tt 276) anque xustificada agora etimoló- xicamente de mena alloñada. Sobro reboucu féxose un deri- váu abondativu rebouquéu (cfr. reboquéu).
  1. Sitiu emprunu, cuestu [Cv. Vd (Oc)].
  2. Cv. Vd (Oc)
  3. D’una amestadura del llat. rīpa, -ae ‘oriella (especialmente del ríu)’ (em) > ast. riba (cfr. riba) y del suf. -Occus, -a, -um, voz ufrida na fastera llingüística occidental, con asitiamientu toponímicu (ta 222; tt 276) anque xustificada agora etimoló- xicamente de mena alloñada. Sobro reboucu féxose un deri- váu abondativu rebouquéu (cfr. reboquéu).
rebodegar
📖: rebodegar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><rebodiegar [AGO].>(TEST)
  1. rebodegar
  2. ident class="della" level="1"></ident><rebodiegar
    • AGO
Volver a casa [DA]. 2. Refocilase [AGO]. 3. Cortexar [AGO]. Fornicar {sic} [AGO]. 5. Contradicir [AGO]. Y desque vilba non rebodiega [DyE 6] Verbu fechu dende l’ast. rebodu (
  1. Volver a casa [DA]. 2. Refocilase [AGO]. 3. Cortexar [AGO].
  2. AGO
  3. Fornicar {sic} [AGO]. 5. Contradicir [AGO]. Y desque vilba non rebodiega
  4. DyE 6
  5. Verbu fechu dende l’ast. rebodu (
cfr. boda 1).
rebodiegu, a, o*
📖: rebodiegu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><rebodiega [JH].>(TEST)
  1. rebodiegu
  2. ident class="della" level="1"></ident><rebodiega
    • JH
(Moza acabante casar) que va pidiendo’l rebodu peles cases [JH]. Cfr. boda 1.
  1. (Moza acabante casar) que va pidiendo’l rebodu peles cases [JH].
  2. JH
  3. Cfr. boda 1.
rebodiellu, el*
📖: rebodiellu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rebudiel.lu [An].>(TEST)
  1. rebodiellu
  2. ident class="della" level="1"></ident><rebudiel.lu
    • An
Baille [An]. //Tar cumu’l rebudiel.lu ‘tar allocáu’ [An]. Formación diminutiva en -ĕllus > -iellu, n’amestanza col ast. rebodu (cfr. boda 1) nuna posible referencia a un tipu de baille executáu con motivu del rebodu (cfr.). Otra posible formación, rebodiyu (cfr.), féxose col suf. tamién diminutivu -īculus > -iyu o -ichu (ghla §3.1.6.1). La variante acastellana- da d’esti sufixu introdúxose en [-íSu] n’ast. siendo responsa- ble del ast. rebudixu (cfr.). Les variantes rigudichu y rigudixu ufren una variante con [γ] por cuenta’l fácil tracamundiu de
  1. Baille [An]. //Tar cumu’l rebudiel.lu ‘tar allocáu’ [An]. Formación diminutiva en -ĕllus > -iellu, n’amestanza col ast. rebodu (cfr. boda 1) nuna posible referencia a un tipu de baille executáu con motivu del rebodu (cfr.). Otra posible formación, rebodiyu (cfr.), féxose col suf. tamién diminutivu
  2. An
  3. -īculus > -iyu o -ichu (ghla §3.1.6.1). La variante acastellana- da d’esti sufixu introdúxose en [-íSu] n’ast. siendo responsa- ble del ast. rebudixu (cfr.). Les variantes rigudichu y rigudixu ufren una variante con [γ] por cuenta’l fácil tracamundiu de
  4. γ
les sonores llabio-velares. Un resultáu dim. de rebodu (cfr.) en -īnus úfrelu l’ast. rebodín (cfr.). Cfr. boda 1.
rebodín, el
📖: rebodín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rebodín
    • Cn
Banquete celebráu unos díes dempués de la boda nel que se xunten los novios ya los parientes más cercanos [Cn]: Fixe- non una boda por tolu altu ya’l rebodín nun foi menos [Cn].
  1. 1. Banquete celebráu unos díes dempués de la boda nel que se xunten los novios ya los parientes más cercanos [Cn]: <i class="della">Fixe- non una boda por tolu altu ya’l rebodín nun foi menos </i>[Cn].
Cfr. rebodiellu.
rebodiyu, el*
📖: rebodiyu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rigudichu (<i class="della">sic</i>) [y Md].>(TEST)
  1. rebodiyu
    • Md
  2. rigudichu (<i class="della">sic</i>)
    • y Md
Ciertu baille popular [Md].
  1. 1. Ciertu baille popular [Md].
2. Xuntanza de mocedá con un motivu allegre [Md]. 3. Entremez, conglomeráu [Md]. 4. Re- budixu [Md]. Cfr. rebodiellu.
rebodu, el
📖: rebodu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rebodo [Cñ]. +rebudu [JH. R].>(TEST)
  1. rebodu
    • Oc
  2. rebodo
  3. rebudu metafonía
    • JH
    • R
Comida que se fai en casa del noviu al otru domingu de casase y a la qu’asisten tamién los pas de la moza [Oc]: El domingo que vien yía’l rebodu [Oc]. 2. Regalu de boda [Cñ]. Regalu que se fai a los novios llueu de casaos [R]. Lo que se da a la muyer acabante casar o rebodiega que sal a pidir peles cases de les amigues, parientes y conocíos y que, xeneralmente, ye daqué en frutu (la novia va siempre acompangada d’una ami- ga que ye la que fai la petición del regalu) [JH]. 3. Riestra de maíz curtia y gorda, percargada [Cñ].
  1. 1. Comida que se fai en casa del noviu al otru domingu de casase y a la qu’asisten tamién los pas de la moza [Oc]: <i class="della">El domingo </i><i class="della">que vien</i> <i class="della">yía’l</i> <i class="della">rebodu</i> [Oc].
  2. 2. Regalu de boda [Cñ]. Regalu que se fai a los novios llueu de casaos [R]. Lo que se da a la muyer acabante casar o <i class="della">rebodiega </i>que sal a pidir peles cases de les amigues, parientes y conocíos y que, xeneralmente, ye daqué en frutu (la novia va siempre acompangada d’una ami- ga que ye la que fai la petición del regalu) [JH].
  3. 3. Riestra de maíz curtia y gorda, percargada [Cñ].
mas el pan que sacare la dicha moça en rebodo [Avilés 1602/188]
  1. mas el pan que sacare la dicha moça en rebodo
  2. Avilés 1602/188
Cfr. boda 1.
rebolaxa, la
📖: rebolaxa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Rodaxa que cuelga de los discos de madera o <i class="della">machos</i>(TEST)
  1. rebolaxa
    • Ll
  2. Rodaxa que cuelga de los discos de madera o <i class="della">machos</i
nel telar [Ll (= roaxa)].
  1. 1. nel telar [Ll (= roaxa)].
Posible encruz de rodaxa (cfr.) y bola (cfr.).
reboleta, la
📖: reboleta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Xuegu de neñes en que se pinta en suelu un rectángulu con una raya al mediu y dos tresversales, entamándose a numberar pela derecha (1, 2, 3) y al cabu añádese un semicírculu, la <i class="della">gloria</i>; pela izquierda sigue la numberación baxando: 4, 5, 6 [Lln (= piedrusca)]. Cfr. <i class="della">boletu</i><i class="della">(TEST)
  1. reboleta
  2. Xuegu de neñes en que se pinta en suelu un rectángulu con una raya al mediu y dos tresversales, entamándose a numberar pela derecha (1, 2, 3) y al cabu añádese un semicírculu, la <i class="della">gloria</i>; pela izquierda sigue la numberación baxando: 4, 5, 6
    • Lln (= piedrusca)
  3. Cfr
  4. <i class="della">boletu</i><i class="della"
2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 2</i>.
rebolgar
📖: rebolgar
🏗️: NO
✍️: NO
Pasalo bien, gozar [AGO]. Cfr. <i class="della">abollar</i>. Semánticamente ha almitise en <i class="della">rebolgar</i>(TEST)
  1. rebolgar
  2. Pasalo bien, gozar
    • AGO
  3. Cfr
  4. <i class="della">abollar</i>
  5. Semánticamente ha almitise en <i class="della">rebolgar</i
un pasu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. un pasu
evolutivu dende *‘dar vueltes como un líquidu al ferver’ → *‘dar vueltes de contentu’ → ‘pasalo bien’.
rebolla, la
📖: rebolla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rebol.la [PSil. Cv. Cn (Oc)]. {Con yeísmu, reboya [Pr]}.>(TEST)
  1. rebolla
    • Cn
    • Cp
    • Llu
    • Cd
    • Lln
    • Pr
  2. {Con yeísmu, reboya [Pr]}
  3. rebol.la
    • PSil
    • Cv
    • Cn (Oc)
Roble pequeñu [Mar]. Roble baxu [Tor]. Roble mui nuevu, de tallu delgáu [Cn (Oc)]. 2. Palu gordu o maderu delgáu, or- dinariamente llisu y llargu, emplegáu pa lleña [Cv]. 3. Planta de los montes [Cp]. Árgoma [Cñ. Llu. Cd]. Toxu [Castrillón (Lr)]. JH (= cotolla)]. Flor mariella de los anabios [Bulnes (Lln)]. Flor del gromu que comen les oveyes [Lln]. Fueya del rebol.lu corchizu que se corta pa dar al ganáu pel iviernu [PSil]. //-as ‘maleza tienro, alimentu de caballos’ [Pr].
  1. 1. Roble pequeñu [Mar]. Roble baxu [Tor]. Roble mui nuevu, de tallu delgáu [Cn (Oc)].
  2. 2. Palu gordu o maderu delgáu, or- dinariamente llisu y llargu, emplegáu pa lleña [Cv].
  3. 3. Planta de los montes [Cp]. Árgoma [Cñ. Llu. Cd]. Toxu [Castrillón (Lr)]. JH (= cotolla)]. Flor mariella de los anabios [Bulnes (Lln)]. Flor del gromu que comen les oveyes [Lln]. Fueya del <i class="della">rebol.lu corchizu </i>que se corta pa dar al ganáu pel iviernu [PSil]. //-<i class="della">as</i> ‘maleza tienro, alimentu de caballos’ [Pr].
per illa cerca de illa Acorera et per Granda Rebolla 891 (s. xiv) [DCO-I/49]
  1. per illa cerca de illa Acorera et per Granda Rebolla
  2. 891 (s. xiv) DCO-I/49
Cfr. rebollu.
rebollada, la
📖: rebollada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Conxuntu de rebolles [Cd]. Carbayéu [Cb]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la</i>(TEST)
  1. rebollada
  2. Conxuntu de rebolles
    • Cd
  3. Carbayéu
    • Cb
  4. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la</i
mia medietate integra de illa rouelada (…) illa rouellada
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">mia</i> <i class="della">medietate</i> <i class="della">integra</i> <i class="della">de</i> <i class="della">illa</i> <i class="della">rouelada</i> <i class="della">(…)</i> <i class="della">illa</i> <i class="della">rouellada</i>
1240(or.) [DOSV-II/31]
  1. 1240(or.) DOSV-II/31
Cfr. rebollu.
rebollal, el
📖: rebollal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rebol.lal [Qu, Mi (Oc). Tb. Pzu]. rebul.l.al [Sm. An]. rebul.lar [Cn (Oc)].>(TEST)
  1. rebollal
    • Oc
    • Llg
    • Ca
    • Ay
    • Sb
  2. rebol.lal
    • Qu, Mi (Oc)
    • Tb
    • Pzu
  3. rebul.l.al
    • Sm
    • An
  4. rebul.lar
    • Cn (Oc)
Carbayéu [Sm. Pzu. An. Oc]. Terrén poblao de rebollos [Llg. Ca. Ay. Tb]. Sitiu pobláu de rebolles [JH. Tor]. 2. Parte del carru formada pol exe y les dos ruedes [Sb]. Exe del carru del país [Ca].
  1. 1. Carbayéu [Sm. Pzu. An. Oc]. Terrén poblao de rebollos [Llg. Ca. Ay. Tb]. Sitiu pobláu de rebolles [JH. Tor].
  2. 2. Parte del carru formada pol exe y les dos ruedes [Sb]. Exe del carru del país [Ca].
de alia parte de termino Froilani usque in Rebollare 935 (s. xii) [ACL/171] tres sortes de terra in Repollare 950(or.) [ACL/298] alias terras in Repollare 950(or.) [ACL/298] per rebollare a iuso 984(s. xii) [MSAH-I/384] ipsa uila que uocitant Rebolare in loco que uocitant Esilon- ca 1019 [ODueñas/107] in loco predicto in Molares et in Rebollare 1070(s. xii) [ACL/409] hereditate quam abetis in Rebollare 1114(s. xii) [ACL/46] contra Rebolar 1235(or.) [SPE-I/447] mi vinna que yo e sobrel Rebollar 1247(or.) [MCar-I/267] una torna la reguera e de la otra el robolal de Pando 1470(or.) [VC-II/209] la dicha reguera e de la otra el dicho rovolal 1470(or.) [VC- II/210] la una torna la reguera e de la otra torna el revolar 1471(or.) [VC-II/251] dos faças de tierras de matas e rebolales e castannales 1479 (t.) [SP-IV/201] la metad del Rebolar de Berros ascontra santo Romano se- gund que estaba 1480 [APEUSARIEG/131] de zima heredat del dicho Fernando de Pinuli que es rebolal 1482(or.) [SP-IV/225]
otra tierra de roza e rebolal contra Fitoria 1482(or.) [SP- IV/226] una tierra de rebolal en Piqueros en que abra quinze dias_ de_bues 1482(or.) [SP-IV/226] al rebolal una tierra que faz III quarteros s.f. [SPM/588] outra terra a cima del rebolar que faz X eminas s.f. [SPM/588] - un pedazo de rebolar que esta cabo la una heredad 1516 (t.) [SP-IV/444]
  1. de alia parte de termino Froilani usque in Rebollare
  2. 935 (s. xii) ACL/171
  3. tres sortes de terra in Repollare
  4. 950(or.) ACL/298
  5. alias terras in Repollare
  6. 950(or.) ACL/298
  7. per rebollare a iuso
  8. 984(s. xii) MSAH-I/384
  9. ipsa uila que uocitant Rebolare in loco que uocitant Esilon- ca
  10. 1019 ODueñas/107
  11. in loco predicto in Molares et in Rebollare
  12. 1070(s. xii) ACL/409
  13. hereditate quam abetis in Rebollare
  14. 1114(s. xii) ACL/46
  15. contra Rebolar
  16. 1235(or.) SPE-I/447
  17. mi vinna que yo e sobrel Rebollar
  18. 1247(or.) MCar-I/267
  19. una torna la reguera e de la otra el robolal de Pando
  20. 1470(or.) VC-II/209
  21. la dicha reguera e de la otra el dicho rovolal
  22. 1470(or.) VC- II/210
  23. la una torna la reguera e de la otra torna el revolar
  24. 1471(or.) VC-II/251
  25. dos faças de tierras de matas e rebolales e castannales
  26. 1479 (t.) SP-IV/201
  27. la metad del Rebolar de Berros ascontra santo Romano se- gund que estaba
  28. 1480 APEUSARIEG/131
  29. de zima heredat del dicho Fernando de Pinuli que es rebolal
  30. 1482(or.) SP-IV/225

  31. otra tierra de roza e rebolal contra Fitoria
  32. 1482(or.) SP- IV/226
  33. una tierra de rebolal en Piqueros en que abra quinze dias_ de_bues
  34. 1482(or.) SP-IV/226
  35. al rebolal una tierra que faz III quarteros s.f.
  36. SPM/588
  37. outra terra a cima del rebolar que faz X eminas s.f.
  38. SPM/588
  39. - un pedazo de rebolar que esta cabo la una heredad 1516 (t.)
  40. SP-IV/444
Cfr. rebollu.
rebollera, la
📖: rebollera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rebollera
Carbayéu [Canellada (Cuentos)].
  1. 1. Carbayéu [Canellada (Cuentos)].
Cfr. rebollu.
rebolleta, la
📖: rebolleta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Carbayu de dos a tres metros d’altura, esmocháu pero re- llativamente nuevu, d’unos quince a veinte cm de diámetru [VCid]. Cfr. <i class="della">rebolla</i>(TEST)
  1. rebolleta
  2. Carbayu de dos a tres metros d’altura, esmocháu pero re- llativamente nuevu, d’unos quince a veinte cm de diámetru
    • VCid
  3. Cfr
  4. <i class="della">rebolla</i
(cfr. rebollu).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">rebollu</i>).
rebolléu, el*
📖: rebolléu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rebul.léu [Pebidal (Oc)].>(TEST)
  1. rebolléu
    • Oc
  2. rebul.léu
    • Pebidal (Oc)
Carbayéu [Oc].
  1. 1. Carbayéu [Oc].
Cfr. rebollu.
rebolliza, la
📖: rebolliza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Quercus</i>(TEST)
  1. rebolliza
    • Sb
  2. i class="della">Quercus</i
pyrenaica, rebollu [Sb (llaa 28)]. Retueyu de la re- bolla [JH].
  1. 1. <i class="della">pyrenaica</i>, rebollu [Sb (llaa 28)]. Retueyu de la re- bolla [JH].
Cfr. rebollu.
rebollizal, el
📖: rebollizal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Conxuntu de <i class="della">rebollizos</i>(TEST)
  1. rebollizal
    • Sb
  2. Conxuntu de <i class="della">rebollizos</i
[Sb].
  1. 1. [Sb].
Coleutivu de rebollizu (cfr.), rebolliza (cfr.).
rebollizu, el
📖: rebollizu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Carbayu <i class="della">corcuxu</i>(TEST)
  1. rebollizu
    • Sb
  2. Carbayu <i class="della">corcuxu</i
[Sb].
  1. 1. [Sb].
Cfr. rebollu.
rebollu, el
📖: rebollu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rebol.lu [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. Dg. Cn (Fuchasqueiru). An. Cv. Oc]. +rebullu [y Cp. y Llg (llaa 28). Sb]. +rebul.lu [Ay. Ll. Mi (Oc)]. +reúl.lu [Ay]. rebollo [Os].>(TEST)
  1. rebollu
    • Ca
    • Cn
    • Cp
  2. rebol.lu
    • Tb
    • Sm
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
    • Dg
    • Cn (Fuchasqueiru)
    • An
    • Cv
    • Oc
  3. rebullu metafonía
    • y Cp
    • y Llg (llaa 28)
    • Sb
  4. rebul.lu metafonía
    • Ay
    • Ll
    • Mi (Oc)
  5. reúl.lu metafonía
    • Ay
  6. rebollo
    • Os
Quercus robur, carbayu, roble [Oc]. Quercus pyrenaica [Dg (= rebol.lu corchizu)], carbayu [Llg, Ca (llaa 28). Cn (Fu- chasqueiru)]. Quercus suber, cast. alcornoque [Cn (Fuchas- queiru)]. Árbol del xéneru Quercus [PSil]. Carbayu [Cp. Sb. Ay. Ll. Pzu. An. Cv] ñudosu, de peor calidá que’l carbachu [Tb]. Carbayu baxu [Bard. Vg], nanu [Sm]. Retueyu del car- bayu [Sm]. Carbayu crecíu [Os]. “Toza de roble” [Bab]. Árbol
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Quercus robur</i>, carbayu, roble [Oc]. <i class="della">Quercus pyrenaica </i>[Dg (= rebol.lu corchizu)], carbayu [Llg, Ca (llaa 28). Cn (Fu- chasqueiru)]. <i class="della">Quercus suber</i>, cast. <i class="della">alcornoque </i>[Cn (Fuchas- queiru)]. Árbol del xéneru <i class="della">Quercus </i>[PSil]. Carbayu [Cp. Sb. Ay. Ll. Pzu. An. Cv] ñudosu, de peor calidá que’l <i class="della">carbachu</i> [Tb]. Carbayu baxu [Bard. Vg], nanu [Sm]. Retueyu del car- bayu [Sm]. Carbayu crecíu [Os]. “Toza de roble” [Bab]. Árbol
de la familia de les cupulíferes [Ca]. 2. Neñu fuerte [Sm]: Ta feitu un rebol.lu [Sm]. 3. Piedra irregular, redonda, de tamañu regular [SCiprián]. //Rebol.lu albarQuercus petraea’ [Cn (Fuchasqueiru)]. ‘Quercus robur’ [Sb (rebullu albar)]. ‘car- bayu altu y de perbona clas’ [Oc]. ‘carbayu de madera más gordo, alto y lliso’ [Ll (rebul.lu albar)]. //Rebul.lu corcoxo ‘carbayu de curtia altura’ [Ay (= rebul.lu curcuxu = rebul.lu corcuxu)]. //Rebol.lu curcu ‘clas de carbayu baxu y de fue- ya estrencha’ [Qu (Oc) (rebol.lu turcu)]. //Rebul.lu córcabu ‘carbayu con poco rubiel y mucha albornia’ [Ll]. //Rebol.lu corchizu //Rebol.lu cortizu ‘carbayu nanu y de fueyes per- tienres’ [PSil]. //Rebol.lu curtial ‘clas de carbayu altu’ [Oc]. //Rebullu corcuxuQuercus pyrenaica’ [Sb]. //Rebol.lu sapie- guQuercus pyrenaica, cast. rebollo’ [Cn (Fuchasqueiru)]. //Al rebollón ‘rodando, a valtos, a rodones’ [/Eo/]. Dominicus Rebolo 1202(or.) [VVS/81] Pelagium Rebollo 1227(or.) [SV/177] Martin Rebolo 1275(or.) [MCar-II/106] e por hu esta el rebollo de casde lalli 1289 [PAUviéu/115] una tierra de cortina que dizen la tierra del Rebollo 1402(or.) [VC-II/41] otra en logar que dizen El Rebollo 1434(or.) [SP-III/346] la del Rebollo es hermun de Maria Alfonso 1434(or.) [SP- III/346] otra tierra al rebollo de Meneses que en el termino de Peru- llera 1446(or.) [MSMV/370] debaxo del Rebolo abaxo dos quadros de tierra asi commo heredero 1480 [APEUSARIEG/131] çiertas tierras segund que venian del Rebolo para el fienso de 1480 [APEUSARIEG/131] otra terra la reboyo que faz I moyo s.f. [SPM/556] el nuestro terentorio viesco e ablanos e rebolos 1509(or.) [SB/371] llu aventó, como un panderu/y dando contra un revollu/ cayó metá de un llamuergu [Campumanes 1781/146] En Asturias hay el carvallo o rebollo sapiego [Sarmiento (Catálogo)] Quiciabes del dim. llat. robur → *rōbŭllus ‘carbayu pequeñu’ (rew) anque nun dexa de tener sofitancia partir con Lapesa y Corominas-Pascual del llat. *repŭllus ‘retueyu’ (cfr. pollascu). Les dos podríen ser fónicamente acoyibles anque con problema notable nel casu primeru darréu que nun s’alvierte [v] en port. nin en cat. a. (dcech); los nuesos exemplos medievales van nesi mesmu sen. El fechu de partir d’un étimu col significáu de ‘re- tueyu’ veríase sofitáu non sólo por atopase entá esi sentíu nel ast. modernu (§1) sinón pola referencia frecuente (anque non siempre) al ‘carbayu nuevu, baxu, nanu’ que paez contraponese dende vieyo al términu non marcáu responsable de ‘carbayu’. Ye verdá qu’esto nun ye xeneral n’ast. onde non sólo pue opo- nese roble/carbayu sinón rebollu/rebolla y too ello a la vera de les axetivaciones destremadores que dacuando podemos obser- var. En tou casu n’ast. vese una creación analóxica femenina rebolla (cfr.). Sobro ello pudieron facese derivaos como’l dim.
  1. de la familia de les cupulíferes [Ca]. 2. Neñu fuerte [Sm]: Ta feitu un rebol.lu [Sm]. 3. Piedra irregular, redonda, de tamañu regular [SCiprián]. //Rebol.lu albarQuercus petraea’ [Cn (Fuchasqueiru)]. ‘Quercus robur’ [Sb (rebullu albar)]. ‘car- bayu altu y de perbona clas’ [Oc]. ‘carbayu de madera más gordo, alto y lliso’ [Ll (rebul.lu albar)]. //Rebul.lu corcoxo ‘carbayu de curtia altura’ [Ay (= rebul.lu curcuxu = rebul.lu corcuxu)]. //Rebol.lu curcu ‘clas de carbayu baxu y de fue- ya estrencha’ [Qu (Oc) (rebol.lu turcu)]. //Rebul.lu córcabu ‘carbayu con poco rubiel y mucha albornia’ [Ll]. //Rebol.lu corchizu //Rebol.lu cortizu ‘carbayu nanu y de fueyes per- tienres’ [PSil]. //Rebol.lu curtial ‘clas de carbayu altu’ [Oc].
  2. Oc
  3. //Rebullu corcuxuQuercus pyrenaica’ [Sb]. //Rebol.lu sapie-
  4. Sb
  5. guQuercus pyrenaica, cast. rebollo’ [Cn (Fuchasqueiru)].
  6. Cn (Fuchasqueiru)
  7. //Al rebollón ‘rodando, a valtos, a rodones’ [/Eo/]. Dominicus Rebolo 1202(or.) [VVS/81] Pelagium Rebollo 1227(or.) [SV/177] Martin Rebolo
  8. 1275(or.) MCar-II/106
  9. e por hu esta el rebollo de casde lalli
  10. 1289 PAUviéu/115
  11. una tierra de cortina que dizen la tierra del Rebollo
  12. 1402(or.) VC-II/41
  13. otra en logar que dizen El Rebollo
  14. 1434(or.) SP-III/346
  15. la del Rebollo es hermun de Maria Alfonso
  16. 1434(or.) SP- III/346
  17. otra tierra al rebollo de Meneses que en el termino de Peru- llera
  18. 1446(or.) MSMV/370
  19. debaxo del Rebolo abaxo dos quadros de tierra asi commo heredero
  20. 1480 APEUSARIEG/131
  21. çiertas tierras segund que venian del Rebolo para el fienso de
  22. 1480 APEUSARIEG/131
  23. otra terra la reboyo que faz I moyo s.f.
  24. SPM/556
  25. el nuestro terentorio viesco e ablanos e rebolos
  26. 1509(or.) SB/371
  27. llu aventó, como un panderu/y dando contra un revollu/ cayó metá de un llamuergu
  28. Campumanes 1781/146
  29. En Asturias hay el carvallo o rebollo sapiego
  30. Sarmiento (Catálogo)
  31. Quiciabes del dim. llat. robur → *rōbŭllus ‘carbayu pequeñu’ (rew) anque nun dexa de tener sofitancia partir con Lapesa y Corominas-Pascual del llat. *repŭllus ‘retueyu’ (cfr. pollascu). Les dos podríen ser fónicamente acoyibles anque con problema notable nel casu primeru darréu que nun s’alvierte [v] en port. nin en cat. a. (dcech); los nuesos exemplos medievales van nesi mesmu sen. El fechu de partir d’un étimu col significáu de ‘re- tueyu’ veríase sofitáu non sólo por atopase entá esi sentíu nel ast. modernu (§1) sinón pola referencia frecuente (anque non siempre) al ‘carbayu nuevu, baxu, nanu’ que paez contraponese dende vieyo al términu non marcáu responsable de ‘carbayu’. Ye verdá qu’esto nun ye xeneral n’ast. onde non sólo pue opo- nese roble/carbayu sinón rebollu/rebolla y too ello a la vera de les axetivaciones destremadores que dacuando podemos obser- var. En tou casu n’ast. vese una creación analóxica femenina rebolla (cfr.). Sobro ello pudieron facese derivaos como’l dim.
  32. v
rebolleta (cfr.), l’aum. rebollón, xunto a los usos abondativos rebolludu, a, o (cfr.); tamién rebollizal (cfr.) con rellación a re- bolliza (cfr.), rebollizu (cfr.). Sobro rebollu, rebolla fexéronse los coleutivos rebolléu (cfr.), rebollada (cfr.), rebollera (cfr.), rebollal (cfr.).
rebolludu, a, o*
📖: rebolludu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rebolludo [ByM].>(TEST)
  1. rebolludu
  2. rebolludo
    • ByM
Forzudu, membrudu [ByM].
  1. 1. Forzudu, membrudu [ByM].
- “que sean rebolludos” {los melocotones, piescos, pavías} [Grangerías xviii: 613]
  1. - “que sean rebolludos” {los melocotones, piescos, pavías}
  2. Grangerías xviii: 613
Cfr. rebollu.
reboñu, el
📖: reboñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Suciedá, trolla, folla que s’alluga nel calce del molín [Mar]. Agua contenío nun calce [Mar]. 2. Canal del molín [Mar]. Podría tratase d’una formación intensiva fecha sobro *<i class="della">boñu</i>, ún de los posibles resultaos del llat. balneum (cfr. <i class="della">bañu</i>) como apunten Corominas-Pascual al esplicar el santanderín <i class="della">reboñar</i>(TEST)
  1. reboñu
  2. Suciedá, trolla, folla que s’alluga nel calce del molín
    • Mar
  3. Agua contenío nun calce
    • Mar
  4. 2
  5. Canal del molín
    • Mar
  6. Podría tratase d’una formación intensiva fecha sobro *<i class="della">boñu</i>, ún de los posibles resultaos del llat
  7. balneum (cfr
  8. <i class="della">bañu</i>) como apunten Corominas-Pascual al esplicar el santanderín <i class="della">reboñar</i
‘parar el molín (...) col agua que rebosa nel calce’, anque dul- den con García de Diego de si nun se tratará d’un deriváu de repŭgnare ‘oponese’ (dcech s.v. baño).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘parar el molín (...) col agua que rebosa nel calce’, anque dul- den con García de Diego de si nun se tratará d’un deriváu de repŭgnare ‘oponese’ (dcech s.v. baño).
reboquéu, el*
📖: reboquéu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rebouquéu [Cv].>(TEST)
  1. reboquéu
  2. rebouquéu
    • Cv
Reboucu, terrén con munchu declive [Cv].
  1. 1. <i class="della">Reboucu</i>, terrén con munchu declive [Cv].
Cfr. rebocu.
reborbogar
📖: reborbogar
🏗️: NO
✍️: NO
Reburdiar, bufar [Ll]. 2. Echar en cara [GP a. 1788]. Repren- der, reconvenir [JS. AGO]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Non me descúbria vusté</i>/<i class="della">que podrá </i><i class="della">reborvogame</i>(TEST)
  1. reborbogar
  2. Reburdiar, bufar
    • Ll
  3. 2
  4. Echar en cara
    • GP a
    • 1788
  5. Repren- der, reconvenir
    • JS
    • AGO
  6. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Non me descúbria vusté</i>/<i class="della">que podrá </i><i class="della">reborvogame</i
[El Ca- ballo 85]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [El Ca- ballo 85]
Verbu d’aniciu onomatopéyicu (cfr. burbur), del mesmu ani- ciu que l’ast. borbogar (cfr.) cola amestadura del prefixu re-.
reborburar
📖: reborburar
🏗️: NO
✍️: NO
Doler dalguna parte del cuerpu [Sr]. Del ast. <i class="della">burbur</i>(TEST)
  1. reborburar
  2. Doler dalguna parte del cuerpu
    • Sr
  3. Del ast
  4. <i class="della">burbur</i
(cfr.) cola amestanza del prefixu intensivu re-.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) cola amestanza del prefixu intensivu <i class="della">re</i>-.
rebordar*
📖: rebordar*
🏗️: SI
✍️: NO
<reburdar [Sm].>(TEST)
  1. rebordar*
  2. reburdar
    • Sm
Poner l’ariellu a les cestes [Sm].
  1. 1. Poner l’ariellu a les cestes [Sm].
Cfr. borde.
reborde, el
📖: reborde
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Parte de la montera qu’abarca la metada del casquete, cosíu al interior y vueltu hacia arriba per fuera [Vigil 1924a: 44]. Formación compuesta de <i class="della">borde</i>(TEST)
  1. reborde
  2. Parte de la montera qu’abarca la metada del casquete, cosíu al interior y vueltu hacia arriba per fuera
    • Vigil 1924a: 44
  3. Formación compuesta de <i class="della">borde</i
(cfr.) col intensivu re-.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) col intensivu <i class="della">re</i>-.
reborgar
📖: reborgar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. reborgar
Criticar [AGO].
  1. 1. </b>Criticar [AGO].
Cfr. burbur.
reboriar
📖: reboriar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. reboriar
Movese como un escorpión [Cl].
  1. 1. Movese como un escorpión [Cl].
Cfr. reboriu 2.
reboriu, el 1
📖: reboriu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<roboriu [y Am].>(TEST)
  1. reboriu
    • Am
  2. roboriu
    • y Am
Carbayu [Am].
  1. 1. Carbayu [Am].
- queda por afenso juntamente un reborio que esta en el Cue- to 1563 (c. xviii) [MSPV/124] Podría tratase d’una nominalización del masculín
  1. - queda por afenso juntamente un reborio que esta en el Cue- to
  2. 1563 (c. xviii) MSPV/124
  3. Podría tratase d’una nominalización del masculín
del llat. rO- bOreus, -a, -um ‘de carbayu’ (Old) como tamién testifiquen los nomes de llugar del tipu La Reboria (ta 287), anque éstos po- dríen tamién ser niciu del femenín o d’un neutru plural. Apaez na nuesa documentación nel sieglu xii: et inde ad Cereseda et per illa Cobortoria et inde ad Rouoria 1106(or.) [SV/219].
reboriu, el 2
📖: reboriu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<rebouriu [Sm].>(TEST)
  1. reboriu
  2. rebouriu
    • Sm
“Escorpión, alacrán” [Cl]. 2. Baturiciu, xaréu, desorde [Sm]. Quiciabes
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. “Escorpión, alacrán” [Cl].
  3. 2. Baturiciu, xaréu, desorde [Sm]. Quiciabes
del llat. rōbus, -a, -um ‘colloráu’ (em) combináu con un sufixu -Orium, con disimilación de la deuterotónixa *roboriu reboriu. Sobro ast. reboriu ‘escorpión’ féxose’l verbu rebo- riar (cfr.) que foi influyíu pol ast. boriar (cfr.) lo qu’encontó qu’ast. reboriu llograre l’aceición de ‘baturiciu, xaréu…’.
rebosquinos, los
📖: rebosquinos
🔤: , los
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

<arrebusquinos [y Mi]. rebusquinos [Llg. Ri. y Mi. Ar]. /////regustinos [Xx]. /////reblisquinos [Sr].>(TEST)
  1. rebosquinos
    • Cp
    • Mi
  2. arrebusquinos
    • y Mi
  3. rebusquinos
    • Llg
    • Ri
    • y Mi
    • Ar
  4. regustinos dudoso (certainty = baxa)
    • Xx
  5. reblisquinos dudoso (certainty = baxa)
    • Sr
Cosques [Cp. Xx. Llg. Ri. Mi. Sr. Ar].
  1. 1. Cosques [Cp. Xx. Llg. Ri. Mi. Sr. Ar].
Nome que podría tar rellacionáu col verbu buscar (cfr.) pero difícil de caltener por alloñamientu semánticu. Quiciabes nesi sen mereza la pena consultar les suxerencies debíes a Dámaso Alonso (OC-I).
rebozar
📖: rebozar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">rebozar </i>[Xral]. 2. Emporcar, entrollar [Tb]: <i class="della">Rebozóulu </i><i class="della">ente la</i>(TEST)
  1. rebozar
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">rebozar </i>
    • Xral
  4. 2
  5. Emporcar, entrollar [Tb]: <i class="della">Rebozóulu </i><i class="della">ente la</i
trol.la [Tb].
  1. 1. <i class="della">trol.la</i> [Tb].
3. Doblar o torcese’l corte d’un gadañu, foz, etc., al chocar con oxetos duros [Cv]. Mellar [/Mánt/]. //-se ‘emporcase’l cuerpu cuasimente dafechu’ [Ri]: Míralu cómo se reboza col barru [Ri]. Posible formación verbal fecha dende bozu (cfr.) con prever- biu intensivu re-.
rebozniar
📖: rebozniar
🏗️: NO
✍️: NO
Retranquiar faciendo fuerza sobre daqué pa desplazalo a otru sitiu [Lln]. <br class="della">Quiciabes sía un verbu fechu sol ast. <i class="della">gozniu</i>, variante de <i class="della">gon- </i><i class="della">ciu</i>(TEST)
  1. rebozniar
  2. Retranquiar faciendo fuerza sobre daqué pa desplazalo a otru sitiu
    • Lln
  3. <br class="della">Quiciabes sía un verbu fechu sol ast
  4. <i class="della">gozniu</i>, variante de <i class="della">gon- </i><i class="della">ciu</i
(cfr.) con tracamundiu de sonores.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) con tracamundiu de sonores.
rebroncu, el*
📖: rebroncu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+rebruncu [Ll].>(TEST)
  1. rebroncu
  2. rebruncu metafonía
    • Ll
Bronca, riña [Ll].
  1. 1. Bronca, riña [Ll].
Cfr. broncu, a, o.
rebruyar
📖: rebruyar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">reburujar</i>(TEST)
  1. rebruyar
    • Ll
  2. Cast
  3. <i class="della">reburujar</i
[Ll].
  1. 1. [Ll].
Cfr. boruyu.
rebucín, el
📖: rebucín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">rebucín,</b>(TEST)
  1. rebucín
    • Md
  2. b class="della">rebucín,</b
el Embozu [Md].
  1. 1. <b class="della">el </b>Embozu [Md].
Cfr. bozu.
rebudixu, el
📖: rebudixu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<regudixu [y Md]. rigudixu [y Md. Cn (Oc)].>(TEST)
  1. rebudixu
    • Cv
    • Md
    • Cn
  2. regudixu
    • y Md
  3. rigudixu
    • y Md
    • Cn (Oc)
Vals popular permovíu [Cv]. Ciertu baille popular [Md]. Un baille que se bailla allugándose l’home y la muyer ún al llau de la otra enllazándose con un brazu pela cintura, dexando l’otru cayíu en posición natural (les pareyes baillen marchando en to- les direiciones) [ALl, (Folk)]. Baille de poca importancia que delles veces celebren en dalguna casa de pueblu [Cn (Oc)].
  1. 1. Vals popular permovíu [Cv]. Ciertu baille popular [Md]. Un baille que se bailla allugándose l’home y la muyer ún al llau de la otra enllazándose con un brazu pela cintura, dexando l’otru cayíu en posición natural (les pareyes baillen marchando en to- les direiciones) [ALl, (Folk)]. Baille de poca importancia que delles veces celebren en dalguna casa de pueblu [Cn (Oc)].
2. Baturiciu, baille, fiesta [An]. Xuntanza de mocedá con un mo- tivu allegre [Md]. 3. Entremez, conglomeráu [Md]. Cfr. rebodiellu.
rebulle, el*
📖: rebulle
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rebul.le [Pzu].>(TEST)
  1. rebulle
  2. rebul.le
    • Pzu
Rebulle (sic) [Pzu].
  1. 1. <i class="della">Rebulle</i> (<i class="della">sic</i>) [Pzu].
Deverbal del ast. rebullir (cfr.).
rebulliceru, a, o*
📖: rebulliceru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rebulliceiro [/“desde Valdés (<i class="della">sic</i>) a Tapia” (Eo)/].>(TEST)
  1. rebulliceru
  2. rebulliceiro
    • sic) a Tapia” (Eo)/.">/“desde Valdés (<i class="della">sic</i>) a Tapia” (Eo)/
Que se rebulle muncho [/Eo/].
  1. 1. Que se rebulle muncho [/Eo/].
Cfr. rebullir.
rebulliciegu, a, o*
📖: rebulliciegu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<{Con cheísmu, rebuchiciegu [Tox]}. //rebuliceiro [Mánt/].>(TEST)
  1. rebulliciegu
  2. {Con cheísmu, rebuchiciegu [Tox]}
  3. rebuliceiro eonaviego
    • Mánt/
Inquietu [Tox. /Mánt/].
  1. 1. Inquietu [Tox. /Mánt/].
Cfr. rebullir.
rebulliciu, el
📖: rebulliciu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rebullicio [Cñ. R. /Eo/].>(TEST)
  1. rebulliciu
    • Ca
  2. rebullicio
    • R
    • /Eo/
Movimientu, axitación o baturiciu de delles persones o ani- males [Ca]: Al oír roíu en portal formóse un rebulliciu que toos dexamos de xugar [Ca].
  1. 1. Movimientu, axitación o baturiciu de delles persones o ani- males [Ca]: <i class="della">Al</i> <i class="della">oír</i> <i class="della">roíu</i> <i class="della">en</i> <i class="della">portal</i> <i class="della">formóse</i> <i class="della">un</i> <i class="della">rebulliciu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">toos</i> <i class="della">dexamos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">xugar</i> [Ca].
Bulliciu [. [/Eo/. JH]. Ruíu de la quimera [R]. Ruíu, xaréu, enguedeyu [AGO]. Cfr. rebullir.
rebullicón, el*
📖: rebullicón
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rebul.licón [Tb].>(TEST)
  1. rebullicón
  2. ident class="della" level="1"></ident><rebul.licón
    • Tb
Movimientu de tripes por cuenta l’aire [Tb]: Diénonme unos rebul.licones pol aire que me metienon dientro na residencia [Tb]. Cfr. rebullir.
  1. Movimientu de tripes por cuenta l’aire [Tb]: Diénonme unos rebul.licones pol aire que me metienon dientro na residencia [Tb]. Cfr. rebullir.
  2. Tb
rebullir
📖: rebullir
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><rebul.lir [Ay.Pzu. PSil]. {Con cheísmu, rebuchir [Tox]}. arrebullir [Tor]. //rebulir [“de Tapia al Eo” (Eo)].>(TEST)
  1. rebullir
    • Lln
  2. {Con cheísmu, rebuchir [Tox]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><rebul.lir
    • Ay
    • Pzu
    • PSil
  4. arrebullir
    • Tor
  5. rebulir eonaviego
    • “de Tapia al Eo” (Eo)
Cast. rebullir, movese [Pzu. PSil. Tox. /Eo/. Tor]: Paez que nun se siente rebul.lir a los nenos [PSil]. 2. Espertar espe- rezándose [Tox]. Esperezase [Tox]. 3. Axitase, movese, dar señales de vida [R]. Movese, sacudise [Ay (= escombul.lir)]. Mover llixeramente [Lln]. 4. Llucise, presumir moviéndose pa que lu vean y almiren [Tox].
  1. 1. Cast. <i class="della">rebullir,</i> movese [Pzu. PSil. Tox. /Eo/. Tor]: <i class="della">Paez que</i><i class="della"> nun</i> <i class="della">se</i> <i class="della">siente</i> <i class="della">rebul.lir</i> <i class="della">a</i> <i class="della">los</i> <i class="della">nenos</i> [PSil].
  2. 2. Espertar espe- rezándose [Tox]. Esperezase [Tox].
  3. 3. Axitase, movese, dar señales de vida [R]. Movese, sacudise [Ay (= escombul.lir)]. Mover llixeramente [Lln].
  4. 4. Llucise, presumir moviéndose pa que lu vean y almiren [Tox].
Del llat. re- y bullīre ‘ferver’, ‘borbotar’ (em), esto ye, dende rebullīre (abf) d’u sigue ast. rebullir, el so deverbal rebu- lle (cfr.) quiciabes percarauterizáu como masc. en rebullu (cfr.), ésti con un diminutivu *rebullicu d’u siguió rebullicón (cfr.); xunto a ello otros términos emparentaos como rebulli- ciu (cfr.), rebulliciegu (cfr.), rebulliceru (cfr.) qu’apaecen en composición col nome bulliciu (cfr.). La 1ª pers. del sing. del presente d’indicativu rebulliO ye responsable d’una forma- ción analóxica *rebuyorebuyir (cfr.).
rebullu, el*
📖: rebullu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rebul.lu [Pzu]}.>(TEST)
  1. rebullu
  2. ident class="della" level="1"></ident><rebul.lu [Pzu]}
Rebullo (sic) {sedrá: *‘aición y efeutu de rebullir’} [Pzu]. Deverbal fuerte de rebullir (cfr.).
  1. Rebullo (sic) {sedrá: *‘aición y efeutu de rebullir’} [Pzu]. Deverbal fuerte de rebullir (cfr.).
  2. Pzu
rebumbar
📖: rebumbar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rebumbar
Muxir, bramar (el bue) [Lln]. Cfr. rebumbíu.
  1. Muxir, bramar (el bue) [Lln]. Cfr. rebumbíu.
  2. Lln
rebumbíu, el
📖: rebumbíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Bramíu [Lln]. <ident class="della" level="1"></ident>De l’amestanza del prefixu intensivu re- col continuador del verbu llat. bombīre ‘zumbar (les abeyes)’ (em; abf) siguió l’ast. *<i class="della">rebumbir</i>(TEST)
  1. rebumbíu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Bramíu
    • Lln
  3. <ident class="della" level="1"></ident>De l’amestanza del prefixu intensivu re- col continuador del verbu llat
  4. bombīre ‘zumbar (les abeyes)’ (em; abf) siguió l’ast
  5. <i class="della">rebumbir</i asterisco
que conocemos gracies a los sos deverba- les nominalizaos rebumbíu (débil) y rebumbiu (fuerte). Pero paralelu a *rebombire hebo dase’l sinónimu *rebombāre responsable del ast. *rebombar → rebumbiar (cfr.). En rea- lidá nel ast. rebumbar ‘muxir, bramar (el bue)’ paez que ye acondao alvertir l’influxu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. que conocemos gracies a los sos deverba- les nominalizaos <i class="della">rebumbíu </i>(débil) y <i class="della">rebumbiu </i>(fuerte). Pero paralelu a *<i class="della">rebombire</i> hebo dase’l sinónimu *rebombāre responsable del ast. *<i class="della">rebombar → rebumbiar </i>(cfr.). En rea- lidá nel ast. <i class="della">rebumbar</i> ‘muxir, bramar (el bue)’ paez que ye acondao alvertir l’influxu
del llat. reboāre (emplegáu por Lucreciu), compuestu de boāre ‘resonar’, ‘retumbar’ (em; abf) que yá nel mesmu llat. asociaben popularmente (según Varrón apud em s.v. boō), de mou suxerente, con a boum mu- gitum ‘del bramíu de los bues’. Otra cuestión destremada ye almitir como variantes de rebumbar los verbos *rebumbiar, rebundiar ‘rumiar’ (cfr.) y rebuñar (cfr.). Fónicamente (y ca- mentamos que semánticamente pues, de mano, la referencia ye siempre al ganáu vacuno) sedría posible; de fechu *rebum- biar rebundiar namái suponen tracamundiu d’oclusives tres de nasal; no que se refier a rebundiar → rebuñar trátase de la mesma equivalencia que se pervé nel ast. cuandia y cua- ña, favorecida pol influxu fónicu del verbu rabuñar (cfr.). En- llazando con tolo qu’antecede podría tamién plantegase la po- sibilidá de rellacionar etimolóxicamente los verbos citaos col ast. reburdiar y variantes (cfr.) debíes a dellos tracamundios, fáciles de xustificar pa un medián conocedor de la hestoria de la llingua asturiana, o a influxos d’otros términos averaos como bulda (rebuldiar).
rebumbiu, el
📖: rebumbiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rebundiu [Cn (MG). Bard].>(TEST)
  1. rebumbiu
    • Cn
    • Cv
    • Vd
  2. rebundiu
    • Cn (MG)
    • Bard
Xarana [Cn (MG)], xolgoriu, diversión [Cv. R. Bard]. Engue- deyu, baturiciu [PSil. Bard]: Preparóuse’l rebumbiu nun mo- mentín [PSil]. Xolgoriu, xaréu, festeyu popular [Vd]: Vamus de rebumbiu al muelle [Vd]. Cfr. rebumbíu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Xarana [Cn (MG)], xolgoriu, diversión [Cv. R. Bard]. Engue- deyu, baturiciu [PSil. Bard]: <i class="della">Preparóuse’l</i> <i class="della">rebumbiu</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">mo- mentín </i>[PSil]. Xolgoriu, xaréu, festeyu popular [Vd]: <i class="della">Vamus </i><i class="della">de</i> <i class="della">rebumbiu</i> <i class="della">al</i> <i class="della">muelle</i> [Vd]. Cfr. <i class="della">rebumbíu</i>.
rebundiar
📖: rebundiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rebundiar
    • Cn
Rumiar [Cn (MG)].
  1. 1. Rumiar [Cn (MG)].
Cfr. rebumbíu.
rebuñar
📖: rebuñar
🏗️: NO
✍️: NO
<rebullar {<i class="della">sic</i>} [Sb].>(TEST)
  1. rebuñar
    • Pr
  2. {<i class="della">sic</i>}
  3. rebullar
    • Sb
Reburdiar [Pr], gruñir pelo baxo [Sb].
  1. 1. Reburdiar [Pr], gruñir pelo baxo [Sb].
Cfr. rebumbíu.
rebuñeru, el*
📖: rebuñeru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////rebuñeiros [Vg].>(TEST)
  1. rebuñeru
  2. rebuñeiros variación de número
    • Vg
Seres fantásticos que, según camienta la xente, tienen influxu na truena (cuando prevén una de granizu toquen les campanes pa facela fuxir) [Vg].
  1. 1. Seres fantásticos que, según camienta la xente, tienen influxu na truena (cuando prevén una de granizu toquen les campanes pa facela fuxir) [Vg].
Posible metátesis de *reñubeiros (cfr. renuberu) → rebuñeiros.
reburbiu, el
📖: reburbiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Ruíu, baturiciu [Tor]. Deverbal de *<i class="della">reburbiar </i>posible variante de <i class="della">reburdiar </i>(cfr.) por influxu de la familia de <i class="della">burdiu</i>(TEST)
  1. reburbiu
  2. Ruíu, baturiciu
    • Tor
  3. Deverbal de *<i class="della">reburbiar </i>posible variante de <i class="della">reburdiar </i>(cfr.) por influxu de la familia de <i class="della">burdiu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
reburdéu, el
📖: reburdéu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Burbús insistente [Cl]. Deverbal del ast. *<i class="della">reburdear</i>, enantes de dar el pasu evolutivu a <i class="della">reburdiar</i>(TEST)
  1. reburdéu
  2. Burbús insistente
    • Cl
  3. Deverbal del ast
  4. <i class="della">reburdear</i>, enantes de dar el pasu evolutivu a <i class="della">reburdiar</i asterisco
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
reburdiaderu, el*
📖: reburdiaderu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
  1. reburdiaderu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i
illo montem per illo reburdadero et per uallino de corza
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">illo</i> <i class="della">montem</i> <i class="della">per</i> <i class="della">illo</i> <i class="della">reburdadero</i> <i class="della">et</i> <i class="della">per</i> <i class="della">uallino</i> <i class="della">de</i> <i class="della">corza</i>
1033(or.) [ACL/33] Podría tratase d’un deriváu del ast. reburdiu 2 (
  1. 1033(or.) ACL/33
  2. Podría tratase d’un deriváu del ast. reburdiu 2 (
cfr.).
reburdiar
📖: reburdiar
🏗️: NO
✍️: NO
<reburdar [JS]. rebordiar [y Mar]. regurdiar [Cl]. rebuldiar [Bard]. rebudiar [y Ar. An]. /////riburiar (<i class="della">sic</i>) [As]. remurdiar [y Mar].>(TEST)
  1. reburdiar
    • Sb
    • Ll
    • Tb
    • Ce
    • Cv
    • Oc
    • Sm
    • Cn
    • Ay
    • Mi
    • Si
    • Cg
    • Ri
    • Pr
    • Lln
  2. reburdar
    • JS
  3. rebordiar
    • y Mar
  4. regurdiar
    • Cl
  5. rebuldiar
    • Bard
  6. rebudiar
    • y Ar
    • An
  7. riburiar (<i class="della">sic</i>) dudoso (certainty = baxa)
    • As
  8. remurdiar
    • y Mar
Emitir ciertos soníos los xatos cuando van detrás de la vaca [Sb. Ll]. Bramar los bues [Ar. Bab. Pzu] de mou particular [Tb. Llomb] cuando van a amarrase [Vg]. Muxir, fuertemente, el bue [PSil. Ce. Cv]. Bramar de mou particular el bue cuando ve una vaca [Oc]. Muxir el bue revolviendo la tierra coles caces delanteres [Bard]. Bufar y escarbar (el bue) [As]. Muxir el ga- náu [An. Mar]. Bramar fuerte la vaca o’l bue [Sm]. Muxir y tar inquietos los bues y les vaques [/Eo/]. 2. Zumbar les mosques [Cn (M)]. 3. Ruxir [Cn (M)]. Bufar [Ay], rezongar [Ll. Mi. Tb]. Murmurar (el ríu, la fonte, l’arboláu) [Si (JS]. 5. Amosar dis- gustu rezongando [Cg. R]. Falar ente dientes pelo baxo [Ac (= remuñar)]. Quexase pelo baxo, gruñir [V1830]. Contestar de mala manera [Ri]. Rezongar [Cl. Ay. Mi. Ri. An. Pr. VCid] ente dientes pelo baxo [Lln. Tb], cuando nun-y dan a ún lo que pide. 6. Cantar o salmodiar con voz de baxu [Cv]: Salienon tres bigardones reburdiando d’un requeixo [Cv].
  1. 1. Emitir ciertos soníos los xatos cuando van detrás de la vaca [Sb. Ll]. Bramar los bues [Ar. Bab. Pzu] de mou particular [Tb. Llomb] cuando van a amarrase [Vg]. Muxir, fuertemente, el bue [PSil. Ce. Cv]. Bramar de mou particular el bue cuando ve una vaca [Oc]. Muxir el bue revolviendo la tierra coles caces delanteres [Bard]. Bufar y escarbar (el bue) [As]. Muxir el ga- náu [An. Mar]. Bramar fuerte la vaca o’l bue [Sm]. Muxir y tar inquietos los bues y les vaques [/Eo/].
  2. 2. Zumbar les mosques [Cn (M)].
  3. 3. Ruxir [Cn (M)]. Bufar [Ay], rezongar [Ll. Mi. Tb]. Murmurar (el ríu, la fonte, l’arboláu) [Si (JS].
  4. 5. Amosar dis- gustu rezongando [Cg. R]. Falar ente dientes pelo baxo [Ac (= remuñar)]. Quexase pelo baxo, gruñir [V1830]. Contestar de mala manera [Ri]. Rezongar [Cl. Ay. Mi. Ri. An. Pr. VCid] ente dientes pelo baxo [Lln. Tb], cuando nun-y dan a ún lo que pide.
  5. 6. Cantar o salmodiar con voz de baxu [Cv]: <i class="della">Salienon tres</i> <i class="della">bigardones</i> <i class="della">reburdiando</i> <i class="della">d’un</i> <i class="della">requeixo</i> [Cv].
- llevantóse reburdiando [Campumanes 1781/149] Cfr. rebumbíu. Con too, el verbu podría averase pal so estu- diu al gall. rebuldar o reburdar “retozar, enredar, brincar los mozos con las mozas. Picardear” que, según Pensado (1973: 157), fai Piel venir
  1. - llevantóse reburdiando
  2. Campumanes 1781/149
  3. Cfr. rebumbíu. Con too, el verbu podría averase pal so estu- diu al gall. rebuldar o reburdar “retozar, enredar, brincar los mozos con las mozas. Picardear” que, según Pensado (1973: 157), fai Piel venir
del llat. *repŭllĭtare o *repŭllĭtrare (Piel 1953: 260-261).
reburdión, ona
📖: reburdión
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<reburdión/ona/ono [Mi. Ri].>(TEST)
  1. reburdión
    • Tb
  2. reburdión/ona/ono
    • Mi
    • Ri
Que reburdia [Ri. Mi. Tb]. Que rezonga [Ar]. Cfr. reburdiu 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que <i class="della">reburdia</i> [Ri. Mi. Tb]. Que rezonga [Ar]. Cfr. <i class="della">reburdiu 1</i>.
reburdiu, el 1
📖: reburdiu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<//rebudio [Ar].>(TEST)
  1. reburdiu
  2. rebudio eonaviego
    • Ar
Bramíu del bue [Ar]. 2. Regañu [Ar]. 3. Baturiciu, malestar [R].
en los reburdios o sitios donde están coyidas dichas made- ras [Grangerías xviii: 672] el terreno que tú quisieres o cuesta arriba, o ladera, o re- burdios o regones o riegas, o peñas [Grangerías xviii: 736]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Bramíu del bue [Ar].
  3. 2. Regañu [Ar].
  4. 3. Baturiciu, malestar [R]. <br class="della"><i class="della">en</i> <i class="della">los</i> <i class="della">reburdios</i> <i class="della">o</i> <i class="della">sitios</i> <i class="della">donde</i> <i class="della">están</i> <i class="della">coyidas</i> <i class="della">dichas</i> <i class="della">made-</i><i class="della"> ras </i>[Grangerías xviii: 672] <i class="della">el terreno que tú quisieres o cuesta arriba, o ladera, o </i><i class="della">re-</i> <i class="della">burdios</i><i class="della"> o regones o riegas, o peñas </i>[Grangerías xviii: 736]
Y sábete que todo lo reburdio valle de so la fuente será bellísimo para hortaliza [Grangerías xviii: 754] nunca has de intentar llenar regones, riegas ni reburdios grandes [Grangerías xviii: 773] Tamién se conoz pela documentación un deriváu: et illo montem per illo reburdadero et per uallino de corza 1033(or.) [ACL/33]
  1. Y sábete que todo lo reburdio valle de so la fuente será bellísimo para hortaliza
  2. Grangerías xviii: 754
  3. nunca has de intentar llenar regones, riegas ni reburdios grandes
  4. Grangerías xviii: 773
  5. Tamién se conoz pela documentación un deriváu:
  6. et illo montem per illo reburdadero et per uallino de corza
  7. 1033(or.) ACL/33
Cfr. burdiu.
rebusca, la
📖: rebusca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición de <i class="della">rebuscar</i>(TEST)
  1. rebusca
    • Pr
    • Ll
  2. Aición de <i class="della">rebuscar</i
[Pr]. //Dir a la rebusca ‘dir a recoyer lo que queda al otru día de la romería’ [Ac]. ‘dir a pañar los frutos escaecíos {na tierra, en monte} llueu de la collecha’ [Ac]. //(Aire) de la rebusca ‘aire a lo cabero de la dómina de les castañes’ [Ll].
  1. 1. [Pr]. //<i class="della">Dir</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">rebusca</i> ‘dir a recoyer lo que queda al otru día de la romería’ [Ac]. ‘dir a pañar los frutos escaecíos {na tierra, en monte} llueu de la collecha’ [Ac]. //(Aire) <i class="della">de la rebusca </i>‘aire a lo cabero de la dómina de les castañes’ [Ll].
Deverbal fuerte fem. de rebuscar (cfr.).
rebuscar
📖: rebuscar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrebuscar [Ay. Ll. y Tb. Tox].>(TEST)
  1. rebuscar
  2. arrebuscar
    • Ay
    • Ll
    • y Tb
    • Tox
Volver a buscar, a guetar [PSil].
  1. 1. Volver a buscar, a guetar [PSil].
Andar buscando, pañando los frutos que queden en suelu escaecíos llueu de recoyer la mayoría [Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. PSil. Pr. Tox]. Pañar los frutos cayíos de nueche (del árbol) [Ay]. 2. Escoyer el carbón d’una escombrera [Min]. Formación verbal resultáu de buscar (cfr.) col prefixu intensivu re-. Conócense los sos deverbales del participiu fuerte rebusca (cfr.) y rebuscu (cfr.) col aumentativu rebuscón, ona (cfr.) y col dim. rebusquín (cfr.), rebusquina (cfr.); un deriváu ye ast. rebusqueru, a, o (cfr.), con posibilidá de nominalización.
rebuscón, ona
📖: rebuscón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<arrebuscón [y Ll]. rebuscona [Llg. Min].>(TEST)
  1. rebuscón
    • Ay
    • Ll
  2. arrebuscón
    • y Ll
  3. rebuscona
    • Llg
    • Min
Que rebusca [Ay. Min]. 2. Qu’escoyía’l carbón gordo nel cri- bu pa echalo al plano (una muyer) [Llg]. 3. Ardizosu na gueta de les castañes [Ll]. Cfr. rebuscar. Y todo ye reburdios y espamientos [Fiestas Coronación 184]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que rebusca [Ay. Min].
  3. 2. Qu’escoyía’l carbón gordo nel cri- bu pa echalo al <i class="della">plano</i> (una muyer) [Llg].
  4. 3. Ardizosu na gueta de les castañes [Ll]. Cfr. <i class="della">rebuscar</i>. <i class="della">Y</i> <i class="della">todo</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">reburdios</i> <i class="della">y</i> <i class="della">espamientos</i> [Fiestas Coronación 184]
Deverbal del participiu fuerte de reburdiar (cfr.). A la so vera l’aumentativu reburdión, ona (cfr.) en función axetiva.
reburdiu, el* 2
📖: reburdiu
🔤: , el* 2
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 el*, 2
Términu conocíu pela documentación: <i class="della">las</i>(TEST)
  1. reburdiu
  2. Términu conocíu pela documentación: <i class="della">las</i
castañares de la fuente y reburdio [Grangerías xviii: 633]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">castañares</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fuente</i> <i class="della">y</i> <i class="della">reburdio</i> [Grangerías xviii: 633]
rebuscu, el
📖: rebuscu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rabuscu [Bab. y Pzu. Cn (F). Oc. Bard. Arm]. rebusco [Ar]. /////rebusque [Oc]. rabusco [Os].>(TEST)
  1. rebuscu
    • Pa
    • Lln
    • Tb
    • Cn
    • Pr
  2. rabuscu
    • Bab
    • y Pzu
    • Cn (F)
    • Oc
    • Bard
    • Arm
  3. rebusco
    • Ar
  4. rebusque dudoso (certainty = baxa)
    • Oc
  5. rabusco
    • Os
Aición de rebuscar [Pa. Oc. Min] lo qu’otru nun topó o dexó [Lln. PSil]. 2. Segunda vuelta de la recoyida d’un frutu a ver si quedó dalgo [Lln. Pa. Tb. PSil. Cn (F). Tor]: Andaban al rebuscu por si pañaban más castañas [Tb]: Corre l’aire las castañas, mañana hai que l.levantase bien ceu pa ir al ra- buscu [Cn (F)]. 3. Lo que se pañó na rebusca [Pr. Tb]. Frutu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición de <i class="della">rebuscar</i> [Pa. Oc. Min] lo qu’otru nun topó o dexó [Lln. PSil].
  3. 2. Segunda vuelta de la recoyida d’un frutu a ver si quedó dalgo [Lln. Pa. Tb. PSil. Cn (F). Tor]: <i class="della">Andaban</i> <i class="della">al</i> <i class="della">rebuscu por si pañaban más castañas </i>[Tb]: <i class="della">Corre l’aire las </i><i class="della">castañas,</i> <i class="della">mañana</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">que</i> <i class="della">l.levantase</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">ceu</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">ir</i> <i class="della">al</i> <i class="della">ra- </i><i class="della">buscu</i> [Cn (F)].
  4. 3. Lo que se pañó na rebusca [Pr. Tb]. Frutu
que pue atopase nos árboles o debaxo d’ellos llueu que l’amu recoyó la collecha [Ca. PSil]. 4. Retueyu de la escanda que quedó ensin coyer [Sb]. 5. Desperdicios [Bab. Pzu. Bard]. 6. Carbón recoyío nuna escombrera [Min]. //Ir al rebuscu ‘ dir coyer les espigues que nun s’amesoriaron o les castañes que nun se pañaron’, ‘dir a la gueta les castañes’ [Sl]. ‘bus- car con procuru los frutos que queden ensin coyer llueu de la collecha’ [Tox. Arm. VCid]. ‘dir pañar frutos cayíos, les pataques non recoyíes, etc.’ [Ar]. ‘dir pañar frutos cayíos en terrén comunal’ [Os]. Deverbal fuerte masc. de rebuscar (cfr.).
  1. que pue atopase nos árboles o debaxo d’ellos llueu que l’amu recoyó la collecha [Ca. PSil]. 4. Retueyu de la escanda que quedó ensin coyer [Sb]. 5. Desperdicios [Bab. Pzu. Bard].
  2. Bab. Pzu. Bard
  3. 6. Carbón recoyío nuna escombrera [Min]. //Ir al rebuscu ‘ dir coyer les espigues que nun s’amesoriaron o les castañes que nun se pañaron’, ‘dir a la gueta les castañes’ [Sl]. ‘bus- car con procuru los frutos que queden ensin coyer llueu de la collecha’ [Tox. Arm. VCid]. ‘dir pañar frutos cayíos, les pataques non recoyíes, etc.’ [Ar]. ‘dir pañar frutos cayíos en terrén comunal’ [Os].
  4. Os
  5. Deverbal fuerte masc. de rebuscar (cfr.).
rebusqueru, a, el/la
📖: rebusqueru
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<ident class="della" level="1"></ident><rebusqueiru [Cn (Eo)].>(TEST)
  1. rebusqueru
  2. ident class="della" level="1"></ident><rebusqueiru
    • Cn (Eo)
El que fai’l rebuscu nes viñes vendimiaes [Cn (Eo)]. Cfr. rebuscar.
  1. El que fai’l rebuscu nes viñes vendimiaes [Cn (Eo)]. Cfr. rebuscar.
  2. Cn (Eo)
rebusquín, el
📖: rebusquín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">La</i>(TEST)
  1. rebusquín
    • Llv
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">La</i eonaviego
vuelta’l rebusquín ‘vuelta’l gatu’ [Llv (LBlanco)].
  1. 1. <i class="della">vuelta’l</i> <i class="della">rebusquín</i> ‘vuelta’l gatu’ [Llv (LBlanco)].
Dim. de rebuscu (cfr. rebuscar).
  1. Dim. de rebuscu (cfr. rebuscar).
rebusquina, la
📖: rebusquina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Última güeyada a un sitiu por si queda daqué ensin pañar o recoyer [Ri]: <i class="della">Andar</i>(TEST)
  1. rebusquina
    • Ri
  2. ident class="della" level="1"></ident>Última güeyada a un sitiu por si queda daqué ensin pañar o recoyer [Ri]: <i class="della">Andar</i
a la rebusquina les castañes [Ri].
  1. 1. <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">rebusquina</i> <i class="della">les</i> <i class="della">castañes</i> [Ri].
Dim. de rebusca (cfr. rebuscar).
  1. Dim. de rebusca (cfr. rebuscar).
rebustez, la
📖: rebustez
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">robustez</i>(TEST)
  1. rebustez
    • Sb
  2. Cast
  3. <i class="della">robustez</i
[Sb. /Eo/. R]. Cfr. rebustu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Sb. /Eo/. R]. Cfr. <i class="della">rebustu, a, o</i>.
rebustu, a, o
📖: rebustu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><röbustu [y Cv]. rubustu [y Cv]. regustu [LV. Cg. y R]. //re- gusto [Eo].>(TEST)
  1. rebustu
    • Cv
    • Oc
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident><röbustu
    • y Cv
  3. rubustu
    • y Cv
  4. regustu
    • LV
    • Cg
    • y R
  5. re- gusto eonaviego
    • Eo
Cast. robusto, fuerte [LV. Cg. Cv. Tox. Oc. /Eo/. Mar. R]. Fuerte, que tien estabilidá [Ay. PSil].
  1. 1. Cast. <i class="della">robusto</i>, fuerte [LV. Cg. Cv. Tox. Oc. /Eo/. Mar. R]. Fuerte, que tien estabilidá [Ay. PSil].
Del llat. rōbustus, -a, -um ‘robustu’, ‘sólidu’, ‘resistente’ (em, Old), con continuadores románicos (rew s.v. rōbŭstus), qui- ciabes per vía semiculta y con una disimación ro- > re- como s’alvierte en redondu con rellación a *rodondu; retonda en comparanza con rotonda, etc. Una formación sobro robustu ye *robustezrebustez (cfr.).
rebuyar
📖: rebuyar
🏗️: NO
✍️: NO
<rebuchar [Qu. Tb]. arrebuchar [Tb. Sm].///<ident class="della" level="1"></ident>rebuxar [Tox]. arrebuxar [Ca. Tox].>(TEST)
  1. rebuyar
    • Mi
  2. rebuchar
    • Qu
    • Tb
  3. arrebuchar
    • Tb
    • Sm
  4. <ident class="della" level="1"></ident>rebuxar infl. cast.
    • Tox
  5. arrebuxar
    • Ca
    • Tox
Cast. rebujar [Mi], arrugar [Qu. Tb. Tox]: Nun t’arrebuxes en min [Tox]. Cubrise o envolvese bien na ropa [Ca]: Estó toa arrebuxá n’escañu [Ca]. Coyer mal y ensin orde delles coses flexibles [Tb. Sm]. Envolver, tapar, cubrir bien [Sm (= enrubuchar)].
  1. 1. Cast. <i class="della">rebujar</i> [Mi], arrugar [Qu. Tb. Tox]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">t’arrebuxes</i><i class="della"> en</i> <i class="della">min</i> [Tox]. Cubrise o envolvese bien na ropa [Ca]: <i class="della">Estó </i><i class="della">toa</i> <i class="della">arrebuxá</i> <i class="della">n’escañu</i> [Ca]. Coyer mal y ensin orde delles coses flexibles [Tb. Sm]. Envolver, tapar, cubrir bien [Sm (= enrubuchar)].
Del verbu buyar (cfr.) col prefixu intensivu re-. Les varian- tes con [S] son niciu de la so adautación dende’l castellán [x]. Sobro rebuyar féxose una nueva incrementación prefixal llogrando’l verbu *enrebuyar (cfr.) posible variante del ast. enreguñar (cfr.), enregullar (cfr.) y enrellubar (cfr.).
rebuyecíu, ida, ío*
📖: rebuyecíu
🔤: , ida, ío*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<rebuchecidu [Vg].>(TEST)
  1. rebuyecíu
  2. rebuchecidu
    • Vg
Arrugáu [Vg].
  1. 1. Arrugáu [Vg].
Pp. de *rebuyecer (cfr. rebuyir).
rebuyir
📖: rebuyir
🏗️: NO
✍️: NO
<ribuyir [Cn (F)]. rebuir [Cd. Vd]. rebuchir [Sm]. ///rebuxir [AGO].>(TEST)
  1. rebuyir
    • Cn
  2. ribuyir
    • Cn (F)
  3. rebuir
    • Cd
    • Vd
  4. rebuchir
    • Sm
  5. rebuxir infl. cast.
    • AGO
Rebullir [Cd]. Entamar a movese lo que taba quieto [Cd]. 2. Tar inquietu [Vd]. 3. Arrugar [Cn (F)]: Esas patacas nun hai quien las pulgue tán todas ribuyidas [Cn (F)]. 4. Pañar o amontonar daqué (vgr. la yerba) de priesa [AGO]. //-se ‘fa- cer con priesa les coses, movese con axilidá pa llevales da- rréu’ [Sm]: Primeiru qu’él se rebucha p’arreglar los papeles pasa’l tiempu [Sm]. Cfr. bullir y rebullir. El verbu rebuyir tamién ufre un deverbal rebuyu (cfr.). Un
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rebullir [Cd]. Entamar a movese lo que taba quieto [Cd].
  3. 2. Tar inquietu [Vd].
  4. 3. Arrugar [Cn (F)]: <i class="della">Esas patacas</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">hai quien las pulgue tán todas ribuyidas </i>[Cn (F)].
  5. 4. Pañar o amontonar daqué (<i class="della">vgr</i>. la yerba) de priesa [AGO]. //-<i class="della">se</i> ‘fa- cer con priesa les coses, movese con axilidá pa llevales da- rréu’ [Sm]: <i class="della">Primeiru</i> <i class="della">qu’él</i> <i class="della">se</i> <i class="della">rebucha</i> <i class="della">p’arreglar</i> <i class="della">los</i> <i class="della">papeles </i><i class="della">pasa’l tiempu </i>[Sm]. Cfr. <i class="della">bullir </i>y <i class="della">rebullir</i>. El verbu <i class="della">rebuyir </i>tamién ufre un deverbal <i class="della">rebuyu </i>(cfr.). Un
compuestu de rebuyir foi ast. *enrebu(y)ir, güei conocíu pel participiu enrebuíu (cfr.) xunto a la so va- riante enrebiyíu (cfr.). Tamién rebuyir hebo tener una forma- ción incoativa *rebuyecer que fai falta almitir gracies tamién al correspondiente participiu (B-D) rebuchecidu (cfr. rebuye- cíu). La variante rebuxir ha tenese por castellanismu darréu del resultáu [S] adautación de cast. [x] o del so antecesor.
rebuyu, el
📖: rebuyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rebuchu [Md].>(TEST)
  1. rebuyu
  2. rebuchu
    • Md
Arruga, arrugamientu [Md].
  1. 1. Arruga, arrugamientu [Md].
2. Lo que ta rebuyao [Md]. 3. Persona inquieta, que nun ta quieta [Pr]. Deverbal fuerte de rebuyar (cfr.).
rebuznar
📖: rebuznar
🏗️: NO
✍️: NO
<reboznar [y Mar]. reoznar [y Mar]. /////rebuzniar [Lln].>(TEST)
  1. rebuznar
  2. reboznar
    • y Mar
  3. reoznar
    • y Mar
  4. rebuzniar dudoso (certainty = baxa)
    • Lln
Cast. rebuznar, relinchar [Lln. Mar]. ///El fíu del burru María, dos veces rebuzna al día [Fabriciano]. Cfr. rosnar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rebuznar</i>, relinchar [Lln. Mar]. ///<i class="della">El fíu del burru María,</i><i class="della"> dos</i> <i class="della">veces</i> <i class="della">rebuzna</i> <i class="della">al</i> <i class="della">día</i> [Fabriciano]. Cfr. <i class="della">rosnar</i>.
rebuznatu, el
📖: rebuznatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rebuzniatu [y Lln].>(TEST)
  1. rebuznatu
    • Lln
  2. rebuzniatu
    • y Lln
Rebuzniu de burru (repentín y curtiu) [Lln].
  1. 1. Rebuzniu de burru (repentín y curtiu) [Lln].
Formación de *rebuznu (variante de rebuzniu), incrementáu col suf. vivu güei n’asturianu -atu.
rebuzniu, el
📖: rebuzniu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aición y efeutu de <i class="della">rebuzniar</i>(TEST)
  1. rebuzniu
    • Lln
  2. Aición y efeutu de <i class="della">rebuzniar</i
[Lln].
  1. 1. [Lln].
Deverbal de rebuzniar variante de rebuznar (cfr.). Dende la variante *rebuznu féxose rebuznatu (cfr.).
“recabar”
📖: “recabar”
🏗️: NO
✍️: SI
Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">recabar</i>(TEST)
  1. “recabar”
  2. Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">recabar</i
por ellas los dichos morabetinos del dicho Iohan
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">por</i> <i class="della">ellas</i> <i class="della">los</i> <i class="della">dichos</i> <i class="della">morabetinos</i> <i class="della">del</i> <i class="della">dicho</i> <i class="della">Iohan</i>
Perez [1342](or.) [SP-II/195]
  1. Perez [1342](or.)
  2. SP-II/195
Cfr. acabar.
recacha, la*
📖: recacha
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ricacha [Cn. Oc].>(TEST)
  1. recacha
    • Pr
  2. ricacha
    • Cn
    • Oc
Llombu o espalda como asientu de la carga (que se carreta) [Cn (MG)]. //A la ricacha ‘a piernes cachetes’ [Cn (MG)]. ‘al llombu’ [Oc]: Ven acó que te vou l.levar a la ricacha [Oc]. //A ricachas ‘a recostines’ [Cn]. //Llevar a la ricacha ‘llevar a otra persona sobre la espalda, a recostines’ [Cn (F)]. //A la re- cachina ‘(llevar un pesu) sobre los hombros, na espalda’ [Pr]. Deverbal del participiu fuerte de recachar (cfr.), col so dim. recachina. Tamién se conoz una
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Llombu o espalda como asientu de la carga (que se carreta) [Cn (MG)]. //<i class="della">A</i> <i class="della">la</i> <i class="della">ricacha</i> ‘a piernes cachetes’ [Cn (MG)]. ‘al llombu’ [Oc]: <i class="della">Ven</i> <i class="della">acó</i> <i class="della">que</i> <i class="della">te</i> <i class="della">vou</i> <i class="della">l.levar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">ricacha</i> [Oc]. //<i class="della">A</i> <i class="della">ricachas</i> ‘a recostines’ [Cn]. //<i class="della">Llevar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">ricacha</i> ‘llevar a otra persona sobre la espalda, a recostines’ [Cn (F)]. //<i class="della">A</i> <i class="della">la</i> <i class="della">re- cachina</i> ‘(llevar un pesu) sobre los hombros, na espalda’ [Pr]. Deverbal del participiu fuerte de <i class="della">recachar </i>(cfr.), col so dim. <i class="della">recachina</i>. Tamién se conoz una
formación, a recachu (cfr.), fecha dende’l masculín. En rellación etimolóxica féxose un alverbiu recachadamente (cfr.).
recachadamente*
📖: recachadamente*
🏗️: SI
✍️: NO
<arrecachadamente [JH].>(TEST)
  1. recachadamente*
  2. arrecachadamente
    • JH
Resueltamente, con xeitu [JH].
  1. 1. Resueltamente, con xeitu [JH].
Cfr. recacha.
recachar
📖: recachar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrecachar [Lln. y Pa. Cb. y Cg. y Ac. y Sr. Sb. y Ll. y Tb. y Pr. y Tox. JH. R].>(TEST)
  1. recachar
    • Cg
    • Sr
    • Tb
    • Ll
    • Pr
    • Pa
    • Cv
    • Oc
    • Sm
    • An
  2. arrecachar
    • Lln
    • y Pa
    • Cb
    • y Cg
    • y Ac
    • y Sr
    • Sb
    • y Ll
    • y Tb
    • y Pr
    • y Tox
    • JH
    • R
Sacar muncho les nalgues [Lln. Cg. Ac. Sr. Tb. R. /Eo/] o’l pechu [Sb] al caminar [Ll], manteniendo la espalda derecha [Pr]: ¡Tien un culo tan arrecacháu...! [Ac]: Con esa falda arrecaches muncho’l culo [Ac]. 2 Mover resueltamente les nalgues al caminar [Tox]. Mover el cuerpu una muyer con actitú descarada [Pa]. 3. Quedar alguna cosa saliente o lle- vantada [Cb. Pr]. 4. Alzar, llevantar el rabu les vaques al fuxir moscando [Cv]. Arremangar [Tox], llevantar, plegar [/Eo/]. Llevantar, facer sobresalir [/Mánt/]. Poner tiesu o ríxidu (sa- cándolo al mesmu tiempu hacia afuera) dalgo que nun ta asina davezu [Oc]: El gatu ricacha las ureas ‘el gatu pon tieses les oreyes’ [Oc]. Llevantar, poner dereches les oreyes los anima- les (dizse tamién falando de les posaderes, de la barriga, de la cabeza, de dalguna punta o picu de los vistíos) [Sm. Cv]. 5. Abrise’l pan cuando cuez en fornu [/Eo/]. Tener abertures y garitos el pan [Tox]. 6. Abrir, apartar [PSil]: L’animal reca- chóu las patas [PSil]. //-se ‘llevantase’ [Pr]. ‘disponese a facer una cosa con xeitu’ [Cb. JH]. ‘envanecese’ [An]: Recáchase purque todos la miran [An]. //Recachar el culo (sic) ‘mover les nalgues y echar el culu hacia atrás’ [Pa]. Cfr. cacha 3.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Sacar muncho les nalgues [Lln. Cg. Ac. Sr. Tb. R. /Eo/] o’l pechu [Sb] al caminar [Ll], manteniendo la espalda derecha [Pr]: <i class="della">¡Tien un culo tan arrecacháu</i>...<i class="della">! </i>[Ac]: <i class="della">Con esa falda </i><i class="della">arrecaches</i> <i class="della">muncho’l</i> <i class="della">culo</i> [Ac]. 2 Mover resueltamente les nalgues al caminar [Tox]. Mover el cuerpu una muyer con actitú descarada [Pa].
  3. 3. Quedar alguna cosa saliente o lle- vantada [Cb. Pr].
  4. 4. Alzar, llevantar el rabu les vaques al fuxir moscando [Cv]. Arremangar [Tox], llevantar, plegar [/Eo/]. Llevantar, facer sobresalir [/Mánt/]. Poner tiesu o ríxidu (sa- cándolo al mesmu tiempu hacia afuera) dalgo que nun ta asina davezu [Oc]: <i class="della">El</i> <i class="della">gatu</i> <i class="della">ricacha</i> <i class="della">las</i> <i class="della">ureas</i> ‘el gatu pon tieses les oreyes’ [Oc]. Llevantar, poner dereches les oreyes los anima- les (dizse tamién falando de les posaderes, de la barriga, de la cabeza, de dalguna punta o picu de los vistíos) [Sm. Cv].
  5. 5. Abrise’l pan cuando cuez en fornu [/Eo/]. Tener abertures y garitos el pan [Tox].
  6. 6. Abrir, apartar [PSil]: <i class="della">L’animal reca- </i><i class="della">chóu las patas </i>[PSil]. //-<i class="della">se </i>‘llevantase’ [Pr]. ‘disponese a facer una cosa con xeitu’ [Cb. JH]. ‘envanecese’ [An]: <i class="della">Recáchase purque todos la miran </i>[An]. //<i class="della">Recachar el culo </i>(<i class="della">sic</i>) ‘mover les nalgues y echar el culu hacia atrás’ [Pa]. Cfr. <i class="della">cacha</i><i class="della"> 3</i>.
recacháu, ada, ao
📖: recacháu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<arrecacháu [Cb. Cñ. Mn. Cd. Pr. JH]. +arrecachéu/arreca- chá/arrecachao [Ri].>(TEST)
  1. recacháu
    • Sb
    • Ce
    • Cv
  2. arrecacháu
    • Cb
    • Mn
    • Cd
    • Pr
    • JH
  3. arrecachéu/arreca- chá/arrecachao metafonía
    • Ri
Llevantáu [Sb. Pr. Ce], tiesu (especialmente un vieyu) [Cv]. Saliente, llevantáu [Cb]. 3. Bien plantáu, de bona facha [Mn. Cd. Pr. Pr]. Fachendosu [Cñ]. Bien vistíu, mui puestu [Pr (Cv)].
  1. 1. Llevantáu [Sb. Pr. Ce], tiesu (especialmente un vieyu) [Cv]. Saliente, llevantáu [Cb].
  2. 3. Bien plantáu, de bona facha [Mn. Cd. Pr. Pr]. Fachendosu [Cñ]. Bien vistíu, mui puestu [Pr (Cv)].
3. Animosu, resueltu [Cb. JH], decidíu (un individuu) [Tox]. 4. Envaráu, estiráu, altivu [Vd]. Presumíu, valagloria [An]: Anda recacháu [An]. 5. Abiertu amosando’l güesu de la fruta. {Paez qu’acueye l’influxu de la familia de arregayar}[JH]. 6. Des- caráu [Pa. Pr]. 7. Repantigáu [As], esparrancáu [PSil]: Alcon- tréilos a los dous ahí bien recachaos [PSil]. Que toma postura cómoda pa cualquier cosa [R]. 8. Culón, de culu llevantáu [Ri]. Pp. de recachar.
recachina
📖: recachina
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. recachina
Cfr. recacha.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">recacha</i>.
recachu, el
📖: recachu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
//<i class="della">A</i>(TEST)
  1. recachu
    • Pr
  2. <i class="della">A</i eonaviego
recachu ‘al llombu’ [Pr]. ‘(llevar un pesu) sobro los hom- bros na espalda’ [Pr (= a la recachina)]. ///Recachón contra el semblante, aguaceru a la tarde [LC].
  1. 1. <i class="della">recachu</i> ‘al llombu’ [Pr]. ‘(llevar un pesu) sobro los hom- bros na espalda’ [Pr (= <i class="della">a la recachina</i>)]. ///<i class="della">Recachón contra el</i><i class="della"> semblante,</i> <i class="della">aguaceru</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tarde</i> [LC].
Deverbal, como recacha (cfr.).
recacón, el
📖: recacón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. recacón
    • Bi
Clavu de la peonza [Bi (i)].
  1. 1. Clavu de la peonza [Bi (i)].
Cfr. cacu.
recadar
📖: recadar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. recadar
Cfr. recaldar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">recaldar</i>.
recaderu, a, o*
📖: recaderu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<recaderu [JH]. recadeiru/era [Tb. Md]. recadeiru [Pzu]. re- cadeiru/iera [Tox]. +recaíru [Ay]. //recadeiro [“de Valdés al Eo” (Eo)].>(TEST)
  1. recaderu
  2. recaderu
    • JH
  3. recadeiru/era
    • Tb
    • Md
  4. recadeiru
    • Pzu
  5. re- cadeiru/iera
    • Tox
  6. recaíru metafonía
    • Ay
  7. recadeiro eonaviego
    • “de Valdés al Eo” (Eo)
Que fai recaos [Ay. Tb. Md. Pzu. Tox. /Eo/. JH]: El nenu nun ya’l tou recadeiru [Tb].
  1. 1. Que fai recaos [Ay. Tb. Md. Pzu. Tox. /Eo/. JH]: <i class="della">El</i> <i class="della">nenu</i> <i class="della">nun </i><i class="della">ya’l</i> <i class="della">tou</i> <i class="della">recadeiru</i> [Tb].
Formación fecha sol participiu de recadar (cfr. recaldar) cola amestadura del suf. continuador del llat. -ārius, -a, -um.
“recadir”
📖: “recadir”
🏗️: NO
✍️: SI
Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">pedironle plazo por </i><i class="della">recadir</i><i class="della">(TEST)
  1. “recadir”
  2. Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">pedironle plazo por </i><i class="della">recadir</i><i class="della"
contra las kartas 1269 [DCO- II/98]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. contra las kartas </i>1269 [DCO- II/98]
Posible formación en -ir equivalente al verbu recadar (cfr. recaldar).
recadista
📖: recadista
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. recadista
Recaderu [JH].
  1. 1. </b>Recaderu [JH].
Cfr. recáu.
recaída, la
📖: recaída
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><recayía [Ay. JH].>(TEST)
  1. recaída
    • Cv
  2. ident class="della" level="1"></ident><recayía
    • Ay
    • JH
Recayu [Ay. Cv. JH]. Deverbal de recayer (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Recayu [Ay. Cv. JH]. Deverbal de <i class="della">recayer </i>(cfr.).
recalar
📖: recalar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><calar [y Pa].>(TEST)
  1. recalar
    • Pa
    • Lln
    • Llu
  2. ident class="della" level="1"></ident><calar
    • y Pa
Cast. recalar [Pa]. Calase cola humedá [Lln]. 2. Conocer la situación d’otru [Pa]. //Recalar por un sitio ‘dexase cayer per un sitiu’ [Llu].
  1. 1. Cast. <i class="della">recalar </i>[Pa]. Calase cola humedá [Lln].
  2. 2. Conocer la situación d’otru [Pa]. //<i class="della">Recalar</i> <i class="della">por</i> <i class="della">un</i> <i class="della">sitio</i> ‘dexase cayer per un sitiu’ [Llu].
- Recalar hasta el fondo les raíces [PyT 42] Cfr. calar.
  1. - Recalar hasta el fondo les raíces
  2. PyT 42
  3. Cfr. calar.
recalcada, la
📖: recalcada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Peligru de zozobrar [Llu]. <ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de <i class="della">recalcar</i>(TEST)
  1. recalcada
  2. ident class="della" level="1"></ident>Peligru de zozobrar
    • Llu
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de <i class="della">recalcar</i
(cfr.) d’u se fexo’l deriváu recalcadura
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) d’u se fexo’l deriváu <i class="della">recalcadura</i>
(cfr.), col suf. -ura.
  1. (cfr.), col suf. -ura.
recalcadura, la
📖: recalcadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aición de <i class="della">recalcar</i>(TEST)
  1. recalcadura
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aición de <i class="della">recalcar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. recalcada.
recalcar
📖: recalcar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">recalcar </i>[Pa]. Afirmar muncho [DA]. Repetir una cosa munches vegaes pa dexala bien afitada [Ri]. 2. Retorcer un pie [Lln]. 3. Apertar y axustar los aros de les pipes cuando nun tán bien apertaos [MS]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
  1. recalcar
  2. Cast
  3. <i class="della">recalcar </i>
    • Pa
  4. Afirmar muncho
    • DA
  5. Repetir una cosa munches vegaes pa dexala bien afitada
    • Ri
  6. 2
  7. Retorcer un pie
    • Lln
  8. 3
  9. Apertar y axustar los aros de les pipes cuando nun tán bien apertaos
    • MS
  10. -<i class="della">se</i eonaviego
‘quedar el cuerpu o ún de los sos miembros doloríu por cuenta l’esfuerzu físicu’ [Ri].
  1. 1. ‘quedar el cuerpu o ún de los sos miembros doloríu por cuenta l’esfuerzu físicu’ [Ri].
//Recalcar el pie ‘torcer el pie a l’altura del todiyu’ [Pa]. Cfr. calcar. D’un participiu fuerte nominalizáu hebo dase ast. *recalcu, güei conocíu gracies al aum. recalcón (cfr.) y a una vieya incrementación del suf. -attus, esto ye, ast. recalcatu (cfr.).
  1. //Recalcar el pie ‘torcer el pie a l’altura del todiyu’ [Pa].
  2. Pa
  3. Cfr. calcar. D’un participiu fuerte nominalizáu hebo dase ast.
  4. *recalcu, güei conocíu gracies al aum. recalcón (cfr.) y a una vieya incrementación del suf. -attus, esto ye, ast. recalcatu (cfr.).
recalcatu, el
📖: recalcatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. recalcatu
Retorcimientu suave o ensin consecuencies d’un pie [Lln]. Cfr. recalcar.
  1. Retorcimientu suave o ensin consecuencies d’un pie [Lln]. Cfr. recalcar.
  2. Lln
recalcáu, ada, ao
📖: recalcáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. recalcáu
Recatáu, pudorosu, honestu [Cl]. 2. Que fai permunchos en- camientos [Pa]. Pp. de recalcar.
  1. Recatáu, pudorosu, honestu [Cl]. 2. Que fai permunchos en- camientos [Pa].
  2. Pa
  3. Pp. de recalcar.
recalcón, el
📖: recalcón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de recalcar el pie [Lln. Pa]. Efeutu dolorosu fechu por un gran esfuerzu sobro un músculu o xuegu de los güesos [Sm]. Torcedura d’un tudiellu o d’otra parte de les es- tremidaes por una fuerte presión, cayida o mal pasu [Ca]: <i class="della">Dí un</i>(TEST)
  1. recalcón
    • Ca
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de recalcar el pie
    • Lln
    • Pa
  3. Efeutu dolorosu fechu por un gran esfuerzu sobro un músculu o xuegu de los güesos
    • Sm
  4. Torcedura d’un tudiellu o d’otra parte de les es- tremidaes por una fuerte presión, cayida o mal pasu [Ca]: <i class="della">Dí un</i
recalcón ena caneya [Ca]. Retorzón [VCid].
  1. 1. <i class="della">recalcón</i> <i class="della">ena</i> <i class="della">caneya</i> [Ca]. Retorzón [VCid].
Distensión de lligamentos o muscular [Po (ByM)]. Calconazu {nun define} [Cb]. 2. Pus, materia na caza de la vaca [Tox]. Cfr. recalcar.
“recaldador”
📖: “recaldador”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘quien tien d’oficiu recaldar’: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">qui</i>(TEST)
  1. “recaldador”
  2. Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘quien tien d’oficiu recaldar’: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">qui</i
sunt recabdadores hie guaridores al monasterio
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">sunt</i> <i class="della">recabdadores</i> <i class="della">hie</i> <i class="della">guaridores</i> <i class="della">al</i> <i class="della">monasterio</i>
1231(or.) [SV/184] Martin xira recabdador de Ouedo et ego dominga iohanes 1244 [DCO-V/32] recabdador del portalgo et del zeuazogado et de la vinateria 1338(or.) [SIL/220] colledores o rrecabdadores del dicho portalgo en la dicha pobla 1403 [AAU/244] Juhan de Leon recabdador de Asturias 1490(or.) [SP- IV/316] Juan de Oviedo recabdador e sus fijos 1496(or.) [SP-IV/367] b) recaldador de los bienes que an en Asturias 1295(or.) [MCar-II/235] los portalgueros et rrecaldadores ho rrecaldador que en cada unos destos lugares 1324 [AAU/178] los rrecaldadores de los portalgos de Çamora et de mayorga 1334 [AAU/186] rrenderos etrrecaldadores que fforon de las dichas cullares et castellage 1342 [AAU/199] los rrecaldadores que por el rrecaldauan el portalgo en el conçello 1346 [AAU/212] don Rodrigo Alvariz thesorero procurador e recaldador por mandado del cabildo s.f. [CLO/161]
  1. 1231(or.) SV/184
  2. Martin xira recabdador de Ouedo et ego dominga iohanes
  3. 1244 DCO-V/32
  4. recabdador del portalgo et del zeuazogado et de la vinateria
  5. 1338(or.) SIL/220
  6. colledores o rrecabdadores del dicho portalgo en la dicha pobla
  7. 1403 AAU/244
  8. Juhan de Leon recabdador de Asturias
  9. 1490(or.) SP- IV/316
  10. Juan de Oviedo recabdador e sus fijos
  11. 1496(or.) SP-IV/367
  12. b) recaldador de los bienes que an en Asturias
  13. 1295(or.) MCar-II/235
  14. los portalgueros et rrecaldadores ho rrecaldador que en cada unos destos lugares
  15. 1324 AAU/178
  16. los rrecaldadores de los portalgos de Çamora et de mayorga
  17. 1334 AAU/186
  18. rrenderos etrrecaldadores que fforon de las dichas cullares et castellage
  19. 1342 AAU/199
  20. los rrecaldadores que por el rrecaldauan el portalgo en el conçello
  21. 1346 AAU/212
  22. don Rodrigo Alvariz thesorero procurador e recaldador por mandado del cabildo s.f.
  23. CLO/161
Cfr. recaldu. Modernamente xeneralízase’l castellanismu recaudador anque, a xulgar pelos datos daos [cfr. recaldar, acaldar (ghla §4.9), recaldu] pudo tener daqué sofitancia hestórica nel nuesu dominiu una realización vocalizada de la primera consonante del grupu -b’d-.
recaldar
📖: recaldar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrecaldar [y Lln. DA. AGO]. /////recadar [Ma]. arrecadar [Mar]. arrequedar [Mar].>(TEST)
  1. recaldar
    • Ay
    • Lln
  2. arrecaldar
    • y Lln
    • DA
    • AGO
  3. recadar dudoso (certainty = baxa)
    • Ma
  4. arrecadar
    • Mar
  5. arrequedar
    • Mar
Llograr, algamar daqué por trabayu y dilixencia [Ay]. 2. Re- coyer, ordenar, iguar [Lln]. Poner orde [Lln (= acaldar)]: Las cosas recaldadas [Lln]. Recoyer, reunir, axuntar [Mar]. 3. Ser peraprovecháu [Ay]. 4. Cayer malu, mancase, llastimase [Cb]. Atender, observar [DA. AGO].
  1. 1. Llograr, algamar daqué por trabayu y dilixencia [Ay].
  2. 2. Re- coyer, ordenar, iguar [Lln]. Poner orde [Lln (= acaldar)]: <i class="della">Las </i><i class="della">cosas recaldadas </i>[Lln]. Recoyer, reunir, axuntar [Mar].
  3. 3. Ser peraprovecháu [Ay].
  4. 4. Cayer malu, mancase, llastimase [Cb]. Atender, observar [DA. AGO].
a) los pleictos que furen enfiados e recapdados por fuero entre ueçinos 1238 (c.) [MSAH-V/220] nos lauredes bien toda la heredat e la recabdedes 1261(or.) [ACL/387] rrecabdar por el cabildo de Leon treze marauedis de burga- leses 1264(s. xv) [ACL/418] recabde elos XLIIII morauedis 1268(or.) [ACL/480] una bestia sacada ende la de mio corpo en que ande recab- dando 1274(or.) [CLO/87] aquel ofiçio de coyer e recabdar los dineros de los muros 1286(or.) [ACL-VIII/269] dixo que el que colliera e recabdara los diezmos por Sami- guel 1292(or.) [ACL-VIII/422] demandadas e reçevidas et recabdadas por manos del ame- nistrador del dicho ospital [1377-1389] [DCO-III/571] b) el mandaua recaldar todas las cosas del obispado ata que otro obispo 1269 [DCO-II/98] callomnjas ¬ ommeçios se y uenjeren que el uuestro merjno quello recalle /S. Pedro de Eslonza 1272 [STAAFF/137] que llo recalle pora nos 1272 [SPE-I/495] mandarmos que los recalden la nuestra parte por nos 1274 [Ordenances/48] Pedro Iohan nuestro conpannero que lo rreciba e lo recalde 1276(or.) [SV-IV(2)/60] pagalla por nos al nostro maordomo que recaldas el nostro cellero 1279(or.) [SP-I/258] que lo recaldauan 1281 (or.) [DOLLA-I/35]:Av el que recaldaua los derechos de la yglesia tenialo una sel- mana 1294 [DCO-V/180] mentre lo yo Martin Ferrandez ouier de recallar por don Esteuano 1294(or.) [MCar-II/232] aquel que lo ouier de recaldar por domna Maria 1295(or.) [MCar-II/235] de aquellos que lo por ella ouiesen de recaldar 1319(or.) [MSMV/110] los rrecaldadores que por el rrecaldauan el portalgo en el conçello 1346 [AAU/212] arrendar e auenyr e arrecaldar e arrematar todas las cossas e rentas 1374 (t. 1374) [SB/294] a quien toviere poderio para arrecadarlos 1465 (t.) [SP- IV/119] - Arrecaldái y guardáivos del formientu [San Mateo 64] c) remanent por recaudar [1250](or.) [ACL/179] remanent pro recaudar [1250](or.) [ACL/180] las buenas destos endiciados sobredichos recaudallas los alcaldes de Maorga 1254 (s. xiii) [MSAH-V/284] a) hio Iohan Martiniz vaynero assi me otorgo por recabdo ye por pagador 1248 [DCO-II/24] Domingo de April que ye recabdo mezo traer mandamento 1259(or.) [ACL/352] lo que por mi recabdo e de mi tien 1321(or.) [ACL-IX/279] per escripto o per recabdo si ploguier depos a esti s. xiii (or.) [FX/176] el juiz deve catar que lli dia por recabdo s. xiii (or.) [FX/196] algun fisico pleitea con el enfermo de lo sanar sobre recabdo s. xiii (or.) [FX/335] dando el cunta e recabdo a mios heredes de lo que 1321(or.) [ACL-IX/279] b) facere suam expensam per recaldo et per costam 1219(or.) [SV/102] yel el recaldo dambas las partes de cada uno foe Pele Mar- tiniz 1253 [MB-II/50] & yo donna Gilota soy recaldo por la meatade 1258(or.) [DOLLA-I/185]: Sal por mayor segoridat de vos damosvos por recaldo e devedor 1289(or.) [SP-I/278] fezierades meter en recaldo los dichos liuros & las otras co- sas 1292 [DCO-V/174] por seguridat de vos damosvos por recaldo e devedor e prin- cipal pagador 1297(or.) [SP-I/300] pleitee con el e tome recaldo por so aver s. xiii(or.) [FX/335] dovos por recaldo e devedor e prinçipal pagador en pagar 1327(or.) [SP-II/29] que me diessedes cunta e recaldo de los bienes 1329(or.) [SP-II/52] que estava preste para poner en recaldo los dichos bienes de los dichos huerfanos en tal manera que los dichos huerfa- nos los oviesen al tiempo que los oviesen aver de derecho o fosen de hedat 1387 [CDA/376] - a ver qué recaldo se haze [Grangerías xviii: 942] c) dionos por recaudos e por principales deuedores 1262(s. xiii?) [ACL/395] algun ffamulario que mostre algun rrecaudo 1280(or.) [MCar-II/149]
  1. a)
  2. los pleictos que furen enfiados e recapdados por fuero entre ueçinos
  3. 1238 (c.) MSAH-V/220
  4. nos lauredes bien toda la heredat e la recabdedes
  5. 1261(or.) ACL/387
  6. rrecabdar por el cabildo de Leon treze marauedis de burga- leses
  7. 1264(s. xv) ACL/418
  8. recabde elos XLIIII morauedis
  9. 1268(or.) ACL/480
  10. una bestia sacada ende la de mio corpo en que ande recab- dando
  11. 1274(or.) CLO/87
  12. aquel ofiçio de coyer e recabdar los dineros de los muros
  13. 1286(or.) ACL-VIII/269
  14. dixo que el que colliera e recabdara los diezmos por Sami- guel
  15. 1292(or.) ACL-VIII/422
  16. demandadas e reçevidas et recabdadas por manos del ame- nistrador del dicho ospital [1377-1389]
  17. DCO-III/571
  18. b) el mandaua recaldar todas las cosas del obispado ata que otro obispo
  19. 1269 DCO-II/98
  20. callomnjas ¬ ommeçios se y uenjeren que el uuestro merjno quello recalle /S. Pedro de Eslonza
  21. 1272 STAAFF/137
  22. que llo recalle pora nos
  23. 1272 SPE-I/495
  24. mandarmos que los recalden la nuestra parte por nos
  25. 1274 Ordenances/48
  26. Pedro Iohan nuestro conpannero que lo rreciba e lo recalde
  27. 1276(or.) SV-IV(2)/60
  28. pagalla por nos al nostro maordomo que recaldas el nostro cellero
  29. 1279(or.) SP-I/258
  30. que lo recaldauan 1281 (or.) [DOLLA-I/35]:Av el que recaldaua los derechos de la yglesia tenialo una sel- mana
  31. 1294 DCO-V/180
  32. mentre lo yo Martin Ferrandez ouier de recallar por don Esteuano
  33. 1294(or.) MCar-II/232
  34. aquel que lo ouier de recaldar por domna Maria
  35. 1295(or.) MCar-II/235
  36. de aquellos que lo por ella ouiesen de recaldar
  37. 1319(or.) MSMV/110
  38. los rrecaldadores que por el rrecaldauan el portalgo en el conçello
  39. 1346 AAU/212
  40. arrendar e auenyr e arrecaldar e arrematar todas las cossas e rentas
  41. 1374 (t. 1374) SB/294
  42. a quien toviere poderio para arrecadarlos
  43. 1465 (t.) SP- IV/119
  44. - Arrecaldái y guardáivos del formientu
  45. San Mateo 64
  46. c) remanent por recaudar [1250](or.)
  47. ACL/179
  48. remanent pro recaudar [1250](or.)
  49. ACL/180
  50. las buenas destos endiciados sobredichos recaudallas los alcaldes de Maorga
  51. 1254 (s. xiii) MSAH-V/284
  52. a)
  53. hio Iohan Martiniz vaynero assi me otorgo por recabdo ye por pagador
  54. 1248 DCO-II/24
  55. Domingo de April que ye recabdo mezo traer mandamento
  56. 1259(or.) ACL/352
  57. lo que por mi recabdo e de mi tien
  58. 1321(or.) ACL-IX/279
  59. per escripto o per recabdo si ploguier depos a esti s. xiii (or.)
  60. FX/176
  61. el juiz deve catar que lli dia por recabdo s. xiii (or.)
  62. FX/196
  63. algun fisico pleitea con el enfermo de lo sanar sobre recabdo s. xiii (or.)
  64. FX/335
  65. dando el cunta e recabdo a mios heredes de lo que
  66. 1321(or.) ACL-IX/279
  67. b) facere suam expensam per recaldo et per costam
  68. 1219(or.) SV/102
  69. yel el recaldo dambas las partes de cada uno foe Pele Mar- tiniz
  70. 1253 MB-II/50
  71. & yo donna Gilota soy recaldo por la meatade 1258(or.)
  72. [DOLLA-I/185]: Sal
  73. DOLLA-I/185
  74. por mayor segoridat de vos damosvos por recaldo e devedor
  75. 1289(or.) SP-I/278
  76. fezierades meter en recaldo los dichos liuros & las otras co- sas
  77. 1292 DCO-V/174
  78. por seguridat de vos damosvos por recaldo e devedor e prin- cipal pagador
  79. 1297(or.) SP-I/300
  80. pleitee con el e tome recaldo por so aver s. xiii(or.)
  81. FX/335
  82. dovos por recaldo e devedor e prinçipal pagador en pagar
  83. 1327(or.) SP-II/29
  84. que me diessedes cunta e recaldo de los bienes
  85. 1329(or.) SP-II/52
  86. que estava preste para poner en recaldo los dichos bienes de los dichos huerfanos en tal manera que los dichos huerfa- nos los oviesen al tiempo que los oviesen aver de derecho o fosen de hedat
  87. 1387 CDA/376
  88. - a ver qué recaldo se haze
  89. Grangerías xviii: 942
  90. c)
  91. dionos por recaudos e por principales deuedores
  92. 1262(s. xiii?) ACL/395
  93. algun ffamulario que mostre algun rrecaudo
  94. 1280(or.) MCar-II/149
Cfr. acaldar.

  1. Orde [Lln]. Cast. recaudo [JH]. //A recaldu ‘id’ [AGO].
  2. AGO
  3. //Poner a güen recaldu ‘allugar una cosa nun sitiu seguru’ [Lln].
  4. Lln
recaldosu, a, o*
📖: recaldosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+recaldusu/recaldosa/recaldoso [Ll].>(TEST)
  1. recaldosu
    • Ay
  2. recaldusu/recaldosa/recaldoso metafonía
    • Ll
Curiosu, dilixente [Ll]. Que percuria fasta lo cabero [Ay]: Ye mui recaldusu, mira per too bien [Ay].
  1. 1. Curiosu, dilixente [Ll]. Que percuria fasta lo cabero [Ay]: <i class="della">Ye</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">recaldusu,</i> <i class="della">mira</i> <i class="della">per</i> <i class="della">too</i> <i class="della">bien</i> [Ay].
Cfr. recaldu.
recaldu, el
📖: recaldu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<errecaldu [y Lln]. /////recaudu [JH].>(TEST)
  1. recaldu
  2. errecaldu
    • y Lln
  3. recaudu dudoso (certainty = baxa)
    • JH

d) feziesse recodu de aqui adelantre en dicho conuento 1347(or.) [SB/262] Probable nominalización del participiu fuerte de recaldar (

  1. d)
  2. feziesse recodu de aqui adelantre en dicho conuento
  3. 1347(or.) SB/262
  4. Probable nominalización del participiu fuerte de recaldar (
cfr.) d’u se fexeron los derivaos recaldador (cfr.), recaldosu (cfr.). De la variante del ast. recaldu, esto ye recaudu (→ “re- codu”) pudo llograse recaudanza (cfr.) dambos con resultáu [aw] inxertu en testos medievales (cfr. recaldador).
recalentar
📖: recalentar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">recalentar</i>(TEST)
  1. recalentar
    • Pa
  2. Cast
  3. <i class="della">recalentar</i
[Pa]. Calentar la comida que quedó del meu- día pa la cena [Pa].
  1. 1. [Pa]. Calentar la comida que quedó del meu- día pa la cena [Pa].
Cfr. calentar.
  1. Cfr. calentar.
recalentón, el
📖: recalentón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">recalentamiento</i>(TEST)
  1. recalentón
  2. Cast
  3. <i class="della">recalentamiento</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. calentar.
recamariar
📖: recamariar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><remacarear [JH]. remacariar [Qu. Pr]. remarcariar [y Qu]. re- maquear [Lln]. remaquiar [Md. Ce. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. recamariar
    • Ll
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><remacarear
    • JH
  3. remacariar
    • Qu
    • Pr
  4. remarcariar
    • y Qu
  5. re- maquear
    • Lln
  6. remaquiar
    • Md
    • Ce
    • Cv
    • Tox
    • Oc
    • /Eo
    • Mánt/
Regatiar [Qu. Pr. JH] con insistencia [Ll]. Regatiar nel preciu [Qu. Tb. Md. Ce. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/]: Deixa de recama- riar, nin [Tb]. Revender, estraperlar [Lln].
  1. 1. Regatiar [Qu. Pr. JH] con insistencia [Ll]. Regatiar nel preciu [Qu. Tb. Md. Ce. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/]: <i class="della">Deixa de recama-</i> <i class="della">riar,</i> <i class="della">nin</i> [Tb]. Revender, estraperlar [Lln].
Cfr. cámara. Les variantes remacarear remacariar remacariar, etc. respuenden a la posibilidá d’una metátesis silábica.
  1. Cfr. cámara. Les variantes remacarear remacariar remacariar, etc. respuenden a la posibilidá d’una metátesis silábica.
recamarión, ona
📖: recamarión
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident><remacarión/ona [Pr]. remaquión [Tox. /Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. recamarión
  2. ident class="della" level="1"></ident><remacarión/ona
    • Pr
  3. remaquión
    • Tox
    • /Eo
    • Mánt/
Que-y presta recamariar [Tb. Pr. Tox. /Eo. Mánt/. JH] y ven- der caro [Ll]. Cfr. cámara.
  1. Que-y presta recamariar [Tb. Pr. Tox. /Eo. Mánt/. JH] y ven- der caro [Ll].
  2. Ll
  3. Cfr. cámara.
recaniellu, el*
📖: recaniellu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><recaniello [Cñ].>(TEST)
  1. recaniellu
  2. ident class="della" level="1"></ident><recaniello
Xuegu de cartes de neños {en dellos sitios llámenlu el burru} nel que, enantes d’entamar, prescíndese d’un caballu de la baraxa pa que, emparexaes o casaes ente sí toles cartes dos a dos, pierda’l que nun pudo casar l’últimu caballu [Cñ]. ¿Con rellación col ast. rácanu (cfr.) con suf. dim. -iellu y con nominalización?
  1. Xuegu de cartes de neños {en dellos sitios llámenlu el burru} nel que, enantes d’entamar, prescíndese d’un caballu de la baraxa pa que, emparexaes o casaes ente sí toles cartes dos a dos, pierda’l que nun pudo casar l’últimu caballu [Cñ].
  2. ¿Con rellación col ast. rácanu (cfr.) con suf. dim. -iellu y con nominalización?
recantu, el
📖: recantu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. recantu
Reborde, borde d’una cosa [Md]. Cfr. cantu 2.
  1. Reborde, borde d’una cosa [Md]. Cfr. cantu 2.
  2. Md
recañar
📖: recañar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. recañar
Contraer agriamente los músculos de la cara [Md]. //Recañar los dientes ‘amosar los dientes, disponese a la defensa o ata- que’ [Md]. Cfr. regaña.
  1. Contraer agriamente los músculos de la cara [Md]. //Recañar los dientes ‘amosar los dientes, disponese a la defensa o ata- que’ [Md].
  2. Md
  3. Cfr. regaña.
recatafila, la
📖: recatafila
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. recatafila
Retafila [Ay. Ll. Tb. Arm]. Cfr. retafila.
  1. Retafila [Ay. Ll. Tb. Arm]. Cfr. retafila.
  2. Ay. Ll. Tb. Arm
“recatán”
📖: “recatán”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación; posible sinónimu de <i class="della">recateru </i>(cfr.) anque con sufixu en -<i class="della">anu</i>, voz ya conocida de García de Diego (deeh s.v. recatán ‘revendedor’). <ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">alcalldes</i>(TEST)
  1. “recatán”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación; posible sinónimu de <i class="della">recateru </i>(cfr.) anque con sufixu en -<i class="della">anu</i>, voz ya conocida de García de Diego (deeh s.v
  3. recatán ‘revendedor’)
  4. <ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">alcalldes</i
fagan iusticia de quien touier medida falsa de uino o uara falsa o recatanes o recateras de pescado reziente [FL (FFLL)] Cfr. recatón 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fagan</i> <i class="della">iusticia</i> <i class="della">de</i> <i class="della">quien</i> <i class="della">touier</i> <i class="della">medida</i> <i class="della">falsa</i> <i class="della">de</i> <i class="della">uino</i> <i class="della">o uara falsa o </i><i class="della">recatanes</i><i class="della"> o </i><i class="della">recateras</i><i class="della"> de pescado reziente</i> [FL (FFLL)] Cfr<i class="della">.</i> <i class="della">recatón</i> <i class="della">
  3. 1. </i>
recate, el
📖: recate
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">regate</i>(TEST)
  1. recate
    • Llg
  2. Cast
  3. <i class="della">regate</i
[Llg].
  1. 1. [Llg].
Deverbal de recatar, variante de recatiar (cfr.). Cfr. recatón 1.
recateru, a, o*
📖: recateru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<regateiro/regatiera [Tox]. recateiro [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">non</i>(TEST)
  1. recateru
  2. regateiro/regatiera
    • Tox
  3. recateiro
    • /“de Valdés al Eo” (Eo)/
  4. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">non</i
sea regratero que compre pescado pora reuender fuera el comprador 1274 [Ordenances/43]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">sea</i> <i class="della">regratero</i> <i class="della">que</i> <i class="della">compre</i> <i class="della">pescado</i> <i class="della">pora</i> <i class="della">reuender</i> <i class="della">fuera</i> <i class="della">el</i> <i class="della">comprador</i> 1274 [Ordenances/43]
nenguna sabarcera nen recatera baron nen muller non com- pre figos lanpayales 1274 [Ordenances/45] alcalldes fagan iusticia de quien touier medida falsa de uino o uara falsa o recatanes o recateras de pescado reziente [FL (FFLL)] recatanes e recateras e fabeçeras que pescado reziente conpraren e y luego reuendieren, pechen I moraui [FL (FFLL)] Que recatia [Tox. /Eo/]. 2. Que pide de contino [Tox].
  1. nenguna sabarcera nen recatera baron nen muller non com- pre figos lanpayales
  2. 1274 Ordenances/45
  3. alcalldes fagan iusticia de quien touier medida falsa de uino o uara falsa o recatanes o recateras de pescado reziente
  4. FL (FFLL)
  5. recatanes e recateras e fabeçeras que pescado reziente conpraren e y luego reuendieren, pechen I moraui
  6. FL (FFLL)
  7. Que recatia [Tox. /Eo/]. 2. Que pide de contino [Tox].
  8. Tox
Cfr. recatiar.
recatéu, el*
📖: recatéu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<recateo [Llg].>(TEST)
  1. recatéu
  2. recateo
    • Llg
Aición y efeutu de *recatear recatiar (cfr.) [Llg].
  1. 1. Aición y efeutu de *<i class="della">recatear</i> <i class="della">→</i> <i class="della">recatiar</i> (cfr.) [Llg].
Deverbal de *recatear.
recatiar
📖: recatiar
🏗️: NO
✍️: NO
<recatar [y Sm]. /////regatiar [y Pa. Ay. Pr. Tox].>(TEST)
  1. recatiar
    • Lln
    • Pa
    • Llg
    • Sb
    • Ll
    • Ri
    • Tb
    • Sm
  2. recatar
    • y Sm
  3. regatiar dudoso (certainty = baxa)
    • y Pa
    • Ay
    • Pr
    • Tox
Cast. regatear [Lln. Pa. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. PSil. Pr. Tox. /Eo/] nel xuegu [Ay]: El xugaor recatió al defensa y metió gol [Ri]. Quitase’l balón de los pies [Tox]. 2. Discutir muncho nel preciu [Ri. Tb. Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">regatear </i>[Lln. Pa. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. PSil. Pr. Tox. /Eo/] nel xuegu [Ay]: <i class="della">El</i> <i class="della">xugaor</i> <i class="della">recatió</i> <i class="della">al</i> <i class="della">defensa</i> <i class="della">y </i><i class="della">metió gol </i>[Ri]. Quitase’l balón de los pies [Tox].
  2. 2. Discutir muncho nel preciu [Ri. Tb. Sm].
cada vez que los carniçeros de la dicha villa regataren hun arvitrio 1336(or.) [FRLeón/323] Podría tratase d’un deriváu
  1. cada vez que los carniçeros de la dicha villa regataren hun arvitrio
  2. 1336(or.) FRLeón/323
  3. Podría tratase d’un deriváu
del llat. *recaptare ‘volver a comprar’, términu que xustificaría, quiciabes, el cast. rega- tear, cat. a. regater, it. rigattiere, fr. regrattier (dcech s.v. re- gatear). La doble posibilidá asturiana (con c- y con g-) daría a entender la falta de seguranza de la llingua pa resolver el compuestu con re-, na doble tendencia evolutiva, d’un llau con un tratamientu como si se fora cenciellamente un térmi- nu fusionáu dafechu en llatín [onde -c- > -g- (*recaptare → regatiar)]; d’otru cola consciencia de la composición de dos elementos qu’empobinaba a tratar el segundu como si se tra- tare d’una c- (re captare → recatiar), lo mesmo que pasa
  1. n’otros munchos exemplos con re- (cfr. repollecer). Habría otra posibilidá interpretativa que llevaría a rellacionar el nue- su verbu y términos emparentaos col llat. cattus, -i ‘gatu’, esto ye, re- cattare (em s.v. cattus) *‘actuar (na venta como si se tratare d’un xuegu) como’l gatu’; nesti casu taríamos delantre d’un paralelismu pernidiu cola doble posibilidá que tamién nos ufre l’ast. acatañar y agatañar ‘gatiar’, con dos resultaos pa c- (ghla 159). En rellación etimolóxica col verbu recatiar citamos: recate (cfr.), recatéu (cfr.), recateru, a, o [(cfr.) con posibilidá de nominalización], recatión, ona (cfr.). Cola va- riante recatar ha vese l’ast. recatón, ona (cfr.).
  2. (cfr.) con posibilidá de nominalización
recatión, ona
📖: recatión
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<recationa [Lln]. recatón, ona [y Tb].>(TEST)
  1. recatión
    • Tb
  2. recationa
    • Lln
  3. recatón, ona
    • y Tb
Que recatia [Lln. Tb]. Cfr. recatiar & recatón 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que recatia [Lln. Tb]. Cfr. <i class="della">recatiar</i> & <i class="della">recatón</i> <i class="della">1</i>.
recatón, el 1
📖: recatón
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<regatón [VBable]. rebatón [Ay. Ar]. /////cotón [Cv].>(TEST)
  1. recatón
    • Sr
    • Ri
    • Tb
    • Pa
    • Cp
    • Cn
    • Oc
  2. regatón
    • VBable
  3. rebatón
    • Ay
    • Ar
  4. cotón dudoso (certainty = baxa)
    • Cv
Fierru o clavu que se pon a los cayaos o muletes onde s’apoyen [Sr. Ay. Ri. Tb]: Dio-y col cayáu de recatón [Sr]. Remate de metal del paragües o del cayáu [Cv] pa protexelu [Tox]. Parte gruesa d’un palu [Pa]. Fierru que lleva la guiada na parte d’abaxo y val pa quitar la tierra del aráu [Os. VBa- ble]. 2. Cayáu que tien un fierru onde s’apoya la so parte in- ferior [Pa. Cp. Ac. Cn (F). Oc. /Eo/]. 3. Palu que se mete en mediu’l forcáu cuando se va a cepes o lleña y va atáu pel otru estremu al xugu con una cavía [Ar]. 4. Timón del forcáu [Ay]. 5. Persona pequeña y gorda [Ri]. ///Si vas a la Magdalena/ echa regatón al palo/para que pueda subir/la del refajo en- carnado (sic) [ALl (Bellezas 394)].
  1. 1. Fierru o clavu que se pon a los cayaos o muletes onde s’apoyen [Sr. Ay. Ri. Tb]: <i class="della">Dio-y</i> <i class="della">col</i> <i class="della">cayáu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">recatón</i> [Sr]. Remate de metal del paragües o del cayáu [Cv] pa protexelu [Tox]. Parte gruesa d’un palu [Pa]. Fierru que lleva la guiada na parte d’abaxo y val pa quitar la tierra del aráu [Os. VBa- ble].
  2. 2. Cayáu que tien un fierru onde s’apoya la so parte in- ferior [Pa. Cp. Ac. Cn (F). Oc. /Eo/].
  3. 3. Palu que se mete en mediu’l forcáu cuando se va a cepes o lleña y va atáu pel otru estremu al xugu con una cavía [Ar].
  4. 4. Timón del forcáu [Ay].
  5. 5. Persona pequeña y gorda [Ri]. ///<i class="della">Si</i> <i class="della">vas</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">Magdalena</i>/ <i class="della">echa regatón al palo</i>/<i class="della">para que pueda subir</i>/<i class="della">la del refajo en- </i><i class="della">carnado</i> (<i class="della">sic</i>) [ALl (Bellezas 394)].
recatón de fierro” [Grangerías xviii: 1076] D’una amestanza
  1. recatón de fierro”
  2. Grangerías xviii: 1076
  3. D’una amestanza
del llat. ferrum ‘fierro’ col aumentativu de cattus ‘gatu’, esto ye, de *Ferri catton(e) ‘gatu de fierro’ (pe2: 341) espresión que xustificaría, perdafechu, el so sinó- nimu ast. ferracatón o ferrecatón (cfr.) y, al empar, la so re- ducción a recatón col desaniciu de la primera sílaba, cosa que va acordies coles previsiones posibles y más entá si se trata d’una pallabra de llargu cuerpu fónicu. La conservación de la consonante velar sorda /k/ ensin sonorizar podría dar anuncia de que’l falante yera sabedor del calter compuestu del nuevu términu anque esa posibilidá vese tamién nel correspondien- te verbu iguáu sobro cattum agatañar al llau de acatañar (cfr. recatiar). N’otru sen, llamar gatu a una pieza de fierro ye recursu metafóricu qu’entá caltienen destremaes llingües. Pa Corominas-Pascual recatón ye d’aniciu desconocíu (dcech s.v. regatón). El términu ast. ha dixebrase del homófonu re- catón 2 (cfr.), tamién con usos axetivos (cfr. recatión, ona) d’u sigue recatonía (FSalamanca 91), recatonería (cfr.), que deberíen ponese en rellación col ast. recatar, variante de re- catiar (cfr.). A esta familia tamién pertenez l’ast. recateru, a, o (cfr.), recatán (cfr.).
recatón, ona, el/la 2
📖: recatón
🔤: , ona, el/la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona,, 2
El que viende al por menor. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">por</i>(TEST)
  1. recatón
  2. El que viende al por menor
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">por</i
los recatones del mercado [FS (FFLL)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">los</i> <i class="della">recatones</i> <i class="della">del</i> <i class="della">mercado</i> [FS (FFLL)]
a las regatonas o en las praças por menudo s.f. [FR- León/339] aber llegado a benderse las de los recatones y mercaderes 1624 [AJDPA-III/34] fue la recatoneria de la sal que conpraban y enfilaban re- catones 1626 [AJDPA-III/76] personas que tratan en sal y recatones della 1626 [AJDPA- III/76] recatones y perssonas particulares que la rebenden con grande costo 1626 [AJDPA-III/76]
  1. a las regatonas o en las praças por menudo s.f.
  2. FR- León/339
  3. aber llegado a benderse las de los recatones y mercaderes
  4. 1624 AJDPA-III/34
  5. fue la recatoneria de la sal que conpraban y enfilaban re- catones
  6. 1626 AJDPA-III/76
  7. personas que tratan en sal y recatones della
  8. 1626 AJDPA- III/76
  9. recatones y perssonas particulares que la rebenden con grande costo
  10. 1626 AJDPA-III/76
Cfr. recatón 1.
“recatonería”
📖: “recatonería”
🏗️: NO
✍️: SI
Cfr. <i class="della">recatón</i>(TEST)
  1. “recatonería”
  2. Cfr
  3. <i class="della">recatón</i
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i>.
fue la recatoneria de la sal que conpraban y enfilaban re- catones 1626 [AJDPA-III/76] de reparar y poner remedio en la regatoneria 1627 [AJDPA-III/86]
  1. fue la recatoneria de la sal que conpraban y enfilaban re- catones
  2. 1626 AJDPA-III/76
  3. de reparar y poner remedio en la regatoneria 1627
  4. AJDPA-III/86
Cfr. recatón 1.
recatonía, la*
📖: recatonía
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
  1. recatonía
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i
recatonia de ciuera o de sal [FS (FFLL)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">recatonia</i> <i class="della">de</i> <i class="della">ciuera</i> <i class="della">o</i> <i class="della">de</i> <i class="della">sal</i> [FS (FFLL)]
que conprare liebres o conexos (...) a regatonia [FA (FFLL)] Cfr. recatón 1.
  1. que conprare liebres o conexos (...) a regatonia
  2. FA (FFLL)
  3. Cfr. recatón 1.
recatu, el
📖: recatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">recato</i>(TEST)
  1. recatu
  2. Cast
  3. <i class="della">recato</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Posible adautación del cast. recatO, voz estudiada por Co- rominas-Pascual (dcech s.v. catar), y namái conseñada ente nós por JH.
recáu, ada, ao*
📖: recáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<recáu/recá [Cl].>(TEST)
  1. recáu
  2. recáu/recá
    • Cl
Dízse de quien nun tien ganes de comer y de quien cadez d’abatimientu [Cl].
  1. 1. Dízse de quien nun tien ganes de comer y de quien cadez d’abatimientu [Cl].
Cfr. racáu, ada, ao.
recáu, el
📖: recáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+requéu [Ay].>(TEST)
  1. recáu
    • Pa
    • Tb
    • Ca
    • An
    • Oc
  2. requéu metafonía
    • Ay
Cast. recado [Pa. Ay. Tb]. Mensaxe [Pa], encargu [Ca. An], avisu [Pzu. PSil]. 2. Actividá de curtia duración [PSil]: Mar- chóu a faere un recáu [PSil]. //-aos ‘encargos que se facíen a otros’ [JH]. ‘recuerdos, saludos’ [Oc]: Da-y recaos al tou home [Oc]. //A bon recáu [JH]. ///Bon recáu tien mio pa el día que ñon furta [JH]. un onbre que sea abonado e onbre de recado 1501 [Abá- Teberga/139]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">recado </i>[Pa. Ay. Tb]. Mensaxe [Pa], encargu [Ca. An], avisu [Pzu. PSil].
  3. 2. Actividá de curtia duración [PSil]: <i class="della">Mar- </i><i class="della">chóu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">faere</i> <i class="della">un</i> <i class="della">recáu</i> [PSil]. //<i class="della">-aos</i> ‘encargos que se facíen a otros’ [JH]. ‘recuerdos, saludos’ [Oc]: <i class="della">Da-y</i> <i class="della">recaos</i> <i class="della">al</i> <i class="della">tou</i> <i class="della">home</i> [Oc]. //<i class="della">A</i> <i class="della">bon</i> <i class="della">recáu</i> [JH]. ///<i class="della">Bon</i> <i class="della">recáu</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">el</i> <i class="della">día </i><i class="della">que ñon furta </i>[JH]. <i class="della">un onbre que sea abonado e onbre de </i><i class="della">recado</i> 1501 [Abá- Teberga/139]
Del participiu fuerte nominalizáu del verbu recadar (cfr. re- caldar). Dende’l participiu débil recadáu foi posible’l deriváu recadista (cfr.), con suf. cultizante.
  1. Del participiu fuerte nominalizáu del verbu recadar (cfr. re- caldar). Dende’l participiu débil recadáu foi posible’l deriváu recadista (cfr.), con suf. cultizante.
recaudanza, la
📖: recaudanza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">recaudación</i>(TEST)
  1. recaudanza
  2. Cast
  3. <i class="della">recaudación</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. recaldu.
recaudar
📖: recaudar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">recaudar </i>[Ay]. 2. Recobrar [Cl. Ay]. Cfr. <i class="della">acaldar</i>(TEST)
  1. recaudar
  2. Cast
  3. <i class="della">recaudar </i>
    • Ay
  4. 2
  5. Recobrar
    • Cl
    • Ay
  6. Cfr
  7. <i class="della">acaldar</i
& recaldar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">recaldar</i>.
recaudu, el
📖: recaudu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. recaudu
Cfr. recaldu.
  1. Cfr. recaldu.
recayar
📖: recayar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
  1. recayar
  2. ident class="della" level="1"></ident><se
Garrar les vaques el recayu [Vd]. Cfr. recayer.
  1. Garrar les vaques el recayu [Vd]. Cfr. recayer.
  2. Vd
recayedura, la
📖: recayedura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">recayedura,</b>(TEST)
  1. recayedura
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">recayedura,</b
la Recayu [JH].
  1. 1. <b class="della">la</b> Recayu [JH].
Cfr. recayer.
recayer
📖: recayer
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">recaer</i>(TEST)
  1. recayer
    • Ay
  2. Cast
  3. <i class="della">recaer</i
[Ay. JH].
  1. 1. [Ay. JH].
D’una amestadura del intensivu re- y cadere ‘caer’ con continuadores románicos (rew s.v. recidere, *recadere), con -y- antihiática y con consciencia de composición pues nun se sonorizó la consonante velar como si se tratare d’una vo- cal d’aniciu. Un deverbal sedría ast. recayu (cfr.) y recayida (cfr.). En rellación etimolóxica ta tamién recayedura (cfr.), re- cayimientu (cfr.). Dende’l deverbal de recayer, l’ast. recayu, féxose’l verbu recayar (cfr.).
  1. D’una amestadura del intensivu re- y cadere ‘caer’ con continuadores románicos (rew s.v. recidere, *recadere), con
  2. -y- antihiática y con consciencia de composición pues nun se sonorizó la consonante velar como si se tratare d’una vo- cal d’aniciu. Un deverbal sedría ast. recayu (cfr.) y recayida (cfr.). En rellación etimolóxica ta tamién recayedura (cfr.), re- cayimientu (cfr.). Dende’l deverbal de recayer, l’ast. recayu, féxose’l verbu recayar (cfr.).
recayida, la*
📖: recayida
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><recayía [Ay].>(TEST)
  1. recayida
  2. ident class="della" level="1"></ident><recayía
    • Ay
Recayu [Ay].
  1. 1. Recayu [Ay].
Cfr. recayer.
recayimientu, el
📖: recayimientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. recayimientu
Recayu [JH]. Cfr. recayer.
  1. Recayu [JH]. Cfr. recayer.
  2. JH
recayu, el
📖: recayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Volver a la enfermedá anterior de la que nun se sanare bien [Tb. Md. JH]: <i class="della">El</i>(TEST)
  1. recayu
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Volver a la enfermedá anterior de la que nun se sanare bien [Tb. Md. JH]: <i class="della">El</i
nenu tuvo un recayu de branu, nun quedara bien del gripe [Tb].
  1. 1. <i class="della">nenu</i> <i class="della">tuvo</i> <i class="della">un</i> <i class="della">recayu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">branu,</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">quedara</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">del</i> <i class="della">gripe</i> [Tb].
2. Mamitis de la vaca [Vd. Tox]. Materia que tienen les vaques nos tetos [Ce]. //Recayu al ubre ‘hinchón, endure- cimientu o tumor dolorosu del caldar o ubre de la vaca’ [Cv]. Cfr. recayer.
recazones, {los}
📖: recazones
🔤: , {los}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {los}
Cambes de repuestu (poníense enriba d’otres cuando taben pergastaes) [Os]. Cfr. <i class="della">calzu.</i>(TEST)
  1. recazones
  2. Cambes de repuestu (poníense enriba d’otres cuando taben pergastaes)
    • Os
  3. Cfr
  4. <i class="della">calzu.</i
recebador, el
📖: recebador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. recebador
El que receba [JH].
  1. 1. El que receba [JH].
Cfr. recebar.
recebadura, la
📖: recebadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición y efeutu de <i class="della">recebar</i>(TEST)
  1. recebadura
  2. Aición y efeutu de <i class="della">recebar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. recebar.
recebar
📖: recebar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">recebar</i>(TEST)
  1. recebar
    • Pa
    • Cg
    • Pr
    • Oc
    • Cp
  2. Cast
  3. <i class="della">recebar</i
[Pa]. Revocar, poner una capa de cal o entre- mez sobro les paredes o cases [JH]. Tapar con argamasa los desconchaos de la parede [Cg]. Embadurnar [Pr]. Encalar les paredes cola llana [R]. Echar paletaes de cal y arena a una parede ensin pasar llueu la llana [Oc]. Pintar una pare- de echándo-y paletaes de cal y arena [Cp]. Dar carga a una parede [Ac].
  1. 1. [Pa]. Revocar, poner una capa de cal o entre- mez sobro les paredes o cases [JH]. Tapar con argamasa los desconchaos de la parede [Cg]. Embadurnar [Pr]. Encalar les paredes cola llana [R]. Echar paletaes de cal y arena a una parede ensin pasar llueu la llana [Oc]. Pintar una pare- de echándo-y paletaes de cal y arena [Cp]. Dar carga a una parede [Ac].
2. Poner un poco de pólvora na chimenea (nes antigües escopetes de pistón) [Oc]. 3. Rellenar [Pa. Sb] les pipes de sidra dulce pa reponer lo que s’evapora al cocer [Ri]. 4. Engordar a un animal [Ac. Pr. Vd]: Los gochos de recebar tán más caros [Vd]. 5. Cuchar la viña con cuchu [Cn (V)]. //-se ‘pintase (sobre too nun sen peyorativu)’ [Cp]. ‘enllordia- se, emporcase’ [Ac]. ‘quedar parte de la farina en molín ente la muela y les paredes llaterales’ [Cb (fasta que nun se receba nun entama a cayer la farina nel branzal). Ay]. Cfr. cebar. Un deverbal de recebar ye ast. recebu (cfr.) colos términos rellacionaos recebador (cfr.), recebadura (cfr.).
recebu, el
📖: recebu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">revoque</i>(TEST)
  1. recebu
  2. Cast
  3. <i class="della">revoque</i
[JH].
  1. 1. [JH].
2. Montón de cuchu que se dexa secar un añu y val llueu d’abonu [Gr]. Deverbal de recebar (cfr.).
recediar
📖: recediar
🏗️: NO
✍️: NO
Curiar, atender [Sb]: <i class="della">Cerraren</i>(TEST)
  1. recediar
    • Sb
  2. Curiar, atender [Sb]: <i class="della">Cerraren</i
la capilla porque ende non ha- bía quien la recediar [Sb].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">capilla</i> <i class="della">porque</i> <i class="della">ende</i> <i class="della">non</i> <i class="della">ha-</i> <i class="della">bía</i> <i class="della">quien</i> <i class="della">la</i> <i class="della">recediar</i> [Sb].
**
recel, el*
📖: recel
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación, quiciabes identificable cola voz tamién cast. <i class="della">recel</i>(TEST)
  1. recel
  2. Términu conocíu pela documentación, quiciabes identificable cola voz tamién cast
  3. <i class="della">recel</i
“cobertor o cubierta de tela delga- da y listada” (drae 21ª):
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. “cobertor o cubierta de tela delga- da y listada” (drae 21ª):
a) II savanes e II fazeruelos e el razel novo franzes 1275(or.) [CLO/91] b) vno lecto sine corio cum culcitra et capital et vno recele 1261 (s. xv) [ACL/384] vna colcha et vno recelle et vnam arcam 1261 (s. xv) [ACL/384] tres pares de touayas un almadraque II receles unos touayo- nes 1271(or.) [ACL-VIII/59] doss rreçeles e quatro mantas e vn pellon de corderas 1274(or.) [ACL-VIII/115] vna alfamar e vn reçel e vn banca e tres mantos 1316 [ACL- IX/241] Américo Castro (1921a, 1921b, 1922a, 1923) entiende’l me- dieval razel como ‘tela fino de filo’. Na documentación arag. del sieglu xv razel ‘alfombra pequeña que se pon baxo los muebles’ (Sesma & Líbano 1982: 307). Fernández Conde (CLO 40) identifica ast. a. razel con cast. a. rançal o rançán, términos que Alfau de Solalinde (1969: 158) entiende como ‘texíu de llin teñío delles vegaes de color naranxa’, y que paez formáu sol ax. fechu sol nome de la ciudá de Reims (
  1. a) II savanes e II fazeruelos e el razel novo franzes
  2. 1275(or.) CLO/91
  3. b)
  4. vno lecto sine corio cum culcitra et capital et vno recele
  5. 1261 (s. xv) ACL/384
  6. vna colcha et vno recelle et vnam arcam
  7. 1261 (s. xv) ACL/384
  8. tres pares de touayas un almadraque II receles unos touayo- nes
  9. 1271(or.) ACL-VIII/59
  10. doss rreçeles e quatro mantas e vn pellon de corderas
  11. 1274(or.) ACL-VIII/115
  12. vna alfamar e vn reçel e vn banca e tres mantos
  13. 1316 ACL- IX/241
  14. Américo Castro (1921a, 1921b, 1922a, 1923) entiende’l me- dieval razel como ‘tela fino de filo’. Na documentación arag. del sieglu xv razel ‘alfombra pequeña que se pon baxo los muebles’ (Sesma & Líbano 1982: 307). Fernández Conde (CLO 40) identifica ast. a. razel con cast. a. rançal o rançán, términos que Alfau de Solalinde (1969: 158) entiende como ‘texíu de llin teñío delles vegaes de color naranxa’, y que paez formáu sol ax. fechu sol nome de la ciudá de Reims (
cfr. ronzal). Daqué asemeyao paez camentar Martínez Meléndez (1989: 410). Nun paez acondao tener por arabismu rançán, qu’entá güei vive en dalgunos dominios como ranzal, ronzal, etc. (da s.v. ranzal; dcech s.v. ronzal), pues pa dellos autores ¿habría entendese como variante de rançal o ranzan docu- mentáu en cast. como “racel” nel sieglu xii? ¿Nesti casu “razel” podría tenese por un vieyu galicismu tresmitíu dende l’andalusí? Dalgún autor camienta que’l términu hispanu pe- netraría n’árabe darréu que namás se conseña en testos ará- bigos iguaos na Península (Martínez Meléndez 1989: 325 & 410). Discutible (pero non refugable dafechu) sedría identifi- car el nuesu medieval razel col actual rusel ‘tela de llana asar- gao, dacuando con mezcla de seda’ (cfr.) que se caltién en Ma- ragatería, al sur del vieyu dominiu ástur anque les propuestes que se faen nun ufren resultaos perafitaos. Cosa destremada sedría ver en “razel” un deriváu de Raz variante d’Arras (cfr. arraz), llugar del Flandes francés conocíu pelos sos texíos de llana y tapices (Alfau de Solalinde 1969: 158; Américo Castro apud dcech s.v. ranzal) que más bien xustificaría’l cast. a. bien documentáu raso “tela de seda lustrosa de más cuerpo que el tafetán y menos que el terciopelo” (drae).
  1. {ast. ranzal,} cast. ranzal ‘antigua tela de filo’, reflexa’l fr. ant. rensan ‘de Reims’ (dcech; rew; da s.v. ranzal) como, con otres pallabres, conocemos per vía documental {un pedaço de tela de rens muy sotil 1294 [DCO-V/191]}. Ello abulta qu’apaez nos testos andalusíes como rassán o raşşal (da s.v. ranzal). Nesti contestu ast. a. “razel” (el razel novo franzes [CLO a. 1275]), del que falamos hai dellos años (cghla 324),
  2. CLO a. 1275
“recelar”
📖: “recelar”
🏗️: NO
✍️: SI
Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dixo</i>(TEST)
  1. “recelar”
  2. Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dixo</i
que sse resçelaua de perder la dicha escriptura 1373 [MB/194] Non tien de qué recelase, q’una y bona sobre illi s’arrebalgue, non lu baste [El Caballo 81] Cfr. celu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">sse</i> <i class="della">resçelaua</i> <i class="della">de</i> <i class="della">perder</i> <i class="della">la</i> <i class="della">dicha</i> <i class="della">escriptura</i> 1373 [MB/194] <i class="della">Non</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">de</i> <i class="della">qué</i> <i class="della">recelase</i><i class="della">,</i> <i class="della">q’una</i> <i class="della">y</i> <i class="della">bona</i> <i class="della">sobre</i> <i class="della">illi </i><i class="della">s’arrebalgue,</i> <i class="della">non</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">baste</i> [El Caballo 81] Cfr. <i class="della">celu</i>.
recelu, el
📖: recelu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+recilu [Ay].>(TEST)
  1. recelu
  2. recilu metafonía
    • Ay
Cast. recelo, falta d’enfotu [Ac. Ay]. Cfr. celu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">recelo</i>, falta d’enfotu [Ac. Ay]. Cfr. <i class="della">celu</i>.
recendedura, la*
📖: recendedura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<arrecendedura [JH].>(TEST)
  1. recendedura
  2. arrecendedura
    • JH
Tafarada [JH].
  1. 1. Tafarada [JH].
Deverbal de recender (+ -ura).
recender
📖: recender
🏗️: NO
✍️: NO
<arrecender [Cl. y Cb. Cg. Cp. GP. Ca. y Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Cv. y Tox. Oc. /Eo/. V1830. JH. DA]. arricinder [Cn]. arre- ciender [Ar]. /////arrescender [R]. rescender [Cv]. /////arrefen- der [Sb]. refender [y Md].>(TEST)
  1. recender
    • Uv
    • Ay
    • Md
  2. arrecender
    • Cl
    • y Cb
    • Cg
    • Cp
    • GP
    • Ca
    • y Ay
    • Ll
    • Ri
    • Ar
    • Tb
    • Cv
    • y Tox
    • Oc
    • /Eo/
    • V1830
    • JH
    • DA
  3. arricinder
    • Cn
  4. arre- ciender
    • Ar
  5. arrescender dudoso (certainty = baxa)
    • R
  6. rescender
    • Cv
  7. arrefen- der dudoso (certainty = baxa)
    • Sb
  8. refender
    • y Md
Goler [GP a. 1788. Uv (VB). Ay. Ll]. Dar golor [Cg. Ay. Ri. Cn. Oc]. Sentir o notar golor [Ca]: ¡Qué bien arreciende la to cocina! [Ca]. Dar munchu golor [Cl. Cp. Sb. Ar. Tb. Md. Cv. JH. R. DA]. 3. Dar golor perfuerte, prestosu [Cb]. Goler bien [Cl. JH. /Eo/] espardiéndose l’arume [Tox]. 4. Feder [Sb. Ay. Tb. Md]. 5. Caciplar [Ay]. 6. Presentir [Ay. Ll]. Presumir [V1830]. 7. Pegar [Ll]. Castigar [Ay]. //Arrecendel.les ‘llevar una paliza’ [Ay]. //No arrecender nada ‘nun s’enterar de nada’ [Ar]. //No se arrecienden ‘nun s’entienden’ [Ar]. ///Celimín, celimán arreciende capellán [CyN (Recuerdos)]. La rosa en el mes de mayo/toda la güerta reciende/non hay cosa más humilde/que el hombre cuando pretende [Cn (M)]. Todos estos las codician, todos estos las arrecienden, to- dos están deseando años de bacca prieta para pescarlas [Grangerías xviii: 533]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Goler [GP a.
  3. 1788. Uv (VB). Ay. Ll]. Dar golor [Cg. Ay. Ri. Cn. Oc]. Sentir o notar golor [Ca]: <i class="della">¡Qué</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">arreciende</i> <i class="della">la</i> <i class="della">to cocina! </i>[Ca]. Dar munchu golor [Cl. Cp. Sb. Ar. Tb. Md. Cv. JH. R. DA].
  4. 3. Dar golor perfuerte, prestosu [Cb]. Goler bien [Cl. JH. /Eo/] espardiéndose l’arume [Tox].
  5. 4. Feder [Sb. Ay. Tb. Md].
  6. 5. Caciplar [Ay].
  7. 6. Presentir [Ay. Ll]. Presumir [V1830].
  8. 7. Pegar [Ll]. Castigar [Ay]. //<i class="della">Arrecendel.les</i> ‘llevar una paliza’ [Ay]. //<i class="della">No arrecender nada </i>‘nun s’enterar de nada’ [Ar]. //<i class="della">No se arrecienden </i>‘nun s’entienden’ [Ar]. ///<i class="della">Celimín, celimán arreciende capellán </i>[CyN (Recuerdos)]. <i class="della">La rosa en </i><i class="della">el</i> <i class="della">mes</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mayo</i>/<i class="della">toda</i> <i class="della">la</i> <i class="della">güerta</i> <i class="della">reciende</i>/<i class="della">non</i> <i class="della">hay</i> <i class="della">cosa</i> <i class="della">más humilde</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">el</i> <i class="della">hombre</i> <i class="della">cuando</i> <i class="della">pretende</i> [Cn (M)]. <i class="della">Todos</i> <i class="della">estos</i> <i class="della">las</i> <i class="della">codician,</i> <i class="della">todos</i> <i class="della">estos</i> <i class="della">las</i> <i class="della">arrecienden</i><i class="della">,</i> <i class="della">to-</i> <i class="della">dos</i> <i class="della">están</i> <i class="della">deseando</i> <i class="della">años</i> <i class="della">de</i> <i class="della">bacca</i> <i class="della">prieta</i> <i class="della">para</i> <i class="della">pescarlas</i> [Grangerías xviii: 533]
Nes flores. inchides d’orbayada arrecendiendo [PyT 38] Que i arrecienda les ñalgues [El Caballo 83] Ya la muerte á sos puertes arrecienden [Judit 196] Otru xingaba el fumeru q’arrecendía de cien llegües [Ex Carlos iii 102] Y en cuanto á min m’arreciendes [Los Trataos] Todo a mortiza arreciende [La Enfermedad 140] Q’aquesto arrecendía a munchu que yo [Canción In- fantes 275] la fuente de cecina arreciende de mas de media legua ( )1792 [QUIXOTE/178] Y vi un tarreñu d’estañu/echando fumu non más,/isti fumu arrecendía/a yerbes de per San Xuan,/a grana de cebollín/y a raíces de azafrán. [Relación (Porléi): 292-297] La rosa en el mes de mayu/tola güerta reciende [Munthe 1888-1889: 64-107] Cfr. trescender. Son términos en rellación con recender l’ast. arrecendedura (cfr. recendedura), arrecendosu (cfr. recendo- su), recendor (cfr.).
  1. Nes flores. inchides d’orbayada arrecendiendo
  2. PyT 38
  3. Que i arrecienda les ñalgues
  4. El Caballo 83
  5. Ya la muerte á sos puertes arrecienden
  6. Judit 196
  7. Otru xingaba el fumeru q’arrecendía de cien llegües
  8. Ex Carlos iii 102
  9. Y en cuanto á min m’arreciendes
  10. Los Trataos
  11. Todo a mortiza arreciende
  12. La Enfermedad 140
  13. Q’aquesto arrecendía a munchu que yo
  14. Canción In- fantes 275
  15. la fuente de cecina arreciende de mas de media legua ( )
  16. 1792 QUIXOTE/178
  17. Y vi un tarreñu d’estañu/echando fumu non más,/isti fumu arrecendía/a yerbes de per San Xuan,/a grana de cebollín/y a raíces de azafrán.
  18. Relación (Porléi): 292-297
  19. La rosa en el mes de mayu/tola güerta reciende
  20. Munthe 1888-1889: 64-107
  21. Cfr. trescender. Son términos en rellación con recender l’ast. arrecendedura (cfr. recendedura), arrecendosu (cfr. recendo- su), recendor (cfr.).
recendor, el
📖: recendor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><arrecendor [Cb. Ay. y Tb. Oc. JH].>(TEST)
  1. recendor
  2. ident class="della" level="1"></ident><arrecendor
    • Cb
    • Ay
    • y Tb
    • Oc
    • JH
Golor [Sm. Oc]. 2. Golor fuerte [Tb]. 3. Bon golor fuerte [Cb]. Golor xubío, fragancia [JH]. 4. Fedor pergrande y malo [Ay]. Cfr. recender.
  1. Golor [Sm. Oc]. 2. Golor fuerte [Tb]. 3. Bon golor fuerte [Cb]. Golor xubío, fragancia [JH]. 4. Fedor pergrande y malo [Ay]. Cfr. recender.
  2. Ay
recendosu, a, o*
📖: recendosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><arrecendosu [Cb].>(TEST)
  1. recendosu
  2. ident class="della" level="1"></ident><arrecendosu
    • Cb
Que reciende [Cb].
  1. 1. Que <i class="della">reciende</i> [Cb].
Cfr. recender.
recentar*
📖: recentar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación na aceición de ‘anovar’: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
  1. recentar*
  2. ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación na aceición de ‘anovar’: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">e</i
cada março reçiente los moyones [FA (FFLL)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">cada</i> <i class="della">março</i> <i class="della">reçiente</i> <i class="della">los</i> <i class="della">moyones</i> [FA (FFLL)]
Cfr. recién.
  1. Cfr. recién.
recepar
📖: recepar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. recepar
Arrancar la cepa de los árboles [Cv]. Arrancar, acabar colos retueyos que salen de la cepa d’un árbol [Cv]. Cfr. cepar.
  1. Arrancar la cepa de los árboles [Cv]. Arrancar, acabar colos retueyos que salen de la cepa d’un árbol [Cv].
  2. Cv
  3. Cfr. cepar.
recercar*
📖: recercar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación na aceición de ‘zarrar’, ‘protexer’: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">{árboles}</i>(TEST)
  1. recercar*
  2. {árboles}
  3. ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación na aceición de ‘zarrar’, ‘protexer’: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della"></i
que los gardedes e criedes e recerguedes daqui endelantre bien 1312(or.) [SP-I/391]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">los</i> <i class="della">gardedes</i> <i class="della">e</i> <i class="della">criedes</i> <i class="della">e</i> <i class="della">recerguedes</i> <i class="della">daqui</i><i class="della"> endelantre</i> <i class="della">bien</i> 1312(or.) [SP-I/391]
Posible compuestu de cercar (cfr.) con un prefixu intensivu re-. La -g- del testu paez ser niciu d’un lapsus d’escritura da- rréu que, de mano, nun sedría aguardable la sonorización de /k/ en posición fuerte.
  1. Posible compuestu de cercar (cfr.) con un prefixu intensivu re-. La -g- del testu paez ser niciu d’un lapsus d’escritura da- rréu que, de mano, nun sedría aguardable la sonorización de
  2. /k/ en posición fuerte.
recese, el*
📖: recese
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
  1. recese
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">el</i
tal reçese acresca el dicho globo et sea escripto [1377- 1389] [DCO-III/573]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tal</i> <i class="della">reçese</i> <i class="della">acresca</i> <i class="della">el</i> <i class="della">dicho</i> <i class="della">globo</i> <i class="della">et</i> <i class="della">sea</i> <i class="della">escripto</i> [1377- 1389] [DCO-III/573]
Posible deverbal del inf. del verbu *recesar fechu dende’l part. recessus, -a, -um (de recedo ‘retroceder’). Dichu ver- bu *recesar anque nun se conseña en llat. sí apaez en testu asturianu en llatín {ad tuos omnes qui stabant in tuo ayro et rezessauit ipsos boues 1046(or.) [SV/89]}. El continuador del
  1. Posible deverbal del inf. del verbu *recesar fechu dende’l part. recessus, -a, -um (de recedo ‘retroceder’). Dichu ver- bu *recesar anque nun se conseña en llat. sí apaez en testu asturianu en llatín {ad tuos omnes qui stabant in tuo ayro et rezessauit ipsos boues 1046(or.) [SV/89]}. El continuador del
  2. SV/89
nome recessus ‘aición d’alloñase, de retirase’ tamién se con- seña romanceáu nos nuesos testos como tamién alvertimos nel correspondiente simple cessus (cfr. cesu): sedis molina- rias acessum uel rezesum 990? (or.) [ACL/38].
receta, la
📖: receta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Caún de los llotes del testamentu [Lln]. 2. Documentu médi- cu pa llograr un medicamentu [Xral]. 3. Gaceta qu’informa d’una ayalga (Bartolomé 2020:146). Posible términu con aniciu nel fem. nominalizáu del llat. re- ceptus, -a, -um ‘recibíu’ (abf) en referencia a la información documental de que se dispón. Modernamente pudo espar- dese la 2ª aceición de <i class="della">receta</i>(TEST)
  1. receta
  2. Caún de los llotes del testamentu
    • Lln
  3. 2
  4. Documentu médi- cu pa llograr un medicamentu
    • Xral
  5. 3
  6. Gaceta qu’informa d’una ayalga (Bartolomé 2020:146)
  7. Posible términu con aniciu nel fem
  8. nominalizáu del llat
  9. re- ceptus, -a, -um ‘recibíu’ (abf) en referencia a la información documental de que se dispón
  10. Modernamente pudo espar- dese la 2ª aceición de <i class="della">receta</i
d’u se fexo’l verbu recetar 2 (cfr.). L’ast. conoz tamién un masculín recetu (cfr.) que fai referencia a un xuegu de neños y que
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. d’u se fexo’l verbu <i class="della">recetar</i> <i class="della">2 </i>(cfr.). L’ast. conoz tamién un masculín <i class="della">recetu</i> (cfr.) que fai referencia a un xuegu de neños y que
quiciabes tea motiváu por dalguna esplicación escrita qu’acompangare al productu modernu mercáu.
recetar 1
📖: recetar 1
🏗️: NO
✍️: NO
Retolicar [Lln]. Posible tracamundiu por <i class="della">refertar</i>(TEST)
  1. recetar 1
  2. Retolicar
    • Lln
  3. Posible tracamundiu por <i class="della">refertar</i
(cfr.) con camudamientu de f-t y desaniciu d’una [r].
  1. 1. (cfr.) con camudamientu de <i class="della">f-t</i> y desaniciu d’una [r].
recetar 2
📖: recetar 2
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. recetar 2
Dar el médicu, per escritu, autorización d’usu d’un medica- mentu [Xral].
  1. 1. Dar el médicu, per escritu, autorización d’usu d’un medica- mentu [Xral].
Cfr. receta.
recetoría, la*
📖: recetoría
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mande</i>(TEST)
  1. recetoría
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mande</i
dar mi carta de reçetoria que me pedio 1403(or.) [SP- III/140] Cfr. receutor.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">dar</i> <i class="della">mi</i> <i class="della">carta</i> <i class="della">de</i> <i class="della">reçetoria</i> <i class="della">que</i> <i class="della">me</i> <i class="della">pedio</i> 1403(or.) [SP- III/140] Cfr. <i class="della">receutor</i>.
recetu, el
📖: recetu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. recetu
Xuegu de neños [Cl].
  1. 1. Xuegu de neños [Cl].
Cfr. receta.
receutor, el*
📖: receutor
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">los </i><i class="della">reçeptores</i><i class="della">(TEST)
  1. receutor
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">los </i><i class="della">reçeptores</i><i class="della"
que di sobresto a petiçion e conssentimiento de las partes 1344(or.) [SP-II/202]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. que di sobresto a petiçion e conssentimiento</i> <i class="della">de</i> <i class="della">las</i> <i class="della">partes</i> 1344(or.) [SP-II/202]
mande tomar sus dichos con reçetores nonbrados uno por mi 1403(or.) [SP-III/141] fray Alfonso nombro por su resçetor para la dicha pesquisa a Pero 1480 [APEUSARIEG/129] una buena persona que fuese resçetor para saqar la dicha pesquisa 1480 [APEUSARIEG/129] por my el dicho escribano e por los dichos resçetores 1480 [APEUSARIEG/130] por mi el dicho notario e por los dichos recetores 1480 [APEUSARIEG/131] juramentado por los dichos jueses e preguntado por los di- chos resetores 1480 [APEUSARIEG/133] preguntado por los dichos resçetores e por my el dicho es- cribano 1480 [APEUSARIEG/132 APEUSARIEG/133] El términu bien documentáu na nuesa Edá Media caltiénlu güei l’eonaviegu recetor ‘comisionáu d’apremiu’. El so ani- ciu ta nel llat. receptOr, -Oris ‘el que recibe’, ‘el qu’encubre’ (abf) y llega a nós per vía semiculta. Un deriváu de *receptor pudo ser el tamién semicultismu *recetoría (
  1. mande tomar sus dichos con reçetores nonbrados uno por mi
  2. 1403(or.) SP-III/141
  3. fray Alfonso nombro por su resçetor para la dicha pesquisa a Pero
  4. 1480 APEUSARIEG/129
  5. una buena persona que fuese resçetor para saqar la dicha pesquisa
  6. 1480 APEUSARIEG/129
  7. por my el dicho escribano e por los dichos resçetores
  8. 1480 APEUSARIEG/130
  9. por mi el dicho notario e por los dichos recetores
  10. 1480 APEUSARIEG/131
  11. juramentado por los dichos jueses e preguntado por los di- chos resetores
  12. 1480 APEUSARIEG/133
  13. preguntado por los dichos resçetores e por my el dicho es- cribano
  14. 1480 APEUSARIEG/132 APEUSARIEG/133
  15. El términu bien documentáu na nuesa Edá Media caltiénlu güei l’eonaviegu recetor ‘comisionáu d’apremiu’. El so ani- ciu ta nel llat. receptOr, -Oris ‘el que recibe’, ‘el qu’encubre’ (abf) y llega a nós per vía semiculta. Un deriváu de *receptor pudo ser el tamién semicultismu *recetoría (
cfr.).
rechárchara, la
📖: rechárchara
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rechárchara
    • Cg
“Alondra arborícola” [Cg].
  1. 1. “Alondra arborícola” [Cg].
Cfr. charchar.
rechifla, la
📖: rechifla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">rechifla,</b>(TEST)
  1. rechifla
    • Ay
  2. b class="della">rechifla,</b
la Burlla [Ay].
  1. 1. <b class="della">la </b>Burlla [Ay].
Cfr. chifla.
rechilar
📖: rechilar
🏗️: NO
✍️: NO
</b>Allegrase [AGO]. Cfr. <i class="della">relochu,</i>(TEST)
  1. rechilar
  2. /b>Allegrase
    • AGO
  3. Cfr
  4. <i class="della">relochu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
rechina, la
📖: rechina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Páxaru pequeñu pardu y rubiu [An]: <i class="della">El</i>(TEST)
  1. rechina
    • An
  2. Páxaru pequeñu pardu y rubiu [An]: <i class="della">El</i
fracu de los nigos de rechina ya pequenu [An].
  1. 1. <i class="della">fracu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">los</i> <i class="della">nigos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">rechina</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">pequenu</i> [An].
Cfr. rechinar 1.
rechinar 1
📖: rechinar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<richinar [Sm].>(TEST)
  1. rechinar 1
    • Ay
  2. richinar
    • Sm
Rucar, meter ruíu [Sm] los dientes [Ac], les ruedes del carru [Ay].
  1. 1. Rucar, meter ruíu [Sm] los dientes [Ac], les ruedes del carru [Ay].
2. Comer [Ac]. 3. Echar pestes, ponese de mal humor [Ay]. Verbu fechu d’una posible onomatopeya como s’alvierte nel cast. rechinar, port. chiar (dcech s.v. rechinar) anque García de Diego (deeh), siguiendo a Diez, parte del fráncicu *kinni ‘mexella’ d’u tamién siguiría’l fr. rechignier, verbu esti pal que Meyer-Lübke parte del a.a.a. kīnan (rew). Un deverbal del participiu fuerte de rechinar sedría’ l’ast. rechina (cfr.).
rechinar 2
📖: rechinar 2
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rechinar 2
Cfr. rellenar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rellenar</i>.
rechistar
📖: rechistar
🏗️: NO
✍️: NO
Retrucar, protestar [Ay. Tb. Tox (= repuchar)]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
  1. rechistar
    • Ay
  2. Retrucar, protestar [Ay. Tb. Tox (= repuchar)]: <i class="della">Nun</i
podioren rechistar [Ay].
  1. 1. <i class="della">podioren</i> <i class="della">rechistar</i> [Ay].
Cfr. chistar.
rechisteru, el
📖: rechisteru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Sitiu abrigáu onde calienta’l sol [Llomb]. <br class="della">Podría tratase d’una formación sobro <i class="della">chista</i>(TEST)
  1. rechisteru
  2. Sitiu abrigáu onde calienta’l sol
    • Llomb
  3. <br class="della">Podría tratase d’una formación sobro <i class="della">chista</i
voz dialeutal cast. na aceición de ‘chispa’ (deeh s.v. chist) y según ello en- tender rechisteru como *‘sitiu onde dan les chispes del sol’. L’inconveniente ta en que chista ‘chispa’ nun se conseña nel dominiu ástur nin nel cast. más averáu, anque ello nun niega la so posibilidá hestórica. De toes maneres rechisteru enten- dióse como variante d’otros términos conseñaos en Lleón asina resisterio, retestero, etc. y n’otres xeografíes sureñes y aragoneses, voces toes elles en rellación con (hora) sěxta en referencia a la hora de la siesta en que más calienta’l sol (lla s.v. resisterio; dcech s.v. seis). Pero un posible autóctonu con
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. voz dialeutal cast. na aceición de ‘chispa’ (deeh s.v. chist) y según ello en- tender <i class="della">rechisteru </i>como *‘sitiu onde dan les chispes del sol’. L’inconveniente ta en que <i class="della">chista </i>‘chispa’ nun se conseña nel dominiu ástur nin nel cast. más averáu, anque ello nun niega la so posibilidá hestórica. De toes maneres <i class="della">rechisteru </i>enten- dióse como variante d’otros términos conseñaos en Lleón asina <i class="della">resisterio, retestero</i>, etc. y n’otres xeografíes sureñes y aragoneses, voces toes elles en rellación con (hora) sěxta en referencia a la hora de la <i class="della">siesta</i> en que más calienta’l sol (lla s.v. resisterio; dcech s.v. seis). Pero un posible autóctonu con
[S] *rexesteru rechisteru, castellanizáu en [tS], nun ha me- cese con tiesta ‘cabeza’ pues n’ast. tar a la testera’l sol ye tar cola cabeza al sol cuando ésti más calienta, etc.
recholante
📖: recholante
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. recholante
    • Ri
Allegre, gayasperu [Ri].
  1. 1. Allegre, gayasperu [Ri].
Cfr. relochu, a, o.
rechonchu, a, o
📖: rechonchu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+rechunchu [Ay].>(TEST)
  1. rechonchu
  2. rechunchu metafonía
    • Ay
Gordu y pequeñu (un individuu) [Ac]. Gordu, sanu [Ay].
  1. 1. Gordu y pequeñu (un individuu) [Ac]. Gordu, sanu [Ay].
- Sueltu, rechonchu, membrudu [La Paliza 251] Voz que como la cast. de la mesma espresión y significáu paez d’orixe inciertu, quiciabes de creación espresiva y difícil de xebrar del cat. redanxó ‘rechonchu’, etc. a les que s’avera l’arag. redoncho ‘redondel’, etc. (dcech s.v. rechoncho). Un deriváu sedría ast. rechonchudu, a, o (
  1. - Sueltu, rechonchu, membrudu
  2. La Paliza 251
  3. Voz que como la cast. de la mesma espresión y significáu paez d’orixe inciertu, quiciabes de creación espresiva y difícil de xebrar del cat. redanxó ‘rechonchu’, etc. a les que s’avera l’arag. redoncho ‘redondel’, etc. (dcech s.v. rechoncho). Un deriváu sedría ast. rechonchudu, a, o (
cfr.).
rechonchudu, a, o
📖: rechonchudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Rechonchu [JH]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Blanca,</i>(TEST)
  1. rechonchudu
  2. Rechonchu
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Blanca,</i
gayarda, tienra y rechonchuda [DyE 3]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">gayarda,</i> <i class="della">tienra</i> <i class="della">y</i> <i class="della">rechonchuda</i> [DyE 3]
El vientre ye tan anchu y rechonchudu [Judit 193]
  1. El vientre ye tan anchu y rechonchudu
  2. Judit 193
Cfr. rechonchu, a, o.
rechumar
📖: rechumar
🏗️: NO
✍️: NO
Rezumir (la brea del pinu) [Tox]. Posible variante del ast. *<i class="della">rezumar </i>non conseñáu güei pero sí lo qu’hebo ser la so variante <i class="della">rezumir</i>(TEST)
  1. rechumar
  2. Rezumir (la brea del pinu)
    • Tox
  3. Posible variante del ast
  4. <i class="della">rezumar </i>non conseñáu güei pero sí lo qu’hebo ser la so variante <i class="della">rezumir</i asterisco
(cfr.), en tou casu ver- bu fechu sobro zumu (cfr.) como apunten Corominas-Pascual (dcech s.v. zumo). Cfr. zumu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), en tou casu ver- bu fechu sobro <i class="della">zumu</i> (cfr.) como apunten Corominas-Pascual (dcech s.v. zumo). Cfr. <i class="della">zumu</i>.
rechupar
📖: rechupar
🏗️: NO
✍️: NO
Chupar (los deos, los llabios) [Sr]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
  1. rechupar
  2. Chupar (los deos, los llabios)
    • Sr
  3. -<i class="della">se</i eonaviego
‘salir manches que nun se quiten, na ropa de color’ [Mar]. ‘perdese los colores de la ropa’ [Mar].
  1. 1. ‘salir manches que nun se quiten, na ropa de color’ [Mar]. ‘perdese los colores de la ropa’ [Mar].
Cfr. chupar.
rechusqueru, a, o*
📖: rechusqueru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><rechusqueiru/era [PSil].>(TEST)
  1. rechusqueru
  2. ident class="della" level="1"></ident><rechusqueiru/era
    • PSil
Que tien un aspeutu positivu y que se prepara bien (la perso- na) [PSil]: Nun te preocupes que yía mui rechusquera [PSil]. Cfr. chuscu, a, o.
  1. Que tien un aspeutu positivu y que se prepara bien (la perso- na) [PSil]: Nun te preocupes que yía mui rechusquera [PSil]. Cfr. chuscu, a, o.
  2. PSil
recibición, la*
📖: recibición
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">V</i>(TEST)
  1. recibición
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">V</i
morabetinos e V moyos por recibiciones s.f. [SPM/510]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">morabetinos</i> <i class="della">e</i> <i class="della">V</i> <i class="della">moyos</i> <i class="della">por</i> <i class="della">recibiciones</i> s.f. [SPM/510]
Cfr. recibir.
  1. Cfr. recibir.
“recibidor”
📖: “recibidor”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">recibidores</i>(TEST)
  1. “recibidor”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">recibidores</i
peages et directuras dela uilla 1232(or.) [SV/195]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">peages</i> <i class="della">et</i> <i class="della">directuras</i> <i class="della">dela</i> <i class="della">uilla</i> 1232(or.) [SV/195]
Petro Sadorninez recibidor de esta uina ya de esta roblacion 1239(or.) [MCar-I/239] disti pleyto fo ya domna Oraca fazedor para Maria Salvado- riz ya recibidor 1259(or.) [SP-I/209] Cfr. recibir.
  1. Petro Sadorninez recibidor de esta uina ya de esta roblacion
  2. 1239(or.) MCar-I/239
  3. disti pleyto fo ya domna Oraca fazedor para Maria Salvado- riz ya recibidor
  4. 1259(or.) SP-I/209
  5. Cfr. recibir.
“recibiente”
📖: “recibiente”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Martin</i>(TEST)
  1. “recibiente”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Martin</i
[xira] recibiente los derechos dela villa 1241(or.)
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">[xira]</i> <i class="della">recibiente</i> <i class="della">los</i> <i class="della">derechos</i> <i class="della">dela</i> <i class="della">villa</i> 1241(or.)
[DOSV-II/106] Martin Xira so meryon recibiente los derechos de la villa 1244 [DCO-II/15] recebiente los derechos 1254(or.) [DOLLA-I/74]:Uv Recibiente los derechos de la villa de sua mano 1255(or.) [DOLLA-I/76]:Uv assi conmo en arbitros conpromissarios e amigables con- ponedores reçebientes este arbidrio 1308(or.) [ACL- IX/125] Del participiu de presente de recibir.
  1. DOSV-II/106
  2. Martin Xira so meryon recibiente los derechos de la villa
  3. 1244 DCO-II/15
  4. recebiente los derechos 1254(or.) [DOLLA-I/74]:Uv
  5. DOLLA-I/74
  6. Recibiente los derechos de la villa de sua mano 1255(or.)
  7. [DOLLA-I/76]:Uv assi conmo en arbitros conpromissarios e amigables con- ponedores reçebientes este arbidrio
  8. 1308(or.) ACL- IX/125
  9. Del participiu de presente de recibir.
recibimientu, el
📖: recibimientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+recimiintu [Ay].>(TEST)
  1. recibimientu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+recimiintu
    • Ay
Cast. recibimiento [Ac. Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">recibimiento</i> [Ac. Ay].
resçevimiento del llagar de Samartino que fiso Ri Garçia 1493(or.) [VC-II/336] - anque estos lu honraron más/en cuantu al recibimientu/ que ñon quedó que envidiar/a aquellos que lo llograren/ al nunciu de Portugal [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 281-285)] Cfr. recibir.
  1. resçevimiento del llagar de Samartino que fiso Ri Garçia
  2. 1493(or.) VC-II/336
  3. - anque estos lu honraron más/en cuantu al recibimientu/ que ñon quedó que envidiar/a aquellos que lo llograren/ al nunciu de Portugal
  4. ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 281-285)
  5. Cfr. recibir.
recibir
📖: recibir
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><recebir [y Lln. Cl. Cg. y Ay. JH]. arrecibir [PSil].>(TEST)
  1. recibir
  2. ident class="della" level="1"></ident><recebir
    • y Lln
    • Cl
    • Cg
    • y Ay
    • JH
  3. arrecibir
    • PSil
Cast. recibir [Xral]. 2. Comulgar [Llomb].
  1. 1. Cast. <i class="della">recibir </i>[Xral].
  2. 2. Comulgar [Llomb].

a) Alfonso Martiniz recepit peages 1234(or.) [SV/78 SV/80] 1235(or.) [SV/67] b) recebidos seamos en la casa 1187(or.) [MSAH-IV/422] et todauia ser rezebidos (sic) in nostro beneficio 1224(or.) [MCar-I/151] porque recibi de uos I quartero de pan 1243 [MB-II/30] beuemos uos ende vino por precio que recibimos de vos 1244(or.) [MSMV/49] recibio el preytu de ambas las partes e oiu las razones 1247 [SPM/405] recibiu del abade e del conventu convenetia e preytu 1247 [SPM/405] rreçebian hi grandes tuertos e grandes fuerças 1249(s. xv) [ACL/159] devo a rrecebir ... a sus mensageros e darles pan et vino 1251 (or.) [VVS/131] Pedro Iohan nuestro conpannero que lo rreciba e lo recalde 1276(or.) [SV-IV(2)/60] et don Alfonso recebia el terço para el altar de Carraçedo 1286 (or.) [VVS/138] deve seer recebida la prova contra aquellas testemunnas que son vivas s. xiii (or.) [FX/88] la sortilla for dada e recebida por nomne de arras s. xiii (or.) [FX/106] depois que for nacido recebir babtismo e visquier X dias s. xiii (or.) [FX/153] que emende el danno que recebio por el ganado s. xiii (or.) [FX/275] resçebi de vos Fernan Martiniz tendero de Leon 1321(or.) [SP-I/427] por preçio que reçebimos de uos dolze maravedis de la dicha moneda 1361(or.) [SB/276] cuello e resçebo por mio filla legitima e heredera a Maria Alvariz 1408(or.) [SP-III/172] de resçebyr a puerta deste dicho monesterio por el çelemin ferrado 1427(or.) [SB/331] Quien mal fay, mal arrecibe [Xuan y Bernalda 1861/4)] Fexo lo que y mandó’l ánxel del señor y recibió la so’sposa [San Mateo 3] Y arrecibiendo en sueños un avisu del cielu [San Mateo 5] Arrecibió una gran clarencia [San Mateo 10] Non arrecibiréis so mercé de vuestru [San Mateo 18]

  1. a) Alfonso Martiniz recepit peages 1234(or.) [SV/78 SV/80]
  2. 1235(or.) SV/67
  3. b) recebidos seamos en la casa
  4. 1187(or.) MSAH-IV/422
  5. et todauia ser rezebidos (sic) in nostro beneficio
  6. 1224(or.) MCar-I/151
  7. porque recibi de uos I quartero de pan
  8. 1243 MB-II/30
  9. beuemos uos ende vino por precio que recibimos de vos
  10. 1244(or.) MSMV/49
  11. recibio el preytu de ambas las partes e oiu las razones
  12. 1247 SPM/405
  13. recibiu del abade e del conventu convenetia e preytu
  14. 1247 SPM/405
  15. rreçebian hi grandes tuertos e grandes fuerças
  16. 1249(s. xv) ACL/159
  17. devo a rrecebir ... a sus mensageros e darles pan et vino
  18. 1251 (or.) VVS/131
  19. Pedro Iohan nuestro conpannero que lo rreciba e lo recalde
  20. 1276(or.) SV-IV(2)/60
  21. et don Alfonso recebia el terço para el altar de Carraçedo
  22. 1286 (or.) VVS/138
  23. deve seer recebida la prova contra aquellas testemunnas que son vivas s. xiii (or.)
  24. FX/88
  25. la sortilla for dada e recebida por nomne de arras s. xiii (or.)
  26. FX/106
  27. depois que for nacido recebir babtismo e visquier X dias s. xiii (or.)
  28. FX/153
  29. que emende el danno que recebio por el ganado s. xiii (or.)
  30. FX/275
  31. resçebi de vos Fernan Martiniz tendero de Leon
  32. 1321(or.) SP-I/427
  33. por preçio que reçebimos de uos dolze maravedis de la dicha moneda
  34. 1361(or.) SB/276
  35. cuello e resçebo por mio filla legitima e heredera a Maria Alvariz
  36. 1408(or.) SP-III/172
  37. de resçebyr a puerta deste dicho monesterio por el çelemin ferrado
  38. 1427(or.) SB/331
  39. Quien mal fay, mal arrecibe
  40. Xuan y Bernalda 1861/4)
  41. Fexo lo que y mandó’l ánxel del señor y recibió la so’sposa
  42. San Mateo 3
  43. Y arrecibiendo en sueños un avisu del cielu
  44. San Mateo 5
  45. Arrecibió una gran clarencia
  46. San Mateo 10
  47. Non arrecibiréis so mercé de vuestru
  48. San Mateo 18
Del llat. recipere ‘recibir’, ‘permitir entrar’ (Old), con conti- nuadores na Romania centro-occidental (rew) ya panhispá- nicu (deeh; dcech s.v. concebir). Un posible continuador del part. de presente ye recibiente (cfr.); un deverbal fuerte recibu (cfr.). Tamién en rellación etimolóxica con recibir tán: recibi- ción (cfr.), recibidor (cfr.), recibimientu (cfr.).
recibu, el
📖: recibu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">recibo</i>(TEST)
  1. recibu
  2. Cast
  3. <i class="della">recibo</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. recibir.
reciedume, la
📖: reciedume
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. reciedume
“Fuerza, fortaleza, vigor, reciedumbre” [JH].
  1. 1. “Fuerza, fortaleza, vigor, reciedumbre” [JH].
Podría tratase d’una adautación fecha al ast. por Junquera Huergo del cast. reciedumbre (drae).
reciella, la
📖: reciella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<reciel.la [Ay. Ll. Ri. Bab. Tb. Md. Oc]. raciella [Llu. y Sr]. {Con yeísmu, recieya [Cl]}.>(TEST)
  1. reciella
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Sr
    • Sb
    • Ca
    • Cp
    • Llg
    • Qu
    • Po
  2. {Con yeísmu, recieya [Cl]}
  3. reciel.la
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Bab
    • Tb
    • Md
    • Oc
  4. raciella
    • Llu
    • y Sr
Rebañu d’oveyes o cabres [LV. Lln. Pa. Cg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Bab. V1830] non adultes [Cp]: Quesu de reciella [Pa]. Oveyes y cabres [Ll. Tb. GP a. 1788]. Rebañu d’oveyes y cabres [Ay] pequeñu [Llg. DA]. 2. Conxuntu de críes de cual- quier especie animal [Cl]. Ganáu menor [Lln], gochos [Cb (= reciellu)]. Ganáu menudo [CyN (Recuerdos 52)] y gatos y pites [R]. Ganáu non adulto [Ac] menor [Qu (Oc)]. Oveya que se sacrifica pa dalguna comida especial [Md. Oc]: El Tur- neso anueite matóu reciel.la [Oc]. Ganáu ruino [Cb (= recie- llu)]. 3. Los neños en conxuntu [Lln. Cb (= reciellu). Cg. Llu. Ac. Llg. Sr. Ri. Tb]. Rapazos revoltosos [R]. Los neños de la casa o del pueblu [Cp]. Tropa, recua [Cñ]: Llegó Quelino cola reciella [Cñ]. Xente [Ac], rapacería [Llu]. Lo más baxo de la xente [Cb (= reciellu)]. Xentecaya [Cp]. “Canalla. La familia menuda de una casa. El conjunto de cosas menudas de poco valor” [JH]. ///Por ser buena pa reciella quieren los otros ponguetos robamos a Ventaniella [Po (LC)]. A la fiesta de Llugás, si la vaca y la reciella non tán malos ¿pa qué vas? [CyN (Recuerdos)].
  1. 1. Rebañu d’oveyes o cabres [LV. Lln. Pa. Cg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Bab. V1830] non adultes [Cp]: <i class="della">Quesu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">reciella</i> [Pa]. Oveyes y cabres [Ll. Tb. GP a. 1788]. Rebañu d’oveyes y cabres [Ay] pequeñu [Llg. DA].
  2. 2. Conxuntu de críes de cual- quier especie animal [Cl]. Ganáu menor [Lln], gochos [Cb (= reciellu)]. Ganáu menudo [CyN (Recuerdos 52)] y gatos y pites [R]. Ganáu non adulto [Ac] menor [Qu (Oc)]. Oveya que se sacrifica pa dalguna comida especial [Md. Oc]: <i class="della">El</i> <i class="della">Tur- neso</i> <i class="della">anueite</i> <i class="della">matóu</i> <i class="della">reciel.la</i> [Oc]. Ganáu ruino [Cb (= recie- llu)].
  3. 3. Los neños en conxuntu [Lln. Cb (= reciellu). Cg. Llu. Ac. Llg. Sr. Ri. Tb]. Rapazos revoltosos [R]. Los neños de la casa o del pueblu [Cp]. Tropa, recua [Cñ]<i class="della">: Llegó Quelino cola reciella </i>[Cñ]. Xente [Ac], rapacería [Llu]. Lo más baxo de la xente [Cb (= reciellu)]. Xentecaya [Cp]. “Canalla. La familia menuda de una casa. El conjunto de cosas menudas de poco valor” [JH]. ///<i class="della">Por ser buena pa reciella quieren los otros</i> <i class="della">ponguetos</i> <i class="della">robamos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">Ventaniella</i> [Po (LC)]. <i class="della">A</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fiesta de</i> <i class="della">Llugás,</i> <i class="della">si</i> <i class="della">la</i> <i class="della">vaca</i> <i class="della">y</i> <i class="della">la</i> <i class="della">reciella</i> <i class="della">non</i> <i class="della">tán</i> <i class="della">malos</i> <i class="della">¿pa</i> <i class="della">qué</i> <i class="della">vas? </i>[CyN (Recuerdos)].
a) Dominicus Rezella 1228(or.) [ACL/462] b) duas vacas et xii reciellas pella costumme del cabildo [LK/198] tiene mas la reciella de ambos beneficios que vale treintai- cuatro ducados 1567 (c. xviii) [MSPV/62] Beinte e dos cabezas de rreziella de cabras e obejas 1577 [(Comuña) 141] cayen les cases, viéndense lles lloses,/ñon queda güe, ñin vaca, ñin reciella,/cazu, caldera, platu ni escudiella [BAúxa, PyT (Poesíes 37-39)] herbamora, artamisa, ortigues vieyes,/el quesu de reciella, el mestruanzu,/el benito campín con el collandru [Ro- mance (Torano): 23-25] Perdí la muyer/los fíos, el dineru/les baques y la reciella [Misterio Tr 134] Ñunca lo vió el Asiriu y so reciella [Judit 195] Y véndese la reciella/y los potes y los cazos [La Paliza 266] Siéntome xunto al fuebu, y la reciella axuntase al olor de la escudiella [Vida Aldea 269] Quién cuidáis que ye’l siervu fiel, y prudente, á quien so señor ponxo sola so reciella [San Mateo 102]
c) de escanda y panizo y compango y recilla y cera y lienzo 1567 (c. xviii) [MSPV/64] en las pernadas y tocinos y recilla y compango y lienzo 1567 (c. xviii) [MSPV/65] arriendo de la recilla queso y manteca en veinte y dos du- cados 1678 (c. xviii) [MSPV/41] Etimolóxicamente paez qu’ha partise d’un dim. de rēs, rēī ‘cosa’ (em) → ‘ganáu’, esto ye, LXX promiscua peccora oues et capras CC et XXX porcos et porcas 891 (s. xiv) [DCO-I/52] terras uineas pratis pascuis molinis aqueductibus exitus rau- pa rescula 941 (s. xii) [ACL/222] oues boues rescula 954 (s. xii) [ACL/38] vaca uitulata de peccora permiscua numero XXX et spatas duas 956(s. xii) [ACL/64] pannos argentum scalas uinum et panem boues et cetera res- cula cubas 961 (s. xii) [ACL/124] pannos laneis uel lineis uel homnia cuncta rescula 968 (or.) [ACL/197] uinum et panem boues uel cetera rescula cubas lectos et se- llas 982 (s. xii) [ACL/297] in armentis in rescula gressum regressum 995(s. xii) [ACL/83] in uinias in qubas in resgula in kabalos in bobes 1005(s. xii) [ACL/195] Na nuesa llingua medieval dacuando apruz la oposición: “ga- nado menudo” 1262 [MCar-II/21; FX/272] frente a “ganado maor” 1262 [MCar-II/21]. Sobro ast. reciella (Alarcos 1980: 153; García Arias 2006b s.v. rocello) fadríase, amás del dim. recielluca (
  1. a) Dominicus Rezella
  2. 1228(or.) ACL/462
  3. b)
  4. duas vacas et xii reciellas pella costumme del cabildo
  5. LK/198
  6. tiene mas la reciella de ambos beneficios que vale treintai- cuatro ducados
  7. 1567 (c. xviii) MSPV/62
  8. Beinte e dos cabezas de rreziella de cabras e obejas 1577
  9. (Comuña) 141
  10. cayen les cases, viéndense lles lloses,/ñon queda güe, ñin vaca, ñin reciella,/cazu, caldera, platu ni escudiella
  11. BAúxa, PyT (Poesíes 37-39)
  12. herbamora, artamisa, ortigues vieyes,/el quesu de reciella, el mestruanzu,/el benito campín con el collandru
  13. Ro- mance (Torano): 23-25
  14. Perdí la muyer/los fíos, el dineru/les baques y la reciella
  15. Misterio Tr 134
  16. Ñunca lo vió el Asiriu y so reciella
  17. Judit 195
  18. Y véndese la reciella/y los potes y los cazos
  19. La Paliza 266
  20. Siéntome xunto al fuebu, y la reciella axuntase al olor de la escudiella
  21. Vida Aldea 269
  22. Quién cuidáis que ye’l siervu fiel, y prudente, á quien so señor ponxo sola so reciella
  23. San Mateo 102

  24. c)
  25. de escanda y panizo y compango y recilla y cera y lienzo
  26. 1567 (c. xviii) MSPV/64
  27. en las pernadas y tocinos y recilla y compango y lienzo
  28. 1567 (c. xviii) MSPV/65
  29. arriendo de la recilla queso y manteca en veinte y dos du- cados
  30. 1678 (c. xviii) MSPV/41
  31. Etimolóxicamente paez qu’ha partise d’un dim. de rēs, rēī
  32. ‘cosa’ (em) → ‘ganáu’, esto ye,
  33. LXX promiscua peccora oues et capras CC et XXX porcos et porcas
  34. 891 (s. xiv) DCO-I/52
  35. terras uineas pratis pascuis molinis aqueductibus exitus rau- pa rescula
  36. 941 (s. xii) ACL/222
  37. oues boues rescula
  38. 954 (s. xii) ACL/38
  39. vaca uitulata de peccora permiscua numero XXX et spatas duas
  40. 956(s. xii) ACL/64
  41. pannos argentum scalas uinum et panem boues et cetera res- cula cubas
  42. 961 (s. xii) ACL/124
  43. pannos laneis uel lineis uel homnia cuncta rescula
  44. 968 (or.) ACL/197
  45. uinum et panem boues uel cetera rescula cubas lectos et se- llas
  46. 982 (s. xii) ACL/297
  47. in armentis in rescula gressum regressum
  48. 995(s. xii) ACL/83
  49. in uinias in qubas in resgula in kabalos in bobes
  50. 1005(s. xii) ACL/195
  51. Na nuesa llingua medieval dacuando apruz la oposición: “ga- nado menudo” 1262 [MCar-II/21; FX/272] frente a “ganado maor” 1262 [MCar-II/21]. Sobro ast. reciella (Alarcos 1980: 153; García Arias 2006b s.v. rocello) fadríase, amás del dim. recielluca (
  52. MCar-II/21
del llat. serondu rescella (em) cfr.), una creación analóxica masculina reciellu (cfr.) de calter asemeyáu nos comportamientos anque con dalguna variante fónica aguardable pal grupu -ske- non sólo en [θ] sinón en [S] como se ve n’exemplos de Lleón (ghla §4.4.2; lla s.v. reciello). La variante rocello xustifícase per- bién alvirtiendo la inseguranza de la vocal átona especialmen- te nel occidente asturianu.
  1. ast. reciella ‘ganáu menudo’ → ‘canaya, neños pequeños’, ‘cosa o animal pequeñu’ con daqué documentación llatina (§a), asturiana (§b) y castellanizada (§c). Nun ha partise, por razones fóniques, del diminutivu rescula [Xo (Etimologías) 322; CyN (Recuerdos) 52]. La equivalencia con otros térmi- nos d’usu nel llat. medieval del dominiu ufre exemplos como los que siguen darréu:
  2. Xo (Etimologías) 322; CyN (Recuerdos) 52
reciellu, el
📖: reciellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<reciel.lu [Ay. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. Cv]. riciel.lu [Cn (F)]. +reciil.lu [Ay. Ll]. ranciel.lu [Cv]. {Con yeísmu, receyu (<i class="della">sic</i>) [Cl]}. /////reixiellu [Mar]. raxiellu [Mar]. //rocello [Eo].>(TEST)
  1. reciellu
  2. {Con yeísmu, receyu (<i class="della">sic</i>) [Cl]}
  3. reciel.lu
    • Ay
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Bab
    • PSil
    • Cv
  4. riciel.lu
    • Cn (F)
  5. reciil.lu metafonía
    • Ay
    • Ll
  6. ranciel.lu
    • Cv
  7. reixiellu dudoso (certainty = baxa)
    • Mar
  8. raxiellu
    • Mar
  9. rocello eonaviego
    • Eo
Oveya o cabra [Ay. Ll] de ruin valor y pesu [PSil]: Quedóunos un reciel.lu pol monte [PSil]. Oveya o corderu pequeñu [Ay. Tb]. Corderu de menos d’un añu [Cn (F)]: Hai que comprar un riciel.lu pa Pasquiel.la [Cn (F)]. Carneru de pocu tiempu [Mar]. Oveya, corderu o carneru d’un rebañu [/Eo/]. Corderu de poca llana [Mar]. Animal pequeñu, ruin [Cv (reciel.lu = ranciel.lu)]. 2. Animal acabante nacer [Sm]. Neñu acabante nacer [Sm]. 3. Ser perpequeñu [Bab]. Neñu o rapaz mal de- sarrolláu [Sm. Cv (reciel.lu)]. Neñu perflacu [Md]. 4. Pioyu [/Eo/]. 5. Ganáu ruino [Cb]. Gochos y demás ganáu menudo [Cb]. 6. Neños en conxuntu [Cb]. Neñu traviesu y revoltosu [/Eo/]. 7. La canaya [Cb]. Persona de mal facer [Ay. /Eo/]. 8. Conxuntu de coses de ruin valor [Cl]. a) terra in ualle de Asinela et duos recellos 950 (s. xii) [ACL/296] acepit de uobis in precio II quartarios de ceuaria et recelo 963 [ODueñas/39] id est recellos duos 978(or.) [SV] boue I de colore marceno ualiente modios VIIII et recelos V 978 [ODueñas/47] saiale in modios V et recelos II curemne noua 978 [ODue- ñas/47] recellos duos in quartarios VI et de sicera sextarios V 978(or.) [SV/55] de Iscanlula eminas v et quarterio i de ordjo et recello 982 (or.) [SV] II recelos precio que nobis bene conplagui et de precio 1002 [ODueñas/69] tocçino de presalso et recelo et sextario I de ciuaria 1002(or.) [ACL/139] acepit de uos in precio rezelos V et quartario I de tridigo 1003 [ODueñas/72] uacas III et recelos xv et kainabe I et bele I 1006 [ODue- ñas/75] III recelos cum suos filios ualiente XX arentios precio que micz bene 1009 [ODueñas/84] recelo ualiente VI arentios et eo Cidi pane et uino 1009 [ODueñas/191] II recelos gum suos filius in sub unus ualiente xii ariencius 1009 [ODueñas/192] in precio III recelos et XX ariecos in ariento que uobis 1013 [ODueñas/92] recelo obtimu V emis de ceuaria emi in conpa et de 1014 [ODueñas/93] uacca I et solitos V de argento et recellos IIII 1030 [ODue- ñas/155] accepitmus de uos in pretio lenzio I rezello I 1049(or.) [SV/100] modio I in porco et in recelo 1095(or.) [SV/192] XXXª cabos inter uacas et boues et uiginti recellos 1144(or.) [SV/336] duodecim recellos et cum tota sua cria 1207(or.) [SV/49]
vno boue et vna vaca bonos et recellos VI bonos 1234(or.) [SV/81] de dolze rrezallos & de una porca &_de todo estango {ca- mentamos que lapsus gráficu} de casa 1287 [MB-II/127] b) quantos reciellos & quantos porcos hi esteuieren a la sazon & ferramientos 1263 [MB-II/88] una nida de nouiella ¬ los reciellos 1287 [DCO-II/152] dos boes ¬ duas uacas ¬ dolze reciellos pora poblo 1289 [DCO-II/157] una uaca & seis reciellos & todos preseos de casa 1290 [MB-II/141] con duas vacas e con diez resçiellos cada jugueria 1336(or.) [SP-II/145] & siete quintales de canamo & tres vacas & çinco cabos de yeguas & veynte Reziellos de ouellas 1353 [MB/129] bues e vacas e bestias e reçiellos e puercos 1402(or.) [VC- II/82] a Alfonso fillo de Alfonso Gonçalez de Prianes nuestro afilla- do dos resçiellos 1426(or.) [SP-III/260] - Tomareis (...)/el queso de reciello y el mestranzo [El En- salmador 69] c) se partia queso y manteca y recillos 1606 (c. xviii) [MSPV/89] d) cun duabus vaccis et cum xii ruxelis et cum porca una et cum pane viride et sicco (...) et xii roxelos 1233 [CDMVO/105] de duas vacas et de xii rocelos et de I porca et de I verron 1266 [CDMVO/218] Nel dominiu ástur habrán estudiase les dos variantes fondes d’esta pallabra reciellu y reixellu [al llau del gall. recelo ‘cor- deirín’ y gall. a. reixelo ‘cabritu’, ‘carneru tienru, ‘gochín’ (dd)] que se debe al doble comportamientu nestos dos domi- nios de -ske- > [θ] y [S] (ghla §4.4.2). Nel casu ast. y g-ast. vese pernidiamente cómo de referise a ganáu menor llanar o cabrío pasa a aplicase’l términu a realidaes pequeñes y vives, ruines y, mesmamente, a los neños.
  1. Oveya o cabra [Ay. Ll] de ruin valor y pesu [PSil]: Quedóunos un reciel.lu pol monte [PSil]. Oveya o corderu pequeñu [Ay. Tb]. Corderu de menos d’un añu [Cn (F)]: Hai que comprar un riciel.lu pa Pasquiel.la [Cn (F)]. Carneru de pocu tiempu [Mar]. Oveya, corderu o carneru d’un rebañu [/Eo/]. Corderu de poca llana [Mar]. Animal pequeñu, ruin [Cv (reciel.lu = ranciel.lu)]. 2. Animal acabante nacer [Sm]. Neñu acabante nacer [Sm]. 3. Ser perpequeñu [Bab]. Neñu o rapaz mal de- sarrolláu [Sm. Cv (reciel.lu)]. Neñu perflacu [Md]. 4. Pioyu [/Eo/]. 5. Ganáu ruino [Cb]. Gochos y demás ganáu menudo [Cb]. 6. Neños en conxuntu [Cb]. Neñu traviesu y revoltosu [/Eo/]. 7. La canaya [Cb]. Persona de mal facer [Ay. /Eo/]. 8. Conxuntu de coses de ruin valor [Cl].
  2. Cl
  3. a) terra in ualle de Asinela et duos recellos
  4. 950 (s. xii) ACL/296
  5. acepit de uobis in precio II quartarios de ceuaria et recelo
  6. 963 ODueñas/39
  7. id est recellos duos
  8. 978(or.) SV
  9. boue I de colore marceno ualiente modios VIIII et recelos V
  10. 978 ODueñas/47
  11. saiale in modios V et recelos II curemne noua
  12. 978 ODue- ñas/47
  13. recellos duos in quartarios VI et de sicera sextarios V
  14. 978(or.) SV/55
  15. de Iscanlula eminas v et quarterio i de ordjo et recello 982 (or.)
  16. SV
  17. II recelos precio que nobis bene conplagui et de precio
  18. 1002 ODueñas/69
  19. tocçino de presalso et recelo et sextario I de ciuaria
  20. 1002(or.) ACL/139
  21. acepit de uos in precio rezelos V et quartario I de tridigo
  22. 1003 ODueñas/72
  23. uacas III et recelos xv et kainabe I et bele I
  24. 1006 ODue- ñas/75
  25. III recelos cum suos filios ualiente XX arentios precio que micz bene
  26. 1009 ODueñas/84
  27. recelo ualiente VI arentios et eo Cidi pane et uino
  28. 1009 ODueñas/191
  29. II recelos gum suos filius in sub unus ualiente xii ariencius
  30. 1009 ODueñas/192
  31. in precio III recelos et XX ariecos in ariento que uobis
  32. 1013 ODueñas/92
  33. recelo obtimu V emis de ceuaria emi in conpa et de
  34. 1014 ODueñas/93
  35. uacca I et solitos V de argento et recellos IIII
  36. 1030 ODue- ñas/155
  37. accepitmus de uos in pretio lenzio I rezello I
  38. 1049(or.) SV/100
  39. modio I in porco et in recelo
  40. 1095(or.) SV/192
  41. XXXª cabos inter uacas et boues et uiginti recellos
  42. 1144(or.) SV/336
  43. duodecim recellos et cum tota sua cria
  44. 1207(or.) SV/49

  45. vno boue et vna vaca bonos et recellos VI bonos
  46. 1234(or.) SV/81
  47. de dolze rrezallos & de una porca &_de todo estango {ca- mentamos que lapsus gráficu} de casa
  48. 1287 MB-II/127
  49. b)
  50. quantos reciellos & quantos porcos hi esteuieren a la sazon & ferramientos
  51. 1263 MB-II/88
  52. una nida de nouiella ¬ los reciellos
  53. 1287 DCO-II/152
  54. dos boes ¬ duas uacas ¬ dolze reciellos pora poblo 1289
  55. DCO-II/157
  56. una uaca & seis reciellos & todos preseos de casa
  57. 1290 MB-II/141
  58. con duas vacas e con diez resçiellos cada jugueria
  59. 1336(or.) SP-II/145
  60. & siete quintales de canamo & tres vacas & çinco cabos de yeguas & veynte Reziellos de ouellas 1353 [MB/129] bues e vacas e bestias e reçiellos e puercos
  61. 1402(or.) VC- II/82
  62. a Alfonso fillo de Alfonso Gonçalez de Prianes nuestro afilla- do dos resçiellos
  63. 1426(or.) SP-III/260
  64. - Tomareis (...)/el queso de reciello y el mestranzo
  65. El En- salmador 69
  66. c) se partia queso y manteca y recillos
  67. 1606 (c. xviii) MSPV/89
  68. d)
  69. cun duabus vaccis et cum xii ruxelis et cum porca una et cum pane viride et sicco (...) et xii roxelos 1233 [CDMVO/105] de duas vacas et de xii rocelos et de I porca et de I verron
  70. 1266 CDMVO/218
  71. Nel dominiu ástur habrán estudiase les dos variantes fondes d’esta pallabra reciellu y reixellu [al llau del gall. recelo ‘cor- deirín’ y gall. a. reixelo ‘cabritu’, ‘carneru tienru, ‘gochín’ (dd)] que se debe al doble comportamientu nestos dos domi- nios de -ske- > [θ] y [S] (ghla §4.4.2). Nel casu ast. y g-ast. vese pernidiamente cómo de referise a ganáu menor llanar o cabrío pasa a aplicase’l términu a realidaes pequeñes y vives, ruines y, mesmamente, a los neños.
  72. S
Cfr. reciella.
recielluca, la
📖: recielluca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<{Con yeísmu, receyuca [Cl]}.>(TEST)
  1. recielluca
  2. {Con yeísmu, receyuca [Cl]}
Rapacería [Cl].
  1. 1. Rapacería [Cl].
Dim. de reciella (cfr.).
recién
📖: recién
🏗️: NO
✍️: NO
Nuevu, acabante facer [Ay. Cd]: <i class="della">Recién</i>(TEST)
  1. recién
    • Ay
    • Cd
  2. Nuevu, acabante facer [Ay. Cd]: <i class="della">Recién</i
salío del forno [Ay]. Cast. reciente, frescu [Ac. Cd]: Esta mantega ye recién [Ac].
  1. 1. <i class="della">salío</i> <i class="della">del</i> <i class="della">forno</i> [Ay]. Cast. <i class="della">reciente</i>, frescu [Ac. Cd]: <i class="della">Esta</i> <i class="della">mantega</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">recién</i> [Ac].
pannos pisces reçentes et ligna ad furnos necessaria 1085(s. xii) [MSAH-III/124] las fabaceras e los fabaceros non conpren pescado reziente pora reuender [FS (FFLL)] Cortadura reciente y ño otra cosa/al despliegar la voca parezía [HyL (F-O)/157] que esñidie de les manes al papallo/pollo suave, lo fresco y llo reciente [HyL (F-O/158]
  1. pannos pisces reçentes et ligna ad furnos necessaria
  2. 1085(s. xii) MSAH-III/124
  3. las fabaceras e los fabaceros non conpren pescado reziente pora reuender
  4. FS (FFLL)
  5. Cortadura reciente y ño otra cosa/al despliegar la voca parezía
  6. HyL (F-O)/157
  7. que esñidie de les manes al papallo/pollo suave, lo fresco y llo reciente
  8. HyL (F-O/158
2. Qu’acaba de nacer (neñu, animal) [Cd]. //En cuanto [Pr]: Del llat. recēns, -centis ‘acabante llegar’, ‘reciente’, ‘frescu’ (em) siguió ast. reciente conocíu pela documentación medie- val anque llueu paez que se caltevo na espresión apocopada recién. Sobro recens, -centis féxose’l verbu recentar (cfr.).
  1. Recién lleguis, escribis [Pr].
  2. Pr
recif, el
📖: recif
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<<i class="della">sic</i>>(TEST)
  1. recif
  2. i class="della">sic</i>
///Mucha pesca del recif, desde Cudiellero a San Feliz [LC]. Pallabra d’aniciu nel ár. cl. con continuador and. arraşíF ‘em- pedráu’ que ta nel aniciu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ///<i class="della">Mucha pesca del </i><i class="della">recif</i><i class="della">, desde Cudiellero a San Feliz </i>[LC]. Pallabra d’aniciu nel ár. cl. con continuador and. arraşíF ‘em- pedráu’ que ta nel aniciu
del cast., gall. arrecife, port. recife (da s.v. arrecife), mir. arrife (de documentu del s. xvi, Vas- concellos 1901: 16). L’aceición dada por Luciano Castañón “riada, arrollada” [LC] abúltame que respuende al intentu d’esclariar el significáu del dichu recoyíu y citáu enriba. Ye posible que recif nel exemplu dau se refiera a un llugar con- cretu de la costa de Cuideiru.
recimal, la
📖: recimal
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<la recimal [Sb]. recimar [Cv]. racimal [y Ll].>(TEST)
  1. recimal
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Pr
    • Lln
  2. la recimal
    • Sb
  3. recimar
    • Cv
  4. racimal
    • y Ll
Parra [LV. Villah. Sb. Ca. Ay. Ll. Cv. Pr (Cv). DA. AGO]. Vide [Ca]. Cepa de vide [Ll]. Parra, vide [Lln]. Cfr. recimu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Parra [LV. Villah. Sb. Ca. Ay. Ll. Cv. Pr (Cv). DA. AGO]. Vide [Ca]. Cepa de vide [Ll]. Parra, vide [Lln]. Cfr. <i class="della">recimu</i>.
recímanu, el
📖: recímanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">racimo</i>(TEST)
  1. recímanu
    • Qu
  2. Cast
  3. <i class="della">racimo</i
[Qu (i)].
  1. 1. [Qu (i)].
Cfr. recimu.
recimbáu, ada, ao
📖: recimbáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Cast. <i class="della">arracimado</i>(TEST)
  1. recimbáu
    • Md
  2. Cast
  3. <i class="della">arracimado</i
[Md].
  1. 1. [Md].
Formación axetiva fecha sol ast. recimbu (cfr. recimu).
recimblar
📖: recimblar
🏗️: NO
✍️: NO
Intensivu de <i class="della">cimblar</i>(TEST)
  1. recimblar
    • Cv
  2. Intensivu de <i class="della">cimblar</i
[Cv].
  1. 1. [Cv].
Cfr. cimbra.
recimu, el
📖: recimu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<racimu [y Ay. Mo (llaa 28). Cn (V)]. /////racimbu [Md]. re- cimbu [Faedo (y Oc). Md]. //recimo [Eo].>(TEST)
  1. recimu
    • Cg
    • Sb
    • Ay
    • Cv
    • Pr
    • Oc
    • Lln
    • Ca
    • Mo
    • Cn
  2. racimu
    • y Ay
    • Mo (llaa 28)
    • Cn (V)
  3. racimbu dudoso (certainty = baxa)
    • Md
  4. re- cimbu
    • Faedo (y Oc)
    • Md
  5. recimo eonaviego
    • Eo
Cast. racimo [LV. Cg. Ac. Sb. Ay. Md. Cv. Pr (Cv). Tox. Oc. /Eo/. R] d’uves [Lln. Ca]. Uves [R]. 2. Conxuntu de frutos nuna caña [PSil]. 3. Conxuntu de coses [Ay]. //Recimu de cu- liebraTamus communis, nueza negra’ [Llg, Mo (llaa 28)].
//Racimu de culiebraTamus communis, nueza negra’ [Mo (llaa 28)]. ///Por San Caitano el racimo na mano, por San Miguel el vino no tonel [Cn (V)].
  1. 1. Cast. <i class="della">racimo</i> [LV. Cg. Ac. Sb. Ay. Md. Cv. Pr (Cv). Tox. Oc. /Eo/. R] d’uves [Lln. Ca]. Uves [R].
  2. 2. Conxuntu de frutos nuna caña [PSil].
  3. 3. Conxuntu de coses [Ay]. //<i class="della">Recimu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">cu- </i><i class="della">liebra</i> ‘<i class="della">Tamus</i> <i class="della">communis</i>, nueza negra’ [Llg, Mo (llaa 28)]. <br class="della">//<i class="della">Racimu de</i> <i class="della">culiebra</i> ‘<i class="della">Tamus</i> <i class="della">communis</i>, nueza negra’ [Mo (llaa 28)]. ///<i class="della">Por</i> <i class="della">San</i> <i class="della">Caitano</i> <i class="della">el</i> <i class="della">racimo</i> <i class="della">na</i> <i class="della">mano,</i> <i class="della">por</i> <i class="della">San</i><i class="della"> Miguel</i> <i class="della">el</i> <i class="della">vino</i> <i class="della">no</i> <i class="della">tonel</i> [Cn (V)].
Recimos blancos y ñegros [Glorias Ast 161b] ¿Quiciás se demen recimos...? [San Mateo 24]
  1. Recimos blancos y ñegros
  2. Glorias Ast 161b
  3. ¿Quiciás se demen recimos...?
  4. San Mateo 24
Del llat. *racīmus, -i, variante de racēmus, -i ‘uva’ → ‘re- cimu’ (em), con continuadores románicos (rew; Rohfls 1979: 181) ya hispánicos (deeh). Un abondativu en -al úfrelu l’ast. recimal (cfr.). Un dim. en -ŭlus (llaa 103) ye responsable del ast. recímanu (cfr.), como calambru → calámbranu. Les variantes de tipu recimbu..., ufren un desendolque -mb- antie- timolóxicu quiciabes por influxu percorreutu debíu al adstratu castellán que davezu ufierta -m- onde l’ast. tien -mb-.
recincha, la
📖: recincha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<recinta [y Paredes (Cv). Oc].>(TEST)
  1. recincha
    • Cv
  2. recinta
    • y Paredes (Cv)
    • Oc
Renegral allargáu [Cv. Paredes (Cv)]. Mancha allargada na piel, na ropa o n’otru sitiu [Cv. Paredes (Cv)]. 2. Guedeya de pelo de dellos gochos, de color destremao [Oc]. //-as ‘arru- gues por cuenta la muncha gordura’ [Arm].
  1. 1. Renegral allargáu [Cv. Paredes (Cv)]. Mancha allargada na piel, na ropa o n’otru sitiu [Cv. Paredes (Cv)].
  2. 2. Guedeya de pelo de dellos gochos, de color destremao [Oc]. //-<i class="della">as</i> ‘arru- gues por cuenta la muncha gordura’ [Arm].
Aplicación metafórica del ast. cincha (cfr.) con refuerzu de re-.
recintu, a, o
📖: recintu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Con <i class="della">recintes</i>(TEST)
  1. recintu
    • Oc
  2. Con <i class="della">recintes</i
(el gochu) [Oc]. Con una raya o más de color destremao (falando de los animales) [PSil]: El que matanon yera recintu [PSil].
  1. 1. (el gochu) [Oc]. Con una raya o más de color destremao (falando de los animales) [PSil]: <i class="della">El que matanon </i><i class="della">yera recintu </i>[PSil].
Cfr. cintu.
recitar
📖: recitar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">recitar</i>(TEST)
  1. recitar
  2. Cast
  3. <i class="della">recitar</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
2. Falar pelo baxo [Lln]. Cfr. rezar.
reciu, a, o
📖: reciu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<recio [Ll]. recia [Ac. Tb (i)]. +riciu [V1830].>(TEST)
  1. reciu
    • Vd
    • Pr
    • Sm
    • Oc
    • Tb
    • Bi
  2. recio
    • Ll
  3. recia
    • Ac
    • Tb (i)
  4. riciu metafonía
    • V1830
Cast. recio [JH], fuerte [V1830]. Fuerte, con fuerza [Vd] y ganes de trabayar [PSil]. Duro [Ac. Pr. Sm (aplicáu a la tie- rra, al terrén)]: Esta tierra ta mui recio [Ac]. Inflexible, ti- rante, duru, insistente [R]. 2. Que nun ta en sazón [Pr] pero falta poco p’algamalo [Oc]: El trigo ta recio [Oc]. 3. Que se-y va pasando’l caliente (a la yegua) [Ac]: Ta recia [Ac]. 4. De bona calidá (la tierra) [Tb]. 5. Públicu, manifiestu [Ll]: Uno recio y otro callando [Ll]. //Tener los partos re- cios ‘retrasar los llabores’ [LC]. //D’arrecio ‘fuerte, glayan- do’ [Bi. Ac]: Llámala d’arrecio [Ac]. ///Pegái reciu, pegái reciu/cula l.lave na payel.la/hasta que salga beil.lare/la de la saya mariel.la [Vd].
  1. 1. Cast. <i class="della">recio </i>[JH], fuerte [V1830]. Fuerte, con fuerza [Vd] y ganes de trabayar [PSil]. Duro [Ac. Pr. Sm (aplicáu a la tie- rra, al terrén)]: <i class="della">Esta tierra ta mui recio </i>[Ac]. Inflexible, ti- rante, duru, insistente [R].
  2. 2. Que nun ta en sazón [Pr] pero falta poco p’algamalo [Oc]: <i class="della">El</i> <i class="della">trigo</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">recio</i> [Oc].
  3. 3. Que se-y va pasando’l caliente (a la yegua) [Ac]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">recia</i> [Ac].
  4. 4. De bona calidá (la tierra) [Tb].
  5. 5. Públicu, manifiestu [Ll]: <i class="della">Uno</i> <i class="della">recio</i> <i class="della">y</i> <i class="della">otro</i> <i class="della">callando</i> [Ll]. //<i class="della">Tener</i> <i class="della">los</i> <i class="della">partos</i> <i class="della">re- </i><i class="della">cios </i>‘retrasar los llabores’ [LC]. //<i class="della">D’arrecio </i>‘fuerte, glayan- do’ [Bi. Ac]: <i class="della">Llámala d’arrecio </i>[Ac]. ///<i class="della">Pegái reciu, pegái reciu</i>/<i class="della">cula l.lave na payel.la</i>/<i class="della">hasta que salga beil.lare</i>/<i class="della">la de</i> <i class="della">la saya mariel.la </i>[Vd].
todo de puntas soldadas e de un palmo de alto e recias 1501 [AAU/420] encima de toda esta xarcia se ha de echar y zurrar de recio una capa de tierra de un palmo de alto [Grangerías xviii: 737] Y con unes ganes recies/cada cual fégadu y pechu,/paa meyor hospedallu,/llimpiará bien per de dientro [ABalvi- dares, Canción (Poesíes 262-265)] Recia de corazón [Judit 199] Esto postrero non lo dixo á ricio [Judit 201] El más reciu furacán [Batalla Cuadonga 229] Más reciu q’una muralla [La Paliza 251] Si como yes falanciosu/reciu fores dadu el casu [La Paliza 265] Tente firme y fala reciu [El Camberu 27] Se regolvió una tormenta tan recia na mar [San Mateo 28] La mio fia ye atormentáa mui d’arrecio pel demorgu [San Mateo 61] + vocal palatal (ghla §4.4.4.3.f). Posible formación verbal dende’l participiu fuerte ye l’ast. arreciar (cfr.). De toes ma- neres, tamién sedría posible xustificar ast. arreciar dende’l llat. rigidāre, verbu perpoco conseñáu pero variante de rigere ‘tar duru’, ‘tar xeláu’ (em s.v. rigeo) y con dalgún continuador románicu (rew). De la mesma manera ha entendese’l com- puestu ast. enreciar (cfr.). L’ast. arrecir (cfr.) podría xustifi- case dende’l llat. rigēre ‘tar inxeríu, ríxidu’, davezu cola idea suplementaria de ‘tar muertu de fríu’ (em) pero, dao que n’ast. sedría fácil la perda de la -g- (ghla 196), ye posible que de- bamos anotar l’influxu de la variante incoativa rigěscere que, acordies con Meyer-Lübke, sedría responsable del gall. arre- cerse (rew). García de Diego parte de arrigēre (sic) ‘endere- char’ (deeh). Más difícil sedría xustificar ast. arrizar, variante de arrecir (cfr.) pero podría acoyese l’influxu del llat. rigidare (em); tampoco nun paez fácil solucionalo dende *arrēctiāre ‘enderechar’ propuestu pa delles formes romániques (rew) y, según García de Diego, pal port. a. arriçar ‘llevantar’, gall. arricharse ‘alzase’, ‘enderechase’ (deeh).
  1. todo de puntas soldadas e de un palmo de alto e recias
  2. 1501 AAU/420
  3. encima de toda esta xarcia se ha de echar y zurrar de recio una capa de tierra de un palmo de alto
  4. Grangerías xviii: 737
  5. Y con unes ganes recies/cada cual fégadu y pechu,/paa meyor hospedallu,/llimpiará bien per de dientro
  6. ABalvi- dares, Canción (Poesíes 262-265)
  7. Recia de corazón
  8. Judit 199
  9. Esto postrero non lo dixo á ricio
  10. Judit 201
  11. El más reciu furacán
  12. Batalla Cuadonga 229
  13. Más reciu q’una muralla
  14. La Paliza 251
  15. Si como yes falanciosu/reciu fores dadu el casu
  16. La Paliza 265
  17. Tente firme y fala reciu
  18. El Camberu 27
  19. Se regolvió una tormenta tan recia na mar
  20. San Mateo 28
  21. La mio fia ye atormentáa mui d’arrecio pel demorgu
  22. San Mateo 61
  23. + vocal palatal (ghla §4.4.4.3.f). Posible formación verbal dende’l participiu fuerte ye l’ast. arreciar (cfr.). De toes ma- neres, tamién sedría posible xustificar ast. arreciar dende’l llat. rigidāre, verbu perpoco conseñáu pero variante de rigere ‘tar duru’, ‘tar xeláu’ (em s.v. rigeo) y con dalgún continuador románicu (rew). De la mesma manera ha entendese’l com- puestu ast. enreciar (cfr.). L’ast. arrecir (cfr.) podría xustifi- case dende’l llat. rigēre ‘tar inxeríu, ríxidu’, davezu cola idea suplementaria de ‘tar muertu de fríu’ (em) pero, dao que n’ast. sedría fácil la perda de la -g- (ghla 196), ye posible que de- bamos anotar l’influxu de la variante incoativa rigěscere que, acordies con Meyer-Lübke, sedría responsable del gall. arre- cerse (rew). García de Diego parte de arrigēre (sic) ‘endere- char’ (deeh). Más difícil sedría xustificar ast. arrizar, variante de arrecir (cfr.) pero podría acoyese l’influxu del llat. rigidare (em); tampoco nun paez fácil solucionalo dende *arrēctiāre ‘enderechar’ propuestu pa delles formes romániques (rew) y, según García de Diego, pal port. a. arriçar ‘llevantar’, gall. arricharse ‘alzase’, ‘enderechase’ (deeh).
Del llat. rigidus, -a, -um ‘ríxidu’, ‘tiesu’, ‘duru’, ‘llevantáu’ (Old). Magar les opiniones de García de Diego (deeh s.v. rĭgĭdus) y de Corominas-Pascual (dcech s.v. recio) nel sen de que fónicamente cast. recio nun se xustifica dende rĭgĭdus, pescanciamos qu’ast. reciu sí ye a entendese dende esa pro- puesta, con interdentalización [θ] como a vegaes pasa a g
reclamar
📖: reclamar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><recramar [Tox. /Eo/].>(TEST)
  1. reclamar
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><recramar
    • Tox
    • /Eo/
Cast. reclamar [Tb. Tox. /Eo/]. Cfr. clamar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">reclamar </i>[Tb. Tox. /Eo/]. Cfr. <i class="della">clamar</i>.
reclamu, el*
📖: reclamu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><reclamo [Llu]. recramo [Tox. /Eo/].>(TEST)
  1. reclamu
  2. ident class="della" level="1"></ident><reclamo
    • Llu
  3. recramo
    • Tox
    • /Eo/
Cast. reclamo [Tox. /Eo/]. 2. Pexe que lleven nel agua los pescadores p’atraer a los otros pexes [Llu].
  1. 1. Cast. <i class="della">reclamo</i> [Tox. /Eo/].
  2. 2. Pexe que lleven nel agua los pescadores p’atraer a los otros pexes [Llu].

Despues de fechu todo aqueste entamu/direis al estornin este reclamu. [Romance (Torano): 95-96] Deverbal de reclamar (

  1. Despues de fechu todo aqueste entamu/direis al estornin este reclamu.
  2. Romance (Torano): 95-96
  3. Deverbal de reclamar (
cfr. clamar).
recobración, la
📖: recobración
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">recobración,</b>(TEST)
  1. recobración
  2. b class="della">recobración,</b
la Recuperación [JH] Cfr. recobrar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <b class="della">la </b>Recuperación [JH] Cfr. <i class="della">recobrar</i>.
recobramientu, el
📖: recobramientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">recobramientu,</b>(TEST)
  1. recobramientu
  2. b class="della">recobramientu,</b
el Recuperación [JH].
  1. 1. <b class="della">el </b>Recuperación [JH].
Cfr. recobrar.
recobrar
📖: recobrar
🏗️: NO
✍️: NO
<recubrar [Sm].>(TEST)
  1. recobrar
    • Ay
  2. recubrar
    • Sm
Cast. recuperar [Ay. Sm]. 2. Recoyer la collecha o añada [Sm]. 3. Recoyer, guardar [Sm]: Mientras recubrades esu voi char las uveichas pal camín [Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">recuperar</i> [Ay. Sm].
  2. 2. Recoyer la collecha o añada [Sm].
  3. 3. Recoyer, guardar [Sm]: <i class="della">Mientras</i> <i class="della">recubrades</i> <i class="della">esu</i> <i class="della">voi </i><i class="della">char</i> <i class="della">las</i> <i class="della">uveichas</i> <i class="della">pal</i> <i class="della">camín</i> [Sm].
e assi commo manda la lee gotiga et reconbre en todo tiempo suas verdades por si, et ayalas todo tiempo [CC/71] los logares sobredichos sean recombrados 1267(s. xiii?) [ACL/464] poda saber lo quelles quier dizer ¬ porque por recombrar so pleyto s. xiii (or.) [FX/88] aquel que lo mando fazer el escripto recombrar de la enfer- medat s. xiii (or.) [FX/92] el que foe forciado recombre sua possession e todo lo so s. xiii (or.) [FX/261] se mete entre sos enemigos e recombran dellos algun servo s. xiii (or.) [FX/311] Llegó a iste tiempo Tisbe, que del miedu/se fora pocu a pocu recobrandu,/y hacia el moral camina con denuedu [BAúxa, PyT (Poesíes 193-195)]
  1. e assi commo manda la lee gotiga et reconbre en todo tiempo suas verdades por si, et ayalas todo tiempo
  2. CC/71
  3. los logares sobredichos sean recombrados
  4. 1267(s. xiii?) ACL/464
  5. poda saber lo quelles quier dizer ¬ porque por recombrar so pleyto s. xiii (or.)
  6. FX/88
  7. aquel que lo mando fazer el escripto recombrar de la enfer- medat s. xiii (or.)
  8. FX/92
  9. el que foe forciado recombre sua possession e todo lo so s. xiii (or.)
  10. FX/261
  11. se mete entre sos enemigos e recombran dellos algun servo s. xiii (or.)
  12. FX/311
  13. Llegó a iste tiempo Tisbe, que del miedu/se fora pocu a pocu recobrandu,/y hacia el moral camina con denuedu
  14. BAúxa, PyT (Poesíes 193-195)
Del llat. recuperāre ‘recobrar’, ‘retomar’ (em), con continua- dores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. reco- brar), ensin sonorización de -c- por camentar que se trataba de l’amestanza de dos elementos. La idea de que recuperare > re-cobrar pesllaba un compuestu fexo posible la creación d’un pretendíu primitivu cobrar (cfr.) y de recobru (cfr.), cobru (cfr.) como yá alvierten Corominas-Pascual (dcech s.v. recobrar). Una a- protética atópase na variante verbal arricubrar (cfr.). En rellación etimolóxica con recobrar tenemos l’ast. recobración (cfr.), recobramientu (cfr.). Al empar de los resultaos popula- res l’ast. ufre tamién elementos qu’amuesen una vía cultizante (pe5), asina en recuperar (cfr.), recuperación (cfr.).
recobru
📖: recobru
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">A</i>(TEST)
  1. recobru
    • Sm
  2. <i class="della">A</i eonaviego
recobru ‘(tar, ponese) a cobru’ [Sm].
  1. 1. <i class="della">recobru</i> ‘(tar, ponese) a cobru’ [Sm].
Cfr. recobrar.
recocar*
📖: recocar*
🏗️: SI
✍️: NO
<recoucar [Sm. Cv].>(TEST)
  1. recocar*
  2. recoucar
    • Sm
    • Cv
Rebullise, dar señales de vida o de tar espiertu [Sm (= rel.loucar). Cv]. 2. Echar la miseria del cuerpu (una persona o animal que tuvo malu o que pasó muncha fame) [Cv (= rel.loucar)]. Cfr. cocar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rebullise, dar señales de vida o de tar espiertu [Sm (= rel.loucar). Cv].
  3. 2. Echar la miseria del cuerpu (una persona o animal que tuvo malu o que pasó muncha fame) [Cv (= rel.loucar)]. Cfr. <i class="della">cocar</i>.
recocer
📖: recocer
🏗️: NO
✍️: NO
<recucer [Pzu]. ricocer [Oc].>(TEST)
  1. recocer
    • Ay
  2. recucer
    • Pzu
  3. ricocer
    • Oc
Cast. recocer [Ay. Pzu]. 2. Calentar de mou afayadizu les chapes que fadrán l’aru del calderu pa que, golpeándoles col martiellu, caigan les escames de ferruñu y queden d’un color ente blanco y azul [Oc].
  1. 1. Cast. <i class="della">recocer </i>[Ay. Pzu].
  2. 2. Calentar de mou afayadizu les chapes que fadrán l’aru del calderu pa que, golpeándoles col martiellu, caigan les escames de ferruñu y queden d’un color ente blanco y azul [Oc].
Del llat. recOquere ‘recocer’ (Old), con continuadores romá- nicos (rew), almitiendo que’l falante pescanció que se trataba d’un compuestu al torgar la sonorización de -c-. D’otra mien- te sedría una formación romance del intensivu re- al que se-y amiesta’l verbu cocer (cfr.).
“recodu”
📖: “recodu”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “recodu”
Cfr. recaldu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">recaldu</i>.
recói
📖: recói
🏗️: NO
✍️: NO
Esclamación de sorpresa o enfadu [AGO]. Posible eufemismu por ¡recOñO!, lo mesmo que s’alvierte en <i class="della">recoime</i>(TEST)
  1. recói
  2. Esclamación de sorpresa o enfadu
    • AGO
  3. Posible eufemismu por ¡recOñO!, lo mesmo que s’alvierte en <i class="della">recoime</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
recoime
📖: recoime
🏗️: NO
✍️: NO
Interxeición más enérxica que <i class="della">coime</i>(TEST)
  1. recoime
  2. Interxeición más enérxica que <i class="della">coime</i
[Cb].
  1. 1. [Cb].
Eufemismu por recoño [Lln (= recolle = recolla = recoya = recoña = recoño). Ay. Tb]. Cfr. recói & recoya.
recoldar
📖: recoldar
🏗️: NO
✍️: NO
<se [Tox. /Eo/]. reculdase [Cv].>(TEST)
  1. recoldar
  2. se
    • Tox
    • /Eo/
  3. reculdase
    • Cv
Encontase colos coldos [Tox. /Eo/] en dalguna parte [Cv].
  1. 1. Encontase colos coldos [Tox. /Eo/] en dalguna parte [Cv].
Cfr. acoldar.
recolecta, la*
📖: recolecta
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<reculeuta [Md].>(TEST)
  1. recolecta
  2. reculeuta
    • Md
Recoyida de dineru dao polos vecinos destinao a obres, en xeneral, de calter comunal [Md].
  1. 1. Recoyida de dineru dao polos vecinos destinao a obres, en xeneral, de calter comunal [Md].
Cfr. collecha.
recolectar*
📖: recolectar*
🏗️: SI
✍️: NO
<reculetar [Md].>(TEST)
  1. recolectar*
  2. reculetar
    • Md
Cast. recolectar [Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">recolectar</i> [Md].
Cfr. collecha.
recomendación, la
📖: recomendación
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición de <i class="della">recomendar</i>(TEST)
  1. recomendación
    • Md
  2. Aición de <i class="della">recomendar</i
[Md].
  1. 1. [Md].
Cfr. comendar.
recomendar
📖: recomendar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">recomendar</i>(TEST)
  1. recomendar
  2. Cast
  3. <i class="della">recomendar</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
Cfr. comendar.
“recompensa”
📖: “recompensa”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">en</i>(TEST)
  1. “recompensa”
  2. ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">en</i
recompensa del dicho castillo de manteca ayan de dar e den 1507 (s. xix) [SP-IV/411] Cfr. compensar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">recompensa</i> <i class="della">del</i> <i class="della">dicho</i> <i class="della">castillo</i> <i class="della">de</i> <i class="della">manteca</i> <i class="della">ayan</i> <i class="della">de</i> <i class="della">dar</i> <i class="della">e</i><i class="della"> den </i>1507 (s. xix) [SP-IV/411] Cfr. <i class="della">compensar.</i>
“recompensación”
📖: “recompensación”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">en</i>(TEST)
  1. “recompensación”
  2. ident class="della" level="1"></ident><i class="della">en</i
reconpensaçion de las oras que fallesçimos que heramos tenudos de dezir 1297(or.) [ACL-VIII/489] Cfr. compensar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">reconpensaçion</i> <i class="della">de</i> <i class="della">las</i> <i class="della">oras</i> <i class="della">que</i> <i class="della">fallesçimos</i> <i class="della">que</i> <i class="della">heramos</i> <i class="della">tenudos de dezir </i>1297(or.) [ACL-VIII/489] Cfr. <i class="della">compensar.</i>
recompuestu, a, o*
📖: recompuestu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<recompuostu [Tox].>(TEST)
  1. recompuestu
  2. recompuostu
    • Tox
Reparáu, iguáu [Tox].
  1. 1. Reparáu, iguáu [Tox].
2. Adornáu, aguapiáu [Tox]. Cfr. compuestu.
“reconciliar”
📖: “reconciliar”
🏗️: NO
✍️: SI
Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vn</i>(TEST)
  1. “reconciliar”
  2. Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vn</i
façeruelo purpurado e tres quadernos pora reconçiliar e
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">façeruelo</i> <i class="della">purpurado</i> <i class="della">e</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">quadernos</i> <i class="della">pora</i> <i class="della">reconçiliar</i> <i class="della">e</i>
pora consagrar 1290(or.) [ACL-VIII/380]
  1. pora consagrar
  2. 1290(or.) ACL-VIII/380
Cfr. conceyu.
reconcomer
📖: reconcomer
🏗️: NO
✍️: NO
<reconcomiar [Lln. PSil].>(TEST)
  1. reconcomer
    • Cp
  2. reconcomiar
    • Lln
    • PSil
Remorder [Cp].
  1. 1. Remorder [Cp].
2. Pidir, esixir [PSil]. 3. Molestar pinchando [PSil]: Esta aresta nun apara de reconcomiame [PSil]. //-se ‘reconcomese’ [Pa. Ay]. ‘esmolese permuncho por dalgo yá pasao’ [Lln]. ‘dolese’, ‘esmolecese’ [Ay]: Ye malo reconco- mese; val más ponese a trabayar [Ay]. Cfr. carcomer.
reconcomiu, el
📖: reconcomiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////reconcomios [Cb. Cp. Ay. Cn (MG)]. reconconios [Ar].>(TEST)
  1. reconcomiu
    • Pa
    • Sb
    • Cn
  2. reconcomios variación de número
    • Cb
    • Cp
    • Ay
    • Cn (MG)
  3. reconconios
    • Ar
Cast. reconcomio [Pa]. Esmolición, intranquilidá [PSil]. 2. Adornu pergrande [Pa]. 3. Vueltes pa dicir una cosa [Pa]: No mi andes con tantos reconcomios [Pa]. 4. Escrúpulos de conciencia [Pa]. //-os ‘caminos torcíos, con munches vueltes y requexos’ [Sb]. ‘Vueltes pa dicir una cosa’ [Ay]: Vinióron- me con tantos reconcomios que nun quixe parl.lar con el.los [Ay]. ‘delicadeces, finures’ [Cb. Ar]. ‘galanteríes, cumpli- mientos’ [Cn (MG)]. ‘demasiaes esixencies’ [Cb]. ‘remordi- mientos’ [Cp]. ‘resentimientos, rabietes, envidies’ [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">reconcomio</i> [Pa]. Esmolición, intranquilidá [PSil].
  2. 2. Adornu pergrande [Pa].
  3. 3. Vueltes pa dicir una cosa [Pa]: <i class="della">No mi</i> <i class="della">andes</i> <i class="della">con</i> <i class="della">tantos reconcomios</i> [Pa].
  4. 4. Escrúpulos de conciencia [Pa]. //-<i class="della">os </i>‘caminos torcíos, con munches vueltes y requexos’ [Sb]. ‘Vueltes pa dicir una cosa’ [Ay]: <i class="della">Vinióron- me con tantos reconcomios que nun quixe parl.lar con el.los </i>[Ay]. ‘delicadeces, finures’ [Cb. Ar]. ‘galanteríes, cumpli- mientos’ [Cn (MG)]. ‘demasiaes esixencies’ [Cb]. ‘remordi- mientos’ [Cp]. ‘resentimientos, rabietes, envidies’ [Ay].
bueltas y reconcombios [Grangerías xviii: 756] Abondos reconcomios... facer reconcomios...vale tanto como hacer la rueda el mozo á la -moza; buscarle á uno las vueltas [Cosiquines 260] Deverbal del participiu fuerte de reconcomer (
  1. bueltas y reconcombios
  2. Grangerías xviii: 756
  3. Abondos reconcomios... facer reconcomios...vale tanto como hacer la rueda el mozo á la -moza; buscarle á uno las vueltas
  4. Cosiquines 260
  5. Deverbal del participiu fuerte de reconcomer (
cfr.).
reconcomíu, ida, ío
📖: reconcomíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
(TEST)
  1. reconcomíu
Esmolíu [Pa]. Pp. de reconcomer.
  1. Esmolíu [Pa].
  2. Pa
  3. Pp. de reconcomer.
reconcu, el 1
📖: reconcu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
(TEST)
  1. reconcu
Recoldu d’un ríu [Cn (Oc)]. 2. Rasa de forma redonda [Pzu]. Cfr. concu.
  1. Recoldu d’un ríu [Cn (Oc)]. 2. Rasa de forma redonda [Pzu]. Cfr. concu.
  2. Pzu
reconcu, el 2
📖: reconcu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident>Mieu [Bard]: <i class="della">Entróunus</i>(TEST)
  1. reconcu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Mieu [Bard]: <i class="della">Entróunus</i
un reconco [Bard].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">reconco</i> [Bard].
**
  1. **
recondeníu, ida, ío
📖: recondeníu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
</b>Cast. <i class="della">recondenado</i>(TEST)
  1. recondeníu
    • Pa
  2. /b>Cast
  3. <i class="della">recondenado</i
[Pa].
  1. 1. [Pa].
Cfr. condenar.
recongriu
📖: recongriu
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><recongrio [Ca].>(TEST)
  1. recongriu
  2. ident class="della" level="1"></ident><recongrio
    • Ca
¡Caramba! [Pa. Ca]. Interxeición d’enfadu [Cg]. Posible eufemismu por ¡recOñO!
  1. ¡Caramba! [Pa. Ca]. Interxeición d’enfadu [Cg]. Posible eufemismu por ¡recOñO!
  2. Cg
reconocencia, la
📖: reconocencia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. reconocencia
    • Lln
    • Cg
    • Ay
Cast. reconocimiento [Lln]. Amuesa de reconocimientu por dalgún beneficiu recibíu [Cg. Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">reconocimiento </i>[Lln]. Amuesa de reconocimientu por dalgún beneficiu recibíu [Cg. Ay].
Cfr. concencia.
  1. Cfr. concencia.
reconocer
📖: reconocer
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">reconocer</i>(TEST)
  1. reconocer
    • Ay
    • Tb
    • Md
  2. Cast
  3. <i class="della">reconocer</i
[Ay. Tb]: Reconozúlu a la carrera [Ay]. 2. Regalar [Cb]. Agradecer con dalgún don [Cb]. Agradecer el favor recibíu [Ay]. 3. Declarar, confesar daqué [Tb. Md]. 4. Facer un exame’l mélicu al paciente [Ay].
  1. 1. [Ay. Tb]: <i class="della">Reconozúlu a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">carrera</i> [Ay].
  2. 2. Regalar [Cb]. Agradecer con dalgún don [Cb]. Agradecer el favor recibíu [Ay].
  3. 3. Declarar, confesar daqué [Tb. Md].
  4. 4. Facer un exame’l mélicu al paciente [Ay].
en que lis reconosceo (…) el tercio 1251 [SPE-I/465] hyo donna Velasquida recunnusco esti fecto por uerdat e otorgolo 1256(or.) [SV-IV(2)/55] reconecio que elle auia de fazer las costas 1267(or.) [ACL/458] que reconosca el sennorio della al dicho monesterio 1486(or.) [SP-IV/257] - reconociendo/que Dios yera de todo dominante,/-y volverín el reino en un istante [BAúxa, Sueños (Poesíes 359-360)] Anque siguiendo’l modelu del llat. recognoscere ‘examinar’, ‘reconocer’ (Old), del que se dan continuadores románicos (rew s.v. recognōscěre) ya hispánicos (deeh), ha almitise que fónicamente fai falta partir non direutamente del llat. cognos- cere sinón del responsable del ast. conocer (cfr.). De toes ma- neres, l’influxu de cognoscere amuésase nidiamente en dalgún niciu palatal con [ɲ] y na consideración etimolóxica de recono- cer como un compuestu de conocer y d’ehí la non sonorización de -c- de recognoscere. En rellación etimolóxica con reconocer ta l’ast. reconocencia (cfr.), reconocimientu (cfr.).
  1. en que lis reconosceo (…) el tercio
  2. 1251 SPE-I/465
  3. hyo donna Velasquida recunnusco esti fecto por uerdat e otorgolo
  4. 1256(or.) SV-IV(2)/55
  5. reconecio que elle auia de fazer las costas
  6. 1267(or.) ACL/458
  7. que reconosca el sennorio della al dicho monesterio
  8. 1486(or.) SP-IV/257
  9. - reconociendo/que Dios yera de todo dominante,/-y volverín el reino en un istante
  10. BAúxa, Sueños (Poesíes 359-360)
  11. Anque siguiendo’l modelu del llat. recognoscere ‘examinar’, ‘reconocer’ (Old), del que se dan continuadores románicos (rew s.v. recognōscěre) ya hispánicos (deeh), ha almitise que fónicamente fai falta partir non direutamente del llat. cognos- cere sinón del responsable del ast. conocer (cfr.). De toes ma- neres, l’influxu de cognoscere amuésase nidiamente en dalgún niciu palatal con [ɲ] y na consideración etimolóxica de recono- cer como un compuestu de conocer y d’ehí la non sonorización de -c- de recognoscere. En rellación etimolóxica con reconocer ta l’ast. reconocencia (cfr.), reconocimientu (cfr.).
  12. ɲ
reconocimientu, el
📖: reconocimientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+reconocimiintu [Ay]. reconocemento [Tox. /Eo/].>(TEST)
  1. reconocimientu
  2. reconocimiintu metafonía
    • Ay
  3. reconocemento
    • Tox
    • /Eo/
Reconocencia [Ay. /Eo/], gratitú [Tox]. 2. Regalu que faen los caseros al nuevu amu [R]. 3. Exame mélicu [Ay].
  1. 1. Reconocencia [Ay. /Eo/], gratitú [Tox].
  2. 2. Regalu que faen los caseros al nuevu amu [R].
  3. 3. Exame mélicu [Ay].
- ñon se avía escaecer/de só recoñezimientu;/ante sí llu esplicaría/en un dignu monumentu/de só magnanimidá/y vuestru merecimientu [Campumanes 1781/419]
  1. - ñon se avía escaecer/de só recoñezimientu;/ante sí llu esplicaría/en un dignu monumentu/de só magnanimidá/y vuestru merecimientu
  2. Campumanes 1781/419
Cfr. reconocer.
recontamientu, el
📖: recontamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">recontamientu,</b>(TEST)
  1. recontamientu
  2. b class="della">recontamientu,</b
el Narración o rellación [JH].
  1. 1. <b class="della">el </b>Narración o rellación [JH].
Cfr. recontiar 2.
recontiar 1
📖: recontiar 1
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. recontiar 1
    • Lln
Encontar, recostar [Lln].
  1. 1. Encontar, recostar [Lln].
Cfr. contu.
recontiar 2
📖: recontiar 2
🏗️: NO
✍️: NO
<recontar [Sm].>(TEST)
  1. recontiar 2
    • Sr
    • Ay
  2. recontar
    • Sm
Volver a contar, comprobar [Sr. Ay].
  1. 1. Volver a contar, comprobar [Sr. Ay].
assi commo recunta en una carta que yo de uos tengo 1288 [MB-II/131] dixj &recunte a uos cabildo ia dicho muchos enxetos 1289 [DCO-V/169] segun se recunta enna carta por quellos foe dado 1319(or.) [MSMV/108] que me vos vendiestes segun recunta en una carta de vençon fecha 1322(or.) [SP-I/428] asi commo recunta en una carta fecha por Martin Perez 1322 (t.1331) [SP-IV/498] ssegun sse rrecunta enna dicha carta del dicho ssennor Obispo 1325 [AAU/180] esta carta e lo que se en ella recunta que sea firmme 1346(or.) [SP-II/226] segun recunta en hun estrumento que uos ende tenedes fecho por notario 1355(or.) [SB/272]
  1. assi commo recunta en una carta que yo de uos tengo 1288
  2. MB-II/131
  3. dixj &recunte a uos cabildo ia dicho muchos enxetos 1289
  4. DCO-V/169
  5. segun se recunta enna carta por quellos foe dado
  6. 1319(or.) MSMV/108
  7. que me vos vendiestes segun recunta en una carta de vençon fecha
  8. 1322(or.) SP-I/428
  9. asi commo recunta en una carta fecha por Martin Perez
  10. 1322 (t.1331) SP-IV/498
  11. ssegun sse rrecunta enna dicha carta del dicho ssennor Obispo
  12. 1325 AAU/180
  13. esta carta e lo que se en ella recunta que sea firmme
  14. 1346(or.) SP-II/226
  15. segun recunta en hun estrumento que uos ende tenedes fecho por notario
  16. 1355(or.) SB/272
Cfr. cuntar. En rellación etimolóxica ta l’ast. recontamientu (cfr.).
recontra
📖: recontra
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. recontra
    • Cg
    • Pa
    • Pr
Interxeición de disgustu o enfadu [Cg]. Interxeición d’enfadu [Pa] o sorpresa [Pr].
  1. 1. Interxeición de disgustu o enfadu [Cg]. Interxeición d’enfadu [Pa] o sorpresa [Pr].
Cfr. contra.
recontrabién
📖: recontrabién
🏗️: NO
✍️: NO
</b>(TEST)
  1. recontrabién
    • Lln
  2. /b
Perbién [Lln].
  1. 1. Perbién [Lln].
Cfr. contra 1.
reconu, el*
📖: reconu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<recono [Llu].>(TEST)
  1. reconu
  2. recono
    • Llu
Cacea que lleven pela popa los barcos boniteros [Llu].
  1. 1. <i class="della">Cacea</i> que lleven pela popa los barcos boniteros [Llu].
Quiciabes d’una amestanza de re- y conu, del grecismu en llat. cōnus (dcech s.v. cono) en referencia a un cacíu de forma de conu.
“reconvención”
📖: “reconvención”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">en</i>(TEST)
  1. “reconvención”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">en</i
manera de reconuention sobre aquellas cosas que son
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">manera</i> <i class="della">de</i> <i class="della">reconuention</i> <i class="della">sobre</i> <i class="della">aquellas</i> <i class="della">cosas</i> <i class="della">que</i> <i class="della">son</i>
temporales 1269 (s. xiii) [ACL/500]
  1. temporales
  2. 1269 (s. xiii) ACL/500
Del llat. conuentio, -onis ‘xuiciu’, ‘acusación’ (abf), per vía semiculta y con encontu de re-.
recónxaru
📖: recónxaru
🏗️: NO
✍️: NO
Interxeición de sorpresa [Ca]: <i class="della">¡Recónxaru!</i>(TEST)
  1. recónxaru
    • Ca
  2. Interxeición de sorpresa [Ca]: <i class="della">¡Recónxaru!</i
¿Cuándo llegas- ti? [Ca].
  1. 1. <i class="della">¿Cuándo</i> <i class="della">llegas-</i> <i class="della">ti?</i> [Ca].
Cfr. reconxo.
reconxo
📖: reconxo
🏗️: NO
✍️: NO
<reconcho [y Pa. Tor].>(TEST)
  1. reconxo
    • Pa
  2. reconcho
    • y Pa
    • Tor
Interxeición cariñosa pa llamar l’atención sobro daqué que nun ta bien [Pa]. Interxeición de desalcuerdu, d’énfasis [Tor (= concho)].
  1. 1. Interxeición cariñosa pa llamar l’atención sobro daqué que nun ta bien [Pa]. Interxeición de desalcuerdu, d’énfasis [Tor (= concho)].
Posible eufemismu de la variante reforzada de concho (cfr.) por coño. Lo mesmo val pal ast. recónxaru (cfr.) un verdade- ru diminutivu de reconxo n’amestanza col siguidor semicultu del suf. átonu -ŭlus (llaa 103).
reconxuráu, ada, ao
📖: reconxuráu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Sinvergüenza (en tonu afeutivu, especialmente hacia’l neñu) [Pa (= conxuráu)]: <i class="della">¡Quítate</i>(TEST)
  1. reconxuráu
    • Pa
  2. Sinvergüenza (en tonu afeutivu, especialmente hacia’l neñu) [Pa (= conxuráu)]: <i class="della">¡Quítate</i
delantre so reconxuráu! [Pa].
  1. 1. <i class="della">delantre</i> <i class="della">so</i> <i class="della">reconxuráu!</i> [Pa].
Amestadura del intensivu re- col ast. conxuráu (cfr.). Cfr. xurar.
recoña
📖: recoña
🏗️: NO
✍️: NO
Interxeición d’enfadu [Pa]. Cfr. <i class="della">coñu</i>(TEST)
  1. recoña
  2. Interxeición d’enfadu
    • Pa
  3. Cfr
  4. <i class="della">coñu</i
& recoime.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">recoime</i>.
recoño
📖: recoño
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. recoño
    • Pa
    • Ca
    • Ay
Interxeición d’enfadu [Pa (= recoña). Ca. Ay]. Cfr. coñu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Interxeición d’enfadu [Pa (= recoña). Ca. Ay]. Cfr. <i class="della">coñu</i>.
recopete, el
📖: recopete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
//<i class="della">Pegar</i>(TEST)
  1. recopete
  2. <i class="della">Pegar</i eonaviego
un recopete ‘evadise, tar embabiada’ [Cñ].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">recopete</i> ‘evadise, tar embabiada’ [Cñ].
Cfr. copete.
recordanza, la
📖: recordanza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<recondancia [y Ay. Cb].>(TEST)
  1. recordanza
    • Lln
    • Pa
    • Ay
  2. recondancia
    • y Ay
    • Cb
Recuerdu [Lln. Pa. Cb. Ay. PSil], memoria que se fai de daqué pasao [Tox]. //En mio recordanza ‘en tanto como yo m’acuerdo’ [Ay (= en mio acordanza)]. Cfr. recordar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Recuerdu [Lln. Pa. Cb. Ay. PSil], memoria que se fai de daqué pasao [Tox]. //<i class="della">En</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">recordanza</i> ‘en tanto como yo m’acuerdo’ [Ay (= en mio acordanza)]. Cfr. <i class="della">recordar</i>.
recordar
📖: recordar
🏗️: NO
✍️: NO
<recurdar [Sm. Pzu. Cv]. arrecordar [Cb. Sb]. arrecurdar [Sm].>(TEST)
  1. recordar
    • Pa
    • Ay
    • Tb
    • Pr
    • Ca
  2. recurdar
    • Sm
    • Pzu
    • Cv
  3. arrecordar
    • Cb
    • Sb
  4. arrecurdar
    • Sm
Facer acordanza [Pa. Ay. Pzu]. 2. Recobrar el conocimientu llueu de desmayase [Pa. Sb. Tb. Sm. Pzu. Pr. Cv. Tox. /Mánt/]: La nena tardóu enforma en recordar [Tb]. 3. Facer recobrar el conocimientu a una persona [Ac]: Nun yéramos quien a re- cordala [Ac]: //-se ‘acordase’ [Ca]: Nun m’arrecuerdo cómo se llama pero e ayerán [Ca]. //Recordar consigo ‘acordase’ [Cb]. ‘dase cuenta d’una cosa, pero tarde’ [Cb. Ay].
  1. 1. Facer acordanza [Pa. Ay. Pzu].
  2. 2. Recobrar el conocimientu llueu de desmayase [Pa. Sb. Tb. Sm. Pzu. Pr. Cv. Tox. /Mánt/]: <i class="della">La nena tardóu enforma en recordar </i>[Tb].
  3. 3. Facer recobrar el conocimientu a una persona [Ac]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">yéramos</i> <i class="della">quien</i> <i class="della">a</i> <i class="della">re- cordala </i>[Ac]: //-<i class="della">se </i>‘acordase’ [Ca]: <i class="della">Nun m’arrecuerdo cómo </i><i class="della">se</i> <i class="della">llama</i> <i class="della">pero</i> <i class="della">e</i> <i class="della">ayerán</i> [Ca]. //<i class="della">Recordar</i> <i class="della">consigo</i> ‘acordase’ [Cb]. ‘dase cuenta d’una cosa, pero tarde’ [Cb. Ay].
nos et qui in nostro recordar salvaremus et guariremus vobis illam 1236(or.) [SP-I/160] diz que se non recorda de quales alcaldes 1266(or.) [ACL/429]
  1. nos et qui in nostro recordar salvaremus et guariremus vobis illam
  2. 1236(or.) SP-I/160
  3. diz que se non recorda de quales alcaldes
  4. 1266(or.) ACL/429
Del llat. recordāri ‘venir a la mente’ (Old), con continua- dores románicos (rew s.v. recordare), con consciencia de la composición pa xustificar la non sonorización de -c- (cfr. acordar). Un usu nominal del infinitivu úfrelu l’exemplu de 1236. Sobro recordar féxose ast. recuerdu, recordanza (cfr.), lo mesmo que sobro acordaracordanza, etc. En rellación etimolóxica con recordar ta’l cultismu recordatoriu (cfr.).
recordatoriu, el
📖: recordatoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+recordaturiu [Ay].>(TEST)
  1. recordatoriu
    • Tb
  2. recordaturiu metafonía
    • Ay
Tarxeta de recuerdu (de la primera comunión, de boda) [Ac. Tb]. Lo que val de recuerdu [Ay]. Cfr. recordar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Tarxeta de recuerdu (de la primera comunión, de boda) [Ac. Tb]. Lo que val de recuerdu [Ay]. Cfr. <i class="della">recordar</i>.
recordelis, el
📖: recordelis
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<recordele [PSil].>(TEST)
  1. recordelis
  2. recordele
    • PSil
Responsorios [Cl]. Cantu funerariu [PSil]: terminanon los recordeles [PSil].
  1. 1. Responsorios [Cl]. Cantu funerariu [PSil]: <i class="della">Yá</i> <i class="della">terminanon</i> <i class="della">los </i><i class="della">recordeles </i>[PSil].
2. Llamaes al orde, reconvenciones [Sb]: Vo chate úa partía e recordelis [Sb]. Xeneralización popular dende les fórmules rituales en lla- tín cantaes pol sacerdote con motivu del entierru y que s’interpetaben como en reconvención polos pecaos cometíos que deben recordase.
recornudu, a, o
📖: recornudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. recornudu
Con munchos cuernos [Cl]. Con cuernos grandes [Cl].
  1. 1. Con munchos cuernos [Cl]. Con cuernos grandes [Cl].
Cfr. cornudu, a, o.
recortar
📖: recortar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. recortar
Cast. recortar. 2. Andar en tresversal a cortar la capa de car- bón [Min]. 3. Executar ciertos llabores pa comunicar zones entre sí [Min]. Cfr. cortar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">recortar</i>.
  3. 2. Andar en tresversal a cortar la capa de car- bón [Min].
  4. 3. Executar ciertos llabores pa comunicar zones entre sí [Min]. Cfr. <i class="della">cortar</i>.
recortáu, ada, ao
📖: recortáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Remilgáu, perpulíu [Sr]: <i class="della">Ye</i>(TEST)
  1. recortáu
    • Sr
  2. Remilgáu, perpulíu [Sr]: <i class="della">Ye</i
un neñu mu recortáu [Sr].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">neñu</i> <i class="della">mu</i> <i class="della">recortáu</i> [Sr].
Pp. de recortar.
recortáu, el
📖: recortáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Thunnus</i>(TEST)
  1. recortáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Thunnus</i
alalunga, bonitu de mediu tamañu [PVeiga]: Pesca- ron tres recortaos [PVeiga].
  1. 1. <i class="della">alalunga</i>, bonitu de mediu tamañu [PVeiga]: <i class="della">Pesca- </i><i class="della">ron</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">recortaos</i> [PVeiga].
Posible nominalización del part. masculín de recortar (cfr.). La motivación podría tar en que lu describen [Barriuso (ppac 69)] con dos aletes dorsales, la segunda d’elles corta y aguda como l’anal; tamién d’aletes pectorales llargues.
  1. Posible nominalización del part. masculín de recortar (cfr.). La motivación podría tar en que lu describen [Barriuso (ppac 69)] con dos aletes dorsales, la segunda d’elles corta y aguda como l’anal; tamién d’aletes pectorales llargues.
  2. Barriuso (ppac 69)
recorte, el
📖: recorte
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Actu de <i class="della">recortar </i>[Min]. 2. Tresversal pequeñu d’una capa o galería de direición a otra [Min]. 3. Llabor que s’abre na mina [Min]. Tayu de pequeña altura [Min]. 4. Trazos residuales que queden de cortar una pieza de madera [Min]. <ident class="della" level="1"></ident>Deverbal del inf. de <i class="della">recortar</i>(TEST)
  1. recorte
  2. ident class="della" level="1"></ident>Actu de <i class="della">recortar </i>
    • Min
  3. 2
  4. Tresversal pequeñu d’una capa o galería de direición a otra
    • Min
  5. 3
  6. Llabor que s’abre na mina
    • Min
  7. Tayu de pequeña altura
    • Min
  8. 4
  9. Trazos residuales que queden de cortar una pieza de madera
    • Min
  10. <ident class="della" level="1"></ident>Deverbal del inf
  11. de <i class="della">recortar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
recortiñar
📖: recortiñar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Torcer un pie nun mal pasu [Pa]: <i class="della">Ayeri recortiñé esti tubillu </i>[Pa]. //-<i class="della">se </i>‘facer munchos movimientos de cuerpu pa que se fixen nún, les muyeres especialmente [Pa]: <i class="della">Anda per ahí re- </i><i class="della">cortiñándose</i>(TEST)
  1. recortiñar
    • Pa
  2. ident class="della" level="1"></ident>Torcer un pie nun mal pasu
    • Ayeri recortiñé esti tubillu [Pa.">Pa]: <i class="della">Ayeri recortiñé esti tubillu </i>[Pa
  3. -<i class="della">se </i>‘facer munchos movimientos de cuerpu pa que se fixen nún, les muyeres especialmente [Pa]: <i class="della">Anda per ahí re- </i><i class="della">cortiñándose</i eonaviego
toa [Pa].
  1. 1. <i class="della">toa</i> [Pa].
Encruz del verbu recortar (cfr.) con *torciñar, ésti en rella- ción con torciñón (cfr.) y torcigañar (cfr.).
  1. Encruz del verbu recortar (cfr.) con *torciñar, ésti en rella- ción con torciñón (cfr.) y torcigañar (cfr.).
recoser
📖: recoser
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><rucuser [Pzu].>(TEST)
  1. recoser
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident><rucuser
    • Pzu
Cast. recoser [Pzu. PSil]. Iguar remendando o repasando una prenda estrozada [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">recoser</i> [Pzu. PSil]. Iguar remendando o repasando una prenda estrozada [Lln].
Cfr. coser.
  1. Cfr. coser.
recosíu, el
📖: recosíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">recosido</i>(TEST)
  1. recosíu
    • Pa
  2. Cast
  3. <i class="della">recosido</i
[Pa]. Cosíu fechu apriesa [Pa].
  1. 1. [Pa]. Cosíu fechu apriesa [Pa].
Deverbal de recoser (cfr.).
recostar
📖: recostar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><recostiar [Lln]. arrecostar [y Ay].>(TEST)
  1. recostar
    • Ay
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><recostiar
    • Lln
  3. arrecostar
    • y Ay
Cast. recostar [Ay. Tb. JH]. Encontar [Ay]. //-se ‘recostase’ [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">recostar </i>[Ay. Tb. JH]. Encontar [Ay]. //-<i class="della">se </i>‘recostase’ [Lln].
Cfr. acostar. Un dim. del posible deverbal non documentáu sedría ast. recostín (cfr.) col posible femenín recostina (cfr.) con usos plurales. Dende ehí féxose’l verbu recostinar (cfr.). Una variante de recostar pudo ser *recostrar (fecho dende’l dim. costŭla), con un deverbal *recostra con una velar des- aniciada llueu de fricativizase, *reostra → riostra (cfr.), con daqué caltenimientu oriental, reh.ostia reh.ostiar (cfr. rios- trar), con una [h].
  1. Cfr. acostar. Un dim. del posible deverbal non documentáu sedría ast. recostín (cfr.) col posible femenín recostina (cfr.) con usos plurales. Dende ehí féxose’l verbu recostinar (cfr.). Una variante de recostar pudo ser *recostrar (fecho dende’l dim. costŭla), con un deverbal *recostra con una velar des- aniciada llueu de fricativizase, *reostra → riostra (cfr.), con daqué caltenimientu oriental, reh.ostia reh.ostiar (cfr. rios- trar), con una [h].
  2. h
recostín, el
📖: recostín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">A</i>(TEST)
  1. recostín
    • Cp
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">A</i eonaviego
recostín ‘al llombu, a piernes cachetes’ [Ac. R (= a cues- tes)]. ‘al llombu’ [Cp]. //Al recostín ‘al llombu’ [Cb. JH (all recostín)]: Llo mesmo ye all recostín qu’all costazu [JH]. ‘so-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">recostín </i>‘al llombu, a piernes cachetes’ [Ac. R (= a cues- tes)]. ‘al llombu’ [Cp]. //<i class="della">Al recostín </i>‘al llombu’ [Cb. JH (<i class="della">all recostín</i>)]: <i class="della">Llo</i> <i class="della">mesmo</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">all</i> <i class="della">recostín</i> <i class="della">qu’all</i> <i class="della">costazu</i> [JH]. ‘so-
bro los hombros’ [Pa. Ac. Sr]. ‘a piernes cachetes sol llombu d’otru’ [Cg]. Cfr. recostar.
recostina, la
📖: recostina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////a recustines [Ri]. a recostines [Ac. Sr. R. DA]. a recosti- nas [Ll. Ar]. ////a recostrines [Ay].>(TEST)
  1. recostina
    • Llu
    • Llg
  2. a recustines variación de número
    • Ri
  3. a recostines
    • Ac
    • Sr
    • R
    • DA
  4. a recosti- nas
    • Ll
    • Ar
  5. a recostrines variación de número
    • Ay
A hombros [Ac. Sr. Ri. R. DA]: Cuando yo lu vi llevaba un neñu a recostines [Ac]. //A recostines ‘al recostín’ [Ac. JH]. ‘al llombu’ [Llu. Llg. V1830]. ‘a hombros, al llombu’ [Ay. Ll. Ar. DA]. //{A} recostines ‘al llombu’ [GP a. 1788].
  1. 1. A hombros [Ac. Sr. Ri. R. DA]: <i class="della">Cuando</i> <i class="della">yo lu</i> <i class="della">vi</i> <i class="della">llevaba</i> <i class="della">un</i> <i class="della">neñu a recostines </i>[Ac]. //<i class="della">A recostines </i>‘al recostín’ [Ac. JH]. ‘al llombu’ [Llu. Llg. V1830]. ‘a hombros, al llombu’ [Ay. Ll. Ar. DA]. //<i class="della">{A}</i> <i class="della">recostines</i> ‘al llombu’ [GP a. 1788].
- Ha llevar á recostines [El Caballo 83]
  1. - Ha llevar á recostines
  2. El Caballo 83
Cfr. recostar.
recostinar
📖: recostinar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrecostinar [Cg. y Cb. y Cp. Sb. Ri. Ll. Pr. V1830. DA]. arrecustinar [Ri]. /////recostrinar [Ay]. arrecostrinar [Ay]. acostrinar [Ay]. arrecostrinar [y Cp].>(TEST)
  1. recostinar
    • Cp
  2. arrecostinar
    • Cg
    • y Cb
    • y Cp
    • Sb
    • Ri
    • Ll
    • Pr
    • V1830
    • DA
  3. arrecustinar
    • Ri
  4. recostrinar dudoso (certainty = baxa)
    • Ay
  5. arrecostrinar
    • Ay
  6. acostrinar
    • Ay
  7. arrecostrinar
    • y Cp
Llevar al llombu, hombros o espalda [Sb. Ay. Ll. Pr. V1830. DA]. Llevar dalgo cargao al llombu [Cg. Cp (= acostinar). Ri]. Llevar a piernes cachetes a un neñu [Ay]. 2. Apechugar, aguantar una circunstancia, una situación [Ri]. 3. Mantener a daquién en- sin obligación [Ay]. 4. Cargar con penes y fatigues ayenes [Cp]. //-se ‘encontase en daqué’ [Cb]. ‘cargase sobro daqué’ [Cb]. Cfr. recostar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Llevar al llombu, hombros o espalda [Sb. Ay. Ll. Pr. V
  3. 1830. DA]. Llevar dalgo cargao al llombu [Cg. Cp (= acostinar). Ri]. Llevar a piernes cachetes a un neñu [Ay].
  4. 2. Apechugar, aguantar una circunstancia, una situación [Ri].
  5. 3. Mantener a daquién en- sin obligación [Ay].
  6. 4. Cargar con penes y fatigues ayenes [Cp]. //-<i class="della">se</i> ‘encontase en daqué’ [Cb]. ‘cargase sobro daqué’ [Cb]. Cfr. <i class="della">recostar.</i>
recostiyader, el
📖: recostiyader
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">reclinatorio</i>(TEST)
  1. recostiyader
  2. Cast
  3. <i class="della">reclinatorio</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. recostiyar.
recostiyadura, la
📖: recostiyadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Reclinación, aición y efeutu de <i class="della">recostiyar,</i>(TEST)
  1. recostiyadura
  2. Reclinación, aición y efeutu de <i class="della">recostiyar,</i
recostiyase [JH].
  1. 1. <i class="della">recostiyase</i> [JH].
Cfr. recostiyar.
recostiyar
📖: recostiyar
🏗️: NO
✍️: NO
<recostiar [Cb]. arrecostiyar [y JH].>(TEST)
  1. recostiyar
  2. recostiar
    • Cb
  3. arrecostiyar
    • y JH
Cargar a recostines, al llombu [Cb. JH]. 2. Recostar [JH]. 3. Reclinar [JH]. //-se ‘recostase enriba dalgo’ [Cb].
  1. 1. Cargar a recostines, al llombu [Cb. JH].
  2. 2. Recostar [JH].
  3. 3. Reclinar [JH]. //<i class="della">-se </i>‘recostase enriba dalgo’ [Cb].
Formación verbal fecha dende l’ast. *costiya variante de cos- tiella (cfr.) cola amestadura del prefixu intensivu romance re-. En rellación etimolóxica ta l’ast. recostiyadura (cfr.) y el de posible influxu forasteru recostiyader (cfr.).
recotobáu, {ada, ao}
📖: recotobáu
🔤: , {ada, ao}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {ada,, ao}
(TEST)
  1. recotobáu
    • Lln
Tiesu, bien plantáu [Lln].
  1. 1. Tiesu, bien plantáu [Lln].
**
recotonar
📖: recotonar
🏗️: NO
✍️: NO
Nacer retueyos a una planta [Tox. Oc]. Formación verbal sol ast. <i class="della">cotón</i>(TEST)
  1. recotonar
  2. Nacer retueyos a una planta
    • Tox
    • Oc
  3. Formación verbal sol ast
  4. <i class="della">cotón</i
(cfr.) y col intensivu re-.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) y col intensivu <i class="della">re</i>-.
recovecu, el
📖: recovecu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<recuvecu [An].>(TEST)
  1. recovecu
    • Cg
  2. recuvecu
    • An
Rodéu, zig-zag [Cg]. Revuelta (d’un camín, d’un ríu) [An]. //-os “recoberos” {camiento que lapsus por recovecos} [R]. ‘rincones, rodeos, escondites’ [R]. //Andar al recovecu ‘andar remolón, folganzán’ [Cg].
  1. 1. Rodéu, zig-zag [Cg]. Revuelta (d’un camín, d’un ríu) [An]. //-<i class="della">os </i>“recoberos” {camiento que <i class="della">lapsus </i>por <i class="della">recovecos</i>} [R]. ‘rincones, rodeos, escondites’ [R]. //<i class="della">Andar</i> <i class="della">al</i> <i class="della">recovecu</i> ‘andar remolón, folganzán’ [Cg].
Pallabra en rellación cola familia de cueva (dcech s.v. cueva) quiciabes dende cuevu (cfr.) cola amestadura del suf. diminu- tivu -ecu y l’anteposición de re-.
recoya
📖: recoya
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. recoya
Espresión eufemística (cfr. recoime). Ye posible que l’equivalente “recolle”, “recolla” ufran percorreición de yeísta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Espresión eufemística (cfr. <i class="della">recoime</i>). Ye posible que l’equivalente “recolle”, “recolla” ufran percorreición de yeísta.
recoyederu, el*
📖: recoyederu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///recoxederu [JH].>(TEST)
  1. recoyederu
  2. recoxederu infl. cast.
    • JH
Cast. recogedero [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">recogedero</i> [JH].
Cfr. recoyer.
recoyedor, ora*
📖: recoyedor
🔤: , ora*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<recochedor [Tb]. recuchedor [Md]. ///recoxedor/ora [JH].>(TEST)
  1. recoyedor
  2. recochedor
    • Tb
  3. recuchedor
    • Md
  4. recoxedor/ora infl. cast.
    • JH
Cast. recogedor [Tb. Md. JH]. Cfr. recoyer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">recogedor</i> [Tb. Md. JH]. Cfr. <i class="della">recoyer</i>.
recoyedor, el*
📖: recoyedor
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<recochedor [Tb].>(TEST)
  1. recoyedor
  2. recochedor
    • Tb
Artefautu fechu con una vara llarga y con un depósitu pe- queñu a lo cabero pa recoyer la fruta de los árboles, ensin esmacexalo [Tb].
  1. 1. Artefautu fechu con una vara llarga y con un depósitu pe- queñu a lo cabero pa recoyer la fruta de los árboles, ensin esmacexalo [Tb].
Cfr. recoyer.
recoyedoriu, el*
📖: recoyedoriu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<recuchedoriu [Md].>(TEST)
  1. recoyedoriu
  2. recuchedoriu
    • Md
Sitiu onde s’alluga lo que va recoyese [Md].
  1. 1. Sitiu onde s’alluga lo que va recoyese [Md].
Cfr. recoyer.
recoyedura, la*
📖: recoyedura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///recoxedura [JH].>(TEST)
  1. recoyedura
  2. recoxedura infl. cast.
    • JH
Aición y efeutu de recoyer [JH].
  1. 1. Aición y efeutu de recoyer [JH].
Cfr. recoyer.
recoyer
📖: recoyer
🏗️: NO
✍️: NO
<recuyer [An. Cv]. ricoyer [Sl]. recoer [Pr. Ce. Tox]. recuir [Bard]. recocher [Tb. PSil]. recucher [Sm. Bab]. ricucher [Pzu. As]. arrecoyer [V1830]. arrecocher [PSil]. arrecucher [Sm]. rucucher [Sm (i)]. ///recoxer [Lln. Pa. Am. Cg. Sb. Ay. JH]. arrecoxer [JH].>(TEST)
  1. recoyer
    • Sr
    • Ca
    • Ll
  2. recuyer
    • An
    • Cv
  3. ricoyer
    • Sl
  4. recoer
    • Pr
    • Ce
    • Tox
  5. recuir
    • Bard
  6. recocher
    • Tb
    • PSil
  7. recucher
    • Sm
    • Bab
  8. ricucher
    • Pzu
    • As
  9. arrecoyer
    • V1830
  10. arrecocher
    • PSil
  11. arrecucher
    • Sm
  12. rucucher
    • Sm (i)
  13. recoxer infl. cast.
    • Lln
    • Pa
    • Am
    • Cg
    • Sb
    • Ay
    • JH
  14. arrecoxer
    • JH
Cast. recoger [Lln. Pa. Am. Cg. Sb. Sr. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm (i). Bab (= arrecucher). Pzu. PSil. As. An. Ce. Pr. Sl. Cv. Tox. /Eo/. Bard. V1830. JH. R]. Axuntar coses separaes [Sm]. 2. Pañar los
frutos [Ca]: Non cómo non-y da vergüenza el non recoyer les mazanes [Ca]. Facer la recoyida o pañadura de los frutos [Sm (= cucher)]. 3. Sacar el miel del truébanu o caxellu [Sm]. 4. Guar- dar, poner al cobru una cosa [Sm]. //-se ‘retirase a casa’ [Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">recoger</i> [Lln. Pa. Am. Cg. Sb. Sr. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm (i). Bab (= arrecucher). Pzu. PSil. As. An. Ce. Pr. Sl. Cv. Tox. /Eo/. Bard. V
  2. 1830. JH. R]. Axuntar coses separaes [Sm].
  3. 2. Pañar los <br class="della">frutos [Ca]: <i class="della">Non</i> <i class="della">sé</i> <i class="della">cómo</i> <i class="della">non-y</i> <i class="della">da</i> <i class="della">vergüenza</i> <i class="della">el</i> <i class="della">non</i> <i class="della">recoyer</i> <i class="della">les</i> <i class="della">mazanes</i> [Ca]. Facer la recoyida o pañadura de los frutos [Sm (= cucher)].
  4. 3. Sacar el miel del truébanu o caxellu [Sm].
  5. 4. Guar- dar, poner al cobru una cosa [Sm]. //-<i class="della">se</i> ‘retirase a casa’ [Sm].
- Arrecueye aquesa perra [PyT 36] Compuestu
  1. - Arrecueye aquesa perra
  2. PyT 36
  3. Compuestu
del llat. re- y cOlligere (cfr. coyer) pues dende recolligere ‘recoyer’ (Old), con abondos continuadores ro- mánicos (rew s.v. rĕcŏllĭgĕre) ya panhispánicos (deeh), nun se xustifica l’ausencia de sonorización de la -c- a nun ser qu’acudamos a una amestadura de la que’l falante yera cons- ciente y, darréu d’ello, con tratamientu de la velar como si se tratare d’una d’aniciu, lo mesmo que n’otros munchos casos como en decoyer (cfr.), escoyer (cfr.), repollecer (cfr. pollas- cu). Pa les demás variantes del tipu recoer, recoxer ha vese lo mesmo que se dixo pa los correspondientes verbos simples (cfr. coyer) persabiendo que recoxer, como coxer (cfr.) pue tenese por adautación del cast. recoger lo mesmo que recoxe- dura (cfr. recoyedura), recoxida (cfr. recoyida). En rellación etimolóxica tán recoyederu (cfr.), recoyedor (cfr.), recoyedo- riu (cfr.), recoyedura (cfr.) recoyida (cfr.).
recoyida, la*
📖: recoyida
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<recochida [Tb]. recuchida [Md]. ///recoxida [JH].>(TEST)
  1. recoyida
  2. recochida
    • Tb
  3. recuchida
    • Md
  4. recoxida infl. cast.
    • JH
Cast. recogida, recolección [Tb. Md]. 2. Terrén que val p’acoyer [JH]. Cfr. recoyíu, ida, ío.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">recogida,</i> <i class="della">recolección</i> [Tb. Md].
  3. 2. Terrén que val p’acoyer [JH]. Cfr. <i class="della">recoyíu,</i> <i class="della">ida,</i> <i class="della">ío</i>.
recoyíu, ida, ío
📖: recoyíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<///recoxía [Pa].>(TEST)
  1. recoyíu
  2. recoxía infl. cast.
    • Pa
Poco amiga de salir de casa (la moza) [Pa].
  1. 1. Poco amiga de salir de casa (la moza) [Pa].
- La que primero yera recoxida/tan honesta [DyE 15] Pp. de recoyer. La nominalización del fem. sigue en recoyida (
  1. - La que primero yera recoxida/tan honesta
  2. DyE 15
  3. Pp. de recoyer. La nominalización del fem. sigue en recoyida
  4. (
cfr. recoyíu, ida, ío).
recrecer
📖: recrecer
🏗️: NO
✍️: NO
{(Doc.). Aumentar}. //<i class="della">Recrecer</i>(TEST)
  1. recrecer
    • Lln
  2. {(Doc.). Aumentar}
  3. <i class="della">Recrecer</i eonaviego
el llantu ‘antoxase daqué’ [Lln].
  1. 1. <i class="della">el</i> <i class="della">llantu</i> ‘antoxase daqué’ [Lln].
recreçiendo y malfetrias e dannos e malos algunos que nos 1338 [Espinareda/119] pleyto e contienda que entre nos podria recreçer sobre la dicha razon 1463(or.) [SB/357] quales pleitos se han recresçido al dicho monesterio muchas costas e gastos 1490(or.) [SP-IV/310]
  1. recreçiendo y malfetrias e dannos e malos algunos que nos
  2. 1338 Espinareda/119
  3. pleyto e contienda que entre nos podria recreçer sobre la dicha razon
  4. 1463(or.) SB/357
  5. quales pleitos se han recresçido al dicho monesterio muchas costas e gastos
  6. 1490(or.) SP-IV/310
Del llat. recrescere ‘crecer de nuevo’ (Old), con continuadores románicos (rew s.v. recrēscěre) ya hispánicos (deeh) pero con una amestanza etimolóxica de la que yera consciente’l falante.
recribadura, la
📖: recribadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. recribadura
Carbón que pasó pel cribáu y demás llavadures [Min].
  1. 1. Carbón que pasó pel cribáu y demás llavadures [Min].
Cfr. cribu.
recristo
📖: recristo
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Interxeición usada como xuramentu o amosamientu d’enfadu [Lln. Tb]. <ident class="della" level="1"></ident>D’un amestaza de <i class="della">Cristu</i>(TEST)
  1. recristo
  2. ident class="della" level="1"></ident>Interxeición usada como xuramentu o amosamientu d’enfadu
    • Lln
    • Tb
  3. <ident class="della" level="1"></ident>D’un amestaza de <i class="della">Cristu</i
o Cristo col intensivu re-, como en
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. o <i class="della">Cristo</i> col intensivu <i class="della">re</i>-, como en
rediós con rellación a Dios.
  1. rediós con rellación a Dios.
rector, el*
📖: rector
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><retor [Ac].>(TEST)
  1. rector
  2. ident class="della" level="1"></ident><retor
    • Ac
Cast. rector [Ac].
  1. 1. Cast. <i class="della">rector</i> [Ac].
a) sobre razon del merino e del rechor del monesterio 1272 [SPM/465] los omes del condado tolleren ela pennora al rechor 1272 [SPM/468] el rechor del monesterio que pueda entrar sin calonia 1272 [SPM/468] el merino de el rechor con casa poblada [FZ-Q. 4/1] b) clerigo del coro de Leon e rebtor de la ygrisia 1259(or.) [ACL/358] Pedro Rodriguez rreytor de Sancta Maria del Camino 1277(or.) [ACL-VIII/157] c) mando a todos los retores de la çibdat con suburbio dos ma- rauedis 1316 [ACL-IX/241] d) los rrectores de las eglesias non reciban clerigo sen letra 1267(s. xiii?) [ACL/472]
  1. a)
  2. sobre razon del merino e del rechor del monesterio 1272
  3. SPM/465
  4. los omes del condado tolleren ela pennora al rechor 1272
  5. SPM/468
  6. el rechor del monesterio que pueda entrar sin calonia 1272
  7. SPM/468
  8. el merino de el rechor con casa poblada
  9. FZ-Q. 4/1
  10. b) clerigo del coro de Leon e rebtor de la ygrisia
  11. 1259(or.) ACL/358
  12. Pedro Rodriguez rreytor de Sancta Maria del Camino
  13. 1277(or.) ACL-VIII/157
  14. c) mando a todos los retores de la çibdat con suburbio dos ma- rauedis
  15. 1316 ACL-IX/241
  16. d)
  17. los rrectores de las eglesias non reciban clerigo sen letra
  18. 1267(s. xiii?) ACL/472
Del llat. rector, -ōris ‘persona qu’empobina’, ‘pilotu’ (em), ‘persona que tien un cargu o ta al frente d’otros’ (Old), con continuadores románicos (rew). La documentación medieval qu’ufiertamos fai ver cómo nel dominiu ástur se dieren toles tendencies evolutives (pe2: 342) que van dende los resultaos populares con palatalización (rechor) a los cultos (rrectores) pasando pelos semicultos con vocalización del primer ele- mentu del grupu -ct- (rebtor, rreytor) hasta la perda del marxe posnuclear (retores). Términos formaos sobro rector o sobre dalguna de les sos variantes cultizantes sedríen retoral (cfr. rectoral), rectoría (cfr.).
rectoral, la*
📖: rectoral
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><retoral [Pa. Sb. Ay. Tb. Pr].>(TEST)
  1. rectoral
  2. ident class="della" level="1"></ident><retoral
    • Pa
    • Sb
    • Ay
    • Tb
    • Pr
(Casa) rectoral, casa del cura [Pa. Ay. Sb. Pr. Tb. Pr]. //Casa retoral ‘casa del cura’ [Lln. Ac. Tb]. Cfr. rector.
  1. (Casa) rectoral, casa del cura [Pa. Ay. Sb. Pr. Tb. Pr]. //Casa retoral ‘casa del cura’ [Lln. Ac. Tb].
  2. Lln. Ac. Tb
  3. Cfr. rector.
“rectoría”
📖: “rectoría”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">ser</i>(TEST)
  1. “rectoría”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">ser</i
contento e complido yo mismo con la rectoria desta egle- sia 1260(or.) [MSAH-V/375]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">contento</i> <i class="della">e</i> <i class="della">complido</i> <i class="della">yo</i> <i class="della">mismo</i> <i class="della">con</i> <i class="della">la</i> <i class="della">rectoria</i> <i class="della">desta</i> <i class="della">egle-</i> <i class="della">sia</i> 1260(or.) [MSAH-V/375]
Cfr. rector.
  1. Cfr. rector.
rectu, a, o*
📖: rectu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<retu [Ac]. reta [Lln].>(TEST)
  1. rectu
  2. retu
    • Ac
  3. reta
    • Lln
Derechu, en llinia [Ac]. Cast. recta [Lln].
  1. 1. Derechu, en llinia [Ac]. Cast. <i class="della">recta</i> [Lln].
recta linea per fingos ad illa petra cruzada de Varzana 1228 (s. xviii) [SV/179]
  1. recta linea per fingos ad illa petra cruzada de Varzana
  2. 1228 (s. xviii) SV/179
Del llat. rēctus, -a, -um ‘derechu’, ‘en llinia derecha’ (em; abf), per vía semiculta y con posibilidá de nominalización del femenín reta, variante popular.
recu, a, o
📖: recu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Ríxidu, tiesu [Arm. lla]: <i class="della">El</i>(TEST)
  1. recu
  2. Ríxidu, tiesu [Arm. lla]: <i class="della">El</i
vestidu quedó recu [Arm]. Ensin articulación, ensin poder doblar (el brazu, la pierna) [Arm. lla].
  1. 1. <i class="della">vestidu</i> <i class="della">quedó</i> <i class="della">recu</i> [Arm]. Ensin articulación, ensin poder doblar (el brazu, la pierna) [Arm. lla].
Quiciabes participiu fuerte de *recar, variante de racar (cfr.).
recu, el
📖: recu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Gochu [La Cabreira (Mar). lla]. Deverbal fuerte de *<i class="della">recar</i>, variante de <i class="della">racar</i>(TEST)
  1. recu
  2. Gochu
    • La Cabreira (Mar)
    • lla
  3. Deverbal fuerte de *<i class="della">recar</i>, variante de <i class="della">racar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
recua, la
📖: recua
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Conxuntu d’animales de carga en camín [Tb]. 2. Conxuntu de persones o animales [Ay. Tb. Pr. Tox]: <i class="della">Había</i>(TEST)
  1. recua
    • Sm
  2. Conxuntu d’animales de carga en camín
    • Tb
  3. 2
  4. Conxuntu de persones o animales [Ay. Tb. Pr. Tox]: <i class="della">Había</i
una bona recua xente [Tb]. Conxuntu (especialmente de neños) [Sm]. ///Val más ser amu d’un burru que criáu d’una recua [LC].
  1. 1. <i class="della">una</i> <i class="della">bona</i> <i class="della">recua xente </i>[Tb]. Conxuntu (especialmente de neños) [Sm]. ///<i class="della">Val </i><i class="della">más</i> <i class="della">ser</i> <i class="della">amu</i> <i class="della">d’un</i> <i class="della">burru</i> <i class="della">que</i> <i class="della">criáu</i> <i class="della">d’una</i> <i class="della">recua</i> [LC].
uenier recua que podan tomar fasta la metad conprandolo a plazer 1282 [DCO-v/130] las recuas que troguieren los nuestro uezinos de tierra de Leon 1300 [AAU/128] estiedes en esi lano ata que las recuas sean passadas 1300 [AAU/128] vnna partida que uenian de la rrequa que ffueron a esta ffe- ria 1339 [AAU/196] - Una recua de señores [Coronación Carlos iv 174] Términu con equivalencies nes llingües hispániques y aniciáu nel and. rákba < ár. cl. rakbah ‘aición de cabalgar una vez’ (da s.v. récova; adla 214). Sobro recua formóse’l deriváu ast. recuada ‘conxuntu’, ‘caterma’, recueru (
  1. uenier recua que podan tomar fasta la metad conprandolo a plazer
  2. 1282 DCO-v/130
  3. las recuas que troguieren los nuestro uezinos de tierra de Leon
  4. 1300 AAU/128
  5. estiedes en esi lano ata que las recuas sean passadas
  6. 1300 AAU/128
  7. vnna partida que uenian de la rrequa que ffueron a esta ffe- ria
  8. 1339 AAU/196
  9. - Una recua de señores
  10. Coronación Carlos iv 174
  11. Términu con equivalencies nes llingües hispániques y aniciáu nel and. rákba < ár. cl. rakbah ‘aición de cabalgar una vez’ (da s.v. récova; adla 214). Sobro recua formóse’l deriváu ast. recuada ‘conxuntu’, ‘caterma’, recueru (
cfr.) y recuaxe (cfr.), con sufixu asturianizáu. Tamién en toponimia se conseña El Camín del Recueiros (tt 212), La Vuelta la Recua (tt 221), “las Recuas (cfr. AAU, a. 1308).
recuada, la
📖: recuada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">recua</i>, caterma [Cv]. ///<i class="della">Na</i>(TEST)
  1. recuada
  2. Cast
  3. <i class="della">recua</i>, caterma
    • Cv
  4. <i class="della">Na</i infl. cast.
recuada de xineiru, Santo Antón ya’l primeiru {‘la fecha de San Antón, el 17 de xineru, ye la primera fecha que se tien en cuenta} [LC].
  1. 1. <i class="della">recuada</i> <i class="della">de</i> <i class="della">xineiru,</i> <i class="della">Santo </i><i class="della">Antón</i> <i class="della">ya’l</i> <i class="della">primeiru</i> {‘la fecha de San Antón, el 17 de xineru, ye la primera fecha que se tien en cuenta} [LC].
Cfr. recua.
recuarta, la
📖: recuarta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<recuartia [JH].>(TEST)
  1. recuarta
  2. recuartia
    • JH
Actu de recuartar [JH].
  1. 1. Actu de <i class="della">recuartar</i> [JH].
2. Pareya que s’axunta al carru na so parte d’atrás pa que valga de frenu a la pareya principal {que va alantre} al baxar una cuesta [Sm. JH]. 3. Frenu que se pon al carru al baxar un terrén empruno [Sm (Cv)]. 4. Argolla de fierro que se pon nun cabu de la podrella, delgada y como de dos deos d’anchor, que se mete nel cabezón del carru pa su- xetar aquélla (equival al barzón o aniellu de fierro o palu per onde pasa’l timón del aráu nel xugu) [JH]. Cfr. cuarta.
recuartar
📖: recuartar
🏗️: NO
✍️: NO
<recuartiar [Ac. Sb. Ay. Ll. JH].>(TEST)
  1. recuartar
    • Sm
  2. recuartiar
    • Ac
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • JH
Enganchar la recuarta al carru pa frenalu [Sm].
  1. 1. Enganchar la <i class="della">recuarta </i>al carru pa frenalu [Sm].
2. Dar vuel- ta al carru allugándolu al revés de como taba [JH]. Voltiar, volver [JH]. Dar la vuelta [Ac]. 3. Echar a andar [Ac]: Si lu ves recuártiamelu p’acá [Ac]: Venga, recuartia p’acá [Ac]. 4. Volver a cuartiar los rollos al facer madreñes [Sb]. Xebrar cada cuartu d’un rollu de madera en dos pa facer madreñes [Ll]. Cuartiar los rollos de madera pa facer xugos [Ll (= cuar- tiar)]. Fender [Ay]. Cfr. cuarta.
recuartu, el*
📖: recuartu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tres</i>(TEST)
  1. recuartu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tres</i
requartos de uinea 1208(or.) [MCar-I/93] Cfr. cuartu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">requartos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">uinea</i> 1208(or.) [MCar-I/93] Cfr. <i class="della">cuartu</i>.
recuaxe, el
📖: recuaxe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
</b>(TEST)
  1. recuaxe
  2. /b
Recua [JH].
  1. 1. Recua [JH].
Cfr. recua.
recubiertu, el
📖: recubiertu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. recubiertu
Terrén que cubre la
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Terrén que cubre la
formación carbonífera [Min]. Cfr. cubiertu, a, o.
recudideru, el
📖: recudideru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">recudideru,</b>(TEST)
  1. recudideru
    • Lln
  2. b class="della">recudideru,</b
el Escurrideru [Lln].
  1. 1. <b class="della">el </b>Escurrideru [Lln].
Cfr. recudir.
recudidura, la
📖: recudidura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////recudidures [Pa]. recudiduras [Md. An. Cv]. recudiúres [Ay].>(TEST)
  1. recudidura
    • Cg
    • Tb
  2. recudidures variación de número
    • Pa
  3. recudiduras
    • Md
    • An
    • Cv
  4. recudiúres
    • Ay
Escurridura [Cg. Tb. /Eo/. JH]. //-es ‘id’ [Pa. An. Cv]. ‘lo que resulta de recudir’ [Ay]. ‘fíu menor d’una familia’ [Md]. Cfr. recudir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Escurridura [Cg. Tb. /Eo/. JH]. //-<i class="della">es</i> ‘id’ [Pa. An. Cv]. ‘lo que resulta de <i class="della">recudir’</i> [Ay]. ‘fíu menor d’una familia’ [Md]. Cfr. <i class="della">recudir</i>.
recudir
📖: recudir
🏗️: NO
✍️: NO
<recodir [JH].>(TEST)
  1. recudir
    • Pa
    • Llg
    • Tb
    • Sm
    • Cv
    • Cp
    • Oc
    • Lln
    • Cg
    • Sb
    • An
    • Pr
  2. recodir
    • JH
Cast. recudir [Pa. Llg. JH]. Inclinar un cacíu pa que salga tol líquidu [Pa (= decurrir). Tb. Sm. Cv]. Gotiar un cacíu [Cp. Oc]. Escurrir una vasía [Lln. Cg. Cñ. Cp. Sb. Gr. An. Pr. Pr. Tox. Oc]: Ponla a recudir [Gr]. Escurrir, destilar [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">recudir</i> [Pa. Llg. JH]. Inclinar un cacíu pa que salga tol líquidu [Pa (= decurrir). Tb. Sm. Cv]. Gotiar un cacíu [Cp. Oc]. Escurrir una vasía [Lln. Cg. Cñ. Cp. Sb. Gr. An. Pr. Pr. Tox. Oc]: <i class="della">Ponla</i> <i class="della">a</i> <i class="della">recudir</i> [Gr]. Escurrir, destilar [Lln].
a) & si el otro quisier tornar a lide recuda el otro 1145 (1295) [FU/31] s’ il altro queser’ tornar a lith recuda l’ altre s. xii [FA/123] que nunqua recuda dellos a omne del mundo 1237(or.) [MSAH-V/217] pierda los pennos e nunqua mas el recudan con ellos 1238 (c.) [MSAH-V/222] las enpennas que mia madre fezo ode mio linnage que re- cudescan auos con ellas pagando lauer ental logar 1240 (or.) [DOSV-II/30] que rrecudan con ella a Domingo Iohanes 1251 (s. xv) [ACL/189] ye recude al deuandicho Pico del Casar 1254(or.) [MSAH- V/280] aquellos que uos mandardes que_lo vendan et_lo recalden et uos recudan con_ello 1264 [AAU/56] moraua en ella ¬ que les recudissen daqui endelantre con el alluguero 1291 [DCO-II/172] mandamos a uos que nos recudades con ellas a nenguno 1296 [DCO-II/189] ellos dedes &recudades & dea & recudan con todas las co- sas 1296 [DCO-V/198] que recuda a mios testamentarios por las despenssas que lle menester fueren 1300(or.) [ACL-VIII/508] non me quieren recudir con el sesmo menos ochauiello de la terçia 1312 (t.) [ACL-IX/203] mandaron a los lauradores del logar quelle recodisen con todos los derechos 1319(or.) [MSMV/110] los arrendadores que recudan a so trabayo de los fieles asi conmo 1324(or.) [ACL-IX/288] que lo dian e recudan con todo bien e conplidamientre 1324 (t. 1336) [SB/241] nos responda e recuda desenbargadamientre a todo tienpo con ella 1372(or.) [SP-II/445] mando a los feligres e feligras de la dicha eglesia que recu- dan 1376 [Espinareda/165] resçiban por beneficiado en ella et vos respondan e recundan 1402(or.) [SP-III/136] recundieron al dicho Iohan Alvariz que la avia en beneficio 1402(or.) [SP-III/136] b) non recodir a rezonar los pennos que tomar el saion 1238 (c.) [MSAH-V/222] sennor del ganado non quisier recodir sobrel ganado nen fazer emenda s. xiii (or.) [FX/275] e que a el recodian con el padronalgo de la dicha eglesia 1398 (t.1446) [SIL/489] mandava al maquilador del dicho molino que recodise con las maquilas del 1443(or.) [SP-III/423]
  1. a) & si el otro quisier tornar a lide recuda el otro
  2. 1145 (1295) FU/31
  3. s’ il altro queser’ tornar a lith recuda l’ altre s. xii
  4. FA/123
  5. que nunqua recuda dellos a omne del mundo
  6. 1237(or.) MSAH-V/217
  7. pierda los pennos e nunqua mas el recudan con ellos
  8. 1238 (c.) MSAH-V/222
  9. las enpennas que mia madre fezo ode mio linnage que re- cudescan auos con ellas pagando lauer ental logar
  10. 1240 (or.) DOSV-II/30
  11. que rrecudan con ella a Domingo Iohanes
  12. 1251 (s. xv) ACL/189
  13. ye recude al deuandicho Pico del Casar
  14. 1254(or.) MSAH- V/280
  15. aquellos que uos mandardes que_lo vendan et_lo recalden et uos recudan con_ello
  16. 1264 AAU/56
  17. moraua en ella ¬ que les recudissen daqui endelantre con el alluguero
  18. 1291 DCO-II/172
  19. mandamos a uos que nos recudades con ellas a nenguno
  20. 1296 DCO-II/189
  21. ellos dedes &recudades & dea & recudan con todas las co- sas
  22. 1296 DCO-V/198
  23. que recuda a mios testamentarios por las despenssas que lle menester fueren
  24. 1300(or.) ACL-VIII/508
  25. non me quieren recudir con el sesmo menos ochauiello de la terçia
  26. 1312 (t.) ACL-IX/203
  27. mandaron a los lauradores del logar quelle recodisen con todos los derechos
  28. 1319(or.) MSMV/110
  29. los arrendadores que recudan a so trabayo de los fieles asi conmo
  30. 1324(or.) ACL-IX/288
  31. que lo dian e recudan con todo bien e conplidamientre
  32. 1324 (t. 1336) SB/241
  33. nos responda e recuda desenbargadamientre a todo tienpo con ella
  34. 1372(or.) SP-II/445
  35. mando a los feligres e feligras de la dicha eglesia que recu- dan
  36. 1376 Espinareda/165
  37. resçiban por beneficiado en ella et vos respondan e recundan
  38. 1402(or.) SP-III/136
  39. recundieron al dicho Iohan Alvariz que la avia en beneficio
  40. 1402(or.) SP-III/136
  41. b) non recodir a rezonar los pennos que tomar el saion
  42. 1238 (c.) MSAH-V/222
  43. sennor del ganado non quisier recodir sobrel ganado nen fazer emenda s. xiii (or.)
  44. FX/275
  45. e que a el recodian con el padronalgo de la dicha eglesia
  46. 1398 (t.1446) SIL/489
  47. mandava al maquilador del dicho molino que recodise con las maquilas del
  48. 1443(or.) SP-III/423

Escurrir, enxugar [Pzu]. Dexar cayer les gotes de les coses moyaes [/Eo/]. Echar humedá y ensugar (el quesu, la fruta, la ropa) [Ay. R]. Echar agua dalguna cosa, especialmente un cacíu llueu de fregáu [Ll]. Escurrir la ropa moyao [Ay. Vd]. Facer qu’una cosa empapada nun líquidu seque por sí mesma [Llu]. Facer qu’una cosa moyada eche’l líquidu [Sm. Cd. Cv. Del llat. re-cutere (cfr. acudir). La idea de ‘recudir’ hebo xe- nerase como consecuencia de golpiar daqué, una prenda por exemplu, pa qu’echare l’agua que la empapaba; llueu xenera- lizaríase a dexar ensin agua una vasía que lo contuviera. La idea de ‘acudir’ (aceición 2) paez qu’esixe partir d’un forma- ción *re acudir recudir. Un deverbal fechu sol participiu fuerte ye’l plural ast. recudos (cfr.). En rellación etimolóxica ta tamién recudideru (cfr.), recudidura (cfr.).
  1. /Mánt/]. Escurrir una prenda moyada [Pr. Cv] pa que seque meyor [Tb. Tox]. Echar una cosa’l líquidu que la empapa [Tb. Sm. /Mánt/]. Quitar augua sobrante de daqué [Cn]: Recude esa roupa que nun pingue pa la d’abaxo [Cn]. Chorriar un líquidu [Ac]. Cayer gotes [Ac]. Perder l’agua con facilidá (un terrén) [Tb]. 2. {(Doc.). Acudir}. //Recudir el requeisón ‘ca- yer gota a gota’ [Tox].
  2. Tox
recudíu, ida, ío
📖: recudíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
(TEST)
  1. recudíu
Fresco, cola biria perdío (el quesu) [Lln]. Pp. de recudir.
  1. Fresco, cola biria perdío (el quesu) [Lln]. Pp. de recudir.
  2. Lln
recudos, los
📖: recudos
🔤: , los
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

<ident class="della" level="1"></ident>Escurridures [An (= recudiduras)]. Cast. <i class="della">recuelos </i>[Oc]: <i class="della">Los </i><i class="della">recudos</i>(TEST)
  1. recudos
    • Cn
    • Pr
  2. ident class="della" level="1"></ident>Escurridures
    • An (= recudiduras)
  3. Cast
  4. <i class="della">recuelos </i>[Oc]: <i class="della">Los </i><i class="della">recudos</i
de la fonte [Cn (i)]. Restos [Pr].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fonte</i> [Cn (i)]. Restos [Pr].
Posible deverbal fechu dende’l participiu fuerte de recudir (cfr.).
  1. Posible deverbal fechu dende’l participiu fuerte de recudir
  2. (cfr.).
recuenca, la
📖: recuenca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Suelos arrodiaos de <i class="della">paredes</i>(TEST)
  1. recuenca
  2. ident class="della" level="1"></ident>Suelos arrodiaos de <i class="della">paredes</i
de piedra menos pela entrada [Bulnes, Sotres, Camarmeña (S)].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">piedra</i> menos pela entrada [Bulnes, Sotres, Camarmeña (S)].
Cfr. concu.
  1. Cfr. concu.
recuéncanu, el
📖: recuéncanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. recuéncanu
Güecu grande nuna lladera [Bab]. //-os ‘recoldos, requexos, güecu, cavidá’ [Bard]. Cfr. concu.
  1. Güecu grande nuna lladera [Bab]. //-os ‘recoldos, requexos, güecu, cavidá’ [Bard].
  2. Bard
  3. Cfr. concu.
recuentru, el
📖: recuentru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">reencuentro</i>(TEST)
  1. recuentru
  2. Cast
  3. <i class="della">reencuentro</i
[JH]. Adautación
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [JH]. Adautación
del cast. reencuentro.
recuentu, el
📖: recuentu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+recuintu [Ay]. ricuentu [Oc].>(TEST)
  1. recuentu
    • Sm
  2. ident class="della" level="1"></ident><+recuintu
    • Ay
  3. ricuentu
    • Oc
Cast. recuento [Ac. Ay]. Aición y efeutu de contar por segun- da vez [PSil]. //Tomar recuentu de ‘buscar y poner en cobru dalguna cosa’ [Sm (= tomar recuentu con)]. //Tomar ricuentu ‘buscar una cosa que pue tar perdida’ [Oc]. ‘ver ú tán les per-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">recuento</i> [Ac. Ay]. Aición y efeutu de <i class="della">contar</i> por segun- da vez [PSil]. //<i class="della">Tomar recuentu de </i>‘buscar y poner en cobru dalguna cosa’ [Sm (= tomar recuentu con)]. //<i class="della">Tomar</i> <i class="della">ricuentu </i>‘buscar una cosa que pue tar perdida’ [Oc]. ‘ver ú tán les per-
sones o animales qu’hai dalgún tiempu que nun se ven’ [Oc]. ‘revisar si falta daqué por contabilizar’ [PSil]. Deverbal del participiu de recontar (cfr. recontiar 2) o forma- ción intensiva sobro ast. cuentu (cfr.) col prefixu intensivu re-.
recuerdu, el
📖: recuerdu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ricuerdu [Pzu]. +ricuirdu [Ay. Ll]. //recordo [Eo].>(TEST)
  1. recuerdu
  2. ricuerdu
    • Pzu
  3. ricuirdu metafonía
    • Ay
    • Ll
  4. recordo eonaviego
    • Eo
Cast. recuerdo [Ac. Ay. Pzu. /Eo/]. ///Nunca ye’l cuirdu como’l recuirdu [Ll].
  1. 1. Cast. <i class="della">recuerdo</i> [Ac. Ay. Pzu. /Eo/]. ///<i class="della">Nunca</i> <i class="della">ye’l</i> <i class="della">cuirdu </i><i class="della">como’l</i> <i class="della">recuirdu</i> [Ll].
en mia sanidat e con todo mio recordo mando por mia alma 1254(or.) [SV-IV(1)/80] - faré reqüerdu/de un paxasi {Corrixe enriba: paxsase} [Campumanes 1781/556]
  1. en mia sanidat e con todo mio recordo mando por mia alma
  2. 1254(or.) SV-IV(1)/80
  3. - faré reqüerdu/de un paxasi {Corrixe enriba: paxsase}
  4. Campumanes 1781/556
Del llat. responsable del med. recOrdum ‘testimoniu de me- moria’ (mllm) o deverbal fuerte de recordar (cfr.) tamién con continuador cast. recuerdo (decech s.v. recuerdo) y gall. re- cordo (gvgh). Nel dominiu ástur hai niciu del usu del corres- pondiente femenín: faga mandado destos vigarios en recab- dar mias debdas et mias ricordas 1274 (or.) [CLO/85].
recueru, el
📖: recueru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">recuero</i>(TEST)
  1. recueru
  2. Cast
  3. <i class="della">recuero</i
[JH].
  1. 1. [JH].
a los riqueros de fuero [FA (FFLL)] Alfonso Perez Canzienes e Garçia Perez recuero moradores en Oviedo 1322(or.) [SP-I/429] testigos Pedro Cayes recuero Alffonso Perez del Rosal 1334(or.) [SP-II/112] Alfonso Martiniz alfayate sobrino de Gonçalo Garçia Iohan Pelaiz requero 1336(or.) [SP-II/137] Iohan de Qualla e Simon Alffonsso requeros Iohan Perez mercador 1336(or.) [SP-II/142] Simon Alffonso de Socastiello recueyro Bartolome Perez es- crivano 1338(or.) [SP-II/165] Pedro criado de Pedro Iohan vaquero Alfonso Suariz recue- ro e otros 1346(or.) [SP-II/214] Fernan Suariz de Cuero Alffonso Suariz recuero e otros 1346(or.) [SP-II/216] yo Suer Ferrandiz de Pinnera recuero 1346(or.) [SP-II/227] pero maçorro ffernan aluares Requero et otros 1346 [AAU/208] Iohan Gonzaliz requero Garçia Suariz de Olalles dicho Gar- çia Cachuela 1348(or.) [SP-II/252] Pedro Alfonso del Rosal requero 1357(or.) [SP-II/330] johan gonçales porxo pero martines recuero 1403 [AAU/244] detras afronta en la dicha casa de los mercadores sobredi- chos e recueros 1425(or.) [SP-III/250] de çima casa de la confrederia de los mercadores e recueros 1425(or.) [SP-III/250] de_la torna de detras casa de_la confraderia de los merca- dores e recueros 1426(or.) [SP-III/272] Pedro Amigo recuero vezinos de Oviedo 1450(or.) [MSMV/390] a buen precio a los requeros [Grangerías xviii: 613] en los requeros advenedizos [Grangerías xviii: 807]
  1. a los riqueros de fuero
  2. FA (FFLL)
  3. Alfonso Perez Canzienes e Garçia Perez recuero moradores en Oviedo
  4. 1322(or.) SP-I/429
  5. testigos Pedro Cayes recuero Alffonso Perez del Rosal
  6. 1334(or.) SP-II/112
  7. Alfonso Martiniz alfayate sobrino de Gonçalo Garçia Iohan Pelaiz requero
  8. 1336(or.) SP-II/137
  9. Iohan de Qualla e Simon Alffonsso requeros Iohan Perez mercador
  10. 1336(or.) SP-II/142
  11. Simon Alffonso de Socastiello recueyro Bartolome Perez es- crivano
  12. 1338(or.) SP-II/165
  13. Pedro criado de Pedro Iohan vaquero Alfonso Suariz recue- ro e otros
  14. 1346(or.) SP-II/214
  15. Fernan Suariz de Cuero Alffonso Suariz recuero e otros
  16. 1346(or.) SP-II/216
  17. yo Suer Ferrandiz de Pinnera recuero
  18. 1346(or.) SP-II/227
  19. pero maçorro ffernan aluares Requero et otros
  20. 1346 AAU/208
  21. Iohan Gonzaliz requero Garçia Suariz de Olalles dicho Gar- çia Cachuela
  22. 1348(or.) SP-II/252
  23. Pedro Alfonso del Rosal requero
  24. 1357(or.) SP-II/330
  25. johan gonçales porxo pero martines recuero
  26. 1403 AAU/244
  27. detras afronta en la dicha casa de los mercadores sobredi- chos e recueros
  28. 1425(or.) SP-III/250
  29. de çima casa de la confrederia de los mercadores e recueros
  30. 1425(or.) SP-III/250
  31. de_la torna de detras casa de_la confraderia de los merca- dores e recueros
  32. 1426(or.) SP-III/272
  33. Pedro Amigo recuero vezinos de Oviedo
  34. 1450(or.) MSMV/390
  35. a buen precio a los requeros
  36. Grangerías xviii: 613
  37. en los requeros advenedizos
  38. Grangerías xviii: 807
Cfr. recua.
recuesta, la
📖: recuesta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Requisa [JH]. Busca y dilixencia que se fai pa llevar y recoyer dalguna cosa [JH]. 2. Duelu, desafíu [JH]. Deverbal fuerte del llat. requīrere ‘tratar d’atopar’, ‘entrugar por’, ‘inquirir’, ‘pidir’ ‘buscar’, ‘investigar’ (Old; abf). Den- de <i class="della">recuesta</i>(TEST)
  1. recuesta
  2. Requisa
    • JH
  3. Busca y dilixencia que se fai pa llevar y recoyer dalguna cosa
    • JH
  4. 2
  5. Duelu, desafíu
    • JH
  6. Deverbal fuerte del llat
  7. requīrere ‘tratar d’atopar’, ‘entrugar por’, ‘inquirir’, ‘pidir’ ‘buscar’, ‘investigar’ (Old; abf)
  8. Den- de <i class="della">recuesta</i
féxose’l verbu recuestar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. féxose’l verbu <i class="della">recuestar</i> (cfr.).
recuestar
📖: recuestar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. recuestar
Demandar, pidir, desafiar, afalagar, atraer col afalagu o la dul- zura [JH].
  1. 1. Demandar, pidir, desafiar, afalagar, atraer col afalagu o la dul- zura [JH].
Cfr. recuesta.
recuestu, el
📖: recuestu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<recuestru [y Lln].>(TEST)
  1. recuestu
    • Lln
  2. recuestru
    • y Lln
Cast. recuesto [JH]. Pendiente, terrén empinao [Lln] pero de cuesta curtia [VBable].
  1. 1. Cast. <i class="della">recuesto </i>[JH]. Pendiente, terrén empinao [Lln] pero de cuesta curtia [VBable].
Cfr. cuestu, con un intensivu re-.
recular
📖: recular
🏗️: NO
✍️: NO
<reculiar [y Lln. Pa]. arrecular [An].>(TEST)
  1. recular
    • Lln
    • Tb
  2. reculiar
    • y Lln
    • Pa
  3. arrecular
    • An
Dar marcha atrás [Lln. Pa. Ac. Tb. An. GP a. 1788 /Mánt/]. Cfr. acular, con un prefixu re-.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Dar marcha atrás [Lln. Pa. Ac. Tb. An. GP a. 1788 /Mánt/]. Cfr. <i class="della">acular,</i> con un prefixu <i class="della">re-.</i>
reculu, el*
📖: reculu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<recul [Tox. /Eo/]. ///reculo [VCid].>(TEST)
  1. reculu
  2. recul
    • Tox
    • /Eo/
  3. reculo infl. cast.
    • VCid
Vertiente central nun teyáu de tres aguaes [VCid].
  1. 1. Vertiente central nun teyáu de tres aguaes [VCid].
//Ir de recul ‘andar hacia atrás’ [Tox. /Eo/]. ‘tar equivocáu’ [Tox]. Deverbal fuerte de recular.
recuntar
📖: recuntar
🏗️: NO
✍️: NO
Cfr. <i class="della">recontiar</i>(TEST)
  1. recuntar
  2. Cfr
  3. <i class="della">recontiar</i
2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i>.
recuñu, el*
📖: recuñu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<recuño [Os].>(TEST)
  1. recuñu
  2. recuño
    • Os
Pina de la reya del aráu [Os].
  1. 1. Pina de la reya del aráu [Os].
Cfr. cuñu.
recuperación, la
📖: recuperación
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">recuperación,</b>(TEST)
  1. recuperación
  2. b class="della">recuperación,</b
la Cast. recuperación. Cfr. recuperar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <b class="della">la </b>Cast. <i class="della">recuperación</i>. Cfr. <i class="della">recuperar</i>.
recuperar
📖: recuperar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">recuperar</i>(TEST)
  1. recuperar
  2. Cast
  3. <i class="della">recuperar</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
//-se ‘reponese de la salú’ [Ay. Tb]. Cfr. recobrar.
recurrir
📖: recurrir
🏗️: NO
✍️: NO
Cayer sobro, tener influxu un puntu sobro los que lu arrodien [Lln]: <i class="della">Cuera son muchos pueblos los que recurren ahí </i>[Lln]. D’un compuestu del llat. <i class="della">recurrere</i>(TEST)
  1. recurrir
  2. Cayer sobro, tener influxu un puntu sobro los que lu arrodien
    • Cuera son muchos pueblos los que recurren ahí [Lln.">Lln]: <i class="della">Cuera son muchos pueblos los que recurren ahí </i>[Lln
  3. D’un compuestu del llat
  4. <i class="della">recurrere</i
‘volver’, ‘dar la vuelta’ (abf) entendíu fónicamente como re-currere (d’ehí que nun se sonorice -c-) y semánticamente con *‘correr p’axuntase’
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘volver’, ‘dar la vuelta’ (abf) entendíu fónicamente como re-currere (d’ehí que nun se sonorice -c-) y semánticamente con *‘correr p’axuntase’
→ ‘acudir’ con daqué destremación del paralelu con cum, ast. concorrer (cfr.).
recusu, el
📖: recusu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">recurso</i>(TEST)
  1. recusu
  2. Cast
  3. <i class="della">recurso</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Pallabra de duldosa autenticidá darréu que namái se conseña nesta fonte onde podría ser una cenciella adautación del cul- tismu cast. recurso. De tratase d’un resultáu popular ast. paez qu’habría aguardase *recosu o *recusu frente al cultismu, quiciabes d’aniciu castellán, recursu. Toponímicamente co- nocemos La Ricusa, cola variante La Reicusa (Tb) que paez tener el sentíu de ‘ríu o regueru que cuerre’ (ta 228) o ‘sitiu per onde cuerre’l ríu’ pero que fadría falta comprobar.
redada, la
📖: redada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. redada
Lo que cabe na rede [Cosiquines 254].
  1. 1. Lo que cabe na rede [Cosiquines 254].
Cfr. rede.
redañu, el
📖: redañu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Grasa qu’envuelve los estantinos [R]. Posible deriváu de <i class="della">rede</i>(TEST)
  1. redañu
  2. Grasa qu’envuelve los estantinos
    • R
  3. Posible deriváu de <i class="della">rede</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
rede, la
📖: rede
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<redi [Gr. As. Pr]. re [y Pa. Sb. Ay]. /////rez [y Pa].>(TEST)
  1. rede
    • Lln
    • Rs
    • Pa
    • Cg
    • Xx
    • Llg
    • Ll
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Sl
    • Cv
    • PVieya
  2. redi
    • Gr
    • As
    • Pr
  3. re
    • y Pa
    • Sb
    • Ay
  4. rez dudoso (certainty = baxa)
    • y Pa
Cast. red [Lln. Cl. Rs. Pa. Cg. Xx. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. PSil. As. Gr. Pr. Pr. Sl. Cv. Tox. PVieya. /Eo. Mánt/. Tor. Vg. Llomb. VCid. Mar. JH. R. DA]. Red metálica que lleva la llámpara de seguridá contra’l grisú [Min]. 2. Tipu de baille {“Y a través de él (un grupo de baile de Cudillero) ha vuelto a sonar el perlidango, el temperendengue, la Red, la Jota, y una colección de villancicos en pixueto que publicaré oportunamente” [Cobas, (prólogu a Bellezas)]}. //Rede de pa- los ‘utensiliu pa pescar a la rel.lumada’ [Cv].
  1. 1. Cast. <i class="della">red</i> [Lln. Cl. Rs. Pa. Cg. Xx. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. PSil. As. Gr. Pr. Pr. Sl. Cv. Tox. PVieya. /Eo. Mánt/. Tor. Vg. Llomb. VCid. Mar. JH. R. DA]. <i class="della">Red</i> metálica que lleva la llámpara de seguridá contra’l grisú [Min].
  2. 2. Tipu de baille {“Y a través de él (un grupo de baile de Cudillero) ha vuelto a sonar el perlidango, el temperendengue, la <i class="della">Red</i>, la Jota, y una colección de villancicos en pixueto que publicaré oportunamente” [Cobas, (prólogu a <i class="della">Bellezas</i>)]}. //<i class="della">Rede</i> <i class="della">de</i> <i class="della">pa- </i><i class="della">los </i>‘utensiliu pa pescar a la rel.lumada’ [Cv].
exitus moncium siue andurbiales in gero cum aqueductibus earum uel rete piscacionum 1098(¿or.?) [MB/67] cum aqueductibus earum uel rete piscancium 1159 (s. xiii) [MB/153] lu cierren ambos que podan las barcas passar ¬ las redes s. xiii (or.) [FX/287] otro pescado de mar o en que echan los omnes redes s. xiii (or.) [FX/287] dar los que hizieren linares sennas mannas de lino para rede [1313-1324] [FRLeón/281] ayuntadas a la rede de la dicha puerta la sennora donna Inniga 1501 (c.) [SP-IV/390] ayuntadas a nuestro cabildo por tabla tannida a la rede de_la puerta 1501 (c.) [SP-IV/391] ordenaron la prohibicion de la pesca con redes y trainas 1505 [AAU/443] A rrede barredera sin tardancia [DyE 9] cabecera de la rede [Grangerías xviii: 1081] Ñin l’otru gran Alexandro/de la Grecia ñatural,/que ganó sin resistencia/fasta la India oriental, como rede barrede- ra/que lo vien todo asolar [ABalvidares, Dos casinos (Poe- síes 227-232)] Y para pescar con caña/con ñasa, refuelle ó rede [Glorias Ast 166] Echando la rede na mar [San Mateo 11] Del neutru llat. rēte, -is ‘rede’, ‘filamentu’, o meyor del so correspondiente femenín retis, -is (em), con llargu asi- tiamientu románicu (rew) ya hispánicu (deeh; dcech). Un masc. analóxicu y diminutivu tenémoslu nel ast. *reduredín (cfr.) xunto a otru redañu (cfr.) dambos d’aniciu romá- nicu anque esti últimu paez siguir el modelu de rētiacŭlum que tien continuadores italianos (rew), pero con perda de [j]. Un femenín en -ata, redada (cfr.). Sobro rede féxose’l verbu enredar (cfr.) que, amás del contrariu desenredar (cfr.), tien una notable familia como los deverbales enreda (cfr.) y enredu o enriedu (cfr.); enredada (cfr.), enredade- ra (cfr.), enredaderu (cfr.), enredador (cfr.), enredamientu (cfr.), enredor (cfr.), enredosu (cfr.).
  1. exitus moncium siue andurbiales in gero cum aqueductibus earum uel rete piscacionum
  2. 1098(¿or.?) MB/67
  3. cum aqueductibus earum uel rete piscancium
  4. 1159 (s. xiii) MB/153
  5. lu cierren ambos que podan las barcas passar ¬ las redes s. xiii (or.)
  6. FX/287
  7. otro pescado de mar o en que echan los omnes redes s. xiii (or.)
  8. FX/287
  9. dar los que hizieren linares sennas mannas de lino para rede [1313-1324]
  10. FRLeón/281
  11. ayuntadas a la rede de la dicha puerta la sennora donna Inniga
  12. 1501 (c.) SP-IV/390
  13. ayuntadas a nuestro cabildo por tabla tannida a la rede de_la puerta
  14. 1501 (c.) SP-IV/391
  15. ordenaron la prohibicion de la pesca con redes y trainas
  16. 1505 AAU/443
  17. A rrede barredera sin tardancia
  18. DyE 9
  19. cabecera de la rede
  20. Grangerías xviii: 1081
  21. Ñin l’otru gran Alexandro/de la Grecia ñatural,/que ganó sin resistencia/fasta la India oriental, como rede barrede- ra/que lo vien todo asolar
  22. ABalvidares, Dos casinos (Poe- síes 227-232)
  23. Y para pescar con caña/con ñasa, refuelle ó rede
  24. Glorias Ast 166
  25. Echando la rede na mar
  26. San Mateo 11
  27. Del neutru llat. rēte, -is ‘rede’, ‘filamentu’, o meyor del so correspondiente femenín retis, -is (em), con llargu asi- tiamientu románicu (rew) ya hispánicu (deeh; dcech). Un masc. analóxicu y diminutivu tenémoslu nel ast. *reduredín (cfr.) xunto a otru redañu (cfr.) dambos d’aniciu romá- nicu anque esti últimu paez siguir el modelu de rētiacŭlum que tien continuadores italianos (rew), pero con perda de [j]. Un femenín en -ata, redada (cfr.). Sobro rede féxose’l verbu enredar (cfr.) que, amás del contrariu desenredar (cfr.), tien una notable familia como los deverbales enreda (cfr.) y enredu o enriedu (cfr.); enredada (cfr.), enredade- ra (cfr.), enredaderu (cfr.), enredador (cfr.), enredamientu (cfr.), enredor (cfr.), enredosu (cfr.).
  28. j
“redeciella”
📖: “redeciella”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">redezellas</i>(TEST)
  1. “redeciella”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">redezellas</i
coram altare 1230(or.) [ACL/497]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">coram</i> <i class="della">altare</i> 1230(or.) [ACL/497]
vnas rredeziellas de fuste e arcos de cubas e todas las otras 1270(or.) [ACL-VIII/21] los çirios que ponen en las redeçiellas de fierro en estas fies- tas 1307(or.) [ACL-IX/112] D’una formación iguada sol llat. rēte, -is ‘rede’, ‘filamentu’ (cfr. rede), ensin dulda con un doble deriváu diminutivu *retĭca (em) → *reticělla [lo mesmo que pasa nel topónimu ast. Monteciel.lu desde mons, montis ‘monte’ + -icc + -ěllus (tt 416)], darréu que *reticella o *reticellum esíxense pa xustificar dellos continuadores románicos (rew s.v. rete; pe2: 343).
  1. vnas rredeziellas de fuste e arcos de cubas e todas las otras
  2. 1270(or.) ACL-VIII/21
  3. los çirios que ponen en las redeçiellas de fierro en estas fies- tas
  4. 1307(or.) ACL-IX/112
  5. D’una formación iguada sol llat. rēte, -is ‘rede’, ‘filamentu’ (cfr. rede), ensin dulda con un doble deriváu diminutivu *retĭca (em) → *reticělla [lo mesmo que pasa nel topónimu ast. Monteciel.lu desde mons, montis ‘monte’ + -icc + -ěllus (tt 416)], darréu que *reticella o *reticellum esíxense pa xustificar dellos continuadores románicos (rew s.v. rete; pe2: 343).
  6. lo mesmo que pasa nel topónimu ast. Monteciel.lu desde mons, montis ‘monte’ + -icc + -ěllus (tt 416)
redemói
📖: redemói
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. redemói
¡Demonio! [Mar]. Eufemismu por *redemoñu una amestanza de demoñu (cfr.) col prefixu intensivu re-.
  1. ¡Demonio! [Mar].
  2. Mar
  3. Eufemismu por *redemoñu una amestanza de demoñu (cfr.) col prefixu intensivu re-.
rédena, la
📖: rédena
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><rédina [Oc].>(TEST)
  1. rédena
  2. ident class="della" level="1"></ident><rédina
    • Oc
Especie d’ácaru que vive na piel de les vaques [Tb. Sm (la rédena ye más pequeña y menos dañible que la cazcarra)].
  1. Especie d’ácaru que vive na piel de les vaques [Tb. Sm (la
  2. rédena ye más pequeña y menos dañible que la cazcarra)].
Arácnidu traqueal que vive agarráu a la piel de los animales, sobre too de les vaques [Oc]. Cfr. reznu & rédinu.
redenceru, el*
📖: redenceru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<redencero [Cñ].>(TEST)
  1. redenceru
  2. redencero
Riestra de redes pa pescar la sardina y l’anchoa al amanecerín y al anochecer [Cñ].
  1. 1. Riestra de redes pa pescar la sardina y l’anchoa al amanecerín y al anochecer [Cñ].
Posible formación abondativa en -ārius amestada al masc. analóxicu del llat. *rētĭc(ĭ)na esixible por dalgún resultáu ro- mánicu (rew), ast. *redenza → *redenzuredenceru.
redeña, la
📖: redeña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<releña [Ay].>(TEST)
  1. redeña
  2. releña
    • Ay
Parte filamentosa de les adherencies intestinales del gochu (xunida al entruénzanu) [Cb].
  1. 1. Parte filamentosa de les adherencies intestinales del gochu (xunida al entruénzanu) [Cb].
Conxuntu de frebes filamento- ses qu’envuelven y aprisionen l’estantín [Cg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. JH]. [Ri]. 2. Veta de freba nel xamón o tocín [Sr]. 3. Tallos rastreros del melón y de la calabacera [JH]. 4. Remolín del pelo [Ac]: No hai un roxu bonu y sobre todo éstos de redeña [Ac]. //Cago en to redeña [Ri], ‘espresión pa renegar de la persona increpada’ [Pr (en tu redeña)]. //Me caches en tí ya en tua redeña espresión en que paez que se fai una referencia de maldición a los antepasaos {o familiares} [Tb]. //Tener rede- ña roína ‘ser mala persona’ [Sb]. D’un diminutivu del fem. llat. rētis, -is ‘rede’, ‘filamentu’ (em), quiciabes del plural de rēticulum ‘membrana qu’envuelve’l fégadu’ (dlfac), ensin dulda reticula > *redeya redeña, con tracamundiu de palatales (ghla 256), propuesta fecha por García de Diego (deeh), siguiendo a Meyer-Lübke que conse- ña dalgún siguidor de retŭculum (rew s.v.). De toes maneres, tamién podría partise del llat. retem (em) → *rētĭ(c)ĭna > *re- deina ast. redeña, con un comportamientu asemeyáu al que pervemos en ricinus > reñu (ghla 246). Lo mesmo valdría pa xustificar el masc. redeñu (cfr.) dende un masc. analóxicu rēticulum (pe2: 344). Ye posible que l’ast. redreña (cfr.) sía a xustificase como variante de redeña.
redeñu, el
📖: redeñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Manteques del gochu que formen una especie de rede [Mar]. Del llat. rēticulum ‘rede pequeña’ (em s.v. rēte, is), como pro- pón García de Diego (deeh s.v. retĭcŭlum) o, quiciabes meyor, d’una formación analóxica masculina sobre ast. <i class="della">redeña</i>(TEST)
  1. redeñu
  2. Manteques del gochu que formen una especie de rede
    • Mar
  3. Del llat
  4. rēticulum ‘rede pequeña’ (em s.v
  5. rēte, is), como pro- pón García de Diego (deeh s.v
  6. retĭcŭlum) o, quiciabes meyor, d’una formación analóxica masculina sobre ast
  7. <i class="della">redeña</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
rederu, el
📖: rederu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">redero</i>(TEST)
  1. rederu
  2. Cast
  3. <i class="della">redero</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Del llat. retiārius ‘gladiador armáu d’una rede’ (em s.v. rete -is) llueu, camentamos, aplicáu como nome d’oficiu. En tou casu alviértese perda de [j].
redicer
📖: redicer
🏗️: NO
✍️: NO
Volver a dicir una cosa [JH]. Compuestu de <i class="della">dicer</i>(TEST)
  1. redicer
  2. Volver a dicir una cosa
    • JH
  3. Compuestu de <i class="della">dicer</i
(cfr. dicir) cola anteposición de re- in-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">dicir</i>) cola anteposición de <i class="della">re</i>- in-
tensivu.
redichu, a, o
📖: redichu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<//redito [Eo].>(TEST)
  1. redichu
    • Pa
  2. redito eonaviego
    • Eo
Redichu [Pa. /Eo/].
  1. 1. Redichu [Pa. /Eo/].
2. Sabichegu [Cl. Pa]. Del ast. dichu, a, o cola anteposición de re- intensivu. Lo mesmo pasa al so pariente redichura (cfr.) anque güei nun se conseñe’l nome *dichura.
redichura, la
📖: redichura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cualidá de <i class="della">redichu</i>(TEST)
  1. redichura
  2. Cualidá de <i class="della">redichu</i
[Cl].
  1. 1. [Cl].
Cfr. redichu, a, o.
redienza, {la}
📖: redienza
🔤: , {la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {la}
<b class="della">redienza,</b>(TEST)
  1. redienza
  2. b class="della">redienza,</b
{la} Cast. relente [Vg].
  1. 1. <b class="della">{la} </b>Cast. <i class="della">relente</i> [Vg].
Cfr. lentu, a, o.
rediez
📖: rediez
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rediez
    • Tb
    • Sm
    • Cv
    • Pr
    • Pa
¡Pardiez! [Tb. Sm. Cv]. Interxeición [Pr] d’enfadu o asombru [Pa].
  1. 1. ¡Pardiez! [Tb. Sm. Cv]. Interxeición [Pr] d’enfadu o asombru [Pa].
Eufemismu por ¡rediós!, portador de dios (cfr.) precedíu del intensivu re-.
rediezmu*
📖: rediezmu*
🏗️: SI
✍️: NO
Términu conseñáu na documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
  1. rediezmu*
  2. Términu conseñáu na documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i
so portero deuie auer el rediezmo 1241(or.) [ACL/91]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">so</i> <i class="della">portero</i> <i class="della">deuie</i> <i class="della">auer</i> <i class="della">el</i> <i class="della">rediezmo</i> 1241(or.) [ACL/91]
segunda condetion ye que el cabillo non arrienda el rediez- mo del arcidiano 1263 (s. xiii?) [ACL/410] el rrediezmo de la martiniega 1269 (s. xiii) [ACL/503] quanto ellos aguano reçebiron del so rediezmo de Castrouer- de 1293 (t. 1322) [ACL-VIII/424] lo que ende reçebiron aguanno del rediezmo de hy de Cas- trouerde 1293 (t. 1322) [ACL-VIII/425] e aya su redieçmo [FS (FFLL)] Amestanza del ast. diezmu (
  1. segunda condetion ye que el cabillo non arrienda el rediez- mo del arcidiano
  2. 1263 (s. xiii?) ACL/410
  3. el rrediezmo de la martiniega
  4. 1269 (s. xiii) ACL/503
  5. quanto ellos aguano reçebiron del so rediezmo de Castrouer- de
  6. 1293 (t. 1322) ACL-VIII/424
  7. lo que ende reçebiron aguanno del rediezmo de hy de Cas- trouerde
  8. 1293 (t. 1322) ACL-VIII/425
  9. e aya su redieçmo
  10. FS (FFLL)
  11. Amestanza del ast. diezmu (
cfr.) cola anteposición del inten- sivu re-.
redimidor, ora
📖: redimidor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
(TEST)
  1. redimidor
Cast. redentor, que redime [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">redentor, </i>que redime [JH].
Cfr. remir.
redimir
📖: redimir
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. redimir
Cfr. remir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">remir</i>.
redín, el
📖: redín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Rede pequeña pa pescar truches [Cv]. Rede pequeña que va dientro de la <i class="della">rede</i>(TEST)
  1. redín
  2. Rede pequeña pa pescar truches
    • Cv
  3. Rede pequeña que va dientro de la <i class="della">rede</i
y garantiza más la seguridá [Min]. //-inos ‘boliche, rede de maya fina pa coyer pexe menudo’ [JH].
  1. 1. y garantiza más la seguridá [Min]. //<i class="della">-inos</i> ‘boliche, rede de maya fina pa coyer pexe menudo’ [JH].
Cfr. rede.
redingar
📖: redingar
🏗️: NO
✍️: NO
<se>(TEST)
  1. redingar
  2. se
Cast. derrengarse [Cl].
  1. 1. Cast. <i class="della">derrengarse</i> [Cl].
Posible castellanismu derrengar con metátesis y zarramientu de la vocal pretónica (cfr. derrengar 1).
rédinu, el
📖: rédinu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rédanu [Cn (F)]. /////reznu [Lln. Cl (i). Sd. Tb. PSil]. rezno [Ac]. resnu [Lln. Ca (i)]. resno [VCid]. /////rendu [Cg. Qu]. renu [Am. Po. PSil. AGO]. /////reñu [Cb].>(TEST)
  1. rédinu
    • Ca
    • Cn
    • Oc
  2. rédanu
    • Cn (F)
  3. reznu dudoso (certainty = baxa)
    • Lln
    • Cl (i)
    • Sd
    • Tb
    • PSil
  4. rezno
    • Ac
  5. resnu
    • Lln
    • Ca (i)
  6. resno
    • VCid
  7. rendu dudoso (certainty = baxa)
    • Cg
    • Qu
  8. renu
    • Am
    • Po
    • PSil
    • AGO
  9. reñu dudoso (certainty = baxa)
    • Cb
Cast. rezno [Cg. Qu]. Parásitu de les vaques [Lln. Ca. PSil. VCid] y cabres [Cl (i)]. Parásitu de los animales, mayor que la cachiparra [Lln]. Variedá de dellos ácaros [Cn (F)]: Sacó-y a la vaca de la oreya un rédanu comu un garbanzu [Cn (F)]. “Larva del estro” [Cn (M)]. Arácnidu traqueal que vive aga- rráu a la piel de los animales, sobre too de les vaques [Oc]. Parásitu que vive ente’l felechu y pasa llueu a dellos animales y al home [Tb]. Cachiparra [Sd. AGO]. Especie de cachipa- rra que s’alluga detrás de les oreyes y nes pates traseres de les vaques (enantes d’hinchar llámenlos seca) [Ac]. Tipu de cachiparra que va a la cabeza [Po]. Cachiparra mayor que la cabarra y que la lladasca [Am {pel so tamañu, de menor a mayor opónse tamién a cabarrón}]. //-os ‘cabarres grandes que tien el ganáu na cabeza’ [Cb].
  1. 1. Cast. <i class="della">rezno</i> [Cg. Qu]. Parásitu de les vaques [Lln. Ca. PSil. VCid] y cabres [Cl (i)]. Parásitu de los animales, mayor que la cachiparra [Lln]. Variedá de dellos ácaros [Cn (F)]: <i class="della">Sacó-y</i><i class="della"> a la vaca de la oreya un rédanu comu un garbanzu </i>[Cn (F)]. “Larva del estro” [Cn (M)]. Arácnidu traqueal que vive aga- rráu a la piel de los animales, sobre too de les vaques [Oc]. Parásitu que vive ente’l felechu y pasa llueu a dellos animales y al home [Tb]. Cachiparra [Sd. AGO]. Especie de cachipa- rra que s’alluga detrás de les oreyes y nes pates traseres de les vaques (enantes d’hinchar llámenlos <i class="della">seca</i>) [Ac]. Tipu de cachiparra que va a la cabeza [Po]. Cachiparra mayor que la <i class="della">cabarra</i> y que la <i class="della">lladasca</i> [Am {pel so tamañu, de menor a mayor opónse tamién a <i class="della">cabarrón</i>}]. //<i class="della">-os</i> ‘cabarres grandes que tien el ganáu na cabeza’ [Cb].
Del proparoxítonu llat. ricinus, -i ‘cachiparra’, ‘pioyu del carneru’ (em), amás d’una riestra de resultaos románicos, ente ellos ast. rédinu, rendu (rew s.v. rĭcĭnus). La presencia de la [-δ-] xustifícase por un tracamundiu debíu a l’antigua sonoridá del siguidor de -ki- > [-dź-] qu’acaba sobreponién- dose a l’avezada interdental sorda. Les demás variantes son esplicables acordies cola evolución de -c’n- (ghla §4.5.4.4). Un femenín de reznu ye ast. rezna (cfr.). Na nuesa antropo- nimia conséñase’l nomatu “rezonero” {Iohannes Rezone- ro 1192?(or.) [ACL/31]} que nun sabemos si ha tenese con rellación a reznu (‘home enllenu de reznos’) o como nome d’oficiu. Cuestión destremada sedría averiguar si a la par del ast. reznu debemos almitir l’eonaviegu rezmello ‘especie de llunar que se dexa al tosquilar oveyes y carneros pa dixebrar bien los de cada casa’ [/Eo/] dende un posible dim. de ricinus + -ĕllus. ¿O rezmello ha averase etimolóxicamente a la fami- lia del ast. remilu (cfr. remezmila)?
rediola
📖: rediola
🏗️: NO
✍️: NO
<rediole [Pa]. rediola [Ay]. rediosla [Lln. Tb].>(TEST)
  1. rediola
    • Ca
    • Pr
  2. rediole
    • Pa
  3. rediola
    • Ay
  4. rediosla
    • Lln
    • Tb
Sustitutivu d’espresión fuerte [Ay]. Interxeición de sor- presa, disgustu, sustu, allegría [Ca]. Interxeición [Pr].
  1. 1. Sustitutivu d’espresión fuerte [Ay]. Interxeición de sor- presa, disgustu, sustu, allegría [Ca]. Interxeición [Pr].
In- terxeición d’enfadu [Lln. Pa. Tb]. //Rediola verde ye una esclamación [Ay]. Eufemismu por ¡rediós! (cfr.).
rediós
📖: rediós
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Interxeición d’enfadu [Lln. Pa. Ay. Tb (= rediosla)]. <ident class="della" level="1"></ident>Del ast. <i class="della">dios</i>(TEST)
  1. rediós
  2. ident class="della" level="1"></ident>Interxeición d’enfadu
    • Lln
    • Pa
    • Ay
    • Tb (= rediosla)
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Del ast
  4. <i class="della">dios</i
(cfr.) cola anteposición del prefixu intensivu re-. Formaciones eufemístiques pa torgar la referencia direuta a Dios son rediola (cfr.), rediez (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) cola anteposición del prefixu intensivu <i class="della">re</i>-. Formaciones eufemístiques pa torgar la referencia direuta a Dios son <i class="della">rediola</i> (cfr.), <i class="della">rediez</i> (cfr.).
reditosu, a, o
📖: reditosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. reditosu
Lo que renta muncho [JH]. Cfr. reitu.
  1. Lo que renta muncho [JH]. Cfr. reitu.
  2. JH
redoblante, el
📖: redoblante
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. redoblante
Tambor de compra y meyor factura [Lln]. Cfr. redoblar.
  1. Tambor de compra y meyor factura [Lln]. Cfr. redoblar.
  2. Lln
redoblar*
📖: redoblar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><ridublar [Pzu].>(TEST)
  1. redoblar*
  2. ident class="della" level="1"></ident><ridublar
    • Pzu
Cast. redoblar [Pzu].
  1. 1. Cast. <i class="della">redoblar</i> [Pzu].
Cfr. doblar. El continuador del participiu de presente redo- blante (cfr.) almite una nominalización.
  1. Cfr. doblar. El continuador del participiu de presente redo- blante (cfr.) almite una nominalización.
redolada, la
📖: redolada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><redulada [Cv]. rodolada [Cd]. reolá [Sr].>(TEST)
  1. redolada
  2. ident class="della" level="1"></ident><redulada
    • Cv
  3. rodolada
    • Cd
  4. reolá
    • Sr
Alredores [Tox]. Contorna, inmediaciones, alredores [Tb. Cv]: Nun lo saben en tola redolada [Tb]. Comarca, alredores [/Eo/]. 2. Gran paséu [Sr. Tb (= revolada). Cd]: Díu una gran redolada [Tb]. Deverbal débil de redolar (cfr.).
  1. Alredores [Tox]. Contorna, inmediaciones, alredores [Tb. Cv]: Nun lo saben en tola redolada [Tb]. Comarca, alredores [/Eo/]. 2. Gran paséu [Sr. Tb (= revolada). Cd]: Díu una gran redolada [Tb].
  2. Tb
  3. Deverbal débil de redolar (cfr.).
redolar
📖: redolar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Dar vueltes [Vd (Oc)]. <ident class="della" level="1"></ident>Posiblemente verbu fechu dende *<i class="della">redol</i>(TEST)
  1. redolar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Dar vueltes
    • Vd (Oc)
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Posiblemente verbu fechu dende *<i class="della">redol</i
(cfr. alredor) anque nun sedría imposible almitir una formación
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">alredor</i>) anque nun sedría imposible almitir una formación
del llat. *rotulāre ‘rodar’, ‘arrollar’ (deeh) llograda sol dim. llat. rotula ‘ruedina’ (em s.v. rota) con continuadores románicos ya hispánicos (rew s.v. *rŏtǔlāre). El verbu asturianu, lo mesmo que la so variante arredolar (cfr.), podría tenese por semicultismu, con disimila- ción de la vocal deuterotónica (como en rotundus → redondu) y caltenimientu de la intertónica, frente a la formación popular (cfr. rollar). Un deverbal llográu dende’l participiu débil ye ast. rodoladaredolada [→ reolá] (cfr.) que paez averáu a revo- lada (cfr.). Un compuestu de redolar hebo ser *enredolar d’u siguió una nueva prefixación alvertida en desenredolar (cfr.).
redoláu, ada, ao
📖: redoláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">redoláu,</b>(TEST)
  1. redoláu
    • Vd
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">redoláu,</b
ada, ao Arrodiáu [Vd].
  1. 1. <b class="della">ada,</b> <b class="della">ao </b>Arrodiáu [Vd].
Pp. de redolar.
redoma, la
📖: redoma
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Rames [Sm]. 2. Cepa del árbol cortáu [Ri. Qu. Tb]. 3. Copa del árbol [Sl] con munches xotes [Tox]. //<i class="della">Tener</i>(TEST)
  1. redoma
  2. ident class="della" level="1"></ident>Rames
    • Sm
  3. 2
  4. Cepa del árbol cortáu
    • Ri
    • Qu
    • Tb
  5. 3
  6. Copa del árbol
    • Sl] con munches xotes [Tox
  7. <i class="della">Tener</i eonaviego
bona redoma ‘tener munchu pechu (una muyer)’ [Tox].
  1. 1. <i class="della">bona</i> <i class="della">redoma </i>‘tener munchu pechu (una muyer)’ [Tox].

salare i tazola erea i aredoma erea i espanesca I 996 [MSAH-I/425] uasos iiii de argento iª cornia iiº aretomas ii calices de argen- to 1025 (s. xi) [MSAH-II/64] una stola pensante mille solidos de argento cazmi et iiii aro- tomas 1083 (s. xii) [MSAH-III/100] xv arietes et una uenabe et uno plumaco et una rotoma 1126 (or.) [MSAH-IV/103] dedit ... duas rodomas de erage et unum accipitrem obtimum 1201 [LRCourias/61] arretomas airageas IIII 1038(s. xii) [ACL/115] copa argentea sculfita deaurata arretomas airages II lictera genabes palias III 1038 (s. xii) [ACL/108] tres fialas quas dicunt rothomas irachas et unam cristalli- nam 1073(s. xii) [ACL/444] - rodomi lipi persici 1686 [Francisco Dorado/188] Del ár. (ar-)radūma ‘botella de cristal’ (Oliver 274), pro- puesta de xuru más acoyible que la de Corriente dende l’and. *raţúma < ár. cl. raţūm ‘estrencha de vulva’ (da s.v. redoma) y que da respuesta a les duldes de Corominas-Pascual (dcech s.v. redoma). L’ast. redoma paez qu’ufierta, de mano, un trata- mientu semánticu figuráu onde se pervé una metáfora ente un cacíu y la imaxe de la copa del árbol pa llueu siguir otres víes (adla 158). Un posible deriváu del ast. redoma *rudoma ye ast. rudumeru (

  1. salare i tazola erea i aredoma erea i espanesca I 996
  2. MSAH-I/425
  3. uasos iiii de argento iª cornia iiº aretomas ii calices de argen- to
  4. 1025 (s. xi) MSAH-II/64
  5. una stola pensante mille solidos de argento cazmi et iiii aro- tomas
  6. 1083 (s. xii) MSAH-III/100
  7. xv arietes et una uenabe et uno plumaco et una rotoma 1126 (or.)
  8. MSAH-IV/103
  9. dedit ... duas rodomas de erage et unum accipitrem obtimum
  10. 1201 LRCourias/61
  11. arretomas airageas IIII
  12. 1038(s. xii) ACL/115
  13. copa argentea sculfita deaurata arretomas airages II lictera genabes palias III
  14. 1038 (s. xii) ACL/108
  15. tres fialas quas dicunt rothomas irachas et unam cristalli- nam
  16. 1073(s. xii) ACL/444
  17. - rodomi lipi persici
  18. 1686 Francisco Dorado/188
  19. Del ár. (ar-)radūma ‘botella de cristal’ (Oliver 274), pro- puesta de xuru más acoyible que la de Corriente dende l’and.
  20. *raţúma < ár. cl. raţūm ‘estrencha de vulva’ (da s.v. redoma) y que da respuesta a les duldes de Corominas-Pascual (dcech s.v. redoma). L’ast. redoma paez qu’ufierta, de mano, un trata- mientu semánticu figuráu onde se pervé una metáfora ente un cacíu y la imaxe de la copa del árbol pa llueu siguir otres víes (adla 158). Un posible deriváu del ast. redoma *rudoma ye ast. rudumeru (
cfr.).
redonda, la
📖: redonda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Piedra de tres o cuatro metros d’altura argayada de la peña [Bulnes (S)]. 2. Soga p’atar la carga del ramu o carriella [Sm]. Comarca, redolada [Lln. Tb. Pr]: <i class="della">En</i>(TEST)
  1. redonda
    • Lln
  2. Piedra de tres o cuatro metros d’altura argayada de la peña
    • Bulnes (S)
  3. 2
  4. Soga p’atar la carga del ramu o carriella
    • Sm
  5. Comarca, redolada [Lln. Tb. Pr]: <i class="della">En</i
toda la redonda [Lln]. //A la redonda ‘(sentase) alredor’ [Tor]. Cfr. redondu, a, o. Una
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">toda</i> <i class="della">la</i> <i class="della">redonda</i> [Lln]. //<i class="della">A</i> <i class="della">la</i> <i class="della">redonda</i> ‘(sentase) alredor’ [Tor]. Cfr. <i class="della">redondu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>. Una
formación en -ata sol femenín ye responsable del ast. redondada (cfr.) paralelu al abondativu redondal (cfr.) anque tamién, lo mesmo que redondel tienen el sentíu de ‘círculu’ alternando los resultaos -al, -el como viemos en cordal y cordel ‘cadena de montes’. L’ast. tamién conoz l’alverbiu redondamente (cfr.).
redondada, la
📖: redondada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Redonda, comarca [Tor. Llomb]. Alredores [PSil]: <i class="della">Yía</i>(TEST)
  1. redondada
  2. Redonda, comarca
    • Tor
    • Llomb
  3. Alredores [PSil]: <i class="della">Yía</i
mui conocíu na redondada [PSil].
  1. 1. <i class="della">mui </i><i class="della">conocíu</i> <i class="della">na</i> <i class="della">redondada</i> [PSil].
Cfr. redonda.
redondal, el
📖: redondal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Sitiu con <i class="della">redondas</i>(TEST)
  1. redondal
  2. Sitiu con <i class="della">redondas</i
[Bulnes (Lln)].
  1. 1. [Bulnes (Lln)].
2. Redondel [Vg]. Cfr. redonda.
redondamente*
📖: redondamente*
🏗️: SI
✍️: NO
<riondamientri [Cl].>(TEST)
  1. redondamente*
  2. riondamientri
    • Cl
Cast. redondamente [Cl]. Ensin duldar [Cl].
  1. 1. Cast. <i class="della">redondamente</i> [Cl]. Ensin duldar [Cl].
Cfr. redonda.
redondel, el
📖: redondel
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<reondel [Bi. Ca. Ay].>(TEST)
  1. redondel
    • Lln
    • Rs
    • Qu
    • Sd
    • Tb
  2. reondel
    • Bi
    • Ca
    • Ay
Círculu [Lln. Rs. Ca. Bi. Ay. Qu. Sd. Qu. Tb. JH]: Metíuse nel redondel ya nun yara quién a salir [Tb].
  1. 1. Círculu [Lln. Rs. Ca. Bi. Ay. Qu. Sd. Qu. Tb. JH]: <i class="della">Metíuse</i> <i class="della">nel</i> <i class="della">redondel</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">yara</i> <i class="della">quién</i> <i class="della">a</i> <i class="della">salir</i> [Tb].
otra tierra que disen del Redondel que determina de çima 1490(or.) [VC-II/300] Podría tratase d’un nome que guarda rellación etimolóxica col ast. redonda ( - y su rondel en medio de los furacos; los tornecicos del ron- del [Grangerías xviii: 1013]
  1. otra tierra que disen del Redondel que determina de çima
  2. 1490(or.) VC-II/300
  3. Podría tratase d’un nome que guarda rellación etimolóxica col ast. redonda (
  4. - y su rondel en medio de los furacos; los tornecicos del ron- del
  5. Grangerías xviii: 1013
cfr.). Pero quiciabes deba amestase a ello, como variante, l’ast. rondel que conocemos pela documentación y que fai que nos alcordemos d’un posible aniciu nel fr. a. reon- del (dcech s.v. redondo):
redondu, a, o
📖: redondu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<riondu/a [Cl]. reondu [Llg. Ca]. +reúndu/reonda/reondo [Llg. Sb. Ay. Ll. Mi].>(TEST)
  1. redondu
    • Lln
    • Tb
    • Si
  2. riondu/a
    • Cl
  3. reondu
    • Llg
    • Ca
  4. reúndu/reonda/reondo metafonía
    • Llg
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Mi
Cast. redondo [Lln (S). Cl. Sb. Ca. Ay. Ll. Mi. Tb. PSil. JH]. 2. Baxa y gorda (una persona) [Llg]. //Caer redondo ‘cayer de sutrucu, a la llarga’ [LC]. ‘cayer muertu de golpe’ [Tb. PSil (cayer redondu)]. ‘cayer rindíu pol sueñu’ [Tb]. //De reondina ‘(variedá de) peres seques’ [Sb]. //De rendondu ‘(tipu de ma- zana) redonda y con rayes averdosaes, non mui grande’ [Si]. //En números redondos ‘en resumíes cuentes’ [Tb]. ‘poco más o menos’ [Tb]. //Moler reondo ‘moler grebo, en granos gor- dos’ [Ll]. //Salir redondo ‘salir, resultar daqué perbién’ [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">redondo</i> [Lln (S). Cl. Sb. Ca. Ay. Ll. Mi. Tb. PSil. JH].
  2. 2. Baxa y gorda (una persona) [Llg]. //<i class="della">Caer</i> <i class="della">redondo </i>‘cayer de sutrucu, a la llarga’ [LC]. ‘cayer muertu de golpe’ [Tb. PSil (cayer redondu)]. ‘cayer rindíu pol sueñu’ [Tb]. //<i class="della">De reondina</i> ‘(variedá de) peres seques’ [Sb]. //<i class="della">De</i> <i class="della">rendondu</i> ‘(tipu de ma- zana) redonda y con rayes averdosaes, non mui grande’ [Si]. //<i class="della">En</i> <i class="della">números redondos </i>‘en resumíes cuentes’ [Tb]. ‘poco más o menos’ [Tb]. //<i class="della">Moler reondo </i>‘moler grebo, en granos gor- dos’ [Ll]. //<i class="della">Salir redondo </i>‘salir, resultar daqué perbién’ [Tb].
a) suber illa senrra domniga lloco predicto Agro rrodundo 908(or.) [ACL/36] per coua de Lupos et per spina rodunda et per illas Murias 921 (s. xii) [DCO-I/87] per illa rodonda usque descende in flumine Pionia 1032(or.) [MB/62] b) per alseto et per quotum redundum 853 (s. xii) [DCO-I/18] aliam uillam que dicitur Silua redonda 976(or.) [DCO-I/115] in illa senra uestra ad illo canpo redondo illa racione 1022 [ODueñas/131] per lacuna de prato retondo 1049 (s. xii) [MSAH-II/214] Pelagio Retundo 1186(or.) [ACL/577] Fernandus Pelagii redondo 1194(or.) [ACL/49] Martin Redondo 1199(or.) [MSAH-IV/556] el sseello de medio era redondo 1253(or.) [MCar-I/320] las leteras del seello redondo de medio de la figura del cor- dero 1253(or.) [MCar-I/321] VIII uelas et I mantielo duas carrales redondas vna tinaya 1268(or.) [MCar-II/61] otro siello rredondo en que estaua sinal de naue con so mas- tio 1277(or.) [ACL-VIII/154] seello redondo de çera colgado e las letras del seello diçian 1283(or.) [MSAH-V/442]
en fondon del priuilegio estaua un signo redondo 1293(or.) [MSAH-V/512] duas uaseras grandes redondas de cueyro prieto con suas cerrallas 1294 [DCO-V/191] el sseello era ffecho de quatro cantones rredondos 1294(or.) [MSAH-V/539] c) usque ad illum aquauercium de silua reonda 1207 [LRCou- rias/124] Dominicus Pelaiz de Reondella 1210(or.) [SV/63] illa kaseria de Reondo 1213(or.) [SV/70] Martinus Reondo 1216(or.) [SV/86] uia que uadit de Naua ad Otero Reondo 1228(or.) [ACL/466] ela nostra losa de mata reonda asi commo 1283 [DCO- II/133] logar nomnado en mata reonda enna lossa que uos uendie- mos 1285 [DCO-II/137] una suerte que nos auemos en Uoues en logar nomnado mata reonda 1287 [DCO-II/145] una tierra que nos auemos en Mata Reonda que ye en 1287 [DCO-V/146] en la iosa que dizen Mata Reonda todo uos lo vendemos 1299 [DCO-V/210] plado que yo he en termino de Falez a_do dizen Plado Reon- do 1375(or.) [SIL/359] de la parte de fondos el Reondo de domna Iohanna 1383(or.) [MSMV/244] el huerto que dizen Reondo que nos avemos que yaz en Ovie- do 1383(or.) [MSMV/244]
  1. a)
  2. suber illa senrra domniga lloco predicto Agro rrodundo
  3. 908(or.) ACL/36
  4. per coua de Lupos et per spina rodunda et per illas Murias
  5. 921 (s. xii) DCO-I/87
  6. per illa rodonda usque descende in flumine Pionia
  7. 1032(or.) MB/62
  8. b)
  9. per alseto et per quotum redundum 853 (s. xii) [DCO-I/18] aliam uillam que dicitur Silua redonda 976(or.) [DCO-I/115] in illa senra uestra ad illo canpo redondo illa racione 1022
  10. ODueñas/131
  11. per lacuna de prato retondo
  12. 1049 (s. xii) MSAH-II/214
  13. Pelagio Retundo 1186(or.) [ACL/577] Fernandus Pelagii redondo 1194(or.) [ACL/49] Martin Redondo
  14. 1199(or.) MSAH-IV/556
  15. el sseello de medio era redondo
  16. 1253(or.) MCar-I/320
  17. las leteras del seello redondo de medio de la figura del cor- dero
  18. 1253(or.) MCar-I/321
  19. VIII uelas et I mantielo duas carrales redondas vna tinaya
  20. 1268(or.) MCar-II/61
  21. otro siello rredondo en que estaua sinal de naue con so mas- tio
  22. 1277(or.) ACL-VIII/154
  23. seello redondo de çera colgado e las letras del seello diçian
  24. 1283(or.) MSAH-V/442

  25. en fondon del priuilegio estaua un signo redondo
  26. 1293(or.) MSAH-V/512
  27. duas uaseras grandes redondas de cueyro prieto con suas cerrallas
  28. 1294 DCO-V/191
  29. el sseello era ffecho de quatro cantones rredondos
  30. 1294(or.) MSAH-V/539
  31. c) usque ad illum aquauercium de silua reonda
  32. 1207 LRCou- rias/124
  33. Dominicus Pelaiz de Reondella 1210(or.) [SV/63] illa kaseria de Reondo 1213(or.) [SV/70] Martinus Reondo
  34. 1216(or.) SV/86
  35. uia que uadit de Naua ad Otero Reondo
  36. 1228(or.) ACL/466
  37. ela nostra losa de mata reonda asi commo
  38. 1283 DCO- II/133
  39. logar nomnado en mata reonda enna lossa que uos uendie- mos
  40. 1285 DCO-II/137
  41. una suerte que nos auemos en Uoues en logar nomnado mata reonda
  42. 1287 DCO-II/145
  43. una tierra que nos auemos en Mata Reonda que ye en 1287
  44. DCO-V/146
  45. en la iosa que dizen Mata Reonda todo uos lo vendemos
  46. 1299 DCO-V/210
  47. plado que yo he en termino de Falez a_do dizen Plado Reon- do
  48. 1375(or.) SIL/359
  49. de la parte de fondos el Reondo de domna Iohanna
  50. 1383(or.) MSMV/244
  51. el huerto que dizen Reondo que nos avemos que yaz en Ovie- do
  52. 1383(or.) MSMV/244
Del llat. *retundus, variante de rŏtŭndus (em s.v. rota; rew s.v. rŏtŭndus, rětŭndus; DÉROm-1s.v. */re‘tUnd-u/), siguie- ron continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh s.v. rŏtŭndus), ente ellos l’ast. redondu, a, o, con posibles nomi- nalizaciones como redonda (cfr.). De toes maneres l’ast. ufre tamién un resultáu rondu ‘redondu’ (cfr.) qu’obliga a almitir un antecedente rŏtŭndus, -a, -um ‘redondu’, ‘circular’ (Old), con perda de la -t- y fusión de dambes velares. Un resultáu rondu (cfr.), ronda (cfr.), asitiaos en nomes de llugar como Montrondu (Lleón) son responsables de la formación del verbu rondar o rondiar (cfr.) y, llueu, un participiu fuerte nominalizáu rondiu (cfr.), posible en dellos nomes de llugar como Sotrondio (ta 24). L’ast. rondu tamién podría xustifica- se como deverbal fuerte del llat. rotundare ‘arredondiar’ (em) ast. rondar (cfr.) alternante con *arredondar y arredondiar (cfr.), arrundiar (cfr.). La espresión mazanes de redondu po- dría facer referencia a la forma arredondiada o a un vieyu an- tropónimu portáu pol cultivador redondu (pe3: 201). Moder- namente tamién conoz l’ast. un continuador cultu rotundu, a, o (cfr.), con valor figuráu. A la so vera un préstamu modernu con un femenín nominalizáu ast. retonda (cfr.), tamién con dismilación de la deuterotónica.
redoyu, el
📖: redoyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Palu pa esparder les árgomes [GP a. 1788]. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes d’un dim. del llat. <i class="della">rŭtrum</i>(TEST)
  1. redoyu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Palu pa esparder les árgomes
    • GP a
    • 1788
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes d’un dim
  4. del llat
  5. <i class="della">rŭtrum</i
‘ferramienta asemeya- da a la fesoria’ (abf) > ast. rodru o rodu (rew s.v. rŭtrum),
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘ferramienta asemeya- da a la fesoria’ (abf) > ast. <i class="della">rodru</i> o <i class="della">rodu</i> (rew s.v. rŭtrum),
quiciabes *rutrŭculum > ast. *rod(r)oyuredoyu, con di- similación de la deuterotónica y perda de la [r] agrupada nun contestu en que va con otra líquida (ghla §4.6.1.4). Nesti pro- ceder pudo dase l’intentu d’alloñase del concurrente fónicu redroyu (cfr.).
redrador
📖: redrador
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. redrador
Cfr. arredrador.
  1. Cfr. arredrador.
redrar
📖: redrar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. redrar
Apartar, separar [JH]. Cfr. arredrar.
  1. Apartar, separar [JH]. Cfr. arredrar.
  2. JH
redreñu, a, o*
📖: redreñu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<///<ident class="della" level="1"></ident>/redreñas [Lln].>(TEST)
  1. redreñu
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/redreñas infl. cast.
    • Lln
Clas de morcielles feches ensin tripa [Lln]. Cfr. redeña.
  1. Clas de morcielles feches ensin tripa [Lln]. Cfr. redeña.
  2. Lln
redroyada, la
📖: redroyada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. redroyada
Oveya o cabra que retrasa’l partu ún o dos meses [Cl (VB). AGO]. Cfr. redroyu.
  1. Oveya o cabra que retrasa’l partu ún o dos meses [Cl (VB). AGO].
  2. Cl (VB). AGO
  3. Cfr. redroyu.
redroyu, a el/la
📖: redroyu
🔤: , a el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a
<ident class="della" level="1"></ident><redroyu/a [Bulnes (Lln). Cl (VB)]. redroyu [Tox]. redru- yu [Arm]. redrueyu [Oc. Bierzo (Mar). Mar. Cabreira Alta (Mar)]. {Percorreición de cheísta, redruel.lu [Bab. Pzu]}. //redroyo [Eo]. rodroyo [Eo].///<ident class="della" level="1"></ident>redruxu [Cn (MG)].>(TEST)
  1. redroyu
    • Cn
  2. {Percorreición de cheísta, redruel.lu [Bab. Pzu]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><redroyu/a
    • Bulnes (Lln)
    • Cl (VB)
  4. redroyu
    • Tox
  5. redru- yu
    • Arm
  6. redrueyu
    • Oc
    • Bierzo (Mar)
    • Mar
    • Cabreira Alta (Mar)
  7. redroyo eonaviego
    • Eo
  8. rodroyo
    • Eo
  9. <ident class="della" level="1"></ident>redruxu infl. cast.
    • Cn (MG)
Cast. redrojo, frutu o flor seronda [Arm]. 2. Cría de la cabra de menos d’ocho díes [Cl]. Cría de cabra redroyada [Bulnes (Lln)] o de la oveya [Cl (VB)]. 3. El fíu menor [Oc]. Fíu úl- timu d’una familia [Bab. Pzu. Cn (MG)]. /Eo/. La Cabreira Alta (Mar)]. Fíu d’un matrimoniu que naz dempués de varios años ensin tener nengún [Bierzo (Mar)]. Fíu serondu [Mar].
  1. 1. Cast. <i class="della">redrojo</i>, frutu o flor seronda [Arm].
  2. 2. Cría de la cabra de menos d’ocho díes [Cl]. Cría de cabra redroyada [Bulnes (Lln)] o de la oveya [Cl (VB)].
  3. 3. El fíu menor [Oc]. Fíu úl- timu d’una familia [Bab. Pzu. Cn (MG)]. /Eo/. La Cabreira Alta (Mar)]. Fíu d’un matrimoniu que naz dempués de varios años ensin tener nengún [Bierzo (Mar)]. Fíu serondu [Mar].
Persona gorda y rechoncha [Tox]. Home baxu y gordinflu [/Eo/]. Iohannes Redroio. Vachero 1199 (or.) [SPE-I/379] Iohannes Redroio 1201 (or.) [SPE-I/385] Pedro redrueyo de Castellanos 1253 [STAAFF/57] D’una formación dim. fecha sol alverbiu llat. retrO- ‘d’atrás’ (em s.v. re-) asitiáu na formación de delles pallabres (rew s.v. rětro; dcech s.v. arredro) como *retrocŭlus ‘retrasáu’, ‘se- rondu’ (deeh), o meyor dende un étimu con ŏ tónica como suxeren Menéndez Pidal y Corominas-Pascual pues xustifi- caríase tamién redrueyu, base pa entender les demás posibili- daes del vocalismu tónicu (ghla §3.1.7) que se comporta en
  1. Persona gorda y rechoncha [Tox]. Home baxu y gordinflu [/Eo/]. Iohannes Redroio. Vachero
  2. 1199 (or.) SPE-I/379
  3. Iohannes Redroio
  4. 1201 (or.) SPE-I/385
  5. Pedro redrueyo de Castellanos
  6. 1253 STAAFF/57
  7. D’una formación dim. fecha sol alverbiu llat. retrO- ‘d’atrás’ (em s.v. re-) asitiáu na formación de delles pallabres (rew s.v. rětro; dcech s.v. arredro) como *retrocŭlus ‘retrasáu’, ‘se- rondu’ (deeh), o meyor dende un étimu con ŏ tónica como suxeren Menéndez Pidal y Corominas-Pascual pues xustifi- caríase tamién redrueyu, base pa entender les demás posibili- daes del vocalismu tónicu (ghla §3.1.7) que se comporta en
dellos casos con yod de mou averáu a lo que pue dicise de los siguidores de ŭ, ō tóniques con yod (ghla §3.1.3.1). Orixina- riamente per otru llau, han almitise usos axetivos, asina redru- ñu, a, o (cfr.) incrementáu con suf. abondativu redruñosu, a, o (cfr.), con posibilidá de nominalización como se ve nel fem. redruña (cfr.) y nel deverbal l’arredruyu (cfr.). Estos exem- plos amuesen un vocalismu tónicu en ú como en redruyu por influxu de la yod. Tamién un resultáu en [ɲ] onde ye a vese un tracamundiu de palatales redruyu xunto a redruña lo mesmo que dexen ver otros exemplos asturianos como ŏculus > ast. güeyu - guayu → guañu (cfr.). Semánticamente en redruñu, a, o pervese una evolución dende ‘retrasáu’ (figuradamente *‘que tien daqué atrás’, ‘que tien daqué na recámara’) → ‘que guarda rensía’. Esti comportamientu semánticu ye’l que nos dexa almitir nel mesmu epígrafe la espresión ast. en reduñas de ‘con intención de’ anque agora se desaniciare la [r] por di- similación cola [ř-] al atopase dos líquides nel mesmu cuerpu fónicu (ghla §4.6.1.4). Sobro redroyu pudo llograse un verbu *redroyar con un deverbal débil redroyada (cfr.).
redruña, la
📖: redruña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Rensía, resentimientu [Oc]: <i class="della">Siempre-y</i>(TEST)
  1. redruña
    • Oc
    • Cv
  2. Rensía, resentimientu [Oc]: <i class="della">Siempre-y</i
quidóu una redruña [Oc]. //En reduñas de ‘en busca de, con intención de’ [Cv].
  1. 1. <i class="della">quidóu</i> <i class="della">una</i> <i class="della">redruña </i>[Oc]. //<i class="della">En</i> <i class="della">reduñas</i> <i class="della">de</i> ‘en busca de, con intención de’ [Cv].
Cfr. redroyu.
redruñosu, a, o
📖: redruñosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<b class="della">redruñosu,</b>(TEST)
  1. redruñosu
    • Md
  2. b class="della">redruñosu,</b
a, o Con rensía [Md].
  1. 1. <b class="della">a,</b> <b class="della">o </b>Con rensía [Md].
Cfr. redroyu.
redruñu, a, o
📖: redruñu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. redruñu
    • Md
Con rensía [Md].
  1. 1. </b>Con rensía [Md].
Cfr. redroyu.
reducir
📖: reducir
🏗️: NO
✍️: NO
<reucir [Ay].>(TEST)
  1. reducir
    • Pa
    • Sb
  2. reucir
    • Ay
Cast. reducir [Pa. Sb. Ay]. 2. Envolver [Os. Ar]: Llevaba un
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">reducir</i> [Pa. Sb. Ay].
  3. 2. Envolver [Os. Ar]: <i class="della">Llevaba</i> <i class="della">un</i>
se ela eglesia ... fur violada reduga a sou estado1128 [SPM/238]
  1. se ela eglesia ... fur violada reduga a sou estado1128
  2. SPM/238
trapo reducido a un palo [Os]. 3. {(Doc.). Volver}. Del llat. redūcere ‘reducir’, ‘empobinar al puntu de partida’ (em), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh). Dende equí xustifícase una variante verbal ast. arregucir (cfr.) con tra- camundiu de sonores anque ye meyor entendelo como perda reducir reucir y, llueu, con un intentu de reposición anti- hiática (ghla §4.2.7) que nos ufierta arregucir (cfr.) y la so variante arrebucir.
reductu, el*
📖: reductu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<redutu [JH].>(TEST)
  1. reductu
  2. redutu
    • JH
Cast. reducto [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">reducto</i> [JH].
D’una nominalización del masc. del llat. reductus, -a, -um ‘retiráu’, ‘alloñáu’ (abf) per vía semiculta.
reduelu, el
📖: reduelu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Redondel [An]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
  1. reduelu
    • An
  2. Redondel [An]: <i class="della">Nun</i
dexes de segar ese reduelu [An].
  1. 1. <i class="della">dexes</i> <i class="della">de</i> <i class="della">segar</i> <i class="della">ese</i> <i class="della">reduelu</i> [An].
Podría tratase d’un continuador d’una vieya formación llat. *rotŏlu, dim. dixebráu de rotulus ‘ruedina’ (cfr. rueldu), de destremada acentuación anque llueu con repartu del campu semánticu.
reedificar*
📖: reedificar*
🏗️: SI
✍️: NO
Verbu conocíu na nuesa documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">debes</i>(TEST)
  1. reedificar*
  2. Verbu conocíu na nuesa documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">debes</i
insuper ecclesiam reedificare 1201(or.) [MSAH-V/19]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">insuper</i> <i class="della">ecclesiam</i> <i class="della">reedificare</i> 1201(or.) [MSAH-V/19]
podays fazer e rehedificar en la dicha molinera e cosas suso- dichas 1496(or.) [SP-IV/368] Compuestu de re- y edificar (
  1. podays fazer e rehedificar en la dicha molinera e cosas suso- dichas
  2. 1496(or.) SP-IV/368
  3. Compuestu de re- y edificar (
cfr.), per vía cultizante.
refacer
📖: refacer
🏗️: NO
✍️: NO
<refaer [Tb. Bab. Pzu]. refer [Tox. /Eo/]. reh.acer [Pa].>(TEST)
  1. refacer
    • Sb
    • Ll
    • Vd
    • Pr
  2. refaer
    • Tb
    • Bab
    • Pzu
  3. refer
    • Tox
    • /Eo/
  4. reh.acer
    • Pa
Cast. rehacer [Sb. Ll. Tb. Bab. Pzu. Vd. Tox. /Eo/. Tor. JH]. 2. Facer perfecho una cosa [Pr]. 3. Sazonar (les castañes, l’añada) [Ll]. Maurecer [Tb. Tox]. //-se ‘refacese’ [Pa]. ‘pre- sumir de fachenda, de guapura, de bayura, cuando nun se tien o se tien curtiamente’ [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">rehacer</i> [Sb. Ll. Tb. Bab. Pzu. Vd. Tox. /Eo/. Tor. JH].
  2. 2. Facer perfecho una cosa [Pr].
  3. 3. Sazonar (les castañes, l’añada) [Ll]. Maurecer [Tb. Tox]. //<i class="della">-se </i>‘refacese’ [Pa]. ‘pre- sumir de fachenda, de guapura, de bayura, cuando nun se tien o se tien curtiamente’ [Pa].
se cayr refase e nunca sea consagrada 1128 [SPM/238] refazer cada que fussen xamados 1242(or.) [ACL/99] pora refazer el castiello de Castro Terra 1242(or.) [ACL/99] por que la igresa ye de refazer 1254 [DCO-II/34] sean tenudos de refazer el muro e de lo mantener 1255(or.) [MSAH-V/323] deuedes mantener elos molinos ... ¬reffazer llos de prea si acaeçier 1278 [DCO-II/123] los omes destas aldeas sean tenudos de las refazer e mante- ner 1288 (t. 1335) [ACL-VIII/324] otras casas que adobo e refizo hy e quitaronle de la renta 1288(or.) [ACL-VIII/350] dexo quinnientos mr. pora comprar unos organos e pora re- facer la Cronica_Toledana 1298(or.) [CLO/147] si ye omne de gran guisa refaga el sieto s. xiii (or.) [FX/270] non peche al si non que refaga el sieto s. xiii (or.) [FX/271] peche el danno quanto for osmado e refaga el sieto s. xiii (or.) [FX/271] si algun omne quebranta molinos o pesqueras todo lo que quebranto refaga s. xiii (or.) [FX/288] fazer y cassas nin currales nin reffaçerlas en muerte nin en vida 1308(or.) [ACL-IX/137] las egllesias de Villalon que llas an de refazer e de allumbrar 1327(or.) [ACL-IX/319] esta derribado e non ha rentas de que se refaga 1331(or.) [ACL-IX/353] a mester gran quantia para refazer e enderezar el dicho cas- tiello 1331(or.) [ACL-IX/353]
nos queriendo refazerlo e por la pobreza que es grande 1331(or.) [ACL-IX/353] obrigome de mantener e reffazer e morar ... las dichas casas 1347(or.) [SIL/286] Formación sol verbu facer (
  1. se cayr refase e nunca sea consagrada
  2. 1128 SPM/238
  3. refazer cada que fussen xamados
  4. 1242(or.) ACL/99
  5. pora refazer el castiello de Castro Terra
  6. 1242(or.) ACL/99
  7. por que la igresa ye de refazer
  8. 1254 DCO-II/34
  9. sean tenudos de refazer el muro e de lo mantener
  10. 1255(or.) MSAH-V/323
  11. deuedes mantener elos molinos ... ¬reffazer llos de prea si acaeçier
  12. 1278 DCO-II/123
  13. los omes destas aldeas sean tenudos de las refazer e mante- ner
  14. 1288 (t. 1335) ACL-VIII/324
  15. otras casas que adobo e refizo hy e quitaronle de la renta
  16. 1288(or.) ACL-VIII/350
  17. dexo quinnientos mr. pora comprar unos organos e pora re- facer la Cronica_Toledana
  18. 1298(or.) CLO/147
  19. si ye omne de gran guisa refaga el sieto s. xiii (or.) [FX/270] non peche al si non que refaga el sieto s. xiii (or.) peche el danno quanto for osmado e refaga el sieto s. xiii (or.)
  20. FX/271
  21. si algun omne quebranta molinos o pesqueras todo lo que quebranto refaga s. xiii (or.)
  22. FX/288
  23. fazer y cassas nin currales nin reffaçerlas en muerte nin en vida
  24. 1308(or.) ACL-IX/137
  25. las egllesias de Villalon que llas an de refazer e de allumbrar
  26. 1327(or.) ACL-IX/319
  27. esta derribado e non ha rentas de que se refaga
  28. 1331(or.) ACL-IX/353
  29. a mester gran quantia para refazer e enderezar el dicho cas- tiello
  30. 1331(or.) ACL-IX/353

  31. nos queriendo refazerlo e por la pobreza que es grande
  32. 1331(or.) ACL-IX/353
  33. obrigome de mantener e reffazer e morar ... las dichas casas
  34. 1347(or.) SIL/286
  35. Formación sol verbu facer (
cfr.) col encontu del elementu re- petitivu re-.
refacimientu, el
📖: refacimientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">rehacimiento</i>(TEST)
  1. refacimientu
  2. Cast
  3. <i class="della">rehacimiento</i
[JH].
  1. 1. [JH].
(el) arcediano de Ribadove (...) prometeo a fazer duas do- blas, convien a saber: una en honor de Sancto Thomas apostolo e otra de Symonis et Iuda enna igles(i)a de San Salvador (...) e las dechas doblas per las casas de Sancta Maria (...) e las quales casas el decho arcediano refezo por sos dineros. El pol refazimento dellas otrogaronlli... [LK/394] por refazimiento dessa casa LXXX morabetinos de la mone- da 1242 [DCO-V/20] morabetinos que se metieron en refazimiento dessa meisma casa 1242 [DCO-V/20] a la iglesia de Tarilonte por so rrefazimiento della 1264 (s. xv) [ACL/418] los refaçemientos de las casas e de las vinnas e_de los lauo- res 1286(or.) [ACL-VIII/287] por lavores e refazimientos que hy fezo por so aver 1293(or.) [CLO/145] leuarlo para sos rafazemientos e para el lumbre dellas 1327(or.) [ACL-IX/317] non entrase en el refazemiento del dicho castiello de Ardon 1331(or.) [ACL-IX/353] para reffazemiento de la puente et de la çerca de la ujlla 1339 [AAU/197] media casa e devedesla mantener e guardar todavya en su refaçimiento 1412(or.) [SP-III/187] seades mejor pagadas del fuero e refaçimiento de la dicha media casa 1412(or.) [SP-III/187] diola al cabildo pora refazimiento de la dicha vinna [s.f.] [CLO/159] Compuestu de re- + facimientu (
  1. (el) arcediano de Ribadove (...) prometeo a fazer duas do- blas, convien a saber: una en honor de Sancto Thomas apostolo e otra de Symonis et Iuda enna igles(i)a de San Salvador (...) e las dechas doblas per las casas de Sancta Maria (...) e las quales casas el decho arcediano refezo por sos dineros. El pol refazimento dellas otrogaronlli...
  2. LK/394
  3. por refazimiento dessa casa LXXX morabetinos de la mone- da
  4. 1242 DCO-V/20
  5. morabetinos que se metieron en refazimiento dessa meisma casa
  6. 1242 DCO-V/20
  7. a la iglesia de Tarilonte por so rrefazimiento della
  8. 1264 (s. xv) ACL/418
  9. los refaçemientos de las casas e de las vinnas e_de los lauo- res
  10. 1286(or.) ACL-VIII/287
  11. por lavores e refazimientos que hy fezo por so aver
  12. 1293(or.) CLO/145
  13. leuarlo para sos rafazemientos e para el lumbre dellas
  14. 1327(or.) ACL-IX/317
  15. non entrase en el refazemiento del dicho castiello de Ardon
  16. 1331(or.) ACL-IX/353
  17. para reffazemiento de la puente et de la çerca de la ujlla
  18. 1339 AAU/197
  19. media casa e devedesla mantener e guardar todavya en su refaçimiento
  20. 1412(or.) SP-III/187
  21. seades mejor pagadas del fuero e refaçimiento de la dicha media casa
  22. 1412(or.) SP-III/187
  23. diola al cabildo pora refazimiento de la dicha vinna [s.f.]
  24. CLO/159
  25. Compuestu de re- + facimientu (
cfr.).
refalagar
📖: refalagar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. refalagar
    • Vd
Amenazar [Vd].
  1. 1. </b>Amenazar [Vd].
Cfr. afalagar.
refaldáu, ada, ao*
📖: refaldáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Lluigo</i>(TEST)
  1. refaldáu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Lluigo</i
salió galán y rifaldado [HyL 25]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">salió</i> <i class="della">galán y</i> <i class="della">rifaldado</i> [HyL 25]
Del participiu de *refaldar, verbu fechu sobro falda (cfr.).
refaldráu, el
📖: refaldráu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aleru o teyáu cubiertu de llosa que sobresal de la fachada de la casa [SCiprián]. <ident class="della" level="1"></ident>D’un posible participiu débil nominalizáu del verbu *<i class="della">refal-</i>(TEST)
  1. refaldráu
  2. Aleru o teyáu cubiertu de llosa que sobresal de la fachada de la casa
    • SCiprián
  3. <ident class="della" level="1"></ident>D’un posible participiu débil nominalizáu del verbu *<i class="della">refal-</i
drar (cfr. falda). En tou casu trataríase d’un verbu fechu sobro refaldru (cfr.) cola anteposición d’un elementu d’encontu re-, n’alusión a un reforzamientu d’un elementu que como la falda sobresal daqué.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">drar </i>(cfr. <i class="della">falda</i>). En tou casu trataríase d’un verbu fechu sobro <i class="della">refaldru</i> (cfr.) cola anteposición d’un elementu d’encontu <i class="della">re</i>-, n’alusión a un reforzamientu d’un elementu que como la falda sobresal daqué.
refaldru, el
📖: refaldru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. refaldru
Cfr. refaldu.
  1. Cfr. refaldu.
refaldu, el
📖: refaldu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/refaldros [SCiprián].>(TEST)
  1. refaldu
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/refaldros infl. cast.
    • SCiprián
Llosa grande con que formen l’aleru de los teyaos [Vg]. 2. Aleru de los teyaos [Mar]. //-os ‘piedres achaplaes que valen pa cubrir les parees’ [SCiprián]. Del prefixu intesivu re- n’amestanza colos nomes analóxicos *faldu (refaldu) y col llográu col dim. en -ŭlus → *faldru (re- faldru) n’alusión a dalgún elementu que sobresal na construc- ción o que recibe dalgún refuerzu o val pa reforzar dalgunes faldes de les parees de les construcciones (cfr. falda).
  1. Llosa grande con que formen l’aleru de los teyaos [Vg]. 2. Aleru de los teyaos [Mar]. //-os ‘piedres achaplaes que valen pa cubrir les parees’ [SCiprián].
  2. SCiprián
  3. Del prefixu intesivu re- n’amestanza colos nomes analóxicos
  4. *faldu (refaldu) y col llográu col dim. en -ŭlus → *faldru (re- faldru) n’alusión a dalgún elementu que sobresal na construc- ción o que recibe dalgún refuerzu o val pa reforzar dalgunes faldes de les parees de les construcciones (cfr. falda).
refalfiar
📖: refalfiar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><refalfar [JH. DA. GP {nun define}. AGO].>(TEST)
  1. refalfiar
  2. {nun define}
  3. ident class="della" level="1"></ident><refalfar
    • JH
    • DA
    • GP
    • AGO
Tar perenllenu de comida [Sr. Sb. Ay]. Fartase de daqué [Ac. Ri] por gozar d’ello permuncho [Ri]: ¡Qué refalfiaos tais, ha- bín ser otros tiempos! [Ac]. Tener abondo de daqué y nun lo apreciar [Xx]. Nun acoyer manxares o coses esquisites por nun abultar bonos abondo [Tox]. Refugar daqué por tar satis- fechu d’ello [Sr. JH]. 2. Cansar poles munches comodidaes [Ri]. Repunar les coses por tar fartucu d’elles [Llu. AGO]. Reviciar [Pr. DA]. Tar ociosu [Tox]. 3. Asoberbiase [Ri. AGO] amosando despreciu cuasimente por too [Pa]. Enllena- se d’orguyu [Ay]. 4. Avezar mal [Ay]. Malcriar por munchos mimos [Ac]. Tar malcriáu pol munchu mimu y bon tratu [Sb]. Disfrutar permuncho [Montesín] d’ un bien qu’enantes nun se tenía [Ri]. Tar enllenu de contentu y allegría [R]. 6. Reviciar [V1830].///Refalfia, cumilón, con dos cominos y un cañamón [Fabriciano]. Estaba de soberbia refalfando [Judit 191] De gozu y de fachenda refalfando [Judit 208] refalfandu, babayu, de soberbia [TV (Protomártir) 4] Podría tratase d’un verbu fechu sol arabismu falfa (cfr. falfa & alfafarra) col intensivu re-. Paez que sigue’l modelu común a refastiar (cfr.).
  1. Tar perenllenu de comida [Sr. Sb. Ay]. Fartase de daqué [Ac. Ri] por gozar d’ello permuncho [Ri]: ¡Qué refalfiaos tais, ha- bín ser otros tiempos! [Ac]. Tener abondo de daqué y nun lo apreciar [Xx]. Nun acoyer manxares o coses esquisites por nun abultar bonos abondo [Tox]. Refugar daqué por tar satis- fechu d’ello [Sr. JH]. 2. Cansar poles munches comodidaes [Ri]. Repunar les coses por tar fartucu d’elles [Llu. AGO]. Reviciar [Pr. DA]. Tar ociosu [Tox]. 3. Asoberbiase [Ri. AGO] amosando despreciu cuasimente por too [Pa]. Enllena- se d’orguyu [Ay]. 4. Avezar mal [Ay]. Malcriar por munchos mimos [Ac]. Tar malcriáu pol munchu mimu y bon tratu [Sb].
  2. Sb
  3. Disfrutar permuncho [Montesín] d’ un bien qu’enantes nun se tenía [Ri]. Tar enllenu de contentu y allegría [R]. 6. Reviciar [V1830].///Refalfia, cumilón, con dos cominos y un cañamón [Fabriciano]. Estaba de soberbia refalfando
  4. Judit 191
  5. De gozu y de fachenda refalfando
  6. Judit 208
  7. refalfandu, babayu, de soberbia
  8. TV (Protomártir) 4
  9. Podría tratase d’un verbu fechu sol arabismu falfa (cfr. falfa & alfafarra) col intensivu re-. Paez que sigue’l modelu común a refastiar (cfr.).
refalfiáu, ada, ao
📖: refalfiáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><refalfiao [Cñ]. refalfao [Llu]. reh.alfiáu [y Pa]. +refalfióu [y Llg].>(TEST)
  1. refalfiáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><refalfiao
  3. refalfao
    • Llu
  4. reh.alfiáu
    • y Pa
  5. refalfióu metafonía
    • y Llg
Cansáu de coses bones [Tb]. Fartucu (d’una cosa, d’una per- sona) [Llg]. 3. Perescoyíu nel comer [Tb]. Escoyíu, que refu-
  1. Cansáu de coses bones [Tb]. Fartucu (d’una cosa, d’una per- sona) [Llg]. 3. Perescoyíu nel comer [Tb]. Escoyíu, que refu
  2. Tb
ga les coses por tar cansáu d’elles [Llu]. 4. Mal avezáu [Cñ]. //Tar más refalfiáu qu’un gochu en castañéu [LC]. Pp. de refalfiar.
refalfiu, el
📖: refalfiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+refelfiu [Ri].>(TEST)
  1. refalfiu
    • Sr
    • Xx
  2. refelfiu metafonía
    • Ri
Cansanciu por cuenta la bayura [Sr]: Tien un refalfiu que lo echa pelos güeyos [Sr]. Bayura ensin moderación [Xx]. Can- sanciu poles munches comodidaes [Ri]. Cansanciu d’una cosa bona por tar avezáu a ella, al so usu, al so tratu [Ri].
  1. 1. Cansanciu por cuenta la bayura [Sr]: <i class="della">Tien</i> <i class="della">un</i> <i class="della">refalfiu que</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">echa</i> <i class="della">pelos</i> <i class="della">güeyos</i> [Sr]. Bayura ensin moderación [Xx]. Can- sanciu poles munches comodidaes [Ri]. Cansanciu d’una cosa bona por tar avezáu a ella, al so usu, al so tratu [Ri].
Posible deverbal fuerte de refalfiar (cfr.).
refalgar
📖: refalgar
🏗️: NO
✍️: NO
Repunar, refugar dalguna cosa con cansanciu [Cg]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Ya</i>(TEST)
  1. refalgar
  2. Repunar, refugar dalguna cosa con cansanciu
    • Cg
  3. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Ya</i
puen los asturianos refalgar/con sos montes y valles
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">puen</i> <i class="della">los</i> <i class="della">asturianos</i> <i class="della">refalgar</i>/<i class="della">con</i> <i class="della">sos</i> <i class="della">montes</i> <i class="della">y</i> <i class="della">valles</i>
prodixosos 1891 [Pinín 82-a] Quiciabes fónicamente sía resultáu d’un encruz de refalfiar (
  1. prodixosos
  2. 1891 Pinín 82-a
  3. Quiciabes fónicamente sía resultáu d’un encruz de refalfiar (
cfr.) con afalagar (cfr.) anque semánticamente s’avere al primeru.
refartar
📖: refartar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">rehartar</i>(TEST)
  1. refartar
  2. Cast
  3. <i class="della">rehartar</i
[JH]. Rellenar [JH].
  1. 1. [JH]. Rellenar [JH].
Cfr. fartu, a, o.
refastiar*
📖: refastiar*
🏗️: SI
✍️: NO
<reh.astiar [Lln. Villah. AGO].>(TEST)
  1. refastiar*
  2. reh.astiar
    • Lln
    • Villah
    • AGO
Fartucase d’una cosa [Lln. Villah. AGO]. Empalagar [Villah]. Cfr. fastiar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Fartucase d’una cosa [Lln. Villah. AGO]. Empalagar [Villah]. Cfr. <i class="della">fastiar</i>.
refastiáu, ada, ao*
📖: refastiáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<reh.astiáu [Pb. Lln. Pa]. arreh.astiáu [Lln].>(TEST)
  1. refastiáu
  2. reh.astiáu
    • Pb
    • Lln
    • Pa
  3. arreh.astiáu
    • Lln
Fartu [Pb. Lln] de comer [Pa]. Fartucu, empacháu por comer daqué con glotonería [Lln]. 3. Fastiáu [Pa].
  1. 1. Fartu [Pb. Lln] de comer [Pa]. Fartucu, empacháu por comer daqué con glotonería [Lln].
  2. 3. Fastiáu [Pa].
Pp. de refastiar.
refaxada, la
📖: refaxada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Abondancia, gran bayura d’una cosa [AGO]. Cfr. <i class="della">faxa 1.</i>(TEST)
  1. refaxada
  2. Abondancia, gran bayura d’una cosa
    • AGO
  3. Cfr
  4. <i class="della">faxa 1.</i
refaxe, el*
📖: refaxe
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///refaje [An].>(TEST)
  1. refaxe
  2. refaje infl. cast.
    • An
Llistón de pintura de les ventanes [An].
  1. 1. Llistón de pintura de les ventanes [An].
**
refaxu, el
📖: refaxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+refexu [y Cp. Ay. Ri].+refoxu [y Llg. y Sb]. rifaxu [Pzu]. rofaxu [y Cb. Gr]. röfaxu [y Cv]. rufaxu [y Sm]. refanxu [Vd. PVeiga, Vd (Oc)]. refaixu [Tor. Mar. /Eo/]. //refaxo [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. refaxu
    • Lln
    • Pa
    • Cp
    • Llg
    • Sb
    • Ll
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Pr
    • Cv
    • Oc
    • Cg
    • Ca
    • Cd
    • Ri
    • Sr
  2. refexu metafonía
    • y Cp
    • Ay
    • Ri]
    • +refoxu [y Llg
    • y Sb
  3. rifaxu
    • Pzu
  4. rofaxu
    • y Cb
    • Gr
  5. röfaxu
    • y Cv
  6. rufaxu
    • y Sm
  7. refanxu
    • Vd
    • PVeiga, Vd (Oc)
  8. refaixu
    • Tor
    • Mar
    • /Eo/
  9. refaxo eonaviego
    • Eo
    • Mánt
Cast. refajo [Lln. Pa. Cb. Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Gr. Pr. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. Mar. JH. R. Canella 255], prenda interior femenina [Lln]. Re- fajo interior, les sayes d’abaxo [Cg. Cp]. Falda [Ca] de bayeta verde o collorada usada poles muyeres sobro les enagües, güei cuasimente en desusu [Cd]. Enagua [Pr]. Falda curtia y de vue- lu [Ca. Ri]. //Meter en refaxu ‘guardar’ [Sr. Tb]. ///Del que mira p’hacia abaxu has de guardar el refaxu [Fabriciano]. Cfr. faxa 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">refajo</i> [Lln. Pa. Cb. Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Gr. Pr. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. Mar. JH. R. Canella 255], prenda interior femenina [Lln]. <i class="della">Re- fajo</i> interior, les sayes d’abaxo [Cg. Cp]. Falda [Ca] de bayeta verde o collorada usada poles muyeres sobro les enagües, güei cuasimente en desusu [Cd]. Enagua [Pr]. Falda curtia y de vue- lu [Ca. Ri]. //<i class="della">Meter en refaxu </i>‘guardar’ [Sr. Tb]. ///<i class="della">Del que mira</i> <i class="della">p’hacia</i> <i class="della">abaxu</i> <i class="della">has</i> <i class="della">de</i> <i class="della">guardar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">refaxu</i> [Fabriciano]. Cfr. <i class="della">faxa</i><i class="della">
  3. 1. </i>
refechu, a, o
📖: refechu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<refeitu/a [Pzu]. reh.echu/a [Lln].>(TEST)
  1. refechu
    • Pr
  2. refeitu/a
    • Pzu
  3. reh.echu/a
    • Lln
Cast. rehecho [Pzu. Pr. JH]. 2. Bien fechu [AGO], de formes marcaes, baxa y regordeta (la muyer) [Lln], anchu d’hombros y pechu y fuerte musculatura, con piernes curties (l’home) [Lln]. 3. Fuerte, rebustu [AGO].
  1. 1. Cast. <i class="della">rehecho</i> [Pzu. Pr. JH].
  2. 2. Bien fechu [AGO], de formes marcaes, baxa y regordeta (la muyer) [Lln], anchu d’hombros y pechu y fuerte musculatura, con piernes curties (l’home) [Lln].
  3. 3. Fuerte, rebustu [AGO].
a) enna fin del tienpo devemoslo dexar refecho e adobado 1366(or.) [SP-II/412] el qual poblo nos ... devemos dar refechos e adobado 1366(or.) [SP-II/412] me llamo e otorgo por refecho de la dicha media casa 1407(or.) [SP-III/171] otorgome por refecho della et oblido mis bienes e de la dicha 1426(or.) [SP-III/273] b) Pedro Martineç el refeuto Johan Martineç e Johan Pereç jerno de Domingo 1287(or.) [ACL-VIII/303] Del part. fuerte de refacer (
  1. a)
  2. enna fin del tienpo devemoslo dexar refecho e adobado
  3. 1366(or.) SP-II/412
  4. el qual poblo nos ... devemos dar refechos e adobado
  5. 1366(or.) SP-II/412
  6. me llamo e otorgo por refecho de la dicha media casa
  7. 1407(or.) SP-III/171
  8. otorgome por refecho della et oblido mis bienes e de la dicha
  9. 1426(or.) SP-III/273
  10. b) Pedro Martineç el refeuto Johan Martineç e Johan Pereç jerno de Domingo
  11. 1287(or.) ACL-VIII/303
  12. Del part. fuerte de refacer (
cfr.). L’exemplu documentáu en §b amuesa un posible semicultismu onde -ct- > -wt-.
refeición, la*
📖: refeición
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Nome conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">si me demandaren </i><i class="della">refiçion</i><i class="della">(TEST)
  1. refeición
  2. Nome conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">si me demandaren </i><i class="della">refiçion</i><i class="della"
mando que lles non den cubas nin cestas 1303 [ACL-IX/58]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. mando que lles non den cubas nin</i> <i class="della">cestas</i> 1303 [ACL-IX/58]
per tal pleyto que me non demanden refeçion de las casas 1303 [ACL-IX/58] casas en que ha de fazerse refecion que labren en ellas 1328 [ACL-IX/326] Del fem. llat. reFectio, -onis ‘aición de reparar, de reponer’ (abf), per vía semiculta.
  1. per tal pleyto que me non demanden refeçion de las casas
  2. 1303 ACL-IX/58
  3. casas en que ha de fazerse refecion que labren en ellas
  4. 1328 ACL-IX/326
  5. Del fem. llat. reFectio, -onis ‘aición de reparar, de reponer’
  6. (abf), per vía semiculta.
refeletiar
📖: refeletiar
🏗️: NO
✍️: NO
<refilitiar [Ri].>(TEST)
  1. refeletiar
    • Ll
  2. refilitiar
    • Ri
Retrucar, reburdiar [Ll].
  1. 1. Retrucar, reburdiar [Ll].
Retolicar [Ri. Tb]. Contestar de mala manera [Ri]. Cfr. feletería.
refellón, el
📖: refellón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. refellón
Cfr. refollón.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">refollón</i>.
refender
📖: refender
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. refender
    • Cv
Fender otra vuelta [Cv].
  1. 1. Fender otra vuelta [Cv].
2. Serrar una pieza de madera, yá llabrada, al filu de les sos frebes, faciendo d’ella dos o más tables [Cg]. Facer d’una tabla o d’un maderu, dos, ensin es- tielles [R]. Cfr. fender.
referendariu, el
📖: referendariu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. referendariu
El que refier o rellata dalguna cosa [JH].
  1. 1. El que refier o rellata dalguna cosa [JH].
Cfr. referir.
referimientu, el
📖: referimientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. referimientu
Aición y efeutu de referir [JH].
  1. 1. Aición y efeutu de referir [JH].
Cfr. referir.
referir
📖: referir
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">referir</i>(TEST)
  1. referir
  2. Cast
  3. <i class="della">referir</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
Verbu paralelu a los cultos llograos de mou asemeyáu a pre- ferir (dcech s.v. preferir). En rellación etimolóxica tenemos referimientu (cfr.), el cultismu perreciente referéndum re- ferendu y el deriváu referendariu (cfr.).
refertar
📖: refertar
🏗️: NO
✍️: NO
<refertiar [Ay. Mi]. refartar [Ac. Pr]. refartiar [Pr]. refretar [JH].>(TEST)
  1. refertar
    • Ri
    • Ll
    • Tb
  2. refertiar
    • Ay
    • Mi
  3. refartar
    • Ac
    • Pr
  4. refartiar
    • Pr
  5. refretar
    • JH
Echar en cara [Ac. Mi. Ri. Pr]. Recordar con insistencia a ún los favores que se-y fexeren [Ll. Tb. Pr]. 2. Andar en polémi- ques con daquién [Ay. Mi]. Contradicir, impugnar [JH].
  1. 1. Echar en cara [Ac. Mi. Ri. Pr]. Recordar con insistencia a ún los favores que se-y fexeren [Ll. Tb. Pr].
  2. 2. Andar en polémi- ques con daquién [Ay. Mi]. Contradicir, impugnar [JH].
yo non diese ela posada ... o no la refertase 1277(or.) [MCar- II/123] e la confusion le refertare [FA (FFLL)]
  1. yo non diese ela posada ... o no la refertase
  2. 1277(or.) MCar- II/123
  3. e la confusion le refertare
  4. FA (FFLL)
Del llat. *re-Fertāre verbu fechu sol participiu supuestu de referre ‘contar’, ‘reproducir’, ‘responder’ (em s.v. fero), esto ye, de *refĕrtum sustitutu de relatum, con continuadores his- pánicos (deeh). Nun ha tracamundiase’l participiu supuestu de referre col refertus orixináu nel verbu refercio, como pasa a dellos estudiosos. La consciencia de que se trataba d’un verbu compuestu xustifica l’ausencia de sonorización de [f]. Dende’l participiu *re-Fĕrtum esplícase l’ast. refertón (cfr.), por nun se dar diptongación al camudar l’acentu por cuenta’l suf. aumentativu. Frente a ello alviértese’l diptongu n’ast. refierta (cfr.). Un posible dim. *refertiella o *refiertiella ye responsable del verbu *refertellar refestillar (cfr.), con ca- mudamientu r-s nel marxe posnuclear de la sílaba.
refertón, ona
📖: refertón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<refartón [Pr]. refartión [Pr].>(TEST)
  1. refertón
    • Ll
    • Tb
    • Qu
  2. refartón
    • Pr
  3. refartión
    • Pr
Aficionáu a refertar o refartar [Ll. Tb. Pr]. 2. Protestón [Qu. Tb]. Cfr. refertar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aficionáu a <i class="della">refertar</i> o <i class="della">refartar</i> [Ll. Tb. Pr].
  3. 2. Protestón [Qu. Tb]. Cfr. <i class="della">refertar</i>.
referver
📖: referver
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Volver a ferver [Ay. Tb. PSil. Tox. JH]. 2. Dar munches vuel- tes a les coses na cabeza, pensar muncho les coses [Ay. Ri]. <ident class="della" level="1"></ident>3. Reburdiar [Llg. Ri. Tb. Sm. PSil. Arm]: <i class="della">¿Qué</i>(TEST)
  1. referver
    • Ca
    • Ll
  2. ident class="della" level="1"></ident>Volver a ferver
    • Ay
    • Tb
    • PSil
    • Tox
    • JH
  3. 2
  4. Dar munches vuel- tes a les coses na cabeza, pensar muncho les coses
    • Ay
    • Ri
  5. <ident class="della" level="1"></ident>3
  6. Reburdiar [Llg. Ri. Tb. Sm. PSil. Arm]: <i class="della">¿Qué</i
andas refer- viendo tol día? [Tb]. Retolicar [Ca] amosando disgustu [Ll]: está referviendo coles gallines [Ca]. Protestar, falar consi- go mesmu airadamente [Min].
  1. 1. <i class="della">andas</i> <i class="della">refer- viendo tol día? </i>[Tb]. Retolicar [Ca] amosando disgustu [Ll]: <i class="della">Yá</i> <i class="della">está</i> <i class="della">referviendo</i> <i class="della">coles</i> <i class="della">gallines</i> [Ca]. Protestar, falar consi- go mesmu airadamente [Min].
4. Calentase, encendese [Tox]. Cfr. ferver.
refestexar
📖: refestexar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
  1. refestexar
  2. ident class="della" level="1"></ident><se
Iguase, preparase, maquillase [Tox]. Cfr. festexar.
  1. Iguase, preparase, maquillase [Tox]. Cfr. festexar.
  2. Tox
refestillar
📖: refestillar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Reburdiar, reñer [Sb]: <i class="della">Taba</i>(TEST)
  1. refestillar
    • Sb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Reburdiar, reñer [Sb]: <i class="della">Taba</i
tul día refestillando per ella [Sb].
  1. 1. <i class="della">tul</i> <i class="della">día</i> <i class="della">refestillando</i> <i class="della">per</i> <i class="della">ella</i> [Sb].
- ñon se ponen, non, seruendos/ni arefestiellen la cara,/ñin de ser ellos los condes/funden en eso la gala [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 177-180)] Cfr. refertar.
  1. - ñon se ponen, non, seruendos/ni arefestiellen la cara,/ñin de ser ellos los condes/funden en eso la gala
  2. ABalvidares, Romanzón (Poesíes 177-180)
  3. Cfr. refertar.
“refezar”
📖: “refezar”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
  1. “refezar”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">e</i
nenguno non de al pregonero se non quesier mas de un quarteiron de uino, o dineros quantos ualire en la primera tauernadura; e nengun tauernador non demande mas, e torne el uino quantas ueçes lo quesier so duenno refezar 1238 (c.) [MSAH-V/219]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">nenguno</i> <i class="della">non</i> <i class="della">de</i> <i class="della">al</i> <i class="della">pregonero</i> <i class="della">se</i> <i class="della">non</i> <i class="della">quesier</i> <i class="della">mas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">un</i> <i class="della">quarteiron</i> <i class="della">de</i> <i class="della">uino,</i> <i class="della">o</i> <i class="della">dineros</i> <i class="della">quantos</i> <i class="della">ualire</i> <i class="della">en</i> <i class="della">la</i> <i class="della">primera</i> <i class="della">tauernadura; e nengun tauernador non demande mas, e</i> <i class="della">torne el uino quantas ueçes lo quesier so duenno </i><i class="della">refezar</i> 1238 (c.) [MSAH-V/219]
Verbu conseñáu nel dominiu ástur qu’ha axuntase col gall. arrefecer ‘enfriar’, port. ‘perder interés, ‘disminuir’, cast. rahe- zar que tienen l’aniciu nuna formación sol arabismu rafez ‘vil’, ‘mísere’ (cfr.) acordies cola opinión de Corominas-Pascual (dcech s.v. rahez ‘baratu’, ‘vil’) y de Corriente (da s.v. refec).
  1. Verbu conseñáu nel dominiu ástur qu’ha axuntase col gall. arrefecer ‘enfriar’, port. ‘perder interés, ‘disminuir’, cast. rahe- zar que tienen l’aniciu nuna formación sol arabismu rafez ‘vil’, ‘mísere’ (cfr.) acordies cola opinión de Corominas-Pascual (dcech s.v. rahez ‘baratu’, ‘vil’) y de Corriente (da s.v. refec).
refición, {la}
📖: refición
🔤: , {la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {la}
(TEST)
  1. refición
Pie y mediu de terrén que fai falta dexar al edificar nun terrén que llinda con otru [Ar].
  1. Pie y mediu de terrén que fai falta dexar al edificar nun terrén que llinda con otru [Ar].
  2. Ar
Del llat. reFectio, -onis ‘aición de reparar, de reponer’ (abf), per vía semiculta.
refictoriu, el*
📖: refictoriu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conseñáu na documentación: <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">una media quarta de mea postura tras illo</i><i class="della">(TEST)
  1. refictoriu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conseñáu na documentación: <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">una media quarta de mea postura tras illo</i><i class="della"
refictorio ad illo rio 1092(or.) [MSAH-III/206]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. refictorio</i><i class="della"> ad illo</i> <i class="della">rio</i> 1092(or.) [MSAH-III/206]
ad illo refictorio pro anniversario detis pro anima mea 1192(or.) [SP-I/90] estas rregueffas sson pora el rrefectorio 1357 [MB/134] b) que lo metan en vida e que lo coman en refitorio 1266 [SPM/459]
la vestra racion ponella eno refitorio de pan e de vino 1271 [SPM/463] en los tres pannos ¬ en el dormitorio ¬ en el refitorio 1382 [MCar-I/197] coman en el refitorio con leçion saluo los enfermos o mucho flacos 1382 [MCar-I/198] los monges han de comer en comun rrefitorio ¬ con leçion 1382 [MCar-I/198] IIII quartas de lino cada anno al convento pora el refitorio s.f. [SPM/535] c) mill e dozientos maravedis que yo puse en el reparo del re- feztorio [med. s. xv] (c.) [SP-IV/93] d) ante la porta del refertoriu 1250(or.) [ACL/171] aian en refertorio los monges pitancia el dia que la missa dixieren 1268(or.) [SV-IV(2)/58] un sestero descanda en rregeyffa en dia de la trinidat pora en reffortorio 1363 [MB/163] mandamos et ordenamos que todas coman en el refertorio con lleccion 1379(or.) [MSMV/229] todas las monias han de comer en comun refortoio et con_la lection 1379(or.) [MSMV/229] e) veniat ad illo refrictorio per manu de illa abbatissa 1184(or.) [SP-I/84]
  1. ad illo refictorio pro anniversario detis pro anima mea
  2. 1192(or.) SP-I/90
  3. estas rregueffas sson pora el rrefectorio
  4. 1357 MB/134
  5. b)
  6. que lo metan en vida e que lo coman en refitorio 1266
  7. SPM/459

  8. la vestra racion ponella eno refitorio de pan e de vino 1271
  9. SPM/463
  10. en los tres pannos ¬ en el dormitorio ¬ en el refitorio
  11. 1382 MCar-I/197
  12. coman en el refitorio con leçion saluo los enfermos o mucho flacos
  13. 1382 MCar-I/198
  14. los monges han de comer en comun rrefitorio ¬ con leçion
  15. 1382 MCar-I/198
  16. IIII quartas de lino cada anno al convento pora el refitorio s.f.
  17. SPM/535
  18. c)
  19. mill e dozientos maravedis que yo puse en el reparo del re- feztorio [med. s. xv] (c.)
  20. SP-IV/93
  21. d) ante la porta del refertoriu
  22. 1250(or.) ACL/171
  23. aian en refertorio los monges pitancia el dia que la missa dixieren
  24. 1268(or.) SV-IV(2)/58
  25. un sestero descanda en rregeyffa en dia de la trinidat pora en reffortorio
  26. 1363 MB/163
  27. mandamos et ordenamos que todas coman en el refertorio con lleccion
  28. 1379(or.) MSMV/229
  29. todas las monias han de comer en comun refortoio et con_la lection
  30. 1379(or.) MSMV/229
  31. e) veniat ad illo refrictorio per manu de illa abbatissa
  32. 1184(or.) SP-I/84
Del llat. refectOrium, -i ‘llugar destináu a comer’ (dlfac: lelmal), términu que supón, asina entendemos, una nomina- lización de refectorius, -a, -um ‘reparador’ (abf). Trátase, per- probablemente, d’una espresión semiculta tresmitida gracies al influxu de la vida monástica (pe2: 344). La documentación ufre, al empar, dellos influxos fónicos (asina l’adautación po- pular nel marxe posnuclear en §c), y la perda de la consonante (§b); del mesmu mou ta presente la influencia d’otros térmi- nos como refertar (§d) y la familia de frictu (§e). Sobro refec- torius hebo facese un nome d’oficiu en -ārius como amuesa la documentación llatina del dominiu dende 1164 (lelmal s.v. refectorarius).
refielsa, la
📖: refielsa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. refielsa
Fisura, fendedura [Ar].
  1. 1. Fisura, fendedura [Ar].
Cfr. finxu.
“refierta, la”
📖: “refierta
🔤: , la”
🏗️: NO
✍️: SI

Interpretación:

🧱 la”
Términu que conocemos pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">daruos</i>(TEST)
  1. “refierta
  2. Términu que conocemos pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">daruos</i
ela posada asi commo uola suelgo dar sien refierta
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ela</i> <i class="della">posada</i> <i class="della">asi</i> <i class="della">commo</i> <i class="della">uola</i> <i class="della">suelgo</i> <i class="della">dar</i> <i class="della">sien</i> <i class="della">refierta</i>
nenguna 1277(or.) [MCar-II/123] e non preste la refierta [FS (FFLL)] que avia referta sobre las brannas de Val de Saliençia 1491(or.) [VC-II/316] Deverbal fuerte de refertar (
  1. nenguna
  2. 1277(or.) MCar-II/123
  3. e non preste la refierta
  4. FS (FFLL)
  5. que avia referta sobre las brannas de Val de Saliençia
  6. 1491(or.) VC-II/316
  7. Deverbal fuerte de refertar (
cfr.).
refilachu, {el}
📖: refilachu
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
(TEST)
  1. refilachu
Rellatu d’un sucesu ensin importancia [Vg].
  1. 1. Rellatu d’un sucesu ensin importancia [Vg].
Cfr. refilar.
refilador, {el}
📖: refilador
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
(TEST)
  1. refilador
L’útil pa facer les canielles o carretes de llana [Mar].
  1. 1. L’útil pa facer les canielles o carretes de llana [Mar].
Cfr. refilar.
refilanderu, el*
📖: refilanderu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<refilandeiru [Tb. Sm].>(TEST)
  1. refilanderu
  2. refilandeiru
    • Tb
    • Sm
Retafila [Sm]. [Tb].
  1. 1. Retafila [Sm]. [Tb].
2. Enguedeyu, baturiciu [Tb]: ¡Nun séi cuántu refilandeiru m’armóu! Cfr. refilar.
refilar
📖: refilar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">rehilar</i>(TEST)
  1. refilar
    • Md
  2. Cast
  3. <i class="della">rehilar</i
[Md. Pzu]. 2. Determinar zanxa o valláu [lla]: está refilao el vallao [García Rey (lla)]. 3. Dexar un llabor bien descombráu y bien alliniaos los sos perfiles [Min].
  1. 1. [Md. Pzu].
  2. 2. Determinar zanxa o valláu [lla]: <i class="della">Yá</i> <i class="della">está</i> <i class="della">refilao</i> <i class="della">el</i> <i class="della">vallao</i> [García Rey (lla)].
  3. 3. Dexar un llabor bien <i class="della">descombráu</i> y bien alliniaos los sos perfiles [Min].
Compuestu del intensivu re- y filar (cfr.) con una variante arrefilar (cfr.). Términos en rellación son refilachu (cfr.), re- filador (cfr.), refilanderu (cfr.), refileru (cfr.), dellos con un usu semánticu figuráu como refilete (cfr.) → refilatoriu (cfr.); tamién refilingáu (cfr.) onde s’alvierte que se trata d’un vie- yu participiu d’un verbu *filingar, con un sufixu despeutivu -ing-.
refilatoriu, el
📖: refilatoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Rollu, riestra de coses que se cuenten [Astorga (lla)]: <i class="della">Trae</i>(TEST)
  1. refilatoriu
  2. Rollu, riestra de coses que se cuenten [Astorga (lla)]: <i class="della">Trae</i
un refilatorio con él... [lla].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">refilatorio</i> <i class="della">con</i> <i class="della">él</i>... [lla].
Cfr. refilar.
refileru, el
📖: refileru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. refileru
Filera [Cb].
  1. 1. Filera [Cb].
2. Serie de cualquier cosa [Cb]. 3. Retafila de pallabres [Cb]. Cfr. refilar.
refilete, el
📖: refilete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Dichos vulgares y conversaciones inacabables [Ar]. Posible dim. de *<i class="della">refile</i>(TEST)
  1. refilete
  2. Dichos vulgares y conversaciones inacabables
    • Ar
  3. Posible dim
  4. de *<i class="della">refile</i
(cfr. refite) con suf. diminutivu -ete.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">refite</i>) con suf. diminutivu -<i class="della">ete</i>.
refilingáu, ada, ao
📖: refilingáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. refilingáu
    • Cd
Qu’anda perfarrucu [Cd].
  1. 1. </b>Qu’anda perfarrucu [Cd].
Cfr. refilar.
refinchar*
📖: refinchar*
🏗️: SI
✍️: NO
<reh.inchar [LV. Lln. Pa (= reh.inchir). R].>(TEST)
  1. refinchar*
    • Pa
  2. reh.inchar
    • LV
    • Lln
    • Pa (= reh
    • inchir)
    • R
Relinchar [LV. Lln. Pa. R]. 2. Glayar ijujú [LV. R], un re- h.inchu [Lln]. 3. Cantar los carros del país [Lln]. 4. Cruxir la tabla del tilláu al pisala [Lln (Cg)]. Cfr. relinchar & refinchu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Relinchar [LV. Lln. Pa. R].
  3. 2. Glayar <i class="della">ijujú</i> [LV. R], un <i class="della">re- </i><i class="della">h.inchu </i>[Lln].
  4. 3. Cantar los carros del país [Lln].
  5. 4. Cruxir la tabla del tilláu al pisala [Lln (Cg)]. Cfr. <i class="della">relinchar</i> & <i class="della">refinchu</i>.
refinchir*
📖: refinchir*
🏗️: SI
✍️: NO
<reh.inchir [Pa].>(TEST)
  1. refinchir*
  2. reh.inchir
    • Pa
Relinchar [Pa].
  1. 1. Relinchar [Pa].
Cfr. refinchu.
refinchíu, el*
📖: refinchíu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<reh.inchíu [Lln].>(TEST)
  1. refinchíu
  2. reh.inchíu
    • Lln
Relinchu del caballu, rozníu del burru [Lln].
  1. 1. Relinchu del caballu, rozníu del burru [Lln].
2. Glayíu del que vien de les fiestes [Lln]. Deverbal de reh.inchir (cfr. refinchir).
refinchu, el*
📖: refinchu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<reh.inchu [Lln].>(TEST)
  1. refinchu
  2. reh.inchu
    • Lln
Relinchu del caballu, rozníu del burru [Lln].
  1. 1. Relinchu del caballu, rozníu del burru [Lln].
2. Glayíu del que vien de les fiestes [Lln]. Deverbal de reh.inchar (cfr.). Ye posible que dende reh.inchu se fexere’l verbu reh.inchir, variante de reh.inchar.
refisol, {el}
📖: refisol
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
<i class="della">Coccinella</i>(TEST)
  1. refisol
    • An
  2. i class="della">Coccinella</i
septempunctata [An (i)].
  1. 1. <i class="della">septempunctata</i> [An (i)].
Cfr. reisol.
refite, {el}
📖: refite
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
<{Posible tracamundiu gráficu por *<i class="della">refile</i>}.>(TEST)
  1. refite
  2. {Posible tracamundiu gráficu por *<i class="della">refile</i>}
Filera [Ar].
  1. 1. Filera [Ar].
Posible deverbal del inf. refilar (cfr.).
reflundiar
📖: reflundiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. reflundiar
Cfr. refundiar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">refundiar</i>.
reflundiu, el
📖: reflundiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. reflundiu
Cfr. refundiu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">refundiu</i>.
refluxu, el
📖: refluxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">reflujo</i>(TEST)
  1. refluxu
    • Xx
  2. Cast
  3. <i class="della">reflujo</i
[Pzu. JH]. Movimientu descendente de la marea [Xx]. Cfr. fluxu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Pzu. JH]. Movimientu descendente de la marea [Xx]. Cfr. <i class="della">fluxu</i>.
refocil, el
📖: refocil
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<refocilu [Ci (VB). Llv]. refusilu [Sm]. /////reh.ocilu [Pa]. re- gocilu [Rs]. /////rebocilu [VBable. CC. y AGO].>(TEST)
  1. refocil
    • Ci
    • Ca
  2. refocilu
    • Ci (VB)
    • Llv
  3. refusilu
    • Sm
  4. reh.ocilu dudoso (certainty = baxa)
    • Pa
  5. re- gocilu
    • Rs
  6. rebocilu dudoso (certainty = baxa)
    • VBable
    • CC
    • y AGO
Rellámpagu [Rs. Ci (VB). Ca. Llv. Sm. VBable. CC. AGO] ensin truenu y ensin ñube dempués [Pa (la creencia popular ye que con ello estrozábense les fabes que medraben en maizal)]. Cfr. refocilar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rellámpagu [Rs. Ci (VB). Ca. Llv. Sm. VBable. CC. AGO] ensin truenu y ensin ñube dempués [Pa (la creencia popular ye que con ello estrozábense les fabes que medraben en maizal)]. Cfr. <i class="della">refocilar</i>.
refocilar
📖: refocilar
🏗️: NO
✍️: NO
<reh.ocilar [Pa].>(TEST)
  1. refocilar
    • Ci
    • Ca
    • Ay
  2. reh.ocilar
    • Pa
Rellampaguiar [Ci (VB). Ca. VBable. AGO]. Producise refoci- los o rellámpagos [Pa]. 2. Animalizase en comida o pasión [Ay].
  1. 1. Rellampaguiar [Ci (VB). Ca. VBable. AGO]. Producise refoci- los o rellámpagos [Pa].
  2. 2. Animalizase en comida o pasión [Ay].
¿Quian duda que quedría refocilase? [DyE 8] ¡Qué sidre d’elles se fai!/¡Como refocila l’alma! [Glorias Ast 163] jasta que no arrejucila naide de rezar s’acuerda 1900 [Niembro (B)/21] h. → [γ]. Semánticamente paez claro que’l verbu reFocilāre non sólo fexo referencia al calor sinón a la llama, lo que xus- tificaría l’aceición de ‘rellampaguiar’. Otra cuestión ye qu’al sur del dominiu, en Lleón, conséñase refocilgarse ‘recrease’ y ‘revolcase (el gochu) na llamarga’ (lla). Almitiendo que na primera aceición pueda tenese por verbu común al cast. cultu al caltenese nesa llingua -f-, ye posible que la segunda se xus- tifique gracies a un encruz con ast. pocilga (cfr.) responsable del tamién verbu compuestu empocilgar (cfr.).
  1. ¿Quian duda que quedría refocilase?
  2. DyE 8
  3. ¡Qué sidre d’elles se fai!/¡Como refocila l’alma!
  4. Glorias Ast 163
  5. jasta que no arrejucila naide de rezar s’acuerda
  6. 1900 Niembro (B)/21
  7. h. → [γ]. Semánticamente paez claro que’l verbu reFocilāre non sólo fexo referencia al calor sinón a la llama, lo que xus- tificaría l’aceición de ‘rellampaguiar’. Otra cuestión ye qu’al sur del dominiu, en Lleón, conséñase refocilgarse ‘recrease’ y ‘revolcase (el gochu) na llamarga’ (lla). Almitiendo que na primera aceición pueda tenese por verbu común al cast. cultu al caltenese nesa llingua -f-, ye posible que la segunda se xus- tifique gracies a un encruz con ast. pocilga (cfr.) responsable del tamién verbu compuestu empocilgar (cfr.).
  8. γ
Del llat. reFocilāre ‘recalentar’, ‘entrar en calor’, ‘alitar’ (em s.v. foueō) como recueyen Corominas-Pascual (dcech s.v. fo- mento) refiriéndose al correspondiente términu gall. tresmitíu por Sarmiento (1973: 153). N’ast. vese un comportamientu evolutivu en que se da caltenimientu de f- (o aspiración na fastera oriental) por ser consciente’l falante d’una composi- ción col prefixu re- (ghla §4.3.1; §4.3.1.6). Eso mesmo paez alvertise nel correspondiente deverbal refocil (cfr.) anque ago- ra apruz tamién la variante con -v- > -b- (rebocilu) que paez suxerir un resultáu aguardable pa -f- (ghla §4.3.1.7) → [β] o
refociláu, ada, ao
📖: refociláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><reh.ociláu [Pa].>(TEST)
  1. refociláu
  2. ident class="della" level="1"></ident><reh.ociláu
    • Pa
Qu’anda d’un sitiu pa otru disgustáu, desorientáu [Pa]. Pp. de refocilar, per vía popular, con tratu de [f] como si s’allugare en posición fuerte.
  1. Qu’anda d’un sitiu pa otru disgustáu, desorientáu [Pa].
  2. Pa
  3. Pp. de refocilar, per vía popular, con tratu de [f] como si s’allugare en posición fuerte.
  4. f
refociñáu, ada, ao
📖: refociñáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident>Col focicu suciu [AGO]. <ident class="della" level="1"></ident>Voz qu’ha rellacionase cola familia de <i class="della">focicu</i>(TEST)
  1. refociñáu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Col focicu suciu
    • AGO
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Voz qu’ha rellacionase cola familia de <i class="della">focicu</i
(cfr.) pero qu’atendiendo a la so espresión con [ɲ] paez ufrir l’adautación de -il → -ín -iñu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) pero qu’atendiendo a la so espresión con [ɲ] paez ufrir l’adautación de <i class="della">-il </i>→ -<i class="della">ín </i>→ <i class="della">-iñu.</i>
refogar
📖: refogar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><//refougar [/Serandías (Eo)/].>(TEST)
  1. refogar
  2. ident class="della" level="1"></ident><
  3. refougar eonaviego
    • /Serandías (Eo)/
Cast. rehogar [JH]. 2. Perdese l’añada pol munchu sol’ [/Se- randías (Eo)/].
  1. 1. Cast. <i class="della">rehogar </i>[JH].
  2. 2. Perdese l’añada pol munchu sol’ [/Se- randías (Eo)/].
Nel casu de g-ast. refougar esixe partir del resultáu yá ro- mance fougo ‘fueu’ (cfr.). En sentíu contrariu entienden Co- rominas-Pascual cast. rehogar [y camentamos qu’ast. refogar (García Arias 2013c: 81)], pues pescancien que “no es deriva- do de fuego sino cambio de prefijo del antiguo ahogar” que, na so opinión, aníciase nel llat. OffOcare ‘sofocar’, ‘afogar’ (dcech s.v. ahogar).
  1. Nel casu de g-ast. refougar esixe partir del resultáu yá ro- mance fougo ‘fueu’ (cfr.). En sentíu contrariu entienden Co- rominas-Pascual cast. rehogar [y camentamos qu’ast. refogar (García Arias 2013c: 81)], pues pescancien que “no es deriva- do de fuego sino cambio de prefijo del antiguo ahogar” que, na so opinión, aníciase nel llat. OffOcare ‘sofocar’, ‘afogar’ (dcech s.v. ahogar).
  2. y camentamos qu’ast. refogar (García Arias 2013c: 81)
refolgar
📖: refolgar
🏗️: NO
✍️: NO
Camudar l’aire o’l fumu por atopar torgáu’l camín na salida d’un sitiu [Tox. /Eo/]: <i class="della">El</i>(TEST)
  1. refolgar
  2. Camudar l’aire o’l fumu por atopar torgáu’l camín na salida d’un sitiu [Tox. /Eo/]: <i class="della">El</i
ventu refuolga’l fumu [Tox].
  1. 1. <i class="della">ventu</i> <i class="della">refuolga’l</i> <i class="della">fumu</i> [Tox].
Cfr. folgar.
refolla, la
📖: refolla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación, interpretáu semántica- mente como ‘barru’ [Grangerías xviii]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">si</i>(TEST)
  1. refolla
  2. Términu conocíu pela documentación, interpretáu semántica- mente como ‘barru’
    • Grangerías xviii
  3. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">si</i
no con el pisso del ganado se aplasta encima de la pa- ción, hácese refolla y se pierde gran provecho [Grangerías xviii: 785] Cfr. refollar 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">no</i> <i class="della">con</i> <i class="della">el</i> <i class="della">pisso</i> <i class="della">del</i> <i class="della">ganado</i> <i class="della">se</i> <i class="della">aplasta</i> <i class="della">encima</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">pa-</i> <i class="della">ción,</i> <i class="della">hácese</i> <i class="della">refolla</i> <i class="della">y</i> <i class="della">se</i> <i class="della">pierde</i> <i class="della">gran</i> <i class="della">provecho</i> [Grangerías xviii: 785] Cfr. <i class="della">refollar</i> <i class="della">1</i>.
refollar 1
📖: refollar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<refuellar [y Ac].>(TEST)
  1. refollar 1
  2. refuellar
    • y Ac
Llenar de barru, de folla [Cb].
  1. 1. Llenar de barru, de folla [Cb].
2. Llevantar el mar agua y are- na nos baxos como si foren manantiales [Cñ]. Verbu fechu d’una amestadura del intensivu re- col verbu ast. follar (cfr.). Un deverbal vémoslu nel ast. refolla (cfr.).
refollar 2
📖: refollar 2
🏗️: NO
✍️: NO
<<i class="della">sic</i>>(TEST)
  1. refollar 2
  2. i class="della">sic</i>
Echase enriba d’una persona [Tox].
  1. 1. Echase enriba d’una persona [Tox].
2. Pescar al refuelle [Ac]. Cfr. fuelle.
refolláu, ada, ao
📖: refolláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<refollada [AGO]. {Con yeísmu, reh.oyá [Cl]. reh.oyada [Cl]}.>(TEST)
  1. refolláu
  2. {Con yeísmu, reh.oyá [Cl]. reh.oyada [Cl]}
  3. refollada
    • AGO
Cubierta (la vaca) por un “toro capón” y, entós, non preñada [AGO].
  1. 1. Cubierta (la vaca) por un “toro capón” y, entós, non preñada [AGO].
2. Manía, estéril (la vaca) [Cl]. Pp. de refollar 2.
refolleta, la
📖: refolleta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<refulleta [Bard].>(TEST)
  1. refolleta
  2. refulleta
    • Bard
Arte de pesca de rede, en forma cónica y atada a un palu llar- gu con una especie de llitrón pequeñu que diben arrastrando pel fondu d’una presa pa recoyer la pesca menudo [Valdería (lla)]. “Refulleta y el litrón -bártulos para la pesca” [Bard].
  1. 1. Arte de pesca de rede, en forma cónica y atada a un palu llar- gu con una especie de llitrón pequeñu que diben arrastrando pel fondu d’una presa pa recoyer la pesca menudo [Valdería (lla)]. “<i class="della">Refulleta</i> <i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">litrón</i> -bártulos para la pesca” [Bard].
2. Especie de hockey sobre yerba en que se quier meter una bola de madera na portería contraria golpeándola con un palu o cayáu [Tor]. Cfr. fuelle.
refollón, el*
📖: refollón
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<refel.lón [Vd]. //refolón [/Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. refollón
  2. refel.lón
    • Vd
  3. refolón eonaviego
    • /Eo
    • Mánt/
Golpe fuerte d’aire [Vd. /Eo. Mánt./]. Cfr. follón, el,
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Golpe fuerte d’aire [Vd. /Eo. Mánt./]. Cfr. <i class="della">follón,</i> <i class="della">el</i>,
quiciabes con dalgún influxu de fola (cfr.).
refollonada, la*
📖: refollonada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<refol.lonada [Vd].>(TEST)
  1. refollonada
  2. refol.lonada
    • Vd
Rabasera d’aire, remolín d’aire [Vd]: Veno una refol.lonada ya viróume’l paraguas [Vd]. //A refol.lonadas ‘a intervalos’ [Vd]: Trabaya a refol.lonadas [Vd]. Cfr. follón, el,
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rabasera d’aire, remolín d’aire [Vd]: <i class="della">Veno una refol.lonada ya viróume’l paraguas </i>[Vd]. //<i class="della">A refol.lonadas </i>‘a intervalos’ [Vd]: <i class="della">Trabaya</i> <i class="della">a</i> <i class="della">refol.lonadas</i> [Vd]. Cfr. <i class="della">follón,</i> <i class="della">el</i>,
quiciabes con dalgún influxu de fola (cfr.).
refolón, el
📖: refolón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Repente, golpe de mar [JH]. 2. Tropel inesperáu [R]. “Cuando avanzan las aguas sin viento, pero lo hubo lejos y recala en el lugar en que se encuentra el marinero” [Llu]. //<i class="della">De</i>(TEST)
  1. refolón
  2. Repente, golpe de mar
    • JH
  3. 2
  4. Tropel inesperáu
    • R
  5. “Cuando avanzan las aguas sin viento, pero lo hubo lejos y recala en el lugar en que se encuentra el marinero”
    • Llu
  6. <i class="della">De</i eonaviego
refolón ‘de sutrucu, de golpe’ [JH].
  1. 1. <i class="della">refolón</i> ‘de sutrucu, de golpe’ [JH].
Cfr. fola & follón.
refonder*
📖: refonder*
🏗️: SI
✍️: NO
<reh.onder [Pa]. arreh.onder [Os. Pa].>(TEST)
  1. refonder*
  2. reh.onder
    • Pa
  3. arreh.onder
    • Os
    • Pa
Moler una cantidá pequeña de granu pa salir del apuru [Pa].
  1. 1. Moler una cantidá pequeña de granu pa salir del apuru [Pa].
2. Cambiar el maíz d’un cestu pequeñu por fariña (el molineru) pa resolver la necesidá del momentu fasta que se pueda moler al cliente la molienda grande [Pa]. 3. Rindir muncho una cosa, cundir [Os]. Del llat. reFundere ‘volver a verter’, ‘vaciar’, ‘arramar’, ‘de- volver los frutos al vendedor’ [(em s.v. fundo; abf)], verbu que xustifica non sólo lo conseñao arriba sinón l’ast. refundir (cfr.), con un tratu de [f] como si fuera inicial.
refonfiñar
📖: refonfiñar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrefonfiñar [y Cb].>(TEST)
  1. refonfiñar
  2. arrefonfiñar
    • y Cb
Llevantase les puntes de dalguna cosa, como les de los za- patos [Cb].
  1. 1. Llevantase les puntes de dalguna cosa, como les de los za- patos [Cb].
Cfr. fungar.
reforcáu, ada, ao
📖: reforcáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Reblagáu, dizse del res que queda trabáu al saltar [Sb]. //<i class="della">A </i><i class="della">reforcaes</i>(TEST)
  1. reforcáu
  2. Reblagáu, dizse del res que queda trabáu al saltar
    • Sb
  3. <i class="della">A </i><i class="della">reforcaes</i eonaviego
‘a piernes cachetes’ [Sb].
  1. 1. ‘a piernes cachetes’ [Sb].
Cfr. aforcar.
reforiar*
📖: reforiar*
🏗️: SI
✍️: NO
Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y sobre mano derecha será fácil </i><i class="della">reforearle</i><i class="della">(TEST)
  1. reforiar*
  2. Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y sobre mano derecha será fácil </i><i class="della">reforearle</i><i class="della"
al llano del cas- tañedo [Grangerías xviii: 740]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. al llano del cas-</i> <i class="della">tañedo </i>[Grangerías xviii: 740]
**
reformamientu*
📖: reformamientu*
🏗️: SI
✍️: NO
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">reformamjento</i>(TEST)
  1. reformamientu*
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">reformamjento</i
del monasterio de san salvador de cornella- na 1382 [MCar-I/195] Cfr. forma.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">del</i> <i class="della">monasterio</i> <i class="della">de</i> <i class="della">san</i> <i class="della">salvador</i> <i class="della">de</i> <i class="della">cornella-</i><i class="della"> na</i> 1382 [MCar-I/195] Cfr. <i class="della">forma.</i>
reformar
📖: reformar
🏗️: NO
✍️: NO
<rifurmar [Pzu].>(TEST)
  1. reformar
  2. rifurmar
    • Pzu
Cast. reformar [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">reformar</i> [Xral].
queriendo quitar esta mala custume et reformar las buenas cerimonias 1379(or.) [MSMV/229]
  1. queriendo quitar esta mala custume et reformar las buenas cerimonias
  2. 1379(or.) MSMV/229
Cfr. forma.
reforzar
📖: reforzar
🏗️: NO
✍️: NO
<rifuerciar [Pzu].>(TEST)
  1. reforzar
  2. rifuerciar
    • Pzu
Cast. reforzar [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">reforzar</i> [Xral].
Cfr. fuercia.
reforzáu, ada, ao
📖: reforzáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<reforzao [Llu].>(TEST)
  1. reforzáu
  2. reforzao
    • Llu
Gordu, fuerte (un individuu) [Llu].
  1. 1. Gordu, fuerte (un individuu) [Llu].
Pp. de reforzar.
refoyar
📖: refoyar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">rehoyar</i>(TEST)
  1. refoyar
  2. Cast
  3. <i class="della">rehoyar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. fuyar.
refoyu, el
📖: refoyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<refoyo [Llu].>(TEST)
  1. refoyu
  2. refoyo
    • Llu
Cast. rehoyo [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">rehoyo </i>[JH].
2. Movimientu circular del agua [Llu] fe- chu por una hélice, remu, cascu d’un barcu en movimientu alredor d’una peña [Llu]. Cfr. fuyar.
refrán, el
📖: refrán
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<reflán [Villah. PSil. Ce. Llomb. Arm].>(TEST)
  1. refrán
    • Ri
  2. reflán
    • Villah
    • PSil
    • Ce
    • Llomb
    • Arm
Cast. refrán, dichu [Villah. Ri. PSil. Ce. Llomb. Arm]. Ñin el utru Carllos doce/que en Suecia vieno a reinar,/ quando en Moscovia aquel Pedru,/que era el Grande por refrán [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 221-224)] mas “llo que arrastra, llo que honra”,/diz el refrán de la vieya [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 173-174)] ye castigu de galiotes/ye tamién refrán añeyu [Campuma- nes 1781/383]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">refrán,</i> dichu [Villah. Ri. PSil. Ce. Llomb. Arm]. <i class="della">Ñin</i> <i class="della">el</i> <i class="della">utru</i> <i class="della">Carllos</i> <i class="della">doce</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">en</i> <i class="della">Suecia</i> <i class="della">vieno</i> <i class="della">a</i> <i class="della">reinar,</i>/ <i class="della">quando en Moscovia aquel Pedru,</i>/<i class="della">que era el Grande por</i> <i class="della">refrán</i> [ABalvidares, <i class="della">Dos</i> <i class="della">casinos</i> (Poesíes 221-224)] <i class="della">mas</i> <i class="della">“llo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">arrastra,</i> <i class="della">llo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">honra”,</i>/<i class="della">diz</i> <i class="della">el</i> <i class="della">refrán</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">vieya</i> [ABalvidares, <i class="della">Callórigu</i> (Poesíes 173-174)] <i class="della">ye castigu de galiotes</i>/<i class="della">ye tamién </i><i class="della">refrán</i><i class="della"> añeyu </i>[Campuma- nes 1781/383]
Pallabra con aniciu nel occitán reFranh ‘estribillu’ (dcech s.v. fracción) d’u siguió’l deriváu refraneru con usos axetivos y nominales.
refraneru, a, o*
📖: refraneru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+refraniru [Ri].>(TEST)
  1. refraneru
  2. refraniru metafonía
    • Ri
Qu’emplega o diz refranes o dichos [Ri].
  1. 1. Qu’emplega o diz refranes o dichos [Ri].
Cfr. refrán.
refraneru, el*
📖: refraneru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<refraneiru [Pzu]. reflaneiru [PSil].>(TEST)
  1. refraneru
  2. refraneiru
    • Pzu
  3. reflaneiru
    • PSil
Cast. refranero [Pzu. PSil]. Cfr. refrán.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">refranero</i> [Pzu. PSil]. Cfr. <i class="della">refrán</i>.
refrenanza, la
📖: refrenanza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. refrenanza
Cast. refrenamiento [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">refrenamiento </i>[JH].
Cfr. refrenar.
“refrenar”
📖: “refrenar”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">devemos</i>(TEST)
  1. “refrenar”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">devemos</i
refrenar lo que los omnes fazen de mal s. xiii (or.) [FX/28]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">refrenar</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">los</i> <i class="della">omne</i>s <i class="della">fazen</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mal</i> s. xiii (or.) [FX/28]
malas custumnes non_son de refrenar solamiente por bella paravla mas por vertudes s. xiii (or.) [FX/37] que la maldat de los omnes fosse refrenada por miedo s. xiii (or.) [FX/38] non poden poner terminos a los pleytos nen refrenar elas calonnas s. xiii (or.) [FX/47] deve refrenar aquellos que fazen nemiga de sos corpos s. xiii (or.) [FX/136] per algun recaldo la maldad de los peccadores non sera re- frenada s. xiii (or.) [FX/203]
  1. malas custumnes non_son de refrenar solamiente por bella paravla mas por vertudes s. xiii (or.)
  2. FX/37
  3. que la maldat de los omnes fosse refrenada por miedo s. xiii (or.)
  4. FX/38
  5. non poden poner terminos a los pleytos nen refrenar elas calonnas s. xiii (or.)
  6. FX/47
  7. deve refrenar aquellos que fazen nemiga de sos corpos s. xiii (or.)
  8. FX/136
  9. per algun recaldo la maldad de los peccadores non sera re- frenada s. xiii (or.)
  10. FX/203
Del llat. reFrenāre ‘caltener cola brida’ (em s.v. frenum), ver- bu que s’inxerta na riestra d’amestances de preposición + llat. frenare (cfr. frenar) y col que guarda rellación etimolóxica l’ast. refrenanza (cfr.).
“refresa”
📖: “refresa”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">duas</i>(TEST)
  1. “refresa”
  2. ident class="della" level="2"></ident><i class="della">duas</i
mensuras olei quos dicunt refresas [914-924] (f.) [ACL/110]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">mensuras</i> <i class="della">olei</i> <i class="della">quos</i> <i class="della">dicunt</i> <i class="della">refresas</i> [914-924] (f.) [ACL/110]
**
  1. **
refrescadura, la
📖: refrescadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">refrescar</i>(TEST)
  1. refrescadura
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">refrescar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. frescu, a, o.
refrescamientu, el
📖: refrescamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">refrescamientu,</b>(TEST)
  1. refrescamientu
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">refrescamientu,</b
el Refrescu [JH. Xral]. Cfr. frescu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <b class="della">el </b>Refrescu [JH. Xral]. Cfr. <i class="della">frescu, a, o</i>.
refrescar
📖: refrescar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">refrescar, </i>enfrescar [Lln. Ay. Tb. PSil]: <i class="della">Refrescóu’l </i><i class="della">tiempu </i>[PSil]: <i class="della">Refrescoren tanto que agarraron una polmonía</i>(TEST)
  1. refrescar
    • Ay
  2. Cast
  3. <i class="della">refrescar, </i>enfrescar [Lln. Ay. Tb. PSil]: <i class="della">Refrescóu’l </i><i class="della">tiempu </i>[PSil]: <i class="della">Refrescoren tanto que agarraron una polmonía</i
[Ay]. 2. Podar, quitar les cañes que tán sobro l’árbol [Tor].
  1. 1. [Ay].
  2. 2. Podar, quitar les cañes que tán sobro l’árbol [Tor].
3. Aventar el granu [Cn]. 4. Gustar a ún, amorosamente, una persona, sentir atraición por otra persona [Sr]: María refresca por Toño [Sr]: Refrescaben l’ún pol otru [Sr]. Ver a una per- sona pola que se tien interés amorosu [Xx. Ac]: Va a refrescar un poco [Ac]: Ta refrescando por él [Ac]. 5. Llimpiar, poner guapu [PSil]: Refrescóu la cara [PSil]. Cfr. frescu, a, o.
  1. 3. Aventar el granu [Cn]. 4. Gustar a ún, amorosamente, una persona, sentir atraición por otra persona [Sr]: María refresca por Toño [Sr]: Refrescaben l’ún pol otru [Sr]. Ver a una per- sona pola que se tien interés amorosu [Xx. Ac]: Va a refrescar un poco [Ac]: Ta refrescando por él [Ac]. 5. Llimpiar, poner guapu [PSil]: Refrescóu la cara [PSil].
  2. PSil
  3. Cfr. frescu, a, o.
refrescu, el
📖: refrescu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Bebida refrescante [Xral]. 2. Atraición amorosa por una per- sona [Vv. Sr]: <i class="della">Tengo</i>(TEST)
  1. refrescu
    • Vv
  2. ident class="della" level="1"></ident>Bebida refrescante
    • Xral
  3. 2
  4. Atraición amorosa por una per- sona [Vv. Sr]: <i class="della">Tengo</i
un refrescu [Vv]. 3. Persona qu’atrái amorosamente [Ac]: Ési ye’l mio refrescu [Ac].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">refrescu</i> [Vv].
  2. 3. Persona qu’atrái amorosamente [Ac]: <i class="della">Ési</i> <i class="della">ye’l</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">refrescu</i> [Ac].
Cfr. frescu, a, o.
  1. Cfr. frescu, a, o.
refriega, la
📖: refriega
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. refriega
Cfr. resfriega.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">resfriega</i>.
refritu, a, o
📖: refritu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. refritu
Fritu una vegada y otra [Ac].
  1. 1. Fritu una vegada y otra [Ac].
Cfr. fritu.
refritu, el
📖: refritu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">refrito</i>(TEST)
  1. refritu
    • Pa
  2. Cast
  3. <i class="della">refrito</i
[Pa]. Rustríu [Ac].
  1. 1. [Pa]. Rustríu [Ac].
Nominalización del masculín (cfr. refritu, a, o).
refrontada, la
📖: refrontada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<refruntada [Sm].>(TEST)
  1. refrontada
    • Cg
  2. refruntada
    • Sm
Regañina, reprensión [Cg]. Cast. denuesto [Sm].
  1. 1. Regañina, reprensión [Cg]. Cast. <i class="della">denuesto</i> [Sm].
Cfr. frontada.
refuelgu, el*
📖: refuelgu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<refuolgu [Tox]. //refolgo [Eo].>(TEST)
  1. refuelgu
  2. refuolgu
    • Tox
  3. refolgo eonaviego
    • Eo
Movimientu fuerte d’aire o fumu [Tox].
  1. 1. Movimientu fuerte d’aire o fumu [Tox].
2. Golpe de lluz vivu y repentín [Tox]. 3. Cast. resuello, aliendu, ánimu [/Eo/]}. Cfr. folgar.
refuelle, el
📖: refuelle
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<refuel.le [Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Pzu. Cn (Cv)]. rifuöl.li [As]. /////refuellu [y Ac.]. refuel.lu [Pzu. Vf (Cv). Vd]. //refolle [Eo].>(TEST)
  1. refuelle
    • Cn
  2. refuel.le
    • Ay
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • Cn (Cv)
  3. rifuöl.li
    • As
  4. refuellu dudoso (certainty = baxa)
    • y Ac
  5. refuel.lu
    • Pzu
    • Vf (Cv)
    • Vd
  6. refolle eonaviego
    • Eo
Especie de nasa de los pescadores de ríu [JH]. Aparatu mayor que la nasa pa pescar truches [Ay]. Arte de pesca que tien dos palos xuntos per una rede [Ri] que se mete nel agua al amparu d’un candil qu’alluma’l ríu na pesca nocherniega atolondran- do dafechu a les truches [Qu]. Utensiliu asemeyáu a una gran manga de colar café pa pescar truches [Sm. Cn (Cv)]. Arte de pesca de ríu, rede con forma d’embudu ya mangu mui llargu, utilizáu principalmente nos remansos en tiempos de crecida [Cn (F)]: Güei medró’l ríu, daquién vei salir col refuel.le [Cn (F)].Tipu de rede pa pescar truches [Tb. As]. Arte de pesca, especie de rede de blima y palos [Pzu]. Arte de pesca, rede texida con palos [Ac]: Dir al refuelle [Ac]. Aparatu pa pescar sanixueles [/Eo/]. 2. Remolín [Vd] d’aire [Vf (Cv)].
  1. 1. Especie de nasa de los pescadores de ríu [JH]. Aparatu mayor que la nasa pa pescar truches [Ay]. Arte de pesca que tien dos palos xuntos per una rede [Ri] que se mete nel agua al amparu d’un candil qu’alluma’l ríu na pesca nocherniega atolondran- do dafechu a les truches [Qu]. Utensiliu asemeyáu a una gran manga de colar café pa pescar truches [Sm. Cn (Cv)]. Arte de pesca de ríu, rede con forma d’embudu ya mangu mui llargu, utilizáu principalmente nos remansos en tiempos de crecida [Cn (F)]: <i class="della">Güei</i> <i class="della">medró’l</i> <i class="della">ríu,</i> <i class="della">daquién</i> <i class="della">vei</i> <i class="della">salir</i> <i class="della">col</i> <i class="della">refuel.le</i> [Cn (F)].Tipu de rede pa pescar truches [Tb. As]. Arte de pesca, especie de rede de blima y palos [Pzu]. Arte de pesca, rede texida con palos [Ac]: <i class="della">Dir</i> <i class="della">al</i> <i class="della">refuelle</i> [Ac]. Aparatu pa pescar sanixueles [/Eo/].
  2. 2. Remolín [Vd] d’aire [Vf (Cv)].
- Y para pescar con caña/con ñasa, refuelle o rede [Glorias Ast 166]
  1. - Y para pescar con caña/con ñasa, refuelle o rede
  2. Glorias Ast 166
Cfr. fuelle.
refuerzu, el
📖: refuerzu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rifuerzu [Pzu]. +refuirzu [Ay].>(TEST)
  1. refuerzu
    • Tb
  2. rifuerzu
    • Pzu
  3. refuirzu metafonía
    • Ay
Cast. refuerzo [Ay. Tb. Pzu]. Cfr. forciar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">refuerzo</i> [Ay. Tb. Pzu]. Cfr. <i class="della">forciar</i>.
refuexu, el*
📖: refuexu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación y toponimia: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Sancti</i>(TEST)
  1. refuexu
  2. Términu conocíu pela documentación y toponimia: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Sancti</i
Martini de Rifogio 972 (s. xii) [DCO-I/110]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Martini</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Rifogio</i> 972 (s. xii) [DCO-I/110]
ue aderecho a la çerezal de rrefogio e desta çerezal 1289 [PAUviéu/109] b) de lama usque ad illam fractam illum refoium 912 (s. xii) [ACL/44] terra ad illo refoio 1119 [SPE-I/202]
  1. ue aderecho a la çerezal de rrefogio e desta çerezal 1289
  2. PAUviéu/109
  3. b) de lama usque ad illam fractam illum refoium
  4. 912 (s. xii) ACL/44
  5. terra ad illo refoio
  6. 1119 SPE-I/202
Cfr. fueyu 2.
refuga, la
📖: refuga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Lo peor, lo que nun val d’una planta, d’una collecha [PSil]: <i class="della">La</i>(TEST)
  1. refuga
  2. Lo peor, lo que nun val d’una planta, d’una collecha [PSil]: <i class="della">La</i
refuga dexaila aiquí [PSil].
  1. 1. <i class="della">refuga</i> <i class="della">dexaila</i> <i class="della">aiquí</i> [PSil].
Deverbal fuerte de refugar (cfr.). Un diminutivo-despeutivu en -acula úfrelu l’ast. refugaya (cfr.). Correspondiente a re- fuga y refugaya ye’l masculín refugu (cfr.) y refugayu (cfr.). Cfr. refugar.
“réfuga”, “refugán”
📖: “réfuga”
🔤: , “refugán”
🏗️: NO
✍️: SI

Interpretación:

🧱 “refugán”
<{Con acentuación supuesta}.>(TEST)
  1. “réfuga”
  2. {Con acentuación supuesta}
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘el fuxíu’, ‘el fugáu’:
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘el fuxíu’, ‘el fugáu’:
presit illi manus con omnium toga palatio et precaron pro refuga Fromarico 1016(or.) [ACL/310] pro talis actiones facit se refuga et perrexit se ad Kastella 1016(or.) [ACL/310] monacos abbatissas sanctimoniales refuganos 1017 (s. xii) [DCO-I/141] {pero la pallabra que s’estudia, refuganos, nun la traduz la versión ástur BN; en sen destremáu, la versión BE diz “...ne las monjas a las abadessas maguer fuyan” [FLleón 23]} unde olim refuga ille apostata 1018 (s. xii) [ACL/331] uno refugane et presit eum cum sua mulier 1052(or.) [ACL/284] monagos et refuganes 1052(or.) [ACL/284] intromittimus ut refuganes mulierum consortes de rebus ec- clesie partem non accipiant 1063(or.) [ACL/344] per uarias occurunt transgressores refuganes et ecclesias partitores 1063(or.) [ACL/345] D’una adautación
  1. presit illi manus con omnium toga palatio et precaron pro refuga Fromarico
  2. 1016(or.) ACL/310
  3. pro talis actiones facit se refuga et perrexit se ad Kastella
  4. 1016(or.) ACL/310
  5. monacos abbatissas sanctimoniales refuganos 1017 (s. xii) [DCO-I/141] {pero la pallabra que s’estudia, refuganos, nun la traduz la versión ástur BN; en sen destremáu, la versión BE diz “...ne las monjas a las abadessas maguer fuyan” [FLleón 23]} unde olim refuga ille apostata
  6. 1018 (s. xii) ACL/331
  7. uno refugane et presit eum cum sua mulier
  8. 1052(or.) ACL/284
  9. monagos et refuganes
  10. 1052(or.) ACL/284
  11. intromittimus ut refuganes mulierum consortes de rebus ec- clesie partem non accipiant
  12. 1063(or.) ACL/344
  13. per uarias occurunt transgressores refuganes et ecclesias partitores
  14. 1063(or.) ACL/345
  15. D’una adautación
del llat. refuga, -ae ‘fuxíu’, ‘desertor’, ‘el que fuercia’, ‘rebelde’, ‘apóstata’ (abf; dlfac), que vemos na documentación. El proparoxítonu réfuga pudo incrementase igual que nel xermanismu medieval “escancián” (cfr.), “omi- cián” (cfr.): a) col sufixu -a(n), -anis, *reFuga, -anis (pe1: 112), que vemos nos cuatro últimos exemplos y siguen el mo- delu *sacrista, sacristanis (cfr. sacristán); b) col suf. -anus, -i lo mesmo que se ve en pagus → paganus, fundus → fundanus (em s.v. fundus, -i). Na documentación del dominiu ástur al- viértese l’emplegu de “Refugano” como antropónimu: ... et Totmondo et Aurbano et Paterno et Lezenio et Refugano 947 [MSAH-I/142] como yá alvirtiere Pensado anque camudan- do, quiciabes, la fecha del documentu teniéndolu por de 977 (Pensado 1999: 221).
“refugancia”
📖: “refugancia”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘fuxida’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">depos</i>(TEST)
  1. “refugancia”
  2. Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘fuxida’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">depos</i
que nos diemos refugancia a los enemigos de la fe s. Cfr. fugar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">nos</i> <i class="della">diemos</i> <i class="della">refugancia</i> <i class="della">a</i> <i class="della">los</i> <i class="della">enemigos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fe</i> s. Cfr. <i class="della">fugar</i>.
xiii(or.) [FX/354] Formación semiculta fecha dende refuga (
  1. xiii(or.)
  2. FX/354
  3. Formación semiculta fecha dende refuga (
cfr.) cola amestadu- ra del continuador semicultu del suf. -antia.
refugar
📖: refugar
🏗️: NO
✍️: NO
Refusar daqué que nun presta [Sr. Ay] mesmamente una cosa propia (asina los páxaros a los propios güevos si-yos tocaron el níu) [Ay]. Refusar una cosa que nun val o que ye de ruin valor [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. Nun acoyer (una cosa o a una persona) Sr]: <i class="della">Refugáronlu</i>(TEST)
  1. refugar
  2. Refusar daqué que nun presta
    • Sr
    • Ay] mesmamente una cosa propia (asina los páxaros a los propios güevos si-yos tocaron el níu) [Ay
  3. Refusar una cosa que nun val o que ye de ruin valor [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. Nun acoyer (una cosa o a una persona) Sr]: <i class="della">Refugáronlu</i
porque nun-yos presta lo que fai [Sr]. //-se ‘fuxir de, evitar, llibrase de’ [Vf (Cv)].
  1. 1. <i class="della">porque</i> <i class="della">nun-yos</i> <i class="della">presta</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">fai</i> [Sr]. //-<i class="della">se </i>‘fuxir de, evitar, llibrase de’ [Vf (Cv)].
todo onme que reffugar el dinero foras si for falsso ho brita- do 1258 [AAU/48] si ellos refugaren aquel que la demandar duas vezes o tres s. xiii(or.) [FX/111] el que lu refugar e non quisier tomar el moravedi en oro s. xiii(or.) [FX/259] pagar a aquel que lu refugo III moravedis al otro que_lu refugara s. xiii(or.) [FX/259] que nengun omne non refugue ela moneda derecha s. xiii(or.) [FX/259] nengun omne non refugue moravedi en oro s. xiii(or.) [FX/259] nada refuga el ganado [Grangerías xviii: 829] broza refugada [Grangerías xviii: 955]
  1. todo onme que reffugar el dinero foras si for falsso ho brita- do
  2. 1258 AAU/48
  3. si ellos refugaren aquel que la demandar duas vezes o tres s. xiii(or.)
  4. FX/111
  5. el que lu refugar e non quisier tomar el moravedi en oro s. xiii(or.)
  6. FX/259
  7. pagar a aquel que lu refugo III moravedis al otro que_lu refugara s. xiii(or.)
  8. FX/259
  9. que nengun omne non refugue ela moneda derecha s. xiii(or.)
  10. FX/259
  11. nengun omne non refugue moravedi en oro s. xiii(or.)
  12. FX/259
  13. nada refuga el ganado
  14. Grangerías xviii: 829
  15. broza refugada
  16. Grangerías xviii: 955
Cfr. fugar.
refugaya, la
📖: refugaya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<refugacha [Qu. Tb].>(TEST)
  1. refugaya
    • Xx
  2. refugacha
    • Qu
    • Tb
Rumia, la cría del pexe [Xx].
  1. 1. Rumia, la cría del pexe [Xx].
2. Cosa de ruin valor, que nun val un res [Xx. Cp. Ac. Sb. Ri. Qu. Tb. Tox. R]: Eso ya la refugacha [Tb]. Cantidá de coses pequeñes o de frutos malos [Ca]. Persona, fruta de ruin valor [Ac]. Fruta refugable [Sb]. Cosa non aprovechable [R. VBable]. 3. Conxuntu de neños, canaya [Ll]. 4. Xentecaya, xente ruino [Ll (= fulixa)], cacía, xente de ruin pesu [Ri]. Xente que nun val pa trabayar [Ri]. Cfr. refuga.
refugayu, el
📖: refugayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<refugachu [Tb. Sm]. refugayo [Llu. /Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. refugayu
    • Cg
  2. refugachu
    • Tb
    • Sm
  3. refugayo
    • Llu
    • /Eo
    • Mánt/
Cosa pa tirar [Cb. Cg. Tb. /Eo/. JH]: Ye ell refugayu que quedó [JH]. Restos, lo que queda llueu de recoyer o pañar [/Mánt/]. Fruta de ruin valor [Ac]. Daqué espreciatible, de ruin valor
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cosa pa tirar [Cb. Cg. Tb. /Eo/. JH]: <i class="della">Ye ell refugayu que quedó</i> [JH]. Restos, lo que queda llueu de recoyer o pañar [/Mánt/]. Fruta de ruin valor [Ac]. Daqué espreciatible, de ruin valor
[Tb. Mn. Tox]. Dalgo que nun val (por menudo enforma) [Cb. Mn]. 2. Persones, coses de ruin valor [Llu. Sm. Cd. Pr. Pr (Cv)]. Persona de ruin valor [Ac]. 3. Conxuntu de neños [Cb. Pr]. 4. Xuerga, baturiciu [Sm. Cv]. Xarana, bulliciu festivu [Vd. (Oc)]. Cfr. refuga.
  1. [Tb. Mn. Tox]. Dalgo que nun val (por menudo enforma) [Cb. Mn]. 2. Persones, coses de ruin valor [Llu. Sm. Cd. Pr. Pr (Cv)]. Persona de ruin valor [Ac]. 3. Conxuntu de neños [Cb. Pr]. 4. Xuerga, baturiciu [Sm. Cv]. Xarana, bulliciu festivu [Vd. (Oc)].
  2. Vd. (Oc)
  3. Cfr. refuga.
refugu, el
📖: refugu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><reh.ugo [Os].>(TEST)
  1. refugu
  2. ident class="della" level="1"></ident><reh.ugo
    • Os
Daqué espreciatible, que nun val un res [Tox (= refugayu)]. 2. Neñu ruin [Tox]. //-os ‘panoyes de maíz ensin medrar, que se dan al ganáu’ [Tox]. ‘panoyes mal granaes’ [Os]. Cfr. refuga.
  1. Daqué espreciatible, que nun val un res [Tox (= refugayu)]. 2. Neñu ruin [Tox]. //-os ‘panoyes de maíz ensin medrar, que se dan al ganáu’ [Tox]. ‘panoyes mal granaes’ [Os].
  2. Os
  3. Cfr. refuga.
refundia, la
📖: refundia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. refundia
Xuegu de neños, fonda pa llanzar piedres [Vd]. Cfr. refundir.
  1. Xuegu de neños, fonda pa llanzar piedres [Vd]. Cfr. refundir.
  2. Vd
refundiar
📖: refundiar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><arrefundiar [y Ay. y Tb. rfe 14 (1927): 248]. reflundiar [AGO].>(TEST)
  1. refundiar
  2. ident class="della" level="1"></ident><arrefundiar
    • y Ay
    • y Tb
    • rfe 14 (1927): 248
  3. reflundiar
    • AGO
Tirar, llanzar dalgo con puxu (y rapidez contra daqué) [Ay. Ri. Tb. Sm]: Refundióulu contra la parede ya estripóulu [Tb]. Volver a dar fuerte [AGO]. 2. Refugar a una persona de mala manera [Vg]. Dar desplantes [Cd. Pr]. Enfadase [Cd. Pr]. 3. Cayer sobre daqué [Ri]: Refundiéme contra la pila cucho [Ri]. “Restañar de un río o fuente” [GP a. 1788]. 4. {(Doc.). Marafundiar la facienda [rfe 14 (1927): 248]}. Cochellada q’él reflundia [El Caballo 81] Reflundiense rebeses y llanzades/ansí cual se dan palos é na granza [Judit 215] Pelayo entós como el rayu/que llancia la tempestá,/de la cueva á carrenderes/co los sos valientes sal./Tayos reflundie y llanzades/que ye cosa de plasmar [Batalla Cuadonga 231] Cfr. refundir.
  1. Tirar, llanzar dalgo con puxu (y rapidez contra daqué) [Ay. Ri. Tb. Sm]: Refundióulu contra la parede ya estripóulu [Tb]. Volver a dar fuerte [AGO]. 2. Refugar a una persona de mala manera [Vg]. Dar desplantes [Cd. Pr]. Enfadase [Cd. Pr]. 3. Cayer sobre daqué [Ri]: Refundiéme contra la pila cucho [Ri]. “Restañar de un río o fuente” [GP a. 1788]. 4. {(Doc.). Marafundiar la facienda [rfe 14 (1927): 248]}. Cochellada q’él reflundia
  2. El Caballo 81
  3. Reflundiense rebeses y llanzades/ansí cual se dan palos é na granza
  4. Judit 215
  5. Pelayo entós como el rayu/que llancia la tempestá,/de la cueva á carrenderes/co los sos valientes sal./Tayos reflundie y llanzades/que ye cosa de plasmar
  6. Batalla Cuadonga 231
  7. Cfr. refundir.
refundión, ona
📖: refundión
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident>Que <i class="della">refundia</i>(TEST)
  1. refundión
    • Tb
    • Md
  2. ident class="della" level="1"></ident>Que <i class="della">refundia</i
[Tb]. 2. Pedorru, que tira peos con frecuencia [Md].
  1. 1. [Tb].
  2. 2. Pedorru, que tira peos con frecuencia [Md].
Aum. de refundiu (cfr.).
  1. Aum. de refundiu (cfr.).
refundión, el
📖: refundión
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">De</i>(TEST)
  1. refundión
    • Tb
    • Sm
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">De</i eonaviego
refundión ‘de sópetu, de sutrucu’ [Tb. Sm].
  1. 1. <i class="della">refundión</i> ‘de sópetu, de sutrucu’ [Tb. Sm].
Aum. de refundiu (cfr. refundir).
  1. Aum. de refundiu (cfr. refundir).
refundir
📖: refundir
🏗️: NO
✍️: NO
<///<ident class="della" level="1"></ident>//reflundir [CC. DA]. arreflundir [V1830. JH. R].>(TEST)
  1. refundir
    • Oc
  2. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  3. reflundir eonaviego
    • CC
    • DA
  4. arreflundir
    • V1830
    • JH
    • R
Llanzar con puxu [V1830. CC], arrancar con violencia [R]. Llanzar con furia [V1830]. 2. Castigar o dar un golpe a otru
[JH]. Dar un paliyazu [GP a. 1788]. Acometer, embestir con puxu [JH]. Redoblar, repetir, sacudir [DA]. 3. Cavar el so- suelu d’una tierra de llabor por ser perdelgada la capa de la superficie [Oc]. Q’anque sía un mastín dexa trechadu arreflundiéndoi una canilada? [Judit 191]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Llanzar con puxu [V
  3. 1830. CC], arrancar con violencia [R]. Llanzar con furia [V1830].
  4. 2. Castigar o dar un golpe a otru <br class="della">[JH]. Dar un paliyazu [GP a. 1788]. Acometer, embestir con puxu [JH]. Redoblar, repetir, sacudir [DA].
  5. 3. Cavar el so- suelu d’una tierra de llabor por ser perdelgada la capa de la superficie [Oc]. <i class="della">Q’anque</i> <i class="della">sía</i> <i class="della">un</i> <i class="della">mastín</i> <i class="della">dexa</i> <i class="della">trechadu</i> <i class="della">arreflundiéndoi</i> <i class="della">una</i><i class="della"> canilada? </i>[Judit 191]
Echó la mano al so sable, y arreflundiendo una cochelláa... [San Mateo 114] Del verbu llat. reFundere ‘refugar’, ‘echar p’atrás’ (abf), con continuadores románicos (rew s.v. refŭndere) ya hispánicos (deeh), verbu que tamién xustifica l’ast. refonder (
  1. Echó la mano al so sable, y arreflundiendo una cochelláa...
  2. San Mateo 114
  3. Del verbu llat. reFundere ‘refugar’, ‘echar p’atrás’ (abf), con continuadores románicos (rew s.v. refŭndere) ya hispánicos (deeh), verbu que tamién xustifica l’ast. refonder (
cfr.). Al dim. de funda (cfr.) → *Fŭndula > flunda (cfr.) débese la pre- sencia d’una [l] nel cuerpu fónicu verbal. Deverbal del parti- cipiu fuerte de refundir ye ast. refundiu [y reflundiu quiciabes con influxu de flundia (cfr. flunda)] que, pela so parte, pue orixinar el correspondiente verbu en -iar, ast. refundiar (cfr.) y la so variante reflundiar [quiciabes con influxu de los verbos en -ar fechos dende la familia de fundāre (cfr. fundus)], co- los deverbales correspondientes ast. refundia (cfr.), refundiu (cfr.) y reflundiu (cfr.). Toos estos términos, amás d’usos axe- tivos, puen funcionar como nomes con variación de xéneru y almitir incrementaciones sufixales.
refundiu, el
📖: refundiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
</////arreflundiu [AGO]. reflundiu [y AGO].>(TEST)
  1. refundiu
    • Tb
    • Ll
    • Pr
    • Md
  2. arreflundiu dudoso (certainty = baxa)
    • AGO
  3. reflundiu
    • y AGO
Aición y efeutu de refundiar. 2. Golpe, llanzamientu bruscu [Tb]. Puxu, fuerza, entereza [AGO]. Ímpetu [JH]. 3. Enfa- du, bufíu [JH]. Regañu, reburdiu [Ll]. Desplante [Pr]. Bufíu d’espantu [AGO]. Gruñíu, reburdiu, xestu d’enfadu o disgus- tu [Md]. 4. Rapidez [Ac]: Éstos d’Inacio son toos de refundiu [Ac]: ¡Si vieres con qué refundiu me lu quitó! [Ac]. //De re- fundiu ‘a mano vuelta, de sutrucu’ [Tb]. Cfr. refundir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición y efeutu de <i class="della">refundiar</i>.
  3. 2. Golpe, llanzamientu bruscu [Tb]. Puxu, fuerza, entereza [AGO]. Ímpetu [JH].
  4. 3. Enfa- du, bufíu [JH]. Regañu, reburdiu [Ll]. Desplante [Pr]. Bufíu d’espantu [AGO]. Gruñíu, reburdiu, xestu d’enfadu o disgus- tu [Md].
  5. 4. Rapidez [Ac]: <i class="della">Éstos</i> <i class="della">d’Inacio</i> <i class="della">son</i> <i class="della">toos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">refundiu </i>[Ac]: <i class="della">¡Si vieres con qué refundiu me lu quitó! </i>[Ac]. //<i class="della">De re- </i><i class="della">fundiu</i> ‘a mano vuelta, de sutrucu’ [Tb]. Cfr. <i class="della">refundir</i>.
refunfuñar
📖: refunfuñar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrefunfuñar [Ay]. reh.unh.uñar [Lln].>(TEST)
  1. refunfuñar
    • Cd
  2. arrefunfuñar
    • Ay
  3. reh.unh.uñar
    • Lln
Reburdiar [Lln. Ay. Cd]. Gruñir [Ac. V1830].
  1. 1. Reburdiar [Lln. Ay. Cd]. Gruñir [Ac. V1830].
Refunfuñaben contra’l padre de families [San Mateo 79]
  1. Refunfuñaben contra’l padre de families
  2. San Mateo 79
Cfr. fungar.
refunfuñu, el
📖: refunfuñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Protesta fecha en voz baxa [Ca]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Y</i>(TEST)
  1. refunfuñu
  2. Protesta fecha en voz baxa
    • Ca
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Y</i
andaben a palos pel día/y de nuiche en refunfuños [El
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">andaben</i> <i class="della">a</i> <i class="della">palos</i> <i class="della">pel</i> <i class="della">día</i>/<i class="della">y de</i> <i class="della">nuiche</i> <i class="della">en</i> <i class="della">refunfuños</i> [El
Camberu 40] Posible deverbal de refunfuñar (
  1. Camberu 40]
  2. Posible deverbal de refunfuñar (
cfr.).
refungar
📖: refungar
🏗️: NO
✍️: NO
<refungar [PSil. Tox. /Eo/. Tor. Mar]. /////rezungar [Cl. Pa. Cb. Cp. Ac. Ar. Mar. VCid. SCiprián]. resungar [Sm].>(TEST)
  1. refungar
    • Cg
  2. refungar
    • PSil
    • Tox
    • /Eo/
    • Tor
    • Mar
  3. rezungar dudoso (certainty = baxa)
    • Cl
    • Pa
    • Cb
    • Cp
    • Ac
    • Ar
    • Mar
    • VCid
    • SCiprián
  4. resungar
    • Sm
Reburdiar [Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Ar. Sm (= remungar = re- ferver). PSil. Tox. /Eo/. Tor. Mar. VCid]. 2. Zumbar les abeyes y otros inseutos [SCiprián]. Cfr. fungar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Reburdiar [Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Ar. Sm (= remungar = re- ferver). PSil. Tox. /Eo/. Tor. Mar. VCid].
  3. 2. Zumbar les abeyes y otros inseutos [SCiprián]. Cfr. <i class="della">fungar</i>.
refungón, ona
📖: refungón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<resungón/ona [Sm].>(TEST)
  1. refungón
  2. resungón/ona
    • Sm
Que refunga [Sm (= remungón). Tor]. Cfr. fungar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que <i class="della">refunga</i> [Sm (= remungón). Tor]. Cfr. <i class="della">fungar</i>.
refuntada, la
📖: refuntada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Reprimenda grande [PSil]: <i class="della">L.levóu</i>(TEST)
  1. refuntada
  2. Reprimenda grande [PSil]: <i class="della">L.levóu</i
una buena refuntada [PSil].
  1. 1. <i class="della">una</i> <i class="della">buena</i> <i class="della">refuntada</i> [PSil].
Posible deverbal de *refrontar, intensivu del ast. afontar fe- chu dende fonta y en rellación con afontanar 2 (cfr.).
refusar
📖: refusar
🏗️: NO
✍️: NO
Refugar, cast. <i class="della">rechazar</i>(TEST)
  1. refusar
  2. Refugar, cast
  3. <i class="della">rechazar</i
[Pzu. JH].
  1. 1. [Pzu. JH].
Del llat. *reFusāre ‘refugar’, ‘recular’, con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh), quiciabes iguáu so- bre refūsus, -a, -um participiu del verbu refundere (Old) con usu ax. refusu, a, o (cfr.) y nominal refusu (cfr.). Ye perclaro que se trata d’una xuntura con conciencia de dos términos, al caltenese ensin camudar la [-f-] (ghla 177), o d’un cultismu (pe2: 346).
refusu, a, o*
📖: refusu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<refuso/a [Mar].>(TEST)
  1. refusu
  2. refuso/a
    • Mar
Confundíu, perplexu, en dulda [Mar].
  1. 1. Confundíu, perplexu, en dulda [Mar].
Cfr. refusar.
refusu, el
📖: refusu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aición y efeutu de <i class="della">refusar</i>(TEST)
  1. refusu
  2. Aición y efeutu de <i class="della">refusar</i
[Pzu].
  1. 1. [Pzu].
Cfr. refusar.
refuxar
📖: refuxar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">refugiar</i>(TEST)
  1. refuxar
  2. Cast
  3. <i class="della">refugiar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. refuxu.
refuxir
📖: refuxir
🏗️: NO
✍️: NO
Fuxir [Pzu. JH]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
  1. refuxir
  2. Fuxir
    • Pzu
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i
el alcallde refuir por derecho [FL (FFLL)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">el</i> <i class="della">alcallde</i> <i class="della">refuir</i> <i class="della">por</i> <i class="della">derecho</i> [FL (FFLL)]
Amestanza del intensivu re- col verbu llat. fugere o col so continuador ast. fuxir ~ fuír (cfr. afuxir). El caltenimientu de [f] débese a la conciencia de la composición del términu, lo mesmo que vemos en refuxu (cfr.).
refuxu, el
📖: refuxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">refugio</i>(TEST)
  1. refuxu
  2. Cast
  3. <i class="della">refugio</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Del llat. refugium, -i ‘refuxu’, ‘asilu’, ‘fuga’ (abf) per vía cul- tizante. Dende equí pudo facese’l verbu refuxar (cfr. afuxir) por cuenta la conciencia de la composición colo que se trata la [f] como si tuviera al aniciu la pallabra.
regacha, la
📖: regacha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación, quiciabes cola acei- ción de ‘regueru’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">en</i>(TEST)
  1. regacha
  2. Términu conocíu pela documentación, quiciabes cola acei- ción de ‘regueru’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">en</i
un coz de tierra que ay partiendo la regacha del Reborio
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">coz</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tierra</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ay</i> <i class="della">partiendo</i> <i class="della">la</i> <i class="della">regacha</i> <i class="della">del</i> <i class="della">Reborio</i>
[Grangerías xviii: 740] un fondrigoncico de regacha perezosa [Grangerías xviii: 746] una regacha que baxa de la canal del mismo Diegonero [Grangerías xviii: 748] regachuela [Grangerías xviii: 749]
  1. Grangerías xviii: 740
  2. un fondrigoncico de regacha perezosa
  3. Grangerías xviii: 746
  4. una regacha que baxa de la canal del mismo Diegonero
  5. Grangerías xviii: 748
  6. regachuela
  7. Grangerías xviii: 749
Cfr. riegu.
regachu, el
📖: regachu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. regachu
    • Lln
Pequeña corriente d’agua [Lln].
  1. 1. Pequeña corriente d’agua [Lln].
Cfr. riegu.
regachuelu, el
📖: regachuelu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">regachuelu,</b>(TEST)
  1. regachuelu
  2. b class="della">regachuelu,</b
el Regueracu, regatu [Mar].
  1. 1. <b class="della">el </b>Regueracu, regatu [Mar].
Cfr. riegu.
regación, la
📖: regación
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rigación [y Ac].>(TEST)
  1. regación
  2. rigación
    • y Ac
Cast. irrigación [Ac].
  1. 1. Cast. <i class="della">irrigación</i> [Ac].
Del llat. rigātio, -onis ‘aición de regar’ (em s.v. rigo; abf), per vía semiculta averáu al cat. regaó (deeh).
regadera, la
📖: regadera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<regaera [Llg. Ay]. regadiera [Tox]. //regadeira [Eo].>(TEST)
  1. regadera
    • Vd
    • Tb
    • Pr
    • Oc
    • Sg
  2. regaera
    • Llg
    • Ay
  3. regadiera
    • Tox
  4. regadeira eonaviego
    • Eo
Cast. regadera [Ay. Vd. /Eo/]. Vasía pa regar a mano [Tb]. 2. Ferramienta pa facer preses nos praos (per un llau tien for- ma de zau, pela otra de fesoria [Vf, Pr (Cv). Tox]. Fesoria de dos boques pa llimpiar preses [Oc]. Ferramienta de llabran- za [Vd]. Pica emplegada pol picador [Llg] p’abrir brecha na parte más blanda del carbón (güei en desusu por sustituyila’l martiellu d’aire comprimío) [Min (= regaora)]. 3. Presa, re- guera [Mar]. Canaleta de les cortes pa que caigan nella los mexos y moñica del ganáu [Sg]. //Picaor de regaera ‘bon pi- cador de la mina’ [Llg]. //Tar como una regadera ‘tar llocu’ [Ay (regaera). LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">regadera</i> [Ay. Vd. /Eo/]. Vasía pa regar a mano [Tb].
  2. 2. Ferramienta pa facer preses nos praos (per un llau tien for- ma de zau, pela otra de fesoria [Vf, Pr (Cv). Tox]. Fesoria de dos boques pa llimpiar preses [Oc]. Ferramienta de llabran- za [Vd]. Pica emplegada pol picador [Llg] p’abrir brecha na parte más blanda del carbón (güei en desusu por sustituyila’l martiellu d’aire comprimío) [Min (= regaora)].
  3. 3. Presa, re- guera [Mar]. Canaleta de les cortes pa que caigan nella los mexos y moñica del ganáu [Sg]. //<i class="della">Picaor</i> <i class="della">de</i> <i class="della">regaera</i> ‘bon pi- cador de la mina’ [Llg]. //<i class="della">Tar como una regadera </i>‘tar llocu’ [Ay (regaera). LC].
cum palumbare suo cum arbores parras palumbare exitus et regressus regaderas 1222(or.) [MSAH-V/138]
  1. cum palumbare suo cum arbores parras palumbare exitus et regressus regaderas
  2. 1222(or.) MSAH-V/138
Cfr. regar.
regadiegu, a, o
📖: regadiegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<b class="della">regadiegu,</b>(TEST)
  1. regadiegu
  2. b class="della">regadiegu,</b
a, o Regadizu [JH].
  1. 1. <b class="della">a,</b> <b class="della">o </b>Regadizu [JH].
Cfr. regar.
regador, ora
📖: regador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">regador,</b>(TEST)
  1. regador
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">regador,</b
ora Que riega [JH].
  1. 1. <b class="della">ora </b>Que riega [JH].
Cfr. regador, el.
regador, el
📖: regador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. regador
Regadera, vasía pa regar [Mar]. 2. Trabayador encargáu de facer una regadura [Min].
  1. Regadera, vasía pa regar [Mar]. 2. Trabayador encargáu de facer una regadura [Min].
  2. Min
Del llat. rigatOr, -Oris ‘el que riega’ (abf). Analóxicamente féxose un femenín regadora (cfr.). A la so vera regador, ora (cfr.) con usos axetivos.
regadora, la
📖: regadora
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><regaora [Min].>(TEST)
  1. regadora
  2. ident class="della" level="1"></ident><regaora
    • Min
Camioneta con cuba que riega les cais [Xx]. 2. Pica, regade- ra emplegada pol picador p’abrir brecha na parte más blanda del carbón (güei en desusu por sustituyila’l martiellu d’aire comprimío) [Min]. Cfr. regador, el.
  1. Camioneta con cuba que riega les cais [Xx]. 2. Pica, regade- ra emplegada pol picador p’abrir brecha na parte más blanda del carbón (güei en desusu por sustituyila’l martiellu d’aire comprimío) [Min].
  2. Min
  3. Cfr. regador, el.
regadura, la 1
📖: regadura
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
</b>Cast. <i class="della">regadura</i>(TEST)
  1. regadura
    • Pa
  2. /b>Cast
  3. <i class="della">regadura</i
[Pa].
  1. 1. [Pa].
Cfr. regar.
regadura, la 2
📖: regadura
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident><regaúra [Ca]. ragaúra [Mi].>(TEST)
  1. regadura
  2. ident class="della" level="1"></ident><regaúra
    • Ca
  3. ragaúra
    • Mi
Fendedura na madera pa encaxar una tabla [Pa]. Enllaz inte- rior de les cureñes d’un horru [Ca]. 2. Parte blanda que suel acompañar a les venes de carbón per onde se riega [Min]. Parte más suave del frente d’avance del taller que ye, xeneral- mente, estéril o tierra [Mi]. Cfr. regaya.
  1. Fendedura na madera pa encaxar una tabla [Pa]. Enllaz inte- rior de les cureñes d’un horru [Ca]. 2. Parte blanda que suel acompañar a les venes de carbón per onde se riega [Min]. Parte más suave del frente d’avance del taller que ye, xeneral- mente, estéril o tierra [Mi].
  2. Mi
  3. Cfr. regaya.
regal, el
📖: regal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Sitiu onde s’evacuaben les coses refugables [Lln]. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes d’una formación axetiva fecha sol llat. <i class="della">riguus</i>(TEST)
  1. regal
  2. ident class="della" level="1"></ident>Sitiu onde s’evacuaben les coses refugables
    • Lln
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes d’una formación axetiva fecha sol llat
  4. <i class="della">riguus</i
‘quien riega’ ‘quien ye regáu’ (em s.v. rigo) a lo meyor *rigālis llueu nominalizáu que fadría referencia a llugares averaos al ríu onde echaben basoria. En tou casu ye términu qu’hebo lluchar colos concurrentes fónicos del tipu real (cfr.), rival (cfr.) ésti non allo- ñáu semánticamente pero curtiamente afitáu na fala.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘quien riega’ ‘quien ye regáu’ (em s.v. rigo) a lo meyor *rigālis llueu nominalizáu que fadría referencia a llugares averaos al ríu onde echaben basoria. En tou casu ye términu qu’hebo lluchar colos concurrentes fónicos del tipu <i class="della">real</i> (cfr.), <i class="della">rival</i> (cfr.) ésti non allo- ñáu semánticamente pero curtiamente afitáu na fala.
regala, la
📖: regala
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">regala</i>(TEST)
  1. regala
    • Llu
  2. Cast
  3. <i class="della">regala</i
[Llu].
  1. 1. [Llu].
Posible pallabra equivalente al cat. regala, común col cast. re- gala ‘tablón... del borde de les embarcaciones’ (drae 21ª), anque Corominas-Pascual falen d’un aniciu inciertu (dcech s.v. regala).
  1. Posible pallabra equivalente al cat. regala, común col cast. re- gala ‘tablón... del borde de les embarcaciones’ (drae 21ª), anque Corominas-Pascual falen d’un aniciu inciertu (dcech s.v. regala).
regalamientu, el
📖: regalamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. regalamientu
Aición de regalar, regalase [JH]. Cfr. regalar.
  1. Aición de regalar, regalase [JH]. Cfr. regalar.
  2. JH
regalar
📖: regalar
🏗️: NO
✍️: NO
<arregalar [Llomb].>(TEST)
  1. regalar
    • Ay
  2. arregalar
    • Llomb
Cast. regalar [Ay]. 2. Curiar, atender, facer prestosa la vida [Mar]. //-se ‘divertise, pasalo bien’ [Llomb]. ‘inclinase’l carru hacia atrás’ [Llomb]. Darete un berdugadu/para la saya nueva/de sayal regala- du/color de primavera [Coples de 1676] mandó isti señoratu arregalayos [Xuan García (1666 ó 1667: 158)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">regalar</i> [Ay].
  3. 2. Curiar, atender, facer prestosa la vida [Mar]. //-<i class="della">se </i>‘divertise, pasalo bien’ [Llomb]. ‘inclinase’l carru hacia atrás’ [Llomb]. <i class="della">Darete</i> <i class="della">un</i> <i class="della">berdugadu</i>/<i class="della">para</i> <i class="della">la</i> <i class="della">saya</i> <i class="della">nueva</i>/<i class="della">de</i> <i class="della">sayal</i> <i class="della">regala-</i> <i class="della">du</i>/<i class="della">color</i> <i class="della">de</i> <i class="della">primavera</i> [Coples de 1676] <i class="della">mandó</i> <i class="della">isti</i> <i class="della">señoratu</i> <i class="della">arregalayos</i> [Xuan García (1666 ó 1667: 158)]
La ñeña regalada á so contento [DyE 20] La de la voz regalada [Enamorados de Aldea 243] Verbu que, como’l correspondiente cast. regalar, llega a nós posiblemente del fr. régaler (dcech s.v. regalar 1). En rella- ción etimolóxica ta l’ast. regalamientu (
  1. La ñeña regalada á so contento
  2. DyE 20
  3. La de la voz regalada
  4. Enamorados de Aldea 243
  5. Verbu que, como’l correspondiente cast. regalar, llega a nós posiblemente del fr. régaler (dcech s.v. regalar 1). En rella- ción etimolóxica ta l’ast. regalamientu (
cfr.).
regalengu, a, o* 1
📖: regalengu
🔤: , a, o* 1
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,, o*, 1
Cfr. <i class="della">realengu,</i>(TEST)
  1. regalengu
  2. Cfr
  3. <i class="della">realengu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
regalengu, a, o* 2
📖: regalengu
🔤: , a, o* 2
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,, o*, 2
Axetivu conocíu pela documentación con una aceición pri- mera de ‘del rei’. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">illos</i>(TEST)
  1. regalengu
  2. Axetivu conocíu pela documentación con una aceición pri- mera de ‘del rei’
  3. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">illos</i
mortorios regalengos qui sunt in supradicto ualle de
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">mortorios</i> <i class="della">regalengos</i> <i class="della">qui</i> <i class="della">sunt</i> <i class="della">in</i> <i class="della">supradicto</i> <i class="della">ualle</i> <i class="della">de</i>
Nembro 1131 (s. xiii) [SV/289] las heredades Rengalengas que deue don Pedro gutieriz sa- car pora nos 1257 [AAU/44] leuar o ouier heredamiento regalengo tan bien clerigos com- mo caualleros & escuderos 1274 [Ordenances/39] leuar ho ouier heredamiento rrengalengo ho forero tan bien caualleros commo escuderos 1274 [Ordenances/40] encontraron mayes que iazen tres heros rengalengos del concello enna eria 1289 [PAUviéu/103] en Cerdennio ha duas losas e duas suertes que son rengalen- gas 1289 [PAUviéu/104] Garcia Pico e Ffernan Pico que sson ffillos_dalgo e carreen heredamiento rengalengo 1289 [PAUviéu/106] en Allones duas tierras rrengalengas que estan lantadas de pumares 1289 [PAUviéu/112] los solariegos ... que non acarrearen los heredamientos ren- galengos 1351(or.) [SB/269] b) secundum proprium est ab integritate de regalengo 919 (s. xii) [ACL/80] in Tradura sicut iurificatum fuit in rengalengo post hanc ec- clesiam 1015(fal.) [SV/69] fuit ipso barrio sakato a parte regalengo 1071 (s. xii) [MSAH-II/429] illa autem hereditate et ipso monasterio quia erat regalengo 1080 (s. xii) [ACL/488] fatio et abstrao ea ex meo regalengo 1081 (s. xii) [ACL/495] ad mihi Adefonsus regis ad meo regalengo 1089(or.) [DCO- I/268] hereditas de regalengo 1089 (s. xii) [ACL/530] nec ad rengalengum nec ad episcopatum 1089 (s. xii) [ACL/530] facimus finem inter rengalengum et episcopatum 1106(or.) [DCO-I/336] tam de nostro regalengo quam etiam ex alia parte 1109(or.) [ACL/5] toto illo regalengo de Xano 1123(c.) [ACL/111] illos homines de regalengo 1131 (s.xiii) [SV/288] toto illo meo rengalengo 1131 (s. xii) [MSAH-IV/141] de istis uillis duabus sunt dialio regalengo 1161 (s. xiv) [DCO-I/430] rengalengo de Alaua 1163 (s. xiii) [MB/185] cum omni rengalengo et comdadu 1171 (s. xiii) [DCO-I/452] ecclesiam Sancte Marie de Sebrai cum uniuerso regalengo et ueiga 1175(or.) [SV/489] que sunt de meo rengalengo 1178(or.) [SV/507] senior en los rengalengos 1194(or.) [MSAH-IV/513] prior de Ucles domino in rengalengo 1200(or.) [MSAH- V/14] de la otra parte enno rengalengo 1240(or.) [ACL/70] IIIª parte el rengalengo 1258(or.) [MCar-I/351] de las otras duas el rengalengo 1259(or.) [MCar-I/374] non deue passar al rrengalengo 1284(or.) [MCar-II/202] concello de Ouiedo auian por razon de rengalengo hun mor- torio en Pollana 1289 [PAUviéu/106]
  1. Nembro
  2. 1131 (s. xiii) SV/289
  3. las heredades Rengalengas que deue don Pedro gutieriz sa- car pora nos
  4. 1257 AAU/44
  5. leuar o ouier heredamiento regalengo tan bien clerigos com- mo caualleros & escuderos
  6. 1274 Ordenances/39
  7. leuar ho ouier heredamiento rrengalengo ho forero tan bien caualleros commo escuderos
  8. 1274 Ordenances/40
  9. encontraron mayes que iazen tres heros rengalengos del concello enna eria
  10. 1289 PAUviéu/103
  11. en Cerdennio ha duas losas e duas suertes que son rengalen- gas
  12. 1289 PAUviéu/104
  13. Garcia Pico e Ffernan Pico que sson ffillos_dalgo e carreen heredamiento rengalengo
  14. 1289 PAUviéu/106
  15. en Allones duas tierras rrengalengas que estan lantadas de pumares
  16. 1289 PAUviéu/112
  17. los solariegos ... que non acarrearen los heredamientos ren- galengos
  18. 1351(or.) SB/269
  19. b)
  20. secundum proprium est ab integritate de regalengo
  21. 919 (s. xii) ACL/80
  22. in Tradura sicut iurificatum fuit in rengalengo post hanc ec- clesiam
  23. 1015(fal.) SV/69
  24. fuit ipso barrio sakato a parte regalengo
  25. 1071 (s. xii) MSAH-II/429
  26. illa autem hereditate et ipso monasterio quia erat regalengo
  27. 1080 (s. xii) ACL/488
  28. fatio et abstrao ea ex meo regalengo
  29. 1081 (s. xii) ACL/495
  30. ad mihi Adefonsus regis ad meo regalengo
  31. 1089(or.) DCO- I/268
  32. hereditas de regalengo
  33. 1089 (s. xii) ACL/530
  34. nec ad rengalengum nec ad episcopatum
  35. 1089 (s. xii) ACL/530
  36. facimus finem inter rengalengum et episcopatum
  37. 1106(or.) DCO-I/336
  38. tam de nostro regalengo quam etiam ex alia parte
  39. 1109(or.) ACL/5
  40. toto illo regalengo de Xano
  41. 1123(c.) ACL/111
  42. illos homines de regalengo
  43. 1131 (s.xiii) SV/288
  44. toto illo meo rengalengo
  45. 1131 (s. xii) MSAH-IV/141
  46. de istis uillis duabus sunt dialio regalengo
  47. 1161 (s. xiv) DCO-I/430
  48. rengalengo de Alaua
  49. 1163 (s. xiii) MB/185
  50. cum omni rengalengo et comdadu
  51. 1171 (s. xiii) DCO-I/452
  52. ecclesiam Sancte Marie de Sebrai cum uniuerso regalengo et ueiga
  53. 1175(or.) SV/489
  54. que sunt de meo rengalengo
  55. 1178(or.) SV/507
  56. senior en los rengalengos
  57. 1194(or.) MSAH-IV/513
  58. prior de Ucles domino in rengalengo
  59. 1200(or.) MSAH- V/14
  60. de la otra parte enno rengalengo
  61. 1240(or.) ACL/70
  62. IIIª parte el rengalengo
  63. 1258(or.) MCar-I/351
  64. de las otras duas el rengalengo
  65. 1259(or.) MCar-I/374
  66. non deue passar al rrengalengo
  67. 1284(or.) MCar-II/202
  68. concello de Ouiedo auian por razon de rengalengo hun mor- torio en Pollana
  69. 1289 PAUviéu/106
Del llat. rēgālis, -e ‘del rei’, ‘propiu d’un rei’ (em s.v. rēx; abf) cola amestanza d’un suf. -ĭnicus favorecío pola tendencia reductora fónica de re(g)alis y pola amenaza de tracamundiu fónicu col concurrente continuador del llat. ri(u)alis (cfr. rea- lengu, a, o). Nesi intentu de fuxir del tracamundiu fusiona- dor de los dos términos paez qu’han entendese les variantes gráfiques del tipu “rengalengo” que, anque a vegaes podría vese como simple desendolque d’abreviatures, tamién sedría a xustificase como una propagación de la nasal del sufixu a la sílaba precedente y como influxu fónicu de la familia de rengu (cfr.). Gramaticalmente alvertimos na documentación un usu axetivu (§a) anque llueu acabe xeneralizándose la no- minalización del masc. (§b). Semánticamente pervése nidia- mente que los terrenos regalengos son de procedencia real acordies cola so etimoloxía.
regalina, la
📖: regalina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Fiesta de la Virxe María celebrada l’últimu domingu d’agostu, en Cadavéu (Vd), n’honor de Ntra. Sra. de Riegla. <i class="della">Virxe</i>(TEST)
  1. regalina
  2. Fiesta de la Virxe María celebrada l’últimu domingu d’agostu, en Cadavéu (Vd), n’honor de Ntra
  3. Sra
  4. de Riegla
  5. <i class="della">Virxe</i
de Riégala nuesa/Regalina, Regalina [FCoronas 131] Cfr. regla.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">Riégala</i> <i class="della">nuesa</i>/<i class="della">Regalina</i><i class="della">,</i> <i class="della">Regalina</i><i class="della">…</i> [FCoronas 131] Cfr. <i class="della">regla</i>.
regaliz, el
📖: regaliz
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">regaliz</i>(TEST)
  1. regaliz
  2. Cast
  3. <i class="della">regaliz</i
[Ac].
  1. 1. [Ac].
Cfr. regaliza.
regaliza, la
📖: regaliza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<la regalicia [Mar]. la regaliz [y Xx]. /////el regaliz [Ac (i)].>(TEST)
  1. regaliza
    • Xx
  2. la regalicia
    • Mar
  3. la regaliz
    • y Xx
  4. el regaliz dudoso (certainty = baxa)
    • Ac (i)
Glykyrrhiza glabra [PSil]. Planta d’u faen el regaliz [Xx]. Planta herbácea de la que saquen de la raíz un zusmiu meleci- nable [Mar].
  1. 1. <i class="della">Glykyrrhiza glabra </i>[PSil]. Planta d’u faen el regaliz [Xx]. Planta herbácea de la que saquen de la raíz un zusmiu meleci- nable [Mar].
2. Regaliz [Xx. Ay]. Del grecismu en llat. serondu liquirĭtia con metátesis, d’u llogra facese’l correspondiente masc. *riquilĭtia → regaliz (dcech s.v. regaliz).
regalla, la
📖: regalla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<regal.la [Qu. Tb. Sm. Pzu. Cv. Oc]. reh.alla [Or (S). Lln]. {Con yeísmu reh.aya [Cl]}.>(TEST)
  1. regalla
    • Llg
    • Pr
    • Sb
    • Bi
  2. {Con yeísmu reh.aya [Cl]}
  3. regal.la
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • Cv
    • Oc
  4. reh.alla
    • Or (S)
    • Lln
Resquiebra que dixebra les ñalgues [Llg. Qu. Tb. Sm. Pzu. Pr (= regaña). Cv (= regaña). Oc]. 2. Órganu xenital femenín [Tb]. 3. Grieta [Or (S). Lln. Sb. Tb. Pr (= regaña)] grande [Oc]. Grieta na parede [Bi]. Grieta, fendedura [Cl. Qu]. Raxa, grieta [Llg]. Cfr. regaña. En rellación etimolóxica con regalla ta regalli- na (cfr.), regalladura (cfr.); el masc. analóxicu regallu (cfr.); [l’aum. regallón ‘que regala muncho los güeyos’ /Eo/]; l’ax. regalludu (cfr.). L’ast. regalla ta tamién nel aniciu de la for- mación del verbu arregallar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Resquiebra que dixebra les ñalgues [Llg. Qu. Tb. Sm. Pzu. Pr (= regaña). Cv (= regaña). Oc].
  3. 2. Órganu xenital femenín [Tb].
  4. 3. Grieta [Or (S). Lln. Sb. Tb. Pr (= regaña)] grande [Oc]. Grieta na parede [Bi]. Grieta, fendedura [Cl. Qu]. Raxa, grieta [Llg]. Cfr. <i class="della">regaña</i>. En rellación etimolóxica con <i class="della">regalla </i>ta <i class="della">regalli- na</i> (cfr.), <i class="della">regalladura</i> (cfr.); el masc. analóxicu <i class="della">regallu</i> (cfr.); [l’aum. <i class="della">regallón </i>‘que regala muncho los güeyos’ /Eo/]; l’ax. <i class="della">regalludu </i>(cfr.). L’ast. <i class="della">regalla </i>ta tamién nel aniciu de la for- mación del verbu <i class="della">arregallar</i> (cfr.).
regalladura, la
📖: regalladura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<regal.laúra [Ay].>(TEST)
  1. regalladura
    • Pr
  2. regal.laúra
    • Ay
Rendexa, grieta [Ay]. Grieta [Pr].
  1. 1. Rendexa, grieta [Ay]. Grieta [Pr].
2. Resquiebra que xebra les ñalgues [Pr]. Cfr. regalla.
regallina, la
📖: regallina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
//(Xugar) <i class="della">a</i>(TEST)
  1. regallina
  2. (Xugar) <i class="della">a</i eonaviego
la regallina ‘columbiase (xubiendo y baxando los piértigos del carru)’ [Os].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">regallina</i> ‘columbiase (xubiendo y baxando los piértigos del carru)’ [Os].
Cfr. regalla.
regallón, el*
📖: regallón
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<reh.allón [Or (S)].>(TEST)
  1. regallón
  2. reh.allón
    • Or (S)
Grieta [Or (S)].
  1. 1. Grieta [Or (S)].
Aum. de regallu (cfr. regalla). Na fastera eonaviega regallón ‘que tien los güeyos abiertos’, ye d’usu axetivu.
regallu, el
📖: regallu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<reh.allu [Lln].>(TEST)
  1. regallu
  2. reh.allu
    • Lln
Fendedura, resquiebra [AGO]. Grieta menor que la reh.alla [Lln].
  1. 1. Fendedura, resquiebra [AGO]. Grieta menor que la <i class="della">reh.alla</i> [Lln].
Cfr. regalla.
regalludu, a, o
📖: regalludu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. regalludu
    • Cv
Rellenu, rechonchu [Cv (= retoutanudu)].
  1. 1. Rellenu, rechonchu [Cv (= retoutanudu)].
Cfr. regalla.
regalu, el
📖: regalu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+reguelu [Ay].>(TEST)
  1. regalu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+reguelu
    • Ay
Cast. regalo [Ay. JH]: Ye un don -reguelu- mui güepu [Ay]. ///Regalu d’aldea pal que lu desea [R (Carta 140)]. Regalín
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">regalo</i> [Ay. JH]: <i class="della">Ye</i> <i class="della">un</i> <i class="della">don</i> <i class="della">-reguelu-</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">güepu</i> [Ay]. ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Regalu</i> <i class="della">d’aldea</i> <i class="della">pal</i> <i class="della">que</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">desea</i> [R (Carta 140)]. <i class="della">Regalín</i>
d’aldea, Dios i lu a quien lu desea [Lln]. il miyor vocadín mos diz com{é}me/qui al santiquín, al seriu, al bono, al malu/ye fay sos revel{g}uicos il regalu [Xuan García (1666 ó 1667: 158)] Falé-y a la ciudadana,/con [illexible] y regalu/enrestré-y la zaramalla/de señores, mas ñon dio/más respuesta que una tapia [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 61-65)] Posible deverbal de regalar (cfr.).
  1. d’aldea, Dios i lu a quien lu desea [Lln]. il miyor vocadín mos diz com{é}me/qui al santiquín, al seriu, al bono, al malu/ye fay sos revel{g}uicos il regalu
  2. Xuan García (1666 ó 1667: 158)
  3. Falé-y a la ciudadana,/con [illexible] y regalu/enrestré-y la zaramalla/de señores, mas ñon dio/más respuesta que una tapia
  4. ABalvidares, Romanzón (Poesíes 61-65)
  5. Posible deverbal de regalar (cfr.).
regantible
📖: regantible
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><(<i class="della">sic</i>)>(TEST)
  1. regantible
    • Sb
  2. ident class="della" level="1"></ident><(<i class="della">sic</i>)
Regable [Sb].
  1. 1. Regable [Sb].
Del participiu de presente del verbu regar (cfr.), *regante, sol que se fexo un nome regantíu (cfr.), paralelu al cast. rega- dío, y un ax. en -ibilis, regantible. Quiciabes de *regante cola amestanza del suf. -inus siguió ast. regantíu (cfr.).
  1. Del participiu de presente del verbu regar (cfr.), *regante, sol que se fexo un nome regantíu (cfr.), paralelu al cast. rega- dío, y un ax. en -ibilis, regantible. Quiciabes de *regante cola amestanza del suf. -inus siguió ast. regantíu (cfr.).
regantíu, {el}
📖: regantíu
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
Cast. <i class="della">regadío</i>(TEST)
  1. regantíu
  2. Cast
  3. <i class="della">regadío</i
[Mar. Llomb. JH]: Tierra de regantío [Mar]:
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Mar. Llomb. JH]: <i class="della">Tierra</i> <i class="della">de</i> <i class="della">regantío</i> [Mar]:
Tierra regantío, plao regantío [Mar]. Ual de maluas e Ual de regantio e iaze en brazo dEsteuan 1229(or.) [MCar-I/189] Cfr. regantible.
  1. Tierra regantío, plao regantío [Mar].
  2. Mar
  3. Ual de maluas e Ual de regantio e iaze en brazo dEsteuan
  4. 1229(or.) MCar-I/189
  5. Cfr. regantible.
regaña, la
📖: regaña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><ragaña [Cn (F)].>(TEST)
  1. regaña
  2. ident class="della" level="1"></ident><ragaña
    • Cn (F)
Resquiebra que dixebra les ñalgues [Xx. Cr. Ac. Ri. Cn (MG, F). Pr (= regalla). Cv. /Eo. Mánt/. JH]: Bésame ña regaña dell culu [JH]. 2. Culu [Cñ], culera [Xx]. 3. Órganu xenital fe- menín [Ac. Ri. Tox (= parrusa)]: Tas enseñando la regañina a la xente [Ac]. 4. Grieta [Cr. Ri. Md. Cn (MG, F). Pr (= regalla). Oc (= regañadura). /Mánt/]. Cualquier abertura (na fruta, pan, etc) [JH]. 5. Abertura, corte nuna materia enantes axuntao [Cb. Cp]. 6. Apellativu cariñosu [Xx]: ¿Va algo, re- gaña? [Xx]. Iohannes Regania 1145(or.) [ACL/233] Si non llimpies la regaña/nin comes co la cuyar/ve a vivir allá entre gochos/ó escuéndite nel payar [CyN (Recuerdos)] Si non faces samartín/nin tienes pan nin castaña/bien lo pagarán por fin/el botiellu y la regaña [CyN (Recuerdos)] Del grecismu adautáu al llat. como rhagadia, términu afitáu por Isidoro de Sevilla: Ragadiae dicuntur eo quod fissurae sint rugis collectae circa orificium [‘llámense regadiae a les pequeñes fisures agrupaes en rugosidaes que salen xunto al cursu’ (Etimologías iv, 7-39)]. Semánticamente alviértese l’aplicación del términu a les fendedures y orificios anató-
  1. Resquiebra que dixebra les ñalgues [Xx. Cr. Ac. Ri. Cn (MG, F). Pr (= regalla). Cv. /Eo. Mánt/. JH]: Bésame ña regaña dell culu [JH]. 2. Culu [Cñ], culera [Xx]. 3. Órganu xenital fe- menín [Ac. Ri. Tox (= parrusa)]: Tas enseñando la regañina a la xente [Ac]. 4. Grieta [Cr. Ri. Md. Cn (MG, F). Pr (= regalla). Oc (= regañadura). /Mánt/]. Cualquier abertura (na fruta, pan, etc) [JH]. 5. Abertura, corte nuna materia enantes axuntao [Cb. Cp]. 6. Apellativu cariñosu [Xx]: ¿Va algo, re- gaña? [Xx]. Iohannes Regania
  2. 1145(or.) ACL/233
  3. Si non llimpies la regaña/nin comes co la cuyar/ve a vivir allá entre gochos/ó escuéndite nel payar
  4. CyN (Recuerdos)
  5. Si non faces samartín/nin tienes pan nin castaña/bien lo pagarán por fin/el botiellu y la regaña
  6. CyN (Recuerdos)
  7. Del grecismu adautáu al llat. como rhagadia, términu afitáu por Isidoro de Sevilla: Ragadiae dicuntur eo quod fissurae sint rugis collectae circa orificium [‘llámense regadiae a les pequeñes fisures agrupaes en rugosidaes que salen xunto al cursu’ (Etimologías iv, 7-39)]. Semánticamente alviértese l’aplicación del términu a les fendedures y orificios anató
  8. ‘llámense regadiae a les pequeñes fisures agrupaes en rugosidaes que salen xunto al cursu’ (Etimologías iv, 7-39)
micos pa poder referise llueu a cualquier tipu de resquiebra o abertura; mesmamente pue coyer un sentíu cariñosu. Con too, dende l’étimu apuntáu foi posible un resultáu en [S] (cfr. *ragaxa); [θ] (cfr. razadura); pero lo más aguardable sedría un resultáu en [y], *regaya con posible camudamien- tu con [ɲ], regaña (cfr.) y [], regalla (ghla §4.5.10). Lo mesmo veríase nes formaciones que siguieron sobro caú- na d’estes pallabres (regañadura/regalladura, regañatu, regañeta, regañina, regañu, etc.) y, perespecialmente, nos verbos formaos sobro dambos términos regañar [(cfr.) cola so percorreición recañar (cfr.)] y regallar (cfr.) dambos ta- mién asitiaos nel gall. regañar ‘abrise l’oriciu’, ‘agrietase’, ‘amosar los dientes riendo o amenazando’; y regalar ‘abrir muncho los güeyos’ (gvgh), etc. ¿Partiríamos, entós, pal ast. regaña (- ragaya), regalla del mesmu étimu o sedría meyor camentar que regalla almite l’influxu del posible continuador del llat. galla, -ae ‘agalla’, voz emplegada por Pliniu sobro la que pudo facese un ver- bu *regallare ‘amosar l’agalla’, ‘amosar el frutu’, ‘amosar l’interior d’una cosa’? Nun resulta fácil sabelo y menos al persaber que, semánticamente, son fácilmente reducibles l’ún al otru, mesmamente nel casu en que regañar significa ‘reñer’ darréu que reñer ye tamién ‘abrir’, ‘amosar’ porque precede al fechu de facer ver lo qu’hai nel interior de daqué (nesti casu de la boca → dientes). En tou casu da la impresión de que dambos verbos tuvieron empobinaos a lo llargo de la hes- toria a sentise bien el mesmu signu bien fondamente averaos (pe1: 82). Documentalmente quiciabes pudiéremos axuntar un elementu más a lo visto enantes porque nel sieglu xii consé- ñasenos: Micahel Reganado 1173(or.) [VVS/84]. De toes ma- neres nun podríamos xebrar si “reganado” ye un participiu de regañar o de *reganar. Una formación sobro regañar ye ast. sorregañar (cfr.), un compuestu del continuador de sub > so-, y de regañar.
regañadura, la
📖: regañadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. regañadura
Cfr. arregañadura.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">arregañadura</i>.
regañatu, el*
📖: regañatu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<regañato [Os].>(TEST)
  1. regañatu
  2. regañato
    • Os
Riña ensin importancia [Os].
  1. 1. Riña ensin importancia [Os].
Cfr. regaña.
regañeta, la
📖: regañeta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. regañeta
Resquiebra que dixebra les ñalgues [AGO].
  1. 1. Resquiebra que dixebra les ñalgues [AGO].
Dim. de regaña.
regañina, la
📖: regañina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Riña más o menos grande [Ay]. Dim. de <i class="della">regaña</i>(TEST)
  1. regañina
  2. Riña más o menos grande
    • Ay
  3. Dim
  4. de <i class="della">regaña</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
regañu, el
📖: regañu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. regañu
Xestu o descomposición del rostru con que s’amuesa enfadu o disgustu [JH].
  1. 1. Xestu o descomposición del rostru con que s’amuesa enfadu o disgustu [JH].
Cfr. regaña.
regar
📖: regar
🏗️: NO
✍️: NO
<rigar [As].>(TEST)
  1. regar
    • Pa
    • Llg
    • Sr
    • Tb
    • Rs
    • Ay
    • Cg
    • Vv
    • An
    • Ll
    • Pr
    • Cp
  2. rigar
    • As
Cast. regar [Pa. Ac. Llg. PSil. As. JH]. Echar agua [Sr. Tb]. Rociar el suelu enantes de barrer [Rs. Tb]. Moyar llevando l’agua per tubu o canal, presa, o con aspersión [Ay]. Dar sa- lida al agua depositao nuna galería [Min]. 2. Facer una canal pal riegu [Llg]. Llimpiar los calces del suelu pa que l’agua que llovió cuerra ensin torga [Cg]. Facer canales pa esviar l’agua [Vv]. Llimpiar les sangraderes pa que cuerra l’agua [An]. Iguar riegos [Cg. Sr. Ll] cola fesoria cuando amaga llo- ver pa que cuerra l’agua [Pa]. Abrir riegos o seches nes tierres semaes pa que nun s’estanque l’agua al llover [JH]. 3. Facer riegos pa semar [Pr]. Dir abriendo riegos col llabiegu [Cp]. 4. Semar en riegos [Llg]: Eses patatuques tán pa regales, tienen guaños [Llg]. Plantar cebollín, semar maíz [Ac]: Voi regar maíz [Ac]. 5. Facer una fendedura arrancando la rega- dura colo que la vena queda desapegada y en condiciones de poder arrancala [Min]. Entamar l’avance nel carbón abriendo camín pela parte menos dura pa llueu esportillar el restu, la vena, que ye abondo más duro [Min]. ///En marzo’l sol riega y el agua quema [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">regar </i>[Pa. Ac. Llg. PSil. As. JH]. Echar agua [Sr. Tb]. Rociar el suelu enantes de barrer [Rs. Tb]. Moyar llevando l’agua per tubu o canal, presa, o con aspersión [Ay]. Dar sa- lida al agua depositao nuna galería [Min].
  2. 2. Facer una canal pal riegu [Llg]. Llimpiar los calces del suelu pa que l’agua que llovió cuerra ensin torga [Cg]. Facer canales pa esviar l’agua [Vv]. Llimpiar les sangraderes pa que cuerra l’agua [An]. Iguar riegos [Cg. Sr. Ll] cola fesoria cuando amaga llo- ver pa que cuerra l’agua [Pa]. Abrir riegos o seches nes tierres semaes pa que nun s’estanque l’agua al llover [JH].
  3. 3. Facer riegos pa semar [Pr]. Dir abriendo riegos col llabiegu [Cp].
  4. 4. Semar en riegos [Llg]: <i class="della">Eses</i> <i class="della">patatuques</i> <i class="della">yá</i> <i class="della">tán</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">regales,</i> <i class="della">yá </i><i class="della">tienen</i> <i class="della">guaños</i> [Llg]. Plantar cebollín, semar maíz [Ac]: <i class="della">Voi</i> <i class="della">regar maíz </i>[Ac].
  5. 5. Facer una fendedura arrancando la rega- dura colo que la vena queda desapegada y en condiciones de poder arrancala [Min]. Entamar l’avance nel carbón abriendo camín pela parte menos dura pa llueu esportillar el restu, la <i class="della">vena</i>, que ye abondo más duro [Min]. ///<i class="della">En</i> <i class="della">marzo’l</i> <i class="della">sol</i> <i class="della">riega </i><i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">agua</i> <i class="della">quema</i> [LC].
a) ipsa aqua pro uestro adtimplum regare ortum linum etiam et uestrum cannamum 925 (s. xii) [ACL/114] et aqua metuta que Ipso monesterio regat sYc se leuauit [Nome de persona] 953(or.) [dcO/62] et ortum et pomare postum et aqua que Ipso monesterio re- gat 953(or.) [dcO/63] aque metuta que ipso monasterio regat 953(or.) [DCO-I/103] illo die_dominico dent illa aqua pro rigare pro ad mesquinos 978 (s. xii) [ACL/258] aqua qui ipsa hereditate regat 1024 (s. xii) [MSAH-II/60] de illo riuulo aqua quantum potueritis domare pro ipsas te- rras rigare 1025 (s. xii) [ACL/411] rigare vestros ortos in die sabbati 1162 (s. xiv-xv) [MSAH- IV/291] sy alguno regare e touiere su oial abierto para regar sus heredades 1395 (t.1506) [SIL/461] regarlo e abrirle madre del rio e presa para lo regar 1471(or.) [VC-II/224] regar e segar e dar la media yerba seca e enbalagada 1471(or.) [VC-II/225] la metad de la yerba regada e segada e curada e enbalagada 1471(or.) [VC-II/225] avedes lo a dar çarrado e regado commo sobredicho es 1471(or.) [VC-II/225]
faga en ella prado etc. e lo çierre e riegue de agua 1494(or.) [VC-II/345] b) et aqua mittuta qui Ipsum monesterium Inregat 953(or.) [dcO/63] accipiatis aquas ad irrigandos ortos 1125(or.) [MSAH- IV/88]
  1. a) ipsa aqua pro uestro adtimplum regare ortum linum etiam et uestrum cannamum
  2. 925 (s. xii) ACL/114
  3. et aqua metuta que Ipso monesterio regat sYc se leuauit [Nome de persona]
  4. 953(or.) dcO/62
  5. et ortum et pomare postum et aqua que Ipso monesterio re- gat
  6. 953(or.) dcO/63
  7. aque metuta que ipso monasterio regat
  8. 953(or.) DCO-I/103
  9. illo die_dominico dent illa aqua pro rigare pro ad mesquinos
  10. 978 (s. xii) ACL/258
  11. aqua qui ipsa hereditate regat
  12. 1024 (s. xii) MSAH-II/60
  13. de illo riuulo aqua quantum potueritis domare pro ipsas te- rras rigare
  14. 1025 (s. xii) ACL/411
  15. rigare vestros ortos in die sabbati
  16. 1162 (s. xiv-xv) MSAH- IV/291
  17. sy alguno regare e touiere su oial abierto para regar sus heredades
  18. 1395 (t.1506) SIL/461
  19. regarlo e abrirle madre del rio e presa para lo regar
  20. 1471(or.) VC-II/224
  21. regar e segar e dar la media yerba seca e enbalagada
  22. 1471(or.) VC-II/225
  23. la metad de la yerba regada e segada e curada e enbalagada
  24. 1471(or.) VC-II/225
  25. avedes lo a dar çarrado e regado commo sobredicho es
  26. 1471(or.) VC-II/225

  27. faga en ella prado etc. e lo çierre e riegue de agua
  28. 1494(or.) VC-II/345
  29. b)
  30. et aqua mittuta qui Ipsum monesterium Inregat 953(or.)
  31. dcO/63
  32. accipiatis aquas ad irrigandos ortos
  33. 1125(or.) MSAH- IV/88
Del llat. rigāre ‘regar’ (em; Old), verbu con presencia romá- nica (rew s.v. rigare & irrigare) ya panhispánicu (deeh). Nun ye fácil d’amosar si en dalgún casu se fexo dende’l célticu rica, -ae ‘riegu’ (em; tlg 126 s.v. *rika) un verbu *ricare qu’abocare a un mesmu resultáu que’l llat. rigāre. Cola ames- tanza del prefixu de- siguió’l verbu derregar (cfr.). Términos rellacionaos con regar sedríen el deverbal riegu (cfr.), regáu (cfr.), regadera (cfr.), regaderu (cfr.), regadura 1 (cfr.), re- gadiegu (cfr.); tamién n’eonaviegu regadeiro ‘caúna de les pequeñes preses que se faen nuna presa anque non na presa madre’ [/Valledor (Oc)/].
regata, la
📖: regata
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Presa o canalina que lleva agua [Sb]. Regueru [Sb] pequeñu [JH]. 2. Ranura [Vd]. //-<i class="della">es </i>‘deséu’ [Xx]: <i class="della">¡Tien</i>(TEST)
  1. regata
    • Xx
  2. Presa o canalina que lleva agua
    • Sb
  3. Regueru
    • Sb] pequeñu [JH
  4. 2
  5. Ranura
    • Vd
  6. -<i class="della">es </i>‘deséu’ [Xx]: <i class="della">¡Tien</i eonaviego
unes regates de fumar! [Xx].
  1. 1. <i class="della">unes regates</i><i class="della"> de fumar! </i>[Xx].
regata”, regatia”,”regatuca”, regota [Grangerías xviii] Tópense en cualquier regata/el carabán, el coríu [Glorias Ast 161]
  1. regata”, regatia”,”regatuca”, regota
  2. Grangerías xviii
  3. Tópense en cualquier regata/el carabán, el coríu
  4. Glorias Ast 161
Cfr. riegu.
regatada, la*
📖: regatada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<regataa [JH].>(TEST)
  1. regatada
  2. regataa
    • JH
Cast. arroyada [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">arroyada</i> [JH].
Cfr. riegu.
regatu, el
📖: regatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+regotu [y Llg]. //regato [/Eo/].>(TEST)
  1. regatu
    • Pb
    • Pa
    • Cg
    • Cr
    • Cd
    • Lln
    • Llg
    • Sb
    • Cn
    • Sd
  2. regotu metafonía
    • y Llg
  3. regato eonaviego
    • /Eo/
Regueru [Pb. Pa. Cg. Cr. Ac. Cd. JH. R] pequeñu [Lln. Llg. Sb. GP. /Eo/]. 2. Champán, remanse [Tox]. 3. Calce pequeñu [Cn (MG)]. Canal que se fai pa llevar l’agua [Sd. JH]. 4. Ca- nal en medio de los pechos de la muyer [Cd].
  1. 1. Regueru [Pb. Pa. Cg. Cr. Ac. Cd. JH. R] pequeñu [Lln. Llg. Sb. GP. /Eo/].
  2. 2. Champán, remanse [Tox].
  3. 3. Calce pequeñu [Cn (MG)]. Canal que se fai pa llevar l’agua [Sd. JH].
  4. 4. Ca- nal en medio de los pechos de la muyer [Cd].
ela terra de la Moneca que ua al regato 1222(or.) [MSAH- V/140] conno regato que corre ante la yglisia e conna carrera anti- gua [s.f.] [SPM/610] So regatu á un moral daba [PyT 39] Non hai monte que non lleve/un regatu á la llende [Glorias Ast 164b]
  1. ela terra de la Moneca que ua al regato
  2. 1222(or.) MSAH- V/140
  3. conno regato que corre ante la yglisia e conna carrera anti- gua [s.f.]
  4. SPM/610
  5. So regatu á un moral daba
  6. PyT 39
  7. Non hai monte que non lleve/un regatu á la llende
  8. Glorias Ast 164b
Cfr. riegu.
regáu, el
📖: regáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Tayu o frente qu’amuesa l’avance o riegu abiertu na parte me- nos dura del carbón [Min]. <ident class="della" level="1"></ident>Nominalización del participiu masc. del verbu <i class="della">regar</i>(TEST)
  1. regáu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Tayu o frente qu’amuesa l’avance o riegu abiertu na parte me- nos dura del carbón
    • Min
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Nominalización del participiu masc
  4. del verbu <i class="della">regar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
regaya, la*
📖: regaya
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><reh.aya [Lln. Cl].>(TEST)
  1. regaya
  2. ident class="della" level="1"></ident><reh.aya
    • Lln
    • Cl
Rendexa, grieta [Lln. Cl]. 2. Fendedura [Cl]. *raga(y)a(d)ura (y *ragaxadura) ragaúra (cfr.) cola so variante regadura (cfr.) (y ragaxura (cfr.)). Una creación ana- lóxica masculina dende reh.aya ye ast. reh.ayu (cfr. regayu). Dende *ragaya (y ragaxa) pudo llograse’l verbu *arregayar (y *arregaxar) y, con perda de la e átona, el verbu argayar (y argaxar), nel sen de ‘facer o abrir una grieta’ → ‘abrise la tierra con un corrimientu’, con un deverbal argayu (y argaxu) anque fexemos otres suxerencies etimolóxiques (cfr. argayu).
  1. Rendexa, grieta [Lln. Cl]. 2. Fendedura [Cl].
  2. Cl
  3. *raga(y)a(d)ura (y *ragaxadura) ragaúra (cfr.) cola so variante regadura (cfr.) (y ragaxura (cfr.)). Una creación ana- lóxica masculina dende reh.aya ye ast. reh.ayu (cfr. regayu). Dende *ragaya (y ragaxa) pudo llograse’l verbu *arregayar (y *arregaxar) y, con perda de la e átona, el verbu argayar (y argaxar), nel sen de ‘facer o abrir una grieta’ → ‘abrise la tierra con un corrimientu’, con un deverbal argayu (y argaxu) anque fexemos otres suxerencies etimolóxiques (cfr. argayu).
Del llat. rhagadia que n’ast. ufierta un resultáu palatal (cfr. regalla ). Ye posible que reh.aya sía una variante con aspi- ración de -g-, esto ye, con un tracamundiu de velares (ghla 28). Dende la espresión *ragaya (y *ragaxa) féxose’l deriváu
regazu, el
📖: regazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rigazu [As]. +regozu [y Sb]. +reguezu [Ay].>(TEST)
  1. regazu
    • Sb
  2. rigazu
    • As
  3. regozu metafonía
    • y Sb
  4. reguezu metafonía
    • Ay
Cast. regazo, cuellu [Sb. Ay. As].
  1. 1. Cast. <i class="della">regazo,</i> cuellu [Sb. Ay. As].
echolo a la dicha sennora priora en su regaço 1491(or.) [SP- IV/331] Posible deverbal de regazar (
  1. echolo a la dicha sennora priora en su regaço
  2. 1491(or.) SP- IV/331
  3. Posible deverbal de regazar (
cfr. arregazar), lo mesmo que’l correspondiente femenín regaza (cfr.). Un deverbal dende’l participiu débil de regazar (cfr.) o un aumentativu en -atus, -ata ye l’ast. regazáu (cfr.) y, na fastera eonaviega, regazada ‘lo que se lleva d’una vez en cuellu’ [/Eo/].
regla, la
📖: regla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<riegla [Pzu]. //regra [/Eo/].>(TEST)
  1. regla
    • Tb
  2. riegla
    • Pzu
  3. regra eonaviego
    • /Eo/
Cast. regla [Tb. Pzu. /Eo/]. ///Todo’l mundo viva bien, tenga regla en la so casa, ninguno venda la hierba hasta que San Marcos pasa [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">regla </i>[Tb. Pzu. /Eo/]. ///<i class="della">Todo’l mundo viva bien, tenga </i><i class="della">regla</i> <i class="della">en</i> <i class="della">la</i> <i class="della">so</i> <i class="della">casa,</i> <i class="della">ninguno</i> <i class="della">venda</i> <i class="della">la</i> <i class="della">hierba</i> <i class="della">hasta</i> <i class="della">que</i> <i class="della">San</i><i class="della"> Marcos pasa </i>[LC].
a) cum congregatjone regule 889 (or) [DCO/33] in ipso loco militare Christo sub recula patrum 1008(or.) [ACL/218]
  1. a) cum congregatjone regule
  2. 889 (or) DCO/33
  3. in ipso loco militare Christo sub recula patrum
  4. 1008(or.) ACL/218
regayu, el*
📖: regayu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><reh.ayu [Lln].>(TEST)
  1. regayu
  2. ident class="della" level="1"></ident><reh.ayu
    • Lln
Rendexa más pequeña que la reh.aya. [Lln]. Cfr. regaya.
  1. Rendexa más pequeña que la reh.aya. [Lln]. Cfr. regaya.
  2. Lln
regaza, la*
📖: regaza
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><rigaza [As].>(TEST)
  1. regaza
  2. ident class="della" level="1"></ident><rigaza
    • As
Regazu, cuellu [As].
  1. 1. Regazu, cuellu [As].
Cfr. regazu.
regazal, el
📖: regazal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">regazal,</b>(TEST)
  1. regazal
    • Am
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">regazal,</b
el Regueru [Am].
  1. 1. <b class="della">el </b>Regueru [Am].
Cfr. riegu.
regazar
📖: regazar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. regazar
Cfr. arregazar.
  1. Cfr. arregazar.
regazar, el
📖: regazar
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. regazar
Fragua o sitiu onde ta’l fueu nel mazu, na ferrería [Mazu]. Plataforma de la ferrería onde ta’l fogón y les tenaces [Oc]. Quiciabes d’un vasquismu aniciáu sobro fragua arragua d’u siguiría *arragOtzar (Alarcos 1980: 113).
  1. Fragua o sitiu onde ta’l fueu nel mazu, na ferrería [Mazu]. Plataforma de la ferrería onde ta’l fogón y les tenaces [Oc]. Quiciabes d’un vasquismu aniciáu sobro fragua arragua d’u siguiría *arragOtzar (Alarcos 1980: 113).
  2. Oc
regazáu, el
📖: regazáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+regacéu [Ay]. +regazóu [y Sb].>(TEST)
  1. regazáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+regacéu
    • Ay
  3. regazóu metafonía
    • y Sb
///Agustu secu y setiembre moyóu, grande regozóu [LC]. Cfr. regazu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Agustu</i> <i class="della">secu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">setiembre</i> <i class="della">moyóu,</i> <i class="della">grande</i> <i class="della">regozóu</i> [LC]. Cfr. <i class="della">regazu</i>.
Mandil o falda llena de daqué que se tresporta [Ay]. 2. Lo que cabe en regazu [Sb]. 3. Barriga abultada de les preñaes [Sb].
b) Sancte Marie Legionis de Regla 1167(or.) [ACL/378] Sancte Marie de Regla 1212(or.) [ACL/230] uos escriuan en la Regla de Uermeyon 1239(or.) [MSAH- V/227] mando sepultar mio cuerpo en Santa Maria de Regla 1253 (s. xv) [ACL/207] ouier a recebir diciplina segund la regla diciplinela su com- pannera monia 1253(or.) [MSAH-V/271] en Santa Maria de Regla en la claustra 1255 (s. xv) [ACL/225] XI mr. cada anno pora_la vesprada assi commo ye ordenado enna regla 1287(or.) [CLO/146] su rregla ¬ constituçiones fechas contra los ynobedientes 1382 [MCar I/197] lo avemos de vsu e de custume por ordenamiento de nostra rregra 1400 [Espinareda/200] San Pedro de Teverga fesieron publicaçion de la regla sobre- dicha 1492(or.) [VC-II/327] ronpiera la regla de la dicha iglesia segund que fuera acor- dada 1494(or.) [VC-II/350] que se haga una plaza cuadrada a regla y cordel 1587 [AAU/421] c) los monasterios tengan la riegla ye los estabelescemientos que yes dio san Beneyto a los abbades [CC/14] Santa Maria de Riegla [1237-1240](or.) [ACL/76] mando mio corpo soterrar enna claustra de Sancta Maria de Riegla 1250(or.) [ACL/171] felegrisia de Sancta Maria de Rriegla 1260(or.) [ACL/368] oblidosseme enna quarta riegla 1269 (s. xiii) [ACL/507] enna seçena riegla de cima oblidosseme 1269 (s. xiii) [ACL/507] por bien de las declarar despoes assi commo sie escripto enna riegla 1318(or.) [CLO/150] San Pelayo e por nuestra riegla que avemos de la dicha or- dene 1346(or.) [SP-II/222] que lo signnasse de mio signno enna riegla del dicho cabildo 1352(or.) [CLO/166] segun que la su riegla manda et los derechos canonicos 1379(or.) [MSMV/227] rueguen a Dios por mia alma e me pongan en su riegla 1426(or.) [SB/328] porque me ponedes en la riegla e porque roguedes a Dios 1437(or.) [SB/335]
  1. Mandil o falda llena de daqué que se tresporta [Ay]. 2. Lo que cabe en regazu [Sb]. 3. Barriga abultada de les preñaes [Sb].
  2. Sb

  3. b) Sancte Marie Legionis de Regla
  4. 1167(or.) ACL/378
  5. Sancte Marie de Regla
  6. 1212(or.) ACL/230
  7. uos escriuan en la Regla de Uermeyon
  8. 1239(or.) MSAH- V/227
  9. mando sepultar mio cuerpo en Santa Maria de Regla 1253 (s. xv)
  10. ACL/207
  11. ouier a recebir diciplina segund la regla diciplinela su com- pannera monia
  12. 1253(or.) MSAH-V/271
  13. en Santa Maria de Regla en la claustra
  14. 1255 (s. xv) ACL/225
  15. XI mr. cada anno pora_la vesprada assi commo ye ordenado enna regla
  16. 1287(or.) CLO/146
  17. su rregla ¬ constituçiones fechas contra los ynobedientes
  18. 1382 MCar I/197
  19. lo avemos de vsu e de custume por ordenamiento de nostra rregra
  20. 1400 Espinareda/200
  21. San Pedro de Teverga fesieron publicaçion de la regla sobre- dicha
  22. 1492(or.) VC-II/327
  23. ronpiera la regla de la dicha iglesia segund que fuera acor- dada
  24. 1494(or.) VC-II/350
  25. que se haga una plaza cuadrada a regla y cordel 1587
  26. AAU/421
  27. c)
  28. los monasterios tengan la riegla ye los estabelescemientos que yes dio san Beneyto a los abbades
  29. CC/14
  30. Santa Maria de Riegla [1237-1240](or.)
  31. ACL/76
  32. mando mio corpo soterrar enna claustra de Sancta Maria de Riegla
  33. 1250(or.) ACL/171
  34. felegrisia de Sancta Maria de Rriegla
  35. 1260(or.) ACL/368
  36. oblidosseme enna quarta riegla
  37. 1269 (s. xiii) ACL/507
  38. enna seçena riegla de cima oblidosseme
  39. 1269 (s. xiii) ACL/507
  40. por bien de las declarar despoes assi commo sie escripto enna riegla
  41. 1318(or.) CLO/150
  42. San Pelayo e por nuestra riegla que avemos de la dicha or- dene
  43. 1346(or.) SP-II/222
  44. que lo signnasse de mio signno enna riegla del dicho cabildo
  45. 1352(or.) CLO/166
  46. segun que la su riegla manda et los derechos canonicos
  47. 1379(or.) MSMV/227
  48. rueguen a Dios por mia alma e me pongan en su riegla
  49. 1426(or.) SB/328
  50. porque me ponedes en la riegla e porque roguedes a Dios
  51. 1437(or.) SB/335
Del llat. rēgula, -ae ‘barra derecha de madera o metal’, ‘regla (moral)’ (em; Old), per vía semiculta (regla, cola variante dip- tongada riégalariegla), frente al popular reya (cfr.), y que nun ye fácil xebrar en toponimia d’otros concurrentes destre- maos (ta 226). Sobro ast. regla siguió, amás del semicultismu reglamentu (cfr.), el verbu arreglar (cfr.) y el compuestu des- arreglar (cfr.). El llat. regulāre tien continuadores románicos (rew) pero ast. arreglar paez que respuende a una formación de la voz regla. Un deverbal ye ast. arreglu (cfr.). En rellación etimolóxica ta tamién l’ast. arregladura (cfr.) y ast. a. reglón (dcech s.v. rey), llueu con propagación de la nasal a la primera sílaba, renglón, quiciabes por influxu de la familia de rengu o de los galicismos portadores de reng ‘filera’.
reglamentu, el
📖: reglamentu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rieglamentu [Pzu].>(TEST)
  1. reglamentu
  2. rieglamentu
    • Pzu
Cast. reglamento [Pzu. JH].> Cfr. regla.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">reglamento</i> [Pzu. JH].> Cfr. <i class="della">regla</i>.
reglar
📖: reglar
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">Figu</i>(TEST)
  1. reglar
    • Cg
  2. <i class="della">Figu</i eonaviego
reglar ‘variedá de figu, duru y col interior de color en- carnao, escuro’ [Cg].
  1. 1. <i class="della">reglar</i> ‘variedá de figu, duru y col interior de color en- carnao, escuro’ [Cg].
ninguna monia non sala al portal que esta a la puerta reglar 1379(or.) [MSMV/230]
  1. ninguna monia non sala al portal que esta a la puerta reglar
  2. 1379(or.) MSMV/230
Del llat. rēgulāris, -e ‘que val de regla’ (em s.v rēgula; abf) asina entendíu por Corominas-Pascual (dcech s.v. rey), per vía culta. A la so vera tenemos el doblete tamién semicultu pero más conservador fónicamente regular (cfr.) y el so con- trariu irregular (cfr.).
reglobial, {el}
📖: reglobial
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
(TEST)
  1. reglobial
Parte pequeña d’un terrén onde la vexetación ye nidiamente más escasa o abondosa que nel restu [AGO].
  1. 1. Parte pequeña d’un terrén onde la vexetación ye nidiamente más escasa o abondosa que nel restu [AGO].
**
regobil, el
📖: regobil
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. regobil
Llugar resguardáu [VB. AGO]. Cfr. cubil.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Llugar resguardáu [VB. AGO]. Cfr. <i class="della">cubil</i>.
regodón, el
📖: regodón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rigodón [Llv].>(TEST)
  1. regodón
    • Pa
    • Lr
    • Bi
    • Llg
    • Sb
    • Sr
    • Ri
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Cd
    • Pr
    • Lln
    • Cp
    • Oc
    • Ay
    • Cg
  2. rigodón
    • Llv
Cast. canto rodado, piedra realenga [Pa. Cb. Cñ. Lr. Bi. Ac. Llg. Llv. Sb. Sr. Ri. Sd. Qu. Qu. Tb. Sm. Gr. Cd. Pr. R. JH]. Piedra grande [Lln] y redonda [Cb. Cp]. Piedra grande ente- rrada, na que se tropieza [Oc]. Piedra redonda [Ay. JH]. Pie- dra grande que surde nos caminos [Sm]. Guixarru [Cg]. Cas- cayu [Cñ]. Pedernal [Ac]. 2. Rapaz pergordu [Cb]. Persona gorda y pequeña [Cb]. ///La traína si no (sic) pesca regodones tampoco pesca salmones [gea s.v. Pravia].
  1. 1. Cast. <i class="della">canto rodado</i>, piedra realenga [Pa. Cb. Cñ. Lr. Bi. Ac. Llg. Llv. Sb. Sr. Ri. Sd. Qu. Qu. Tb. Sm. Gr. Cd. Pr. R. JH]. Piedra grande [Lln] y redonda [Cb. Cp]. Piedra grande ente- rrada, na que se tropieza [Oc]. Piedra redonda [Ay. JH]. Pie- dra grande que surde nos caminos [Sm]. Guixarru [Cg]. Cas- cayu [Cñ]. Pedernal [Ac].
  2. 2. Rapaz pergordu [Cb]. Persona gorda y pequeña [Cb]. ///<i class="della">La traína si no (sic) pesca </i><i class="della">regodones</i> <i class="della">tampoco</i> <i class="della">pesca</i> <i class="della">salmones</i> [gea s.v. Pravia].
No hay regodón que non fraye [El Caballo 82] Pallabra qu’ha tenese en rellación col llat. cōs, cōtis ‘guixa- rru’ como proponen Corominas-Pascual que citen la pallabra ast. regodón a la vera de la santanderina cudón, burgalesa co- dón y al llau d’otros términos espardíos pelos dominios his- pánicos (dcech s.v. codón) como tamién diz García de Diego inxiriendo’l senabrés cudeira ‘afiladera’. La nuesa propuesta pal ast. regodón parte d’una formación compuesta del tipu *riui cotōnem ‘ piedra del ríu’, con una cadarma que vemos n’otros términos de nueso como riui anconem > ast. rincón, riui angulum > Riañu (ghla §6.6). Sobro regodón féxose’l verbu enregodonar (
  1. No hay regodón que non fraye
  2. El Caballo 82
  3. Pallabra qu’ha tenese en rellación col llat. cōs, cōtis ‘guixa- rru’ como proponen Corominas-Pascual que citen la pallabra ast. regodón a la vera de la santanderina cudón, burgalesa co- dón y al llau d’otros términos espardíos pelos dominios his- pánicos (dcech s.v. codón) como tamién diz García de Diego inxiriendo’l senabrés cudeira ‘afiladera’. La nuesa propuesta pal ast. regodón parte d’una formación compuesta del tipu
  4. *riui cotōnem ‘ piedra del ríu’, con una cadarma que vemos n’otros términos de nueso como riui anconem > ast. rincón, riui angulum > Riañu (ghla §6.6). Sobro regodón féxose’l verbu enregodonar (
cfr.).
regoldanu, el
📖: regoldanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Castañal montesa [AGO]. “<i class="della">Regoldano</i>(TEST)
  1. regoldanu
  2. Castañal montesa
    • AGO
  3. “<i class="della">Regoldano</i
llaman los Botánicos ó Arbolistas de Asturias al chupón ó arbolito silvestre. También se llama Regoldano el castaño que lleva las castañas regoldanas” [DC, Terreros]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. llaman los Botánicos ó Arbolistas de Asturias al chupón ó arbolito silvestre. También se llama <i class="della">Regoldano</i> el castaño que lleva las castañas regoldanas” [DC, Terreros]
Corominas-Pascual ponen el términu regoldano, en referencia a la castaña montesa, ente los derivaos de borde ‘bastardu’, teníu por catalanismu bOrd orixináu nel llat. bŭrdus ‘mulu’ (dcech s.v. borde ii). Pela nuesa parte nun refugaríamos xur- gar sobro les posibilidaes de rellacionar esti términu cola fa- milia del ast. regoldar (cfr.) quiciabes pensando nos efeutos de les castañes d’esti tipu de castañal o bien na referencia a los retueyos o llantones que surden del árbol.
regoldar
📖: regoldar
🏗️: NO
✍️: NO
<rueldar [ByM]. regoltar [VCid].>(TEST)
  1. regoldar
    • Ay
  2. rueldar
    • ByM
  3. regoltar
    • VCid
Rutiar, cast. eructar [Ay. VCid. ByM].
  1. 1. Rutiar, cast. <i class="della">eructar </i>[Ay. VCid. ByM].
Del llat. *regŭrgitare, una formación sobro gurges, -itis ‘gargüelu’ (deeh; dcech s.v. regoldar), verbu güei con ruin puxu n’ast., lo mesmo que se pervé nel correspondiente regüeldu (cfr.) llográu dende’l participiu fuerte. Podría ser voz patrimonial pero foi abandonada pol semicultismu ru- tar (cfr.), quiciabes por eufemismu. En tou casu al sur del dominiu la presencia del verbu y del nome ta bien afitada, anque con delles variantes más o menos destremaes (lla s.v. regoldar; regüeldo).
regolitar*
📖: regolitar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><{Quiciabes tracamundiu gráficu por *<i class="della">regalitar</i>}.>(TEST)
  1. regolitar*
    • Ca
  2. {Quiciabes tracamundiu gráficu por *<i class="della">regalitar</i>}
  3. ident class="della" level="1"></ident><
Reverdecer una planta y tomar enerxía nuevamente [Ca]. 2. Remocicar [Ca].
  1. 1. Reverdecer una planta y tomar enerxía nuevamente [Ca].
  2. 2. Remocicar [Ca].
en la primera dumidura {de nueces y castañas} las bien maduras y regalitadas [Grangerías xviii: 617] A lo meyor sedrá una formación iterativa del verbu regalar ‘gotiar’ como caltienen el cat., oc. (dcech s.v. regalar ii), cola amestadura del suf. -it.
  1. en la primera dumidura {de nueces y castañas} las bien maduras y regalitadas
  2. Grangerías xviii: 617
  3. A lo meyor sedrá una formación iterativa del verbu regalar ‘gotiar’ como caltienen el cat., oc. (dcech s.v. regalar ii), cola amestadura del suf. -it.
regón, ona*
📖: regón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident><regona [MS].>(TEST)
  1. regón
  2. ident class="della" level="1"></ident><regona
    • MS
(Tipu de mazana) de sidra [Dapena 465. MS]. Cfr. regón, el.
  1. (Tipu de mazana) de sidra [Dapena 465. MS]. Cfr. regón, el.
  2. Dapena 465. MS
regón, el
📖: regón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Champán, charcu [JH]. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">“</i><i class="della">regón</i><i class="della">”,</i>(TEST)
  1. regón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Champán, charcu
    • JH
  3. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">“</i><i class="della">regón</i><i class="della">”,</i
regotes [Grangerías xviii]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">“</i><i class="della">regotes</i><i class="della">”</i> [Grangerías xviii]
La arcea en cualquier regón [Glorias Ast 161] Aum. de riegu (cfr.). Un deriváu ax. de regón ye ast. regona (cfr.).
  1. La arcea en cualquier regón
  2. Glorias Ast 161
  3. Aum. de riegu (cfr.). Un deriváu ax. de regón ye ast. regona
  4. (cfr.).
regonada, la
📖: regonada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">torrentera</i>(TEST)
  1. regonada
    • Cg
  2. Cast
  3. <i class="della">torrentera</i
[Cg].
  1. 1. [Cg].
Cfr. riegu.
regonciáu, ada, ao*
📖: regonciáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><reganciaa [Cñ].>(TEST)
  1. regonciáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><reganciaa
Esviada (la embarcación) del puntu afayadizu [Cñ]. Cfr. gonciu.
  1. Esviada (la embarcación) del puntu afayadizu [Cñ]. Cfr. gonciu.
“regorxar”
📖: “regorxar”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “regorxar”
Cfr. gorxa.
  1. Cfr. gorxa.
regoxu, el
📖: regoxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rigoxu [As]. +reguxu [Ay]. regoixu [Cab].///<ident class="della" level="1"></ident>//regozu [y Mar]. /////regoyo [Ygüeña (lla)].>(TEST)
  1. regoxu
  2. rigoxu
    • As
  3. reguxu metafonía
    • Ay
  4. regoixu
    • Cab
  5. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  6. regozu eonaviego
    • y Mar
  7. regoyo dudoso (certainty = baxa)
    • Ygüeña (lla)
Cast. regojo [Bab. Cab]. Pedazu de pan duro [Ay]. Zoquete de pan [Mar]. Trozu de corteza con miga, cortáu pel cantu la fogaza [Bab]. Cortezu del pan [PSil] de la esquina cuando ta bien dorao [As].
  1. 1. Cast. <i class="della">regojo</i> [Bab. Cab]. Pedazu de pan duro [Ay]. Zoquete de pan [Mar]. Trozu de corteza con miga, cortáu pel cantu la fogaza [Bab]. Cortezu del pan [PSil] de la esquina cuando ta bien dorao [As].
Pallabra ensin etimoloxía evidente, dicen Corominas-Pascual (dcech s.v. regojo). Sedrá del mesmu aniciu que cast. regojo y gall. regoxa. Al mio pescanciar avérase al términu de Sena- bria regoxa ‘carrascu del pan’.
  1. Pallabra ensin etimoloxía evidente, dicen Corominas-Pascual (dcech s.v. regojo). Sedrá del mesmu aniciu que cast. regojo y gall. regoxa. Al mio pescanciar avérase al términu de Sena- bria regoxa ‘carrascu del pan’.
“regresu”
📖: “regresu”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della">a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quod</i>(TEST)
  1. “regresu”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della">a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quod</i
ad ipsas iam dictas uillas pertinet cessum et regressu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ad</i> <i class="della">ipsas</i> <i class="della">iam</i> <i class="della">dictas</i> <i class="della">uillas</i> <i class="della">pertinet</i> <i class="della">cessum</i> <i class="della">et</i> <i class="della">regressu</i>
887(or.) [SV/32] domus aquis aquarum montibus et fontibus exitus cesum et regresum te prolicimus 905(or.?) [SV/34] fontes exitus omnia cessum et regresum de illo prado ad ius- so 939(or.) [ACL/200] cessum et regressum 948(or.) [SV/52] ipsa uilla cum suas fontes et suos exitos padules cesu recreso 953(or.) [ACL/9] ipsa curte ... cum introitu et regresso 980(or.) [ACL/282] cessum et regresum scalidatum uel pro scalidare 1028(or.) [SV/71] exitu uel regresu 1060(or.) [MSAH-II/309] in montibus et in fontibus cesu et regresu 1069(or.) [ACL/402] in exitus in atrio exelso sic uel regresso 1105(or.) [MCar-I/5] In atrio exelso uel regreso 1119(or.) [MCar-I/19] cessum et recressum 1124(or.) [DCO-I/371] in atrio exelso uel regresso 1126(or.) [MCar-I/30] in atrio exelso uel regresso tam in domidio tam pro domare 1127(or.) [MCar-I/31] ingressus et regressus 1162 (s. xiii) [MB/167] molendinaria exitu et regresu 1237(or.) [ACL/54] yxidos e deuisos gresus e regresus 1245(or.) [MCar-I/254] cassas uertos suelos exidos yeso et regreso 1256(or.) [MCar- I/335] b) yesso e regriesso exemiento e retornamiento 1261(or.) [ACL/386] eras aguas exidas e entradas yesso e rregriesso exemiento e retornamiento 1262(or.) [ACL/392] yesso e regriesso exemiento e retornamiento 1271(or.) [ACL-VIII/52]
  1. 887(or.) SV/32
  2. domus aquis aquarum montibus et fontibus exitus cesum et regresum te prolicimus
  3. 905(or.?) SV/34
  4. fontes exitus omnia cessum et regresum de illo prado ad ius- so
  5. 939(or.) ACL/200
  6. cessum et regressum
  7. 948(or.) SV/52
  8. ipsa uilla cum suas fontes et suos exitos padules cesu recreso
  9. 953(or.) ACL/9
  10. ipsa curte ... cum introitu et regresso
  11. 980(or.) ACL/282
  12. cessum et regresum scalidatum uel pro scalidare
  13. 1028(or.) SV/71
  14. exitu uel regresu
  15. 1060(or.) MSAH-II/309
  16. in montibus et in fontibus cesu et regresu
  17. 1069(or.) ACL/402
  18. in exitus in atrio exelso sic uel regresso
  19. 1105(or.) MCar-I/5
  20. In atrio exelso uel regreso
  21. 1119(or.) MCar-I/19
  22. cessum et recressum
  23. 1124(or.) DCO-I/371
  24. in atrio exelso uel regresso
  25. 1126(or.) MCar-I/30
  26. in atrio exelso uel regresso tam in domidio tam pro domare
  27. 1127(or.) MCar-I/31
  28. ingressus et regressus
  29. 1162 (s. xiii) MB/167
  30. molendinaria exitu et regresu
  31. 1237(or.) ACL/54
  32. yxidos e deuisos gresus e regresus
  33. 1245(or.) MCar-I/254
  34. cassas uertos suelos exidos yeso et regreso
  35. 1256(or.) MCar- I/335
  36. b) yesso e regriesso exemiento e retornamiento
  37. 1261(or.) ACL/386
  38. eras aguas exidas e entradas yesso e rregriesso exemiento e retornamiento
  39. 1262(or.) ACL/392
  40. yesso e regriesso exemiento e retornamiento
  41. 1271(or.) ACL-VIII/52
Del llat. regressus, -us ‘retornu’ (dcech s.v. agredir). El dip- tongu de la documentación (§b) podría tar amosando un pri- mitivu romanzamientu agora non calteníu. Los falantes güei puen emplegar como préstamu un cultismu con aniciu inme- diatu nel castellán regresO.
reguarda, la
📖: reguarda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">retaguardia</i>(TEST)
  1. reguarda
  2. Cast
  3. <i class="della">retaguardia</i
[JH].
  1. 1. [JH].
2. Mirada [JH]. 3. Vixilancia peraten- ta que se tien de dalguna persona o cosa [JH]. Cfr. reguardar.
reguardar
📖: reguardar
🏗️: NO
✍️: NO
Mirar, atender con procuru y atención [JH]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
  1. reguardar
    • Sb
  2. Mirar, atender con procuru y atención
    • JH
  3. -<i class="della">se</i eonaviego
‘resguarda- se’ [Sb].
  1. 1. ‘resguarda- se’ [Sb].
Verbu que paez tomáu direutamente del cast. por JH. Lo mes- mo ha dicise de los deverbales correspondientes reguarda (cfr.) y reguardu (cfr.).
reguardu, el
📖: reguardu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. reguardu
Mirada [JH].
  1. 1. Mirada [JH].
2. Miramientu, respetu [JH]. Cfr. reguardar.
regueifa, la
📖: regueifa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<regueifa [L.luna]. /////guerreifa [Sena, Rabanal (L.luna)].>(TEST)
  1. regueifa
  2. regueifa
    • L
    • luna
  3. guerreifa dudoso (certainty = baxa)
    • Sena, Rabanal (L
    • luna)
Pan grande [/“de Valdés al Eo” (Eo)/. ByM]. Fogaza pequeña [/Eo/]. Tarta nupcial [ByM]. Pan dulce fecho con flor de fari- na, sal, zucre y güevos (d’ello ta fecho la rosca que se cuerre’l día la tornaboda) [L.luna]. //-as ‘les ñalgues’ [Tox].
  1. 1. Pan grande [/“de Valdés al Eo” (Eo)/. ByM]. Fogaza pequeña [/Eo/]. Tarta nupcial [ByM]. Pan dulce fecho con flor de fari- na, sal, zucre y güevos (d’ello ta fecho la rosca que se cuerre’l día la tornaboda) [L.luna]. //<i class="della">-as</i> ‘les ñalgues’ [Tox].
a) uno orto ... et dabat pro eo annuatim una reguefa 1207 [LR- Courias/89] quartas de regueffas para las çennas desde Pascua ata San Çibrianno 1222 (t. 1361) [SB/207] una reguefa et una candela 1227(or.) [SV/175] unam reguefam de una emina et unam gallinam 1229(or.) [SV/190] quatuor regefas & quatuor candelas a los monges que coti- die orant 1245 [MB-II/35] quatro regueyffas & quatro candelas bonas a los monges que y moraren 1245 [MB-II/36] VI regueyfas todas feytas de una emina pela bona de trigo /S. Andrés de Espinareda 1256 [STAAFF/153] en uuestra casa una regueffa bona e duas gallinas por el entrogio 1297(or.) [SB/224] en serviçio por San Martino un bona reguefa e bonas duas gallinas 1335(or.) [SP-II/122] por Natal una regueffa de quatro celemines e bonas quatro gallinas 1336(or.) [SP-II/143] por Natal una regueffa de quatro çelemines e bonas quatro gallinas 1339(or.) [SP-II/173] una reguefa que dizen mesiega 1343 [Ruiz de la Peña 1982: 312] las reguefas e las gallinas en el dicho monesterio 1345(or.) [SP-II/210] bonas dos reguefas e quatro gallinas que vos devo dar 1345(or.) [SP-II/210] bonas dos freguefas de quatro çelemines cada una 1346(or.) [SP-II/218] un sestero descanda en rregeyffa en dia de la trinidat pora en reffortorio 1363 [MB/163] una quarta de reguefas e otra de ordio por la quarta de Oviedo (.) soldos e manjar que an a dar [LJurisd 138] e la reguefa a de seer de una diezma d’escanda [LJurisd 149] una reguefa e una folladre [LJurisd 149] b) singulos pares de lumbis et singulas reguesas 1168(or.) [FR- León/107] dare de ea unam reguesam grandem in Natale Sancti Iohan- nis Babtiste 1207 [LRCourias/88] singulos congros singulas reguesas grandes singulos boues de nuncio ad mortem suam 1207 [LRCourias/101]
persoluit annuatim unam reguesam et unam gallinam 1207 [LRCourias/191] una reguesa de una emina per lla media quarta 1255 [MCar I/39] deven dar por Sant Martino sennas reguesas e sennas galli- nas [1313-1324] [FRLeón/289] sennas reguesas e sennas medias terraças de sidra [1313- 1324] [FRLeón/301] El términu nun s’atopa muncho nos nuesos vocabularios modernos pero Xovellanos (
  1. a) uno orto ... et dabat pro eo annuatim una reguefa
  2. 1207 LR- Courias/89
  3. quartas de regueffas para las çennas desde Pascua ata San Çibrianno
  4. 1222 (t. 1361) SB/207
  5. una reguefa et una candela
  6. 1227(or.) SV/175
  7. unam reguefam de una emina et unam gallinam
  8. 1229(or.) SV/190
  9. quatuor regefas & quatuor candelas a los monges que coti- die orant
  10. 1245 MB-II/35
  11. quatro regueyffas & quatro candelas bonas a los monges que y moraren
  12. 1245 MB-II/36
  13. VI regueyfas todas feytas de una emina pela bona de trigo /S. Andrés de Espinareda
  14. 1256 STAAFF/153
  15. en uuestra casa una regueffa bona e duas gallinas por el entrogio
  16. 1297(or.) SB/224
  17. en serviçio por San Martino un bona reguefa e bonas duas gallinas
  18. 1335(or.) SP-II/122
  19. por Natal una regueffa de quatro celemines e bonas quatro gallinas
  20. 1336(or.) SP-II/143
  21. por Natal una regueffa de quatro çelemines e bonas quatro gallinas
  22. 1339(or.) SP-II/173
  23. una reguefa que dizen mesiega
  24. 1343 Ruiz de la Peña 1982: 312
  25. las reguefas e las gallinas en el dicho monesterio
  26. 1345(or.) SP-II/210
  27. bonas dos reguefas e quatro gallinas que vos devo dar
  28. 1345(or.) SP-II/210
  29. bonas dos freguefas de quatro çelemines cada una
  30. 1346(or.) SP-II/218
  31. un sestero descanda en rregeyffa en dia de la trinidat pora en reffortorio
  32. 1363 MB/163
  33. una quarta de reguefas e otra de ordio por la quarta de Oviedo (.) soldos e manjar que an a dar [LJurisd 138] e la reguefa a de seer de una diezma d’escanda una reguefa e una folladre
  34. LJurisd 149
  35. b) singulos pares de lumbis et singulas reguesas
  36. 1168(or.) FR- León/107
  37. dare de ea unam reguesam grandem in Natale Sancti Iohan- nis Babtiste
  38. 1207 LRCourias/88
  39. singulos congros singulas reguesas grandes singulos boues de nuncio ad mortem suam
  40. 1207 LRCourias/101

  41. persoluit annuatim unam reguesam et unam gallinam
  42. 1207 LRCourias/191
  43. una reguesa de una emina per lla media quarta
  44. 1255 MCar I/39
  45. deven dar por Sant Martino sennas reguesas e sennas galli- nas [1313-1324]
  46. FRLeón/289
  47. sennas reguesas e sennas medias terraças de sidra [1313- 1324]
  48. FRLeón/301
  49. El términu nun s’atopa muncho nos nuesos vocabularios modernos pero Xovellanos (
cfr. Apuntamiento) conseña “guerreifa” (como güei en dellos pueblos de L.luna) que define como ‘pan (de boda) fecho de farina, trigu, lleche y güevos’. Xovellanos fala nos sos diarios de correr la gue- rreifa que nos abulta averáu al teberganu correr la rosca ‘ganar una rosca de pan como premiu por una carrera’. El términu tamién se conseña en gallegu (gvgh). N’ast. foi po- sible la creación d’un masc. analóxicu, tamién con dipton- gu decreciente, regueifu ‘bollu de pan’, ‘regueifa pequeña’. Corominas-Pascual apunten un étimu árabe como yá indi- care Steiger enantes (1932: 373). Corriente parte del and. raġáyiF (da s.v. regaifa y p. 586; dcech s.v. regaifa; delp s.v. regueifa; cghla 271 & adla 159). La documentación del nuesu dominiu ufre permunchos testimonios pero alver- timos que, dacuando, les llectures que se fexeren de los do- cumentos (cfr. §b) entienden por “ss” (esto ye por dos “eses llargues”) lo qu’habría lleese como “ff” (adla 159).
regueifu, el
📖: regueifu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. regueifu
Bollu de pan [Tox]. Pan más pequeñu que la fogaza [Tox].
  1. 1. Bollu de pan [Tox]. Pan más pequeñu que la fogaza [Tox].
Cfr. regueifa.
regüeldu, el
📖: regüeldu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+regüildu [Ay].>(TEST)
  1. regüeldu
  2. regüildu metafonía
    • Ay
Rutiu, cast. eructo [JS]: Tienes un regüildu mui fediundu [Ay].
  1. 1. Rutiu, cast. <i class="della">eructo</i> [JS]: <i class="della">Tienes</i> <i class="della">un</i> <i class="della">regüildu</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">fediundu</i> [Ay].
Cfr. regoldar.
reguera, la
📖: reguera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<reiguera [An]. reigueira [An]. //regueira [Eo].>(TEST)
  1. reguera
    • Llg
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Cn
    • Tb
    • Sm
    • Pr
    • Cv
  2. reiguera
    • An
  3. reigueira
    • An
  4. regueira eonaviego
    • Eo
Regueru [Llg. Ay. Ll. Ri. Cn (M)] grande [An], mayor que’l regueiru [Tb. PSil]. Regueru pequeñu (menor que’l regueiru) [Sm. Pr. Cv]. 2. Calce per onde cuerre poca agua [Ll]. 3. Fon- digonada per onde cuerre un regueru pequeñu [JH]. 4. Canal pal riegu [Ay. Ll]. 5. Cañada pequeña [/Eo/]. ///El día de la Candelera entra’l sol en cualquier reguera [LC].
  1. 1. Regueru [Llg. Ay. Ll. Ri. Cn (M)] grande [An], mayor que’l <i class="della">regueiru</i> [Tb. PSil]. Regueru pequeñu (menor que’l <i class="della">regueiru</i>) [Sm. Pr. Cv].
  2. 2. Calce per onde cuerre poca agua [Ll].
  3. 3. Fon- digonada per onde cuerre un regueru pequeñu [JH].
  4. 4. Canal pal riegu [Ay. Ll].
  5. 5. Cañada pequeña [/Eo/]. ///<i class="della">El</i> <i class="della">día</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i><i class="della"> Candelera</i> <i class="della">entra’l</i> <i class="della">sol</i> <i class="della">en</i> <i class="della">cualquier</i> <i class="della">reguera</i> [LC].
a) per regaria de Ponton 912 (s. xii) [DCO-I/82] in molinarias cum suas rekarias in pratos 1020 [ODue- ñas/117] kasas orios ortales era molinarias cum suas regarias 1029 [ODueñas/153] per termino de illa rekaria ... et per termino de illa terra 1084(or.) [SV/166] per illa regaria ... usque in flumine Trubia ubi dicunt pelago nigro 1100 (s. xii) [DCO-I/314] per illam regariam de Lineras usque in illa regaria de Silua escura 1207 [LRCourias/70] b) departe pela regueyra e de la outra parte pela de los freyres 1252 [SPM/413] de la outra parte conna regueyra e de la outra conna carre- yra 1272 [SPM/471] per terminos de Maria Peres del Corral e por la regueyra 1309 [Espinareda/72] determina cona regueyra que uay per hy entre ela e la casa [s.f.] [SPM/517] c) uadit per illa regera ... et fer ad illo riuulo 1098 (s.xii) [SV/200] illa reguera qui desqure de illa fonte 1115(or.) [SV/243] de iuso per illo uestro de fronte per illa regera 1124 [SV- III/103] miscetse ad illam regueram del Texo ad aquam de illo pebi- dale 1163(or.) [SV/451] uenit de iuso in trauesso per illa reguera 1207 [LRCou- rias/27] Rui Fernandez de la Reguera 1233(or.) [MCar-I/210] de IIIª illa reguera de arroeos 1235(or.) [MCar-I/218] a la brana de nabedu & a la regera de loderas 1243 [MB- II/30] por terminis de illa coua & de castro leuadu ela reguera 1243 [MB-II/30] de la una parte por la reguera que iaz entre Cabra morta 1256(or.) [SV-IV(3)/102] medio prestamo de la reguera en que nos agora uiuemos 1256 [MB-II/61] desde la reguera que vien del valle de arrojo fasta la peniella de lanegos 1390 [LCodo/106-139] d) de hun lado la Reguerina que topa en los murios 1447(or.) [SP-III/438] para otro que jaz en Barrero e allende la reguerina 1477 (t.) [SP-IV/177] Cfr. riegu. La documentación qu’antecede ufre: a) espresión a la llatina; b) espresión arcaica yá romance; c) espresión ro- mance yá moderna; d) diminutivu.
  1. a) per regaria de Ponton
  2. 912 (s. xii) DCO-I/82
  3. in molinarias cum suas rekarias in pratos
  4. 1020 ODue- ñas/117
  5. kasas orios ortales era molinarias cum suas regarias
  6. 1029 ODueñas/153
  7. per termino de illa rekaria ... et per termino de illa terra
  8. 1084(or.) SV/166
  9. per illa regaria ... usque in flumine Trubia ubi dicunt pelago nigro
  10. 1100 (s. xii) DCO-I/314
  11. per illam regariam de Lineras usque in illa regaria de Silua escura
  12. 1207 LRCourias/70
  13. b)
  14. departe pela regueyra e de la outra parte pela de los freyres
  15. 1252 SPM/413
  16. de la outra parte conna regueyra e de la outra conna carre- yra
  17. 1272 SPM/471
  18. per terminos de Maria Peres del Corral e por la regueyra
  19. 1309 Espinareda/72
  20. determina cona regueyra que uay per hy entre ela e la casa [s.f.]
  21. SPM/517
  22. c) uadit per illa regera ... et fer ad illo riuulo
  23. 1098 (s.xii) SV/200
  24. illa reguera qui desqure de illa fonte
  25. 1115(or.) SV/243
  26. de iuso per illo uestro de fronte per illa regera
  27. 1124 SV- III/103
  28. miscetse ad illam regueram del Texo ad aquam de illo pebi- dale
  29. 1163(or.) SV/451
  30. uenit de iuso in trauesso per illa reguera
  31. 1207 LRCou- rias/27
  32. Rui Fernandez de la Reguera
  33. 1233(or.) MCar-I/210
  34. de IIIª illa reguera de arroeos
  35. 1235(or.) MCar-I/218
  36. a la brana de nabedu & a la regera de loderas
  37. 1243 MB- II/30
  38. por terminis de illa coua & de castro leuadu ela reguera
  39. 1243 MB-II/30
  40. de la una parte por la reguera que iaz entre Cabra morta
  41. 1256(or.) SV-IV(3)/102
  42. medio prestamo de la reguera en que nos agora uiuemos
  43. 1256 MB-II/61
  44. desde la reguera que vien del valle de arrojo fasta la peniella de lanegos
  45. 1390 LCodo/106-139
  46. d) de hun lado la Reguerina que topa en los murios
  47. 1447(or.) SP-III/438
  48. para otro que jaz en Barrero e allende la reguerina
  49. 1477 (t.) SP-IV/177
  50. Cfr. riegu. La documentación qu’antecede ufre: a) espresión a la llatina; b) espresión arcaica yá romance; c) espresión ro- mance yá moderna; d) diminutivu.
reguerada, la*
📖: reguerada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><regueraa [JH]. reguerá [Ay]. regueirada [Tb. Md].>(TEST)
  1. reguerada
  2. ident class="della" level="1"></ident><regueraa
    • JH
  3. reguerá
    • Ay
  4. regueirada
    • Tb
    • Md
Caudal grande d’una reguera o regueru [Ay. Tb]. 2. Arroxada d’agua en pequeños regatos peles cais del pueblu [Md]. 3. Angostura de tierres per onde cuerre dalgún regueru [JH]. Cfr. riegu.
  1. Caudal grande d’una reguera o regueru [Ay. Tb]. 2. Arroxada d’agua en pequeños regatos peles cais del pueblu [Md]. 3. Angostura de tierres per onde cuerre dalgún regueru [JH].
  2. JH
  3. Cfr. riegu.
regueral, el*
📖: regueral
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<regueiral [Tb. Md].>(TEST)
  1. regueral
  2. regueiral
    • Tb
    • Md
Arroxada d’agües d’una corriente desbordada cuesta abaxo [Tb]. 2. Sitiu abondosu en regueros [Md]. 3. Sitiu regáu [Md].
  1. 1. Arroxada d’agües d’una corriente desbordada cuesta abaxo [Tb].
  2. 2. Sitiu abondosu en regueros [Md].
  3. 3. Sitiu regáu [Md].
que las tierras que non son pannavles nen guisades de lavrar meter a lantar ye grant proe del monesterio (...) do e otor- go (...) e a vuestro entenado Rodrigo e a vuestros fillos que lantedes por los reguerales e por los logares deviados e por los cabos de los heros pumares e castannares e otros arvores maores 1273 [Ruiz de la Peña 1981: 187] deuedes lantar & ensertar en reguerales & en tolos logares 1275 [DCO-V/110] devredes lantar e ensertar en reguerales e en tales logares 1285 [DCO-IV/370] en non devisas e en sucos e en reguerales 1297 (t. 1305) [SP-I/302] ennos reguerales e en las non deuisas e en los sucos 1322 (t. 1326) [MSMV/119] el dicho vuestro padre e la reguera que viene de Los Regue- yrales 1492(or.) [VC-II/323]
  1. que las tierras que non son pannavles nen guisades de lavrar meter a lantar ye grant proe del monesterio (...) do e otor- go (...) e a vuestro entenado Rodrigo e a vuestros fillos que lantedes por los reguerales e por los logares deviados e por los cabos de los heros pumares e castannares e otros arvores maores
  2. 1273 Ruiz de la Peña 1981: 187
  3. deuedes lantar & ensertar en reguerales & en tolos logares
  4. 1275 DCO-V/110
  5. devredes lantar e ensertar en reguerales e en tales logares
  6. 1285 DCO-IV/370
  7. en non devisas e en sucos e en reguerales
  8. 1297 (t. 1305) SP-I/302
  9. ennos reguerales e en las non deuisas e en los sucos
  10. 1322 (t. 1326) MSMV/119
  11. el dicho vuestro padre e la reguera que viene de Los Regue- yrales
  12. 1492(or.) VC-II/323
Cfr. riegu.
regueráu, el*
📖: regueráu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<regueiráu [Tb. An].>(TEST)
  1. regueráu
  2. regueiráu
    • Tb
    • An
Regueru con muncha agua [Tb. An]. Regueru desbordáu [Tb]. Cfr. riegu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Regueru con muncha agua [Tb. An]. Regueru desbordáu [Tb]. Cfr. <i class="della">riegu</i>.
regueraxu, el
📖: regueraxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+regueroxu [y Llg].>(TEST)
  1. regueraxu
    • Llg
  2. regueroxu metafonía
    • y Llg
Regueru pequeñu [Llg].
  1. 1. Regueru pequeñu [Llg].
Cfr. riegu.
regueru, el
📖: regueru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rigueru [y Or (S). Lln. Cd. Tor. y Mar]. regueiru [Sd. Qu. Tb. Sm. PSil. An. Gr. Cd. Pr. Cn (M). Cv. Vd. Tox. Vg. y Mar]. rigueiru [Pzu. Oc. Tor]. +reguiru [y Llg. Ay. Ll]. +riguiru [Ri]. reguero [Cñ. Ay]. //regueiro [Eo].>(TEST)
  1. regueru
    • Rs
    • Llg
    • Cn
    • Ca
  2. rigueru
    • y Or (S)
    • Lln
    • Cd
    • Tor
    • y Mar
  3. regueiru
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • PSil
    • An
    • Gr
    • Cd
    • Pr
    • Cn (M)
    • Cv
    • Vd
    • Tox
    • Vg
    • y Mar
  4. rigueiru
    • Pzu
    • Oc
    • Tor
  5. reguiru metafonía
    • y Llg
    • Ay
    • Ll
  6. riguiru metafonía
    • Ri
  7. reguero
    • Ay
  8. regueiro eonaviego
    • Eo
Riega [Or (S). An. Vd. Tox. /Eo/. Vg. Tor. Mar. JH]. Regatu [Lln. Cl. Rs. Cñ. Ac. Llg. Ay, Ri. Sd. Qu. Tb (más pequeñu que la reguera). Sm. Pzu. Cd. Gr. Cn (M). Pr. Cv. Oc]. Cau- dal curtiu d’agua [Ay. Ll. PSil]. Corriente d’agua [R]. Regatu qu’invade un camín [Vd]. 2. Calce per onde cuerre un regatu [Ll]. Canal que lleva l’agua de riegu al terrén o dientro d’él [Mar]. Cárcova [Lln]. Ciertu riegu o secha [Lln]. 3. Cast. to- rrentera [Ca]. 4. Accidente allargáu y daqué fondu [Or (S)]. ///En febreru entra’l sol en caa regueru [Canella].
  1. 1. Riega [Or (S). An. Vd. Tox. /Eo/. Vg. Tor. Mar. JH]. Regatu [Lln. Cl. Rs. Cñ. Ac. Llg. Ay, Ri. Sd. Qu. Tb (más pequeñu que la reguera). Sm. Pzu. Cd. Gr. Cn (M). Pr. Cv. Oc]. Cau- dal curtiu d’agua [Ay. Ll. PSil]. Corriente d’agua [R]. Regatu qu’invade un camín [Vd].
  2. 2. Calce per onde cuerre un regatu [Ll]. Canal que lleva l’agua de riegu al terrén o dientro d’él [Mar]. Cárcova [Lln]. Ciertu riegu o secha [Lln].
  3. 3. Cast. <i class="della">to- rrentera</i> [Ca].
  4. 4. Accidente allargáu y daqué fondu [Or (S)]. ///<i class="della">En</i> <i class="della">febreru</i> <i class="della">entra’l</i> <i class="della">sol</i> <i class="della">en</i> <i class="della">caa</i> <i class="della">regueru</i> [Canella].
inter reguero et camino francisco media 1162 [SPM/297] per illum salguero per illo reguero infesto 1207 [LRCou- rias/16] de la outra parte per la dos herdeyros como xega al regueyro 1252 [SPM/415] de II el reguero 1260(or.) [MCar-I/394] como uey aderechos por los muros atal reguero de Trabaqui 1269 [MB-II/99] desde las cerezales de la pedrosa ata el reguero de Pinneras 1277 [DCO-II/119] parte commo se departe de un reguero que iaz en medio 1278 [DCO-V/117] afrontan en el reguero de Socastiello assi commo vierte agua 1296(or.) [SP-I/298] outra ... alende el regueyro II brazadas [s.f.] [SPM/518] commo va al regueyro e commo vay a la madre [s.f.] [SPM/554] otra tierra al abidul que iaz a la puente cabe el riguero [s.f.] [SPM/563] El Asturiano llama reguero, el arroyo que pasa por valle entre dos montes [HN (LC)] y las truchas del regueru [Campumanes 1781/300]
  1. inter reguero et camino francisco media
  2. 1162 SPM/297
  3. per illum salguero per illo reguero infesto
  4. 1207 LRCou- rias/16
  5. de la outra parte per la dos herdeyros como xega al regueyro
  6. 1252 SPM/415
  7. de II el reguero
  8. 1260(or.) MCar-I/394
  9. como uey aderechos por los muros atal reguero de Trabaqui
  10. 1269 MB-II/99
  11. desde las cerezales de la pedrosa ata el reguero de Pinneras
  12. 1277 DCO-II/119
  13. parte commo se departe de un reguero que iaz en medio
  14. 1278 DCO-V/117
  15. afrontan en el reguero de Socastiello assi commo vierte agua
  16. 1296(or.) SP-I/298
  17. outra ... alende el regueyro II brazadas [s.f.]
  18. SPM/518
  19. commo va al regueyro e commo vay a la madre [s.f.]
  20. SPM/554
  21. otra tierra al abidul que iaz a la puente cabe el riguero [s.f.]
  22. SPM/563
  23. El Asturiano llama reguero, el arroyo que pasa por valle entre dos montes
  24. HN (LC)
  25. y las truchas del regueru
  26. Campumanes 1781/300
Cfr. riegu. Sobro ast. regueiru féxose’l verbu arregueirar (cfr. arreguerar).
regüetu, a, o
📖: regüetu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rigüetu [y Co].>(TEST)
  1. regüetu
    • Co
  2. rigüetu
    • y Co
Con muncha piedra, perdifícil d’andar (un terrén) [Co].
  1. 1. Con muncha piedra, perdifícil d’andar (un terrén) [Co].
2. Cuestu, pindiu, xeneralmente con piedra [Co]. per una calle un poco regüetuda [González Rubín 1875: 20] Cfr. cuetu.
regüeyu
📖: regüeyu
🏗️: NO
✍️: NO
<regüechu [PSil]. ///reoxu [Cl].>(TEST)
  1. regüeyu
  2. regüechu
    • PSil
  3. reoxu infl. cast.
    • Cl
Cast. reojo [Cl].
  1. 1. Cast. <i class="della">reojo</i> [Cl].
//Mirar de regüeyu [JH. PSil (de regüechu)]. Propiamente atópase na espresión de regüeyu que supón una amestanza de retrO- y Oculus como podría almitise pal cast. de reojo, cat.a. a reüll, oc. de rèire-uei (dcech s.v. ojo).
reguilar
📖: reguilar
🏗️: NO
✍️: NO
<riguilar [y Tb. Sm. Cn (F). Gr]. arreguilar [Pb. Cg. y Ay. Ll. y Tb. y PSil. R. AGO]. arriguilar [y Ay. y Tb. Sm. Cn]. Abrir muncho los güeyos [Tb. Ce. Sl. Cv] por felicidá, por sorpresa [Cn (F)]: <i class="della">Arriguilóu</i>(TEST)
  1. reguilar
    • Tb
    • Ay
    • Sl
    • Cv
    • Oc
    • An
  2. riguilar
    • y Tb
    • Sm
    • Cn (F)
    • Gr
  3. arreguilar
    • Pb
    • Cg
    • y Ay
    • Ll
    • y Tb
    • y PSil
    • R
    • AGO
  4. arriguilar
    • y Ay
    • y Tb
    • Sm
    • Cn
  5. Abrir muncho los güeyos [Tb. Ce. Sl. Cv] por felicidá, por sorpresa [Cn (F)]: <i class="della">Arriguilóu</i
los güechos pero nun dixo un res [Tb]. Fixar la vista [Cg] con muncha atención [Ay. Ll. Tb. Sm. Cn. Sl. Cv]: Arriguilóuseme toda ensin dicime nada [Tb]. Mirar ansiosamente colos güeyos perabiertos [PSil. Oc]. Mi- rar ententes de cabu a rabu [Vg]. 2. Quedar varáu, clisáu [Tb]: Arriguilóu colo que dixo [Tb]. 3. Mirar de regüeyu [PSil. Cn]. Echar el güeyu a una cosa pola que se nagua [AGO]. Torcer, abrir o inclinar la mirada [An]. Torcer los güeyos al mirar [Vg]. 4. Tar les castañes dientro l’oriciu abiertu o la nuez aso- mando pel cascu [Pb]. 5. Recuperase llueu d’una enfermedá, n’especial les persones d’edá [VCid]. //-se ‘abrir muncho los güeyos pa perver daqué’ [Gr]. //Arreguilar el güeyu ‘abrir
el güeyu, ponese en guardia’ [R]. //Reguilar el güeyu ‘abrir la mirada’ [An]. //Arreguilar ell güeyu ‘abrir el güeyu, po- ner procuru no que se fai’ [JH {axunta esti autor: “es para mí dudoso”}]. //Arreguilar los güeyos ‘mirar con procuru o curiosidá’ [V1830].
  1. 1. <i class="della">los</i> <i class="della">güechos</i> <i class="della">pero</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">dixo</i> <i class="della">un</i> <i class="della">res</i> [Tb]. Fixar la vista [Cg] con muncha atención [Ay. Ll. Tb. Sm. Cn. Sl. Cv]: <i class="della">Arriguilóuseme toda ensin dicime nada </i>[Tb]. Mirar ansiosamente colos güeyos perabiertos [PSil. Oc]. Mi- rar ententes de cabu a rabu [Vg].
  2. 2. Quedar varáu, clisáu [Tb]: <i class="della">Arriguilóu</i> <i class="della">colo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">dixo</i> [Tb].
  3. 3. Mirar de regüeyu [PSil. Cn]. Echar el güeyu a una cosa pola que se nagua [AGO]. Torcer, abrir o inclinar la mirada [An]. Torcer los güeyos al mirar [Vg].
  4. 4. Tar les castañes dientro l’oriciu abiertu o la nuez aso- mando pel cascu [Pb].
  5. 5. Recuperase llueu d’una enfermedá, n’especial les persones d’edá [VCid]. //-<i class="della">se</i> ‘abrir muncho los güeyos pa perver daqué’ [Gr]. //<i class="della">Arreguilar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">güeyu</i> ‘abrir <br class="della">el güeyu, ponese en guardia’ [R]. //<i class="della">Reguilar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">güeyu</i> ‘abrir la mirada’ [An]. //<i class="della">Arreguilar</i> <i class="della">ell</i> <i class="della">güeyu</i> ‘abrir el güeyu, po- ner procuru no que se fai’ [JH {axunta esti autor: “es para mí dudoso”}]. //<i class="della">Arreguilar los güeyos </i>‘mirar con procuru o curiosidá’ [V1830].
reguilar bien los ojos [Grangerías xviii: 1039] Arreguila unos güeyones [El Caballo 84]
  1. reguilar bien los ojos
  2. Grangerías xviii: 1039
  3. Arreguila unos güeyones
  4. El Caballo 84
Del llat. requīrere (variante de requaerere ) ‘buscar llargu tiempu con afán, con procuru’, ‘indagar’ (em; abf) con con- tinuadores románicos (rew s.v. requīrěre & requaerěre) ya hispánicos (deeh s.v. requerěre) pero camudando la líquida intervocálica (-r- → -l-) y la conxugación (cghla 220) a lo meyor por influxu de la familia de revirar (cfr.) como qui- ciabes pueda suxerir tamién l’aceición §5. La semántica ni- diamente a favor de ‘prestar muncha atención’, etc. → ‘abrir muncho los güeyos (porque s’atiende muncho)’ tamién ye favoratible a la nuesa propuesta etimolóxica. Nun nos paez aconseyable partir del llat. *refilare (deeh) pues fadría falta entós almitir qu’ast. reguilar ye un castellanismu lo que nun s’axusta a la vieya documentación medieval del participiu nel nuesu dominiu llingüísticu (cfr. reguiláu, ada, ao qu’almitió un concurrente participiu fuerte que se caltién güei nel ax. reguilu, a, o). Tampoco nun nos axuntamos a la propuesta de Corominas-Pascual que ven nel nuesu verbu reguilar [espar- díu tamién per Cantabria, Tierra de Campos y fasteres del sur del dominiu ástur (lla)] una rellación con cast. guirlo ‘bilies- gu’ (dcech s.v. rehilar). Del llat. requīrere tamién se fexo per vía popular, con perda de -r-, l’ast. requir y, per vía semiculta, requerir (cfr. requerir; cghla 220).
reguiláu, ada, ao
📖: reguiláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<arreguiláu [y Tb. Sm].>(TEST)
  1. reguiláu
    • Tb
    • Ce
    • Cv
  2. arreguiláu
    • y Tb
    • Sm
Varáu y colos güeyos perabiertos [Tb. Sm]. Vivu, espiertu [Ce], colos güeyos perabiertos [Cv]. 2. Espiertu, espabiláu, ensin ser a dormir [Sm]: Paséi tola nueite arriguiláu [Sm].
  1. 1. Varáu y colos güeyos perabiertos [Tb. Sm]. Vivu, espiertu [Ce], colos güeyos perabiertos [Cv].
  2. 2. Espiertu, espabiláu, ensin ser a dormir [Sm]: <i class="della">Paséi</i> <i class="della">tola</i> <i class="della">nueite</i> <i class="della">arriguiláu</i> [Sm].
Michael Reguiladus 1186(or.) [ACL/516] Michael Reguilado 1195 (s. xii) [ACL/71] Iohannes Riguilado 1199(or.) [ACL/117] - los ojos sanos, enjutos, rasgados, relucientes, bien negros, bien reguilados [Grangerías xviii: 870] Pp. de reguilar.
  1. Michael Reguiladus 1186(or.) [ACL/516] Michael Reguilado 1195 (s. xii) [ACL/71] Iohannes Riguilado
  2. 1199(or.) ACL/117
  3. - los ojos sanos, enjutos, rasgados, relucientes, bien negros, bien reguilados
  4. Grangerías xviii: 870
  5. Pp. de reguilar.
3. Mui llevantáu, de caráuter vivu y allegre [Cd]. //Güechos
  1. arreguilaos ‘güeyos grandes y vivos’ [Sm].
  2. Sm
reguileru, a, o
📖: reguileru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Perespabilada (una persona) [Cd. Pr]. 2. Que se mueve pe- rrápido [Pr]. Del ast. <i class="della">reguilu,</i>(TEST)
  1. reguileru
  2. Perespabilada (una persona)
    • Cd
    • Pr
  3. 2
  4. Que se mueve pe- rrápido
    • Pr
  5. Del ast
  6. <i class="della">reguilu,</i
a, o (cfr.) cola amestanza del continuador de -arius, -a, -um. Al so llau foi posible tamién una incre- mentación con suf. diminutivu como s’afita en riguiletu, a,
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.) cola amestanza del continuador de -arius, -a, -um. Al so llau foi posible tamién una incre- mentación con suf. diminutivu como s’afita en <i class="della">riguiletu,</i> <i class="della">a,</i>
o (cfr.), con una nominalización del femenín reguileta (cfr.) onde ye a vese un averamientu pergrande, lo mesmo nel nivel fónicu que semánticu, col ast. esguín (cfr.). A la idea primera de ‘prestar muncha atención’ → ‘abrir muncho los güeyos’ → ‘tar vivu, espabiláu’ de la familia de reguilar (cfr.) axúntase agora la de ‘andar rápido’ qu’apurre la de esguil (cfr.) como vemos en toa una riestra de pallabres d’esti calter. Cosa des- tremada podría ser el nome ast. reguilete (cfr.) pues podría tratase d’un castellanismu modernu (dcech s.v. rehilar) si nos fixamos na semántica anque ye verdá que paez dim. de re- guilu y averáu al ax. riguiletu, a, o (cfr.) al que-y foi posible alternar con riguilete, a, o.
  1. o (cfr.), con una nominalización del femenín reguileta (cfr.) onde ye a vese un averamientu pergrande, lo mesmo nel nivel fónicu que semánticu, col ast. esguín (cfr.). A la idea primera de ‘prestar muncha atención’ → ‘abrir muncho los güeyos’ → ‘tar vivu, espabiláu’ de la familia de reguilar (cfr.) axúntase agora la de ‘andar rápido’ qu’apurre la de esguil (cfr.) como vemos en toa una riestra de pallabres d’esti calter. Cosa des- tremada podría ser el nome ast. reguilete (cfr.) pues podría tratase d’un castellanismu modernu (dcech s.v. rehilar) si nos fixamos na semántica anque ye verdá que paez dim. de re- guilu y averáu al ax. riguiletu, a, o (cfr.) al que-y foi posible alternar con riguilete, a, o.
reguileta, la
📖: reguileta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Esquil [Pa]: <i class="della">Corre</i>(TEST)
  1. reguileta
    • Pa
    • Sb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Esquil [Pa]: <i class="della">Corre</i
como una reguileta [Pa]. //Andar como úa reguileta ‘andar de priesa y con axilidá’ [Sb].
  1. 1. <i class="della">como</i> <i class="della">una</i> <i class="della">reguileta</i> [Pa]. //<i class="della">Andar</i> <i class="della">como</i> <i class="della">úa </i><i class="della">reguileta </i>‘andar de priesa y con axilidá’ [Sb].
Cfr. reguileru, a, o.
  1. Cfr. reguileru, a, o.
reguilete, el
📖: reguilete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">rehilete,</i>(TEST)
  1. reguilete
    • Pa
    • Cg
  2. Cast
  3. <i class="della">rehilete,</i
reguilete [Pa. Cg. AGO]. 2. Periquete [Pa].
  1. 1. <i class="della">reguilete</i> [Pa. Cg. AGO].
  2. 2. Periquete [Pa].
//Beber a reguilete ‘beber pela boca estrencha del xarru pero ensin chupar’ [VCid]. //Como un reguilete ‘mui rápido, áxil- mente’ [Tb. PSil]. ‘a toa priesa’ [AGO]: Ya un riguilete [Tb]. //Dir como un reguilete ‘dir de priesa y con garbu (los neños) [Cg]: //Nun reguilete ‘nun instante’ [Pa. Tb. Cd. Pr. Pr (Cv)]. //Quedar comu un riguilete ‘quedar contentu’ [Tb. Tor (riule- te)]. //Ser un riguilete ‘ser intelixente, llistu, espabiláu’ [Ri]. Beber com’un reguilete [La Enfermedad 143 {JH entiende’l términu como ‘regaláu’, camiento que de mou tracamundiáu}] como era tan sabiudo y estodiante,/dexó a toda la xente allí ablucada/y, ensin hábitos llargos ñin bonete,/todo lo sepo como un reguilete [BAúxa, Sueños (Poesíes 109-112)] Cfr. reguileru, a, o.
  1. //Beber a reguilete ‘beber pela boca estrencha del xarru pero ensin chupar’ [VCid]. //Como un reguilete ‘mui rápido, áxil- mente’ [Tb. PSil]. ‘a toa priesa’ [AGO]: Ya un riguilete [Tb].
  2. Tb
  3. //Dir como un reguilete ‘dir de priesa y con garbu (los neños) [Cg]: //Nun reguilete ‘nun instante’ [Pa. Tb. Cd. Pr. Pr (Cv)].
  4. Pa. Tb. Cd. Pr. Pr (Cv)
  5. //Quedar comu un riguilete ‘quedar contentu’ [Tb. Tor (riule- te)]. //Ser un riguilete ‘ser intelixente, llistu, espabiláu’ [Ri]. Beber com’un reguilete
  6. La Enfermedad 143 {JH entiende’l términu como ‘regaláu’, camiento que de mou tracamundiáu}
  7. como era tan sabiudo y estodiante,/dexó a toda la xente allí ablucada/y, ensin hábitos llargos ñin bonete,/todo lo sepo como un reguilete
  8. BAúxa, Sueños (Poesíes 109-112)
  9. Cfr. reguileru, a, o.
reguiletu, a, o
📖: reguiletu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><riguiletu/a [y An]. riguilete/a [y Tb]. reguilete [Sm. Bab. y Cd. Pr. y Cv. Tox. Vg]. riguilete [Cn (Chichapán)]. riulete [Tor].>(TEST)
  1. reguiletu
  2. ident class="della" level="1"></ident><riguiletu/a
    • y An
  3. riguilete/a
    • y Tb
  4. reguilete
    • Sm
    • Bab
    • y Cd
    • Pr
    • y Cv
    • Tox
    • Vg
  5. riguilete
    • Cn (Chichapán)
  6. riulete
    • Tor
Colos güeyos perabiertos [Tb (= reguiláu)]. 2. Perespabilada (una persona) [Cd. Pr (= reguileru)]. Activa, allegre (una per- sona) [Cd]. Avispáu [Bab] y llixeru (el neñu, l’animal) [Vg]. Vivu y espabiláu (el neñu) [Cv]. Vivu, traviesu, allegre (el neñu) [Sm]. Que se mueve rápido (una persona) [Tox]. “Rígi- do, estirado, vivo, ágil” [Cn (Chichapán)]. 3. Derechu, llevan- táu [An]: Anda cumu una riguileta [An]. //La vuelta riguiletu ‘vuelta’l gatu’ [(LBlanco)]. Cfr. reguileru, a, o.
  1. Colos güeyos perabiertos [Tb (= reguiláu)]. 2. Perespabilada (una persona) [Cd. Pr (= reguileru)]. Activa, allegre (una per- sona) [Cd]. Avispáu [Bab] y llixeru (el neñu, l’animal) [Vg]. Vivu y espabiláu (el neñu) [Cv]. Vivu, traviesu, allegre (el neñu) [Sm]. Que se mueve rápido (una persona) [Tox]. “Rígi- do, estirado, vivo, ágil” [Cn (Chichapán)]. 3. Derechu, llevan- táu [An]: Anda cumu una riguileta [An]. //La vuelta riguiletu ‘vuelta’l gatu’ [(LBlanco)].
  2. (LBlanco)
  3. Cfr. reguileru, a, o.
reguilón, ona
📖: reguilón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<riguilón/ona [y Tb. Sm. Oc].>(TEST)
  1. reguilón
    • Ay
    • Tb
  2. riguilón/ona
    • y Tb
    • Sm
    • Oc
Que se reguila [Ay. Tb. Oc]. Colos güeyos grandes, perabier- tos [Sm]. ///Cielu claro y reguilón malo pal salmón [LC].
  1. 1. Que se <i class="della">reguila</i> [Ay. Tb. Oc]. Colos güeyos grandes, perabier- tos [Sm]. ///<i class="della">Cielu</i> <i class="della">claro</i> <i class="della">y</i> <i class="della">reguilón</i> <i class="della">malo</i> <i class="della">pal</i> <i class="della">salmón</i> [LC].
Aum. de reguilu, a, o.
reguilón, el
📖: reguilón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<sarreguilón [Ay].>(TEST)
  1. reguilón
    • Tb
    • Sm
  2. sarreguilón
    • Ay
Vistazu del que se reguila [Ay, Tb]: Echóu un reguilón [Tb]. //-ones ‘matu onde miedren delles herbácees, en sitios llientos (ye venenosu pal ganáu)’ [Sm].
  1. 1. Vistazu del que <i class="della">se</i> <i class="della">reguila</i> [Ay, Tb]: <i class="della">Echóu</i> <i class="della">un</i> <i class="della">reguilón</i> [Tb]. //-<i class="della">ones </i>‘matu onde miedren delles herbácees, en sitios llientos (ye venenosu pal ganáu)’ [Sm].
Cfr. reguilu, a, o.
reguilu, a, o*
📖: reguilu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<reguila [Sb]. reguilo [VCid].>(TEST)
  1. reguilu
  2. reguila
    • Sb
  3. reguilo
    • VCid
(Vaca) de cuernos llevantaos [Sb]. //Andar reguilo ‘andar con axilidá y tiesa una persona vieya [VCid].
  1. 1. (Vaca) de cuernos llevantaos [Sb]. //<i class="della">Andar</i> <i class="della">reguilo</i> ‘andar con axilidá y tiesa una persona vieya [VCid].
Cfr. reguilar. La referencia semántica al animal que llevanta los cuernos ye, na mio opinión, una manifestación del fechu de tar peratentu como tamién lo amuesa quien abre los güe- yos arreguilándose. Dende riguilu féxose’l correspondiente aumentativu reguilón, ona (cfr.) y la nominalización del mas- culín reguilón (cfr.) y el dim. reguilete.
regular
📖: regular
🏗️: NO
✍️: NO
<rigular [Vd].>(TEST)
  1. regular
    • Tb
  2. rigular
    • Vd
Cast. regular [Xral]: Eso ta regular [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">regular</i> [Xral]: <i class="della">Eso</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">regular</i> [Tb].
//Pur un regular ‘con regularidá’ [Tb. Sm]. ‘más o menos’ [Tb. Sm]. Cfr. reglar.
reguñada, la*
📖: reguñada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<arreguñá [Ay. Ar]. rabuñada [Tb].>(TEST)
  1. reguñada
  2. arreguñá
    • Ay
    • Ar
  3. rabuñada
    • Tb
Rabuñazu, cast. arañazo [Ay. Ar. Tb]. Cfr. reguñar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rabuñazu, cast. <i class="della">arañazo </i>[Ay. Ar. Tb]. Cfr. <i class="della">reguñar</i>.
reguñar
📖: reguñar
🏗️: NO
✍️: NO
<arreguñar [Lln. Cb. Mi. y Ay. Ll. Ar]. raguñar [Os. Ca. y Ay. Ll]. arraguñar [Ca. Ll]. /////resguñar [ Villah. y Ay].>(TEST)
  1. reguñar
  2. arreguñar
    • Lln
    • Cb
    • Mi
    • y Ay
    • Ll
    • Ar
  3. raguñar
    • Os
    • Ca
    • y Ay
    • Ll
  4. arraguñar
    • Ca
    • Ll
  5. resguñar dudoso (certainty = baxa)
    • Villah
    • y Ay
Arrugar [Lln (= arresguñar)]. Recoyer una cosa dafechu [Ca].
  1. 1. Arrugar [Lln (= arresguñar)]. Recoyer una cosa dafechu [Ca].
Cfr. arrasguñar. 2. Aprovechar daqué dafechu [Ca]: Ando arraguñando estos poínos pa echalos en h.ueu [Ca]. 3. Rabuñar [Lln. Villah. Cl. Os. Cb. Mi. Ay. Ll. Ar]. 4. Segar a rayente [Lln (= resguñar Variante del ast. rebuñar (cfr. rabuñar). Un deverbal conti- nuador del fem. del participiu débil ye reguñada (cfr.). Un continuador masc. ye l’antiguu participiu fuerte nominalizáu reguñu (cfr.) d’u sigue l’incrementáu reguñatu (cfr.). Un com- puestu de reguñar ye enreguñar (cfr.), variante de enregullar (cfr.), verbu con un compuestu desenregullar (cfr.). Pero regu- ñar ye verbu que pue intercambiar influencies col ast. arres- cuñar (cfr.). El verbu ast. reguñar ‘arrugar’, con tracamundiu de palatales y formación incoativa pue tener un equivalente en arrebullecir ‘arrugase la fruta...’ (cfr.) anque talmente paez que fai falta ponelu en rellación col ast. bullecer (cfr.).
  1. = arresguñar)]. 5. Encoyese (una persona) [Lln (= resguñar = arresguñar)]: Estói arreguñada de fríu [Lln].
  2. Lln
reguñatu, el
📖: reguñatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. reguñatu
    • Lln
Daqué pequeño arreguñao [Lln].
  1. 1. Daqué pequeño arreguñao [Lln].
Cfr. reguñar.
reguñáu, ada, ao
📖: reguñáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. reguñáu
    • Lln
Arrugáu [Lln].
  1. 1. Arrugáu [Lln].
2. Encoyíu (un individuu) [Lln]. Pp. de reguñar.
reguñu, el
📖: reguñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<resguñu [Villah].>(TEST)
  1. reguñu
    • Ay
    • Lln
  2. resguñu
    • Villah
Rabuñazu, cast. arañazo [Villah. Cl. Ay]. 2. Daquién (o dal- go) encoyíu, arrugáu [Lln]: Estói h.echa un reguñu de fríu [Lln]. Cfr. reguñar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rabuñazu, cast. <i class="della">arañazo </i>[Villah. Cl. Ay].
  3. 2. Daquién (o dal- go) encoyíu, arrugáu [Lln]: <i class="della">Estói</i> <i class="della">h.echa</i> <i class="della">un</i> <i class="della">reguñu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fríu </i>[Lln]. Cfr. <i class="della">reguñar</i>.
regustáu, ada, ao
📖: regustáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. regustáu
    • Cv
Con ganes de repitir lo qu’una vez prestó o gustó [Cv].
  1. 1. Con ganes de repitir lo qu’una vez prestó o gustó [Cv].
Cfr. gustu.
regustu, el
📖: regustu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. regustu
    • Lln
    • Ay
Bon gustu, bon recuerdu [Lln]. Gustu [Ay].
  1. 1. Bon gustu, bon recuerdu [Lln]. Gustu [Ay].
Cfr. gustu.
regutir
📖: regutir
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. regutir
Retrucar, responder, contradicir (en frases negatives) [VCid].
  1. 1. Retrucar, responder, contradicir (en frases negatives) [VCid].
Cfr. gutir.
reguxar
📖: reguxar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. reguxar
Arrugar [Cl].
  1. 1. </b>Arrugar [Cl].
Cfr. rebuyar.
reh.aya, la
📖: reh.aya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. reh.aya
Cfr. regaya.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">regaya</i>.
reh.ayu, el
📖: reh.ayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. reh.ayu
Cfr. regayu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">regayu</i>.
rei, el
📖: rei
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rei/reis [Cñ. Bi. Sd. Qu. Tb. Sm. Pr. Sl. Vd. Tox. /Eo/. Mar. JH. R]. rei/reyis [Pr]. rei/reyes [Lln. Rs. Ac]. re [Sb]. reye/ reyes [Rs]. //rei/reises [Eo].>(TEST)
  1. rei
    • Oc
    • Cg
    • Ll
    • Cv
    • Llu
  2. rei/reis
    • Bi
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Pr
    • Sl
    • Vd
    • Tox
    • /Eo/
    • Mar
    • JH
    • R
  3. rei/reyis
    • Pr
  4. rei/reyes
    • Lln
    • Rs
    • Ac
  5. re
    • Sb
  6. reye/ reyes
    • Rs
  7. rei/reises eonaviego
    • Eo
Cast. rey [Lln. Rs. Cñ. Bi. Sb. Sd. Qu. Tb. Sm. Pr. Pr. Sl. Vd. Tox. /Eo/. Mar JH. R]. 2. Inseutu acoloratáu [Pr]. Maripo-
sina de Dios [Oc]. 3. Panoya de granos escuros [Cb. PSil]: Salíume un rei [PSil]. Panoya colorada (na esbilla) [Lln (S)]. Panoya acoloratada, de ruina presencia (la moza que tien que pasala al mozu que ta a la so vera na esfoyaza tien que-y dar un besu o lo pautao enantes) [Cñ]. Panoya de maíz de granu encarnao que s’atopa ente otres de color destremao, na esbilla [Cg]. Semiente negro de la panoya de maíz cola que tisnen el día de la esbilla [Os]. Panoya colos granos escuros [Ll]. 4. Gaviella de narbasu coles sos panoyes que se pon de pie nes tierres pa que valga d’encontu a los de- más narbasos que s’agrupen alredor faciendo la facina [Cv (= capel.lón)]. 5. Primer cabritu del rebañu [Bard]. Primer exemplar del añu que naz en cada rebañu del pueblu [Mar]. 6. Berix decadactylus, cast. palometa roja [Lls, Xx, Cñ (ppac). L’Arena]. Beryx splendens, besugu americanu [Lls, Cñ (ppac). L’Arena]. Pexe (como la palometa) [Llu]. Pexe asemeyáu al saramollete [Llu]. 7. Caún de los cuatro reis de la baraxa [Xral]. //Al rei monumento ‘xuegu nel que se brinca enriba d’otru’ [Lln]. //Echar los reyes ‘representación tradi- cional y escenificada de los Reis Magos’ [VCid]. //Los reis ‘fiesta de los Reis Magos’ [Tb]. //Poner los reis ‘poner los regalos del día de Reis’ [Lln, Ac (reyes). Tb]. //Rei mouru ‘vacalloria’ [As]. ///De año Nuevo a Reis, días seis [LC]. Por todos los Santos la nieve por los campos, por san Andrés a la puerta lo verés, y por los reis lo pisaréis [Ll (LC)].
  1. 1. Cast. <i class="della">rey</i> [Lln. Rs. Cñ. Bi. Sb. Sd. Qu. Tb. Sm. Pr. Pr. Sl. Vd. Tox. /Eo/. Mar JH. R].
  2. 2. Inseutu acoloratáu [Pr]. Maripo- <br class="della">sina de Dios [Oc].
  3. 3. Panoya de granos escuros [Cb. PSil]: <i class="della">Salíume</i> <i class="della">un</i> <i class="della">rei</i> [PSil]. Panoya colorada (na esbilla) [Lln (S)]. Panoya acoloratada, de ruina presencia (la moza que tien que pasala al mozu que ta a la so vera na esfoyaza tien que-y dar un besu o lo pautao enantes) [Cñ]. Panoya de maíz de granu encarnao que s’atopa ente otres de color destremao, na esbilla [Cg]. Semiente negro de la panoya de maíz cola que tisnen el día de la esbilla [Os]. Panoya colos granos escuros [Ll].
  4. 4. Gaviella de narbasu coles sos panoyes que se pon de pie nes tierres pa que valga d’encontu a los de- más narbasos que s’agrupen alredor faciendo la facina [Cv (= capel.lón)].
  5. 5. Primer cabritu del rebañu [Bard]. Primer exemplar del añu que naz en cada rebañu del pueblu [Mar].
  6. 6. <i class="della">Berix</i> <i class="della">decadactylus</i>, cast. <i class="della">palometa</i> <i class="della">roja</i> [Lls, Xx, Cñ (ppac). L’Arena]. <i class="della">Beryx splendens</i>, besugu americanu [Lls, Cñ (ppac). L’Arena]. Pexe (como la <i class="della">palometa</i>) [Llu]. Pexe asemeyáu al saramollete [Llu].
  7. 7. Caún de los cuatro reis de la baraxa [Xral]. //<i class="della">Al</i> <i class="della">rei</i> <i class="della">monumento</i> ‘xuegu nel que se brinca enriba d’otru’ [Lln]. //<i class="della">Echar los reyes </i>‘representación tradi- cional y escenificada de los Reis Magos’ [VCid]. //<i class="della">Los</i> <i class="della">reis</i> ‘fiesta de los Reis Magos’ [Tb]. //<i class="della">Poner</i> <i class="della">los</i> <i class="della">reis</i> ‘poner los regalos del día de Reis’ [Lln, Ac (reyes). Tb]. //<i class="della">Rei mouru </i>‘vacalloria’ [As]. ///<i class="della">De</i> <i class="della">año</i> <i class="della">Nuevo</i> <i class="della">a</i> <i class="della">Reis,</i> <i class="della">días</i> <i class="della">seis</i> [LC]. <i class="della">Por todos</i> <i class="della">los</i> <i class="della">Santos</i> <i class="della">la</i> <i class="della">nieve</i> <i class="della">por</i> <i class="della">los</i> <i class="della">campos,</i> <i class="della">por</i> <i class="della">san</i> <i class="della">Andrés</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la </i><i class="della">puerta</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">verés,</i> <i class="della">y</i> <i class="della">por</i> <i class="della">los</i> <i class="della">reis</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">pisaréis</i> [Ll (LC)].
a) Iusta palatjum regjs ouetao 905(or.) [SV/36] de parte una per rego de regi 977 (s. xii) [ACL/254] mandauimus ut homicidia et rausos omnium ingenuorum ho- minum regi integra reddantur 1017 (s. xii) [DCO-I/141] sit anathema maranatha et pectet cautum regi terre CCC morabentinos 1192 (s. xiv) [MB/221] partirunt ... illas bragnas inter Uarzena et regem ... varga- naz del re 1207 [LRCourias/170] debet domnus Iohannes Fernandi dare ipsas arrafenes regi Castelle 1218(or.) [ACL/340] b) in alio termino de rei 1024(or.) [ACL/405] tale foro ad mare ad mare ad rei ad conde ad infancone 1084(or.) [ACL/511] illa porcione del linar de Prado de Rei 1163(or.) [ACL/347] de illo concellio que demandent sos directos dou rei s. xii [FA/115] que aquel que sera venzudo pectet LX solidos al rei s. xii [FA/116] dense fidiador de la lith e mano del maiorino del rei s. xii [FA/123] e’ la villa del rei non pot haver vasallo si_non el rei s. xii [FA/124] toth omne qui populador for’ e’ la villa del rei s. xii [FA/125] qui las treguas franger’ pecte mil solidos medios al rei s. xii [FA/130] et de rotura de kasa CCC solidos al rei s. xii [FA/132] en la uilla del rey no pueda auer uassallo si no 1145 (1295) [FU/33] sea sieruo fizcal del rey de qual suiçio quier que sea 1145 (1295) [FU/39] dono que lo demando & diez soldos al rey por suas ta- gantes 1145 (1295) [FU/39] tenente Asturias de manu rey el infante don Sancho 1213(or.) [MB/242] Domingo gierno de Johan Rey 1244(or.) [ACL/122] enna iantar del Rey 1249(or.) [MCar-I/272] Gonzalo Gil senescal del rey 1258(or.) [ACL/333] el solo de Soz Camras de Rey 1260(or.) [ACL/374] monteros del Rey 1264(or.) [MCar-II/39] que pareciesen antel Rey otro dia de Natal 1269 [AAA/30] fiere a la carrera antigua e ende a fondos del rey 1270(or.) [SV-IV(1)/73] donna Loba appello a nuestro Sennor el rey & nos diemos 1270 [DCO-V/94] que los clerigos non se queriellen al rey nin a los concellos 1288(or.) [ACL-VIII/331] tien cabo sua casa serrado el camino del rey que mando abrir 1289 [PAUviéu/103] enna losa que ay duas suertes vna del rey e_otra de Auuli 1289 [PAUviéu/107] acusar algun omne de nuestra corte que feziera alguna ne- miga contral rei s. xiii(or.) [FX/203] ffarian y algunas cosas desaguisadas a desseruiçio de dios et del Rey 1314 [AAU/148] ata que lo lliura el rrey ho sus tutores o tutor 1315 [AAU/159] del oro e de_la mirra e_del inçiensso que ofresçieron los Reis Magos [fines s. xiv] [SIL/495] tuvo un rei mui traviso y ensolente,/capaz de dar de palos a una hermana/y, por que ñon vos cause mazaría,/escuchá d’illi dalguna fechoría [BAúxa, Sueños (Poesíes 53-56)] Xosé enxendró al rei Daví [San Mateo 1] c) LX ss al do de la arca el medio al re 1145 (1295) [FU/39] de rotura de casa trezietos sueldos C ss al re 1145 (1295) [FU/39] desde tras de Granda ata lo pelago de la_Febrale estese de re 1169(or.) [ACL/402] in iarga I presa del re 1169(or.) [ACL/402] alferez de lo_re 1171(or.) [VVS/49] senrram de Re 1176(or.) [SV/496] per mandado mucho afincado del re don Alfonso 1207 [LR- Courias/127] Dominico Andres cum filiis suis qui erat del re 1207 [LR- Courias/178] Oteros de Re 1211(or.) [ACL/223] regnante el re don Alfonso 1213(or.) [MB/242] alios tantos al re 1225(or.) [SV/140]
ille respon ke non daria por lo re nada [1225-1250](or.) [ACL/173] affrontant in illo de re 1226(or.) [SV/148] iazent en brazo cum illos prados de illo re 1227 (s. xiii) [SV/159] a la parte del Re otro tanto peche 1232(or.) [SV/193] el camino del Re 1233(or.) [SV/157] deuemos uos nos apennorar con maordomo del re o nuestro uigario 1235(or.) [SV/74] el re don Fernando 1239?(or.) [MCar-I/233]; 1251(or.) [MCar-I/290]; [MCar-I/297] Garcia Rodriguiz carnota merino maior del re in todas Astu- rias 1240 [DCO-II/12] carrera que decende de forno de re a cal de Moros 1241(or.) [ACL/89] don Gonzalvo Moran merion maor del re en todas Asturias 1254(or.) [SP-I/185] don Alfonso fillo del rey teniente Oviedo de mano del re 1258(or.) [SP-I/201] priuilegio del rre uieyo don Alfonso 1259(or.) [ACL/357] don Alfonso fillu del re teniente1262 [DCO-V/64] si el re ye lonni de la tierra digalo al obispo s. xiii(or.) [FX/236] - Y en el cubo que no tiene re [Grangerías xviii: 1045] d) los res son dichos res porque regnan s. xiii(or.) [FX/7] assi commo los res son dichos de regnar s. xiii(or.) [FX/7] daqui adelantre los res deven seer escolidos enna cibdat de Roma s. xiii(or.) [FX/8] ganaron ante que fossen res deven aver sos fillos ¬ sos here- deros s. xiii(or.) [FX/9] elos res se alegraran con sos poblos s. xiii(or.) [FX/10] porque foron exaltados por res s. xiii(or.) [FX/13] nengun non asme ela morte de los res s. xiii(or.) [FX/20] ela maldat de los malos res fo avorrecida siempre a los so- metidos s. xiii(or.) [FX/29] e) coma de quantos reis que pos el viassent s. xii [FA/114] estos rreys dauan al conceyo 1269 (s. xiii) [ACL/504] los reys sobredichos fazian hueste sobre moros o tirauan fonssadera comunalmientre 1288 (c. 1291) [ACL- VIII/347] el nuestro principe muy glorioso ¬ los reis que depois del venieren s. xiii(or.) [FX/25] son sacadas desta ley a quien perdonaron los reys s. xiii(or.) [FX/49] nos perteneçe por priuilegios de los rreys que lo dieron al dicho 1342 [AAU/199] casas e arvoles e toda otra reys que a nos pertenesce 1376 [SPM/505] asi heredades como casas e arvoles e toda otra reys 1376 [SPM/523] dixo el anfant que en tiempo de los reys de antes [s.f.] [SPM/631] çynco mill maravedis de real moneda corryente de los reys nuestros sennores 1487(or.) [SP-IV/268] f) no caer en oluido lo mandaron los reyes 1300 (s. xv) [MSAH-V/586] cartas e sentençyas e buenos vsus e llibertades de los reyes 1395 [MCar-I/88] Posible occitanismu: e qui lo vender de I solido a lo rai s. xii [FA/112] per solar prender I solido a lo reu et II denarios s. xii [FA/112]
  1. a) Iusta palatjum regjs ouetao
  2. 905(or.) SV/36
  3. de parte una per rego de regi
  4. 977 (s. xii) ACL/254
  5. mandauimus ut homicidia et rausos omnium ingenuorum ho- minum regi integra reddantur
  6. 1017 (s. xii) DCO-I/141
  7. sit anathema maranatha et pectet cautum regi terre CCC morabentinos
  8. 1192 (s. xiv) MB/221
  9. partirunt ... illas bragnas inter Uarzena et regem ... varga- naz del re
  10. 1207 LRCourias/170
  11. debet domnus Iohannes Fernandi dare ipsas arrafenes regi Castelle
  12. 1218(or.) ACL/340
  13. b) in alio termino de rei
  14. 1024(or.) ACL/405
  15. tale foro ad mare ad mare ad rei ad conde ad infancone
  16. 1084(or.) ACL/511
  17. illa porcione del linar de Prado de Rei
  18. 1163(or.) ACL/347
  19. de illo concellio que demandent sos directos dou rei s. xii
  20. FA/115
  21. que aquel que sera venzudo pectet LX solidos al rei s. xii
  22. FA/116
  23. dense fidiador de la lith e mano del maiorino del rei s. xii
  24. FA/123
  25. e’ la villa del rei non pot haver vasallo si_non el rei s. xii
  26. FA/124
  27. toth omne qui populador for’ e’ la villa del rei s. xii
  28. FA/125
  29. qui las treguas franger’ pecte mil solidos medios al rei s. xii
  30. FA/130
  31. et de rotura de kasa CCC solidos al rei s. xii
  32. FA/132
  33. en la uilla del rey no pueda auer uassallo si no
  34. 1145 (1295) FU/33
  35. sea sieruo fizcal del rey de qual suiçio quier que sea
  36. 1145 (1295) FU/39
  37. dono que lo demando & diez soldos al rey por suas ta- gantes
  38. 1145 (1295) FU/39
  39. tenente Asturias de manu rey el infante don Sancho
  40. 1213(or.) MB/242
  41. Domingo gierno de Johan Rey 1244(or.) [ACL/122] enna iantar del Rey 1249(or.) [MCar-I/272] Gonzalo Gil senescal del rey 1258(or.) [ACL/333] el solo de Soz Camras de Rey 1260(or.) [ACL/374] monteros del Rey
  42. 1264(or.) MCar-II/39
  43. que pareciesen antel Rey otro dia de Natal
  44. 1269 AAA/30
  45. fiere a la carrera antigua e ende a fondos del rey
  46. 1270(or.) SV-IV(1)/73
  47. donna Loba appello a nuestro Sennor el rey & nos diemos
  48. 1270 DCO-V/94
  49. que los clerigos non se queriellen al rey nin a los concellos
  50. 1288(or.) ACL-VIII/331
  51. tien cabo sua casa serrado el camino del rey que mando abrir
  52. 1289 PAUviéu/103
  53. enna losa que ay duas suertes vna del rey e_otra de Auuli
  54. 1289 PAUviéu/107
  55. acusar algun omne de nuestra corte que feziera alguna ne- miga contral rei s. xiii(or.)
  56. FX/203
  57. ffarian y algunas cosas desaguisadas a desseruiçio de dios et del Rey
  58. 1314 AAU/148
  59. ata que lo lliura el rrey ho sus tutores o tutor
  60. 1315 AAU/159
  61. del oro e de_la mirra e_del inçiensso que ofresçieron los Reis Magos [fines s. xiv]
  62. SIL/495
  63. tuvo un rei mui traviso y ensolente,/capaz de dar de palos a una hermana/y, por que ñon vos cause mazaría,/escuchá d’illi dalguna fechoría
  64. BAúxa, Sueños (Poesíes 53-56)
  65. Xosé enxendró al rei Daví
  66. San Mateo 1
  67. c) LX ss al do de la arca el medio al re
  68. 1145 (1295) FU/39
  69. de rotura de casa trezietos sueldos C ss al re
  70. 1145 (1295) FU/39
  71. desde tras de Granda ata lo pelago de la_Febrale estese de re
  72. 1169(or.) ACL/402
  73. in iarga I presa del re 1169(or.) [ACL/402] alferez de lo_re 1171(or.) [VVS/49] senrram de Re
  74. 1176(or.) SV/496
  75. per mandado mucho afincado del re don Alfonso
  76. 1207 LR- Courias/127
  77. Dominico Andres cum filiis suis qui erat del re
  78. 1207 LR- Courias/178
  79. Oteros de Re
  80. 1211(or.) ACL/223
  81. regnante el re don Alfonso
  82. 1213(or.) MB/242
  83. alios tantos al re
  84. 1225(or.) SV/140

  85. ille respon ke non daria por lo re nada [1225-1250](or.)
  86. ACL/173
  87. affrontant in illo de re
  88. 1226(or.) SV/148
  89. iazent en brazo cum illos prados de illo re
  90. 1227 (s. xiii) SV/159
  91. a la parte del Re otro tanto peche
  92. 1232(or.) SV/193
  93. el camino del Re
  94. 1233(or.) SV/157
  95. deuemos uos nos apennorar con maordomo del re o nuestro uigario
  96. 1235(or.) SV/74
  97. el re don Fernando 1239?(or.) [MCar-I/233]; 1251(or.) [MCar-I/290];
  98. MCar-I/297
  99. Garcia Rodriguiz carnota merino maior del re in todas Astu- rias
  100. 1240 DCO-II/12
  101. carrera que decende de forno de re a cal de Moros
  102. 1241(or.) ACL/89
  103. don Gonzalvo Moran merion maor del re en todas Asturias
  104. 1254(or.) SP-I/185
  105. don Alfonso fillo del rey teniente Oviedo de mano del re
  106. 1258(or.) SP-I/201
  107. priuilegio del rre uieyo don Alfonso
  108. 1259(or.) ACL/357
  109. don Alfonso fillu del re teniente
  110. 1262 DCO-V/64
  111. si el re ye lonni de la tierra digalo al obispo s. xiii(or.)
  112. FX/236
  113. - Y en el cubo que no tiene re
  114. Grangerías xviii: 1045
  115. d) los res son dichos res porque regnan s. xiii(or.)
  116. FX/7
  117. assi commo los res son dichos de regnar s. xiii(or.)
  118. FX/7
  119. daqui adelantre los res deven seer escolidos enna cibdat de Roma s. xiii(or.)
  120. FX/8
  121. ganaron ante que fossen res deven aver sos fillos ¬ sos here- deros s. xiii(or.)
  122. FX/9
  123. elos res se alegraran con sos poblos s. xiii(or.) [FX/10] porque foron exaltados por res s. xiii(or.) [FX/13] nengun non asme ela morte de los res s. xiii(or.)
  124. FX/20
  125. ela maldat de los malos res fo avorrecida siempre a los so- metidos s. xiii(or.)
  126. FX/29
  127. e) coma de quantos reis que pos el viassent s. xii
  128. FA/114
  129. estos rreys dauan al conceyo
  130. 1269 (s. xiii) ACL/504
  131. los reys sobredichos fazian hueste sobre moros o tirauan fonssadera comunalmientre
  132. 1288 (c. 1291) ACL- VIII/347
  133. el nuestro principe muy glorioso ¬ los reis que depois del venieren s. xiii(or.)
  134. FX/25
  135. son sacadas desta ley a quien perdonaron los reys s. xiii(or.)
  136. FX/49
  137. nos perteneçe por priuilegios de los rreys que lo dieron al dicho
  138. 1342 AAU/199
  139. casas e arvoles e toda otra reys que a nos pertenesce
  140. 1376 SPM/505
  141. asi heredades como casas e arvoles e toda otra reys
  142. 1376 SPM/523
  143. dixo el anfant que en tiempo de los reys de antes [s.f.]
  144. SPM/631
  145. çynco mill maravedis de real moneda corryente de los reys nuestros sennores
  146. 1487(or.) SP-IV/268
  147. f) no caer en oluido lo mandaron los reyes
  148. 1300 (s. xv) MSAH-V/586
  149. cartas e sentençyas e buenos vsus e llibertades de los reyes
  150. 1395 MCar-I/88
  151. Posible occitanismu: e qui lo vender de I solido a lo rai s. xii
  152. FA/112
  153. per solar prender I solido a lo reu et II denarios s. xii
  154. FA/112
Del llat. rēx, rēgis ‘rei’, ‘el que dirix los asuntos del estáu’ (em), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh) con dalgu- na particularidá evolutiva (cfr. reina). Un dim. de rei sedría reyín (cfr.).
reichín, el
📖: reichín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Mariposina de Dios o vaca de San Antón [Tox. /Eo/]. Términu que paez guardar rellación con un dim. de <i class="della">rei</i>(TEST)
  1. reichín
  2. Mariposina de Dios o vaca de San Antón
    • Tox
    • /Eo/
  3. Términu que paez guardar rellación con un dim
  4. de <i class="della">rei</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
reigás, el
📖: reigás
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. reigás
    • Vd
Tipu de yerba que se sema y da unos cuantos cortes; nel úl- timu corte déxase espigar [Vd (Toponimia 112)].
  1. 1. Tipu de yerba que se sema y da unos cuantos cortes; nel úl- timu corte déxase espigar [Vd (Toponimia 112)].
Adautación del ingl. raygrass con que s’alude a un tipu de ballicu.
reina, la
📖: reina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<raína [Cl]. reña [JH].>(TEST)
  1. reina
    • Bi
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Cv
    • Pa
    • Sb
    • Sm
    • Pr
    • Ay
    • Lln
    • Vv
  2. raína
    • Cl
  3. reña
    • JH
Cast. reina [Xral]. 2. Cast. cierzo [Ar]: Ya está la reina en la peña [Ar]. 3. Abeya reina [Cl. Bi. Sd. Qu. Tb]. 4. Espiga de maíz que tien tolos granos escuros [Cv]. 5. Panoya de color escuro [Pa. Sb]. Panoya de granos negros [Sm]. Panoya de maíz con tolos granos colloraos [Pr. Tox. /Eo/]. 6. Semiente pinta de la panoya [Os]. 7. Panoya perfecha grande y bien granada [Ay]. 8. Pataca más grande d’una collecha [Tb]: Sa- cóu la reina [Tb]. 9. Una nuez del xuegu de les nueces [Lln]. //De la reina ‘tipu de mazanes mediano-pequeñes, blanco- amarielles, mui tempranes, non sabroses’ [Vv].
  1. 1. Cast. <i class="della">reina</i> [Xral].
  2. 2. Cast. <i class="della">cierzo</i> [Ar]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">está</i> <i class="della">la</i> <i class="della">reina</i> <i class="della">en</i> <i class="della">la peña </i>[Ar].
  3. 3. Abeya reina [Cl. Bi. Sd. Qu. Tb].
  4. 4. Espiga de maíz que tien tolos granos escuros [Cv].
  5. 5. Panoya de color escuro [Pa. Sb]. Panoya de granos negros [Sm]. Panoya de maíz con tolos granos colloraos [Pr. Tox. /Eo/].
  6. 6. Semiente <i class="della">pinta</i> de la panoya [Os].
  7. 7. Panoya perfecha grande y bien granada [Ay].
  8. 8. Pataca más grande d’una collecha [Tb]: <i class="della">Sa- cóu</i> <i class="della">la</i> <i class="della">reina</i> [Tb].
  9. 9. Una nuez del xuegu de les nueces [Lln]. //<i class="della">De</i> <i class="della">la</i> <i class="della">reina</i> ‘tipu de mazanes mediano-pequeñes, blanco- amarielles, mui tempranes, non sabroses’ [Vv].
a) regina Ioanna et cum filiis suis Alfonso primogenito 1247(or.) [SP-I/174] b’) Eskapa Reina ic preses 1005 (s. xii) [ACL/195] et uxoris eius Geloire regine 1017 [FLleón] Xemena reina [s. xii-xiii](or.) [SV/206] reina domna Beringuella sennora de Uilla Alpando 1233(or.) [MSAH-V/201] el re don Fernando conna reina 1243(or.) [ACL/106] con sua muller reyna domna Johanna 1247(or.) [SP-I/176] la reyna dona Yolant 1256(or.) [MCar-I/336] sua muler ela reina 1258(or.) [MCar-I/350] en iantar de rrey ho de rreyna 1259(or.) [ACL/343] la reyna la mando lunes 1266(or.) [ACL/423] me dixioron que magar que la reyna les mandaua 1266(or.) [ACL/424] regnante el rey don Alfonsso con la reyna donna Yolant sua muller 1267 [DCO-II/89] donna Teressa Alffonsso tia de la reyna 1289(or.) [MSAH- V/472] el rey don Sancho con la reyna domna Maria sua muller 1293(or.) [SP-I/295] ho de reyna ho de enffantes ho de bispo 1315(or.) [SB/240] de rey e de reyna e de infante e de ricoomne 1357(or.) [SP- II/331] Domingo Perez de Villiella de la Reyna teçedor et Fernand 1360(or.) [SIL/331] una carta de merçed e helimosna del rey don Fernando e reyna 1499(or.) [SP-IV/384] de rey e de reyna e ynfante heredero 1505 (t.) [SP-IV/397] Pos la de la gadañona/tan lluego lleva la Reina [Entierro CR 94] pues la de la guadañona/tan lluego lleva lla reiña,/como acute al desdichadu ensin facer resistencia. [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 65-68)] b’’) con sua muler rayna (sic) domna Violanda 1260(or.) [MCar- I/385] su muler rayna (sic) dona Uiolanda 1260(or.) [MCar-I/381] sua muler rayna (sic) dona Violanda 1260(or.) [MCar- I/380]; [MCar-I/387]; [MCar-I/408] c) reinante el rei don Fernando cona rina dona Beatriz 1233(or.) [MCar-I/210] el rey don Fernando conna ryna (sic) dona Iouana 1240(or.) [MCar-I/240] el rey don Fernando cona rina dona Iohana 1240(or.) [MCar-I/247] rege don Fernando con sua rina 1243(or.) [ACL/103] regnante el re don Fernando conna ryna domna Johanna sua mullier 1246(or.) [SP-I/172] rengnando el re don Alfonso cona rina dona Violanda 1253(or.) [MCar-I/319] ela rina domna Violanda 1254(or.) [MCar-I/327] sua muyer la ryna domna Violanda 1254(or.) [MSAH- V/281] sua muier ela rina dona Uiolanda 1256(or.) [MCar-I/333] regnante el re don Alfonso conna rina donna Violant 1257(or.) [SB/212] regnante re don Fernando cum rina dona Uiolanda 1257(or.) [MSAH-V/340] regnante el re don Alfonso conna rina donna Violant sua mu- llier 1257 [DCO-II/47] regnante el re don Alfonso con la rina donna Violant sua mullier 1258 [DCO-II/52] regnante el rey don Alfonso conna ryna donna Violant sua mullier 1259 [DCO-II/57] conna rina domna Violanda 1260(or.) [MCar-I/384] conna rina domna Uiolante 1260(or.) [MCar-I/397] regnante el rey don Sancho con la rina donna Marina en Castiella 1285 [MB-II/124] priuilegios de res o de rinas e de inffantes 1297(or.) [SB/222] la nuestra rina mui gloriosa viver depois del nuestro princi- pe s. xiii(or.) [FX/31] regnante el rey don Sancho con sua muller la rina domna Maria 1300(or.) [SP-I/317] ueniessen de res ho de rinas ho de inffantes 1304(or.) [SB/232] d) regnaua el rey don Alfonsso con sua muyer ela regna 1252(or.) [MCar-I/311]
  1. a)
  2. regina Ioanna et cum filiis suis Alfonso primogenito
  3. 1247(or.) SP-I/174
  4. b’) Eskapa Reina ic preses 1005 (s. xii) [ACL/195] et uxoris eius Geloire regine 1017 [FLleón] Xemena reina [s. xii-xiii](or.)
  5. SV/206
  6. reina domna Beringuella sennora de Uilla Alpando
  7. 1233(or.) MSAH-V/201
  8. el re don Fernando conna reina
  9. 1243(or.) ACL/106
  10. con sua muller reyna domna Johanna
  11. 1247(or.) SP-I/176
  12. la reyna dona Yolant
  13. 1256(or.) MCar-I/336
  14. sua muler ela reina
  15. 1258(or.) MCar-I/350
  16. en iantar de rrey ho de rreyna
  17. 1259(or.) ACL/343
  18. la reyna la mando lunes
  19. 1266(or.) ACL/423
  20. me dixioron que magar que la reyna les mandaua
  21. 1266(or.) ACL/424
  22. regnante el rey don Alfonsso con la reyna donna Yolant sua muller
  23. 1267 DCO-II/89
  24. donna Teressa Alffonsso tia de la reyna
  25. 1289(or.) MSAH- V/472
  26. el rey don Sancho con la reyna domna Maria sua muller
  27. 1293(or.) SP-I/295
  28. ho de reyna ho de enffantes ho de bispo
  29. 1315(or.) SB/240
  30. de rey e de reyna e de infante e de ricoomne
  31. 1357(or.) SP- II/331
  32. Domingo Perez de Villiella de la Reyna teçedor et Fernand
  33. 1360(or.) SIL/331
  34. una carta de merçed e helimosna del rey don Fernando e reyna
  35. 1499(or.) SP-IV/384
  36. de rey e de reyna e ynfante heredero
  37. 1505 (t.) SP-IV/397
  38. Pos la de la gadañona/tan lluego lleva la Reina
  39. Entierro CR 94
  40. pues la de la guadañona/tan lluego lleva lla reiña,/como acute al desdichadu ensin facer resistencia.
  41. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 65-68)
  42. b’’) con sua muler rayna (sic) domna Violanda
  43. 1260(or.) MCar- I/385
  44. su muler rayna (sic) dona Uiolanda
  45. 1260(or.) MCar-I/381
  46. sua muler rayna (sic) dona Violanda 1260(or.) [MCar- I/380]; [MCar-I/387];
  47. MCar-I/408
  48. c)
  49. reinante el rei don Fernando cona rina dona Beatriz
  50. 1233(or.) MCar-I/210
  51. el rey don Fernando conna ryna (sic) dona Iouana
  52. 1240(or.) MCar-I/240
  53. el rey don Fernando cona rina dona Iohana
  54. 1240(or.) MCar-I/247
  55. rege don Fernando con sua rina
  56. 1243(or.) ACL/103
  57. regnante el re don Fernando conna ryna domna Johanna sua mullier
  58. 1246(or.) SP-I/172
  59. rengnando el re don Alfonso cona rina dona Violanda
  60. 1253(or.) MCar-I/319
  61. ela rina domna Violanda
  62. 1254(or.) MCar-I/327
  63. sua muyer la ryna domna Violanda
  64. 1254(or.) MSAH- V/281
  65. sua muier ela rina dona Uiolanda
  66. 1256(or.) MCar-I/333
  67. regnante el re don Alfonso conna rina donna Violant
  68. 1257(or.) SB/212
  69. regnante re don Fernando cum rina dona Uiolanda
  70. 1257(or.) MSAH-V/340
  71. regnante el re don Alfonso conna rina donna Violant sua mu- llier
  72. 1257 DCO-II/47
  73. regnante el re don Alfonso con la rina donna Violant sua mullier
  74. 1258 DCO-II/52
  75. regnante el rey don Alfonso conna ryna donna Violant sua mullier
  76. 1259 DCO-II/57
  77. conna rina domna Violanda
  78. 1260(or.) MCar-I/384
  79. conna rina domna Uiolante
  80. 1260(or.) MCar-I/397
  81. regnante el rey don Sancho con la rina donna Marina en Castiella
  82. 1285 MB-II/124
  83. priuilegios de res o de rinas e de inffantes
  84. 1297(or.) SB/222
  85. la nuestra rina mui gloriosa viver depois del nuestro princi- pe s. xiii(or.)
  86. FX/31
  87. regnante el rey don Sancho con sua muller la rina domna Maria
  88. 1300(or.) SP-I/317
  89. ueniessen de res ho de rinas ho de inffantes
  90. 1304(or.) SB/232
  91. d)
  92. regnaua el rey don Alfonsso con sua muyer ela regna
  93. 1252(or.) MCar-I/311
Del llat. regīna, -ae ‘reina’ (em; Old), con continuadores ro- mánicos (rew) ya hispánicos (deeh). La documentación del dominiu ástur, arriendes del caltenimientu del términu en tes- tos llatinos (§a), ufre la perda de la -g- dando llugar a resul- taos del tipu reina (§b’), cola so variante raina (b’’). Dende una acentuación [řéjna] xustifícase’l resultáu de güei reina; dende’l posible y etimolóxicu [řeína] perentiéndese llueu la evolución rina (§c) por cuenta la elocución rápida. Una cabera posibilidá ye “regna” [ɲ], que fai ver curtiamente §d, que da a entender l’influxu analóxicu exercíu por “regno” y “regnar” los dos con [ɲ]. A la vista d’estos resultaos paez ra- zonable almitir: 1) N’ast. medieval ye posible l’asitiamientu de los dos continuadores etimolóxicos del llat. rēx, rēgis (em) rei → re y regīna (em) > reína ( rina); 2) Acaben trunfan- do la posibilidá reina y, darréu del so influxu, la variante rei (y non re) quiciabes col influxu castellán onde rey tampoco nun yera’l resultáu del que s’aguardara’l trunfu esperable; 3) L’influxu de reina rei ye’l verdaderu responsable de que se corrixera l’etimolóxicu regnāre (em s.v. rex) > “regnar” pol inesperáu reinar, lo mesmo que regnum (dlfac) > “regno” por reinu. Na formación del pl. de rei > re alviértense des- tremaos influxos analóxicos que van dende l’esperable reis > res fasta otros como rees → reyes, con -y- antihiática. N’ast. centro-occidental acaba xeneralizándose (con dalguna curtia esceición) la variante coincidente col occ. rei, quiciabes por influxu castellanizante que tamién amuesa la so preferencia por una espresión con diptongu decreciente. Les mazanes lla- maes de la reina quiciabes deban el nome a la so calidá o acueyan l’influxu d’un regresivu de reineta sentíu como dimi- nutivu. Estes mazanes de la reina llámense tamién na fastera eonaviega mazanes reinales (cfr. reinal.).
reinal
📖: reinal
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Habitual, crónicu (un padecimientu) [Cg]. Endémicu, habi- tual [ByM]. //<i class="della">-es </i>‘cierta clas de mazanes’ [/Eo/]. <br class="della">Quiciabes una formación axetival fecha sol nome <i class="della">reina</i>(TEST)
  1. reinal
  2. ident class="della" level="1"></ident>Habitual, crónicu (un padecimientu)
    • Cg
  3. Endémicu, habi- tual
    • ByM
  4. <i class="della">-es </i>‘cierta clas de mazanes’ eonaviego
    • /Eo/
  5. <br class="della">Quiciabes una formación axetival fecha sol nome <i class="della">reina</i
como tamién s’alvierte nel nome cast. d’un tipu de cuerda y nel port. reinol “natural do reino; diz-se de uma variedade de ameixa...” (dcech s.v. reinal; delp s.v. reinol).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. como tamién s’alvierte nel nome cast. d’un tipu de cuerda y nel port. <i class="della">reinol</i> “natural do reino; diz-se de uma variedade de ameixa...” (dcech s.v. reinal; delp s.v. reinol).
reinar
📖: reinar
🏗️: NO
✍️: NO
<reñar [JH].>(TEST)
  1. reinar
    • Pr
    • Cv
  2. reñar
    • JH
Atopar la panoya llamada reina cuando s’esfueyen les pano- yes [Pr. Cv]. 2. Cast. reinar [JH].
  1. 1. Atopar la panoya llamada <i class="della">reina </i>cuando s’esfueyen les pano- yes [Pr. Cv].
  2. 2. Cast. <i class="della">reinar</i> [JH].
a) regnaua rex Fredinandus 1234(or.) [MCar-I/217] regnaua el rei don Fernando 1246(or.) [MCar-I/259]; 1247(or.) [MCar-I/265] regnaua el rey don Alfonsso con sua muyer ela regna 1252(or.) [MCar-I/311] enno mes de ochubre regnando el re don Alfonso con sua muler /Otero de las Dueñas 1254 [STAAFF/142] regnaua el rey Alfonso ... en todos sos regnados 1259(or.) [MCar-I/364] aquel non regna piadosamiente s. xiii(or.) [FX/7] los res son dichos res porque regnan s. xiii(or.) [FX/7] assi commo los res son dichos de regnar s. xiii(or.) [FX/7] aian curazones mucho entendudos de bien regnar s. xiii(or.) [FX/14] - par illi dempués reinar [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 95-100)] b) Regnante domno et serenissimo principe nostro [Nome de persona] 948(or.) [SV/49] regnante regina Urraca 1113(or.) [SV/236] Infante domna Sanxa regnante in Gozone 1154(or.) [SV/395] regnante rege Fernando in Legione et Gallecia et Asturias 1184(or.) [SV/534] regnante rege Fredenando ... Garcia Lopis prince in Oueto 1187(or.) [SV/539] regnante rex Adefonsus cum uxore sua portugalensen 1194(or.) [SV/559] regnante el rey don Alfonso ... en todo so regnado 1253(or.) [MCar-I/315] regnante el rey don Alfonso ... en todo sou regnado 1257(or.) [MCar-I/340] renante rey don Alfonso ... en todos sos renos 1258(or.) [MCar-I/352]
  1. a) regnaua rex Fredinandus
  2. 1234(or.) MCar-I/217
  3. regnaua el rei don Fernando 1246(or.) [MCar-I/259];
  4. 1247(or.) MCar-I/265
  5. regnaua el rey don Alfonsso con sua muyer ela regna
  6. 1252(or.) MCar-I/311
  7. enno mes de ochubre regnando el re don Alfonso con sua muler /Otero de las Dueñas
  8. 1254 STAAFF/142
  9. regnaua el rey Alfonso ... en todos sos regnados
  10. 1259(or.) MCar-I/364
  11. aquel non regna piadosamiente s. xiii(or.)
  12. FX/7
  13. los res son dichos res porque regnan s. xiii(or.)
  14. FX/7
  15. assi commo los res son dichos de regnar s. xiii(or.)
  16. FX/7
  17. aian curazones mucho entendudos de bien regnar s. xiii(or.)
  18. FX/14
  19. - par illi dempués reinar
  20. ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 95-100)
  21. b) Regnante domno et serenissimo principe nostro [Nome de persona]
  22. 948(or.) SV/49
  23. regnante regina Urraca
  24. 1113(or.) SV/236
  25. Infante domna Sanxa regnante in Gozone
  26. 1154(or.) SV/395
  27. regnante rege Fernando in Legione et Gallecia et Asturias
  28. 1184(or.) SV/534
  29. regnante rege Fredenando ... Garcia Lopis prince in Oueto
  30. 1187(or.) SV/539
  31. regnante rex Adefonsus cum uxore sua portugalensen
  32. 1194(or.) SV/559
  33. regnante el rey don Alfonso ... en todo so regnado
  34. 1253(or.) MCar-I/315
  35. regnante el rey don Alfonso ... en todo sou regnado
  36. 1257(or.) MCar-I/340
  37. renante rey don Alfonso ... en todos sos renos
  38. 1258(or.) MCar-I/352
Del llat. regnāre ‘gobernar como un rei’, ‘reinar’ (Old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). El re- sultáu habría abocar a reñar. Perposiblemente reinar, como regnum → reinu, xustificaría’l resultáu de güei non palata- lizáu pol influxu exercíu por rei, reina (cfr. reina). El testu caberu “renante” frente al xeneral “regnante” podría testificar un influxu, xustificable dafechu, exercíu por re; daqué aseme- yao vémoslo llueu nel continuador de regnum pues al llau de “regno” conséñase “reyno” → “renos”. Dende’l part. de rei- nar, nominalizáu’l masculín, siguió ast. reináu (cfr.) pero la documentación alvierte tamién d’un etimolóxicu palatalizáu.
reináu, el
📖: reináu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">reinado</i>(TEST)
  1. reináu
  2. Cast
  3. <i class="della">reinado</i
[Xral]. {2. (Doc.). Reinu}.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Xral]. {
  3. 2. (Doc.). Reinu}.
regnante el rey don Alfonso ... en todo so regnado 1253(or.) [MCar-I/315] regnante el rey don Alfonso ... en todo sou regnado 1257(or.) [MCar-I/340] regnaua el rey Alfonso ... en todos sos regnados 1259(or.) [MCar-I/364]
  1. regnante el rey don Alfonso ... en todo so regnado
  2. 1253(or.) MCar-I/315
  3. regnante el rey don Alfonso ... en todo sou regnado
  4. 1257(or.) MCar-I/340
  5. regnaua el rey Alfonso ... en todos sos regnados
  6. 1259(or.) MCar-I/364
Cfr. reinar.
reintegru, el
📖: reintegru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rintegru [Llg].>(TEST)
  1. reintegru
  2. rintegru
    • Llg
Cast. reintegro [Ac (i). Llg]. Posible cultismu per vía castellana anque la familia d’esti términu ye bien conseñada en testos medievales, asina como nel llat.: integret Xabe Uelaz X VIII karnarios 1090(or.) [ACL/538].
  1. 1. Cast. <i class="della">reintegro</i> [Ac (i). Llg]. Posible cultismu per vía castellana anque la familia d’esti términu ye bien conseñada en testos medievales, asina como nel llat.: <i class="della">integret</i> <i class="della">Xabe</i> <i class="della">Uelaz</i> <i class="della">X</i> <i class="della">VIII</i> <i class="della">karnarios</i> 1090(or.) [ACL/538].
reinu, el
📖: reinu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<reñu [JH].>(TEST)
  1. reinu
  2. reñu
    • JH
Cast. reino [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">reino</i> [Xral].
a) mereamur piaculis et conlocare in zelestibus regnis 989(or.) [ACL/22] Les Cróniques Asturianes son asina d’esplícites falando del reinu de los ástures: et Astororum regnum diuina prouidentia exoritur [Alb. xv- 1(173)] Arabes tamen regionem simul et regno opresso plures gladio interfecerunt (...). Per idem ferre tempus in hac regione Asturiensium prefectus erat in ciuitate Ieione [Rot. 8 (122)] (...) Arabes tamen patria simul cum regno oppresso (... ) maxima uero pars in patria Asturiensium intrauerunt [Ad Seb. 8 (123)] {L’énfasis de les cróniques ye nidiu. Los términos de reinu, rexón, patria son los que s’apliquen al país, al territoriu de los ástures con un enfotu claru d’arreblagar percima de situaciones previes. La nueva realidá que faen amosar los redautores ye que’l ‘reinu de los ástures’ nun almite duldes como nun les almite’l fechu de que nun documentu del entamu del sieglu ix se faiga alusión a la Asturiarum enim patria y a que Dios elixó a Asturies frente a Toledo: et elegit Asturias Deus. A esa Asturies escoyida, insisten, protexíala’l mesmu Dios fasta puntu talu que punxo nella los firmísimos montes que la defendíen del enemigu de fuera (In Asturiarum uero circuito posuit montes firmis- simos Deus et Dominus est custos in circuitu populi sui) [821 (s. xi) dcO/14]}. b) don Gonzalvo Gil endelantrado del rey en renno de Leon 1259(or.) [MCar-II/319] en Castiella e en Leon e en todos sos rennos 1293(or.) [SP- I/295] el regno ye lamado regno por el rey s. xiii(or.) [FX/7] las cosas que ellos ganan deven ficar al regno s. xiii(or.) [FX/7] de_poes desta corona ¬ desta purpura avra la corona del regno celestial s. xiii(or.) [FX/11] dexando el regno terrenal ¬ ganando el regno celestial s. xiii(or.) [FX/11] non perde so regno mas acrescientalos s. xiii(or.) [FX/11] ellos non deven apocar la onra del regno mais devenla acre- centar s. xiii(or.) [FX/14] non avian provecho al regno nen a los omnes de sua corte s. xiii(or.) [FX/14] faze a otro fiuzia de aver el regno s. xiii(or.) [FX/16] quando el rey muerre nengun non deve tomar el regno s. xiii(or.) [FX/17] perdieron el regno celestial porque non quisieron seer obe- dientes s. xiii(or.) [FX/19] que se entremete de la morte del re o tomar el regno s. xiii(or.) [FX/21] si lo osmar de fazer dalgun enganno en so regno s. xiii(or.) [FX/25] nen a paladino nengun non conselle perque perda el regno s. xiii(or.) [FX/30] depois deste oro del lodo avera el regno celestial s. xiii(or.) [FX/39] non perde el regno mas acrescientalo s. xiii(or.) [FX/39] si dalguno prova de matar el principe o delle toller el regno s. xiii(or.) [FX/48] nos guardamos bien nuestra tierra ¬ nuestro regno per las lees s. xiii(or.) [FX/201] el pecado destos atales ye defendudo tanto ye esparzudo per nuestro regno s. xiii(or.) [FX/215] nen eran comunales a nuestro regno nen provechosas s. xiii(or.) [FX/257] non for preste con todo so poder pora defender el regno s. xiii(or.) [FX/316] la paz foe ordenada asi como en nuestro regno s. xiii(or.) [FX/342] si tales ajuntamientos foren allados en nuestro regno s. xiii(or.) [FX/353] por quel Rengno esta sen Tutor del Rey en Concordia 1314 [AAU/148] por que en el Rengno ha dos tutores en discordia 1314 [AAU/149] c) quanta eredat he ... de parte de mi madre en el reyno 1256(or.) [MCar-I/332] porque a los que detrás fosen viniendo/se-yos había ir el reino desmuciendo [BAúxa, Sueños (Poesíes 135-136)] - qu’anque como madiro lo serrasen,/ansí que en sí tornás, reconociendo/que Dios yera de todo dominante,/-y volverín el reino en un istante [BAúxa, Sueños (Poesíes 357-360)] d) renante rey don Alfonso ... en todos sos renos 1258(or.) [MCar-I/352] renante el rey don Alfonso ... en todos sou (sic) renos 1258(or.) [MCar-I/353]
  1. a) mereamur piaculis et conlocare in zelestibus regnis
  2. 989(or.) ACL/22
  3. Les Cróniques Asturianes son asina d’esplícites falando del reinu de los ástures:
  4. et Astororum regnum diuina prouidentia exoritur
  5. Alb. xv- 1(173)
  6. Arabes tamen regionem simul et regno opresso plures gladio interfecerunt (...). Per idem ferre tempus in hac regione Asturiensium prefectus erat in ciuitate Ieione [Rot. 8 (122)] (...) Arabes tamen patria simul cum regno oppresso (... ) maxima uero pars in patria Asturiensium intrauerunt
  7. Ad Seb. 8 (123)
  8. {L’énfasis de les cróniques ye nidiu. Los términos de reinu, rexón, patria son los que s’apliquen al país, al territoriu de los ástures con un enfotu claru d’arreblagar percima de situaciones previes. La nueva realidá que faen amosar los redautores ye que’l ‘reinu de los ástures’ nun almite duldes como nun les almite’l fechu de que nun documentu del entamu del sieglu ix se faiga alusión a la Asturiarum enim patria y a que Dios elixó a Asturies frente a Toledo: et elegit Asturias Deus. A esa Asturies escoyida, insisten, protexíala’l mesmu Dios fasta puntu talu que punxo nella los firmísimos montes que la defendíen del enemigu de fuera (In Asturiarum uero circuito posuit montes firmis- simos Deus et Dominus est custos in circuitu populi sui) [821 (s. xi) dcO/14]}.
  9. 821 (s. xi) dcO/14
  10. b)
  11. don Gonzalvo Gil endelantrado del rey en renno de Leon
  12. 1259(or.) MCar-II/319
  13. en Castiella e en Leon e en todos sos rennos
  14. 1293(or.) SP- I/295
  15. el regno ye lamado regno por el rey s. xiii(or.)
  16. FX/7
  17. las cosas que ellos ganan deven ficar al regno s. xiii(or.)
  18. FX/7
  19. de_poes desta corona ¬ desta purpura avra la corona del regno celestial s. xiii(or.)
  20. FX/11
  21. dexando el regno terrenal ¬ ganando el regno celestial s. xiii(or.)
  22. FX/11
  23. non perde so regno mas acrescientalos s. xiii(or.)
  24. FX/11
  25. ellos non deven apocar la onra del regno mais devenla acre- centar s. xiii(or.)
  26. FX/14
  27. non avian provecho al regno nen a los omnes de sua corte s. xiii(or.)
  28. FX/14
  29. faze a otro fiuzia de aver el regno s. xiii(or.)
  30. FX/16
  31. quando el rey muerre nengun non deve tomar el regno s. xiii(or.)
  32. FX/17
  33. perdieron el regno celestial porque non quisieron seer obe- dientes s. xiii(or.)
  34. FX/19
  35. que se entremete de la morte del re o tomar el regno s. xiii(or.)
  36. FX/21
  37. si lo osmar de fazer dalgun enganno en so regno s. xiii(or.)
  38. FX/25
  39. nen a paladino nengun non conselle perque perda el regno s. xiii(or.)
  40. FX/30
  41. depois deste oro del lodo avera el regno celestial s. xiii(or.)
  42. FX/39
  43. non perde el regno mas acrescientalo s. xiii(or.)
  44. FX/39
  45. si dalguno prova de matar el principe o delle toller el regno s. xiii(or.)
  46. FX/48
  47. nos guardamos bien nuestra tierra ¬ nuestro regno per las lees s. xiii(or.)
  48. FX/201
  49. el pecado destos atales ye defendudo tanto ye esparzudo per nuestro regno s. xiii(or.)
  50. FX/215
  51. nen eran comunales a nuestro regno nen provechosas s. xiii(or.)
  52. FX/257
  53. non for preste con todo so poder pora defender el regno s. xiii(or.)
  54. FX/316
  55. la paz foe ordenada asi como en nuestro regno s. xiii(or.)
  56. FX/342
  57. si tales ajuntamientos foren allados en nuestro regno s. xiii(or.)
  58. FX/353
  59. por quel Rengno esta sen Tutor del Rey en Concordia
  60. 1314 AAU/148
  61. por que en el Rengno ha dos tutores en discordia
  62. 1314 AAU/149
  63. c)
  64. quanta eredat he ... de parte de mi madre en el reyno
  65. 1256(or.) MCar-I/332
  66. porque a los que detrás fosen viniendo/se-yos había ir el reino desmuciendo
  67. BAúxa, Sueños (Poesíes 135-136)
  68. - qu’anque como madiro lo serrasen,/ansí que en sí tornás, reconociendo/que Dios yera de todo dominante,/-y volverín el reino en un istante
  69. BAúxa, Sueños (Poesíes 357-360)
  70. d) renante rey don Alfonso ... en todos sos renos
  71. 1258(or.) MCar-I/352
  72. renante el rey don Alfonso ... en todos sou (sic) renos
  73. 1258(or.) MCar-I/353
Del llat. regnum, -i ‘poder d’un rei’, ‘comunidá gobernada por un rei’ (Old), con continuadores románicos (rew) ya pan- hispánicos (deeh; dcech s.v. rey). La documentación, amás d’ufrir nos documentos llatinos el términu esperable nesa llingua (§a), ufre lo que paez un resultáu palatal con grafíes “nn”, “gn”, “ngn” (§b). A la so vera “reyno” (§c) que fai ver el posible influxu de rei, reina (cfr.). A lo cabero (§d) vese “renos” y los participios de presente que solliñamos. Como datu que nun dexa de llamar l’atención conseñamos testos en que talmente paez que’l deriváu “regnado” tien un mesmu usu que “regno” (cfr. reináu).
reiseñor, el
📖: reiseñor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><riseñor [Vv]. ruinseñor [Ac]. rosiñor [y Llg (llaa 27)]. roi- señor [y Llg (llaa 27)].>(TEST)
  1. reiseñor
  2. ident class="della" level="1"></ident><riseñor
    • Vv
  3. ruinseñor
    • Ac
  4. rosiñor
    • y Llg (llaa 27)
  5. roi- señor
    • y Llg (llaa 27)
Pyrrhula pyrrhula ‘cast. camachuelo común’ [Llg (llaa 27)]. Luscinia megarhyncha, ruiseñor común [Noval]. Ruiseñor [Cb. Vv. Ac. Bi. Ar. /Eo/. Mar. Llomb].
  1. Pyrrhula pyrrhula ‘cast. camachuelo común’ [Llg (llaa 27)]. Luscinia megarhyncha, ruiseñor común [Noval]. Ruiseñor [Cb. Vv. Ac. Bi. Ar. /Eo/. Mar. Llomb].
  2. Cb. Vv. Ac. Bi. Ar. /Eo/. Mar. Llomb
reisol, {el}
📖: reisol
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
<ident class="della" level="1"></ident><rifisol [Oc]. refisol [An (i)].>(TEST)
  1. reisol
    • An
    • Cv
    • Vd
  2. ident class="della" level="1"></ident><rifisol
    • Oc
  3. refisol
    • An (i)
Mariposina de Dios [An (i). Cv. Vd. Oc].
  1. 1. Mariposina de Dios [An (i). Cv. Vd. Oc].
**
  1. **
reita, la
📖: reita
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>“Cierto pájaro petirrojo” [Lln (S)]. <ident class="della" level="1"></ident>{Camiéntome qu’ha tratase d’un tracamundiu gráficu por <i class="della">rei- </i><i class="della">tán</i>(TEST)
  1. reita
  2. ident class="della" level="1"></ident>“Cierto pájaro petirrojo”
    • Lln (S)
  3. <ident class="della" level="1"></ident>{Camiéntome qu’ha tratase d’un tracamundiu gráficu por <i class="della">rei- </i><i class="della">tán</i
o raitana, variante de raitán (cfr.)}.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. o <i class="della">raitana,</i> variante de <i class="della">raitán</i> (cfr.)}.
reitu, el
📖: reitu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<réditu [JH]. +ríitu [Ll].///<ident class="della" level="1"></ident>/reutos [Cñ].>(TEST)
  1. reitu
    • Lln
    • Cg
    • Llg
    • Tb
  2. réditu
    • JH
  3. ríitu metafonía
    • Ll
  4. <ident class="della" level="1"></ident>/reutos infl. cast.
Cast. rédito [Lln. Cg. Llg. Ll. Tb. Tox. /Eo/. Arm. JH]. //-os cast. ‘réditos’ [Cñ].
  1. 1. Cast. <i class="della">rédito</i> [Lln. Cg. Llg. Ll. Tb. Tox. /Eo/. Arm. JH]. //-<i class="della">os</i> cast. <i class="della">‘réditos’</i> [Cñ].
auemos adar en rebito duas liuras de cera cada anno por Ramos 1292 [MB-II/142] dichos zensos y sus reitos [ 1719 CPCVv: 35] me paría una mulica/que pasaba de aquel reitu [Campu- manes 1781/279]
  1. auemos adar en rebito duas liuras de cera cada anno por Ramos
  2. 1292 MB-II/142
  3. dichos zensos y sus reitos
  4. 1719 CPCVv: 35
  5. me paría una mulica/que pasaba de aquel reitu
  6. Campu- manes 1781/279
Del llat. redditum participiu de reddere ‘dar’, ‘devolver’ (abf), per vía semiculta, con perda de la -d- románica. Dende réditu foi posible una formación abondativa en -ōsus (Old) d’u siguió ast. reditosu (cfr.).
relampampixar
📖: relampampixar
🏗️: NO
✍️: NO
Rellampiar muncho [PSil]. Posible encruz de <i class="della">relampar</i>(TEST)
  1. relampampixar
  2. Rellampiar muncho
    • PSil
  3. Posible encruz de <i class="della">relampar</i
(cfr. rellampiar) y empixar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">rellampiar</i>) y <i class="della">empixar</i> (cfr.).
relanzón, el
📖: relanzón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<i class="della">Ammodytes</i>(TEST)
  1. relanzón
  2. i class="della">Ammodytes</i
lanceolatus [Lluanco (ppac)].
  1. 1. <i class="della">lanceolatus</i> [Lluanco (ppac)].
Posible formación masculina de llanza, pallabra orixinada nel llat. lancea dada la forma allargada del pexe. Coincide nel nome col fr. lançon lo que podría dar pie a camentar que se trate d’un galicismu (ppac 205).
relaxación*
📖: relaxación*
🏗️: SI
✍️: NO
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">non demandar del asolviçion nin despensaçion nin </i><i class="della">relexa-</i>(TEST)
  1. relaxación*
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">non demandar del asolviçion nin despensaçion nin </i><i class="della">relexa-</i
cion 1329(or.) [SP-II/51]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">cion</i> 1329(or.) [SP-II/51]
nin de fazer del relexiaçion nin denunciacion en alguna ma- nera 1329(or.) [SP-II/54]
  1. nin de fazer del relexiaçion nin denunciacion en alguna ma- nera
  2. 1329(or.) SP-II/54
Del llat. relaxatio, -onis ‘detención’, ‘descansu’ (abf), per vía cultizante.
relaxamientu, el*
📖: relaxamientu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dicho</i>(TEST)
  1. relaxamientu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dicho</i
relaxamiento de los sobredichos quatro annos commo desto 1352(or.) [CLO/166]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">relaxamiento</i> <i class="della">de</i> <i class="della">los</i> <i class="della">sobredichos</i> <i class="della">quatro</i> <i class="della">annos</i> <i class="della">commo</i><i class="della"> desto</i> 1352(or.) [CLO/166]
este relaxamiento sea fecho al dicho don Adan Perez dean 1352(or.) [CLO/166]
  1. este relaxamiento sea fecho al dicho don Adan Perez dean
  2. 1352(or.) CLO/166
Cfr. relaxar.
relaxar
📖: relaxar
🏗️: NO
✍️: NO
<///relajar [Tox. /Eo/. Tor].>(TEST)
  1. relaxar
  2. relajar infl. cast.
    • Tox
    • /Eo/
    • Tor
Cast. relajar [Pzu]. //-se ‘quebrase’, ‘cast. herniarse’ [Tox. /Eo/. Tor]. //Arrilajar a ún ‘dar una patada a ún dexándolu quebráu’ [As].
  1. 1. Cast. <i class="della">relajar</i> [Pzu]. //-<i class="della">se</i> ‘quebrase’, ‘cast. <i class="della">herniarse’</i> [Tox. /Eo/. Tor]. //<i class="della">Arrilajar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">ún</i> ‘dar una patada a ún dexándolu quebráu’ [As].
poder aya de asolver del o de lo rellaxar en alguna manera 1357(or.) [SP-II/328] suelten e relaxen de la prisyon al dicho Diego de Monio 1521(or.) [SB/375] Comiste truches guisades/con capellanes na cueba/estaben mui mal yguades/relaxsáronte morena [GP a. 1788]
  1. poder aya de asolver del o de lo rellaxar en alguna manera
  2. 1357(or.) SP-II/328
  3. suelten e relaxen de la prisyon al dicho Diego de Monio
  4. 1521(or.) SB/375
  5. Comiste truches guisades/con capellanes na cueba/estaben mui mal yguades/relaxsáronte morena
  6. GP a. 1788
Del llat. relaxāre ‘distender’, ‘afloxar’, ‘ceder’ (abf), per vía cultizante, como relaxamientu (cfr.).
relaxáu, ada, ao
📖: relaxáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<///relajáu/ada [Tox]. +relajéu [Ay].>(TEST)
  1. relaxáu
  2. relajáu/ada infl. cast.
    • Tox
  3. relajéu metafonía
    • Ay
Quebráu [Ay. Tox. /Eo/]. 2. Corrompíu, viciosu [Tox. /Eo/]. //Boca relajada “boca depravada” [Tox]. Pp. de relaxar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Quebráu [Ay. Tox. /Eo/].
  3. 2. Corrompíu, viciosu [Tox. /Eo/]. //<i class="della">Boca</i> <i class="della">relajada</i> “boca depravada” [Tox]. Pp. de <i class="della">relaxar</i>.
relaxu, el
📖: relaxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///relajo [Pa. Llu. Ay].>(TEST)
  1. relaxu
    • Lln
    • Ca
  2. relajo infl. cast.
    • Pa
    • Llu
    • Ay
Cast. relajo [Lln]. Degradación de costumes [Llu. Ca]. Desor- den, baturiciu [Ca. Ay]. Desaxeración [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">relajo </i>[Lln]. Degradación de costumes [Llu. Ca]. Desor- den, baturiciu [Ca. Ay]. Desaxeración [Pa].
faziendollos relaxo del terçio de todas las dichas riendas 1352(or.) [CLO/165] este ralexo (sic) del terçio que llos fazian de las dichas rien- das 1352(or.) [CLO/166]
  1. faziendollos relaxo del terçio de todas las dichas riendas
  2. 1352(or.) CLO/165
  3. este ralexo (sic) del terçio que llos fazian de las dichas rien- das
  4. 1352(or.) CLO/166
Del llat. relaxus, -a, -um ‘floxu’, ‘movíu’, ‘non apertáu’ (abf), con nominalización del masculín, per vía cultizante frente al ast. rellexu (cfr.).
relente, el
📖: relente
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<relentu [SCiprián].>(TEST)
  1. relente
  2. relentu
    • SCiprián
Rosada de la nueche [AGO]. Aire fino, perfrío [SCiprián]. Cast. relente [L.luna (lla)].
  1. 1. Rosada de la nueche [AGO]. Aire fino, perfrío [SCiprián]. Cast. <i class="della">relente </i>[L.luna (lla)].
Cfr. lentu, a, o.
relentín, el
📖: relentín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ralentín [Mi].>(TEST)
  1. relentín
    • Llu
  2. ralentín
    • Mi
//Al relentín ‘con motor a poca marcha’ [Llu. Mi].
  1. 1. //<i class="della">Al</i> <i class="della">relentín</i> ‘con motor a poca marcha’ [Llu. Mi].
Del fr. ralenti ‘marcha lenta d’un motor’, términu inxeríu n’ast. cola xeneralización de los vehículos de motor. Alviérte- se la conducta sistemática asturiana d’acoyer en -ín los prés- tamos en -í.
relevación*
📖: relevación*
🏗️: SI
✍️: NO
Términu conocíu pela documentación en testu iguáu nel sie- glu xv<i class="della">:</i>(TEST)
  1. relevación*
  2. Términu conocíu pela documentación en testu iguáu nel sie- glu xv<i class="della">:</i
asy otorgamos relevaçion alguna relevamosvos de toda car- ga 1477 (t.) [SP-IV/174]
  1. asy otorgamos relevaçion alguna relevamosvos de toda car- ga
  2. 1477 (t.) SP-IV/174
Cfr. relevar.
relevador, el
📖: relevador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Trabayador encargáu de <i class="della">relevar</i>(TEST)
  1. relevador
  2. Trabayador encargáu de <i class="della">relevar</i
[Min].
  1. 1. [Min].
2. Entibador [Min]. Cfr. relevar.
relevar
📖: relevar
🏗️: NO
✍️: NO
Sustituir nel trabayu, nuna operación [Ay. Tb]. 2. Sustituir los cuadros vieyos ya inútiles d’una galería per otros nuevos [Min]. 3. Entibar [Min]. //-<i class="della">se </i>‘turnase’ [Min]. De magar el sieglu xi esti verbu conozse na documentación del sur del dominiu ástur (lelmal s.v. releuo). <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
  1. relevar
  2. Sustituir nel trabayu, nuna operación
    • Ay
    • Tb
  3. 2
  4. Sustituir los cuadros vieyos ya inútiles d’una galería per otros nuevos
    • Min
  5. 3
  6. Entibar
    • Min
  7. -<i class="della">se </i>‘turnase’ eonaviego
    • Min
  8. De magar el sieglu xi esti verbu conozse na documentación del sur del dominiu ástur (lelmal s.v
  9. releuo)
  10. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i
sean relevadas e quitas dellas e que las non paguen
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">sean</i> <i class="della">relevadas</i> <i class="della">e</i> <i class="della">quitas</i> <i class="della">dellas</i> <i class="della">e</i> <i class="della">que</i> <i class="della">las</i> <i class="della">non</i> <i class="della">paguen</i>
1379 (s. xix) [SP-III/26] relevandolos de toda e qualquier carga de satisdaçion e de fiadoria 1436 [DCO-III/575] asy otorgamos relevaçion alguna relevamosvos de toda car- ga 1477 (t.) [SP-IV/174]
  1. 1379 (s. xix) SP-III/26
  2. relevandolos de toda e qualquier carga de satisdaçion e de fiadoria
  3. 1436 DCO-III/575
  4. asy otorgamos relevaçion alguna relevamosvos de toda car- ga
  5. 1477 (t.) SP-IV/174
Del llat. releuāre ‘relevar’, ‘alliviar’ (Old), con continuado- res románicos (rew) ya hispánicos, per vía culta como’l de- verbal relevu (cfr.) y términos talos como relevador (cfr.) y relevación (cfr.).
relevu, el
📖: relevu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. relevu
    • Ay
Cast. relevo, turnu, sustitución [Ay. Min]. 2. Anchurón onde se crucen los trenes [Min]. Cfr. relevar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">relevo</i>, turnu, sustitución [Ay. Min].
  3. 2. Anchurón onde se crucen los trenes [Min]. Cfr. <i class="della">relevar</i>.
relinchar
📖: relinchar
🏗️: NO
✍️: NO
</////redinchar [Tb (Oc)].>(TEST)
  1. relinchar
    • Tb
    • Sm
    • Ll
    • Qu
  2. redinchar dudoso (certainty = baxa)
    • Tb (Oc)
Cast. relinchar el caballu [Tb (Oc). Sm]. 2. Glayar, dar ijujús [Ll (MP)]. Glayar, dar voces los mozos al salir de la fila [Qu (Oc)]. ///Anoche estuviste a mi puerta/tu cantaste y relinchas- te/estaba echando la torta/tochu, tu ¿cómo no entraste? [ALl (Folk)].
  1. 1. Cast. <i class="della">relinchar</i> el caballu [Tb (Oc). Sm].
  2. 2. Glayar, dar <i class="della">ijujús </i>[Ll (MP)]. Glayar, dar voces los mozos al salir de la fila [Qu (Oc)]. ///<i class="della">Anoche</i> <i class="della">estuviste</i> <i class="della">a</i> <i class="della">mi</i> <i class="della">puerta</i>/<i class="della">tu</i> <i class="della">cantaste</i> <i class="della">y</i> <i class="della">relinchas- te</i>/<i class="della">estaba</i> <i class="della">echando</i> <i class="della">la</i> <i class="della">torta</i>/<i class="della">tochu,</i> <i class="della">tu</i> <i class="della">¿cómo</i> <i class="della">no</i> <i class="della">entraste?</i> [ALl (Folk)].
- Y d’un fieru relinchar [Batalla Cuadonga 222]
  1. - Y d’un fieru relinchar
  2. Batalla Cuadonga 222
Del llat. *hinnitulare ‘relinchar’, verbu con llargu espar- dimientu románicu (rew) almitíu por Corominas-Pascual (dcech s.v. relinchar). Fadríase’l verbu, ye posible, dende’l dim. del llat. hinnitus → *hinnitulus. L’ast. y cast. relinchar, port. rinchar esixen partir de *re-hinnitulare quiciabes acor- dies col modelu qu’ufren tamién otros verbos alusivos a la emisión de dellos soníos de determinaos animales que pre- senten un encontu con re-: rebuznar (cfr.), reburdiar (cfr.), rosnar (cfr.), etc. L’ast presenta tamién una espresión más re- ducida, rinchar (cfr.), xustificable al ser d’aguardar una gran reducción de les átones nun verbu de llargu cuerpu fónicu; n’efeutu, dende *rehinnitulare pudo dase un resultáu rin- char con una [tS] continuadora, a vegaes, del grupu romance -t’l- si precede consonsonate nasal (ghla 262-3-4); con too ye cierto que rinchar (cfr.) podría almitir otres posibles etimo- loxíes. Entá l’ast. ufierta na fastera oriental del dominiu una variante aspirada reh.inchar (cfr. *refinchar) que nos dexa plantegar la posibilidá d’una realización arcaica aspirada de la “h” latina. De mou asemeyáu pasa con reh.inchir que po- dría tenese por variante de reh.inchar. Tanto reh.inchar como rinchar presenten paralelamente unos deverbales (reh.inchu, rinchu 1) equivalentes a los qu’ufre l’ast. relinchar relin- chu (cfr.) que pudo tener usos axetivos llueu nominalizaos como s’alvierte nel aum. relinchón (cfr.). Ye posible qu’a la vera de relinchar se diere un resultáu *relinchir que güei co- noceríamos pel deverbal participial relinchíu (cfr.).
relinchíu, el
📖: relinchíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
</////reh.inchíu [y Pa. On]. reh.inchidu [LV]. /////redinchíu [Tb (Oc)].>(TEST)
  1. relinchíu
    • Pa
    • Tb
  2. reh.inchíu dudoso (certainty = baxa)
    • y Pa
    • On
  3. reh.inchidu
    • LV
  4. redinchíu dudoso (certainty = baxa)
    • Tb (Oc)
Relinchu [LV. On. Pa. Tb (Oc)]. Cfr. relinchar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Relinchu [LV. On. Pa. Tb (Oc)]. Cfr. <i class="della">relinchar</i>.
relinchón, el
📖: relinchón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">pito</i>(TEST)
  1. relinchón
  2. Cast
  3. <i class="della">pito</i
real, pico verde (páxaru) [Llomb]. Picatueru, páxa- ru que llanza un gritu asemeyáu a un relinchu [VCid].
  1. 1. <i class="della">real,</i> <i class="della">pico</i> <i class="della">verde</i> (páxaru) [Llomb]. Picatueru, páxa- ru que llanza un gritu asemeyáu a un relinchu [VCid].
Aum. de relinchu (cfr.).
  1. Aum. de relinchu (cfr.).
relinchu, el
📖: relinchu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">relincho</i>(TEST)
  1. relinchu
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">relincho</i
[Tb].
  1. 1. [Tb].
Cfr. relinchar.
relinga, la
📖: relinga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cuerda con plomos y corchos pa qu’afonde l’apareyu de pesca [Xx. Cñ]. Cabu bien tiesu que va cosíu al marxe de la bastilla alredor de tola vela pa dar consistencia [Tz, Xx, Llu (Barriuso: barcos 222)]. //<i class="della">Relinga</i>(TEST)
  1. relinga
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cuerda con plomos y corchos pa qu’afonde l’apareyu de pesca
    • Xx
  3. Cabu bien tiesu que va cosíu al marxe de la bastilla alredor de tola vela pa dar consistencia
    • Tz, Xx, Llu (Barriuso: barcos 222)
  4. <i class="della">Relinga</i eonaviego
en banda ‘velame suel- to’ [Cñ]. //Relinga de sotavento ‘relinga cayida de popa y el so refuerzu’ [Tz (Barriuso: barcos 224)]. //Llevar relinga a babor ‘soplar l’aire pela manzorga (de la lancha)’ [Xx (Ba- rriuso: barcos 227)]. //Llevar relinga a estribor ‘soplar l’aire pela mandrecha (de la lancha)’ [Xx (Barriuso: barcos 227)]. ///Viento en popa relinga blanda [Lls (LC)]. Viento en popa
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">en</i> <i class="della">banda</i> ‘velame suel- to’ [Cñ]. //<i class="della">Relinga de sotavento </i>‘relinga cayida de popa y el so refuerzu’ [Tz (Barriuso: barcos 224)]. //<i class="della">Llevar</i> <i class="della">relinga</i> <i class="della">a</i> <i class="della">babor </i>‘soplar l’aire pela manzorga (de la lancha)’ [Xx (Ba- rriuso: barcos 227)]. //<i class="della">Llevar relinga a estribor </i>‘soplar l’aire pela mandrecha (de la lancha)’ [Xx (Barriuso: barcos 227)]. ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Viento</i> <i class="della">en</i> <i class="della">popa</i> <i class="della">relinga</i> <i class="della">blanda</i> [Lls (LC)]. <i class="della">Viento</i> <i class="della">en</i> <i class="della">popa</i>
relinga en banda {sic} [Xx (LC)]. Perposiblemente del fr. ralingue (rew s.v. ralijk) pallabra to- mada del neerlandés (dcech s.v. relinga). N’ast., lo mesmo qu’en cast., conséñase tamién el correspondiente verbu relin- gar (cfr.). Ún y otru términu documéntense en cast. nel sieglu xv (pe2: 346). N’ast. pudo facese’l verbu relingar (cfr.) d’u foi posible llograr el contrariu compuestu desarralingar (cfr.).
  1. relinga en banda {sic} [Xx (LC)].
  2. Xx (LC)
  3. Perposiblemente del fr. ralingue (rew s.v. ralijk) pallabra to- mada del neerlandés (dcech s.v. relinga). N’ast., lo mesmo qu’en cast., conséñase tamién el correspondiente verbu relin- gar (cfr.). Ún y otru términu documéntense en cast. nel sieglu xv (pe2: 346). N’ast. pudo facese’l verbu relingar (cfr.) d’u foi posible llograr el contrariu compuestu desarralingar (cfr.).
relingar
📖: relingar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. relingar
Coser la relinga pasando cada puntada pela tela y pel cordón tanxente de la relinga, de mou talu que’l filo nun se vea [Ba- rriuso: barcos 222)]. //Relingar la vela “situar el pujamen en su lugar” [Tz (Barriuso: barcos 229)]. Cf. relinga.
  1. Coser la relinga pasando cada puntada pela tela y pel cordón tanxente de la relinga, de mou talu que’l filo nun se vea [Ba- rriuso: barcos 222)]. //Relingar la vela “situar el pujamen en su lugar” [Tz (Barriuso: barcos 229)].
  2. Tz (Barriuso: barcos 229)
  3. Cf. relinga.
reliquia, la
📖: reliquia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Restu de daqué [Ac (i). Sr. Tb]: <i class="della">Vaya</i>(TEST)
  1. reliquia
    • Sr
  2. ident class="della" level="1"></ident>Restu de daqué [Ac (i). Sr. Tb]: <i class="della">Vaya</i
riliquia (de pan) que me dexes [Sr]. 2. Cuerpu físicu que tuvo contautu con persona santa [Xral].
  1. 1. <i class="della">riliquia</i> (de pan) <i class="della">que</i> <i class="della">me </i><i class="della">dexes</i> [Sr].
  2. 2. Cuerpu físicu que tuvo contautu con persona santa [Xral].
Iuramus pro reliquias sancta maria uirginis et genetrix do- mini nostri Ihesu christi 953(or.) [DCO/63] a toda las reliquias que hy son e a vos 1246(or.) [MCar- II/311] offro a San Salvador de Cornellana e a toda las otras reli- quias 1248(or.) [MCar-II/314] a las reliquias de los santos que y son 1289 [MCar-I/41] que lo metan con las relicas de San Pelayo 1289(or.) [SB/217] vna caussiella de madero con reliquias e_vna arca de marffil con reliquias 1290(or.) [ACL-VIII/380]
item una arqueta de fusto en que dizian que iazian relliquias 1305(or.) [CLO/119] entre las otras cosas remaneçen ocho arquetas lenas de reli- quias 1331(or.) [SIL/179] dize que remanesçieron y ocho arquetas llenas de reliquias de cuerpos sanctos [fines s. xiv] [SIL/495]
  1. Iuramus pro reliquias sancta maria uirginis et genetrix do- mini nostri Ihesu christi
  2. 953(or.) DCO/63
  3. a toda las reliquias que hy son e a vos
  4. 1246(or.) MCar- II/311
  5. offro a San Salvador de Cornellana e a toda las otras reli- quias
  6. 1248(or.) MCar-II/314
  7. a las reliquias de los santos que y son
  8. 1289 MCar-I/41
  9. que lo metan con las relicas de San Pelayo
  10. 1289(or.) SB/217
  11. vna caussiella de madero con reliquias e_vna arca de marffil con reliquias
  12. 1290(or.) ACL-VIII/380

  13. item una arqueta de fusto en que dizian que iazian relliquias
  14. 1305(or.) CLO/119
  15. entre las otras cosas remaneçen ocho arquetas lenas de reli- quias
  16. 1331(or.) SIL/179
  17. dize que remanesçieron y ocho arquetas llenas de reliquias de cuerpos sanctos [fines s. xiv]
  18. SIL/495
Del llat. reliquiae -arum ‘restos’, ‘residuos’ (dcech s.v. deli- to), per vía semiculta. D’ehí féxose analóxicamente’l singular.
relixón, la
📖: relixón
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rilixón [Pzu].>(TEST)
  1. relixón
    • Lln
    • Md
  2. rilixón
    • Pzu
Cast. religión [Lln. Md. Pzu].
  1. 1. Cast. <i class="della">religión</i> [Lln. Md. Pzu].
uostros successores que auedes en esse monesterio seruiren en habito de religion 1246 [MB-II/37] a pobres a malatos a omnes de religion a donnas pobles 1274(or.) [CLO/89] ... assi de religion commo legos 1339 [CDA/321] con candela encendida ¬ vestidos ¬ cennjdos por gardar mejor rreligion 1382 [MCar-I/198] - Venito de Valladolid de la horden de la oserbança de su religion 1520 (t.) [SP-IV/448] Del fem. llat. religio, -ōnis ‘relixón’ (em), per vía semiculta.
  1. uostros successores que auedes en esse monesterio seruiren en habito de religion
  2. 1246 MB-II/37
  3. a pobres a malatos a omnes de religion a donnas pobles
  4. 1274(or.) CLO/89
  5. ... assi de religion commo legos
  6. 1339 CDA/321
  7. con candela encendida ¬ vestidos ¬ cennjdos por gardar mejor rreligion
  8. 1382 MCar-I/198
  9. - Venito de Valladolid de la horden de la oserbança de su religion
  10. 1520 (t.) SP-IV/448
  11. Del fem. llat. religio, -ōnis ‘relixón’ (em), per vía semiculta.
relixosu, a, o
📖: relixosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+relixusu [Ay].>(TEST)
  1. relixosu
    • Lln
  2. relixusu metafonía
    • Ay
Cast. religioso [Lln. Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">religioso</i> [Lln. Ay].
a) fezieron adulterio con religiosa o con parienta o con coma- dre 1267 (s. xiii?) [ACL/469] son bonas religiosas e amigas e seruidoras de Dios e sieruen bien 1426(or.) [SB/328] las religiosas del dicho monesterio eran honestas e de buena vida 1434(or.) [SP-III/343] porque sodes buena persona religiosa e honesta e por mu- chas gracias 1438(or.) [MSMV/355] las devotas religiosas abadesa priora e monjas e convento del monesterio 1486(or.) [SP-IV/255] b) sesenta bonos omnes çidadanos e rreligiosos e alfoçeiros de la villa 1270(or.) [ACL-VIII/28] mandamos ¬ firmemientre deuedamos que nengun religioso nen nengun seglar 1281 [DCO-II/130] a otros omes leygos o religiosos del obispo o del cabildo 1288(or.) [ACL-VIII/331] fazer seer rey por forcia nen nengun religioso nen otro omne estranno s. xiii(or.) [FX/17]
  1. a)
  2. fezieron adulterio con religiosa o con parienta o con coma- dre
  3. 1267 (s. xiii?) ACL/469
  4. son bonas religiosas e amigas e seruidoras de Dios e sieruen bien
  5. 1426(or.) SB/328
  6. las religiosas del dicho monesterio eran honestas e de buena vida
  7. 1434(or.) SP-III/343
  8. porque sodes buena persona religiosa e honesta e por mu- chas gracias
  9. 1438(or.) MSMV/355
  10. las devotas religiosas abadesa priora e monjas e convento del monesterio
  11. 1486(or.) SP-IV/255
  12. b) sesenta bonos omnes çidadanos e rreligiosos e alfoçeiros de la villa
  13. 1270(or.) ACL-VIII/28
  14. mandamos ¬ firmemientre deuedamos que nengun religioso nen nengun seglar
  15. 1281 DCO-II/130
  16. a otros omes leygos o religiosos del obispo o del cabildo
  17. 1288(or.) ACL-VIII/331
  18. fazer seer rey por forcia nen nengun religioso nen otro omne estranno s. xiii(or.)
  19. FX/17
Del llat. religiōsus, -a, -um ‘inxeríu na relixón’ (Old), llueu con posible nominalización, per vía semiculta (cfr. relixosu, a, el/la). Sobro relixosu hebo facese’l deriváu *relixosidá y tamién el contrariu irrelixosu, a, o (cfr.) d’u siguió irrelixo- sidá (cfr.).
relixosu, a, el/la*
📖: relixosu
🔤: , a, el/la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<+relixusu [Ay].>(TEST)
  1. relixosu
  2. relixusu metafonía
    • Ay
Flaire [Ay].
  1. 1. Flaire [Ay].
Cfr. relixosu, a, o.
rellabicu, el*
📖: rellabicu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rel.labicu [Cv. Oc].>(TEST)
  1. rellabicu
  2. rel.labicu
    • Cv
    • Oc
Requexucu, cast. recoveco [Cv]. //-os ‘llabores menores, de curtia importancia’ [Oc].
  1. 1. Requexucu, cast. <i class="della">recoveco </i>[Cv]. //-<i class="della">os </i>‘llabores menores, de curtia importancia’ [Oc].
**
rellación, la
📖: rellación
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">relación</i>(TEST)
  1. rellación
  2. Cast
  3. <i class="della">relación</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Féxo-y rellación d’esta manera/cuntando cuanto-y asoce- diera [BAúxa, Sueños (Poesíes 239-240)] Soplico á sos mercedes/me fagan rellación/d’aquisti empa- ramientu [Canción Infantes 275] y dixho su rellación/mui rellamida y compuesta/y entrugó- me á mi [TCónsul 1789: 14]
  1. Féxo-y rellación d’esta manera/cuntando cuanto-y asoce- diera
  2. BAúxa, Sueños (Poesíes 239-240)
  3. Soplico á sos mercedes/me fagan rellación/d’aquisti empa- ramientu
  4. Canción Infantes 275
  5. y dixho su rellación/mui rellamida y compuesta/y entrugó- me á mi
  6. TCónsul 1789: 14
Del llat. relatio, -onis ‘id’ deriváu de relatum, supín de refe- rre” (dcech s.v. preferir), per vía semiculta. N’ast. pue sentise davezu nos falantes modernos relación, relacionar, etc. pero JH da rellación, rellacionar, rellacioneru con grafía “ll” que podría debese a un tresvase d’esti autor por cuenta grafíes pre- tendidamente etimolóxiques o como niciu de l’asturianización de dellos cultismos que se tomen del castellán. Pero ye claro, per otru llau, que l’adautación como re-llación, etc. podría encontase na tendencia a entender los citaos términos como pretendíos compuestos con re- siguiendo’l camín del ast. a xeneralizar palatalización de l- > [] mesmamente en cultis- mos; lo mesmo valdría pa les formaciones feches sobro rela- tum → rellatu d’u siguió rellatar (ghla §4.4.6.6).
rellacionar
📖: rellacionar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">relacionar</i>(TEST)
  1. rellacionar
  2. Cast
  3. <i class="della">relacionar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. rellación.
rellacioneru, el
📖: rellacioneru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">relacionero</i>(TEST)
  1. rellacioneru
  2. Cast
  3. <i class="della">relacionero</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. rellación.
rellamber
📖: rellamber
🏗️: NO
✍️: NO
<rel.lamber [Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. An. Cv]. {Con cheísmu, rechamber [Tox]}. //relamber [Mánt].>(TEST)
  1. rellamber
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Llg
    • Sb
    • Ca
    • Pr
  2. {Con cheísmu, rechamber [Tox]}
  3. rel.lamber
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • Sm
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
    • An
    • Cv
  4. relamber eonaviego
    • Mánt
Cast. relamer [Lln. Pa. Cb. Cg. Cñ. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Pr. Cv. Tox. /Eo. Mánt/. Vg. Arm. JH]. Pasar la llingua pelos llabios cuando una comida ta persabroso [An].
2. Perllimpiar daqué que yá ta llimpio [Llg]: Nun rellambas tanto la chapa que la fregué [Llg]. 3. Presumir [Ac]. //-se ‘desbordase un líquidu al echalo con una xarra de picu que se desborda pelos llaos por nun tener calce abondo’ [Lln]. ‘cast. relamerse’ [Bab. PSil]. ‘resultar prestosu un sabor’ [PSil].
  1. 1. Cast. <i class="della">relamer </i>[Lln. Pa. Cb. Cg. Cñ. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Pr. Cv. Tox. /Eo. Mánt/. Vg. Arm. JH]. Pasar la llingua pelos llabios cuando una comida ta persabroso [An]. <br class="della">
  2. 2. Perllimpiar daqué que yá ta llimpio [Llg]: <i class="della">Nun rellambas</i> <i class="della">tanto</i> <i class="della">la</i> <i class="della">chapa</i> <i class="della">que</i> <i class="della">yá</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fregué</i> [Llg].
  3. 3. Presumir [Ac]. //-<i class="della">se</i> ‘desbordase un líquidu al echalo con una xarra de picu que se desborda pelos llaos por nun tener calce abondo’ [Lln]. ‘cast. <i class="della">relamerse’</i> [Bab. PSil]. ‘resultar prestosu un sabor’ [PSil].
- Rellambinse los focicos [Coronación Carlos iv 180]
  1. - Rellambinse los focicos
  2. Coronación Carlos iv 180
Cfr. llamber.
rellambida, la*
📖: rellambida
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rel.lambida [Tb]. rel.lambía [Ay].>(TEST)
  1. rellambida
  2. rel.lambida
    • Tb
  3. rel.lambía
    • Ay
Aición y efeutu de rellamber o rellambese [Ay. Tb]. Deverbal del participiu débil de rellamber (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición y efeutu de <i class="della">rellamber</i> o <i class="della">rellambese</i> [Ay. Tb]. Deverbal del participiu débil de <i class="della">rellamber</i> (cfr.).
rellambíu, ida, ío
📖: rellambíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<rel.lambíu [Tb]. ril.lambíu [Oc]. rel.lambidu/a [PSil]. {Con yeísmu, reyambidu [Cl]}. ///{L’influxu castellanizante llevó a adautar <i class="della">-m</i>-: <i class="della">rellamíu</i>(TEST)
  1. rellambíu
    • Pa
    • Ay
    • Sm
    • Pr
    • Lln
    • Cp
    • Ll
    • Cv
  2. {Con yeísmu, reyambidu [Cl]}
  3. rel.lambíu
    • Tb
  4. ril.lambíu
    • Oc
  5. rel.lambidu/a
    • PSil
  6. {L’influxu castellanizante llevó a adautar <i class="della">-m</i>-: <i class="della">rellamíu</i infl. cast.
[y Pa]. rel.lamíu [Ay]}. {Con cheísmu ya influxu de la familia de rellampiar, rechampíu [Tox]}.> Cast. presumíu [Pa. Ay. Tb. Sm. PSil. Pr. Tox], arregláu [Ac. Llomb], cast. relamido [Lln. Cp. Ll Oc]. Perllaváu, perpeñáu [Pa]. Guapetón, presumíu [Cl]. 2. Resaláu, sim- páticu [Oc]. 3. De bon tipu [Cl]. 4. Frescu, descaráu [Pa. Pr. Cv]. 5. Resabíu [Lln].
  1. 1. [y Pa]. rel.lamíu [Ay]}. {Con cheísmu ya influxu de la familia de <i class="della">rellampiar</i>, rechampíu [Tox]}.> Cast. presumíu [Pa. Ay. Tb. Sm. PSil. Pr. Tox], arregláu [Ac. Llomb], cast. <i class="della">relamido</i> [Lln. Cp. Ll Oc]. Perllaváu, perpeñáu [Pa]. Guapetón, presumíu [Cl].
  2. 2. Resaláu, sim- páticu [Oc].
  3. 3. De bon tipu [Cl].
  4. 4. Frescu, descaráu [Pa. Pr. Cv].
  5. 5. Resabíu [Lln].
a) Un d’aquellos rellambíos [NJovellanos 170] b) y dixho su rellación/mui rellamida y compuesta/y entrugó- me á mi [TCónsul 1789: 14] que también ye tu parienta/y que vas mui rellamida/á echar dalguna quarteta [TCónsul 1789: 16] Pp. de rellamber.
  1. a) Un d’aquellos rellambíos
  2. NJovellanos 170
  3. b) y dixho su rellación/mui rellamida y compuesta/y entrugó- me á mi
  4. TCónsul 1789: 14
  5. que también ye tu parienta/y que vas mui rellamida/á echar dalguna quarteta
  6. TCónsul 1789: 16
  7. Pp. de rellamber.
rellámpagu, el
📖: rellámpagu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rel.lámpagu [Md]. ril.lámpagu [As]. /////relámparu [DA]. re- lámpagu [PSil]. +relémpagu [Ay].>(TEST)
  1. rellámpagu
    • Lln
  2. rel.lámpagu
    • Md
  3. ril.lámpagu
    • As
  4. relámparu dudoso (certainty = baxa)
    • DA
  5. re- lámpagu
    • PSil
  6. relémpagu metafonía
    • Ay
Cast. relámpago [Lln. Ay. Md. PSil. As. Vg. JH. DA]. ///Re- llámpaos por san Xuan, castañes los pagarán [LC]. Cfr. rellampu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">relámpago </i>[Lln. Ay. Md. PSil. As. Vg. JH. DA]. ///<i class="della">Re- </i><i class="della">llámpaos</i> <i class="della">por</i> <i class="della">san</i> <i class="della">Xuan,</i> <i class="della">castañes</i> <i class="della">los</i> <i class="della">pagarán</i> [LC]. Cfr. <i class="della">rellampu</i>.
rellampaguiar
📖: rellampaguiar
🏗️: NO
✍️: NO
</////rellampagar [Lln. JH]. ///// relampaguiar [Tb. Cd. Tox].>(TEST)
  1. rellampaguiar
    • Md
  2. rellampagar dudoso (certainty = baxa)
    • Lln
    • JH
  3. relampaguiar dudoso (certainty = baxa)
    • Tb
    • Cd
    • Tox
Cast. relampaguear, facer refocilos [Lln. Cñ. Tb. Md. Cd. Tox. JH]. Cfr. rellampu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">relampaguear,</i> facer refocilos [Lln. Cñ. Tb. Md. Cd. Tox. JH]. Cfr. <i class="della">rellampu</i>.
rellampiar
📖: rellampiar
🏗️: NO
✍️: NO
<rel.lampar [Cv]. ril.lampar [As]. arrel.lampar [Cn (M)]. arril.lampar [Oc]. /////relampar [Gr. Mar. Llomb]. relampiar [Sm].>(TEST)
  1. rellampiar
  2. rel.lampar
    • Cv
  3. ril.lampar
    • As
  4. arrel.lampar
    • Cn (M)
  5. arril.lampar
    • Oc
  6. relampar dudoso (certainty = baxa)
    • Gr
    • Mar
    • Llomb
  7. relampiar
    • Sm
Rellampaguiar [Cñ. Sm. As. Cn (M). Gr. Pr. Cv. Oc. Llomb. Mar]. Cfr. rellampu.
  1. Rellampaguiar [Cñ. Sm. As. Cn (M). Gr. Pr. Cv. Oc. Llomb. Mar].
  2. Cñ. Sm. As. Cn (M). Gr. Pr. Cv. Oc. Llomb. Mar
  3. Cfr. rellampu.
rellampiáu, ada, ao
📖: rellampiáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<///<ident class="della" level="1"></ident>//rel.lampáu [Cv].>(TEST)
  1. rellampiáu
  2. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  3. rel.lampáu eonaviego
    • Cv
De cara allegre, risueña y desenfadada (los neños, les muye- res) [Cv]. Pp. de rellampiar. Na fastera eonaviega rellampado ‘rellam- bíu’ paez debese a un tracamundiu de rellampar con rellam- ber (cfr. rellambíu, ida, ío).
  1. De cara allegre, risueña y desenfadada (los neños, les muye- res) [Cv].
  2. Cv
  3. Pp. de rellampiar. Na fastera eonaviega rellampado ‘rellam- bíu’ paez debese a un tracamundiu de rellampar con rellam- ber (cfr. rellambíu, ida, ío).
rellampíu, ida, ío
📖: rellampíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<ident class="della" level="1"></ident>Encruz de <i class="della">rellambíu,</i>(TEST)
  1. rellampíu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Encruz de <i class="della">rellambíu,</i
ida, ío (cfr.) col participiu de *rellampir variante de rellampiar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ida,</i> <i class="della">ío</i> (cfr.) col participiu de *<i class="della">rellampir </i>variante de <i class="della">rellampiar</i> (cfr.).
rellampíu, el*
📖: rellampíu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><relampidu [Tox. Llomb].>(TEST)
  1. rellampíu
  2. ident class="della" level="1"></ident><relampidu
    • Tox
    • Llomb
Rellámpagu [Tox. Llomb]. Cfr. rellampu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rellámpagu [Tox. Llomb]. Cfr. <i class="della">rellampu</i>.
rellampu, el
📖: rellampu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rel.lampu [Cn (M). Cv].///<ident class="della" level="1"></ident>//relampu [Mar]. arrelampu [Oc].>(TEST)
  1. rellampu
  2. rel.lampu
    • Cn (M)
    • Cv
  3. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  4. relampu eonaviego
    • Mar
  5. arrelampu
    • Oc
Rellámpagu [Cn (M). Pr. Cv. Oc. Mar]. Formación intensiva con re- sol ast. llampu, a, o (cfr.), con nominalización o bien como deverbal del correspondiente verbu rel.lampar o rellampiar (cfr.) onde ye posible alvertir la variante con [l] ensin palatalizar como niciu del so asitiamien- tu en posición débil. Un dim. en -ŭlus de rellampu pudo ser ast. relámparu y rellámpagu, ésti nel aniciu de la formación verbal en -are o -idiare, rellampagar o rellampaguiar (cfr.). A los resultaos conocíos del suf. átonu -ŭlus (llaa 103) > -alu, -aru, -anu habría axuntase dalgún exemplu en -a(d)u, -agu como alvertimos en rellámpagu. Dende rellampu o relampu pudo facese un verbu *rellampir o *relampir col deverbal re- llampíu (cfr.).
  1. Rellámpagu [Cn (M). Pr. Cv. Oc. Mar].
  2. Cn (M). Pr. Cv. Oc. Mar
  3. Formación intensiva con re- sol ast. llampu, a, o (cfr.), con nominalización o bien como deverbal del correspondiente verbu rel.lampar o rellampiar (cfr.) onde ye posible alvertir la variante con [l] ensin palatalizar como niciu del so asitiamien- tu en posición débil. Un dim. en -ŭlus de rellampu pudo ser ast. relámparu y rellámpagu, ésti nel aniciu de la formación verbal en -are o -idiare, rellampagar o rellampaguiar (cfr.). A los resultaos conocíos del suf. átonu -ŭlus (llaa 103) > -alu,
  4. l
  5. -aru, -anu habría axuntase dalgún exemplu en -a(d)u, -agu como alvertimos en rellámpagu. Dende rellampu o relampu pudo facese un verbu *rellampir o *relampir col deverbal re- llampíu (cfr.).
rellanada, la*
📖: rellanada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><rechanada [PSil].>(TEST)
  1. rellanada
  2. ident class="della" level="1"></ident><rechanada
    • PSil
Rellanu grande [PSil].
  1. 1. Rellanu grande [PSil].
Cfr. allanar.
rellanu, el*
📖: rellanu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rel.lanu [Tb]. rechanu [Pzu].>(TEST)
  1. rellanu
  2. ident class="della" level="1"></ident><rel.lanu
    • Tb
  3. rechanu
    • Pzu
Cast. rellano [Tb. Pzu]. Sitiu llanu en monte [PSil]: Quedóu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rellano</i> [Tb. Pzu]. Sitiu llanu en monte [PSil]: <i class="della">Quedóu</i>
un ratadín quietu naquel rechanu [PSil]. Cfr. allanar.
  1. un ratadín quietu naquel rechanu [PSil]. Cfr. allanar.
  2. PSil
rellanzar
📖: rellanzar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">repeler</i>(TEST)
  1. rellanzar
  2. Cast
  3. <i class="della">repeler</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. llanzar.
rellatar
📖: rellatar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrellatar [y JH]. ///// relatiar [Cl. Sb. Ay]. relatar [Ac. Ar. Tb. Sm. Cd. Pr. Cv. Tox. /Mánt/. VCid].>(TEST)
  1. rellatar
  2. arrellatar
    • y JH
  3. relatiar dudoso (certainty = baxa)
    • Cl
    • Sb
    • Ay
  4. relatar
    • Ac
    • Ar
    • Tb
    • Sm
    • Cd
    • Pr
    • Cv
    • Tox
    • /Mánt/
    • VCid
Cast. relatar [Sb. JH], contar [Cl. Ac. DA]. 2. Cast. re- gañar [Cl. Cd. Pr]. Falar muncho reñendo a daquién (con curtiu fundamentu) [Ay. Ar. Cd. Pr. Cv]. 3. Falar muncho con ruina sustancia [Cv]. 4. Emitir soníos averaos a la fala de los neños pequeños [Tb. Sm]: Ya mui nenu pero relata como él solu [Tb]. Entamar a falar el nenu pequeñu [Ac. Cd. Pr]. 5. Falar ente dientes [Tb]. Marmurar [Tb]: ¿Qué ya lo qu’andas relatando? [Tb]. Reburdiar [Tox. /Mánt/. VCid]. 6. Espresase bien [Ac].
  1. 1. Cast. <i class="della">relatar</i> [Sb. JH], contar [Cl. Ac. DA].
  2. 2. Cast. <i class="della">re- </i><i class="della">gañar</i> [Cl. Cd. Pr]. Falar muncho reñendo a daquién (con curtiu fundamentu) [Ay. Ar. Cd. Pr. Cv].
  3. 3. Falar muncho con ruina sustancia [Cv].
  4. 4. Emitir soníos averaos a la fala de los neños pequeños [Tb. Sm]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">nenu</i> <i class="della">pero</i> <i class="della">relata </i><i class="della">como él solu </i>[Tb]. Entamar a falar el nenu pequeñu [Ac. Cd. Pr].
  5. 5. Falar ente dientes [Tb]. Marmurar [Tb]: <i class="della">¿Qué</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">lo </i><i class="della">qu’andas</i> <i class="della">relatando?</i> [Tb]. Reburdiar [Tox. /Mánt/. VCid].
  6. 6. Espresase bien [Ac].
Pos diles enorabona/que bien puedes rellatar [JyT 58] Y non puedo rellatar/los exemplos que veo [JyT 114] Rellataba so lletra [Coples de 1676] Ansí-y rellató de qué yera fecha/aquella estauta que lo apaullara [BAúxa, Sueños (Poesíes 129-130)] El mió cura arrellataba [Coronación Carlos iv 174] Una carta lo rellata [Los Trataos 21] No ye alcalde, maxaderu,/que ye el Rexente sentáu,/y llá- mense Oidores/los qu’están al so delláu,/y allí escuchen los que vienen/los preitantes relatar [Relación (Porléi): 200-205] cuandu yo i lo rellate 1891 [Pinín 83-b]
  1. Pos diles enorabona/que bien puedes rellatar
  2. JyT 58
  3. Y non puedo rellatar/los exemplos que veo
  4. JyT 114
  5. Rellataba so lletra
  6. Coples de 1676
  7. Ansí-y rellató de qué yera fecha/aquella estauta que lo apaullara
  8. BAúxa, Sueños (Poesíes 129-130)
  9. El mió cura arrellataba
  10. Coronación Carlos iv 174
  11. Una carta lo rellata
  12. Los Trataos 21
  13. No ye alcalde, maxaderu,/que ye el Rexente sentáu,/y llá- mense Oidores/los qu’están al so delláu,/y allí escuchen los que vienen/los preitantes relatar
  14. Relación (Porléi): 200-205
  15. cuandu yo i lo rellate
  16. 1891 Pinín 83-b
Cfr. rellación & retalar 2.
rellatu, el
📖: rellatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<relatu [Xral]. relatiu [Cl].>(TEST)
  1. rellatu
  2. relatu
    • Xral
  3. relatiu
    • Cl
Cast. relato [Xral]. 2. Reprensión, reproche [Cl]. H.ézomi mil relatios [Cl].
  1. 1. Cast. <i class="della">relato</i> [Xral].
  2. 2. Reprensión, reproche [Cl]. <i class="della">H.ézomi</i> <i class="della">mil</i> <i class="della">relatios</i> [Cl].
utru rellatu igual [Relación de Festeyos 1857/6]
  1. utru rellatu igual
  2. Relación de Festeyos 1857/6
Cfr. rellación. La espresión relatiu ta fecha dende relatiar (cfr. rellatar).
rellavar
📖: rellavar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">relavar</i>(TEST)
  1. rellavar
  2. Cast
  3. <i class="della">relavar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. llavar.
rellayu, el*
📖: rellayu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rel.layu [Pzu].>(TEST)
  1. rellayu
  2. rel.layu
    • Pzu
Lladera pequeña [Pzu].
  1. 1. Lladera pequeña [Pzu].
va ferir al relayo que dizen de la Vega del camino 1390(or.) [SP-III/62]
  1. va ferir al relayo que dizen de la Vega del camino
  2. 1390(or.) SP-III/62
Cfr. llau. Nun conoz l’ast. el verbu fechu sobro rellayu → *re- llayar pero sí s’alvierte’l correspondiente eonaviegu relayar ‘camudar la direición del carru torciendo la cazoaya en sen
  1. oblicuu’ [/Eo/] {anque nun sedría autóctonu nes tres estayes, camentamos}; ‘camudar la direición de los bues’ [/Mánt/]. Na estaya más oriental d’Asturies conséñase una posible variante de *rellayar o *relayar como reluyar ‘llendar’, ‘atestar’ [Pb].
  2. Pb
relleer*
📖: relleer*
🏗️: SI
✍️: NO
<reller [JH].>(TEST)
  1. relleer*
  2. reller
    • JH
Cast. releer [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">releer</i> [JH].
Cfr. lleer.
rellenadura, la*
📖: rellenadura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rellenaúra [Min].>(TEST)
  1. rellenadura
  2. rellenaúra
    • Min
Escombriu que rellena [Min].
  1. 1. Escombriu que rellena [Min].
Cfr. llenar.
rellenar
📖: rellenar
🏗️: NO
✍️: NO
<rel.lenar [Tb. Vd]. rechenar [Pzu]. rechinar [Sm].>(TEST)
  1. rellenar
  2. rel.lenar
    • Tb
    • Vd
  3. rechenar
    • Pzu
  4. rechinar
    • Sm
Cast. rellenar [Tb. Sm. Pzu. Vd]. Enllenar d’escombriu l’espaciu que queda llibre al sacar el carbón [Min]. Cfr. llenar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rellenar</i> [Tb. Sm. Pzu. Vd]. Enllenar d’escombriu l’espaciu que queda llibre al sacar el carbón [Min]. Cfr. <i class="della">llenar</i>.
rellenu, el*
📖: rellenu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rel.lenu [Tb]. rechenu [Pzu]. relleno [Llu. Min].>(TEST)
  1. rellenu
  2. rel.lenu
    • Tb
  3. rechenu
    • Pzu
  4. relleno
    • Llu
    • Min
Cast. relleno [Pzu]. Lo utilizao pa rellenar [Tb]. Escombriu pa rellenar [Min].
  1. 1. Cast. <i class="della">relleno </i>[Pzu]. Lo utilizao pa rellenar [Tb]. Escombriu pa rellenar [Min].
2. Conxuntu de menudos pa rellenar lates {de conserves} [Llu]. Cfr. llenar.
“rellexu”
📖: “rellexu”
🏗️: NO
✍️: SI
Nome conocíu pela documentación, quiciabes na aceición de ‘rebaxa’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">salvo</i>(TEST)
  1. “rellexu”
  2. Nome conocíu pela documentación, quiciabes na aceición de ‘rebaxa’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">salvo</i
si el cabido lli fezier rellexu commo a los otros que arrendaron caro [LK/248]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">si</i> <i class="della">el</i> <i class="della">cabido</i> <i class="della">lli</i> <i class="della">fezier</i> <i class="della">rellexu</i> <i class="della">commo</i> <i class="della">a</i> <i class="della">los</i> <i class="della">otros</i> <i class="della">que</i><i class="della"> arrendaron</i> <i class="della">caro</i> [LK/248]
seria grand danno delles fazer releyxo de la pension 1309 [ACL-IX/139] les feziesen releyxo de la pension que por ellas hauian a dar 1309 [ACL-IX/139] auenençia ho pustura ho quitamiento ho rellexo sobre estas cosas sobredichas 1315 [AAA/118] ffagan ... auenençia o postura o quitamento ho rrelexo sso- bre estas cosas 1315 [AAU/158] ¿Podría ser un deverbal de *rellexar popular que s’entendiere, según Corominas-Pascual dicen del cast. a. relej o releje, como un catalanismu relleix ‘cornisa o resalte nuna parede’ deriváu del cat. a. lleixar ‘dexar’ (dcech s.v. dejar)?
  1. seria grand danno delles fazer releyxo de la pension
  2. 1309 ACL-IX/139
  3. les feziesen releyxo de la pension que por ellas hauian a dar
  4. 1309 ACL-IX/139
  5. auenençia ho pustura ho quitamiento ho rellexo sobre estas cosas sobredichas
  6. 1315 AAA/118
  7. ffagan ... auenençia o postura o quitamento ho rrelexo sso- bre estas cosas
  8. 1315 AAU/158
  9. ¿Podría ser un deverbal de *rellexar popular que s’entendiere, según Corominas-Pascual dicen del cast. a. relej o releje, como un catalanismu relleix ‘cornisa o resalte nuna parede’ deriváu del cat. a. lleixar ‘dexar’ (dcech s.v. dejar)?
relligar
📖: relligar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">religar</i>(TEST)
  1. relligar
  2. Cast
  3. <i class="della">religar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. lliar.
rellimar
📖: rellimar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">relimar</i>(TEST)
  1. rellimar
  2. Cast
  3. <i class="della">relimar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. llimar 1.
rellimpiar
📖: rellimpiar
🏗️: NO
✍️: NO
<rel.limpiar [Ay. Tb. Pzu].>(TEST)
  1. rellimpiar
  2. rel.limpiar
    • Ay
    • Tb
    • Pzu
Cast. relimpiar [Ay. Tb. Pzu. JH]. Cfr. llimpiar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">relimpiar </i>[Ay. Tb. Pzu. JH]. Cfr. <i class="della">llimpiar</i>.
rellimpiu, a, o
📖: rellimpiu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rel.limpiu [Tb. Pzu]. {Con yeísmu, reyimpiu/a [Cl]}.>(TEST)
  1. rellimpiu
  2. {Con yeísmu, reyimpiu/a [Cl]}
  3. rel.limpiu
    • Tb
    • Pzu
Cast. relimpio [Cl. Tb. Pzu. JH]. Cfr. llimpiar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">relimpio</i> [Cl. Tb. Pzu. JH]. Cfr. <i class="della">llimpiar</i>.
relloba
📖: relloba
🏗️: NO
✍️: NO
<{de} relloba [JH]. {de} reloba [Xx].>(TEST)
  1. relloba
  2. {de}
  3. relloba
    • JH
  4. reloba
    • Xx
Tipu de mazana [Xx. JH]. Documéntalu nel sieglu xix Jun- quera Huergo nel so diccionariu, diciendo: “Adj. que se aplica a cierta clase de manzanas”.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Tipu de mazana [Xx. JH]. Documéntalu nel sieglu xix Jun- quera Huergo nel so diccionariu, diciendo: “Adj. que se aplica a cierta clase de manzanas”.
Quiciabes debe’l nome a ruilOba, pueblu actual de Cantabria (pe3: 201) d’u podríen venir eses mazanes.
rellocar* 1
📖: rellocar* 1
🏗️: SI
✍️: NO
<{Con cheísmu, rechoucar [Tox]}. //relloucar [/Eo/]. reloucar [/Mánt/].>(TEST)
  1. rellocar* 1
  2. {Con cheísmu, rechoucar [Tox]}
  3. relloucar eonaviego
    • /Eo/
  4. reloucar
    • /Mánt/
Alloquecer (de pena, d’allegría) [Tox. /Eo/].
  1. 1. Alloquecer (de pena, d’allegría) [Tox. /Eo/].
2. Irritase [/Mánt/]. Cfr. llocu, a, o.
rellocar* 2
📖: rellocar* 2
🏗️: SI
✍️: NO
<rel.loucar [Sm. Cv].>(TEST)
  1. rellocar* 2
  2. rel.loucar
    • Sm
    • Cv
Rebullir, dar señales de vida o de tar espiertu [Sm (= recou- car)].
  1. 1. Rebullir, dar señales de vida o de tar espiertu [Sm (= recou- car)].
2. Echar la miseria del cuerpu (una persona o animal que tuvo malu o con fame), alitar [Cv (= recoucar)]. Ye verbu que Clara Prieto (2003: 39) tien como del mesmu posible aniciu que cat. rellucar, compuestu de llucar ‘rebrotar’ que podría venir del fráncicu *lukan o atlukan ‘fixar’, ‘clavar’ verbu que, según Gamillscheg, xustificaría’l fr. aluchier ‘cultivar, ‘llantar’, ‘alimentar’; semánticamente dende ehí podría entendese → ‘rebrotar’, ‘echar brotos’. La presencia del eonaviegu reloucar empo- bina a esta autora a nun se negar a la suxerencia de Tilander que parte de *lucicare pal fr. aluchier anque nós preferi- mos averalu al ast. rellocar 1 (cfr.).
rellocáu, ada, ao* 1
📖: rellocáu
🔤: , ada, ao* 1
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao*, 1
<+rel.loquéu [Ay]. rel.lucáu [Md].>(TEST)
  1. rellocáu
  2. rel.loquéu metafonía
    • Ay
  3. rel.lucáu
    • Md
Trastornáu [Ay]. Atontáu [Md].
  1. 1. Trastornáu [Ay]. Atontáu [Md].
Pp. de rellocar 1.
rellocáu, ada, ao* 2
📖: rellocáu
🔤: , ada, ao* 2
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao*, 2
<ident class="della" level="1"></ident><rel.lucáu [Md].>(TEST)
  1. rellocáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><rel.lucáu
    • Md
Retocáu, arregláu, compuestu [Md]. - Agarrades de les manes/como xente rellocada [Coronación Carlos iv 180] Pp. de rellocar 2.
  1. Retocáu, arregláu, compuestu [Md]. - Agarrades de les manes/como xente rellocada
  2. Coronación Carlos iv 180
  3. Pp. de rellocar 2.
rellongu, a, o*
📖: rellongu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><relonga [Mar].>(TEST)
  1. rellongu
  2. ident class="della" level="1"></ident><relonga
    • Mar
“Dícese del canto rodado o piedra cuya superficie es redon- deada y lisa, siendo su forma oblonga” [Mar]. Amestanza del prefixu intensivu re- con un ax. con realiza- ción longa variante fem. del ast. llongu, a, o (cfr.).
  1. “Dícese del canto rodado o piedra cuya superficie es redon- deada y lisa, siendo su forma oblonga” [Mar].
  2. Mar
  3. Amestanza del prefixu intensivu re- con un ax. con realiza- ción longa variante fem. del ast. llongu, a, o (cfr.).
rellozar*
📖: rellozar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><rel.lozar [Vd (Oc)]. rel.luzar [Sm].>(TEST)
  1. rellozar*
  2. ident class="della" level="1"></ident><rel.lozar
    • Vd (Oc)
  3. rel.luzar
    • Sm
Tener hipu [Sm. Vd (Oc)]. 2. Brilla-y los güeyos a ún [Sm]. Cfr. allozar. ¿Na aceición 2 alviértese rellación cola familia de rellucir (cfr.)?
  1. Tener hipu [Sm. Vd (Oc)]. 2. Brilla-y los güeyos a ún [Sm]. Cfr. allozar. ¿Na aceición 2 alviértese rellación cola familia de rellucir (cfr.)?
  2. Sm
rellozu*
📖: rellozu*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><rel.luezu [Sm. Vd (Oc)]. rel.luzu [Sm]. {Con cheísmu, re- chouzu [Tox]}.>(TEST)
  1. rellozu*
  2. {Con cheísmu, re- chouzu [Tox]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><rel.luezu
    • Sm
    • Vd (Oc)
  4. rel.luzu
    • Sm
Hipu [Vd (Oc). Sm (= sel.lozu = sol.luzu = sul.luezu)]. //De rechouzu ‘de raspión, de llau’ [Tox]. Cfr. allozar.
  1. Hipu [Vd (Oc). Sm (= sel.lozu = sol.luzu = sul.luezu)]. //De rechouzu ‘de raspión, de llau’ [Tox].
  2. Tox
  3. Cfr. allozar.
relluba, la*
📖: relluba
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><rel.luba [Oc].>(TEST)
  1. relluba
  2. ident class="della" level="1"></ident><rel.luba
    • Oc
Parte arrugada de los árboles que fai un bultu esterior [Oc]. Posible deverbal de rellubar (cfr.).
  1. Parte arrugada de los árboles que fai un bultu esterior [Oc]. Posible deverbal de rellubar (cfr.).
  2. Oc
rellubar*
📖: rellubar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><rel.lubar [Cn (V)].>(TEST)
  1. rellubar*
  2. ident class="della" level="1"></ident><rel.lubar
    • Cn (V)
//Rel.lubar la fuea ‘arrugar la fueya (de la vide por tener una enfermedá)’ [Cn (V)]. Cfr. enrellubar.
  1. //Rel.lubar la fuea ‘arrugar la fueya (de la vide por tener una enfermedá)’ [Cn (V)].
  2. Cn (V)
  3. Cfr. enrellubar.
rellucienta, la*
📖: rellucienta
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><{Con cheísmu <i class="della">rechucenta</i>(TEST)
  1. rellucienta
  2. ident class="della" level="1"></ident><{Con cheísmu <i class="della">rechucenta</i
[Tox]}.>
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Tox]}.>
Piedra pela que se guiaba la xente pa saber la hora (pues a les doce brillaba con gran intensidá) [Tox]. Nominalización del ax. rel.luciente (cfr. relluciente) con carauterización del femenín en -a y con ausencia de dipton- gación por torgalo la nasal que traba al continuador de ě tó- nica nuna fastera de Navia (ghla §3.1.6.5). Semánticamente alviértese’l mesmu comportamientu que se describe n’otres partes d’Asturies onde se conoz la hora según la solombra que va formándose na peña acordies colos movimientos del sol (ta 341; tt 130).
  1. Piedra pela que se guiaba la xente pa saber la hora (pues a les doce brillaba con gran intensidá) [Tox].
  2. Tox
  3. Nominalización del ax. rel.luciente (cfr. relluciente) con carauterización del femenín en -a y con ausencia de dipton- gación por torgalo la nasal que traba al continuador de ě tó- nica nuna fastera de Navia (ghla §3.1.6.5). Semánticamente alviértese’l mesmu comportamientu que se describe n’otres partes d’Asturies onde se conoz la hora según la solombra que va formándose na peña acordies colos movimientos del sol (ta 341; tt 130).
relluciente
📖: relluciente
🏗️: NO
✍️: NO
<rel.luciente [Tb]. arrelluciente [y JH]. arril.luciente [As].>(TEST)
  1. relluciente
    • Lln
  2. rel.luciente
    • Tb
  3. arrelluciente
    • y JH
  4. arril.luciente
    • As
Que relluz [Lln. Tb. As. JH].
  1. 1. Que relluz [Lln. Tb. As. JH].
pon el candil en una gatilera/cuandu ñon fuer la nueche relluciente [HyL (F-O)/160] ¡O!, cuánto m’alegro el vello,/tan galán y relluciente,/que más que’l sol ye, por cierto,/blanco como una cuayada [Pé- rez del Río, Misterio (Poesíes 4-7)] Del participiu de presente del verbu rellucir (
  1. pon el candil en una gatilera/cuandu ñon fuer la nueche relluciente
  2. HyL (F-O)/160
  3. ¡O!, cuánto m’alegro el vello,/tan galán y relluciente,/que más que’l sol ye, por cierto,/blanco como una cuayada
  4. Pé- rez del Río, Misterio (Poesíes 4-7)
  5. Del participiu de presente del verbu rellucir (
cfr.).
rellucir
📖: rellucir
🏗️: NO
✍️: NO
<rel.lucir [Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. PSil]. rellocir [Mar]. /////arre- llucir [y Lln. y Os. Cb. y JH]. arrel.lucir [Ay. As. Cv]. {Con cheísmu, rechucir [Ay. Tox]}.>(TEST)
  1. rellucir
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Llg
    • Ca
    • Pr
  2. rel.lucir
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • PSil
  3. rellocir
    • Mar
  4. {Con cheísmu, rechucir [Ay. Tox]} dudoso (certainty = baxa)
  5. arre- llucir
    • y Lln
    • y Os
    • Cb
    • y JH
  6. arrel.lucir
    • Ay
    • As
    • Cv
Cast. relucir [Lln. Pa. Cb. Cg. Llg. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. Cv. Tox. Vg. Mar. JH], reflexar [Os]. Brillar [Lln (S). Pa. Ay. Pr. /Eo/]. 2. Dicir daqué secreto [Ay]. //Rellucir a ún les espaldes ‘ser ricu’ [LC]. ///Unta el culo con aceite que si non sana relluz [Fabriciano]. Los de Traslacruz comen la mierda qu’arrelluz [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">relucir </i>[Lln. Pa. Cb. Cg. Llg. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. Cv. Tox. Vg. Mar. JH], reflexar [Os]. Brillar [Lln (S). Pa. Ay. Pr. /Eo/].
  2. 2. Dicir daqué secreto [Ay]. //<i class="della">Rellucir</i> <i class="della">a ún</i> <i class="della">les</i> <i class="della">espaldes</i> ‘ser ricu’ [LC]. ///<i class="della">Unta</i> <i class="della">el</i> <i class="della">culo</i> <i class="della">con</i> <i class="della">aceite</i> <i class="della">que si non sana relluz </i>[Fabriciano]. <i class="della">Los de Traslacruz comen la </i><i class="della">mierda</i> <i class="della">qu’arrelluz</i> [LC].
e reluz como sol en defendimiento a todos s. xiii(or.) [FX/37] llo blanco de llos dientes rellocía/y con illi se rin los papi- quinos/faciendo y desfaciendo pucherinos [HyL (F-O)/157] … y, al ver como relocía/el rosocitado cuerpo,/ñon s’atrebieno a lladrar/ñin a tocar del un pelo [Pérez del Río, Misterio (Poesíes 129-132)] Sacó á rellucir/tan malditu xeniu [Los Trataos 18] ¡Cómo arrelluz el to didu!, ¡Ay q’sortiya tan guapa! [Los Trataos 22]
  1. e reluz como sol en defendimiento a todos s. xiii(or.)
  2. FX/37
  3. llo blanco de llos dientes rellocía/y con illi se rin los papi- quinos/faciendo y desfaciendo pucherinos
  4. HyL (F-O)/157
  5. … y, al ver como relocía/el rosocitado cuerpo,/ñon s’atrebieno a lladrar/ñin a tocar del un pelo
  6. Pérez del Río, Misterio (Poesíes 129-132)
  7. Sacó á rellucir/tan malditu xeniu
  8. Los Trataos 18
  9. ¡Cómo arrelluz el to didu!, ¡Ay q’sortiya tan guapa!
  10. Los Trataos 22
Cfr. llucir.
relluga, la 1
📖: relluga
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ril.luga [As].>(TEST)
  1. relluga
  2. ril.luga
    • As
Raxada de sol que sal en día nublu [Cb. AGO].
  1. 1. Raxada de sol que sal en día nublu [Cb. AGO].
Deverbal del participiu fuerte de rellugar 1 (cfr.) lo mesmo que s’alvierte nel correspondiente masc. rellugu (cfr. lluga).
relluga, la 2
📖: relluga
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Sucu que dixebra dos terrenos que llinden [Cl (VB). AGO]. 2. Arruga [As]. 3. Cantidá de yerba acabante segar y que se va axuntando pa embalagalo [Pa]. Montón de yerba seco que s’axunta col forcón o la pradera [Lln]. Posible variante del ast. <i class="della">relluba</i>(TEST)
  1. relluga
  2. Sucu que dixebra dos terrenos que llinden
    • Cl (VB)
    • AGO
  3. 2
  4. Arruga
    • As
  5. 3
  6. Cantidá de yerba acabante segar y que se va axuntando pa embalagalo
    • Pa
  7. Montón de yerba seco que s’axunta col forcón o la pradera
    • Lln
  8. Posible variante del ast
  9. <i class="della">relluba</i
(cfr.) y de colluga (cfr.), con tracamundiu de sonores. Dende equí féxose’l deriváu rellu- gueru, a (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) y de <i class="della">colluga</i> (cfr.), con tracamundiu de sonores. Dende equí féxose’l deriváu <i class="della">rellu- </i><i class="della">gueru, a </i>(cfr.).
rellugada, la
📖: rellugada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Raxada, güeyada de sol [Cb (= llugada)]. Deverbal del participiu débil de <i class="della">rellugar</i>(TEST)
  1. rellugada
  2. Raxada, güeyada de sol
    • Cb (= llugada)
  3. Deverbal del participiu débil de <i class="della">rellugar</i
1 (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i> (cfr.).
rellugar 1
📖: rellugar 1
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rellugar 1
Cfr. lluga.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">lluga</i>.
rellugar 2
📖: rellugar 2
🏗️: NO
✍️: NO
<arrellugar [y Pa].>(TEST)
  1. rellugar 2
    • Pa
  2. arrellugar
    • y Pa
Axuntar la yerba per zones pa facer llueu el balagar [Pa].
  1. 1. Axuntar la yerba per zones pa facer llueu el balagar [Pa].
Cfr. colluga.
rellugu, el
📖: rellugu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Raxadina de sol en día nublu [Cp]. Deverbal de <i class="della">rellugar</i>(TEST)
  1. rellugu
  2. Raxadina de sol en día nublu
    • Cp
  3. Deverbal de <i class="della">rellugar</i
1 (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i> (cfr.).
rellugueru, a, el/la
📖: rellugueru
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
Dueñu d’una finca dixebrada d’otra pela <i class="della">relluga</i>(TEST)
  1. rellugueru
  2. Dueñu d’una finca dixebrada d’otra pela <i class="della">relluga</i
[Cl (VB). AGO]. Cfr. rellugar 2 & colluga.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Cl (VB). AGO]. Cfr. <i class="della">rellugar</i> <i class="della">2</i> & <i class="della">colluga</i>.
rellulanu, a, o*
📖: rellulanu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rel.lulanu [Cv].>(TEST)
  1. rellulanu
  2. rel.lulanu
    • Cv
Pallabra cola qu’insulten a los vaqueiros con fórmules d’esti calter: –Vaqueiro, rel.lulano ¿qué cumiste este brano? –Una berza de mieu güerto ya un cagayón retuerto [Cv].
  1. 1. Pallabra cola qu’insulten a los <i class="della">vaqueiros </i>con fórmules d’esti calter: –<i class="della">Vaqueiro,</i> <i class="della">rel.lulano</i> <i class="della">¿qué</i> <i class="della">cumiste</i> <i class="della">este</i> <i class="della">brano?</i> <i class="della">–Una </i><i class="della">berza</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mieu</i> <i class="della">güerto</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">un</i> <i class="della">cagayón</i> <i class="della">retuerto</i> [Cv].
Cfr. lluellu, a, o.
rellumada*
📖: rellumada*
🏗️: SI
✍️: NO
<rel.lumada [Tb. Cn (MG, F)]. arrel.lumada [An].>(TEST)
  1. rellumada*
  2. rel.lumada
    • Tb
    • Cn (MG, F)
  3. arrel.lumada
    • An
Lluz de la lluna [Tb].
  1. 1. Lluz de la lluna [Tb].
2. Pesca nocherniega con lluz [Cn (MG)] en que s’atolondria a les truches allumándoles con una llinterna pa llueu pescales fácil cola rede [Cn (F)]: Si nun va a la rel.lumada va conas masoiras ya si non cono brixel [Cn (F)]. //A l’arrel.lumada ‘(pescar) de nueche con un candil o con otru oxetu lluminosu pa que les truches acudan manses a la lluz’ [An]. //Pescar a la rel.lumada ‘pescar de nueche en ríu a la lluz d’un candil’ [Cv]. Deverbal de rellumar (cfr.).
rellumante
📖: rellumante
🏗️: NO
✍️: NO
Brillante [JH. D’Ábego]. Del participiu de presente del verbu <i class="della">rellumar</i>(TEST)
  1. rellumante
  2. Brillante
    • JH
    • D’Ábego
  3. Del participiu de presente del verbu <i class="della">rellumar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
rellumar
📖: rellumar
🏗️: NO
✍️: NO
<rel.lumar [Ay. Ll. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cn (Fuchasqueiru). An. Cv]. arrellumar [y Cb. y Sl. JH]. arrel.lumar [Ay. Tb]. /// rellumbrar [Lln. Pa. Cg. Sb. Ca. /y Eo. y Mánt/. rel.lumbrar [Ay. An]. rellumbar [Vg]. {Con cheísmu, rechumar [Tox]. re- chumblar [Ay]}. //relumar [y Mánt].>(TEST)
  1. rellumar
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Sb
    • Ca
    • Ri
    • Cn
    • Pr
    • Sl
  2. rel.lumar
    • Ay
    • Ll
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • PSil
    • Cn (Fuchasqueiru)
    • An
    • Cv
  3. arrellumar
    • y Cb
    • y Sl
    • JH
  4. arrel.lumar
    • Ay
    • Tb
  5. {Con cheísmu, rechumar [Tox]. re- chumblar [Ay]} infl. cast.
  6. rellumbrar [Lln
  7. Pa
  8. Cg
  9. Sb
  10. Ca
  11. /y Eo
  12. y Mánt/
  13. rel.lumbrar
    • Ay
    • An
  14. rellumbar
    • Vg
  15. relumar eonaviego
    • y Mánt
Cast. brillar [Lln. Pa. Cb. Cg. Sb. Ca. Ay. Ri. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cn (Fuchasqueiru). An. Pr. /Eo. Mánt/. Vg. V1830. JH. DA], rellucir [Ay. Tox]. Brillar lloñe [Tox. /Eo/]. Brillar, re- flexar [Cv]. Rellucir [R]. 2. Allumar, rellampaguiar [GP a.
1788. [Ac. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Pr. Sl. DA]. 3. Perenfadase [Pr], irritase [Ll]. //Tar que relluma ‘tener mal aspeutu, tar desmeyoráu’ [Pr (= tener una cara que relluma) [Pr].
  1. 1. Cast. <i class="della">brillar</i> [Lln. Pa. Cb. Cg. Sb. Ca. Ay. Ri. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cn (Fuchasqueiru). An. Pr. /Eo. Mánt/. Vg. V
  2. 1830. JH. DA], rellucir [Ay. Tox]. Brillar lloñe [Tox. /Eo/]. Brillar, re- flexar [Cv]. Rellucir [R].
  3. 2. Allumar, rellampaguiar [GP a. <br class="della">
  4. 1788. [Ac. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Pr. Sl. DA].
  5. 3. Perenfadase [Pr], irritase [Ll]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">que</i> <i class="della">relluma</i> ‘tener mal aspeutu, tar desmeyoráu’ [Pr (= tener una cara que relluma) [Pr].
Rellumaben los rayos de la lluna [PyT 38] Ya ñace pellas montañas/riscos nidios de Payares/rellu- mando en ñas Asturias [Xuan García (1665: 150)] Rellumbraben el sentíu [NJovellanos 167] Rabien ya por rellumbrar [Batalla Cuadonga 219]
  1. Rellumaben los rayos de la lluna
  2. PyT 38
  3. Ya ñace pellas montañas/riscos nidios de Payares/rellu- mando en ñas Asturias
  4. Xuan García (1665: 150)
  5. Rellumbraben el sentíu
  6. NJovellanos 167
  7. Rabien ya por rellumbrar
  8. Batalla Cuadonga 219
Cfr. allumar. Una nominalización del inf. ye ast. el rellumar (cfr.); un continuador del participiu de presente úfrelu l’ast. rellumante (cfr.). Un deverbal del infinitivu ye rellume (cfr.); deverbal del participiu fuerte ye rellumu (cfr.) → rellumón (cfr.) y rellumera (cfr.); del participiu débil ast. rellumada (cfr.); l’ast. ufre un ax. rellumíu, ida, ío (cfr.) que paez conti- nuar una formación participial de *rellumir variante de rellu- mar. Dende la variante acastellanada rellumbrar llogróse un deverbal rellumbro (cfr. rellumu) y l’ast. rellumbranza (cfr.) conocíu pela documentación.
rellumar, el*
📖: rellumar
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///rellumbrares [R. AGO].>(TEST)
  1. rellumar
  2. rellumbrares infl. cast.
    • R
    • AGO
Fogates pa la pesca [R. AGO].
  1. 1. Fogates pa la pesca [R. AGO].
Nominalización del infinitivu (cfr. rellumar).
rellumáu, ada, ao
📖: rellumáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<arrel.lumáu [Sm. Cn]. arril.lumáu [Oc]. +arrel.luméu [Ll].>(TEST)
  1. rellumáu
    • Pr
    • Md
    • Sl
  2. arrel.lumáu
    • Sm
    • Cn
  3. arril.lumáu
    • Oc
  4. arrel.luméu metafonía
    • Ll
Perenfadáu, irritáu [Ll. Pr]. 2. Rezumáu [Pr]. 3. Borrachu [Pr]. 4. Allocáu [Md. Cn. Sl]. Allocáu (el neñu) [Oc]: Siem- pre andas arril.lumáu [Oc]: Mialma si nun ta igual que’l tíu, sin xeitu nengunu ya arel.lumáu del tou [Cn]. 5. Qu’anda con priesa, apuráu [Sm]. //¡Arril.lumáu te veas! ‘maldición pa quien va allocáu’ [Oc].
  1. 1. Perenfadáu, irritáu [Ll. Pr].
  2. 2. Rezumáu [Pr].
  3. 3. Borrachu [Pr].
  4. 4. Allocáu [Md. Cn. Sl]. Allocáu (el neñu) [Oc]: <i class="della">Siem- pre</i> <i class="della">andas</i> <i class="della">arril.lumáu</i> [Oc]: <i class="della">Mialma</i> <i class="della">si</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">igual</i> <i class="della">que’l</i> <i class="della">tíu, sin</i> <i class="della">xeitu</i> <i class="della">nengunu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">arel.lumáu</i> <i class="della">del</i> <i class="della">tou</i> [Cn].
  5. 5. Qu’anda con priesa, apuráu [Sm]. //<i class="della">¡Arril.lumáu te veas! </i>‘maldición pa quien va allocáu’ [Oc].
Pp. de rellumar. Semánticamente nes aceiciones conseñaes pervése la rellación que s’afita ente’l que va encesu por cuenta la lluz (o’l calor que sigue darréu) o pola bébora (‘rezumáu’ → ‘borrachu’ y, darréu d’ello, ‘enfadáu’ → ‘allocáu’ → ‘con priesa’). Ye posible tamién l’influxu semánticu del ast. allu- náu por tratase d’un participiu non alloñáu fónicamente.
rellumbranza, la
📖: rellumbranza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Iluminación. <i class="della">De lluego qu’atapeció</i>/<i class="della">tanta de la </i><i class="della">rellumbranza</i>(TEST)
  1. rellumbranza
  2. Iluminación
  3. <i class="della">De lluego qu’atapeció</i>/<i class="della">tanta de la </i><i class="della">rellumbranza</i
[Corona- ción Carlos iv 178] Dempués que me fartuqué/de ver tanta rellumbranza [Co- ronación Carlos iv 180] Cfr. rellumar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Corona- ción Carlos iv 178] <i class="della">Dempués que me fartuqué</i>/<i class="della">de ver tanta </i><i class="della">rellumbranza</i> [Co- ronación Carlos iv 180] Cfr. <i class="della">rellumar</i>.
rellume, el
📖: rellume
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">relumbre</i>(TEST)
  1. rellume
  2. Cast
  3. <i class="della">relumbre</i
[Cñ. CC. AGO]. ///Relumbres y truenos, agua tendremos [LC].
  1. 1. [Cñ. CC. AGO]. ///<i class="della">Relumbres</i> <i class="della">y</i> <i class="della">truenos,</i> <i class="della">agua </i><i class="della">tendremos</i> [LC].
- Los bufidos/dan fumarades de sangre/polvorines de rellum- bres [El Caballo 85] Deverbal del inf. rellumar (cfr.).
  1. - Los bufidos/dan fumarades de sangre/polvorines de rellum- bres
  2. El Caballo 85
  3. Deverbal del inf. rellumar (cfr.).
rellumera, la
📖: rellumera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><{Con yeísmu, reyumera [Pr (Cv)]}.>(TEST)
  1. rellumera
  2. {Con yeísmu, reyumera [Pr (Cv)]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><
Pelambrera [JH]. //Pescar a la rellumera ‘pescar de nueche en ríu a la lluz d’un candil’ [Pr (Cv)]. ‘pescar de nueche con lluz’ [AGO]. - pierdí unes porzoguiyes de pirmera/d’oreyes entericies/que trayía como una rellumera 1891 [Pinín-83] Cfr. rellumar.
  1. Pelambrera [JH]. //Pescar a la rellumera ‘pescar de nueche en ríu a la lluz d’un candil’ [Pr (Cv)]. ‘pescar de nueche con lluz’ [AGO]. - pierdí unes porzoguiyes de pirmera/d’oreyes entericies/que trayía como una rellumera
  2. 1891 Pinín-83
  3. Cfr. rellumar.
rellumíu, el*
📖: rellumíu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><arrel.lumíu [Ay]. rel.lumíu Ay. [Ll].>(TEST)
  1. rellumíu
  2. ident class="della" level="1"></ident><arrel.lumíu
    • Ay
  3. rel.lumíu Ay
  4. [Ll]
Aición y efeutu de rellampaguiar [Ll]. Rellámpagu [Ay. Ll]. 2. Lluz fuerte [Ay]. Cfr. rellumar.
  1. Aición y efeutu de rellampaguiar [Ll]. Rellámpagu [Ay. Ll].
  2. Ay. Ll
  3. 2. Lluz fuerte [Ay]. Cfr. rellumar.
  4. Ay
rellumón, el
📖: rellumón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rel.lumón [Tb]. arrellumón [JH].///<ident class="della" level="1"></ident>rellumbrón [y GP a. 1788. Ca].>(TEST)
  1. rellumón
  2. rel.lumón
    • Tb
  3. arrellumón
    • JH
  4. <ident class="della" level="1"></ident>rellumbrón infl. cast.
    • y GP a
    • 1788
    • Ca
Rellámpagu [GP a. 1788]. 2. Llamarada fuerte [Cb]. 3. Rellu- me [Ca. Tb. Pzu. JH. DA]. Una ñube tres si, da un estallido/y sal en rellumones con- vertido? [PyT 37] ¿Para que ye isti entamu/con tantu rellumón? [Canción Infantes 276] Aum. de rellumu.
  1. Rellámpagu [GP a. 1788]. 2. Llamarada fuerte [Cb]. 3. Rellu- me [Ca. Tb. Pzu. JH. DA]. Una ñube tres si, da un estallido/y sal en rellumones con- vertido?
  2. PyT 37
  3. ¿Para que ye isti entamu/con tantu rellumón?
  4. Canción Infantes 276
  5. Aum. de rellumu.
rellumu, el
📖: rellumu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rel.lumu [Ri. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil].///<ident class="della" level="1"></ident>rellumbro [Cñ].>(TEST)
  1. rellumu
    • Sd
    • Pr
    • Sl
    • Lln
  2. rel.lumu
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • PSil
  3. <ident class="della" level="1"></ident>rellumbro infl. cast.
Rellámpagu [Ac. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. Gr. Pr. Sl. La Cai (Oc). JH. DA. TC (Protomártir)]. 2. Brillu [Lln]. Cast. destello [Pzu. Pr]. Resplandor [PSil]. 3. Instante [Ac]. //Al re- llumbro que salgan todos menos uno ye espresión que se diz nun xuegu de rapazos asemeyáu al del pitín-pitón [Cñ]. una ñube ente sí, da un estallidu/y sal rayo o rellumo con- vertidu? [BAúxa, PyT (Poesíes 95-96)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rellámpagu [Ac. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. Gr. Pr. Sl. La Cai (Oc). JH. DA. TC (Protomártir)].
  3. 2. Brillu [Lln]. Cast. <i class="della">destello</i> [Pzu. Pr]. Resplandor [PSil].
  4. 3. Instante [Ac]. //<i class="della">Al</i> <i class="della">re- llumbro que salgan todos menos uno </i>ye espresión que se diz nun xuegu de rapazos asemeyáu al del <i class="della">pitín-pitón</i> [Cñ]. <i class="della">una</i> <i class="della">ñube</i> <i class="della">ente</i> <i class="della">sí,</i> <i class="della">da</i> <i class="della">un</i> <i class="della">estallidu</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">sal</i> <i class="della">rayo</i> <i class="della">o</i> <i class="della">rellumo</i> <i class="della">con-</i> <i class="della">vertidu?</i> [BAúxa, <i class="della">PyT</i> (Poesíes 95-96)]
¿Tantu rellumu, entós tanta allarida á qué Diablos será? [Loa 1789: 20] el rellumu de les lluces/fía á la Enfanta pasar/per una d’aquelles Xanes/q’ dicen hay é na mar [Relación de Fes- teyos 1857/65] Porque lo mesmo q’el rellumu sal del oriente [San Mateo 100] Cfr. rellumar.
  1. ¿Tantu rellumu, entós tanta allarida á qué Diablos será?
  2. Loa 1789: 20
  3. el rellumu de les lluces/fía á la Enfanta pasar/per una d’aquelles Xanes/q’ dicen hay é na mar
  4. Relación de Fes- teyos 1857/65
  5. Porque lo mesmo q’el rellumu sal del oriente
  6. San Mateo 100
  7. Cfr. rellumar.
rellustrar
📖: rellustrar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><relustrar [Tox. /Mánt/]. relistrar [Vc (Cruce)].>(TEST)
  1. rellustrar
  2. ident class="della" level="1"></ident><relustrar
    • Tox
    • /Mánt/
  3. relistrar
    • Vc (Cruce)
Rellumar, rellampiar [Tox. /Eo. Mánt. Vc (Cruce)/]. Dende re- y lustrāre ‘echar lluz, irradiar’ (Old) > *relostrarrelustrar (deeh s.v. lustrare), col zarramientu vocálicu al allugase la primitiva velar tónica en posición átona, y posible palatalización de [l] de ser considerada en posición fuerte por cuenta la so composición. Dende relustrar foi posible → re- listrar, tracamundiu propiu del vocalismu átonu y que vemos n’exemplos como ast. escalustrarescalistrar, etc. (pe2 s.v. llisgu). Ye meyor almitir la propuesta dicha que camentar que’l verbu se fai dende’l prefixu intensivu re- col llat. *lus- trum ‘lluz’ (em; rew s.v. lŭstrum), ‘rellumu’ → re-lŭstrum por cuenta’l vocalismu tónicu. De la mesma manera, al nuesu en- tender ast. rellustru (cfr.) apruz non de relŭstrum sinón como deverbal de rellustrar (pe3).
rellustru, el*
📖: rellustru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della"><</b>relustru [Tox]. //rellustro [/Eo/]. relustro. [/Mánt/]. relistro [Vc (Cruce)].>(TEST)
  1. rellustru
  2. b class="della"><</b>relustru
    • Tox
  3. rellustro eonaviego
    • /Eo/
  4. relustro
  5. [/Mánt/]
  6. relistro
    • Vc (Cruce)
Rellámpagu [Tox. /Eo. Mánt. Vc (Cruce)/]. Cfr. rellustrar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rellámpagu [Tox. /Eo. Mánt. Vc (Cruce)/]. Cfr. <i class="della">rellustrar</i>.
reló, el
📖: reló
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<riló [Pzu]. reló/relós [Llg]. ///reloje, relox [R]. ////relós [y Cl. Sb].>(TEST)
  1. reló
    • Lln
    • Rs
    • Pa
    • Cr
    • Bi
    • Ca
    • Ay
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Vd
    • Av
  2. riló
    • Pzu
  3. reló/relós
    • Llg
  4. reloje, relox infl. cast.
    • R
  5. relós variación de número
    • y Cl
    • Sb
Cast. reloj [Lln. Rs. Cl. Pa. Cr. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. Vd. R]. 2. Hoplostethus mediterraneus, cast. reloj [Xx, Cñ, Av (ppac)]. Pexe de mar asemeyáu a la esfera del reló, llamáu n’otres fasteres cascabel [Cñ].
  1. 1. Cast. <i class="della">reloj </i>[Lln. Rs. Cl. Pa. Cr. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. Vd. R].
  2. 2. <i class="della">Hoplostethus mediterraneus</i>, cast. <i class="della">reloj</i> [Xx, Cñ, Av (ppac)]. Pexe de mar asemeyáu a la esfera del reló, llamáu n’otres fasteres <i class="della">cascabel</i> [Cñ].
- la campana del relós [Relación de Festeyos 1857/315]
  1. - la campana del relós
  2. Relación de Festeyos 1857/315
Del llat. hōrologium ‘instrumentu p’amosar la hora’ (Old), pallabra con continuadores románicos (rew) ya panhispánicos (deeh). Los resultaos del tipu relox y relós paecen autóctonos anque relós amuesa tendencia a desfonoloxizar /-S/ y /-s/; re- loje ye castellanismu; reló, riló podríen selo tamién almitien- do l’aguardable perda de la [-x] aunque nun ye fácil afitalo. El nome del pexe reló ye equivalente al compuestu pexerre- (cfr.). Dende relox féxose’l dim. reloxín (cfr.) y el nome d’oficiu reloxeru (cfr.).
relochu, a, o
📖: relochu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<relocho [VCid].>(TEST)
  1. relochu
    • Xx
  2. relocho
    • VCid
Con relochura, contentu, nidiamente satisfechu (un indivi- duu) [Xx]: Esi güelu ta relochu col neñu [Xx]: La neña púso- se relocha colos zapatos nuevos [Xx]: Ponse relochu namás ver perres [Xx]: ta esa toa relocha dando voces [Xx].
  1. 1. Con relochura, contentu, nidiamente satisfechu (un indivi- duu) [Xx]: <i class="della">Esi</i> <i class="della">güelu</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">relochu</i> <i class="della">col</i> <i class="della">neñu</i> [Xx]: <i class="della">La</i> <i class="della">neña</i> <i class="della">púso- se relocha colos zapatos nuevos </i>[Xx]: <i class="della">Ponse relochu namás </i><i class="della">ver perres</i> [Xx]: <i class="della">Yá</i> <i class="della">ta esa</i> <i class="della">toa</i> <i class="della">relocha</i> <i class="della">dando voces</i> [Xx].
2. Llocu daqué aturdíu [VCid]. Voz que quiciabes nun sía patrimonial ast. sinón de proceden- cia forana pues conséñase en Castiya, NE de Lleón y Can- tabria, tamién parcialmente en Cáceres; n’Asturies namái se recueye en Xixón onde pudo aportar cola inmigración obrera de mediaos del sieglu xx (Prieto 2003). Esta autora, a la que se deben los datos xixoneses y la síntesis sol espardimientu y calter del términu, fai referencia a que’l cast. relocho tienlu García de Diego en rellación col llat. reluctari ‘lluchar contra daqué’, ‘poner resistencia’ que taría nel orixe del cast. relu- char, cat. relluitar, quiciabes dende un participiu *reluctus anque almite torgues de calter semánticu p’acoyelo polo que tamién ufre otra hipótesis, suxerida por López Vaqué, según la cual relocho sedría una disimilación del cast. re-chOchO (apud Prieto 2003: 38). En tou casu sobro ast. relochu féxose relochura (cfr.) non conseñáu n’otres fasteres. Al mio enten- der nel dominiu ástur conozse tamién un posible continuador del participiu del presente del verbu *relochar *recholar → recholante (cfr.); dende *recholar siguió ast. rechilar (cfr.) con camudamientu d’átones. Nun sedría imposible xustificar dende rechilar l’ast. richuela (cfr.) → richuelería (cfr.).
relochura, la
📖: relochura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. relochura
    • Xx
Estáu d’ánimu de calter gozosu, nidiamente asoleyáu [Xx].
  1. 1. Estáu d’ánimu de calter gozosu, nidiamente asoleyáu [Xx].
Cfr. relochu, a, o.
reloxeru, el
📖: reloxeru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<reloxeiru/era [Md. PSil]. riluxeiru/eira [Pzu].>(TEST)
  1. reloxeru
  2. reloxeiru/era
    • Md
    • PSil
  3. riluxeiru/eira
    • Pzu
Cast. relojero [Md. Pzu. PSil]. Cfr. reló.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">relojero</i> [Md. Pzu. PSil]. Cfr. <i class="della">reló</i>.
Nome d’oficiu conseñáu en cast. de magar 1474 (Martínez Meléndez 1995: 578).
reloxín, el*
📖: reloxín
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///relojín [Xral. Xx (ppac)].>(TEST)
  1. reloxín
    • Xx
  2. relojín infl. cast.
    • Xral
    • Xx (ppac)
Diplodus sargus, sargu [Xx (ppac)]. Diplodus vulgaris, cast. mojarra [Xx (ppac)].
  1. 1. <i class="della">Diplodus</i> <i class="della">sargus</i>, sargu [Xx (ppac)]. <i class="della">Diplodus</i> <i class="della">vulgaris</i>, cast. <i class="della">mojarra</i> [Xx (ppac)].
Nome fónicamente debíu a un castellanismu reloj al que se-y amestó’l suf. ast. -ín.
reluyar
📖: reluyar
🏗️: NO
✍️: NO
Llendar, atiestar [Pb]: <i class="della">El</i>(TEST)
  1. reluyar
    • Pb
  2. Llendar, atiestar [Pb]: <i class="della">El</i
mi prau reluya con el de tu tíu [Pb].
  1. 1. <i class="della">mi</i> <i class="della">prau</i> <i class="della">reluya</i> <i class="della">con</i> <i class="della">el</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tu</i> <i class="della">tíu</i> [Pb].
Cfr. rellayu.
rema, el
📖: rema
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<el rema [Ac. Llg. Tb]. /////la rema [Mar]. /////riuma [Cl. As]. reúma [y Lln]. ruma [Ar. Md. Pr].>(TEST)
  1. rema
    • Lln
  2. el rema
    • Ac
    • Llg
    • Tb
  3. la rema dudoso (certainty = baxa)
    • Mar
  4. riuma dudoso (certainty = baxa)
    • Cl
    • As
  5. reúma
    • y Lln
  6. ruma
    • Ar
    • Md
    • Pr
Cast. reuma [Lln. Cl. Ac. Llg. Ar. Tb. Md. As. Pr. Mar]. Podría partise del grecismu neutru en llat. r(h)euma, -atis ‘catarru’ (em) talmente como diz Isidoro de Sevilla cuando afita: “lo qu’en griegu llamen reuma en llatín dizse erupción o fluxu” [reuma Graece, Latine eruptio sive fluor appellatur (Etimologías iv, 7-11)]. Con too, semánticamente l’ast. rema avérase al resultáu qu’ufierten otres llingües romániques (rew; deeh). Fónicamente ye posible almitir un influxu del
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">reuma</i> [Lln. Cl. Ac. Llg. Ar. Tb. Md. As. Pr. Mar]. Podría partise del grecismu neutru en llat. r(h)euma, -atis ‘catarru’ (em) talmente como diz Isidoro de Sevilla cuando afita: “lo qu’en griegu llamen <i class="della">reuma </i>en llatín dizse erupción o fluxu” [reuma Graece, Latine eruptio sive fluor appellatur (<i class="della">Etimologías </i>iv, 7-11)]. Con too, semánticamente l’ast. <i class="della">rema </i>avérase al resultáu qu’ufierten otres llingües romániques (rew; deeh). Fónicamente ye posible almitir un influxu del
llat. rēmus, -i ‘remu’, ‘estaquina’ (em) que n’ast. acaba apli- cándose tamién al brazu.
rema, la
📖: rema
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
//<i class="della">Pescar</i>(TEST)
  1. rema
    • Llu
  2. <i class="della">Pescar</i eonaviego
a la rema ‘dir al son de la corriente aguantando la lancha namái con dos remos y el palote’ [Llu].
  1. 1. <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">rema</i> ‘dir al son de la corriente aguantando la lancha namái con dos remos y el palote’ [Llu].
Deverbal de remar (cfr.).
remachadura, la
📖: remachadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<arremachadura [y Tb].>(TEST)
  1. remachadura
    • Tb
  2. arremachadura
    • y Tb
Aición y efeutu de remachar [Tb].
  1. 1. Aición y efeutu de remachar [Tb].
Cfr. remachar.
remachar
📖: remachar
🏗️: NO
✍️: NO
<arremachar [Ay].>(TEST)
  1. remachar
    • Ri
    • Tb
    • Sm
    • Sb
  2. arremachar
    • Ay
Cast. remachar un clavu o punta [Ay. Ri. Tb. Sm]. Dar gol- pes [Ri]. 2. Recalcar, perafitar lo dicho o lo fecho [Tb. Sm]. Recalcar, volver a insistir nuna cosa [Ri]. 3. Rematar, acabar de fastidiar una cosa [Sb (perremachar). //Remachar el cla- vu ‘concluir un llabor’ [Sr]. ///Soi de Güeria, soi de Güeria/y trabayo na Escribana/y voi a remachar el clavu/a Casa la Capitana {refierse al conceyu de Sr}[LBlanco].
  1. 1. Cast. <i class="della">remachar</i> un clavu o punta [Ay. Ri. Tb. Sm]. Dar gol- pes [Ri].
  2. 2. Recalcar, perafitar lo dicho o lo fecho [Tb. Sm]. Recalcar, volver a insistir nuna cosa [Ri].
  3. 3. Rematar, acabar de fastidiar una cosa [Sb (<i class="della">perremachar</i>). //<i class="della">Remachar el cla- vu</i> ‘concluir un llabor’ [Sr]. ///<i class="della">Soi de Güeria, soi de Güeria</i>/<i class="della">y </i><i class="della">trabayo</i> <i class="della">na</i> <i class="della">Escribana</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">voi</i> <i class="della">a</i> <i class="della">remachar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">clavu</i>/<i class="della">a</i> <i class="della">Casa</i> <i class="della">la</i><i class="della"> Capitana</i> {refierse al conceyu de Sr}[LBlanco].
Verbu común col cast. remachar que Corominas-Pascual en- tienden fechu dende machu ‘martiellu’, de “origen incierto, probablemente variante mozárabe de mazo” (dcech s.v. ma- cho ii) pero que García de Diego asitia ente les formaciones que siguen al llat. marculus ‘mazu’, ‘martiellu’ (deeh). En tou casu l’ast. tamién conoz un verbu arremachar (cfr.) que paez una variante fónica; con ello guarda rellación l’ast. arrema- chaderu (cfr.) y remachadura (cfr.).
remada, la*
📖: remada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ramada [Tox].>(TEST)
  1. remada
  2. ramada
    • Tox
Golpe de remu [Tox (= bogada)].
  1. 1. Golpe de remu [Tox (= bogada)].
Deverbal de remar (cfr.).
remador, el
📖: remador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. remador
El que rema [JH].
  1. 1. El que rema [JH].
Cfr. remar.
remadura, la
📖: remadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<remaúra [Min].>(TEST)
  1. remadura
  2. remaúra
    • Min
Cast. remamiento [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">remamiento</i> [JH].
2. Esvíu de la madera d’entibación [Min]. Cfr. remar.
remámalo, el
📖: remámalo
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
//<i class="della">Andar</i>(TEST)
  1. remámalo
  2. <i class="della">Andar</i eonaviego
al remámalo ‘andar al quite, col enfotu d’aprovechar la situación en tiempu afayadizo’ [Cñ].
  1. 1. <i class="della">al</i> <i class="della">remámalo</i> ‘andar al quite, col enfotu d’aprovechar la situación en tiempu afayadizo’ [Cñ].
Podría tratase d’una nominalización del verbu *remamar, intensivu de mamar (cfr.) con un sentíu figuráu y, perposible- mente, col encruz del ast. remar.
  1. Podría tratase d’una nominalización del verbu *remamar, intensivu de mamar (cfr.) con un sentíu figuráu y, perposible- mente, col encruz del ast. remar.
remanaderu, el
📖: remanaderu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Sitiu per onde sal l’agua pa fuera (xeneralmente d’un fontán o manantial) [Mar]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">remanar</i>(TEST)
  1. remanaderu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Sitiu per onde sal l’agua pa fuera (xeneralmente d’un fontán o manantial)
    • Mar
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  4. <i class="della">remanar</i
2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i>.
remanar 1
📖: remanar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Manexar [Qu] cola mano [Tb]: <i class="della">¡Qué bien remana la foiz! </i>[Qu]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
  1. remanar 1
    • Tb
    • Qu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Manexar [Qu] cola mano [Tb]: <i class="della">¡Qué bien remana la foiz! </i>[Qu]: <i class="della">Nun</i
yas a remanalo, nin [Tb]. 2. Revolver, aballar [Qu]: Remana’l café [Qu].
  1. 1. <i class="della">yas</i> <i class="della">a</i> <i class="della">remanalo,</i> <i class="della">nin</i> [Tb].
  2. 2. Revolver, aballar [Qu]: <i class="della">Remana’l</i> <i class="della">café</i> [Qu].
D’una amestadura del intensivu re- con un pretendíu verbu fechu sol llat. manus → *manare ( > ast. manar 2), esto ye, *re-manare > ast. remanar ‘emplegar la mano’.
  1. D’una amestadura del intensivu re- con un pretendíu verbu fechu sol llat. manus → *manare ( > ast. manar 2), esto ye,
  2. *re-manare > ast. remanar ‘emplegar la mano’.
remanar 2
📖: remanar 2
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Surdir a la superficie de la tierra l’agua de les capes inferiores [Mar]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
  1. remanar 2
  2. ident class="della" level="1"></ident>Surdir a la superficie de la tierra l’agua de les capes inferiores
    • Mar
  3. -<i class="della">se</i eonaviego
‘humedecese’ [Mar].
  1. 1. ‘humedecese’ [Mar].
D’un compuestu del intensivu re- ya del llat. manāre ‘echar gotes’, ‘remexar’, ‘esllizase’, ‘espardese’ (em) asitiáu nel ast. manar 1 (cfr.), cast. remanar ‘siguir manando’ (deeh s.v. remanāre). Documéntase un deverbal remanu (cfr.), d’u se fexo remanaderu (cfr.), y el nome llográu dende l’infinitivu remane (cfr.). Un incoativu de re-manāre pue ser responsable del ast. remanecer 2 (cfr.). En tou casu esti verbu non siempre abulta amañoso destremalu de remanecer 1 (cfr.) darréu qu’en delles aceiciones la cortedá de la definición nun dexa facer una dixebra prestosa.
  1. D’un compuestu del intensivu re- ya del llat. manāre ‘echar gotes’, ‘remexar’, ‘esllizase’, ‘espardese’ (em) asitiáu nel ast. manar 1 (cfr.), cast. remanar ‘siguir manando’ (deeh s.v. remanāre). Documéntase un deverbal remanu (cfr.), d’u se fexo remanaderu (cfr.), y el nome llográu dende l’infinitivu remane (cfr.). Un incoativu de re-manāre pue ser responsable del ast. remanecer 2 (cfr.). En tou casu esti verbu non siempre abulta amañoso destremalu de remanecer 1 (cfr.) darréu qu’en delles aceiciones la cortedá de la definición nun dexa facer una dixebra prestosa.
remane, el*
📖: remane
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><remani [Cl].>(TEST)
  1. remane
  2. ident class="della" level="1"></ident><remani
    • Cl
Sedimentu, posu [Cl]: Esti vinu tien muchu remani [Cl]. 2. Lo que permanez llueu d’escaecida o quitada la causa orixina- dora [Cl]: Perdonar perdonélu peru quédami un remani [Cl]. Deverbal del ast. *remanir o *remaner orixináu nel llat. remanēre ‘permanecer’, ‘durar en dalguna parte’ (em s.v. ma- neo; abf) con continuadores románicos ya hispánicos (rew; deeh; dcech s.v. manido; cfr. remanga) y usu na documenta- ción del dominiu: et nicil penis uos de ipso pretjo remansit 970(or.) [SV/39] remanga a la casa pos uostros dies 1197(or.) [MSAH- IV/542] remanga ela media desta IIIª a la confreria 1197(or.) [MSAH-IV/542] De toes maneres resulta difícil dixebrar si nun se da con- fluencia con un posible deverbal de remanar 2 (cfr.) del qu’almitimos una posibilidá en remanu (cfr.). La causa del desaniciu del verbu *remanir nel dominiu ástur ha vese,
  1. Sedimentu, posu [Cl]: Esti vinu tien muchu remani [Cl]. 2. Lo que permanez llueu d’escaecida o quitada la causa orixina- dora [Cl]: Perdonar perdonélu peru quédami un remani [Cl]. Deverbal del ast. *remanir o *remaner orixináu nel llat. remanēre ‘permanecer’, ‘durar en dalguna parte’ (em s.v. ma- neo; abf) con continuadores románicos ya hispánicos (rew; deeh; dcech s.v. manido; cfr. remanga) y usu na documenta- ción del dominiu: et nicil penis uos de ipso pretjo remansit
  2. 970(or.) SV/39
  3. remanga a la casa pos uostros dies
  4. 1197(or.) MSAH- IV/542
  5. remanga ela media desta IIIª a la confreria
  6. 1197(or.) MSAH-IV/542
  7. De toes maneres resulta difícil dixebrar si nun se da con- fluencia con un posible deverbal de remanar 2 (cfr.) del qu’almitimos una posibilidá en remanu (cfr.). La causa del desaniciu del verbu *remanir nel dominiu ástur ha vese,
quiciabes, nel averamientu fónicu al que diben empobinaos los continuadores del llat. *remanāre (ast. remanar 1), re- manāre (ast. remanar 2) y, a lo cabero, llat. remanēre (ast. *remanir remane). L’axuste pa torgar la posible homofo- nía (o cenciellamente considerar los verbos en -ar, -ir como variantes del mesmu signu) llevó a desaniciar el continuador d’esti últimu anque queda’l niciu de la so existencia nel dever- bal citáu. Ha alvertise qu’anque n’ast. nun se caltién güei un verbu *remaner ésti sí s’atopa na tierra d’Entrambasauguas, quiciabes como asturianismu, onde remaner (con calteni- mientu de -n-) defínese como ‘quedar, continuar, permanecer, volver a producise un dolor’ [/Eo/]. Un incoativu de remanēre ‘permanecer’, etc. sedría *remanescere responsable del ast. remanecer 1 (cfr.) asina como de representantes gallegos y portugueses (delp s.v. remaeszer & remanescer), cast. a. re- manecer (dcech s.v. manido).
remanecer 1
📖: remanecer 1
🏗️: NO
✍️: NO
{(Doc.). Permanecer}. Quedar, continuar, permanecer, volver a producirse un dolor [/Eo/ = remaner]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dederunt in Uelio una ereditate ad regem por </i><i class="della">remanecer</i><i class="della">(TEST)
  1. remanecer 1
  2. {(Doc.). Permanecer}
  3. Quedar, continuar, permanecer, volver a producirse un dolor
    • /Eo/ = remaner
  4. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dederunt in Uelio una ereditate ad regem por </i><i class="della">remanecer</i><i class="della"
ista sine fossadaria 1162 (s. xiii) [MB/172]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ista</i> <i class="della">sine</i> <i class="della">fossadaria</i> 1162 (s. xiii) [MB/172]
in uita del que remanecere in uita sua 1185(or.) [MSAH- IV/398] quale de nos remanecere 1185(or.) [MSAH-IV/399] non remanece nada por dar 1214(or.) [MSAH-V/86] uno bove et una vaca que remanz in ipsa casa 1228 [SPM/393] daquesti preçio foe yo bien pagado nenguna cosa non rema- neçeo 1233 [MB-II/20] esta heredad remanezca liure 1237(or.) [ACL/56] nenguna cousa non remanez (sic) por dar 1239(or.) [MCar- I/238] que todo remanezca salua e quita al Hospital de Sant Fagunt 1239(or.) [MSAH-V/226] de reulation desta carta non remanece nada 1239(or.) [ACL/67] ninguna cousa non remanez (sic) por dar 1240(or.) [MCar- I/240] non remanece nulla ren por dar 1240(or.) [MCar-I/247] esta carta remanezca firme 1240(or.) [ACL/68] esta carta sempre remanezca firme 1240(or.) [ACL/70] suelos ye los ortos ye los prados ... que remenezen a nos 1242(or.) [VVS/120] pierda uoz ¬ esta carta remanezca siempre firme /Otero de las Dueñas 1246 [STAAFF/140] lo al que remanecir pan vino ropa preseas 1250(or.) [ACL/171] este fecho siempre remanezca firme 1252(or.) [ACL/196] ela carta siempre remanezca firme e estaule 1255(or.) [ACL/266] deste precio non remanesce por pagar 1259(or.) [ACL/351] ne migaya non remaneciu por dar 1259(or.) [ACL/354] ne migaya non remanecyu por dar 1259(or.) [ACL/362] nuestra vendeda rremanesca firme 1263(or.) [ACL/400] esta carta desta mia uendeda remanezca firme 1267(or.) [ACL/448] e a perpagazion dellos escontra vos nada non rremasso 1279(or.) [ACL-VIII/172] de lo al que remaneçir fagan algo a mios criados 1295(or.) [ACL-VIII/451] todo lo al que de mio rremanesçier assi moble commo rrayz 1300 [MB-II/151] todos los bienes assi mobles commo rayzes que de mio rema- nesçieren mandolos 1348(or.) [SP-II/262] todos los otros bienes que de nuestro remanesçieren 1362(or.) [SP-II/379] de los otros mios bienes que de mio remanescieren 1409 [MCar-I/96] todo lo al que de nos fincar e remanesçier 1426(or.) [SP- III/264] cosas e bienes ... que de mio fincaren e remanesçieren 1433(or.) [SP-III/335] la dicha fanega descanda todos los otros frutos remanesçien- tes e que rentare 1440(or.) [SP-III/396], etc. lo que remaneçier conplida mi anima e pagadas deudas 1484(or.) [MSMV/449]
  1. in uita del que remanecere in uita sua
  2. 1185(or.) MSAH- IV/398
  3. quale de nos remanecere
  4. 1185(or.) MSAH-IV/399
  5. non remanece nada por dar
  6. 1214(or.) MSAH-V/86
  7. uno bove et una vaca que remanz in ipsa casa 1228
  8. SPM/393
  9. daquesti preçio foe yo bien pagado nenguna cosa non rema- neçeo
  10. 1233 MB-II/20
  11. esta heredad remanezca liure
  12. 1237(or.) ACL/56
  13. nenguna cousa non remanez (sic) por dar
  14. 1239(or.) MCar- I/238
  15. que todo remanezca salua e quita al Hospital de Sant Fagunt
  16. 1239(or.) MSAH-V/226
  17. de reulation desta carta non remanece nada
  18. 1239(or.) ACL/67
  19. ninguna cousa non remanez (sic) por dar
  20. 1240(or.) MCar- I/240
  21. non remanece nulla ren por dar
  22. 1240(or.) MCar-I/247
  23. esta carta remanezca firme
  24. 1240(or.) ACL/68
  25. esta carta sempre remanezca firme
  26. 1240(or.) ACL/70
  27. suelos ye los ortos ye los prados ... que remenezen a nos
  28. 1242(or.) VVS/120
  29. pierda uoz ¬ esta carta remanezca siempre firme /Otero de las Dueñas
  30. 1246 STAAFF/140
  31. lo al que remanecir pan vino ropa preseas
  32. 1250(or.) ACL/171
  33. este fecho siempre remanezca firme
  34. 1252(or.) ACL/196
  35. ela carta siempre remanezca firme e estaule
  36. 1255(or.) ACL/266
  37. deste precio non remanesce por pagar
  38. 1259(or.) ACL/351
  39. ne migaya non remaneciu por dar
  40. 1259(or.) ACL/354
  41. ne migaya non remanecyu por dar 1259(or.) [ACL/362] nuestra vendeda rremanesca firme 1263(or.) [ACL/400] esta carta desta mia uendeda remanezca firme 1267(or.)
  42. ACL/448
  43. e a perpagazion dellos escontra vos nada non rremasso
  44. 1279(or.) ACL-VIII/172
  45. de lo al que remaneçir fagan algo a mios criados
  46. 1295(or.) ACL-VIII/451
  47. todo lo al que de mio rremanesçier assi moble commo rrayz
  48. 1300 MB-II/151
  49. todos los bienes assi mobles commo rayzes que de mio rema- nesçieren mandolos
  50. 1348(or.) SP-II/262
  51. todos los otros bienes que de nuestro remanesçieren
  52. 1362(or.) SP-II/379
  53. de los otros mios bienes que de mio remanescieren
  54. 1409 MCar-I/96
  55. todo lo al que de nos fincar e remanesçier
  56. 1426(or.) SP- III/264
  57. cosas e bienes ... que de mio fincaren e remanesçieren
  58. 1433(or.) SP-III/335
  59. la dicha fanega descanda todos los otros frutos remanesçien- tes e que rentare 1440(or.) [SP-III/396], etc.
  60. SP-III/396
  61. lo que remaneçier conplida mi anima e pagadas deudas
  62. 1484(or.) MSMV/449
Cfr. remane & remanar 2.
remanecer 2
📖: remanecer 2
🏗️: NO
✍️: NO
Rebrotar, volver a salir dalgo llueu de cortao [Llg]. Remexar l’agua [Pr. Cv]: <i class="della">Remanez augua pur esa paré </i>[Cv]. 2. Orixinar [Ll]. Apaecer [Qu], surdir [Cl (i). Tb], brotar, [Tox]. Provenir [Cg]. Apaecer, presentase [Lln]. Reapaecer [On. Pa. Sm. Pzu. PSil. An]: <i class="della">Remanecéu pur eiquí’l surradoiru </i>[An]. Apaecer de sutrucu [Cp. Oc]. 3. Apaecer llueu d’una gran enfermedá [Cp]. Alitar [Ri]: <i class="della">Aquel</i>(TEST)
  1. remanecer 2
    • Ri
  2. Rebrotar, volver a salir dalgo llueu de cortao
    • Llg
  3. Remexar l’agua
    • Pr
    • Remanez augua pur esa paré [Cv.">Cv]: <i class="della">Remanez augua pur esa paré </i>[Cv
  4. 2
  5. Orixinar
    • Ll
  6. Apaecer
    • Qu], surdir [Cl (i)
    • Tb], brotar, [Tox
  7. Provenir
    • Cg
  8. Apaecer, presentase
    • Lln
  9. Reapaecer
    • On
    • Pa
    • Sm
    • Pzu
    • PSil
    • Remanecéu pur eiquí’l surradoiru [An.">An]: <i class="della">Remanecéu pur eiquí’l surradoiru </i>[An
  10. Apaecer de sutrucu
    • Cp
    • Oc
  11. 3
  12. Apaecer llueu d’una gran enfermedá
    • Cp
  13. Alitar [Ri]: <i class="della">Aquel</i
árbol cola primavera paez que rema- neció [Ri].
  1. 1. <i class="della">árbol</i> <i class="della">cola</i> <i class="della">primavera</i> <i class="della">paez</i> <i class="della">que</i> <i class="della">rema- neció</i> [Ri].
4. Resurdir [Lln], reproducise [Sb. Ay]: Remanez- me la ciática [Ay]. //Ser remanecío de ‘provién de’ [Ay]: Eso ye remanecío de la muncha calentura que-y dio [Ay]. Cfr. remanar 2.
remanecer 3
📖: remanecer 3
🏗️: NO
✍️: NO
Amanecer [PSil]. Del incoativu *remanescĕre fechu sol llat. <i class="della">mane </i>‘pela ma- ñana’, paralelu a *admanĕscere>(TEST)
  1. remanecer 3
  2. Amanecer
    • PSil
  3. Del incoativu *remanescĕre fechu sol llat
  4. <i class="della">mane </i>‘pela ma- ñana’, paralelu a *admanĕscere
ast., cast. amanecer (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ast., cast. <i class="della">amanecer</i> (cfr.).
“remanga”
📖: “remanga”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación quiciabes na aceición de ‘pertenencia’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dues tieras (…) ela una ye pernomrada que compre de Do-</i>(TEST)
  1. “remanga”
  2. Términu conocíu pela documentación quiciabes na aceición de ‘pertenencia’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dues tieras (…) ela una ye pernomrada que compre de Do-</i
mingo Fernandez con sua remanga: de prima parte fexa de Pedro Domenguez, de secunda fexa de Pedro Marti- nez, de tercera fexa de Domingo Perez (…), de quarta coafruenta ela deuesa de los Escuderos 1267 [SPE-I/485]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">mingo Fernandez con sua </i><i class="della">remanga</i><i class="della">: de prima parte fexa</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Pedro</i> <i class="della">Domenguez,</i> <i class="della">de</i> <i class="della">secunda</i> <i class="della">fexa</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Pedro</i> <i class="della">Marti-</i> <i class="della">nez,</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tercera</i> <i class="della">fexa</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Domingo</i> <i class="della">Perez</i> <i class="della">(…),</i> <i class="della">de</i> <i class="della">quarta</i> <i class="della">coafruenta</i> <i class="della">ela</i> <i class="della">deuesa</i> <i class="della">de</i> <i class="della">los</i> <i class="della">Escuderos</i> 1267 [SPE-I/485]
Posible compuestu de re- con manga (cfr.) aplicación metafó- rica a una estaya de terrén que llenda con otres estayes o faces o fexes (cfr. fexa).
remangar
📖: remangar
🏗️: NO
✍️: NO
<arremangar [Lln. Cl. Pa. Llg. Ca. y Ay. Ri. y Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. DA].>(TEST)
  1. remangar
    • Ay
    • Tb
    • Cp
  2. arremangar
    • Lln
    • Cl
    • Pa
    • Llg
    • Ca
    • y Ay
    • Ri
    • y Tb
    • Sm
    • Pzu
    • PSil
    • Cd
    • DA
Cast. remangar [Lln. Llg. Ca. Ay. Tb. Sm. PSil]. Xubir la manga [Cl. Ca. Cd]. Xubir parte de la ropa o del vistíu [Ri]. 2. Llevantar el palu pa pegar [DA]. 3. Dar golpes [Ay. Ri]: Arremángote una que t’estripo [Ri]. Dar una torta [Ac. Tb]: Remangóu-l.ly una bien arremangada [Tb]. 4. Dir hacia arri- ba un oxetu [PSil]: Paez qu’arremanga la niebla [PSil]. //-se ‘arremangase’ [Lln. Pa. Ay. Tb. Pzu]. ‘trabayar’ [Ay]. ‘poner munchu arte, dilixencia en daqué [Ay. Ri]. ‘xubise los pan- talones’ [Ac]. ‘disponese a facer dalguna cosa con remangu’ [Lln. Pa. Cp. Ac. PSil]: Ye mui arremangada, nun santiamén enfréscate tola casa [Ac]. //Arremangar la nieve ‘xubir el ni- vel de la nieve en monte’ [PSil]: Arremangóu la nieve hasta mediu monte [PSil]. ///El qu’é mui arremangáu tou el culo se-y ve [Pa]. Dalo y arremangalo ¡ye muncho! ‘nun vengas con tantes esixencies’ [LC]. El qu’arremanga y non da, bon burru será [LC]. El señor cura por non dar un bollu arreman- góse y echó’l pan en fornu [CyN (Recuerdos)]. Quien de una vez non caga dos veces se arremanga [CyN (Recuerdos)]. La ceniza fai colada y non la moza arremangada [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">remangar </i>[Lln. Llg. Ca. Ay. Tb. Sm. PSil]. Xubir la manga [Cl. Ca. Cd]. Xubir parte de la ropa o del vistíu [Ri].
  2. 2. Llevantar el palu pa pegar [DA].
  3. 3. Dar golpes [Ay. Ri]: <i class="della">Arremángote una que t’estripo </i>[Ri]. Dar una torta [Ac. Tb]: <i class="della">Remangóu-l.ly</i> <i class="della">una</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">arremangada</i> [Tb].
  4. 4. Dir hacia arri- ba un oxetu [PSil]: <i class="della">Paez qu’arremanga la niebla </i>[PSil]. //-<i class="della">se </i>‘arremangase’ [Lln. Pa. Ay. Tb. Pzu]. ‘trabayar’ [Ay]. ‘poner munchu arte, dilixencia en daqué [Ay. Ri]. ‘xubise los pan- talones’ [Ac]. ‘disponese a facer dalguna cosa con remangu’ [Lln. Pa. Cp. Ac. PSil]: <i class="della">Ye mui arremangada, nun santiamén enfréscate</i> <i class="della">tola</i> <i class="della">casa</i> [Ac]. //<i class="della">Arremangar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">nieve</i> ‘xubir el ni- vel de la nieve en monte’ [PSil]: <i class="della">Arremangóu la nieve hasta </i><i class="della">mediu</i> <i class="della">monte</i> [PSil]. ///<i class="della">El</i> <i class="della">qu’é</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">arremangáu</i> <i class="della">tou</i> <i class="della">el</i> <i class="della">culo </i><i class="della">se-y</i> <i class="della">ve</i> [Pa]. <i class="della">Dalo</i> <i class="della">y</i> <i class="della">arremangalo</i> <i class="della">¡ye</i> <i class="della">muncho!</i> ‘nun vengas con tantes esixencies’ [LC]. <i class="della">El qu’arremanga y non da, bon burru</i> <i class="della">será</i> [LC]. <i class="della">El</i> <i class="della">señor</i> <i class="della">cura</i> <i class="della">por</i> <i class="della">non</i> <i class="della">dar</i> <i class="della">un</i> <i class="della">bollu</i> <i class="della">arreman- góse</i> <i class="della">y</i> <i class="della">echó’l</i> <i class="della">pan</i> <i class="della">en</i> <i class="della">fornu</i> [CyN (Recuerdos)]. <i class="della">Quien</i> <i class="della">de</i> <i class="della">una vez</i> <i class="della">non</i> <i class="della">caga</i> <i class="della">dos</i> <i class="della">veces</i> <i class="della">se</i> <i class="della">arremanga</i> [CyN (Recuerdos)]. <i class="della">La </i><i class="della">ceniza</i> <i class="della">fai</i> <i class="della">colada</i> <i class="della">y</i> <i class="della">non</i> <i class="della">la</i> <i class="della">moza</i> <i class="della">arremangada</i> [LC].
- Yo desque vi tanta xente/vestida y engalonada,/unos puestos a caballu/aremangando la espada,/otros con sus pelucones/y cardados d’oro y plata [ABalvidares, Roman- zón (Poesíes 98-103)]
  1. - Yo desque vi tanta xente/vestida y engalonada,/unos puestos a caballu/aremangando la espada,/otros con sus pelucones/y cardados d’oro y plata
  2. ABalvidares, Roman- zón (Poesíes 98-103)
Cfr. manga.
remangatu, l’*
📖: remangatu
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<arremangatu [Lln].>(TEST)
  1. remangatu
  2. arremangatu
    • Lln
Aición d’arremangase [Lln]: Eso h.azse de dos arremangatos [Lln].
  1. 1. Aición d’<i class="della">arremangase </i>[Lln]: <i class="della">Eso h.azse de dos arremangatos</i> [Lln].
2. Daqué de trabayu [Lln]. //Trabayar d’arremangatu ‘trabayar más por facer un favor que por dineru o pola comida y poco más’ [Lln]. Cfr. manga.
remangáu, ada, ao
📖: remangáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<arremangáu/ada [Lln]. +arremanguéu [Ay]. +remanguéu [Ay].>(TEST)
  1. remangáu
  2. arremangáu/ada
    • Lln
  3. arremanguéu metafonía
    • Ay
  4. remanguéu metafonía
    • Ay
Coles mangues recoyíes p’arriba [Lln]. 2. Con muncha dispo- sición pa tolos trabayos [Lln. Ay].
  1. 1. Coles mangues recoyíes p’arriba [Lln].
  2. 2. Con muncha dispo- sición pa tolos trabayos [Lln. Ay].
- quando cuidé se acababa/tanta fiesta y tanta Francia/sa- lieron unas señoretas/con lla saya remangada/diciendo so rellación/también a lla casteyana [TCónsul 1789: 18] Pp. de remangar.
  1. - quando cuidé se acababa/tanta fiesta y tanta Francia/sa- lieron unas señoretas/con lla saya remangada/diciendo so rellación/también a lla casteyana
  2. TCónsul 1789: 18
  3. Pp. de remangar.
remangosu, a, o
📖: remangosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><+remangusu/osa/oso [Sb].>(TEST)
  1. remangosu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+remangusu/osa/oso
    • Sb
Mañosu, ardizosu [Sb]. Con munchu remangu [Tb. Sm]. Cfr. manga.
  1. Mañosu, ardizosu [Sb]. Con munchu remangu [Tb. Sm]. Cfr. manga.
  2. Tb. Sm
remangu, el
📖: remangu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><remango [Xx. Ac. Llg. Ay. Ri. VCid. /Mánt/]. arremangu [Lln. Pa. Sb. Ca. y Tb].>(TEST)
  1. remangu
    • Pr
    • Tb
    • Sm
  2. ident class="della" level="1"></ident><remango
    • Xx
    • Ac
    • Llg
    • Ay
    • Ri
    • VCid
    • /Mánt/
  3. arremangu
    • Lln
    • Pa
    • Sb
    • Ca
    • y Tb
Cast. remango [Lln. Pa. Llg. Ri. Pr]: Maruxa val muncho... tien un remango... [Ri]. Desenvoltura, disposición, axilidá [Pa. Sb. Ac. Ay. Tb]. Disposición pa desenvolvese amaño- samente y con priesa nun trabayu [Ay. Tb. Sm]. Disposi- ción, enerxía, capacidá pa facer una cosa [Ca]: Ye muyer de munchu arremangu [Ca]. Axilidá, soltura, vivacidá pal trabayu [VCid. /Mánt/]. Garbu, bríu, xentileza de la perso- na [JH]. Resolución, desembarazu, llibertá en dicir o fa- cer una cosa [JH]: Isti home ye de munchu remangu [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">remango </i>[Lln. Pa. Llg. Ri. Pr]: <i class="della">Maruxa val muncho... tien un remango... </i>[Ri]. Desenvoltura, disposición, axilidá [Pa. Sb. Ac. Ay. Tb]. Disposición pa desenvolvese amaño- samente y con priesa nun trabayu [Ay. Tb. Sm]. Disposi- ción, enerxía, capacidá pa facer una cosa [Ca]: <i class="della">Ye</i> <i class="della">muyer </i><i class="della">de munchu arremangu </i>[Ca]. Axilidá, soltura, vivacidá pal trabayu [VCid. /Mánt/]. Garbu, bríu, xentileza de la perso- na [JH]. Resolución, desembarazu, llibertá en dicir o fa- cer una cosa [JH]: <i class="della">Isti</i> <i class="della">home</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">de</i> <i class="della">munchu</i> <i class="della">remangu</i> [JH].
//Muyer de remangu ‘muyer de desempeñu’ [R]. //Tener remango ‘ser trabayador’ [Xx]. Cfr. manga.
  1. //Muyer de remangu ‘muyer de desempeñu’ [R]. //Tener remango ‘ser trabayador’ [Xx].
  2. Xx
  3. Cfr. manga.
remanir*
📖: remanir*
🏗️: SI
✍️: NO
(TEST)
  1. remanir*
Cfr. remane.
  1. Cfr. remane.
remaníu, ida, ío
📖: remaníu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">maníu,</i>(TEST)
  1. remaníu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">maníu,</i
ida, ío.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ida,</i> <i class="della">ío</i>.
remansa, la
📖: remansa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Remanse [Cg. Lr. Sb. Cv. Tox]. 2. Zones averaes al muriu d’un banzáu, pantanu o presa [Sb]. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">llenar</i>(TEST)
  1. remansa
  2. ident class="della" level="1"></ident>Remanse
    • Cg
    • Lr
    • Sb
    • Cv
    • Tox
  3. 2
  4. Zones averaes al muriu d’un banzáu, pantanu o presa
    • Sb
  5. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">llenar</i
de remansa [Grangerías xviii: 816]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">remansa</i> [Grangerías xviii: 816]
Del fem. del llat. remānsus, -a, -um participiu llueu nominali- záu del verbu remanēre ‘quedar atrás’, ‘permanecer’ (em s.v. maneo; abf), per vía semiculta darréu que nun se fusionó’l grupu -ns-. Ye posible que dende remansu, remansa se fexere’l verbu *remansar, d’u pudo siguir el deverbal del inf. remanse (cfr.), y con formación en -idiare, l’ast. remansiar, semánticamente averáu al ast. mansu, a, o.
  1. Del fem. del llat. remānsus, -a, -um participiu llueu nominali- záu del verbu remanēre ‘quedar atrás’, ‘permanecer’ (em s.v. maneo; abf), per vía semiculta darréu que nun se fusionó’l grupu -ns-. Ye posible que dende remansu, remansa se fexere’l verbu *remansar, d’u pudo siguir el deverbal del inf. remanse (cfr.), y con formación en -idiare, l’ast. remansiar, semánticamente averáu al ast. mansu, a, o.
remansar*
📖: remansar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación medieval qu’en dellos ca- sos (§b) paez ufrir un lapsus de llectura; quiciabes tenga que s’entender como ‘permanecer’, ‘detenese (un líquidu)’: <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
  1. remansar*
  2. ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación medieval qu’en dellos ca- sos (§b) paez ufrir un lapsus de llectura; quiciabes tenga que s’entender como ‘permanecer’, ‘detenese (un líquidu)’: <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">et</i
nicil penis uos de ipso pretjo remansit 970(or.) [SV/39]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">nicil</i> <i class="della">penis</i> <i class="della">uos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">ipso</i> <i class="della">pretjo</i> <i class="della">remansit</i> 970(or.) [SV/39]
b) he por pagar dellos escontra ela uostra parte nenguna cosa non remoso 1253(or.) [ACL/201] escontra ela uuestra parte nenguna cosa non remoso 1255(or.) [ACL/280]
por pagamiento de delos escontra uos nada non remoso 1261(or.) [ACL/386]
  1. b)
  2. he por pagar dellos escontra ela uostra parte nenguna cosa non remoso
  3. 1253(or.) ACL/201
  4. escontra ela uuestra parte nenguna cosa non remoso
  5. 1255(or.) ACL/280

  6. por pagamiento de delos escontra uos nada non remoso
  7. 1261(or.) ACL/386
Cfr. remansa.
remanse, el
📖: remanse
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. remanse
    • Tb
    • Sm
Sitiu onde se contién l’agua nuna corriente [Tb. Sm]. Cfr. remansa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Sitiu onde se contién l’agua nuna corriente [Tb. Sm]. Cfr. <i class="della">remansa</i>.
remansiar
📖: remansiar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">remansar</i>, detenese les oveyes [Mar]. Cfr. <i class="della">mansu,</i>(TEST)
  1. remansiar
  2. Cast
  3. <i class="della">remansar</i>, detenese les oveyes
    • Mar
  4. Cfr
  5. <i class="della">mansu,</i
a, o & remansa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> & <i class="della">remansa</i>.
remanu, el
📖: remanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Tierra, prau onde surde agua o humedá de contino [Arm]. Deverbal fuerte de <i class="della">remanar</i>(TEST)
  1. remanu
  2. Tierra, prau onde surde agua o humedá de contino
    • Arm
  3. Deverbal fuerte de <i class="della">remanar</i
2 (cfr.) como remane (cfr.) del infinitivu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i> (cfr.) como <i class="della">remane</i> (cfr.) del infinitivu.
remaquear
📖: remaquear
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. remaquear
Cfr. recamariar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">recamariar</i>.
remaqueru, a, {el/la}
📖: remaqueru
🔤: , a, {el/la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,, {el/la}
(TEST)
  1. remaqueru
    • Lln
Persona que se dedica a la reventa [Lln].
  1. 1. Persona que se dedica a la reventa [Lln].
Cfr. recamariar.
remaquéu, el
📖: remaquéu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Regatéu [Md]. Deverbal de <i class="della">remaquear</i>(TEST)
  1. remaquéu
  2. Regatéu
    • Md
  3. Deverbal de <i class="della">remaquear</i
(cfr. recamariar).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">recamariar</i>).
remaquille
📖: remaquille
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">De</i>(TEST)
  1. remaquille
    • Xx
  2. <i class="della">De</i eonaviego
remaquille ‘de calidá’ [Xx]. ‘de manera especial (dar golpes a daqué)’ [Xx].
  1. 1. <i class="della">remaquille</i> ‘de calidá’ [Xx]. ‘de manera especial (dar golpes a daqué)’ [Xx].
Podría tratase d’un deverbal del inf. del castellanismu maqui- llar que paez tener el so aniciu nel verbu d’esa llingua macar col que guarda rellación l’ast. maca 2 (cfr.). Ello nun quita que güei cast. maquillar (→ maquillage) nun pueda enten- dese como galicismu modernu (del fr. maquiller).
remar
📖: remar
🏗️: NO
✍️: NO
<arremar [y Ac].>(TEST)
  1. remar
  2. arremar
    • y Ac
Cast. remar [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">remar </i>[Xral].
2. Columbiase [LR (Columpio)]. 3. Em- pobinar los vagones nun cambéu pa que nun escarrilen (esta operación execútala un individuu asitiándose xunto a la vía y dando a caún de los vagones, al pasar delantre, un movi- mientu de rotación valiéndose de dambes manes) [Min]. 4. Acunar [Ac]. 5. Andar moviéndose a dambos llaos [Ac]: Va arremándose muncho p’andar [Ac]. //-se ‘esviase un cuadru o un juegu d’entibación perdiendo la estabilidá’ [Min]. Verbu fechu sol llat. remus → *remāre con continuadores románicos (rew s.v. remus) ya panhispánicu (deeh; dcech). L’ast. ufre tamién los deverbales rema (cfr.) y remada (cfr.); tamién tán rellacionaos remador (cfr.), remadura (cfr.).
remarguxu, el
📖: remarguxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. remarguxu
Sabor amargo que dura [Bab].
  1. 1. Sabor amargo que dura [Bab].
2. Fin de fiesta o de baille [Bab]. Cfr. amarguxu.
remariar
📖: remariar
🏗️: NO
✍️: NO
Tirar, pasar la bola (nel xuegu de los bolos) [Sr]. ¿En rellación etimolóxica col ast. <i class="della">remar</i>(TEST)
  1. remariar
  2. Tirar, pasar la bola (nel xuegu de los bolos)
    • Sr
  3. ¿En rellación etimolóxica col ast
  4. <i class="della">remar</i
(cfr.)?
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.)?
rematador, el
📖: rematador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
El que <i class="della">remata</i>(TEST)
  1. rematador
    • Lln
    • Vv
  2. El que <i class="della">remata</i
la puya’l ramu [Lln. Vv]. Cfr. matar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. la puya’l ramu [Lln. Vv]. Cfr. <i class="della">matar</i>.
rematadura, l’*
📖: rematadura
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<arrematadura [Sm].>(TEST)
  1. rematadura
  2. arrematadura
    • Sm
Remate, cabu, estremu d’una cosa [Sm].
  1. 1. Remate, cabu, estremu d’una cosa [Sm].
Cfr. matar.
rematante, el
📖: rematante
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
El que <i class="della">remata</i>(TEST)
  1. rematante
    • Lln
  2. El que <i class="della">remata</i
la puya’l ramu [Lln].
  1. 1. la puya’l ramu [Lln].
De la nominalización del participiu de presente de rematar (cfr.).
rematar
📖: rematar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrematar [Pa. Sb. Ay. y Tb. Sm. Md. Bab. R. Tor].>(TEST)
  1. rematar
    • Tb
    • Llu
    • Lln
    • Vv
  2. arrematar
    • Pa
    • Sb
    • Ay
    • y Tb
    • Sm
    • Md
    • Bab
    • R
    • Tor
Cast. rematar [Pa. Sb. Sm. Bab. Tor]. Facer l’últimu intentu pa que nun queden duldes de que se mató [Tb]: Rematóulu cuando taba en suelu [Tb]. 2. Llegar al fin de la cosa, terminar la obra [Ay. Tb. Md. R]. 3. Terminar la parte d’arriba de la embarcación [Llu]. 4. Alloquecer dafechu [Ay. Tb]. 5. Puyar [Lln. Vv]: ¿Quién remató’l ramu? [Vv]. //Arrematase de la cabeza ‘ponese llocu’ [DA].
  1. 1. Cast. <i class="della">rematar </i>[Pa. Sb. Sm. Bab. Tor]. Facer l’últimu intentu pa que nun queden duldes de que se mató [Tb]: <i class="della">Rematóulu</i> <i class="della">cuando</i> <i class="della">taba</i> <i class="della">en</i> <i class="della">suelu</i> [Tb].
  2. 2. Llegar al fin de la cosa, terminar la obra [Ay. Tb. Md. R].
  3. 3. Terminar la parte d’arriba de la embarcación [Llu].
  4. 4. Alloquecer dafechu [Ay. Tb].
  5. 5. Puyar [Lln. Vv]: <i class="della">¿Quién remató’l ramu? </i>[Vv]. //<i class="della">Arrematase de la </i><i class="della">cabeza</i> ‘ponese llocu’ [DA].
que todos iuyzios (…) que todos sean per aquí rematados 1273 [Espinareda (Jiménez)/n. 32]. dientro el termino de los pregones ante que se rematas la vençon 1358(or.) [SP-II/342] arrematas por vençon los dichos bienes a quien lle los con- pras 1358(or.) [SP-II/343] algunos que dixieron que los conprarian quando se oviesen a arrematar 1358(or.) [SP-II/344] arrendar e auenyr e arrecaldar e arrematar todas las cossas e rentas 1374 (t. 1374) [SB/294] va rematado en fyn del abto primero do dyz 1493(or.) [SP- IV/355] non enpiesca que yo el dicho escrivano lo remate 1493(or.) [SP-IV/355]
  1. que todos iuyzios (…) que todos sean per aquí rematados
  2. 1273 [Espinareda (Jiménez)/n. 32]. dientro el termino de los pregones ante que se rematas la vençon
  3. 1358(or.) SP-II/342
  4. arrematas por vençon los dichos bienes a quien lle los con- pras
  5. 1358(or.) SP-II/343
  6. algunos que dixieron que los conprarian quando se oviesen a arrematar
  7. 1358(or.) SP-II/344
  8. arrendar e auenyr e arrecaldar e arrematar todas las cossas e rentas
  9. 1374 (t. 1374) SB/294
  10. va rematado en fyn del abto primero do dyz
  11. 1493(or.) SP- IV/355
  12. non enpiesca que yo el dicho escrivano lo remate
  13. 1493(or.) SP-IV/355
Cfr. matar.
rematáu, ada, ao
📖: rematáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<arrematáu [Ca. y Tb. Sm].>(TEST)
  1. rematáu
  2. arrematáu
    • Ca
    • y Tb
    • Sm
Que nun ta nel so sanu xuiciu [Sm].
  1. 1. Que nun ta nel so sanu xuiciu [Sm].
Que dacuando compór- tase como si alloriare [Ca. Tb]: Anda del tou arrematáu de la cabeza [Ca]: Tar ta rematáuta perllocu’ [Tb]. Pp. de rematar.
remate, el
📖: remate
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Por</i>(TEST)
  1. remate
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Por</i
último y por remate/llo que me fexo más fuerza,/sallé- ronse los callórigos/uñu a uñu per la igresia [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 161-164)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">último</i> <i class="della">y</i> <i class="della">por</i> <i class="della">remate</i>/<i class="della">llo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">me</i> <i class="della">fexo</i> <i class="della">más</i> <i class="della">fuerza,</i>/<i class="della">sallé-</i> <i class="della">ronse</i> <i class="della">los</i> <i class="della">callórigos</i>/<i class="della">uñu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">uñu</i> <i class="della">per</i> <i class="della">la</i> <i class="della">igresia</i> [ABalvidares, <i class="della">Callórigu </i>(Poesíes 161-164)]
Deverbal de rematar (cfr.).
rematismu, el*
📖: rematismu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<riumatismu [As]. rematismo [Cñ. Ac]. romatismu [Cb. JH]. rumatismu [Pa. Ay. Md. Pr]. rumatismo [Os. Ar]. romatismo [Cp. Ac].>(TEST)
  1. rematismu
  2. riumatismu
    • As
  3. rematismo
    • Ac
  4. romatismu
    • Cb
    • JH
  5. rumatismu
    • Pa
    • Ay
    • Md
    • Pr
  6. rumatismo
    • Os
    • Ar
  7. romatismo
    • Cp
    • Ac
Cast. reumatismo [Os. Pa. Cb. Cp. Ac. Ar. Md. As. Pr. JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">reumatismo</i> [Os. Pa. Cb. Cp. Ac. Ar. Md. As. Pr. JH].
- La fuente santa/pal romatismu y la sarna/ye melecina pro- bada [Glorias Ast 165b] Adautación del grecismu tresmitíu per vía culta dende’l cast. reumatismO (dcech s.v. diarrea), un deriváu de reuma, ast. rema (
  1. - La fuente santa/pal romatismu y la sarna/ye melecina pro- bada
  2. Glorias Ast 165b
  3. Adautación del grecismu tresmitíu per vía culta dende’l cast. reumatismO (dcech s.v. diarrea), un deriváu de reuma, ast. rema (
cfr.).
reme, el
📖: reme
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Venada [Ay]: <i class="della">Dio-y</i>(TEST)
  1. reme
    • Ay
  2. Venada [Ay]: <i class="della">Dio-y</i
un reme de lucu [Ay].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">reme</i> <i class="della">de</i> <i class="della">lucu</i> [Ay].
Posible variante metafonética del ast. ramu (cfr.) darréu que n’ast. son posibles les construcciones del tipu da-y un ramu de llocura pa referise a un ataque repentín de llocura. De toes maneres sedría d’aguardar ramu +remu.
remecer
📖: remecer
🏗️: NO
✍️: NO
Catar fasta dexar la vaca estrincada, ensin lleche [Cl]. Posiblemente del llat. remulcēre ‘frotar suavino’, ‘afalagar’ (Old) con que podría aludise a los preparativos que, dacuan- do, acompanguen al fechu de catar. Ye verdá que’l llat. tenía un verbu simple d’espresión averada, mulgēre ‘mucir’, ‘ca- tar’ (em s.v. mulgeo; abf), de fácil confluencia col anterior (responsable del ast. <i class="della">mucir</i>(TEST)
  1. remecer
  2. Catar fasta dexar la vaca estrincada, ensin lleche
    • Cl
  3. Posiblemente del llat
  4. remulcēre ‘frotar suavino’, ‘afalagar’ (Old) con que podría aludise a los preparativos que, dacuan- do, acompanguen al fechu de catar
  5. Ye verdá que’l llat
  6. tenía un verbu simple d’espresión averada, mulgēre ‘mucir’, ‘ca- tar’ (em s.v
  7. mulgeo; abf), de fácil confluencia col anterior (responsable del ast
  8. <i class="della">mucir</i
- mocer - mecer) y qu’hebo ser d’usu n’ast. como fai ver el tamién compuestu exmulgēre (em s.v. mulgere) > ast. esmucir 1 (cfr.). Téunicamente ast. reme- cer tamién podría xustificase como un compuestu del intensi- vu re- col ast. mecer ‘catar, mucir’ (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">-</i> <i class="della">mocer</i> <i class="della">-</i> <i class="della">mecer</i>) y qu’hebo ser d’usu n’ast. como fai ver el tamién compuestu exmulgēre (em s.v. mulgere) > ast. <i class="della">esmucir</i> <i class="della">1</i> (cfr.). Téunicamente ast. <i class="della">reme- cer</i> tamién podría xustificase como un compuestu del intensi- vu <i class="della">re</i>- col ast. <i class="della">mecer</i> ‘catar, mucir’ (cfr.).
remedamientu, el
📖: remedamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. remedamientu
Sonsañu [JH].
  1. 1. Sonsañu [JH].
Cfr. remedar.
remedar
📖: remedar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">imitar,</i>(TEST)
  1. remedar
  2. Cast
  3. <i class="della">imitar,</i
sonsañar [Bard].
  1. 1. sonsañar [Bard].
D’una amestanza del prefixu re- con un continuador del verbu imitare ‘imitar’, ‘asemeyar’ (em s.v. imago; abf), con conti- nuadores hispánicos (rew s.v. *reimitāre; deeh s.v. *reimitāri; dcech s.v. imagen). Pero dende *reimitare tamién foi posible una formación más popular arrendar 2 (cfr.), cola perda de la vocal pretónica. En rellación etimolóxica con remedar ta l’ast. remedamientu (cfr.).
  1. D’una amestanza del prefixu re- con un continuador del verbu imitare ‘imitar’, ‘asemeyar’ (em s.v. imago; abf), con conti- nuadores hispánicos (rew s.v. *reimitāre; deeh s.v. *reimitāri; dcech s.v. imagen). Pero dende *reimitare tamién foi posible una formación más popular arrendar 2 (cfr.), cola perda de la vocal pretónica. En rellación etimolóxica con remedar ta l’ast. remedamientu (cfr.).
remediar
📖: remediar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><arremediar [Lln. y Ay. Tb]. rumediar [PSil].>(TEST)
  1. remediar
  2. ident class="della" level="1"></ident><arremediar
    • Lln
    • y Ay
    • Tb
  3. rumediar
    • PSil
Poner remediu [Lln. Ay. Ri. Tb. PSil]. 2. Iguar una cosa [Ri].///Bien allá sean mios bienes si remedien mios males [LC]. H.oi a casa la vecina y avergoncéme; vieni pa la mio casa y arremediéme [Lln]. La documentación ye yá abon- do seronda en Lleón como p’almitir que sía un resultáu autóctonu dafechu: queriendo remediar e melesinar a los tales actos e fechos 1426(or.) [ACL-X/208]
  1. Poner remediu [Lln. Ay. Ri. Tb. PSil]. 2. Iguar una cosa [Ri].///Bien allá sean mios bienes si remedien mios males [LC]. H.oi a casa la vecina y avergoncéme; vieni pa la mio casa y arremediéme [Lln]. La documentación ye yá abon- do seronda en Lleón como p’almitir que sía un resultáu autóctonu dafechu:
  2. Lln
  3. queriendo remediar e melesinar a los tales actos e fechos
  4. 1426(or.) ACL-X/208
Del llat. remediāre ‘tratar con un remediu’ (Old), con con- tinuador popular rumán (rew). N’ast. el verbu remediar ye términu cultu pero ye posible qu’esta llingua conociere un resultáu popular o semipopular remeyar ‘socorrer’, ‘aidar’ (pe2: 346) si entendemos bien el testu del sieglu xix que sigue darréu: Hay que remeyalu un pocu/pa casase con Costanza [El Camberu 36]. Del mesmu nivel que remediar sedríen los tamién cultismos ast. demediar (cfr.) y permediar (cfr.).
remediu, el
📖: remediu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+remidiu [Ay. Ll]. +rimidiu [Ay. Ri]. römediu [Cv]. rumediu [Sm. PSil]. //romedio [Eo].>(TEST)
  1. remediu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+remidiu
    • Ay
    • Ll
  3. rimidiu metafonía
    • Ay
    • Ri
  4. römediu
    • Cv
  5. rumediu
    • Sm
    • PSil
  6. romedio eonaviego
    • Eo
Aidanza, solución [Lln. Ay. Ll. Sm. Ri. Tb. Cv. /Eo/].///A llo fecho ñon hay remediu y á llo por facer conseyu [JH]. Dios da’l mal según el remediu [LC]. a) salubre remedium erat 803 (oc.) [DCO/19] pro remedium anime 803 (oc.) [DCO/20] propter remedium anime mee et parentela mea 1023 (s. xii) [ACL/395] est fabrigata pro remedio animas suas 1025 (s. xii) [ACL/422] ad rremedium anime mee 1064 (f. s. xii?) [ACL/352] b) omne coytado aia entendimiento que aia remedio de sua cui- ta s. xiii(or.) [FX/12] los remedios de los pleytos pueden seer de muchas maneras s. xiii(or.) [FX/63] se en esta carta contiene por todos los remedios del derecho 1427(or.) [SB/332]
dado por sentençia e pasado de cosa iuzgada syn remedio de apellaçion 1428(or.) [SB/334] por todos los remedios e rigores del derecho ha que tengan 1509(t.) [SP-IV/422] Acodigo al remedio que solía/entrugando a Daniel, so ca- marada,/qué senificación tener podía/(…)/aquel visllum- bre [BAúxa, Sueños (Poesíes 233-237)] Ñon me meto con so Má,/que yo, en el alma, la quiero,/ qu’anque fo d’ellos tamién/era d’aquel tribu excelso,/pos so Pá la reservó/para ser ñuistro remedio [Pérez del Río, Misterio (Poesíes 41-46)]
  1. Aidanza, solución [Lln. Ay. Ll. Sm. Ri. Tb. Cv. /Eo/].///A llo fecho ñon hay remediu y á llo por facer conseyu [JH]. Dios da’l mal según el remediu [LC].
  2. LC
  3. a) salubre remedium erat
  4. 803 (oc.) DCO/19
  5. pro remedium anime
  6. 803 (oc.) DCO/20
  7. propter remedium anime mee et parentela mea
  8. 1023 (s. xii) ACL/395
  9. est fabrigata pro remedio animas suas
  10. 1025 (s. xii) ACL/422
  11. ad rremedium anime mee
  12. 1064 (f. s. xii?) ACL/352
  13. b) omne coytado aia entendimiento que aia remedio de sua cui- ta s. xiii(or.)
  14. FX/12
  15. los remedios de los pleytos pueden seer de muchas maneras s. xiii(or.)
  16. FX/63
  17. se en esta carta contiene por todos los remedios del derecho
  18. 1427(or.) SB/332

  19. dado por sentençia e pasado de cosa iuzgada syn remedio de apellaçion
  20. 1428(or.) SB/334
  21. por todos los remedios e rigores del derecho ha que tengan
  22. 1509(t.) SP-IV/422
  23. Acodigo al remedio que solía/entrugando a Daniel, so ca- marada,/qué senificación tener podía/(…)/aquel visllum- bre
  24. BAúxa, Sueños (Poesíes 233-237)
  25. Ñon me meto con so Má,/que yo, en el alma, la quiero,/ qu’anque fo d’ellos tamién/era d’aquel tribu excelso,/pos so Pá la reservó/para ser ñuistro remedio
  26. Pérez del Río, Misterio (Poesíes 41-46)
Del llat. remedium, -i ‘daqué que s’emplega como remediu o cura’ (Old) per vía culta como’l verbu correspondiente reme- diar (pe2: 347). Alviértese nel vocalismu deuterotónicu ac- tual un influxu velarizante por cuenta’l contestu consonánticu (ghla §1.2.2.c).
remedu, el
📖: remedu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Téminu conocíu pela documentación: <i class="della">¿Qué?, ¿cuidaben qu’era bobu</i>/<i class="della">y non tenía </i><i class="della">entendimientu?</i>/<i class="della">¡Ansí lu tuviera yo!</i>/<i class="della">Miren, ¡y qué bon </i><i class="della">re-</i>(TEST)
  1. remedu
  2. Téminu conocíu pela documentación: <i class="della">¿Qué?, ¿cuidaben qu’era bobu</i>/<i class="della">y non tenía </i><i class="della">entendimientu?</i>/<i class="della">¡Ansí lu tuviera yo!</i>/<i class="della">Miren, ¡y qué bon </i><i class="della">re-</i
medu! [ABalvidares, Canción (Poesíes 158-161)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">medu</i><i class="della">!</i> [ABalvidares, <i class="della">Canción</i> (Poesíes 158-161)]
Posible deverbal de remedar (cfr.), anque pudiere llegar dende’l castellán remedo.
remeimientu, el*
📖: remeimientu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">por</i>(TEST)
  1. remeimientu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">por</i
remeimiento de nostros peccados que dios no los perdo-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">remeimiento</i> <i class="della">de</i> <i class="della">nostros</i> <i class="della">peccados</i> <i class="della">que</i> <i class="della">dios</i> <i class="della">no</i> <i class="della">los</i> <i class="della">perdo-</i>
ne 1243 [MB-II/31] quanta a mi pertenez intre mios herederos por remimiento de mios pecados 1247 [MB-II/40] por remiemento de muchos peccados que fizi hie por X ma- rauedis 1251(or.) [SV-IV(2)/56] do por reminiento de mios peccados & por anima de mio padre 1261 [MB-II/77] do por mia alma e por remeymiento de mios pecados 1268(or.) [SV-IV(2)/57] devemos dar las cosas terrenales por remeimiento de nues- tras almas s. xiii(or.) [FX/171] Formación nominal con -mientu n’amestanza col verbu remir (
  1. ne
  2. 1243 MB-II/31
  3. quanta a mi pertenez intre mios herederos por remimiento de mios pecados
  4. 1247 MB-II/40
  5. por remiemento de muchos peccados que fizi hie por X ma- rauedis
  6. 1251(or.) SV-IV(2)/56
  7. do por reminiento de mios peccados & por anima de mio padre
  8. 1261 MB-II/77
  9. do por mia alma e por remeymiento de mios pecados
  10. 1268(or.) SV-IV(2)/57
  11. devemos dar las cosas terrenales por remeimiento de nues- tras almas s. xiii(or.)
  12. FX/171
  13. Formación nominal con -mientu n’amestanza col verbu remir
  14. (
cfr.).
remelgu, {a, o}
📖: remelgu
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
<römelgu [y Cv].>(TEST)
  1. remelgu
    • Cv
  2. römelgu
    • y Cv
(Xatu, becerru) bien metíu en carne [Cv (= cermeñu = rebe- zu)]. 2. (Individuu) membrudu [Cv (= cermeñu = rebezu)].
  1. 1. (Xatu, becerru) bien metíu en carne [Cv (= cermeñu = rebe- zu)].
  2. 2. (Individuu) membrudu [Cv (= cermeñu = rebezu)].
**
remelixu, el
📖: remelixu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. remelixu
Chorru poco abondosu [Bab].
  1. 1. Chorru poco abondosu [Bab].
Cfr. ramal.
remellar
📖: remellar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. remellar
Cfr. arremellar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">arremellar</i>.
remellaxe, el*
📖: remellaxe
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<remel.laxe [Cv].>(TEST)
  1. remellaxe
  2. remel.laxe
    • Cv
Impresión non prestosa que dexa nel ánimu’l fracasu propiu o’l trunfu del qu’anda a la tema [Cv].
  1. 1. Impresión non prestosa que dexa nel ánimu’l fracasu propiu o’l trunfu del qu’anda a la tema [Cv].
Cfr. mella.
remellera, la*
📖: remellera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<cremellera [Ac]. cramañera [Md]. cremillera [Llg]. crimi- llera [Llg].>(TEST)
  1. remellera
  2. cremellera
    • Ac
  3. cramañera
    • Md
  4. cremillera
    • Llg
  5. crimi- llera
    • Llg
Cast. cremallera [Ac. Llg. Md]. Cfr. cremallera.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">cremallera</i> [Ac. Llg. Md]. Cfr. <i class="della">cremallera</i>.
Posible adautación del galicismu cremaillière nun sabemos si per vía castellana anque’l términu (cremaillers o gremi- llers) yá lu conocía Xovellanos entendiéndolu, camentamos que non acertadamente, como aniciu del ast. calamiyeres (Instrucción 275).
remellón, ona
📖: remellón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<remel.lón [Ay. PSil]. {Con yeísmu, remeyón [Pr]. Con cheísmu, arremechón [Ay]}.>(TEST)
  1. remellón
  2. {Con yeísmu, remeyón [Pr]. Con cheísmu, arremechón [Ay]}
  3. remel.lón
    • Ay
    • PSil
Qu’arremella los güeyos [PSil]. De güeyos persaltones [Ay].
  1. 1. Qu’arremella los güeyos [PSil]. De güeyos persaltones [Ay].
2. Irritáu, sangrinientu (el güeyu) [Pr (Cv)]. 3. Cu- riosu, fisgón [Pr]. Cfr. mella.
remelludu, a, o
📖: remelludu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. remelludu
    • Mn
Colos güeyos arremellaos [Mn. AGO]. Cfr. mella.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Colos güeyos arremellaos [Mn. AGO]. Cfr. <i class="della">mella</i>.
“remembranza”
📖: “remembranza”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “remembranza”
Cfr. renembranza.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">renembranza</i>.
remendar
📖: remendar
🏗️: NO
✍️: NO
<arremendar [Os. Llg. Sb. Ay. Qu. y Tb. Sm. Cv. Pr. JH]. ru- mendar [Bab. PSil. Sl. Tor]. rumindar [As. Oc]. arromendar [Bi. Qu. Cv. /Eo. Mánt/]. arrumendar [Sm. PSil]. romendar [y Cv].>(TEST)
  1. remendar
    • Lln
    • Tb
  2. arremendar
    • Os
    • Llg
    • Sb
    • Ay
    • Qu
    • y Tb
    • Sm
    • Cv
    • Pr
    • JH
  3. ru- mendar
    • Bab
    • PSil
    • Sl
    • Tor
  4. rumindar
    • As
    • Oc
  5. arromendar
    • Bi
    • Qu
    • Cv
    • /Eo
    • Mánt/
  6. arrumendar
    • Sm
    • PSil
  7. romendar
    • y Cv
Cast. remendar [Lln. Os. Bi. Llg. Sb. Ay. Qu. Tb. Sm. Bab. PSil. As. Pr. Sl. Cv. Tox. Oc. Tor. JH]. 2. Reutificar [Lln]. 3. Meter trozos d’estielles o embadurnar la xunta que nun enca- xa bien, de la trabanca y pie, pa que nun se note’l llabor mal fechu [Min]. 4. Remedar, imitar [Cv. Tox. /Eo. Mánt/]. ///El qu’arrumienda con viecho, pierde filo y pierde tiempo [LC]. Remienda’l sayu y pasarás el añu, vuélvelu a remendar y vol- veráslu a pasar [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">remendar</i> [Lln. Os. Bi. Llg. Sb. Ay. Qu. Tb. Sm. Bab. PSil. As. Pr. Sl. Cv. Tox. Oc. Tor. JH].
  2. 2. Reutificar [Lln].
  3. 3. Meter trozos d’estielles o embadurnar la xunta que nun enca- xa bien, de la trabanca y pie, pa que nun se note’l llabor mal fechu [Min].
  4. 4. Remedar, imitar [Cv. Tox. /Eo. Mánt/]. ///<i class="della">El qu’arrumienda con viecho, pierde filo y pierde tiempo </i>[LC]. <i class="della">Remienda’l</i> <i class="della">sayu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">pasarás</i> <i class="della">el</i> <i class="della">añu,</i> <i class="della">vuélvelu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">remendar</i> <i class="della">y</i> <i class="della">vol- </i><i class="della">veráslu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">pasar</i> [LC].
- Arremiendando sos redes ena barca [San Mateo 11]
  1. - Arremiendando sos redes ena barca
  2. San Mateo 11
De l’amestanza del intensivu re- col verbu llat. emendāre ‘quitar les faltes’, ‘correxir’ (em s.v. mendum), con dalgún asitiamientu hispánicu [deeh s.v. emendare; dcech s.v. en- mendar; Veny (2012 95; ast. mendar)]. El contestu fónicu en que s’asitia la deuterotónica facilita’l camudamientu vocáli- cu (ghla §1.2.2.c). Ye posible que continuador del participiu fuerte sía ast. remiendu (cfr.). En rellación con remiendu tará l’ax. remendón, ona (cfr.) y el nome remendina (cfr.) quicia- bes en referencia al pelame del animal de manches prietes que, según camentamos, semeyaríen remiendos pa dellos fa- lantes. L’aceición §4 paez que fai ver un encruz de remendar y remedar (cfr.).
remendáu, ada, ao
📖: remendáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<remendáu/ada [Lln]. +remendéu [Ay].>(TEST)
  1. remendáu
    • Tb
  2. remendáu/ada
    • Lln
  3. remendéu metafonía
    • Ay
Con remiendos [Lln. Ay. Tb].
  1. 1. Con remiendos [Lln. Ay. Tb].
Pp. de remendar.
remendina, la
📖: remendina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Genetta</i>(TEST)
  1. remendina
    • Ca
  2. i class="della">Genetta</i
genetta, xineta [Ca (llaa 27)].
  1. 1. <i class="della">genetta</i>, xineta [Ca (llaa 27)].
Pp. de remendar.
remendón, ona
📖: remendón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<arremendón [Ay].>(TEST)
  1. remendón
    • Tb
  2. arremendón
    • Ay
Que pon remiendos [Ay. Tb]. Pp. de remendar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que pon remiendos [Ay. Tb]. Pp. de <i class="della">remendar</i>.
remenéu, el
📖: remenéu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. remenéu
    • Oc
Movimientu especial que se fai col cuerpu al andar [Oc].
  1. 1. Movimientu especial que se fai col cuerpu al andar [Oc].
D’una amestadura del intensivu re- y del deverbal menéu (cfr.).
remeru, a, o*
📖: remeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<remeiru [Pzu. Tox]. //remeiro [Eo].>(TEST)
  1. remeru
  2. remeiru
    • Pzu
    • Tox
  3. remeiro eonaviego
    • Eo
Cast. remero [Pzu. Tox. /Eo/]. Cfr. remu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">remero</i> [Pzu. Tox. /Eo/]. Cfr. <i class="della">remu</i>.
remesada, la*
📖: remesada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<remesá [Ri].>(TEST)
  1. remesada
  2. remesá
    • Ri
Cantidá de yerba ruino que s’arrinca d’una vez cola mano [Ri].
  1. 1. Cantidá de yerba ruino que s’arrinca d’una vez cola mano [Ri].
Deverbal del participiu débil del verbu remesar (cfr.).
remesar
📖: remesar
🏗️: NO
✍️: NO
<rimisar [As].>(TEST)
  1. remesar
    • Ll
    • Tb
    • Ri
  2. rimisar
    • As
Arrincar cola mano la meruxa [Ll. Tb]. Arrincar cola mano la yerba ruino que miedra ente les plantes [Ri]. Arrincar la yerba verde o los tallos [Ar]. Quitar la yerba d’un culmeiru pa que quede bien [As]. Cfr. mesar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Arrincar cola mano la meruxa [Ll. Tb]. Arrincar cola mano la yerba ruino que miedra ente les plantes [Ri]. Arrincar la yerba verde o los tallos [Ar]. Quitar la yerba d’un <i class="della">culmeiru </i>pa que quede bien [As]. Cfr. <i class="della">mesar</i>.
remestura, la
📖: remestura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">remesturar</i>(TEST)
  1. remestura
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">remesturar</i
[PSil].
  1. 1. [PSil].
Cfr. mestura.
remesturar
📖: remesturar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><remosturar [Tor]. rimusturar [As].>(TEST)
  1. remesturar
  2. ident class="della" level="1"></ident><remosturar
    • Tor
  3. rimusturar
    • As
Mecer, mezclar [As] bien [Tor]. Mecer dos oxetos de clases destremaes [PSil]: ¿Entós tu qué remestureste aiquí? [PSil]. Cfr. mestura.
  1. Mecer, mezclar [As] bien [Tor]. Mecer dos oxetos de clases destremaes [PSil]: ¿Entós tu qué remestureste aiquí? [PSil]. Cfr. mestura.
  2. PSil
remesturu, el
📖: remesturu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">remesturar </i>[PSil]. Deverbal de <i class="della">remesturar</i>(TEST)
  1. remesturu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">remesturar </i>
    • PSil
  3. Deverbal de <i class="della">remesturar</i
(cfr. mestura).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">mestura</i>).
remeter
📖: remeter
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><arremeter [y Ay].>(TEST)
  1. remeter
  2. ident class="della" level="1"></ident><arremeter
    • y Ay
Arremeter [Cl]: Eyu h.uo que tabin borrachos y va {y} reme- tió-y un perpar [Cl]. Metese con daquién [Ay]. 2. Acometer [Cl]: Eyi remetiól’l trabayu de prantar [Cl]. 3. Acometer (la vaca, el bue) a la xente [Ay].
  1. Arremeter [Cl]: Eyu h.uo que tabin borrachos y va {y} reme- tió-y un perpar [Cl]. Metese con daquién [Ay]. 2. Acometer [Cl]: Eyi remetiól’l trabayu de prantar [Cl]. 3. Acometer (la vaca, el bue) a la xente [Ay].
  2. Ay
Del llat. remittere ‘facer retornar’, ‘empobinar como répli- ca o camudamientu o ruptura de pautu’, ‘refugar’ (Old), con continuadores románicos (rew s.v. remĭttere) ya hispánicos (deeh). El so participiu fuerte conozse gracies al femenín (re- meta) y al aumentativu nominalizáu remetón (cfr.). Son pa- rientes ast. meter y arremeter.
remetón, el
📖: remetón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">quando</i>(TEST)
  1. remetón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">quando</i
el cabrío dé remetón a lo vecino montuoso uno dellos lo siga y en viendo que está bueno de zampar lo buelva hafalar para el fato ovejuno [Grangerías xviii: 913]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">el</i> <i class="della">cabrío dé </i><i class="della">remetón</i><i class="della"> a lo vecino montuoso uno</i><i class="della"> dellos</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">siga</i> <i class="della">y</i> <i class="della">en</i> <i class="della">viendo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">está</i> <i class="della">bueno</i> <i class="della">de</i> <i class="della">zampar</i> <i class="della">lo </i><i class="della">buelva</i> <i class="della">hafalar</i> <i class="della">para</i> <i class="della">el</i> <i class="della">fato</i> <i class="della">ovejuno</i> [Grangerías xviii: 913]
Cfr. remeter.
  1. Cfr. remeter.
remetu, a, o*
📖: remetu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><remeta [Sb].>(TEST)
  1. remetu
  2. ident class="della" level="1"></ident><remeta
    • Sb
Que turnia o atruña frecuentemente (l’animal) [Sb]. Cfr. remeter.
  1. Que turnia o atruña frecuentemente (l’animal) [Sb]. Cfr. remeter.
  2. Sb
remexar
📖: remexar
🏗️: NO
✍️: NO
<remeixar [Tb. An. Sl]. remixar [Tb].///<ident class="della" level="1"></ident>//arremexar [Tb. y Sl]. arrimeixar [Oc].>(TEST)
  1. remexar
  2. remeixar
    • Tb
    • An
    • Sl
  3. remixar
    • Tb
  4. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  5. arremexar eonaviego
    • Tb
    • y Sl
  6. arrimeixar
    • Oc
Echar agua, humedá [Tb]: La parede nun para de remeixar [Tb]. Echar gotes, cayer l’agua gota a gota [Tb. Sm. Cd. /Mánt/]: El muriu ta remixando [Tb]. 2. Perder líquidu (un ca- cíu) [Ay]. Echar un chorru, salir un líquidu per un furacu pe- queñu [Tox]. Salir o salise un líquidu del cacíu que lu contién [An]: Ta’l cubu tan chenu que’l l.leite remexa [An]. 3. Cayer el líquidu esbariando per dientro la vasía al escanciar [Sl]. 4. Cambiar, esviar un poco la direición que lleva’l carru [Oc]. Cfr. mexar. Na aceición 4 alviértese un encruz col ast. remi- lixar (cfr.).
  1. Echar agua, humedá [Tb]: La parede nun para de remeixar
  2. Tb
  3. [Tb]. Echar gotes, cayer l’agua gota a gota [Tb. Sm. Cd.
  4. Tb
  5. /Mánt/]: El muriu ta remixando [Tb]. 2. Perder líquidu (un ca- cíu) [Ay]. Echar un chorru, salir un líquidu per un furacu pe- queñu [Tox]. Salir o salise un líquidu del cacíu que lu contién [An]: Ta’l cubu tan chenu que’l l.leite remexa [An]. 3. Cayer el líquidu esbariando per dientro la vasía al escanciar [Sl]. 4. Cambiar, esviar un poco la direición que lleva’l carru [Oc]. Cfr. mexar. Na aceición 4 alviértese un encruz col ast. remi- lixar (cfr.).
  6. Oc
remexu, el
📖: remexu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<remixu [Vg].>(TEST)
  1. remexu
  2. remixu
    • Vg
Chorru o conxuntu de chorros d’agua filtrao pente l’escombriu que sostién la zona minada [Min]. Chorru perfinu d’un líquidu [Vg].
  1. 1. Chorru o conxuntu de chorros d’agua filtrao pente l’escombriu que sostién la zona minada [Min]. Chorru perfinu d’un líquidu [Vg].
2. Residuu d’un líquidu que se vierte [An]: Los remexos del l.leite biébelos el gatu [An]. 3. Cascada [Co (Toponimia 115)]. Deverbal de remexar (cfr.).
remeyar
📖: remeyar
🏗️: NO
✍️: NO
Cfr. <i class="della">remediar.</i>(TEST)
  1. remeyar
  2. Cfr
  3. <i class="della">remediar.</i
remezmila, la
📖: remezmila
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<resmila [LV. Villah. AGO]. rezmila [Lln]. remila [Am]. remilu [Lln]. /////rámila [Pb. Lln (P)] rézmilu/a [Lln(S)]. /////razmilla [Lln (S)].>(TEST)
  1. remezmila
    • Rs
    • Cg
  2. resmila
    • LV
    • Villah
    • AGO
  3. rezmila
    • Lln
  4. remila
    • Am
  5. remilu
    • Lln
  6. rámila dudoso (certainty = baxa)
    • Pb
    • Lln (P)] rézmilu/a [Lln(S)
  7. razmilla dudoso (certainty = baxa)
    • Lln (S)
Garduña [LV. AGO. Rs. Am. Cg (= gurrumanxa)]. Animal pequeñu d’unos 40 centímetros, qu’echa un agua fediondo al vese en peligru [Lln (S)]. Gatu montés [Lln (S)]. Furón, garduña [Pb]: La rámila mata las gallinas [Pb]. Raposa [Lln (P)]. Esquil [Lln (S)]. Animal de cuatro pates asemeyáu a la lliria [Lln]. 2. Páxaru nocherniegu [Villah].
  1. 1. Garduña [LV. AGO. Rs. Am. Cg (= gurrumanxa)]. Animal pequeñu d’unos 40 centímetros, qu’echa un agua fediondo al vese en peligru [Lln (S)]. Gatu montés [Lln (S)]. Furón, garduña [Pb]: <i class="della">La rámila mata las gallinas </i>[Pb]. Raposa [Lln (P)]. Esquil [Lln (S)]. Animal de cuatro pates asemeyáu a la lliria [Lln].
  2. 2. Páxaru nocherniegu [Villah].
L’ast. remila ha ponese en rellación etimolóxica col llat. re- millum “qualia sunt dorsa et ora delphinum”, términu con- señáu por Forcellini (s.v. repandus) y tresmitíu per em, Old (s.v. *remillum), definíu como ‘encorváu pela parte d’arriba’ (abf). Paez guardar rellación col rimile marine del Códice Al- beldense (García Turza 2008: 295). La pallabra asítiase nel vieyu dominiu ástur darréu que güei caltiénse n’Asturies y Cantabria. Corominas-Pascual, siguíos por Hilty (2007: 88), parten d’un xermanismu (góticu o suevu) *hramnĭla ‘cuervu pequeñu’ por comparanza del cuervu y de la garduña (dcech s.v. rámila) anque xusto ye reconocer que los datos semánti- cos que se nos apurren úfrensenos con una inseguranza no- table. Les voces asturianes (a diferencia de delles conseñaes en Cantabria por García Lomas, y nel puntu más oriental d’Asturies) tresmítense con acentuación llana. Les variantes del tipu resmila y remezmila quiciabes ufran un influxu fónicu del cast. rezmilla ‘glande’ (dcech s.v. mella) anque ye pura conxetura. Tamién na fastera asturiana oriental dásenos una variante masculina rezmilu ‘alimaña, lliria’ [Lln] que podría empobinanos a duldar si’l primer elementu res- nun se deberá a una interpretación popular del términu como res- (‘el res’) milu nun intentu eufemísticu d’atrayer a un animal al que se tien por maléficu.
remiélagu, a, o*
📖: remiélagu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<remiélaga [An].>(TEST)
  1. remiélagu
  2. remiélaga
    • An
Variedá de zreza [An]: Las remiélagas son tan dulces cumu la miel [An].
  1. 1. Variedá de zreza [An]: <i class="della">Las</i> <i class="della">remiélagas</i> <i class="della">son</i> <i class="della">tan</i> <i class="della">dulces</i> <i class="della">cumu</i> <i class="della">la miel </i>[An].
Cfr. esmelgar 1.
remielgu, el 1
📖: remielgu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<///remilgu [Vd].>(TEST)
  1. remielgu
  2. remilgu infl. cast.
    • Vd
Cast. remilgo [Pzu. Tox]. Caprichu, xestu [Vd].
  1. 1. Cast. <i class="della">remilgo</i> [Pzu. Tox]. Caprichu, xestu [Vd].
- Y enseñarla {a la yegua} a no tener remilguinos, cosquillas y que se deje amansar [Grangerías xviii: 874] Podría tratase d’un deverbal de remilgar (
  1. - Y enseñarla {a la yegua} a no tener remilguinos, cosquillas y que se deje amansar
  2. Grangerías xviii: 874
  3. Podría tratase d’un deverbal de remilgar (
cfr. mella & arre- melgar) y que Corominas-Pascual entienden dende (ar)remel- gar que consideren variante de (ar)remellar ‘abrir muncho los güeyos’ (dcech s.v. mellar).
remielgu, el 2
📖: remielgu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. remielgu
    • Cg
Especie de tiburón [Cg].
  1. 1. Especie de tiburón [Cg].
Cfr. mielga 1.
remiella, la
📖: remiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición de <i class="della">arremellase</i>(TEST)
  1. remiella
  2. Aición de <i class="della">arremellase</i
[Cb].
  1. 1. [Cb].
2. Mirada fixa [Cb]. //Non queda nin la remiella ‘nun queda nin la muestra, nin la señal’ [Cb]. Deverbal de arremellar (cfr.).
remiellu, el
📖: remiellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aición de <i class="della">arremellase </i>[Cb (= remiella)]. 2. Mirada fixa [Cb (= remiella)]. Deverbal de <i class="della">arremellar</i>(TEST)
  1. remiellu
  2. Aición de <i class="della">arremellase </i>
    • Cb (= remiella)
  3. 2
  4. Mirada fixa
    • Cb (= remiella)
  5. Deverbal de <i class="della">arremellar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
remiendu, el
📖: remiendu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+remiindu [Ay. Ri]. +remindu [Ll]. rumiendu [Sm. Bab. PSil. As. Pr. Sl. Cv. Oc. Tor. Arm. Mar]. römiendu [Cv]. re- mendu [Tox]. /////miendu [Cv. Oc]. +mindiu [Cp]. //remendo [Eo]. ////romiendos [y Sb].>(TEST)
  1. remiendu
    • Lln
    • Pa
    • Tb
    • An
    • Sb
  2. remiindu metafonía
    • Ay
    • Ri
  3. remindu metafonía
    • Ll
  4. rumiendu
    • Sm
    • Bab
    • PSil
    • As
    • Pr
    • Sl
    • Cv
    • Oc
    • Tor
    • Arm
    • Mar
  5. römiendu
    • Cv
  6. re- mendu
    • Tox
  7. miendu dudoso (certainty = baxa)
    • Cv
    • Oc
  8. mindiu metafonía
    • Cp
  9. remendo eonaviego
    • Eo
  10. romiendos variación de número
    • y Sb
Cast. remiendo [Lln. Pa. Cp. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. An. Pr. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo/. Tor. Arm. Mar]: Tienes que poner un miendo a la manga [Oc]. Trapu [Ac]. 2. Arreglu, solu- ción elemental [Ri]. Compostura de poca entidá (n’obres, pren- des de vistir) [Mar]. 3. Cabu que s’amiesta con una cuerda o vara p’allargar [Cv]. //-os ‘manches o trozos de nieve que duren más tiempu en monte llueu de dexelar’ [Sb]. //Remiendu mal pegáu ‘pariente políticu non queríu na familia’ [Lln]. //Remien- du pegáu ‘pariente que llevaba apellíu distintu’ [Pa]. ‘pariente por afinidá’ [Lln]. ///Ñon hay miyor remiendu q’ell dell mesmu pañu [JH]. Remiendu apegáu no é de la misma tela [Lln]. Val más remiindu mal cheu que furecu bien fichu [Ay]. dos fueyes del breviariu del to cura/un remendín ó dos de la sotana [El Ensalmador 75] de la masera les arralladures,/tierra de tres o cuatro sepol- tures,/un remendín de una sotana vieya/que pediras al cura de caleya [Romance (Torano): 71-74] Cfr. remendar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">remiendo </i>[Lln. Pa. Cp. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. An. Pr. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo/. Tor. Arm. Mar]: <i class="della">Tienes</i> <i class="della">que </i><i class="della">poner</i> <i class="della">un miendo a la manga </i>[Oc]. Trapu [Ac].
  3. 2. Arreglu, solu- ción elemental [Ri]. Compostura de poca entidá (n’obres, pren- des de vistir) [Mar].
  4. 3. Cabu que s’amiesta con una cuerda o vara p’allargar [Cv]. //-<i class="della">os </i>‘manches o trozos de nieve que duren más tiempu en monte llueu de dexelar’ [Sb]. //<i class="della">Remiendu mal </i><i class="della">pegáu </i>‘pariente políticu non queríu na familia’ [Lln]. //<i class="della">Remien-</i> <i class="della">du pegáu </i>‘pariente que llevaba apellíu distintu’ [Pa]. ‘pariente por afinidá’ [Lln]. ///<i class="della">Ñon</i> <i class="della">hay</i> <i class="della">miyor</i> <i class="della">remiendu</i> <i class="della">q’ell</i> <i class="della">dell</i> <i class="della">mesmu</i><i class="della"> pañu</i> [JH]. <i class="della">Remiendu</i> <i class="della">apegáu</i> <i class="della">no</i> <i class="della">é</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">misma</i> <i class="della">tela</i> [Lln]. <i class="della">Val </i><i class="della">más</i> <i class="della">remiindu</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">cheu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">furecu</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">fichu</i> [Ay]. <i class="della">dos</i> <i class="della">fueyes</i> <i class="della">del</i> <i class="della">breviariu</i> <i class="della">del</i> <i class="della">to</i> <i class="della">cura</i>/<i class="della">un </i><i class="della">remendín</i> <i class="della">ó</i> <i class="della">dos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">sotana</i> [El Ensalmador 75] <i class="della">de la masera les arralladures,</i>/<i class="della">tierra de tres o cuatro sepol-</i> <i class="della">tures,</i>/<i class="della">un </i><i class="della">remendín</i><i class="della"> de una sotana vieya</i>/<i class="della">que pediras al cura</i><i class="della"> de</i> <i class="della">caleya</i> [Romance (Torano): 71-74] Cfr. <i class="della">remendar</i>.
remilgar
📖: remilgar
🏗️: NO
✍️: NO
<arremilgar [Cb. JH]. arremielgar [GP].>(TEST)
  1. remilgar
  2. arremilgar
    • Cb
    • JH
  3. arremielgar
    • GP
Facer visaxes, ascos, monaes [R]. 2. Arremangar [Cb. JH]: Tien lles ñarices arremilgaes, pon llos güeyos arremilgaos ‘llevantaos’ [JH]. //-se ‘componese’ [GP]. ///El qu’arremielga y non da, burru será [LC]. Cfr. remielgu 1.
remilgáu, ada, ao
📖: remilgáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<arremielgada [GP]. //remelgado [Eo].>(TEST)
  1. remilgáu
    • An
  2. arremielgada
    • GP
  3. remelgado eonaviego
    • Eo
Cast. remilgado [An. /Eo/]. (Moza) qu’al tiempu que sal en- galanada va faciendo ostentación de sí mesma [GP].
  1. 1. Cast. <i class="della">remilgado </i>[An. /Eo/]. (Moza) qu’al tiempu que sal en- galanada va faciendo ostentación de sí mesma [GP].
Un abon- dativu ye l’ast. remilgosu, a, o (cfr.). Pp. de remilgar.
remilgosu, a, o
📖: remilgosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Caprichosu, permeticulosu [Vd]. Cfr. <i class="della">remilgáu,</i>(TEST)
  1. remilgosu
  2. Caprichosu, permeticulosu
    • Vd
  3. Cfr
  4. <i class="della">remilgáu,</i
ada, ao.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ada,</i> <i class="della">ao</i>.
remilixar
📖: remilixar
🏗️: NO
✍️: NO
Camudar de sitiu [L.laciana (lla)]. {2. Remexar l’agua: <i class="della">La </i><i class="della">Fuente l’Osu entubía remilixaba un pucunín </i>[L.laciana (lla): <i class="della">Mira...</i>(TEST)
  1. remilixar
  2. Camudar de sitiu
    • L
    • laciana (lla)
  3. {2
  4. Remexar l’agua: <i class="della">La </i><i class="della">Fuente l’Osu entubía remilixaba un pucunín </i>[L.laciana (lla): <i class="della">Mira...</i
raxóuse, paez que remilixa algu [L.laciana (lla)]}. Verbu fechu sol ast. remelixu (cfr.). Na aceición 2, que rede- finimos acordies cola exemplificación ufiertada, paez qu’ha entendese como encruz de remilixar (cfr.) con remixar o re- mexar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">raxóuse,</i> <i class="della">paez</i> <i class="della">que</i> <i class="della">remilixa</i> <i class="della">algu</i> [L.laciana (lla)]}. Verbu fechu sol ast. <i class="della">remelixu </i>(cfr.). Na aceición 2, que rede- finimos acordies cola exemplificación ufiertada, paez qu’ha entendese como encruz de <i class="della">remilixar </i>(cfr.) con <i class="della">remixar </i>o <i class="della">re- </i><i class="della">mexar</i> (cfr.).
remillar*
📖: remillar*
🏗️: SI
✍️: NO
<remil.lar [Md].>(TEST)
  1. remillar*
  2. remil.lar
    • Md
Recortar, menguar, disminuir, esgastar, gastar, royer, corroyer, facer menguar daqué quitando d’ello pasu ente pasu [Md].
  1. 1. Recortar, menguar, disminuir, esgastar, gastar, royer, corroyer, facer menguar daqué quitando d’ello pasu ente pasu [Md].
**
remín, el
📖: remín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. remín
    • Pr
Cordón umbilical [Pr].
  1. 1. Cordón umbilical [Pr].
Dim. de remu.
remir
📖: remir
🏗️: NO
✍️: NO
<derremir [Sm]. redimir [Ay].>(TEST)
  1. remir
    • Tb
  2. derremir
    • Sm
  3. redimir
    • Ay
Rescatar, volver a mercar [Ay]. Rescatar un tributu [Tb. Sm]: Derremir los foros [Sm].
  1. 1. Rescatar, volver a mercar [Ay]. Rescatar un tributu [Tb. Sm]: <i class="della">Derremir</i> <i class="della">los</i> <i class="della">foros</i> [Sm].
a) ratione in alia uinea ... et est redemita 1040 (s. xii) [ACL/144] debet ita dum uiuit redimere 1158(or.) [MB/138] usque ad XX morabitinos debet redimere 1195(or.) [ACL/64] redimalo del conceillo como poda trobar a mercet s. xii [FA/130] tennenno preso e quierenno redimir por auer [1225-1250] (or.) [ACL/173] fagamos tales obras por que podamos redemir muchos peca- dos et muy graues 1331(or.) [SIL/178] b) el derecho de mios fillos ... lis remij hio e compre 1251(or.) [SV-IV(2)/56] de que los peche iaga en prison ata que se remya dellos 1274 [Ordenances/47] fazer algunas obras de piedat por que podamos ree- mir muchos peccados /S. Andrés de Espinareda 1283 [STAAFF/164] por manos de uuestros maestros que reymades por tales per- dones /S. Andrés de Espinareda 1283 [STAAFF/164] por remeyrlas e por fazer la paga por quanto foran vendidas 1289(or.) [SP-I/282] el punno pndalo el coçello o si norremialo del conçeio 1145 (1295) [FU/37] quiso aiuntar en una persona como omne mortal por remeir los peccadores s. xiii(or.) [FX/8] nos que somos remeydos polla sangre de Christo s. xiii(or.) [FX/19] si non ovieren de que lo podan remir s. xiii(or.) [FX/160] iuiz de la tierra lo deve fazer remir el fillo que echaron s. xiii(or.) [FX/160] podier pagar el precio por remir se o sos padres lo pagaren s. xiii(or.) [FX/181] si el servo se remeir de so pegullal s. xiii(or.) [FX/183] suas bestias las quales Remeyo por una quantia de maraue- dis 1308 [AAU/132] enplazada e vogada para oy o otre por ella para los remir 1358(or.) [SP-II/345] la dicha Taresa Suariz non queria venir remir 1358(or.) [SP- II/344] queriedes nos feçiestes sobre ello demanda por ante justiçia que lo queriedes remir 1402(or.) [VC-II/47] remir los dichos heredamientos asi commo hermanos 1403(or.) [VC-II/110] remistes las otras siete partes de los dichos bienes que fue- ron vendidos 1450(or.) [SP-IV/33] todo lo que compre e que remi por mios dineros en Granda [sin fecha] [CLO/156]
  1. a) ratione in alia uinea ... et est redemita
  2. 1040 (s. xii) ACL/144
  3. debet ita dum uiuit redimere
  4. 1158(or.) MB/138
  5. usque ad XX morabitinos debet redimere
  6. 1195(or.) ACL/64
  7. redimalo del conceillo como poda trobar a mercet s. xii
  8. FA/130
  9. tennenno preso e quierenno redimir por auer [1225-1250] (or.)
  10. ACL/173
  11. fagamos tales obras por que podamos redemir muchos peca- dos et muy graues
  12. 1331(or.) SIL/178
  13. b) el derecho de mios fillos ... lis remij hio e compre
  14. 1251(or.) SV-IV(2)/56
  15. de que los peche iaga en prison ata que se remya dellos
  16. 1274 Ordenances/47
  17. fazer algunas obras de piedat por que podamos ree- mir muchos peccados /S. Andrés de Espinareda
  18. 1283 STAAFF/164
  19. por manos de uuestros maestros que reymades por tales per- dones /S. Andrés de Espinareda
  20. 1283 STAAFF/164
  21. por remeyrlas e por fazer la paga por quanto foran vendidas
  22. 1289(or.) SP-I/282
  23. el punno pndalo el coçello o si norremialo del conçeio
  24. 1145 (1295) FU/37
  25. quiso aiuntar en una persona como omne mortal por remeir los peccadores s. xiii(or.)
  26. FX/8
  27. nos que somos remeydos polla sangre de Christo s. xiii(or.)
  28. FX/19
  29. si non ovieren de que lo podan remir s. xiii(or.)
  30. FX/160
  31. iuiz de la tierra lo deve fazer remir el fillo que echaron s. xiii(or.)
  32. FX/160
  33. podier pagar el precio por remir se o sos padres lo pagaren s. xiii(or.)
  34. FX/181
  35. si el servo se remeir de so pegullal s. xiii(or.)
  36. FX/183
  37. suas bestias las quales Remeyo por una quantia de maraue- dis
  38. 1308 AAU/132
  39. enplazada e vogada para oy o otre por ella para los remir
  40. 1358(or.) SP-II/345
  41. la dicha Taresa Suariz non queria venir remir
  42. 1358(or.) SP- II/344
  43. queriedes nos feçiestes sobre ello demanda por ante justiçia que lo queriedes remir
  44. 1402(or.) VC-II/47
  45. remir los dichos heredamientos asi commo hermanos
  46. 1403(or.) VC-II/110
  47. remistes las otras siete partes de los dichos bienes que fue- ron vendidos
  48. 1450(or.) SP-IV/33
  49. todo lo que compre e que remi por mios dineros en Granda [sin fecha]
  50. CLO/156
Del llat. redimere ‘mercar’, ‘alquirir’, ‘pagar el coste’ (Old), con continuadores románicos (rew) ya panhispánicos (deeh s.v. redĭmĕre). Los resultaos redimir y remir que güei se con- señen nel dominiu llingüísticu ástur van acordies cola docu- mentación medieval que tamién da cuenta de dambes posibi- lidaes. La documentación del elementu nominal en -mientu ufierta un resultáu medieval popular (cfr. remeimientu) como alvertimos (pe2: 348) y que supón partir de *reimir *re- meír d’u surdiría remir y la formación remeimientu. En rella- ción con redimir ta l’ast. redimidor (cfr.) namái conseñáu por JH qu’hebo alternar na terminoloxía esclesiástica col cultu redentor. Una formación popular en -imen, -iminis alviérte- se na documentación llatina medieval del dominiu: Ualero Uiuiz qui est sub redimine de domno Martino 1053 (s. xii) [ACL/286].
remirar
📖: remirar
🏗️: NO
✍️: NO
Mirar con gustu [Cl]. Contemplar [[Cl]: <i class="della">Yo</i>(TEST)
  1. remirar
  2. Mirar con gustu
    • Cl
  3. Contemplar [[Cl]: <i class="della">Yo</i
remiru la xata [Cl].
  1. 1. <i class="della">remiru</i> <i class="della">la</i> <i class="della">xata</i> [Cl].
Cfr. mirar.
remisión, la
📖: remisión
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">retracto</i>(TEST)
  1. remisión
    • Cg
  2. Cast
  3. <i class="della">retracto</i
[Cg]. {2. (Doc.). Perdón}. //Salir a la remisión ‘exercitar el derechu de retractu’ [Cg].
  1. 1. [Cg]. {
  2. 2. (Doc.). Perdón}. //<i class="della">Salir</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">remisión</i> ‘exercitar el derechu de retractu’ [Cg].
in saluamiento de mja alma & por rremission de mjos peca- dos 1243 [DCO-V/22] remision de meus pecados 1252(or.) [MCar-I/307] por remission de los mios peccados e de mios parientes 1254(or.) [MSAH-V/276] maldito e descomonnycado connos diabolos page enno in- fierno u nunqas aya remysion 1260 (t. 1361) [SB/214] en rremesion de mios pecados 1270 [SPE-I/491] Del fem. llat. remissio, -onis ‘aición de volver a empobinar’, ‘rebaxa’, ‘perdón’ (abf), per vía culta.
  1. in saluamiento de mja alma & por rremission de mjos peca- dos
  2. 1243 DCO-V/22
  3. remision de meus pecados
  4. 1252(or.) MCar-I/307
  5. por remission de los mios peccados e de mios parientes
  6. 1254(or.) MSAH-V/276
  7. maldito e descomonnycado connos diabolos page enno in- fierno u nunqas aya remysion
  8. 1260 (t. 1361) SB/214
  9. en rremesion de mios pecados
  10. 1270 SPE-I/491
  11. Del fem. llat. remissio, -onis ‘aición de volver a empobinar’, ‘rebaxa’, ‘perdón’ (abf), per vía culta.
remociar
📖: remociar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. remociar
    • Lln
Rexuvenecer [Lln].
  1. 1. </b>Rexuvenecer [Lln].
Cfr. mozu, a, o.
remocicar
📖: remocicar
🏗️: NO
✍️: NO
<remucicar [Qu. Tb. Sm. Gr. Cd. Pr. Cv].>(TEST)
  1. remocicar
    • Lln
    • Ri
    • Llg
    • Pa
    • Cg
    • Cp
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Vd
  2. remucicar
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Gr
    • Cd
    • Pr
    • Cv
Cobrar nuevu puxu una planta [Pr. Cv]. 2. Anovar [Lln. Pr] o anovase [Ri], remodelar daqué [Llg]: El h.ornu... lu remocicó [Lln]. 3. Volver o volvese más mozu [Lln. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Gr. Cd. Pr. Tox. /Eo. Mánt/]: El paisanu remocicóu [Tb]. Rexuvenecer [Sm. Cv. Vd. V1830. JH]. Camudar d’aspeutu ameyorándolu [Tox]. Aunque los vieyos somos enfadosos/si nos dexen falar re- mocicamos [HyL 21]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cobrar nuevu puxu una planta [Pr. Cv].
  3. 2. Anovar [Lln. Pr] o anovase [Ri], remodelar daqué [Llg]: <i class="della">El</i> <i class="della">h.ornu...</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">remocicó </i>[Lln].
  4. 3. Volver o volvese más mozu [Lln. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Gr. Cd. Pr. Tox. /Eo. Mánt/]: <i class="della">El</i> <i class="della">paisanu remocicóu </i>[Tb]. Rexuvenecer [Sm. Cv. Vd. V
  5. 1830. JH]. Camudar d’aspeutu ameyorándolu [Tox]. <i class="della">Aunque los vieyos somos enfadosos</i>/<i class="della">si nos dexen falar </i><i class="della">re-</i> <i class="della">mocicamos</i> [HyL 21]
Remocicándose el pelleyo [PyT 35] “y se siente remocicar (rejuvenecer)” [Prieto & López Do- riga 1889: 42] Verbu fechu sobro mocicu, a, o (
  1. Remocicándose el pelleyo
  2. PyT 35
  3. “y se siente remocicar (rejuvenecer)”
  4. Prieto & López Do- riga 1889: 42
  5. Verbu fechu sobro mocicu, a, o (
cfr. mozu, a,o).
remodáu, ada, ao
📖: remodáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Amoriáu [Vg]. Cfr. <i class="della">remudáu,</i>(TEST)
  1. remodáu
  2. Amoriáu
    • Vg
  3. Cfr
  4. <i class="della">remudáu,</i
ada, ao.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ada,</i> <i class="della">ao</i>.
rémola, la
📖: rémola
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rémora [Xx (ppac). L’Arena]. rémura [Pzu].>(TEST)
  1. rémola
    • Xx
  2. rémora
    • Xx (ppac)
    • L’Arena
  3. rémura
    • Pzu
Remora remora, cast. rémora [Lls, Xx (ppac). L’Arena]. 2. Cast. demora [Pzu].
  1. 1. <i class="della">Remora remora</i>, cast. <i class="della">rémora </i>[Lls, Xx (ppac). L’Arena].
  2. 2. Cast. <i class="della">demora </i>[Pzu].
Del llat. remOra, -ae ‘tipu de pexe’ dau por Pliniu (em s.v. mora; abf), pexe que creyíen que paraba les naves (deeh). D’ehí llat. remOra, -ae ‘causa del retrasu’ (Old) que pasó al ast. y cast. rémora (dcech s.v. morar; pe2: 350) per vía culta. Dende rémola féxose’l verbu *remolar (rew; deeh) col que guarda rellación l’ax. remolón, ona (cfr.), remolera (cfr.).
remolacha, la
📖: remolacha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rimulacha [Pzu].>(TEST)
  1. remolacha
    • Lln
    • Sr
    • Tb
  2. rimulacha
    • Pzu
Cast. remolacha [Lln. Sr. Tb. Pzu].
  1. 1. Cast. <i class="della">remolacha</i> [Lln. Sr. Tb. Pzu].
Posible pallabra llatina espardida dende l’it. remOlacciO ‘rá- banu montés’ como proponen Corominas-Pascual pal cast. (dcech s.v. remolacha).
remoler
📖: remoler
🏗️: NO
✍️: NO
<remuler [Sm. y Md]. remulir [y Md].>(TEST)
  1. remoler
    • Md
    • Cp
    • Oc
  2. remuler
    • Sm
    • y Md
  3. remulir
    • y Md
Inquietar, esmoler interiormente [Sm. Md]. //-se ‘tar esmolíu, inquietu’ [Cp]. ‘sentir esmolición o inquietú por daqué, esmo- lese’ [Oc]: Nun te remolas pur [Oc].
  1. 1. Inquietar, esmoler interiormente [Sm. Md]. //-<i class="della">se</i> ‘tar esmolíu, inquietu’ [Cp]. ‘sentir esmolición o inquietú por daqué, esmo- lese’ [Oc]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">te</i> <i class="della">remolas</i> <i class="della">pur</i> <i class="della">mí</i> [Oc].
a) Micael Remolado 1177(or.) [SPE-I/314] b) Micaeli Remoludu 1174(or.) [SPE-I/307] Petrus Remuludo 1231(or.) [SPE-I/444] Martin Perez clerigo dito remoludo Johan Rodriguez scude- ro /S. Esteban de Nogales 1267 [STAAFF/150]
  1. a) Micael Remolado
  2. 1177(or.) SPE-I/314
  3. b) Micaeli Remoludu
  4. 1174(or.) SPE-I/307
  5. Petrus Remuludo
  6. 1231(or.) SPE-I/444
  7. Martin Perez clerigo dito remoludo Johan Rodriguez scude- ro /S. Esteban de Nogales
  8. 1267 STAAFF/150
Cfr. moler 2. Ye posible que se diere una variante *remolar dende’l verbu molar variante de moler. Sobro remoler féxose un incoativu *remolecer d’u pudo llograse l’ast. remolición (cfr.) lo mesmo que s’alvierte en moler → esmoler → esmole- cer con rellación a esmolición.
remolera
📖: remolera
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">A</i>(TEST)
  1. remolera
  2. <i class="della">A</i eonaviego
remolera ‘a remolque’ [AGO]. ‘con galbana’ [AGO (Me- lecina casera)].
  1. 1. <i class="della">remolera</i> ‘a remolque’ [AGO]. ‘con galbana’ [AGO (<i class="della">Me-</i> <i class="della">lecina</i> <i class="della">casera</i>)].
Cfr. rémola.
remoletiar
📖: remoletiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. remoletiar
    • Sb
Doblar les plantes pol tiempu [Sb].
  1. 1. Doblar les plantes pol tiempu [Sb].
Cfr. muelu.
remolición, la*
📖: remolición
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<remulición [Sm].>(TEST)
  1. remolición
  2. remulición
    • Sm
Dolor, ardor d’estómagu [Sm].
  1. 1. Dolor, ardor d’estómagu [Sm].
2. Esmolición, inquietú por dalguna cosa [Sm]: Nun tien una remulición pur nada [Sm]. 3. Remordimientu [Sm]. Cfr. remoler.
remolín, el
📖: remolín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<remulín [Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. An. Cd. Pr. Oc. Tor]. remo- linu [y Pa].>(TEST)
  1. remolín
    • Lln
    • Rs
    • Pa
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Xx
  2. remulín
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Oc
    • Tor
  3. remo- linu
    • y Pa
Cast. remolino [Lln. Rs. Pa. Sb. Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. An. Cd. Pr. Tox. Oc. /Eo/. Tor]: Vieno un remolín d’aire [Sb]. Remo- lino (d’aire, agua, polvu, fumu) [Ca. PSil]. Remolino d’aire
[Ay]. 2. Remolino de pelo [Sm. PSil. Cd. Pr. An]: Fáise-y remulín nel pelu [An]. 3. “Coronilla de la cabeza” [Oc] que nun se ye a peñar [Tb]. Rebinxa [Tox]. //-os ‘ráfagues d’aire’ [Ay]. //Remolín de papel ‘xuegu de neños que lleva nun de los cabos papeles corvaos que xiren al da-yos l’aire’ [Xx]. //Re- molín de pelo ‘pelo ensin domar’ [Ac]. ///Taba bonu el tocín y llevábenlu gatos al remolín [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">remolino</i> [Lln. Rs. Pa. Sb. Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. An. Cd. Pr. Tox. Oc. /Eo/. Tor]: <i class="della">Vieno</i> <i class="della">un</i> <i class="della">remolín</i> <i class="della">d’aire</i> [Sb]. <i class="della">Remo- lino</i> (d’aire, agua, polvu, fumu) [Ca. PSil]. <i class="della">Remolino</i> d’aire <br class="della">[Ay].
  2. 2. <i class="della">Remolino</i> de pelo [Sm. PSil. Cd. Pr. An]: <i class="della">Fáise-y </i><i class="della">remulín</i> <i class="della">nel</i> <i class="della">pelu</i> [An].
  3. 3. “Coronilla de la cabeza” [Oc] que nun se ye a peñar [Tb]. Rebinxa [Tox]. //-<i class="della">os</i> ‘ráfagues d’aire’ [Ay]. //<i class="della">Remolín</i> <i class="della">de</i> <i class="della">papel</i> ‘xuegu de neños que lleva nun de los cabos papeles corvaos que xiren al da-yos l’aire’ [Xx]. //<i class="della">Re- molín</i> <i class="della">de</i> <i class="della">pelo</i> ‘pelo ensin domar’ [Ac]. ///<i class="della">Taba</i> <i class="della">bonu</i> <i class="della">el</i> <i class="della">tocín</i> <i class="della">y </i><i class="della">llevábenlu</i> <i class="della">gatos</i> <i class="della">al</i> <i class="della">remolín</i> [LC].
- Tanta piedra allancia/con aire y remolín [DyE 14]
  1. - Tanta piedra allancia/con aire y remolín
  2. DyE 14
Cfr. muelu.
remolina, la
📖: remolina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<remulina [Tb. Pr].>(TEST)
  1. remolina
    • Ay
    • Ll
  2. remulina
    • Tb
    • Pr
Remolín d’aire [Ar]. 2. Baturiciu [Llomb]. 3. Retorteru [JH]: Traer a un a lla remolina [JH]. 3. Cabeza (fam.) [Tb]. //-es ‘ráfagues, remolinos d’aire’ [Ay (= remolinos)]. //Andar a la remolina ‘andar amoriando, dando vueltes alredor’ [Ay. Ll]. ‘a lo bruto’ [Tb]. ‘andar dando vueltes d’una parte a otra’ [Pr].
  1. 1. Remolín d’aire [Ar].
  2. 2. Baturiciu [Llomb].
  3. 3. Retorteru [JH]: <i class="della">Traer</i> <i class="della">a</i> <i class="della">un</i> <i class="della">a</i> <i class="della">lla</i> <i class="della">remolina</i> [JH].
  4. 4. Cabeza (fam.) [Tb]. //-<i class="della">es</i> ‘ráfagues, remolinos d’aire’ [Ay (= remolinos)]. //<i class="della">Andar a la remolina </i>‘andar amoriando, dando vueltes alredor’ [Ay. Ll]. ‘a lo bruto’ [Tb]. ‘andar dando vueltes d’una parte a otra’ [Pr].
- Q’á les pures remolines [El Caballo 82]
  1. - Q’á les pures remolines
  2. El Caballo 82
Cfr. muelu.
remolinete
📖: remolinete
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. remolinete
    • Ay
//Remolinetes y catalinetes “(dar) vueltas de vicioso tanto per- sonas como animales” [Ay].
  1. 1. //<i class="della">Remolinetes y catalinetes </i>“(dar) vueltas de vicioso tanto per- sonas como animales” [Ay].
Cfr. muelu.
remolíu, ida, ío
📖: remolíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
Con esmolimientu por daqué [Cn (F)]: <i class="della">Taba</i>(TEST)
  1. remolíu
    • Cn
  2. Con esmolimientu por daqué [Cn (F)]: <i class="della">Taba</i
tou remolíu, l’home [Cn (F)].
  1. 1. <i class="della">tou</i> <i class="della">remolíu,</i><i class="della"> l’home </i>[Cn (F)].
Pp. de remoler.
remolla, la*
📖: remolla
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<{Con yeísmu, remoya [Cl]}. //remolle [Bu (i)]. el remole [Mánt]. remole [PCastro].>(TEST)
  1. remolla
  2. {Con yeísmu, remoya [Cl]}
  3. remolle eonaviego
    • Bu (i)
  4. el remole
    • Mánt
  5. remole
    • PCastro
Conxuntu de brases [/Mánt/] enriba’l llar [Cl].
  1. 1. Conxuntu de brases [/Mánt/] enriba’l llar [Cl].
Brasa [Bu (i). PCastro]. Del llat. *mŭllus, -a, -um, posible variante de mŭlleus, -a, -um ‘de color collorao o púrpura’ (em), términu esti últimu que de vieyo rellacionen col nome llat. mullus, -i ‘saramo- llete’ (em), conocíu ente nós, con posible parentescu cél- ticu (cfr. saramollete). La motivación cromática xustifica l’aceición de ‘brasa’, ‘áscuares’ que vemos dende la forma- ción d’un verbu intensivu *remollar con un deverbal remo- llada (cfr.) y en rellación con remollal (cfr.), toos ellos col elementu reforzador re-. Un deverbal del infinitivu úfrenlo les fales eonaviegues en -e.
remollada, la
📖: remollada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. remollada
    • Lln
Brasa, rescaldu [Lln (P)].
  1. 1. Brasa, rescaldu [Lln (P)].
Cfr. remolla.
remollal, el
📖: remollal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><{Con posible yeísmu, remoyal [Sb]}.>(TEST)
  1. remollal
  2. {Con posible yeísmu, remoyal [Sb]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><
//Remoyal (sic) de h.uíu ‘fueu arroxao, onde namái se noten les áscuares’ [Sb (= remollal (sic) d’áscuares)]. Cfr. remolla.
  1. //Remoyal (sic) de h.uíu ‘fueu arroxao, onde namái se noten les áscuares’ [Sb (= remollal (sic) d’áscuares)].
  2. Sb (= remollal (sic) d’áscuares)
  3. Cfr. remolla.
remollecíu, ida, ío*
📖: remollecíu
🔤: , ida, ío*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<ident class="della" level="1"></ident><remul.lecíu [Ti (L’Acabón)].>(TEST)
  1. remollecíu
    • Ti
  2. ident class="della" level="1"></ident><remul.lecíu
    • Ti (L’Acabón)
Señaldosu, murniu [Ti (L’Acabón)].
  1. 1. Señaldosu, murniu [Ti (L’Acabón)].
Del llat. remollescere ‘ablandase’, ‘facese blandu’ (em s.v. mollis; abf) siguió ast. *remollecer güei conocíu pel so par- ticipiu remollecíu.
remolón, ona
📖: remolón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident>Que se fai rogar [Tb]. 2. (Persona) a la que fai falta afalar pa que trabaye [Xx. Tb]: <i class="della">Ser</i>(TEST)
  1. remolón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Que se fai rogar
    • Tb
  3. 2
  4. (Persona) a la que fai falta afalar pa que trabaye [Xx. Tb]: <i class="della">Ser</i
ya mui remolona esa mucher [Tb].
  1. 1. <i class="della">ya</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">remolona</i> <i class="della">esa</i> <i class="della">mucher</i> [Tb].
3. Que fai les coses ensin gana [Xx. Tb]. Cfr. rémola.
  1. 3. Que fai les coses ensin gana [Xx. Tb]. Cfr. rémola.
  2. Xx. Tb
remolón, el
📖: remolón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. remolón
Piedra redonda a la oriella’l mar [Llu (= bolo)]. Cfr. bolu.
  1. Piedra redonda a la oriella’l mar [Llu (= bolo)]. Cfr. bolu.
  2. Llu (= bolo)
remonta, la
📖: remonta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. remonta
Xuegu de rapazos en que brinquen unos dempués de los otros, agachándose cuando-yos toca [Vd]. Cfr. remontada.
  1. Xuegu de rapazos en que brinquen unos dempués de los otros, agachándose cuando-yos toca [Vd].
  2. Vd
  3. Cfr. remontada.
remontada, la
📖: remontada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Mar gruesa, cast. <i class="della">marejada</i>(TEST)
  1. remontada
    • Llu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Mar gruesa, cast
  3. <i class="della">marejada</i
[Llu]. 2. Prenda de vistir enconta- da con remiendos o remontes [AGO].
  1. 1. [Llu].
  2. 2. Prenda de vistir enconta- da con remiendos o remontes [AGO].
Deverbal dende’l participiu débil de remontar (cfr.); a la so vera tenemos el correspondiente al participiu fuerte re- monta (cfr.).
  1. Deverbal dende’l participiu débil de remontar (cfr.); a la so vera tenemos el correspondiente al participiu fuerte re- monta (cfr.).
remontar
📖: remontar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><remuntar [Cv. Arm].>(TEST)
  1. remontar
  2. ident class="della" level="1"></ident><remuntar
    • Cv
    • Arm
Poner, echar remontes [Tox]. Poner grandes remiendos (a chaquetes, pantalones, nes partes que más se gasten) [Cg. Ll. Cv. Oc. Llomb. Mar]. Echar remiendos pa encontar [Pr]. Re- mendar xeneralmente con pañu diferente [/Eo/]. Remendar el calzáu [Cv. /Eo/. Mar]. Poner remiendos sucesivos na mesma zona d’una prenda [Tb]. Iguar con arte una prenda de vistir [Llomb]. 2. Enfadar [Tb. Tox. Arm]: Nun paróu hasta remon- talu [Tb]. //-se ‘insubordinase’ [PSil. Pr]. ‘escapar de casa’ [Ay]. ‘incomodase’ [Llomb]. ‘rebelase, sublevase [Sm] poles órdenes d’otru’ [Llg. Oc]. ‘sublevase, crecese’ [Cv]. Cfr. montar.
  1. Poner, echar remontes [Tox]. Poner grandes remiendos (a chaquetes, pantalones, nes partes que más se gasten) [Cg. Ll. Cv. Oc. Llomb. Mar]. Echar remiendos pa encontar [Pr]. Re- mendar xeneralmente con pañu diferente [/Eo/]. Remendar el calzáu [Cv. /Eo/. Mar]. Poner remiendos sucesivos na mesma zona d’una prenda [Tb]. Iguar con arte una prenda de vistir [Llomb]. 2. Enfadar [Tb. Tox. Arm]: Nun paróu hasta remon- talu [Tb]. //-se ‘insubordinase’ [PSil. Pr]. ‘escapar de casa’ [Ay]. ‘incomodase’ [Llomb]. ‘rebelase, sublevase [Sm] poles órdenes d’otru’ [Llg. Oc]. ‘sublevase, crecese’ [Cv].
  2. Cv
  3. Cfr. montar.
remonte, el
📖: remonte
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aición y efeutu de <i class="della">remontar</i>(TEST)
  1. remonte
    • Cg
  2. Aición y efeutu de <i class="della">remontar</i
[Cg].
  1. 1. [Cg].
2. Remiendu [Tox] grande [Ll. Pr]. Pedazu de tela con que se remonta [Cg. /Eo/]. //Andar de remonte ‘insubordinase’ [Pa]. Deverbal del inf. de remontar (cfr.). Un aumentativu ye re- montón (cfr.) d’u se fexo’l verbu remontonar (cfr.).
remontón, el
📖: remontón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Xuegu de rapazos en que dellos pónense agachaos, unos de- trás d’otros encontaos na cintura (a los que-yos correspuenda brincar habrán facelo sobro los otros nun se retirando fasta que caigan o fasta que los que tán abaxo se galdan) [Vd]. Aum. de <i class="della">remonte</i>(TEST)
  1. remontón
  2. Xuegu de rapazos en que dellos pónense agachaos, unos de- trás d’otros encontaos na cintura (a los que-yos correspuenda brincar habrán facelo sobro los otros nun se retirando fasta que caigan o fasta que los que tán abaxo se galdan)
    • Vd
  3. Aum
  4. de <i class="della">remonte</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
remontonar
📖: remontonar
🏗️: NO
✍️: NO
<se>(TEST)
  1. remontonar
    • Pa
  2. se
Sublevase, llevantase [Pa].
  1. 1. Sublevase, llevantase [Pa].
Verbu fechu dende l’ast. remontón (cfr.).
remor, el
📖: remor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Remordimientu [An]. 2. Esmolecimientu [Sm (i). Pzu. Cn (F). An. Oc]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
  1. remor
    • Oc
  2. Remordimientu
    • An
  3. 2
  4. Esmolecimientu [Sm (i). Pzu. Cn (F). An. Oc]: <i class="della">Nun</i
tengas remor pur las nenas, que tán bien [Oc]. //Dar remor ‘causar remordimientu’ [An].
  1. 1. <i class="della">tengas</i> <i class="della">remor</i> <i class="della">pur</i> <i class="della">las</i> <i class="della">nenas,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tán</i> <i class="della">bien</i> [Oc]. //<i class="della">Dar</i> <i class="della">remor</i> ‘causar remordimientu’ [An].
Cfr. remorder.
remorder
📖: remorder
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">remorder</i>(TEST)
  1. remorder
    • Tb
    • Lln
    • Pa
    • Ri
  2. Cast
  3. <i class="della">remorder</i
[Tb]. //-se ‘tener remor’ [Lln. Pa. Ac. Ri].
  1. 1. [Tb]. //-<i class="della">se</i> ‘tener remor’ [Lln. Pa. Ac. Ri].
- Mas si el reñaz remuerde todavía [El Ensalmador 69]
  1. - Mas si el reñaz remuerde todavía
  2. El Ensalmador 69
Del llat. remordēre ‘tragar’, ‘dexar ensin dicir’, ‘contrariar’, ‘irritar’, ‘impacientar’ (old), con dellos continuadores ro- mánicos (rew). Un posible deverbal fechu dende l’infinitivu pudo ser *remord(e) remor (cfr.) averándose al modelu de tremor, llargor, etc. Tamién foi posible un deriváu col conti- nuador de -attum, ast. remordiatu (cfr.), con sentíu físicu, y de -mentum, ast. remordimientu (cfr.).
remordiatu, el
📖: remordiatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">remordiatu,</b>(TEST)
  1. remordiatu
    • Lln
  2. b class="della">remordiatu,</b
el Retortiyón, punzada [Lln].
  1. 1. <b class="della">el </b>Retortiyón, punzada [Lln].
Cfr. remorder.
remordimientu, el
📖: remordimientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<remordimiento [y Ac]. +remurdimiintu [Ay. Ri]. remorde- mentu [Tox]. //remordemento [Eo].>(TEST)
  1. remordimientu
  2. remordimiento
    • y Ac
  3. remurdimiintu metafonía
    • Ay
    • Ri
  4. remorde- mentu
    • Tox
  5. remordemento eonaviego
    • Eo
Aición y efeutu de remorder [Ac. Ay. Ri. Tox. /Eo/]. Cfr. remorder.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición y efeutu de <i class="della">remorder </i>[Ac. Ay. Ri. Tox. /Eo/]. Cfr. <i class="della">remorder</i>.
remorgar
📖: remorgar
🏗️: NO
✍️: NO
<remolgar [y Xx].>(TEST)
  1. remorgar
    • Sr
    • Xx
  2. remolgar
    • y Xx
Tar recargáu de zucre o de sal (un alimentu) [Sr]. Tar persaláu [Xx]: Ta remolgao’l samartín [Xx].
  1. 1. Tar recargáu de zucre o de sal (un alimentu) [Sr]. Tar persaláu [Xx]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">remolgao’l</i> <i class="della">samartín</i> [Xx].
D’un compuestu del intensivu re- y del verbu *mollicare esixíu por delles llingües romániques (em s.v. mollis), quicia- bes con una idea primaria de ‘volver a mullir’ → ‘recargar’.
remormoñar
📖: remormoñar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. remormoñar
    • Mi
    • Ri
Reburdiar [Mi. Ri]. Retrucar de mala manera [Ri]. Cfr. mormión.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Reburdiar [Mi. Ri]. Retrucar de mala manera [Ri]. Cfr. <i class="della">mormión</i>.
remoscar
📖: remoscar
🏗️: NO
✍️: NO
Volver a moscar les vaques [JH]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
  1. remoscar
  2. Volver a moscar les vaques
    • JH
  3. -<i class="della">se</i eonaviego
‘enfadase’ [GP 36].
  1. 1. ‘enfadase’ [GP 36].
- Una migaína enrisca/el rabu sin resmocase (sic)/q’el dir col rabu ente piernes/ye consiña de cobardes [El Caballo 87]
  1. - Una migaína enrisca/el rabu sin resmocase (sic)/q’el dir col rabu ente piernes/ye consiña de cobardes
  2. El Caballo 87
Cfr. mosca.
remoscón, {ona}
📖: remoscón
🔤: , {ona}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {ona}
Que xira en dellos senes o direiciones (el volador) [JH]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Carretíes</i>(TEST)
  1. remoscón
  2. Que xira en dellos senes o direiciones (el volador)
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Carretíes</i
y coetes remoscones [Fiestas Coronación 184] Cfr. remosque.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">y</i> <i class="della">coetes</i> <i class="della">remoscones</i> [Fiestas Coronación 184] Cfr. <i class="della">remosque</i>.
remosque, el
📖: remosque
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Movimientu bruscu que faen les persones o los animales, con xestu non prestosu [Oc]. Xestu o movimientu de sustu o ro- cea [An]: <i class="della">Deu un remosque ya asustéime </i>[An]. Movimientu bruscu que se fai col cuerpu amosando desagráu pa soltase una persona o torgar que la cueyan (aplícase tamién a los ani- males) [Cv]. Deverbal de <i class="della">remoscar </i>(cfr.) d’u sigue un diminutivu <i class="della">remos- </i><i class="della">quete</i>(TEST)
  1. remosque
  2. Movimientu bruscu que faen les persones o los animales, con xestu non prestosu
    • Oc
  3. Xestu o movimientu de sustu o ro- cea
    • Deu un remosque ya asustéime [An.">An]: <i class="della">Deu un remosque ya asustéime </i>[An
  4. Movimientu bruscu que se fai col cuerpu amosando desagráu pa soltase una persona o torgar que la cueyan (aplícase tamién a los ani- males)
    • Cv
  5. Deverbal de <i class="della">remoscar </i>(cfr.) d’u sigue un diminutivu <i class="della">remos- </i><i class="della">quete</i
(cfr.) y un aumentativu axetival remoscón (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) y un aumentativu axetival <i class="della">remoscón</i> (cfr.).
remosquete, el
📖: remosquete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Axagüeru inesperáu, movimientu repentín y enérxicu [Tb. Cn (F)]: <i class="della">La</i>(TEST)
  1. remosquete
    • Cn
  2. Axagüeru inesperáu, movimientu repentín y enérxicu [Tb. Cn (F)]: <i class="della">La</i
Gal.larda pegóu un remosquete ya escapóu [Cn (F)]. Xestu bruscu, ademán furiosu [Tox].
  1. 1. <i class="della">Gal.larda</i> <i class="della">pegóu</i> <i class="della">un</i> <i class="della">remosquete</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">escapóu</i> [Cn (F)]. Xestu bruscu, ademán furiosu [Tox].
2. Moquete [Tox]. Cfr. remosque.
remostiu, a, o
📖: remostiu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. remostiu
    • Cv
    • Oc
Decayíu, mostiu (un árbol, una planta) [Cv. Oc]. Cfr. mostiu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Decayíu, mostiu (un árbol, una planta) [Cv. Oc]. Cfr. <i class="della">mostiu, a, o</i>.
remote, el
📖: remote
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ramote [y Mar]. remotiu [y Mar].>(TEST)
  1. remote
  2. ramote
    • y Mar
  3. remotiu
    • y Mar
Nomatu, alcuñu [Bab. PSil. Bard. Arm. Mar]. Cfr. mote 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Nomatu, alcuñu [Bab. PSil. Bard. Arm. Mar]. Cfr. <i class="della">mote 1</i>.
remotiegu, a, o
📖: remotiegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. remotiegu
Que por vezu da nomatos a los demás [PSil].
  1. 1. Que por vezu da nomatos a los demás [PSil].
Cfr. mote 1.
remotu, a, o
📖: remotu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<remoto [Ac.VCid]. +remutu [Ay].>(TEST)
  1. remotu
    • Tb
    • Sm
    • Cd
  2. remoto
    • Ac
    • VCid
  3. remutu metafonía
    • Ay
Alloñáu (un llugar) [Ay], ensin desendolcar [Tb. Sm. Cd]: Ya del pueblu más remotu qu’hai [Tb]. (Vaqueiru) de les tierres onde viven los vaqueiros [Tox]. 2. Alloñáu, ensin llegada fácil, impo- sible de llograr [Ac]. 3. Que nagua por una cosa’ [VCid].
  1. 1. Alloñáu (un llugar) [Ay], ensin desendolcar [Tb. Sm. Cd]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">del</i> <i class="della">pueblu más remotu qu’hai </i>[Tb]. (Vaqueiru) de les tierres onde viven los <i class="della">vaqueiros </i>[Tox].
  2. 2. Alloñáu, ensin llegada fácil, impo- sible de llograr [Ac].
  3. 3. Que nagua por una cosa’ [VCid].
Del llat. remotus, -a, -um ‘alloñáu’, ‘retiráu’ (abf), per vía culta. Por tracamundiu con terremotu (cfr.) dizse tamién mi- noritariamente n’ast. terremoto ‘remotu’.
remover
📖: remover
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">remover</i>, aballar [Ac]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
  1. remover
  2. Cast
  3. <i class="della">remover</i>, aballar
    • Ac
  4. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i
no los remoua nenguno ergo pel concello pregonado
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">no</i> <i class="della">los</i> <i class="della">remoua</i> <i class="della">nenguno</i> <i class="della">ergo</i> <i class="della">pel</i> <i class="della">concello</i> <i class="della">pregonado</i>
1245 [Ordenances/36] de nostro iuro sean remouidas e derraydas 1253(or.) [ACL/205] de nuestro iuro sean remouidas e darraidas 1255(or.) [ACL/264] de nuestro poderiu sean remouidas 1259(or.) [ACL/354] sea rremouida e derraygada 1262(or.) [ACL/392] sea remouido & darrydo 1263(or.) [DOLLA-I/173]:Asga la deuandicha tierra (…) de nuestro iuru sea remouida e de- rayda 1275 [SPE-I/498] del nostro iuro seant remouidas ye al uestro tornadas 1278(or.) [MCar-II/137] de oy dia endelante de mio juro sea removido e enallenado 1299(or.) [SP-I/307]
  1. 1245 Ordenances/36
  2. de nostro iuro sean remouidas e derraydas
  3. 1253(or.) ACL/205
  4. de nuestro iuro sean remouidas e darraidas
  5. 1255(or.) ACL/264
  6. de nuestro poderiu sean remouidas
  7. 1259(or.) ACL/354
  8. sea rremouida e derraygada
  9. 1262(or.) ACL/392
  10. sea remouido & darrydo 1263(or.) [DOLLA-I/173]:Asga la deuandicha tierra (…) de nuestro iuru sea remouida e de- rayda
  11. 1275 SPE-I/498
  12. del nostro iuro seant remouidas ye al uestro tornadas
  13. 1278(or.) MCar-II/137
  14. de oy dia endelante de mio juro sea removido e enallenado
  15. 1299(or.) SP-I/307
Cfr. mover.
remoyar
📖: remoyar
🏗️: NO
✍️: NO
<remochar [Tb. PSil. Vg]. remuchar [Pzu]. remuyar [An]. //arremoyar [y Eo].>(TEST)
  1. remoyar
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Ca
    • Ay
    • Cn
  2. remochar
    • Tb
    • PSil
    • Vg
  3. remuchar
    • Pzu
  4. remuyar
    • An
  5. arremoyar eonaviego
    • y Eo
Cast. remojar [Lln. Pa. Cg. Ca. Ay. Tb. Pzu. PSil. Cn (V). An. Tox. /Eo/. Vg. JH]. Poner a mueyu [Pa]. 2. Medrar muncho l’ubre por tar la vaca averada al partu [Tox. /Eo/]. ///Cuando les barbes del to vecín veas pelar pon les tuyes a remoyar [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">remojar</i> [Lln. Pa. Cg. Ca. Ay. Tb. Pzu. PSil. Cn (V). An. Tox. /Eo/. Vg. JH]. Poner a mueyu [Pa].
  2. 2. Medrar muncho l’ubre por tar la vaca averada al partu [Tox. /Eo/]. ///<i class="della">Cuando</i> <i class="della">les</i> <i class="della">barbes</i> <i class="della">del</i> <i class="della">to</i> <i class="della">vecín</i> <i class="della">veas</i> <i class="della">pelar</i> <i class="della">pon</i> <i class="della">les</i> <i class="della">tuyes </i><i class="della">a remoyar </i>[Pa].
- “remoyada” [Grangerías xviii]
  1. - “remoyada”
  2. Grangerías xviii
Cfr. moyar 2.
remoyón, el
📖: remoyón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<remuchón [Tb. Md].>(TEST)
  1. remoyón
  2. remuchón
    • Tb
    • Md
Aum. de remueyu [Tb. Md. Xral].
  1. 1. Aum. de <i class="della">remueyu</i> [Tb. Md. Xral].
rempuesta, la
📖: rempuesta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rimpuesta [Cñ. AGO]. //resposta [Eo].>(TEST)
  1. rempuesta
  2. rimpuesta
    • AGO
  3. resposta eonaviego
    • Eo
Contestación [Cñ. /Eo/. JH. AGO].
  1. 1. Contestación [Cñ. /Eo/. JH. AGO].
a) depues uernian con resposta 1266(or.) [ACL/424] aun el cabildo non ouiera so acordo nen le dieran resposta 1269 [DCO-II/98] desque ouiessen resposta del rey que farian so mandado 1269 [DCO-II/98] esta reposta plogo a los de la yglesia 1269 (s. xiii) [ACL/497] b) ennas respuestas que fiçiessen a las demandas e a las pre- guntas 1269 (s. xiii) [ACL/497] respuestas 1283 [AAA/41] Ruy Perez negara este libello et el pleyto fura entrado por respuesta 1291(or.) [MSAH-V/498] que non enbargante sua absençion delos sobredichos abbat & prior & conuento causa rresaluenda ela mengua de rrespuesta 1358 [MB/139] tomavan plazo en si para lle tornar respuesta fasta primero dia 1404(or.) [VC-II/168] visto la respuesta presentada contra la dicha demanda e vis- to la sentencia 1437(or.) [SP-III/366] Falé-y a la ciudadana,/con [illexible] y regalu/enrestré-y la zaramalla/de señores, mas ñon dio/más respuesta que una tapia:/ñon fizo casu de aquello [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 61-66)] Sin esperar rempuesta [Judit 209] Qu’al mió padre con rimpuestes/descompuestes ofender [El Camberu 17] Del verbu respondere > ast. responder anque quiciabes den- de un participiu *respŏsitam paralelu a positus, -a, -um > ast. puestu, a, o (cfr.).
  1. a) depues uernian con resposta
  2. 1266(or.) ACL/424
  3. aun el cabildo non ouiera so acordo nen le dieran resposta
  4. 1269 DCO-II/98
  5. desque ouiessen resposta del rey que farian so mandado
  6. 1269 DCO-II/98
  7. esta reposta plogo a los de la yglesia
  8. 1269 (s. xiii) ACL/497
  9. b) ennas respuestas que fiçiessen a las demandas e a las pre- guntas
  10. 1269 (s. xiii) ACL/497
  11. respuestas
  12. 1283 AAA/41
  13. Ruy Perez negara este libello et el pleyto fura entrado por respuesta
  14. 1291(or.) MSAH-V/498
  15. que non enbargante sua absençion delos sobredichos abbat & prior & conuento causa rresaluenda ela mengua de rrespuesta
  16. 1358 MB/139
  17. tomavan plazo en si para lle tornar respuesta fasta primero dia
  18. 1404(or.) VC-II/168
  19. visto la respuesta presentada contra la dicha demanda e vis- to la sentencia
  20. 1437(or.) SP-III/366
  21. Falé-y a la ciudadana,/con [illexible] y regalu/enrestré-y la zaramalla/de señores, mas ñon dio/más respuesta que una tapia:/ñon fizo casu de aquello
  22. ABalvidares, Romanzón (Poesíes 61-66)
  23. Sin esperar rempuesta
  24. Judit 209
  25. Qu’al mió padre con rimpuestes/descompuestes ofender
  26. El Camberu 17
  27. Del verbu respondere > ast. responder anque quiciabes den- de un participiu *respŏsitam paralelu a positus, -a, -um > ast. puestu, a, o (cfr.).
rempuxar
📖: rempuxar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrempuxar [y Ay. y Md. Bab. JH].///<ident class="della" level="1"></ident>rempujar [Mar].>(TEST)
  1. rempuxar
    • Md
    • Ay
  2. arrempuxar
    • y Ay
    • y Md
    • Bab
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident>rempujar infl. cast.
    • Mar
Emburriar [Md. Mar. JH] con fuerza (coses) [Md. Bab]. 2. Emburriar y revolver la ropa al mesmu tiempu fasta rompelo d’un rempuxón [Ay]. 3. Arramplar con daqué enfurecíu [Ay]. me arranpujó y me dio muchos arranpujones 1698 [Sa- yambre/217-79]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Emburriar [Md. Mar. JH] con fuerza (coses) [Md. Bab].
  3. 2. Emburriar y revolver la ropa al mesmu tiempu fasta rompelo d’un rempuxón [Ay].
  4. 3. Arramplar con daqué enfurecíu [Ay]. <i class="della">me</i> <i class="della">arranpujó</i> <i class="della">y</i> <i class="della">me</i> <i class="della">dio</i> <i class="della">muchos</i> <i class="della">arranpujones</i> 1698 [Sa- yambre/217-79]
Formación del prefixu intensivu re- col verbu ast. empuxar (cfr.). Un posible deverbal femenín sedría ast. *rempuxa co- nocíu gracies al dim. rempuxina (cfr.); del masc. *rempuxu féxose l’aumentativu rempuxón (cfr.).
  1. Formación del prefixu intensivu re- col verbu ast. empuxar (cfr.). Un posible deverbal femenín sedría ast. *rempuxa co- nocíu gracies al dim. rempuxina (cfr.); del masc. *rempuxu féxose l’aumentativu rempuxón (cfr.).
rempuxina, la*
📖: rempuxina
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>rempujina [Mar].>(TEST)
  1. rempuxina
  2. <ident class="della" level="1"></ident>rempujina infl. cast.
    • Mar
Baturiciu, axuntanza de xente emburriando [Mar]. Cfr. rempuxar.
  1. Baturiciu, axuntanza de xente emburriando [Mar]. Cfr. rempuxar.
  2. Mar
rempuxón, el
📖: rempuxón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<arrempuxón [JH].///<ident class="della" level="1"></ident>rempujón [Mar].>(TEST)
  1. rempuxón
    • Ay
  2. arrempuxón
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident>rempujón infl. cast.
    • Mar
Emburrión [Ay. Ar. Mar. JH]. me arranpujó y me dio muchos arranpujones 1698 [Sa- yambre/217-79]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Emburrión [Ay. Ar. Mar. JH]. <i class="della">me</i> <i class="della">arranpujó</i> <i class="della">y</i> <i class="della">me</i> <i class="della">dio</i> <i class="della">muchos</i> <i class="della">arranpujones</i> 1698 [Sa- yambre/217-79]
Cfr. rempuxar.
  1. Cfr. rempuxar.
remu, el
📖: remu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cordón umbilical [Cg. Sr. Ll. Qu. Tb. Md. PSil. Pr (= remín). Tox. JH]. 2. Mangu del estil del gadañu [Cg]. 3. Instrumentu de madera pa remar [Lln. Xx. Tox. JH]. 4. Pieza del carretón [Qu]. //<i class="della">-os</i>(TEST)
  1. remu
    • Oc
  2. Cordón umbilical
    • Cg
    • Sr
    • Ll
    • Qu
    • Tb
    • Md
    • PSil
    • Pr (= remín)
    • Tox
    • JH
  3. 2
  4. Mangu del estil del gadañu
    • Cg
  5. 3
  6. Instrumentu de madera pa remar
    • Lln
    • Xx
    • Tox
    • JH
  7. 4
  8. Pieza del carretón
    • Qu
  9. <i class="della">-os</i eonaviego
‘pates del xatu’ [Tb. Tox]. ‘dos cibielles pa suxetar los piértigos del carru’ [Oc]. ‘cibielles pa suxetar el caidón nel centru’ [Ll]. ‘nubes dispuestes formando una rede’ [Mar].
  1. 1. ‘pates del xatu’ [Tb. Tox]. ‘dos cibielles pa suxetar los piértigos del carru’ [Oc]. ‘cibielles pa suxetar el caidón nel centru’ [Ll]. ‘nubes dispuestes formando una rede’ [Mar].
Del llat. rēmus, -i ‘remu’, ‘estaquina’, ‘encontu’ (em), con continuadores románicos (rew) ya panhispánicu (deeh; dcech s.v. remo). Un deriváu en -arius ye responsable del ast. remei- ru remeru (cfr.) que pue tener usos axetivos y nominales.
remudar
📖: remudar
🏗️: NO
✍️: NO
Cambiar [Vv]: <i class="della">Paez</i>(TEST)
  1. remudar
    • Vv
    • Sm
  2. Cambiar [Vv]: <i class="della">Paez</i
que va remudar el tiempu [Vv]. //-se ‘amoriar’ [Sm].
  1. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">va</i> <i class="della">remudar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">tiempu</i> [Vv]. //-<i class="della">se </i>‘amoriar’ [Sm].
estas partiias e estas auenencias quisier remudar 1259(or.) [MSAH-V/356]
  1. estas partiias e estas auenencias quisier remudar
  2. 1259(or.) MSAH-V/356
Cfr. mudar.
remudáu, ada, ao
📖: remudáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<remodáu [Vg].>(TEST)
  1. remudáu
  2. remodáu
    • Vg
Amoriáu [Vg].
  1. 1. Amoriáu [Vg].
Pp. de remudar.
remuertu, el*
📖: remuertu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<remuerto [Ar].>(TEST)
  1. remuertu
  2. remuerto
    • Ar
Rescaldu, conxuntu d’áscuares que queden nel llar [Ar (= rescaldo)].
  1. 1. Rescaldu, conxuntu d’áscuares que queden nel llar [Ar (= rescaldo)].
D’una nominalización del ast. muertu, a, o (cfr.) reforzáu col prefixu re-, en referencia a les áscuares del llar aparentemente muertes llueu d’arder la lleña.
remueyu, el
📖: remueyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<remuechu [Pzu. PSil. Vg]. remuoyu [Tox]. +remuiyu [Llg. Ay]. remoyu [y Lln]. //remoyo [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. remueyu
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • An
    • Cv
  2. remuechu
    • Pzu
    • PSil
    • Vg
  3. remuoyu
    • Tox
  4. remuiyu metafonía
    • Llg
    • Ay
  5. remoyu
    • y Lln
  6. remoyo eonaviego
    • Eo
    • Mánt
Mueyu [Lln. Pa. Cg. Llg. Ay. Pzu. PSil. An. Cv. Vg. JH]:
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Mueyu [Lln. Pa. Cg. Llg. Ay. Pzu. PSil. An. Cv. Vg. JH]:
de la otra parte en el ero de Fernant Perez Remojo 1448(or.) [SP-III/455]
  1. de la otra parte en el ero de Fernant Perez Remojo
  2. 1448(or.) SP-III/455
Ichar en remueyu dalgún negociu [JH]. 2. Ubre [Vf (Cv). Oc. Cfr. mueyu 2.
  1. /Eo. Mánt/] de la vaca [Tox]. Bayura de lleche del caldar o ubre d’un res [Cv]. //A remuoyu ‘a mueyu’ [Tox (= a muo- yu). /Eo/]. //Echar en arremueyu ‘echar a mueyu’ [JH]. //En remuiyu ‘a mueyu’ [Llg]. //Puner a remueyu ‘poner a mueyu’ [An]. //Tener bon (o mal) remueyu ‘tener (la fema) bon o ruin caldar’ [Cv].
  2. Cv
remulgar
📖: remulgar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. remulgar
Estirar y adelgazar la filadora, coles yemes de los deos pulgar, Cfr. remungar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Estirar y adelgazar la filadora, coles yemes de los deos pulgar, Cfr. <i class="della">remungar</i>.
índiz ya corazón de la manzorga, la parte del copu que va faciendo filo, al empar que cola derecha va torciéndolo y de- vanándolo na fusa o nel fusu [Cv]. 2. Escocer [Lln].
remungar
📖: remungar
🏗️: NO
✍️: NO
Reburdiar [Sm (= resungar = referver). Pzu. PSil. Cn. Cv], amosar descontentu falando pelo baxo [An. Oc]: <i class="della">Marchóu </i><i class="della">remungando </i>[PSil]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
  1. remungar
    • Cn
    • An
  2. Reburdiar [Sm (= resungar = referver). Pzu. PSil. Cn. Cv], amosar descontentu falando pelo baxo [An. Oc]: <i class="della">Marchóu </i><i class="della">remungando </i>[PSil]: <i class="della">Nun</i
lu entiendo, siempre remunga por tou lu que se-y manda faer ya depués siempre acaba fiéndolu [Cn]: Los vieyos tán remungando [An]. Retrucar con palla- bres entrecortaes [/Eo/].
  1. 1. <i class="della">lu</i> <i class="della">entiendo, siempre</i> <i class="della">remunga</i> <i class="della">por</i> <i class="della">tou</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">se-y</i> <i class="della">manda</i> <i class="della">faer</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">depués</i> <i class="della">siempre</i> <i class="della">acaba</i> <i class="della">fiéndolu </i>[Cn]: <i class="della">Los</i> <i class="della">vieyos</i> <i class="della">tán</i> <i class="della">remungando</i> [An]. Retrucar con palla- bres entrecortaes [/Eo/].
Cfr. remuñar.
remungón, ona
📖: remungón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
</b>(TEST)
  1. remungón
    • Sm
  2. /b
Reburdión [Sm].
  1. 1. Reburdión [Sm].
Cfr. remuñar.
remunimentu, el*
📖: remunimentu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Pallabra conocida pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">en</i>(TEST)
  1. remunimentu
  2. Pallabra conocida pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">en</i
remunimento de nossos pecados e de sos 1264 [SPM/457] Cfr. monir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">remunimento</i> <i class="della">de</i> <i class="della">nossos</i> <i class="della">pecados</i> <i class="della">e</i> <i class="della">de</i> <i class="della">sos</i> 1264 [SPM/457] Cfr. <i class="della">monir</i>.
remuñar
📖: remuñar
🏗️: NO
✍️: NO
Reburdiar, falar ente dientes pelo baxo [Lln. Ac] con discon- formidá [Cd. Pr. Mn. Oc]. Del intensivu de re- col llat. de les gloses mungere ‘llimpiase les narices’ ´(abf) y d’ehí ‘faire cracher’ → ‘despreciar’ (em). D’una variante fónica con destremáu silabéu pudo llograse’l verbu <i class="della">remungar</i>(TEST)
  1. remuñar
  2. Reburdiar, falar ente dientes pelo baxo
    • Lln
    • Ac] con discon- formidá [Cd
    • Pr
    • Mn
    • Oc
  3. Del intensivu de re- col llat
  4. de les gloses mungere ‘llimpiase les narices’ ´(abf) y d’ehí ‘faire cracher’ → ‘despreciar’ (em)
  5. D’una variante fónica con destremáu silabéu pudo llograse’l verbu <i class="della">remungar</i
(cfr.) con términu emparentáu remungón (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) con términu emparentáu <i class="della">remungón</i> (cfr.).
remurdiar 1
📖: remurdiar 1
🏗️: NO
✍️: NO
Remorder [Lln]. Variante de <i class="della">remorder</i>(TEST)
  1. remurdiar 1
  2. Remorder
    • Lln
  3. Variante de <i class="della">remorder</i
(cfr. morder).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">morder</i>).
remurdiar 2
📖: remurdiar 2
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. remurdiar 2
Cfr. reburdiar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">reburdiar</i>.
“remusgu”
📖: “remusgu”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Dios</i>(TEST)
  1. “remusgu”
  2. ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Dios</i
(…)/contempladu isti mundu q’El fixena/(…) y al topar/n’ista tierra un remusgu del Edén,/dixo pa escon- trasigo: !Bon llugar/mialma q’isto tresnélo muncho bien! 1891 [Pinín 82-a]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">(…)</i>/<i class="della">contempladu</i> <i class="della">isti</i> <i class="della">mundu</i> <i class="della">q’El</i> <i class="della">fixena</i>/<i class="della">(…)</i> <i class="della">y</i> <i class="della">al </i><i class="della">topar</i>/<i class="della">n’ista</i> <i class="della">tierra</i> <i class="della">un</i> <i class="della">remusgu</i> <i class="della">del</i> <i class="della">Edén,</i>/<i class="della">dixo</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">escon-</i> <i class="della">trasigo: !Bon llugar</i>/<i class="della">mialma q’isto tresnélo muncho bien!</i> 1891 [Pinín 82-a]
**
remustiar
📖: remustiar
🏗️: NO
✍️: NO
<remostiar [Oc].>(TEST)
  1. remustiar
    • Cv
  2. remostiar
    • Oc
Ponese mosties les plantes [Cv. Oc]. Cfr. mostiu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Ponese mosties les plantes [Cv. Oc]. Cfr. <i class="della">mostiu, a, o</i>.
“remzino”
📖: “remzino”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘flacu’, ‘ruin’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">accepimus</i>(TEST)
  1. “remzino”
  2. Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘flacu’, ‘ruin’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">accepimus</i
de uos in precio duos cauallos uno bono et alio remcino 1128 [SIL//22]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">uos</i> <i class="della">in</i> <i class="della">precio</i> <i class="della">duos</i> <i class="della">cauallos</i> <i class="della">uno</i> <i class="della">bono</i> <i class="della">et</i> <i class="della">alio</i> <i class="della">remcino</i> 1128 [SIL//22]
Del participiu activu ár. rāzim, ‘flacu’, ‘ruin’ (Oliver 274). En sen destremáu hai quien camienta que se trata d’una pallabra derivada de renco, a (sic) que dellos consideren con aniciu xermánicu *wrankjan ‘torcer’ (lelmal).
ren
📖: ren
🏗️: NO
✍️: NO
Nada [Ce. CC. AGO]. 2. {(Doc.). Cosa}. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">toda</i>(TEST)
  1. ren
  2. {(Doc.). Cosa}
  3. Nada
    • Ce
    • CC
    • AGO
  4. 2
  5. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">toda</i
ren que meyoredes en elas 1237(or.) [ACL/55]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ren</i> <i class="della">que</i> <i class="della">meyoredes</i> <i class="della">en</i> <i class="della">elas</i> 1237(or.) [ACL/55]
non remanece nulla ren por dar 1240(or.) [MCar-I/247] & de precio & de rouracion non fica ren por pagar 1249(or.) [DOLLA-I/164]:Asga nel lis minquasse ren 1256 [Sanz Fuentes 2003-2004: 245] non decia ren 1263 [MCar-II/34] non iudgo y ren 1266(or.) [ACL/428] non avia ren que ver en estas vacas 1274(or.) [CLO/88] non mudaron ren de lo que sobredicho auian dicho e rrezo- nado 1286(or.) [SPE-I/506] que rren que contra ella diga que mi non uala 1311 [MB/46] en lla uilla nulla ren non lles den [FL (FFLL)]
  1. non remanece nulla ren por dar
  2. 1240(or.) MCar-I/247
  3. & de precio & de rouracion non fica ren por pagar 1249(or.)
  4. [DOLLA-I/164]:Asga nel lis minquasse ren
  5. 1256 Sanz Fuentes 2003-2004: 245
  6. non decia ren
  7. 1263 MCar-II/34
  8. non iudgo y ren
  9. 1266(or.) ACL/428
  10. non avia ren que ver en estas vacas
  11. 1274(or.) CLO/88
  12. non mudaron ren de lo que sobredicho auian dicho e rrezo- nado
  13. 1286(or.) SPE-I/506
  14. que rren que contra ella diga que mi non uala
  15. 1311 MB/46
  16. en lla uilla nulla ren non lles den
  17. FL (FFLL)
Cfr. res.
ren, el
📖: ren
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<el/la ren [Or (S)]. el ren [Bulnes (Lln)]. ren [Lln. Sm. Oc. AGO. /Eo/]. //rien [Eo].>(TEST)
  1. ren
    • Sd
  2. el/la ren
    • Or (S)
  3. el ren
    • Bulnes (Lln)
  4. ren
    • Lln
    • Sm
    • Oc
    • AGO
    • /Eo/
  5. rien eonaviego
    • Eo
Cantu d’un monte [Or (S) (= renal = rende = renillera)]. Cantu del cumal que fai dixebra [Lln]. Cresta peñascosa d’un monte [Cl (VB). AGO]. Corte de peña o de madera [Bulnes (Lln)]: Esti ren hai que quitalu [Lln]. 2. Parte contraria del corte (d’un instrumentu) [Lln]. 3. Llombu de la teya [Sotres (S)]. 4. Xuegu del paliyu [Sd. /Eo/]. Xuegu de neños que dellos llamen la rayuela [Sm. Soto, Sm (Oc)].
  1. 1. Cantu d’un monte [Or (S) (= renal = rende = renillera)]. Cantu del cumal que fai dixebra [Lln]. Cresta peñascosa d’un monte [Cl (VB). AGO]. Corte de peña o de madera [Bulnes (Lln)]: <i class="della">Esti</i> <i class="della">ren</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">que</i> <i class="della">quitalu</i> [Lln].
  2. 2. Parte contraria del corte (d’un instrumentu) [Lln].
  3. 3. Llombu de la teya [Sotres (S)].
  4. 4. Xuegu del paliyu [Sd. /Eo/]. Xuegu de neños que dellos llamen la <i class="della">rayuela</i> [Sm. Soto, Sm (Oc)].
a quin fieren ennas renes que lu fazen corcobado s. xiii(or.) [FX/218] - bien recio de renes [Grangerías xviii: 1061] Posiblemente de rēn, renis, panrománicu (rew s.v. rēn, rēne ‘riñón’), con asitiamientu hispánicu (deeh). trátase d’un sin- gular del masc. pl. rēnes, -um ‘riñones’ qu’almitía la variante llatina rien (em s.v. renes) caltenida na fala d’Entrambasauguas, esto ye, na fastera más occidental d’Asturies onde nun se pro- duz la diptongación de la ĕ tónica. L’aplicación del términu a la orografía pescancio qu’ha xustificase por una aplicación me- tafórica cenciella tomada del cuerpu humanu onde los reñones van allugaos a dambos llaos del cantu o llombu formáu pola columna vertebral. De la mesma manera ye tamién una aplica- ción tomada de la terminoloxía somática l’aceición de ‘espalda’ → ‘parte contraria al corte del gadañu’ pues ufre un mayor gro- sor que’l cuerpu. Tamién ye posible una espresión percorreuta dende renrena (cfr.) con una -a que percarauteriza’l femenín dada la falta d’indicación del calter xenéricu cola terminación de -n etimolóxica; en tou casu ast. rena pue xustificase como un singular analóxicu y femenín de quien parta del pl. llat. rēnes, -um ‘los riñones’ (em) pues yá hai niciu na nuesa documentación medieval del so usu femenín: a quin fieren ennas renes que lu fazen corcobado s. xiii(or.) [FX/218]. Na fastera más oriental d’Asturies ren ye sinónimu de renal 1 (cfr.) y de rende pero, al mesmu tiempu, del fem. renillera (cfr.). Al mio entender esti términu caberu ye un dim. de rena + el dim. -iella + el suf. fem. -era un posible equivalente al ast. cumalera ‘llinia ideal de los cumes, cantu d’un monte, d’un cordal o sucesión de cu- mes’. Pero l’ast. rena cola amestadura del continuador del dim. -(ŭ)la (llaa 103) paez responsable del ast. renra (cfr.). Pero n’ast. dase rende ‘cantu d’un monte’, ‘cumal’ sinónima del ast. ren ensin ser reducibles la una a la otra. Al nuesu paecer débe- se al averamientu fónicu de dambes que fexo que rende ‘cantu d’un monte’, ‘cordal’ (=‘cumal’) ha tenese por variante de *ren- da [que pudieron dellos, por etimoloxía popular, tenelu por niciu del ast. rendal ‘cuerda’ ( ‘filáu de cuerda’) y ‘cordal’ (= ‘cu- mal’). Ello empobinó a que s’algamare la confusión de *renda y rende y de rende y ren ‘reñón’, ‘espalda’, ‘cantu’.
  1. a quin fieren ennas renes que lu fazen corcobado s. xiii(or.)
  2. FX/218
  3. - bien recio de renes
  4. Grangerías xviii: 1061
  5. Posiblemente de rēn, renis, panrománicu (rew s.v. rēn, rēne ‘riñón’), con asitiamientu hispánicu (deeh). trátase d’un sin- gular del masc. pl. rēnes, -um ‘riñones’ qu’almitía la variante llatina rien (em s.v. renes) caltenida na fala d’Entrambasauguas, esto ye, na fastera más occidental d’Asturies onde nun se pro- duz la diptongación de la ĕ tónica. L’aplicación del términu a la orografía pescancio qu’ha xustificase por una aplicación me- tafórica cenciella tomada del cuerpu humanu onde los reñones van allugaos a dambos llaos del cantu o llombu formáu pola columna vertebral. De la mesma manera ye tamién una aplica- ción tomada de la terminoloxía somática l’aceición de ‘espalda’
  6. → ‘parte contraria al corte del gadañu’ pues ufre un mayor gro- sor que’l cuerpu. Tamién ye posible una espresión percorreuta dende renrena (cfr.) con una -a que percarauteriza’l femenín dada la falta d’indicación del calter xenéricu cola terminación de -n etimolóxica; en tou casu ast. rena pue xustificase como un singular analóxicu y femenín de quien parta del pl. llat. rēnes,
  7. -um ‘los riñones’ (em) pues yá hai niciu na nuesa documentación medieval del so usu femenín: a quin fieren ennas renes que lu fazen corcobado s. xiii(or.) [FX/218]. Na fastera más oriental d’Asturies ren ye sinónimu de renal 1 (cfr.) y de rende pero, al mesmu tiempu, del fem. renillera (cfr.). Al mio entender esti términu caberu ye un dim. de rena + el dim. -iella + el suf. fem. -era un posible equivalente al ast. cumalera ‘llinia ideal de los cumes, cantu d’un monte, d’un cordal o sucesión de cu- mes’. Pero l’ast. rena cola amestadura del continuador del dim.
  8. FX/218
  9. -(ŭ)la (llaa 103) paez responsable del ast. renra (cfr.). Pero n’ast. dase rende ‘cantu d’un monte’, ‘cumal’ sinónima del ast. ren ensin ser reducibles la una a la otra. Al nuesu paecer débe- se al averamientu fónicu de dambes que fexo que rende ‘cantu d’un monte’, ‘cordal’ (=‘cumal’) ha tenese por variante de *ren- da [que pudieron dellos, por etimoloxía popular, tenelu por niciu del ast. rendal ‘cuerda’ ( ‘filáu de cuerda’) y ‘cordal’ (= ‘cu- mal’). Ello empobinó a que s’algamare la confusión de *renda y rende y de rende y ren ‘reñón’, ‘espalda’, ‘cantu’.
rena, la
📖: rena
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><reina [Os].>(TEST)
  1. rena
  2. ident class="della" level="1"></ident><reina
    • Os
Parte posterior del corte del gadañu [Os. Pi]. Parte opuesta al filu del cuchiellu y de la navaya [Cg. AGO]. Parte del cuchie- llu emplegada pol madreñeru [Cl]. Cfr. ren, el.
  1. Parte posterior del corte del gadañu [Os. Pi]. Parte opuesta al filu del cuchiellu y de la navaya [Cg. AGO]. Parte del cuchie- llu emplegada pol madreñeru [Cl].
  2. Cl
  3. Cfr. ren, el.
renacencia, la
📖: renacencia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">renacencia,</b>(TEST)
  1. renacencia
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">renacencia,</b
la Renacimientu. Cfr. renacer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <b class="della">la</b> Renacimientu. Cfr. <i class="della">renacer</i>.
renacer
📖: renacer
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><reñacer [JH].>(TEST)
  1. renacer
    • Md
  2. ident class="della" level="1"></ident><reñacer
    • JH
Cast. renacer [Md. JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">renacer</i> [Md. JH].
De l’amestadura del prefixu intensivu o iterativu re- col verbu nacer (cfr.) pues asina entenderíase meyor la palatalización de la nasal que si partiéremos del compuestu llat. renascor. En rellación con renacer tenemos los semicultismos renaci- mientu (cfr.), renacencia (cfr.).
  1. De l’amestadura del prefixu intensivu o iterativu re- col verbu nacer (cfr.) pues asina entenderíase meyor la palatalización de la nasal que si partiéremos del compuestu llat. renascor. En rellación con renacer tenemos los semicultismos renaci- mientu (cfr.), renacencia (cfr.).
renacimientu, el*
📖: renacimientu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><reñacimientu [JH].>(TEST)
  1. renacimientu
  2. ident class="della" level="1"></ident><reñacimientu
    • JH
Cast. renacimiento [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">renacimiento</i> [JH].
Cfr. renacer.
renacuayera, la*
📖: renacuayera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////rincuayeras [Ll].>(TEST)
  1. renacuayera
  2. rincuayeras variación de número
    • Ll
Suciedá nos champanes con forma de renacuayos [Ll].
  1. 1. Suciedá nos champanes con forma de renacuayos [Ll].
Cfr. renacuayu.
renacuayu, el
📖: renacuayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<renacuayu/a [Tox]. ranacuayu [y Cd]. ranacuayo [Os]. ra- nacuachu [Bab. PSil]. rancuachu/rancuacha [Tb]. +rencueyu [Ay. (LBlanco)]. ++rancuiyu [Ay]. ++rencuiyu [Ay]. +rincue- yu [Ay. Ll]. +rincuöyu [Cl]. +renancueyu [Ay]. reñacuayu [JH]. /////relicuacha [Md].>(TEST)
  1. renacuayu
    • Lln
    • Cd
  2. renacuayu/a
    • Tox
  3. ranacuayu
    • y Cd
  4. ranacuayo
    • Os
  5. ra- nacuachu
    • Bab
    • PSil
  6. rancuachu/rancuacha
    • Tb
  7. rencueyu metafonía
    • Ay
    • (LBlanco)
  8. rancuiyu doble metafonía
    • Ay
  9. rencuiyu doble metafonía
    • Ay
  10. rincue- yu metafonía
    • Ay
    • Ll
  11. rincuöyu metafonía
    • Cl
  12. renancueyu metafonía
    • Ay
  13. reñacuayu
    • JH
  14. relicuacha dudoso (certainty = baxa)
    • Md
Cast. renacuajo [Lln. Cl. Os. Ay. Ll. Tb. Bab. PSil. Cd. JH]: El duernu la fonte ta con rancuachas [Tb]. Rana, de tamañu pequeñu [Md]. 2. Vuelta’l gatu [Ay (LBlanco)]. 3. Persona enxencle [Tox] y pequeña [Tb]: Yas un rancuachu que nun val pa nada [Tb]. Home despreciable y d’insignificante figu- ra, pequeñu y mal fechu [ByM]. 4. Individuu enforma mozu pa facer la so voluntá [Tox]. //Dar el rencuiyu ‘caer p’atrás aparatosamente’ [Ay]. ///Non hay renacuayu que non tena so cuayu [Fabriciano].
  1. 1. Cast. <i class="della">renacuajo </i>[Lln. Cl. Os. Ay. Ll. Tb. Bab. PSil. Cd. JH]: <i class="della">El duernu la fonte ta con rancuachas </i>[Tb]. Rana, de tamañu pequeñu [Md].
  2. 2. Vuelta’l gatu [Ay (LBlanco)].
  3. 3. Persona enxencle [Tox] y pequeña [Tb]: <i class="della">Yas un</i> <i class="della">rancuachu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">val</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">nada</i> [Tb]. Home despreciable y d’insignificante figu- ra, pequeñu y mal fechu [ByM].
  4. 4. Individuu enforma mozu pa facer la so voluntá [Tox]. //<i class="della">Dar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">rencuiyu</i> ‘caer p’atrás aparatosamente’ [Ay]. ///<i class="della">Non</i> <i class="della">hay</i> <i class="della">renacuayu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">non</i> <i class="della">tena</i> <i class="della">so </i><i class="della">cuayu</i> [Fabriciano].
- Al llimilos ye llimidu/quicias por un renacuayu [La Paliza 259] D’una formación ranae coāgulum ‘embrión de la rana’, amestadura posible en llat. anque nun nos la conseñe una secuencia documentada. El llat. rana, -ae ‘rana’ ye términu usual nesa llingua (em; old) y coagulum, -i un líquidu espeso que s’aplica a la formación d’un embrión (old s.v. coāgulum). Ye verdá que, nesti contestu, debiera aguardase una sonori- zación de -c- intervocálica por efeutu de la xuntanza de dos términos (Sevilla 2007: 506) pero si ello nun se consuma ha debese a que los falantes tendríen, a lo llargo munchu tiempu, conciencia clara de l’amestanza de les dos pallabres destre- maes. Nun fai falta, dende la nuesa mira, partir d’un deri- váu ranueco como propunxeren Corominas-Pascual (dcech s.v. rana). Les variantes reñacuayu, relicuacha fan suponer un influxu de los derivaos de renionem (nel casu primeru) y tracamundiu de n-l, nel segundu (pe2: 350). Sobro la forma ren(a)cuayu féxose en plural l’abondativu rincuayeras (
  1. - Al llimilos ye llimidu/quicias por un renacuayu
  2. La Paliza 259
  3. D’una formación ranae coāgulum ‘embrión de la rana’, amestadura posible en llat. anque nun nos la conseñe una secuencia documentada. El llat. rana, -ae ‘rana’ ye términu usual nesa llingua (em; old) y coagulum, -i un líquidu espeso que s’aplica a la formación d’un embrión (old s.v. coāgulum). Ye verdá que, nesti contestu, debiera aguardase una sonori- zación de -c- intervocálica por efeutu de la xuntanza de dos términos (Sevilla 2007: 506) pero si ello nun se consuma ha debese a que los falantes tendríen, a lo llargo munchu tiempu, conciencia clara de l’amestanza de les dos pallabres destre- maes. Nun fai falta, dende la nuesa mira, partir d’un deri- váu ranueco como propunxeren Corominas-Pascual (dcech s.v. rana). Les variantes reñacuayu, relicuacha fan suponer un influxu de los derivaos de renionem (nel casu primeru) y tracamundiu de n-l, nel segundu (pe2: 350). Sobro la forma ren(a)cuayu féxose en plural l’abondativu rincuayeras (
cfr. renacuayera).
renagüés
📖: renagüés
🏗️: NO
✍️: NO
<{acentu supuestu}. ////<i class="della">ranagüéis </i>[VCid]. {Nun se conseña tilde na nuesa información fónica}.>(TEST)
  1. renagüés
  2. {acentu supuestu}
  3. {Nun se conseña tilde na nuesa información fónica} variación de número
  4. <i class="della">ranagüéis </i>
    • VCid
Llimiagu [Ar]. Rana de San Antonio [Ar].
  1. 1. Llimiagu [Ar]. Rana de San Antonio [Ar].
//// Ranagüéis “bi- chos semejantes a las ranas, pero más pequeños, de un verde mimético, por lo que resultan casi invisibles entre la hierba de las huertas, que es donde abundan; no suele vérselos en el agua; en las noches de mayo y junio tienen un potente croar, espaciado pero rítmico y duradero; la gente, al menos, se lo atribuye a ellos. Parece un compuesto de rana y otra palabra, aparentemente güey ‘buey’, pero no se ve la razón de que sea esta” [VCid]. **
renal, el
📖: renal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ranal [Bi. Llg. y Sr. Sb]. /////la renal [Lln].>(TEST)
  1. renal
    • Cg
    • Sr
    • Pa
    • Ay
  2. ranal
    • Bi
    • Llg
    • y Sr
    • Sb
  3. la renal dudoso (certainty = baxa)
    • Lln
Espinazu [Cg. Sr AGO]. Güesu onde termina la columna ver- tebral [Pa. Sb]. Zona del llombu’l cuerpu [Bi. Llg. VBable]. Espalda, llombu [Lln]. 2. Borde del gadañu a la contra de la parte del cabruñu o corte [Cb. Ay]. 3. Cordel qu’empleguen a mou de sedal na pesca del cóngaru [Cg].
  1. 1. Espinazu [Cg. Sr AGO]. Güesu onde termina la columna ver- tebral [Pa. Sb]. Zona del llombu’l cuerpu [Bi. Llg. VBable]. Espalda, llombu [Lln].
  2. 2. Borde del gadañu a la contra de la parte del cabruñu o corte [Cb. Ay].
  3. 3. Cordel qu’empleguen a mou de sedal na pesca del cóngaru [Cg].
Del llat. rēnāle, un deriváu de rēnes, -um ‘riñiles, riñones’ (em), aplicáu llueu metafóricamente al cantu’l monte. Pol ave- ramientu nel espaciu colos riñiles, el renal pasa a significar ‘llombu’, ‘espalda’, etc. De la mesma manera ha entendese ast. renaz (cfr.) darréu que los sufixos -al, -az paecen camuda- bles n’exemplos como barganal y barganaz (pe2: 350). L’ast. tamién conoz l’ax. renal [Pa] cola so variante reñal [JH] pa referise a lo referente al reñón.
renanchar
📖: renanchar
🏗️: NO
✍️: NO
<se>(TEST)
  1. renanchar
  2. se
Arrellenase, sentase cómodo [Llomb]: Allí se renanchóu como un patriarca nel escañil [Llomb].
  1. 1. Arrellenase, sentase cómodo [Llomb]: <i class="della">Allí</i> <i class="della">se</i> <i class="della">renanchóu como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">patriarca</i> <i class="della">nel</i> <i class="della">escañil</i> [Llomb].
Acasu una formación verbal sol llat. rēnunculus (rew), dim. del masc. pl. renes, -um ‘los reñones’ (em), quiciabes *renŭnculāre del que nun conocemos niciu románicu. De toes maneres, a la gueta d’una mayor seguranza etimolóxica, sedría bono almitir como posible un étimu resultáu d’un in- tensivu con re- prepuestu al verbu enanchar (cfr.).
renaniu, a, o*
📖: renaniu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">don Esteuan fiyo de maestro Domingo Martiniz </i><i class="della">renanio</i>(TEST)
  1. renaniu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">don Esteuan fiyo de maestro Domingo Martiniz </i><i class="della">renanio</i
/S. Pedro de Eslonza 1243 [STAAFF/129]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. /S. Pedro de Eslonza 1243 [STAAFF/129]
Quiciabes sía un etnónimu de la rexón alemana de Renania, fechu sol nome del rhenum o Rhenus (tlg 125), llatinización del celtismu que dio nome al ríu Rin y al verbu ast. enrenar.
renáu, ada, ao
📖: renáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Baldáu [Vv]: <i class="della">Esi</i>(TEST)
  1. renáu
    • Vv
  2. Baldáu [Vv]: <i class="della">Esi</i
perru ta tou renáu [Vv].
  1. 1. <i class="della">perru</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">tou</i> <i class="della">renáu</i> [Vv].
Participiu del llat. *renāre, verbu nel que fai falta asitiase pa xustificar los compuestos *derenāre, *disrenāre, *reni- care, *derenicare esixíos por dellos resultaos románicos (em; rew; deeh).
renaz, el
📖: renaz
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<reñaz [Cp. As (Cruce). V1830]. rañaz [JH]. ranaz [y Ac. Ll. y Sm. Cd. y Pr. Sm (Cv). y Vd. (Oc)]. renazu [Cn. An. y Cv. <br class="della">Tox. y Oc]. riñazu [JH]. //reaz [Vc (Cruce)]. riazo [/Berdu- cedo (Oc)/].>(TEST)
  1. renaz
    • Ri
    • Cv
    • Vd
    • Sm
    • Oc
    • Pr
    • Ay
    • Qu
    • Tb
  2. reñaz
    • Cp
    • As (Cruce)
    • V1830
  3. rañaz
    • JH
  4. ranaz
    • y Ac
    • Ll
    • y Sm
    • Cd
    • y Pr
    • Sm (Cv)
    • y Vd
    • (Oc)
  5. renazu
    • Cn
    • An
    • y Cv
    • Tox."><br class="della">Tox
    • y Oc
  6. riñazu
    • JH
  7. reaz eonaviego
    • Vc (Cruce)
  8. riazo
    • /Berdu- cedo (Oc)/
Espinazu [Ri. Ll. Cv. As, Vc (Cruce). Vd. Bordinga (Oc). Cn. An. DA], espalda, llombu [Cp. Sm. Cd. Vd. Oc]. “Renazo” [V1830]. 2. Parte trasera del llombu de los animales [Sm. Sm (Cv). Pr]. Parte d’atrás del troncu de les persones ya de los animales [Cn]: L.levóu un guelpe no renazu va pa un mes ya inda nun ía pa movese [Cn]. Zona de los reñones [Cñ. Ac. Ay. Ri. Qu. Tb. PSil. Pr. Tox. /Mánt/. JH]. 3. Reñiles, reñones [Ac]. 4. Tela de sebu que cubre los reñones [JH]. 5. Llomba, elevación allargada del terrén [Cv. Cn (i)].
  1. 1. Espinazu [Ri. Ll. Cv. As, Vc (Cruce). Vd. Bordinga (Oc). Cn. An. DA], espalda, llombu [Cp. Sm. Cd. Vd. Oc]. “Renazo” [V1830].
  2. 2. Parte trasera del llombu de los animales [Sm. Sm (Cv). Pr]. Parte d’atrás del troncu de les persones ya de los animales [Cn]: <i class="della">L.levóu un guelpe no renazu va pa un mes ya </i><i class="della">inda</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">ía</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">movese</i> [Cn]. Zona de los reñones [Cñ. Ac. Ay. Ri. Qu. Tb. PSil. Pr. Tox. /Mánt/. JH].
  3. 3. Reñiles, reñones [Ac].
  4. 4. Tela de sebu que cubre los reñones [JH].
  5. 5. Llomba, elevación allargada del terrén [Cv. Cn (i)].
Y afumándoi el reñaz [JyT 62] Partéseme’l reñaz cuando m’asiento [El Ensalmador 69] D’una variante
  1. Y afumándoi el reñaz
  2. JyT 62
  3. Partéseme’l reñaz cuando m’asiento
  4. El Ensalmador 69
  5. D’una variante
del llat. rēnāle (em) > ast. renal (cfr.), de xuru en -aceus > ast. -az (cfr. renaz) como en barganal y barganaz (pe2: 351), lóxicamente con perda de -n- na fastera eonaviega (reaz, riazu). Pervése nes variantes con [] l’influxu de la fa- milia de renionem (pe2: 351).
renciella, la 1
📖: renciella
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<{Con yeísmu [Pr (Cv)]}.>(TEST)
  1. renciella
    • Pr
  2. {Con yeísmu [Pr (Cv)]}
Respiración violenta y ruidosa [Pr (Cv)].
  1. 1. Respiración violenta y ruidosa [Pr (Cv)].
Anque siempre fuxó toda renciella [Judit 195]
  1. Anque siempre fuxó toda renciella
  2. Judit 195
Cfr. ranciella.
renciella, la 2
📖: renciella
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Cast. <i class="della">rencilla </i>[JH]. Cfr. <i class="della">ranciella</i>(TEST)
  1. renciella
  2. Cast
  3. <i class="della">rencilla </i>
    • JH
  4. Cfr
  5. <i class="della">ranciella</i
& reñer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">reñer</i>.
rencionar
📖: rencionar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rencionar
Causar rencielles, pendencies, riñes [JH].
  1. 1. Causar rencielles, pendencies, riñes [JH].
Cfr. ranciella.
rencíu, el*
📖: rencíu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rencidu [AGO].>(TEST)
  1. rencíu
  2. rencidu
    • AGO
Glayíu, zumbíu [AGO].
  1. 1. Glayíu, zumbíu [AGO].
Cfr. ranciella.
recu, a, o
📖: recu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cfr. <i class="della">rengu,</i>(TEST)
  1. recu
  2. Cfr
  3. <i class="della">rengu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
renda, la*
📖: renda
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cfr. <i class="della">ren,</i>(TEST)
  1. renda
  2. Cfr
  3. <i class="della">ren,</i
el.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">el</i>.
rendal, el
📖: rendal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Trozu de cordel filáu con filo y alambre pa qu’al zarrar el cóngaru la boca nun trague l’anzuelu [Llu]. Abúltame qu’ha entendese como términu rellacionable col ast. <i class="della">randal</i>, <i class="della">ronzal</i>(TEST)
  1. rendal
  2. Trozu de cordel filáu con filo y alambre pa qu’al zarrar el cóngaru la boca nun trague l’anzuelu
    • Llu
  3. Abúltame qu’ha entendese como términu rellacionable col ast
  4. <i class="della">randal</i>, <i class="della">ronzal</i
‘cuerda que s’ata a la cabeza de les caba-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘cuerda que s’ata a la cabeza de les caba-
lleríes pa guiales’ (cfr. razel). En tou casu, ast. rendal y ast. ronzal podría ser la mesma pallabra anque con un tracamun- diu ente dentales (ghla 189; 255) anque nun ha refugase la posibilidá d’averar rendal a rienda 1 (cfr.) y, en dalgún sentíu, a rende, ren (cfr.).
  1. lleríes pa guiales’ (cfr. razel). En tou casu, ast. rendal y ast. ronzal podría ser la mesma pallabra anque con un tracamun- diu ente dentales (ghla 189; 255) anque nun ha refugase la posibilidá d’averar rendal a rienda 1 (cfr.) y, en dalgún sentíu, a rende, ren (cfr.).
rendaxe, el
📖: rendaxe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">rendaje</i>(TEST)
  1. rendaxe
  2. Cast
  3. <i class="della">rendaje</i
{conxuntu de riendes y correes de les brides de les caballeríes} [JH].
  1. 1. {conxuntu de riendes y correes de les brides de les caballeríes} [JH].
Posible adautación del cast. rendaje o rendage fecha por JH.
  1. Posible adautación del cast. rendaje o rendage fecha por JH.
rende, la
📖: rende
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rende
Cantu d’un monte [Or (S): = ren = renal = renillera]. Cfr. ren, el.
  1. Cantu d’un monte [Or (S): = ren = renal = renillera]. Cfr. ren, el.
  2. Or (S): = ren = renal = renillera
rendición, la
📖: rendición
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><rindición [D’Ábego].>(TEST)
  1. rendición
  2. ident class="della" level="1"></ident><rindición
    • D’Ábego
Cast. rendición [D’Ábego].
  1. 1. Cast. <i class="della">rendición</i> [D’Ábego].
2. Preciu que se redime o rescata [JH]. Del llat. redditio, -onis ‘aición de rindir (cuentes)’ (abf), per vía semiculta, cola mesma adautación de la xeminada dental que vemos nel verbu rindir (cfr.).
rendideru, a, o
📖: rendideru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><rendideiru [Ce. Cv].>(TEST)
  1. rendideru
  2. ident class="della" level="1"></ident><rendideiru
    • Ce
    • Cv
Que tarda muncho n’acabase (un trabayu) [Ce]. Que dura muncho [Cv. JH]: Isti pan ye rendideru [JH]. Cfr. rindir.
  1. Que tarda muncho n’acabase (un trabayu) [Ce]. Que dura muncho [Cv. JH]: Isti pan ye rendideru [JH].
  2. JH
  3. Cfr. rindir.
rendidor, ora
📖: rendidor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">rendidor,</b>(TEST)
  1. rendidor
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">rendidor,</b
ora Que rinde [JH].
  1. 1. <b class="della">ora </b>Que rinde [JH].
Cfr. rindir.
rendidura, la
📖: rendidura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">rendidura,</b>(TEST)
  1. rendidura
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">rendidura,</b
la Duración [JH].
  1. 1. <b class="della">la </b>Duración [JH].
Cfr. rindir.
rendimientu, el
📖: rendimientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><//rendimento [Eo].>(TEST)
  1. rendimientu
  2. ident class="della" level="1"></ident><
  3. rendimento eonaviego
    • Eo
Cast. rendimiento, acatamientu [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">rendimiento</i>, acatamientu [Xral].
- Un Rey... mandó q’en un gran campu ponxeren un esta- fermu y fixeren rendimientu [Ex Carlos iii 108] Cfr. rindir.
  1. - Un Rey... mandó q’en un gran campu ponxeren un esta- fermu y fixeren rendimientu
  2. Ex Carlos iii 108
  3. Cfr. rindir.
rendir
📖: rendir
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rendir
Cfr. rindir.
  1. Cfr. rindir.
rendixa, la
📖: rendixa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rendexa [AGO].///<ident class="della" level="1"></ident>//renguexa [Ci]. /////reh.endixa [y Pa]. re- gandixa [y Lln. y Tox. /y Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. rendixa
  2. rendexa
    • AGO
  3. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  4. renguexa eonaviego
    • Ci
  5. reh.endixa dudoso (certainty = baxa)
    • y Pa
  6. re- gandixa
    • y Lln
    • y Tox
    • /y Eo
    • Mánt/
Cast. rendija [Lln. Pa. Ci. Sb. Ay. Sm. Bab. Pzu. PSil. An. Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. JH. AGO]. Del cast. a. rehendija, pallabra d’orixe llatín (rew s.v. *refĭndĭcula) pa xustificar les variantes asturianes con ve- lar intervocálica [h] asitiaes non sólo nel oriente d’Asturies. Dacuando esa velar pudo adautase como [g] nuna dómina en que la velar [x] o [h] nun yera familiar nel ast. centro-occi- dental. Per otru llau los resultaos de tipu rendixa, rendexa informen d’otra adautación más seronda cuando’l castella- nismu yá se presentaba a los nuesos falantes como rendija (o nel so pasu inmediatu anterior). En tou casu, niciu del castellanismu más modernu ye la esistencia de [S] na sílaba cabera de la pallabra.
renegar
📖: renegar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrenegar [y Pa. Cñ. y Ay. y Tb. PSil. Pr. Cv. An. Tox. /Eo. Mánt/]. /////reniegar [Pa]. reñegar [JH]. arreñegar [Mar].>(TEST)
  1. renegar
    • Ay
    • Tb
    • Sm
  2. arrenegar
    • y Pa
    • y Ay
    • y Tb
    • PSil
    • Pr
    • Cv
    • An
    • Tox
    • /Eo
    • Mánt/
  3. reniegar dudoso (certainty = baxa)
    • Pa
  4. reñegar
    • JH
  5. arreñegar
    • Mar
Cast. renegar [Pa. Cñ. Ay. An. JH. Mar]: Arreniega los santos [An]: Renegoren toos en falso [Ay]. Refugar, maldicir [PSil]: Arreniega de lo que fixisti [PSil]. Detestar una cosa o a una persona [Pa. Tb. Sm. Pr. Cv. Tox. /Eo. Mánt/]: Arreniego’l diablu [Tb]: Reniegu los demonios [Sm]. //Arreniego’l diablu funciona como fórmula de maldición [PSil].
  1. 1. Cast. <i class="della">renegar </i>[Pa. Cñ. Ay. An. JH. Mar]: <i class="della">Arreniega los santos</i> [An]: <i class="della">Renegoren</i> <i class="della">toos</i> <i class="della">en</i> <i class="della">falso</i> [Ay]. Refugar, maldicir [PSil]: <i class="della">Arreniega</i> <i class="della">de</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">fixisti</i> [PSil]. Detestar una cosa o a una persona [Pa. Tb. Sm. Pr. Cv. Tox. /Eo. Mánt/]: <i class="della">Arreniego’l</i> <i class="della">diablu</i> [Tb]: <i class="della">Reniegu</i> <i class="della">los</i> <i class="della">demonios</i> [Sm]. //<i class="della">Arreniego’l</i> <i class="della">diablu </i>funciona como fórmula de maldición [PSil].
- ¿Qué-y paez d’esti mundu?,/¿no está bonu?, d’él reñego,/ pos al que quier da-y gustu/dan-y dentada de perru. [ABal- vidares, Canción (Poesíes 73-76)]
  1. - ¿Qué-y paez d’esti mundu?,/¿no está bonu?, d’él reñego,/ pos al que quier da-y gustu/dan-y dentada de perru.
  2. ABal- vidares, Canción (Poesíes 73-76)
Del llat. *renegāre o dende una formación verbal románica llograda dende negare ‘dicir non’, ‘refugar’ (em) > ast. ne- gar, cola anteposición del intensivu re-; en tou casu atopamos continuadores nes llingües romániques (rew s.v. *renegāre) ya hispániques (deeh). La realización con [] deberáse bien al in- fluxu de la variante ñegar (con palatal etimolóxica na fastera norte-oriental asturiana) bien a la yod del diptongu [je] propa- gáu dende’l presente d’indicativu de reniego reniegar → re- ñegar. La construcción transitiva que se pervé nel usu asturia- nu ye la mesma que vemos nel ast. a. blasmar (cfr. blasfemar) y coincide col usu catalán (Veny 2004: 37). Tamién güei son posibles les construcciones con de: arreniego de ti; derniego (cfr.). Un deverbal de la variante (ar)reñegar ye l’ast. reñegu (cfr.), daqué asemeyao a lo que vemos en arrenunciu (cfr.), col ax. reniegu, a, o (cfr.).
renegáu, ada, ao
📖: renegáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<riniegáu [Pzu].>(TEST)
  1. renegáu
  2. riniegáu
    • Pzu
De mal xeniu [Tox].
  1. 1. De mal xeniu [Tox].
Pp. de renegar.
renegral, el
📖: renegral
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. renegral
    • Ay
    • Tb
Renegrón [Ay. Tb. Arm]. Cfr. negral.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Renegrón [Ay. Tb. Arm]. Cfr. <i class="della">negral</i>.
renegratu, el
📖: renegratu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">renegratu,</b>(TEST)
  1. renegratu
    • Pa
  2. b class="della">renegratu,</b
el Renegrón [Pa].
  1. 1. <b class="della">el </b>Renegrón [Pa].
Cfr. negratu.
renegril
📖: renegril
🏗️: NO
✍️: NO
///<i class="della">Abril</i>(TEST)
  1. renegril
  2. <i class="della">Abril</i infl. cast.
renegril, que mates el buen acarril [LC].
  1. 1. <i class="della">renegril,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">mates</i> <i class="della">el</i> <i class="della">buen</i> <i class="della">acarril</i> [LC].
Formación ax. sol prefixu re- siguíu del ax. negru, a, o (cfr.), con una incrementación en -il non ayena al idioma pero nesti casu buscada pa favorecer la rima popular.
renegrir
📖: renegrir
🏗️: NO
✍️: NO
Producir morenez, escurecimientu (de daqué) [Lln]. //-<i class="della">se </i>‘anegratar’ [Ac]. Cfr. <i class="della">negru,</i>(TEST)
  1. renegrir
  2. Producir morenez, escurecimientu (de daqué)
    • Lln
  3. -<i class="della">se </i>‘anegratar’ eonaviego
    • Ac
  4. Cfr
  5. <i class="della">negru,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
renegríu, ida, ío
📖: renegríu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<rinigríu [Tb]. renigríu/ía/ío [Ri]. renegridu/a [Lln].>(TEST)
  1. renegríu
    • Cg
    • Pr
    • An
    • Llg
  2. rinigríu
    • Tb
  3. renigríu/ía/ío
    • Ri
  4. renegridu/a
    • Lln
Amoratáu [Cg. Ri. Tb. Pr. An. AGO]. Permorenu, mui escuru [Lln]. 2. Con renegrales [Llg].
  1. 1. Amoratáu [Cg. Ri. Tb. Pr. An. AGO]. Permorenu, mui escuru [Lln].
  2. 2. Con renegrales [Llg].
Pp. de renegrir.
renegrón, el
📖: renegrón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<renegrión [y Llg].>(TEST)
  1. renegrón
    • Pa
    • Cr
    • Llg
    • Ay
    • Ri
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Cv
    • Vd
  2. renegrión
    • y Llg
Cardenal na piel [Pa. Cr. Ac. Llg. Ay. Ri. Tb. Sm. An. Cd. Pr. Cv. Vd. Tox. /Mánt/. Arm]. 2. Mancha de color escuro nuna tela [Cv]. Cfr. negru, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cardenal na piel [Pa. Cr. Ac. Llg. Ay. Ri. Tb. Sm. An. Cd. Pr. Cv. Vd. Tox. /Mánt/. Arm].
  3. 2. Mancha de color escuro nuna tela [Cv]. Cfr. <i class="della">negru,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
renembramientu*
📖: renembramientu*
🏗️: SI
✍️: NO
Nome documentáu na Edá Media col significáu de ‘alcor- danza’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">facta</i>(TEST)
  1. renembramientu*
  2. Nome documentáu na Edá Media col significáu de ‘alcor- danza’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">facta</i
karta de renembramento era 1256(or.) [SV-IV(2)/56] Cfr. renembrar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">karta</i> <i class="della">de</i> <i class="della">renembramento</i> <i class="della">era</i> 1256(or.) [SV-IV(2)/56] Cfr. <i class="della">renembrar</i>.
renembranza, la
📖: renembranza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<renumbranza [Vf (Cv)].>(TEST)
  1. renembranza
  2. renumbranza
    • Vf (Cv)
Alcordanza [Vf (Cv). /Eo/].
  1. 1. Alcordanza [Vf (Cv). /Eo/].
a) aquello es lo que finca en remenbrança por el al mundo 1304(or.) [ACL-IX/71] b) nos guardantes de quanto escrivimos por remebrançia per- durare en todo tiempo 1128 [SPM/237] esta es la remembrancia de las preseas que lexa Martin Pa- ris 1245(or.) [MSAH-V/238] esta es la renembrancia de la heredat del prestamero de Sancta Maria 1272(or.) [ACL-VIII/60] esta ye ela renembrancia de la heredat que han Johan Gui- llelmez 1272(or.) [ACL-VIII/66]
renenbranzia sea de lo que tomo don Aldonza s. xiii(or.) [MCar-II/264] ayan los frayres sobredichos vna pitançia buena en renen- brançia del aniuerssario 1307(or.) [ACL-IX/113] vso e costume del lugar sin renembrançia de lo que me costo 1392 [Espinareda/183] esta ye la remenbrancia de todas las oferciones [s.f.] [SPM/511] c) Dios bos pague la buena rellenbranza [L’Alcalde 494/146]
  1. a)
  2. aquello es lo que finca en remenbrança por el al mundo
  3. 1304(or.) ACL-IX/71
  4. b) nos guardantes de quanto escrivimos por remebrançia per- durare en todo tiempo
  5. 1128 SPM/237
  6. esta es la remembrancia de las preseas que lexa Martin Pa- ris
  7. 1245(or.) MSAH-V/238
  8. esta es la renembrancia de la heredat del prestamero de Sancta Maria
  9. 1272(or.) ACL-VIII/60
  10. esta ye ela renembrancia de la heredat que han Johan Gui- llelmez
  11. 1272(or.) ACL-VIII/66

  12. renenbranzia sea de lo que tomo don Aldonza s. xiii(or.)
  13. MCar-II/264
  14. ayan los frayres sobredichos vna pitançia buena en renen- brançia del aniuerssario
  15. 1307(or.) ACL-IX/113
  16. vso e costume del lugar sin renembrançia de lo que me costo
  17. 1392 Espinareda/183
  18. esta ye la remenbrancia de todas las oferciones [s.f.]
  19. SPM/511
  20. c) Dios bos pague la buena rellenbranza
  21. L’Alcalde 494/146
Cfr. renembrar.
renembrar*
📖: renembrar*
🏗️: SI
✍️: NO
Conozse pela documentación del dominiu ástur na aceición de ‘alcordar’, ‘alcordase’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">deve</i>(TEST)
  1. renembrar*
  2. Conozse pela documentación del dominiu ástur na aceición de ‘alcordar’, ‘alcordase’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">deve</i
remembrarse por siempre e puede ser desfecho por al- guna1128 [SPM/237]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">remembrarse</i> <i class="della">por</i> <i class="della">siempre</i> <i class="della">e</i> <i class="della">puede</i> <i class="della">ser</i> <i class="della">desfecho</i> <i class="della">por</i> <i class="della">al-</i><i class="della"> guna</i>1128 [SPM/237]
seant traudas en oblidamiento que se renembrent ¬ se con- firment per letras 1259 [DCO-II/59] nen por uenturia seant traudas en oblidamento que se re- nembren 1262 [DCO-V/63] seant traudas a oblidamento que se renebren et se confirmen per escripto 1273(or.) [MCar-II/324] renebra de lo que tienen fiyos de Martin [s.f.] [SPM/600] Lluigu al hora con garbio y sin pereza/ponxo a Daniel en puistu reñembrante/dio-y de Babilonia el mando tudo,/fi- cho yera a gobernalla, ñon lo dudo [BAúxa, Sueños (Poe- síes 141-144)]
  1. seant traudas en oblidamiento que se renembrent ¬ se con- firment per letras
  2. 1259 DCO-II/59
  3. nen por uenturia seant traudas en oblidamento que se re- nembren
  4. 1262 DCO-V/63
  5. seant traudas a oblidamento que se renebren et se confirmen per escripto
  6. 1273(or.) MCar-II/324
  7. renebra de lo que tienen fiyos de Martin [s.f.]
  8. SPM/600
  9. Lluigu al hora con garbio y sin pereza/ponxo a Daniel en puistu reñembrante/dio-y de Babilonia el mando tudo,/fi- cho yera a gobernalla, ñon lo dudo
  10. BAúxa, Sueños (Poe- síes 141-144)
Del llat. rememorare ‘recordar’ (dlfac) siguió remembrar, formación seronda documentada nel llinguax eclesiásticu tamién como deponente (em), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh), con disimilación de nasales y con influxu de *renombrar. El verbu conséñase güei na fastera eonaviega na aceición de ‘recordar’ [/PCastro/], ‘venir una imaxe o idea a la cabeza’ [/Mánt/ (-se)]. N’ast. namái se da cuenta na documentación etimolóxica con -m- (→ -n-). En rellación col verbu féxose’l renembranza (cfr.), tamién con suf. semicultu -ancia.
“renesboro”
📖: “renesboro”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu que namái conozo pela documentación del sieglu xii: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">uno</i>(TEST)
  1. “renesboro”
  2. Términu que namái conozo pela documentación del sieglu xii: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">uno</i
allifafe de gatos nigros cooperto de uno renesboro par- do 1131(or.) [MSAH-IV/133]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">allifafe</i> <i class="della">de</i> <i class="della">gatos</i> <i class="della">nigros</i> <i class="della">cooperto</i> <i class="della">de</i> <i class="della">uno</i> <i class="della">renesboro</i> <i class="della">par-</i> <i class="della">do</i> 1131(or.) [MSAH-IV/133]
**
renglón, el
📖: renglón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ringlón [Lln. Os. Cb. Ca. Ay. An. Tox. /Eo/. JH]. renclón [Os]. //rengrón [Eo].>(TEST)
  1. renglón
    • Cg
  2. ringlón
    • Lln
    • Os
    • Cb
    • Ca
    • Ay
    • An
    • Tox
    • /Eo/
    • JH
  3. renclón
    • Os
  4. rengrón eonaviego
    • Eo
Cast. renglón [Lln. Os. Cb. Cg. Ca. Ay. An. Tox. /Eo/. JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">renglón</i> [Lln. Os. Cb. Cg. Ca. Ay. An. Tox. /Eo/. JH].
a) et la entrellineadura que esta desuso al quinto rreglon 1289(or.) [MSAH-V/482] a los VIII reglones del comienço de la carta 1299 (s. xiii-xiv) [MSAH-V/582] en esta carta va emendado entre reglones hu diz 1368(or.) [SP-II/422] non enpiezca do dize en_el reglon de çima escripto sobrerra- ydo por mi 1377(or.) [SP-II/473] non enpezca a do va entrellinnado entre los reglones en dos lugares 1402(or.) [SP-III/135] va escrito entre reglones do dize tomar a 1420(or.) [SP- III/231] do va hun risco al longo a los primeros çinco reglones 1420(or.) [SP-III/224] non enpiezca do va escripto entre reglones do dize 1422(or.) [SP-III/237] va escripto entre reglones do dize vos e raydo do dize esta 1428(or.) [SP-III/284] escripto entre reglones do dize des non le enpiesca 1441(or.) [SP-III/406] non enpesca lo intrellinnado entre reglones 1466(or.) [SP- IV/123] b) non enpiesca onde va entrellinado entre renglones en hun logar do diz 1310(or.) [SP-I/375] foe enmendado en el quinto renglon desta carta u diz techos 1367(or.) [SB/290] entre renglones en el respaldo de la plana de la terçera foia 1448(or.) [SB/342] Cfr. regla. La xeneralización de renglón ufre una [n] interior frutu d’una propagación de -n como en folgazán folganzán.
  1. a)
  2. et la entrellineadura que esta desuso al quinto rreglon
  3. 1289(or.) MSAH-V/482
  4. a los VIII reglones del comienço de la carta
  5. 1299 (s. xiii-xiv) MSAH-V/582
  6. en esta carta va emendado entre reglones hu diz
  7. 1368(or.) SP-II/422
  8. non enpiezca do dize en_el reglon de çima escripto sobrerra- ydo por mi
  9. 1377(or.) SP-II/473
  10. non enpezca a do va entrellinnado entre los reglones en dos lugares
  11. 1402(or.) SP-III/135
  12. va escrito entre reglones do dize tomar a
  13. 1420(or.) SP- III/231
  14. do va hun risco al longo a los primeros çinco reglones
  15. 1420(or.) SP-III/224
  16. non enpiezca do va escripto entre reglones do dize
  17. 1422(or.) SP-III/237
  18. va escripto entre reglones do dize vos e raydo do dize esta
  19. 1428(or.) SP-III/284
  20. escripto entre reglones do dize des non le enpiesca
  21. 1441(or.) SP-III/406
  22. non enpesca lo intrellinnado entre reglones
  23. 1466(or.) SP- IV/123
  24. b) non enpiesca onde va entrellinado entre renglones en hun logar do diz
  25. 1310(or.) SP-I/375
  26. foe enmendado en el quinto renglon desta carta u diz techos
  27. 1367(or.) SB/290
  28. entre renglones en el respaldo de la plana de la terçera foia
  29. 1448(or.) SB/342
  30. Cfr. regla. La xeneralización de renglón ufre una [n] interior frutu d’una propagación de -n como en folgazán folganzán.
  31. n
rengu, a, o
📖: rengu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rengu [y Md. PSil. An. Tox].///<ident class="della" level="1"></ident>//rencu [An. Tox]. // renco/a [Mánt].>(TEST)
  1. rengu
  2. rengu
    • y Md
    • PSil
    • An
    • Tox
  3. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  4. rencu eonaviego
    • An
    • Tox
  5. renco/a eonaviego
    • Mánt
Coxu, impidíu d’una pierna [Md = rangu)]. Que coxea [Md. PSil. An. Tox. /Mánt/]. 2. Qu’anda escarrancáu o coles pier- nes abiertes [PSil]: Cada día anda más rengu [PSil].///El cuxu ranguitu corrió tres d’un pitu, corrió más el pitu que’l cuxu ranguitu [Mi (popular)]. //Ir dando la renga ‘caminar con dificultá, con impedimentu’ [Sm (= ranganiar)]. Partimos de la idea de qu’ast. rengu y rencu, lo mesmo que los correspondientes verbos en rellación con diches espresiones, son variantes del mesmu signu llingüísticu como apunten los datos léxicos de la llingua asturiana. Poro, abúltanos que nun ye fácil almitir la propuesta etimolóxica xermánica (dcech s.v. renco) y menos partir d’un hipotéticu llat. *reambicare (NC). Na nuesa opinión proceden de la correspondiente forma que sol sing. del llat. rēnes, -um ‘riñones’ dio nacencia a *rēnicus (rew; Castro 1919: 344), como de germanus germānĭcus (old). Asina perentiéndese tanto rengu como rencu según
  1. Coxu, impidíu d’una pierna [Md = rangu)]. Que coxea [Md. PSil. An. Tox. /Mánt/]. 2. Qu’anda escarrancáu o coles pier- nes abiertes [PSil]: Cada día anda más rengu [PSil].///El cuxu ranguitu corrió tres d’un pitu, corrió más el pitu que’l cuxu ranguitu [Mi (popular)]. //Ir dando la renga ‘caminar con dificultá, con impedimentu’ [Sm (= ranganiar)].
  2. Sm (= ranganiar)
  3. Partimos de la idea de qu’ast. rengu y rencu, lo mesmo que los correspondientes verbos en rellación con diches espresiones, son variantes del mesmu signu llingüísticu como apunten los datos léxicos de la llingua asturiana. Poro, abúltanos que nun ye fácil almitir la propuesta etimolóxica xermánica (dcech s.v. renco) y menos partir d’un hipotéticu llat. *reambicare (NC). Na nuesa opinión proceden de la correspondiente forma que sol sing. del llat. rēnes, -um ‘riñones’ dio nacencia a *rēnicus (rew; Castro 1919: 344), como de germanus germānĭcus (old). Asina perentiéndese tanto rengu como rencu según
que tarde más o menos en desaniciase la vocal postónica. Ye posible que sol ast. rengu se fexere’l verbu *rengar (→ ren- guiar) rangar (cfr.) con camudamientu de la vocal al tar en posición átona, en contautu con [ř] y trabada por nasal, modificación que pue tresmitise a la llarga llista de derivaos y términos emparentaos como’l citáu deverbal rangu, a, o (cfr.) coles sos variantes más arcaiques de tipu rancu. Formación averada al ast. renguiar úfrela’l cast. derrengar bien esplicao por Corominas-Pascual (dcech s.v. derrengar). Pero, como suxerimos, al llau del enunciáu *rēnicus > rengu (→ *rengarrangarrangu) pudo producise otra ten- dencia a xeneralizar un resultáu rencu onde se ve una perda bien ceo de la postónica enantes de sonorizase -c-. Lo mesmo dende rencu pudo llograse la serie *rencar renquiar → ranquiar paralela a l’anteriormente consabida rengu *ren- guiar ranguiar. Semánticamente la idea de ‘coxear’ → ‘andar escarrancáu’ ye una consecuencia de l’aplicación figu- rada a quien s’atopa mal del reñón [ad reniculorum dolorem (Marcellus Empiricus (s. v): Capitulare de uillis 141)] o anda escarrancáu (o esreñonáu), ensin l’equilibriu necesariu que se supón a quien tien en bon usu los sos reñones. Quiciabes a un encruz de reng- o renk- (‘quien coxea por problemes en renaz’) con cōleus, -i ‘testículu’ (em) > ast. coyu ‘testículu’ débese la formación compuesta del ast. rencoyu ‘que-y falta un coyón’ rancoyu (onde tamién se da la doble variante reng-, rang-) pero aplicao al que ‘coxea’ o ‘va torcíu’, esto ye, al que nun ta equilibráu por falta-y non un reñón, como-y pasaba al ren- gu, etc., sinón por nun tener un testículu. N’ast. la espresión ir dando la renga ‘andar con dificultá, con impedimenta’ [Sm (= ranganiar)] obliga a almitir una nominalización del femenín del axetivu (renga) pero nello tuvo fonda importancia la existencia del nome ranga ‘llavía’ (cfr.), de xuru una pieza de madera de perclaru averamientu fónicu y semánticu.
rengue, el
📖: rengue
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rengue
Cfr. rangue.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rangue</i>.
reniegu, a, o*
📖: reniegu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<////reniegos [LBlanco].>(TEST)
  1. reniegu
  2. reniegos variación de número
    • LBlanco
{Nomatu de los} de Castiel.lo, en L.lena [LBlanco].
  1. 1. {Nomatu de los} de Castiel.lo, en L.lena [LBlanco].
Quiciabes d’un participiu fuerte de renegar (cfr.) o bien d’una nominalización de la fórmula fecha cola 1ª persona del verbu renegar (cfr.).
renil
📖: renil
🏗️: NO
✍️: NO
Cfr. <i class="della">ranil</i><i class="della">(TEST)
  1. renil
  2. Cfr
  3. <i class="della">ranil</i><i class="della"
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1</i>.
renillera, la
📖: renillera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. renillera
Cantu d’un monte [Or (S): = ren = renal = rende)].
  1. 1. Cantu d’un monte [Or (S): = ren = renal = rende)].
Cfr. el ren.
renombráu, ada, ao
📖: renombráu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Nombráu, perconocíu (individuu, acontecimientu, llugar) [Ay. Tb]: <i class="della">Foi</i>(TEST)
  1. renombráu
    • Tb
  2. Nombráu, perconocíu (individuu, acontecimientu, llugar) [Ay. Tb]: <i class="della">Foi</i
mui renombráu en tola redolada [Tb]. ///… por ser fiesta renombrada./Baxái mozos de Teberga esos de la oreya llarga [Popular].
  1. 1. <i class="della">mui</i> <i class="della">renombráu</i> <i class="della">en</i> <i class="della">tola</i> <i class="della">redolada</i> [Tb]. ///… <i class="della">por </i><i class="della">ser</i> <i class="della">fiesta</i> <i class="della">renombrada</i>./<i class="della">Baxái</i> <i class="della">mozos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Teberga</i> <i class="della">esos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i><i class="della"> oreya</i> <i class="della">llarga</i> [Popular].
Posible participiu de *renombrar variante de renembrar (cfr.) por influxu de nome y de la so variante posiblemente castella- nizada nombre (cfr. nomar).
renovar
📖: renovar
🏗️: NO
✍️: NO
<reñovar [JH].>(TEST)
  1. renovar
  2. reñovar
    • JH
Anovar [JH]. 2. Iguar los términos de finques o xurisdicciones [Tor].
  1. 1. Anovar [JH].
  2. 2. Iguar los términos de finques o xurisdicciones [Tor].
de renouar carta o de sacar dineros sobre pennos 1260(or.) [MSAH-V/360] depues fu rennouar esta appellacion 1267(or.) [ACL/452] una colcha toledana et la caldera que rennove en Leon 1274(or.) [CLO/87] deuense renouar los cirios de tres en tres fiestas se mester fur 1297(or.) [ACL-VIII/486] renovar las que eran antiguas s. xiii(or.) [FX/43] demandar el pleyto decabo ¬renovallo por si o por so perso- nero s. xiii(or.) [FX/75] deuedes renouar e mantener el palaçio de tella que y esta 1319(or.) [MSMV/109] en par de las vinnas viellas que ora renovaron 1346(or.) [SP- II/214]; [SP-II/215] devedes renovar la dicha casa e el portal de tras ella 1351(or.) [SP-II/292]
  1. de renouar carta o de sacar dineros sobre pennos
  2. 1260(or.) MSAH-V/360
  3. depues fu rennouar esta appellacion
  4. 1267(or.) ACL/452
  5. una colcha toledana et la caldera que rennove en Leon
  6. 1274(or.) CLO/87
  7. deuense renouar los cirios de tres en tres fiestas se mester fur
  8. 1297(or.) ACL-VIII/486
  9. renovar las que eran antiguas s. xiii(or.)
  10. FX/43
  11. demandar el pleyto decabo ¬renovallo por si o por so perso- nero s. xiii(or.)
  12. FX/75
  13. deuedes renouar e mantener el palaçio de tella que y esta
  14. 1319(or.) MSMV/109
  15. en par de las vinnas viellas que ora renovaron 1346(or.) [SP- II/214];
  16. SP-II/215
  17. devedes renovar la dicha casa e el portal de tras ella
  18. 1351(or.) SP-II/292
Del llat. renouāre ‘restaurar’, ‘renovar’, ‘revivir’ (old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). Un de- verbal úfrelu l’ast. renuevu (cfr.).
renoveru, a, {o}
📖: renoveru
🔤: , a, {o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,, {o}
<renoveru [Cl]. reñoveru/a [Cg]. renovera [Lln. Os].>(TEST)
  1. renoveru
    • Pb
  2. renoveru
    • Cl
  3. reñoveru/a
    • Cg
  4. renovera
    • Lln
    • Os
Tratante en ganáu [Cl]. Que viende na plaza [Pb]. Que nego- cia [Lln]. Revendedor [Cg].
  1. 1. Tratante en ganáu [Cl]. Que viende na plaza [Pb]. Que nego- cia [Lln]. Revendedor [Cg].
2. Muyer mala [Os]. “Agua de febrero mata al homenero. Nota. Omenero lla- man al renovero [Refranes (GP 63)] {Pero “Agua de He- brero mata al onzonero. El asturiano. Onzonero llama al renovero [HN (LC)] Acordies cola cita precedente renoveru habría tenese por un castellanismu n’ast. El términu renovero, a defínenlu como “usurero, logrero” y tiénenlu por deriváu de renuevo “logro, usura” (drae). Pa Corominas-Pascual renovero ta ente los de- rivaos del cast. renuevo (dcech s.v. nuevo).
renoyu, el
📖: renoyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rinoyu [Oc]. renói [y Cv].>(TEST)
  1. renoyu
    • Cn
  2. rinoyu
    • Oc
  3. renói
    • y Cv
Frutu ruin, menudu [Cn (MG)]. Fruta ruino y duro, ensin medrar [Oc]: Nun me quedan más que dous rinoyus [Oc].
  1. 1. Frutu ruin, menudu [Cn (MG)]. Fruta ruino y duro, ensin medrar [Oc]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">me</i> <i class="della">quedan</i> <i class="della">más</i> <i class="della">que</i> <i class="della">dous</i> <i class="della">rinoyus</i> [Oc].
2. Tueru, troncu, pedazu de madera nudoso, retorcío [Cv]. Cosa retorcida (dizse especialmente de la madera) [Cn (F)]: Ese maderu ta chenu renoyos ya nun vas a ser pa fendelu [Cn (F)]. 3. Piedra redonda, irregular [Cv]. 4. Persona mal fecha y de baxa estatura [Cv]. 5. Neñu revolvín [PSil]. 6. Persona baxa y revolvina [PSil]. Amestadura del intensivu re- con nome ast. noyu (cfr. nuedu). La perda de la -y-, *renóu, favoreció la disimilación → renói; sobro ast. renoyu foi posible un axetivu deriváu renoyudu (cfr. nuedu).
renoyudu, a, o*
📖: renoyudu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<renuyudu [Cv].>(TEST)
  1. renoyudu
  2. renuyudu
    • Cv
Con noyos o nuedos, retorcíu, malfechu, de forma arredon- diada ya irregular [Cv].
  1. 1. Con noyos o nuedos, retorcíu, malfechu, de forma arredon- diada ya irregular [Cv].
Cfr. renoyu.
renra, la
📖: renra
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<renda [y Vd].>(TEST)
  1. renra
    • Vd
  2. renda
    • y Vd
Bola de barru o cristal o aceru cola que xueguen los neños a les caniques o banzones [Vd. Tox]. Cfr. ren, el.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Bola de barru o cristal o aceru cola que xueguen los neños a les caniques o banzones [Vd. Tox]. Cfr. <i class="della">ren</i>, <i class="della">el</i>.
renrén, el
📖: renrén
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Daqué que fadia de contino [Tb]: <i class="della">Tol</i>(TEST)
  1. renrén
    • Tb
  2. Daqué que fadia de contino [Tb]: <i class="della">Tol</i
día anda con un renrén que nun yas a aguantar [Tb].
  1. 1. <i class="della">día</i> <i class="della">anda</i> <i class="della">con</i> <i class="della">un</i> <i class="della">renrén </i><i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">yas</i> <i class="della">a</i> <i class="della">aguantar</i> [Tb].
Posible formación nominal d’aniciu onomatopéyicu onde la sílaba ren, repetida, fai referencia a un ruíu molestu y con- tinuu.
rensía, la*
📖: rensía
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rinsía [Oc].>(TEST)
  1. rensía
  2. rinsía
    • Oc
Cast. rencor [Oc]: Xuacu entuvía-y guarda rinsía [Oc].
  1. 1. Cast. <i class="della">rencor</i> [Oc]: <i class="della">Xuacu</i> <i class="della">entuvía-y</i> <i class="della">guarda</i> <i class="della">rinsía</i> [Oc].
Cfr. reñer.
rensiosu, a, {o}
📖: rensiosu
🔤: , a, {o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,, {o}
<rinsiosu [Oc].>(TEST)
  1. rensiosu
    • Cp
  2. rinsiosu
    • Oc
Con rensía [Cp. Oc]: Son mui rinsiosos [Oc]. Cfr. reñer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Con rensía [Cp. Oc]: <i class="della">Son</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">rinsiosos</i> [Oc]. Cfr. <i class="della">reñer</i>.
renta, la
📖: renta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<renda [JH].>(TEST)
  1. renta
    • Sr
    • Ri
    • Tb
    • Sm
    • Lln
  2. renda
    • JH
Cast. renta [Ac. Sr. Ri. Tb. JH]: Llabres o non llabres renda me pagues [JH]: Llevarálo en renta [Sr]. //Renta suelta ‘carga qu’un llabrador pagaba a un señor o a la Ilesia pol embargu d’una finca’ [Sm (= foru)]. //Vender la renta en mercáu ‘ven- der el conxuntu de quesos y mantega destinaos a la venta en vez d’al consumu familiar’ [Lln (P)].
  1. 1. Cast. <i class="della">renta </i>[Ac. Sr. Ri. Tb. JH]: <i class="della">Llabres o non llabres renda me</i> <i class="della">pagues</i> [JH]: <i class="della">Llevarálo</i> <i class="della">en</i> <i class="della">renta</i> [Sr]. //<i class="della">Renta</i> <i class="della">suelta</i> ‘carga qu’un llabrador pagaba a un señor o a la Ilesia pol embargu d’una finca’ [Sm (= foru)]. //<i class="della">Vender</i> <i class="della">la</i> <i class="della">renta</i> <i class="della">en</i> <i class="della">mercáu</i> ‘ven- der el conxuntu de quesos y mantega destinaos a la venta en vez d’al consumu familiar’ [Lln (P)].
a) et ista renda quae de ista hereditate potueritis semper habere 1184(or.) [SP-I/84] ela mia medietate de la renda que deuie auer ennos molinos 1214(or.) [MSAH-V/87] ducentos morabetinos in renda de sale 1219 (s. xiv) [SV/97] diedes de renda por el fruto destas villas ocho modios de escanda 1222 (t. 1361) [SB/207] pagar istam iam dictam rendam 1233(or.) [SV/159] detis nobis renda de illa unoquoque anno ad festum Sancti Martini 1234(or.) [SP-I/154] teneat totum et det nobis ista renda al plazo 1234(or.) [SP- I/154] hie deuedes a tener esta renda ata ses annos 1235(or.) [SV/74] no mi pago elas mias rendas ne mi dio 1249(or.) [MCar- II/316] las rendas de las mias heredades 1250(or.) [ACL/170] en tal lugar ho en tal semblacia a dos duplo elo renda 1255(or.) [ACL/280] de la renda que se destas heredades leuantar 1260(or.) [ACL/365] non dey maor renda 1260(or.) [ACL/373] fique en aluedrio del cabillo de ye otorgar ela renda o non 1263 (s. xiii?) [ACL/410] diessen enna renda de los muros 1269 (s. xiii) [ACL/499] principal pagador tanbien enna renda commo enna pena 1289(or.) [SP-I/278] pagar ante la pena e despos la renda e pagar todo 1289(or.) [SP-I/278] el que las toma pague la renda al sennor cada anno s. xiii(or.) [FX/324] a plazer del dicho cabildo lexo la renda de lla casa 1308(or.) [ACL-IX/137] uuestra escoyençia sea que demandedes esta renda a mi 1325(or.) [ACL-IX/294] le acudian con los fueros e renda de las dichas tierras labra- dias 1480 [APEUSARIEG/131] b) ye el conuiento por la rienda destas villas e so vestiario 1222 (t. 1361) [SB/207] sacar esta heredat ne esta rienda del monesterio 1235(or.) [VVS/114] el monesterio liure que nunqua mas de esta rienda de suso dicha /S. Pedro de Eslonza 1241 [STAAFF/126] por rienda e por conosciencia 1251 [SPE-I/465] devedes nos dar de rienda della cada un anno ... I morabetin 1255(or.) [SP-I/187] dar a nos de rienda della cada un anno II morabetinos 1255(or.) [SP-I/187] deve dar a nos XII soldos de rienda della casa un anno 1255(or.) [SP-I/187] ela rrienda de la mia casa 1268(or.) [ACL/480] se tuuiessen estas cosas por rienda 1269 (s. xiii) [ACL/498] ata que las vinnas sean en_vinadas non deuedes minguarnos de la rienda 1269 [DCO-II/97] que aya ela rienda dela en toda uida del clerigo 1270(or.) [ACL-VIII/6]
las tierras que son dadas por cierta rienda s. xiii(or.) [FX/324] por rienda de la dicha iugueria 1317(or.) [MCar-II/335] la dicha rienda de la collecha que se acabo 1327(or.) [SP- II/29] assi commo suel andar en rienda del Sant Martino que passo 1349(or.) [SP-II/264] faziendollos relaxo del terçio de todas las dichas riendas 1352(or.) [CLO/165] c) quanta renta cadanno den al abbat 1231 (s. xiii) [MSAH- V/180] XX morabetinos cada anno de renta dellas 1252(or.) [MSAH-V/258] otras casas que adobo e refizo hy e quitaronle de la renta 1288(or.) [ACL-VIII/350] se alguna cosa sobellase de las rentas deste anno 1331(or.) [ACL-IX/353] auemos ia despendidos todas las rentas que ouiemos oguan- no de los logares 1333(or.) [SB/245] pagar ante el interesse e despues la renta 1364(or.) [SP- II/395] toda la renta e esquilmos de toda la mio hereda e lantado 1448(or.) [SB/338] dono a la dicha iglesia e annado a la dicha renta 1471(or.) [VC-I/274] derechos de vaquero e renta e aventicios que los ayan 1509((or.) [MSMV/538] Mas volviendo a lo que más nos tien cuenta.../¡Qué bien aprovenchada está lla espiga!,/isti año sobra a todos della renta,/mas el pasadu ñon-yos quedó miga [BAúxa, Sueños (Poesíes 17-20)] d) gueresçer todas las vençones e enpenas o rientas para sien- pre 1347 (t.1347) [SP-II/233] tenian rientas del dicho cabildo ante de las mortandades 1352(or.) [CLO/164]
  1. a)
  2. et ista renda quae de ista hereditate potueritis semper habere
  3. 1184(or.) SP-I/84
  4. ela mia medietate de la renda que deuie auer ennos molinos
  5. 1214(or.) MSAH-V/87
  6. ducentos morabetinos in renda de sale
  7. 1219 (s. xiv) SV/97
  8. diedes de renda por el fruto destas villas ocho modios de escanda
  9. 1222 (t. 1361) SB/207
  10. pagar istam iam dictam rendam
  11. 1233(or.) SV/159
  12. detis nobis renda de illa unoquoque anno ad festum Sancti Martini
  13. 1234(or.) SP-I/154
  14. teneat totum et det nobis ista renda al plazo
  15. 1234(or.) SP- I/154
  16. hie deuedes a tener esta renda ata ses annos
  17. 1235(or.) SV/74
  18. no mi pago elas mias rendas ne mi dio
  19. 1249(or.) MCar- II/316
  20. las rendas de las mias heredades
  21. 1250(or.) ACL/170
  22. en tal lugar ho en tal semblacia a dos duplo elo renda
  23. 1255(or.) ACL/280
  24. de la renda que se destas heredades leuantar
  25. 1260(or.) ACL/365
  26. non dey maor renda
  27. 1260(or.) ACL/373
  28. fique en aluedrio del cabillo de ye otorgar ela renda o non
  29. 1263 (s. xiii?) ACL/410
  30. diessen enna renda de los muros
  31. 1269 (s. xiii) ACL/499
  32. principal pagador tanbien enna renda commo enna pena
  33. 1289(or.) SP-I/278
  34. pagar ante la pena e despos la renda e pagar todo
  35. 1289(or.) SP-I/278
  36. el que las toma pague la renda al sennor cada anno s. xiii(or.)
  37. FX/324
  38. a plazer del dicho cabildo lexo la renda de lla casa
  39. 1308(or.) ACL-IX/137
  40. uuestra escoyençia sea que demandedes esta renda a mi
  41. 1325(or.) ACL-IX/294
  42. le acudian con los fueros e renda de las dichas tierras labra- dias
  43. 1480 APEUSARIEG/131
  44. b) ye el conuiento por la rienda destas villas e so vestiario
  45. 1222 (t. 1361) SB/207
  46. sacar esta heredat ne esta rienda del monesterio
  47. 1235(or.) VVS/114
  48. el monesterio liure que nunqua mas de esta rienda de suso dicha /S. Pedro de Eslonza
  49. 1241 STAAFF/126
  50. por rienda e por conosciencia
  51. 1251 SPE-I/465
  52. devedes nos dar de rienda della cada un anno ... I morabetin
  53. 1255(or.) SP-I/187
  54. dar a nos de rienda della cada un anno II morabetinos
  55. 1255(or.) SP-I/187
  56. deve dar a nos XII soldos de rienda della casa un anno
  57. 1255(or.) SP-I/187
  58. ela rrienda de la mia casa
  59. 1268(or.) ACL/480
  60. se tuuiessen estas cosas por rienda
  61. 1269 (s. xiii) ACL/498
  62. ata que las vinnas sean en_vinadas non deuedes minguarnos de la rienda
  63. 1269 DCO-II/97
  64. que aya ela rienda dela en toda uida del clerigo
  65. 1270(or.) ACL-VIII/6

  66. las tierras que son dadas por cierta rienda s. xiii(or.)
  67. FX/324
  68. por rienda de la dicha iugueria
  69. 1317(or.) MCar-II/335
  70. la dicha rienda de la collecha que se acabo
  71. 1327(or.) SP- II/29
  72. assi commo suel andar en rienda del Sant Martino que passo
  73. 1349(or.) SP-II/264
  74. faziendollos relaxo del terçio de todas las dichas riendas
  75. 1352(or.) CLO/165
  76. c) quanta renta cadanno den al abbat
  77. 1231 (s. xiii) MSAH- V/180
  78. XX morabetinos cada anno de renta dellas
  79. 1252(or.) MSAH-V/258
  80. otras casas que adobo e refizo hy e quitaronle de la renta
  81. 1288(or.) ACL-VIII/350
  82. se alguna cosa sobellase de las rentas deste anno
  83. 1331(or.) ACL-IX/353
  84. auemos ia despendidos todas las rentas que ouiemos oguan- no de los logares
  85. 1333(or.) SB/245
  86. pagar ante el interesse e despues la renta
  87. 1364(or.) SP- II/395
  88. toda la renta e esquilmos de toda la mio hereda e lantado
  89. 1448(or.) SB/338
  90. dono a la dicha iglesia e annado a la dicha renta
  91. 1471(or.) VC-I/274
  92. derechos de vaquero e renta e aventicios que los ayan
  93. 1509((or.) MSMV/538
  94. Mas volviendo a lo que más nos tien cuenta.../¡Qué bien aprovenchada está lla espiga!,/isti año sobra a todos della renta,/mas el pasadu ñon-yos quedó miga
  95. BAúxa, Sueños (Poesíes 17-20)
  96. d) gueresçer todas las vençones e enpenas o rientas para sien- pre
  97. 1347 (t.1347) SP-II/233
  98. tenian rientas del dicho cabildo ante de las mortandades
  99. 1352(or.) CLO/164
Del llat. *rĕndĭta variante del participiu llat. rĕddĭta del ver- bu reddere ‘devolver’, ‘pagar’, ‘entregar’, ‘producir’ (old) con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (dcech s.v. rendir). Martínez Álvarez (1983: 423) camienta que pudo dase influxu de prehendere sobro reddere lo que fadría entender *rendita por reddita. Tamién alvierte que pudo dase la influen- cia de uendita > venta fuxendo de colisión con *retina > rien- da 1 (cfr.) pero siempre ye enguedeyoso afitalo darréu que na documentación ast. sí se conseña venta (cfr.) pero, al empar, tamién hai dalgún niciu de venda. La documentación del domi- niu ástur (magar tolos problemes d’abreviatures) fadríanos ver, siguiendo la cantidá vocálica almitida por Corominas-Pascual (*rĕndĭta), una diptongación esperable tanto nos frecuentes da- tos ufiertaos en §b como nos escasos ufríos en §d; nos demás casos l’ausencia de diptongación oblíganos a entender tanto
  1. renda (§b) como renta (§c) como deverbales o términos pe- rinfluyíos pol verbu *rĕndita → *renditāre > ast. rentar (cfr.) cola variante minoritaria rendar (cfr. rentar) que ta na base del verbu arrendar (cfr.), cola amestadura d’una a- protética o con- tinuadora del llat. ad-. L’asitiamientu de les dos series (con d, con t) débese al procesu evolutivu según que, nos destremaos falantes, tardare más o menos la ĭ átona en desaniciase. Lo mes- mo vese nos documentaos “rendero” y “rentero” (cfr. renteru) que presenten una amestanza del suf. en -ārius que pue llueu tener usos axetivos. Un testu ast. del sieglu xiv inxer lo que podría paecer un masc. de rienda, “rendos” (en plural) pero desconocemos si tuvo daqué emplegu nel idioma o si ye un tra- camundiu gráficu: en tomar las dichas riendas ho en dexarlas en los rendos por en su vida faziendollos relaxo del terçio de todas las dichas riendas 1352(or.) [CLO/165]
  2. 1352(or.) CLO/165
rentar
📖: rentar
🏗️: NO
✍️: NO
Producir en renta [Tb. Md]: <i class="della">La</i>(TEST)
  1. rentar
    • Tb
  2. Producir en renta [Tb. Md]: <i class="della">La</i
campa nun me renta un duru [Tb].
  1. 1. <i class="della">campa</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">me</i> <i class="della">renta</i> <i class="della">un</i> <i class="della">duru</i> [Tb].
a) de quanta rrienda rendaren estos heredamentos ia dechos que uos yo do 1298 [MB-II/147] riendan çiento e cinquaenta maravedis segondo la rienda que agora estan arrendadas 1318 (t. 1318) [CLO/120] b) los fructos e esquilmos que podieron rentar e rendieron las dichas tierras 1409(or.) [SP-III/176] aforarnos las dichas tierras et vinnas que para sienpre ren- ten a vos 1429(or.) [SP-III/296] la dicha fanega descanda todos los otros frutos rema- nesçientes e que rentare 1440(or.) [SP-III/396] los esquilmos que la dicha terçia parte del dicho molino ha rentado 1442(or.) [SP-III/415] rentavan en cada un anno veynte e quatro çelemines de pan por_mediado 1447(or.) [SP-III/444] se yva a despoblar e costara maes repararla que rentara 1458(or.) [SP-IV/71] para poder rentar mucho avian mester grandes travayos e costos 1490(1490) [SP-IV/318]
  1. a) de quanta rrienda rendaren estos heredamentos ia dechos que uos yo do
  2. 1298 MB-II/147
  3. riendan çiento e cinquaenta maravedis segondo la rienda que agora estan arrendadas
  4. 1318 (t. 1318) CLO/120
  5. b) los fructos e esquilmos que podieron rentar e rendieron las dichas tierras
  6. 1409(or.) SP-III/176
  7. aforarnos las dichas tierras et vinnas que para sienpre ren- ten a vos
  8. 1429(or.) SP-III/296
  9. la dicha fanega descanda todos los otros frutos rema- nesçientes e que rentare
  10. 1440(or.) SP-III/396
  11. los esquilmos que la dicha terçia parte del dicho molino ha rentado
  12. 1442(or.) SP-III/415
  13. rentavan en cada un anno veynte e quatro çelemines de pan por_mediado
  14. 1447(or.) SP-III/444
  15. se yva a despoblar e costara maes repararla que rentara
  16. 1458(or.) SP-IV/71
  17. para poder rentar mucho avian mester grandes travayos e costos
  18. 1490(1490) SP-IV/318
Cfr. renta.
renteru, a, o*
📖: renteru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rentera [Ay. Ar].>(TEST)
  1. renteru
  2. rentera
    • Ay
    • Ar
Que da lleche con muncha mantega (una vaca) [Ay. Ar].
  1. 1. Que da lleche con muncha mantega (una vaca) [Ay. Ar].
Formación axetiva derivada de renta (cfr.). Semánticamente una (vaca) rentera aludiría a aquélla que, por cuenta la so producción, llogra una renta o val pa pagar una renta.
renteru, a, el/la
📖: renteru
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<renteiru [Tb. Sm. Pzu. Tox]. renteru [Lln]. rinteiru [Oc]. +rintiru/rintera [Ri]. //renteiro [Eo]. rendeiro [Eo].>(TEST)
  1. renteru
    • Cg
  2. renteiru
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • Tox
  3. renteru
    • Lln
  4. rinteiru
    • Oc
  5. rintiru/rintera metafonía
    • Ri
  6. renteiro eonaviego
    • Eo
  7. rendeiro
    • Eo

El qu’arrienda [Lln], colonu [Cg. Tb. Sm. Pzu. Tox. Oc. /Eo/]. Persona que lleva una finca n’arriendu [Ri. PSil].
  1. 1. <br class="della">El qu’arrienda [Lln], colonu [Cg. Tb. Sm. Pzu. Tox. Oc. /Eo/]. Persona que lleva una finca n’arriendu [Ri. PSil].
a) las derechuras del veisamano e un rendeiro de toda la feli- gresia 1257 (c.) [SB/213] los renderos de Illes XXX maravedis 1275(or.) [CLO/93] mios renderos dessi mio prestamo 1285(or.) [DOLLA- I/115]:Uv si demanda ovierdes contra mi rendero ho contra nos fiado- res sobresta razon 1301(or.) [SP-I/323] si demandarnos abadessa ovierdes contra nos renderos so- bredichos 1314(or.) [SP-I/393] si demanda ovierdes vos abbadessa contra nos rendero e fia- dor 1327(or.) [SP-II/29] quel prinçipal rendero que me meteo por fiador esta presente 1335(or.) [SP-II/124] et yo rendero e nos fiadores sobredichos obligamos a nos 1343(or.) [SP-II/199] tanbien yo rendero commo nos los dichos fiadores 1352(or.) [SP-II/304] fomos requeridos e affrontados por los renderos personas canonigos e conpanneros 1352(or.) [CLO/164] todos los renderos que las dichas riendas tenian en aquel tiempo 1352(or.) [CLO/164] yera mellor dexar las riendas a los renderos que las tenian 1352(or.) [CLO/166] tanbien yo rendero commo yo fiador obligamos annos 1364(or.) [SP-II/402] Et los renderos del conÇeio no los an de partir [los salmo- nes] nin vender sin los renderos de obispo [LJurisd 153] dar la meetat por atenpa en los arvoles a los renderos 1413(or.) [SP-III/193] el dicho Rodrigo Alfonso de Açes rendero 1447(or.) [SP- III/441] sus subçesores et procuradores e renderos del dicho mones- terio 1448(or.) [SP-III/457] tanto por tanto commo por ellos dio el postrumero rendero 1469(or.) [SP-IV/127] fuestes primero rendero que aforastes los dichos bienes al dicho monesterio 1469(or.) [SP-IV/127] rendera que soe de la renta de Varsana 1470?(or.) [VC- II/268] renderos e labradores sobre razon de la terçia parte de las heredades 1491 (t.) [SP-IV/328] - ara en ello todo aquello que buen rendero deve azer 1516 (t.) [SP-IV/444] b) Juan Suarez de Trejo e Alvar Rodriguez que_lo llantaran quando eran renteros 1427 [DCO-IV/383] renteros por la dicha iglesia de la renta del Redral 1492(or.) [VC-II/323]
  1. a) las derechuras del veisamano e un rendeiro de toda la feli- gresia
  2. 1257 (c.) SB/213
  3. los renderos de Illes XXX maravedis
  4. 1275(or.) CLO/93
  5. mios renderos dessi mio prestamo 1285(or.) [DOLLA
  6. I/115]:Uv si demanda ovierdes contra mi rendero ho contra nos fiado- res sobresta razon
  7. 1301(or.) SP-I/323
  8. si demandarnos abadessa ovierdes contra nos renderos so- bredichos
  9. 1314(or.) SP-I/393
  10. si demanda ovierdes vos abbadessa contra nos rendero e fia- dor
  11. 1327(or.) SP-II/29
  12. quel prinçipal rendero que me meteo por fiador esta presente
  13. 1335(or.) SP-II/124
  14. et yo rendero e nos fiadores sobredichos obligamos a nos
  15. 1343(or.) SP-II/199
  16. tanbien yo rendero commo nos los dichos fiadores
  17. 1352(or.) SP-II/304
  18. fomos requeridos e affrontados por los renderos personas canonigos e conpanneros
  19. 1352(or.) CLO/164
  20. todos los renderos que las dichas riendas tenian en aquel tiempo
  21. 1352(or.) CLO/164
  22. yera mellor dexar las riendas a los renderos que las tenian
  23. 1352(or.) CLO/166
  24. tanbien yo rendero commo yo fiador obligamos annos
  25. 1364(or.) SP-II/402
  26. Et los renderos del conÇeio no los an de partir [los salmo- nes] nin vender sin los renderos de obispo
  27. LJurisd 153
  28. dar la meetat por atenpa en los arvoles a los renderos
  29. 1413(or.) SP-III/193
  30. el dicho Rodrigo Alfonso de Açes rendero
  31. 1447(or.) SP- III/441
  32. sus subçesores et procuradores e renderos del dicho mones- terio
  33. 1448(or.) SP-III/457
  34. tanto por tanto commo por ellos dio el postrumero rendero
  35. 1469(or.) SP-IV/127
  36. fuestes primero rendero que aforastes los dichos bienes al dicho monesterio
  37. 1469(or.) SP-IV/127
  38. rendera que soe de la renta de Varsana 1470?(or.)
  39. VC- II/268
  40. renderos e labradores sobre razon de la terçia parte de las heredades
  41. 1491 (t.) SP-IV/328
  42. - ara en ello todo aquello que buen rendero deve azer
  43. 1516 (t.) SP-IV/444
  44. b) Juan Suarez de Trejo e Alvar Rodriguez que_lo llantaran quando eran renteros
  45. 1427 DCO-IV/383
  46. renteros por la dicha iglesia de la renta del Redral
  47. 1492(or.) VC-II/323
Cfr. rienda & renta.
renuberu, el*
📖: renuberu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><renubero [Ar]. reñuberu [Llomb. Bard. Mar]. riñubeiru [Vg]. renubeiru [Sm. Md. Sm (Cv). Bab. PSil]. rinubeiru [Pzu. As]. ///<ident class="della" level="1"></ident>/renubleiru [Cn (M. F)].>(TEST)
  1. renuberu
  2. ident class="della" level="1"></ident><renubero
    • Ar
  3. reñuberu
    • Llomb
    • Bard
    • Mar
  4. riñubeiru
    • Vg
  5. renubeiru
    • Sm
    • Md
    • Sm (Cv)
    • Bab
    • PSil
  6. rinubeiru
    • Pzu
    • As
  7. <ident class="della" level="1"></ident>/renubleiru infl. cast.
    • Cn (M
    • F)
Diablu de les nubes [Ar]. Personaxe fabulosu que con forma d’home fuerte y con gran sombreru, anda peles nubes en día de truena [Sm]. Personaxe mitolóxicu que forma les nubes [As]. Personaxe mitolóxicu encargáu de tresportar les nubes d’un llau pa otru [Cn (F)]: Con esi sombreirón tas bien feu, pareces al Renubleiru [Cn]. Criatura mítica metida nes nubes (y que, ente otres diablures, arranca’l pelo de les cabres, etc., y prueba d’ello ye que s’atopen pelos y coses pel estilu nel granizu) [Cn (M)]. Ser fantásticu del que se diz que tien in- fluencia nes tormentes [PSil. Vg]. Ser imaxinariu, siempre in- comodáu, que dispón de los fenómenos atmosféricos, lluvia, nieve, xarazu y, sobre too, truenos y rellámpagos [Llomb]. Bruxu que cai de les nubes mentanto dura la truena [Bard] y toma forma humana entós con oxetu de tresmitir mal de güe- yu y ser portador de calamidaes pa persones y tierres semaes [Mar]. Espíritu maliñu [Sm (Cv)]. 2. Rapaz inquietu, revol- vín y violentu [Sm (Cv)]. Ser pequeñu [Bab]. 3. Individuu de mal xeniu [Vg]. Home que s’enfada davezu y pon mala cara [Ar]. Persona de curtiu valor moral y material [As]. 4. Truenu [Pzu]. 5. Nublina baxo y trupo [Md]. Cfr. nube.
  1. Diablu de les nubes [Ar]. Personaxe fabulosu que con forma d’home fuerte y con gran sombreru, anda peles nubes en día de truena [Sm]. Personaxe mitolóxicu que forma les nubes [As]. Personaxe mitolóxicu encargáu de tresportar les nubes d’un llau pa otru [Cn (F)]: Con esi sombreirón tas bien feu, pareces al Renubleiru [Cn]. Criatura mítica metida nes nubes (y que, ente otres diablures, arranca’l pelo de les cabres, etc., y prueba d’ello ye que s’atopen pelos y coses pel estilu nel granizu) [Cn (M)]. Ser fantásticu del que se diz que tien in- fluencia nes tormentes [PSil. Vg]. Ser imaxinariu, siempre in- comodáu, que dispón de los fenómenos atmosféricos, lluvia, nieve, xarazu y, sobre too, truenos y rellámpagos [Llomb]. Bruxu que cai de les nubes mentanto dura la truena [Bard] y toma forma humana entós con oxetu de tresmitir mal de güe- yu y ser portador de calamidaes pa persones y tierres semaes [Mar]. Espíritu maliñu [Sm (Cv)]. 2. Rapaz inquietu, revol- vín y violentu [Sm (Cv)]. Ser pequeñu [Bab]. 3. Individuu de mal xeniu [Vg]. Home que s’enfada davezu y pon mala cara [Ar]. Persona de curtiu valor moral y material [As]. 4. Truenu [Pzu]. 5. Nublina baxo y trupo [Md].
  2. Md
  3. Cfr. nube.
renueva, la
📖: renueva
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. renueva
Renovación de finques o xurisdicciones [Tor]. Cfr. renuevu.
  1. Renovación de finques o xurisdicciones [Tor].
  2. Tor
  3. Cfr. renuevu.
renuevu, el*
📖: renuevu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><renuovu [Tox]. //renovo [Eo].>(TEST)
  1. renuevu
  2. ident class="della" level="1"></ident><renuovu
    • Tox
  3. renovo eonaviego
    • Eo
Tallu, cogollu que se mete na tierra al plantar [Tox (= xota)]. Añal d’un árbol llueu de podáu [/Eo/]. et per illum cippum de illa castaniare tras Illum furnum et per Illum salice qui stat Inter nos aquetto et per Illos no- cetos usque In Illo casare de lallino, et per Illum succum que dedi ego Flabianus antea pro Illo renobo, et per illas cerasiares que conparastis 978(or.) [SV/55] solidos xiii et medio de uino de renobo 978(or.) [ACL/261] pro illa cebaria de renobo 979(or.) [ACL/269] II quartellas de ciuaria et amatauimus tiui ipso renouo 994(or.) [ACL/77] eminas U de uino qui fuerunt de renouo 994(or.) [ACL/77] pro uino de renobo que non abuit unde conplire 1015(or.) [ACL/302] X quartas de uino de renobo 1045(or.) [ACL/192] que uobis debebamus dare de renouo 1047 (s. xii) [MSAH- II/171] IIII solidos que lexastis de renouo 1049 (s. xii) [MSAH- II/221]
II almudes de cibaria que uobis debebamus dare de renouo 1049 (s. xii) [MSAH-II/224] pro deuitum de renouo de pane modios XX 1082(or.) [SV/158] una emina de uino de renouo 1084(or.) [MSAH-III/112] et inter illo renobo inter uino et pane et uestire et calziamen- ta 1085(or.) [MSAH-III/119] de uino de renouo et staba emina de uino in X solidos de argento 1085 [SPE-I/152] Podría ser un deverbal de renouāre ‘restaurar’, ‘renovar’, ‘alitar’ (old), como almite García de Diego (deeh), quiciabes dende’l participiu fuerte *renŏuus, -a, -um averáu a lelmal que diz que se trata d’un sust. deriváu de renouo, are (s.v. renouo). Tamién dende’l femenín xustifícase renueva (
  1. Tallu, cogollu que se mete na tierra al plantar [Tox (= xota)]. Añal d’un árbol llueu de podáu [/Eo/]. et per illum cippum de illa castaniare tras Illum furnum et per Illum salice qui stat Inter nos aquetto et per Illos no- cetos usque In Illo casare de lallino, et per Illum succum que dedi ego Flabianus antea pro Illo renobo, et per illas cerasiares que conparastis
  2. 978(or.) SV/55
  3. solidos xiii et medio de uino de renobo
  4. 978(or.) ACL/261
  5. pro illa cebaria de renobo
  6. 979(or.) ACL/269
  7. II quartellas de ciuaria et amatauimus tiui ipso renouo
  8. 994(or.) ACL/77
  9. eminas U de uino qui fuerunt de renouo
  10. 994(or.) ACL/77
  11. pro uino de renobo que non abuit unde conplire
  12. 1015(or.) ACL/302
  13. X quartas de uino de renobo
  14. 1045(or.) ACL/192
  15. que uobis debebamus dare de renouo
  16. 1047 (s. xii) MSAH- II/171
  17. IIII solidos que lexastis de renouo
  18. 1049 (s. xii) MSAH- II/221

  19. II almudes de cibaria que uobis debebamus dare de renouo
  20. 1049 (s. xii) MSAH-II/224
  21. pro deuitum de renouo de pane modios XX
  22. 1082(or.) SV/158
  23. una emina de uino de renouo
  24. 1084(or.) MSAH-III/112
  25. et inter illo renobo inter uino et pane et uestire et calziamen- ta
  26. 1085(or.) MSAH-III/119
  27. de uino de renouo et staba emina de uino in X solidos de argento
  28. 1085 SPE-I/152
  29. Podría ser un deverbal de renouāre ‘restaurar’, ‘renovar’, ‘alitar’ (old), como almite García de Diego (deeh), quiciabes dende’l participiu fuerte *renŏuus, -a, -um averáu a lelmal que diz que se trata d’un sust. deriváu de renouo, are (s.v. renouo). Tamién dende’l femenín xustifícase renueva (
cfr.).
renuncia, la*
📖: renuncia
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<reñuncia [JH].>(TEST)
  1. renuncia
  2. reñuncia
    • JH
Cast. renuncia [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">renuncia</i> [JH].
Cfr. arrenunciu.
“renunciación”
📖: “renunciación”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “renunciación”
Cfr. arrenunciación.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">arrenunciación</i>.
renunciamientu*
📖: renunciamientu*
🏗️: SI
✍️: NO
Nome conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i>(TEST)
  1. renunciamientu*
  2. Nome conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i
renunciamiento de don Pedro Bono presentamos a vos don
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">renunciamiento</i> <i class="della">de</i> <i class="della">don</i> <i class="della">Pedro</i> <i class="della">Bono</i> <i class="della">presentamos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">vos</i> <i class="della">don</i>
Gonçalo Viello 1268 (t.1298) [SP-I/227]
  1. Gonçalo Viello
  2. 1268 (t.1298) SP-I/227
Cfr. arrenunciu.
renunciar
📖: renunciar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. renunciar
Cfr. arrenunciar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">arrenunciar</i>.
renxa, la
📖: renxa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">renxa,</b>(TEST)
  1. renxa
  2. b class="della">renxa,</b
la Escoba [AGO].
  1. 1. <b class="della">la </b>Escoba [AGO].
Cfr. renxir.
renxidoriu, el*
📖: renxidoriu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<renxidoiru [An]. rinxidoiru [An. Cv]. //renxidoiro [Eo].>(TEST)
  1. renxidoriu
  2. renxidoiru
    • An
  3. rinxidoiru
    • An
    • Cv
  4. renxidoiro eonaviego
    • Eo
Refuelgu, aliendu fuerte y ruidosu de persones y animales [Cv. Tox. /Eo/]. Ruíu producíu al respirar [An]: El renxidoiru del vieyu nun dexa durmir [An]. Cfr. renxir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Refuelgu, aliendu fuerte y ruidosu de persones y animales [Cv. Tox. /Eo/]. Ruíu producíu al respirar [An]: <i class="della">El</i> <i class="della">renxidoiru </i><i class="della">del</i> <i class="della">vieyu</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">dexa</i> <i class="della">durmir</i> [An]. Cfr. <i class="della">renxir</i>.
renxir
📖: renxir
🏗️: NO
✍️: NO
<rinxir [Pa. Sb. Cv. Vf (Cv). Tox. Oc. //Serandías (Eo)]. ransir [Tox].>(TEST)
  1. renxir
    • Pa
    • Sb
    • An
    • Oc
    • Cv
  2. rinxir [Pa
  3. Sb
  4. Cv
  5. Vf (Cv)
  6. Tox
  7. Oc
  8. Serandías (Eo)] eonaviego
  9. ransir
    • Tox
Respirar con dificultád [Pa. Sb. An. Oc]. Respirar con dalgún ruíu les persones o animales, sorrollar, cast. resollar [Cv]. 2. Xadear [Vf (Cv)]. 3. Cansar muncho [Tox]: Tou que non rinxo ‘nun puedo más’ [Tox]. 4. Meter ruíu los gatos como si tuvie- ren sorrolla [Oc]. 5. Arrastrar con trabayu un pesu grande [/ Serandías (Eo)/].
  1. 1. Respirar con dificultád [Pa. Sb. An. Oc]. Respirar con dalgún ruíu les persones o animales, sorrollar, cast. <i class="della">resollar </i>[Cv].
  2. 2. Xadear [Vf (Cv)].
  3. 3. Cansar muncho [Tox]: <i class="della">Tou</i> <i class="della">que</i> <i class="della">non</i> <i class="della">rinxo</i> ‘nun puedo más’ [Tox].
  4. 4. Meter ruíu los gatos como si tuvie- ren sorrolla [Oc].
  5. 5. Arrastrar con trabayu un pesu grande [/ Serandías (Eo)/].
Del llat. conseñáu nes gloses ringere ‘amosar los dientes’, ‘ruxir’, ‘reburdiar’ (em s.v. ringor) sigue ast. renxir y lo que paez la so variante rinchir (cfr.). Del mesmu aniciu ye ast. reñer (cfr.). Fónicamente ha alvertise: a) inseguranza na vocal deu- terotónica en contautu con nasal (rinxir, ransir); b) posibilidá de tresfonoxización de /S/ → /s/ como pasa dacuando ente les xiblantes (ghla §4.3.2.1. & 4.3.2.2). Un deverbal débil ye ast. renxíu (cfr.). En rellación etimolóxica ta l’ast. renxidoriu (cfr.). L’ast. renxa (cfr.) paez, de mano, un deverbal fuerte.
renxíu, el*
📖: renxíu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rinxíu [Md].>(TEST)
  1. renxíu
  2. rinxíu
    • Md
Respiración [Md].
  1. 1. Respiración [Md].
Deverbal débil de renxir (cfr.).
renyescar
📖: renyescar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. renyescar
Facer yesca [JH].
  1. 1. Facer yesca [JH].
2. Encender la yesca [JH]. Cfr. yesca.
reña, la
📖: reña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">riña</i>(TEST)
  1. reña
    • Sb
  2. Cast
  3. <i class="della">riña</i
[Sb]: Siempre anden en reñes [Sb]. ///Riña per san Xuan, paz pa tol añu [LC].
  1. 1. [Sb]: <i class="della">Siempre</i> <i class="della">anden</i> <i class="della">en</i> <i class="della">reñes</i> [Sb]. ///<i class="della">Riña</i> <i class="della">per</i> <i class="della">san </i><i class="della">Xuan,</i> <i class="della">paz</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">tol</i> <i class="della">añu</i> [LC].
Cfr. reñer.
reñar
📖: reñar
🏗️: NO
✍️: NO
Cfr. <i class="della">renal,</i>(TEST)
  1. reñar
  2. Cfr
  3. <i class="della">renal,</i
el.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">el</i>.
reñegu, el
📖: reñegu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">reniego</i>(TEST)
  1. reñegu
  2. Cast
  3. <i class="della">reniego</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. renegar.
reñella, la
📖: reñella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<riñel.la [Ay].>(TEST)
  1. reñella
    • Ca
  2. riñel.la
    • Ay
Reña [Ca. VBable. Ay], alderique, contienda, bronquina [JH]: Reñella de per San Xuan, paz pa tou ell añu [JH]. Cfr. reñer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Reña [Ca. VBable. Ay], alderique, contienda, bronquina [JH]: <i class="della">Reñella</i> <i class="della">de</i> <i class="della">per</i> <i class="della">San</i> <i class="della">Xuan,</i> <i class="della">paz</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">tou</i> <i class="della">ell</i> <i class="della">añu</i> [JH]. Cfr. <i class="della">reñer</i>.
reñer
📖: reñer
🏗️: NO
✍️: NO
<riñer [Llomb]. riñir [Lln. Cl. Pa. Cg. Ac. y Llg. Ay. Tb. Sm. Pr. Cv. Vd].>(TEST)
  1. reñer
    • Llg
    • Sr
    • Ca
    • Ll
    • Ri
  2. riñer
    • Llomb
  3. riñir
    • Lln
    • Cl
    • Pa
    • Cg
    • Ac
    • y Llg
    • Ay
    • Tb
    • Sm
    • Pr
    • Cv
    • Vd
Cast. reñir [Lln. Cl. Pa. Cg. Ac. Llg. Sr. Ca. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. PSil. Pr. Cv. Vd. Llomb. JH], disputar, reprender [Mar]: Nun reñas al guah.e [Llg]. Discutir [Llg. PSil]: Tuvieron re- ñendo por cuenta les madreñes [Llg]. 2. Correxir a dalgún con cierta enerxía [Ri]. ///Cuandu ún nun quier dos nun reñen [LBlanco].
  1. 1. Cast. <i class="della">reñir</i> [Lln. Cl. Pa. Cg. Ac. Llg. Sr. Ca. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. PSil. Pr. Cv. Vd. Llomb. JH], disputar, reprender [Mar]: <i class="della">Nun reñas al guah.e </i>[Llg]. Discutir [Llg. PSil]: <i class="della">Tuvieron re- </i><i class="della">ñendo</i> <i class="della">por</i> <i class="della">cuenta</i> <i class="della">les</i> <i class="della">madreñes</i> [Llg].
  2. 2. Correxir a dalgún con cierta enerxía [Ri]. ///<i class="della">Cuandu</i> <i class="della">ún</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">quier</i> <i class="della">dos</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">reñen </i>[LBlanco].
- Si yo mafayara allí/y tobiera el so cuchello,/anque so Mer- riñera/ñon dexara pies (castra) en ellos:/¡para que vie-
ren los canes/quian yera aquisti Llobeto! [Pérez del Río, Misterio (Poesíes 83-88)]
  1. - Si yo mafayara allí/y tobiera el so cuchello,/anque so Mer- riñera/ñon dexara pies (castra) en ellos:/¡para que vie-

  2. ren los canes/quian yera aquisti Llobeto!
  3. Pérez del Río, Misterio (Poesíes 83-88)
Del llat. de les gloses ringere ‘amosar los dientes’, ‘refun- fuñar’, ‘reprender’ (em), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; ghla §4.5.9) y ente los asturianos los siguientes: a) reñer; b) renxir (cfr.); c) ast. rincir (cfr.); d) rinciar (cfr.) si lu tenemos por variante en -iar del verbu rin- cir pero nesti casu quiciabes faiga falta almitir l’influxu de rancidāre (em) ‘facer poco prestosa una cosa’ (abf) lo que lu avera al ast. ranciar, variante de rancer (cfr.). Semánti- camente la idea de ‘facer ruíu’ (por reñer) y ‘molestar’ (por meter ruíu, por reñer...) favorez que s’averen dambos verbos y que se produzan intercambios semánticos y fónicos. Eso vese a les clares si facemos comparanza coles dos mesmes series que vuelven a surdir delantre de nós en renciella 1 y renciella 2 (cfr. ranciella). Siguiendo deduciendo consecuen- cies evolutives de los nuesos datos alvertimos que ye posible un deverbal de reñer nel ast. reña (cfr.) y nel so diminutivu en -ělla, reñella (cfr.). Deverbal de renxir sedría renxa (cfr.) que, con una incrementación diminutiva (como en reñella) sedría responsable de *renxella paralela a la que se llogra del corres- pondiente del verbu rinciar, esto ye, *rinciella *rencie- lla o ranciella 2 (cfr.). Dende’l yá citáu renxir (cola variante ransir) siguió’l deverbal con aniciu nel participiu débil rinxíu (cfr. renxíu); tamién del fuerte femenín renxa (o *ransa del citáu ransir). Un dim. col siguidor de -īcula n’amestanza con *ransa sedría responsable de *ransiya > *ransía, o ren- sía (cfr.) por inseguranza del vocalismu átonu, col so deriváu abondativu rensiosu, a, o (cfr.). Con reñer tamién ta en rella- ción etimolóxica l’ast. reñón, ona (cfr.), reñidor, ora (cfr.). Dende reñer féxose’l verbu reñuscar (cfr.).
reñidor, ora
📖: reñidor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<riñidor/ora [Sm]. reñior/ora [Ay].>(TEST)
  1. reñidor
    • Sr
    • Tb
  2. riñidor/ora
    • Sm
  3. reñior/ora
    • Ay
Que riñe con frecuencia [Sr. Ay. Tb. Sm]. Cfr. reñer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que riñe con frecuencia [Sr. Ay. Tb. Sm]. Cfr. <i class="della">reñer</i>.
reñil, el
📖: reñil
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<riñil [Qu. y Tb. y Sm. Md. Tox]. /////renil [Ca]. ranil [JH]. //ril [CCalbón (i). Mar. /Eo. Mánt/]. ////riles [/Berducedo (Oc)/].>(TEST)
  1. reñil
    • Rs
    • Pa
    • Tb
    • Sm
  2. riñil
    • Qu
    • y Tb
    • y Sm
    • Md
    • Tox
  3. renil dudoso (certainty = baxa)
    • Ca
  4. ranil
    • JH
  5. ril eonaviego
    • CCalbón (i)
    • Mar
    • /Eo
    • Mánt/
  6. riles variación de número
    • /Berducedo (Oc)/
Reñón [Rs. Pa. Cb (reñil). Ca. Qu. Md. PSil. /Eo. Mánt/. JH]: Duélenmi los reñiles [Pa]. Reñón del animal [Ar. JH]. Reñón del gochu, de la persona [Tb. Sm]. 2. Renaz, parte del cuerpu donde van los reñones [PSil]. 3. Coyón [CCalbón (i). Mar]: Tócame los riles [CCalbón (i)]. 4. Regodón, allargáu y mui pulimenáu [Os]. //-iles ‘reñones’ [Tox. Tb, Cn, (Oc). /Berdu- cedo (Oc)/]. //Tener cubiertu’l ranil ‘tener cubiertu’l reñón’ [JH]. //(Estar) como un renil ‘nun cortar (el cuchiellu)’ [Cb (/ reñil riñón’)]. como en las yerbas de aquellos puertos aún no han hecho reñil ni tomado asiento de substancia [Grangerías xviii: 900]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Reñón [Rs. Pa. Cb (reñil). Ca. Qu. Md. PSil. /Eo. Mánt/. JH]: <i class="della">Duélenmi</i> <i class="della">los</i> <i class="della">reñiles</i> [Pa]. Reñón del animal [Ar. JH]. Reñón del gochu, de la persona [Tb. Sm].
  3. 2. Renaz, parte del cuerpu donde van los reñones [PSil].
  4. 3. Coyón [CCalbón (i). Mar]: <i class="della">Tócame</i> <i class="della">los</i> <i class="della">riles</i> [CCalbón (i)].
  5. 4. Regodón, allargáu y mui pulimenáu [Os]. //-<i class="della">iles </i>‘reñones’ [Tox. Tb, Cn, (Oc). /Berdu- cedo (Oc)/]. //<i class="della">Tener cubiertu’l ranil </i>‘tener cubiertu’l reñón’ [JH]. //(<i class="della">Estar</i>) <i class="della">como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">renil</i> ‘nun cortar (el cuchiellu)’ [Cb (/ <i class="della">reñil </i>riñón’)]. <i class="della">como en las yerbas de aquellos puertos aún no han hecho</i> <i class="della">reñil</i> <i class="della">ni</i> <i class="della">tomado</i> <i class="della">asiento</i> <i class="della">de</i> <i class="della">substancia</i> [Grangerías xviii: 900]
criarán sangre, harán reñil [Grangerías xviii: 904] las ovejas solamente en junio y julio se deben ordeñar porque hasta junio necessitan las crías toda la leche para hacerse y criar reñil. Y si entrado agosto se les quita, es- tibarán de secaño, y morirán o enfermarán [Grangerías xviii: 906] Formación llograda con influxu del ast. reñón (cfr.) o dende’l so antecedente. Les variantes de tipu reñil, asina como la serie llograda a la so vera, xustifiquen la palatal [] de mou afaya- dizu. Casu destremáu ufre’l sinónimu ast. renil (→ ranil), con una -n- etimolóxica caltenida como [n] en Casu y nes fasteres centrales asturianes d’u cueye los datos JH; desaniciada -n- > [ø] nes fales más occidentales g-asturianes y g-lleoneses onde’l resultáu ril (que s’adientra más a oriente)ta nel aniciu del ver- bu rilar (cfr.) con un deverbal rilu, a, o (cfr.) d’u se fexo un deriváu rileru (cfr.). Ello empobina a pescanciar qu’ast. renil, etc. ye un posible deriváu del llat. rēn renis [ > ast. ren (cfr.)], *renīle, qu’acoyemos como variante del llat. renāle (em s.v. rēnes, -um), con continuadores hispánicos (deeh s.v. *renīle). Dende reñil foi posible algamar un verbu *reñilar que cono- cemos pel deverbal ast. reñilada (cfr.) si nun se trata d’una formación abondativa en -ata. Dende renil llogróse un verbu *arranilar conocíu pel participiu arraniláu (cfr. arreniláu). La monografía dialeutal de Cabranes (Cb) ufre un niciu claru de les dos tendencies qu’empobinen a reñil y a renil favoreciéndo- se asina una especialización semántica ente reñil ‘reñón’ frente a renil [na espresión como un renil ‘(cuchiellu) que nun corta (por tener les cualidaes de la piedra o del reñón)’]. Semántica- mente, n’efeutu, le definiciones conseñaes al entamu faen ver una referencia al reñón y al llugar d’asitiamientu xunto a otra que resulta una comparanza col coyón y cola piedra.
  1. criarán sangre, harán reñil
  2. Grangerías xviii: 904
  3. las ovejas solamente en junio y julio se deben ordeñar porque hasta junio necessitan las crías toda la leche para hacerse y criar reñil. Y si entrado agosto se les quita, es- tibarán de secaño, y morirán o enfermarán
  4. Grangerías xviii: 906
  5. Formación llograda con influxu del ast. reñón (cfr.) o dende’l so antecedente. Les variantes de tipu reñil, asina como la serie llograda a la so vera, xustifiquen la palatal [] de mou afaya- dizu. Casu destremáu ufre’l sinónimu ast. renil (→ ranil), con una -n- etimolóxica caltenida como [n] en Casu y nes fasteres centrales asturianes d’u cueye los datos JH; desaniciada -n- > [ø] nes fales más occidentales g-asturianes y g-lleoneses onde’l resultáu ril (que s’adientra más a oriente)ta nel aniciu del ver- bu rilar (cfr.) con un deverbal rilu, a, o (cfr.) d’u se fexo un deriváu rileru (cfr.). Ello empobina a pescanciar qu’ast. renil, etc. ye un posible deriváu del llat. rēn renis [ > ast. ren (cfr.)],
  6. > ast. ren (cfr.)
  7. *renīle, qu’acoyemos como variante del llat. renāle (em s.v. rēnes, -um), con continuadores hispánicos (deeh s.v. *renīle). Dende reñil foi posible algamar un verbu *reñilar que cono- cemos pel deverbal ast. reñilada (cfr.) si nun se trata d’una formación abondativa en -ata. Dende renil llogróse un verbu
  8. *arranilar conocíu pel participiu arraniláu (cfr. arreniláu). La monografía dialeutal de Cabranes (Cb) ufre un niciu claru de les dos tendencies qu’empobinen a reñil y a renil favoreciéndo- se asina una especialización semántica ente reñil ‘reñón’ frente a renil [na espresión como un renil ‘(cuchiellu) que nun corta (por tener les cualidaes de la piedra o del reñón)’]. Semántica- mente, n’efeutu, le definiciones conseñaes al entamu faen ver una referencia al reñón y al llugar d’asitiamientu xunto a otra que resulta una comparanza col coyón y cola piedra.
  9. na espresión como un renil ‘(cuchiellu) que nun corta (por tener les cualidaes de la piedra o del reñón)’
reñilada, la*
📖: reñilada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><riñilada [Md].>(TEST)
  1. reñilada
  2. ident class="della" level="1"></ident><riñilada
    • Md
Golpe nos reñones [Md]. Cfr. reñil.
  1. Golpe nos reñones [Md]. Cfr. reñil.
  2. Md
reñomar
📖: reñomar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Nomar, llamar, dar nome [JH]. Apellidar, dar algún nomatu o apellíu [JH]. <ident class="della" level="1"></ident>Amestanza del prefixu de reforzamientu o de repetición <i class="della">re</i>- col verbu <i class="della">ñomar</i>(TEST)
  1. reñomar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Nomar, llamar, dar nome
    • JH
  3. Apellidar, dar algún nomatu o apellíu
    • JH
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Amestanza del prefixu de reforzamientu o de repetición <i class="della">re</i>- col verbu <i class="della">ñomar</i
(cfr. nomar). Vese lo mesmo nel posible de- verbal o compuestu reñome (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">nomar</i>). Vese lo mesmo nel posible de- verbal o compuestu <i class="della">reñome</i> (cfr.).
reñome, el
📖: reñome
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">renombre</i>(TEST)
  1. reñome
  2. Cast
  3. <i class="della">renombre</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. reñomar.
reñón, ona
📖: reñón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<riñón [Tb. Vd].>(TEST)
  1. reñón
    • Sr
  2. riñón
    • Tb
    • Vd
Que riñe muncho [Sr. Tb. Vd]. Cfr. reñer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que riñe muncho [Sr. Tb. Vd]. Cfr. <i class="della">reñer</i>.
reñón, el 1
📖: reñón
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<riñón [Xx. Cñ. y Ac. y Ay. PSil. R]. rañón [Ar].>(TEST)
  1. reñón
    • Lln
    • Cg
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Tb
    • Pr
  2. riñón
    • Xx
    • y Ac
    • y Ay
    • PSil
    • R
  3. rañón
    • Ar
Cast. riñón [Lln. Os. Cb. Cg. Ac. Sb. Ca. Ay. Ar. Tb. Pr. Mar. VCid. JH. R]. //-ones ‘renaz’ [PSil]. //(Patates) del reñón ‘va- riedá de pataques fines, de color rosa [Ay], grandes y allar- gaes’ [Cb].
  1. 1. Cast. <i class="della">riñón</i> [Lln. Os. Cb. Cg. Ac. Sb. Ca. Ay. Ar. Tb. Pr. Mar. VCid. JH. R]. //-<i class="della">ones</i> ‘renaz’ [PSil]. //<i class="della">(Patates)</i> <i class="della">del</i> <i class="della">reñón</i> ‘va- riedá de pataques fines, de color rosa [Ay], grandes y allar- gaes’ [Cb].
nen tornen el renon [FS (FFLL)] - reñón [Grangerías xviii: 754]
  1. nen tornen el renon
  2. FS (FFLL)
  3. - reñón
  4. Grangerías xviii: 754
Del llat. *rēnio, -ōnis ‘reñón’, con continuadores románicos (rew) y panhispánicos (deeh; dcech s.v. riñón). La formación *renio débese al influxu del xen. pl. renium de rēnēs, -um (em s.v. renes). Dende ast. reñón féxose reñonera (cfr.) y el verbu arriñonar (cfr.), con una posible variante *reñonar con un de- verbal reñonada (cfr.), si nun se trata d’un abondativu de re- ñón. Nesti contestu la referencia a la bona situación económica débese al usu popular qu’alude a quien ta neses circunstancies con espresiones del tipu tener un riñón bien tapáu, etc. Dende reñón féxose l’ax. reñil (cfr.). Col prefixu de- llogróse’l ver- bu *derreñonar que se caltién nel vieyu participiu derreñonáu (cfr.). Col prefixu ex- féxose’l verbu esriñonar (cfr.). L’ast. ta- mién conoz el términu deriváu riñagu ‘reñón’ (cfr.).
reñón, el 2
📖: reñón
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Cfr. <i class="della">rañón</i><i class="della">(TEST)
  1. reñón
  2. Cfr
  3. <i class="della">rañón</i><i class="della"
2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 2</i>.
reñonada, la
📖: reñonada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<riñoná [Llg. Ay. Ll]. riñonada [Pa. Cñ. Ac. Tb. Pr].>(TEST)
  1. reñonada
    • Lln
  2. riñoná
    • Llg
    • Ay
    • Ll
  3. riñonada
    • Pa
    • Ac
    • Tb
    • Pr
Dolor de reñones [Lln. Pa. Cñ. Ac. Ay. Ll. Tb. Pr]. Do- lor nel renaz (por un esfuerzu, pol cansanciu) [Llg]. 2. Lo qu’envuelve’l reñón [Ay]. 3. Conxuntu de reñones [Tb]. Cfr. reñón.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Dolor de reñones [Lln. Pa. Cñ. Ac. Ay. Ll. Tb. Pr]. Do- lor nel renaz (por un esfuerzu, pol cansanciu) [Llg].
  3. 2. Lo qu’envuelve’l reñón [Ay].
  4. 3. Conxuntu de reñones [Tb]. Cfr. <i class="della">reñón</i>.
reñonera, la*
📖: reñonera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<riñonera [Llg].>(TEST)
  1. reñonera
  2. riñonera
    • Llg
Dolor nel renaz (por un esfuerzu, pol cansanciu) [Llg].
  1. 1. Dolor nel renaz (por un esfuerzu, pol cansanciu) [Llg].
Cfr. reñón.
reñu, el
📖: reñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. reñu
Cfr. rédinu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rédinu</i>.
reñuscar
📖: reñuscar
🏗️: NO
✍️: NO
<riñuscar [Cb].>(TEST)
  1. reñuscar
    • Pa
  2. riñuscar
    • Cb
Reñer de contino pero ensin munchu puxu [Pa]. Reñer suave [Cb].
  1. 1. Reñer de contino pero ensin munchu puxu [Pa]. Reñer suave [Cb].
Cfr. reñer.
reogata, la*
📖: reogata
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////reogatas [Ar].>(TEST)
  1. reogata
  2. reogatas variación de número
    • Ar
Planta dañible que naz ente’l trigu [Ar (= rugidera (sic) = cor- vina].
  1. 1. Planta dañible que naz ente’l trigu [Ar (= rugidera (<i class="della">sic</i>) = cor- vina].
**
repamplinante
📖: repamplinante
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. repamplinante
    • Xx
Llamativu, brillante, elegante [Xx].
  1. 1. Llamativu, brillante, elegante [Xx].
Cfr. pamplina.
repamplinón, ona
📖: repamplinón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<b class="della">repamplinón,</b>(TEST)
  1. repamplinón
    • Lln
  2. b class="della">repamplinón,</b
ona Aparatosu, ostentosu [Lln].
  1. 1. <b class="della">ona </b>Aparatosu, ostentosu [Lln].
Cfr. pamplina.
repampliñu, el
📖: repampliñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">repampliñu,</b>(TEST)
  1. repampliñu
  2. b class="della">repampliñu,</b
el Resplandor [CC. AGO]. Cfr. pamplina.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <b class="della">el </b>Resplandor [CC. AGO]. Cfr. <i class="della">pamplina</i>.
repantigar
📖: repantigar
🏗️: NO
✍️: NO
<se [Cd. Mar]. repantingase [Llg. Ay. Ri].>(TEST)
  1. repantigar
  2. se
    • Cd
    • Mar
  3. repantingase
    • Llg
    • Ay
    • Ri
Cast. repantigarse [Llg. Ay]. Estirase nel asientu pa mayor comodidá [Ri. Cd]. Sentase con tola comodidá, arrellenase [Mar].
  1. 1. Cast. <i class="della">repantigarse</i> [Llg. Ay]. Estirase nel asientu pa mayor comodidá [Ri. Cd]. Sentase con tola comodidá, arrellenase [Mar].
Verbu fechu en rellación col llat. pantex, -icis ‘panza’ d’u hebo facese una voz *pántica → *pántiga (→ *panga), etc. (pe3: 266 y 278). Dende *pántica foi posible algamar un ver- bu intensivu *repanticāre paralelu a *expanticare (em s.v. pantex; rew) y responsable del ast. repantigar. L’ast., como yá vieren Corominas-Pascual (dcech s.v. panza), tamién co- noz un verbu averáu a repantigar, esto ye, arrepanchigar (cfr.) con una [tS] con influxu de panchu (cfr.). Dende una variante dim. del citáu *pánt(ica) pudo facese l’ast. *pantiella aniciu de la formación verbal repantillar (cfr.).
repantigáu, ada, ao
📖: repantigáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<replantigáu [Pr. Cv].>(TEST)
  1. repantigáu
  2. replantigáu
    • Pr
    • Cv
Arrellenáu y coles piernes abiertes [Ar].
  1. 1. Arrellenáu y coles piernes abiertes [Ar].
Pp. de repantigase (cfr. repantigar).
repantillar*
📖: repantillar*
🏗️: SI
✍️: NO
<repantil.lase [Sm].>(TEST)
  1. repantillar*
  2. repantil.lase
    • Sm
Repantigase, estirase nel asientu pa mayor comodidá [Sm].
  1. 1. Repantigase, estirase nel asientu pa mayor comodidá [Sm].
Cfr. repantigar.
repañucu, el
📖: repañucu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
//<i class="della">(Llanzar)</i>(TEST)
  1. repañucu
    • Lln
  2. <i class="della">(Llanzar)</i eonaviego
al repañucu ‘tirar a la pañaruca’ [Lln (P)].
  1. 1. <i class="della">al</i> <i class="della">repañucu</i> ‘tirar a la pañaruca’ [Lln (P)].
Cfr. pañuca.
reparación, la
📖: reparación
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<arreparación [JH].>(TEST)
  1. reparación
  2. arreparación
    • JH

Cast. reparación [JH]. ///La muyer y la embarcación siempre en reparación [LC].
  1. 1. <br class="della">Cast. <i class="della">reparación</i> [JH]. ///<i class="della">La</i> <i class="della">muyer</i> <i class="della">y</i> <i class="della">la</i> <i class="della">embarcación</i> <i class="della">siempre </i><i class="della">en reparación </i>[LC].
por reparation del monesterio o aministrare algun sacra- mento -/p. cast. 1379(or.) [SP-II/477] oviemos menester para reparaçion de çiertas casas que te- nemos 1420(or.) [SP-III/227] la grande costa que se les seguia en la reparaçion 1465(or.) [SP-IV/114] Del fem. llat. reparatio, -onis ‘restablecimientu’ (abf), per vía semiculta.
  1. por reparation del monesterio o aministrare algun sacra- mento -/p. cast.
  2. 1379(or.) SP-II/477
  3. oviemos menester para reparaçion de çiertas casas que te- nemos
  4. 1420(or.) SP-III/227
  5. la grande costa que se les seguia en la reparaçion
  6. 1465(or.) SP-IV/114
  7. Del fem. llat. reparatio, -onis ‘restablecimientu’ (abf), per vía semiculta.
reparamientu*
📖: reparamientu*
🏗️: SI
✍️: NO
Reparación. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
  1. reparamientu*
  2. Reparación
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i
adobo e reparamiento de la otra meatat de la dicha casa
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">adobo</i> <i class="della">e</i> <i class="della">reparamiento</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">otra</i> <i class="della">meatat</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">dicha</i> <i class="della">casa</i>
1376(or.) [SP-II/458] reparamiento de las dichas casas commo del alquiler dellas 1390(or.) [SIL/417] por el dicho traballo e reparamiento e techo que vos avedes 1402(or.) [VC-II/75] dicha casa de Socastiello se va a peresçer con mengua de reparamento 1407(or.) [SP-III/168] con todos los edifiçios e reparamiento que en el estovieren fechos 1447(or.) [SP-III/430]
  1. 1376(or.) SP-II/458
  2. reparamiento de las dichas casas commo del alquiler dellas
  3. 1390(or.) SIL/417
  4. por el dicho traballo e reparamiento e techo que vos avedes
  5. 1402(or.) VC-II/75
  6. dicha casa de Socastiello se va a peresçer con mengua de reparamento
  7. 1407(or.) SP-III/168
  8. con todos los edifiçios e reparamiento que en el estovieren fechos
  9. 1447(or.) SP-III/430
Cfr. reparar.
reparar
📖: reparar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">reparar</i>(TEST)
  1. reparar
  2. Cast
  3. <i class="della">reparar</i
[Xral]. 2. Prestar atención, mirar [Xral].
  1. 1. [Xral].
  2. 2. Prestar atención, mirar [Xral].
fazer e reparar la camara della de çima e de fondos 1351(or.) [SP-II/292] la dicha casa bien adobada e reparada ... guardandola Dios de quema 1354(or.) [MSMV/194] manteniendola e reparandola commo dicho es 1372(or.) [SP-II/444] que la fagades e reparedes de paredes e de techo 1372(or.) [SP-II/444] la dicha media casa adobada e reparada por vista de dos carpenteros 1376(or.) [SP-II/458] fazer reparar la dicha casa de estantes e de paredes 1389(or.) [SP-III/60] repare de nueuo asy de paredes commo de teia e de madera 1390(or.) [SIL/416] reparar el dicho puerto e regueros e presa e las fronteras della 1395 (t.1506) [SIL/461] vos avedesme adobar e reparar la dicha casa de todo lo al 1396(or.) [SP-III/106] avedes de adobar e reparar e techar la dicha casa 1397(or.) [SP-III/108] la dicha casa bien adobada e bien reparada e bien techada 1397(or.) [SP-III/108] la dicha media casa bien adobada e reparada 1407(or.) [SP- III/170] desenbargar al dicho monesterio cuyos son çerrados e abar- bechados e bien reparados 1452(or.) [MCar-II/362] dichos molinos e hedefiçio se pierda ... que se non pueda reparar 1477(or.) [SP-IV/182] con condiçion que la reparedes e adovedes muy bien 1487(or.) [SP-IV/266] reparar y encañar lo alto de los arcos ... 800 arcaduces buenos 1598 [AAU/419] ¡Ma, Dios! Se ños agüeros reparamos/ñin tú serás conmigo xenerosa/faciéndote avenencia con tos manos/que llo ten- dré por cosa millagrosa [HyL (F-O)/160] Ñon se estevo Daniel quido un istante/(…)/porque ensin reparar atrás ni alante,/escopir, ñin echar lla gargaxada,/ (…)/dexó a toda la xente allí ablucada [BAúxa, Sueños (Poesíes 105-112)] Reparé, después d’esto, que venía/baxando desde el cielo en revoltiones/un santo dando voces, que podía/oíse desde Uviedo hasta Llugones [BAúxa, Sueños (Poesíes 281-284)]
  1. fazer e reparar la camara della de çima e de fondos
  2. 1351(or.) SP-II/292
  3. la dicha casa bien adobada e reparada ... guardandola Dios de quema
  4. 1354(or.) MSMV/194
  5. manteniendola e reparandola commo dicho es
  6. 1372(or.) SP-II/444
  7. que la fagades e reparedes de paredes e de techo
  8. 1372(or.) SP-II/444
  9. la dicha media casa adobada e reparada por vista de dos carpenteros
  10. 1376(or.) SP-II/458
  11. fazer reparar la dicha casa de estantes e de paredes
  12. 1389(or.) SP-III/60
  13. repare de nueuo asy de paredes commo de teia e de madera
  14. 1390(or.) SIL/416
  15. reparar el dicho puerto e regueros e presa e las fronteras della
  16. 1395 (t.1506) SIL/461
  17. vos avedesme adobar e reparar la dicha casa de todo lo al
  18. 1396(or.) SP-III/106
  19. avedes de adobar e reparar e techar la dicha casa
  20. 1397(or.) SP-III/108
  21. la dicha casa bien adobada e bien reparada e bien techada
  22. 1397(or.) SP-III/108
  23. la dicha media casa bien adobada e reparada
  24. 1407(or.) SP- III/170
  25. desenbargar al dicho monesterio cuyos son çerrados e abar- bechados e bien reparados
  26. 1452(or.) MCar-II/362
  27. dichos molinos e hedefiçio se pierda ... que se non pueda reparar
  28. 1477(or.) SP-IV/182
  29. con condiçion que la reparedes e adovedes muy bien
  30. 1487(or.) SP-IV/266
  31. reparar y encañar lo alto de los arcos ... 800 arcaduces buenos
  32. 1598 AAU/419
  33. ¡Ma, Dios! Se ños agüeros reparamos/ñin tú serás conmigo xenerosa/faciéndote avenencia con tos manos/que llo ten- dré por cosa millagrosa
  34. HyL (F-O)/160
  35. Ñon se estevo Daniel quido un istante/(…)/porque ensin reparar atrás ni alante,/escopir, ñin echar lla gargaxada,/ (…)/dexó a toda la xente allí ablucada
  36. BAúxa, Sueños (Poesíes 105-112)
  37. Reparé, después d’esto, que venía/baxando desde el cielo en revoltiones/un santo dando voces, que podía/oíse desde Uviedo hasta Llugones
  38. BAúxa, Sueños (Poesíes 281-284)
Del llat. reparare ‘preparar de nuevo’, ‘volver a entamar’ (abf), con dalgún continuador románicu ya hispánicu (rew s.v. rēparāre; dcech s.v. parar) anque siempre sedrá discuti- ble si se trata d’un cultismu o bien d’un compuestu d’aniciu popular onde nun sonorice la [p] por consciencia del falante qu’interpreta’l verbu como amestanza, con p- fuerte. En rella- ción etimolóxica ta’l deverbal reparu (cfr.) y términos como reparamientu (cfr.), reparón (cfr.); tamién reparatible (cfr.) paralelu a espantible, pensatible, etc.
reparatible
📖: reparatible
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Que repara con frecuencia y nimiedá [JH]. Observador, que se <ident class="della" level="1"></ident>fixa nes coses [AGO]. <i class="della">Que tu yes </i><i class="della">reparatible</i>/<i class="della">y mui fiyu de to pá</i>/<i class="della">que era hombre</i>(TEST)
  1. reparatible
  2. ident class="della" level="1"></ident>Que repara con frecuencia y nimiedá
    • JH
  3. Observador, que se <ident class="della" level="1"></ident>fixa nes coses
    • AGO
  4. <i class="della">Que tu yes </i><i class="della">reparatible</i>/<i class="della">y mui fiyu de to pá</i>/<i class="della">que era hombre</i
mui entendiu/en aquesto de ñotar/lo que pasa enos corri- llos/(que esto é gracia que Dios da) [ABalvidares, Dos ca- sinos (Poesíes 47-52)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">mui entendiu</i>/<i class="della">en aquesto de ñotar</i>/<i class="della">lo que pasa enos corri-</i> <i class="della">llos</i>/<i class="della">(que</i> <i class="della">esto</i> <i class="della">é</i> <i class="della">gracia</i> <i class="della">que</i> <i class="della">Dios</i> <i class="della">da)</i> [ABalvidares, <i class="della">Dos</i> <i class="della">ca-</i><i class="della"> sinos</i> (Poesíes 47-52)]
Cfr. reparar.
  1. Cfr. reparar.
reparáu, ada, ao
📖: reparáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. reparáu
Mui miráu, que nun s’enfota con facilidá [Ac. Sr. Tb]: Antón ya mui reparáu [Tb]. Pp. de reparar.
  1. Mui miráu, que nun s’enfota con facilidá [Ac. Sr. Tb]: Antón ya mui reparáu [Tb].
  2. Tb
  3. Pp. de reparar.
reparón, ona
📖: reparón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. reparón
Escrupulosu, minuciosu [Tox], mui miráu [Tb. /Eo/]. 2. Cu- riosu, indiscretu [Tox]. Cfr. reparar.
  1. Escrupulosu, minuciosu [Tox], mui miráu [Tb. /Eo/]. 2. Cu- riosu, indiscretu [Tox].
  2. Tox
  3. Cfr. reparar.
repartidor, ora
📖: repartidor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<ident class="della" level="1"></ident><repartior/repartiora [Sr. Ay].>(TEST)
  1. repartidor
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><repartior/repartiora
    • Sr
    • Ay
Que reparte [Ac. Sr. Ay. Tb]. Cfr. partir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que reparte [Ac. Sr. Ay. Tb]. Cfr. <i class="della">partir</i>.
repartimientu, el
📖: repartimientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">repartimiento</i>(TEST)
  1. repartimientu
  2. Cast
  3. <i class="della">repartimiento</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. partir.
repartir
📖: repartir
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">repartir</i>(TEST)
  1. repartir
  2. Cast
  3. <i class="della">repartir</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
reparto mia fasenda conmo finque de requeryda despoys del mio finamento 1394 [Espinareda/185] repartiren entre si estas dichas çinco concas e media a vasos 1439(or.) [SP-III/385] que repartiran e atenparan çerca las brannas de Val de Salyençia 1491(or.) [VC-II/317] se nos auian repartido y lleuado atento pagabamos al co- llector general 1579 (c. xviii) [MSPV/26] y para dir lla carga allixerando/quíxola repartir d’esta manera:/lles obres d’aquel reino encomendando/a tres mo- cicos qu’illi conociera [BAúxa, Sueños (Poesíes 147-150)]
  1. reparto mia fasenda conmo finque de requeryda despoys del mio finamento
  2. 1394 Espinareda/185
  3. repartiren entre si estas dichas çinco concas e media a vasos
  4. 1439(or.) SP-III/385
  5. que repartiran e atenparan çerca las brannas de Val de Salyençia
  6. 1491(or.) VC-II/317
  7. se nos auian repartido y lleuado atento pagabamos al co- llector general
  8. 1579 (c. xviii) MSPV/26
  9. y para dir lla carga allixerando/quíxola repartir d’esta manera:/lles obres d’aquel reino encomendando/a tres mo- cicos qu’illi conociera
  10. BAúxa, Sueños (Poesíes 147-150)
Cfr. partir.
repartu, el
📖: repartu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aición y efeutu de <i class="della">repartir</i>(TEST)
  1. repartu
  2. Aición y efeutu de <i class="della">repartir</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
Cfr. partir.
reparu, el
📖: reparu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<arreparu [JH]. paru [Lln].>(TEST)
  1. reparu
  2. arreparu
    • JH
  3. paru
    • Lln
Cast. reparo [Lln. JH]. Dulda, dificultá, inconveniente [Ac].
  1. 1. Cast. <i class="della">reparo</i> [Lln. JH]. Dulda, dificultá, inconveniente [Ac].
el reparo de las dichas casas de la dicha çibdat 1431(or.) [SP-III/318] mill e dozientos maravedis que yo puse en el reparo del re- feztorio [med. s. xv] (c.) [SP-IV/93] por quanto las dichas casas estavan muy menguadas de re- paro 1465(or.) [SP-IV/114] segund el reparo que las dichas casas han menester 1472(or.) [MSMV/423] cunpla el dicho reparo e adobo e non en otra manera 1487(or.) [SP-IV/267] toda su vida en quanto fesier o podier faser el dicho reparo 1494(or.) [VC-II/346] casa e orrio e ques el reparo que ha menester 1501 (c.) [SP-IV/389] Tómalu á ciegues, rapaza,/malditu el reparu pongas [El Camberu 21]
  1. el reparo de las dichas casas de la dicha çibdat
  2. 1431(or.) SP-III/318
  3. mill e dozientos maravedis que yo puse en el reparo del re- feztorio [med. s. xv] (c.)
  4. SP-IV/93
  5. por quanto las dichas casas estavan muy menguadas de re- paro
  6. 1465(or.) SP-IV/114
  7. segund el reparo que las dichas casas han menester
  8. 1472(or.) MSMV/423
  9. cunpla el dicho reparo e adobo e non en otra manera
  10. 1487(or.) SP-IV/267
  11. toda su vida en quanto fesier o podier faser el dicho reparo
  12. 1494(or.) VC-II/346
  13. casa e orrio e ques el reparo que ha menester
  14. 1501 (c.) SP-IV/389
  15. Tómalu á ciegues, rapaza,/malditu el reparu pongas
  16. El Camberu 21
Pieza del bancu d’arraseirar, fixa y perpendicular a ésti, onde s’enconta’l calcañu de la madreña p’arraserala [Sm]. Tabla de madera que los madreñeros allugaben delantre’l pechu, suxetándola na petrina p’arraserar (ye nella onde en- conten la madreña) [Sm]. Cfr. reparar.
repás, el
📖: repás
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<repasu [Sr. Tb].>(TEST)
  1. repás
  2. repasu
    • Sr
    • Tb
Recosíu [Bab].
  1. 1. Recosíu [Bab].
2. Revisión [Tb]: Díu un repasu al papel [Tb]. 3. Recordatoriu de coses mal feches [Sr]: Dio-y un repasu que lu dexó mudu [Sr]. Cfr. repasar.
repasada, la
📖: repasada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición y efeutu de repasar la ropa [Tb]. Deverbal de <i class="della">repasar</i>(TEST)
  1. repasada
  2. Aición y efeutu de repasar la ropa
    • Tb
  3. Deverbal de <i class="della">repasar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
repasar
📖: repasar
🏗️: NO
✍️: NO
Zurcir [Villah] un rotu de la ropa [Vv. Llg]. Coser curioso la ropa, [Tb]. 2. Echar una güeyada a unos apuntes, a dalgo que fai falta recordar [Ac (i). Tb]: <i class="della">Repasa esos papeles </i>[Ac (i)]. Cfr. <i class="della">pasar</i>. Del deverbal fuerte <i class="della">repás </i>(cfr.) féxose’l deriváu <i class="della">repasatu</i>(TEST)
  1. repasar
  2. Zurcir
    • Villah] un rotu de la ropa [Vv
    • Llg
  3. Coser curioso la ropa,
    • Tb
  4. 2
  5. Echar una güeyada a unos apuntes, a dalgo que fai falta recordar
    • Ac (i)
    • Repasa esos papeles [Ac (i).">Tb]: <i class="della">Repasa esos papeles </i>[Ac (i)
  6. Cfr
  7. <i class="della">pasar</i>
  8. Del deverbal fuerte <i class="della">repás </i>(cfr.) féxose’l deriváu <i class="della">repasatu</i
(cfr.), repasata (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), <i class="della">repasata</i> (cfr.).
repasata, la
📖: repasata
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. repasata
    • Ay
    • Mi
Encamientu severu por fechos teníos por graves [Ay. Mi]. Cfr. repasar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Encamientu severu por fechos teníos por graves [Ay. Mi]. Cfr. <i class="della">repasar</i>.
repasatu, el
📖: repasatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. repasatu
    • Pa
Zurcíu a la llixera [Pa].
  1. 1. Zurcíu a la llixera [Pa].
Cfr. repasar.
repascar
📖: repascar
🏗️: NO
✍️: NO
<repasquiar [Sb]. arripascar [y Oc].>(TEST)
  1. repascar
    • Oc
    • Ll
  2. repasquiar
    • Sb
  3. arripascar
    • y Oc
Pastar el ganáu en terrenos de secanu o, en xeneral, u hai pocu pastu [Sb. Oc]. 2. Pastar rames (les cabres) [Ll]. Cfr. pascu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Pastar el ganáu en terrenos de secanu o, en xeneral, u hai pocu pastu [Sb. Oc].
  3. 2. Pastar rames (les cabres) [Ll]. Cfr. <i class="della">pascu</i>.
repascu, el
📖: repascu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. repascu
    • Oc
Pastu de terrenos medio ermos, en barbechu, non de praos [Oc].
  1. 1. Pastu de terrenos medio ermos, en barbechu, non de praos [Oc].
Cfr. pascu.
repasón, el
📖: repasón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Repasu [Sm. Cv. /Eo/]. //<i class="della">Dar</i>(TEST)
  1. repasón
    • Tb
  2. Repasu
    • Sm
    • Cv
    • /Eo/
  3. <i class="della">Dar</i eonaviego
un repasón ‘recoser ya iguar la ropa’ [Tb. Tox]. ‘repasar la lleición’ [Tox]. ‘examinar otra vuelta’ [Tox]. ‘humildar a una persona faciéndo-y un repasu a la so vida’ [Tox].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">repasón</i> ‘recoser ya iguar la ropa’ [Tb. Tox]. ‘repasar la lleición’ [Tox]. ‘examinar otra vuelta’ [Tox]. ‘humildar a una persona faciéndo-y un repasu a la so vida’ [Tox].
Aum. de repás.
repatalón
📖: repatalón
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">De</i>(TEST)
  1. repatalón
    • Lln
  2. <i class="della">De</i eonaviego
repatalón ‘d’una vez’ [Lln].
  1. 1. <i class="della">repatalón</i> ‘d’una vez’ [Lln].
Cfr. pata.
repechu, el
📖: repechu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+repichu [Llg. Ay. Min].>(TEST)
  1. repechu
    • Ll
  2. repichu metafonía
    • Llg
    • Ay
    • Min
Cuesta [Llg] curtia nun camín [Ay. Ll. Min]. Cfr. pechu 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cuesta [Llg] curtia nun camín [Ay. Ll. Min]. Cfr. <i class="della">pechu 1</i>.
repegar
📖: repegar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">parchear</i>(TEST)
  1. repegar
  2. Cast
  3. <i class="della">parchear</i
[Pzu].
  1. 1. [Pzu].
Cfr. pegar 1.
repegón, el
📖: repegón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<arrepegón [y Ay].>(TEST)
  1. repegón
    • Lln
    • Llg
  2. arrepegón
    • y Ay
Llamparón, mancha grande [Lln] de grasa na ropa [Llg].
  1. 1. Llamparón, mancha grande [Lln] de grasa na ropa [Llg].
Suciedá que se pega (nuna prenda, nuna parede) [Pa. Cr]. 3. Parche que se fai con un pedazu de fuelle o d’odre y que s’emplega como melecina [Cg]. Piel con pez que s’usa como parche pa curar pegando a un res cuando reventaba [Tb]. Tro- zu de piel untao de pez pa curar dellos males [R]. 4. Parche de la ropa [Llg]. 5. Montón de coses mui xuntes, sobre too si forma masa [Ar]. 6. Arctium minus [Sb. Mo (llaa 28)]. Lappa major, cast. bardana [Flora Astur]. Llampazu col que los neños faen cestinos [Ay (arrepegón = repegón)]. 7. Llixu d’una planta que se pega a la ropa o al pelo [Ay]. 8. Rapaz repunante [Ay (repegón)]. //Tar de repegón ‘tar de sobra, tar de más’ [Sb]. Aum. de repegu (cfr.). Sobro repegón féxose repegonera (cfr.) quiciabes por ser planta que s’apega al pelo, a la ropa como-y pasa al correspondiente masculín.
repegonera, la
📖: repegonera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Rubia</i>(TEST)
  1. repegonera
    • Mo
  2. i class="della">Rubia</i
peregrina, cast. rubia silvestre [Mo (llaa 28)].
  1. 1. <i class="della">peregrina</i>, cast. <i class="della">rubia</i> <i class="della">silvestre</i> [Mo (llaa 28)].
Cfr. repegón.
repegostiáu, ada, ao
📖: repegostiáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Repegáu [Lln]. Posible participiu del verbu *<i class="della">repegostiar</i>, un non imposible compuestu de <i class="della">repegar</i>(TEST)
  1. repegostiáu
  2. Repegáu
    • Lln
  3. Posible participiu del verbu *<i class="della">repegostiar</i>, un non imposible compuestu de <i class="della">repegar</i
(cfr.) y agostiar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) y <i class="della">agostiar</i> (cfr.).
repegu, el
📖: repegu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<//repelgo [Eo].>(TEST)
  1. repegu
  2. repelgo eonaviego
    • Eo
Parche [Pzu].
  1. 1. Parche [Pzu].
Parche de cueru o tela que se pega con pez, nel pechu, costáu o na espalda, pa curar dolores nestes partes del cuerpu [PSil. Cv]. Parche de cueru con pez que s’aplica al pechu (pa curar la caída de espinilla) [/Eo/]. Deverbal de repegar (cfr.). Ye posible que’l citáu repelgo d’Entrambasauguas ufra un influxu fónicu d’un deriváu de *pelgu paralelu al ast. pielgu (cfr.) anque García de Diego considera qu’ha partise de *repellicare ‘tirar de la piel’ (deeh s.v. pellicare).
repeguñáu, ada, ao*
📖: repeguñáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<repeguñada [Sm].>(TEST)
  1. repeguñáu
  2. repeguñada
    • Sm
Apegao (la farina) a les manes por tar enforma molío, pasao, estropeao [Sm]. Apegao al aráu (la tierra lliento) [Sm].
  1. 1. Apegao (la farina) a les manes por tar enforma molío, pasao, estropeao [Sm]. Apegao al aráu (la tierra lliento) [Sm].
Cfr. pegar.
repela, la
📖: repela
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. repela
Guedeya de pelo que va en sen inversu a los demás [Llg]. 2. Trabanca que se pon debaxo d’otra rota encontándose a lo llargo [Min]. Cfr. repelar.
  1. Guedeya de pelo que va en sen inversu a los demás [Llg]. 2. Trabanca que se pon debaxo d’otra rota encontándose a lo llargo [Min].
  2. Min
  3. Cfr. repelar.
repelar
📖: repelar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Tirar del pelo [Ay], arrancar el pelo [Ac]. Tirase de los pelos [Ri]. 2. Pasar la mano a lo llargo de las cañes d’un árbol frutal arrancando les fueyes a la vez [VCid]. <ident class="della" level="2"></ident>- {el cerdo macho} <i class="della">debe</i>(TEST)
  1. repelar
  2. {el cerdo macho}
  3. ident class="della" level="1"></ident>Tirar del pelo
    • Ay], arrancar el pelo [Ac
  4. Tirase de los pelos
    • Ri
  5. 2
  6. Pasar la mano a lo llargo de las cañes d’un árbol frutal arrancando les fueyes a la vez
    • VCid
  7. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">debe</i
ser repilado del rabo hasta las ore- jas [Grangerías xviii: 918]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ser</i> <i class="della">repilado</i> <i class="della">del</i> <i class="della">rabo</i> <i class="della">hasta</i> <i class="della">las</i> <i class="della">ore-</i><i class="della"> jas </i>[Grangerías xviii: 918]
Cfr. pelar. L’ast. hebo tener un deverbal *repelu, a, o que güei conocemos nominalizáu en repela (cfr.), y *repelu d’u siguió’l diminutivu repelucu (cfr.) y l’aumentativu repelón (cfr.) con usos tamién axetivos. Una formación sobro *repelu sedría ast. repelús (cfr.), siguiendo’l procesu ufríu pela voz simple pilús (cfr. peluz).
  1. Cfr. pelar. L’ast. hebo tener un deverbal *repelu, a, o que güei conocemos nominalizáu en repela (cfr.), y *repelu d’u siguió’l diminutivu repelucu (cfr.) y l’aumentativu repelón (cfr.) con usos tamién axetivos. Una formación sobro *repelu sedría ast. repelús (cfr.), siguiendo’l procesu ufríu pela voz simple pilús (cfr. peluz).
repeláu, ada, ao
📖: repeláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Cast. <i class="della">repelado</i>(TEST)
  1. repeláu
  2. Cast
  3. <i class="della">repelado</i
[R]. 2. Col tapín arrancáu o descepáu (falando d’un terrén) [R].
  1. 1. [R].
  2. 2. Col tapín arrancáu o descepáu (falando d’un terrén) [R].
Pp. de repelar.
  1. Pp. de repelar.
repelón, ona
📖: repelón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident><ripilón [y Cv].>(TEST)
  1. repelón
  2. ident class="della" level="1"></ident><ripilón
    • y Cv
Col pelo de punta, ensin asitiar (dizse especialmente de les va- ques y caballeríes cuando tienen fríu o tán de pasar fame) [Cv]. Que tien los pelos de punta por cuenta’l fríu o pola llerza (si una vaca se ponía repelona había que la afumar con tomiellu) [PSil]: Si ves a dalguna vaca repelona báxala pa casa [PSil]. Con re- pilu [Tox]. //Puenme repelón ‘ponme horripiláu’ [Cv]. Cfr. repelar.
  1. Col pelo de punta, ensin asitiar (dizse especialmente de les va- ques y caballeríes cuando tienen fríu o tán de pasar fame) [Cv]. Que tien los pelos de punta por cuenta’l fríu o pola llerza (si una vaca se ponía repelona había que la afumar con tomiellu) [PSil]: Si ves a dalguna vaca repelona báxala pa casa [PSil]. Con re- pilu [Tox]. //Puenme repelón ‘ponme horripiláu’ [Cv].
  2. Cv
  3. Cfr. repelar.
repelón, el
📖: repelón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. repelón
    • Ay
    • Ri
    • Ca
Cast. repeluzno [Tox]. 2. Tirón de pelos [Ay. Ri]. 3. Golpe col que s’arrinca un mechu [Ca].
  1. 1. Cast. <i class="della">repeluzno </i>[Tox].
  2. 2. Tirón de pelos [Ay. Ri].
  3. 3. Golpe col que s’arrinca un mechu [Ca].
Cfr. repelar.
  1. Cfr. repelar.
repelucu, el
📖: repelucu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Sensación de llerza que pon los pelos de punta [PSil]: <i class="della">Entróu- </i><i class="della">l.ly</i>(TEST)
  1. repelucu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Sensación de llerza que pon los pelos de punta [PSil]: <i class="della">Entróu- </i><i class="della">l.ly</i
un gran repelucu [PSil].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">gran</i> <i class="della">repelucu</i> [PSil].
Cfr. repelar.
  1. Cfr. repelar.
repelús, el
📖: repelús
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Repilu [Llg. Pzu], sustu [Ac. Ay]. Repunancia [An]: <i class="della">Danme </i><i class="della">repelús</i>(TEST)
  1. repelús
    • An
    • Oc
  2. ident class="della" level="1"></ident>Repilu
    • Llg
    • Pzu], sustu [Ac
    • Ay
  3. Repunancia [An]: <i class="della">Danme </i><i class="della">repelús</i
los l.lumiaos [An]. 2. Ciertu xuegu de naipes [Pzu. Oc] nel que tiren de los pelos al que pierde [Cñ. Vg] y dan-y molleyaes [Tor]. 3. Envidia, pelusa del neñu [Tor].
  1. 1. <i class="della">los</i> <i class="della">l.lumiaos</i> [An].
  2. 2. Ciertu xuegu de naipes [Pzu. Oc] nel que tiren de los pelos al que pierde [Cñ. Vg] y dan-y molleyaes [Tor].
  3. 3. Envidia, pelusa del neñu [Tor].
Cfr. repelar & pelosu, a, o.
  1. Cfr. repelar & pelosu, a, o.
repenedencia, la
📖: repenedencia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. repenedencia
    • Vd
Sobres [Vd]. Raspadures [Vd].
  1. 1. Sobres [Vd]. Raspadures [Vd].
2. Daqué de curtiu o nengún valor [Vd]. Cfr. penitencia.
repente, el
📖: repente
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Reaición rápida ya inesperada [Tb]: <i class="della">Tien</i>(TEST)
  1. repente
    • Tb
  2. Reaición rápida ya inesperada [Tb]: <i class="della">Tien</i
un repente mui malu [Tb]. //De repente ‘de golpe, de sutrucu’ [Xral].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">repente</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">malu</i> [Tb]. //<i class="della">De</i> <i class="della">repente</i> ‘de golpe, de sutrucu’ [Xral].
- A muy llento passo vieno/bienfex{o} que a no tardase/nos desllumara los güeyos/qual lluz di repente faze [Xuan Gar- cía (1665: 150)]
  1. - A muy llento passo vieno/bienfex{o} que a no tardase/nos desllumara los güeyos/qual lluz di repente faze
  2. Xuan Gar- cía (1665: 150)
Del llat. repēns, -entis ‘repentín’ (em), llueu nominalizáu, per vía culta, a la escontra de dellos resultaos populares hispáni- cos (deeh). N’ast. ye posible la espresión de repente [que yá surde na versión afra de la biblia (Capitulare de uillis 126)] anque ye difícil destremar si, ente nós, ye autóctona o un cas- tellanismu (dcech s.v. repente, de). Un dim. de repente ye ast. repentín (cfr.).
repentín, ina, ino
📖: repentín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<repentinu/a [An].>(TEST)
  1. repentín
    • Qu
  2. repentinu/a
    • An
Imprevistu [An]. Precipitáu, allocáu [Qu]. //De muerte repen- tina ‘de sutrucu (la muerte)’ [An].
  1. 1. Imprevistu [An]. Precipitáu, allocáu [Qu]. //<i class="della">De</i> <i class="della">muerte</i> <i class="della">repen- </i><i class="della">tina</i> ‘de sutrucu (la muerte)’ [An].
ut dum in corpore manemus cauentes ne nos repintina mors subripiat [1037-1042] (s. xii) [ACL/157]
  1. ut dum in corpore manemus cauentes ne nos repintina mors subripiat [1037-1042] (s. xii)
  2. ACL/157
Del llat. repentīnus, -a, -um ‘repentín’ (old), per vía cultizante y con posibilidaes de nominalización (cfr. repentín).
repentín, el
📖: repentín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ripintín [Ri].>(TEST)
  1. repentín
    • Ay
    • Tb
  2. ripintín
    • Ri
Movimientu o camundamientu del ánimu de mou imprevistu [Ay. Ri. Tb]. Movimientu inesperáu de rabia [Ri].
  1. 1. Movimientu o camundamientu del ánimu de mou imprevistu [Ay. Ri. Tb]. Movimientu inesperáu de rabia [Ri].
Dim. de repente, el.
reperar*
📖: reperar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ripeirar [As]. repeirar [PSil. Bierzo (As)].>(TEST)
  1. reperar*
  2. ripeirar
    • As
  3. repeirar
    • PSil
    • Bierzo (As)
Dexar el pan lleldar, esponxar [As]. Tapar les fogaces de ma- gar s’amasen fasta que s’enfornen [Bierzo (As)]. 2. Esponxar la masa del pan por cuenta’l formientu o levadura [PSil]. //Ripeirar nil estráu ‘poner a lleldar nel estráu’ [As]. Términu que s’asitia na fastera sureño-occidental d’Asturies y nel NO de Lleón, mesmamente na fastera de fala g-lleonesa (lla s.v. reperar).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Dexar el pan lleldar, esponxar [As]. Tapar les fogaces de ma- gar s’amasen fasta que s’enfornen [Bierzo (As)].
  3. 2. Esponxar la masa del pan por cuenta’l formientu o levadura [PSil]. //<i class="della">Ripeirar</i> <i class="della">nil</i> <i class="della">estráu</i> ‘poner a lleldar nel estráu’ [As]. Términu que s’asitia na fastera sureño-occidental d’Asturies y nel NO de Lleón, mesmamente na fastera de fala g-lleonesa (lla s.v. reperar).
Quiciabes teamos delantre d’un continuador del verbu parāre ‘preparar’, ‘iguar’, ‘facer preparativos’ (em; abf) cola anteposición del prefixu intensivu re- con nidia con- ciencia d’amestanza polo que nun sonoriza la -p-. Ye posible que nun aniciu esti verbu se refiriere non sólo a l’aición de ‘lleldar el pan’ sinón a tolos preparativos que l’aición lleva consigo; nesi sen reperar el pan sedría propiamente facer los llabores inmediatos a dexar el pan lleldando, pa meter llueu en fornu. Fónicamente ye posible que parare recibiere l’influxu de verbos averaos a pario pa xustificar la yod que se xeneralizó nel dominiu ástur.
repertoriu, el
📖: repertoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<reportoriu [Sb. JH]. repurtoriu [Cv]. ripurtoriu [Oc]. +repur- turiu [Ri].>(TEST)
  1. repertoriu
    • Pa
    • Pr
  2. reportoriu
    • Sb
    • JH
  3. repurtoriu
    • Cv
  4. ripurtoriu
    • Oc
  5. repur- turiu metafonía
    • Ri
Cast. repertorio [Pa. Sb. JH]. Charles variaes d’una persona [Pa]. Distintos motivos de conversación que tien una persona que fala muncho [Pr]. 2. Calendariu, almanaque [Ri. Cv. Oc. JH]. Calendariu meteorolóxicu [VBable].
  1. 1. Cast. <i class="della">repertorio </i>[Pa. Sb. JH]. Charles variaes d’una persona [Pa]. Distintos motivos de conversación que tien una persona que fala muncho [Pr].
  2. 2. Calendariu, almanaque [Ri. Cv. Oc. JH]. Calendariu meteorolóxicu [VBable].
- que si está na cuguruta/é un reportoriu mortal,/y en tre- beyar los coriyos/en el ríu o llagunal [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 25-28)] Del neutru llat. repertorium, -ii ‘inventariu’ (abf), per vía culta.
  1. - que si está na cuguruta/é un reportoriu mortal,/y en tre- beyar los coriyos/en el ríu o llagunal
  2. ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 25-28)
  3. Del neutru llat. repertorium, -ii ‘inventariu’ (abf), per vía culta.
repica, la
📖: repica
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Especie de tresnal de forma cónica que se fai nes finques al segar el narbasu [Oc]. Facina pequeña de gavielles de trigu, centén o cebada, puestes de pie en suelu y encontaes unes n’otres [Cv]. Deverbal del participiu fuerte de <i class="della">repicar</i>(TEST)
  1. repica
  2. Especie de tresnal de forma cónica que se fai nes finques al segar el narbasu
    • Oc
  3. Facina pequeña de gavielles de trigu, centén o cebada, puestes de pie en suelu y encontaes unes n’otres
    • Cv
  4. Deverbal del participiu fuerte de <i class="della">repicar</i
(cfr. repicáu, ada, ao).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">repicáu,</i> <i class="della">ada,</i> <i class="della">ao</i>).
repicapata, la
📖: repicapata
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">pirueta</i>, <i class="della">cabriola</i>(TEST)
  1. repicapata
    • Md
  2. Cast
  3. <i class="della">pirueta</i>, <i class="della">cabriola</i
[Md].
  1. 1. [Md].
Cfr. repicar.
repicapierna, {la}
📖: repicapierna
🔤: , {la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {la}
<b class="della">repicapierna,</b>(TEST)
  1. repicapierna
  2. b class="della">repicapierna,</b
{la} Vuelta’l gatu [LBlanco].
  1. 1. <b class="della">{la} </b>Vuelta’l gatu [LBlanco].
Cfr. repicar.
repicar
📖: repicar
🏗️: NO
✍️: NO
<repiquear [y Lln].>(TEST)
  1. repicar
    • Lln
    • Ay
    • Tb
    • Pa
    • Pr
    • Sl
    • Cv
    • Vd
    • Llg
  2. repiquear
    • y Lln
Cast. repicar (la pandereta, campanes, tambor) [Lln]. Tocar les campanes [Ay. Tb] na fiesta [Pa]: Nun se puei tar a la procesión ya repicar las campanas [Tb]. Tocar les campanes allegremente [Pr]. Tocar les campanes pa dar anuncia de da- qué [Tor]. 2. Llamar una vez y otra colos ñudos de la mano (na puerta, ventana) [Tb]. 3. Allanar la tierra llueu de llabrar, a mano o con un picón [Sl]. 4. Andar tiesu y llevantáu [Cv]: Ese vieyu que parecía baldáu repica [Cv]. 5. Llevantar el rabu les vaques o la cabeza les culiebres [Pr (Cv)]. Llevantar da- qué (les pates, el rabu) [Tor]: El sapo repicóu las patas [Tor]. Volvese o volver hacia arriba los bordes de daqué [Ay. Pr]. Llevantase un vistíu [Vd]. Llevantase la ropa [Llg]. 6. Nun tar igualáu el borde d’un vistíu sinón más altu d’un llau que d’otru [Tb]: El vistíu repica [Tb]. 7. Bascular un asientu, tar
cayoncu, tarabicando [Vd]. 8. Repetir [Lln]. 9. Tresplantar per primera vez una planta pequeña pa que garre fuercia [Ac]: Les plantines d’esta era tiénesles pa repicar [Ac]. 10. Asitiar el pañuelu del traxe típicu de la muyer [Lln. Villah]. Atar el pañuelu artísticamente na cabeza [Lln]. 11. Dicir les coses a tol mundu [Ay]. 12. Picar una vez y otra col picu [Xral]: Que repica’l paxarín [Canción popular]. //-se ‘enfadase’ [Pr].
  1. 1. Cast. <i class="della">repicar </i>(la pandereta, campanes, tambor) [Lln]. Tocar les campanes [Ay. Tb] na fiesta [Pa]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">se</i> <i class="della">puei</i> <i class="della">tar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la </i><i class="della">procesión</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">repicar</i> <i class="della">las</i> <i class="della">campanas</i> [Tb]. Tocar les campanes allegremente [Pr]. Tocar les campanes pa dar anuncia de da- qué [Tor].
  2. 2. Llamar una vez y otra colos ñudos de la mano (na puerta, ventana) [Tb].
  3. 3. Allanar la tierra llueu de llabrar, a mano o con un picón [Sl].
  4. 4. Andar tiesu y llevantáu [Cv]: <i class="della">Ese vieyu que parecía baldáu repica </i>[Cv].
  5. 5. Llevantar el rabu les vaques o la cabeza les culiebres [Pr (Cv)]. Llevantar da- qué (les pates, el rabu) [Tor]: <i class="della">El</i> <i class="della">sapo</i> <i class="della">repicóu</i> <i class="della">las</i> <i class="della">patas</i> [Tor]. Volvese o volver hacia arriba los bordes de daqué [Ay. Pr]. Llevantase un vistíu [Vd]. Llevantase la ropa [Llg].
  6. 6. Nun tar igualáu el borde d’un vistíu sinón más altu d’un llau que d’otru [Tb]: <i class="della">El</i> <i class="della">vistíu</i> <i class="della">repica</i> [Tb].
  7. 7. Bascular un asientu, tar <br class="della">cayoncu, tarabicando [Vd].
  8. 8. Repetir [Lln].
  9. 9. Tresplantar per primera vez una planta pequeña pa que garre fuercia [Ac]: <i class="della">Les</i> <i class="della">plantines</i> <i class="della">d’esta</i> <i class="della">era</i> <i class="della">tiénesles</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">repicar</i> [Ac].
  10. 10. Asitiar el pañuelu del traxe típicu de la muyer [Lln. Villah]. Atar el pañuelu artísticamente na cabeza [Lln].
  11. 11. Dicir les coses a tol mundu [Ay].
  12. 12. Picar una vez y otra col picu [Xral]: <i class="della">Que </i><i class="della">repica’l</i> <i class="della">paxarín</i> [Canción popular]. //-<i class="della">se</i> ‘enfadase’ [Pr].
estando el conceio ayantado a campana repicada a Sant Pe- dro 1294 (s. xv) [MSAH-V/519] el conçeio de Sant Ffagund que ssaliera tras ellos a campa- na rrepicada 1294(or.) [MSAH-V/540] per canpana repicada en el portal e çeminterio de la eglesia 1327(or.) [ACL-IX/321]
  1. estando el conceio ayantado a campana repicada a Sant Pe- dro
  2. 1294 (s. xv) MSAH-V/519
  3. el conçeio de Sant Ffagund que ssaliera tras ellos a campa- na rrepicada
  4. 1294(or.) MSAH-V/540
  5. per canpana repicada en el portal e çeminterio de la eglesia
  6. 1327(or.) ACL-IX/321
Cfr. picar 1. Amestances de verbu más nome son repicapata (cfr.), repicapierna (cfr.).
repicáu, ada, ao
📖: repicáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<repicada [JH].>(TEST)
  1. repicáu
    • Lln
  2. repicada
    • JH
Recortada menudamente en picos [JH]. //Llevar el pañuelu repicáu ‘llevar el pañuelu atáu na cabeza colos estremos bien tiesos y llevantaos’ [Lln].
  1. 1. Recortada menudamente en picos [JH]. //<i class="della">Llevar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">pañuelu</i> <i class="della">repicáu</i> ‘llevar el pañuelu atáu na cabeza colos estremos bien tiesos y llevantaos’ [Lln].
Pp. de repicar (cfr.); un nome masc. ye ast. repicáu (cfr.). Un continuador del participiu fuerte sedría ar. repicu, a, o (cfr.) con posible nominalización (cfr. repicu).
repicáu, el
📖: repicáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
El pañuelu de la cabeza cuando tien los picos tiesos [Cb]. 2. Cualquier cosa colos picos hacia arriba [Cb]. Nominalización del masc. de <i class="della">repicáu,</i>(TEST)
  1. repicáu
  2. El pañuelu de la cabeza cuando tien los picos tiesos
    • Cb
  3. 2
  4. Cualquier cosa colos picos hacia arriba
    • Cb
  5. Nominalización del masc
  6. de <i class="della">repicáu,</i
ada, ao (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ada,</i> <i class="della">ao</i> (cfr.).
repichín, ina, ino*
📖: repichín
🔤: , ina, ino*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<de repichín [Cv].>(TEST)
  1. repichín
  2. de repichín
    • Cv
Dizse d’una variedá de mazana [Cv].
  1. 1. Dizse d’una variedá de mazana [Cv].
Quiciabes deba’l nome a un diminutivu del ast. repechu n’alusión a dalguna figura particular na forma de la mazana o a un nome de llugar (pe3).
repichuliar*
📖: repichuliar*
🏗️: SI
✍️: NO
<repichulear [Vg].>(TEST)
  1. repichuliar*
  2. repichulear
    • Vg
Retrucar, protestar con frecuencia [Vg].
  1. 1. Retrucar, protestar con frecuencia [Vg].
Cfr. apertar.
repicotiar
📖: repicotiar
🏗️: NO
✍️: NO
<repiquetiar [Pa]. repiquitiar [Arm].>(TEST)
  1. repicotiar
    • Tb
    • Ay
    • Cp
  2. repiquetiar
    • Pa
  3. repiquitiar
    • Arm
Cast. repiquetear [Pa. Tb]. 2. Sonar una vez y otra les campa- nes en señal de fiesta [Arm]. Repicar muncho les campanes [Cb. Ay. Tb]. 3. Poner dalgo que quede repicao [Cb]. Volver hacia arriba los bordes de daqué cosa [Cp]. 4. Facer cortes artísticos nel pastel pa llucilu na cantarera [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">repiquetear</i> [Pa. Tb].
  2. 2. Sonar una vez y otra les campa- nes en señal de fiesta [Arm]. Repicar muncho les campanes [Cb. Ay. Tb].
  3. 3. Poner dalgo que quede repicao [Cb]. Volver hacia arriba los bordes de daqué cosa [Cp].
  4. 4. Facer cortes artísticos nel pastel pa llucilu na cantarera [Ay].
- Tantes campanes tocaben/que tantu repicotiaben [Entierro CR 93] Cfr. picotiar.
  1. - Tantes campanes tocaben/que tantu repicotiaben
  2. Entierro CR 93
  3. Cfr. picotiar.
repicu, a, o*
📖: repicu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><repica [Cv. Oc].>(TEST)
  1. repicu
  2. ident class="della" level="1"></ident><repica
    • Cv
    • Oc
Colos cuernos vueltos hacia arriba (el res) [Cv. Oc]. Participiu fuerte de repicar (cfr.).
  1. Colos cuernos vueltos hacia arriba (el res) [Cv. Oc]. Participiu fuerte de repicar (cfr.).
  2. Cv. Oc
repicu, el
📖: repicu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Facina pequeña de gavielles de trigu, centén o cebada, puestes de pie nel suelu y encontaes unes n’otres [Cv]. Tresnal d’unos 20 manoyos [Oc]. <ident class="della" level="1"></ident>Deverbal del participiu fuerte de <i class="della">repicar</i>(TEST)
  1. repicu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Facina pequeña de gavielles de trigu, centén o cebada, puestes de pie nel suelu y encontaes unes n’otres
    • Cv
  3. Tresnal d’unos 20 manoyos
    • Oc
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Deverbal del participiu fuerte de <i class="della">repicar</i
(cfr. repicáu, ada, ao).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">repicáu,</i> <i class="della">ada,</i> <i class="della">ao</i>).
repilar
📖: repilar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Amontonar la tierra alrededor de lo semao, de los árboles [Lln]. 2. Dar noxu [An]: <i class="della">Repílanme</i>(TEST)
  1. repilar
    • An
  2. ident class="della" level="1"></ident>Amontonar la tierra alrededor de lo semao, de los árboles
    • Lln
  3. 2
  4. Dar noxu [An]: <i class="della">Repílanme</i
las l.libraduras [An].
  1. 1. <i class="della">las</i> <i class="della">l.libraduras</i> [An].
Del prefixu intensivu re- na amestanza col verbu pilar (cfr. apilar 2). Semánticamente pásase de la idea de ‘facer una pila’, ‘amontonar’ a la idea de *‘pesar (lo amontonao)’ → ‘dar noxu (porque pesa nel estómagu)’. Cfr. repilu.
  1. Del prefixu intensivu re- na amestanza col verbu pilar (cfr. apilar 2). Semánticamente pásase de la idea de ‘facer una pila’, ‘amontonar’ a la idea de *‘pesar (lo amontonao)’ → ‘dar noxu (porque pesa nel estómagu)’.
  2. Cfr. repilu.
repilgu, el
📖: repilgu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Remilgu [Tox (= remielgu)]. <ident class="della" level="1"></ident>Posible encruz de <i class="della">remilgu</i>(TEST)
  1. repilgu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Remilgu
    • Tox (= remielgu)
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Posible encruz de <i class="della">remilgu</i
(cfr.) y repilu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) y <i class="della">repilu</i> (cfr.).
repilón, ona
📖: repilón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident>Qu’amuesa repunancia [An]: <i class="della">Xuan</i>(TEST)
  1. repilón
    • An
  2. ident class="della" level="1"></ident>Qu’amuesa repunancia [An]: <i class="della">Xuan</i
ya algu repilón [An].
  1. 1. <i class="della">ya</i> <i class="della">algu</i> <i class="della">repilón</i> [An].
Aum. de repilu (cfr.).
repilu, el
📖: repilu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><repiru [Ce].>(TEST)
  1. repilu
  2. ident class="della" level="1"></ident><repiru
    • Ce
Noxu [An]: Tien repilu a los sapos [An]. Repunancia [Cv], dentera que producen ciertos ruíos, el contautu con dellos cuerpos, etc. [Cv (= tarraxíu). Vd]. Grima, desazón, estreme- cimientu [Cn (MG)]. 3. Mieu [Ce]. Podría tratase d’un deverbal del ast. repilar (cfr.).
  1. Noxu [An]: Tien repilu a los sapos [An]. Repunancia [Cv], dentera que producen ciertos ruíos, el contautu con dellos cuerpos, etc. [Cv (= tarraxíu). Vd]. Grima, desazón, estreme- cimientu [Cn (MG)]. 3. Mieu [Ce].
  2. Ce
  3. Podría tratase d’un deverbal del ast. repilar (cfr.).
repinaldu, a, o*
📖: repinaldu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><repinaldu/a [Lln]. repinalda [Ay.Tb. Gr. Tox. /Eo/. Tor. VCid]. repinaldu [Tb. JH]. repinaldo (<i class="della">sic</i>) [Cg].>(TEST)
  1. repinaldu
  2. ident class="della" level="1"></ident><repinaldu/a
    • Lln
  3. repinalda
    • Ay
    • Tb
    • Gr
    • Tox
    • /Eo/
    • Tor
    • VCid
  4. repinaldu
    • Tb
    • JH
  5. repinaldo (<i class="della">sic</i>)
    • Cg
Variedá de mazana [Ay. Tb. Gr. /Eo/. VCid] en forma de conu truncáu [Lln]: Peru repinaldu, manzana repinalda [Lln]: Díu- me una mazana repinalda [Tb]: Las repinaldas saben bien [Tb]. Clas de mazana, pequeña y persabrosa [Tox]. Variedá de mazana grande, llarga, agridulce [Tor]. Variedá de mazana de color mariello y encarnao y de bon sabor [Cg]. Peru, variedá de mazana común [JH]. Peru de raneta [R]. 2. Variedá de mazanal [Tb]: Ya un mazanal repinaldu [Tb]. //Manzanes de repinaldo
  1. Variedá de mazana [Ay. Tb. Gr. /Eo/. VCid] en forma de conu truncáu [Lln]: Peru repinaldu, manzana repinalda [Lln]: Díu- me una mazana repinalda [Tb]: Las repinaldas saben bien [Tb]. Clas de mazana, pequeña y persabrosa [Tox]. Variedá de mazana grande, llarga, agridulce [Tor]. Variedá de mazana de color mariello y encarnao y de bon sabor [Cg]. Peru, variedá de mazana común [JH]. Peru de raneta [R]. 2. Variedá de mazanal [Tb]: Ya un mazanal repinaldu [Tb]. //Manzanes de repinaldo
  2. Tb
‘mazanes grandes’ [Ac]. //De repinaldu ‘tipu de mazanes gran- des y colloraes’ [Rs]. ‘tipu de mazanes de bona calidá’ [Tb (= repinalda = reineta mingán). ‘tipu de mazanes averdazaes, con pintes colloraes y grandes’ [Qu]. //De repinaldu blancu ‘tipu de mazanes marielles, con chispines prietes, perdulces’ [Pz]. //De repinaldu’l rial ‘tipu de mazanes dulces [Pz]. Tenemos de la manzana/.../carabiones, de caleyu/repinal- des y d’escanda [Glorias Ast 162b] lla ciruela, el repinaltu/lla manzana y maramiellu [Cam- pumanes 1781 (305] El nome d’esta mazana espárdese tamién per tierres sureñes del dominiu ástur, per Cantabria y per Galicia (lla). Ye posi- ble que faiga falta partir de la construcción, entá güei usada, mazanal de repinaldu portadora del nome del so cultivador o introductor *rapinaldus. Esti antropónimu formaríase gra- cies a dos elementos, el primeru asitiáu nel dominiu ástur a mediaos del sieglu x, asina Rapinatus (SPE-i/88 y 96); el se- gundu -aldus que vemos en nomes de persona como Romual- do, etc. Un exemplu de la posibilidá d’esa formación vémoslu nel nome d’un obispu de Mondoñedo, Rabinaldus [1284(or.) dco/485] y nun testu del sieglu xiii: Monio Rabinaldiz leuo keso e mantega de una semana de IIII cabannas [1225-1250] (or.) [ACL/173]. La nuesa propuesta paez afitase agora (pe3: 202; García Arias 2016a: 808; pe5: 316), peralloñada de la de Corominas-Pascual pa quien el nome d’estes mazanes sedría d’etimoloxía desconocida polo que lu rellacionen ensin sofi- tancia col verbu empinar o colos peros (dcech s.v. pera). Paez claro que repinalda ye una formación axetiva dende’l nome del (pumar o mazanal) de repinaldu(mazanal) repinaldu.
repinar
📖: repinar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. repinar
Llenar un cacíu perpasando’l nivel del so borde [VCid].
  1. 1. Llenar un cacíu perpasando’l nivel del so borde [VCid].
Del prefixu intensivu re- n’amestanza col verbu pinar (cfr.) variante de apinar.
repinchar
📖: repinchar
🏗️: NO
✍️: NO
<se>(TEST)
  1. repinchar
  2. se
Arreglar el pelo en forma de repinche’ [/“de Valdés al Eo” (Eo)/].
  1. 1. Arreglar el pelo en forma de repinche’ [/“de Valdés al Eo” (Eo)/].
Formación compuesta del verbu pinchar (cfr.) con un prefixu intensivu re-.
repinche, el
📖: repinche
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Bucle o resalte de pelo na frente [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. Deverbal de <i class="della">repinchar</i>(TEST)
  1. repinche
  2. Bucle o resalte de pelo na frente
    • /“de Valdés al Eo” (Eo)/
  3. Deverbal de <i class="della">repinchar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
repinicar
📖: repinicar
🏗️: NO
✍️: NO
“Repicar; bordar o arreglar alguna cosa de modo esmerado; afectación en el decir” [/“en muchos concejos de Ast. y en Gal.” (Eo)/]. Posible compuestu del verbu <i class="della">pinicar</i>(TEST)
  1. repinicar
  2. “Repicar; bordar o arreglar alguna cosa de modo esmerado; afectación en el decir”
    • /“en muchos concejos de Ast
    • y en Gal
    • ” (Eo)/
  3. Posible compuestu del verbu <i class="della">pinicar</i
(cfr. peñicar) cola ames-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">peñicar</i>) cola ames-
tanza del prefixu intensivu re-.
repinicáu, ada, ao
📖: repinicáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. repinicáu
Pintureru [As].
  1. 1. Pintureru [As].
Pp. de repinicar.
repisar
📖: repisar
🏗️: NO
✍️: NO
Torcese una parede cuando los cimientos nun aguanten el pesu [Tb. VCid]. Quebrase una parede [Ar]: <i class="della">Esta</i>(TEST)
  1. repisar
  2. Torcese una parede cuando los cimientos nun aguanten el pesu
    • Tb
    • VCid
  3. Quebrase una parede [Ar]: <i class="della">Esta</i
casa repisa [Ar].
  1. 1. <i class="della">casa</i> <i class="della">repisa</i> [Ar].
Del prefixu intensivu re- n’amestanza col verbu pisar (cfr.).
repise, la
📖: repise
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Resquiebra [Ar]. Deverbal del verbu <i class="della">repisar</i>(TEST)
  1. repise
  2. Resquiebra
    • Ar
  3. Deverbal del verbu <i class="della">repisar</i
(cfr.) cola palatalización de -a >
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) cola palatalización de -a >
-e (ghla §3.3.1.1).
repisu, a, o
📖: repisu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. repisu
    • Lln
Arrepentíu [Lln. JH]. Cfr. arrepentise.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. </b>Arrepentíu [Lln. JH]. Cfr. <i class="della">arrepentise</i>.
repitión, ona
📖: repitión
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<repitión/ona/ono [Llg].>(TEST)
  1. repitión
  2. repitión/ona/ono
    • Llg
Que provoca rutíos [Llg]: Ye repitiono [Llg].
  1. 1. Que provoca rutíos [Llg]: <i class="della">Ye</i> <i class="della">repitiono</i> [Llg].
Cfr. repitir.
repitir
📖: repitir
🏗️: NO
✍️: NO
<ripitir [Cl. Cñ. y Tb]. repetir [Ay].>(TEST)
  1. repitir
    • Pa
    • Llg
    • Tb
  2. ripitir
    • Cl
    • y Tb
  3. repetir
    • Ay
Cast. repetir [Cl. Pa. Cñ. Llg. Ay. Tb]. 2. Rutiar [Llg. Tb]: Repítenme las fabas; repítolas a tolas horas [Tb]: Repito’l chorizu acabante comer [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">repetir</i> [Cl. Pa. Cñ. Llg. Ay. Tb].
  2. 2. Rutiar [Llg. Tb]: <i class="della">Repítenme</i> <i class="della">las</i> <i class="della">fabas</i>; <i class="della">sí</i> <i class="della">repítolas</i> <i class="della">a</i> <i class="della">tolas</i> <i class="della">horas</i> [Tb]: <i class="della">Repito’l </i><i class="della">chorizu</i> <i class="della">acabante</i> <i class="della">comer</i> [Tb].
- Tal s’alegró con llo de la cabeza/que s’atiró a llos pies del desllindante,/repetía, a voz en grito, lla grandeza/del verdadiro Dios a cada instante [BAúxa, Sueños (Poesíes 137-140)]
  1. - Tal s’alegró con llo de la cabeza/que s’atiró a llos pies del desllindante,/repetía, a voz en grito, lla grandeza/del verdadiro Dios a cada instante
  2. BAúxa, Sueños (Poesíes 137-140)
Del llat. repětěre ‘repetir’, ‘volver a traer daqué’, per vía cul- ta (dcech s.v. pedir). Dende’l participiu *repeti(d)u féxose un aumentativu que güei se caltién como repitión (cfr.).
repla, la
📖: repla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<el reple [An. Oc]. /////reple [Md. Cn (F). y Mn. y Cv. Vd.].>(TEST)
  1. repla
    • Cg
    • Sr
    • Tb
    • Cp
    • Sb
    • Cv
    • Cn
    • Lln
    • Xx
    • Ll
    • Llu
    • Ay
    • Ca
    • Pa
    • Mn
  2. el reple
    • An
    • Oc
  3. reple dudoso (certainty = baxa)
    • Md
    • Cn (F)
    • y Mn
    • y Cv
    • Vd
Trolla, folla [Cg. Sr. Tb]. Barru perdisuelto n’agua [Tb. Md (= chofla). R]: La repla nun val pa faer casas [Tb]. Masa de tierra o de cualquier otra cosa, perdisuelto [JH]: Ista caleya está fecha una repla [JH]. Barru que se fai en camín cuando llueve [An]: Fomos a echar el reple al prau [An]. Barru en gran cantidá [Min]. 2. Abonu que se forma cola folla en cami- nos averaos a les cases [Cp]. Abonu que se forma cola folla en caminos entremecío con sustancies destremaes [Sb. Cv. Oc]. Entremez de folla y cuchu, resultáu de barrer el corral, utili-
zao pa cuchar [Cn (F)]: Vamos cargar un carru reple [Cn (F)]. Abonu acuoso de persona o animal esparcío bayurosamen- te [R]. 3. “Algo deshecho, blando, puré” [Lln]. Cosa blanda [Cñ. Xx. Ac. Sb. Ll]. Masa perblandio [Cg. Llu] de pan [Ay]. Daqué blandio, cuasimente fecho agua [Xx]. Cantidá de pexe que nun ye a vendese y tiren o vienden como abonu pa la tierra [Vd]. Pexe aplastao pol so propiu pesu, reblandecío al dexalo munchu tiempu nos caxones de la lancha [Xx]: Por nun estibalu quedó fechu repla [Xx]. Sustancia viscoso, fluío [Ca]: Esta pastia pónxose como repla [Ca]. Pastia, papiella [Ac]: Les fariñes ficiéronse repla [Ac]. “Todo lo que es muy blando” [Pa]: Esta h.echu una repla [Pa]. Dalgo perdesfecho, percocío [Mn (= enreplao)]. 4. Escombriu menudo que que- da llueu de desfacer una construcción [Vd]. Cargamentu de piedra pa la igua de caminos [Vd]. 5. Conxuntu de rapazos, reciella [Cv]. 6. Persona mui cariñosa [Ca]. //Como repla ‘perblando’ [Sb. Cp. Tb]. //H.acese repla ‘podrecer, descom- ponese, desfacese’ [Lln]. Cfr. repla.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Trolla, folla [Cg. Sr. Tb]. Barru perdisuelto n’agua [Tb. Md (= chofla). R]: <i class="della">La repla nun val pa faer casas </i>[Tb]. Masa de tierra o de cualquier otra cosa, perdisuelto [JH]: <i class="della">Ista</i> <i class="della">caleya</i> <i class="della">está fecha una repla </i>[JH]. Barru que se fai en camín cuando llueve [An]: <i class="della">Fomos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">echar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">reple</i> <i class="della">al</i> <i class="della">prau</i> [An]. Barru en gran cantidá [Min].
  3. 2. Abonu que se forma cola folla en cami- nos averaos a les cases [Cp]. Abonu que se forma cola folla en caminos entremecío con sustancies destremaes [Sb. Cv. Oc]. Entremez de folla y cuchu, resultáu de barrer el corral, utili- <br class="della">zao pa cuchar [Cn (F)]: <i class="della">Vamos</i> <i class="della">cargar</i> <i class="della">un</i> <i class="della">carru</i> <i class="della">reple</i> [Cn (F)]. Abonu acuoso de persona o animal esparcío bayurosamen- te [R].
  4. 3. “Algo deshecho, blando, puré” [Lln]. Cosa blanda [Cñ. Xx. Ac. Sb. Ll]. Masa perblandio [Cg. Llu] de pan [Ay]. Daqué blandio, cuasimente fecho agua [Xx]. Cantidá de pexe que nun ye a vendese y tiren o vienden como abonu pa la tierra [Vd]. Pexe aplastao pol so propiu pesu, reblandecío al dexalo munchu tiempu nos caxones de la lancha [Xx]: <i class="della">Por</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">estibalu</i> <i class="della">quedó</i> <i class="della">fechu</i> <i class="della">repla</i> [Xx]. Sustancia viscoso, fluío [Ca]: <i class="della">Esta</i> <i class="della">pastia</i> <i class="della">pónxose</i> <i class="della">como</i> <i class="della">repla</i> [Ca]. Pastia, papiella [Ac]: <i class="della">Les</i> <i class="della">fariñes</i> <i class="della">ficiéronse</i> <i class="della">repla </i>[Ac]. “Todo lo que es muy blando” [Pa]: <i class="della">Esta</i> <i class="della">h.echu</i> <i class="della">una</i> <i class="della">repla</i> [Pa]. Dalgo perdesfecho, percocío [Mn (= enreplao)].
  5. 4. Escombriu menudo que que- da llueu de desfacer una construcción [Vd]. Cargamentu de piedra pa la igua de caminos [Vd].
  6. 5. Conxuntu de rapazos, reciella [Cv].
  7. 6. Persona mui cariñosa [Ca]. //<i class="della">Como</i> <i class="della">repla </i>‘perblando’ [Sb. Cp. Tb]. //<i class="della">H.acese</i> <i class="della">repla</i> ‘podrecer, descom- ponese, desfacese’ [Lln]. Cfr. <i class="della">repla</i>.
- Repla, lo mismo que porquería de las calles [GP a. 1788]
  1. - Repla, lo mismo que porquería de las calles
  2. GP a. 1788
Del llat. rěplum, deriváu de replēre ‘rellenar’, pente medies del mozárabe rípel ‘cascayu’, espliquen Corominas-Pascual el cat. reble ‘cascayu’ (dcech s.v. ripio) que xustificaría, a lo meyor, l’arag. y l’ast. reble (cfr.). Pero dende rípel tamién pudo siguir el masc. ast. reple y d’ehí un femenín en -a, repla, voz non conseñada nin por García de Diego (deeh) nin por Corominas- Pascual (dcech) nin pol drae 21ª. Del ast. repla siguió’l verbu replar (cfr.) y enreplar (cfr.). Un deverbal de replar ye ast. re- pláu (cfr.). Quiciabes sobro plepa se fexere la voz intensiva y espresiva replepa (cfr.), de curtiu espardimientu.
replanáu, ada, ao*
📖: replanáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<replanáu/replanaa/{ao} [Sb].>(TEST)
  1. replanáu
  2. {ao}
  3. replanáu/replanaa/
    • Sb
Aplanáu [Sb].
  1. 1. Aplanáu [Sb].
Cfr. planu, a, o.
replar
📖: replar
🏗️: NO
✍️: NO
Desmontar un terrén, refundiéndolo, pa facer los cimientos d’una casa o d’una parede [Oc]. Allanar una superficie enan- tes de facer una obra nella [An]: <i class="della">Tán</i>(TEST)
  1. replar
    • An
    • Pr
  2. Desmontar un terrén, refundiéndolo, pa facer los cimientos d’una casa o d’una parede
    • Oc
  3. Allanar una superficie enan- tes de facer una obra nella [An]: <i class="della">Tán</i
replando’l curral [An]. 2. Rebañar el reple de dalgún camín [Oc]. 3. Cocer muncho una cosa cuasimente fasta desfacese [Pr (= enreplar)].
  1. 1. <i class="della">replando’l</i> <i class="della">curral</i> [An].
  2. 2. Rebañar el reple de dalgún camín [Oc].
  3. 3. Cocer muncho una cosa cuasimente fasta desfacese [Pr (= enreplar)].
- “Replar, lo mismo que limpiar” [GP a. 1788]
  1. - “Replar, lo mismo que limpiar”
  2. GP a. 1788
Cfr. repla.
repláu, el
📖: repláu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aición y efeutu de <i class="della">replar</i>(TEST)
  1. repláu
    • An
  2. Aición y efeutu de <i class="della">replar</i
[An]: Feitu’l repláu vienen los can- teiros a fader el payar [An].
  1. 1. [An]: <i class="della">Feitu’l</i> <i class="della">repláu</i> <i class="della">vienen</i> <i class="della">los</i> <i class="della">can- </i><i class="della">teiros</i> <i class="della">a</i> <i class="della">fader</i> <i class="della">el</i> <i class="della">payar</i> [An].
Deverbal de replar (cfr. repla).
reple, el
📖: reple
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. reple
Cfr. repla.
  1. Cfr. repla.
replén, {el}
📖: replén
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
(TEST)
  1. replén
Especie de parede de costeros a los llaos d’un pozu, col mesmu oxetu qu’una embastonada, pa que nun caiga tierra per él pa nun s’entremecer col carbón [Min]. Quiciabes adautación del cast. (te)rraplén, pallabra forastera cola que diríen familiarizándose los mineros asturianos sin- tiéndola a los sos téunicos.
  1. Especie de parede de costeros a los llaos d’un pozu, col mesmu oxetu qu’una embastonada, pa que nun caiga tierra per él pa nun s’entremecer col carbón [Min].
  2. Min
  3. Quiciabes adautación del cast. (te)rraplén, pallabra forastera cola que diríen familiarizándose los mineros asturianos sin- tiéndola a los sos téunicos.
replepa, la
📖: replepa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">replepa,</b>(TEST)
  1. replepa
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">replepa,</b
la Escrementu [Cñ].
  1. 1. <b class="della">la </b>Escrementu [Cñ].
Cfr. plepa.
repletar
📖: repletar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
  1. repletar
  2. ident class="della" level="1"></ident><se
Llenase, fartucase [Sb]. Cfr. repletu.
  1. Llenase, fartucase [Sb]. Cfr. repletu.
  2. Sb
repletu, a, o
📖: repletu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><+replitu [Ay].>(TEST)
  1. repletu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+replitu
    • Ay
Llenu [Ay], fartucu [Pa]: Con esti pocu que comí estó repletu [Pa].
  1. Llenu [Ay], fartucu [Pa]: Con esti pocu que comí estó repletu
  2. Pa
  3. [Pa].
  4. Pa
Del llat. repletus, -a, -um, participiu de replere ‘rellenar’ (abf), per vía culta. Sobro repletu féxose’l verbu repletar (cfr.).
replicar
📖: replicar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Retrucar [Ac]. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Ñon</i>(TEST)
  1. replicar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Retrucar
    • Ac
  3. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Ñon</i
m’atreví a replicai/anque me asistía deseu/de que vies lla mio familia/mas templome el sentimientu [Campuma- nes 1781/335]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">m’atreví</i> <i class="della">a</i> <i class="della">replicai</i>/<i class="della">anque</i> <i class="della">me</i> <i class="della">asistía</i> <i class="della">deseu</i>/<i class="della">de</i> <i class="della">que</i> <i class="della">vies</i> <i class="della">lla mio familia</i>/<i class="della">mas templome el sentimientu </i>[Campuma- nes 1781/335]
Del llat. replĭcare ‘desplegar’ (dcech s.v. plegar), per vía cul- ta comno s’alvierte tamién en arreplicar (cfr.).
replicatu, el
📖: replicatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">réplica</i>(TEST)
  1. replicatu
  2. Cast
  3. <i class="della">réplica</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Pallabra en rellación col llat. replĭcare ‘desplegar’ (dcech s.v. plegar) quiciabes dende un antecedente cultu *réplica cola amestanza d’un suf. ast. -atu, el mesmu qu’alvertimos en lla- matu, cuspiatu, etc.
  1. Pallabra en rellación col llat. replĭcare ‘desplegar’ (dcech s.v. plegar) quiciabes dende un antecedente cultu *réplica cola amestanza d’un suf. ast. -atu, el mesmu qu’alvertimos en lla- matu, cuspiatu, etc.
repoblar
📖: repoblar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Volver a plantar árboles [Tb]. 2. Colonizar tierres con xente, <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">poblar</i>. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">in</i>(TEST)
  1. repoblar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Volver a plantar árboles
    • Tb
  3. 2
  4. Colonizar tierres con xente, <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">poblar</i>
  5. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">in</i
diebus patris mei Ueremudi regis repopuletur per hos fo- ros 1017 (s. xii) [DCO-I/143]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">diebus</i> <i class="della">patris</i> <i class="della">mei</i> <i class="della">Ueremudi</i> <i class="della">regis</i> <i class="della">repopuletur</i> <i class="della">per</i> <i class="della">hos</i> <i class="della">fo-</i><i class="della"> ros</i> 1017 (s. xii) [DCO-I/143]
D’una amestadura del prefixu iterativu re- col verbu poblar (cfr.).
  1. D’una amestadura del prefixu iterativu re- col verbu poblar
  2. (cfr.).
repóblicu
📖: repóblicu
🏗️: NO
✍️: NO
Términu conocíu pela documentación, quiciabes na aceición de ‘ciudadanu’. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Yera</i>(TEST)
  1. repóblicu
  2. Términu conocíu pela documentación, quiciabes na aceición de ‘ciudadanu’
  3. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Yera</i
repóblicu grande [JyT 113]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">repóblicu</i> <i class="della">grande</i> [JyT 113]
D’una amestadura del prefixu re- col ast. a. póblicu, xenerali- záu como públicu (cfr.).
repolaináu, ada, ao
📖: repolaináu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Que presume, que suel vistise con munchu procuru [PSil]: <i class="della">El </i><i class="della">que</i>(TEST)
  1. repolaináu
  2. Que presume, que suel vistise con munchu procuru [PSil]: <i class="della">El </i><i class="della">que</i
you conozo ya mui repolaináu [PSil].
  1. 1. <i class="della">you</i> <i class="della">conozo</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">repolaináu</i> [PSil].
D’una amestanza del prefixu intensivu re- con un axetivu fechu sol ast. polaina (cfr.) y que da cuenta d’un elementu valoráu na vistimenta, especialmente masculina.
repolgar
📖: repolgar
🏗️: NO
✍️: NO
<repulgar [Os. Cg. Llu. Ay. y Ll. Tb. Sm. Pzu. PSil. Pr. Cv. JH. R]. ripulgar [Oc]. repuelgar [Os].>(TEST)
  1. repolgar
    • Sb
    • Ll
    • Ri
  2. repulgar
    • Os
    • Cg
    • Llu
    • Ay
    • y Ll
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • PSil
    • Pr
    • Cv
    • JH
    • R
  3. ripulgar
    • Oc
  4. repuelgar
    • Os
Coser a repuelgu [Cb. Sb. Ay. Ll. Pr]. Coser dos teles cantu con cantu [Llu]. Coser doblando la bastilla [Ay. Tb. /Mánt/]. 2. Coser mal por dir apriesa [Os (= cose a repulgo)]. Coser [PSil] dalgo de filo a la boca (pielgo) pa facer borde y atar meyor (el fuelle) [Ar]. 3. Doblar, p’adientro, el borde del fon- du del calderu faciendo la pestaña qu’habrá engarzase cola del aru [Oc]. 4. Texer con pertegones la parte d’arriba d’un barganal [Ll]. Entretexer con vares un barganal [Ay]. 5. Que- dar auníes, entretexíes, dos cañes d’un árbol o arbustu [Sb]. 6. Mudar el cutis [Cg]. Echar pelleyu nuevu llueu de cayer el vieyu [R]. 7. Mudar la corteza de los árboles [Cg. R]. Remon- dar [Pzu]. 8. Cicatrizar [Ri. Tb. Pr] faciendo repuelgos (les llagues o mancadures feches por un animal o planta) [JH]. Criar repuelgu una mancadura [Sm] vexetal o animal [Cv]. Facer repuelgos [Sm].
  1. 1. Coser a repuelgu [Cb. Sb. Ay. Ll. Pr]. Coser dos teles cantu con cantu [Llu]. Coser doblando la bastilla [Ay. Tb. /Mánt/].
  2. 2. Coser mal por dir apriesa [Os (= <i class="della">cose</i> <i class="della">a</i> <i class="della">repulgo</i>)]. Coser [PSil] dalgo de filo a la boca (<i class="della">pielgo</i>) pa facer borde y atar meyor (<i class="della">el</i> <i class="della">fuelle</i>) [Ar].
  3. 3. Doblar, p’adientro, el borde del fon- du del calderu faciendo la pestaña qu’habrá engarzase cola del aru [Oc].
  4. 4. Texer con pertegones la parte d’arriba d’un barganal [Ll]. Entretexer con vares un barganal [Ay].
  5. 5. Que- dar auníes, entretexíes, dos cañes d’un árbol o arbustu [Sb].
  6. 6. Mudar el cutis [Cg]. Echar pelleyu nuevu llueu de cayer el vieyu [R].
  7. 7. Mudar la corteza de los árboles [Cg. R]. Remon- dar [Pzu].
  8. 8. Cicatrizar [Ri. Tb. Pr] faciendo repuelgos (les llagues o mancadures feches por un animal o planta) [JH]. Criar repuelgu una mancadura [Sm] vexetal o animal [Cv]. Facer repuelgos [Sm].
Del compuestu llat. *repellĭcāre ‘tirar de la piel’ quier xus- tificar García de Diego (deeh) l’ast. repolgar y repulgar y, a la so vera, ast. repelgar “hacer revulsión en la piel”, anque ésta nun sía pallabra conseñada ente les mios fiches asturia- nes. Ente los deverbales “asturianos” daos per esti mesmu autor cítense’l g-ast. repelgo ‘parche...’ y repolgo ‘borde toscu’. La oxeción fónica que pue ufrise ye que’l vocalismu alcuentra meyor xustificación como compuestu de pulgar (cfr.). La variante repuelgar ha entendese como espresión analóxica pol influxu de les persones diptongaes, tamién analóxicamente, dende’l verbu repuelgo, etc. En rellación con esti verbu hebo tar el tamién compuestu *empolgar col so deverbal empuelgu (cfr.).
repolgáu, ada, ao
📖: repolgáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. repolgáu
//Camisa repuelgada ‘camisa con pliegues planchaos’ [Bard].
  1. 1. //<i class="della">Camisa repuelgada </i>‘camisa con pliegues planchaos’ [Bard].
Pp. de repolgar.
repolgón, el
📖: repolgón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Repuelgu grande [Llg]. Aum. del participiu fuerte de <i class="della">repolgar</i>(TEST)
  1. repolgón
  2. Repuelgu grande
    • Llg
  3. Aum
  4. del participiu fuerte de <i class="della">repolgar</i
(cfr.) variante de re- puelgu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) variante de <i class="della">re-</i><i class="della"> puelgu</i> (cfr.).
repolicháu, ada, ao
📖: repolicháu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Mui iguáu, mui llimpiu [Cl]. D’una amestadura del prefixu intensivu <i class="della">re</i>- col participiu <i class="della">po- </i><i class="della">líu</i>(TEST)
  1. repolicháu
  2. Mui iguáu, mui llimpiu
    • Cl
  3. D’una amestadura del prefixu intensivu <i class="della">re</i>- col participiu <i class="della">po- </i><i class="della">líu</i
(cfr. políu) con una nueva incrementación sufixal.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">políu</i>) con una nueva incrementación sufixal.
repoliquiar*
📖: repoliquiar*
🏗️: SI
✍️: NO
<repuliquiase [Os].>(TEST)
  1. repoliquiar*
  2. repuliquiase
    • Os
Pulise, arreglase con empalagu [Os (= repulitiase)].
  1. 1. Pulise, arreglase con empalagu [Os (= repulitiase)].
D’una amestadura del prefixu intensivu re- col verbu polir (cfr. pulir) con nueva incrementación sufixal col diminutivu -ic-.
repoliscu, a, o*
📖: repoliscu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<repolisca [Ar].>(TEST)
  1. repoliscu
  2. repolisca
    • Ar
Mui puestu, mui dispuestu [Ar]: ¡Vaya moza más repolisca! [Ar].
  1. 1. Mui puestu, mui dispuestu [Ar]: <i class="della">¡Vaya</i> <i class="della">moza</i> <i class="della">más</i> <i class="della">repolisca!</i> [Ar].
D’una amestadura del prefixu intensivu re- col participiu po- líu (cfr. pulíu) con nueva incrementación sufixal, el diminu- tivu -isc-.
repolitar
📖: repolitar
🏗️: NO
✍️: NO
<repulitar [Lln]. repulitiar [Os].>(TEST)
  1. repolitar
    • Ay
    • Cg
  2. repulitar
    • Lln
  3. repulitiar
    • Os
Volver a verdecer (una planta) [Ay]: Los repol.lacos nun te- níen casta fueya y repolitaron del too, del tuiru solo [Ay]. //-se ‘atusase, acicalase’ [Cg]. ‘pulise, periguase’ [Lln]. ‘puli- se, arreglase con empalagu’ [Os (= repuliquiase)].
  1. 1. Volver a verdecer (una planta) [Ay]: <i class="della">Los repol.lacos nun te- </i><i class="della">níen</i> <i class="della">casta</i> <i class="della">fueya</i> <i class="della">y</i> <i class="della">repolitaron</i> <i class="della">del</i> <i class="della">too,</i> <i class="della">del</i> <i class="della">tuiru</i> <i class="della">solo</i> [Ay]. //-<i class="della">se</i> ‘atusase, acicalase’ [Cg]. ‘pulise, periguase’ [Lln]. ‘puli- se, arreglase con empalagu’ [Os (= repuliquiase)].
D’una amestadura del prefixu intensivu re- col verbu polir (cfr. pulir) y con nueva incrementación sufixal, el continuador del diminutivu -ītt. Nel conteníu ha almitise un influxu de la familia de repollar (cfr.) y repollecer (cfr.).
repollar
📖: repollar
🏗️: NO
✍️: NO
Echar los guíos nuevos les rames [Lln]. De l’amestanza del prefixu iterativu re- col llat. pollāre ‘xer- minar’ (em s.v. pullus, -i) cola non sonorización de -p- acordies colo que pasa col so pariente <i class="della">repollecer</i>(TEST)
  1. repollar
  2. Echar los guíos nuevos les rames
    • Lln
  3. De l’amestanza del prefixu iterativu re- col llat
  4. pollāre ‘xer- minar’ (em s.v
  5. pullus, -i) cola non sonorización de -p- acordies colo que pasa col so pariente <i class="della">repollecer</i
(cfr.) al consideralos compuestos. Ye posible que dende’l correspondiente parti- cipiu fuerte se xustifique ast. repollu (cfr.) o, como propón García de Diego, dende’l llat. *repŭllus ‘brotu d’una planta’ (deeh); Corominas-Pascual tiénenlu por un compuestu de po- llu (dcech s.v. pollo). Una
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) al consideralos compuestos. Ye posible que dende’l correspondiente parti- cipiu fuerte se xustifique ast. <i class="della">repollu</i> (cfr.) o, como propón García de Diego, dende’l llat. *repŭllus ‘brotu d’una planta’ (deeh); Corominas-Pascual tiénenlu por un compuestu de <i class="della">po- </i><i class="della">llu</i> (dcech s.v. pollo). Una
formación axetiva col continuador de -ūtus (old) dase nel ast. repolludu (cfr.).
repolláu, ada, ao
📖: repolláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<arrepolláu [JH].>(TEST)
  1. repolláu
  2. arrepolláu
    • JH
Pp. de repollar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Pp. de <i class="della">repollar</i>.
repollecer*
📖: repollecer*
🏗️: SI
✍️: NO
<repol.lecer [PSil. Cn]. repul.lecer [Tb. Bab. Md. Pzu].>(TEST)
  1. repollecer*
  2. repol.lecer
    • PSil
    • Cn
  3. repul.lecer
    • Tb
    • Bab
    • Md
    • Pzu
Restablecer [Bab].
  1. 1. Restablecer [Bab].
Retueyar, reverdecer [Pzu. PSil]. Volver a nacer, grillar [Cn]: En cuantu que cayenon cuatro gotas, volvíu tou a repol.lecer dafeitu [Cn]. 2. Recuperarse d’una en- fermedá, alitar [Tb]. 3. Embellecer, desarrollase [Md]. Ponese de bon aspeutu [PSil]. Del llat. repullescere ‘volver a xerminar o brotar’ (em s.v. pullus, -i; abf) que yá diere García de Diego y onde la non sonorización de -p- ha debese a la consciencia de composición del verbu con re- (deeh; cfr. pollascu).
repollu, el
📖: repollu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<repol.lu [Qu. Tb. Sm. Robléu (Sm). Pzu. PSil. Oc]. +repul.lu [Ay. Ll]. +repullu [Bi]. //repollo [Eo]. repolo [“de Tapia al Eo” (Eo)].>(TEST)
  1. repollu
    • Lln
    • Rs
    • Sd
    • Cd
  2. repol.lu
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Robléu (Sm)
    • Pzu
    • PSil
    • Oc
  3. repul.lu metafonía
    • Ay
    • Ll
  4. repullu metafonía
    • Bi
  5. repollo eonaviego
    • Eo
  6. repolo
    • “de Tapia al Eo” (Eo)
Cast. repollo [Lln. Rs. Ac. Bi. Ay. Ll. Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. /Eo/. JH]. Berza pequeña pa tresplante [Oc]. 2. Ber- za [Robléu (Sm) {nesti pueblu nun se conoz la oposición ber- za/repol.lu}]. Cfr. repollar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">repollo</i> [Lln. Rs. Ac. Bi. Ay. Ll. Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. /Eo/. JH]. Berza pequeña pa tresplante [Oc].
  3. 2. Ber- za [Robléu (Sm) {nesti pueblu nun se conoz la oposición <i class="della">ber- </i><i class="della">za</i>/<i class="della">repol.lu</i>}]. Cfr. <i class="della">repollar</i>.
repolludu, a, o
📖: repolludu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<repol.luu/úa/úo [Ay. Ll]. repol.ludu [PSil. Cv]. //repolludo [Eo]. repoludo [Eo].>(TEST)
  1. repolludu
  2. repol.luu/úa/úo
    • Ay
    • Ll
  3. repol.ludu
    • PSil
    • Cv
  4. repolludo eonaviego
    • Eo
  5. repoludo
    • Eo
Con forma de repollu [Ay].
  1. 1. Con forma de repollu [Ay].
2. Con nuevu puxu, floreciendo [Pr]. Cast. repolludo [Ll. /Eo/], rebolludu [Cv]. 3. Que tien peralta la groma (un árbol) [PSil]: La cereisal salíu repol.luda [PSil]. 4. Rebuscáu, cursi (un individuu) [Ac. Sr]. Cfr. repollar.
repompadura, la
📖: repompadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">repompadura,</b>(TEST)
  1. repompadura
  2. b class="della">repompadura,</b
la Verberación [JH].
  1. 1. <b class="della">la</b> Verberación [JH].
Cfr. pompa.
repompar
📖: repompar
🏗️: NO
✍️: NO
<repompear [Cg].>(TEST)
  1. repompar
  2. repompear
    • Cg
Cast. reverberar [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">reverberar</i> [JH].
2. Remolinar y resonar l’aire [Cg]. a que más repompe el ganado (...) por donde los ganados naturalmente se repompean, van y vienen [Grangerías xviii: 719] Arrepómpase y se carga/cuando van a madurar/les sos pe- ruyes y bullen/col vientu que vien y va. [Peruyal (Porléi): 40-41] Cfr. pompa.
repompu, el
📖: repompu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. repompu
    • Xx
Estela, foles que surden de la popa d’una embarcación a mo- tor cuando va avante [Xx].
  1. 1. Estela, foles que surden de la popa d’una embarcación a mo- tor cuando va avante [Xx].
Cfr. pompa.
reponer
📖: reponer
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
  1. reponer
    • Lln
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident><se
Cast. reponerse [Lln. Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">reponerse</i> [Lln. Ay].
Del llat. repōnere ‘restaurar’, ‘poner nuna situación ante- rior’ (old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh), per vía semiculta anque la -p- podría xustificase pela consciencia de composición col posible prefixu iterativu re- como pasa n’abondes pallabres.
repopíu, el
📖: repopíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. repopíu
Glayíu, contestación brusca, respuesta con enfadu [Ca]. **
  1. Glayíu, contestación brusca, respuesta con enfadu [Ca].
  2. Ca
  3. **
reporte
📖: reporte
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">A reporte </i>‘onde nun se mueye’ [LC].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Cuando la neblina </i><i class="della">va del monte pa la mar, coge’l arao y vete a l.labrar</i>; <i class="della">y cuando</i>(TEST)
  1. reporte
  2. <i class="della">A reporte </i>‘onde nun se mueye’ eonaviego
    • LC
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Cuando la neblina </i><i class="della">va del monte pa la mar, coge’l arao y vete a l.labrar</i>; <i class="della">y cuando</i infl. cast.
va de la mar pal monte mete’l arao a reporte [LC].
  1. 1. <i class="della">va</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mar</i> <i class="della">pal</i> <i class="della">monte</i> <i class="della">mete’l</i> <i class="della">arao</i> <i class="della">a</i> <i class="della">reporte</i> [LC].
Pescanciamos que dende’l galicismu en cast. reportar (dcech s.v. portar) pudo facese la espresión alverbial a reporte calte- nida n’asturianu.
  1. Pescanciamos que dende’l galicismu en cast. reportar (dcech s.v. portar) pudo facese la espresión alverbial a reporte calte- nida n’asturianu.
reposar
📖: reposar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><repousar [Sm. Tox. /Eo/].>(TEST)
  1. reposar
    • Tb
    • Sb
  2. ident class="della" level="1"></ident><repousar
    • Sm
    • Tox
    • /Eo/
Cast. reposar [Tb. Tox], posase un líquidu [Sm. Tox. /Eo/]. Permanecer quieta una cosa [Sm]: Punía’l pote a repousar al fueu [Sm]. Estacionar, estancar, sedimentar [Sb]. 2. Asitiase, aselar [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">reposar</i> [Tb. Tox], posase un líquidu [Sm. Tox. /Eo/]. Permanecer quieta una cosa [Sm]: <i class="della">Punía’l</i> <i class="della">pote</i> <i class="della">a</i> <i class="della">repousar</i> <i class="della">al fueu</i> [Sm]. Estacionar, estancar, sedimentar [Sb].
  2. 2. Asitiase, aselar [Tb].
Desque el Señor q’en ella s’arreposa [Judith 204]
  1. Desque el Señor q’en ella s’arreposa
  2. Judith 204
Del llat. repausare (em), verbu con continuadores románicos (rew), con una -p- caltenida por alvertir el compuestu. Del participiu d’un verbu *repositar, fechu sobro reposar, sigue ast. repositáu, ada, ao (cfr.).
reposáu, ada, ao
📖: reposáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. reposáu
Tranquilu, asitiáu (un individuu) [Pa]. Enforma tranquilu, con muncha calma (un individuu) [Sb. Tb]. Pp. de reposar.
  1. Tranquilu, asitiáu (un individuu) [Pa]. Enforma tranquilu, con muncha calma (un individuu) [Sb. Tb].
  2. Sb. Tb
  3. Pp. de reposar.
repositáu, ada, ao
📖: repositáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. repositáu
Enforma tranquilu, con muncha calma (un individuu) [Cb]. Pacíficu, sosegáu [R. OLLA]. Cfr. reposar.
  1. Enforma tranquilu, con muncha calma (un individuu) [Cb].
  2. Cb
  3. Pacíficu, sosegáu [R. OLLA].
  4. R. OLLA
  5. Cfr. reposar.
repositoriu, el
📖: repositoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. repositoriu
Sitiu onde se guarda dalguna cosa [JH].
  1. Sitiu onde se guarda dalguna cosa [JH].
  2. JH
Del llat. repositorium, -i ‘cuartu apartáu’ (abf), per vía culta.
reposteru, a, el/la
📖: reposteru
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<ident class="della" level="1"></ident>{(Doc.). Sirviente. 2. Tipu de poste}. //-<i class="della">os</i>(TEST)
  1. reposteru
  2. {(Doc.). Sirviente. 2. Tipu de poste}
  3. ident class="della" level="1"></ident>
  4. -<i class="della">os</i eonaviego
‘cobertores fechos con tires o retales’ [Bard]. ‘colgadures’ [R].
  1. 1. ‘cobertores fechos con tires o retales’ [Bard]. ‘colgadures’ [R].

a) Gundesindus cellararius Fidelis repostarius 1003(or.) [ACL/172] Petrus repostarium regis conf. super caualarizam Fredenan- dus conf. 1094(or.) [ACL/594] b) Martinus repostero 1211(or.) [ACL/225] Dompnus Iohannes repostero 1217(or.) [MSAH-V/106] Bartolomeus Pica Banaito alfaiat Petro Gomez repostero 1237(or.) [SP-I/162] Martini reposterii 1245? (s. xv) [ACL/131] Iohan Martiniz mio repostero 1249(or.) [MCar-I/273] el rrepostero menor çient marauedis 1294(or.) [MSAH- V/516] pedriz. Benito pedriz reposteros delobispo 1250(or.) [DOSV- II/336] de la primera parte prado de Johan Perez repostero 1299(or.) [SP-I/308] Melen Perez fiio de Iohan Perez repostero 1322(or.) [SIL/125] - Los lladralones también han de ser altos siete palmos, y de quatro piezas: dos que se llaman costanas y dos que se llaman reposteras, para asegurar atrás y adelante como sardos (...) asegurados los sardos reposteros con cuerdas [Grangerías xviii: 802].

  1. a) Gundesindus cellararius Fidelis repostarius
  2. 1003(or.) ACL/172
  3. Petrus repostarium regis conf. super caualarizam Fredenan- dus conf.
  4. 1094(or.) ACL/594
  5. b) Martinus repostero
  6. 1211(or.) ACL/225
  7. Dompnus Iohannes repostero
  8. 1217(or.) MSAH-V/106
  9. Bartolomeus Pica Banaito alfaiat Petro Gomez repostero
  10. 1237(or.) SP-I/162
  11. Martini reposterii 1245? (s. xv)
  12. ACL/131
  13. Iohan Martiniz mio repostero
  14. 1249(or.) MCar-I/273
  15. el rrepostero menor çient marauedis
  16. 1294(or.) MSAH- V/516
  17. pedriz. Benito pedriz reposteros delobispo
  18. 1250(or.) DOSV- II/336
  19. de la primera parte prado de Johan Perez repostero
  20. 1299(or.) SP-I/308
  21. Melen Perez fiio de Iohan Perez repostero
  22. 1322(or.) SIL/125
  23. - Los lladralones también han de ser altos siete palmos, y de quatro piezas: dos que se llaman costanas y dos que se llaman reposteras, para asegurar atrás y adelante como sardos (...) asegurados los sardos reposteros con cuerdas [Grangerías xviii: 802].
  24. Grangerías xviii: 802
Del llat. *repositarius, -a, -um formación sol part. de repone- re ‘volver a poner’ (abf). Con caltenimientu de -p- quiciabes pola consciencia de la so composición, y de -t-.
repostiar
📖: repostiar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrepostiar [y AGO].>(TEST)
  1. repostiar
  2. arrepostiar
    • y AGO
Retrucar, arresponder [AGO].
  1. 1. Retrucar, arresponder [AGO].
D’un encruz del ast. responder (cfr.) y respuesta (cfr. rem- puesta) col influxu fónicu de postiar (cfr.). Una variante ye’l verbu ast. repostiegar (cfr.) fechu dende repostiegu, a, o (cfr.).
repostiegar
📖: repostiegar
🏗️: NO
✍️: NO
<repostigar [Ll].>(TEST)
  1. repostiegar
  2. repostigar
    • Ll
Responder reburdiando [Cb]. Ser respondón o repostiegu [Cb]. Retrucar, ser mui respondón [Ll].
  1. 1. Responder reburdiando [Cb]. Ser respondón o repostiegu [Cb]. Retrucar, ser mui respondón [Ll].
Cfr. repostiar.
repostiegu, a, o
📖: repostiegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+repostiigu [Ay]. repostiego [Os].>(TEST)
  1. repostiegu
    • Lln
    • Cg
  2. repostiigu metafonía
    • Ay
  3. repostiego
    • Os
Respondón [Lln. Os. Cb. Cg. Ay. JH]: ¡Qué repostigu ye! [Ay]. 2. Lentu, que trabaya con galbana o apatía [Min]. Cfr. repostiar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Respondón [Lln. Os. Cb. Cg. Ay. JH]: <i class="della">¡Qué</i> <i class="della">repostigu</i> <i class="della">ye!</i> [Ay].
  3. 2. Lentu, que trabaya con galbana o apatía [Min]. Cfr. <i class="della">repostiar</i>.
repotriu, a, o
📖: repotriu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Llozanu, gallardu, arrogante [La Cabreira (Mar)]. Quiciabes un intensivu de <i class="della">potru</i>(TEST)
  1. repotriu
  2. Llozanu, gallardu, arrogante
    • La Cabreira (Mar)
  3. Quiciabes un intensivu de <i class="della">potru</i
(cfr.), col prefixu re-. De toes maneres la [j] paez esixir un influxu d’un supuestu *potriar na aceición de ‘portase como un potru’.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), col prefixu <i class="della">re</i>-. De toes maneres la [j] paez esixir un influxu d’un supuestu *<i class="della">potriar </i>na aceición de ‘portase como un potru’.
repoyar
📖: repoyar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrepoyar [JH]. repoxar [Cd].>(TEST)
  1. repoyar
    • Llg
    • Ll
    • Cg
  2. arrepoyar
    • JH
  3. repoxar
    • Cd
Catar, mucir la última lleche [Llg. Ll (= estrincar). Cd. JH]. Catar la lleche de la fema estrincándola [JH]: Non arrepueyes lla vaca, dexa daqué pall xatu, que tien que mamar el repueyu [JH]. Volver a catar una vaca llueu d’aguardar un poco [Ac]. //-se ‘comer ente hores’ [Cg]. se ha repoar la cabra quando se ordeña [Grangerías xviii: 912]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Catar, mucir la última lleche [Llg. Ll (= estrincar). Cd. JH]. Catar la lleche de la fema estrincándola [JH]: <i class="della">Non</i> <i class="della">arrepueyes </i><i class="della">lla vaca, dexa daqué pall xatu, que tien que mamar el repueyu</i> [JH]. Volver a catar una vaca llueu d’aguardar un poco [Ac]. //-<i class="della">se</i> ‘comer ente hores’ [Cg]. <i class="della">se</i> <i class="della">ha</i> <i class="della">repoar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">cabra</i> <i class="della">quando</i> <i class="della">se</i> <i class="della">ordeña</i> [Grangerías xviii: 912]
Del llat. repudiāre ‘refugar’, ‘nun querer aceutar’ (em; abf). Semánticamente y fónicamente podría entendese acordies colo que se diz de repoyu (cfr.).
repoyáu, ada, ao
📖: repoyáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<repoyá [Llg].>(TEST)
  1. repoyáu
  2. repoyá
    • Llg
Catada del repoyu o última lleche del ubre (la vaca) [Llg].
  1. 1. Catada del repoyu o última lleche del ubre (la vaca) [Llg].
Pp. de repoyar.
repoyu, el
📖: repoyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<repóu [Lln. Pa]. repobu [Pa]. repó [Os]. repoyo [Ac. Ar]. re- pueyu [Sb. y JH]. +repuyu [y Llg]. +reúyu [Ll]. repoxu [Mn. Cv].>(TEST)
  1. repoyu
    • Llg
  2. repóu
    • Lln
    • Pa
  3. repobu
    • Pa
  4. repó
    • Os
  5. repoyo
    • Ac
    • Ar
  6. re- pueyu
    • Sb
    • y JH
  7. repuyu metafonía
    • y Llg
  8. reúyu metafonía
    • Ll
  9. repoxu
    • Mn
    • Cv
Lleche último de catar o mucir [Lln. Os. Pa. Ac. Llg. Ll (= estrincos). Ar. Mn. Cv (= respingu)]. Última lleche de la vaca [Sb] que se cata o mama [JH]. Lleche que se cata a la vaca llueu de mamar el xatu [AGO]. Estrincos de lleche que que- den nel ubre llueu de catar [Cb]. 2. Posu de la lleche [GP a. 1788]. 3. Comida llixera ente hores [Cb. Ar]. 4. El fíu últimu [Cb].
  1. 1. Lleche último de catar o mucir [Lln. Os. Pa. Ac. Llg. Ll (= estrincos). Ar. Mn. Cv (= respingu)]. Última lleche de la vaca [Sb] que se cata o mama [JH]. Lleche que se cata a la vaca llueu de mamar el xatu [AGO]. Estrincos de lleche que que- den nel ubre llueu de catar [Cb].
  2. 2. Posu de la lleche [GP a. 1788].
  3. 3. Comida llixera ente hores [Cb. Ar].
  4. 4. El fíu últimu [Cb].
Del neutru llat. repudium, -i ‘refuga’, ‘renuncia’ (em; abf), considerao como una amestadura de re- y *pŭdium lo que xustifica la non sonorización de /p/. Niciu d’esti análisis ye la posibilidá d’apaecer namái un continuador del segundu componente (cfr. poyu 2). La evolución de -dj- va acordies coles previsiones qu’ufre l’ast. como [S] o [y] anque tamién ye almisible la perda de -y- (ghla §4.4.3.a y b). Esta propuesta etimolóxica desanicia xustificar ast. repoxu dende’l llat. *re- expulsum (pe1: 129) darréu qu’entós, dende -ls-, nun sedría a entendese’l resultáu [y]. Semánticamente paez qu’ast. re- poyu fai referencia a daqué que se refuga, quiciabes por ser lo último y, darréu d’ello, daqué que na cultura popular nun contaba con bona acoyida. L’análisis del ast. repoyu fai ver, entós, que se trata d’una amestanza de re- y *pŭdium. Al nue- su pescanciar *pŭdium xustifica ast. poyu 2 (cfr.) asina como apoyar 2 (cfr.) y los términos rellacionaos apoyadura 2 (cfr.) y el deverbal apoyu 2 (cfr.).
reprender
📖: reprender
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. reprender
Cfr. arreprender.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">arreprender</i>.
represa, la
📖: represa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Agua que s’almacena nel <i class="della">cubu </i>[Llib]. 2. Tiempu y tirada de molienda mentanto se gasta l’agua del <i class="della">cubu </i>[Llib]. ////<i class="della">Arre- </i><i class="della">presas</i>(TEST)
  1. represa
  2. Agua que s’almacena nel <i class="della">cubu </i>
    • Llib
  3. 2
  4. Tiempu y tirada de molienda mentanto se gasta l’agua del <i class="della">cubu </i>
    • Llib
  5. <i class="della">Arre- </i><i class="della">presas</i variación de número
‘pequeños embalses que se faen pa contener de mo- mentu l’agua de regar’ [Arm].
  1. 1. ‘pequeños embalses que se faen pa contener de mo- mentu l’agua de regar’ [Arm].
Cfr. represar.
represada, la
📖: represada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Represa [Llib]. Presa del molín [Mar]. 2. Cantidá d’agua rete- nío na presa [Ac]. Cantidá d’agua contenío poles compuertes y que llueu déxase pasar de sutrucu (contra’l molín pa moler) [Mar. VCid]. Deverbal de <i class="della">represar</i>(TEST)
  1. represada
  2. Represa
    • Llib
  3. Presa del molín
    • Mar
  4. 2
  5. Cantidá d’agua rete- nío na presa
    • Ac
  6. Cantidá d’agua contenío poles compuertes y que llueu déxase pasar de sutrucu (contra’l molín pa moler)
    • Mar
    • VCid
  7. Deverbal de <i class="della">represar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
represar
📖: represar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">represar </i>[Lln]: <i class="della">Había que represar cuando había seca </i>[Lln]. //<i class="della">Represar l’agua </i>‘contener l’agua na presa’ [Ac. Tb]. Del llat. reprehensare ‘detener fuertemente’, ‘retener ensin soltar’ (abf), verbu fechu sol participiu de <i class="della">reprehendere</i>. Del participiu fuerte <i class="della">(ar)represu, a, o </i>(cfr. <i class="della">represa</i>), siguen los de- verbales fuertes <i class="della">represu</i>(TEST)
  1. represar
  2. Cast
  3. <i class="della">represar </i>
    • Había que represar cuando había seca [Lln.">Lln]: <i class="della">Había que represar cuando había seca </i>[Lln
  4. <i class="della">Represar l’agua </i>‘contener l’agua na presa’ eonaviego
    • Ac
    • Tb
  5. Del llat
  6. reprehensare ‘detener fuertemente’, ‘retener ensin soltar’ (abf), verbu fechu sol participiu de <i class="della">reprehendere</i>
  7. Del participiu fuerte <i class="della">(ar)represu, a, o </i>(cfr
  8. <i class="della">represa</i>), siguen los de- verbales fuertes <i class="della">represu</i
(cfr.), represa (cfr.). Dende’l participiu débil féxose ast. represada (cfr.). Semánticamente nel partici- piu arrepresu alviértese un procesu evolutivu que va dende una referencia estrictamente material a otra figurada: ‘prendíu’ → ‘reprimíu’ (→ ‘acobardáu’) → ‘esmolíu’ → ‘arrepentíu’.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), <i class="della">represa</i> (cfr.). Dende’l participiu débil féxose ast. <i class="della">represada </i>(cfr.). Semánticamente nel partici- piu <i class="della">arrepresu</i> alviértese un procesu evolutivu que va dende una referencia estrictamente material a otra figurada: ‘prendíu’ → ‘reprimíu’ (→ ‘acobardáu’) → ‘esmolíu’ → ‘arrepentíu’.
representar
📖: representar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrepresentar [Ay].>(TEST)
  1. representar
  2. arrepresentar
    • Ay
Cast. representar [Ay. Xral]. 2. Significar [Ay. Xral]. Cfr. presentar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">representar</i> [Ay. Xral].
  3. 2. Significar [Ay. Xral]. Cfr. <i class="della">presentar</i>.
represión, la
📖: represión
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conseñáu na nuesa documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">algunas</i>(TEST)
  1. represión
  2. Términu conseñáu na nuesa documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">algunas</i
personas singulares del dicho cabildo non enten- diessen renpression contra el dean 1352(or.) [CLO/165]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">personas</i> <i class="della">singulares</i> <i class="della">del</i> <i class="della">dicho</i> <i class="della">cabildo</i> <i class="della">non</i> <i class="della">enten-</i> <i class="della">diessen </i><i class="della">renpression</i><i class="della"> contra el dean </i>1352(or.) [CLO/165]
Del llat. reprehensio, -onis ‘aición de volver sobro una cosa omitida’, ‘censura’ (abf), per vía semiculta.
represor, ora
📖: represor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
Que reprime [Xral]. Del llat. represor, -oris ‘el que reprime’ (abf), con caltenimien- tu de -<i class="della">p-</i>(TEST)
  1. represor
  2. Que reprime
    • Xral
  3. Del llat
  4. represor, -oris ‘el que reprime’ (abf), con caltenimien- tu de -<i class="della">p-</i
por cultismu o por camentar que sía composición.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. por cultismu o por camentar que sía composición.
represu, el
📖: represu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Pequeña presa que se fai a la vera la parede pa canalizar l’agua que remexa una riega [PSil]: <i class="della">L’augua</i>(TEST)
  1. represu
  2. Pequeña presa que se fai a la vera la parede pa canalizar l’agua que remexa una riega [PSil]: <i class="della">L’augua</i
del represu l.leváila p’aiquí [PSil].
  1. 1. <i class="della">del</i> <i class="della">represu </i><i class="della">l.leváila</i> <i class="della">p’aiquí</i> [PSil].
Cfr. represar.
reprimir
📖: reprimir
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">reprimir</i>. <i class="della">mas yá, que ñon tien votu</i>/<i class="della">hai oi un Fiscal enteru</i>/<i class="della">que ñon</i>(TEST)
  1. reprimir
  2. Cast
  3. <i class="della">reprimir</i>
  4. <i class="della">mas yá, que ñon tien votu</i>/<i class="della">hai oi un Fiscal enteru</i>/<i class="della">que ñon</i
dobla el interés/que ñon amaina el respetu/del Grande ó del poderosu;/bon testigu yé el mesteñu, llangosta tamién del campu/reprimidu sin zeñu [Campumanes 1781/394]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">dobla</i> <i class="della">el</i> <i class="della">interés</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">ñon</i> <i class="della">amaina</i> <i class="della">el</i> <i class="della">respetu</i>/<i class="della">del</i> <i class="della">Grande</i> <i class="della">ó</i> <i class="della">del poderosu;</i>/<i class="della">bon testigu yé el mesteñu, llangosta tamién</i> <i class="della">del</i> <i class="della">campu</i>/<i class="della">reprimidu</i> <i class="della">yá</i> <i class="della">sin</i> <i class="della">zeñu</i> [Campumanes 1781/394]
Cfr. premer.
  1. Cfr. premer.
réprobu, el
📖: réprobu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Q’el</i>(TEST)
  1. réprobu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Q’el</i
final d’isti réprobu anunciaba [Judit 211]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">final</i> <i class="della">d’isti</i> <i class="della">réprobu</i> <i class="della">anunciaba</i> [Judit 211]
Posible castellanismu tresmitíu pela lliteratura y xustificable a la vera del cast. réprobo (dcech s.v. probar).
  1. Posible castellanismu tresmitíu pela lliteratura y xustificable a
  2. la vera del cast. réprobo (dcech s.v. probar).
reprochar
📖: reprochar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">reprochar</i>(TEST)
  1. reprochar
    • Ay
  2. Cast
  3. <i class="della">reprochar</i
[Ay].
  1. 1. [Ay].
Posible galicismu (dcech s.v. reproche) quiciabes tresmitíu dende’l castellán.
  1. Posible galicismu (dcech s.v. reproche) quiciabes tresmitíu dende’l castellán.
republicanu, a, o
📖: republicanu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><+republiquenu [Ay].>(TEST)
  1. republicanu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+republiquenu
    • Ay
Cast. republicano [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">republicano</i> [Xral].
Cultismu tresmitíu dende’l compuestu de re- y publicus, -a, -um ‘que cinca al pueblu o al Estáu’ (em s.v. pūblicus) + suf.
  1. Cultismu tresmitíu dende’l compuestu de re- y publicus, -a,
  2. -um ‘que cinca al pueblu o al Estáu’ (em s.v. pūblicus) + suf.
repuchar
📖: repuchar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><rapuchar [y Sb].>(TEST)
  1. repuchar
  2. ident class="della" level="1"></ident><rapuchar
    • y Sb
///Anque arrepuche’l bobu, bien aína lu come’l llobu [LC]. Cfr. puchar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Anque</i> <i class="della">arrepuche’l</i> <i class="della">bobu,</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">aína</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">come’l</i> <i class="della">llobu</i> [LC]. Cfr. <i class="della">puchar</i>.
Encrespase, enfurecese [Sb]. Encrespase, enfadase’l gatu [Sb]. Enfadase por oyer lo que nun presta tener qu’executar [Tb]. 2. Contradicir, contestar mal [Arm]: No me repuches que te doi [Arm]. Echar en cara [/Eo/]. 3. Retrucar, ser respondón, oxetar lo que ta mandao [Tox (= respingar)]. 4. Remedar, asonsañar, bur- llase con xestos [Bard]. //-se ‘negase’ [Lln]. ‘rebelase’ [AGO].
  1. Encrespase, enfurecese [Sb]. Encrespase, enfadase’l gatu [Sb]. Enfadase por oyer lo que nun presta tener qu’executar [Tb]. 2. Contradicir, contestar mal [Arm]: No me repuches que te doi [Arm]. Echar en cara [/Eo/]. 3. Retrucar, ser respondón, oxetar lo que ta mandao [Tox (= respingar)]. 4. Remedar, asonsañar, bur- llase con xestos [Bard]. //-se ‘negase’ [Lln]. ‘rebelase’ [AGO].
  2. AGO
repuelgosu, a, o
📖: repuelgosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Abundante en <i class="della">repuelgos</i>(TEST)
  1. repuelgosu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Abundante en <i class="della">repuelgos</i
[Min].
  1. 1. [Min].
Cfr. repuelgu.
repuelgu, el
📖: repuelgu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+repuilgu [Cp. y Llg. Ay. Ll (MP). Ll. Ri]. repuelgo [Ar]. re- puolgu [Tox]. repulgu [Lln. An. Pr]. repulgo [Llu]. //repolgo [/Eo. Mánt/].///<ident class="della" level="1"></ident>/repulgos [R. /Eo/].>(TEST)
  1. repuelgu
    • Tb
    • Sm
  2. repuilgu metafonía
    • Cp
    • y Llg
    • Ay
    • Ll (MP)
    • Ll
    • Ri
  3. repuelgo
    • Ar
  4. re- puolgu
    • Tox
  5. repulgu
    • Lln
    • An
    • Pr
  6. repulgo
    • Llu
  7. repolgo eonaviego
    • /Eo
    • Mánt/
  8. <ident class="della" level="1"></ident>/repulgos infl. cast.
    • R
    • /Eo/
Cast. repulgo [Cb. Bab. JH], costurón [Ll]. Efeutu de coser [PSil] dos teles cantu con cantu [Llu]. Cast. bastilla estrencha d’una prenda [Tb]. Bastilla de la camisa [SCiprián]. Remate que se fai nos bordes de la ropa [Sm]. Pliegue, doblez [Tox]. Costura gorda [Pr]. Cast. dobladillo [Pr]. Costura [Cp. Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">repulgo</i> [Cb. Bab. JH], costurón [Ll]. Efeutu de coser [PSil] dos teles cantu con cantu [Llu]. Cast. <i class="della">bastilla</i> estrencha d’una prenda [Tb]. Bastilla de la camisa [SCiprián]. Remate que se fai nos bordes de la ropa [Sm]. Pliegue, doblez [Tox]. Costura gorda [Pr]. Cast. <i class="della">dobladillo</i> [Pr]. Costura [Cp. Ay].
Cast. sobrehilado [Lln]. Reborde toscu d’una costura [/Eo/]. Xaretón, bastilla [/Mánt/]. 2. “Repulgo de una herida vegetal o animal” [Cv]. Marnia, cicatriz, marca [Ac. Ri. Sn. PSil. Cn (F). An]: Miánicas cun el repulgu que te quedóu de cuandu te manqueste [An]. Marnia, costura de la cicatriz [Tb]. Mar- nia, costura [Sb. Oc]: Estos son los repuelgos de a tiña [Sb]. Marnia [Cp. Pzu. Tox. /Eo/], señal de mancadura o llaga [Ar. JH]. 3. Nodiu [JH]: Isti carbayu ye tou repuelgos [JH]. 4. Do- blez de la empanada [Ay]. 5. Flor, requiebru [Llomb. Bard]. 6. Falla o esterilidá na capa de carbón [Min]. 7. Piedra o parte d’una piedra que sobresal del sitiu vertical en que ta alluga- da, como pue pasar na galería d’una mina [Llg]. //Repulgos ‘remilgos’ [R. /Eo/]. //Coser a repuelgu ‘coser una bastilla, un xaretón’ [Sb]. ‘coser a mano dobladillos o bordes’ [Pa (co- ser a repulgu)]. //Tar tiráu al repuilgu ‘aplacar l’ardor sexual contra un repuilgu’ (sic) [Llg]. Deverbal del ast. repolgar (cfr.) hebo ser l’etimolóxicu *re- polgu responsable del aum. repolgón (cfr.). La variante con ú tónica (repulgu, repulgo) entiendese llograda dende la varian- te verbal repolgar → repulgar con zarramientu esperable de l’átona. Los resultaos eonaviegos xustifíquense darréu que ye una fastera non diptongadora. A la vera alvertimos los dever- bales en [we] → [wi] con metafonía; trátase d’una diptonga- ción debida al influxu de les persones verbales que puen ufrir esi resultáu analóxicu, como cuerro de correr fechu dende currere. Un abondativu analóxicu de repuelgu úfrelu l’ax. repuelgosu, a, o (cfr.).
repuesta, la*
📖: repuesta
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<repuosta [Tox].>(TEST)
  1. repuesta
  2. repuosta
    • Tox
Recambiu de pieza mecánica [Tox].
  1. 1. Recambiu de pieza mecánica [Tox].
Cfr. repuestu, a, o.
repuestu, a, o
📖: repuestu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+repuistu [Ay].>(TEST)
  1. repuestu
  2. repuistu metafonía
    • Ay
Cast. repuesto [Ac. Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">repuesto</i> [Ac. Ay].
Podría tratase d’un continuador del participiu fuerte del ast. reponer, compuestu de poner (dcech s.v. poner), igual que puestu, a, o, con nominalización del masc. (cfr. repuestu) y del femenín (repuesta).
repuestu, el
📖: repuestu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<//reposto [Eo].>(TEST)
  1. repuestu
    • Tb
  2. reposto eonaviego
    • Eo
Cast. repuesto [Tb. /Eo/].
  1. 1. Cast. <i class="della">repuesto</i> [Tb. /Eo/].
- Aseméyase a un padre de families, que va sacando de so repuestu coses nueves y vieyes [San Mateo 54]
  1. - Aseméyase a un padre de families, que va sacando de so repuestu coses nueves y vieyes
  2. San Mateo 54
Cfr. repuestu, a, o.
repunancia, la
📖: repunancia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
</////repunanza [Sm. PSil. Cv. Arm]. reponanza [Mar].>(TEST)
  1. repunancia
    • Llg
    • Pa
    • Sb
    • Pr
    • Sr
    • Tb
  2. repunanza dudoso (certainty = baxa)
    • Sm
    • PSil
    • Cv
    • Arm
  3. reponanza
    • Mar
Cualidá de repunante [Llg. PSil]. 2. Cast. repugnancia [Pa. Sb. Sm. Cv. Pr. Arm]. Noxu [Sr. Tb]: Tengo repunancia de tolo que me dan [Sr]. Cast. repugnancia, tedio, aversión [Mar]. Cfr. repunar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cualidá de repunante [Llg. PSil].
  3. 2. Cast. <i class="della">repugnancia</i> [Pa. Sb. Sm. Cv. Pr. Arm]. Noxu [Sr. Tb]: <i class="della">Tengo</i> <i class="della">repunancia</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tolo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">me</i> <i class="della">dan</i> [Sr]. Cast. <i class="della">repugnancia</i>, <i class="della">tedio</i>, <i class="della">aversión</i> [Mar]. Cfr. <i class="della">repunar</i>.
repunante
📖: repunante
🏗️: NO
✍️: NO
Non prestosu, caprichosu [Sr]. Non prestosu [Lln (S)], car- gante, fadiu na manera de ser [Tb]: <i class="della">Esa</i>(TEST)
  1. repunante
    • Pa
    • Tb
    • Sm
    • Sb
    • Lln
    • Llg
    • Ay
    • Ri
    • An
    • Pr
    • Xx
    • Cr
  2. Non prestosu, caprichosu
    • Sr
  3. Non prestosu [Lln (S)], car- gante, fadiu na manera de ser [Tb]: <i class="della">Esa</i
moza ya mui repu- nante [Pa. Tb]. Vidriosu, protestón, que fadia [Sm]. Con pro- pensión a llorar (el neñu) [Sm]. Ranciu, con melindres [Sb]. Vidriosu, que s’enfada por poco [Lln. Llg]: Ye tan repunante que nun pues nin miralu si ta cabreáu [Llg]. Ranciu, cargante [Ay. Ri. An. Pr. Tox. Mánt/]. Que fadia cola so manera de ser (una persona) [Xx. Cr]. De caráuter difícil, que fadia [Ac. PSil]. Qu’amuesa repunancia por dellos fechos o coses [Sm]. Cfr. repunar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">moza</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">repu-</i> <i class="della">nante</i> [Pa. Tb]. Vidriosu, protestón, que fadia [Sm]. Con pro- pensión a llorar (el neñu) [Sm]. Ranciu, con melindres [Sb]. Vidriosu, que s’enfada por poco [Lln. Llg]: <i class="della">Ye</i> <i class="della">tan</i> <i class="della">repunante que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">pues</i> <i class="della">nin</i> <i class="della">miralu</i> <i class="della">si</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">cabreáu</i> [Llg]. Ranciu, cargante [Ay. Ri. An. Pr. Tox. Mánt/]. Que fadia cola so manera de ser (una persona) [Xx. Cr]. De caráuter difícil, que fadia [Ac. PSil]. Qu’amuesa repunancia por dellos fechos o coses [Sm]. Cfr. <i class="della">repunar</i>.
repunantiar
📖: repunantiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. repunantiar
    • Tb
Repunar [Tb].
  1. 1. </b>Repunar [Tb].
Cfr. repunar.
repunar
📖: repunar
🏗️: NO
✍️: NO
Nun prestar, aburrir, cayer ranciu [Ac]: <i class="della">Repuna</i>(TEST)
  1. repunar
    • Xx
    • Llg
    • Ay
    • Sr
    • Tb
    • Lln
    • Pa
    • Sb
    • Pr
    • Cv
    • Sm
  2. Nun prestar, aburrir, cayer ranciu [Ac]: <i class="della">Repuna</i
hasta les pie- dres d’un camín [Ac]. Facese pesáu por cuenta la insistencia [Xx]. Resultar pesáu (daquién, daqué) [Llg. Ay]: repunen na tele de tanto char esa película [Llg]. Facer sentir noxu, cansanciu [Llg. Sr. Tb]: Ésos tán repunándome; y repúnenme tanto que nun los aguanto [Sr]. Nun prestar [Lln. Ay]. Cayer antipática una persona [Pa. Sb. Pr. /Mánt/]. 2. Cast. repugnar [Pa. Sb. Ay. Pr. Cv], dar noxu [Lln]. Sentir noxu por daqué o daquién [Lln. Ac. Tb. Sm]: Esa comida repunéila pa siempre [Tb]: me ta repunando a tanta música y tantu cuentu [Ac]. Cast. causar tedio, aversión (intr.) [Sm]. Sentir noxu por dalguna comida [Arm]. Empalagar [Xx]. //Repunar a les piedres ‘resultar perpesáu’ [Llg]: Ésa repuna a les piedres [Llg]. //Repunar la comida ‘perder la gana de comer’ [Sm].
  1. 1. <i class="della">hasta</i> <i class="della">les</i> <i class="della">pie- dres d’un camín </i>[Ac]. Facese pesáu por cuenta la insistencia [Xx]. Resultar pesáu (daquién, daqué) [Llg. Ay]: <i class="della">Yá</i> <i class="della">repunen </i><i class="della">na</i> <i class="della">tele</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tanto</i> <i class="della">char</i> <i class="della">esa</i> <i class="della">película</i> [Llg]. Facer sentir noxu, cansanciu [Llg. Sr. Tb]: <i class="della">Ésos</i> <i class="della">tán</i> <i class="della">repunándome</i>; <i class="della">y</i> <i class="della">repúnenme tanto</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">los</i> <i class="della">aguanto</i> [Sr]. Nun prestar [Lln. Ay]. Cayer antipática una persona [Pa. Sb. Pr. /Mánt/].
  2. 2. Cast. <i class="della">repugnar </i>[Pa. Sb. Ay. Pr. Cv], dar noxu [Lln]. Sentir noxu por daqué o daquién [Lln. Ac. Tb. Sm]: <i class="della">Esa</i> <i class="della">comida</i> <i class="della">repunéila</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">siempre </i>[Tb]: <i class="della">Yá</i> <i class="della">me</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">repunando</i> <i class="della">a</i> <i class="della">mí</i> <i class="della">tanta</i> <i class="della">música y</i> <i class="della">tantu cuentu</i> [Ac]. Cast. <i class="della">causar tedio, aversión </i>(intr.) [Sm]. Sentir noxu por dalguna comida [Arm]. Empalagar [Xx]. //<i class="della">Repunar a les </i><i class="della">piedres</i> ‘resultar perpesáu’ [Llg]: <i class="della">Ésa</i> <i class="della">repuna</i> <i class="della">a</i> <i class="della">les</i> <i class="della">piedres</i> [Llg]. //<i class="della">Repunar la comida </i>‘perder la gana de comer’ [Sm].
Del llat. repugnare ‘lluchar contra daqué pa refugalo’ (dcech s.v. puño), per vía semiculta, lo mesmo que’l siguidor del participiu de presente, ast. repunante (cfr.). Sobro repunan- te féxose’l verbu repunantiar (cfr.). Un deverbal de repunar ye l’ast. repunu (cfr.). A la mesma familia pertenez tamién el semicultismu ast. repunancia (cfr.) y el popular repunanza.
“repunta”
📖: “repunta”
🏗️: NO
✍️: SI
Nome conocíu pela documentación na aceición de ‘aumentu’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in illo subtus uestra casa de illa uarcena illa </i><i class="della">repuncta</i><i class="della">(TEST)
  1. “repunta”
  2. Nome conocíu pela documentación na aceición de ‘aumentu’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in illo subtus uestra casa de illa uarcena illa </i><i class="della">repuncta</i><i class="della"
... cum suo aquaducto 1092(or.) [SV/189]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ... cum</i><i class="della"> suo</i> <i class="della">aquaducto</i> 1092(or.) [SV/189]
fondone de illa repuncta 1092(or.) [SV/189] fazer la presa quanto durar ela repunta de la agua 1261(or.) [ACL/377]
  1. fondone de illa repuncta
  2. 1092(or.) SV/189
  3. fazer la presa quanto durar ela repunta de la agua
  4. 1261(or.) ACL/377
Cfr. punta.
repuntiar
📖: repuntiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. repuntiar
    • Qu
Facer media caña, dar media vuelta col aráu, a lo cabero la secha pa nun pisar la otra finca [Qu].
  1. 1. Facer media caña, dar media vuelta col aráu, a lo cabero la secha pa nun pisar la otra finca [Qu].
Posible reforzamientu con re- del verbu puntiar 1 (cfr.) qui- ciabes nel sen de *‘llegar a la punta o cabu del riegu o secha’.
repuntu, el*
📖: repuntu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. repuntu
Cfr. punta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">punta</i>.
repunu, el
📖: repunu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aición y efeutu de <i class="della">repunar</i>(TEST)
  1. repunu
    • Sr
  2. Aición y efeutu de <i class="della">repunar</i
[Sr].
  1. 1. [Sr].
Deverbal de repunar (cfr.).
repuñar
📖: repuñar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. repuñar
Cfr. arrapuñar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">arrapuñar</i>.
repuño
📖: repuño
🏗️: NO
✍️: NO
<repuñu [Lln].>(TEST)
  1. repuño
    • Ca
  2. repuñu
    • Lln
Esclamación [Lln] de contrariedá [Ca]: ¡Qué repuño estás fe- ciendo equí a estes hores! [Ca].
  1. 1. Esclamación [Lln] de contrariedá [Ca]: <i class="della">¡Qué</i> <i class="della">repuño</i> <i class="della">estás</i> <i class="della">fe- </i><i class="della">ciendo</i> <i class="della">equí</i> <i class="della">a</i> <i class="della">estes</i> <i class="della">hores!</i> [Ca].
Posible espresión eufemística en vez de recoño.
requebrosu, a, o
📖: requebrosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
“Relativo a dichos de amor” [Lln]: <i class="della">Díxome</i>(TEST)
  1. requebrosu
    • Lln
  2. “Relativo a dichos de amor” [Lln]: <i class="della">Díxome</i
unas cosinas mui requebrosas [Lln].
  1. 1. <i class="della">unas</i> <i class="della">cosinas</i> <i class="della">mui </i><i class="della">requebrosas</i> [Lln].
Cfr. resquebrar.
requedar
📖: requedar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. requedar
Aquedar [Mar].
  1. 1. </b>Aquedar [Mar].
Cfr. aquedar.
requedáu, ada, ao
📖: requedáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<///arrequedado [Os].>(TEST)
  1. requedáu
  2. arrequedado infl. cast.
    • Os
Axuntao y retenío polos pastores (el ganáu) [Os].
  1. 1. Axuntao y retenío polos pastores (el ganáu) [Os].
Pp. de requedar (cfr.).
requemar
📖: requemar
🏗️: NO
✍️: NO
<requeimar [Tb. Sm. An. Cv. Tox. Vd. /Eo/].>(TEST)
  1. requemar
    • Sr
    • Ri
    • Ay
  2. requeimar
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Cv
    • Tox
    • Vd
    • /Eo/
Cast. requemar [Sr. Tb. Sm. An. Cv. Vd. Tox. /Eo/]. Volver a quemar [Ri]. Calentar una cosa más de la cuenta [Ri]. 2. Quemar nun cacíu fasta dilir el zucre [Ay], la lleche [Tb]: Re- queimóu azucre pal catarru [Tb]. 3. Cocer ente la ceniza la borona envuelta en fueyes [Ay]. Cfr. quemar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">requemar</i> [Sr. Tb. Sm. An. Cv. Vd. Tox. /Eo/]. Volver a quemar [Ri]. Calentar una cosa más de la cuenta [Ri].
  3. 2. Quemar nun cacíu fasta dilir el zucre [Ay], la lleche [Tb]: <i class="della">Re- </i><i class="della">queimóu</i> <i class="della">azucre</i> <i class="della">pal</i> <i class="della">catarru</i> [Tb].
  4. 3. Cocer ente la ceniza la borona envuelta en fueyes [Ay]. Cfr. <i class="della">quemar</i>.
requemáu, el
📖: requemáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<resqueimáu [Tb. An. Cd]. requemao [Ay. Ri].>(TEST)
  1. requemáu
    • Sr
  2. resqueimáu
    • Tb
    • An
    • Cd
  3. requemao
    • Ay
    • Ri
Preparáu pa curar catarros fechu con zucre y lleche fervío [Sr. Tb. Cd] y tamién con güevu y dalgún llicor [Ri]. Ferviatu [Ay]. //Azúcar requeimáu ‘xarabe pa curar el catarru [An].
  1. 1. Preparáu pa curar catarros fechu con zucre y lleche fervío [Sr. Tb. Cd] y tamién con güevu y dalgún llicor [Ri]. Ferviatu [Ay]. //<i class="della">Azúcar</i> <i class="della">requeimáu</i> ‘xarabe pa curar el catarru [An].
Deverbal de requemar (cfr.). Dende’l participiu fuerte féxose l’ast. requemu (cfr.).
  1. Deverbal de requemar (cfr.). Dende’l participiu fuerte féxose l’ast. requemu (cfr.).
requemu, el
📖: requemu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. requemu
Aición de cocer la borona tapándola con fueyes, con ceniza, rozu prendío y más ceniza, pa qu’ambure sele [Lln]. Cfr. requemáu.
  1. Aición de cocer la borona tapándola con fueyes, con ceniza, rozu prendío y más ceniza, pa qu’ambure sele [Lln].
  2. Lln
  3. Cfr. requemáu.
requerimientu*
📖: requerimientu*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Nome conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">faser</i>(TEST)
  1. requerimientu*
  2. ident class="della" level="1"></ident>Nome conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">faser</i
afruentas e requirimientos e protestaçiones e todos los
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">afruentas</i> <i class="della">e</i> <i class="della">requirimientos</i> <i class="della">e</i> <i class="della">protestaçiones</i> <i class="della">e</i> <i class="della">todos</i> <i class="della">los</i>
otros actos 1460 (t. 1461) [VC-I/256] Cfr. requerir.
  1. otros actos
  2. 1460 (t. 1461) VC-I/256
  3. Cfr. requerir.
requerir
📖: requerir
🏗️: NO
✍️: NO
<requirir [Pa. Sm (Cv)].///<ident class="della" level="1"></ident>//requir [Sm. PSil]. riquir [Sm].>(TEST)
  1. requerir
    • Ri
  2. requirir
    • Pa
    • Sm (Cv)
  3. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  4. requir eonaviego
    • Sm
    • PSil
  5. riquir
    • Sm
Cast. requerir [Pa]. Pidir [Cl. Ri]: ¿Qué ye lo que requiés aho- ra? [Ri]. 2. Tener necesidá de daqué [Ri. Sm]: Isti requier que lu aposienten [Ri]: Sí rique l’abrigu [Sm (i)]: Paezme que lu requier [Sm (i)]. Necesitar, naguar por daqué cosa [Sm]: La nena rique l’abrigu, que ta chuviendu [Sm]. Echar de menos [Ri. Sm]: Nun para de requerir a la moza [Ri]. 3. Avisar o facer saber una cosa con autoridá pública [Ri]: Requiriéronme del ayuntamientu [Ri]. 4. Pasar llista a los vecinos al dir a dellos trabayos coleutivos [PSil]. ///Si el ocho de abril no me oís, por muerto me requerís [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">requerir</i> [Pa]. Pidir [Cl. Ri]: <i class="della">¿Qué</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">requiés</i> <i class="della">aho-</i> <i class="della">ra? </i>[Ri].
  2. 2. Tener necesidá de daqué [Ri. Sm]: <i class="della">Isti requier</i> <i class="della">que</i><i class="della"> lu aposienten </i>[Ri]: <i class="della">Sí rique l’abrigu </i>[Sm (i)]: <i class="della">Paezme que lu requier </i>[Sm (i)]. Necesitar, naguar por daqué cosa [Sm]: <i class="della">La nena</i> <i class="della">rique</i> <i class="della">l’abrigu,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">chuviendu</i> [Sm]. Echar de menos [Ri. Sm]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">para</i> <i class="della">de</i> <i class="della">requerir</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">moza</i> [Ri].
  3. 3. Avisar o facer saber una cosa con autoridá pública [Ri]: <i class="della">Requiriéronme</i> <i class="della">del ayuntamientu </i>[Ri].
  4. 4. Pasar llista a los vecinos al dir a dellos trabayos coleutivos [PSil]. ///<i class="della">Si</i> <i class="della">el</i> <i class="della">ocho</i> <i class="della">de</i> <i class="della">abril</i> <i class="della">no</i> <i class="della">me </i><i class="della">oís,</i> <i class="della">por</i> <i class="della">muerto</i> <i class="della">me</i> <i class="della">requerís</i> [LC].
que andedes sobrel mercado ye que requirades los derechos del cellerizo maior 1240(or.) [MSAH-V/229] para requerir e demandar so derecho 1324 [CDA/304] requerirla a la otra parte 1329(or.) [SP-II/45] fomos requeridos e affrontados por los renderos personas canonigos e conpanneros 1352(or.) [CLO/164] el anno que la non requerardes que vos non sea tenido 1363(or.) [SP-II/389] antellos ordenas en el dicho so testamento al tienpo que fos- sen requeridos 1381 (t.) [SP-III/28] reparto mia fasenda conmo finque de requeryda despoys del mio finamento 1394 [Espinareda/185] los besjnos desta dicha çibdat que me lo rrequirisen 1396 [AAU/228] requirian a los dichos juyzes que tomasen dellos cunta por ante mi 1399(or.) [VC-II/23] clerigo que por vos fuera requerido que por vertud desta mi collaçion 1402(or.) [SB/306] pedir e requerir que sean descuntadas de la dicha debda 1409(or.) [SP-III/176] guaresçer de quel demandante que vos lo requerir o deman- dar para sienpre 1433(or.) [SP-III/331] pedia e requeria e afrontava al dicho alcalde 1439(or.) [SP- III/384] requerian que los partiesen e ygualasen commo viesen que era razon 1474(or.) [SP-IV/165]
para que ansymesmo espeçialmente pueda pedir e requerir e pidan 1477 (t.) [SP-IV/174] la yentar quando nos fuer requirida que avedes de pagar en ella 14[...](or.) [VC-II/175] - Tos güeyos requieren güeyos/to corazón corazones;/los pliegues de la to saya/requieren los mios calzones [CyN (Cantares 135)]
  1. que andedes sobrel mercado ye que requirades los derechos del cellerizo maior
  2. 1240(or.) MSAH-V/229
  3. para requerir e demandar so derecho
  4. 1324 CDA/304
  5. requerirla a la otra parte
  6. 1329(or.) SP-II/45
  7. fomos requeridos e affrontados por los renderos personas canonigos e conpanneros
  8. 1352(or.) CLO/164
  9. el anno que la non requerardes que vos non sea tenido
  10. 1363(or.) SP-II/389
  11. antellos ordenas en el dicho so testamento al tienpo que fos- sen requeridos
  12. 1381 (t.) SP-III/28
  13. reparto mia fasenda conmo finque de requeryda despoys del mio finamento
  14. 1394 Espinareda/185
  15. los besjnos desta dicha çibdat que me lo rrequirisen
  16. 1396 AAU/228
  17. requirian a los dichos juyzes que tomasen dellos cunta por ante mi
  18. 1399(or.) VC-II/23
  19. clerigo que por vos fuera requerido que por vertud desta mi collaçion
  20. 1402(or.) SB/306
  21. pedir e requerir que sean descuntadas de la dicha debda
  22. 1409(or.) SP-III/176
  23. guaresçer de quel demandante que vos lo requerir o deman- dar para sienpre
  24. 1433(or.) SP-III/331
  25. pedia e requeria e afrontava al dicho alcalde
  26. 1439(or.) SP- III/384
  27. requerian que los partiesen e ygualasen commo viesen que era razon
  28. 1474(or.) SP-IV/165

  29. para que ansymesmo espeçialmente pueda pedir e requerir e pidan
  30. 1477 (t.) SP-IV/174
  31. la yentar quando nos fuer requirida que avedes de pagar en ella 14[...](or.)
  32. VC-II/175
  33. - Tos güeyos requieren güeyos/to corazón corazones;/los pliegues de la to saya/requieren los mios calzones
  34. CyN (Cantares 135)
Del llat. requīrere ‘tratar d’atopar’, ‘entrugar por’, ‘inquirir’, ‘pidir’, ‘buscar’, ‘investigar’ (old; abf), con continuación ro- mánica (rew), castellana (dcech s.v. querer), portuguesa re- querer (delp), per vía semiculta. L’ast. ufre, amás del resultáu requerir, l’evolucionáu con perda de -r-, requir; en rellación tenemos l’ast. reguilar (cfr.). En rellación con requerir consé- ñense requerimientu (cfr.) y requisición (cfr.).
requesón, el
📖: requesón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<//requeixón [/Eo/].>(TEST)
  1. requesón
    • Vd
  2. requeixón eonaviego
    • /Eo/
Crema de lleche ensin sueru [Vd]. Cast. requesón [/Eo/]. Posible
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Crema de lleche ensin sueru [Vd]. Cast. <i class="della">requesón</i> [/Eo/]. Posible
formación compuesta de re- y aum. de quesu (cfr.).
requete-
📖: requete-
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. requete-
Prefixu col significáu de ‘intensidá’, ‘refuerzu’ [glla 303].
  1. 1. Prefixu col significáu de ‘intensidá’, ‘refuerzu’ [glla 303].
requexa, la
📖: requexa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">requexa,</b>(TEST)
  1. requexa
    • Ay
  2. b class="della">requexa,</b
la Rincón [Ay].
  1. 1. <b class="della">la </b>Rincón [Ay].
Cfr. requexu.
requexada, la
📖: requexada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<requesiada [Os]. requeixada [Cv]. ///requijada [Tor].>(TEST)
  1. requexada
  2. requesiada
    • Os
  3. requeixada
    • Cv
  4. requijada infl. cast.
    • Tor
Sitiu resguardáu onde s’axunta’l ganáu [Os]. Terrén abrigao nel fondu d’una arroxada [Cv]. Rinconada [JH. R. Tor].
  1. 1. Sitiu resguardáu onde s’axunta’l ganáu [Os]. Terrén abrigao nel fondu d’una arroxada [Cv]. Rinconada [JH. R. Tor].
alia terra in illa Requexata 1110 (s. xii) [MSAH-IV/19] alia terra pro illa in illa Requexata 1110 (s. xii) [MSAH- IV/19] illa tera de alberrgaria cum sua recuyxada 1162 (s. xiv-xv) [MSAH-IV/291] la requessada que est trans casam 1196(or.) [MSAH- IV/534] unam terram quam habemus in loco qui dicitur Requexada 1205(or.) [MSAH-V/49] de la parte ela Requexada 1255(or.) [ACL/264] iasen los ortos u disen la rrequeyxada el vno per terminos 1372 [Espinareda/159] Domingo Martines de la rrequeyxada morador en Loussar- da para vos 1372 [Espinareda/159]
  1. alia terra in illa Requexata
  2. 1110 (s. xii) MSAH-IV/19
  3. alia terra pro illa in illa Requexata
  4. 1110 (s. xii) MSAH- IV/19
  5. illa tera de alberrgaria cum sua recuyxada
  6. 1162 (s. xiv-xv) MSAH-IV/291
  7. la requessada que est trans casam
  8. 1196(or.) MSAH- IV/534
  9. unam terram quam habemus in loco qui dicitur Requexada
  10. 1205(or.) MSAH-V/49
  11. de la parte ela Requexada
  12. 1255(or.) ACL/264
  13. iasen los ortos u disen la rrequeyxada el vno per terminos
  14. 1372 Espinareda/159
  15. Domingo Martines de la rrequeyxada morador en Loussar- da para vos
  16. 1372 Espinareda/159
Cfr. requexu.
requexeru, a, o*
📖: requexeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<requexera [AGO]. requesiera [Os].>(TEST)
  1. requexeru
  2. requexera
    • AGO
  3. requesiera
    • Os
Que nun suelta bien el granu (la nuez) [AGO]. Que nun ruem- pe bien los pies (la nuez) al salir [Os].
  1. 1. Que nun suelta bien el granu (la nuez) [AGO]. Que nun ruem- pe bien los <i class="della">pies</i> (la nuez) al salir [Os].
¿Ax. en rellación con requexu (cfr.)?
requexu, el
📖: requexu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<requeixu [Sm. Pzu. Pr. Cv. Vg]. requexo [Cñ]. +riquixu [Ri]. ///requejo [Tor].>(TEST)
  1. requexu
    • Cp
    • Cg
    • Sb
    • Lln
  2. requeixu
    • Sm
    • Pzu
    • Pr
    • Cv
    • Vg
  3. requexo
  4. riquixu metafonía
    • Ri
  5. requejo infl. cast.
    • Tor
Rincón [Cb. Cp. VBable. JH], esquina [Ri]. Sitiu mui escon- díu [Cb. Cg. Cp]. Rincón, recoldu, ángulu [Sb]. Sitiu recoyíu [Lln. R] y apartáu en monte [Sb]. Sitiu ocultu [Ri]. Sitiu es- trenchu [Pr] y tapáu a la vista [Ri]. Sitiu abrigáu, resguardáu del sol [Cñ]. Rincón, sitiu escondíu [Tor]. Sitiu pequeñu en monte, de bon pastu [Pzu]. Terrén más estrencho que la re- queixada [Cv]. 2. Repechu [R]. 3. Garma [Or (S)]. Sitiu es- carpáu [Cl]. 4. Regueru pequeñu con un vallín [Vg]. 5. Cosa pequeña [Sm]. Animal o persona de curtia edá [Sm].
  1. 1. Rincón [Cb. Cp. VBable. JH], esquina [Ri]. Sitiu mui escon- díu [Cb. Cg. Cp]. Rincón, recoldu, ángulu [Sb]. Sitiu recoyíu [Lln. R] y apartáu en monte [Sb]. Sitiu ocultu [Ri]. Sitiu es- trenchu [Pr] y tapáu a la vista [Ri]. Sitiu abrigáu, resguardáu del sol [Cñ]. Rincón, sitiu escondíu [Tor]. Sitiu pequeñu en monte, de bon pastu [Pzu]. Terrén más estrencho que la <i class="della">re-</i> <i class="della">queixada </i>[Cv].
  2. 2. Repechu [R].
  3. 3. Garma [Or (S)]. Sitiu es- carpáu [Cl].
  4. 4. Regueru pequeñu con un vallín [Vg].
  5. 5. Cosa pequeña [Sm]. Animal o persona de curtia edá [Sm].
a’) ipso salto quem dicunt Requeixo 965 (s. xii) [ACL/171] per illa uiniaia et illa uilla de Requesco 1081 (s. xii) [DCO- I/244] per illa aztoreira per flumen de Asperon per uadum de Re- quexo 1126 [MCar-I/26] descende pelo sendero a Nava Requexo 1242(or.) [VVS/120] la carrera por que uan pora Requexo 1247(or.) [MSAH- V/249] Sancta Marina de Requexo 1251(or.) [MCar-I/302] de parte la tierra de Rrequexo 1265(or.) [MSAH-V/395] Martin Pelaz de Requexo 1284(or.) [MCar-II/196] el quarto del molino que yo he enna molnera de Rrequeyxo 1284(or.) [ACL-VIII/246] e dotra parte afronta en heredamiento de rrequexo 1289 [PAUviéu/107] las duas terçias de VI castanares que estan en Requexo 1346(or.) [SB/252] de la una parte por heredat de Pedro Alffonso del Requexo 1358(or.) [SP-II/346] yaz en Oviedo a Foncalada en logar que dizen El Requexo 1385(or.) [SP-III/42] la faça de Requexo que atiesta en la heredat de Santianes 1448(or.) [SP-III/454] a’’) Sancti Petri de Rekessolo 1084 [Crestomatía 27, en doc. de Sahagún] monasterium uocabulo Sancti Martini de Requexolo 1105(or.) [MSAH-III/491] uinea de Sancto Petro de Requexolo 1134(or.) [ACL/168] b) per uadum de requeyo 1128(or.) [DCO-I/379] Lupus Requiyon 1229(or.) [ACL/488] D’un posible participiu fuerte
  1. a’) ipso salto quem dicunt Requeixo
  2. 965 (s. xii) ACL/171
  3. per illa uiniaia et illa uilla de Requesco
  4. 1081 (s. xii) DCO- I/244
  5. per illa aztoreira per flumen de Asperon per uadum de Re- quexo
  6. 1126 MCar-I/26
  7. descende pelo sendero a Nava Requexo
  8. 1242(or.) VVS/120
  9. la carrera por que uan pora Requexo
  10. 1247(or.) MSAH- V/249
  11. Sancta Marina de Requexo
  12. 1251(or.) MCar-I/302
  13. de parte la tierra de Rrequexo
  14. 1265(or.) MSAH-V/395
  15. Martin Pelaz de Requexo
  16. 1284(or.) MCar-II/196
  17. el quarto del molino que yo he enna molnera de Rrequeyxo
  18. 1284(or.) ACL-VIII/246
  19. e dotra parte afronta en heredamiento de rrequexo
  20. 1289 PAUviéu/107
  21. las duas terçias de VI castanares que estan en Requexo
  22. 1346(or.) SB/252
  23. de la una parte por heredat de Pedro Alffonso del Requexo
  24. 1358(or.) SP-II/346
  25. yaz en Oviedo a Foncalada en logar que dizen El Requexo
  26. 1385(or.) SP-III/42
  27. la faça de Requexo que atiesta en la heredat de Santianes
  28. 1448(or.) SP-III/454
  29. a’’) Sancti Petri de Rekessolo
  30. 1084 Crestomatía 27, en doc. de Sahagún
  31. monasterium uocabulo Sancti Martini de Requexolo
  32. 1105(or.) MSAH-III/491
  33. uinea de Sancto Petro de Requexolo
  34. 1134(or.) ACL/168
  35. b) per uadum de requeyo
  36. 1128(or.) DCO-I/379
  37. Lupus Requiyon
  38. 1229(or.) ACL/488
  39. D’un posible participiu fuerte
del llat. *quassiare (según Me- néndez Pidal) con refuerzu de re- anque Piel ve bien la rella- ción con *capseum ‘maxilar’, sofitada en Meyer-Lübke (rew), camentando que se trata d’una aplicación metafórica al terrén tomada de l’anatomía humana bien asitiada na nuesa toponi- mia (ta 134). Dende requexu y requexa (cfr.) féxose’l verbu *requexararrequexar (cfr.) con un deverbal requexada (cfr.); en rellación etimolóxica tópase tamién ast. arrequexa- mientu (cfr.). Nada nun tenemos qu’oponer a la documenta- ción medieval darréu que nos ufierta una palatal sorda, pero en §b la grafía “y” resulta problemática. ¿Una mala llectura? ¿Un posible continuador de *quasiare > *queiyar como de basium > port. beijo (delp); capseum > port. queijo (delp)? Esi resultáu con sonora medieval [-y-] podría xustificar l’ast. arrequiar (cfr.).
“requiem”
📖: “requiem”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela la fala y pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">una</i>(TEST)
  1. “requiem”
  2. Términu conocíu pela la fala y pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">una</i
misa de requien en cada un anno para sienpre
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">misa</i> <i class="della">de</i> <i class="della">requien</i> <i class="della">en</i> <i class="della">cada</i> <i class="della">un</i> <i class="della">anno</i> <i class="della">para</i> <i class="della">sienpre</i>
1426(or.) [SP-III/261] Del nome de la misa, conocida cola so espresión
  1. 1426(or.) SP-III/261
  2. Del nome de la misa, conocida cola so espresión
del llatín eclesiásticu (missa de requiem), con que se despide a los muertos.
requilencia, la
📖: requilencia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cumplíu [AGO]. Requiebru [V1830. AGO]. //<i class="della">-es</i>(TEST)
  1. requilencia
  2. Cumplíu
    • AGO
  3. Requiebru
    • V1830
    • AGO
  4. <i class="della">-es</i eonaviego
‘requilo- rios’ [Cñ]. Con requilencies vase, y ella queda como fuera de sí, medio ablucada [HyL 30]; [con reguilenzies [HyL (F-O)/161]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘requilo- rios’ [Cñ]. <i class="della">Con </i><i class="della">requilencies</i><i class="della"> vase, y ella queda como fuera de sí, medio</i> <i class="della">ablucada</i> [HyL 30]; [<i class="della">con</i> <i class="della">reguilenzies</i> [HyL (F-O)/161]
a quien ñon y cataba reguilencia [HyL (F-O): 156] Merez isti Señor, ser adoradu/de cada qualo, sen faltar nenguno:/c{á}teye il reguilencia mu humildadu;/e yo non far{é} menos, que nenguno: [Xuan García (1666 ó 1667: 160)] Pallabra orixinada nun compuestu de re- y querencia (
  1. a quien ñon y cataba reguilencia
  2. HyL (F-O): 156
  3. Merez isti Señor, ser adoradu/de cada qualo, sen faltar nenguno:/c{á}teye il reguilencia mu humildadu;/e yo non far{é} menos, que nenguno:
  4. Xuan García (1666 ó 1667: 160)
  5. Pallabra orixinada nun compuestu de re- y querencia (
cfr.), quiciabes en rellación con requerir (cfr.). Foi posible un traca- mundiu de líquides intervocáliques como tamién alvertimos en requiloriu (cfr.).
requilindoriu, el
📖: requilindoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. requilindoriu
    • Ca
Procuru o miramientu que se tien pa facer una cosa [Ca].
  1. 1. Procuru o miramientu que se tien pa facer una cosa [Ca].
Cfr. requiloriu.
requiloriu, el
📖: requiloriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+requiluriu [Ay. Ll].>(TEST)
  1. requiloriu
    • Pa
    • Cn
  2. requiluriu metafonía
    • Ay
    • Ll
Cast. requilorio [Pa]. Cumplíu [Ay. Ll. AGO]. Cumplíu desaxeráu [Pa]. 2. Requisitu [AGO]. “Arrequive. Adorno. Re- quive. Requisito” [JH]. 3. Recuerdu [Ay. Ll]. //-os ‘requisitos, cumplíos’ [R]. ‘rodeos, discreteos’ [Cn (MG)]. ‘requisitos, cumplimientos’ [OLLA. JS].
  1. 1. Cast. <i class="della">requilorio</i> [Pa]. Cumplíu [Ay. Ll. AGO]. Cumplíu desaxeráu [Pa].
  2. 2. Requisitu [AGO]. “Arrequive. Adorno. Re- quive. Requisito” [JH].
  3. 3. Recuerdu [Ay. Ll]. //-<i class="della">os </i>‘requisitos, cumplíos’ [R]. ‘rodeos, discreteos’ [Cn (MG)]. ‘requisitos, cumplimientos’ [OLLA. JS].
son muchos los requilorios [Grangerías xviii: 1046] Vi sielles, vi requilorios/restrones, y que d’arriba/abaxu colgaben llenzos/de seda coloradina/y santos pe les pare- des [Felicitación 146] Términu de la familia de requerir ( una variante espresiva requilindoriu (cfr.). Nesi mesmu sen espresivu ¿ye posible que deba entendese requisconcios como un compuestu de quisconciu (cfr.), pallabra quiciabes de la familia de quiscar (cfr.)?
  1. son muchos los requilorios
  2. Grangerías xviii: 1046
  3. Vi sielles, vi requilorios/restrones, y que d’arriba/abaxu colgaben llenzos/de seda coloradina/y santos pe les pare- des
  4. Felicitación 146
  5. Términu de la familia de requerir (
  6. una variante espresiva requilindoriu (cfr.). Nesi mesmu sen espresivu ¿ye posible que deba entendese requisconcios como un compuestu de quisconciu (cfr.), pallabra quiciabes de la familia de quiscar (cfr.)?
cfr.), tamién asitiáu en gall. y en cast. y que quiciabes tien l’aniciu nuna forma previa *re- quirorio (dcech s.v. querer). Ha partise de requiloriu p’almitir
requisconciu, el*
📖: requisconciu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/requisconcios [Llom].>(TEST)
  1. requisconciu
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/requisconcios infl. cast.
    • Llom
Aiciones fuera de tonu [Llomb]: ¡Mira qué requisconcios! [Llomb]. Cfr. requiloriu.
  1. Aiciones fuera de tonu [Llomb]: ¡Mira qué requisconcios!
  2. Llomb
  3. [Llomb].
  4. Llomb
  5. Cfr. requiloriu.
requisición*
📖: requisición*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
  1. requisición*
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">de</i
derecho o rrequisiçion 1358 [MB/142]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">derecho</i> <i class="della">o</i> <i class="della">rrequisiçion</i> 1358 [MB/142]
Del fem. llat. requisitio, -onis ‘indagación’ (abf), per vía se- miculta.
  1. Del fem. llat. requisitio, -onis ‘indagación’ (abf), per vía se- miculta.
requisitoria, la
📖: requisitoria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Nome conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Para</i>(TEST)
  1. requisitoria
  2. ident class="della" level="1"></ident>Nome conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Para</i
en definitiva seculoria/pena de yós mandar requisito- ria [El Ensalmador 72]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">en</i> <i class="della">definitiva</i> <i class="della">seculoria</i>/<i class="della">pena</i> <i class="della">de</i> <i class="della">yós</i> <i class="della">mandar</i> <i class="della">requisito-</i> <i class="della">ria</i> [El Ensalmador 72]
Formación culta y llatinizante sobro requisitu en rellación con requerir (dcech s.v. querer).
  1. Formación culta y llatinizante sobro requisitu en rellación con
  2. requerir (dcech s.v. querer).
requisitu, el
📖: requisitu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><riquisitu [y Pr].>(TEST)
  1. requisitu
    • Pa
    • Tb
    • Pr
  2. ident class="della" level="1"></ident><riquisitu
    • y Pr
Cast. requisito [Pa]. Procuru especial con que se trata a da- quién [Pa. Tb. Pr]: Andes con elli con munchu requisitu [Pa]: Yá ta bien de tantu requisitu [Tb]. Mimu [Pr].
  1. 1. Cast. <i class="della">requisito</i> [Pa]. Procuru especial con que se trata a da- quién [Pa. Tb. Pr]: <i class="della">Andes</i> <i class="della">con</i> <i class="della">elli</i> <i class="della">con</i> <i class="della">munchu</i> <i class="della">requisitu</i> [Pa]: <i class="della">Yá ta bien de tantu requisitu </i>[Tb]. Mimu [Pr].
Términu en rellación col verbu requerir (dcech s.v. querer). N’eonaviegu atópase l’ax. requisito ‘escasu, pequeñu, men- guáu (calzáu, prenda de vistir)’ [/Valdedo (Cv)/] nun sabemos si con daqué problema na tresmisión pero con posible asocia- ción col cast. escaso.
  1. Términu en rellación col verbu requerir (dcech s.v. querer). N’eonaviegu atópase l’ax. requisito ‘escasu, pequeñu, men- guáu (calzáu, prenda de vistir)’ [/Valdedo (Cv)/] nun sabemos si con daqué problema na tresmisión pero con posible asocia- ción col cast. escaso.
  2. /Valdedo (Cv)/
res, el
📖: res
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<arrés [Ca. /Eo/].///<ident class="della" level="1"></ident>la res [JH].>(TEST)
  1. res
  2. arrés
    • Ca
    • /Eo/
  3. <ident class="della" level="1"></ident>la res infl. cast.
    • JH
Cast. res [Sr. Sb. Tb. Sm. Cv. /Eo/. Bard]: Yera un res malu [Sr]. Animal [Ca]. Cabeza de ganáu [Lln]: Dar un palu a un res [Lln]: Los reses que se matan [Lln]. //Nun tener un res ‘no tener nada’ [Tb].///El ruin res des que come esfrez [Sb. Tb]. El ruin res en l.lana crez [Sm]. A lla res vieya allíviai lla reya [JH]. terras pomiferis, uineas, kasas, cupas, orreos, res, uestitum argentum, scalas ii as, uasilia ferrum, uel omnem ediui- cium 951(or.) [DCO] totas meas res por guarir por mios ermanos 1240(or.) [DOSV-II/60] - de la carne rastreada y resses que se mataron en casas particulares 1645 [AJDPA-V/83] cabeza de cada res que se rastrea o mata en casas particu- lares 1645 [AJDPA-V/92] vajo la multa de quatro reales por el res mayor 1781 [OGPA/98] hallado el res fuera de_sus limites no pareciese el dueño para_dar prenda 1781 [OGPA/99] si fuese ladron el res o hiciese el daño por la noche 1781 [OGPA/99] matarse res que no pase de seis años a no haberse desgra- ciado 1781 [OGPA/103] no pueda desollarse res muerto de enfermedad sin licencia 1781 [OGPA/104] ningún vecino podrá traer rama de abellano para cabritos ni otro arres 1832 [Lln (P)/53] las cabras obejas y qualesquiera otro harres que se cojan 1832 [Lln (P)/55] antes de escuartar la res pasen al domicilio a pesarle 1875 [Lln (P)/173] el que degüelle un cerdo o res vacuno avisará 1875 [Lln (P)/173] de golpe la res arranca por ella con tal arrestu 1930 [Ro- bles/23] llarga pa que la res que estuviera al otru extremu amarra- da 1930 [Robles/20] Del nominativu del fem. llat. rēs, rēī ‘bien’, ‘propiedá’, ‘la cosa’ (em), con camudamientu de xéneru; el femenín que conseña JH débese a que, na nuesa opinión, torna al ast. un dichu castellán. N’ast. tamién se caltién el continuador del acusativu ren (
  1. Cast. res [Sr. Sb. Tb. Sm. Cv. /Eo/. Bard]: Yera un res malu [Sr]. Animal [Ca]. Cabeza de ganáu [Lln]: Dar un palu a un res [Lln]: Los reses que se matan [Lln]. //Nun tener un res ‘no tener nada’ [Tb].///El ruin res des que come esfrez [Sb. Tb]. El ruin res en l.lana crez [Sm]. A lla res vieya allíviai lla reya [JH]. terras pomiferis, uineas, kasas, cupas, orreos, res, uestitum argentum, scalas ii as, uasilia ferrum, uel omnem ediui- cium
  2. 951(or.) DCO
  3. totas meas res por guarir por mios ermanos
  4. 1240(or.) DOSV-II/60
  5. - de la carne rastreada y resses que se mataron en casas particulares
  6. 1645 AJDPA-V/83
  7. cabeza de cada res que se rastrea o mata en casas particu- lares
  8. 1645 AJDPA-V/92
  9. vajo la multa de quatro reales por el res mayor
  10. 1781 OGPA/98
  11. hallado el res fuera de_sus limites no pareciese el dueño para_dar prenda
  12. 1781 OGPA/99
  13. si fuese ladron el res o hiciese el daño por la noche
  14. 1781 OGPA/99
  15. matarse res que no pase de seis años a no haberse desgra- ciado
  16. 1781 OGPA/103
  17. no pueda desollarse res muerto de enfermedad sin licencia
  18. 1781 OGPA/104
  19. ningún vecino podrá traer rama de abellano para cabritos ni otro arres
  20. 1832 Lln (P)/53
  21. las cabras obejas y qualesquiera otro harres que se cojan
  22. 1832 Lln (P)/55
  23. antes de escuartar la res pasen al domicilio a pesarle
  24. 1875 Lln (P)/173
  25. el que degüelle un cerdo o res vacuno avisará
  26. 1875 Lln (P)/173
  27. de golpe la res arranca por ella con tal arrestu
  28. 1930 Ro- bles/23
  29. llarga pa que la res que estuviera al otru extremu amarra- da
  30. 1930 Robles/20
  31. Del nominativu del fem. llat. rēs, rēī ‘bien’, ‘propiedá’, ‘la cosa’ (em), con camudamientu de xéneru; el femenín que conseña JH débese a que, na nuesa opinión, torna al ast. un dichu castellán. N’ast. tamién se caltién el continuador del acusativu ren (
cfr.). Na espresión ast. nun tener un res paez qu’ha entendese nel mesmu sen, averándose l’ast. al fr. rien, oc. ren, cat. res, construcción que sigue la yá seronda en llat. onde la negación de non perencontábase gracies a nuevos ele- mentos redundantes (Rohlfs 1979: 157) como los simples res (> ast. res), gutta (> ast. gota), nata (> ast. nada), causa (> ast. cosa); o derivaos de mica (→ ast. migaya), de pila (→ ast. pelotada), etc. N’ast. tamién se conseña la espresión nin un ris ‘nada’ [Tb] que nos abulta variante de res (nin un res).
resabiar
📖: resabiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. resabiar
    • Pr
    • Ay
Escarmar [Ac. Pr]. Nun s’enfotar [Pr]. //-se ‘nun s’enfotar’, ‘escarmar’ [Ay]. Cfr. resabiu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Escarmar [Ac. Pr]. Nun s’enfotar [Pr]. //-<i class="della">se </i>‘nun s’enfotar’, ‘escarmar’ [Ay]. Cfr. <i class="della">resabiu</i>.
resabiáu, ada, ao
📖: resabiáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Cast. <i class="della">resabiado</i>(TEST)
  1. resabiáu
    • Pa
    • Lln
    • Sb
  2. Cast
  3. <i class="della">resabiado</i
[Pa. Ac]. Que tien mieu a les persones porque lu maltrataren (un animal) [Lln]. Que tien un mal recuerdu de daqué [Pa]. 2. Resabíu [Sb].
  1. 1. [Pa. Ac]. Que tien mieu a les persones porque lu maltrataren (un animal) [Lln]. Que tien un mal recuerdu de daqué [Pa].
  2. 2. Resabíu [Sb].
Pp. de resabiar.
resabiu, el
📖: resabiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">resabio</i>, zuna [Pzu]. Del llat. *resapĭdus acordies con Corominas-Pascual (dcech s.v. saber) lo qu’enllaza cola propuesta fecha por Meyer- Lübke dende *rěsapium (rew; deeh). Dende <i class="della">resabiu</i>(TEST)
  1. resabiu
  2. Cast
  3. <i class="della">resabio</i>, zuna
    • Pzu
  4. Del llat
  5. resapĭdus acordies con Corominas-Pascual (dcech s.v asterisco
  6. saber) lo qu’enllaza cola propuesta fecha por Meyer- Lübke dende *rěsapium (rew; deeh)
  7. Dende <i class="della">resabiu</i
féxose’l verbu resabiar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. féxose’l verbu <i class="della">resabiar</i> (cfr.).
resabíu, ida, ío
📖: resabíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<resabíu/ía/ío [Ay].>(TEST)
  1. resabíu
  2. resabíu/ía/ío
    • Ay
Cast. resabido [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">resabido</i> [JH].
Cast. sabiondo [Ay. Tox]. Antiguu participiu orixináu nun compuestu verbal resaber (dcech s.v. saber) que l’ast. tien en común col cast.
resaca, la
📖: resaca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rexaca [JH].>(TEST)
  1. resaca
  2. rexaca
    • JH
Operación de sacar l’agua de la presa del molín pa llimpialu [Mar].
  1. 1. Operación de sacar l’agua de la presa del molín pa llimpialu [Mar].
2. Movimientu en retrocesu de les foles llueu de llegar a la oriella [Lln. Llu. PVeiga. JH]. 3. Estáu en que s’atopa ún, llueu d’una borrachera [Xx. Llu]. Cfr. sacar.
resaláu, ada, ao
📖: resaláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+resaléu/resalá/resalao [Ri].>(TEST)
  1. resaláu
    • Sr
  2. resaléu/resalá/resalao metafonía
    • Ri
Persaláu (un alimentu) [Sr].
  1. 1. Persaláu (un alimentu) [Sr].
2. Guapa y con gracia (una per- sona) [Sr. Ri]. Cfr. saláu, ada, ao.
resalgar, {el}
📖: resalgar
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
<rexalgar [Am. Ca. Md].>(TEST)
  1. resalgar
    • Oc
  2. rexalgar
    • Am
    • Ca
    • Md
Cast. rejalgar [Ca]. Planta melecinable que suel criase en si- tios secos [Md]. Planta herbácea, qu’amarga muncho [Oc]. Planta herbácea de la familia de les arácees [Ca].
  1. 1. Cast. <i class="della">rejalgar </i>[Ca]. Planta melecinable que suel criase en si- tios secos [Md]. Planta herbácea, qu’amarga muncho [Oc]. Planta herbácea de la familia de les arácees [Ca].
3. Cosa de permal sabor [Am]. Sabor non prestosu [Md]. {Sabor} mar- guxu [Lln]. Del and. ráhj alġár, del ár. cl. rahju lġār ‘polvu de la cueva’, siguió’l resalgar ast., cast. rejalgar, cat. realgar (da s.v. real- gar; dcech s.v. rejalgar).
resaliváu, ada, ao
📖: resaliváu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<resalbíu [y Cb].>(TEST)
  1. resaliváu
    • Pa
    • Cp
    • Lln
    • Llu
  2. resalbíu
    • y Cb
Resabíu [Pa. Cp], sabiondo, descaráu [Lln]. Repipi [Cp]. Descaráu, rabaneru [Llu]. Descaráu, desenvueltu, con euforia [Ac]. Mui vivu, mui charrán [Cb (= llasparderu = rellambíu)].
  1. 1. Resabíu [Pa. Cp], sabiondo, descaráu [Lln]. Repipi [Cp]. Descaráu, rabaneru [Llu]. Descaráu, desenvueltu, con euforia [Ac]. Mui vivu, mui charrán [Cb (= llasparderu = rellambíu)].
Quiciabes resultáu d’un encruz del ast. resabíu (cfr.) con sali- va, voz conocida quiciabes como castellanismu.
resallar
📖: resallar
🏗️: NO
✍️: NO
<resal.lar [An].>(TEST)
  1. resallar
    • Pb
    • Lln
  2. resal.lar
    • An
Sallar por segunda vez, arreandar, abinar [LV. Pb. Lln. An. DA. R]. Cfr. sallar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Sallar por segunda vez, arreandar, abinar [LV. Pb. Lln. An. DA. R]. Cfr. <i class="della">sallar</i>.
resallón, ona*
📖: resallón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<{Con yeísmu, resayón [Cl]}.>(TEST)
  1. resallón
  2. {Con yeísmu, resayón [Cl]}
Dizse d’una tierra semada con munchu monte que nun dexa crecer la sementera [Cl].
  1. 1. Dizse d’una tierra semada con munchu monte que nun dexa crecer la sementera [Cl].
Aum. de resallu (cfr.), con usu axetivu.
resallu, el
📖: resallu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<resal.lu [An].>(TEST)
  1. resallu
    • Lln
  2. resal.lu
    • An
Operación de resallar [LV. Lln. An. DA. AGO]. 2. Baille de la gallegada [Lln] {¿Sedrá tracamundiu gráficu por *resaltu, en rellación con saltar resaltar?
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Operación de resallar [LV. Lln. An. DA. AGO].
  3. 2. Baille de la <i class="della">gallegada</i> [Lln] {¿Sedrá tracamundiu gráficu por *<i class="della">resaltu</i>, en rellación con <i class="della">saltar</i> <i class="della">→</i> <i class="della">resaltar</i>?
Deverbal de resallar.
resalmoriar
📖: resalmoriar
🏗️: NO
✍️: NO
Tar la comida persalao [Ay. Ll]. Formación verbal intensiva dende ast. <i class="della">salmoria</i>(TEST)
  1. resalmoriar
  2. Tar la comida persalao
    • Ay
    • Ll
  3. Formación verbal intensiva dende ast
  4. <i class="della">salmoria</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
resalsáu, ada, ao*
📖: resalsáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+resalséu, á, ao [Mi].>(TEST)
  1. resalsáu
  2. resalséu, á, ao metafonía
    • Mi
Ocurrente, rápida nes contestaciones (una persona) [Mi].
  1. 1. Ocurrente, rápida nes contestaciones (una persona) [Mi].
D’un participiu de resalsar fechu sobro salsa.
resalséu, el*
📖: resalséu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<resalseo [Llu].>(TEST)
  1. resalséu
  2. resalseo
    • Llu
Chapuzón de mar movíu por un airón [Llu].
  1. 1. Chapuzón de mar movíu por un airón [Llu].
Cfr. salsu, a, o.
resaltu, el
📖: resaltu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. resaltu
Poza que se forma na potrera onde s’alluga la yegua pa que la cubra’l garañón con facilidá [JH].
  1. 1. Poza que se forma na potrera onde s’alluga la yegua pa que la cubra’l garañón con facilidá [JH].
2. Falla pequeña [JH]. Cfr. saltu.
resalvar
📖: resalvar
🏗️: NO
✍️: NO
<resalviar [V1830. AGO].>(TEST)
  1. resalvar
    • Lln
    • Cv
  2. resalviar
    • V1830
    • AGO
Saltar (obstáculos, sitios malos del camín, pasos d’una es- calera) [Lln]. Salvar, vencer un obstáculu saltando percima d’él ensin tocalu [Lln. Cv]. Vencer un obstáculu llanzando con puxu un oxetu percima d’él, ensin tocalu [Cv]. 2. Sal- tar percima [AGO]. Remontar [AGO]. 3. Reservar [V1830]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Saltar (obstáculos, sitios malos del camín, pasos d’una es- calera) [Lln]. Salvar, vencer un obstáculu saltando percima d’él ensin tocalu [Lln. Cv]. Vencer un obstáculu llanzando con puxu un oxetu percima d’él, ensin tocalu [Cv].
  3. 2. Sal- tar percima [AGO]. Remontar [AGO].
  4. 3. Reservar [V1830]
- Cochellada q’él reflundia,/no hay alma que se i ampare;/ nin da más na usarería/la xente y los animales/resalviando á vuesasté/que lo había dicer antes [El Caballo 81]
  1. - Cochellada q’él reflundia,/no hay alma que se i ampare;/ nin da más na usarería/la xente y los animales/resalviando á vuesasté/que lo había dicer antes
  2. El Caballo 81
{aceición entendida por Sánchez Vicente (2014: 65) dende’l drae: “encubrir, ocultar, callar algo”}. Cfr. salvar.
resbaladeru, el*
📖: resbaladeru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<resbaladeiru [Tor].>(TEST)
  1. resbaladeru
  2. resbaladeiru
    • Tor
Sitiu cubiertu de xelu, xeneralmente inclináu y esbariosu [Tor].
  1. 1. Sitiu cubiertu de xelu, xeneralmente inclináu y esbariosu [Tor].
Cfr. resbalar.
resbaladizu, a, o
📖: resbaladizu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><resbalaízu [Ay]. resbaladizo [Ar].>(TEST)
  1. resbaladizu
  2. ident class="della" level="1"></ident><resbalaízu
    • Ay
  3. resbaladizo
    • Ar
Esbariosu [Ay. Cd]. // Resbaladizo ‘terrén cuesto y escarpao’ [Ar]. Cfr. resbalar.
  1. Esbariosu [Ay. Cd]. // Resbaladizo ‘terrén cuesto y escarpao’ [Ar].
  2. Ar
  3. Cfr. resbalar.
resbaladoriu, el
📖: resbaladoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><resbaladoiru [Sm. Tox].>(TEST)
  1. resbaladoriu
  2. ident class="della" level="1"></ident><resbaladoiru
    • Sm
    • Tox
Llisura na peña, llucia [Tb]. 2. Sitiu esbariosu [Tb. Sm]. Cuesta esbariosa [Tox]. Cfr. resbalar.
  1. Llisura na peña, llucia [Tb]. 2. Sitiu esbariosu [Tb. Sm]. Cuesta esbariosa [Tox].
  2. Tox
  3. Cfr. resbalar.
resbalar
📖: resbalar
🏗️: NO
✍️: NO
<resbalar [Rs. Ay. PSil. Sm. Pr].///<ident class="della" level="1"></ident>//resbaliar [Lr. Pr].>(TEST)
  1. resbalar
  2. resbalar
    • Rs
    • Ay
    • PSil
    • Sm
    • Pr
  3. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  4. resbaliar eonaviego
    • Lr
    • Pr
Cast. resbalar [Rs. Lr. Ay. PSil. As. Pr]. //A resbalar ‘abondo, en bona cantidá’ [Sm]: Hai aguardiente a resbalar [Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">resbalar</i> [Rs. Lr. Ay. PSil. As. Pr]. //<i class="della">A</i> <i class="della">resbalar </i>‘abondo, en bona cantidá’ [Sm]: <i class="della">Hai</i> <i class="della">aguardiente</i> <i class="della">a</i> <i class="della">resbalar</i> [Sm].
*resbalu foi resbalón (cfr.) con usu nominal y axetivu; otres formaciones sufixaes son resbaladeru (cfr.), resbaladoriu (cfr.); tamién los ax. resbaladizu (cfr.) y resbalizu (cfr.), res- balosu (cfr.). L’ast. resbaliante (cfr.) féxose dende’l participiu de presente de resbaliar.
  1. *resbalu foi resbalón (cfr.) con usu nominal y axetivu; otres formaciones sufixaes son resbaladeru (cfr.), resbaladoriu (cfr.); tamién los ax. resbaladizu (cfr.) y resbalizu (cfr.), res- balosu (cfr.). L’ast. resbaliante (cfr.) féxose dende’l participiu de presente de resbaliar.
Del llat. uarare ‘corvar, torcer’ (abf) cola amestanza del prefixu re + ex y tracamundiu de líquides intervocáliques como s’alvierte nel so paralelu resbaliar frente a resbariar (cfr.), anque dambes continuaes d’un verbu en -idiare (cfr. resbariar). En rellación etimolóxica citamos lo que paez un deverbal *resbalu d’u sigue’l dim. resbalete (cfr.) y resbalín (cfr.) anque ésti con usos axetivos y con nominalización del femenín resbalina (cfr.) güei con usos alverbiales. Un aum. de
resbalete, el
📖: resbalete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. resbalete
Sitiu pa esbariar [Arm. Mar]. 2. Esbarión [Arm]. Cfr. resbalar.
  1. Sitiu pa esbariar [Arm. Mar]. 2. Esbarión [Arm]. Cfr. resbalar.
  2. Arm
resbaliante, el
📖: resbaliante
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. resbaliante
Piescu, “melocotón” n’almibre [Cñ]. Cfr. resbalar.
  1. Piescu, “melocotón” n’almibre [Cñ]. Cfr. resbalar.
resbalín, ina, ino*
📖: resbalín
🔤: , ina, ino*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<ident class="della" level="1"></ident><resbalino/a [Llomb].>(TEST)
  1. resbalín
  2. ident class="della" level="1"></ident><resbalino/a
    • Llomb
Esbariosu [Llomb].
  1. 1. Esbariosu [Llomb].
Cfr. resbalar.
  1. Cfr. resbalar.
resbalina, la
📖: resbalina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">resbalar</i>(TEST)
  1. resbalina
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">resbalar</i
o esbariar nel xelu [Llomb]:
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. o esbariar nel xelu [Llomb]:
Ichóuse a la resbalina [Llomb]. Cfr. resbalar.
  1. Ichóuse a la resbalina [Llomb]. Cfr. resbalar.
  2. Llomb
resbalizu, a, o
📖: resbalizu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. resbalizu
Esbariosu [Sm. Cv. Mar. VCid]. Cfr. resbalar.
  1. Esbariosu [Sm. Cv. Mar. VCid]. Cfr. resbalar.
  2. Sm. Cv. Mar. VCid
resbalón, ona
📖: resbalón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<br class="della"><b class="della">resbalón,</b>(TEST)
  1. resbalón
    • Cv
  2. br class="della"><b class="della">resbalón,</b
ona Esbariosu [Cv].
  1. 1. <b class="della">ona </b>Esbariosu [Cv].
Cfr. resbalar.
resbalón, el
📖: resbalón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<resbarión [Ac. Sb. Ay. y Pr].>(TEST)
  1. resbalón
    • Pr
    • Cv
    • Tb
  2. resbarión
    • Ac
    • Sb
    • Ay
    • y Pr
Esbarión [Ac. Sb. Ay. Pr]. 2. Resclavu que queda d’esbariar [Cv]. 3. Sitiu esbariosu [Cv] por cuenta’l suelu xeláu [PSil]: Hai un resbalón delantre de mia casa [PSil]. 4. Mal pasu, tracamundiu, equivocación [Tb]: Esa moza tuvo un resbalón [Tb]. Cfr. resbalar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Esbarión [Ac. Sb. Ay. Pr].
  3. 2. Resclavu que queda d’esbariar [Cv].
  4. 3. Sitiu esbariosu [Cv] por cuenta’l suelu xeláu [PSil]: <i class="della">Hai</i> <i class="della">un</i> <i class="della">resbalón</i> <i class="della">delantre</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mia</i> <i class="della">casa</i> [PSil].
  5. 4. Mal pasu, tracamundiu, equivocación [Tb]: <i class="della">Esa moza tuvo un resbalón </i>[Tb]. Cfr. <i class="della">resbalar</i>.
resbalosu, a, o*
📖: resbalosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+resbalusu [Ay]. resbaloso [Ac]. resbariosu [Ac].>(TEST)
  1. resbalosu
  2. resbalusu metafonía
    • Ay
  3. resbaloso
    • Ac
  4. resbariosu
    • Ac
Esbariosu [Ac. Ay]. Cfr. resbalar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Esbariosu [Ac. Ay]. Cfr. <i class="della">resbalar</i>.
resbariar
📖: resbariar
🏗️: NO
✍️: NO
<resbariar [Ac. Ay. Pr. JH]. risbariar [As (Oc)]. ribariar [As].>(TEST)
  1. resbariar
  2. resbariar
    • Ac
    • Ay
    • Pr
    • JH
  3. risbariar
    • As (Oc)
  4. ribariar
    • As
Esbariar, resbalar [Ac. Ay. Pr. As. JH].
  1. 1. Esbariar, resbalar [Ac. Ay. Pr. As. JH].
Del mesmu aniciu qu’ast. abariar (cfr.) anque alvertimos, amás del asitiamientu de l’amestadura de los prefixos re + ex, d’un tracamundiu posible de líquides intervocáliques. Les espresio- nes conseñaes parten d’una variante verbal en -idiare > -iar como tamién alvertimos en resbaliar frente a resbalar (cfr.).
resberón, el*
📖: resberón
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<resbeirón [PSil].>(TEST)
  1. resberón
  2. resbeirón
    • PSil
Raya, marca nuna superficie [PSil]: Quedóu un buen resbei- rón [PSil].
  1. 1. Raya, marca nuna superficie [PSil]: <i class="della">Quedóu un buen resbei- </i><i class="della">rón</i> [PSil].
2. Tapín que saca {la pata de} la vaca cuando’l prau ta perllientu [PSil]: Las vacas van a traer resbeirones a esgaya (sic) [PSil]. Del deverbal de *resberar (variante de resbariar) → *resbaru d’u sigue l’aumentativu. Nel casu de resbeirón paez qu’ha alvertise un influxu fónicu de la familia de veiru (cfr. veru).
rescafilón
📖: rescafilón
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">Cayú</i>(TEST)
  1. rescafilón
    • Ay
  2. <i class="della">Cayú</i eonaviego
per de rescafilón ‘por poco nun cayó percima de mí’ [Ay].
  1. 1. <i class="della">per</i> <i class="della">mí</i> <i class="della">de</i> <i class="della">rescafilón</i> ‘por poco nun cayó percima de mí’ [Ay].
Cfr. rasfilón.
rescaldar
📖: rescaldar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">rescoldar</i>(TEST)
  1. rescaldar
    • Sb
  2. Cast
  3. <i class="della">rescoldar</i
[Sb].
  1. 1. [Sb].
Cfr. escaldar.
rescalderu, el*
📖: rescalderu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rescaldero [Os].>(TEST)
  1. rescalderu
  2. rescaldero
    • Os
Conxuntu d’áscuares nel llar [Os].
  1. 1. Conxuntu d’áscuares nel llar [Os].
Cfr. escaldar.
rescaldu, a, o
📖: rescaldu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rescaldu/a [Cd].>(TEST)
  1. rescaldu
    • Lln
  2. rescaldu/a
    • Cd
Resabíu, descaráu [Lln]. (Persona) perviva, daqué descarada [Cd].
  1. 1. Resabíu, descaráu [Lln]. (Persona) perviva, daqué descarada [Cd].
Cfr. escaldar.
rescaldu, el
📖: rescaldu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rescaldo [Os. Ay. Ar. /Eo/]. +resqueldu [Ll]. roscaldu [y Mar]. rescoldu [Pa. y An. Tox. Tor. Bard]. rescoldo [Ay]. /////rescueldu [Cn (F)]. /////rescualdu [Cl. y Pr. y Cv. y Mar]. ++rescuildu [Ay].>(TEST)
  1. rescaldu
    • Lln
    • Cg
    • Bi
    • Llg
    • Llv
    • Sb
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Cn
    • An
    • Pr
    • Cv
    • Llu
  2. rescaldo
    • Os
    • Ay
    • Ar
    • /Eo/
  3. resqueldu metafonía
    • Ll
  4. roscaldu
    • y Mar
  5. rescoldu
    • Pa
    • y An
    • Tox
    • Tor
    • Bard
  6. rescoldo
    • Ay
  7. rescueldu dudoso (certainty = baxa)
    • Cn (F)
  8. rescualdu dudoso (certainty = baxa)
    • Cl
    • y Pr
    • y Cv
    • y Mar
  9. rescuildu doble metafonía
    • Ay
Cast. rescoldo [Lln. Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Ac. Bi. Llg. Llv. Sb. Ay. Ll. Ar. Sd. Qu. Tb. PSil. Cn (F). An. Pr. Cv. Tox. /Eo/. Vg. Tor. Bard. Arm. Mar. JH] de la cocina y del fornu del pan [Cv (/borrayu ‘recaldu del borrón’)]. 2. Comida fecho con caldu de potaxe mecío con farina de maíz [Barzanal.lana (Cv)]. 3. Persona viva, daqué descarada [Pr]. Persona sabionda, desca- rada [Ac]. Persona descarada y rabanera [Llu]. //Ser como un rescaldu ‘ser rápidu, na contestación, y de malos moos’ [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">rescoldo </i>[Lln. Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Ac. Bi. Llg. Llv. Sb. Ay. Ll. Ar. Sd. Qu. Tb. PSil. Cn (F). An. Pr. Cv. Tox. /Eo/. Vg. Tor. Bard. Arm. Mar. JH] de la cocina y del fornu del pan [Cv (/<i class="della">borrayu </i>‘recaldu del <i class="della">borrón</i>’)].
  2. 2. Comida fecho con caldu de potaxe mecío con farina de maíz [Barzanal.lana (Cv)].
  3. 3. Persona viva, daqué descarada [Pr]. Persona sabionda, desca- rada [Ac]. Persona descarada y rabanera [Llu]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">como</i> <i class="della">un rescaldu</i> ‘ser rápidu, na contestación, y de malos moos’ [Pa].
assados debaxo del rescaldo [Grangerías xviii: 612] Y con el rescaldu en llar [Glorias Ast 159]
  1. assados debaxo del rescaldo
  2. Grangerías xviii: 612
  3. Y con el rescaldu en llar
  4. Glorias Ast 159
Cfr. escaldar.
rescalentar
📖: rescalentar
🏗️: NO
✍️: NO
Recalentar [Bab. Arm]. Producir una sensación asemeyada a la quemadura por cuenta d’un roce continuáu [Ri (= esco- cer)]: <i class="della">Rescalentáronseme</i>(TEST)
  1. rescalentar
    • Ri
  2. Recalentar
    • Bab
    • Arm
  3. Producir una sensación asemeyada a la quemadura por cuenta d’un roce continuáu [Ri (= esco- cer)]: <i class="della">Rescalentáronseme</i
los sobacos [Ri].
  1. 1. <i class="della">los</i> <i class="della">sobacos</i> [Ri].
Cfr. calentar.
rescalentón, el
📖: rescalentón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aición y efeutu de <i class="della">rescalentar</i>(TEST)
  1. rescalentón
    • Ri
  2. Aición y efeutu de <i class="della">rescalentar</i
[Ri].
  1. 1. [Ri].
Deverbal de rescalentar (cfr.) con suf. aumentativu.
rescalvar
📖: rescalvar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rescalvar
    • Lln
Peñar de forma que quede’l pelo perlliso y pegao a la cabeza como si se tuviera calvo [Lln].
  1. 1. Peñar de forma que quede’l pelo perlliso y pegao a la cabeza como si se tuviera calvo [Lln].
Cfr. calvariyón.
rescalváu, ada, ao
📖: rescalváu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<rescalvada [Pa].>(TEST)
  1. rescalváu
    • Lln
  2. rescalvada
    • Pa
Con entraes nel pelo [Lln]. Medio calvu [Mont]. Col pelo ha- cia atrás [Pa].
  1. 1. Con entraes nel pelo [Lln]. Medio calvu [Mont]. Col pelo ha- cia atrás [Pa].
2. Colos cuernos abiertos hacia atrás (el bue, la vaca) [Cg]. 3. Persegáu (un prau) onde malpenes ye a vese la yerba que queda [Lln]. 4. Descaráu [Pa]. Participiu débil de rescalvar.
rescalvu, a, o*
📖: rescalvu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rescalva [Pa].>(TEST)
  1. rescalvu
  2. rescalva
    • Pa
Descaráu [Pa].
  1. 1. Descaráu [Pa].
Participiu fuerte de rescalvar (cfr.).
rescampar
📖: rescampar
🏗️: NO
✍️: NO
<rescampar [Pa]. rescampiar [Pa. Cb]. rescampear [Os].>(TEST)
  1. rescampar
  2. rescampar
    • Pa
  3. rescampiar
    • Pa
    • Cb
  4. rescampear
    • Os
Escampar [Pa (= escampar)].
  1. 1. Escampar [Pa (= escampar)].
2. Rellampaguiar [Os. Cb]. 3. Resaltar por cuenta’l color una cosa sobro les otres [Cb]. //La trampa rescampa dizse nos xuegos de neños [Pa]. Cfr. acampar & campu. El verbu *rescampearrescampiar deriven d’una formación en -idiare.
rescampéu, el
📖: rescampéu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Rellámpagu [Cb. Cg]. Posible deverbal del ast. *<i class="della">rescampear</i>(TEST)
  1. rescampéu
  2. Rellámpagu
    • Cb
    • Cg
  3. Posible deverbal del ast
  4. <i class="della">rescampear</i asterisco
antecedente del ast.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. antecedente del ast.
rescampiar (cfr. rescampar). De la mesma manera dende *rescamplear féxose rescampléu (cfr.).
rescampíu, el
📖: rescampíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Rellámpagu [Pa (= rescamplíu)]. Rellámpagu [Cb (= rescam- péu)]. 2. Instante [Pa (= rescamplíu)]. 3. Glayíu fuerte [Pa (= rescamplíu)]. Cfr. <i class="della">rescamplar</i>(TEST)
  1. rescampíu
  2. Rellámpagu
    • Pa (= rescamplíu)
  3. Rellámpagu
    • Cb (= rescam- péu)
  4. 2
  5. Instante
    • Pa (= rescamplíu)
  6. 3
  7. Glayíu fuerte
    • Pa (= rescamplíu)
  8. Cfr
  9. <i class="della">rescamplar</i
& campu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">campu</i>.
rescampla, la
📖: rescampla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición y efeutu de <i class="della">rescamplar</i>(TEST)
  1. rescampla
  2. Aición y efeutu de <i class="della">rescamplar</i
(sic) [Cñ].
  1. 1. (<i class="della">sic</i>) [Cñ].
Cfr. campu.
rescampladura, la
📖: rescampladura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rescampleadura [JH].>(TEST)
  1. rescampladura
    • Tb
  2. rescampleadura
    • JH
Aición y efeutu de rescamplar [Tb] o rescamplear [JH].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">rescamplar</i> [Tb] o <i class="della">rescamplear</i> [JH].
Cfr. rescamplar.
rescamplante
📖: rescamplante
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rescamplante
Brillante, que destaca [Mont].
  1. 1. Brillante, que destaca [Mont].
Brillante, relluciente, elegante [Uv. AGO]. Cfr. rescamplar.
rescamplar
📖: rescamplar
🏗️: NO
✍️: NO
<rescampliar [VBable]. rescamplear [Ca. JH].>(TEST)
  1. rescamplar
    • Cp
    • Ay
    • Sb
    • Llg
    • Ll
    • Tb
    • Pr
  2. rescampliar
    • VBable
  3. rescamplear
    • Ca
    • JH
Rellampaguiar [Cñ. Cp. Ac. Ca. Ay. Sb. VBable. JH]: Ta res- camplando [Ac]. 2. Brillar como’l sol [Ay]. Resplandecer [JH]. Rellucir, salir daqué a la lluz [Llg]. Resaltar pol color una cosa sobro les otres [Cb]. 3. Dicir les coses na cara, con descaru [Ac]: Rescamplé-ylo todo en la cara [Ac]. 4. Apae- cer la verdá en cualquier tipu d’enguedeyu de vecinos [Ll]. Aclarase la verdá [Ac. Tb. Pr]: La trampla rescampla [Ac. Llg. Tb].
  1. 1. Rellampaguiar [Cñ. Cp. Ac. Ca. Ay. Sb. VBable. JH]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">res- </i><i class="della">camplando</i> [Ac].
  2. 2. Brillar como’l sol [Ay]. Resplandecer [JH]. Rellucir, salir daqué a la lluz [Llg]. Resaltar pol color una cosa sobro les otres [Cb].
  3. 3. Dicir les coses na cara, con descaru [Ac]: <i class="della">Rescamplé-ylo todo en la cara </i>[Ac].
  4. 4. Apae- cer la verdá en cualquier tipu d’enguedeyu de vecinos [Ll]. Aclarase la verdá [Ac. Tb. Pr]: <i class="della">La</i> <i class="della">trampla</i> <i class="della">rescampla</i> [Ac. Llg. Tb].
rellación a rescampar) necesariu pa entender rescampíu (cfr.). Dende rescampar en -idiare fíxose rescamplearrescam- pliar; de rescamplear surdió’l deverbal rescampléu (cfr.).
  1. rellación a rescampar) necesariu pa entender rescampíu (cfr.). Dende rescampar en -idiare fíxose rescamplearrescam- pliar; de rescamplear surdió’l deverbal rescampléu (cfr.).
Cfr. campu. Un deverbal fuerte ye ast. rescamplu (cfr.), res- campla (cfr.) col so deriváu rescampladura (cfr.); a la vera te- nemos el siguidor del vieyu participiu de presente rescamplan- te (cfr.). Ye posible qu’a la vera de rescamplar l’ast. conociere una variante *rescamplir que xustificaría rescamplíu (cfr.) y términos averaos. Ye un casu paralelu al ast. *rescampir (con
rescampláu, ada, ao
📖: rescampláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><rescampláu/rescamplá/rescamplao [Sr]. rescamplao [Llu]. rescamplaa [Cñ]. rescamplá [Ac. Ar].>(TEST)
  1. rescampláu
  2. ident class="della" level="1"></ident><rescampláu/rescamplá/rescamplao
    • Sr
  3. rescamplao
    • Llu
  4. rescamplaa
  5. rescamplá
    • Ac
    • Ar
Resaláu [Pr]. Xovial, allegre [Sr]: Ye un neñu mui rescampláu [Sr]. Vistosu, frescachón [Llu. Cp]. Resplandeciente, d’ánimu xovial [Cñ]. Francu, abiertu, de bon tratu [Ar]. 3. Perinteli- xente (una persona) [Sr]. 4. Bebíu, allegre, elegante [AGO]. Llamativu [Ac]. Pp. de rescamplar.
  1. Resaláu [Pr]. Xovial, allegre [Sr]: Ye un neñu mui rescampláu [Sr]. Vistosu, frescachón [Llu. Cp]. Resplandeciente, d’ánimu xovial [Cñ]. Francu, abiertu, de bon tratu [Ar]. 3. Perinteli- xente (una persona) [Sr]. 4. Bebíu, allegre, elegante [AGO]. Llamativu [Ac].
  2. Ac
  3. Pp. de rescamplar.
rescampléu, el
📖: rescampléu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rescampleo [DA].>(TEST)
  1. rescampléu
  2. ident class="della" level="1"></ident><rescampleo
    • DA
Rellámpagu [JH. DA]. Resplandor [DA]. //Rescampleos ‘re- llámpagos’ [R]. - Entre fuegu y rescampleos [Batalla Cuadonga 220] Cfr. rescampéu & campu.
  1. Rellámpagu [JH. DA]. Resplandor [DA]. //Rescampleos ‘re- llámpagos’ [R]. - Entre fuegu y rescampleos
  2. Batalla Cuadonga 220
  3. Cfr. rescampéu & campu.
rescamplida, la*
📖: rescamplida
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><rescamplía [Sb. Ay].>(TEST)
  1. rescamplida
  2. ident class="della" level="1"></ident><rescamplía
    • Sb
    • Ay
Rellámpagu [Sb. Ay]. Cfr. campu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rellámpagu [Sb. Ay]. Cfr. <i class="della">campu</i>.
rescamplíu, el
📖: rescamplíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Rellámpagu [Cl. Pa. Cp. Llv. Sb. Ca. Ay. VBable]. 2. Instante [Cl. Pa]: <i class="della">H.écilu</i>(TEST)
  1. rescamplíu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Rellámpagu
    • Cl
    • Pa
    • Cp
    • Llv
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • VBable
  3. 2
  4. Instante [Cl. Pa]: <i class="della">H.écilu</i
nun rescamplíu [Cl]. 3. Glayíu fuerte [Pa (= ramplíu)]: Diomi un rescamplíu que me dexó sorda [Pa].
  1. 1. <i class="della">nun</i> <i class="della">rescamplíu</i> [Cl].
  2. 3. Glayíu fuerte [Pa (= ramplíu)]: <i class="della">Diomi</i> <i class="della">un</i> <i class="della">rescamplíu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">me</i> <i class="della">dexó</i> <i class="della">sorda</i> [Pa].
Cfr. campu & rescamplar.
  1. Cfr. campu & rescamplar.
rescamplu, el
📖: rescamplu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">rescamplu,</b>(TEST)
  1. rescamplu
    • Bi
    • Sr
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">rescamplu,</b
el Rellámpagu [Bi. Sr]. Cfr. rescamplar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <b class="della">el </b>Rellámpagu [Bi. Sr]. Cfr. <i class="della">rescamplar</i>.
rescañar
📖: rescañar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rescañar
Agrietase la corteza del pan por tar percocío [Ac (= regañar)]. Quebrase una fogaza de pan [Ar (= arregañar)]. Cfr. rascar.
  1. Agrietase la corteza del pan por tar percocío [Ac (= regañar)]. Quebrase una fogaza de pan [Ar (= arregañar)].
  2. Ar (= arregañar)
  3. Cfr. rascar.
rescañáu, ada, ao
📖: rescañáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><arrescañáu [Ll]. arriscañáu [Ca].>(TEST)
  1. rescañáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><arrescañáu
    • Ll
  3. arriscañáu
    • Ca
Con munches resquiebres (el pan) [Ll]. 2. Pertostao (el pan) [Ca]: El pan que no esté mu arriscañáu [Ca]. Pp. de rescañar.
  1. Con munches resquiebres (el pan) [Ll]. 2. Pertostao (el pan) [Ca]: El pan que no esté mu arriscañáu [Ca].
  2. Ca
  3. Pp. de rescañar.
rescañu, el
📖: rescañu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+resqueñu [Ay. Ll]. +rescoñu [y Bi. y Llg]. rescaño [Os. Ar. VCid]. +rasqueñu [Ay. Ll]. rascañu [Lln].>(TEST)
  1. rescañu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+resqueñu
    • Ay
    • Ll
  3. rescoñu metafonía
    • y Bi
    • y Llg
  4. rescaño
    • Os
    • Ar
    • VCid
  5. rasqueñu metafonía
    • Ay
    • Ll
  6. rascañu
    • Lln
Corteza, rosquete de pan tienro que presta comer [Ay]. Corteza del pan [Ac. VCid]. Carrascu del pan [Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Sd]. Restu, especialmente del pan [Ll]. Remate cónicu de la barra del pan [Ll]. Cantu del pan más tostáu [Ay]. Abertura del pan al salir del fornu [Ay]. 2. Encetadura de la fogaza [Os. Ar]. 3. Xoven que ta creciendo [Lln]. 4. Persona de mal caráuter [Lln]. Deverbal de rescañar (cfr.) dende’l participiu fuerte.
rescatapláu, ada, ao
📖: rescatapláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Cast. <i class="della">repantigado</i>(TEST)
  1. rescatapláu
    • Ce
  2. Cast
  3. <i class="della">repantigado</i
[Ce].
  1. 1. [Ce].
**
rescatar 1
📖: rescatar 1
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">rescatar</i>(TEST)
  1. rescatar 1
    • Pa
  2. Cast
  3. <i class="della">rescatar</i
[Pa]. Lliberar a daquién nel xuegu [Pa].
  1. 1. [Pa]. Lliberar a daquién nel xuegu [Pa].
Quiciabes un italianismu riscattare pente medies del catalán rescatar (dcech s.v. catar) y que llega a nós pel castellán.
rescatar 2
📖: rescatar 2
🏗️: NO
✍️: NO
<se [Ll].>(TEST)
  1. rescatar 2
  2. se
    • Ll
Facer les coses con recatu [Ll].
  1. 1. Facer les coses con recatu [Ll].
2. Apaecer el sol encarnis- páu [Lln] nel poniente [Os]. //Rescatar el sol ‘apaecer el sol encarnispáu nel horizonte, o namás la so lluz collorao llueu d’un día nublu’ [Cb]. ///Cuando’l sol rescata güen día cata [Pa. Ci] ‘cuando l’atardecer ye arroxáu al otru día habrá sol’ [Lln]. Cuando’l sol s’arrescata buen día s’acata; al saliente y no al poniente [LC]. Cfr. catar.
resclamar
📖: resclamar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. resclamar
Retrañir, devolver el soníu l’ecu [Ar]: Mira cómo resclama la peña [Ar].
  1. 1. Retrañir, devolver el soníu l’ecu [Ar]: <i class="della">Mira cómo resclama </i><i class="della">la peña </i>[Ar].
Cfr. clamar.
rescláu, ada ao*
📖: rescláu
🔤: , ada ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada, ao
<riscláu/ada [Oc].>(TEST)
  1. rescláu
  2. riscláu/ada
    • Oc
Que ta enforma axustao (la comida) [Oc]: Fixu el potaxe tan risclao que nun nus fartamus [Oc].
  1. 1. Que ta enforma axustao (la comida) [Oc]: <i class="della">Fixu el potaxe tan </i><i class="della">risclao</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">nus</i> <i class="della">fartamus</i> [Oc].
Cfr. clavar.
resclavu, el
📖: resclavu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<resclavo [Ar]. risclavu [Tb. Sm. Vd].>(TEST)
  1. resclavu
    • Cn
  2. resclavo
    • Ar
  3. risclavu
    • Tb
    • Sm
    • Vd
Pisada del caballu [Cn (M)], de la vaca [Gr].
  1. 1. Pisada del caballu [Cn (M)], de la vaca [Gr].
Pisada nel ca- mín [Sb. Ar]. Pisada, especialmente de la caballería [Tb. Sm. Cv]. Pisada de la caballería en suelu blandu [Oc]: Pur aiquí pasóu un burro, purque vense lus risclavos [Oc]. 2. Rastru, señal [Pzu] del ganáu al pisar [PSil. Cn (F)]. 3. Golor [Vd]: Pul resclavu fui trayéndoulu hasta la casa [Vd]. //-os ‘clavos de les caballeríes’ [An]: Los resclavos marcan el camín pur unde foi [An]. Cfr. clavar.
rescocer
📖: rescocer
🏗️: NO
✍️: NO
<arrescocer [y Ay].>(TEST)
  1. rescocer
    • Ri
    • Qu
    • Lln
    • Llg
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Cp
    • Cg
  2. arrescocer
    • y Ay
Ferver llixeramente les morcielles pa que nun s’abran al me- teles na pota [Ac]. Ferver llixeramente les berces pa llueu re- cudiles y echales en pote [Ri]. Cocer les morcielles llueu de faceles [Qu]. 2. Escocer [Lln. Cb. Llg. Sb. Ca. Ay. Ar]: Nun m’eches alcohol que me rescuez [Llg]. Sentir un dolor como d’una quemadura [Ca]. Escocer (una mancadura, un fechu, un regalu) [Ay]: Rescuezme entuvía [Ay]. Resquemar [Cp] la piel por golpe o falta de llimpieza [Cg].
  1. 1. Ferver llixeramente les morcielles pa que nun s’abran al me- teles na pota [Ac]. Ferver llixeramente les berces pa llueu re- cudiles y echales en pote [Ri]. Cocer les morcielles llueu de faceles [Qu].
  2. 2. Escocer [Lln. Cb. Llg. Sb. Ca. Ay. Ar]: <i class="della">Nun m’eches alcohol que me rescuez </i>[Llg]. Sentir un dolor como d’una quemadura [Ca]. Escocer (una mancadura, un fechu, un regalu) [Ay]: <i class="della">Rescuezme entuvía </i>[Ay]. Resquemar [Cp] la piel por golpe o falta de llimpieza [Cg].
Rescocéi debe tovía/aquella de la Ñaval [JyT 58]
  1. Rescocéi debe tovía/aquella de la Ñaval
  2. JyT 58
Cfr. escocer.
rescocer, el
📖: rescocer
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Resquemor, escozor [Ay]. Nominalización del infinitivu <i class="della">rescocer</i>(TEST)
  1. rescocer
  2. Resquemor, escozor
    • Ay
  3. Nominalización del infinitivu <i class="della">rescocer</i
(cfr.), de la mesma manera que tamién se fexo nome un
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), de la mesma manera que tamién se fexo nome un
continuador del parti- cipiu débil, rescocíu (cfr.). Una variante verbal paez l’ast. recocer (cfr.).
rescocíu, el
📖: rescocíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Llaga que tienen los reses nos uños (curábenla con <i class="della">sarru</i>(TEST)
  1. rescocíu
    • Sb
  2. Llaga que tienen los reses nos uños (curábenla con <i class="della">sarru</i
y mantega fresco) [Sb (“rescociu”)].
  1. 1. <i class="della">y </i><i class="della">mantega</i> <i class="della">fresco</i>) [Sb (“rescociu”)].
Cfr. rescocer, el.
rescolgaderu, el*
📖: rescolgaderu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rescolgadero [VCid].>(TEST)
  1. rescolgaderu
  2. rescolgadero
    • VCid
Columbiu rudimentariu [VCid].
  1. 1. Columbiu rudimentariu [VCid].
Cfr. colgar.
rescolgar
📖: rescolgar
🏗️: NO
✍️: NO
<se>(TEST)
  1. rescolgar
  2. se
Columbiase [Lleón (Columpio)].
  1. 1. Columbiase [Lleón (Columpio)].
Cfr. colgar.
rescostar
📖: rescostar
🏗️: NO
✍️: NO
<se>(TEST)
  1. rescostar
  2. se
Apoyase [Ac]: Taba rescostada na ventana cuandu lu ví [Ac].
  1. 1. Apoyase [Ac]: <i class="della">Taba rescostada na ventana cuandu lu ví </i>[Ac].
Cfr. acostar.
rescozor, el
📖: rescozor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<arrescozor [y Ay].>(TEST)
  1. rescozor
    • Lln
    • Cg
    • Llg
    • Ay
  2. arrescozor
    • y Ay
Picor [Lln. Cg. Ac. Llg. Ay. VCid]. 2. Pesar, esmolimientu [Ac]. Mieu, prevención [Ac]. Temor [JH]. Remor, pesar [Lln]. Cfr. escocer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Picor [Lln. Cg. Ac. Llg. Ay. VCid].
  3. 2. Pesar, esmolimientu [Ac]. Mieu, prevención [Ac]. Temor [JH]. Remor, pesar [Lln]. Cfr. <i class="della">escocer</i>.
rescozosu, a, o
📖: rescozosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<b class="della">rescozosu, a,</b>(TEST)
  1. rescozosu
  2. b class="della">rescozosu, a,</b
o Con rocea [JH].
  1. 1. <b class="della">o</b> Con rocea [JH].
Cfr. escocer.
rescriezu, el
📖: rescriezu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Ciertu sitiu malu de pasar [Bulnes (Lln)]. D’un participiu fuerte de *<i class="della">crepitiare</i>(TEST)
  1. rescriezu
  2. Ciertu sitiu malu de pasar
    • Bulnes (Lln)
  3. D’un participiu fuerte de *<i class="della">crepitiare</i
variante
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. variante
del llat. crepita- re ‘meter ruíu’ (abf) que, según pescanciamos, dacuando ha ser como consecuencia de romper daqué cosa; non d’otra tra- za s’entiende’l siguidor del llat. crepare > ast. quebrar (cfr.). El citáu participiu fuerte sedría *crěptium > *criezu conocíu gracies al compuestu rescriezu. Ye posible que la definición ‘ciertu sitiu malu de pasar’ se deba a que ye terrén argayadizo o bien onde se producen requiebres o fuércigues. La voz pro- puesta avérase enforma al llat. crěpita suxerida como aniciu del ast. grieta, crieta (cfr.).
reseca, la
📖: reseca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. reseca
Operación de desecar el calce de los molinos pa entamar a mondalos o llimpialos [Mar].
  1. 1. Operación de desecar el calce de los molinos pa entamar a mondalos o llimpialos [Mar].
2. Gran sequía o seca [Cl (= resequía)]. Deverbal del ast. resecar, verbu debíu a l’amestanza del in- tensivu re- col llat. siccare ‘secar’ (em s.v. siccus), con conti- nuadores románicos ya hispánicos (rew; deeh).
resecar
📖: resecar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. resecar
Secar permuncho [Xral].
  1. 1. Secar permuncho [Xral].
Cfr. reseca.
resedar
📖: resedar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. resedar
Tosquilar (aplícase sobre too a les vaques) [Os].
  1. 1. Tosquilar (aplícase sobre too a les vaques) [Os].
Cfr. seda.
resegar
📖: resegar
🏗️: NO
✍️: NO
Cortar madera col tronzón [Lln. Llib]. 2. Segar perbién un prau [Cl]. Del llat. resecāre (em s. v. seco) con continuadores it., oc., cast. port. (rew; deeh). L’ast. <i class="della">resegar</i>(TEST)
  1. resegar
  2. Cortar madera col tronzón
    • Lln
    • Llib
  3. 2
  4. Segar perbién un prau
    • Cl
  5. Del llat
  6. resecāre (em s
  7. v
  8. seco) con continuadores it., oc., cast
  9. port
  10. (rew; deeh)
  11. L’ast
  12. <i class="della">resegar</i
podría ser variante del ast. resgar (cfr.) anque con víes semántiques daqué destre- maes. Un
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. podría ser variante del ast. <i class="della">resgar</i> (cfr.) anque con víes semántiques daqué destre- maes. Un
continuador del participiu fuerte pudo ser ast. *rese- gu resegón, resegona col paralelu resgón (cfr.), con perda de l’átona y posibilidá de nominalización.
resegón, ona
📖: resegón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Ax. conocíu pela documentación quiciabes cola aceición *‘con dalgún problema na pata’: <i class="della">el</i>(TEST)
  1. resegón
  2. Ax
  3. conocíu pela documentación quiciabes cola aceición *‘con dalgún problema na pata’: <i class="della">el</i
buen buey ni debe ser resegón de algún pie y menos de ambos, ni manibardo o patudo de mano alguna [Grange- rías xviii: 825] Cfr. segar & resegar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">buen</i> <i class="della">buey</i> <i class="della">ni</i> <i class="della">debe</i> <i class="della">ser</i> <i class="della">resegón</i> <i class="della">de</i> <i class="della">algún</i> <i class="della">pie</i> <i class="della">y</i> <i class="della">menos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">ambos, ni manibardo o patudo de mano alguna </i>[Grange- rías xviii: 825] Cfr. <i class="della">segar</i> & <i class="della">resegar</i>.
reselláu, ada, ao
📖: reselláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<resilláu [Lln. Ac. JH].>(TEST)
  1. reselláu
  2. resilláu
    • Lln
    • Ac
    • JH
De llombu fundíu, formando comba (un bue, una vaca) [LV, Lln], una caballería [Ac], un animal [JH]. Pp. de resellar.
  1. De llombu fundíu, formando comba (un bue, una vaca) [LV, Lln], una caballería [Ac], un animal [JH].
  2. JH
  3. Pp. de resellar.
resellar
📖: resellar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><resillar [Lln]. {Con yeísmu, resiyase [Pr (Cv)].>(TEST)
  1. resellar
  2. ident class="della" level="1"></ident><resillar
    • Lln
  3. {Con yeísmu, resiyase
    • Pr (Cv)
Fundir el llombu (l’animal) [Am. Pr (Cv) (= ensilase)] cuando la vaca s’apanga al tar tuexa [Lln]. D’una amestadura del prefixu intensivu re- col verbu fechu sol llat. sella, -ae ‘siella’ → *sellāre ‘llograr forma de siella’. Cfr. siella.
  1. Fundir el llombu (l’animal) [Am. Pr (Cv) (= ensilase)] cuando la vaca s’apanga al tar tuexa [Lln].
  2. Lln
  3. D’una amestadura del prefixu intensivu re- col verbu fechu sol llat. sella, -ae ‘siella’ → *sellāre ‘llograr forma de siella’. Cfr. siella.
resellón, ona*
📖: resellón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident><resillón [Cb. Cp. Sb]. resil.lón/ona [Tb]. resillona [Lln]. ///<ident class="della" level="1"></ident>//resilón/ona [Sm]. /////resiñón [Ay].>(TEST)
  1. resellón
  2. ident class="della" level="1"></ident><resillón
    • Cb
    • Cp
    • Sb
  3. resil.lón/ona
    • Tb
  4. resillona
    • Lln
  5. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  6. resilón/ona eonaviego
    • Sm
  7. resiñón dudoso (certainty = baxa)
    • Ay
De llombu fundíu (la caballería) [Cb. Cp], (la caballería, la vaca) [Sb], (la vaca) [Lln. Tb], (un animal) [Ay. Sm]. De culu fundíu, metíu (una persona) [Sb]. Cfr. siella.
  1. De llombu fundíu (la caballería) [Cb. Cp], (la caballería, la vaca) [Sb], (la vaca) [Lln. Tb], (un animal) [Ay. Sm]. De culu fundíu, metíu (una persona) [Sb].
  2. Sb
  3. Cfr. siella.
resemblar
📖: resemblar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Semar por segunda o tercera vez [Ay]. <ident class="della" level="1"></ident>D’una amestanza del intensivu <i class="della">re</i>- col verbu <i class="della">semblar</i>(TEST)
  1. resemblar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Semar por segunda o tercera vez
    • Ay
  3. <ident class="della" level="1"></ident>D’una amestanza del intensivu <i class="della">re</i>- col verbu <i class="della">semblar</i
(cfr.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.
semar).
  1. semar).
resentimientu, el*
📖: resentimientu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><resentimento [Tox. /Eo/].>(TEST)
  1. resentimientu
  2. ident class="della" level="1"></ident><resentimento
    • Tox
    • /Eo/
Cast. resentimiento [Tox. /Eo/].
  1. 1. Cast. <i class="della">resentimiento </i>[Tox. /Eo/].
Cfr. sentir.
resentir
📖: resentir
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><-se [Pa]. arresintise [y Ay].>(TEST)
  1. resentir
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident><-se
    • Pa
  3. arresintise
    • y Ay
Cast. resentirse [Pa]. Volver a dolese de daqué [Ay]. Sentise dolíu [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">resentirse </i>[Pa]. Volver a dolese de daqué [Ay]. Sentise dolíu [Ay].
Cfr. sentir.
  1. Cfr. sentir.
resequía, la
📖: resequía
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><resequida [Os].>(TEST)
  1. resequía
  2. ident class="della" level="1"></ident><resequida
    • Os
Gran sequía [Cl. Os]. Cfr. resequíu, ida, ío.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Gran sequía [Cl. Os]. Cfr. <i class="della">resequíu,</i> <i class="della">ida,</i> <i class="della">ío</i>.
resequir
📖: resequir
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Resecar [Os]. <ident class="della" level="1"></ident>Posible formación paralela a <i class="della">resecar</i>(TEST)
  1. resequir
  2. ident class="della" level="1"></ident>Resecar
    • Os
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Posible formación paralela a <i class="della">resecar</i
(cfr. reseca).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">reseca</i>).
resequíu, ida, ío*
📖: resequíu
🔤: , ida, ío*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<ident class="della" level="1"></ident><resequidu [Lln. Bab].>(TEST)
  1. resequíu
  2. ident class="della" level="1"></ident><resequidu
    • Lln
    • Bab
Resecu [Os. Bab].
  1. 1. Resecu [Os. Bab].
Pp. de resequir. L’ast. resequía (cfr.) ye frutu de la nominali- zación del femenín, con perda de -d-.
  1. Pp. de resequir. L’ast. resequía (cfr.) ye frutu de la nominali- zación del femenín, con perda de -d-.
reserva, la*
📖: reserva
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<reselva [Ca].>(TEST)
  1. reserva
  2. reselva
    • Ca
Cast. reserva [Ca]: Toma unos ayos que tengo equí de reselva [Ca].
  1. 1. Cast. <i class="della">reserva</i> [Ca]: <i class="della">Toma</i> <i class="della">unos</i> <i class="della">ayos</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tengo</i> <i class="della">equí</i> <i class="della">de</i> <i class="della">reselva</i> [Ca].
Cfr. reservar. L’ast. reselva ufre tracamundiu de líquides.
reservar
📖: reservar
🏗️: NO
✍️: NO
Verbu del qu’hai bonos nicios documentales anque daqué se- rondos na aceición de ‘guardar’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">hun</i>(TEST)
  1. reservar
  2. Verbu del qu’hai bonos nicios documentales anque daqué se- rondos na aceición de ‘guardar’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">hun</i
orro ... que fica reservado 1300(or.) [SP-I/320]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">orro</i> <i class="della">...</i> <i class="della">que</i> <i class="della">fica</i> <i class="della">reservado</i> 1300(or.) [SP-I/320]
reseruaron la taxacion dellas en si e mandaronla enplazar para las viespras 1318 [ACL-IX/253] sacando ende el movre que reservo e retengo yo 1326 [SPM/503] e reservo en mi la taxaçion dellas 1344(or.) [SP-II/202] desde el rio de Nalon contra Açes todo reservando ende el rio 1461(or.) [SP-IV/97]
  1. reseruaron la taxacion dellas en si e mandaronla enplazar para las viespras
  2. 1318 ACL-IX/253
  3. sacando ende el movre que reservo e retengo yo
  4. 1326 SPM/503
  5. e reservo en mi la taxaçion dellas
  6. 1344(or.) SP-II/202
  7. desde el rio de Nalon contra Açes todo reservando ende el rio
  8. 1461(or.) SP-IV/97
Del llat. reservāre ‘reservar’ (em s.v. seruo), lo mesmo que’l cast. reservar (dcech s.v. conservar). Un deverbal fuerte cal- tiénse nel ast. reserva (cfr.).
reserváu, ada, ao
📖: reserváu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+reservéu [Ay].>(TEST)
  1. reserváu
  2. reservéu metafonía
    • Ay
Non espansiva (una persona) [Ac. Ay]. Pp. de reservar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Non espansiva (una persona) [Ac. Ay]. Pp. de <i class="della">reservar</i>.
resetina, la
📖: resetina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición d’esbariar percima nieve [Vg]. Podría tratase d’una formación intensiva con <i class="della">re</i>- prefixu amestáu a un nome continuador de secta ‘cortada’>(TEST)
  1. resetina
  2. Aición d’esbariar percima nieve
    • Vg
  3. Podría tratase d’una formación intensiva con <i class="della">re</i>- prefixu amestáu a un nome continuador de secta ‘cortada’
seita [→ seta o secha (cfr) ‘riegu que s’abre na tierra’], d’u sigue’l dim. resetina.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">seita</i> [→ <i class="della">seta </i>o <i class="della">secha </i>(cfr) ‘riegu que s’abre na tierra’], d’u sigue’l dim. <i class="della">resetina</i>.
resfacer
📖: resfacer
🏗️: NO
✍️: NO
Verbu conocíu pela documentación na aceición de ‘perfacer’: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">para</i>(TEST)
  1. resfacer
  2. Verbu conocíu pela documentación na aceición de ‘perfacer’: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">para</i
que las cabezas {de las cebollas} se resfagan y llenen más o crezcan [Grangerías xviii: 997]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">las</i> <i class="della">cabezas</i> {de las cebollas} <i class="della">se</i> <i class="della">resfagan</i> <i class="della">y</i> <i class="della">llenen</i><i class="della"> más</i> <i class="della">o</i> <i class="della">crezcan</i> [Grangerías xviii: 997]
D’una amestadura del verbu facer (cfr.) col prefixu intensivu re(s)-, dacuando con valor asemeyáu al ast. per-.
resfregar
📖: resfregar
🏗️: NO
✍️: NO
<refregar [Sm. Tox. Mar].>(TEST)
  1. resfregar
    • Cr
    • Llg
    • Ay
    • Ri
    • Tb
  2. refregar
    • Sm
    • Tox
    • Mar
Esfregar [Cr. Ac. Llg. Ay. Ri. Tb. Mar], perllimpiar [Tox]. Frotar la ropa pa llavalo [Sm]: Hai que resfregalo bien pa que se-y quite [Ac]. 2. Echar en cara [Tox].
  1. 1. Esfregar [Cr. Ac. Llg. Ay. Ri. Tb. Mar], perllimpiar [Tox]. Frotar la ropa pa llavalo [Sm]: <i class="della">Hai</i> <i class="della">que</i> <i class="della">resfregalo</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">que </i><i class="della">se-y</i> <i class="della">quite</i> [Ac].
  2. 2. Echar en cara [Tox].
La interpretación del verbu como frutu d’una amestanza ro- mánica del intensivu re- y esfregar (la variante refregar sedría amestadura de re- + fregar) xustifica que nun se sonorizare la [f] y fai que prefiramos nun partir del llat. refricāre ‘borrar de nuevo’, ‘manipular o trabayar de nuevo’, ‘encender otra vuelta sentimientos’ (old), verbu con continuadores na Romania del sur, dende Rumanía a Portugal, pasando per estayes itáliques (rew). Un deverbal de resfregar sedría ast. *resfregu (→ aum. resfregón) y, con influxu diptongante de dellos tiempos verbales, *resfrega resfriega (cfr.), como de esfregar, esfriega (cfr.).
resfregón, el
📖: resfregón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. resfregón
    • Tb
Esfriega [Tb. AGO]. Frote [Tb. AGO]. Cfr. resfregar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Esfriega [Tb. AGO]. Frote [Tb. AGO]. Cfr. <i class="della">resfregar</i>.
resfriar
📖: resfriar
🏗️: NO
✍️: NO
<refriar [Ac. JH].>(TEST)
  1. resfriar
    • Tb
  2. refriar
    • Ac
    • JH
Enfriar [JH]. Garrar fríu [Tb]. //-se ‘enfriase’ [Ac].
  1. 1. Enfriar [JH]. Garrar fríu [Tb]. //-<i class="della">se</i> ‘enfriase’ [Ac].
Verbu compuestu del intensivu re- col correspondiente esfriar paralelu al continuador del incoativu *exfrigescere > ast. esfre- cer (cfr.). L’ast. refriar paez esixir un vieyu *friar (cfr. enfriar) y amuesa tamién paralelismu col llat. refrigescere (old) anque ésti nun se caltuviere. Un deverbal de resfriar ye resfriáu (cfr.).
resfriáu, el
📖: resfriáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<refriáu [Ac. Sm]. refiáu [y Sm].>(TEST)
  1. resfriáu
    • Tb
  2. refriáu
    • Ac
    • Sm
  3. refiáu
    • y Sm
Cast. resfriado [Ac. Tb]. Catarru [Sm]. Cfr. resfriar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">resfriado</i> [Ac. Tb]. Catarru [Sm]. Cfr. <i class="della">resfriar</i>.
resfriega, la
📖: resfriega
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<refriega [y Pa. Pr]. //refrega [Eo].>(TEST)
  1. resfriega
    • Pa
    • Ri
  2. refriega
    • y Pa
    • Pr
  3. refrega eonaviego
    • Eo
Cast. refriega [Pa. /Eo/]. Aición de resfregar una parte del cuerpu con un pañu, cepiyu o mano [Ri].
  1. 1. Cast. <i class="della">refriega</i> [Pa. /Eo/]. Aición de <i class="della">resfregar</i> una parte del cuerpu con un pañu, cepiyu o mano [Ri].
Masaxe [Pa. . Tb. Pr (= friega)]: Di-y una refriega en la espalda con un pocu de poléu [Pa]. Mas cuando yo perplasmé/fo al ver que la xente mala/y la bona se mecín/como el borricu y l’arbarda/y que d’aquestes refreguines/solín espurrir la pata [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 118-123)] Cfr. resfregar.
resgadura, la
📖: resgadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<riesgadura [Pzu]. resgaúra [Ay. Ri].>(TEST)
  1. resgadura
    • Pr
  2. riesgadura
    • Pzu
  3. resgaúra
    • Ay
    • Ri
Aición y efeutu de resgar [Ac. Ay. Ri. Pzu]. Resgón [Pr].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">resgar</i> [Ac. Ay. Ri. Pzu]. Resgón [Pr].
Formación en -ūra n’amestanza col participiu débil de resgar. Cfr. rascar.
resgañadura, la
📖: resgañadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">resgañadura,</b>(TEST)
  1. resgañadura
    • Pa
  2. b class="della">resgañadura,</b
la Rabuñazu [Pa].
  1. 1. <b class="della">la</b> Rabuñazu [Pa].
Cfr. rascar.
resgar
📖: resgar
🏗️: NO
✍️: NO
<riesgar [y Cl. y Os. y Pa. y Cg. y Ay. y Ar. y Tor. R]. risgar [Lln. As]. riasgar [Cn]. risgar [Lln. As]. rasgar [y Ay]. arrisgar [Tox. Oc]. relgar [Ay].>(TEST)
  1. resgar
    • Pa
    • Cg
    • Llg
    • Sb
    • Ri
    • Tb
    • Sl
    • Cv
    • Ll
    • Pr
    • Sm
    • Cd
  2. riesgar
    • y Cl
    • y Os
    • y Pa
    • y Cg
    • y Ay
    • y Ar
    • y Tor
    • R
  3. risgar
    • Lln
    • As
  4. riasgar
    • Cn
  5. risgar
    • Lln
    • As
  6. rasgar
    • y Ay
  7. arrisgar
    • Tox
    • Oc
  8. relgar
    • Ay

Cast. rasgar [LV. Lln. Cl. Os. Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Ay. Ri. Tb. Bab. Pzu. PSil. As. Cn. Gr. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. Mar. Llomb. JH. R]: Riésgalo pa tiralo [Llg]. Esgarrar [Ll. Cn (M). Pr] una tela, la ropa [Ay. Sm. Cd. Oc]. Cortar, dixebrar ensin corte [Ay]. Cortar una tela ensin tixeres [Cd]. 2. Esga- yar una caña [Ar]. 3. Romper, fender [Ri]: Di con una piedra y resgóseme’l gadeñu hasta la vara [Ri]. Romper, voltiar una tierra que tien munchu tapín y cuasimente paez un prau [Oc]. 4. Actuar como un valagoria [Ll. Pr]. Allabase permuncho [Ay]: Anda per ende resgándola [Ay]. //Riesgar a siesgo ‘resgar la tela cuando los filos nun queden perpendiculares’ [Os].
  1. 1. <br class="della">Cast. <i class="della">rasgar</i> [LV. Lln. Cl. Os. Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Ay. Ri. Tb. Bab. Pzu. PSil. As. Cn. Gr. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. Mar. Llomb. JH. R]: <i class="della">Riésgalo</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">tiralo</i> [Llg]. Esgarrar [Ll. Cn (M). Pr] una tela, la ropa [Ay. Sm. Cd. Oc]. Cortar, dixebrar ensin corte [Ay]. Cortar una tela ensin tixeres [Cd].
  2. 2. Esga- yar una caña [Ar].
  3. 3. Romper, fender [Ri]: <i class="della">Di</i> <i class="della">con</i> <i class="della">una</i> <i class="della">piedra y</i> <i class="della">resgóseme’l</i> <i class="della">gadeñu</i> <i class="della">hasta</i> <i class="della">la</i> <i class="della">vara</i> [Ri]. Romper, voltiar una tierra que tien munchu tapín y cuasimente paez un prau [Oc].
  4. 4. Actuar como un valagoria [Ll. Pr]. Allabase permuncho [Ay]: <i class="della">Anda</i> <i class="della">per</i> <i class="della">ende</i> <i class="della">resgándola</i> [Ay]. //<i class="della">Riesgar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">siesgo</i> ‘resgar la tela cuando los filos nun queden perpendiculares’ [Os].
qualquier que leuare las tales cartas que gelas tomen e ries- guen 1426(or.) [ACL-X/206]
  1. qualquier que leuare las tales cartas que gelas tomen e ries- guen
  2. 1426(or.) ACL-X/206
Cfr. rascar.
resgata
📖: resgata
🏗️: NO
✍️: NO
<i class="della">Zurdo</i>(TEST)
  1. resgata
    • Sb
  2. i class="della">Zurdo</i
(sic) [Sb].
  1. 1. (<i class="della">sic</i>) [Sb].
de que lo tresmitío na definición se deba a un lapsus. Cfr. rascar. Paez un femenín de resgatu (cfr.) polo qu’afalagamos la idea
resgatu, el
📖: resgatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rasgatu [y Pa]. resgato [VCid]. risgatu [Lln].>(TEST)
  1. resgatu
    • Pa
    • Cg
  2. rasgatu
    • y Pa
  3. resgato
    • VCid
  4. risgatu
    • Lln
Cast. rasgón, xirón [Lln. Pa. Cb (= fisgatu). Cg. VCid]. Cfr. rascar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rasgón</i>, xirón [Lln. Pa. Cb (= fisgatu). Cg. VCid]. Cfr. <i class="della">rascar</i>.
resgáu, ada, ao
📖: resgáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
</b>Pp. de <i class="della">resgar</i>(TEST)
  1. resgáu
    • An
  2. /b>Pp
  3. de <i class="della">resgar</i
[An].
  1. 1. [An].
Cfr. rascar.
resgáu, el
📖: resgáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Canal que s’abre nun fastial pa colocar una <i class="della">jugada</i>, nun pozu pa embutir un cable [Min]. “El nivel superior de un taller <i class="della">ta </i><i class="della">en</i>(TEST)
  1. resgáu
  2. Canal que s’abre nun fastial pa colocar una <i class="della">jugada</i>, nun pozu pa embutir un cable
    • Min
  3. “El nivel superior de un taller <i class="della">ta </i><i class="della">en</i
resgáu cuando viene a formar el último tajo o nivel” [Min]. //De rasgao “Se dice de la guía que no lleva macizo de carbón que la separe del taller de explotación, sino directamente co- municada con ésta como un tajo más, salvo el franqueo de los hastiales para darle más sección” [Min].
  1. 1. <i class="della">resgáu</i> cuando viene a formar el último tajo o <i class="della">nivel</i>” [Min]. //<i class="della">De</i> <i class="della">rasgao</i> “Se dice de la guía que no lleva macizo de carbón que la separe del taller de explotación, sino directamente co- municada con ésta como un tajo más, salvo el franqueo de los hastiales para darle más sección” [Min].
Cfr. rascar.
resgaya, la
📖: resgaya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. resgaya
    • Lln
Rendexa [Lln (Meré)].
  1. 1. Rendexa [Lln (Meré)].
Cfr. rascar.
resgayar
📖: resgayar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. resgayar
    • Lln
Abrir por rotura [Lln (Meré)].
  1. 1. Abrir por rotura [Lln (Meré)].
Cfr. rascar.
resgón, ona
📖: resgón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Que riesga. 2. Echáu p’alantre, enchipáu [Ll]. Cfr. <i class="della">rascar</i>(TEST)
  1. resgón
  2. Que riesga
  3. 2
  4. Echáu p’alantre, enchipáu
    • Ll
  5. Cfr
  6. <i class="della">rascar</i
& resegar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">resegar</i>.
resgón, el
📖: resgón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rasgón [Cd]. riesgón [y Ay]. risgón [Lln].>(TEST)
  1. resgón
  2. ident class="della" level="1"></ident><rasgón
    • Cd
  3. riesgón
    • y Ay
  4. risgón
    • Lln
Aum. de riesgu [Lln. Os. Ay. Ll. Ar. Tb. Sm (= gaxu). Pr. Cv], xirón [Lln. Cp. Ac. Sb. Cd. Oc. Vg. Mar] na ropa [Cb (= fisgatu). Ay]. Esgarru [Cb. Ay. Ll. Tb. Cd. Pr. Tox]. Rasga- dura, rotura d’una prenda de vistir por enganchase en daqué cosa [Cd]. Cfr. rascar & resegar.
  1. Aum. de riesgu [Lln. Os. Ay. Ll. Ar. Tb. Sm (= gaxu). Pr. Cv], xirón [Lln. Cp. Ac. Sb. Cd. Oc. Vg. Mar] na ropa [Cb (= fisgatu). Ay]. Esgarru [Cb. Ay. Ll. Tb. Cd. Pr. Tox]. Rasga- dura, rotura d’una prenda de vistir por enganchase en daqué cosa [Cd].
  2. Cd
  3. Cfr. rascar & resegar.
resguardar
📖: resguardar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
  1. resguardar
  2. ident class="della" level="1"></ident><se
Tar la vaca nun estáu previu a salir tuexa o tora, esperar [Sb]: La vaca se resguarda [Sb]. Cfr. guardar.
  1. Tar la vaca nun estáu previu a salir tuexa o tora, esperar [Sb]:
  2. Sb
  3. La vaca se resguarda [Sb]. Cfr. guardar.
  4. Sb
resguardu, el
📖: resguardu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">resguardo</i>(TEST)
  1. resguardu
  2. Cast
  3. <i class="della">resguardo</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Deverbal de guardar (cfr.).
resguilar
📖: resguilar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. resguilar
Esguilar, esviase l’agua nel teyáu per onde nun debe, causando perxuiciu [Ay]. 2. Esbariar en piedres del ríu con verdín [Ay]. 3. Escalar, esguilar [Lln (= esguilar). AGO]. 4. Descolgase, echase d’altu abaxo, esbariando per un palu (el tueru d’un árbol, una cuerda) [Cv (= esguilar)]. 5. Escurrise, esmucise, esbariar la trucha o l’anguila de la mano [Cv (= esguilar)]. Cfr. esguilar.
  1. Esguilar, esviase l’agua nel teyáu per onde nun debe, causando perxuiciu [Ay]. 2. Esbariar en piedres del ríu con verdín [Ay].
  2. Ay
  3. 3. Escalar, esguilar [Lln (= esguilar). AGO]. 4. Descolgase, echase d’altu abaxo, esbariando per un palu (el tueru d’un árbol, una cuerda) [Cv (= esguilar)]. 5. Escurrise, esmucise, esbariar la trucha o l’anguila de la mano [Cv (= esguilar)]. Cfr. esguilar.
  4. Cv (= esguilar)
resguilón, el
📖: resguilón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aum. de <i class="della">resguilu.</i>(TEST)
  1. resguilón
    • Lln
    • Cv
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aum
  3. de <i class="della">resguilu.</i
2. Peña inclinada y esbariosa [Lln]. //De resguilón ‘esbariando’ [Cv].
  1. 2. Peña inclinada y esbariosa [Lln]. //<i class="della">De</i><i class="della"> resguilón </i>‘esbariando’ [Cv].
Cfr. esguilar.
  1. Cfr. esguilar.
resguilu, el 1
📖: resguilu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident><resquilu [y Lln].>(TEST)
  1. resguilu
  2. ident class="della" level="1"></ident><resquilu
    • y Lln
Resbaladoriu [AGO]. 2. Paraxe malu d’andar y emprunu [Lln]. 3. Peña vertical y llisa [Lln (= resquilu)]. Peña escar- pada [AGO]. Cfr. esguilar.
  1. Resbaladoriu [AGO]. 2. Paraxe malu d’andar y emprunu [Lln]. 3. Peña vertical y llisa [Lln (= resquilu)]. Peña escar- pada [AGO].
  2. AGO
  3. Cfr. esguilar.
resguilu, el 2
📖: resguilu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">resguilu,</b>(TEST)
  1. resguilu
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">resguilu,</b
el 2 Esquil [Lln].
  1. 1. <b class="della">el</b> <b class="della">2 </b>Esquil [Lln].
Cfr. esguil.
resguizu, el
📖: resguizu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Marca que se fai al resgar [PSil]: <i class="della">Quedóu aiquí un buen res- </i><i class="della">guizu</i>(TEST)
  1. resguizu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Marca que se fai al resgar [PSil]: <i class="della">Quedóu aiquí un buen res- </i><i class="della">guizu</i
[PSil].
  1. 1. [PSil].
Cfr. rascar.
  1. Cfr. rascar.
“residencia”
📖: “residencia”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">capellan</i>(TEST)
  1. “residencia”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">capellan</i
& mandolli que la sirua & que ffaga hy rresidencia
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">&</i> <i class="della">mandolli</i> <i class="della">que</i> <i class="della">la</i> <i class="della">sirua</i> <i class="della">&</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ffaga</i> <i class="della">hy</i> <i class="della">rresidencia</i>
1293 [MB-II/143] çesso de fazer residençia en la dicha iglesia 1402(or.) [SP- III/136]
  1. 1293 MB-II/143
  2. çesso de fazer residençia en la dicha iglesia
  3. 1402(or.) SP- III/136
Cfr. residir.
residir*
📖: residir*
🏗️: SI
✍️: NO
Verbu conseñáu ente nós serondamente anque en documentu en castellán: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">por</i>(TEST)
  1. residir*
  2. Verbu conseñáu ente nós serondamente anque en documentu en castellán: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">por</i
quanto estan presentes e de contyno resyden en la çib- dad 1501 [AbáTeberga/139]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">quanto</i> <i class="della">estan</i> <i class="della">presentes</i> <i class="della">e</i> <i class="della">de</i> <i class="della">contyno</i> <i class="della">resyden</i> <i class="della">en</i> <i class="della">la</i> <i class="della">çib-</i> <i class="della">dad</i> 1501 [AbáTeberga/139]
Del llat. residere ‘sentase’, ‘quedar sentáu’ (abf) → ‘residir’, per vía semiculta pero de duldosa autoctonía si nos enconta- mos no serondo de la documentación. Verbu que caltién el castellán (dcech s.v. sentar), lo mesmo que’l so pariente res- ponsable del semicultismu residencia (cfr.).
residuu*
📖: residuu*
🏗️: SI
✍️: NO
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
  1. residuu*
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i
residuo mandolo por mia alma a los sobredechos Roy Gu- terriz 1275(or.) [CLO/94]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">residuo</i> <i class="della">mandolo</i> <i class="della">por</i> <i class="della">mia</i> <i class="della">alma</i> <i class="della">a</i> <i class="della">los</i> <i class="della">sobredechos</i> <i class="della">Roy</i> <i class="della">Gu-</i><i class="della"> terriz</i> 1275(or.) [CLO/94]
el residuo que ficar con aquellos dos soldos mando al cabil- do 1280(or.) [CLO/95] e la otra meatat del residuo de la collecha primera 1280(or.) [CLO/98] meatat del otro residuo que devio ficar de la otra collecha primera 1280(or.) [CLO/98] e el resido estia polla alma de aquelli [LK/206]
  1. el residuo que ficar con aquellos dos soldos mando al cabil- do
  2. 1280(or.) CLO/95
  3. e la otra meatat del residuo de la collecha primera
  4. 1280(or.) CLO/98
  5. meatat del otro residuo que devio ficar de la otra collecha primera
  6. 1280(or.) CLO/98
  7. e el resido estia polla alma de aquelli
  8. LK/206
Del llat. residuum, -i ‘restu’, ‘lo que queda d’una cuenta’ (abf), per vía cultizante, lo mesmo que’l cast. residuo (dcech s.v. sentar).
resignación, la*
📖: resignación
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<resinación [Ri. Pr]. resiñación [JH].>(TEST)
  1. resignación
  2. resinación
    • Ri
    • Pr
  3. resiñación
    • JH
Cast. resignación [Ri. Pr. JH. dalla]. Cfr. resignar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">resignación</i> [Ri. Pr. JH. dalla]. Cfr. <i class="della">resignar</i>.
resignar*
📖: resignar*
🏗️: SI
✍️: NO
<resinase [Pa. Sm. Pr]. resiñase [JH].>(TEST)
  1. resignar*
    • Lln
    • Ri
  2. resinase
    • Pa
    • Sm
    • Pr
  3. resiñase
    • JH
Cast. resignarse [Lln. Pa. Ri. Sm. Pr. JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">resignarse</i> [Lln. Pa. Ri. Sm. Pr. JH].
Del llat. resignare ‘quitar el sellu d’un escritu’, ‘romper’, ‘quitar la garantía’ (abf) > ast. resinar onde s’alvierte un re- sultáu arcaicu con [] y otru más modernu con [n], lo mesmo que na forma emparentada resignación (cfr.). Semánticamen- te vese nel participiu agua resinao ‘agua podre’ [Ll] un pasu evolutivu consecuencia de ‘quitar la garantía’, ‘quitar el sellu’ (signum) o, quiciabes meyor, ‘agua que se marca o señala’, aplicao, de xuru, a una fonte ensin seguranza.
resín, el
📖: resín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<arresín [Sb].>(TEST)
  1. resín
  2. arresín
    • Sb
Dim. de res [Sb]: Ye un arresín escusu [Sb]. ///Non hai arresín que non s’asemeye al so amu [LC].
  1. 1. Dim. de <i class="della">res</i> [Sb]: <i class="della">Ye</i> <i class="della">un</i> <i class="della">arresín</i> <i class="della">escusu</i> [Sb]. ///<i class="della">Non</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">arresín</i> <i class="della">que</i> <i class="della">non</i> <i class="della">s’asemeye</i> <i class="della">al</i> <i class="della">so</i> <i class="della">amu</i> [LC].
- bueyes o xatos o yegas (sic) o potros e resinos en la plaça de la picota [Uviéu 1500/160] Dim. de res.
  1. - bueyes o xatos o yegas (sic) o potros e resinos en la plaça de la picota
  2. Uviéu 1500/160
  3. Dim. de res.
resistencia, la
📖: resistencia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">resistencia</i>(TEST)
  1. resistencia
  2. Cast
  3. <i class="della">resistencia</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
con resistencia que pone sobre ellos todo derecho 1299 [MSAH-V/583] Ñin l’otru gran Alexandro/de la Grecia ñatural,/que ganó sin resistencia/fasta la India oriental [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 227-230)] pues la de la guadañona/tan lluego lleva lla reiña,/como acute al desdichadu/ensin facer resistencia [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 49-68)]
  1. con resistencia que pone sobre ellos todo derecho
  2. 1299 MSAH-V/583
  3. Ñin l’otru gran Alexandro/de la Grecia ñatural,/que ganó sin resistencia/fasta la India oriental
  4. ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 227-230)
  5. pues la de la guadañona/tan lluego lleva lla reiña,/como acute al desdichadu/ensin facer resistencia
  6. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 49-68)
Cfr. resistir.
resisteru, el
📖: resisteru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<resisteriu [Mar].>(TEST)
  1. resisteru
  2. resisteriu
    • Mar
Cast. resistero [JH], sitiu onde se siente’l calor por zurdir el sol [Mar].
  1. 1. Cast. <i class="della">resistero </i>[JH], sitiu onde se siente’l calor por zurdir el sol [Mar].
D’una amestadura del intensivu re- col deriváu del femenín de sextus, -a, -um ‘sestu’ > *resiesta → *resi(e)steru ‘llugar onde se duerme la siesta’ calteníu con re- pa nun se fundir col continuador del llat. sextārius ‘midida de capacidá’ (em s.v. sĕx), bien representáu na nuesa documentación medieval (cfr. sesteru).
resistir
📖: resistir
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">resistir</i>(TEST)
  1. resistir
  2. Cast
  3. <i class="della">resistir</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
conque viendo que al travayu/se resistía el magüetu [Cam- pumanes 1781/119] Del llat. resistere ‘id’ (abf) un compuestu como’l responsable de consistir (dcech s.v. existir). En rellación ta’l semicultismu ast. resistencia (cfr.) del que somos sabedores per documentu de lo cabero’l sieglu xiii.
reslláu
📖: reslláu
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">De reslláu </i>‘de llau, de refilón’ [Lln]. //<i class="della">Un parentescu de res-</i>(TEST)
  1. reslláu
  2. <i class="della">De reslláu </i>‘de llau, de refilón’ eonaviego
    • Lln
  3. <i class="della">Un parentescu de res-</i eonaviego
lláu ‘un parentescu alloñáu o políticu’ [Lln].
  1. 1. <i class="della">lláu </i>‘un parentescu alloñáu o políticu’ [Lln].
Y mirándome de resllau [González Rubín 1875: 14]
  1. Y mirándome de resllau
  2. González Rubín 1875: 14
Cfr. llau.
resma, la
📖: resma
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. resma
    • Sm
Reña, bronca [Sm].
  1. 1. Reña, bronca [Sm].
Quiciabes d’un usu figuráu del arabismu asitiáu tamién en cast., gall., port. resma (dcech s. v. resma; da s.v. raima).
resmilu, el
📖: resmilu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. resmilu
Cfr. rezmilu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rezmilu</i>.
resobrín, ina, el/la
📖: resobrín
🔤: , ina, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ina,
Fíu, fía del sobrín [Tb]: <i class="della">El</i>(TEST)
  1. resobrín
    • Tb
  2. Fíu, fía del sobrín [Tb]: <i class="della">El</i
tou resobrín nun vieno veme [Tb].
  1. 1. <i class="della">tou</i> <i class="della">resobrín</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">vieno</i> <i class="della">veme</i> [Tb].
Cfr. sobrín, ina.
resol, el
📖: resol
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Efeutu de l’aición del sol semitapáu poles nubes pero que calienta muncho, cuasimente ensin alvertilo quien lu recibe [Sr]: <i class="della">Con esti resol acaba ún con catarru </i>[Sr]. D’un prefixu intensivu <i class="della">re</i>- antepuestu al nome <i class="della">sol</i>. Lo mesmo vese nel deriváu <i class="della">resolana</i>(TEST)
  1. resol
  2. Efeutu de l’aición del sol semitapáu poles nubes pero que calienta muncho, cuasimente ensin alvertilo quien lu recibe
    • Con esti resol acaba ún con catarru [Sr.">Sr]: <i class="della">Con esti resol acaba ún con catarru </i>[Sr
  3. D’un prefixu intensivu <i class="della">re</i>- antepuestu al nome <i class="della">sol</i>
  4. Lo mesmo vese nel deriváu <i class="della">resolana</i
(cfr. sol).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">sol</i>).
resolana, la
📖: resolana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">resolana,</b>(TEST)
  1. resolana
  2. b class="della">resolana,</b
la Insolación [PSil].
  1. 1. <b class="della">la </b>Insolación [PSil].
Cfr. resol.
resolla, la
📖: resolla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della"><</b>resol.la [Ay]. rosol.la [Ay]. rosolla [Sr. Llg]. /////sorrolla [ByM]. sorrol.la [Ay. Ll. Tb. Sm]. {Con cheísmu, sorrocha [Ll (MP)}.>(TEST)
  1. resolla
  2. b class="della"><</b>resol.la
    • Ay
  3. rosol.la
    • Ay
  4. rosolla
    • Sr
    • Llg
  5. {Con cheísmu, sorrocha [Ll (MP)} dudoso (certainty = baxa)
  6. sorrolla
    • ByM
  7. sorrol.la
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • Sm
Cast. asma, respiración difícil [Sr. Ay. Ll (MP)]. Tb (= se- rria)]: Tien una sorrol.la que nun ya a andar [Tb]. Respira- ción entrecortada [Ay]. Cast. resuello [Llg], respiración vio- lenta [Sm. ByM]. 2. Estertor [Cb] de la muerte [Llg]. //A la pampa resolla ‘tranquila, ensin esmolimientu [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">asma</i>, respiración difícil [Sr. Ay. Ll (MP)]. Tb (= se- rria)]: <i class="della">Tien</i> <i class="della">una</i> <i class="della">sorrol.la</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">a</i> <i class="della">andar</i> [Tb]. Respira- ción entrecortada [Ay]. Cast. <i class="della">resuello </i>[Llg], respiración vio- lenta [Sm. ByM].
  2. 2. Estertor [Cb] de la muerte [Llg]. //<i class="della">A la</i><i class="della"> pampa</i> <i class="della">resolla</i> ‘tranquila, ensin esmolimientu [LC].
Deverbal fuerte de resollar (cfr.).
resollar
📖: resollar
🏗️: NO
✍️: NO
<resol.lar [Ay]. resul.lar [Sm]. rosollar [Sb]. {Con cheísmu, resuchar [Tox]}. /////sorrollar [Ar]. sorol.lar [Ri. Qu (Oc)]. sorrol.lar [Ay. Tb. Sm]. {Na espresión verbal alviértese la posibilidá d’una metátesis de les dos sílabes primeres. Con cheísmu, sorrochar [Ll]}.>(TEST)
  1. resollar
    • Pa
    • Ll
    • Qu
    • Pr
    • Lln
  2. {Con cheísmu, resuchar [Tox]}
  3. resol.lar
    • Ay
  4. resul.lar
    • Sm
  5. rosollar
    • Sb
  6. {Na espresión verbal alviértese la posibilidá d’una metátesis de les dos sílabes primeres. Con cheísmu, sorrochar [Ll]} dudoso (certainty = baxa)
  7. sorrollar
    • Ar
  8. sorol.lar
    • Ri
    • Qu (Oc)
  9. sorrol.lar
    • Ay
    • Tb
    • Sm
Cast. resollar [Pa. Sb. Tox], respirar con fatiga [Ay. Ll. Ri. Ar. Qu (Oc). Tb (= serriar). Sm]: Sorrol.laba que metía miedu [Tb]. Respirar con ruíu o dificultá [Pa. Ac. Ay. Sm. Pr] al tar durmiendo [Lln]. 2. Dar les últimes boquiaes [Ay]. 3. Roncar [VBable]. 4. Emitir un ruíu especial el gatu al dormir [Ar]. Emitir un ruíu especial el gatu como niciu d’amistá [Ri]. Cfr. sollar & paparresolla.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">resollar</i> [Pa. Sb. Tox], respirar con fatiga [Ay. Ll. Ri. Ar. Qu (Oc). Tb (= serriar). Sm]: <i class="della">Sorrol.laba que metía miedu</i> [Tb]. Respirar con ruíu o dificultá [Pa. Ac. Ay. Sm. Pr] al tar durmiendo [Lln].
  3. 2. Dar les últimes boquiaes [Ay].
  4. 3. Roncar [VBable].
  5. 4. Emitir un ruíu especial el gatu al dormir [Ar]. Emitir un ruíu especial el gatu como niciu d’amistá [Ri]. Cfr. <i class="della">sollar</i> & <i class="della">paparresolla</i>.
resollazu, el
📖: resollazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">resollazu,</b>(TEST)
  1. resollazu
    • Lln
  2. b class="della">resollazu,</b
el Ronquíu [Lln].
  1. 1. <b class="della">el </b>Ronquíu [Lln].
Cfr. sollar.
resollíu, el
📖: resollíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><resol.líu [Ay].>(TEST)
  1. resollíu
  2. ident class="della" level="1"></ident><resol.líu
    • Ay
Cast. resuello [Cb. Ay]. Bufíu [Ay]. Cfr. sollar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">resuello</i> [Cb. Ay]. Bufíu [Ay]. Cfr. <i class="della">sollar</i>.
resolver
📖: resolver
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">resolver</i>(TEST)
  1. resolver
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">resolver</i
[Xral]: A ver si resuelves eso, nin [Tb]. //-se ‘tomar un determín’ [Tb]: Por fin resolvíuse ya fíxolo [Tb].
  1. 1. [Xral]: <i class="della">A</i> <i class="della">ver</i> <i class="della">si</i> <i class="della">resuelves</i> <i class="della">eso,</i> <i class="della">nin</i> [Tb]. //-<i class="della">se </i>‘tomar un determín’ [Tb]: <i class="della">Por</i> <i class="della">fin</i> <i class="della">resolvíuse</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">fíxolo</i> [Tb].
- Resuélvese, y previén á los criados [DyE 16]
  1. - Resuélvese, y previén á los criados
  2. DyE 16
Del llat. resoluěre ‘resolver’ (dcech s.v. absolver).
resonar
📖: resonar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">resonar</i>. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">omnia</i>(TEST)
  1. resonar
  2. Cast
  3. <i class="della">resonar</i>
  4. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">omnia</i
quid ic in carta resonat 905(or.?) [SV/34]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">quid</i> <i class="della">ic</i> <i class="della">in</i> <i class="della">carta</i> <i class="della">resonat</i> 905(or.?) [SV/34]
post obitum uero tuo sit omnia quod desuper resonat post partem eglesie 916(or.) [SV/36] et accepi de uos pro ipso que in carta resonat in tremisse 917(or.) [SV/37] quod ego uindigare non ualuerit pariet ipso que in carta re- sonat dupladum 929(or.) [SV/38] concedimus eum uobis omnia secundum in nostra karta re- sonat ab integrum 969(or.) [SV/51] terra subtus ipsa que de suber resonat in facas de germana Bellida 982(or.) [SV/61] pre isto que de suber resona damus ipso quomessorio 982(or.) [SV/61] facio uobis kartula de ipso qui desuper resona 994 (s. xii) [ACL/74] pro ipsa calonia dabo eo Belito istas terras que in karta re- sona 1000 [ODueñas/65] ipsos pomares qui infra ipsos terminos resona 1007 [ODue- ñas/79] ipsos pumares cum suos recos quantum in karta resona 1017 [ODueñas/103] secundum in alia carta resonat 1028(or.) [SV/70] in karta resonat 1028(or.) [SV/73] cum omnes bonos rocando dabo isto qui in kartula resonat 1028(or.) [ACL/449] ipsas uinias qui in karta resona apreciatas in armentio pla- cibile 1047(or.) [ACL/234] si nos mentiosos fuerimus quod desursum resonat 1076 (s. xii) [ACL/462] ipsa bollonera que suberiius resonat 1082(or.) [MSAH- III/92] alia per vinea ad illo pumero que desursum resonat 1092 [SPM/148] illa corte ab integro damus isto qui in kartula resona 1113(or.) [SV/236] isto qui in karta resonat 1115(or.) [SV/245] - Fonon saliendo todos los brindados,/cadún tomó so palo y sos madreñes,/iben contentos y mui agraecidos/según de regociju daben señes,/gritaben per escobios y collados/y el
  1. post obitum uero tuo sit omnia quod desuper resonat post partem eglesie
  2. 916(or.) SV/36
  3. et accepi de uos pro ipso que in carta resonat in tremisse
  4. 917(or.) SV/37
  5. quod ego uindigare non ualuerit pariet ipso que in carta re- sonat dupladum
  6. 929(or.) SV/38
  7. concedimus eum uobis omnia secundum in nostra karta re- sonat ab integrum
  8. 969(or.) SV/51
  9. terra subtus ipsa que de suber resonat in facas de germana Bellida
  10. 982(or.) SV/61
  11. pre isto que de suber resona damus ipso quomessorio
  12. 982(or.) SV/61
  13. facio uobis kartula de ipso qui desuper resona
  14. 994 (s. xii) ACL/74
  15. pro ipsa calonia dabo eo Belito istas terras que in karta re- sona
  16. 1000 ODueñas/65
  17. ipsos pomares qui infra ipsos terminos resona
  18. 1007 ODue- ñas/79
  19. ipsos pumares cum suos recos quantum in karta resona
  20. 1017 ODueñas/103
  21. secundum in alia carta resonat
  22. 1028(or.) SV/70
  23. in karta resonat
  24. 1028(or.) SV/73
  25. cum omnes bonos rocando dabo isto qui in kartula resonat
  26. 1028(or.) ACL/449
  27. ipsas uinias qui in karta resona apreciatas in armentio pla- cibile
  28. 1047(or.) ACL/234
  29. si nos mentiosos fuerimus quod desursum resonat
  30. 1076 (s. xii) ACL/462
  31. ipsa bollonera que suberiius resonat
  32. 1082(or.) MSAH- III/92
  33. alia per vinea ad illo pumero que desursum resonat
  34. 1092 SPM/148
  35. illa corte ab integro damus isto qui in kartula resona
  36. 1113(or.) SV/236
  37. isto qui in karta resonat
  38. 1115(or.) SV/245
  39. - Fonon saliendo todos los brindados,/cadún tomó so palo y sos madreñes,/iben contentos y mui agraecidos/según de regociju daben señes,/gritaben per escobios y collados/y el
grito resonaba ente les peñes [BAúxa, PyT (Poesíes 241- 248)] Del llat. resonāre ‘resonar’, ‘facer sonar’ (em s.v. sono). Quiciabes nos documentos deba entendese’l verbu como una referencia semántica al fechu de que, al lleer en voz alta los testos onde se contién la información, ésta resuena, esto ye, suena (cfr. sonar) otra vez como lo que se dixo al escribilo o pautalo.
resoplada, la
📖: resoplada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Resoplíu [Tb]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Soltó</i>(TEST)
  1. resoplada
  2. Resoplíu
    • Tb
  3. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Soltó</i
una gran resoplada [Esfoyaza]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">una</i> <i class="della">gran</i> <i class="della">resoplada</i> [Esfoyaza]
Deverbal débil de resoplar (cfr.).
resoplar
📖: resoplar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">resoplar</i>(TEST)
  1. resoplar
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">resoplar</i
[Tb].
  1. 1. [Tb].
Cfr. sollar.
resoplíu, el
📖: resoplíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">resoplido</i>(TEST)
  1. resoplíu
    • Pa
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">resoplido</i
[Pa. Tb]. Estornudu [Bard].
  1. 1. [Pa. Tb]. Estornudu [Bard].
Posible deverbal de *resoplir quiciabes una variante de re- soplar (cfr.).
resoriu, a, o*
📖: resoriu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<resoria [Cg].>(TEST)
  1. resoriu
  2. resoria
    • Cg
Variedá de zreza encarnada, crecida, dura y de bon gustu [Cg].
  1. 1. Variedá de zreza encarnada, crecida, dura y de bon gustu [Cg].
- {Tipos de zreces son} blanquinas, gayeras, resorias [Gran- gerías xviii: 600] Podría tratase d’una zreza madura col influxu del soriu ‘aire del sur’ (
  1. - {Tipos de zreces son} blanquinas, gayeras, resorias
  2. Gran- gerías xviii: 600
  3. Podría tratase d’una zreza madura col influxu del soriu ‘aire del sur’ (
cfr.), esto ye del resoriu.
respadaña, la
📖: respadaña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. respadaña
Planta que miedra nel sotu, asemeyada a la carriza [VCid].
  1. 1. Planta que miedra nel sotu, asemeyada a la carriza [VCid].
Cfr. espadaña.
respaldadera, la*
📖: respaldadera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<respaldaera [Ll].>(TEST)
  1. respaldadera
  2. respaldaera
    • Ll
Respaldu onde s’enconta la texedora [Ll].
  1. 1. Respaldu onde s’enconta la texedora [Ll].
Cfr. espalda.
respaldu, el
📖: respaldu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">respaldo</i>(TEST)
  1. respaldu
  2. Cast
  3. <i class="della">respaldo</i
d’un asientu [Xral].
  1. 1. d’un asientu [Xral].
respaldo de la plana de la terçera foia a do va escrito 1448(or.) [SB/339] donde va escrito sobre raydo en el respaldo de la primera plana 1448(or.) [SB/339] entre renglones en el respaldo de la plana de la terçera foia 1448(or.) [SB/342]
  1. respaldo de la plana de la terçera foia a do va escrito
  2. 1448(or.) SB/339
  3. donde va escrito sobre raydo en el respaldo de la primera plana
  4. 1448(or.) SB/339
  5. entre renglones en el respaldo de la plana de la terçera foia
  6. 1448(or.) SB/342
Cfr. espalda.
respamplaniar
📖: respamplaniar
🏗️: NO
✍️: NO
//-<i class="della">se</i>(TEST)
  1. respamplaniar
  2. -<i class="della">se</i eonaviego
‘tar tumbáu repanchigáu ensin facer nada’ [Ac].
  1. 1. ‘tar tumbáu repanchigáu ensin facer nada’ [Ac].
Cfr. pámpana.
respe, el
📖: respe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Mal xeniu [Villah]. A lo meyor trátase d’un equivalente ast. oriental del cast. <i class="della">res- que </i>y <i class="della">respe </i>que Corominas-Pascual tienen por un encruz de les voces d’esa llingua <i class="della">guizque</i>(TEST)
  1. respe
  2. Mal xeniu
    • Villah
  3. A lo meyor trátase d’un equivalente ast
  4. oriental del cast
  5. <i class="della">res- que </i>y <i class="della">respe </i>que Corominas-Pascual tienen por un encruz de les voces d’esa llingua <i class="della">guizque</i
y rispo (dcech s.v. híspido) y García de Diego interpreta, cast. respe, en rellación col llat. aspis, -idis ‘culiebra’ (deeh). Corominas-Pascual tamién suxe- ren que respe ‘reprensión’ pueda tener el so aniciu nel verbu respicere ‘mirar, atender’ pues recuéyese nel cast. de Bilbao echar un respe y tamién chacolín de respe ‘chacolín que tien fuerza’ (dcech s.v. híspido). Suxeren estos autores tamién dalgún posible parentescu d’estos términos col ast. respiyón [(cfr. respillón), xunto al equivalente cast. respigón] a nun ser que se trate d’un encruz con aguiyón. De toes maneres ca- mentamos que podría tenese ast. respe por variante de raspe, deverbal del ast. raspar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. y <i class="della">rispo</i> (dcech s.v. híspido) y García de Diego interpreta, cast. <i class="della">respe</i>, en rellación col llat. aspis, -idis ‘culiebra’ (deeh). Corominas-Pascual tamién suxe- ren que <i class="della">respe </i>‘reprensión’ pueda tener el so aniciu nel verbu respicere ‘mirar, atender’ pues recuéyese nel cast. de Bilbao <i class="della">echar</i> <i class="della">un</i> <i class="della">respe</i> y tamién <i class="della">chacolín</i> <i class="della">de</i> <i class="della">respe</i> ‘chacolín que tien fuerza’ (dcech s.v. híspido). Suxeren estos autores tamién dalgún posible parentescu d’estos términos col ast. <i class="della">respiyón </i>[(cfr. <i class="della">respillón</i>), xunto al equivalente cast. <i class="della">respigón</i>] a nun ser que se trate d’un encruz con <i class="della">aguiyón</i>. De toes maneres ca- mentamos que podría tenese ast. <i class="della">respe</i> por variante de <i class="della">raspe</i>, deverbal del ast. <i class="della">raspar</i> (cfr.).
respecer
📖: respecer
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. respecer
Apaecer daqué o daquién que nun se sabía ú taba [Cl].
  1. 1. Apaecer daqué o daquién que nun se sabía ú taba [Cl].
Del llat. respicere ‘volvese pa mirar’ (em s.v. *specio; abf; pe1: 114) o resipiscere ‘volver en sí’, ‘volver al bon camín’ (abf), verbos de los que nun conozo asitiamientu románicu nin hispánicu.
respelar
📖: respelar
🏗️: NO
✍️: NO
<b class="della"><</b>arrespelar [Md].resplar [y Sm]. /////repelar [y Cv. y Busmen- te]. /////respirar [PSil].>(TEST)
  1. respelar
    • Sm
    • Cv
    • Md
  2. b class="della"><</b>arrespelar
    • Md]
    • resplar [y Sm
  3. repelar dudoso (certainty = baxa)
    • y Cv
    • y Busmen- te
  4. respirar dudoso (certainty = baxa)
    • PSil
Catar, mucir, estrincar la última lleche de la vaca [Sm (= es- trincar). PSil. Cv]. Catar colos deos pulgar ya índiz [Md]. Ter- minar de mucir [Busmente]. ///La vaca mui respelada, tarde o nunca la verás preñada [LC].
  1. 1. Catar, mucir, estrincar la última lleche de la vaca [Sm (= es- trincar). PSil. Cv]. Catar colos deos pulgar ya índiz [Md]. Ter- minar de mucir [Busmente]. ///<i class="della">La vaca mui </i><i class="della">respelada</i><i class="della">, tarde o</i> <i class="della">nunca</i> <i class="della">la</i> <i class="della">verás</i> <i class="della">preñada</i> [LC].
D’un compuestu del llat. expilare ‘robar’, ‘dexar ensin gota’, ‘dexar ensin nada’ (abf) col encontu del prefixu intensu re-, *re-expilāre (pe1: 129). La variante de tipu repelar pue de- bese al influxu fónicu del ast. repelar (cfr.). Pa la variante respirar ha partise de *re(s)pilar, con zarramientu posible de l’átona, y llueu con tracamundiu de líquides intervocáliques favorecío pol influxu del ast. respirar 1 (cfr.). Un deverbal de respelar ye ast. respelu (cfr.) como de la variante respirar 2, siguió ast. respiru.
respelón, el 1
📖: respelón
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Aum. de <i class="della">respelu</i>(TEST)
  1. respelón
  2. Aum
  3. de <i class="della">respelu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
respelón, el 2
📖: respelón
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. respelón
Cfr. respillón.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">respillón</i>.
respelu, el
📖: respelu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<respiru [PSil].>(TEST)
  1. respelu
    • Sm
    • Cv
    • Md
  2. respiru
    • PSil
Estrincos, última lleche que queda a la vaca nel ubre [Sm. PSil] y que, a vegaes, caten en cacíu aparte [Cv]: Echa’l res- piru nesa outra canada [PSil]. //A respelu ‘d’un determináu mou (de catar)’ [Md].
  1. 1. Estrincos, última lleche que queda a la vaca nel ubre [Sm. PSil] y que, a vegaes, caten en cacíu aparte [Cv]: <i class="della">Echa’l</i> <i class="della">res- piru nesa outra canada </i>[PSil]. //<i class="della">A respelu </i>‘d’un determináu mou (de catar)’ [Md].
Deverbal de respelar (cfr.).
respeñeru, el
📖: respeñeru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+respiñiru [y Llg].>(TEST)
  1. respeñeru
    • Llg
  2. respiñiru metafonía
    • y Llg
Tramu pequeñu, empedráu y con cuesta, nuna caleya [Llg]. Posible compuestu d’una
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Tramu pequeñu, empedráu y con cuesta, nuna caleya [Llg]. Posible compuestu d’una
formación masculina de peña (cfr.) col suf. abondativu continuador de -arius, y col encontu del prefixu intensivu.
respeñuzu, a, o*
📖: respeñuzu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<respeñuza [Lln].>(TEST)
  1. respeñuzu
  2. respeñuza
    • Lln
(Cría) daqué ruina y perespabilada [Lln]: Quítate delante, respeñuza [Lln].
  1. 1. (Cría) daqué ruina y perespabilada [Lln]: <i class="della">Quítate</i> <i class="della">delante,</i><i class="della"> respeñuza</i> [Lln].
Cfr. respiñar.
respetar
📖: respetar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">respetar</i>(TEST)
  1. respetar
  2. Cast
  3. <i class="della">respetar</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
Del llat. respectare ‘mirar atrás’, per vía culta como en caste- llán y otros idiomes (dcech s.v. espectáculo).
respetible
📖: respetible
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">Respetible</i>(TEST)
  1. respetible
  2. <i class="della">Respetible</i eonaviego
a ‘polo que respeta a’ [PSil].
  1. 1. <i class="della">a </i>‘polo que respeta a’ [PSil].
Del ast. respetive (cfr.) cola amestanza del continuador del suf. -ībilis.
respetive
📖: respetive
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">A</i>(TEST)
  1. respetive
    • Cv
  2. <i class="della">A</i eonaviego
respetive ‘en comparación, comparativamente’ [Cv].
  1. 1. <i class="della">respetive</i> ‘en comparación, comparativamente’ [Cv].
//Al respetive ‘al tanto, según’ [Pb. LV. DA]. ‘respectivamente [Lln. Pa], proporcionalmente’ [Llomb]. ‘proporcionalmente’ [Bard]. ‘con rellación a’ [Ac], ‘en proporción de’ [Lln. Pa. VCid]. //Respetive a ‘con rellación a’ [. Pr]. Cfr. inclusive.
respetosu, a, o
📖: respetosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<respeutosu/a [Tox]. //respeutoso [Eo].>(TEST)
  1. respetosu
    • Lln
  2. respeutosu/a
    • Tox
  3. respeutoso eonaviego
    • Eo
Ácido (la fruta, la sidra mui fecho) [Lln].
  1. 1. Ácido (la fruta, la sidra mui fecho) [Lln].
2. De mal caráuter [Lln]. 3. Que respeta [Sm. Tox. Mar], temible [/Eo/]. Respeta- ble [Villah], que da daqué mieu [Tox]. Cfr. respetu.
respetu, el
📖: respetu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<respeutu [Sm. Md. Tb. Pzu. PSil. Llomb]. rispeutu [Tb. Md. Tox. Oc]. respeuto [Ac]. respeto [Ri]. //respeuto [Mánt].>(TEST)
  1. respetu
  2. respeutu
    • Sm
    • Md
    • Tb
    • Pzu
    • PSil
    • Llomb
  3. rispeutu
    • Tb
    • Md
    • Tox
    • Oc
  4. respeuto
    • Ac
  5. respeto
    • Ri
  6. respeuto eonaviego
    • Mánt
Cast. respeto [Lln. Pa. Ac. Tb. Sm. Md. Pzu. Pv (Cv). Cv. Tox. Oc. /Mánt/. Llomb]. Consideranza que se tien con dal- gún [Ri]. 2. Mieu [Lln]. //Al respeuto ‘cast. al respecto’ [Ac. Ay].///Cara de neña ye cosa buena, cara de vieyu ye de res- petu [LC]. - Q’al velu ansina esmucíme, porque metióme respetu [El Camberu 26] Del masc. llat. respectus, -us ‘aición de mirar alredor o atrás’, ‘consideración’ (old), con continuadores románicos (rew), per vía semiculta, como cast. respeto (dcech s.v. espectáculo). N’ast. entá se caltienen dos niveles fónicos, ún calteniendo’l diptongu [ew], otru más modernu ensin vocalización de la consonante, a vegaes con perda del elementu posnuclear y dacuando con interdentalización [θ] debida a un influxu de la grafía del cast. escritu. Una formación abondativa ye l’ax. respetosu, a, o (cfr.).
  1. Cast. respeto [Lln. Pa. Ac. Tb. Sm. Md. Pzu. Pv (Cv). Cv. Tox. Oc. /Mánt/. Llomb]. Consideranza que se tien con dal- gún [Ri]. 2. Mieu [Lln]. //Al respeuto ‘cast. al respecto’ [Ac. Ay].///Cara de neña ye cosa buena, cara de vieyu ye de res- petu [LC]. - Q’al velu ansina esmucíme, porque metióme respetu
  2. El Camberu 26
  3. Del masc. llat. respectus, -us ‘aición de mirar alredor o atrás’, ‘consideración’ (old), con continuadores románicos (rew), per vía semiculta, como cast. respeto (dcech s.v. espectáculo). N’ast. entá se caltienen dos niveles fónicos, ún calteniendo’l diptongu [ew], otru más modernu ensin vocalización de la consonante, a vegaes con perda del elementu posnuclear y dacuando con interdentalización [θ] debida a un influxu de la grafía del cast. escritu. Una formación abondativa ye l’ax. respetosu, a, o (cfr.).
  4. θ
respigamientu, el
📖: respigamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">respigar</i>(TEST)
  1. respigamientu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">respigar</i
y respigase [Ac].
  1. 1. y <i class="della">respigase</i> [Ac].
Nome qu’ha entendese en rellación etimolóxica cola familia de respigar (cfr.).
  1. Nome qu’ha entendese en rellación etimolóxica cola familia de respigar (cfr.).
respigar
📖: respigar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><arrespigar [y Cb. Ay. Ri. y Tb. V1830]. respingar [y Cp. y JH].>(TEST)
  1. respigar
  2. ident class="della" level="1"></ident><arrespigar
    • y Cb
    • Ay
    • Ri
    • y Tb
    • V1830
  3. respingar
    • y Cp
    • y JH
Echar una planta’l respigu [LV. Pb]. 2. Axuntar en monte la roza cortao {p’arroxar} el caleru, arrollándolo hacia un pun- tu determináu [Cv]. Recoyer con forcones o con otres erbíes afayadices la roza menudo que queda en monte, llueu de re- tirar lo más gordo pa la calera o caleru [Vf (Cv)]. 3. Cortar les puntes del maíz [Lln]. 4. Respigar, respigase, poner o po- nese carne de pita [Llu. Ca. Ay. Tb]. Causar calafríos (a da- quién) [Llg]. Sentir o facer sentir calafríos [Tb]: Arrespigóulu cuandu-l.ly lu dixo [Tb]. Sentir calafríos [Llg. Ri]: Respígame l’aire que tira [Llg]. Quedar cola carne de pita [Ay]. Estreme- cese [Villah]. 5. Causar grima [Llg]: Tener un pilu na boca respiga [Llg]. 6. Sentir grima (dalgo de daquién) [Llg]: Respí- game velu cola cuchilla na boca [Llg]. 7. Fritir daqué muncho nel mesmu aceite [Ay]. 8. Suspirar [R]. //-se ‘echar espiga (el maíz, la berza) [Lln]. ‘temblar de fríu’ [Lln. Pa. Cg. Cñ. Sb. Ay. Ll. Sm. Pr. Tox. /Eo/. JH]. ‘ponese de punta (los pelos)’ [Lln. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Ay. Ar. JH]. ‘iguase muncho pa una fiesta’ [Cp]. ‘temblar’ [Ay]. ‘esperezase’ [V1830]. ‘poner de punta los pelos’ [Llg. Ri. Tb. JH]: Cuando veo una culiebra respígome tou [Llg]. //Respigase los pelos ‘ponese los pelos de punta’ [Lln]. que yo la dicha abbadesa conpre a Alffonso Respigado 1368(or.) [SB/292] Pondránsete los pelos respigados [El Ensalmador 76] El cuerpu se me respiga [La Enfermedad 139]
Respíguenseme los pelos [Coronación Carlos iv 173] Respínguensei los pelos al miralu [Judit 211] Pon el pelu respigadu [La Paliza 257] Compuestu del verbu espigar (
  1. Echar una planta’l respigu [LV. Pb]. 2. Axuntar en monte la roza cortao {p’arroxar} el caleru, arrollándolo hacia un pun- tu determináu [Cv]. Recoyer con forcones o con otres erbíes afayadices la roza menudo que queda en monte, llueu de re- tirar lo más gordo pa la calera o caleru [Vf (Cv)]. 3. Cortar les puntes del maíz [Lln]. 4. Respigar, respigase, poner o po- nese carne de pita [Llu. Ca. Ay. Tb]. Causar calafríos (a da- quién) [Llg]. Sentir o facer sentir calafríos [Tb]: Arrespigóulu cuandu-l.ly lu dixo [Tb]. Sentir calafríos [Llg. Ri]: Respígame l’aire que tira [Llg]. Quedar cola carne de pita [Ay]. Estreme- cese [Villah]. 5. Causar grima [Llg]: Tener un pilu na boca respiga [Llg]. 6. Sentir grima (dalgo de daquién) [Llg]: Respí- game velu cola cuchilla na boca [Llg]. 7. Fritir daqué muncho nel mesmu aceite [Ay]. 8. Suspirar [R]. //-se ‘echar espiga (el maíz, la berza) [Lln]. ‘temblar de fríu’ [Lln. Pa. Cg. Cñ. Sb. Ay. Ll. Sm. Pr. Tox. /Eo/. JH]. ‘ponese de punta (los pelos)’ [Lln. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Ay. Ar. JH]. ‘iguase muncho pa una fiesta’ [Cp]. ‘temblar’ [Ay]. ‘esperezase’ [V1830]. ‘poner de punta los pelos’ [Llg. Ri. Tb. JH]: Cuando veo una culiebra respígome tou [Llg]. //Respigase los pelos ‘ponese los pelos de punta’ [Lln].
  2. Lln
  3. que yo la dicha abbadesa conpre a Alffonso Respigado
  4. 1368(or.) SB/292
  5. Pondránsete los pelos respigados
  6. El Ensalmador 76
  7. El cuerpu se me respiga
  8. La Enfermedad 139

  9. Respíguenseme los pelos
  10. Coronación Carlos iv 173
  11. Respínguensei los pelos al miralu
  12. Judit 211
  13. Pon el pelu respigadu
  14. La Paliza 257
  15. Compuestu del verbu espigar (
cfr. espiga). Semánticamente ha alvertise que xunto a les aceiciones rellacionaes, reuta o figuradamente, cola familia de espigu, espiga, vese una refe- rencia al ‘calafríu’ quiciabes pola semeyanza ente los pelos que se ponen de punta pol fríu y la forma de la espiga coles arestes llevantaes.
respigón, ona
📖: respigón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Que se respiga muncho [Tb]. 2. Respondón [Tox]. 3. (Pitu) co- les ales persalientes hacia arriba y de les que sobresalen mun- cho les primeres plumes [Cb]. 4. Que ye llevantada de punta (la nariz) [Sr]. //<i class="della">Tar</i>(TEST)
  1. respigón
    • Sb
  2. Que se respiga muncho
    • Tb
  3. 2
  4. Respondón
    • Tox
  5. 3
  6. (Pitu) co- les ales persalientes hacia arriba y de les que sobresalen mun- cho les primeres plumes
    • Cb
  7. 4
  8. Que ye llevantada de punta (la nariz)
    • Sr
  9. <i class="della">Tar</i eonaviego
respigón ‘tar encoyíu por cuenta’l fríu’[Sb].
  1. 1. <i class="della">respigón</i> ‘tar encoyíu por cuenta’l fríu’[Sb].
Cfr. respigón.
respigón, el
📖: respigón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<arrespigón [Ay].>(TEST)
  1. respigón
    • Lln
  2. arrespigón
    • Ay
Aguiyón de l’abeya [Lln].
  1. 1. Aguiyón de l’abeya [Lln].
2. Espina de madera, blezna clava- da nun deu [Ar. Arm]. 3. Caúna de les cabecines terminales de la planta llamada Lappa minor, que s’apeguen con facilidá a los vistíos y cabeza [Mar]. 4. Respillón del deu [Lln. Ar. Sm. Pzu. PSil. Mar. VCid]. 5. Muyer llixera [Lln]. 6. Estremeci- mientu [Ay]. Aum. de respigu (cfr. espigu). Almite usos axetivos (cfr. es- pigón, ona).
respigor, el
📖: respigor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Calafríu [Lln]. Cfr. <i class="della">espiga</i>(TEST)
  1. respigor
  2. Calafríu
    • Lln
  3. Cfr
  4. <i class="della">espiga</i
& respingor.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">respingor</i>.
respigu, el
📖: respigu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<respigo [Llu. /Eo. Mánt/]. ////respilgos [Tb (Oc)].>(TEST)
  1. respigu
    • Pb
    • Lln
    • Vd
    • Cn
    • Cv
    • Oc
    • Ca
    • Ri
    • Cg
    • Cp
    • Llg
    • Ll
    • Tb
    • Sm
    • Pr
    • Sb
    • Ay
  2. respigo
    • Llu
    • /Eo
    • Mánt/
  3. respilgos variación de número
    • Tb (Oc)
Flor que brota no alto del maíz y nel cogollu de berces y llechugues [LV. Pb. R. DA]: Enseguida echan respigu [Pb]. Punta o flor del maíz [Lln]. Espiga y tallu de maíz verde em- plegáu pa cebar el ganáu [Lln]. Brote (nes berces, repollu) de los tallos que van a dar flores [Lln]. 2. Lo que queda peles tierres de fabes o espigues de trigu [Vd]: Íbamus al respigu pa ganar algu [Vd]. 3. Respillón del deu [Cn. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/]: Mira ver si sos pa cortame esti respigu de xunta la uña que cada vez que toco nél, veo las estrellas 4. Movimien- tu instantaneu, irreprimible, producíu por una sensación de fríu [Ca], de mieu o de fiebre [Ri]. Calafríu [Lln. Cb. Cg. Cp (= respingu). Llu. Llg. Ll. Ri. Tb. Sm. Pr. Cv. Tox. /Eo/. JH]. Sustu, calafríu [Ac (= respingu). Sb]. Estremecimientu [Ay]. Movimientu que fai’l que tien calafríu [JH]. //-os ‘calafríos’ [Tb (Oc)]. //Ser igual qu’un respigu ‘ser flacu y vivu’ [Llg]. Cfr. espiga & espigu & respingu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Flor que brota no alto del maíz y nel cogollu de berces y llechugues [LV. Pb. R. DA]: <i class="della">Enseguida echan respigu </i>[Pb]. Punta o flor del maíz [Lln]. Espiga y tallu de maíz verde em- plegáu pa cebar el ganáu [Lln]. Brote (nes berces, repollu) de los tallos que van a dar flores [Lln].
  3. 2. Lo que queda peles tierres de fabes o espigues de trigu [Vd]: <i class="della">Íbamus</i> <i class="della">al</i> <i class="della">respigu</i> <i class="della">pa ganar</i> <i class="della">algu</i> [Vd].
  4. 3. Respillón del deu [Cn. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/]: <i class="della">Mira</i> <i class="della">ver</i> <i class="della">si</i> <i class="della">sos</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">cortame</i> <i class="della">esti</i> <i class="della">respigu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">xunta</i> <i class="della">la </i><i class="della">uña</i> <i class="della">que</i> <i class="della">cada</i> <i class="della">vez</i> <i class="della">que</i> <i class="della">toco</i> <i class="della">nél,</i> <i class="della">veo</i> <i class="della">las</i> <i class="della">estrellas</i>
  5. 4. Movimien- tu instantaneu, irreprimible, producíu por una sensación de fríu [Ca], de mieu o de fiebre [Ri]. Calafríu [Lln. Cb. Cg. Cp (= respingu). Llu. Llg. Ll. Ri. Tb. Sm. Pr. Cv. Tox. /Eo/. JH]. Sustu, calafríu [Ac (= respingu). Sb]. Estremecimientu [Ay]. Movimientu que fai’l que tien calafríu [JH]. //<i class="della">-os </i>‘calafríos’ [Tb (Oc)]. //<i class="della">Ser igual qu’un respigu </i>‘ser flacu y vivu’ [Llg]. Cfr. <i class="della">espiga</i> & <i class="della">espigu</i> & <i class="della">respingu</i>.
respillón, el
📖: respillón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<respellón [Pa. Cg. Ac. Sb. Ay. Ri]. respillón [Cb. Cp. Llg. y Sb. Tb (<i class="della">sic</i>). JH. DA]. respil.lón [Mi (Oc). Ri]. raspellón [Cd]. raspillón [Cñ. Llg. Sr]. {Ha alvertise que la realización con [] nes fasteres de [ʈş], esto ye n’Ay, Ri, Tb, podría dar a entender una xénesis o influxu forasteru}. /////respelón [Tb (Oc)].>(TEST)
  1. respillón
    • Mi
    • Tb
  2. {Ha alvertise que la realización con [] nes fasteres de [ʈş], esto ye n’Ay, Ri, Tb, podría dar a entender una xénesis o influxu forasteru}
  3. respellón
    • Pa
    • Cg
    • Ac
    • Sb
    • Ay
    • Ri
  4. respillón
    • Cb
    • Cp
    • Llg
    • y Sb
    • sic).">Tb (<i class="della">sic</i>)
    • JH
    • DA
  5. respil.lón
    • Mi (Oc)
    • Ri
  6. raspellón
    • Cd
  7. raspillón
    • Llg
    • Sr
  8. respelón dudoso (certainty = baxa)
    • Tb (Oc)
Aguiyón de l’abeya [Cg. DA.]. 2. Cast. padrastro del deu [Pa. Cb (= respiyón). Cp (= respillón). Ac. Sr. Mi (Oc). Ay. Tb. Tb (Oc). JH. DA.]. Espelleyamientu alredor de la uña [Llg]. Llevantamientu llixeru de la piel al rozar fuertemente contra daqué [Pa. Sb. Ri]. 3. Rabuñazu [JH]. Rasponazu [Cñ] na piel [Cd]. Rozadura na piel [Ac]. 4. Refilón [Cñ].
  1. 1. Aguiyón de l’abeya [Cg. DA.].
  2. 2. Cast. <i class="della">padrastro</i> del deu [Pa. Cb (= respiyón). Cp (= respillón). Ac. Sr. Mi (Oc). Ay. Tb. Tb (Oc). JH. DA.]. Espelleyamientu alredor de la uña [Llg]. Llevantamientu llixeru de la piel al rozar fuertemente contra daqué [Pa. Sb. Ri].
  3. 3. Rabuñazu [JH]. Rasponazu [Cñ] na piel [Cd]. Rozadura na piel [Ac].
  4. 4. Refilón [Cñ].
Pedro Alfonso carpentero dicho Respillo vezinos et morado- res 1428(or.) [SP-III/284] Anque paez que podría tratase d’una variante de respiyón (cfr.) camentamos que sedría meyor tener el términu por un dim. del ast. respe (cfr.) como suxeren Corominas-Pascual anque vaye a la escontra la ruina presencia n’ast. de respe. N’efeutu, dende respe pudo facese un dim. col continuador de -ěllus, *respiellu respellón (aum. en -ón) con desaniciu del diptongu al camudar l’acentu. [Ello podría aconseyanos entender ast. respiyón (cfr.) como resultáu paralelu de respe + (īculus > ) -iyu + -ón, anque escoyimos otra vía xustificatoria (cfr. espigu)]. Con too, na xustificación del ast. respellón nun paez desaconseyable almitir l’influxu de la familia
  1. Pedro Alfonso carpentero dicho Respillo vezinos et morado- res
  2. 1428(or.) SP-III/284
  3. Anque paez que podría tratase d’una variante de respiyón (cfr.) camentamos que sedría meyor tener el términu por un dim. del ast. respe (cfr.) como suxeren Corominas-Pascual anque vaye a la escontra la ruina presencia n’ast. de respe. N’efeutu, dende respe pudo facese un dim. col continuador de -ěllus, *respiellu respellón (aum. en -ón) con desaniciu del diptongu al camudar l’acentu. [Ello podría aconseyanos entender ast. respiyón (cfr.) como resultáu paralelu de respe + (īculus > ) -iyu + -ón, anque escoyimos otra vía xustificatoria (cfr. espigu)]. Con too, na xustificación del ast. respellón nun paez desaconseyable almitir l’influxu de la familia
  4. Ello podría aconseyanos entender ast. respiyón (cfr.) como resultáu paralelu de respe + (īculus > ) -iyu + -ón, anque escoyimos otra vía xustificatoria (cfr. espigu)
del llat. pellis, -is ‘piel’ tanto dende una mira fónica como semántica. L’asociación cola familia de pelo tamién podría favorecer la variante fonética de tipu respelón. A lo cabero ye afayadizo afitar que se nota l’influxu de raspar pelo menos nes acei- ciones §3-4. D’otru llau, sobro respillón féxose’l deriváu respillonadura (cfr.). La documentación medieval escribe un nomatu “Respillo” que podría entendese como regresivu de respillón o respiyón acordies cola inseguranza gráfica de la “ll” nos documentos del dominiu, especialmente n’Asturies.
respillonadura, la*
📖: respillonadura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<respellonadura [Pa].>(TEST)
  1. respillonadura
  2. respellonadura
    • Pa
Llevantamientu llixeru de la piel al rozar fuertemente contra daqué [Pa].
  1. 1. Llevantamientu llixeru de la piel al rozar fuertemente contra daqué [Pa].
Cfr. respillón.
respingamientu, el
📖: respingamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. respingamientu
Llevantamientu de punta (los pelos) [JH].
  1. 1. Llevantamientu de punta (los pelos) [JH].
Cfr. respingar.
respingar
📖: respingar
🏗️: NO
✍️: NO
Perder agua una pota o cualquier oxetu [An]: <i class="della">El</i>(TEST)
  1. respingar
    • An
  2. Perder agua una pota o cualquier oxetu [An]: <i class="della">El</i
pucheru res- pinga [An].
  1. 1. <i class="della">pucheru</i> <i class="della">res- </i><i class="della">pinga</i> [An].
2. Meter ruíu l’aceite ferviendo al echa-y agua [Lln]. Meter ruíu l’aceite al calentar [Lln. Cg]. 3. Iguar el cocíu con un refritu d’ayu y pimentón [Llg (= respiñar)]: Res- pinga la pota entres que salgo un menutu [Llg]. 4. Respiñar, quitar la bravén al aceite llimpio tostando nello una corteza de pan o de llimón enantes d’usalo pa cocinar [Mi]. 5. Dar respingos a les moces [Bab. Bard]. 6. Acabar de catar una vaca [Cv (= repelar)]. 7. Llevantar [Lln]. Salir p’arriba [PSil]: Al final respingóu [PSil]. 8. Llevantar a la moza al terminar un baille [PSil]. 9. Retrucar, ser respondón, oxetar contra lo que mandaren [Tox (= repuchar). /Eo/]. “Echar ronques y palabres pela boca” [R]. //-se ‘pulise’ [Cb]. ‘iguase enforma’ [Cb. Cp]. Formación compuesta del verbu pingar (cfr.). Nun ye difícil alvertir una posibilidá d’influencies mutues ente los verbos respingar y respigar (cfr.) y ente los términos de caúna de les dos families. Per otru llau, l’aceición §2-3 fai ver que resulta amañoso almitir pal verbu respingar una mesma xénesis que la del ast. respiñar (cfr.).
respingáu, ada, ao
📖: respingáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<resplingáu/ada [Pr]. respingada [R]. respingá [Ay].>(TEST)
  1. respingáu
    • Cg
  2. resplingáu/ada
    • Pr
  3. respingada
    • R
  4. respingá
    • Ay
Que fala agrio [Cg].
  1. 1. Que fala agrio [Cg].
2. Descaráu [Pr]. 3. Cast. marisabidilla [Pr]. (Moza) llista que conoz la so obligación y sabe defen- dese [R]. 4. Peramiga d’andar guapa [Ay]. 5. Llevantáu, al- záu, iguáu de ropa [Sr]. Pp. de respingar.
respingón, ona
📖: respingón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">las</i>(TEST)
  1. respingón
  2. ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">las</i
castañares respingonas [Grangerías xviii: 735] Cfr. respingón, ona & respingu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">castañares</i> <i class="della">respingonas</i> [Grangerías xviii: 735] Cfr. <i class="della">respingón,</i> <i class="della">ona</i> & <i class="della">respingu</i>.
respingor, el
📖: respingor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Calafríu [Lln]. La coincidencia nel significáu de <i class="della">respingor </i>y <i class="della">respigor </i>(cfr.) ye un bon testimoniu del influxu mutuu que pue alvertise ente les families de los verbos <i class="della">respigar</i>(TEST)
  1. respingor
  2. Calafríu
    • Lln
  3. La coincidencia nel significáu de <i class="della">respingor </i>y <i class="della">respigor </i>(cfr.) ye un bon testimoniu del influxu mutuu que pue alvertise ente les families de los verbos <i class="della">respigar</i
y respingar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. y <i class="della">respingar</i>.
respingu, el
📖: respingu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///respingo [Villah].>(TEST)
  1. respingu
  2. respingo infl. cast.
    • Villah
Suspiru, conmoción de sustu [R]. Sobresaltu [PSil].
  1. 1. Suspiru, conmoción de sustu [R]. Sobresaltu [PSil].
Sustu, calafríu [Villah. Ac (= respigu)]. Calofríu [Cp (= respigu)]. 2. Reblincu del mozu a la moza [Bab. PSil]. 3. Persona mui re- sabida [Lln]. 4. Movimientu de danza popular en que’l mozu llevanta a la moza [PSil]. 5. Baille rexonal [Pzu]. Baille sueltu per pareyes (xeneralmente al son de la gaita; el más xenera- lizáu en Cn) [Oc]. //-os ‘respillones del deu’ [Vd]. //L.leite de los respingos ‘estrincos, la última lleche que se cata de la vaca’ [Cv]. Deverbal del participiu fuerte de respingar (cfr.). A la so vera vese l’usu ax. del aumentativu respingón, ona (cfr.). Dende respingu, variante de respigu (cfr.), tamién foi posible la for- mación derivada respingueru, a, o (cfr.).
respingueru, a, o
📖: respingueru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><respingueru [Sb]. respiguera [Ay. Ar]. respligueiru/era [Pr].>(TEST)
  1. respingueru
    • Ca
  2. ident class="della" level="1"></ident><respingueru
    • Sb
  3. respiguera
    • Ay
    • Ar
  4. respligueiru/era
    • Pr
Con saleru y con muncha gracia al falar [Ca]. Perviva, presto- sa (una persona) [Sb].
  1. 1. Con saleru y con muncha gracia al falar [Ca]. Perviva, presto- sa (una persona) [Sb].
2. Pinturera (una moza) [Ay]. Presumi- da y pagada de sí mesma (una muyer) [Ar]. Peramiga d’andar guapa [Ay]. 3. Respingáu, descaráu, cast. marisabidilla [Pr]. Cfr. respingu.
respinxina, la*
📖: respinxina
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/respinxinas [An (i)].>(TEST)
  1. respinxina
    • An
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/respinxinas infl. cast.
    • An (i)
Respiyones del deu [An (i)].
  1. 1. Respiyones del deu [An (i)].
D’un encruz del ast. respiyón (cfr.) con pinxón, ona (cfr.) an- que llográndose un diminutivu.
  1. D’un encruz del ast. respiyón (cfr.) con pinxón, ona (cfr.) an- que llográndose un diminutivu.
respiñar
📖: respiñar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Brotar [Sb]. 2. Fritir l’aceite con dalgún fin [Ay]. 3. Iguar el cocíu con un refritu d’ayu y pimentón [Llg]. Echar un sofritu a la comida [Sr]: <i class="della">Respiña</i>(TEST)
  1. respiñar
    • Sr
    • Ll
  2. ident class="della" level="1"></ident>Brotar
    • Sb
  3. 2
  4. Fritir l’aceite con dalgún fin
    • Ay
  5. 3
  6. Iguar el cocíu con un refritu d’ayu y pimentón
    • Llg
  7. Echar un sofritu a la comida [Sr]: <i class="della">Respiña</i
eses patates [Sr]. 4. Sacar fumu del aceite [Ay. Ll].
  1. 1. <i class="della">eses</i> <i class="della">patates</i> [Sr].
  2. 4. Sacar fumu del aceite [Ay. Ll].
Cfr. respingar. En rellación con respiñar tenemos respiñu (cfr.), respiñón 2 (cfr.), respeñuzu, a, o (cfr.).
  1. Cfr. respingar. En rellación con respiñar tenemos respiñu
  2. (cfr.), respiñón 2 (cfr.), respeñuzu, a, o (cfr.).
respiñáu, ada, ao
📖: respiñáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><+respiñéu/respiñá/respiñao [Ay].>(TEST)
  1. respiñáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+respiñéu/respiñá/respiñao
    • Ay
//Patates respiñaes ‘pataques cocíes namái con grasa o aceite y pimentón’ [Sr. Sb (= patates adobaes). Ay]. Pp. de respiñar.
  1. //Patates respiñaes ‘pataques cocíes namái con grasa o aceite y pimentón’ [Sr. Sb (= patates adobaes). Ay].
  2. Sr. Sb (= patates adobaes). Ay
  3. Pp. de respiñar.
respiñón, el 1
📖: respiñón
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident>Respiyón [Cp]. <ident class="della" level="1"></ident>Variante de <i class="della">respiyón</i>(TEST)
  1. respiñón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Respiyón
    • Cp
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Variante de <i class="della">respiyón</i
(cfr.) con tracamundiu de palatales.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) con tracamundiu de palatales.
respiñón, el 2
📖: respiñón
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident>Aum. de <i class="della">respiñu</i>(TEST)
  1. respiñón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aum
  3. de <i class="della">respiñu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
respiñu, el
📖: respiñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Lo que se pon nel sartén a respiñar [Ay]. <ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de <i class="della">respiñar</i>(TEST)
  1. respiñu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Lo que se pon nel sartén a respiñar
    • Ay
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de <i class="della">respiñar</i
(cfr.). El so aum. ye ast. respiñón 2
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.). El so aum. ye ast. <i class="della">respiñón</i> <i class="della">2</i>
(cfr.).
  1. (cfr.).
respiraderu, el*
📖: respiraderu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><respiradeiru [Tox]. //respiradeiro [Eo].>(TEST)
  1. respiraderu
  2. ident class="della" level="1"></ident><respiradeiru
    • Tox
  3. respiradeiro eonaviego
    • Eo
Cast. respiradero [Tox. /Eo/].
  1. 1. Cast. <i class="della">respiradero</i> [Tox. /Eo/].
Cfr. respirar 1.
  1. Cfr. respirar 1.
respirar 1
📖: respirar 1
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">respirar</i>. <ident class="della" level="1"></ident>Del llat. respīrāre ‘respirar’ (old), compuestu de <i class="della">re</i>- y <i class="della">spīrāre </i>(em). En rellación etimolóxica ta l’ast. <i class="della">respiru </i>(cfr.), <i class="della">respirade-</i><i class="della">(TEST)
  1. respirar 1
  2. Cast
  3. <i class="della">respirar</i>
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Del llat
  5. respīrāre ‘respirar’ (old), compuestu de <i class="della">re</i>- y <i class="della">spīrāre </i>(em)
  6. En rellación etimolóxica ta l’ast
  7. <i class="della">respiru </i>(cfr.), <i class="della">respirade-</i><i class="della"
ru (cfr.). Tamién *respirable y el contrariu irrespirable (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ru</i> (cfr.). Tamién *<i class="della">respirable</i> y el contrariu <i class="della">irrespirable</i> (cfr.).
respirar 2
📖: respirar 2
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. respirar 2
Cfr. respelar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">respelar</i>.
respiratu, el*
📖: respiratu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<respirato [Os].>(TEST)
  1. respiratu
  2. respirato
    • Os
Respiración fuerte [Os].
  1. 1. Respiración fuerte [Os].
2. L’aire que s’echa d’una vez {al respirar} [Os]. Cfr. respiru.
respiru, el
📖: respiru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">respiro</i>(TEST)
  1. respiru
  2. Cast
  3. <i class="della">respiro</i
[Ac].
  1. 1. [Ac].
2. Descansu curtiu [Ac. Sr. Tb]: Danos un respiru [Sr]. Deverbal fuerte de respirar 1 (cfr.). Un deriváu ye ast. respi- ratu (cfr.) como de cuspiucuspiatu (cfr.).
respisu, a, o
📖: respisu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Que dulda, que nun se decide o se detién en dalgún movi- mientu del ánimu [Cg]. Quiciabes d’un participiu analóxicu del llat. <i class="della">respicere</i>(TEST)
  1. respisu
  2. Que dulda, que nun se decide o se detién en dalgún movi- mientu del ánimu
    • Cg
  3. Quiciabes d’un participiu analóxicu del llat
  4. <i class="della">respicere</i
‘volve- se pa mirar’ (em s.v. *specio), *respisus. El vocalismu tónicu d’u parte García de Diego,
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘volve- se pa mirar’ (em s.v. *specio), *respisus. El vocalismu tónicu d’u parte García de Diego,
del llat. *repoensus ‘arrepentíu’, participiu de repoenitēre (deeh), nun paez lo más amañoso pa xustificar el nuesu términu.
réspitu, el
📖: réspitu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
//<i class="della">Contestar</i>(TEST)
  1. réspitu
    • Vd
  2. <i class="della">Contestar</i eonaviego
con réspitu ‘contestar fuerte, enérxico’, ‘retrucar’ [Vd (i)].
  1. 1. <i class="della">con</i> <i class="della">réspitu</i> ‘contestar fuerte, enérxico’, ‘retrucar’ [Vd (i)].
**
respiyón, el
📖: respiyón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<raspiyón [Cg].>(TEST)
  1. respiyón
  2. raspiyón
    • Cg
Aguiyón de l’abeya [LV. R]. 2. Cast. padrastro del deu [LV. Cb (= respillón). R]. //Quitar un raspiyón ‘pagar parte d’una delda’ [Cg]. Cfr. espigu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aguiyón de l’abeya [LV. R].
  3. 2. Cast. <i class="della">padrastro</i> del deu [LV. Cb (= respillón). R]. //<i class="della">Quitar un raspiyón </i>‘pagar parte d’una delda’ [Cg]. Cfr. <i class="della">espigu</i>.
resplandecer
📖: resplandecer
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. resplandecer
    • Ay
Brillar [Ac. Ay (= respandir)]. Cfr. resplander.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Brillar [Ac. Ay (= respandir)]. Cfr. <i class="della">resplander</i>.
resplander
📖: resplander
🏗️: NO
✍️: NO
<risplander [Oc]. resplandir [Cp. Ay. Pr. Sl. Vd. V1830]. res- pandir [Ay].>(TEST)
  1. resplander
    • Cg
    • Sm
    • Cn
  2. risplander
    • Oc
  3. resplandir
    • Cp
    • Ay
    • Pr
    • Sl
    • Vd
    • V1830
  4. res- pandir
    • Ay
Brillar [Cg. Cp. Ay. Sm. Cn (M). Pr. Sl. Vd. Oc. V1830. JH. DA]: Ese reló resplande como si fuera de oro [Sl]. ///¡Cómo quieres qu’ande guapa/si ando sal.lando maíz!/El día de San Antonio/resplanderá la raíz [Sm].
  1. 1. Brillar [Cg. Cp. Ay. Sm. Cn (M). Pr. Sl. Vd. Oc. V
  2. 1830. JH. DA]: <i class="della">Ese reló resplande como si fuera de oro </i>[Sl]. ///<i class="della">¡Cómo quieres</i> <i class="della">qu’ande</i> <i class="della">guapa</i>/<i class="della">si</i> <i class="della">ando</i> <i class="della">sal.lando</i> <i class="della">maíz!</i>/<i class="della">El</i> <i class="della">día</i> <i class="della">de</i> <i class="della">San </i><i class="della">Antonio</i>/<i class="della">resplanderá</i> <i class="della">la</i> <i class="della">raíz</i> [Sm].
Dos pintes blanques resplándien [El Caballo 86] Resplánde en so garganta una presea/que con piedres des- llumbra al que la vea [Judit 201]
  1. Dos pintes blanques resplándien
  2. El Caballo 86
  3. Resplánde en so garganta una presea/que con piedres des- llumbra al que la vea
  4. Judit 201
Del llat. resplendēre ‘brillar’ (old), con siguidor ast. como alvertía García de Diego (deeh), anque per vía culta (cfr. es- llendu, a, o). A la so vera tenemos el continuador del partici- piu de presente resplandiente (cfr.) xunto a resplandimientu (cfr.), resplandor (cfr.) → resplandorientu (cfr.). De resplan- dir y resplander llogróse’l deverbal continuador del participiu fuerte resplandiu (cfr.). Un incoativu en -scere caltiénlu l’ast. resplandecer (cfr.) xunto al cast. y gallegu.
resplandiente
📖: resplandiente
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">resplandeciente</i>(TEST)
  1. resplandiente
  2. Cast
  3. <i class="della">resplandeciente</i
[Cñ. JH]. Cfr. resplander.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Cñ. JH]. Cfr. <i class="della">resplander</i>.
resplandimientu, el
📖: resplandimientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">resplandecimiento</i>(TEST)
  1. resplandimientu
  2. Cast
  3. <i class="della">resplandecimiento</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. resplander.
resplandiu, el
📖: resplandiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">resplandor</i>(TEST)
  1. resplandiu
  2. Cast
  3. <i class="della">resplandor</i
[JH. AGO]. Albor [AGO]. //-os ‘albores, resplandores’ [TC (Protomártir)]. Cfr. resplander.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [JH. AGO]. Albor [AGO]. //-<i class="della">os</i> ‘albores, resplandores’ [TC (Protomártir)]. Cfr. <i class="della">resplander</i>.
resplandor, la
📖: resplandor
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della"><</b>resplandor [Ac].>(TEST)
  1. resplandor
    • Sb
  2. b class="della"><</b>resplandor
    • Ac
Cast. resplandor [Sb].
  1. 1. Cast. <i class="della">resplandor</i> [Sb].
2. Llamarada [Ac]. Cfr. resplander.
resplandorientu, a, o
📖: resplandorientu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">resplandeciente</i>. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y</i>(TEST)
  1. resplandorientu
  2. Cast
  3. <i class="della">resplandeciente</i>
  4. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y</i
pónxose so rostru resplandorientu [San Mateo 67] Cfr. resplander.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">pónxose</i> <i class="della">so</i> <i class="della">rostru</i> <i class="della">resplandorientu</i> [San Mateo 67] Cfr. <i class="della">resplander</i>.
respolletar
📖: respolletar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. respolletar
    • Sb
Meyorar, alitar, xubir [Sb (= espolletar)].
  1. 1. Meyorar, alitar, xubir [Sb (= espolletar)].
Cfr. pollu.
responder
📖: responder
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. responder
Cfr. arresponder.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">arresponder</i>.
responsable
📖: responsable
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">responsable</i>(TEST)
  1. responsable
  2. Cast
  3. <i class="della">responsable</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
Ye posible castellanismu que yá se conseña en Autoridades como neoloxismu (dcech s.v. responder). Tamién ye d’usu actual el contrariu, irresponsable.
responseru, el*
📖: responseru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu que conocemos pela documentación medieval na aceición de ‘llibru de responsos’: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della">a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vnum</i>(TEST)
  1. responseru
  2. Términu que conocemos pela documentación medieval na aceición de ‘llibru de responsos’: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della">a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vnum</i
responsarium et duobus corporibus et vnum oficerium
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">responsarium</i> <i class="della">et</i> <i class="della">duobus</i> <i class="della">corporibus</i> <i class="della">et</i> <i class="della">vnum</i> <i class="della">oficerium</i>
et vnum salterium 1261 (s. xv) [ACL/382] b) vn lecho de rropa e vn ofiçiero e vn rresponssero 1253 (s. xv) [ACL/207] un responsero bono que he en dos corpos e un officiero 1262(or.) [ACL/389] I entremisso e una siella de madero IIII responsero I prosero 1271(or.) [ACL-VIII/59] el mio rresponssero e el mio salterio a la iglesia de Palaçue- lo 1274(or.) [ACL-VIII/104] el mio responsero e el salterio e una coçedra 1300(or.) [ACL-VIII/529]
  1. et vnum salterium
  2. 1261 (s. xv) ACL/382
  3. b)
  4. vn lecho de rropa e vn ofiçiero e vn rresponssero
  5. 1253 (s. xv) ACL/207
  6. un responsero bono que he en dos corpos e un officiero
  7. 1262(or.) ACL/389
  8. I entremisso e una siella de madero IIII responsero I prosero
  9. 1271(or.) ACL-VIII/59
  10. el mio rresponssero e el mio salterio a la iglesia de Palaçue- lo
  11. 1274(or.) ACL-VIII/104
  12. el mio responsero e el salterio e una coçedra
  13. 1300(or.) ACL-VIII/529
Cfr. responsu.
responsiar
📖: responsiar
🏗️: NO
✍️: NO
<responsear [Lln. Os].>(TEST)
  1. responsiar
    • Pa
    • Tb
  2. responsear
    • Lln
    • Os
Echar, dicir responsos [Pa. Ac. Tb]: El cura nun paróu de responsiar [Tb]. 2. Echar la llimosna nos responsos [Ac]. 3. Reñer a una persona con frecuencia [Pa]. 4. Reburdiar pelo baxo [Lln]. 5. Bramar el bue llevantando la cabeza en señal de poder y reclamu [Os]. Cfr. responsu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Echar, dicir responsos [Pa. Ac. Tb]: <i class="della">El cura nun paróu de </i><i class="della">responsiar </i>[Tb].
  3. 2. Echar la llimosna nos responsos [Ac].
  4. 3. Reñer a una persona con frecuencia [Pa].
  5. 4. Reburdiar pelo baxo [Lln].
  6. 5. Bramar el bue llevantando la cabeza en señal de poder y reclamu [Os]. Cfr. <i class="della">responsu</i>.
responsoriu, el
📖: responsoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">reponsorio</i>(TEST)
  1. responsoriu
  2. Cast
  3. <i class="della">reponsorio</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. responsu.
responsu, el
📖: responsu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<responsiu [Ac]. +respunsu [Sb. Ay. Ri].+repunsu [Sb].>(TEST)
  1. responsu
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Ri
    • Tb
    • An
  2. responsiu
    • Ac
  3. respunsu metafonía
    • Sb
    • Ay
    • Ri]
    • +repunsu [Sb
Cast. responso [Lln. Pa. Cg. Ac. Sb. Ay. Ri. Tb. JH]: Echaba responsos ensin aparar [Tb]. 2. Perorata [An]: ¡Vaya respon- su que nos deu’l cura! [An]. Riña [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">responso</i> [Lln. Pa. Cg. Ac. Sb. Ay. Ri. Tb. JH]: <i class="della">Echaba responsos</i> <i class="della">ensin</i> <i class="della">aparar</i> [Tb].
  2. 2. Perorata [An]: <i class="della">¡Vaya</i> <i class="della">respon- </i><i class="della">su</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nos</i> <i class="della">deu’l</i> <i class="della">cura!</i> [An]. Riña [Pa].
avra responso ¬ folgancia por siempre depues de la vida desti mundo s. xiii(or.) [FX/11] vayan todos los clerigos desir el responso sobre Iohan Do- mingues 1394 [Espinareda/185] las dichas visperas dixese un responso cantado sobre la se- pultura 1499(or.) [MSMV/499]
  1. avra responso ¬ folgancia por siempre depues de la vida desti mundo s. xiii(or.)
  2. FX/11
  3. vayan todos los clerigos desir el responso sobre Iohan Do- mingues
  4. 1394 Espinareda/185
  5. las dichas visperas dixese un responso cantado sobre la se- pultura
  6. 1499(or.) MSMV/499
Del llat. responsum, participiu de respondere ‘responder’ (em), ensin dulda con una aplicación relixosa que ye la qu’amuesa’l cultismu responsu y el correspondiente verbu responsāre (em) *responsar (cfr.) que, col influxu de los verbos en -idiare -iar, anicia la variante responsiar (cfr.) que fai que camu- de l’ast. responsuresponsiu. Dende responsu féxose un deriváu en -oriu (cfr. responsoriu) y otru en -ariu (cfr. res- ponseru).
respuesta, la
📖: respuesta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. respuesta
Cfr. rempuesta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rempuesta</i>.
respuesteru, a, o
📖: respuesteru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">respuesteru,</b>(TEST)
  1. respuesteru
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">respuesteru,</b
a, o Respondón [R].
  1. 1. <b class="della">a,</b> <b class="della">o </b>Respondón [R].
Cfr. rempuesta.
resquebrar
📖: resquebrar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><resquiebrar [Ac. Ri. y R].>(TEST)
  1. resquebrar
  2. ident class="della" level="1"></ident><resquiebrar
    • Ac
    • Ri
    • y R
Abrir una resquiebra [Lln. Ca. Ay. Ri. Cd]. Agrietar [Ac. Cd. R].///Dixo la burra: Xela, xela hasta que la cola me resquie- bra; y la vaca: llove, llove, hasta que’l cuernu se me pon po- dre [Md (LC)]. Cfr. quebrar. En rellación etimolóxica ta l’ast. resquiebru (→ resquebrosu, resquebrón); tamién resquiebra (cfr.) que col continuador del dim. en -acula llogró un conxetural *res- quiebraya d’u siguió’l verbu analóxicu resquiebrayar (cfr.).
  1. Abrir una resquiebra [Lln. Ca. Ay. Ri. Cd]. Agrietar [Ac. Cd. R].///Dixo la burra: Xela, xela hasta que la cola me resquie- bra; y la vaca: llove, llove, hasta que’l cuernu se me pon po- dre [Md (LC)].
  2. Md (LC)
  3. Cfr. quebrar. En rellación etimolóxica ta l’ast. resquiebru (→ resquebrosu, resquebrón); tamién resquiebra (cfr.) que col continuador del dim. en -acula llogró un conxetural *res- quiebraya d’u siguió’l verbu analóxicu resquiebrayar (cfr.).
resquebrón, el
📖: resquebrón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">resquebrón,</b>(TEST)
  1. resquebrón
    • Cd
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">resquebrón,</b
el Resquiebra, grieta [Cd].
  1. 1. <b class="della">el </b>Resquiebra, grieta [Cd].
Cfr. resquebrar.
resquema, la
📖: resquema
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">resquema,</b>(TEST)
  1. resquema
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">resquema,</b
la Saín, borra [Cñ].
  1. 1. <b class="della">la </b>Saín, borra [Cñ].
Cfr. resquemar.
resquemadura, la
📖: resquemadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><resquemaúra [Min]. arresquemaúra [Ay].>(TEST)
  1. resquemadura
  2. ident class="della" level="1"></ident><resquemaúra
    • Min
  3. arresquemaúra
    • Ay
Efeutu, pruyimientu de resquemar [Ay]. 2. Resquemor [Tb]. 3. Gafez d’una mancadura [Min]. Cfr. resquemar.
  1. Efeutu, pruyimientu de resquemar [Ay]. 2. Resquemor [Tb].
  2. Tb
  3. 3. Gafez d’una mancadura [Min]. Cfr. resquemar.
  4. Min
resquemar
📖: resquemar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><resqueimar [Tb. Sm. Pzu. Cd. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo/]. arres- quemar [y Ay. V1830].>(TEST)
  1. resquemar
  2. ident class="della" level="1"></ident><resqueimar
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • Cd
    • Sl
    • Cv
    • Tox
    • Oc
    • /Eo/
  3. arres- quemar
    • y Ay
    • V1830
Escocer [Pa. Ay. Pzu. Cd. VBable. Tox. /Eo/. V1830. R] una mancadura [Ac. Ay. Tb. Sm. Gr. Sl. Cv. Oc. Min]. Sentir sen- sación asemeyada a una quemadura, pruyimientu o picor [Ri]: Resquémenme los sobacos [Ri]. Sentir pruyimientu [Ac. Tb]: Resquéimame tol cuerpu [Tb]. 2. Sentir sensación de murnia o amargura [Ay. Ri]. - y neciamente se pretenden disculpar con el grande amor que dicen les tienen, que llaman resquemar la leche [Grangerías xviii: 188] Cfr. quemar. Deverbales son resquemu (cfr.) → resquemín (cfr.) y resquemón (cfr.) y resquemosu (cfr.); a la so vera res- quema (cfr.)→ resquemadura (cfr.); tamién resquemor (cfr.).
  1. Escocer [Pa. Ay. Pzu. Cd. VBable. Tox. /Eo/. V1830. R] una mancadura [Ac. Ay. Tb. Sm. Gr. Sl. Cv. Oc. Min]. Sentir sen- sación asemeyada a una quemadura, pruyimientu o picor [Ri]: Resquémenme los sobacos [Ri]. Sentir pruyimientu [Ac. Tb]: Resquéimame tol cuerpu [Tb]. 2. Sentir sensación de murnia o amargura [Ay. Ri]. - y neciamente se pretenden disculpar con el grande amor que dicen les tienen, que llaman resquemar la leche
  2. Grangerías xviii: 188
  3. Cfr. quemar. Deverbales son resquemu (cfr.) → resquemín (cfr.) y resquemón (cfr.) y resquemosu (cfr.); a la so vera res- quema (cfr.)→ resquemadura (cfr.); tamién resquemor (cfr.).
resquemáu, ada, ao
📖: resquemáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. resquemáu
Resabíu [Lln]. Pp. de resquemar.
  1. Resabíu [Lln]. Pp. de resquemar.
  2. Lln
resquemín, el
📖: resquemín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. resquemín
Pruyimientu, picor [JS]. 2. Aguardiente [JS. AGO]. Cfr. resquemar. L’aceición 2 ufre un nidiu usu figuráu.
  1. Pruyimientu, picor [JS]. 2. Aguardiente [JS. AGO]. Cfr. resquemar. L’aceición 2 ufre un nidiu usu figuráu.
  2. JS. AGO
resquemón, el*
📖: resquemón
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<resqueimón [Sm].>(TEST)
  1. resquemón
  2. resqueimón
    • Sm
Pruyimientu, picor intensu [Sm].
  1. 1. Pruyimientu, picor intensu [Sm].
2. Frutu de la nuega (usáu pa melecinar el rema esfregando la parte afeutada) [Sm]. Cfr. resquemar.
resquemor, {el/la}
📖: resquemor
🔤: , {el/la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el/la}
<la resquemor [Sb]. /////el resqueimor [Tb]. /////resqueimor [Sm. Pzu. Pr. Oc. /Eo/]. arresquemor [Ay].>(TEST)
  1. resquemor
    • Cg
    • Ri
  2. la resquemor
    • Sb
  3. el resqueimor dudoso (certainty = baxa)
    • Tb
  4. resqueimor dudoso (certainty = baxa)
    • Sm
    • Pzu
    • Pr
    • Oc
    • /Eo/
  5. arresquemor
    • Ay
Pruyimientu, picor [Ac. Sb. Ay. Tb. Pzu. Pr. Oc. /Eo/. VBable. JH] intensu [Sm]. Picor de la quemadura [Cg]. Sensación de dolor asemeyada a la d’una quemadura [Ri]. Dolor, molestia d’una mancadura [Ay. Min]. Irritación (de la garganta) [Ac]. Dolor moral [Ay]. Sentimientu causáu por una pena, por un esmolimientu [Ri]. 3. Rensía [Ac. Tb]. Cfr. resquemar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Pruyimientu, picor [Ac. Sb. Ay. Tb. Pzu. Pr. Oc. /Eo/. VBable. JH] intensu [Sm]. Picor de la quemadura [Cg]. Sensación de dolor asemeyada a la d’una quemadura [Ri]. Dolor, molestia d’una mancadura [Ay. Min]. Irritación (de la garganta) [Ac]. Dolor moral [Ay]. Sentimientu causáu por una pena, por un esmolimientu [Ri].
  3. 3. Rensía [Ac. Tb]. Cfr. <i class="della">resquemar</i>.
resquemosu, a, o*
📖: resquemosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+resquemusu/resquemosa/resquemoso [Ri].>(TEST)
  1. resquemosu
  2. resquemusu/resquemosa/resquemoso metafonía
    • Ri
Que quema [Ri]: La sopa ta resquemoso [Ri].
  1. 1. Que quema [Ri]: <i class="della">La sopa ta resquemoso </i>[Ri].
Cfr. resquemar.
resquemu, el
📖: resquemu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Persona sabionda [Uv]: <i class="della">Quítate</i>(TEST)
  1. resquemu
    • Uv
  2. Persona sabionda [Uv]: <i class="della">Quítate</i
p’allá que yes un resquemu [Uv].
  1. 1. <i class="della">p’allá</i> <i class="della">que</i> <i class="della">yes</i> <i class="della">un</i> <i class="della">resquemu</i> [Uv].
Cfr. resquemar.
resquicera, la
📖: resquicera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. resquicera
Grieta nuna parede [VCid].
  1. 1. Grieta nuna parede [VCid].
Cfr. quiciu.
resquiciu, el
📖: resquiciu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<resquizu [Ac. Sb].>(TEST)
  1. resquiciu
    • Pa
    • Sr
  2. resquizu
    • Ac
    • Sb
Cast. resquicio [Pa]. Abertura ente’l quiciu y la puerta o ven- tana propiamente diches [Ac]. 2. Poca cosa [Pa]: Ni un resqui- ciu [Pa]. “Descarada, poca cosa” [Ac]. 3. Rastru, señal [Pa]. 4. Mieu [Sb]. 5. Fobia, noxu, respigu, reaición que produz daqué desconocío [Sr]: Tocar una culiebra debaxo una piedra en río dame resquiciu [Sr]: La trucha diome resquiciu [Sr].
  1. 1. Cast. <i class="della">resquicio</i> [Pa]. Abertura ente’l quiciu y la puerta o ven- tana propiamente diches [Ac].
  2. 2. Poca cosa [Pa]: <i class="della">Ni un resqui-</i><i class="della"> ciu</i> [Pa]. “Descarada, poca cosa” [Ac].
  3. 3. Rastru, señal [Pa].
  4. 4. Mieu [Sb].
  5. 5. Fobia, noxu, respigu, reaición que produz daqué desconocío [Sr]: <i class="della">Tocar una culiebra debaxo una piedra</i> <i class="della">en</i> <i class="della">río</i> <i class="della">dame</i> <i class="della">resquiciu</i> [Sr]: <i class="della">La</i> <i class="della">trucha</i> <i class="della">diome</i> <i class="della">resquiciu</i> [Sr].
- y perdañible rabiósu cuélase per la furaca o resquiciu más pequeñu [CUESTA(NB)/78]
  1. - y perdañible rabiósu cuélase per la furaca o resquiciu más pequeñu
  2. CUESTA(NB)/78
Cfr. quiciu.
resquiebra, la
📖: resquiebra
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<resquebra [y Cb]. requiebra [Ll].>(TEST)
  1. resquiebra
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ri
    • Tb
    • Cd
    • Rs
    • Bi
    • Sd
  2. resquebra
    • y Cb
  3. requiebra
    • Ll
Grieta, fuérciga [Lln. Pa. Cb. Cg. Cñ. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Gr. Cd. JH. R] na parede [Rs]. 2. Raxa, xebradura [Ca. Os. Rs. Bi. Ay. Sd]. 3. Mancadura abierta [Tb]. tapadas primero todas sus puertas y resquebras [Grange- rías xviii: 1021]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Grieta, fuérciga [Lln. Pa. Cb. Cg. Cñ. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Gr. Cd. JH. R] na parede [Rs].
  3. 2. Raxa, xebradura [Ca. Os. Rs. Bi. Ay. Sd].
  4. 3. Mancadura abierta [Tb]. <i class="della">tapadas primero todas sus puertas y </i><i class="della">resquebras</i> [Grange- rías xviii: 1021]
a las resquebras de peñas [Grangerías xviii: 1021] Deverbal de resquebrar (
  1. a las resquebras de peñas
  2. Grangerías xviii: 1021
  3. Deverbal de resquebrar (
cfr.).
resquiebrayar
📖: resquiebrayar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. resquiebrayar
Facer grietes [JH].
  1. 1. </b>Facer grietes [JH].
Cfr. resquebrar.
resquiebru, el
📖: resquiebru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<requiebru [Ca].>(TEST)
  1. resquiebru
  2. requiebru
    • Ca
Grieta [Cl] na parede [Ca].
  1. 1. Grieta [Cl] na parede [Ca].
Deverbal de resquebrar (cfr.).
resquilar
📖: resquilar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. resquilar
    • Vd
Escasear [Vd].
  1. 1. </b>Escasear [Vd].
Cfr. esquilar.
resquiláu, ada, ao
📖: resquiláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Tacañu [Vd]: <i class="della">Ese</i>(TEST)
  1. resquiláu
    • Vd
  2. Tacañu [Vd]: <i class="della">Ese</i
ya bien resquiláu [Vd].
  1. 1. <i class="della">ya</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">resquiláu</i> [Vd].
Pp. de resquilar (cfr.).
resquildu, el
📖: resquildu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Mieu, pavor, llercia [AGO], recelu [Ll]. Estremecimientu (de fríu, de mieu, de gustu) [Ay]. //<i class="della">Sacar</i>(TEST)
  1. resquildu
  2. Mieu, pavor, llercia
    • AGO], recelu [Ll
  3. Estremecimientu (de fríu, de mieu, de gustu)
    • Ay
  4. <i class="della">Sacar</i eonaviego
resquildos ‘sacar cos- quiyes (a ún)’ [Ay]. //Tener resquildos ‘tener cosquiyes’ [Ay].
  1. 1. <i class="della">resquildos</i> ‘sacar cos- quiyes (a ún)’ [Ay]. //<i class="della">Tener</i> <i class="della">resquildos</i> ‘tener cosquiyes’ [Ay].
Etimolóxicamente nun ye fácil atopar xustificación pal ast. resquildu [řeskílδu] anque Neira axunta’l nome ast. col cast. rescoldo, como si se tratare d’una variante (dba s.v. rescoldo), propuesta poco suxerente. ¿Podría tratase d’un deverbal de arresquildar (cfr.)?
resquilfu, a, o*
📖: resquilfu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<resquilfa [Pa].>(TEST)
  1. resquilfu
  2. resquilfa
    • Pa
Antipática, poco prestosa (una moza) [Pa].
  1. 1. Antipática, poco prestosa (una moza) [Pa].
Cfr. esquilfu, a, o.
resquilu, el
📖: resquilu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. resquilu
    • Lln
Peña vertical y llisa [Lln (= resguilu)].
  1. 1. Peña vertical y llisa [Lln (= resguilu)].
2. Ciertu páxaru [Lln]. Cfr. resguilu 1.
resquita, la
📖: resquita
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Especie de xeringa o <i class="della">esquitana </i>que faen los rapazos con una caña de sabugu [Cv (= esguiña = resquitaina = resquitaña)]. Cfr. <i class="della">esguita</i>. Sobro <i class="della">resquita </i>féxose’l verbu <i class="della">resquitar </i>(cfr.) y el deverbal <i class="della">resquitada </i>(cfr.). Un deriváu de <i class="della">resquita </i>ye <i class="della">resqui- taña </i>(cfr.), con un masc. analóxicu <i class="della">resquitañu </i>(cfr.). D’ello féxose’l deriváu <i class="della">resquitañada</i>(TEST)
  1. resquita
  2. Especie de xeringa o <i class="della">esquitana </i>que faen los rapazos con una caña de sabugu
    • Cv (= esguiña = resquitaina = resquitaña)
  3. Cfr
  4. <i class="della">esguita</i>
  5. Sobro <i class="della">resquita </i>féxose’l verbu <i class="della">resquitar </i>(cfr.) y el deverbal <i class="della">resquitada </i>(cfr.)
  6. Un deriváu de <i class="della">resquita </i>ye <i class="della">resqui- taña </i>(cfr.), con un masc
  7. analóxicu <i class="della">resquitañu </i>(cfr.)
  8. D’ello féxose’l deriváu <i class="della">resquitañada</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
resquitada, la
📖: resquitada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<resquetada [y Vd].>(TEST)
  1. resquitada
    • Cv
  2. resquetada
    • y Vd
Raxu de lleche [Cv] que sal del ubre de la vaca al apertar el tetu [Cv].
  1. 1. Raxu de lleche [Cv] que sal del ubre de la vaca al apertar el tetu [Cv].
2. Chorru llanzáu con una resquita o cosa asemeya- da [Cv]. 3. Movimientu caberu de la peonza pente medies del que sal o queda dientro d’unes señales trazaes [Vd]. Cfr. resquita.
resquitaña, la
📖: resquitaña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<resquitaina [y Cv].>(TEST)
  1. resquitaña
    • Cv
  2. resquitaina
    • y Cv
Especie de xeringa o esquitana que faen los rapazos con una caña de sabugu [Cv (= esguiña = resquita = resquitaña)].
  1. 1. Especie de xeringa o esquitana que faen los rapazos con una caña de sabugu [Cv (= esguiña = resquita = resquitaña)].
Cfr. resquita.
resquitañada, la
📖: resquitañada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. resquitañada
    • Cv
Raxu de lleche, resquitada [Cv] que sal del ubre de la vaca al apertar el tetu [Cv (= resquitada)].
  1. 1. Raxu de lleche, resquitada [Cv] que sal del ubre de la vaca al apertar el tetu [Cv (= resquitada)].
2. Chorru llanzáu con una resquita o cosa asemeyada [Cv (= resquitada)]. Cfr. resquita.
resquitañu, el
📖: resquitañu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. resquitañu
    • Ti
Xeringa fecha de caña [Ti (Eo)].
  1. 1. Xeringa fecha de caña [Ti (Eo)].
Cfr. resquita.
resquitar
📖: resquitar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. resquitar
    • Cv
Llanzar un líquidu cola resquita o con cosa asemeyada [Cv].
  1. 1. Llanzar un líquidu cola resquita o con cosa asemeyada [Cv].
Cfr. resquita.
resquiza, la
📖: resquiza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Grieta, fuérciga [Min]. 2. Estrechez nuna llabor na mano [Min]. Riegu abiertu nel carbón [Min]. //<i class="della">-as</i>(TEST)
  1. resquiza
  2. Grieta, fuérciga
    • Min
  3. 2
  4. Estrechez nuna llabor na mano
    • Min
  5. Riegu abiertu nel carbón
    • Min
  6. <i class="della">-as</i eonaviego
‘resquicios, ren- dexes’ [Bard].
  1. 1. ‘resquicios, ren- dexes’ [Bard].
Cfr. quiciu.
resta, la
📖: resta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">resta</i>, operación matemática [Xral]. Deverbal de <i class="della">restar</i>(TEST)
  1. resta
  2. Cast
  3. <i class="della">resta</i>, operación matemática
    • Xral
  4. Deverbal de <i class="della">restar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
restalla, la
📖: restalla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Carraca [Sb]. Deverbal de <i class="della">estallar</i>(TEST)
  1. restalla
  2. Carraca
    • Sb
  3. Deverbal de <i class="della">estallar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
restallar
📖: restallar
🏗️: NO
✍️: NO
<restal.lar [Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Bab. Pzu. Vd]. arrestal.lar [Ay]. arrestallar [y Cb. Sb]. /////arrestrallar [Arm]. restrallar [Tor. Llomb. Vg. Mar. Arm. VCid. TC (Protomártir)]. {Con cheísmu, restachar [Tox]. arrestachar [Ay]}.>(TEST)
  1. restallar
    • Pa
    • Llg
    • Pr
    • Ca
  2. restal.lar
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Tb
    • Sm
    • Bab
    • Pzu
    • Vd
  3. arrestal.lar
    • Ay
  4. arrestallar
    • y Cb
    • Sb
  5. {Con cheísmu, restachar [Tox]. arrestachar [Ay]} dudoso (certainty = baxa)
  6. arrestrallar
    • Arm
  7. restrallar
    • Tor
    • Llomb
    • Vg
    • Mar
    • Arm
    • VCid
    • TC (Protomártir)
Cast. restallar [Pa. Cb. Ay. Ll. Sm. Bab. Pzu. Tor. Llomb. Vg. Arm. Mar. VCid. TC (Protomártir)]. Estallar [Pa. Ac. Llg. Sb. Tb. Pr. Vd. Tox. R]. Reventar una cosa con estrueldu [Ri]. Facer un chasquíu fuerte y secu [Ca]. 2. Abrir les castañes en fornu faciendu un ruíu pequeñu [Pa]. 3. Abrise l’arizu de la castaña cuando ta permadura [Sb]. 4. Xubir la masa del pan que ta cociendo en fornu [Sb]. 5. Facer ruíu los dientes dando unos con otros pola mor del fríu, d’una ofensa [Arm]. 6. Falar con voz fuerte [Ll]. 7. Reburdiar [Ar]. Enfadase [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">restallar</i> [Pa. Cb. Ay. Ll. Sm. Bab. Pzu. Tor. Llomb. Vg. Arm. Mar. VCid. TC (Protomártir)]. Estallar [Pa. Ac. Llg. Sb. Tb. Pr. Vd. Tox. R]. Reventar una cosa con estrueldu [Ri]. Facer un chasquíu fuerte y secu [Ca].
  2. 2. Abrir les castañes en fornu faciendu un ruíu pequeñu [Pa].
  3. 3. Abrise l’arizu de la castaña cuando ta permadura [Sb].
  4. 4. Xubir la masa del pan que ta cociendo en fornu [Sb].
  5. 5. Facer ruíu los dientes dando unos con otros pola mor del fríu, d’una ofensa [Arm].
  6. 6. Falar con voz fuerte [Ll].
  7. 7. Reburdiar [Ar]. Enfadase [Ay].
Restallar, dar estallido” [GP a. 1788] Si ye q’asocede oir/restallar pistoletazos [El Caballo 87] Restallándome los güesos [Felicitación 146] Solo el arroyu del monte/entre les peñes restalla [El Niño Enfermo 234] Al restallar de los palos [La Paliza 266] Cfr. estiella 1. Ye deverbal del participiu fuerte restalla (cfr.), restallu (cfr.) d’u sigue l’aum. restallón (cfr.), con usos nomina- les y axetivos. L’ast. dexa ver la posibilidá d’una variante ver- bal *restallir conocíu pel participiu débil nominalizáu restallíu (cfr.), restallida (cfr.). Nun sedría imposible que se diere dalgu- na interferencia o influxu ente restallar (cfr.) y restellar (cfr.).
  1. Restallar, dar estallido”
  2. GP a. 1788
  3. Si ye q’asocede oir/restallar pistoletazos
  4. El Caballo 87
  5. Restallándome los güesos
  6. Felicitación 146
  7. Solo el arroyu del monte/entre les peñes restalla
  8. El Niño Enfermo 234
  9. Al restallar de los palos
  10. La Paliza 266
  11. Cfr. estiella 1. Ye deverbal del participiu fuerte restalla (cfr.), restallu (cfr.) d’u sigue l’aum. restallón (cfr.), con usos nomina- les y axetivos. L’ast. dexa ver la posibilidá d’una variante ver- bal *restallir conocíu pel participiu débil nominalizáu restallíu (cfr.), restallida (cfr.). Nun sedría imposible que se diere dalgu- na interferencia o influxu ente restallar (cfr.) y restellar (cfr.).
restalláu, da, ao
📖: restalláu
🔤: , da, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 da,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><+restal.léu/á/ao [Ll].>(TEST)
  1. restalláu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+restal.léu/á/ao
    • Ll
Rellambíu [Pr]. 2. Que retruca en tonu fuerte y rellambíu [Ll]. //A reu restalléu ‘muncho’, ‘mui apriesa’ [Mi]: Salieron a reu restalléu [Mi]. Pp. de restallar.
  1. Rellambíu [Pr]. 2. Que retruca en tonu fuerte y rellambíu [Ll].
  2. Ll
  3. //A reu restalléu ‘muncho’, ‘mui apriesa’ [Mi]: Salieron a reu restalléu [Mi].
  4. Mi
  5. Pp. de restallar.
restallida, la
📖: restallida
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Emisión de soníu perfuerte y curtiu [Cd]. 2. Soníu del llátigu cuando restalla nel aire [Cd]. <ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de *<i class="della">restallir</i>(TEST)
  1. restallida
  2. ident class="della" level="1"></ident>Emisión de soníu perfuerte y curtiu
    • Cd
  3. 2
  4. Soníu del llátigu cuando restalla nel aire
    • Cd
  5. <ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de *<i class="della">restallir</i
(cfr. restallar). Lo mesmo pasa col masc. restallíu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">restallar</i>). Lo mesmo pasa col masc. <i class="della">restallíu</i> (cfr.).
restallíu, el
📖: restallíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><restal.líu [Ri. Tb].>(TEST)
  1. restallíu
  2. ident class="della" level="1"></ident><restal.líu
    • Ri
    • Tb
Aición de restallar [Ri. Tb]. Estallíu [Pa. Ac. Ri. Tb]. Cfr. restallida.
  1. Aición de restallar [Ri. Tb]. Estallíu [Pa. Ac. Ri. Tb]. Cfr. restallida.
  2. Pa. Ac. Ri. Tb
restallón, ona
📖: restallón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident><ristil.lón [Oc]. restallón/ona/ono [Llg].>(TEST)
  1. restallón
  2. ident class="della" level="1"></ident><ristil.lón
    • Oc
  3. restallón/ona/ono
    • Llg
Descaráu, poca cosa [Ac]. Reburdión [Ar]. De modales brus- cos, de poques pallabres, de contestación non prestosa (una persona) [Oc]. 2. Saltón (el güeyu) [Llg]: Paez un besugu con esos güeyos tan restallones [Llg]. Cfr. restallar.
  1. Descaráu, poca cosa [Ac]. Reburdión [Ar]. De modales brus- cos, de poques pallabres, de contestación non prestosa (una persona) [Oc]. 2. Saltón (el güeyu) [Llg]: Paez un besugu con esos güeyos tan restallones [Llg].
  2. Llg
  3. Cfr. restallar.
restallón, el
📖: restallón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><restal.lón [Ay. Tb. Sm]. {Con cheísmu, restachón [Tox]. arrestachón [Ay]}. restellón [Lln].>(TEST)
  1. restallón
  2. {Con cheísmu, restachón [Tox]. arrestachón [Ay]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><restal.lón
    • Ay
    • Tb
    • Sm
  4. restellón
    • Lln
Aum. de restallu. 2. Estallíu [Lln. Ac. Sm. Cd. Pr. Tox]. 3. Pistón esplosivu que faen estallar los neños [Tb. Pr] pa facer ruíu [Lln. Tox]. Petardu [Llg. Ay. Cd]: Anda tirando restallo- nes pa espantame les pites [Llg]. 4. Lo qu’estalla [Tb. Sm. Cd]. 5. Silene vulgaris [Tb], flor qu’estalla al golpeala [Ay]. Mata de la que les sos fueyes seques al chocar cola palma de la mano producen un ruíu fuerte y secu [Ca]. 6. Ciertu páxa- ru como’l malvís [Ay]. 7. Persona impertinente [Ay]. //-ones Digitalis purpurea, cast. dedalera’ [Llg (llaa 28)]. ‘flor de
  1. Aum. de restallu. 2. Estallíu [Lln. Ac. Sm. Cd. Pr. Tox]. 3. Pistón esplosivu que faen estallar los neños [Tb. Pr] pa facer ruíu [Lln. Tox]. Petardu [Llg. Ay. Cd]: Anda tirando restallo- nes pa espantame les pites [Llg]. 4. Lo qu’estalla [Tb. Sm. Cd]. 5. Silene vulgaris [Tb], flor qu’estalla al golpeala [Ay]. Mata de la que les sos fueyes seques al chocar cola palma de la mano producen un ruíu fuerte y secu [Ca]. 6. Ciertu páxa- ru como’l malvís [Ay]. 7. Persona impertinente [Ay]. //-ones Digitalis purpurea, cast. dedalera’ [Llg (llaa 28)]. ‘flor de
  2. Llg (llaa 28)
la dixital [Pr], qu’estalla’ [Ay]. ‘planta del xéneru Silene que tien el cáliz infláu en vexiga’ [Cd]. Cfr. restallar.
restallu, el
📖: restallu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Estallíu [Sb. Cd. Pr]. Ruíu pergrande [Cg]. 2. Aición de res- tallar les castañes [Sb]. 3. Persona espresiva, intelixente [Pr]. //<i class="della">De</i>(TEST)
  1. restallu
  2. Estallíu
    • Sb
    • Cd
    • Pr
  3. Ruíu pergrande
    • Cg
  4. 2
  5. Aición de res- tallar les castañes
    • Sb
  6. 3
  7. Persona espresiva, intelixente
    • Pr
  8. <i class="della">De</i eonaviego
restallu ‘mui astrinxente y de sabor fuerte polo que brin- da a chasquiar la llingua (la sidra)’ [Suárez Blanco 560; MS].
  1. 1. <i class="della">restallu</i> ‘mui astrinxente y de sabor fuerte polo que brin- da a chasquiar la llingua (la sidra)’ [Suárez Blanco 560; MS].
Cfr. restallar.
restañar
📖: restañar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. restañar
    • Ay
Estancar, inmovilizar, contener la sangre con telarañes o con papel de fumar [Ay].
  1. 1. Estancar, inmovilizar, contener la sangre con telarañes o con papel de fumar [Ay].
Del llat. stagnare ‘estancar’, ‘inmovilizar’ col prefixu roman- ce re- como proponen Corominas-Pascual frente a García de Diego y Meyer-Lübke que parten de *restagnāre ‘estancar l’agua’ (deeh).
restar
📖: restar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">restar</i>, quitar [Ay]: <i class="della">Restoren díes p’alante </i>[Ay]. 2. Facer una determinada operación aritmética de sustraición, <i class="della">la</i>(TEST)
  1. restar
  2. Cast
  3. <i class="della">restar</i>, quitar
    • Restoren díes p’alante [Ay.">Ay]: <i class="della">Restoren díes p’alante </i>[Ay
  4. 2
  5. Facer una determinada operación aritmética de sustraición, <i class="della">la</i
resta [Xral].
  1. 1. <i class="della">resta </i>[Xral].
per quem restar pectet V solidos al maiorino s. xii [FA/123] po quien restrar peche çinco ss et al m 1145 (1295) [FU/31]
  1. per quem restar pectet V solidos al maiorino s. xii
  2. FA/123
  3. po quien restrar peche çinco ss et al m
  4. 1145 (1295) FU/31
Del llat. restāre ‘permanecer’, ‘permanecer llueu d’una sus- traición’ (old), ‘detenese’, ‘resistir’, ‘restar’ (dcech s.v. estar), con continuadores románicos (rew) ya panhispánicos (deeh). En rellación etimolóxica citamos ast. restu (cfr.), paralelu a resta (cfr.).
“restauración”
📖: “restauración”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">por</i>(TEST)
  1. “restauración”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">por</i
restauracion de la christiandat [CC4] Cfr. restaurar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">restauracion</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">christiandat</i> [CC4] Cfr. <i class="della">restaurar</i>.
restaurán, el
📖: restaurán
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<restorante [Llg].>(TEST)
  1. restaurán
  2. restorante
    • Llg
Establecimientu públicu de comíes [Llg. Xral].
  1. 1. Establecimientu públicu de comíes [Llg. Xral].
Del fr. restaurant ‘id’ (dcech s.v. restaurar), adautación del modelu escritu acordies coles posibilidaes morfolóxiques del asturianu. La variante restorante fai ver l’intentu de desani- ciar el diptongu cultu siguiendo’l modelu oral del galicismu.
“restaurar”
📖: “restaurar”
🏗️: NO
✍️: SI
Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quod</i>(TEST)
  1. “restaurar”
  2. Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quod</i
manibus proprjis restauraui 990(or.) [SV/87]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">manibus</i> <i class="della">proprjis</i> <i class="della">restauraui</i> 990(or.) [SV/87]
illa casas restauretis 1192(or.) [DCO-I/504] los muros de la ciubdat, et uengan restauralos [FLl (BN) 120]
  1. illa casas restauretis
  2. 1192(or.) DCO-I/504
  3. los muros de la ciubdat, et uengan restauralos
  4. FLl (BN) 120
Del llat. restaurare ‘iguar’, ‘anovar’ con siguidores románi- cos (rew), ya hispánicos (dcech s.v. restaurar), per vía culti- zante lo mesmo que’l términu en rellación restauración (cfr.). Frente al verbu cultu restaurar l’ast. ufre, con tracamundiu de líquides, un resultáu popular restolar que García de Diego conseña nel cast. a. (deeh s.v. restaurare). Un deverbal sedría *restolu que conocemos pel ax. aum. restolón (cfr.) y pel nome restolazu (cfr.).
restellador, ora
📖: restellador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<arrestellador [y JH].>(TEST)
  1. restellador
  2. arrestellador
    • y JH
Que restiella [JH].
  1. 1. Que <i class="della">restiella </i>[JH].
Cfr. restellar.
restelladura, la
📖: restelladura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<arrestelladura [y Jh].>(TEST)
  1. restelladura
  2. arrestelladura
    • y Jh
Aición y efeutu de restellar [JH].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">restellar</i> [JH].
Cfr. restellar.
restellar
📖: restellar
🏗️: NO
✍️: NO
<restel.lar [Ay. Cv]. restiel.lar [Ay]. rastel.lar [Ay. Pzu]. res- tiellar [LV. Cb. Cg. y Cp. Ac. R]. rastiel.lar [Ay]. restil.lar [PSil. Oc]. rastellar [Sb]. arrestellar [Sb. y Cb. Cp. /y Eo/. y JH]. arrestel.lar [Ll. Cv]. arrestiellar [y Cb]. arrastellar [Sb]. /////rastril.lar [PSil]. arrastrel.lar [Bab]. {Con cheísmu, restechar [Tox]. Con yeísmu, resteyar [Pr (Cv)]}. //restelar [PCastro].>(TEST)
  1. restellar
    • Lln
    • Pr
  2. restel.lar
    • Ay
    • Cv
  3. restiel.lar
    • Ay
  4. rastel.lar
    • Ay
    • Pzu
  5. res- tiellar
    • LV
    • Cb
    • Cg
    • y Cp
    • Ac
    • R
  6. rastiel.lar
    • Ay
  7. restil.lar
    • PSil
    • Oc
  8. rastellar
    • Sb
  9. arrestellar
    • Sb
    • y Cb
    • Cp
    • /y Eo/
    • y JH
  10. arrestel.lar
    • Ll
    • Cv
  11. arrestiellar
    • y Cb
  12. arrastellar
    • Sb
  13. {Con cheísmu, restechar [Tox]. Con yeísmu, resteyar [Pr (Cv)]} dudoso (certainty = baxa)
  14. rastril.lar
    • PSil
  15. arrastrel.lar
    • Bab
  16. restelar eonaviego
    • PCastro
Trabayar el llin pasándolo peles púes del restiellu, pa xebralo de la estopa [Sb. Cp. Ay (= arrastriel.lar). Oc. /PCastro/]. Pa- sar el llin pel restiellu [Cg. Cb. Bab. Pzu. PSil (= rastril.lar). Tox. R. /Eo/]. Llimpiar el cáñamu con dientes de fierro [Lln]. Cardar la llana [Ay. R]. Cardar el cáñamu o llin [LV. Cv. DA]. Peñar el llin cola restiella [Cb]. Peñar les frebes de llin llueu d’espodar [Ac]. Llimpiar el llin o cáñamu [JH]. Cardar la lla- na, llin o cáñamu [Cv]. Llimpiar el llin de la estopa [Sb. Cb. Cp. Ll. /Eo/]. Pasar el restiellu [JH]. 2. Saltar estielles de la madera al cortalo contra la freba [Pr (Cv)]. 3. Atusar el pelo, peñase [JH]: Vienes bien arrestelláu, ¿quién t’arrestelló? [JH]. 4. Poner recia la voz [Cb (arrestiellar)]. {Cuesta trabayu almitir la diferenciación de Cb: arrestellar (= restiellar) ‘cast. rastrillar’, ‘llimpiar el llin de la estopa’ frente a arriestellar ‘poner la voz recia’. Pescanciamos que podríen entendese como variantes del mesmu verbu llueu especializaes semán- ticamente anque almitimos que sedría posible que se diere influxu mutuu ente restallar y restellar}.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Trabayar el llin pasándolo peles púes del restiellu, pa xebralo de la estopa [Sb. Cp. Ay (= arrastriel.lar). Oc. /PCastro/]. Pa- sar el llin pel restiellu [Cg. Cb. Bab. Pzu. PSil (= rastril.lar). Tox. R. /Eo/]. Llimpiar el cáñamu con dientes de fierro [Lln]. Cardar la llana [Ay. R]. Cardar el cáñamu o llin [LV. Cv. DA]. Peñar el llin cola restiella [Cb]. Peñar les frebes de llin llueu d’espodar [Ac]. Llimpiar el llin o cáñamu [JH]. Cardar la lla- na, llin o cáñamu [Cv]. Llimpiar el llin de la estopa [Sb. Cb. Cp. Ll. /Eo/]. Pasar el restiellu [JH].
  3. 2. Saltar estielles de la madera al cortalo contra la freba [Pr (Cv)].
  4. 3. Atusar el pelo, peñase [JH]: <i class="della">Vienes</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">arrestelláu,</i> <i class="della">¿quién</i> <i class="della">t’arrestelló? </i>[JH].
  5. 4. Poner recia la voz [Cb (<i class="della">arrestiellar</i>)]. {Cuesta trabayu almitir la diferenciación de Cb: <i class="della">arrestellar </i>(= <i class="della">restiellar</i>) ‘cast. <i class="della">rastrillar’</i>, ‘llimpiar el llin de la estopa’ frente a <i class="della">arriestellar </i>‘poner la voz recia’. Pescanciamos que podríen entendese como variantes del mesmu verbu llueu especializaes semán- ticamente anque almitimos que sedría posible que se diere influxu mutuu ente <i class="della">restallar</i> y <i class="della">restellar</i>}.
Del verbu *rastellāre fechu sol llat. rastellum, dim. de rāstrum ‘erbía de llabranza’, ‘tipu d’angazu’ (em s.v. rado; abf). El citáu verbu documéntase nel llat. medieval rastellare ‘facer balagares’ (mllm). Delles variantes verbales de restellar ufren una [r] nel cuerpu fónicu asina restrillar, arrastrel.lar onde ye pernidiu l’influxu de rastrum, lo mesmo que pasa na espresión del propiu diminutivu restiella y restriella. En rellación etimolóxica citamos restellador (cfr.), restelladura (cfr.), restellete (cfr.) y restrallete (cfr.).
restellete
📖: restellete
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">De</i>(TEST)
  1. restellete
  2. <i class="della">De</i eonaviego
restellete ‘inclináu, cayíu, contra terreru’ [JH].
  1. 1. <i class="della">restellete</i> ‘inclináu, cayíu, contra terreru’ [JH].
Cfr. restellar.
restiella, la
📖: restiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. restiella
Cfr. rastriella.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rastriella</i>.
restiellu, el
📖: restiellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. restiellu
Cfr. rastriellu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rastriellu</i>.
restinga, la
📖: restinga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Pexes que ceben na superficie, pelo xeneral bocarte y sardina [Lln]: <i class="della">Ahí</i>(TEST)
  1. restinga
    • Lln
    • Xx
  2. Pexes que ceben na superficie, pelo xeneral bocarte y sardina [Lln]: <i class="della">Ahí</i
va una restinga [Lln]. //En restinga ‘en filera, en llinia recta’ [Xx].
  1. 1. <i class="della">va</i> <i class="della">una</i> <i class="della">restinga</i> [Lln]. //<i class="della">En</i> <i class="della">restinga</i> ‘en filera, en llinia recta’ [Xx].
Podría tratase d’un formación fecha sol deriváu del llat. restis, -is ‘cuerda, cable’ que conocemos perbién n’ast. gracies al deri- váu dim. *restŭla > riestra (cfr.) en referencia al conxuntu de pexes que van unos detrás d’otros. Ello empobinaría, quiciabes, a partir de *restīnĭca > restinga. De toes maneres, Corominas- Pascual proponen pal cast. restinga “punta o lengua de arena o piedra debajo del agua y a poca profundidad” (drae 21ª; dcech) partir del ingl. rock string ‘cordón de peñes’. Nesti casu se- mánticamente asistiríamos a una denomación del conxuntu de pexes pol sitiu (‘arrecife’) u van a cebase. Al mesmu tiempu la espresión ast. en restinga ‘en filera’ sedría una xeneralización dende ‘peñes alliniaes’. Con too, l’ast. tamién ufriría un posible dim. semicultu de restis, restĭcula (em s.v. restis) que podría xustificar l’ast. restíngula (cfr.) anque partiendo d’una ī tónica.
restíngula, la
📖: restíngula
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">restíngula,</b>(TEST)
  1. restíngula
  2. b class="della">restíngula,</b
la Restinga [Cñ].
  1. 1. <b class="della">la </b>Restinga [Cñ].
Cfr. restinga.
restinxir
📖: restinxir
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. restinxir
Cfr. retinxir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">retinxir</i>.
restitución*
📖: restitución*
🏗️: SI
✍️: NO
Términu del que tenemos anuncia pela documentación: <i class="della">demandar</i>(TEST)
  1. restitución*
  2. Términu del que tenemos anuncia pela documentación: <i class="della">demandar</i
restitoyçion en integrunt lo que pueden demandar los que son menores 1335(or.) [SP-II/129] Cfr. restituir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">restitoyçion</i> <i class="della">en</i> <i class="della">integrunt</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">pueden</i> <i class="della">demandar</i> <i class="della">los</i> <i class="della">que</i> <i class="della">son</i> <i class="della">menores</i> 1335(or.) [SP-II/129] Cfr. <i class="della">restituir</i>.
“restituir”
📖: “restituir”
🏗️: NO
✍️: SI
Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">restituas</i><i class="della">(TEST)
  1. “restituir”
  2. Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">restituas</i><i class="della"
Illud qui In [Nome de llugar] dej certauerit 948(or.) [SV/49]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Illud qui In </i>[Nome de llugar] <i class="della">dej certauerit </i>948(or.) [SV/49]
nos ffagades restetuyr enna posession del heredamento 1281(or.) [MCar-II/158] deven seer restituydos a la possession del fuero 1344(or.) [SP-II/202] le restituyan todas las armas y otras qualesquier cosas 1521(or.) [SB/375]
  1. nos ffagades restetuyr enna posession del heredamento
  2. 1281(or.) MCar-II/158
  3. deven seer restituydos a la possession del fuero
  4. 1344(or.) SP-II/202
  5. le restituyan todas las armas y otras qualesquier cosas
  6. 1521(or.) SB/375
Del llat. restituere ‘id’, per vía culta (dcech s.v. estar). En rellación ta’l términu documentáu “restitoyçion” (cfr. resti- tución).
restolar
📖: restolar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><restoliar [y Ay].>(TEST)
  1. restolar
  2. ident class="della" level="1"></ident><restoliar
    • y Ay
Esfregar [Cl]. Fregar [Cl]. 2. Maricar, andar mirando con cu- riosidá [Llv (i). Sb. Ca. Ay]. 3. Rexistrar despoyando [Ay]. Cfr. restaurar.
  1. Esfregar [Cl]. Fregar [Cl]. 2. Maricar, andar mirando con cu- riosidá [Llv (i). Sb. Ca. Ay]. 3. Rexistrar despoyando [Ay]. Cfr. restaurar.
  2. Ay
restoláu, ada, ao
📖: restoláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident>Espabiláu, animáu [Sb]: <i class="della">Isti</i>(TEST)
  1. restoláu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Espabiláu, animáu [Sb]: <i class="della">Isti</i
día alcontréla más restolada
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">día</i> <i class="della">alcontréla</i> <i class="della">más</i> <i class="della">restolada</i>
[Sb]. Pp. de restolar.
  1. [Sb].
  2. Sb
  3. Pp. de restolar.
restolazu, el
📖: restolazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. restolazu
Rabuñazu [Cl]. 2. Golpe contra una superficie plana [Cl]. Cfr. restaurar.
  1. Rabuñazu [Cl]. 2. Golpe contra una superficie plana [Cl].
  2. Cl
  3. Cfr. restaurar.
restolón, ona
📖: restolón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident><restolión [y Ay].>(TEST)
  1. restolón
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident><restolión
    • y Ay
Que marica [Ay].
  1. 1. Que marica [Ay].
Cfr. restaurar.
restorante, el
📖: restorante
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. restorante
Cfr. restaurán.
  1. Cfr. restaurán.
restorcer
📖: restorcer
🏗️: NO
✍️: NO
<///<ident class="della" level="1"></ident>//retorcer [Lln. Ac. Ay. Ri. Tb. PSil. Mar]. riturcer [Sm. Cv]. /////restocir (<i class="della">sic</i>) [Ar].>(TEST)
  1. restorcer
    • Llg
    • Sr
  2. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  3. retorcer eonaviego
    • Lln
    • Ac
    • Ay
    • Ri
    • Tb
    • PSil
    • Mar
  4. riturcer
    • Sm
    • Cv
  5. restocir (<i class="della">sic</i>) dudoso (certainty = baxa)
    • Ar
Cast. retorcer [Lln. Llg. Sr. Ay. Ri. Ar. PSil. Mar] la ropa [Ac]: Restorció un pie [Sr]. Torcer una cosa [Tb. Sm]. Doblar daqué [Llg]: Nun restuerzas asina los brazos de la neña [Llg]. Dar violentamente direición a un miembru contra l’orde natu- ral [Sm. Cv]. 2. Facer determinada operación del filáu [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">retorcer </i>[Lln. Llg. Sr. Ay. Ri. Ar. PSil. Mar] la ropa [Ac]: <i class="della">Restorció</i> <i class="della">un</i> <i class="della">pie</i> [Sr]. Torcer una cosa [Tb. Sm]. Doblar daqué [Llg]: <i class="della">Nun restuerzas asina los brazos de la neña </i>[Llg]. Dar violentamente direición a un miembru contra l’orde natu- ral [Sm. Cv].
  2. 2. Facer determinada operación del filáu [Lln].
Molestar, fadiar [Ac]. //-se [Ay]. ‘doblase pol dolor’ [Ay. Tb]. //A restorcer ‘abondo’ [Llg. Sr]: Comió a restorcer [Sr]: Diéron-y tochazos a restorcer [Sr]. //Retorcer la oreya ‘arre- pentise’ [V1830].
  1. Molestar, fadiar [Ac]. //-se [Ay]. ‘doblase pol dolor’ [Ay. Tb]. //A restorcer ‘abondo’ [Llg. Sr]: Comió a restorcer [Sr]: Diéron-y tochazos a restorcer [Sr]. //Retorcer la oreya ‘arre- pentise’ [V1830].
  2. V1830
Del llat. retorquēre ‘retorcer’, ‘camudar el sen, la direición’ (old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh) anque ha camentase que se produxere daqué tipu d’encruz col ast. estorcer (cfr.) o col so responsable extorquēre pa xusti- ficar les variantes con [s]. Con retorcer guarda rellación ast. retorcedura (cfr.). Dende retorcer féxose un verbu con suf. -ic- de valor diminutivo-iterativu *retorcigarretorcigatu retorciatu (cfr.) con un aumentativu retorcigón (cfr.). Otres formaciones verbales sedríen *retorciñar y retorciyar (cfr.) son bases respeutives pa nueves formaciones como retorciga- ñar (cfr.) d’u siguió retorcigañu (cfr.)→ retorcigañón (cfr.) y retorciyu (cfr.) → retorciyón (cfr.).
restorcíu, ida, ío
📖: restorcíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<retorcíu [Tb]. retorcidu/a [PSil].>(TEST)
  1. restorcíu
    • Pr
    • Ll
    • Ay
    • Pa
    • Sm
    • Cv
  2. retorcíu
    • Tb
  3. retorcidu/a
    • PSil
Que se restuerce o ta restorcíu [Villah. Tb]. Altravesáu, que ye mala persona [Ac. Tb]. Cascarrabies [Pr], de mala entraña [Ll]. Malváu [Ay]. Rebelde [Ay. Pr], desobediente [Pa. Tb. Sm. PSil. Cv. Llomb].
  1. 1. Que se restuerce o ta restorcíu [Villah. Tb]. Altravesáu, que ye mala persona [Ac. Tb]. Cascarrabies [Pr], de mala entraña [Ll]. Malváu [Ay]. Rebelde [Ay. Pr], desobediente [Pa. Tb. Sm. PSil. Cv. Llomb].
Pp. de restorcer.
restrallete, el
📖: restrallete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Fulminante que restalla, xuegu de rapazos [Mar]. //<i class="della">-es</i>(TEST)
  1. restrallete
  2. Fulminante que restalla, xuegu de rapazos
    • Mar
  3. <i class="della">-es</i eonaviego
‘tires de papel que se vienden nes feries pa rozales contra una superficie, meter ruíu cola pólvora que lleven pegao nos bordes’ [Tor].
  1. 1. ‘tires de papel que se vienden nes feries pa rozales contra una superficie, meter ruíu cola pólvora que lleven pegao nos bordes’ [Tor].
Cfr. restellar.
restrañu, el
📖: restrañu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. restrañu
Filera de piedres grandes pa xebrar finques [PSil].
  1. 1. Filera de piedres grandes pa xebrar finques [PSil].
Cfr. riestra.
“restrar”
📖: “restrar”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “restrar”
Cfr. restar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">restar</i>.
restrayada, la
📖: restrayada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Retafila [Cv. Vd]: <i class="della">¡Menuda</i>(TEST)
  1. restrayada
    • Vd
  2. Retafila [Cv. Vd]: <i class="della">¡Menuda</i
restrayada d’ayos! [Vd].
  1. 1. <i class="della">restrayada</i> <i class="della">d’ayos!</i> [Vd].
Cfr. riestra.
restrayu, el
📖: restrayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. restrayu
    • An
    • Sl
    • Cv
Trezu que queda de la riestra llueu de quitar les panoyes [An. Sl. Cv (= reasca)]. Cfr. riestra.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Trezu que queda de la riestra llueu de quitar les panoyes [An. Sl. Cv (= reasca)]. Cfr. <i class="della">riestra</i>.
restregar
📖: restregar
🏗️: NO
✍️: NO
<restriegar [Vg. Mar]. restrigar [Cñ].>(TEST)
  1. restregar
    • Pa
    • Cd
  2. restriegar
    • Vg
    • Mar
  3. restrigar
Esfregar, frotar [Ac. Vg. Mar]. Esfregar [Pa] la ropa fuerte- mente al llavalo [Cd]. //-se ‘id’ [Cñ]. Cfr. estregar. Dende un deverbal *restregu féxose l’aum. res- tregón (cfr.) como de estregar → *estregu estregón (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Esfregar, frotar [Ac. Vg. Mar]. Esfregar [Pa] la ropa fuerte- mente al llavalo [Cd]. //-<i class="della">se</i> ‘id’ [Cñ]. Cfr. <i class="della">estregar</i>. Dende un deverbal *<i class="della">restregu</i> féxose l’aum. <i class="della">res- tregón</i> (cfr.) como de <i class="della">estregar</i> → *<i class="della">estregu</i> <i class="della">→</i> <i class="della">estregón</i> (cfr.).
restregón, el
📖: restregón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">restregón,</b>(TEST)
  1. restregón
    • Pa
  2. b class="della">restregón,</b
el Esfregón [Pa].
  1. 1. <b class="della">el </b>Esfregón [Pa].
Cfr. restregar.
restrellucir*
📖: restrellucir*
🏗️: SI
✍️: NO
<restrelucir [Llomb].>(TEST)
  1. restrellucir*
  2. restrelucir
    • Llomb
Rellucir [Llomb]: ¡Como restrelucen los cristales! [Llomb].
  1. 1. Rellucir [Llomb]: <i class="della">¡Como</i> <i class="della">restrelucen</i> <i class="della">los</i> <i class="della">cristales!</i> [Llomb].
Cfr. llucir.
restribaderu, el*
📖: restribaderu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<restribadeiru [Vg].>(TEST)
  1. restribaderu
  2. restribadeiru
    • Vg
Disculpa, xida [Vg].
  1. 1. Disculpa, xida [Vg].
Cfr. estribar 2.
restribar
📖: restribar
🏗️: NO
✍️: NO
<ristribar [y Tb].>(TEST)
  1. restribar
    • Tb
  2. ristribar
    • y Tb
Resguardar [Tb].
  1. 1. Resguardar [Tb].
Cfr. estribar 1.
restriella, la
📖: restriella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. restriella
Cfr. rastriella.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rastriella</i>.
restrinxir
📖: restrinxir
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. restrinxir
Cfr. retinxir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">retinxir</i>.
restrón, el
📖: restrón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ristrón [Cp]. riestrón [y JH].>(TEST)
  1. restrón
    • Ay
    • Ll
  2. ristrón
    • Cp
  3. riestrón
    • y JH
Sartal [JH]. 2. Restrayu [Cp. Ay]. Fueyes y bilortos de la ries- tra de maíz [Ll]. 3. Rabu del calabazón [Ll].
  1. 1. Sartal [JH].
  2. 2. Restrayu [Cp. Ay]. Fueyes y bilortos de la ries- tra de maíz [Ll].
  3. 3. Rabu del calabazón [Ll].
- Vi sielles, vi requilorios/restrones, y que d’arriba/abaxu colgaben llenzos/de seda coloradina [Felicitación 147] Aum. de riestru (
  1. - Vi sielles, vi requilorios/restrones, y que d’arriba/abaxu colgaben llenzos/de seda coloradina
  2. Felicitación 147
  3. Aum. de riestru (
cfr.), ensin diptongu al camudar l’acentu de sílaba.
restroxar 1
📖: restroxar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<restruxar [Ll]. /////rastroxar [y Tb].>(TEST)
  1. restroxar 1
    • Sb
    • Ca
    • Tb
    • Pr
  2. restruxar
    • Ll
  3. rastroxar dudoso (certainty = baxa)
    • y Tb
Cast. rastrojar (metiendo’l ganáu a comer el restroxu) [Ll]. Meter el ganáu a comer el restroxu [Sb. Ll]. Llevar el ganáu a un prau altu pa pacer la última yerba verde de la seronda [Ca]. Llevar la vaca a comer el restroxu [Sb]. Llevar el ganáu a pa- cer nun prau altu la última yerba verde que produz pela seron- da [Sb. Ca]. Pañar el restroxu o última pación del prau pa dalo al ganáu [Sb]. Escoyer la yerba que val pal ganáu xebrándolo de lo menos aceutable [Tb]. 2. Pacer el ganáu muncha yerba nun prau pisándolo y estrozádolo [Pr (Cv)]. Tirar el ganáu la pación si nun-y presta o nun tienen gana comer [Pr (Cv)]. 3. Dir cayendo la yerba o paya al carretalo [Pr (Cv)]. 4. Recoyer el restroxu o última pación del prau pa dalo al ganáu [Sb]. Verbu fechu dende’l castellanismu restroxu (cfr.) o adauta- ción direuta
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rastrojar </i>(metiendo’l ganáu a comer el restroxu) [Ll]. Meter el ganáu a comer el restroxu [Sb. Ll]. Llevar el ganáu a un prau altu pa pacer la última yerba verde de la seronda [Ca]. Llevar la vaca a comer el restroxu [Sb]. Llevar el ganáu a pa- cer nun prau altu la última yerba verde que produz pela seron- da [Sb. Ca]. Pañar el restroxu o última pación del prau pa dalo al ganáu [Sb]. Escoyer la yerba que val pal ganáu xebrándolo de lo menos aceutable [Tb].
  3. 2. Pacer el ganáu muncha yerba nun prau pisándolo y estrozádolo [Pr (Cv)]. Tirar el ganáu la pación si nun-y presta o nun tienen gana comer [Pr (Cv)].
  4. 3. Dir cayendo la yerba o paya al carretalo [Pr (Cv)].
  5. 4. Recoyer el restroxu o última <i class="della">pación</i> del prau pa dalo al ganáu [Sb]. Verbu fechu dende’l castellanismu <i class="della">restroxu</i> (cfr.) o adauta- ción direuta
del cast. rastrojo. El verbu ast. rastroxar y res- truxar son variantes de restroxar (cfr.) debío a la inseguranza del nuesu vocalismu átonu.
restroxar 2
📖: restroxar 2
🏗️: NO
✍️: NO
Trabayar o esforzase inútilmente [Tox (rastroxar)]. //<i class="della">Rastro- </i><i class="della">xase</i>(TEST)
  1. restroxar 2
  2. Trabayar o esforzase inútilmente
    • Tox (rastroxar)
  3. <i class="della">Rastro- </i><i class="della">xase</i eonaviego
de dolor ‘morrer de dolor’ [Tox].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">dolor</i> ‘morrer de dolor’ [Tox].
Cfr. troxu.
restroxu, el
📖: restroxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+restruxu [Sb. Ll. Ri]. +rastruxu [Ay. Ll]. rastroxu [y Tb. Pzu].>(TEST)
  1. restroxu
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Pr
    • Ca
  2. restruxu metafonía
    • Sb
    • Ll
    • Ri
  3. rastruxu metafonía
    • Ay
    • Ll
  4. rastroxu
    • y Tb
    • Pzu
Cast. rastrojo [Cl. Sb. Ll. Sd. Qu. Tb. Pzu. Pr (Cv)]. Desper- diciu de yerba que dexen en peselbe, ensin comer, les vaques [Tb]. Restos que queden en prau llueu de segar [Ri]. 2. Última yerba que da un prau altu llueu de la siega del branu y que pacen les vaques de seronda [Ca]: El mio prau esti samiguel tien mu güen restroxu [Ca]. 3. Lo que queda de daqué [Ay]. Muyer llaceriosa [Sb]. //Dir al restruxu ‘restroxar’ [Sb]. Cfr. restroyu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rastrojo</i> [Cl. Sb. Ll. Sd. Qu. Tb. Pzu. Pr (Cv)]. Desper- diciu de yerba que dexen en peselbe, ensin comer, les vaques [Tb]. Restos que queden en prau llueu de segar [Ri].
  3. 2. Última yerba que da un prau altu llueu de la siega del branu y que pacen les vaques de seronda [Ca]: <i class="della">El mio prau esti samiguel </i><i class="della">tien</i> <i class="della">mu</i> <i class="della">güen</i> <i class="della">restroxu</i> [Ca].
  4. 3. Lo que queda de daqué [Ay]. Muyer llaceriosa [Sb]. //<i class="della">Dir</i> <i class="della">al</i> <i class="della">restruxu</i> ‘restroxar’ [Sb]. Cfr. <i class="della">restroyu</i>.
restroyu, el
📖: restroyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rastroyu [y Lln. y Tox]. restrueyu [Cv]. restruechu [Bab]. restrochu [PSil. Dg]. //restrollo [SCiprián].>(TEST)
  1. restroyu
    • PVieya
    • Lln
  2. rastroyu
    • y Lln
    • y Tox
  3. restrueyu
    • Cv
  4. restruechu
    • Bab
  5. restrochu
    • PSil
    • Dg
  6. restrollo eonaviego
    • SCiprián
Restu, desperdiciu de la yerba que dexa’l ganáu [Cv. Tox]. Restroxu [Bab. PSil. Dg. PVieya. SCiprián] que queda llueu de la esbilla del maíz [Lln]. 2. Persona ensin valía, ensin apreciu [Tox].
  1. 1. Restu, desperdiciu de la yerba que dexa’l ganáu [Cv. Tox]. Restroxu [Bab. PSil. Dg. PVieya. SCiprián] que queda llueu de la esbilla del maíz [Lln].
  2. 2. Persona ensin valía, ensin apreciu [Tox].
a) si se aprendier en restrollo o en palla seca amatelo s. xiii(or.) [FX/268] b) de pan et de paya de restroyos et de colmo 1251(or.) [MCar- I/302] el quinto de los ffruchos que y ouiere ... en el restroio 1282(or.) [MSAH-V/428] si de alguno de nos leuar el pan del restroio ante 1282(or.) [MSAH-V/429] lo dexemos en el retroio e que nos leuemos el nuestro 1282(or.) [MSAH-V/429] todo messeguero que a segar ouiere en Alba o en su termino las miesses aracion, en el restroyo o en era [FA (FFLL)]
  1. a) si se aprendier en restrollo o en palla seca amatelo s. xiii(or.)
  2. FX/268
  3. b) de pan et de paya de restroyos et de colmo
  4. 1251(or.) MCar- I/302
  5. el quinto de los ffruchos que y ouiere ... en el restroio
  6. 1282(or.) MSAH-V/428
  7. si de alguno de nos leuar el pan del restroio ante
  8. 1282(or.) MSAH-V/429
  9. lo dexemos en el retroio e que nos leuemos el nuestro
  10. 1282(or.) MSAH-V/429
  11. todo messeguero que a segar ouiere en Alba o en su termino las miesses aracion, en el restroyo o en era
  12. FA (FFLL)
Del llat. *restuculus (rew) > ast. *restoyu col influxu del ta- mién diminutivu *rěstula > riestra (cfr.) que xustifica la pre- sencia de la líquida agrupada n’ast. restroyu y variantes. Per otra parte l’ast. restroxu (cfr.), asina como’l correspondiente verbu restroxar 1 (cfr. rastroxar), son perclaros castellanis- mos antiguos pol tratu del grupu -c’l- > [S] (pe2: 351-352).
restruéu, el
📖: restruéu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<restruego [Cñ]. restrogo [Llu].>(TEST)
  1. restruéu
  2. restruego
  3. restrogo
    • Llu
Estrobu [JH (= estrobu)].
  1. 1. Estrobu [JH (= estrobu)].
Aru de cordel que pasa pel remu y tolete emplegáu pa remar [Llu. ]. Cfr. estruebu.
restu, el
📖: restu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><resto [Rs. Mi].>(TEST)
  1. restu
  2. ident class="della" level="1"></ident><resto
    • Rs
    • Mi
Lo que sobra, lo que resta [Tb]. Un poco de pescáu nuna caxa [Rs]. //-os ‘el calabre’ [Xral]. - que mios sabios, por más qu’echen el resto,/¡diablo!, pa- labra acierten de todo esto [BAúxa, Sueños (Poesíes 311- 312)] Cfr. restar.
  1. Lo que sobra, lo que resta [Tb]. Un poco de pescáu nuna caxa [Rs]. //-os ‘el calabre’ [Xral]. - que mios sabios, por más qu’echen el resto,/¡diablo!, pa- labra acierten de todo esto
  2. BAúxa, Sueños (Poesíes 311- 312)
  3. Cfr. restar.
resucitar
📖: resucitar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><arresucitar [Ay].>(TEST)
  1. resucitar
  2. ident class="della" level="1"></ident><arresucitar
    • Ay
Cast. resucitar [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">resucitar</i> [Xral].
2. Curar, meyorar, sanar d’un mal [Tb. Ay]: Aquel.les melecines resucitórenme [Ay]. Cuando resusciten (sic) ¿de quién d’illos ha ser la muyer, si fo de tóos? [San Mateo 91] y, al ver como relocía/el rosocitado cuerpo,/ñon s’atrebieno a lladrar/ñin a tocar del un pelo [Pérez del Río, Misterio (Poesíes 129-132)] Del llat. resuscitare ‘facer llevantase’, ‘refacer’, ‘dar de nueu la vida a un muertu’ o ‘volver de nueu a la vida’, ‘espertar’ (dlfac), per vía cultizante. Un arcaísmu vese nel testu evanxé- licu.
resuelgu, el*
📖: resuelgu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><resuelgo [VCid].>(TEST)
  1. resuelgu
  2. ident class="della" level="1"></ident><resuelgo
    • VCid
//Beber de un resuelgo ‘beber ensin xebrar los llabios y ensin pausa pa inspirar’ [VCid]. Posible encruz del ast. refuelgu (cfr.) y resuellu (cfr.) más xustificable por conseñase’l términu resuelgu en Lleón nuna fastera averada a la oriental onde aspiraben -f-.
  1. //Beber de un resuelgo ‘beber ensin xebrar los llabios y ensin pausa pa inspirar’ [VCid].
  2. VCid
  3. Posible encruz del ast. refuelgu (cfr.) y resuellu (cfr.) más xustificable por conseñase’l términu resuelgu en Lleón nuna fastera averada a la oriental onde aspiraben -f-.
resuellu, el
📖: resuellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><resuel.lu [Sm]. {Con cheísmu, resuochu [Tox]}. resollu [Lln]. //resollo [Eo].>(TEST)
  1. resuellu
  2. {Con cheísmu, resuochu [Tox]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><resuel.lu
    • Sm
  4. resollu
    • Lln
  5. resollo eonaviego
    • Eo
Refuelgu [Tox. /Eo/], aliendu ruidosu [Ac. Sm] y difícil [Pr]. Suspiru [Lln]. Ronquíu [VBable]. Cfr. sollar.
  1. Refuelgu [Tox. /Eo/], aliendu ruidosu [Ac. Sm] y difícil [Pr]. Suspiru [Lln]. Ronquíu [VBable].
  2. VBable
  3. Cfr. sollar.
resueltu, a, o
📖: resueltu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><//resolto [Eo].>(TEST)
  1. resueltu
  2. ident class="della" level="1"></ident><
  3. resolto eonaviego
    • Eo
Cast. resuelto [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">resuelto</i> [Xral].
Cfr. sueltu, a, o.
resultar
📖: resultar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><risultar [Cl].>(TEST)
  1. resultar
  2. ident class="della" level="1"></ident><risultar
    • Cl
Cast. resultar [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">resultar </i>[Xral].
2. Dar bon resultáu [Xral]: Resultaron las patatas [Lln]. Del llat. resŭltare ‘resurtir’, ‘rebotar’ (dcech s.v. saltar) per vía culta. En rellación col verbu tenemos los deverbales ast. resultáu (cfr.), *resulta (cfr. resultes).
resultáu, el
📖: resultáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+resoltóu [Sb].>(TEST)
  1. resultáu
  2. resoltóu metafonía
    • Sb
Cast. resultado [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">resultado</i> [Xral].
Cfr. resultar.
resultes, les
📖: resultes
🔤: , les
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

Resultaos*. ///<i class="della">De</i>(TEST)
  1. resultes
    • Tb
    • Sm
  2. Resultaos*
  3. <i class="della">De</i infl. cast.
resultas ‘como, a consecuencia de’ [Tb (= a resultas). Sm]: De resultas d’eso tamos asina [Tb].
  1. 1. <i class="della">resultas</i> ‘como, a consecuencia de’ [Tb (= a resultas). Sm]: <i class="della">De</i> <i class="della">resultas</i> <i class="della">d’eso</i> <i class="della">tamos</i> <i class="della">asina</i> [Tb].
- Y estáa de lo q’él diga á les resultes [HyL 28]
  1. - Y estáa de lo q’él diga á les resultes
  2. HyL 28
Cfr. resultar.
resurdir
📖: resurdir
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. resurdir
Volver a apaecer [Tox (= surdir)].
  1. 1. Volver a apaecer [Tox (= surdir)].
Cfr. surdir.
resurreición, la*
📖: resurreición
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<resureción [Tb].>(TEST)
  1. resurreición
  2. resureción
    • Tb
Cast. resurrección [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">resurrección</i> [Xral].
el dia de la resurrection ¬ el dia de la ascension s. xiii(or.) [FX/51] que aiades esta melloria desdel dia de Pasqua de la Resu- rreçion 1315(or.) [SB/239] - Nel mesmu dia vinieron lo’saduceos que neguen la resure- ción (sic) [San Mateo 90] Del fem. resurrectio, -onis ‘resurrección’ (dlfac), per vía semiculta.
  1. el dia de la resurrection ¬ el dia de la ascension s. xiii(or.)
  2. FX/51
  3. que aiades esta melloria desdel dia de Pasqua de la Resu- rreçion
  4. 1315(or.) SB/239
  5. - Nel mesmu dia vinieron lo’saduceos que neguen la resure- ción (sic)
  6. San Mateo 90
  7. Del fem. resurrectio, -onis ‘resurrección’ (dlfac), per vía semiculta.
resurtir
📖: resurtir
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. resurtir
Rutiar [Villah].
  1. 1. Rutiar [Villah].
**
resurxir
📖: resurxir
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. resurxir
Resucitar [JH].
  1. 1. </b>Resucitar [JH].
Cfr. surxir.
retablu, el
📖: retablu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">retablo</i>(TEST)
  1. retablu
    • Lln
  2. Cast
  3. <i class="della">retablo</i
[Lln].
  1. 1. [Lln].
Cfr. tabla.
retacar
📖: retacar
🏗️: NO
✍️: NO
<arretacar [y Ac. lla].>(TEST)
  1. retacar
    • Pa
    • Sb
    • Ll
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • An
    • Cg
    • Pr
    • Oc
    • Lln
  2. arretacar
    • y Ac
    • lla
Cast. retacar [Pa]. Tapar bien los furacos [Pa. Sb. Ll. Ri. Qu. Tb]. Tapar dalgún furacu con piedra [An] y argamasa o dal- guna grieta de la parede [Cg]: Taban retacando la paré [An]. Tapar un furacu rellenándolu [Pr (= atacar)]. Reparar una pa- rede metiendo piedres menudes ente les grandes, tapando los güecos [Oc]. Taponar [Tb. Pzu]. 2. Llenar perdafechu [Lln. Ac, Pr (= atacar). lla] un güecu [Pa]: Esti añu retacaren la tenada d’herba [Pa]. Calcar [Cñ], dexar bien calcao la yerba nel payar [Ri. Tb]. Llenar daqué apertándolo [Lln]. Compri-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">retacar</i> [Pa]. Tapar bien los furacos [Pa. Sb. Ll. Ri. Qu. Tb]. Tapar dalgún furacu con piedra [An] y argamasa o dal- guna grieta de la parede [Cg]: <i class="della">Taban</i> <i class="della">retacando</i> <i class="della">la</i> <i class="della">paré</i> [An]. Tapar un furacu rellenándolu [Pr (= atacar)]. Reparar una pa- rede metiendo piedres menudes ente les grandes, tapando los güecos [Oc]. Taponar [Tb. Pzu].
  3. 2. Llenar perdafechu [Lln. Ac, Pr (= atacar). lla] un güecu [Pa]: <i class="della">Esti</i> <i class="della">añu</i> <i class="della">retacaren</i> <i class="della">la </i><i class="della">tenada d’herba </i>[Pa]. Calcar [Cñ], dexar bien calcao la yerba nel payar [Ri. Tb]. Llenar daqué apertándolo [Lln]. Compri-
- Hay pescades como borra/xardón á taca retaca [Glorias Ast 165]
  1. - Hay pescades como borra/xardón á taca retaca
  2. Glorias Ast 165
mir, apretar [Lln]. 3. Atacar de nuevo [Ll]. //A taca retaca ‘abondo’ [JH. AGO]. Cfr. atacar. Ye posible que variante de arretacar sía arretagar “atestar apretando” [DA s.v. atacar)].
retacáu, ada, ao
📖: retacáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<arretagáu [Ll].>(TEST)
  1. retacáu
  2. arretagáu
    • Ll
Llenu (de daqué) [Ll (i)]: Ta arretagao de camiones [Ll].
  1. 1. Llenu (de daqué) [Ll (i)]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">arretagao</i> <i class="della">de</i> <i class="della">camiones</i> [Ll].
Pp. de retacar.
retacu, el
📖: retacu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+el/la retecu [Ri]. retacu/a [An].>(TEST)
  1. retacu
    • Tb
    • Pa
    • Cd
    • Pr
    • Qu
  2. el/la retecu metafonía
    • Ri
  3. retacu/a
    • An
Cosa pequeña [Ac. Tb]. 2. Cast. retaco, persona perpequeña [Pa. Ac. Tb. PSil. Cd. Pr]: Isi nenu ya un retacu namás [Tb]. Persona gorda y pequeña [Ri]. Persona pequeña [Qu], escu- chimizada [PSil. An].
  1. 1. Cosa pequeña [Ac. Tb].
  2. 2. Cast. <i class="della">retaco</i>, persona perpequeña [Pa. Ac. Tb. PSil. Cd. Pr]: <i class="della">Isi nenu ya un retacu namás </i>[Tb]. Persona gorda y pequeña [Ri]. Persona pequeña [Qu], escu- chimizada [PSil. An].
Deverbal de retacar (cfr.) como paez selo lo que nos abul- ta la so variante retaque (cfr.) dende l’infinitivu. Un posible compuestu col siguidor de cum- pue ser responsable del ast. corretacu (cfr.).
retafila, la
📖: retafila
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<retah.ila [Lln. Os. Pa]. ratah.ila [Lln (S)]. ritafila [Pzu]. /////restrafila [y Ar].>(TEST)
  1. retafila
    • Llg
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ri
    • Tb
    • Sm
    • Pr
    • Cv
  2. retah.ila
    • Lln
    • Os
    • Pa
  3. ratah.ila
    • Lln (S)
  4. ritafila
    • Pzu
  5. restrafila dudoso (certainty = baxa)
    • y Ar
Filera [Lln. Os. Pa. Cb. Llg. Sb. Ca. Ay. Ri. Ar. Tb. Sm. Pzu. PSil. Pr. Cv. Tox. /Eo. Mánt/. V1830. JH]. Llinia [Lln (S)]: Soltóme en una retafila toes les coses [Ca]. Riestra de coses o pallabres [Os]: ¡Vaya retah.ila que amañestes! [Os]. 2. Repri- menda, reproche [Tox]. Riña, amonestación [Lln]. Encamientu, verborrea [Ac.]. //Char una retafila ‘amonestar, reñer’ [Sb].
  1. 1. Filera [Lln. Os. Pa. Cb. Llg. Sb. Ca. Ay. Ri. Ar. Tb. Sm. Pzu. PSil. Pr. Cv. Tox. /Eo. Mánt/. V
  2. 1830. JH]. Llinia [Lln (S)]: <i class="della">Soltóme</i> <i class="della">en</i> <i class="della">una</i> <i class="della">retafila</i> <i class="della">toes</i> <i class="della">les</i> <i class="della">coses</i> [Ca]. Riestra de coses o pallabres [Os]: <i class="della">¡Vaya retah.ila que amañestes! </i>[Os].
  3. 2. Repri- menda, reproche [Tox]. Riña, amonestación [Lln]. Encamientu, verborrea [Ac.]. //<i class="della">Char una retafila </i>‘amonestar, reñer’ [Sb].
- Prevenía mió retaíla (sic) [Felicitación 150] D’una amestanza con un segundu elementu -fila continuador del pl. de filum, -i ‘filu’, atrayíu a la 1ª declinación; no que se refier al primer elementu dulden Corominas-Pascual (dcech s.v. hilo) si ha partise
  1. - Prevenía mió retaíla (sic)
  2. Felicitación 150
  3. D’una amestanza con un segundu elementu -fila continuador del pl. de filum, -i ‘filu’, atrayíu a la 1ª declinación; no que se refier al primer elementu dulden Corominas-Pascual (dcech s.v. hilo) si ha partise
del llat. recta fila ‘filera derecha’ o si se trata d’un prefixu rete- variante de re-. En tou casu, el verbu correspondiente retafilar (cfr.) sedría una formación fecha dende retafila por nun sonorizar la -f- al considerala en posición fuerte. Que sía una variante reforzadora de re- abulta valoratible pues a la vera apaez otra nueva incrementación en recatafila (cfr.) que semeya remontar a requete- que tamién alvertimos en dellos términos intensivos como en requeteton- tu, etc. La variante restrafila paez almitir l’influxu de riestra.
retafilar
📖: retafilar
🏗️: NO
✍️: NO
<retah.ilar [Lln].>(TEST)
  1. retafilar
  2. retah.ilar
    • Lln
Reburdiar [Lln. (= rocear = roñar). Si]: ¿Qué tas retafilan- do? [Ac]. 2. Parllar, falar muncho [AGO]. Cfr. retafila.
retaguardia, la*
📖: retaguardia
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<retaguarda [JH. D’Ábego].>(TEST)
  1. retaguardia
  2. retaguarda
    • JH
    • D’Ábego
Cast. retaguardia [JH. D’Ábego].
  1. 1. Cast. <i class="della">retaguardia</i> [JH. D’Ábego].
Quiciabes sía un vieyu castellanismu retaguarda con influxu italianu (dcech s.v. guardar).
retal, el
📖: retal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Pieza de tela [Ri. Tb]: <i class="della">Tengo</i>(TEST)
  1. retal
    • Tb
  2. Pieza de tela [Ri. Tb]: <i class="della">Tengo</i
un retal pa faete un vestíu [Tb].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">retal</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">faete</i> <i class="della">un</i> <i class="della">vestíu</i> [Tb].
Lliteiru, cobertor [Llomb]. 3. Cosa pequeña y ruina [Sr]:
  1. ¡Vaya retal que tienes! [Sr]. 4. Trozu de prau segáu [Ri]. Pallabra de posible aniciu cat. retall deriváu de retallar ‘cor- tar’ (dcech s.v. tajar). Dende retal féxose’l verbu retalar 1 (cfr.) y la formación en -idiare > -ear.
  2. Ri
retalar 1
📖: retalar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<retalear [Lln]. arretalar [Ri].>(TEST)
  1. retalar 1
    • Llg
  2. retalear
    • Lln
  3. arretalar
    • Ri
Coser, remendar con retales una prenda de ropa [Llg]. Facer vistíos con retales [Ri].
  1. 1. Coser, remendar con retales una prenda de ropa [Llg]. Facer vistíos con retales [Ri].
2. Segar a trozos [Ri]: Dexó tul preu arretaléu [Ri]. Cfr. retal.
retalar 2
📖: retalar 2
🏗️: NO
✍️: NO
Rellatar [Cg]. Murmurar ente dientes [Lln]. 2. Retrucar, echar en cara daqué cosa agriamente [Cg]. Verbu <i class="della">relatar</i>(TEST)
  1. retalar 2
  2. Rellatar
    • Cg
  3. Murmurar ente dientes
    • Lln
  4. 2
  5. Retrucar, echar en cara daqué cosa agriamente
    • Cg
  6. Verbu <i class="della">relatar</i
(cfr. rellatar) con metátesis de sílaba.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">rellatar</i>) con metátesis de sílaba.
retama, la
📖: retama
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<retrama [Ay].>(TEST)
  1. retama
  2. retrama
    • Ay
Xiniesta [Ay]. Arbustu mayor que l’argaña, utilizáu pa facer escobes y lleña [Ac (= urcia)]. Del and. ratáma < ár. cl. ratamah (da s.v. retama; dcech s.v. retama) que nun foi a desaniciar al ast. d’orixe llat. xiniesta, etc. (adla 37; 160).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Xiniesta [Ay]. Arbustu mayor que l’argaña<i class="della">, </i>utilizáu pa facer escobes y lleña [Ac (= urcia)]. Del and. ratáma < ár. cl. <i class="della">ratamah</i> (da s.v. retama; dcech s.v. retama) que nun foi a desaniciar al ast. d’orixe llat. <i class="della">xiniesta</i>, etc. (adla 37; 160).
Quiciabes llegare a nós dende’l castellán. Pepín de Pría diznos nel poema “La xana”: Pañó les florines/ pañó la retama/dormiose sobre elles/al besu del alba [Obres Completes ii/466].
retaque, el
📖: retaque
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Sacu de yerba perenllenu [VCid]. //<i class="della">A</i>(TEST)
  1. retaque
  2. Sacu de yerba perenllenu
    • VCid
  3. <i class="della">A</i eonaviego
retaque ‘saturáu (da- quién o daqué) de dalguna cosa’ [Arm].
  1. 1. <i class="della">retaque</i> ‘saturáu (da- quién o daqué) de dalguna cosa’ [Arm].
Deverbal del infinitivu de retacar (cfr. retacu).
retar
📖: retar
🏗️: NO
✍️: NO
<arretar [Cv].>(TEST)
  1. retar
  2. arretar
    • Cv
Cast. retar [Cv]. 2. Tar dispuestu a parar una pedrada o’l gol- pe de cualquier oxetu que llancen [Cv]. Parar el golpe [Cv].
  1. 1. Cast. <i class="della">retar</i> [Cv].
  2. 2. Tar dispuestu a parar una pedrada o’l gol- pe de cualquier oxetu que llancen [Cv]. Parar el golpe [Cv].
Desafiar [Ay]. e iure el otro que esta iura que agora iureste por esta morte deste omne, mentira iureste, e rrielto te [FS (FFLL)]
  1. Desafiar [Ay]. e iure el otro que esta iura que agora iureste por esta morte deste omne, mentira iureste, e rrielto te
  2. FS (FFLL)
Del llat. reputare ‘calcular’ (abf) con continuación nes llin- gües de la Galia (rew) y asitiáu tamién en castellán (deeh; dcech s.v. retar). El dominiu ástur ufre documentalmente una velarización del grupu -p’t- > -lt- (ghla 265) que resulta cla- ra na 1ª persona del sing. del pres. d’ind. rrielto te ‘rétote’. Eso mesmo pervése no que paez el continuador nominal del participiu fuerte (cfr. retu) onde tamién se conseña con metá- tesis y tracamundiu de líquides reptro frente a repto y riepto. L’asitiamientu del diptongu en rrielto y riepto talmente abulta qu’ha ser analóxica (pe3: 129).
retardiar
📖: retardiar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Pacer el ganáu nes últimes hores de la tarde [Lln]: <i class="della">Onde </i><i class="della">retardiaba’l</i>(TEST)
  1. retardiar
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident>Pacer el ganáu nes últimes hores de la tarde [Lln]: <i class="della">Onde </i><i class="della">retardiaba’l</i
ganáu [Lln].
  1. 1. <i class="della">ganáu</i> [Lln].
Cfr. tardiada.
  1. Cfr. tardiada.
retaya, la
📖: retaya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Retazu de tela [Cb]. Retal [Cg. VBable]. //<i class="della">Retayes</i>(TEST)
  1. retaya
  2. ident class="della" level="1"></ident>Retazu de tela
    • Cb
  3. Retal
    • Cg
    • VBable
  4. <i class="della">Retayes</i eonaviego
del adobu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">del</i> <i class="della">adobu</i>
‘trozos allargaos del sollombu del gochu’ [Cb]. Deverbal de retayar (cfr.).
  1. ‘trozos allargaos del sollombu del gochu’ [Cb]. Deverbal de retayar (cfr.).
  2. Cb
retayar
📖: retayar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><arretayar [Os]. {Escrito con “ll” n’Onís, camiéntome que por percorreición de yeísta}.>(TEST)
  1. retayar
  2. {Escrito con “ll” n’Onís, camiéntome que por percorreición de yeísta}
  3. ident class="della" level="1"></ident><arretayar
    • Os
Arregallar la madera [On]. Resquebrar [Cl]: Retayósi’l techu la mio casa [Cl]. 2. Echar retayos a la tela [Os]. quello retalieren mios testamentarios 1296(or.) [MCar- II/238] Cfr. tayar. Un autor como JH define ast. retayar pel cast. retazar [JH]; al mesmu tiempu que retayu por cast. reta- zo que podríen averase al estudiu de retayar y retayu pero alvirtiendo de lo curtio de los datos. Con too, d’esti verbu (con términos en rellación) duldamos si nun tendrá daqué que ver, pelo menos na primera aceición, col verbu restallar (cfr.). Nesi sen podría collaborar el fechu de que retayar dase na fastera oriental d’Asturies onde se conseñen dos fenómenos que daríen pie p’almitir el parentescu de dam- bos: per un llau la existencia de yeísmu; d’otru l’aspiración (llueu con posible perda) de /s/ nel marxe posnuclear de la sílaba. Na so aceición 2ª podría plantegase si’l verbu re- tayar (como retayu) guarda daqué rellación o averamientu fónicu cola familia de retal (cfr.) que pudiere influyir en daqué parentescu etimolóxicu.
  1. Arregallar la madera [On]. Resquebrar [Cl]: Retayósi’l techu la mio casa [Cl]. 2. Echar retayos a la tela [Os]. quello retalieren mios testamentarios
  2. 1296(or.) MCar- II/238
  3. Cfr. tayar. Un autor como JH define ast. retayar pel cast. retazar [JH]; al mesmu tiempu que retayu por cast. reta- zo que podríen averase al estudiu de retayar y retayu pero alvirtiendo de lo curtio de los datos. Con too, d’esti verbu (con términos en rellación) duldamos si nun tendrá daqué que ver, pelo menos na primera aceición, col verbu restallar (cfr.). Nesi sen podría collaborar el fechu de que retayar dase na fastera oriental d’Asturies onde se conseñen dos fenómenos que daríen pie p’almitir el parentescu de dam- bos: per un llau la existencia de yeísmu; d’otru l’aspiración (llueu con posible perda) de /s/ nel marxe posnuclear de la sílaba. Na so aceición 2ª podría plantegase si’l verbu re- tayar (como retayu) guarda daqué rellación o averamientu fónicu cola familia de retal (cfr.) que pudiere influyir en daqué parentescu etimolóxicu.
  4. JH
retayu, el
📖: retayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Retazu [VBable] de tela [Cb]. Retal [JH. AGO]. Trozu pe- queñu [Sr]. //-<i class="della">os</i>(TEST)
  1. retayu
  2. Retazu
    • VBable] de tela [Cb
  3. Retal
    • JH
    • AGO
  4. Trozu pe- queñu
    • Sr
  5. -<i class="della">os</i eonaviego
‘pedazu sobrante d’una tela [Os]. //A retayu ‘por menor’ [Cb].
  1. 1. ‘pedazu sobrante d’una tela [Os]. //<i class="della">A</i> <i class="della">retayu </i>‘por menor’ [Cb].
Deverbal de retayar (cfr.).
retazar
📖: retazar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. retazar
    • Sb
    • Tb
    • Ll
Comer el retazu les vaques [Sb. Tb]. 2. Refugar los alimentos por nun tener gana de comer [Ll]. Cfr. tarabazar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Comer el retazu les vaques [Sb. Tb].
  3. 2. Refugar los alimentos por nun tener gana de comer [Ll]. Cfr. <i class="della">tarabazar</i>.
retazu, el
📖: retazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+retozu [y Llg]. +retezu [Ay. Ll].>(TEST)
  1. retazu
    • Pa
    • Sb
    • Ca
    • Llg
    • Tb
    • Lln
  2. retozu metafonía
    • y Llg
  3. retezu metafonía
    • Ay
    • Ll
Cast. retazo [Pa]. Restos de comida que dexa’l ganáu en pe- selbe [Pa. Sb. Ay]. Tallos fuertes y restos non comestibles de la yerba y pación {que dexen les vaques en peselbe ensin co- mer} [Ca]. Última yerba que dexa’l ganáu ensin comer nel peselbe utilizao llueu pa mullir [Llg. Tb]. 2. Restos de yer- ba que queden llueu de pacer [Sb. Ay]. Restroxu [Ll. Tb (= restroxu)]. Lo que queda llueu de quitar la punta de la grana del ballicu [Lln]. Lo que queda llueu de comer la punta de la yerba nel pastu [Ac]. 3. Una tira de daqué [Ay (N)]. //-os ‘restos de la comida del ganáu (dizse sobretoo de la yerba que dexen en peselbe o de lo que queda nél pa cuando s’acontropa mal)’ [Os]. ‘desperdicios de la yerba que queden en peselbe o pel suelu’ [Ar].
  1. 1. Cast. <i class="della">retazo </i>[Pa]. Restos de comida que dexa’l ganáu en pe- selbe [Pa. Sb. Ay]. Tallos fuertes y restos non comestibles de la yerba y pación {que dexen les vaques en peselbe ensin co- mer} [Ca]. Última yerba que dexa’l ganáu ensin comer nel peselbe utilizao llueu pa mullir [Llg. Tb].
  2. 2. Restos de yer- ba que queden llueu de pacer [Sb. Ay]. Restroxu [Ll. Tb (= restroxu)]. Lo que queda llueu de quitar la punta de la grana del ballicu [Lln]. Lo que queda llueu de comer la punta de la yerba nel pastu [Ac].
  3. 3. Una tira de daqué [Ay (N)]. //-<i class="della">os</i> ‘restos de la comida del ganáu (dizse sobretoo de la yerba que dexen en peselbe o de lo que queda nél pa cuando s’acontropa mal)’ [Os]. ‘desperdicios de la yerba que queden en peselbe o pel suelu’ [Ar].
La yerba (...) la comerán mejor y harán menos retazo [Grangerías xviii: 828] El venticincu d’abril, día del señor San Marcos/delantre la puerta l’horru de nieve había dos palmos./La lleche de siete vaques too coyía nun vasu./Les vaques sólo comíen el retazu de los xatos./El que quiera vivir bien y tener arreglu en so casa/que naide vienda la yerba hasta que San Marcos pasa./Que la fame de mayo y el frío d’abril/a casa de to mayor enemigu te fadrá dir. [Recoyío de la tradición oral en 1993. Informa: Marina Vallina de La Sampedro (Sr)]
  1. La yerba (...) la comerán mejor y harán menos retazo
  2. Grangerías xviii: 828
  3. El venticincu d’abril, día del señor San Marcos/delantre la puerta l’horru de nieve había dos palmos./La lleche de siete vaques too coyía nun vasu./Les vaques sólo comíen el retazu de los xatos./El que quiera vivir bien y tener arreglu en so casa/que naide vienda la yerba hasta que San Marcos pasa./Que la fame de mayo y el frío d’abril/a casa de to mayor enemigu te fadrá dir.
  4. Recoyío de la tradición oral en 1993. Informa: Marina Vallina de La Sampedro (Sr)
Cfr. tarabazar & tazu.
“retedo”
📖: “retedo”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quatro copas de vino </i><i class="della">retedo</i><i class="della">(TEST)
  1. “retedo”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quatro copas de vino </i><i class="della">retedo</i><i class="della"
en salvo a la duerna 1490(or.) [VC-II/304]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. en salvo a la duerna </i>1490(or.) [VC-II/304]
el quarto de vino ... a la duerna en retedo segund costunbre 1490(or.) [VC-II/310] copa de vino retido a la duerna medida per la cabra derecha 1495(or.) [VC-II/362] Paez un participiu del verbu retener con perda de la -n-, nun sé si por un lapsus d’escritura o llectura darréu que resulta poco acoyible que sía un galleguismu.
  1. el quarto de vino ... a la duerna en retedo segund costunbre
  2. 1490(or.) VC-II/310
  3. copa de vino retido a la duerna medida per la cabra derecha
  4. 1495(or.) VC-II/362
  5. Paez un participiu del verbu retener con perda de la -n-, nun sé si por un lapsus d’escritura o llectura darréu que resulta poco acoyible que sía un galleguismu.
reteitar
📖: reteitar
🏗️: NO
✍️: NO
Reteyar [Pzu]. Iguar el <i class="della">teitu </i>[PSil]: <i class="della">Diz que fai falta reteitar </i><i class="della">la cabana </i>[PSil]. Formación verbal sol ast. <i class="della">teitu</i>(TEST)
  1. reteitar
  2. Reteyar
    • Pzu
  3. Iguar el <i class="della">teitu </i>
    • Diz que fai falta reteitar la cabana [PSil.">PSil]: <i class="della">Diz que fai falta reteitar </i><i class="della">la cabana </i>[PSil
  4. Formación verbal sol ast
  5. <i class="della">teitu</i
(cfr. techu), variante aguarda- ble na fastera C-D del occidente. Cfr. techar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">techu</i>), variante aguarda- ble na fastera C-D del occidente. Cfr. <i class="della">techar</i>.
reteitu, el
📖: reteitu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">retejo</i>(TEST)
  1. reteitu
    • Md
  2. Cast
  3. <i class="della">retejo</i
[Pzu. Md]. Deverbal de reteitar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Pzu. Md]. Deverbal de <i class="della">reteitar </i>(cfr.).
retemblar
📖: retemblar
🏗️: NO
✍️: NO
</////retembliar [Cb. DA]. retiemblar [Pa].>(TEST)
  1. retemblar
    • Ay
    • Tb
  2. retembliar dudoso (certainty = baxa)
    • Cb
    • DA
  3. retiemblar
    • Pa
Cast. retemblar [Ar. Pa. Cb. Ay. Ar. Tb. DA], temblar con mo- vimientu repetíu [Tor]. 2. Repicar les campanes [Ar].
  1. 1. Cast. <i class="della">retemblar</i> [Ar. Pa. Cb. Ay. Ar. Tb. DA], temblar con mo- vimientu repetíu [Tor].
  2. 2. Repicar les campanes [Ar].
Entre el retembliar del suelu [Batalla Cuadonga 228] Fai los montes retembliar [Batalla Cuadonga 218]
  1. Entre el retembliar del suelu
  2. Batalla Cuadonga 228
  3. Fai los montes retembliar
  4. Batalla Cuadonga 218
Cfr. temblar & tremer.
retemblíu, el
📖: retemblíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Temblíu fuerte [Ca]. Cfr. <i class="della">temblar</i>(TEST)
  1. retemblíu
  2. Temblíu fuerte
    • Ca
  3. Cfr
  4. <i class="della">temblar</i
& tremer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">tremer</i>.
retén, el
📖: retén
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">retentiva</i>(TEST)
  1. retén
    • Llg
  2. Cast
  3. <i class="della">retentiva</i
[Llg].
  1. 1. [Llg].
Posible variante de ratén (cfr.), a lo meyor deverbal de retener (cfr.).
retener
📖: retener
🏗️: NO
✍️: NO
<//reter [Eo].>(TEST)
  1. retener
    • Sm
  2. reter eonaviego
    • Eo
Cast. retener [Xral]. ///Quien tien retién [Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">retener</i> [Xral]. ///<i class="della">Quien</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">retién</i> [Sm].
reteniendo el prior ... ela deuandicha ochaua de la egrisia 1246(or.) [MSAH-V/240] los reteuiessedes del plazo en delantre assi commo ye cus- tumne del cabidro 1248 [DCO-II/24] yo retengo todos los fruchos desta heredat 1260(or.) [MCar- II/10] saluo vn orrio que esta en esta orta que retengo pora mi 1263 [DCO-II/74] retengo ende pora mi 1264(or.) [MCar-II/40] non sea sepultura retenida a nenguno por debda 1267 (s. xiii?) [ACL/470] per escaecemiento ou per al retiengo mio poder 1272 [SPM/469] retiengo mio poder pora las entrerpretar e de dar e mostrar 1272 [SPM/469] retiengo pora mi todo el diezmo del pan 1292(or.) [MCar- II/230] dotras ganancias todo lo quieren pora si los principes rete- ner s. xiii(or.) [FX/14]
retenga porassi la tercia parte daquello quel dier polla laze- ria que tomo s. xiii(or.) [FX/147] retenga el padre porassi ela tercia parte por usu del frucho s. xiii(or.) [FX/150] si el sennor diz que retevo algun poderio s. xiii(or.) [FX/197] en nengun poderio non retevo en el a tal franqueza s. xiii(or.) [FX/197] si algun omne retien per forcia o per torto a aquel s. xiii(or.) [FX/221] daquella emenda pode retener ela decima parte por so tra- ballo s. xiii(or.) [FX/250] retenga porassi el ganado que ferio o que mato s. xiii(or.) [FX/274] retuuo en si el vsofrucho de todos los heredamientos sobre- dichos 1307(or.) [ACL-IX/121] sacando ende el movre que reservo e retengo yo 1326 [SPM/503] el llantado de galmanosso que rretengo en mi pora ffazer dello mia uoluntad 1378 [MB/198]
  1. reteniendo el prior ... ela deuandicha ochaua de la egrisia
  2. 1246(or.) MSAH-V/240
  3. los reteuiessedes del plazo en delantre assi commo ye cus- tumne del cabidro
  4. 1248 DCO-II/24
  5. yo retengo todos los fruchos desta heredat
  6. 1260(or.) MCar- II/10
  7. saluo vn orrio que esta en esta orta que retengo pora mi
  8. 1263 DCO-II/74
  9. retengo ende pora mi
  10. 1264(or.) MCar-II/40
  11. non sea sepultura retenida a nenguno por debda
  12. 1267 (s. xiii?) ACL/470
  13. per escaecemiento ou per al retiengo mio poder
  14. 1272 SPM/469
  15. retiengo mio poder pora las entrerpretar e de dar e mostrar
  16. 1272 SPM/469
  17. retiengo pora mi todo el diezmo del pan
  18. 1292(or.) MCar- II/230
  19. dotras ganancias todo lo quieren pora si los principes rete- ner s. xiii(or.)
  20. FX/14

  21. retenga porassi la tercia parte daquello quel dier polla laze- ria que tomo s. xiii(or.)
  22. FX/147
  23. retenga el padre porassi ela tercia parte por usu del frucho s. xiii(or.)
  24. FX/150
  25. si el sennor diz que retevo algun poderio s. xiii(or.)
  26. FX/197
  27. en nengun poderio non retevo en el a tal franqueza s. xiii(or.)
  28. FX/197
  29. si algun omne retien per forcia o per torto a aquel s. xiii(or.)
  30. FX/221
  31. daquella emenda pode retener ela decima parte por so tra- ballo s. xiii(or.)
  32. FX/250
  33. retenga porassi el ganado que ferio o que mato s. xiii(or.)
  34. FX/274
  35. retuuo en si el vsofrucho de todos los heredamientos sobre- dichos
  36. 1307(or.) ACL-IX/121
  37. sacando ende el movre que reservo e retengo yo
  38. 1326 SPM/503
  39. el llantado de galmanosso que rretengo en mi pora ffazer dello mia uoluntad
  40. 1378 MB/198
Cfr. tener.
retenida, la
📖: retenida
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Pareya (de vaques, bues) con que s’acuartia a otra pareya pela parte d’atrás del carru pa que retenga a la otra nuna cuesta y nun baxe’l carru con fuercia [Pa. Cg]. Deverbal de <i class="della">retener</i>(TEST)
  1. retenida
  2. Pareya (de vaques, bues) con que s’acuartia a otra pareya pela parte d’atrás del carru pa que retenga a la otra nuna cuesta y nun baxe’l carru con fuercia
    • Pa
    • Cg
  3. Deverbal de <i class="della">retener</i
(cfr. tener).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">tener</i>).
retenimientu, el
📖: retenimientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">retenimientu,</b>(TEST)
  1. retenimientu
  2. b class="della">retenimientu,</b
el Cast. retención [JH].
  1. 1. <b class="della">el </b>Cast. <i class="della">retención</i> [JH].
Cfr. tener.
retentar
📖: retentar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. retentar
    • Lln
Dar el sueñu [Lln].
  1. 1. Dar el sueñu [Lln].
2. Volver a acordase [Tox]. Cfr. tentar.
retentón, el
📖: retentón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Intentu, oportunidá [Lln]. //<i class="della">Dar</i>(TEST)
  1. retentón
  2. Intentu, oportunidá
    • Lln
  3. <i class="della">Dar</i eonaviego
l´últimu retentón ‘facer un alarde de mocedá (una persona entrada n’años)’ [Lln].
  1. 1. <i class="della">l´últimu</i> <i class="della">retentón</i> ‘facer un alarde de mocedá (una persona entrada n’años)’ [Lln].
Aum. de retientu (cfr. tentar).
reteplén, el
📖: reteplén
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">terraplén</i>(TEST)
  1. reteplén
    • Sb
  2. Cast
  3. <i class="della">terraplén</i
[Sb].
  1. 1. [Sb].
D’un castellanismu d’aniciu ultrapirenaicu terraplén → *te- rreplén [→ ast. terremplén (cfr.)] y, con metátesis y desaniciu d’una de les nasales, reteplén.
retergar
📖: retergar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. retergar
Cfr. retrigar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">retrigar</i>.
retestar
📖: retestar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Dar el sol na cabeza de contino siendo molestu [Sr]: ¡<i class="della">Vaya</i><i class="della">(TEST)
  1. retestar
    • Sr
  2. ident class="della" level="1"></ident>Dar el sol na cabeza de contino siendo molestu [Sr]: ¡<i class="della">Vaya</i><i class="della"
cómo retiesta! [Sr]. 2. Rellenar d’un líquidu [Astorga y La Bañeza].
  1. 1. cómo</i> <i class="della">retiesta!</i> [Sr].
  2. 2. Rellenar d’un líquidu [Astorga y La Bañeza].
- que el sol no retieste demasiado en su fogor [Grangerías xviii: 1010] Cfr. testiar.
  1. - que el sol no retieste demasiado en su fogor
  2. Grangerías xviii: 1010
  3. Cfr. testiar.
retestera, la
📖: retestera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Calor del sol al meudía [Vg]. //<i class="della">A</i>(TEST)
  1. retestera
  2. ident class="della" level="1"></ident>Calor del sol al meudía
    • Vg
  3. <i class="della">A</i eonaviego
la retestera el sol ‘al sol, nes hores de más calor y nel sitiu que más bate’ [VCid].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">retestera</i> <i class="della">el</i> <i class="della">sol</i> ‘al sol, nes hores de más calor y nel sitiu que más bate’ [VCid].
Cfr. tiesta.
  1. Cfr. tiesta.
retesteru, el
📖: retesteru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Parte alta d’una finca [Arm]. 2. Sitiu en que más da’l sol [Llomb]. //<i class="della">Al</i>(TEST)
  1. retesteru
  2. ident class="della" level="1"></ident>Parte alta d’una finca
    • Arm
  3. 2
  4. Sitiu en que más da’l sol
    • Llomb
  5. <i class="della">Al</i eonaviego
retesteru ‘al sol na hora que más calienta’ [Arm].
  1. 1. <i class="della">retesteru</i> ‘al sol na hora que más calienta’ [Arm].
Cfr. tiesta.
  1. Cfr. tiesta.
retesu, el
📖: retesu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><reteso [VCid].>(TEST)
  1. retesu
  2. ident class="della" level="1"></ident><reteso
    • VCid
Ubre de la fema [Arm]. Tetos de los animales [VCid]. Cfr. tiesu, a, o.
  1. Ubre de la fema [Arm]. Tetos de los animales [VCid]. Cfr. tiesu, a, o.
  2. VCid
retexer
📖: retexer
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. retexer
Entretexer cuestos con vares, blimes [Ay]. Cfr. texer.
  1. Entretexer cuestos con vares, blimes [Ay]. Cfr. texer.
  2. Ay
reteyador, el
📖: reteyador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><reteyaor [Sr. Ay. Ll]. reteichador [Md]. reteador [An].>(TEST)
  1. reteyador
  2. ident class="della" level="1"></ident><reteyaor
    • Sr
    • Ay
    • Ll
  3. reteichador
    • Md
  4. reteador
    • An
El que reteya [Lln. Sr. Cg. Ay. Ll. Md. An. JH]. //¿Quién mete’l sapu a reteyador? dizse pa censurar que daquién en- tame un trabayu que perpasa les sos fuerces o intelixencia [Cg]. //Metese de sapu reteyador ‘entrometese’ [Lln].///El reteyador de Quirós deonde había una gotera dexaba dos [Vv (LC)]. Iohan Ferrandez de Socastiello retellador Lope Rodriguez fillo de Lope Rodriguez 1379(or.) [SP-III/13] Iohan Ferrandiz de Socastiello reçellador {sic} Lope Rodri- guiz 1379(or.) [SP-II/475] Cfr. teyador.
  1. El que reteya [Lln. Sr. Cg. Ay. Ll. Md. An. JH]. //¿Quién mete’l sapu a reteyador? dizse pa censurar que daquién en- tame un trabayu que perpasa les sos fuerces o intelixencia [Cg]. //Metese de sapu reteyador ‘entrometese’ [Lln].///El reteyador de Quirós deonde había una gotera dexaba dos [Vv (LC)].
  2. Vv (LC)
  3. Iohan Ferrandez de Socastiello retellador Lope Rodriguez fillo de Lope Rodriguez
  4. 1379(or.) SP-III/13
  5. Iohan Ferrandiz de Socastiello reçellador {sic} Lope Rodri- guiz
  6. 1379(or.) SP-II/475
  7. Cfr. teyador.
reteyar
📖: reteyar
🏗️: NO
✍️: NO
<retear [An. y Pr. Vd]. retiar [An. Vd]. reteichar [Tb]. retechar [Qu. Tb. Tox]. retichar [Sm. Md].///<ident class="della" level="1"></ident>retexar [Pzu].>(TEST)
  1. reteyar
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Llg
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Cd
    • Pr
    • Ca
  2. retear
    • An
    • y Pr
    • Vd
  3. retiar
    • An
    • Vd
  4. reteichar
    • Tb
  5. retechar
    • Qu
    • Tb
    • Tox
  6. retichar
    • Sm
    • Md
  7. <ident class="della" level="1"></ident>retexar infl. cast.
    • Pzu
Cast. retejar, trastejar [Lln. Pa. Cg. Llg. Sb. Ac. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. An. Cd. Pr. Tox. JH]. Poner teyes en teyáu [Ac] cuando falten [Ca]. Iguar les teyes si hai goteres [Vd]. Repa- rar el teyáu [Qu]. Cfr. reteyu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">retejar</i>, <i class="della">trastejar </i>[Lln. Pa. Cg. Llg. Sb. Ac. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. An. Cd. Pr. Tox. JH]. Poner teyes en teyáu [Ac] cuando falten [Ca]. Iguar les teyes si hai goteres [Vd]. Repa- rar el teyáu [Qu]. Cfr. <i class="della">reteyu</i>.

retellar por toda su vida la dicha iglesia e claustras e casas 1494(or.) [VC-II/346] de la tener retellada en manera que non lueba 1494(or.) [VC-II/346]

  1. retellar por toda su vida la dicha iglesia e claustras e casas
  2. 1494(or.) VC-II/346
  3. de la tener retellada en manera que non lueba
  4. 1494(or.) VC-II/346
Cfr. teyar. La variante retexar ye adautación del cast. retejar; un deverbal sedrá ast. retexu.
reteyón, el
📖: reteyón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<reteichón [Tb]. retechón [Tb].>(TEST)
  1. reteyón
    • Ca
  2. reteichón
    • Tb
  3. retechón
    • Tb
El que reteya [Ca. Tb. JH].
  1. 1. El que reteya [Ca. Tb. JH].
Aum. de reteyu.
reteyu, el
📖: reteyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<reteichu [Md]. ///retexu [Pzu].>(TEST)
  1. reteyu
    • Lln
  2. reteichu
    • Md
  3. retexu infl. cast.
    • Pzu
Cast. retejo [Md. Pzu. JH]. //Echar un reteyu per casa ‘aten- der les mayores necesidaes de la casa’ [Lln]. Cfr. teyar. La variante retexu ha tenese por castellanismu (cfr.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">retejo </i>[Md. Pzu. JH]. //<i class="della">Echar un reteyu per casa </i>‘aten- der les mayores necesidaes de la casa’ [Lln]. Cfr. <i class="della">teyar</i>. La variante <i class="della">retexu</i> ha tenese por castellanismu (cfr.
reteyar).
retientu, el*
📖: retientu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<//retento [Mánt].>(TEST)
  1. retientu
  2. retento eonaviego
    • Mánt
Repente, tentación [/Mánt/]. //-os ‘tentaciones, ganes’ [VCid].
  1. 1. Repente, tentación [/Mánt/]. //-<i class="della">os </i>‘tentaciones, ganes’ [VCid].
Cfr. tentar.
retiesta, la
📖: retiesta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
//<i class="della">A</i>(TEST)
  1. retiesta
    • Sr
  2. <i class="della">A</i eonaviego
la restiesta ‘al sol cuando más calienta’ [Sr]: La neña taba a la retiesta y nun se movía y ye que tar a la retiesta’l sol déxate como amoriando [Sr].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">restiesta</i> ‘al sol cuando más calienta’ [Sr]: <i class="della">La</i> <i class="della">neña</i> <i class="della">taba </i><i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">retiesta</i> <i class="della">y</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">se</i> <i class="della">movía</i> <i class="della">y</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">retiesta’l</i> <i class="della">sol </i><i class="della">déxate</i> <i class="della">como</i> <i class="della">amoriando</i> [Sr].
Cfr. testiar.
retiga, la
📖: retiga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ratiga [y JH].>(TEST)
  1. retiga
  2. ratiga
    • y JH
Artos con que se retiga [JH].
  1. 1. Artos con que se retiga [JH].
Cfr. retriga.
retigar
📖: retigar
🏗️: NO
✍️: NO
<ratigar [y JH].>(TEST)
  1. retigar
  2. ratigar
    • y JH
Poner espinos o artos ataos alredor de los árboles acabante llantar pa protexelos [JH].
  1. 1. Poner espinos o artos ataos alredor de los árboles acabante llantar pa protexelos [JH].
adobar la cobertura de_la capiella et retegarla de madera et de teya 1334(or.) [SIL/203] para arretigar e cargar de pan e de vino e sal 1402(or.) [VC- II/90]
  1. adobar la cobertura de_la capiella et retegarla de madera et de teya
  2. 1334(or.) SIL/203
  3. para arretigar e cargar de pan e de vino e sal
  4. 1402(or.) VC- II/90
Cfr. retriga.
retinxir
📖: retinxir
🏗️: NO
✍️: NO
<ritinxir [Oc]. restinxir [dalla. FCoronas]. /////restrinxir [FCoronas].>(TEST)
  1. retinxir
  2. ritinxir
    • Oc
  3. restinxir
    • dalla
    • FCoronas
  4. restrinxir dudoso (certainty = baxa)
    • FCoronas
Vibrar dalgún oxetu sonoru [Oc]. Resonar, repercutir [Oc]. Retrañir [Oc]: ¡Cúmu ritinxin las campanas! [Oc].
  1. 1. Vibrar dalgún oxetu sonoru [Oc]. Resonar, repercutir [Oc]. Retrañir [Oc]: ¡<i class="della">Cúmu ritinxin las campanas! </i>[Oc].
2. Poner llendes estrenches a daqué [dalla]. ya restinxa el nuesu bable cumu restinxe la tona 1929 [FCoronas/56] D’un compuestu del verbu tanxer (cfr.) con un prefixu re- o res-. Ye posible que sobro retinxir influyere’l sinónimu ast. retrañir (cfr.), o’l so responsable, lo que daría llugar a un supuestu *retrinxir llueu daqué camudáu en restrinxir qu’alvertimos nes composiciones de Fernán Coronas non siempre bien lleíes: El verbu ast. restinxir ‘vibrar’, ‘resonar’ allóñase asina de lo qu’hebo ser el continuador del llat. restringere ‘apertar’, ‘atar fuerte’ > restrinxir que pudiera conseñase güei como res- tinxir 2 ‘poner llendes estrenches a daqué’ (dalla).
  1. parezme nu son del torrente que llonxe restrinxen campa- nas 1927 [FCoronas/88]
  2. 1927 FCoronas/88
  3. cien bóvidas restrinxan cun renuevus d’ ixuxús 1884-1939 [FCoronas/97]
  4. 1939 FCoronas/97
  5. las augüas del torrente fan nas fonduras blanca catarata ya restrinxentes 1929 [FCoronas/99]
  6. 1929 FCoronas/99
retiñir
📖: retiñir
🏗️: NO
✍️: NO
<retiñir [Lln. Mont. Md]. reteñir [VCid]. retañir [y Tb. Md]. /////retriñir [Sb. Ll]. retrañir [Qu. Tb. Sm. Oc]. retrañer [Ll]. retriñar [Sb].>(TEST)
  1. retiñir
  2. retiñir
    • Lln
    • Mont
    • Md
  3. reteñir
    • VCid
  4. retañir
    • y Tb
    • Md
  5. retriñir dudoso (certainty = baxa)
    • Sb
    • Ll
  6. retrañir
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Oc
  7. retrañer
    • Ll
  8. retriñar
    • Sb
Resonar [Lln. Mont. Ll. Oc. VCid], repercutir [Oc]. Resonar l’ecu [Sb. Qu. Tb. Sm. Md]: Retrañía na braña que faía fumu [Tb]. ///Si al pastor-y falten les oveyes retíñen-y les oreyes [LC].
  1. 1. Resonar [Lln. Mont. Ll. Oc. VCid], repercutir [Oc]. Resonar l’ecu [Sb. Qu. Tb. Sm. Md]: <i class="della">Retrañía</i> <i class="della">na</i> <i class="della">braña</i> <i class="della">que</i> <i class="della">faía</i> <i class="della">fumu </i>[Tb]. ///<i class="della">Si</i> <i class="della">al</i> <i class="della">pastor-y</i> <i class="della">falten</i> <i class="della">les</i> <i class="della">oveyes</i> <i class="della">retíñen-y</i> <i class="della">les</i> <i class="della">oreyes</i> [LC].
Del llat. retinnīre ‘resonar’, ‘tintinar’ (old) sigue l’ast. retiñir o retañir, tamién reteñir nes fasteres del ast. norteño-oriental (ghla §4.5.2). Na estaya sureño-occidental d’Asturies (equí Ll, Qu, Tb, Sm, Md, Oc) onde -nn- > [n], la palatalización de la nasal hebo llograse gracies a una yod quiciabes frutu de la 1ª pers. del sing. del presente d’indicativu, retinnio; asina xustificaríase l’actual palatalización [] lo mesmo que pasa col llat. grunnīre > ast. gruñir col influxu palatalizador de grunnio, necesariu pa xustificar [] nel asturianu sureño-oc- cidental; otro tanto vese en hinnīre > *iñir iñar (pe1: 127) que favorez el camudamientu de conxugación. Pero nel ast. de güei, xunto a retiñir, conséñase tamién retriñir [Sb, Ll], y lo que paecen les sos variantes retrañir [Qu, Tb, Oc], retrañer [Ll], retriñar [Sb] de conteníu peraveráu y que faen ver una inseguranza grande pa escoyer el modelu definitivu de conxu- gación. Agora’l cuerpu fónicu ufre lo que podría tenese como un elementu adventiciu [r]. Poro, pa xustificar la /r/ dientro’l cuerpu fónicu d’estes últimes espresiones namái fai falta pen- sar nun nueu influxu, quiciabes el prestáu pol verbu tetrinnīre ‘burbusar’ (em), con un presente d’ind. (te)trinnio ensin so- norización de [t] por considerala inicial del segundu elementu d’un imaxináu compuestu (pe3: 130). Un deverbal de retrañir ye ast. retrañíu (cfr.). El verbu retrañir o’l so responsable pudo influyir sol ast. retinxir (cfr.). L’ast. retruñar ‘retrañir’ podría tenese por variante de retrañir anque alvirtiendo de la posibilidá d’influxu fónicu del ast. truñar. Habría vese tamién un posible influxu del llat. tangere> ast. tañer (cfr.).
retirada, la
📖: retirada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición y efeutu de retirar o retirase. [Xral]. 2. Xubilada [Xral]. <xubilá [Llg. Mi].>(TEST)
  1. retirada
  2. Aición y efeutu de retirar o retirase
  3. [Xral]
  4. 2
  5. Xubilada
    • Xral
  6. <xubilá
    • Llg
    • Mi
a lla puerta lu dexa de so amada/y escuyándolu fixo retira- da [HyL (F-O)/163]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a</i> <i class="della">lla</i> <i class="della">puerta</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">dexa</i> <i class="della">de</i> <i class="della">so</i> <i class="della">amada</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">escuyándolu</i> <i class="della">fixo</i> <i class="della">retira-</i> <i class="della">da</i> [HyL (F-O)/163]
Deverbal de retirar o retirase.
retirar
📖: retirar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">retirar </i>[Ac]. Xubilar [Xral]. //-<i class="della">se </i>‘xubilase’ [Xral]. ‘qui- táse-y la regla a una muyer, pasar la menopausia’ [Xral]. //<i class="della">Re-</i><i class="della">(TEST)
  1. retirar
    • Sr
  2. Cast
  3. <i class="della">retirar </i>
    • Ac
  4. Xubilar
    • Xral
  5. -<i class="della">se </i>‘xubilase’ eonaviego
    • Xral
  6. ‘qui- táse-y la regla a una muyer, pasar la menopausia’
    • Xral
  7. <i class="della">Re-</i><i class="della" eonaviego
tirase la leche (sic) ‘dexar de tener lleche una fema’ [Ac. Sr].
  1. 1. tirase</i> <i class="della">la</i> <i class="della">leche</i> (<i class="della">sic</i>) ‘dexar de tener lleche una fema’ [Ac. Sr].
Formación compuesta románica de re- y del verbu tirar (cfr.) con formaciones deverbales retiráu (cfr.), retiru (cfr.). Cfr. tirar.
retiráu, el
📖: retiráu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+retiréu [Ay].>(TEST)
  1. retiráu
  2. retiréu metafonía
    • Ay
Xubiláu [Xral].
  1. 1. Xubiláu [Xral].
Deverbal de retirar (cfr.) o retirase.
retiru, el
📖: retiru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
La xubilación [Xral]. 2. Paga de xubilación [Xral]: <i class="della">A</i>(TEST)
  1. retiru
    • Sr
  2. La xubilación
    • Xral
  3. 2
  4. Paga de xubilación [Xral]: <i class="della">A</i
ési nun- y quedó retiru [Sr].
  1. 1. <i class="della">ési</i> <i class="della">nun- </i><i class="della">y quedó retiru </i>[Sr].
3. Güecu pa retirase [Min]. Deverbal de retirar (cfr.).
retobatiar
📖: retobatiar
🏗️: NO
✍️: NO
Rastrar la tierra col <i class="della">retobatu</i>, o <i class="della">rastru</i>(TEST)
  1. retobatiar
    • Pa
    • Mi
  2. Rastrar la tierra col <i class="della">retobatu</i>, o <i class="della">rastru</i
del tractor [Pa. Mi]. Verbu fechu sol ast. retobatu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. del tractor [Pa. Mi]. Verbu fechu sol ast. <i class="della">retobatu</i> (cfr.).
retobatu, el
📖: retobatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<retobato [Mi].>(TEST)
  1. retobatu
  2. retobato
    • Mi
Cast. rotobator o rotabator. Pieza del tractor empleada para
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rotobator</i> o <i class="della">rotabator</i>. Pieza del tractor empleada para
rastrar la tierra [Pa]. Del ingl. rotobator.
retocha, la
📖: retocha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Palanca o estaca emplegada p’asegurar y apertar la carga en carru [Tb]. 2. Cadena usada pa suxetar la madera o bien otru oxetu que se carreta [An]: <i class="della">Nun atóu bien la retocha ya caéu </i><i class="della">tola madera </i>[An]. Deverbal de <i class="della">retochar</i>(TEST)
  1. retocha
  2. Palanca o estaca emplegada p’asegurar y apertar la carga en carru
    • Tb
  3. 2
  4. Cadena usada pa suxetar la madera o bien otru oxetu que se carreta
    • Nun atóu bien la retocha ya caéu tola madera [An.">An]: <i class="della">Nun atóu bien la retocha ya caéu </i><i class="della">tola madera </i>[An
  5. Deverbal de <i class="della">retochar</i
(cfr.). Nun nos paez güei acondao partir d’una variante del llat. ridicula, esto ye, *ridŭcula (pe5) pues
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.). Nun nos paez güei acondao partir d’una variante del llat. <i class="della">ridicula</i>, esto ye, *ridŭcula (pe5) pues
d’almitir esi étimu habría aguardase un resultáu en [y] nel conceyu d’Allande a nun ser que sía un préstamu.
  1. d’almitir esi étimu habría aguardase un resultáu en [y] nel conceyu d’Allande a nun ser que sía un préstamu.
  2. y
retochar
📖: retochar
🏗️: NO
✍️: NO
<///<ident class="della" level="1"></ident>//retrochar [Sm].>(TEST)
  1. retochar
  2. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  3. retrochar eonaviego
    • Sm
Atar el carru utilizando la retocha [Tb]. 2. Allugar, a la pata d’una vaca a la que se cura, un aru fechu con una cuerda, aper- tando con un palu que se va retorciendo, pa inmovilizar [Sm]. Formación verbal dende ast. tochu (cfr.) con un prefixu inten- sivu (cfr. tochar).
  1. Atar el carru utilizando la retocha [Tb]. 2. Allugar, a la pata d’una vaca a la que se cura, un aru fechu con una cuerda, aper- tando con un palu que se va retorciendo, pa inmovilizar [Sm]. Formación verbal dende ast. tochu (cfr.) con un prefixu inten- sivu (cfr. tochar).
  2. Sm
retólica, la
📖: retólica
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Pallabrería [Pr], vuelta innecesaria [Ll]. //-<i class="della">as</i>(TEST)
  1. retólica
  2. ident class="della" level="1"></ident>Pallabrería
    • Pr], vuelta innecesaria [Ll
  3. -<i class="della">as</i eonaviego
‘sida, vueltes al esplicase’ [Vg].
  1. 1. ‘sida, vueltes al esplicase’ [Vg].
Del llat. rhētorica, -ae (em), con dellos continuadores romá- nicos (rew), per vía semiculta, con tracamundiu de líquides (pe2: 352).
retolicar
📖: retolicar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><retoldicar [y Sr].>(TEST)
  1. retolicar
  2. ident class="della" level="1"></ident><retoldicar
    • y Sr
Falar muncho ensin dicir nada concreto [Llg. Ll. Mi]. 2. Re- burdiar [Llg. Sr. Ay. Mi. Pr]: Anda tul día retolicando y yá-y dixi que nun me retolicara [Sr]. Falar pelo baxo cuando nun se ta a gustu [Ca]. Protestar una y otra vez más o menos ta- pecío [Ca]. 3. Reburdiar (cuando un superior manda daqué) [Pa]: Non mi retoliques tantu y h.azlo lluego [Pa]. Retrucar [Pr]. Responder ensin comedimientu [Ay].
  1. Falar muncho ensin dicir nada concreto [Llg. Ll. Mi]. 2. Re- burdiar [Llg. Sr. Ay. Mi. Pr]: Anda tul día retolicando y yá-y dixi que nun me retolicara [Sr]. Falar pelo baxo cuando nun se ta a gustu [Ca]. Protestar una y otra vez más o menos ta- pecío [Ca]. 3. Reburdiar (cuando un superior manda daqué) [Pa]: Non mi retoliques tantu y h.azlo lluego [Pa]. Retrucar [Pr]. Responder ensin comedimientu [Ay].
  2. Ay
Del llat. rhethoricāre, ensin dulda en rellación col llat. rhētor, -oris ‘orador’ (em), verbu que calistra per vía semiculta (ghla 258). Al so llau, retrucar [(cfr.), cola variante atrucar (cfr.)] verbu tamién del mesmu aniciu pero con una perda más fonda del vocalismu pretónicu como tamién alvertimos nel continuador de interrogare > ast. entrugar (cfr.) (pe2: 253). Semánticamente caltévose l’aceición peyorativa pa referise a quien fadia con pallabrería propia de predicadores y orado- res munches vegaes inintelixible. Nidiamente ye términu que guarda rellación col ast. retólica ‘pallabrería’, ‘vuelta innece- saria (al falar)’ y col correspondiente axetivu retolicón ‘que retolica’, ‘respondón’ (cfr.). Los exemplos asturianos debe- ríen axuntase a otros hispánicos averaos al cast. retórico y familia (dcech s.v. retórico). Una deformación de retolicar, a lo meyor col influxu de toldu, ye ast. retoldicar.
retolicón, ona
📖: retolicón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident>Que <i class="della">retolica</i>(TEST)
  1. retolicón
    • Sr
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident>Que <i class="della">retolica</i
a menudo [Sr. Ay]. Respondón [Os]. Cfr. retolicar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. a menudo [Sr. Ay]. Respondón [Os]. Cfr. <i class="della">retolicar</i>.
retollíu, ida, ío*
📖: retollíu
🔤: , ida, ío*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<ident class="della" level="1"></ident><retollío [Sb].>(TEST)
  1. retollíu
  2. ident class="della" level="1"></ident><retollío
    • Sb
Cast. baldío [Sb].
  1. 1. Cast. <i class="della">baldío</i> [Sb].
Cfr. toller.
retomáu, ada, ao
📖: retomáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. retomáu
    • Sb
Carrapelláu, cargáu de fruta (l’árbol) [Sb].
  1. 1. Carrapelláu, cargáu de fruta (l’árbol) [Sb].
Cfr. tomar.
retonda, la
📖: retonda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">rotonda</i>(TEST)
  1. retonda
    • Sr
    • Mi
  2. Cast
  3. <i class="della">rotonda</i
[Sr. Mi]. Cfr. redondu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Sr. Mi]. Cfr. <i class="della">redondu, a, o</i>.
retoñar 1
📖: retoñar 1
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. retoñar 1
Resonar, sonar l’ecu [R].
  1. 1. Resonar, sonar l’ecu [R].
Cfr. ton.
retoñar 2
📖: retoñar 2
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. retoñar 2
Cfr. retueyar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">retueyar</i>.
retoñu, el 1
📖: retoñu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Ecu [R]: <i class="della">El</i>(TEST)
  1. retoñu
  2. Ecu [R]: <i class="della">El</i
manantial descúbrese pel retoñu [R].
  1. 1. <i class="della">manantial</i> <i class="della">descúbrese</i> <i class="della">pel</i> <i class="della">retoñu</i> [R].
Cfr. ton.
retoñu, el 2
📖: retoñu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. retoñu
Cfr. retueyu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">retueyu</i>.
retoque, el
📖: retoque
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. retoque
    • Ay
Cast. retoque, última pasada {que se da a daqué} [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">retoque</i>, última pasada {que se da a daqué} [Ay].
Paez un castellanismu deriváu del deverbal de retocar (dcech s.v. tocar).
retorcedura, la
📖: retorcedura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición y efeutu de <i class="della">torcer</i>(TEST)
  1. retorcedura
    • Ay
  2. Aición y efeutu de <i class="della">torcer</i
[Ay].
  1. 1. [Ay].
2. Torcedura (del pie, de la mano) [Tb. Sm]. Cfr. restorcer.
retorcer
📖: retorcer
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. retorcer
Cfr. restorcer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">restorcer</i>.
retorciatu, el
📖: retorciatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. retorciatu
    • Pa
Aición y efeutu de retorcer o retorcese [Pa].
  1. 1. Aición y efeutu de retorcer o retorcese [Pa].
Cfr. restorcer.
retorcigañar
📖: retorcigañar
🏗️: NO
✍️: NO
<returcigañar [Ri].>(TEST)
  1. retorcigañar
    • Lln
    • Pa
    • Ay
    • Pr
    • Ll
    • Sb
  2. returcigañar
    • Ri
Retorcer [Lln. Pa. Cb (= torcigañar). Ac. Ay. Ri. Pr] un pie [Ay]. Dislocar [Ll. Pr]. Retorcer, dislocar [Sb]. Cfr. restorcer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Retorcer [Lln. Pa. Cb (= torcigañar). Ac. Ay. Ri. Pr] un pie [Ay]. Dislocar [Ll. Pr]. Retorcer, dislocar [Sb]. Cfr. <i class="della">restorcer</i>.
retorcigañón, el
📖: retorcigañón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Torcedura [Ac. Sb (= retorcigón)] d’un pie [Ca. Ay] 2. Cólicu, torzón de barriga [Ac]. //<i class="della">Partir a retorcigañón </i>‘partir daqué retorciéndolo’ [Lln]. En rellación col ast. <i class="della">retorcigañar</i>(TEST)
  1. retorcigañón
  2. Torcedura [Ac. Sb (= retorcigón)] d’un pie [Ca. Ay] 2
  3. Cólicu, torzón de barriga
    • Ac
  4. <i class="della">Partir a retorcigañón </i>‘partir daqué retorciéndolo’ eonaviego
    • Lln
  5. En rellación col ast
  6. <i class="della">retorcigañar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
retorcigañu, el*
📖: retorcigañu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+retorcigueñu [Ay].>(TEST)
  1. retorcigañu
  2. retorcigueñu metafonía
    • Ay
Aición y efeutu de retorcigañar [Ay].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">retorcigañar</i> [Ay].
Cfr. restorcer.
retorcigón, el
📖: retorcigón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. retorcigón
    • Sb
Torcedura [Sb].
  1. 1. Torcedura [Sb].
2. Retorcigañu d’estómagu [Sb]. Cfr. restorcer.
retorciñón, el
📖: retorciñón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<returciñón [Cl].>(TEST)
  1. retorciñón
    • Lln
    • Pa
    • Cp
    • Ay
    • Ll
  2. returciñón
    • Cl
Retorcigón [Lln. Pa]. Torcedura del pie [Cl. Cp. Ay]. Torce- dura violenta [Os. Cp]: Retorciñón de barriga [Cp]. Torce- dura, distensión de les partes blandes qu’arrodien un xuegu o articulación [Ll]. 2. Cólicu, torzón [Ay]. //(Facer una cosa) a retorciñón y al cistu ‘(facer daqué) mal y con priesa’ [Ll]. Cfr. restorcer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Retorcigón [Lln. Pa]. Torcedura del pie [Cl. Cp. Ay]. Torce- dura violenta [Os. Cp]: <i class="della">Retorciñón de barriga </i>[Cp]. Torce- dura, distensión de les partes blandes qu’arrodien un xuegu o articulación [Ll].
  3. 2. Cólicu, torzón [Ay]. //(Facer una cosa) <i class="della">a retorciñón y al cistu </i>‘(facer daqué) mal y con priesa’ [Ll]. Cfr. <i class="della">restorcer</i>.
retorciyar
📖: retorciyar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. retorciyar
Retorcer [JH].
  1. 1. </b>Retorcer [JH].
Cfr. restorcer.
retorciyón, el
📖: retorciyón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<retorción [Pa. Cb. Cg. Cñ. Cp. Llg. Cd. Pr. Tox]. returción [Cv]. returzón [Sm. Oc]. returcichón [Sm]. ///retorcixón [Lln].>(TEST)
  1. retorciyón
  2. retorción
    • Pa
    • Cb
    • Cg
    • Cp
    • Llg
    • Cd
    • Pr
    • Tox
  3. returción
    • Cv
  4. returzón
    • Sm
    • Oc
  5. returcichón
    • Sm
  6. retorcixón infl. cast.
    • Lln
Torcedura del pie [Cp]. Torcedura del todiyu [Llg].
  1. 1. Torcedura del pie [Cp]. Torcedura del todiyu [Llg].
Torcedu- ra, distensión de les partes blandes qu’arrodien los xuegos o articulaciones [Tb. Cv. Oc] de los güesos [Sm]. Torcedura violenta [Cb. Cp. Tb]. Retorzón [Tox]. Retorciyu [Lln. Pa. Cg. . Pr. JH], torcedura [Sm (= returzón = turzón)]. Retor- cimientu [. /Mánt/]. 2. Dolor agudu y pasaxeru del estantín [Tox]. Aum. de retorciyu.
retorciyu, el
📖: retorciyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Retorzón [JH]. Cfr. <i class="della">restorcer</i>(TEST)
  1. retorciyu
  2. Retorzón
    • JH
  3. Cfr
  4. <i class="della">restorcer</i
& torcer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">torcer</i>.
retoriar
📖: retoriar
🏗️: NO
✍️: NO
<retorear [Os].>(TEST)
  1. retoriar
  2. retorear
    • Os
Bramar un bue y ponese enfurecíu [Cb]. Bramar un bue cuan- do fai frente a otru baxando la cabeza y escarbando coles pa- tes [Os].
  1. 1. Bramar un bue y ponese enfurecíu [Cb]. Bramar un bue cuan- do fai frente a otru baxando la cabeza y escarbando coles pa- tes [Os].
2. Reburdiar [Lln]. 3. Gruñir [Villah]. Cfr. torar 1.
retornamientu, el*
📖: retornamientu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘vuelta d’un camín’, ‘regresu’: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">vortos tierras prados paxeres heras</i><i class="della">(TEST)
  1. retornamientu
  2. Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘vuelta d’un camín’, ‘regresu’: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">vortos tierras prados paxeres heras</i><i class="della"
aruores montes fon- tes diuisa exidos retornamjentos /ODueñas 1246 [STAAFF/140]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. aruores montes fon-</i><i class="della"> tes diuisa exidos </i><i class="della">retornamjentos</i> /ODueñas 1246 [STAAFF/140]
montes et ysidos et retornamientos 1247(or.) [MCar-I/264] montes et ysidos et retonamientos 1249(or.) [MCar-I/276] con exido he con retornamiento 1252(or.) [ACL/200] exemiento e retornamiento 1255(or.) [ACL/268] con eximiento he con retornamiento 1257(or.) [ACL/313] con exemiento con retornamiento 1259(or.) [MCar-I/366] parte en yglisia aguas estantes e correntias heximiento e re- tornaminento 1259(or.) [MCar-I/375] yesso e regriesso exemiento e retornamiento 1261(or.) [ACL/386] eras aguas exidas e entradas yesso e rregriesso exemiento e retornamiento 1262(or.) [ACL/392] linares prados aguas ... eras eximiento e rretornamento 1263(or.) [ACL/400] yesso e regriesso exemiento e retornamiento 1271(or.) [ACL-VIII/52] pascos montes fontes arbores con ffrucho eximiento e retor- namiento 1279(or.) [ACL-VIII/170] deuesas entradas et salidas ... entramiento exemiento et retornamiento vinas huertos praderas 1284(or.) [MCar- II/204]
  1. montes et ysidos et retornamientos 1247(or.) [MCar-I/264] montes et ysidos et retonamientos 1249(or.) [MCar-I/276] con exido he con retornamiento 1252(or.) [ACL/200] exemiento e retornamiento
  2. 1255(or.) ACL/268
  3. con eximiento he con retornamiento 1257(or.) [ACL/313] con exemiento con retornamiento 1259(or.) [MCar-I/366] parte en yglisia aguas estantes e correntias heximiento e re- tornaminento
  4. 1259(or.) MCar-I/375
  5. yesso e regriesso exemiento e retornamiento
  6. 1261(or.) ACL/386
  7. eras aguas exidas e entradas yesso e rregriesso exemiento e retornamiento
  8. 1262(or.) ACL/392
  9. linares prados aguas ... eras eximiento e rretornamento
  10. 1263(or.) ACL/400
  11. yesso e regriesso exemiento e retornamiento
  12. 1271(or.) ACL-VIII/52
  13. pascos montes fontes arbores con ffrucho eximiento e retor- namiento
  14. 1279(or.) ACL-VIII/170
  15. deuesas entradas et salidas ... entramiento exemiento et retornamiento vinas huertos praderas
  16. 1284(or.) MCar- II/204
Cfr. retornar.
retornar
📖: retornar
🏗️: NO
✍️: NO
<retorniar [Lln]. returniar [Cp. y Ac. Ay].>(TEST)
  1. retornar
  2. retorniar
    • Lln
  3. returniar
    • Cp
    • y Ac
    • Ay
Trabayar col tornu [Cb. Cp], pulir col tornu [Lln]. Retorcer [R]. 2. Volver [Ac]. 3. Poner difícil o fea una cosa [Ay]. Cfr. tornar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Trabayar col tornu [Cb. Cp], pulir col tornu [Lln]. Retorcer [R].
  3. 2. Volver [Ac].
  4. 3. Poner difícil o fea una cosa [Ay]. Cfr. <i class="della">tornar</i>.
Compuestu de tornar (cfr. tornu). Un deverbal del participiu fuerte ye ast. retornu (cfr.) d’u sigue retornamientu (cfr.). Se- mánticamente vese cómo de la idea primera de ‘trabayar col tornu’ o ‘dar vueltes el tornu’ siguen les aceiciones de ‘vol- ver’, ‘retornar’; de la mesma manera de ‘dar vueltes’ pudo xenerase la idea de ‘retorcer’ d’u sigue figuradamente la de ‘ponese difícil una cosa’.
retornáu, ada, ao
📖: retornáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<riturneáu [Oc].>(TEST)
  1. retornáu
  2. riturneáu
    • Oc
Perpulimentáu [Oc].
  1. 1. Perpulimentáu [Oc].
Pp. de retornar.
retornu, el
📖: retornu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Revuelta de los caminos [Vg]. Deverbal de <i class="della">retornar</i>(TEST)
  1. retornu
  2. Revuelta de los caminos
    • Vg
  3. Deverbal de <i class="della">retornar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
“retorquiñón”
📖: “retorquiñón”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu gracies a la documentación: <i class="della">(la</i>(TEST)
  1. “retorquiñón”
  2. Términu conocíu gracies a la documentación: <i class="della">(la</i
palanca)...y de un retorquiñón se la quitó 1675 [Sa- yambre/209-74]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">palanca)...y</i> <i class="della">de</i> <i class="della">un</i> <i class="della">retorquiñón</i> <i class="della">se</i> <i class="della">la</i> <i class="della">quitó</i> 1675 [Sa- yambre/209-74]
Quiciabes una variante de retorciyón (cfr.) anque con encruz ¿de quiñón (cfr.)?
  1. Quiciabes una variante de retorciyón (cfr.) anque con encruz
  2. ¿de quiñón (cfr.)?
retorta, la
📖: retorta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><{Ensin categorizar [Cp. Pr]}.>(TEST)
  1. retorta
  2. {Ensin categorizar [Cp. Pr]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><
Retorcedura, retorcimientu, lo que ta retorcío, actu de retorcer [JH]: Tien bona retorta [JH]. 2. Cinta de filo fuerte [Cp. Pr]. Cinta de galón [Lln]. //Pañu de retorta ‘pañuelu de filo retor- cío’ [JH]. //Cinta de retorta ‘cinta de filo fuerte’ [Cb]. ‘cinta fuerte pa facer colchones’ [Os]. //Cinta retorta ‘cinta ancha usada p’atar los colchones’ [Sr. Ar. Tb]. ‘cinta fuerte’ [Ac]. Del fr. retorte llegáu al cast. nel sieglu xviii (dcech s.v. tor- cer), a la escontra de los términos ast. derivaos direutos de tortus > ast. tuertu qu’ufren diptongu.
  1. Retorcedura, retorcimientu, lo que ta retorcío, actu de retorcer [JH]: Tien bona retorta [JH]. 2. Cinta de filo fuerte [Cp. Pr]. Cinta de galón [Lln]. //Pañu de retorta ‘pañuelu de filo retor- cío’ [JH]. //Cinta de retorta ‘cinta de filo fuerte’ [Cb]. ‘cinta fuerte pa facer colchones’ [Os]. //Cinta retorta ‘cinta ancha usada p’atar los colchones’ [Sr. Ar. Tb]. ‘cinta fuerte’ [Ac]. Del fr. retorte llegáu al cast. nel sieglu xviii (dcech s.v. tor- cer), a la escontra de los términos ast. derivaos direutos de tortus > ast. tuertu qu’ufren diptongu.
  2. Ac
retorteru, el
📖: retorteru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<retorteiru [Tor]. retortéu [Cv]. retroteo [Sr].///<ident class="della" level="1"></ident>//retortel [Tor]. returtel [sm]. retultel [PSil].>(TEST)
  1. retorteru
    • Pa
  2. retorteiru
    • Tor
  3. retortéu
    • Cv
  4. retroteo
    • Sr
  5. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  6. retortel eonaviego
    • Tor
  7. returtel
    • sm
  8. retultel
    • PSil
Cast. retortero [Pa. /Eo/], desconciertu, baturiciu [Tor]: Anda todo al retortel [Tor]. //Al retorteru ‘alredor de’ [Pa]: (Andan tul día) {a}l retorteru ‘alredor d’un asuntu qu’interesa’ [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">retortero</i> [Pa. /Eo/], desconciertu, baturiciu [Tor]: <i class="della">Anda todo</i> <i class="della">al</i> <i class="della">retortel</i> [Tor]. //<i class="della">Al</i> <i class="della">retorteru</i> ‘alredor de’ [Pa]: <i class="della">(Andan tul</i> <i class="della">día)</i> <i class="della">{a}l</i> <i class="della">retorteru</i> ‘alredor d’un asuntu qu’interesa’ [Pa].
//Al returtel ‘alredor de’ [Sm]. //Al retultel ‘en movimientu y con baturiciu’ [PSil]. //Al retortéu ‘alredor de’ [Cv]. Traer al retroteo ‘poner dalguna cosa (especialmente prenda de vistir) ensin orden nin conciertu, ensin procuru’ [Sr]. - anda el mundu al retorteru,/con tributos escusanos/y otres coses que ñon cuentu,/que so mercé bien lles sabe,/yo llo pago, yo llo sientu [ABalvidares, Canción (Poesíes 68-72)] Cfr. tortoriu.
  1. //Al returtel ‘alredor de’ [Sm]. //Al retultel ‘en movimientu y con baturiciu’ [PSil]. //Al retortéu ‘alredor de’ [Cv]. Traer al retroteo ‘poner dalguna cosa (especialmente prenda de vistir) ensin orden nin conciertu, ensin procuru’ [Sr]. - anda el mundu al retorteru,/con tributos escusanos/y otres coses que ñon cuentu,/que so mercé bien lles sabe,/yo llo pago, yo llo sientu
  2. ABalvidares, Canción (Poesíes 68-72)
  3. Cfr. tortoriu.
retortexu, el
📖: retortexu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Al</i>(TEST)
  1. retortexu
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Al</i eonaviego
retortexu ‘ensin dixebrase’ [Ac]: Ánden-y tolos mozos al retortexu [Ac].
  1. 1. <i class="della">retortexu</i> ‘ensin dixebrase’ [Ac]: <i class="della">Ánden-y</i> <i class="della">tolos</i> <i class="della">mozos</i> <i class="della">al </i><i class="della">retortexu</i> [Ac].
Posible variante de retorteru (cfr.).
  1. Posible variante de retorteru (cfr.).
retortiyón, el
📖: retortiyón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<returtichón [Sm. Bab].///<ident class="della" level="1"></ident>retortixón [Eo]. ///retortijón [Tb].>(TEST)
  1. retortiyón
  2. returtichón
    • Sm
    • Bab
  3. <ident class="della" level="1"></ident>retortixón infl. cast.
    • Eo
  4. retortijón infl. cast.
    • Tb
Cast. retortijón [Cl. Bab. /Eo/], torcedura [Sm (= returci- chón)]. 2. Dolor de vientre pergrande [Cl. Tb]: Ési des qui paez retortiyones ñun golvió trabayar [Cl].
  1. 1. Cast. <i class="della">retortijón</i> [Cl. Bab. /Eo/], torcedura [Sm (= returci- chón)].
  2. 2. Dolor de vientre pergrande [Cl. Tb]: <i class="della">Ési</i> <i class="della">des</i> <i class="della">qui paez</i> <i class="della">retortiyones</i> <i class="della">ñun</i> <i class="della">golvió</i> <i class="della">trabayar</i> [Cl].
Cfr. torcer. El castellanismu alviértese nel ast. retortijón; ta- mién nel retortixón eonaviegu por cuenta’l tratamientu del continuador del llat. -īculus.
  1. Cfr. torcer. El castellanismu alviértese nel ast. retortijón; ta- mién nel retortixón eonaviegu por cuenta’l tratamientu del continuador del llat. -īculus.
retortorín, el
📖: retortorín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><returtulín [Cv].>(TEST)
  1. retortorín
  2. ident class="della" level="1"></ident><returtulín
    • Cv
//Al returtulín ‘al retorteru’ [Cv]. Dim. de retortoriu (cfr.).
  1. //Al returtulín ‘al retorteru’ [Cv]. Dim. de retortoriu (cfr.).
  2. Cv
retortoriu, el
📖: retortoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<//retortoiro [Eo].>(TEST)
  1. retortoriu
    • Cg
  2. retortoiro eonaviego
    • Eo
Retorteru [/Eo/]. //Al retortoriu ‘al retorteru’ [Cg].
  1. 1. Retorteru [/Eo/]. //<i class="della">Al</i> <i class="della">retortoriu</i> ‘al retorteru’ [Cg].
Cfr. tortoriu.
retortoyu, el*
📖: retortoyu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///retortoju [Cl (VB)].>(TEST)
  1. retortoyu
  2. retortoju infl. cast.
    • Cl (VB)
Remolín d’aire [Cl (VB)].
  1. 1. Remolín d’aire [Cl (VB)].
L’ast. “retortoju” paez una castellanización del ast. *re- tortoyu, términu compuestu de re- col continuador del llat. *tŏrtōrium, pallabra esta que tien siguidor nel ast. tortoriu (cfr.). Pero pudo dase’l camudamientu de líquides *tŏrtōrium → *tortōlium > *tortoyu como dacuando s’alvierte nesti su- fixu (ghla § 3.1.3.3; §4.6.1.3).
retorzón, el
📖: retorzón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<returzón [Sm. Oc].>(TEST)
  1. retorzón
    • Cd
  2. returzón
    • Sm
    • Oc
Torcedura [Cd], retortiyón [Sm (= turzón)].
  1. 1. Torcedura [Cd], retortiyón [Sm (= turzón)].
Torcedura del pie [PSil. Oc]. Distensión de les partes blandes qu’arrodien los xuegos de los güesos [Sm]. Torcedura, esviación d’un miem- bru de la so direición natural [Ri. Tb]: Díu un bon retorzón colas madreñas [Tb]. 2. Dolor fuerte y curtiu de la barriga [Ay. Tb]. Cfr. torzón.
retotanudu, a, o*
📖: retotanudu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<retoutanudu [Cv].>(TEST)
  1. retotanudu
  2. retoutanudu
    • Cv
Rellenu, rechonchu, rebolludu [Cv].
  1. 1. Rellenu, rechonchu, rebolludu [Cv].
En rellación etimolóxica con atotar (cfr.) verbu que pudo al- mitir un compuestu *retoutonar.
retozar
📖: retozar
🏗️: NO
✍️: NO
<retouzar [Md. Bab. PSil].>(TEST)
  1. retozar
  2. retouzar
    • Md
    • Bab
    • PSil
Retueyar, echar guíes, retueyos o retouzos les plantes, los ár- boles [Md].
  1. 1. Retueyar, echar guíes, retueyos o <i class="della">retouzos</i> les plantes, los ár- boles [Md].
2. Cast. retozar [Bab]. Saltar (persones, animales) al tar percontentu [Ay. PSil]. Cfr. tozu. Del participiu fuerte *retozu, a, o [nominalizáu re- tozu (cfr.)] siguió l’aum. retozón, ona (cfr.).
retozón, ona
📖: retozón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<b class="della">retozón,</b>(TEST)
  1. retozón
    • Ay
  2. b class="della">retozón,</b
ona Que retoza [Ay].
  1. 1. <b class="della">ona </b>Que <i class="della">retoza</i> [Ay].
Cfr. retozar.
retozu, el
📖: retozu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<retouzu [Md. Bab. PSil. An. Cv. Vg].>(TEST)
  1. retozu
  2. retouzu
    • Md
    • Bab
    • PSil
    • An
    • Cv
    • Vg
Retueyu [Md].
  1. 1. Retueyu [Md].
2. Brote de la yerba llueu de segao [Vg]. Se- gunda pación nos praos [Vg]. Segunda pacedura de la seron- da nos praos [Bab]. 3. Planta de la yerba que queda en prau, unida a la raíz, cuando al segar lleven el gadañu peraltu [Cv]. 4. Residuu, especialmente porción de yerba que dexen los se- Deverbal fuerte de retozar (cfr.).
  1. gadores ensin cortar [An]: Dexóu’l prau chenu de retouzos [An]. Porción de pastu que queda llueu que les vaques comie- ron la punta de les yerbes (camienten que ye lo meyor) [Cp. PSil. Oc]. ///Dixo abril: el retozu ye pa min [Canella].
  2. Canella
retraer
📖: retraer
🏗️: NO
✍️: NO
Contradicir, contestar, corrixir les pallabres [Lln]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
  1. retraer
  2. Contradicir, contestar, corrixir les pallabres
    • Lln
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i
si alguo de yllos rretraersse quisiere del judiçio 1145 (1295) [FU/27]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">si</i> <i class="della">algu<n>o</i> <i class="della">de</i> <i class="della">yllos</i> <i class="della">rretraersse</i> <i class="della">quisiere</i> <i class="della">del</i> <i class="della">judiçio</i> 1145 (1295) [FU/27]
si alguno d’ elos retraersi quesir del iuditio pectet V solidos s. xii [FA/119] retraer de non dar al duenno dela frucha aquello que llj co- nujeno 1274 [Ordenances/45] nengun non li lo deve retraer s. xiii(or.) [FX/128] doncas segondo esta lee podemos nos retraer a Dios s. xiii(or.) [FX/149] non deven perder la heredat nen llos deven retraer los azotes s. xiii(or.) [FX/163] se retrayeran de dar las dichas amasadizes la dicha abbade- sa e priora 1421 (t. 1507) [SP-III/232] De l’amestanza del continuador del prefixu intensivu re- col verbu llat. trahere ‘retroceder’, ‘volver a una posición pre- via’, ‘recuperar’ (old), con continuadores románicos (rew) ya panhispánicos (deeh s.v. retrahĕre).
  1. si alguno d’ elos retraersi quesir del iuditio pectet V solidos s. xii
  2. FA/119
  3. retraer de non dar al duenno dela frucha aquello que llj co- nujeno
  4. 1274 Ordenances/45
  5. nengun non li lo deve retraer s. xiii(or.)
  6. FX/128
  7. doncas segondo esta lee podemos nos retraer a Dios s. xiii(or.)
  8. FX/149
  9. non deven perder la heredat nen llos deven retraer los azotes s. xiii(or.)
  10. FX/163
  11. se retrayeran de dar las dichas amasadizes la dicha abbade- sa e priora
  12. 1421 (t. 1507) SP-III/232
  13. De l’amestanza del continuador del prefixu intensivu re- col verbu llat. trahere ‘retroceder’, ‘volver a una posición pre- via’, ‘recuperar’ (old), con continuadores románicos (rew) ya panhispánicos (deeh s.v. retrahĕre).
retrái, el
📖: retrái
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Resaca (de la mar) [Cñ. Llu]. Quiciabes se trate d’un vieyu galicismu, pue qu’un participiu nominalizáu del oc. o fr. <i class="della">retraire </i>‘retraer’ (rew) con un calte- nimientu del diptongu medieval retrait<i class="della">.</i>(TEST)
  1. retrái
  2. Resaca (de la mar)
    • Llu
  3. Quiciabes se trate d’un vieyu galicismu, pue qu’un participiu nominalizáu del oc
  4. o fr
  5. <i class="della">retraire </i>‘retraer’ (rew) con un calte- nimientu del diptongu medieval retrait<i class="della">.</i
Entá güei se diz en fr. le retrait de la mer ‘la retirada de la mar’ qu’ha ser, de xuru, un niciu del vieyu usu ultrapirenaicu (pe3: 130).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Entá güei se diz en fr. <i class="della">le </i><i class="della">retrait</i><i class="della"> de la mer </i>‘la retirada de la mar’ qu’ha ser, de xuru, un niciu del vieyu usu ultrapirenaicu (pe3: 130).
retraíu, ida, ío
📖: retraíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
Acobardáu [Ay]. ///<i class="della">No</i>(TEST)
  1. retraíu
    • Lln
  2. Acobardáu
    • Ay
  3. <i class="della">No</i infl. cast.
hay palabra mal dicha si no fuera re- traída dizse cuando se corrixe daqué mal dicho [Lln].
  1. 1. <i class="della">hay</i> <i class="della">palabra</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">dicha</i> <i class="della">si</i> <i class="della">no</i> <i class="della">fuera</i> <i class="della">re- </i><i class="della">traída</i> dizse cuando se corrixe daqué mal dicho [Lln].
qualquier que se retreguyer (sic) peche a los otros C mo- rauedis 1260(or.) [MCar-I/378] sealli retraudo por siempre ¬ non poda ia mas seer teste- munna s. xiii(or.) [FX/202] Pp. de retraer.
  1. qualquier que se retreguyer (sic) peche a los otros C mo- rauedis
  2. 1260(or.) MCar-I/378
  3. sealli retraudo por siempre ¬ non poda ia mas seer teste- munna s. xiii(or.)
  4. FX/202
  5. Pp. de retraer.
retranca, la
📖: retranca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. retranca
    • Ay
Garrote [Ay]. Palu llargu y gordu pa zarrar puertes y venta- nes, pa frenar un carru [Ay].
  1. 1. Garrote [Ay]. Palu llargu y gordu pa zarrar puertes y venta- nes, pa frenar un carru [Ay].
2. Especie de frenu del carru del país pa que nun cuerra muncho nes cuestes (ye un palu atáu a los piértigos que van enriba del exe del carru) [Ac]. Frenu del carru [Pr. Cv]. 3. Pareya xunida que va a la parte trasera del carru p’acuartiar nes cuestes [Ac]. 4. Suplementu de madera que lleven los ramos o carros pa carretar más carga [Tb]. 5. Elementu que se pon a les caballeríes p’aguantar el tiru del carru [Qu]. Especie d’altafarra sol llombu de les ca- balleríes p’aguantar meyor el carru [Tb]. Apareyu asemeyáu a l’altafarra de los caballos de carru [Tox]. Correes que ciñen la parte trasera del pollín [Cp]. Correa de la parte trasera del apareyu de les caballeríes [Pr]. Correa cola que s’axusten los apareyos del caballu o pollín al carru [Lln]. 6. Tabla ancha onde pon la culera’l texedor [JH]. 7. Cast. retranca, picardía, segunda intención [Pa]. 8. Retrasu [Cñ]. //Andar a retranca ‘dir contra corriente, nel sen contrariu al normal’ [Cp]. Cfr. trabe.
retrancar
📖: retrancar
🏗️: NO
✍️: NO
<retranquiar [Cb. y Ay].>(TEST)
  1. retrancar
    • Pa
  2. retranquiar
    • Cb
    • y Ay
Frenar una caballería colos apareyos del carru que lleva [Pa].
  1. 1. Frenar una caballería colos apareyos del carru que lleva [Pa].
2. Asitiar daqué nel sen que nun ye’l so [Cb]. 3. Atar con una cuerda los cuatro poínos (sic) del carru, faciendo un ñudu nel últimu pa tensala con oxetu de poder cargar más [Sb]. 4. Nun poder movese lo que queda aprisionao [Ay]. 5. Retorcer [Cb. Ay]. //-se ‘atasca(se) el carru)’ [Pa]. //-se ‘plantase delantre d’otru en señal de desafíu’ [Ay]. ‘negase a daqué’ [Ay]. Cfr. trabe.
retrancu, el*
📖: retrancu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+retrencu [Ay. Ll].>(TEST)
  1. retrancu
  2. retrencu metafonía
    • Ay
    • Ll
Palu gordu y curtiu [Ay. Ll]. Cfr. trabe.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Palu gordu y curtiu [Ay. Ll]. Cfr. <i class="della">trabe</i>.
retranquilleru, a, o*
📖: retranquilleru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<retranquilleiru/a [Vg].>(TEST)
  1. retranquilleru
  2. retranquilleiru/a
    • Vg
Que regatia muncho (una persona) [Vg].
  1. 1. Que regatia muncho (una persona) [Vg].
Ax. en rellación con retranca (cfr.) quiciabes con una amesta- dura o influxu de quincalleru (cfr.).
retrañir
📖: retrañir
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. retrañir
Cfr. retiñir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">retiñir</i>.
retrañíu, el
📖: retrañíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<retañíu [y Tb. Md]. retiñíu [Cb. Mont].>(TEST)
  1. retrañíu
    • Tb
  2. retañíu
    • y Tb
    • Md
  3. retiñíu
    • Cb
    • Mont
Ecu [Tb], soníu [Mont]. Soníu, tañíu [Md]. Ruíu metálicu cuando se golpea [Cb]. Ruíu fuerte como d’ecu [Tb].
  1. 1. Ecu [Tb], soníu [Mont]. Soníu, tañíu [Md]. Ruíu metálicu cuando se golpea [Cb]. Ruíu fuerte como d’ecu [Tb].
Cfr. retrañir.
retratar
📖: retratar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">retratar</i>(TEST)
  1. retratar
    • Pa
  2. Cast
  3. <i class="della">retratar</i
[Pa].
  1. 1. [Pa].
2. Amosar les partes pudendes (la muyer) al sentase [Tb]: Retratóulos [Tb]. //-se ‘fotografiase’ [Pa. Cd]. ‘amosase como se ye ensin naguar por ello’ [Tb]: Retratóuse bien retratáu [Tb]. Posible verbu con aniciu nel it. ritrattare (dcech s.v. traer).
retrateru, el
📖: retrateru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">fotógrafo</i>(TEST)
  1. retrateru
    • Lln
  2. Cast
  3. <i class="della">fotógrafo</i
[Lln].
  1. 1. [Lln].
Cfr. retratu.
retratu, el
📖: retratu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+retrotu [y Sb]. +retretu [Ay].>(TEST)
  1. retratu
    • Pa
    • Sb
  2. ident class="della" level="1"></ident><+retrotu
    • y Sb
  3. retretu metafonía
    • Ay
Cast. retrato, semeya [Cl. Pa. Ac. Sb]. Cast. fotografía [Pa. Ac. Sb. Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">retrato, </i>semeya [Cl. Pa. Ac. Sb]. Cast. <i class="della">fotografía </i>[Pa. Ac. Sb. Ay].
Del it. ritratto (dcech s.v. traer). Dende equí féxose’l nome d’oficiu retrateru (cfr.).
  1. Del it. ritratto (dcech s.v. traer). Dende equí féxose’l nome
  2. d’oficiu retrateru (cfr.).
retreite*
📖: retreite*
🏗️: SI
✍️: NO
<///<ident class="della" level="1"></ident>/retreites [Or (S)].>(TEST)
  1. retreite*
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/retreites infl. cast.
    • Or (S)
Curves [Or (S)].
  1. 1. Curves [Or (S)].
Quiciabes d’un arcaísmu participial retractus, -a, -um ‘re- traíu’, ‘alloñáu del camín’ (abf) tamién con afitamientu na toponimia de Cantabria (dtc 93).
  1. Quiciabes d’un arcaísmu participial retractus, -a, -um ‘re- traíu’, ‘alloñáu del camín’ (abf) tamién con afitamientu na toponimia de Cantabria (dtc 93).
retrenta
📖: retrenta
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">A</i>(TEST)
  1. retrenta
    • Ll
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">A</i eonaviego
los sesenta retrenta ‘a los sesenta años les persones remo- ciquen’ [Ll].
  1. 1. <i class="della">los</i> <i class="della">sesenta</i> <i class="della">retrenta</i> ‘a los sesenta años les persones remo- ciquen’ [Ll].
Intensivu fechu sobro trenta (cfr.).
  1. Intensivu fechu sobro trenta (cfr.).
retrepar
📖: retrepar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Encoyese y dar p’atrás (un un animal xuncíu, un tractor) [Cñ (ASevilla)]: <i class="della">Xuncieron</i>(TEST)
  1. retrepar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Encoyese y dar p’atrás (un un animal xuncíu, un tractor) [Cñ (ASevilla)]: <i class="della">Xuncieron</i
los gües y el de la derecha retrepó [Cñ].
  1. 1. <i class="della">los</i> <i class="della">gües</i> <i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">derecha</i> <i class="della">retrepó </i>[Cñ].
Cfr. trepar.
  1. Cfr. trepar.
retrepu, el
📖: retrepu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><//retrepo [Eo].>(TEST)
  1. retrepu
  2. ident class="della" level="1"></ident><
  3. retrepo eonaviego
    • Eo
Pequeña y rechoncha (una persona) [Tox. /Eo/]. Ye posible que dende trepar (cfr.) se fexere un intensivu re- trepar (cfr.), curtiamente asitiáu n’ast., pero con un deverbal retrepu. Cfr. trepar.
  1. Pequeña y rechoncha (una persona) [Tox. /Eo/].
  2. Tox. /Eo/
  3. Ye posible que dende trepar (cfr.) se fexere un intensivu re- trepar (cfr.), curtiamente asitiáu n’ast., pero con un deverbal retrepu.
  4. Cfr. trepar.
retrete, el
📖: retrete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">retrete</i>(TEST)
  1. retrete
  2. Cast
  3. <i class="della">retrete</i
[Xral]. 2. {(Doc.). Aposentu retiráu, sitiu de des- cansu}.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Xral].
  3. 2. {(Doc.). Aposentu retiráu, sitiu de des- cansu}.
- Miós dames allá estan en mió retrete [HyL 31]. Corominas-Pascual consideren que ye términu con aniciu nel cat. retret na so aceición de ‘cuartu íntimu y pequeñu’ (dcech s.v. traer) o d’aniciu ultrapirenaicu.
  1. - Miós dames allá estan en mió retrete [HyL 31].
  2. HyL 31
  3. Corominas-Pascual consideren que ye términu con aniciu nel cat. retret na so aceición de ‘cuartu íntimu y pequeñu’ (dcech s.v. traer) o d’aniciu ultrapirenaicu.
retriga, la
📖: retriga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Palu, varal que va del peselbe al treme del payar y al que s’aten les vaques [Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Gr (Alarcos 1980: 158)]: <i class="della">Una</i>(TEST)
  1. retriga
    • Ca
  2. ident class="della" level="1"></ident>Palu, varal que va del peselbe al treme del payar y al que s’aten les vaques [Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Gr (Alarcos 1980: 158)]: <i class="della">Una</i
de les retrigues del corral non está segura [Ca].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">les</i> <i class="della">retrigues</i> <i class="della">del</i> <i class="della">corral</i> <i class="della">non</i> <i class="della">está</i> <i class="della">segura</i> [Ca].
Sitiu onde s’aten les vaques [Qu]. 2. Espaciu ente dos varales onde s’alluga una vaca nel peselbe de la corte [Qu (i)]. Del llat. ridicula, -ae ‘sofitu, encontu d’una viña’ (old), dimi- nutivu de ridica [nes gloses retica o redica, ‘estaca’, ‘encontu d’una viña’ con continuador rumán (em) anque Meyer-Lübke propón una escansión (rew s.v. ridĭca) que, de fechu, nun enca- xa pa xustificar l’ast. retriga]. Al nuesu pescanciar l’ast. esixe partir de ridīcula, d’u siguió per vía semiculta *redígala *redígara →*redigra *redriga,acordies coles nueses pro- puestes pal suf. átonu -ŭlus (llaa 103). Dende *redriga pue xustificase cast. rodrigón gracies al camudamientu de la deu- terotónica y a la xeneralización d’un masculín analóxicu au- mentativu y, duldosamente, el topónimu fem. ast. La Rodriga (Salas) pues tamién podría entendese como ‘la posesión de Ro- drigo’ o ‘la encarnada’ si provién de rubrīcam (ta 282). Pero dende *redriga nun se xustifica ast. retriga, y nun paez afaya- dizo nin almitir un encruz con rudicula (Alarcos 1980: 157) nin un influxu de los términos portadores del llat. retro- pues éstos ufriríen una sonorización de la t. Al nuesu pescanciar, l’influxu qu’acueye *redriga pa xeneralizar retriga (→ retrigar y variantes) ye’l que-y apruz dende la familia de compuestos de atar (cfr.), esto ye, arratigar (cfr.), retigar (cfr.). Dende retriga foi posible facer el verbu retrigar (cfr.) qu’almite documental- mente la variante retregar retergar, darréu de la inseguranza del vocalismu átonu (cghla 221). De toes maneres, dende la variante conseñada nes gloses y citada enriba retica [Xo (Eti- mologías 322)], debiere partise pa poder xustificar l’ast. reti- ga (cfr.) d’u se fexo’l verbu retigar (cfr.), namái conseñao por Junquera Huergo, que tamién almitiríen l’influxu fónicu de la mesma familia de compuestos de atar (pe5).
retrigar
📖: retrigar
🏗️: NO
✍️: NO
Poner una retriga [Tb]. //-<i class="della">se </i>‘enderechase’ [Cb. Sb]. ‘ponese tiesu’ [Cb. Sb]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">retergarlos</i>(TEST)
  1. retrigar
  2. Poner una retriga
    • Tb
  3. -<i class="della">se </i>‘enderechase’ eonaviego
    • Cb
    • Sb
  4. ‘ponese tiesu’
    • Cb
    • Sb
  5. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">retergarlos</i
e enserarlos e se algun aruole secar antes que sea preso 1319(or.) [MSMV/113]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">e</i> <i class="della">enserarlos</i> <i class="della">e</i> <i class="della">se</i> <i class="della">algun</i> <i class="della">aruole</i> <i class="della">secar</i> <i class="della">antes</i> <i class="della">que</i><i class="della"> sea</i> <i class="della">preso</i> 1319(or.) [MSMV/113]
los aruoles frucheros que y lantedes que les ensertedes e ri- troguedes 1322 (t. 1326) [MSMV/119] retergar e ensertar e guardar e sacodir e apannar 1324(aprox.)(or.) [SP-I/437] los arboles ... devedeslos criar e ensertar e podar e retregar 1339(or.) [SP-II/172] estos arvoles ... devedeslos ensertar e retrigar e aberbechar e gardar 1351(or.) [SP-II/292] los arvoles que y lantardes devedeslo criar e ensertar e re- tregar 1358(or.) [SP-II/335] Y este carcabón retrigado hacia dentro un poquito [Gran- gerías xviii:728] ponerlos {los pontones} bien fondos y bien retrigados los de la parte de abaxo [Grangerías xviii: 738]
  1. los aruoles frucheros que y lantedes que les ensertedes e ri- troguedes
  2. 1322 (t. 1326) MSMV/119
  3. retergar e ensertar e guardar e sacodir e apannar 1324(aprox.)(or.)
  4. SP-I/437
  5. los arboles ... devedeslos criar e ensertar e podar e retregar
  6. 1339(or.) SP-II/172
  7. estos arvoles ... devedeslos ensertar e retrigar e aberbechar e gardar
  8. 1351(or.) SP-II/292
  9. los arvoles que y lantardes devedeslo criar e ensertar e re- tregar
  10. 1358(or.) SP-II/335
  11. Y este carcabón retrigado hacia dentro un poquito
  12. Gran- gerías xviii:728
  13. ponerlos {los pontones} bien fondos y bien retrigados los de la parte de abaxo
  14. Grangerías xviii: 738
Cfr. retriga.
retromar
📖: retromar
🏗️: NO
✍️: NO
Dar los arizos de les castañes la vuelta (por cuenta’l pesu, dao que les fueyes, al doblar les cañes, queden hacia arriba) [Sb]: <i class="della">Paa</i>(TEST)
  1. retromar
    • Sb
  2. Dar los arizos de les castañes la vuelta (por cuenta’l pesu, dao que les fueyes, al doblar les cañes, queden hacia arriba) [Sb]: <i class="della">Paa</i
ser añu e castañes tien que retromar [Sb].
  1. 1. <i class="della">ser</i> <i class="della">añu</i> <i class="della">e</i> <i class="della">castañes</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">que</i> <i class="della">retromar</i> [Sb].
¿Podría tratase d’un tracamundiu gráficu por retronar (cfr.) a xulgar pel averamientu de la espresión y pel conteníu? ¿O meyor de retornar ‘dar la vuelta’?
retronar
📖: retronar
🏗️: NO
✍️: NO
Repetir la truena*. ///<i class="della">Si en noviembre retronara buen añu se </i><i class="della">prepara</i>(TEST)
  1. retronar
  2. Repetir la truena*
  3. <i class="della">Si en noviembre retronara buen añu se </i><i class="della">prepara</i infl. cast.
[LC].
  1. 1. [LC].
Cfr. tronar.
retrotrayedura, la
📖: retrotrayedura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición de <i class="della">retrotrayer</i>(TEST)
  1. retrotrayedura
  2. Aición de <i class="della">retrotrayer</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. traer.
retrotrayer
📖: retrotrayer
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">retrotraer</i>(TEST)
  1. retrotrayer
  2. Cast
  3. <i class="della">retrotraer</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. traer.
retrucar
📖: retrucar
🏗️: NO
✍️: NO
<retucar [Lln. Pa]. arretrucar [y Lln].>(TEST)
  1. retrucar
    • Ll
    • Tb
    • Pr
    • Cg
    • Ri
    • Qu
    • Cd
    • Sb
    • Ay
  2. retucar
    • Lln
    • Pa
  3. arretrucar
    • y Lln
Replicar [Lln. Cb. Ll. Tb. Pr. /Eo/]. Replicar con puxu [Pa]. Contradicir [Lln]. Responder contradiciendo lo que se diz o manda [Cg]. Responder cuando se manda o se riñe [Ar]. Rebelase contra una orden [Lln]. 2. Contestar mal [Ri] fal- tando al respetu [Qu]. 3. Protestar [Cd. Pr. /Mánt/]. Replicar, reburdiar [Os. Ac (= remuñar). Sb. Ay. VCid]. Reburdiar [Cb]. Falar ente dientes [Sb]. Repuchar, respingar [Tox].
  1. 1. Replicar [Lln. Cb. Ll. Tb. Pr. /Eo/]. Replicar con puxu [Pa]. Contradicir [Lln]. Responder contradiciendo lo que se diz o manda [Cg]. Responder cuando se manda o se riñe [Ar]. Rebelase contra una orden [Lln].
  2. 2. Contestar mal [Ri] fal- tando al respetu [Qu].
  3. 3. Protestar [Cd. Pr. /Mánt/]. Replicar, reburdiar [Os. Ac (= remuñar). Sb. Ay. VCid]. Reburdiar [Cb]. Falar ente dientes [Sb]. Repuchar, respingar [Tox].
- Retrucar, replicar [GP a. 1788]
  1. - Retrucar, replicar
  2. GP a. 1788
Cfr. retolicar.
retruciar
📖: retruciar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. retruciar
    • Cp
Reburdiar, retrucar [Cp].
  1. 1. Reburdiar, retrucar [Cp].
**
retrucu
📖: retrucu
🏗️: NO
✍️: NO
Espresión del xuegu del <i class="della">trucu</i>(TEST)
  1. retrucu
  2. Espresión del xuegu del <i class="della">trucu</i
[PSil].
  1. 1. [PSil].
De la primera persona del presente d’ind. del verbu retrucar (cfr.) anque podría rellacionase tamién con trucu (cfr.).
retruñar
📖: retruñar
🏗️: NO
✍️: NO
Facer ruíu [Qu]: <i class="della">Retruñaban</i>(TEST)
  1. retruñar
    • Qu
  2. Facer ruíu [Qu]: <i class="della">Retruñaban</i
las madreñas [Qu].
  1. 1. <i class="della">las</i> <i class="della">madreñas</i> [Qu].
Pescanciamos que variante de retrañir (cfr.).
retu, el
📖: retu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">reto</i>, provocación [Ri]. Documéntase nos fueros del sur del Cordal: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">responda</i>(TEST)
  1. retu
  2. Cast
  3. <i class="della">reto</i>, provocación
    • Ri
  4. Documéntase nos fueros del sur del Cordal: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">responda</i
a repto [FS (FFLL)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a</i> <i class="della">repto</i> [FS (FFLL)]
e responda a reptro [FS (FFLL)] e responda a riepto [FL (FFLL)] La espresión conseñada en Riosa (retu) llevónos a entendela como metafonética de ratu (pe2 s.v. ratu) cosa que nun con- casa cola definición conseñada. Poro, pescanciamos qu’ast. retu ha estudiase en rellación col verbu retar (
  1. e responda a reptro
  2. FS (FFLL)
  3. e responda a riepto
  4. FL (FFLL)
  5. La espresión conseñada en Riosa (retu) llevónos a entendela como metafonética de ratu (pe2 s.v. ratu) cosa que nun con- casa cola definición conseñada. Poro, pescanciamos qu’ast. retu ha estudiase en rellación col verbu retar (
cfr.), quiciabes un deverbal del participiu fuerte, pero alvirtiendo que la es- presión riosana retu, de ser tradicional, habría inflexonar en *ritu, cosa que nun conocemos (pe3: 129). La documentación ufre un exemplu de diptongación antietimolóxica como se pervé n’otros verbos onde funciona la fuerza analóxica igua- latoria con verbos diptongantes. Tamién s’alvierte l’ausencia de velarización del etimolóxicu grupu -p’t- polo qu’acoyemos la idea de que tanto retu como’l verbu retar (cfr.) son semicul- tismos si bien nesti verbu vense nicios del so resultáu popular (pe3: 131), a la escontra de retu, con metafonía, qu’alvertimos s.v. ratu 1 & 2 (cfr.). La escritura “reptro”podría tar faciendo ver l’influxu de la partícula llatina retro- d’usu na termino- loxía bíblica en frases como la evanxélica uade retro, Satana.
retuertu, a, o*
📖: retuertu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<retuertu [Cv]. retuortu [Tox]. //retorto [Eo].>(TEST)
  1. retuertu
  2. retuertu
    • Cv
  3. retuortu
    • Tox
  4. retorto eonaviego
    • Eo
Torcíu [Tox]. Cast. retuerto [/Eo/]. 2. Testón (un individuu) [Tox]. //Vaqueiro, rel.lulano, ¿qué cumiste este brano? Una berza de mieu güerto ya un cagayón retuerto dizse pa insultar a los vaqueiros [Cv].
  1. 1. Torcíu [Tox]. Cast. <i class="della">retuerto </i>[/Eo/].
  2. 2. Testón (un individuu) [Tox]. //<i class="della">Vaqueiro, rel.lulano, ¿qué cumiste este brano? Una berza</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mieu</i> <i class="della">güerto</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">un</i> <i class="della">cagayón</i> <i class="della">retuerto</i> dizse pa insultar a los vaqueiros [Cv].
in loco predicto ad illa retorta 935 (s. xii) [ACL/171] in locum predictum ad illas retortas 939(or.) [ACL/204] de illa retorta et per termino de agro Cresconi 952 (s. xii) [ACL/344] Del part.
  1. in loco predicto ad illa retorta
  2. 935 (s. xii) ACL/171
  3. in locum predictum ad illas retortas
  4. 939(or.) ACL/204
  5. de illa retorta et per termino de agro Cresconi
  6. 952 (s. xii) ACL/344
  7. Del part.
del llat. retorquere ‘retorcer’(old), ye dicir de retor- tus, -a, -um con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh) y con posibilidá de nominalización. La non sonori- zación de -t- ha entendese dende la perspeutiva del falante qu’entiende’l términu como una amestanza con un primer elementu l’intensivu re- o bien como un compuestu románicu de re- y del continuador de torquere. Un cultismu vémoslu en retorta (cfr.).
retueyar
📖: retueyar
🏗️: NO
✍️: NO
<retoñar [R].>(TEST)
  1. retueyar
    • Lln
  2. retoñar
    • R
Cast. retoñar, brotar [R. AGO] les plantes, la yerba [Lln]. Échola al cavallo hasta que de él se quede. Quedose. Y aún después retoña. ¿Qué haré? Buélvola a servir del pollino [Grangerías xviii: 882] Cuando tien ya tenres les rames, y retueyen les fueyes [San Mateo 101]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">retoñar</i>, brotar [R. AGO] les plantes, la yerba [Lln]. <i class="della">Échola</i> <i class="della">al</i> <i class="della">cavallo</i> <i class="della">hasta</i> <i class="della">que</i> <i class="della">de</i> <i class="della">él</i> <i class="della">se</i> <i class="della">quede.</i> <i class="della">Quedose.</i> <i class="della">Y</i> <i class="della">aún</i> <i class="della">después </i><i class="della">retoña</i><i class="della">. ¿Qué haré? Buélvola a servir del pollino</i> [Grangerías xviii: 882] <i class="della">Cuando</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">tenres</i> <i class="della">les</i> <i class="della">rames,</i> <i class="della">y</i> <i class="della">retueyen</i> <i class="della">les</i> <i class="della">fueyes</i> [San Mateo 101]
del prefixu intensivu ya iterativu re- féxose’l verbu retoñar. Col tracamundiu de palatales (ensin necesidá d’almitir otres influencies) foi posible un resultáu *retoyar (ghla §4.5.10.b) retueyar por influxu analóxicu de les formes diptongaes del paradigma verbal que tamién s’alvierte nel deverbal re- tueyu (cfr.) anque pue xustificase acordies colo dicho pa los continuadores del llat. autumnus (cfr. otoñu).
  1. del prefixu intensivu ya iterativu re- féxose’l verbu retoñar. Col tracamundiu de palatales (ensin necesidá d’almitir otres influencies) foi posible un resultáu *retoyar (ghla §4.5.10.b)
  2. retueyar por influxu analóxicu de les formes diptongaes del paradigma verbal que tamién s’alvierte nel deverbal re- tueyu (cfr.) anque pue xustificase acordies colo dicho pa los continuadores del llat. autumnus (cfr. otoñu).
Del llat. autumnus siguió ast. otoñu (cfr.) d’u foi posible’l llogru del verbu otoñar (dcech s.v. otoño). Cola anteposición
retueyu, el
📖: retueyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><retoñu [Lln. Ac]. +retuñu [Ay]. {Paez percorreición yeísta, retuellu [Mn (Oc). Pr]}.>(TEST)
  1. retueyu
    • Bi
  2. {Paez percorreición yeísta, retuellu [Mn (Oc). Pr]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><retoñu
    • Lln
    • Ac
  4. retuñu metafonía
    • Ay
Cast. retoño [R. DA. CC. AGO] d’una planta [Bi. Mont. JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">retoño</i> [R. DA. CC. AGO] d’una planta [Bi. Mont. JH].
2. Tercer corte de yerba [Lln]. 3. Sobrante, remanente de dal- guna cosa [JH]. 3. Fam. neñu pequeñu [Cd]. L’últimu de la familia [Mn. Mn (Oc). Pr] d’un matrimoniu [Ac. JH]. Cfr. retueyar.
  1. 2. Tercer corte de yerba [Lln]. 3. Sobrante, remanente de dal- guna cosa [JH]. 3. Fam. neñu pequeñu [Cd]. L’últimu de la familia [Mn. Mn (Oc). Pr] d’un matrimoniu [Ac. JH].
  2. Ac. JH
  3. Cfr. retueyar.
retular
📖: retular
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Poner lletreros [Ay]. <ident class="della" level="1"></ident>Adautación del cast. <i class="della">rotular</i>, como yá se da de vieyo rotun- dum>(TEST)
  1. retular
  2. ident class="della" level="1"></ident>Poner lletreros
    • Ay
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Adautación del cast
  4. <i class="della">rotular</i>, como yá se da de vieyo rotun- dum
redondu, y más modernamente cast. rotonda → ast. re- tonda (cfr.) col so averáu retundar (cfr.). El fenómenu tamién se propaga de cast. rótulo a rétulu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">redondu</i>, y más modernamente cast. <i class="della">rotonda</i> → ast. <i class="della">re- tonda</i> (cfr.) col so averáu <i class="della">retundar</i> (cfr.). El fenómenu tamién se propaga de cast. <i class="della">rótulo</i> a <i class="della">rétulu</i> (cfr.).
rétulu, el
📖: rétulu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rétulo [Sb. R]. +rútulu [y Ay].>(TEST)
  1. rétulu
    • Ay
    • Oc
  2. ident class="della" level="1"></ident><rétulo
    • Sb
    • R
  3. rútulu metafonía
    • y Ay
Cast. rótulo [Sb. Ay. Oc. Mar. R. CC]. Cfr. retular.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rótulo</i> [Sb. Ay. Oc. Mar. R. CC]. Cfr. <i class="della">retular</i>.
retumbar
📖: retumbar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><retumbiar [y PSil].>(TEST)
  1. retumbar
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><retumbiar
    • y PSil
Cast. retumbar, facer un gran ruíu [Tb. PSil].
  1. 1. Cast. <i class="della">retumbar</i>, facer un gran ruíu [Tb. PSil].
Verbu de posible aniciu onomatopéyicu, tumb, asitiáu en port., cast., fr. acordies con Corominas-Pascual (dcech s.v. re- tumbar). Una formación dim. col continuador de -ĕllus fexo’l verbu *retumbellar (cfr.).
  1. Verbu de posible aniciu onomatopéyicu, tumb, asitiáu en port., cast., fr. acordies con Corominas-Pascual (dcech s.v. re- tumbar). Una formación dim. col continuador de -ĕllus fexo’l verbu *retumbellar (cfr.).
retumbellar*
📖: retumbellar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><retumbel.lar [PSil]. {¿Sedrá yeísmu <i class="della">retumbeyar</i>(TEST)
  1. retumbellar*
    • Vd
  2. ident class="della" level="1"></ident><retumbel.lar
    • PSil
  3. {¿Sedrá yeísmu <i class="della">retumbeyar</i
[Vd] y cheísmu retumbeichar? [ALl (Folk)]}.>
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Vd] y cheísmu <i class="della">retumbeichar</i>? [ALl (Folk)]}.>
Retumbar [PSil. Vd]: Da unos golpes que retumbiel.lan [PSil].///Este pandeiru que tocu/ya de pel.leyu d’ovea/ayer berraba nu monte/hoy toca que retumbeya [Vd]. Este pan- deru que toco/ya de petcheichu de oveicha/ayer berraba nu monte/hoy toca que retumbeicha [ALl (Folk)]. Cfr. retumbar.
  1. Retumbar [PSil. Vd]: Da unos golpes que retumbiel.lan [PSil].///Este pandeiru que tocu/ya de pel.leyu d’ovea/ayer berraba nu monte/hoy toca que retumbeya [Vd]. Este pan- deru que toco/ya de petcheichu de oveicha/ayer berraba nu monte/hoy toca que retumbeicha [ALl (Folk)].
  2. ALl (Folk)
  3. Cfr. retumbar.
retundar
📖: retundar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">resultar</i>(TEST)
  1. retundar
    • Lln
  2. Cast
  3. <i class="della">resultar</i
[Lln].
  1. 1. [Lln].
Cfr. retular.
returde, el
📖: returde
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aición y efeutu de <i class="della">returdiar</i>(TEST)
  1. returde
    • Sr
  2. Aición y efeutu de <i class="della">returdiar</i
[Sr].
  1. 1. [Sr].
Deverbal del inf. de returdiar (cfr.).
returdiar
📖: returdiar
🏗️: NO
✍️: NO
Molestar, falar a medies, reburdiando [Sr (= retolicar)]: <i class="della">Nun </i><i class="della">fai</i>(TEST)
  1. returdiar
    • Sr
  2. Molestar, falar a medies, reburdiando [Sr (= retolicar)]: <i class="della">Nun </i><i class="della">fai</i
más que returdiar tul día [Sr].
  1. 1. <i class="della">más</i> <i class="della">que</i> <i class="della">returdiar</i> <i class="della">tul</i> <i class="della">día</i> [Sr].
Posible encruz de retolicar (cfr.) y reburdiar (cfr.). Un dever- bal de returdiar ye ast. returde.
returníu, ida, ío
📖: returníu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
Retorcíu*. //<i class="della">Isi</i>(TEST)
  1. returníu
    • Cp
  2. Retorcíu*
  3. <i class="della">Isi</i eonaviego
ye returníu (aplicáu en sen figuráu a persones y animales) [Cp].
  1. 1. <i class="della">ye</i> <i class="della">returníu</i> (aplicáu en sen figuráu a persones y animales) [Cp].
Del participiu d’un posible *returnir variante del ast. retornar (cfr.).
reu, el 1
📖: reu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Cast. <i class="della">reo</i>. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">reos</i>(TEST)
  1. reu
  2. Cast
  3. <i class="della">reo</i>
  4. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">reos</i
e defensores de la otra parte 1459 (t.) [SP-IV/80]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">e</i> <i class="della">defensores</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">otra</i> <i class="della">parte</i> 1459 (t.) [SP-IV/80]
e de la otra reos e defendientes Pedro Alvarez e Pedro Cres- po 1483 (s. xix) [SP-IV/243] reo defendiente la muger que fue de Diego de Valvin 1491 (t.) [SP-IV/328] reos defendientes y sus procuradores en sus nonbres 1521(or.) [SB/375] Mas quien lu llamás fatu: será reu del fuebu del infiernu [San Mateo 14]
  1. e de la otra reos e defendientes Pedro Alvarez e Pedro Cres- po
  2. 1483 (s. xix) SP-IV/243
  3. reo defendiente la muger que fue de Diego de Valvin
  4. 1491 (t.) SP-IV/328
  5. reos defendientes y sus procuradores en sus nonbres
  6. 1521(or.) SB/375
  7. Mas quien lu llamás fatu: será reu del fuebu del infiernu
  8. San Mateo 14
Del llat. rěus, rei ‘el que ye parte d’un procesu’ acordies cola propuesta de Corominas-Pascual pal cast. reo (dcech s.v. reo ii).
reu, el 2
📖: reu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<reo [Lls, Tz, Xx, Llu, Av (ppac)].>(TEST)
  1. reu
  2. reo
    • Lls, Tz, Xx, Llu, Av (ppac)
Cast. reo [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">reo</i> [JH].
Salmo trutta trutta, trucha mariscada [Lls, Tz, Xx, Llu, Av (ppac). L’Arena]. Pexe que se da na desemboca- dura del Nalón, blancu, asalmonáu [R]. Pexe de ruina calidá, asemeyáu a la trucha [Lln]. “En Asturias les llaman Reos á las truchas mui grandes; y también les llaman Reos a los salmones que desovaron y vuelven al mar, habiendo perdido mucho del gusto de su carne, y se dejan llevar del agua con la cola adelante” [DC, Terreros] “Salmonetes se llaman los salmones medianos. Quando to- davía no han entrado en el mar y son pequeños se llaman Esguines; y á las truchas salmonadas se les dá el nombre de Reos” [EN, Terreros] Del masc. llat., tomáu del galu, rēdo, -ōnis ‘especie de pexe ensin espines’ (em), ‘saramollete’ (tlg 123-124), como pro- ponen Corominas-Pascual (dcech s.v. trucha), quiciabes refechu dende la espresión aparentemente aumentativa *re- dón (pe3: 131).
reu, el 3
📖: reu
🔤: , el 3
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 3
(TEST)
  1. reu
Cfr. rabu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rabu</i>.
reumáticu, a, o*
📖: reumáticu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rumáticu [Pa]. +ruméticu [Ay]. romáticu [Ll].>(TEST)
  1. reumáticu
  2. rumáticu
    • Pa
  3. ruméticu metafonía
    • Ay
  4. romáticu
    • Ll
Cast. reumático [Pa. Ay. Ll].
  1. 1. Cast. <i class="della">reumático</i> [Pa. Ay. Ll].
Adautación del cultismu cast. reumáticu, lo mesmo que den- de eucaliptus ye l’ast. ocalitu.
reunión, la
📖: reunión
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<riunión [Vd]. /////regunión [Sm. Oc].>(TEST)
  1. reunión
  2. riunión
    • Vd
  3. regunión dudoso (certainty = baxa)
    • Sm
    • Oc
Cast. reunión [Ac. Sm. Vd] de persones [Oc]. 2. Conxuntu de los mozos de cada pueblu presidíos por ún [VCid]. Cfr. unir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">reunión</i> [Ac. Sm. Vd] de persones [Oc].
  3. 2. Conxuntu de los mozos de cada pueblu presidíos por ún [VCid]. Cfr. <i class="della">unir</i>.
reunir*
📖: reunir*
🏗️: SI
✍️: NO
<regunir [Sm. PSil. Oc].>(TEST)
  1. reunir*
  2. regunir
    • Sm
    • PSil
    • Oc
Axuntar [Sm. PSil. Oc]. Cfr. unir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Axuntar [Sm. PSil. Oc]. Cfr. <i class="della">unir</i>.
reutu, a, o
📖: reutu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<//reuto [Eo].>(TEST)
  1. reutu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Ce
    • Sl
    • Cv
    • Oc
    • Vd
  2. reuto eonaviego
    • Eo
Derechu [Tb. Sm. Md. PSil. As. Ce. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo/]. Bien fechu, al dereches [Vd]. Xustu, dafechu [Md. Sl].
  1. 1. Derechu [Tb. Sm. Md. PSil. As. Ce. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo/]. Bien fechu, al dereches [Vd]. Xustu, dafechu [Md. Sl].
Del llat. rēctus, -a, -um ‘dirixíu en llinia derecha’, ‘derechu (frente a prauus)’ (em), per vía semiculta a la escontra de rea- lizaciones modernes retu, a, o (pe2: 353).
revagar
📖: revagar
🏗️: NO
✍️: NO
Rebotar, redoblar la punta saliente d’un clavu metíu onde- quiera [Cv]. Cfr. <i class="della">vagar</i>(TEST)
  1. revagar
  2. Rebotar, redoblar la punta saliente d’un clavu metíu onde- quiera
    • Cv
  3. Cfr
  4. <i class="della">vagar</i
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i>.
revelar
📖: revelar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrevelar [Ll].>(TEST)
  1. revelar
  2. arrevelar
    • Ll
Intuir, aldovinar [Ll]. //-se ‘ocurrir, pensar, figurar’ [R]: Revé- laseme á min q’debía ser ansina [R]. ‘ocurrise una cosa pen- sando’ [Cb]. ‘ocurrise dalgo de sutrucu, dase cuenta’ [Os. Ar].
  1. 1. Intuir, aldovinar [Ll]. //-<i class="della">se </i>‘ocurrir, pensar, figurar’ [R]: <i class="della">Revé-</i><i class="della"> laseme</i> <i class="della">á</i> <i class="della">min</i> <i class="della">q’debía</i> <i class="della">ser</i> <i class="della">ansina</i> [R]. ‘ocurrise una cosa pen- sando’ [Cb]. ‘ocurrise dalgo de sutrucu, dase cuenta’ [Os. Ar].
Del llat. reuelāre ‘quitar el velu’, ‘descubrir’, ‘dexar ver’ (em s.v. uēlum; abf) como afiten Corominas-Pascual (dcech s.v. velo).
revelaxe
📖: revelaxe
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">De</i>(TEST)
  1. revelaxe
  2. <i class="della">De</i eonaviego
revelaxe ‘oblicuamente, con inclinación (l’aire, l’agua contra les ventanes al llover)’ [Paredes (Cv). /Mánt/].
  1. 1. <i class="della">revelaxe</i> ‘oblicuamente, con inclinación (l’aire, l’agua contra les ventanes al llover)’ [Paredes (Cv). /Mánt/].
Cfr. vela 2.
revendedor, ora, el/la
📖: revendedor
🔤: , ora, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora,
<revendeor [Ay].>(TEST)
  1. revendedor
    • Tb
  2. revendeor
    • Ay

El que se dedica a revender [Ay]. El que viende caxigalines nes fiestes populares [Tb]: Hai poucos revendedores [Tb].
  1. 1. <br class="della">El que se dedica a revender [Ay]. El que viende caxigalines nes fiestes populares [Tb]: <i class="della">Hai</i> <i class="della">poucos</i> <i class="della">revendedores</i> [Tb].
reuendedor de gallinas o de ansares non exea fuera a las carreras 1238 (c.) [MSAH-V/222] nin son mercadores nin reuendedores que sean escusados de todo pecho 1255(or.) [MSAH-V/323]
  1. reuendedor de gallinas o de ansares non exea fuera a las carreras
  2. 1238 (c.) MSAH-V/222
  3. nin son mercadores nin reuendedores que sean escusados de todo pecho
  4. 1255(or.) MSAH-V/323
Cfr. revender.
revender
📖: revender
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">revender</i>. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">nenguno non compre pescado fresco pora </i><i class="della">reuender</i>(TEST)
  1. revender
  2. Cast
  3. <i class="della">revender</i>
  4. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">nenguno non compre pescado fresco pora </i><i class="della">reuender</i
1238 (c.) [MSAH-V/218]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1238 (c.) [MSAH-V/218]
qui lo comprar e lo quesier reuender o se ia reuendir 1238 (c.) [MSAH-V/218] non sea regratero que compre pescado pora reuender fuera el comprador 1274 [Ordenances/43] non conpren vjno de Leon aaca nen aqui enna villa pora reuender 1274 [Ordenances/44] nen otra ujanda nenguna pora reuender mas conprelo enna villa de Oujedo 1274 [Ordenances/45] no lo dian aennatalla a nenguna muller pora reuender 1274 [Ordenances/45] no lo vienda a otra ne lo parta con ella pora reuender 1274 [Ordenances/45] que non conpre nengun pescado pora reuender ne lo lieue 1274 [Ordenances/45] nen gallinatos pora reuender ne lo tragan por la villa pora vender 1274 [Ordenances/45] conpren ortaliza nenguna pora reuender nen agraz nen huuas commo sie 1274 [Ordenances/45] ninguno non lo conpre para reuender en_la çibdat nin en los arraualdes 1315(or.) [ACL-IX/230]
  1. qui lo comprar e lo quesier reuender o se ia reuendir
  2. 1238 (c.) MSAH-V/218
  3. non sea regratero que compre pescado pora reuender fuera el comprador
  4. 1274 Ordenances/43
  5. non conpren vjno de Leon aaca nen aqui enna villa pora reuender
  6. 1274 Ordenances/44
  7. nen otra ujanda nenguna pora reuender mas conprelo enna villa de Oujedo
  8. 1274 Ordenances/45
  9. no lo dian aennatalla a nenguna muller pora reuender
  10. 1274 Ordenances/45
  11. no lo vienda a otra ne lo parta con ella pora reuender
  12. 1274 Ordenances/45
  13. que non conpre nengun pescado pora reuender ne lo lieue
  14. 1274 Ordenances/45
  15. nen gallinatos pora reuender ne lo tragan por la villa pora vender
  16. 1274 Ordenances/45
  17. conpren ortaliza nenguna pora reuender nen agraz nen huuas commo sie
  18. 1274 Ordenances/45
  19. ninguno non lo conpre para reuender en_la çibdat nin en los arraualdes
  20. 1315(or.) ACL-IX/230
Del llat. reuendere ‘revender’ (em s.v. uēnum; abf). Esti ver- bu enconta la formación compuesta del continuador del llat. uenditor, -oris ‘vendedor’ (abf) que xustifica ast. revendedor (cfr.) y l’analóxica femenina revendedora.
revenir
📖: revenir
🏗️: NO
✍️: NO
<rivinir [Ri]. //reveír [An].>(TEST)
  1. revenir
    • Ce
    • Pr
    • Cv
    • Md
    • Tb
    • Pa
    • Oc
    • Cp
    • Sm
  2. rivinir
    • Ri
  3. reveír eonaviego
    • An
Ponese correoso la yerba seco o la paya, por amontonalo ensin tar abondo curao [Ce. Pr. Cv]. Arrugase la fruta coyío enantes de tiempu [Md]. 2. Echase a perder un alimentu por ponese maurientu pola humedá [Tb. Pr]. Echase a perder un alimentu pol calor o pol pasu’l tiempu [Ri. Tb]. Arrugar, echase a per- der [An]: Reveyénonse las patacas [An].3. Echar a perder por da-yos munchos mimos (a los neños) [Ri]. //-se ‘estrozase la comida pola humedá o pol calor’ [Tox]. ‘echase a perder un alimentu pol calor o pol pasu’l tiempu [Pa. PSil]. ‘pasase’l pan [Oc], la mantega o bien otra cosa’ [Cp]. ‘ablandiar (el pan, les galletes...) pola mor de la humedá’ [Sm]. ‘ponese
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Ponese correoso la yerba seco o la paya, por amontonalo ensin tar abondo curao [Ce. Pr. Cv]. Arrugase la fruta coyío enantes de tiempu [Md].
  3. 2. Echase a perder un alimentu por ponese maurientu pola humedá [Tb. Pr]. Echase a perder un alimentu pol calor o pol pasu’l tiempu [Ri. Tb]. Arrugar, echase a per- der [An]: <i class="della">Reveyénonse</i> <i class="della">las</i> <i class="della">patacas</i> [An].
  4. 3. Echar a perder por da-yos munchos mimos (a los neños) [Ri]. //-<i class="della">se </i>‘estrozase la comida pola humedá o pol calor’ [Tox]. ‘echase a perder un alimentu pol calor o pol pasu’l tiempu [Pa. PSil]. ‘pasase’l pan [Oc], la mantega o bien otra cosa’ [Cp]. ‘ablandiar (el pan, les galletes...) pola mor de la humedá’ [Sm]. ‘ponese
lliento (la ropa, la comida)’ [Ac. Ay]. ‘echar la humedá que tienen los alimentos, la yerba cuando nun ta curao, etc.’ [Sm]. D’una amestanza verbal de re- y el continuador del llat. uenīre > ast. venir (deeh s.v. reuenīre; dcech s.v. venir). El datu d’Allande, reveír, ufre l’influxu del g-ast. cola perda de la -n-. Paralelu al participiu reveníu, ida, ío (cfr.) l’ast. ufre otru compuestu deriváu de cum + uenire > *convenir, esto ye, convaníu, ida, ío (cfr.).
  1. lliento (la ropa, la comida)’ [Ac. Ay]. ‘echar la humedá que tienen los alimentos, la yerba cuando nun ta curao, etc.’ [Sm]. D’una amestanza verbal de re- y el continuador del llat. uenīre > ast. venir (deeh s.v. reuenīre; dcech s.v. venir). El datu d’Allande, reveír, ufre l’influxu del g-ast. cola perda de la -n-. Paralelu al participiu reveníu, ida, ío (cfr.) l’ast. ufre otru compuestu deriváu de cum + uenire > *convenir, esto ye, convaníu, ida, ío (cfr.).
  2. Sm
reveníu, ida, ío
📖: reveníu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<ident class="della" level="1"></ident><riviníu/ía/ío [Ri].>(TEST)
  1. reveníu
  2. ident class="della" level="1"></ident><riviníu/ía/ío
    • Ri
Que perdió la frescura, la tersura [Vd]. 2. Pasáu, correosu (un alimentu) [Lln]. 3. D’ubre enllenu por tar ensin catar (una vaca) [Ri]: Esta vaca ta mui rivinía [Ri]. Pp. de revenir. Pero l’aceición §3 aconseya almitir dalgún tipu d’enllaz col verbu ast. binar 1 (cfr.) na so aceición tercera.
  1. Que perdió la frescura, la tersura [Vd]. 2. Pasáu, correosu (un alimentu) [Lln]. 3. D’ubre enllenu por tar ensin catar (una vaca) [Ri]: Esta vaca ta mui rivinía [Ri].
  2. Ri
  3. Pp. de revenir. Pero l’aceición §3 aconseya almitir dalgún tipu
  4. d’enllaz col verbu ast. binar 1 (cfr.) na so aceición tercera.
reventada, la
📖: reventada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><arreventada [y Pa].>(TEST)
  1. reventada
  2. ident class="della" level="1"></ident><arreventada
    • y Pa
Morciella que rompía o estopaba na caldera al facer la matan- za (comíase esi mesmu día con verdura) [Pa]. Deverbal de reventar (cfr.).
  1. Morciella que rompía o estopaba na caldera al facer la matan- za (comíase esi mesmu día con verdura) [Pa].
  2. Pa
  3. Deverbal de reventar (cfr.).
reventaderu, el*
📖: reventaderu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><reventaeru [Min].>(TEST)
  1. reventaderu
  2. ident class="della" level="1"></ident><reventaeru
    • Min
Sitiu onde se trabaya muncho [Min]. Cfr. reventar.
  1. Sitiu onde se trabaya muncho [Min]. Cfr. reventar.
  2. Min
reventadura, la
📖: reventadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><reventaúra [Min]. arreventadura [y Tb. JH].>(TEST)
  1. reventadura
  2. ident class="della" level="1"></ident><reventaúra
    • Min
  3. arreventadura
    • y Tb
    • JH
Aición y efeutu de reventar [Tb. JH]. 2. Cansanciu pergrande, agotamientu [Tb. Min]. Cfr. reventar.
  1. Aición y efeutu de reventar [Tb. JH]. 2. Cansanciu pergrande, agotamientu [Tb. Min].
  2. Tb. Min
  3. Cfr. reventar.
reventar
📖: reventar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><arreventar [Lln. Os. Pa. Ac. Llg. Ca. y Sb. y Ay. Ri. y Tb. Sm. PSil. An. Cd. y Pr. Cv. Vd. Tox. /Eo/. JH]. arruventar [Sm]. raventar [Tox. [/Eo/].>(TEST)
  1. reventar
    • Sb
    • Ay
    • Tb
    • Pr
    • Sr
    • Llu
  2. ident class="della" level="1"></ident><arreventar
    • Lln
    • Os
    • Pa
    • Ac
    • Llg
    • Ca
    • y Sb
    • y Ay
    • Ri
    • y Tb
    • Sm
    • PSil
    • An
    • Cd
    • y Pr
    • Cv
    • Vd
    • Tox
    • /Eo/
    • JH
  3. arruventar
    • Sm
  4. raventar [Tox
  5. [/Eo/]
Cast. reventar [Lln. Os. Pa. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. An. Cd. Pr. Cv. Vd. Tox. /Eo/. JH]: Nun cómo nun-yos arrevienten los güeyos de tanto dormir [Ay]. Estallar, romper [Tox]. Romper [Ay. Mar]. Estopar [Ay]. 2. Abrise les llegu- mes de la caxina o de la película que les envuelve [JH]: Ya lles fabes arreventaron [JH]. Fasta que s’arrevienten non yos eches ell sal [JH]. 3. Cansar, fatigase muncho por un trabayu [Lln. Ay. Tb. Sm. Cd. Min]: Arreventóu de lo que fixo [Tb]. 4. Sobrecargar de trabayu [Ac. Sr. Tb. Sm. Cd]: Anda arreventáu [Sm]: Arreventóulu a trabachar [Tb]. Cansar, cansar muncho [Ay. Tox]. Facer trabayar permuncho a otru [Llg]. Agotase trabayando [Llg]. 5. Sentise malagustu por comer muncho
[Sm]: Ta qu’arrevienta [Sm]. 6. Estremase [Llg]. ///A sardina y a sardina arrevienta’l burru [LC]. La mio muyer morrió, de tanto como lloré hube arreventar de risa [LC]. N’abril o arrevienten les pontes o sequen les fontes [Llu (LC)].
  1. 1. Cast. <i class="della">reventar </i>[Lln. Os. Pa. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. An. Cd. Pr. Cv. Vd. Tox. /Eo/. JH]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">sé</i> <i class="della">cómo</i> <i class="della">nun-yos</i><i class="della"> arrevienten</i> <i class="della">los</i> <i class="della">güeyos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tanto</i> <i class="della">dormir</i> [Ay]. Estallar, romper [Tox]. Romper [Ay. Mar]. Estopar [Ay].
  2. 2. Abrise les llegu- mes de la caxina o de la película que les envuelve [JH]: <i class="della">Ya </i><i class="della">lles</i> <i class="della">fabes</i> <i class="della">arreventaron</i> [JH]. <i class="della">Fasta</i> <i class="della">que</i> <i class="della">s’arrevienten</i> <i class="della">non</i> <i class="della">yos eches</i> <i class="della">ell</i> <i class="della">sal</i> [JH].
  3. 3. Cansar, fatigase muncho por un trabayu [Lln. Ay. Tb. Sm. Cd. Min]: <i class="della">Arreventóu de lo que fixo </i>[Tb].
  4. 4. Sobrecargar de trabayu [Ac. Sr. Tb. Sm. Cd]: <i class="della">Anda arreventáu</i> [Sm]: <i class="della">Arreventóulu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">trabachar</i> [Tb]. Cansar, cansar muncho [Ay. Tox]. Facer trabayar permuncho a otru [Llg]. Agotase trabayando [Llg].
  5. 5. Sentise malagustu por comer muncho <br class="della">[Sm]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">qu’arrevienta</i> [Sm].
  6. 6. Estremase [Llg]. ///<i class="della">A</i> <i class="della">sardina </i><i class="della">y</i> <i class="della">a</i> <i class="della">sardina</i> <i class="della">arrevienta’l</i> <i class="della">burru</i> [LC]. <i class="della">La</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">muyer</i> <i class="della">morrió,</i> <i class="della">de tanto como lloré hube arreventar de risa </i>[LC]. <i class="della">N’abril o </i><i class="della">arrevienten</i> <i class="della">les</i> <i class="della">pontes</i> <i class="della">o</i> <i class="della">sequen</i> <i class="della">les</i> <i class="della">fontes</i> [Llu (LC)].
Miguel Rebentado cnf. Monnio Ovariz alcalde cnf. 1190 [SPM/340] Daqué arreviento [El Ensalmador 69] Yo cuando m’acuerdo dende/non como non reviento/y non sé como non plasma/la xente solo en oyello [ABalvi- dares, Canción (Poesíes 244-247)] Desátense les coricies y arrevienta l’aguyeta [Entierro CR 92] Fai arreventar les agües [El Caballo 82] Los polmones arrebienten [La Enfermedad 140] Porque si faen isto arrebienta’l pelleyu [San Mateo 31] Quiciabes de *repentare, una formación sol llat. repente ‘de sutrucu’ como proponen Corominas-Pascual (dcech s.v. re- ventar) pa esti verbu panhispánicu. Los resultaos cat. y port. rebentar, con /b/, paez que nun aconseyen rellacionar el verbu con uentum ‘aire’. L’ast. emplega’l deverbal reventada (
  1. Miguel Rebentado cnf. Monnio Ovariz alcalde cnf.
  2. 1190 SPM/340
  3. Daqué arreviento
  4. El Ensalmador 69
  5. Yo cuando m’acuerdo dende/non como non reviento/y non sé como non plasma/la xente solo en oyello
  6. ABalvi- dares, Canción (Poesíes 244-247)
  7. Desátense les coricies y arrevienta l’aguyeta
  8. Entierro CR 92
  9. Fai arreventar les agües
  10. El Caballo 82
  11. Los polmones arrebienten
  12. La Enfermedad 140
  13. Porque si faen isto arrebienta’l pelleyu
  14. San Mateo 31
  15. Quiciabes de *repentare, una formación sol llat. repente ‘de sutrucu’ como proponen Corominas-Pascual (dcech s.v. re- ventar) pa esti verbu panhispánicu. Los resultaos cat. y port. rebentar, con /b/, paez que nun aconseyen rellacionar el verbu con uentum ‘aire’. L’ast. emplega’l deverbal reventada (
cfr.); tamién l’aum. reventón (cfr.) qu’almite usos axetivos y de- rivaos como reventadura (cfr.), reventaderu (cfr.). Tamién conoz el verbu compuestu *enreventar gracies al vieyu parti- cipiu (cfr. enreventáu).
reventáu, ada, ao
📖: reventáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<arreventáu [Bi].>(TEST)
  1. reventáu
  2. arreventáu
    • Bi
Quebráu, cast. herniado [Bi].
  1. 1. Quebráu, cast. <i class="della">herniado</i> [Bi].
Pp. de reventar.
reventón, ona
📖: reventón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<reventona [Lln. Ll. Pr]. arreventón [y Tb].>(TEST)
  1. reventón
    • Tb
  2. reventona
    • Lln
    • Ll
    • Pr
  3. arreventón
    • y Tb
Que rompió’l corteyu (la castaña al medrar) [Lln. Ll]. 2. Que fai trabayar permuncho a los demás [Tb. Pr]: L’home de Ma- ría ya mui arreventón [Tb]. 3. Que trabaya muncho (la mu- yer) [Pr]. Cfr. reventar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que rompió’l corteyu (la castaña al medrar) [Lln. Ll].
  3. 2. Que fai trabayar permuncho a los demás [Tb. Pr]: <i class="della">L’home</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Ma- </i><i class="della">ría ya</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">arreventón</i> [Tb].
  4. 3. Que trabaya muncho (la mu- yer) [Pr]. Cfr. <i class="della">reventar</i>.
reventón, el
📖: reventón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<arreventón [y Ay. y Tb. Sm. Cd. Pr].>(TEST)
  1. reventón
    • Ay
  2. arreventón
    • y Ay
    • y Tb
    • Sm
    • Cd
    • Pr
Consecuencia de reventar [Ay].
  1. 1. Consecuencia de reventar [Ay].
Cast. reventón [Cd. Pr] d’una rueda, d’una presa, d’una erupción [Tb]. Abertura nuna presa pa que marche l’agua detenío [Vg]. 2. Traba- yu o fatiga que se da o se toma nun casu urxente y preci- su [Ay. Tb. Sm]: Metíume un bon arreventón por cuenta qu’amagaba la nube [Tb]. Apuru grande qu’ún lleva pa sa- lir alantre d’una cosa difícil [Ay]. //-ones ‘plantes monteses, de bagues colloraes’ [Lln]. Cfr. reventar.
reverdecer
📖: reverdecer
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. reverdecer
    • Sm
Recobrar el color verde [Sm. PSil]. 2. Brotar la yerba [Sm]. Cfr. verdecer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Recobrar el color verde [Sm. PSil].
  3. 2. Brotar la yerba [Sm]. Cfr. <i class="della">verdecer</i>.
reverderín, el
📖: reverderín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<i class="della">Serinus</i>(TEST)
  1. reverderín
    • Llg
  2. i class="della">Serinus</i
serinus, cast. verdecillo [Llg (llaa 27)].
  1. 1. <i class="della">serinus</i>, cast. <i class="della">verdecillo</i> [Llg (llaa 27)].
Cfr. verderón.
reverdexar
📖: reverdexar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. reverdexar
Ponese verde otra vez [Mont].
  1. 1. Ponese verde otra vez [Mont].
Cfr. verdiar.
reverdeyar
📖: reverdeyar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. reverdeyar
    • Lln
Reverdecer [Lln].
  1. 1. </b>Reverdecer [Lln].
Cfr. verdiar.
reverduciar
📖: reverduciar
🏗️: NO
✍️: NO
Orbayar de nuevo [Pr]. D’un posible encruz del ast. <i class="della">barruciar</i>(TEST)
  1. reverduciar
  2. Orbayar de nuevo
    • Pr
  3. D’un posible encruz del ast
  4. <i class="della">barruciar</i
(cfr. barruzar) y
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">barruzar</i>) y
reverde(y)ar.
reverencia, la
📖: reverencia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Parte del ofrecimientu del <i class="della">ramu</i>(TEST)
  1. reverencia
    • Lln
  2. Parte del ofrecimientu del <i class="della">ramu</i
[Lln].
  1. 1. [Lln].
a) asua obediencia et asua soieccion e reuerencia [s. xiii (Cas- tro 2011: 187)] todos los pleytos deven seer passados por la reverencia del dia s. xiii(or.) [FX/51] aquella reuerençia que deuia como carta de su Rey 1376 [AAA/154] prometieron obidiençia reverençia sujeçion a la dicha seño- ra abbadesa de San Pelayo 1530 (t. 1544) [SP-IV/476] b) el dicho juyz dixo que rresçebia la dicha carta cob la rreue- lençia que deuia 1390 [MB/22]
  1. a) asua obediencia et asua soieccion e reuerencia
  2. s. xiii (Cas- tro 2011: 187)
  3. todos los pleytos deven seer passados por la reverencia del dia s. xiii(or.)
  4. FX/51
  5. aquella reuerençia que deuia como carta de su Rey
  6. 1376 AAA/154
  7. prometieron obidiençia reverençia sujeçion a la dicha seño- ra abbadesa de San Pelayo
  8. 1530 (t. 1544) SP-IV/476
  9. b)
  10. el dicho juyz dixo que rresçebia la dicha carta cob la rreue- lençia que deuia
  11. 1390 MB/22
Del llat. reuerentia, -ae, per vía semiculta (cfr.) acordies con Corominas-Pascual pal cast. reverencia (dcech s.v. vergüen- za). Emparentáu con esti términu ta’l continuador del parti- cipiu de presente reverente (cfr.); y reverendu, a (cfr.), etc. (dcech s.v. vergüenza), con posibilidá de nominalización.
reverendu, a, el/la
📖: reverendu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">cual</i>(TEST)
  1. reverendu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">cual</i
ñunca viera a mio ma/tan reverenda ña banca/onde se solía sentar [Relación (Porléi): 66-68] Cfr. reverencia.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ñunca</i> <i class="della">viera</i> <i class="della">a</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">ma</i>/<i class="della">tan</i> <i class="della">reverenda</i> <i class="della">ña</i> <i class="della">banca</i>/<i class="della">onde</i> <i class="della">se</i> <i class="della">solía</i> <i class="della">sentar</i> [Relación (Porléi): 66-68] Cfr. <i class="della">reverencia</i>.
reverente
📖: reverente
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">Tar</i>(TEST)
  1. reverente
    • Md
  2. <i class="della">Tar</i eonaviego
reverente ‘tar tranquilu, serenu, impasible’ [Md].
  1. 1. <i class="della">reverente</i> ‘tar tranquilu, serenu, impasible’ [Md].
Cfr. reverencia.
reverter
📖: reverter
🏗️: NO
✍️: NO
Rebosar [Vd]. 2. {(Doc). Verter. Volver}. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
  1. reverter
  2. {(Doc). Verter. Volver}
  3. Rebosar
    • Vd
  4. 2
  5. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i
reuertit In [Hidrónimu] siue et In alia uilla 951(or.) [DCO/58]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">reuertit</i> <i class="della">In</i> [Hidrónimu] <i class="della">siue</i> <i class="della">et</i> <i class="della">In</i> <i class="della">alia</i> <i class="della">uilla</i> 951(or.) [DCO/58]
per suos quo usque reuertit In ribo de [Nome de llugar] 951(or.) [DCO/58] reuierta essa herencia a parientes de mas acerca [FL (FFLL)]
  1. per suos quo usque reuertit In ribo de [Nome de llugar]
  2. 951(or.) DCO/58
  3. reuierta essa herencia a parientes de mas acerca
  4. FL (FFLL)
Del llat. reuertere ‘volver’, ‘regresar’ (abf). García de Diego entiende, como deriváu, el verbu conseñáu en Lleón arreveter “detener o volver el ganado” (deeh) anque nós pescanciamos que arreveter ye variante del nuesu verbu arrebater (cfr.).
revés, el
📖: revés
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rivés [Pa]. ruvés [Sm. Bab].>(TEST)
  1. revés
    • Ay
    • Lln
  2. rivés
    • Pa
  3. ruvés
    • Sm
    • Bab
Marnia, repulgu, cicatriz [Ay. Ar]. 2. Arrebatu [Os]. 3. Cast. revés [Pa. Sm. Bab]. 4. Güelpe pequeñu dau contra atrás [Lln]. //Al revés ‘cast. al revés’ [Xral]. Cfr. revexar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Marnia, repulgu, cicatriz [Ay. Ar].
  3. 2. Arrebatu [Os].
  4. 3. Cast. <i class="della">revés</i> [Pa. Sm. Bab].
  5. 4. Güelpe pequeñu dau contra atrás [Lln]. //<i class="della">Al</i> <i class="della">revés</i> ‘cast. <i class="della">al</i> <i class="della">revés’</i> [Xral]. Cfr. <i class="della">revexar</i>.
revesáu, ada, ao
📖: revesáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Pp. de <i class="della">revesar</i>(TEST)
  1. revesáu
  2. Pp
  3. de <i class="della">revesar</i
(cfr. revexar).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">revexar</i>).
revesgáu, ada, ao
📖: revesgáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Torcíu [Pr], inclináu [Cv]. 2. Que mira de refilón [Vd]. //<i class="della">Mi- </i><i class="della">rar</i>(TEST)
  1. revesgáu
    • Pr
    • Oc
  2. Torcíu
    • Pr], inclináu [Cv
  3. 2
  4. Que mira de refilón
    • Vd
  5. <i class="della">Mi- </i><i class="della">rar</i eonaviego
revesgáu ‘mirar con mala intención’ [Pr]. //Tirar al re- vesgáu ‘llanzar la bola de manera que’l cuerpu acompangue al brazu nel esfuerzu, executando un movimientu asemeyáu al del llanzamiento del discu (nel xuegu de los bolos)’ [Oc].
  1. 1. <i class="della">revesgáu</i> ‘mirar con mala intención’ [Pr]. //<i class="della">Tirar</i> <i class="della">al</i> <i class="della">re-</i> <i class="della">vesgáu </i>‘llanzar la bola de manera que’l cuerpu acompangue al brazu nel esfuerzu, executando un movimientu asemeyáu al del llanzamiento del discu (nel xuegu de los bolos)’ [Oc].
Cfr. viesgu.
revesín, el
📖: revesín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Dim. de <i class="della">revés</i>(TEST)
  1. revesín
    • Lln
  2. Dim
  3. de <i class="della">revés</i
[Lln].
  1. 1. [Lln].
Cfr. revés.
revesosu, a, o
📖: revesosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<revezosu [JS].>(TEST)
  1. revesosu
    • Cg
  2. revezosu
    • JS
Enrevesáu [JS], difícil, intrincáu, escuru, que s’entiende con dificultá [Cg. JH].
  1. 1. Enrevesáu [JS], difícil, intrincáu, escuru, que s’entiende con dificultá [Cg. JH].
- Pa dalgunos el bable ye enoxosu/y pa otros quiciaes re- vesosu/que n’Asturies nacíos, so dulzura/non saben estre- mar nin so tenrura [TC]
  1. - Pa dalgunos el bable ye enoxosu/y pa otros quiciaes re- vesosu/que n’Asturies nacíos, so dulzura/non saben estre- mar nin so tenrura
  2. TC
Cfr. revexar.
revexar
📖: revexar
🏗️: NO
✍️: NO
<reveixar [An. y Pr. Cv]. arreveixar [Sl]. arrevexar [GP. Sl]. arrivixar [Vd]. /////arroveixar [Sl]. arrovexar [y Os. y Cb]. rovexar [y Cb]. rovesar [y Pr (Cv)]. /////arrevesar [Ay. Oc]. ravexar [Ay. /Eo/]. /////A vegaes con grafía “b”}.>(TEST)
  1. revexar
  2. reveixar
    • An
    • y Pr
    • Cv
  3. arreveixar
    • Sl
  4. arrevexar
    • GP
    • Sl
  5. arrivixar
    • Vd
  6. arroveixar dudoso (certainty = baxa)
    • Sl
  7. arrovexar
    • y Os
    • y Cb
  8. rovexar
    • y Cb
  9. rovesar
    • y Pr (Cv)
  10. arrevesar dudoso (certainty = baxa)
    • Ay
    • Oc
  11. ravexar
    • Ay
    • /Eo/
  12. A vegaes con grafía “b”} dudoso (certainty = baxa)
Esviar la llanza o piértigos del carru [Pr] a derecha o a iz- quierda [Pr (Cv). Cv]. Esviar, facer que camude de direición el carru [Sl]. Xirar, torcer el carru [An]: El carru nun reveixa [An]. Torcer a un llau [Tox (= enrevexar)]. 2. Dar vuelta [Pr]. 3. Tirar, esviar una cosa bruscamente [Os]. Llanzar dalgo con furia, estrampanar [Cb]. 4. Arrebatar [Cb]. 5. Agomitar [GP a. 1788. Oc]. 6. Sacudir un palu de revés a una persona [GP a. 1788]. 7. Nun poder aguantar un pesu que nos echen enriba’l llombu {nun xuegu determináu} [Vd] {“a quienes les corres- ponda saltar tendrán que hacerlo sobre aquéllos no retirándo- se hasta que los de debajo digan o arrivixen o caigan los de arriba” [Vd]}. 8. Facer pequeños llabores de casa una persona que por nun ser a ello físicamente nun pue facer daqué de más ambición [Tox (= enrevexar)]. 9. Enmarañar, enredar [Tox (= enrevexar)].///Val más lo que’l sol dexa que lo que l’agua revexa [Bi (LC)].
  1. Esviar la llanza o piértigos del carru [Pr] a derecha o a iz- quierda [Pr (Cv). Cv]. Esviar, facer que camude de direición el carru [Sl]. Xirar, torcer el carru [An]: El carru nun reveixa [An]. Torcer a un llau [Tox (= enrevexar)]. 2. Dar vuelta [Pr].
  2. Pr
  3. 3. Tirar, esviar una cosa bruscamente [Os]. Llanzar dalgo con furia, estrampanar [Cb]. 4. Arrebatar [Cb]. 5. Agomitar [GP a. 1788. Oc]. 6. Sacudir un palu de revés a una persona [GP a. 1788]. 7. Nun poder aguantar un pesu que nos echen enriba’l llombu {nun xuegu determináu} [Vd] {“a quienes les corres- ponda saltar tendrán que hacerlo sobre aquéllos no retirándo- se hasta que los de debajo digan o arrivixen o caigan los de arriba” [Vd]}. 8. Facer pequeños llabores de casa una persona que por nun ser a ello físicamente nun pue facer daqué de más ambición [Tox (= enrevexar)]. 9. Enmarañar, enredar [Tox (= enrevexar)].///Val más lo que’l sol dexa que lo que l’agua revexa [Bi (LC)].
  4. Bi (LC)
Del llat. reuersare ‘dar la vuelta’ (dlfac), ‘volver en sentíu contrariu’ (abf), verbu con continuadores románicos (rew s.v. rěuěrsāre) ya dellos hispánicos citaos por García de Diego (deeh s.v. reuersare). L’ast. hebo tener *revesar del que güei namái se conseña’l vieyu participiu revesáu y la variante arrevesar (cfr.) y alrevesar (cfr.) xunto a revexar (cfr.), verbu que dacuando, paez averase a rabexar (cfr.), non siempre fácil de dixebrar. Al so llau, el compuestu en- revesar y enrevexar (cfr.). Dende arrevesar siguió un par- ticipiu fuerte *arreviesu o *arrevesu entendíu llueu n’usos alverbiales como *al revesu → al revés (cfr.), llóxicamente ensin diptongación al tar desplazáu l’acentu orixinariu nel infinitivu arrevesar. L’ast. *alrevesu sintióse tamién como resultáu d’una variante verbal alrevesar qu’acabó fixándose nel dominiu llingüísticu. Dende *revesu (→ revés → dim. revesín) féxose un abondativu revesosu (cfr.) y del corres- pondiente compuestu enrevesosu (cfr.).
revexáu, ada, ao
📖: revexáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><arrovexáu [Sr]. revesáu/ada [Lln. Sb. Ar. R]. +reveséu [Ay].>(TEST)
  1. revexáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><arrovexáu
    • Sr
  3. revesáu/ada
    • Lln
    • Sb
    • Ar
    • R
  4. reveséu metafonía
    • Ay
Enrevesáu (un camín, un oficiu, una pallabra) [R]. Enreve- sáu [Lln. Sb], enredáu [Lln]. Retorcíu, difícil [Ay]. 2. Con munches marnies o repulgos [Ay. Ar]. 3. Esfechu, frayáu, percansáu [Sr]. Alfonso Perez dicho el Revexado morador en Berronno 1403(or.) [VC-II/128] Iohannes Revixado [s.f.] (or.) [VVS/101] Pp. de revexar.
  1. Enrevesáu (un camín, un oficiu, una pallabra) [R]. Enreve- sáu [Lln. Sb], enredáu [Lln]. Retorcíu, difícil [Ay]. 2. Con munches marnies o repulgos [Ay. Ar]. 3. Esfechu, frayáu, percansáu [Sr].
  2. Sr
  3. Alfonso Perez dicho el Revexado morador en Berronno
  4. 1403(or.) VC-II/128
  5. Iohannes Revixado [s.f.] (or.)
  6. VVS/101
  7. Pp. de revexar.
revexín, el
📖: revexín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<revexín [AGO. JH].///<ident class="della" level="1"></ident>//revesín [Lln]. rivisín [Oc]. revesinu [PSil].>(TEST)
  1. revexín
  2. revexín
    • AGO
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  4. revesín eonaviego
    • Lln
  5. rivisín
    • Oc
  6. revesinu
    • PSil
Rabieta [Lln]. Venada, ventolera [PSil. Oc]: Díu-y un rivisín ya marchóuse [Oc]. Intentu, pataléu, berrinche [AGO]. 2. Zuna, idea fixa [Lln]. 3. Impulsu [Lln]: Quitó-y el revesín de dir a la romería [Lln]. ////Cortar el revexín [Canella 268]. Cfr. revexina.
revexina, la
📖: revexina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<revexina [GP 1788. Cb]. ravexina [JH. DA].>(TEST)
  1. revexina
  2. revexina
    • GP 1788
    • Cb
  3. ravexina
    • JH
    • DA
Coraxe, enfadu, mala condición [GP 1788]. Rabieta [Cb. DA]. Berrinche, llantu de los neños [JH].
  1. 1. Coraxe, enfadu, mala condición [GP 1788]. Rabieta [Cb. DA]. Berrinche, llantu de los neños [JH].
- Y pueda aína/del Betuliu fuxir la rebexina [Judit 214] Nun sedría imposible tenelu por dim. de rabia 1 (
  1. - Y pueda aína/del Betuliu fuxir la rebexina
  2. Judit 214
  3. Nun sedría imposible tenelu por dim. de rabia 1 (
cfr.), como suxer García de Diego (deeh), con doble incrementación su- fixal, lo mesmo que’l masc. revexín (cfr.), anque almita daqué rellación col ast. revexar (cfr.). Daqué asemeyao diríase del ast. rabexura (cfr.) y de rabexíu (cfr.) a nun ser que se trate d’una formación sobro ast. rabexu (cfr. rabu) d’u se fexo un aumentativu rabexón (cfr.). Dende revexín, revexina féxose’l verbu compuestu *enrevenxinar conocíu pel so participiu en- revenxináu (cfr.) cola xeneración d’una nasal delantre de la palatal, fenómenu frecuente n’asturianu.
revexíu, el
📖: revexíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Berrinche [Cb {paez almitir una variante <i class="della">rabexíu</i>(TEST)
  1. revexíu
  2. Berrinche [Cb {paez almitir una variante <i class="della">rabexíu</i
‘desplante’, ‘mala contestación’ [Cb]}].
  1. 1. ‘desplante’, ‘mala contestación’ [Cb]}].
Posible variante de rabexíu (cfr. revexina).
reveyecer
📖: reveyecer
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. reveyecer
Avieyar [Tox. /Eo/. JH]. 2. Secase y arrugase les fueyes pa cayer de los árboles [/Eo/]. Cfr. aveyecer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Avieyar [Tox. /Eo/. JH].
  3. 2. Secase y arrugase les fueyes pa cayer de los árboles [/Eo/]. Cfr. <i class="della">aveyecer</i>.
reveyecu, a, o
📖: reveyecu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<reviecu/a [Cv. Vd]. //reveyuego (<i class="della">sic</i>) [/y Eo/].>(TEST)
  1. reveyecu
  2. reviecu/a
    • Cv
    • Vd
  3. reveyuego (<i class="della">sic</i>) eonaviego
    • /y Eo/
Arrugáu, avieyáu [Vd. Tox. /Eo/]. Con arrugues (una persona, una cosa) [Cv. Vd]. Cfr. aveyecer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Arrugáu, avieyáu [Vd. Tox. /Eo/]. Con arrugues (una persona, una cosa) [Cv. Vd]. Cfr. <i class="della">aveyecer</i>.
reveyíu, ida, ío
📖: reveyíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<riviyíu [Cn (MG)]. reveíu [Vf (Cv)]. riviíu [Cn (Oc)]. /////revuída [Irrondu (Oc)]. /////rovuíu [Becil (Oc)].>(TEST)
  1. reveyíu
  2. riviyíu
    • Cn (MG)
  3. reveíu
    • Vf (Cv)
  4. riviíu
    • Cn (Oc)
  5. revuída dudoso (certainty = baxa)
    • Irrondu (Oc)
  6. rovuíu dudoso (certainty = baxa)
    • Becil (Oc)
Avieyáu [JH].
  1. 1. Avieyáu [JH].
Arrugáu [Cn (MG). Vf (Cv). Oc]: Las cas- tañas tán riviídas [Cn (Oc)]: Las castañas tán revuidas [Irrondu (Oc)]. Cfr. aveyecer.
reviciador, ora
📖: reviciador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
</b>(TEST)
  1. reviciador
  2. /b
Que retoza [JH].
  1. 1. Que retoza [JH].
Cfr. reviciar.
reviciadura, la
📖: reviciadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición de <i class="della">reviciar</i>(TEST)
  1. reviciadura
  2. Aición de <i class="della">reviciar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. reviciar.
reviciar
📖: reviciar
🏗️: NO
✍️: NO
<revecear [R. AGO].>(TEST)
  1. reviciar
    • Sm
    • An
    • Sb
    • Ll
    • Ay
    • Tb
    • Pa
    • Cv
    • Pr
    • Cg
  2. revecear
    • R
    • AGO
Retozar [JH. Mont] col verde [JH]. Brincar, saltar de viciu (per- sones, animales) [Sm]. Tomar viciu [An. DA]: Ese mozu revi- cia [An]. Ponese viciosu, con puxu, fuerte (l’animal) [JH]: Llos xatinos ya revicien [JH]: Isti home ya revicia des q’está en mio casa bien manteníu y bien folgáu [JH]. 2. Cast. enlozanarse [JH]. 3. Dar escarceos los caballos [JH]. 4. Llevar munchu viciu (animales y plantes) [R]. Medrar con puxu (una planta) [/Eo/]. 5. Alitar llueu d’una enfermedá [Cb. Sb]. Meyorar d’aspeutu [Tox]. Meyorar en xeneral [Sb]. Meyorar nos medios de vida y presentase más ufanu (l’home) [/Eo/]. 6. Cayer nos vicios por tar mui folgáu [Ll]. Coyer malos hábitos [Ay. /Mánt/]. 7. Tar folgáu [Tb]. 8. Comportase un vieyu como un mozu y facer coses non propies de la so persona [Ac. Sm]: Ahora des que vieyu revicies [Ac]. 9. Vivir bien y despreocupáu despreciando coses útiles [Pa]: Como non tien falta de nada da-y por reviciar [Pa]. Sobrar dineru y salú dándose bona vida [Ay]. 10. Avezase mal (persona o animal), particularmente tratándose de la comi- da, refugando o tomando de mala gana los alimentos pol vezu a otros más delicaos [Cv]. Avezase mal, fuxir de tou esfuerzu [Pr]. 11. Refalfiar [Tox]. 12. Amosar el puxu y fortaleza con aiciones descompuestes [Cg]. 13. Quexase de viciu [Pr]. 14. Dicir bravatos [R. AGO]. {15. Meyorar de posición, de vida (una persona) [/Eo/]}. En tiempos pasados de todo género de frutas, por su mu- cha abundancia, reviciaba la gente como gochos en faedu [Grangerías a. 1712, folio 345]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Retozar [JH. Mont] col <i class="della">verde </i>[JH]. Brincar, saltar de viciu (per- sones, animales) [Sm]. Tomar viciu [An. DA]: <i class="della">Ese</i> <i class="della">mozu</i> <i class="della">revi- </i><i class="della">cia </i>[An]. Ponese viciosu, con puxu, fuerte (l’animal) [JH]: <i class="della">Llos</i> <i class="della">xatinos</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">revicien</i> [JH]: <i class="della">Isti</i> <i class="della">home</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">revicia</i> <i class="della">des</i> <i class="della">q’está</i> <i class="della">en</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">casa bien</i> <i class="della">manteníu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">bien folgáu</i> [JH].
  3. 2. Cast. <i class="della">enlozanarse</i> [JH].
  4. 3. Dar escarceos los caballos [JH].
  5. 4. Llevar munchu viciu (animales y plantes) [R]. Medrar con puxu (una planta) [/Eo/].
  6. 5. Alitar llueu d’una enfermedá [Cb. Sb]. Meyorar d’aspeutu [Tox]. Meyorar en xeneral [Sb]. Meyorar nos medios de vida y presentase más ufanu (l’home) [/Eo/].
  7. 6. Cayer nos vicios por tar mui folgáu [Ll]. Coyer malos hábitos [Ay. /Mánt/].
  8. 7. Tar folgáu [Tb].
  9. 8. Comportase un vieyu como un mozu y facer coses non propies de la so persona [Ac. Sm]: <i class="della">Ahora</i> <i class="della">des</i> <i class="della">que</i> <i class="della">vieyu</i> <i class="della">revicies</i> [Ac].
  10. 9. Vivir bien y despreocupáu despreciando coses útiles [Pa]: <i class="della">Como non tien falta de nada da-y por reviciar</i> [Pa]. Sobrar dineru y salú dándose bona vida [Ay].
  11. 10. Avezase mal (persona o animal), particularmente tratándose de la comi- da, refugando o tomando de mala gana los alimentos pol vezu a otros más delicaos [Cv]. Avezase mal, fuxir de tou esfuerzu [Pr].
  12. 11. Refalfiar [Tox].
  13. 12. Amosar el puxu y fortaleza con aiciones descompuestes [Cg].
  14. 13. Quexase de viciu [Pr].
  15. 14. Dicir bravatos [R. AGO]. {
  16. 15. Meyorar de posición, de vida (una persona) [/Eo/]}. <i class="della">En</i> <i class="della">tiempos</i> <i class="della">pasados</i> <i class="della">de</i> <i class="della">todo</i> <i class="della">género</i> <i class="della">de</i> <i class="della">frutas,</i> <i class="della">por</i> <i class="della">su</i> <i class="della">mu-</i> <i class="della">cha</i> <i class="della">abundancia,</i> <i class="della">reviciaba</i> <i class="della">la</i> <i class="della">gente</i> <i class="della">como</i> <i class="della">gochos</i> <i class="della">en</i> <i class="della">faedu</i> [Grangerías a. 1712, folio 345]
Y en fin al añu dan tantes paciones/y revicia el ganadu tan- tu en elles/q’antes de un añu paren les nuvielles [HyL 22] Pa folgáme y reviciar [JyT 53] El alma que non pierde/y el cuerpo rebicia y gana [Los Trataos 23]
  1. Y en fin al añu dan tantes paciones/y revicia el ganadu tan- tu en elles/q’antes de un añu paren les nuvielles
  2. HyL 22
  3. Pa folgáme y reviciar
  4. JyT 53
  5. El alma que non pierde/y el cuerpo rebicia y gana
  6. Los Trataos 23
Cfr. viciu. En rellación etimolóxica con reviciar ta l’ast. revi- ciu (cfr.), revición (cfr.), reviciadura (cfr.), reviciador (cfr.).
reviciáu, ada, ao
📖: reviciáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+reviciéu [Cp. Ay].>(TEST)
  1. reviciáu
    • Pa
  2. reviciéu metafonía
    • Cp
    • Ay
Caprichosu [Pa].
  1. 1. Caprichosu [Pa].
Consentíu [Cp. Ac. Sb. Pr]. Melindrosu [Cl] nel comer [Oc]. Caprichosu, que nun-y presta nada por tar refalfiáu [Ay]. 3. Folgáu [Pr]. Pp. de reviciar.
revición, ona
📖: revición
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<b class="della">revición,</b>(TEST)
  1. revición
  2. b class="della">revición,</b
ona Que retoza [JH].
  1. 1. <b class="della">ona </b>Que retoza [JH].
Cfr. reviciar.
reviciu, el
📖: reviciu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. reviciu
Aición de reviciar, retozu [JH].
  1. 1. Aición de <i class="della">reviciar</i>, retozu [JH].
Cfr. reviciar.
revieyu, a, o
📖: revieyu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+reviiyu/revieya/revieyo [Ay. Ll].>(TEST)
  1. revieyu
    • Sr
  2. reviiyu/revieya/revieyo metafonía
    • Ay
    • Ll
Pervieyu [Sr. Ay. Ll]. Cfr. aveyecer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Pervieyu [Sr. Ay. Ll]. Cfr. <i class="della">aveyecer</i>.
revilgar
📖: revilgar
🏗️: NO
✍️: NO
Torcer, doblar hacia arriba [Llu. AGO]. Arremangar [AGO]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
  1. revilgar
    • Sb
  2. Torcer, doblar hacia arriba
    • Llu
    • AGO
  3. Arremangar
    • AGO
  4. -<i class="della">se</i eonaviego
‘encoyese, doblase’ [Sb]: Se-y revilga a llengua p’alantre [Sb].
  1. 1. ‘encoyese, doblase’ [Sb]: <i class="della">Se-y</i> <i class="della">revilga</i> <i class="della">a</i> <i class="della">llengua</i> <i class="della">p’alantre</i> [Sb].
Verbu que paez averáu al ast. revilvar (cfr.). Resúltanos más acoyible que postular un supuestu *reuiricāre ‘xirar’ del que fala García de Diego (deeh) y refuguen Corominas-Pascual (dcech s.v. bizco).
revilvar
📖: revilvar
🏗️: NO
✍️: NO
Reavivar [Bab. Pzu]. Dar señales de puxu, amosar más áni- mos que davezu, cobrar nueva vida, alitar [Tb. PSil. Oc]: <i class="della">Ésta </i><i class="della">revilva darréu </i>[PSil]: <i class="della">Ésa revilvóu </i>[Tb]. 2. Vibrar un oxetu en movimientu [Mar]. Quiciabes d’una amestanza del intensivu re- y del verbu uīuĭfĭcāre ‘dar vida’, ésti con dalgún continuador románicu (rew) y cast. a. <i class="della">aviviguar</i>(TEST)
  1. revilvar
  2. Reavivar
    • Bab
    • Pzu
  3. Dar señales de puxu, amosar más áni- mos que davezu, cobrar nueva vida, alitar
    • Tb
    • PSil
    • Ésta revilva darréu [PSil]: Ésa revilvóu [Tb.">Oc]: <i class="della">Ésta </i><i class="della">revilva darréu </i>[PSil]: <i class="della">Ésa revilvóu </i>[Tb
  4. 2
  5. Vibrar un oxetu en movimientu
    • Mar
  6. Quiciabes d’una amestanza del intensivu re- y del verbu uīuĭfĭcāre ‘dar vida’, ésti con dalgún continuador románicu (rew) y cast
  7. a
  8. <i class="della">aviviguar</i
(deeh s.v. uīuifĭcāre). En rellación etimolóxica ta l’ast. revilveru, a, o (cfr.). Ye posible qu’ast. revilgar (cfr.) tenga que s’entender como variante de revilvar, con tracamundiu de sonores y con un bon encaxe semánticu ente dambos. Esti mesmu revilvar paez averase daqué al ast. vilba (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (deeh s.v. uīuifĭcāre). En rellación etimolóxica ta l’ast. <i class="della">revilveru,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.). Ye posible qu’ast. <i class="della">revilgar </i>(cfr.) tenga que s’entender como variante de <i class="della">revilvar</i>, con tracamundiu de sonores y con un bon encaxe semánticu ente dambos. Esti mesmu <i class="della">revilvar </i>paez averase daqué al ast. <i class="della">vilba</i> (cfr.).
revilváu, ada, ao
📖: revilváu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+revilvéu/revilvá/revilvao [Ay. Ll. Ri]. rivilváu/ada [y Tb].>(TEST)
  1. revilváu
    • Tb
  2. revilvéu/revilvá/revilvao metafonía
    • Ay
    • Ll
    • Ri
  3. rivilváu/ada
    • y Tb
Espiertu, llistu, espabiláu (un individuu) [Tb]: Esa moza sí que ya rivilvada [Tb].
  1. 1. Espiertu, llistu, espabiláu (un individuu) [Tb]: <i class="della">Esa</i> <i class="della">moza</i> <i class="della">sí que</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">rivilvada</i> [Tb].
2. Presumíu [Ri]. 3. Con gracia [Sm (VB). AGO]. 4. Ranciu, quisquillosu [Ay. Ll]. Pp. de revilvar.
revilveru, a, o
📖: revilveru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<revilveiru/era [Tb]. revilvera [Ar]. revildeiru/era [Qu].>(TEST)
  1. revilveru
  2. revilveiru/era
    • Tb
  3. revilvera
    • Ar
  4. revildeiru/era
    • Qu
Espiertu, espabiláu [Tb].
  1. 1. Espiertu, espabiláu [Tb].
2. De bon tipu y bien arreglada (la moza) [Ar]. 3. Presumíu [Tb. Arm], creíu [Qu]. Cfr. revilvar.
revinar
📖: revinar
🏗️: NO
✍️: NO
Avinagrase dalguna cosa, revenir [Ll]. Quiciabes d’una amestadura del intensivu re- col verbu *uināre del que tenemos niciu nel ast. *<i class="della">vinar</i>, conocíu pel participiu <i class="della">vináu,</i>(TEST)
  1. revinar
  2. Avinagrase dalguna cosa, revenir
    • Ll
  3. Quiciabes d’una amestadura del intensivu re- col verbu *uināre del que tenemos niciu nel ast
  4. <i class="della">vinar</i>, conocíu pel participiu <i class="della">vináu,</i asterisco
ada, ao (pe2: 466) y quiciabes, en parte, nel
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ada,</i> <i class="della">ao</i> (pe2: 466) y quiciabes, en parte, nel
compuestu embinar (cfr. binar 1). En tou casu l’ast. revinar avérase daqué al ast. revenir (cfr.).
  1. compuestu embinar (cfr. binar 1). En tou casu l’ast. revinar
  2. avérase daqué al ast. revenir (cfr.).
revinchar
📖: revinchar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><reminchar [y Av]. arreminchar [Av].>(TEST)
  1. revinchar
  2. ident class="della" level="1"></ident><reminchar
    • y Av
  3. arreminchar
    • Av
Columbiar [Av]. //-se ‘columbiase’ [Av (Columpio)]. - y en la proa de delante se le ha de dexar rebichado un recio obrero, para espetar allí una bolica como una nuez en que afirme a veces la una mano para ayudar a la otra [Grangerías xviii: 1061] Quiciabes variante de revinxar (cfr.), variante de revexar (cfr.), com tresfonoloxización de /ʃ/ → /ʧ/, lo mesmo qu’en revinchón (cfr.).
  1. Columbiar [Av]. //-se ‘columbiase’ [Av (Columpio)]. - y en la proa de delante se le ha de dexar rebichado un recio obrero, para espetar allí una bolica como una nuez en que afirme a veces la una mano para ayudar a la otra
  2. Grangerías xviii: 1061
  3. Quiciabes variante de revinxar (cfr.), variante de revexar (cfr.), com tresfonoloxización de /ʃ/ → /ʧ/, lo mesmo qu’en revinchón (cfr.).
revinchón, el
📖: revinchón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><reminchón [y Av].>(TEST)
  1. revinchón
    • Av
  2. ident class="della" level="1"></ident><reminchón
    • y Av
Columbiu [Av].
  1. 1. Columbiu [Av].
Aum. de revinchu (cfr.).
  1. Aum. de revinchu (cfr.).
revinchu, a, o
📖: revinchu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Desobediente, que nun acueye órdenes (la persona) [Pa]. Posible participiu fuerte de <i class="della">revinchar </i>(cfr.), variante de <i class="della">re- vexar </i>(cfr.). La nominalización del masculín vémosla en <i class="della">re- </i><i class="della">vinchu</i>(TEST)
  1. revinchu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Desobediente, que nun acueye órdenes (la persona)
    • Pa
  3. Posible participiu fuerte de <i class="della">revinchar </i>(cfr.), variante de <i class="della">re- vexar </i>(cfr.)
  4. La nominalización del masculín vémosla en <i class="della">re- </i><i class="della">vinchu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
revinchu, el*
📖: revinchu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><arremenchu [Av].>(TEST)
  1. revinchu
  2. ident class="della" level="1"></ident><arremenchu
    • Av
Columbiu [Av = revinchón].
  1. 1. Columbiu [Av = revinchón].
Cfr. revinchu, a, o.
revinxa, la
📖: revinxa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. revinxa
Remolín del pelo [Tox. /Eo. Mánt/]. Cfr. revinxar.
  1. Remolín del pelo [Tox. /Eo. Mánt/]. Cfr. revinxar.
  2. Tox. /Eo. Mánt/
revinxar
📖: revinxar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><//revixir [“de Valdés al Eo” (Eo)].>(TEST)
  1. revinxar
  2. ident class="della" level="1"></ident><
  3. revixir eonaviego
    • “de Valdés al Eo” (Eo)
Camudar la cara con xestos, visaxes de disconformidá [Tox]. Torcer la cara [/Mánt/]. Facer ciertu visaxe cola cara dando un aspeutu melindrosu [/Eo/]. Posible variante del ast. revexar (cfr.). Verbu qu’almite un deverbal del participiu fuerte revinxa (cfr.). Una variante fónica de revinxar sedría revinchar (cfr.), con tracamundiu de palatales.
  1. Camudar la cara con xestos, visaxes de disconformidá [Tox]. Torcer la cara [/Mánt/]. Facer ciertu visaxe cola cara dando un aspeutu melindrosu [/Eo/].
  2. /Eo/
  3. Posible variante del ast. revexar (cfr.). Verbu qu’almite un deverbal del participiu fuerte revinxa (cfr.). Una variante fónica de revinxar sedría revinchar (cfr.), con tracamundiu de palatales.
revinxáu, ada, ao
📖: revinxáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Cara</i>(TEST)
  1. revinxáu
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Cara</i eonaviego
revinxada ‘cara torcida’ [Tox]. ‘cara enfadada’ [Tox].
  1. 1. <i class="della">revinxada</i> ‘cara torcida’ [Tox]. ‘cara enfadada’ [Tox].
//Focicu revinxáu ‘boca torcida’ [Tox]. ‘cara enfadada’ [Tox]. Pp. de revinxar.
  1. //Focicu revinxáu ‘boca torcida’ [Tox]. ‘cara enfadada’ [Tox]. Pp. de revinxar.
  2. Tox
revinxe, el
📖: revinxe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Criatura enxencle y deforme [Cv]. 2. Rapaz de mala índole [Cv]. Deverbal del inf. de <i class="della">revinxar</i>(TEST)
  1. revinxe
  2. Criatura enxencle y deforme
    • Cv
  3. 2
  4. Rapaz de mala índole
    • Cv
  5. Deverbal del inf
  6. de <i class="della">revinxar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
revirada, la
📖: revirada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Guantada [Tox]. Deverbal de <i class="della">revirar</i>(TEST)
  1. revirada
  2. Guantada
    • Tox
  3. Deverbal de <i class="della">revirar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
revirar
📖: revirar
🏗️: NO
✍️: NO
<reveirar [PSil].>(TEST)
  1. revirar
    • Pa
    • Cg
  2. reveirar
    • PSil
Cast. revirar [Pa]. Volvese los bordes de daqué p’arriba [Pa]. Torcer, combar dalguna pieza de madera o de metal [Cg].
  1. 1. Cast. <i class="della">revirar</i> [Pa]. Volvese los bordes de daqué p’arriba [Pa]. Torcer, combar dalguna pieza de madera o de metal [Cg].
Tor- cer, volver [Sr. Pr. Tox. /Eo. Mánt/]. Dar vuelta a una cosa, volvela [Tox]. 2. Revolver les coses, alterar les coses [Tox]. Mover una piedra grande o una viga faciendola xirar sobro sí mesma [Tb]. Remover cualquier cosa [Ce]. 4. Poner cara de descontentu, d’insolencia [Tox]. //-se ‘rebelase, faltar a la disciplina’ [Pa. Cv]. ‘torcese, camudar de postura’ [PSil]. //Revirar (la cara, los güoyos) ‘torcer’ [Tox]. //Revirar a unu la cara ‘dar una guantada’ [Tox]. //Revirar el camín ‘torcer el camín’ [Tox]. Cfr. virar.
reviráu, ada, ao
📖: reviráu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. reviráu
    • Sr
Cola vista torcida, con estrabismu [Sr. /Eo/].
  1. 1. Cola vista torcida, con estrabismu [Sr. /Eo/].
2. Indomable, insolente [Tox]. Rebelde, torcíu [Pr], de mala catadura [Pa. Sb]. 3. Revueltu, desordenáu [Tox]. Pp. de revirar.
reviringar
📖: reviringar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. reviringar
    • Lln
Nun sentar bien (el cuellu de la camisa, les corices que pier- den forma...) [Lln].
  1. 1. Nun sentar bien (el cuellu de la camisa, les corices que pier- den forma...) [Lln].
Cfr. virar.
reviriu, el
📖: reviriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<revirdiu [y Ay]. reviru [Xx].>(TEST)
  1. reviriu
    • Ay
  2. revirdiu
    • y Ay
  3. reviru
    • Xx
Tizón malu y feu que nun fiende [Ay].
  1. 1. Tizón malu y feu que nun fiende [Ay].
2. Tira de tela o retorta pa ribetiar [Ay]. 3. Cachín de madera que queda al midir [Ay]. Reborde de daqué [Ay]. //(Pescar) al reviru ‘(pescar el bo- carte) cercándolo, ensin raba’ [Xx (= al saltín)]. Del participiu fuerte de revirar (cfr.) o *reviriar. Nel casu de revirdiu ye posible que se diere encruz cola familia de verde. Pero, en delles definiciones paez que s’alvierte daqué influxu de borde y virar.
revisgu, de
📖: revisgu
🔤: , de
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 de
//<i class="della">Mirar</i>(TEST)
  1. revisgu
  2. <i class="della">Mirar</i eonaviego
de revisgu ‘mirar de llau’ [Ac].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">revisgu</i> ‘mirar de llau’ [Ac].
Cfr. viesgu, a, o.
revistimientu, el*
📖: revistimientu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<revestimiento [Min].>(TEST)
  1. revistimientu
  2. revestimiento
    • Min
Cubrición d’una galería o pozu de fábrica de lladriyu, formi- gón, etc. [Min (= revestíu)].
  1. 1. Cubrición d’una galería o pozu de fábrica de lladriyu, formi- gón, etc. [Min (= revestíu)].
2. Fábrica de lladriyu o de formi- gón pa cubrir una galería, pozu, etc. [Min]. Cfr. revestir.
revistir*
📖: revistir*
🏗️: SI
✍️: NO
<revistir [Pa. Ca. y Tb. Pr. Tox. Min]. revestir [Lln. Vv. Tb].>(TEST)
  1. revistir*
  2. revistir
    • Pa
    • Ca
    • y Tb
    • Pr
    • Tox
    • Min
  3. revestir
    • Lln
    • Vv
    • Tb
Cast. revestir [Pa. Ca]. 2. Vestir llitúrxicamente al cura [Lln. Vv. Tb]: Revistíu al cura pa dicir misa [Tb]. 3. Disfrazar [Tb]: Al nenu revistiénonlu de mucher [Tb]. 4. Asitiar el revesti- miento [Min]. //-se ‘id’ [Pa]. ‘disfrazase pel antroxu’ [Tb. Pr. Tox]. ‘poner los ornamentos el cura’ [Tb. Tox]: Rivistíuse’l cura pa dicir misa [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">revestir </i>[Pa. Ca].
  2. 2. Vestir llitúrxicamente al cura [Lln. Vv. Tb]: <i class="della">Revistíu al cura pa dicir misa </i>[Tb].
  3. 3. Disfrazar [Tb]: <i class="della">Al</i> <i class="della">nenu</i> <i class="della">revistiénonlu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mucher</i> [Tb].
  4. 4. Asitiar el <i class="della">revesti- </i><i class="della">miento</i> [Min]. //-<i class="della">se </i>‘id’ [Pa]. ‘disfrazase pel antroxu’ [Tb. Pr. Tox]. ‘poner los ornamentos el cura’ [Tb. Tox]: <i class="della">Rivistíuse’l </i><i class="della">cura</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">dicir</i> <i class="della">misa</i> [Tb].
obispo rreuestido ¬ enna cabesça tenia figura de mitria 1277 [DCO-II/122] los que se reuestiren pora la pistola ¬ pora el Euangelio 1297 [DCO-II/193] uayan alli hu el yaz enterrado reuestidos con agua beneyta 1298(or.) [SB/226]
  1. obispo rreuestido ¬ enna cabesça tenia figura de mitria
  2. 1277 DCO-II/122
  3. los que se reuestiren pora la pistola ¬ pora el Euangelio
  4. 1297 DCO-II/193
  5. uayan alli hu el yaz enterrado reuestidos con agua beneyta
  6. 1298(or.) SB/226
Cfr. vistir. Un deverbal de revistir ye revistíu (cfr.). En rella- ción etimolóxica ta l’ast. revistimientu (cfr.).
revistíu, ida, ío
📖: revistíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<revestidu/a [y Lln].>(TEST)
  1. revistíu
    • Lln
  2. revestidu/a
    • y Lln
Cubierta con un revestimientu (una parede, una obra) [Lln]. //Culmena rivistida ‘caxellu coles abeyes per fuera enantes de salir l’ensame’ [As].
  1. 1. Cubierta con un revestimientu (una parede, una obra) [Lln]. //<i class="della">Culmena</i> <i class="della">rivistida</i> ‘caxellu coles abeyes per fuera enantes de salir l’ensame’ [As].
Pp. de revistir.
revistíu, el*
📖: revistíu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///revestido [Min].>(TEST)
  1. revistíu
  2. revestido infl. cast.
    • Min
Revestimientu [Min].
  1. 1. Revestimientu [Min].
Cfr. revistir.
revivecer
📖: revivecer
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. revivecer
    • Lln
Revivir [Lln].
  1. 1. </b>Revivir [Lln].
Cfr. vivecer.
revixín, el*
📖: revixín
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<revexín [JH].>(TEST)
  1. revixín
  2. revexín
    • JH
Vixu, peu ensin ruíu [JH].
  1. 1. Vixu, peu ensin ruíu [JH].
Compuestu de re- y del ast. *vexín, variante de vixín, dim. de vixu 2 (cfr.).
reviyante
📖: reviyante
🏗️: NO
✍️: NO
Términu conocíu pela documentación quiciabes na aceición de ‘retorcíu’: <i class="della">estos</i>(TEST)
  1. reviyante
  2. Términu conocíu pela documentación quiciabes na aceición de ‘retorcíu’: <i class="della">estos</i
preseos tanto son mejores quanto más madera aya que quitar en sus tres guiyos y choz pues saldrán al doble
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">preseos</i> <i class="della">tanto</i> <i class="della">son</i> <i class="della">mejores</i> <i class="della">quanto</i> <i class="della">más</i> <i class="della">madera</i> <i class="della">aya</i> <i class="della">que quitar en sus tres guiyos y choz pues saldrán al doble</i>

más recios, y con la labradura se pondrán más rebiyantes que eran de su crianza [Grangerías xviii: 688] {las cañas} poniéndolas al mejor sen rebiyante, cortándo- las a su tiempo [Grangerías xviii: 688] hasta las puntas rebiyantes [Grangerías xviii:1076] Posible continuador del vieyu participiu de presente del verbu reviyar (

  1. más recios, y con la labradura se pondrán más rebiyantes que eran de su crianza
  2. Grangerías xviii: 688
  3. {las cañas} poniéndolas al mejor sen rebiyante, cortándo- las a su tiempo
  4. Grangerías xviii: 688
  5. hasta las puntas rebiyantes
  6. Grangerías xviii:1076
  7. Posible continuador del vieyu participiu de presente del verbu
  8. reviyar (
cfr.).
reviyar
📖: reviyar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. reviyar
    • Cg
Retozar [Cg] los animales [Cb].
  1. 1. Retozar [Cg] los animales [Cb].
2. Xuguetiar los neños [Cb]. Cfr. virar.
revizcador, ora
📖: revizcador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
(TEST)
  1. revizcador
    • Lln
Saltarín, xuguetón [AGO]. Que salta [Lln].
  1. 1. Saltarín, xuguetón [AGO]. Que salta [Lln].
Cfr. revizcar.
revizcar
📖: revizcar
🏗️: NO
✍️: NO
<reviscar [y Lln].>(TEST)
  1. revizcar
    • Lln
  2. reviscar
    • y Lln
Correr, xugar dando blincos [AGO]. Blincar, enredar [Lln]. Retozar (animales y persones) [Lln]. Saltar, blincar a lo lloco (los neños, el ganáu) [CAmieva].
  1. 1. Correr, xugar dando blincos [AGO]. Blincar, enredar [Lln]. Retozar (animales y persones) [Lln]. Saltar, blincar a lo lloco (los neños, el ganáu) [CAmieva].
Quiciabes d’una amestadura del intensivu re- con una for- mación verbal fecha sol llat. uitium o sol so continuador vezu col suf. -icc qu’alvertimos nel tamién compuestu ast. envizcar (cfr.). Otra posibilidá sedría almitir que’l verbu tea fechu sol continuador de re- + uersicus, -a, -um (cfr. viesgu, a, o) d’u se llogró revizcu (cfr.) xunto a los sos derivaos revizcatu (cfr.) y revizcoleru (cfr.), revizcador (cfr.).
revizcatu, el
📖: revizcatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cada pirueta de los animales cuando revizquen [Lln (= re- vizcu)]. Desp. de <i class="della">revizcu</i>(TEST)
  1. revizcatu
  2. Cada pirueta de los animales cuando revizquen
    • Lln (= re- vizcu)
  3. Desp
  4. de <i class="della">revizcu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
revizcoleru, a, o*
📖: revizcoleru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<revizcolera [Lln].>(TEST)
  1. revizcoleru
  2. revizcolera
    • Lln
Inquieta (una muyer) [Lln].
  1. 1. Inquieta (una muyer) [Lln].
Cfr. revizcar.
revizcu, el
📖: revizcu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. revizcu
    • Lln
Espansión d’allegría blincando de contentu [AGO]. Cada sal- tiquín de los animales cuando revizquen [Lln (= revizcatu)].
  1. 1. Espansión d’allegría blincando de contentu [AGO]. Cada sal- tiquín de los animales cuando revizquen [Lln (= revizcatu)].
Cfr. revizcar.
“revocable”
📖: “revocable”
🏗️: NO
✍️: SI
Ax. conseñáu na documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">carta</i>(TEST)
  1. “revocable”
  2. Ax
  3. conseñáu na documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">carta</i
de donaçion ... non revocable agora e para sienpre
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">donaçion</i> <i class="della">...</i> <i class="della">non</i> <i class="della">revocable</i> <i class="della">agora</i> <i class="della">e</i> <i class="della">para</i> <i class="della">sienpre</i>
1442(or.) [SP-III/413] mi testamento firme e validero e non reuocable para sienpre iamas 1448(or.) [SB/336]
  1. 1442(or.) SP-III/413
  2. mi testamento firme e validero e non reuocable para sienpre iamas
  3. 1448(or.) SB/336
Del llat. reuocabilis, -e ‘que se pue revocar’ (abf), per vía cultizante.
revocar
📖: revocar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Cubrir con cementu y cal una parede [Pa. Pr]. Enllucir una parede [Ay. Tb. Sm]. Cubrir con arena y cementu una parede [Ac]. 2. Aguzar la reya o bien otra cosa [Ay]. 3. Desdicise de lo dicho o prometío enantes [Ay]: <i class="della">Fexo</i>(TEST)
  1. revocar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cubrir con cementu y cal una parede
    • Pa
    • Pr
  3. Enllucir una parede
    • Ay
    • Tb
    • Sm
  4. Cubrir con arena y cementu una parede
    • Ac
  5. 2
  6. Aguzar la reya o bien otra cosa
    • Ay
  7. 3
  8. Desdicise de lo dicho o prometío enantes [Ay]: <i class="della">Fexo</i
testamento y revocólu [Ay]. //-se ‘pintase, arreglase’ [Pr]. ‘enllamorgase, metese nun folleru’ [Pa].
  1. 1. <i class="della">testamento</i> <i class="della">y</i> <i class="della">revocólu </i>[Ay]. //-<i class="della">se </i>‘pintase, arreglase’ [Pr]. ‘enllamorgase, metese nun folleru’ [Pa].
a) rreuoco todos los otros testamentos que yo fize antes deste 1273(or.) [ACL-VIII/91] arrenuncio esse testamento ¬rreuocolo ¬ mando que pora aparesca 1289 [DCO-II/156] reuoco todos los otros testamientos o testamiento que mande fazer 1300(or.) [ACL-VIII/528] revoco todos los otros testamientos que he fechos ata este dia 1310 (t.1312) [SP-I/380] nin la reuocar calladamientre espressamientre nin por testa- mento o codiçillo 1347(or.) [SIL/286] revoco e do por ningunos todos los otros testamientos 1348(or.) [SP-II/262] nin la pueda revocar nin variar por testamento nin por carta 1357(or.) [SP-II/331] muller faga alguna donaçion que la pueda reuocar en sua uida 1357 (or) [SB/274] non revocar nin varear esta donaçion que lles fago 1367(or.) [SP-II/418] revocara e diera por ningunos todos los otros testamentos o testamento 1381 (t.) [SP-III/33] en tal manera que non pueda seer desfecha nin revocada 1394(or.) [SP-III/93] otorgo de non revocar nin varear esta donaçion que vos fago 1401(or.) [SP-III/129] revoco e anullo e do por ningunos todos los otros testamien- tos 1433(or.) [SP-III/335] su entençion fora nin era de reuocar el sobredicho testa- miento 1448(or.) [SB/341] de la non reuocar nin variar nin desfazer nin desatar 1450(or.) [SB/346] - por donde pidio se rebocase e anulase el dicho manda- miento 1521(or.) [SB/376] b) yo reuogo la sentencia sobredicha 1263(or.) [MCar-II/32] elo que prometir no lo pueda reuogar nen desdezir 1263 (s. xiii?) [ACL/410] reuogo todo los otros testamentos 1268(or.) [ACL/479] al rrey ploguier de lo reuogar 1269 (s. xiii) [ACL/507] rreuogo todos los otros testamentos que yo fiz enante deste 1270(or.) [ACL-VIII/7]; 1272(or.) [ACL-VIII/79] sea poderoso de reuogar la uendizon de todeste herdamento ya dito /S. Andrés de Espinareda 1270 [STAAFF/158]
reuogo todo los otros testamentos que yo fiz antes deste 1271(or.) [ACL-VIII/57] todas aquelas cosas que mandara ... toda las reuogaua e mando 1272(or.) [ACL-VIII/77] revogo la sentencia que fue dada 1272(or.) [SP-I/240] rreuogo todos los otros testamentos que yo fiz antes deste 1274(or.) [ACL-VIII/108] e revogo e do por cassado quantos testamentos o testamento fizi 1275(or.) [CLO/92] rerruego todos los otros testamentos o testamento que yo fiz 1283(or.) [ACL-VIII/210] reuuego todos los otros testamentos que ffiz ante deste 1283(or.) [ACL-VIII/212] todos los conceios que tales establecimientos fazen que los reuoguen 1288(or.) [ACL-VIII/334] reuogo todos los otros testamentos que fiz ante deste 1292(or.) [ACL-VIII/414]
  1. a)
  2. rreuoco todos los otros testamentos que yo fize antes deste
  3. 1273(or.) ACL-VIII/91
  4. arrenuncio esse testamento ¬rreuocolo ¬ mando que pora aparesca
  5. 1289 DCO-II/156
  6. reuoco todos los otros testamientos o testamiento que mande fazer
  7. 1300(or.) ACL-VIII/528
  8. revoco todos los otros testamientos que he fechos ata este dia
  9. 1310 (t.1312) SP-I/380
  10. nin la reuocar calladamientre espressamientre nin por testa- mento o codiçillo
  11. 1347(or.) SIL/286
  12. revoco e do por ningunos todos los otros testamientos
  13. 1348(or.) SP-II/262
  14. nin la pueda revocar nin variar por testamento nin por carta
  15. 1357(or.) SP-II/331
  16. muller faga alguna donaçion que la pueda reuocar en sua uida
  17. 1357 (or) SB/274
  18. non revocar nin varear esta donaçion que lles fago
  19. 1367(or.) SP-II/418
  20. revocara e diera por ningunos todos los otros testamentos o testamento
  21. 1381 (t.) SP-III/33
  22. en tal manera que non pueda seer desfecha nin revocada
  23. 1394(or.) SP-III/93
  24. otorgo de non revocar nin varear esta donaçion que vos fago
  25. 1401(or.) SP-III/129
  26. revoco e anullo e do por ningunos todos los otros testamien- tos
  27. 1433(or.) SP-III/335
  28. su entençion fora nin era de reuocar el sobredicho testa- miento
  29. 1448(or.) SB/341
  30. de la non reuocar nin variar nin desfazer nin desatar
  31. 1450(or.) SB/346
  32. - por donde pidio se rebocase e anulase el dicho manda- miento
  33. 1521(or.) SB/376
  34. b) yo reuogo la sentencia sobredicha
  35. 1263(or.) MCar-II/32
  36. elo que prometir no lo pueda reuogar nen desdezir
  37. 1263 (s. xiii?) ACL/410
  38. reuogo todo los otros testamentos
  39. 1268(or.) ACL/479
  40. al rrey ploguier de lo reuogar
  41. 1269 (s. xiii) ACL/507
  42. rreuogo todos los otros testamentos que yo fiz enante deste 1270(or.) [ACL-VIII/7];
  43. 1272(or.) ACL-VIII/79
  44. sea poderoso de reuogar la uendizon de todeste herdamento ya dito /S. Andrés de Espinareda
  45. 1270 STAAFF/158

  46. reuogo todo los otros testamentos que yo fiz antes deste
  47. 1271(or.) ACL-VIII/57
  48. todas aquelas cosas que mandara ... toda las reuogaua e mando
  49. 1272(or.) ACL-VIII/77
  50. revogo la sentencia que fue dada
  51. 1272(or.) SP-I/240
  52. rreuogo todos los otros testamentos que yo fiz antes deste
  53. 1274(or.) ACL-VIII/108
  54. e revogo e do por cassado quantos testamentos o testamento fizi
  55. 1275(or.) CLO/92
  56. rerruego todos los otros testamentos o testamento que yo fiz
  57. 1283(or.) ACL-VIII/210
  58. reuuego todos los otros testamentos que ffiz ante deste
  59. 1283(or.) ACL-VIII/212
  60. todos los conceios que tales establecimientos fazen que los reuoguen
  61. 1288(or.) ACL-VIII/334
  62. reuogo todos los otros testamentos que fiz ante deste
  63. 1292(or.) ACL-VIII/414
Del llat. reuocāre ‘llamar’, ‘revocar’, ‘desdicise’ (em; abf) per vía popular (§b), con sonorización de -c- fasta lo cabero’l sieglu xiii pero que, de xuru, hebo dir más lloñe como pasa colos continuadores del llat. uocare (cghla 231); per vía culta vese’l resultáu, con caltenimientu de -c-, de magar lo cabero’l sieglu xiii (§a) como yá alvertimos (pe4: 386). Con too, ha d’almitise en dalgunes aceiciones l’influxu d’un verbu fechu dende boca (cfr.).
revocáu, ada, ao
📖: revocáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Mal fregáu (el pisu, la cacía) [Lln]. 2. Mancháu, enllordiáu (de moñica, de trolla) [Lln]: <i class="della">Revocáu</i>(TEST)
  1. revocáu
  2. Mal fregáu (el pisu, la cacía)
    • Lln
  3. 2
  4. Mancháu, enllordiáu (de moñica, de trolla) [Lln]: <i class="della">Revocáu</i
con moñica [Lln].
  1. 1. <i class="della">con</i> <i class="della">moñica</i> [Lln].
Pp. de revocar.
revolada, la
📖: revolada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<revolá [Ll]. rigolá [Mi]. revoliada [Tox]. reolá [Sr]. riolá [Ca]. arrioláa [Sb].>(TEST)
  1. revolada
    • Tb
    • Pr
  2. revolá
    • Ll
  3. rigolá
    • Mi
  4. revoliada
    • Tox
  5. reolá
    • Sr
  6. riolá
    • Ca
  7. arrioláa
    • Sb
Escapada, vuelta rápida pa observar daqué [Ll. Mi]. Viaxe o vuelta que se da pa pasar el ratu, pa entretenese [Sr. Mi. Ca]. 2. Reaición imprevista y repentina, prontu [Sb]: Dio-y una arriolaa y persubió [Sb]. //Dar una revolada ‘dar un paséu, una vuelta’ [Tb (= redolada). Pr. Tox (revoliada)]. //Nuna re- volada ‘rápidamente’ [Pr]. darás unas rioladas por los montes de esse lugar [Gran- gerías xviii: 670]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Escapada, vuelta rápida pa observar daqué [Ll. Mi]. Viaxe o vuelta que se da pa pasar el ratu, pa entretenese [Sr. Mi. Ca].
  3. 2. Reaición imprevista y repentina, prontu [Sb]: <i class="della">Dio-y</i> <i class="della">una </i><i class="della">arriolaa y persubió </i>[Sb]. //<i class="della">Dar una revolada </i>‘dar un paséu, una vuelta’ [Tb (= redolada). Pr. Tox (revoliada)]. //<i class="della">Nuna</i> <i class="della">re- </i><i class="della">volada</i> ‘rápidamente’ [Pr]. <i class="della">darás</i> <i class="della">unas</i> <i class="della">rioladas</i> <i class="della">por</i> <i class="della">los</i> <i class="della">montes</i> <i class="della">de</i> <i class="della">esse</i> <i class="della">lugar</i> [Gran- gerías xviii: 670]
en dos o tres rioladas por año [Grangerías xviii: 670] Podría tratase d’un deverbal del compuestu de volar (
  1. en dos o tres rioladas por año
  2. Grangerías xviii: 670
  3. Podría tratase d’un deverbal del compuestu de volar (
cfr.) → *revolar (cola variante arrevolar) con un usu metafóricu mo- tiváu nel vuelu rápidu d’un páxaru. De toes maneres alverti- mos de la posibilidá d’averamientu y fusión col ast. redolada (cfr.) deverbal de redolar (cfr.). En rellación con *revolar ta l’ast. revolador (cfr.) d’u sigue’l deriváu revolandera (cfr.). Tamién ye posible’l tracamundiu de -b- → -g-.
revoladina, la
📖: revoladina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<reolaína [Sr]. rigolaína [Mi]. rioladina [Lln].>(TEST)
  1. revoladina
  2. reolaína
    • Sr
  3. rigolaína
    • Mi
  4. rioladina
    • Lln
Paséu curtiu [Sr. Mi]: Tuvo dando una reolaína en parque
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Paséu curtiu [Sr. Mi]: <i class="della">Tuvo</i> <i class="della">dando</i> <i class="della">una</i> <i class="della">reolaína</i> <i class="della">en</i> <i class="della">parque</i>
[Sr]. Salida curtia pa distraese [Mi. Lln]. Dim. de revolada (cfr.).
revolador, ora
📖: revolador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
(TEST)
  1. revolador
Que da vueltes volando (el páxaru) [Llomb].
  1. 1. Que da vueltes volando (el páxaru) [Llomb].
Cfr. revolada.
revolandera, la
📖: revolandera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. revolandera
    • Lln
Marca en forma de cruz que se fai en suelu cuando se gana nel xuegu de los cuadros [Lln].
  1. 1. Marca en forma de cruz que se fai en suelu cuando se gana nel xuegu de los cuadros [Lln].
Cfr. revolada.
revoláu, ada, ao*
📖: revoláu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<arrioláu [Sb].>(TEST)
  1. revoláu
  2. arrioláu
    • Sb
Apocáu, retrayíu, cobarde [Sb]: Taba toa arriolaína con illi [Sb].
  1. 1. Apocáu, retrayíu, cobarde [Sb]: <i class="della">Taba</i> <i class="della">toa</i> <i class="della">arriolaína</i> <i class="della">con</i> <i class="della">illi</i> [Sb].
Pp. de *revolar (cfr. revolada).
revolcar
📖: revolcar
🏗️: NO
✍️: NO
<revulcar [SCiprián]. /////revoucar [Cv. Vd]. /////regolcar [Cl].>(TEST)
  1. revolcar
    • Tb
    • Ay
    • Vv
  2. revulcar
    • SCiprián
  3. revoucar dudoso (certainty = baxa)
    • Cv
    • Vd
  4. regolcar dudoso (certainty = baxa)
    • Cl
Cast. revolcar [Cl. Tb]. Tirar a ún al suelu [Ay]. 2. Confundir los estratos nel so sen [Min]. 3. Enllenar d’insultos [Ay]. 4. Xurgar [SCiprán]. //-se ‘dar vueltes sobro sí mesmu en suelu’ [Ay. Cv]: Ta’l burru revoucándose na calea [Vd]: Revolcase ya lo mes- mo que ganar la cebada [Tb]. ‘dase la vuelta {en suelu} ente’l polvu o ente la folla’ [Vv]. ‘tar d’una manera cualaquiera’ [Ac]. Cfr. volquiar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">revolcar</i> [Cl. Tb]. Tirar a ún al suelu [Ay].
  3. 2. Confundir los estratos nel so sen [Min].
  4. 3. Enllenar d’insultos [Ay].
  5. 4. Xurgar [SCiprán]. //-<i class="della">se</i> ‘dar vueltes sobro sí mesmu en suelu’ [Ay. Cv]: <i class="della">Ta’l</i> <i class="della">burru</i> <i class="della">revoucándose</i> <i class="della">na</i> <i class="della">calea</i> [Vd]: <i class="della">Revolcase</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">mes- </i><i class="della">mo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ganar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">cebada</i> [Tb]. ‘dase la vuelta {en suelu} ente’l polvu o ente la folla’ [Vv]. ‘tar d’una manera cualaquiera’ [Ac]. Cfr. <i class="della">volquiar</i>.
revolcáu, ada, ao
📖: revolcáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Desordenáu, de cualquier manera [Ac]. 2. Puercu, por revol- case [Ay]. 3. Turbiu [Ac]: <i class="della">L’agua</i>(TEST)
  1. revolcáu
  2. Desordenáu, de cualquier manera
    • Ac
  3. 2
  4. Puercu, por revol- case
    • Ay
  5. 3
  6. Turbiu [Ac]: <i class="della">L’agua</i
ta too revolcao [Ac].
  1. 1. <i class="della">ta</i> <i class="della">too</i> <i class="della">revolcao</i> [Ac].
Pp. de revolcar.
revolcón, el
📖: revolcón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aición y efeutu de <i class="della">revolcar</i>(TEST)
  1. revolcón
    • Ay
    • Tb
  2. Aición y efeutu de <i class="della">revolcar</i
[Ay. Tb]: Díu un revolcón ente la trol.la [Tb]. 2. Direición confusa de los estratos (sic) [Min]. Cfr. volquiar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Ay. Tb]: <i class="della">Díu</i> <i class="della">un</i> <i class="della">revolcón</i> <i class="della">ente</i> <i class="della">la trol.la </i>[Tb].
  3. 2. Direición confusa de los estratos (<i class="della">sic</i>) [Min]. Cfr. <i class="della">volquiar</i>.
revoldiadora, la
📖: revoldiadora
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. revoldiadora
    • Llu
Máquina qu’enrolla’l cuerpu de la lata {de les conserves} en forma circular [Llu].
  1. 1. Máquina qu’enrolla’l cuerpu de la lata {de les conserves} en forma circular [Llu].
Posible deformación de *revolviadora, términu en rellación con revolver, con tracamundiu de sonores.
revolotiar
📖: revolotiar
🏗️: NO
✍️: NO
Volar dando munches vueltes [Ay] en pocu espaciu [Cd]. 2. Facer volar [Ac]. 3. Volar enantes de tiempu [Ac]. Variante del ast. <i class="della">revoltar </i>(cfr.) con amestanza de la formación en -<i class="della">iar</i>(TEST)
  1. revolotiar
  2. Volar dando munches vueltes
    • Ay] en pocu espaciu [Cd
  3. 2
  4. Facer volar
    • Ac
  5. 3
  6. Volar enantes de tiempu
    • Ac
  7. Variante del ast
  8. <i class="della">revoltar </i>(cfr.) con amestanza de la formación en -<i class="della">iar</i
y con influxu del ast. volar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. y con influxu del ast. <i class="della">volar</i> (cfr.).
revolotíu, el
📖: revolotíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Revuelu [Mont]. Deverbal de *<i class="della">revolotir</i>(TEST)
  1. revolotíu
  2. Revuelu
    • Mont
  3. Deverbal de *<i class="della">revolotir</i
variante de revolotiar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. variante de <i class="della">revolotiar</i> (cfr.).
revolquiadura, la*
📖: revolquiadura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<revolquiaúra [Min].>(TEST)
  1. revolquiadura
  2. revolquiaúra
    • Min
Revolcón peracusáu [Min].
  1. 1. Revolcón peracusáu [Min].
Formación en -ura dende’l participiu nominalizáu de revol- quiar (cfr.).
revolquiar
📖: revolquiar
🏗️: NO
✍️: NO
Maricar, fisgar [Sb]. Variante en -<i class="della">iar</i>(TEST)
  1. revolquiar
  2. Maricar, fisgar
    • Sb
  3. Variante en -<i class="della">iar</i
de revolcar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. de <i class="della">revolcar</i> (cfr.).
revoltar
📖: revoltar
🏗️: NO
✍️: NO
<revultar [y Ar].>(TEST)
  1. revoltar
  2. revultar
    • y Ar
Rutiar [Ar].
  1. 1. Rutiar [Ar].
Del mesmu aniciu que’l correspondiente verbu en -idiare, ast. revoltiar (cfr.) en nidia referencia a la familia del participiu fuerte del llat. uoluere.
revolteru
📖: revolteru
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. revolteru
Cfr. voltor.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">voltor</i>.
revoltiador, ora
📖: revoltiador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<b class="della">revoltiador,</b>(TEST)
  1. revoltiador
  2. b class="della">revoltiador,</b
ora Que revoltia [JH].
  1. 1. <b class="della">ora </b>Que <i class="della">revoltia</i> [JH].
Cfr. revoltiar.
revoltiadura, la
📖: revoltiadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">revoltiadura,</b>(TEST)
  1. revoltiadura
  2. b class="della">revoltiadura,</b
la Retorcedura [JH].
  1. 1. <b class="della">la </b>Retorcedura [JH].
Cfr. revoltiar.
revoltiamientu, el
📖: revoltiamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">revoltiamientu,</b>(TEST)
  1. revoltiamientu
  2. b class="della">revoltiamientu,</b
el Retorcimientu [JH].
  1. 1. <b class="della">el </b>Retorcimientu [JH].
Cfr. revoltiar.
revoltiar
📖: revoltiar
🏗️: NO
✍️: NO
Retorcer, retorcigañar [JH]. 2. Revolver, revolucionar, [AGO], volver d’abaxo p’arriba [Cb]. 3. Cruzar, trespasar un cumal o puertu [Ay]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">reboltear</i>(TEST)
  1. revoltiar
  2. Retorcer, retorcigañar
    • JH
  3. 2
  4. Revolver, revolucionar,
    • AGO], volver d’abaxo p’arriba [Cb
  5. 3
  6. Cruzar, trespasar un cumal o puertu
    • Ay
  7. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">reboltear</i
[Grangerías xviii]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Grangerías xviii]
Vigote revoltiadu [DyE 8] Unos pocos de pelos revoltiados [HyL 23] Y el roín erguido revoltióse [HyL 26] Trátase d’un verbu del mesmu aniciu que l’ast. revoltar (
  1. Vigote revoltiadu
  2. DyE 8
  3. Unos pocos de pelos revoltiados
  4. HyL 23
  5. Y el roín erguido revoltióse
  6. HyL 26
  7. Trátase d’un verbu del mesmu aniciu que l’ast. revoltar (
cfr.) d’u sigue’l participiu fuerte revueltu, a, o (cfr.). En rellación con revoltiar anotamos: revoltiador (cfr.), revoltiadura (cfr.), revol- tiamientu (cfr.) y, quiciabes, *revoltiyón → revoltión (cfr.).
revoltín, ina, ino
📖: revoltín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Fernandus</i>(TEST)
  1. revoltín
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Fernandus</i
Iohannis Revoltin 1227(or.) [SV/177]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Iohannis</i> <i class="della">Revoltin</i> 1227(or.) [SV/177]
pedro reuoltjn. don tomas Monin coruum pedro feliz. Me- nen martiniz. pedro dominguiz. Ioan calcadu 1246(or.) [ DOSV-II/231] pedro reuoltjn. 1246(or.) [DOSV-II/251] Del participiu fuerte de revoltiar (cfr.), cola amestadura del suf. diminutivu, como revolvín (cfr.) en rellación a revolver (cfr.).
  1. pedro reuoltjn. don tomas Monin coruum pedro feliz. Me- nen martiniz. pedro dominguiz. Ioan calcadu
  2. 1246(or.) DOSV-II/231
  3. pedro reuoltjn.
  4. 1246(or.) DOSV-II/251
  5. Del participiu fuerte de revoltiar (cfr.), cola amestadura del suf. diminutivu, como revolvín (cfr.) en rellación a revolver (cfr.).
revoltión, el
📖: revoltión
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">revoltión,</b>(TEST)
  1. revoltión
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">revoltión,</b
el Retortiyón [JH].
  1. 1. <b class="della">el </b>Retortiyón [JH].
Cfr. revoltixu.
revoltixu, el*
📖: revoltixu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<regoltixu [Lln].///<ident class="della" level="1"></ident>revoltijo [Ac. Mi. Tb. Vd (ByM)].>(TEST)
  1. revoltixu
    • Vd
  2. regoltixu
    • Lln
  3. <ident class="della" level="1"></ident>revoltijo infl. cast.
    • Ac
    • Mi
    • Tb
    • Vd (ByM)
Berces con farina [Vd (ByM)]. 2. Conxuntu de dulces y frutes [Ac. Mi. Tb]. 3. Desorden [Ac]. Enredu [Lln]. 4. Xarana [Ac].
  1. 1. Berces con farina [Vd (ByM)].
  2. 2. Conxuntu de dulces y frutes [Ac. Mi. Tb].
  3. 3. Desorden [Ac]. Enredu [Lln].
  4. 4. Xarana [Ac].
Nerviosismu [Ac]. Fexeren bon revoltixu [NJovellanos 170] El revoltixu de xentes [Coronación Carlos iv 174] Adautación del cast. revoltijo (dcech s.v. volver) quiciabes equivalente del autóctonu ast. non documentáu *revoltiyu (cfr. revueltu, a, o.). Sí conocemos el correspondiente aumen- tativu *revoltiyón > revoltión (cfr.).
  1. Nerviosismu [Ac]. Fexeren bon revoltixu
  2. NJovellanos 170
  3. El revoltixu de xentes
  4. Coronación Carlos iv 174
  5. Adautación del cast. revoltijo (dcech s.v. volver) quiciabes equivalente del autóctonu ast. non documentáu *revoltiyu (cfr. revueltu, a, o.). Sí conocemos el correspondiente aumen- tativu *revoltiyón > revoltión (cfr.).
revoltosu, a, o
📖: revoltosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><+revoltusu [Ay]. +revultusu/revoltosa/revoltoso [Ri].>(TEST)
  1. revoltosu
    • Sr
  2. ident class="della" level="1"></ident><+revoltusu
    • Ay
  3. revultusu/revoltosa/revoltoso metafonía
    • Ri
Revolvín [Sr. Ay]. Que revuelve, que xuega, que fai travesu- res (el neñu) [Ri]. 2. (Carneru) con rensía [Mar].
  1. 1. Revolvín [Sr. Ay]. Que revuelve, que xuega, que fai travesu- res (el neñu) [Ri].
  2. 2. (Carneru) con rensía [Mar].
los reuoltosos ye los baratadores ye los malos pagadores 1259 [DCO-V/60] Cfr. revolver.
  1. los reuoltosos ye los baratadores ye los malos pagadores
  2. 1259 DCO-V/60
  3. Cfr. revolver.
revoltura, la
📖: revoltura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><revultura [Sm. Gr. Pr]. regoltura [Cl. Pa]. regultura [Cl].>(TEST)
  1. revoltura
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident><revultura
    • Sm
    • Gr
    • Pr
  3. regoltura
    • Cl
    • Pa
  4. regultura
    • Cl
Voltura [Cl. Pa (= goltura). Ac. Ay. Sm. Gr. Pr]. Ascu [Cl. Pr]. Amorie, aición y efeutu de tener l’estómagu revueltu [Sm]. Cfr. revolver.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Voltura [Cl. Pa (= goltura). Ac. Ay. Sm. Gr. Pr]. Ascu [Cl. Pr]. Amorie, aición y efeutu de tener l’estómagu revueltu [Sm]. Cfr. <i class="della">revolver</i>.
revolución, la
📖: revolución
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><revulución [Sl].>(TEST)
  1. revolución
  2. ident class="della" level="1"></ident><revulución
    • Sl
Cast. revolución [Xral]. 2. Amorie, movimientu de tripes [Sl]:
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">revolución</i> [Xral].
  3. 2. Amorie, movimientu de tripes [Sl]:
Tien una revolución consigu [Sl]. Del fem. llat. reuolutio, -onis ‘vuelta’, ‘revolución’ (abf), per vía semiculta. Un deriváu ye l’ax. revolucionariu, a, o (cfr.).
  1. Tien una revolución consigu [Sl].
  2. Sl
  3. Del fem. llat. reuolutio, -onis ‘vuelta’, ‘revolución’ (abf), per vía semiculta. Un deriváu ye l’ax. revolucionariu, a, o (cfr.).
revolucionariu, a, o
📖: revolucionariu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><+revolucioneriu [Ay].>(TEST)
  1. revolucionariu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+revolucioneriu
    • Ay
Cast. revolucionario [Xral]. {Por antonomaxa, los revolucio- narios sedríen los que dende una posición d’izquierda llevan- táronse contra’l Gobiernu l’añu 1934}. Cfr. revolución.
revolvederu, el*
📖: revolvederu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<revulvedeiru [Md. SCiprián].>(TEST)
  1. revolvederu
  2. revulvedeiru
    • Md
    • SCiprián
Cast. revolvedero [Md]. Vuelta del camín [SCiprián].
  1. 1. Cast. <i class="della">revolvedero</i> [Md]. Vuelta del camín [SCiprián].
Cfr. revolver.
revolvedor, ora
📖: revolvedor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<revulvedor [Md]. revolveor [Ay].>(TEST)
  1. revolvedor
    • Pa
  2. revulvedor
    • Md
  3. revolveor
    • Ay
Que fai enguedeyos ente los demás [Pa]. Que tolo enguedeya [Ay].
  1. 1. Que fai enguedeyos ente los demás [Pa]. Que tolo enguedeya [Ay].
2. Revoltosu [Tb. Md]. Cfr. revolver.
revolvedoriu, el
📖: revolvedoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. revolvedoriu
    • Md
Cast. revolvedero, revolcadero [Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">revolvedero, revolcadero </i>[Md].
Cfr. revolver.
revolver
📖: revolver
🏗️: NO
✍️: NO
<revulver [Sm. An]. regolver [Lln. Cl. Pa. Cg. y Ac. Ca. Ay. JH].>(TEST)
  1. revolver
    • Ri
    • Tb
    • Sr
    • Sb
    • Pr
    • Oc
    • Qu
  2. revulver
    • Sm
    • An
  3. regolver
    • Lln
    • Cl
    • Pa
    • Cg
    • y Ac
    • Ca
    • Ay
    • JH
Cast. revolver [Lln. Cl. Pa. Cg. Ca. Ay. JH]. Desordenar, des- iguar [Ri. An]. Mecer coses [Tox]. Camudar les coses des- ordenándoles [Tb. Sm]. Mover una cosa alredor o d’arriba abaxo [Ri. Sm. PSil]. 2. Aballar un líquidu dándo-y vueltes [Ac. Sr]. Axitar, aballar [Tox]. 3. Dar la vuelta [Cl. Ca] a da- qué [Sb. Ri. Pr. Tox]: Revolvi’l coche [Sb]: Si pones el coche ahí nun-y queda sitiu al trator pa revolver [Ri]: De gordu que ta nun revuelve [Tb]. Dar vueltes al magostón o farol p’amagostar les castañes [Oc]. Dar vueltes al barrenu men- tanto lu golpeen cola maza [Min]. Dar la vuelta a la yerba espardío pa que seque del otru llau [Tb]: Nun entamamos a revolver tuvía [Tb]. 4. Tomar cartes nun asuntu pa resolvelu [Ay. Tb. Pr]: Revolvíulu ya arreglóulu [Tb]. 5. Meter en pleitu [Sm]. 6. Trabayar poco, facer como que se trabaya [Tb]: Ta tol día revolviendo pero nun fai nada serio [Tb]. 7. Molestar [Ac. Tb. PSil]. 8. Andar maricando, fisgando [Ac. Tb]: Ésa revuélvelo todo [Tb]. 9. Dar voltura [Tox]. 10. Camudar el tiempu [Tb]. Cambiar la direición del tiempu [Qu]: Y entós el vientu revolvú [Qu]. //-se ‘enfrentase a daquién cuando lu reñen [Ac] o amenacen’ [Tb]. ‘Tomar cartes nun asuntu p’atopar solución a un problema’ [Tb]. ‘enfrentase a quien tien más autoridá’ [PSil]. ‘dase la vuelta p’atacar’ [Tb. PSil]. ‘revolvese amenazando’ [Ay]. //Nun revulver un vierbu ‘nun facer un res’ [Sm]. //Revolver la manu ‘dar una guantada’ [Tb. Pr]. //Regolver la mano ‘facer xeitu de pegar’ [Pa]. //Revulver el tiempu ‘empeorar el tiempu’ [Sm]. //Nun se revuelve ‘nun cabe nel sitiu’ [Tb]. ‘ye un sitiu perpequeñu’ [Pr]. //Regolver a ún el gusanu ‘esmoler a daquién recordándo-y daqué’ [LC]. //Revolver la yerba ‘dar la vuelta a la yerba pa qu’ensugue’ [Tb. Pa (regolver l’herba)]. //Regolver una familia ‘promover enguedeyos na familia’ [Pa]. ///Regolver la mierda que cuantu más se regüelve más fiede dizse p’alvertir de qu’ha escaecese un asuntu escandalosu [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">revolver</i> [Lln. Cl. Pa. Cg. Ca. Ay. JH]. Desordenar, des- iguar [Ri. An]. Mecer coses [Tox]. Camudar les coses des- ordenándoles [Tb. Sm]. Mover una cosa alredor o d’arriba abaxo [Ri. Sm. PSil].
  2. 2. Aballar un líquidu dándo-y vueltes [Ac. Sr]. Axitar, aballar [Tox].
  3. 3. Dar la vuelta [Cl. Ca] a da- qué [Sb. Ri. Pr. Tox]: <i class="della">Revolvi’l</i> <i class="della">coche</i> [Sb]: <i class="della">Si</i> <i class="della">pones</i> <i class="della">el</i> <i class="della">coche </i><i class="della">ahí nun-y queda sitiu al trator pa revolver </i>[Ri]: <i class="della">De gordu </i><i class="della">que</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">revuelve</i> [Tb]. Dar vueltes al magostón o farol p’amagostar les castañes [Oc]. Dar vueltes al barrenu men- tanto lu golpeen cola maza [Min]. Dar la vuelta a la yerba espardío pa que seque del otru llau [Tb]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">entamamos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">revolver tuvía </i>[Tb].
  4. 4. Tomar cartes nun asuntu pa resolvelu [Ay. Tb. Pr]: <i class="della">Revolvíulu ya arreglóulu </i>[Tb].
  5. 5. Meter en pleitu [Sm].
  6. 6. Trabayar poco, facer como que se trabaya [Tb]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">tol día revolviendo pero nun fai nada serio </i>[Tb].
  7. 7. Molestar [Ac. Tb. PSil].
  8. 8. Andar maricando, fisgando [Ac. Tb]: <i class="della">Ésa</i><i class="della"> revuélvelo</i> <i class="della">todo</i> [Tb].
  9. 9. Dar voltura [Tox].
  10. 10. Camudar el tiempu [Tb]. Cambiar la direición del tiempu [Qu]: <i class="della">Y</i> <i class="della">entós</i><i class="della"> el</i> <i class="della">vientu</i> <i class="della">revolvú</i> [Qu]. //-<i class="della">se</i> ‘enfrentase a daquién cuando lu reñen [Ac] o amenacen’ [Tb]. ‘Tomar cartes nun asuntu p’atopar solución a un problema’ [Tb]. ‘enfrentase a quien tien más autoridá’ [PSil]. ‘dase la vuelta p’atacar’ [Tb. PSil]. ‘revolvese amenazando’ [Ay]. //<i class="della">Nun revulver un vierbu </i>‘nun facer un res’ [Sm]. //<i class="della">Revolver la manu </i>‘dar una guantada’ [Tb. Pr]. //<i class="della">Regolver</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mano</i> ‘facer xeitu de pegar’ [Pa]. //<i class="della">Revulver el tiempu </i>‘empeorar el tiempu’ [Sm]. //<i class="della">Nun se revuelve </i>‘nun cabe nel sitiu’ [Tb]. ‘ye un sitiu perpequeñu’ [Pr]. //<i class="della">Regolver a</i> <i class="della">ún</i> <i class="della">el</i> <i class="della">gusanu</i> ‘esmoler a daquién recordándo-y daqué’ [LC]. //<i class="della">Revolver</i> <i class="della">la</i> <i class="della">yerba</i> ‘dar la vuelta a la yerba pa qu’ensugue’ [Tb. Pa (regolver l’herba)]. //<i class="della">Regolver</i> <i class="della">una</i> <i class="della">familia</i> ‘promover enguedeyos na familia’ [Pa]. ///<i class="della">Regolver la mierda que cuantu</i><i class="della"> más</i> <i class="della">se</i> <i class="della">regüelve</i> <i class="della">más</i> <i class="della">fiede</i> dizse p’alvertir de qu’ha escaecese un asuntu escandalosu [Pa].
e el otro quisier arreboluer [FZ-Q (FFLL)] e se reboluier quesier con elle [FL (FFLL)] En arrevolver el mundo/horas tras d’hora se va [JyT 65] se esparde su toda yerba por todo el terreno al esberenar y al bolverlo y rebolverlo, sacudiéndolo muy bien [Gran- gerías xviii: 784] Como...revuelva un barapalu non me queda un alma viva [Los Trataos 25] Se regolvió una tormenta tan recia [San Mateo 28]
  1. e el otro quisier arreboluer
  2. FZ-Q (FFLL)
  3. e se reboluier quesier con elle
  4. FL (FFLL)
  5. En arrevolver el mundo/horas tras d’hora se va
  6. JyT 65
  7. se esparde su toda yerba por todo el terreno al esberenar y al bolverlo y rebolverlo, sacudiéndolo muy bien
  8. Gran- gerías xviii: 784
  9. Como...revuelva un barapalu non me queda un alma viva
  10. Los Trataos 25
  11. Se regolvió una tormenta tan recia
  12. San Mateo 28
Del llat. reuoluere ‘volver otra vez’, ‘volver atrás’, ‘facer vol- ver’ (em; abf), con continuadores románicos (rew s.v. revŏlvěre) anque pue tratase cenciellamente d’un compuestu románicu de re- col continuador del llat. uoluere (cfr. volver). Esti verbu pudo tener participios fuertes [del tipu revueltu, a, o (cfr. revueltu & volver), onde ye posible la nominalización (cfr. revuelta, revuel- tu)], y débil revolvíu, -ida -ío d’u llogró nominalizase’l femenín (cfr. revolvida). Pero otru posible deverbal romance pudo ser ast. *revuelvu, a, o güei conocíu gracies a la so incrementación dim. en -ín (cfr. revolvín, como ax. y nome) o en -icu [cfr. revol- vicu (como ax. y nome) d’u se fexo revolvicar]. Dende revueltu enantes de la so diptongación féxose revoltura (cfr.), como de vueltu voltura (cfr.) en rellación a volver (cfr.); tamién l’ax. abondativu revoltosu, a, o (cfr.), revolvimientu (cfr.), revolvede- ru (cfr.), revolvedor (cfr.), revolvedoriu (cfr.).
revólver, el
📖: revólver
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<revolve [Ac]. revolve/revolves [Llg].>(TEST)
  1. revólver
    • Sr
  2. revolve
    • Ac
  3. revolve/revolves
    • Llg
Cast. revólver [Ac. Llg]. //Cayer el revólver al río ‘tener una contrariedá, mala suerte’ [Sr]. ‘perder daqué importante’ [Sr]. ‘meter la pata’ [Llg].
  1. 1. Cast. <i class="della">revólver</i> [Ac. Llg]. //<i class="della">Cayer</i> <i class="della">el</i> <i class="della">revólver</i> <i class="della">al</i> <i class="della">río</i> ‘tener una contrariedá, mala suerte’ [Sr]. ‘perder daqué importante’ [Sr]. ‘meter la pata’ [Llg].
Del ingl. revolver formación sol verbu to revolve ‘facer dar vueltes nuna órbita’, pallabra que llega a nós, quiciabes, nel sieglu xix (dcech s.v. volver).
revolvicar
📖: revolvicar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. revolvicar
Revolver un poco, revolver les coses menudes [Cb].
  1. 1. Revolver un poco, revolver les coses menudes [Cb].
Cfr. revolver.
revolvicu, a, o
📖: revolvicu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Inquietu (el neñu) [Sr]: <i class="della">¡Qué</i>(TEST)
  1. revolvicu
    • Sr
  2. Inquietu (el neñu) [Sr]: <i class="della">¡Qué</i
neñu más revolvicu! [Sr].
  1. 1. <i class="della">neñu</i> <i class="della">más</i> <i class="della">revolvicu!</i> [Sr].
Cfr. revolver.
revolvicu, el
📖: revolvicu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cosca [Sr]. Nominalización del masc. de <i class="della">revolvicu,</i>(TEST)
  1. revolvicu
  2. Cosca
    • Sr
  3. Nominalización del masc
  4. de <i class="della">revolvicu,</i
a, o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.).
revolvida, la*
📖: revolvida
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<revolvía [Llg. Ay. Mi].>(TEST)
  1. revolvida
  2. revolvía
    • Llg
    • Ay
    • Mi
Vuelta, regresu [Llg. Ay. Mi]: Vilu a la revolvía [Llg]: ¡Hasta la revolvía! [Llg].
  1. 1. Vuelta, regresu [Llg. Ay. Mi]: <i class="della">Vilu a la revolvía </i>[Llg]: <i class="della">¡Hasta</i> <i class="della">la revolvía! </i>[Llg].
Deverbal débil del ast. revolver (cfr.) frente a revuelta (cfr.), nominalización del fem. del participiu fuerte revuel- tu, a, o (cfr.).
revolvimientu, el
📖: revolvimientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Reaición, revuelta. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Quixo</i>(TEST)
  1. revolvimientu
  2. Reaición, revuelta
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Quixo</i
atayar el so revolvimientu [Judit 191] Cfr. revolver.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">atayar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">so</i> <i class="della">revolvimientu</i> [Judit 191] Cfr. <i class="della">revolver</i>.
revolvín, ina, ino
📖: revolvín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<regolvín [R].>(TEST)
  1. revolvín
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Cd
    • Vd
  2. regolvín
    • R
Que revuelve, que ye xuguetón, que fai travesures (el neñu) [Ri]. Inquieta (una persona) [Qu. Tb. Cd]. (Persona) que se mueve y revuelve de contino [Cd]. Revoltosu [Vd. JH. R]: Son todos unos revolvinos [Vd].
  1. 1. Que revuelve, que ye xuguetón, que fai travesures (el neñu) [Ri]. Inquieta (una persona) [Qu. Tb. Cd]. (Persona) que se mueve y revuelve de contino [Cd]. Revoltosu [Vd. JH. R]: <i class="della">Son</i> <i class="della">todos</i> <i class="della">unos</i> <i class="della">revolvinos</i> [Vd].
Pedro Rebolnin {quiciabes por *reboluin} excusador en San Millan por Domingo Salvador 1308(or.) [ACL-IX/133] Domingo Perez bolsero Domingo Martinez hijo de Martin Dominguez Rebolnin {quiciabes por Reboluin} 1308(or.) [ACL-IX/134]
  1. Pedro Rebolnin {quiciabes por *reboluin} excusador en San Millan por Domingo Salvador 1308(or.) [ACL-IX/133] Domingo Perez bolsero Domingo Martinez hijo de Martin Dominguez Rebolnin {quiciabes por Reboluin}
  2. 1308(or.) ACL-IX/134
Cfr. revolver.
revolvín, el
📖: revolvín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
</////regolvín [R].>(TEST)
  1. revolvín
  2. regolvín dudoso (certainty = baxa)
    • R
Xuguete de rapazos [R]. //-inos ‘polvos qu’hai dientro del frutu de la rosa del diantre (emplegábense como polvos de pica-pica)’ [Cb]. ‘cosques’ [Cb].
  1. 1. Xuguete de rapazos [R]. //-<i class="della">inos </i>‘polvos qu’hai dientro del frutu de la <i class="della">rosa</i> <i class="della">del</i> <i class="della">diantre</i> (emplegábense como polvos de pica-pica)’ [Cb]. ‘cosques’ [Cb].
Cfr. revolver.
revoque, el
📖: revoque
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Deverbal del inf. de <i class="della">revocar</i>(TEST)
  1. revoque
  2. Deverbal del inf
  3. de <i class="della">revocar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
revuelta, la
📖: revuelta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<regüelta [Lln. Pa. Llg. Ca]. revuolta [Tox].>(TEST)
  1. revuelta
    • Tb
  2. regüelta
    • Lln
    • Pa
    • Llg
    • Ca
  3. revuolta
    • Tox
Curva [Lln]. Cast. revuelta [Lln. Pa. Llg. Ca] nuna vía de comunicación [Tb. PSil]. Cambiu de direición nuna carre- tera o camín [Ca]. 2. Revolución [Pa]. Sublevación, llevan- tamientu [Tox].
  1. 1. Curva [Lln]. Cast. <i class="della">revuelta</i> [Lln. Pa. Llg. Ca] nuna vía de comunicación [Tb. PSil]. Cambiu de direición nuna carre- tera o camín [Ca].
  2. 2. Revolución [Pa]. Sublevación, llevan- tamientu [Tox].
los fiadores quesieren demandar esta heredat o traelos en alguna rebolta 1252(or.) [MSAH-V/259] por las reuoltas & por las malas pagas que faziant enna villa 1259 [DCO-V/60] ye lod feziesse emendar de xano e sien otra rebuelta la que- rella 1269 (s. xiii) [ACL/498]
  1. los fiadores quesieren demandar esta heredat o traelos en alguna rebolta
  2. 1252(or.) MSAH-V/259
  3. por las reuoltas & por las malas pagas que faziant enna villa
  4. 1259 DCO-V/60
  5. ye lod feziesse emendar de xano e sien otra rebuelta la que- rella
  6. 1269 (s. xiii) ACL/498
Cfr. revueltu, a, o & revolver.
revueltu, a, o
📖: revueltu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><regüeltu [Pa. Sb. JH]. revuoltu [Tox]. +regüiltu [Ay]. +re- vuiltu [Ay]. //revolto [Eo].>(TEST)
  1. revueltu
  2. ident class="della" level="1"></ident><regüeltu
    • Pa
    • Sb
    • JH
  3. revuoltu
    • Tox
  4. regüiltu metafonía
    • Ay
  5. re- vuiltu metafonía
    • Ay
  6. revolto eonaviego
    • Eo
Cast. revuelto [Pa. Sb. Ay. Tb. Sm. /Eo/. JH]. Dau la vuelta [Tox]. 2. Desordenáu [Tox]. Mezcláu [Tox]. 3. Col estóma- gu afeutáu, cast. revuelto [Sm].///A ríu regüiltu ganancia de pescaores [Ay]. - Sabrás cómo fui a Uviedo/y oxalá que yo ñon fuera/para traer como yo trixi/revuelta la callavera [ABalvidares, Ca- llórigu (Poesíes 5-8)] Del participiu fuerte de revolver (cfr.). L’ast. ufre un masculín y un femenín nominalizaos revueltu (cfr.), revuelta (cfr.) con un antecedente del actual revoltar (cfr.); tamién cola amestan- za en -idiare, *revoltiyar > revoltiar (cfr.); un aum. del dever- bal *revolti(y)u ye l’ast. revoltión (cfr.).
  1. Cast. revuelto [Pa. Sb. Ay. Tb. Sm. /Eo/. JH]. Dau la vuelta [Tox]. 2. Desordenáu [Tox]. Mezcláu [Tox]. 3. Col estóma- gu afeutáu, cast. revuelto [Sm].///A ríu regüiltu ganancia de pescaores [Ay]. - Sabrás cómo fui a Uviedo/y oxalá que yo ñon fuera/para traer como yo trixi/revuelta la callavera
  2. ABalvidares, Ca- llórigu (Poesíes 5-8)
  3. Del participiu fuerte de revolver (cfr.). L’ast. ufre un masculín y un femenín nominalizaos revueltu (cfr.), revuelta (cfr.) con un antecedente del actual revoltar (cfr.); tamién cola amestan- za en -idiare, *revoltiyar > revoltiar (cfr.); un aum. del dever- bal *revolti(y)u ye l’ast. revoltión (cfr.).
revueltu, el
📖: revueltu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Platu fechu al revolver dellos alimentos con güevu batío. [Ac]. Nominalización del masc. de <i class="della">revueltu,</i>(TEST)
  1. revueltu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Platu fechu al revolver dellos alimentos con güevu batío
  3. [Ac]
  4. Nominalización del masc
  5. de <i class="della">revueltu,</i
a, o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.).
revuelu, el*
📖: revuelu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><revuolu [Tox]. regüelu [Lln]. +revuilu [Ay].>(TEST)
  1. revuelu
  2. ident class="della" level="1"></ident><revuolu
    • Tox
  3. regüelu
    • Lln
  4. revuilu metafonía
    • Ay
Cast. revuelo [Lln]. Baturiciu [Ay. Tox].
  1. 1. Cast. <i class="della">revuelo</i> [Lln]. Baturiciu [Ay. Tox].
Deverbal fuerte de *revolar (cfr. revolada), quiciabes con da- qué influxu de revolver (cfr.).
  1. Deverbal fuerte de *revolar (cfr. revolada), quiciabes con da
  2. qué influxu de revolver (cfr.).
rexa, la 1
📖: rexa
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident><reixa [y Tb. y Tox].>(TEST)
  1. rexa
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Llg
    • Ca
    • Ll
    • Ay
    • Tb
    • An
    • Oc
    • Cp
  2. ident class="della" level="1"></ident><reixa
    • y Tb
    • y Tox
Cast. reja (d’un edificiu) [Lln. Pa. Cb. Cg. Ac. Llg. Ca. Ll. Pzu. Ay. Tb. An. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH], de la ventana, de la xaula [LV. R. DA]: Poxo rexas nel ventanu [An]. 2. En- rexáu de madera allugada a la entrada de la canal del molín pa parar los estorbos [Cp. Cñ]. Enrexáu de fierro o madera que s’alluga a unos diez o veinte metros del cubu pa que nun entre nin broza nin truches [Pa (Molín) = reya]. //Rexa del estancu ‘reya de fierro o madera que s’asitia na compuerta del estancu pa torgar el pasu a la presa del molín de la broza o truches’ [Molín (Pa)= reya del estancu)].
  1. 1. Cast. <i class="della">reja</i> (d’un edificiu) [Lln. Pa. Cb. Cg. Ac. Llg. Ca. Ll. Pzu. Ay. Tb. An. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH], de la ventana, de la xaula [LV. R. DA]: <i class="della">Poxo</i> <i class="della">rexas</i> <i class="della">nel</i> <i class="della">ventanu</i> [An].
  2. 2. En- rexáu de madera allugada a la entrada de la canal del molín pa parar los estorbos [Cp. Cñ]. Enrexáu de fierro o madera que s’alluga a unos diez o veinte metros del cubu pa que nun entre nin broza nin truches [Pa (Molín) = reya]. //<i class="della">Rexa del estancu </i>‘reya de fierro o madera que s’asitia na compuerta del estancu pa torgar el pasu a la presa del molín de la broza o truches’ [Molín (Pa)= <i class="della">reya</i> <i class="della">del</i> <i class="della">estancu</i>)].
& yo maria resca 1344 [MB/109] Posible castellanismu inxertu ente nós, paralelu al ast. reya (cfr.) y con daqué dixebra semántica al reorganizase’l campu léxicu de los dos términos, de mano sinónimos. Son forma- ciones derivaes de rexa: rexaca (cfr.), rexaque [(cfr.) con usu figuráu], rexáu (cfr.), rexamientu (cfr.). Tamién los compues- tos enrexar (cfr.), enrexáu (cfr.), enrexamientu (cfr.).
  1. & yo maria resca
  2. 1344 MB/109
  3. Posible castellanismu inxertu ente nós, paralelu al ast. reya (cfr.) y con daqué dixebra semántica al reorganizase’l campu léxicu de los dos términos, de mano sinónimos. Son forma- ciones derivaes de rexa: rexaca (cfr.), rexaque [(cfr.) con usu figuráu], rexáu (cfr.), rexamientu (cfr.). Tamién los compues- tos enrexar (cfr.), enrexáu (cfr.), enrexamientu (cfr.).
  4. (cfr.) con usu figuráu
rexa, la 2
📖: rexa
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. rexa
Oriella del mar [Llu]. Cfr. rixa 1.
  1. Oriella del mar [Llu]. Cfr. rixa 1.
  2. Llu
rexaca, la
📖: rexaca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Fierro en forma de paleta que lleva nel cabu de la guiyada’l llabrador al llabrar la tierra y el que s’usa nos templeros de teles [JH]. Desp. de <i class="della">rexa </i>(cfr.) cola amestadura del suf. -<i class="della">aca</i>. Una varian- te paez ast. <i class="della">rexaque</i>(TEST)
  1. rexaca
  2. Fierro en forma de paleta que lleva nel cabu de la guiyada’l llabrador al llabrar la tierra y el que s’usa nos templeros de teles
    • JH
  3. Desp
  4. de <i class="della">rexa </i>(cfr.) cola amestadura del suf
  5. -<i class="della">aca</i>
  6. Una varian- te paez ast
  7. <i class="della">rexaque</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
rexamientu, el
📖: rexamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘rexáu’: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Fasta</i>(TEST)
  1. rexamientu
  2. Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘rexáu’: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Fasta</i
el mismu rexamientu/per onde suben y baxen/los que canten l’evanxeliu [Ex Carlos iii 102] Cfr. rexa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">el</i> <i class="della">mismu</i> <i class="della">rexamientu</i>/<i class="della">per</i> <i class="della">onde</i> <i class="della">suben</i> <i class="della">y</i> <i class="della">baxen</i>/<i class="della">los</i> <i class="della">que</i><i class="della"> canten</i> <i class="della">l’evanxeliu</i> [Ex Carlos iii 102] Cfr. <i class="della">rexa</i>.
rexaque {?}
📖: rexaque {?}
🏗️: NO
✍️: NO
Contestación de pallabra dada a daquién de mala manera o de mal humor [Ca]. Quiciabes sía un dim. del castellanismu n’ast. <i class="della">rexa</i>(TEST)
  1. rexaque {?}
  2. Contestación de pallabra dada a daquién de mala manera o de mal humor
    • Ca
  3. Quiciabes sía un dim
  4. del castellanismu n’ast
  5. <i class="della">rexa</i
(cfr.) → (diminutivo-despeutivu) rexaca → rexaque, col pasu perfre- cuente de -a > -e.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) → (diminutivo-despeutivu) <i class="della">rexaca → rexaque</i>, col pasu perfre- cuente de -<i class="della">a > -e</i>.
rexáu, el
📖: rexáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rixáu [As]. //rexado [Eo].>(TEST)
  1. rexáu
    • Md
  2. rixáu
    • As
  3. rexado eonaviego
    • Eo
Conxuntu de rexes [As. /Eo/. JH]. 2. Barandiella de corredo- res, horros [Md]. 3. Reya de la canal del molín [As (Cruce)]. Cfr. rexa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Conxuntu de rexes [As. /Eo/. JH].
  3. 2. Barandiella de corredo- res, horros [Md].
  4. 3. Reya de la canal del molín [As (Cruce)]. Cfr. <i class="della">rexa</i>.
rexelar
📖: rexelar
🏗️: NO
✍️: NO
<se>(TEST)
  1. rexelar
    • Cg
  2. se
Xelase, enfriar [Cg].
  1. 1. Xelase, enfriar [Cg].
Cfr. xelar.
rexella, la*
📖: rexella
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////regiellas [Bard].>(TEST)
  1. rexella
  2. regiellas variación de número
    • Bard
Cecina de cabra o cabrón [Bard].
  1. 1. Cecina de cabra o cabrón [Bard].
Quiciabes d’un deriváu d’un sinónimu del llat. rēgula, -ae ‘barra derecha de madera o metal’ (em) quiciabes *regělla aplicable, por cuenta la forma, a la barra de cecina. Tamién pue tenese por diminutivu de rexa.
rexencia, la
📖: rexencia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">regencia</i>(TEST)
  1. rexencia
  2. Cast
  3. <i class="della">regencia</i
[JH].
  1. 1. [JH].
- encuéntrense uños con otros/en arcu de la Rexencia,/mas con tanta seriedá/y pasu de tal llimpieza/que sólo atienden al toma,/sin que escuchen otra flema [ABalvidares, Calló- rigu (Poesíes 238-243)]
  1. - encuéntrense uños con otros/en arcu de la Rexencia,/mas con tanta seriedá/y pasu de tal llimpieza/que sólo atienden al toma,/sin que escuchen otra flema
  2. ABalvidares, Calló- rigu (Poesíes 238-243)
Cfr. rexente.
rexenciar*
📖: rexenciar*
🏗️: SI
✍️: NO
<///regenciar [Ll. Pr].>(TEST)
  1. rexenciar*
  2. regenciar infl. cast.
    • Ll
    • Pr
Rexistrar, revolver [Ll]. //-se ‘complacese, tar al so gustu’ [Pr].
  1. 1. Rexistrar, revolver [Ll]. //-<i class="della">se</i> ‘complacese, tar al so gustu’ [Pr].
Cfr. rexente.
rexeneración, la
📖: rexeneración
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">regeneración</i>(TEST)
  1. rexeneración
  2. Cast
  3. <i class="della">regeneración</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Del fem. llat. regeneratio, -onis ‘aición d’enxendrar o rexe- nerar’ (abf), per vía semiculta.
rexenerar
📖: rexenerar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">regenerar</i>(TEST)
  1. rexenerar
  2. Cast
  3. <i class="della">regenerar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Del llat. regenerare ‘reproducir’, ‘facer revivir’ (abf), per vía cultizante.
rexentador, ora*
📖: rexentador
🔤: , ora*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<///regentiador [Cb].>(TEST)
  1. rexentador
  2. regentiador infl. cast.
    • Cb
Mandón, el que ye peramigu de mandar [Cb].
  1. 1. Mandón, el que ye peramigu de mandar [Cb].
Cfr. rexente.
rexentar
📖: rexentar
🏗️: NO
✍️: NO
<///regentiar [Cb].>(TEST)
  1. rexentar
    • Lln
  2. regentiar infl. cast.
    • Cb
Cast. regentar [Lln. JH]. Disponer, mandar con muncha ener- xía [Cb]. Cfr. rexente.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">regentar</i> [Lln. JH]. Disponer, mandar con muncha ener- xía [Cb]. Cfr. <i class="della">rexente</i>.
rexente, a, el/la
📖: rexente
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<rexente [Pzu].>(TEST)
  1. rexente
  2. rexente
    • Pzu
Cast. regente [JH. Pzu]. me llevó pa fer fiesta/(siendo yo un xudíu encapaz)/a la señora Rexenta,/y ante todos los usíes/hobi cocer de ver- güenza [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 327-331)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">regente</i> [JH. Pzu]. <i class="della">me llevó pa fer fiesta</i>/<i class="della">(siendo yo un xudíu encapaz)</i>/<i class="della">a la</i> <i class="della">señora</i> <i class="della">Rexenta</i><i class="della">,</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">ante</i> <i class="della">todos</i> <i class="della">los</i> <i class="della">usíes</i>/<i class="della">hobi</i> <i class="della">cocer</i> <i class="della">de</i> <i class="della">ver-</i> <i class="della">güenza</i> [ABalvidares, <i class="della">Callórigu</i> (Poesíes 327-331)]
Fiendo obispos y rexentes [NJovellanos 170] Pésie el alma al rexente y oidores [Fiestas Coronación 182] No ye alcalde, maxaderu,/que ye el Rexente sentáu,/y llá- mense Oidores/los qu’están al so delláu,/y allí escuchen los que vienen/los preitantes relatar. [Relación (Porléi): 212-217] que ye el Rexente sentáu [Pachu de la Candonga 1837: 18] Sereis llevaos ante los rexentes y los reyes [San Mateo 36]
  1. Fiendo obispos y rexentes
  2. NJovellanos 170
  3. Pésie el alma al rexente y oidores
  4. Fiestas Coronación 182
  5. No ye alcalde, maxaderu,/que ye el Rexente sentáu,/y llá- mense Oidores/los qu’están al so delláu,/y allí escuchen los que vienen/los preitantes relatar.
  6. Relación (Porléi): 212-217
  7. que ye el Rexente sentáu
  8. Pachu de la Candonga 1837: 18
  9. Sereis llevaos ante los rexentes y los reyes
  10. San Mateo 36
Del llat. regens, -ntis, participiu de presente del llat. regere ‘dirixir’ (em s.v. regō). Sobro ello llogróse’l verbu rexentar (cfr.) y el nome rexentador (cfr.). En rellación con regens, -ntis tamién se fexo ast. rexencia (cfr.) d’u siguió’l verbu se- micultu rexenciar (cfr.).
rexidor, ora, el/la
📖: rexidor
🔤: , ora, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora,
<rexidor [Pa. Cg. Sm]. rexïor [Ay. Ll]. rixïor [Ll]. /////ruxïor [Ll].>(TEST)
  1. rexidor
  2. rexidor
    • Pa
    • Cg
    • Sm
  3. rexïor
    • Ay
    • Ll
  4. rixïor
    • Ll
  5. ruxïor dudoso (certainty = baxa)
    • Ll
Cast. regidor [Pa. Cg. Ll. Sm. JH]: A lla curtia ó á lla llar- ga to feme rexidor [JH]. 2. Persona que tien el mandu nes sestaferies [Sm]. Persona qu’axuntaba na plaza a los vecinos
pa facer los pautos rellacionaos cola sestaferia y problemes vecinales [Ll. PSil]. El que manda en representación de los vecinos [Ay]. ///Cuando yueve y fai sol tien la culpa el rexïor [Ay]. Cuando llueve y hace sol/riñen la mujer y el rexior [Gi- ner Arivau 1886: 265].
  1. 1. Cast. <i class="della">regidor</i> [Pa. Cg. Ll. Sm. JH]: <i class="della">A</i> <i class="della">lla</i> <i class="della">curtia</i> <i class="della">ó</i> <i class="della">á</i> <i class="della">lla</i> <i class="della">llar- </i><i class="della">ga</i> <i class="della">to</i> <i class="della">feme</i> <i class="della">rexidor</i> [JH].
  2. 2. Persona que tien el mandu nes sestaferies [Sm]. Persona qu’axuntaba na plaza a los vecinos <br class="della">pa facer los pautos rellacionaos cola sestaferia y problemes vecinales [Ll. PSil]. El que manda en representación de los vecinos [Ay]. ///<i class="della">Cuando</i> <i class="della">yueve</i> <i class="della">y</i> <i class="della">fai</i> <i class="della">sol</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">la</i> <i class="della">culpa</i> <i class="della">el</i> <i class="della">rexïor </i>[Ay]. <i class="della">Cuando</i> <i class="della">llueve</i> <i class="della">y</i> <i class="della">hace</i> <i class="della">sol</i>/<i class="della">riñen</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mujer</i> <i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">rexior</i> [Gi- ner Arivau 1886: 265].
con endusemiento de algunos de los iuezes e regidores de la çibdat 1393(or.) [SIL/442] regidores cavalleros escuderos ofiçiales e omnes buenos de la dicha çibdat 1490(or.) [SP-IV/324] los juezes e regidores e personeros ... estando ayuntados en nuestro consistorio 1490(or.) [SP-IV/324] Cómo, cómo... ¿ye la Audencia?/¡Tu qué me dixiste, Xuan!/ Conque aquel qu’está nel mediu/ye el alcalde, ¡xuaratal!/ Los otros son ruxidores/que en conceyu ciertu están [Rela- ción (Porléi): 206-211] ye el alcalde ¡xuratal!/los otros son ruxidores/que en con- ceyu ciertu están [Pachu de la Candonga 1837: 18]
  1. con endusemiento de algunos de los iuezes e regidores de la çibdat
  2. 1393(or.) SIL/442
  3. regidores cavalleros escuderos ofiçiales e omnes buenos de la dicha çibdat
  4. 1490(or.) SP-IV/324
  5. los juezes e regidores e personeros ... estando ayuntados en nuestro consistorio
  6. 1490(or.) SP-IV/324
  7. Cómo, cómo... ¿ye la Audencia?/¡Tu qué me dixiste, Xuan!/ Conque aquel qu’está nel mediu/ye el alcalde, ¡xuaratal!/ Los otros son ruxidores/que en conceyu ciertu están
  8. Rela- ción (Porléi): 206-211
  9. ye el alcalde ¡xuratal!/los otros son ruxidores/que en con- ceyu ciertu están
  10. Pachu de la Candonga 1837: 18
Cfr. rexir. La variante ruxïor (amén d’una asociación cola familia del ast. ruxir) ufre un camudamientu de l’átona favo- recíu pol contestu.
rexidoría, la
📖: rexidoría
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">regiduría</i>(TEST)
  1. rexidoría
  2. Cast
  3. <i class="della">regiduría</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. rexir.
rexilar
📖: rexilar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rexilar
Axitar [Cl].
  1. 1. Axitar [Cl].
Podría tratase d’una adautación del cast. a. rehilar, con una aspirada intervocálica asturianizada en [S]. De la mesma ma- nera, paez qu’ha almitise un aumentativu antiguu del cultismu cast. filo ‘corte’, que xunto a [f] almitiría una realización [h] interpretada como [S]; ye asina como paez aconseyable en- tender ast. rexilón (cfr.), términu que namái conocemos dende la interpretación lliteraria.
rexilón el
📖: rexilón el
🏗️: NO
✍️: NO
<b class="della">rexilón</b>(TEST)
  1. rexilón el
  2. b class="della">rexilón</b
el Rabanada [JS].
  1. 1. <b class="della">el </b>Rabanada [JS].
Cfr. rexilar.
réxime, el
📖: réxime
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<réximen [JH]. ///régime [Sb].>(TEST)
  1. réxime
    • Lln
    • Tb
  2. réximen
    • JH
  3. régime infl. cast.
    • Sb
Cast. régimen [Lln. Sb. Tb. JH]: Ta a réxime, nun come [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">régimen</i> [Lln. Sb. Tb. JH]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">a</i> <i class="della">réxime,</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">come</i> [Tb].
et In suo regimine confirmamus 951(or.) [DCO/59] ut accurrat et deseruiat at Ipso loco [Nome de llugar] at suo regimine 951(or.) [DCO/59] Del neutru llat. regimen, -inis (old) con continuadores romá- nicos (rew), hispánicos (deeh; dcech s.v. rey) ya asturianos, per vía semiculta.
  1. et In suo regimine confirmamus
  2. 951(or.) DCO/59
  3. ut accurrat et deseruiat at Ipso loco [Nome de llugar] at suo regimine
  4. 951(or.) DCO/59
  5. Del neutru llat. regimen, -inis (old) con continuadores romá- nicos (rew), hispánicos (deeh; dcech s.v. rey) ya asturianos, per vía semiculta.
reximientu, el
📖: reximientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><reximentu [Cl].>(TEST)
  1. reximientu
  2. ident class="della" level="1"></ident><reximentu
    • Cl
Cast. regimiento [Cl. JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">regimiento</i> [Cl. JH].
mandaron fazer para regimiento del so espital de la iglesia [1377-1389] [DCO-IV/377]
  1. mandaron fazer para regimiento del so espital de la iglesia [1377-1389]
  2. DCO-IV/377
Del llat. regimentum, -i (old), con continuadores románicos (rew regĭměntum) ya hispánicos (dcech s.v. rey), per posible vía cultizante.
rexinada, la
📖: rexinada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><reixinada [Sl].>(TEST)
  1. rexinada
  2. ident class="della" level="1"></ident><reixinada
    • Sl
Raxu de lleche al catar [Ce. Sl]. Cfr. raxu.
  1. Raxu de lleche al catar [Ce. Sl]. Cfr. raxu.
  2. Ce. Sl
rexir
📖: rexir
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><rixir [Pa. y JH].>(TEST)
  1. rexir
    • Lln
    • Sb
  2. ident class="della" level="1"></ident><rixir
    • Pa
    • y JH
Cast. regir [Lln. Pa. Sb. JH]: Esa rixa bien la casa (sic) [Sb].
  1. 1. Cast. <i class="della">regir</i> [Lln. Pa. Sb. JH]: <i class="della">Esa</i> <i class="della">rixa</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">la</i> <i class="della">casa</i> (<i class="della">sic</i>) [Sb].
2. Controlar, regular [PSil]: ¿Quién yía’l que rixe l’asuntu? [PSil]. 3. Entendese [Lln. Tb]: Non rixen [Lln]: Nun rixen bien [Tb]. //Nun rexir ‘nun tar bien de la cabeza’. regir nin mantener nin labrar nin podar nin cabar nin vinar 1433(or.) [SP-III/340] - El llugar onde ha salir el caudiellu que rixa’l mió pueblu [San Mateo 4]
  1. 2. Controlar, regular [PSil]: ¿Quién yía’l que rixe l’asuntu? [PSil]. 3. Entendese [Lln. Tb]: Non rixen [Lln]: Nun rixen bien [Tb]. //Nun rexir ‘nun tar bien de la cabeza’.
  2. Tb
  3. regir nin mantener nin labrar nin podar nin cabar nin vinar
  4. 1433(or.) SP-III/340
  5. - El llugar onde ha salir el caudiellu que rixa’l mió pueblu
  6. San Mateo 4
Del llat. regere ‘dirixir en llinia recta’, ‘tener la direición o’l mandu de’ (em), con continuadores románicos (rew) ya hispá- nicos (dcech s.v. rey). En rellación etimolóxica ta l’ast. rexi- dor (cfr.), rexidoría (cfr.). Asina’l compuestu correxir (cfr.).
rexistrador, el
📖: rexistrador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rexistraor [Ay].>(TEST)
  1. rexistrador
  2. ident class="della" level="1"></ident><rexistraor
    • Ay
Cast. registrador [Ac. Ay. /Eo/]. Cfr. rexistru.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">registrador </i>[Ac. Ay. /Eo/]. Cfr. <i class="della">rexistru</i>.
rexistrar
📖: rexistrar
🏗️: NO
✍️: NO
<rixistrar [y Cv].///<ident class="della" level="1"></ident>//rexistar [Cg]. ///registrar [Tb].>(TEST)
  1. rexistrar
    • Pa
    • Ay
    • Pr
    • Cv
  2. rixistrar
    • y Cv
  3. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  4. rexistar eonaviego
    • Cg
  5. registrar infl. cast.
    • Tb
Cast. registrar [Cl. Pa. Cg. Ac. Ay. Tb. Pr. Cv. /Eo/. JH]. Ins- peicionar [PSil]. 2. Palpar daqué pa conocelo o examinalo [Cl]. Palpar un res pa saber si da’l preñáu o tien taches [Pa. Tb]: Rexistranon la vaca na feria [Tb]. Controlar, regular [PSil. Cv]. 3. Recontar y valorar el ganáu d’una comuña [Cg].
  1. 1. Cast. <i class="della">registrar</i> [Cl. Pa. Cg. Ac. Ay. Tb. Pr. Cv. /Eo/. JH]. Ins- peicionar [PSil].
  2. 2. Palpar daqué pa conocelo o examinalo [Cl]. Palpar un res pa saber si da’l preñáu o tien taches [Pa. Tb]: <i class="della">Rexistranon la vaca na feria </i>[Tb]. Controlar, regular [PSil. Cv].
  3. 3. Recontar y valorar el ganáu d’una comuña [Cg].
4. Buscar na ropa [/Mánt/]. //¡A que me rexistren! ‘yo nun tengo un res que ver con eso’ [Sr]. Petrus ts. Johanes ts. Martinus ts. Alffonsso la registro 1265(or.) [SP-I/219] Cfr. rexistru.
  1. 4. Buscar na ropa [/Mánt/]. //¡A que me rexistren! ‘yo nun tengo un res que ver con eso’ [Sr].
  2. Sr
  3. Petrus ts. Johanes ts. Martinus ts. Alffonsso la registro
  4. 1265(or.) SP-I/219
  5. Cfr. rexistru.
rexistru, el
📖: rexistru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rexistu [Cg].>(TEST)
  1. rexistru
    • Ay
    • Lln
    • Pa
  2. ident class="della" level="1"></ident><rexistu
    • Cg

Aición y efeutu de rexistrar o rexistar [Cg. Ay]. 2. Cast. re- gistro [Lln. Pa. Ac. Tox. /Eo/. JH]. 3. Cast. registro de papeles oficiales, sitiu onde se rexistra [Ay]. 4. Persona de ruin valir a quien llamen a trabayar en coses de curtia importancia [Ay (pl. rexistros)].
  1. 1. <br class="della">Aición y efeutu de <i class="della">rexistrar </i>o <i class="della">rexistar</i> [Cg. Ay].
  2. 2. Cast. <i class="della">re-</i> <i class="della">gistro</i> [Lln. Pa. Ac. Tox. /Eo/. JH].
  3. 3. Cast. <i class="della">registro </i>de papeles oficiales, sitiu onde se rexistra [Ay].
  4. 4. Persona de ruin valir a quien llamen a trabayar en coses de curtia importancia [Ay (pl. <i class="della">rexistros</i>)].
que catasse ennos registros que foren de Menen Perez 1305(or.) [SP-I/355] yo cate ennos registros sobredichos que tenia del dicho Me- nen Perez 1305(or.) [SP-I/355] aparescan cartas ho carta ho registro ho quadiernno 1332(or.) [SP-II/93] el dicho notario que apressentasse el registro e nota del di- cho testamento 1348(or.) [SB/265] el dicho registro en que sia la nota de la carta 1374(or.) [SP- II/451] el registro en que sia la nota del dicho testamento 1374(or.) [SP-II/451] foran dados los registros que ficaran del dicho Bartolome Perez 1374(or.) [SP-II/451] fize escrivir esta carta por la nota que sia escripta en_el re- gistro 1404(or.) [SP-III/147] Pallabra en rellación col llat. regesta, -orum, una formación averada al verbu regerere, voz asitiada nos romances occiden- tales (dcech s.v. gesto) y que n’ast. entá se caltién en dalgún sitiu ensin la variante innovadora con [r] agrupada. Sobro rexistru féxose’l verbu rexistrar (
  1. que catasse ennos registros que foren de Menen Perez
  2. 1305(or.) SP-I/355
  3. yo cate ennos registros sobredichos que tenia del dicho Me- nen Perez
  4. 1305(or.) SP-I/355
  5. aparescan cartas ho carta ho registro ho quadiernno
  6. 1332(or.) SP-II/93
  7. el dicho notario que apressentasse el registro e nota del di- cho testamento
  8. 1348(or.) SB/265
  9. el dicho registro en que sia la nota de la carta
  10. 1374(or.) SP- II/451
  11. el registro en que sia la nota del dicho testamento
  12. 1374(or.) SP-II/451
  13. foran dados los registros que ficaran del dicho Bartolome Perez
  14. 1374(or.) SP-II/451
  15. fize escrivir esta carta por la nota que sia escripta en_el re- gistro
  16. 1404(or.) SP-III/147
  17. Pallabra en rellación col llat. regesta, -orum, una formación averada al verbu regerere, voz asitiada nos romances occiden- tales (dcech s.v. gesto) y que n’ast. entá se caltién en dalgún sitiu ensin la variante innovadora con [r] agrupada. Sobro rexistru féxose’l verbu rexistrar (
  18. r
cfr.) y con ello guarda rella- ción l’apellativu rexistrador (cfr.).
rexíu, ida, ío
📖: rexíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<///regíu [Lln].>(TEST)
  1. rexíu
  2. regíu infl. cast.
    • Lln
Educáu [Lln].
  1. 1. Educáu [Lln].
Pp. de rexir (cfr.).
rexón, la
📖: rexón
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">región</i>(TEST)
  1. rexón
  2. Cast
  3. <i class="della">región</i
[JH].
  1. 1. [JH].
non uideat que bona sunt in reione uiuorum 1065(or.) [ACL/359] seruientium mense sicut mos est in hac regione 1073 (s. xii) [ACL/444]
  1. non uideat que bona sunt in reione uiuorum
  2. 1065(or.) ACL/359
  3. seruientium mense sicut mos est in hac regione
  4. 1073 (s. xii) ACL/444
Del llat. regio, -ōnis ‘direición’, ‘llinia’, ‘distritu, rexón, llu- gar’ (old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos. Na nuesa opinión ast. rexón ye una adaptación semiculta del llatín onde se conseña (regio) de magar les Cróniques Astu- rianes (cfr. reinu).
rexu, a, o
📖: rexu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. rexu
Del rei [JH].
  1. 1. Del rei [JH].
Del llat. regius, -a, -um ‘real’, ‘del rei’ (abf), quiciabes con una adautación moderna dende’l castellán según paez deduci- se de la fonte en que se conseña’l términu.
rexu, el
📖: rexu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///rejo [Ar. VCid. Tor].>(TEST)
  1. rexu
  2. rejo infl. cast.
    • Ar
    • VCid
    • Tor
Cast. rejón, rejo [Pzu]. Palu afiláu nun cabu [Tor].
  1. 1. Cast. <i class="della">rejón</i>, <i class="della">rejo </i>[Pzu]. Palu afiláu nun cabu [Tor].
2. Exe de fierro de la trompa [Ar]. 3. Punta de fierro so la que xira la peonza [VCid]. 4. Xuegu de pastores con un rejo [Tor]. 5. Fuercia, empuxe, resistencia [R]. Posible castellanismu (cfr. reyu) como tamién vemos nel au- mentativu rixón (cfr. risón).
rexuntiar*
📖: rexuntiar*
🏗️: SI
✍️: NO
<rexuntear [Ca].>(TEST)
  1. rexuntiar*
  2. rexuntear
    • Ca
Cubrir con cal y cementu les xuntures de les piedres d’una parede [Ca]: Estaben dos muyeres rexunteando les parees del prau [Ca].
  1. 1. Cubrir con cal y cementu les xuntures de les piedres d’una parede [Ca]: <i class="della">Estaben</i> <i class="della">dos</i> <i class="della">muyeres</i> <i class="della">rexunteando</i> <i class="della">les</i> <i class="della">parees</i> <i class="della">del </i><i class="della">prau</i> [Ca].
Cfr. xuntu, a, o.
rexuvenecer
📖: rexuvenecer
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">rejuvenecer</i>(TEST)
  1. rexuvenecer
    • Md
  2. Cast
  3. <i class="della">rejuvenecer</i
[Md].
  1. 1. [Md].
D’una posible adautación del cast. rejuvenecer anque teóri- camente podría tenese por una formación del intensivu re- n’amestanza col continuador del incoativu llat. iuuenescere que se conseña na dómina imperial (em s.v. iuuencus).
reya, la
📖: reya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<reicha [Tb. Sm. Bab. Vil (Cruce). Tb, Sm, Pebidal (Oc)]. recha [Qu. Tb. Pzu. PSil. As. Güerna, Pz, As (Oc). Cn. R. As (Cruce)]. reyya [Busmente, El Val.le (Oc)]. rea [Cp. An. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Cn. Villavaler, Ni, Santolaya (Oc)]. //rella [Vc (Cruce)].>(TEST)
  1. reya
    • Pa
    • Sb
    • Lln
    • Rs
    • Cg
    • Llg
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Oc
    • Ri
    • Llu
  2. reicha
    • Tb
    • Sm
    • Bab
    • Vil (Cruce)
    • Tb, Sm, Pebidal (Oc)
  3. recha
    • Qu
    • Tb
    • Pzu
    • PSil
    • As
    • Güerna, Pz, As (Oc)
    • Cn
    • R
    • As (Cruce)
  4. reyya
    • Busmente, El Val
    • le (Oc)
  5. rea
    • Cp
    • An
    • Pr
    • Sl
    • Cv
    • Vd
    • Tox
    • Cn
    • Villavaler, Ni, Santolaya (Oc)
  6. rella eonaviego
    • Vc (Cruce)
Cast. reja [Pa. Sb] del aráu [LV. Lln. Rs. Os. Cl. Cg. Cp. Llg. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm (= rea en Valcárcel). Bab. PSil. As. Cn. An. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Cruce. Eo/. JH. R]. Reja del llabiegu [Ac. Sb. Ri. /Mánt/]. Reja del llabieguín, pa romper la tierra [Pa]. Reja del llabiegu o de l’andeza [Cb]. Reja (especialmen- te la del aráu) [Mar]. 2. Reja de la ventana [Bab]. 3. Caúna de les dos pieces qu’altraviesen perpendicularmente pelos llaos el maderu de la rueda [Llu]. Caúna de les pieces de madera tresversales de la rueda del carru [Ay. Qu]. Caún de los tra- vesaños perpendiculares al muil [Sm (= cadena = reichera = reichón)]. Caúna de les dos pieces de madera qu’altraviesen el moíl del carru y se fixen nos cambuchos faciendo oficiu de rayos [Cg]. Caúna de les tables qu’altraviesa de cantu y per- pendicularmente ente sí, el muil [Os]. Travesañu pequeñu de la rueda del carru [Cb]. Tabla que pasa pel muil del carru y va de camba a camba [JH]. Caún de los cuatro travesaños de la escalera del carru o del forcáu [Ay]. 4. Caúna de les tables que puestes en forma horizontal zarra una portiella [Ca]. 5. Palu qu’en posición horizontal va de pegolla a pegolla y entrando pelos los furacos llamaos ventanes forma parte del portilleru [Ca]. 6. Caún de los travesaños que xunta les tables del ramu
[Sm]. 7. Caún de los dos maderos emplegaos como pines pa suxetar la viga del llagar [Cg]. 8. Cast. reja de fierro o ma- dera allugada a unos diez o veinte metros del cubu del molín pa que nun entren nin la broza nin les truches [Pa (Molín) = rexa]. 9. Rabanada de pan con mantega [Bab. Pzu. PSil. Cn]: Merendéi un tazón de l.leite con dos o tres rechas ya quedéi despachada pa güei [Cn]. //-as ‘pieces de les ruedes del carru que xunten y afiancen el miollo coles cambas [/Eo/]. //A reya vuelta ye espresión qu’indicaba que’l ganáu que pastaba res- peutivamente nos montes de la llende (de Colunga y Caravia) nun podía prindase anque pasaren con reciprocidá d’un pastu a otru [Cg]. //Dar una reya ‘llabrar’ [Mar]. //Tou sal de la reya ‘ensin el trabayu del llabrador nun hai riqueza nenguna’ [Cg]. ///A res vieya sollívia-y la reya [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">reja</i> [Pa. Sb] del aráu [LV. Lln. Rs. Os. Cl. Cg. Cp. Llg. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm (= rea en Valcárcel). Bab. PSil. As. Cn. An. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Cruce. Eo/. JH. R]. <i class="della">Reja</i> del llabiegu [Ac. Sb. Ri. /Mánt/]. <i class="della">Reja </i>del llabieguín, pa romper la tierra [Pa]. <i class="della">Reja</i> del llabiegu o de l’andeza [Cb]. <i class="della">Reja</i> (especialmen- te la del aráu) [Mar].
  2. 2. <i class="della">Reja</i> de la ventana [Bab].
  3. 3. Caúna de les dos pieces qu’altraviesen perpendicularmente pelos llaos el maderu de la rueda [Llu]. Caúna de les pieces de madera tresversales de la rueda del carru [Ay. Qu]. Caún de los tra- vesaños perpendiculares al muil [Sm (= cadena = reichera = reichón)]. Caúna de les dos pieces de madera qu’altraviesen el moíl del carru y se fixen nos <i class="della">cambuchos</i> faciendo oficiu de rayos [Cg]. Caúna de les tables qu’altraviesa de cantu y per- pendicularmente ente sí, el muil [Os]. Travesañu pequeñu de la rueda del carru [Cb]. Tabla que pasa pel muil del carru y va de <i class="della">camba a camba </i>[JH]. Caún de los cuatro travesaños de la escalera del carru o del forcáu [Ay].
  4. 4. Caúna de les tables que puestes en forma horizontal zarra una portiella [Ca].
  5. 5. Palu qu’en posición horizontal va de pegolla a pegolla y entrando pelos los furacos llamaos <i class="della">ventanes </i>forma parte del <i class="della">portilleru </i>[Ca].
  6. 6. Caún de los travesaños que xunta les tables del ramu <br class="della">[Sm].
  7. 7. Caún de los dos maderos emplegaos como pines pa suxetar la viga del llagar [Cg].
  8. 8. Cast. <i class="della">reja</i> de fierro o ma- dera allugada a unos diez o veinte metros del cubu del molín pa que nun entren nin la broza nin les truches [Pa (Molín) = rexa].
  9. 9. Rabanada de pan con mantega [Bab. Pzu. PSil. Cn]: <i class="della">Merendéi un tazón de l.leite con dos o tres rechas ya quedéi despachada</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">güei</i> [Cn]. //<i class="della">-as</i> ‘pieces de les ruedes del carru que xunten y afiancen el <i class="della">miollo</i> coles <i class="della">cambas</i> [/Eo/]. //<i class="della">A</i> <i class="della">reya vuelta </i>ye espresión qu’indicaba que’l ganáu que pastaba res- peutivamente nos montes de la llende (de Colunga y Caravia) nun podía prindase anque pasaren con reciprocidá d’un pastu a otru [Cg]. //<i class="della">Dar una reya </i>‘llabrar’ [Mar]. //<i class="della">Tou sal de la reya</i> ‘ensin el trabayu del llabrador nun hai riqueza nenguna’ [Cg]. ///<i class="della">A</i> <i class="della">res</i> <i class="della">vieya</i> <i class="della">sollívia-y</i> <i class="della">la</i> <i class="della">reya</i> [LC].
a) XII uicinarios de lino et VI relias 917(or.) [ACL/71] si depossuerit post duos vel tres menses persolvat unam reiam 1173 (c. xiii) [FRLeón/125] det unam rellam cum suo aratro 1208 [FRLeón/185] XV rellias de ferro et XL tructas frescas 1225 [FRLeón/211] vna mesa vn pozal vna ferrada IIII aradros con V reyas 1245(or.) [MSAH-V/238] pora reyas pora laurar esta heredat 1261(or.) [ACL/388] VII reyas quatro uacas de maores ela una prenada 1268(or.) [MCar-II/61] qui aduxier reias en cuello a uender una meaia cada reia [fin s.xiii] (s.xiii) [MSAH-V/592] al abbad de cada anno XXIIII maravedis IX maravedis de las reyas [1313-1324] [FRLeón/283] destos xviii soldos da el prestamo de Corniero tres reyas [1313-1324] [FRLeón/283] e los dos prestameros de Primayas VI reyas [1313-1324] [FRLeón/283] sennas reyas por Sant Miguel e_las veredas que son a sen- nos sueldos [1313-1324] [FRLeón/291] e asse adescuntar el lauor de las rellas 1316 [ACL-IX/242] e si dixiere donno de reia non tiuenes XXV reias [FA (FFLL)] e si XXV reias non touier non aya fuero e peche [FA (FFLL)] Dos fozes biexas y una rreya y dos sechoros de labrar 1569 [(Comuña): 109] reyas para carros [Grangerías xviii: 606] b) dicho maestro ha de faser unas rejas e fierros para cerrar 1501 [AAU/420] asentando con_la misma canteria unas rejas ... al superfiz de la tierra 1660 [AAU/403] unas rejas de yerro de dos pies de largo y uno 1660 [AAU/403] n’ast. dende’l cast. medieval reja [Z] > [S], equí quiciabes recoyíos na documentación §b. Pa los resultaos semicultos cfr. regla. Dende ast. reya féxose analóxicamente un mascu- lín reyu (cfr.) y, a la so vera, lo mesmo que pasa con reya / rexa, conséñase tamién un castellanismu rexu (cfr.). Dende rexa féxose’l verbu enrexar (cfr.), el deverbal masculín en- rexáu (cfr.) y el términu averáu enrexamientu (cfr.). Dende reya foi posible facer el verbu desarreyar (cfr.) asina como enreyar (cfr.) y desenreyar (cfr.). Ye posible qu’estos verbos tean fechos tamién dende ast. reyu (cfr.) anque ehí la semán- tica pue amosanos diferencies significatives según que tean fechos sobro reya o sobro reyu (cfr.).
  1. a) XII uicinarios de lino et VI relias
  2. 917(or.) ACL/71
  3. si depossuerit post duos vel tres menses persolvat unam reiam
  4. 1173 (c. xiii) FRLeón/125
  5. det unam rellam cum suo aratro
  6. 1208 FRLeón/185
  7. XV rellias de ferro et XL tructas frescas
  8. 1225 FRLeón/211
  9. vna mesa vn pozal vna ferrada IIII aradros con V reyas
  10. 1245(or.) MSAH-V/238
  11. pora reyas pora laurar esta heredat
  12. 1261(or.) ACL/388
  13. VII reyas quatro uacas de maores ela una prenada
  14. 1268(or.) MCar-II/61
  15. qui aduxier reias en cuello a uender una meaia cada reia [fin s.xiii] (s.xiii)
  16. MSAH-V/592
  17. al abbad de cada anno XXIIII maravedis IX maravedis de las reyas [1313-1324]
  18. FRLeón/283
  19. destos xviii soldos da el prestamo de Corniero tres reyas [1313-1324]
  20. FRLeón/283
  21. e los dos prestameros de Primayas VI reyas [1313-1324]
  22. FRLeón/283
  23. sennas reyas por Sant Miguel e_las veredas que son a sen- nos sueldos [1313-1324]
  24. FRLeón/291
  25. e asse adescuntar el lauor de las rellas 1316 [ACL-IX/242] e si dixiere donno de reia non tiuenes XXV reias e si XXV reias non touier non aya fuero e peche
  26. FA (FFLL)
  27. Dos fozes biexas y una rreya y dos sechoros de labrar
  28. 1569 (Comuña): 109
  29. reyas para carros
  30. Grangerías xviii: 606
  31. b)
  32. dicho maestro ha de faser unas rejas e fierros para cerrar
  33. 1501 AAU/420
  34. asentando con_la misma canteria unas rejas ... al superfiz de la tierra
  35. 1660 AAU/403
  36. unas rejas de yerro de dos pies de largo y uno
  37. 1660 AAU/403
  38. n’ast. dende’l cast. medieval reja [Z] > [S], equí quiciabes recoyíos na documentación §b. Pa los resultaos semicultos cfr. regla. Dende ast. reya féxose analóxicamente un mascu- lín reyu (cfr.) y, a la so vera, lo mesmo que pasa con reya / rexa, conséñase tamién un castellanismu rexu (cfr.). Dende rexa féxose’l verbu enrexar (cfr.), el deverbal masculín en- rexáu (cfr.) y el términu averáu enrexamientu (cfr.). Dende reya foi posible facer el verbu desarreyar (cfr.) asina como enreyar (cfr.) y desenreyar (cfr.). Ye posible qu’estos verbos tean fechos tamién dende ast. reyu (cfr.) anque ehí la semán- tica pue amosanos diferencies significatives según que tean fechos sobro reya o sobro reyu (cfr.).
  39. S
Del llat. rēgula, -ae ‘barra derecha de madera o metal’ (em), con continuadores románicos ensin necesidá d’almitir d’una ě tónica (frente a rew s.v. rěgŭla). Los resultaos autóctonos ast. son en [y] en [tS] na fastera B-D; los del tipu rexa (cfr.) entren
reyada, la*
📖: reyada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>rejada [Lln].>(TEST)
  1. reyada
  2. <ident class="della" level="1"></ident>rejada infl. cast.
    • Lln
Calamiyeres que cuelguen sol fueu pa suxetar el cacíu que se va a calentar [Lln]. Cfr. reya.
  1. Calamiyeres que cuelguen sol fueu pa suxetar el cacíu que se va a calentar [Lln].
  2. Lln
  3. Cfr. reya.
reyar*
📖: reyar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><reichar [Vg].>(TEST)
  1. reyar*
  2. ident class="della" level="1"></ident><reichar
    • Vg
Pinchase les vaques cola reya del aráu cuando van llabrando la tierra [Vg]. Del verbu llat. regulāre formáu sobre rēgula, -ae ‘barra dere- cha de madera o metal’ (em), ensin dulda na aceición orixinal de *‘pinchar con una reya’. Una formación verbal compuesta con sub > so- ye ast. sorreyar (cfr.). El verbu reyar tien un compuestu arreyar 3 (cfr.) y un pariente reyu (cfr.).
  1. Pinchase les vaques cola reya del aráu cuando van llabrando la tierra [Vg].
  2. Vg
  3. Del verbu llat. regulāre formáu sobre rēgula, -ae ‘barra dere- cha de madera o metal’ (em), ensin dulda na aceición orixinal de *‘pinchar con una reya’. Una formación verbal compuesta con sub > so- ye ast. sorreyar (cfr.). El verbu reyar tien un compuestu arreyar 3 (cfr.) y un pariente reyu (cfr.).
reyera, la
📖: reyera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><reyera [Lln]. rechera [Güerna, Tb, Pz (Oc). Qu. Tb]. reichera [Sm]. richera [Tb. Sm. Bab. PSil. Vil.laoril (Oc). Vg]. rechei- ra [Pzu]. richeira [Vil (Cruce)]. riera [Oc].>(TEST)
  1. reyera
  2. ident class="della" level="1"></ident><reyera
    • Lln
  3. rechera
    • Güerna, Tb, Pz (Oc)
    • Qu
    • Tb
  4. reichera
    • Sm
  5. richera
    • Tb
    • Sm
    • Bab
    • PSil
    • Vil
    • laoril (Oc)
    • Vg
  6. rechei- ra
    • Pzu
  7. richeira
    • Vil (Cruce)
  8. riera
    • Oc
Travesañu del ramu, carreña qu’axunta los llañuelos [Ll. Qu. Tb] o calzadures de la carreña, ramu, etc. [Ay. Ri. Tb, Pz (Oc). Sm]. 2. Caúna de les dos pieces perpendiculares al muil de la rueda del carru [Sm]. Pieza de madera de la rueda del ca- rru pa suxetar la camba al miol.lu [Vil (Cruce). Oc]. Caún de los travesaños que xunten les dos pieces que formen la cana del carru [Sm]. 3. Brazu del escañu [PSil. Vg] na cocina [Sm]. 4. Respaldu llateral del escañu [Bab]. 5. Repisa [Pzu]. 6. Calamiyera [Lln (= clamiyera)]. Pregancies que cuelguen de la chimenea con un ganchu na parte d’abaxo que tien pola caldera, el talo, etc. [Lln (clamiyera)]. 7. Palu del que cuelga la calamiyera [Lln]. Paez qu’ha tratase d’una formación col continuador del llat. -āria n’amestanza con reya (cfr.) → riera. De toes maneres la existencia del llat. arrectaria, neutru plural de arrectārium, -i ‘poste’ (old), podría ser responsable d’un resultáu con [tS] como García de Diego propón pa richera ‘respaldu llateral
  1. Travesañu del ramu, carreña qu’axunta los llañuelos [Ll. Qu. Tb] o calzadures de la carreña, ramu, etc. [Ay. Ri. Tb, Pz (Oc). Sm]. 2. Caúna de les dos pieces perpendiculares al muil de la rueda del carru [Sm]. Pieza de madera de la rueda del ca- rru pa suxetar la camba al miol.lu [Vil (Cruce). Oc]. Caún de los travesaños que xunten les dos pieces que formen la cana del carru [Sm]. 3. Brazu del escañu [PSil. Vg] na cocina [Sm]. 4. Respaldu llateral del escañu [Bab]. 5. Repisa [Pzu].
  2. Pzu
  3. 6. Calamiyera [Lln (= clamiyera)]. Pregancies que cuelguen de la chimenea con un ganchu na parte d’abaxo que tien pola caldera, el talo, etc. [Lln (clamiyera)]. 7. Palu del que cuelga la calamiyera [Lln].
  4. Lln
  5. Paez qu’ha tratase d’una formación col continuador del llat.
  6. -āria n’amestanza con reya (cfr.) → riera. De toes maneres la existencia del llat. arrectaria, neutru plural de arrectārium,
  7. -i ‘poste’ (old), podría ser responsable d’un resultáu con [tS] como García de Diego propón pa richera ‘respaldu llateral
  8. tS
del escañu’ (deeh) pero ello paez refugable darréu que nun sedría posible nes fasteres C-D qu’esixiríen un resultáu [jt].
reyería, la
📖: reyería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. reyería
Soguería, cordelería, cabestrería [JH].
  1. 1. Soguería, cordelería, cabestrería [JH].
Cfr. reyu.
reyeru, a, o
📖: reyeru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Perduru [Cl]: <i class="della">Miyor</i>(TEST)
  1. reyeru
  2. Perduru [Cl]: <i class="della">Miyor</i
e ñon comer pan que comer pan reyeru [Cl].
  1. 1. <i class="della">e</i> <i class="della">ñon</i> <i class="della">comer</i> <i class="della">pan</i> <i class="della">que</i> <i class="della">comer</i> <i class="della">pan</i> <i class="della">reyeru</i> [Cl].
Cfr. reyu (por referencia a la cuerda dura y consistente).
reyeru, el
📖: reyeru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<reicheiru [Sm. Cn (M)]. rïeiru [Cv]. reyeiru [Tox]. reyera [Bulnes (Lln)]. //reyeiro [Eo].>(TEST)
  1. reyeru
    • Cg
    • Oc
    • Cn
  2. reicheiru
    • Sm
    • Cn (M)
  3. rïeiru
    • Cv
  4. reyeiru
    • Tox
  5. reyera
    • Bulnes (Lln)
  6. reyeiro eonaviego
    • Eo
Quien fai reyos [Bulnes (Lln). Cg. Sm. Cv. Tox. /Eo/. R] cola reza [Cb]. Cordeleru [Oc], sogueru, cabestreru [JH]. Repara- dor de cuerdes [Cn (M)]. Cfr. reyu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Quien fai reyos [Bulnes (Lln). Cg. Sm. Cv. Tox. /Eo/. R] cola <i class="della">reza</i> [Cb]. Cordeleru [Oc], sogueru, cabestreru [JH]. Repara- dor de cuerdes [Cn (M)]. Cfr. <i class="della">reyu</i>.
reyín, el
📖: reyín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<i class="della">Regulus</i>(TEST)
  1. reyín
  2. i class="della">Regulus</i
ignicapillus, cast. reyezuelo listado [Noval 225]. //Reyín de fayaRegulus regulus, cast. reyezuelo sencillo’ [Noval 225].
  1. 1. <i class="della">ignicapillus</i>, cast. <i class="della">reyezuelo</i> <i class="della">listado</i> [Noval 225]. //<i class="della">Reyín</i> <i class="della">de</i> <i class="della">faya</i> ‘<i class="della">Regulus</i> <i class="della">regulus</i>, cast. <i class="della">reyezuelo</i> <i class="della">sencillo’</i> [Noval 225].
Podría tratase d’un dim. de rei (cfr.) darréu que ye pequeñu pero, al mesmu tiempu, la motivación comparativa col rei po- dría veni-y de la color de les sos plumes verdoses cola parte superior de la cabeza mariello-anaranxada.
reyón, el
📖: reyón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<richón [Sm. Busmente (Oc)]. reichón [Sm]. rechón [Qu]. ra- chón [Qu]. reón [Cv]. rión [Cn (MG). Sl. Oc].>(TEST)
  1. reyón
    • Cg
    • Ay
    • Vv
    • Cn
  2. richón
    • Sm
    • Busmente (Oc)
  3. reichón
    • Sm
  4. rechón
    • Qu
  5. ra- chón
    • Qu
  6. reón
    • Cv
  7. rión
    • Cn (MG)
    • Sl
    • Oc
Traviesa del portiellu qu’entra nos esteros [Cb]. Caúna de les reyes de madera que formen la portiella de reyones [Cg]. Travesañu de la portiella [Ay]. 2. Caún de los travesaños perpendiculares al muil (na rueda del carru) [Sm]. Pieza del carru del país [Sl]. Pieza de la rueda del carru [Cv]. 3. Punta d’encontu de la peonza [Os]. 4. Utensiliu de madera o fierro con un mangu llargu [Qu]. Ferramienta de llabranza [Qu]. 5. Palu de les portielles, vara llarga emplegada nos xetos como variella [Vv]. 6. Xatu bravu [Cn (MG)]. Xatu de menos d’un añu [Oc]: Anueite vindí el rión [Oc].
  1. 1. Traviesa del portiellu qu’entra nos <i class="della">esteros</i> [Cb]. Caúna de les reyes de madera que formen la <i class="della">portiella de reyones </i>[Cg]. Travesañu de la portiella [Ay].
  2. 2. Caún de los travesaños perpendiculares al muil (na rueda del carru) [Sm]. Pieza del carru del país [Sl]. Pieza de la rueda del carru [Cv].
  3. 3. Punta d’encontu de la peonza [Os].
  4. 4. Utensiliu de madera o fierro con un mangu llargu [Qu]. Ferramienta de llabranza [Qu].
  5. 5. Palu de les portielles, vara llarga emplegada nos xetos como variella [Vv].
  6. 6. Xatu bravu [Cn (MG)]. Xatu de menos d’un añu [Oc]: <i class="della">Anueite</i> <i class="della">vindí</i> <i class="della">el</i> <i class="della">rión</i> [Oc].
que fue de Iuan Perez Reion que ha por terminos 1398(or.) [SIL/482] Aum. de reyu.
  1. que fue de Iuan Perez Reion que ha por terminos
  2. 1398(or.) SIL/482
  3. Aum. de reyu.
reyu, el
📖: reyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<reichu [Sm. Bab]. rechu [Qu. Tb. Pzu. PSil. Cn (M. y F). Vil.laoril (Oc)]. +richu (<i class="della">sic</i>) [Ay (VB)]. reu [Ce. Tox]. +riyu [Ay]. reyo [Os. /Eo. Mánt/]. ///reju [Pb].>(TEST)
  1. reyu
    • Lln
    • Sl
    • Cg
    • Sb
    • An
    • Cv
    • Vd
    • Ca
    • Oc
    • Am
    • Cn
  2. reichu
    • Sm
    • Bab
  3. rechu
    • Qu
    • Tb
    • Pzu
    • PSil
    • Cn (M
    • y F)
    • Vil
    • laoril (Oc)
  4. richu (<i class="della">sic</i>) metafonía
    • Ay (VB)
  5. reu
    • Ce
    • Tox
  6. riyu metafonía
    • Ay
  7. reyo
    • Os
    • /Eo
    • Mánt/
  8. reju infl. cast.
    • Pb
Cuerda fuerte [Lln]. Cuerda fecha de serdes [Cl. Sl]. Cuer- da fecha con pelos de gochu [Ac, Ay (VB). R]. Soga de ser- da o xuncu [Cg]. Cordel de serdes, clines, llin, cuerda [Sb]. Cuerda fuerte de reza o xuncia [Cb]. Cuerda llarga p’atar les carretaes de yerba, lleña, árgoma [An]. Cuerda (de cáñamu, espartu...) con que s’ata la carga del carru [Cv (= l.luria)]. Cordel usáu pa suxetar la carga de los carros [Vd]. Trozu cur- tiu de cuerda p’atar cargues de lleña o daqué asemeyao [Ca]. Cordel de serdes, clin de caballu o de llin [Oc]. Cordel p’ atar les caballeríes [Bab]. Soga de serdes ‘atar la carga del carru [Sm]. Cuerda llarga de serdes [CyN (Recuerdos 52)] y un poco d’estopa p’atar la carga del carru [/Eo/]. Cuerda llarga y resistente [/Mánt/]. Cordel perllargu [Tox]. Cuerda qu’ata la boca del fuelle [Os. Ay. Tb]. Soguina más consistente que’l xaritu [Ay]. Cordel [Am. Pzu. Ce]. Cuerda [Cn (M. yF)] con qu’aten el xatu mentanto muecen o caten la vaca [PSil]: Voi garrar un rechu ya atate a la pata la mesa si nun paras quietu [Cn]. Soga, cabestru, cordel [JH]. 2. Fig. Corbata [Qu. Tb]. 3. Colador [Pb. Bulnes (Lln). Cl (i)] de lleche fechu de serdes de caballu [Lln]. 4. Ubre de la magüeta [Tb].
  1. 1. Cuerda fuerte [Lln]. Cuerda fecha de serdes [Cl. Sl]. Cuer- da fecha con pelos de gochu [Ac, Ay (VB). R]. Soga de ser- da o xuncu [Cg]. Cordel de serdes, clines, llin, cuerda [Sb]. Cuerda fuerte de reza o xuncia [Cb]. Cuerda llarga p’atar les carretaes de yerba, lleña, árgoma [An]. Cuerda (de cáñamu, espartu...) con que s’ata la carga del carru [Cv (= l.luria)]. Cordel usáu pa suxetar la carga de los carros [Vd]. Trozu cur- tiu de cuerda p’atar cargues de lleña o daqué asemeyao [Ca]. Cordel de serdes, clin de caballu o de llin [Oc]. Cordel p’ atar les caballeríes [Bab]. Soga de serdes ‘atar la carga del carru [Sm]. Cuerda llarga de serdes [CyN (Recuerdos 52)] y un poco d’estopa p’atar la carga del carru [/Eo/]. Cuerda llarga y resistente [/Mánt/]. Cordel perllargu [Tox]. Cuerda qu’ata la boca del fuelle [Os. Ay. Tb]. Soguina más consistente que’l xaritu [Ay]. Cordel [Am. Pzu. Ce]. Cuerda [Cn (M. yF)] con qu’aten el xatu mentanto muecen o caten la vaca [PSil]: <i class="della">Voi</i> <i class="della">garrar</i> <i class="della">un</i> <i class="della">rechu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">atate</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">pata</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mesa</i> <i class="della">si</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">paras</i> <i class="della">quietu </i>[Cn]. Soga, cabestru, cordel [JH].
  2. 2. <i class="della">Fig</i>. Corbata [Qu. Tb].
  3. 3. Colador [Pb. Bulnes (Lln). Cl (i)] de lleche fechu de serdes de caballu [Lln].
  4. 4. Ubre de la magüeta [Tb].
a) baca que llaman Estrella con_una xata que dexa este anno de rello 1494(or.) [VC-II/342] dos xatos machos nasçidos del anno passado que dexan ago- ra de rello 1494(or.) [VC-II/344] una baca con una xata ... que dexa este anno de rello 1494(or.) [VC-II/344]
  1. a) baca que llaman Estrella con_una xata que dexa este anno de rello
  2. 1494(or.) VC-II/342
  3. dos xatos machos nasçidos del anno passado que dexan ago- ra de rello
  4. 1494(or.) VC-II/344
  5. una baca con una xata ... que dexa este anno de rello
  6. 1494(or.) VC-II/344
féxose’l compuestu enreyar (cfr.) con un pariente enreyadura (cfr.); tamién desarreyar 2 (cfr.); dende reyu féxose arreyar 3 (cfr.) y foi posible dende’l deriváu *reyuscuenreyuscar (cfr.) y desenreyuscar (cfr.). Un aum. de reyu ye ast. reyón (cfr.). Pero si a la vera del ast. reya tenemos el castellanismu rexa (cfr.), al llau del ast. reyu ( reyón) tenemos el nome rexu (cfr.) conocíu por cuenta la [S].
reza, la
📖: reza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Pelos de gochu (valen pa texer reyos) [Cb]. Quiciabes del neutru pl. de <i class="della">res,</i>(TEST)
  1. reza
  2. Pelos de gochu (valen pa texer reyos)
    • Cb
  3. Quiciabes del neutru pl
  4. de <i class="della">res,</i
retis ‘rede’, rētia > ast. reza, étimu qu’ufren dellos términos románicos (rew s.v. rēte). L’ast. caltién un valor coleutivu y alude a componentes necesarios pa facer redes o colos que se faen determinaos tipos de reyos. Nun sedría imposible almitir el términu rieza (cfr.) como una variante de reza por cuenta l’influxu del verbu rezar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">retis</i> ‘rede’, rētia > ast. <i class="della">reza, </i>étimu qu’ufren dellos términos románicos (rew s.v. rēte). L’ast. caltién un valor coleutivu y alude a componentes necesarios pa facer redes o colos que se faen determinaos tipos de reyos. Nun sedría imposible almitir el términu <i class="della">rieza</i> (cfr.) como una variante de <i class="della">reza </i>por cuenta l’influxu del verbu <i class="della">rezar </i>(cfr.).
et recia et alia presegia quod ualebat CCCC morabitinos 1207 [LRCourias/124]
  1. et recia et alia presegia quod ualebat CCCC morabitinos
  2. 1207 LRCourias/124
rezabu, el
📖: rezabu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Sobres, restos de comida que dexen les persones o los anima- les domésticos [Cv]. Podría tenese por un deverbal del ast. *<i class="della">rezabar</i>(TEST)
  1. rezabu
  2. Sobres, restos de comida que dexen les persones o los anima- les domésticos
    • Cv
  3. Podría tenese por un deverbal del ast
  4. <i class="della">rezabar</i asterisco
si s’almite como variante posible de recebar (cfr.) cosa d’aguardar pola inseguranza de la vocal átona. Darréu d’ello rezabu, nel conxuntu ástur, sedría una variante del ast. recebu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. si s’almite como variante posible de <i class="della">recebar </i>(cfr.) cosa d’aguardar pola inseguranza de la vocal átona. Darréu d’ello <i class="della">rezabu,</i> nel conxuntu ástur, sedría una variante del ast. <i class="della">recebu</i> (cfr.).
b) Tres anoyos que dejaron el rreyo 1597 [(Comuña): 166] dos xsamuezques a lles hastes/hi fixsi con un bon rreyu [Campumanes 1781/123] Reiu, lo mismo que reja del arado [GP a. 1788] D’una posible formación analóxica masc.
  1. b) Tres anoyos que dejaron el rreyo
  2. 1597 (Comuña): 166
  3. dos xsamuezques a lles hastes/hi fixsi con un bon rreyu
  4. Campumanes 1781/123
  5. Reiu, lo mismo que reja del arado
  6. GP a. 1788
  7. D’una posible formación analóxica masc.
del llat. rēgula, -ae ‘regla’ (em) > ast. reya (cfr.), que de la idea de ‘barra derecha de madera o metal’ (em), que val pa midir, pasó a aplicase a otru tipu de realidaes dures, a la cuerda, al ubre de la novie- lla. Nun casu como’l de la cuerda, utilizada tamién pa midir, acabó por refirise, por antonomaxa, a cualquier tipu de cuerda dura o a un ‘elementu de serdes’ (como’l colador). Xovella- nos (Etimologías 322) cita como étimu posible “reticulum, reticlum, retillu, retiyum, retigumm en ablativo retyo”. Cave- da y Nava [CyN (Recuerdos) 52] parte de re{c}ticulum ‘rede pequeña’. D’ehí, de reya, reyu, pudo siguir reyada (cfr.), que paez un deverbal de *reyar o una formación abondativa de reya; lo mesmo reyera (cfr.); el nome d’oficiu reyeru (cfr.) tamién con usos axetivos; reyería (cfr.); foi posible iguar un verbu arreyar que tamién pudo iguase dende’l llat. regula- re (cfr. arreya). Un deverbal de arreyar ye ast. arreao (cfr. arreáu) nominalización del masc. del participiu débil; a la so vera’l femenín arreyada (cfr.). Dende arreyar 2 (pe2: 353)
rezadera, la
📖: rezadera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rezaera [Cl].>(TEST)
  1. rezadera
    • Pa
    • Ay
    • Pr
  2. rezaera
    • Cl
Aición de rezar [Cl. Pa. Ay]. Rezu en xeneral [Pr]. Cfr. rezar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición de <i class="della">rezar</i> [Cl. Pa. Ay]. Rezu en xeneral [Pr]. Cfr. <i class="della">rezar</i>.
rezaderu, a, o*
📖: rezaderu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rezadeiru/iera [Tox]. //rezadeiro [Eo].>(TEST)
  1. rezaderu
  2. rezadeiru/iera
    • Tox
  3. rezadeiro eonaviego
    • Eo
Rezador [Tox. /Eo/].
  1. 1. Rezador [Tox. /Eo/].
2. Gruñón [Tox. /Eo/]. Cfr. rezar.
rezador, ora
📖: rezador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<rezaor/ora [Cl. Ay].>(TEST)
  1. rezador
    • Tb
  2. rezaor/ora
    • Cl
    • Ay
Devotu, que reza muncho [Cl. Ay. Tb]. 2. Beatu [R]. ///Cabo cas del rezador non pongas to míu {variante de miyu} al sol [CyN (Recuerdos)]. Cfr. rezar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Devotu, que reza muncho [Cl. Ay. Tb].
  3. 2. Beatu [R]. ///<i class="della">Cabo</i><i class="della"> cas del rezador non pongas to míu </i>{variante de <i class="della">miyu</i>} al <i class="della">sol </i>[CyN (Recuerdos)]. Cfr. <i class="della">rezar</i>.
rezagar
📖: rezagar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrezagar [Ay].>(TEST)
  1. rezagar
    • Xx
  2. arrezagar
    • Ay
Fondiar (el barcu) [Xx].
  1. 1. Fondiar (el barcu) [Xx].
¿En rellación con regazar (cfr.) con metátesis?
rezar
📖: rezar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><arrezar [y Tb. PSil. y Tox. Oc].>(TEST)
  1. rezar
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident><arrezar
    • y Tb
    • PSil
    • y Tox
    • Oc
Cast. rezar [Xral]. 2. Opinar, criticar [Lln]. Reburdiar [Tox].
  1. 1. Cast. <i class="della">rezar</i> [Xral].
  2. 2. Opinar, criticar [Lln]. Reburdiar [Tox].
//Nun rezar ‘nun tener un res que dicir, nun cuntar pa nada, nun figurar pa nada’ [Mi]: Esi que calle que nun reza aquí [Mi]: Daquella tuvía nun rezaba ná [Mi]. ‘nun compaxinar, nun conxeniar’ [Tb]: Ésa nun reza comigu [Tb]. den algo por treynta salterios que tengo en penitençia que rrezas 1274(or.) [ACL-VIII/113] vaya sobre mi cada dia con agua sagrada e rieze por mi 1275(or.) [CLO/135] que riezen e vayan sobre mi con agua beneyta cada dia 1280(or.) [CLO/96] mando elos mios libros pequenos per que yo rezo las oras 1291(or.) [ACL-VIII/398] diez capellanes que rezen sobre mi desque finar fasta que sea soterrado 1303 [ACL-IX/57] reçen sobre mi desque me posieren la cruz fasta que sea so- terrado 1307(or.) [ACL-IX/113] algunos salterios que mandaron rezar por su alma e con al- gunas misas 1399(or.) [VC-II/25] por las penintençias quebradas e por otras cosas que lo reço 1412 (t. 1417) [SP-III/189] que me diga por mi alma una vegilia reçada 1426(or.) [SP- III/261] una misa et una vegilia reçada en la iglesia de Santa Maria 1426(or.) [SP-III/261] deseo de resar algunas oraçiones que estavan el dicho libro de pargamino 1471(or.) [VC-II/243] que lo sepa leer e resar sin falso 1471(or.) [VC-II/221] dio e pronunçio e rezo la dicha sentencia 1487(or.) [SP- IV/261] la qual dicha sentencia asy dada e reçada en la manera que 1491 (t.) [SP-IV/330] A quién lu entregaren, pues,/(…)/y lluego a Ponciu Pila- tos,/ñombre que yo tan mal quiero/que solo por non ñom- bralu/dexo de rezar el Credu [ABalvidares, Canción (Poe- síes 204-221)] Según carta que lo reza/dexói unos tres mil rales [Los Tra- taos 13]
  1. //Nun rezar ‘nun tener un res que dicir, nun cuntar pa nada, nun figurar pa nada’ [Mi]: Esi que calle que nun reza aquí [Mi]: Daquella tuvía nun rezaba ná [Mi]. ‘nun compaxinar, nun conxeniar’ [Tb]: Ésa nun reza comigu [Tb].
  2. Tb
  3. den algo por treynta salterios que tengo en penitençia que rrezas
  4. 1274(or.) ACL-VIII/113
  5. vaya sobre mi cada dia con agua sagrada e rieze por mi
  6. 1275(or.) CLO/135
  7. que riezen e vayan sobre mi con agua beneyta cada dia
  8. 1280(or.) CLO/96
  9. mando elos mios libros pequenos per que yo rezo las oras
  10. 1291(or.) ACL-VIII/398
  11. diez capellanes que rezen sobre mi desque finar fasta que sea soterrado
  12. 1303 ACL-IX/57
  13. reçen sobre mi desque me posieren la cruz fasta que sea so- terrado
  14. 1307(or.) ACL-IX/113
  15. algunos salterios que mandaron rezar por su alma e con al- gunas misas
  16. 1399(or.) VC-II/25
  17. por las penintençias quebradas e por otras cosas que lo reço
  18. 1412 (t. 1417) SP-III/189
  19. que me diga por mi alma una vegilia reçada
  20. 1426(or.) SP- III/261
  21. una misa et una vegilia reçada en la iglesia de Santa Maria
  22. 1426(or.) SP-III/261
  23. deseo de resar algunas oraçiones que estavan el dicho libro de pargamino
  24. 1471(or.) VC-II/243
  25. que lo sepa leer e resar sin falso
  26. 1471(or.) VC-II/221
  27. dio e pronunçio e rezo la dicha sentencia
  28. 1487(or.) SP- IV/261
  29. la qual dicha sentencia asy dada e reçada en la manera que
  30. 1491 (t.) SP-IV/330
  31. A quién lu entregaren, pues,/(…)/y lluego a Ponciu Pila- tos,/ñombre que yo tan mal quiero/que solo por non ñom- bralu/dexo de rezar el Credu
  32. ABalvidares, Canción (Poe- síes 204-221)
  33. Según carta que lo reza/dexói unos tres mil rales
  34. Los Tra- taos 13
Del llat. recitāre ‘lleer en voz alta’, ‘recitar’ (old), ‘lleer na ilesia’, ‘recitar oraciones’ (dlfac), con continuaores románicos (rew) ya panhispánicos (deeh; dcech). L’ast. tamién conoz el semicultismu recitar (cfr.) inxertu más serondamente na llingua. En rellación etimolóxica con rezar ta l’ast. rezador (cfr.), re- zaderu, a, o (cfr.), rezadera (cfr.), rezón, ona (cfr.), rezu (cfr.).
rezcayeru, a, o*
📖: rezcayeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><razcañeiru/era [PSil]. rescañeiru/era [PSil].>(TEST)
  1. rezcayeru
  2. ident class="della" level="1"></ident><razcañeiru/era
    • PSil
  3. rescañeiru/era
    • PSil
Qu’actúa a lo rapiego [PSil]. 2. Que quier cortexar pero ensin amosalo nidiamente [PSil]. ¿En rellación col nome rezcayeru (cfr.)?
  1. Qu’actúa a lo rapiego [PSil]. 2. Que quier cortexar pero ensin amosalo nidiamente [PSil].
  2. PSil
  3. ¿En rellación col nome rezcayeru (cfr.)?
rezcayeru, el*
📖: rezcayeru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rezcayeiru [Cv]. rizcayeiru [Cn (Oc, F)]. rizcayyeiru [Val.le (Oc)]. rescacheiru [Pzu. Cn (M). Tox]. rizcacheiru [Sl (Oc)]. ricacheiru [Cn (MG)]. ruscacheiru [Cn (M)]. ruscayeiru [Cn (MG)]. riscacheiru [Tb]. resgayeiru [Cn (M)]. razcayeiru [Vd]. razcañeiru [Pr (Cv)]. rezcañeiru [Mn. Sl. Noval]. ras- cayeiru [An]. rascañeiru [Ce]. {Con percorreición de cheísta, rizcal.leiru [Vd]}. //rezcacheiro [/Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. rezcayeru
    • Cn
    • Oc
  2. {Con percorreición de cheísta, rizcal.leiru [Vd]}
  3. rezcayeiru
    • Cv
  4. rizcayeiru
    • Cn (Oc, F)
  5. rizcayyeiru
    • Val
    • le (Oc)
  6. rescacheiru
    • Pzu
    • Cn (M)
    • Tox
  7. rizcacheiru
    • Sl (Oc)
  8. ricacheiru
    • Cn (MG)
  9. ruscacheiru
    • Cn (M)
  10. ruscayeiru
    • Cn (MG)
  11. riscacheiru
    • Tb
  12. resgayeiru
    • Cn (M)
  13. razcayeiru
    • Vd
  14. razcañeiru
    • Pr (Cv)
  15. rezcañeiru
    • Mn
    • Sl
    • Noval
  16. ras- cayeiru
    • An
  17. rascañeiru
    • Ce
  18. rezcacheiro eonaviego
    • /Eo
    • Mánt/
Erinaceus europeus, corcuspín [Cn (F). Oc]. Corcuspín [Pzu. Cn (M. MG). An. Mn. Ce. Sl (Oc). Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. Noval]. 2. Animaluchu ruin [Cv]. 3. Terrén cascayoso, terrén difícil de llabrar [Tb].
  1. 1. <i class="della">Erinaceus</i> <i class="della">europeus</i>, corcuspín [Cn (F). Oc]. Corcuspín [Pzu. Cn (M. MG). An. Mn. Ce. Sl (Oc). Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. Noval].
  2. 2. Animaluchu ruin [Cv].
  3. 3. Terrén cascayoso, terrén difícil de llabrar [Tb].
Paez que’l términu ast., espardíu pel territoriu de fales oc- cidentales, ufre resultáu d’una amestadura de dos elementos (rez- y cayeiru). Quien ufierta una meyor seguranza etimoló- xica abulta’l segundu (cayeiru) que paez remitir a un orixe inmediatu con lj, c’l, g’l (y grupos asemeyaos) que fadría entender perbién [y] na fastera A occidental; [tS] en B-D; y [ky] en delles brañes (ghla §4.4.10). Pero ye verdá qu’a ello sedría contrariu l’eonaviegu a nun ser qu’emplegue un astu- rianismu. Al mio pescanciar quiciabes faga falta averar l’ast. rezcayeiru (y riscacheiru…) al equivalente del gall. ourizo cacheiro “mamífero insectívoro” (Estravís) que podría acon- seyar llevar la discusión per otres víes de nun se tratar d’un averamientu engañosu. Ye más: la conseñación gallega citada (ourizo cacheiro) podría dexar entrever la posibilidá d’almitir un orixe namás en parte común col ast. nel continuador de lo que pudo ser un primer elementu del compuestu, el llat. eri- cius [responsable del ast. ris- → re(z)-]. El segundu elemen- tu de l’amestanza atoparíalu l’ast. nel responsable de escayu (cfr.) → escayeiru (‘con escayos’, ‘con púes’); el gall. nel ax. cacheiro ‘que s’escuende’).
rezmilu, el
📖: rezmilu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<resmilu [y Lln].>(TEST)
  1. rezmilu
    • Lln
  2. resmilu
    • y Lln
Animal de cuatro pates asemeyáu a la lliria [Lln].
  1. 1. Animal de cuatro pates asemeyáu a la lliria [Lln].
Cfr. remezmila.
rezna, la
📖: rezna
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">rezna,</b>(TEST)
  1. rezna
  2. b class="della">rezna,</b
la Cachiparru [Gr].
  1. 1. <b class="della">la </b>Cachiparru [Gr].
Cfr. rédena.
reznu, el
📖: reznu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. reznu
Cfr. rédinu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rédinu</i>.
rezón, ona
📖: rezón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Que reza muncho [Tb]. //<i class="della">Vaca</i>(TEST)
  1. rezón
  2. Que reza muncho
    • Tb
  3. <i class="della">Vaca</i eonaviego
rezona ‘vaca falsa’ [Ar].
  1. 1. <i class="della">rezona</i> ‘vaca falsa’ [Ar].
Cfr. rezar.
rezongar
📖: rezongar
🏗️: NO
✍️: NO
Dar vueltes pa nun facer una cosa determinada o pa facer la propia voluntá [Ay]. Quiciabes pueda tenese por variante de <i class="della">rezungar </i>que podría selo de <i class="della">refungar</i>(TEST)
  1. rezongar
  2. Dar vueltes pa nun facer una cosa determinada o pa facer la propia voluntá
    • Ay
  3. Quiciabes pueda tenese por variante de <i class="della">rezungar </i>que podría selo de <i class="della">refungar</i
(cfr. fungar) con tracamundiu de [f] - [θ].
  1. 1. (cfr. <i class="della">fungar</i>) con tracamundiu de [f] - [θ].
De toes maneres, nun hai razones nidies p’almitir que sía caste- llanismu a nun ser el curtiu espardimientu que tien ente nós pues ta llargamente afitáu al sur del dominiu asina como’l de- verbal rezongón (lla s.v. rezongar, rezongón).
rezu, el
📖: rezu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<riezu [Pzu].>(TEST)
  1. rezu
  2. riezu
    • Pzu
Cast. rezo [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">rezo</i> [Xral].
Cfr. rezar.
rezuelu, el*
📖: rezuelu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rezuolu [Tox]. rizuolu [Tox].>(TEST)
  1. rezuelu
  2. rezuolu
    • Tox
  3. rizuolu
    • Tox
Arzolín [Tox].
  1. 1. Arzolín [Tox].
Cfr. arzolín.
rezumbar
📖: rezumbar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rezumbar
    • Cg
Vibrar dalgún cuerpu metálicu [Cg].
  1. 1. Vibrar dalgún cuerpu metálicu [Cg].
Cfr. zumbar.
rezume, el
📖: rezume
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rezume
    • Xx
Estáu de la persona llueu de pasada la borrachera [Xx].
  1. 1. Estáu de la persona llueu de pasada la borrachera [Xx].
Deverbal de rezumir.
rezumientu, el
📖: rezumientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">rezumadero</i>(TEST)
  1. rezumientu
  2. Cast
  3. <i class="della">rezumadero</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. rezumir.
rezumir
📖: rezumir
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">rezumar</i>, remexar [Cb. Llg. JH]. De l’amestanza del intensivu <i class="della">re</i>- col ast. <i class="della">zumir,</i>(TEST)
  1. rezumir
  2. Cast
  3. <i class="della">rezumar</i>, remexar
    • Cb
    • Llg
    • JH
  4. De l’amestanza del intensivu <i class="della">re</i>- col ast
  5. <i class="della">zumir,</i
variante del ast. zumar (cfr.). El verbu *rezumar conozlu güei’l cast. (dcech s.v. zumo). De dambos fexéronse los deverbales d’infinitivu ast. zume y rezume (cfr.) asina como’l nome rezu- mientu (cfr.)
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. variante del ast. <i class="della">zumar</i> (cfr.). El verbu *<i class="della">rezumar</i> conozlu güei’l cast. (dcech s.v. zumo). De dambos fexéronse los deverbales d’infinitivu ast. <i class="della">zume</i> y <i class="della">rezume</i> (cfr.) asina como’l nome <i class="della">rezu- </i><i class="della">mientu</i> (cfr.)
quiciabes llográu dende’l participiu fuerte.
rezungar
📖: rezungar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rezungar
Cfr. refungar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">refungar</i>.
rezusmiar
📖: rezusmiar
🏗️: NO
✍️: NO
<rezumiar [Pr (Cv)]. Cast. <i class="della">rezumar</i>(TEST)
  1. rezusmiar
    • Cv
    • Pr
    • Ce
  2. rezumiar
    • Pr (Cv)
  3. Cast
  4. <i class="della">rezumar</i
[Cv. Pr (Cv). Ce]. Cfr. zumu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Cv. Pr (Cv). Ce]. Cfr. <i class="della">zumu</i>.
riada, la
📖: riada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rigada [Bab]. riá [Cl. Sr. Ay. Ri. Ar].>(TEST)
  1. riada
    • Tb
  2. rigada
    • Bab
  3. riá
    • Cl
    • Sr
    • Ay
    • Ri
    • Ar
Cast. riada, inundación [Cl. Ac. Sr. Ay. Ri. Ar. Tb. Bab. JH. R]. Cfr. ríu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">riada, </i>inundación [Cl. Ac. Sr. Ay. Ri. Ar. Tb. Bab. JH. R]. Cfr. <i class="della">ríu</i>.
riame, {el}
📖: riame
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
(TEST)
  1. riame
Dental del aráu [Colinas (Cv)].
  1. 1. Dental del aráu [Colinas (Cv)].
**
riana, la
📖: riana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Paraxe con agua, más bien en reposu, normalmente con be- rros [Lln]: <i class="della">Espetaban</i>(TEST)
  1. riana
    • Lln
  2. Paraxe con agua, más bien en reposu, normalmente con be- rros [Lln]: <i class="della">Espetaban</i
pontones en las rianas [Lln].
  1. 1. <i class="della">pontones</i> <i class="della">en</i> <i class="della">las</i> <i class="della">rianas</i> [Lln].
Cfr. ríu.
rianu, el
📖: rianu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rianu
    • Lln
Sitiu onde surde l’agua [Lln].
  1. 1. Sitiu onde surde l’agua [Lln].
Cfr. ríu.
riata, la
📖: riata
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<reata [Ac. Ay. Ri. Ar. Tox. VCid]. rata [Am. Ay]. ratia [Cñ. Sr]. arrate [JH].>(TEST)
  1. riata
    • Sm
    • Tb
  2. reata
    • Ac
    • Ay
    • Ri
    • Ar
    • Tox
    • VCid
  3. rata
    • Am
    • Ay
  4. ratia
    • Sr
  5. arrate
    • JH
Cordel p’atar, suxetar, especialmente la carga nes caballeríes [Sm]. Sobrecarga pa suxetar l’albarda arrodiando dafechu la barriga del animal [Tb]. Cuerda fuerte que suxeta la carga al apareyu de la caballería [As]. Soga p’atar la carga a la caba- llería [Ar (= ventril)].
  1. 1. Cordel p’atar, suxetar, especialmente la carga nes caballeríes [Sm]. Sobrecarga pa suxetar l’albarda arrodiando dafechu la barriga del animal [Tb]. Cuerda fuerte que suxeta la carga al apareyu de la caballería [As]. Soga p’atar la carga a la caba- llería [Ar (= ventril)].
2. Cuerda con que s’arrata el ganáu [Sr. JH]. Instrumentu que se pon nes pates a les oveyes pa que nun salten [Sr]. Cordel o soga col que s’aten dos pates a los anima- les pa que nun brinquen [Am. Ay (rata)]. Cordel col que s’aten delles caballeríes pa que vayen detrás unes d’otres en filera [Sm]. 3. Fila de caballeríes ataes unes al rabu de les otres [Ac. Ri. VCid]. Recua de caballeríes en camín [Tb. Tox]. 4. Retafíla (de fíos) [Cñ]. Retafíla (d’animales, de mentires) [Ay (riata)]. Grupu abondosu que va de camín [Ac]: Tien una rea- ta fíos [Ac]. //Riata burros ‘filera de caballeríes ataes con una riata’ [Sm]. ‘conxuntu de caballeríes ensin atar’ [Sm]. Cfr. atar.
riatada, la*
📖: riatada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<reatá [Ca].>(TEST)
  1. riatada
  2. reatá
    • Ca
Rebañu grande d’animales [Ca].
  1. 1. Rebañu grande d’animales [Ca].
Deverbal de riatar (cfr. atar).
riba
📖: riba
🏗️: NO
✍️: NO
Arriba [Lln. Cl. Lr. Llg. Mar]: <i class="della">Vilu</i>(TEST)
  1. riba
    • Llg
    • Ri
    • Sl
  2. Arriba [Lln. Cl. Lr. Llg. Mar]: <i class="della">Vilu</i
ahí riba [Llg]: Vilu a la parte riba El Caliyu [Llg]. //De riba ‘per encima de’ [Cl]. ‘d’arriba, dende arriba’ [Llg]. ‘nun sitiu más altu’ [Ri]. //Por riba ‘per encima’ [Sl].
  1. 1. <i class="della">ahí</i> <i class="della">riba</i> [Llg]: <i class="della">Vilu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i><i class="della"> parte</i> <i class="della">riba El Caliyu </i>[Llg]. //<i class="della">De riba </i>‘per encima de’ [Cl]. ‘d’arriba, dende arriba’ [Llg]. ‘nun sitiu más altu’ [Ri]. //<i class="della">Por </i><i class="della">riba</i> ‘per encima’ [Sl].
Rodando de riba á baxu [Batalla Cuadonga 229]
  1. Rodando de riba á baxu
  2. Batalla Cuadonga 229
Cfr. arriba.
riba, la*
📖: riba
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ribe [Cg]. ////arribas [Lln].>(TEST)
  1. riba
  2. ribe
    • Cg
  3. arribas variación de número
    • Lln
Ribera, vera, oriella del ríu [Cg]. //-as ‘llende ente dos finques con destremáu nivel’ [Lln]: Hai unas arribas [Lln]: Subíanse pelas arribas de San Antón porque conocían el terrenu [Lln].
  1. 1. Ribera, vera, oriella del ríu [Cg]. //-<i class="della">as </i>‘llende ente dos finques con destremáu nivel’ [Lln]: <i class="della">Hai</i> <i class="della">unas</i> <i class="della">arribas</i> [Lln]: <i class="della">Subíanse pelas</i> <i class="della">arribas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">San</i> <i class="della">Antón</i> <i class="della">porque</i> <i class="della">conocían</i> <i class="della">el</i> <i class="della">terrenu</i> [Lln].
a) in ripa alvei Zeia 905 (f.) [MSAH-I/30] per illo uallatare ... et per media illa ripa [914-924](f.) [ACL/104] in illum flumen portum integratum de riba ad ripam 924 (s. xii) [ACL/102] villa quod nunccupant Ripa Rubia 943 (s. xii) [MSAH-I/119] qui est super ripa crepidinis aluey Curonio [951-956](or.) [ACL/71] terra in ripa de Ardon in costa de illo castro 961 (s. xii) [ACL/131] ipsa eira et ipsas ripas integras 961 (s. xii) [MSAH-I/234] omnes ei deseruientes de illa fructa sic a ripa 999 (s. xii) [ACL/110] iusta ripa albeum Torio 1002(or.) [ACL/161] de una parte ripa 1003 (s. xii) [ACL/169] figet ad illa ripa maiore de illa eira 1028 (s. xii) [MSAH- II/74] per illa ripa in directum ad illa fonte 1033 (s. xii) [DCO- I/149] ad illo molione de tras casa de Asmiro et per somo ripa 1052 (s. xii) [ACL/279] deorsum de kalelium et de illa ripa asursum 1078(or.) [SV/147] iuxta castellum Sancti Martini in aula maris in ripa fluminis Nilo 1078(or.) [SV/145] uno barriale super La Ripa 1084(or.) [MSAH-III/113] per illo sendeyro que discurrit de ripa Dozo 1093 [SPM/149] de iuso per illa ripa 1095(or.) [SV/192] per illa ripa ... per ubi decisa est ipsa senera de Lauiada 1104(or.) [SV/212] et ad illo humiliadorio usque in ripa maris 1207 [LRCou- rias/112] in ripa de Omania Petregal 1122(or.) [DCO-I/368] sita in ualle de Tudela in ripa de Alier 1123(or.) [SV/265] quatuor vineas ... alia a_la ripa et altera a la peral sidral 1197 [SPM/351] sendero que uadit super illa ripa 1222(or.) [ACL/403] b) in illum flumen portum integratum de riba ad ripam 924 (s. xii) [ACL/102] et finitse In Illa riba 971(or.) [SV] de sursum per illa riba et de fronte per illo uallado et de Iuso per termino domnico 971(or.) [SV] de iusu de Uermudo Cidiz ... de susu per illa riba 1072 (s. xiii) [MSV/136] de iuso per illa riba quomodo se extrema illam ereditatem 1134(or.) [SV/299] de fronte per illa riba de Ualle Entranio 1137(or.) [SV/313] desursum per illos monnones de la riba 1219(or.) [SV/98] meam hereditatem de Soberiba 1224(or.) [SV/128] illa sesma de illo controzio de Vidmedo qui est in Sobrerriba 1230(or.) [SV/200] de la parte de monte afronta enna riba del omedal 1277 [DCO-II/119] de la IIª parte ela riba del rio 1297(or.) [MCar-II/240]
segund que va el termino de la riba 1465(or.) [VC-I/271] de la una ladera heredad e matas que dizen de las Ribas 1489(or.) [SP-IV/278] quel rio de Narçea no ha ribas e que todos los herederos 1490 (t.) [SP-IV/303] de la otra ladera e el coto de los lidiadores sea de la riba dalende asta o cae el brazo eno rio e del oriela del rio por todo el arnal [FS (FFLL)] terra entambas aguas ... determena conna canoliga e conna riua del rio [s.f.] [SPM/522] y la derivaron por una riva avaxo 1667 [Sayambre/195-32]
  1. a) in ripa alvei Zeia
  2. 905 (f.) MSAH-I/30
  3. per illo uallatare ... et per media illa ripa [914-924](f.)
  4. ACL/104
  5. in illum flumen portum integratum de riba ad ripam
  6. 924 (s. xii) ACL/102
  7. villa quod nunccupant Ripa Rubia
  8. 943 (s. xii) MSAH-I/119
  9. qui est super ripa crepidinis aluey Curonio [951-956](or.)
  10. ACL/71
  11. terra in ripa de Ardon in costa de illo castro
  12. 961 (s. xii) ACL/131
  13. ipsa eira et ipsas ripas integras
  14. 961 (s. xii) MSAH-I/234
  15. omnes ei deseruientes de illa fructa sic a ripa
  16. 999 (s. xii) ACL/110
  17. iusta ripa albeum Torio
  18. 1002(or.) ACL/161
  19. de una parte ripa
  20. 1003 (s. xii) ACL/169
  21. figet ad illa ripa maiore de illa eira
  22. 1028 (s. xii) MSAH- II/74
  23. per illa ripa in directum ad illa fonte
  24. 1033 (s. xii) DCO- I/149
  25. ad illo molione de tras casa de Asmiro et per somo ripa
  26. 1052 (s. xii) ACL/279
  27. deorsum de kalelium et de illa ripa asursum
  28. 1078(or.) SV/147
  29. iuxta castellum Sancti Martini in aula maris in ripa fluminis Nilo
  30. 1078(or.) SV/145
  31. uno barriale super La Ripa
  32. 1084(or.) MSAH-III/113
  33. per illo sendeyro que discurrit de ripa Dozo
  34. 1093 SPM/149
  35. de iuso per illa ripa
  36. 1095(or.) SV/192
  37. per illa ripa ... per ubi decisa est ipsa senera de Lauiada
  38. 1104(or.) SV/212
  39. et ad illo humiliadorio usque in ripa maris
  40. 1207 LRCou- rias/112
  41. in ripa de Omania Petregal
  42. 1122(or.) DCO-I/368
  43. sita in ualle de Tudela in ripa de Alier
  44. 1123(or.) SV/265
  45. quatuor vineas ... alia a_la ripa et altera a la peral sidral
  46. 1197 SPM/351
  47. sendero que uadit super illa ripa
  48. 1222(or.) ACL/403
  49. b)
  50. in illum flumen portum integratum de riba ad ripam
  51. 924 (s. xii) ACL/102
  52. et finitse In Illa riba
  53. 971(or.) SV
  54. de sursum per illa riba et de fronte per illo uallado et de Iuso per termino domnico
  55. 971(or.) SV
  56. de iusu de Uermudo Cidiz ... de susu per illa riba
  57. 1072 (s. xiii) MSV/136
  58. de iuso per illa riba quomodo se extrema illam ereditatem
  59. 1134(or.) SV/299
  60. de fronte per illa riba de Ualle Entranio 1137(or.) [SV/313] desursum per illos monnones de la riba 1219(or.) [SV/98] meam hereditatem de Soberiba
  61. 1224(or.) SV/128
  62. illa sesma de illo controzio de Vidmedo qui est in Sobrerriba
  63. 1230(or.) SV/200
  64. de la parte de monte afronta enna riba del omedal
  65. 1277 DCO-II/119
  66. de la IIª parte ela riba del rio
  67. 1297(or.) MCar-II/240

  68. segund que va el termino de la riba 1465(or.) [VC-I/271] de la una ladera heredad e matas que dizen de las Ribas
  69. 1489(or.) SP-IV/278
  70. quel rio de Narçea no ha ribas e que todos los herederos
  71. 1490 (t.) SP-IV/303
  72. de la otra ladera e el coto de los lidiadores sea de la riba dalende asta o cae el brazo eno rio e del oriela del rio por todo el arnal
  73. FS (FFLL)
  74. terra entambas aguas ... determena conna canoliga e conna riua del rio [s.f.]
  75. SPM/522
  76. y la derivaron por una riva avaxo
  77. 1667 Sayambre/195-32
Del llat. rīpa, -ae ‘ribera’, ‘borde’, ‘oriella’ (em), de llargu espardimientu románicu (rew) y dalgún asitiamientu hispá- nicu (deeh; dcech s.v. riba) y tamién con allugamientu na nuesa toponimia (ta 348) y usos alverbiables (cfr. arriba & riba). Una creación analóxica masculina atopámosla nel aumentativu de *ribu ribón y en tola riestra de términos que s’oponen a los correspondientes derivaos femeninos. Esti términu caltiénse abondo pente medies d’una llarga serie de derivaos gracies a l’amestadura con destremaos sufixos como: -ātus (ribáu / ribada), -anicus (ribancu), -āculus (ribaya / ribayu), -āculus + -ōsus (ribayosu, con una variante castellanizante ribaxozu), -āceus (ribazu), -ārius (riberu/a), -ĕlla (ribiella). El desplazamientu del acentu pola mor de la sufixación pue ser responsable de qu’apaezan términos del mesmu orixe en reb- en variantes como rebancu (cfr. ribancu). Dende rebancu pudo dase una nueva incrementación (*rebencanu, rebenquenu y rebenco- su) o con -aneus o con encruz con caña o cañu: *rebanca- ñu (→ rancañu) → *rebancañáu y *rebancañosu. Pero de ripa + -ānica pudo llograse tamién la variante *rebangu y rebenga, con perda seronda de la postónica que dio llugar a la previa sonorización de -c- (cfr. rengu), y qu’almitió una nueva incrementación átona en -ŭlus (rebénganu → rebenganar rebenganáu) como alvertimos (llaa 103). Semánticamente fai falta perver que, dao que la ribera d’un ríu o del mar ye terrén peraccidentao, tanto riba como los términos emparentaos debieron entrar na formación de sig- nos rellacionaos colo non lliso, lo non llano, lo non derecho y d’ehí les aplicaciones tanto a realidaes físiques como a les d’índole moral, que se califiquen de retorcíes, ñudoses, poco sinceres, tacañes etc. Podría discutise si l’apellativu ast. rincón, o les sos variantes rencón - rancón (cfr.), puen entendese como arabismu (dcech) como simple aumentati- vu de ribancu (cfr.), o si, en sen contrariu, debemos tenelu como suxerimos al falar de los nuesos nomes de llugar, por continuador de *riui anconem ‘coldu del ríu’ (ta 222). Nesa discusión poco collabora l’ast. ancón ‘coldu d’un ríu’, ‘revuelta’, ‘ensenada’ (cfr.) pues namái lu conseña’l siem- pre discutible Rato qu’ufre un vocabulariu poco modélicu como referencia documental.
ribación, la
📖: ribación
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Bayura de pexes a la vera la costa [Xx]. Bayura d’ocle o de pexes xunto a la playa [Xx]. Paez una formación nominal semiculta fecha dende <i class="della">riba</i>(TEST)
  1. ribación
  2. Bayura de pexes a la vera la costa
    • Xx
  3. Bayura d’ocle o de pexes xunto a la playa
    • Xx
  4. Paez una formación nominal semiculta fecha dende <i class="della">riba</i
(cfr.) →
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) →
ribación orixinariamente *‘llegada (de pexes, d’ocle) a la riba’.
ribada, la
📖: ribada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<//arribada [Eo. Mánt/]. Acantiláu [PVeiga]: <i class="della">El</i>(TEST)
  1. ribada
  2. arribada eonaviego
    • Eo
    • Mánt/
  3. Acantiláu [PVeiga]: <i class="della">El</i
barcu chocóu cola ribada [PVeiga].
  1. 1. <i class="della">barcu</i> <i class="della">chocóu</i> <i class="della">cola</i> <i class="della">ribada</i> [PVeiga].
//-as ‘acantilaos de la costa’ [/Eo. Mánt/]. Cfr. riba.
ribancu, el
📖: ribancu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rebancu [Llu].>(TEST)
  1. ribancu
  2. rebancu
    • Llu
Cast. ribazo [JH]. Barrancu, derribadoriu [Tor]. Terrén cuesto que da a una canal, antiguamente llena de bericiu, que se se- gaba pa estrar [Llu].
  1. 1. Cast. <i class="della">ribazo </i>[JH]. Barrancu, derribadoriu [Tor]. Terrén cuesto que da a una canal, antiguamente llena de bericiu, que se se- gaba pa estrar [Llu].
y a algún suco o ribanco ños rimemos,/para dormir ago- ra yá ye tarde,/que bon calor que fai, ¡el cuirpo m’arde! [BAúxa, Sueños (Poesíes 38-40)] Cfr. riba.
ribasellu, a, o*
📖: ribasellu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<////ribasellas [Gr (Oc)].>(TEST)
  1. ribasellu
  2. ribasellas variación de número
    • Gr (Oc)
Clas de castañes [Gr (Oc)].
  1. 1. Clas de castañes [Gr (Oc)].
Quiciabes castañes de procedencia en Ribeseya, con una rea- lización en [] por cuenta l’influxu arcaizante de la escritura tradicional con “ll” (ta 202).
ribáu, el
📖: ribáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rebáu [Cn].>(TEST)
  1. ribáu
    • Oc
  2. rebáu
    • Cn
Prau cuestu a la vera’l ríu [Pzu]. Terrén percuesto a la vera ríos o derribadorios [Oc]. Terrén pindio ya malo de trabayar [Cn]: Nesi rebáu nun hai quien gadañe: mete las oveas que lu pazan [Cn].
  1. 1. Prau cuestu a la vera’l ríu [Pzu]. Terrén percuesto a la vera ríos o derribadorios [Oc]. Terrén pindio ya malo de trabayar [Cn]: <i class="della">Nesi</i> <i class="della">rebáu</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">hai quien</i> <i class="della">gadañe:</i> <i class="della">mete</i> <i class="della">las oveas</i> <i class="della">que</i><i class="della"> lu pazan </i>[Cn].
Cfr. riba & arribar.
ribaxe*
📖: ribaxe*
🏗️: SI
✍️: NO
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">om</i>(TEST)
  1. ribaxe*
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">om</i
es pobladores de Oujedo no dian portage njribage desde la mar 1145 (1295) [FU/39]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della"><m>es</i> <i class="della">pobladores</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Oujedo</i> <i class="della">no<n></i> <i class="della">dian</i> <i class="della">portage</i> <i class="della">nj<n></i><i class="della">ribage</i> <i class="della">desde</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mar</i> 1145 (1295) [FU/39]
homne populatores de Abilies non dent portage ne ribage desde la mar s. xii [FA/133] Formación sobro ast. riba (
  1. homne populatores de Abilies non dent portage ne ribage desde la mar s. xii
  2. FA/133
  3. Formación sobro ast. riba (
cfr.) cola amestanza del suf. ultra- pirenaicu -age > -axe (cghla 285; Lapesa 1967: 350) colo que se fexo referencia a un impuestu de treslláu de mercancies.
ribaxozu, {a, o}
📖: ribaxozu
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
<b class="della">ribaxozu,</b>(TEST)
  1. ribaxozu
    • Ca
  2. b class="della">ribaxozu,</b
{a, o} Pendiente [Ca].
  1. 1. <b class="della">{a,</b> <b class="della">o} </b>Pendiente [Ca].
Cfr. riba.
ribaya, la
📖: ribaya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. ribaya
    • Sb
Ribayu [Sb]. Montín [Sb]. Terrén inclinao [Sb].
  1. 1. Ribayu [Sb]. Montín [Sb]. Terrén inclinao [Sb].
Cfr. riba.
ribayón, el
📖: ribayón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rebayón [Ay (i)].>(TEST)
  1. ribayón
    • Ca
  2. rebayón
    • Ay (i)
Ribayu grande y percuestu [Ca].
  1. 1. Ribayu grande y percuestu [Ca].
2. Cuesta non mui llarga [Ay (i)]. Aum. de ribayu.
ribayosu, a, o
📖: ribayosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+ribayusu [Sb]. +rebayusu [Ay].>(TEST)
  1. ribayosu
    • Pa
    • Ca
  2. ribayusu metafonía
    • Sb
  3. rebayusu metafonía
    • Ay
Cuesto (un terrén) [Pa. Sb. Ca]. Percuesto (un terrén) [Ay]. Cfr. riba.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cuesto (un terrén) [Pa. Sb. Ca]. Percuesto (un terrén) [Ay]. Cfr. <i class="della">riba</i>.
ribayu, el
📖: ribayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ribayo [Ar]. ribachu [Qu]. +riboyu [y Llg]. arribayu [y Lln].>(TEST)
  1. ribayu
    • Cg
    • Sb
    • Ca
    • Pa
    • Llg
    • Lln
    • Sd
    • On
  2. ribayo
    • Ar
  3. ribachu
    • Qu
  4. riboyu metafonía
    • y Llg
  5. arribayu
    • y Lln
Ribazu [Cg. Sb. Ca. Ar]. Parte d’un prau percuestu y acci- dentáu [Ca]. Montín [Sb]. Terrén inclinao [Pa. Sb]. Terrén percuesto [Llg. Qu]. Llende empruna [Lln]. 2. Derribadoriu [Lln. Sd]. Cast. torrentera [Villah]. 3. Cuesta a la oriella’l ríu [On]. Ribera [On]. Cfr. riba. Dende’l diminutivu ribachu féxose’l deriváu conti- nuador de -ārius responsable del ast. arribacheiru (cfr. arri- bayeru).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Ribazu [Cg. Sb. Ca. Ar]. Parte d’un prau percuestu y acci- dentáu [Ca]. Montín [Sb]. Terrén inclinao [Pa. Sb]. Terrén percuesto [Llg. Qu]. Llende empruna [Lln].
  3. 2. Derribadoriu [Lln. Sd]. Cast. <i class="della">torrentera</i> [Villah].
  4. 3. Cuesta a la oriella’l ríu [On]. Ribera [On]. Cfr. <i class="della">riba</i>. Dende’l diminutivu <i class="della">ribachu</i> féxose’l deriváu conti- nuador de -ārius responsable del ast. <i class="della">arribacheiru</i> (cfr. <i class="della">arri- </i><i class="della">bayeru</i>).
ribazu, el
📖: ribazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ribazo [VCid].>(TEST)
  1. ribazu
    • Sm
  2. ribazo
    • VCid
Estaya de terrén inclinao ente finca y camín o ente dos finques de nivel destremáu [Ac. VCid]. 2. Estaya de terrén estrencha y allargada [Sm].
  1. 1. Estaya de terrén inclinao ente finca y camín o ente dos finques de nivel destremáu [Ac. VCid].
  2. 2. Estaya de terrén estrencha y allargada [Sm].
otra terra que ha ennos rabaços de ual de ayos s.f. [SPM/574]
  1. otra terra que ha ennos rabaços de ual de ayos s.f.
  2. SPM/574
Cfr. riba. Dende ribazu *arribazu (por influxu de arribar) féxose l’aum. arribazón (cfr.).
ribera, la
📖: ribera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ribeira [Vg. /Eo. Mánt/]. riera [Md. Oc. JH].>(TEST)
  1. ribera
    • Lln
  2. ribeira
    • Vg
    • /Eo
    • Mánt/
  3. riera
    • Md
    • Oc
    • JH
Cast. ribera [Vg. JH]. Vera, oriella del mar [/Eo/]. Cala, pe- dreiro (más grande que’l ribeiro) [/Mánt/]. 2. Valle d’un ríu [Ac]. 3. Pieza de madera de la rueda del carru que val pa suxe- tar la camba al miol.lu [Oc]. //-as ‘pequeños llanos a la vera’l ríu’ [Md]. //H.acer ribera de uno ‘sacar dalgo d’ún, endere- char a una persona’ [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">ribera </i>[Vg. JH]. Vera, oriella del mar [/Eo/]. Cala, <i class="della">pe- dreiro </i>(más grande que’l <i class="della">ribeiro</i>) [/Mánt/].
  2. 2. Valle d’un ríu [Ac].
  3. 3. Pieza de madera de la rueda del carru que val pa suxe- tar la <i class="della">camba</i> al <i class="della">miol</i>.<i class="della">lu</i> [Oc]. //-<i class="della">as</i> ‘pequeños llanos a la vera’l ríu’ [Md]. //<i class="della">H</i>.<i class="della">acer ribera de uno </i>‘sacar dalgo d’ún, endere- char a una persona’ [Lln].
a) una corte in ribeyra in locum predictum villa vocabulo La- mas 1075 [SPM/110] cum aliis pluribus bene natorum de tota Ribeyra presentibus 1137 [SPM/251] hic in territorio de Ribeyra discurrente rivulo Venuzza 1139 [SPM/255] Miguel Perez genro de Pero Rodriguez Fernana Perez ribe- yres 1276 [SPM/477] b) uilla Riberas 891 (s. xiv) [DCO-I/51] in nostra ribera molendinos et ortos 1186(or.) [MSAH- IV/410] ua la mar mayor por la ribera fata la ffoz de Nauia 1299 [DCO-II/206] traspasu el mar y salgo a la rivera [HyL (F-O)/160] que Aqueronte,/anque afinque so barca ña ribera/del Leteo y a Plutón mire lla cama,/ñon vería desbuchar tan grande llama [BAúxa, Sueños (Poesíes 187-192)] c) un soto e un oliuar e rieras e çespederas 1310(or.) [ACL- IX/168]
  1. a) una corte in ribeyra in locum predictum villa vocabulo La- mas
  2. 1075 SPM/110
  3. cum aliis pluribus bene natorum de tota Ribeyra presentibus
  4. 1137 SPM/251
  5. hic in territorio de Ribeyra discurrente rivulo Venuzza
  6. 1139 SPM/255
  7. Miguel Perez genro de Pero Rodriguez Fernana Perez ribe- yres
  8. 1276 SPM/477
  9. b) uilla Riberas
  10. 891 (s. xiv) DCO-I/51
  11. in nostra ribera molendinos et ortos
  12. 1186(or.) MSAH- IV/410
  13. ua la mar mayor por la ribera fata la ffoz de Nauia
  14. 1299 DCO-II/206
  15. traspasu el mar y salgo a la rivera
  16. HyL (F-O)/160
  17. que Aqueronte,/anque afinque so barca ña ribera/del Leteo y a Plutón mire lla cama,/ñon vería desbuchar tan grande llama
  18. BAúxa, Sueños (Poesíes 187-192)
  19. c) un soto e un oliuar e rieras e çespederas
  20. 1310(or.) ACL- IX/168
Del llat. ripārius, -a, -um ‘de la ribera’ siguió *ribeiru, a, o rieru, a, o (cfr.) con perda de la antigua oclusiva. Dende rieru foi posible l’amestadura del suf. -anus, rierán, ana, ano (cfr.) con que s’alude al que ye de La Riera. Foi posible la nominalización qu’alvertimos tanto nel femenín ribera, como nel masculín riberu (cfr. riba) → riberanu, a, o. Dende estos términos féxose’l verbu arriberar (cfr.) y enriberar (cfr.).
riberanu, ana, ano
📖: riberanu
🔤: , ana, ano
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ana,, ano
(TEST)
  1. riberanu
Del Conceyu de La Ribera [Ac]. Cfr. ribera.
  1. Del Conceyu de La Ribera [Ac]. Cfr. ribera.
  2. Ac
riberete, el
📖: riberete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><reberete [y Lln]. rebirete [y Lln].>(TEST)
  1. riberete
  2. ident class="della" level="1"></ident><reberete
    • y Lln
  3. rebirete
    • y Lln
Cinta de los escarpinos [Lln]. 2. Remate nel borde de daqué que nun sía prenda de vistir [Lln]. Remate del borde de delles prendes (saya, calzones) [Lln]. D’un encruz de ribete (cfr.) con un dim. de riberu (cfr.) con aplicación semántica a lo que fai o semeya un reborde. Dende riberete féxose’l verbu riberetear (cfr.).
  1. Cinta de los escarpinos [Lln]. 2. Remate nel borde de daqué que nun sía prenda de vistir [Lln]. Remate del borde de delles prendes (saya, calzones) [Lln].
  2. Lln
  3. D’un encruz de ribete (cfr.) con un dim. de riberu (cfr.) con aplicación semántica a lo que fai o semeya un reborde. Dende riberete féxose’l verbu riberetear (cfr.).
riberetear
📖: riberetear
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><rebiritiar [Cg.].>(TEST)
  1. riberetear
  2. ident class="della" level="1"></ident><rebiritiar
    • Cg
Ribetiar [Cg], allugar un riberete [Lln]. Cfr. riberete.
  1. Ribetiar [Cg], allugar un riberete [Lln]. Cfr. riberete.
  2. Lln
riberín, el
📖: riberín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Xuegu de neños [AGO]. Dim. de <i class="della">riberu</i>(TEST)
  1. riberín
  2. ident class="della" level="1"></ident>Xuegu de neños
    • AGO
  3. Dim
  4. de <i class="della">riberu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
riberu, a, o*
📖: riberu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><arriberu [Lln].>(TEST)
  1. riberu
  2. ident class="della" level="1"></ident><arriberu
    • Lln
Que ta na parte cimera [Lln]: Lo arriberu de la ería [Lln]. //El de riberu ‘el d’arriba’ [Lln]: Lo de arriberu, aquello qu’está d’arriberu [Lln]. Cfr. arriba. Construcción que sigue’l mesmu mode- lu qu’alvertimos en caberu, cimeru, fonderu sobro cabu, cima, fondu.
riberu, el
📖: riberu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ribeiru [Sm. Bab]. //ribeiro [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. riberu
    • Ca
  2. ribeiru
    • Sm
    • Bab
  3. ribeiro eonaviego
    • Eo
    • Mánt
Monte al que se xube dende un valle pequeñu [Ca]. Sucu nes tierres [Sm]. 2. Trozu ermu nes tierres onde se sema [Bab]. 3. Oriella de ríu navegable [/Eo/]. 4. Cala, pedreiro [/Mánt/].
  1. 1. Monte al que se xube dende un valle pequeñu [Ca]. Sucu nes tierres [Sm].
  2. 2. Trozu ermu nes tierres onde se sema [Bab].
  3. 3. Oriella de ríu navegable [/Eo/].
  4. 4. Cala, <i class="della">pedreiro</i> [/Mánt/].
quebrantaren los dichos riberos de la dicha presa o forada- ren 1390 (s. xv) [ACL-X/115] presa de linderos e riberos altos de tierra e cascaio e piedra 1395 (t.1506) [SIL/460] mantener los dichos oiares e cannos e riberos por su costa 1395 (t.1506) [SIL/460] quebrantaren o foradaren los dichos riberos de_la dicha presa para sacar agua 1395 (t. 1506) [SIL/461]
  1. quebrantaren los dichos riberos de la dicha presa o forada- ren
  2. 1390 (s. xv) ACL-X/115
  3. presa de linderos e riberos altos de tierra e cascaio e piedra
  4. 1395 (t.1506) SIL/460
  5. mantener los dichos oiares e cannos e riberos por su costa
  6. 1395 (t.1506) SIL/460
  7. quebrantaren o foradaren los dichos riberos de_la dicha presa para sacar agua
  8. 1395 (t. 1506) SIL/461
Cfr. ribera, riba.
ribete, el
📖: ribete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rebite [Cr]. rebitie [Cb. Llg. Mi].>(TEST)
  1. ribete
  2. rebite
    • Cr
  3. rebitie
    • Cb
    • Llg
    • Mi
Cast. ribete [Cb. Llg. Mi], cinta con que se guarnez y refuerza l’oriellu del vistíu [Cr].
  1. 1. Cast. <i class="della">ribete</i> [Cb. Llg. Mi], cinta con que se guarnez y refuerza l’oriellu del vistíu [Cr].
- llos llacayos vestidos de ribetes/facín lo que llos amos mui alxeros;/lluegu salió galán irrifaldadu/el tal daquisti cuen- tu enamoradu [HyL 25] Quiciabes sía continuador del ár. ribāţ ‘atadura’, acordies cola presencia del términu nes demás llingües hispániques (dcech s.v. ribete; da s.v. rib/vet). De toes maneres, la espre- sión ast. con í (común col port. rebite, arrebite) podría esixir una realización en [-i] cola que se xustificaría la inflexón me- tafonética de la é tónica, a nun ser que se deba al influxu del zarramientu del verbu denominal *rebetiar rebitiar (
  1. - llos llacayos vestidos de ribetes/facín lo que llos amos mui alxeros;/lluegu salió galán irrifaldadu/el tal daquisti cuen- tu enamoradu
  2. HyL 25
  3. Quiciabes sía continuador del ár. ribāţ ‘atadura’, acordies cola presencia del términu nes demás llingües hispániques (dcech s.v. ribete; da s.v. rib/vet). De toes maneres, la espre- sión ast. con í (común col port. rebite, arrebite) podría esixir una realización en [-i] cola que se xustificaría la inflexón me- tafonética de la é tónica, a nun ser que se deba al influxu del zarramientu del verbu denominal *rebetiar rebitiar (
  4. -i
cfr.). Dende ribete féxose’l verbu ribetiar (cfr.).
ribetiar
📖: ribetiar
🏗️: NO
✍️: NO
<ribitiar [Ay]. rebitiar [Cb. Cr. Llg. Ay. Mi. Cd]. //rebintiar [/y Eo/].>(TEST)
  1. ribetiar
    • Oc
  2. ribitiar
    • Ay
  3. rebitiar
    • Cb
    • Cr
    • Llg
    • Ay
    • Mi
    • Cd
  4. rebintiar eonaviego
    • /y Eo/
Cast. ribetear [Cb. /Eo/]: Voi rebitiar estos pantalones [Llg], poner una cinta o cosa análoga pa guarnecer y reforzar l’oriellu del vistíu, calzáu [Mi. Cd]. Adornar (cestos, vistíos), con tires estrenches de madera o tela [Ay. Mi]. 2. Doblar col martiellu hacia afuera los bordes del aru del cubu formando una especie de pestañes circulares [Oc]. Cfr. ribete.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">ribetear</i> [Cb. /Eo/]: <i class="della">Voi</i> <i class="della">rebitiar</i> <i class="della">estos</i> <i class="della">pantalones</i> [Llg], poner una cinta o cosa análoga pa guarnecer y reforzar l’oriellu del vistíu, calzáu [Mi. Cd]. Adornar (cestos, vistíos), con tires estrenches de madera o tela [Ay. Mi].
  3. 2. Doblar col martiellu hacia afuera los bordes del aru del cubu formando una especie de pestañes circulares [Oc]. Cfr. <i class="della">ribete</i>.
ribiella, la
📖: ribiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">ribiella,</b>(TEST)
  1. ribiella
  2. b class="della">ribiella,</b
la Ribera [JH].
  1. 1. <b class="della">la </b>Ribera [JH].
Cfr. riba.
ribón, el
📖: ribón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. ribón
    • Pr
Montín, terrén inclinao [Ac]. Sucu grande [Pr (Cv)]. Ribazu [VCid].
  1. 1. Montín, terrén inclinao [Ac]. Sucu grande [Pr (Cv)]. Ribazu [VCid].
Riberu [Os. VCid]. Cfr. riba.
rica, la
📖: rica
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////riclas [Becil (Oc)].>(TEST)
  1. rica
    • An
  2. riclas variación de número
    • Becil (Oc)
//A la rica ‘a recostines’, ‘al llombu’ [Soto (Oc)]. //A ricas ‘enriba’ [An]. ‘al llombu’, ‘a recostines’ [Pzu]. //L.levar arricas ‘cargar col cuerpu de daquién’ [An]. //A ri- clas ‘al llombu’ [Becil (Oc)].
  1. 1. //<i class="della">A</i> <i class="della">la</i> <i class="della">rica</i> ‘a recostines’, ‘al llombu’ [Soto (Oc)]. //<i class="della">A</i> <i class="della">ricas</i> ‘enriba’ [An]. ‘al llombu’, ‘a recostines’ [Pzu]. //<i class="della">L</i>.<i class="della">levar arricas </i>‘cargar col cuerpu de daquién’ [An]. //<i class="della">A ri- </i><i class="della">clas</i> ‘al llombu’ [Becil (Oc)].
¿D’una formación alverbial a ribica, un vieyu dim. de riba?
ricar
📖: ricar
🏗️: NO
✍️: NO
Royer [OLLA] o apertar los dientes en señal de llucha [Os. Ar]. Rucar, cruxir (especialmente los dientes) [Cg]. 2. Mover (los dientes) a derecha ya izquierda por rabia, por nervios de nueche [Ay]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
  1. ricar
  2. Royer
    • OLLA] o apertar los dientes en señal de llucha [Os
    • Ar
  3. Rucar, cruxir (especialmente los dientes)
    • Cg
  4. 2
  5. Mover (los dientes) a derecha ya izquierda por rabia, por nervios de nueche
    • Ay
  6. -<i class="della">se</i eonaviego
‘columbiase’ [Ar].
  1. 1. ‘columbiase’ [Ar].
//Ricar la pata ‘amo- nestar, reñer con insistencia’ ‘incordiar, molestar’ [Ll. Mi]. ///Si llueve ente Santiago y Santa Ana, rica la montaña porque nesa dómina de seca l’agua val muncho cuando llueve [Am (LC)]. Cfr. racar.
ricayu, {a, o}
📖: ricayu
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
Ricu [LC]. ///<i class="della">Tienen</i>(TEST)
  1. ricayu
  2. Ricu
    • LC
  3. <i class="della">Tienen</i infl. cast.
maíz el mes de mayu/los molineros y al- gún ricayu [LC].
  1. 1. <i class="della">maíz</i> <i class="della">el</i> <i class="della">mes</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mayu</i>/<i class="della">los</i> <i class="della">molineros</i> <i class="della">y</i> <i class="della">al- </i><i class="della">gún </i><i class="della">ricayu</i> [LC].
Diminutivu de ricu, a, o (cfr.) col suf. -ayu.
richa, {la}
📖: richa
🔤: , {la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {la}
(TEST)
  1. richa
Rechinamientu [Cñ].
  1. 1. Rechinamientu [Cñ].
Podría rellacionase col verbu ast. rillar (cfr.) pero con reali- zación cheísta. Al nun ser autóctonu de Carreño ¿habría ca- mentase que se trata d’un préstamu de la fastera C asturiana tresmitíu pol contautu de los pescadores?
richán, el
📖: richán
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Nome onomatopéyicu d’un páxaru cantor [Zardaín (Cv)]. Quiciabes en rellación col ast. <i class="della">rillar</i>(TEST)
  1. richán
  2. Nome onomatopéyicu d’un páxaru cantor
    • Zardaín (Cv)
  3. Quiciabes en rellación col ast
  4. <i class="della">rillar</i
(cfr.), con cheísmu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), con cheísmu.
¿Dende un participiu de presente nominalizáu?
richarte, {el}
📖: richarte
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
Páxaru [Vd]. Quiciabes en rellación col ast. <i class="della">rillar</i>(TEST)
  1. richarte
  2. Páxaru
    • Vd
  3. Quiciabes en rellación col ast
  4. <i class="della">rillar</i
(cfr.), con cheísmu. El suf. paez d’aniciu xermánicu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), con cheísmu. El suf. paez d’aniciu xermánicu.
riche, el
📖: riche
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<richi [Pa. Pr. Vd].>(TEST)
  1. riche
    • Xx
  2. richi
    • Pa
    • Pr
    • Vd
Bollu de pan [Cñ. Ac. Pr]. Panín (envueltu en papel fino) [Vd]. Bollu pequeñu de pan especial [Pa]. Bollín de pan bre- gao o ensin bregar [Xx].
  1. 1. Bollu de pan [Cñ. Ac. Pr]. Panín (envueltu en papel fino) [Vd]. Bollu pequeñu de pan especial [Pa]. Bollín de pan bre- gao o ensin bregar [Xx].
Del fr. riche ‘ricu’ de xuru qu’abreviación de la combinación pain riche riche ‘de bon sabor’, tipu de pan comercializao n’Asturies quiciabes a lo cabero’l xix o entamu del xx. El galicismu dase tamién n’otres fasteres, asina na fala de Valla- dolid y de La Rioja, onde empleguen pan de riche pa referise a un tipu de pan bregao (pe3: 131).
richuela, la
📖: richuela
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Neños coles sos coses (burlles, rises) [Ay (= richuelería = ri- chulería)]. Cfr. <i class="della">relochu,</i>(TEST)
  1. richuela
  2. Neños coles sos coses (burlles, rises)
    • Ay (= richuelería = ri- chulería)
  3. Cfr
  4. <i class="della">relochu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
richuelería, la
📖: richuelería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<richulería [y Ay].>(TEST)
  1. richuelería
    • Ay
  2. richulería
    • y Ay
Neños coles sos coses (burlles, rises) [Ay].
  1. 1. Neños coles sos coses (burlles, rises) [Ay].
Cfr. relochu, a, o.
ricu, a, o
📖: ricu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">rico</i>(TEST)
  1. ricu
    • Lln
    • Sr
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">rico</i
[Xral]. 2. De bon sabor [Lln. Sr. Tb. PSil]. 3. De bon golor (una colonia, un perfume) [Sr]: Sí, güele rico [Sr]. 4. De bon tratu, simpáticu, prestosu [Ac. Sr]: ¡Qué neñu más ricu! [Sr]. ///Per San Antón la gallina pon, la del ricu, la del probe non [LC]. Ave de picu nunca al probe fizo ricu [LC]. Dell ricu ye dar remediu, y dell vieyu conseyu [JH].
  1. 1. [Xral].
  2. 2. De bon sabor [Lln. Sr. Tb. PSil].
  3. 3. De bon golor (una colonia, un perfume) [Sr]: <i class="della">Sí,</i> <i class="della">güele</i> <i class="della">rico</i> [Sr].
  4. 4. De bon tratu, simpáticu, prestosu [Ac. Sr]: <i class="della">¡Qué</i> <i class="della">neñu</i> <i class="della">más ricu! </i>[Sr]. ///<i class="della">Per San</i> <i class="della">Antón la gallina pon, la del ricu, la del </i><i class="della">probe non</i> [LC]. <i class="della">Ave</i> <i class="della">de picu</i> <i class="della">nunca</i> <i class="della">al</i> <i class="della">probe fizo</i> <i class="della">ricu</i> [LC]. <i class="della">Dell</i> <i class="della">ricu</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">dar</i> <i class="della">remediu,</i> <i class="della">y</i> <i class="della">dell</i> <i class="della">vieyu</i> <i class="della">conseyu</i> [JH].
a) Imperante domno Adefonso imperatore ... in Toletuta et in Legione Richa 1154(or.) [SV/392] b) otru magar fos tan bono por seer maes rico de auer 1254 [DCO-II/34] que sean muy ricos e herederos grandes 1283 (t. 1317) [MSMV/83] c) Ricomne conf. 1202(or.) [VVS/80] ricohomne que touier la tierra 1223?(or.) [ACL/408] se bispo ho ricomne demanda la propriadat del prestamo 1267(or.) [ACL/460] los obispos ¬ de los ricos omnes de la corte s. xiii(or.) [FX/8] los duques e los ricos omnes del re s. xiii(or.) [FX/313] que nos amparas e nos deffendis de ricos omes e de inffanço- nes 1307(or.) [ACL-IX/118] Terresciendo que algunos jnffantes ho Ricos_onmes vernian a la villa de Ouiedo 1314 [AAU/148] de rey e de reyna e de infante e de ricoomne 1357(or.) [SP- II/331] Del gót. *reiks ‘poderosu’, ‘imponente’ (Gamillscheg 1932: 230; Reinhart 1946: 299; dcech s.v. rico, de reiks), apella- tivu que se caltién con puxu y que se conseña n’abondos nomes de persona (hgn) y vemos en §a. Un dim. de ricu ye ast. ricayu (cfr.) cola amestadura del continuador del suf. -āculus. Sobro ricu féxose’l verbu compuestu arriquecer (cfr.) y enriquecer (cfr.).
  1. a) Imperante domno Adefonso imperatore ... in Toletuta et in Legione Richa
  2. 1154(or.) SV/392
  3. b) otru magar fos tan bono por seer maes rico de auer
  4. 1254 DCO-II/34
  5. que sean muy ricos e herederos grandes
  6. 1283 (t. 1317) MSMV/83
  7. c) Ricomne conf.
  8. 1202(or.) VVS/80
  9. ricohomne que touier la tierra 1223?(or.)
  10. ACL/408
  11. se bispo ho ricomne demanda la propriadat del prestamo
  12. 1267(or.) ACL/460
  13. los obispos ¬ de los ricos omnes de la corte s. xiii(or.)
  14. FX/8
  15. los duques e los ricos omnes del re s. xiii(or.)
  16. FX/313
  17. que nos amparas e nos deffendis de ricos omes e de inffanço- nes
  18. 1307(or.) ACL-IX/118
  19. Terresciendo que algunos jnffantes ho Ricos_onmes vernian a la villa de Ouiedo
  20. 1314 AAU/148
  21. de rey e de reyna e de infante e de ricoomne
  22. 1357(or.) SP- II/331
  23. Del gót. *reiks ‘poderosu’, ‘imponente’ (Gamillscheg 1932: 230; Reinhart 1946: 299; dcech s.v. rico, de reiks), apella- tivu que se caltién con puxu y que se conseña n’abondos nomes de persona (hgn) y vemos en §a. Un dim. de ricu ye ast. ricayu (cfr.) cola amestadura del continuador del suf.
  24. -āculus. Sobro ricu féxose’l verbu compuestu arriquecer
  25. (cfr.) y enriquecer (cfr.).
ridículu, a, o
📖: ridículu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><redículo [y Llg].>(TEST)
  1. ridículu
    • Llg
  2. ident class="della" level="1"></ident><redículo
    • y Llg
Cast. ridículo (una persona, una cosa) [Llg]: Ye redículu y fai’l redículo [Llg].
  1. 1. Cast. <i class="della">ridículo</i> (una persona, una cosa) [Llg]: <i class="della">Ye</i> <i class="della">redículu</i> <i class="della">y </i><i class="della">fai’l redículo </i>[Llg].
Del llat. ridiculus, -a, -um ‘que fai rir’ (abf), per vía culta.
ridículu, el
📖: ridículu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><ridículo [Llg. Mi]. redículo [Llg. Ay. Mi].>(TEST)
  1. ridículu
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><ridículo
    • Llg
    • Mi
  3. redículo
    • Llg
    • Ay
    • Mi
Cast. ridículo [Llg. Mi. Tb]. Lo que fai que se ría la xente [Ay. Mi].
  1. 1. Cast. <i class="della">ridículo </i>[Llg. Mi. Tb]. Lo que fai que se ría la xente [Ay. Mi].
Del llat. ridiculum, -i ‘dichu o fechu que fai rir’, ‘broma’, ridículu’ (abf), per vía culta.
riega, la
📖: riega
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Regatu, regueru [Lln. Os. Am. Pa. Cg. Bi. Llg. Sr. Llv. Sb. Ca]. Corriente d’agua, más pequeña que la d’un ríu [Ca]. Re- gueru, presa, calce estrenchu [Pb. Cl]. Cast. <i class="della">torrente</i>(TEST)
  1. riega
    • Cp
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident>Regatu, regueru
    • Lln
    • Os
    • Am
    • Pa
    • Cg
    • Bi
    • Llg
    • Sr
    • Llv
    • Sb
    • Ca
  3. Corriente d’agua, más pequeña que la d’un ríu
    • Ca
  4. Re- gueru, presa, calce estrenchu
    • Pb
    • Cl
  5. Cast
  6. <i class="della">torrente</i
[LV. Os. Cb. Cg. Cp]. 2. Cast. torrentera [JH]. Fondigonada que suel llevar daqué d’agua [Cb. Cp]. Fondigonada [Ay] que suel lle- var agua de lo llovío [Os]. Calce del regueru [Lln. R]. 3. Pre- sa, regatu d’agua pa llevar agua pa una tierra, pa un prau [Ay]. Riegu de los campos [Mar]. //Dar una riega ‘regar’ [Mar].
  1. 1. [LV. Os. Cb. Cg. Cp].
  2. 2. Cast. <i class="della">torrentera </i>[JH]. Fondigonada que suel llevar daqué d’agua [Cb. Cp]. Fondigonada [Ay] que suel lle- var agua de lo llovío [Os]. Calce del regueru [Lln. R].
  3. 3. Pre- sa, regatu d’agua pa llevar agua pa una tierra, pa un prau [Ay]. Riegu de los campos [Mar]. //<i class="della">Dar</i> <i class="della">una</i> <i class="della">riega</i> ‘regar’ [Mar].
//De la riega ‘(tipu de mazana) de sidra’ [MS]. //Sudar como una riega ‘sudar muncho’ [Pa. Sb (suar en riega)]. quomodo ad riga longum pertinet 1127(or.) [ACL/128] de la otra parte pella riega 1306(or.) [SB/235] esta carta ye entrellamada en vna riega hy diz paramentos 1337 [Espinareda/118] assi commo departe por la riega del Auessedo que deme del cabu 1362(or.) [SB/282] de la vna fronte torna de la riega de Sant Fitorias 1407(or.) [SB/306]; [SB/308] e de la vna fronte torna de la riega de San 1409(or.) [SB/314] de la vna fronte atiesta en la riega de Sant Fitorias 1422(or.) [SB/325] de la vna torna de la riega 1464(or.) [SB/358] segund de_parte de baxo e anbas las costeras de las riegas 1470(or.) [SB/361] desde la Gargantiella fasta a la riega de Ruiseco 1551 (c. xviii) [MSPV/18] las nuestras heredades e castannedos de los terminos de la Riega 1515 [SB/373]
en la cauezera de bajo hazia la riega de Ricao 1684 (c. xviii) [MSPV /139] uienen a parar al suco de la riega que llaman de Ricao 1684 (c. xviii) [MSPV /138] linda por la parte de abajo con vna rriega y por la de arriua con seve de la hería del Pandiello [1719 CPCVv: 26] riega [Grangerías xviii]
  1. //De la riega ‘(tipu de mazana) de sidra’ [MS]. //Sudar como una riega ‘sudar muncho’ [Pa. Sb (suar en riega)]. quomodo ad riga longum pertinet
  2. 1127(or.) ACL/128
  3. de la otra parte pella riega
  4. 1306(or.) SB/235
  5. esta carta ye entrellamada en vna riega hy diz paramentos
  6. 1337 Espinareda/118
  7. assi commo departe por la riega del Auessedo que deme del cabu
  8. 1362(or.) SB/282
  9. de la vna fronte torna de la riega de Sant Fitorias 1407(or.) [SB/306];
  10. SB/308
  11. e de la vna fronte torna de la riega de San
  12. 1409(or.) SB/314
  13. de la vna fronte atiesta en la riega de Sant Fitorias
  14. 1422(or.) SB/325
  15. de la vna torna de la riega
  16. 1464(or.) SB/358
  17. segund de_parte de baxo e anbas las costeras de las riegas
  18. 1470(or.) SB/361
  19. desde la Gargantiella fasta a la riega de Ruiseco
  20. 1551 (c. xviii) MSPV/18
  21. las nuestras heredades e castannedos de los terminos de la Riega
  22. 1515 SB/373

  23. en la cauezera de bajo hazia la riega de Ricao
  24. 1684 (c. xviii) MSPV /139
  25. uienen a parar al suco de la riega que llaman de Ricao
  26. 1684 (c. xviii) MSPV /138
  27. linda por la parte de abajo con vna rriega y por la de arriua con seve de la hería del Pandiello
  28. 1719 CPCVv: 26
  29. riega
  30. Grangerías xviii
Cfr. riegu.
riegu, el
📖: riegu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+riigu [Cp. y Llg. y Sb. Ay. Ll. Ri]. //rego [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. riegu
    • Pb
    • Lln
    • Rs
    • Pa
    • Lr
    • Sr
    • Ca
    • Sb
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Cv
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • Vd
    • Oc
    • Cg
    • Llg
    • Cn
    • Bi
  2. riigu metafonía
    • Cp
    • y Llg
    • y Sb
    • Ay
    • Ll
    • Ri
  3. rego eonaviego
    • Eo
    • Mánt
Secha qu’abre l’aráu pa semar [Pb. Lln. Rs. Cl. Pa. Cp. Lr. Ac. Sr. Ca. Sb. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. As. Vil (Cruce). An. Cv. Cd. Pr. Sl. Vd. Tox. Oc. /Eo Mánt/. JH], pa desaguar [Cg. Pr] o pa xebrar dos faces contigües [Cv]: Col l.labiegu abre los riegos [Tb]. 2. Presa pequeña que se fai na tierra [Cd] pa regar [Ri] llevando l’agua que llovió [Pa]. Presa per onde va un lí- quidu [Pi. Llg]. 3. Canal na corte pa que cuerran los mexos del ganáu [Lln]. 4. Conxuntu de plantes a lo llargo d’una secha [Cn (M). Cv]. 5. Canalín ente los dos pechos de la muyer [Ri. Cd]: Vése-y el riego [Cd]. 6. Aición y efeutu de regar [Ay]. //Andar pul riegu ‘andar derechu, portase bien’ [Pr]. //Entrar a riegu ‘avezase’ [Lln]. //Entrar pel riegu ‘acatar, acoyer una orden, una situación’ [Llg]. //Meter a riegu ‘correxir’ [Tb]. ‘poner a ún a trabayar a la escontra de la so voluntá [Pr] y a llevar vida ordenada’ [Pa (meter a ún al riegu)]. //Meter a ún en riegu ‘meter a ún per un camín’ [JH]. //Meter pel riegu ‘fa- cer acatar una orden, una situación’ [Llg]. //Riigu la espalda ‘conxuntu de toles vértebres del cuerpu’ [Ri]. //Salir del riegu ‘llevar malos pasos, nun s’axustar a les normes’ [Tb]. //A rie- gu ‘(semar) a mano’ [JH. Bi (al riegu). Sb (a riegu)]. ///El güe vieyu anque non llabre va pel riegu [LC]. Si canta’l cuquiellu prepara la tierra y echa nel riegu [LC].
  1. 1. Secha qu’abre l’aráu pa semar [Pb. Lln. Rs. Cl. Pa. Cp. Lr. Ac. Sr. Ca. Sb. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. As. Vil (Cruce). An. Cv. Cd. Pr. Sl. Vd. Tox. Oc. /Eo Mánt/. JH], pa desaguar [Cg. Pr] o pa xebrar dos faces contigües [Cv]: <i class="della">Col</i> <i class="della">l</i>.<i class="della">labiegu abre</i> <i class="della">los</i> <i class="della">riegos</i> [Tb].
  2. 2. Presa pequeña que se fai na tierra [Cd] pa regar [Ri] llevando l’agua que llovió [Pa]. Presa per onde va un lí- quidu [Pi. Llg].
  3. 3. Canal na corte pa que cuerran los mexos del ganáu [Lln].
  4. 4. Conxuntu de plantes a lo llargo d’una secha [Cn (M). Cv].
  5. 5. Canalín ente los dos pechos de la muyer [Ri. Cd]: <i class="della">Vése-y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">riego</i> [Cd].
  6. 6. Aición y efeutu de <i class="della">regar</i> [Ay]. //<i class="della">Andar</i> <i class="della">pul</i> <i class="della">riegu</i> ‘andar derechu, portase bien’ [Pr]. //<i class="della">Entrar a</i> <i class="della">riegu</i> ‘avezase’ [Lln]. //<i class="della">Entrar</i> <i class="della">pel</i> <i class="della">riegu</i> ‘acatar, acoyer una orden, una situación’ [Llg]. //<i class="della">Meter</i> <i class="della">a</i> <i class="della">riegu</i> ‘correxir’ [Tb]. ‘poner a ún a trabayar a la escontra de la so voluntá [Pr] y a llevar vida ordenada’ [Pa (<i class="della">meter</i> <i class="della">a</i> <i class="della">ún</i> <i class="della">al</i> <i class="della">riegu</i>)]. //<i class="della">Meter</i> <i class="della">a</i> <i class="della">ún en</i> <i class="della">riegu</i> ‘meter a ún per un camín’ [JH]. //<i class="della">Meter</i> <i class="della">pel</i> <i class="della">riegu</i> ‘fa- cer acatar una orden, una situación’ [Llg]. //<i class="della">Riigu la espalda </i>‘conxuntu de toles vértebres del cuerpu’ [Ri]. //<i class="della">Salir</i> <i class="della">del</i> <i class="della">riegu </i>‘llevar malos pasos, nun s’axustar a les normes’ [Tb]. //<i class="della">A</i> <i class="della">rie- gu</i> ‘(semar) a mano’ [JH. Bi (al riegu). Sb (a riegu)]. ///<i class="della">El</i> <i class="della">güe vieyu</i> <i class="della">anque</i> <i class="della">non</i> <i class="della">llabre</i> <i class="della">va</i> <i class="della">pel</i> <i class="della">riegu</i> [LC]. <i class="della">Si</i> <i class="della">canta’l</i> <i class="della">cuquiellu </i><i class="della">prepara</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tierra</i> <i class="della">y</i> <i class="della">echa</i> <i class="della">nel</i> <i class="della">riegu</i> [LC].
a) recum de molino qui fuit de parentes nostros 954 (s. xii) [ACL/44] per recu de susu et per termino de mibi Petru 1006 [ODue- ñas/78] b) illum regum que descendit de penna de capitellos 863 (s. xiii) [DCO-I/38] usque in illo rego qui descurrit de Buanga 891 (s. xiv) [DCO-I/49] per illo rego qui descurrit de Melandrinos 891 (s. xiv) [DCO-I/49] cum omnem suam regum quantum obtinet de pressa ubi in- trat in riu 902 [SPM/86] de alia parte de rego usque in termino de Theodilde 911 (s. xii) [ACL/42] uadit ad rego de Ranas et pertransit ultra arroio [914-924] (f.) [ACL/104] per illo cerro de monte usque in rego de Tasceto 917(or.) [ACL/66] aliam uillam nomine Gandram per suos terminos per rego de Pratos 921 (s. xii) [DCO-I/86] secus illo rego ubi intrat in illo riuulo de Cuna 921 (s. xii) [DCO-I/87] primum bustum parte meridie ... secundo regum ad sursum 923(or.?) [ACL/97] ad queimado et per regum que discurrit de laco 923 [SPM/91] donamus uobis ipsa aqua cum suo rego et cum suo aquaduc- to 925 (s. xii) [ACL/113] Illo rego de illa kasa per illa rama de Illo pumare ruderigo 929 (or.) [SV] per illo salgario directa linea usque in illo rego de illa kasa 929(or.) [SV/38] fige in rego de molino de Fratres 931(or.) [ACL/149] et in enpruno per illo rego de Sancti Uicenti et intra 932 [ODueñas/180] terra cum rego qui discurrit ad illas pezolas qui uenit de Zellariolo 937 (s. xii) [ACL/189] per regum de alio molino antiquo 937 (s. xii) [ACL/193] per omnes locares sunt diuisas ipsas terras subtus recum 942(or.) [ACL/231] in illo rego et per illa carrale 942(or.) [ACL/232] in arbustra in ortos in montes in regos 943(or.) [ACL/238] usque illum Castrum Petrosum qui est super regum Palum- bare 944 (s. xii) [ACL/264] in molino ... in suo rego et in olgas et in sauto 948 (s. xii) [MSAH-I/144] linare iusta regum de Betules 950 (s. xii) [ACL/315] vaiga de rego in rio cum suo soto et suas carreras 954 (s. xii) [MSAH-I/180] in presa et in rego et in sauto et in veiga 958 (s. xii) [MSAH- I/196] rego qui discurret in_pruno 960 [MSAH-I/224] illo rego que vocitant Azevo 961 (s. xii) [MSAH-I/234] de rego de Franco usque in termino de Uanizeite 965 (s. xii) [ACL/171] per regum in_prono 965 (s. xii) [MSAH-I/277] medietate in ipsa alende regum 965 (s. xii) [MSAH-I/277] per rego in_prono usque in termino 966 (s. xii) [MSAH- I/289] de parte una per rego de regi 977 (s. xii) [ACL/254] VIIII pumares gum suos solos et sua racionem in illo rego 991 [ODueñas/52] ipsa sedilia de ipso molino cum suo regu et suo aquaducto 1010 (s. xii) [ACL/235] c) et per gandra plana et per illo riego de Tuisa 1047 (s. xii) [SV/95] ela terra de Arian de allen el riego per sos terminos 1098 (s. xii) [SV/201] de IIIIª parte riego que corre per illa nauella 1109(or.) [ACL/654]
per illa serruzola et per Collata de Mostaliaroso et sumo Riago 1111 (s. xii) [ACL/23] terra quam habemus in prauia entre riegos ⌐ uenas 1240(or.) [DOSV-II/70] Quiciabes d’un posible deverbal d’un participiu fuerte de ri- gare ‘regar’, que recueye l’influxu analóxicu de delles per- sones verbales diptongaes del verbu regar (riego, riegues, riega, rieguen), siguió ast. riegu, riega; trátase d’un términu afitáu tamién ente los nomes de llugar (ta 227) y que pudo sobreponese al llat. riguus ‘lo que riega o lo que rieguen’ (em s.v. rigo). El nuesu asitiamientu nun niega que pueda dase en riegu (y familia), gall. rego, cast. riega, cat. rega, etc. l’influxu d’un pretendíu términu célticu *rika ‘riegu’ (rew; tlg 126; Hubschmid 1960b: 127-149) pero, pelo menos, ha almitise un encruz cola familia ut maiores nostri et forestarii, poledrarii, cellerarii, deca- ni, telonarii, uel ceteri ministeriales rega faciant (‘faigan riegos’) et sogales donet de mansis eorum [Capitulare de uillis (s. vii): 279] En tou casu l’ast. riegu alude tanto a la ‘corriente d’agua’ como al ‘calce per onde va la corriente’ y, darréu d’ello, a cualquier cosa que s’asemeye al calce; xustifícase asina que n’ast. riegu tamién signifique ‘secha’, ‘corte que va faciendo la reya del aráu’ d’u sigue l’usu figuráu riegu ‘norma’ que s’alvierte n’espresiones del tipu meter a riegu, etc. con que s’aludía al animal que, semando, diba necesariamente pel riegu o secha que s’abría y que debía caltener el so caminar en llinia recta. Dende *rǐgum, *rǐgam fexéronse los diminu- tivos regachu ( per illo carbalio ... et de illa faca de Ricla 1122(or.) [SV/259] illam kareliam que discurrit de regula usque in aliam kare- liam 1137(or.) [DCO-I/389] Iohan pedriz de riegla confirmat 1242(or.) [DOSV-II/104] la fonte de Riegla e orto que foe de Peley Pardo 1274(or.) [CLO/134] uno grant que iaz allençe la fonte de Riegla 1323(or.) [CLO/152]
  1. a) recum de molino qui fuit de parentes nostros
  2. 954 (s. xii) ACL/44
  3. per recu de susu et per termino de mibi Petru
  4. 1006 ODue- ñas/78
  5. b)
  6. illum regum que descendit de penna de capitellos
  7. 863 (s. xiii) DCO-I/38
  8. usque in illo rego qui descurrit de Buanga
  9. 891 (s. xiv) DCO-I/49
  10. per illo rego qui descurrit de Melandrinos
  11. 891 (s. xiv) DCO-I/49
  12. cum omnem suam regum quantum obtinet de pressa ubi in- trat in riu
  13. 902 SPM/86
  14. de alia parte de rego usque in termino de Theodilde
  15. 911 (s. xii) ACL/42
  16. uadit ad rego de Ranas et pertransit ultra arroio [914-924] (f.)
  17. ACL/104
  18. per illo cerro de monte usque in rego de Tasceto
  19. 917(or.) ACL/66
  20. aliam uillam nomine Gandram per suos terminos per rego de Pratos
  21. 921 (s. xii) DCO-I/86
  22. secus illo rego ubi intrat in illo riuulo de Cuna
  23. 921 (s. xii) DCO-I/87
  24. primum bustum parte meridie ... secundo regum ad sursum
  25. 923(or.?) ACL/97
  26. ad queimado et per regum que discurrit de laco
  27. 923 SPM/91
  28. donamus uobis ipsa aqua cum suo rego et cum suo aquaduc- to
  29. 925 (s. xii) ACL/113
  30. Illo rego de illa kasa per illa rama de Illo pumare ruderigo
  31. 929 (or.) SV
  32. per illo salgario directa linea usque in illo rego de illa kasa
  33. 929(or.) SV/38
  34. fige in rego de molino de Fratres
  35. 931(or.) ACL/149
  36. et in enpruno per illo rego de Sancti Uicenti et intra
  37. 932 ODueñas/180
  38. terra cum rego qui discurrit ad illas pezolas qui uenit de Zellariolo
  39. 937 (s. xii) ACL/189
  40. per regum de alio molino antiquo
  41. 937 (s. xii) ACL/193
  42. per omnes locares sunt diuisas ipsas terras subtus recum
  43. 942(or.) ACL/231
  44. in illo rego et per illa carrale
  45. 942(or.) ACL/232
  46. in arbustra in ortos in montes in regos
  47. 943(or.) ACL/238
  48. usque illum Castrum Petrosum qui est super regum Palum- bare
  49. 944 (s. xii) ACL/264
  50. in molino ... in suo rego et in olgas et in sauto
  51. 948 (s. xii) MSAH-I/144
  52. linare iusta regum de Betules
  53. 950 (s. xii) ACL/315
  54. vaiga de rego in rio cum suo soto et suas carreras
  55. 954 (s. xii) MSAH-I/180
  56. in presa et in rego et in sauto et in veiga
  57. 958 (s. xii) MSAH- I/196
  58. rego qui discurret in_pruno
  59. 960 MSAH-I/224
  60. illo rego que vocitant Azevo
  61. 961 (s. xii) MSAH-I/234
  62. de rego de Franco usque in termino de Uanizeite
  63. 965 (s. xii) ACL/171
  64. per regum in_prono
  65. 965 (s. xii) MSAH-I/277
  66. medietate in ipsa alende regum
  67. 965 (s. xii) MSAH-I/277
  68. per rego in_prono usque in termino
  69. 966 (s. xii) MSAH- I/289
  70. de parte una per rego de regi
  71. 977 (s. xii) ACL/254
  72. VIIII pumares gum suos solos et sua racionem in illo rego
  73. 991 ODueñas/52
  74. ipsa sedilia de ipso molino cum suo regu et suo aquaducto
  75. 1010 (s. xii) ACL/235
  76. c) et per gandra plana et per illo riego de Tuisa
  77. 1047 (s. xii) SV/95
  78. ela terra de Arian de allen el riego per sos terminos
  79. 1098 (s. xii) SV/201
  80. de IIIIª parte riego que corre per illa nauella
  81. 1109(or.) ACL/654

  82. per illa serruzola et per Collata de Mostaliaroso et sumo Riago
  83. 1111 (s. xii) ACL/23
  84. terra quam habemus in prauia entre riegos ⌐ uenas
  85. 1240(or.) DOSV-II/70
  86. Quiciabes d’un posible deverbal d’un participiu fuerte de ri- gare ‘regar’, que recueye l’influxu analóxicu de delles per- sones verbales diptongaes del verbu regar (riego, riegues, riega, rieguen), siguió ast. riegu, riega; trátase d’un términu afitáu tamién ente los nomes de llugar (ta 227) y que pudo sobreponese al llat. riguus ‘lo que riega o lo que rieguen’ (em s.v. rigo). El nuesu asitiamientu nun niega que pueda dase en riegu (y familia), gall. rego, cast. riega, cat. rega, etc. l’influxu d’un pretendíu términu célticu *rika ‘riegu’ (rew; tlg 126; Hubschmid 1960b: 127-149) pero, pelo menos, ha almitise un encruz cola familia
  87. ut maiores nostri et forestarii, poledrarii, cellerarii, deca- ni, telonarii, uel ceteri ministeriales rega faciant (‘faigan riegos’) et sogales donet de mansis eorum
  88. Capitulare de uillis (s. vii): 279
  89. En tou casu l’ast. riegu alude tanto a la ‘corriente d’agua’ como al ‘calce per onde va la corriente’ y, darréu d’ello, a cualquier cosa que s’asemeye al calce; xustifícase asina que n’ast. riegu tamién signifique ‘secha’, ‘corte que va faciendo la reya del aráu’ d’u sigue l’usu figuráu riegu ‘norma’ que s’alvierte n’espresiones del tipu meter a riegu, etc. con que s’aludía al animal que, semando, diba necesariamente pel riegu o secha que s’abría y que debía caltener el so caminar en llinia recta. Dende *rǐgum, *rǐgam fexéronse los diminu- tivos regachu (
  90. per illo carbalio ... et de illa faca de Ricla
  91. 1122(or.) SV/259
  92. illam kareliam que discurrit de regula usque in aliam kare- liam
  93. 1137(or.) DCO-I/389
  94. Iohan pedriz de riegla confirmat
  95. 1242(or.) DOSV-II/104
  96. la fonte de Riegla e orto que foe de Peley Pardo
  97. 1274(or.) CLO/134
  98. uno grant que iaz allençe la fonte de Riegla
  99. 1323(or.) CLO/152
del llat. rigare ‘regar’. En rea- lidá hebo pasar lo mesmo n’otres fasteres como amosaría esti testu del sieglu vii: cfr.) → regachuelu (cfr.), regacha (cfr.), rega- tu (cfr.), regata (cfr.); aumentativu regón (cfr.), *regonaregonada (cfr.). Tamién el doblemente incrementáu regazal (cfr.). Un dim. analóxicu de riegu ye rieguín (cfr.). Foi ta- mién posible una formación en -ārius y en -āria como güei faen ver los apellativos regueiru > regueru (cfr.) y reguera (cfr.) dambos bien documentaos de vieyo, el primeru con un diminutivo-despeutivu regueraxu (cfr.). Son abondativos re- gueráu (cfr.), reguerada (cfr.) y regueral (cfr.). Desconozo si la documentación en dalgún casu debe xustificase dende rica + ĭcula o dende regula > regla (cfr.) o riegla:
rieguín, el
📖: rieguín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rieguín
Regueru pequeñu [Lln]. Dim. de riegu (cfr.).
  1. Regueru pequeñu [Lln]. Dim. de riegu (cfr.).
  2. Lln
riela, la
📖: riela
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Riega</i>, llanada nuna fondigonada [Ay (N)]. Posible variante del ast. <i class="della">riera</i>(TEST)
  1. riela
  2. ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Riega</i>, llanada nuna fondigonada
    • Ay (N)
  3. Posible variante del ast
  4. <i class="della">riera</i
(cfr. ribera).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">ribera</i>).
riellu*
📖: riellu*
🏗️: SI
✍️: NO
(TEST)
  1. riellu*
Cfr. ríu.
  1. Cfr. ríu.
rienda, la 1
📖: rienda
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident><riende [Ay]. renda [Tox. /Mánt/].>(TEST)
  1. rienda
  2. ident class="della" level="1"></ident><riende
    • Ay
  3. renda
    • Tox
    • /Mánt/
Ronzal [Qu]. Rienda [Ay], brida [Tox. /Mánt/]. 2. Artificiu de molín pa guardar la dixebra ente les dos mueles del mesmu [Cv]. 3. Caúna de les dos pieces del telar asitiaes verticalmen- te y que sostienen les canares [Cv]. //-es ‘riendes del caballu’ [Ac]. //-as ‘riendes de les caballeríes’ [Lln]. Pedro lanera so omme vendeo a Pascual iohanniz un par de riendas & otro de cabeçadas 1294 [DCU (2)/192; cfr. pe1: 147, 159]
  1. Ronzal [Qu]. Rienda [Ay], brida [Tox. /Mánt/]. 2. Artificiu de molín pa guardar la dixebra ente les dos mueles del mesmu [Cv]. 3. Caúna de les dos pieces del telar asitiaes verticalmen- te y que sostienen les canares [Cv]. //-es ‘riendes del caballu’ [Ac]. //-as ‘riendes de les caballeríes’ [Lln]. Pedro lanera so omme vendeo a Pascual iohanniz un par de riendas & otro de cabeçadas
  2. 1294 DCU (2)/192; cfr. pe1: 147, 159
Del llat. *rětina, un deriváu de retinēre ‘retener’, con con- tinuadores romámicos (rew) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. rienda; pe1: 159). Sobro rienda o sol so antecedente pudo facese’l deriváu rendal (cfr.).
rienda, la 2
📖: rienda
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. rienda
Cfr. renta.
  1. Cfr. renta.
rierán, ana, ano
📖: rierán
🔤: , ana, ano
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ana,, ano
(TEST)
  1. rierán
De Grandiel.la, pueblu de Riosa al que se conocía col nome de la riera [Ri]. Cfr. ribera.
  1. De Grandiel.la, pueblu de Riosa al que se conocía col nome de la riera [Ri].
  2. Ri
  3. Cfr. ribera.
rieru, a, o
📖: rieru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. rieru
De la ribera [JH]. Cfr. ribera.
  1. De la ribera [JH]. Cfr. ribera.
  2. JH
riesgu, a, o
📖: riesgu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><riergu [Ca]. //resgo [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. riesgu
  2. ident class="della" level="1"></ident><riergu
    • Ca
  3. resgo eonaviego
    • Eo
    • Mánt
Biliesgu [Tox. /Eo. Mánt/]. //A la man riesga ‘a la mano izquier- da’ [Mar]. //Con la man riesga ‘cola mano izquierda’ [Mar]. Iohannes Riesco 1224(or.) [SPE-I/410] Petrus dictus Riesco [LCodo/113-140] Cfr. rascar. Semánticamente ‘biliesgu’ podría entendese como *‘de güeyos cortaos o torcíos’ si almitimos que’l so aniciu ta nel participiu fuerte del verbu resgar. Quiciabes lo mesmo podría afitase del equivalente gall. resgo, a ‘tuertu, a’ que conseña Sarmiento (1973: 139). La nominalización ries-
  1. Biliesgu [Tox. /Eo. Mánt/]. //A la man riesga ‘a la mano izquier- da’ [Mar]. //Con la man riesga ‘cola mano izquierda’ [Mar]. Iohannes Riesco
  2. 1224(or.) SPE-I/410
  3. Petrus dictus Riesco
  4. LCodo/113-140
  5. Cfr. rascar. Semánticamente ‘biliesgu’ podría entendese como *‘de güeyos cortaos o torcíos’ si almitimos que’l so aniciu ta nel participiu fuerte del verbu resgar. Quiciabes lo mesmo podría afitase del equivalente gall. resgo, a ‘tuertu, a’ que conseña Sarmiento (1973: 139). La nominalización ries-
gu (cfr.) fadría referencia a dalgún tipu de peligru sosiguiente al fechu de ‘cortar’.
riesgu, el
📖: riesgu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+riisgu [Ay].>(TEST)
  1. riesgu
    • Ca
  2. riisgu metafonía
    • Ay
Peligru [Ay]. //Al riergu ‘oblicuamente’ [Ca]. ‘al sesgu’ [Ca].
  1. 1. Peligru [Ay]. //<i class="della">Al</i> <i class="della">riergu</i> ‘oblicuamente’ [Ca]. ‘al sesgu’ [Ca].
Si yo barruntar pudiera isi riesgu [El Camberu 20] Nominalización del masc. de riesgu, a, o (
  1. Si yo barruntar pudiera isi riesgu
  2. El Camberu 20
  3. Nominalización del masc. de riesgu, a, o (
cfr.). Sobro riesgu féxose’l verbu arriesgar (cfr.).
riestra, la
📖: riestra
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<riestre [y Sm]. restra [y Os. /Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. riestra
    • Pb
    • Lln
    • Rs
    • Pa
    • Cg
    • Cp
    • Llg
    • Sr
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • Cv
    • Oc
    • Vd
  2. riestre
    • y Sm
  3. restra
    • y Os
    • /Eo
    • Mánt/
Cast. ristra [Pb. Lln. Cl. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. An. Cd. Pr. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. Arm. Mar. Alb. JH] d’ayos, cebolles [VCid], panoyes de maíz [LV. Lln. Tb. PSil. Vd. R]. Filera d’ayos [Ar (/forco ‘riestra de cebolles’)]. Filera de panoyes enrestraes [Ac (/piñu ‘riestra más pequeña’). Os. Ll]. Filera de cebolles [Ac]. Retafila, socesión [Lln (S)]. 2. Conxuntu (de fíos, etc.) [Tb]. Conxuntu de coses auníes [Gr]. Sarta [Bard]. 3. Fila de xente [Cd. Pr]. Filera [Cd. Pr. Tox]. //Riestra palos ‘paliza’ [Tb. Tox]. //(Árbol) cargáu a la riestra ‘percargáu de fruta (l’árbol)’ [Cv]. ///A la guardadora de fiestes vései el culo p’ente les riestres [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">ristra </i>[Pb. Lln. Cl. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. An. Cd. Pr. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. Arm. Mar. Alb. JH] d’ayos, cebolles [VCid], panoyes de maíz [LV. Lln. Tb. PSil. Vd. R]. Filera d’ayos [Ar (/<i class="della">forco</i> ‘riestra de cebolles’)]. Filera de panoyes enrestraes [Ac (/<i class="della">piñu </i>‘riestra más pequeña’). Os. Ll]. Filera de cebolles [Ac]. Retafila, socesión [Lln (S)].
  2. 2. Conxuntu (de fíos, etc.) [Tb]. Conxuntu de coses auníes [Gr]. Sarta [Bard].
  3. 3. Fila de xente [Cd. Pr]. Filera [Cd. Pr. Tox]. //<i class="della">Riestra</i> <i class="della">palos </i>‘paliza’ [Tb. Tox]. //(Árbol) <i class="della">cargáu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">riestra</i> ‘percargáu de fruta (l’árbol)’ [Cv]. ///<i class="della">A</i> <i class="della">la guardadora de fiestes vései el culo</i> <i class="della">p’ente</i> <i class="della">les</i> <i class="della">riestres</i> [LC].
enna Riestra de la Branna ela castannar ruvial 1370(or.) [SP-II/435] texe les riestres na ‘sfoyaza [ACEBAL(CYC)/284] acabóse el pan de la boda y les panoyes de les riestres 1890 [G. RUBIN/15] l’arca les jerrades los demás ajuarucos y algunes riestres de maiz 1890 [G. RUBIN/14] en el Oriente aparezan riestra y picu de ringlones 1900 [NIEMBRO(B)/26] subre douradas riestras blanquean lus paxellus de la boga- da llienta [FCoronas/69] pul esfoyón las mil panoyas clamian pa roxeyar na riestra [FCoronas/94] riestras na pegollera ya broña na fuacera ya de casa tene- dera Refraneru [FCoronas/171] tengu brona na masera ya riestrinas na panera Refraneru [FCoronas/171] D’un posible deriváu del fem. llat. restis, -is ‘cuerda’ (em), un equivalente del dim. restĭcula (em), esto ye, de *rĕstula → *riest(u)ra que podría xustificar la líquida, como en rotu- la (em) > ruedra frente a rota (em) > rueda (ghla §4.4.6.8; llaa 103: 9), con continuadores toponímicos (ta 63). Una forma analóxica masc. pervémosla nel ast. riestru (
  1. enna Riestra de la Branna ela castannar ruvial
  2. 1370(or.) SP-II/435
  3. texe les riestres na ‘sfoyaza
  4. ACEBAL(CYC)/284
  5. acabóse el pan de la boda y les panoyes de les riestres
  6. 1890 G. RUBIN/15
  7. l’arca les jerrades los demás ajuarucos y algunes riestres de maiz
  8. 1890 G. RUBIN/14
  9. en el Oriente aparezan riestra y picu de ringlones
  10. 1900 NIEMBRO(B)/26
  11. subre douradas riestras blanquean lus paxellus de la boga- da llienta
  12. FCoronas/69
  13. pul esfoyón las mil panoyas clamian pa roxeyar na riestra
  14. FCoronas/94
  15. riestras na pegollera ya broña na fuacera ya de casa tene- dera Refraneru
  16. FCoronas/171
  17. tengu brona na masera ya riestrinas na panera Refraneru
  18. FCoronas/171
  19. D’un posible deriváu del fem. llat. restis, -is ‘cuerda’ (em), un equivalente del dim. restĭcula (em), esto ye, de *rĕstula
  20. → *riest(u)ra que podría xustificar la líquida, como en rotu- la (em) > ruedra frente a rota (em) > rueda (ghla §4.4.6.8; llaa 103: 9), con continuadores toponímicos (ta 63). Una forma analóxica masc. pervémosla nel ast. riestru (
cfr.). D’ehí féxose’l dim. en -āculus, ast. restrayu (cfr.), cola variante en [] restrañu (cfr.), y en -ācula + -āta, ast. restrayada (cfr.). Dende’l responsable de riestra féxose’l verbu *restrar (cfr.) d’u sigue’l compuestu enrestrar (cfr.) asina como’l so contrariu desenrestrar (cfr.); al so llau’l deverbal enriestru (cfr.) y los tér- minos averaos enrestrador (cfr.), enrestrón (cfr.), enriestradura (cfr.) xunto a desenriestradura (cfr.), desenriestramientu (cfr.).
riestru, el
📖: riestru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+riistru [y Sb].>(TEST)
  1. riestru
    • Cp
    • Pr
    • Ca
    • Sr
    • Pa
    • Tb
    • Cg
    • Sb
    • Lln
  2. riistru metafonía
    • y Sb
Riestra [Cb. Cp] pequeña [JH]. Riestra perpequeña [Pr]. Trenzáu completu fechu con fueyes de maíz, ayos, etc. [Ca]. Riestra entretexida de fueyes de maíz [Sr]. 2. Asientu, especie de coxín que se fai con una riestra de maíz ensin panoyes, en forma circular pa sentase en suelu [Pa. Cb. Tb]. Asientu fechu de riestres de fueya de maíz [Cg]. Asientu que se fai con una riestra de maíz en círculu [Sb. Ca]. 3. Trenzáu de fueyes de maíz pa fregar el suelu [Lln]. Trenzáu de fueyes de maíz ensin les panoyes [Lln]. 4. Rabu del calabazón [Tb]. estaba dispuestu menos pa callar verdaes mas qu’i quiten hasta el riestru 1906-1914 [J. Arango/28] trapia ñeva que da gustu acurrucain n’ un riestru 1906- 1914 [J. Arango/28] pon esi riestru arriba aquel galiperu pa sentame 1916 [CAT/7]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Riestra [Cb. Cp] pequeña [JH]. Riestra perpequeña [Pr]. Trenzáu completu fechu con fueyes de maíz, ayos, etc. [Ca]. Riestra entretexida de fueyes de maíz [Sr].
  3. 2. Asientu, especie de coxín que se fai con una riestra de maíz ensin panoyes, en forma circular pa sentase en suelu [Pa. Cb. Tb]. Asientu fechu de riestres de fueya de maíz [Cg]. Asientu que se fai con una riestra de maíz en círculu [Sb. Ca].
  4. 3. Trenzáu de fueyes de maíz pa fregar el suelu [Lln]. Trenzáu de fueyes de maíz ensin les panoyes [Lln].
  5. 4. Rabu del calabazón [Tb]. <i class="della">estaba dispuestu menos pa callar verdaes mas qu’i quiten</i> <i class="della">hasta</i> <i class="della">el</i> <i class="della">riestru</i> 1906-1914 [J. Arango/28] <i class="della">trapia</i> <i class="della">ñeva</i> <i class="della">que</i> <i class="della">da</i> <i class="della">gustu</i> <i class="della">acurrucain</i> <i class="della">n’</i> <i class="della">un</i> <i class="della">riestru</i> 1906- 1914 [J. Arango/28] <i class="della">pon</i> <i class="della">esi</i> <i class="della">riestru</i> <i class="della">arriba</i> <i class="della">aquel</i> <i class="della">galiperu</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">sentame</i> 1916 [CAT/7]
Formación analóxica masc. fecha sol ast. riestra (cfr.).
rieza, la*
📖: rieza
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////riezas [Arm].>(TEST)
  1. rieza
  2. riezas variación de número
    • Arm
Suciedá o restos de porquería que queda na ropa mal llavao o en pescuezu, manes, etc. de les persones [Arm].
  1. 1. Suciedá o restos de porquería que queda na ropa mal llavao o en pescuezu, manes, etc. de les persones [Arm].
¿Variante de reza (cfr.)? ¿En rellación con rezabu (cfr.)?
rifa, la 1
📖: rifa
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Actu de <i class="della">rifar</i>(TEST)
  1. rifa
  2. Actu de <i class="della">rifar</i
el caballu cara a cara cola yegua [JH].
  1. 1. el caballu cara a cara cola yegua [JH].
Cfr. rifar 1.
rifa, la 2
📖: rifa
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Aición y efeutu de <i class="della">rifar,</i>(TEST)
  1. rifa
  2. Aición y efeutu de <i class="della">rifar,</i
echar suertes [Xral].
  1. 1. echar suertes [Xral].
Del gr. riphé ‘echar los daos’, propuesta de Baist, acoyida por Meyer-Lübke (rew) y por García de Diego (deeh) y non re- fugada por Cortelazzo-Zolli pal it. riffa 1 (deli s.v.) Coromi- nas-Pascual paez qu’almiten que se trata, tanto nel cast. rifa como nel verbu correspondiente rifar ‘echar a suertes’, d’una probable creación espresiva, opinión qu’asoleyare Morawski (rfe 16: 361) que parte de la onomatopeya rif raf (apud deeh) y que, camentamos, esplica tamién l’ast. riferrafe (cfr.).
“rifado”
📖: “rifado”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “rifado”
Cfr. arrisáu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">arrisáu</i>.
rifadura, la
📖: rifadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición y efeutu de <i class="della">rifar</i>(TEST)
  1. rifadura
  2. Aición y efeutu de <i class="della">rifar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. rifar1.
rifar 1
📖: rifar 1
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">recelar</i>, poner cara a cara un caballu y una yegua pa in- clinala o preparala pa qu’acueya al semental o <i class="della">burru</i>(TEST)
  1. rifar 1
  2. Cast
  3. <i class="della">recelar</i>, poner cara a cara un caballu y una yegua pa in- clinala o preparala pa qu’acueya al semental o <i class="della">burru</i
garañón [JH]. Comprobar pel rifón qu’una yegua (burra) ta caliente [VCid].
  1. 1. <i class="della">garañón </i>[JH]. Comprobar pel rifón qu’una yegua (<i class="della">burra</i>) ta caliente [VCid].
2. Amosar muncho los dientes revolviendo los llabios (dizse especialmente del burru y otros animales particular- mente cuando s’alboroten en presencia de la fema) [Cv]. 3. Preparar la fema pa llevala al rifón [Sb]. Quiciabes sía pallabra d’aniciu xermánicu como testimonia’l longobardu riffi ‘maduru’ (Bonfante 1982: 41), a lo meyor en rellación col it. riffo ‘fuerte’, riffoso ‘prepotente’, riffa ‘pre- potencia’, pallabres teníes por longobardes por Meyer-Lübke (rew 7310). Dende equí, rifa 1 (cfr.), pudo llograse’l verbu rifar 1 [y el compuestu enrifar (cfr.)] colos términos emparen- taos rifadura (cfr.); tamién l’ax. rifeñu (cfr.) y rifón aplicáu a un tipu de caballos enteros como tamién s’alvierte en gallegu. Camiento que dende esta perspeutiva entenderíase perbién un testu de Timoneda (sieglu xvi) ufríu per Corominas-Pascual (dcech s.v. rifar): Si juntos no están conformes/dos caballos rifadores/¿cómo quieres que en amores/no estemos los dos disformes? N’efeutu, los caballos rifadores anden a la tema xustamente por eso, por ser rifones, esto ye, competidores sexuales (cghla 249). Abulta, entós, que la familia de rifar 1 y rifar 2 son dos coses destremaes pero, magar ello, nun dexa de llamar l’atención qu’ente estes families puedan dase dalgunes concomitancies curioses. Quiciabes la más nidia sía la referencia a dalgún tipu de disputa que puede acompan- gar, d’un llau, al xuegu; d’otru, a la competición pola fema. Nun sedría d’estrañar, entós, que se diere una cierta posibilidá d’averar semánticamente les dos series axuntaes fónicamente (rifar 1 - rifar 2) asina como de la variante enrifar (cfr.) y enrizar 2 (cfr.). Per otru llau, tampoco nun ye raro que’l verbu rifiñar (cfr.) pueda entendese en rellación con enfiñir (cfr.) pariente de enciñir (cfr.).
rifar 2
📖: rifar 2
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rifar 2
    • Tb
Cast. rifar, echar a suertes [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">rifar</i>, echar a suertes [Tb].
Cfr. rifa 2.
rifeñu
📖: rifeñu
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">recelador</i>(TEST)
  1. rifeñu
  2. Cast
  3. <i class="della">recelador</i
(el caballu) [JH]. //El rifeñu ‘rifón’ [JH].
  1. 1. (el caballu) [JH]. //<i class="della">El</i> <i class="della">rifeñu</i> ‘rifón’ [JH].
Cfr. rifar 1.
riferrafe, el
📖: riferrafe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rifirrafe [Ay. Mi].>(TEST)
  1. riferrafe
    • Ll
    • Tb
    • Pr
  2. rifirrafe
    • Ay
    • Mi
Riña llixera [Ll. Mi]. Reprimenda [Tox]. Xaréu, baturiciu [Ay. Mi. Tb], engarradiella [Tox]. 2. Xarana [Tox]. Riquirra- qui [Pr]. //Echar un riferrafe ‘reñer a ún’ [Ll]. Cfr. rifa 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Riña llixera [Ll. Mi]. Reprimenda [Tox]. Xaréu, baturiciu [Ay. Mi. Tb], engarradiella [Tox].
  3. 2. Xarana [Tox]. Riquirra- qui [Pr]. //<i class="della">Echar</i> <i class="della">un</i> <i class="della">riferrafe</i> ‘reñer a ún’ [Ll]. Cfr. <i class="della">rifa</i> <i class="della">2</i>.
rifiñar
📖: rifiñar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Encoyer la ñariz o fruncir la boca [Pr]. Amosar los dientes revolviendo los llabios (suel dicise del burru) [Pr]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">rifar</i>(TEST)
  1. rifiñar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Encoyer la ñariz o fruncir la boca
    • Pr
  3. Amosar los dientes revolviendo los llabios (suel dicise del burru)
    • Pr
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  5. <i class="della">rifar</i
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i>.
rifón
📖: rifón
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Qu’amuesa muncho los dientes por tener recoyíu’l llabiu superior [Cv]. Que s’alborota en viendo la fema (el caballu) [/Eo/]. Con propensión a <i class="della">rifar</i>(TEST)
  1. rifón
    • Sb
    • Ri
    • Sm
    • Lln
    • Qu
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Qu’amuesa muncho los dientes por tener recoyíu’l llabiu superior
    • Cv
  3. Que s’alborota en viendo la fema (el caballu)
    • /Eo/
  4. Con propensión a <i class="della">rifar</i
(l’animal) [Cv]. 2. (Caballu) semental [Sb. Ri. Sm (Oc). Llomb]. 3. (Caballu, burru) que prepara les yegües o burres pa que llueu les cubra otru [Lln. Qu. Tb. Sm. La Cai (Oc). VCid. JH]. 4. Allegre [/Eo/].
  1. 1. (l’animal) [Cv].
  2. 2. (Caballu) semental [Sb. Ri. Sm (Oc). Llomb].
  3. 3. (Caballu, burru) que prepara les yegües o burres pa que llueu les cubra otru [Lln. Qu. Tb. Sm. La Cai (Oc). VCid. JH].
  4. 4. Allegre [/Eo/].
Cfr. rifar 1.
  1. Cfr. rifar 1.
rifu, el*
📖: rifu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rifo [Llu].>(TEST)
  1. rifu
  2. ident class="della" level="1"></ident><rifo
    • Llu
Cast. arrufadura [“curvatura que hacen las cubiertas, cintas, galones y bordas de los buques, levantándose más, respecto de la superficie del agua, por la popa y proa que por el centro” (drae 21ª) [Llu]}.
  1. 1. Cast. <i class="della">arrufadura </i>[“curvatura que hacen las cubiertas, cintas, galones y bordas de los buques, levantándose más, respecto de la superficie del agua, por la popa y proa que por el centro” (drae 21ª) [Llu]}.
¿Sedrá variante del ast. rizu (cfr.)? ¿O deverbal de rifar 1, quiciabes emparentáu con arrufar (cfr.)?
  1. ¿Sedrá variante del ast. rizu (cfr.)? ¿O deverbal de rifar 1, quiciabes emparentáu con arrufar (cfr.)?
rigurosu, a, o
📖: rigurosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Axetivu que recoyemos de la lliteratura: <i class="della">¡Quién</i>(TEST)
  1. rigurosu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Axetivu que recoyemos de la lliteratura: <i class="della">¡Quién</i
te viera muyer y menos vana/por ver si foras menos rigurosa/y como un poquiñín medio inclinada/te dexares de mi ser adorada! [HyL (F-O)/160] cuando, de solo isti árbol, al abrigo/sostentados con so fruta sabrosa,/envernaba mui bien todo armentigo/sin sen- tir la xelada regurosa [BAúxa, Sueños (Poesíes 251-254)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">te</i> <i class="della">viera</i> <i class="della">muyer</i> <i class="della">y</i> <i class="della">menos</i> <i class="della">vana</i>/<i class="della">por</i> <i class="della">ver</i> <i class="della">si</i> <i class="della">foras</i> <i class="della">menos</i> <i class="della">rigurosa</i>/<i class="della">y como un poquiñín medio inclinada</i>/<i class="della">te dexares de</i><i class="della"> mi</i> <i class="della">ser</i> <i class="della">adorada</i>! [HyL (F-O)/160] <i class="della">cuando, de solo isti árbol, al abrigo</i>/<i class="della">sostentados con so</i> <i class="della">fruta</i> <i class="della">sabrosa,</i>/<i class="della">envernaba</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">todo</i> <i class="della">armentigo</i>/<i class="della">sin</i> <i class="della">sen-</i> <i class="della">tir</i> <i class="della">la</i> <i class="della">xelada</i> <i class="della">regurosa</i> [BAúxa, <i class="della">Sueños</i> (Poesíes 251-254)]
Posible cultismu fechu d’una incrementación abondativa (en -osus, -a, -um) amestada al posible llatinismu rigor, -oris que n’Asturies conocemos en testu del sieglu xvi, en cast., quiciabes un llatinismu de rigor, -oris ‘dureza’ (abf): por todos los reme- dios e rigores del derecho ha que tengan 1509 (t.) [SP-IV/422].
  1. Posible cultismu fechu d’una incrementación abondativa (en
  2. -osus, -a, -um) amestada al posible llatinismu rigor, -oris que n’Asturies conocemos en testu del sieglu xvi, en cast., quiciabes un llatinismu de rigor, -oris ‘dureza’ (abf): por todos los reme- dios e rigores del derecho ha que tengan 1509 (t.) [SP-IV/422].
  3. SP-IV/422
ril, el
📖: ril
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. ril
Cfr. reñil.
  1. Cfr. reñil.
rilar
📖: rilar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Acobardar, acoyonar [Xx (i)]. <ident class="della" level="1"></ident>Verbu fechu dende’l posible galleguismu <i class="della">ril </i>(cfr.) pues resulta más enguedeyao entendelu dende’ verbu gót. reira ‘temblar’ que daquién pescancia que ta nel aniciu del cast. <i class="della">rehilar</i>(TEST)
  1. rilar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Acobardar, acoyonar
    • Xx (i)
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Verbu fechu dende’l posible galleguismu <i class="della">ril </i>(cfr.) pues resulta más enguedeyao entendelu dende’ verbu gót
  4. reira ‘temblar’ que daquién pescancia que ta nel aniciu del cast
  5. <i class="della">rehilar</i
‘mo- vese rápido y como temblando’ (Hilty 2007: 88).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘mo- vese rápido y como temblando’ (Hilty 2007: 88).
rileru, el*
📖: rileru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rileiru [Cv].>(TEST)
  1. rileru
  2. ident class="della" level="1"></ident><rileiru
    • Cv
Artesanu ambulante (xeneralmente gallegu) que facía reyos o cordeles [Cv]. Cfr. reñil.
rilladeru, a, o*
📖: rilladeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ril.ladeiru [Tb].>(TEST)
  1. rilladeru
  2. ril.ladeiru
    • Tb
Que mete ruíu colos dientes [Tb].
  1. 1. Que mete ruíu colos dientes [Tb].
Formación dende’l pp. de rillar (cfr.), *rilla(d)u.
rillar
📖: rillar
🏗️: NO
✍️: NO
<ril.lar [Tb. Sm. Pzu. Cn]. arril.lar [Bab]. {Con cheísmu, ri- char [Sm. PSil. Tox. Oc]. arrichar [PSil]}. //rillar [“del Navia a Tapia; de aquí al Eo rilar” (Eo)]. rilar [Mánt].>(TEST)
  1. rillar
    • Oc
  2. {Con cheísmu, ri- char [Sm. PSil. Tox. Oc]. arrichar [PSil]}
  3. ril.lar
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • Cn
  4. arril.lar
    • Bab
  5. rillar eonaviego
    • “del Navia a Tapia; de aquí al Eo rilar” (Eo)
  6. rilar
    • Mánt
Cast. rechinar, meter ruíu colos dientes [Tb. Sm. PSil (richar = arrichar). Cn. Tox. /Eo. Mánt/. Tor] moviendo les quixaes horizontalmente o con oxetos qu’asonsañen esti soníu [Bab]: Ta tol día ril.lando los caniles como un l.lobu, nun hai quien pare a la vera d’él [Cn]. 2. Cruxir [Pzu] les maderes o fierros al chocar o raspar [PSil (richar)]. 3. Producir un soníu estri- dente, inesperáu, que produz ciertu nerviosismu qu’obliga a apertar los dientes [/Eo/]. Causar soníu desapacible [/Eo/]. 4. Moler o desfacer una materia sólido [/Eo/]. //Richar los dien- tes ‘rechinar los dientes’ [Oc].
  1. 1. Cast. <i class="della">rechinar,</i> meter ruíu colos dientes [Tb. Sm. PSil (richar = arrichar). Cn. Tox. /Eo. Mánt/. Tor] moviendo les quixaes horizontalmente o con oxetos qu’asonsañen esti soníu [Bab]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">tol</i> <i class="della">día</i> <i class="della">ril</i>.<i class="della">lando</i> <i class="della">los</i> <i class="della">caniles</i> <i class="della">como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">l</i>.<i class="della">lobu,</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">quien pare</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">vera</i> <i class="della">d’él</i> [Cn].
  2. 2. Cruxir [Pzu] les maderes o fierros al chocar o raspar [PSil (richar)].
  3. 3. Producir un soníu estri- dente, inesperáu, que produz ciertu nerviosismu qu’obliga a apertar los dientes [/Eo/]. Causar soníu desapacible [/Eo/].
  4. 4. Moler o desfacer una materia sólido [/Eo/]. //<i class="della">Richar</i> <i class="della">los</i> <i class="della">dien- </i><i class="della">tes</i> ‘rechinar los dientes’ [Oc].
Los exemplos ast. en [ʈş] o en [], asina como los de la Tie- rra d’Entrambasauguas con [] o [l], paez qu’aconseyen par- tir d’un étimu con -ll-; los resultaos ast. con [tS] dende esa perspeutiva paecen casos de cheísmu. Nel mesmu sen podría entendese’l términu emparentáu etimolóxicamente, l’ast. ri- llón, onde paez alvertise la posibilidá d’espresión con yeísmu (riyón) y con cheísmu (richón), amás del siempre posible tra- camundiu de palatales con [] bien conocíu (ghla §4.5.10) y alvertíu en casos como riñón, reñón ‘nome de pexe’. De ser les coses asina ast. rillar (y llueu rillón) nun sedría xus- tificable acordies col port. rilhar ‘royer’, ‘rayer’ [que propón Barriuso dende’l llat. rodere o *rodicare ‘royer’, ‘esgastar’ pal nome del pex rillón (ppac 201)], pues port. rilhar, gall. rillar ‘royer’, ‘triturar colos dientes’ podríen tar orixinaos nel llat. *ringulare dim. de ringere ‘apertar o meter ruíu colos dientes’ según Machado (delp s.v. rilhar). Quiciabes una posible xustificación del ast. rillar sía velu como variante del ast. rullar (cfr.). Un compuestu de rillar ye ast. *enrillar que conocemos pel so participiu enrilláu (cfr.), participiu débil; frente a ello tenemos ast. rillu (cfr.) participiu fuerte llográu dende rillar. ¿En dalgún casu rillar (y familia) pudo acoyer l’influxu de rechinar teníu como onomatopéyicu (dcech s.v. rechinar 1)? En tou casu paez que rillar ha destre- mase etimolóxicamente de rinchar (cfr.).
rillón, el 1
📖: rillón
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<{Quiciabes con cheísmu, <i class="della">richón</i>(TEST)
  1. rillón
    • Md
  2. {Quiciabes con cheísmu, <i class="della">richón</i
[Md]}.
  1. 1. [Md]}.
Nuviellu d’un añu d’edá o menos [Md]. Aum. de rillu.
rillón, el 2
📖: rillón
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<{Quiciabes con cheísmu, <i class="della">richón</i>(TEST)
  1. rillón
    • Vd
    • Llu
  2. {Quiciabes con cheísmu, <i class="della">richón</i
[Vd]}.> Scyliorhinus canicula, cast. pintarroja [Av, Llu (ppac)]. Pexe asemeyáu a la pintarroja, de piel escamosa y carne malo [Llu]. Pexe asemeyáu a la mielga pero más grande [Vd].
  1. 1. [Vd]}.> <i class="della">Scyliorhinus canicula</i>, cast. <i class="della">pintarroja </i>[Av, Llu (ppac)]. Pexe asemeyáu a la <i class="della">pintarroja</i>, de piel escamosa y carne malo [Llu]. Pexe asemeyáu a la <i class="della">mielga</i> pero más grande [Vd].
Podría tenese por variante de rayón (cfr. rayón & rañón).
rillu, el
📖: rillu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<i class="della">Tyto</i>(TEST)
  1. rillu
    • Llg
  2. i class="della">Tyto</i
alba, curuxa, niétoba [Llg (llaa 27)].
  1. 1. <i class="della">alba,</i> curuxa, niétoba [Llg (llaa 27)].
Posible deverbal fuerte del ast. rillar (cfr.).
rilu, a, o
📖: rilu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Acobardáu [Xx]: <i class="della">Llamábenlu’l</i>(TEST)
  1. rilu
    • Xx
  2. Acobardáu [Xx]: <i class="della">Llamábenlu’l</i
rilu [Xx].
  1. 1. <i class="della">rilu</i> [Xx].
Cfr. reñil.
rima, la
📖: rima
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Montón de lleña [Ar]. Montón d’escobes [Ar]. Del llat. rīma, -ae ‘fendedura’, ‘grieta’ (em), con continuado- res románicos (rew) que, llueu, al aplicase al terrén pudo llo- grar les aceiciones de ‘sitiu malu, de mal pisu, con fuércigues, argayadizu’, quiciabes ‘cuestu’ con asitiamientu toponímicu (ta 835). Dende equí pudo aplicase’l términu a daqué llevan- táu como ‘montón’, etc. El verbu correspondiente rimāre ‘ver les fisures’, ‘agüeyar’, ‘cavar’, ‘buscar con procuru’ (em; old; abf; rew), pudo pasar a significar *‘ver p’asitiar’ → ‘acercar’, que ye lo que caltién el verbu ast. <i class="della">arimar</i>(TEST)
  1. rima
  2. Montón de lleña
    • Ar
  3. Montón d’escobes
    • Ar
  4. Del llat
  5. rīma, -ae ‘fendedura’, ‘grieta’ (em), con continuado- res románicos (rew) que, llueu, al aplicase al terrén pudo llo- grar les aceiciones de ‘sitiu malu, de mal pisu, con fuércigues, argayadizu’, quiciabes ‘cuestu’ con asitiamientu toponímicu (ta 835)
  6. Dende equí pudo aplicase’l términu a daqué llevan- táu como ‘montón’, etc
  7. El verbu correspondiente rimāre ‘ver les fisures’, ‘agüeyar’, ‘cavar’, ‘buscar con procuru’ (em; old; abf; rew), pudo pasar a significar *‘ver p’asitiar’ → ‘acercar’, que ye lo que caltién el verbu ast
  8. <i class="della">arimar</i
o arrimar (cfr.), con un compuestu desarrimar (cfr.). Un deverbal de (a)rrimar te- némoslu nel ast. rimada (cfr.); en rellación l’ast. arimamientu (cfr.), arimaderu (cfr.). Un deverbal fuerte de la so variante arimar ye l’ast. arimu (cfr.) con un aumentativu rimón (cfr.), un deriváu rimeiru (cfr. rimeru). Un compuestu del verbu (a) rrimar y del nome terrén (cfr.) ye ast. rimaterrén (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. o <i class="della">arrimar</i> (cfr.), con un compuestu <i class="della">desarrimar</i> (cfr.). Un deverbal de <i class="della">(a)rrimar</i> te- némoslu nel ast. <i class="della">rimada</i> (cfr.); en rellación l’ast. <i class="della">arimamientu </i>(cfr.), <i class="della">arimaderu</i> (cfr.). Un deverbal fuerte de la so variante <i class="della">arimar</i> ye l’ast. <i class="della">arimu</i> (cfr.) con un aumentativu <i class="della">rimón</i> (cfr.), un deriváu <i class="della">rimeiru</i> (cfr. <i class="della">rimeru</i>). Un compuestu del verbu <i class="della">(a) </i><i class="della">rrimar</i> y del nome <i class="della">terrén</i> (cfr.) ye ast. <i class="della">rimaterrén</i> (cfr.).
rimada, la
📖: rimada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rimaa [JH]. arimá [Ri]. ramada [Ca].>(TEST)
  1. rimada
  2. rimaa
    • JH
  3. arimá
    • Ri
  4. ramada
    • Ca
Lladera, sitiu cuestu [Ac. Ri]. Cuesta per onde s’echa la ma- dera pa baxalo del monte [Ca]. Cast. arrimadero [JH].
  1. 1. Lladera, sitiu cuestu [Ac. Ri]. Cuesta per onde s’echa la ma- dera pa baxalo del monte [Ca]. Cast. <i class="della">arrimadero</i> [JH].
- El tordu en cualquier rimada [Glorias Ast 161]
  1. - El tordu en cualquier rimada
  2. Glorias Ast 161
Cfr. arimar & rima.
rimaterrén, de
📖: rimaterrén
🔤: , de
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 de
(TEST)
  1. rimaterrén
    • Llg
//De rimaterrén ‘contraturria’, qu’aprovecha la lladera d’un monte como parede (una casa)’ [Llg].
  1. 1. //<i class="della">De rimaterrén </i>‘contraturria’, qu’aprovecha la lladera d’un monte como parede (una casa)’ [Llg].
Cfr. rima.
rimeru, el*
📖: rimeru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rimeiru [Cn (MG)].>(TEST)
  1. rimeru
  2. rimeiru
    • Cn (MG)
Llinderu [Cn (MG)]. Cfr. rima.
rimón, el
📖: rimón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rimón
Montón de lleña [Os].
  1. 1. Montón de lleña [Os].
Cfr. rima.
rin
📖: rin
🏗️: NO
✍️: NO
<rinu-rin [Am]. rinu [y Cb]. rin/rina [Ay. Mar].>(TEST)
  1. rin
    • Pa
    • Cg
    • Sb
    • Ll
  2. rinu-rin
    • Am
  3. rinu
    • y Cb
  4. rin/rina
    • Ay
    • Mar
Voz que repetida empleguen pa llamar al gochu [Os. Pa. Am. Cb. Cg (= quirrín). Sb. Ay. Ll. Mar].
  1. 1. Voz que repetida empleguen pa llamar al gochu [Os. Pa. Am. Cb. Cg (= quirrín). Sb. Ay. Ll. Mar].
Voz de posible aniciu onomatopéyicu.
rinca, la
📖: rinca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Encetadura [Mar]. Posible deverbal fuerte de <i class="della">rincar</i>(TEST)
  1. rinca
  2. Encetadura
    • Mar
  3. Posible deverbal fuerte de <i class="della">rincar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
rincar
📖: rincar
🏗️: NO
✍️: NO
Reburdiar de contino [Cp]: <i class="della">Rincar</i>(TEST)
  1. rincar
    • Cp
  2. Reburdiar de contino [Cp]: <i class="della">Rincar</i
la pata [Cp].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">pata</i> [Cp].
Podría tenese, quiciabes, por variante de roncar (cfr.) pero nun dexa d’abultanos variante del ast. rucar (cfr.) con encruz con ricar (cfr.) con influxu fónicu de arrincar (cfr. arrancar).
rincha, la
📖: rincha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rincha
    • Xx
Scomber colias, estornín [Xx (ppac)].
  1. 1. <i class="della">Scomber colias</i>, estornín [Xx (ppac)].
Cfr. rinchar.
rinchador, ora
📖: rinchador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<b class="della">rinchador,</b>(TEST)
  1. rinchador
  2. b class="della">rinchador,</b
ora Relinchador [JH].
  1. 1. <b class="della">ora </b>Relinchador [JH].
Cfr. rinchar.
rinchadoriu, el
📖: rinchadoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<arrinchadoriu [y Gr].>(TEST)
  1. rinchadoriu
  2. arrinchadoriu
    • y Gr
Columbiu [Gr].
  1. 1. Columbiu [Gr].
Cfr. rinchar.
rinchante
📖: rinchante
🏗️: NO
✍️: NO
Que <i class="della">rincha</i>(TEST)
  1. rinchante
  2. Que <i class="della">rincha</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. rinchar.
rinchar
📖: rinchar
🏗️: NO
✍️: NO
<rintsar [Qu (i)]. arrinchar [Gr. y Oc].>(TEST)
  1. rinchar
    • Rs
    • Cg
    • Cp
    • Bi
    • Llg
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Qu
    • Sm
    • Cn
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • Cv
    • Vd
    • Oc
    • An
    • Pa
    • Tb
  2. rintsar
    • Qu (i)
  3. arrinchar
    • Gr
    • y Oc
Relinchar [Rs. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb. Ay. Ll. Qu. Tb, Sm (= relinchar). PSil. Cn (M). Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH]. Rebuznar [Cñ. Ac. Ay. Sm. An. Cd. Pr. Cv. /Mánt/]. 2. Chirriar [Pa. Cb. Ll. Tb. Cd. Pr. Vd. Tox] los carros del país al andar [Cp. Ac. Ay. Sl. Cv. Oc]. Chirriar la puerta [Ac] o la madera [Cp. Ay. Oc]. Facer un ruíu agudu [Cn]: Vienen ahí colos nabos, que suena’l carru rinchar [Cn]. 3. Rillar [Pa] los dientes [Tox]. Rechinar los zapatos [Oc. /Eo/],
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Relinchar [Rs. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb. Ay. Ll. Qu. Tb, Sm (= relinchar). PSil. Cn (M). Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH]. Rebuznar [Cñ. Ac. Ay. Sm. An. Cd. Pr. Cv. /Mánt/].
  3. 2. Chirriar [Pa. Cb. Ll. Tb. Cd. Pr. Vd. Tox] los carros del país al andar [Cp. Ac. Ay. Sl. Cv. Oc]. Chirriar la puerta [Ac] o la madera [Cp. Ay. Oc]. Facer un ruíu agudu [Cn]: <i class="della">Vienen</i> <i class="della">ahí</i> <i class="della">colos</i> <i class="della">nabos,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">suena’l</i> <i class="della">carru</i> <i class="della">rinchar</i> [Cn].
  4. 3. Rillar [Pa] los dientes [Tox]. Rechinar los zapatos [Oc. /Eo/],
les puertes [Sm. Cd. Sl. Cv]. 4. Cruxir [Cn (MG). Vd] la tabla del tilláu [Cg]. Ruxir de mou estridente [R]. 5. Columbiar [Gr. Oc (arrinchar)]. //-se ‘columbiase en carru’ [Cn].///Cuando un burru rincha otru calla [LC]. Mélicu el que menos pincha y pollín el que más rincha [Fabriciano]. y tamién pol temporal/que ciertu estevo mui ñeciu,/si lu estevo tiempu ha,/que isti bien lu barruntaba/esta mio po- tra en rinchar [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 14-17)] Rinchar, rebuznar” [GP a. 1788] Denyure rincha con yegües [El Caballo 88] Etimolóxicamente podemos proponer partir: a) d’una varian- te de reh.inchar (cfr. relinchar); b) d’una formación verbal llograda sol participiu del llat. ringi ‘amosar los dientes’, ‘ruxir’, ‘reburdiar’, esto ye de rinctus (em s.v. ringor), d’u si- guiere *rinctare > rinchar (cfr. rinxidoriu); c) de la variante de rin(n)ctus, esto ye rictus), d’u se fexo (y llueu confluyó) el verbu llat. rictāre ‘gritar’, ‘ruxir (el leopardu)’. Ye posi- ble qu’ast. rinchante (cfr.) sía continuador del participiu de presente de rinchar. Otros términos en rellación etimolóxica sedríen rinchador (cfr.), rinchadoriu (cfr.).
  1. les puertes [Sm. Cd. Sl. Cv]. 4. Cruxir [Cn (MG). Vd] la tabla del tilláu [Cg]. Ruxir de mou estridente [R]. 5. Columbiar [Gr. Oc (arrinchar)]. //-se ‘columbiase en carru’ [Cn].///Cuando un burru rincha otru calla [LC]. Mélicu el que menos pincha y pollín el que más rincha [Fabriciano]. y tamién pol temporal/que ciertu estevo mui ñeciu,/si lu estevo tiempu ha,/que isti bien lu barruntaba/esta mio po- tra en rinchar
  2. ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 14-17)
  3. Rinchar, rebuznar”
  4. GP a. 1788
  5. Denyure rincha con yegües
  6. El Caballo 88
  7. Etimolóxicamente podemos proponer partir: a) d’una varian- te de reh.inchar (cfr. relinchar); b) d’una formación verbal llograda sol participiu del llat. ringi ‘amosar los dientes’, ‘ruxir’, ‘reburdiar’, esto ye de rinctus (em s.v. ringor), d’u si- guiere *rinctare > rinchar (cfr. rinxidoriu); c) de la variante de rin(n)ctus, esto ye rictus), d’u se fexo (y llueu confluyó) el verbu llat. rictāre ‘gritar’, ‘ruxir (el leopardu)’. Ye posi- ble qu’ast. rinchante (cfr.) sía continuador del participiu de presente de rinchar. Otros términos en rellación etimolóxica sedríen rinchador (cfr.), rinchadoriu (cfr.).
rinchida, la
📖: rinchida
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rinchida
Relinchu [Cv. Oc]. Rebuznu [Cv]. 2. Chirríu [Cv]. Cfr. rinchir.
  1. Relinchu [Cv. Oc]. Rebuznu [Cv]. 2. Chirríu [Cv]. Cfr. rinchir.
  2. Cv
rinchir
📖: rinchir
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Facer ruíu un oxetu por falta de grasa nes partes que se rocen [Pa]. <ident class="della" level="1"></ident>Del llat. serondu ringere ‘amosar los dientes’, ‘ruxir’, ‘rebur- diar’ (em s.v. ringor) asitiáu nes llingües romániques (rew) ya hispániques (deeh) ente ello la variante verbal <i class="della">renxir</i>(TEST)
  1. rinchir
  2. ident class="della" level="1"></ident>Facer ruíu un oxetu por falta de grasa nes partes que se rocen
    • Pa
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Del llat
  4. serondu ringere ‘amosar los dientes’, ‘ruxir’, ‘rebur- diar’ (em s.v
  5. ringor) asitiáu nes llingües romániques (rew) ya hispániques (deeh) ente ello la variante verbal <i class="della">renxir</i
(cfr.). Un deverbal débil de rinchir sedrá rinchíu (cfr.) y rinchida (cfr.). Ha almitise, de toes maneres, un posible averamientu fónicu y semánticu col ast. rinchar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.). Un deverbal débil de <i class="della">rinchir</i> sedrá <i class="della">rinchíu</i> (cfr.) y <i class="della">rinchida</i> (cfr.). Ha almitise, de toes maneres, un posible averamientu fónicu y semánticu col ast. <i class="della">rinchar</i> (cfr.).
rinchíu, el
📖: rinchíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><renchíu [y Ay]. rinchidu [PSil].>(TEST)
  1. rinchíu
  2. ident class="della" level="1"></ident><renchíu
    • y Ay
  3. rinchidu
    • PSil
Relinchu [Cg. Sb. Ay. Ll. PSil. Pr. JH]. Rebuznu [Rs. Bi. Pr]. 2. Chirríu [Pa. Ay. Ll. Tb. Pr. Min]. 3. Cruxíu [Cg]. Cfr. rinchir.
  1. Relinchu [Cg. Sb. Ay. Ll. PSil. Pr. JH]. Rebuznu [Rs. Bi. Pr].
  2. Rs. Bi. Pr
  3. 2. Chirríu [Pa. Ay. Ll. Tb. Pr. Min]. 3. Cruxíu [Cg]. Cfr. rinchir.
  4. Cg
rinchón, ona
📖: rinchón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. rinchón
Que relincha [Tox. /Eo/]. Relinchón [As]. 2. Que chirría [Tox]. Cfr. rinchu.
  1. Que relincha [Tox. /Eo/]. Relinchón [As]. 2. Que chirría [Tox].
  2. Tox
  3. Cfr. rinchu.
rinchu, el
📖: rinchu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Quispu del gochu [Tox]. //-<i class="della">os</i>(TEST)
  1. rinchu
    • Cd
  2. ident class="della" level="1"></ident>Quispu del gochu
    • Tox
  3. -<i class="della">os</i eonaviego
‘quispos’ [PVeiga (Oc)]. ‘quis- pos del gochu’ [/Eo (en Serandías, rinchóis ‘quispos de vaca’)/]. ‘relinchos’ [Cd]. ‘rebuznos’ [Cd].
  1. 1. ‘quispos’ [PVeiga (Oc)]. ‘quis- pos del gochu’ [/Eo (en Serandías, <i class="della">rinchóis</i> ‘quispos de vaca’)/]. ‘relinchos’ [Cd]. ‘rebuznos’ [Cd].
Podría ser un deverbal del participiu fuerte de rinchar (cfr.) o rinchir (cfr.). Ye posible que dende’l participiu fuerte de rin- char se fexere, amás del ax. aum. rinchón, ona (cfr.), el nome ast. rinchu (cfr.) anque puede xustificase direutamente dende’l llat. ri(n)ctus lo mesmo que’l fem. rincha (cfr.) siempre en referencia a un tipu de ruíu carauterísticu; del so aumentativu rinchón (cfr.) féxose’l verbu arrinchonar (cfr.) y enrinchonar (cfr.). L’aceición de rinchu ‘quispu’ ha debese al ruíu particular que fai el quispu cuando se ruste o cuando se come.
rinciar
📖: rinciar
🏗️: NO
✍️: NO
Producir soníu suave (un instrumentu cortante, los dientes al mordigañar una mazana) [Lln]: <i class="della">Esta manzana rincia bien </i>[Lln]. Cfr. <i class="della">reñer</i>(TEST)
  1. rinciar
  2. Producir soníu suave (un instrumentu cortante, los dientes al mordigañar una mazana)
    • Esta manzana rincia bien [Lln.">Lln]: <i class="della">Esta manzana rincia bien </i>[Lln
  3. Cfr
  4. <i class="della">reñer</i
& rancer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">rancer</i>.
rincir
📖: rincir
🏗️: NO
✍️: NO
Facer ruíu los líquidos cuando van a entamar a ferver [Pa]. Sonar la lleche [Lln]. 2. Reñer [Lln]. 3. Falar pelo baxo [Lln]. 4. Emitir un soníu especial cuando se tien catarru [Lln]. 5. Emitir un ruíu particular el gatu [Lln]. Cfr. <i class="della">reñer</i>(TEST)
  1. rincir
  2. Facer ruíu los líquidos cuando van a entamar a ferver
    • Pa
  3. Sonar la lleche
    • Lln
  4. 2
  5. Reñer
    • Lln
  6. 3
  7. Falar pelo baxo
    • Lln
  8. 4
  9. Emitir un soníu especial cuando se tien catarru
    • Lln
  10. 5
  11. Emitir un ruíu particular el gatu
    • Lln
  12. Cfr
  13. <i class="della">reñer</i
& rancer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">rancer</i>.
rincón, el
📖: rincón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rencón [Ac]. rancón [Cp. Ay].>(TEST)
  1. rincón
    • Lln
    • Pa
    • Tb
  2. rencón
    • Ac
  3. rancón
    • Cp
    • Ay
Cast. rincón, requexu [Lln. Pa. Cp. Ay. Ac]. ///Con con, vete al otru rincón [LC]: Al pitín- pitón, cada cual al sou rincón [Tb]. Cfr. ancón.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rincón</i>, requexu [Lln. Pa. Cp. Ay. Ac]. ///<i class="della">Con con, vete </i><i class="della">al otru</i> <i class="della">rincón</i> [LC]: <i class="della">Al pitín-</i> <i class="della">pitón,</i> <i class="della">cada</i> <i class="della">cual al</i> <i class="della">sou</i> <i class="della">rincón</i> [Tb]. Cfr. <i class="della">ancón</i>.
y averadu acia un rincón [Campumanes 1781/93] Pela parte de nueso, ensin negar la posibilidá al arabismu ente nós, llamamos l’atención so los nomes de llugar asturianos da- rréu que camentamos que puen entendese dende’l llat. riui an- conem, construcción peraverada a la conocida que parte de Me- néndez Pidal riui angulum > Riañu (García Arias 1974b: 802; ghla 307; ta 128, 222; tt 275). Cierto ye, per otru llau, que l’apellativu de güei y el responsable de los topónimos pudieron tener anicios destremaos y llueu influyise ún a l’otru (adla 37). Sobro rincón llográronse los derivaos rinconada (
  1. y averadu acia un rincón
  2. Campumanes 1781/93
  3. Pela parte de nueso, ensin negar la posibilidá al arabismu ente nós, llamamos l’atención so los nomes de llugar asturianos da- rréu que camentamos que puen entendese dende’l llat. riui an- conem, construcción peraverada a la conocida que parte de Me- néndez Pidal riui angulum > Riañu (García Arias 1974b: 802; ghla 307; ta 128, 222; tt 275). Cierto ye, per otru llau, que l’apellativu de güei y el responsable de los topónimos pudieron tener anicios destremaos y llueu influyise ún a l’otru (adla 37). Sobro rincón llográronse los derivaos rinconada (
El términu considérenlu arabismu Corominas-Pascual (dcech s. v. rincón) lo mesmo que Corriente que parte del and. *rak(k)ún con un orixe nel ár. rukn que xustifica la so presen- cia panhispánica (da s.v. racó). cfr.), rinco- nera (cfr.); tamién se fexo’l verbu arrinconar (cfr.).
  1. dil estómago yenos los rincones
  2. Xuan García (1666 ó 1667: 159)
rinconada, la
📖: rinconada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rinconada
Sitiu recoyíu [Bulnes (Lln)].
  1. 1. Sitiu recoyíu [Bulnes (Lln)].
Cfr. rincón.
rinconera, la
📖: rinconera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rinconera
Sitiu recoyíu [Bulnes (Lln)].
  1. 1. Sitiu recoyíu [Bulnes (Lln)].
2. Armariu allugáu na esquina d’una habitación [Lln]. 3. Estante d’una habitación [Lln]. Cfr. rincón.
rinconín, el
📖: rinconín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rinconín
    • Pa
Sitiu afayadizu [Pa].
  1. 1. Sitiu afayadizu [Pa].
Dim. de rincón.
rindir
📖: rindir
🏗️: NO
✍️: NO
<rindir [Lln. Pa. Cñ. Ca. Ay. Tb. Pr. Oc]. rendir [Cp. Ac. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. An. Cv. JH]. render [Tox. /Mánt/. JH].>(TEST)
  1. rindir
  2. rindir
    • Lln
    • Pa
    • Ca
    • Ay
    • Tb
    • Pr
    • Oc
  3. rendir
    • Cp
    • Ac
    • Ay
    • Ri
    • Tb
    • Sm
    • PSil
    • An
    • Cv
    • JH
  4. render
    • Tox
    • /Mánt/
    • JH
Cast. rendir [Lln. Pa. Ca], entregar [JH (render)]. 2. Cansar [Ac. Ca. Ay. Ri. Tb. Sm]: Rindíulu’l partíu [Tb]: Rindíulu al xugar [Tb]: Toi rendíu de tanto segar [Ri]. 3. Vencer [Sm]. 4. Ser duraderu y aprovechable [Tb]: Rinde lo que fais nuna hora [Tb]. Cundir [Pa. Ay. Ri. Tb. Sm. An. Pr. Cv. Tox (= cundir). Oc. JH.]: Sí, el pan rinde [Tb]: El pote rinde muncho [Ri]: Ell pan duro rinde mucho [JH]: Bien te rinde isi tocín, muyer [JH]. Dar muncho de sí [Lln (S)]. 5. Facese llargu’l tiempu [Lln. PSil. Cv /Mánt/]. Provecer, facese llarga la es- pera [Ri. Tb. An] o la distancia [Pa. Cp. Ac. Tb. Sm. Pr. Oc]: Yá rinde que nun venga [Tb]: Rindióme tar tanto ensin vete [Ri]: Ríndeme muitu la estaxa [An]: Rindiómi munchu esti camín [Pa]: El viaxe rinde [Tb]. 6. Aventar, llanzar [Cñ]: Es- camarásme rindiendo si chamos una carrera nadando pero yo barréote dimpués rindiendo regodones onde non los alle- gues [Cñ]. 7. Aducir [Pa]. //-se ‘ser derrotáu’, ‘dase’ [Tb]: Rindiénonlu cola fame [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">rendir </i>[Lln. Pa. Ca], entregar [JH (<i class="della">render</i>)].
  2. 2. Cansar [Ac. Ca. Ay. Ri. Tb. Sm]: <i class="della">Rindíulu’l</i> <i class="della">partíu</i> [Tb]: <i class="della">Rindíulu</i> <i class="della">al </i><i class="della">xugar</i> [Tb]: <i class="della">Toi</i> <i class="della">rendíu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tanto</i> <i class="della">segar</i> [Ri].
  3. 3. Vencer [Sm].
  4. 4. Ser duraderu y aprovechable [Tb]: <i class="della">Rinde lo que fais nuna </i><i class="della">hora</i> [Tb]. Cundir [Pa. Ay. Ri. Tb. Sm. An. Pr. Cv. Tox (= cundir). Oc. JH.]: <i class="della">Sí,</i> <i class="della">el</i> <i class="della">pan</i> <i class="della">rinde</i> [Tb]: <i class="della">El</i> <i class="della">pote</i> <i class="della">rinde</i> <i class="della">muncho </i>[Ri]: <i class="della">Ell</i> <i class="della">pan</i> <i class="della">duro</i> <i class="della">rinde mucho</i> [JH]: <i class="della">Bien</i> <i class="della">te rinde</i> <i class="della">isi</i> <i class="della">tocín,</i><i class="della"> muyer</i> [JH]. Dar muncho de sí [Lln (S)].
  5. 5. Facese llargu’l tiempu [Lln. PSil. Cv /Mánt/]. Provecer, facese llarga la es- pera [Ri. Tb. An] o la distancia [Pa. Cp. Ac. Tb. Sm. Pr. Oc]: <i class="della">Yá rinde</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">venga </i>[Tb]: <i class="della">Rindióme</i> <i class="della">tar</i> <i class="della">tanto ensin</i> <i class="della">vete</i> [Ri]: <i class="della">Ríndeme</i> <i class="della">muitu</i> <i class="della">la</i> <i class="della">estaxa</i> [An]: <i class="della">Rindiómi</i> <i class="della">munchu</i> <i class="della">esti </i><i class="della">camín</i> [Pa]: <i class="della">El</i> <i class="della">viaxe</i> <i class="della">rinde</i> [Tb].
  6. 6. Aventar, llanzar [Cñ]: <i class="della">Es-</i><i class="della"> camarásme rindiendo si chamos una carrera nadando pero yo barréote dimpués rindiendo regodones onde non los alle- gues</i> <i class="della">tú </i>[Cñ].
  7. 7. Aducir [Pa]. //-<i class="della">se </i>‘ser derrotáu’, ‘dase’ [Tb]: <i class="della">Rindiénonlu</i> <i class="della">cola</i> <i class="della">fame</i> [Tb].
fagan rendir el oficio de sua eglesia una dominiga con sua selmana 1128 [SPM/238] ellaurador renda los bienes al sennor de la heredade [CC/73] et se tentar o tomar (...) alguna cosa por roba peche (...) tornelo commo de robo, et se tomar las cosas (...) pora robo rendalas [FLl (BN) 24-26] quanto maes rendier el dicho heredamiento e la casa 1298(or.) [CLO/147] devemos cobdiciar de render galardon por estas cosas al nuestro principe s. xiii (or.) [FX/31] ela manceba sea rendida a aquel a quin la prometiera el padre s. xiii (or.) [FX/105] de las usuras que deven seer rendudas s. xiii (or.) [FX/190] riendan çiento e cinquaenta maravedis segondo la rienda que agora estan arrendadas 1318 (t. 1318) [CLO/120] mando que lo que rendier esta media tierra e la losa 1323 (c.) [CLO/121] una vinna que rinde ses ferradas de vino 1324 [FRLeón/313] rinden los quartos dellas ocho moos de pan que son diez 1324 [FRLeón/313] que de todo el pan que rendir que vos diedes a nos 1367(or.) [SB/290]
de toda la rienda quel dicho molino rendir que diedes a nos 1372(or.) [SB/292] lo que rienden las dichas aniversarias partese en esta mane- ra 1385 [Parroquies/102] riende la capellania ... maravedis e el benefiçio ... maravedis 1385 [Parroquies/105] un prado que riende çinco forcados de yerva 1385 [Parro- quies/130] riende ocho fanegas de castannas e nuezes los diezmos 1385 [Parroquies/153] los fructos e esquilmos que podieron rentar e rendieron las dichas tierras 1409(or.) [SP-III/176] y después de haber cener/mil grácias-y rendiremos/cantán- do-y de rodiyes/tantum ergo Sacramentum [ABalvidares, Canción (Poesíes 282-285)] Que de sueño estó rendidu [NJovellanos 171] Queda sin fuelgo rendidu [Batalla Cuadonga 230]
  1. fagan rendir el oficio de sua eglesia una dominiga con sua selmana
  2. 1128 SPM/238
  3. ellaurador renda los bienes al sennor de la heredade
  4. CC/73
  5. et se tentar o tomar (...) alguna cosa por roba peche (...) tornelo commo de robo, et se tomar las cosas (...) pora robo rendalas
  6. FLl (BN) 24-26
  7. quanto maes rendier el dicho heredamiento e la casa
  8. 1298(or.) CLO/147
  9. devemos cobdiciar de render galardon por estas cosas al nuestro principe s. xiii (or.)
  10. FX/31
  11. ela manceba sea rendida a aquel a quin la prometiera el padre s. xiii (or.)
  12. FX/105
  13. de las usuras que deven seer rendudas s. xiii (or.) [FX/190] riendan çiento e cinquaenta maravedis segondo la rienda que agora estan arrendadas 1318 (t. 1318) [CLO/120] mando que lo que rendier esta media tierra e la losa
  14. 1323 (c.) CLO/121
  15. una vinna que rinde ses ferradas de vino
  16. 1324 FRLeón/313
  17. rinden los quartos dellas ocho moos de pan que son diez
  18. 1324 FRLeón/313
  19. que de todo el pan que rendir que vos diedes a nos
  20. 1367(or.) SB/290

  21. de toda la rienda quel dicho molino rendir que diedes a nos
  22. 1372(or.) SB/292
  23. lo que rienden las dichas aniversarias partese en esta mane- ra
  24. 1385 Parroquies/102
  25. riende la capellania ... maravedis e el benefiçio ... maravedis
  26. 1385 Parroquies/105
  27. un prado que riende çinco forcados de yerva
  28. 1385 Parro- quies/130
  29. riende ocho fanegas de castannas e nuezes los diezmos
  30. 1385 Parroquies/153
  31. los fructos e esquilmos que podieron rentar e rendieron las dichas tierras
  32. 1409(or.) SP-III/176
  33. y después de haber cener/mil grácias-y rendiremos/cantán- do-y de rodiyes/tantum ergo Sacramentum
  34. ABalvidares, Canción (Poesíes 282-285)
  35. Que de sueño estó rendidu
  36. NJovellanos 171
  37. Queda sin fuelgo rendidu
  38. Batalla Cuadonga 230
Del llat. reddere ‘devolver’, ‘pagar’, ‘entregar’, ‘producir’ (old; abf) con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (dcech s.v. rendir; ghla §4.2.2). Nós partimos de la variante *rendere, de xuru con una nasal que fai ver una adautación del calter xemináu de la dental. Del so participiu femenín plural reddita siguió ast. renda responsable de la formación del verbu (a)rrendar (cfr.) con un participiu fuerte rienda por influxu de les persones analóxicamente diptongaes del verbu; xustifíquense asina les variantes antietimolóxiques del tipu arriendar. Pero dende redd(i)ta pudo siguir l’ast. renta (ensin necesidá d’almitir un préstamu como fai dcech s.v. rendir). Al empar, si dende ast. renda foi posible llograr un verbu rendar (cfr. renta) y arrendar (cfr.) dende renta tamién se fexo ast. rentar (cfr.) y arrentar 1 (cfr.). Un compuestu de arrendar ye desarrendar (cfr.). En rellación etimolóxica con rendir tán tamién rendideru (cfr.), rendidor (cfr.), rendidura (cfr.), ren- dimientu (cfr.), toos ellos con posible variante rind-.
rinfeñu, a, o
📖: rinfeñu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Malu, complicáu [PSil]: <i class="della">Yera</i>(TEST)
  1. rinfeñu
  2. Malu, complicáu [PSil]: <i class="della">Yera</i
rinfeñu por demás [PSil].
  1. 1. <i class="della">rinfeñu</i> <i class="della">por</i> <i class="della">demás</i> [PSil].
El términu coincide con ast. ranfeñu (cfr.) na so aceición 3 ‘retorcíu na manera de ser’ (cfr.). Na nuesa opinión podría tratase d’un detoponímicu llegáu pel cast. rifeño ‘del Rif’, territoriu africanu, El rif, de mal recuerdu militar pa les ar- mes españoles en tiempos cuasimente contemporáneos. Una variante pue ser ast. ranfuñu, a, o (cfr.), fónicamente almisi- ble al tratase d’una variación de la vocal deuterotónica y más entá al tar trabada por nasal. Con too, la variante ranfuñu paez qu’acoyó l’influxu del ast. fuñu, a, o (cfr.). Semánticamente ranfeñu y ranfuñu ufren un averamientu perclaru nes dos pri- meres aceiciones.
rinflar
📖: rinflar
🏗️: NO
✍️: NO
<riflar [Ci (ALl, Folk). yAGO].>(TEST)
  1. rinflar
    • Cg
    • Ci
    • Ay
  2. riflar
    • Ci (ALl, Folk)
    • yAGO
Cast. ulular, glayar en señal de contentu diciendo ijujú [Cg]. Glayar ijujú [Ci (ALl, Folk). Ay. AGO].
  1. 1. Cast. <i class="della">ulular</i>, glayar en señal de contentu diciendo <i class="della">ijujú </i>[Cg]. Glayar <i class="della">ijujú</i> [Ci (ALl, Folk). Ay. AGO].
Variante del ast. runflar (cfr. runfar).
  1. Variante del ast. runflar (cfr. runfar).
ringar
📖: ringar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Fadiar, molestar [Tox]: <i class="della">Ringácheme</i>(TEST)
  1. ringar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Fadiar, molestar [Tox]: <i class="della">Ringácheme</i
ben [Tox].
  1. 1. <i class="della">ben</i> [Tox].
Quiciabes sía una formación dende una variante del llat. rin- gere ‘amosar los dientes’, ‘ruxir’, ‘reburdiar’ (em s.v. ringor), a lo meyor *ringare cosa posible darréu que l’ast. ufre, a vegaes, les tres conxugaciones como frutu de compromisos evolutivos dixebraos como rancir o ranciar, rancer, rinciar; premiar, premer, primir, etc.
  1. Quiciabes sía una formación dende una variante del llat. rin- gere ‘amosar los dientes’, ‘ruxir’, ‘reburdiar’ (em s.v. ringor), a lo meyor *ringare cosa posible darréu que l’ast. ufre, a vegaes, les tres conxugaciones como frutu de compromisos evolutivos dixebraos como rancir o ranciar, rancer, rinciar; premiar, premer, primir, etc.
ringayu, a, o*
📖: ringayu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><{Podría tratase d’un casu de percorreición de yeísta, “ringa- llos” pol aguardable *<i class="della">ringayos</i>(TEST)
  1. ringayu
  2. ident class="della" level="1"></ident><{Podría tratase d’un casu de percorreición de yeísta, “ringa- llos” pol aguardable *<i class="della">ringayos</i
[LBlanco]}.>
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [LBlanco]}.>
(Nomatu de los) de Beleñu, en Ponga [LBlanco]. Del participiu fuerte de ringar (cfr.) cola amestanza del suf. dim continuador de -āculus.
  1. (Nomatu de los) de Beleñu, en Ponga [LBlanco].
  2. LBlanco
  3. Del participiu fuerte de ringar (cfr.) cola amestanza del suf. dim continuador de -āculus.
ringla, la
📖: ringla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">ringla,</b>(TEST)
  1. ringla
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">ringla,</b
la Filera [AGO].
  1. 1. <b class="della">la </b>Filera [AGO].
Cfr. ringlera.
ringlera, la
📖: ringlera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><renglera [y Ay. JH]. rinclera [Os. Pa. Cb. Cg. y Tb. Oc]. rin- cleira [Pzu]. rinquiliera [Tox]. renguiliera [Tox]. //ringuileira [Eo]. renguileira [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. ringlera
  2. ident class="della" level="1"></ident><renglera
    • y Ay
    • JH
  3. rinclera
    • Os
    • Pa
    • Cb
    • Cg
    • y Tb
    • Oc
  4. rin- cleira
    • Pzu
  5. rinquiliera
    • Tox
  6. renguiliera
    • Tox
  7. ringuileira eonaviego
    • Eo
  8. renguileira
    • Eo
    • Mánt
Filera [LV. Lln. Os. Pa. Cb. Cg. Cñ. Ay. Tb. Pzu. PSil. Cn (Chichapán). Pr. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Tor. JH. R]: Taban tous formaus en ringlera [Cn (Chichapán)]. 2. Montón de coses puestes n’orden [Ar]. - Vapiriquí pirillí/la gente per essas cayes/y rengleras de muyeres/que cuerren sol por miraye [Xuan García (1665: 153)] Podría tratase, como Corominas-Pascual proponen pal cast. reglera (dcech s.v. ringlera), d’un catalanismu aniciáu nel xermanismu en fr. reng ‘filera’, con influxu de regla. Dende ringlera (con una variante deformada ringuilinera) féxose, amás del deriváu ringlerada (cfr.), un pretendíu primitivu ringla (cfr.) aniciu de enringlar (cfr.), y del verbu compuestu enringlerar (cfr.). Al entamu del xvi Lucas Fernández escri- be rincrera que nun desentona de les variantes que se conse- ñen güei nel dominiu ástur. Sobro ringlera féxose tamién un masc. ringuileru (cfr.).
  1. Filera [LV. Lln. Os. Pa. Cb. Cg. Cñ. Ay. Tb. Pzu. PSil. Cn (Chichapán). Pr. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Tor. JH. R]: Taban tous formaus en ringlera [Cn (Chichapán)]. 2. Montón de coses puestes n’orden [Ar]. - Vapiriquí pirillí/la gente per essas cayes/y rengleras de muyeres/que cuerren sol por miraye
  2. Xuan García (1665: 153)
  3. Podría tratase, como Corominas-Pascual proponen pal cast. reglera (dcech s.v. ringlera), d’un catalanismu aniciáu nel xermanismu en fr. reng ‘filera’, con influxu de regla. Dende ringlera (con una variante deformada ringuilinera) féxose, amás del deriváu ringlerada (cfr.), un pretendíu primitivu ringla (cfr.) aniciu de enringlar (cfr.), y del verbu compuestu enringlerar (cfr.). Al entamu del xvi Lucas Fernández escri- be rincrera que nun desentona de les variantes que se conse- ñen güei nel dominiu ástur. Sobro ringlera féxose tamién un masc. ringuileru (cfr.).
ringlerada, la
📖: ringlerada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Fila formada [Lln]: <i class="della">Esti barriu tien una buena ringlerada de </i><i class="della">casas</i>(TEST)
  1. ringlerada
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident>Fila formada [Lln]: <i class="della">Esti barriu tien una buena ringlerada de </i><i class="della">casas</i
[Lln].
  1. 1. [Lln].
Cfr. ringlera.
  1. Cfr. ringlera.
ringuileru, el*
📖: ringuileru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ringuileiru [Tox].>(TEST)
  1. ringuileru
  2. ringuileiru
    • Tox
Cast. ringlero [Tox].
  1. 1. Cast. <i class="della">ringlero</i> [Tox].
Cfr. ringlera.
ringuilinera, la
📖: ringuilinera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">ringuilinera,</b>(TEST)
  1. ringuilinera
  2. b class="della">ringuilinera,</b
la Ringlera [Mar].
  1. 1. <b class="della">la </b>Ringlera [Mar].
Cfr. ringlera.
ringurrangu, el
📖: ringurrangu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ringorrango [y Pa. Cp. Ac. Sb. Ay. Mi]. ringondangu [Llomb].>(TEST)
  1. ringurrangu
    • Pa
    • Pr
    • Oc
    • Vd
    • Tb
  2. ringorrango
    • y Pa
    • Cp
    • Ac
    • Sb
    • Ay
    • Mi
  3. ringondangu
    • Llomb
Cast. ringorrango [Pa. Pr. Llomb]. Adornu de les prendes de vistir femenines [Cp. Ac. Sb. PSil. Oc]: Esi vistíu tien mun- chos ringorrangos [Pa]. 2. Saleru, estilu [Ay. Pr]. 3. Altu co- pete, fastu [Vd. Tox]. Posición social alta (desp.) [Mi. Tb]: El ringurrangu que gastan ya grande [Tb]: Son xente de muchu ringurrangu [Tb]. //De ringorrango ‘mui arregláu, perbién vistíu’ [Cp. Ac. Mi]. ‘creyíu, presumíu’ [Tox]. //Ser de mun- chu ringurrangu ‘ser de muncha categoría social’ [Pa. Pr]. //Tener ringorrango ‘tener estilu al andar, ser altaneru’ [Ac. Mi. Tb]. //(Hacer) ringorangos ‘andar faciendo eses’ [VCid]. //Al to mandil/écha-y un ringorrango/que retumbe l’agua na arena,/que triste se despide la mio morena [Popular].
  1. 1. Cast. <i class="della">ringorrango</i> [Pa. Pr. Llomb]. Adornu de les prendes de vistir femenines [Cp. Ac. Sb. PSil. Oc]: <i class="della">Esi vistíu tien mun- chos</i> <i class="della">ringorrangos</i> [Pa].
  2. 2. Saleru, estilu [Ay. Pr].
  3. 3. Altu co- pete, fastu [Vd. Tox]. Posición social alta (desp.) [Mi. Tb]: <i class="della">El ringurrangu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">gastan</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">grande</i> [Tb]: <i class="della">Son</i> <i class="della">xente</i> <i class="della">de</i> <i class="della">muchu </i><i class="della">ringurrangu</i> [Tb]. //<i class="della">De</i> <i class="della">ringorrango</i> ‘mui arregláu, perbién vistíu’ [Cp. Ac. Mi]. ‘creyíu, presumíu’ [Tox]. //<i class="della">Ser de mun- chu</i> <i class="della">ringurrangu</i> ‘ser de muncha categoría social’ [Pa. Pr]. //<i class="della">Tener ringorrango </i>‘tener estilu al andar, ser altaneru’ [Ac. Mi. Tb]. //(Hacer) <i class="della">ringorangos</i> ‘andar faciendo eses’ [VCid]. //<i class="della">Al to mandil</i>/<i class="della">écha-y un ringorrango</i>/<i class="della">que retumbe l’agua na </i><i class="della">arena,</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">triste</i> <i class="della">se</i> <i class="della">despide</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">morena</i> [Popular].
Pallabra que Corominas-Pascual tienen por “onomatopeya del chirrido de la pluma” (dcech s.v. ringorrango) pero que, na nuesa opinión, podría entendese como voz espresiva llogra- da de l’amestadura d’un primer elementu ringu en rellación con dalgo retorcío, que s’avera al ast. rengu, a, o (cfr.) y ran- gu ‘categoría social’ (cfr.) y qu’aprovecha la espresividá de l’alternancia vocálica como alvertimos en riquerraque (cfr.).
rinoriu, a, o*
📖: rinoriu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rinoiru [As].>(TEST)
  1. rinoriu
  2. rinoiru
    • As
Pequeñu, ruin [As].
  1. 1. Pequeñu, ruin [As].
Cfr. arruinar.
rinquete, el
📖: rinquete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
//<i class="della">La</i>(TEST)
  1. rinquete
  2. <i class="della">La</i eonaviego
vuelta’l rinquete ‘vuelta’l gatu’ [Ac (LBlanco)].
  1. 1. <i class="della">vuelta’l</i> <i class="della">rinquete</i> ‘vuelta’l gatu’ [Ac (LBlanco)].
Términu que, como rinquín (cfr.), ye diminutivu del supuestu ast. *rincu.
rinquín, el
📖: rinquín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Xuegu [R]. //<i class="della">La</i>(TEST)
  1. rinquín
    • Uv
  2. Xuegu
    • R
  3. <i class="della">La</i eonaviego
vuelta al rinquín ‘vuelta’l gatu’ [Cb. Uv (LBlan- co)]. //Llevar al rinquín ‘llevar na siella de la reina, esto ye, sen- táu nos brazos de dos persones coyíes de les manes’ [R].
  1. 1. <i class="della">vuelta</i> <i class="della">al</i> <i class="della">rinquín</i> ‘vuelta’l gatu’ [Cb. Uv (LBlan- co)]. //<i class="della">Llevar</i> <i class="della">al</i> <i class="della">rinquín</i> ‘llevar na siella de la reina, esto ye, sen- táu nos brazos de dos persones coyíes de les manes’ [R].
Dim. de *rincu ¿en rellación con (a)rrincar?
rinu, el
📖: rinu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Gochu [Pa] de cría [Sb]. Quiciabes de la voz pa llamar al gochu ¡ruin!, ¡ruin!, con re- duccción vocálica n’elocuciones rápides como alvertimos nel ast. ast. <i class="della">ruin</i>(TEST)
  1. rinu
  2. Gochu
    • Pa] de cría [Sb
  3. Quiciabes de la voz pa llamar al gochu ¡ruin!, ¡ruin!, con re- duccción vocálica n’elocuciones rápides como alvertimos nel ast
  4. ast
  5. <i class="della">ruin</i
(cfr.) → rin. Cfr. arruinar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) → <i class="della">rin</i>. Cfr. <i class="della">arruinar</i>.
rinxidoriu, el*
📖: rinxidoriu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rinxidoriu
Cfr. renxidoriu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">renxidoriu</i>.
rinxir
📖: rinxir
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rinxir
Cfr. renxir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">renxir</i>.
rinxíu, el
📖: rinxíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rinxíu
Cfr. renxíu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">renxíu</i>.
riña, la
📖: riña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Actu de <i class="della">riñir</i>(TEST)
  1. riña
    • Lln
  2. Actu de <i class="della">riñir</i
[Lln].
  1. 1. [Lln].
Cfr. reñer.
riñagu, el
📖: riñagu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">riñagu,</b>(TEST)
  1. riñagu
  2. b class="della">riñagu,</b
el Reñón [AGO].
  1. 1. <b class="della">el </b>Reñón [AGO].
Cfr. reñón.
riñón, el 1
📖: riñón
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Cfr. <i class="della">reñón</i>(TEST)
  1. riñón
  2. Cfr
  3. <i class="della">reñón</i
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i>.
riñón, el 2
📖: riñón
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Cfr<b class="della">.</b>(TEST)
  1. riñón
  2. Cfr<b class="della">.</b
rañón 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">rañón </i><i class="della">2</i>.
riñorte, {el}
📖: riñorte
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
Pexe asemeyáu a la <i class="della">pintarroja</i>(TEST)
  1. riñorte
    • Av
  2. Pexe asemeyáu a la <i class="della">pintarroja</i
[Av (Xx)].
  1. 1. [Av (Xx)].
¿En rellación con reñón (cfr. rañón 2)?
rioche, el
📖: rioche
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Rises, baturiciu nun grupu de persones [Ll]. Nome formáu del verbu <i class="della">reír</i>(TEST)
  1. rioche
  2. Rises, baturiciu nun grupu de persones
    • Ll
  3. Nome formáu del verbu <i class="della">reír</i
+ pronome personal de 3ª perso- na, dativu: rio-l.ly → rioche, con cheísmu. Paez tratase d’un intensivu de refuerzu como s’alvierte en sile, nole.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. + pronome personal de 3ª perso- na, dativu: rio-l.ly → <i class="della">rioche</i>, con cheísmu. Paez tratase d’un intensivu de refuerzu como s’alvierte en <i class="della">sile</i>, <i class="della">nole</i>.
riola, la
📖: riola
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Filera o tanda circular de manoyos que se formen al llevantar o facer facines na era [Oc]. Marallu de yerba que va dexando’l segador según siega [Oc (= l.liniu)]. 2. Fila [Cn (M)]. 3. Tur- nu, vez [Cv]. //<i class="della">De</i>(TEST)
  1. riola
  2. Filera o tanda circular de manoyos que se formen al llevantar o facer facines na era
    • Oc
  3. Marallu de yerba que va dexando’l segador según siega
    • Oc (= l
    • liniu)
  4. 2
  5. Fila
    • Cn (M)
  6. 3
  7. Tur- nu, vez
    • Cv
  8. <i class="della">De</i eonaviego
riola ‘por turnu’ [Cv].
  1. 1. <i class="della">riola</i> ‘por turnu’ [Cv].
¿D’un participiu fuerte de redolar (cfr.)?
riorta, la
📖: riorta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. riorta
Utensiliu fechu d’un palu en mediu del que s’incrusta una fe- rradura (utilízase pa sobar les pieles) [Bab].
  1. 1. Utensiliu fechu d’un palu en mediu del que s’incrusta una fe- rradura (utilízase pa sobar les pieles) [Bab].
**
riosán, ana, ano
📖: riosán
🔤: , ana, ano
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ana,, ano
De Riosa [Ri]. Ax. fechu dende’l nome de llugar <i class="della">Riosa</i>(TEST)
  1. riosán
  2. De Riosa
    • Ri
  3. Ax
  4. fechu dende’l nome de llugar <i class="della">Riosa</i
(ta 23, 226, 749) cola amestanza del
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (ta 23, 226, 749) cola amestanza del
continuador del suf. -anus, -a, -um.
riostra, la
📖: riostra
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rostria [Min]. rostra [y Min]. /////reh.ostia [Lln].>(TEST)
  1. riostra
    • Tb
  2. rostria
    • Min
  3. rostra
    • y Min
  4. reh.ostia dudoso (certainty = baxa)
    • Lln
Pieza de madera que s’asitia oblicuamente d’encontu [Tb]. Pieza de madera pa sofitar el cuadru, apiruchando’l pie de la trabanca [Min]. Cierta viga [Lln].
  1. 1. Pieza de madera que s’asitia oblicuamente d’encontu [Tb]. Pieza de madera pa sofitar el cuadru, apiruchando’l pie de la trabanca [Min]. Cierta viga [Lln].
2. Zarru que dixebra una finca d’otra fechu con bárganos llantaos ente sí a una distan- cia prudente; a ellos clávense, paraleles al suelu, varielles d’un grosor y llargura determinaes [Ca]: La riostra fézola Bautista [Ca]. Nome con posible aniciu como deverbal de *riostrar, varian- te de arriostrar (cfr.) y, quiciabes emparentáu col llaniscu reh.ostiar ‘recostase, tumbase’ [Lln (= estroncase)], too ello averao a recostar (cfr.).
ripia, la
📖: ripia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
{Les definiciones talmente como nos lleguen, en castellán, abúltanos que delles de veces faen referencia a dalgo cuntable y otres al conxuntu non cuntable}. Tabla que va sobro pontones y cabrios [Lln. Tb]. Tabla delga- da ente cabriu y cabriu (enriba d’ella va la teya del teyáu) [Cb. Ay]. Tabla plana y delgada que va asitiándose sol armazón del teyáu (sobro la ripia van les teyes o <i class="della">l</i>.<i class="della">louxas</i>) [Pa. Cp. Llg. Ay. Ll. Ri. Ar (= pandilla) Tb. Sm. PSil. Oc]. Caúna de les tables mui xuntes del teyáu pa dempués da-yos la carga [Ac]. Entarimáu del teyáu [Lln]. Maderes que van allugaes nel te- yáu [Qu]. Conxuntu de ripios d’un teyáu [Sb]. Tabla delgada, desigual y sin pulir que s’alluga sobro los pontones pa llueu poner sobre ello les teyes [Cd]. Tables delgaes, desiguales y ensin pulir que s’asitien sobro los pontones pa llueu poner sobro elles les teyes [Pr. Cv]. Tables del teyáu dispuestes pa recibir el pesu de <i class="della">las l</i>.<i class="della">louxas </i>[Tox]. Tires de madera emple- gaes nes cubriciones, nos cielos rasos y en dellos usos (con ello sustitúyese’l cañizu) [R]. Caún de los maderos paralelos a les tercies, que faen l’armazón del teyáu [Pa]. Tables que se ponen en teyáu, debaxo de la teya [Os]. Conxuntu de vares, xebraes ente sí 20 ó 25 centímetros, que van enriba de los cabrios y perpendicularmente a ellos; sobre elles asítiase’l <i class="della">rozu</i>(TEST)
  1. ripia
    • Mi
  2. {Les definiciones talmente como nos lleguen, en castellán, abúltanos que delles de veces faen referencia a dalgo cuntable y otres al conxuntu non cuntable}
  3. Tabla que va sobro pontones y cabrios
    • Lln
    • Tb
  4. Tabla delga- da ente cabriu y cabriu (enriba d’ella va la teya del teyáu)
    • Cb
    • Ay
  5. Tabla plana y delgada que va asitiándose sol armazón del teyáu (sobro la ripia van les teyes o <i class="della">l</i>.<i class="della">louxas</i>)
    • Pa
    • Cp
    • Llg
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Ar (= pandilla) Tb
    • Sm
    • PSil
    • Oc
  6. Caúna de les tables mui xuntes del teyáu pa dempués da-yos la carga
    • Ac
  7. Entarimáu del teyáu
    • Lln
  8. Maderes que van allugaes nel te- yáu
    • Qu
  9. Conxuntu de ripios d’un teyáu
    • Sb
  10. Tabla delgada, desigual y sin pulir que s’alluga sobro los pontones pa llueu poner sobre ello les teyes
    • Cd
  11. Tables delgaes, desiguales y ensin pulir que s’asitien sobro los pontones pa llueu poner sobro elles les teyes
    • Pr
    • Cv
  12. Tables del teyáu dispuestes pa recibir el pesu de <i class="della">las l</i>.<i class="della">louxas </i>
    • Tox
  13. Tires de madera emple- gaes nes cubriciones, nos cielos rasos y en dellos usos (con ello sustitúyese’l cañizu)
    • R
  14. Caún de los maderos paralelos a les tercies, que faen l’armazón del teyáu
    • Pa
  15. Tables que se ponen en teyáu, debaxo de la teya
    • Os
  16. Conxuntu de vares, xebraes ente sí 20 ó 25 centímetros, que van enriba de los cabrios y perpendicularmente a ellos; sobre elles asítiase’l <i class="della">rozu</i
nel teitu [Sm]. Vigues perpendiculares a los canalones [Bulnes (Lln)]. //No perder ni ripia ‘amosar permunchu inte- rés por daqué’ [Lln]. //Tar tiráu a la ripia ‘echar la casa pela ventana, gastar muncho, ensin duelu’ [Mi]. //Tirase a la ripia ‘sublevase’ [Cp].
  1. 1. nel <i class="della">teitu</i> [Sm]. Vigues perpendiculares a los canalones [Bulnes (Lln)]. //<i class="della">No</i> <i class="della">perder</i> <i class="della">ni</i> <i class="della">ripia</i> ‘amosar permunchu inte- rés por daqué’ [Lln]. //<i class="della">Tar tiráu a la ripia </i>‘echar la casa pela ventana, gastar muncho, ensin duelu’ [Mi]. //<i class="della">Tirase</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">ripia </i>‘sublevase’ [Cp].
de cabrios e de ripia e de tella e de clavos 1389(or.) [SP- III/60] fasta media dosena de rypias en la dicha iglesia 1494(or.) [VC-II/346] - los travesseros, ripias y demás xarcia [Grangerías xviii: 956] Posiblemente del gót. *ribjô ‘costiella’, aniciu tamién del cast. ripia, port. ripa (dcech s.v. ripia; Hilty 2007: 88) etimo- loxía más acoyible que la rellación que propón García de Die- go col llat. *repleare (deeh). Dende ripia féxose un masculín analóxicu ripiu (cfr.), quiciabes con una variante ripu (cfr.), y un verbu ripiar 1 (cfr.). En rellación anotamos ripiador (cfr.), ripiadura (cfr.).
  1. de cabrios e de ripia e de tella e de clavos
  2. 1389(or.) SP- III/60
  3. fasta media dosena de rypias en la dicha iglesia
  4. 1494(or.) VC-II/346
  5. - los travesseros, ripias y demás xarcia
  6. Grangerías xviii: 956
  7. Posiblemente del gót. *ribjô ‘costiella’, aniciu tamién del cast. ripia, port. ripa (dcech s.v. ripia; Hilty 2007: 88) etimo- loxía más acoyible que la rellación que propón García de Die- go col llat. *repleare (deeh). Dende ripia féxose un masculín analóxicu ripiu (cfr.), quiciabes con una variante ripu (cfr.), y un verbu ripiar 1 (cfr.). En rellación anotamos ripiador (cfr.), ripiadura (cfr.).
ripiador, el
📖: ripiador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>El que <i class="della">ripia</i>(TEST)
  1. ripiador
  2. ident class="della" level="1"></ident>El que <i class="della">ripia</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. ripia.
ripiadura, la
📖: ripiadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">ripiar</i>(TEST)
  1. ripiadura
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">ripiar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. ripia.
ripiar 1
📖: ripiar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><arripiar [Ac. y Vg].>(TEST)
  1. ripiar 1
  2. ident class="della" level="1"></ident><arripiar
    • Ac
    • y Vg
Allugar ripia (nun teyáu) [Pa. Ac. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Cd. Pr. Cv. Tox. Oc. /Eo/. Vg (ripiar). JH. R]. Echar ripiu pa re- llenar un furacu o allugar el pisu sobro ello [Cd]. Poner ripiu en suelu [Cd]. 2.Desenvolver un trabayu [Lln]. 3. Zarrar una finca con rames de piornos [Vg (ripiar)]. 4. Sostener los gas- tos [Lln]. bien maderadas e repiadas e bien lavradas las quales deve- des dar fechas 1354(or.) [SP-II/314] Cfr. ripia.
  1. Allugar ripia (nun teyáu) [Pa. Ac. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Cd. Pr. Cv. Tox. Oc. /Eo/. Vg (ripiar). JH. R]. Echar ripiu pa re- llenar un furacu o allugar el pisu sobro ello [Cd]. Poner ripiu en suelu [Cd]. 2.Desenvolver un trabayu [Lln]. 3. Zarrar una finca con rames de piornos [Vg (ripiar)]. 4. Sostener los gas- tos [Lln]. bien maderadas e repiadas e bien lavradas las quales deve- des dar fechas
  2. 1354(or.) SP-II/314
  3. Cfr. ripia.
ripiar 2
📖: ripiar 2
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><ripar [SCiprián].>(TEST)
  1. ripiar 2
  2. ident class="della" level="1"></ident><ripar
    • SCiprián
///Siempre el vieyu marrulleru, arripia para elli solu, todu el tocín del pucheru [CyN (Recuerdos)].
  1. 1. ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Siempre el vieyu marrulleru, arripia para elli solu, todu el </i><i class="della">tocín</i> <i class="della">del</i> <i class="della">pucheru</i> [CyN (Recuerdos)].
Sacar los desperdicios del llin [Mar. SCiprián]. 2. Esbillar apertando colos deos y pasando los deos pel vaxingu o caxina abriéndola [/Mánt/]. //-se ‘llenase d’una cosa’ [Vg (arripiar)]. Cfr. arripiar 2.
  1. Sacar los desperdicios del llin [Mar. SCiprián]. 2. Esbillar apertando colos deos y pasando los deos pel vaxingu o caxina abriéndola [/Mánt/]. //-se ‘llenase d’una cosa’ [Vg (arripiar)].
  2. Vg (arripiar)
  3. Cfr. arripiar 2.
ripinxina, la
📖: ripinxina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Llevantamientu de la piel que produz picor y suelta aguadía al rascar [Oc]. Eccema [Oc]. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes en rellación cola familia del ast. <i class="della">pinxar</i>(TEST)
  1. ripinxina
  2. ident class="della" level="1"></ident>Llevantamientu de la piel que produz picor y suelta aguadía al rascar
    • Oc
  3. Eccema
    • Oc
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes en rellación cola familia del ast
  5. <i class="della">pinxar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
ripiquéi, el
📖: ripiquéi
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. ripiquéi
Frisuelos (ensin farina) fechos colos culiestros de la vaca [As]. **
  1. Frisuelos (ensin farina) fechos colos culiestros de la vaca [As].
  2. As
  3. **
ripiu, el
📖: ripiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Tabla curtia, delgada y estrencha pa tillar una casa o parte d’ella [Cd]. 2. Cast. <i class="della">ripio</i>(TEST)
  1. ripiu
    • Pa
    • Sm
    • Sb
  2. Tabla curtia, delgada y estrencha pa tillar una casa o parte d’ella
    • Cd
  3. 2
  4. Cast
  5. <i class="della">ripio</i
[Pa. JH], residuu insignificante d’una cosa [Sm (úsase siempre en frases negatives)]: Nun pierde ripiu [Sm (= rispiu)]. Cosa de curtiu valor [R]. 3. Xi- rones de los traxes estrozaos [R]. 4. Reliquia, restu, marnia [ByM]. //-os ‘maderos más estrenchos que les tercies, parale- los a éstes y al combral, que faen l’armazón del teyáu’ [Sb].
  1. 1. [Pa. JH], residuu insignificante d’una cosa [Sm (úsase siempre en frases negatives)]: <i class="della">Nun </i><i class="della">pierde ripiu </i>[Sm (= rispiu)]. Cosa de curtiu valor [R].
  2. 3. Xi- rones de los traxes estrozaos [R].
  3. 4. Reliquia, restu, marnia [ByM]. //<i class="della">-os</i> ‘maderos más estrenchos que <i class="della">les</i> <i class="della">tercies</i>, parale- los a éstes y al <i class="della">combral</i>, que faen l’armazón del teyáu’ [Sb].
- Con un ripiu frayái les costielles [El Camberu 31]
  1. - Con un ripiu frayái les costielles
  2. El Camberu 31
Cfr. ripia 1.
ripu, el
📖: ripu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Instrumentu pa <i class="della">ripar</i>(TEST)
  1. ripu
  2. Instrumentu pa <i class="della">ripar</i
el llin [SCiprián].
  1. 1. el llin [SCiprián].
Cfr. ripiar 2.
riquerraque, el
📖: riquerraque
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<riquirraque [Tox]. riquiraque [Ay].>(TEST)
  1. riquerraque
    • Cn
  2. riquirraque
    • Tox
  3. riquiraque
    • Ay
Voz onomatopéyica qu’indica insistencia [Ac]: Tán siempre riquerraque [Ac]. Sonsonete, ruíu que suena too siguío fa- diando [Cn (F)]: A ver si para esi riquerraque que me tien la cabeza l.louca [Cn (F)].
  1. 1. Voz onomatopéyica qu’indica insistencia [Ac]: <i class="della">Tán siempre </i><i class="della">riquerraque</i> [Ac]. Sonsonete, ruíu que suena too siguío fa- diando [Cn (F)]: <i class="della">A</i> <i class="della">ver</i> <i class="della">si</i> <i class="della">para</i> <i class="della">esi</i> <i class="della">riquerraque</i> <i class="della">que</i> <i class="della">me</i> <i class="della">tien la</i> <i class="della">cabeza</i> <i class="della">l</i>.<i class="della">louca</i> [Cn (F)].
2. Xuguete fechu con un par de nueces, un palín y un filu [Sb. Tb. Cv. Oc]. Xuguete fechu con una nuez afuracada, un palín y una cuerda [Cn (MG, F)]: Fíxome un riquerraque pal miou sobrín [Cn (F)]. Carraca [Ca. Tox. PVeiga (Oc)] de dos nueces y un cordel [Vd]. Ca- rraca cola que los neños metíen ruíu (racaban) na ilesia per Selmana Santa [Tox]. 3. Ruíu de la carraca [Ay]. 4. Insisten- cia que cansa [Ay]. 5. Xuguete fabulosu que se promete a los neños [Pr]. Podría considerase una formación fónica qu’asonsaña’l ruíu d’una carraca o del xuguete conocíu por riquerraque y que, al nuesu entender, podría ufrir l’amestanza d’una persona del verbu racarricar (cfr.) y un deverbal de racar (cfr.). La construcción d’esti verbu, en parte onomatopéyica, ase- méyase a la repetición del mesmu términu como n’ast. ruxe- rrux (cfr.); tamién a ringurrangu y a riferrafe nel sen de que l’elementu repetíu pue camudar la vocal tónica.
“riqueza”
📖: “riqueza”
🏗️: NO
✍️: SI
Pallabra documentada nel dominiu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la</i>(TEST)
  1. “riqueza”
  2. Pallabra documentada nel dominiu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la</i
onra de la riqueza semella que nasce por seer omne s. xiii
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">onra</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">riqueza</i> <i class="della">semella</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nasce</i> <i class="della">por</i> <i class="della">seer</i> <i class="della">omne</i> s. xiii
(or.) [FX/14]
  1. (or.)
  2. FX/14
Cfr. enriquecer.
rir
📖: rir
🏗️: NO
✍️: NO
<riír [Lln. y Cl. Pa. Cb. y Sb. Cd]. riir [Ca]. reyir [Cñ]. riguir [Bab]. rier [Cb]. arriír [Lln].>(TEST)
  1. rir
    • Cg
    • Cp
    • Llg
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Pr
    • Sl
    • Oc
  2. riír
    • Lln
    • y Cl
    • Pa
    • Cb
    • y Sb
    • Cd
  3. riir
    • Ca
  4. reyir
  5. riguir
    • Bab
  6. rier
    • Cb
  7. arriír
    • Lln
Cast. reír [Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. Cñ. Cp. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. Bab. An. Cd. Pr. Sl. As (= risir). Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Mar. V1830. JH. R. DA]. //Rise a papu llenu ‘rise a carcaxaes’ [Llg (= rise a popu llinu)]. ///A mediaos de febrero asómate al miraero; si él ri tu llora, si él llora tu ri fai referencia al tiempu [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">reír</i> [Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. Cñ. Cp. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. Bab. An. Cd. Pr. Sl. As (= risir). Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Mar. V
  2. 1830. JH. R. DA]. //<i class="della">Rise</i> <i class="della">a</i> <i class="della">papu</i> <i class="della">llenu </i>‘rise a carcaxaes’ [Llg (= <i class="della">rise a popu llinu</i>)]. ///<i class="della">A</i> <i class="della">mediaos de febrero</i> <i class="della">asómate</i> <i class="della">al</i> <i class="della">miraero;</i> <i class="della">si</i> <i class="della">él</i> <i class="della">ri</i> <i class="della">tu</i> <i class="della">llora,</i> <i class="della">si</i> <i class="della">él</i> <i class="della">llora</i> <i class="della">tu</i> <i class="della">ri</i> fai referencia al tiempu [LC].
El rey quando lo vió compençó de rier [Alexandre (apud dcech s.v. reír)] Lluego la muyer, que estaba/esclucando tras de un bancu/ por ver cómo yo llegaba/y, como ñon quier la cosa,/riose un poco y eso abasta [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 67-71)] Pos riránse de nós si lo decemos [DyE 18] Rise d’estes garambaines [Los Trataos 10]
  1. El rey quando lo vió compençó de rier
  2. Alexandre (apud dcech s.v. reír)
  3. Lluego la muyer, que estaba/esclucando tras de un bancu/ por ver cómo yo llegaba/y, como ñon quier la cosa,/riose un poco y eso abasta
  4. ABalvidares, Romanzón (Poesíes 67-71)
  5. Pos riránse de nós si lo decemos
  6. DyE 18
  7. Rise d’estes garambaines
  8. Los Trataos 10
Del llat. rīdēre ‘rir’ (em) siguen formes hispániques (deeh; dcech s.v. reír) y romániques anque delles llingües paecen continuar la variante rīdĕre (rew). Nel nuesu casu alviértese un primer resultáu rier yá documentáu na nuesa Edá Media. A la so vera pervése: a) una xeneralización d’una terminación en -ir; b) una perda, tamién xeneral, de la -d-; c) una reaición pa caltener les unidaes n’hiatu bien gracies a l’acentuación que marca les dos sílabes (riír, arriír) o pente medies d’una consonante -y- (reyir) o -g- (riguir); d) un trunfu de la fuerza fusionadora nuna única sílaba (riirrir). Al mesmu tiempu nel dominiu ástur atópase una formación verbal risir llograda dende’l llat. risum.
ris 1
📖: ris 1
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. ris 1
Cfr. res.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">res</i>.
ris, el 2
📖: ris
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ris [Lls, Xx, Cñ, Llu (Barriuso: barcos 225)]. riz [Xx (Ba- rriuso: barcos 225)]. riso [Tz, Xx (Barriuso: barcos 225)]. ////risos [Lls, Tz, Xx, Llu (Barriuso: barcos 225)]. /////rises [Tz, Xx, Cñ (Barriuso: barcos 225)].>(TEST)
  1. ris
  2. ris
    • Lls, Xx, Cñ, Llu (Barriuso: barcos 225)
  3. riz
    • Xx (Ba- rriuso: barcos 225)
  4. riso
    • Tz, Xx (Barriuso: barcos 225)
  5. risos variación de número
    • Lls, Tz, Xx, Llu (Barriuso: barcos 225)
  6. rises dudoso (certainty = baxa)
    • Tz, Xx, Cñ (Barriuso: barcos 225)
Caún de los cabos pequeños que, formando filera horizontal (faxa), cuésense per ún de los estremos a les dos cares del pañu na vela (Barriuso: barcos 225). //Tomar un ris ‘acurtiar la vela sólo fasta la primera faxa de rizos, la más alta’ [Xx, Llu) = meter un riso (Xx) = tomar una faja de risos (Llu)].
  1. 1. Caún de los cabos pequeños que, formando filera horizontal (<i class="della">faxa</i>), cuésense per ún de los estremos a les dos cares del pañu na vela (Barriuso: barcos 225). //<i class="della">Tomar un ris </i>‘acurtiar la vela sólo fasta la primera faxa de rizos, la más alta’ [Xx, Llu) = <i class="della">meter</i> <i class="della">un</i> <i class="della">riso</i> (Xx) = <i class="della">tomar</i> <i class="della">una</i> <i class="della">faja</i> <i class="della">de</i> <i class="della">risos</i> (Llu)].
Cfr. rixu.
risa, la
📖: risa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">risa</i>(TEST)
  1. risa
    • Lln
  2. Cast
  3. <i class="della">risa</i
[Xral]. 2. Salida momentánea del sol ente les nubes [Lln].
  1. 1. [Xral].
  2. 2. Salida momentánea del sol ente les nubes [Lln].
¿Nin veré tos rises...? [El Niño Enfermo 240]
  1. ¿Nin veré tos rises...?
  2. El Niño Enfermo 240
Cfr. risu.
risada, la
📖: risada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<risá [Llg. Ca. Ay. Ri]. rixada [Ce].>(TEST)
  1. risada
    • An
    • Tb
    • Vd
  2. risá
    • Llg
    • Ca
    • Ay
    • Ri
  3. rixada
    • Ce
Aición y efeutu de rir [Ri]. Risotada [Ay. Ri. An], carcaxada [Llg. Ca. Tb. Ce. Tox. /Eo. Mánt/]: Chaba unes risaes que
sintíenlu hasta La Pola [Llg]. 2. Sonrisa, risa apacible [Vd]. Risa persistente [Ca].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">rir</i> [Ri]. Risotada [Ay. Ri. An], carcaxada [Llg. Ca. Tb. Ce. Tox. /Eo. Mánt/]: <i class="della">Chaba unes</i> <i class="della">risaes </i><i class="della">que</i> <br class="della"><i class="della">sintíenlu hasta La Pola </i>[Llg].
  2. 2. Sonrisa, risa apacible [Vd]. Risa persistente [Ca].
Dándoyos una risada [Coronación Carlos iv 179]
  1. Dándoyos una risada
  2. Coronación Carlos iv 179
Cfr. risu.
risañón, ona
📖: risañón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<b class="della">risañón,</b>(TEST)
  1. risañón
  2. b class="della">risañón,</b
ona Sonriente [Mont].
  1. 1. <b class="della">ona </b>Sonriente [Mont].
Cfr. risu.
risar*
📖: risar*
🏗️: SI
✍️: NO
(TEST)
  1. risar*
Cfr. risu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">risu</i>.
risáu, el
📖: risáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Risotada [Tb]: <i class="della">Daba</i>(TEST)
  1. risáu
    • Tb
  2. Risotada [Tb]: <i class="della">Daba</i
unos risaos que sonaban en monte [Tb].
  1. 1. <i class="della">unos</i> <i class="della">risaos</i> <i class="della">que</i> <i class="della">sonaban</i> <i class="della">en</i> <i class="della">monte</i> [Tb].
Cfr. risu.
“risca”
📖: “risca”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quatro</i>(TEST)
  1. “risca”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quatro</i
fojas de pargamino (...) segun van riscadas por enci- ma de cada tres riscas de tinta negra e por eenbajo rubri- cadas de mi rublica acosttunbrada 1496(or.) [SP-IV/371]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fojas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">pargamino</i> <i class="della">(...)</i> <i class="della">segun</i> <i class="della">van</i> <i class="della">riscadas</i> <i class="della">por</i> <i class="della">enci-</i> <i class="della">ma</i> <i class="della">de</i> <i class="della">cada</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">riscas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tinta</i> <i class="della">negra</i> <i class="della">e</i> <i class="della">por</i> <i class="della">eenbajo</i> <i class="della">rubri-</i> <i class="della">cadas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mi</i> <i class="della">rublica</i> <i class="della">acosttunbrada</i> 1496(or.) [SP-IV/371]
Posible femenín de riscu (cfr.).
riscante, {el}
📖: riscante
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
Cosa veloz [GP a. 1788]. //<i class="della">Ir de riscante </i>‘dir apriesa’ [GP a. 1788]. <i class="della">Nunca amória nel tornéu</i>/<i class="della">anque baten de </i><i class="della">riscante</i>/<i class="della">q’á les</i>(TEST)
  1. riscante
  2. Cosa veloz
    • GP a
    • 1788
  3. <i class="della">Ir de riscante </i>‘dir apriesa’ eonaviego
    • GP a
    • 1788
  4. <i class="della">Nunca amória nel tornéu</i>/<i class="della">anque baten de </i><i class="della">riscante</i>/<i class="della">q’á les</i
pures remolines/encañuda vendabales [El Caballo 82]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">pures</i> <i class="della">remolines</i>/<i class="della">encañuda</i> <i class="della">vendabales</i> [El Caballo 82]
¿Quiciabes del vieyu participiu de presente del verbu riscar (cfr.)? Con too, la definición de la voz paez que se debe a una interpretación de los versos del poema del sieglu xviii que, per otru llau, resulten poco claros tanto na versión que se conseña (baten de riscante) como n’otres llectures: anque vatan de riscante, aunque va tan de riscante, anque bote de riscante [Sánchez Vicente en Bernaldo de Quirós 2016: 42]. ¿Otres posibilidaes podríen averar el términu al ast. trinchante ‘pre- sumíu’, ‘pintureru’? ¿o a rinchante ‘relinchante’?
riscar
📖: riscar
🏗️: NO
✍️: NO
Amanecer [Ll. Vg. R]. Llegar l’alba [Cn (MG). Tox]. 2. En- tamar a esfollar un res peles pates [Vg]. 3. Frotar la cabeza d’una cerilla contra una superficie áspera pa prendela [Ay. Sm]. Prender una cerilla o un chisqueru [/Mánt/]. 4. Apun- tar, facer señales nes paredes o maderes con un punzón o tiza [/Eo/]. //<i class="della">Al</i>(TEST)
  1. riscar
    • Rs
    • Cg
    • Tb
  2. Amanecer
    • Ll
    • Vg
    • R
  3. Llegar l’alba
    • Cn (MG)
    • Tox
  4. 2
  5. En- tamar a esfollar un res peles pates
    • Vg
  6. 3
  7. Frotar la cabeza d’una cerilla contra una superficie áspera pa prendela
    • Ay
    • Sm
  8. Prender una cerilla o un chisqueru
    • /Mánt/
  9. 4
  10. Apun- tar, facer señales nes paredes o maderes con un punzón o tiza
    • /Eo/
  11. <i class="della">Al</i eonaviego
riscar l’alba ‘al amanecer’ [Ll. Rs. Cg. Tb (al ras- car l’alba)]. //Riscar el día ‘amanecer’ [Sm]. //Riscar l’alba ‘apuntar [V1830] l’alba’ [R. DA. /Eo/].
  1. 1. <i class="della">riscar</i> <i class="della">l’alba</i> ‘al amanecer’ [Ll. Rs. Cg. Tb (<i class="della">al</i> <i class="della">ras- car l’alba</i>)]. //<i class="della">Riscar el día </i>‘amanecer’ [Sm]. //<i class="della">Riscar l’alba </i>‘apuntar [V1830] l’alba’ [R. DA. /Eo/].
quatro fojas de pargamino (...) segun van riscadas por enci- ma de cada tres riscas de tinta negra e por eenbajo rubri- cadas de mi rublica acosttunbrada 1496(or.) [SP-IV/371] Al riscar el alba [Judit 214] Cuando risca l’alborada [El Niño Enfermo 235] Al riscar l’alba [San Mateo 78] Al riscar el primer día de la semana [San Mateo 125] Cfr. rascar & riscu.
  1. quatro fojas de pargamino (...) segun van riscadas por enci- ma de cada tres riscas de tinta negra e por eenbajo rubri- cadas de mi rublica acosttunbrada
  2. 1496(or.) SP-IV/371
  3. Al riscar el alba
  4. Judit 214
  5. Cuando risca l’alborada
  6. El Niño Enfermo 235
  7. Al riscar l’alba
  8. San Mateo 78
  9. Al riscar el primer día de la semana
  10. San Mateo 125
  11. Cfr. rascar & riscu.
riscu, el
📖: riscu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><arriscu [JH]. risque [Lln. y Or (S). Tor].>(TEST)
  1. riscu
    • Qu
    • Sm
  2. ident class="della" level="1"></ident><arriscu
    • JH
  3. risque
    • Lln
    • y Or (S)
    • Tor
Cast. riesgo [JH. Tor]. 2. Curruscu del pan [Qu (i)]. 3. Llinia cortante y peraguzada d’una peña que, normalmente, ye hori- zontal (pero tamién pue ser vertical) [Lln]: El Escar está en ris- que de Aba y Cuera [Lln]: La Peña las Texas es esi risque [Lln]: Estas peñas que hacen un risque [Lln]. Cast. risco [Or (S). Tor]. ///Antes que Dios fuera Dios/ya’l sol diera nestos riscos/ya los Feitos yeran feitos/ya los Garridos garridos [Sm (Folklor)].
  1. 1. Cast. <i class="della">riesgo</i> [JH. Tor].
  2. 2. Curruscu del pan [Qu (i)].
  3. 3. Llinia cortante y peraguzada d’una peña que, normalmente, ye hori- zontal (pero tamién pue ser vertical) [Lln]: <i class="della">El</i> <i class="della">Escar</i> <i class="della">está</i> <i class="della">en</i> <i class="della">ris-</i> <i class="della">que</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Aba</i> <i class="della">y</i> <i class="della">Cuera</i> [Lln]: <i class="della">La</i> <i class="della">Peña</i> <i class="della">las</i> <i class="della">Texas</i> <i class="della">es</i> <i class="della">esi</i> <i class="della">risque</i> [Lln]: <i class="della">Estas</i> <i class="della">peñas</i> <i class="della">que</i> <i class="della">hacen</i> <i class="della">un</i> <i class="della">risque</i> [Lln]. Cast. <i class="della">risco</i> [Or (S). Tor]. ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Antes que Dios fuera Dios</i>/<i class="della">ya’l sol diera nestos riscos</i>/<i class="della">ya los</i><i class="della"> Feitos</i> <i class="della">yeran</i> <i class="della">feitos</i>/<i class="della">ya</i> <i class="della">los</i> <i class="della">Garridos</i> <i class="della">garridos</i> [Sm (Folklor)].
4. {(Doc.). ‘trazu, marca, señal’}. //Al riscu’l día ‘al amanecer’ [Sm]. ‘al alba’ [Oc]: L.livantéime al riscu [Oc]. //Andar al so riscu ‘dir al propiu aire’ [Ca]. ‘tar centráu nun asuntu’ [Ca]. ‘fa- cer les coses al propiu gustu’ [Ca]. //¡Mal riscu! ye una maldi- ción o daqué recursu verbal repetitivu, del tipu ¡qué tontería! [Tox]. //(Neña con munchu) risco-pisco ‘perdesenvuelta’ [Xx]. do va hun risco al longo a los primeros çinco reglones 1420(or.) [SP-III/224] van ençima de cada plana quatro riscos de tinta 1436 [DCO- III/584] van ençima de cada plana seys riscos de tinta prieta 1465(or.) [VC-I/273] en otro logar sobrerraydo un punto de tinta con dos riscos 1482(or.) [SP-IV/227] va ençima de cada plana tres riscos de tynta 1483(or.) [SP- IV/241] va ençima de cada foxa tres riscos de tynta 1490(or.) [SP- IV/316] - Ya ñace pellas montañas/riscos nidios de Payares/rellu- mando en ñas Asturias [Xuan García (1665: 150)] Deverbal de riscar, variante de rascar (cfr.); propiamente ris- que provién del infinitivu. L’aceición de ‘curruscu del pan’ xustifícase porque’l curruscu llógrase dando un corte al pan amasáu enantes d’enfornar. L’aceición de riscar ‘amanecer’ perentiéndese como metáfora según la cual l’amanecer el sol corta la escuridá de la nueche.
  1. 4. {(Doc.). ‘trazu, marca, señal’}. //Al riscu’l día ‘al amanecer’ [Sm]. ‘al alba’ [Oc]: L.livantéime al riscu [Oc]. //Andar al so riscu ‘dir al propiu aire’ [Ca]. ‘tar centráu nun asuntu’ [Ca]. ‘fa- cer les coses al propiu gustu’ [Ca]. //¡Mal riscu! ye una maldi- ción o daqué recursu verbal repetitivu, del tipu ¡qué tontería! [Tox]. //(Neña con munchu) risco-pisco ‘perdesenvuelta’ [Xx].
  2. Xx
  3. do va hun risco al longo a los primeros çinco reglones
  4. 1420(or.) SP-III/224
  5. van ençima de cada plana quatro riscos de tinta
  6. 1436 DCO- III/584
  7. van ençima de cada plana seys riscos de tinta prieta
  8. 1465(or.) VC-I/273
  9. en otro logar sobrerraydo un punto de tinta con dos riscos
  10. 1482(or.) SP-IV/227
  11. va ençima de cada plana tres riscos de tynta
  12. 1483(or.) SP- IV/241
  13. va ençima de cada foxa tres riscos de tynta
  14. 1490(or.) SP- IV/316
  15. - Ya ñace pellas montañas/riscos nidios de Payares/rellu- mando en ñas Asturias
  16. Xuan García (1665: 150)
  17. Deverbal de riscar, variante de rascar (cfr.); propiamente ris- que provién del infinitivu. L’aceición de ‘curruscu del pan’ xustifícase porque’l curruscu llógrase dando un corte al pan amasáu enantes d’enfornar. L’aceición de riscar ‘amanecer’ perentiéndese como metáfora según la cual l’amanecer el sol corta la escuridá de la nueche.
riseríu, el
📖: riseríu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">riseríu,</b>(TEST)
  1. riseríu
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">riseríu,</b
el Xuerga [Ac].
  1. 1. <b class="della">el </b>Xuerga [Ac].
Cfr. risu.
risina, la
📖: risina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">risa</i>(TEST)
  1. risina
    • Cg
    • Pr
  2. ident class="della" level="1"></ident>Dim
  3. de <i class="della">risa</i
[Cg. Pr. Xral.].
  1. 1. [Cg. Pr. Xral.].
risión, la
📖: risión
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Risa [Xx] pergrande [Cg]. 2. Ridiculez [Cñ]. Rechifla [Pr]. Mofla [Llg], burlla, situación ridícula [Ac]. Burlla [Lln. Pa. Xx. Ca. Ca. Ay. Tb. Sm. An. Pr. Cv. Vd]: <i class="della">Fadía</i>(TEST)
  1. risión
    • An
    • Lln
  2. Risa
    • Xx] pergrande [Cg
  3. 2
  4. Ridiculez
  5. Rechifla
    • Pr
  6. Mofla
    • Llg], burlla, situación ridícula [Ac
  7. Burlla [Lln. Pa. Xx. Ca. Ca. Ay. Tb. Sm. An. Pr. Cv. Vd]: <i class="della">Fadía</i
risión de to- dos [An]. Daqué que merez la risa [Lln].
  1. 1. <i class="della">risión</i> <i class="della">de</i> <i class="della">to- dos</i> [An]. Daqué que merez la risa [Lln].
3. Xuerga [Pr]. Risa, xaréu [Mar]. Xarana por cuenta un fechu divertíu [Llg]: Ha- bía una risión en chigre [Llg]. Del llat. rīsio, -ōnis ‘aición de rir’ (old).
risir
📖: risir
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. risir
Rir [y As].
  1. 1. Rir [y As].
Cfr. risu.
risíu, el
📖: risíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<risío [Sb]. rixío {no acentúa Sb} [Sb].>(TEST)
  1. risíu
    • Pa
  2. {no acentúa Sb}
  3. risío
    • Sb
  4. rixío
    • Sb
Actu de rir [Pa]. Risa [Sb]. Risión [Pa]: ¡Menudu risíu s’armó! [Pa].
  1. 1. Actu de rir [Pa]. Risa [Sb]. Risión [Pa]: <i class="della">¡Menudu</i> <i class="della">risíu </i><i class="della">s’armó!</i> [Pa].
Deverbal del participiu débil de risir (cfr.).
risón, ona
📖: risón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Que ri muncho [Xx. Tb. Sm], propensu a la risa [Cv. Pr. JH]. Risueñu [Mi. Sm. JH]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">No</i>(TEST)
  1. risón
  2. Que ri muncho
    • Xx
    • Tb
    • Sm], propensu a la risa [Cv
    • Pr
    • JH
  3. Risueñu
    • Mi
    • Sm
    • JH
  4. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">No</i
faltaban risones [Grangerías xviii: 526] Cfr. risu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">faltaban</i> <i class="della">risones</i> [Grangerías xviii: 526] Cfr. <i class="della">risu</i>.
risón, el
📖: risón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rixón [Ce].>(TEST)
  1. risón
    • Xx
    • Llu
  2. rixón
    • Ce
Ancla [Ce] pequeña de cuatro uñes y ensin cepu [Xx. PVeiga]. Especie d’ancla de cuatro o cinco uñes [JH]. 2. Especie d’ancla con una vara de fierro d’un metru de llarga que, a lo cabero, lleva ganchos alredor [Llu]. 3. Cuatro anzuelos en forma d’ancla [Cñ]. Ye posible adautación
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Ancla [Ce] pequeña de cuatro uñes y ensin cepu [Xx. PVeiga]. Especie d’ancla de cuatro o cinco uñes [JH].
  3. 2. Especie d’ancla con una vara de fierro d’un metru de llarga que, a lo cabero, lleva ganchos alredor [Llu].
  4. 3. Cuatro anzuelos en forma d’ancla [Cñ]. Ye posible adautación
del cast. rejón → ast. *rexónrixón, con niciu de desfonoloxización en risón (cfr. rexu).
risonderu, a, o
📖: risonderu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. risonderu
    • Lln
Risueñu, allegre [Lln].
  1. 1. </b>Risueñu, allegre [Lln].
Cfr. risu.
risota, la
📖: risota
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aum. de <i class="della">risa</i>(TEST)
  1. risota
    • Tb
  2. Aum
  3. de <i class="della">risa</i
[Ac. Tb]. Cfr. risu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Ac. Tb]. Cfr. <i class="della">risu</i>.
risotada, la
📖: risotada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<risotá [Ca. Ay].>(TEST)
  1. risotada
  2. risotá
    • Ca
    • Ay
Risa descompasada [Ca].
  1. 1. Risa descompasada [Ca].
Risa fuerte [Ac. Ay]. Cfr. risu.
risoteru, a, o
📖: risoteru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. risoteru
    • Lln
Que ri muncho [Lln].
  1. 1. Que ri muncho [Lln].
Cfr. risu.
risotiar
📖: risotiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. risotiar
    • Pa
Rir fuerte [Pa].
  1. 1. Rir fuerte [Pa].
Cfr. risu.
rispia, la
📖: rispia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Plizca [Pa. Cñ. Pr]. Nada (en frases negatives) [Pa. Pr]: <i class="della">Non </i><i class="della">tengo</i>(TEST)
  1. rispia
  2. Plizca
    • Pa
    • Pr
  3. Nada (en frases negatives) [Pa. Pr]: <i class="della">Non </i><i class="della">tengo</i
ni rispia de tocín [Pa].
  1. 1. <i class="della">yá</i> <i class="della">ni</i> <i class="della">rispia</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tocín</i> [Pa].
Cfr. rispiu.
rispiar
📖: rispiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rispiar
Cfr. raspar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">raspar</i>.
rispir
📖: rispir
🏗️: NO
✍️: NO
<respir [Cl. y Ay. Ll. y Tb].>(TEST)
  1. rispir
    • Tb
    • Sm
    • Ay
  2. respir
    • Cl
    • y Ay
    • Ll
    • y Tb
Curiar, mirar polos intereses de daquién o d’ún mesmu [Tb. Sm]: Nun rispe polo tou [Tb]: -Ya ya grandín pa rispir pur sí. -¡Pos que rispa! [Tb]. 2. Naguar polo d’otru [Tb]: Nun fai más que rispir polo de los outros [Tb]. 3. Retrucar [Cl], defendese falando [Ay]. Protestar, esixir [Ll].
  1. 1. Curiar, mirar polos intereses de daquién o d’ún mesmu [Tb. Sm]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">rispe</i> <i class="della">polo</i> <i class="della">tou</i> [Tb]: -<i class="della">Ya</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">grandín</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">rispir</i> <i class="della">pur</i><i class="della"> sí. -¡Pos que rispa! </i>[Tb].
  2. 2. Naguar polo d’otru [Tb]: <i class="della">Nun </i><i class="della">fai</i> <i class="della">más</i> <i class="della">que</i> <i class="della">rispir</i> <i class="della">polo</i> <i class="della">de</i> <i class="della">los</i> <i class="della">outros</i> [Tb].
  3. 3. Retrucar [Cl], defendese falando [Ay]. Protestar, esixir [Ll].
quisquis fuerit qui talia comiserit nisi resipuerit 1155(or.) [SV/403] Dos son les posibilidaes de xustificación etimolóxica qu’atopo pal ast. rispir: a) Formación dende una variante non incoativa
  1. quisquis fuerit qui talia comiserit nisi resipuerit
  2. 1155(or.) SV/403
  3. Dos son les posibilidaes de xustificación etimolóxica qu’atopo pal ast. rispir: a) Formación dende una variante non incoativa
del llat. respicere ‘volvese pa mirar’ (em s.v. spe- cio) o resipiscere ‘volver en sí’, ‘volver al bon camín’, ‘mirar pol bien de’ (abf) responsables del ast. respecer (cfr.) como yá alvirtiéremos (pe1: 113). Nesi sen podría tar orixináu nel llat. resipere ‘tener el gustu’, ‘tener el sabor’ (em) ‘recordar el gustu’ (old) que tamién podría xustificar ast. arispar (cfr.) anque camudando la conxugación como dacuando s’alvierte n’otros exemplos. Toles aceiciones podríen xustificase dende esta idea fonda de ‘tener el gustu (de lo ayeno o de lo pro- pio)’ → ‘curiar (de lo que se tien o polo que se nagua)’ → ‘defender’ → ‘retrucar’; b) Tamién ye verdá qu’ast. rispir podría entendese (pelo menos na so aceición §3) dende’l llat. respuere ‘echar pela boca cuspiendo, agomitando’, ‘refugar cuspiendo’ → ‘refugar’, ‘despreciar’ (abf) ; n’efeutu, el verbu respuere comportaríase asina de mou asemeyáu a lo que ye a vese nel continuador del llat. conspuere ‘echar saliva’ > ast. cuspir (pe4).
rispíu, ida, ío
📖: rispíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<respíu [y Ay. Ll. yTb].>(TEST)
  1. rispíu
    • Ay
  2. respíu
    • y Ay
    • Ll
    • yTb
Desabríu, esixente [Ll]. Protestón [Ay].
  1. 1. Desabríu, esixente [Ll]. Protestón [Ay].
2. Que davezu rispe [Tb]: Ya mui rispíu polo d’él [Tb]. Pp. de rispir.
rispiu, a, o
📖: rispiu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Descaráu, que se mueve y fala con desenfadu y descaru [Cp]. Descarada y que val poco (una persona) [Ac]. <br class="della">Podría alvertise, quiciabes, daqué parentescu col llat. hispi- dus, -a, -um ‘ariciáu’, ‘peludu’, ‘ásperu’ (em; abf) con posible encruz cola familia de rigidus como alvertiríen los términos conseñaos por Corominas-Pascual nel cast. y port. <i class="della">ríspido</i>, asina como na voz del Bajo Aragón <i class="della">rispo </i>‘home de mal xeniu’ (dcech s.v. híspido). De toes maneres abulta de más interés tener esti ax. como un part. fuerte del ast. <i class="della">rispiar</i>(TEST)
  1. rispiu
  2. Descaráu, que se mueve y fala con desenfadu y descaru
    • Cp
  3. Descarada y que val poco (una persona)
    • Ac
  4. <br class="della">Podría alvertise, quiciabes, daqué parentescu col llat
  5. hispi- dus, -a, -um ‘ariciáu’, ‘peludu’, ‘ásperu’ (em; abf) con posible encruz cola familia de rigidus como alvertiríen los términos conseñaos por Corominas-Pascual nel cast
  6. y port
  7. <i class="della">ríspido</i>, asina como na voz del Bajo Aragón <i class="della">rispo </i>‘home de mal xeniu’ (dcech s.v
  8. híspido)
  9. De toes maneres abulta de más interés tener esti ax
  10. como un part
  11. fuerte del ast
  12. <i class="della">rispiar</i
(cfr.) o rispir (cfr.) con un deverbal rispiu (cfr.), rispia (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) o <i class="della">rispir </i>(cfr.) con un deverbal <i class="della">rispiu</i> (cfr.), <i class="della">rispia</i> (cfr.).
rispiu, el
📖: rispiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rispio [Llu]. /////ripiu [y Sm].>(TEST)
  1. rispiu
    • Pr
    • Cv
    • Sm
  2. rispio
    • Llu
  3. ripiu dudoso (certainty = baxa)
    • y Sm
Plizca [Pr]. Cantidá insignificante que queda d’una cosa (em- plégase en frases qu’entamen con partícula negativa) [Cv]. Residuu insignificante d’una cosa [Sm (= ripiu)].
  1. 1. Plizca [Pr]. Cantidá insignificante que queda d’una cosa (em- plégase en frases qu’entamen con partícula negativa) [Cv]. Residuu insignificante d’una cosa [Sm (= ripiu)].
Cantidá per- pequeña de daqué [Llu. Tb]: Nun tien un rispiu [Tb]. Últimos restos d’una cosa [Cp. Ac. Tox. /Mánt/]: Nun queda ni un ris- piu de pan [Ac]. //Rispios ‘respiyones del deu’ [Sd]. ‘quispos’ [Qu. Sd]. ‘piedres perpicúes y desiguales’ [Lln (S)]. //Nun quedar rispiu ‘nun quedar nada’ [Ay]. Cfr. raspar & rispiu, a, o. L’ast. rispios ‘respiyones’ a lo me- yor podría remitinos tamién a un regresivu de respiyón (cfr.).
risque, el
📖: risque
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. risque
Cfr. riscu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">riscu</i>.
risu, el
📖: risu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Risa (poco usáu) [Cg]. Del llat. rīsus, -ūs ‘el rir’, ‘la risa’ (em), con llargu espardi- mientu románicu (rew) y presencia castellana (deeh) xunto a l’asturiana. Analóxicamente féxose un fem. <i class="della">risa </i>(cfr.). Pero de <i class="della">risu</i>(TEST)
  1. risu
  2. Risa (poco usáu)
    • Cg
  3. Del llat
  4. rīsus, -ūs ‘el rir’, ‘la risa’ (em), con llargu espardi- mientu románicu (rew) y presencia castellana (deeh) xunto a l’asturiana
  5. Analóxicamente féxose un fem
  6. <i class="della">risa </i>(cfr.)
  7. Pero de <i class="della">risu</i
/ risa llogróse’l verbu *risar d’u siguieron los parti- cipios débiles nominalizaos risáu (cfr.), risada (cfr.). De risu / risa tamién se fexo’l verbu risir (cfr.) que güei caltién el deverbal masculín risíu (cfr.) y
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. / <i class="della">risa</i> llogróse’l verbu *<i class="della">risar</i> d’u siguieron los parti- cipios débiles nominalizaos <i class="della">risáu</i> (cfr.), <i class="della">risada</i> (cfr.). De <i class="della">risu</i> / <i class="della">risa</i> tamién se fexo’l verbu <i class="della">risir</i> (cfr.) que güei caltién el deverbal masculín <i class="della">risíu </i>(cfr.) y
quiciabes un posible participiu fuerte *risu [→ ris (cfr.)] d’u siguió l’aumentativu con usos axetivos risón (cfr.). Sobro un aumentativu de risu / risa risota féxose’l verbu *risotar o risotiar (cfr.) con un deverbal risotada (cfr.) y l’ax. risoteru (cfr.). Términos emparentaos son tamién riseríu (cfr.), risonderu (cfr.), risañón (cfr.).
risueñu, a, o
📖: risueñu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Ax. que namái conocemos pela documentación lliteraria: <i class="della">ye</i>(TEST)
  1. risueñu
  2. Ax
  3. que namái conocemos pela documentación lliteraria: <i class="della">ye</i
cosa rica velles andar allegres y risueñes /Marirreguera (Viejo) s. xvii [HyLL/222] falóme con agasayu/y entrugóme mui risueñu [Campuma- nes 1781/253]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">cosa</i> <i class="della">rica</i> <i class="della">velles</i> <i class="della">andar</i> <i class="della">allegres</i> <i class="della">y</i> <i class="della">risueñes</i> /Marirreguera (Viejo) s. xvii [HyLL/222] <i class="della">falóme con agasayu</i>/<i class="della">y entrugóme mui </i><i class="della">risueñu</i> [Campuma- nes 1781/253]
Del llat. *risōneus (mghe §14.2-d; dcech s.v. reír), deriváu del llat. rīsus, -us ‘risa’, ‘carcaxada’ (abf).
ritar
📖: ritar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. ritar
“Verbo onomatopéyico representativo de la voz con que se llama al ganado menudo, y en algunos pueblos al vacuno: rrr...” [Sm (Cv)]. Del mesmu aniciu que arritar (cfr.), quiciabes d’aniciu ono- matopéyicu (dcech s.v. perro).
  1. “Verbo onomatopéyico representativo de la voz con que se llama al ganado menudo, y en algunos pueblos al vacuno: rrr...” [Sm (Cv)].
  2. Sm (Cv)
  3. Del mesmu aniciu que arritar (cfr.), quiciabes d’aniciu ono- matopéyicu (dcech s.v. perro).
ritoleru, a, o
📖: ritoleru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. ritoleru
Áxil, llistu [Lln]. **
  1. Áxil, llistu [Lln].
  2. Lln
  3. **
ríu, el
📖: ríu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<río [Llg. Sr. Ll]. rieu [Vg]. riou [La Baña].///<ident class="della" level="1"></ident>//rigu [y Cl. Ay. Bab. Posada (Oc). y Vd].>(TEST)
  1. ríu
    • Lln
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Cd
    • Vd
    • Oc
  2. río
    • Llg
    • Sr
    • Ll
  3. rieu
    • Vg
  4. riou
    • La Baña
  5. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  6. rigu eonaviego
    • y Cl
    • Ay
    • Bab
    • Posada (Oc)
    • y Vd
Cast. río [Lln (S). Cl. Llg. Sr. Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. PSil. An. Cd. Vd. Tox. Posada (Oc). Oc. /Mánt/. Vg. La Baña. JH]. Re- gueru [Tox] grande [Tb]. //Carbón de río ‘carbón que se paña nos ríos onde lo llavaron’ [Min]. //Echar el río ‘enfrentar a los lluchadores d’una vera del ríu colos de la otra oriella (nel corru del aluche)’ [VCid].
  1. 1. Cast. <i class="della">río</i> [Lln (S). Cl. Llg. Sr. Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. PSil. An. Cd. Vd. Tox. Posada (Oc). Oc. /Mánt/. Vg. La Baña. JH]. Re- gueru [Tox] grande [Tb]. //<i class="della">Carbón</i> <i class="della">de</i> <i class="della">río</i> ‘carbón que se paña nos ríos onde lo llavaron’ [Min]. //<i class="della">Echar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">río</i> ‘enfrentar a los lluchadores d’una vera del ríu colos de la otra oriella (nel corru del aluche)’ [VCid].
Llargamente documentáu de magar el sieglu ix: a) per suos terminos de rio in riuo 937(or.) [SV/40] figit in illo ribo qui discurrit de Faeto per illum molinum 978(or.) [SV/57] arbores fructiferos et sine fructu sotos rivos 1178(or.) [VVS/50] sotos rivos pelagos piscationes molendinos inventiones 1185 (c.) [VVS/65] b) usque in rio et usque ad uia kaua 876(or.) [ACL/17] per illa cerasiale ... et usque in rio 913(or.) [ACL/47] et inde infesto per illa lomba usque super rio Cauo [914- 924] (f.) [ACL/104] Rio de Molino et per per illam serram de Brania Gaudentii 920 (f.) [ACL/84] de rio maiore usque ad illa marine 924 (s. xii) [ACL/102] per kanale et per rio et per faru 926 (s. xii) [DCO-I/97] vinderemus veiga nostra quam habemus in rivulo de Fonte Fascasia 928 (s. xii) [MSAH-I/69] per suos terminos de rio in riuo 937(or.) [SV/40] ipso rio Extola 953 (s. xii) [ACL/3] vaiga de rego in rio cum suo soto et suas carreras 954 (s. xii) [MSAH-I/180] per semitario que discurrit a rio Sicco 963 (s. xii) [MSAH- I/255] et per illo sipiato et affige se in illo rio 967(or.) [ACL/190] et affige se similiter in illo rio de giro in giro 967(or.) [ACL/190] afiget in rio 979(or.) [ACL/268] a rio de Ceione ad illa ponte 984 (s. xii) [MSAH-I/387]
sive alende rio quomodo de ista parte 986 (s. xii) [MSAH- I/400] rio maiore in per empruno usque ad illa muria subtus illo molino 990 (s. xii) [DCO-I/120] per illos moliones petrinios usque in rrio qui disgurre de Nolfinem 991 [ODueñas/52] exito de rio 1113(or.) [MSAH-IV/34] c) usque in riu et de alia parte est orga 897(or.) [ACL/22] cum omnem suam regum quantum obtinet de pressa ubi in- trat in riu 902 [SPM/86] de rriu usque in alio riuulo 954 (s. xii) [ACL/26] per riu qui discure de Uilare et per terminu de Feles 1002 [ODueñas/69] per illo arbore per illa cruce et per riu in asu 1003 [ODue- ñas/73] per riu qui discure de Nolfine in aius et per terminu 1006 [ODueñas/75] aflige ad illa ponte ad riu unde primiter diximus 1006 [ODueñas/75] riu qui discurre de Ferarias 1009(or.) [ACL/227] sibi in Quintanella sibi tras riu 1028 (s. xii) [ACL/445] per riu a iusu et per illo molino 1052 (s. xii) [ACL/277] de Riu Seco 1060(or.) [MSAH-II/316] in padulibus in riu in molinaris 1080 [SPM/115] riu discurente Lena 1092 (s. xii) [SV/186] in tructas sive in riu Mauri quomodo in Monte 1092 [SPM/148] per termino de riu de Porcos et ex alia parte 1106 [SPM/212] non faciant nulla compra in Riu de Uimne 1234(or.) [MCar- I/213] IIIª parte el riu 1261(or.) [MCar-II/16] venit a parte de Riu Cavo [a. xiii, 1er terciu](or.) [SV/209] Frere Pelayo monche et obrero de Riu seco 1247(or.) [MCar- I/264] don Pelayo monge de Riu Seco 1251(or.) [MCar-I/304] de lotra parte del rio e hun nozal enna veiga del riu 1306(or.) [SB/236] un heru con Sanch’Alfonso que torna de la vna parte del riu 1306(or.) [SB/237] una faça que torna del un cabu del riu 1306(or.) [SB/237] otrassi lli cobo del hero del riu el quartu 1306(or.) [SB/235] determina con fiyos de Martin Botolame e conno riu [s.f.] [SPM/572] una parte el riu de la outra parte ela cal de conceyo [s.f.] [SPM/573] otra alende el riu que faz I fanega s.f. [SPM/554] d) adfiget se in rego et inde tras rigo 1052(or.) [ACL/281] et inde sommo ripa usque in rigo maiore 1052(or.) [ACL/281] ela sua porta et riio 1185(or.) [MSAH-IV/403]
  1. Llargamente documentáu de magar el sieglu ix:
  2. a) per suos terminos de rio in riuo
  3. 937(or.) SV/40
  4. figit in illo ribo qui discurrit de Faeto per illum molinum
  5. 978(or.) SV/57
  6. arbores fructiferos et sine fructu sotos rivos
  7. 1178(or.) VVS/50
  8. sotos rivos pelagos piscationes molendinos inventiones
  9. 1185 (c.) VVS/65
  10. b) usque in rio et usque ad uia kaua
  11. 876(or.) ACL/17
  12. per illa cerasiale ... et usque in rio
  13. 913(or.) ACL/47
  14. et inde infesto per illa lomba usque super rio Cauo [914- 924] (f.)
  15. ACL/104
  16. Rio de Molino et per per illam serram de Brania Gaudentii
  17. 920 (f.) ACL/84
  18. de rio maiore usque ad illa marine 924 (s. xii) [ACL/102] per kanale et per rio et per faru 926 (s. xii) [DCO-I/97] vinderemus veiga nostra quam habemus in rivulo de Fonte Fascasia
  19. 928 (s. xii) MSAH-I/69
  20. per suos terminos de rio in riuo
  21. 937(or.) SV/40
  22. ipso rio Extola
  23. 953 (s. xii) ACL/3
  24. vaiga de rego in rio cum suo soto et suas carreras
  25. 954 (s. xii) MSAH-I/180
  26. per semitario que discurrit a rio Sicco
  27. 963 (s. xii) MSAH- I/255
  28. et per illo sipiato et affige se in illo rio
  29. 967(or.) ACL/190
  30. et affige se similiter in illo rio de giro in giro
  31. 967(or.) ACL/190
  32. afiget in rio
  33. 979(or.) ACL/268
  34. a rio de Ceione ad illa ponte
  35. 984 (s. xii) MSAH-I/387

  36. sive alende rio quomodo de ista parte
  37. 986 (s. xii) MSAH- I/400
  38. rio maiore in per empruno usque ad illa muria subtus illo molino
  39. 990 (s. xii) DCO-I/120
  40. per illos moliones petrinios usque in rrio qui disgurre de Nolfinem
  41. 991 ODueñas/52
  42. exito de rio
  43. 1113(or.) MSAH-IV/34
  44. c) usque in riu et de alia parte est orga
  45. 897(or.) ACL/22
  46. cum omnem suam regum quantum obtinet de pressa ubi in- trat in riu
  47. 902 SPM/86
  48. de rriu usque in alio riuulo
  49. 954 (s. xii) ACL/26
  50. per riu qui discure de Uilare et per terminu de Feles
  51. 1002 ODueñas/69
  52. per illo arbore per illa cruce et per riu in asu
  53. 1003 ODue- ñas/73
  54. per riu qui discure de Nolfine in aius et per terminu
  55. 1006 ODueñas/75
  56. aflige ad illa ponte ad riu unde primiter diximus
  57. 1006 ODueñas/75
  58. riu qui discurre de Ferarias
  59. 1009(or.) ACL/227
  60. sibi in Quintanella sibi tras riu 1028 (s. xii) [ACL/445] per riu a iusu et per illo molino 1052 (s. xii) [ACL/277] de Riu Seco
  61. 1060(or.) MSAH-II/316
  62. in padulibus in riu in molinaris
  63. 1080 SPM/115
  64. riu discurente Lena
  65. 1092 (s. xii) SV/186
  66. in tructas sive in riu Mauri quomodo in Monte
  67. 1092 SPM/148
  68. per termino de riu de Porcos et ex alia parte
  69. 1106 SPM/212
  70. non faciant nulla compra in Riu de Uimne
  71. 1234(or.) MCar- I/213
  72. IIIª parte el riu
  73. 1261(or.) MCar-II/16
  74. venit a parte de Riu Cavo [a. xiii, 1er terciu](or.)
  75. SV/209
  76. Frere Pelayo monche et obrero de Riu seco
  77. 1247(or.) MCar- I/264
  78. don Pelayo monge de Riu Seco
  79. 1251(or.) MCar-I/304
  80. de lotra parte del rio e hun nozal enna veiga del riu
  81. 1306(or.) SB/236
  82. un heru con Sanch’Alfonso que torna de la vna parte del riu
  83. 1306(or.) SB/237
  84. una faça que torna del un cabu del riu 1306(or.) [SB/237] otrassi lli cobo del hero del riu el quartu 1306(or.) [SB/235] determina con fiyos de Martin Botolame e conno riu
  85. s.f.
  86. SPM/572
  87. una parte el riu de la outra parte ela cal de conceyo [s.f.]
  88. SPM/573
  89. otra alende el riu que faz I fanega s.f.
  90. SPM/554
  91. d) adfiget se in rego et inde tras rigo
  92. 1052(or.) ACL/281
  93. et inde sommo ripa usque in rigo maiore
  94. 1052(or.) ACL/281
  95. ela sua porta et riio
  96. 1185(or.) MSAH-IV/403
Del llat. rīuus, -i ‘corriente pequeña d’agua’ (old), cola va- riante rius dada pel Appendix Probi (em), dambes espresio-
  1. nes con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). Dende ast. ríu pudo xenerase una vocal d’encontu, riou, rieu (ghla 133) o consonante epentética palatal (“riio”) o velar (“rigo”), anque nesti casu podría xustificase tamién como continuador nominalizáu del llat. riguus, -a, -um ‘que da agua de contino una corriente d’agua’ (old). Una amestanza del suf. -anus, -a, -um foi responsable de los, llueu, nomes ast. rianu (cfr.), riana (cfr.) qu’ha dixebrase del celtismu (en)re- nar (cfr.). Dende riuus [o dende riuāre (em)], siguió ast. *riar (cola variante arriar 3) con un deverbal riada (cfr.); tamién se llogró’l verbu compuestu enriar (cfr. enriar & arribar) con un deverbal enriada (cfr.) y enriáu (cfr.) xunto a un pariente enriador (cfr.). Ye posible una formación de riuus cola ames- tadura del suf. dim. en -ĕllus, *riuĕllus como dexa ver la do- cumentación {Domingo riello 1236(or.) [SV/87]} y la mesma toponimia anque se plantegue dalgún problema (ta 224).
  2. SV/87
rival
📖: rival
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">rival</i>. Ax. fechu del llat. riuālis, -is ‘quien comparte l’usu d’una corriente d’agua con otru’, ‘rival’ (old), pallabra que nun paez mui afitada na nuesa tradición oral nin na nuesa documenta- ción más vieya polo que la so apaición podría ser niciu de cas- tellanismu. Al sur del dominiu ástur tampoco nun se caltién el verbu correspondiente *<i class="della">rivalizar </i>sinón cenciellamente la formación <i class="della">echar</i>(TEST)
  1. rival
  2. Cast
  3. <i class="della">rival</i>
  4. Ax
  5. fechu del llat
  6. riuālis, -is ‘quien comparte l’usu d’una corriente d’agua con otru’, ‘rival’ (old), pallabra que nun paez mui afitada na nuesa tradición oral nin na nuesa documenta- ción más vieya polo que la so apaición podría ser niciu de cas- tellanismu
  7. Al sur del dominiu ástur tampoco nun se caltién el verbu correspondiente *<i class="della">rivalizar </i>sinón cenciellamente la formación <i class="della">echar</i
el río ‘enfrentar a los lluchadores de les dos orielles del ríu’ [VCid].
  1. 1. <i class="della">el</i> <i class="della">río</i> ‘enfrentar a los lluchadores de les dos orielles del ríu’ [VCid].
rixa 1
📖: rixa 1
🏗️: NO
✍️: NO
<rexa [Llu].>(TEST)
  1. rixa 1
  2. rexa
    • Llu
Oriella del mar [Cñ].
  1. 1. Oriella del mar [Cñ].
2. Plizca [Ay. Ll]. ///Lo que a la rixa la marea saca llévalo la resaca [Cñ]. ¿Variante de rexa 2?
rixa, la 2
📖: rixa
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Términu conocíu pela documentación llatina del dominiu ás- tur na aceición de ‘griesca’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">siue</i>(TEST)
  1. rixa
  2. Términu conocíu pela documentación llatina del dominiu ás- tur na aceición de ‘griesca’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">siue</i
in pace siue in rexa cum Iudas traditore 1009(or.) [ACL/223]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">in</i> <i class="della">pace</i> <i class="della">siue</i> <i class="della">in</i> <i class="della">rexa</i> <i class="della">cum</i> <i class="della">Iudas</i> <i class="della">traditore</i> 1009(or.) [ACL/223]
pro ira uel pro rixa 1197 [MSAH-IV/539] facta est rixa magna inter illos homines de Corias et illos portarios 1201 [LRCourias/57]
  1. pro ira uel pro rixa
  2. 1197 MSAH-IV/539
  3. facta est rixa magna inter illos homines de Corias et illos portarios
  4. 1201 LRCourias/57
Del llat. rixa, -ae ‘querella’, ‘disputa’ (em), con dalgún con- tinuador románicu (rew) ya hispánicu (deeh), ente ello’l port. rixa ‘disputa’ (delp).
rixar
📖: rixar
🏗️: NO
✍️: NO
Preparar muncha comida o preparalo con munchu aparatu [Cb]. <br class="della">Del llat. rixare ‘reñer’, ‘lluchar’, ‘contender’ (em s.v. rixa; abf) quiciabes con un desendolque semánticu de ‘reñer’ → ‘meter munchu ruíu’ → ‘preparar comida pa munchos (qu’armen baturiciu, munchu ruíu)’. Trátase d’un verbu que nun conseña nin rew nin deeh, nin dcech, nin delp; sí de- clc ente lo que tien por “llatinismes antiquats” <i class="della">rixa </i>y <i class="della">rixós</i>. L’eonaviegu ufre un deriváu *<i class="della">rixoso</i>(TEST)
  1. rixar
  2. Preparar muncha comida o preparalo con munchu aparatu
    • Cb
  3. <br class="della">Del llat
  4. rixare ‘reñer’, ‘lluchar’, ‘contender’ (em s.v
  5. rixa; abf) quiciabes con un desendolque semánticu de ‘reñer’ → ‘meter munchu ruíu’ → ‘preparar comida pa munchos (qu’armen baturiciu, munchu ruíu)’
  6. Trátase d’un verbu que nun conseña nin rew nin deeh, nin dcech, nin delp; sí de- clc ente lo que tien por “llatinismes antiquats” <i class="della">rixa </i>y <i class="della">rixós</i>
  7. L’eonaviegu ufre un deriváu *<i class="della">rixoso</i
roxoso ‘fuerte’ equi- valente al cast. rijoso. Corominas-Pascual pescancien que cast. rijo “conato o propensión sensual” sedría un regresivu de rijoso (dcech s.v. rija iii) que
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">→</i> <i class="della">roxoso</i> ‘fuerte’ equi- valente al cast. <i class="della">rijoso</i>. Corominas-Pascual pescancien que cast. <i class="della">rijo </i>“conato o propensión sensual” sedría un regresivu de <i class="della">rijoso </i>(dcech s.v. rija iii) que
quiciabes de mou paralelu pu- diere aplicase al ast. rixu (cfr.) anque meyor sedría entendelu, como amosamos, en rellación con rigidus.
rixón, ona
📖: rixón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Avarientu, mezquín [Ay. Ll]. Posible deriváu aumentativu del ast. <i class="della">rixu</i>(TEST)
  1. rixón
  2. Avarientu, mezquín
    • Ay
    • Ll
  3. Posible deriváu aumentativu del ast
  4. <i class="della">rixu</i
(cfr.) con usos axe- tivos.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) con usos axe- tivos.
rixu, el
📖: rixu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rixo [Ay]. rinxu [Cv]. risiu [Bard].>(TEST)
  1. rixu
    • Oc
    • Mi
    • Ll
    • Cd
    • Cg
    • Cp
    • Cn
    • Mn
    • Sm
  2. rixo
    • Ay
  3. rinxu
    • Cv
  4. risiu
    • Bard
Cast. rijo [JH]. Puxu sexual [Oc] masculín [Pzu]: Ese tien ya pouco rixo [Oc] 2. Estáu de viveza en que ta’l llume, el candil [Bab. Bard]. 3. Naguar pergrande por daqué [Cl. Ay.]. Caprichu, grandes ganes [Mi]: ¡Tengo un rixu de comer ca- sadielles! [Mi]. Antoxu, caprichu [Ll. Cd]. 4. Curiosidá [Cl. Ay]: Tien tantu rixu comu una muyer [Cl]. 5. Munchu movi- mientu y preparación de coses estraordinaries, especialmente na cocina [Cg. Cp]. 6. Garbu [Cn (MG)]. Puxu [Mn], fuerza [Sm. Cv. Tox. /Mánt/]. Robustez, rixidez, fuerza [/Eo/]. Xe- niu, atrevimientu, garbu [R]. Arranque (metafóricamente) [Cg]. Arremangu, saleru [Tox]: Ten muito rixo [Tox]. Xeitu, arte que se pon pal trabayu [Cn]: Non, vaya rixu, asina nun terminas pa güei [Cn].7. Amor grande a los fíos [Ay]. Si asperases á saber/cual yera mió voluntá/non te viniera esi rixu [El Camberu 43]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rijo</i> [JH]. Puxu sexual [Oc] masculín [Pzu]: <i class="della">Ese</i> <i class="della">tien ya</i> <i class="della">pouco</i> <i class="della">rixo</i> [Oc]
  3. 2. Estáu de viveza en que ta’l llume, el candil [Bab. Bard].
  4. 3. Naguar pergrande por daqué [Cl. Ay.]. Caprichu, grandes ganes [Mi]: <i class="della">¡Tengo un rixu de comer ca- sadielles! </i>[Mi]. Antoxu, caprichu [Ll. Cd].
  5. 4. Curiosidá [Cl. Ay]: <i class="della">Tien tantu rixu comu una muyer </i>[Cl].
  6. 5. Munchu movi- mientu y preparación de coses estraordinaries, especialmente na cocina [Cg. Cp].
  7. 6. Garbu [Cn (MG)]. Puxu [Mn], fuerza [Sm. Cv. Tox. /Mánt/]. Robustez, rixidez, fuerza [/Eo/]. Xe- niu, atrevimientu, garbu [R]. Arranque (metafóricamente) [Cg]. Arremangu, saleru [Tox]: <i class="della">Ten muito rixo </i>[Tox]. Xeitu, arte que se pon pal trabayu [Cn]: <i class="della">Non,</i> <i class="della">vaya</i> <i class="della">rixu,</i> <i class="della">asina</i> <i class="della">nun</i><i class="della"> terminas</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">güei</i> [Cn].
  8. 7. Amor grande a los fíos [Ay]. <i class="della">Si asperases á saber</i>/<i class="della">cual yera mió voluntá</i>/<i class="della">non te viniera</i><i class="della"> esi</i> <i class="della">rixu</i> [El Camberu 43]
Cuidar del cuerpu/so eternu rixu fo [TC (Protomártir) 4] a la probe en sin duda entrói el rixu/desque vio dir casanse {‘casase’} a la viecina 1891 [Pinín 84-a] bu rigidare (abf) llograre una mesma variación significativa al empar que fore l’aniciu del verbu rizar (cfr.), arrizar 1 (cfr.), enrizar 1 (cfr.) col términu averáu enrizamientu (cfr.). L’ast. rizu paez, entós, que pudo ser continuador de rigi(d)us pero tamién podría entendese como deverbal del participiu de rigidare → ast. rizar d’u siguió’l participiu débil rizáu, ada, ao (cfr.) y el fuerte rizu, a, o (cfr.). Un abondativu de rizu ye ast. rizosu, a, o (cfr.). Cosa destremada ye pescanciar si dende’l fr. ris (dcech s.v. rizar) siguiere ast. ris (cfr.) y tola so familia del tipu arrisar (cfr.) con una variante arrizar 2 (cfr.); otra formación sedría ast. enrisar (cfr.). Deriváu ax. del ast. rixu pudo ser rixón, ona (cfr.) averáu tamién a la familia del llat. rixōsus, -a, -um ‘quimerista’ (em s.v. rixa; abf) que se caltién na fastera eonaviega como roxosu ‘cast. rijoso’, ‘fuerte’ [/Eo/].
  1. Cuidar del cuerpu/so eternu rixu fo
  2. TC (Protomártir) 4
  3. a la probe en sin duda entrói el rixu/desque vio dir casanse {‘casase’} a la viecina
  4. 1891 Pinín 84-a
  5. bu rigidare (abf) llograre una mesma variación significativa al empar que fore l’aniciu del verbu rizar (cfr.), arrizar 1 (cfr.), enrizar 1 (cfr.) col términu averáu enrizamientu (cfr.). L’ast. rizu paez, entós, que pudo ser continuador de rigi(d)us pero tamién podría entendese como deverbal del participiu de rigidare → ast. rizar d’u siguió’l participiu débil rizáu, ada, ao (cfr.) y el fuerte rizu, a, o (cfr.). Un abondativu de rizu ye ast. rizosu, a, o (cfr.). Cosa destremada ye pescanciar si dende’l fr. ris (dcech s.v. rizar) siguiere ast. ris (cfr.) y tola so familia del tipu arrisar (cfr.) con una variante arrizar 2 (cfr.); otra formación sedría ast. enrisar (cfr.). Deriváu ax. del ast. rixu pudo ser rixón, ona (cfr.) averáu tamién a la familia del llat. rixōsus, -a, -um ‘quimerista’ (em s.v. rixa; abf) que se caltién na fastera eonaviega como roxosu ‘cast. rijoso’, ‘fuerte’ [/Eo/].
  6. /Eo/
Del llat. rigidus, -a, -um ‘duru’, ‘tiesu’ (em), con continua- dores románicos (rew s.v. rĭgĭdus) ya hispánicos (deeh s.v. rĭgĭdus; dcech s.v. recio), con nominalización como se cal- tién nel ast. rixu, con zarramientu de la yod llueu de la perda de la -d- de rigi(d)us. Pero dende rigi(d)us tamién foi posible un resultáu ast. rizu, con [θ], acordies coles víes evolutives del dominiu ástur (ghla §4.4.4.3a/f). Semánticamente vese una diferencia ente rixu ‘tiesu’, ‘duru’ y rizu ‘pelu rizáu’ (→ ‘lo qu’asemeya’l pelo rizao’) pero ello ye posible alvertilo nel mesmu llatín d’un autor como Ovidio que contrapón ri- gidum ferrum ‘duru fierru’ frente a rigidi capilli ‘ariciaos pe- los’ (abf). Nun sedría d’estrañar que’l correspondiente ver-
rizar
📖: rizar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">rizar</i>(TEST)
  1. rizar
  2. Cast
  3. <i class="della">rizar</i
el pelo [Xral].
  1. 1. el pelo [Xral].
Cfr. rixu.
rizosu, a, o
📖: rizosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><+rizusu [Ay].>(TEST)
  1. rizosu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+rizusu
    • Ay
De pelo rizao, ensortiao [Lln. Sr. Ay. Tb. PSil. Mar]. Cfr. rixu.
  1. De pelo rizao, ensortiao [Lln. Sr. Ay. Tb. PSil. Mar]. Cfr. rixu.
  2. Lln. Sr. Ay. Tb. PSil. Mar
rizu, a, o
📖: rizu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Rizosu (un individuu) [Mi. Mar]. <ident class="della" level="1"></ident>Posible continuador del pp. fuerte de <i class="della">rizar</i>(TEST)
  1. rizu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Rizosu (un individuu)
    • Mi
    • Mar
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Posible continuador del pp
  4. fuerte de <i class="della">rizar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
rizu, el
📖: rizu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">rizo</i>(TEST)
  1. rizu
    • Lln
    • Sr
    • Ay
    • Tb
    • Cn
    • Vd
  2. Cast
  3. <i class="della">rizo</i
[Lln. Sr. Ay. Tb. PSil]. 2. Forgaxa [Cn (MG)]. 3. Borde superior del cantu d’un monte [PSil]: Anduve pol rizu de Buscalfríu [PSil]. //-os ‘forgaxes’ [Vd (Oc)]. //Risos ‘rizos’ [JH. /PCastro/].
  1. 1. [Lln. Sr. Ay. Tb. PSil].
  2. 2. Forgaxa [Cn (MG)].
  3. 3. Borde superior del cantu d’un monte [PSil]: <i class="della">Anduve pol rizu </i><i class="della">de Buscalfríu </i>[PSil]. //-<i class="della">os </i>‘forgaxes’ [Vd (Oc)]. //<i class="della">Risos </i>‘rizos’ [JH. /PCastro/].
de çima çerradas con rizos de tinta 1448(or.) [SB/342] El galán del martinete/v’a galantiar a Llanera;/la penosa de los rizos/quedrá ser martinetera [Xo (Instrucción) 278] Cfr. rixu.
  1. de çima çerradas con rizos de tinta
  2. 1448(or.) SB/342
  3. El galán del martinete/v’a galantiar a Llanera;/la penosa de los rizos/quedrá ser martinetera
  4. Xo (Instrucción) 278
  5. Cfr. rixu.
“roba”
📖: “roba”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘robu’: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">e adoxieron ende mucho ganado e muy grand </i><i class="della">roba</i>(TEST)
  1. “roba”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘robu’: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">e adoxieron ende mucho ganado e muy grand </i><i class="della">roba</i
1270(or.) [ACL-VIII/27]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1270(or.) [ACL-VIII/27]
si el omne livre faz furto con algun servo o roba s. xiii (or.) [FX/240] si algun omne convida a otros omnes por fazer alguna roba s. xiii (or.) [FX/263] si algun omne convida a otros que fagan roba de ganados s. xiii (or.) [FX/263]
deve nomnar los que foron con el enna roba s. xiii (or.) [FX/265] si los que foron con el enna roba non quisier nomnar s. xiii (or.) [FX/265] neguna (sic) cosa por roba de la yglesia [FLl (BN)/23] {= rabina [FLl (BE)} alguna cosa por roba [FLl (BN) 23]{= rabina [FLl (BE)} pechelo assi commo se fuesse de roba [FLl (BN)/59] = roba [FLl(BE)] Posible deverbal femenín del participiu fuerte de robar (
  1. si el omne livre faz furto con algun servo o roba s. xiii (or.)
  2. FX/240
  3. si algun omne convida a otros omnes por fazer alguna roba s. xiii (or.)
  4. FX/263
  5. si algun omne convida a otros que fagan roba de ganados s. xiii (or.)
  6. FX/263

  7. deve nomnar los que foron con el enna roba s. xiii (or.)
  8. FX/265
  9. si los que foron con el enna roba non quisier nomnar s. xiii (or.)
  10. FX/265
  11. neguna (sic) cosa por roba de la yglesia [FLl (BN)/23] {=
  12. FLl (BN)/23
  13. rabina [FLl (BE)}
  14. alguna cosa por roba [FLl (BN) 23]{= rabina [FLl (BE)}
  15. FLl (BN) 23
  16. pechelo assi commo se fuesse de roba [FLl (BN)/59] = roba
  17. FLl(BE)
  18. Posible deverbal femenín del participiu fuerte de robar (
cfr.).
“robador”
📖: “robador”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">rrobador</i>(TEST)
  1. “robador”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">rrobador</i
de camino e por alayuoso o traydor 1269 (s. xiii) [ACL/505]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">camino</i> <i class="della">e</i> <i class="della">por</i> <i class="della">alayuoso</i> <i class="della">o</i> <i class="della">traydor</i> 1269 (s. xiii) [ACL/505]
algunos omes cotados ho robadores ho ladrones connosci- dos andaren per la tierra 1274 [Ordenances/40] ladron o robador mata a otro omne en casa o en camion s. xiii (or.) [FX/229] si ye servo aquel robador deve entregar al sennor el servo s. xiii (or.) [FX/247] el sennor del servo robador peche otro tal servo s. xiii (or.) [FX/247] non queremos que nuestra tierra sea desgastada per robado- res s. xiii (or.) [FX/264] los que mostran alguna cosa a los robadores que roben s. xiii (or.) [FX/265]
  1. algunos omes cotados ho robadores ho ladrones connosci- dos andaren per la tierra
  2. 1274 Ordenances/40
  3. ladron o robador mata a otro omne en casa o en camion s. xiii (or.)
  4. FX/229
  5. si ye servo aquel robador deve entregar al sennor el servo s. xiii (or.)
  6. FX/247
  7. el sennor del servo robador peche otro tal servo s. xiii (or.)
  8. FX/247
  9. non queremos que nuestra tierra sea desgastada per robado- res s. xiii (or.)
  10. FX/264
  11. los que mostran alguna cosa a los robadores que roben s. xiii (or.)
  12. FX/265
Cfr. robar (cfr.).
roballiza, la
📖: roballiza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Morone labrax</i>, llubina [Llu, Av (ppac) = roballicina. L’Arena]. Llubina [Cp]. <i class="della">Johnius</i>(TEST)
  1. roballiza
  2. i class="della">Morone labrax</i>, llubina
    • Llu, Av (ppac) = roballicina
    • L’Arena
  3. Llubina
    • Cp
  4. <i class="della">Johnius</i
regius, cast. corvina [Cñ (ppac)]. ¿Cast. robaliza? [JH].
  1. 1. <i class="della">regius</i>, cast. <i class="della">corvina</i> [Cñ (ppac)]. ¿Cast. <i class="della">robaliza</i>? [JH].
- “Robalos son bien conocidos. El latín es lupus, el griego labrax. Del diminutivo lupulus, y mudada la L en R, se for- mó el nombre robaliza. En Asturias llobina, pescado muy delicado en su tiempo, y llaman trucha de mar” [Sarmiento, Colección]
  1. - “Robalos son bien conocidos. El latín es lupus, el griego labrax. Del diminutivo lupulus, y mudada la L en R, se for- mó el nombre robaliza. En Asturias llobina, pescado muy delicado en su tiempo, y llaman trucha de mar”
  2. Sarmiento, Colección
Cfr. roballu.
roballu, el
📖: roballu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<//robalo [PCastro].>(TEST)
  1. roballu
    • Ce
    • Vd
  2. robalo eonaviego
    • PCastro
Morone labrax, llubina [L’Arena, Ce (lma)]. Llubina [Vd. JH]. Roballiza de cuatro a cinco kilos [/PCastro/].
  1. 1. <i class="della">Morone</i> <i class="della">labrax</i>, llubina [L’Arena, Ce (lma)]. Llubina [Vd. JH]. Roballiza de cuatro a cinco kilos [/PCastro/].
- ellos carguen d’atum/de merluza, congriu, y meru/salmón, rovallu y besugu [Campumanes 1781/53] L’ast. paez que tien como equivalente’l port. robalo, [anda- luz robalo ‘llubina’ onde podría ser un portuguesismu], gall. rebalo [anque’l gall. conseñe tamién róbalo, rúbalo definíu pel cast. róbalo’ (gvgh); nesti sen róbalo o robalo podría ser un occidentalismu en castellán]. En tou casu l’averamientu del ast. roballu al fem. incrementáu de sufixu, roballiza (cfr.), paez perclaru y afitaría’l so parentescu llingüísticu. Etimoló- xicamente podríamos tar delantre d’una formación sol llat. lupus ‘llobu’ cola amestanza d’un sufixu -arru, *luparru res- ponsable del ast. llobarru, port. lobarro, etc. identificable col ast. llobarrón ‘llobu grande’ (cfr.). Esti étimu podría xustificar tamién cat. llobarro ‘llubina’. Pero na fastera occidental ast., gall., port. acabó dándose una metátesis llobarru → roballu, lobarro robalo. ¿Por qué esa metátesis? Camentamos que la causa de la metátesis pue alvertise na existencia fónica del ast. rodaballu (cfr.), gall. rodabalo [el port. rodovalho pue ser una castellanismu] que, anque se trate de dos pexes destremaos, tán averaos fónicamente. Frente a l’acentuación etimolóxica del ast. llobarru, port. robalo, gall. rebalo, l’acentuación del gall. róbalo pudo favorecer la presencia de los frecuentes diminutivos semicultos, continuadores del áto- nu -ŭlus. Semánticamente l’aplicación del nome del llobu al pexe (dcech s.v. róbalo) paez obedecer a la idea de voracidá que los acompanga (ppac 114); de fechu, el términu llubina provién la metad de todos los salmones que morieren en degannas e en trullas e de los sollos e lontras e roagios e de las lam- preas que y morieren en qualquier manera [LJurisd 153]
  1. - ellos carguen d’atum/de merluza, congriu, y meru/salmón, rovallu y besugu
  2. Campumanes 1781/53
  3. L’ast. paez que tien como equivalente’l port. robalo, [anda- luz robalo ‘llubina’ onde podría ser un portuguesismu], gall. rebalo [anque’l gall. conseñe tamién róbalo, rúbalo definíu pel cast. róbalo’ (gvgh); nesti sen róbalo o robalo podría ser un occidentalismu en castellán]. En tou casu l’averamientu
  4. anque’l gall. conseñe tamién róbalo, rúbalo definíu pel cast. róbalo’ (gvgh); nesti sen róbalo o robalo podría ser un occidentalismu en castellán
  5. del ast. roballu al fem. incrementáu de sufixu, roballiza (cfr.), paez perclaru y afitaría’l so parentescu llingüísticu. Etimoló- xicamente podríamos tar delantre d’una formación sol llat. lupus ‘llobu’ cola amestanza d’un sufixu -arru, *luparru res- ponsable del ast. llobarru, port. lobarro, etc. identificable col ast. llobarrón ‘llobu grande’ (cfr.). Esti étimu podría xustificar tamién cat. llobarro ‘llubina’. Pero na fastera occidental ast., gall., port. acabó dándose una metátesis llobarru → roballu, lobarro robalo. ¿Por qué esa metátesis? Camentamos que la causa de la metátesis pue alvertise na existencia fónica del ast. rodaballu (cfr.), gall. rodabalo [el port. rodovalho pue ser una castellanismu] que, anque se trate de dos pexes destremaos, tán averaos fónicamente. Frente a l’acentuación etimolóxica del ast. llobarru, port. robalo, gall. rebalo, l’acentuación del gall. róbalo pudo favorecer la presencia de los frecuentes diminutivos semicultos, continuadores del áto- nu -ŭlus. Semánticamente l’aplicación del nome del llobu al pexe (dcech s.v. róbalo) paez obedecer a la idea de voracidá que los acompanga (ppac 114); de fechu, el términu llubina provién
  6. el port. rodovalho pue ser una castellanismu
  7. la metad de todos los salmones que morieren en degannas e en trullas e de los sollos e lontras e roagios e de las lam- preas que y morieren en qualquier manera
  8. LJurisd 153
del llat. lupina, un deriváu de lupa, -ae ‘lloba’. Güei nun podría caltenese la propuesta etimolóxica que González de Posada emitiere a lo cabero’l siegu xviii: “Roballo, pez de estimación, que también se coge a la caña porque ama la orilla del mar. Es de Rubellio, latín del tiempo de Augusto. Puede ser tal vez el Rubiel. Al Roballo llaman en el Mediterráneo Llobarro, trastrocando las sílabas. En otras partes Rodaba- llo” [GP a. 1796]. Un datu más: la documentación seronda qu’alvertimos en testu ast. mui castellanizáu paez que plante- ga la posibilidáu d’un ast. *robayu:
“robamientu”
📖: “robamientu”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela lliteratura: <i class="della">¡Solo la madre del diablu</i>/<i class="della">ordenó tal </i><i class="della">robamientu</i><i class="della">!</i>/<i class="della">La sisa</i>(TEST)
  1. “robamientu”
  2. Términu conocíu pela lliteratura: <i class="della">¡Solo la madre del diablu</i>/<i class="della">ordenó tal </i><i class="della">robamientu</i><i class="della">!</i>/<i class="della">La sisa</i
llevantó el rabu,/¡con eso bien comeremos! [ABalvidares, Canción (Poesíes 59-62)] Cfr. robar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">llevantó el rabu,</i>/<i class="della">¡con eso bien comeremos! </i>[ABalvidares, <i class="della">Canción</i> (Poesíes 59-62)] Cfr. <i class="della">robar</i>.
robar
📖: robar
🏗️: NO
✍️: NO
<roubar [Sm. PSil. An. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/]. rubar [Sm]. arrubar [Sm]. arroubar [Sm. Pzu. PSil. As. Sl. Cv. Oc]. arrobar [Llg. Ay. y Tb. Pr].>(TEST)
  1. robar
    • Tb
    • Lln
  2. roubar
    • Sm
    • PSil
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • Cv
    • Vd
    • Tox
    • Oc
    • /Eo
    • Mánt/
  3. rubar
    • Sm
  4. arrubar
    • Sm
  5. arroubar
    • Sm
    • Pzu
    • PSil
    • As
    • Sl
    • Cv
    • Oc
  6. arrobar
    • Llg
    • Ay
    • y Tb
    • Pr
Cast. robar [Xral]. 2. Coyer cartes del montón nel xuegu de naipes [Ay. Tb. An]. Garrar carta nel xuegu de naipes [Ay. Tb]: Roba, que te falta una carta [Tb]. 3. Poner de burru más alantre nel xuegu de Soi la muerte [Ay]. //Non hai camín más seguru qu’onde acaban de robar ‘nun ye fácil que dos desgra- cies sucedan siguíes a la mesma persona’ [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">robar </i>[Xral].
  2. 2. Coyer cartes del montón nel xuegu de naipes [Ay. Tb. An]. Garrar carta nel xuegu de naipes [Ay. Tb]: <i class="della">Roba,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">te</i> <i class="della">falta</i> <i class="della">una</i> <i class="della">carta</i> [Tb].
  3. 3. Poner de <i class="della">burru</i> más alantre nel xuegu de <i class="della">Soi</i> <i class="della">la</i> <i class="della">muerte</i> [Ay]. //<i class="della">Non</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">camín</i> <i class="della">más </i><i class="della">seguru qu’onde acaban de robar </i>‘nun ye fácil que dos desgra- cies sucedan siguíes a la mesma persona’ [Lln].

les echastes et robastes 1231 (s. xiii) [MSAH-V/180] e robo el manto al uno de los clerigos 1270(or.) [ACL- VIII/25] ffuerça o rrobo veniesse que noslas fforçiase o las rrobasse 1298(or.) [MSAH-V/571] elos principes ayan estado muy cobdiciosos de robar el po- blo s. xiii (or.) [FX/44] robar alguna cosa peche lo que robar en X dublos s. xiii (or.) [FX/216] lo que omne roba de fuego o de agua s. xiii (or.) [FX/244] todo omne que va en hoste si roba alguna cosa s. xiii (or.) [FX/264] los que mostran alguna cosa a los robadores que roben s. xiii (or.) [FX/265] fferiran muchos ommes &rrobabauan & ffortauan muchas cosas 1300 [DCO-V/225] tomara &rrobara Ruy ... de muchos ommes que prendera & espechara 1300 [DCO-V/225] alguna cosa furtaron ho arrobaron ho leuaron del dicho mo- nesterio 1304(or.) [SIL/60] en quemando la Pobla de Grado et en quemando et Robando 1309 [AAU/141] Rouauan et tomauan quantia çierta de vjno de cada carga de todas 1325 [AAU/180] non rroben njn tomen nenguna cosa por nonme de Ronda 1325 [AAU/180] de arabar mercado [FL (FFLL)] quien arrabar mercadura peche LX soldos [FL (FFLL)] Y ú los lladrones los desentierren y arroben [San Mateo 20] D’una adautación del xerm. raubōn ‘saquear’, ‘arrampuñar’, ‘robar con violencia’, pente medies

  1. les echastes et robastes
  2. 1231 (s. xiii) MSAH-V/180
  3. e robo el manto al uno de los clerigos
  4. 1270(or.) ACL- VIII/25
  5. ffuerça o rrobo veniesse que noslas fforçiase o las rrobasse
  6. 1298(or.) MSAH-V/571
  7. elos principes ayan estado muy cobdiciosos de robar el po- blo s. xiii (or.)
  8. FX/44
  9. robar alguna cosa peche lo que robar en X dublos s. xiii (or.)
  10. FX/216
  11. lo que omne roba de fuego o de agua s. xiii (or.)
  12. FX/244
  13. todo omne que va en hoste si roba alguna cosa s. xiii (or.)
  14. FX/264
  15. los que mostran alguna cosa a los robadores que roben s. xiii (or.)
  16. FX/265
  17. fferiran muchos ommes &rrobabauan & ffortauan muchas cosas
  18. 1300 DCO-V/225
  19. tomara &rrobara Ruy ... de muchos ommes que prendera & espechara
  20. 1300 DCO-V/225
  21. alguna cosa furtaron ho arrobaron ho leuaron del dicho mo- nesterio
  22. 1304(or.) SIL/60
  23. en quemando la Pobla de Grado et en quemando et Robando
  24. 1309 AAU/141
  25. Rouauan et tomauan quantia çierta de vjno de cada carga de todas
  26. 1325 AAU/180
  27. non rroben njn tomen nenguna cosa por nonme de Ronda
  28. 1325 AAU/180
  29. de arabar mercado
  30. FL (FFLL)
  31. quien arrabar mercadura peche LX soldos
  32. FL (FFLL)
  33. Y ú los lladrones los desentierren y arroben
  34. San Mateo 20
  35. D’una adautación del xerm. raubōn ‘saquear’, ‘arrampuñar’, ‘robar con violencia’, pente medies
del llat. vg. *raubare (dcech s.v. robar), conocíu gracies al compuestu serondu de de- y raubare, esto ye dēraubāre (em), con continuado- res románicos (rew) ya panhispánicos (deeh s.v. raubon). De toes maneres apunta Meier que “la explicación tradicional es contradicha en favor de un derivado del sinónimo lat. rapere, rapui” (NC s.v. robar). Un deverbal del participiu fuerte de robar pue ser l’ast. roba (cfr.) y robu (cfr.). Deverbal del par- ticipiu débil ye ast. roubáu (cfr. robáu). Un deriváu ye ast. a. robador (cfr.) y lo que paez el so sinónimu robón, ona (cfr.). En rellación etimolóxica ta l’ast. robamientu (cfr.).
robáu, el*
📖: robáu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<roubáu [Vd (Oc)].>(TEST)
  1. robáu
    • Vd
  2. roubáu
    • Vd (Oc)
Baille sueltu asemeyáu al careáu onde hai un mozu de más que, al ponese a baillar, dexa a otru ensin pareya [Vd (Oc)].
  1. 1. Baille sueltu asemeyáu al <i class="della">careáu</i> onde hai un mozu de más que, al ponese a baillar, dexa a otru ensin pareya [Vd (Oc)].
Cfr. robar.
robecu, el
📖: robecu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<robeco [Os]. +robicu/robeca [y Ay]. roeca [Ay]. /////rebecu [Cd. R]. rebeco [Ay].>(TEST)
  1. robecu
  2. robeco
    • Os
  3. robicu/robeca metafonía
    • y Ay
  4. roeca
    • Ay
  5. rebecu dudoso (certainty = baxa)
    • Cd
    • R
  6. rebeco
    • Ay
Rupicapra rupicapra, cast. rebeco [Ca (llaa 27)]. Cast. ga- muza, rebeco [LV. Lln. Cl. Os. Po. Cg. Pa. Sr. Sb. Ca. Ay. Cd. R]. Corzu [Ca], robezu [DA]. Ente gamuza y ciervu [Ay]. 2. Persona montesa [Pb]. Persona arisca [Ay]. Individuu rebelde, testón [Cd], insurreutu [Lln]. 3. Suxetu descarriáu [Lln (S)]. Del masc. llat. rupex, -icis ‘bloque de piedra’ → ‘palurdu’, ‘torpón’, ‘ zopencu’ (em) al que se-y amiesta’l suf. -ŏccus, si- guió, quiciabes, ast. *robuecu robecu (ghla 85). Al so llau caltiénse la variante robezu (cfr.) que parte del ac. rupex, -icis o, meyor, d’un posible axetivu, llueu nominalizáu, *rupĭceus ‘que (vive) ente peñes’ (pe2: 354), aplicáu a persones o anima- les a quien se supón cualidaes o defeutos propios d’animales talos. L’ast. robezu tamién ta asitiáu na nuesa toponimia (ta 415; tt 382). El pasu robecu rebecu, lo mesmo que robezu (cfr.) → rebezu, débese a una asimilación vocálica dende la tónica favorecida pola inseguranza de l’átona y pol contestu llabial. Sol ast. rebecu féxose’l verbu rebecar (cfr.).
  1. Rupicapra rupicapra, cast. rebeco [Ca (llaa 27)]. Cast. ga- muza, rebeco [LV. Lln. Cl. Os. Po. Cg. Pa. Sr. Sb. Ca. Ay. Cd. R]. Corzu [Ca], robezu [DA]. Ente gamuza y ciervu [Ay]. 2. Persona montesa [Pb]. Persona arisca [Ay]. Individuu rebelde, testón [Cd], insurreutu [Lln]. 3. Suxetu descarriáu [Lln (S)]. Del masc. llat. rupex, -icis ‘bloque de piedra’ → ‘palurdu’, ‘torpón’, ‘ zopencu’ (em) al que se-y amiesta’l suf. -ŏccus, si- guió, quiciabes, ast. *robuecu robecu (ghla 85). Al so llau caltiénse la variante robezu (cfr.) que parte del ac. rupex, -icis o, meyor, d’un posible axetivu, llueu nominalizáu, *rupĭceus ‘que (vive) ente peñes’ (pe2: 354), aplicáu a persones o anima- les a quien se supón cualidaes o defeutos propios d’animales talos. L’ast. robezu tamién ta asitiáu na nuesa toponimia (ta 415; tt 382). El pasu robecu rebecu, lo mesmo que robezu (cfr.) → rebezu, débese a una asimilación vocálica dende la tónica favorecida pola inseguranza de l’átona y pol contestu llabial. Sol ast. rebecu féxose’l verbu rebecar (cfr.).
  2. Lln (S)
robederu, el*
📖: robederu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<robeero [La Vecilla (lla)].///<ident class="della" level="1"></ident>/robeeros [Ar].>(TEST)
  1. robederu
  2. robeero
    • La Vecilla (lla)
  3. <ident class="della" level="1"></ident>/robeeros infl. cast.
    • Ar
La lleña de la fueya royío [Ar]. Fexe de rames royíes poles oveyes y cabres [La Vecilla (lla)]. Podría tratase d’una formación en rellación col ast. royer (cfr.), *royederu, pero con una -b- antihiática como tamién apaez en rober xunto a royer (cfr.). En tou casu habría almiti- se que se trata d’una definición curtiamente prestosa.
  1. La lleña de la fueya royío [Ar]. Fexe de rames royíes poles oveyes y cabres [La Vecilla (lla)].
  2. La Vecilla (lla)
  3. Podría tratase d’una formación en rellación col ast. royer (cfr.), *royederu, pero con una -b- antihiática como tamién apaez en rober xunto a royer (cfr.). En tou casu habría almiti- se que se trata d’una definición curtiamente prestosa.
robezu, a, o
📖: robezu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><robezu [Lln]. rubezu [Sm. Cv]. rebezu/a [Tox]. rebezu [An]. <ident class="della" level="1"></ident>//robezo [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. robezu
  2. ident class="della" level="1"></ident><robezu
    • Lln
  3. rubezu
    • Sm
    • Cv
  4. rebezu/a
    • Tox
  5. rebezu
    • An
  6. <ident class="della" level="1"></ident>
  7. robezo eonaviego
    • Eo
    • Mánt
Fuerte (un rapaz) [Tb. Sm. Cv]. Fuerte y bien desarrolláu (el xatu) [Cv]. 2. Rebéngana (una persona) [Lln]. Poco tra- table [/Mánt/]. Toscu testón [/Eo/]. Testón, retorcíu, porfión [Tox]. 3. Retorcíu, rapiegu (un individuu) [An]: Ya un tipu mui rebezu [An]. Cfr. robecu.
  1. Fuerte (un rapaz) [Tb. Sm. Cv]. Fuerte y bien desarrolláu (el xatu) [Cv]. 2. Rebéngana (una persona) [Lln]. Poco tra- table [/Mánt/]. Toscu testón [/Eo/]. Testón, retorcíu, porfión [Tox]. 3. Retorcíu, rapiegu (un individuu) [An]: Ya un tipu mui rebezu [An].
  2. An
  3. Cfr. robecu.
robezu, el
📖: robezu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<robezu/a [Tb]. rubezu [Sm. As. Cv].///<ident class="della" level="1"></ident>//rebezu [Bab. Pzu. PSil. Cn (M). An. Vd. Vg. Llomb. Noval]. //rebezo [Eo].>(TEST)
  1. robezu
    • Lln
    • Ay
    • Qu
    • Cn
  2. robezu/a
    • Tb
  3. rubezu
    • Sm
    • As
    • Cv
  4. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  5. rebezu eonaviego
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
    • Cn (M)
    • An
    • Vd
    • Vg
    • Llomb
    • Noval
  6. rebezo eonaviego
    • Eo
Rupicapra rupicapra [PSil]. Robecu [Lln (= robecu). Ay. Qu. As. Tb. Sm. Bab. Pzu. An. Vd. Vg. Llomb. Noval. V1830]: Deu un saltu cumu un rebezu [An]. Especie de ca- bra montés [Cn (M)]. Gamuza [Qu. /Eo/]. “Robezo. Bice- rra. Gamuza” [JH].
  1. 1. <i class="della">Rupicapra</i> <i class="della">rupicapra</i> [PSil]. Robecu [Lln (= robecu). Ay. Qu. As. Tb. Sm. Bab. Pzu. An. Vd. Vg. Llomb. Noval. V1830]: <i class="della">Deu un saltu cumu un rebezu </i>[An]. Especie de ca- bra montés [Cn (M)]. Gamuza [Qu. /Eo/]. “Robezo. Bice- rra. Gamuza” [JH].
a la Oxa de Val de Robeça e a la cabeça 1398 (t.1446) [SIL/490] “y por las rocas más altas Labecerras que comunmente llaman Rebeços, y pienso que son los animales que la es- critura llama Ibices” [Carvallo 1695: 9]
que sal, si bien se pescuda/de lo ellicu {otra versión es- cribe del pellicu} del robezu [Campumanes 1791/593] {El términu conséñalu tamién Xovellanos [Xo OC-ii 208, 215] y Canella 274} Del robezu mas gustusa (sic)/y segura ye la caza [Glorias Ast 163b]
  1. a la Oxa de Val de Robeça e a la cabeça
  2. 1398 (t.1446) SIL/490
  3. “y por las rocas más altas Labecerras que comunmente llaman Rebeços, y pienso que son los animales que la es- critura llama Ibices”
  4. Carvallo 1695: 9

  5. que sal, si bien se pescuda/de lo ellicu {otra versión es- cribe del pellicu} del robezu [Campumanes 1791/593] {El términu conséñalu tamién Xovellanos [Xo OC-ii 208, 215] y Canella 274} Del robezu mas gustusa (sic)/y segura ye la caza
  6. Glorias Ast 163b
Cfr. robecu.
“robín”
📖: “robín”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu que conocemos pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">II</i>(TEST)
  1. “robín”
  2. Términu que conocemos pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">II</i
sortilles de oro e la I tien un robin balay 1275(or.) [CLO/94]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">sortilles</i> <i class="della">de</i> <i class="della">oro</i> <i class="della">e</i> <i class="della">la</i> <i class="della">I</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">un</i> <i class="della">robin</i> <i class="della">balay</i> 1275(or.) [CLO/94]
b) quatro robiles dos grandes e dos menores e duas esmeraldas 1305(or.) [CLO/118] ocho sortillas doro las tres piedras robiles e quatro çafiles 1305(or.) [CLO/118] Podría tratase d’un occitanismu robin [Corominas-Pascual (dcech s.v. rubio)] que s’alvierte en cast. a., arag. a. rubí, documentáu nel s. xv, teníu por catalanismu con aniciu nel b. llat. rubinus. El términu, como nel casu §a (robin balay), carauterízase col axetivu d’una antigua rexón, La Balascia, asitiada ente Pégu y Le Bengale (dpf s.v. balais); nesi sen, nesi dominiu llingüísticu balais defínese como ‘rubis balais’ (dpf s.v. balais). La variante fónica de -ín en -il (§b) alviértese n’abondos exemplos ast. como nel atrabismu xabalín - xaba- ril (cghla 299), etc.
  1. b)
  2. quatro robiles dos grandes e dos menores e duas esmeraldas
  3. 1305(or.) CLO/118
  4. ocho sortillas doro las tres piedras robiles e quatro çafiles
  5. 1305(or.) CLO/118
  6. Podría tratase d’un occitanismu robin [Corominas-Pascual (dcech s.v. rubio)] que s’alvierte en cast. a., arag. a. rubí, documentáu nel s. xv, teníu por catalanismu con aniciu nel
  7. Corominas-Pascual (dcech s.v. rubio)
  8. b. llat. rubinus. El términu, como nel casu §a (robin balay), carauterízase col axetivu d’una antigua rexón, La Balascia, asitiada ente Pégu y Le Bengale (dpf s.v. balais); nesi sen, nesi dominiu llingüísticu balais defínese como ‘rubis balais’ (dpf s.v. balais). La variante fónica de -ín en -il (§b) alviértese n’abondos exemplos ast. como nel atrabismu xabalín - xaba- ril (cghla 299), etc.
robiña, la
📖: robiña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Orpín [Rs (= orbayu)]. 2. Robisca [Cb] {pero Cb nun define’l términu <i class="della">robisca </i>anque sí empobina a <i class="della">robiña </i>(cfr.); Neira remi- te <i class="della">pegurnia, robisca </i>y <i class="della">robiña </i>al cast. <i class="della">robiña </i>‘especie de sarna’ (dba) pero ésta ye voz que nun inxer el drae}. L’aceición de <i class="della">robiña</i>(TEST)
  1. robiña
  2. {pero Cb nun define’l términu <i class="della">robisca </i>anque sí empobina a <i class="della">robiña </i>(cfr.); Neira remi- te <i class="della">pegurnia, robisca </i>y <i class="della">robiña </i>al cast. <i class="della">robiña </i>‘especie de sarna’ (dba) pero ésta ye voz que nun inxer el drae}
  3. Orpín
    • Rs (= orbayu)
  4. 2
  5. Robisca
    • Cb
  6. L’aceición de <i class="della">robiña</i
podría allumase consultando la que correspuende al verbu fechu sobro la pallabra, ast. arrobiñase (cfr.). Daqué asemeyao pasa a la espresión que sigue darréu: “Tener robiña, tar arrobiscáu. Los gatos se ponen arrobiscaos por dormir sobre el fogón caliente” [Cb] pero esta mesma monografía nun inxerta definición nin de robisca nin del verbu formáu arrobiscase (cfr.) del que namái se diz “tener robisca o ro- biña” [Cb]}.
  1. 1. podría allumase consultando la que correspuende al verbu fechu sobro la pallabra, ast. <i class="della">arrobiñase</i> (cfr.). Daqué asemeyao pasa a la espresión que sigue darréu: “<i class="della">Tener robiña,</i> <i class="della">tar</i> <i class="della">arrobiscáu</i>. Los gatos se ponen <i class="della">arrobiscaos</i> por dormir sobre el fogón caliente” [Cb] pero esta mesma monografía nun inxerta definición nin de <i class="della">robisca</i> nin del verbu formáu <i class="della">arrobiscase</i> (cfr.) del que namái se diz “tener <i class="della">robisca</i> o <i class="della">ro- </i><i class="della">biña</i>” [Cb]}.
Del llat. rubeus, -a, -um ‘colloráu’, ‘que tira a colloráu (em s.v. rubeo; abf) hebo facese un ax. *rubīnus, -a, -um del que’l masculín apaez nominalizáu en testos medievales robinus (mllm s.v. rubinus) que taría nel aniciu del nome d’una piedra preciosa conocida nel mundu románicu (rew s.v. rŭbīnus) y nel ast. a. como robín (cfr), etc. El siguidor femenín *robīna sedría responsable del ast. *robina y robiña (como farina y fariña) y como esixen los correspondientes verbos derivaos arrobinar y arrobiñar (cfr.), el primeru tamién con influxu de roubar ‘robar’ → arroubiñar nel occidente ástur; esti avera- mientu ta facilitáu pola alternancia ente roba y rabina que yá s’alvierte en documentos como’l Fueru de Lleón (cfr. robu) quiciabes tamién con influxu de la familia de rapiña. Pero al llau del citáu *robīna habría almitise un sinónimu con su- fixu dixebráu *robīsca que sedría responsable del ast. robisca (cfr.) d’u foi posible facer el verbu arrobiscar (cfr.) qu’ufre’l mesmu segmentu -sc- que l’incoativu llat. rubescere ‘arroxar’ (em). En tou casu, semánticamente tanto l’ast. robisca como robiña xustifíquense pola referencia al color que llogren los gatos puestos al fueu como’l qu’algama la piel afectada pola sarna. Alloñao d’esto paez ast. robiña ‘orpín’ a nun ser que sía un tracamundiu de tresmisión. De toes maneres ¿robiña podría guardar parentescu col ast. *orbiña quiciabes variante fem. del ast. orpina (cfr.), con metátesis?
“robir”
📖: “robir”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “robir”
Cfr. rabir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rabir</i>.
robisca, la
📖: robisca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. robisca
Cfr. robiña.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">robiña</i>.
robla, la 1
📖: robla
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<la roble [Sb]. //robra [y Eo].>(TEST)
  1. robla
    • Rs
    • Cg
    • Bi
    • Llv
    • Ay
    • Ll
    • Sd
    • Qu
    • Pr
    • Cv
    • Lln
    • Oc
    • Pb
    • Tb
    • Vd
    • An
    • Sm
    • Cn
    • Pa
  2. la roble
    • Sb
  3. robra eonaviego
    • y Eo
Cast. alboroque [Rs. Cg (echar la robla). Ac. Bi. Llv. Ay. Ll. Sd. Qu. Pr. Cv. Mar (echar la robla). JH]. Convidada llueu d’un tratu (na feria) [Lln. Ar. Pzu. PSil. Tox. Oc. /Mánt/]. Celebración con vinu o sidra al pesllar un tratu [LV. Pb. R] (zárrase siempre asina: –Que me preste. –Que te preste) [Os]. Ronda, convite que paga’l vendedor llueu cobrar el tratu de la feria [Qu. Tb. Vd. /Eo/], esto ye, llueu de vender un res [An] y cobrar [Lln]. Vinu que tomen los contratantes darréu de formalizáu’l contratu [Vg]. Ronda a cuenta’l comprador o vendedor que paga a los qu’intervinieren nuna venta [Sm]. Obsequiu que fai’l comprador a los qu’intervinieren nel con- tratu [Bard]. Convite del contratu [Cn (MG)]. //Pagar la robla ‘pagar una convidada al zarrar un tratu (normalmente paga’l vendedor)’ [Cn (F)]. //Tomar la robla ‘celebrar comprador y vendedor, con comida o bebida, el tratu qu’acaben de zarrar’ [Pa. Sb (tomar la roble)].
  1. 1. Cast. <i class="della">alboroque</i> [Rs. Cg (<i class="della">echar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">robla</i>). Ac. Bi. Llv. Ay. Ll. Sd. Qu. Pr. Cv. Mar (<i class="della">echar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">robla</i>). JH]. Convidada llueu d’un tratu (na feria) [Lln. Ar. Pzu. PSil. Tox. Oc. /Mánt/]. Celebración con vinu o sidra al pesllar un tratu [LV. Pb. R] (zárrase siempre asina: –<i class="della">Que</i> <i class="della">me</i> <i class="della">preste</i>. <i class="della">–Que</i> <i class="della">te</i> <i class="della">preste)</i> [Os]. Ronda, convite que paga’l vendedor llueu cobrar el tratu de la feria [Qu. Tb. Vd. /Eo/], esto ye, llueu de vender un res [An] y cobrar [Lln]. Vinu que tomen los contratantes darréu de formalizáu’l contratu [Vg]. Ronda a cuenta’l comprador o vendedor que paga a los qu’intervinieren nuna venta [Sm]. Obsequiu que fai’l comprador a los qu’intervinieren nel con- tratu [Bard]. Convite del contratu [Cn (MG)]. //<i class="della">Pagar la robla</i> ‘pagar una convidada al zarrar un tratu (normalmente paga’l vendedor)’ [Cn (F)]. //<i class="della">Tomar la robla </i>‘celebrar comprador y vendedor, con comida o bebida, el tratu qu’acaben de zarrar’ [Pa. Sb (<i class="della">tomar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">roble</i>)].
so bien pagado de uenta et de robra 1247(or.) [MCar-I/267] recibi de vos en precio e rovra XI moravedis desta moneda 1276 [SPM/477] estos de susso dictos de Villar furon a la rovra 1276 [SPM/478] por una emina descanlla en rovra de la carta 1279(or.) [MC- II/326] recebimos de vos en precio e por rovra XXX e tres moravedis 1281 [SPM/480]
  1. so bien pagado de uenta et de robra
  2. 1247(or.) MCar-I/267
  3. recibi de vos en precio e rovra XI moravedis desta moneda
  4. 1276 SPM/477
  5. estos de susso dictos de Villar furon a la rovra
  6. 1276 SPM/478
  7. por una emina descanlla en rovra de la carta
  8. 1279(or.) MC- II/326
  9. recebimos de vos en precio e por rovra XXX e tres moravedis
  10. 1281 SPM/480
rreçebimos de vos por elas preçio e por rovra a trenta 1328 [Espinareda/97] ¿Cuánto ese jaco á tira ramal? Cincuenta y la robla [Prieto & López Doriga 1889: 77] Posiblemente del serondu rubra ‘tinta encarnao’ (dlfac), quiciabes por facese les firmes del tratu (en tratos onde se firmaba), con tinta collorao (pe1: 47); d’ehí pasaría a referise al pautu (escritu o non) que lleva consigo tou tratu. Ye cierto que’l términu tamién podría debese al neutru pl. de rōbur, -oris ‘fuerza’ (em; abf), robora, en referencia, quiciabes, a la fuerza llegal del pautu fechu. Un compuestu úfrelu conrobla (cfr. roblar). La robla como la palmada o’l ramu yeren niciu del pautu algamáu nuna venta [Tuero 1976: 87]. Moderna- mente alviértese l’usu’del ast. robla na aceición de ‘firma’.
robla, la 2
📖: robla
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. robla
    • Pr
Robledal, carbayéu [Pr].
  1. 1. Robledal, carbayéu [Pr].
Del neutru pl. del llat. rōbur, -oris ‘carbayu colloráu’ (em), esto ye, del pl. rōbora con idea de conxuntu que caltién l’ast. y conseña la nuesa toponimia (ta 282; tt 92).
“roblación”
📖: “roblación”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">roboratione</i><i class="della">(TEST)
  1. “roblación”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">roboratione</i><i class="della"
de illa karta panem et uinum quantum nobis et uobis conplacuit 1131(or.) [ACL/151]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. de illa karta panem et uinum quantum nobis et</i> <i class="della">uobis conplacuit </i>1131(or.) [ACL/151]
panem et uinum in roboratione 1162(or.) [ACL/334] XI solidos de dineros angeuinos et in roboracione huius car- tule 1180(or.) [ACL/503] accepimus unas luas in roboracione 1183(or.) [ACL/540] duobus morabitinis et in roboratione panem et uinum et car- nem 1185(or.) [ACL/557] in roboracione de illa karta uno potro 1189(or.) [SV/547] solidos de torneses et in roboratione ... unam pellem cor- deram 1192(or.) unde sum pagada et mea gentar in roboracione 1232(or.) [SP-I/145]; [SV/553] in roboration quanto a mi ye a uos plogo me diestes 1250(or.) [MCar-I/286] b) recebimos de uos en precio et en robracion 1233(or.) [MCar- I/208] en robracion de la carta 1249(or.) [MCar-I/276]; 1251(or.) [MCar-I/297] ena robracion de la carta 1250(or.) [MCar-I/279] ye robracion pan ye uino ye carne 1252(or.) [MCar-I/310] en robracion quanto a uos et a nos plogo 1256(or.) [MCar- I/335] c) de precio e de rouracion somos bien pagados 1233(or.) [MCar-I/210] & de precio & de rouracion non fica ren por pagar 1249(or.) [DOLLA-I/164]:Asga ela carta remanesca firme en su rouracion 1249(or.) [MCar- I/272] VIII morabetinos de moneda real & IIII sollos en rouracion 1261 [MB-II/79] VI morabetinos de moneda real & II sollos en rouracion 1261 [MB-II/82] V sollos &_en rouracion ela meatad del uino que uener enna uigna 1268 [MB-II/94] d) Petro Sadorninez recibidor de esta uina ya de esta roblacion 1239(or.) [MCar-I/239] de reulation desta carta non remanece nada 1239(or.) [ACL/67] en roblacion pan e uino 1245(or.) [MCar-I/254] Petro Sadorninez recebidor de esta uina ya de esta roblacion 1247(or.) [MCar-I/241]; [MCar-I/267] en precio XI soldos et en roulation pan et uino et carne 1248(or.) [MCar-I/269] en roblacion 1251 [SPE-I/463] precio et en rroulacion 1252(or.) [MCar-I/305] en roulacion quantum nobis et uobis placuit 1252(or.) [MCar-I/307] en precio XX soldos et en roulacion pan e uino et carne 1254(or.) [MCar-I/324] pago et roulazion 1260(or.) [MCar-I/413] desta roblaçion desta carta e del torgamiento de la uendida 1271(or.) [ACL-VIII/54]
  1. panem et uinum in roboratione
  2. 1162(or.) ACL/334
  3. XI solidos de dineros angeuinos et in roboracione huius car- tule
  4. 1180(or.) ACL/503
  5. accepimus unas luas in roboracione
  6. 1183(or.) ACL/540
  7. duobus morabitinis et in roboratione panem et uinum et car- nem
  8. 1185(or.) ACL/557
  9. in roboracione de illa karta uno potro
  10. 1189(or.) SV/547
  11. solidos de torneses et in roboratione ... unam pellem cor- deram 1192(or.) unde sum pagada et mea gentar in roboracione 1232(or.) [SP-I/145];
  12. SV/553
  13. in roboration quanto a mi ye a uos plogo me diestes
  14. 1250(or.) MCar-I/286
  15. b) recebimos de uos en precio et en robracion
  16. 1233(or.) MCar- I/208
  17. en robracion de la carta 1249(or.) [MCar-I/276];
  18. 1251(or.) MCar-I/297
  19. ena robracion de la carta
  20. 1250(or.) MCar-I/279
  21. ye robracion pan ye uino ye carne
  22. 1252(or.) MCar-I/310
  23. en robracion quanto a uos et a nos plogo
  24. 1256(or.) MCar- I/335
  25. c) de precio e de rouracion somos bien pagados
  26. 1233(or.) MCar-I/210
  27. & de precio & de rouracion non fica ren por pagar 1249(or.)
  28. [DOLLA-I/164]:Asga ela carta remanesca firme en su rouracion
  29. 1249(or.) MCar- I/272
  30. VIII morabetinos de moneda real & IIII sollos en rouracion
  31. 1261 MB-II/79
  32. VI morabetinos de moneda real & II sollos en rouracion
  33. 1261 MB-II/82
  34. V sollos &_en rouracion ela meatad del uino que uener enna uigna
  35. 1268 MB-II/94
  36. d)
  37. Petro Sadorninez recibidor de esta uina ya de esta roblacion
  38. 1239(or.) MCar-I/239
  39. de reulation desta carta non remanece nada
  40. 1239(or.) ACL/67
  41. en roblacion pan e uino
  42. 1245(or.) MCar-I/254
  43. Petro Sadorninez recebidor de esta uina ya de esta roblacion 1247(or.) [MCar-I/241];
  44. MCar-I/267
  45. en precio XI soldos et en roulation pan et uino et carne
  46. 1248(or.) MCar-I/269
  47. en roblacion
  48. 1251 SPE-I/463
  49. precio et en rroulacion
  50. 1252(or.) MCar-I/305
  51. en roulacion quantum nobis et uobis placuit
  52. 1252(or.) MCar-I/307
  53. en precio XX soldos et en roulacion pan e uino et carne
  54. 1254(or.) MCar-I/324
  55. pago et roulazion
  56. 1260(or.) MCar-I/413
  57. desta roblaçion desta carta e del torgamiento de la uendida
  58. 1271(or.) ACL-VIII/54
Del llat. m. roboratio ‘validation d’un acte par la souscription ou l’attouchement’ (mllm), en rellación etimolóxica col llat. roborare (cfr. roblar), bien conocíu ente nós na so espresión llatina (§a) y romance (§b-c-d) acordies con destremaos pasos evolutivos siempre cultizantes. Sinónimu de roboración ye l’ast. robladura (cfr.) y roblamientu (cfr.) anque con sufixos destremaos.
“roblador”
📖: “roblador”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘el que <ident class="della" level="1"></ident>robla, el que firma’: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">qui</i>(TEST)
  1. “roblador”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘el que <ident class="della" level="1"></ident>robla, el que firma’: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">qui</i
roboratores essemus huius scripti 1158(or.) [SV/417]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">roboratores</i> <i class="della">essemus</i> <i class="della">huius</i> <i class="della">scripti</i> 1158(or.) [SV/417]
los alcaldes ie el conceyo de Melgar robladores et confirma- dores 1232(or.) [MSAH-V/197] Cfr. roblar.
  1. los alcaldes ie el conceyo de Melgar robladores et confirma- dores
  2. 1232(or.) MSAH-V/197
  3. Cfr. roblar.
robladura, la
📖: robladura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aición de <i class="della">roblar</i>(TEST)
  1. robladura
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aición de <i class="della">roblar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
I moravedi en rovradura de la carta 1279(or.) [MC-II/328] Cfr. roblación.
  1. I moravedi en rovradura de la carta
  2. 1279(or.) MC-II/328
  3. Cfr. roblación.
roblamientu, el*
📖: roblamientu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">in</i>(TEST)
  1. roblamientu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">in</i
roblamento unas luas 1181(or.) [MSAH-IV/378]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">roblamento</i> <i class="della">unas</i> <i class="della">luas</i> 1181(or.) [MSAH-IV/378]
estos omes estuveron al rovramento Garcia Perez clerigo 1243 [SPM/403] façemos carta de uendemento e de rouramento a uos don Marciel 1272(or.) [ACL-VIII/80]
  1. estos omes estuveron al rovramento Garcia Perez clerigo
  2. 1243 SPM/403
  3. façemos carta de uendemento e de rouramento a uos don Marciel
  4. 1272(or.) ACL-VIII/80
Cfr. roblación.
roblar
📖: roblar
🏗️: NO
✍️: NO
<robrar [R].>(TEST)
  1. roblar
    • Tb
  2. robrar
    • R
Celebrar una venta tomando la robla [Tb]. 2. Cast. rubricar [R]. Echar la robla [JH].
  1. 1. Celebrar una venta tomando la robla [Tb].
  2. 2. Cast. <i class="della">rubricar</i> [R]. Echar la robla [JH].
a-1) hoc scriptum in perpetuum firmamus et roboramus 781 (s. xii) [SV/31] testibus pro firmitate sacerdotibus Dei uel ceteris roboran- dam tradidimus 812 (s. xi) [DCO-I/8] testibus tradidi roborandam 897(or.) [ACL/23] testibus tradit ad rouoranda 910(or.) [ACL/41] Dagaredus in anc cartula uenditionis manu mea rouora 929(or.) [SV/38] uigore spiritus roborata 950 (s. xii) [ACL/320] omnibus hereditatibus eorum seu familiis cartam roboratam 1000 (s. xii) [DCO-I/126] ista karta roboramus 1225(or.) [MCar-I/158] a-2) la roulo e mando fazer sinnal en ella 1249(or.) [MCar-I/275] otorgamos esta carta e roblamosla 1259(or.) [MSAH- V/358] acomende a escriuir rouro e confirmo 1267(or.) [ACL/448] esta carta de nos a uos ffecha e roblada 1290(or.) [MSAH- V/487] b-1) manus mea propria roboro 915 (s. xii) [ACL/52] manu mea roboro 954 (s. xii) [ACL/32] anc karta manus nostras roboramus 971(or.) [SV/52] manu mea roborabi 978(or.) [SV/57] fuit isto scripto ante ille rex domno Adefonso et suos librei- ros roborato 1025 (s. xii) [ACL/423] propriis manibus roboramus et confirmamus 1114 (s. xii) [ACL/45] propriis manibus roboraui 1141(or.) [SV/327] mano mea roboro 1151(or.) [SV/384] manibus propriis roboro 1155 (c. contemp.) [SV/400] manus nostras hoc signum roboramus 1157(or.) [ACL/302] nostras manus proprias metemus et roboramus 1232(or.) [MCar-I/206] b-2) manus nostras rouorauimus 943(or.) [ACL/243] de sua mano rouorado 953(or.) [DCO-I/107] manus nostras rouorauimus 978(or.) [SV/58] han kartula uenditionis manu rouorauimus 1118(or.) [MCar- I/17] oimola leer & rouramola cum nostras manos 1236(or.) [DOSV-I/194] acomendemos a fazer rrouoramosla e confirmamosla 1265 (s. xv) [ACL/421] rovren esti escripto con suas manos [FX/172] b-3) con nostras manos la robramos et este segnal hy mandamos fazer 1233(or.) [MCar-I/208] esta carta mandemos fazer con nostras manos la robramos 1240(or.) [MCar-I/247] con mias manus rouro e confirmo e sinal mandey fazer 1245(or.) [MCar-I/256] el iuiz develo fazer escrivir et robrallo con sua mano s. xiii [FX/61] b-4) cum nostras manus ela roblamus 1239(or.) [MCar-I/239] ela roblamus et confirmamus 1240(or.) [MCar-I/241] nos deuandichos compradores con nostras manus la roula- mus 1252(or.) [MCar-I/307] con nostra manus la roulamus 1253(or.) [MCar-I/316] meto por presonero que uos roulen esta carta 1259(or.) [ACL/354] con nuestras manos propias la rovlamos e la confirmamos 1336(or.) [SP-II/139] c) manus nostras fecimus et conrouorabimus 966(or.) [ACL/183] confirmo et conroboro 1122 (c.) [ACL/98] ego Petrus Dominiquiz iuro hoc placitum et conroboro 1135(or.) [SV/305]
  1. a-1)
  2. hoc scriptum in perpetuum firmamus et roboramus
  3. 781 (s. xii) SV/31
  4. testibus pro firmitate sacerdotibus Dei uel ceteris roboran- dam tradidimus
  5. 812 (s. xi) DCO-I/8
  6. testibus tradidi roborandam
  7. 897(or.) ACL/23
  8. testibus tradit ad rouoranda
  9. 910(or.) ACL/41
  10. Dagaredus in anc cartula uenditionis manu mea rouora
  11. 929(or.) SV/38
  12. uigore spiritus roborata
  13. 950 (s. xii) ACL/320
  14. omnibus hereditatibus eorum seu familiis cartam roboratam
  15. 1000 (s. xii) DCO-I/126
  16. ista karta roboramus
  17. 1225(or.) MCar-I/158
  18. a-2) la roulo e mando fazer sinnal en ella
  19. 1249(or.) MCar-I/275
  20. otorgamos esta carta e roblamosla
  21. 1259(or.) MSAH- V/358
  22. acomende a escriuir rouro e confirmo
  23. 1267(or.) ACL/448
  24. esta carta de nos a uos ffecha e roblada
  25. 1290(or.) MSAH- V/487
  26. b-1) manus mea propria roboro
  27. 915 (s. xii) ACL/52
  28. manu mea roboro
  29. 954 (s. xii) ACL/32
  30. anc karta manus nostras roboramus
  31. 971(or.) SV/52
  32. manu mea roborabi
  33. 978(or.) SV/57
  34. fuit isto scripto ante ille rex domno Adefonso et suos librei- ros roborato
  35. 1025 (s. xii) ACL/423
  36. propriis manibus roboramus et confirmamus
  37. 1114 (s. xii) ACL/45
  38. propriis manibus roboraui
  39. 1141(or.) SV/327
  40. mano mea roboro
  41. 1151(or.) SV/384
  42. manibus propriis roboro 1155 (c. contemp.) [SV/400] manus nostras hoc signum roboramus 1157(or.) [ACL/302] nostras manus proprias metemus et roboramus 1232(or.)
  43. MCar-I/206
  44. b-2) manus nostras rouorauimus 943(or.) [ACL/243] de sua mano rouorado 953(or.) [DCO-I/107] manus nostras rouorauimus
  45. 978(or.) SV/58
  46. han kartula uenditionis manu rouorauimus
  47. 1118(or.) MCar- I/17
  48. oimola leer & rouramola cum nostras manos
  49. 1236(or.) DOSV-I/194
  50. acomendemos a fazer rrouoramosla e confirmamosla
  51. 1265 (s. xv) ACL/421
  52. rovren esti escripto con suas manos
  53. FX/172
  54. b-3) con nostras manos la robramos et este segnal hy mandamos fazer
  55. 1233(or.) MCar-I/208
  56. esta carta mandemos fazer con nostras manos la robramos
  57. 1240(or.) MCar-I/247
  58. con mias manus rouro e confirmo e sinal mandey fazer
  59. 1245(or.) MCar-I/256
  60. el iuiz develo fazer escrivir et robrallo con sua mano s. xiii
  61. FX/61
  62. b-4) cum nostras manus ela roblamus
  63. 1239(or.) MCar-I/239
  64. ela roblamus et confirmamus
  65. 1240(or.) MCar-I/241
  66. nos deuandichos compradores con nostras manus la roula- mus
  67. 1252(or.) MCar-I/307
  68. con nostra manus la roulamus
  69. 1253(or.) MCar-I/316
  70. meto por presonero que uos roulen esta carta
  71. 1259(or.) ACL/354
  72. con nuestras manos propias la rovlamos e la confirmamos
  73. 1336(or.) SP-II/139
  74. c) manus nostras fecimus et conrouorabimus
  75. 966(or.) ACL/183
  76. confirmo et conroboro
  77. 1122 (c.) ACL/98
  78. ego Petrus Dominiquiz iuro hoc placitum et conroboro
  79. 1135(or.) SV/305
Del llat. roborare ‘fortificar’ (em) con continuadores románi- cos (rew s.v. rōbŏrāre). Tamién el llat. conseña’l compuestu corroborare (em) necesariu pa entender la documentación de §c asina como’l deverbal conrobla (cfr.). Un términu en rellación con roblar úfrelu la documentación medieval robla- dor (cfr.), con un sufixu que da anuncia de nome d’oficiu o d’actuación.
roblatu, el
📖: roblatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. roblatu
Carbayu pequeñu [Cb].
  1. 1. Carbayu pequeñu [Cb].
Cfr. roble.
roble, el
📖: roble
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<robre [Lln]. robri [Cl].>(TEST)
  1. roble
    • Mo
    • Bi
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Ay
  2. robre
    • Lln
  3. robri
    • Cl
Quercus robur [Llg, Mo (llaa 28)]. Quercus petrae [Llg, Mo (llaa 28)]. Carbayu [Lln. Cl. Bi. Sd. Qu. Tb]. Carbayu, rebo- llu [Ay]. //Tar comu un roble ‘tar fuerte’ [LC].
  1. 1. <i class="della">Quercus robur</i> [Llg, Mo (llaa 28)]. <i class="della">Quercus</i> <i class="della">petrae</i> [Llg, Mo (llaa 28)]. Carbayu [Lln. Cl. Bi. Sd. Qu. Tb]. Carbayu, rebo- llu [Ay]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">comu</i> <i class="della">un</i> <i class="della">roble</i> ‘tar fuerte’ [LC].
a) et suo exitu et sua era et cum robore obtimo 1085(or.) [ACL/521]
b) los castanales sempre sean defessos e todos arbores que fru- cho lieuan de comer, furas enzina o robre [FS (FFLL)] “Roble alvar, se llama en Asturias el roble de buena casta” [GP a. 1788] “Corcho Roble. Nombre de un árbol en Asturias. Acaso el phellodrys que significa lo mismo, y averígüese si es el mesto castellano del núm. 1885” [Sarmiento (Catálogo)] c) de la parte de çima camino del roblo 1446(or.) [MV/368] Del neutru llat. rōbur, -oris que tamién se documenta como rōbōrem ‘carbayu colloráu’ (em; abf) siguió ast. roble (→ dim. roblatu) xunto a los demás resultaos atestiguaos peles llingües romániques (rew) ya hispániques (deeh; delp). El doc. de 1446 (§c) ufre “roblo” con percauterización del masc. frente al etimolóxicu en -e. Del pl. siguió ast. robla 2 (
  1. a) et suo exitu et sua era et cum robore obtimo
  2. 1085(or.) ACL/521

  3. b) los castanales sempre sean defessos e todos arbores que fru- cho lieuan de comer, furas enzina o robre
  4. FS (FFLL)
  5. Roble alvar, se llama en Asturias el roble de buena casta”
  6. GP a. 1788
  7. “Corcho Roble. Nombre de un árbol en Asturias. Acaso el phellodrys que significa lo mismo, y averígüese si es el mesto castellano del núm. 1885”
  8. Sarmiento (Catálogo)
  9. c) de la parte de çima camino del roblo
  10. 1446(or.) MV/368
  11. Del neutru llat. rōbur, -oris que tamién se documenta como rōbōrem ‘carbayu colloráu’ (em; abf) siguió ast. roble (→ dim. roblatu) xunto a los demás resultaos atestiguaos peles llingües romániques (rew) ya hispániques (deeh; delp). El doc. de 1446 (§c) ufre “roblo” con percauterización del masc. frente al etimolóxicu en -e. Del pl. siguió ast. robla 2 (
cfr.). Pero’l llat. robur, -oris tamién significa ‘fuerza’, ‘puxu’ lo que fexo que pudiere apaecer n’otros contestos nos nuesos documentos en llatín (cfr. robor) cola idea de ‘fuerza, valor del testimoniu documental’ bien averao a lo qu’a vegaes tres- mite l’ast. robla 1 (cfr.).
robleda, la*
📖: robleda
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">cum</i>(TEST)
  1. robleda
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">cum</i
roureda integra in alfoz Lune 1143(or.) [DCO-I/393] Cfr. robléu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">roureda</i> <i class="della">integra</i> <i class="della">in</i> <i class="della">alfoz</i> <i class="della">Lune</i> 1143(or.) [DCO-I/393] Cfr. <i class="della">robléu</i>.
robledal, el*
📖: robledal
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<robredal [Lln].>(TEST)
  1. robledal
  2. robredal
    • Lln
Carbayéu [Lln].
  1. 1. Carbayéu [Lln].
Cfr. robléu.
roblera, la
📖: roblera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">roblera,</b>(TEST)
  1. roblera
  2. b class="della">roblera,</b
la Carbayéu [Cb].
  1. 1. <b class="della">la </b>Carbayéu [Cb].
Cfr. robléu.
robléu, el*
📖: robléu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<robredu [Lln]. ///robredo [Xo (Apuntamiento) 307].>(TEST)
  1. robléu
  2. robredu
    • Lln
  3. robredo infl. cast.
    • Xo (Apuntamiento) 307
Sitiu de carbayos [Lln].
  1. 1. Sitiu de carbayos [Lln].
Sancti Stefani de Rovoreto 912 (s. xii) [DCO-I/83] Auteirolo iuxta Billeto desuper integro Roboreto ab integro Borrecos ab integro [c. 1100] (s. xii) [ACL/631] Roboreto et in Sautello et in Mareio et in Sancto Iacobo 1134(or.) [SV/301] per pratum de Rouoredo 1183(or.) [ACL/542] Gunsalvus Alfonsi en Rovoredo [LCodo/117-140] Alfons garcia de ruuledo Rodrigo 1248(or.) [DOSV-II/299] y nel apellíu “Reboredo”, con disimilación vocálica. Del neutru plural roboreta iguóse l’ast. robleda (cfr.) y d’ehí l’abondativu robledal (cfr.). L’ast. roblera pue tenese por una variante de robleda, con tracamundiu de líquides intervocáliques, o como una incrementación abondativa en -aria. L’ast. robleral (cfr.) entiéndese como variante fónica de robledal robleral o bien con doble incrementación -ārium + -āle (pe2: 355).
  1. Sancti Stefani de Rovoreto
  2. 912 (s. xii) DCO-I/83
  3. Auteirolo iuxta Billeto desuper integro Roboreto ab integro Borrecos ab integro [c. 1100] (s. xii)
  4. ACL/631
  5. Roboreto et in Sautello et in Mareio et in Sancto Iacobo
  6. 1134(or.) SV/301
  7. per pratum de Rouoredo
  8. 1183(or.) ACL/542
  9. Gunsalvus Alfonsi en Rovoredo
  10. LCodo/117-140
  11. Alfons garcia de ruuledo Rodrigo
  12. 1248(or.) DOSV-II/299
  13. y nel apellíu “Reboredo”, con disimilación vocálica. Del neutru plural roboreta iguóse l’ast. robleda (cfr.) y d’ehí l’abondativu robledal (cfr.). L’ast. roblera pue tenese por una variante de robleda, con tracamundiu de líquides intervocáliques, o como una incrementación abondativa en -aria. L’ast. robleral (cfr.) entiéndese como variante fónica de robledal robleral o bien con doble incrementación -ārium + -āle (pe2: 355).
Del llat. roborētum, -i ‘plantación de carbayos’ (old), con con- tinuadores románicos (rew s.v. *roborētum), sigue l’ast. roble- du robléu, perfrecuente na nuesa toponimia (ta 282; tt 92)
robón, ona
📖: robón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident><arrobón/ona/ono [Llg]. arrobón [Cñ. Xx. Ac. Ay. Ll. Tb. Cn. Pr]. arroubón [Pzu. Tox].>(TEST)
  1. robón
  2. ident class="della" level="1"></ident><arrobón/ona/ono
    • Llg
  3. arrobón
    • Xx
    • Ac
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • Cn
    • Pr
  4. arroubón
    • Pzu
    • Tox
Lladrón [Lln. Llg]. Lladruepu [Cñ. Xx. Ac. Ay. Ll. Tb. Pzu. Pr. Tox]. Que fai trampes al midir o cuntar nos xuegos [Cn]: Nun seas arrobón, si non nun xuego más contigo al gua [Cn]. Cfr. robar.
  1. Lladrón [Lln. Llg]. Lladruepu [Cñ. Xx. Ac. Ay. Ll. Tb. Pzu. Pr. Tox]. Que fai trampes al midir o cuntar nos xuegos [Cn]: Nun seas arrobón, si non nun xuego más contigo al gua [Cn]. Cfr. robar.
  2. Cn
“robor”
📖: “robor”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu daqué arromanzáu qu’apaez nos nuesos testos en lla- tín na aceición de ‘fuerza’, ‘puxu’: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
  1. “robor”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu daqué arromanzáu qu’apaez nos nuesos testos en lla- tín na aceición de ‘fuerza’, ‘puxu’: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">et</i
hec seriem donationis in cunctis temporibus habeat robo- rem 1011(or.) [DCO-I/136]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">hec</i> <i class="della">seriem</i> <i class="della">donationis</i> <i class="della">in</i> <i class="della">cunctis</i> <i class="della">temporibus</i> <i class="della">habeat</i> <i class="della">robo-</i> <i class="della">rem</i> 1011(or.) [DCO-I/136]
hunc factum nostrum obtineat roborem per omnem tempus 1067(or.) [SV/128] scripturam aueat rouorem et dilectione 1070(or.) [SV/133] hanc kartola manu mea rouorem feci 1119(or.) [ACL/80] Cfr. roble & robla 1.
  1. hunc factum nostrum obtineat roborem per omnem tempus
  2. 1067(or.) SV/128
  3. scripturam aueat rouorem et dilectione
  4. 1070(or.) SV/133
  5. hanc kartola manu mea rouorem feci
  6. 1119(or.) ACL/80
  7. Cfr. roble & robla 1.
“robriguera”
📖: “robriguera”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación escrita en llatín al norte del dominiu ástur: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
  1. “robriguera”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación escrita en llatín al norte del dominiu ástur: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">de</i
fronte per illam rourigueram de illa frera 1227(or.) [SV/168]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fronte</i> <i class="della">per</i> <i class="della">illam</i> <i class="della">rourigueram</i> <i class="della">de</i> <i class="della">illa</i> <i class="della">frera</i> 1227(or.) [SV/168]
pel pennedo dela rouriguera 1243(or.) [DOSV-II/182] Podría tratase d’un deriváu del fem. del llat. rubrīcus, -a, -um ‘de color collorao’ cola amestadura del suf. abonativu -āria y con asitiamientu posible na nuesa toponimia (ta 282).
  1. pel pennedo dela rouriguera
  2. 1243(or.) DOSV-II/182
  3. Podría tratase d’un deriváu del fem. del llat. rubrīcus, -a, -um ‘de color collorao’ cola amestadura del suf. abonativu -āria y con asitiamientu posible na nuesa toponimia (ta 282).
robrizu, a, o
📖: robrizu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. robrizu
Colloráu, que tira a colloráu (una peña) [Bulnes (Lln)].
  1. Colloráu, que tira a colloráu (una peña) [Bulnes (Lln)].
  2. Bulnes (Lln)
Del llat. ruber, rubra, rubrum ‘colloráu’ (em) cola amestanza del suf. -īcius, el mesmu qu’alvertimos en pallabres como ast. panizu.
robrón, el 1
📖: robrón
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident>Travesañu que lliga les vertederes del aráu [Cl]. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes del mesmu aniciu que cast. <i class="della">roblón</i>, interpretáu en rellación col llat. <i class="della">robōrare</i>(TEST)
  1. robrón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Travesañu que lliga les vertederes del aráu
    • Cl
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes del mesmu aniciu que cast
  4. <i class="della">roblón</i>, interpretáu en rellación col llat
  5. <i class="della">robōrare</i
‘fortificar’ (dcech s.v. roble).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘fortificar’ (dcech s.v. roble).
robrón, el 2
📖: robrón
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident>Moneda, cast. <i class="della">doblón</i>(TEST)
  1. robrón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Moneda, cast
  3. <i class="della">doblón</i
[Cl].
  1. 1. [Cl].
Posible tracamundiu de líquides agrupaes na adautación del cast. doblón (dcech s.v. dos).
robu, el
📖: robu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<roubu [Tox]. arrobu [y JH. R]. +rubu [Ay]. //roubo [Eo].>(TEST)
  1. robu
    • Tb
  2. roubu
    • Tox
  3. arrobu
    • y JH
    • R
  4. rubu metafonía
    • Ay
  5. roubo eonaviego
    • Eo
Cast. robo [Ay. JH], furtu [Tb. Tox. /Eo/. R].
  1. 1. Cast. <i class="della">robo</i> [Ay. JH], furtu [Tb. Tox. /Eo/. R].
de feridas o de furtos o de robos que los juezes 1288 (t. 1335) [ACL-VIII/323] ffuerça o rrobo veniesse que noslas fforçiase o las rrobasse 1298(or.) [MSAH-V/571] tornelo commo derobo [FLl (BN)/25] {= rabina [FLl (BE)]} pora robo rendalas [FLl (BN)/26] {= rabina [FLl (BE)]} dixeron que este arias gomez ouiere vjnte bestias de robo 1300 [DCO-V/224] reçebiren muchas fforçias & muchos robos & de muchos for- tos 1300 [DCO-V/224] el auer ... que todo fora de rrobo & de furtos 1300 [DCO- V/225] por muchos males et dannos et robos et prisones de nuestros vezinos 1300 [AAU/128] que presieran a alffonso perez so omne et otros Robos et males 1314 [AAU/150] tuertos e robos 1318 [AAA/121] non ffeziessen el dicho Robo et toma njn otro semellaule de- llo 1325 [AAU/180] de lo perder por furto o por robo o por quema 1367 [AAA/150] se teresçia de la perder per rovo o per fuego 1402(or.) [VC- II/63] quel la perdiera por robos e otros traballos 1402(or.) [VC- II/88] dixo que se terresçia de perder la dicha carta per robo 1471(or.) [VC-II/252]
  1. de feridas o de furtos o de robos que los juezes
  2. 1288 (t. 1335) ACL-VIII/323
  3. ffuerça o rrobo veniesse que noslas fforçiase o las rrobasse
  4. 1298(or.) MSAH-V/571
  5. tornelo commo derobo [FLl (BN)/25] {= rabina [FLl (BE)]} pora robo rendalas [FLl (BN)/26] {= rabina [FLl (BE)]} dixeron que este arias gomez ouiere vjnte bestias de robo
  6. 1300 DCO-V/224
  7. reçebiren muchas fforçias & muchos robos & de muchos for- tos
  8. 1300 DCO-V/224
  9. el auer ... que todo fora de rrobo & de furtos
  10. 1300 DCO- V/225
  11. por muchos males et dannos et robos et prisones de nuestros vezinos
  12. 1300 AAU/128
  13. que presieran a alffonso perez so omne et otros Robos et males
  14. 1314 AAU/150
  15. tuertos e robos
  16. 1318 AAA/121
  17. non ffeziessen el dicho Robo et toma njn otro semellaule de- llo
  18. 1325 AAU/180
  19. de lo perder por furto o por robo o por quema
  20. 1367 AAA/150
  21. se teresçia de la perder per rovo o per fuego
  22. 1402(or.) VC- II/63
  23. quel la perdiera por robos e otros traballos
  24. 1402(or.) VC- II/88
  25. dixo que se terresçia de perder la dicha carta per robo
  26. 1471(or.) VC-II/252
Cfr. robar.
roca, la
📖: roca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rouca [Ce].>(TEST)
  1. roca
    • Xx
  2. rouca
    • Ce
Piedra [Xx (i). Ce]: Vamos a les roques que nun me presta tar nel arenal [Xx (i)].
  1. 1. Piedra [Xx (i). Ce]: <i class="della">Vamos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">les</i> <i class="della">roques</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">me</i> <i class="della">presta</i> <i class="della">tar </i><i class="della">nel arenal </i>[Xx (i)].
Arnaldus Roca 1228(or.) [MSAH-V/161] Stephano Roca 1229(or.) [MSAH-V/166] Y has de xemes en cuando acocoralla/que non ye alguna roca nin muralla [El Ensalmador 68] Quiciabes de *rocca, -ae ‘piedra’, ‘peñascu’, con continuado- res románicos (rew), voz seronda en cast. y port., a lo meyor tomada del occitán o catalán (dcech s.v. roca). Tamién paez seronda nel dominiu ástur pues los nomatos que se conseñen como “roca” bien puen debese a una grafía “c” que podría entendese como [tś] antecedente del güei términu popular ast. roza (
  1. Arnaldus Roca
  2. 1228(or.) MSAH-V/161
  3. Stephano Roca
  4. 1229(or.) MSAH-V/166
  5. Y has de xemes en cuando acocoralla/que non ye alguna roca nin muralla
  6. El Ensalmador 68
  7. Quiciabes de *rocca, -ae ‘piedra’, ‘peñascu’, con continuado- res románicos (rew), voz seronda en cast. y port., a lo meyor tomada del occitán o catalán (dcech s.v. roca). Tamién paez seronda nel dominiu ástur pues los nomatos que se conseñen como “roca” bien puen debese a una grafía “c” que podría entendese como [tś] antecedente del güei términu popular ast. roza (
cfr.) como nidiamente alvertimos en documentu orixi- nal de 937: cum suo fundamento et piniaria roca felcarias [SV/44] {DO ix-x/371}. Con too, ye verdá que’l nome prime- ru d’aniciu xermánicu Arnaldus al que s’axunta’l nomatu co- llabora p’afitar la posibilidá del préstamu; pero d’otru llau, la espresión occidental (rouca), con diptongu decreciente, paez qu’aconseya almitir un asitiamientu vieyu d’esi términu nel dominiu ástur favoratible a un étimu onde se produxere una vocalización del primer elementu del grupu -cc- (ghla 157). Ello mesmo paez que xustifica dende *rocca la nacencia del verbu ast. roucar (cfr. roncar) y del deriváu rocadoriu (cfr.). Nesi sen rocadoriu fadría referencia al calce fechu de roca o na roca y roucar a l’aición de pasar l’agua, pela roca que fai de calce, metiendo ruíu. Dende ehí tamién se xustificaríen los compuestos que vemos en derrocar (cfr.) y en derroucadoriu (cfr.). Ye posible que l’asitiamientu n’ast. roca sía propiu de la costa onde se recoyeron los datos apuntaos y onde se conseña tamién el deriváu roqueru 2 (cfr.), tamién con afitamientu to- ponímicu (ta 112). Desconozo si roquera ‘tipu de yerba’ (cfr.) ha entendese como deriváu de roca.
rocada, la
📖: rocada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rucada [PSil. Oc. Pr. Vg]. roucada [Pzu]. rocá [y Cl. Ay. Ll. y Ar. Qu]. ruecá [y Ar].>(TEST)
  1. rocada
    • Cg
    • Tb
    • Sm
  2. rucada
    • PSil
    • Oc
    • Pr
    • Vg
  3. roucada
    • Pzu
  4. rocá
    • y Cl
    • Ay
    • Ll
    • y Ar
    • Qu
  5. ruecá
    • y Ar
Cast. rocada [PSil. Vg]. Cantidá de llana que se pon na rueca [Os. Cl. Cg (llana, llin). Ay (llin). Ay. Tb. Sm. Pzu (fibra). PSil. Tox. Oc (llana, llin). /Eo (llana, llin, estopa)/]. Cantidá de llana que cabe nel fusu de la rueca [Qu] pa filar [Ar (= pendolón = pendolá)]. Rueca llena [Ay]. 2. Fala, conversación entretenida [Ll]. 3. Conxuntu d’artos apertaos y apiñaos [Ll]. 4. Masa de xente rústico [Pr]. 5. Aición propia d’una persona rústica [Pr].
  1. 1. Cast. <i class="della">rocada</i> [PSil. Vg]. Cantidá de llana que se pon na rueca [Os. Cl. Cg (llana, llin). Ay (llin). Ay. Tb. Sm. Pzu (fibra). PSil. Tox. Oc (llana, llin). /Eo (llana, llin, estopa)/]. Cantidá de llana que cabe nel fusu de la rueca [Qu] pa filar [Ar (= pendolón = pendolá)]. Rueca llena [Ay].
  2. 2. Fala, conversación entretenida [Ll].
  3. 3. Conxuntu d’artos apertaos y apiñaos [Ll].
  4. 4. Masa de xente rústico [Pr].
  5. 5. Aición propia d’una persona rústica [Pr].
- Filando me voi/filando me vengo/d’una rocada/perdíu me veo [RCarta 140]
  1. - Filando me voi/filando me vengo/d’una rocada/perdíu me veo
  2. RCarta 140
Cfr. rueca.
rocadoriu, el*
📖: rocadoriu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<roucadoiru [Cv]. rucadoiru [Cv]. recadoiru [Cn (MG)].>(TEST)
  1. rocadoriu
    • Cn
  2. roucadoiru
    • Cv
  3. rucadoiru
    • Cv
  4. recadoiru
    • Cn (MG)
Calce que nos praos cuestos abren d’arriba abaxo pa, partien- do de la presa principal, repartir l’agua, o sacalo fuera de la finca, cuando nun fai falta regar [Cv (= derroucadoiru)]. Deri- vación del riegu [Cn (MG)].
  1. 1. Calce que nos praos cuestos abren d’arriba abaxo pa, partien- do de la presa principal, repartir l’agua, o sacalo fuera de la finca, cuando nun fai falta regar [Cv (= derroucadoiru)]. Deri- vación del riegu [Cn (MG)].
Cfr. roca.
roce, el
📖: roce
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Rozadura na piel (por cuenta’l calzáu, un golpe) [Xral]. 2. Tratu, rellación d’amistá ente persones [Ri]. 3. Pequeñu pro- blema, pequeña disputa [Tb]: <i class="della">Tuvienon</i>(TEST)
  1. roce
    • Tb
  2. Rozadura na piel (por cuenta’l calzáu, un golpe)
    • Xral
  3. 2
  4. Tratu, rellación d’amistá ente persones
    • Ri
  5. 3
  6. Pequeñu pro- blema, pequeña disputa [Tb]: <i class="della">Tuvienon</i
un roce [Tb].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">roce</i> [Tb].
Deverbal del infinitivu de rozar (cfr.). De la variante d’esti verbu en -idiare siguió ast. rocear 1 con un deverbal rocea (cfr.), aniciu de roceón (cfr.) → roceanu, a, o (cfr.).
rocea, la
📖: rocea
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rocea
    • Xx
Recelu [Xx. Cñ]. Mieu, medrana [Xx]. 2. Tormentu interior [Cñ]. Cfr. roce.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Recelu [Xx. Cñ]. Mieu, medrana [Xx].
  3. 2. Tormentu interior [Cñ]. Cfr. <i class="della">roce</i>.
roceanu, a, o
📖: roceanu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Que sospecha [Xx]. Formación ax. col continuador de -anus, -a, -um amestáu a <i class="della">rocea</i>(TEST)
  1. roceanu
  2. Que sospecha
    • Xx
  3. Formación ax
  4. col continuador de -anus, -a, -um amestáu a <i class="della">rocea</i
(cfr.). Al empar féxose tamién un deriváu aumentativu como pervemos en roceón, ona (cfr.). Cfr. roce.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.). Al empar féxose tamién un deriváu aumentativu como pervemos en <i class="della">roceón,</i> <i class="della">ona</i> (cfr.). Cfr. <i class="della">roce</i>.
rocear 1
📖: rocear 1
🏗️: NO
✍️: NO
<b class="della">rocear</b>(TEST)
  1. rocear 1
  2. b class="della">rocear</b
1 Reburdiar [Cñ].
  1. 1. <b class="della">1 </b>Reburdiar [Cñ].
Cfr. roce.
rocear 2
📖: rocear 2
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rocear 2
Cfr. rociar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rociar</i>.
rocellu
📖: rocellu
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rocellu
Cfr. reciellu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">reciellu</i>.
roceón, ona
📖: roceón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<b class="della">roceón,</b>(TEST)
  1. roceón
  2. b class="della">roceón,</b
ona Refunfuñador [Cñ].
  1. 1. <b class="della">ona </b>Refunfuñador [Cñ].
Cfr. roce.
rochel, el
📖: rochel
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ronchel [Xx. Cñ. Llu].>(TEST)
  1. rochel
    • Vd
  2. ronchel
    • Xx
    • Llu
Fondu marín con pedreru [Xx. Cñ. Llu. Vd]. 2. Sitiu onde enronchen los pescadores y queden enganchaos los apareyos [Xx].
  1. 1. Fondu marín con pedreru [Xx. Cñ. Llu. Vd].
  2. 2. Sitiu onde enronchen los pescadores y queden enganchaos los apareyos [Xx].
Quiciabes d’un galicismu con aniciu nel fr. a. rochier, fr. m. rocher ‘peñascu’ o bien como quier Barriuso (1985) del fr. rochel (~ ronchel) derivaos ellos del fr. roche; la segunda va- riante presenta una [n] de xuru con influxu del ast. roncha (cfr.) como yá dixéremos (pe2: 355).
rociada, la
📖: rociada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ruciada [Lln. y Ac. Tb. Gr]. ruciá [Ac. Ll. Ri]. rociá [Llg. Sr. Qu].>(TEST)
  1. rociada
  2. ruciada
    • Lln
    • y Ac
    • Tb
    • Gr
  3. ruciá
    • Ac
    • Ll
    • Ri
  4. rociá
    • Llg
    • Sr
    • Qu
Aición y efeutu de rociar [PSil].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">rociar</i> [PSil].
2. Rosada [Ll. Qu], orbayada de la mañana [Ac. Tb. Gr]. Capa de humedá que cubre’l suelu pela mañana [Ri]. 3. Nevada pequeña [Llg. Sr]. //Caer una ruciada ‘nevar sele, suavemente’ [Lln]. //Falta-y una ruciada dizse de daquién que nun ta mui cuerdu [Lln]. ///Si el sol fai colar lluego la ruciá ye siñal de lluvia declará [LC]. Deverbal del participiu débil fem. de rociar (cfr.).
rociar
📖: rociar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><rocear [Os]. ruciar [Cb. Vv. y Ac. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. Sl. Oc]. ///<ident class="della" level="1"></ident>//arrociar [JH]. arruciar [Os].>(TEST)
  1. rociar
  2. ident class="della" level="1"></ident><rocear
    • Os
  3. ruciar
    • Cb
    • Vv
    • y Ac
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Tb
    • Sl
    • Oc
  4. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  5. arrociar eonaviego
    • JH
  6. arruciar
    • Os
Regar, asperxar con agua [Os. Ac. PSil. Sl. JH]. Regar suave- mente [Ay]. 2. Cayer una capa llixera de rosada [Vv. Ac. Ri. Ll. Tb]. 3. Orbayar [Cb] persele [Oc]: ¡Cúmu rucia güei! [Oc]. 4. Cayer una capa llixera de nieve [Ll]. Nevar llixero [Sb. Ay]. Del llat. *rosci(d)āre fechu sobro rōscidus ‘gotes de rosada o d’agua’ (em s.v. rōs; rew) u -skj- ufre un resultáu [θ], aunque, en delles pallabres tamién ye posible [S] (ghla 190; cfr. rosar 1). En rellación etimolóxica ta l’ast. arruciar (cfr.) y arro- ciadura (cfr.), arrociamientu (cfr.). Un compuestu con de- ye ast. derruciar (cfr.). El llat. rōscidus ye’l responsable del ast. rocíu (cfr.) voz equivalente pero de más curtiu usu, que’l cast. rocío (dcech s.v. rociar).
  1. Regar, asperxar con agua [Os. Ac. PSil. Sl. JH]. Regar suave- mente [Ay]. 2. Cayer una capa llixera de rosada [Vv. Ac. Ri. Ll. Tb]. 3. Orbayar [Cb] persele [Oc]: ¡Cúmu rucia güei! [Oc]. 4. Cayer una capa llixera de nieve [Ll]. Nevar llixero [Sb. Ay]. Del llat. *rosci(d)āre fechu sobro rōscidus ‘gotes de rosada o d’agua’ (em s.v. rōs; rew) u -skj- ufre un resultáu [θ], aunque, en delles pallabres tamién ye posible [S] (ghla 190; cfr. rosar 1). En rellación etimolóxica ta l’ast. arruciar (cfr.) y arro- ciadura (cfr.), arrociamientu (cfr.). Un compuestu con de- ye ast. derruciar (cfr.). El llat. rōscidus ye’l responsable del ast. rocíu (cfr.) voz equivalente pero de más curtiu usu, que’l cast. rocío (dcech s.v. rociar).
  2. S
rocín, ina, ino
📖: rocín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<ident class="della" level="1"></ident><rucín [Ac].>(TEST)
  1. rocín
  2. ident class="della" level="1"></ident><rucín
    • Ac
(Home) neciu, toscu [R]. (Home) toscu e inorante [Pa]. Payu, analfabetu [Ac]: Tais rucinos del todo [Ac]. Toscu, payu [Tb]: Nun sías rocina [Tb]. //Mosca rocina ‘mosca del borricu’ [Vg]. ‘mosca que molesta a les vaques’ [Sb (= mosca patana)]. quien mugier o manceba denostar e dixier aleuosa, (...) o eruolera o rocina, por cada uno de estos denuestos peche I morauedi [FL (FFLL)] Has de callar, rociñón,/que si te oyen se rirán [Relación (Porléi): 21-22] Ven acá,/si yes tan gran rocinón/¿qué diablos te ense- ñar?,/si ye que llo quies ver todu/has de mirar y callar,/y si ñon ve arrascar lles piernes [Relación (Porléi): 115-120] has de callar, rocinón [Pachu de la Candonga 1837: 12] Cfr. ruciu, a, o.
  1. (Home) neciu, toscu [R]. (Home) toscu e inorante [Pa]. Payu, analfabetu [Ac]: Tais rucinos del todo [Ac]. Toscu, payu [Tb]: Nun sías rocina [Tb]. //Mosca rocina ‘mosca del borricu’ [Vg]. ‘mosca que molesta a les vaques’ [Sb (= mosca patana)]. quien mugier o manceba denostar e dixier aleuosa, (...) o eruolera o rocina, por cada uno de estos denuestos peche I morauedi
  2. FL (FFLL)
  3. Has de callar, rociñón,/que si te oyen se rirán
  4. Relación (Porléi): 21-22
  5. Ven acá,/si yes tan gran rocinón/¿qué diablos te ense- ñar?,/si ye que llo quies ver todu/has de mirar y callar,/y si ñon ve arrascar lles piernes
  6. Relación (Porléi): 115-120
  7. has de callar, rocinón
  8. Pachu de la Candonga 1837: 12
  9. Cfr. ruciu, a, o.
rocín, el
📖: rocín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Caballu pequeñu, flacu, y dedicáu al trabayu [R]. Burru [Ay. V1830] pequeñu [Lln]. Caballu, burru, mulu [Bulnes (Lln)]. “Dícese de la cabalgadura o bestia de carga delgada y de apa- rente poca fortaleza” [Cl].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Esta</i>(TEST)
  1. rocín
    • Pa
  2. Caballu pequeñu, flacu, y dedicáu al trabayu
    • R
  3. Burru
    • Ay
    • V1830] pequeñu [Lln
  4. Caballu, burru, mulu
    • Bulnes (Lln)
  5. “Dícese de la cabalgadura o bestia de carga delgada y de apa- rente poca fortaleza”
    • Cl
  6. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Esta</i infl. cast.
albarda non val pa otru rocín aplícase a la moza que tuvo un percance de soltera y yá nun tien méritu pa otru noviu [Pa]. ///Por San Agustín entrega la vaca la mosca al rocín [ALl (Esfoyaza)]. Los arrieros de Morcín/siete afaten un rocín [CyN (Recuerdos)]. Cada rocín paezse al so amu [LC].
  1. 1. <i class="della">albarda</i> <i class="della">yá</i> <i class="della">non</i> <i class="della">val</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">otru rocín</i> aplícase a la moza que tuvo un percance de soltera y yá nun tien méritu pa otru noviu [Pa]. ///<i class="della">Por</i> <i class="della">San</i> <i class="della">Agustín</i> <i class="della">entrega la vaca la mosca al rocín </i>[ALl (Esfoyaza)]. <i class="della">Los arrieros de Morcín</i>/<i class="della">siete</i> <i class="della">afaten</i> <i class="della">un</i> <i class="della">rocín</i> [CyN (Recuerdos)]. <i class="della">Cada</i> <i class="della">rocín </i><i class="della">paezse</i> <i class="della">al</i> <i class="della">so</i> <i class="della">amu</i> [LC].
I rocin que nos acrio [1218-1252](or.) [MCar-II/252] uno roncino pro VIII morabetinos 1227(or.) [SV/174] meum roçino cum sella et cum freno suo 1227 (s. xv) [ACL/458] accepit de uos imprecio un rocim 1240(or.) [DOSV-II/30] vn rocin enselado ¬ enfrenado e vnos pannos de ualenchina uiada /S. Pedro de Eslonza 1252 [STAAFF/134]
I roscim e III morabetinos de Leon que nos diestes por ella 1257(or.) [SB/212] I roçin que reçebi de uos a precio de xviii morabetinos 1259 [MB-II/67] roçin que reçebi de uos a precio de xviii morabetinos 1259 [MB-II/67] hun rozin que recebi de uos a preçio de xviii morabetinos 1259 [MB-II/68] roncinum meum nigrum 1268(or.) [ACL/482] mando a Alfonso Martinez el mio rroçin 1274(or.) [ACL- VIII/114] deue Pero Iohan de alugueros del rroçin de veynte dias 1274(or.) [ACL-VIII/114] al rozin de Aparicio Rodriguez ... VI sueldos para ferar de otros 1283(or.) [ACL-VIII/219] mando quel roçin ianeta que si for viuo que lo dian 1289(or.) [SB/218] e oui ende un roçin ruçio 1289(or.) [SB/220] dixeron que ffolanos tomaren a la ponte vella un roçin por forçia 1300 [DCO-V/224] dixeron que un roçin que troxeron con estas yeguas 1300 [DCO-V/224] quatro quartas e media de çeuada que despendeo el roçin e_el cauallo 1316 [ACL-IX/242] del cauallo I solido del rocin I solido del mulo I solido [fin s. xiii] (s. xiii) [MSAH-V/591] e que vendieran hun roçin viello e manco por sesenta mara- vedis 1399(or.) [VC-II/24] los alcaydes tomaronlle I rocin que traya [s.f.] [SPM/637] e otrosi he de envernar los dichos roçinos [s.f. ](or.) [VC- II/186] roçinos e ratigo he traer deste dia fasta dos annos conplidos [s.f.](or.) [VC-II/186] Más de senta {sic} mill rocinos/diz que fon acompañaye/ mas quixera aveyo viesto/vota un griyo que acien rales [Xuan García (1665: 154)] Argayu ye de los vientos/que si va á los arenales/botam- briós no haber rocín/que i arrecienda les ñalgues [El Ca- ballo 83] Torna á llamame rocín [Los Trataos 7] Anda, rocín, anda [El Camberu 16] Con grafía en -ion” (ghla §4.5.5): todos los maravedis e roçiones e bestias e ratigos dellas 1403(or.) [VC-II/132] yo he de andar en camino con los dichos roçiones e marave- dis [s.f. ](or.) [VC-II/186] roçiones dondos e retigados de odres e sacos e lliaderas e_de_todo ratigo [s.f. ](or.) [VC-II/186] Con plural en -ines: me diestes dos roçines viuos e sanos de huello e de nenbro 1326(or.) [MSMV/136] Juan de Rrobles dio y encomuño al dicho Domingo de Nava tres rroçines (...) y el otro quatralbo todos ellos con albardas e mas rratigo 1568 [(Comuña): 107]
  1. I rocin que nos acrio [1218-1252](or.)
  2. MCar-II/252
  3. uno roncino pro VIII morabetinos
  4. 1227(or.) SV/174
  5. meum roçino cum sella et cum freno suo
  6. 1227 (s. xv) ACL/458
  7. accepit de uos imprecio un rocim
  8. 1240(or.) DOSV-II/30
  9. vn rocin enselado ¬ enfrenado e vnos pannos de ualenchina uiada /S. Pedro de Eslonza
  10. 1252 STAAFF/134

  11. I roscim e III morabetinos de Leon que nos diestes por ella
  12. 1257(or.) SB/212
  13. I roçin que reçebi de uos a precio de xviii morabetinos
  14. 1259 MB-II/67
  15. roçin que reçebi de uos a precio de xviii morabetinos
  16. 1259 MB-II/67
  17. hun rozin que recebi de uos a preçio de xviii morabetinos
  18. 1259 MB-II/68
  19. roncinum meum nigrum
  20. 1268(or.) ACL/482
  21. mando a Alfonso Martinez el mio rroçin
  22. 1274(or.) ACL- VIII/114
  23. deue Pero Iohan de alugueros del rroçin de veynte dias
  24. 1274(or.) ACL-VIII/114
  25. al rozin de Aparicio Rodriguez ... VI sueldos para ferar de otros
  26. 1283(or.) ACL-VIII/219
  27. mando quel roçin ianeta que si for viuo que lo dian
  28. 1289(or.) SB/218
  29. e oui ende un roçin ruçio
  30. 1289(or.) SB/220
  31. dixeron que ffolanos tomaren a la ponte vella un roçin por forçia
  32. 1300 DCO-V/224
  33. dixeron que un roçin que troxeron con estas yeguas
  34. 1300 DCO-V/224
  35. quatro quartas e media de çeuada que despendeo el roçin e_el cauallo
  36. 1316 ACL-IX/242
  37. del cauallo I solido del rocin I solido del mulo I solido [fin s. xiii] (s. xiii)
  38. MSAH-V/591
  39. e que vendieran hun roçin viello e manco por sesenta mara- vedis
  40. 1399(or.) VC-II/24
  41. los alcaydes tomaronlle I rocin que traya [s.f.]
  42. SPM/637
  43. e otrosi he de envernar los dichos roçinos [s.f. ](or.)
  44. VC- II/186
  45. roçinos e ratigo he traer deste dia fasta dos annos conplidos [s.f.](or.)
  46. VC-II/186
  47. Más de senta {sic} mill rocinos/diz que fon acompañaye/ mas quixera aveyo viesto/vota un griyo que acien rales
  48. Xuan García (1665: 154)
  49. Argayu ye de los vientos/que si va á los arenales/botam- briós no haber rocín/que i arrecienda les ñalgues
  50. El Ca- ballo 83
  51. Torna á llamame rocín
  52. Los Trataos 7
  53. Anda, rocín, anda
  54. El Camberu 16
  55. Con grafía en -ion” (ghla §4.5.5):
  56. todos los maravedis e roçiones e bestias e ratigos dellas
  57. 1403(or.) VC-II/132
  58. yo he de andar en camino con los dichos roçiones e marave- dis [s.f. ](or.)
  59. VC-II/186
  60. roçiones dondos e retigados de odres e sacos e lliaderas e_de_todo ratigo [s.f. ](or.)
  61. VC-II/186
  62. Con plural en -ines:
  63. me diestes dos roçines viuos e sanos de huello e de nenbro
  64. 1326(or.) MSMV/136
  65. Juan de Rrobles dio y encomuño al dicho Domingo de Nava tres rroçines (...) y el otro quatralbo todos ellos con albardas e mas rratigo
  66. 1568 (Comuña): 107
Cfr. ruciu, a, o.
rocinal
📖: rocinal
🏗️: NO
✍️: NO
Ax. conocíu pela documentación: <i class="della">Yo</i>(TEST)
  1. rocinal
  2. Ax
  3. conocíu pela documentación: <i class="della">Yo</i
fuime a derrodillar/y atiró el mio Xuan per mí,/diciéndo- me: ¡Rocinal! [Relación (Porléi): 132-135]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fuime</i> <i class="della">a</i> <i class="della">derrodillar</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">atiró</i> <i class="della">el</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">Xuan</i> <i class="della">per</i> <i class="della">mí,</i>/<i class="della">diciéndo-</i> <i class="della">me: ¡</i><i class="della">Rocinal</i><i class="della">! </i>[Relación (Porléi): 132-135]
¡O, rocinal!/¿Coles coses d’isti templu/compares tu les de allá [Relación (Porléi): 273-275] Diciéndome: rocinal,/¿Non ves qu’esta e la botica? [Pachu de la Candonga 1837: 16] Deriváu axetival del ast. rocín.
  1. ¡O, rocinal!/¿Coles coses d’isti templu/compares tu les de allá
  2. Relación (Porléi): 273-275
  3. Diciéndome: rocinal,/¿Non ves qu’esta e la botica?
  4. Pachu de la Candonga 1837: 16
  5. Deriváu axetival del ast. rocín.
rocinariu, a, o*
📖: rocinariu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rucinariu [Sb].>(TEST)
  1. rocinariu
  2. rucinariu
    • Sb
Incultu, bastu, pueblerín [Sb].
  1. 1. Incultu, bastu, pueblerín [Sb].
Cfr. ruciu, a, o.
rocináu, el
📖: rocináu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rocináu
Volume o pesu que pue llevar al llombu una caballería [Cl].
  1. 1. Volume o pesu que pue llevar al llombu una caballería [Cl].
Cfr. ruciu, a, o.
rocinera, la
📖: rocinera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Daucus</i>(TEST)
  1. rocinera
  2. i class="della">Daucus</i
carota, zanahoria montesa [Cñ (llaa 27)].
  1. 1. <i class="della">carota</i>, zanahoria montesa [Cñ (llaa 27)].
Cfr. ruciu, a, o.
rocineru, a, o
📖: rocineru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. rocineru
Cfr. mosca.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">mosca</i>.
rociniegu, a, o
📖: rociniegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rociniega [Lln[. razuniega [Pr].>(TEST)
  1. rociniegu
    • Lln
  2. rociniega [Lln[
  3. razuniega
    • Pr
Cast. rocinal [JH]. Que pica al ganáu (la mosca) [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">rocinal</i> [JH]. Que pica al ganáu (la mosca) [Lln].
2. Qu’insiste, que fadia, que ta de mal humor (una persona) [Lln]: Paez qu’estás rociniegu [Lln]. //Mosca rociniega ‘mos- ca aplastada y más dura que les normales, propia del ganáu que ta en monte y de los caballos’ [Vd]. ‘especie de mosca que molesta muncho al ganáu’ [Lln]. ‘mosca que vive ente vaques y caballos’ [Cl (i)]. ‘tipu de mosca pequeña que vive sobro les vaques’ [Pr (razuniega)]. Cfr. ruciu, a, o.
rocíu, el
📖: rocíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rucíu [Ll].>(TEST)
  1. rocíu
  2. rucíu
    • Ll
Rosada [Cl. Ll]. Cfr. rociar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rosada [Cl. Ll]. Cfr. <i class="della">rociar</i>.
roda, la
📖: roda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Especie de batidera, menos grande que’l <i class="della">rodu</i>(TEST)
  1. roda
  2. Especie de batidera, menos grande que’l <i class="della">rodu</i
[As].
  1. 1. [As].
2. Proa del barcu [PVeiga]: La roda ta pintada [PVeiga]. Posible préstamu del gall. roda ‘parte de delantre de la quilla de la embarcación’ (gvgh), femenín de rodo ‘batedera de la lleche’ (gvgh s.v. roda) al nun se dar diptongación de la tónica etimolóxica rŏta. Esti tipu de préstamos xustifícase por cuen- ta les rellaciones marines frecuentes con falantes gallegos.
rodaballu, el 1
📖: rodaballu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<rodaballo [Cñ, Llu (ppac)]. redoballo [Av (ppac)]. {Con yeísmu, rodabayu [Vd]}.>(TEST)
  1. rodaballu
    • Av
    • Lln
    • Pr
    • Vd
  2. {Con yeísmu, rodabayu [Vd]}
  3. rodaballo
    • Cñ, Llu (ppac)
  4. redoballo
    • Av (ppac)
Scophthalmus maximus [Xx, Tz, Lls, Llu, Cñ, Av (ppac). L’Arena]. Scophthalmus rhombus [Tz, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac). L’Arena]. Cast. rodaballo [Lln], rombu [JH]. Pez [R]. Pexe de mar [Pr]. Especie de raya [Vd].
  1. 1. <i class="della">Scophthalmus</i> <i class="della">maximus</i> [Xx, Tz, Lls, Llu, Cñ, Av (ppac). L’Arena]. <i class="della">Scophthalmus</i> <i class="della">rhombus</i> [Tz, Xx, Cñ, Llu, Av (ppac). L’Arena]. Cast. <i class="della">rodaballo </i>[Lln], rombu [JH]. Pez [R]. Pexe de mar [Pr]. Especie de raya [Vd].
“Quizá del céltico *rotoballos ‘el de cuerpo redondo’ (com- puesto de las voces célticas rota ‘rueda’ y ballos ‘miem- bro’)” [dcech s.v. rodaballo], de la mesma opinión que Hubs- chmid (1960b: 148). Ha persabese, de toes maneres, que dende l’étimu propuestu nun pue xustificase’l gall. rodaballo (gvgh) por cuenta’l tratu de -ll- por ser la voz gallega propia- mente robalo. Ye posible que dende l’étimu apuntáu se xusti- fique l’ast. rodaballu y roballu (cfr.) anque almitiendo, nesti casu, la perda de la sílaba intertónica.
rodaballu, el* 2
📖: rodaballu
🔤: , el* 2
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 el*, 2
<rodabal.lu [Tb. Dg]. rudabal.lu [Sm (Cv). Cv].>(TEST)
  1. rodaballu
  2. rodabal.lu
    • Tb
    • Dg
  3. rudabal.lu
    • Sm (Cv)
    • Cv
Picaxu [Tb].
  1. 1. Picaxu [Tb].
Artefautu pa sacar les brases del fornu [Dg. Cv (= rudabiel.lu)]. *rutr(u)uāllus ‘mangu de la ferramienta’ → ast. rodabal.lu. Cfr. rodallu. Podría tratase d’un continuador del llat. *rutabāllum, variante del llat. rutābulum ‘paleta pal fueu’, ‘atizador’ (em) conocíu ésti por ser responsable del ast. rodallu (cfr.). Variante ye ta- mién *rutabellum > ast. rodabiellu (cfr.). De toes maneres tampoco nun sedría imposible postular una amestadura de dos términos: el llat. rutrum ‘especie de pala o fesoria’ (em s.v. ruo) continuáu en rodru (cfr.), y uallus, -i ‘palu afiláu, estaca’ (old),
rodabellar*
📖: rodabellar*
🏗️: SI
✍️: NO
<radabel.lar [Sm].>(TEST)
  1. rodabellar*
  2. radabel.lar
    • Sm
Barrer, llimpiar (les cortes, el fornu) col rodabiellu [Sm].
  1. 1. Barrer, llimpiar (les cortes, el fornu) col rodabiellu [Sm].
Verbu formáu sol antecesor del ast. rodabiellu (cfr. rodallu) o sol so antecedente.
rodabiel, el
📖: rodabiel
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rudabiel [Cn (MG. F. Oc)]. rudabel [Oc].>(TEST)
  1. rodabiel
    • Cn
  2. rudabiel
    • Cn (MG
    • F
    • Oc)
  3. rudabel
    • Oc
Rastriellu de cereales [Cn (M)]. Rudal.lu [Oc].
  1. 1. Rastriellu de cereales [Cn (M)]. <i class="della">Rudal.lu</i> [Oc].
Rastriellu del fornu [Cn (MG. F)]: Esmangóuse’l rudabiel ya quedóume’l fornu a medias de barrer [Cn (F)]. Cfr. rodabiellu.
rodabiellu, el*
📖: rodabiellu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rodabiel.lu [Pzu. PSil]. rudabiel.lu [Sm. Bab. Cv. Oc]. radabiel.lu [Sm]. redobiellu [AGO]. radubiel.lu [Sm (VB)]. ///<ident class="della" level="1"></ident>//rudapiellu [Sl]. /////rodrabiellu [Mar].>(TEST)
  1. rodabiellu
  2. ident class="della" level="1"></ident><rodabiel.lu
    • Pzu
    • PSil
  3. rudabiel.lu
    • Sm
    • Bab
    • Cv
    • Oc
  4. radabiel.lu
    • Sm
  5. redobiellu
    • AGO
  6. radubiel.lu
    • Sm (VB)
  7. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  8. rudapiellu eonaviego
    • Sl
  9. rodrabiellu dudoso (certainty = baxa)
    • Mar
Batidera pa llimpiar les cortes o cuadres [Bab. PSil. Cv (= ru- dáu)]. Tipu de picaxu de madera pa mover les brases o cenices en fornu [Sl. Sm (= rodu). PSil. Oc. AGO]. [PSil]. Roderacu [Mar]. Rodu [Pzu].
  1. Batidera pa llimpiar les cortes o cuadres [Bab. PSil. Cv (= ru- dáu)]. Tipu de picaxu de madera pa mover les brases o cenices en fornu [Sl. Sm (= rodu). PSil. Oc. AGO]. [PSil]. Roderacu [Mar]. Rodu [Pzu].
  2. Pzu
Del llat. *rutabellum ‘paleta pal fueu’, ‘atizador’ esixíu por dellos continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh), sinónimu de rutābulum (em; cfr. rodallu). Del mesmu orixe ye ast. rodabiel (cfr.) como yá apuntare Meyer-Lübke (rew), con perda posible de la -u de mou asemeyáu a como vemos na pareya rubiel (cfr.) frente a rubiellu y nos antrotopóni- mos Maniel (Vv) y Maniellu (Uv), etc. (ta 488). La variante rodrabiellu fainos ver l’influxu fónicu del llat. rutrum (cfr. rodaballu 2). Dende *rutabellum o dende’l so siguidor ro- mance iguaríase’l correspondiente verbu responsable del ast. rodabellar (cfr.). La variante rudapiellu (cfr. rapiellu) ufre una -p- antietimolóxica con tracamundiu de llabiales (pe2: 356) quiciabes con influxu de rodapié.
rodacha, la
📖: rodacha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Rodaxa [Cb]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">rodaxa</i>. El suf. -<i class="della">acha</i>(TEST)
  1. rodacha
  2. ident class="della" level="1"></ident>Rodaxa
    • Cb
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  4. <i class="della">rodaxa</i>
  5. El suf
  6. -<i class="della">acha</i
paez d’aniciu forasteru a nun ser nel ast. B-D.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. paez d’aniciu forasteru a nun ser nel ast. B-D.
rodada, la
📖: rodada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><rodá [Ay. Ar. Qu]. roá [Ca].>(TEST)
  1. rodada
    • Pa
    • Tb
    • Pr
  2. ident class="della" level="1"></ident><rodá
    • Ay
    • Ar
    • Qu
  3. roá
    • Ca
Cast. rodada [Pa. Cñ]. Marca de la rueda (del carru) [Ca. Ay. Ar. Qu. Tb. Pr]. //-aes ‘marques que dexa’l carru nos caminos’ [Ac]. Deverbal del participiu débil del verbu rodar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rodada</i> [Pa. Cñ]. Marca de la rueda (del carru) [Ca. Ay. Ar. Qu. Tb. Pr]. //<i class="della">-aes</i> ‘marques que dexa’l carru nos caminos’ [Ac]. Deverbal del participiu débil del verbu <i class="della">rodar</i> (cfr.).
rodal, el
📖: rodal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rudal [Bab. Pzu]. roal [Pb].>(TEST)
  1. rodal
  2. ident class="della" level="1"></ident><rudal
    • Bab
    • Pzu
  3. roal
    • Pb
Exe del carru [Pzu] coles ruedes [Cg. Llib. Sm. Bab. Oc. Llomb. Vc (Cruce)]. Rueda y exe del carru del país [Qu. Tb. Vg] col mecanismu que fai que se mueva [PSil]. Conxuntu de ruedes d’un carru [Lln]. 2. Cast. rodera [Mar]. 3. Carrete de filo [Pb]. quanto al rodal no hallo qué enmendar para en essa tierra [Grangerías xviii: 1077] yá conocíu por Meyer-Lübke (rew s.v. rota; pe2: 356).
  1. Exe del carru [Pzu] coles ruedes [Cg. Llib. Sm. Bab. Oc. Llomb. Vc (Cruce)]. Rueda y exe del carru del país [Qu. Tb. Vg] col mecanismu que fai que se mueva [PSil]. Conxuntu de ruedes d’un carru [Lln]. 2. Cast. rodera [Mar]. 3. Carrete de filo [Pb].
  2. Pb
  3. quanto al rodal no hallo qué enmendar para en essa tierra
  4. Grangerías xviii: 1077
  5. yá conocíu por Meyer-Lübke (rew s.v. rota; pe2: 356).
Del llat. rotalis, -e ‘que tien ruedes’ (abf) siguió l’ast. rodal
rodallu, el*
📖: rodallu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rudal.lu [As. An. Cv. Oc]. {Con cheísmu, rodachu [Tox]}. <ident class="della" level="1"></ident>//rodallo [/Eo/]. rodalo [/Mánt/].>(TEST)
  1. rodallu
  2. {Con cheísmu, rodachu [Tox]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><rudal.lu
    • As
    • An
    • Cv
    • Oc
  4. <ident class="della" level="1"></ident>
  5. rodallo eonaviego
    • /Eo/
  6. rodalo
    • /Mánt/
Artefautu pa sacar les brases del fornu [As. Cv (= rudabiel.lu). Tox. Oc] o pa moveles [An. /Eo. Mánt*/]. Rastriellu de ma-
  1. Artefautu pa sacar les brases del fornu [As. Cv (= rudabiel.lu). Tox. Oc] o pa moveles [An. /Eo. Mánt*/]. Rastriellu de ma
  2. An. /Eo. Mánt*/
dera, pequeñu y ensin dientes, pa desfacer los oricios y gara- batalos [Oc]. Del llat. rutābulum ‘paleta pal fueu’, ‘atizador’ (em), con continuadores románicos (rew s.v. rŭtabŭlum), citáu por Gar- cía de Diego nos continuadores asturianos (deeh), sinónimu del tamién diminutivu *rutabellum (cfr. rodabiellu; pe2: 356). Pervése cómo’l comportamientu palatalizador de -b’l- nel eonaviegu na so fastera más oriental ye’l mesmu que’l del ast. nos continuadores de l-, -ll-, gl-. Dende l’ast. rodallu féxose’l verbu arrodallar (cfr.) de la mesma manera que den- de l’antecedente de rodabiellu (cfr.) → rodabellar (pe2: 355).
rodames
📖: rodames
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rodames
“Rodámenes” (sic) [Min].
  1. 1. “Rodámenes” (<i class="della">sic</i>) [Min].
Quiciabes d’una formación coleutiva sol llat. rota, -ae ‘rue- da’ (em), *rotāmen, -inis ‘conxuntu d’elementos necesarios pa rodar’, anque nun conseñamos derivaos nes llingües más averaes.
rodamontes
📖: rodamontes
🏗️: NO
✍️: NO
Términu namái conocíu per esti testu: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">usarás</i>(TEST)
  1. rodamontes
  2. Términu namái conocíu per esti testu: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">usarás</i
del arbitrio de rodamontes con sus turbantes [Gran- gerías xviii: 554]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">del</i> <i class="della">arbitrio</i> <i class="della">de</i> <i class="della">rodamontes</i> <i class="della">con</i> <i class="della">sus</i> <i class="della">turbantes</i> [Gran- gerías xviii: 554]
El términu paez afacese col compuestu masc. gall. rodamon- tes “pieza de metal situada en las cambas del carro” (gvgh). Nun lu conseña’l drae. El port. rodamonte paez responder al nome d’un personaxe del Orlando enamorado del poeta it. Boiardo del sieglu xv (delp).
rodanu, el
📖: rodanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">rodete</i>(TEST)
  1. rodanu
    • Lln
  2. Cast
  3. <i class="della">rodete</i
[Lln].
  1. 1. [Lln].
Del llat. rota, -ae ‘rueda’ (em) pente medies d’una creación analóxica masculina y l’amestanza del suf. -anus (cfr. ruedu), como de ríu → rianu (cfr.). Ye posible que l’ast. rodanu tenga par nel fr.a. rouain, oc. rodan (rew s.v. rŏta).
rodapié, el
📖: rodapié
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rodapía [y Tb].>(TEST)
  1. rodapié
    • Tb
    • Cg
  2. rodapía
    • y Tb
Cast. zócalo d’una parede, de madera o pintura [Ac. Tb]. 2. Llistón de madera sol que se suxeten los balaustres del co- rredor [Cg].
  1. 1. Cast. <i class="della">zócalo</i> d’una parede, de madera o pintura [Ac. Tb].
  2. 2. Llistón de madera sol que se suxeten los balaustres del co- rredor [Cg].
Nominalización d’una amestanza de verbu (rodar) + nome (pie). Un posible dim. de pie apaez nel sinónimu rodapiellu (cfr.).
rodapiellu, el
📖: rodapiellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Rodapié que se ponía alredor de les cames [R]. //<i class="della">Al</i>(TEST)
  1. rodapiellu
    • Cg
  2. Rodapié que se ponía alredor de les cames
    • R
  3. <i class="della">Al</i eonaviego
roda- piellu ‘cast. al redopelo’, ‘a contrapelo’[Cg. JH (all roda- piellu). AGO]. Cfr. rodapilu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">roda- </i><i class="della">piellu </i>‘cast. <i class="della">al redopelo’</i>, ‘a contrapelo’[Cg. JH (<i class="della">all roda- </i><i class="della">piellu</i>). AGO]. Cfr. <i class="della">rodapilu</i>.
rodapilu, el
📖: rodapilu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ridupilu [Oc].>(TEST)
  1. rodapilu
  2. ridupilu
    • Oc
//(Andar) al rodapilu ‘(andar) d’equí p’allá’ [Tox], ‘a vueltes’ [Oc (al ridupilu)]: Esta fía traime al ridupilu [Oc]. ‘(rondar) a dalguna moza’ [JS]. ‘(andar) al retorteru’ [JS].
  1. 1. //(<i class="della">Andar)</i> <i class="della">al</i> <i class="della">rodapilu</i> ‘(andar) d’equí p’allá’ [Tox], ‘a vueltes’ [Oc (<i class="della">al</i> <i class="della">ridupilu</i>)]: <i class="della">Esta</i> <i class="della">fía</i> <i class="della">traime</i> <i class="della">al</i> <i class="della">ridupilu</i> [Oc]. ‘(rondar) a dalguna moza’ [JS]. ‘(andar) al retorteru’ [JS].
Según García de Diego dende’l llat. retropĭlus ‘contrapelo’ (sic) siguiría cast. redopelo o rodapelo, ast. al riduilu y al ridupilo, port. rodopío, etc. (deeh). Nidiamente ast. rodapilu esixe partir d’una vieya metafonía por -u (de pelu → + pilu) lo mesmo que’l portugués y gallegu. Coromines-Pascual xus- tifiquen cast. redopelo, rodopelo, gall. a rodopío de mou ase- meyáu a García de Diego (dcech s.v. pelo).
rodar
📖: rodar
🏗️: NO
✍️: NO
<roar [Sb. Ca. Ay]. ruar [Sb]. arroar [Ay]. arrodar [Os]. royar [Lln].>(TEST)
  1. rodar
    • Llg
    • Ll
    • Tb
  2. roar
    • Sb
    • Ca
    • Ay
  3. ruar
    • Sb
  4. arroar
    • Ay
  5. arrodar
    • Os
  6. royar
    • Lln
Cast. rodar [Lln. Os. Sb. Llg. Ca. Ay. Ll]: Eses boles nun ro- den [Llg]: Déxalu que rode pel prau abaxo [Llg]. Dar vueltes [Ac. Tb]. Baxar dando vueltes [Ay. Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">rodar</i> [Lln. Os. Sb. Llg. Ca. Ay. Ll]: <i class="della">Eses</i> <i class="della">boles</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">ro- den</i> [Llg]: <i class="della">Déxalu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">rode</i> <i class="della">pel</i> <i class="della">prau</i> <i class="della">abaxo</i> [Llg]. Dar vueltes [Ac. Tb]. Baxar dando vueltes [Ay. Tb].
rodaben pella messa los capones [Xuan García (1666 ó 1667: 159)]
  1. rodaben pella messa los capones
  2. Xuan García (1666 ó 1667: 159)
Del llat. rotāre ‘facer xirar’ (em) ‘xirar (el cuerpu, la cabe- za, los güeyos)’ (old), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). L’ast. amuesa sonorización de -t- (rodar) y perda llueu de la sonorización (roar ruar 2). Ye por ello polo que nun ha tracamundiase ruar 2 ‘rodar’ col verbu ruar 1 (cfr.). La variante royar ufre una -y- antihiática, perfrecuente ente nós. Un deverbal de rodar ye ast. rodáu (cfr.), rodada (cfr.) y podría ser rodu (cfr.) anque son posibles otres xustifi- caciones de la non diptongación.
rodáu, el
📖: rodáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rodao [Mar. Ay. Mi. Ll]. rudáu [Bab. Cn (M). Cv. Vg. Mar. Tor].>(TEST)
  1. rodáu
    • Sb
    • Cn
    • Pr
    • Vd
  2. rodao
    • Mar
    • Ay
    • Mi
    • Ll
  3. rudáu
    • Bab
    • Cn (M)
    • Cv
    • Vg
    • Mar
    • Tor
Refaxu de bayeta, de color encarnao y forma acampanada que foi d’usu ente les muyeres [Sb]. Falda esterior del vistíu de la muyer, abiertu y perampliu, xeneralmente de pañu [Bab]. Re- faxu de sayal usáu enantes poles muyeres [Vg]. Especie de re- faxu de pañu lliso y de color, cruzáu atrás y atáu per delantre na cintura, que llevaben les muyeres [Tor]. Antigua prenda fe- menina, falda esterior que llegaba a los pies, d’estameña, d’un color namái, pervivo [VCid]. Especie de falda qu’usaben les muyeres [Ay. Mi. Ll. PSil], formada por una pieza rectangular de sarga qu’arrollaben y ataben a la cintura [Cv]. Mantéu [Cn (M)], prenda esterior del vistíu de les maragates, cepedanes, cabrereses, etc. [Mar]. 2. Bolera [Pr]. 3. Variedá del xuegu de los bolos [Vd]. 4. Batidera pa llimpiar les cortes o cuadres [Cv].
  1. 1. Refaxu de bayeta, de color encarnao y forma acampanada que foi d’usu ente les muyeres [Sb]. Falda esterior del vistíu de la muyer, abiertu y perampliu, xeneralmente de pañu [Bab]. Re- faxu de sayal usáu enantes poles muyeres [Vg]. Especie de re- faxu de pañu lliso y de color, cruzáu atrás y atáu per delantre na cintura, que llevaben les muyeres [Tor]. Antigua prenda fe- menina, falda esterior que llegaba a los pies, d’estameña, d’un color namái, pervivo [VCid]. Especie de falda qu’usaben les muyeres [Ay. Mi. Ll. PSil], formada por una pieza rectangular de sarga qu’arrollaben y ataben a la cintura [Cv]. Mantéu [Cn (M)], prenda esterior del vistíu de les maragates, cepedanes, cabrereses, etc. [Mar].
  2. 2. Bolera [Pr].
  3. 3. Variedá del xuegu de los bolos [Vd].
  4. 4. Batidera pa llimpiar les cortes o cuadres [Cv].
Johan Perez e de Maria Dominguiz de Qualloto que dizian los Rodados 1287(or.) [SP-I/275] Posible deverbal del participiu débil de rodar (
  1. Johan Perez e de Maria Dominguiz de Qualloto que dizian los Rodados
  2. 1287(or.) SP-I/275
  3. Posible deverbal del participiu débil de rodar (
cfr.).
rodavientu, a*
📖: rodavientu
🔤: , a*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a
“Se dice, impropiamente, que una explotación se ventila <i class="della">a</i>(TEST)
  1. rodavientu
  2. “Se dice, impropiamente, que una explotación se ventila <i class="della">a</i
ro- daviento cuando el aire pasa por el frente de los tajos obligado por una puerta o un telón que le hace recorrer por los pozos y testeros; en realidad sería a rodaviento si fuese el mismo aire el que circulase, sin renovarse, pasando repetidas veces por el mismo sitio” [Min].
  1. 1. <i class="della">ro- </i><i class="della">daviento </i>cuando el aire pasa por el frente de los tajos obligado por una puerta o un telón que le hace recorrer por los pozos y testeros; en realidad sería <i class="della">a</i> <i class="della">rodaviento</i> si fuese el mismo aire el que circulase, sin renovarse, pasando repetidas veces por el mismo sitio” [Min].
Posible amestadura del verbu (roda) y nome (vientu). Ye claro que la non diptongación nel componente verbal ha debese, fonderamente, a la formación del compuestu col desplaza- mientu acentual como pasa n’otros exemplos anteriores.
rodaxa, la
📖: rodaxa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<roaxa [Sb. Ll]. rudaxa [Bab].>(TEST)
  1. rodaxa
    • Pa
    • Lr
    • Llg
    • Ay
    • Tb
  2. roaxa
    • Sb
    • Ll
  3. rudaxa
    • Bab
Cast. rodaja [Cl. Pa. Lr. Llg. Sb. Ay. Ll. Bab. JH]. Rueda de curtiu valor [Tb]. 2. Rodaja del embutíu [Tb. Tox]. 3. Rótula, güesu de la rodiya [Min]. 4. Caún de los círculos del cuernu de los aninales que permiten calcular la edá de los mesmos [Cl]. 5. Caún de los aros de la cocina de lleña [Llg].
  1. 1. Cast. <i class="della">rodaja </i>[Cl. Pa. Lr. Llg. Sb. Ay. Ll. Bab. JH]. Rueda de curtiu valor [Tb].
  2. 2. <i class="della">Rodaja</i> del embutíu [Tb. Tox].
  3. 3. Rótula, güesu de la rodiya [Min].
  4. 4. Caún de los círculos del cuernu de los aninales que permiten calcular la edá de los mesmos [Cl].
  5. 5. Caún de los aros de la cocina de lleña [Llg].
Paez una adautación del cast. rodaja por cuenta’l resultáu [S] frente a *rodaya que sedría d’aguardar como amuesa la exis- tencia d’un masc. rodayu (cfr.). L’ast. tamién conoz una va- riante dim. rodacha (cfr.) pero al conseñase en Cabranes nun ha entendese como dim. direutu en -acula sinón, quiciabes, como una variante surdida n’otru llau.
rodayu, el*
📖: rodayu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">un</i>(TEST)
  1. rodayu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">un</i
rodayo molino de dos molares [Grangerías xviii: 742] Cfr. rodaxa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">rodayo</i> <i class="della">molino</i> <i class="della">de</i> <i class="della">dos</i> <i class="della">molares</i> [Grangerías xviii: 742] Cfr. <i class="della">rodaxa</i>.
rodea, la
📖: rodea
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Trapu pa llimpiar na cocina [Ar]. Pañu pa llimpiar la cacía [VCid]. D’un deriváu del llat. <i class="della">rota </i>‘rueda’ a la que se-y amestó’l suf. diminutivu -<i class="della">ĭcula</i>, *rotĭcula>(TEST)
  1. rodea
  2. Trapu pa llimpiar na cocina
    • Ar
  3. Pañu pa llimpiar la cacía
    • VCid
  4. D’un deriváu del llat
  5. <i class="della">rota </i>‘rueda’ a la que se-y amestó’l suf
  6. diminutivu -<i class="della">ĭcula</i>, *rotĭcula
*rodeya > rodea, daqué ase- meyao a lo qu’alvertimos n’otros dim. de rota, *rotīcula > ast. rodiya (cfr.) > rodía, ensin dulda sinónimu del so equiva- lente rotĕlla > rodiella (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. *<i class="della">rodeya</i> <i class="della">></i> <i class="della">rodea</i>, daqué ase- meyao a lo qu’alvertimos n’otros dim. de <i class="della">rota</i>, *rotīcula > ast. <i class="della">rodiya</i> (cfr.) > <i class="della">rodía</i>, ensin dulda sinónimu del so equiva- lente rotĕlla > <i class="della">rodiella </i>(cfr.).
rodellal, el
📖: rodellal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Zona de la rodía. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Pero</i>(TEST)
  1. rodellal
  2. Zona de la rodía
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Pero</i
en el mular debes notar además de lo dicho que el rodellalico de las manos sea gruesso huesudo [Grangerías xviii: 871]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">en</i> <i class="della">el</i> <i class="della">mular</i> <i class="della">debes</i> <i class="della">notar</i> <i class="della">además</i> <i class="della">de</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">dicho</i> <i class="della">que</i> <i class="della">el</i> <i class="della">rodellalico</i> <i class="della">de</i> <i class="della">las</i> <i class="della">manos</i> <i class="della">sea</i> <i class="della">gruesso</i> <i class="della">huesudo</i> [Grangerías xviii: 871]
Las pollinas son de dos géneros (...). Y attender a que el rodellal de las manos sea huesudo y corpulento [Grange- rías xviii: 885]
  1. Las pollinas son de dos géneros (...). Y attender a que el rodellal de las manos sea huesudo y corpulento
  2. Grange- rías xviii: 885
Cfr. rodiella.
rodellar, el
📖: rodellar
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Conxuntu de les ruedes del carru [Cp]. Cast. <i class="della">rodaje</i>(TEST)
  1. rodellar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Conxuntu de les ruedes del carru
    • Cp
  3. Cast
  4. <i class="della">rodaje</i
[JH]: Ell to carru tien bon rodellar [JH].
  1. 1. [JH]: <i class="della">Ell </i><i class="della">to</i> <i class="della">carru</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">bon</i> <i class="della">rodellar</i> [JH].
Cfr. rodiella.
  1. Cfr. rodiella.
rodellón, ona
📖: rodellón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. rodellón
(Persona) enguedeyadora, mentirosa [Llu]. Cfr. rodiella.
  1. (Persona) enguedeyadora, mentirosa [Llu]. Cfr. rodiella.
  2. Llu
rodendu, el
📖: rodendu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><roendu [Sb. Ca. Ay]. roendo [Ay]. +ruindu [Ay. Ll]. rudé- dinu [Cn (M. Oc)]. rudádenu [Arboda (Oc)]. rudédanu [Sm. An. Berducéu (Oc). Pzu]. rodédanu [An]. rodenu [Qu. y Tb. PSil. Dg. Vg. Mar]. rodeniu [Mar]. rodeñu [Cl. Cb. Llomb]. rudeñu [Llomb]. ruöñu [Cl]. rodeznu [Cp. Tox. Tor]. rodez- no [Cñ. Ac. Ast Oc]. rudeznu [Sl]. rudernu [As]. rudieznu [Cp]. rodesnu [Mar]. roeznu [Cp]. ruezno [Ri]. +ruiznu [Ll]. <ident class="della" level="1"></ident>+ruisnu [Mi (Oc)]. +ruildu [Mi (Oc). Ll]. ruéndanu [Bi. Llv]. rodiéndanu [y AGO]. rodiéndano (<i class="della">sic</i>) [Ca (VB)]. rudrédenu [SCiprián].>(TEST)
  1. rodendu
  2. ident class="della" level="1"></ident><roendu
    • Sb
    • Ca
    • Ay
  3. roendo
    • Ay
  4. ruindu metafonía
    • Ay
    • Ll
  5. rudé- dinu
    • Cn (M
    • Oc)
  6. rudádenu
    • Arboda (Oc)
  7. rudédanu
    • Sm
    • An
    • Berducéu (Oc)
    • Pzu
  8. rodédanu
    • An
  9. rodenu
    • Qu
    • y Tb
    • PSil
    • Dg
    • Vg
    • Mar
  10. rodeniu
    • Mar
  11. rodeñu
    • Cl
    • Cb
    • Llomb
  12. rudeñu
    • Llomb
  13. ruöñu
    • Cl
  14. rodeznu
    • Cp
    • Tox
    • Tor
  15. rodez- no
    • Ac
    • Ast Oc
  16. rudeznu
    • Sl
  17. rudernu
    • As
  18. rudieznu
    • Cp
  19. rodesnu
    • Mar
  20. roeznu
    • Cp
  21. ruezno
    • Ri
  22. ruiznu metafonía
    • Ll
  23. <ident class="della" level="1"></ident>+ruisnu
    • Mi (Oc)
  24. ruildu metafonía
    • Mi (Oc)
    • Ll
  25. ruéndanu
    • Bi
    • Llv
  26. rodiéndanu
    • y AGO
  27. rodiéndano (<i class="della">sic</i>)
    • Ca (VB)
  28. rudrédenu
    • SCiprián
Cast. rodezno [Cl. Cb. Cg. Llib. Cp. Cñ. Bi. Ac. Llv. Sb. Ca. (VB). Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. Dg. Cn (M. Oc).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rodezno </i>[Cl. Cb. Cg. Llib. Cp. Cñ. Bi. Ac. Llv. Sb. Ca. (VB). Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. Dg. Cn (M. Oc).
An. Sl. Tox. Oc. /Ast Oc/. Vg. Llomb. Tor. Mar. SCiprián. AGO]. Rueda del molín [Qu]. //-os ‘planta conocida como cola de caballo’ [Ay]. lo apresseedes bem de molas e de rodeznos e de outras pre- seas 1286 [Espinareda/47] del rodezno III dineros [fin s. xiii] (s. xiii) [MSAH-V/593] de sos rodeznos e de sos fierros e de suas cannaliegas 1303(or.) [SP-I/334] de molas e de fierros e de rodezno e de canales 1311(or.) [SP-I/385]; [SP-I/388] preseas e fierros e rodezno e otras cosas 1381 (t.) [SP-III/30] muelas e fierros e rodezno e casa e presas e sopresas 1381 (t.) [SP-III/31] presa e sobrepresa e muelas e rodeznos e canales e canalie- gas 1391(or.) [SP-III/68] madera e de tella e canal e rodezno e con una muela 14[...] (or.) [VC-II/182] la casa e presa e cañal e rodezno e muelas e molneras 1509(or.) [MSMV/541] le a de echar un rudezno nuevo y adereçar el bolado [Avi- lés 1602/340] a) sonorización de -t- > -d-; b) perda de -t- > -d- > [ø]; c) ro- tacismu de [θ] nel marxe posnuclear con tracamundiu con [s] o [r] o perda; d) tracamundiu de dentales; metátesis de -ci’n- > -n’ci; e) tracamundiu de -n- posnuclear con -l-; f) metátesis
  1. An. Sl. Tox. Oc. /Ast Oc/. Vg. Llomb. Tor. Mar. SCiprián. AGO]. Rueda del molín [Qu]. //-os ‘planta conocida como cola de caballo’ [Ay]. lo apresseedes bem de molas e de rodeznos e de outras pre- seas
  2. 1286 Espinareda/47
  3. del rodezno III dineros [fin s. xiii] (s. xiii)
  4. MSAH-V/593
  5. de sos rodeznos e de sos fierros e de suas cannaliegas
  6. 1303(or.) SP-I/334
  7. de molas e de fierros e de rodezno e de canales 1311(or.) [SP-I/385];
  8. SP-I/388
  9. preseas e fierros e rodezno e otras cosas
  10. 1381 (t.) SP-III/30
  11. muelas e fierros e rodezno e casa e presas e sopresas
  12. 1381 (t.) SP-III/31
  13. presa e sobrepresa e muelas e rodeznos e canales e canalie- gas
  14. 1391(or.) SP-III/68
  15. madera e de tella e canal e rodezno e con una muela 14[...] (or.)
  16. VC-II/182
  17. la casa e presa e cañal e rodezno e muelas e molneras
  18. 1509(or.) MSMV/541
  19. le a de echar un rudezno nuevo y adereçar el bolado
  20. Avi- lés 1602/340
  21. a) sonorización de -t- > -d-; b) perda de -t- > -d- > [ø]; c) ro- tacismu de [θ] nel marxe posnuclear con tracamundiu con [s] o [r] o perda; d) tracamundiu de dentales; metátesis de -ci’n- >
  22. r
  23. -n’ci; e) tracamundiu de -n- posnuclear con -l-; f) metátesis
Del llat. *rŏtĭcĭnus, términu en rellación al llat. rota ‘rue- da’, con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. rueda) y con destremaes posibilidaes evolutives asturianes (ghla §4.5.4.4); asina los más llamativos sedríen: de rudernu rudrédanu; g) palatalización de nasal: -jn- > []; h) inseguranza nel vocalismu átonu velar y nun exemplu na tónica rudédanurudádinu; i) incrementación col suf. diminutivu -ŭlus → -anu: Un deriváu de rodeznu vémoslu en documentu del entamu del sieglu xiii: Martinus Rodeznero 1221(or.) [SPE-I/403].
rodera, la
📖: rodera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<roera [Ay]. rudera [Sm. Cv. Oc]. rudeira [SCiprián]. rodeira [y Vg. /Eo. Mánt/]. Rodada [Sm. Oc. /Eo. Mánt/. Tor. SCiprián]. 2. Pasu pa carros nel zarru de les finques rústiques [Cv]. 3. Camín de carros [PSil] pel monte, malu, cuestu, cuasimente intransitable [Vg]. 4. Portiella d’entrada a una finca con dos mourios, ún a cada llau [PSil]. //<i class="della">Dar</i>(TEST)
  1. rodera
  2. roera
    • Ay
  3. rudera
    • Sm
    • Cv
    • Oc
  4. rudeira
    • SCiprián
  5. rodeira
    • y Vg
    • /Eo
    • Mánt/
  6. Rodada
    • Sm
    • Oc
    • /Eo
    • Mánt/
    • Tor
    • SCiprián
  7. 2
  8. Pasu pa carros nel zarru de les finques rústiques
    • Cv
  9. 3
  10. Camín de carros
    • PSil] pel monte, malu, cuestu, cuasimente intransitable [Vg
  11. 4
  12. Portiella d’entrada a una finca con dos mourios, ún a cada llau
    • PSil
  13. <i class="della">Dar</i eonaviego
con el culu en la roera ‘llegar a lo más baxo de la miseria’ [Ay].
  1. 1. <i class="della">con</i> <i class="della">el</i> <i class="della">culu</i> <i class="della">en</i> <i class="della">la</i> <i class="della">roera</i> ‘llegar a lo más baxo de la miseria’ [Ay].
de la parte de çima la rodera de Val de Maniel 1472(or.) [VC-II/263] Del neutru pl. rotaria,
  1. de la parte de çima la rodera de Val de Maniel
  2. 1472(or.) VC-II/263
  3. Del neutru pl. rotaria,
del llat. rotarium, -i ‘derechos de pasu per un camín’ (em s.v. rota; abf), asimiláu a los femeninos de la 1ª declinación. La presencia de rodera, asina como la del so masculín roderu (cfr.), xustifica l’usu axetivu d’estos términos ya l’amestadura sufixal que se ve n’exemplos como l’aumentativu roderón (cfr.), el despeutivu roderacu (cfr.) y la formación en -ata, roderada (cfr.).
roderacu, el
📖: roderacu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<roduracu [y Mar]. rodracu [y Mar].>(TEST)
  1. roderacu
  2. roduracu
    • y Mar
  3. rodracu
    • y Mar
Palu corváu per un cabu emplegáu pa sacar los panes cocíos del fornu o les áscuares [Mar].
  1. 1. Palu corváu per un cabu emplegáu pa sacar los panes cocíos del fornu o les áscuares [Mar].
Cfr. rodera.
roderada, la*
📖: roderada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<roerá [Ay].>(TEST)
  1. roderada
  2. roerá
    • Ay
Rodada [Ay].
  1. 1. Rodada [Ay].
Cfr. rodera & rodrada.
roderón, el
📖: roderón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. roderón
Aum. de roderu. 2. Rodada grande [Mar]. Cfr. rodera.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aum. de <i class="della">roderu</i>.
  3. 2. Rodada grande [Mar]. Cfr. <i class="della">rodera</i>.
roderu, a, o*
📖: roderu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rodero/a [R].>(TEST)
  1. roderu
  2. rodero/a
    • R
“Madera rodera que sólo puede emplearse en tronco porque suelta capas o se alabea” [R].
  1. 1. “Madera rodera que sólo puede emplearse en tronco porque suelta capas o se alabea” [R].
qui iaz ena eria de millares entre lo de ioan gonzaluiz de lotra parte de roderos de lago 1242(or.) [dosv-II/108]
  1. qui iaz ena eria de millares entre lo de ioan gonzaluiz de lotra parte de roderos de lago
  2. 1242(or.) dosv-II/108
Cfr. rodera.
roderu, el
📖: roderu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<i class="della">Equisetum</i>(TEST)
  1. roderu
    • Uv
  2. i class="della">Equisetum</i
arvense, rabu de potru [Llg, Mo, Uv (llaa 28)].
  1. 1. <i class="della">arvense</i>, rabu de potru [Llg, Mo, Uv (llaa 28)].
Cfr. rodera.
rodeta, la
📖: rodeta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Rueda pequeña [Cb]. Dim. del continuador del llat. rota, ae col suf. dim. -ĭtta, con un masculín <i class="della">rodetu </i>(cfr.) y <i class="della">rodete </i>(cfr.). Sobro ello féxose’l verbu <i class="della">rodetar</i>(TEST)
  1. rodeta
  2. Rueda pequeña
    • Cb
  3. Dim
  4. del continuador del llat
  5. rota, ae col suf
  6. dim
  7. -ĭtta, con un masculín <i class="della">rodetu </i>(cfr.) y <i class="della">rodete </i>(cfr.)
  8. Sobro ello féxose’l verbu <i class="della">rodetar</i
(cfr.) col so participiu rodetáu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) col so participiu <i class="della">rodetáu</i> (cfr.).
rodetar
📖: rodetar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rodetar
    • Lln
Rodar [Lln].
  1. 1. </b>Rodar [Lln].
Cfr. rodeta.
rodetáu, ada, ao
📖: rodetáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<arrodetáu [Ca].>(TEST)
  1. rodetáu
  2. arrodetáu
    • Ca
Arrodiáu con tires de color [Ca]: E asina arrodetaína [Ca].
  1. 1. Arrodiáu con tires de color [Ca]: <i class="della">E</i> <i class="della">asina</i> <i class="della">arrodetaína</i> [Ca].
Pp. de rodetar.
rodete, el
📖: rodete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Rodeznu [LV. Lln. Rs. Pa. DA. AGO]. 2. Exe del molín d’agua [Pa]. 3. Moñu de pelo na cabeza [PSil. DA]. Peñáu antiguu de la muyer en que se ponía una coleta como moñu aplastáu [Ac]. 4. Persona gorda [Cn (F)]: <i class="della">¿Quién</i>(TEST)
  1. rodete
    • Cn
  2. Rodeznu
    • LV
    • Lln
    • Rs
    • Pa
    • DA
    • AGO
  3. 2
  4. Exe del molín d’agua
    • Pa
  5. 3
  6. Moñu de pelo na cabeza
    • PSil
    • DA
  7. Peñáu antiguu de la muyer en que se ponía una coleta como moñu aplastáu
    • Ac
  8. 4
  9. Persona gorda [Cn (F)]: <i class="della">¿Quién</i
ya esi ro- dete, ho? [Cn (F)]. //Rodete (de paya) ‘rodaya que se ponía debaxo de la caldera pa facer la colada’ [Ar].
  1. 1. <i class="della">ya</i> <i class="della">esi</i> <i class="della">ro-</i> <i class="della">dete,</i> <i class="della">ho?</i> [Cn (F)]. //<i class="della">Rodete</i> (de paya) ‘rodaya que se ponía debaxo de la caldera pa facer la colada’ [Ar].
hay muchas mozas en esta ciudad que traen puesta albane- ga y rodete 1576 [AAU/447] pueda traer albanega ni rodete sino toca o rebozo 1576 [AAU/447] Calumbóse Lina al punto/cubrióla el agua soez,/el cuervo grayaba alegre/.../vueltas dan en el rodete [LV (Revista de Asturias nu 16 (1880): 253)] Cfr. rodeta.
rodetu, el
📖: rodetu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rodetu
Rodeta pequeña y ensin importancia [Cb].
  1. 1. Rodeta pequeña y ensin importancia [Cb].
Cfr. rodeta.
rodéu, el*
📖: rodéu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rodéu
Cfr. arrodéu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">arrodéu</i>.
“rodeznero”
📖: “rodeznero”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “rodeznero”
Cfr. rodendu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rodendu</i>.
rodiada, la
📖: rodiada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rodiaa [V1830]. rodiá [y Ac. Llg. Sr. Ay]. rodeada [JH]. ro- deá [Ca]. arrodeá [Ca]. arrodeada [JH]. arrodiada [Cb].>(TEST)
  1. rodiada
    • Tb
    • Cg
  2. rodiaa
    • V1830
  3. rodiá
    • y Ac
    • Llg
    • Sr
    • Ay
  4. rodeada
    • JH
  5. ro- deá
    • Ca
  6. arrodeá
    • Ca
  7. arrodeada
    • JH
  8. arrodiada
    • Cb
Terrén na llende o alredor d’una finca o llugar [Ca]: Nun hai un alma en tola rodiada [Tb]. 2. Circuitu de los términos d’un
pueblu [Ac. Llg. Sr. Ay. Tb. JH /Eo/] o conceyu [Cg]. Contor- nos, cercaníes [Cb. V1830]. Redonda, comarca [Ay. JH. DA. VBable]: Lla rodeada de la iglesia [JH]: Son los pueblos de la rodiá [Sr]. 3. Contornu interior d’un terrén, prau, etc. [Ca]: Tienes que segar toa la rodeá del llosu [Ca].
  1. 1. Terrén na llende o alredor d’una finca o llugar [Ca]: <i class="della">Nun hai </i><i class="della">un</i> <i class="della">alma</i> <i class="della">en</i> <i class="della">tola</i> <i class="della">rodiada</i> [Tb].
  2. 2. Circuitu de los términos d’un <br class="della">pueblu [Ac. Llg. Sr. Ay. Tb. JH /Eo/] o conceyu [Cg]. Contor- nos, cercaníes [Cb. V1830]. Redonda, comarca [Ay. JH. DA. VBable]: <i class="della">Lla rodeada de la iglesia </i>[JH]: <i class="della">Son los pueblos de la</i> <i class="della">rodiá</i> [Sr].
  3. 3. Contornu interior d’un terrén, prau, etc. [Ca]: <i class="della">Tienes</i> <i class="della">que</i> <i class="della">segar</i> <i class="della">toa</i> <i class="della">la</i> <i class="della">rodeá</i> <i class="della">del</i> <i class="della">llosu</i> [Ca].
Fechu corrines tome á la rodiada [DyE 7] Nin siquiera asomaré/por toda aquesta rodiada [Enamo- rados de Aldea 247] Y de tóa Xudea y de tóa la rodiáa del Xordán [San Mateo 7] Viniendo dempués Xesús pa la rodiáa de Cesarea [San Ma- teo 64] Deverbal de rodiar (
  1. Fechu corrines tome á la rodiada
  2. DyE 7
  3. Nin siquiera asomaré/por toda aquesta rodiada
  4. Enamo- rados de Aldea 247
  5. Y de tóa Xudea y de tóa la rodiáa del Xordán
  6. San Mateo 7
  7. Viniendo dempués Xesús pa la rodiáa de Cesarea
  8. San Ma- teo 64
  9. Deverbal de rodiar (
cfr.).
rodiar
📖: rodiar
🏗️: NO
✍️: NO
<arrodiar [LV. Lln. Villah. y Os. y Pa. Sb. y Cb. y Cg. Pi. Cp. Ac. Llg. y Ay. Ll. y Tb. PSil. Cd. y Pr. Tox. /Eo. Mánt/. JH. y DA. R. Mar]. arrudiar [Cñ. Sm. Pzu. Cn (MG). Oc. y Arm]. arrodear [Ca. Ar. Tor. JH].>(TEST)
  1. rodiar
    • Pa
    • Cg
    • Ay
    • Tb
    • Cn
    • Pr
  2. arrodiar
    • LV
    • Lln
    • Villah
    • y Os
    • y Pa
    • Sb
    • y Cb
    • y Cg
    • Pi
    • Cp
    • Ac
    • Llg
    • y Ay
    • Ll
    • y Tb
    • PSil
    • Cd
    • y Pr
    • Tox
    • /Eo
    • Mánt/
    • JH
    • y DA
    • R
    • Mar
  3. arrudiar
    • Sm
    • Pzu
    • Cn (MG)
    • Oc
    • y Arm
  4. arrodear
    • Ca
    • Ar
    • Tor
    • JH
Cast. rodear [LV. Lln. Os. Pa. Sb. Cb. Cg. Cñ. Cp. Ac. Ay. Ll. Ar. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. Cn (MG). Pr. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. JH. R. DA. Tor. Arm. Mar]: Arródiala colos brazos [Llg]. Cercar [Tb. PSil]. Dar la vuelta a daqué [Villah]. Dir a dalgún sitiu non pel camín más direutu [Llg. Ta. PSil]: Nun vaigas per ahí qu’arrodies [Llg]. Poner alredor [Pi]: Arródia-yos tie- rra a les plantes [Pi]. 2. Cast. redondear [Cp]. Poner redonda dalguna cosa (p.e. una facina) [Cb]. 3. Faxar con ropa [Tb]. 4. Usar rodeos al falar [Tox]. 5. Dar la vuelta a una prenda [Lln]. //-se ‘id’ [Pa. Cñ]. ‘enrollase una prenda al cuerpu p’abrigase’ [Pa]. ‘volvese, volver la cabeza, mirar p’atrás’ [Lln]. //Arro- diar la chaqueta ‘percamudar (d’opinión, de bandu)’ [Lln]. ///Val más arrodiar que mal atayar dizse p’aconseyar l’emplegu de medios pa facer dalguna cosa refugando otros que, por acurtiar, favorezan que salga mal [Cg]. Val más arro- diar que mal aventayar [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">rodear</i> [LV. Lln. Os. Pa. Sb. Cb. Cg. Cñ. Cp. Ac. Ay. Ll. Ar. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. Cn (MG). Pr. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. JH. R. DA. Tor. Arm. Mar]: <i class="della">Arródiala colos brazos </i>[Llg]. Cercar [Tb. PSil]. Dar la vuelta a daqué [Villah]. Dir a dalgún sitiu non pel camín más direutu [Llg. Ta. PSil]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">vaigas</i> <i class="della">per</i> <i class="della">ahí</i> <i class="della">qu’arrodies</i> [Llg]. Poner alredor [Pi]: <i class="della">Arródia-yos</i> <i class="della">tie- rra</i> <i class="della">a</i> <i class="della">les</i> <i class="della">plantes</i> [Pi].
  2. 2. Cast. <i class="della">redondear</i> [Cp]. Poner redonda dalguna cosa (p.e. una facina) [Cb].
  3. 3. Faxar con ropa [Tb].
  4. 4. Usar rodeos al falar [Tox].
  5. 5. Dar la vuelta a una prenda [Lln]. //-<i class="della">se</i> ‘id’ [Pa. Cñ]. ‘enrollase una prenda al cuerpu p’abrigase’ [Pa]. ‘volvese, volver la cabeza, mirar p’atrás’ [Lln]. //<i class="della">Arro- diar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">chaqueta</i> ‘percamudar (d’opinión, de bandu)’ [Lln]. ///<i class="della">Val más arrodiar que mal atayar </i>dizse p’aconseyar l’emplegu de medios pa facer dalguna cosa refugando otros que, por acurtiar, favorezan que salga mal [Cg]. <i class="della">Val más arro-</i> <i class="della">diar</i> <i class="della">que</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">aventayar</i> [Lln].
de las otras dos partes la rodea la carcava e cepas bravas 1510 (t.) [SP-IV/427] El pescuizo dericho y bien sacado/rodiaba de un lliston de fines plates [HyL 23] Sobr’una mesona grande arrodiada de lletreros [Ex Carlos iii 104] Y utru rodiadu de plumes [Coronación Carlos iv 176] Ródia so cuerpu un resplandor devino [Judit 197] De tiendes arrodiadu y servidores [Judit 201] Y arródialu un resplandor [Batalla Cuadonga 227] Del verbu rotare ( (cfr.). Un compuestu de rodiar ye ast. desarrodiar (cfr.); ta- mién enrodiar (cfr.) y desenrodiar (cfr.) onde: a) pue dase l’influxu de la familia de derivaos de rotundus, -a, -um > ron- du, rondiu (cfr. redondu, a, o); b) pue dase confluencia coles formaciones verbales de rodiya → *enrodiyar *enrodiar.
  1. de las otras dos partes la rodea la carcava e cepas bravas
  2. 1510 (t.) SP-IV/427
  3. El pescuizo dericho y bien sacado/rodiaba de un lliston de fines plates
  4. HyL 23
  5. Sobr’una mesona grande arrodiada de lletreros
  6. Ex Carlos iii 104
  7. Y utru rodiadu de plumes
  8. Coronación Carlos iv 176
  9. Ródia so cuerpu un resplandor devino
  10. Judit 197
  11. De tiendes arrodiadu y servidores
  12. Judit 201
  13. Y arródialu un resplandor
  14. Batalla Cuadonga 227
  15. Del verbu rotare (
  16. (cfr.). Un compuestu de rodiar ye ast. desarrodiar (cfr.); ta- mién enrodiar (cfr.) y desenrodiar (cfr.) onde: a) pue dase l’influxu de la familia de derivaos de rotundus, -a, -um > ron- du, rondiu (cfr. redondu, a, o); b) pue dase confluencia coles formaciones verbales de rodiya → *enrodiyar *enrodiar.
cfr. rodar) cola xeneralización de l’amestadura del iterativu en -idiare, siguió ast. rodiar y el compuestu arrodear > arrodiar. Deverbal de arrodear ye ast. arrodéu (cfr.); tamién arrodiu (cfr.) anque agora con aniciu nel participiu fuerte. En rellación etimolóxica con arrodiar citamos: arrodiador (cfr.), arrodiadura (cfr.), arrodiamientu
rodiella, la
📖: rodiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><rodiel.la [Ay. Ll. PSil. Vd]. rudiel.la [Ay. Qu. Tb. Sm. Oc]. rudiella [y Os. y Cp. y Pr]. {Con yeísmu, rodieya [Cl]}. ///<ident class="della" level="1"></ident>rodilla [y Ac. y Pr. Arm. Mar].>(TEST)
  1. rodiella
    • Lln
    • Pr
    • Llu
    • Llg
    • Sb
    • Ca
    • Cp
  2. {Con yeísmu, rodieya [Cl]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><rodiel.la
    • Ay
    • Ll
    • PSil
    • Vd
  4. rudiel.la
    • Ay
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Oc
  5. rudiella
    • y Os
    • y Cp
    • y Pr
  6. <ident class="della" level="1"></ident>rodilla infl. cast.
    • y Ac
    • y Pr
    • Arm
    • Mar
Cast. rodilla [Lln. Ac. Ll. Bab. PSil. Pr. Vd. Vg. Arm]. 2. Rosca que de les coletes del pelo faen les muyeres nel vér- tice de la cabeza [JH]. 3. Especie de rosca fecha de llienzu, pañu o bien d’otra materia que se pon na cabeza pa cargar y llevar enriba d’ella dalgún pesu [Llu. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Qu. Tb. JH. VBable. Mar]. 4. Trapu ordinariu de cocina o llimpieza [Cb (= rodiellu). Arm. Mar]. 5. Pieza redonda que se pon nel fuelle pa tapar un furacu [Cp]. Pieza de made- ra, redonda, pequeña, con una mozqueta a lo llargo de la so circunferencia, que val pa tapar los furacos del odre o fuelle [Os. Ay. Sm. Oc]. Parte del fuelle [Cl]. 6. Cercu de pación verde que crez en prau alredor d’una moñicada [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">rodilla</i> [Lln. Ac. Ll. Bab. PSil. Pr. Vd. Vg. Arm].
  2. 2. Rosca que de les coletes del pelo faen les muyeres nel vér- tice de la cabeza [JH].
  3. 3. Especie de rosca fecha de llienzu, pañu o bien d’otra materia que se pon na cabeza pa cargar y llevar enriba d’ella dalgún pesu [Llu. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Qu. Tb. JH. VBable. Mar].
  4. 4. Trapu ordinariu de cocina o llimpieza [Cb (= rodiellu). Arm. Mar].
  5. 5. Pieza redonda que se pon nel fuelle pa tapar un furacu [Cp]. Pieza de made- ra, redonda, pequeña, con una mozqueta a lo llargo de la so circunferencia, que val pa tapar los furacos del odre o fuelle [Os. Ay. Sm. Oc]. Parte del fuelle [Cl].
  6. 6. Cercu de pación verde que crez en prau alredor d’una moñicada [Tb].
7. Enguedeyu [Cñ], enllaz desordenáu d’una cosa con otra [JH]: Está fecha una rodiella isa madexa [JH]. 8. Llíu, reña, baturiciu [Llu]. 9. Travesura, inquietú [JH]: Tien q’haber ro- diella ente llos hermanos all partir lla herencia [JH]. //De rodiel.las ‘de rodíes’ [PSil]. //Rodiella del guchu ‘focicu del gochu’ [Cp. Ay (rodiel.la del guchu)]. //Ser una rodiella ‘ser perdesordenada (una persona)’ [Cd]. a) en el qual preuilegio seya una roella et dientro en ella 1291 [AAU/35] figura de otro escudo pequeno & duas roellas en el 1294 [DCO-V/180] en medio del sia una Roella de sso singno el qual priuilegio 1307 [AAU/36] b) otra pierde la maniega esta vierte los enrriedos busca aquella la rodiella 1878 [Pidal (c. 33)/13] paz i da tendiendoi los brazos y homenaxe afincando la rodiella 1905 [ACEVEDO(P)/43] y tú tragues la rodiella o te desfago la cara 1906-1914 [J. Arango/58] cuando trabayo sentau en una rodiella con tierr’ atapo les faltes 1925 [ORB/119] cayoi la rodiella ‘n baxo yo llixeru juí a pañala 1925 [Pen- satible/13] c) cantándo-y de rodiyes/tantum ergo Sacramentum [ABalvi- dares, Canción (Poesíes 284-285)]
per si había enriedu les mozaques les rodiyes con el refaxu xuncienon [Dóriga (NB)/303] sin abrugase en más d’un hora y-cegano lles piernes y ro- díes [CD]: sin abrazar. [CE]: sin bregar/Marirreguera (Vie- jo) s. xvii [HyLL/210] sin bregar en más d’un hora cegáron-y lles piernes y rodíes [CE] CA: sin abrugase... y-cegano/Marirreguera (Viejo) s. xvii [HyLL/210] Pero hevo allí ún que fo obediente/porque sin abrugase en más dun hora/ye ceganon les piernes y rodíes/de ver en una tantes maravíes [HyL (F-O)/157] Ciéguense les rodies cuando ando [El Ensalmador 69] Xuntaréis les rodíes/y esfregaréis con fuerza ambes veríes [El Ensalmador 75] fai lo primeru un zapatu/que (¡ensin pecadu yo muera!)/é curiosín y atropadu/cual ñeru de Filomena,/del todíu a la rodía/puede afirmallo cualquiera [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 354-359)] Puestu de rodíes [Batalla Cuadonga 227] ñes rodíes a fincar [Relación de Festeyos 1857/68] casi q’ a la rodía lleva ‘l refaxu [PPRIA(NB)/228] golpe allá al follicu daba enriba les rodíes estremando la debura 1878 [ACEBAL(NB)/57] el que en sos postreros díes sofitaba en sos rodíes pa besalo 1925 [ORB/213] cruciando esta entre les rodies y quitando la montera pa llimpiase 1890 [G. RUBIN/23] cíncai la rodía pon ‘i una morgaza 1902? [FCastro/30] Castellanización: se yncaron de rodillas delante del dicho padre abbad 1530 (t. 1544) [SP-IV/474]; 1530 (t. 1544) [SP-IV/476] per baxo de les rodilles un forcu y polgada y media 1900 [PPría (B)/24] Del diminutivu
  1. 7. Enguedeyu [Cñ], enllaz desordenáu d’una cosa con otra [JH]: Está fecha una rodiella isa madexa [JH]. 8. Llíu, reña, baturiciu [Llu]. 9. Travesura, inquietú [JH]: Tien q’haber ro- diella ente llos hermanos all partir lla herencia [JH]. //De rodiel.las ‘de rodíes’ [PSil]. //Rodiella del guchu ‘focicu del gochu’ [Cp. Ay (rodiel.la del guchu)]. //Ser una rodiella ‘ser perdesordenada (una persona)’ [Cd].
  2. Cd
  3. a) en el qual preuilegio seya una roella et dientro en ella
  4. 1291 AAU/35
  5. figura de otro escudo pequeno & duas roellas en el
  6. 1294 DCO-V/180
  7. en medio del sia una Roella de sso singno el qual priuilegio
  8. 1307 AAU/36
  9. b) otra pierde la maniega esta vierte los enrriedos busca aquella la rodiella
  10. 1878 Pidal (c. 33)/13
  11. paz i da tendiendoi los brazos y homenaxe afincando la rodiella
  12. 1905 ACEVEDO(P)/43
  13. y tú tragues la rodiella o te desfago la cara 1906
  14. 1914 J. Arango/58
  15. cuando trabayo sentau en una rodiella con tierr’ atapo les faltes
  16. 1925 ORB/119
  17. cayoi la rodiella ‘n baxo yo llixeru juí a pañala
  18. 1925 Pen- satible/13
  19. c) cantándo-y de rodiyes/tantum ergo Sacramentum
  20. ABalvi- dares, Canción (Poesíes 284-285)

  21. per si había enriedu les mozaques les rodiyes con el refaxu xuncienon
  22. Dóriga (NB)/303
  23. sin abrugase en más d’un hora y-cegano lles piernes y ro- díes [CD]: sin abrazar. [CE]: sin bregar/Marirreguera (Vie- jo) s. xvii
  24. HyLL/210
  25. sin bregar en más d’un hora cegáron-y lles piernes y rodíes [CE] CA: sin abrugase... y-cegano/Marirreguera (Viejo) s. xvii
  26. HyLL/210
  27. Pero hevo allí ún que fo obediente/porque sin abrugase en más dun hora/ye ceganon les piernes y rodíes/de ver en una tantes maravíes
  28. HyL (F-O)/157
  29. Ciéguense les rodies cuando ando
  30. El Ensalmador 69
  31. Xuntaréis les rodíes/y esfregaréis con fuerza ambes veríes
  32. El Ensalmador 75
  33. fai lo primeru un zapatu/que (¡ensin pecadu yo muera!)/é curiosín y atropadu/cual ñeru de Filomena,/del todíu a la rodía/puede afirmallo cualquiera
  34. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 354-359)
  35. Puestu de rodíes
  36. Batalla Cuadonga 227
  37. ñes rodíes a fincar
  38. Relación de Festeyos 1857/68
  39. casi q’ a la rodía lleva ‘l refaxu
  40. PPRIA(NB)/228
  41. golpe allá al follicu daba enriba les rodíes estremando la debura
  42. 1878 ACEBAL(NB)/57
  43. el que en sos postreros díes sofitaba en sos rodíes pa besalo
  44. 1925 ORB/213
  45. cruciando esta entre les rodies y quitando la montera pa llimpiase
  46. 1890 G. RUBIN/23
  47. cíncai la rodía pon ‘i una morgaza 1902?
  48. FCastro/30
  49. Castellanización: se yncaron de rodillas delante del dicho padre abbad 1530 (t. 1544) [SP-IV/474];
  50. 1530 (t. 1544) SP-IV/476
  51. per baxo de les rodilles un forcu y polgada y media
  52. 1900 PPría (B)/24
  53. Del diminutivu
del llat. rota ‘rueda’, rotella (em s.v. rota), panrománicu (rew) ya panhispánicu (deeh s.v. *rotella), voz que s’impunxo al continuador del llat. genuculu ‘rodiella’ (Rohlfs 1979: 217) anque ensin desanicialu dafechu (cfr. xi- noyu). El continuador asturianu del llat. rotella convivió col so sinónimu *rotīcula > ast. rodiya (cfr.) como pasa davezu ente esos diminutivos (ghla 202). En sen contrariu, otru dimi- nutivu, rotula > ast. ruedra (cfr.) caltién namái la referencia primera a una rueda pequeña. Al llau de los citaos femeninos danse tamién, analóxicamente, los correspondientes masculi- nos en -īculus, asina ast. *rodiyu > rodíu (cfr.). Otru sufixu diminutivu del mesmu calter, amestáu a rota (y al so corres- pondiente masculín analóxicu) sedría -ūlla, el mesmu que vemos en cuculla > cogulla, esto ye, *rotūlla d’u siguió ast. rodulla (cfr.) → rodullu (cfr.). Semánticamente alviérte- se nes seis primeres aceiciones que se fai referencia a daqué cosa redonda; lo mesmo úfrese en §7 onde se remite a daqué apelotonao o engurullao alredor de daqué; d’ehí sigue §8 y §9 por derivar metafóricamente en dalgo enrollao como son los enguedeyos y travesures. Pero dende rotella, o dende los sos siguidores rodiella o rodiellu, féxose l’aumentativu rodellón (cfr.), asina como los derivaos rodellal (cfr.), rodellar (cfr.); tamién l’aumentativu rodiellada (cfr.) y otros parientes como rodillador (cfr.), rodillera (cfr.), rodilleru (cfr.); el verbu arro- dellar (cfr.) y enrodellar (cfr.) y, al empar, dende’l diminutivu del llat. rota, *rotīcula (o dende los sos continuadores rodiya rodiyu rodíu) llogróse’l verbu arrodiyar (cfr.). Nesi sen enrodiellada (cfr.) sedrá un deverbal de enrodiellar y, parien- tes, enrodiellador (cfr.), enrodielladura (cfr.).
rodiellada, la
📖: rodiellada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Golpe cola rodiella [Lln]. 2. Aición de tocar cola rodiella en suelu (nel baille) [ALl (Bellezas)]. Movimientu nel baille del <i class="della">pericote</i>(TEST)
  1. rodiellada
  2. Golpe cola rodiella
    • Lln
  3. 2
  4. Aición de tocar cola rodiella en suelu (nel baille)
    • ALl (Bellezas)
  5. Movimientu nel baille del <i class="della">pericote</i
[Cobas].
  1. 1. [Cobas].
Cfr. rodiella.
rodiellón, el
📖: rodiellón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Enguedeyu, baturiciu [Cñ (= rodiella)]. Aum. de <i class="della">rodiellu</i>(TEST)
  1. rodiellón
  2. Enguedeyu, baturiciu
    • Cñ (= rodiella)
  3. Aum
  4. de <i class="della">rodiellu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
rodiellu, el 1
📖: rodiellu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<rudiellu [Pr]. rodiel.lu [Tb. Bab. Pzu]. +rodiil.lu [Ay. Ll]. +rudil.lu [Ay]. rudiel.lu [An]. {Con cheísmu, rodiechu [Tox]}. ///rodillu [Pa. y Ac. Tb. Cm (F)]. rudillu [Pr]. rodillo [Os. Xx. Cñ. Llg].>(TEST)
  1. rodiellu
    • Ca
    • Cn
    • Lln
  2. {Con cheísmu, rodiechu [Tox]}
  3. rudiellu
    • Pr
  4. rodiel.lu
    • Tb
    • Bab
    • Pzu
  5. rodiil.lu metafonía
    • Ay
    • Ll
  6. rudil.lu metafonía
    • Ay
  7. rudiel.lu
    • An
  8. rodillu infl. cast.
    • Pa
    • y Ac
    • Tb
    • Cm (F)
  9. rudillu
    • Pr
  10. rodillo
    • Os
    • Xx
    • Llg
Rodiella [Cñ] (de tela, yerbes, rames) que se pon na cabeza pa llevar un oxetu pesáu [Pa. Cb. Ca]: Pon esi trapu de rodiellu [Pa]. 2. Trapu ordinariu de la cocina [Cn (F)] (o llimpieza) [Lln. Os. Pa. Cb (= rodiella). Xx. Ac (= rodíu). Llg. Ay. Ll. Tb. Pr. Tox (= rudíu). JH. R]. Pañu bastu pa llimpieza del suelu [Bab]: Seca las cuyares col rodillu enantias de metelas no ca- xón [Cn]. 3. Círculu, de yerba que se pon na parte cimera de la vara yerba arrodiando’l palu [Ay. Ll]. Vara retorcida como ci- biella que fai de rondiu [Tb]. 4. Rodete [Pzu]. 5. Rosca [Cñ]. 6. Cilindru de madera p’amasar pan [An].
  1. 1. Rodiella [Cñ] (de tela, yerbes, rames) que se pon na cabeza pa llevar un oxetu pesáu [Pa. Cb. Ca]: <i class="della">Pon esi trapu de rodiellu </i>[Pa].
  2. 2. Trapu ordinariu de la cocina [Cn (F)] (o llimpieza) [Lln. Os. Pa. Cb (= rodiella). Xx. Ac (= rodíu). Llg. Ay. Ll. Tb. Pr. Tox (= rudíu). JH. R]. Pañu bastu pa llimpieza del suelu [Bab]: <i class="della">Seca</i> <i class="della">las</i> <i class="della">cuyares</i> <i class="della">col</i> <i class="della">rodillu</i> <i class="della">enantias</i> <i class="della">de</i> <i class="della">metelas</i> <i class="della">no</i> <i class="della">ca- </i><i class="della">xón </i>[Cn].
  3. 3. Círculu, de yerba que se pon na parte cimera de la vara yerba arrodiando’l palu [Ay. Ll]. Vara retorcida como ci- biella que fai de rondiu [Tb].
  4. 4. Rodete [Pzu].
  5. 5. Rosca [Cñ].
  6. 6. Cilindru de madera p’amasar pan [An].
Del llat. *rotĕllus, -i ‘círculu pequeñu, redondelín’, creación analóxica masculina sol llat. rotĕlla > ast. rodiella (cfr.), de mou asemeyáu a como sol llat. rotula (abf) se fexo’l llat. ro- tulus (abf) > ast. rueldu (cfr.). D’una variante tamién dimi- nutiva en -īculus (ghla 202) siguió ast. *rodiyu > rodíu (cfr.).
rodiellu, el 2
📖: rodiellu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Trozu de terrén [Lln (S)] en mediu del <i class="della">peazu </i>[Lln]. //<i class="della">H</i>.<i class="della">acer </i><i class="della">un</i>(TEST)
  1. rodiellu
    • Lln
  2. Trozu de terrén
    • peazu [Lln.">Lln (S)] en mediu del <i class="della">peazu </i>[Lln
  3. <i class="della">H</i>.<i class="della">acer </i><i class="della">un</i eonaviego
rodiellu de sallu ‘facer un trozu pequeñu de tierra traba- yada’ [Lln (P)].
  1. 1. <i class="della">rodiellu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">sallu</i> ‘facer un trozu pequeñu de tierra traba- yada’ [Lln (P)].
Cfr. rodiella. Del mesmu aniciu que rodiellu 1 (cfr.) en clara referencia a la forma circular de dellos terrenos escoyíos d’un conxuntu (pe2: 357), términu paralelu a ast. cuadru (pe1: 84).
rodillador, el*
📖: rodillador
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///rudillaor (<i class="della">sic</i>) [Ll (Neira)].>(TEST)
  1. rodillador
    • Ll
  2. rudillaor (<i class="della">sic</i>) infl. cast.
    • Ll (Neira)
Tabla utilizada pa encontar la rodiella quien muez o cata [Ll].
  1. 1. Tabla utilizada pa encontar la rodiella quien muez o cata [Ll].
Cfr. rodiella.
rodillera, la*
📖: rodillera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rudel.lera [Cv]. rodelleira [Vg]. rudil.leira [Pzu]. ///rodille- ras [Tor].>(TEST)
  1. rodillera
  2. rudel.lera
    • Cv
  3. rodelleira
    • Vg
  4. rudil.leira
    • Pzu
  5. rodille- ras infl. cast.
    • Tor
Cast. rodillera [Pzu. Cv. Vg]. 2. Rodada [Cv]. 3. Remiendu [Tor]. Cfr. rodiella.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rodillera </i>[Pzu. Cv. Vg].
  3. 2. Rodada [Cv].
  4. 3. Remiendu [Tor]. Cfr. <i class="della">rodiella</i>.
rodilleru, el*
📖: rodilleru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rodillero [Cñ].>(TEST)
  1. rodilleru
  2. rodillero
Escaleres que lleven al camarín del Cristu de Candás [Cñ].
  1. 1. Escaleres que lleven al camarín del Cristu de Candás [Cñ].
Cfr. rodiella. El nome ta motiváu por ser escaleres peles que la xente va de rodíes.
rodíu, el
📖: rodíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rudíu [Tox].>(TEST)
  1. rodíu
  2. rudíu
    • Tox
Trapu ordinariu de la cocina [Ac (= rodiellu). Tox (= rodie- chu)]. Cfr. rodiellu 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Trapu ordinariu de la cocina [Ac (= rodiellu). Tox (= rodie- chu)]. Cfr. <i class="della">rodiellu</i>
rodiya, la
📖: rodiya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rodía [y Cp. Ac. Ll. Tox. JH. DA]. rudía [y Cp. y Ay. Ri. An. Sl. Cv. Tox. Bes (Oc)]. roíya [Ca]. ruiya [Ay. y Ay]. rudicha [Tb. As]. ////rodíes [R].>(TEST)
  1. rodiya
    • Cg
    • Cp
    • Llg
    • Qu
    • Sm
  2. rodía
    • y Cp
    • Ac
    • Ll
    • Tox
    • JH
    • DA
  3. rudía
    • y Cp
    • y Ay
    • Ri
    • An
    • Sl
    • Cv
    • Tox
    • Bes (Oc)
  4. roíya
    • Ca
  5. ruiya
    • Ay
    • y Ay
  6. rudicha
    • Tb
    • As
  7. rodíes variación de número
    • R
Cast. rodilla [Cg. Cb. Cp. Ac. Llg. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu (Oc). Tb. Sm. As. An. Sl. Cv. Tox./Eo. Mánt/. JH. R. DA]. 2. Trapu de la cocina [Ac. Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">rodilla</i> [Cg. Cb. Cp. Ac. Llg. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu (Oc). Tb. Sm. As. An. Sl. Cv. Tox./Eo. Mánt/. JH. R. DA].
  2. 2. Trapu de la cocina [Ac. Tb].
Del llat. rota ‘rueda’ a la que se-y amestó’l suf. diminutivu -icula, *rotīcula, ensin dulda sinónimu de rotella > rodie- lla (cfr.), col tratamientu aguardable pa -c’l- (ghla 4.4.10), mesmamente siendo posible la so perda (ghla §4.4.10.1). Una formación verbal con ad- vese nel ast. arrodiyar (cfr.); con de- na familia de derrodiyar (cfr.). Dende rotella > rodiella féxose’l verbu arrodiellar (cfr.). En rellación con rodiya te- nemos el deverbal rodiyada (cfr.), rodiyazu (cfr.) asina como l’instrumental rodiyera (cfr.).
rodiyada, la
📖: rodiyada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rudichada [Tb. Sm]. rodiada [Tox]. rudiada [Tox]. rodiaa [JH].>(TEST)
  1. rodiyada
    • Vd
  2. rudichada
    • Tb
    • Sm
  3. rodiada
    • Tox
  4. rudiada
    • Tox
  5. rodiaa
    • JH
Golpe na rodiella [Tb. Vd. Tox. JH] al cayer [Sm]. Cfr. rodiya.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Golpe na rodiella [Tb. Vd. Tox. JH] al cayer [Sm]. Cfr. <i class="della">rodiya</i>.
rodiyazu, el*
📖: rodiyazu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<roiyazu [Ca]. rudichazu [Tb]. rodiazu [JH].>(TEST)
  1. rodiyazu
  2. roiyazu
    • Ca
  3. rudichazu
    • Tb
  4. rodiazu
    • JH
Rodiellada [Tb. JH]. Golpe dau cola rodiella [Ca]. Cfr. rodiya.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rodiellada [Tb. JH]. Golpe dau cola rodiella [Ca]. Cfr. <i class="della">rodiya</i>.
rodiyera, la*
📖: rodiyera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><rudiyera [Pr (Cv). Cv]. rudiera [Pr (Cv). Cv]. rodiera [Tox. JH]. //rodiyeira [Eo].>(TEST)
  1. rodiyera
  2. ident class="della" level="1"></ident><rudiyera
    • Pr (Cv)
    • Cv
  3. rudiera
    • Pr (Cv)
    • Cv
  4. rodiera
    • Tox
    • JH
  5. rodiyeira eonaviego
    • Eo
Rodillera [Tox. /Eo/. JH]. 2. Carril, rodada fonda [Pr (Cv)]. Cfr. rodiya.
  1. Rodillera [Tox. /Eo/. JH]. 2. Carril, rodada fonda [Pr (Cv)]. Cfr. rodiya.
  2. Pr (Cv)
rodón, el
📖: rodón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Vuelta dada al rodar, valtu [Tb]. //<i class="della">A</i>(TEST)
  1. rodón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Vuelta dada al rodar, valtu
    • Tb
  3. <i class="della">A</i eonaviego
rodón ‘(llanzar la bola al xugar a los bolos) rodando’ [VCid]. //A rodones ‘a vueltes, rodando’ [Tb]: Foi a rodones prau abaxu [Tb (= a valtos)]. Aum. de rodu (cfr.), posible deverbal de rodar (cfr.) lo mesmo que a rondiones, col mesmu significáu, pero que remonta a una
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">rodón</i> ‘(llanzar la bola al xugar a los bolos) rodando’ [VCid]. //<i class="della">A rodones </i>‘a vueltes, rodando’ [Tb]: <i class="della">Foi</i> <i class="della">a</i> <i class="della">rodones</i> <i class="della">prau</i> <i class="della">abaxu</i> [Tb (= a valtos)]. Aum. de <i class="della">rodu</i> (cfr.), posible deverbal de <i class="della">rodar</i> (cfr.) lo mesmo que <i class="della">a rondiones</i>, col mesmu significáu, pero que remonta a una
formación en rellación col verbu rondiar (cfr. rondar).
rodoriu, el*
📖: rodoriu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rudoiru [Cv].>(TEST)
  1. rodoriu
  2. ident class="della" level="1"></ident><rudoiru
    • Cv
Muyer gorda y baxa d’estatura [Cv]. Cfr. rodu.
  1. Muyer gorda y baxa d’estatura [Cv]. Cfr. rodu.
  2. Cv
rodrada, la
📖: rodrada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Rodada [Cg]. Señal de la rueda (del carru) [Cb]. <i class="della">hará mucho daño con las </i><i class="della">rodradas</i><i class="della">(TEST)
  1. rodrada
  2. ident class="della" level="1"></ident>Rodada
    • Cg
  3. Señal de la rueda (del carru)
    • Cb
  4. <i class="della">hará mucho daño con las </i><i class="della">rodradas</i><i class="della"
por estar tierna la tie- rra [Grangerías xviii: 785]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. por estar tierna la tie-</i><i class="della"> rra </i>[Grangerías xviii: 785]
tou estaba llenu de rodrades como les que los carros dexan per una carretera enllamuergada [González Rubín 1875: 9] Anque pue entendese como una variante de roderada (cfr.), cola perda de la -d-, quiciabes sía meyor xustificar el términu dende un deverbal de *rotulāre > *rodrar (paralelu a rota- re), fechu dende’l dim. rotula ‘ruedina’, ast. ruedra (cfr.) cola amestanza del continuador del suf. -ata.
  1. tou estaba llenu de rodrades como les que los carros dexan per una carretera enllamuergada
  2. González Rubín 1875: 9
  3. Anque pue entendese como una variante de roderada (cfr.), cola perda de la -d-, quiciabes sía meyor xustificar el términu dende un deverbal de *rotulāre > *rodrar (paralelu a rota- re), fechu dende’l dim. rotula ‘ruedina’, ast. ruedra (cfr.) cola amestanza del continuador del suf. -ata.
rodru, el
📖: rodru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Palu que val pa sacar el burrayu del fornu [SCiprián]. 2. Falda de la camisa [SCiprián]. <ident class="della" level="1"></ident>Del llat. rutrum ‘especie de pala o fesoria’ (em s.v. ruo), un neutru (old) siguíu direutamente en <i class="della">rodru</i>(TEST)
  1. rodru
  2. ident class="della" level="1"></ident>Palu que val pa sacar el burrayu del fornu
    • SCiprián
  3. 2
  4. Falda de la camisa
    • SCiprián
  5. <ident class="della" level="1"></ident>Del llat
  6. rutrum ‘especie de pala o fesoria’ (em s.v
  7. ruo), un neutru (old) siguíu direutamente en <i class="della">rodru</i
(rew s.v. rŭtrum) pero, al empar, sometíu a la posible perda de la [r] agrupada al tar allugada nun contestu con otra líquida (ghla § 4.6.1.4), lo que daría vida a espresiones de tipu rodu (cfr.), términu que puede llegar a usos axetivos (cfr. rodu, a, o) y a una formación rodanu (cfr.) cola incrementación del suf. -anu, como de ríu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (rew s.v. rŭtrum) pero, al empar, sometíu a la posible perda de la [r] agrupada al tar allugada nun contestu con otra líquida (ghla §
  3. 1. 4), lo que daría vida a espresiones de tipu <i class="della">rodu </i>(cfr.), términu que puede llegar a usos axetivos (cfr. <i class="della">rodu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>) y a una formación <i class="della">rodanu</i> (cfr.) cola incrementación del suf. -<i class="della">anu</i>, como de <i class="della">ríu</i>
rianu. De toes maneres, l’ast. rodu pue xustificase tamién, anque con torgues, como variante de ruedu (cfr.) col influxu de rodar.
  1. rianu. De toes maneres, l’ast. rodu pue xustificase tamién, anque con torgues, como variante de ruedu (cfr.) col influxu de rodar.
rodu, a, o
📖: rodu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Torpe, poco intelixente [Pr]. <ident class="della" level="1"></ident>Del mesmu aniciu que <i class="della">rodu</i>(TEST)
  1. rodu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Torpe, poco intelixente
    • Pr
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Del mesmu aniciu que <i class="della">rodu</i
anque semánticamente sía una aplicación peyorativa a la persona dándo-y nome de ferra- mienta, como tamién s’alvierte en rodoriu (cfr. rodu).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. anque semánticamente sía una aplicación peyorativa a la persona dándo-y nome de ferra- mienta, como tamién s’alvierte en <i class="della">rodoriu</i> (cfr. <i class="della">rodu</i>).
rodu, el
📖: rodu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rodu [Sm. PSil. Oc. Ast. Oc. Cv. As. Pzu. Mar. //rodo [Eo].>(TEST)
  1. rodu
    • Oc
    • Cv
  2. rodu [Sm
  3. PSil
  4. Oc
  5. Ast
  6. Oc
  7. Cv
  8. As
  9. Pzu
  10. Mar
  11. rodo eonaviego
    • Eo
Tipu de fesoria de pala ancha qu’empleguen pa iguar preses y pa regar [Oc (= chapu)]. Tipu de fesoria pa mayar tarrones [Ast Oc (= ruodu)]. Tipu de fesoria [Cv (= rudáu = ruedu). /Eo/]. Tipu de fesoria p’abrir preses [As]. 2. Rodabiellu [Sm. PSil]. Rodallu [Cv (= rudal.lu = rudabal.lu)]. 3. “Espalador” {ha tenese ésta por mala definición del autor, frutu de la so diglosia,
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Tipu de fesoria de pala ancha qu’empleguen pa iguar preses y pa regar [Oc (= chapu)]. Tipu de fesoria pa mayar tarrones [Ast Oc (= ruodu)]. Tipu de fesoria [Cv (= rudáu = ruedu). /Eo/]. Tipu de fesoria p’abrir preses [As].
  3. 2. Rodabiellu <b class="della">[</b>Sm. PSil]. Rodallu [Cv (= rudal.lu = rudabal.lu)].
  4. 3. “Espalador” {ha tenese ésta por mala definición del autor, frutu de la so diglosia,
quiciabes sustituyible por ‘el qu’espala’ o por ‘fe- rramienta pa espalar’} [Pzu]. 4. Rodáu, tipu de falda usada poles muyeres [Sm] fecha por una pieza rectangular de sarga qu’enrollaben y ataben a la cintura [Cv (= rudáu)]. Mantéu de pañu prieto usao poles maragates como prenda esterior ciñida a la cintura [Mar]. Arriendes de la posibilidá d’entender ast. rodu como un de- verbal de rodar (cfr.) hai delles esplicaciones etimolóxiques más que puen ufrise: a) variante fónica del ast. rodru (cfr.) ello favorecío pol averamientu semánticu de dambos térmi- nos; b) creación analóxica masculina llograda dende’l conti- nuador del llat. rota > ast. ruedaruedu (cfr. rueda), con gran coincidencia semántica rodu y ruedu, pero con influxu de les formes non diptongaes del verbu rodar (cfr.). En tou casu alviértese que’l nome de la ferramienta pue aplicase a la persona ufiertando la posibilidá d’usos axetivos (cfr. rodu, a, o). Un posible dim. de rodu, o del so antecedente, úfrelu ast. redoyu (cfr.) con disimilación de la deuterotónica como pasa en rotundus, -a, -um > ast. redondu. Sobro rodu féxose rodoriu (cfr.) xeneralizáu con un sen peyorativu en referencia a daquién que ye redondu, por tar gordu.
rodulla, la
📖: rodulla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<redul.la [Bab. Pzu]. rudul.la [Sm].>(TEST)
  1. rodulla
  2. redul.la
    • Bab
    • Pzu
  3. rudul.la
    • Sm
Montón de tueros que se corten en monte y, ataos, échense a rodar [Sm].
  1. 1. Montón de tueros que se corten en monte y, ataos, échense a rodar [Sm].
2. Envoltoriu o buruyu de yerba que s’asitia na parte trasera y delantera de los carros al cargalos de mou que sía encontu pa lo que s’alluga en mediu [Vg]. Rollu de yerba [Sm] que se fai al cargalu en carru [Bab] y se pon altravesáu [Pzu]. Cfr. rodiella.
rodullu, el*
📖: rodullu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rudul.lu [Sm].>(TEST)
  1. rodullu
  2. rudul.lu
    • Sm
Rollu, cualquier cosa que tenga forma cilíndrica [Sm].
  1. 1. Rollu, cualquier cosa que tenga forma cilíndrica [Sm].
Cfr. rodiella.
roedera, la
📖: roedera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. roedera
Cfr. royedera.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">royedera</i>.
roencia, la
📖: roencia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. roencia
Cfr. royencia.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">royencia</i>.
rogación, la
📖: rogación
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Rogatives*. ///<i class="della">Na semana d’Ascensión tres días carne e tres </i><i class="della">días</i>(TEST)
  1. rogación
  2. Rogatives*
  3. <i class="della">Na semana d’Ascensión tres días carne e tres </i><i class="della">días</i infl. cast.
non, e tres días de rogación [LC].
  1. 1. <i class="della">non,</i> <i class="della">e</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">días</i> <i class="della">de</i> <i class="della">rogación</i> [LC].
- “Hay otra posesión y costumbre muy devota, loable y an- tiquísima de que cada un año, víspera de la Ascensión de nuestros Señor Jesucristo, que es día de rogaciones por los frutos y buenos temporales” [Francisco d’Argüelles, abá d’Arbas en 1700, refiriéndose a La Paranza (Si) (LC)]
  1. - “Hay otra posesión y costumbre muy devota, loable y an- tiquísima de que cada un año, víspera de la Ascensión de nuestros Señor Jesucristo, que es día de rogaciones por los frutos y buenos temporales”
  2. Francisco d’Argüelles, abá d’Arbas en 1700, refiriéndose a La Paranza (Si) (LC)
Del llat. rogatio, -ōnis ‘ruegu’, ‘brinde’, ‘propuesta’ (em; old), con continuadores románicos (rew), per vía semiculta.
“rogador”
📖: “rogador”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">missimus nos ad eum </i><i class="della">rogatores</i><i class="della">(TEST)
  1. “rogador”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">missimus nos ad eum </i><i class="della">rogatores</i><i class="della"
Arias Fredenandiz et Nuno Ueremudiz 1020(or.) [ACL/353]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Arias Fredenandiz et Nuno</i> <i class="della">Ueremudiz</i> 1020(or.) [ACL/353]
a toda la sua corte celestial que ella sea rogador 1275(or.) [CLO/91] dite rogadores ante quien me lo soltestes [FA (FFLL)] quella sea por nos rogadora en dia del gran juyzio 1426(or.) [SP-III/260]
  1. a toda la sua corte celestial que ella sea rogador
  2. 1275(or.) CLO/91
  3. dite rogadores ante quien me lo soltestes
  4. FA (FFLL)
  5. quella sea por nos rogadora en dia del gran juyzio
  6. 1426(or.) SP-III/260
Del llat. rogātor, -oris ‘el que ruega o pide’ (em s.v. rogare; abf), orixinariamente aplicable como masculín y femenín.
rogar
📖: rogar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">rogar</i>, pidir [Ay. Tb. PSil]. 2. Ufrir dalguna cosa cola intención de vendela [PSil. Pr. Oc]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
  1. rogar
    • Pr
    • Oc
  2. Cast
  3. <i class="della">rogar</i>, pidir
    • Ay
    • Tb
    • PSil
  4. 2
  5. Ufrir dalguna cosa cola intención de vendela [PSil. Pr. Oc]: <i class="della">Nun</i
calla rogándumi cul prau’l Bardacil, ya yo toi fartuca tierra [Pr]: Vieno a rugame con el.la (cola vaca) a mia casa ya nu-y la quixe [Oc]. //Fa- cese de rogar ‘querer que se-y pida daqué insistiendo’ [Ay]. ///Quies casate y quies rogate [Canella]. Nin mozu pariente nin mozu rogáu, non lu tomes por criáu [LC].
  1. 1. <i class="della">calla</i> <i class="della">rogándumi</i> <i class="della">cul prau’l</i> <i class="della">Bardacil,</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">yo</i> <i class="della">toi</i> <i class="della">fartuca</i> <i class="della">tierra</i> [Pr]: <i class="della">Vieno</i> <i class="della">a</i> <i class="della">rugame con el</i>.<i class="della">la (cola vaca) a mia casa ya nu-y la quixe </i>[Oc]. //<i class="della">Fa- cese</i> <i class="della">de</i> <i class="della">rogar</i> ‘querer que se-y pida daqué insistiendo’ [Ay]. ///<i class="della">Quies casate y quies rogate </i>[Canella]. <i class="della">Nin mozu pariente </i><i class="della">nin</i> <i class="della">mozu</i> <i class="della">rogáu,</i> <i class="della">non</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">tomes</i> <i class="della">por</i> <i class="della">criáu</i> [LC].
cum omnes bonos rocando dabo isto qui in kartula resonat 1028(or.) [ACL/449] tenga su boz si sobiere & si no sobiereruegue uezinos 1145 (1295) [FU/27] si non soberent rogont vezinos de villa que tengant suas vo- zes s. xii [FA/119] fiziemos ffazer esta carta partida por ABC e roguemos a don Munio 1246(or.) [MSAH-V/243] anbas las partes rogueimos a Iohan Gil 1277(or.) [MCar- II/130] non seant osados elos ommes del vn mester en rogar nen consellar 1262 [Ordenances/38] ambas las partes rroguemos a Pedro Fernandez 1263(or.) [ACL/398] las testimonias de iuso escriptas rogadas e xamadas 1269 (s. xiii) [ACL/489] nengun omme non atrauiesse pleito antel juyz sinon aquel que rogar 1274 [Ordenances/47] testes lamados ¬ rogados pora ueer esto 1279 [DCO-II/127] por maor avondancia de verdat rogamos al conviento del monesterio de Cornellana 1279(or.) [SP-I/258]
rogonos e pidionos mercet con lacrimas muchas ¬ con sus- piros s. xiii (or.) [FX/6] aquel que faz la manda roga a otre que escriva por el s. xiii (or.) [FX/96] - Vese rogada;/Él alábala muncho y ella calla [DyE 5]
  1. cum omnes bonos rocando dabo isto qui in kartula resonat
  2. 1028(or.) ACL/449
  3. tenga su boz si sobiere & si no sobiereruegue uezinos
  4. 1145 (1295) FU/27
  5. si non soberent rogont vezinos de villa que tengant suas vo- zes s. xii
  6. FA/119
  7. fiziemos ffazer esta carta partida por ABC e roguemos a don Munio
  8. 1246(or.) MSAH-V/243
  9. anbas las partes rogueimos a Iohan Gil
  10. 1277(or.) MCar- II/130
  11. non seant osados elos ommes del vn mester en rogar nen consellar
  12. 1262 Ordenances/38
  13. ambas las partes rroguemos a Pedro Fernandez
  14. 1263(or.) ACL/398
  15. las testimonias de iuso escriptas rogadas e xamadas
  16. 1269 (s. xiii) ACL/489
  17. nengun omme non atrauiesse pleito antel juyz sinon aquel que rogar
  18. 1274 Ordenances/47
  19. testes lamados ¬ rogados pora ueer esto
  20. 1279 DCO-II/127
  21. por maor avondancia de verdat rogamos al conviento del monesterio de Cornellana
  22. 1279(or.) SP-I/258

  23. rogonos e pidionos mercet con lacrimas muchas ¬ con sus- piros s. xiii (or.)
  24. FX/6
  25. aquel que faz la manda roga a otre que escriva por el s. xiii (or.)
  26. FX/96
  27. - Vese rogada;/Él alábala muncho y ella calla
  28. DyE 5
Del llat. rogāre ‘dirixise (a daquién)’, ‘entrugar’, ‘pidir’ (em), con continuadores románicos (rew) y especial caltenencia nes estayes romániques llaterales (Rohfls 1979: 183) y nes llin- gües hispániques (deeh). Nel dominiu ástur hai dalgún niciu documental del compuestu abrogar (cfr.).
rogatives, les
📖: rogatives
🔤: , les
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

<rogativas [Lln].>(TEST)
  1. rogatives
  2. rogativas
    • Lln
Cast. rogativas [Ac]. Procesión llitúrxica pidiendo que llueva [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">rogativas</i> [Ac]. Procesión llitúrxica pidiendo que llueva [Lln].
Términu en rellación etimolóxica col verbu rogar (cfr.; dcech s.v. rogar), quiciabes d’una secuencia (preces, oraciones) rogatives.
roidoriu, el
📖: roidoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Ruíu que producen les foles na oriella del mar (cuando se siente dende alta mar tiense que siguirá darréu tempestá) [Cg]. Del masc. llat. rugītus, -us ‘ruíu’ (em s.v. rugio; abf) cola amestadura del suf. -ōrius. Al empar créase l’ast. <i class="della">ruxidoriu </i>(cfr.) pero con palatalización de [j] → [S] que ye posible al- vertir ente los términos emparentaos con <i class="della">ruxir</i>(TEST)
  1. roidoriu
  2. Ruíu que producen les foles na oriella del mar (cuando se siente dende alta mar tiense que siguirá darréu tempestá)
    • Cg
  3. Del masc
  4. llat
  5. rugītus, -us ‘ruíu’ (em s.v
  6. rugio; abf) cola amestadura del suf
  7. -ōrius
  8. Al empar créase l’ast
  9. <i class="della">ruxidoriu </i>(cfr.) pero con palatalización de [j] → [S] que ye posible al- vertir ente los términos emparentaos con <i class="della">ruxir</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
roirrói, el
📖: roirrói
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Actu de manifestase en voz baxa de mou especial al criticar [PSil]: <i class="della">Anda</i>(TEST)
  1. roirrói
  2. Actu de manifestase en voz baxa de mou especial al criticar [PSil]: <i class="della">Anda</i
toul día cono mesmu roirrói [PSil].
  1. 1. <i class="della">toul</i> <i class="della">día</i> <i class="della">cono</i> <i class="della">mesmu</i> <i class="della">roirrói</i> [PSil].
2. Pensa- mientu que nun se ye a quitar de la cabeza [PSil]: Sigue cono roirrói de siempres [PSil]. Pallabra de posible aniciu onomatopéyicu qu’asonsaña’l ruíu sordu de quien fala pelo baxo y la situación fadia de quien de contino siente un ruíu persistente del que se fai comparanza con un pensamientu cafiante. Nun sedría imposible qu’ello se fexere dende la 3ª persona del sing. del pr. d’ind. del verbu roer variante de royer.
rol, el
📖: rol
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
“Inventario, frase en la actualidad dedicada a marina, con la que significa la lista del pasaje y tripulación, de que tiene que responder el capitán de la nave” [R]. Del fr. rôle (dcech s.v. rueda). Dende equí féxose’l verbu compuestu <i class="della">enrolar</i>(TEST)
  1. rol
  2. “Inventario, frase en la actualidad dedicada a marina, con la que significa la lista del pasaje y tripulación, de que tiene que responder el capitán de la nave”
    • R
  3. Del fr
  4. rôle (dcech s.v
  5. rueda)
  6. Dende equí féxose’l verbu compuestu <i class="della">enrolar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
rola, la
📖: rola
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Xuegu de neños en que mueven una piedra per unos cuadros marcaos en suelu [PSil]. Quiciabes d’un galleguismu rola pallabra que pudo ser un posible femenín de <i class="della">rolo</i>(TEST)
  1. rola
  2. Xuegu de neños en que mueven una piedra per unos cuadros marcaos en suelu
    • PSil
  3. Quiciabes d’un galleguismu rola pallabra que pudo ser un posible femenín de <i class="della">rolo</i
‘regodón’ (gvgh s.v. rolada), qui-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘regodón’ (gvgh s.v. rolada), qui-
ciabes un deverbal de rolar ‘rodar’, ‘cayer una cosa per una cuesta’ (dcech s.v. rueda; cfr. rolar).
  1. ciabes un deverbal de rolar ‘rodar’, ‘cayer una cosa per una cuesta’ (dcech s.v. rueda; cfr. rolar).
rolar
📖: rolar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu qu’almitimos dende la so conseñación pel dichu: <i class="della">Si el </i><i class="della">tiempu</i>(TEST)
  1. rolar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Verbu qu’almitimos dende la so conseñación pel dichu: <i class="della">Si el </i><i class="della">tiempu</i
entra del noroeste y al nordeste se te rola (en Xx dicen ronda por rola), non esperes más que mal tiempu, con el agua hasta la bola [LC].
  1. 1. <i class="della">entra</i> <i class="della">del</i> <i class="della">noroeste</i> <i class="della">y</i> <i class="della">al</i> <i class="della">nordeste</i> <i class="della">se</i> <i class="della">te</i> <i class="della">rola</i> (en Xx dicen <i class="della">ronda </i>por <i class="della">rola</i>)<i class="della">, non esperes más que mal tiempu, con el agua</i> <i class="della">hasta la bola </i>[LC].
Quiciabes un galleguismu (cfr. rola) si nun se trata d’un con- tinuador del llat. rorāre ‘tar húmedu de la rosada’(em), con presencia en rum., it., cast. (rew). Pero nun dexa de ser posi- ble que rolar se xustifique como variante de rodar (cfr.). Lo mesmo habría dicise del deverbal rola (cfr.).
  1. Quiciabes un galleguismu (cfr. rola) si nun se trata d’un con- tinuador del llat. rorāre ‘tar húmedu de la rosada’(em), con presencia en rum., it., cast. (rew). Pero nun dexa de ser posi- ble que rolar se xustifique como variante de rodar (cfr.). Lo mesmo habría dicise del deverbal rola (cfr.).
rolda, la
📖: rolda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><ruolda [Tox].>(TEST)
  1. rolda
  2. ident class="della" level="1"></ident><ruolda
    • Tox
Troncu d’árbol fechu de partes rollices [Ay]. 2. Rodaxa de pescáu [PSil. Tox. /Eo/]. Llonxa, tayada [Tor]. 3. Ronda [Cñ]. 4. Hores estraordinaries, que se facíen de nueche nes fábri- ques de conserves [Cñ]. //Pasar rolda ‘perder la vez’ [Llu]. Deverbal fuerte de roldar (cfr.) anque la variante diptongada ruolda podría entendese como formación direuta del diminu- tivu rotula (cfr. rueldu), tamién con asitiamientu toponímicu (tt 114). Dende una incrementación sufixal -ana, *rotulana xustifícase l’ast. roldana (cfr.) anque García de Diego y Coro- minas-Pascual proponen un aniciu catalán (deeh s.v. *rotlāre; dcech s.v. rueda).
  1. Troncu d’árbol fechu de partes rollices [Ay]. 2. Rodaxa de pescáu [PSil. Tox. /Eo/]. Llonxa, tayada [Tor]. 3. Ronda [Cñ].
  2. 4. Hores estraordinaries, que se facíen de nueche nes fábri- ques de conserves [Cñ]. //Pasar rolda ‘perder la vez’ [Llu]. Deverbal fuerte de roldar (cfr.) anque la variante diptongada ruolda podría entendese como formación direuta del diminu- tivu rotula (cfr. rueldu), tamién con asitiamientu toponímicu (tt 114). Dende una incrementación sufixal -ana, *rotulana xustifícase l’ast. roldana (cfr.) anque García de Diego y Coro- minas-Pascual proponen un aniciu catalán (deeh s.v. *rotlāre; dcech s.v. rueda).
  3. Llu
“roldán”
📖: “roldán”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu onomásticu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Y</i>(TEST)
  1. “roldán”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu onomásticu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Y</i
volviendo ahora al prusián/(…),/que é muy llistu en gobernar/y, en lo valiente, Toribu,/é utru segundu Roldán [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 208-214)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">volviendo</i> <i class="della">ahora</i> <i class="della">al</i> <i class="della">prusián</i>/<i class="della">(…),</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">é</i> <i class="della">muy</i> <i class="della">llistu</i> <i class="della">en </i><i class="della">gobernar</i>/<i class="della">y, en lo valiente, Toribu,</i>/<i class="della">é utru segundu </i><i class="della">Roldán</i> [ABalvidares, <i class="della">Dos</i> <i class="della">casinos</i> (Poesíes 208-214)]
Del antropónimu ultrapirenaicu roldán, xeneralizáu peles canciones de xesta (cfr. rullán).
  1. Del antropónimu ultrapirenaicu roldán, xeneralizáu peles canciones de xesta (cfr. rullán).
roldana, la
📖: roldana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><roldaina [/Mánt/]. ruldana [An].>(TEST)
  1. roldana
    • Llg
    • Ay
    • Tb
    • Ri
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident><roldaina
    • /Mánt/
  3. ruldana
    • An
Cast. roldana [An]: Pesóu los gochos cun la roldana [An]. Polea del pozu [Llg]. Polea pa xubir coses [Ay. Tb]. Polea, rueda de fierro acanalada que xira [Ri. Tox. /Eo. Mánt/]. 2. Pieza del molín que, con un tornu, graduaba la xubida o baxa- da de la piedra de moler [Lln]. 3. Pedazu de madera con unes ranures que s’incorporaba a un vexigu p’apertalu o que valía p’apertar toa clas de torniellos [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">roldana</i> [An]: <i class="della">Pesóu</i> <i class="della">los</i> <i class="della">gochos</i> <i class="della">cun</i> <i class="della">la</i> <i class="della">roldana</i> [An]. Polea del pozu [Llg]. Polea pa xubir coses [Ay. Tb]. Polea, rueda de fierro acanalada que xira [Ri. Tox. /Eo. Mánt/].
  2. 2. Pieza del molín que, con un tornu, graduaba la xubida o baxa- da de la piedra de moler [Lln].
  3. 3. Pedazu de madera con unes ranures que s’incorporaba a un vexigu p’apertalu o que valía p’apertar toa clas de torniellos [Lln].
Cfr. rolda.
  1. Cfr. rolda.
roldar
📖: roldar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><arroldar [y Lln].>(TEST)
  1. roldar
  2. ident class="della" level="1"></ident><arroldar
    • y Lln
Rodar [Lln]. 2. Rondar [Cb. Cg]. 3. Cortar en rodaxes un pexe [/Eo/]. 4. Frañir pel mediu (dizse de los molinos rastreiros que por falta d’agua namái frañen el granu produciendo un ruíu que paez dicir róldotelo, róldotelo, éitelo roldar) [Bard]. Cfr. rollar.
rolín, el
📖: rolín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aparatu con una roldana pa llevar la potada (pe1: 180). Sitiu per onde pasa un apareyu pa que nun roce nel carel [PVeiga]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
  1. rolín
  2. Aparatu con una roldana pa llevar la potada (pe1: 180)
  3. Sitiu per onde pasa un apareyu pa que nun roce nel carel [PVeiga]: <i class="della">Ta</i
preparando’l rolín pa la caña pequena [PVeiga].
  1. 1. <i class="della">preparando’l</i> <i class="della">rolín</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">la</i> <i class="della">caña</i> <i class="della">pequena</i> [PVeiga].
Términu que quiciabes pueda xustificase como variante de *roldín en rellación con roldana (pe1: 180).
rolla, la 1
📖: rolla
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<rolla (<i class="della">sic</i>) [Ll]. rol.la [Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. An. Vd. Cv. Oc]. {Con cheísmu, rocha [Tox]. Con yeísmu roya [Md]}. //rola [Mánt. PCastro].>(TEST)
  1. rolla
  2. {Con cheísmu, rocha [Tox]. Con yeísmu roya [Md]}
  3. rolla (<i class="della">sic</i>)
    • Ll
  4. rol.la
    • Ay
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Pzu
    • An
    • Vd
    • Cv
    • Oc
  5. rola eonaviego
    • Mánt
    • PCastro
Rueda [An]: Fixemos dugas rol.las de nieve [An].
  1. 1. Rueda [An]: <i class="della">Fixemos dugas rol</i>.<i class="della">las de nieve </i>[An].
2. Troncu d’árbol [Bi] cortáu [On. Ay] de forma cilíndrica [Tb]. Troncu enteru d’un árbol (ensin raíces nin cañes) [Lln. Ri]. Troncu d’árbol cortáu [On] pelos dos cabos [Pa]: La cerezal tenía una rolla enorme [Pa]. Troncu pa serrar [Cg. AGO]. Troncu gordu [Po] pa serrar [/“de Valdés a Tapia; de aquí al Eo rola” [/Eo/]. Troncu gordu d’árbol cortáu de forma cilíndrica pa facer madera [Pr]. Maderu redondu, ensin llabrar [Cv]. Tron- cu medianu d’un árbol, gordu y non mui llargu [Ca]. Troncu derechu y llisu, de gran calidá, pa carpintería [An]. Troncu escortezáu y ensin llabrar (col que se faen madreñes) [Ll]. Troncu cortáu pa facer madera [Ac]. Maderu gordu [Tox (= falca)]. Trozu de madera, gordu y redondu [Sb]. Parte made- rable del troncu d’un árbol [R]. Caúna de les partes en que se xebra’l troncu d’un árbol emplegáu pa facer un par de ma- dreñes [Sm]. Caún de los trozos serraos (d’un árbol) [AGO]. Troncu d’árbol fechu partes rollices [Ay (= rolda)]. Troncu cortáu en trozos de forma circular [Ri]. Seición circular del árbol cortáu [Qu]. Troncu gordu cortáu en forma cilíndrica pa facer madreñes [Pa]. Bloque de madera pa facer un par de ma- dreñes [Llib]. Troncu d’árbol partíu en trozos paralelos [Lln]. “Rolla” [Pzu]. “Tallo” [Sb]. 3. Rollu de paya [Tox] o de yerba [Tb]. Montón de yerba que fai’l que va tirando de la yerba col forcón [Oc]. Montón de yerba pequeñu y desordenáu [Md]. Montón de cuolmos [Tox. /PCastro ‘montón de colmos’/]. Cfr. rollar & rullar. 4. Ferramienta de madera usada pa rayer la masera y pa dar la vuelta a les tortes [Ca]. 5. Neñera, muyer qu’atiende a los neños pequeños [Mar. Bard. VCid]. //-as ‘partes del troncu d’un árbol cortaes horizontalmente’ [Lln]. ‘gordures de los neños pequeños’ [Lln. Pr (= argollas)]. //Rol.las ‘morenes’ [Vd]. //Rolla de carne ‘llorza de la piel de los neños o de les persones gordes’ [Cb (= rolla de mantega)]. //Rolla de madera ‘caún de los trozos grandes en que se parte l’árbol cortáu pa madera’ [Cb]. Del llat. rotula ‘rueda pequeña’ (em s.v. rota; old) siguió’l semicultismu ast. ruedra (cfr.) y, a la so vera, con metátesis de la líquida, el tamién semicultismu ruelda que conseñamos na toponimia (cfr. rueldu). El resultáu ast. rolla 1 onde s’alvierte una palatalización del grupu romance t’l llueu de desanicia- se la ŭ átona del suf. -ŭlus (llaa 103) ye popular dafechu. Un comportamientu asemeyáu úfrelu’l masculín rotulus > ast. *ruedru, rueldu (cfr.), rollu (cfr.). Derivaos sedríen: ro- llarolleta; rollurollete. Llama l’atención la non dip- tongación de dellos continuadores de rotula (cfr. ruedra) o rotulus (cfr. rueldu) pues camentamos qu’habría aguardase un resultáu *ruella, *ruellu. Ye posible que se deba al influxu analóxicu del verbu *rotulāre (rew) > ast. rollar (cfr.). Den- de ast. rollu fexéronse otros derivaos asina en -ic-, *rollicu rollicones (cfr.); col deriváu de -īcius, rollizu (cfr.), con posibles usos axetivos (cfr. rollizu, a, o); continuador de -ōne, rollón; foi posible una incrementación en -iscu como alvierte la formación posterior del verbu enrolliscar (cfr.).
rolla, la 2
📖: rolla
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. rolla
Cfr. rulla.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rulla</i>.
rollar
📖: rollar
🏗️: NO
✍️: NO
<rol.lar [PSil].>(TEST)
  1. rollar
    • On
  2. rol.lar
    • PSil
Rodar [Villah. On]. 2. Acunar, arrollar al neñu [PSil]. Pero aquellas maderas (…) en encontrándolas las debes rollar [Grangerías xviii: 671]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rodar [Villah. On].
  3. 2. Acunar, arrollar al neñu [PSil]. <i class="della">Pero</i> <i class="della">aquellas</i> <i class="della">maderas</i> <i class="della">(…)</i> <i class="della">en</i> <i class="della">encontrándolas</i> <i class="della">las</i> <i class="della">debes</i> <i class="della">rollar</i> [Grangerías xviii: 671]
podrás dexar el ruido de rollar y coyer dichas maderas [Grangerías xviii: 672] arrancar de quaxo los árboles (...). Luego arrollarlos, ya partidos y rollados, a las veras de la defessa sin dexar ra- puya [Grangerías xviii: 770] Debes tener dos achos grandes de hombre para/.../coyer maderos, rollarlos... [Grangerías, a. 1712] Del verbu *rotulāre (rew). Esti verbu tuvo destremaes po- sibilidaes evolutives (D. Alonso 1943b: 153-180) acordies colo que nos fai ver l’asturianu; asina: a) perda de la vocal pretónica que daría llugar a *rot’lar > rollar (
  1. podrás dexar el ruido de rollar y coyer dichas maderas
  2. Grangerías xviii: 672
  3. arrancar de quaxo los árboles (...). Luego arrollarlos, ya partidos y rollados, a las veras de la defessa sin dexar ra- puya
  4. Grangerías xviii: 770
  5. Debes tener dos achos grandes de hombre para/.../coyer maderos, rollarlos...
  6. Grangerías, a. 1712
  7. Del verbu *rotulāre (rew). Esti verbu tuvo destremaes po- sibilidaes evolutives (D. Alonso 1943b: 153-180) acordies colo que nos fai ver l’asturianu; asina: a) perda de la vocal pretónica que daría llugar a *rot’lar > rollar (
cfr. rolla), cola variante arrollar (cfr.), el compuestu enrollar (cfr.) y desenro- llar (cfr.), lo mesmo que pasa en *uit(u)lata > vellada (ghla 262); b) perda seronda de la vocal llueu de sonorizar la -t- > -d-, siguiendo darréu la perda vocálica: *rod’lar > ast. roldar (cfr.) con metátesis; c) caltenimientu de la vocal pretónica y disimilación de la deuterotónica como se ve no que podría tenese por semicultismu redolar (cfr.) y arredolar (cfr.). De- verbales dende’l participiu fuerte de rollar sedríen ast. rolla (→ rolleta), rollu (→ rollete), ensin diptongación darréu que nel casu de partir de rotula (cfr. ruedra) o rotulus (cfr. ruel- du) habría aguardase un resultáu *ruella, *ruellu. Dende ast. rollu fexéronse otros derivaos asina en -ic-, *rollicu rolli- cones (cfr.); tamién col continuador de -īcius, rollizu (cfr.), con posibles usos axetivos (cfr. rollizu, a, o); de -ōne, rollón. En rellación con enrollar anotamos, amás del deverbal enro- llu (cfr.), términos como enrollador (cfr.), enrolladoriu (cfr.), enrollamientu (cfr.). Al empar, con desenrollar tenemos de- senrollu (cfr.), desenrollador (cfr.).
rolleta, la
📖: rolleta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rol.leta [Tb].>(TEST)
  1. rolleta
  2. rol.leta
    • Tb
Dim. de rolla [Tb].
  1. 1. Dim. de <i class="della">rolla</i> [Tb].
2. Troncu más delgáu que la rolla [Po]. Del ast. rolla (cfr. rollar) n’amestanza col dim. -ĭtta > -eta. Cfr. rolla.
rollete, el
📖: rollete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rol.lete [Ay].>(TEST)
  1. rollete
  2. rol.lete
    • Ay
Maderu xiratoriu del potru de ferrar onde se suxeten los ven- triles y val pa tener pel animal mentanto lu fierren [Os].
  1. 1. Maderu xiratoriu del potru de ferrar onde se suxeten los ven- triles y val pa tener pel animal mentanto lu fierren [Os].
2. Cilindru de madera que s’alluga ente los raíles de la vía d’un planu inclináu pa que nun roce’l cable nes travieses nin nel pisu [Min]. //-es ‘rodiellos de la palanquia’ [Ay]. Diminutivu de rollu (cfr. rolla).
rollicones
📖: rollicones
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">A</i>(TEST)
  1. rollicones
    • Sr
    • Mi
    • Pr
  2. <i class="della">A</i eonaviego
rollicones ‘rodando, a valtos, a rodones’ [Sr. Mi]. ‘dando vueltes pel suelu’ [Pr]. Cfr. rolla.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">rollicones </i>‘rodando, a valtos, a rodones’ [Sr. Mi]. ‘dando vueltes pel suelu’ [Pr]. Cfr. <i class="della">rolla</i>.
rollizu, a, o*
📖: rollizu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rol.lizu [Ay]. rol.liz [Sm]. ////rollizos [Mar].>(TEST)
  1. rollizu
  2. rol.lizu
    • Ay
  3. rol.liz
    • Sm
  4. rollizos variación de número
    • Mar
Fuerte, col cuerpu desarrolláu [Ay. Mar]. Metíu en carnes (un home, una muyer) [Sm]: Esa mucher ta rol.liza [Sm].
  1. 1. Fuerte, col cuerpu desarrolláu [Ay. Mar]. Metíu en carnes (un home, una muyer) [Sm]: <i class="della">Esa</i> <i class="della">mucher</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">rol</i>.<i class="della">liza</i> [Sm].
Fresca, rolliza, blanca y colorada [PyT 36]
  1. Fresca, rolliza, blanca y colorada
  2. PyT 36
Cfr. rolla.
rollizu, el*
📖: rollizu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////rollizos [Mar].>(TEST)
  1. rollizu
  2. rollizos variación de número
    • Mar
Regodones [Mar].
  1. 1. Regodones [Mar].
Cfr. rolla.
rollón, ona*
📖: rollón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<rollona [ByM].>(TEST)
  1. rollón
  2. rollona
    • ByM
Gorda (la fema) [ByM].
  1. 1. Gorda (la fema) [ByM].
Cfr. rolla.
rollón, l’*
📖: rollón
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<arrullón [Arm].>(TEST)
  1. rollón
  2. arrullón
    • Arm
//Dar un arrullón ‘dar un trespiés retorciendo’l tudiellu’ [Arm]. //A rollones ‘rodando’ [Cd. Pr. JH. AGO]. ‘dando vueltes [AGO] sobre sí’ [JH]. ‘dando vueltes pel suelu, a rodones’ [Pr]. ‘entainando, ensin orde, en gran cantidá’ [Cb. Cp]: Llevar la yerba a rollones [Cb]. //Dir a rollones ‘baxar a ruedos, a rollicones, rodando per una cuesta’ [Ac]. Cfr. rolla.
  1. //Dar un arrullón ‘dar un trespiés retorciendo’l tudiellu’ [Arm]. //A rollones ‘rodando’ [Cd. Pr. JH. AGO]. ‘dando vueltes [AGO] sobre sí’ [JH]. ‘dando vueltes pel suelu, a rodones’ [Pr]. ‘entainando, ensin orde, en gran cantidá’ [Cb. Cp]: Llevar la yerba a rollones [Cb]. //Dir a rollones ‘baxar a ruedos, a rollicones, rodando per una cuesta’ [Ac].
  2. Ac
  3. Cfr. rolla.
rollu, el
📖: rollu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rol.lu [Tb. Sm. Bab. Pzu. Vd. Oc].+rul.lu [Ay]. +rullu [y Llg. Sb]. rollo [Ar].>(TEST)
  1. rollu
    • Pa
    • Ay
    • Cp
    • Oc
    • Pr
    • Xx
  2. ident class="della" level="1"></ident><rol.lu
    • Tb
    • Sm
    • Bab
    • Pzu
    • Vd
    • Oc]
    • +rul
    • lu [Ay
  3. rullu metafonía
    • y Llg
    • Sb
  4. rollo
    • Ar
Cast. rollo [Pa. Pzu]. “Rodillo, cilindro” [Ay]. 2. Yerba que s’enrolla pa llevalo rodando al payar [Ay]. Cantidá de yer- ba que s’axunta col garabatu o angazu [Ay]. Montón [Sb]: Un rullu d’herba [Sb]. 3. Regodón, piedra realenga [Bab]. 4. Trozu grande del árbol cortáu, dispuestu pa facer tablones [Ar (= roeldo)]. Troncu de madera del que faen madreñes [Cp. Sb]. 5. Envoltura [JH]. 6. Pieza de tela enrollao [Oc]. 7. Ca- nastiella del neñu acabante nacer [Ay. Soto (Oc)]. Facha de neñu [Pr]. Mantiella cola que s’envuelve o enrolla’l neñu, en forma de rollu enriba los pañales [Tb. Sm. Vd]. Ropa d’afuera pal día del bautizu [Vd (Oc)]. 8. “Rollo de mecha” [Min]. //De rollu ‘(neñu) de cuellu’ [Pa. Xx]. //Tar como un rollu ‘tar gordín (el neñín)’ [Pa. Pr]. //Tener rollu ‘falar enforma’ [Xx].///Yara el rollu’l que deciya probe del que ande de diya Refraneru [F. Coronas/180].
  1. 1. Cast. <i class="della">rollo </i>[Pa. Pzu]. “Rodillo, cilindro” [Ay].
  2. 2. Yerba que s’enrolla pa llevalo rodando al payar [Ay]. Cantidá de yer- ba que s’axunta col garabatu o angazu [Ay]. Montón [Sb]: <i class="della">Un</i> <i class="della">rullu</i> <i class="della">d’herba</i> [Sb].
  3. 3. Regodón, piedra realenga [Bab].
  4. 4. Trozu grande del árbol cortáu, dispuestu pa facer tablones [Ar (= roeldo)]. Troncu de madera del que faen madreñes [Cp. Sb].
  5. 5. Envoltura [JH].
  6. 6. Pieza de tela enrollao [Oc].
  7. 7. Ca- nastiella del neñu acabante nacer [Ay. Soto (Oc)]. Facha de neñu [Pr]. Mantiella cola que s’envuelve o enrolla’l neñu, en forma de rollu enriba los pañales [Tb. Sm. Vd]. Ropa d’afuera pal día del bautizu [Vd (Oc)].
  8. 8. “Rollo de mecha” [Min]. //<i class="della">De</i> <i class="della">rollu</i> ‘(neñu) de cuellu’ [Pa. Xx]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">rollu </i>‘tar gordín (el neñín)’ [Pa. Pr]. //<i class="della">Tener</i> <i class="della">rollu</i> ‘falar enforma’ [Xx].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Yara</i> <i class="della">el</i> <i class="della">rollu</i><i class="della">’l</i> <i class="della">que</i> <i class="della">deciya</i> <i class="della">probe</i> <i class="della">del</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ande</i> <i class="della">de</i> <i class="della">diya </i>Refraneru [F. Coronas/180].
Stellaria media (planta frecuente nes tierres semaes) [Sm]. Cuerda qu’anodia la lixega nel cabu de la timona p’atar l’animal de tiru [Llg]. //-os ‘ciertes pieces del batán’ [Sm]. //A rol.los ‘a borbotones’ [Md]. //De rul.lu ‘como un rollu’ [Ay]. - Y vi una sebe de fierru,/alta, ¿como qué dirás?,/con el por- tiellu y el rollu/tamién del mesmu metal [Relación (Porléi): 258-261] Na documentación d’Avilés de 1418 conséñase un llugar conocíu como Rolo viello o Rulo viello (AAA 185) que, camentamos agora [a la escontra de la inseguranza anterior (cfr. pe1: 180)], ye posible que faiga referencia al llugar d’axusticiamientu. Cfr. rollar.
  1. Stellaria media (planta frecuente nes tierres semaes) [Sm].
  2. Sm
  3. Cuerda qu’anodia la lixega nel cabu de la timona p’atar l’animal de tiru [Llg]. //-os ‘ciertes pieces del batán’ [Sm]. //A rol.los ‘a borbotones’ [Md]. //De rul.lu ‘como un rollu’ [Ay].
  4. Ay
  5. - Y vi una sebe de fierru,/alta, ¿como qué dirás?,/con el por- tiellu y el rollu/tamién del mesmu metal
  6. Relación (Porléi): 258-261
  7. Na documentación d’Avilés de 1418 conséñase un llugar conocíu como Rolo viello o Rulo viello (AAA 185) que, camentamos agora [a la escontra de la inseguranza anterior (cfr. pe1: 180)], ye posible que faiga referencia al llugar d’axusticiamientu.
  8. a la escontra de la inseguranza anterior (cfr. pe1: 180)
  9. Cfr. rollar.
rolobexu, el
📖: rolobexu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rolobexu
Palu que se llanza pa mancar, pa firir [Cl]. ¿Variante semi-castellanizada de rodabiellu?
  1. Palu que se llanza pa mancar, pa firir [Cl].
  2. Cl
  3. ¿Variante semi-castellanizada de rodabiellu?
roma, el
📖: roma
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Tipu de xuegu de neños [Xx (i)]. //<i class="della">El</i>(TEST)
  1. roma
    • Vv
    • Llu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Tipu de xuegu de neños
    • Xx (i)
  3. <i class="della">El</i eonaviego
pinchu roma ‘tipu de xuegu de neños’ [Vv]. //Ir a roma ‘xuegu de neños nel que se tira al suelu un punzón metálicu de mou que se clave pa tiralu llueu con otru punzón’ [Llu].
  1. 1. <i class="della">pinchu</i> <i class="della">roma</i> ‘tipu de xuegu de neños’ [Vv]. //<i class="della">Ir</i> <i class="della">a</i> <i class="della">roma</i> ‘xuegu de neños nel que se tira al suelu un punzón metálicu de mou que se clave pa tiralu llueu con otru punzón’ [Llu].
¿Podría tratase d’un detoponímicu, del nome de la ciudá de roma?
romadizu, el*
📖: romadizu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rumaízu [Arm]. romaízo [VCid].>(TEST)
  1. romadizu
  2. rumaízu
    • Arm
  3. romaízo
    • VCid
Catarru de nariz [VCid]. 2. Reburdiu del gatu [Arm].
  1. 1. Catarru de nariz [VCid].
  2. 2. Reburdiu del gatu [Arm].
- y más siendo pel inviernu,/que ñon-y dieron vexigues/o sarrapión pollo menos,/o acasu algún romadizu,/con tan- ta ñeve y llamuergu [ABalvidares, Canción (Poesíes 139- 143)] Ye posible castellanismu pues nesa llingua romadizo ha xus- tificase dende’l verbu semicultu continuador de rheumatizare cast. arromadizarse (dcech s.v. diarrea). L’aceición 2 habrá entendese en referencia al ruíu emitíu pol gatu que recuerda dalgún tipu de catarru.
  1. - y más siendo pel inviernu,/que ñon-y dieron vexigues/o sarrapión pollo menos,/o acasu algún romadizu,/con tan- ta ñeve y llamuergu
  2. ABalvidares, Canción (Poesíes 139- 143)
  3. Ye posible castellanismu pues nesa llingua romadizo ha xus
  4. tificase dende’l verbu semicultu continuador de rheumatizare
  5. cast. arromadizarse (dcech s.v. diarrea). L’aceición 2 habrá entendese en referencia al ruíu emitíu pol gatu que recuerda dalgún tipu de catarru.
romana, la
📖: romana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rumana [Pzu].>(TEST)
  1. romana
    • Ay
    • Tb
    • Pr
    • Qu
  2. rumana
    • Pzu
Balanza romana [Ac. Ay. Tb. Pzu. Pr]. Balanza de palanca pa pesar [R]. Instrumentu pa pesar [Tor. VCid]. Báscula de mano [Qu].
  1. 1. Balanza romana [Ac. Ay. Tb. Pzu. Pr]. Balanza de palanca pa pesar [R]. Instrumentu pa pesar [Tor. VCid]. Báscula de mano [Qu].
Nominalización del femenín del llat. romānus, -a, -um ‘de Roma’ (em), con continuadores en dellos dominios románicos (rew) ya hispánicos (deeh s.v. romanus), ensin dulda lexicali- záu n’ast. como ‘balanza’ (roncona). Pero d’ehí siguió’l verbu romanar (cfr.), el posible deverbal romanada (cfr.) y tamién el deriváu arromanadura (cfr.). Sol continuador de romanus féxose un nome d’oficiu gracies al siguidor de -ātor, -ōris, romanador (cfr.) que podríamos alvertir tamién nel aparente aumentativu pero, en realidá, nome d’oficiu, romanón (cfr.).
romanada, la*
📖: romanada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<romaná [Ri].>(TEST)
  1. romanada
  2. romaná
    • Ri
Pesu pergrande [Ri]: Cargué una romaná [Ri].
  1. 1. Pesu pergrande [Ri]: <i class="della">Cargué</i> <i class="della">una</i> <i class="della">romaná</i> [Ri].
Deverbal del ast. romanar (cfr.).
romanador, el
📖: romanador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<arromanador [y Tb. JH].>(TEST)
  1. romanador
    • Tb
  2. arromanador
    • y Tb
    • JH
Cast. romanador [JH]. Persona emplegada del Ayuntamientu qu’andaba pelos pueblos pesando los animales que se mata- ben pa gravalos con un impuestu [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">romanador</i> [JH]. Persona emplegada del Ayuntamientu qu’andaba pelos pueblos pesando los animales que se mata- ben pa gravalos con un impuestu [Tb].
Cfr. romana.
romanar
📖: romanar
🏗️: NO
✍️: NO
<arromanar [Cb. Sb. Ca. Ay. y Tb. An. Tox. JH]. arrumanar [Cv]. arromaniar [Ri].>(TEST)
  1. romanar
    • Tb
    • Ll
  2. arromanar
    • Cb
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • y Tb
    • An
    • Tox
    • JH
  3. arrumanar
    • Cv
  4. arromaniar
    • Ri
Cast. romanar [Sb. JH]: Tenía un pesu que non s’arromanáa [Sb]. Pesar cola romana [Tb]. 2. Pesar [Tb. JH] permuncho [An]: El carniceiru arromana la carne [An]: Federu arro- mana bien [JH]: Arromanó illi solu sin lles madreñes siete arrobes [JH]: Lla to muyer arromanóse y arromanó sin lla maniega seis arrobes y cuatro llibres [JH]. 3. Cargar con una cosa que ye perpesada [Ca]: Hai qu’arromanar esti sacu de patates [Ca]. Cargar dalgo que pesa muncho [Ri]: Nun lu arromania [Ri]. Mover o llevantar daqué que pesa [Tb]: Nun soi quien a romanalo [Tb]. 4. Tener fuerza abondo pa mover o llevantar dalgo [Cb. Ay]. Llevantar, sostener una cosa de munchu pesu [Tox]. 5. Facer una cosa más contrapesu al llau en que ta allugada [Cv]. //No arromanarse (sic) ‘movese con dificultá, con pesadez nes articulaciones’ [Ll].
  1. 1. Cast. <i class="della">romanar</i> [Sb. JH]: <i class="della">Tenía</i> <i class="della">un</i> <i class="della">pesu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">non</i> <i class="della">s’arromanáa </i>[Sb]. Pesar cola romana [Tb].
  2. 2. Pesar [Tb. JH] permuncho [An]: <i class="della">El</i> <i class="della">carniceiru</i> <i class="della">arromana</i> <i class="della">la</i> <i class="della">carne</i> [An]: <i class="della">Federu</i> <i class="della">arro-</i> <i class="della">mana</i> <i class="della">bien</i> [JH]: <i class="della">Arromanó</i> <i class="della">illi</i> <i class="della">solu</i> <i class="della">sin</i> <i class="della">lles</i> <i class="della">madreñes</i> <i class="della">siete</i> <i class="della">arrobes</i> [JH]: <i class="della">Lla</i> <i class="della">to</i> <i class="della">muyer</i> <i class="della">arromanóse</i> <i class="della">y</i> <i class="della">arromanó</i> <i class="della">sin</i> <i class="della">lla</i> <i class="della">maniega</i> <i class="della">seis</i> <i class="della">arrobes</i> <i class="della">y</i> <i class="della">cuatro</i> <i class="della">llibres</i> [JH].
  3. 3. Cargar con una cosa que ye perpesada [Ca]: <i class="della">Hai qu’arromanar esti sacu de </i><i class="della">patates</i> [Ca]. Cargar dalgo que pesa muncho [Ri]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">lu </i><i class="della">arromania</i> [Ri]. Mover o llevantar daqué que pesa [Tb]: <i class="della">Nun soi</i> <i class="della">quien</i> <i class="della">a</i> <i class="della">romanalo</i> [Tb].
  4. 4. Tener fuerza abondo pa mover o llevantar dalgo [Cb. Ay]. Llevantar, sostener una cosa de munchu pesu [Tox].
  5. 5. Facer una cosa más contrapesu al llau en que ta allugada [Cv]. //<i class="della">No</i> <i class="della">arromanarse</i> (<i class="della">sic</i>) ‘movese con dificultá, con pesadez nes articulaciones’ [Ll].
- {llana} pessado y arromaneado a costa del dicho Toribio Garcia [Avilés 1602/299]
  1. - {llana} pessado y arromaneado a costa del dicho Toribio Garcia
  2. Avilés 1602/299
Cfr. romana.
romance, el
📖: romance
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cuentu, chisme [Lln]. Cuentu, anéudota, chiste [Ac]. 2. {(Doc.). Llingua derivada del llatín. 3. Tipu de composición en versu}. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dichos preuillegios estauan escriptos en latin e dellos escrip-</i>(TEST)
  1. romance
  2. {(Doc.). Llingua derivada del llatín. 3. Tipu de composición en versu}
  3. Cuentu, chisme
    • Lln
  4. Cuentu, anéudota, chiste
    • Ac
  5. 2
  6. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dichos preuillegios estauan escriptos en latin e dellos escrip-</i
tos en romançe [fines s. xiv] [SIL/495]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tos</i> <i class="della">en</i> <i class="della">romançe</i> [fines s. xiv] [SIL/495]
otros preuillegios que stauan escriptos en romançe fueron y luego leydos [fines s. xiv] [SIL/495] el trasllado desta carta ... todo breve en romançe declarado 1442 (or.) [SP-III/414] - Esto ye lo que he sabidu/amigo Toribo Hernández/y como so mal llatinu/quixe falayo in Romanze [Xuan García (1665: 154)] b) las duennas e tod omne las pudiesse entender mandelas tor- nar en romanz 1253 (or.) [MSAH-V/270] c) Lliuro del Fuero que yo tengo todo en romançio todo en per- gameno 1347 (or.) [SB/262] Del alverbiu llat. rōmānĭcē (rew), con continuadores románi- cos (rew; Kramer 2007: 60) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. romance; delp; García Arias 2013b: 99). Semánticamente dende un posible sentíu primitivu ‘al mou de Roma’ nomi- nalízase pasando a referise a la llingua románica (frente al llatín) o a una de les llingües romániques talmente como con- señen los nuesos documentos medievales. Nesos documentos lluchen destremaes corrientes fóniques que van dende’l con- tinuador de la espresión d’orixe alverbial (§a), a la qu’ufre la perda de la vocal cabera (§b) siguiendo pela que quier re- ponela percarauterizando fónicamente’l nome masculín (§c). Un sentíu deriváu de romance ‘llingua románica’ tenémoslu nes aceiciones conseñaes güei n’ast. ‘cuentu’, ‘chisme’, etc. quiciabes orixinariamente como *‘lo que se diz o escribe en romance’ (
  1. otros preuillegios que stauan escriptos en romançe fueron y luego leydos [fines s. xiv]
  2. SIL/495
  3. el trasllado desta carta ... todo breve en romançe declarado
  4. 1442 (or.) SP-III/414
  5. - Esto ye lo que he sabidu/amigo Toribo Hernández/y como so mal llatinu/quixe falayo in Romanze
  6. Xuan García (1665: 154)
  7. b) las duennas e tod omne las pudiesse entender mandelas tor- nar en romanz
  8. 1253 (or.) MSAH-V/270
  9. c) Lliuro del Fuero que yo tengo todo en romançio todo en per- gameno
  10. 1347 (or.) SB/262
  11. Del alverbiu llat. rōmānĭcē (rew), con continuadores románi- cos (rew; Kramer 2007: 60) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. romance; delp; García Arias 2013b: 99). Semánticamente dende un posible sentíu primitivu ‘al mou de Roma’ nomi- nalízase pasando a referise a la llingua románica (frente al llatín) o a una de les llingües romániques talmente como con- señen los nuesos documentos medievales. Nesos documentos lluchen destremaes corrientes fóniques que van dende’l con- tinuador de la espresión d’orixe alverbial (§a), a la qu’ufre la perda de la vocal cabera (§b) siguiendo pela que quier re- ponela percarauterizando fónicamente’l nome masculín (§c). Un sentíu deriváu de romance ‘llingua románica’ tenémoslu nes aceiciones conseñaes güei n’ast. ‘cuentu’, ‘chisme’, etc. quiciabes orixinariamente como *‘lo que se diz o escribe en romance’ (
cfr. bable). Dende romance (pe4: 388) foi posible facer el verbu arromanzar (cfr.).
romandela
📖: romandela
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">De romandela </i>‘en compañía pero ensin dengún tipu de se- riedá nin compromisu’ [Sr]. ‘de xuerga, de diversión, de pa- séu’ [Tb]. ‘de xuerga, de xarana’ [Llg. Mi. Ay]. <i class="della">**</i>(TEST)
  1. romandela
  2. <i class="della">De romandela </i>‘en compañía pero ensin dengún tipu de se- riedá nin compromisu’ eonaviego
    • Sr
  3. ‘de xuerga, de diversión, de pa- séu’
    • Tb
  4. ‘de xuerga, de xarana’
    • Llg
    • Mi
    • Ay
  5. <i class="della">**</i
“romando”
📖: “romando”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “romando”
Cfr. normandu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">normandu</i>.
romanizu, el
📖: romanizu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Fuerza, puxu d’un animal o persona [PSil]: <i class="della">Tien</i>(TEST)
  1. romanizu
  2. Fuerza, puxu d’un animal o persona [PSil]: <i class="della">Tien</i
muitu roma- nizu [PSil].
  1. 1. <i class="della">muitu</i> <i class="della">roma- </i><i class="della">nizu</i> [PSil].
**
romanón, el
📖: romanón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. romanón
    • Ay
Policía municipal [Ay].
  1. 1. Policía municipal [Ay].
Cfr. romana.
románticu, a, o
📖: románticu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">romántico</i>. D’una creación llatinizante d’un fr. a. <i class="della">romanz</i>(TEST)
  1. románticu
  2. Cast
  3. <i class="della">romántico</i>
  4. D’una creación llatinizante d’un fr
  5. a
  6. <i class="della">romanz</i
romantium, xeneralizáu a otres llingües como si se tratare
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. → <i class="della">romantium</i>, xeneralizáu a otres llingües como si se tratare
del llat. *ro- manticus (Colón 2002-ii: 667).
romanu, a, o
📖: romanu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
De Roma. {(Doc.). 2. D’Hispania frente al godu, d’orixe xer- mánicu}. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">idus</i>(TEST)
  1. romanu
  2. {(Doc.). 2. D’Hispania frente al godu, d’orixe xer- mánicu}
  3. De Roma
  4. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">idus</i
est a Ppapa romano pro accipere bendictionem
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">est</i> <i class="della">a</i> <i class="della">Ppapa</i> <i class="della">romano</i> <i class="della">pro</i> <i class="della">accipere</i> <i class="della">bendictionem</i>
1157(or.) [SV/407] non queremos que daqui adelantre sean usadas las romanas s. xiii (or.) [FX/50] la muller goda con el omne romano s. xiii (or.) [FX/104] la muller romana pode casar con el omne godo s. xiii (or.) [FX/104] duc o conde o rico_omne o godo o romano s. xiii (or.) [FX/314] b) fecit in ipsos terminos pronominatos del linnage de los ro- manos 1230 [SPM/395] los romanos non deven contrariar nen demandar nada s. xiii (or.) [FX/323] los montes que son por partir entre los godos e los romanos s. xiii (or.) [FX/324] que si alguna tierra fo mandada pellos romanos non deve seer trasmudado s. xiii (or.) [FX/333] → ‘(persona) hispánica’ frente a ‘godu’, asina nel Fueru Xul- gu. Como nome masculín romanu (cfr.) acaba designando un frutu que se dixebra pel tamañu del más tradicional y pequeñu piescu, esto ye orixinariamente, ‘de Persia’.
  1. 1157(or.) SV/407
  2. non queremos que daqui adelantre sean usadas las romanas s. xiii (or.)
  3. FX/50
  4. la muller goda con el omne romano s. xiii (or.)
  5. FX/104
  6. la muller romana pode casar con el omne godo s. xiii (or.)
  7. FX/104
  8. duc o conde o rico_omne o godo o romano s. xiii (or.)
  9. FX/314
  10. b) fecit in ipsos terminos pronominatos del linnage de los ro- manos
  11. 1230 SPM/395
  12. los romanos non deven contrariar nen demandar nada s. xiii (or.)
  13. FX/323
  14. los montes que son por partir entre los godos e los romanos s. xiii (or.)
  15. FX/324
  16. que si alguna tierra fo mandada pellos romanos non deve seer trasmudado s. xiii (or.)
  17. FX/333
  18. → ‘(persona) hispánica’ frente a ‘godu’, asina nel Fueru Xul- gu. Como nome masculín romanu (cfr.) acaba designando un frutu que se dixebra pel tamañu del más tradicional y pequeñu piescu, esto ye orixinariamente, ‘de Persia’.
Del llat. romānus, -a, -um ‘de Roma’, ‘romanu’ (old); ‘de la Ilesia romana’, ‘cristianu’ (dlfac), con continuadores axeti- vos (§a) románicos (rew) ya hispánicos (deeh), llueu con no- minalización (§b; cfr. romana). En dellos de los testos apor- taos algama’l significáu de ‘(persona) del Imperiu Romanu’
romanu, el
📖: romanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Piescu pergrande y de bon sabor, de cuezcu colloráu y carne pegao a él [JH]. //-<i class="della">os</i>(TEST)
  1. romanu
    • Pr
  2. ident class="della" level="1"></ident>Piescu pergrande y de bon sabor, de cuezcu colloráu y carne pegao a él
    • JH
  3. -<i class="della">os</i eonaviego
‘piescos’ [Pr].
  1. 1. ‘piescos’ [Pr].
Cfr. romanu, a, o.
  1. Cfr. romanu, a, o.
romanzón, el
📖: romanzón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Acabemos, que ya cansa</i>/<i class="della">esti </i><i class="della">romanzón</i><i class="della">(TEST)
  1. romanzón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Acabemos, que ya cansa</i>/<i class="della">esti </i><i class="della">romanzón</i><i class="della"
de vieyes,/sin sal, misteriu, ñin gracia [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 282-284)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. de vieyes,</i>/<i class="della">sin sal,</i> <i class="della">misteriu,</i> <i class="della">ñin</i> <i class="della">gracia</i> [ABalvidares, <i class="della">Romanzón</i> (Poesíes 282-284)]
Aum. de romance.
  1. Aum. de romance.
romeca, la
📖: romeca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cuarta, pareya xoncida a la parte trasera del carru pa frenar la marcha de la que va delantre {baxando una cuesta} [Lln. AGO]. {<i class="della">¿Gabita?</i>(TEST)
  1. romeca
  2. {baxando una cuesta}
  3. ident class="della" level="1"></ident>Cuarta, pareya xoncida a la parte trasera del carru pa frenar la marcha de la que va delantre
    • Lln
    • AGO
  4. {<i class="della">¿Gabita?</i
[LV]}.
  1. 1. [LV]}.
Cfr. ramecu.
  1. Cfr. ramecu.
romería, la
📖: romería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><rumería [Sm]. //romeiría [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. romería
    • Qu
    • Lln
    • Tb
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident><rumería
    • Sm
  3. romeiría eonaviego
    • Eo
    • Mánt
Cast. romería [/Eo. Mánt/], fiesta popular [Qu. Sm] xeneral- mente al aire llibre [Lln. Tb. PSil]. Fiesta patronal [Tb. Sm]. ///Andái, moces, a san Blas, que romeríes non hay más [Ay (LC)]. Tu fuisti á la romería/non me traxiste perdones;/en viniendo les corbates/maldita la que me comes [CyN (Re- cuerdos)]. Si vas á la romería/ten cuidiáu non esvaries/que los praos están ñidios/é les caleyes moyaes [R (Carta 140)]. El Cristo l’Abadía ye la primer romería que Dios nos envía [LC]. A lles romeríes y a lles bodes van les lloques todes [JH]. El que va a la romería pésa-y a utru día [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">romería </i>[/Eo. Mánt/], fiesta popular [Qu. Sm] xeneral- mente al aire llibre [Lln. Tb. PSil]. Fiesta patronal [Tb. Sm]. ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Andái, moces,</i> <i class="della">a</i> <i class="della">san</i> <i class="della">Blas, que</i> <i class="della">romeríes</i> <i class="della">non</i> <i class="della">hay más</i> [Ay (LC)]. <i class="della">Tu</i> <i class="della">fuisti</i> <i class="della">á</i> <i class="della">la</i> <i class="della">romería</i>/<i class="della">non</i> <i class="della">me</i> <i class="della">traxiste</i> <i class="della">perdones;</i>/<i class="della">en viniendo</i> <i class="della">les</i> <i class="della">corbates</i>/<i class="della">maldita</i> <i class="della">la</i> <i class="della">que</i> <i class="della">me</i> <i class="della">comes</i> [CyN (Re- cuerdos)]. <i class="della">Si</i> <i class="della">vas</i> <i class="della">á</i> <i class="della">la</i> <i class="della">romería</i>/<i class="della">ten</i> <i class="della">cuidiáu</i> <i class="della">non</i> <i class="della">esvaries</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">los praos están ñidios</i>/<i class="della">é les caleyes moyaes </i>[R (Carta 140)]. <i class="della">El Cristo l’Abadía ye la primer romería que Dios nos envía </i>[LC]. <i class="della">A</i> <i class="della">lles romeríes y a lles bodes van les lloques todes </i>[JH]. <i class="della">El</i> <i class="della">que</i> <i class="della">va</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">romería</i> <i class="della">pésa-y</i> <i class="della">a</i> <i class="della">utru</i> <i class="della">día</i> [Ay].
//De romería ‘(tipu de peres) pergrandes y de bon sabor’ [Sb]. a) A las misas et a todas las oras et que non lauren nem andem camino se non fuer en romaria o por racon de soterrar mortos [CC/53] b) quesieren yr en rromeria a algun sanctuario 1264 (s. xiii?) [ACL/413] mando que den XXX morauedis pola romeria que prometi a Sanctiago 1271(or.) [ACL-VIII/58] non_se escuse por personero se non for doliente o for en romeria 1275(or.) [CLO/136] de las mandas daquellos que van en romeria como deven seer firmadas s. xiii (or.) [FX/97] aquel que morre en romeria o en oste s. xiii (or.) [FX/97]
Fernan Alffonso capellan quando foe a romeria a San Françisco de Sis 1300(or.) [SP-I/319] vaan por mi en rromaria a Santa Maria de Guadalupe 1375 [Espinareda/162] mando que enbien por mia alma en romeria a Santa Catali- na 1348(or.) [SP-II/262] para yr en romeria a Santiago de Gallizia o a otras partes 1394(or.) [SP-III/94] mio mantenimiento et provimiento et por conplir algunas ro- merias que tenga prometidas 1401(or.) [SP-III/129] conplir una romeria que la dicha mia madre prometeo 1433(or.) [SP-III/334] algund voto de romeria que ayan prometido o prometiere adelante 1436(or.) [MSMV/347] para mi mantenimiento e para voto o romeria que aya pro- metido 1437(or.) [SB/335] nin por testamiento nin por codeçildo nin por voto nin rome- ria 1442(or.) [SP-III/414] Fóse al la romería/fóse ya non viniera [Coples de 1676] concurriese a la romeria lleve palo bargano u otra arma ofensiva 1786 [AAU/456] de fruta estaba llen y, tan copiuso,/que panera ñon hai tan atacada,/verde, llozano..., que fese podía/a so solombra cualquiera romería [BAúxa, Sueños (Poesíes 245-248)] Formación fecha sol nome de la ciudá de roma aplicada al viaxe con motivu relixosu fechu polos pelegrinos a la ciudá cabeza del mundu cristianu. D’ehí qu’al pelegrín por antono- maxa se-y llamare romeru, a (
  1. //De romería ‘(tipu de peres) pergrandes y de bon sabor’ [Sb].
  2. Sb
  3. a) A las misas et a todas las oras et que non lauren nem andem camino se non fuer en romaria o por racon de soterrar mortos
  4. CC/53
  5. b) quesieren yr en rromeria a algun sanctuario
  6. 1264 (s. xiii?) ACL/413
  7. mando que den XXX morauedis pola romeria que prometi a Sanctiago
  8. 1271(or.) ACL-VIII/58
  9. non_se escuse por personero se non for doliente o for en romeria
  10. 1275(or.) CLO/136
  11. de las mandas daquellos que van en romeria como deven seer firmadas s. xiii (or.)
  12. FX/97
  13. aquel que morre en romeria o en oste s. xiii (or.)
  14. FX/97

  15. Fernan Alffonso capellan quando foe a romeria a San Françisco de Sis
  16. 1300(or.) SP-I/319
  17. vaan por mi en rromaria a Santa Maria de Guadalupe
  18. 1375 Espinareda/162
  19. mando que enbien por mia alma en romeria a Santa Catali- na
  20. 1348(or.) SP-II/262
  21. para yr en romeria a Santiago de Gallizia o a otras partes
  22. 1394(or.) SP-III/94
  23. mio mantenimiento et provimiento et por conplir algunas ro- merias que tenga prometidas
  24. 1401(or.) SP-III/129
  25. conplir una romeria que la dicha mia madre prometeo
  26. 1433(or.) SP-III/334
  27. algund voto de romeria que ayan prometido o prometiere adelante
  28. 1436(or.) MSMV/347
  29. para mi mantenimiento e para voto o romeria que aya pro- metido
  30. 1437(or.) SB/335
  31. nin por testamiento nin por codeçildo nin por voto nin rome- ria
  32. 1442(or.) SP-III/414
  33. Fóse al la romería/fóse ya non viniera
  34. Coples de 1676
  35. concurriese a la romeria lleve palo bargano u otra arma ofensiva
  36. 1786 AAU/456
  37. de fruta estaba llen y, tan copiuso,/que panera ñon hai tan atacada,/verde, llozano..., que fese podía/a so solombra cualquiera romería
  38. BAúxa, Sueños (Poesíes 245-248)
  39. Formación fecha sol nome de la ciudá de roma aplicada al viaxe con motivu relixosu fechu polos pelegrinos a la ciudá cabeza del mundu cristianu. D’ehí qu’al pelegrín por antono- maxa se-y llamare romeru, a (
cfr.) y a la xuntanza de romerosromería.
romeru, a, el/la
📖: romeru
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<romeiru/era [PSil]. rumeiru/eira [Pzu]. romera [Ri]. //romei- ro [Mánt].>(TEST)
  1. romeru
  2. romeiru/era
    • PSil
  3. rumeiru/eira
    • Pzu
  4. romera
    • Ri
  5. romei- ro eonaviego
    • Mánt
Cast. romero [Pzu]. Pelegrín [/Mánt/] a una romería [PSil]. 2. (Moza) soltera que pasa peles cases pidiendo pal santu patrón díes enantes de la fiesta del pueblu y, llueu, inxerse na proce- sión llevando’l ramu [Ri].
  1. 1. Cast. <i class="della">romero</i> [Pzu]. Pelegrín [/Mánt/] a una romería [PSil].
  2. 2. (Moza) soltera que pasa peles cases pidiendo pal santu patrón díes enantes de la fiesta del pueblu y, llueu, inxerse na proce- sión llevando’l <i class="della">ramu</i> [Ri].
a) Petrus Romarius 1167(or.) [ACL/381] b) aquellos dezmos de la partida yeran de almosna de los rome- ros 1269 [DCO-II/98] si lli dieren almosna como a romero s. xiii (or.) [FX/305] como romero non deve aver nenguna calonna s. xiii (or.) [FX/305] Martin Johan romero y Alfonso Gonzalez 1325(or.) [ACL- IX/292] por quanto ymos romeros a la casa santa de Gerusalen 1426(or.) [SP-III/260] D’una amestanza del nome de la ciudá de roma (em) col suf. -ārius, -a, -um, orixinariamente con valor axetivu y llueu con posibilidaes de nominalización. Pescanciamos asina, frente a Corominas-Pascual (dcech s.v. romano), ensin necesidá de par- tir de romaeus darréu que na nuesa Edá Media apaez documen- táu como “romio” de magar el sieglu xii (adla 92). Ha alvertise qu’ast. romera ‘moza soltera, etc. (aceición 2ª) coincide cola 3ª aceición de ramera (
  1. a) Petrus Romarius
  2. 1167(or.) ACL/381
  3. b) aquellos dezmos de la partida yeran de almosna de los rome- ros
  4. 1269 DCO-II/98
  5. si lli dieren almosna como a romero s. xiii (or.)
  6. FX/305
  7. como romero non deve aver nenguna calonna s. xiii (or.)
  8. FX/305
  9. Martin Johan romero y Alfonso Gonzalez
  10. 1325(or.) ACL- IX/292
  11. por quanto ymos romeros a la casa santa de Gerusalen
  12. 1426(or.) SP-III/260
  13. D’una amestanza del nome de la ciudá de roma (em) col suf.
  14. ārius, -a, -um, orixinariamente con valor axetivu y llueu con posibilidaes de nominalización. Pescanciamos asina, frente a
  15. Corominas-Pascual (dcech s.v. romano), ensin necesidá de par- tir de romaeus darréu que na nuesa Edá Media apaez documen- táu como “romio” de magar el sieglu xii (adla 92). Ha alvertise qu’ast. romera ‘moza soltera, etc. (aceición 2ª) coincide cola 3ª aceición de ramera (
cfr.) lo que supón una interaición ente un deriváu de roma → romera (‘la que va a la romería’) con ramuramera (‘la qu’acompanga al ramu na romería’).
romeru, el
📖: romeru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<romero [Mi. Llg, Mo (llaa 27)]. +romiru [Ay. Ll. Flora As- tur]. rumeru [Cd]. rumeiru [Sm. Cd]. romeiru [Tox]. //romeiro [Eo].>(TEST)
  1. romeru
    • Mo
    • Sb
    • Lln
    • Pa
    • Tb
    • Cv
  2. romero
    • Mi
    • Llg, Mo (llaa 27)
  3. romiru metafonía
    • Ay
    • Ll
    • Flora As- tur
  4. rumeru
    • Cd
  5. rumeiru
    • Sm
    • Cd
  6. romeiru
    • Tox
  7. romeiro eonaviego
    • Eo
Rosmarinus officinalis, cast. romero [Llg, Mo (llaa 27). Sb. Flora Astur. Cd]. Cast. romero [Lln. Pa. Ay. Ll. Mi. Tb. Sm. Cv. Tox. /Eo/]. 2. Trozu de tierra que queda ensin llabrar por culpa d’un peñascu o d’otru tropiezu [Cv].
  1. 1. <i class="della">Rosmarinus</i> <i class="della">officinalis</i>, cast. <i class="della">romero</i> [Llg, Mo (llaa 27). Sb. Flora Astur. Cd]. Cast. <i class="della">romero </i>[Lln. Pa. Ay. Ll. Mi. Tb. Sm. Cv. Tox. /Eo/].
  2. 2. Trozu de tierra que queda ensin llabrar por culpa d’un peñascu o d’otru tropiezu [Cv].
“… dos danzas figuradas y propias del país, aunque más pro- pias de las fiestas de villa que de las de aldea. La una, que se figura de hombres y mujeres, llamada de Romeros, indica por el nombre y el traje haberse introducido por los devotos vagamundos que desde la media edad venían en romería a San Salvador de Oviedo. La otra, de hombres solos, llamada de Espadas, es una verdadera danza militar, que recuerda más noble y remoto origen, pues figura la antigua inaugura- ción o proclamación de nuestros reyes. Así es que los dan- zantes, después de varias figuras y evoluciones, asidas de dos en dos las espadas por punta y pomo, acaban formando con ellas una especie de pavés. Colócase ante él el antesignano de la danza, y levantado en alto por su gente, es movido en torno, mientras él con su espada saluda y como que ofrece defensa y protección al pueblo que le contempla en derre- dor” [Xovellanos, Apuntamientos sobre Asturias, OC-i 433]
  1. “… dos danzas figuradas y propias del país, aunque más pro- pias de las fiestas de villa que de las de aldea. La una, que se figura de hombres y mujeres, llamada de Romeros, indica por el nombre y el traje haberse introducido por los devotos vagamundos que desde la media edad venían en romería a San Salvador de Oviedo. La otra, de hombres solos, llamada de Espadas, es una verdadera danza militar, que recuerda más noble y remoto origen, pues figura la antigua inaugura- ción o proclamación de nuestros reyes. Así es que los dan- zantes, después de varias figuras y evoluciones, asidas de dos en dos las espadas por punta y pomo, acaban formando con ellas una especie de pavés. Colócase ante él el antesignano de la danza, y levantado en alto por su gente, es movido en torno, mientras él con su espada saluda y como que ofrece defensa y protección al pueblo que le contempla en derre- dor”
  2. Xovellanos, Apuntamientos sobre Asturias, OC-i 433
Pallabra con un probable aniciu fitonímicu nel llat. ros ma- rinus, como pasa a la voz correspondiente n’otres llingües romániques (dcech s.v. romero i), pero, a lo meyor, influyida pol ast. romeru ‘pelegrín a Roma’ → ‘pelegrín’ (cfr. romería), quiciabes por considerar que se trataba d’una especie fitoní- mica d’aniciu forasteru. Esti términu romeru ‘pelegrín’ ye’l responsable del nome de la danza que cita Xovellanos:
“romí”
📖: “romí”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “romí”
Cfr. romio.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">romio</i>.
romilla, la
📖: romilla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. romilla
    • Oc
Cría de caballu y borrica [Oc].
  1. 1. Cría de caballu y borrica [Oc].
Cfr. romillu.
romillu, a, o
📖: romillu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Torpe [Qu], fatu [Tb]: <i class="della">L’home isi</i>(TEST)
  1. romillu
    • Tb
  2. Torpe [Qu], fatu [Tb]: <i class="della">L’home isi</i
ya romillu (sic) como él solu [Tb].
  1. 1. <i class="della">ya romillu </i>(<i class="della">sic</i>) <i class="della">como él </i><i class="della">solu</i> [Tb].
Cfr. romillu.
romillu, a, el/la
📖: romillu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<romil.lu (<i class="della">sic</i>) [Qu]. remillu [Gr].>(TEST)
  1. romillu
    • Sd
    • Tb
  2. romil.lu (<i class="della">sic</i>)
    • Qu
  3. remillu
    • Gr
Cruce de caballu y pollina [Sd. Qu. Tb. Gr]. 2. Cría de yegua y pollín [Qu]. 3. Pieza de madera gorda, pesada y retorcida [Min].
  1. 1. Cruce de caballu y pollina [Sd. Qu. Tb. Gr].
  2. 2. Cría de yegua y pollín [Qu].
  3. 3. Pieza de madera gorda, pesada y retorcida [Min].
D’un posible dim. del ax. castellán (macho) romo ‘(mulu) bu- rreñu’ → *romillo siguió l’ast. romillu, a, asina como l’usu ax. romillu, a, o (cfr.). A favor de que sía un castellanismu n’ast. ta la presencia del suf. -illu; tamién el resultáu -m- si s’almite nel so aniciu el grupu -mb- asitiáu en dalguna pro- puesta etimolóxica que parte, con duldes, del llat. rhombus (dcech s.v. rombo).
“romio”
📖: “romio”
🏗️: NO
✍️: SI
{(Doc.). 1. De Roma. 2. Pelegrín}. Téminu qu’apaez bien documentáu n’Asturies: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">om<m>e</i>(TEST)
  1. “romio”
  2. {(Doc.). 1. De Roma. 2. Pelegrín}
  3. Téminu qu’apaez bien documentáu n’Asturies: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">om<m>e</i
que auer conprare de romio qual quier & auer onde testigos 1145 (1295) [FU/37]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">auer</i> <i class="della">conprare</i> <i class="della">de</i> <i class="della">romio</i> <i class="della">qual</i> <i class="della">quier</i> <i class="della">&</i> <i class="della">auer</i><i class="della"> onde</i> <i class="della">testigos</i> 1145 (1295) [FU/37]
testigos que el aya que de rromio lo comp dialos elos testigos 1145 (1295) [FU/37] Petro Pelaz el Romio 1194(or.) [MSAH-IV/514] el a que de romeo lo comparo de los testigos s. xii [FA/131] hom qui aver comparar’ de romeo qualque aver on testigos posca aver s. xii [FA/131] hermano Iohan rromjo por tal condiçion que uos frayres 1243 [DCO-V/22] estaulecieront que los albergueros de albergar elos romios que quando uenjerent 1245 [Ordenances/35] el Guillen Romio Johan Pedriz pelliteru Pele Pedriz cute- llero Martin Dominguiz pelitero 1253(or.) [SV-IV(1)/75] desque entrar el romjo enna casa pora fazer el mercado 1274 [Ordenances/46] sobre los albergueros de los romjos & sobre sos mancebos 1274 [Ordenances/46] A ellos, amás de los datos que de magar 1162 se conse- ñen al sur, especialmente en Sahagún (Oliver 276), han axuntase otros como: albergador que prisiere el romio peche I morabetino 1238 (c.) [MSAH-V/220] sil ferire ol denostare maguera se el romio uaya 1238 (c.) [MSAH-V/220] vnas escaleras e vn banco en que seyan elos rronios quando comian 1270(or.) [ACL-VIII/21] Al nuesu entender trátase d’un deriváu del ax. llat. romaeus, -a, -um (em), términu que se caltién güei en dellos dominios románicos. Cosa destremada ye romí qu’apaez en documen- tos d’Uviéu nel caberu terciu del sieglu xi citaos por Oliver: a) una pelle alfanege moua mulierile inuestita in panno Ouete uerde et panneata per circuitu de grecisco romi et cubito et palmo a giro pedes 1078 (or.) [DCO/234] b) una pelle alfanege moua mulierile inuestita in panno Ouete uiride panneata ad giro pedes et ad mangas de grecisquo romi tres palmos in amplo 1080 (s. xii) [DCO/239] Agora sí, acordies con Oliver (Oliver 275), podemos tar delan- tre del arabismu rūmī que, xenerándose nel nome de la ciudá de Roma tresmitíu al imperiu romanu, significará nun sen ampliu ‘romanu’ y d’ehí ‘de Bizanciu’ y llueu ‘habitante de países nor- teafricanos y d’España’ y tamién ‘cristianu’ (adla 92-93).
  1. testigos que el aya que de rromio lo comp dialos elos testigos
  2. 1145 (1295) FU/37
  3. Petro Pelaz el Romio
  4. 1194(or.) MSAH-IV/514
  5. el a que de romeo lo comparo de los testigos s. xii
  6. FA/131
  7. hom qui aver comparar’ de romeo qualque aver on testigos posca aver s. xii
  8. FA/131
  9. hermano Iohan rromjo por tal condiçion que uos frayres
  10. 1243 DCO-V/22
  11. estaulecieront que los albergueros de albergar elos romios que quando uenjerent
  12. 1245 Ordenances/35
  13. el Guillen Romio Johan Pedriz pelliteru Pele Pedriz cute- llero Martin Dominguiz pelitero 1253(or.) [SV-IV(1)/75] desque entrar el romjo enna casa pora fazer el mercado
  14. 1274 Ordenances/46
  15. sobre los albergueros de los romjos & sobre sos mancebos
  16. 1274 Ordenances/46
  17. A ellos, amás de los datos que de magar 1162 se conse- ñen al sur, especialmente en Sahagún (Oliver 276), han axuntase otros como: albergador que prisiere el romio peche I morabetino
  18. 1238 (c.) MSAH-V/220
  19. sil ferire ol denostare maguera se el romio uaya
  20. 1238 (c.) MSAH-V/220
  21. vnas escaleras e vn banco en que seyan elos rronios quando comian
  22. 1270(or.) ACL-VIII/21
  23. Al nuesu entender trátase d’un deriváu del ax. llat. romaeus,
  24. a, -um (em), términu que se caltién güei en dellos dominios románicos. Cosa destremada ye romí qu’apaez en documen- tos d’Uviéu nel caberu terciu del sieglu xi citaos por Oliver:
  25. a) una pelle alfanege moua mulierile inuestita in panno Ouete uerde et panneata per circuitu de grecisco romi et cubito et palmo a giro pedes
  26. 1078 (or.) DCO/234
  27. b) una pelle alfanege moua mulierile inuestita in panno Ouete uiride panneata ad giro pedes et ad mangas de grecisquo romi tres palmos in amplo
  28. 1080 (s. xii) DCO/239
  29. Agora sí, acordies con Oliver (Oliver 275), podemos tar delan- tre del arabismu rūmī que, xenerándose nel nome de la ciudá de Roma tresmitíu al imperiu romanu, significará nun sen ampliu ‘romanu’ y d’ehí ‘de Bizanciu’ y llueu ‘habitante de países nor- teafricanos y d’España’ y tamién ‘cristianu’ (adla 92-93).
rompeciencha
📖: rompeciencha
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rompeciencha
Cfr. cincha.
  1. Cfr. cincha.
rompedoriu, el*
📖: rompedoriu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rompedoiru [Bab].>(TEST)
  1. rompedoriu
  2. ident class="della" level="1"></ident><rompedoiru
    • Bab
Abertura que se fai nes preses de riegu pa que salga per ella l’agua cuando nun s’utiliza [Bab]. Cfr. romper.
  1. Abertura que se fai nes preses de riegu pa que salga per ella l’agua cuando nun s’utiliza [Bab].
  2. Bab
  3. Cfr. romper.
rompedura, la
📖: rompedura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">romper</i>(TEST)
  1. rompedura
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">romper</i
[Tb].
  1. 1. [Tb].
- después de la primera arrompedura [Grangerías xviii: 532] Cfr. romper.
  1. - después de la primera arrompedura
  2. Grangerías xviii: 532
  3. Cfr. romper.
romper
📖: romper
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><rumper [Sm. Pzu. Cd. Mar]. arromper [Cg. Bi. Sb. y Tb. y Gr. Cd. Oc. y JH]. arrumper [Am. An. Cv].>(TEST)
  1. romper
    • Sr
    • Ca
    • Pa
    • Tb
    • Pr
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident><rumper
    • Sm
    • Pzu
    • Cd
    • Mar
  3. arromper
    • Cg
    • Bi
    • Sb
    • y Tb
    • y Gr
    • Cd
    • Oc
    • y JH
  4. arrumper
    • Am
    • An
    • Cv
Cast. romper [Xral]: Rompió’l platu [Sr]: El neñu rompió’l platu [Sr]. 2. Roturar [Cg. Bi. Sb. Ca. VCid]. Voltiar, llabrar un terrén per primera vez [Pa. Tb. Gr. Pr. Tor]: Hai que rom- per isi monte [Tb]. Rozar el monte [Ar]. 3. Arrancar la tierra que se cría ente’l trigu [JH]. Arrancar cola mano los yerba- tos de les tierres semaes [Sm. Cd. Cv. Oc]. Desfacese de los yerbatos de les tierres semaes [An]: En mayu arrumpemos el trigu [An]. 4. Clavuñar el gadañu per vez primera pa saca- y corte [Lln]. 5. Abrir les sebes d’una finca, derrotar [Ar].
  1. 1. Cast. <i class="della">romper</i> [Xral]: <i class="della">Rompió’l</i> <i class="della">platu</i> [Sr]: <i class="della">El</i> <i class="della">neñu</i> <i class="della">rompió’l</i> <i class="della">platu </i>[Sr].
  2. 2. Roturar [Cg. Bi. Sb. Ca. VCid]. Voltiar, llabrar un terrén per primera vez [Pa. Tb. Gr. Pr. Tor]: <i class="della">Hai</i> <i class="della">que</i> <i class="della">rom- per isi monte </i>[Tb]. Rozar el monte [Ar].
  3. 3. Arrancar la tierra que se cría ente’l trigu [JH]. Arrancar cola mano los yerba- tos de les tierres semaes [Sm. Cd. Cv. Oc]. Desfacese de los yerbatos de les tierres semaes [An]: <i class="della">En</i> <i class="della">mayu</i> <i class="della">arrumpemos</i> <i class="della">el </i><i class="della">trigu</i> [An].
  4. 4. Clavuñar el gadañu per vez primera pa saca- y corte [Lln].
  5. 5. Abrir les sebes d’una finca, derrotar [Ar].
6. Entamar a facer daqué cuando hai víes destremaes [Lln. Tb]. 7. Abrir una pipa (de sidra) pa probalo y bebelo [ls 299. MS]. //Nun se romper ‘nun poder movese, nun poder facer lo que se quería facer pola mor de la xente, del baturiciu, de la bayura de daqué’ [Mi. Tb]: Nun se ruempe de xente [Tb]: Nel prau nun se ya a romper de yerba qu’hai [Tb]. //Romper a ‘entamar a’ [Tb]: La nena rompíu a l.lorar [Tb]. ‘defendese nuna actividá na que fasta entós yera ún un inespertu’ [Tb]. //Romper el cabruñu ‘clavuñar el gadañu pela primera vega- da’ [Sm]. //Romper el cibaíru ‘echar abaxo la primera yerba del payar’ [Ay]. //Romper el gadañu ‘clavuñar el gadañu per vez primera pa saca-y corte’ [Ac]. //Romper el terreno ‘ma- chacar los terrones’ [Sr]. //Romper l’alba ‘salir l’alba’ [Sb]. //Romper les oreyes ‘afuracar les oreyes pa poder poner pen- dientes’ [LC]. //Romper un corte ‘afilar per primera vez un instrumentu de corte’ [Ay]. //Romper una pata al diablu ‘facer una bona aición’ [Tb]. //Romper una tierra ‘voltiar’ [Ac]. // Romp{er} por inchete ‘romper ensin dexar flecos o ensin esti- llase’ [Cñ]. ///L’avaricia ruempe’l sacu [LC]. a) aljquis ad Inrumpendum uenerjt 887 (or.) [SV/32] si aligus omo ad irumpendum ueneri 1027(or.) [ACL/442] in non diuiso potueris arrumpere 1090(or.) [MSAH-III/168] adruptum et pro adrumpere diuisum et pro diuidere 1114(or.) [SV/241] tam abrubtum quam eciam pro arumperre 1120(or.) [MCar- I/20] duas tercias in illa cum exitus siue aruptum et pro arupere 1136 (s. xii) [SV/310] cum exitibus in giro ... abruptum et pro abrumpere pratis pascuis felgariis 1137(or.) [SV/311] adruptum et pro arrumpere ... discurrentibus antiquis sola- res adtoruas 1148(or.) [SV/372] omnibus populantibus suos solares cum ortis et plantationi- bus et arrupti 1164 (s. xviii) [MB/193] una iugeria indomita et damus cum illa domita quantum po- tueritis arrumpere ibi 1171(or.) [SV/474] casis orreis cupis torcularibus cultroziis exidos arbuscula terras abrutas et pro abrumpere 1197(or.) [SV/569] de felgueras de fontes lantado et por lantar arroto et por arromper 1206(or.) [SV/47] controzios terras abrutas et pro abrumpere 1208(or.) [SV/55] tectos controzios terras abrutas et pro abrumpere 1215(or.) [SP-I/101] tectos controzios terras abrutas et pro abrumpere domitas et pro domare 1222 (or.) [SV/113] terra abrutas et pro abrumpere domitum et pro domare 1235(or.) [SV/73] b) fontibus aquis aquarum ruptum uel inruptum 1001 (s. xii) [ACL/130] lectulos kadedras mensas terras rubtas uel inruptas 1040(or.) [MSAH-II/119] c) homines de Poulatura rumperunt montem de Falualles [1140-1157] [ACL/201] et de los dientes a suso o sagne rronp 1145 (1295) [FU/29] uasalli archidiaconi de Ualle de Aliso rumpant cum eis 1195(or.) [ACL/64] uno meo hero que arrompi hyo 1240(or.) [DOSV-II/44] de los dentes et e suso o sanguine rumper s. xii [FA/119] si sangne non rumper VII solidos et medio s. xii [FA/119] non la rompan los del monasterio nin los del conceio 1255(or.) [MSAH-V/322] de quanto lantaron ie aronpieront 1256 [DMO: 164] ronpa la carta 1260(or.) [MSAH-V/361] ronpieron mas aly e en otros lugares 1274(or.) [MSAH- V/411] prendat a los que ffallardes que lo ropieron despues 1274(or.) [MSAH-V/411] que uos podades dar a ronper elas matas e los montes 1281(or.) [ACL-VIII/192] otorgo de non ronper el soto que y ades 1286 (or.) [VVS/136] mandaron que la carta primera sobredicha que la rompies por que menguauan 1286 [DCO-V/145] lli rompeo por forcia el escripto que tenia en mano 1294 [DCO-V/185] si lo non rompier o lo non desfezier o lo non despezar s. xiii (or.) [FX/51] si lli rompe el cuero s. xiii (or.) [FX/216] algun omne talla vestidos allenos o los rompe o los ensuzia s. xiii (or.) [FX/284] yera escripta en papel & se temia que sse romperia ho mo- llara 1301 [MB-II/151] temian que se rronperia ho mollaria ho se derramaria en alguna manera 1302 [DCO-II/210] temjan que sse rronperia ho sse mellaria en alguna manera ho_sse derramaria 1309 [AAU/136] temian que se llos romperia ho la perderian ho se llos derra- maria 1317(or.) [MSMV/106] las duas eran de papel et terreçian que se lle ronperian 1339(or.) [SIL/234] dichas cartas ... se marrotauan e ronpian trayendolas de_un lugar a otro 1347(or.) [SIL/283] tornar el rio que non ronpa por la veyga 1494(or.) [VC- II/352] ronpiera la regla de la dicha iglesia segund que fuera acor- dada 1494(or.) [VC-II/350] no ay quien rompa un folguero o una roza [Grangerías xviii: 277] cada qual dispone las tierras como las arruempe, bina, rebina, cucha, taza y siembra [Grangerías xviii: 777] Entre el cuarto de Píramo, no había,/y el de Tisbe, más que una paré; a ella/entamó amor facer so puntería,/y afayó, al punto, modo de rompella [BAúxa, PyT (Poesíes 81-84)]
  1. 6. Entamar a facer daqué cuando hai víes destremaes [Lln. Tb]. 7. Abrir una pipa (de sidra) pa probalo y bebelo [ls 299. MS]. //Nun se romper ‘nun poder movese, nun poder facer lo que se quería facer pola mor de la xente, del baturiciu, de la bayura de daqué’ [Mi. Tb]: Nun se ruempe de xente [Tb]: Nel prau nun se ya a romper de yerba qu’hai [Tb]. //Romper a ‘entamar a’ [Tb]: La nena rompíu a l.lorar [Tb]. ‘defendese nuna actividá na que fasta entós yera ún un inespertu’ [Tb].
  2. Tb
  3. //Romper el cabruñu ‘clavuñar el gadañu pela primera vega- da’ [Sm]. //Romper el cibaíru ‘echar abaxo la primera yerba del payar’ [Ay]. //Romper el gadañu ‘clavuñar el gadañu per vez primera pa saca-y corte’ [Ac]. //Romper el terreno ‘ma- chacar los terrones’ [Sr]. //Romper l’alba ‘salir l’alba’ [Sb].
  4. Sb
  5. //Romper les oreyes ‘afuracar les oreyes pa poder poner pen
  6. dientes’ [LC]. //Romper un corte ‘afilar per primera vez un instrumentu de corte’ [Ay]. //Romper una pata al diablu ‘facer una bona aición’ [Tb]. //Romper una tierra ‘voltiar’ [Ac]. // Romp{er} por inchete ‘romper ensin dexar flecos o ensin esti- llase’ [Cñ]. ///L’avaricia ruempe’l sacu [LC].
  7. LC
  8. a) aljquis ad Inrumpendum uenerjt
  9. 887 (or.) SV/32
  10. si aligus omo ad irumpendum ueneri 1027(or.) [ACL/442] in non diuiso potueris arrumpere 1090(or.) [MSAH-III/168] adruptum et pro adrumpere diuisum et pro diuidere 1114(or.)
  11. SV/241
  12. tam abrubtum quam eciam pro arumperre
  13. 1120(or.) MCar- I/20
  14. duas tercias in illa cum exitus siue aruptum et pro arupere
  15. 1136 (s. xii) SV/310
  16. cum exitibus in giro ... abruptum et pro abrumpere pratis pascuis felgariis
  17. 1137(or.) SV/311
  18. adruptum et pro arrumpere ... discurrentibus antiquis sola- res adtoruas
  19. 1148(or.) SV/372
  20. omnibus populantibus suos solares cum ortis et plantationi- bus et arrupti
  21. 1164 (s. xviii) MB/193
  22. una iugeria indomita et damus cum illa domita quantum po- tueritis arrumpere ibi
  23. 1171(or.) SV/474
  24. casis orreis cupis torcularibus cultroziis exidos arbuscula terras abrutas et pro abrumpere
  25. 1197(or.) SV/569
  26. de felgueras de fontes lantado et por lantar arroto et por arromper
  27. 1206(or.) SV/47
  28. controzios terras abrutas et pro abrumpere
  29. 1208(or.) SV/55
  30. tectos controzios terras abrutas et pro abrumpere
  31. 1215(or.) SP-I/101
  32. tectos controzios terras abrutas et pro abrumpere domitas et pro domare
  33. 1222 (or.) SV/113
  34. terra abrutas et pro abrumpere domitum et pro domare
  35. 1235(or.) SV/73
  36. b) fontibus aquis aquarum ruptum uel inruptum
  37. 1001 (s. xii) ACL/130
  38. lectulos kadedras mensas terras rubtas uel inruptas
  39. 1040(or.) MSAH-II/119
  40. c)
  41. homines de Poulatura rumperunt montem de Falualles [1140-1157]
  42. ACL/201
  43. et de los dientes a suso o sagne rronp
  44. 1145 (1295) FU/29
  45. uasalli archidiaconi de Ualle de Aliso rumpant cum eis
  46. 1195(or.) ACL/64
  47. uno meo hero que arrompi hyo 1240(or.) [DOSV-II/44] de los dentes et e suso o sanguine rumper s. xii si sangne non rumper VII solidos et medio s. xii
  48. FA/119
  49. non la rompan los del monasterio nin los del conceio
  50. 1255(or.) MSAH-V/322
  51. de quanto lantaron ie aronpieront
  52. 1256 DMO: 164
  53. ronpa la carta
  54. 1260(or.) MSAH-V/361
  55. ronpieron mas aly e en otros lugares
  56. 1274(or.) MSAH- V/411
  57. prendat a los que ffallardes que lo ropieron despues
  58. 1274(or.) MSAH-V/411
  59. que uos podades dar a ronper elas matas e los montes
  60. 1281(or.) ACL-VIII/192
  61. otorgo de non ronper el soto que y ades
  62. 1286 (or.) VVS/136
  63. mandaron que la carta primera sobredicha que la rompies por que menguauan
  64. 1286 DCO-V/145
  65. lli rompeo por forcia el escripto que tenia en mano
  66. 1294 DCO-V/185
  67. si lo non rompier o lo non desfezier o lo non despezar s. xiii (or.)
  68. FX/51
  69. si lli rompe el cuero s. xiii (or.)
  70. FX/216
  71. algun omne talla vestidos allenos o los rompe o los ensuzia s. xiii (or.)
  72. FX/284
  73. yera escripta en papel & se temia que sse romperia ho mo- llara
  74. 1301 MB-II/151
  75. temian que se rronperia ho mollaria ho se derramaria en alguna manera
  76. 1302 DCO-II/210
  77. temjan que sse rronperia ho sse mellaria en alguna manera ho_sse derramaria
  78. 1309 AAU/136
  79. temian que se llos romperia ho la perderian ho se llos derra- maria
  80. 1317(or.) MSMV/106
  81. las duas eran de papel et terreçian que se lle ronperian
  82. 1339(or.) SIL/234
  83. dichas cartas ... se marrotauan e ronpian trayendolas de_un lugar a otro
  84. 1347(or.) SIL/283
  85. tornar el rio que non ronpa por la veyga
  86. 1494(or.) VC- II/352
  87. ronpiera la regla de la dicha iglesia segund que fuera acor- dada
  88. 1494(or.) VC-II/350
  89. no ay quien rompa un folguero o una roza
  90. Grangerías xviii: 277
  91. cada qual dispone las tierras como las arruempe, bina, rebina, cucha, taza y siembra
  92. Grangerías xviii: 777
  93. Entre el cuarto de Píramo, no había,/y el de Tisbe, más que una paré; a ella/entamó amor facer so puntería,/y afayó, al punto, modo de rompella
  94. BAúxa, PyT (Poesíes 81-84)
Del llat. rumpere ‘romper con puxu’, ‘romper’ (em), panro- mánicu (rew; dérom-1 s.v. */‘rUmp-e-) ya panhispánicu (deeh) sigue ast. romper, bien documentáu (§c). La variante del tipu arrumper pudo orixinase nel compuestu llat. abrum- pere ‘esgarrar’ (em), ‘romper’ (old). Del mesmu mou derrom- per (cfr.) féxose del compuestu documentáu serondamente derumpere (em); a la so vera vense otros compuestos (§a) y participios (§b). El participiu débil rompíu, ida, ío pudo no- minalizase d’u siguió el rompíu (cfr.), la rompida frente al fuerte continuáu en rotu, a, o (cfr.). En rellación etimolóxi- ca ta l’ast. rompedoriu (cfr.), rompedura (cfr.), rompimientu (cfr.); el continuador nominalizáu del participiu de presente rompiente (cfr.); tamién los compuestos rompiablanes (cfr.), rompicabeces (cfr.), rompeciencha (cfr.).
rompiablanes, el*
📖: rompiablanes
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rumpiablanes [Si (llaa 27)].>(TEST)
  1. rompiablanes
    • Si
  2. rumpiablanes
    • Si (llaa 27)
Sitta europaea, cast. trepador azul [Si (llaa 27)].
  1. 1. <i class="della">Sitta</i> <i class="della">europaea</i>, cast. <i class="della">trepador azul</i> [Si (llaa 27)].
De l’amestanza de verbu (romper) y nome (ablanes).
rompicabeces, el
📖: rompicabeces
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rompecabezas [Tb].>(TEST)
  1. rompicabeces
    • Pa
    • Sb
  2. rompecabezas
    • Tb
Cast. rompecabezas [Pa. Sb. Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">rompecabezas</i> [Pa. Sb. Tb].
De l’amestanza de verbu (romper) y nome (cabeces).
rompiente, el
📖: rompiente
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rompente [Tox. /Eo/].>(TEST)
  1. rompiente
    • Xx
  2. rompente
    • Tox
    • /Eo/
Escollera onde ruempen les foles [Xx. Tox]. Cast. rompiente [/Eo/]. Cfr. romper.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Escollera onde ruempen les foles [Xx. Tox]. Cast. <i class="della">rompiente</i> [/Eo/]. Cfr. <i class="della">romper</i>.
rompimientu, el
📖: rompimientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<arrompimientu [JH].>(TEST)
  1. rompimientu
  2. arrompimientu
    • JH
Rompedura [JH]. 2. Operación de comunicar dos llabores que se lleven al empar dende dos puntos opuestos [Min].
  1. 1. Rompedura [JH].
  2. 2. Operación de comunicar dos llabores que se lleven al empar dende dos puntos opuestos [Min].
con algunos arronpimientos de tierras bravas si los fezierdes 1441(or.) [SP-III/405]
  1. con algunos arronpimientos de tierras bravas si los fezierdes
  2. 1441(or.) SP-III/405
Cfr. romper.
rompíu, ida, ío
📖: rompíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<arrompíu [Cg. y JH].>(TEST)
  1. rompíu
    • Pa
    • Ll
    • Ca
    • Ay
  2. arrompíu
    • Cg
    • y JH
Pp. de romper [Cl. Pa. Ll. JH. R]. 2. Rotu [Ca. Ay]. 3. Abiertu, llabráu [Pa].
  1. 1. Pp. de <i class="della">romper</i> [Cl. Pa. Ll. JH. R].
  2. 2. Rotu [Ca. Ay].
  3. 3. Abiertu, llabráu [Pa].
quanto ffuera arrompido contra Villapezenin ... que todo ffincase pora pastos 1274(or.) [MSAH-V/411] fallavan ronpido el murio que estava entre la dicha casa e_la otra 1370(or.) [SP-II/437] Pp. de romper.
  1. quanto ffuera arrompido contra Villapezenin ... que todo ffincase pora pastos
  2. 1274(or.) MSAH-V/411
  3. fallavan ronpido el murio que estava entre la dicha casa e_la otra
  4. 1370(or.) SP-II/437
  5. Pp. de romper.
rompíu, ida, el/la
📖: rompíu
🔤: , ida, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,
Rotura [Cl]. Deverbal del participiu débil de <i class="della">romper</i>(TEST)
  1. rompíu
  2. Rotura
    • Cl
  3. Deverbal del participiu débil de <i class="della">romper</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
romu, a, o*
📖: romu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+rumu/roma/romo [Ay. Ll].>(TEST)
  1. romu
  2. rumu/roma/romo metafonía
    • Ay
    • Ll
Reumáticu [Ll]. 2. Que nun ta afiláu [Ay].
  1. 1. Reumáticu [Ll].
  2. 2. Que nun ta afiláu [Ay].
yo Juan el romo vezino del conçejo de Lanera que presente estoy 1505(or.) [MSMV/509] Pedro el romo hermano del dicho Juan el romo e Pero Sua- rez 1505(or.) [MSMV/511] a ruego del dicho Juan el romo lo firmo de su nombre 1505(or.) [MSMV/511] Podría tratase d’un cast. romo ‘obtusu’, ‘nachu de nariz’, con aniciu inciertu, duldosu dende rhombus por alusión a los dos án- gulos obtusos d’esa figura xeométrica (dcech s.v. romo; cfr. ro- millu). Esa etimoloxía afitaría’l so aniciu forasteru n’asturianu pol tratamientu de -mb-. La nominalización del masc. el romu (cfr.) débese al morru nachu del cachalote (ppac 448).
  1. yo Juan el romo vezino del conçejo de Lanera que presente estoy
  2. 1505(or.) MSMV/509
  3. Pedro el romo hermano del dicho Juan el romo e Pero Sua- rez
  4. 1505(or.) MSMV/511
  5. a ruego del dicho Juan el romo lo firmo de su nombre
  6. 1505(or.) MSMV/511
  7. Podría tratase d’un cast. romo ‘obtusu’, ‘nachu de nariz’, con aniciu inciertu, duldosu dende rhombus por alusión a los dos án
  8. gulos obtusos d’esa figura xeométrica (dcech s.v. romo; cfr. ro- millu). Esa etimoloxía afitaría’l so aniciu forasteru n’asturianu pol tratamientu de -mb-. La nominalización del masc. el romu (cfr.) débese al morru nachu del cachalote (ppac 448).
romu, el
📖: romu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Physeter</i>(TEST)
  1. romu
    • Cg
  2. ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Physeter</i
macrocephalus, cachalote [Lls (ppac)]. “Delfínido, especie de beluga, de color blanco y más pequeño que el del- fín común” [Cg].
  1. 1. <i class="della">macrocephalus</i>, cachalote [Lls (ppac)]. “Delfínido, especie de beluga, de color blanco y más pequeño que el del- fín común” [Cg].
Nominalización del masculín del ax. romu, a, o (cfr.).
  1. Nominalización del masculín del ax. romu, a, o (cfr.).
ron, el 1
📖: ron
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident>Voz repetida usada p’acunar a los neños [PSil] nuna copla popular [Cg]. 2. Cuna [Cn (M)]. 3. Ruíu monótonu [Tox]. 4. Persona inaguantable [Tox]. <ident class="della" level="1"></ident>Posible formación gracies a la repetición silábica d’un son onomatopéyicu. De ser un soníu repetitivu y pa dormir a los neños pasó a significar la mesma cuna y a referise a la perso- na insoportable por asemeyase orixinariamente a quien repite monótonamente daqué. Ye posible que d’ehí pasare a referise al ruíu producíu nel baturiciu. De toes maneres <i class="della">ron</i>(TEST)
  1. ron
  2. ident class="della" level="1"></ident>Voz repetida usada p’acunar a los neños
    • PSil] nuna copla popular [Cg
  3. 2
  4. Cuna
    • Cn (M)
  5. 3
  6. Ruíu monótonu
    • Tox
  7. 4
  8. Persona inaguantable
    • Tox
  9. <ident class="della" level="1"></ident>Posible formación gracies a la repetición silábica d’un son onomatopéyicu
  10. De ser un soníu repetitivu y pa dormir a los neños pasó a significar la mesma cuna y a referise a la perso- na insoportable por asemeyase orixinariamente a quien repite monótonamente daqué
  11. Ye posible que d’ehí pasare a referise al ruíu producíu nel baturiciu
  12. De toes maneres <i class="della">ron</i
1 ‘ruíu monótonu’ paez tar nel aniciu del verbu *ronear d’u surdió’l deverbal ronéu (cfr.). En rellación ta l’ast. ronrón ‘ente mito- lóxicu’ (cfr.) d’u se fexo’l verbu ronroniar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i> ‘ruíu monótonu’ paez tar nel aniciu del verbu *<i class="della">ronear</i> d’u surdió’l deverbal <i class="della">ronéu</i> (cfr.). En rellación ta l’ast. <i class="della">ronrón</i> ‘ente mito- lóxicu’ (cfr.) d’u se fexo’l verbu <i class="della">ronroniar</i> (cfr.).
ron, el 2
📖: ron
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident>Cierta bebida alcohólica [Xral]. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">copa</i>(TEST)
  1. ron
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cierta bebida alcohólica
    • Xral
  3. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">copa</i
de rom y demas licores 1809 [AAU/446]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">rom</i> <i class="della">y</i> <i class="della">demas</i> <i class="della">licores</i> 1809 [AAU/446]
Posiblemente del ingl. rum ‘id’ pallabra que ye abreviación de rumbullion ‘ron’ pero qu’en cast. apaez tamién na aceición de ‘baturiciu de xente’ (dcech s.v. ron) y que nós entendemos dende ron 1 (cfr.).
  1. Posiblemente del ingl. rum ‘id’ pallabra que ye abreviación de rumbullion ‘ron’ pero qu’en cast. apaez tamién na aceición de ‘baturiciu de xente’ (dcech s.v. ron) y que nós entendemos dende ron 1 (cfr.).
ronca, la
📖: ronca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/ronques [V1830. DA]. roncas [ByM].>(TEST)
  1. ronca
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/ronques infl. cast.
    • V1830
    • DA
  3. roncas
    • ByM
Llamada del gamu [Noval 51]. 2. Desafíu [Mont]. //Ronques “baladronadas, amenazas” [DA]. “bravatas, amenazas profe- ridas jactanciosamente” [ByM (roncas)]. Bravates [V1830]. Que so coraxe y so fuerza/consiste en ronques no más [JyT 62] Y al que quisier echar ronques, bien aina y llate de pavor la cuayarina [Judit 194] Non nos véndia tantes ronques [La Paliza 255] Creación analóxica sol masc. roncus, -i (cfr. roncu). D’ehí féxose’l diminutivu en -ĕlla → ast. ronquiella (cfr.) con un masculín ronquiellu (cfr.) responsables del deriváu ronquie- llada (cfr.), ronquiellador (cfr.). Dende’l participiu femenín débil de roncar roncada foi posible una nominalización con un diminutivu que güei vive nel ast. roncadiella (cfr.).
  1. Llamada del gamu [Noval 51]. 2. Desafíu [Mont]. //Ronques “baladronadas, amenazas” [DA]. “bravatas, amenazas profe- ridas jactanciosamente” [ByM (roncas)]. Bravates [V1830]. Que so coraxe y so fuerza/consiste en ronques no más
  2. JyT 62
  3. Y al que quisier echar ronques, bien aina y llate de pavor la cuayarina
  4. Judit 194
  5. Non nos véndia tantes ronques
  6. La Paliza 255
  7. Creación analóxica sol masc. roncus, -i (cfr. roncu). D’ehí féxose’l diminutivu en -ĕlla → ast. ronquiella (cfr.) con un masculín ronquiellu (cfr.) responsables del deriváu ronquie- llada (cfr.), ronquiellador (cfr.). Dende’l participiu femenín débil de roncar roncada foi posible una nominalización con un diminutivu que güei vive nel ast. roncadiella (cfr.).
roncadiella, la
📖: roncadiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<br class="della"><b class="della">roncadiella,</b>(TEST)
  1. roncadiella
  2. br class="della"><b class="della">roncadiella,</b
la Ronquíu [JH].
  1. 1. <b class="della">la</b> Ronquíu [JH].
Cfr. ronca.
roncador, ora
📖: roncador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<roncaor [Ay].>(TEST)
  1. roncador
  2. roncaor
    • Ay
Que ronca o suel roncar [Ac. Ay]. Cfr. roncar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que ronca o suel roncar [Ac. Ay]. Cfr. <i class="della">roncar</i>.
roncar
📖: roncar
🏗️: NO
✍️: NO
<runcar [Sm. An. Oc]. roucar [Tox. /Eo/. ByM].>(TEST)
  1. roncar
    • Tb
    • Ri
    • Ay
    • Sb
    • Ca
    • Llu
  2. runcar
    • Sm
    • An
    • Oc
  3. roucar
    • Tox
    • /Eo/
    • ByM
Cast. roncar [Tb. Sm. ByM. /Eo/]. Facer ruíu al dormir [Ri. An. R]. Respirar mal [Ay]. 2. Tar afónicu [Tox]. 3. Facer ruíu (el mar, l’aire al tar axitaos) [R]. 4. Zumbar los inseutos [Ac. Sb]. 5. Cantar el sapu, la rana [Oc (i)]. 6. Rebuznar [Ca. Tb. Sm. Oc]. 7. Murmurar, reburdiar [Llu]. 8. Reñer, echar ron- ques [R]. 9. Chirriar un carru del país [Ca].
  1. 1. Cast. <i class="della">roncar </i>[Tb. Sm. ByM. /Eo/]. Facer ruíu al dormir [Ri. An. R]. Respirar mal [Ay].
  2. 2. Tar afónicu [Tox].
  3. 3. Facer ruíu (el mar, l’aire al tar axitaos) [R].
  4. 4. Zumbar los inseutos [Ac. Sb].
  5. 5. Cantar el sapu, la rana [Oc (i)].
  6. 6. Rebuznar [Ca. Tb. Sm. Oc].
  7. 7. Murmurar, reburdiar [Llu].
  8. 8. Reñer, echar ron- ques [R].
  9. 9. Chirriar un carru del país [Ca].
Les ferides y boca están roncando [DyE 19] Y encuéyese y non apuslla/si oye á danguno roncar [JyT 63] de fartuco me baxo,/arrollando, a descansar,/dormién- dome a la so sombra/y roncando a más roncar. [Peruyal (Porléi): 40-41]
  1. Les ferides y boca están roncando
  2. DyE 19
  3. Y encuéyese y non apuslla/si oye á danguno roncar
  4. JyT 63
  5. de fartuco me baxo,/arrollando, a descansar,/dormién- dome a la so sombra/y roncando a más roncar.
  6. Peruyal (Porléi): 40-41
Del llat. roncāre ‘roncar’, ‘bufar el caballu’ (em; abf s.v. rhoncho), valor que, ensin dulda, atopamos nel llat. oncāre ‘rebuznar’ (em), verbu qu’entá alita en dellos dominios romá- nicos (rew s.v. rhoncāre) ya hispánicos (deeh). Les variantes con [ow] obliguen a almitir l’influxu del ast. roucu (cfr.) fe- nómenu que tamién s’alvierte en gall. como fexo ver Gar- cía de Diego. Semánticamente pervése nes definiciones que preceden una referencia al fechu de ‘meter ruíu’, ‘facer ruíu’ que ye lo que podría xustificar tamién l’aceición de ‘vaciar un estanque’ [que vemos s.v. roucar] por cuenta’l ruíu emitíu pol agua al salir. Ye posible que con una reducción del vieyu diptongu [ow] > [u] en posición átona se xustifique l’ast. ru- car (cfr.; cghla 222) anque tamién podría guardar rellación con racar (cfr.) y rincar (cfr.). Un iterativu en -scere sedría responsable del ast. arronquecer (cfr.) y de l’amestanza en- ronquecer (cfr.); en rellación ta l’ast. enronquecimientu (cfr.).
roncayu, el*
📖: roncayu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela lliteratura, posiblemente tresmitíu per una persona yeísta como “roncallu” na aceición de ‘instru- mentu que llogra una música ronca’, quiciabes un términu cuasimente sinónimu, y averáu etimolóxicamente, del ast. <i class="della">ronquiella</i>(TEST)
  1. roncayu
  2. Términu conocíu pela lliteratura, posiblemente tresmitíu per una persona yeísta como “roncallu” na aceición de ‘instru- mentu que llogra una música ronca’, quiciabes un términu cuasimente sinónimu, y averáu etimolóxicamente, del ast
  3. <i class="della">ronquiella</i
(cfr.), anque con sufixu destremáu: Tocaben tantes gaituques/que ye de maravillar,/y unu toca- ba un roncallu/qu’a mí me quixo espantar:/¡el gaiteru de Sabugo/en so vida fexo tal! [Relación (Porléi): 286-291] Cfr. roncu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), anque con sufixu destremáu: <i class="della">Tocaben tantes gaituques</i>/<i class="della">que ye de maravillar,</i>/<i class="della">y unu toca-</i> <i class="della">ba un </i><i class="della">roncallu</i>/<i class="della">qu’a mí me quixo espantar:</i>/<i class="della">¡el gaiteru de</i> <i class="della">Sabugo</i>/<i class="della">en</i> <i class="della">so</i> <i class="della">vida</i> <i class="della">fexo</i> <i class="della">tal!</i> [Relación (Porléi): 286-291] Cfr. <i class="della">roncu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
ronce, el
📖: ronce
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ronci [Cl].>(TEST)
  1. ronce
  2. ronci
    • Cl
Articulación de la mesoria [Cl].
  1. 1. Articulación de la <i class="della">mesoria</i> [Cl].
2. Un xuegu d’Avilés [R]. Cfr. ronza & ronciar.
ronceru, a, o
📖: ronceru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ronceiru [PSil. Tor]. runceiru [Pzu]. ronceiru/iera [Tox]. ronceiro [/Eo/]. +ronciru/roncera [Ll].>(TEST)
  1. ronceru
    • Ay
    • Lln
  2. ronceiru
    • PSil
    • Tor
  3. runceiru
    • Pzu
  4. ronceiru/iera
    • Tox
  5. ronceiro
    • /Eo/
  6. ronciru/roncera metafonía
    • Ll
Cast. roncero [Ll], folganzán [Ay. /Eo/]. Rezagáu, tardíu [JS]. Tardu, folganzán na realización d’un trabayu pero non por falta d’habilidá [Tox]. Folganzán, con malicia y lentitú [Tor]. Re- traíu, rezagáu, pesáu [DA]. Retraíu, precavíu [PSil]: Vémoslu ronceiru con nós [PSil]. Que se fai’l distraíu pa nun trabayar [Ac]. Que trata d’escabullise nel trabayu [VCid (roncero)]. 2. Indecisu [Lln]. 3. Afalagador [Pzu]. 4. Qu’anda rondando a da- quién, qu’anda a la vera de daquién [PSil]: Anda ronceiru con el.la [PSil]. 5. De xestu altaneru y provocativu [JS].
  1. 1. Cast. <i class="della">roncero </i>[Ll], folganzán [Ay. /Eo/]. Rezagáu, tardíu [JS]. Tardu, folganzán na realización d’un trabayu pero non por falta d’habilidá [Tox]. Folganzán, con malicia y lentitú [Tor]. Re- traíu, rezagáu, pesáu [DA]. Retraíu, precavíu [PSil]: <i class="della">Vémoslu ronceiru con nós </i>[PSil]. Que se fai’l distraíu pa nun trabayar [Ac]. Que trata d’escabullise nel trabayu [VCid (roncero)].
  2. 2. Indecisu [Lln].
  3. 3. Afalagador [Pzu].
  4. 4. Qu’anda rondando a da- quién, qu’anda a la vera de daquién [PSil]: <i class="della">Anda</i> <i class="della">ronceiru</i> <i class="della">con </i><i class="della">el.la </i>[PSil].
  5. 5. De xestu altaneru y provocativu [JS].
casa de Martini roncero 1097(or.) [ACL/611] - Como’l esposu se fexés dalgo ronceru en venir [San Mateo 104] Del and. rámz, aniciáu nel ár. cl. ramz ‘señal’, ‘chisgatu del güeyu’ (da s.v. roncería; dcech s.v. roncero) anque suxeren que, semánticamente, pudo acoyer l’influxu del ár. rāzim ‘flacu’, ‘ruin’ (Oliver 274). En tou casu la 1ª documentación ufiertada ye perpoco esplícita por tratase namái d’un nomatu que, de poder intrepretase acordies cola pallabra, adelantaría muncho la primera documentación dada pal castellán, s. xv (dcech). Una formación averada a ronceru ye ast. ronciegu (
  1. casa de Martini roncero
  2. 1097(or.) ACL/611
  3. - Como’l esposu se fexés dalgo ronceru en venir
  4. San Mateo 104
  5. Del and. rámz, aniciáu nel ár. cl. ramz ‘señal’, ‘chisgatu del güeyu’ (da s.v. roncería; dcech s.v. roncero) anque suxeren que, semánticamente, pudo acoyer l’influxu del ár. rāzim ‘flacu’, ‘ruin’ (Oliver 274). En tou casu la 1ª documentación ufiertada ye perpoco esplícita por tratase namái d’un nomatu que, de poder intrepretase acordies cola pallabra, adelantaría muncho la primera documentación dada pal castellán, s. xv (dcech). Una formación averada a ronceru ye ast. ronciegu (
cfr.) col emplegu de dos sufixos destremaos pero que, a ve- gaes, puen resultar equivalentes. ¿O dambes han rellacionase col ast. ronzal (cfr.)?
ronceru, el*
📖: ronceru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<runceiru [Cn (MG)].>(TEST)
  1. ronceru
    • Cn
  2. runceiru
    • Cn (MG)
Ronzal, ramal [Cn (MG)].
  1. 1. Ronzal, ramal [Cn (MG)].
Cfr. ronzal.
roncha, la
📖: roncha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Vexiga que se fai na piel por rozamientu, golpe, quema, con aguadiya dientro [Cd]. Especie de sarpullíu o erupción [Cd]. Señal amoratada na piel por recibir dalgún golpe [JH]. Ver- dugu, señal que llevanta’l golpe del azote [JH]. Círculu aco- loratáu na piel [Ay]. 2. Corte alredor d’un palu [SCiprián]. //<i class="della">-as</i>(TEST)
  1. roncha
  2. Vexiga que se fai na piel por rozamientu, golpe, quema, con aguadiya dientro
    • Cd
  3. Especie de sarpullíu o erupción
    • Cd
  4. Señal amoratada na piel por recibir dalgún golpe
    • JH
  5. Ver- dugu, señal que llevanta’l golpe del azote
    • JH
  6. Círculu aco- loratáu na piel
    • Ay
  7. 2
  8. Corte alredor d’un palu
    • SCiprián
  9. <i class="della">-as</i eonaviego
‘manches na piel que se pon collorada a cercos’ [Ar].
  1. 1. ‘manches na piel que se pon collorada a cercos’ [Ar].
//Facese’l roncha ‘disimular’, ‘desentendese’ [Xx. Sr]. //A lo roncha ‘a lo raposo’ [Xx]. Del llat. ro(t)undula, -ae ‘emplastu’ (em), ‘pastiya redon- da’ (abf), términu que nun conseña nin rew, nin deeh, nin dcech, con perda de la postónica y formación del grupu -nd’l- [tS], como cǒnchǔla (rew) > ast. concha frente al orixe inciertu que pa roncha postulen Corominas-Pascual (dcech s.v. roncha). Un resultáu paralelu tamién lu ufre l’ast. roña (cfr.), tamién nesto acordies cola doble posibilidá asoleyada por conchula > concha y cueña, forǔnculum (rew) > fronchu y foroñu (llaa 103: 8; ghla §4.5.9.2). Aclararíamos asina la voz roña común a dellos romances occidentales que nun se xustificaba dafechu nin dende’l llat. serondu aranea ‘sarna’, nin del conxetural *ronea (dcech s.v. roña), nin dende aeru- go, -inis (deeh); semánticamente roña esixe almitir dalgún influxu nuevu pues nun paez entendese dafechu solo dende ro(t)undula anque la referencia primaria pudo tar motivada por manches o cercos de roña. Analóxicamente de roncha créase’l masculín ronchu (cfr.). Dende roncha féxose’l verbu ronchar (cfr.) y el compuestu enronchar 1 (cfr.); semántica- mente ronchar cast. carraspear’ sedría posible entendelo si almitimos una nueva aceición pa roncha *‘dalgo redondo que mete ruíu’ que nun se conseña ente nós pero sí nel gall. roncha ‘carraca’ (Pensado 1973: 160). Dende roña llógrase’l verbu roñar 1 (cfr.) asina como enroñase 2 (cfr.) y enroñecer (cfr.).
ronchar*
📖: ronchar*
🏗️: SI
✍️: NO
<runchar [Md].>(TEST)
  1. ronchar*
  2. runchar
    • Md
Cast. carraspear [Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">carraspear</i> [Md].
Cfr. roncha.
ronchel, el
📖: ronchel
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<i class="della">Marthasterias</i>(TEST)
  1. ronchel
  2. i class="della">Marthasterias</i
glacialis, estrella de mar [Tz (ppac)].
  1. 1. <i class="della">glacialis</i>, estrella de mar [Tz (ppac)].
Quiciabes del galicismu rochel o ronchel col influxu de ron- cha. Ello ye lo que fexo’l verbu enronchar 2 (cfr.).
ronchéu, el*
📖: ronchéu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<roncheo [Xx].>(TEST)
  1. ronchéu
  2. roncheo
    • Xx
“Dícese cuando uno que juega al fútbol pega al balón de mala manera, como si el balón pudiera con el pie” [Xx].
  1. 1. “Dícese cuando uno que juega al fútbol pega al balón de mala manera, como si el balón pudiera con el pie” [Xx].
Quiciabes un deverbal llográu dende (roncha y ronchu →) *ronchear ronchéu.
ronchu, el
📖: ronchu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. ronchu
    • Cv
Círculu o circunferencia [Cv].
  1. 1. Círculu o circunferencia [Cv].
2. Xuegu pal que se fai una circunferencia en suelu [Cv]. Cfr. roncha.
ronciar
📖: ronciar
🏗️: NO
✍️: NO
Producir dentera nos dientes una fruta ácida [Lln]: <i class="della">¡Cómo </i><i class="della">roncia</i>(TEST)
  1. ronciar
    • Lln
  2. Producir dentera nos dientes una fruta ácida [Lln]: <i class="della">¡Cómo </i><i class="della">roncia</i
esta manzana! [Lln].
  1. 1. <i class="della">esta</i> <i class="della">manzana!</i> [Lln].
equí podría fónicamente afayase’l deverbal ronce (cfr.) pero nun ye fácil alcontrar encontu semánticu p’afitalo (cfr. ronza).
  1. equí podría fónicamente afayase’l deverbal ronce (cfr.) pero
  2. nun ye fácil alcontrar encontu semánticu p’afitalo (cfr. ronza).
Quiciabes d’una formación llograda sol continuador del llat. rumex, -icis ‘acedera’ > ast. *ronce, con dellos continuadores hispánicos (deeh). Sobre esti posible nome fadríase un verbu en -idiare responsable del actual ronciar (pe3: 285). Dende
ronciegu, a, o
📖: ronciegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. ronciegu
Ronceru, taimáu [R. AGO]. Cfr. ronceru, a, o.
  1. Ronceru, taimáu [R. AGO]. Cfr. ronceru, a, o.
  2. R. AGO
roncíu, el
📖: roncíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Ruíu grande [Cl]. Ruíu como si rozara daqué [Ay]. <ident class="della" level="1"></ident>Podría tratase d’un deverbal de *roncīre, posible sinónimu de <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">roncāre</i>(TEST)
  1. roncíu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Ruíu grande
    • Cl
  3. Ruíu como si rozara daqué
    • Ay
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Podría tratase d’un deverbal de *roncīre, posible sinónimu de <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">roncāre</i
‘roncar’, ‘bufar (el caballu)’ (em).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘roncar’, ‘bufar (el caballu)’ (em).
roncón, ona
📖: roncón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident>Que reburdia de contino (una persona) [Pr]. 2. Que se fai cafiante falando o cantando mal (l’individuu) [Xx]. 3. Que tien la voz ronca [PSil]: <i class="della">La</i>(TEST)
  1. roncón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Que reburdia de contino (una persona)
    • Pr
  3. 2
  4. Que se fai cafiante falando o cantando mal (l’individuu)
    • Xx
  5. 3
  6. Que tien la voz ronca [PSil]: <i class="della">La</i
sua ficha yía mui roncona [PSil].
  1. 1. <i class="della">sua</i> <i class="della">ficha</i> <i class="della">yía</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">roncona</i> [PSil].
//Mosca roncona: cfr. mosca. Aum. de roncu, a, o.
  1. //Mosca roncona: cfr. mosca. Aum. de roncu, a, o.
roncón, el
📖: roncón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">roncón</i>(TEST)
  1. roncón
    • Pa
    • Lln
    • Tb
    • Sb
    • Mi
  2. Cast
  3. <i class="della">roncón</i
[Pa]. Tubu de la gaita per onde salen los to- nos graves [Lln. Ac. Tb]. 2. Vara verde y güeca que val de xuguete y emite una nota cuando se sopla pel cabu de la mesma [As]. 3. Especie de llingüeta fecha de monda d’una vara de salgueru, raspada daqué nun cabu per onde se sopla y vibra faciendu un soníu especial [Vg]. 4. Zumbíu [Pa] de páxaros ya inseutos [Sb]. 5. Raza de mosca negra y grande que fai munchu ruíu [Mi]. 6. Trigla gurnardus, cast. perlón [Lls (ppac)]. Pagellus mormyrus [Lls (ppac)]. 6. Pitarronso- ña, tipu de xuguete [/Eo/].
  1. 1. [Pa]. Tubu de la gaita per onde salen los to- nos graves [Lln. Ac. Tb].
  2. 2. Vara verde y güeca que val de xuguete y emite una nota cuando se sopla pel cabu de la mesma [As].
  3. 3. Especie de llingüeta fecha de monda d’una vara de salgueru, raspada daqué nun cabu per onde se sopla y vibra faciendu un soníu especial [Vg].
  4. 4. Zumbíu [Pa] de páxaros ya inseutos [Sb].
  5. 5. Raza de mosca negra y grande que fai munchu ruíu [Mi].
  6. 6. <i class="della">Trigla gurnardus</i>, cast. <i class="della">perlón </i>[Lls (ppac)]. <i class="della">Pagellus</i> <i class="della">mormyrus</i> [Lls (ppac)].
  7. 7. <i class="della">Pitarronso- </i><i class="della">ña</i>, tipu de xuguete [/Eo/].
de illo roncone de illo kasare in directo 999(or.) [ACL/103] de roncone de kasare per limide usquera in presa 999(or.) [ACL/103] - fuellexando’l punteru y el roncón 1891 [Pinín 84-a] D’un aum. del continuador del llat. roncus, -i ‘grazníu’, ‘ron- quíu’ (em).
  1. de illo roncone de illo kasare in directo
  2. 999(or.) ACL/103
  3. de roncone de kasare per limide usquera in presa
  4. 999(or.) ACL/103
  5. - fuellexando’l punteru y el roncón
  6. 1891 Pinín 84-a
  7. D’un aum. del continuador del llat. roncus, -i ‘grazníu’, ‘ron- quíu’ (em).
roncu, a, o
📖: roncu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><roucu [Sm. As. Cn (M). Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo/]. +runcu [Ay].>(TEST)
  1. roncu
    • Lln
    • Sr
    • Tb
    • Cn
    • An
    • Cd
  2. ident class="della" level="1"></ident><roucu
    • Sm
    • As
    • Cn (M)
    • Sl
    • Cv
    • Tox
    • Oc
    • /Eo/
  3. runcu metafonía
    • Ay
Que fala roncamente, con afonía [Lln. Cl. Ay. Sr. Tb. Sm. PSil. Cn. As. Cn (M). An. Cd. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo/]: Tuvo dos días de folixa ya volvíu pa casa baldáu ya roucu del tou [Cn]. De tonu baxu y poco prestosu [Lln]. //A roncu ‘abondo’ [Cv]. //Poucu ya roucu ‘poco y de ruina calidá’ [Tb. PSil]. ///Desde la fuente del Trongu/hasta el Colladín rapáu/cantan- do me ponxi roncu/con la montera de llau [ALl (Esfoyaza)].
  1. 1. Que fala roncamente, con afonía [Lln. Cl. Ay. Sr. Tb. Sm. PSil. Cn. As. Cn (M). An. Cd. Sl. Cv. Tox. Oc. /Eo/]: <i class="della">Tuvo</i> <i class="della">dos días de folixa ya volvíu pa casa baldáu ya roucu del tou </i>[Cn]. De tonu baxu y poco prestosu [Lln]. //<i class="della">A</i> <i class="della">roncu</i> ‘abondo’ [Cv]. //<i class="della">Poucu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">roucu </i>‘poco y de ruina calidá’ [Tb. PSil]. ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Desde la fuente del Trongu</i>/<i class="della">hasta el Colladín rapáu</i>/<i class="della">cantan-</i><i class="della"> do me ponxi roncu</i>/<i class="della">con la montera de llau </i>[ALl (Esfoyaza)].
Pele Ronco 1220(or.) [SV/105] Pele Ronco & galleco 1232(or.) [DOSV-i/77] heredat de domingo ronco 1243(or.) [DOSV-II/165]
a la casa que foe de Peley rronco & que aqui fagan 1270 [DCO-V/91] la casa que foe de Peley rronco et que aqui 1279 [AAU/293] Del participiu fuerte
  1. Pele Ronco
  2. 1220(or.) SV/105
  3. Pele Ronco & galleco
  4. 1232(or.) DOSV-i/77
  5. heredat de domingo ronco
  6. 1243(or.) DOSV-II/165

  7. a la casa que foe de Peley rronco & que aqui fagan
  8. 1270 DCO-V/91
  9. la casa que foe de Peley rronco et que aqui
  10. 1279 AAU/293
  11. Del participiu fuerte
del llat. roncāre ‘roncar’ (em). De toes maneres, les variantes como roucu obliguen a partir del axe- tivu llat. raucus ‘roncu’, con continuadores románicos (em; rew). Escribe Isidoro de Sevilla (Etimologías xx, 2-23): Ran- cidum ex vitio nuncupatum, quod raucos efficiat (‘lo rancio califícase asina pola so imperfeición darréu que fai les carnes ásperes’). Y tamién Raucedo amputatio vocis. Haec et arte- riasis vocatur, eo quod vocem raucam et clausam reddat ab arterium injuria (Etimologías iv, 7-14). Al nuesu entender se- mánticamente podría almitise esti procesu evolutivu: ‘roncu’ ‘ásperu’ > ‘malu’ xustificable llueu col desendolque peyo- rativu que yá atopamos nel llat. raucus (cghla 221; pe2: 358). Un aum. de roncu, a, o ye ast. roncón, ona (cfr.). Un dim. col continuador de -āculus ye ast. roncayu (cfr.), nominalizáu. Sobro roncu féxose ast. ronquera (cfr.) paralelu a roucu y rou- quera. La variante con diptongu (roucu) tamién tien correllatu nel correspondiente verbu roucar variante de roncar (cfr.).
ronda, la
📖: ronda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cortexu de los mozos a les moces de nueche [Ri]. 2. Xun- tanza nocherniega de los mozos pa tocar y cantar peles cais [Ri]. 3. Conxuntu de copes que se sirven al empar [Sr. Ri]: <i class="della">Echa</i>(TEST)
  1. ronda
    • Sr
    • Cv
    • Lln
    • Ay
  2. Cortexu de los mozos a les moces de nueche
    • Ri
  3. 2
  4. Xun- tanza nocherniega de los mozos pa tocar y cantar peles cais
    • Ri
  5. 3
  6. Conxuntu de copes que se sirven al empar [Sr. Ri]: <i class="della">Echa</i
una ronda que págola yo [Sr]. 4. Cantidá de dineru que cuesta la consumición qu’un grupu de persones toma al empar [Xral]: La ronda págola yo [Sr]: Esa ronda ye d’ellos [Sr]. 5. Paséu que fai un grupu de persones pa vixilar [Ri]. 6. Tonga- da o capa de manoyos alredor d’una facina de trigu o d’otru cereal [Cv]. //Dir de ronda ‘id’ [Lln]. ‘andar de xuerga de nueche’ [Ri]. //Pagar la ronda caún ‘payer une tournée’ [Ay]. ///Esta noche fui de ronda/siete molinos rondé/rompiéronme la cabeza/y eso fue lo que gané [Esfoyaza]. Anuiche fui de ronda y nun rondé./Perdí la cinta del pelo./ perdí más que gané [Ri].
  1. 1. <i class="della">una</i> <i class="della">ronda</i> <i class="della">que</i> <i class="della">págola</i> <i class="della">yo</i> [Sr].
  2. 4. Cantidá de dineru que cuesta la consumición qu’un grupu de persones toma al empar [Xral]: <i class="della">La</i> <i class="della">ronda</i> <i class="della">págola</i> <i class="della">yo</i> [Sr]: <i class="della">Esa</i> <i class="della">ronda</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">d’ellos</i> [Sr].
  3. 5. Paséu que fai un grupu de persones pa vixilar [Ri].
  4. 6. Tonga- da o capa de manoyos alredor d’una facina de trigu o d’otru cereal [Cv]. //<i class="della">Dir de ronda </i>‘id’ [Lln]. ‘andar de xuerga de nueche’ [Ri]. //<i class="della">Pagar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">ronda</i> <i class="della">caún</i> ‘payer une tournée’ [Ay]. ///<i class="della">Esta noche fui de ronda</i>/<i class="della">siete molinos rondé</i>/<i class="della">rompiéronme </i><i class="della">la</i> <i class="della">cabeza</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">eso</i> <i class="della">fue</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">gané</i> [Esfoyaza]. <i class="della">Anuiche</i> <i class="della">fui</i> <i class="della">de </i><i class="della">ronda</i> <i class="della">y</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">rondé</i>./<i class="della">Perdí</i> <i class="della">la</i> <i class="della">cinta</i> <i class="della">del</i> <i class="della">pelo</i>./<i class="della">Yá</i> <i class="della">perdí</i> <i class="della">más</i> <i class="della">que </i><i class="della">gané</i> [Ri].
diziendo que lo tomauan por nonme de Ronda 1325 [AAU/180] non rroben njn tomen nenguna cosa por nonme de Ronda 1325 [AAU/180] que tomen la rronda en el camjno de Ouiedo ata leon 1326 [AAU/182] en Razon de la rronda que yo tomaua a uuestros vezjnos 1326 [AAU/182] non diesen logar a que la ronda e çerca de la çibdad se ocupase en manera alguna protestando contra ellos todo aquello que protestar podía e debías, pidieron testimonio [Uviéu 1500/139] les pidieron mandar abrir todas las rondas de arredor de la çerca dentro de la çidat [Uviéu 1500/139]
  1. diziendo que lo tomauan por nonme de Ronda
  2. 1325 AAU/180
  3. non rroben njn tomen nenguna cosa por nonme de Ronda
  4. 1325 AAU/180
  5. que tomen la rronda en el camjno de Ouiedo ata leon
  6. 1326 AAU/182
  7. en Razon de la rronda que yo tomaua a uuestros vezjnos
  8. 1326 AAU/182
  9. non diesen logar a que la ronda e çerca de la çibdad se ocupase en manera alguna protestando contra ellos todo aquello que protestar podía e debías, pidieron testimonio
  10. Uviéu 1500/139
  11. les pidieron mandar abrir todas las rondas de arredor de la çerca dentro de la çidat
  12. Uviéu 1500/139
Cfr. redondu, a, o.
rondar
📖: rondar
🏗️: NO
✍️: NO
<rondiar [Lln].>(TEST)
  1. rondar
    • Tb
    • Ca
    • Ri
  2. rondiar
    • Lln
Andar alredor, facese ver per dalgún sitiu [Tb]. Caminar llargu espaciu a la gueta d’una cosa que, xeneralmente, nun s’atopa o s’alcuentra llueu de munchu esfuerzu [Ca]. Cast. rondar, merodear [Lln]. Arrodiar la h.oguera [Lln]. 2. Andar alredor d’ún pa llograr daqué [Ri]. 3. Pretender a una moza pa casase con ella [Lln]: H.ulanu ronda una rapaza [Lln]. Andar los mozos a la vera la casa de la novia pa cortexar [Ri]. Cortexar [Mar]. 4. Dar vueltes a una idea, a un proyeutu [Ri]. ///Val más llegar a tiempu que rondar un añu [LC].
  1. 1. Andar alredor, facese ver per dalgún sitiu [Tb]. Caminar llargu espaciu a la gueta d’una cosa que, xeneralmente, nun s’atopa o s’alcuentra llueu de munchu esfuerzu [Ca]. Cast. <i class="della">rondar,</i> <i class="della">merodear</i> [Lln]. Arrodiar la <i class="della">h</i>.<i class="della">oguera</i> [Lln].
  2. 2. Andar alredor d’ún pa llograr daqué [Ri].
  3. 3. Pretender a una moza pa casase con ella [Lln]: <i class="della">H</i>.<i class="della">ulanu</i> <i class="della">ronda</i> <i class="della">una</i> <i class="della">rapaza</i> [Lln]. Andar los mozos a la vera la casa de la novia pa cortexar [Ri]. Cortexar [Mar].
  4. 4. Dar vueltes a una idea, a un proyeutu [Ri]. ///<i class="della">Val</i> <i class="della">más</i> <i class="della">llegar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">tiempu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">rondar</i> <i class="della">un</i> <i class="della">añu</i> [LC].
rrondar et velar en la dicha çibdat quando fue o fuer neçesa- rio 1408 [AAU/248]
  1. rrondar et velar en la dicha çibdat quando fue o fuer neçesa- rio
  2. 1408 AAU/248
Cfr. redondu, a, o.
rondel, el
📖: rondel
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rondel
Cfr. redondel.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">redondel</i>.
rondeña, la
📖: rondeña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rondeña
Copla que se canta cuando se faen les rondes [Cl]. 2. Xuntan- za de rapazos y xente allegre que de nueche anden metiendo ruíu y cantando peles cais [JH]. 3. Ciertu tañíu que se toca pa cantar o baillar [JH]. Música y xunta de los mozos que canten de nueche a la puerta y ventana de les moces [JH]. “Serenata con música de guitarras y bandurrias, á que se aplicó el nom- bre de rondeña, que era el del estribillo de la canción” [R]. Paez un deriváu de ronda (cfr.) anque, pelo menos na última aceición, pue debese a una
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Copla que se canta cuando se faen les rondes [Cl].
  3. 2. Xuntan- za de rapazos y xente allegre que de nueche anden metiendo ruíu y cantando peles cais [JH].
  4. 3. Ciertu tañíu que se toca pa cantar o baillar [JH]. Música y xunta de los mozos que canten de nueche a la puerta y ventana de les moces [JH]. “Serenata con música de guitarras y bandurrias, á que se aplicó el nom- bre de <i class="della">rondeña</i>, que era el del estribillo de la canción” [R]. Paez un deriváu de <i class="della">ronda </i>(cfr.) anque, pelo menos na última aceición, pue debese a una
formación fecha sol nome del pue- blu andaluz de ronda.
rondín, el
📖: rondín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rondín
Lo más menudo del salvao o fariellu [Tox. /Eo/].
  1. 1. Lo más menudo del salvao o fariellu [Tox. /Eo/].
Dim. de rondiu.
rondión*
📖: rondión*
🏗️: SI
✍️: NO
//<i class="della">A</i>(TEST)
  1. rondión*
    • Ri
  2. <i class="della">A</i eonaviego
rondiones ‘a rodones’, ‘dando vueltes xirando sobre sí mesmu’ [Ri]: Baxó’l preu a rondiones [Ri].
  1. 1. <i class="della">rondiones</i> ‘a rodones’, ‘dando vueltes xirando sobre sí mesmu’ [Ri]: <i class="della">Baxó’l</i> <i class="della">preu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">rondiones</i> [Ri].
Cfr. rodón.
rondiu, el
📖: rondiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aru de fierro o d’una cibiella retorcida, en forma de <i class="della">U</i>(TEST)
  1. rondiu
    • Sm
    • Tb
  2. Aru de fierro o d’una cibiella retorcida, en forma de <i class="della">U</i
que s’ata al centru del xugu y onde se mete’l timón del aráu o del ramu o carriella [Tb, Sm (= arcoxu)]: Pon el rondiu al xugu [Tb].
  1. 1. que s’ata al centru del xugu y onde se mete’l timón del aráu o del ramu o carriella [Tb, Sm (= arcoxu)]: <i class="della">Pon</i> <i class="della">el rondiu</i> <i class="della">al</i> <i class="della">xugu</i> [Tb].
2. Vuelta que da un oxetu cuando rueda [Ri]. Cfr. redondu, a, o.
rondón
📖: rondón
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">De</i>(TEST)
  1. rondón
    • Ay
  2. <i class="della">De</i eonaviego
rondón ‘ensin avisu, ensin invitación’ [Ay].
  1. 1. <i class="della">rondón</i> ‘ensin avisu, ensin invitación’ [Ay].
Corominas-Pascual, siguiendo una tradición romanística, consi- deren que cast. de rondón ‘impetuosamente’ tómase del fr.a. de randón ‘corriendo, rápido’, fechu dende’l verbu randir ‘galo- par’, verbu d’aniciu nel fráncicu *rand (dcech s.v. de rondón; deeh s.v. randa*). Paez opinión axeitada pero nun hai que refugar almitir l’influxu d’una formación del país rellacionada col ast. rondar (cfr.) asemeyada a a rondiones (cfr.) y a rodones (cfr.).
rondu, a, o
📖: rondu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
</b>Redondu [Pzu]. Cfr. <i class="della">redondu,</i>(TEST)
  1. rondu
  2. /b>Redondu
    • Pzu
  3. Cfr
  4. <i class="della">redondu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
ronéu*
📖: ronéu*
🏗️: SI
✍️: NO
//<i class="della">Andar</i>(TEST)
  1. ronéu*
    • Xx
  2. <i class="della">Andar</i eonaviego
de roneo ‘escorrer a una muyer’ [Xx].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">roneo</i> ‘escorrer a una muyer’ [Xx].
Cfr. ron 1. Posible deverbal de *ronronear [→ ronroniar (cfr.)], con perda de la primera sílaba.
rongayu, el
📖: rongayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<//rongallu [y Mar]. rungallu [y Mar].>(TEST)
  1. rongayu
  2. rongallu eonaviego
    • y Mar
  3. rungallu
    • y Mar
Restu, desperdiciu [Mar (rongayu)].
  1. 1. Restu, desperdiciu [Mar (rongayu)].
2. Cualquier fruta men- guada, mermada, arrugada [Mar (rongayu)]. 3. Corazón de la fruta [Mar (rongallu = rungallu)]. Del llat. rumex, -icis ‘acedera’ y quiciabes tamién ‘artal’, pente medies de la so adautación seronda como rumica (em) > ast. *ronga d’u pudo siguir analóxicamente *rongu; d’ehí un dim. rongayu onde s’amestó un continuador del sufixu diminutivu -āculus como nel ast. rumiayu (cfr.), anque García de Diego parte del llat. *rumigacŭlum (deeh) y Corominas-Pascual refu- guen la rellación con rodere ‘royer’ y con rumigare (dcech s.v. roer). El comportamientu de rumex, -icis col so paralelu rumica (pe3: 266 y 285) aseméyase en too al que pervemos n’exemplos como radix, -icis xunto a *radica > *raiga (cfr. raíz), forfex -icis *forfica > ast. fuérciga (cfr.), etc. Dende rumica ‘ace- dera’, o dende’l so diminutivu *rumīcula, podría xustificase, a lo meyor, el topónimu ast. La Rumía (Ll) onde duldamos abon- do pa dar con una esplicación afayadiza (ta 160).
ronía, la
📖: ronía
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Esmolimientu y disgustu que se siente nel ánimu [Cg. AGO]. //<i class="della">Tomar</i>(TEST)
  1. ronía
  2. Esmolimientu y disgustu que se siente nel ánimu
    • Cg
    • AGO
  3. <i class="della">Tomar</i eonaviego
ronía ‘tomar rensía, aversión’ [AGO].
  1. 1. <i class="della">ronía</i> ‘tomar rensía, aversión’ [AGO].
Quiciabes del llat. rūna, -ae ‘tipu de dardu’ (em), a lo meyor dende’l dim. *runīcula > ast. *runiya > ronía con un usu fi- guráu ‘pequeñu dardu’ → *‘dolor causáu pol dardu’ → ‘dolor moral, esmolimientu’. Ye posible que se trate d’una evolución daqué asemeyada a lo qu’alvertimos dende prurire → ast. pruyir (cfr.). Abúltanos esto más acondao que tener el nome como un deriváu del llat. ironīa ‘ironía’ (em s.v. īrōnia, ae) del que deriva Meyer-Lübke, siguiendo a Spitzer, l’esp. ronia, orronia, murcianu inronia ‘tirria’ (rew). Pero ello nun paez claro nin fonética nin semánticamente a Corominas-Pascual (dcech s.v. ironía) nin tampoco nun resulta afayadizo a García de Diego que nun inxerta la entrada ironia nel so deeh.
ronquera, la
📖: ronquera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><runquera [An]. ronquiera [Tox]. runqueira [As]. rouquera [Cv]. //rouqueira [Eo].>(TEST)
  1. ronquera
  2. ident class="della" level="1"></ident><runquera
    • An
  3. ronquiera
    • Tox
  4. runqueira
    • As
  5. rouquera
    • Cv
  6. rouqueira eonaviego
    • Eo
Ronquera [Lln. Tb. As. An. Cv. Tox. /Eo/]. Cfr. roncu, a, o.
  1. Ronquera [Lln. Tb. As. An. Cv. Tox. /Eo/]. Cfr. roncu, a, o.
  2. Lln. Tb. As. An. Cv. Tox. /Eo/
ronquida, la
📖: ronquida
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><runquida [y Tb].>(TEST)
  1. ronquida
  2. ident class="della" level="1"></ident><runquida
    • y Tb
Aición y efeutu de roncar [Tb]. Cfr. ronquíu.
  1. Aición y efeutu de roncar [Tb]. Cfr. ronquíu.
  2. Tb
ronquiella, la
📖: ronquiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><ronquiel.la [Ay.].>(TEST)
  1. ronquiella
  2. ident class="della" level="1"></ident><ronquiel.la
    • Ay
Turullu p’avisase los pastores o pa espantar los animales del monte [Lln]. 2. Clas de zambomba de los pastores pa espan- tar les caballeríes (en monte) [Ay]. 3. Instrumentu de música de soníu non prestosu y ásperu [JH]. Artiluxu fechu d’una lata vacía y una cuerda trabada dientro que produz un soníu roncu (emplegáu pa espantar caballeríes) [Ca]. 4. Matraca, instrumentu de madera con que se fai un ruíu grande y des- apacible [JH]. Carraca [Lln. Cb. Cg. ALl (Folk). Sb. JH]. Especie de ruxidoriu que se toca per Selmana Santa [Lln]. 5. Sorrolla, fatiga [Pa]. 6. Ronquedá [JH]. //Echar ronquielles ‘echar ronques’ [JH]. - ¿Visti tu tal desvergüenza?/Otros traín xiblatones/tan gor- dos como lla pierna,/de cuando en cuandu bufíen/como lla nuestra ronquiella [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 112- 116)] Cfr. ronca.
  1. Turullu p’avisase los pastores o pa espantar los animales del monte [Lln]. 2. Clas de zambomba de los pastores pa espan- tar les caballeríes (en monte) [Ay]. 3. Instrumentu de música de soníu non prestosu y ásperu [JH]. Artiluxu fechu d’una lata vacía y una cuerda trabada dientro que produz un soníu roncu (emplegáu pa espantar caballeríes) [Ca]. 4. Matraca, instrumentu de madera con que se fai un ruíu grande y des- apacible [JH]. Carraca [Lln. Cb. Cg. ALl (Folk). Sb. JH]. Especie de ruxidoriu que se toca per Selmana Santa [Lln]. 5. Sorrolla, fatiga [Pa]. 6. Ronquedá [JH]. //Echar ronquielles ‘echar ronques’ [JH]. - ¿Visti tu tal desvergüenza?/Otros traín xiblatones/tan gor- dos como lla pierna,/de cuando en cuandu bufíen/como lla nuestra ronquiella
  2. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 112- 116)
  3. Cfr. ronca.
ronquiellada, la
📖: ronquiellada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">ronquiellada,</b>(TEST)
  1. ronquiellada
    • Pa
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">ronquiellada,</b
la Lloquerada [Pa].
  1. 1. <b class="della">la </b>Lloquerada [Pa].
Cfr. ronca.
ronquiellador, ora
📖: ronquiellador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">ronquiellador,</b>(TEST)
  1. ronquiellador
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">ronquiellador,</b
ora Que ronquiella [JH].
  1. 1. <b class="della">ora </b>Que <i class="della">ronquiella</i> [JH].
Cfr. ronca.
ronquiellar
📖: ronquiellar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Roncar [JH]. <ident class="della" level="1"></ident>Verbu fechu dende <i class="della">ronquiella,</i>(TEST)
  1. ronquiellar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Roncar
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Verbu fechu dende <i class="della">ronquiella,</i
ronquiellu (cfr. ronca).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ronquiellu</i> (cfr. <i class="della">ronca</i>).
ronquiellu, el
📖: ronquiellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Roncón [JH]. 2. Ronquíu, ruíu o soníu roncu [JH]. Ruíu que se fai al respirar cuando se tien catarru [Lln]. 3. Carraca [Lln. AGO]. //<i class="della">Tener ronquiellu </i>‘facer ruíu porque se ronca o por- que los bronquios tán conxestionaos’ [Lln]. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Fernandus</i>(TEST)
  1. ronquiellu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Roncón
    • JH
  3. 2
  4. Ronquíu, ruíu o soníu roncu
    • JH
  5. Ruíu que se fai al respirar cuando se tien catarru
    • Lln
  6. 3
  7. Carraca
    • Lln
    • AGO
  8. <i class="della">Tener ronquiellu </i>‘facer ruíu porque se ronca o por- que los bronquios tán conxestionaos’ eonaviego
    • Lln
  9. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Fernandus</i
Ronquiello conf. 1210(or.) [MSAH-V/68]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Ronquiello</i> <i class="della">conf.</i> 1210(or.) [MSAH-V/68]
Cfr. ronca.
  1. Cfr. ronca.
ronquíu, el
📖: ronquíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<runquíu [y Tb. Sm].>(TEST)
  1. ronquíu
    • Pa
    • Ca
    • Ay
    • Tb
    • Sd
    • Qu
  2. runquíu
    • y Tb
    • Sm
Cast. ronquido [Pa. Ca. Ay. Tb. Sm]. 2. Rebuznu [Ca. Sd. Qu. Tb. Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">ronquido </i>[Pa. Ca. Ay. Tb. Sm].
  2. 2. Rebuznu [Ca. Sd. Qu. Tb. Sm].
Formación dende’l participiu fuerte del verbu roncar (cfr.), roncu cola amestadura del suf. -itus > -íu; tamién se conoz el femenín correspondiente ronquida (cfr.). Podríamos tenelos por un deverbal de *ronquir, verbu fechu dende roncu.
ronrón, el
📖: ronrón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Ente mitolóxicu fantásticu inxertu na lliteratura moderna [Nel y Flor]. Cfr. <i class="della">ron</i>(TEST)
  1. ronrón
  2. Ente mitolóxicu fantásticu inxertu na lliteratura moderna
    • Nel y Flor
  3. Cfr
  4. <i class="della">ron</i
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i>.
ronroniar
📖: ronroniar
🏗️: NO
✍️: NO
Sentir dolor suave pero continuo [Tox]. 2. Reburdiar [Tb. Tox]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
  1. ronroniar
    • Tb
  2. Sentir dolor suave pero continuo
    • Tox
  3. 2
  4. Reburdiar [Tb. Tox]: <i class="della">Ta</i
ronroniando tol día esa nena [Tb].
  1. 1. <i class="della">ronroniando</i> <i class="della">tol</i> <i class="della">día</i> <i class="della">esa</i> <i class="della">nena</i> [Tb].
Cfr. ron 1.
ronsar
📖: ronsar
🏗️: NO
✍️: NO
<runsar [Oc].>(TEST)
  1. ronsar
    • Cg
  2. runsar
    • Oc
Mover una cosa de munchu pesu empuxándola alternativa- mente d’un llau y d’otru [Cg]. Mover una viga o una piedra grande faciendo que xire sobro sí mesma (pa ello suel ponese otra piedra debaxo y embúrriase con una palanca) [Oc].
  1. 1. Mover una cosa de munchu pesu empuxándola alternativa- mente d’un llau y d’otru [Cg]. Mover una viga o una piedra grande faciendo que xire sobro sí mesma (pa ello suel ponese otra piedra debaxo y embúrriase con una palanca) [Oc].
Cfr. arronchar.
ronza, la
📖: ronza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
“Dejar el bote <i class="della">a</i>(TEST)
  1. ronza
  2. “Dejar el bote <i class="della">a</i
la ronza, término marinero” [R].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">ronza</i>, término marinero” [R].
Quiciabes tenga que s’entender semánticamente a la vera del cast. ir a la ronza “ir el buque de través o navegar de costado, o tener un grande abatimiento por cualquier causa” qu’entienden Corominas-Pascual en rellación col verbu cast. arronzar que consideren con aniciu nel cat. arronçar ‘encoyer’ (dcech s.v. roncero). La nuesa propuesta lleva otru camín, a la gueta del verbu ast. ronsar (cfr.), arronchar (cfr.), arronzar (cfr.) que te- nemos por variantes evolutives d’un participiu nominalizáu del llat. *rotund(ŭ)lāre ‘dar vueltes’ > ast. arronchar (cfr.), etc. ¿Ye posible que l’ast. ronce sía, nesi sen, un deverbal del inf. de *ron- zar variante de ronsar (cfr.)? ¿O de ronciar (cfr.)?
ronzal, el
📖: ronzal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<runzal [Sm].>(TEST)
  1. ronzal
    • Sd
    • Tb
  2. runzal
    • Sm
Ramal, cast. ronzal [Ac. Sd. Tox]. Cuerda que s’ata al pescue- zu de la caballería pa suxetala y empobinala [Tb. Sm. Tor. R]. Cuerda que s’ata a la cabezada del pollín [VCid].
  1. 1. Ramal, cast. <i class="della">ronzal </i>[Ac. Sd. Tox]. Cuerda que s’ata al pescue- zu de la caballería pa suxetala y empobinala [Tb. Sm. Tor. R]. Cuerda que s’ata a la cabezada del pollín [VCid].
Pallabra aniciada nel árabe rasan qu’entá güei vive en dellos dominios como ranzal, ronzal (dcech s.v. ronzal; da s.v. ran- zal). La pallabra, como afita Corriente (da s.v. ranzal), nun ha tracamundiase col galicismu medieval ranzal < rensan, xentiliciu de Reims. Corominas-Pascual refuguen dafechu la propuesta qu’abenayá vien faciéndose (Brüch) dende una formación sobro rudens, rudentis ‘soga’ → *rudentialis aco- yida por rew y deeh. N’ast. alviértese un equivalente runceiru ‘ronzal’ (cfr. ronceru) col emplegu del suf. -al (como ye a vese en ramal) dacuando equivalente a -eiru > -eru.
ronzón, el
📖: ronzón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cuerdes a les que se xunten los chicotes nes artes de pesca de <i class="della">cordelones</i>(TEST)
  1. ronzón
    • Xx
  2. Cuerdes a les que se xunten los chicotes nes artes de pesca de <i class="della">cordelones</i
y palangre [Xx]. 2. Dentex dentex, dentón [Xx (ppac)]. Pexe [Xx].
  1. 1. y <i class="della">palangre</i> [Xx].
  2. 2. <i class="della">Dentex</i> <i class="della">dentex</i>, dentón [Xx (ppac)]. Pexe [Xx].
Na aceición §1 podría tratase d’un aumentativu del deverbal ronce (cfr.) averáu a arronzar, arronchar (cfr.), etc. con aniciu en roncha (orixinariamente ‘ruedina’) o nel verbu fondamen- te emparentáu. El nome del pexe (aceición §2) tamién podría tener un mesmu orixe darréu que se describe como de “cabeza abultada en los machos adultos por una gran protuberancia nucal” (ppac 142). Nun nos paez lo meyor siguir la suxeren- cia de Barriuso que diz: “se llama ronzón, del onomatopéyico esp. ronzar, en el sentido de ‘zumbar’, por emitir algún tipo de ronquido característico de ciertas especies” (ppac 143).
roña, la
📖: roña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">roña</i>(TEST)
  1. roña
    • Pa
  2. Cast
  3. <i class="della">roña</i
[Pa]. Basura [Ac].
  1. 1. [Pa]. Basura [Ac].
Suciedá [Pa. Ac. Ay. Qu. An. Pr. Vd. Tox. DA], porquería mui apegao [Sm. Arm] a la piel [Tb. PSil]: L.lava las piernas que nun tienen más que roña [Tb]. Suciedá atrasao [Cd]. 2. Cast. herrumbre [Cg]. Ácidu de fierro [R]. Óxidu del fierro [Lln]. 3. Enfermedá de les oveyes, eccema epidérmicu [Ar]. Sarna de les oveyes [Sm]. 4. Especie de resquemor que queda llueu de facer les paces con daquién [Cp. Sm. Oc]. Resquemor [Oc]. Retraimientu, susceptibilidá llueu de vengase [R]. 5. Malicia [Ay]. 6. Tacañería [Ay. Cd]: Ya roña pura [Cd]. 7. Reña [JH. DA]. 8. Malhumor [Cl. Pa], especialmente cuando s’amuesa reburdiando, enfadu [Sm]: Espertó de roña [Cl]: No hai quien lu aguante, tien muncha roña [Pa]. 9. Persona que s’enfada davezu y siempre anda de malhumor [Sm]. 10. Caprimulgus europaeus, cast. chotaca- bras [Mo (llaa 27)]. //Roña seca, cfr. sarna ///La casa onde no hai boroña too ye roña [LC]. Cfr. roncha.
roñada, la
📖: roñada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. roñada
    • Lln
Coxín fechu con porreta de maíz [AGO]. Coleta de la ries- tra del maíz ensin les panoyes [Lln] fecha un rodete pa sentase [Lln].
  1. 1. Coxín fechu con <i class="della">porreta </i>de maíz [AGO]. Coleta de la ries- tra del maíz ensin les panoyes [Lln] fecha un rodete pa sentase [Lln].
Cfr. rueñu.
roñadera, la
📖: roñadera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
{Aición de} <i class="della">roñar</i>(TEST)
  1. roñadera
    • Lln
  2. {Aición de}
  3. <i class="della">roñar</i
machaconamente [Lln].
  1. 1. machaconamente [Lln].
Cfr. roñar 1.
roñador, ora
📖: roñador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<br class="della"><b class="della">roñador,</b>(TEST)
  1. roñador
  2. br class="della"><b class="della">roñador,</b
ora Que roña [JH].
  1. 1. <b class="della">ora </b>Que <i class="della">roña</i> [JH].
Cfr. roñar 1.
roñar 1
📖: roñar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<arroñar [y Ll]. ruñar [Sm. Cv. Bard]. arruñar [AGO].>(TEST)
  1. roñar 1
    • Lln
    • Pr
    • Pa
    • Qu
    • Cg
    • Tb
    • Ay
    • Ll
    • Vv
    • Tr
  2. arroñar
    • y Ll
  3. ruñar
    • Sm
    • Cv
    • Bard
  4. arruñar
    • AGO
Gruñir [Lln. Pr] el gochu [Cb. Tox. /Eo/]. 2. Roznar [Llomb. Arm. Bard]. 3. Emitir soníos guturales ya ensin articular, re- trucando [Cñ]: ¿Qué roñarás polo baxo? [Cñ]. Llamentase [Pr], gruñir [Pa]. Reburdiar [Lln. Qu. Tox. /Eo/], gruñir [Cb. Cg. Tb. Sm. Cv]. Reñer [V1830] frecuentemente, ensin alte- rase y por causa ensin importancia [Pa]. Reñer [Cl. Os. JH. DA], echar en cara [Cv]. “Gruñir, regañar” [Villah]. 4. Escati- mar, andar con tacañeríes [Ay. Ll]. 5. Doler sordamente [Lln. Vv]. //-se ‘aguantase, fastidiase’ [AGO]. ///Onde no hai pan- chón todos roñen sin razón [CyN (Recuerdos)]. La casa en que non hay panchón toos roñen con razón {Paez que Canella corrix a Caveda y Nava} [Canella]. Nun si cansa’l roñoso de roñar nin el francu de franquiar (refierse al avarientu y al espléndidu) [LC]. Como yo alli m’afayara/y tuviera el mió civiellu/mas que vusté me roñara/non dexo escarrapiu d’ellos [Misterio Tr 130]}
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Gruñir [Lln. Pr] el gochu [Cb. Tox. /Eo/].
  3. 2. Roznar [Llomb. Arm. Bard].
  4. 3. Emitir soníos guturales ya ensin articular, re- trucando [Cñ]: ¿<i class="della">Qué</i> <i class="della">roñarás</i> <i class="della">polo</i> <i class="della">baxo?</i> [Cñ]. Llamentase [Pr], gruñir [Pa]. Reburdiar [Lln. Qu. Tox. /Eo/], gruñir [Cb. Cg. Tb. Sm. Cv]. Reñer [V1830] frecuentemente, ensin alte- rase y por causa ensin importancia [Pa]. Reñer [Cl. Os. JH. DA], echar en cara [Cv]. “Gruñir, regañar” [Villah].
  5. 4. Escati- mar, andar con tacañeríes [Ay. Ll].
  6. 5. Doler sordamente [Lln. Vv]. //-<i class="della">se </i>‘aguantase, fastidiase’ [AGO]. ///<i class="della">Onde no hai pan- chón todos </i><i class="della">roñen</i><i class="della"> sin razón </i>[CyN (Recuerdos)]. <i class="della">La casa en </i><i class="della">que non hay panchón toos </i><i class="della">roñen</i><i class="della"> con razón </i>{Paez que Canella corrix a Caveda y Nava} [Canella]. <i class="della">Nun</i> <i class="della">si</i> <i class="della">cansa’l</i> <i class="della">roñoso</i> <i class="della">de </i><i class="della">roñar</i><i class="della"> nin el francu de franquiar </i>(refierse al avarientu y al espléndidu) [LC]. <i class="della">Como yo alli m’afayara</i>/<i class="della">y tuviera el mió civiellu</i>/<i class="della">mas que</i> <i class="della">vusté me </i><i class="della">roñara</i>/<i class="della">non dexo escarrapiu d’ellos </i>[Misterio Tr 130]}
Como yo allí me fayara/y llevara el mio cuchellu,/mas que vusté me roñase,/non dexaba delgún d’ellos [ABalvidares, Canción (Poesíes 198-201)] Entamó la mió Mariana/roñar com’una espritada [Coro- nación Carlos iv 181] Lleva en so compañía una rapaza/ya del campu enemigu pisa el suelu/y les guardies atopa y la canaya/q’á so placer la roña o la gasaya [Judit 202] Home ¡Ye tan triste roñar con so pá! [El Camberu 15] Roñar, regañar” [GP] Verbu fechu sol ast. roña & roncha (
  1. Como yo allí me fayara/y llevara el mio cuchellu,/mas que vusté me roñase,/non dexaba delgún d’ellos
  2. ABalvidares, Canción (Poesíes 198-201)
  3. Entamó la mió Mariana/roñar com’una espritada
  4. Coro- nación Carlos iv 181
  5. Lleva en so compañía una rapaza/ya del campu enemigu pisa el suelu/y les guardies atopa y la canaya/q’á so placer la roña o la gasaya
  6. Judit 202
  7. Home ¡Ye tan triste roñar con so pá!
  8. El Camberu 15
  9. Roñar, regañar”
  10. GP
  11. Verbu fechu sol ast. roña & roncha (
cfr.) anque habría plan- tegase si ye posible ver daqué rellación cola familia de ru- xir (cfr.). Con roñar 1 citamos roñica (cfr.) → roñicar (cfr.), roñuscar (cfr.), roñadera (cfr.) y roñador (cfr.), roñón (cfr.), roñosu (cfr.). N’ast. hebo dase un compuestu de roñar 1 → *corroñar que conocemos gracies al participiu fuerte corroñu
  1. ‘atuñáu’ [Cb] → corroñoso ‘ferruñentu’ [Ar].
  2. Ar
roñar 2
📖: roñar 2
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. roñar 2
    • Xx
Cortar el vidriu con tixeres [Xx].
  1. 1. Cortar el vidriu con tixeres [Xx].
Cfr. rueñu. Semánticamente ha almitise que l’aceición débese al fechu de cortar en redondo.
roñáu, el
📖: roñáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<arroñáu [y Lln].>(TEST)
  1. roñáu
    • Lln
  2. arroñáu
    • y Lln
Trezu de la riestra del maíz ensin les panoyes [Lln]. Trezu de les fueyes de maíz emplegáu pa sentase [Lln].
  1. 1. Trezu de la riestra del maíz ensin les panoyes [Lln]. Trezu de les fueyes de maíz emplegáu pa sentase [Lln].
Deverbal de roñar 2 (cfr.).
roñecer
📖: roñecer
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Poner o ponese ferruñentu [Pa. Cb]. 2. Avieyar [Cb]. Verbu incoativu de <i class="della">roñar</i>(TEST)
  1. roñecer
  2. ident class="della" level="1"></ident>Poner o ponese ferruñentu
    • Pa
    • Cb
  3. 2
  4. Avieyar
    • Cb
  5. Verbu incoativu de <i class="della">roñar</i
1 (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i> (cfr.).
roñentu, a, o
📖: roñentu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><roñente [y Pa]. roñento [Os]. ruñentu [Cb]. +roñiintu [y Llg. Ay].>(TEST)
  1. roñentu
  2. ident class="della" level="1"></ident><roñente
    • y Pa
  3. roñento
    • Os
  4. ruñentu
    • Cb
  5. roñiintu metafonía
    • y Llg
    • Ay
Con ferruñu [Pa. Os. Cg. Cb. Llg. Sr]. Enllenu de roña [Ay]. 2. Roñosu [Pa], tacañu [Ay]. Cfr. roñar 1.
  1. Con ferruñu [Pa. Os. Cg. Cb. Llg. Sr]. Enllenu de roña [Ay].
  2. Ay
  3. 2. Roñosu [Pa], tacañu [Ay]. Cfr. roñar 1.
  4. Ay
roñeru, el
📖: roñeru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. roñeru
Coleta de la riestra ensin les panoyes [Lln] usáu pa sentase [Lln]. Cfr. rueñu.
  1. Coleta de la riestra ensin les panoyes [Lln] usáu pa sentase [Lln].
  2. Lln
  3. Cfr. rueñu.
roñica, el/la
📖: roñica
🔤: , el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Avarientu. mezquín [Pr]. //<i class="della">Un</i>(TEST)
  1. roñica
    • An
  2. ident class="della" level="1"></ident>Avarientu
  3. mezquín
    • Pr
  4. <i class="della">Un</i eonaviego
ruñicas ‘tafuñu’ [An].
  1. 1. <i class="della">ruñicas</i> ‘tafuñu’ [An].
Cfr. roñar 1.
roñicar
📖: roñicar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. roñicar
Escatimar, andar con tacañeríes [Ll (= roñar)]. Cfr. roñar 1.
  1. Escatimar, andar con tacañeríes [Ll (= roñar)]. Cfr. roñar 1.
  2. Ll (= roñar)
roñir
📖: roñir
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Rayar [Cl]: <i class="della">El segaor tien que yevar siempri’l zapicu moyáu </i><i class="della">pa qui</i>(TEST)
  1. roñir
  2. ident class="della" level="1"></ident>Rayar [Cl]: <i class="della">El segaor tien que yevar siempri’l zapicu moyáu </i><i class="della">pa qui</i
la piedra enxita ñon roñi’l corti cuandu ah.ila la ga- daña [Cl].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">piedra</i> <i class="della">enxita ñon</i> <i class="della">roñi’l</i> <i class="della">corti</i> <i class="della">cuandu ah</i>.<i class="della">ila</i> <i class="della">la</i> <i class="della">ga-</i><i class="della"> daña</i> [Cl].
¿Variante de roñar 2 (cfr.)?
  1. ¿Variante de roñar 2 (cfr.)?
roñón, ona
📖: roñón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident><ruñón [Sm. Cv].>(TEST)
  1. roñón
  2. ident class="della" level="1"></ident><ruñón
    • Sm
    • Cv
Que roña muncho [Cb. Tb. Sm. Cv. Tox. /Eo/. JH]. 2. Que rebur- dia [Pr]. Protestón [Pa. /Mánt/]. Que nun ta contentu con nada [Lln]. 3. Que riñe muncho [Os. JH]. 4. Tacañu [Ay. Pr. Tox]. - Ñon como los d’acá que son roñones [Judit 194] Cfr. roñar 1.
  1. Que roña muncho [Cb. Tb. Sm. Cv. Tox. /Eo/. JH]. 2. Que rebur- dia [Pr]. Protestón [Pa. /Mánt/]. Que nun ta contentu con nada [Lln]. 3. Que riñe muncho [Os. JH]. 4. Tacañu [Ay. Pr. Tox]. - Ñon como los d’acá que son roñones
  2. Judit 194
  3. Cfr. roñar 1.
roñosu, a, o
📖: roñosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><ruñosu [Cb. Sm]. +roñusu/ruñosa/ruñoso [Sr. Ay. Ll]. +ruñusu/ roñosa/roñoso [Ri]. +reñusu [Ay]. roñoso/a [Os]. rañoso [Llu].>(TEST)
  1. roñosu
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Pr
  2. ident class="della" level="1"></ident><ruñosu
    • Cb
    • Sm
  3. roñusu/ruñosa/ruñoso metafonía
    • Sr
    • Ay
    • Ll
  4. ruñusu/ roñosa/roñoso metafonía
    • Ri
  5. reñusu metafonía
    • Ay
  6. roñoso/a
    • Os
  7. rañoso
    • Llu
Que tien roña [Sm]. 2. Llorón (el neñu) [Lln. Pa]. Que se quexa o riñe con frecuencia [Cg (= roñentu)]. 3. Que reñe muncho [Os]. (Persona) de mal xeniu [Llu]. 4. Suciu [Sm. Pr].
  1. 1. Que tien roña [Sm].
  2. 2. Llorón (el neñu) [Lln. Pa]. Que se quexa o riñe con frecuencia [Cg (= roñentu)].
  3. 3. Que reñe muncho [Os]. (Persona) de mal xeniu [Llu].
  4. 4. Suciu [Sm. Pr].
5. Oxidao [Cd]. [Lln. R] (el fierro). Roñentu [Cb]. 6. Podre (la madera) [Os]. 7. Dañada (la muela) [Vv]. 8. Tafuñu [Pa. Llu. Sr. Ay. Ll. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Oc]. Avarientu, mezquín [Pa. Ac. VCid]. Mísere, que tien una aficción pergrande a la riqueza [Ri]. Mísere, egoísta [R]. - porque era un biejo roñoso 1698 [Sayambre/217-79] Cfr. roñar 1.
  1. 5. Oxidao [Cd]. [Lln. R] (el fierro). Roñentu [Cb]. 6. Podre (la madera) [Os]. 7. Dañada (la muela) [Vv]. 8. Tafuñu [Pa. Llu. Sr. Ay. Ll. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Oc]. Avarientu, mezquín [Pa. Ac. VCid]. Mísere, que tien una aficción pergrande a la riqueza [Ri]. Mísere, egoísta [R]. - porque era un biejo roñoso
  2. 1698 Sayambre/217-79
  3. Cfr. roñar 1.
roñu, el 1
📖: roñu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<//roño /Mánt/].>(TEST)
  1. roñu
  2. roño /Mánt/] eonaviego
Rodete de bilortos pa suxetar y facer rodar les portielles [R. AGO]. 2. Morriyu de cuarcita abondosu nes tierres [/Mánt/]. Cfr. rueñu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rodete de bilortos pa suxetar y facer rodar les portielles [R. AGO].
  3. 2. Morriyu de cuarcita abondosu nes tierres [/Mánt/]. Cfr. <i class="della">rueñu</i>.
roñu, el 2
📖: roñu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<roñu [Cb]. +ruñu [Ay].>(TEST)
  1. roñu
  2. roñu
    • Cb
  3. ruñu metafonía
    • Ay
Porquería atrasao sobro la piel [Cb]. Roña [Ay].
  1. 1. Porquería atrasao sobro la piel [Cb]. Roña [Ay].
Pelagio dicto ronno [LCodo/132-140] - Cubiertes d’olvidu y roñu [Batalla Cuadonga 219]
  1. Pelagio dicto ronno
  2. LCodo/132-140
  3. - Cubiertes d’olvidu y roñu
  4. Batalla Cuadonga 219
Cfr. enroñar 2.
roñuscar
📖: roñuscar
🏗️: NO
✍️: NO
Reñer ensin puxu [Cg], con suavidá, pelo baxo [JH]. 2. Re- burdiar [Cb]. Cfr. <i class="della">roñar</i>(TEST)
  1. roñuscar
  2. Reñer ensin puxu
    • Cg], con suavidá, pelo baxo [JH
  3. 2
  4. Re- burdiar
    • Cb
  5. Cfr
  6. <i class="della">roñar</i
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i>.
ropa, la
📖: ropa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<roupa [Sm. Pzu. PSil. As. An. Pr. Ce. Sl. Cv. Tox. PVieya. Oc. /Eo/].>(TEST)
  1. ropa
    • Lln
    • Mi
  2. roupa
    • Sm
    • Pzu
    • PSil
    • As
    • An
    • Pr
    • Ce
    • Sl
    • Cv
    • Tox
    • PVieya
    • Oc
    • /Eo/
Cast. ropa [Xral]. //La ropa blancu ‘conxuntu de sábanes d’una casa’ [Lln]. //Ropa d’agües ‘conxuntu de chaqueta, pantalón y sombreru de lona o tela d’algodón tratada con aceite de llinaza’ [Cñ]. //Ropa de pasa’l pioyu ‘ropa de mala calidá’ [Mi]. ///Si vas con sur a la mar, ropa d’agües has lle- var [Cñ]. Dios da’l fríu según la roupa [Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">ropa</i> [Xral]. //<i class="della">La</i> <i class="della">ropa</i> <i class="della">blancu</i> ‘conxuntu de sábanes d’una casa’ [Lln]. //<i class="della">Ropa d’agües </i>‘conxuntu de chaqueta, pantalón y sombreru de lona o tela d’algodón tratada con aceite de llinaza’ [Cñ]. //<i class="della">Ropa de pasa’l pioyu </i>‘ropa de mala calidá’ [Mi]. ///<i class="della">Si</i> <i class="della">vas</i> <i class="della">con</i> <i class="della">sur</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mar,</i> <i class="della">ropa</i> <i class="della">d’agües</i> <i class="della">has</i> <i class="della">lle- </i><i class="della">var</i> [Cñ]. <i class="della">Dios</i> <i class="della">da’l</i> <i class="della">fríu</i> <i class="della">según</i> <i class="della">la</i> <i class="della">roupa</i> [Sm].
a) rauppa, uestimento, argento 929 (or.) [SPE-I/72] mulinos raupa, argentum, uestimentum 929 (or.) [SPE-I/74] raupa domos reos lagares vasilia ferrum vineas cupas 930 [SPM/96] terras uineas pratis pascuis molinis aqueductibus exitus rau- pa rescula 941 (s. xii) [ACL/222] raupa et rescula 959 [MSAH-I/203] duos lectos cum sua raupa calice et patena 974 (s. xii) [MSAH-I/328] ciuaria et uinum aurum et argentum raupis lineis uel laneis uel siricis 990 (s. xii) [ACL/45] raupa alimenta uel omnia utensilia 1031 (s. xii) [MSAH- II/82] una linea et suo plumazo et alio lecto cum sua raupa 1062(or.) [ACL/338] uasilia feramenta uestito raupa lecto qum II ganapes 1062(or.) [ACL/338] cubas cubos lectos cathedras raupa cendas usque ad mini- mam culiare 1082 [SPM/121] raupa de lana uel de linum 1087(or.) [MSAH-III/138] cubas lectis bisternis porcis asinos raupa 1122(or.) [MSAH- IV/66] outrasi toda roupa del leyto sea del abbad 1266 [SPM/459] b) uinias ropa uasilia feramentas in montibus in fontibus 1001 [ODueñas/67] de alio ganato siue de peccora uel de illa ropa uel stramenta 1066 (s. xii) [ACL/366] lectos ropa scanlos 1090(or.) [MSAH-III/175] suun lectum cun sua ropa [1185-1186] (c.) [ACL/571] preseas et ropa et ganado vacas et bestias 1234(or.) [SV/77] por nuestra roppa & por nuestras preseas ye por nos 1252 [DCO-V/39] con bues con ropa con preseas 1254(or.) [MSAH-V/278] en dineros e libros e vestimientas e otra ropa e pan 1263(or.) [MSAH-V/388] manto e toda ropa de vestir sea del convento 1266 [SPM/459] con ropa o con paya e con lena 1283 [SPM/487] el mio lecho de ropa en que yo iago con la cortina 1289 [DCO-II/156] con pan con vino con rropa con ganados 1297(or.) [MSAH- V/566] muebles e rayçes oro plata dineros sortijas ropa livros dom- nas e otras 1319(or.) [SP-I/420] la metad de la ropa de pluma que sea dado al espital 1426(or.) [SP-III/263] caualo o yegua o boy o uaca o todo ganado o toda bestoia o ropa [FA (FFLL)] Del gót. *raupa ‘botín’, con continuadores tamién en port. roupa, cast. ropa (rew; dcech s.v. robar). Según Gamillscheg (1932: 241) d’un encruz del gót. *raupa ‘montón desordenáu de coses’ y
  1. a) rauppa, uestimento, argento
  2. 929 (or.) SPE-I/72
  3. mulinos raupa, argentum, uestimentum
  4. 929 (or.) SPE-I/74
  5. raupa domos reos lagares vasilia ferrum vineas cupas
  6. 930 SPM/96
  7. terras uineas pratis pascuis molinis aqueductibus exitus rau- pa rescula
  8. 941 (s. xii) ACL/222
  9. raupa et rescula
  10. 959 MSAH-I/203
  11. duos lectos cum sua raupa calice et patena
  12. 974 (s. xii) MSAH-I/328
  13. ciuaria et uinum aurum et argentum raupis lineis uel laneis uel siricis
  14. 990 (s. xii) ACL/45
  15. raupa alimenta uel omnia utensilia
  16. 1031 (s. xii) MSAH- II/82
  17. una linea et suo plumazo et alio lecto cum sua raupa
  18. 1062(or.) ACL/338
  19. uasilia feramenta uestito raupa lecto qum II ganapes
  20. 1062(or.) ACL/338
  21. cubas cubos lectos cathedras raupa cendas usque ad mini- mam culiare
  22. 1082 SPM/121
  23. raupa de lana uel de linum
  24. 1087(or.) MSAH-III/138
  25. cubas lectis bisternis porcis asinos raupa
  26. 1122(or.) MSAH- IV/66
  27. outrasi toda roupa del leyto sea del abbad
  28. 1266 SPM/459
  29. b) uinias ropa uasilia feramentas in montibus in fontibus
  30. 1001 ODueñas/67
  31. de alio ganato siue de peccora uel de illa ropa uel stramenta
  32. 1066 (s. xii) ACL/366
  33. lectos ropa scanlos
  34. 1090(or.) MSAH-III/175
  35. suun lectum cun sua ropa [1185-1186] (c.) [ACL/571] preseas et ropa et ganado vacas et bestias 1234(or.) [SV/77] por nuestra roppa & por nuestras preseas ye por nos 1252
  36. DCO-V/39
  37. con bues con ropa con preseas
  38. 1254(or.) MSAH-V/278
  39. en dineros e libros e vestimientas e otra ropa e pan
  40. 1263(or.) MSAH-V/388
  41. manto e toda ropa de vestir sea del convento
  42. 1266 SPM/459
  43. con ropa o con paya e con lena
  44. 1283 SPM/487
  45. el mio lecho de ropa en que yo iago con la cortina
  46. 1289 DCO-II/156
  47. con pan con vino con rropa con ganados
  48. 1297(or.) MSAH- V/566
  49. muebles e rayçes oro plata dineros sortijas ropa livros dom- nas e otras
  50. 1319(or.) SP-I/420
  51. la metad de la ropa de pluma que sea dado al espital
  52. 1426(or.) SP-III/263
  53. caualo o yegua o boy o uaca o todo ganado o toda bestoia o ropa
  54. FA (FFLL)
  55. Del gót. *raupa ‘botín’, con continuadores tamién en port. roupa, cast. ropa (rew; dcech s.v. robar). Según Gamillscheg (1932: 241) d’un encruz del gót. *raupa ‘montón desordenáu de coses’ y
del llat. vg. *rauba ‘ropa’. Tamién dende ropa féxose’l verbu arropar (cfr.) y el so compuestu desarropar (cfr.). Un posible deverbal de arropar ye ast. arropu (cfr.). Dende ropa fexéronse los diminutivos en -ĕlla → ropiella (cfr.) y en -īcula → *ropiya ropía (cfr.). Del primeru féxose’l verbu arropiellar [o *ropiellar ropielláu (cfr.)] y el compuestu enropiellar (cfr.). Un masc. *ropu sofita llueu la creación aumentativa ropón (cfr.) y dim. ropiellu (cfr.); ye tamién l’aniciu xunto a ropa del deriváu roperu (cfr.). D’una amestanza de ropa + vieya féxose l’ax. ropaveyeru (cfr.) d’u foi posible facer ropaveyería (cfr.), quiciabes castellanismos inxertos por JH ente nós, como ropaxe (cfr.).
ropandiellu
📖: ropandiellu
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">De ropandiellu </i>‘ensin trabayar, ensin molestase’ [Lln]: <i class="della">Ési </i><i class="della">tou</i>(TEST)
  1. ropandiellu
    • Lln
  2. <i class="della">De ropandiellu </i>‘ensin trabayar, ensin molestase’ [Lln]: <i class="della">Ési </i><i class="della">tou</i eonaviego
lo quier de ropandiellu [Lln].
  1. 1. <i class="della">lo</i> <i class="della">quier</i> <i class="della">de</i> <i class="della">ropandiellu</i> [Lln].
Quiciabes d’un encruz de ropiellu y andar.
ropaveyería, la
📖: ropaveyería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">ropavejería</i>(TEST)
  1. ropaveyería
  2. Cast
  3. <i class="della">ropavejería</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. ropa.
ropaveyeru, a, o
📖: ropaveyeru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
</b>Cast. <i class="della">ropavejero</i>(TEST)
  1. ropaveyeru
  2. /b>Cast
  3. <i class="della">ropavejero</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. ropa.
“ropaxe”
📖: “ropaxe”
🏗️: NO
✍️: SI
Cast. <i class="della">ropaje</i>. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Púnjose</i>(TEST)
  1. “ropaxe”
  2. Cast
  3. <i class="della">ropaje</i>
  4. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Púnjose</i
all ir all Ygresa/per enriba del ropaxe/una per- blanca camiesa/con mochíssimos plegaxes [Xuan García (1665: 153)] Cfr. ropa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">all</i> <i class="della">ir</i> <i class="della">all</i> <i class="della">Ygresa</i>/<i class="della">per</i> <i class="della">enriba</i> <i class="della">del</i> <i class="della">ropaxe</i>/<i class="della">una</i> <i class="della">per-</i> <i class="della">blanca camiesa</i>/<i class="della">con mochíssimos plegaxes </i>[Xuan García (1665: 153)] Cfr. <i class="della">ropa</i>.
roperu, el
📖: roperu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<roupeiru [An. Tox]. roupeiro [/Eo/]. rupeiru [Sm. An]. +ro- piru [Ay].>(TEST)
  1. roperu
  2. roupeiru
    • An
    • Tox
  3. roupeiro
    • /Eo/
  4. rupeiru
    • Sm
    • An
  5. ro- piru metafonía
    • Ay
Armariu destináu a guardar ropa [Ay. Sm. An. Tox. /Eo/. JH].
  1. 1. Armariu destináu a guardar ropa [Ay. Sm. An. Tox. /Eo/. JH].
Pero Simon cortidor Esteuan Perez fiio de Migel Andres Io- han Alffonsso ropero 1332(or.) [SIL/193]
  1. Pero Simon cortidor Esteuan Perez fiio de Migel Andres Io- han Alffonsso ropero
  2. 1332(or.) SIL/193
2. “Listón, percha con unos bolillos o medias lunas de madera o hierro que sirve para colgar en ellos las ropas o vestidos” [JH]. 3. {(Doc.). El qu’entiende en ropa}. Cfr. ropa.
ropía, la
📖: ropía
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Chaqueta [DA]. Vistidura curtia con mangues [JH]. 2. Vis- tidura suelta y llarga que se trai percima los demás vistíos axustaos al cuerpu [JH]. Vistidura de particular autoridá como lo qu’usen los príncipes, ministros, etc. [JH]. ///<i class="della">Non se te meta</i><i class="della">(TEST)
  1. ropía
  2. Chaqueta
    • DA
  3. Vistidura curtia con mangues
    • JH
  4. 2
  5. Vis- tidura suelta y llarga que se trai percima los demás vistíos axustaos al cuerpu
    • JH
  6. Vistidura de particular autoridá como lo qu’usen los príncipes, ministros, etc
  7. [JH]
  8. <i class="della">Non se te meta</i><i class="della" infl. cast.
en maxín/casate co la mió fía/pos tien moruxa y ropía/y ni un solu tarín [CyN (Recuerdos)].
  1. 1. en</i> <i class="della">maxín</i>/<i class="della">casate</i> <i class="della">co</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mió</i> <i class="della">fía</i>/<i class="della">pos</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">moruxa</i> <i class="della">y</i> <i class="della">ropía</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">tú</i> <i class="della">ni </i><i class="della">un</i> <i class="della">solu</i> <i class="della">tarín</i> [CyN (Recuerdos)].
¿Viestes dalgun correr cuando’i apieguen/un cuete allá en Uviedo á la ropía/que acuanto más afuxe más i lleguen/les chispes á la pierna y pantorría...? [DyE 10] Sin zapatos, sin calces, sin ropía/más llixeros que cuete en romería [Vida Aldea 274] Cfr. ropa.
ropiella, la*
📖: ropiella
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ropiel.la [Pzu].>(TEST)
  1. ropiella
  2. ropiel.la
    • Pzu
Cast. ropilla [Pzu].
  1. 1. Cast. <i class="della">ropilla</i> [Pzu].
Cfr. ropa.
ropielláu, ada, ao
📖: ropielláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<b class="della">ropielláu,</b>(TEST)
  1. ropielláu
  2. b class="della">ropielláu,</b
ada, ao Abrigáu [AGO].
  1. 1. <b class="della">ada,</b> <b class="della">ao </b>Abrigáu [AGO].
Cfr. ropa.
ropiellu, el
📖: ropiellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+ropiillu [Sr].>(TEST)
  1. ropiellu
  2. ropiillu metafonía
    • Sr
Envoltoriu de ropa mal fechu [Cb. AGO]. 2. Vistíu arrugáu, mal dobláu [Cb]. Vistíu arrugáu [AGO]. //Facer ropiellos ‘allugar la ropa ensin orden y arrugao’ [Cb]. //Traer al ropiillu ‘traer en danza, traer (a la xente) sometío al caprichu, interés (d’una persona)’ [Sr]: Nun vas traer a toos al ropiillu, primero unos, llueu otros [Sr]. Cfr. ropa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Envoltoriu de ropa mal fechu [Cb. AGO].
  3. 2. Vistíu arrugáu, mal dobláu [Cb]. Vistíu arrugáu [AGO]. //<i class="della">Facer</i> <i class="della">ropiellos </i>‘allugar la ropa ensin orden y arrugao’ [Cb]. //<i class="della">Traer al ropiillu</i> ‘traer en danza, traer (a la xente) sometío al caprichu, interés (d’una persona)’ [Sr]: <i class="della">Nun vas traer a toos al ropiillu, primero</i><i class="della"> unos,</i> <i class="della">llueu</i> <i class="della">otros</i> [Sr]. Cfr. <i class="della">ropa</i>.
ropón, el
📖: ropón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><roupón [As].>(TEST)
  1. ropón
  2. ident class="della" level="1"></ident><roupón
    • As
Pedazu de tela o estera que tapa tol apareyu [As]. Colgándoyos del ropón [Entierro CR 98] Cfr. ropa.
  1. Pedazu de tela o estera que tapa tol apareyu [As]. Colgándoyos del ropón
  2. Entierro CR 98
  3. Cfr. ropa.
roque
📖: roque
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Casa</i>(TEST)
  1. roque
    • Pr
    • Sr
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Casa</i eonaviego
del tócame roque ‘casa ensin control, desiguada’ [Pr]. //(Quedar, tar) roque ‘(quedar, tar) fondamente dormíu, atroncáu’ [Sr].
  1. 1. <i class="della">del</i> <i class="della">tócame</i> <i class="della">roque</i> ‘casa ensin control, desiguada’ [Pr]. //<i class="della">(Quedar,</i> <i class="della">tar)</i> <i class="della">roque</i> ‘(quedar, tar) fondamente dormíu, atroncáu’ [Sr].
Quiciabes del nome de persona roque, que pudo dar nome a una casa ensin gobiernu.
  1. Quiciabes del nome de persona roque, que pudo dar nome a una casa ensin gobiernu.
roquera, la
📖: roquera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cierta yerba de flor encarnada, que naz ente’l llin [JH]. Yerba <ident class="della" level="1"></ident>mala [Ar]. <ident class="della" level="1"></ident>Posible nominalización en rellación d’un ax. *<i class="della">roqueru, a, o </i>fechu sol ast. <i class="della">roca</i>(TEST)
  1. roquera
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cierta yerba de flor encarnada, que naz ente’l llin
    • JH
  3. Yerba <ident class="della" level="1"></ident>mala
    • Ar
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Posible nominalización en rellación d’un ax
  5. <i class="della">roqueru, a, o </i>fechu sol ast asterisco
  6. <i class="della">roca</i
o rueca. ¿O podría referise a un tipu de yerba que naz per San Roque, a mediaos d’agostu?
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. o <i class="della">rueca</i>. ¿O podría referise a un tipu de yerba que naz per <i class="della">San</i> <i class="della">Roque</i>, a mediaos d’agostu?
roqueru, el 1
📖: roqueru
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident><ruqueiru [Sm. Bab. PSil. Cv. Oc. Vg]. +roquiru [Ay. Ll]. <ident class="della" level="1"></ident>//roqueiro [Eo].>(TEST)
  1. roqueru
    • Cg
    • Lln
    • Vv
    • Pr
  2. ident class="della" level="1"></ident><ruqueiru
    • Sm
    • Bab
    • PSil
    • Cv
    • Oc
    • Vg
  3. roquiru metafonía
    • Ay
    • Ll
  4. <ident class="della" level="1"></ident>
  5. roqueiro eonaviego
    • Eo
Cast. rocadero, cucuruchu col que se suxeta’l copu na rue- ca [Os (roqueros). Cg. Ay. Ll. Sm. Bab. PSil. Cv. Oc. /Eo/. Vg. Llomb]. Especie d’embudu de naipes o de tela con que se suxeta na rueca lo que se fila [LV. DA]. Capirucha, xene- ralmente bordada de corales sobro terciopelu, que s’apierta enriba la rueca pa que nun salga’l cerru [Cb]. Adornu como si fora un bonete de cuatro picos que s’asitia sol fusu cuando se fila [Lln]. 2. Ropa ruino [Vv]: Por aforrar siempre compres roqueros [Vv]. 3. Encantu (dizse de los neños) [Pr].
  1. 1. Cast. <i class="della">rocadero</i>, cucuruchu col que se suxeta’l copu na rue- ca [Os (roqueros). Cg. Ay. Ll. Sm. Bab. PSil. Cv. Oc. /Eo/. Vg. Llomb]. Especie d’embudu de naipes o de tela con que se suxeta na rueca lo que se fila [LV. DA]. Capirucha, xene- ralmente bordada de corales sobro terciopelu, que s’apierta enriba la rueca pa que nun salga’l cerru [Cb]. Adornu como si fora un bonete de cuatro picos que s’asitia sol fusu cuando se fila [Lln].
  2. 2. Ropa ruino [Vv]: <i class="della">Por aforrar siempre compres </i><i class="della">roqueros</i> [Vv].
  3. 3. Encantu (dizse de los neños) [Pr].
Cfr. rueca.
  1. Cfr. rueca.
roqueru, el 2
📖: roqueru
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident>Sitiu onde son abondoses les roques [Xx]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
  1. roqueru
  2. ident class="della" level="1"></ident>Sitiu onde son abondoses les roques
    • Xx
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i
fondos el roquero que bei de la dicha calle 1409 [MC-I/93]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fondos</i> <i class="della">el</i> <i class="della">roquero</i> <i class="della">que</i> <i class="della">bei</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">dicha</i> <i class="della">calle</i> 1409 [MC-I/93]
Formación abondativa sobro roca (cfr.). Ye posible qu’una variante de roqueru sía ast. *roquedu (como en castañeru y castañedu castañéu), términu sol que se fexo’l verbu com- puestu enroquedar (cfr.).
  1. Formación abondativa sobro roca (cfr.). Ye posible qu’una variante de roqueru sía ast. *roquedu (como en castañeru y castañedu castañéu), términu sol que se fexo’l verbu com- puestu enroquedar (cfr.).
roquete, el
📖: roquete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. roquete
Capirucha que lleva la rueca [Ar]. 2. Prenda del cura en dellos oficios [Xral]. Pallabra que provién del occitán o cat. roquet ‘sobrepelliz’, d’aniciu francu (dcech s.v. roquete.
  1. Capirucha que lleva la rueca [Ar]. 2. Prenda del cura en dellos
  2. Ar
  3. oficios [Xral].
  4. Xral
  5. Pallabra que provién del occitán o cat. roquet ‘sobrepelliz’, d’aniciu francu (dcech s.v. roquete.
roquil, el*
📖: roquil
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><ruquil [As].>(TEST)
  1. roquil
  2. ident class="della" level="1"></ident><ruquil
    • As
Especie de rebaba na rueca [As]. Cfr. rueca.
rosa, la
📖: rosa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rousa [Md. Mar].>(TEST)
  1. rosa
    • Tb
    • Oc
    • Mo
  2. rousa
    • Md
    • Mar
Cast. rosa [Xral]. Peonía silvestre [Mar]. 2. Enfermedá que, según creencia popular, tienen los que se suiciden [Tb]. En- fermedá de les vaques qu’ataca la piel agrietándolo y ulce- rándolo (camienten que ye contaxoso) [Oc]: La vaca de Xuan tien la rosa [Oc]. //Mal de lla rosa ‘enfermedá de la piel {que foi} percomún n’Asturies ente la xente del campu, motivao pola humedá y les fuertes xelaes o rosaes (los que cadecen d’ello tienden a somorguiase nos ríos)’, pelagra [JH]. //Rosa del alma úsase como espresión afalagadora a una persona [PSil]. //Roses de pan y quesuPrimula vulgaris, primave- ra’ [Mo (llaa 28)]. //Roses del diantre ‘roses silvestres’ [Cb]. ‘cast. escaramujo’ [Cb]. //Rosines del azafrán Crocus astu- ricus’ [Mo (llaa 28)]. //Rosines de San Xuan Bellis perennis, cast. chirivita’ [Mo (llaa 28)]. //El rosa ‘color rosa’ [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">rosa </i>[Xral]. Peonía silvestre [Mar].
  2. 2. Enfermedá que, según creencia popular, tienen los que se suiciden [Tb]. En- fermedá de les vaques qu’ataca la piel agrietándolo y ulce- rándolo (camienten que ye contaxoso) [Oc]: <i class="della">La</i> <i class="della">vaca</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Xuan tien</i> <i class="della">la</i> <i class="della">rosa</i> [Oc]. //<i class="della">Mal</i> <i class="della">de</i> <i class="della">lla</i> <i class="della">rosa</i> ‘enfermedá de la piel {que foi} percomún n’Asturies ente la xente del campu, motivao pola humedá y les fuertes xelaes o rosaes (los que cadecen d’ello tienden a somorguiase nos ríos)’, <i class="della">pelagra </i>[JH]. //<i class="della">Rosa </i><i class="della">del alma </i>úsase como espresión afalagadora a una persona [PSil]. //<i class="della">Roses</i> <i class="della">de</i> <i class="della">pan</i> <i class="della">y</i> <i class="della">quesu</i> ‘<i class="della">Primula</i> <i class="della">vulgaris</i>, primave- ra’ [Mo (llaa 28)]. //<i class="della">Roses</i> <i class="della">del</i> <i class="della">diantre</i> ‘roses silvestres’ [Cb]. ‘cast. <i class="della">escaramujo’ </i>[Cb]. //<i class="della">Rosines del azafrán </i>‘<i class="della">Crocus astu- ricus</i>’ [Mo (llaa 28)]. //<i class="della">Rosines de San Xuan </i>‘<i class="della">Bellis perennis</i>, cast. <i class="della">chirivita’</i> [Mo (llaa 28)]. //<i class="della">El</i> <i class="della">rosa</i> ‘color rosa’ [Xral].
Joan Rosa 1203(or.) [ACL/150] otra uestimienta la casulla acabada de baldoquin fecha a rosas 1332(or.) [ACL-IX/378] la casulla de bucaran blanco con_sus cruzes e rosas de çen- dal uermeyo 1332(or.) [ACL-IX/378] - Mal de la rosa [s. xvii (Casal 1959 [1762]: 128, 263])
  1. Joan Rosa
  2. 1203(or.) ACL/150
  3. otra uestimienta la casulla acabada de baldoquin fecha a rosas
  4. 1332(or.) ACL-IX/378
  5. la casulla de bucaran blanco con_sus cruzes e rosas de çen- dal uermeyo
  6. 1332(or.) ACL-IX/378
  7. - Mal de la rosa [s. xvii (Casal 1959 [1762]: 128, 263])
  8. s. xvii (Casal 1959 [1762
Del llat. rosa, -ae ‘rosa’, ‘rosal’ (em, old). Ninguno d’estos dos diccionarios conseña cantidá vocálica lo que nun dexa de ser d’interés frente a Meyer-Lübke que parte d’una tónica cur- tia (rew s.v. rŏsa). La diptongación [ow] qu’apruz en dos pun- tos occidentales quiciabes se deba a un influxu secundariu de verbos como rousar y términos rellacionaos a nun ser que se camiente que se dio un averamientu del góticu *rausa ‘costra’ [Gamillscheg 1932: 233] con daqué asitiamientu románicu (rew). Dende ast. rosa féxose’l verbu arrosar 3 (cfr.) y enro- sar (cfr.) que remonta a *rosar. Semánticamente’l nome de la enfermedá de la rosa débese a la coloración de la piel afeutao pol citáu mal como xeneralizó’l médicu Gaspar Casal nel sie- glu xviii. Ha refugase, nidiamente, la idea suxerida por JH de rellacionar el nome de la enfermedá col términu ast. rosada (cfr.). Un dim. de rosa ye ast. roseta (cfr.). D’un abondativu en -ālis, amestáu a rosa, -ae ‘rosa’, de vieya documentación como rosālēs escae (em), sigue ast. rosal (cfr.).
rosada, la
📖: rosada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rousada [Sm. Cv. Vd. Oc]. roxá [Cp. y Llg (i)]. rosá [Pb. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay].>(TEST)
  1. rosada
    • Lln
    • Rs
    • Cg
    • Pa
    • Pr
    • Sr
  2. rousada
    • Sm
    • Cv
    • Vd
    • Oc
  3. roxá
    • Cp
    • y Llg (i)
  4. rosá
    • Pb
    • Bi
    • Llg
    • Sb
    • Ca
    • Ay
Cast. rocío [Lln (S). Rs. Cb. Cg. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Oc. Tox. /Eo. Mánt/] de la mañana [Pb. LV. Lln. Pa. DA. R]: Cola rosá muéyense los praos [Llg]. Rocío de la nueche [Sm. Cv. Pr (= orbeyada)]. 2. Rocío, xelada [Lln. Ca. Vd]. Xelada fuer- te [Ay]. 3. Rociada [Cp. Sb]: Eché una rosaa d’azúcar [Sb]. //De rosá ‘(tar, dir a un sitiu) ensin pensalo, ensin que naide cuente con ún’ [Sr]. ///Añu de munches rosaes, añu de mun- ches goxaes [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">rocío</i> [Lln (S). Rs. Cb. Cg. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Oc. Tox. /Eo. Mánt/] de la mañana [Pb. LV. Lln. Pa. DA. R]: <i class="della">Cola</i> <i class="della">rosá </i><i class="della">muéyense</i> <i class="della">los</i> <i class="della">praos</i> [Llg]. <i class="della">Rocío</i> de la nueche [Sm. Cv. Pr (= orbeyada)].
  2. 2. <i class="della">Rocío</i>, xelada [Lln. Ca. Vd]. Xelada fuer- te [Ay].
  3. 3. Rociada [Cp. Sb]: <i class="della">Eché</i> <i class="della">una</i> <i class="della">rosaa</i> <i class="della">d’azúcar</i> [Sb]. //<i class="della">De rosá </i>‘(tar, dir a un sitiu) ensin pensalo, ensin que naide cuente con ún’ [Sr]. ///<i class="della">Añu de munches rosaes, añu de mun- </i><i class="della">ches goxaes </i>[LC].
la rossada y fresca de la tarde [Grangerías xviii: 902]
  1. la rossada y fresca de la tarde
  2. Grangerías xviii: 902
Cfr. rosar 1 y rociar.
rosal, el
📖: rosal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rousal [Md].>(TEST)
  1. rosal
    • Cd
    • Oc
    • Rs
    • Cp
  2. rousal
    • Md
Cast. rosal [Xral]. //Rosal silvestre ‘rosal que se cría nos ar- tos’ [Ac]. ‘artu gavilanceru’ [Cd]. //Rosal de la raposa ‘artu gavilanceru’ [Oc]. //Rosal de los matos ‘artu gavilanceru’ [Rs]. //Rosal d’espinu ‘rosal silvestre’ [VBable]. //Rosal del diablu ‘artu gavilanceru’ [Cp].
  1. 1. Cast. <i class="della">rosal </i>[Xral]. //<i class="della">Rosal silvestre </i>‘rosal que se cría nos ar- tos’ [Ac]. ‘artu gavilanceru’ [Cd]. //<i class="della">Rosal de la raposa </i>‘artu gavilanceru’ [Oc]. //<i class="della">Rosal de los matos </i>‘artu gavilanceru’ [Rs]. //<i class="della">Rosal d’espinu </i>‘rosal silvestre’ [VBable]. //<i class="della">Rosal del </i><i class="della">diablu </i>‘artu gavilanceru’ [Cp].
saliente la villa de Oviedo a parte del Rosal 1301(or.) [SP- I/325] testigos Pedro Cayes recuero Alffonso Perez del Rosal 1334(or.) [SP-II/112] Pedro Perez del Rosal mercador Alvar Perez alfayate e otros 1335(or.) [SP-II/129] Pedro Rodriguiz mercador morador en Oviedo al Rosal 1336(or.) [SP-II/140] delantre rua poblica y la plaça del Rosal 1336(or.) [SP- II/139] Pedro Alfonso del Rosal requero 1357(or.) [SP-II/330] Suer Ferrandiz ferrero morador en Oviedo al Rosal 1379(or.) [SP-III/473]
  1. saliente la villa de Oviedo a parte del Rosal
  2. 1301(or.) SP- I/325
  3. testigos Pedro Cayes recuero Alffonso Perez del Rosal
  4. 1334(or.) SP-II/112
  5. Pedro Perez del Rosal mercador Alvar Perez alfayate e otros
  6. 1335(or.) SP-II/129
  7. Pedro Rodriguiz mercador morador en Oviedo al Rosal
  8. 1336(or.) SP-II/140
  9. delantre rua poblica y la plaça del Rosal
  10. 1336(or.) SP- II/139
  11. Pedro Alfonso del Rosal requero
  12. 1357(or.) SP-II/330
  13. Suer Ferrandiz ferrero morador en Oviedo al Rosal
  14. 1379(or.) SP-III/473
Cfr. rosa.
rosar 1
📖: rosar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<rousar [Sm. Cv. Vd. Mar]. rusar [Oc].>(TEST)
  1. rosar 1
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Llg
    • Ay
  2. rousar
    • Sm
    • Cv
    • Vd
    • Mar
  3. rusar
    • Oc
Cayer la rosada [Lln. Pa. Cg. Llg. Ay. Cv. Vd. Tox. Oc. /Mánt. Eo/]. Producise rosada [Cb]. 2. Xelar [JH]. 3. Orpinar, orba- yar [Sm]. 4. Volcar un carru nun camín [Mar]. //-se ‘pisar la rosada y moyase los pies’ [Lln]: Roséme tou [Lln].
  1. 1. Cayer la rosada [Lln. Pa. Cg. Llg. Ay. Cv. Vd. Tox. Oc. /Mánt. Eo/]. Producise rosada [Cb].
  2. 2. Xelar [JH].
  3. 3. Orpinar, orba- yar [Sm].
  4. 4. Volcar un carru nun camín [Mar]. //-<i class="della">se </i>‘pisar la rosada y moyase los pies’ [Lln]: <i class="della">Roséme</i> <i class="della">tou</i> [Lln].
Del verbu rorāre ‘tar llientu por cuenta la rosada’, ‘hume- decer la rosada’ (em). Ye perposible, pescanciamos, que so- bro esti verbu se fexere y xeneralizare la espresión refecha en *rosāre, pol influxu de la -s de rōs, rōris ‘rosada’ como dicen Ernout-Meillet pues na baxa época documéntase’l ver- bu arroro que, con una variante *arroso, acaba xustificando’l cuerpu fónicu del fr. arroser ‘regar’ (em; rew). Ye perclaro qu’ast. rosada podría considerase un deverbal de rosar pero les variantes con [S], anque podríen xustificase como varian- tes de /s/, paez qu’aconseyen rellacionar el términu tamién con un posible deverbal de *roscidare formáu sobre rōscidus ‘gotes de la rosada o agua’ (cfr. rociar). La presencia del diptongu átonu [ow] n’occidente pue debese a una conocida analoxía vocálica (ghla 98). Un deverbal de la variante rou- sar apruz n’ast. rousu (cfr.). Una formación compuesta verbal úfrela l’ast. derrosar y desrosar (cfr.).
rosar 2
📖: rosar 2
🏗️: NO
✍️: NO
{(Doc.). Cast. <i class="della">raptar</i>}: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quien</i>(TEST)
  1. rosar 2
  2. {(Doc.). Cast. <i class="della">raptar</i>}
  3. : <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quien</i
filla ayena rosar o leuar de cauellos o uiuda rosar, peche [FZ (FFLL)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">filla ayena</i> <i class="della">rosar</i><i class="della"> o</i> <i class="della">leuar de</i> <i class="della">cauellos o</i> <i class="della">uiuda </i><i class="della">rosar</i><i class="della">,</i><i class="della"> peche </i>[FZ (FFLL)]
o rossar manceba ayena sin su grado [FL (FFLL)] todo omne de Alba o de su termino que roxar muler de Alba o de su termino que non sea postera, peche [FA (FFLL)] de muler roxada [FA (FFLL)] Del verbu rasare ‘llevar rápido’, ‘llevar con violencia’, va- riante del verbu rapere (abf). Ye posible qu’esti verbu alter- nare con una variante *rapsāre fecha dende’l participiu del verbu rapere, raptum (em s.v. rapio), esto ye *rapsum res- ponsable del ast. rousar (
  1. o rossar manceba ayena sin su grado
  2. FL (FFLL)
  3. todo omne de Alba o de su termino que roxar muler de Alba o de su termino que non sea postera, peche
  4. FA (FFLL)
  5. de muler roxada
  6. FA (FFLL)
  7. Del verbu rasare ‘llevar rápido’, ‘llevar con violencia’, va- riante del verbu rapere (abf). Ye posible qu’esti verbu alter- nare con una variante *rapsāre fecha dende’l participiu del verbu rapere, raptum (em s.v. rapio), esto ye *rapsum res- ponsable del ast. rousar (
cfr. arrosar 1). Namái asina xus- tificaríamos [ow] nel deverbal fuerte qu’alvertimos na docu- mentación medieval de rosu 1 (cfr.) como yá afitamos al falar del Fueru de Lleón (FLl 24, n. 13) que, con un dim. *rosicu, sedría responsable del verbu arrosicar (cfr.).
rosariu, el
📖: rosariu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+rosoriu [y Sb]. rosario [Os. Ac. VCid]. +roseriu [Ay. Ri].>(TEST)
  1. rosariu
  2. rosoriu metafonía
    • y Sb
  3. rosario
    • Os
    • Ac
    • VCid
  4. roseriu metafonía
    • Ay
    • Ri
Cast. rosario [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">rosario </i>[Xral].
2. Espinazu [Cg. Ac. Sb. Ri. VCid], co- lumna vertebral [Lln] d’un animal muertu [Os]. 3. Sarta de cualquier fruta seca [JH]: Un rosariu de castañes [JH]. 4. Fiesta que se celebra’l 7 d’ochobre [Lln. Tb]: Pal Rosariu nun se viende la vaca [Tb]. //En rosariu ‘alternando casi regu- larmente zona de carbón y zona de falla (aplícase a la capa de la mina)’ [Min]. //Mes de los rosarios ‘mes d’ochobre’ [Sm]. ///De mayu a San Miguel nin rosariu nin muyer; y de San Miguel a mayu nin muyer nin rosariu [LC]. Del llat. rosārium ‘terrén llantao de rosales’ (em), términu inxertu per vía culta y aplicáu metafóricamente a les cuentes del rosariu considerada caúna (que señala una oración) como una rosa. La idea de ‘conxuntu de roses o cuentes una tres d’otra’ enconta l’usu figuráu que s’alvierte nes aceiciones §2-3.
rosáu, ada, ao 1
📖: rosáu
🔤: , ada, ao 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao, 1
Con rosada [Lln. Cg. Ay]. Enllenu de rosada [Ca. Pr]. Orba- yáu [Pr]. Pp. de <i class="della">rosar</i>(TEST)
  1. rosáu
  2. Con rosada
    • Lln
    • Cg
    • Ay
  3. Enllenu de rosada
    • Ca
    • Pr
  4. Orba- yáu
    • Pr
  5. Pp
  6. de <i class="della">rosar</i
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i>.
rosáu, ada, ao 2
📖: rosáu
🔤: , ada, ao 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao, 2
De color rosa. <i class="della">Mexelles</i>(TEST)
  1. rosáu
  2. De color rosa
  3. <i class="della">Mexelles</i
rosades/güeyos gayasperos/caderes torniades/ meneos arteros/a los de mal xuiciu/los saque de quiciu [CyN (Cantares) 135]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">rosades</i>/<i class="della">güeyos</i> <i class="della">gayasperos</i>/<i class="della">caderes</i> <i class="della">torniades</i>/ <i class="della">meneos</i> <i class="della">arteros</i>/<i class="della">a</i> <i class="della">los</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">xuiciu</i>/<i class="della">los</i> <i class="della">saque</i> <i class="della">de</i> <i class="della">quiciu </i>[CyN (Cantares) 135]
Ax. fechu sol ast. rosa (cfr.).
rosca, la
📖: rosca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><rusca [LV].>(TEST)
  1. rosca
    • Pa
    • Tb
    • Sb
    • Po
    • Lln
    • Sm
    • Ay
    • Cg
    • Ll
    • Cd
    • Pr
  2. ident class="della" level="1"></ident><rusca
    • LV
Cast. rosca [Pa]. Rosquiya de pan [Tb] dulce [Tb. Llomb]. Torta grande de pan, delgada y dura, amasada pa facer sopes [LV. R {cueye’l datu de LV}. DA]. Rosca de pan, especial- mente la que se regalaba a los mozos per Pascua [Sb]. Dulce circular que lleva mantega [PSil]. Torta de pan adornada con llabores y que se puya nes romeríes [Po (ByM)]. Pan redon- du del ramu, el mayor de toos, de forma de rosquiya gran- de [Lln]. Rosca, pan o bollu de forma redonda [Sm]. Pan en forma de guirnalda [Ay]. Pan perpequeñu que se fai pa los neños [Ay]. Torta delgada de pan de maíz [Cg]. Pan delgáu en forma de faxa zarrada en redondo [Tor]. 2. Parte sobre- saliente del focicu del gochu [Ll]. 3. Resalte helicoidal del torniellu [Cd]. //rosques ‘rosquíes’ [Ac]. ‘pastes fines, perlli- xeres’ [VCid (roscas)]. //Correr la rosca ‘facer una carrera a pie onde’l ganador recibía una rosca de premiu’ [Tb. PSil. Llomb. VCid (el premiu yera un mazapán)]. //Facer la rosca ‘montar la escuela’ [Cd]. ‘combayar con una persona de la que quier llograse daqué cosa’ [Tb, PSil (faer...). Cd]. ‘buscar xides pa nun trabayar’ [Cd. Pr]. ‘afalagar’ [Pr]. ‘rondar un mozu a una moza’ [PSil (faer la rosca)]. //Facer la rosca al diablu ‘engañar’ [Ay]. ‘dar munches vueltes a un asuntu pa sacar provechu’ [Pa (h.acer la rosca)]. //Rosca de pan ‘rosca que regalaben a los afiaos per Pascua’ [Pa]. //Tener rosca ‘te- ner qué comer’ [Cg]. ñon podi baxar allá/polo que te dixi arriba/y tamién por igualar/quatro rosques de mantega/para comprar la mio sal [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 40-44)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rosca</i> [Pa]. Rosquiya de pan [Tb] dulce [Tb. Llomb]. Torta grande de pan, delgada y dura, amasada pa facer sopes [LV. R {cueye’l datu de LV}. DA]. Rosca de pan, especial- mente la que se regalaba a los mozos per Pascua [Sb]. Dulce circular que lleva mantega [PSil]. Torta de pan adornada con llabores y que se puya nes romeríes [Po (ByM)]. Pan redon- du del ramu<i class="della">,</i> el mayor de toos<i class="della">,</i> de forma de rosquiya gran- de [Lln]. Rosca, pan o bollu de forma redonda [Sm]. Pan en forma de <i class="della">guirnalda</i> [Ay]. Pan perpequeñu que se fai pa los neños [Ay]. Torta delgada de pan de maíz [Cg]. Pan delgáu en forma de faxa zarrada en redondo [Tor].
  3. 2. Parte sobre- saliente del focicu del gochu [Ll].
  4. 3. Resalte helicoidal del torniellu [Cd]. //<i class="della">rosques</i> ‘rosquíes’ [Ac]. ‘pastes fines, perlli- xeres’ [VCid (roscas)]. //<i class="della">Correr</i> <i class="della">la</i> <i class="della">rosca</i> ‘facer una carrera a pie onde’l ganador recibía una <i class="della">rosca </i>de premiu’ [Tb. PSil. Llomb. VCid (el premiu yera un mazapán)]. //<i class="della">Facer</i> <i class="della">la</i> <i class="della">rosca </i>‘montar la escuela’ [Cd]. ‘combayar con una persona de la que quier llograse daqué cosa’ [Tb, PSil (<i class="della">faer</i>...). Cd]. ‘buscar xides pa nun trabayar’ [Cd. Pr]. ‘afalagar’ [Pr]. ‘rondar un mozu a una moza’ [PSil (faer la rosca)]. //<i class="della">Facer</i> <i class="della">la</i> <i class="della">rosca</i> <i class="della">al</i> <i class="della">diablu </i>‘engañar’ [Ay]. ‘dar munches vueltes a un asuntu pa sacar provechu’ [Pa (<i class="della">h</i>.<i class="della">acer</i> <i class="della">la</i> <i class="della">rosca</i>)]. //<i class="della">Rosca</i> <i class="della">de</i> <i class="della">pan</i> ‘rosca que regalaben a los afiaos per Pascua’ [Pa]. //<i class="della">Tener</i> <i class="della">rosca</i> ‘te- ner qué comer’ [Cg]. <i class="della">ñon</i> <i class="della">podi</i> <i class="della">baxar</i> <i class="della">allá</i>/<i class="della">polo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">te</i> <i class="della">dixi</i> <i class="della">arriba</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">tamién</i> <i class="della">por</i> <i class="della">igualar</i>/<i class="della">quatro</i> <i class="della">rosques</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mantega</i>/<i class="della">para</i> <i class="della">comprar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">sal</i> [ABalvidares, <i class="della">Dos</i> <i class="della">casinos</i> (Poesíes 40-44)]
Corominas-Pascual camienten que rosca ye pallabra d’orixe inciertu quiciabes prerromán (dcech s.v. rosca). García de Diego camienta que podría partise del llat. *roticare ‘xi- rar’, ‘facer rueda’ (deeh). Pela so parte, con anteriordá Meyer-Lübke partía del llat. *rosicāre ‘rayer’ (rew) lo que refuguen Corominas-Pascual encontándose en razones se- mántiques y cronolóxiques según lo cual lo serondo de la conseñación del verbu esixiría que’l nome rosca lu antece- diera hestóricamente. Al mio entender nun habría razones series contraries a partir d’un verbu llat. *rosicāre ‘tener forma de rosa’ > roscar, si almitimos que’l so aniciu ta nel dim. de rosa, -ae ‘rosa’ → *rosīca. De ser asina l’ast. ros- ca, roscu sedríen frutu d’una nominalización del participiu fuerte de *rosicare > roscar y orixe de los derivaos ros- cón → rosconera. Del verbu roscar (cfr.) sigue’l compuestu enroscar (cfr.) y desenroscar (cfr.). Foi posible dende’l di- minutivu rosqueta un verbu ast. enrosquetar (cfr.). Tamién conoz l’ast. el dim. de rosca, roscu, esto ye, rosquiella (cfr.), rosquiellu (cfr.) asina como rosquiya (cfr.).
  1. Corominas-Pascual camienten que rosca ye pallabra d’orixe inciertu quiciabes prerromán (dcech s.v. rosca). García de Diego camienta que podría partise del llat. *roticare ‘xi- rar’, ‘facer rueda’ (deeh). Pela so parte, con anteriordá Meyer-Lübke partía del llat. *rosicāre ‘rayer’ (rew) lo que refuguen Corominas-Pascual encontándose en razones se- mántiques y cronolóxiques según lo cual lo serondo de la conseñación del verbu esixiría que’l nome rosca lu antece- diera hestóricamente. Al mio entender nun habría razones series contraries a partir d’un verbu llat. *rosicāre ‘tener forma de rosa’ > roscar, si almitimos que’l so aniciu ta nel dim. de rosa, -ae ‘rosa’ → *rosīca. De ser asina l’ast. ros- ca, roscu sedríen frutu d’una nominalización del participiu fuerte de *rosicare > roscar y orixe de los derivaos ros- cón → rosconera. Del verbu roscar (cfr.) sigue’l compuestu enroscar (cfr.) y desenroscar (cfr.). Foi posible dende’l di- minutivu rosqueta un verbu ast. enrosquetar (cfr.). Tamién conoz l’ast. el dim. de rosca, roscu, esto ye, rosquiella (cfr.), rosquiellu (cfr.) asina como rosquiya (cfr.).
roscar
📖: roscar
🏗️: NO
✍️: NO
<arroscar [JH].>(TEST)
  1. roscar
    • Pa
    • Sb
  2. arroscar
    • JH
Enroscar [Pa. Sb. JH]. Cfr. rosca.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Enroscar [Pa. Sb. JH]. Cfr. <i class="della">rosca</i>.
roscón, el
📖: roscón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Rosquiya de pan dulce que se pon na picota’l <i class="della">ramu</i>(TEST)
  1. roscón
    • Tb
    • Lln
  2. Rosquiya de pan dulce que se pon na picota’l <i class="della">ramu</i
que s’ufierta a la Virxe o a dalgún santu nuna romería [Tb]. Ros- quiya grande de pan del ramu [Lln]. Dulce típicu de delles fiestes fechu de farina, güevos, zucre, cocíu en fornu, con forma de troncu de conu invertíu, lobuláu per fuera y con un furacu en mediu [Tor].
  1. 1. que s’ufierta a la Virxe o a dalgún santu nuna romería [Tb]. Ros- quiya grande de pan del ramu [Lln]. Dulce típicu de delles fiestes fechu de farina, güevos, zucre, cocíu en fornu, con forma de troncu de conu invertíu, lobuláu per fuera y con un furacu en mediu [Tor].
Aum. de roscu. Cfr. rosca.
rosconera, la
📖: rosconera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Molde (de <i class="della">hojalata</i>) pa cocer el <i class="della">roscón</i>(TEST)
  1. rosconera
  2. Molde (de <i class="della">hojalata</i>) pa cocer el <i class="della">roscón</i
[Tor].
  1. 1. [Tor].
Cfr. rosca.
roscu, el
📖: roscu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///ruscos [Porrúa [y Lln].>(TEST)
  1. roscu
    • Lln
  2. ruscos infl. cast.
    • Porrúa [y Lln
Torta de pan qu’adorna’l ramu de les fiestes [Lln (= carretu)].
  1. 1. Torta de pan qu’adorna’l ramu de les fiestes [Lln (= carretu)].
Cfr. rosca. El pl. ruscos empobínamos a almitir una primera metafonía roscu → +ruscu.
roseta, la
📖: roseta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Llazu de cintes o cosa asemeyada que se forma en fueyes, cola figura de la rosa llazada [JH]. //-<i class="della">as </i>‘pendientes’ [Ar]. ‘pendientes, aretes’ [Oc]. Dim. de <i class="della">rosa</i>(TEST)
  1. roseta
  2. Llazu de cintes o cosa asemeyada que se forma en fueyes, cola figura de la rosa llazada
    • JH
  3. -<i class="della">as </i>‘pendientes’ eonaviego
    • Ar
  4. ‘pendientes, aretes’
    • Oc
  5. Dim
  6. de <i class="della">rosa</i
+ -eta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. + -<i class="della">eta</i>.
rosiellu, a, o*
📖: rosiellu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Términu conocíu pente medies de la documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">poltro</i>(TEST)
  1. rosiellu
  2. Términu conocíu pente medies de la documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">poltro</i
rosello 939(or.) [ACL/207]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">rosello</i> 939(or.) [ACL/207]
equa rosella et IIos. modios de tritico 948 (s. xii) [ACL/285] kauallo uno per colore rosello cum sella argentea et freno argenteo 960(or.) [ACL/114] una equa rosella cum sua sella et uno bove nigro 966 (s. xii) [MSAH-I/289] poltro colorem rosello 972 (s. xii) [ACL/210] una equa rosella 977 (s. xii) [MSAH-I/352] kauallos duos obtimos illo uno rosello et alio raudano per colore 994 (s. xii) [ACL/80] cauallo rosello ... cum sua sella et suo freno 1004 (s. xii) [ACL/175] kauallo rosello per colore 1004? (s. xii) [ACL/178] uno mulo obtimo rosello 1013 (s. xii) [MSAH-II/47] kauallo colore rausello 1019(or.) [ACL/346] cauallo rosello et uaka una cum suo filio 1028 (s. xii) [ACL/453] uno kaualo rosello ualente CCC solidos et uno ahcipitre gar- cario obtimo 1032 [ODueñas/163] kaballum rosellum cum sella et freno 1034 (s. xii) [MSAH- II/91] caballo rrausello per collore 1036(or.) [ACL/64] mula rosella per colore ualiente solidos D 1040(or.) [ACL/139] kauallo rosello ualente centum solidos 1045 (s. xii) [ACL/198] kauallo rosello in solidos mille 1067 (s. xii) [ACL/382] uno cauallo rosello 1073 (s. xii) [MSAH-II/444] uno kauallo rosello en metranza et uno potro baio 1076(or.) [MSAH-III/22] uno cauallo colore rosello 1085(or.) [ACL/521] uno mulo rosello 1091(or.) [MSAH-III/187] uno cauallo per colore rosello 1097(or.) [MSAH-III/332] kauallo uno obtimo colore rosello 1107(or.) [SV/223] Petro Rosello 1217(or.) [SV/93] don Alyas rosello 1232(or.) [SV/195] Elias rosello recipit peages 1233(or.) [SV/162] fillo de don alfonso rosiello 1247(or.) [DOSV-II/279] Alfonso Rosiello Garcia Fernandiz alcayde 1250 [DCO- II/28] Del dim. en -ĕllus
  1. equa rosella et IIos. modios de tritico
  2. 948 (s. xii) ACL/285
  3. kauallo uno per colore rosello cum sella argentea et freno argenteo
  4. 960(or.) ACL/114
  5. una equa rosella cum sua sella et uno bove nigro
  6. 966 (s. xii) MSAH-I/289
  7. poltro colorem rosello
  8. 972 (s. xii) ACL/210
  9. una equa rosella
  10. 977 (s. xii) MSAH-I/352
  11. kauallos duos obtimos illo uno rosello et alio raudano per colore
  12. 994 (s. xii) ACL/80
  13. cauallo rosello ... cum sua sella et suo freno
  14. 1004 (s. xii) ACL/175
  15. kauallo rosello per colore 1004? (s. xii) [ACL/178] uno mulo obtimo rosello 1013 (s. xii) [MSAH-II/47] kauallo colore rausello
  16. 1019(or.) ACL/346
  17. cauallo rosello et uaka una cum suo filio
  18. 1028 (s. xii) ACL/453
  19. uno kaualo rosello ualente CCC solidos et uno ahcipitre gar- cario obtimo
  20. 1032 ODueñas/163
  21. kaballum rosellum cum sella et freno
  22. 1034 (s. xii) MSAH- II/91
  23. caballo rrausello per collore
  24. 1036(or.) ACL/64
  25. mula rosella per colore ualiente solidos D
  26. 1040(or.) ACL/139
  27. kauallo rosello ualente centum solidos
  28. 1045 (s. xii) ACL/198
  29. kauallo rosello in solidos mille
  30. 1067 (s. xii) ACL/382
  31. uno cauallo rosello
  32. 1073 (s. xii) MSAH-II/444
  33. uno kauallo rosello en metranza et uno potro baio
  34. 1076(or.) MSAH-III/22
  35. uno cauallo colore rosello
  36. 1085(or.) ACL/521
  37. uno mulo rosello
  38. 1091(or.) MSAH-III/187
  39. uno cauallo per colore rosello 1097(or.) [MSAH-III/332] kauallo uno obtimo colore rosello 1107(or.) [SV/223] Petro Rosello
  40. 1217(or.) SV/93
  41. don Alyas rosello
  42. 1232(or.) SV/195
  43. Elias rosello recipit peages
  44. 1233(or.) SV/162
  45. fillo de don alfonso rosiello
  46. 1247(or.) DOSV-II/279
  47. Alfonso Rosiello Garcia Fernandiz alcayde
  48. 1250 DCO- II/28
  49. Del dim. en -ĕllus
del llat. rŭssus, -a, -um ‘acolorazáu’ (em) ye posible un axetivu qu’acabe sustituyendo al documentáu en llat. russulus, russeolus. Dende russus foi posible una for- mación verbal en -idiare responsable del ast. rosixear (cfr. *rosixar).
rosixar*
📖: rosixar*
🏗️: SI
✍️: NO
<rosixear [Cl].>(TEST)
  1. rosixar*
  2. rosixear
    • Cl
Tostar, amariar por efeutu del sol [Cl]: rosixein (sic) los praos [Cl].
  1. 1. Tostar, amariar por efeutu del sol [Cl]: <i class="della">Yá</i> <i class="della">rosixein</i> (<i class="della">sic</i>) <i class="della">los</i><i class="della"> praos</i> [Cl].
Cfr. rosiellu, a, o.
rosnar
📖: rosnar
🏗️: NO
✍️: NO
<roznar [Cl. Ay. Oc. Mar]. ruznar [Md. Cv]. /////ronar [PSil. Mar]. runar [Md. Mar].>(TEST)
  1. rosnar
    • Lln
    • Vd
  2. roznar
    • Cl
    • Ay
    • Oc
    • Mar
  3. ruznar
    • Md
    • Cv
  4. ronar dudoso (certainty = baxa)
    • PSil
    • Mar
  5. runar
    • Md
    • Mar
Rebuznar [Lln. Os. Ay. PSil. Vd (Oc). Vg. VCid. Llomb (= roñar). Mar (= rebuznar = reboznar = reoznar)]. Emitir soníos el mulu [Ar]. Emitir les caballeríes un ruíu especial faciendo vibrar muncho los llabios [Vd (Cv)]. 2. Reburdiar el perru cuando lu molesten enantes d’acometer o entamar a lladrar [Cv]. 3. Gruñir el gochu [Cl]. 4. Ronronear [Md].
  1. 1. Rebuznar [Lln. Os. Ay. PSil. Vd (Oc). Vg. VCid. Llomb (= roñar). Mar (= rebuznar = reboznar = reoznar)]. Emitir soníos el mulu [Ar]. Emitir les caballeríes un ruíu especial faciendo vibrar muncho los llabios [Vd (Cv)].
  2. 2. Reburdiar el perru cuando lu molesten enantes d’acometer o entamar a lladrar [Cv].
  3. 3. Gruñir el gochu [Cl].
  4. 4. Ronronear [Md].
D’una amestadura del prefixu intensivu re- (cfr. relinchar) y del verbu llat. būcināre ‘facer sonar el cuernu, la trompeta’ (old; dcech s.v. rebuznar), *rebūcĭnāre, con continuadores hispánicos (rew; deeh s.v. rebŭcinare). Tal propuesta ye ne- cesaria pa xustificar ast. rebuznar (cfr.) y podría selo, desani- ciada la -b- → *reuznar, pa entender ast. roznar (onde sedría posible l’aspiración y perda de la xiblante). De toes maneres nun ye esa la opinión de Meyer-Lübke (rew). Con too, el ver- bu rosnar (y les sos variantes) podríen esplicase dende’l llat. resonāre ‘resonar’, ‘facer ruíu’ (abf) anque’l deverbal rozníu esixiría partir del participiu débil de resonere que ye varian- te del llat. resonāre ‘resonar’, ‘facer ruíu’ (abf; pe2: 358) o d’una formación en -ītus como en hinnītus (em) → iñíu (cfr.).
rosníu, el*
📖: rosníu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rozníu [Cl. Ay]. ///rosnido [Os. VCid].>(TEST)
  1. rosníu
  2. rozníu
    • Cl
    • Ay
  3. rosnido infl. cast.
    • Os
    • VCid
Rebuznu [Os. Ay. VCid]. 2. Gruñíu del gochu [Cl]. Cfr. rosnar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rebuznu [Os. Ay. VCid].
  3. 2. Gruñíu del gochu [Cl]. Cfr. <i class="della">rosnar</i>.
rosollar
📖: rosollar
🏗️: NO
✍️: NO
<se>(TEST)
  1. rosollar
  2. se
Pegase la farina lliento a la muela del molín [Ar].
  1. 1. Pegase la farina lliento a la muela del molín [Ar].
Posible variante de resollar (cfr.).
rosquiella, la
📖: rosquiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rosquiel.la [PSil]. rusquiel.la [Ay. Tb]. ///rosquilles [Ac].>(TEST)
  1. rosquiella
  2. rosquiel.la
    • PSil
  3. rusquiel.la
    • Ay
    • Tb
  4. rosquilles infl. cast.
    • Ac
Rosquiya [Ay], confite dulce [Tb (= rusquicha)]. Rosquiya, masa de dulce en figura de rosca pequeña [JH]. Pasta persa- brosa fecha de fariña, de forma redonda [PSil]. //-es ‘rosquíes’ [Ac]. //Saber a rosquiel.las ‘saber perbién’ [PSil].
  1. 1. Rosquiya [Ay], confite dulce [Tb (= rusquicha)]. Rosquiya, masa de dulce en figura de rosca pequeña [JH]. Pasta persa- brosa fecha de fariña, de forma redonda [PSil]. //<i class="della">-es</i> ‘rosquíes’ [Ac]. //<i class="della">Saber</i> <i class="della">a</i> <i class="della">rosquiel</i>.<i class="della">las</i> ‘saber perbién’ [PSil].
Dim. de rosca.
rosquiellu, el
📖: rosquiellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Roscón [JH]. Dim. de <i class="della">roscu</i>(TEST)
  1. rosquiellu
  2. Roscón
    • JH
  3. Dim
  4. de <i class="della">roscu</i
(cfr. rosca).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">rosca</i>).
rosquíu, el*
📖: rosquíu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rosquidu [Lln].>(TEST)
  1. rosquíu
  2. rosquidu
    • Lln
Rozníu [Lln].
  1. 1. Rozníu [Lln].
**
rosquiya, la
📖: rosquiya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rosquía [Ll. Tox. /Ef (Eo)/. V1830. JH. DA]. rusquía [Ri. An. Cv. Oc]. rusquicha [Tb].>(TEST)
  1. rosquiya
    • Ca
    • Ay
    • Cg
  2. rosquía
    • Ll
    • Tox
    • /Ef (Eo)/
    • V1830
    • JH
    • DA
  3. rusquía
    • Ri
    • An
    • Cv
    • Oc
  4. rusquicha
    • Tb
Rosquiella [Ca. Ay. Ll. Tb. An. /Eo/. DA], confite [Cg] deli- cáu [Ri] en figura de rosca pequeña [JH]. Rosquiella de pan [Tox]. Alfilada, bolla [Cv]. Bollu en forma de rosca grande que se fai pela fiesta de Reis [Ri]. Torta de boroña [V1830]. //Rusquías ‘rosquielles que se vienden nes romeríes’ [Oc]. Cuando falta la boroña/una rosquía s’amasa [Glorias Ast 159]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rosquiella [Ca. Ay. Ll. Tb. An. /Eo/. DA], confite [Cg] deli- cáu [Ri] en figura de rosca pequeña [JH]. Rosquiella de pan [Tox]. Alfilada, bolla [Cv]. Bollu en forma de rosca grande que se fai pela fiesta de Reis [Ri]. Torta de boroña [V1830]. //<i class="della">Rusquías</i> ‘rosquielles que se vienden nes romeríes’ [Oc]. <i class="della">Cuando falta la boroña</i>/<i class="della">una </i><i class="della">rosquía</i><i class="della"> s’amasa </i>[Glorias Ast 159]
Nin hai tocín, nin fabes, nin rosquia [Judit 196] Tú fusti á la romería/y non me traxisti nada/nin una mala rosquía/nin una ablana tostada [CyN (Recuerdos)] ¿Quién sema clavelines na llamuerga/nin da rosquís al go- chu pa ceballu! 1891 [Pinín 81-a] Dim. de rosca (
  1. Nin hai tocín, nin fabes, nin rosquia
  2. Judit 196
  3. Tú fusti á la romería/y non me traxisti nada/nin una mala rosquía/nin una ablana tostada
  4. CyN (Recuerdos)
  5. ¿Quién sema clavelines na llamuerga/nin da rosquís al go- chu pa ceballu!
  6. 1891 Pinín 81-a
  7. Dim. de rosca (
cfr.) lo mesmo que l’ast. rosquiella (cfr.) pero agora col continuador del suf. dim. -īcula.
rostrada, la
📖: rostrada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rostrada
Bofetada [Vd. Tox. Oc]. Cfr. rostru.
  1. Bofetada [Vd. Tox. Oc]. Cfr. rostru.
  2. Vd. Tox. Oc
rostru, el
📖: rostru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">rostro</i>(TEST)
  1. rostru
  2. Cast
  3. <i class="della">rostro</i
[Cl. JH]. Cara [Ac. Sd. Qu]. //-os ‘mexelles’ [Sd. Qu. Tb. Gr]. ‘carriellos’ [Sb]. //Tener rostru ‘ser caradura’ [Tox].///El mal y bien al rostru vien; el bien y el mal al ros- tru sal [Canella]. Más val rostru bermeyu que corazón ñegru [JH]. Per agostu fríu en rostru [Canella]. tirar a otro pellos cabellos o lu sinnalar en rostro s. xiii (or.) [FX/217] el rostro so el lodo [FS (FFLL)]
  1. [Cl. JH]. Cara [Ac. Sd. Qu]. //-os ‘mexelles’ [Sd. Qu. Tb. Gr]. ‘carriellos’ [Sb]. //Tener rostru ‘ser caradura’ [Tox].///El mal y bien al rostru vien; el bien y el mal al ros- tru sal [Canella]. Más val rostru bermeyu que corazón ñegru [JH]. Per agostu fríu en rostru [Canella]. tirar a otro pellos cabellos o lu sinnalar en rostro s. xiii (or.)
  2. FX/217
  3. el rostro so el lodo
  4. FS (FFLL)
Del llat. rōstrum ‘lo que val pa royer’ → ‘boca’, ‘picu’ (em), términu emplegáu por Lucilio (Tovar 1969b), con dalgún continuador románicu (rew) ya panhispánicu (deeh). So- bro rostru féxose un aumentativu rostrada ‘bofetada’ (cfr.) siguiendo’l modelu del cast. *bofe bofetada (cfr.).
rosu, el* 1
📖: rosu
🔤: , el* 1
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 el*, 1
<ident class="della" level="1"></ident>{(Doc.). Raptu violentu}. <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">non</i>(TEST)
  1. rosu
  2. {(Doc.). Raptu violentu}
  3. ident class="della" level="1"></ident>
  4. <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">non</i
det ulli homini rausum fossataria aut manneria 1017 (s.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">det</i> <i class="della">ulli</i> <i class="della">homini</i> <i class="della">rausum</i> <i class="della">fossataria</i> <i class="della">aut</i> <i class="della">manneria</i> 1017 (s.
xii) [DCO-I/143] pro omicidio nec pro furto nec pro roixo 1018 (s. xii) [MSAH-II/50] non dent roxo ne maneria ne homezilio ne dem pecho 1221 [MSAH-V/131] nosa parte de la martiniega e manieu e rousu 1256 [SPM/430] b) omizidium neque fossatera atque rossum 921 (f.) [ACL/90] llos omeçios et los rosos de todos los ommes engenios [FLl (BN) 35] si non u las deue demandar a omezio o aroso o a furto o a nouenas [FL (FFLL)] juyz a quien aposier rosso o omizio firmelo [FL (FFLL)] el merino uaya a rouso e a homizio et a furto e a feridas darmas en que yuyzes ayan parte [FZ (FFLL)] los parientes que demandaren roxo por parienta [FA (FFLL)] roxo e manneria e vuesas a todo homezilio achacado 1262 (s. xiii) [MSAH-V/382] Cfr. rosar 2.
  1. xii)
  2. DCO-I/143
  3. pro omicidio nec pro furto nec pro roixo
  4. 1018 (s. xii) MSAH-II/50
  5. non dent roxo ne maneria ne homezilio ne dem pecho
  6. 1221 MSAH-V/131
  7. nosa parte de la martiniega e manieu e rousu
  8. 1256 SPM/430
  9. b) omizidium neque fossatera atque rossum
  10. 921 (f.) ACL/90
  11. llos omeçios et los rosos de todos los ommes engenios
  12. FLl (BN) 35
  13. si non u las deue demandar a omezio o aroso o a furto o a nouenas
  14. FL (FFLL)
  15. juyz a quien aposier rosso o omizio firmelo
  16. FL (FFLL)
  17. el merino uaya a rouso e a homizio et a furto e a feridas darmas en que yuyzes ayan parte
  18. FZ (FFLL)
  19. los parientes que demandaren roxo por parienta
  20. FA (FFLL)
  21. roxo e manneria e vuesas a todo homezilio achacado
  22. 1262 (s. xiii) MSAH-V/382
  23. Cfr. rosar 2.
rosu, el 2
📖: rosu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Mieu</i>(TEST)
  1. rosu
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Mieu</i eonaviego
rosu del alma se usa como expresión cariñosa [PSil (= rosu queridu)].
  1. 1. <i class="della">rosu</i> <i class="della">del</i> <i class="della">alma</i> se usa como expresión cariñosa [PSil (= rosu queridu)].
Posible creación analóxica masculina dende l’ast. rosa (cfr.).
  1. Posible creación analóxica masculina dende l’ast. rosa (cfr.).
rosu, el* 3
📖: rosu
🔤: , el* 3
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 el*, 3
<ident class="della" level="1"></ident><rousu [Sm].>(TEST)
  1. rosu
  2. ident class="della" level="1"></ident><rousu
    • Sm
Rosada, orbayu [Sm]. Deverbal del verbu rousar 1 (cfr. rosar) fechu del participiu fuerte.
rota, la*
📖: rota
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Nome conocíu pela documentación na aceición de ‘tierra o prau rotu, desatrancáu’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">con ortos & lantados & solares ye </i><i class="della">arrotas</i><i class="della">(TEST)
  1. rota
  2. Nome conocíu pela documentación na aceición de ‘tierra o prau rotu, desatrancáu’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">con ortos & lantados & solares ye </i><i class="della">arrotas</i><i class="della"
assi como ye 1251 [MB-II/44]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. assi como ye </i>1251 [MB-II/44]
con controios & con solares & con arrotas & con paciones 1262 [MB-II/85] Del fem. del participiu fuerte de arrumpere pero nominalizáu, lo mesmo que vemos nel nome rotu (
  1. con controios & con solares & con arrotas & con paciones
  2. 1262 MB-II/85
  3. Del fem. del participiu fuerte de arrumpere pero nominalizáu, lo mesmo que vemos nel nome rotu (
cfr.) que tamién alterna con participios de rumpere.
“rotella”
📖: “rotella”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
  1. “rotella”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per</i
illa arrotella et per illa uega 921 (s. xii) [DCO-I/86]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">illa</i> <i class="della">arrotella</i> <i class="della">et</i> <i class="della">per</i> <i class="della">illa</i> <i class="della">uega</i> 921 (s. xii) [DCO-I/86]
qui infra ipsas uillas et terminos ...ruptelas exerquerant 931(or.) [ACL/147] omnes rotele que sunt ibi facte sunt de Sancte Marie [1140- 1157] [ACL/201] de illam rotella del trobano que arrumpeo pater tuus [1157- 1161](or.) [DCO-I/423] uineas uel arbores uel palumbarem hedificauerit aut rutelas fecerit 1169 [FRLeón/109] solos nouos et arrotelas et raucadas et maiolos et diuisas 1175(or.) [FRLeón/133] iniuriatur nobis milites heredes insuper aqua et rotelis et aliis et concilium [1210-1232](or.) [ACL/219] terras et rotelas et uineas et molnariam 1215(or.) [ACL/262] Rotella de Iohannes Fagias 1221(or.) [SV/110] una arothela que comparey de don Thomas 1245(or.) [MCar-I/255] D’un deriváu nominalizáu del participiu fuerte
  1. qui infra ipsas uillas et terminos ...ruptelas exerquerant
  2. 931(or.) ACL/147
  3. omnes rotele que sunt ibi facte sunt de Sancte Marie [1140- 1157]
  4. ACL/201
  5. de illam rotella del trobano que arrumpeo pater tuus [1157- 1161](or.)
  6. DCO-I/423
  7. uineas uel arbores uel palumbarem hedificauerit aut rutelas fecerit
  8. 1169 FRLeón/109
  9. solos nouos et arrotelas et raucadas et maiolos et diuisas
  10. 1175(or.) FRLeón/133
  11. iniuriatur nobis milites heredes insuper aqua et rotelis et aliis et concilium [1210-1232](or.)
  12. ACL/219
  13. terras et rotelas et uineas et molnariam
  14. 1215(or.) ACL/262
  15. Rotella de Iohannes Fagias
  16. 1221(or.) SV/110
  17. una arothela que comparey de don Thomas
  18. 1245(or.) MCar-I/255
  19. D’un deriváu nominalizáu del participiu fuerte
del llat. rum- pere, esto ye, de rŭpta ‘(tierra) rota (pa facela cultivable)’ a lo que se-y amiesta’l diminutivu -illa (old), asina *ruptĭlla rotella, frecuente na nuesa toponimia (ta 663), pallabra col mesmu sufixu diminutivu que l’ast. pocella, mamilla (em s.v. mamma) > cast. mamella (pe2: 359).
roteru, a, o*
📖: roteru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rotero [Cñ].>(TEST)
  1. roteru
  2. rotero
Afuracáu [Cñ].
  1. 1. Afuracáu [Cñ].
Del ast. rotu, a, o (cfr.) + continuador del suf. -ārius. Una no- minalización del masculín ye responsable del ast. roteru (cfr.).
roteru, el*
📖: roteru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rotero [Llu].>(TEST)
  1. roteru
  2. rotero
    • Llu
Furacu o rotu de la ropa [Llu].
  1. 1. Furacu o rotu de la ropa [Llu].
Cfr. roteru, a, o.
rotilancia, la
📖: rotilancia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Nome conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Falando</i>(TEST)
  1. rotilancia
  2. Nome conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Falando</i
de Doña Luisa/de flores y rotilancia [Coronación Carlos iv 178]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">Doña</i> <i class="della">Luisa</i>/<i class="della">de</i> <i class="della">flores</i> <i class="della">y</i> <i class="della">rotilancia</i> [Coronación Carlos iv 178]
Posible cultismu tomáu del cast. y que guarda rellación col verbu rutilar y familia (dcech s.v. rutilo).
rotu, a, o
📖: rotu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+rutu [Ay].>(TEST)
  1. rotu
    • Pa
    • Sr
    • Tb
  2. rutu metafonía
    • Ay
Cast. roto [Pa. Sr. Ay. Tb]. 2. (Vistíu) con falampernios [Pa]: Anda tou rotu [Pa]. ///Nunca falta un rotu pa un descosíu [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">roto</i> [Pa. Sr. Ay. Tb].
  2. 2. (Vistíu) con falampernios [Pa]: <i class="della">Anda</i> <i class="della">tou</i> <i class="della">rotu</i> [Pa]. ///<i class="della">Nunca</i> <i class="della">falta</i> <i class="della">un</i> <i class="della">rotu</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">un</i> <i class="della">descosíu</i> [LC].
a) tam aruptum quam eciam et indisrum 908(or.) [ACL/37] terras rubtas uel barbaras 985 (s. xii) [ACL/319] fontibus aquis aquarum ruptum uel inruptum 1001 (s. xii) [ACL/130] terras ruptas et inruptas vineis pratis pascuis padulibus or- tos orgas 1014 (s. xii) [ACL/288] lectos perfia oues boues et omnia altilia hereditates terras ruptas et inruptas 1017 (s. xii) [ACL/325] adruptum et pro adrumpere diuisum et pro diuidere 1114(or.) [SV/241] tam abrubtum quam eciam pro arumperre 1120(or.) [MCar- I/20] tam domitum quam etiam brauum tam abruptum quam etiam pro arumpere 1121(or.) [MCar-I/24] duas tercias in illa cum exitus siue aruptum et pro arupere 1136 (s. xii) [SV/310] cum exitibus in giro ...abruptum et pro abrumpere pratis pascuis felgariis 1137(or.) [SV/311] adruptum et pro arrumpere ... discurrentibus antiquis sola- res adtoruas 1148(or.) [SV/372] solos ortos ortales terras ruptas uel pro arrumpere 1173(or.) [MCar-I/39] casis orreis cupis torcularibus cultroziis exidos arbuscula terras abrutas et pro abrumpere 1197(or.) [SV/569] b) controzios lantados. aroto pro arrumpere 1240(or.) [DOSV-II/46] rrotas e uieyas et de vintecinco capas mando el cabillo 1275(or.) [ACL-VIII/139] non raso nen cancellado nen roto nen diramado nen entreli- nado 1281(or.) [ACL-VIII/189] nen roto nen deramado nen entrellinado 1283(or.) [ACL- VIII/209] el vestido ante que fosse tallado o roto o ensuziado s. xiii (or.) [FX/284] tome el vestido roto pora si s. xiii (or.) [FX/284] la non allo rasa ny rota ny chançellada ny en ella sospecha 1361(or.) [SB/278] iten un amito roto iten maes un panno de lino 1385 [Parro- quies/104]
  1. a) tam aruptum quam eciam et indisrum
  2. 908(or.) ACL/37
  3. terras rubtas uel barbaras
  4. 985 (s. xii) ACL/319
  5. fontibus aquis aquarum ruptum uel inruptum
  6. 1001 (s. xii) ACL/130
  7. terras ruptas et inruptas vineis pratis pascuis padulibus or- tos orgas
  8. 1014 (s. xii) ACL/288
  9. lectos perfia oues boues et omnia altilia hereditates terras ruptas et inruptas
  10. 1017 (s. xii) ACL/325
  11. adruptum et pro adrumpere diuisum et pro diuidere
  12. 1114(or.) SV/241
  13. tam abrubtum quam eciam pro arumperre
  14. 1120(or.) MCar- I/20
  15. tam domitum quam etiam brauum tam abruptum quam etiam pro arumpere
  16. 1121(or.) MCar-I/24
  17. duas tercias in illa cum exitus siue aruptum et pro arupere
  18. 1136 (s. xii) SV/310
  19. cum exitibus in giro ...abruptum et pro abrumpere pratis pascuis felgariis
  20. 1137(or.) SV/311
  21. adruptum et pro arrumpere ... discurrentibus antiquis sola- res adtoruas
  22. 1148(or.) SV/372
  23. solos ortos ortales terras ruptas uel pro arrumpere
  24. 1173(or.) MCar-I/39
  25. casis orreis cupis torcularibus cultroziis exidos arbuscula terras abrutas et pro abrumpere
  26. 1197(or.) SV/569
  27. b) controzios lantados. aroto pro arrumpere
  28. 1240(or.) DOSV-II/46
  29. rrotas e uieyas et de vintecinco capas mando el cabillo
  30. 1275(or.) ACL-VIII/139
  31. non raso nen cancellado nen roto nen diramado nen entreli- nado
  32. 1281(or.) ACL-VIII/189
  33. nen roto nen deramado nen entrellinado
  34. 1283(or.) ACL- VIII/209
  35. el vestido ante que fosse tallado o roto o ensuziado s. xiii (or.)
  36. FX/284
  37. tome el vestido roto pora si s. xiii (or.)
  38. FX/284
  39. la non allo rasa ny rota ny chançellada ny en ella sospecha
  40. 1361(or.) SB/278
  41. iten un amito roto iten maes un panno de lino
  42. 1385 Parro- quies/104
Del llat. ruptus, -a, -um ‘rotu’, ‘llabráu’ participiu fuerte de rumpere (em) que s’asitia a la vera de la formación analóxica en -itus, rompíu (cfr. romper). Conséñase n’ast. la nominaliza- ción del masculín (cfr. rotu & rompíu) y del femenín (cfr. rota). Dacuando conséñase’l vieyu participiu con a- lo qu’empobina a almitir una nidia rellación col ast. arromper (cfr.).
rotu, el
📖: rotu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<roto [VCid].>(TEST)
  1. rotu
    • Lln
    • Tb
    • Xx
  2. roto
    • VCid
Furacu (nuna prenda de vistir, nos calcetos) [Lln. Ac. Tb. VCid (roto)]. Furacu na rede [Xx]. Cfr. rotu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Furacu (nuna prenda de vistir, nos calcetos) [Lln. Ac. Tb. VCid (roto)]. Furacu na rede [Xx]. Cfr. <i class="della">rotu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
rotundu, a, o*
📖: rotundu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rutundu/a [Md].>(TEST)
  1. rotundu
  2. rutundu/a
    • Md
Cast. rotundo, claru [Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">rotundo</i>, claru [Md].
2. Exautu [Md]. //Pur rutundu ‘sátamente’ [Md]: Tien cincu vacas por rutundu [Md]. Cfr. redondu, a, o.
rotura, la
📖: rotura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">rotura </i>[Pa]. Rompimientu (d’un miembru, d’una tela, d’un oxetu) [Cd]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">adicio</i>(TEST)
  1. rotura
  2. Cast
  3. <i class="della">rotura </i>
    • Pa
  4. Rompimientu (d’un miembru, d’una tela, d’un oxetu)
    • Cd
  5. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">adicio</i
enim agros ... unum ... de arrutura cum illos labalios antiquos 961 (s. xii) [ACL/124]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">enim</i> <i class="della">agros</i> <i class="della">...</i> <i class="della">unum</i> <i class="della">...</i> <i class="della">de</i> <i class="della">arrutura</i> <i class="della">cum</i> <i class="della">illos</i> <i class="della">labalios</i><i class="della"> antiquos</i> 961 (s. xii) [ACL/124]
de rotura de casa trezietos sueldos C ss al re 1145 (1295) [FU/39] dos omes co armas derronpe casa & de rrotu- ra de arca ferrada 1145 (1295) [FU/39] et de rotura de kasa CCC solidos al rei s. xii [FA/132] duos homnes cum armas derrumpent kasa et de rotura de orta serrada s. xii [FA/132] uno solare cum suis arupteriis quem habemus in villa nomi- nata Villaverde 1182(or.) [VVS/55] lo sendero que ua a La Rutura 1184(or.) [MSAH-IV/394] casa orreo plantado arroturas montes fontes 1194(or.) [SV/559] todas las brannyas o arroturas que pertenesçian o here- dauan a este corral 1375(or.) [SB/300]
  1. de rotura de casa trezietos sueldos C ss al re
  2. 1145 (1295) FU/39
  3. dos omes co armas derronpe casa & de rrotu- ra de arca ferrada
  4. 1145 (1295) FU/39
  5. et de rotura de kasa CCC solidos al rei s. xii
  6. FA/132
  7. duos homnes cum armas derrumpent kasa et de rotura de orta serrada s. xii
  8. FA/132
  9. uno solare cum suis arupteriis quem habemus in villa nomi- nata Villaverde
  10. 1182(or.) VVS/55
  11. lo sendero que ua a La Rutura
  12. 1184(or.) MSAH-IV/394
  13. casa orreo plantado arroturas montes fontes
  14. 1194(or.) SV/559
  15. todas las brannyas o arroturas que pertenesçian o here- dauan a este corral
  16. 1375(or.) SB/300
Del llat. serondu rŭptūra ‘brecha’ (dlfac), en rellación con rumpere ‘romper’ (em), con resultáu románicu (rew) ya pan- hispánicu (deeh) con resultáu toponímicu (ta 663). Dende equí féxose’l verbu cultu roturar (cfr.) anque nun sabemos si ha almitise un llat. *rupturāre ‘romper la tierra’ → ‘llabrar’ qu’amosaría’l fr. roturier, cast., ast. roturar. L’influxu del ver- bu arromper vese nos testos medievales con a-.
roturar
📖: roturar
🏗️: NO
✍️: NO
<returar [Ac. Arm].>(TEST)
  1. roturar
    • Rs
  2. returar
    • Ac
    • Arm
Llabrar un terrén [Rs]. Poner un terrén a llabrar [Ac]. Facer cultivable un terrén [Arm].
  1. 1. Llabrar un terrén [Rs]. Poner un terrén a llabrar [Ac]. Facer cultivable un terrén [Arm].
Cfr. rotura.
roucar 1
📖: roucar 1
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. roucar 1
Cfr. roncar.
  1. Cfr. roncar.
roucar 2
📖: roucar 2
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Vaciar un estanque, abrir el desaguaderu pa que salga l’agua [Cv (= derroucar)]. <ident class="della" level="1"></ident>Anque paez que pudiera tratase d’una variante del ast. <i class="della">roncar </i>(cfr.), lo cierto ye que na aceición conseñada abúltanos qu’ha rellacionase cola familia de *<i class="della">rocca</i>(TEST)
  1. roucar 2
  2. ident class="della" level="1"></ident>Vaciar un estanque, abrir el desaguaderu pa que salga l’agua
    • Cv (= derroucar)
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Anque paez que pudiera tratase d’una variante del ast
  4. <i class="della">roncar </i>(cfr.), lo cierto ye que na aceición conseñada abúltanos qu’ha rellacionase cola familia de *<i class="della">rocca</i
(cfr. roca).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">roca</i>).
rousu, a, o
📖: rousu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">roxu,</i>(TEST)
  1. rousu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">roxu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
roxada, la*
📖: roxada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><roxá [Sr. Sb. Ll].>(TEST)
  1. roxada
  2. ident class="della" level="1"></ident><roxá
    • Sr
    • Sb
    • Ll
Fornu perencesu [Sb]. 2. Tiempu en que les izquierdes, o ro- xos, tuvieron gran influxu políticu y social na ii República es- pañola [Sr. Ll]: Vinieron cuando los roxos o, si quies, cuando la roxá [Sr]. Deverbal de roxar (cfr. arroxar 1) o bien (na 2ª aceición) un abondativu de roxu, a, o (cfr.).
  1. Fornu perencesu [Sb]. 2. Tiempu en que les izquierdes, o ro- xos, tuvieron gran influxu políticu y social na ii República es- pañola [Sr. Ll]: Vinieron cuando los roxos o, si quies, cuando la roxá [Sr].
  2. Sr
  3. Deverbal de roxar (cfr. arroxar 1) o bien (na 2ª aceición) un abondativu de roxu, a, o (cfr.).
roxear
📖: roxear
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. roxear
    • Vd
Cast. amarillear, mariar [Vd].
  1. 1. Cast. <i class="della">amarillear</i>, mariar [Vd].
Cfr. arroxar 1.
roxegu, a, o
📖: roxegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Acolaratáu [JH]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">roxu,</i>(TEST)
  1. roxegu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Acolaratáu
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  4. <i class="della">roxu,</i
a, o. La documentación del dominiu ufre un exem- plu (de IIII parte el roxeco 1250(or.) [MCar-I/279]) pero dul- damos de la so interpretación pues pue tratase d’un diminuti- vo-despeutivu de roxu, a, o (→ roxecuroxegu) y non d’un suf. -iegu amestáu a roxu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>. La documentación del dominiu ufre un exem- plu (<i class="della">de</i> <i class="della">IIII</i> <i class="della">parte</i> <i class="della">el</i> <i class="della">roxeco</i> 1250(or.) [MCar-I/279]) pero dul- damos de la so interpretación pues pue tratase d’un diminuti- vo-despeutivu de <i class="della">roxu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (→ <i class="della">roxecu</i> → <i class="della">roxegu</i>) y non d’un suf. -<i class="della">iegu</i> amestáu a <i class="della">roxu.</i>
roxetu, a, o
📖: roxetu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Que tira a roxu [JH]. <ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">roxu</i>(TEST)
  1. roxetu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Que tira a roxu
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Dim
  4. de <i class="della">roxu</i
cola amestadura del suf. dim. -etu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. cola amestadura del suf. dim. -<i class="della">etu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
roxez, la
📖: roxez
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><roxeza [y JH].>(TEST)
  1. roxez
    • Md
  2. ident class="della" level="1"></ident><roxeza
    • y JH
Cast. rojez [Md. JH]. Cfr. roxu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rojez</i> [Md. JH]. Cfr. <i class="della">roxu, a, o</i>.
roxín, ina, ino
📖: roxín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<ident class="della" level="1"></ident>De color roxo claro [Llg]. //<i class="della">Roxina </i>‘tipu de castaña’ [Sr. Sm (ruxina)]. //<i class="della">-ines</i>(TEST)
  1. roxín
    • Sb
    • Cp
    • Pa
  2. ident class="della" level="1"></ident>De color roxo claro
    • Llg
  3. <i class="della">Roxina </i>‘tipu de castaña’ eonaviego
    • Sr
    • Sm (ruxina)
  4. <i class="della">-ines</i eonaviego
‘variedá de fabes carauterizaes como acolo- rotaes’ [Sb. Cp (= fabines roxes)]. ‘pintes (les fabes)’ [Ac]. ‘variedá de fabes carauterizaes pel so color pardo’ [Pa].
  1. 1. ‘variedá de fabes carauterizaes como acolo- rotaes’ [Sb. Cp (= fabines roxes)]. ‘pintes (les fabes)’ [Ac]. ‘variedá de fabes carauterizaes pel so color pardo’ [Pa].
Dim. de roxu (cfr. roxu, a, o).
  1. Dim. de roxu (cfr. roxu, a, o).
roxón, ona
📖: roxón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<roxón/ona/ono [Llg].>(TEST)
  1. roxón
  2. roxón/ona/ono
    • Llg
Roxo escuro (el color) [Llg].
  1. 1. Roxo escuro (el color) [Llg].
Aum. de roxu (cfr. roxu, a, o) con posibilidá de nominaliza- ción del masculín (cfr. roxón).
roxón, el
📖: roxón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<//roxóis [Eo].>(TEST)
  1. roxón
  2. roxóis eonaviego
    • Eo
Idea rara [AGO].
  1. 1. Idea rara [AGO].
2. Airón [AGO]. //Roxóis ‘quispos que que- den al delir la grasa del gochu’ [/Eo/]. Aum. de roxu (cfr. roxón, ona).
roxu, a, o
📖: roxu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+ruxu/roxa/roxo [Ay. Ll. Mi. Ri]. roxo [Os. Cñ. V1830]. roxu/roxa [Ca]. roixu [Bab]. rousu [As]. roisu/a [Cn (F)]. ru- sia [VCid].>(TEST)
  1. roxu
    • Cg
    • Cp
    • Sb
    • Sm
    • An
    • Cd
    • Sl
    • Oc
    • Lln
    • Bi
    • Sr
    • Pr
    • Rs
    • Pa
    • Xx
    • Llg
    • Sd
    • Qu
    • Vd
    • Tb
    • Cn
    • Llv
  2. ruxu/roxa/roxo metafonía
    • Ay
    • Ll
    • Mi
    • Ri
  3. roxo
    • Os
    • V1830
  4. roxu/roxa
    • Ca
  5. roixu
    • Bab
  6. rousu
    • As
  7. roisu/a
    • Cn (F)
  8. ru- sia
    • VCid
Cast. rojo [Os. Cg. Cp. Sb. Ay. Mi. Sm. Bab. PSil. As. An. Cd. Sl. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. JH. R. DA]. De color encarnao [Mi. Ri]: El pelo roxo, un pilu ruxu [Ri]. Cast. pelirrojo, azafranáu [Lln. Ac. Bi. Sr. Mi. Pr. Sl]. De pelo arroxao (home o animal machu) [Ca]. De color castaño arroxao [Cb]. De color acolo- ratao (la vaca casina) [Ca]. 2. Rubiu [Lln. Cl. Rs. Pa. Cb. Xx. Cp. Cñ. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Sd. Qu. Sm. Pzu. Pr. Vd. Tox. /Mánt/]. Rubiu intenso [Tb]. Cast. rojo, bermeyu, rubiu [Cn (MG)]. De pelo perclaro [PSil]. 3. Del color de los lleones (la vaca) [Lln (= vaca casina)]. De color canela (la vaca) [An]. De color que tira a mariello (vaca) [Cl]. De color marrón, ocre [PSil]. (Oveya) de color negro esvaío, tirando a encarnao escuro [VCid]. 4. De color pardo (la cabra) [Cl]. 5. Caliente [Ca. Cn (F)]: Sopla’l caldu que ta mui roisu [Cn (F)]. Caliente (el fornu) [Cb. Bab. As (/roxu ‘coloráu’)]. Que ta ferviendo [V1830. Tb]. Caliente, percaliente [Llv. Ll. Tb. Sl. Oc. /Eo/. V1830]: Agua roxo [Llv. Ay. Ll]: L’augua ta roxa [Oc]. Caliente, en caldia [Bi. Mi. Pr. Tox]. 6. Seco (un terrén) [Lln]: Están roxos [Lln]. 7. Del bandu republicanu o de los ro- jos [Pa. Sr. Mi. Sm]. D’idees izquierdistes [Xral]. //Roxa ‘tipu de vaca del país’ [Qu. Tb]. ‘casina (tipu de vaca)’ [Sb]. ‘de color rubio claro (la vaca)’ [Tox]. ‘de pelo más o menos rubio (la vaca)’ [Ay]. //Aguas roxas ‘bocanaes qu’amarguen cuando hai dolor d’estómagu’ [Tox]. //Cuando los rojos ‘na dómina de la guerra civil de 1936-1939’ [Xral]. //Dar en roxu ‘obse- sionase, volvese zuniegu’ [LC]. ‘pasase’, ‘pasase nun facer, nuna obligación’ [Sr]. //De roxa ‘variedá de castaña grande y de bon sabor [Sb]. //De roxa rayada ‘tipu de mazana de si- dra’ [Cd]. ///Agua roxa, sarna escosa [Cg]. Non hai roxu bonu [LC]. De los roxos pocos, que son malos pa los otros [LC]. Un home roxu y un pollín coxu inda son piores qu’Antroxu [LC]. L’agua la perezosa cuandu fría cuandu roxa [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">rojo</i> [Os. Cg. Cp. Sb. Ay. Mi. Sm. Bab. PSil. As. An. Cd. Sl. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. JH. R. DA]. De color encarnao [Mi. Ri]: <i class="della">El</i> <i class="della">pelo</i> <i class="della">roxo,</i> <i class="della">un</i> <i class="della">pilu</i> <i class="della">ruxu</i> [Ri]. Cast. <i class="della">pelirrojo</i>, azafranáu [Lln. Ac. Bi. Sr. Mi. Pr. Sl]. De pelo arroxao (home o animal machu) [Ca]. De color castaño arroxao [Cb]. De color acolo- ratao (la vaca casina) [Ca].
  2. 2. Rubiu [Lln. Cl. Rs. Pa. Cb. Xx. Cp. Cñ. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Sd. Qu. Sm. Pzu. Pr. Vd. Tox. /Mánt/]. Rubiu intenso [Tb]. Cast. <i class="della">rojo</i>, bermeyu, rubiu [Cn (MG)]. De pelo perclaro [PSil].
  3. 3. Del color de los lleones (la vaca) [Lln (= vaca casina)]. De color canela (la vaca) [An]. De color que tira a mariello (vaca) [Cl]. De color marrón, ocre [PSil]. (Oveya) de color negro esvaío, tirando a encarnao escuro [VCid].
  4. 4. De color pardo (la cabra) [Cl].
  5. 5. Caliente [Ca. Cn (F)]: <i class="della">Sopla’l caldu que ta mui roisu </i>[Cn (F)]. Caliente (el fornu) [Cb. Bab. As (/<i class="della">roxu</i> ‘coloráu’)]. Que ta ferviendo [V
  6. 1830. Tb]. Caliente, percaliente [Llv. Ll. Tb. Sl. Oc. /Eo/. V1830]: <i class="della">Agua roxo </i>[Llv. Ay. Ll]: <i class="della">L’augua ta roxa</i> [Oc]. Caliente, en caldia [Bi. Mi. Pr. Tox].
  7. 6. Seco (un terrén) [Lln]: <i class="della">Están</i> <i class="della">roxos</i> [Lln].
  8. 7. Del bandu republicanu o de los <i class="della">ro-</i><i class="della"> jos</i> [Pa. Sr. Mi. Sm]. D’idees izquierdistes [Xral]. //<i class="della">Roxa</i> ‘tipu de vaca del país’ [Qu. Tb]. <i class="della">‘casina</i> (tipu de vaca)’ [Sb]. ‘de color rubio claro (la vaca)’ [Tox]. ‘de pelo más o menos rubio (la vaca)’ [Ay]. //<i class="della">Aguas roxas </i>‘bocanaes qu’amarguen cuando hai dolor d’estómagu’ [Tox]. //<i class="della">Cuando los rojos </i>‘na dómina de la guerra civil de 1936-1939’ [Xral]. //<i class="della">Dar en roxu </i>‘obse- sionase, volvese zuniegu’ [LC]. ‘pasase’, ‘pasase nun facer, nuna obligación’ [Sr]. //<i class="della">De</i> <i class="della">roxa</i> ‘variedá de castaña grande y de bon sabor [Sb]. //<i class="della">De</i> <i class="della">roxa</i> <i class="della">rayada</i> ‘tipu de mazana de si- dra’ [Cd]. ///<i class="della">Agua</i> <i class="della">roxa, sarna escosa </i>[Cg]. <i class="della">Non hai roxu bonu</i> [LC]. <i class="della">De</i> <i class="della">los</i> <i class="della">roxos</i> <i class="della">pocos, que</i> <i class="della">son</i> <i class="della">malos pa</i> <i class="della">los</i> <i class="della">otros</i> [LC]. <i class="della">Un</i> <i class="della">home</i> <i class="della">roxu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">un</i> <i class="della">pollín</i> <i class="della">coxu</i> <i class="della">inda</i> <i class="della">son</i> <i class="della">piores</i> <i class="della">qu’Antroxu</i> [LC]. <i class="della">L’agua</i> <i class="della">la</i> <i class="della">perezosa</i> <i class="della">cuandu</i> <i class="della">fría</i> <i class="della">cuandu</i> <i class="della">roxa</i> [Tb].
a) el orto de Arnal rox 1171 [Sah (STAAFF/4)] Iohannes Roxo 1203(or.) [MCar-I/74] de Devesas Domingo Roxio 1243 [SPM/402] Domingo Roxo Martin Perez Fernan Perez 1243 [SPM/403] Domingo Roxo de Eres 1255 [SPM/423] Alffonso Perez clerigo del arçediano mestre Alffonso Esidro Roxo 1286(or.) [ACL-VIII/295] Pedro Roxo ¬ Iohan polpion clerigos del coro 1297 [DCO- II/200] Diegue Yanez e Pero Roxo clerigos del coro 1311 [ACL- IX/196] ela uaca rriosa {¿tracamundiu de llectura por *rosia?} con sua jata & el bezerro 1372 [MB/188] de la segunda tierra de Iuan Perez Roxo 1398(or.) [SIL/482] Alonso Fermoso Juan Roxo vecinos de Villalon 1464(or.) [ACL-X/431] determena Maor Dominguez e sobre nombre Maor Roxa [s.f.] [SPM/590] outro de Maior Roxia que fazen foro VII moravedis [s.f.] [SPM/590] outro linar ... e determina con Pero Roxo [s.f.] [SPM/580] determina con Pelayo Roxo e de outro cabo ser enno prado [s.f.] [SPM/533] vinna de Maria Roxa [LJurisd 191] Pero Roxo [LJurisd 192] Les campanes se freñín/y llo primero que empieza/a vese fueron pendones/que pasaben de ducena,/unos pintos, otros roxos/de llino, llana y de seda [ABalvidares, Callóri- gu (Poesíes 73-78)] El valle empapau en sangre/fechu un roxu llamorgal [Ba- talla Cuadonga 229] b) Don Martin rocho alcaede 1252 [SPE (Staaff/135)] c) Petrus mantaroscas 1219(or.) [ACL/357]
  1. a) el orto de Arnal rox
  2. 1171 Sah (STAAFF/4)
  3. Iohannes Roxo
  4. 1203(or.) MCar-I/74
  5. de Devesas Domingo Roxio
  6. 1243 SPM/402
  7. Domingo Roxo Martin Perez Fernan Perez
  8. 1243 SPM/403
  9. Domingo Roxo de Eres
  10. 1255 SPM/423
  11. Alffonso Perez clerigo del arçediano mestre Alffonso Esidro Roxo
  12. 1286(or.) ACL-VIII/295
  13. Pedro Roxo ¬ Iohan polpion clerigos del coro
  14. 1297 DCO- II/200
  15. Diegue Yanez e Pero Roxo clerigos del coro
  16. 1311 ACL- IX/196
  17. ela uaca rriosa {¿tracamundiu de llectura por *rosia?} con sua jata & el bezerro
  18. 1372 MB/188
  19. de la segunda tierra de Iuan Perez Roxo
  20. 1398(or.) SIL/482
  21. Alonso Fermoso Juan Roxo vecinos de Villalon
  22. 1464(or.) ACL-X/431
  23. determena Maor Dominguez e sobre nombre Maor Roxa [s.f.]
  24. SPM/590
  25. outro de Maior Roxia que fazen foro VII moravedis [s.f.]
  26. SPM/590
  27. outro linar ... e determina con Pero Roxo [s.f.]
  28. SPM/580
  29. determina con Pelayo Roxo e de outro cabo ser enno prado [s.f.]
  30. SPM/533
  31. vinna de Maria Roxa
  32. LJurisd 191
  33. Pero Roxo
  34. LJurisd 192
  35. Les campanes se freñín/y llo primero que empieza/a vese fueron pendones/que pasaben de ducena,/unos pintos, otros roxos/de llino, llana y de seda
  36. ABalvidares, Callóri- gu (Poesíes 73-78)
  37. El valle empapau en sangre/fechu un roxu llamorgal
  38. Ba- talla Cuadonga 229
  39. b) Don Martin rocho alcaede
  40. 1252 SPE (Staaff/135)
  41. c) Petrus mantaroscas
  42. 1219(or.) ACL/357
Del llat. rŭssus, -a, -um ‘colloráu’, ‘bermeyu’ (em) o, qui- ciabes meyor, de russeus ‘tirando a encarnáu’ (em), con continuadores llargamente espardíos pela Romania (rew s.v. rŭsseus, rŭssus) ya Hispania (deeh) y posible nominalización (cfr. roxu). La variante sureña rusia (VCid) empobínanos a almitir un zarramientu vocálicu por cuenta la [j]; la desfo- noloxización del ast. [S] interpretóse dacuando como [sj] al sur del cordal y nes fasteres más castellanizaes del vieyu do- miniu. Formaciones diminutives son roxín (cfr.), roxetu, a, o (cfr.); aumentativa roxón (cfr.); abondativa roxegu, a, o (cfr.). Un deriváu ye tamién ast. roxez (cfr.), roxura (cfr.). Dende roxu, a, o (o dende’l so antecedente) pudo facese’l verbu ast. arroxar 1 (cfr.).
roxu, el
📖: roxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<i class="della">Mullus</i>(TEST)
  1. roxu
  2. i class="della">Mullus</i
barbatus, cast. salmonete de fango [Tz (ppac)]. Mullus surmuletus, cast. salmonete de roca [Tz (ppac)].
  1. 1. <i class="della">barbatus</i>, cast. <i class="della">salmonete</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fango</i> [Tz (ppac)]. <i class="della">Mullus </i><i class="della">surmuletus</i>, cast. <i class="della">salmonete</i> <i class="della">de</i> <i class="della">roca</i> [Tz (ppac)].
2. Monticola saxatilis, cast. roquero rojo [Noval. Flora y Fauna: LNE 2006]. Cfr. roxu, a, o.
roxura, la
📖: roxura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Lo collorao [JH]. 2. Venada de llocura [Cp] o enfadu [Cb]. Llocura [Villah]. Cfr. <i class="della">roxu,</i>(TEST)
  1. roxura
  2. Lo collorao
    • JH
  3. 2
  4. Venada de llocura
    • Cp] o enfadu [Cb
  5. Llocura
    • Villah
  6. Cfr
  7. <i class="della">roxu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
royalbu, a, o*
📖: royalbu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<{Posible percorreición de yeísta, “rollalba” [Lln (S)]}.>(TEST)
  1. royalbu
    • Lln
  2. {Posible percorreición de yeísta, “rollalba” [Lln (S)]}
De color prieto cola punta del rabu blanca (un animal) [Lln]. De rabu blancu (la vaca) [Lln (S)].
  1. 1. De color prieto cola punta del rabu blanca (un animal) [Lln]. De rabu blancu (la vaca) [Lln (S)].
Del mesmu aniciu qu’ast. rebalbu (cfr.), amestadura de rapum album ‘rabu blancu’ (pe2: 340) quiciabes pente medies d’una variante *robalbu [> rebalbu] *roalbu royalbu, con yod epentética (ghla §4.2.7).
royedera, la*
📖: royedera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ruyedeira [Pzu]. roedera [Cl].>(TEST)
  1. royedera
  2. ruyedeira
    • Pzu
  3. roedera
    • Cl
Cast. roedera [Pzu].
  1. 1. Cast. <i class="della">roedera</i> [Pzu].
2. Mal crónicu [Cl]. Cfr. royer.
royedor, ora
📖: royedor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<royeor [Ay]. royeor/royeora/royeoro [Llg].>(TEST)
  1. royedor
  2. royeor
    • Ay
  3. royeor/royeora/royeoro
    • Llg
Cast. roedor [Llg. Ay. JH]: El ratu ye un bichu mu royeor [Llg]. 2. Que roye y llimpia l’estómagu (un alimentu) [Llg]: La coca-cola ye bien royeoro [Llg]. 3. Que picotea muncho fuera d’hora (una persona) [Llg]. //Güisu royeor ‘cartílagu’ [Llg]: Gústa-y muncho’l güisu royeor de la carne [Llg].
  1. 1. Cast. <i class="della">roedor </i>[Llg. Ay. JH]: <i class="della">El ratu ye un bichu mu royeor </i>[Llg].
  2. 2. Que roye y llimpia l’estómagu (un alimentu) [Llg]: <i class="della">La coca-cola</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">royeoro </i>[Llg].
  3. 3. Que picotea muncho fuera d’hora (una persona) [Llg]. //<i class="della">Güisu</i> <i class="della">royeor</i> ‘cartílagu’ [Llg]: <i class="della">Gústa-y</i> <i class="della">muncho’l</i> <i class="della">güisu</i> <i class="della">royeor</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">carne</i> [Llg].
con chame d’isti mundu royeor 1891 [Pinín 83-b]
  1. con chame d’isti mundu royeor
  2. 1891 Pinín 83-b
Cfr. royer.
royedor, el*
📖: royedor
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<royeor [Llg].>(TEST)
  1. royedor
  2. royeor
    • Llg
Cartílagu [Llg]: Gústa-y muncho’l royeor de la carne [Llg].
  1. 1. Cartílagu [Llg]: <i class="della">Gústa-y</i> <i class="della">muncho’l</i> <i class="della">royeor</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">carne</i> [Llg].
Cfr. royer.
royedura, la*
📖: royedura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ruyedura [Pzu].>(TEST)
  1. royedura
  2. ruyedura
    • Pzu
Cast. roedura [Pzu].
  1. 1. Cast. <i class="della">roedura</i> [Pzu].
Cfr. royer.
royencia, la*
📖: royencia
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<roencia [Lln].>(TEST)
  1. royencia
  2. roencia
    • Lln
Debilidá nel estómagu, necesidá de comer [Lln]: Las manza- nas dan roencia [Lln].
  1. 1. Debilidá nel estómagu, necesidá de comer [Lln]: <i class="della">Las</i> <i class="della">manza- </i><i class="della">nas</i> <i class="della">dan</i> <i class="della">roencia</i> [Lln].
Cfr. royer.
royer
📖: royer
🏗️: NO
✍️: NO
<ruyer [Sm. Bab. Pzu. Cv. y Mar]. roer [y Tb. Tox]. rober [y Ar]. ruer [An].>(TEST)
  1. royer
    • Cp
    • Llg
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Tb
    • Pr
    • Vd
    • Oc
  2. ruyer
    • Sm
    • Bab
    • Pzu
    • Cv
    • y Mar
  3. roer
    • y Tb
    • Tox
  4. rober
    • y Ar
  5. ruer
    • An
Cast. roer [Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. An. Pr. Cv. Vd. Oc. Mar. Vg. V1830. R]: Royéronme-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">roer</i> [Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. An. Pr. Cv. Vd. Oc. Mar. Vg. V
  3. 1830. R]: <i class="della">Royéronme-</i>
lo los mures [Ri]. Roer, comer colos dientes [Cg]. Masticar los vieyos dalguna cosa dura coles xenxives [Cp]. Masticar con ruíu [Ac]. Carcomer, corroyer, comer pan [Tox]. 2. Llim- piar l’estómagu (un alimentu): La manzana roye que se mata [Llg]. 3. Picar fuera d’hora (coses que se comen) [Llg]. Co- mer [V1830]. //Royer el belortu ‘cortexar’ [PSil]. Ú los royen [San Mateo 20]
  1. lo los mures [Ri]. Roer, comer colos dientes [Cg]. Masticar los vieyos dalguna cosa dura coles xenxives [Cp]. Masticar con ruíu [Ac]. Carcomer, corroyer, comer pan [Tox]. 2. Llim- piar l’estómagu (un alimentu): La manzana roye que se mata [Llg]. 3. Picar fuera d’hora (coses que se comen) [Llg]. Co- mer [V1830]. //Royer el belortu ‘cortexar’ [PSil]. Ú los royen
  2. San Mateo 20
Del llat. rodere ‘royer’ (em), panrománicu (rew; dérom-1 s.v. */‘rod-e-re/) ya hispánicu (deeh). Dende rodere siguió ast. roer darréu que nes variantes royer y rober han alver- tise dos consonantes antihiátiques, -y-, -b- (ghla §4.2.7); lo mesmo pasa con ruyer anque agora con un zarramientu de vocal deuterotónica previu que tamién se pervé en ruer; ta- mién s’alvierte una -y- antihiática d’esi calter nel continuador del llat. *rodicāre (em s.v. rōdo) > *roicarroyicar (cfr.). En rellación etimolóxica citamos: royón (cfr.), royedor (cfr.), royedera (cfr.), royedura (cfr.), royencia (cfr.). Tamién conoz l’ast. el compuestu col prefixu des- (Buchi 2010: 85), derro- yer (cfr.); tamién de cum-, corroyer (cfr.) xunto al continuador del participiu de presente corroyente (cfr.).
royicar
📖: royicar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. royicar
Doler les mueles [Ay]. Cfr. royer.
  1. Doler les mueles [Ay]. Cfr. royer.
  2. Ay
royíu, ida, ío
📖: royíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<ident class="della" level="1"></ident><ruíu [Tb]. ruyíu [Pzu].>(TEST)
  1. royíu
  2. ident class="della" level="1"></ident><ruíu
    • Tb
  3. ruyíu
    • Pzu
Pp. de royer (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Pp. de <i class="della">royer </i>(cfr.).
royón, ona
📖: royón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. royón
Que siempre ta royendo fruta verde [Cb]. Cfr. royer.
  1. Que siempre ta royendo fruta verde [Cb]. Cfr. royer.
  2. Cb
royu, a, o*
📖: royu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><royu/roya [Arm. Mar]. roya [Bard].>(TEST)
  1. royu
  2. ident class="della" level="1"></ident><royu/roya
    • Arm
    • Mar
  3. roya
    • Bard
Ensin maurecer (el frutu) [Bard. Arm. Mar]: Esta manzana todavía está roya [Arm]. Johan Royo 1186 [Sah (STAAFF/7)] Pedro royo 1249(or.) [DOLLA-I/165]:Asga bueys el vno prieto et el otro royo que estimaua que valien 1332(or.) [SIL/188] Cfr. rubiu, a, o.
  1. Ensin maurecer (el frutu) [Bard. Arm. Mar]: Esta manzana todavía está roya [Arm]. Johan Royo
  2. 1186 Sah (STAAFF/7)
  3. Pedro royo 1249(or.) [DOLLA-I/165]:Asga
  4. DOLLA-I/165
  5. bueys el vno prieto et el otro royo que estimaua que valien
  6. 1332(or.) SIL/188
  7. Cfr. rubiu, a, o.
roza, la
📖: roza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Matu, xeneralmente de xiniesta, que se forma en terrén bravo [Oc]. Monte de xiniesta, felechu, etc. que se forma nes finques que se derrompen cada cuatro o seis años [Oc]. Conxuntu de matorral grandizo, como árgoma, berezu, que se corta o roza [Ac. Pr. Tor] pa prender el fornu del pan y el de cal, llamáu <br class="della"><i class="della">calera</i>(TEST)
  1. roza
    • Cv
    • Lr
    • Sm
    • Md
    • Cd
    • Pr
    • Lln
    • Cn
    • Cg
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Matu, xeneralmente de xiniesta, que se forma en terrén bravo
    • Oc
  3. Monte de xiniesta, felechu, etc
  4. que se forma nes finques que se derrompen cada cuatro o seis años
    • Oc
  5. Conxuntu de matorral grandizo, como árgoma, berezu, que se corta o roza [Ac. Pr. Tor] pa prender el fornu del pan y el de cal, llamáu <br class="della"><i class="della">calera</i
[Cv]. Matu nes oxes o grandes, como árgoma, guei- ruetes que se rocen pa estrar o mullir el ganáu y los caminos [Lr (= rozu). Cv]. Maleza [Ac] de monte pa facer la cama’l ganáu na corte [Sm. Md. Cd. Gr. Pr]. Tou tipu de monte baxo [JH]. 2. Terrén zarrao onde se da’l rozu [Cb]. Sitiu onde se da l’árgoma [Lln (Folk). Cn (MG)]. Grandizu, terrén poblao d’árgoma, berezu [Cg]. 3. Finca rozada, xeneralmente pradera [Os]. Terrén bravo apocayá rozao, cavao etc. y semao de trigu y toxos [/Eo/]. 4. Abertura que se fai nuna parede pa meter una tubería, una instalación lléctrica) [Tb]. 5. Pelo qu’entama a poblar el pubis [Cñ].
  1. 1. [Cv]. Matu nes oxes o grandes, como árgoma, guei- ruetes que se rocen pa estrar o mullir el ganáu y los caminos [Lr (= rozu). Cv]. Maleza [Ac] de monte pa facer la cama’l ganáu na corte [Sm. Md. Cd. Gr. Pr]. Tou tipu de monte baxo [JH].
  2. 2. Terrén zarrao onde se da’l rozu [Cb]. Sitiu onde se da l’árgoma [Lln (Folk). Cn (MG)]. Grandizu, terrén poblao d’árgoma, berezu [Cg].
  3. 3. Finca rozada, xeneralmente pradera [Os]. Terrén bravo apocayá rozao, cavao etc. y semao de trigu y toxos [/Eo/].
  4. 4. Abertura que se fai nuna parede pa meter una tubería, una instalación lléctrica) [Tb].
  5. 5. Pelo qu’entama a poblar el pubis [Cñ].
decem porcos rozas felgarias prata pascua montes fontes 857 (s. xii) [DCO-I/29] In illa roza que dicent roza uitali siue In ipsa roza quomodo et In plano 917 (or.) [SV/39] cum suo fundamento et piniaria roca felcarias 937(or.) [SV/40] tertia sorte in illa roza 950(or.) [ACL/298] alias terras ... una ad illas paretinas et alia ad illa roza 954 (s. xii) [ACL/31] In Illa roza quem conparabit cum meo uiro Iuneze (…) In Ipsa sua roza de sereniano 980 (or.) [SV] cum deuesas cum rozas cum felgarias 1045 (s. xii) [SV/88] hereditate quem aueo de mea parentella in uilla Rozas 1046(or.) [SV/90] hec est uilla quos uocitant Rozas qui est scita iuxta recum Zirdenius 1054(or.) [SV/106] terra cum roza in terra asturiens iuxta castrum Gozone 1095(or.) [SV/193] per illos petreficxos ... illam rozam de ipsa ualle de Monio Aluariz 1114(or.) [SV/239] fontes montes rozas felgarias 1124(or.) [SV/273] felgueras molneras roszas divisas fontes montes entradas e salidas 1255(or.) [SP-I/194] arbores lantados prados pascos ffelgueras roszas diuisas 1257 [DCO-V/56] felgueras roszas divisas con suas entradas e con suas salidas 1259(or.) [SP-I/204] montes pasçones diuisas roças morteras exidos entradas 1263 [MB-II/86] felgueras molneras roszas devisas aguas con suas entradas e con suas salidas 1266(or.) [SP-I/222] per la reguera de las lechugas ¬ afronta enna agua de Roça 1274 [DCO-II/110] iaz tras el forno que foe de Peley de Rroças 1275 [DCO- II/114] deuisas rroças felgueras brannas lantado & por lantar pasçiones 1282 [MB-II/118] molneras rroçes deuisas pescaçiones ¬ rrios 1288 [DCO- II/153] felgueras molneras roças deuisas pescaciones 1288 [DCO- V/153] ssolares ortales exidos entradas roças lenadas deuisas ffon- tes 1289 [MB-II/134] rozas hie pescadorias hie omnes de seruicio quanto a nos 1292(or.) [SV-IV(1)/79] arvoles lantados prados pascos felgueras molneras roces devisas pescaciones e rios 1292(or.) [SP-I/292] felgueras molneras roças devisas pescaciones e rios 1300(or.) [SP-I/317] felgueras molineras roças devisas pescaçiones e rios 1314(or.) [SP-I/394]; 1316(or.) [SP-I/407] molneras roças devisas pesquaçiones e rios 1331(or.) [SP- II/73] ¿Non viestes una roza que va ardiendo...? [DyE 9] Ye so melena roza muy plasmable [Judit 192] “Roza llaman en Asturias a aquellos arbolitos, arbustos o matas que se cortan de tiempo en tiempo. También les llaman rozo y matas. En otras partes les llaman roza sólo cuando están cortadas” [DC, Terreros] Del participiu fuerte
  1. decem porcos rozas felgarias prata pascua montes fontes
  2. 857 (s. xii) DCO-I/29
  3. In illa roza que dicent roza uitali siue In ipsa roza quomodo et In plano
  4. 917 (or.) SV/39
  5. cum suo fundamento et piniaria roca felcarias
  6. 937(or.) SV/40
  7. tertia sorte in illa roza
  8. 950(or.) ACL/298
  9. alias terras ... una ad illas paretinas et alia ad illa roza
  10. 954 (s. xii) ACL/31
  11. In Illa roza quem conparabit cum meo uiro Iuneze (…) In Ipsa sua roza de sereniano
  12. 980 (or.) SV
  13. cum deuesas cum rozas cum felgarias
  14. 1045 (s. xii) SV/88
  15. hereditate quem aueo de mea parentella in uilla Rozas
  16. 1046(or.) SV/90
  17. hec est uilla quos uocitant Rozas qui est scita iuxta recum Zirdenius
  18. 1054(or.) SV/106
  19. terra cum roza in terra asturiens iuxta castrum Gozone
  20. 1095(or.) SV/193
  21. per illos petreficxos ... illam rozam de ipsa ualle de Monio Aluariz
  22. 1114(or.) SV/239
  23. fontes montes rozas felgarias
  24. 1124(or.) SV/273
  25. felgueras molneras roszas divisas fontes montes entradas e salidas
  26. 1255(or.) SP-I/194
  27. arbores lantados prados pascos ffelgueras roszas diuisas
  28. 1257 DCO-V/56
  29. felgueras roszas divisas con suas entradas e con suas salidas
  30. 1259(or.) SP-I/204
  31. montes pasçones diuisas roças morteras exidos entradas
  32. 1263 MB-II/86
  33. felgueras molneras roszas devisas aguas con suas entradas e con suas salidas
  34. 1266(or.) SP-I/222
  35. per la reguera de las lechugas ¬ afronta enna agua de Roça
  36. 1274 DCO-II/110
  37. iaz tras el forno que foe de Peley de Rroças
  38. 1275 DCO- II/114
  39. deuisas rroças felgueras brannas lantado & por lantar pasçiones
  40. 1282 MB-II/118
  41. molneras rroçes deuisas pescaçiones ¬ rrios
  42. 1288 DCO- II/153
  43. felgueras molneras roças deuisas pescaciones
  44. 1288 DCO- V/153
  45. ssolares ortales exidos entradas roças lenadas deuisas ffon- tes
  46. 1289 MB-II/134
  47. rozas hie pescadorias hie omnes de seruicio quanto a nos
  48. 1292(or.) SV-IV(1)/79
  49. arvoles lantados prados pascos felgueras molneras roces devisas pescaciones e rios
  50. 1292(or.) SP-I/292
  51. felgueras molneras roças devisas pescaciones e rios
  52. 1300(or.) SP-I/317
  53. felgueras molineras roças devisas pescaçiones e rios 1314(or.) [SP-I/394];
  54. 1316(or.) SP-I/407
  55. molneras roças devisas pesquaçiones e rios
  56. 1331(or.) SP- II/73
  57. ¿Non viestes una roza que va ardiendo...?
  58. DyE 9
  59. Ye so melena roza muy plasmable
  60. Judit 192
  61. Roza llaman en Asturias a aquellos arbolitos, arbustos o matas que se cortan de tiempo en tiempo. También les llaman rozo y matas. En otras partes les llaman roza sólo cuando están cortadas”
  62. DC, Terreros
  63. Del participiu fuerte
del llat. *ruptiare (rew; deeh s.v. *ruptiāre), verbu fechu sol participiu de rumpere, esto ye, de ruptus, -a, -um ‘rotu’. Deverbales del participiu fuerte de *ruptiare > rozar, son ast. rozu (cfr.) y roza, asina como los continuadores del participiu débil rozáu, rozada (cfr.) dam- bos asitiaos na nuesa toponimia y que puen ser portadores del nome del responsable o del posesor de la roza (ta 662). Semánticamente pervése cómo la idea de ‘romper’ aplícase a un terrén enantes ensin trabayar, al que nun-y entrare la ferra- mienta rompiendo la tierra.
rozada, la
📖: rozada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ruzada [Cv]. rozá [Ca. Ay].>(TEST)
  1. rozada
    • Lln
    • Pa
  2. ruzada
    • Cv
  3. rozá
    • Ca
    • Ay
Terrén que se roza [Lln]. 2. Terrén que se rozó [Pa. Ca. Ay]. Terrén acabante rozar [Cv]. Terrén llimpio de rozu, que s’acaba de rozar [Cb].
  1. 1. Terrén que se roza [Lln].
  2. 2. Terrén que se rozó [Pa. Ca. Ay]. Terrén acabante rozar [Cv]. Terrén llimpio de <i class="della">rozu</i>, que s’acaba de rozar [Cb].
ic in Rozata in illa costa 1049(or.) [SV/100] foris illas sortes de Rozadas 1055(or.) [SV/109] adicio tibi alios pumares VII in illo ortale in Rozata 1057(or.) [SV/117] solos nouos et arrotelas et raucadas et maiolos et diuisas 1175(or.) [FRLeón/133] Dominicus Dominici de rozada 1236(or.) [SV/91] en logar nommado la vna en Roçada & la otra enna Portie- lla 1299 [DCO-V/206] la esquina de la casa de Roçada que estava en la herençia 1465(or.) [VC-I/271] de la una frontada heredat de Roçada que jas mollonada 1465(or.) [VC-I/271] e de la otra torna e la reguera de Roçada 1470(or.) [VC- II/215] rozada [Grangerías xviii] Deverbal del participiu débil del ast. rozar (
  1. ic in Rozata in illa costa
  2. 1049(or.) SV/100
  3. foris illas sortes de Rozadas
  4. 1055(or.) SV/109
  5. adicio tibi alios pumares VII in illo ortale in Rozata
  6. 1057(or.) SV/117
  7. solos nouos et arrotelas et raucadas et maiolos et diuisas
  8. 1175(or.) FRLeón/133
  9. Dominicus Dominici de rozada
  10. 1236(or.) SV/91
  11. en logar nommado la vna en Roçada & la otra enna Portie- lla
  12. 1299 DCO-V/206
  13. la esquina de la casa de Roçada que estava en la herençia
  14. 1465(or.) VC-I/271
  15. de la una frontada heredat de Roçada que jas mollonada
  16. 1465(or.) VC-I/271
  17. e de la otra torna e la reguera de Roçada
  18. 1470(or.) VC- II/215
  19. rozada
  20. Grangerías xviii
  21. Deverbal del participiu débil del ast. rozar (
cfr.).
rozadera, la
📖: rozadera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rozaera [Sb].>(TEST)
  1. rozadera
  2. rozaera
    • Sb
Aición de rozar [Pa. Sb]. 2. Especie de gadañu pa quitar yer- bes y maleza [Tor]. Cfr. rozar.
rozaderu, el*
📖: rozaderu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rozaeru [Sb].>(TEST)
  1. rozaderu
  2. rozaeru
    • Sb
Aición de rozar [Sb].
  1. 1. Aición de <i class="della">rozar</i> [Sb].
Cfr. rozar.
rozador, ora
📖: rozador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
(TEST)
  1. rozador
    • Tb
Que roza [Tb. AGO]. Cfr. rozar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que roza [Tb. AGO]. Cfr. <i class="della">rozar</i>.
rozadora, la
📖: rozadora
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rozaora [y Llg. y Mi].>(TEST)
  1. rozadora
    • Llg
    • Mi
  2. rozaora
    • y Llg
    • y Mi
Máquina de rozar emplegada na mina [Llg. Mi]. Cfr. rozar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Máquina de rozar emplegada na mina [Llg. Mi]. Cfr. <i class="della">rozar</i>.
rozadura, la
📖: rozadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rozaúra [Ay. Ll. Ri].>(TEST)
  1. rozadura
    • Tb
    • Pr
    • Cd
  2. rozaúra
    • Ay
    • Ll
    • Ri
Aición y efeutu de rozar col rozón [JH]. Aición y efeutu de rozar [Ay. Ll. Ri. Tb]: ¡Vaya rozaúra que-y dio a la mata! [Ay]. Roza [Pr]. 2. Lo que se roza [Ri. Tb]. 3. Destemple, indisposición llixera producida por madrugar [Ll]. 4. Manca- dura superficial de la piel al raspar ésta contra dalgún cuerpu duru o ásperu [Ay. Tb. Cd].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">rozar </i>col rozón [JH]. Aición y efeutu de <i class="della">rozar</i> [Ay. Ll. Ri. Tb]: <i class="della">¡Vaya</i> <i class="della">rozaúra</i> <i class="della">que-y</i> <i class="della">dio</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mata! </i>[Ay]. Roza [Pr].
  2. 2. Lo que se roza [Ri. Tb].
  3. 3. Destemple, indisposición llixera producida por madrugar [Ll].
  4. 4. Manca- dura superficial de la piel al raspar ésta contra dalgún cuerpu duru o ásperu [Ay. Tb. Cd].
Argomal que non tuvo rozadura [Judit 192]
  1. Argomal que non tuvo rozadura
  2. Judit 192
Cfr. rozar.
rozar
📖: rozar
🏗️: NO
✍️: NO
<ruzar [Bab. An]. ronzar [y Ca]. arruzar [Mar].>(TEST)
  1. rozar
    • Sr
    • Ay
    • Tb
    • Ca
    • Pa
    • Lln
    • Cd
    • Pr
    • Cp
    • Qu
    • Ri
    • Rs
    • Llg
    • Lr
    • Vd
    • Oc
    • Sb
    • Sm
    • Mi
    • Ll
  2. ruzar
    • Bab
    • An
  3. ronzar
    • y Ca
  4. arruzar
    • Mar
Tocar suavemente [Sr. Ay. Tb]: Pasóu rozando [Tb]. Pasar rozando un cuerpu que va a muncha velocidá a otru que ta quietu [Ca (ronzar)]. 2. Cast. rozar [Pa. Bab. An], llimpiar los montes y les yerbes [Lln (S). Os]. Llimpiar un monte [Cl. Cd. Pr] de maleza con un rozón [Ca (rozar) JH]. Cortar la maleza [Cp. Qu] d’una tierra [Ri]. Bozar un terrén [Rs. Llg. Ay. Pzu] pa facelo tierra [Tor]. Segar rozu [Lr. Ac. Vd. Oc] o árgoma [LV. DA. R]. Cortar rozu, llimpiar les tierres semaes (desfaciendo tarrones y quitando maleza) [Sb]. Coyer el rozu [/Eo/]. Quitar monte, artos d’una finca cola foz [Cp. PSil. Oc]. Quitar les yerbes males pa mullir [Lln. Ac. Pr. Cd]. Llimpiar caminos, xebes de matu [Tor]. Podar, quitar monte [Ay] de los zarros [Tb]. Cortar rozu o roza [Sm]. 3. Arrancar carbón con una máquina llamada rozadora [Llg (i). Mi]. 4. Romper les trinches o febielles del pantalón o chalecu qu’axusten la cin- tura [Mar]. //-se ‘id’ [Pa]. ‘tratase con otra persona’ [Pa. Ay. Ri. Cd. Pr]. ‘tener familiaridá’ [Cd. Pr]. //Estar matas y por rozar ‘hai que vencer les dificultaes pa llograr una cosa’ [Ll]. //Ruzar nieve ‘caminar pela nieve en nevaes grandes’ [Bab].
  1. 1. Tocar suavemente [Sr. Ay. Tb]: <i class="della">Pasóu</i> <i class="della">rozando</i> [Tb]. Pasar rozando un cuerpu que va a muncha velocidá a otru que ta quietu [Ca (ronzar)].
  2. 2. Cast. <i class="della">rozar</i> [Pa. Bab. An], llimpiar los montes y les yerbes [Lln (S). Os]. Llimpiar un monte [Cl. Cd. Pr] de maleza con un rozón [Ca (rozar) JH]. Cortar la maleza [Cp. Qu] d’una tierra [Ri]. Bozar un terrén [Rs. Llg. Ay. Pzu] pa facelo tierra [Tor]. Segar rozu [Lr. Ac. Vd. Oc] o árgoma [LV. DA. R]. Cortar rozu, llimpiar les tierres semaes (desfaciendo tarrones y quitando maleza) [Sb]. Coyer el <i class="della">rozu </i>[/Eo/]. Quitar monte, artos d’una finca cola foz [Cp. PSil. Oc]. Quitar les yerbes males pa mullir [Lln. Ac. Pr. Cd]. Llimpiar caminos, xebes de matu [Tor]. Podar, quitar monte [Ay] de los zarros [Tb]. Cortar rozu o roza [Sm].
  3. 3. Arrancar carbón con una máquina llamada <i class="della">rozadora</i> [Llg (i). Mi].
  4. 4. Romper les trinches o febielles del pantalón o chalecu qu’axusten la cin- tura [Mar]. //-<i class="della">se </i>‘id’ [Pa]. ‘tratase con otra persona’ [Pa. Ay. Ri. Cd. Pr]. ‘tener familiaridá’ [Cd. Pr]. //<i class="della">Estar</i> <i class="della">matas</i> <i class="della">y</i> <i class="della">por</i> <i class="della">rozar</i> ‘hai que vencer les dificultaes pa llograr una cosa’ [Ll]. //<i class="della">Ruzar</i> <i class="della">nieve</i> ‘caminar pela nieve en nevaes grandes’ [Bab].
unam rozam quam rozauit Pelagio 1207 [LRCourias/39] que non cortemos nen rocemos nos en los uuestros montes 1282(or.) [MSAH-V/432] otros II iornales en fondo del souredo que furon de Maria Roçaualles [s.f.] [SPM/527] -um ‘rotu’ participiu de rumpere ‘romper’, siguió’l verbu ro- zar, con un deverbal llográu dende l’infinitivu roce (cfr.). Del participiu fuerte sigue rozu (cfr.), roza (cfr.) que pue llograr un usu ax. y aum. (cfr. rozón, ona) y un masc. nominalizáu (cfr. rozón). D’un dim. de roza → *rocica féxose’l verbu arrocicar (cfr.). Del participiu débil tenemos los resultaos del tipu rozáu (cfr.), rozada (cfr.) tamién con bona representación ente los nomes de llugar (ta 662). Son derivaos rozaderu (cfr.), rozadera (cfr.), rozador (cfr.), rozadora (cfr.), rozadura (cfr.). Dende rozar féxose’l verbu compuestu sorrozar (cfr.) onde’l primer elementu ye un continuador del llat. sub > so.
  1. unam rozam quam rozauit Pelagio
  2. 1207 LRCourias/39
  3. que non cortemos nen rocemos nos en los uuestros montes
  4. 1282(or.) MSAH-V/432
  5. otros II iornales en fondo del souredo que furon de Maria Roçaualles [s.f.]
  6. SPM/527
  7. -um ‘rotu’ participiu de rumpere ‘romper’, siguió’l verbu ro- zar, con un deverbal llográu dende l’infinitivu roce (cfr.). Del participiu fuerte sigue rozu (cfr.), roza (cfr.) que pue llograr un usu ax. y aum. (cfr. rozón, ona) y un masc. nominalizáu (cfr. rozón). D’un dim. de roza → *rocica féxose’l verbu arrocicar (cfr.). Del participiu débil tenemos los resultaos del tipu rozáu (cfr.), rozada (cfr.) tamién con bona representación ente los nomes de llugar (ta 662). Son derivaos rozaderu (cfr.), rozadera (cfr.), rozador (cfr.), rozadora (cfr.), rozadura (cfr.). Dende rozar féxose’l verbu compuestu sorrozar (cfr.) onde’l primer elementu ye un continuador del llat. sub > so.
Del llat. *ruptiāre (rew; deeh), verbu fechu sobro ruptus, -a,
rozón, ona
📖: rozón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident>Que <i class="della">roza </i>muncho, amigu de <i class="della">rozar </i>[Tb]: <i class="della">Tou güelu yara mui </i><i class="della">rozón</i>(TEST)
  1. rozón
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Que <i class="della">roza </i>muncho, amigu de <i class="della">rozar </i>[Tb]: <i class="della">Tou güelu yara mui </i><i class="della">rozón</i
[Tb].
  1. 1. [Tb].
Cfr. rozar.
  1. Cfr. rozar.
rozón, el
📖: rozón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><ruzón [An].>(TEST)
  1. rozón
  2. ident class="della" level="1"></ident><ruzón
    • An
Aum. de rozu. 2. Gadañu pa rozar [Lln. Ay], curtiu y fuerte [LV. Pi. Ac. Ca. Ll. Tb. Sl. /Eo/. R. DA]. Gadañu de pañu curtiu y anchu pa rozar [Llg]. Gadaña grande pa llimpiar de yerbatos, artos [An]: El ruzón tien la fueya grande [An]. Fe- rramienta pa rozar el monte [Vd]. Especie de foz pa cortar rozu, estru [Cp. Sb]. Cast. címbara [JH]. rozones para segar felencho [Grangerías xviii: 1065] Rozón, lo mismo que hoz [GP a. 1788] Cfr. rozar.
  1. Aum. de rozu. 2. Gadañu pa rozar [Lln. Ay], curtiu y fuerte [LV. Pi. Ac. Ca. Ll. Tb. Sl. /Eo/. R. DA]. Gadañu de pañu curtiu y anchu pa rozar [Llg]. Gadaña grande pa llimpiar de yerbatos, artos [An]: El ruzón tien la fueya grande [An]. Fe- rramienta pa rozar el monte [Vd]. Especie de foz pa cortar rozu, estru [Cp. Sb]. Cast. címbara [JH]. rozones para segar felencho
  2. Grangerías xviii: 1065
  3. Rozón, lo mismo que hoz
  4. GP a. 1788
  5. Cfr. rozar.
rozu, el
📖: rozu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+ruzu [Llg. Sr. Ay]. +ruciu [Ay]. rucio [Ay. Ar]. rozo [Ri].>(TEST)
  1. rozu
    • Pa
    • Cd
    • An
    • Qu
    • Lln
    • Cn
    • Sm
    • Lr
    • Vd
    • Oc
    • Sb
    • Pr
    • Ca
    • Pb
    • Cp
    • Tb
    • Cg
    • Cv
  2. ident class="della" level="1"></ident><+ruzu
    • Llg
    • Sr
    • Ay
  3. ruciu metafonía
    • Ay
  4. rucio
    • Ay
    • Ar
  5. rozo
    • Ri
Cast. rozo [Pa. Ay]. Roza [Cd. An]: Fonon al rozu [An]. Broza [Llg. Qu]: Fixeron un borrón col ruzu la borná [Llg]. Males yerbes del monte y de les cuestes [Lln (S)]. Maleza del monte [Cn (MG)]. Yerbes qu’entá nun se rozaron [Ri] o que queden llueu de rozar un monte o un prau [Ri]. Monte baxo que se corta pa mullíu del ganáu [Lln. Ac. Sr. Sm (= roza)] na corte [Lln. Lr] y pa facer, al empar, cuchu [Vd. Oc]. Monte baxo de maleza [Pzu]. {Posible tracamundiu por cuenta l’averamientu fónicu, “Brezo” [JH]}. 2. Estru, mullíu [Sb]. Morgazu verde [Ay]. Roza que se llogra de rozar [Pr]. Conxuntu de maleza vexetal segao nuna cuesta o monte [Ca]: Tengo que dir a bus- car un carru de rozu [Ca]. Xiniesta cortao pa cubrir cortes, payares, etc. [Sm]. Árgoma menudo entreverao de yerba que
se siega pa facer muraos o mullir les cortes de les vaques [LV. Pb]. Monte con argaña, urcia, bericiu que se corta pa estrar y facer cuchu [Cp]. Maleza pa estrar [Ac]. Árgoma y yerbes de monte o de terrén inculto que se sieguen pa mullir el ganáu [/Eo/]. Yerba y plantes que se críen en monte [Vd]. Mata baxa y delgada que val pa mullir o estrar el corral del ganáu [JH]: Merqué un cierru de rozu [JH]: Traxe ayeri un carru de rozu [JH]. Yerba verde y tienro pal ganáu [Ay. Ar]: Vas a rucio [Ay]. Maleza rozao, emplegao pa cocer adulces nel fornu de la teyera [Tb] o pa mullir [Cg]. 3. Cama del ganáu fecha de yerbatos [Ay]. 4. Monte, terrén inculto, xeneralmente zarrao y cubierto d’árboles, arbustos y matos [Cv]. 5. Trozu de terrén que se ruempe pa semar centén [Vg]. //Tar de rozo (un prau) ‘nun producir nada (un prau)’ [Ri].
  1. 1. Cast. <i class="della">rozo </i>[Pa. Ay]. Roza [Cd. An]: <i class="della">Fonon al rozu </i>[An]. Broza [Llg. Qu]: <i class="della">Fixeron un borrón col ruzu la borná </i>[Llg]. Males yerbes del monte y de les cuestes [Lln (S)]. Maleza del monte [Cn (MG)]. Yerbes qu’entá nun se rozaron [Ri] o que queden llueu de rozar un monte o un prau [Ri]. Monte baxo que se corta pa mullíu del ganáu [Lln. Ac. Sr. Sm (= roza)] na corte [Lln. Lr] y pa facer, al empar, cuchu [Vd. Oc]. Monte baxo de maleza [Pzu]. {Posible tracamundiu por cuenta l’averamientu fónicu, “Brezo” [JH]}.
  2. 2. Estru, mullíu [Sb]. Morgazu verde [Ay]. Roza que se llogra de rozar [Pr]. Conxuntu de maleza vexetal segao nuna cuesta o monte [Ca]: <i class="della">Tengo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">dir</i> <i class="della">a</i> <i class="della">bus- </i><i class="della">car</i> <i class="della">un</i> <i class="della">carru</i> <i class="della">de</i> <i class="della">rozu</i> [Ca]. Xiniesta cortao pa cubrir cortes, payares, etc. [Sm]. Árgoma menudo entreverao de yerba que <br class="della">se siega pa facer muraos o mullir les cortes de les vaques [LV. Pb]. Monte con argaña, urcia, bericiu que se corta pa estrar y facer cuchu [Cp]. Maleza pa estrar [Ac]. Árgoma y yerbes de monte o de terrén inculto que se sieguen pa mullir el ganáu [/Eo/]. Yerba y plantes que se críen en monte [Vd]. Mata baxa y delgada que val pa mullir o estrar el corral del ganáu [JH]: <i class="della">Merqué</i> <i class="della">un</i> <i class="della">cierru</i> <i class="della">de</i> <i class="della">rozu</i> [JH]: <i class="della">Traxe</i> <i class="della">ayeri</i> <i class="della">un</i> <i class="della">carru</i> <i class="della">de</i> <i class="della">rozu </i>[JH]. Yerba verde y tienro pal ganáu [Ay. Ar]: <i class="della">Vas</i> <i class="della">a</i> <i class="della">rucio </i>[Ay]. Maleza rozao, emplegao pa cocer adulces nel fornu de la teyera [Tb] o pa mullir [Cg].
  3. 3. Cama del ganáu fecha de yerbatos [Ay].
  4. 4. Monte, terrén inculto, xeneralmente zarrao y cubierto d’árboles, arbustos y matos [Cv].
  5. 5. Trozu de terrén que se ruempe pa semar centén [Vg]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">de</i> <i class="della">rozo</i> <i class="della">(un</i> <i class="della">prau) </i>‘nun producir nada (un prau)’ [Ri].
per illa limite de illo rozo et per illa nogare 863 (s. xiii) [DCO-I/36] ipsum ruzzum ex integrum 863 (s. xiii) [DCO-I/36] terras domitas uel indomitas ...rozos pradis pasguis paduli- bus aquaductibus exitos 1028(or.) [SV/74] montes et hereditates cum suos rozos 1058(or.) [DCO-I/190] nostro hero de rocios con so lantado 1235(or.) [SV/62] yo Maria Perez del Rozo viendo a vos Johan Perez 1327(or.) [SP-II/31] de la parte de çima el roço de Tralla Mata 1472(or.) [VC- II/266] mando los mios prados que dizen del Roço que iazen entre Granda [s.f.] [CLO/157] rozo [Grangerías xviii] Cerróme á rozu y palones/del pasapán les voleres [La En- fermedad 140]
  1. per illa limite de illo rozo et per illa nogare
  2. 863 (s. xiii) DCO-I/36
  3. ipsum ruzzum ex integrum
  4. 863 (s. xiii) DCO-I/36
  5. terras domitas uel indomitas ...rozos pradis pasguis paduli- bus aquaductibus exitos
  6. 1028(or.) SV/74
  7. montes et hereditates cum suos rozos
  8. 1058(or.) DCO-I/190
  9. nostro hero de rocios con so lantado
  10. 1235(or.) SV/62
  11. yo Maria Perez del Rozo viendo a vos Johan Perez
  12. 1327(or.) SP-II/31
  13. de la parte de çima el roço de Tralla Mata
  14. 1472(or.) VC- II/266
  15. mando los mios prados que dizen del Roço que iazen entre Granda [s.f.]
  16. CLO/157
  17. rozo
  18. Grangerías xviii
  19. Cerróme á rozu y palones/del pasapán les voleres
  20. La En- fermedad 140
Cfr. rozar.
rúa, la
📖: rúa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cai [Mar. R]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in</i>(TEST)
  1. rúa
  2. Cai
    • Mar
    • R
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in</i
loco dominato in Rua Francorum 1145(or.) [ACL/235]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">loco</i> <i class="della">dominato</i> <i class="della">in</i> <i class="della">Rua</i> <i class="della">Francorum</i> 1145(or.) [ACL/235]
Iohannes de Bona Rua 1166(or.) [SV/456] rua que discurrit de Castello ad casas comitis 1180(or.) [ACL/504] de IIª parte rua Francorum 1186(or.) [ACL/577] ecclesia de Rua Noua 1190(or.) [ACL/24] solaribus de Rua Noua 1192(or.) [ACL/33] aqueductum qui discurrit ad ruam nouam 1192(or.) [ACL/34] solare quod est in rua Francorum 1201(or.) [ACL/135] Domnus Ciprianus de Rua Noua 1209(or.) [ACL/203] rua Francorum 1216(or.) [ACL/317] de prima parte ela rua 1226(or.) [MCar-I/169] domos de Rua cum suo forno [1226-1229] (s. xv) [ACL/482] Stefanus Rua 1230(or.) [SV/198] enfronte Rua publica et plasza 1233(or.) [SV/162] infronte Rua publica 1235(or.) [SV/67] illa Rua quod dizent Gasconna 1235(or.) [SV/70] loco nominato in rua francorum 1235(or.) [MCar-I/221] illa Rua quod dizent Gasconna in fliligrisia Sancti Iohannis 1235(or.) [SV/68] infronte rua publica franciscana et albergueria de la zapate- ria 1235(or.) [SV/71] illa caleya que uocitant illa ruua 1242(or.) [MCar-I/249 MCar-I/250] enna rua de los Francos 1243(or.) [ACL/107] enna rua que uien de la Broteria poral Carpio ¬ pora Barre- do 1248 [DCO-II/22] ¬ enfronte rua publiga ¬ el forno del obispo 1264 [DCO- II/83] desde la rua delantre ata el salido detras por siempre 1267 [DCO-II/94] detras affronta enno corral del obispo ¬ delantre rua publi- ca 1297 [DCO-II/200] outra casa a la rua que fazen de foro VI soldos [s.f.] [SPM/534]
  1. Iohannes de Bona Rua
  2. 1166(or.) SV/456
  3. rua que discurrit de Castello ad casas comitis
  4. 1180(or.) ACL/504
  5. de IIª parte rua Francorum 1186(or.) [ACL/577] ecclesia de Rua Noua 1190(or.) [ACL/24] solaribus de Rua Noua
  6. 1192(or.) ACL/33
  7. aqueductum qui discurrit ad ruam nouam
  8. 1192(or.) ACL/34
  9. solare quod est in rua Francorum 1201(or.) [ACL/135] Domnus Ciprianus de Rua Noua 1209(or.) [ACL/203] rua Francorum
  10. 1216(or.) ACL/317
  11. de prima parte ela rua
  12. 1226(or.) MCar-I/169
  13. domos de Rua cum suo forno [1226-1229] (s. xv)
  14. ACL/482
  15. Stefanus Rua
  16. 1230(or.) SV/198
  17. enfronte Rua publica et plasza
  18. 1233(or.) SV/162
  19. infronte Rua publica
  20. 1235(or.) SV/67
  21. illa Rua quod dizent Gasconna
  22. 1235(or.) SV/70
  23. loco nominato in rua francorum
  24. 1235(or.) MCar-I/221
  25. illa Rua quod dizent Gasconna in fliligrisia Sancti Iohannis
  26. 1235(or.) SV/68
  27. infronte rua publica franciscana et albergueria de la zapate- ria
  28. 1235(or.) SV/71
  29. illa caleya que uocitant illa ruua
  30. 1242(or.) MCar-I/249 MCar-I/250
  31. enna rua de los Francos
  32. 1243(or.) ACL/107
  33. enna rua que uien de la Broteria poral Carpio ¬ pora Barre- do
  34. 1248 DCO-II/22
  35. ¬ enfronte rua publiga ¬ el forno del obispo
  36. 1264 DCO- II/83
  37. desde la rua delantre ata el salido detras por siempre
  38. 1267 DCO-II/94
  39. detras affronta enno corral del obispo ¬ delantre rua publi- ca
  40. 1297 DCO-II/200
  41. outra casa a la rua que fazen de foro VI soldos [s.f.]
  42. SPM/534
Del llat. rūga, -ae ‘arruga’, ‘pliegue’, pallabra que foi d’usu en delles llingües romániques col significáu de ‘cai’ (em; rew s.v. rūga); tamién en delles llingües hispániques (deeh s.v. rūga; deeh s.v. arruga; delp s.v. rua), con asitiamientu tau- tolóxicu na nuesa toponimia urbana, asina La Calle la Rúa, n’Uviéu (ta 359). De toes maneres podría tratase d’un ga- licismu como’l gall. rúa, mir. rue. Nidiamente nesi sen van propuestes como la d’Aebischer, recordada por Meier (NC s.v. arruga), que tien rúa como préstamu del francés o ga- lorrománicu, cosa non imposible atendiendo a les feches en que’l términu entama a conseñase nos nuesos documentos.
“rual”
📖: “rual”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación en testos en llat. pero qu’amuesen un resultáu fónicu nidiamente popular que, según pescanciamos, ha ser de tipu ástur: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">casata</i>(TEST)
  1. “rual”
  2. Términu conocíu pela documentación en testos en llat
  3. pero qu’amuesen un resultáu fónicu nidiamente popular que, según pescanciamos, ha ser de tipu ástur: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">casata</i
de Gegino et de Cardella de seruitio ruale [-1118] (s.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">Gegino</i> <i class="della">et</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Cardella</i> <i class="della">de</i> <i class="della">seruitio</i> <i class="della">ruale</i> [-1118] (s.
xii) [DCO-I/360] casata integra de Ueremudo Ouequiz non ruales [-1118] (s. xii) [DCO-I/360] in Ilias casata de Gomez ruales [-1118] (s. xii) [DCO-I/360] casata integra de Petro Sarrazeniz carpenteros ruales [-1118] (s. xii) [DCO-I/361] Sarras est hereditas de seruicio rual 1207 [LRCourias/100] qui fuit mauro comitis Pinioli de seruicio rual 1207 [LR- Courias/100] casa de Bellido est tota de seruicio rual 1207 [LRCou- rias/171] in illa medietate habitant foreros de Uarzena et homines de seruicio rual 1207 [LRCourias/171] media est iugeria de Uarzena et alia media est de seruicio rual 1207 [LRCourias/171] Camentamos que l’aniciu del ast. a. rual ‘rural’ ta nel deri- váu de rus ‘campagne’ ‘campu’, términu esti contrapuestu
  1. xii)
  2. DCO-I/360
  3. casata integra de Ueremudo Ouequiz non ruales [-1118] (s. xii)
  4. DCO-I/360
  5. in Ilias casata de Gomez ruales [-1118] (s. xii)
  6. DCO-I/360
  7. casata integra de Petro Sarrazeniz carpenteros ruales [-1118] (s. xii)
  8. DCO-I/361
  9. Sarras est hereditas de seruicio rual
  10. 1207 LRCourias/100
  11. qui fuit mauro comitis Pinioli de seruicio rual
  12. 1207 LR- Courias/100
  13. casa de Bellido est tota de seruicio rual
  14. 1207 LRCou- rias/171
  15. in illa medietate habitant foreros de Uarzena et homines de seruicio rual
  16. 1207 LRCourias/171
  17. media est iugeria de Uarzena et alia media est de seruicio rual
  18. 1207 LRCourias/171
  19. Camentamos que l’aniciu del ast. a. rual ‘rural’ ta nel deri- váu de rus ‘campagne’ ‘campu’, términu esti contrapuestu
a domus ‘maison’, ‘casa’ y a urbs ‘ville’, ‘ciudá’ (em), esto ye nel llat. rurālis, -e ‘del campu’ (em s.v. rus; abf; dlfac s.v. rūralis, e). Lo llamativo ye que nun s’atopen citaos con- tinuadores populares del llat. ruralis nin en rew nin en deeh. Tampoco nun conseña’l términu el lelmal magar que “rual” yá se documenta de magar el sieglu xi n’Asturies. Tampoco nun lu vemos citáu nel mllm que sí da anuncia, curtiamente, d’un nome averáu rurensis ‘campangard’, ‘campesín’. Too paez indicar, per otru llau, que port. rural, cast. rural, cat. rural han tenese por cultismos como dacuando s’afita: asi- na Machado pal port. (delp s.v. rūrāle ); Corominas pal cat. (declc s.v. rùstic); Corominas-Pascual pal cast. por cuenta l’ausencia de comentariu nel conocíu diccionariu etimolóxicu (dcech s.v. rústico). Incidiendo nel calter cultu ha entendese la seronda documentación del términu rural dada por estos au- tores: nel sieglu xviii (Autoridades pal cast.; Morais pal port.) o nel xx (Caterina Albert pal cat.). Ente los exemplos citaos namái la documentación del dominiu ástur ufre la posibilidá d’almitir un resultáu popular dafechu al amosar un fenómenu que s’alloña del cultismu pela vieya fecha de la documenta- ción y pela perda de -r- acordies con un fenómenu fonéticu conseñáu ente nós (ghla §4.6.1.4). Con too, l’ast. a. rual nun se caltevo quiciabes por cuenta la posible colisión col conflu- yente deriváu de rúa ‘cai’, *rual (García Arias 2013a: 192).
ruán, ana, ano
📖: ruán
🔤: , ana, ano
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ana,, ano
<rubán/rubana [y Tb]. rugán [y Sm]. rugán/rugana [y Cv]. ruana [Sb. Ay].>(TEST)
  1. ruán
    • Sm
    • Cv
    • Cg
    • Qu
    • Tb
    • Ca
  2. rubán/rubana
    • y Tb
  3. rugán
    • y Sm
  4. rugán/rugana
    • y Cv
  5. ruana
    • Sb
    • Ay
Cast. ruano [Sm. Cv. Llomb. JH]. De color claro (el caballu, la yegua) [Cg]. De color arrubiao (el caballu, la yegua) [Qu. Tb]. De color roxo claro (el caballu) [Tox]. De color rubio o azafranao [JH]: Ell mio borricu ye ruan y lla to fía ruana y ell to pañu ruan {sic} tamien [JH]. De color más rubio que roxo [Ay]. De color rubio (la caballería) [Sb]. De pelo tirando a roxo o cobrizo [Ca].
  1. 1. Cast. <i class="della">ruano </i>[Sm. Cv. Llomb. JH]. De color claro (el caballu, la yegua) [Cg]. De color arrubiao (el caballu, la yegua) [Qu. Tb]. De color roxo claro (el caballu) [Tox]. De color rubio o azafranao [JH]: <i class="della">Ell</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">borricu</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">ruan</i> <i class="della">y</i> <i class="della">lla</i> <i class="della">to</i> <i class="della">fía</i> <i class="della">ruana</i> <i class="della">y </i><i class="della">ell</i> <i class="della">to</i> <i class="della">pañu</i> <i class="della">ruan</i> {<i class="della">sic</i>} <i class="della">tamien</i> [JH]. De color más rubio que roxo [Ay]. De color rubio (la caballería) [Sb]. De pelo tirando a roxo o cobrizo [Ca].
kauallo rodanne in solidos VI et linteo in argenzos VI 943 (s. xii) [ACL/240] kauallum raudane cum freno et sestarium de cibaria 951 (s. xii) [ACL/333] mulo pro colore rodanio 964 (s. xii) [ACL/165] kaballo per colore rodani 969 [MSAH-I/299] uno potro placibile colore raudano 979 (s. xii) [MSAH- I/362] kaballo per colore raudane 979(or.) [ACL/272] kauallos duos obtimos illo uno rosello et alio raudano per colore 994 (s. xii) [ACL/80] kabalo per colore raudanio 1004(or.) [ACL/174] kabalo rotanio cum sela arientia et freno arientio 1034(or.) [MSAH-II/94] uno kauallo rodane 1044 (s. xii) [MSAH-II/152] 1055 (s. xii) [MSAH-II/264] uno cauallo rodane cum suo freno 1056 (s. xii) [MSAH- II/272] kauallo raudane ualente solidos L et galgo et uno potengo 1064(or.) [MSAH-II/345] uno potro rodane 1073 (s. xii) [MSAH-II/445] uno cauallo rodane 1073 (s. xii) [MSAH-II/450] uno poltro rodane 1092(or.) [MSAH-III/206] uno cauallo rodan 1093 (s. xii) [MSAH-III/225] duos equos colore rodanos 1142 [SPE-I/237] uno mulo rodan 1145(or.) [MSAH-IV/189] uno cavallo bono roan 1171(or.) [VVS/50] rroçin rroano 1269 [SPE-I/488] e mando a Rruy Uelasquez ela mula rroana en que el anda 1272(or.) [ACL-VIII/79] - la cogió entre sus brazos y la puso nel rugán [Munthe 1888-1889: 35,53] D’un deriváu del llat. rāuidus, -a, -um ‘gris, buxu’ (old), de xuru *rauidānus, -a, -um, con dellos continuadores románi- cos (rew s.v. ravĭdus) ya hispánicos (deeh) anque Corominas- Pascual suxeren que se trata, quiciabes, del gót. rauda ‘collo- ráu’ (dcech s.v. roano) lo mesmo que Hilty (2007: 88).
  1. kauallo rodanne in solidos VI et linteo in argenzos VI
  2. 943 (s. xii) ACL/240
  3. kauallum raudane cum freno et sestarium de cibaria
  4. 951 (s. xii) ACL/333
  5. mulo pro colore rodanio
  6. 964 (s. xii) ACL/165
  7. kaballo per colore rodani
  8. 969 MSAH-I/299
  9. uno potro placibile colore raudano
  10. 979 (s. xii) MSAH- I/362
  11. kaballo per colore raudane
  12. 979(or.) ACL/272
  13. kauallos duos obtimos illo uno rosello et alio raudano per colore
  14. 994 (s. xii) ACL/80
  15. kabalo per colore raudanio
  16. 1004(or.) ACL/174
  17. kabalo rotanio cum sela arientia et freno arientio
  18. 1034(or.) MSAH-II/94
  19. uno kauallo rodane 1044 (s. xii) [MSAH-II/152]
  20. 1055 (s. xii) MSAH-II/264
  21. uno cauallo rodane cum suo freno
  22. 1056 (s. xii) MSAH- II/272
  23. kauallo raudane ualente solidos L et galgo et uno potengo
  24. 1064(or.) MSAH-II/345
  25. uno potro rodane 1073 (s. xii) [MSAH-II/445] uno cauallo rodane 1073 (s. xii) [MSAH-II/450] uno poltro rodane 1092(or.) [MSAH-III/206] uno cauallo rodan 1093 (s. xii) [MSAH-III/225] duos equos colore rodanos 1142 [SPE-I/237] uno mulo rodan
  26. 1145(or.) MSAH-IV/189
  27. uno cavallo bono roan
  28. 1171(or.) VVS/50
  29. rroçin rroano
  30. 1269 SPE-I/488
  31. e mando a Rruy Uelasquez ela mula rroana en que el anda
  32. 1272(or.) ACL-VIII/79
  33. - la cogió entre sus brazos y la puso nel rugán
  34. Munthe 1888-1889: 35,53
  35. D’un deriváu del llat. rāuidus, -a, -um ‘gris, buxu’ (old), de xuru *rauidānus, -a, -um, con dellos continuadores románi- cos (rew s.v. ravĭdus) ya hispánicos (deeh) anque Corominas- Pascual suxeren que se trata, quiciabes, del gót. rauda ‘collo- ráu’ (dcech s.v. roano) lo mesmo que Hilty (2007: 88).
ruar 1
📖: ruar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Arrullar la palomba [Os]. <ident class="della" level="1"></ident>D’un variante del llat. <i class="della">rŭdere </i>‘glayar’, ‘rebuznar’ ‘gruñir’ (dizse de tou tipu de ruíos d’animales especialmente del po- llín)’ (em), quiciabes *rudāre. Ye posible que pueda dicise lo mesmo del ast. <i class="della">arrudar</i>(TEST)
  1. ruar 1
  2. ident class="della" level="1"></ident>Arrullar la palomba
    • Os
  3. <ident class="della" level="1"></ident>D’un variante del llat
  4. <i class="della">rŭdere </i>‘glayar’, ‘rebuznar’ ‘gruñir’ (dizse de tou tipu de ruíos d’animales especialmente del po- llín)’ (em), quiciabes *rudāre
  5. Ye posible que pueda dicise lo mesmo del ast
  6. <i class="della">arrudar</i
(cfr.), con a- protética (pe2: 359) y caltenimientu de -d-.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), con <i class="della">a-</i> protética (pe2: 359) y caltenimientu de -d-.
ruar 2
📖: ruar 2
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. ruar 2
Cfr. rodar.
  1. Cfr. rodar.
rubaxar
📖: rubaxar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rubaxar
Pescar [Vd]. Quiciabes d’un verbu fechu sol llat. riuus o rīpa ‘ribera’ (em) ast. riba, cola amestanza d’un suf. diminutivo-despeutivu -uxu, -uxa, colo que rubaxar sedría, de mano, daqué aseme- yao a *‘pescar daqué cosa pel ríu o pela ribera’.
  1. Pescar [Vd].
  2. Vd
  3. Quiciabes d’un verbu fechu sol llat. riuus o rīpa ‘ribera’ (em)
  4. ast. riba, cola amestanza d’un suf. diminutivo-despeutivu
  5. -uxu, -uxa, colo que rubaxar sedría, de mano, daqué aseme- yao a *‘pescar daqué cosa pel ríu o pela ribera’.
ruberu, a, o*
📖: ruberu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Ax. conocíu per documentu medieval en llatín del dominiu ástur: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">meo</i>(TEST)
  1. ruberu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Ax
  3. conocíu per documentu medieval en llatín del dominiu ástur: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">meo</i
cubertorio rubero et cum vno alfamare et pro sauanis
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">cubertorio</i> <i class="della">rubero</i> <i class="della">et</i> <i class="della">cum</i> <i class="della">vno</i> <i class="della">alfamare</i> <i class="della">et</i> <i class="della">pro</i> <i class="della">sauanis</i>
1213 (s. xv) [ACL/233] vnum estouum et vnas toualias et vnos golfatos et librum ru- berum 1213 (s. xv) [ACL/234] Quiciabes del llat. ruber, -bra, -brum ‘colloráu’ (abf), ax. que conocemos nominalizáu con incrementación sufixal (cfr. robrizu).
  1. 1213 (s. xv) ACL/233
  2. vnum estouum et vnas toualias et vnos golfatos et librum ru- berum
  3. 1213 (s. xv) ACL/234
  4. Quiciabes del llat. ruber, -bra, -brum ‘colloráu’ (abf), ax. que conocemos nominalizáu con incrementación sufixal (cfr. robrizu).
rubia, la*
📖: rubia
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">señale</i>(TEST)
  1. rubia
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">señale</i
a Pedro Biñuela tintorero terreno para plantar Ru- bia y Gualda 1781 [AAU/442]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a</i> <i class="della">Pedro</i> <i class="della">Biñuela</i> <i class="della">tintorero</i> <i class="della">terreno</i> <i class="della">para</i> <i class="della">plantar</i> <i class="della">Ru-</i> <i class="della">bia</i> <i class="della">y</i> <i class="della">Gualda</i> 1781 [AAU/442]
Del llat. rubia, -ae ‘granza’ (em s.v. rubeo), con dellos con- tinuadores románicos (rew s.v. rŭbia) ya hispánicos cast. ru- bia, port. ruiva (deeh), gall. rubia (Navaza 2006: 240). Colos curtios datos aportaos nun resulta fácil almitir la existencia de rubia como voz asturiana. Podría ser, cenciellamente, un castellanismu (pe2: 360) o una coincidencia etimolóxica.
rubial, el
📖: rubial
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Terrén, paraxe de tierra arroxao [Mar]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">diez castannares e duas </i><i class="della">ruviales</i><i class="della">(TEST)
  1. rubial
  2. Terrén, paraxe de tierra arroxao
    • Mar
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">diez castannares e duas </i><i class="della">ruviales</i><i class="della"
e un de ferrera en los Cada- vales 1369(or.) [SP-II/432]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. e un de ferrera en los Cada-</i> <i class="della">vales</i> 1369(or.) [SP-II/432]
en Las Llamas diez castannares con la ruvial de las Cadavales1370(or.) [SP-II/434] dos castannares ruviales que estan so la iglesia 1370(or.) [SP-II/434] enna Riestra de la Branna ela castannar ruvial 1370(or.) [SP-II/435] D’una formación dende l’ax. llat. rubeus, -a, -um ‘colloráu’ (em s.v. rubeō; abf) cola amestadura del suf. -ālis.
  1. en Las Llamas diez castannares con la ruvial de las Cadavales
  2. 1370(or.) SP-II/434
  3. dos castannares ruviales que estan so la iglesia
  4. 1370(or.) SP-II/434
  5. enna Riestra de la Branna ela castannar ruvial
  6. 1370(or.) SP-II/435
  7. D’una formación dende l’ax. llat. rubeus, -a, -um ‘colloráu’ (em s.v. rubeō; abf) cola amestadura del suf. -ālis.
rubiana, la*
📖: rubiana
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////rubianas [Mar].>(TEST)
  1. rubiana
  2. rubianas variación de número
    • Mar
Nubes acolorataes [Mar].
  1. 1. Nubes acolorataes [Mar].
- Otra baca llamada Rrubiana con un xato rrajado 1587 [(Comuña): 153] Del fem.
  1. - Otra baca llamada Rrubiana con un xato rrajado
  2. 1587 (Comuña): 153
  3. Del fem.
del llat. rūbidus, -a, -um ‘colloráu’ (em) cola ames- tadura del suf. en pl. -anas, como pervemos en ruán (cfr.). Tamién podría entendese dende’l llat. *rubellianus, -a, -um ‘acoloratáu’ xustificable dende’l nome llat. rubelliana alusivu a un tipu de vide de lleña collorao (abf). L’ast. paez caltener lo que sedría’l resultáu de la nominalización del masculín ru- bianu (cfr.) y del femenín rubiana, pente medies d’un pasu previu *rubellianus, a > ast. *rube(y)anu rubianu (cfr.); rube(y)ana rubiana. Col suf. -antia féxose ast. rubianza (cfr.) pa referise a la cualidá; d’ehí llogróse’l verbu *arru- bianzar que conocemos gracies al so participiu arrubianzáu, ada, ao (cfr.).
rubianu, {el}
📖: rubianu
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
Yerbatu de tallos duros y flor de color viola, abondosu nos praos y de ruina acoyida pol ganáu [Cv (= cabezu)]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Un</i>(TEST)
  1. rubianu
  2. Yerbatu de tallos duros y flor de color viola, abondosu nos praos y de ruina acoyida pol ganáu
    • Cv (= cabezu)
  3. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Un</i
buey amarillo llamado Rrubiano 1587 [(Comuña): 153] Cfr. rubiana.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">buey</i> <i class="della">amarillo</i> <i class="della">llamado</i> <i class="della">Rrubiano</i> 1587 [(Comuña): 153] Cfr. <i class="della">rubiana</i>.
rubianza, la
📖: rubianza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
El color arroxao de les ñubes cuando acaba de quitase’l sol o un poco enantes de salir [VCid]. //-<i class="della">as</i>(TEST)
  1. rubianza
  2. El color arroxao de les ñubes cuando acaba de quitase’l sol o un poco enantes de salir
    • VCid
  3. -<i class="della">as</i eonaviego
‘nubes y parte del cielu que se pon colloráu, cast. arrebolado’ [PSil. Dg]: Hai rubianzas [PSil].
  1. 1. ‘nubes y parte del cielu que se pon colloráu, cast. <i class="della">arrebolado’</i> [PSil. Dg]: <i class="della">Hai</i><i class="della"> rubianzas</i> [PSil].
- Cuantagüéi you, con estrel.las serenas/restrochos del gran sucu las rubianzas [González-Quevedo 1983 [2004/27]).
  1. - Cuantagüéi you, con estrel.las serenas/restrochos del gran
  2. sucu las rubianzas [González-Quevedo 1983 [2004/27]).
  3. González-Quevedo 1983 [2004/27
Cfr. rubiana.
rubiecu, a, o
📖: rubiecu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cfr. <i class="della">rubiu,</i>(TEST)
  1. rubiecu
  2. Cfr
  3. <i class="della">rubiu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
rubiel, el
📖: rubiel
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rubiellu [y ppac].>(TEST)
  1. rubiel
    • Ce
    • Cg
    • Ll
    • Cp
  2. rubiellu
    • y ppac
Pagrus pagrus, pargu [Rs, Tz, Lls, Xx, Cñ, Llu, Av, L’Arena, Ce (Barriuso: espáridos 577)]. cast. Pajel común [Cg]. Sara- mollete [JH]. Piescao [R]. 2. Líquidu que suelten los tallos d’árbol escortezaos y puestos a ensugar [Ll]. //-es “peces de color encarnado, muy apreciados, de ringorrango” [Cp].
  1. 1. <i class="della">Pagrus</i> <i class="della">pagrus</i>, pargu [Rs, Tz, Lls, Xx, Cñ, Llu, Av, L’Arena, Ce (Barriuso: espáridos 577)]. cast. <i class="della">Pajel común </i>[Cg]. Sara- mollete [JH]. <i class="della">Piescao</i> [R].
  2. 2. Líquidu que suelten los tallos d’árbol escortezaos y puestos a ensugar [Ll]. //-<i class="della">es </i>“peces de color encarnado, muy apreciados, de ringorrango” [Cp].
- la del muill a diez la del rubiel a diez 1558 [AAU/444]
  1. - la del muill a diez la del rubiel a diez
  2. 1558 AAU/444
Del llat. rubellus, -a, -um ‘cualquier cosa collorada’ (old), términu nominalizáu llueu, ensin dubia averáu al llat. rube- llio ‘pexe indetermináu’ (em). Los resultaos de rubiel/rubiellu (pe2: 360) son del mesmu calter etimolóxicu que los de ro- dabiel/rodabiellu (cfr.). Dende rubellus pudo facese’l verbu
  1. *rubellare > ast. arrobellar (cfr.). Un ax. *rubiellu, a, o hebo ser posible. Quiciabes quede niciu d’ello nel dichu Por San Martín el trigo rubilín [LC], anque col discutible “rubilín” por *rubiellín o *rubillín.
  2. LC
rubién, el
📖: rubién
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Color encarnao-anaranxao del cielu [Tox]. Color collorao del cielu [/Eo. Mánt/]. ///<i class="della">Rubién de cena bon día espera, si cho- </i><i class="della">vendo</i>(TEST)
  1. rubién
  2. Color encarnao-anaranxao del cielu
    • Tox
  3. Color collorao del cielu
    • /Eo
    • Mánt/
  4. <i class="della">Rubién de cena bon día espera, si cho- </i><i class="della">vendo</i infl. cast.
non se queda [Tox]. ///Rubién de cena, buen día espera, rubién de mañana,o viento o agua [Bual (CCabal 1951: 65)]. De toes maneres tamién sedría posible ver n’ast. rubién un continuador del femenín serondu rubēdo, -inis (em) ‘color collorao’ (abf) asemeyáu al ast. putredo, -inis > ast. podrén (cfr.). Lo normal sedría aguardar ausencia de diptongu [je] por ser Tox llugar onde nun se produz si sigue una nasal (ghla 74). Pero’l fechu de dase diptongu tamién nos conce- yos d’Entrambasauguas, onde nun se conseña diptongación espontánea de ĕ, ŏ tóniques, llévanos a camentar (pe2: 360) que se trata d’un diptongu percorreutu o del tipu del que se ve en rienes con rellación a renes. Otros términos que pudie- ron collaborar na formación del ast. rubién podríen ser los continuadores
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">non</i> <i class="della">se</i> <i class="della">queda</i> [Tox]. ///<i class="della">Rubién</i> <i class="della">de</i> <i class="della">cena,</i> <i class="della">buen</i> <i class="della">día</i> <i class="della">espera,</i> <i class="della">rubién</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mañana,o</i> <i class="della">viento</i> <i class="della">o</i> <i class="della">agua</i> [Bual (CCabal 1951: 65)]. De toes maneres tamién sedría posible ver n’ast. <i class="della">rubién</i> un continuador del femenín serondu rubēdo, -inis (em) ‘color collorao’ (abf) asemeyáu al ast. putredo, -inis > ast. <i class="della">podrén </i>(cfr.). Lo normal sedría aguardar ausencia de diptongu [je] por ser Tox llugar onde nun se produz si sigue una nasal (ghla 74). Pero’l fechu de dase diptongu tamién nos conce- yos d’Entrambasauguas, onde nun se conseña diptongación espontánea de ĕ, ŏ tóniques, llévanos a camentar (pe2: 360) que se trata d’un diptongu percorreutu o del tipu del que se ve en <i class="della">rienes</i> con rellación a <i class="della">renes</i>. Otros términos que pudie- ron collaborar na formación del ast. <i class="della">rubién</i> podríen ser los continuadores
del llat. robigo, -iginis ‘ferruñu de los metales, del trigu’ (em s.v. rōbus; abf). Tamién llat. rubens, -ntis ‘aco- lorazáu’ (old), con continuadores románicos (rew s.v. rŭbens -ěnte) y llueu nominalización.
rubietu, a, o
📖: rubietu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. rubietu
    • Ll
//-as ‘grandes, de corteyu fino, rubies y achaplaes (les casta- ñes)’ [Ll].
  1. 1. //-<i class="della">as </i>‘grandes, de corteyu fino, rubies y achaplaes (les casta- ñes)’ [Ll].
Dim. de rubiu, a, o (cfr.).
rubilín
📖: rubilín
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. rubilín
Cfr. rubiel.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rubiel</i>.
rubiu, a, o
📖: rubiu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">rubio</i>(TEST)
  1. rubiu
    • Lln
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">rubio</i
[Lln (S)] non intenso [Tb]. Colloráu, encarnáu [As]. Tirando a mariellu [Lln]: Esta ropa quedó rubiu [Lln]. ///-es ‘{vaques} acolorataes’ [Ac. VCid (rubias)]. ///Rubios y coxos pocos, que engañan a los otros [Lln].
  1. 1. [Lln (S)] non intenso [Tb]. Colloráu, encarnáu [As]. Tirando a mariellu [Lln]: <i class="della">Esta</i> <i class="della">ropa</i> <i class="della">quedó</i> <i class="della">rubiu</i> [Lln]. ///<i class="della">-es</i> ‘{vaques} acolorataes’ [Ac. VCid (rubias)]. ///<i class="della">Rubios y </i><i class="della">coxos</i> <i class="della">pocos,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">engañan</i> <i class="della">a</i> <i class="della">los</i> <i class="della">otros</i> [Lln].
boue colore ruuio 932 (s. xii) [ACL/156] uacca colore ruuea 936(or.) [ACL/179] boue rubio et XII arenzos in argenteo 939 (s. xii) [ACL/202] villa quod nunccupant Ripa Rubia 943 (s. xii) [MSAH-I/119] una vacca ruvia et IIII arenzeos 945 (s. xii) [MSAH-I/125] boue colore rubio 952 (s. xii) [ACL/342] ipsa uaka per colore ruuia 960(or.) [ACL/109] uno mulo kastanio et uno boue rubio et VI quartarios de tri- go 964(or.) [ACL/161] afiget in termino de Froila Rubio 980(or.) [ACL/278] in precio equa una et poltro uno et boue uno ruuio 990 (s. xii) [DCO-I/121] uno boue per colore rubio ... et VIIII obiculas 1069(or.) [ACL/398] Petro Rubeo [LCodo/157-140] Dominicus Ruvio 1216(or.) [SV/86] Petro Ruvio 1227 (s. xiii) [SV/159 SV/158] Pelagius sete Domine ruuio Dominicus pulentam Dominicus olla 1228 [MB-II/13] Fernandus ruuio 1233(or.) [SV/156] Petro ruuio 1233(or.) [SV/164] Petro ruuio alzo sobrado 1233(or.) [SV/164] Petro ruuio debet continere illas paredes 1233(or.) [SV/164] Alffonsso Yannes vaynero Rodrigo el Ruuio Suer Yannes fe- rrero 1264 [DCO-II/86] Elvira Rodriguiz decha Cochona et Mayor_Pedriz filla de Pedro Velasquiz el Ruvio 1273(or.) [MC-II/324] Pedro Pelaç el ruuio de Carriçal 1279(or.) [MCar-II/146] de la una parte iaz tierra de fillos de Iohan Ruuio ortolano 1291 [DCO-II/174] Otro xato que se llama Cabrito color rrubio 1570 [(Co- muña): 111] Otra nobilla llamada Rrubia 1580 [(Comuña) 141] lizáu. Dende rubiu, a, o féxose’l diminutivu rubiín > rubín; tamién rubietu (cfr.) y el documentáu rubiecu {alffonso ru- bieco ffillo de gutier 1374 [MB/196]}. Tamién el verbu arru- biar (cfr.) que yá se conseña nel llat. serondu rubiāre (em s.v. rubeo), pescanciamos que variante de rubere ‘arroxar’, ‘po- nese rubiu’ (abf). Otru compuestu ye ast. enrubiar (cfr.) con un usu figuráu. Ye posible que sobro rubius, o sol so siguidor, se fexere un deriváu rubial (cfr.) con usu axetivu y, llueu, con posibilidá de nominalización.
  1. boue colore ruuio
  2. 932 (s. xii) ACL/156
  3. uacca colore ruuea
  4. 936(or.) ACL/179
  5. boue rubio et XII arenzos in argenteo 939 (s. xii) [ACL/202] villa quod nunccupant Ripa Rubia 943 (s. xii) [MSAH-I/119] una vacca ruvia et IIII arenzeos 945 (s. xii) [MSAH-I/125] boue colore rubio
  6. 952 (s. xii) ACL/342
  7. ipsa uaka per colore ruuia
  8. 960(or.) ACL/109
  9. uno mulo kastanio et uno boue rubio et VI quartarios de tri- go
  10. 964(or.) ACL/161
  11. afiget in termino de Froila Rubio
  12. 980(or.) ACL/278
  13. in precio equa una et poltro uno et boue uno ruuio
  14. 990 (s. xii) DCO-I/121
  15. uno boue per colore rubio ... et VIIII obiculas
  16. 1069(or.) ACL/398
  17. Petro Rubeo
  18. LCodo/157-140
  19. Dominicus Ruvio
  20. 1216(or.) SV/86
  21. Petro Ruvio
  22. 1227 (s. xiii) SV/159 SV/158
  23. Pelagius sete Domine ruuio Dominicus pulentam Dominicus olla
  24. 1228 MB-II/13
  25. Fernandus ruuio
  26. 1233(or.) SV/156
  27. Petro ruuio
  28. 1233(or.) SV/164
  29. Petro ruuio alzo sobrado
  30. 1233(or.) SV/164
  31. Petro ruuio debet continere illas paredes
  32. 1233(or.) SV/164
  33. Alffonsso Yannes vaynero Rodrigo el Ruuio Suer Yannes fe- rrero
  34. 1264 DCO-II/86
  35. Elvira Rodriguiz decha Cochona et Mayor_Pedriz filla de Pedro Velasquiz el Ruvio
  36. 1273(or.) MC-II/324
  37. Pedro Pelaç el ruuio de Carriçal
  38. 1279(or.) MCar-II/146
  39. de la una parte iaz tierra de fillos de Iohan Ruuio ortolano
  40. 1291 DCO-II/174
  41. Otro xato que se llama Cabrito color rrubio
  42. 1570 (Co- muña): 111
  43. Otra nobilla llamada Rrubia
  44. 1580 (Comuña) 141
  45. lizáu. Dende rubiu, a, o féxose’l diminutivu rubiín > rubín; tamién rubietu (cfr.) y el documentáu rubiecu {alffonso ru- bieco ffillo de gutier 1374 [MB/196]}. Tamién el verbu arru- biar (cfr.) que yá se conseña nel llat. serondu rubiāre (em s.v. rubeo), pescanciamos que variante de rubere ‘arroxar’, ‘po- nese rubiu’ (abf). Otru compuestu ye ast. enrubiar (cfr.) con un usu figuráu. Ye posible que sobro rubius, o sol so siguidor, se fexere un deriváu rubial (cfr.) con usu axetivu y, llueu, con posibilidá de nominalización.
  46. MB/196
Del llat. rūbeus, -a, -um o rōbeus, -a, -um ‘colloráu’ (old) o rūbidus a, um ‘colloráu’ (em) asitiáu como axetivu y nome y tamién na antroponimia tanto na so espresión “Rubio” como “Royo” na mesma dómina (Cano 2010: 234); al sur del cor- dal entá güei se caltién l’ax. royu (cfr.). Na fastera eonaviega rubios ‘peruyos’, ‘peres pequeñes’ [/Eo/] conséñase nomina-
rúbrica, la
📖: rúbrica
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><rúprica [TC (Protomártir). AGO]. rública [Ac].>(TEST)
  1. rúbrica
  2. ident class="della" level="1"></ident><rúprica
    • TC (Protomártir)
    • AGO
  3. rública
    • Ac
Cast. rúbrica [Ac. TC (Protomártir). AGO]. 2. Títulu de capí- tulu escritu con tinta encarnao [R].
  1. 1. Cast. <i class="della">rúbrica</i> [Ac. TC (Protomártir). AGO].
  2. 2. Títulu de capí- tulu escritu con tinta encarnao [R].
ela fin de cada una dellas una rubrica 1452 (t. 1479) [SP- IV/45] en fin de cada plana va una rubrica 1465(or.) [VC-I/273] en fin una sennal de mi rubrica 1483(or.) [SP-IV/241] en baxo una rubrica de las de mi mano 1487(or.) [SP- IV/265] en fin una sinnal de mi rubrica 1490(or.) [SP-IV/316] abaxo çerradas con su rubrica 1491 (t.1490) [SP-IV/333]
  1. ela fin de cada una dellas una rubrica
  2. 1452 (t. 1479) SP- IV/45
  3. en fin de cada plana va una rubrica
  4. 1465(or.) VC-I/273
  5. en fin una sennal de mi rubrica
  6. 1483(or.) SP-IV/241
  7. en baxo una rubrica de las de mi mano
  8. 1487(or.) SP- IV/265
  9. en fin una sinnal de mi rubrica
  10. 1490(or.) SP-IV/316
  11. abaxo çerradas con su rubrica
  12. 1491 (t.1490) SP-IV/333
Del llat. rūbrīca, -ae ‘tierra collorao cola que s’escribíen los títulos, etc.’ (em), que s’adientra ente nós per vía cultizante.
rubricáu, ada, ao
📖: rubricáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident>Ax. conocíu pela documentación seronda: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">por enbajo </i><i class="della">rubricadas</i><i class="della">(TEST)
  1. rubricáu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Ax
  3. conocíu pela documentación seronda: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">por enbajo </i><i class="della">rubricadas</i><i class="della"
de mi rubrica acostunbrada 1496(or.) [SP-IV/371]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. de mi rubrica acostunbrada </i>1496(or.) [SP-IV/371]
Del llat. rubricatus, términu emplegáu por Petroniu (em s.v. rubeo) ya güei d’usu cultu.
rucabel, el
📖: rucabel
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aguilandu (de frutos secos y curaos) que sacaben peles cases los rapazos la nueche de San Silvestre [Ca]. <ident class="della" level="1"></ident>Trátase d’un términu nominalizáu en rellación col ast. <i class="della">rucar</i>(TEST)
  1. rucabel
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aguilandu (de frutos secos y curaos) que sacaben peles cases los rapazos la nueche de San Silvestre
    • Ca
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Trátase d’un términu nominalizáu en rellación col ast
  4. <i class="della">rucar</i
(cfr.).
  1. (cfr.).
rucadera, la
📖: rucadera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">rucar</i>(TEST)
  1. rucadera
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">rucar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. rucar.
rucadín, el
📖: rucadín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rucadín
Brazáu pequeñu de cualquier cosa [Sl]. Cfr. rueca.
  1. Brazáu pequeñu de cualquier cosa [Sl]. Cfr. rueca.
  2. Sl
rucador, ora
📖: rucador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<ident class="della" level="1"></ident>Que <i class="della">ruca</i>(TEST)
  1. rucador
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Que <i class="della">ruca</i
[Tb. JH]. Cfr. rucar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Tb. JH]. Cfr. <i class="della">rucar</i>.
rucadura, la
📖: rucadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rucadura
Ruíu que se forma apertando los dientes [JH].
  1. 1. Ruíu que se forma apertando los dientes [JH].
Cfr. rucar.
rucáncanu, el
📖: rucáncanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">rucáncanu,</b>(TEST)
  1. rucáncanu
    • Cg
  2. b class="della">rucáncanu,</b
el Pioyu [Cg].
  1. 1. <b class="della">el </b>Pioyu [Cg].
Cfr. cáncanu.
rucar
📖: rucar
🏗️: NO
✍️: NO
<ruquir [y Ac].>(TEST)
  1. rucar
    • Lln
    • Ca
    • Ay
    • Qu
    • Cn
    • Cd
    • Ri
    • Pa
    • Cg
    • Cp
    • Sb
    • Ll
    • Tb
    • Pr
    • Sm
    • Cv
    • Llg
    • Vd
    • Xx
  2. ruquir
    • y Ac
Royer [Lln. Cl. Ca. Ay. Qu. Bab. PSil. Cn (MG). Cd. OLLA (= ricar)]: Ta rucando pan duru [Cl]. Royer colos dientes par- te d’una cosa dura [Ri]. Royer, masticar con ruíu [Lln (S). Os. Pa. Ay]. Masticar dalgo duro y con ruíu [Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Sb. Ca. Ll. Ar. Tb. Cd. Pr. R]: Nun ruques asina’l carrascu’l pan que ruempes un diente [Tb]. Comer daqué perduro [Ay], partiéndolo con ruíu colos dientes [Sm. Cv. JH]. Desfaer co- los dientes, esbillar la carne del güesu colos dientes [Cn]: Da-y un poucu de freba a esi nenu que cheva una hora rucan- do nesi güesu ya nun saca nada d’él [Cn]. 2. Meter ruíu colos dientes [Lln. Ac. Llg. Sb. Ay. Pr (Cv). JH]. 3. Masticar [Lln]. Comer [Ac. Llg. Vd (= tarruscar). /Mánt/]: Tol día ruca y llue- go diz que nun tien fame [Llg]. Comer a modo [Qu]. Comer de contino pequeñes coses (fruta) [Pr]. 4. Molestar, fadiar con pallabres [Lln]. 5. Fam. marafundiar [Cg]. 6. Trunfar, sacar dalgún provechu [Xx]. Llograr un beneficiu, una ganancia [Lln. Ri]. 7. Aprovechase de daquién [Llg]: Nun ruques tanto del to hermanu que tien bien poco [Llg]. 8. Cavilgar [Llg]: Algo ta rucando que nun lu siento [Llg]. //Nun te ruca ‘nun te correspuende a ti’ [PSil]. //Rucar la pata ‘fadiar de contino con pallabres’ [Tb]. //Rucar los dientes ‘apertar los dientes pa contenese’ [Pa]. //(Tocar, tener) munchu que rucar ‘muncho que sufrir’ [Pa]. “Rucar, se llama en Asturias al ruido que hacen los cerdos quando comen cerezas: acaso por la onomatopeya” [GP a. 1788]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Royer [Lln. Cl. Ca. Ay. Qu. Bab. PSil. Cn (MG). Cd. OLLA (= ricar)]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">rucando</i> <i class="della">pan</i> <i class="della">duru</i> [Cl]. Royer colos dientes par- te d’una cosa dura [Ri]. Royer, masticar con ruíu [Lln (S). Os. Pa. Ay]. Masticar dalgo duro y con ruíu [Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Sb. Ca. Ll. Ar. Tb. Cd. Pr. R]: <i class="della">Nun ruques asina’l carrascu’l pan</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ruempes</i> <i class="della">un</i> <i class="della">diente</i> [Tb]. Comer daqué perduro [Ay], partiéndolo con ruíu colos dientes [Sm. Cv. JH]. Desfaer co- los dientes, esbillar la carne del güesu colos dientes [Cn]: <i class="della">Da-y</i> <i class="della">un</i> <i class="della">poucu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">freba</i> <i class="della">a</i> <i class="della">esi</i> <i class="della">nenu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">cheva</i> <i class="della">una</i> <i class="della">hora</i> <i class="della">rucan- do</i> <i class="della">nesi</i> <i class="della">güesu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">saca</i> <i class="della">nada</i> <i class="della">d’él</i> [Cn].
  3. 2. Meter ruíu colos dientes [Lln. Ac. Llg. Sb. Ay. Pr (Cv). JH].
  4. 3. Masticar [Lln]. Comer [Ac. Llg. Vd (= tarruscar). /Mánt/]: <i class="della">Tol día ruca y llue-</i><i class="della"> go diz que nun tien fame </i>[Llg]. Comer a modo [Qu]. Comer de contino pequeñes coses (fruta) [Pr].
  5. 4. Molestar, fadiar con pallabres [Lln].
  6. 5. <i class="della">Fam</i>. marafundiar [Cg].
  7. 6. Trunfar, sacar dalgún provechu [Xx]. Llograr un beneficiu, una ganancia [Lln. Ri].
  8. 7. Aprovechase de daquién [Llg]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">ruques</i> <i class="della">tanto </i><i class="della">del</i> <i class="della">to</i> <i class="della">hermanu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">poco</i> [Llg].
  9. 8. Cavilgar [Llg]: <i class="della">Algo</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">rucando</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">siento</i> [Llg]. //<i class="della">Nun</i> <i class="della">te</i> <i class="della">ruca</i> ‘nun te correspuende a ti’ [PSil]. //<i class="della">Rucar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">pata</i> ‘fadiar de contino con pallabres’ [Tb]. //<i class="della">Rucar</i> <i class="della">los</i> <i class="della">dientes</i> ‘apertar los dientes pa contenese’ [Pa]. //<i class="della">(Tocar, tener) munchu que rucar </i>‘muncho que sufrir’ [Pa]. “<i class="della">Rucar</i><i class="della">,</i> se llama en Asturias al ruido que hacen los cerdos quando comen cerezas: acaso por la onomatopeya” [GP a. 1788]
Allí sera’l llantu, y’l rucar los dientes [San Mateo 26] Hailu que ruca pan, y non esmuerga/pación por enquivocu al batizallu 1891 [Pinín 81-b]
  1. Allí sera’l llantu, y’l rucar los dientes
  2. San Mateo 26
  3. Hailu que ruca pan, y non esmuerga/pación por enquivocu al batizallu
  4. 1891 Pinín 81-b
Cfr. racar & roncar. Dende rucar siguió un participiu fuer- te rucu, a, o (cfr.) col so aumentativu rucón/ona (cfr.) y el deverbal rucu (cfr.) d’u se fexo’l dim. rucayu (cfr.). En rella- ción etimolóxica con too ello ta: rucadera (cfr.), rucador, ora (cfr.), rucadura (cfr.).
rucayu, el
📖: rucayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
“Se llama así a un hombre muy pequeño o raquítico o con muy mal aspecto de salud” [Cb]. Paez un dim. de <i class="della">rucu </i>(cfr.) + el continuador del suf. diminu- tivo-despeutivu -aculus>(TEST)
  1. rucayu
  2. “Se llama así a un hombre muy pequeño o raquítico o con muy mal aspecto de salud”
    • Cb
  3. Paez un dim
  4. de <i class="della">rucu </i>(cfr.) + el continuador del suf
  5. diminu- tivo-despeutivu -aculus
-ayu, lo mesmo qu’alvertimos nel ast. rumiayu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. -<i class="della">ayu</i>, lo mesmo qu’alvertimos nel ast. <i class="della">rumiayu </i>(cfr.).
rucha, la
📖: rucha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Coses atopaes na mar [Llu]. Oxetos y desperdicios que dexa la mar na costa al baxar la marea [Llu]. Posible términu tomáu del fr. rouche ‘cadarma d’una nave nel astilleru’ (pe1: 180), de posible aniciu galu documentáu serondamente como rusca, -ae ‘corteza’ (em; rew s.v. *rus- ca). Dende <i class="della">rucha</i>(TEST)
  1. rucha
  2. Coses atopaes na mar
    • Llu
  3. Oxetos y desperdicios que dexa la mar na costa al baxar la marea
    • Llu
  4. Posible términu tomáu del fr
  5. rouche ‘cadarma d’una nave nel astilleru’ (pe1: 180), de posible aniciu galu documentáu serondamente como rusca, -ae ‘corteza’ (em; rew s.v
  6. rus- ca) asterisco
  7. Dende <i class="della">rucha</i
féxose’l verbu ruchar (cfr.) cola variante arruchar (cfr.) que pudo tener un desendolque peyorativu na referencia al ruin valir de lo atopao na mar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. féxose’l verbu <i class="della">ruchar</i> (cfr.) cola variante <i class="della">arruchar</i> (cfr.) que pudo tener un desendolque peyorativu na referencia al ruin valir de lo atopao na mar.
ruchar 1
📖: ruchar 1
🏗️: NO
✍️: NO
Atopar daqué cosa na mar [Llu]: <i class="della">¿Qué,</i>(TEST)
  1. ruchar 1
    • Llu
  2. Atopar daqué cosa na mar [Llu]: <i class="della">¿Qué,</i
ruchaste? [Llu]. Cfr. rucha.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ruchaste?</i> [Llu]. Cfr. <i class="della">rucha</i>.
Quiciabes con una variante arruchar (cfr.).
ruchar 2
📖: ruchar 2
🏗️: NO
✍️: NO
<arruchar [y lla].>(TEST)
  1. ruchar 2
  2. arruchar
    • y lla
Brotar les plantes [Mar. Arm]. Cfr. ruchu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Brotar les plantes [Mar. Arm]. Cfr. <i class="della">ruchu</i>.
ruchu, el
📖: ruchu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ruche [y Mar].>(TEST)
  1. ruchu
  2. ruche
    • y Mar
Brotu, retueyu de la planta [Arm. Mar].
  1. 1. Brotu, retueyu de la planta [Arm. Mar].
Del llat. rūscus, -i ‘arbolucu espinosu’, ‘acebu pequeñu’ (em; abf), nun conocemos un continuador popular asturianu (cfr. ruscu) si bien paez conseñase un femenín con continuación en cat. rusca, fr. ruche ‘corteza’, etc. Quiciabes dim. *rusculus tevo siguidores románicos (rew) ente los que pudiéremos asi- tiar el resultáu ástur del sur ruchu. Sedría un exemplu equipa- rable al continuador del llat. masculus > ast. machu, tusculus 2. Quiciabes el deverbal del inf. sía ruche (cfr. ruchu).
  1. ast. tochu (cfr.), fistula > *fecha [Fechaladrona (Uv) (cfr. afristar)] acordies cola evolución autóctona (ghla §4.8.3). Una formación verbal llograda dende ruchu sedría ast. ruchar
  2. Fechaladrona (Uv) (cfr. afristar)
ruciu, a, o
📖: ruciu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<rucio [Sb]. rucia [Sb].>(TEST)
  1. ruciu
    • Ri
  2. rucio
    • Sb
  3. rucia
    • Sb
Cast. rucio [JH]. De color pardo ablancazao (les oveyes) [Cl]. De piel color blanqui-negro (el res) [Sb]. De color beis claro [Ri]. De color cárdeno, pelicano [Bard]. 2. Un poco neváu (el prau) [Sb]. //De rucia ‘escurones y llanudes (un tipu de castañes)’ [Sb].
  1. 1. Cast. <i class="della">rucio</i> [JH]. De color pardo ablancazao (les oveyes) [Cl]. De piel color blanqui-negro (el res) [Sb]. De color beis claro [Ri]. De color cárdeno, pelicano [Bard].
  2. 2. Un poco neváu (el prau) [Sb]. //<i class="della">De</i> <i class="della">rucia</i> ‘escurones y llanudes (un tipu de castañes)’ [Sb].
kaballo per suo colore ruziu 1047(or.) [ACL/232] I equo per colore ruzio 1068(or.) [MSAH-II/389] uno cauallo rucio 1068 (s. xi) [MSAH-II/390] uno kauallo rutio 1072 (s. xii) [MSAH-II/435] uno cauallo ruzio 1073 (s. xii) [MSAH-II/444]
unum kauallum per colorem rucio 1093(or.) [MSAH-III/223] una equa rucia per colore 1100(or.) [MSAH-III/395] kauallo uno colore rutio 1106(or.) [SV/219] uno caballo rozio 1207 [LRCourias/108] mula rrucia 1269 [SPE-I/488] el mio cauallo rruçio e la azemila morziella 1289(or.) [MSAH-V/479] e oui ende un roçin ruçio 1289(or.) [SB/220] me deven Garçia Ruçio e Alvar Rodriguez dos moyos de pan 1397(or.) [VC-II/20] fillos de Garçia Gonzalez dicho Garçia Ruçio que Dios per- done 1402(or.) [VC-II/82] El uno dellos es rruçio y el otro cardoso y el otro casta- ño ansy mismo afatados de buen rratigo 1568 [(Comuña): 107] Un potro ruçio canillo de dos años 1576 [(Comuña) 140] Homes de bon diente,/rucios y arrestellados como estopa [Judit 207]
  1. kaballo per suo colore ruziu 1047(or.) [ACL/232] I equo per colore ruzio 1068(or.) [MSAH-II/389] uno cauallo rucio 1068 (s. xi) [MSAH-II/390] uno kauallo rutio 1072 (s. xii) [MSAH-II/435] uno cauallo ruzio
  2. 1073 (s. xii) MSAH-II/444

  3. unum kauallum per colorem rucio 1093(or.) [MSAH-III/223] una equa rucia per colore 1100(or.) [MSAH-III/395] kauallo uno colore rutio
  4. 1106(or.) SV/219
  5. uno caballo rozio
  6. 1207 LRCourias/108
  7. mula rrucia
  8. 1269 SPE-I/488
  9. el mio cauallo rruçio e la azemila morziella
  10. 1289(or.) MSAH-V/479
  11. e oui ende un roçin ruçio
  12. 1289(or.) SB/220
  13. me deven Garçia Ruçio e Alvar Rodriguez dos moyos de pan
  14. 1397(or.) VC-II/20
  15. fillos de Garçia Gonzalez dicho Garçia Ruçio que Dios per- done
  16. 1402(or.) VC-II/82
  17. El uno dellos es rruçio y el otro cardoso y el otro casta- ño ansy mismo afatados de buen rratigo
  18. 1568 (Comuña): 107
  19. Un potro ruçio canillo de dos años
  20. 1576 (Comuña) 140
  21. Homes de bon diente,/rucios y arrestellados como estopa
  22. Judit 207
Del llat. rusceus, -a, -um ‘de color encarnao que relluma’ (old; em s.v. rūsceus), equivalente a *rūsteum (em), quicia- bes con siguidores románicos (rew). Ye posible que la no- minalización d’esti axetivu sía la responsable del ast. ruciu (cfr.) darréu que ye color que, aplicable a los équidos, tamién s’emplega llueu coles persones. Hai con too una torga, la que surde de la presencia actual d’una [j] que nun sedría posible si se tratare d’una evolución popular como la que se propón. Paezmos, entós, que sobre rūsceus > ast. *ruzu debió exercer el so influxu tamién el llat. ruscidus o rōscidus, -a, -um ‘hú- medu pola rosada’, ‘orbayada’ (old) > ast. *rociuruciu (cfr. ruciu 2) lo que llevó a un tracamundiu de les espresiones. Pero en dellos escritores serondos roscidus tien l’usu figuráu de ‘sangrante’ (dlfac), esto ye, del color de la sangre, lo mes- mo que’l so pariente roscidans, -ntis ‘acolorazáu’ (dlfac) lo que resulta favoratible a les confusiones, quiciabes tamién col influxu de rosa. Pero ello nun se desanicia equí sinón que’l llat. rūsceus ‘de color encarnao brillante’, incrementáu en -inus fexo una formación *rūscīnus, -a, -um, pela so cuenta responsable del ast. rucín, -ina, -ino (cfr.), llueu nominalizáu (cfr. rocín) con inseguridá de la vocal deuterotónica según ye habitual n’asturianu y más en casos en contautu con líquida vibrante (ghla 18). Lo que de mano foi d’aplicación a deter- mináu tipu de burros carauterizaos pel so color acolorazao acabó xeneralizándose, por antonomaxa, al mesmu borricu anque rocín siga lluchando fasta güei colos sos cuasi sinó- nimos burru → burricu, pollín (pe2: 361). Derivaos de rocín son rocináu (cfr.) y l’ax. rociniegu, a, o (cfr.) xunto al cultu rocinariu (cfr.); tamién foi una formación axetiva *rocineru, a, o del que conocemos un femenín nominalizáu rocinera (cfr.). Sobro rocín féxose’l verbu compuestu enrocinar (cfr.) que conocemos per documentu del sieglu xvii con usu figuráu.
ruciu, el 1
📖: ruciu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident>Caballu vieyu y malu, caballu de trabayu [JH]. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Rocios</i>(TEST)
  1. ruciu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Caballu vieyu y malu, caballu de trabayu
    • JH
  3. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Rocios</i
‘rocines’ (sic) [Canella 255]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘rocines’ (<i class="della">sic</i>) [Canella 255]
Nominalización de ruciu, axetivu aplicáu especialmente al color de los équidos (cfr. ruciu, a, o) restrinxéndose llueu’l so significáu a ‘caballu vieyu o malu’, etc. Nun fai falta, entós, almitir como hipótesis etimolóxica un xermanismu a. alemán rŭcki ‘dorsu’ → *ruccinus como fai Marchot (apud Castro 1923: 127; pe2: 363).
  1. Nominalización de ruciu, axetivu aplicáu especialmente al color de los équidos (cfr. ruciu, a, o) restrinxéndose llueu’l so significáu a ‘caballu vieyu o malu’, etc. Nun fai falta, entós, almitir como hipótesis etimolóxica un xermanismu a. alemán rŭcki ‘dorsu’ → *ruccinus como fai Marchot (apud Castro 1923: 127; pe2: 363).
ruciu, el 2
📖: ruciu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident>Orbayu persuave [Oc]. 2. Rosada, albadíu [Sl. Oc]. <ident class="della" level="1"></ident>Del llat. ruscidus o rōscidus, -a, -um ‘húmedu por cuenta la rosada’, ‘orbayada’ (old). La idea de ‘orbayu’ y ‘rosada’ aso- ciaes apaez tamién n’ast. <i class="della">rociar</i>(TEST)
  1. ruciu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Orbayu persuave
    • Oc
  3. 2
  4. Rosada, albadíu
    • Sl
    • Oc
  5. <ident class="della" level="1"></ident>Del llat
  6. ruscidus o rōscidus, -a, -um ‘húmedu por cuenta la rosada’, ‘orbayada’ (old)
  7. La idea de ‘orbayu’ y ‘rosada’ aso- ciaes apaez tamién n’ast
  8. <i class="della">rociar</i
(cfr.). En tou casu la perda de la -d- ye la responsable de que surda una yod que, con puxu so la tónica, acaba zarrándola un grau (ghla 64; pe2: 363).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.). En tou casu la perda de la -d- ye la responsable de que surda una yod que, con puxu so la tónica, acaba zarrándola un grau (ghla 64; pe2: 363).
rucón, ona
📖: rucón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident><rucón/ona/ono [Llg].>(TEST)
  1. rucón
  2. ident class="della" level="1"></ident><rucón/ona/ono
    • Llg
Que ruca [Ay]. 2. Gastizu [Cg. Ay]. 3. Gorrón [Llg]. Aum. de rucu, a, o.
  1. Que ruca [Ay]. 2. Gastizu [Cg. Ay]. 3. Gorrón [Llg]. Aum. de rucu, a, o.
  2. Llg
rucu, a, o
📖: rucu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. rucu
Duru [Lln]. 2. Quemao (la comida) [Lln]. 3. De poca alzada (caballu, yegua) [VCid]. 4. (Tipu) de carneru, d’oveya [Pr]. 5. Aldeanu, de pueblu [Pr]. 6. {Nomatu del} de Los Cabos [Pr]. //Oveya ruca ‘oveya xalda’ [Senabria (Álvarez Sevilla)]. Cfr. rucar.
  1. Duru [Lln]. 2. Quemao (la comida) [Lln]. 3. De poca alzada (caballu, yegua) [VCid]. 4. (Tipu) de carneru, d’oveya [Pr].
  2. Pr
  3. 5. Aldeanu, de pueblu [Pr]. 6. {Nomatu del} de Los Cabos [Pr]. //Oveya ruca ‘oveya xalda’ [Senabria (Álvarez Sevilla)]. Cfr. rucar.
  4. Senabria (Álvarez Sevilla)
rucu, el
📖: rucu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><ruco [Cñ]. rucu/a [Pr].>(TEST)
  1. rucu
  2. ident class="della" level="1"></ident><ruco
  3. rucu/a
    • Pr
Corteza de la boroña cuando ta duro [Sl]. Corteza del pan o de la boroña [Cñ]. 2. Vulva, cona, clica [Md (= queixu)]. 3. Tórtola [Cv (= rul.lu)]: Tres aves marinas pasan el mar:/el cuco ya’l ruco ya’l palpayar./El cuco ya’l ruco ya’l palpayar/el día de sant’Ana pasanon el mar [Cv]. //Carne de rucu ‘cartílagu’ [Pr]. Cfr. rucar.
  1. Corteza de la boroña cuando ta duro [Sl]. Corteza del pan o de la boroña [Cñ]. 2. Vulva, cona, clica [Md (= queixu)]. 3. Tórtola [Cv (= rul.lu)]: Tres aves marinas pasan el mar:/el cuco ya’l ruco ya’l palpayar./El cuco ya’l ruco ya’l palpayar/el día de sant’Ana pasanon el mar [Cv]. //Carne de rucu ‘cartílagu’ [Pr]. Cfr. rucar.
  2. Pr
ruda, la 1
📖: ruda
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident><arruda [Llg, Mo (llaa 28). LV. Pa. Ll. Pr. DA]. arrúa [Ll]. rúa [Sb. Ca. Ay. Mi]. arrula [Lln]. arrude [Cb].>(TEST)
  1. ruda
  2. ident class="della" level="1"></ident><arruda
    • Llg, Mo (llaa 28)
    • LV
    • Pa
    • Ll
    • Pr
    • DA
  3. arrúa
    • Ll
  4. rúa
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Mi
  5. arrula
    • Lln
  6. arrude
    • Cb
Ruta chalepensis, subsp. bracteosa [Llg, Mo (llaa 28)]. Ruta bracteosa [Tb. Tox]. Ruta chalepensis [Llg, Mo (llaa 28). Mi. Cd]. Ruta graveolens [Sb. Sm. PSil]. Planta melecina- ble [Cp. Ay. CSil. Tor] de la familia de les rutácees [Ca. An]. Planta perolorosa, melecinable (pa curar d’un partu malu) [Lln]. Planta melecinable que s’emplegaba cocida pal his- téricu o madre revuelta [Ac] y práutiques albortives. Cast. ruda [LV. Pa. Cb. Ll. Pr. DA]. Planta melecinable que fiede, usada nos torzones [Lln]. //Tan bueno ye la rúa como’l cenoyo ‘son tal pa cual’ [LC]. ///Si las mucheres supieran/el valor que tien la ruda/ saldrían a cuchela/anque fora pula l.luna [Sm]. Si supiera la casada/para qué sirve la ruda,/trasnocha- ra y madrugara á cogerla con la luna pues asina asegúrase pa siempre’l cariñu del home [Giner Arivau 1886: 255]. Si las mucheres supieran el valor que tien la ruda/la saldrían a pastar anque fora pola l.luna [Tb]. Pero la salvia quiere tierra gorda y es muy amiga de tener junto a a la ruda. Y la ruda quiere tierra caliente y gorda [Grangerías xviii: 1006] Con un puñau de ruda bien mayada [El Ensalmador 70]
  1. Ruta chalepensis, subsp. bracteosa [Llg, Mo (llaa 28)]. Ruta bracteosa [Tb. Tox]. Ruta chalepensis [Llg, Mo (llaa 28). Mi. Cd]. Ruta graveolens [Sb. Sm. PSil]. Planta melecina- ble [Cp. Ay. CSil. Tor] de la familia de les rutácees [Ca. An]. Planta perolorosa, melecinable (pa curar d’un partu malu) [Lln]. Planta melecinable que s’emplegaba cocida pal his- téricu o madre revuelta [Ac] y práutiques albortives. Cast. ruda [LV. Pa. Cb. Ll. Pr. DA]. Planta melecinable que fiede,
  2. LV. Pa. Cb. Ll. Pr. DA
  3. usada nos torzones [Lln]. //Tan bueno ye la rúa como’l cenoyo ‘son tal pa cual’ [LC]. ///Si las mucheres supieran/el valor que tien la ruda/ saldrían a cuchela/anque fora pula l.luna [Sm]. Si supiera la casada/para qué sirve la ruda,/trasnocha- ra y madrugara á cogerla con la luna pues asina asegúrase pa siempre’l cariñu del home [Giner Arivau 1886: 255]. Si las mucheres supieran el valor que tien la ruda/la saldrían a pastar anque fora pola l.luna [Tb]. Pero la salvia quiere tierra gorda y es muy amiga de tener junto a a la ruda. Y la ruda quiere tierra caliente y gorda
  4. Grangerías xviii: 1006
  5. Con un puñau de ruda bien mayada
  6. El Ensalmador 70
Del llat. rūta, -ae ‘ruda’, ‘especie de planta marguxa’ (em). Un abondativu en -ālis ye responsable del ast. rudal (cfr.).
ruda, la 2
📖: ruda
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. ruda
Cfr. rude.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">rude</i>.
rudal, la*
📖: rudal
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<arrual [Ll].>(TEST)
  1. rudal
  2. arrual
    • Ll
Mata de ruda [Ll].
  1. 1. Mata de <i class="della">ruda</i> [Ll].
Cfr. ruda.
rude, la
📖: rude
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<(la) rude/rudes [Tb]. arrude [Cb]. ruda [Qu].>(TEST)
  1. rude
    • Oc
    • Cv
  2. (la) rude/rudes
    • Tb
  3. arrude
    • Cb
  4. ruda
    • Qu
Especie de percha onde se cuelguen xarros y pucheros nes coci- nes [Cb]. Especie de percha de madera de les cocines d’enantes onde poníen a ensugar la ropa moyao [Oc]. 2. Palu que se llanta en suelu delantre la cabaña del pastor pa colgar l’odre o fuelle cola lleche [Qu (Oc)]. Percha de madera na braña [Qu]. 3. Ma- deru llargu y delgáu, fendíu na parte inferior, con dellos palos altravesaos pa encontar los pies y xubir per él a coyer la fruta de los árboles [Cv]. 4. Varal de la corte [Tb].
  1. 1. Especie de percha onde se cuelguen xarros y pucheros nes coci- nes [Cb]. Especie de percha de madera de les cocines d’enantes onde poníen a ensugar la ropa moyao [Oc].
  2. 2. Palu que se llanta en suelu delantre la cabaña del pastor pa colgar l’odre o fuelle cola lleche [Qu (Oc)]. Percha de madera na braña [Qu].
  3. 3. Ma- deru llargu y delgáu, fendíu na parte inferior, con dellos palos altravesaos pa encontar los pies y xubir per él a coyer la fruta de los árboles [Cv].
  4. 4. Varal de la corte [Tb].
controzios, tierras lauradias et por laurar, domado et por domar, fontes montes, exidos, arudes, prados, pascos, fel- gueras, roszas, diuisas, molneras, aquis aquarum, dientro et fora, a monte e a ualle, con todas suas pertenencias e con todos sos derechos 1253 [MSMC 277] Del fem. llat. rudis, -is ‘varina’ (em) ‘especie d’espátula o instrumentu pa mecer o bater ingredientes’ (old). ‘palu col que s’aballa daqué que se ta cociendo’ (abf); tamién podría xenerase dende trudis, -is ‘piértiga’ (pe1: 162). El fechu de ser femenín favorez la percorreición ruderuda que paez reco- yese en Quirós. Una formación analóxica masc. atopámosla nel ast. el rudu (
  1. controzios, tierras lauradias et por laurar, domado et por domar, fontes montes, exidos, arudes, prados, pascos, fel- gueras, roszas, diuisas, molneras, aquis aquarum, dientro et fora, a monte e a ualle, con todas suas pertenencias e con todos sos derechos
  2. 1253 MSMC 277
  3. Del fem. llat. rudis, -is ‘varina’ (em) ‘especie d’espátula o instrumentu pa mecer o bater ingredientes’ (old). ‘palu col que s’aballa daqué que se ta cociendo’ (abf); tamién podría xenerase dende trudis, -is ‘piértiga’ (pe1: 162). El fechu de ser femenín favorez la percorreición ruderuda que paez reco- yese en Quirós. Una formación analóxica masc. atopámosla nel ast. el rudu (
cfr.). La toponimia da cuenta de la presencia de derivaos (ta 359).
rudez, la
📖: rudez
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">rudez,</b>(TEST)
  1. rudez
  2. b class="della">rudez,</b
la Rudeza [JH].
  1. 1. <b class="della">la </b>Rudeza [JH].
Cfr. rudu, a, o.
rudu, a, o
📖: rudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ruu/rúa/rúo [Ay]. rúo/rúa [Sb].>(TEST)
  1. rudu
    • Pa
    • Cv
  2. ruu/rúa/rúo
    • Ay
  3. rúo/rúa
    • Sb
Cast. rudo [Pa. Sb. Ay. JH]. Que tien gran dificultá pa percibir o deprender [Ay. Cv]. 2. Trabayosu, difícil [Tox]. Difícil de comprender [/Eo/]. Dos bueyes el uno estrellado en la frente y el otro un poco pardo amelandrado que se dizen rudos 1571 [(Comuña): 116] Una baca Fenoya ques color bermeja donda con una beze- rra de un año su hija que se llama Rruda y es color estre- llada e braguetada 1571 [(Comuña): 118] Un buey (…)ques color amelonado nombre Rrudo 1597 [(Comuña): 165]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">rudo</i> [Pa. Sb. Ay. JH]. Que tien gran dificultá pa percibir o deprender [Ay. Cv].
  3. 2. Trabayosu, difícil [Tox]. Difícil de comprender [/Eo/]. <i class="della">Dos</i> <i class="della">bueyes</i> <i class="della">el</i> <i class="della">uno</i> <i class="della">estrellado</i> <i class="della">en</i> <i class="della">la</i> <i class="della">frente</i> <i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">otro</i> <i class="della">un</i> <i class="della">poco</i> <i class="della">pardo amelandrado que se dizen </i><i class="della">rudos</i> 1571 [(Comuña): 116] <i class="della">Una</i> <i class="della">baca</i> <i class="della">Fenoya</i> <i class="della">ques</i> <i class="della">color</i> <i class="della">bermeja</i> <i class="della">donda</i> <i class="della">con</i> <i class="della">una</i> <i class="della">beze-</i> <i class="della">rra de un año su hija que se llama </i><i class="della">Rruda</i><i class="della"> y es color estre-</i> <i class="della">llada</i> <i class="della">e</i> <i class="della">braguetada</i> 1571 [(Comuña): 118] <i class="della">Un</i> <i class="della">buey</i> <i class="della">(…)ques</i> <i class="della">color</i> <i class="della">amelonado</i> <i class="della">nombre</i> <i class="della">Rrudo</i> 1597 [(Comuña): 165]
Yten [una jata] lamada Ruda 1660 [Sayambre/180-2] Esta propuesta garra más puxu por topar en fecha anterior lo que paez el so diminutivu *rudetarueta en documentu del Monesteriu de Balmonte: otra uaqa que chamauan rrueta la escura con sua filla 1372 [MB/188]. Camiéntome que’l ver- bu arrudar ‘recoyer’ [V1830] ye un tracamundiu frutu d’una mala interpretación lliteraria (
  1. Yten [una jata] lamada Ruda
  2. 1660 Sayambre/180-2
  3. Esta propuesta garra más puxu por topar en fecha anterior lo que paez el so diminutivu *rudetarueta en documentu del Monesteriu de Balmonte: otra uaqa que chamauan rrueta la escura con sua filla 1372 [MB/188]. Camiéntome que’l ver- bu arrudar ‘recoyer’ [V1830] ye un tracamundiu frutu d’una mala interpretación lliteraria (
  4. V1830
Del llat. rudis, -e ‘brutu’, ‘torpe’ (em). El testu del poema de Dido y Eneas d’Antón de Marirreguera [Bartuelo, tapa arru- da aquella llueca (DyE)] dio pie a Julio Somoza a glosar asi- na: Tapar arruda ‘impedir que suene la campana’ [JS 223] pero ello paez nun se xustificar darréu qu’abulta más afaya- dizo entendelo asina: Bartuelo, tapa a Ruda aquella llueca, esto ye, ‘tapa la llueca (‘cencerru’) de Ruda’ siendo Ruda nome de vaca que yá documenten en 1577 lo mesmo que’l correspondiente masculín “Rudo” en 1593 (Sánchez Vicente 2000: 133-134; 2014: 52). Esta alvertencia encaxa colos datos inequívocos que lleemos en testos de magar 1564: cfr. arrudar).
  1. Mas otra baca que se llama Rruda la bermeja 1564 [(Co- muña): 103]
  2. 1564 (Co- muña): 103
  3. y la otra (baca) se llama Rruda color mermeja (…) y la otra baca se dize Rrajona color rraxada 1571 [(Comuña): 117]
  4. 1571 (Comuña): 117
  5. Otra baca que se llama Rruda color blanca cuernos estor- nellados con un jato de dos años color pardo cuerna como la madre 1596 [(Comuña): 159]
  6. 1596 (Comuña): 159
  7. la meytad de una baca grande nombre Rruda color espin- cima la parida con una jatica (…) otra baca llamada Ba- lenzia 1597 [(Comuña): 165]
  8. 1597 (Comuña): 165
  9. de una baca labradora con la mitad de un jatico deste año que yo tengo en cassa, según la dicha baca se llama Ruda
  10. Avilés 1602/259
rudu, el
📖: rudu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<arrudu [Lln. y On. y Cg. Vv. Cp. Ri]. arrú [Ca. y On. Ay. Ll. y Mi]. arudu (<i class="della">sic</i>) [Cl]. arrudo [Os]. arrú/arrúos [Sb]. arrugu [y Mi].>(TEST)
  1. rudu
  2. arrudu
    • Lln
    • y On
    • y Cg
    • Vv
    • Cp
    • Ri
  3. arrú
    • Ca
    • y On
    • Ay
    • Ll
    • y Mi
  4. arudu (<i class="della">sic</i>)
    • Cl
  5. arrudo
    • Os
  6. arrú/arrúos
    • Sb
  7. arrugu
    • y Mi
Vara tosca con rames recortaes (de 20 a 30 cms. de llargo) que s’espeta en suelu de les cocines y val pa colgar potes o pa colgar les monteres (puestes a la venta en mercáu) [Cg Vv. C. Ri], o botelles [Llib] o empleguen como percha [Cl. Os. Pa. Cg. Vv. Ay. Ll. Mi. Ri]. Especie de vara con cañes onde s’asitien los pucheros [Cp]. Palu de carrascu con dellos gan- chos pa colgar la botía [Ri]. Palu llantáu en suelu pa colgar oxetos [Lln]. Palu o poste con cañes y pinchos pa colgar en monte l’odre de la lleche [Ca]. Colgador fechu d’un tueru co- les cañes cortaes [Lln]. Poste altu de madera con dos gayos o brazos na parte cimera que, claváu en monte, valen pa colgar fuelles [Sb] de la lleche [Ay]. 2. Palu que se pon a los fréxoles [On. Mi. Ri]. Palu onde s’apoya la caña de los arbeyos, de les fabes [Mi]. 3. Rebañu que se tresllada de les cortes del pueblu o d’una casería pal monte [Ca]: Yá va Amador col arrú p’Arvicenti [Ca]. 4. Planta [Cp]. 5. Montón de narbasu ensin la panoya [Lln]. Cfr. rude.
rudumeru, el*
📖: rudumeru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////rudumeiros [Vg].>(TEST)
  1. rudumeru
  2. rudumeiros variación de número
    • Vg
Estremos traseros del brazuelu [Vg].
  1. 1. Estremos traseros del <i class="della">brazuelu </i>[Vg].
Posible deriváu del ast. redoma (cfr.).
rueca, la
📖: rueca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ruoca [Tox]. ruöca [Cl. As]. //roca [Eo].>(TEST)
  1. rueca
    • Lln
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Cn
    • Pb
    • Ay
  2. ruoca
    • Tox
  3. ruöca
    • Cl
    • As
  4. roca eonaviego
    • Eo
Cast. rueca [Lln. Cl. Ri. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. Cn (Fu- chasqueiru). Tox. /Eo/. JH]. Instrumentu pa filar [Pb. Ay]. Instrumentu, palu onde s’alluga’l cerru o lo que se va filar [Ac. Tor. R]. //Rueca de rapiega ‘cierta planta montesina’ [Villaoril (Oc)]. ///La rueca ruxidera, la moza dormidera [Sm (Folklor)].
  1. 1. Cast. <i class="della">rueca </i>[Lln. Cl. Ri. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. Cn (Fu- chasqueiru). Tox. /Eo/. JH]. Instrumentu pa filar [Pb. Ay]. Instrumentu, palu onde s’alluga’l cerru o lo que se va filar [Ac. Tor. R]. //<i class="della">Rueca</i> <i class="della">de</i> <i class="della">rapiega</i> ‘cierta planta montesina’ [Villaoril (Oc)]. ///<i class="della">La</i> <i class="della">rueca</i> <i class="della">ruxidera,</i> <i class="della">la</i> <i class="della">moza</i> <i class="della">dormidera</i> [Sm (Folklor)].
Saca dos filos, toma aquella rueca [DyE 3] y muncho en rueques de tornu/ fer encaxse flamencu [Campumanes 1781/529] Pos anda y ve pela rueca/y allúgate aquí a esmesala [Los Trataos 20] Acaso del xerm. común *rŏkko (dcech s.v. rueca) meyor que dende’l gót. rŭkka ‘rueca’ [rew; Gamillscheg (1932: 242 s.v. *rukka); Reinhart (1946: 301)]. Meier (NC s.v. rueca) critica a Corominas-Pascual la falta d’atención a la propuesta etimo- lóxica de K. Maurer que dende’l llat. *roticare quier xusti- ficar resultaos románicos y xermánicos. Dende equí féxose un verbu *rocar conocíu pel deverbal rocada ( y l’ax. roquil (cfr.). Tamién conoz l’ast. un verbu compuestu enrocar (cfr.) o enruecar con un deverbal *enruecadaen- ruecadura (cfr.).
  1. Saca dos filos, toma aquella rueca
  2. DyE 3
  3. y muncho en rueques de tornu/ fer encaxse flamencu
  4. Campumanes 1781/529
  5. Pos anda y ve pela rueca/y allúgate aquí a esmesala
  6. Los Trataos 20
  7. Acaso del xerm. común *rŏkko (dcech s.v. rueca) meyor que dende’l gót. rŭkka ‘rueca’ [rew; Gamillscheg (1932: 242 s.v.
  8. *rukka); Reinhart (1946: 301)]. Meier (NC s.v. rueca) critica a Corominas-Pascual la falta d’atención a la propuesta etimo- lóxica de K. Maurer que dende’l llat. *roticare quier xusti- ficar resultaos románicos y xermánicos. Dende equí féxose un verbu *rocar conocíu pel deverbal rocada (
  9. y l’ax. roquil (cfr.). Tamién conoz l’ast. un verbu compuestu enrocar (cfr.) o enruecar con un deverbal *enruecadaen- ruecadura (cfr.).
cfr.) con des- endolque semánticu dende ‘lo que va na rueca’ → ‘lo que s’asemeya a lo que va na rueca’ → ‘tiempu que se tarda en filar lo que va nuna rueca’ → ‘dar parola mentanto se fila’, etc. Daqué asemeyao pasa col masculín nominalizáu *rocáu que fai falta suponer pa xustificar el dim. rucadín (cfr.). Un deriváu de rueca o del so antecedente ye ast. roqueru 1 (cfr.)
rueda, la
📖: rueda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><ruea [Cp. Sb. Ca. Ay. Ll]. ruoda [Vd (Oc). Tox. PVeiga]. ruö- da [As]. rodia [Cl]. roda [Cg. Cñ. y Lls, y Tz, y Xx, Lln (ppac, lma). /Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. rueda
    • Oc
  2. ident class="della" level="1"></ident><ruea
    • Cp
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ll
  3. ruoda
    • Vd (Oc)
    • Tox
    • PVeiga
  4. ruö- da
    • As
  5. rodia
    • Cl
  6. roda
    • Cg
    • y Lls, y Tz, y Xx, Lln (ppac, lma)
    • /Eo
    • Mánt/
Cast. rueda [Xral]. Tipu de turbina o volante de madera que cola fuerza hidráulica mueve’l mazu y la barquinera [Oc].
  1. 1. Cast. <i class="della">rueda </i>[Xral]. Tipu de turbina o volante de madera que cola fuerza hidráulica mueve’l mazu y la barquinera [Oc].
2. Tayada redonda, rodaxa [/Mánt/] en que se xebra’l bonitu p’allugalu en tines o barriles [Mar]. 3. Corru, círculu [Lln]. 4. Xaréu, baturiciu, xuerga [Sb]: ¡Armóse una ruea! [Sb]. 5. Mola mola, pexe lluna [Xx, Cñ, Llu, Av, L’Arena, Ce (ppac, lma). PVeiga]. Pexe [R] de la familia de los gimnodontes [Cg]. //A ruedas ‘rodando, a valtos, a rollicones’ [Cv]. //Dar col culo tres les ruees ‘venir a menos, emprobecer’ [Sb]. //(En toda) la rueda l’añu ‘a lo llargo l’añu’ [Sm]. //De rueda ‘(tipu de mazanes) mui grandes y achaplaes, coloraes, mui tempra- nes’ [Cv]. //La ruea la patata ‘xuegu de neñes en corru’ [Ay]. que dexe unas ruedas de caro buenas 1243(or.) [MSAH- V/232] de los molinos Medianos vna rueda 1283(or.) [MSAH- V/442] dos ruedas et el terçio de vna rueda 1283(or.) [MSAH- V/442] en el molino Pardiello elas dos terçias de vna rueda 1283(or.) [MSAH-V/442] en los molinos de la Era vna rueda 1283(or.) [MSAH-V/442] en las quatro ruedas de los molinos de Pedrosa 1283(or.) [MSAH-V/442] dos ruedas et el terçio de vna rueda 1283(or.) [MSAH- V/442] en esta carta esta sseya una Roda escripta et en medio della 1287 [AAU/96] otro hero de Pedro de rruedes que laura por sso 1289 [PAU- viéu/107] et en el preuilegio seya rueda qual pertenecer a preuilegio 1326 [AAA/126] puedan ellas poner y otra rueda de açenas y lluego çerca desta 1332(or.) [SIL/193] la dicha abadessa e conuento que tengan la dicha rueda en prinda 1332(or.) [SIL/193] un molino con duas ruedas e unas casas en outras praças [s.f.] [SPM/569] se disparo una partida de cuetes y ruedas dellos 1661 [AAU/532] O ya en medio de la rueda [La Paliza 253]
  1. 2. Tayada redonda, rodaxa [/Mánt/] en que se xebra’l bonitu p’allugalu en tines o barriles [Mar]. 3. Corru, círculu [Lln].
  2. Lln
  3. 4. Xaréu, baturiciu, xuerga [Sb]: ¡Armóse una ruea! [Sb]. 5. Mola mola, pexe lluna [Xx, Cñ, Llu, Av, L’Arena, Ce (ppac, lma). PVeiga]. Pexe [R] de la familia de los gimnodontes [Cg]. //A ruedas ‘rodando, a valtos, a rollicones’ [Cv]. //Dar col culo tres les ruees ‘venir a menos, emprobecer’ [Sb]. //(En toda) la rueda l’añu ‘a lo llargo l’añu’ [Sm]. //De rueda ‘(tipu de mazanes) mui grandes y achaplaes, coloraes, mui tempra- nes’ [Cv]. //La ruea la patata ‘xuegu de neñes en corru’ [Ay]. que dexe unas ruedas de caro buenas
  4. 1243(or.) MSAH- V/232
  5. de los molinos Medianos vna rueda
  6. 1283(or.) MSAH- V/442
  7. dos ruedas et el terçio de vna rueda
  8. 1283(or.) MSAH- V/442
  9. en el molino Pardiello elas dos terçias de vna rueda
  10. 1283(or.) MSAH-V/442
  11. en los molinos de la Era vna rueda
  12. 1283(or.) MSAH-V/442
  13. en las quatro ruedas de los molinos de Pedrosa
  14. 1283(or.) MSAH-V/442
  15. dos ruedas et el terçio de vna rueda
  16. 1283(or.) MSAH- V/442
  17. en esta carta esta sseya una Roda escripta et en medio della
  18. 1287 AAU/96
  19. otro hero de Pedro de rruedes que laura por sso
  20. 1289 PAU- viéu/107
  21. et en el preuilegio seya rueda qual pertenecer a preuilegio
  22. 1326 AAA/126
  23. puedan ellas poner y otra rueda de açenas y lluego çerca desta
  24. 1332(or.) SIL/193
  25. la dicha abadessa e conuento que tengan la dicha rueda en prinda
  26. 1332(or.) SIL/193
  27. un molino con duas ruedas e unas casas en outras praças [s.f.]
  28. SPM/569
  29. se disparo una partida de cuetes y ruedas dellos
  30. 1661 AAU/532
  31. O ya en medio de la rueda
  32. La Paliza 253
Del llat. rota, -ae ‘rueda’, ‘pexe indetermináu, de mar’ (em), con continuadores panrománicos (rew; dérom-1 s.v. */‘rɔt-a/) ya panhispánicos (deeh). Nun sedría imposible una formación analóxica masculina *rŏtus > ruedu (cfr.) anque la complexidá de ruedu ye bultable y la creación de ruedu podría ser romance. Les variantes de rueda ensin dip- tongar, rodia, roda, (a nun ser na fastera más occidental con- servadora), puen debese al influxu analóxicu del verbu rodar (cfr.) nes sos variantes personales adiptongaes, lo mesmo qu’alvertimos en rodu variante de ruedu (cfr.). L’ast. rodia fai ver l’influxu d’una variante de rodar rodiar (< -idiare). Les cuatro primeres aceiciones suponen, semánticamente, partir de la idea de ‘rueda’ → ‘daqué redondo como la rueda’ → ‘daqué que ye redondo o que da vueltes (real o metafórica- mente)’. El nome de les mazanes de rueda quiciabes se deba a la forma carauterística de la mazana (pe3) o a la so proceden- cia. L’aceición §5 fai ver la pervivencia n’ast. de l’aceición conseñada en llatín rellativa a un pexe indetermináu.
ruedra, la
📖: ruedra
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ruödra [Cl].>(TEST)
  1. ruedra
    • Cg
  2. ruödra
    • Cl
Rueda [Cl. Cb. Cg].
  1. 1. Rueda [Cl. Cb. Cg].
- que la ruedra de abaxo halle yunque en el caminico de a pie [Grangerías xviii: 1128] A la escontra de la opinión de Corominas-Pascual (dcech s.v. rueda) del diminutivu llat. rotula, -ae ‘rueda pequeña’ (em; old), per vía semiculta siguió ast. ruedra (llaa 103: 9) y, con metátesis, enantes del tracamundiu de líquides, ruelda (tt 14) como s’alvierte nel masc. rueldu (
  1. - que la ruedra de abaxo halle yunque en el caminico de a pie
  2. Grangerías xviii: 1128
  3. A la escontra de la opinión de Corominas-Pascual (dcech s.v. rueda) del diminutivu llat. rotula, -ae ‘rueda pequeña’ (em; old), per vía semiculta siguió ast. ruedra (llaa 103: 9) y, con metátesis, enantes del tracamundiu de líquides, ruelda (tt 14) como s’alvierte nel masc. rueldu (
cfr.).
ruedu, el
📖: ruedu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ruodu [Tox. Vil.lapedre (Oc). Ast Oc]. Pala pa llimpiar el fornu [Vd] y esparder les brases [Cn (F)]. Tipu de fesoria [Cv (= rudáu). Vil.lapedre (Oc)] pa facer argamasa [Tox]. Tipu de fesoria pa mayar tarrones [Ast Oc]. Falda de la camisa de muyer [Bab]. //<i class="della">A</i>(TEST)
  1. ruedu
    • Md
    • Cv
    • Pr
  2. ruodu
    • Tox
    • Vil
    • lapedre (Oc)
    • Ast Oc
  3. Pala pa llimpiar el fornu
    • Vd] y esparder les brases [Cn (F)
  4. Tipu de fesoria
    • Cv (= rudáu)
    • Vil
    • lapedre (Oc)] pa facer argamasa [Tox
  5. Tipu de fesoria pa mayar tarrones
    • Ast Oc
  6. Falda de la camisa de muyer
    • Bab
  7. <i class="della">A</i eonaviego
ruedos ‘rodando, dando vueltes, a valtos’ [Md. Cv]. ‘a rollicones’ [Pr].
  1. 1. <i class="della">ruedos </i>‘rodando, dando vueltes, a valtos’ [Md. Cv]. ‘a rollicones’ [Pr].
Vieno per detrás y tocói’l ruéu de so vestíu [San Mateo 32] Y pedin-i per favor el tocar náa mas q’el ruéu de so vestíu [San Mateo 58] Creación analóxica masculina llograda dende’l continuador
  1. Vieno per detrás y tocói’l ruéu de so vestíu
  2. San Mateo 32
  3. Y pedin-i per favor el tocar náa mas q’el ruéu de so vestíu
  4. San Mateo 58
  5. Creación analóxica masculina llograda dende’l continuador
del llat. rota > ast. ruedaruedu (cfr. rueda y rodu).
ruegu, el
📖: ruegu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ruogu [Tox]. rogu [JH]. //rogo [Eo].>(TEST)
  1. ruegu
    • Tb
  2. ruogu
    • Tox
  3. rogu
    • JH
  4. rogo eonaviego
    • Eo
Cast. ruego [Tb. Tox. /Eo/. JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">ruego</i> [Tb. Tox. /Eo/. JH].
a) uenit eo Rodrico cum rogos et sugessiones 1046(or.) [SV/90] non iulgo torto por amor nen por cobdicia nen por rogo s. xiii (or.) [FX/59] diz depois por amor o por temor o por rogo s. xiii (or.) [FX/87] b) por so ruogo 1245(or.) [SPE-I/457] rruego delas sobredechas escriui esta carta & posies en ela so sinar 1282 [MB-II/119] a ruegu de las partes fize escriuir esta carta 1297(or.) [SB/222] a ruegu de las partes mande fazer esta carta 1297(or.) [SB/223] escriui esta carta a ruegu e a pedimiento de las dechas par- tes 1297(or.) [SB/221] fizi esta carta a ruegu e a pedimientu de las dichas partes 1304(or.) [SB/233] - si valía algo el mio ruegu [Campumanes 1781/314] Deverbal de rogar (
  1. a) uenit eo Rodrico cum rogos et sugessiones
  2. 1046(or.) SV/90
  3. non iulgo torto por amor nen por cobdicia nen por rogo s. xiii (or.)
  4. FX/59
  5. diz depois por amor o por temor o por rogo s. xiii (or.)
  6. FX/87
  7. b) por so ruogo
  8. 1245(or.) SPE-I/457
  9. rruego delas sobredechas escriui esta carta & posies en ela so sinar
  10. 1282 MB-II/119
  11. a ruegu de las partes fize escriuir esta carta
  12. 1297(or.) SB/222
  13. a ruegu de las partes mande fazer esta carta
  14. 1297(or.) SB/223
  15. escriui esta carta a ruegu e a pedimiento de las dechas par- tes
  16. 1297(or.) SB/221
  17. fizi esta carta a ruegu e a pedimientu de las dichas partes
  18. 1304(or.) SB/233
  19. - si valía algo el mio ruegu
  20. Campumanes 1781/314
  21. Deverbal de rogar (
cfr.) dende’l participiu fuerte, lo mesmo que ruega conseñáu nel plural na espresión occidental fadese de ruegas ‘facese de rogar’ [Oc].
rueldu, el
📖: rueldu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rueldo [Os]. roeldo [y Ar].+ruildu [Ay]. /////roldu [PSil. Vg. Llomb. y Mar].>(TEST)
  1. rueldu
    • Sb
    • Ay
    • An
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Oc
    • Cn
    • Cv
    • Lln
    • Cp
    • Ca
  2. rueldo
    • Os
  3. roeldo
    • y Ar]
    • +ruildu [Ay
  4. roldu dudoso (certainty = baxa)
    • PSil
    • Vg
    • Llomb
    • y Mar
Rollu [Sb. Ar]. Troncu serráu d’un árbol gordu [Ar]. Made- ru o tueru d’un árbol [Ay. An] que se sierra en tables [Bab]. Troncu d’árbol gordu preparáu pa facer d’él tables de sierra [Vg]. Maderu cilíndricu [Qu. Tb]. Troncu de madera cuasi- mente cilíndricu [Sm]. Troncu de madera nudosu y casi ci- líndricu [Oc]. Troncu muertu [Cn (MG)]. Maderu redondu y percurtiu, ensin llabrar (por ex., el que fendíu da madera pa unes madreñes) [Cv]. Trozu del tueru d’un árbol ensin lla- brar, calteniendo la so forma cilíndrica [PSil. Mar]. Caún de los trozos del troncu d’un árbol cortaos o serraos [Llomb]. Troncu grande [Mar]. 2. Porción de tables serraes d’un tron- cu, pero non desprendíes dafechu per ún de los sos cabos, de mou qu’en conxuntu afecten la forma del maderu del que se cortaren [Mar]. 3. Rueda del molín [Ay]. 4. Ruedu de la falda [Lln. Os. Cb. Cp]. Bastilla baxa del vistíu [Ay]. 5. Prenda fe- menina ya anticuada, falda de colores chillones [Ac]. 6. Con- tornu [Lln]. Cintura [Ay]. 7. Puxu xerminativu o productivu que tien una planta [Ca]. Desarrollu potente de los serpollos d’una planta [Ca]: Esti rosal tien un rueldu que me va asom- brar tou’l güertu [Ca]. //A rueldu ‘rodando, dando vueltes o valtos al rodar’ [Tb].
  1. 1. Rollu [Sb. Ar]. Troncu serráu d’un árbol gordu [Ar]. Made- ru o tueru d’un árbol [Ay. An] que se sierra en tables [Bab]. Troncu d’árbol gordu preparáu pa facer d’él tables de sierra [Vg]. Maderu cilíndricu [Qu. Tb]. Troncu de madera cuasi- mente cilíndricu [Sm]. Troncu de madera nudosu y casi ci- líndricu [Oc]. Troncu muertu [Cn (MG)]. Maderu redondu y percurtiu, ensin llabrar (por ex., el que fendíu da madera pa unes madreñes) [Cv]. Trozu del tueru d’un árbol ensin lla- brar, calteniendo la so forma cilíndrica [PSil. Mar]. Caún de los trozos del troncu d’un árbol cortaos o serraos [Llomb]. Troncu grande [Mar].
  2. 2. Porción de tables serraes d’un tron- cu, pero non desprendíes dafechu per ún de los sos cabos, de mou qu’en conxuntu afecten la forma del maderu del que se cortaren [Mar].
  3. 3. Rueda del molín [Ay].
  4. 4. Ruedu de la falda [Lln. Os. Cb. Cp]. Bastilla baxa del vistíu [Ay].
  5. 5. Prenda fe- menina ya anticuada, falda de colores chillones [Ac].
  6. 6. Con- tornu [Lln]. Cintura [Ay].
  7. 7. Puxu xerminativu o productivu que tien una planta [Ca]. Desarrollu potente de los serpollos d’una planta [Ca]: <i class="della">Est</i><i class="della">i rosal tien un rueldu que me va asom- brar tou’l güertu </i>[Ca]. //<i class="della">A rueldu </i>‘rodando, dando vueltes o valtos al rodar’ [Tb].
Del diminutivu llat. rotulus, -i ‘ruedina’ qu’apaez en Calpur- niu y dexó nicios románicos (em) ya hispánicos (deeh). Esti términu ufre una metátesis -t(u)l- > -d’l- > -ld- que tamién pervemos en nomes de llugar del tipu La Ruelda (ta 192 & 325; tt 114); ye paralelu a rotula > ruedra (cfr.). La variante roldu (→ rueldudu) ufre nicios del influxu analóxicu exercíu poles variantes adiptongaes del verbu rotulare (cfr. roldar). La existencia del llat. rotulus podría empobinar a almitir un primitivu *rǒtus ‘tipu de rueda pequeña’, paralelu masculín de rota > rueda (cfr.). Dende los proparoxítonos rotulus y rotula podría naguase por entender tamién l’ast. rollu (cfr.), rolla (cfr.) pero agora la non diptongación fai falta xustificala partiendo del influxu del verbu rollar (cfr.).
rueldudu, a, o*
📖: rueldudu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<////rueldudas [Lln].>(TEST)
  1. rueldudu
  2. rueldudas variación de número
    • Lln
Con munchu vuelu (les faldes) [Lln].
  1. 1. Con munchu vuelu (les faldes) [Lln].
Formación llograda sol ast. rueldu (cfr.) cola amestadura del suf. -ūtus (old) > -udu.
ruémpanu, el
📖: ruémpanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. ruémpanu
    • Po
Cría de la rana [Po (= sapera)].
  1. 1. Cría de la rana [Po (= sapera)].
Cfr. ranoyu.
rueñu, el
📖: rueñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rueño [Pa]. roeño [Os]. ruenu [Cg]. Rodiella pequeña (de tela o de felechos, de yerba) pa poner na cabeza debaxo de la ferrada o d’otra carga [LV. Pb. Lln. Os. On. Pa. Cg. R]. 2. Coxín rústicu de maíz pa sentase [Lln]. D’una variante de <i class="della">rodendu </i>(cfr.). Al empar ha citase’l so si- nónimu <i class="della">roñu</i>(TEST)
  1. rueñu
  2. rueño
    • Pa
  3. roeño
    • Os
  4. ruenu
    • Cg
  5. Rodiella pequeña (de tela o de felechos, de yerba) pa poner na cabeza debaxo de la ferrada o d’otra carga
    • LV
    • Pb
    • Lln
    • Os
    • On
    • Pa
    • Cg
    • R
  6. 2
  7. Coxín rústicu de maíz pa sentase
    • Lln
  8. D’una variante de <i class="della">rodendu </i>(cfr.)
  9. Al empar ha citase’l so si- nónimu <i class="della">roñu</i
1 (cfr.) ensin diptongación pol influxu del verbu correspondiente enroñar 1(cfr.) y del contrariu desenroñar (cfr.). Estos dos verbos (enroñar y desenroñar) xustifíquense almitiendo un primitivu roñar 2 (cfr.) que ta nel aniciu del deverbal roñada (cfr.) y roñáu (cfr.). Dende roñu siguió ast. roñeru (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i> (cfr.) ensin diptongación pol influxu del verbu correspondiente <i class="della">enroñar</i> <i class="della">1</i>(cfr.) y del contrariu <i class="della">desenroñar</i> (cfr.). Estos dos verbos (<i class="della">enroñar</i> y <i class="della">desenroñar</i>) xustifíquense almitiendo un primitivu <i class="della">roñar</i> <i class="della">2</i> (cfr.) que ta nel aniciu del deverbal <i class="della">roñada </i>(cfr.) y <i class="della">roñáu </i>(cfr.). Dende <i class="della">roñu </i>siguió ast. <i class="della">roñeru</i> (cfr.).
ruetu, a, o*
📖: ruetu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cfr. <i class="della">rudu,</i>(TEST)
  1. ruetu
  2. Cfr
  3. <i class="della">rudu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
“rufamanga”
📖: “rufamanga”
🏗️: NO
✍️: SI
Cfr. <i class="della">mangarrufu</i>(TEST)
  1. “rufamanga”
  2. Cfr
  3. <i class="della">mangarrufu</i
& rufu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">rufu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
rufiada, la*
📖: rufiada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rufiaa [JH].>(TEST)
  1. rufiada
  2. rufiaa
    • JH
Multitú o abondancia de dalguna cosa [JH]: Una rufiaa de pedraes [JH].
  1. 1. Multitú o abondancia de dalguna cosa [JH]: <i class="della">Una</i> <i class="della">rufiaa</i> <i class="della">de</i> <i class="della">pedraes</i> [JH].
2. Reprensión fuerte que se da a otru [JH]. Cfr. rufu, a, o.
rufla, la
📖: rufla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. rufla
    • Vv
Fiesta, baturiciu [Vv].
  1. 1. Fiesta, baturiciu [Vv].
Cfr. rufu, a, o.
rufu, a, o
📖: rufu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Qu’amuesa muncho los dientes (por tener vueltu’l llabiu d’arriba) [Cv]. 2. Bien portáu, saludable, rescampláu (aplíca- se a les persones d’edá) [Mar]. 3. Farrucu, tiesu [Tor]: <i class="della">No te </i><i class="della">pongas rufo </i>[Tor]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Pelagius </i><i class="della">rufo</i>(TEST)
  1. rufu
  2. Qu’amuesa muncho los dientes (por tener vueltu’l llabiu d’arriba)
    • Cv
  3. 2
  4. Bien portáu, saludable, rescampláu (aplíca- se a les persones d’edá)
    • Mar
  5. 3
  6. Farrucu, tiesu
    • No te pongas rufo [Tor.">Tor]: <i class="della">No te </i><i class="della">pongas rufo </i>[Tor
  7. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Pelagius </i><i class="della">rufo</i
[ACL-V/ 513 (apud Cano González 2010: 235)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [ACL-V/ 513 (<i class="della">apud </i>Cano González 2010: 235)]
Del posible dialeutalismu llat. rūfus, -a, -um ‘colloráu’, ‘roxu’ (em) que caltién la -f- lo que fadría ver que sigue una llinia cultizante ente nós onde tamién se conseña como noma- tu medieval, rufamanga (cfr.), llueu con metátesis, manga- rrufu, camudando’l vieyu orde ax. + nome nome + ax. Ye posible qu’averao a rufa deba tenese lo que paez continuador d’un dim. cultizante en -ŭla (llaa 103), ast. rufla (cfr.). So- bro rufu, a, o pudo llograse un verbu *rufiar [que conoce- mos pel so deverbal rufiada (cfr.)], paralelu al gall. arrufarse, port. arrufar-se ‘embravecese’, cast. arrufarse ‘perenfadase’ (dcech s.v. rufián).
  1. Del posible dialeutalismu llat. rūfus, -a, -um ‘colloráu’, ‘roxu’ (em) que caltién la -f- lo que fadría ver que sigue una llinia cultizante ente nós onde tamién se conseña como noma- tu medieval, rufamanga (cfr.), llueu con metátesis, manga- rrufu, camudando’l vieyu orde ax. + nome nome + ax. Ye posible qu’averao a rufa deba tenese lo que paez continuador d’un dim. cultizante en -ŭla (llaa 103), ast. rufla (cfr.). So- bro rufu, a, o pudo llograse un verbu *rufiar [que conoce- mos pel so deverbal rufiada (cfr.)], paralelu al gall. arrufarse, port. arrufar-se ‘embravecese’, cast. arrufarse ‘perenfadase’ (dcech s.v. rufián).
  2. que conoce- mos pel so deverbal rufiada (cfr.)
ruga
📖: ruga
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">El</i>(TEST)
  1. ruga
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">El</i eonaviego
ruga ese (en referencia al fíu, quiciabes con sentíu de
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ruga</i> <i class="della">ese</i> (en referencia al fíu, quiciabes con sentíu de
*‘arruga’ → ‘dalgo pequeño y ensin valor’) [An]. Cfr. arruga.
  1. *‘arruga’ → ‘dalgo pequeño y ensin valor’) [An].
  2. An
  3. Cfr. arruga.
ruideru, el*
📖: ruideru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><ruideiru [Md]. rideiru [Md].>(TEST)
  1. ruideru
  2. ident class="della" level="1"></ident><ruideiru
    • Md
  3. rideiru
    • Md
Baturiciu [Md].
  1. 1. Baturiciu [Md].
Cfr. ruíu.
  1. Cfr. ruíu.
ruidosu, a, o*
📖: ruidosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<///<ident class="della" level="1"></ident>/roidosos [D’Ábego].>(TEST)
  1. ruidosu
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/roidosos infl. cast.
    • D’Ábego
Que mete ruíu [D’Ábego].
  1. 1. Que mete ruíu [D’Ábego].
Cfr. ruíu.
ruiduxu, el
📖: ruiduxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. ruiduxu
Ruíu de llarga duración y non prestosu [Cl]. Cfr. ruíu.
  1. Ruíu de llarga duración y non prestosu [Cl]. Cfr. ruíu.
  2. Cl
ruin, ina, ino
📖: ruin
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<ident class="della" level="1"></ident><roín/ina [Lln]. roín [LV. Cl. Pa. Cb. Cg. Sb. Ca. y Ay. Ll. Pzu. y R]. ruyín/ina [Sm]. rin/rina [y PSil. y An. Cv]. rinu/a [Cn (F)]. rin [Oc]. ruén [Mar]. ruinu/a [y An]. ruinu [Cn (MG). Oc (= ruin/ruina)]. run [Oc (si la espresión va antepuesta al nome)]. //ruin/ruía [/Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. ruin
  2. ident class="della" level="1"></ident><roín/ina
    • Lln
  3. roín
    • LV
    • Cl
    • Pa
    • Cb
    • Cg
    • Sb
    • Ca
    • y Ay
    • Ll
    • Pzu
    • y R
  4. ruyín/ina
    • Sm
  5. rin/rina
    • y PSil
    • y An
    • Cv
  6. rinu/a
    • Cn (F)
  7. rin
    • Oc
  8. ruén
    • Mar
  9. ruinu/a
    • y An
  10. ruinu
    • Cn (MG)
    • Oc (= ruin/ruina)
  11. run
    • Oc (si la espresión va antepuesta al nome)
  12. ruin/ruía eonaviego
    • /Eo
    • Mánt/
Cast. ruin [LV. Lln. Cl. Pa. Cg. Sb. Pzu. PSil (ruin). Cv. Oc.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">ruin</i> [LV. Lln. Cl. Pa. Cg. Sb. Pzu. PSil (<i class="della">ruin</i>). Cv. Oc.
/Eo/. JH. R. Mar]. Malu [Tox. Oc]: Güei tenemos ruin fou [Oc]. Malu (en tolos sentíos) [Cb]. Llistu y malu (un indivi- duu) [Lln (S)]. 2. Débil, raquíticu, pequeñu [Ac. Sr]. Flacu (un individuu) [Cp], pequeñu, desmeyoráu (aplicáu a perso- nes) [Lln]. Enxencle, débil [Ay. Tb. Pr. Sl. Tox]: Ya mui ruin comedor [Pr]. Flacu y mal atendíu (el ganáu) [Cn (F)]. Pe- queña [PSil] y flaca (una persona) [Ri]. Raquíticu, débil [Ca. Sm. An. /Mánt/. Arm]: Vendéume un l.lapón ruin [An]. Flaca y pequeña (persona, animal) [Llg]. 3. De mal aspeutu de salú [Cb. Ay. Ll]. De poca salú [Ll], de pocu valor [PSil. R]. 4. Que val poco [Lln. Pa. Sr. Ay. PSil. An]: Yeren unes peres ruines [Sr]. De mala clas (daqué) [Cp. Ri]. De mala calidá (perso- nes, animales, coses) [VCid]. 5. Misere, tacañu [Ri]. //Roín cosa ‘mala cosa’ [Cg]. //Ser más ruin que la fame ‘ser tafuñu’ [Vd]. //Ser ruino... ‘ser poco, ser mal’ [Llg]: Ye ruino comeoro [Llg]: Ye ruina bailaora [Llg]: Ye ruin trabayaor [Llg]; ser roín comedor [Villah]. //Paz ente los ruinos úsase pa parar una discusión [Llg]. ///Acordándose del ruin vecín, a la puer- ta o al camín [LC]. Al gochu más ruin la mayor castaña [LC]. Como la familia del tíu Melero: poco, ruino y puñetero [LC]. De roín sangre roínes morcielles [Cg]. De ruin matu sal un bon ñarbatu [LC]. De ruin a ruin vence’l más gañín [LC]. Dios te llibre del ruin que non sea de fame [LC]. El gochu más ruin ya’l que más revuelve na cubil [Sm (Folklor)]. El más roín a por agua y al molín [Sb]. El roín col roín medra [Cg]. El ruin arvíu desque come ha fríu [CyN (Recuerdos)]. El ruin res desque come esfrez [Tb]. La culpa ye ruina moza [LC]. La tierra ruina, de baldre ya cara [Vd]. Quien da bien viende, si non ye ruin el que atiende [Fabriciano]. Ruin con ruin qu’ansí casen en Serín [JH]. el ruin ganado [Grangerías xviii: 824] Son la fruta más ruin melocotones [HyL 22] Digo, en quantu a Portugal,/que fue una ación mui roína/ que ñon podía facer más/un Lluteru y un Calvín [ABalvi- dares, Dos casinos (Poesíes 140-143)] pero trató con ruin xente,/que ñon-y lo agradecieron [ABalvidares, Canción (Poesíes 174-175)] Nin un pueblu toídu, ruin y esclavu [Judit 194] Como la tienra flor é nel desiertu/de escayos y de roines acercada/q’erguida s’endereza al cielu abiertu/d’un xaba- lín espuesta á ser triada [Judit 211] Que si ye ruin, hay peligru d’una terciana sobre otra [Cam- beru 20]
  1. /Eo/. JH. R. Mar]. Malu [Tox. Oc]: Güei tenemos ruin fou [Oc]. Malu (en tolos sentíos) [Cb]. Llistu y malu (un indivi- duu) [Lln (S)]. 2. Débil, raquíticu, pequeñu [Ac. Sr]. Flacu (un individuu) [Cp], pequeñu, desmeyoráu (aplicáu a perso- nes) [Lln]. Enxencle, débil [Ay. Tb. Pr. Sl. Tox]: Ya mui ruin comedor [Pr]. Flacu y mal atendíu (el ganáu) [Cn (F)]. Pe- queña [PSil] y flaca (una persona) [Ri]. Raquíticu, débil [Ca. Sm. An. /Mánt/. Arm]: Vendéume un l.lapón ruin [An]. Flaca y pequeña (persona, animal) [Llg]. 3. De mal aspeutu de salú [Cb. Ay. Ll]. De poca salú [Ll], de pocu valor [PSil. R]. 4. Que val poco [Lln. Pa. Sr. Ay. PSil. An]: Yeren unes peres ruines [Sr]. De mala clas (daqué) [Cp. Ri]. De mala calidá (perso
  2. Cp. Ri
  3. nes, animales, coses) [VCid]. 5. Misere, tacañu [Ri]. //Roín cosa ‘mala cosa’ [Cg]. //Ser más ruin que la fame ‘ser tafuñu’ [Vd]. //Ser ruino... ‘ser poco, ser mal’ [Llg]: Ye ruino comeoro [Llg]: Ye ruina bailaora [Llg]: Ye ruin trabayaor [Llg]; ser roín comedor [Villah]. //Paz ente los ruinos úsase pa parar una discusión [Llg]. ///Acordándose del ruin vecín, a la puer- ta o al camín [LC]. Al gochu más ruin la mayor castaña [LC]. Como la familia del tíu Melero: poco, ruino y puñetero [LC]. De roín sangre roínes morcielles [Cg]. De ruin matu sal un bon ñarbatu [LC]. De ruin a ruin vence’l más gañín [LC]. Dios te llibre del ruin que non sea de fame [LC]. El gochu más ruin ya’l que más revuelve na cubil [Sm (Folklor)]. El más roín a por agua y al molín [Sb]. El roín col roín medra [Cg]. El ruin arvíu desque come ha fríu [CyN (Recuerdos)]. El ruin res desque come esfrez [Tb]. La culpa ye ruina moza [LC]. La tierra ruina, de baldre ya cara [Vd]. Quien da bien viende, si non ye ruin el que atiende [Fabriciano]. Ruin con ruin qu’ansí casen en Serín [JH]. el ruin ganado
  4. Grangerías xviii: 824
  5. Son la fruta más ruin melocotones
  6. HyL 22
  7. Digo, en quantu a Portugal,/que fue una ación mui roína/ que ñon podía facer más/un Lluteru y un Calvín
  8. ABalvi- dares, Dos casinos (Poesíes 140-143)
  9. pero trató con ruin xente,/que ñon-y lo agradecieron
  10. ABalvidares, Canción (Poesíes 174-175)
  11. Nin un pueblu toídu, ruin y esclavu
  12. Judit 194
  13. Como la tienra flor é nel desiertu/de escayos y de roines acercada/q’erguida s’endereza al cielu abiertu/d’un xaba- lín espuesta á ser triada
  14. Judit 211
  15. Que si ye ruin, hay peligru d’una terciana sobre otra
  16. Cam- beru 20
Cfr. arruinar.
ruindá, la
📖: ruindá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<roindá [Lln. Cb. y Cp. y Ay]. rindá [Cv].>(TEST)
  1. ruindá
    • Pa
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • Sm
    • Ri
    • Pr
    • Cp
    • Llg
  2. roindá
    • Lln
    • Cb
    • y Cp
    • y Ay
  3. rindá
    • Cv
Cast. ruindad [Pa. Ay. Ll. Tb. Sm. Cv], baxeza [Lln]. Aición indigna [Ri]. 2. Persona enxencle, que come poco [Pa. Pr]. Persona ruina, pequeña [Lln. Cb. Cp. Ac. Tb]: El nenu ya una ruindá [Tb]. Persona poco desarrollada físicamente [Ri. Pr]. Persona falta de salú, de puxu [Ay. Ri]. 3. Cualquier cosa es- casa o mísere [Cb]. Cualquier cosa de ruin valor [Lln. Tb]: ¡Vaya ruindá de nabos! [Tb]. Cualquier cosa con un tamañu perbaxo de lo normal [Pa]: Tuviemos una ruindá de patates [Pa]. Cosa de ruina calidá [Ri]. //Un ruindaes ‘flacu, enxencle (el neñu, la persona)’ [Llg. Ay]. //Echar la ruindá del cuerpu ‘alitar llueu de tar malu’ [Lln]. Ente honrados y ente bonos/que non conocen ruindá [Ba- talla Cuadonga 219] Cfr. arruinar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">ruindad </i>[Pa. Ay. Ll. Tb. Sm. Cv], baxeza [Lln]. Aición indigna [Ri].
  3. 2. Persona enxencle, que come poco [Pa. Pr]. Persona ruina, pequeña [Lln. Cb. Cp. Ac. Tb]: <i class="della">El</i> <i class="della">nenu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">una ruindá </i>[Tb]. Persona poco desarrollada físicamente [Ri. Pr]. Persona falta de salú, de puxu [Ay. Ri].
  4. 3. Cualquier cosa es- casa o mísere [Cb]. Cualquier cosa de ruin valor [Lln. Tb]: <i class="della">¡Vaya ruindá de nabos! </i>[Tb]. Cualquier cosa con un tamañu perbaxo de lo normal [Pa]: <i class="della">Tuviemos</i> <i class="della">una</i> <i class="della">ruindá</i> <i class="della">de patates</i> [Pa]. Cosa de ruina calidá [Ri]. //<i class="della">Un</i> <i class="della">ruindaes</i> ‘flacu, enxencle (el neñu, la persona)’ [Llg. Ay]. //<i class="della">Echar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">ruindá</i> <i class="della">del</i> <i class="della">cuerpu </i>‘alitar llueu de tar malu’ [Lln]. <i class="della">Ente honrados y ente bonos</i>/<i class="della">que non conocen </i><i class="della">ruindá</i> [Ba- talla Cuadonga 219] Cfr. <i class="della">arruinar</i>.
ruinera, la
📖: ruinera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<roinera [y Ay].>(TEST)
  1. ruinera
    • Ay
  2. roinera
    • y Ay
Persona ensin salú, ensin puxu [Ay].
  1. 1. Persona ensin salú, ensin puxu [Ay].
Cfr. arruinar.
ruinizu, a, o
📖: ruinizu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. ruinizu
Pequeñaca, ruina (una persona) [Mar].
  1. 1. Pequeñaca, ruina (una persona) [Mar].
2. Averiada, de curtiu valir (una cosa) [Mar]. Cfr. arruinar.
ruinura, la
📖: ruinura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Ruindá [Tb]: <i class="della">¡Vaya</i>(TEST)
  1. ruinura
    • Tb
  2. Ruindá [Tb]: <i class="della">¡Vaya</i
ruinura que tienes, nina! [Tb].
  1. 1. <i class="della">ruinura</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tienes,</i> <i class="della">nina!</i> [Tb].
Cfr. arruinar.
ruinzán, ana
📖: ruinzán
🔤: , ana
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ana
<roinzán [Lln. CAmieva].>(TEST)
  1. ruinzán
    • Tb
  2. roinzán
    • Lln
    • CAmieva
Desp. de ruin [Tb. CAmieva]: Ya una ruinzana que nun val pa nada [Tb]. 2. Pequeñacu [Lln]. 3. Cierta cualidá de les castañes de Narganes [Lln]. Cfr. arruinar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Desp. de <i class="della">ruin </i>[Tb. CAmieva]: <i class="della">Ya una ruinzana que nun val </i><i class="della">pa</i> <i class="della">nada</i> [Tb].
  3. 2. Pequeñacu [Lln].
  4. 3. Cierta cualidá de les castañes de Narganes [Lln]. Cfr. <i class="della">arruinar</i>.
ruíu, el
📖: ruíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ruídu [y Pa]. rúiu [Sm]. ruíu [JH]. roidu (<i class="della">sic</i>) [Cg]. roíu [Sb. Ca]. ruidu [Lln (S)].>(TEST)
  1. ruíu
    • Lln
    • Pa
    • Llg
    • Ay
    • Tb
    • Sl
    • Sr
  2. ruídu
    • y Pa
  3. rúiu
    • Sm
  4. ruíu
    • JH
  5. roidu (<i class="della">sic</i>)
    • Cg
  6. roíu
    • Sb
    • Ca
  7. ruidu
    • Lln (S)
Cast. ruido [Lln (S). Cl. Pa. Cg. Llg. Sb. Ca. Ay. Tb. Sm. Sl. JH]. 2. Rumor [Ay]. 3. Pendencia [Cg]. 4. Xuerga, xarana, xaréu [Llg]: Gústa-y el ruíu que se mata [Llg]. //Ruíu claru ‘soníu’ [Cl]. //Meter ruíu ‘armar xaréu’ [Llg]. ‘resultar dal- go escandaloso y comentao’ [Sr]. ///Muitu ruíu ya poucas nueces [Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">ruido </i>[Lln (S). Cl. Pa. Cg. Llg. Sb. Ca. Ay. Tb. Sm. Sl. JH].
  2. 2. Rumor [Ay].
  3. 3. Pendencia [Cg].
  4. 4. Xuerga, xarana, xaréu [Llg]: <i class="della">Gústa-y el ruíu que se mata </i>[Llg]. //<i class="della">Ruíu claru </i>‘soníu’ [Cl]. //<i class="della">Meter ruíu </i>‘armar xaréu’ [Llg]. ‘resultar dal- go escandaloso y comentao’ [Sr]. ///<i class="della">Muitu ruíu ya poucas </i><i class="della">nueces </i>[Sm].
non fagant roydo nen tragant lumne nenguno ergo de cande- la ho_de seuo 1245 [Ordenances/35] si por auentura grand roydo salier fuera del monesterio de Sant Pedro 1253(or.) [MSAH-V/271] siervan sin escandalo et non llevanten roydo alguno en la dicha iglesia [1377-1389] [DCO-III/573] non ye convenivle cosa que entienda de fazer gran roydo s. xiii (or.) [FX/34] - ¿El roido no escuchais...? [DyE 10]
  1. non fagant roydo nen tragant lumne nenguno ergo de cande- la ho_de seuo
  2. 1245 Ordenances/35
  3. si por auentura grand roydo salier fuera del monesterio de Sant Pedro
  4. 1253(or.) MSAH-V/271
  5. siervan sin escandalo et non llevanten roydo alguno en la dicha iglesia [1377-1389]
  6. DCO-III/573
  7. non ye convenivle cosa que entienda de fazer gran roydo s. xiii (or.)
  8. FX/34
  9. - ¿El roido no escuchais...?
  10. DyE 10
Del llat. rugītus, -us ‘ruxíu’, ‘ronquíu’ (em). Tamién podría proponese lo mesmo pal ast. ruxíu (cfr.) darréu que dambos sedríen xustificables dafechu fónicamente (y semánticamen- te) como lo son muxir y *muyir muír ‘bramar’ dende’l llat. mugīre (em); o fuxir y fuyirfuir dende fugere (ghla §4.4.5; cfr. muar; pe4) ensin necesidá d’acoyer la suposición fónica de Meyer-Lübke (rew s.v. rūgĭtus). De toes maneres podría entendese ast. ruxíu como un deverbal de ruxir y tener un correspondiente femenín ruxía (cfr. ruxida). Son términos fe- chos dende ruídu: ruideru (cfr.), ruidosu (cfr.), ruiduxu (cfr.).
rula, la
📖: rula
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">lonja</i>(TEST)
  1. rula
    • Lln
    • Rs
    • Xx
  2. Cast
  3. <i class="della">lonja</i
de pescado [Lln. Rs. Xx. Cñ. Tox. PVeiga. /Mánt/]. 2. Aición de rular [Lln].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">pescado</i> [Lln. Rs. Xx. Cñ. Tox. PVeiga. /Mánt/].
  2. 2. Aición de <i class="della">rular</i> [Lln].
filia de Martino Rula 1207 [LRCourias/183] Pallabra de posible orixe ultrapirenaicu, quiciabes deverbal de rular (pe1: 180). Desconozo si guarda rellación col cast. a. rolón conseñáu “en 1290 {cuando} el rey Sancho iv confir- maba el privilegio de San Millán de poder pasar sus rebaños en todo el reino y concede a los pastores la exención de por- tazgo, montazgo, rolón, castillería…”. Defínese rolón como “impuesto concejil por la exención del servicio de ronda o vigilancia nocturna, necesaria contra delincuentes” [Olarte 2008: 116). L’ast. xeneralizó rula [frente a dominios vecinos como’l gall. onde rula ye esporádicu (dd)] frente al galicismu (dcech s.v. lonja ii) llonxa. Con too “lonja” conséñase yá en testos castellanos del sieglu xv (CO 1463/28...). N’Asturies lleemos nel sieglu xvi: la renta de la lonxa donde esta y el acarreto de las mozas [Avilés 1602/194] el bino (...) para que lo pueda llebar de la dicha lonja [Avi- lés 1602/365] A la vera ye posible alvertir: barricas (...) que al presente tiene alonjadas en la cassa [Avilés 1602/364]
  1. filia de Martino Rula
  2. 1207 LRCourias/183
  3. Pallabra de posible orixe ultrapirenaicu, quiciabes deverbal de rular (pe1: 180). Desconozo si guarda rellación col cast.
  4. a. rolón conseñáu “en 1290 {cuando} el rey Sancho iv confir- maba el privilegio de San Millán de poder pasar sus rebaños en todo el reino y concede a los pastores la exención de por- tazgo, montazgo, rolón, castillería…”. Defínese rolón como “impuesto concejil por la exención del servicio de ronda o vigilancia nocturna, necesaria contra delincuentes” [Olarte 2008: 116). L’ast. xeneralizó rula [frente a dominios vecinos como’l gall. onde rula ye esporádicu (dd)] frente al galicismu (dcech s.v. lonja ii) llonxa. Con too “lonja” conséñase yá en testos castellanos del sieglu xv (CO 1463/28...). N’Asturies lleemos nel sieglu xvi:
  5. Olarte 2008: 116). L’ast. xeneralizó rula [frente a dominios vecinos como’l gall. onde rula ye esporádicu (dd)
  6. la renta de la lonxa donde esta y el acarreto de las mozas
  7. Avilés 1602/194
  8. el bino (...) para que lo pueda llebar de la dicha lonja
  9. Avi- lés 1602/365
  10. A la vera ye posible alvertir:
  11. barricas (...) que al presente tiene alonjadas en la cassa
  12. Avilés 1602/364
rular
📖: rular
🏗️: NO
✍️: NO
Movese, trabayar, entamar a andar [Ac]: <i class="della">Toi rulando tol día </i><i class="della">de</i>(TEST)
  1. rular
  2. Movese, trabayar, entamar a andar [Ac]: <i class="della">Toi rulando tol día </i><i class="della">de</i
Dios y nun veo nada fecho [Ac].
  1. 1. <i class="della">Dios</i> <i class="della">y</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">veo</i> <i class="della">nada</i> <i class="della">fecho</i> [Ac].
2. Furrular un aparatu, funcionar de mou afayadizu (un artefautu, una persona) [Ay. Tb]: Esto nun acaba rular ya’l tou home nun rula tampoucu [Tb]. Dir tirando, funcionando, daqué cosa [VCid]. 3. Subas- tar el pescáu [Lln. Rs. Xx. Tox. /Mánt/]. De posible aniciu ultrapirenaicu, fr. rouler, lo mesmo que’l cast. rular “voz de estilo baxo” (Diccionario de Autoridades apud dcech s.v. rueda), sinónimu del ast. furrular (quiciabes orixinariamente *‘rular, xirar sobro fierro’). Na aceición §3 podría camentase que se trata d’una referencia al movimien- tu que se tien na rula onde se puya’l pexe ellí depositao polos pescadores con toles circunstancies qu’arrodien. Nesi sen ast. rula ‘podría ser, de mano, un deverbal de rular. Con too, el fr. rôler ‘escribir llargo y tendío’ pudiere xustifi- car ast. rular en referencia a les actuaciones burocrátiques propies de l’aición y fechu de rular (pe1: 180). Al sur del dominiu documéntase rulu ‘rodiellu’ (cfr.) que bien pudiera tenese por deverbal de rular.
rulé, el
📖: rulé
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rulé
    • Xx
Culu, nalgues d’una cosa [Xx].
  1. 1. Culu, nalgues d’una cosa [Xx].
Posible xitanismu común col términu castellán de la mesma espresión (dcech s.v. rulé).
  1. Posible xitanismu común col términu castellán de la mesma espresión (dcech s.v. rulé).
ruleta, la
📖: ruleta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><reguleta [y Xx].>(TEST)
  1. ruleta
  2. ident class="della" level="1"></ident><reguleta
    • y Xx
Instrumentu de zapatería [JH]. 2. Recuadru del xuegu de la rasa [Xx. Cñ]. Del fr. roulette, quiciabes inxertu en cast. nel sieglu xix (dcech s.v. rueda).
  1. Instrumentu de zapatería [JH]. 2. Recuadru del xuegu de la
  2. JH
  3. rasa [Xx. Cñ].
  4. Xx. Cñ
  5. Del fr. roulette, quiciabes inxertu en cast. nel sieglu xix
  6. (dcech s.v. rueda).
rulla, la
📖: rulla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rulla [Noval 357. Arm]. rul.la [Oc]. {Con cheísmu, rucha [Tox]}.///<ident class="della" level="1"></ident>//rolla [Llg (llaa 27). Tor]. arrolla [y Arm]. ro- lla [“de Valdés a Tapia” (Eo)]. //rola [/de Tapia al Eo (Eo. Mánt)/]. rula [/Eo/].>(TEST)
  1. rulla
  2. {Con cheísmu, rucha [Tox]}
  3. rulla
    • Noval 357
    • Arm
  4. rul.la
    • Oc
  5. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  6. rolla eonaviego
    • Llg (llaa 27)
    • Tor
  7. arrolla
    • y Arm
  8. ro- lla
    • “de Valdés a Tapia” (Eo)
  9. rola eonaviego
    • /de Tapia al Eo (Eo
    • Mánt)/
  10. rula
    • /Eo/
Voz de la palomba [Arm]. 2. Caprimulgus europaeus, cast. chotacabras gris [Llg (llaa 27)]. Streptopelia turtur, cast. tórtola común [Noval 357]. Tipu de tórtola, o palomba mon- tesa [Tor]. {Tórtola [/Eo. Mánt/]: El cuco y a rolla y el par- payegar son as tres aves que pasan el mar [/Eo/]}. 3. Xarana, baturiciu, xuerga [Oc]: Nun piensas más que en la rul.la [Oc]. //Ir de rucha ‘salir de nueche (a dar una vuelta, a cortexar, a robar peres)’ [Tox]. ‘salir de nueche a cortexar’ [/Cu (Eo)/]. Cfr. rullar.
  1. Voz de la palomba [Arm]. 2. Caprimulgus europaeus, cast. chotacabras gris [Llg (llaa 27)]. Streptopelia turtur, cast. tórtola común [Noval 357]. Tipu de tórtola, o palomba mon- tesa [Tor]. {Tórtola [/Eo. Mánt/]: El cuco y a rolla y el par- payegar son as tres aves que pasan el mar [/Eo/]}. 3. Xarana, baturiciu, xuerga [Oc]: Nun piensas más que en la rul.la [Oc].
  2. Oc
  3. //Ir de rucha ‘salir de nueche (a dar una vuelta, a cortexar, a robar peres)’ [Tox]. ‘salir de nueche a cortexar’ [/Cu (Eo)/]. Cfr. rullar.
  4. /Cu (Eo)/
rullar
📖: rullar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><arrullar [Lln. Cb]. arrul.lar [Ay]. {Posible yeísmu, ruyar [Ac]}. //rular [Tox]}.>(TEST)
  1. rullar
  2. {Posible yeísmu, ruyar [Ac]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><arrullar
    • Lln
    • Cb
  4. arrul.lar
    • Ay
  5. rular [Tox]} eonaviego
Facer un ruíu carauterísticu’l palombu p’atraer a la del sexu contrariu [Cb. Cg. Ac. Ay. Tox]. 2. Apellidar el gochu [Cb]. Gruñir [Ca]. 3. Muxir, bramar [Sg (i)]. 4. Atraer el mozu a la moza con pallabres afayadices, cast. arrullar [Ac]. 5. Re- burdiar pelo baxo [Ca]. Quexase ente dientes o en voz baxa [Tox]. 6. Tar amoriáu o confusu pol munchu trabayu [Cb]. 7. Apurar [Lln]. 8. Tronar [Ca]. //-se ‘ocupase en dalgún trabayu con actividá pergrande’ [Cg]. - allí empecé á esclucar./Ves un palombu q’empieza/xunto á la fema á rullar [Relación de Festeyos 1857/72] Verbu fechu sol llat. rullus, -a, -um que conocemos per una glosa como ‘méndigu’, ‘que pide’ (em), términu del que nun anoten descendencia Meyer-Lübke nin García de Diego nin Corominas-Pascual. La inseguranza na realización fónica de la tónica en rolla y rulla (cfr.) y rullu (cfr.) paez que nos empobina, más qu’a considerar estos términos continuadores direutos del llat. rullus, -a, -um (con cantidá ensin conseñar por em y old), a tenelos por deverbales del participiu fuer- te de *rullāre > rullar con alternancia *rollar por cuenta’l vocalismu átonu y ello favorecío pola confluencia con otru verbu d’aniciu destremáu, l’ast. rollar (cfr.). Cosa destremada sedría saber si la documentación qu’ufiertamos guarda daqué rellación col verbu rullar. Al nuesu entender suxerimos la po- sibilidá de que l’antropónimu d’aniciu ultrapirenaicu roldán apaeza con asimilación de -ld- como dacuando s’alvierte grá- ficamente nos nuesos testos (pe5: 336): Pelagius Rullan 1191 [SPE-I/352] illa terra de messiego que iacet ex una parte sobre las terras de los rullanes. de las otras partes; iazent las terras de san vicentj 1243(or.) [DOSV-II/164] A ello podría axuntase esta referencia lliteraria y popular de lo cabero’l xix onde surde l’antropónimu de la nomada canción de xesta francesa con un calter depreciador, y non como ‘ruán’ interpretáu por Munthe nesti testu (p. 42): a mi me trató de puta y a mi hijo de ruldán [Munthe 1888-1889: 41, 15)]. Cuestión destremada que tamién podría plantegase sedría averiguar si dende rullar podría xustificase → ast. ri- llar (
  1. Facer un ruíu carauterísticu’l palombu p’atraer a la del sexu contrariu [Cb. Cg. Ac. Ay. Tox]. 2. Apellidar el gochu [Cb]. Gruñir [Ca]. 3. Muxir, bramar [Sg (i)]. 4. Atraer el mozu a la moza con pallabres afayadices, cast. arrullar [Ac]. 5. Re- burdiar pelo baxo [Ca]. Quexase ente dientes o en voz baxa [Tox]. 6. Tar amoriáu o confusu pol munchu trabayu [Cb]. 7. Apurar [Lln]. 8. Tronar [Ca]. //-se ‘ocupase en dalgún trabayu con actividá pergrande’ [Cg]. - allí empecé á esclucar./Ves un palombu q’empieza/xunto á la fema á rullar
  2. Relación de Festeyos 1857/72
  3. Verbu fechu sol llat. rullus, -a, -um que conocemos per una glosa como ‘méndigu’, ‘que pide’ (em), términu del que nun anoten descendencia Meyer-Lübke nin García de Diego nin Corominas-Pascual. La inseguranza na realización fónica de la tónica en rolla y rulla (cfr.) y rullu (cfr.) paez que nos empobina, más qu’a considerar estos términos continuadores direutos del llat. rullus, -a, -um (con cantidá ensin conseñar por em y old), a tenelos por deverbales del participiu fuer- te de *rullāre > rullar con alternancia *rollar por cuenta’l vocalismu átonu y ello favorecío pola confluencia con otru verbu d’aniciu destremáu, l’ast. rollar (cfr.). Cosa destremada sedría saber si la documentación qu’ufiertamos guarda daqué
  4. rellación col verbu rullar. Al nuesu entender suxerimos la po- sibilidá de que l’antropónimu d’aniciu ultrapirenaicu roldán apaeza con asimilación de -ld- como dacuando s’alvierte grá- ficamente nos nuesos testos (pe5: 336): Pelagius Rullan
  5. 1191 SPE-I/352
  6. illa terra de messiego que iacet ex una parte sobre las terras de los rullanes. de las otras partes; iazent las terras de san vicentj
  7. 1243(or.) DOSV-II/164
  8. A ello podría axuntase esta referencia lliteraria y popular de lo cabero’l xix onde surde l’antropónimu de la nomada canción de xesta francesa con un calter depreciador, y non como ‘ruán’ interpretáu por Munthe nesti testu (p. 42): a mi me trató de puta y a mi hijo de ruldán [Munthe 1888-1889: 41, 15)]. Cuestión destremada que tamién podría plantegase sedría averiguar si dende rullar podría xustificase → ast. ri- llar (
  9. Munthe 1888-1889: 41, 15)
cfr.) con un deverbal rillu (cfr.) cosa que, de mano, nun paez refugable. Semánticamente, camentamos qu’ast. rullar ye posiblemente una formación verbal motivada pola manera con que dellos probes (rullus, -a, -um) pediríen llimosna y que, na opinión de la xente, asemeyaríen el ruíu que de contino emitíen los pa- lombos o bien otros páxaros o animales como fai ver el llargor semánticu de rullar y de rulla (cfr.). Na nuesa opinión l’ast. rullar tien la mesma xustificación que cast. arrullar ‘emitir el so ruíu carauterísticu los palombos’ y ello va alloñao de les suxerencies etimolóxiques de Corominas-Pascual pa quien cast. arrullar ye voz onomatopéyica (dcech s.v. arrullar). De toes maneres l’averamientu fónicu del ast. rullar y ast. ro- llar asina como’l de rulla y rolla hebo favorecer dalgún tipu d’intercambiu y d’influxu mutuu; ello vese especialmente nel ast. arrollar (cola variante arrullar) que tanto signifiquen ‘facer un rollu o dalgo que dea vueltes como un rollu’ que ‘acunar o añar al neñu cantándo-y y moviéndolu nos brazos (arrollándolu) pa que duerma’; ello mesmo torna a vese nel so deverbal rolla (cfr.) definíu non sólo como ‘troncu, pieza redonda de madera’ sinón como ‘neñera, la qu’atiende al neñu pequeñu, la qu’aña al neñu pequeñu, la qu’arrolla al neñu pe- queñu’, porque’l neñu pequeñu envueltu nes sos ropes carau- terístiques llámase tamién rollu.
rulláu, ada, ao
📖: rulláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Apuráu, aceleráu [Lln]. Amoriáu, confusu pol munchu traba- yu [Cb]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
  1. rulláu
  2. Apuráu, aceleráu
    • Lln
  3. Amoriáu, confusu pol munchu traba- yu [Cb]: <i class="della">Ta</i
arrulláu [Cb].
  1. 1. <i class="della">arrulláu</i> [Cb].
Pp. de rullar.
rullón, ona
📖: rullón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Ciertu tipu de palombu [Cb]. Torcaz, tipu de palombu [Cg]: <i class="della">Palombu</i>(TEST)
  1. rullón
    • Cg
  2. Ciertu tipu de palombu
    • Cb
  3. Torcaz, tipu de palombu [Cg]: <i class="della">Palombu</i
rullón [Cg].
  1. 1. <i class="della">rullón</i> [Cg].
2. Que frecuentemente protesta pelo baxo [Ca]. Aumentativu de rullu (cfr.) pero con usos axetivos.
rullu, el*
📖: rullu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rul.lu [Cv].>(TEST)
  1. rullu
  2. rul.lu
    • Cv
Tórtola [Cv]: El cucu ya’l rul.lu ya’l palpayar/son lus tres acechuchos que pasan el mar [Cv].
  1. 1. Tórtola [Cv]: <i class="della">El</i> <i class="della">cucu ya’l</i> <i class="della">rul</i>.<i class="della">lu</i> <i class="della">ya’l palpayar</i>/<i class="della">son</i> <i class="della">lus</i> <i class="della">tres </i><i class="della">acechuchos</i> <i class="della">que</i> <i class="della">pasan</i> <i class="della">el</i> <i class="della">mar</i> [Cv].
Cfr. rullar.
rulu, el
📖: rulu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">rodillo</i>(TEST)
  1. rulu
  2. Cast
  3. <i class="della">rodillo</i
[Mar].
  1. 1. [Mar].
Cfr. rular.
rumba, la
📖: rumba
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">rumba</i>(TEST)
  1. rumba
    • Pa
    • Ay
  2. Cast
  3. <i class="della">rumba</i
[Pa]. Ruíu, importancia [Ay].
  1. 1. [Pa]. Ruíu, importancia [Ay].
2. Flor de la yedra [Tox]. 3. Piedra pequeña plana de pizarra que se llanza al es- paciu en sentíu horizontal produciendo un son carauterísticu [Vd]. 4. Piedra con un furacu onde se mete la palanca del pozu pa tapalu [Cv]. Cfr. rumbu.
rumbadoriu, el*
📖: rumbadoriu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<rumbadoiru [Cv. Vd].>(TEST)
  1. rumbadoriu
  2. rumbadoiru
    • Cv
    • Vd
Zumbíu, ruíu continuáu y broncu, como’l que faen les abeyes y otros inseutos cuando vuelen, o’l motor d’un automóvil, etc. [Cv].
  1. 1. Zumbíu, ruíu continuáu y broncu, como’l que faen les abeyes y otros inseutos cuando vuelen, o’l motor d’un automóvil, etc. [Cv].
2. Xuguete [Vd]. Cfr. rumbu.
rumbar
📖: rumbar
🏗️: NO
✍️: NO
<rumbiar [Lln. Tb].>(TEST)
  1. rumbar
    • Pa
    • Cv
  2. rumbiar
    • Lln
    • Tb
Cast. rumbar [Pa]. Ser rumbosu [Cv].
  1. 1. Cast. <i class="della">rumbar</i> [Pa]. Ser rumbosu [Cv].
Dir de xarana procla- mándolo sonoramente [Tb. An]: Los mozos rumban que se ma- tan [An]. Andar de xuerga [Lln. /Eo/]. Facer dalgo con baturi- ciu [Vd]. 2. Marafundiar muncho [Lln. Pa. Cd. Pr] pa presumir de bayura [Cd]: Esi rumbóu lu que tinía [Cd]. Facer ostentación [Sm. As] de bayura [/Mánt/]. 3. Vivir bien [PSil]: Esta xente paez que rumba [PSil]. 4. Zumbar [/Eo. Mánt/], producir un ruíu continuáu y broncu [Cv]. Zumbar (los inseutos, los oyíos) [Tox]: Si rumba Barayu saca al ganáu ya veite al trabayu; si rumba Moías, guarda cheña pa quince días [Tox]. Cfr. rumbu.
rumbón, ona*
📖: rumbón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<rumbona [Mar]. rumbono [Qu].>(TEST)
  1. rumbón
  2. rumbona
    • Mar
  3. rumbono
    • Qu
Allegre, estupendu [Qu]: San Bartuelo yera mui rumbono [Qu].
  1. 1. Allegre, estupendu [Qu]: <i class="della">San</i> <i class="della">Bartuelo</i> <i class="della">yera</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">rumbono</i> [Qu].
2. Espléndida (una boda) [Mar]. Cfr. rumbu.
rumbosu, a, o
📖: rumbosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+rumbusu [Ay].>(TEST)
  1. rumbosu
    • Sm
    • Vd
  2. rumbusu metafonía
    • Ay
Con rumbu [Sm. PSil]. Ceremoniosu, que se da mucha impor- tancia [Ay]. Espléndidu [As]. Arrogante, pomposu [Vd. Tor]. Cfr. rumbu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Con <i class="della">rumbu </i>[Sm. PSil]. Ceremoniosu, que se da mucha impor- tancia [Ay]. Espléndidu [As]. Arrogante, pomposu [Vd. Tor]. Cfr. <i class="della">rumbu</i>.
rumbu, el
📖: rumbu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Direición [Xral]. 2. Aplagoriu, manifestación ruidosa de fiesta [PSil]: <i class="della">Son</i>(TEST)
  1. rumbu
    • Md
  2. Direición
    • Xral
  3. 2
  4. Aplagoriu, manifestación ruidosa de fiesta [PSil]: <i class="della">Son</i
los que vienen con más rumbu [PSil]. //A rumbu ‘calculando más o menos, ensin ser precisu’ [Md]. //Ser de muitu rumbu ‘facer demostración de bayura’ [/Mánt/].
  1. 1. <i class="della">los</i> <i class="della">que</i> <i class="della">vienen con</i> <i class="della">más</i> <i class="della">rumbu</i> [PSil]. //<i class="della">A</i> <i class="della">rumbu</i> ‘calculando más o menos, ensin ser precisu’ [Md]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">de</i><i class="della"> muitu</i> <i class="della">rumbu</i> ‘facer demostración de bayura’ [/Mánt/].
Ye un potru de munchu rumbu [El Caballo 80] Pallabra propia de la terminoloxía marinera frutu de la con- fluencia del grecismu en llat. rhombus ‘rombu’ y del xerma- nismu ruim que lleguen a nós per influxu port. ya italianu (dcech s.v. rumbo). Dende rumbu féxose’l verbu rumbar (
  1. Ye un potru de munchu rumbu
  2. El Caballo 80
  3. Pallabra propia de la terminoloxía marinera frutu de la con- fluencia del grecismu en llat. rhombus ‘rombu’ y del xerma- nismu ruim que lleguen a nós per influxu port. ya italianu (dcech s.v. rumbo). Dende rumbu féxose’l verbu rumbar (
cfr.), arrumbar (cfr.) asina como otros términos de nidiu parentescu: rumba (cfr.), rumbosu (cfr.), rumbón, ona (cfr.), rumbadoriu (cfr.).
rumia, la
📖: rumia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Conxuntu de destremaes clases de pexes pequeños (como panchos) y que se tiren [Rs. Llu (= culimaya)]. Cría del pan- chu [Cg]. Cría de los pexes [Xx. Cñ]. 2. Menudencia [Cñ] (de pexes, de mazanes) [Xx]. Morralla [Llu]. 3. Chiquillería [Llu]. 4. Suciedá, plaga de pulgues, pioyos, animales peque- ños [R]. 5. Actu de <i class="della">rumiar</i>(TEST)
  1. rumia
    • Ay
  2. Conxuntu de destremaes clases de pexes pequeños (como panchos) y que se tiren
    • Rs
    • Llu (= culimaya)
  3. Cría del pan- chu
    • Cg
  4. Cría de los pexes
    • Xx
  5. 2
  6. Menudencia
    • Cñ] (de pexes, de mazanes) [Xx
  7. Morralla
    • Llu
  8. 3
  9. Chiquillería
    • Llu
  10. 4
  11. Suciedá, plaga de pulgues, pioyos, animales peque- ños
    • R
  12. 5
  13. Actu de <i class="della">rumiar</i
[Ay].
  1. 1. [Ay].
Deverbal del participiu fuerte de rumiar (cfr.), con conti- nuador femenín (rumia) y masculín (rumiu) onde la idea de ‘menundencia’ espárdese a toles coses de ruina entidá y que, entós, resulten espreciatibles como canaya, puxarra, etc. Una formación diminutivo-despeutiva de rumiu col suf. continuador de -acc > -ac ye ast. rumiacu (cfr.). Formación diminutivo-despeutiva de rumiu col suf. que sigue a -attus > -atu ye responsable del ast. rumiatu (cfr.). Al empar tenemos otra formación col términu que provién del suf. -ac(u)lus > -ayu (como en rucayu) que García de Diego (deeh) xustifi- ca direutamente del llat. *rumigaculum (cfr. rongayu). Una posible formación compuesta de verbu + nome úfrela l’ast. cagarrumia (cfr.)
rumiacu, el
📖: rumiacu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rumiacu
Bolu alimenticiu que los rumiantes degluten cada vez [Tor. Bard]. Cfr. rumia.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Bolu alimenticiu que los rumiantes degluten cada vez [Tor. Bard]. Cfr. <i class="della">rumia</i>.
rumiar
📖: rumiar
🏗️: NO
✍️: NO
<rumear [Mar]. romear [Mar]. rusmiar [Cl].>(TEST)
  1. rumiar
  2. rumear
    • Mar
  3. romear
    • Mar
  4. rusmiar
    • Cl
Cast. rumiar [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">rumiar</i> [Xral].
2. Pensar muncho una cosa [Ay. Ri], xe- neralmente non prestosa, a soles [Pa]. Aquesto me pasó, Daniel amigo,/ñon quiero que te duer- mes eñes payes,/rumia bien el pasaxe allá contigo/yá que con lluz de Dios siempre t’afayes [BAúxa, Sueños (Poesíes 305-308)] Me dexen al ventestate/Allá rumiando entre dientes [La Enfermedad 142] Del llat. rumigare ‘rumiar’ (em), panrománicu (rew) con con- tinuadores hispánicos (deeh). Ye posible qu’esti verbu siguie- re tamién otra vía evolutiva desaniciando la pretónica dando llugar a otru resultáu alloñáu con perda de la vocal pretónica rum(i)gare > rongar (cfr.) como yá apuntare García de Diego.
rumiatu, el*
📖: rumiatu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>//-<i class="della">os</i>(TEST)
  1. rumiatu
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. -<i class="della">os</i eonaviego
‘actos de rumiar’ [Lln].
  1. 1. ‘actos de <i class="della">rumiar’</i> [Lln].
Cfr. rumia.
rumiayu, el
📖: rumiayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rumiayo [Cñ]. rumiachu [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. Vg]. ///<ident class="della" level="1"></ident>//+rumiechu [Ll]. rumiechu [Pzu]. ///rumiajo [Tor].>(TEST)
  1. rumiayu
    • Oc
  2. ident class="della" level="1"></ident><rumiayo
  3. rumiachu
    • Tb
    • Sm
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
    • Vg
  4. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  5. rumiechu eonaviego metafonía
    • Ll
  6. rumiechu
    • Pzu
  7. rumiajo infl. cast.
    • Tor
Aición y efeutu de rumiar [Oc]: A esa vaca curtóse-y el rumia- yo [Oc].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">rumiar</i> [Oc]: <i class="della">A</i> <i class="della">esa</i> <i class="della">vaca</i> <i class="della">curtóse-y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">rumia-</i> <i class="della">yo</i> [Oc].
Rumia [Sm. Cv. JH]. Bolu de la rumia [Tb. PSil. Tox]. Cantidá de yerba que ta rumiando un res [Pzu (rumiachu-ru- miechu ‘enfermedá del ganáu que consiste en dexar de rumiar’) [Pzu]. Porción de comida que los rumiantes degluten d’una sola vez [Bab]. 2. Restu de comida que se dexa en platu [Vg]. 3. Col- chadura qu’ufre la rede de tresmayu [Cñ]: Tien rumiayos de los cóngaros que vinieron a xintar los pexes mallaos [Cñ]. 4. Pérdi- da de la rumia [Ll]. 5. Persona inapetente [Vg]. 6. {Individuu} ruin [Xx. Tor]. 7. Encantu (dizse de los neños) [Pr (= roqueru)]. Cfr. rumia. L’ast. rumiechu podría ser un dim. en -ĕllum con cheísmu pero non necesariamente; el Pzu podría ufrir una va- riante -iechu de -iachu.
rumiu, el
📖: rumiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aición de <i class="della">rumiar</i>(TEST)
  1. rumiu
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aición de <i class="della">rumiar</i
[Lln].
  1. 1. [Lln].
2. Lo rumiao [Lln]. Cfr. rumia.
run, el
📖: run
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. run
Voz que repetida reproduz el ruíu d’un motor [Ay]. 2. Mar de fondu [Llu]. //Haber run ‘haber mar de fondo o corriente perfonda nel mar anque nun se dexe ver na superficie’ [Ce, L’Arena (i)]. Podría tratase d’una voz d’aniciu onomatopéyicu anque nun ha escaecese la posibilidá d’un parentescu col ingl. to run ‘correr’ pa xustificar perdafechu la 1ª aceición conseñada.
  1. Voz que repetida reproduz el ruíu d’un motor [Ay]. 2. Mar de fondu [Llu]. //Haber run ‘haber mar de fondo o corriente perfonda nel mar anque nun se dexe ver na superficie’ [Ce, L’Arena (i)].
  2. Ce, L’Arena (i)
  3. Podría tratase d’una voz d’aniciu onomatopéyicu anque nun ha escaecese la posibilidá d’un parentescu col ingl. to run ‘correr’ pa xustificar perdafechu la 1ª aceición conseñada.
runcidor, ora
📖: runcidor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<ident class="della" level="1"></ident>Que produz daqué ruíu [Lln]. <ident class="della" level="1"></ident>Formación sobro <i class="della">runcir</i>(TEST)
  1. runcidor
  2. ident class="della" level="1"></ident>Que produz daqué ruíu
    • Lln
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Formación sobro <i class="della">runcir</i
(cfr. runfar) nuna construcción para- lela a la que ye a vese en runfador (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">runfar</i>) nuna construcción para- lela a la que ye a vese en <i class="della">runfador</i> (cfr.).
runcir
📖: runcir
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. runcir
Zumbar l’aire [Lln]. Producir ruíu los inseutos col frote de los élitros [Lln. AGO]. Del mesmu aniciu que runfir, variante de runfar (cfr.) anque con dixebrada conxugación.
  1. Zumbar l’aire [Lln]. Producir ruíu los inseutos col frote de los élitros [Lln. AGO].
  2. Lln. AGO
  3. Del mesmu aniciu que runfir, variante de runfar (cfr.) anque con dixebrada conxugación.
runfador
📖: runfador
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. runfador
Bramadera (sic) [VBable].
  1. 1. Bramadera (<i class="della">sic</i>) [VBable].
Cfr. runfar.
runfar
📖: runfar
🏗️: NO
✍️: NO
<runfiar [Sr. Llv. Sb]. /////runfir [Pa]. /////runflar [Tor].>(TEST)
  1. runfar
    • Cp
    • Cn
    • Oc
    • Ca
  2. runfiar
    • Sr
    • Llv
    • Sb
  3. runfir dudoso (certainty = baxa)
    • Pa
  4. runflar dudoso (certainty = baxa)
    • Tor
Vibrar con ruíu una piedra o daqué que sal llanzao [Cb. Cp]. Vibrar sonoramente [Cn (MG)]. Facer ruíu fuerte con un oxe- tu que se llanza a gran velocidá [Pa. Sr. Llv]: El coche pasó runfiando [Sr]. Facer ruíu la peonza al baillar [Cb]. 2. Gruñir los gochos [Sb] perfuerte [Cp]. Gruñir los gochos de manera especial por cuenta la fame [Oc]. 3. Asonsañar cola boca’l ruíu de los abeyones [Cb]. Zumbar [Ca] 4. Facer ruíu los mo- tores [Sb]. 5. Salir corriendo como disparáu [Ca]. ///Tengo la muyer pequeña/y de mala condición/cuando va de casa al orru/runfa com’un abeyón [Cb].
  1. 1. Vibrar con ruíu una piedra o daqué que sal llanzao [Cb. Cp]. Vibrar sonoramente [Cn (MG)]. Facer ruíu fuerte con un oxe- tu que se llanza a gran velocidá [Pa. Sr. Llv]: <i class="della">El</i> <i class="della">coche</i> <i class="della">pasó</i> <i class="della">runfiando</i> [Sr]. Facer ruíu la peonza al baillar [Cb].
  2. 2. Gruñir los gochos [Sb] perfuerte [Cp]. Gruñir los gochos de manera especial por cuenta la fame [Oc].
  3. 3. Asonsañar cola boca’l ruíu de los abeyones [Cb]. Zumbar [Ca]
  4. 4. Facer ruíu los mo- tores [Sb].
  5. 5. Salir corriendo como disparáu [Ca]. ///<i class="della">Tengo</i> <i class="della">la </i><i class="della">muyer</i> <i class="della">pequeña</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mala</i> <i class="della">condición</i>/<i class="della">cuando</i> <i class="della">va</i> <i class="della">de</i> <i class="della">casa</i> <i class="della">al</i><i class="della"> orru</i>/<i class="della">runfa</i> <i class="della">com’un</i> <i class="della">abeyón</i> [Cb].
In primis sit excomunicatus a sancta comunione et descen- dat super eum romphea celestis, sicut descendit super da- dan et abiron quos uibos terra obsorbuit […] cum Iuda traditorem abeat partem In eterna damnatjonem 978b (or.) [SV] Ello habría completase coles aportaciones daes por Menén- dez Pidal (lhp s.v. rufea) qu’interpreta nel mesmu sen, dende rhomphaea, un testu de Lleón de 978, descendat super eum ira Dei et rufa celestis, y otros dos del sieglu xi, ún de Saha- gún (arumphea celi) y otru de Santillana (rufea celestis). A ello axuntamos otros dos: descendat super illum ruffa celestis 953 (s. xii) [ACL/12] descendat super eum ira Dei omnipotentis et rufea perma- neat ... 954 (s. xii) [ACL/39] De ser les coses asina quiciabes “romphea” pueda entendese como ‘gran ruíu celeste’ (como comparanza col ruíu de les espades na llucha) y d’ehí ‘gran tormenta’. De toes maneres frente al cultismu “romphea” podría contraponese lo que tien nicios populares onde -nf- > -ff- tamién → -f- que vemos na documentación citada. Al nuesu entender too esto nun ha tra- camundiase meciéndolo col testimoniu del ax. llat. rufus, -a, -um que se conseña nel nomatu medieval “rufamanga” (
  1. In primis sit excomunicatus a sancta comunione et descen- dat super eum romphea celestis, sicut descendit super da- dan et abiron quos uibos terra obsorbuit […] cum Iuda traditorem abeat partem In eterna damnatjonem 978b (or.)
  2. SV
  3. Ello habría completase coles aportaciones daes por Menén- dez Pidal (lhp s.v. rufea) qu’interpreta nel mesmu sen, dende rhomphaea, un testu de Lleón de 978, descendat super eum ira Dei et rufa celestis, y otros dos del sieglu xi, ún de Saha- gún (arumphea celi) y otru de Santillana (rufea celestis). A ello axuntamos otros dos: descendat super illum ruffa celestis
  4. 953 (s. xii) ACL/12
  5. descendat super eum ira Dei omnipotentis et rufea perma- neat ...
  6. 954 (s. xii) ACL/39
  7. De ser les coses asina quiciabes “romphea” pueda entendese como ‘gran ruíu celeste’ (como comparanza col ruíu de les espades na llucha) y d’ehí ‘gran tormenta’. De toes maneres frente al cultismu “romphea” podría contraponese lo que tien nicios populares onde -nf- > -ff- tamién → -f- que vemos na
  8. documentación citada. Al nuesu entender too esto nun ha tra- camundiase meciéndolo col testimoniu del ax. llat. rufus, -a,
  9. um que se conseña nel nomatu medieval “rufamanga” (
Quiciabes formación fecha dende’l grecismu en llat. rhomphaea conseñáu en dellos diccionarios llatinos bien nesa espresión antigua bien na variante popular rumpia; defínen- lu como ‘especie de llanza de dos filos o cortes usada polos tracios’ (abf), ‘espada (em s.v. rumpia) llarga tresportada sol llombu’ (old; dlfac). Al nuesu pescanciar sobro rhomphaea cfr.). El nuesu asitiamientu no que se refier a rhomphaea allóñase enforma de l’apreciación de Corominas-Pascual que conside- ren que la 1ª doc. castellana ye del sieglu xvii y dicen “voz de poco uso fuera de la poesía. En realidad está completamente desusada” (dcech s.v. ronfea). Quiciabes tamién mereciere la pena analizar la so propuesta sol cast. runfla (dcech s.v. runfla) y de mou especial no que se refier al calter de prés- tamu del fr. ronfler ‘roncar’, ‘resoplar’ qu’asigna al santand. runflar ‘resoplar’, runflante ‘enchipáu’, gall. runflar ‘facer ostentación’.
  1. *ronf(i)a fadríase’l verbu *ronf(i)ar → runf(i)ar (acordies cola conducta de les átones asturianes) d’u siguiría un dever- bal runfíu (cfr.) pariente de runfón (cfr.), runfador (cfr.); una variante verbal ye l’ast. runfir runcir (cfr.). Quiciabes el diminutivu en -(ǔ)la fore’l responsable d’una formación se- miculta runfla (cfr.) d’u se fexo’l verbu runflar (cfr.) [respon- sable del ast. runfladera (cfr.)] qu’almite la variante rinflar (cfr.). En realidá en documentu asturianu de 978 conséñase’l grecismu en llatín nidiamente:
  2. respon- sable del ast. runfladera (cfr.)
runfir
📖: runfir
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. runfir
Cfr. runfar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">runfar</i>.
runfíu, el
📖: runfíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Gruñíu del gochu [Sb]. 2. Ruíu agudu fechu por un axente mecánicu [Min]. Ruíu que faen los motores de los automó- viles [Sb]. Deverbal de <i class="della">runfir</i>(TEST)
  1. runfíu
  2. Gruñíu del gochu
    • Sb
  3. 2
  4. Ruíu agudu fechu por un axente mecánicu
    • Min
  5. Ruíu que faen los motores de los automó- viles
    • Sb
  6. Deverbal de <i class="della">runfir</i
(cfr. runfar).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">runfar</i>).
runfla, la
📖: runfla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. runfla
“Munches coses q’se ven vinir a la una, cabres, muyeres, manzanes, palombes” [R].
  1. 1. “Munches coses q’se ven vinir a la una, cabres, muyeres, manzanes, palombes” [R].
Cfr. runfar.
runfladera, la*
📖: runfladera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<runfiarera [Ca].>(TEST)
  1. runfladera
  2. runfiarera
    • Ca
Xuegu infantil que se fai d’una piedra con dos furacos pelos que se facía pasar una cuerda que runfiaba al torcese [Ca].
  1. 1. Xuegu infantil que se fai d’una piedra con dos furacos pelos que se facía pasar una cuerda que <i class="della">runfiaba</i> al torcese [Ca].
Cfr. runfar.
runflar
📖: runflar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. runflar
Resoplar [Tor].
  1. 1. </b>Resoplar [Tor].
Cfr. runfar.
runfón, ona
📖: runfón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Que <i class="della">runfa</i>(TEST)
  1. runfón
  2. Que <i class="della">runfa</i
[Cb. AGO]. Cfr. runfar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Cb. AGO]. Cfr. <i class="della">runfar</i>.
runga, la
📖: runga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Ruíu, baturiciu, fiesta, movimientu [Ay]. A lo meyor un deverbal de <i class="della">rungar</i>(TEST)
  1. runga
  2. Ruíu, baturiciu, fiesta, movimientu
    • Ay
  3. A lo meyor un deverbal de <i class="della">rungar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
rungadera, la*
📖: rungadera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rungaera [Ar].>(TEST)
  1. rungadera
  2. rungaera
    • Ar
Aición de reburdiar pelo baxo [Ar].
  1. 1. Aición de reburdiar pelo baxo [Ar].
Cfr. rungar.
rungar
📖: rungar
🏗️: NO
✍️: NO
<rongar [y Sb. yAy].>(TEST)
  1. rungar
    • Sb
  2. rongar
    • y Sb
    • yAy
Resoplar el gatu [Sb].
  1. 1. Resoplar el gatu [Sb].
2. Reburdiar [Cg. Llg. Sb. Ay. VBable] pelo baxo, protestando con mal humor [Cb (= rezungar = re- trucar)]. Ruxir, reburdiar [Ar]. Protestar pelo baxo una vez y otra [Ca]. Andar de runga [Ay]. 3. Comer dalgo duro, polo que se fai ruíu [VCid]. 4. Trabayar [Ay]. Del llat. rumigare ‘rumiar’ (cfr. rumiar), panrománicu (rew), con perda de la palatal intertónica, una de les posibilidaes evolu- tives, rum(i)gare > rongar (cfr.) > rungar como dexa sospechar el fr. rongier, y que (rongar) xustificaría l’aceición de ‘comer’ → ‘comer daqué duro’ → ‘facer ruíu (al comer, resoplar, rezon- gar, etc.)’. Ye verdá que tamién podría proponese partir del llat. *rumicāre ‘facer daqué ruíu’como si se tratare d’un formación col verbu *rumāre fechu del llat. rūmor, -ōris ‘ruíu’ (em).
rungón, ona
📖: rungón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. rungón
    • Ca
Que reburdia pelo baxo a menudo [Ca].
  1. 1. Que reburdia pelo baxo a menudo [Ca].
Deverbal de rungar (cfr.), cola amestadura del suf. aumen- tativu.
ruñu, el
📖: ruñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cfr. <i class="della">roñu</i>(TEST)
  1. ruñu
  2. Cfr
  3. <i class="della">roñu</i
2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i>.
ruque, el
📖: ruque
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aprovechamientu d’una cosa [Sr]: <i class="della">Esos</i>(TEST)
  1. ruque
    • Sr
  2. Aprovechamientu d’una cosa [Sr]: <i class="della">Esos</i
viven del ruque [Sr].
  1. 1. <i class="della">viven</i> <i class="della">del</i> <i class="della">ruque</i> [Sr].
Algo de lo que se aprovecha una persona [Pa. Sr]: Vien porque sabe que hai ruque [Pa]: Ésos vienen al ruque [Sr]. Fraude [Cñ]. Deverbal del infinitivu del verbu rucar (cfr.). En rellación eti- molóxica atopamos ast. ruquera (cfr.), ruquideru (cfr.). Den- de ruque pudo facese *ruquir con un deverbal ruquíu (cfr.) y, quiciabes, rucu (→ dim. ruquín) pelo menos en dalguna de les sos aceiciones.
ruquera, la
📖: ruquera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Alimentos, bona posición, bona situación económica [Ac]: <i class="della">Ési</i>(TEST)
  1. ruquera
  2. Alimentos, bona posición, bona situación económica [Ac]: <i class="della">Ési</i
tien mucha ruquera [Ac (= ruquideru)].
  1. 1. <i class="della">tien mucha</i> <i class="della">ruquera </i>[Ac (= ruquideru)].
na so tierra tenrán muncha ruquera 1891 [Pinín 81-b] ¡Ay quién podiera/consiguir siquiamente la ruquera! 1891 [Pinín 83-a]
  1. na so tierra tenrán muncha ruquera
  2. 1891 Pinín 81-b
  3. ¡Ay quién podiera/consiguir siquiamente la ruquera!
  4. 1891 Pinín 83-a
Cfr. ruque.
ruquideru, el
📖: ruquideru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. ruquideru
Alimentos, bona posición, bona situación económica [Ac (= ruquera)].
  1. 1. Alimentos, bona posición, bona situación económica [Ac (= ruquera)].
Cfr. ruque.
ruquín, el
📖: ruquín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. ruquín
    • Cv
Dim. de rucu. 2. Posaderes, asentaderes [Cv]. Cfr. ruque.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Dim. de <i class="della">rucu</i>.
  3. 2. Posaderes, asentaderes [Cv]. Cfr. <i class="della">ruque</i>.
ruquíu, el
📖: ruquíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">rucar</i>*. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Allí</i>(TEST)
  1. ruquíu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">rucar</i>*
  3. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Allí</i
será’l llantu y ruquíu de dientes [San Mateo 103]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">será’l</i> <i class="della">llantu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">ruquíu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">dientes</i> [San Mateo 103]
Cfr. ruque.
  1. Cfr. ruque.
rus
📖: rus
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Al</i>(TEST)
  1. rus
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Al</i eonaviego
rus ‘ensin nada’ [Villah].
  1. 1. <i class="della">rus</i> ‘ensin nada’ [Villah].
**
  1. **
ruscu, el*
📖: ruscu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rusco [Mi].>(TEST)
  1. ruscu
  2. ident class="della" level="1"></ident><rusco
    • Mi
Ruscus aculeatus [Mi].
  1. Ruscus aculeatus [Mi].
  2. Mi
Del llat. rūscus, -i ‘acebu pequeñu’ (em), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh; pe2: 363). Ye posible que sía un cultismu si xulgamos acordies con Corominas-Pas- cual que tienen por llatinismu’l correspondiente rusco caste- llán (dcech s.v. brusco i). De toes maneres un deriváu popular del dim. *rusculus sigue nel ast. ruchu (cfr.).
ruscuyudu, a, o
📖: ruscuyudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. ruscuyudu
Hincháu (un frutu secu que se pon a mueyu) [Cv]. 2. Gordu, rollizu, atocináu (persona, animal) [Cv]. **
  1. Hincháu (un frutu secu que se pon a mueyu) [Cv]. 2. Gordu, rollizu, atocináu (persona, animal) [Cv].
  2. Cv
  3. **
rusel, el
📖: rusel
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Tela de llana asargao, dacuando con mezcla de seda (yera tela preferío pa facer bragues maragates, xubones y mandiles lu- xosos) [Mar]. <ident class="della" level="1"></ident>Ye posible que debamos asitiamos con García de Diego (deeh s.v. russus) qu’entiende <i class="della">rusel</i>(TEST)
  1. rusel
  2. ident class="della" level="1"></ident>Tela de llana asargao, dacuando con mezcla de seda (yera tela preferío pa facer bragues maragates, xubones y mandiles lu- xosos)
    • Mar
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Ye posible que debamos asitiamos con García de Diego (deeh s.v
  4. russus) qu’entiende <i class="della">rusel</i
‘una tela’ dende’l fr. ant. rous- sell ( > fr. mod. rousseau), un diminutivu de rŭssum ‘de color percollorao’. A ello paez averase la idea suxerida por Corominas-Pascual pa quien rusel sedría “variante advenedi- za” de nun se sabe bien si *russellus (deriváu de russus) o de
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘una tela’ dende’l fr. ant. rous- sell ( > fr. mod. <i class="della">rousseau</i>), un diminutivu de <i class="della">rŭssum</i> ‘de color percollorao’. A ello paez averase la idea suxerida por Corominas-Pascual pa quien <i class="della">rusel</i> sedría “variante advenedi- za” de nun se sabe bien si *russellus (deriváu de <i class="della">russus</i>) o de
*rosellus (dcech s.v. rojo). ¿O guardará rellación rusel col documentáu recel (cfr.)?
  1. *rosellus (dcech s.v. rojo). ¿O guardará rellación rusel col documentáu recel (cfr.)?
rustiaderu, el
📖: rustiaderu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rustiaderu
Sitiu onde da muncho’l sol [Ac]. Cfr. rustir.
  1. Sitiu onde da muncho’l sol [Ac]. Cfr. rustir.
  2. Ac
rústicu, a, o
📖: rústicu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">rústico</i>(TEST)
  1. rústicu
  2. Cast
  3. <i class="della">rústico</i
[JH].
  1. 1. [JH].
unum uasculum argenteum quod rustico sermone dicitur copa ... cum sua copertoria 1052 (s. xii) [MSAH-II/247]
  1. unum uasculum argenteum quod rustico sermone dicitur copa ... cum sua copertoria
  2. 1052 (s. xii) MSAH-II/247
Del llat. rusticus, -a, -um ‘rellativu al campu’ (old), con de- llos continuadores románicos (rew s.v. rūstĭcus), per vía culta ente nós (pe2: 363) o, cenciellamente, como castellanismu inxertu por JH.
rustida, la*
📖: rustida
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rustía [Lln. Ca. JH].>(TEST)
  1. rustida
  2. rustía
    • Lln
    • Ca
    • JH
Tostada [Ca. JH]. Trozu de pan tostao [Lln]. Rebanada de pan calentada y endurecida al fueu [Ca].
  1. 1. Tostada [Ca. JH]. Trozu de pan tostao [Lln]. Rebanada de pan calentada y endurecida al fueu [Ca].
Deverbal de rustir (cfr.).
rustidor, ora
📖: rustidor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
(TEST)
  1. rustidor
Tostador, que ruste [JH].
  1. 1. Tostador, que ruste [JH].
Cfr. rustir.
rustidura, la
📖: rustidura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición de <i class="della">rustir</i>(TEST)
  1. rustidura
  2. Aición de <i class="della">rustir</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. rustir.
rustión, el
📖: rustión
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rustión
    • Bi
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Cp
    • Oc
Quispu, torrendu [Ac. Bi. Sb. Ay. Ll]. 2. Home pequeñu y en- coyíu [Ll]. 3. Persona de mal caráuter [Ay]. //-ones ‘quispos [Cp. Ay. Oc]. Cfr. rustir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Quispu, torrendu [Ac. Bi. Sb. Ay. Ll].
  3. 2. Home pequeñu y en- coyíu [Ll].
  4. 3. Persona de mal caráuter [Ay]. //<i class="della">-ones </i>‘quispos [Cp. Ay. Oc]. Cfr. <i class="della">rustir</i>.
rustir
📖: rustir
🏗️: NO
✍️: NO
<rustiar [y Cp]. arrustir [Os].>(TEST)
  1. rustir
    • Lln
    • Rs
    • Pa
    • Cg
    • Pr
    • Ca
    • Sb
    • Llg
    • Ay
    • Ri
    • Ll
    • Cp
    • Tb
    • Pb
  2. rustiar
    • y Cp
  3. arrustir
    • Os
Asar, tostar [Lln. Os. Rs. Pa. Cg. Pr. JH]. Tostar [Lln. Ca] el pan [JH]. Torrar, dorar [Sb]. Dorar un alimentu fritu dexán- dolu pa que meta ruíu al comelu [Llg]. Asar, dorar alimentos [Ay]. Dorar al fueu [Cl. Ac. Ay. Ar. Pr]. 2. Arroxar por efeutu del calor [Cl]. Asar nes brases [JH]. Poner una cosa al fueu pa que vaye secando ensin llegar a quemar [Ca. Ri]: Rustir la borona, les farines [Ri]. Calentar una cosa al fueu [Ll]. Poner castañes a secar llueu de cocíes y recudíes [Ac]. Secar el maíz en fornu [Ay. Ar]. Calentar, dorar al fueu [Cb. Cp]. 3. Chisporrotiar l’aceite nel sartén [Ay. Ar]. Fritir el tocín [Ay. Tb]. Fritir o asar un comestible fasta ponelu secu y duru [LV. Pb. DA. R]. 4. Secar la ropa al calor de la cocina [Llg]. 5. Prestar, sentar bien [Cb]: No-y rustió [Cb]. 6. Curar enforma la yerba [Ay].
  1. 1. Asar, tostar [Lln. Os. Rs. Pa. Cg. Pr. JH]. Tostar [Lln. Ca] el pan [JH]. Torrar, dorar [Sb]. Dorar un alimentu fritu dexán- dolu pa que meta ruíu al comelu [Llg]. Asar, dorar alimentos [Ay]. Dorar al fueu [Cl. Ac. Ay. Ar. Pr].
  2. 2. Arroxar por efeutu del calor [Cl]. Asar nes brases [JH]. Poner una cosa al fueu pa que vaye secando ensin llegar a quemar [Ca. Ri]: <i class="della">Rustir</i><i class="della"> la</i> <i class="della">borona,</i> <i class="della">les</i> <i class="della">farines</i> [Ri]. Calentar una cosa al fueu [Ll]. Poner castañes a secar llueu de cocíes y recudíes [Ac]. Secar el maíz en fornu [Ay. Ar]. Calentar, dorar al fueu [Cb. Cp].
  3. 3. Chisporrotiar l’aceite nel sartén [Ay. Ar]. Fritir el tocín [Ay. Tb]. Fritir o asar un comestible fasta ponelu secu y duru [LV. Pb. DA. R].
  4. 4. Secar la ropa al calor de la cocina [Llg].
  5. 5. Prestar, sentar bien [Cb]: <i class="della">No-y rustió </i>[Cb].
  6. 6. Curar enforma la yerba [Ay].
los coyros nolos metan los forneros a rostir ala boca delos fornos 1274 [Ordenances/43] Del xerm. raustjan ‘tostar’, ‘asar’, con continuadores en la Romania centro-occidental (rew) y en dellos dominios hispánicos (deeh), o hraustjan, según Corominas-Pascual qu’opinen que llegaría a nós pente medies del cat. rostir ‘asar’ (dcech s.v. rustir). Un deverbal del participiu rustidu ye rustíu (
  1. los coyros nolos metan los forneros a rostir ala boca delos fornos
  2. 1274 Ordenances/43
  3. Del xerm. raustjan ‘tostar’, ‘asar’, con continuadores en la Romania centro-occidental (rew) y en dellos dominios hispánicos (deeh), o hraustjan, según Corominas-Pascual qu’opinen que llegaría a nós pente medies del cat. rostir ‘asar’ (dcech s.v. rustir). Un deverbal del participiu rustidu ye rustíu (
cfr.). El fem. rustida caltiénse nel nome rustida (cfr.). Otros derivaos sedríen: en -ūra (rustidura), en -ōre (rustidor). Den- de rusti(d)u siguió l’aumentativu rustión (cfr.) y la formación verbal rustiar. Con una formación en -ārius siguió ast. rus- tiaderu (cfr.). Un compuestu de rustiar ye ast. *enrustiar que conocemos pel so vieyu participiu enrustiáu, ada, ao (cfr.). Tamién pudo facese un verbu en -anus → *arrustianar d’u podría entendese ast. arrustianáu, ada, ao (cfr.) con influxu semánticu de los términos en rellación con rústicu, a, o. Pero a la vera de rustir hebo dase un encruz con fritir o friír frir, d’u surde la variante rustrir (cfr.) orixe d’una serie paralela col deverbal rustríu (cfr.) col que guarden rellación rustridor (cfr.), rustridura (cfr.).
rustíu, ida, ío
📖: rustíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<///rustido [Os].>(TEST)
  1. rustíu
    • Pa
    • Sb
    • Ll
    • Qu
    • Tb
    • Lln
    • Ay
  2. rustido infl. cast.
    • Os
Perfritu, doráu [Pa. Sb]. 2. Tostáu [Villah. Ll. Qu. Tb]. Resecu [Lln. Pa. Os. Ay]. //Torta rustíu ‘torta de maíz que se dexa d’un día pa otru y vuelve a calentase’ [Cb]. Cuando s’afoguera/dalgun forniellu rustidu [Entierro CR 99]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Perfritu, doráu [Pa. Sb].
  3. 2. Tostáu [Villah. Ll. Qu. Tb]. Resecu [Lln. Pa. Os. Ay]. //<i class="della">Torta</i> <i class="della">rustíu</i> ‘torta de maíz que se dexa d’un día pa otru y vuelve a calentase’ [Cb]. <i class="della">Cuando s’afoguera</i>/<i class="della">dalgun forniellu </i><i class="della">rustidu</i> [Entierro CR 99]
Pp. de rustir (cfr.).
rustíu, el
📖: rustíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<{Sb nun acentúa}. //rustido [Llomb].>(TEST)
  1. rustíu
    • Sb
    • Tb
    • Qu
  2. {Sb nun acentúa}
  3. rustido eonaviego
    • Llomb
Torrendu, quispu [Sb. Tb], perfritu [Qu]. Guisu de carne frito en sartén [Llomb]. //Pan de rustíos ‘pan que se fai meciendo la grasa dilío cola pastia del pan’ [Sb].
  1. 1. Torrendu, quispu [Sb. Tb], perfritu [Qu]. Guisu de carne frito en sartén [Llomb]. //<i class="della">Pan de rustíos </i>‘pan que se fai meciendo la grasa dilío cola pastia del pan’ [Sb].
Deverbal de rustir (cfr.).
rustridor, ora
📖: rustridor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
Que <i class="della">rustre</i>(TEST)
  1. rustridor
    • Md
  2. Que <i class="della">rustre</i
o s’estrega [Md].
  1. 1. o s’estrega [Md].
Cfr. rustir.
rustridura, la
📖: rustridura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición de <i class="della">rustrir</i>(TEST)
  1. rustridura
    • Tb
  2. Aición de <i class="della">rustrir</i
o rustrise [Tb].
  1. 1. o <i class="della">rustrise</i> [Tb].
Cfr. rustir.
rustrigar
📖: rustrigar
🏗️: NO
✍️: NO
Sentir escalofríos como consecuencia de daqué non prestoso [Sm]: <i class="della">Al</i>(TEST)
  1. rustrigar
    • Sm
  2. Sentir escalofríos como consecuencia de daqué non prestoso [Sm]: <i class="della">Al</i
velu paré, que se me rustriga’l cuerpo [Sm].
  1. 1. <i class="della">velu</i> <i class="della">paré,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">se</i> <i class="della">me</i> <i class="della">rustriga’l</i> <i class="della">cuerpo</i> [Sm].
D’una amestanza del responsable del ast. rustir (cfr.) rus- trir con una formación iterativa en -(ĭ)care.
rustrir
📖: rustrir
🏗️: NO
✍️: NO
Tostar, turrar [JH]. Tostar el pan [An. JH]. Dorar al fueu [Ac]. Asar nes brases, [JH]. 2. Fritir llixeramente una cosa [Cr]: <i class="della">Rustre</i>(TEST)
  1. rustrir
    • Cr
    • Sm
  2. Tostar, turrar
    • JH
  3. Tostar el pan
    • An
    • JH
  4. Dorar al fueu
    • Ac
  5. Asar nes brases,
    • JH
  6. 2
  7. Fritir llixeramente una cosa [Cr]: <i class="della">Rustre</i
bien l’aceite pa echar les patates [Cr]. 3. Rozar una persona o un animal dalguna cosa con daqué fuerza [Sm].
  1. 1. <i class="della">bien</i> <i class="della">l’aceite</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">echar</i> <i class="della">les</i> <i class="della">patates</i> [Cr].
  2. 3. Rozar una persona o un animal dalguna cosa con daqué fuerza [Sm].
- con pataques rustríes 1891 [Pinín 83-a]
  1. - con pataques rustríes
  2. 1891 Pinín 83-a
Esfregar [/Eo/] la ropa al llavalo [An. Vd]. Frotar, esfre- gar [Oc]: Nun fai más que rustrir lus güeyus [Oc]: ¿Qué tas rustriendo ahí? [Oc]. 5. Rascar, raspar [Cn (Fuchasqueiru)]. Llimpiar el ganáu [An]: Foi a rustrir el toru [An]. 6. Un- tar [Sm]: Rustre’l pan con mateiga [Sm]. 7. Intentar llograr daqué d’una persona, combayando, faciéndo-y ver lo mur- nio de la situación propia [Sm]. //-se ‘rozase contra un oxetu duru’ [Llomb]. ‘facer que pase una cosa tocando la superficie Cfr. rustir.

  1. d’otra’, ‘rozar con dalguna fuerza’ [Tb. An. Cv]: Nun te rus- tras contra la paré [Cv]. ‘metese per ún’ [Tb]: Nun te rustras por él, nina, que nun val la pena [Tb].
  2. Tb
rustríu, el
📖: rustríu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rustríu
    • Cd
Refritu [Cd], aceite, ayu, cebolla y pimentón que s’echa al pote [Ac].
  1. 1. Refritu [Cd], aceite, ayu, cebolla y pimentón que s’echa al pote [Ac].
Sofritu que se pon al facer el pote [Pr. Cv]. Cfr. rustir.
ruta, la
📖: ruta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Vía, camín [Ay]. //<i class="della">De</i>(TEST)
  1. ruta
  2. Vía, camín
    • Ay
  3. <i class="della">De</i eonaviego
ruta ‘de camín’, ‘de viaxe’ [Mar].
  1. 1. <i class="della">ruta</i> ‘de camín’, ‘de viaxe’ [Mar].
Del fr. route ‘camín’ pallabra con aniciu nel llat. rŭpta (uia) (em). Sobro ast. ruta féxose’l verbu rutar 2 (cfr.).
rutada, la
📖: rutada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<rutá [Ay]. rutiá [Mi].>(TEST)
  1. rutada
    • Tb
  2. rutá
    • Ay
  3. rutiá
    • Mi
Aición y efeutu de rutar 1 [Mi. Tb]. rutíu [Ay. Mi]. Deverbal de rutar1 (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición y efeutu de <i class="della">rutar</i> <i class="della">1</i> [Mi. Tb]. rutíu [Ay. Mi]. Deverbal de <i class="della">rutar1</i> (cfr.).
rutar 1
📖: rutar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<rutiar [Cñ. y Ac. Bi. Llg. Mi. Ri. y Qu. Cn. Mar]. /////rutir [y Lln. Rs. Os. Pa. y Ay. PSil]. rultar [y Ar]. arruitar [y Oc]. arrutar [Tox. y Oc. Andés (Ni)]. arutar (<i class="della">sic</i>) [y Ar]. //arroitar [Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. rutar 1
    • Lln
    • Cg
    • Cp
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • Cv
    • Vd
    • Oc
  2. rutiar
    • y Ac
    • Bi
    • Llg
    • Mi
    • Ri
    • y Qu
    • Cn
    • Mar
  3. rutir dudoso (certainty = baxa)
    • y Lln
    • Rs
    • Os
    • Pa
    • y Ay
    • PSil
  4. rultar
    • y Ar
  5. arruitar
    • y Oc
  6. arrutar
    • Tox
    • y Oc
    • Andés (Ni)
  7. arutar (<i class="della">sic</i>)
    • y Ar
  8. arroitar eonaviego
    • Eo
    • Mánt/
Cast. eructar [Lln (rutir). Rs. Os. Pa. Cl. Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Mi. Ri. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cn. An. Gr. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Andés (Ni). /Eo. Mánt/… Bard (rutar). JH]: Si rutia ye que ta bien fartuca. [Cn]. 2. Reñer pelo baxo, reburdiar [Lln (rutar) {De toes maneres en delles fasteres de Llanes rutir y rutar son sinónimes [Lln (P)]}. //Ruten a chorizu dizse cuando delles presumen de que-yos va mui bien [Lln]. ///El qu’arruita fame muita; y el que bocea de chen rabea [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">eructar</i> [Lln (<i class="della">rutir</i>). Rs. Os. Pa. Cl. Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Mi. Ri. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cn. An. Gr. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Andés (Ni). /Eo. Mánt/… Bard (<i class="della">rutar</i>). JH]: <i class="della">Si rutia ye que ta bien fartuca</i>. [Cn].
  2. 2. Reñer pelo baxo, reburdiar [Lln (<i class="della">rutar</i>) {De toes maneres en delles fasteres de Llanes <i class="della">rutir </i>y <i class="della">rutar </i>son sinónimes [Lln (P)]}. //<i class="della">Ruten</i> <i class="della">a</i> <i class="della">chorizu</i> dizse cuando delles presumen de que-yos va mui bien [Lln]. ///<i class="della">El</i> <i class="della">qu’arruita</i> <i class="della">fame </i><i class="della">muita;</i> <i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">que</i> <i class="della">bocea</i> <i class="della">de</i> <i class="della">chen</i> <i class="della">rabea</i> [LC].
- Rutar, hacer hipos [GP a.1788] operativu -attus > -atu. Ye continuador del participiu fuerte rutu (cfr.) cola variante rutiu. El verbu rutar o rutiar tamién almiten una variante rutir. Al mio entender formóse dende’l participiu fuerte yá citáu rutu. Un ax. aum. ye ast. rutón, ona (cfr.). Dende la variante rutir siguió’l deverbal rutiu (cfr.) y rutíu (cfr.).
  1. - Rutar, hacer hipos
  2. GP a.1788
  3. operativu -attus > -atu. Ye continuador del participiu fuerte rutu (cfr.) cola variante rutiu. El verbu rutar o rutiar tamién almiten una variante rutir. Al mio entender formóse dende’l participiu fuerte yá citáu rutu. Un ax. aum. ye ast. rutón, ona (cfr.). Dende la variante rutir siguió’l deverbal rutiu (cfr.) y rutíu (cfr.).
Del llat. ructāre ‘rutar’ (em s.v. *rūgo), verbu qu’ufre l’influxu de eruptare (em) > ast. rutar (→ rutiar) pues, en sen contrariu, habría aguardase *ruchar. El verbu ructāre susti- tuyó a *rugere (em). El so participiu ructus (que coincide col nome ructus, -ūs) hebo almitir tamién una variante ruptus, como se ve en Oribasius (em), pues namái asina podría res- ponsabilizase del ast. rutu (cola variante rutiu debida a una formación verbal en -idiare). Ha partise, pues, orixinariamen- te, d’una realización con -pt- pa xustificar la [-t-] actual dao que dende un étimu con -ct- debería siguir una palatal [tS]. El verbu rutar tien como deverbales débiles l’ast. rutáu (cfr.) y rutada (cfr.). Tamién la variante rutiáu rutiatu (cfr.) dende la formación en -idiare rutiar cola amestadura del suf. entá
rutar 2
📖: rutar 2
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">ruta,</i><i class="della">(TEST)
  1. rutar 2
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">ruta,</i><i class="della"
la.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. la</i>.
rutáu, el
📖: rutáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Rutíu [Tb]. <ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de <i class="della">rutar</i>(TEST)
  1. rutáu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Rutíu
    • Tb
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de <i class="della">rutar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
rutiar 1
📖: rutiar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">rutar</i>(TEST)
  1. rutiar 1
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">rutar</i
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i>.
rutiar 2
📖: rutiar 2
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><rutar [Ar. Mar].>(TEST)
  1. rutiar 2
  2. ident class="della" level="1"></ident><rutar
    • Ar
    • Mar
Caleyar, andar peles cais y places d’un pueblu [Mar. Bard]. //-se ‘estacionase’, ‘axuntase’ [Ar]. Formación verbal sol galicismu ruta (cfr.).
  1. Caleyar, andar peles cais y places d’un pueblu [Mar. Bard].
  2. Mar. Bard
  3. //-se ‘estacionase’, ‘axuntase’ [Ar]. Formación verbal sol galicismu ruta (cfr.).
  4. Ar
rutiatu, el
📖: rutiatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. rutiatu
Rutíu [Lln]. 2. Aición de reburdiar [Lln]. Cfr. rutar 1.
  1. Rutíu [Lln]. 2. Aición de reburdiar [Lln]. Cfr. rutar 1.
  2. Lln
rutín, ina, ino*
📖: rutín
🔤: , ina, ino*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<ident class="della" level="1"></ident><rutín [Villah].>(TEST)
  1. rutín
  2. ident class="della" level="1"></ident><rutín
    • Villah
Cast. rutinario [Villah].
  1. 1. Cast. <i class="della">rutinario </i>[Villah].
Cfr. rutina.
rutina, la*
📖: rutina
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><rotina [Cp].>(TEST)
  1. rutina
  2. ident class="della" level="1"></ident><rotina
    • Cp
Dim. de ruta. 2. Cast. rutina [Cp]. Del fr. routine, conseñáu en cast. nel sieglu xix (dcech s.v. romper). Con rutina guarda rellación etimolóxica l’ax. ast. rutín (cfr.).
  1. Dim. de ruta. 2. Cast. rutina [Cp].
  2. Cp
  3. Del fr. routine, conseñáu en cast. nel sieglu xix (dcech s.v. romper). Con rutina guarda rellación etimolóxica l’ax. ast. rutín (cfr.).
rutíu, el
📖: rutíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><rutidu [PSil].>(TEST)
  1. rutíu
  2. ident class="della" level="1"></ident><rutidu
    • PSil
Aición y efeutu de rutir [Lln. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Ca. Ay. Qu. Tb. Sm. PSil. Cv. VBable]. Deverbal del participiu débil de rutir (cfr. rutar1).
  1. Aición y efeutu de rutir [Lln. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Ca. Ay. Qu. Tb. Sm. PSil. Cv. VBable].
  2. Lln. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Ca. Ay. Qu. Tb. Sm. PSil. Cv. VBable
  3. Deverbal del participiu débil de rutir (cfr. rutar1).
rutiu, el*
📖: rutiu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><arrutu [Vd. Tox]. //arroito [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. rutiu
  2. ident class="della" level="1"></ident><arrutu
    • Vd
    • Tox
  3. arroito eonaviego
    • Eo
    • Mánt
Aición y efeutu de rutir [Vd. Tox. /Eo. Mánt/].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">rutir</i> [Vd. Tox. /Eo. Mánt/].
Deverbal del participiu fuerte de rutir (cfr. rutar1).
  1. Deverbal del participiu fuerte de rutir (cfr. rutar1).
rutón, ona
📖: rutón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<br class="della"><b class="della">rutón,</b>(TEST)
  1. rutón
    • Lln
  2. br class="della"><b class="della">rutón,</b
ona Que ruta [Lln].
  1. 1. <b class="della">ona </b>Que <i class="della">ruta</i> [Lln].
Cfr. rutar 1.
rutu, el
📖: rutu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ruto [Sb]. rutiu [Ac. Ri]. /////erutu [Villah].>(TEST)
  1. rutu
    • Sm
    • Cd
    • Pr
    • Cv
    • Vd
    • Oc
  2. ruto
    • Sb
  3. rutiu
    • Ac
    • Ri
  4. erutu dudoso (certainty = baxa)
    • Villah
Aición y efeutu de rutar [Villah. Ac. Sb. Ri. Sm. Pzu. PSil. Cd. Pr. Cv. Vd. Oc. JH].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">rutar</i> [Villah. Ac. Sb. Ri. Sm. Pzu. PSil. Cd. Pr. Cv. Vd. Oc. JH].
Deverbal fuerte de rutar 1.
ruxente
📖: ruxente
🏗️: NO
✍️: NO
Que rux [Uv. D’Ábego. AGO]. D’un participiu de presente del verbu <i class="della">ruxir</i>(TEST)
  1. ruxente
  2. Que rux
    • Uv
    • D’Ábego
    • AGO
  3. D’un participiu de presente del verbu <i class="della">ruxir</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
ruxerruxe, el
📖: ruxerruxe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ruxerruxe [Pr (Cv)]. ruxirruxi [Pa]. ruxirrusi [Pr].>(TEST)
  1. ruxerruxe
    • Cv
  2. ruxerruxe
    • Pr (Cv)
  3. ruxirruxi
    • Pa
  4. ruxirrusi
    • Pr
Ruxidoriu, ruxideru [Pa. Pr. Pr (Cv). Cv. /Mánt/]. Ruíu [/Mánt/].
  1. 1. Ruxidoriu, ruxideru [Pa. Pr. Pr (Cv). Cv. /Mánt/]. Ruíu [/Mánt/].
Nome fechu de la repetición del imperativu o de la 3ª perso- na del sing. del presente d’indicativu del verbu ruxir (cfr.) o del imperativu. Trátase d’una construcción con cadarma asemeyada a la que vemos nel nome del baille llamáu co- rricorri (cfr.).
ruxida, la
📖: ruxida
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Ruxíu, ruíu de fueyes o de daqué seco, de tripes [Tb]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y</i>(TEST)
  1. ruxida
  2. Ruxíu, ruíu de fueyes o de daqué seco, de tripes
    • Tb
  3. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y</i
tórnase la pena en alegría/y asocede el valor a la ruxia
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tórnase</i> <i class="della">la</i> <i class="della">pena</i> <i class="della">en</i> <i class="della">alegría</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">asocede</i> <i class="della">el</i> <i class="della">valor</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">ruxia</i>
[Judit 213] Deverbal de ruxir (
  1. Judit 213
  2. Deverbal de ruxir (
cfr.).
ruxidera, la
📖: ruxidera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ruxïera [Ay. Ll]. ruxideira [As]. ///rugidera [Os. Ar. Vg].>(TEST)
  1. ruxidera
  2. ruxïera
    • Ay
    • Ll
  3. ruxideira
    • As
  4. rugidera infl. cast.
    • Os
    • Ar
    • Vg
Aición y efeutu de ruxir [PSil].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">ruxir </i>[PSil].
2. Planta dañible que miedra ente’l trigu [Ar]. Yerbatu que miedra ente’l maíz [Os]. Yerba que cuando’l frutu, de forma arredondiada, miedra na caxi- na produz un ruíu especial al movese tando seco [Ay. Vg]. Planta mala que naz nos praos y fai ruíu al movela [PSil]. 3. Pandereta [Ay]. Sonaya de la pandereta [As]. //-as ‘plantes qu’abonden nos praos’ [Ll]. //Rueca de ruxidera dizse de la rueca que termina na parte superior nun enanchamientu güecu onde se meten dellos elementos qu’al chocar faen ruíu [Ll (de ruxïera). Sm]. Cfr. ruxir.
ruxideru, a, o
📖: ruxideru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
“Rugible” [JH]. ///<i class="della">La</i>(TEST)
  1. ruxideru
    • Sm
  2. “Rugible”
    • JH
  3. <i class="della">La</i infl. cast.
rueca ruxidera, la moza durmidera [Sm].
  1. 1. <i class="della">rueca</i> <i class="della">ruxidera,</i> <i class="della">la</i> <i class="della">moza</i> <i class="della">durmidera</i> [Sm].
Cfr. ruxir.
ruxideru, el
📖: ruxideru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ruxideiru [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (MG). Cd. Pr. Sl. Tox. /Mánt/]. ruxidero [Cñ. Llu]. ruxïeru [Cp]. +ruxiíru [Ay. Ll].>(TEST)
  1. ruxideru
    • Lln
    • Cg
    • Pa
    • Cn
  2. ruxideiru
    • Tb
    • Sm
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
    • As
    • Cn (MG)
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • Tox
    • /Mánt/
  3. ruxidero
    • Llu
  4. ruxïeru
    • Cp
  5. ruxiíru metafonía
    • Ay
    • Ll
Aición de ruxir [Cb. As]. Cast. rugidero [Bab]. Ruíu [Sl]. Ruíos simultáneos, múltiples y variaos [Tb. Tox]: ¡Vaya un ruxideiru! [Tb]. 2. Sonaxeru [Lln. Cb. Cg. Pa. Cp. Cñ. Llu. Ac. Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. PSil. Cn (MG). Cd. Pr. Tox. /Mánt/. R. VBable]. 3. “Rocadero en forma de piña formada por tres o más varillas curvas, situado en la parte superior de la rueca y que sirve para poner el copo que se va a hilar” [Sm]. //Ruxi- deiru de tripas ‘ruíu producíu na barriga al movese l’estantín’ [Tb. Cd]. //Ruxideiru en pechu ‘ruíu al respirar debíu al cata- rru, sorrolla, etc.’ [Cd]. Cfr. ruxir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición de <i class="della">ruxir </i>[Cb. As]. Cast. <i class="della">rugidero </i>[Bab]. Ruíu [Sl]. Ruíos simultáneos, múltiples y variaos [Tb. Tox]: <i class="della">¡Vaya</i> <i class="della">un</i> <i class="della">ruxideiru!</i> [Tb].
  3. 2. Sonaxeru [Lln. Cb. Cg. Pa. Cp. Cñ. Llu. Ac. Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. PSil. Cn (MG). Cd. Pr. Tox. /Mánt/. R. VBable].
  4. 3. “Rocadero en forma de piña formada por tres o más varillas curvas, situado en la parte superior de la rueca y que sirve para poner el copo que se va a hilar” [Sm]. //<i class="della">Ruxi- deiru</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tripas</i> ‘ruíu producíu na barriga al movese l’estantín’ [Tb. Cd]. //<i class="della">Ruxideiru</i> <i class="della">en</i> <i class="della">pechu</i> ‘ruíu al respirar debíu al cata- rru, sorrolla, etc.’ [Cd]. Cfr. <i class="della">ruxir</i>.
ruxidor, ora
📖: ruxidor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<b class="della">ruxidor,</b>(TEST)
  1. ruxidor
    • Lln
  2. b class="della">ruxidor,</b
ora Que rux [Lln].
  1. 1. <b class="della">ora </b>Que <i class="della">rux</i> [Lln].
Cfr. ruxir.
ruxidor, el
📖: ruxidor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ruxïor [Llg. Ca]. ////ruxidores [Ca].>(TEST)
  1. ruxidor
    • Sm
    • Pr
  2. ruxïor
    • Llg
    • Ca
  3. ruxidores variación de número
    • Ca
Sonaxeru [Llg. Ca. Sm. Pr]: Tréxo-y al nenu un ruxïor [Ca]. //Los ruxidores Rhinantus serotinus, yerba del fueu’ [Ca (llaa 28)]. Cfr. ruxir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Sonaxeru [Llg. Ca. Sm. Pr]: <i class="della">Tréxo-y al nenu un ruxïor </i>[Ca]. //<i class="della">Los ruxidores </i>‘<i class="della">Rhinantus serotinus</i>, yerba del fueu’ [Ca (llaa 28)]. Cfr. <i class="della">ruxir</i>.
ruxidoriu, el
📖: ruxidoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ruxidoiru [An. Cv. Oc]. ruidoiru [An].>(TEST)
  1. ruxidoriu
  2. ruxidoiru
    • An
    • Cv
    • Oc
  3. ruidoiru
    • An
Ruíu suave que producen delles coses como les fueyes o la yerba seco al movelo, l’agua del ríu al cayer de cierta altu- ra, etc. [Cv].
  1. 1. Ruíu suave que producen delles coses como les fueyes o la yerba seco al movelo, l’agua del ríu al cayer de cierta altu- ra, etc. [Cv].
2. Ruíu que fai l’estantín [Oc]: Tengo ruxidoiro de tripas [Oc]. 3. Ruíu estridente [An]: ¡Vaya ruxidoiru que miete’l carru’l país! [An]. 4. Lo que rux [JH]. Cfr. roidoriu.
ruximientu, el
📖: ruximientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">rugimiento</i>(TEST)
  1. ruximientu
  2. Cast
  3. <i class="della">rugimiento</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. ruxir.
ruxir
📖: ruxir
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">rugir</i>(TEST)
  1. ruxir
    • Pa
    • Cg
    • Ca
    • Ay
    • An
    • Pr
    • Vd
  2. Cast
  3. <i class="della">rugir</i
[Pa. Cg. Ca. Ay. Bab. Pzu. An. Pr. Vd. Vg. JH].
  1. 1. [Pa. Cg. Ca. Ay. Bab. Pzu. An. Pr. Vd. Vg. JH].
Y al oir atenta/que ruxen les esquiles [PyT 38] Antes se ruxía q’agora/mandaba so Maxesta/fabricar otru diniro [JyT 48] Vieno a ruxise/de q’el Rey de Portugal/quixo casar la so fía [JyT 114] Compuxo el fato, fíxose el tocadu,/aspera el alba y al oir atenta/que ruxín les esquiles del ganadu,/baxó pasu entre pasu la escalera [BAúxa, PyT (Poesíes 108-111)] Oyes, Antón, agarra la fesoria/y ve zafar aquella sangrade- ra,/que según ruxe, llueve de nubladu/y podrá dise munchu abonu al pradu [BAúxa, PyT (Poesíes 229-232)] Tantu ruxir de campana [Coronación Carlos iv 176] Del Asiriu al ruxir de los tambores [Judit 196] Ruxe el son de la vitoria [Batalla Cuadonga 283] al puntu ruxen los coches [Relación de Festeyos 1857/61] Con lo que ruxó so fama per tóa la Siria [San Mateo 11] corrugiendo de cabo a cabo [Grangerías xviii: 757] bosque que corruje a la falda de las castañaronas [Gran- gerías xviii: 764] Y corrujir con este forastero plantío hasta topar la riegaca que baxa al par de Belencioso [Grangerías xviii: 765] Sedría posible almitir que dende *corrugir → *c(o)rruxir se diere un pasu evolutivu a cruxir (
  1. Y al oir atenta/que ruxen les esquiles
  2. PyT 38
  3. Antes se ruxía q’agora/mandaba so Maxesta/fabricar otru diniro
  4. JyT 48
  5. Vieno a ruxise/de q’el Rey de Portugal/quixo casar la so fía
  6. JyT 114
  7. Compuxo el fato, fíxose el tocadu,/aspera el alba y al oir atenta/que ruxín les esquiles del ganadu,/baxó pasu entre pasu la escalera
  8. BAúxa, PyT (Poesíes 108-111)
  9. Oyes, Antón, agarra la fesoria/y ve zafar aquella sangrade- ra,/que según ruxe, llueve de nubladu/y podrá dise munchu abonu al pradu
  10. BAúxa, PyT (Poesíes 229-232)
  11. Tantu ruxir de campana
  12. Coronación Carlos iv 176
  13. Del Asiriu al ruxir de los tambores
  14. Judit 196
  15. Ruxe el son de la vitoria
  16. Batalla Cuadonga 283
  17. al puntu ruxen los coches
  18. Relación de Festeyos 1857/61
  19. Con lo que ruxó so fama per tóa la Siria
  20. San Mateo 11
  21. corrugiendo de cabo a cabo
  22. Grangerías xviii: 757
  23. bosque que corruje a la falda de las castañaronas
  24. Gran- gerías xviii: 764
  25. Y corrujir con este forastero plantío hasta topar la riegaca que baxa al par de Belencioso
  26. Grangerías xviii: 765
  27. Sedría posible almitir que dende *corrugir → *c(o)rruxir se diere un pasu evolutivu a cruxir (
2. Sonar [. Cp. Ll. Sm. Oc] dalgo [Llg]: L’agua ruxe nel regatu [Llg]: Si apretes ruxe [Llg]: La vaca ruxe [Cp]: Güei ruxe muito el ríu [Oc]: La ventadora ruxe [An]. Sonar [Vi- llah], meter ruíu [V1830]. Rechinar [Ca]. Cruxir [Ca]. Facer ruíu fuerte [Cb]. Meter ruíu [Lln. Os. Pa. Ac. Sb. Ay. As. Cd. Pr. Sl. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. R] (les fueyes, les tripes, l’aire) [Qu. Tb. PSil. Gr]: Lo que rux son las tripas ya las fuechas del castañéu [Tb]: Rúxenti munchu les tripes [Pa]. Facer ru- Del llat. rugīre ‘ruxir’, ‘tar roncu’ (em), panrománicu (rew) ya con continuadores hispánicos (deeh). El resultáu [Z] → [S] ye aguardable n’ast., ente otros, pal llat. -g- + vocal palatal (ghla §4.4.4.3a]. Llama l’atención la non documentación me- dieval del verbu pero ello nun torga que nun se diere darréu que: a) nun tenemos recoyío perdafechu tola documentación del dominiu; b) disponemos d’un siguidor medieval de rugi- tus > ast. ruxíu (cfr.) que testimonia l’estadiu con sonoriza- ción. En rellación con ruxir citamos: ruxidera (cfr.), ruxideru (cfr.), nominalización del ax. ruxideru, a, o (cfr.); ruxidor (cfr.) nome y axetivu, ruxidoriu (cfr.), ruximientu (cfr.). Fai falta tar sollertes porque, dacuando, dalgún d’estos parientes de ruxir remiten al verbu rexir (cfr.) y formaciones averaes, con tracamundiu de vocales átones. Del participiu débil pu- dieron siguir términos confluyentes colos d’aniciu nominal (cfr. ruxíu). De ruxida (cfr.) pudo llograse’l verbu arruxidar (cfr.). D’un posible compuestu con cum- siguió’l verbu *co- rruxir namái conocíu per estos testimonios: cfr.) qu’almitiría tamién un resultáu ast. cruñir (cfr.).

  1. xideru una cosa [Cv]. Producise ruíu al chocar unes coses con otres [Cp]: Ruxen les perres, ruxen les nueces [Cp]. Producise soníos agudos [Cl]. 2. Cast. rugir, sonar, publicar, correr la voz [DA]. //-se ‘dicise’ [Lln. PSil]: Rúxese que casa la ficha de los vecinos [PSil]. ///Al que tien abeyes rúxen-y les oreyes [LC]. Casar, casar, ruxe bien y sabe mal [LC]. Cuandu’l ríu rux agua l.leva [Sm]. Lo que ruxe ruxe, lo que non quedóse [CyN (Recuerdos)].
  2. CyN (Recuerdos)
ruxíu, el
📖: ruxíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><runxíu [Cl]. ruxidu [Lln]. //ruxido [Eo].>(TEST)
  1. ruxíu
    • Ay
    • Tb
    • Ca
    • An
    • Cn
    • Cv
  2. ident class="della" level="1"></ident><runxíu
    • Cl
  3. ruxidu
    • Lln
  4. ruxido eonaviego
    • Eo
Cast. rugido [Pzu. JH]. Actu de ruxir [Lln. Ay. Tb] (un ani- mal, les fueyes de los árboles, les tripes) [Ca]. 3. Ruíu [Cb. Ac. Ay. Tb. An] de la truena [Ay]: Los voladores muitu ruxíu mieten [An]. Ruíu fuerte [Cn (F)]: Vieno un surrutu d’aire que metióu un ruxíu... [Cn (F)]. Soníu agudu que dura poco [Cl]. Ruíu sele [Min]. Ruíu, soníu [/Eo/]. Soníu imprecisu o indetermináu [Ca]. Ruxidoiru poco continuáu [Cv].
  1. 1. Cast. <i class="della">rugido</i> [Pzu. JH]. Actu de <i class="della">ruxir</i> [Lln. Ay. Tb] (un ani- mal, les fueyes de los árboles, les tripes) [Ca].
  2. 3. Ruíu [Cb. Ac. Ay. Tb. An] de la truena [Ay]: <i class="della">Los</i> <i class="della">voladores</i> <i class="della">muitu</i> <i class="della">ruxíu </i><i class="della">mieten</i> [An]. Ruíu fuerte [Cn (F)]: <i class="della">Vieno</i> <i class="della">un</i> <i class="della">surrutu</i> <i class="della">d’aire </i><i class="della">que metióu</i> <i class="della">un</i> <i class="della">ruxíu</i>... [Cn (F)]. Soníu agudu que dura poco [Cl]. Ruíu sele [Min]. Ruíu, soníu [/Eo/]. Soníu imprecisu o indetermináu [Ca]. Ruxidoiru poco continuáu [Cv].
a) quellos non fagan rogido nen estoruo & qui contra esto for 1274 [Ordenances/46]
b) Con sordos ruxidos brama [El Niño Enfermo 234] y dormise col ruxidu de les fueyes 1852 [MFlórez/10]
  1. a)
  2. quellos non fagan rogido nen estoruo & qui contra esto for
  3. 1274 Ordenances/46

  4. b) Con sordos ruxidos brama
  5. El Niño Enfermo 234
  6. y dormise col ruxidu de les fueyes
  7. 1852 MFlórez/10
Del llat. rugītus, -us ‘ruxíu’ (em s.v. rugīre) siguió ast. ruxíu que, etimolóxicamente, pue almitise como variante del ast. ruíu (cfr.) ensin necesidá de tenelu por deverbal del partici- piu débil del ast. ruxir (cfr.) anque del fem. ruxida (cfr.) paez aconseyable considerar que ye deverbal de ruxir o fechu per una creación analóxica femenina dende’l masculín.